1
10
37
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2770/20000126_100diesOposicio_Col_legiPeriodistes_PM.pdf
6cdd9e18836460d64b186c1410297b93
PDF Text
Text
SUMARI
1 . - Introducció: Cent dies que han començat a canviar la
política catalana
2.- Les noves regles del joc (Parlament i mitjans
públics de comunicació): Mai més res no tornarà a ser
igual
3.- La fiscalització i el control del Govern: De la
denúncia a la proposta
3 . 1 . - El pressupost de l'any 2 0 0 0 : Del retard
injustificable a l'alternativa constructiva
3.2.- L'educació: De les mesures d'urgència a la
Conferència Nacional
3.3.- La sanitat: De l'assistència primària a la
reforma del sistema
3.4.- El transport públic: De la congestió a
l'eficiència
4.-
La construcció de l'alternativa
de govern: La
regionalització com a exemple
5.- Les noves dinàmiques polítiques: Del balanç a les
perspectives
�1.- Introducció: Cent dies que han començat a
caniar la política catalana
Gràcies degà, gràcies a tots per ser aquí.
Han passat 100 dies des de les eleccions
autonòmiques. Ens ha semblat que és un bon
moment per fer un primer balanç de la feina
endegada des del Parlament pel grup SocialistesCiutadans pel Canvi, de com aquesta feina ha influit
en la dinàmica política catalana i també les
perspectives que se'ns obren en els propers mesos de
legislatura.
Cent dies... una mica més de tres mesos, però mirat
amb perspectiva, a mi em fa la impressió que fa més
temps. Suposo que tinc aquesta impressió perquè ha
estat un període molt intens i, deixeu-m'ho dir,
fructífer. Fructífer en iniciatives que han marcat
l'agenda política, i sobretot, en l'activitat del
i
�Parlament, que ha començat a comptar més, a tenir
una influència més àmplia i a ser el termòmetre de
l'actualitat.
La setmana passada vaig demanar als diputats del
nostre grup - el Grup dels 50, com a mi m'agrada
anomenar- que valoressin l'activitat d'aquests cent
dies. Hi va haver una coincidència unànim: "Podem
dir que, en certa mesura, hem començat a governar
des de l'oposició, des de la nostra alternativa".
Com s'explica això que hem començat a governar
des de l'alternativa?
Tot i que aquest era un dels nostres principals
objectius després d'obtenir els resultats que vam
obtenir, en ser la força política més votada, per a mi
- ho confesso - ha estat una descoberta que es pugui
influir tant o més des del Parlament com des del
Govern.
2
�Les rutines pròpies de la governació poden impedir
tirar endavant temes, però si el govern mostra una
manca real d'iniciativa - que en alguns aspectes pot
arribar fins i tot a la paràlisi, com en l'assumpte del
Pressupost del 2000 amb tot el que comporta de falta
de presa de decisió en diferents àmbits - aleshores
aquest govern no governa. I qui agafa la bandera de
les propostes, les iniciatives, i també les
responsabilitats, és l'oposició. Buscant acords i
promovent el consens, tal com vam dir que faríem.
2.- Les noves regles del joc (Parlament i mitjans
públics de comunicació): Mai més res no tornarà
a ser igual
La composició parlamentària sorgida arran de les
eleccions autonòmiques ha propiciat una situació
3
�diferent i ha obert una etapa en la qual ja mai més
tornarà a ser res igual.
S'ha acabat el funcionar per inèrcies. Perquè contra
les inèrcies del govern hi ha un grup potent de 50
diputats que empeny i porta la iniciativa cap a una
nova forma de governar i de fer política a Catalunya.
r
Es per això que el dia del debat d'investidura vaig
dir a l'hemicicle que allò que havia passat en el
Parlament els darrers anys no es tornaria a repetir.
En aquesta línia, hem començat a treballar per dotar
al Parlament de més condicions logístiques per
acomplir la seva funció, que vol dir dotar-lo de més
condicions polítiques per a fer-lo més àgil i més
actiu.
I deixeu-me dir que Déu ni do el que s'ha avançat.
El Parlament ha estat durant aquest temps el punt de
referència davant l'enrocament del govern per
4
�mantenir una situació de refredament polític que ara
ja s'ha mostrat totalment inadecuada perquè el país,
els ciutadans, caminen cap a una altra direcció. Haig
de constatar que al president de la Generalitat l'hem
vist molt poc pel Parlament, justet només quan havia
de votar i quan havia de contestar les preguntes de
control ( en una sessió de mal record pel menyspreu
i desqualificacions personals expressat en les seves
intervencions).
Tanmateix, val a dir que un dels aventatges de la
situació present és tenir ocasió d'escriure allò que
altrament hauria pogut ser el capítol perdut en la
novel·la del canvi. Si s'hagués produit una transició
sobtada en les eleccions d'octubre, potser ens hauria
faltat l'ocasió per escriure aquest capítol necessari
en la vida política. El capítol en el que els nous
protagonistes s'enfronten als antics, els diuen tot el
que els han de dir i maleeixen l'hora en què aquests
van començar a manar. Si se'ls fa fora sense aquest
5
�capítol, el lector (en aquest cas el ciutadà) té la
sensació d'assistir a una injustícia, a un final
prematur.
Deia que el Parlament ha estat punt de referència
com impulsor d'un canvi en les regles del joc polític
a Catalunya. I en aquest camp estem preparant
iniciatives en relació al sistema d'incompatibilitats
dels alts càrrecs de l'administració catalana i a la
representació plural en els consells d'administració
de les empreses públiques de la Generalitat.
Però la millor mostra fins ara d'aquesta voluntat de
canvi ha estat el debat sobre el model de mitjans
públics audiovisuals a l'inici de la legislatura. Arran
d'aquest debat es va crear una situació interessant en
el sentit que la discussió va traspassar les parets del
Parlament. No només en parlaven els polítics: el
debat estava també al carrer promogut pels propis
professionals. Aquesta és una dinàmica de
6
�funcionament que ha de reixir, el Parlament ha de
discutir en temps real per fer-lo més proper a la
societat i tornar-li la dignitat d'autèntica cambra de
representació, de legislació i d'impulsió i control de
l'acció de govern.
El tema dels mitjans públics encara està obert; hi
estem treballant i va per bon camí, però ara ja no hi
ha marxa enrere. Vam fer un esforç des dels grups
de l'oposició - i des del govern, val a dir-ho- per
consensuar mesures que semblaven impossibles i es
va marcar un punt d'inflexió que va permetre
començar a configurar unes noves regles del joc
entre govern, societat i mitjans públics.
Però si el dia 15 de febrer no tenim nou director
general de la CCRTV i entrem en temps electoral
amb el vaixell de les emissores públiques sense
direcció - amb previsiblement cinc mesos (de
novembre a abril) sense que l'empresa pública més
7
�important, o més influent, de Catalunya tingui
autèntics responsables nomenats pel president de la
Generalitat d'acord amb el Consell d'Administració
que reflectirà les opinions del Parlament - si això
passa, el pes de la vergonya caurà sobre un govern
que haurà demostrat ineptitut, frivolitat i prepotència
tot alhora. El conseller de la Presidència no podrà
haver inventat pitjor manera d'acomiadar-se del
govern i de Catalunya.
3.- La fiscalització i el control del govern: De la
denúncia a la proposta
Deia que la nova situació política ens ha permès
plantejar amb profunditat en aquests cent dies el
canvi de les regles del joc. Però al mateix temps ens
ha fet possible exercir la labor d'oposició, en el
sentit clàssic de control i fiscalització de l'acció del
govern, amb molta més efectivitat que mai.
8
�El nostre grup ha presentat en aquests tres mesos
697 iniciatives parlamentàries entre proposicions
de llei, proposicions no de llei, interpel·lacions,
preguntes i d'altres.
Explicar amb detall aquestes iniciatives seria molt
interessant però segurament massa llarg per a fer-ho
avui. Deixeu-me doncs que em centri en quatre
camps que tenen particular incidència en la vida
quotidiana dels ciutadans: el pressupost, l'educació,
la sanitat i el transport públic.
~— ^Vk^p^d^Z
; hesso^i L· u^L· ^M^k ¿¿Ce**
3.1.- El pressupost de l'any 2000:Del retard
injustificable a l'alternativa constructiva
Com afecta que encara no s'hagi presentat el
pressupost a discussió al Parlament i la nostra
alternativa pressupostària?
9
�Catalunya no té encara pressupost per aquest any i
no el tindrem aprovat, anant bé, fins el mes de maig.
El desembre vam fer una oferta d'acord per
consensuar alguns aspectes bàsics, però el govern
ha preferit supeditar la discussió al Parlament i la
seva aprovació als resultats de les eleccions
generals.
Això és greu perquè, a més de menysprear la
sobirania del Parlament de Catalunya, té uns efectes
molt negatius sobre l'hisenda de la Generalitat.
Les característiques de proposta d'acord que vam
adreçar al govern i a tots els grups de la Cambra eren
les següents:
- No
incrementar
la
pressió
fiscal.
El
creixement dels ingressos era el mateix del
PIB nominal ( 5, 5 % ).
10
�- Controlar el creixement de les despeses
corrents, que no superes el previst per la
inflació ( 2 % )
- Incrementar les inversions ( 40 % )
- Resoldre els greus problemes financers de la
Sanitat i la CCRTV
Les últimes dades de la execució del pressupost de la
Generalitat, corresponents al tercer trimestre de 1999
- que hem conegut fa pocs dies - ens confirmen
l'existència de greus desequilibris als que cal trobar
solució ràpidament. L'ajornament de les mesures tan
sols farà que les dificultats siguin cada cop mes
elevades:
li
�^(¿fo^Â&vÇoioUiJ ^ JX£/u¿&W wu¿*e*k)
- Les despeses corrents, excloses les financeres,
s'han incrementat mes del 8 % en relació al
mateix període de l'any passat.
- El " forat" del Servei Català de la Salut es
cada cop mes gran. A l'any 1999 s'han
comptabilitzat 155.000 milions de despeses
procedents de l'any anterior. La desviació és
un 27 % mes elevada que la de l'any passat.
- A finals de setembre el Servei Català de la
Salut ja havia gastat el 99,7 % de tot el capítol
2 de bens i serveis. Cap de les despeses del
darrer trimestre es podrà comptabilitzar.
En els darrers mesos s'ha constatat un agreujament
de l'evolució relativa del creixement dels preus a
Catalunya.
12
�JU^OAT^O^
^ ; -' <^/^W
EVOLUCIÓ DE LA INFLACIÓ INTERANUAL
Espanya
1996
1997
1999
3.21%
2.01%
1.41%
2.92%
1996-99
9.89%
1998
Catalunya
3.66%
2.11%
1.76%
3.46%
Diferencial
0.45%
0.09%
0.36%
0.54%
11.43%
1.55%
Com veiem, el diferencial de la inflació entre
Catalunya i Espanya de l'any 1999 es el més elevat
dels últims quatre anys. En total en aquest període
hem acumulat un diferencial de mes del 1,5 %.
Aquest diferencial és equivalent a la inflació anual
de la zona Euro. Així, es podria dir que la nostra
competitivitat s'ha retardat un any en relació a la
resta d'Espanya. I això és especialment greu perquè
Espanya, en el seu conjunt,
s'ha retardat uns dos
anys en relació al països de la Unió Europea que són
els nostres principals competidors.
13
�Els experts estan d'acord en què el diferencial
d'inflació és degut bàsicament a dos factors:
i) a Catalunya pesen més els sectors de serveis,
que
són
els
que tenen
més
inflació;
especifícament els de serveis mèdics i lleure i
cultura.
ii) la inflació en aquests sectors és més elevada a
Catalunya que a la resta d'Espanya,
Al mes d'agost, la major inflació d'aliments, begudes
i tabac a Catalunya explica per si sola dos terços del
diferencial amb el conjunt d'Espanya.
-^ T/^AjrpMfeAíti ñ S !
Davant cTaquesta situació, el govern
Generalitat hauria hagut
de
la
d'actuar en una doble
direcció:
a) Directament, en els camps en que té una
responsabilitat immediata:
- Preus de les escoles concertades
- Preus
dels
llibres
en
l'ensenyament
obligatori
14
�- Preus de la sanitat concertada
- Política compres en farmàcia
- Reducció o eliminació de peatges
b) Indirectament, tot exercint pressió prop del
govern central, en altres temes:
- Liberalització tarifes telefòniques
- Liberalització mercat farmacèutic
- Carburants
______^^
Això no s'ha fet prou, ni prou bé i els efectes
d'aquesta mancança es poden comprovar en la
pèrdua de competitivitat de l'economia catalana.
Així ens ho mostren les dades de l'evolució del
comerç exterior de Catalunya en els darrers mesos. I
així ho exemplifiquen les notícies que cada dia
podem llegir en la premsa econòmica. La qual, sigui
dit de passada, ens ha informat aquests dies d'allò
que n'hi podríem dir "la mala setmana catalana": la
desaparició
de la marca Banca Catalana,
la
15
�preeminència de Repsol sobre l'antiga Catalana de
Gas i la recança que suscita el prodigiós l'augment
de la cotització borsària de Terra, que la Generalitat
es va deixar perdre per un plat de llenties i per raons
que no responien de cap manera a criteris
econòmics.
3.2.- L'educació: De les mesures d'urgència a la
Conferència Nacional
Un altre camp en el que la nostra acció
parlamentària ha estat contundent és el de
l'educació: un tema que m'apassiona i em preocupa
extraordinàriament.
Durant la campanya vàrem explicar que aquesta
havia de ser no un prioritat, sino la primera prioritat
de Catalunya. I no ho afirmàvem per casualitat, sino
perquè el país ens ho diu, ens ho reclama.
16
�Mireu, en el camp de l'educació a Catalunya partim
d'una herència magnífica -la del període de la
República i del moviment de renovació pedagògica
dels anys de la transició- i hem fet avenços molt
importants. Mai, com ara, havíem tingut unes
generacions joves tan ben formades.
Però l'escola té problemes. La unificació de
l'educació secundària - ben intencionada i positiva,
però aplicada amb poca traça administrativa i pocs
recursos- ha abocat a l'ensenyament un conjunt de
problemes socials que l'escola té moltes dificultats
per resoldre.
A més, l'escola pública, que hauria hagut de ser el
motor i l'exemple de l'avenç educatiu, ha patit
d'una desatenció reiterada per part del govern de la
Generalitat. Un govern que, com en d'altres camps,
ha prioritzat els acords i els concerts amb el sector
privat. I així en l'escola pública tendeixen a
17
�concentrar-se aquells sectors de l'alumnat amb més
necessitats i problemes. Problemes que -malgrat els
esforços dels mestres, els pares i molts ajuntamentssón molt difícils de resoldre en les condicions
actuals.
Tot això és molt preocupant. En primer lloc, perquè
del funcionament del sistema educatiu en depèn la
nostra capacitat de donar resposta als requeriments
del mercat de treball. Requeriments de formació
tecnològica, de capacitat d'adaptació, de capacitat
d'innovació. Ahir mateix, em reunia a Reus i a
Tarragona amb ensenyants i empresaris, i en el que
em deien constatava com és d'important escoltar a
uns i altres per tal d'assegurar als nostres joves una
bona transició de l'ensenyament al treball.
Però la situació actual de l'escola no només planteja
problemes de manca d'adaptació als requeriments
del treballa, sinó que també posa en qüestió el paper
18
�de l'escola com a instrument d'integració i cohesió
social.
Es per tot això que no podem esperar quatre anys. Ni
un. Nosaltres hem començat a actuar i a prendre
iniciatives per tal que les coses comencin a canviar
des d'ara mateix. Així, per exemple, hem presentat
dues proposicions al Parlament de Catalunya per tal
que la matrícula per al curs 2000-20001 de tots els
centres educatius sostinguts amb fons públics - els
pròpiament públics i els concertats - es faci sobre
noves bases. Unes bases que assegurin l'equitat i la
transparència i evitin la concentració en determinats
centres de l'alumnat amb risc de marginació.
Però al costat d'aquestes mesures que podríem
anomenar d'urgència, hem plantejat també la
necessitat d'una reflexió en profunditat. Així estem
impulsant per als propers mesos la realització d'una
Conferència Nacional d'Educació, en la que esperem
19
�que hi participi els mestres, els pares, els empresaris,
els sindicats, els ajuntaments i, naturalment, el
govern de la Generalitat.
3.3.-La sanitat: De l'assistència primària a la
reforma del sistema
Al costat de l'ensenyament, la sanitat és un altre
qüestió que condiciona molt estretament la vida
quotidiana dels ciutadans. També aquí hem
començat a actuar. I hem volgut fer-ho en relació a
l'atenció primària, és a dir, l'atenció que hauria de
ser la porta d'entrada al sistema sanitari.
Es aquest un àmbit que ha estat particularment
desatès per part del govern de la Generalitat. I els
resultats estan a la vista: els ciutadans acudeixen
directament als hospitals per l'entrada d'urgències i,
en ocasions, com en aquests darrers dies, colapsen el
20
�servei, especialment a la ciutat de Barcelona i al seu
entorn.
La reacció del govern de la Generalitat ha estat
blasmar els ciutadans. ¿Com volen que els ciutadans
acudeixin l'assistència primària si a Barcelona, per
exemple, encara més de la meitat de la població està
atesa pel sistema antic d'ambulatoris massificats i
ineficients? ¿Com volen que el ciutadà tingui
confiança amb la primària si a Catalunya el temps
mitjà de visita és només de dos minuts, la més baixa
d'Espanya?
És per això que com a primer pas cap a la millora
del sistema sanitari a Catalunya, hem exigit al
conseller Rius un pla raonable per acabar la reforma
de l'assistència primària. I hem reclamat la dotació
urgent de més mitjans per a la reforma dels centres
d'assistència primària. Al costat d'això, he creat una
comissió integrada pels millors experts sanitaris
21
�perquè ens ajudi a analitzar la problemàtica de les
urgències i a plantejar alternatives viables.
3.4.- El transport públic: De la congestió a
l'eficiència
Un altre tema. A Catalunya en un de cada dos
municipis almenys la meitat dels ciutadans que
treballen s'han de desplaçar fora del seu municipi de
residència. Aquesta realitat és fruit d'un creixement
urbanístic que no ha tingut prou cura a mantenir
integrada la residència amb el treball i el comerç.
Com a resultat d'això s'ha produit un veritable esclat
de les necessitats de mobilitat dels ciutadans. Esclat
que, en no veure's acompanyat per les necessàries
inversions en transport públic, ha comportat l'ús
cada vegada més majoritari del vehicle privat. Les
conseqüències les podem escoltar cada matí quan
ens llevem i encenem la ràdio, a les set o a quarts de
22
�vuit, i sentim com en Bassas o en Cuní ja ens
expliquen que els cotxes estan "aturats en els dos
sentits de la marxa"
Per fer front a aquesta situació, hem proposat al
Parlament un pla de mesures urgents per la
reactivació del transport col·lectiu a Catalunya. Un
pla que entre altres resultats persegueix la
potenciació i la integració dels serveis de metro,
autobús i ferrocarril urbà i suburbà (amb els serveis
ferroviaris de rodalies de l'àrea metropolitana de
Barcelona, del Camp de Tarragona, Lleida i Girona),
així com la millora de les infrastructures (tant les
existents -tren Lleida-La Pobla de Segur,VicPuigcerdà i Mollet-Papiol - com les de nova
creació: el tren d'alta velocitat).
I al costat d'aquestes accions en matèria d'educació,
de sanitat i de transport públic, en podriem esmentar
moltes d'altres, en l'àmbit del benestar social, de la
23
�indústria i les noves tecnologies, de la cooperació,
etc. Però no voldria abusar de la seva paciència.
4.- La construcció de l'alternativa de govern: La
regionalització com a exemple.
El que si voldria fer és posar un exemple del perquè
l'experiència d'aquests cent dies ens permet
d'afirmar que, en certa manera, estem ja començant
a governar des de l'oposició. I per fer-ho
m'agradaria explicar com estan avançant les nostres
propostes per a la reforma de l'organització
territorial de l'Administració a Catalunya.
Es tracta, com saben, d'un àmbit en el qual l'acció
dels successius governs de Convergència i Unió ha
estat particularment desafortunada i ha creat un
garbuix administratiu ineficient, centralista i poc
transparent. Un garbuix que comporta
disfuncionalitats en la prestació i la qualitat de
24
�serveis tan bàsics com l'ensenyament o la sanitat,
que substreu capacitat d'actuació als municipis i que
facilita el desordre en matèria de planejament
urbanístic.
Es per això que en el nostre programa vàrem
incloure la resolució d'aquesta qüestió com una de
les prioritats principals. El que cal, diem, és
aconseguir un gran acord entre totes les forces
polítiques i tots els territoris de Catalunya per tal
d'avançar simultàniament en tres direccions: enfortir
el govern local, descentralitzar l'administració de la
Generalitat i adaptar les províncies a l'ordenació
territorial que resultarà de la reforma.
Per portar endavant aquest programa hem proposat
la creació de set regions. Set àmbits que es deriven
de les característiques geogràfiques del territori
català, del seu funcionament quotidià i de la voluntat
manifestada reiteradament pels seus ciutadans:
25
�l'àmbit metropolità de Barcelona, el Camp de
Tarragona, les Terres de l'Ebre, la Catalunya
Central, les comarques gironines, l'Alt Pirineu i les
Terres de Ponent.
Aquesta alternativa fou plantejada a tots els grups de
la Cambra immediatament després de la constitució
del Parlament, en ocasió del debat d'investidura. I de
llavors ençà ha estat una de les línies prioritàries de
la nostra acció parlamentària.
Paral·lelament, en correspondència amb la voluntat
d'obrir el debat polític i d'apropar el Parlament a la
societat, el nostre grup ha iniciat una sèrie de visites
a cada una de les regions de Catalunya, amb
l'objectiu de donar a conèixer la nostra proposta i
d'escoltar l'opinió dels electes, els empresaris i les
associacions i entitats locals.
26
�La primera d'aquestes visites es realitzà els dies 14 i
15 de desembre a l'Alt Pirineu català i fou una fita
fins a cert punt històrica. Mai, d'ençà de la
restauració de la democràcia, un grup tan nombrós
de parlamentaris catalans s'havia desplaçat a
aquelles terres per dialogar i per escoltar. La visita que inclogué sessions plenàries a la Seu d'Urgell i
reunions específiques a Puigcerdà, Sort i Vielha permeté no només constatar l'excel·lent rebuda del
projecte de regionalització, sino també avançar un
programa de 10 propostes per millorar la qualitat de
vida dels pirinencs. Cada una d'aquestes propostes
s'ha convertit ja en una inicitaiva parlamentària que
-esperem- donarà aviat els seus fruits. Per al proper
mes de febrer preparem una visita amb un format
similar a les terres de l'Ebre.
Arran de la nostra actuació el tema de la
regionalització ha entrat en el debat polític quotidià i
s'ha transformat en un veritable clamor en molts
27
�llocs del territori (i en aquest sentit podria mostrarvos articles molt reveladors apareguts en la premsa
de l'Ebre o de la Catalunya Central, per exemple).
Per tot això, no creiem pas anar desencaminats quan
afirmem que ha estat arran d'aquest conjunt
d'actuacions que el conseller de Governació i
Relacions Institucionals, Josep Antoni Duran i
Lleida, ha acabat acceptant la necessitat de revisar
l'organització territorial de Catalunya.
Es tracta d'un avenç important: per primera vegada
el govern de la Generalitat accepta que el model
establert i aplicat sense consens per Convergència i
Unió fa 13 anys no es pot mantenir. I és positiu
també que el govern accepti que per resoldre aquesta
qüestió cal arribar a un acord entre totes les forces
polítiques.
28
�Si, com esperem, aquests propòsits es concreten
aviat en fets haurem fet un pas important endavant. I
amb el tema de la regionalització -que, repeteixo, no
és altre que el de la millora en la prestació dels
serveis i l'enfortiment dels ajuntaments- haurem
donat un excel·lent exemple de la forma com, des de
l'oposició, anem construint l'alternativa política a
Catalunya.
5.- Les noves dinàmiques polítiques: del balanç a
les perspectives
Acabo perquè m'estic allargant massa.
He volgut explicar-los el que per a nosaltres està
sent una experiència apassionant. Ens han volgut
matar d'avorriment, han volgut que a Catalunya
s'escoltés una sola veu. I més que exercir el govern,
l'ocupen. Però nosaltres no ens resignem. No ens
deixarem adormir.
29
�Deien: uEn Maragall no aguantarà gaire" i ara diuen:
" Que pari, que va massa ràpid".
No pararem. Nosaltres no tenim cap pressa, però la
resolució dels problemes dels ciutadans i ciutadanes
de Catalunya no admet demora.
En aquest cent dies hem iniciat una nova etapa
política que, com els he explicat, té repercussions
parlamentàries clares i concretes. Però que va molt
més enllà, em sembla, dels murs de la Cambra.
La col·laboració entre el PSC i el moviment cívic
Ciutadans pel Canvi, que tan bon inici va tenir en la
campanya electoral, ha continuat de manera
modèlica en el grup parlamentari. Amb això hem
desmentit els qui ens pronosticaven tota mena de
desastres i baralles. I, el que encara és més
important, hem posat en peu un laboratori de noves
30
�formes de fer política. Un laboratori on la vella saba
del partit socialista s'enriqueix amb les aportacions
d'altres sectors socials i professionals.
r
Es una experiència que, ho estem veient aquests
dies, atreu l'atenció de forces polítiques de tot
Espanya. I que ha estat la llavor de molts dels
esdeveniments que avui estem vivint.
D'altra banda, som conscients que els cent primers
dies de la nostra acció parlamentària no es
corresponen amb els cent primers dies del nou
govern. Especialment no són encara suficients per
començar a jutjar l'acció dels nous consellers.
Creiem que aquests mereixen un període de respecte
que no s'ha exhaurit encara.
Tanmateix, hi ha exemples d'iniciatives ja preses per
alguns d'ells, tant dels nous com dels vells, que
semblen anar en una direcció correcte. Això és
31
�particularment visible en els temes de la
regionalització i de 1'audiovisual, camps en els que
hem trobat una actitud raonablement receptiva.
Però, com hem vist, hi ha altres temes en que les
coses no han anat bé i no poden esperar: el
pressupost, el colapse de les urgències, les
prematriculacions escolars, la millora de les
condicions de treball del parlament i l'estatut de
l'oposició.
Per això hem decidit no deixar passar el mes de
gener sense donar fe de vida davant els mitjans de
comunicació amb aquest primer balanç. Un balanç
que vol iniciar un costum ja habitual en altres
institucions.
Deixeu-me, abans d'acabar, fer una referència a la
manera com les eleccions generals incideixen en la
marxa de les coses aquí a Catalunya. La vida
32
�política, com l'economia, és cada cop més un mercat
d'expectatives tant o més que de realitats.
El govern català sembla atenallat no solament per
l'inici de la legislatura, sempre feixuc, sino també
per la proximitat de les eleccions generals.
Però això, que seria normal, ve agreujat per
l'estratègia política del nostre govern, que ha basat
tota esperança de millora en la coincidència d'una
determinada configuració de les majories en el
Congrés i en el Senat espanyols.
No és aquí el lloc, per fer judicis - d'altra banda,
prou coneguts pel que a nosaltres respecta- sobre la
política espanyola i els seus efectes a Catalunya.
El que volem, justament, és un canvi de la política
catalana en el seu conjunt. No podem dependre
exclusivament del que passi a Madrid. Això si que
33
�ha acabat sent una estratègica i tràgica cessió de
sobirania.
Estratègica perquè és consubstancial al plantejament
nacionalista de descompromis real en la política
estatal. I tràgica per dues raons: perquè ho fa
dependre tot d'un Estat en el que no es creu i perquè
no produeix resultats, excepte el de la
desresponsabilització de la política catalana.
Només si som capaços d'enaltir el nostre Parlament,
vitalitzar la connexió entre política catalana i
societat catalana, augmentar el prestigi interior de
l'acció de govern a Catalunya i de les nostres
institucions - que han de deixar de ser vistes com
irresponsables per manca de poder i diners -. Només
així, dic, esdevindrem un país políticament autònom
en el sentit fort de la paraula. Un model contrastable
i alguna cosa més que una curiosistat intrigant, un
34
�país simpàtic o antipàtic, segons els gustos, i un
escenari de frustracions interiors.
"II modelo catalano", com diuen a Itàlia, pot
esdevenir un autèntic model de referència a Europa
si ens ho proposem. Un model amb legislatiu,
executiu i justícia propis i singulars. Amb una
relació positiva amb els seus territoris i ciutats. I
amb una connexió saludable, no com ara, entre
política i mitjans de comunicació i entre política i
diners.( En el benentès que els mèdia i el diners són
els dos nou poders socials i polítics que han emergit
amb força en la segona meitat del segle XX).
Aleshores si que podrem optar a obtenir un paper
capdavanter en un país, Espanya, que ha ampliat
considerablement els seus mercats, per dir-ho així,
polítics i econòmics. Altrament, no.
35
�Les claus per a aquest nou rol de la política catalana
les tenim a la mà. No s'han d'inventar ni s'han
d'anar a buscar a fora. Es diuen Parlament fort i
govern responsable, territoris respectats, ciutats
robustes, institucions de qualitat, mitjans públics
neutrals i mitjans privats independents, empreses
innovadores, sindicats imaginatius. Els tenim? En
tenim, però hem de millorar-los. Serem capaços de
fer-ho, i per tant els tindrem. És per això que
treballem els diputats i diputades Socialistes de
Catalunya i Ciutadans pel Canvi.
Moltes gràcies.
36
�}/>
VAXVAA^
UA^&
SÍ^NJ^'
¡M ^ ^Ki^jY :
>[*+)
WUM
Oí^
t^^r
^
t
,*
-?
u ^
^
-OJ±
Vi]
v
* & * : * $ :
i
4.
'fés^>^
K
A u.
y^rr
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
100 dies d'oposició al Parlament. Conferència al Col·legi de Periodistes.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-01-26
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Parlament de Catalunya
Ciutadans pel Canvi
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Oposició
Govern alternatiu
Catalunya
Model social
Acció política
Description
An account of the resource
Conferència de Pasqual Maragall repassant l'activitat parlamentaria del Grup Socialista-Ciutadans pel Canvi.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 23
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1618/0000000715.pdf
ec8c8c61252ceee631979a4b056ee24e
PDF Text
Text
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Amb CiU o sense, aquest any hi haurà un nou i millor Estatut
Source
A related resource from which the described resource is derived
Segre
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Costa, Santiago
Gómez, Anna
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Competències
Convergència i Unió
Parlament de Catalunya
Acció política
Territoris
Catalunya
Espanya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-01-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2661/1999_Canviar_es_guanyar_programaPSC_autonomiques_LD.pdf
274af6dcfd54a7d2eb89ae135a812cd3
PDF Text
Text
PROGRAMA DE GOVERN
PSC
�NOVES OPORTUNITATS
PER A CATALUNYA
�1. E[ CANVI QUE ARA CONVÉ A CATATUNYA
2.UN
PROJECTE PER
A CATALUNYA
I
............... 5
ESPANYA
FEDERA1............
2.2.PER UN FEDERAUSME FISCAL: AUT0NOMIA I SOLIDARITAT
2.1.
PER UN CATALANISME
2.3.
PER UN FEDERALISME CULTURAL: EL CATALA
I
, UN PATRIMONI
I JUSTÍCIA
EL CASTELLA
2.4.PER UN FEDERALISME JUDICIAL: JUSTÍCIA CATALANA
........
2.5.LA CARTA AUT0N0MICA..............
PROPERA
............ 72
.... t4
COMÚ .... 15
....
....
A LA CIUTADANIA
77
18
GOVERN
........2r
3.1. UN GOVERN QUE GESTIONI BÉ ELs DINERS PÚBLICS
............. 21
3.2. IEDUCACIÓ, LA PRIMERA PRIORITAT
.................. 23
3.3. CATALUNYA, CAPDAVANTERA A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ ........,..., 27
3.4. LA RECERCA CIENTÍFICA I IJEDUCACIÓ SUPCRIOR
.................. 32
3. LA CATATUNYA DEt FUTUR: PRIORITATS DEL NOU
3.5. UN PAÍS MÉS POTENI AMB MÉ5 EMPRESES I MÉS EMPRENEDORS ............ 35
3.6. UNA AP0STA DECIDIDA pER T0CUPACIÓ
.................. 40
3.7. UNA ECoNoMIA oBERTA. UN COMERC ACTIU, UNS CoNSUMIDoRS CONSCIENTS ........... 44
...........
3.8. AMBICIÓ
OT TUTUN PER
A LA CULTURA
CATALANA..
......,.......
47
55
JOVES
4.1. OPORTUNITATs PER A TOTS ELS
4.2. UNA SOCIETAT AMB IGUALTAT EFECTIVA
ENTRE HOMES
I DONES
I DE QUALITAT
SOLIDARIA
4.5. UNA P0ÚTICA DE SUPORT A LEs FAMÍLrES ...........
4.6. THABITATGE É5 UN DRET SOCIAL
4.7. EL DRET A LA SEGURETAT
4.8. FER DE CATALUNYA UN PAÍs DE TESPORT
4.3. UN SISTEMA SANITARI EFICIENT
4.4. UNA SOCIETAT FORTA I
4.9. UNA SOCIETAT VIVA: ASSOCIACIONISME, VOLUNTARIAT
I
PART]CIPACIÓ
............... 56
.............. 57
................... 60
.... 64
............... 66
....... 68
.................. 69
............. 77
CIUTADANA .... 74
�5. EL NOSTRE PAÍS: CAMPS, P0BLES
5.1.
I
CIUTATS
.................................................-......--..77
FUTUR
DE VIDA I SOSTENIBILITAT ........
ELS TERRITORIS PROTAGONISTES DEL SEU
5.2. MEDI AMBIENT, QUAUTAT
.................
..................
78
85
5.3. SUPERAR EL DEFICIT TERRITORIAL D'INFRAESTRUCTURES
I XARXES DE COMUNICACIONS
5.4.EL CAMP, UN
5.5.
EL TURISME: RIQUESA
6. UN GOVERN
6.1.
LLOC PER VIURE
I
I PR05PERAR..............
I DESAFIAMENT...........
A
LES CIUTADANES
I
ELS CIUTADANS
..............
PRoPERA
CATALA
6.2. ELS AJUNTAMENTS: PART DEL NOSTRE AUTOG0VERN
6.3. UN ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA MÉS EFICIENT I
6.4. PER UNA REFORMA A FONS DEL SISTEMA AUDIOVISUAL
7.1.
I
""
97
UNEs INSnTUCIONS MÉS PRoPERES ALS CIUTADANS............................ 99
FER UNA GENERAUTAT MÉS PROPERA
7. CATALUNYA
....... 89
......... 92
EL MóN
CATALUNYA
aaaaaaaaaa...aaaaaaaaaaaaa...aaa
I EUROPA
7.2. UNA cATALUNYA SOLIDARIA,
QUE COOPERA AMB EL DESENVOLUPAMENT
...............
"""""""
99
103
..................104
.............108
113
....113
MUNDIAL ...720
�EL CANVI
QUE ARA CONVE
A CATALUNYA
La candidatura de Pasqual Maragatl, imputsada per [a coatició formada peL Partit dets Sociatistes
de Catalunya i per Ciutadans pel Canü, és e[ resuttat de la decidida votuntat d'obrir una nova
etapa en e[ govern de Catalunya, que reculli un ampli desig de canvi estés arreu de les terres,
pobtes i ciutats.
És una entesa a La qual e[ PSC, a més de [a seva vocació de servei a[ país i llexperiéncia de govern
en tants i tants municipis, hi aporta una forta voluntat de renovació i d'ampliació.
Ciutadans pel Canvi hi contribueix amb e[ compromís cÍüc voluntari de moltes dones i homes de
tots els indrets de Catalunya, i[.lusionats per [a proposta de redregament que Pasqual Maragatl. fa
a [a societat catalana.
Volem assolir una nova majoria social i electoral que faci possible [a gran oportunitat del canvi a
Catalunya. Volem configurar una majoria parlamentária plural que elegirá Pasqual Maragall com a
president de [a Generatitat. Volem un bon Govern a[ servei de tots els ciutadans i ciutadanes del
nostre país.
Més enL[á de [es prdximes eleccions, tenim un propósit de més abast i de més dificuttat. Volem
superar [a frontera que ha anat separant progressivament [a potítica de [a ciutadania.
Per fer possible
tot plegat,
[a coalició electoral PSC-Ciutadans pel Canü concreta e[ seu acord en
aquest programa que sotmetem a [a consideració de [electorat i que conté cinc grans compromisos sobre: a) com governar, b) [a rel.ació entre Catalunya i Espanya, c) les noves oportunitats, d)
e[ nou pacte social
i e)
ta devolució de poder a[ territori.
�altra manefa de governar Catalunya, basada en el
ráspecte, [a confianga, e[ consens, la transparéncia i ta proximitat. Imaginem una attra manera de fer potíüca més cíüca i participaüva, més oberta i creaüva i menys dirigista i intervencionista.
a)
Ens comprometem, en primer [[oc, a una
Creiem en e[ consens i el. diál.eg com a base de [acció pol.ítica. Crejem que l'autoritat del Govern
de [a Generatitat s'ha de fonamentar en un profund respecte als ciutadans i ciutadanes de Catatunya,
a [a seva societat ciü[, a[ Parlament, als territoris i als poders [oca[s.
de diáLeg, peftoca a[ Govern de [a Generalitat impulsar una
estratégia per afrontar ets grans reptes de [a nostra nació, de manera que Catalunya passi de [a
cultura de [a desconfianga a [a cuttura del. projecte i ta it.[usió, per tal de fer possibles noves
Des d'aquesta actitud de respecte
i
oportunitats per a tothom.
per aconseguir aquest canvi de cultura potítica, pensem formar un bon Govern que exerceixi un
tideratge púbtic potent, ben [[uny, peró, de ['intervencionisme i de [a intromissió.
Tenim e[ determini de propiciar un Parlament més viu, més próxim, més fort i més igi[, capaq
d'impuLsar els grans consensos nacionals, de produir una legistació de qualitat d'exercir un
control eficaq de l'acció de govern.
i
proposem una Llei electoral de Catal.unya que aproximi
eLs
diputats
i les diputades a [a ciutadania.
Estem resolts a assolir una administnció de [a Generatitat més senzilla, més eficag i eficient,
amb més inversió i menys despesa corrent, i preparada per realitzar polítigues integrades d'acord
amb els objectius estratégics definits pel Govern i e[ Partament.
I, finalmen1 ambicionem uns mitjans púbtics de comunicació at servei de tota [a ciutadania,
i
respectuosos amb La pl.ural.itat política, social, cultural religiosa del país, controtats per un
Conse[[ de ttudioüsual dependent deI Parlament, i dirigits per professionats independents.
fer una oferta potiüca de Catalunya
i des de [a fortalesa de [a nostra
identitat
nostra
de
[a
a Espanya, des de l'afirmació confiada
cohesió nacionat, fonamentada en e[ reconeixement de [a diversitat i de [a pluralitat de Catalunya.
plet
És hora de fer-se entendre i d'entendre's amb Espanya. És hora de decidir-nos a superar e[
resoldre.
perpetuar,
de
s'han
plets
de
no s'han
históric amb Espanya, perqué els
b)
Ens comprometem, en segon [[oc, a afrontar e[ repte de
Ho volem
fer amb [a nostra proposta de catalanisme federal, basat en els principis d'unió
llibertat, i amb eL taranná d'un catatanisme amabte, pactista, enraonat
presenta [es seves aspiracions, ofereix confianga i cor-responsabilitat.
i
i
de
cordial que, athora que
condició europea i també és, pertant, e[
nostre projecte europeu. lJEuropa que volem és una Europa forta i [[iure, una Europa de [a proximitat,
de [a cohesió social, de [a diversitat i de les identitats. Catalunya i Espanya, avanqant en e[
procés federal, podem ajudar decisivament a configurar-la.
E[ nostre projecte federa['ista és inseparabl.e de [a nostra
judiciat.
La nostra proposta federal contempla ets aspectes polític, fiscal, cuttural i
�Proposem un federatisme potític que parteixi del reconeixement de les nacionatitats históriques,
que faci del Senat [a cambra de representació de [a realitat pturinacionaI d'Espanya i que articu[i
[a preséncia directa de Catatunya a les institucions de [a Unió Europea, en apticació del principi
de subsidiarietat que inspira [a construcció europea.
Proposem un federalisme fiscal que abordi e[ problema del finanEament autonómic,
i
tot conjugant
[a capacitat de decisió de [a Generalitat i [a solidaritat entre tots els ciutadans
espanyols, de manera que ets catalans acabem contribuint en proporció a [a nostra renda i rebem
a canü serveis i inversions proporciona[s a [a població.
fautonomia
Proposem un federalisme cultural basat en e[ pte autogovern cultural, en festabliment de
polítiques concertades entre les autonomies d'una mateixa área lingüística i en una potítica
cultural d'estat que reconegui totes les [[engües i cultures d'Espanya com a prdpies, les preseM
i
les promogui.
Proposem, en fi, un federalisme judiciat que configuri una estructura descentraliüada de [a
Justícia, que atribueixi a[ Tribunat Superior de Justícia de Catatunya funcions de Tribunal de
Cassació, que permeti crear una Comissió de Justícia de Catalunya que exerceixi les actuats
competéncies del Conse[l General del Poder Judiciat i que facititi l'adopció de les mesures necessáries
per tenir una Justícia més propera ats ciutadans de Catalunya.
c)
Ens comprometem, en tercer [[oc, a treballar amb
les intel.ligéncies de ta realitat üva
i espléndida
tenacitat per desvetllar totes les energies i
de Catalunya, amb e[ determini de projectar-les
cap a fobjectiu estratégic de crear noves oportunitats per a Catalunya.
Noves oportunitats perats joves,
pera les empreses, pera les escolesi les universitats, pera [es
dones, per als municipis, per a [a gent gran, per a[ camp cata[á. Noves oportunitats que ens
ajudin a recuperar els anys perduB per manca d'una direcció estratégica del país. Noves oportunitats
que ens portin, més en[[á d'aspirar a ser com els mitlors d'Europa, a voter ser punt de referéncia
en determinats camps de [activitat económica, educativa i investigadora.
Aixó no és cap quimera. Ho hem fet a Barcelona, a Girona, a [Hospitalet, a Terrassa, a Lleida, a
Reus i a moltes altres ciutats del país, perqué tenim un sistema de ciutats potent, unes empreses
agráries competitives, uns sindicats moderns, unes classes mitjanes cuttes preparades, una
dimensió potent com a país i una relació plena de possibilitats amb [a resta d'Espanya, amb
Europa, amb e[ Meditenani i amb América Llatina.
i
Podem fer de Catalunya e[ país on tot sigui possible, on els somnis es puguin fer realitat. Per
aconseguir que Catalunya faci e[ satt per estar entre ets paisos més avanqats, per situar-nos en
els espais centrals de [a societat globat, no podem conformar-nos amb [a contemptació de les
realitats positives d'avui. Hem de preparar noves oportunitats.
canüar d'escala i d'actitud col'lectiva, comenqant pel Govern de [a Generalitat. Necessitem
un govern que assumeixi e[ lideratge, que faci [a seva feina amb rigor i eficácia, que conüdi [a
societat catalana a participar en ta_detnició de les prioritats de [a Catalunya del futur, i que
comprometi els esforEos de tots ptegü en [a seva realització.
Ca[
�Noves oportunitats en l'educació, conVertida en [a prioritat máxima del Govern de [a Generalitat
i de tota [a societat catalana. Hem de saber acabar bé e[ camí iniciat per [a reforma educativa, en
una doble direcció. En primer [[oc, abordar i resotdre els problemes de l'etapa final de llensenyament
obtigatori, amb llobjectiu que cap noia ni cap noi estiguin sense ocupaciÓ laboral o formativa en
acabar e[ cicl.e educatiu obl.igatori. En segon [[oc, assegurar [a quatitat del nostre sistema educatiu,
de manera quetots aquells alumnes que estiguin en condicions puguin assolir [excel'léncia en e[
coneixement. Volem fer de
La
quaLitat educativa un dels nostres senyals d'identitat.
Noves oportunitats en recerca i desenvolupament, que han de ser e[ catalitzador de les noves
opcions industriaLs i tecnotógiques. Ens proposem culminar e[ nostre sistema educaüu amb una
educació superior i un sistema de recerca que articulin e[ triangle ciéncia-tecnotogia-empresa.
D'aquesta manera, Catalunya tindrá capacitat per integrar-se de pte en [a societat de [a informació
esdevenir capdavantera en determinats camps com, per exemple, [a recerca biomédica o [a
i
lingüística
com putacionat.
Noves oportunitats en una economia més oberta, amb més empreses i més emprenedors.
Per tal que Catalunya esdevingui un territori de creixents oportunitats empresarials, hem de
reatitzar una promoció decidida de les pol.ítiques de competitiütat, simplificar i facilitar les
relacions entre les empreses i [administració, estimutar les actituds emprenedores i [a creació de
noves empreses, ajudar a La imptantació internacionaI de productes i empreses cata[anes, i faciLitar l.a consolidació de grups industrials amb component tecnolégic semblant.
oportunitats en educació, en recerca i en economia són. en definitiva, noves oportunitats
per a l'ocupació. Des de [a convicció que e[ dinamisme del mercat i [extensió de [a mentalitat
emprenedora són les condicions indispensables per a [a generació de nova ocupació, sabem que
cal crear altres condicions complementáries, sorgides dels poders púbtics. Una actuació decidida
a favor de les pol.ítiques actives d'ocupació i, per sobre de tot, de les destinades a [a inserció
professionaI deLsjoves. La inversió en educació només será efectiva si també hi ha inversió en [a
co[.locació.
Les noves
d) Ens,comprometem, en quart [[oc, a trebaltar per proporcionar a les persones oportunitats per
viure en pl,enitud durant cada una de les etapes de [a üda, i a afinar a[ máxim [a nostra
sensibilitat per combatre les noves desiguattats, sorgides de [a rápida evotució vers una economia
gtobal..
Per reforqar La cohesió de [a nostra societat, hem de fer sostenibte el sistema de benestar
sociat. Aquest és un objectiu estratégic que depén de [a dimensió social que puguem donar a [a
construcció europea, de La nostra capacitat per avanear en [a taxa d'ocupació femenina, per
i
impulsar polÍtiques de natalitat
i
d'ajuda a les famíties,
i
per resoldre [a inserció laboral
i
social
dets joves.
social, que ha de ser un nou contracte entre generacions, entre géneres i entre
els catalans d'origen i els catatans d'adopció. Hem de combatre les noves formes de desiguattat.
que són més dificil.s de detectar i afecten de manera més anónima i indiüdual a les persones i
molt especialment als joves, a les dones, als immigrants i a [a gent gran.
Ca[ un nou pacte
�Tots els poders púbtics de Catalunya, des dels ajuntaments fins a [a Generatitat, amb aquesta a[
capdavant, han de responsabititzar-se de [a promoció del consens social necessari, de l'imputs de
potítiques sociats integrades, de [a lluita contra [a pobresa l'exclusió social. Uefectiütat
d'aguestes potítiques será directament proporcional a [a proximitat i a La participació comunitária,
i
i
[[uny de l'assistencialisme burocrátic que acaba diLuint les responsabil.itats
sotidaritat.
i
desvirtuant
[a
e) I, en cinqué [toc, ens comprometem a donar protagonisme a[ territori, als territoris diversos
de Catalunya. Aquest compromís travessa tots ets anteriors i eLs dóna un sentit específic. És e[
nostre senyaI distintiu.
Governar corresponsabtement amb e[ territori. Farem del nostre federalisme interior
i de [a devoLució
ats poders locals [a penyora de les nostres aspiracions a Espanya i a Europa.
Les noves oportunitats seran [es que sorgiran de [a coordinació estratégica dets poders [oca[s,
dels empresaris i del sistema educatiu, que han de constituir e[ triang[e fonamental sobre e[ qual
es construirá e[ progrés de Catatunya. E[ benestar per a tothom i e[ combat contra les vettes i les
noves desigualtats requereixen proximitat i, per tant, acords pactes locals per a [a cohesió
social del nostre país.
i
a[territori vol dir endegar [a regionatització de CataLunya, amb ets objectius
de descentratitzar e[ Govern i [Administració de [a Generatitat i d'estructurar i enfortir LAdministració
Donar protagonisme
[oca[ catalana.
Per aixd, proposem una nova organització
territorial articutada en set regions: La regió metropolitana de Barcetona, [a regió de Girona, [a regió de [a Catalunya Central, La regió de Ponent, [a
regió de [Alt Pirineu, ta regió de Tarragona i [a regió de les Terres de ['Ebre.
Donar protagonisme a[ territori vol dir ampliar les competéncies, les funcions i els recursos de
l'Administració locat. Pretenem que passi als governs locals [a gestió de l'ensenyament primari,
de [es potÍtiques actives d'ocupació i de les polítiques de promoció de L'habitatge.
territori és impulsar una política territorial, orientada a dotar e[ país de
connectiütat que necessita per superar el.s déficits que poden escanyar
dels eixos i xarxes que han de vertebrar les regions i faciLitar [a seva
Donar protagonisme a[
les grans infraestructures de
e[ seu creixement,
i
permeabi[itat.
territori és endregar el país i e[ seu paisatge, per gestionar-lo amb una
sensibilitat especial per a l'equitibri entre els diferents sistemes de pobl.es i ciutats, d'espais
natura[s, d'infraestructures; per superar, en definitiva, l'antic dualisme camp-ciutat.
Donar protagonisme a[
Aquesta Catalunya pturat, amb noms propis forts, amb actors sotvents del futur dels seus territoris,
és [a Catalunya gue imaginem i que estem disposats a tirar endavant.
E[ programa del
canü és [a penyora del compromís de [a candidatura de Pasqual Maragatt amb tots
els ciutadans i totes les ciutadanes de Catatunya i, a [a vegada, és una invitació perqué siguin
protagonistes del seu futur, que volem més [[iure, més prósper i més fraternat.
�2.
UN PROJECTE
PER
A CATALUNYA
IES PANYA
Avui, ets catalans enstrobem en una nova etapa histórica. Després de dues décades de democrácia,
que han estat molt positives per a[ desenvolupament del nostre país, Catalunya ha de donar un
pas endavant per tal de respondre a [a nova situació que üvim i que compartim amb els altres
paTsos d'Europa. La gtobalització ens afecta i ens afectará cada dia més. És una dada clau de [a
nostra nova realitat. D'altra banda, [a construcció de [a Unió Europea esdevé e[ signe més emblemátic
d'un procés mott profund de transformacions que es duen a terme en e[ nostre entorn més
immediat.
I en aquesta
i
nova etapa, una gran esperanCa recorre Europa. Aquesta esperanqa es diu: devolució
federalisme.
Devolució vol dir apropar e[ poder a [a societat. Devolució vol dir retornar [a capacitat democrática
de decisió a [a gent, a les ciutats i pob[es, a les regions, a les nacionalitats. Europa üu un procés
voluntari d'unificació política, econdmica i social sense precedents. Peró aguesta construcció
europea, si vol reeixir, ha de comportar, athora, [a conquesta d'espais més grans de Ltibertat,
d'ampliació de [a seva base democrática. I aixó només es pot fer mi$angant l'acostament del
poder de decisió a [a gent, que és en qui rau [a sobirania.
Aquesta voluntat de proximitat del poder, en e[ preámbul de [a constitució europea
Tractat
pren e[ nom de subsidiarietat. Aquest concepte, de nom complicat, -e[
amaga una
reatitat ben simpte: ['afirmació que tot altd que pugui fer [administració més próxima aL ciutadá
no ho faci una administració de rang superior. Com més allunyat está e[ poder, més esquiva e[
control democrátic dels ciutadans de les ciutadanes. lJEuropa del futur ha d'apostar per [a
proximitat del poder, perqué, tot i ser respectuosa amb els estats que fhan creada. es troba
de [a
Unió-,
i
�inexorablement abocada a fer prevaler, en [a seva organització, [auténtic ordre democrátic: e[
que va de baix a da[t.
govern
En aquests moments, a tot Europa üüm processos de devolució. A [a Gran Bretanya, e[
país
A
Gat'tes.
de
i
a[
Bl,air ha propiciat e[ retorn de parcel.les importants de sobirania a EscÓcia
pailos amb molt poca tradició autonomista, com Itátia o Portugal, governs progressistes estan
impuLsant processos de descentral.ització administrativa política. També a FranEa, e[ govern
i
Joipin malda per una més gran atenció a[ desenvolupament regional i pel respecte a [a pluralitat
Lingüística. I tots aquests paisos, de prop o de ltuny, es fixen en [a realitat espanyota, perqué ha
estát un exemple singular en qué hem passat d'una dictadura que negava per esséncia [a pluralitat
nacionat, cultural i l,ingüística d'Espanya, a una configuració federatitzant que té com a eixos
dues idees básiques: [a unió i La ltibertat.
UN CATALANISME FEDERAL
A Catalunya, üüm [a devolució, aquest retorn de sobirania cap a les nacionalitats, amb
amb el.[a La nova Espanya federal- neix
-i
e[ sentit de les realitats nacionals i cutturals negades en e[ camí de [a
d'una
particular esperanqa. Perqué fEuropa federal
iorr. qu. restitueix
una
construcció de [estat absolutista, primer, 'i de l'estat [ibera[, després. Situar ara les decisions
potítiques a [a base del sistema capgira [ordre tradicional, i culmina a[[Ó que ara fa dos-cents
anys ta Revolució Francesa només va encetar: [a devotució del. poder a [a societat. La devolució
significa, ara, organitzar e[ pluralisme, aprofundir La Ltibertat. I així, Europa, mentre es construeix
com una entitat supranaciona[, es reconcil,ia amb [a seva história de diversitat interna.
per a
E[ nostre federalisme vol inütar els catalans i les catalanes a [a construcció d'un projecte
procés
de
transformació
e[
ha
d'encapqalar
Catalunya, per a Espanya per a Europa. Catatunya
d'Espanya. Catalunya és més forta quan les seves raons són compreses i compartides pels altres
i
pobl.es d'Espanya, i
junts avancem en [a mateixa direcció.
pacte
Creiem que cal continuar en e[ desplegament federal de [a Constitució i fer un pas més en e[
constitucional per avangar en [a consoLidació d'una Espanya pturinacional i federal. Si votem anar
endavant, és necessária [a nostra total. impl.icació en [a consolidació
estat autondmic per tal de convertir-lo en un estat federal.
i
aprofundiment de [actuaI
parteix del reconeixement de Les diferéncies. Catalunya expressa e[ seu
carácter nacional a partir de La histdria, [a ltengua, [a cuttura, e[ dret i [a política. Aquest indisE[ federalisme més sincer
pensabte reconeixement de les diferéncies ha de suposar també que els ciutadans
i les ciutadanes
de Catalunya puguin exercir plenament els drets que se'n deriven.
i
en [a confianEa.
Entenem [a confianEa com a responsabititat compartida, és a dir, responsabilitat que ha de
funcionar en les dues direccions. Responsabititat que s'ha de basar en [a confianga, [a [[eialtat i
perqué se'ns accepta
La sotidaritat. I, si comporta [acceptació de La unitat lliurement assumida, és
[a diversitat, perqué se'ns respecta i se'ns protegeix [a diferéncia.
E[ nostre federalisme es fonamenta en [a proximitat, en [a corresponsabititat
�Aquesta confianqa és e[ que ens permet afrontar d'una altra manera e[ nostre passat, que ha donat peu
a un sentiment d'acritud, com a poble, com a resultat de [a nostra história.
Seixanta anys enrera, [Estatut va ser abolit per [a forga de les armes, e[ president de [a Genentitat va
ser ignominiosament afusetlaL i una dict¿dura ens va negar les llibertats democrátiques i nacionats
durant quaranta anys. Amb [a tnnsició a [a democrácia, Catatunya va ser generosa i va cedir més que
no va exigir. perqué tots sabíem que era prioritária [a consolidació de [a democrácia a Espanya.
E[ resuttat fou t'ambigüitat calcutada de [a Constitució de 7978, que no gosa definir quines són les
llengües que es parlen a Espanya i que [Estat ha d'assumir com a própies. Vint anys després, és just
esperar un reconeixement explícit com a nació, que es tradueixi en lhcceptació categórica de
Les
i en t'apticació de les [[eis básiques, en les formes de
funcionament de l'estat democrátic, en les grans opcions estratégiques i en l'assumpció decidida de La
diversitat [ingüística i cuttural.
nacionalitats histdriques, en [a redacció
Els catatans votem l'Europa de [a proximitat, fEuropa de [a cohesió social, l'Europa que sigui forta peró
no una fotatesa, [Europa defensora de [a diversitat i de les identitats, [Europa de [a cultura, fEuropa
de [a l[ibertat. [Espanya que preconitzem hi podrá contribuir, peró ha de consotidar [a seva cultura
potítica, les seves regtes del joc democrátic.
I
e[ seu fedentisme, que ha de fer explícit
i diferencial..
Volem una Espanya més oberta i ptural, orgultosa de [a seva diversitat. Més que mai, a Catalunya, les
forces de progrés estem en condicions de reprendre una de les ve[es aspiracions del catalanisme:
proposar una üsió diferent i, amb etta, una articutació diversa d'Espanya. Catatunya anirá endavant,
i Espanya també, si som capagos d'actuar amb transparéncia i joc net. Sempre ens hem oposat a [a
desconfianga com a principi, i a[ regateig com a métode. i oferim [a nostra confianEa constitucional.
És indispensable una reforma a fons del Senat, com a veritable Cambra de representació tenitorial. de
[a reatitat plurinacional d'Espanya. E[ Senat federal haurá de ser [a cambra de primera lectura
parlamentária de tots els assumptes relacionats amb les autonomies i t'espai priütegiat de pacte entre
els seus governs. E[ Senat ha de ser e[ marc idoni de reconeixement i de protecció del.s fets diferencials
de [a reatitat plurinacional d'Espanya, expressió i instrument de [a confianqa federat.
OBJECTIUS
O Reconeixement exptícit de les nacionalitats
histórigues.
O Convertir e[ Senat en una cambra de representació
autonómica. Senat federal, composat per
representants acordats per governs
autonómics.
i
parlaments
O Preséncia directa de les nacionalitats histórigues a
les institucions er¡ropees, assumint o compartint la
representació del conjunt de l'Estat en les matéries
en gué tenen reconeguda competéncia.
�UN FEDERALISME FISCAL: AUTONOMIA
I SOLIDARITAT
Federalisme és compartir un projecte comú des de La própia Ltibertat. És unió en ltibertat, acceptar
que [a diversitat reforga, i no afebleix. Els dos elements cruciats del nostre projecte federalista, [a
Ltibertat i La so[idaritat, són també els que inspiren [a proposta de federalisme fiscal.
El.
federalisme fiscal que propugnem
té dos components essencials:
autonomia
i
capacitat de
decisió per a la Generalitat (i per als governs autonómics en general) i solidaitatentre eb ciutadans;
és a dir, iguattat básica perqué els governs prestin, el.s ciutadans rebin, nivelts similars de
i
serveis.
Un aspecte fonamental de [a transformació de l'Estat de les autonomies és e[ financer
i pressupostari.
La distribució de La despesa públ,ica entre ets diferents nivel.ls de govern (excloent pensions i
classes passives) se situa actualment en [a proporció de 53% (govern centrat),310/o (autonomies)
i !60lo (poders locats), davant e[ model 40-30-30, propi deLs estats federats més descentratitzats,
de manera que queda un camí [[arg per recórrer fins aquest objectiu.
proposem uns percentatges de descentralització del. sector púbtic equiparables ats estats federats
méi descentralitzats, amb e[ traspás de les competéncies d'educació i sanitat a totes les comunitats
autónomes i, sobretot, amb e[ reforgament dets governs locats. fins ara relegats. Proposem atribuir ats governs municipals responsabilitats de gestió en ensenyament, habitatge i polítiques
actives d;ocupació. Les inversions de l'Estat han d'assegurar un tracte equitatiu als habitants de
les grans concentracions urbanes, on els probtemes es presenten amb una especial comptexitat.
Tot i que hi ha hagut un progrés notable en e[ sistema de finangament autonÓmic i que durant el
govern sociatista es va mil.l.orar [a responsabil.itat fiscaL de les comunitats autÓnomes, és indispensabte aprofundir més en aquest punt i en l'autonomia tributária.
Una part essencial dets ingressos de [a Generalitat ha de procedir d'impostos pagats directament
pel.s ciutadans de Catatunya, i e[ Govern de [a Generatitat ha de tenir ptena responsabilitat fiscal
sobre aquests ingressos.
Les comunitats autónomes han d'estar en condicions de prestar un nivell de serveis similars als
seus ciutadans, amb independéncia de La seva capacitat fiscaL. Aquest principi s'ha de traduir en
una igualtat básica d'ingressos per habitant.
aconseguir La iguattat d'ingressos per habitant entre les comunitats forals i [a resta d'autonomies.
Uexisténcia de sistemes de finangament diferents no ha de significar un priütegi o una desigualtat
flagrant. Ca[ estabtir un horitzó per etiminar, de manera graduat, diferéncies injustificades.
Ca[
Com a resultat dets objectius anteriors, Catatunya ha de reduir e[ seu déficit fiscal respecte de
['Estat. Catatunya és una regió relativament rica dins d'Espanya i, per tant, és ldgic que existeixi
un déficit fiscal, és a dir, que pagui més impostos del que rep en forma de despesa púbtica.
Aquest déficit ha de ser e[ resuttat de pagar en proporció a [a renda i rebre en proporció a [a
població, que són els criteris básics que inspiren e[ nostre model de federalisme fiscal.
�OBJECTIUS
O
La descentralització de [a despesa pública ha
d'arribar abans de deu anys a una distribució 40%
(Estat) - 30o/o (autonomies) - 30o/o (municipis),
similar a la dels estats federals més descentralitzats.
O Inversió de I'Estat per habitant en les grans árees
metropolitanes, segons criteris especifics i un
principi básic d'igualtat.
O Igualtat d'ingressos per habitant, entre les
comunitats autónomes forals i [a resta, en un
període de vint anys.
O
E[ sistema de finangament de la Generalitat ha de
respondre als dos principis básics d'autonomia
i
d'igualtat.
O [a gestió de t'Agéncia Tributária a Catalunya
correspondrá a la Generalitat, amb la participació i
correspon sa bi titat dels tres nivetls d'Admi nistració
pública.
PER UN FEDERALISME CULTURAL:
EL CATA¡.4 I EL CASTELLA , UN PATRIMONI COMÚ
Espanya és una
realitat culturalment p[ura[, amb quatre ltengües
i
quatre cu[tures básiques:
castet[ana, catalana, ga[lega i basca. Espanya s'ha de saber reconéixer en aquesta pturalitat i fer[a seva.
Tots ets governs, tant [estatal com ets autonómics, tenen [a responsabititat de preservari promoure
aquesta pluralitat cuttural lingüística, com també els drets individuals dets ciutadans. Es fa
i
imprescindible una acció pública mancomunada a tres nive[[s: l'autonomia, [a cooperació entre
les autonomies i l'acció federal del Govern de fEstat.
Dues inércies contráries han impedit avangar més: les seculars tendéncies a concentrar les
actuacions culturats en [a capital política de ['Estat, deixant de banda altres ciutats capitats en
matéria de cultura; i [a tendéncia autárquica d'algunes autonomies que han abonat, encara,
l'inércia centralista. Una alianga objectiva certament paradoxal i immobilista.
�Propugnem una concepció de federatisme culturat. definida pets trets següents: ple autogovern
cultural; estabtiment de potítiques concertades entre les autonomies referides a una mateixa
lLengua; i una potítica culturalfederal, de ['Estat, participada per les comunitats autdnomes, amb
especial representació de Les quatre llengües i cuttures básiques d'Espanya.
La pol.ítica cultural federal és imprescindibl,e per tres raons: per [a participació económica de
l'Estat en les attres capitats culturats; perqué les [lengües i cultures d'Espanya necessiten tot
lesforg púbtic disponibte, per a [a seva preservació i promoció; i perqué les polítiques culturals i
tingüístiques en els ámbits de La indústria, [a comunicació i [a conceftació internacional rectamen
sine qua non hcci6 de ['Estat.
En aquest marc, es proposa una nova percepció i tractament del castellá a les comunitats amb
llengua própia: ja no com un periLl, de domini, ni tan sols com [a primera llengua de molts
ciutadans, sinó com a patrimoni comú i com a instrument extraordinari de competéncia interna-
cional, que cal comptementar amb e[ coneixement d'una tercera llengua europea. La llengua
castettana ha de ser objecte, també, de l.es pol,ítiques d'autogovern de Catalunya. Tanmateix, [a
preséncÍa a Catatunya d'una altra [[engua própia, l'occitá (parta aranesa), ha de ser considerada
també com un patrimoni Lingüístic de tots els catalans, i, per tant, e[ Govern de [a Generalitat i
e[ Govern de [Estat han de defensar i protegir els drets lingüístics d'aquesta minoria social.
OBJECTIUS
O Reconeixement constitucional explícit de [a
pluralitat cultural i tingüística d'Espanya.
O Ús de les quatre ttengües al Senat, als documents
d'identitat i en altres ámbits.
O Expressió de la plunlitat hispánica en els plans
docents i en les polítiques de difusió pública.
O Ensenyament plural de [a história d'Espanya.
O Ministeri de les Cultures, participat per les
autonomies i amb atenció a [a representació de les
quatre llengües i cultures básigues.
O Participació dels autogoverns representatius de les
quatre llengües i cultures básiques en la
representació d'Espanya en els organismes europeus
i internacionals de cooperació, amb t'impuls de
potítiques de preseruació i promoció de la pturalitat.
�2.4.
PER UN FEDERALISME JUDICIAL: JUSTICIA CATALANA
I JUSTICIA PROPERA A LA CIUTADANIA
E[ procés de descentralització de fEstat de [a Constitució de 1978 no ha arribat a [a Justícia. i
[estructura judiciat espanyola continua essent rígidament centratista, dependent deL ConseLL General del Poder Judicial i amb e[ Tribunal Suprem com a máxima instáncia centratitzada. La
Justícia és també e[ servei púbtic que mereix les qualificacions més baixes dels ciutadans i de
['opinió pública; és lenta, cara, poc eficag, distant i imprevisibte.
La Constitució admet una estructura diferent i descentratitzada de [a Justícia, que permetria
estalviar molts dels seus defectes, i l'Estatut dAutonomia de Catalunya conté preüsions que no
han estat desenvolupades.
Des d'una lectura federalista del marc constitucional vigent, proposem. en primer [[oc,
fatribució
de funcions de tribunal de cassació a[ TribunaL superior de Justícia de CataLunya, que permetria
resoldre en darrera instáncia a Cata[unya [a gran majoria de recursos judiciats iniciats en aquest
territori.
Aquest federalisme judicial. s'ha de concretar. en segon [toc, en [a creació de [a Comissió de
tustícia de Catalunya, drgan que hauria d'exercir les competéncies de govern i direcció de La
Justícia cata[ana que actuatment ostenta e[ Consetl General deL Poder Judicial.. La Comissió de
Justícia de Catalunya estaria integrada per representants det Consell GeneraI del Poder JudiciaL,
deI TribunaI superior de Justícia de catatunya i del. Par[ament de cata[unya.
judicial també s'ha de concretar en l'exercici, per part del Parlament de Catalunya,
de competéncies retatives aI funcionament, l'organització i e[ control de LAdministració de JustÍcia,
com ara [a fixació de les demarcacions judiciats, [a participació en e[ nomenament deLs jutges i
magistrats que han d'integrar e[ TribunaI Superior de Justícia, i e[ debat i, si escau, ['adopció de
resotucions en retació amb [a Memdria judiciat.
E[ federalisme
judicial comporta també una justÍcia més propera als ciutadans, atesa per jutges,
magistrats i funcionaris judiciats més coneixedors del dret i de [a reatitat social i cuttural de
E[ federalisme
Catalunya,
i
més oberLa a la participació ciutadana en e[ seu funcionament. Ca[ adoptar mesures
efectives per promoure faccés dels ciutadans de Catalunya a [a carrera judicial., aprofundir i
difondre [a cuttura jurídica catalana, assegurar una major estabiLitat deLs jutges i funcionaris
judiciats destinats a Catalunya, i preveure procediments i institucions de participacíó ciutadana
en [a Justícia.
federalisme judicial, en definitiva, ha d'oferir un servei més eficaq d'administració de Justícia:
terminis molt més breus per a [adopció de les resotucions judicials. mecanismes que n'assegurin
l'efectiütat mesures que garanteixin faccés efectiu de tots els ciutadans a [a Justícia. Ca[
potenciar les oficines judicials, adoptar mesures de gestió eficient dets serveis de justícia. descongestionar ets tribunals amb [a promoció de mesures alternatives per a [a resotució dets conftictes,
i facititar els mitjans i recursos materials necessaris per a un funcionament molt més eficag de [a
Justícia com a servei públic.
E[
i
�OBJECNUS
al Tribunal superior de Justícia de catalunya
les funcions de Tribunal de Cassació per resoldre, en
darrera instáncia a Catalunya, [a gran majoria de
recufsos judicials iniciats en aquest territori.
o Atribuir
O Crear la Comissió de Justícia de Catalunya' que
exerceixi les competéncies de govern i direcció de [a
Justícia catalana que actualment ostenta el Consell
General del Poder Judiciat.
O Exercir, des de la Generalitat, les competéncies
retatives sobre fixació de les demarcacions judicials,
la participació en e[ nomenament dels jutges i
magistrats gue han d'integnr el Tribunal Superior de
Justícia, i et debat i, si escau, I'adopció de
resolucions en relació amb la Memória judicial.
| 2.5.
I n cARTA AuroNóMIcA
i
potítica de [a recuperació de les institucions
recursos'i de
d'autogovern de Catalunya i de l'atribució a [a Generalitat d'un conjuntimportant de
[ega[
suscep.orp.ién.i.s. A[ cap ¿e vint anys de [a seva aprovació, [Estatut és un instrument
[Estatut dAutonom,ia ha estat [a base juÉdica
tibte d'ampliació.
proposem que e[ parlament de Catalunya el.abori ta Carta Autonómica, com addició
i ampliació
de
gran
l'Estatut dAutonomia, i que [a presenti a l'aprovació de les Corts-Generats, amb e[ més
consens potític i social possible.
a favor
La Carta Autonómica ha d'emfasitzar els principis de subsidiarietat i de cláusuta residual
única i
de les administracions inferiors; de l.Leiattat instituciona[ i de confianga; d'administració
d'igual dignitat de tots ets nivel.Ls de govern; d'economia Legisl.ativa; de qualitat i de transparéncia;
i
de sotidaritat, participació
i
ciutadania europea.
plural de ['Estat. Amb e[
Creiem que [a Carta Autonómica ha de patesar una concepció federalista i
compromís d'aprofundir
Amb
e[
reconeixement i protecc'ió formals deL catatá com a llengua de ['Estat.
i difondre una história comuna d'Espanya i dets pobl.es i nacions que [a formen. Amb [a preüsió de
fórmules concretes que estabLeixin una participació i una preséncia significativa ijusta de Catalunya
en les principals institucions de ['Estat.
�La Carta Autonómica ha de garantir [a representació de Catalunya en els órgans de Govern de [a
Unió Europea, proporcionalment a ta seva responsabilitat en l'exercici de funcions d'interés
comunitari, i coherentment amb [a seva condició de nació amb una cultura i una histdria própies.
La Carta Autonómica ha de fer possibte ['ampliació de competéncies
i de recursos de [a Generatitat.
Considerem que les administracions catalanes han de gestionar, com a mínim, e[ 60% del sector
púbtic corresponent. Creiem que [a Cafta Autondmica ha de garantir un tracte fiscal just per a
Catatunya.
Volem que ta Carta Autonómica articuti ta preséncia i participació efectiva de ta Generatitat en
ámbits, infraestructures i serveis d'abast supranaciona[, a fi de possibilitar que Cata[unya pugui
tenir un protagonisme actiu en [a construcció d'un espai europeu entorn dels Pirineus i de La
Mediterrá nia occidenta[.
La Carta Auton0mica ha d'establir les bases d'un federatisme interior i garantir-ne l'efectiütat.
Creiem que aixd passa per festab[iment d'una organització territoriaI simpte i equilibrada, basada
en les regions i en [a institucionatització de les árees metropolitanes de Catatunya, pel respecte
de singu[aritats ja reconegudes de territoris com [Aran, i per [atribució a[s municipis de majors
recursos i competéncies, principalment en ['área d'ensenyament, serveis de benestar i urbanisme,
amb l'objectiu d'assegurar que lAdministració [oca[ de Catalunya gestioni com a mínim [a meitat
dels recursos gestionats per les administracions catalanes.
Considerem que [a Carta Autondmica ha de fixar també tes bases d'una nova organització política
i administraüva de [a Generalitat. Com a trets més importants, destaquem l'increment dels poders
del Parlament, que no ha de poder ser dissott anticipadament sense [a seva conformitat, [a
legislació electoral que garanteixi [a proximitat entre electors i elegits i [a limitació dels mandats
d'aquests, i [aplicació dels principis de transparéncia, eficácia, eficiéncia, descentralització i
participació a ['organització política
i
administrativa de [a Generatitat.
OBJECTIU
O El Parlament de Catatunya elaborari la Carta
Autonómica com addició i ampliació de I'Estatut
d'Autonomia i la presentare a l'aprovació de les Corts
Generals.
�3.
LA CATALUNYA
DE FUTUR:
PR IORITATS
DEL NOU GOVERN
i
Catalunya va saber aprofitar les grans oportunitats de [a primen revolució industrial. ha pogut
ocupar durant dos segles e[ lideratge social i económic a Espanya. Ets desafiaments d'avui són ta
revolució tecnoldgica, [a mundiatiüació econdmica i [a nova societat de ta informació, un procés de
canü profund i accelerat. Perqué Catatunya pugui conünuar figurant entre els paisos que progressen,
és necessari prendre decisions estratégiques amb un nou govern, que tingui [a üsió, ta passió i La
capacitat per construir un país més fort, econdmicament avanEat i culturalment preparat.
Un país amb pocs recursos naturals, que ha de basar-ho tot en La prdpia capacitat de trebatl, ha de
dedicar una atenció especial a les persones, és a dir, a l'educació. l-leducació de quatitat és e[ primer
requisit per a competir en [a nova societat: investigació científica, formació de técnics i extensió de
['ús de les noves tecno[ogies a tots e]s nive[[s, en un context de creació d'oportunitats per a les
empreses.
Per
a no perdre cap oportunitat ni haver de renunciar a estar entre els paisos més avanqats, es
necessita [a direcció d'un govern amb noves iniciaüves, que sápiga prioritzar l¿ inversió sobre la
tots els recursos i les energies, que governi en direcció cap a[ futur.
despesa corrent, que mobilitizi
E
I un GovERN
QUE GEsTroNr BÉ ELs DTNERs
púBlrcs
E[ pressupost consolidat de [a Generalitat per al. 1999 és de més de dos bitions de pessetes, una
quantitat respectable que encara és per sota de les necessitats
i
que, en els darrers anys, ha
�de
crescut per sota de l'increment pel, Producte Interior Brut de Catalunya. Ca[ un nou model
e[
en
Generalitat
[a
de
finanqament, amb recursos addicionals que pemetin una major incidéncia
manteniment del benestar i de [a riquesa del país.
de dinamització i impuls económic del
paíi, si fossin ben gestionats i tinguessin prioritats ctares. En canü, les despeses corrents s'han
incrementat un Z5olo, les inversions pressupostades han disminuit un 22olo, i ets costos financers
Els pressupostos actuals podrien ser, amb
tot, un element
han pujat un 390/o, a causa d'un gran creixement del deute.
[actual Govern de [a Generatitat és jneficient: [a seva despesa corrent per habitant está per sobre
prÓpia
de La dAndalusia, Vaténcia o Galícia, de manera que e[ funcionament de fadministració
resutta més car a Catatunya. Una part d'aquestes despeses haurien de dedicar-se a inversió en
infraestructures i a prioritats com feducació o [a recerca.
del deute és faltra dada preocupant: quasi s'ha dobtat en ets darrers quatre anys
després d'haver superat els dos bi[ions de pessetes, continua creixent.
E[ cre.ixement
i,
i
[abséncia total d'un model econÓmico-financer han portat les
finances púbtiques catatanes a [a política de "tapar forats": es recorre a práctiques de comptabilitat
dubtoses, per tal de camuftar el. déficit; s'ajornen págaments a proveidors, que pateixen les
dificul,tats derivades de [a morositat; i es fan operacions de crédit a curt termini a preus etevats.
La manca de
És necessari
üsió de futur
un canü en [a gestió económica
i financera del Govern
de [a Generalitat.
OBJECTIUS
O Invertir més i gastar menys, per impulsar el
desenvolupament i no malbarataf recursos. Educació,
recerca científica, noves tecnologies i
infraestructures territorials, com a prioritats
d'inversió.
O Redregar les finances de la Generatitat, amb rigor
económic i bona gestió financera. Eliminar el deficit
i
aturar i controlar l'endeutament.
O Aturar el descontrol de la despesa corrent.
MESURES
)
Reüsar del sistema de finanqament autondmic. Garantir uns ingressos corrents que assegurin
un creixement paral'tet al' det PIB.
)
Fer un pl.a de contenció
i
de reducció de [a despesa corrent en un 100/o del
total del pressupost.
�) Miltorar feficiéncia en l'administració.
) Doblar en cinc anys e[ volum d'inversions.
) Disposar d'un bitió i mig de pessetes per a inversió,
durant [a propera legislatura, a més de les
inversions procedents de lAdministració centrat i det sector privat.
) Respectar
[lncrement máxim d'endeutament acordat amb e[ Govern centra[: 15.000 milions per
a fany 1999 i 11.000 milions per al 2000.
)
)
)
)
Mantenir t'equitibri entre ingressos
i
despeses no financeres a partir d'aquest any.
RedreEar en dos anys e[ ritme explosiu de creixement del deute.
Assegurar [a transparéncia de [a gestió
Garantir e[ control
i
i
dels procediments comptables del pressupost.
e[ rendiment de comntes.
w
I r¡oucAcró, LA pRTMERA
pRroRrrAT
E[ principat esforq de [a Generalitat i de tota [a societat catatana ha dhnar adreEat a [a formació:
mitlorar e[ sistema educatiu, garantir una bona formació professional i superior, vincular més les
universitats amb ets sectors productius i amb e[ territori, preparar e[ país per a [a nova societat
del coneixement, i assumir un compromís real de finangament amb
La
recerca científica i tecnotógica.
Els catalans hem de recuperar e[ paper capdavanter en l'ámbit educatiu. Superar e[ desánim de [a
comunitat educativa, [a desorientació dets professionats i La insuficiéncia de inversions, recursos
i
projectes dels anys anteriors.
E[ P[a d'inversions per a [a construcció o reforma de centres educatius no s'acompteix: més de [a
meitat de les obres compromeses no han estat adjudicades. A més de 200 centres docents púbtics,
ets alumnes encara estan en barracons o autes provisiona[s,
s'han hagut dtmplagar en móduts prefabricats.
i 47 instituts
d'educació secundária
Uextensió de l'ensenyament obligatori fins aLs 16 anys per mitjá de [a nova educació secundária
obLigatdria (E50) s'ha dut a terme amb recursos insuficients. repartit burocráticament i sense un
esforq adequat en [a formació det professorat. La nova educació primária no está prou connectada
amb [a secundária, i cal definir-ne els objectius amb més ctaredat. La Formació Professional no ha
rebut ['impuls necessari.
La ptanificació de l'oferta de places d'escotes bressol de 0 a 3 anys és, encara, una assignatura
pendent.
La LOGSE es va aprovar sense un p[a de finangament específic,
i cal acordar les ncessitats financeres
per consolidar-ne [a reforma. Uestimació d'aquestes necessitats per a Cata[unya suposa un
�en e[ proper
finanEament addicionaL de 96.000 milions de pessetes que s'han de rectamar a l'Estat
quadrienni.
És
necessária una nova pol.ítica educativa, basada en un compromís social
i ciutadá amb l'educació.
OBJECTIUS
O Ueducació, prioritat pressupostária.
O Resoldre els problemes de l'educació secundaria.
O Revalorar i potenciar [a Formació Professional.
O Esforq per a la mil[ora de la qualitat.
O Una auténtica xarxa integrada de centres de servei
púbtic.
O Canviar el modet d'administració educativa.
MESURES pER FER DE UEDUCACIó UNA PRIoRITAT PRESSUPOSTARIA
)
homologable
Assignar a [a inversió educativa en els pressupostos de [a Generalitat una dotació
amb ets pai'sos de La UE que més inverteixen.
) Impulsar un p[a quadriennal d'inversions, amb l'objectiu d'eradicar ets barracons i
proüsionals i cobrir el,s déficits de [a manca d'inversions de[s darrers anys'
[és autes
de [a nova formació professional. amb [a construcció de centres de nivetl
dotació d'insta['lacions i utiLlatge.
) Desenvolupament
superior
i
) Fer atenció a les necessitats de despesa corrent dels centres púbtics.
) Reüs.ió a [aLga de [a dotació de bibtioteques, laboratoris, instal.lacions
espottives, materiati
aules d'informática.
) Ampl,iar les places per a infants entre 0 i 3 anys, fins a garantir una oferta suficient.
) Implantació progressiva dets dos cictes d'educació infantil,, amb unitat pedagdgica de fetapa i
espai propi.
MESURES PER ABORDAR
I
RESOLDRE ELS PROBLEMES DE UEDUCACIÓ
SECUNDÁRIA
secundária l'entrenament de les capacitats creaüves, d'iniciativa, de
responsabilitat, d'aprenentatge i de treball en equip.
Racional,itzar e[ disseny de feducació secundária obLigatória a Cata[unya, simptificant-ne
[ordenació académica i amptiant i aprofundint [atenció a [a diversitat.
) Introduir a [educació
)
�)
Model compatible amb fautonomia dets centres, que permeti fexisténcia de projectes singulars
que apliquin models curriculars diferents als crédits trimestrals.
)
Impulsar [a creació de departaments d'oÉentació i de professionals que facilitin e[ trebal[
d'atenció a [a diversitat, a tots ets instituts. Potenciar e[ "conse[[ orientador" preüst per a tots
els alumnes en acabar ['ESO, com un instrument per a l'atenció a [a diversitat.
)
tots els instituts de mitjans técnics i professionats d'orientació ats atumnes sobre les
possibititats
seves
de formació o d'ocupació en acabar fetapa obligatdria.
)
Garantir a tots els joves
joves, a més deltítol o [a certificació académica. una proposta de
continuitat mitjanEant ets plans integrals de recursos formatius i d'ocupació.
)
Imputsar un pla de xoc per a [organització de programes de garantia socia[
una oferta
-amb
suficient, per zones o sectors-, incorporant les administracions [ocats i els agents sociats i
econdmics, per a [a constitució de xarxes territorials de programes específics de transició
Dotar
i
les
escola-trebat[.
MESURES PER MILLORAR LA FORMACIÓ PROFESSIONAL
A CATALUNYA
Formació ProfessionaI reg[ada, [a
) Articular les diverses ofertes de formació professional
-[a
Formació ContÍnua i [a Formació Ocupacional- en ámbits territoriats, integrant ets recursos
formatius i ocupacionats de cada zona.
) Concertar IFP Superior amb els agents económics i territoriats.
)
Organitzar ets nous estudis professionats
estratégic de[ Govern de Catatunya.
i
formació en centres de trebatl, com a objectiu
) Reüsar eI mapa de ['FP amb [a cot.[aboració de[s sectors económics i sociats.
) P[a especÍfic d'inversions per a [a dotació de nou equipament i adequació de les instal.lacions.
)
Conse[l de Formació Professional de Catalunya, en coordinació amb e[ Conse[[ d'Educació de
Cata[unya.
MESURES PER MILLORAR
tA
QUALITAT DE TEDUCACIó DELS CENTRES
EDUCATIUS
) Imputsar programes d'alfabetització en tecnotogies de [a informació per a[ conjunt de [a
ciutadania.
) Dotació suficient d'equipament
informátic i tetemátic a escotes i instituts.
)
Ajudes per a l'adquisició d'equipament informátic a les famílies amb pocs recursos, per eütar
una nova marginació.
)
)
Millorar [a formació del professorat, segons les exigéncies de [educació del segle MI.
)
Facititar [a formació personal, social i professional dels docents. Imputsarem els cursos de
Quatificació Pedagógica fusionant l'experiéncia universitária i l'experiéncia del professorat ats
centres, per tal de garantir una formació de quatitat det futur professorat d'educació secundária.
Ptans de formació permanent del professorat en ets centres, segons les necessitats particulars
de l'atumnat.
�)
Impulsar un P[a de seguiment i avaluació de les finatitats i objectius de [educació primária,
especial.ment en els aprenentatges instrumentals básics (Ll'enguatge oral i escrit, aritmética,
noves tecnol.ogies de [a informació i [a comunicació. llengua estrangera i cultura com a capacitat
de üure i de socialització).
)
Incrementar
millorar els recursos especialitzats d'atenció a [a diversitat i d'assessorament
psicopedagógic, amb [a miil.ora de [a cobertura dels EAP i ta figura del professor especiatista en
i
p[ástica.
) passar del concepte
d'escola mixta
i a[ d'escola
i
coeducativa, senyal de qualitat cultural
i sociat.
material didáctic.
)
Idea d'igualtat en els l.[ibres de text
)
0rientació professional dels nois i les noies per a [a lliure elecció d'estudis professionals o
técnics, independentment dels seus orígens socials.
)
Impu¡sar un programa d'avatuació de centres, del professorat i del propi sistema educaüu, amb
professionats.
La participació de La comunitat educativa i dels sectors econdmics i
) potenciar
[a inspecció educativa. com a suport a l'avatuació interna
i
externa dels centres
educatius.
) Compromís de rendiment de comptes de La gestió del servei púbtic d'educació.
) Tots els estudiants, en acabar llensenyament obLigatori, hauran de dominar
dues [[engües
estrangeres.
MESURES PER FER DEL SERVEI PÚBLIC DE UEDUCACIó UNA XARXA
INTEGRADA
)
I INTEGRADORA
Actuació integrada del conjunt de centres sostinguts amb fons púbtics com a servei públic
d'educació.
)
Modificar [a normativa d'admissió d'alumnes per eütar [a configuració de xarxes educatives
diferenciades
i
segregadores.
dets ajuntaments per a una major equitat, transparéncia i control social,
aprofitanfrexperiéncia i les aportacions de [a xarxa internacional "Ciutats educadores".
) Més protagonisme
)
tot
Comptiment de t'obligació de tots els centres sostinguts amb fons púbtics d'escolaritzar de
forma sotidária el.s atumnes amb majors problemes d'aprenentatge, per raons socioeconÓmiques
o pertinenqa a minories étniques o cutturals.
en zones d'actuació preferent per a [a compensació de desigualtats,
amb un finanEament específic i gestionats pels municipis.
) ELaborar ptans integrats
)
Incrementar les beques
i
ajuts als infants i joves amb menys recursos econÓmics.
MESURES PER CONSTRUIR LA NOVA ADMINISTRACIó EDUCANVA
)
i
Transferir La gestió de [educació infantil. primária, i, opcionalment, [a secundária, als
ajuntaments, reservant per a[ Departament d'Ensenyament les funcions directives del sistema
eiucatiu: regulació, ordenació, pl.anificació g[oba[. avatuació, finanqament, professorat,
inspecció, i pol,ítiques compensatóries'i de reequilibris.
�) Procés de descentratització flexibte i amb ritmes diferents, segons les necessitats,
i
característiques
capacitats de les organitzacions de municipis que es constitueixin.
i
)
Participació dets diferents sectors de l'educació per promoure e[ compromís social
amb feducació i [a corresponsabititat de tots els sectors socials.
)
Transformació dels actuals Conselts Escolars en Consetls d'Educació, tan en ['ámbit municipaI i
territorial com de Catalunya, integrant tots els agents i cot.lectius.
ciutadá
) Promoure un compromÍs
dels mitjans de comunicació amb l'educació per a [a realització de
programes educatius, especiatment en ets canals púbtics de teteüsió, i una cura especial a [a
funció educadora dels professionals de [a comunicació.
) Recuperar ta it.tusió i
organitzatiu
i
e[ consens amb e[ professorat, amb mesures de carácter pedagógic
de millora dets mecanismes de negociació.
i
)
)
)
Més autonomia funcional
)
Amptiar e[ nombre de lticéncies per estudi a temps complet per a[ professorat amb més de 15
anys d'exercici continuat.
)
Incorporar, ets serveis
i educativa ats centres.
Enfortir [a funcié directiva
i
estimular l'estabititat dels equips docents.
Possibilitar l'exercici de [a funció docent amb una jornada flexib[e.
i
centres d'educació d'adults a [a Conselleria d'Educació.
A ['era de [a gtobaLitzacií i de [a revolució económica i socialimpulsada per les tecnologies de [a
informació i les comunicacions, l'economia catatana necessita una nova orientació estratégica
per competirfavorablement en els mercat gtobals. E[ nou escenari de l'acció empresarial cada cop
estari més vincutat a [actiütat econdmica basada en e[ coneixement. Aquesta activitat empra a
fons les potencialitats de les tecnologies de [a informació i les comunicacions.
repte que aixó suposa ha d'interpretar-se també en termes d'oportunitat histórica per a Catalunya.
Com ja hem dit abans, si e[ país va saber agafar e[ tren a temps en ocasió de les transformacions
económiques precedents, ara, en e[ moment de [a revolució de [a societat de [a informació i det
coneixement, hem d'aprofitar les oportunitats. A Cata[unya podem tornar-ho a fer perqué disposem
E[
d'una població activa educada, amb un alt grau de formació i amb una gran capacitat d'adaptació
a les noves necessitats, un teixit empresarial del sector; i tenim un instrument potitic d'autogovern
que ens permet galvanitzar ets recursos del paÍs en [a direcció adequada.
defineix per [a seva potent xarxa de ciutats, cal aprofitar a fons les possibititats
estesa a tot e[ país, capag, intel.ligent i plena de serveis i
xarxa
de
telecomunicacions
d'una
continguts. Aquesta será una peEa ctau en e[ nostre objectiu de devolució de poder a [a societat
En un país que es
i
als territoris de Catalunya.
�actiu respecte de [a societat de [a informació
favorables perqué les inversions. els
les
condicions
govern
crear
ha
de
emergent. [acció de
r.rcáts i ets serveis prosperin i es desenvol.upin. Tot i així, des del sector púbtic s'haurá de tenir
una especiat cura perqué e[ desenvolupament de [a societat de [a informació no afecti els drets
potítics de [a ciutadania, e[ dret que tothom té d'accedir a aquestes tecnologies; i també s'haurá
de vettlar perqué les opoftunitats, en ámbits ctaus com [a formació, no discriminin ningú i
contribueixin a l'equilibri territorial.
E[ Govern de [a GeneraLitat haurá de prendre un paper
i responsable davant
dets reptes que pl,anteja [a nova era de [a societat de [a informació. Gairebé a finals de [a
E[ Govern de CiU s'ha negat sistemáticament a mantenir una posició activa
legislatura, e[ Govern de [a Generalitat només ha adoptat, de manera apressada, algunes mesures
dJcarácter cosmétic, clarament sota [a pressió de fempenta del món [oca[, que va saber crear e[
Consorci Localret, i dets sectors socials i econÓmics més dinámics.
a corre-cuita d'un Comissionat per a [a Societat de [a Informació tenia finalitats
electorats i pubticitáries. Uelaboració del. Pla estratégic per facilitar [a incorporació de
La creació
netament
Catalunya a [a Societat de La Informació, missió inicial. d'aquest Comissionat, ha estat possible
grácies a La participació decidida de les administracions locals i attres sectors socials i econÓmics.
peró per tirar endavant les propostes contingudes en aquest Pta, i attres que van quedar fora i que
afecten directament e[ mateix funcionament administratiu de [a Generatitat, és necessari un nou
govern. [actual Govern de CiU s'ha mostrat incapaq d'impulsar aquestes mesures.
poc interés del Govern de CiU per superar el. déficit estructural o d'infraestructures de les
tecnotogies de [a informació i de comunicació impedeix aprofitar les oportunitats que permeten
El,
i aquesta mancanga
significa un co[[ d'ampotta per a[ desenvotupament econdmic del conjunt del país. Fatten
infraestructures tant a les ciutats i árees metropolitanes com a les comarques de [interior. E[
Govern de [a Generatitat ha deixat d'exercir les seves competéncies en matéria de ptanificació
territorial. de les noves xarxes de telecomunicacions, de tal manera que els operadors han vist
dificuttada [a seva implantació en e[ territori. E[ Govern de [a Generalitat tampoc no ha fet res
durant aquests quatre anys per tal d'assegurar [arribada dets serveis avanqats de telecomunicacions
aquestes tecnotogies. Catatunya encara está mancada de les xarxes necessáries,
als nuctis urbans al.lunyats de les árees metropolitanes. Quan e[ Govern de CiU ha regulat l'accés
de les xarxes de telecomunicacions ats nous edificis i a les noves urbanitzacions, ho ha fet de
manera incompleta
i insuficient.
La mateixa situació a ['interior de La prdpia administració de [a Generalitat de Catalunya evidencia
que hi ha amptis sectors on [a incorporació de sistemes de treball basats en les tecnologies de [a
informació sembla una fita inassotibte.
E[ nou Govern de [a Generatitat,
pertal de conveftir les potenciatitats de les noves tecnologies
de
[a informació i de La comunicació en oportunitats reats per a [a societat cata[ana, ha d'actuar en
diverses línies que incideixen en diverses pol.ítiques sectorials. En e[ context dets canüs provocats
per les tecnologies de La informació i de [a comunicació, és necessária [a integració conscient
d'aquestes pol,ítiques diverses perqué els seus ámbits estan profundament interrelacionats per [a
seva especial complexitat.
Les principals actuacions polítiques del nou Govern per situar Catatunya a[ capdavant de [a
societat de [a informació han de centrar-se en eI desenvolupament d'infraestructures d'informació
�de quatitat esteses per tot e[ territori. A Catatunya s'han de crear les condicions que possibititin
e[ creixement del sector empresaria[ üncutat a les tecnologies de [a informació i les comunicacions.
Ara és e[ moment de fomentar [a creació d'un nou sector productiu ünculat als continguts i a tes
aplicacions en xarxa, i [atracció de centres de recerca i empreses internaciona[s retacionades amb
les tecnotogies de [a informació i les comunicacions. També cal afavorir ['adaptació dels sectors
empresarials tradicionals a les noves formes de producció i gesüó utititzant les tecnologies de [a
informació i les comunicacions, impulsant a fons un ctima d'innovació constant.
Un attre objectiu polític básic del nou Govern de [a Generatitat será assolir una administració
pública que aprofiti a[ máxim les potencialitats de les tecnologies de [a informació i les
comunicacions a[ servei dels ciutadans i de les empreses, mitjanEant, d'una banda, [a máxima
eficiéncia interna i. de llaltra, e[ desenvolupament d'una Administració moderna a l'abast de
tothom i amb les máximes garanties de transparéncia.
Les noves tecnotogies de [a informació
de vida dels cata[ans i de les catalanes,
i de [a comunicació han de servir per millorar [a qualitat
i per contribuir a jncrementar [a competitivitat empresa-
ria[. Catdrá aprofitar les possibilitats que ofereix [a tecnologia per imptantar, en els serveis
púbtics de tots ets ámbits (sanitari, cuttural, transport, lteure) un nou model de prestació. La
prestació del serveis de lAdministració ha de ser innovadora, personalitzada i orientada a[s
usuaris, participativa i de quatitat. Ca[ facititar l'accés als serveis públ.ics a distáncia mitjangant
[ús de les tecnologies de [a informació i de [a comunicació. Aquestes tecnologies han de contribuir també a millorar les actuacions de govern en e[ camp educatiu.
OBJECTIUS
O Crear infraestructures d'informació.
O Impulsar noves actiütats en l'ámbit económic
basades en el coneixement i [a innovació de les
empreses.
O Avangar cap a una Administració de la Generalitat
oberta i accessible on-line.
O Millorar els serveis públics per als ciutadans
i
les
empreses.
O Incorporar tecnologies de la informació i de
comunicació en [a política educativa i de formació at
llarg de la vida.
MESURES PER CREAR INFRAESTRUCÍURES D'INFORMACIÓ
)
Assegurar i estimutar e[ desplegament de les xarxes dets operadors de cabte per tal que les
infraestructures de banda ampta arribin a[s ciutadans i no només aI sector empresaria[.
�)
FaciLitar e[ desplegament de les xanres dels nous operadors de telecomunicacions que encara no
en disposen per tal d'assegunr La prestació de serveis avangats en competéncia.
)
Totes Les capitats de comarca disposaran llany 2001 de connexions fixes de fibra óptica que
permetin a tots ets operadors prestar serueis avangats de tetecomunicacions, arribant amb
inversió púbtica on els operadors no ho facin.
)
Imputsar [a regulació de ['ús eficient de les infraestructures existents per tal que e[ 2004 tots
ets nuclis urbans tinguin accés als serueis de telecomunicacions en banda ampla.
i
d'investigació apticació avanEada (Internet
Govern encara no ha estat capag d'enllestir de manera efectiva.
) posar en marxa els projectes
II)
que ['actua[
MEsUREs PER IMPULsAR NOvES ACIIVITATS EN TAMBIT ECONÓMIC BASADES
EN EL CONEIXEMENT I LA INNOVACIó DE LES EMPRESES
)
Considerar sector prioritari d'inversió en R+D eL de La tingüÍstica computacionat, fent possib[e
e[ creixement d'un sector empresarial a l'entorn d'aquest concepte, fins a fer-ne una excel'léncia
específica de Catalunya.
) EstabLir estímuls i etiminar obstactes per a [a creació d'empreses ünculades a les TIC. Facilitar
fentrada de capitat risc en [ámbit de
Les
TIC
i
específicament adaptat a[ tipus de necessitats
d'aquestes PIME.
)
impl.antació d'empreses de telecomunicacions
a Catatunya que permeti aprofitar e[ desenvotupament d'aquest sector.
Etaborar un pla de retorns industrial,s derivats de
) Estabtir un tractament fiscal específic
La
per a [a creació
i inversió en empreses ünculades a les
TIC.
)
Adaptar [urbanisme de les árees industriaLs tradicionals situades a l'interior de les ciutats per
tal de poder desenvotupar e[ teixit productiu ünculat a les TIC.
teixit productiu [oca[. Establir
'i
estructures juÉdiques que permetin una alta permeabilitat entre empresa universitat, tant a
nivell [oca[ com a nivetl mundial.
) Impulsar [a modernització de les empreses, difonent les noves técniques de gestió i organització,
) Potenciar
i
un entorn universitari de nive[l internacional, ünculat a[
ajudant els nous emprenedors
i
emprenedores.
) La Generatitat potenciará amb mesures concretes e[ desenvotupament i
[a creació de nous
continguts a Internet. Assumir e[ compromís de dedicar un 1olo de [a publicitat institucional per
a publicacions electróniques.
MESURES PER AVANGAR CAP
OBERTA
)
A UNA ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT
I ACCESSIBLE ON-UNE
gferir tota [a informació púbtica a [a xama. Estabtir un pla director per a [a digitatització de les
dades púbtiques i [a seva difusió a través de [a xaxa. [accés a les dades del sector priblic és un
factor primordial. per a [a millora de [a competitiütat de les empreses de tot Europa.
) Imptantar [a finestreta única
necessária sobre
per a totes les administracions, que integri tota [a informació
tots els serveis per donar-ne una üsió unificada.
�)
Imptantar progressivament lAdministració on-line des de
i
)
Formar els funcionaris i tot e[ personaI de ['administració en [a utilització de les tecnoLogies de
[a informació i de [a comunicació.
) Redissenyar tots els serveis i procediments
ofereixen les tecnologies de [a informació
)
casaz 24 hores a[ servei dels ciutadans
empreses ets 365 dies de ['any.
administratius aprofitant a[ máxim e[ potencial que
i de la comunicació.
Proposar reformar [a legislació sobre ets procediments administratius, sobre [a base d'una
modernització que aprofiti totes les potencialitats que donen les tecnologies de [a informació
i de [a comunicació.
MESURES PER
MIIIORAR ELS SERVEIS PÚBIICS
PER
AtS CIUTADANS
I
LES
EMPRESES
) Pubticar la Carta de Drets dets Ciutadans a [a Xarxa.
) Definir ets requisits mÍnims que han de configurar
e[ Servei Púbtic Básic en matéria
de
telecomunicacions a Catalunya.
) Promoure [a utilització de [a Telemedicina
sanitaris,
i
per miltorar [a capacitat de prevenció dels riscos
impulsar les bones práctiques per a gaudir d'una bona satut.
)
Obrir línies de cooperació per tal de posar en marxa projectes pilots en els diversos ámbits de
serveis públics.
)
Posar en marxa un projecte per potenciar les possibititats democrátiques de [a Societat de [a
Informació, muttipticant les interaccions entre ets responsables polítics i ets ciutadans, i afavorint
[a participació d'aquests a[s debats i les decisions polítiques.
MESURES PER INCORPORAR TECNOLOGIES DE LA INFORMACIó
DE COMUNICACIó A LA POLÍTICA EDUCATIVA I DE FORMACIó
I
AL TLARG DE tA VIDA
) Promoure
la formació continuada de formadors (estimutació, dinamització...), per tal que
aprenguin a ensenyar utilitzant tota [a potencialitat de les TIC. Desenvolupar un pta específic
de formació de mestres. com a components del primer esgtaó de [a cadena educativa.
)
Impulsar [a banda ampta a l'escola. Dotar d'infraestructures modernes e[ conjunt dels equipaments
educatius: cab[e. XDSI, xarxes loca[s, ordinadors moderns a les aules per a tots els estudiants.
etc. Promoure ['ús de les üdeoconferéncies.
)
Crear una xarxa educativa activa, amb continguts i serveis de qualitat, dirigida a alumnes,
mestres, Ampas, Consells Escolars, centres de recursos, hospitals, presons...
)
Desenvolupar continguts educatius multimédia de quatitat, especiatment dirigits a[ món rural i
cot.lectius específics: dones, persones amb discapacitats i també a[ col.tectiu de [a gent gran.
) Desenvolupar continguts
a
educatius multimédia de qualitat i especialment dirigits a l'aprenentatge
de [a llengua angtesa. Invertir en e[ desenvolupament de traductors que permetin publicar a [a
xarxa i entendre [a xarxa.
�)
Dotar d'infraestructures d'informació i comunicació totes les universitats
fent-l.es accessibles a totes les especialitats.
) promoure
[a internacionatització de les universitats catatanes a través de [a
i
centres de recerca,
xaxa: multitingüisme,
més diversitat, col.laboració amb altres centres de recerca internacionats.
I
Donar una nova orientació a les estructures i al.s objectius de [a recerca cap a [a innovació
tecnológica, segons les necessitats estratégiques de feconomia catalana i les empreses.
| 3.4.
I u REcERcA cIENTÍFIcA
I TEDUcAcIó SUPERIoR
Ueducació superior, [a innovació i [a promoció de Les poLítiques de Recerca i Desenvolupament
constitueixen variables estratégiques per a[ creixement económic i [a cohesió social i territorial
de Catalunya. Per tal. de millorar l.a posició relativa, en e[ marc de les regions d'Europa, ca[
incrementar ets recursos púbtics i privats en R+D, que actualment suposen 1'1% del PIB, mentre
que [a mitjana a [a Unió Europea és del. 2,3%. No es pot ajornar més [a identificació de les
necessitats del sistema Ciéncia-TecnoLogia-Empresa [a formutació d'un P[a de Recerca i
Desenvolupament Tecnológic com a eina vátida de coordinació i impul.s de les polÍtiques educatives,
i
tecnológiques
i industrials
amb les polítiques socials.
per aconseguir que [a formació superior a Catalunya tingui un paper socialment retlevant ca[, en
primer [Loc, reformar e[ marc institucionat de Les universitats. Aquesta reforma ha de significar
aprofondir l'autonomia universitária, descentratitzar les competéncies del Consejo de Universida.i federaLitzar e[ sistema d'educació superior recerca. En segon [[oc, cal incrementar e[
i
dls
finanEament de l'ensenyament superior per tal de superar eL diferencial respecte de [a mitjana de
fgCDÉ i amb l'objectiu de [a millora de La qual.itat. Mentre que Catalunya i Espanya dediquen 1'10lo
det pIB a l'Educació Superior, a ['0CDE hi dediquen t'1'6% (púbLica i privada). Per asso[ir aquest
objectiu, e[ sector púbtic ha d'encapEalar aquest esforg financer que haurá d'ésser complementat
.rb unr major impticació del.s sector privat (especiatment en [a formació continuada i [a recerca
apticada). Cal. imputsar una gesüó eficient i responsabte de les universitats, amb racionalitat en
ti gestió de [a despesa i priorització de Les actuacions tant en [administració com en e[ govern de
les universitats.
Un altre objectiu per a[ nou Govern de [a Generalitat será identificar ets centres d'exce['[éncia de
cada universitat. Cal. reordenar [a programació d'ensenyaments eütant duplicitats innecessáries,
i fer una aposta per La quatitat de La universitat púbtica: quatitat de [a docéncia, de [a recerca i
dels serveis. Les universitats han de contribuir a fomentar [a cultura emprenedora i les iniciatives
d'autoocupació. Les universitats han de participar, en [a seva quatitat d'institucions de referéncia
social, en [a promoció del.s valors de La sol.idaritat, [a cooperació, [a multiculturalitat
sostenibititat.
i
[a
Cata[unya ha üscut, en ets darrers anys, una extraordiniria expansió deI estudis universitaris.
i
[a creació d'estudis universitaris a[ diversos territoris del país és,
indubtabl,ement, un element positiu que a tots ens enorgulleix.
[increment de l'oferta
�Peró, lamentablement, aquesta expansió s'ha fet d'una manera desordenada, tant pel que fa a [a
creaciÓ d'universitats públiques. com pe[ reconeixement de centres universitaris privats per
['expansió de centres adscrits. Aquest creixement desordenat ha anat acompanyat, a més, de [a
insuficiéncia i discrecionalitat d'un finanqament que s'ha basat, en gran mesura, en un creixent
endeutament de les institucions universitáries. Aquestes deficiéncies en e[ finanqament comporten l'escassedat de serveis ats estudiants: instruments d'inserció professionat, ajuts indirectes.
desenvo [u pa me nt de residéncies u niversitá ries.
i
ljanálisi de [a política universitária del Govern de Cata[unya posa també de manifest un excés de
dirigisme institucional i una desconfianga crónica respecte de [autonomia universitária. Les
tensions que s'han viscut en e[ món universitari, ets desequilibris financers, [a feblesa dets
instruments de planificació, [a debilitat dels consetts sociats, són expressions d'aquesta probLemática
relació entre les universitats i e[ Govern.
At costat d'aixó, hem trobat a fattar una major capacitat de sÍntonia amb e[s sectors industriats
det país. Les polítiques de recerca i desenvolupament, i [a retació d'aquestes amb les empreses,
són encara mo[t febles, matgrat eI gran potenciaI de les nostres universitats.
Volem que les nostres universitats, i e[ conjunt de [a formació superior de Catalunya, tinguin un
paper clau en e[ desenvotupament de [a nostra societat. La nostra universitat requereix un major
esforg inversor, certament. Peró necessita, sobretot, un govern que confiT en [a seva capacitat de
creació i innovació. Un govern que, alhora, sigui exigent amb ets seus rendiments académics i de
recerca.
Una altra prioritat del Govern será com aprofitar les oportunitats que [a societat del coneixement
i ['avenE de les noves tecno[ogies ptantegen a [a renovació de La docéncia. Cal.drá preparar, des de
les polítiques púbtiques, una universitat menys rígida i més adaptable a les iniciatives
pLuridisciplinars i a l'aveng del coneixement en xarxa. Volem potenciar [a projecció internacional
de les universitats amb potítiques públiques de suport a [a mobilitat d'estudiants i professors, [a
qual cosa ha de constituir un tret característic de [a política universitária catalana.
OBJECTIUS
O Promoure la recerca i [a innovació definint prioritats
i
concentrant els recursos públics. Dedicarem el
2,3olo del PIB catalá a recerca i desenvolupament.
O Reformar e[ marc institucional de les universitats.
O Incrementar e[ finangament per a l'ensenyament
superior.
O Trebatlar per [a qualitat, coheréncia i
complementarietat del sistema universitari.
�MESURES PER PROMOURE LA RECERCA
I
LA INNOVACIó
i
coordinar les potítiques
)
Articular e[ Sistema de Ciéncia, Tecnotogia i Indústria de Catalunya,
de R+D de tots els departaments de [a Generatitat.
)
promoure un debat anual sobre [a situació de [a ciéncia i La tecnologia a[ Parlament de Catalunya,
que contribueixi a una major presa de consciéncia de [a societat catalana de [a necessitat d'un
esforE particular en aquesta matéria.
gbrir un gran debat a [a societat catalana sobre els processos de creació de capacitats regionals
p., , g.*rrr, adaptar i apropiar coneixement científic i tecnolÓgic, com també sobre e[ paper
i
que tenen els processos de regional.ització de Ciéncia i Tecnologia per identificar tendéncies
d'Europa.
desafiaments i millorar ta posició retativa de Catatunya en e[ marc de les regions
)
un programa de promoció i foment de [a innovació en forma de potítiques industrials
tecnotÓgica
i tecnol.ógiquer. Á[h.r, dur a terme mesures per afuvorir [a creació d'empreses de base
a Catatunya.
) Desenvolupar
)
que afavoreixin [a vertebració dets departaments un'iversitaris, e[s cenpúbl'ics
tres d'innovació tecnoLógica, ets organismes púbtics de recerca i attres centres de R+D,
i privats, per tal de configurar una xarxa catatana de ciéncia i tecnotogia'
Crear ajuts
i incentius
específics per a les árees d'Humanitats i Ciéncies Sociats, insuficientment
ateses pel Programa Marc Europeu i pel Ptan Nacional de I+D'
) promoure programes
MESURES PER REFORMAR EL MARC INSTITUCIONAL DE LES UNIVERSITATS
text articulat que definirá un model gtobat i transparent
programació
de finanEament, [a coordinació del sistema, [a reforma dels consells socials, [a
d'aprofundir
universitária i l,a potíüca autonómica de professorat, i e[ dret a l'estudi, amb llobjectiu
) Fer una L[ei d'universitats de Catalunya,
Uautonomia universitária.
MESURES PER INCREMENTAR EL FINANCAMENT PER
A
UENSENYAMENT
SUPERIOR
) Establ.ir un model gl.obal. i
transparent del. finanqament de les universitats públiques que
comportará:
un volum
Adoptar un sistema de finanEament segons parámetres objectius que determini
promoció
comportaments
de
de
suficient per estudiant, segons tipologies, com també uns criteris
grau d'inserció professional
socialment desitjabl.es de ies institucions: rendiment dels estudiants,
grups socials subrepresentats.
dets titul.ats, eficácia del.s pl.ans d'estudi, captació de demanda de
-
pactats
-Estabtir un finanqament comptementari ltigat a objectius específics de cada Universitat,
amb e[ Govern de [a Generalitat a través de contractes-programa.
per contrarestar
- Introdu.ir incentius per a [a mi[.ora del.s criteris interns d'assignaciÓ de recursos
dels
responsable
gestió
eficient
més
dels sistema afavorir una
les tensions corporatives
recursos.
i
i
�-
Fer un major esforg per diversificar les fonts de finangament, comptant amb e[ suport de les
administracions d'altres nive[s i amb e[ producte de la relació de les universitats amb e[ seu
entorn productiu. E[ Govern de [a Generalitat establirá e[ marc de referéncia i desenvotupará aI
máxim els procediments de cofinanEament. Igualment, estabtirá e[ marc en e[ qual s'haurá de
produir [a relació amb els agents económics ats qui [a Universitat proporcioni serveis.
[Administració central i ta Unió Europea han d'incrementar notabtement e[ finangament a [a
recerca de Catalunya. Les administracions locals poden col.laborar en programes d'inversió i en
actuacions per millorar ets serveis de transport i atlotjament per als estudiants.
-
Imputsar [a regutació de [a potítica de beques de [a Generatitat per avangar en [a iguattat
d'oportunitats en l'accés a feducació superior. Concreció d'un Programa de préstecs als estudiants.
Manteniment dets preus púbLics en les proporcions actuals, atesa La utiLitat social de [a formació
superior i [a garantia de ['equitat en ['accés. Diversificació i adaptació de [a tipologia de preus
en funció de les experimentalitats dets ensenyaments.
- Desenvolupar un Programa
de suport a [a internacionalització amb ajuts de [a Generalitat que
duptiquin les beques Erasmus.
MESURES PER TREBAIIAR PER LA QUALITAII COHERENCIA
COM PLEMENTARIETAT DEL SISTEMA UNIVERSITARI
) Fer un major esforq per conferir sotidesa ats instruments
I
de planificació: reordenar [a programació
d'ensenyaments, sobre [a base de l.a demanda a [[arg termini. En retació amb les universitats de
nova creació, estimular [a seva condició d'agents en [a dinamització socioeconómica dels territoris.
)
Trobar estratégies per reduir [a taxa de deserció i disposar de mi[[ors estadístiques
per a ana[itzar les causes del rendiment académic.
)
Miltorar l'ordenació del tercer cicle
interuniversitária en aquest camp.
) Reüsar els mecanismes
i
i indicadors
de [a formació continuada potenciant [a cooperació
d'accés a [a Universitat preüstos a [a LOGSE per garantir [a igualtat
d'accés.
) Desenvolupar un programa de formació de formadors,
amb l'objectiu de mittorar [a docéncia en
e[ marc de l'extensió de les noves tecnotogies.
3.5.
uN PAÍS MÉS PoTENT, AMB MÉs
EMPRESES
I
MÉs
EMPRENEDORS
a unes taxes raonables, les empreses catalanes creen ocupació i es
redueix [a taxa d'atur. Moltes empreses catalanes s'han adaptat amb éxit a [a mundialització
económica i e[ país ha estat capag de guanyar quotes d'expoftació ats mercats exteriors, per
complementar les possibititats del mercat espanyo[, que continua sent e[ primer i gran mercat per
Heconomia catatana creix
�a les empreses cata[anes. Algunes empreses han emprés, també, ['aventura de
[a
internacionalització, sobretot a América Llatina
Estem en un bon moment, peró hi ha una pérdua de centralitat de Catalunya en e[ context
productiu espanyot. Al,s anys setanta, de Les 250 empreses més grans d'Espanya, 1 de cada 3 tenia
seu a Catalunya, i ara només és 1 de cada 5. Seria molt interessant [a localitzaciÓ a Catalunya de
capdavanteres de sectors punta, com l'audioüsual o les aplicacions informátiques.
Hi ha una burocratització administrativa i un intervencionisme basat en criteris d'identitat que
pesa sobre eL teixit productiu i amenaqa Catalunya de perdre posicions. E[ creixement econdmic
dets darrers anys, basat en ['esta[ü dels ciutadans i [a inversió de les empreses, contrasta amb
facció d'un govern de [a Generalitat que cada cop ha gastat i s'ha endeutat més i ha invertit
menys, fins a[ punt de ser un obstacle per a[ progrés econÓmic.
Catalunya es juga en els propers anys [a seva posició en e[ context productiu a nivell europeu i
internacional. Pertornar a tenir centralitat a Espanya i a Europa, cal un nou Govern a [a Generatitat
que ajudi e[ país a a[[iberar les seves energies.
fatracció pel risc, [a capacitat de tenir idees i posar-les en práctica, e[ gust per [a
creació de riquesa i d'ocupació, i convertir Catalunya en un territori d'oportunitats empresarials
Ca[ recuperar
envejables.
La Generalitat no ha d'intervenir tant en [actiütat productiva, sinó alliberar les energies del
teixit productiu cataLá i donar suport a totes les iniciatives productives capdavanteres, en [ámbit
manufácturer o en eL dels seryeis. Ha d'ajudar a crear un entorn més amable i atractiu per a [a
impLantació d'actiütats productives estratégiques i per a La impl.antació internacional dets productes
i
de les empreses amb seu a Catalunya.
Entre els objectius de pol.ítica industriaL del nou Govern de [a Generatitat, hi ha e[ de promoure
noves polítiques de competitivitat que ajudin a rebaixar els costos del teixit productiu i a redefinir
per reduir els
Les prioritats estratégiques de [a inversió en infraestructures a Catalunya. Ca[ actuar
preus dels serveis que consumeixen les empreses. E[s recárrecs eléctrics o e[ mateniment de certs
monopolis, com e[ gas, són un obstacle per millorar [a competitivitat.
i
La formació, [a investigació La innovació han de ser els pitars básics d'un teixit productiu
tecnológicament avanEat generador de valor afegit. 5'ha d'afavorir l'activitat de recerca i
desenvotupament a[ sector empresarial privat i impul.sar [a mil,lora del marc normatiu estatal per
incentivar les empreses que destinen importants recursos financers a les actiütats de recerca i
desenvo[upament.
i
i impulsar [a
les petites i
de
especial
millora de [a normativa estatal sobre [activitat de les empreses, en
mitjanes, en els mercats internacionats, com també ha dtncentivar [a creaciÓ de grups empresarials
competitius amb possi bititats d'i mplantar-se a [exterior.
La Generalitat ha de donar suport a les empreses catalanes en [a seva acció exterior
La Generatitat ha de potenciar les petites i mitjanes empreses i ajudar a mitlorar les condicions
de funcionament de Les PIME. Ha de contribuir a crear noves empreses a consotidar-ne les
i
activitats capdavanteres per [a seva capacitat de generar ocupació
conjunt de feconomia catalana.
i
d'actuar de motor per aI
�i que les dades gLobals sobre [a marxa del comere exterior semb[en, en principi, favorables, si
considerem [a Unió Europea com a mercat interior i tenim en compte [evolució del comerg
mundial a nivell g[oba[, ni e[ votum d'exportacions ni [a batanga comercial de Catatunya amb
paisos aliens a [a UE es poden considerar satisfactoris.
Tot
OBJECTIUS
O Promoure polítigues de competitiütat.
O
Poten ciar et tria n gle territori-em preses-sistema
educatiu.
O
i eficients les relacions del Govern
amb les activitats empresarials.
Fer més lleugeres
O Millorar les condicions per a la creació de noves
empreses.
O Potenciar el sector exportador.
O Consolidar grups industrials amb component
tecnológic.
O Enfortir el món financer catalá i el seu compromís
amb el desenvolupament económic i industrial de
Catalunya.
MESURES PER PROMOURE POLÍTIQUES DE COMPETITIVITAT
) Estimutar [a liberaLització i [a competéncia en els serveis púbLics
(eLectricitat, gas,
tetecomunicacions...).
)
Crear comissions técniques que avatuin els costos que [a persisténcia de monopotis i de posicions
d'abús de poder de mercat causen ats consumidors i a les empreses catatans, amb participació
dets sectors afectats a tes comissions avaluadores.
)
)
Etaborar un P[a d'infraestructures amb un calendari precís.
Fgr que les [[eis catatanes no estableixin costos extraordinaris sobre les empreses catatanes,
perqué aixd dificutta [a seva capacitat de competir en e[ conjunt d'Espanya, en e[ mercat
europeu o en ets mercats estrangers.
MESURES PER POTENCIAR LES INTERRETACIONS
TERRITORI.EM PRESES.SISTEMA EDU CATIU
) Potenciar e[ funcionament del triang[e territori-empreses-sistema educatiu perqué
i recursos tinguin
[a máxima aplicació
els esforqos
i possibilitat d'entrada en e[ teixit productiu, amb l'objectiu
�de donar ocupació
i/o formació
a
tots i els nois i noies que compteten l'ensenyament obtigatori.
técnica i
Auditoria del sistema educaüu a Catalunya, amb atenció especial a [a formació
)
professiona[.
i
empreses
Desenvolupar xarxes entre [a indústria i [a universitat, amb les petites mitjanes
entre
trebatlant en col.laboració amb inversors de capital risc i universitats. )hnres territoriats
La indústria i fensenyament secundari.
)
) Mil.Lor explotació dets resultats
dels Programes Marc de
La
Unió Europea per a [a investigació
i e[
i escollint
desenvotupament tecnotóg'ic, facilitant [a col.laboració investigadors-empreses
objectius económics Preferents.
promoure estímuts fiscats específics i finalistes per a fomentar [a innovació i [a investigació de
)
les empreses.
MESURES pER AGILITAR
L'ACTIVITAT
E
M P RESA
I
FER ptÉS
¡nCtENT LA RELACIÓ DEL GOVERN AMB
RIAL
)
Aturar [a tendéncia a[ malbaratament de recursos púbtics. Reforgar [a inversió
gestió en infraestructures i equipaments productius.
)
Avaluar les conseqüéncies de les propostes legislatives i normatives sobre e[
especialment pel. que respecta a[ seu impacte sobre les PIME'
) Simptificar fadministració per reduir les cárregues
i
miltorar [a
teixit productiu,
burocrátiques per a [a creació de noves
empreses.
MESURES PER MILLORAR LES CONDICIONS PER
A LA CREACIÓ DE NOVES
EMPRESES
)
per facititar
creació d'una xarxa catalana de suport a [a gestió de les petites empreses'
Uassessorament extern i l.a miLlora conünuada de [a qualitat'
les empreses d'economia social i d'inserció en e[ mercat
púbtics.
catatá de licitacions púbtiques, amb [a reserva d'un percentatge mínim dels contractes
) Fomentar La participació
)
de Les PIME
i
en
Canüar en profunditat l'orientació i l,a gesüó de flnstitut Catatá de Finances, concentrant
en [eina
les petites i mitjanes empreses [a concessió de crédits i de garanties, i convertint-to
que permeti a[ Govern e[ coneixement i llmputs de potítiques financeres a Catatunya.
d'implantació a Les PIME dels avenEos tecnolÓgics, particutarment els
telemáücs i els retacionats amb e[ comerE etectrónic.
) Mil,l,ora de les condicions
MESURES PER POTENCIAR EL SECÍOR EXPORTADOR
objectiva de mercats prioritaris amb xifres d'exportació inferiors a les potencials,
a les árees del sud-est d'Asia, América Ltatina, Magrib i Europa de [est.
) Fer una selecció
�)
Amptiar els serueis de[ Consorci de Promoció Comercial de Catalunya en e[ conjunt d'empreses
expoftadores efectives o potencia[s, sense detriment dels sectors o tipus d'empresa .
) Miltorar i, en alguns aspectes, unificar
[a coordinació amb attres xaxes comerciats de [a prdpia
Generatitat, com [a promoció tuÉstica.
)
Incrementar [a cooperació amb les xaxes exteriors de festructura de l'Estat o d'altres autonomies.
)
Intensificar [a cooperació amb les cambres de comerg
i
organitzacions empresarials, per crear
missions comerciats més efectives.
) Dur a terme una coordinació interdepartamental dels serveis d'assessorament i d'informació de
base a les empreses amb vocació exportadora.
MESURES PER CONSOLIDAR GRUPS INDUSTRIALS AMB COMPONENT
TECNOToGIC
)
Impulsar l'establiment a Catatunya de les seus d'empreses d'activitats de tecnologia punta com
[audiovisuat, [a [ogística, [a biotecnotogia, les indústries mediambienta[s. [a [ingüística
computacional, ets nous materiats i [a indústria del coneixement.
)
Crear un entorn amigable que augmenti [a localització de seus d'empreses punteres amb capacitat
de creixement
) Promoure
)
i
de creació d'ocupació.
actituds obertes
i
emprenedores perqué Catalunya sigui un territori d'oportunitats.
Impulsar faugment de [a internacionalització dels grups industriats amb seu a Catatunya amb
programes específics.
MESURES PER ENFORTIR EL I.IÓ¡¡ NNNNCER CATALA
I EL SEU COMPROMÍS NMg EL DESENVOLUPAMENT
I INDUSTRIAL DE CATALUNYA
) Recuperar i reütalitzar
e[ paper de Barcelona
i
ECONÓMIC
de Catatunya com a places financeres, especiatment
en e[ mercat de futurs.
) Implicar, de manera més eficaq, e[ món financer catatá en ets grans
industria[s i d'infraestructures.
)
Manteniment de [actual naturalesa jurídica de les caixes d'estatvi
e[ sector financer de Catalunya.
i
projectes económics,
del seu paper essencial en
) Iniciatives legislatives per enfortir e[ paper
sociaI de les caixes d'esta[ü en ['economia i perqué
en els seus órgans de govern hi tinguin un pes decisiu representants de les corporacions loca[s,
segons [a implantació territoriaI de les entitats d'estalvi.
)
Potenciar les entitats financeres de tipus cooperatiu amb actuacions associades amb les altres
entitats financeres, públiques o privades, per taI d'aconseguir satisfer les necessitats d'aquests
sectors específics.
�UNA APOSTA DECIDIDA PER TOCUPACIÓ
E[ nostre propósit és aconseguir que Catalunya
tingui una taxa d'actiütat similar a [a mitjana
de
només són 56 de
l.a Unió Europea, és a dir, que trebal.l.in 60 de cada 100 persones. Actualment,
que efectivament ho
cada 100 ets catalans i catalanes en edat de treballar -de 16 a 65 anysa 75 (Dinamarca),
proporciÓ
arriba
[a
fan o cerquen feina, mentre que en els paisos més avanqats
de les
Oe (Austria) 6 650lo (Hotanda). Catalunya ha de fer també un esforg en [a incorporació
enfront de
donLs en e[ món det irebal.l. i iempresa. ja que avui només treballen 43 de cada 100,
[a mitjana europea suPerior a 50.
per tenir una
S,ha avangat en [a reducció de [atur, peró hi ha mottes persones amb dificultats
que és e[ 700/o
feina o qul [u tenen de manera inestable. Hi ha un 30% de contractes temporals,
precáries.
més
cop
entre ets menors de 25 anys, i les condicions laborats són cada
amb
La Generatitat ha de desenvolupar programes específics i innovadors adregats ats sectors
tecnologies
noves
a
les
i
l'accés
formació
a [abast de tothom ets recursos de
més d.ificuttats
-posant
de [a jnformació- i potenciar les noves ocupacions dels sectors d'actiütat emergents. Hi ha
d'haver més eficác.ia i més transparéncia en [a gestió dels recursos, més innovació i més resultats,
amb uns serveis d'ocupació menys burocrátics, més descentralitzats i més actius.
positiva
Govern catalá ha de confiar més en [a negociació cot.tectiva i adoptar una actitud més
en [a creació d'unes relacions Laborats modernes desenvolupades. No s'ha sabut aprofitar [a
de
transferéncia de les pol.ítiques actives de l.'INEM per donar un imputs a [a recerca de nous [[ocs
potenciaI
proximitat,
ni
e[
trebal.l.. No hi ha hagut ni nous projectes, ni s'ha aprofitat eIva[or de [a
E[
i
de col.laboració amb els municipis.
i
La Generatitat trebatlará per l'ocupació i Les empreses, integrant ocupació, formació, empresa
que
l'accés
innovació. La revolució de les tecnotogies de [a informació i Les tetecomunicacions fa
de les
en
contra
o
favor
que
a
discrimina
factor
[a incorporació de [a tetemáüca sigui un
a les
faccés
de
universalització
persones i d. t.r empreses en e[ món del.trebal.l.i dels mercats. La
També
cal
noves tecnoLogies ha de ser un dets objectius troncals de [a nova pol.ítica d'ocupació.
promoure noves ocupacions, nous perfil.s professionats, noves maneres de trebaltar i nous esti[s
i
en e[ treball
i
en [emPresa.
[a
S'ha de potenciar [a cooperació entre e[ sector púbtic i e[ privat, sobre [a base del consens,
gestió
de
les
[a
en
proximitat
ajuntaments
del.s
participació dels agents sociats i e[ vator de
pol,ítiques actives d;ocupació i en les estratégies de desenvolupament econÓmic.
S'ha de promoure llesperit emprenedor
com col'tectiva
i estils d'actiütat
i fautoocupació, tant indiüdual (autdnoms)
societats andnimes laborats), amb especial. atenció a[s nous espais
(cooperatives i
económica, faciLitant [accés a les tecnologies de [a informació.
socials
La reducció de [a jornada de treba[[, com a conseqüéncia de [a negociació entre els agents
i
económics
i
de
Les
millores tecnotdgiques que s'han d'introduir en e[ procés productiu, és un
�dels instruments per a [a generació de nous [[ocs de treba[[. També convé introduir mesures que
facilitin [a concitiació entre e[ temps laboraI i [a üda familiar.
S'ha de donar suport aI sector de ['economia sociaI i eI cooperativisme, difonent ets seus vators i
impulsant iniciatives legistatives per treure ets obstacles a[ seu desenvolupament.
La quatitat de focupació és un objectiu fonamental, és a dir, l'estabititat en [a contractació i
l'eradicació del treball precari, segons e[ principi de causalitat en [a contractació. [estabiLitat és
i
un factor de competitivitat que afecta [a qualitat del treball La del. producte elaborat. Ets
contractes temporals requereixen una consideració específica sobre aquest principi. La prevenció,
[a seguretat i [a salut són els altres elements de [a quatitat de l'ocupació.
E[s agents socials han de ser protagonistes de les relacions laborals, ja que [a maduresa i solidesa
de [a negociació col.tectiva i det diáLeg social és un element clau que facilita e[ desenvotupament
de l'economia. E[ Govern de [a Generatitat ha de facilitar aquest marc d'estabilitat,
intervencionisme
i
sense
sense defugir les seves obligacions en e[ terreny social o económic.
Un dels pilars de [a nova potítica per a l'ocupació ha de ser [a millora de la capacitat d'ocupar-se
de les persones sense feina. Les polítiques d'ocupació deL nou Govern vetllaran per [a cohesió
sociaI i per ['atenció als sectors que es troben amb més dificuttats per trobar feina.
E[ Servei Catatá d'Ocupació ha de mittorar les possibiLitats d'ocupar-se de les persones que s'han
quedat sense feina i, athora, les de les empreses per trobar e[ personal que necessiten. Un nou
servei púb[ic d'ocupació mott professionatitzat, amb ets recursos humans i técnics necessaris,
sotmés a programes institucionals d'avaluació per taI d'assegurar e[ rendiment de les seves
actuacions i amb [a participació dets agents socials i de ['administració loca[.
Hem de promoure e[ <<Compromís individual per a [accés a[ trebalb amb les persones aturades. Un
compromís formal. concret i avatuable amb cada persona que es trobi a llatur, orientat a miltorar
[a seva formació i [a seva capacitat per accedir a un nou trebatl. Hem de garantir a [a societat que
cap opció de treball es perdi per manca de formació ocupacional.
OBJECTIUS
O Promoure I'esperit emprenedor
i
l'autoocupació.
O Transformar les noves necessitats de la societat en
ocupació, a partir det territori.
O Reduir i reordenar la jornada de treba[[.
O Difondre l'economia social.
O Millorar la qualitat de l'ocupació.
O Millorar la prevenció de riscos laborals.
O Millorar la capacitat d'ocupar-se de ]es persones
sense feina.
�MESURES PER PROMOURE TESPERIT EMPRENEDOR
)
Fomentar els serve'is per a [a creació
i
I
L'AUTOOCUPACIó
modernització d'empreses
i
amptiar els programes de
<<üvers d'empreses>.
) Desenvolupar modets específics de finanqament per a les microempreses.
) potenciar les comunitats ürtuaLs d'empreses i les xarxes empresariats, per promoure
de PIME més interretacionat
i
un teixit
obert a[ mÓn.
)
Crear una xarxa d'emprenedors en activitats emergents en entorns rurals (tecnologies
agroatimentáries, productes amb garantia d'origen, quatitat o conreu bioldgic, energies renovabtes, turisme rural, etc.).
)
Desenvotupar societats de capital risc
d'aquestes noves emPreses.
)
possibititar l'accés dels trebal,l.adors i empresaris adherits aL régim social d'autÓnoms a les
bonificacions de [a Seguretat Social per a [a creació d'ocupació i per a [a maternitat.
proposar mesures per resoldre e[ seu accés a les prestacions d'atur, regular i facititar e[ trebal[
a temps parciat i ta jubiLació anticipada.
)
i capital [[avor, especialment
dissenyades per a[ foment
MESURES PER TRANSFORMAR LES NOVES NECESSITATS DE LA SOCIETAT EN
OCUPACIó A PARIIR DEL TERRITORI
) Reforgar e[ paper económic dels ajuntaments per transformar
de
La
societat (serveis a les persones
i
en ocupació les noves necessitats
les empreses).
) preséncia de les administracions locals i els agents
socials en [a direcció
i
gestió del Servei
Catalá d'Ocupació.
locals almenys en e[ 250lo de [a formació ocupacionaI
75olo de [a resta de polítiques actives d'ocupació.
) partic1pació de Les adm'inistracions
)
i
en e[
potenciar el.s districtes industrials urbans de nova generació, que incorporin actiütats d'a[t
contingut tecnolÓgic o coneixement.
) Fomentar e[ desenvolupament
aj
u
dels <pactes territorials per a focupació> a través det triangte
nta ments-em preses-formaci ó.
MESURES PER REDUIR
I
REORDENAR LA JORNADA DE TREBALL
[a reducció de [a jornada a 35 hores setmanals, a partir de [a negociació entre les
organitzacions empresarials i sindicals, les mesures de foment adoptades des de fadministració
in marc Legisl.atiu que l'incentivi. Promoure l'eliminació progressiva de les hores extres
retribuTdes, afavorint [a implantació del<compte d'hores>i [a seva permuta perjornades completes de descans.
) promoure
i
)
0rganitzar e[ temps de trebaLl. i els serveis pensant en les necessitats de les persones, amb
jornada
malor diversitat de jornades de trebatt, facititant e[ dret a excedéncies i reducció de
amb restitució obtigatória de l'estatus anterior.
�MESURES PER DIFONDRE UECONOMIA SOCIAL
) Reformar [a Llei de cooperatives
de Catalunya, d'acord amb les entitats representatives, per
adaptar-la a[ nou entorn económic, mo[t més competitiu.
) Potenciar
[a participació de l'economia social en programes públics d'atenció als drets de les
persones.
)
Facititar l'accés d'aquest sector als serveis de suport
i a les línies
de finanEament destinats a les
empreses.
)
Mi[lorar e[ coneixement, imatge i reconeixement de l'economia social (cooperatives, SAL,
mutualisme, empreses d'inserció. entitats sense afany de lucre, 0NG...) i reforgar-ne les estructures
de representació.
MESURES PER MILLORAR LA QUALITAT DE TOCUPACIO
) Restablir
)
[ús racional de [a contractació temporal i les empreses de treball temporal.
Assegurar e[ comptiment de [a legistació, amb accions d'informació, orientació
i
control.
) Reforgar les accions d'informació, orientació i ügitáncia, increment
prevenció de[s riscos laborats
)
i
dels recursos destinats a [a
major exigéncia a les mútues d'accidents de trebat[.
Promoure l'adopció d'acords sectorials en [a negociació co[.tectiva, que
les mesures de seguretat i de prevenció.
facilitin ['increment
de
) Promoure una <<Entesa per a [a Participació> entre les organitzacions empresarials i sindicals
per a[ desenvolupament d'un marc catalá de retacions laborals, més adequat a [a nostra realitat
laboral i productiva.
)
Articular ets convenis negociats a Catalunya amb [a realitat del mercat económic més ampti en
et qual es troben immersos.
) Potenciar [a concitiació, [a mediació i l'arbitratge en [a resolució dels conflictes laborats.
) Promoure instruments de carácter mixt, amb preséncia d'especialistes laborats, que eütin
l'excessiva judicialització de les relacions laborals.
) EspeciatiEar
[a Inspecció de Treba[ per sectors d'activitat
i
potenciar [a seva frcultat mediadora.
MESURES PER MILIORAR LA CAPACITAT D'OCUPAR-SE
DE LES PERSONES SENSE FEINA
)
Impulsar programes específics per actuar contra l'atur entre les persones joves i les dones, de
manera que cap jove estigui sense actiütat, trebatlant, formant-se i/o participant en activitats
d'interés co[.lectiu.
)
Garantir una participació paritária de les dones a les polítiques actives d'ocupació
i
formació
professionat.
)
Incentius per a [a contractació estable i de llarga durada d'aturats majors de 45 anys, i per a [a
seva inctusió en programes d'ocupació i formació, com ara [es escoles tatler i les cases d'oficis.
3
�) En un máxim de 12 mesos, les persones aduttes
aturades rebran una oferta de treball o una
oferta formativa.
)
Crear les condicions per a [a igualtat d'oportunitats davant del treba[t.
)
Proposar una L[ei d'Empreses d'Inserció
les convocatóries púbtiques.
)
Promoure xarxes d'empreses solidáries contra ['exc[usió, per contribuir a [a integració laboral de
co[.lectius amb grans dificu[tats d'incorporació aI mercat de treba[[.
i
) Crear un nou Servei Catalá d'Ocupació.
) Promoure festabliment del <Compromís
establir ctáusules socials per a [a inserció [aboral en
indiüdual per a l'accés a[ trebatb amb les persones
aturades: un compromís formal, concret avaluable amb cada persona en atur, orientat a
millorar [a seva formació i [a seva capacitat per accedir a un nou trebatl.
)
i
Vetttar perqué [a planificació de La formació ocupacional es faci amb [a participació del món
[abora[, de ['economia sociaI i de les administracions loca[s.
) Establir certificats de professionalitat que integrin
de [a formació professional: reglada, ocupacional
)
Mitlorar
i
ets itineraris formatius en els tres subsistemes
i
contínua.
estendre les ofertes de cicles formatius de grau mitjá
i
de grau superior.
3.7.
UNA ECoNoMIA oBERTA, UN CoMERC ACTIU, UNS
CONSU MIDORS CONSCIENTS
c0MERC
E[ comerq té a Catalunya una importáncia cabdal, pel seu votum econdmic en ascens, per llmportant
ocupació que genera per ser una actiütat que incideix d'una manera importantíssima en
l'ordenament urbanístic i en les formes de retació social.
i
viünt un procés profund i complex de reestructuració,
agreujats per disfuncions creades per [a política errática i ctientelar del
Peró també és un sector econdmic que está
que comporta prob[emes
Govern de [a Generalitat.
El,s hábits de compra, per moltes raons
les quals [a incorporació de [a dona aI treball no
-entre
és [a menor-, varien substancialment i formen part, des de [a demanda, d'aquest procés de
transformació de [estructura comerciat.
Les economies d'escala i les derivades del procés [ogístic han introduit factors de competéncia
dins del sector, que poden suposar [exclusió dels comerqos que no es modernitzin per abaixar ets
seus costos, mentre e[ procés d'imptantació de noves superficies posa en peritt eL comerE de
proximitat, athora que amenaea amb [a creació d'otigopolis. que anirien en detriment dels
consumidors.
�E[ nou Govern de [a Generalitat ha d'emprendre una profunda política de remodelació del. sector
del comerg interior amb l'objectiu de modernitzar-lo i d'ordenar l'actiütat comercial amb una
major impticació dets respectius ajuntaments.
OBJECTIUS
O Modernitzar el comerg catalá.
O
Fer del comerg urbe una
foment
i
prioritat amb polítiques de
modernització.
O Retornar als ajuntaments et protagonisme
I'ordenació de I'actiütat comercial.
en
MESURES
) Remodelar en profunditat les polítiques retacionades amb e[ sector.
) Facilitar ['adaptació dets petits comergos aI nou entorn competitiu.
) Dotar els ajuntaments de competéncies i mitjans per afavorir processos locals de reestructuració
del comerg, amb convenis amb [a Generatitat
) Plans de dinamització
i
les cambres de comerE.
comercia[, per a [a formació
elaborar projectes viabtes de reconversió.
i
reciclatge de comerciants
i
per ajudar
a
) Remodelar ets espais urbans comercials amb serveis púbtics adients per a [a seva potenciació.
) Formes de planejament més flexibles i més idónies per a l'urbanisme comercial de les zones de
nou creixement.
) Modernitzar els mercats municipals; adaptar-tos a les noves demandes de [a competitivitat.
) Divulgar i regular, quan calgui, [a incidéncia de les noves tecnologies i [es noves formes de
venda, com e[ comerc etectrónic, venda a distáncia, venda automática i venda indirecta.
CONSUM
Ets drets i garanties dels usuaris i consumidors, entre ets quals s'hi compten ets petits accionistes/
inversors i els contribuents/usuaris de serveis púbtics, són part essenciaI dels drets de ciutadania.
[existéncia de competéncia és una condició necessária per tal que hi hagi mercat, peró no
suficient. ELs drets i garanties dets usuaris i consumidors requereixen, a més, mercats transparents,
e[ més transparents possible.
E[ nou Govern de [a Generatitat ha de crear les condicions efectives perqué els consumidors
puguin exercir els seus drets, amb informació i procediments de reclamació més ágils. La qualitat
dels productes i l'acomptiment efectiu de les especificacions normatives i dets compromisos del
fabricant seran promoguts i protegits.
�OBJECTIUS
o
Miltorar les actuacions d'informació del consumidor
la xarxa dels serveis públics de defensa dels
consumidors i usuaris.
o simplificar i agilitar els procediments
i
de reclamació.
O Promoure polítiques de qualitat i atenció al
consumidor en els sectors industrial i de serveis.
O Dotar de transparéncia els mercats.
MESURES
)
inclosos ets
Defensar [a competéncia real i efectiva en sectors on és escassa o inexistent,
subministnments en xarxa (gas, etectricitat, aigua, informació en xaxa)'
)
i similars.
Clarificar alguns mercats especÍfics, com e[ mercat dels serveis financers, assegurances
) Atribuir transparéncia a les certificacions de qualitat'
) Garanür que les certificacions reuneixin els requeriments, els estándards
de garantia
suficients.
ent i/o compensació ¿.
9to.
i ta fiab'ititat
no-.ot*tpffi
)
per a [a
Impulsar fadhesió de les empreses, tant púbtiques com privades, a[ sistema arbitral
reclamacions
[es
de
resolució dels conflictes relacionats amb e[ consum, a fi d'evitar [a cárrega
judiciats.
)
)
pressupostáries
Implantació det sistema arbitral de consum ats municipis, amb les dotacions
i Usuaris
corresponents. Potenciar l'activitat mediadora de les Associacions de Consumidors
davant les emPreses.
serueis
Incorporació a[ sistema arbitral de les entitats i empreses públiques, que han de crear
)
Convertir
de Serveis" amb
de consulta, rectamació i atenció ats consumidors i usuaris, i pubticar "Cartes
compromisos i garanties concretes de servei i atenció ats ciutadans.
flnstitut
administracions autonómica
emPresarials
)
i
en un espai de diáLeg i corresponsabiLització entre les
[oca[, les associacions de consumidors i ets representants
CataLá de Consum
i
sindicals.
que [i assigna
Garanür que flnstitut Catal,á de Consum desenvolupi autónomament les tasques
en ta producció i
ta tegistaiió. Assegurar [a participació equitativa de tots els agents impticats
e[ consum de béns i serveis.
) promoure [educació dels ciutadans en e[ coneixement
dels seus drets
i
deures en matéria de
consr¡m, com també en [a miltora dels seus hábits'
)
Impulsar programes d'educació
formaci ó Professionat.
i
formació, tant a l'ensenyament primari com secundari
j
a [a
�) Formació especialitzada, i fins i tot universitária, de técnics de consum.
) Potenciar e[ moüment social de defensa dets drets dels consumidors i usuaris.
) Fomentar [a seva autoorganització i incrementar les consignacions pressupostáries
i
el.s
beneficis
fiscals estabterts per a les organitzacions de consumidors. Garantir que aquestes associacions
tinguin accés ats mitjans de comunicació de titularitat púbtica.
) Fomentar [a lliure competéncia
del mercat, exigint sempre e[ ple respecte ats drets dels
consumidors. Combatre l'aparició de monopolis gremialistes o que imptiquin una manca de
tl.ibertat per a ['e[ecció seriosa i ltiure dets consumidors.
) Regutar [a pubticitat adreEada als consumidors,
especialment en relació amb els grups socials
més necessitats de protecció, com són els menors.
)
Eradicar [a utitització enganyosa de [a imatge dels menors
i
protegir els seus drets de manera
primordia[.
| 3.8.
l.
I AMBICIO DE FUTUR PER A LA CULTURA CATALANA
Farem de [a cuttura un dels principats acüus de [a Catalunya del futur. Crearem un marc favorable
perqué [a cultura catatana tingui les máximes oportunitats. La política de pacte i de cooperació
entre les altres institucions i amb [a societat civil será permanent i definirá e[ nostre estil en
matéria cultura[.
i
Farem una potítica que es fonamenti en [a gent emprenedora de [a societat catalana que ti
faciliti ajuts. Donarem suport a [a immensa feina cuttural que realitzen els ajuntaments d'arreu de
Catalunya
i
que tant han contribui't a prefigurar e[ magnífic escenari de noves oportunitats.
Assumirem e[ compromís més radical per mantenir e[ més üva i dinámica possible una cuttura
prÓpia. Per a Catalunya, [a cuttura ha estat, des de sempre, un dets trets identitaris més destacats.
La cuttura própia ha estat e[ denominador comú de [acció púbtica i cíüca en [a construcció de [a
Catalunya actuat.
Farem una política ambiciosa destinada a crear les millors oportunitats possibl.es per a una
cultura de gran prestigi i história, perd minoritária, en e[ context d'un estat pluricultural i un
context universal on només alguns paisos hegemdnics tenen capacitat d'imposar pautes culturals
gtobats.
Les nostres opcions de govern estaran destinades, doncs, a afermar [espai cuttural catalá. Ho
farem des de [a votuntat de tenir una cultura forta, oberta a llntercanü, especialment respectuosa
amb les cuttures veTnes i també les llunyanes.
Desenvoluparem amb plena conücció e[ federatisme cutturaI que ha de permetre a [a cultura
catalana desplegar-se en un marc d'entesa amb les altres cultures d'Espanya, i de predisposició i
compticitat per part del Govern i les institucions de ['Estat.
�futur. Posarem en
primer pta una concepció integradora i oberta de [a cultura, a partir de [a lliure identificació
p.rron.t i no de [a submissió a qualsevol identitat preestablerta. Més entlá del respecte als drets
cíücs i sociats de tots ets catalans. contribuirem a[ desenvotupament dets seus drets culturats,
d'entre el.s qual,s hi ha el. dret a una identitat que no negui [a diferéncia. Formará part de la
cuttura catalana tota [a cuttura que es crea i es produeix a Catalunya'
Farem de [a cuttura una dels eixos estratégics prioritaris de [a Catalunya del
üsta Lingüístic, promourem una pol,ítica Lingüística fonamentada en e[ máxim
consens sociat. Vincularem a [a causa del, catal.á els diversos agents socials i econÓmics, mitjanqant
et diáteg i [a concertació d'esforEos i evitant les actuacions normativistes i unitaterats. Promourem
un. p.ñ.p.ió positiva de [a LLengua per a tots ets ciutadans, que és una condició necessária per
Des d'un punt de
a [eixamplament del seu ús social.
promourem e[ compromís a favor del. cataLá i de La cuttura expressada en catalá de tots e[ poders
democrátics que ens inclouen i envolten. Enfront de les inércies globals de carácter uniformador,
[a defensa i preservació de ta pLuratitat tingüísüca és un imperatiu democritic etemental. Considerem
patrimoni
el. castellá com una expressió de [a riquesa cuttural de Catatunya i, per tant, com un
comú també dels catalans.
Impulsarem una potítica comuna d'área [ingüística cata[ana, bé sigui mitjanqant [a concertació
muttiLateral. entre les comunitats autónomes, o bé obtenint [a responsabilització del Govern
espanyol i assumint aquest un paper motor a[ respecte. En aquest marc de concertació estatal,
cai obtenir també [estab[iment d'una plataforma de promocÍó internacionaL de [a ltengua catalana i de [a cultura que s'expressa a través d'e[[a.
Desplegarem a[ máxim La dimensió més socia[ de [a cuttura, e[ carácter consütuent del fet cutturiquesa,
ral. en rel,ació amb les maneres de üure i de fer de [a nostra comunitat, en relació amb [a
e[ dinamisme i [a diversitat dets ciutadans, en relació amb [aprofundiment de [a cultura democrática,
amb [a creació d'un millor model de coexisténcia entre ets catalans
pob[es, races
i
i
les diferents cultures,
esferes religioses deI p[aneta.
Així, doncs, promourem una cultura creativa, dinámica, democriüca, participaüva, socialment útil i
de progrés, i et més ünculada possible a [a recerca de fórmules innovadores que donin solució ats
grans reptes socials que e[ conjunt de societats del planeta haurá d'afrontar e[ segle XXI.
promourem una cultura que contribueixi a [a construcció d'una societat cÍüca, basada en e[
compromís de tots, en [a corresponsabititat entre [a iniciativa púbtica i e[ món privat, en [esperit
de sotidaritat i de donar oportunitats a cadascú.
Afavorirem e[ sentit transversal de [a cultura, impulsant a[ máxim Les seves relacions amb l'educació,
furbanisme, [ecologia i el.s mitjans de comunicació públ.ics, especialment [a teteüsió.
Donarem e[ máxim suport ats creadors'i els emprenedors culturaLs del país. No només en retació
les arts escéniques, plástiques, audioüsuals, musicals i e[
amb els ámbits més habituals
-com
patrimoni- sinó també respecte a tots aquelts creadors, col.lectius i organitzacions que produeixen
cultura en un sentit ampli: departaments de recerca desenvolupament de les universitats'
urbanistes, arquitectes, dissenyadors, escotes i mestres, creadors, productors de béns i serveis
i
culturals, e[ sector turístic, ets ecdlegs...
�A més de promoure una cultura receptora i oberta a ['exterior, imputsarem una cultura capag de
produir béns culturats. En un escenari mundial gtobalitzat, e[ repte de Catalunya és esdevenir, no
només un centre receptor de béns cutturals produits fora. sinó athora un centre emissor de béns
i continguts culturals.
Aprofundirem aI máxim e[ taranná culturaI de Catalunya fonamentat en [a seva creatiütat, en e[
teixit associaüu, en [a iniciativa dets seus promotors i empresaris cutturats, en les dinámiques
amateur esteses pertot arreu, en magnífics professionats.
En Uera del coneixement, de [a producció de
continguts culturats, posarem tots ets mitjans perqué
Catatunya esdeüngui una veritabte factoria de continguts cutturats i, si és possibte, una de les
més importants factories de producció de continguts d'Europa, amb projecció mediterránia i
[[atinoamericana.
Des d'aquesta premissa, atorgarem una especial atenció als creadors
i
ats emprenedors culturals.
Promourem totes aquetles actiütats fonamentades en e[ tatent, [a capacitat d'innovar, La utilització
de [a intel.ligéncia i [a imaginació, com també [a idea gue promoure i facilitar [a creatiütat és
una responsabititat de tota [a societat catalana.
Tindrem cura de les miltors iniciatives destinades a enfortir [es empreses de [a cuttura i e[s
emprenedors culturals, especialment en [ámbit editorial, audioüsual (rádio i televisió, cinema i
vídeo), musicat-discográfic i teatral. Considerarem a les empreses de [a cultura com una pega ctau
en e[ sisterna cultural d'un país.
Donarem suport a [es mesures que permetin l'enfortiment de les empreses culturats de Catalunya
com a base per crear noves oportunitats per ats creadors del país.
Desenvoluparem els diversos sectors artístics i de [a cultura, a través de plans sectorials que
tindran molt en compte [es singularitats específiques que cadascun d'e[[s ha anat generant.
Promourem ets incentius necessaris perqué [a producció cultural catalana pugui establir una
relació adequada entre e[ mercat cuttural de Catalunya i els mercats internacionals, mott
especiatment en t?mbit de [a creació emergent.
Prioritzarem com a objectiu estratégic de primer ordre [a recuperació d'un sector audiovisual foft.
Esperonarem amb constáncia una producció cinematográfica audaE, basada en [existéncia d'una
producció independent forta. Conjugarem [a iniciativa del Departament de Cultura i e[ dTndústria,
[a de [a televisió públ.ica cata[ana i [a dets productors independents, tot considerant les fórmutes
de suport económic per part del sistema financer catalá.
Cooperarem amb e[ sector editorial per mitlorar [a seva competitivitat internacional. Donarem e[
máxim suport a [a consotidació definitiva de ['ámbit escénic catalá, en les seves diverses vessants
teatrats i musicals. I aixó no será incompatible amb fer atenció a les problemátiques específiques
dels sectors més febles com [a dansa o e[ circ.
i
Atorgarem a [a gran riquesa diversitat del patrimoni cultural de Catalunya
-arquitectdnic,
arqueológic, etnoldgic, museo[ógic i arxivístic- un ltoc central en [a nostra estratégia cultura[,
�establirem les mesures i eines necessiries per desenvolupar e[ seu potencial [údic, educatiu,
social, científic i económic.
i
Liderarem, en cooperació amb les attres administracions, e[ procés de creació i desenvolupament
de tots els grans equipaments de carácter nacionat. Ens ocuparem mott especiatment del seu
paper com a motors del sistema d'equipaments i serveis que cada sector cultural ha de disposar
per tot e[ territori.
Així mateix, proposarem que els centres nacionals tinguin, en els seus patronats, ben representada [a societat ciül i académica.
Ens comprometem a posar en mama e[ sistema nacional d'arxius
centrades entorn de tArxiu Nacionat de Catatunya
i
i de museus,
amb xanxes territorials
dels diferents museus nacionals.
promourem que les bibtioteques púbtiques siguin una peqa clau en [a democratització de [a
societat del coneixement, oferint programes de formació i d'ús de [a informació.
i de les noves tecnologies com una
polítiques públiques que
fomentant
catalana,
per
[a
societat
a[ conjunt de
assignatura básica
producció
técnica i tecnolÓgica.
científica,
estimuLin e[ sector púbtic i el. privat en e[ camp de [a
Farem un esforg primordial. en l'impuls de [a cultura cientÍfica
Desenvoluparem les mesures necessáries per incorporar Catalunya a [era digitat. Impulsarem
inversions en infraestructura digital, en un pla de formació i socialització de les noves tecnologies
de [a informació i en [a incorporació de [a dimensió digital' en e[ conjunt d'equipaments i serveis
púbtics.
Prioritzarem [a generació de densitat cultural en e[ territori. A llnterior de [a nostra societat, [a
distribució deLs béns cutturals és, almenys, tant assimétrica desigual com [a dels recursos
materiats. Promourem a Catalunya un model territorial global. i equitibrat, assentat en una Barcelona capital i harmónica amb una gran xarxa de ciutats, üles i pobles que articutaran diverses
centralitats culturats repartides peL conjunt del. territori. Definirem [a xarxa básica de serveis
culturals. Es conceftará [a seva prestació entre diferents nivells institucionats, de manera que
tots ets ciutadans coneguin a quins seryeis culturals tenen dret, com accedir-hi i on estan localitzats.
i
i
Fomentarem et diál.eg entre cuttura i educació. Promourem una cultura més educadora una
educació més cultural. Vettlarem perqué les institucions educaüves, des de [escola a [a universitat,
estableixin l'educació de les arts i les ciéncies com a eixos transversals, a fi de generar processos
més quatificats d'inserció en [a societat del cone'ixement.
Vetltarem perqué els mitjans de comunicació púbtics es comprometin de forma decidida amb les
polítiques educatives i cutturals del país.
Actualitzarem e[ paper de ['administració culturaI més com a lideradora, catalitzadora i
redistribuidora d'acord amb els interessos col.tectius del territori, que no pas com a subministrador
principal dels únics serveis culturals directes.
Reestructurarem e[ catáLeg de serveis i actuacions de [a Conselleria i actualitzarem les polítiques
de suport, combinant les subvencions amb els contractes-programa i ets capitals-risc, més pertinents
a [hora de consolidar e[ teixit productiu cultural de Catalunya.
�Promourem una reordenació de les competencies cutturals
i
una redefinició dels nivetts
i
ámbits
territoriats, a nivell locat, comarcal i regionat. Suprimirem ets serveis territorials superflus,
substituint-los per [a concertació amb els serveis regiona[s o metropolitans dependents de
[Administració
Loca[.
Establirem una relació nova amb e[ Govern de l'Estat en matéria cuttural. Es promourá [a
corresponsabititat del Govern central pel que fa a l'execució de plans d'infraestructures, a[ suport
i [a promoció de les indristries culturats, a [a defensa de [a pluralitat tingüística, a [a cooperació
entre les comunitats i a [a promoció dels productes culturals catalans a nivell internacional.
Ens comprometen en [a recerca de noves fórmules en e[ finangament públic de [a cultura. Entendrem
[a cultura com un actiu, i no com una despesa. Incrementarem [a inversió en cultura. Considerarem
e[ gran potencial estratégic de [a cuttura en l'impuls de les activitats productives i també de les
potÍtiques d'equitibri territoriaI i de benestar. Tindrem presents les relacions creixents entre cu[tura i generació de riquesa, i [a funció de [a cultura com a valor afegit dets entorns urbans, com
a dinamitzadora de [a innovació i com a jaciment de noves ocupacions.
Invertirem [a tendéncia a [a progressiva disminució que han patit els pressupostos cutturals a[
llarg dels darrers anys. Proposarem un veritable model federal de finanqament cultural.
Proposarem que e[ Govern central camini cap a ['1olo de pressupost cultural sobre e[ total del seu
pressupost. Proposarem que aquest pressupost nodreixi una part dels costos de les grans institucions
nacionals de Catalunya, com ja passa a[ Liceu. Demanarem que doni suport a tes pol.ítiques de
cooperació entre les cu[tures d'Espanya, aI desenvo[upament de [a normalització Lingüística
determinades operacions cuttura[s de dimensió internaciona[.
i
Proposarem un horitzó pressupostari que encamini ets pressupostos de cuttura cap a[ 4%. En
a
eL
marc de [a primera legislatura, ens proposem que els pressupostos actuals deL Departament de
Cultura dobtin les seves quantitats.
Pe[ que fa at finangament de les administracions locals, ens comprometem a estabtir,
conjuntament
amb e[[es, e[s passos a fer per tal que esdeünguin, a[ més aüat possible, competents pel que fa
ats serveis púbtics culturals de proximitat.
Ens comprometem, finalment, a promoure una cuttura entesa com l'espai on construir i socialitzar
valors que permetin e[ progrés i garanteixin [a integració de tots els ciutadans. La quaLitat de
vida es mesurará també per [a capacitat d'integració, d'extensió del vators de La sol.idaritat i La
cooperació, per [a preeminéncia d'un ciüsme de drets i deures, per una veritable participació
democrática en les maneres de fer i entendre ta potítica.
OBJECTIUS
O Promoure una cultura que es projecta al món.
Un
país amb personalitat própia.
O Apostar a favor dels sectors productius de la cuttura.
O Assegurar gue la cultura genera cohesió social.
�O Defensar el patrimoni de Catalunya com a factor clau
en el desenvolupament del País.
O Incorporar Catalunya en els fluxos de [a nova cultura
digital.
O Promoure una nova configuració cultural del
territori. Del sistema a la xan(a.
MEsuREs pER pRoMOuRE UNA cutTuRA OUE Es PR0JECTA AL MóN, UN PAÍs
AMB PERSONALITAT PRÓPIA
facititin [a connectiütat amb ['estat. Les competéncies exclusives
)
Crear mecanismes que
)
)
Incorporar Catatunya a [a creació d'un espai cultural europeu.
en
matéria cultural no han de ser cap impediment per establir aliances amb attres regions i
comunitats. Contribuir en l'extensió de circuits i coproduccions.
Aconseguir [a ubicació, en una ciutat catalana, de LAgéncia Europea de les Indústries Culturals.
activa de preséncia a[ món, en especial en aqueltes árees més properes des del punt de
üsta cultural, com [a Meditenánia i América Ltatina.
) pol.ítica
FAVOR DELS SECÍORS PRODUCTIUS DE LA CULTURA
MESURES
A
) Recuperar
el, Lideratge de Tel.eüsió de Catalunya com a coproductor audioüsual
i
com a mitjá
excepcionaI de promoció de les peL.Lícules reatitzades a Catalunya. Continuar en [a línia de
producció de ficció teleüsiva, recuperant e[ paper innovador que TV3 va tenir en els seus inicis.
amb [a Corporació Catalana de Rádio i Teleüsió, que garanteixi
e[ desenvotupament de La política cinematográfica i audiovisuat.
) Definir un contracte-programa
La
difusió cultural i
) Desenvotupar
)
e[ projecte Catalunya Pl.ató per a promoure [a producció cinematográfica.
Comptetar [a Xaxa d'equipaments culturals púbtics
les indústries cutturals de cada sector específic.
i
aplicar plans per a[ desenvolupament de
) Fer de Barcelona e[ centre de distribució'internacionaI
tot
de les produccions cultura[s catalanes,
i productes
aprofitant e[ seu potenciaL com a gran capital cuttural'i centre logístic d'indústries
d'informació.
)
Promoure circuits
)
Vet[[ar per [a preséncia de La creatiütat musical de Catalunya entre e[ repertori de les orquestres
més assenyal.ades del món i en ets principal.s festivals i auditoris internacionats, i vetllar també
per ['imputs de [a indústria discográfica cata[ana.
)
Suport actiu a les arts escéniques.
i infraestructures
de distribució de l'oferta musical catalana.
) EstabLir un Sistema NacionaL de Teatre a partir de [a interrelació del Teatre Nacional de Catalunya,
�e[ Teatre Ltiure-Ciutat del Teatre
centres dramátics municipa[s en
)
i
tot
els teatres públics municipals. Un conjunt concertat de
e[ territori.
Obrir espais púbLics per a tallers d'artistes joves i centres de recursos i d'accés a les noves
tecnotogies
i edició en vídeo, generació d'interactius, net art...- que facititin
-producció
l'aparició de comunitats artístiques, fent créixer e[ valor social de [a producció i [a seva ünculació
amb Íentorn territorial.
) Un nou pla nacional de suport a ta lectura per coordinar les bibtioteques i els programes de
difusió de [a literatura.
)
Suport genéric a l'edició de [[ibres, amb major rigor i d'acord amb e[ sector, sobre una miLlor
análisi i adequació a les tipotogies de ltibres, [tengua i nombre d'exemptars a editar.
)
Creació del Consetl de les Arts i les Ciéncies per facilitar [a mútua interacció entre tots ets
sectors culturals, [a iniciativa púbtica i [a societat civi[, i e[ món humanista i científic.
MESURES PER ASSEGURAR QUE LA CULTURA GENERA COHESIó SOCIAL
)
Amb e[ lema "[¡na cultura més educadora i una educació més cuttural", fomentar el. diáLeg entre
els professionats de [a cuttura i de les ciéncies i els professionals de [educació formal no
format.
i
)
Vetllar perqué les institucions educatives estabteixin [educació en les arts
ejx transversaI per a [a inserció en [a societat de [a informació.
)
)
Crear
i
les ciéncies com a
i adaptar les bibLioteques a [a nova societat del coneixement.
La Generalitat afirmará
i
defensará a[ máxim [a funció del sistema bibliotecari, adequat a[
nostre temps.
) Facititar [accés a la informació mitjangant tecnologies adequades.
) Oferir programes de formació per a ['ús de [a informació, i introduir a [a xarxa informació dels
fons loca[s en eI conjunt de [es biblioteques deI país.
) Fomentar [estatus social del creador, prestigiant-ne
[a figura
i e[ paper social
com a generador
de valor culturat afegit.
) Les entitats
o associacions relacionades amb [a cultura poputar
i/o tradiciona[, independentment
del seu origen, seran considerades com a entitats culturals, i ta Consetleria de Cuttura en será [a
intertocutora.
) Proposar [a definició
d'una carta de drets i deures culturats dels ciutadans de Catalunya, basada
i cooperació i [a preeminéncia d'un civisme de drets i
en ['extensió dets valors de [a sotidaritat
deures.
MESURES PER DEFENSAR EL PATRIMONI DE CATALUNYA COM
EN EL DESENVOTUPAMENT DEL PAÍS
A
FACTOR CLAU
) Ets actius patrimonials esdeündran un dets principats generadors de cultura.
) Promoure noves lectures de [a rea[itat potenciant [a investigació científica o artística i afavorint
[a identificació dets ciutadans amb e[ llegat de [a hístdria.
�MESURES PER INCORPORAR CATATUNYA EN ELS FLUXOS DE LA NOVA CULTURA
DIGITAL
)
Fomentar [a preséncia de [a cultura catalana dins dets fluxos gl,obats ürtuats de [a nova cuttura,
[a investigació de l'impacte de les xarxes de nova generació en e[ desenvotupament de [a
cultura.
)
promoure serveis
ciutadans.
i actuacions
imprescindibles per garantir l'accés a [a cultun digitat de tots els
MESURES PER PROMOURE UNA NOVA CONFIGURACIó CULTURAT DEL
TERRITORI
assentat en una Barcetona ciutat
pobLes que articu[i les diverses centralitats urbanes del conjunt
) promoure a Catalunya un model territorial
i capital. i una xarxa de ciutats i
gtobat
i equilibrat,
del territori.
) Definició d'una xanra básica de serveis culturals, basada en [a concertació institucional.
) posar [a descentratització a[ servei de l'emergéncia de processos singutars a cada territori,
i
activar sistemes de connexió en tots ets ámbits: circuits teatrals, d'arts plástiques, de patrimoni
i
museus, etc.
) Estabtir un nou model de relacions entre e[ Govern de Catalunya i e[ poder [oca[ pel que fa a [a
cuttura, sense competéncia, sinó complementarietat.
) Vet[[ar per l'administració dels interessos culturals deLs tenitoris de Catatunya.
) Adaptar i millorar [a normativa [ega[ per determinar els equipaments, instal'tacions i
serveis
púbtics cutturals oferts o concertats pets ajuntaments.
)
Modificar La Legisl.ació sectorial per atorgar als ajuntaments [a titularitat de [a gestió dels
serveis educatius i cutturals d'atenció directa als ciutadans.
)
Promoure una ponéncia de [a Comissió de Cuttura del Partament de Catalunya que planificará e[
desenvolupament legistatiu i normatiu en matéria de cuttun i redefinirá ets nivells competencials
de les administracions púbtiques.
�4
B ENESTAR
P ER
A TOHOM
E[ nostre objectiu és proporcionar benestar a tots els catatans i catalanes, i oportunitats per üure
en ptenitud i salut en cada una de les etapes de [a vida, com també protegir les persones que es
troben en risc de marginalitat. La societat catatana ha de combatre també les noves formes de
persones, molt especialment
desigualtat
-que afecten de manera més anónima i individual les
ets joves, les dones, els immigrants [a gent gran-, les manifestacions d'aquestes noves
desigualtats com [a desocupació juvenil, [a nova pobresa urbana, [a üoténcia no reiündicativa i
les tensions entorn dels immigrants.
i
i
La viabilitat i [a sostenibititat det nostre sistema de benestar depén de [a capacitat de generar
noves oportunitats econdmiques i, en conseqüéncia, passa per un increment significatiu de [a
taxa d'ocupació femenina
tot e[ que implica de desenvotupament dets serveis sociats com
-amb
les [[ars d'infants o l'assisténcia domicitiária a [a gent gran-; per un esforg intensiu per assegurar
[a inserció laboral dels joves; per unes potítiques actives d'integració dets immigrants; i també
per [impu[s de potítiques de natatitat.
E[ combat contra les noves desiguattats necessjta un nou pacte social, un nou contracte entre
generacions gue assumeixi com a prioritária [a incorporació de tots els joves a [a vida sociali que
garanteixi les condicions perqué [a gent gran exerceixi amb plenitud tots e[ seus drets. Calen, per
tant, polítiques socials integrades que no poden ser gestionades en exclusiva per organismes
centrals especiatitzats. Les polítiques sociats dirigides a col'lectius específics han d'integrar
polítiques d'ocupació, d'educació, d'habitatge, de salut i de serveis sociats.
La integració efectiva de les diferents potítiques es basa en e[ consens social
i
en [a seva gestió
en e[ territori. La cohesió social de Catalunya s'ha de basar en [a solidaritat de les comunitats
�[ocats, que poden detectar millor les noves formes de desigualtat i poden arribar més fácilment a
les persones que les pateixen. E[ nou pacte social ha de comengar pels pactes socials locats, de
manera que e[ nostre sistema del benestar sigui La suma de [a integració del conjunt dels sistemes
locals de benestar.
| 4.1.
I opoRTUNITATS
PER
A TOTS ELS JOVES
30 anys és [a més nombrosa que mai hagi tingut e[ nostre
forma un grup que no ha conegut attre model pol,ític que [a democrácia i l'autonomia de
La generació dets catalans entre 20
paíi, i
i
tataLunya. També és [a generació més preparada, ja que ha arribata [adolescéncia en un moment
de cLari expansió del sistema escotar general i de [oferta universitária, peró s'enfronta a grans
incerteses. És [a primera generació que ha de fer front, des del primer moment de [a seva üda
'i
adulta, als canvis que [a nova societat de La informació está introduint en [a üda económica
socia[.
Avui, [a joventut és un període ütal. al.Largat en e[ temps, que permet üure [a plenitud personal
pares i
a través de [oci i La cultura, facititat per unes relacions familiars poc conflictives entre
filts. És una época de plenitud, peró també un moment marcat per [a tensió dels estudis, les
dificul.tats per trobar feina 'i per accedir a ['habitatge.
La Generatitat ha d'afrontar aquesta complexitat, amb potítiques transversals, que comprometin
joves, cal que e[ conjunt de [acció de
govern integri els problemes dels joves dins dets seus objectius.
tot e[ Govern.
Més que una pol,Ítica específicament per a
OBJECTIUS
OAconseguir que tots els joves tinguin oportunitats i
cap jove es trobi sense feina i/o formació.
O Facilitar als joves la creació d'una llar própia.
O Oferir serueis adreqats específicament als joves en el
terreny de [a informació, [a salut i e[ lleure.
MESURES
)
Amptiar les oportunitats de formació dets joves, amb [a creació d'estudis superiors técnics
específics. a temps parciat, per a[s que no han realitzat cursos universitaris.
) Eütar que cap jove pugui ser marginat per manca de formació suficient.
) gferir alsjoves sense una formació
adequada durant [a seva adolescéncia foportunitat d'obtenir
una quatificació professional per incorporar-se at mercat laborat.
�)
Fomentar les iniciaüves empresariats dets joves a través de [a integració d'ajuts, informació
i
formació.
)
Promoure l'habitatge de [[oguer, d'acord amb els ajuntaments, específicament adregat a joves
entre 18 i 30 anys.
)
Donar suport a [a cuttura i a [a creatiütat juvenil, amb una ámpLia potítica de beques-saLari per
a artistes p[ástics. músics i creadors.
)
joventut, amb les administracions Locats i les entitats juvenits,
que doni resposta a les necessitats d'informació deLsjoves (sa[ut, estudis, drets, feina...) i crer
Crear una Xarxa de serveis a [a
espais de sociatització, expressió culturaI
) Polítiques
de prevenció
i
lteure.
i informació sobre els problemes de salut amb més incidéncia entre ets
joves.
I 4.2. UNA
SOCIETAT AMB IGUALTAT EFECTIVA ENTRE HOMES
I ooru¡s
I
iguattat entre homes i dones ha estat una de les grans conquestes del segte XX,
igualtat. En l'ámbit polític, Laboral i formatiu, [a preséncia
efectiva de dones (i e[ seu tractament) és inferior a La del.s homes, i no s'ha avanEat prou en el
reconeixement i aplicació efectiva de [es normes legals que reguten e[ dret a [a igualtat
d'oportunitats entre els sexes.
lJavanE cap a [a
perÓ [a situació encara no és de ptena
La preséncia creixent de les dones de Catalunya a [a
üda sociaI demostra que [a seva contribució
és indispensable a [a üda col.lectiva, peró s'ha d'assumjr socialment que aquesta iguattat és
profitosa, tant per a [es dones com per als homes. E[ Govern de [a Generalitat no ha tingut un
programa d'actuació ctar ni rellevant. [Institut Catal.á de [a Dona ha tingut pocs recursos i una
estructura funcional escassa,
i
['acció de govern ha tingut molt poca incidéncia.
Ca[ eliminar les desigualtats que encara existeixen, per tal que dones i homes tinguin iguattat de
drets i possibititats reals. També cal garanür fassignació a les dones de tot tipus de responsabilitats,
amb una preséncia igualitária en tots ets ámbits de [a vida socia[.
Amb e[ nou Govern de [a Generatitat, les dones han d'assolir [a ptena iguattat de drets efectius
amb ets homes i la seva ptenitud com a persones en La vida laborat, formativa i professional,
incloent [a família i [a maternitat com a dret i oportunitat que cal protegir des dets poders
púbtics. Aquesta ptena igualtat s'expressará en objectius de govern retacionats amb [a creació
d'ámbits de participació institucional i social.
(acció de govern també ha de promoure l'accés de les dones a l'ocupació i a les responsabititats
empresariats, vetttant per una major preséncia de dones en fesfera públ.ica i privada. E[ Govern ha
de facilitar que les dones puguin conciliar e[ trebaLL remunerat amb e[ trebatl doméstic, possibititar
lopció a [a maternitat i aconseguir que les responsabiLitats siguin compartides per dones i
homes. E[ Govern ha de prendre mesures actives per combatre tota forma de üoLéncia contra les
dones.
�OBJECNUS
O Construir una cultura igualitária en qué dones i
homes siguin tinguts en compte en igualtat de
condicions. Impulsar els projectes coeducatius.
O Definir un projecte de país que reconegui
diversitat de les dones
institucional i social.
i
[a
crear ámbits de participació
O Facititar l'accés de les dones a l'ocupació,
l'autoocupació i I'empresariat, i Promoure una major
preséncia en llocs de responsabilitat púbtica i
privada.
O Conciliar el treball remunerat amb el trebalt
doméstic i t'opció a la maternitat, i promoure gue es
comparteixin les responsabilitats entre dones
i
homes.
O Combatre tota forma de desigualtat o discriminació
per raó d'orientació sexual.
O Combatre tota forma de üoléncia contra les dones.
MESURES PER CONSTRUIR UNA CULTURA IGUALITARIA
i fomentar felecció d'estudis professionats,
sense biaixos de génere
)
Generalitzar [a coeducació
per ats nois i les noies.
)
Estabtir programes d'assessorament ats centres de secundária, amb atenció especial de l'estudiant
femení cap a carreres on hi ha poques dones.
)
Imputsar [educació sexual i afectiva.
) Educar en un ús no sexista del llenguatge.
) promoure una sanitat que no discrimini per raons de sexe i que respecti
ets drets dels usuaris
i
usuáries, en especial e[ dret a [a informació.
)
)
Imputsar un planejament urbanístic que facil"iti forganització.de [a üda quotidiana.
génere'
Vetl.l,ar perqué el.s mitjans de comunicació no discriminin per raons de
) El. Conse1¡ Audioüsual de Catalunya actuará per impedir ta difusió de missatges sexistes.
) Fer de La iguattat entre homes i dones una política transversal del conjunt del Govern de [a
Genera[itat.
) Mil,l,orar les oportunitats
sa[ut.
de les dones amb informació sobre drets, trebalt, educació, formació
i
�)
Establir [a participació com a régim económic matrimonial catatá supletori per garantir e[
mateix dret de tots dos cdnjuges als béns comprats durant e[ matrimoni.
MESURES PER FACILITAR L'ACCÉS
A L'AUTOOCUPACIó
O¡ tES DONES A
UOCUPACIÓ,
I A UEMPRESARTAT
) Fomentar [a redistribució
del trebatl
i locupació entre dones i
homes. a partir de [a disminució
dels horaris laborals.
) Establir programes d'igualtat d'oportunitats amb les empreses.
) Plans específics de formació i de promoció de La iguattat i l'accés de Les dones als [[ocs de
treba[t.
)
Adopció d'aquests programes d'acció positiva per tes empreses privades que obtinguin contractes
púbLics.
) Proposar
mesures que diversifiquin les opcions de treba[[, i que potenciTn La participació de les
dones en sectors emergents i [a seva promoció a nivells elevats de responsabititat.
) Incentivar i
millorar faccés de les dones a prestacions socials: en cas de malattia, maternitat,
ajuda per a l'atenció a [a gent gran.
) Defensar e[ paper de [es dones en ['ámbit ruraI i [estabititat professionaI de [a dona pagesa.
) Prioritat d'ajut a iniciatives de desenvolupament rural dutes a terme per dones.
) Establir un P[a específic de formació per a dones de més de 45 anys, sense experiéncia laboral
o amb baixa qualificació.
)
Promoure [a preséncia de les dones en [[ocs claus
i
Les
potítiques transversals
a
tota l'administració,
mitja n Eant accions positives.
)
Augment progressiu del percentatge de dones entre els al,ts cárrecs de [a Generalitat, avanqant
cap a [a paritat.
) Incentivar
[es empreses que facin púbtic i apLiquin un compromís de no discriminació laboral
per raó de sexe i de promoció de dones a[s nivells técnics i directius.
MESURES PER COMBATRE TOTA FORMA DE VIOLENCIA CONTRA LES DONES
)
Imputsar campanyes de rebuig social als maltractaments a les dones.
)
campanya de formació entre co[.lectius en contacte amb aquest probtema.
) Ajut a les dones que han estat víctimes de maltractament,
que integri treba[[, habitatge i
assessorament.
)
Dotar d'espais i recursos a les associacions
maltractaments.
)
Aplicar les noves tecnotogies de comunicació a [a prevenció, aterta i seguretat, amb un protocol
d'actuació per a totes les institucions relacionades.
) Ampliari
i col.lectius
de dones que tracten els problemes dels
mittorar les instal.lacions per a l'acolliment de dones que pateixen mattractaments.
�MESURES PER CONCILIAR EL TREBALL REMUNERAT
AMB EL TREBALL DOMESilC I UOPCIó A LA MATERNffAT. PATERNITAT
AM B RESPONSABILITATS COMPARIIDES
Incorporar a les polítiques ocupacionals les recomanacions de [a UE en matéria de maternitat
garanteixin
[a
que
d'adopció,
com
paternitat i cura dels infants, tant en els casos de naixement
)
conservació del.
LLoc
de trebal.l.
i
[a promoció professional.
) Controtar que no hi hagi cap discriminació en fámbit laboral per raó de maternitat.
) Establ,ir facil.itats per a les famílies amb mare i pare que treba[[en.
) Crear més escoles bressol i activitats extraescotars, reforgar ['ajuda domiciliária i estimular [a
flexibititat laborat.
) proposar
[a redefinició dets horaris laborals, escolars
dones a [a üda laboral
i
i
púbtics per ajudar a [a inserció de les
social.
t4-a
I uN SISTEMA SANITARI EFICIENT I
DE QUALITAT
[oferta sanitária públ.ica a Catalunya ha experimentat un gran salt endavant en els darrers ünt
grácies a
anys, de manera semblant a[ que ha succeit a [a resta de comunitats autÓnomes,
['impuls donat pels governs sociatistes a les polítiques de benestar.
població i que
ha creat una xarxa d'atenció i prestacions sanitáries que abasta [a totalitat de la
[a Generalitat
ha tingut com a resuttat una mi[[ora generaI del.s niveU.s de sa[ut, perd e[ Govern de
S
no ha desenvolupament prou bé e[ sistema sanitari, malgrat que partia d'una situació sanitária
posar en marxa una
més avanqada que a [a resta de [Estat. S'ha deixat passar [oportunitat de
i técniques
quant
concepció
[a
seva
a
assisténcia sanitária eficient, orientada a[s pacients i moderna
de gestió.
[a reatitat
Sota una certa retórica publ.icitária de les excel.léncies de [a sanitat cata[ana, s'amaga
déficits económics permanents -producte de ['abséncia d'un marc estab[e de
finangament-, de les ineficiéncies clares en [a gestió, de les llistes d'espera i dels déficits
del,s
ets
d'atenció a[ pacient. Ets probLemes diaris del sector han generat un cert desencÍs entre
professionals, ats quats cal donar estímuts i noves i['lusions.
La nova política sanitária catatana ha de permetre resotdre els problemes de finanqament
i millorar
leficiéniia de gestió del sistema sanitari 'i dels seus recursos humans, per mantenir [actual
i
sistema de cobertura universal. També s'ha de mitlorar [accessibiLitat de tots els ciutadans
ciutadanes ats serveis sanitaris.
per a[ nou Govern de [a General.itat també será important perfeccionar els mecanismes de
participació social dins deL model. sanitari, i estabtir canats d'informació sobre els drets dels
com de tracte i assisténcia.
baCenk i de garantia de [a quatitat del seruei, tant médic
�OBJECTIUS
O Resoldre els probtemes de finangament i millorar
I'eficiéncia de gestió det sistema sanitari i dels seus
recursos humans.
O Millorar l'accessibititat dels ciutadans als serveis
sanitaris.
O Perfeccionar els mecanismes de participació social,
informar sobre els drets dels pacients i assegurar [a
qualitat del servei.
O Millorar i estendre les polítigues de prevenció i
garantia de la salut dels ciutadans.
MESURES PER RESOLDRE ELS PROBLEMES DE FINANqAMENT
UEFICIENCIA DE GESTIÓ DEL SISTEMA SANITARI
HUMANS
)
I
I
MILTORAR
DELS SEUS RECURSOS
Emprendre e[ sanejament económic del sector, amb un pla d'estabititat financera a 4 anys, [a
creació d'un marc estable de finanEament i e[ sanejament del deute a [[arg termini.
) Reduir les despeses burocrátiques en un 30%.
) Implantar sistemes d'informació que redueixin [es tasques
burocrátiques
i
aLLiberin temps per
a[s pacients.
)
Informatitzar tots els procediments i utititzar els sistemes d'informació per miltorar [a coordinació
entre els diferents nivelts assistenciats; garantir faccessibilitat immediata a[s historiats c[Ínics;
retornar ats professiona[s informació sobre [a utilització dets recursos, basada en l'evidéncia
científica i técnica i per estalüar temps a[ ciutadá en les tramitacions.
)
Ampliar [a responsabilitat municipal i potenciar [a cot.taboració amb organitzacions d'iniciativa
social, per donar una rápida resposta als nous reptes de satut: immigració, exclusió sociat,
envelliment, noves matalties, etc.
)
Augmentar [a confianga i e[ compromís dets professionats. Incrementar ['autonomia professiona[,
imputsar ['autogestió en l'atenció primária, la gestió directa
-amb carácter votuntari- de
['atenció primária per ajuntaments i/o consorcis municipa[s de primária, i [a instauració de
noves formes de gestió als hospitals.
)
Adoptar mesures efectives per a un ús racional dets medicaments, especialment amb
d'una potítica de genérics, avui clarament insuficient.
)
Completar e[ desptegament de [a reforma de l'atenció primária a
máxim de 4 anys.
)
Abordar, amb diáleg i consens, [a reforma de [Institut Catalá de [a Salut, dotant-Lo de mecanismes
eficaEos per a una millor gestió de cadascun dels seus centres.
La
impl.antació
tot e[ territori catalá en un
�)
proposar a totes les forces socials un acord per a[ desenvolupament professional
Laboral a l'Institut Catalá de [a Salut.
)
primar [a qualitat, l'eficiéncia
i La dedicació a [a institució, a canü
i [estabilitat
de ta flexibititat organitzativa
dins del sector sanitari Púbtic.
ImpuLsar potÍtiques de formació continuada, enteses com a inversió en capital humá.
)
) potenciar [a infermeria en les tasques de prevenció i promoció de [a satut, cures i rehabilitació.
) potenciar les funcions de promoció de [a salut i de prevenció de [a malaltia de tes oficines de
farmácia
i
[a coordinació amb els serveis d'atenció primária.
Crear un grup d'experts per a felaboració d'un pl,a de recerca biomédica de Catalunya en 4 anys,
co[.Laboració amb [a indústria farmacéutica les universitats que tingui en compte les
)
i
en
necessitats
i els riscos
per a [a salut de les dones
i
ets homes.
)
Adoptar un pta d'inversions amb les prioritats següents: finangament dels centres d'atenció
primária, construcció de tlHospital. de Sant Pau, pta de remodelació i inversió per ats hospitals
púbtics de IICS i desenvotupament d'un pla de serveis sanitaris i sociosanitaris.
)
Estabtir un model de rel.ació amb e[ sector sanitari privat basat en [a transparéncia. en un
pública
sistema de garanties de compliment dels objectius co[.lectius i en una dectaració
d'abséncia de possibles conflictes d'interessos.
)
per
Crear 7 regions sanitáries coincidents amb [a nova diüsió territorial de Catalunya, regides
consorcis mixtes entre General.itat i ajuntaments, presidits per [administració autondmica.
Sanitari ptanificará, dirigirá i ordenará els serveis sanitaris i preventius en ['ámbit
de La regió. S'hi integraran els patronats i consorcis existents a [a regió.
) E[ Consorci
MESURES PER MILLORAR L'ACCESSIBITITAT DELS CIUTADANS ALS SERVEIS
SANITARIS
) Mi1Lorar La quatitat de [atenció sanitária,
)
)
amb [a reducció immediata de les llistes d'espera.
Apticar un pla de xoc de reducció de les llistes d'espera en cataractes, prótesis de maluc i
genott, hérnies i varius.
Estabtir garanties de terminis máxims d'espera per a cada intervenció quirúrgica o prova de
diagnosi.
serveis que representen una atternativa a llhospitalitzacil, com hospitals de dia,
cirurgia sense ingrés i hospitalització a domicili.
) potenciarels
) publ.icar una Carta de Serveis amb els compromisos de qual.itat del Servei Catatá de [a Salut amb
els pacients.
)
MiLLorar les condicions de calidesa hoteleres
i
de confort de les instat.lacions sanitáries, tant
als centres d'assisténcia primária com als hospitals, amb eL respecte a [a intimitat
i
[a
confidencialitat.
assistenciats primari i hospitatari, amb [a creació de
amb una important inversió en sistemes informátics.
) MitLorar [a coordinació entre els niveLls
circuits efectius
i
immediata de [a Targeta Indiüdual. Sanitária a
operativa a[ 100% en e[ máxim d'un any.
) Distribució
tota [a població, amb
cobertura
�) Reformar [a Llei d'ordenació
sanitiria de Catalunya amb un nou model de participació en [a
gestió, que suposi [a municipalització de l'atenció sociosanitária i domicil.iária; un impuls per
[autogestió per professionals de ['atenció primária i lladopció de l'estatut de ['hospitaI púbtic.
) Presentar
un P[a de seryeis sanitaris i sociosanitaris que desenvolupi prioritáriament l'atenció
primária, faccés equitatiu a [a tecnotogia médica d'eficácia provada, e[ desenvolupament del
Programa d'atenció domiciliiria integral i e[ P[a integral d'atenció continuada i urgéncies.
MESURES PER PERFECCIONAR ELS MECANISMES DE PARTICIPACIó
SOCIAL, INFORMAR DELS DRETS DELS PACIENTS
I ASSEGURAR LA QUALITAT DEL SERVEI
)
Imputsar mecanismes ctars i ágits de rendiment de comptes a [a societat, que facin transparent
accessible a[s ciutadans [a informació sobre ets seus drets i obligacions.
i
) Presentació d'un informe anual a[ Parlament.
) Recuperar [a confianEa de[s professionats en [a gestió públ.ica.
) Defensar els vators de [a medicina de quatitat, donant prioritat a l'atenció aI pacient, [a defensa
de [a cultura de ['exce[.léncia, ['ética médica
i
e[ compromís sociaI de
La mil.l.or
medicina cata-
[ana.
MESURES PER MITLORAR
I
ESTENDRE LES POLÍTIQUES DE PREVENCIó
I
GARANTIA DE LA SALUT DELS CIUTADANS
) Potenciar les polítiques de salut pública, d'acord amb ets ajuntaments, actuant en [a prevenció
de prob[emes mediambientats, a[imentaris
)
i
epidemioLdgics.
Creació de programes interdepartamentats de prevenció de trastorns de ['a[imentació (anoréxia
i bu[ímia), drogodependéncies, sida, cáncer, embarassos no desitjats i probtemes derivats de [a
contaminació mediambienta[.
)
Integrar progressivament tots ets serveis de satut mental dins eL sistema sanitari sostingut amb
recursos públics, amb un émfasi important per l'increment de recursos.
)
Imputsar reformes en [a docéncia, ta recerca i [assisténcia sanitária que tinguin en compte i
facin üsibtes les causes i conseqüéncies deLs probtemes de satut que afecten més a les dones.
) Estabtir l'atenció a [a salut dental per a tots els infants
entre 7 i 15 anys, amb un programa de
salut dental que contemptará [a prevenció, revisions anuats, apLicació de selladors de fosses i
fissures, obturacions, urgéncies dentats i tractament per matformacions i traumatismes. Política
de fluoració de les aigües de consum.
) La política sanitária ha de tenir com a objectiu guanyar esperanea de üda i qual.itat de vida.
) Fer un esforE cap a [a reducció de mortalitat en ma[atties com e[ cáncer, [a sida, les cardiovascutars
i
les derivades dels accidents.
) Regutar les medicines
[es males praxis
no convencionats (homeopatia, acupuntura, osteopatia...) per tal. d'eradicar
i dignificar aquestes
del sistema convenciona[.
professions
i
els aspectes preventius, com a complement
�)
Impulsar una estratégia de recerca innovadora en e[ camp de [a intervenció sanitária no invasiva
generadora de qual.itat de üda, especiatment pel que fa a les malalties més comunes.
| 4.4.
I unn socIETAT
FoRTA
I SoLIDARIA
Els nous reptes i problemes, que es deriven dets canüs económics i socials, obliguen a redefinir
famítia i les seves necessitats'
Les políüques socials i les seves prioritats que, avui, són: l'atenció a [a
la gent gran, les persones amb disminucions ta Ll.uita contra quatsevol tipus de marginalitat
i
socia[.
A Catalunya hi ha 2.000.000 de famílies, 1.000.000 de persones grans, 150.000 persones
discapacitádes, gairebé 80o.Ooo persones tenen rendes molt baixes i hi ha un nombre indeterminat,
peró treixent, d'immigrants pobres o indocumentats, als quats cal atendre amb independéncia de
i, ,.u. situació administrativa. E[ nou Govern de [a Generatitat ha d'afrontar aquesta problemática
des de [a proximitat i el. territori, conciliant l'esfera lrivada i La púbtica, i amb l'objectiu d'una
societat equil,ibrada basada en un model, de famíl.ia en ltibertat, on cada membre assumeixi les
seves responsabilitats.
Un objectiu fonamental de La potítica social és que La üda de les persones grans sigui activa' S'ha
qualitat
d'assegurar que es pugui enveltir a casa i, si arriba [a necessitat, que hi hagi recursos de
que les
govern
és
prop de casa i en cada territori. Una attra prioritat de [acció de
suficie-nts
persones amb disminucions tinguin iguattat d'oportunitats en l'educació, en [a salut, en fhabitatge,
per
en l'ocupació, en e[ [[eure, en [a comunicació, en [urbanisme i en [a vida en general. Adaptar
integrar les diferéncies, ja que qualsevoI politica ha de pensar en tots els ciutadans.
La nova acció de govern, atlunyada de les üsions massa assistencialistes o economicistes, ha de
preventiva, há d'inveftir més en educació, en generar ocupació, en salut comunitária' en
ser
habitatge sociaLi en serveis socials, com a fórmula per lluitar contra [a pobresa i fexclusió sociat,
per saber compartir [a cultura i [a riquesa.
La descentratització de les competéncies de Les pol.ítiques sociats (serveis sociats, educació, salut
comunitária, formació ocupacionat) és llobjectiu del nou Govern de [a Generatitat. Descentralització
que afavoreix [a participació activa del tercer sector (entitats sense afany de
ats ajuntaments
lucre, organitzacions no governamentals, votuntariat)
i
dels mercats [oca[s.
OBJECNUS
OAconseguir una societat sana i integrada.
O Garantir que [a gent gran visqui en plenitud.
O Fer de Catalunya un país per a tothom.
�MESURES PER ACONSEGUIR UNA SOüETAT SANA
)
I INTEGRADA
e[ primer trimestre de [any 2000, una comissió mixta amb [a GeneraLitat, els
ajuntaments, e[ tercer sector i les entitats mercantils socials per consensuar canvis legistatius
en polítiques socials i estab[ir acords sobre necessitats sociats, drets dets ciutadans,
responsabititat pública o privada, nivetts competencials i marc de finanEament plurianual.
Crear, durant
) Canüar ['actua[ sistema de subvencions amb e[ sector privat per un contracte-programa.
) Assegunr un pta de finangament plurianual i d'inversions, dins els serveis socials de responsabilitat
públ.ica amb gestió externa.
)
Crear un observatori de necessitats sociats, extern
i d'avaluació
de les polítiques socials, amb e[
sector universitari púbtic.
) Reconvertir
les oficines de Benestar Social en centres de suport a les famílies, amb l'objectiu
i
i
d'assessorar, orientar oferir serveis de mediació terápia familiar. La seva tituLaritat será
municipaI o comarcaI i s'integraran dins [a xarxa de serveis socials.
)
Tendir a universatitzar l'atenció ats infants de 0 a 3 anys, amb fórmules flexibLes: escoles
bressol, amb ajudes a domicili, facilitant modificacions laborals del pare o de [a mare...
) Promoure, en ets propers
quatre anys, [a recerca de "500" famílies acollidores per a menors amb
púbtica.
tuteta
Garantir e[ suport professional a aquestes famíties des dets serveis socials básics.
) Impulsar un pta especial comunitari
de suport als adolescents amb risc social que permeti
accions conjuntes des de[s ámbits de l'educació, cuttura, lteuie, ocupació i salut comunitária.
)
Garantir ajuts per a habitatges a persones i famílies amb rendes baixes, estabtint un parc
d'habitatges socials de lloguer a tot e[ territori.
) Etaborar
un mapa d'equipaments socials i habitatges amb suporh centres de dia, residéncies i
habitatges adaptats per a persones amb disminució. Aprovar un p[a de finanEament a quatre i
vuit anys.
) Promoure
potítiques integrats d'estrangeria que permetin accions concretes en relació amb els
immigrants que ja s'han estab[ert, amb eI propósit d'asso[ir [a seva p[ena integració. Adoptar
una estratégia per preveure e[s ftuxos migratoris.
) Promoure e[ reconeixement
del pob[e gitano com a part integrant del poble cata[á amb una
singutaritat histórica i cultural prdpia.
MESURES PER GARANTIR QUE LA GENT GRAN VISQUI EN PLENITUD
)
Augmentar [a cobertura del servei d'atenció a domicili de factual 7,7olo (per cada 100 persones
majors de 65 anys) al. 4olo en els propers quatre anys, i a[ 8% en vuit anys. Garantir horaris
d'atenció necessaris i qualitat de servei. Per cada 8 persones ateses, es creará un ltoc de trebatL.
) Universalitzar,
en quatre anys, e[ servei de teleassisténcia, ltigat a ['atenció a domiciLi. Servei
un mínim de 50.000 ciutadans grans.
teleassisténcia.
Es creará
a
1 [[oc de trebatl per cada 100 terminals de
�)
Amptiar [a xaxa d'habitatges tutelats. En quatre anys no hi haurá cap municipi de més de 5.000
habitants sense aquesta xanxa.
)
Amptiar les ptaces de centre de dia, centre de nit i residéncia. Arribar en quatre anys a una
cobertura de 0,60lo (per cada 100 persones majors de 65 anys) de centre de dia i nit -ara
0,4olo- i a un 1% e; vuit anys. Per cada sis ptaces de centre de dia, es crea un nou ltoc de
treba[[, 2.000 ptaces en quatre anys.
)
Ampl.iar l'oferta de places residencials en quatre anys en 2.500, en vuit anys caldrá crear
places de finanqament
fO.bOO places residencials per arribar a un mínim per a cada comarca de 3
es crea un
ptaces
residencials
púbtic per cada 100 persones més grans de 65 anys. Per cada tres
i
[[oc de trebat[.
MESURES PER FER DE CATALUNYA UN PAÍS PER A TOTHOM
)
promoure un acord amb e[s sectors empresarials, sindicals i entitats prÓpies de les persones
amb disminució per tal de desenvolupar un pla per a l'ocupació de les persones amb disminució.
Aquest p[a es desenvotupará entre e| 2000 i e[ 2007, i preveiem crear 4.000 [[ocs de trebatl.
)
"Catalunya per a
Elaborar un pta de supressió de barreres arquitectóniques i de comunicació
que
p[a,
un finanEament
tindrá
tothom", que ha de despl"egar-se entre et 1999 i et 2007. Aquest
pturianual. és per incorporar les persones amb disminució a [a üda quotidiana. Durant aquest
període, s'hauria d'adaptar e[ transport púbtic en un 50% de [a xarxa en 4 anys, i e[ 1000/o en 8
anys. E[iminar totes les barreres arquitectóniques en els edificis ptib[ics.
)
Convertir [a prestació del programa unificat d'ajut social en una prestació de dret.
| 4.5.
I unn poLÍTIcA
DE suPoRT
.
A LEs FAMILIES
e[
Les potítiques de progrés de suport a ta famítia han de tenir com objectiu facilitar [a creació,
famílies.
desenvol,upament. festabititat i ta quatitat en les retacions i en La üda conüvencial de les
de [a
práctiques
i
vators
les
de
La famítia, com a unitat básica de conüvéncia i ámbit d'iniciació
són
famíties
Les
vida quotidiana i de [a formació afectiva i intel..lectua[, és e[ nucli de [a societat.
adults'
l,escenari primordial de socialització, no només dets infants i adolescents, sinó també dels
joves o persones grans. Només amb famíl.ies tolerants, responsables i so[idáries entre els seus
hembres construirem una societat més cohesionada i que avanci cap a [a igualtat d'opoftunitats.
btanc de
Les propostes de potíüques de suport a La famítia segueixen les recomanacions del Llibre
[a
dones,
les
homes
els
entre
potiii.. social europea, basades en [a iguattat d'oportunitats
i
doméstic i de cura de les persones, [a conciliació entre e[ treball remunerat
i La üda fami[iar, i La participació de tots ets membres de La famítia en [a presa de decisions com
element essencial per a [evolució de [a societat.
val,orització
deL trebal.l.
tenir vocació de transversalitat per intervenir des de
justícia i [a cultura
[economiá, ['ocupació, [a sa[ut, l'educació, els serveis socials, ['habitatge, [a
de [a imatge i comunicació.
Les políüques de suport a La famítia han de
�OBJECTTUS
O Afavorir la creació, el desenvolupament
de les famílies.
i l'estabititat
O Estabtir polítiques específiques de suport a les
famílies i d'increment de la natalitat.
O Assegurar que els pares puguin conciliar ta vida
laboral i familiar.
MESURES
) Reüsar, a Catalunya i a [Estat, les prestacions económiques de suport a [a famÍlia,
prestacions
fill
a cárrec, per [es persones dependents, grans o amb discapacitat (de tes més baixes dets
paisos de la Unió Europea).
per
)
Fer més senzitta [a possibititat de formar una unitat familiar, respectar els diferents modets
familiars que les persones adoptin i adaptar e[ dret de família a les noves situacions.
)
Garantir ets serveis socioeducatius per als nens des dels sis mesos fins ats tres anys: [[ars
d'infants o recursos alternatius més flexibtes.
)
Promoure un debat amb empresaris, sectors econdmics, treballadors i sindicats per incloure
dins les ctáusules socials ta ftexibitització dels horaris laborats i una nova planificació dels
serveis que faciliti [a conciliació de [a vida [aboral i [a üda quotidiana.
) Augmentar [a participació de les famílies en fámbit educatiu reglat de tres a setze anys.
) Suport económic o de programes a les famílies en situació de precarietat económica o de risc
social. Faci[itar [a transició a[ treball dels adotescents amb fracás escolar.
)
i
Crear centres de suport familiar dins ets serveis sociats locals per informar, orientar donar
suport professional en medicació o terápia familiar, com estratégia per prevenir i resotdre els
conflictes de les famílies.
)
Incrementar els serveis d'atenció a domicili a les persones amb dependéncia que üuen a casa
seva. Assegurar e[ suport sociosanitari o recursos alternatius a [a [[ar quan [a situació ho
requereixi.
)
Afavorir que [a satut fami[iar formi part de les actiütats dels centres de salut.
) Crear ámbits específics d'educació sanitária adreEada als adolescents.
) Adaptar ets actuals centres d'atenció a [a dona perqué puguin oferir atenció
a [a paretla, dins
['ámbit de [a sexualitat i de [a planificació i orientació famitiars.
)
Potenciar modificacions legistatives que afavoreixin les famílies no matrimonials i iguatar e[
tractament [ega[ de les pareltes de fet, amb independéncia de [a seva orientació sexuat.
)
AgiLitar
i
donar transparéncia als trámits d'adopció internacional.
) Desenvotupar les normes
del Dret
ciül
catatá per
tal de protegir [a maternitat.
�L
tge digne no pot ser exercit per una part de [a
pobl,ació a causa de [a seva precarietat económica i ['alt nivell dels preus del mercat. [oferta
pública d'habitatge social és escassa. [evolució de La pobl.ació, ets canüs familiars i sociats'
i'envetliment del párc d'habitatges existent i llaparició de noves necessitats (famílies monoparentals,
joves, persones grans, persones immigrades) han generat una demanda d'habitatges a [a qual no
s'ha donat sotució.
Encara que [a LegisLació estableix l'accés a un habitatge digne com un dret fonamental dets
ciutadans, [a realitat és que a Catalunya fan fatta a[ vottant de 50.000 habitatges per a les
famíties amb recursos económics més baixos, mentre que tan sols es construeixen 3.000 habitatges
anuats d'habitatge social per a aquest tipus de famílies.
La Generatitat promouri actuacions púbtiques per fer efectiu e[ dret universal a un habitatge
digne per a tothom, centrades especialment en [a promoció púbtica d'habitatge social destinat a
Les persones que se situen en els nivelts de renda més baixos, un total
¿e iZ.OOO habitatges sociats anuals durant [a tegisLatura 7999-2002. Es fará atribuint recursos i
competéncies ats ijuntaments, que són els coneixedors més directes de les necessitats dels
ciutadans.
fará compatibte [a potítica d'habitatge amb [a potitica d'urbanisme, d'acord amb [a disponibilitat
de sd[, amb un urbanisme orientat a La quatitat de üda ("ciutats per üure-hi"), i amb [a sostenibilitat
dets pobtes i ciutats. Es dedicará [a máxima atenció a La rehabilitació del nuctis antics i dels
Es
nuclis urbans ja existents.
OBJECTIUS
O Promoure la creació d'habitatge social.
O Promoure la rehabilitació del parc d'habitatges.
O Contribuir a l'extensió del mercat d'habitatge de
1[oguer.
MESURES PER PROMOURE LA CREACTó O'TIISTTRTCE SOCIAL
habitatges socials, destinats als cot'lectius de població més
desfavorida, especialment les famíLies amb ingressos per sota dels 2,5 milions de ptes. anuals:
48.OOO habitatges socials en e[ període de quatre anys.
) promoció anual de 12.000
) Desenvotupament de les competéncies
)
municipals en [a promoció de fhabitatge social.
Impul,s d'un pta de crédit [oca[ destinat a[ finanqament municipal' de tlhabititació del sÓ[.
�MESURES PER PROMOURE LA REHABILITACIó DEL PARC D'HABITATGE
) Promoció d'ajudes per a [adquisició o lloguer d'habitatges de segona má en ets nuclis antics.
) Promoció d'árees de rehabilitació urbana i remodelació de barris deteriorats (subsütuir habitatges
en mal estat per attres de nous, tot mantenint unes condicions favorables per als veins): 20.000
habitatges en e[ període de quatre anys.
MESURES PER CONTRIBUIR A TEXTENSIÓ
DEt MERCAT DE THABITATGE
DE
TLOGUER
)
Promoció anual de 4.000 habitatges socials de lloguer dels preus més baixos per a [a pobtació
amb problemes específics: joves, persones grans i persones immigrades: 6.000 habitatges socials
de lloguer en quatre anys.
4.7.
ibeftat individuat que e[s poders púbtics han de
garantir. Entenem [a seguretat, en un sentit ampli, com [a satvaguarda de [a integritat de les
persones, dels béns púbtics i privats i det medi natural. Volem un país on es pugui caminar per
qualsevol carrer i a quatsevol hora, peró també on els boscos no es cremin i on es redueixin ets
riscos tant d'origen natural com industria[.
La miltor garantia de [a seguretat és [a prevenció, i aixd suposa capgirar ['actua[ pol.ítica de
poticia i bombers de [a Generatitat de Catalunya. Ha estat una política fortament central.itzada i
amb émfasi en ets aspectes operatius, abans que ets preventius, ql¡e no dóna prou importáncia a
['arre[ament dets cossos de seguretat en e[ territori. Cal. una nova política integraI de seguretat
que compti amb [a cot.[aboració dets poders loca]s i del conjunt de forces poticiats presents a
Catatunya.
Les actuals lteis relacionades amb [a seguretat no garanteixen l'efectiva responsabil.itat de
lAdministració envers ets ciutadans. Tenir més po[icia no significa tenir més seguretat, ni tenir
cossos de seguretat propis no és garantia d'un país més segur, si no hi ha una políüca i uns
objectius de seguretat.
Constitució reconeix ats ciutadans, i [a nova política de
seguretat a Catatunya ha de donar un contingut específic a aquest dret. lJobjectiu és organitzar
e[ sistema de seguretat cata[á des de [a perspectiva de [a garantia aI dret a [a seguretat, vincu[at,
sense excepció i d'una manera directa, a tots els poders públics.
La seguretat és un dret fonamental que [a
Un objectiu polític important en [a nova política de seguretat és [a integració dels aspectes de
prevenció, transversatitat i participació amb [a concepció de servei púbtic i de servei als ciutadans.
[eficácia d'aquest servei rau en e[ grau de coordinació que s'estabteixi entre les diferents
administracions. Aquesta coordinació ha de permetre planificar periddicament els objectius i les
�prioritats del sistema i les accions corresponents. Aquest plans de coordinació són e[ marc idoni
per establir formes respectuoses de relació entre les diferents administracions públiques.
OBJECTIUS
O Garantir la seguretat com a dret fonamental dels
ciutadans i de les ciutadanes.
O Situar la prevenció en et vértex det sistema de
seguretat.
O Estabtir les formes de coordinació i responsabilitats
entre els cossos de seguretat de les diferents
administracions, especialment entre mossos
d'esquadra i policies locals.
MESURES PER GARANIIR LA SEGUREÍAT COM
CIUTADANS DE LES CIUTADANES
A DREÍ FONAMENTAL
DELS
I
)
Aprovació d'una [[ei integral sobre e[ sistema de seguretat a Catalunya, amb [a concepció de [a
seguretat com un servei púbtic i un auténtic dret dels ciutadans: acció preventiva, coordinació
sobre La base deL model d'autoritats i reconeixement de l'autoritat de ['a[catde, definició clara
de les responsabilitats de [a Generatitat
pl.anificació
i
i
deLs ajuntaments, introducció
d'un sistema de
articuLació d'un sistema de participació estabte.
) publicar cartes de servei i estándards de qualitat per als diferents serveis de seguretat.
) possibititar fentrada ats mossos d'esquadra de membres d'altres cossos policials (pol,icies
cossos
i
[oca[s,
forces de seguretat de ['Estat).
MESURES PER SITUAR
tA PREVENCIó
EN EL VENT¡X DEL SISTEMA DE
SEGURETAT
) Reorganitzar els Bombers de [a Generalitat.
) Redefinir [a xaxa de parcs, d'acord amb fanál.isi de risc territoriat i els estándards de servei.
) DescentraLitzar el,s bombers amb més participació municipal.
) Reüsar festatut específic dels bombers i convertir-lo en un servei preventiu.
) Fer dets Bombers de [a Generatitat La columna vertebral de [a protecció ciüt catalana.
) Fomentar La participació, [a mentalitzad6, e[ consens i l'impuls de [a prevenció contra e[foc i
altres riscs.
)
Impulsar l'autoprotecció ciutadana.
)
Potenciar
i
descentralitzar territorialment e[ teléfon únic d'emergéncies (172),
�) Fer d'aquest teléfon un veritable centre de coordinació.
) Reüsar i agititar els plans d'emergéncia existents.
I
MESURES PER ESTABLIR LES FORMES DE COORDINACIÓ RESPONSABILITATS
ENTRE ELS COSSOS DE SEGURETAT DEPENDENTS DE LES DIFERENTS
ADMINISTRACIONS
) Proposta d'integrar les administracions competents i els agents socials en drgans de coordinació.
) Potenciar les Juntes Loca[s de Seguretat per garantir [a participació municipa[.
) Definir un sistema de coordinació específic per a l'Area Metropolitana de Barcelona, de comú
acord amb els ajuntaments.
una xarxa de comunicacions i d'informació integral en matéria de seguretat entre
totes les administracions púb[iques, amb un en[[aE amb [a informació de ['Estat.
) Implantar
4.8.
FER DE CATALUNYA
UN PAÍS DE TESPORT
lJesport és un element important de dinamització sociaI i económica del país, i Catatunya deu
molt a [a tradició centenária dets seus ctubs, element básic de sociatització de generacions de
ciutadans durant tot e[ segte. Les federacions catalanes han estat capdavanteres de fesport
espanyo[, de [a competició esportiva i de [a formació, capacitació i tecnificació d'esportistes,
técnics i jutges. Des del sector púbtic i des del privat, s'ha impu[sat [a práctica esportiva de
centenars de miters de ciutadans i ciutadanes.
i millora dlnstal.lacions
esportives ha incrementat, de forma considerable, e[ nombre d'equipaments. lJesport és una
actiütat habitual de gran part de [a pobtació.
La política d'inversió de les administracions púbtiques en [a construcció
Els Jocs 0[ímpics del 1992 han significat un model del treball a reatitzar no tan sols en l'esport
sinó en ta üda general del país. No obstant, ['imputs a l'esport des de [a Generalitat ha sofert un
retrocés en els últims quatre anys, i en ['ú[tim període ha tingut una progressiva pérdua de
protagonisme.
Les inversions han davatlat d'una manera alarmant en e[ conjunt del territori. El. pta d'instat. lacions
esportives no ha estat aprovat, amb e[ resultat d'una polÍtica errática en [a planificació i execució
de les noves construccions i en detriment de [a cot.taboració amb [a resta d'administracions, tan
rica en anteriors etapes.
Les federacions han üst retallades de manera radical les aportacions del Govern, amb un retrocés
en les polítiques d'iniciació, promoció i tecnificació dets nostres esportistes. Amb algunes iniciatives
tegislatives supérftues i instrumentalitzadores del món de l'esport, s'han volgut amagar les veritabtes
necessitats dels esportistes, posant en perilt [a complicitat fonamental en [a consecució dels
�éxits passats. La pérdua de pes específic de [esport catalá podria fer que Catalunya perdés e[ [[oc
capdavanter que históricament ha tingut.
Ca[ un canvi de potítica de l'esport, amb un nou Govern de [a Generalitat que faci de Catalunya un
país de [esport.
de l,es federacions e[ motor de l'esport catalá: potenciar e[
seu protagonisme en e[ desenvotupament de l'actiütat esportiva, en [a formació, promoció i
tecnificació dels esportistes en [a preséncia de [esporL catatá en [a competició. Ca[ posar
fassociacionisme esportiu a[ servei de La difusió de [a práctica espottiva del conjunt de [a població,
fomentant eL creixement d'aquest sector, amb l.'objectiu d'incorporar cada cop més ciutadans i
La nova poLÍtica ha de fer deLs clubs
i
i
ciutadanes a [a práctica de [actiütat fisica. Establir acords amb ets agents de programes d'utilització
esportiva del temps Ltiure de [a població, ptanificar noves inversions i concertar amb e[ conjunt
d'administracions púbtiques i amb e[ sector esportiu (c[ubs, federacions, associacions i empreses
de[ sector) un equitibri harmónic en e[ creixement de l'oferta d'instal.lacions esportives en e[
conjunt del territori.
fer especial atenció a l'actiütat fisica en [edat escolar, element clau en [a formació de [a
joventut. Adoptar mesures que permetin [a incorporació de totes les nenes i nens de Catalunya a
La práctica de fesport i l'educació fisica com a element básic de [a seva formació, i garantir ['ús
intensiu del conjunt d'instat.lacions esportives en els centres educatius det país.
CaL
E[ reconeixement de l'especificitat de [esport catalá ha d'anar acompanyat de [a federatització
real de fesport espanyot, promovent La participació dels esportistes de Catalunya en tot ets
niveLl,s de competició. És important mantenir una retació d'absoluta lleialtat amb les estructures
esportives espanyotes i internacionals. Catatunya podrá ser un país de l'esport si consotidem
L'ámpLia relació d'esdeveniments esportius que anualment es celebren aquí
i si s'amplia e[ nombre
de proves del calendari de llesport internacionat, fomentant e[ patrocini privat.
La nova pol.ítica esportiva ha de servir per incrementar [a práctica esportiva de les dones, a tots
e[s njvetls, i per promoure [a iguattat en e[ tractament de [a competició en l'esport femení.
lJesport és un instrurnent de satut. Un dets nostres objectius és, precisament, fomentar [a práctica
d'un esport, [a creació de programes d'esports i salut i [a incentivació de [a práctica de l'esport
més adequat a cada edat
i
condició.
OBJECTIUS
O
Fer de clubs
i
federacions el motor de l'esport catalá.
O Fomentar l'actiütat fisica en l'edat escolar.
O Fomentar la igualtat de sexes en I'esport.
O Promoure l'esport com a eina de salut.
O Reconéixer l'especificitat de l'espott catalá.
�MESURES
) Establir convenis específics amb les federacions
per potenciar programes de tecnificació
d'esportistes.
)
Ampliar e[ Centre dAtt Rendiment de Sant Cugat.
)
Concertar amb municipis, ctubs, federacions, entitats esportives
i empreses de gestió
e[ nou Pla
d'Equipaments, amb convenis per a [a seva gestió.
) Recuperar e[ nivetl de subvencions a les federacions esportives
catatanes per a [a promoció
i
[a
formació.
)
Impuls per duplicar, en deu anys, e[ nombre de llicéncies esportives.
)
Desenvolupar programes per tenir, en cinc anys com
a mínim, un eguip catalá femení a [a
divisió d'honor dels esports amb més lticéncies.
)
Impulsar programes destinats a [a promoció de [a práctica de l.'esport i de [associacionisme
esporLiu, amb l'objectiu que ['any 2004 eL 10o/o de La població catatana sigui sdcia practicant o
abonada a un club o insta[.tació.
) Fer reserya d'espai per a usos esportius en et ptanejament urbanístic.
) Dotar cada comarca d'una piscina coberta, com a mínim.
) Dotar cada comarca, com a mínim, d'un camp de futbol de gespa artificiaL amb pista exterior
d'atletisme.
)
Desenvotupar un programa d'iniciació a [a natació perqué als 6 anys totes les nenes
sápiguen nedar.
)
Impular un programa d'iniciació a l'atletisme per a nens
) Establir
i
i
nens
nenes a partir de 10 anys.
un mínim de dues hores d'esport setmanal dins del projecte educatiu de cada escola.
)
Acordar la utilització de les instat.lacions esportives de les escoles fora de [horari lectiu.
Vettlar per ['ús social d'aquestes instat.tacions.
)
Crear espais esportius coberts a les noves construccions escolars.
)
Assegurar [a correcta formació
)
Impulsar e[ paper dets conselts esportius com a instrument de coparticipació entre Íescola,
societat i les administracions.
i
adequada
titutació del professorat d'educació fisica.
) Promoure programes d'estades esportives per a joves.
) Crear e[ Programa "Catatunya Otímpica". de suport a ctubs i
[a
federacions, per aconseguir e[
máxim nombre d'esportistes catatans en les competicions internacionals.
)
Crear amb e[ món empresarial un programa de promoció de grans esdeveniments esportius, per
fer de l'esport una eina de projecció internacional de Catatunya.
)
Elaborar una normativa incentivadora del mecenatge esportiu.
�4.9.
UNA SOCIETAT VIVA: ASSOCIACIONISME, VOLUNTARIAT
I
PARTICIPACIÓ CIUTADANA
pel catatanisme
Catalunya és un paÍs d'associacions, una tradició iniciada, fa més d'un segle,
poputai.i social, i ressorgida després de La tl,arga etapa franquista, amb una múttiple diversitat
d'entitats pl.urats. Una caracteústica catalana és [a forEa de [a seva societat civit: des del món
societats
empresarial. fins a[ món associatiu sense afany de lucre, que inctou cooperatives
i altres
anónimes [aborats, fundacions, associacions d'ajuda mútua, voluntariat, mutualitats, ONG
entitats diverses que actuen en [espai púrbtic de [a üda social'
i
populars, d'ajuda
La renovació dels moüments socials tradicionals (obrers, veinals, cutturals i
mútua, socials, de joves, de vetts...) i els nous moüments (ecologistes, feministes, immigrants,
okupes, gNG...) que s'organitzen en associacions formals, informals, de voluntariat i xaxes,
.rpi.rr.n inquietuds i valors de La ciutadania en moüments i xaxes que abasten tot e[ territori.
és una
Aquest potencial humá de projectes associatius, d'acció soLidária i de noves oportunitats
potenciant [a
llavor de futur que e[ Govern de [a Generatitat ha de saber estimular i aprofitar,
interacció púbtic-privat en l'espai púbtic de conüvéncia. E[ principi de subsidiarietat entre
administracions també s'ha d'aplicar entre aquestes i [a societat ciü[.
OBJECIIUS
O Prestigiar i millorar l'associacionisme i el
voluntariat.
O Imputsar el Tercer Sector Associatiu Solidari.
O Promoure [a participació ciutadana
I
MESURES PER PRESIIGIAR
MILLORAR L'ASSOCIACIONISME
I
EL
VOLUNTARIAT
) Reconéixer
)
e[ paper de fassociacionisme en [a millora de [a gestió púbtica.
Impulsar e[ voluntariat social
i
cíüc.
) Esümutar fesforg de les persones dedicades a accions socials i cíüques.
) Fomentar La participació interna a les associacions, com també e[ seu funcionament democrátic
i
)
t'ampliació de les seves bases socials.
Impulsar pol.ítiques de suport a les xaxes associatives
i
a les federacions.
) Donar suport a [a creació i consolidació d'entitats de segon grau que fomentin [a coordinació
interassociativa
i
que afavoreixin
I'a
formació i e[ reciclatge dels dirigents.
�)
Millorar les normatives fisca[s que afecten les associacions per afavorir L'obtenció de recursos
de [es empreses
i
de [a ciutadania.
) Promoure que les associacions adquireixin
MESURES PER IMPUTSAR
)
Et
locals propis. Afrvorir ta dectaració d'utititat púbtica.
TERCER SECTOR ASSOCIATIU SOTIDARI
Crear les condicions adients per a[ desenvolupament del Tercer Sector Associatiu i SoLidari:
fomentar associacions que tinguin projectes per generar ocupació i activitat económica, social
i
culturat.
) Les associacions
sense afany de lucre, les fundacions, les cooperatives, les associacions de
vo[untariat sociaI o cíüc, i les 0NG han de ser els auténtics protagonistes del Tercer Sector.
)
Imputsar [a gestió poputar, [a gestió cíüca, [a codirecció
i
[a cogestió d'equipaments
i
serveis
púbtics.
) Nous criteris d'ava[uació
tinguin en compte [aportació deI votuntariat i el. benefici sociaI
generat. Impulsar mesures que simplifiquin [a concertació i ets pLecs de condicions
que
administratives.
) Legislar a nivell catali per impulsar i consolidar e[ Tercer Sector amb votuntat de servei púbtic.
) Fer-ho des de [a fraternitat i [a sotidaritat, base d'un desplegament normatiu amb imaginació i
creatiütat, tot considerant [a necessária responsabiLitat
hi participin.
deLs actors sociats (associacions,
empreses, sindicats, ajuntaments...) que
MESURES PER PROMOURE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA
D
Impulsar ptans integrats, estratégics, comunitaris, de barri, ciutat i vita, amb
tots els agents sociats i de tots els poders públics.
)
Impulsar plans sectoriats i territorials per donar suport i crear alhora observatoris per avaluar i
potenciar [a realitat social i associativa catatana.
)
Miltorar les relacions institucionals entre ets poders púbtics
i
La
participació de
les associacions ciutadanes.
) Les relaciones
e[ rigor
i
entre poders púbLics i associacions s'han de basar en [a confianga, [a transparéncia,
[a cerca de [a quatitat.
)
Afrvorir pactes locals perinnovar [a pafticipació ciutadana: suport dels ajuntaments a iniciatives
que cerquin la millor manera de fomentar [a participació (referéndums, conset[s...).
)
Impulsar amb ets ajuntaments les ONG, e[ voluntariat sociat, cíüc, cultural, veinal
)
Donar especial rel[eu a la descentralització
Potenciar e[ vo[untariat
i a l'articutació local. de tTnstitut
i
ciutadá.
CataLá deL Vol.untariat.
i [a participació ciutadana, posant en contacte vo[untaris i associacions.
�5.
EL NOSTRE PAIS:
CAMPS, POBLES
I CIUTATS
Catalunya constitueix una gran xanra de ciutats i sistemes urbans que dóna ltoc a un entramat ric
i variat d'árees dinámiques, amb una regió metropolitana potent a[ voltant de [a ciutat de Barce-
lona i un conjunt d'árees emergents que permeten articular e[ territori i fonamentar-hi una
activitat económica diversificada i respectuosa amb e[ medi ambient. E[ territori fisic presenta
moltes modalitats de paisatge, algunes de gran qualitat, amb un notabte patrimoni histdricoartístic i naturat. S'ha anat consotidant [a consciéncia que e[ territori és un espai de convivéncia
i alhora un espai a mantenir.
La locatització geográfica de Catalunya és mott interessant. per [a seva posició central en [arc
mediterrani més desenvolupat i en un punt de pas de les comunicacions Espanya-Europa. La
integració monetária europea, e[ desenvolupament del cable com sistema de comunicació i La
creixent importáncia de les retacions entre les ciutats europees com a estímul a[ desenvotupament,
entre d'altres fenómens, conviden a l'optimisme en e[ desenvotupament catalá.
A[ costat d'aquests elements positius, hi ha notabtes mancances que requereixen una acció decidida det nou Govern de [a Genenlitat [a crisi de [agricultura i [a sitvicultura, fabandó de les
zones rurats de muntanya, les dificultats d'accessibititat i mobilitat d'a[gunes zones, [a manca de
gestió adequada dels espais [[iures, els déficits de gestió mediambiental dels residus, [excés
d'ocupació de sót, ets déficits en infraestructures estratégiques, [a preponderáncia de ['ús del
transport privat, i, en fi, [a inadequada organització administrativa del territori, són les principals
amenaces.
E[ nou Govern de Catalunya ha de superar [a üsió antagdnica entre e[ camp
urbanització creixent, [a miltora de les comunicacions, ets canvis dels costums
i
[a ciutat. La
sobretot, e[
i,
�mobil.itat, han fet eL país cada vegada més petit, les diferents comarques i territoris
'interconnectats.
més interdependents, i els pobtes i les ciutats més
fenomen de
La
les terres de
Ca[ abordar els problemes amb aquest esperit, sabent que e[ problema del regadiu de
ponent o bé eL dets boscos de [a CataLunya central són un problema de "pais", de [a mateixa
que [a mi[[ora de faeroport de Barcelona o e[ tren d'alta velocitat. Cada territori té les
r.n.r.
seves prioritats, peró aquestes han de ser, també, prioritats pel país'
per superar aquest antic dualisme camp-ciutat, hem de tornar protagonisme a[ territori. a [a rica
i variada xaxa de ciutats i pobLes i, mitjangant [a regionalitzaci1, potenciar e[ món ruraL que ha
ciutats
de tenir a [abast els mateixos serveis i oportunitats que les ciutats. També cal tenir unes
problemes
mediambientats
ets
per
actuar
sobre
cal
aixó,
i un país més saludables, més sostenibtes i,
de
tot
e[ territori.
potítica duta a terme pel govern de CiU des de [a Generalitat no
ha estat positiva per superar aquest duatisme, i per aixÓ cal un nou Govern per enfocar una nova
pol.ítica: [a potenciació de les xaxes de ciutats petites i mitjanes que actuen de "focus" de
desenvolupament i servei; [a promoció d'estratégies adaptades a[ potencial de les árees rurats; el
La centratització administrativa
i
promoció
foment d'una agricultura sostenible i competitiva; un turisme respectuós amb e[ medi; [a
de [a cooperació rural-urbana; i La integració de La periféria rural a [a planificació estratégica de
més acreditats.
les regions, són, entre d'attres, línies de treball inspirades en els programes europeus
ELS TERRITORIS PROTAGONISTES DEL SEU FUTUR
en [a
Ets diferents territoris del nostre país han estat poc protagonistes de l'etapa democrática
quaL Catatunya ha consotidat et seu autogovern.
La concepció nacionatista, una mica ideal i simpte, de Catalunya com una nació homogénia, [a
centnlització poLítica i administrativa a Barcetona duta a terme pel govern de CiU, [a marginació
haver-se creat
deLs ajuntaments en tot e[ procés de redreqament institucional catatá, i e[ fet de no
no hagin
les reiions són atgunes de les causes que han fet que els diferents tenitoris de Catalunya
país.
del
nostre
potitica
i social
tingui [a preséncia i la participació necessária en [a üda
de
En aquest context, l.a poLítica de desenvolupament s'ha centrat en [a captació d'inversions
positives,
i
que,
necessiries
sent
grups económics muttinacionats, i també en e[ turisme, opcions
ión'clarament insuficients. Hi ha hagut poca imaginació en les polítiques de suport i foment a
lactiütat económica imputsada per [a gent del país. Hi ha mancances en alguns sectors industrials
importants per a[ desenvolupament de determinades comarques, a causa de [a desaparició de
que no han
sectors empiesarials que no han pogut adaptar-se a les noves reatitats econÓmiques i
rebut e[ suport necessari.
Aquesta potítica insuficient, [a manca de pol.ítiques de desenvolupament territorial específiques
i [a inexisténcia d'una xaxa moderna i eficag de carreteres i de transport púbtic arreu del país han
fet que e[ desenvotupament es concentrés en [a regió de Barcelona i en e[ [itora[. No s'ha entés,
�durant aquests vint anys, [a importincia de les infraestructures de comunicació i telecomunicació
per a[ desenvolupament. La política de carreteres ha estat poc rigorosa i poc ambiciosa. Fa [a
sensació que s'han fet carreteres per sortir e[ caps de setmana o bé per acontentar taL o tal. pobLe
o üta. [Eix Transversal, [a gran obra púbLica que s'ha fet en aquests anys, está inacabat i és
insuficient. E[ Govern també ha comprés tard i malament [a importáncia, de cara aI futur, dels
sistemes aeroportuaris i del tren d'alta velocitat.
Per a un desenvolupament de tots ets territoris de Catatunya d'acord amb les.seves potencialitats,
cal una nova manera d'entendre [a política territorial. A totes les regions de Catatunya hi ha
oportunitats. E[ canvi de po[ítica és aprofitar-tes, donant un nou protagonisme aI territori.
Una nova idea del, reequilibri tenitorial: cohesió social, impuls económic
territori.
i
tideratge det
Més en[[á de les necessitats comunes, relacionades amb e[ que s'ha anomenat "societat del
benestaf, els territoris tenen les seves necessitats própies, retacionades amb [a seva problemática
i potencialitats. Uobjectiu que tots e[ territoris tinguin una série de serveis, d'equipaments i
d'infraestructures ha estat, fins ara, [a característica principal. de les pol.ítiques adreEades a[
territori, peró e[ desenvotupament d'aquests serveis i dotacions no ha reequil.ibrat eI país.
La cohesió sociaI s'ha de construir des del territori, des del petit pob[e fins a [a ü[a. Les persones
pertanyen a una comunitat o s'hi integren, a nivell de barri o de pobte. Per aixó és mott important
que a nivell [oca[ es desenvolupin polítiques comunitáries que afavoreixin aquesta cohesió.
Potítiques comunitáries segons les necessitats de cada pobLe i comarca
d'ocupació,
-d'educació,
d'habitatge i de benestar sociat-, liderades pets ajuntaments i per l'Administració locat, en e[
seu conjunt, com a manera de garantir que [a cohesió sociaL sigui també cohesió territoria[.
i e[ seu entorn exerceixen de motor de Catalunya i d'una ámpl.ia
i fomentar les potencialitats de cadascun dels territoris. La regional.ització de
Sense negar e[ fet que Barcetona
regió, cal exptotar
Catatunya és una de [es prioritats del nou Govern de [a Generatitat, per donar noves oportunitats
als territoris i dotar-tos de més cohesió socia[ i territorial.
i lideratge territoriat, midanqant un projecte estratégic
punt de trobada dets seus sectors socials més dinámics. La majoria
dels territoris de Catalunya tenen reptes i sectors d'actiütat en crisi o emergents. De les poLítiques
sobre e[ terreny que s'hi ap[iquin dependrá e[ futur de tot eI país.
Les regions seran espais de desenvolupament
assumit pel Govern catalá
El "trian
i
gte" motor de reeq uiti bri: formació-ajuntaments-em preses
La descentralització regional donará veu a[ territori i potenciará e[ "triangle" que ha de ser motor
de desenvolupament econdmic territorial: e[ sector tocal (el.s ajuntaments i La regió), fescota i les
empreses han de constituir-se en els tres elements dinamitzadors del desenvotupament regional.
Les regions han de crear les condicions favorables perqué e[ món [oca[, e[ sistema educatiu i
universitari, i e[ sector empresariaI s'impliquin en eI desenvolupament i en eI futur de [a regió.
Es prestará motta
atenció i suport ats emprenedors; igual que ho han fet els ajuntaments, també
i paral.le[ament
ho faran tes regions. E[ nou Govern de [a Generalitat ha de promoure, conjuntament
�a [a regionaLització, [a creació d'un ámbit on interrelacionar e[ sistema educatiu, i les necessitats
empreiariaLs i les demandes ocupacionals. lJaspecte de [a formació per a [ocupació será un dels
principats objectius. Són els empresaris i, d'alguna manera, els atcaldes. els que coneixen les
necessitats de[ teixit producüu.
del món del treba[[.
Cal,
impticar més [a comunitat educativa, a[[unyada massa vegades
protagonisme
La regionatització db Catatunya, r¡n nou desenvolupament estatutari per donar
a[ territori.
procés de regionatització haurá de contemplar les reivindicacions de determinats territoris (A[t
pirineu i terres de ['Ebre), com [a solució a [a probtemática específica de [a regió metropolitana de
EL
Barcetona. Es proposa [a creació de set regions:
Barcelona,
-
Girona,
Catatunya Central,
Tarragona,
Terres de ['Ebre,
Ponent i
Att Pirineu.
bases fermes per a una descentralització
definitiva del Govern de [a General,itat. També ha de servir per estructurar i enfortir lAdministració
que, a
[oca[ catalana, amb unes regions que siguin ets ámbits de descentralització del Govern i
La
diüsió de Catalunya en regions ha de crear unes
més, ünguin, en e[ seu ámbit, unes administracions [oca[s: els consells regionats.
fita important de cara a [a modernització de l'Administració a Catalunya: són
ets ámbits adequats per millorar [a capacitat de desenvolupament i competitiütat del país, com
també e[ punt de trobada entre LAdministració territorial de [a Generatitat i tAdministració [oca[
en e[ territori.
Les regions són una
Les regions han de ser Íens intermedi per excel.téncia entre municipis i Generalitat.
per corregir
Com a ámbits de descentratització del.s departaments de [a Generatitat, han de servir
d'estructuració
ámbits
a
Com
Administració.
e[ desordenat centratisme en qué ha derivat [a nostra
locat, han de ser [a proposta definitiva per enfortir e[ poder [oca[
generalitzada, a tot e[ país, del principi de subsidiarietat.
i
fer possibte [aplicació
[estabtiment de les regions ha de servir, també, per vertebrar i donar un nou protagonisme a[
territorií ats pobl.es i a les ciutats que conformen e[ país. Les regions han de catalitzar [emergéncia
de projectes territorials, i han de situar [a pol.ítica territorial en [a primera línia de l'agenda
política, cultural i sociat, per tal de contrarestar [a tendéncia a [a centratitat i a [a sectorització
de les polítiques púbtiques.
Així mateix, e[ fet regional ha de servir per reconéixer [a diversitat territorial del país i ha de tenir
prou fLexibil.itat i consens per poder adaptar-se a les diferents necessitats de gestió i representació
dels territoris.
�Qué han de fer les regions? Com a ámbit territoriaI de descentraLització de [a GeneraLitat, han de
constituir un mapa ctar i progressivament únic per a l'organització administrativa, i han de
propiciar un acostament de [administració aI ciutadá. La regió constituirá
de les potítiques dels diferents departaments en e[ territori.
eL
punt de coordinació
La regió será, també, un ámbit territoriaI d'una Administració [oca[, amb un govern propi: eLs
conselts regionals. Aquests tindran, en primer [toc, les competéncies i objectius de les actuals
diputacions: [a garantia de [a prestació dets serveis locals, [a prestació dels serveis supratoca[s i
supracomarcats, [a cooperació [oca[ i comarcaI i [a defensa dels interessos regionats. En segon
[toc, els conselts regionals han de ser unes administracions de "gestió del territori" i de promoció
social i econdmica de [a regió. Per assolir aquest objectiu, conjuntament amb algunes de les
iniciatives que les diputacions actuats han engegat, ets consells regiona[s han de ser receptors de
competéncies autonómiques de gestió del territori (urbanisme, aigües, medi ambient).
E[s consetts regionals han de sorgir "des de
baix": e[s seus drgans de govern estaran formats per
etectes locats. E[ seu president seri un a[ca[de.
Les regions reemplaEaran i integraran les actuals diputacions, contribuint a [a simpLificació i
racionalització del mapa administratiu.
"punt de trobada" de fadministració de [a Generatitat i fadministració [oca[.
S'establirá un drgan paritari de coordinació i impulsor de [es polítiques regiona[s: La Comissió
regionaI de coordinació.
Les regions seran un
Les regions es correspondran amb les províncies a l'efecte de [organització administrativa de
['Estat. Una vegada regionalitzat e[ territori cata[á pel Partament de Catalunya, es proposará a[
legislatiu estata[ ['adaptació de [a seva estructura periférica a[ fet regiona[. D'aquesta manera, a
Catalunya, les províncies s'anomenaran regions. Així será possibte conjugar e[ fet que Catalunya
es doti de [a seva prdpia organització administrativa i territorial amb [a necessitat constituciona[
del manteniment de [a província.
Les regions funcionaran com a províncies a l'efecte de les circumscripcions electorals
i estadístiques,
servint per resotdre les necessitats de gestió de les competéncies i serveis de l'Estat a Catatunya,
que, d'altra banda, hauria de centralitzar [a representació política en [a delegació deL Govern a
Cata[unya.
La regionalització ha de ser un procés on e[ territori porti [a iniciativa. Així mateix. ha de ser
assumit pel conjunt de les forces potítiques i sociats. La detimitació fina[ ha de ser fruit d'un
consens ampli. Proposarem, per tant, un procés de discussió molt obert on els diferents territoris
puguin intervenir i contribuir a conformar [a decisió que ha de prendre e[ Partament de Catalunya.
final assolir un modet regional clar en [a detimitació, peró flexib[e i
adaptat quant a[ contingut dets drgans i administracions regionats. En aquest sentit, La regió de
Es proposa com a objectiu
Barcelona i [a seva xarxa de ciutats es dotaran d'un govern locat, e[ Consell Regional de Barcetona, gue, necessáriament, requerirá un ampti ventatl de competéncies i recursos.
�lJapticació det principi de subsidiarietat a Catalunya, un exercici de federalisme interior. La
,,dávotució" de protagonisme, competéncies i recursos cap als nivetls d'administració Local
i cap a[ territori i [a societat.
Tot aLLd que pugui fer [a societat no ho ha de fer lAdministració,
administració més propera, no ho ha de fer una de més ltunyana'
i tot a[[Ó que pugui fer
una
l-lAdministració [oca[ catatana, e[ poder [oca[ catatá, fa temps que ha assolit [a seva majoria
d,edat. Aquest reconeixement vol dir un altre marc financer on [assignació dels recursos es faci
amb un cert grau d'automatisme.
qüestió territorial ha de tenir en compte [a fitosofia que es troba darrere
de les reiünd.icacions del sector locaI contingudes en ets documents originats del Pacte Loca[.
a[s municipis
S'ha d'impulsar una assignació flexibLe i progressiva de competéncies, serueis i recursos
El.
i
rep¡antejament de
La
a tAdministració [oca[ en e[ seu conjunt.
i e[ sector [oca[ en e[ seu conjunt, han de gestionar tota una série de competéncies,
amb els recursos corresponents, que actuatment estan en l'esfera autonÓmica. D'una manera
unánime, els alcaldes han reclamat La gestió de llensenyament primari, i opcionalment, del
El
secundari, de Les pol.ítiques ocupaciona[s actives i de les pol.ítiques de promoció d'habitatge.
per
[a
tant,
conjunt d'aquestes pol.ítiques representa un 6% de [a despesa pública consolidada i,
una
distribució
d'assolir
l'objectiu
en
distáncies
escurgar
sevá cessió cap a[ sector [oca[ significará
de [a despesa de l'ordre det 40/30/30.
Els ajuntaments,
Un nou enfocament del creixement urbanístic timitar la urbanització extensiva
els nostres pobtes
ELs
pobLes
i
i consolidar
ciutats
i les ciutats que veftebren
eL
territori de Catalunya constitue'ixen un important patrimoni
urbanístic que cal conservar i potenciar.
úttims anys, e[ creixement de só|, destinat a habitatges, indústria i serveis s'ha produit
que hi hagi
en bona part al, marge dets pobLes i ciutats. lJocupació progressiva del territori, sense
i
implica
una
un increment significatiu de [a població, té uns enormes costos energétics afegits
gran dificuttat de cara a [a dotació de serveis i transport als nous assentaments. Ca[ replantejar e[
En aquests
modeL.
La urbanització residencial. dispersa o de baixa densitat s'ha desenvolupat sovint sense cap
consideració a les estructures tradicionals dels pobl.es i ciutats existents. Creiem necessari corregir aquest procés, atorgant més protagonjsme als pobles i ciutats existents, i donant suport a les
que
infraestructures de mobititat i comunicació en els sistemes urbans consolidats, per petits
siguin, tot disminuint els riscos de segregació social del territori.
ül.es de Catalunya han sofert un procés invers a les noves
produit un
árees residenciaLs disperses. Malgrat ets esforgos desptegats pels ajuntaments, s'ha
cert buidat residencia[, acompanyat, en motts casos, d'una creixent terciarització o d'una incipient
degradació. En aquest context, Les pol.ít'iques púbtiques d'habitatge de sdl s'han centrat,
Les árees centrats de mottes ciutats
i
i
principalment, en els nous creixements.
�Es donará prioritat a [a recuperació dels teixits urbans, a [a recuperació de [a idea de pobLe i de
ciutat, que vol dir que, juntament amb una potítica decidida de miltora dets espais públics, es
prioritzaran les polítiques d'habitatges, destinant més recursos i donant competéncies als
ajuntaments.
La reconversió decidida de determinats centres
i sectors
urbans envettits o que han perdut [a seva
funció urbana pot absorbir una part important de [a demanda d'habitatge preüsibl.e a mig i LLarg
termini. En aquest context, s'imputsará una potítica decidida de suport ats ajuntaments amb
l'objectiu de reconvertir, en clau de miltora urbana, una part important deLs habitatges dets anys
50, 60 i 70 gue, en mott casos, no s'adapten a [es noves necessjtats individuaLs i socials.
La incorporació de les idees sobre [a
sostenibilitat a [a planificació territoriat indica que s'ha de
trebaltar amb models urbanístics de creixement més compacte. En aquesta línia, i
complementáriament, cal decidir e[ conjunt d'espais no urbanitzables de Catatunya. S'actuará
decididament per preservar els espais naturals, els sdl.s rústics de valor agrícola, forestal o
paisatgístic.
E[ nou Govern de [a Generalitat trebatlará perqué els pobles
i petits nuclis
no integrats en sistemes
urbans siguin objecte d'accions de cara a[ seu manteniment, amb criteris d'equitat, dotant-los de
tots els serveis básics mínims. La satvaguarda mittora d'aquests pobl.es i de[ seu patrimoni és
i
una prioritat per a[ país de cara a [a preservació deL paisatge
i
de les referéncies culturals
deL
territori.
OBJECTIUS
O Promoure un nou reequitibri territorial basat en [a
cohesió social, I'impuls económic i e[ lideratge del
territori.
O Fomentar el desenvolupament económic territorial.
O Implantar la nova organització regional de Catalunya.
O Retornar protagonisme, competéncies
territori.
O Limitar [a urbanització extensiva
pobles
i
i
i
recursos al
conso]idar els
ciutats.
MESURES
)
Promoure que lAdministració [oca[ assumeixi competéncies en [a gesüó de l'ensenyament primari,
i opcionatment delsecundari, en les polítiques actives d'ocupació, en [a promoció de L'habitatge
i en ámbits
deI benestar socia[.
�) proposar [a Taula regional de desenvolupament i
formació amb [a missió de planificar les
necessitats educatives específiques de [a regió, amb participació d'alcatdes, mestres i empresaris.
Organitzar Catalunya en set regions: Barcelona, Girona, Catalunya Centra[, Tarragona, Terres de
lEbre, Ponent i A[t Pirineu.
)
regions siguin t'ámbit de descentral,ització del Govern i que es configurin
com unes administracions [oca[s: els conselts regionals.
) proposar que aquestes
) E[s consetls regionats assumiran les competéncies i objectius de les actuals diputacions i seran
receptors de les competéncies autonómiques de gestió del. territori (urbanisme, aigües, medi
ambient).
) El, president del.s consells regionals será un a[ca[de.
) proposar [a creació d'un órgan de coordinació i impul,sor
de les polítiques regionats: [a Comissió
regionaI de coordinació.
) proposar al. LegisLatiu estatal lladaptació de [a seva estructura periférica a[ fet reg'ional.
) Retornar [a competéncia urbanística d'aprovació de pl.anejament derivat als municipis d'una
certa entitat. Reüsar totes les competéncies que han estat tretes des de [ámbit [oca[
fautonómic, sense que s'hagi guanyat en eficiéncia ni mitlorat en qualitat.
) Elaborar
a
un conjunt de Plans territoriats regionals que identificaran e[ conjunt d'espais no
urbanitzables.
)
prograDissenyar pol,ítiques per a[ manteniment i La mil.l,ora dets espais "tliures" del territori:
mes d'ajuda a les actiütats primáries creadores de paisatge, etc.
) Reorientar ets instruments púbtics d'intervenció en e[ só[ i llhabitatge cap a [a renovació urbana
enfront del nou creixement.
) Elaborar
un programa de üabil.itat per ats petits nuclis rurals en procés de despoblament,
reorientant-los cap a [a funció residencial vincutada ats sistemes urbans próxims, mitjanqant
mil[ora de les comunicacions i de [equipament.
[a
[a LegisLació urbanística catalana, amb [a intenció de reorientar e[
planejament generaI urbanístic, agiLitar [a seva gestió, fLexibil'itzar [a programació i posar-la en
) Revisar en profunditat
relació amb [a programació de les inversions [oca[s.
)
Introducció de criteris que afavoreixin feficácia en [a gestió de les actuacions urbanístiques.
) Disseny de sistemes de gestió específics per a [a reconversió
)
dels centres urbans, etc.
Transformar les actuats Comissions d'Urbanisme, que hauran de canviar e[ seu carácter
"fiscatitzadof i convertir-se en uns organismes de coordinaciÓ administraüva i de satvaguarda
del.s objectius de l'ordenació
) Estimul.ar l,a participació
territorial.
ciutadana en els plans d'ordenació territorial.
�AMBIENT, QUALITAT DE VIDA
I SOSTENIBILITAT
La preocupació creixent pel medi ambient a Catatunya no ha
tingut fins avuj una resposta adequada
que CiU ha votgut presumir de ser [a primera autonomia que ha creat
un departament, les polítiques ambientats no han estat entre els sectors prioritaris de ['acció de
govern, sinó una coaftada per tapar ets errors.
des de [a Generalitat. Tot
i
Set anys després de [a creació del departament de Medi Ambient, no s'hi han concentrat les
polítiques relacionades amb [a protecció del medi ambient (espais protegits, energia...), ni s'han
apoftat solucions a[s problemes més importants: infraestructures de gestió de residus, pLanificació
de [a producció i distribució de llenergia, recerca en innovació tecnotdgica retacionada amb [a
protecció ambiental o foment del transport púbtic.
E[
nou Govern de [a Generalitat ha de canüar les actuals potítiques d'ocupació de só[, de regeneració
dets espais periurbans, de protecció adequada dels espais naturals, de vatoració dels espais
agrícoles i forestals i de comprensió de ['imprescindibte paper dels corredors bioLógics. S'ha de fer
una política d'usos del territori que recuperi e[ concepte d'espai natural, espai agrari, espai obert
per a[ correcte desenvolupament de Catalunya- i desterrar [a idea que només
-imprescindibte
e[ principal i únic centre d'interés és [ámbit urbá o urbanitzable.
La Generalitat ha de dissenyar e[ model territorial genera[, mediambientalment sostenibte, perd
[a seva aplicació ha d'anar a cárrec del món [oca[, que ha de planificar, també amb criteris de
sostenibititat, els usos del só[ no urbanitzable, i fer de les mateixes ciutats un ecosistema terri-
toria[.
E[ nou Govern ha de donar importáncia a les polítiques de recuperació de La quatitat de faire,
afrontant ets aspectes relacionats amb [a producció i e[ consum d'energia. Ha de tenir com
objectiu incorporar les potítiques d'eficiéncia energética, de promoció de Les energies renovables
que substitueixin les fonts contaminants o d'alt risc (combustibtes fdssits i nuclears); les poLítiques
de mobilitat sostenibte i, per tant, [a potenciació del transport púbtic i ['apl.icació de
condicionaments ambientats als motors de[s vehicles privats; i e[ control de [a contaminació
industria[, en [objectiu d'aconseguir una major qualitat atmosférica.
E[ nou Govern ha de considerar faigua com una política básica, com a
font de vida i
de
desenvolupament. Ca[ acabar amb les visions parciats i conjunturals del Govern anterior i pl.anificar i gestionar correctament aquest recurs natural a partir de la üsió integraL del cicl.e de l'aigua
per donar una resposta a[ déficit estructural que pateix Catatunya.
ftuvia[s i els aqüífers com a veritables sistemes naturats que
han de recuperar [a seva funció de corredors de biodiversitat, de connectadors del. territori i de
les retacions humanes, com també de sistema natural d'emmagatzament d'aigua. S'han de defensar
amb fermesa, davant dels greus déficits de Catatunya, els criteris de solidaritat, comptementarietat
i corresponsabilitat de [Estat. Les depuradores són un element més per gestionar faigua, i sanejar
els rius també vol dir tenir en compte els aspectes biotógics: invertebrats, atgues, vegetació
aquática, de gtera o de ribera, ocelts i altres vertebrats.
E[ nou Govern considerará e[s espais
�protecció
En matéria de residus, e[ nou Govern de [a General,itat ha de garantir e|' més att nivetl de
ambientat, amb una política de prevenció basada en [a reducció del consum de matéries primeres
i d'energia i La disminució de ['ús de substáncies tóxiques. Les actiütats industriats, les ramaderes'
les doméstiques utilitzen recursos naturals i generen gran quantitat de residus que
cal reduir en [a mesura en qué sigui possibte i tractar adequadament per impedir probtemes
ambientats de primera magnitud.
les minéres
i
facció del Govern sobre e[ medi ambient. és del tot imprescindibte [a col'laboració ciutadana
i dels sectors económics per promoure un canü d'actituds indiüduals i co['lectives. Tan sols amb
per a
[a corresponsabititat social farem possible [a nostra proposta d'etaborar llgenda Local 21
Catalunya. Només així [a potítica ambiental del Govern podri generar ocupació, riquesa i
sostenibititat en sectors tan importants com e[ turisme i et lleure o [atracció d'inversions de
En
quatitat cap a[ paÍs.
OBJECNUS
O Canviar l'actual potítica d'ocupació del sól per una
política de sostenibilitat.
O Cobrir [a demanda energética, disminuir la
contaminació i millorar l'estat atmosféric.
O Gestionar l'ús de llaigua amb una visió que integri
tot el cicte, amb ta protecció d'espais fluvials i
aqüífers.
O Reduir la producció de residus i crear
infraestructures per a un tractament adeguat.
O Promoure la corresponsabilitat social en la protecció
del medi ambient.
MESURES PER CANVIAR L'ACÍUAI POLÍTICA D'OCUPACIÓ DEL SÓL PER UNA
POIÍTICA DE SOSTENIBILTTAT
)
Crear una veritabte xana d'espais naturals que en permeti [a gestió integrat.
) proposar La unió dets espais PEIN, els parcs naturals i altres zones d'interés per garantir una
major biodiversitat.
)
'
Articutar [a xarxa entorn de sis grans sistemes: 1) eL parc natural de fEmpordá, 2) [ane[[a verda
metropoLitana, 3) e[ sistema de les terres de ['Ebre, 4) eL sistema pirinenc, 5) e[ sistema litoral
i 6) et sistema deL territori agrari i forestal de [es comarques interiors.
d'interés agrari i forestal, necessari per a [a potítica agrária, [a defensa de [a
biodiversitat i [a integració en el. paisatge de l'activitat productiva, cultural i ecológica.
) pla d'espais
�) (agéncia catatana de boscos i conreus promourá contractes amb els propietaris amb objectius
ambientats
)
i
sociats.
Comprometre e[s propietaris com agents actius en [a defensa dets valors ambientals dets boscos
mediterranis
i
ets espais agrícotes intersticiats.
) Pla territoriaI sostenible
biodiversitat
)
per dotar Catalunya de grans infraestructures tot preservant
i eütant [ocupació difusa que afavoreix e[ consum extensiu del
Comprometre els ajuntaments en [a gestió del medi natural
i
[a
só[.
en [a planificació amb criteris de
sostenibi[itat.
MESURES PER COBRIR LA DEMANDA ENERGETICA, DISMINUIR LA
CONTAMINACIó
I
MILLORAR TESTAT ATMOSFERIC
) P[a cata[á
d'eficiéncia energética i extensió de les energies renovabtes per estalüar energia
perqué en 5 anys més d'un 100/o de l'energia consumida sigui d'origen renovable.
i
) Promoció de [a instal.tació de ptaques solars a 5.000 sostres, en 4 anys.
) Programa de parcs eótics, per facititar [a producció i fadequada ubicació dets aerogeneradors.
)
Apticació immediata en els edificis de [a Generalitat de criteris d'eficiéncia, amb [a instal.lació
de captadors d'energia sotar en els de nova construcció.
)
Vettlar per [a mixima eficácia dels controls de contaminació atmosférica d'origen industrial per
combatre l'efecte hivernacte en l'atmosfera .
) Tractament més aprofundit del risc industriat, per [a freqüent proximitat indústria-habitatge.
) Inventari de focus emissors de dioxines i d'attres substáncies de risc per a [a satut, i apticació
de mesures de reducció.
)
Promoció del transport púbtic per dissuadir ['ús abusiu del vehicte privat
als protocols mundials de disminució de les emissions de C0, .
i
garantir l'aportació
) Prioritat attransport
co[.lectiu menys contaminanL ferrocarril, metro, metro [[euger, tramvia,
xarxes ferroüáries de proximitat i de circumva[.tació i xarxes complementáries d'autobusos.
)
Mesures per a l'adaptació de motors
i carburants
dets vehicles a les noves demandes de quatitat.
TÚS Og L'AIGUA AMB UNA VISIó QUE INTEGRI EL
AMB tA PROTECCIÓ D'ESPAIS FLUVIATS T NOÜÍr¡NS
MESURES PER GESTIONAR
CICTE D'AQUEST RECURS
) Promoure
)
eI consens sobre eI
Pl.a
hidrotdgic per a Cata[unya.
Vetltar per [a correcta depuració de les aigües
i
[a protecció dets aqüífers.
) Elaborar i apticar programes de sanejament
d'aigües residuals urbanes, industriats
amb les condicions específiques per a cada zona.
)
)
Garantir [a qualitat de ['aigua dels rius. del litoral
i
i
ramaderes
dels aqüífers.
Destinar més esforEos econdmics i técnics a les zones de major concentració urbana i industrial
(trams baixos del Besós i LLobregat) i als espais fluüaLs amb especials valors ecotdgics (faunístics,
geoldgics...). Dedicar especial atenció a [a contaminació ramadera.
�) Recuperar les conques fluüals com a corredors biotdgics.
) Intervencions per recuperar ets rius i camins de ribera com espais de comunicació
ciutats
i
humana a les
pobles.
) Promoure sistemes de reg agrícota de baix consum i de reaprofitament.
Acció decidida a favor de les inversions en noves tecnotogies de reg agrari de baix consum
)
d'aigua.
) Destinar a[ reg l'aigua procedent de sistemes de depuració d'aigües residuals.
) Garantir menors captacions d'aigua deLs rius i afavorir [a recuperació naturaI de les conques.
) Retornar a[s ajuntaments [a responsabilitat en La gestió de les aigües residuats.
)
ApLicar
tots aquests conceptes segons [especificitat de cada part del territori.
MESURES pER REDUIR LA PRODUCCIÓ Og n¡gDUS I CREAR LES
INFRAESTRUCÍURES NECESSARIES PER A UN TRACTAMENT ADEOUAT
) Destinar tots els esforgos possibles a eütar [a producció de residus.
) Programes per eütar [a producció de residus o reduir-ne [a quantitat.
) Crear les condicions necessáries per a [a recoltida selectiva, [a reutitització
o e[ recictatge dels
residus.
) promoció de deixall.eries i altres instal.tacions dels programes de reco[[ida selectiva.
) Promoure e[ canü d'hebits per a un correcte tractament dels residus.
)
ApLicar el. criteri del "principi a [a fi" en els processos generadors de residus, com també en [a
gestió de les instal'lacions de tractament o dipdsit de residus.
)
Apl..icació escrupotosa del,
)
criteri de contro[ar ['impacte que qualsevoI materiaI produeix en e[
medi ambient durant tot e[ seu cicle üta[.
Regular tot eI c'icle ütaL de les instat. lacions de tractament o de dipósit de[s residus per eütar
efectes mediambientals no desitjats.
) Cooperar amb els ajuntaments en [a solució del problema ambiental dels residus.
) Contribuir a [a construcció dlnfraestructures necessáries per facompliment dets objectius
d'aquests programes.
MESURES PER PROMOURE LA CORRESPONSABILITAT SOCIAL EN LA PROTECCIÓ
DEL MEDI AMBIENT
) gbrir un debat sobre [a possibil"itat de canüs en [a pol"ítica fiscal, que comportin
[a reducció
lenta de [a fiscal,itat que grava e[ treba[[, substituint-la per un increment lent que graü [a
utitització de recursos naturals o [a contaminació. Mo[t especiatment, proposarem penalitzar [a
generació de C0,
i
attres gasos d'efecte hivernacle.
) potenciar Barcelona i [a seva área com a capital ambiental de [a Mediterránia.
productores d'equipaments i serveis mediambientats, [a
coóperació mediterránia i La impl.antació d'institucions internacionats retacionades amb e[ medi.
) Impulsar [a localització d'empreses
�)
Vetllar perqué e[ grans projectes d'infraestructures (Besds, Llobregat, [a recuperació deLs espais
ftuviats, ['anet[a verda, ets parcs agrícoles o rurats, els programes de residus, e[ paper del
transport púbtic no contaminant, etc.) facin de [a regió metropolitana un exemple de
sostenibilitat.
) Promoure
una nova cultura ambientaI
i
[a imp[icació de
tots els sectors socia[s en [e[aboració
de l'Agenda 21.
) Proposar
que ta política ambientaI no sigui un conjunt de programes ai[[ats, sinó [a traducció
d'una idea de progrés, en |.a qual se sentin implicats tots els sectors sociats i económics.
)
Impulsar un debat, obeÉ a [a ciutadania i amb [a participació activa dels experts, per a[ disseny
d'un Pta d'acció ambiental, que será l'Agenda 27 per Catalunya.
SUPERAR EL DEFICIT TERRITORIAL D'INFRAESTRUCTURES
XARXES DE COMUNICACIONS
I
té un déficit d'infraestructures en relació amb e[ conjunt d'Espanya i les regions competidores d'Europa. A Espanya, ets déficits són sobretot en carreteres i autopistes (Catal.unya té
e[ 130/o del capital üari espanyot, ma[grat que representa e[ 150/o en pobtació, e[ 180/o det PIB i et
77olo del' tránsit totaL). Madrid, Balears Catalunya són les regions més infradotades en
infraestructures públiques i on La rendibiLitat de [a inversió en infraestructures és més alta.
Catalunya
i
A Europa, les diferéncies són en autopistes i ferrocarrits. La dotació mitjana de 9 regions europees
les quats Lombardia, Bassin Parisien, Rhóne Alps...- dóna un índex 128 en renda, 118
-entre
en longitud d'autopistes , 774 en longitud de ferrocarrits, comparat amb un índex 100 en e[ cas de
Catalunya. E[ diferencial negatiu en ferrocarril és tres vegades superior a[ de xaxa üária.
Amb e[ gran impacte inversor del tren d'alta vetocitat i de l'ampliació de l'aeroport de Barcelona,
[a inversió de l'Estat a Catatunya será molt important i pot arribar a percentatges equivalents als
de població i PIB. Catatunya ha d'abandonar [a potítica det greuge comparatiu i ets referents de
pobtació i PIB, per plantejar nivetts de finanEament d'inversió en infraestructures suficients per
reatitzar ets projectes necessaris per a [a competitiütat deL país.
E[ nou Govern de [a Generatitat ha d'aconseguir un nive[l d'inversió d'uns 500.000 mitions de
pessetes [any, pertatd'arribara un programa2000-2004 de 3.5 bilions, que s'haurien de repartir
a ra6 d'7,7 [Administració de l'Estat, 7,7
sector privat
i
1,3 [a General.itat. Aquesta proposta
d'inversió
ha de dotar Catalunya de les grans infraestructures de connectiütat necessáries-que
suposa un incrementdel,52olo respecte a[s nivel[s mitjans del període 7997-7999.
eL
S'ha d'invertir fort en infraestructures, amb llobjectiu de miltorar [a connexió amb [a resta d'Espanya,
amb Europa i, especialment, amb ['arc mediterrani, per miltorar també [a situació competitiva de
Catatunya i facilitar-ne eI desenvotupament económic. S'ha de completar una xarxa d'infraestructures
basada en e[ model de les set regions, que elimini els obstacles existents a La mobiLitat de les
persones les mercaderies en parts importants del territori i que permeti reduir La mobiLitat
obtigada i fixar [a pob[ació en e[ territori.
i
�OBJECTIUS
O Dotar el país de tes grans infraestructures
competitivitat.
de
O Vertebrar les regions i facititar la permeabititat det
territori.
O Canüar el model de mobilitat metropolitana de
Barcelona.
O Superar ets déficits ambientals amb criteris de
sostenibilitat.
MESURES pER DOTAR EL PAÍS DE LES GRANS INFRAESrRUCTURES DE
COMPEÍITIVITAT
)
Garantir [a construcció de ta 3a pista, les noves terminals i [a zona logística de l'aeroport de
Barcelona, i impulsar zones de manteniment i d'indústria auxiliar.
) Convertir l'aeroport de Barcelona en e[ nus de connexió internacional del sud d'Europa (HUB).
) Constituir un organisme autónom per a [a gestió de l'aeroport de Barcelona, per construir un
aeroport apte per a 40 milions de passatgers
)
Crear [a
i
650.000 tones de mercaderies [any.
xaxa aeroportuária catatana, amb els aeroports de Girona, Reus, Sabadell
i
La Seu-
Andorra que complementin e[ de Barcelona.
) Fer que et TGV arribi e| 2004 a l'estació central de [a Sagrera i a [a frontera francesa.
) Fer arribar [amplada internacional per a mercaderies ats ports de Barcelona i Tarragona i ats
aeroports de Barcelona, Reus
)
i
Girona.
Crear una xarxa regional de trens d'alta
velocitat que, amb [ús de [a üa
del' TGV, comunicará les
principals ciutats.
) Convertir el.s ports de Tarragona i Barcelona en motors econdmics del país.
) Crear com a empreses púbtiques els ports de Tarragona i de Barcelona, per situar-los
a[ capdavant
del tránsit espanyol de mercaderies.
) Coordinació d'aquestes empreses i construcció conjunta d'un "port sec" a[ Baix Penedés.
) Garantir ta disposició de telecomunicacions de banda ampla a les árees metropolitanes, abans
de finals del. 2001.
MESURES PER VERTEBRAR LES REGIONS
I
FACILITAR LA PERMEABILITAT DEt
TERRNORI
) Estabtir
un sistema de comunicacions intermodal Catalunya-xarxa de ciutats: acostar les capitals
comarcals
i
ciutats de més de 5.000 habitants a menys de 30 minuts d'una autoüa, d'una
�estació ferroviária amb serveis d'alta vetocitat o del metro regional, de manera que Barcelona
no estigui a més de 90 minuts de cap població important.
) Proposar e[ desdobtament
de les principals línies ferrbviáries per estabtir un servei de metro
regiona[.
)
Proposar e[ desdoblament de les línies ferroviáries de Renfe Barcelona-Vic i Barcetona-Manresa,
així com [a miltora de [a lÍnia L[eida-Manresa.
) Desdoblar les línies de FGC Barcelona-Igualada i Barcetona-Terrassa.
) Proposar [a creació de [a línia de passatgers Mot[et-E[ Papiot.
) Redactar i executar un pla d'autoües [[iures de peatge, que contempli actuacions de [a Generalitat
i de l'Estat
per acabar amb e[ déficit
i discriminació
de [a xaxa viária cata[ana respecte de [a de
['Estat, amb una inversió d'uns 160.000 mitions de pessetes. Aquest pta haurá d'inctoure les
actuacions següents:
. desdoblament N-152 Vic-Ripott
. desdobtament C-1411 Manresa-Berga
. desdob[ament Eix Ebre
. autoüa Matgrat-Lloret
. desdoblament anella Gavarres
. desdobtament C-260 Figueres-Roses
. desdoblament N-240 Tarragona-Montblanc
. desdoblament N-260 Figueres-Otot
. desdoblament Banyo[es-Besatú
. desdoblament Túne[ de Vietla
. nova via Abrera-Granotlers
. construcció de ['Eix Diagonal Manresa-Igualada
. mi[[ora d'autopistes i artéries metropolitanes: A-16 i A-18
. desdoblament de ['Eix Transversal
)
Crear un fons de rescat de peatges i de manteniment de les autopistes
impostos ltigats a [es autopistes (beneficis, IVA).
i
autovies a partir dels
) Rescatarels peatges de les ües de circumval.lació de les corones urbanes (especialment ta B-30).
) Assegurar que totes les árees metropolitanes i capitats comarcats disposaran de fibra óptica
abans del 2001. Regular [ús públic de [a xarxa d'infraestructures de telecomunicacions, amb
una utitització eficient que permeti. abans del 2O04, [a prestació de serveis avangats de
tetecomunicacions (Internet, alta velocitat) a totes les pobtacions de Catalunya.
MESURES PER CANVIAR EL MODEL DE MOBILITAT METROPOLITANA DE
BARCELONA
)
Garantir l'execució deL PLa director d'infraestructures de hutoritat del Transport Metropolitá de
Barcelona (60.000 milions de pessetes/any) que ha de fer possible l'extensió de [a xarxa de
metro i tranüa.
) Destinar e[ doble de recursos a[ transport públ.ic cot.tectiu que a les carreteres.
) Potenciar eI transport púbtic col.tectiu i disminuir ['ús del vehicte privat.
�potítica pressupostária que destini entre 2 i 1,5 vegades més de recursos a[transport públic que
a infraestructures üáries.
)
) Finanqar La poLÍtica de transport amb una participació en llmpost sobre carburants.
) Reüsar [a fiscalitat tLigada a [a carretera.
) Creació d'un fons específic per a[ finangament del sistema global del transport púbtic, amb una
participació en els impostos especials sobre els carburants consumits.
MESURES PER SUPERAR ELS DEFICITS AMBIENTALS AMB CRITERIS DE
SOSTENIBILITAT
)
Garantir e[ subministrament d'aigua de qual,itat a les conques internes, amb les obres per
resoldre eL déficit hidrol.ógic finangades parcialment per fEstat.
)
Impulsar un gran pacte entre [a Catatunya rural i [a urbana, i entre les conques internes i les
terres de [Ebre i de Lteida, que acabi amb les batalles sobre [aigua i ets greuges territorials.
)
Crear consorcis amb els ajuntaments d'abastament en alEa
a [ámbit regional: els primers es
podrien crear sobre [a base de l'abastament Girona-Costa Brava, [a xaxa Ter- Llobregat i e[
consorci de Tarragona.
)
Acabar e[ sanejament dets rius.
) Retornar als ajuntamaents [a gestió dets sistemes de depuració amb un finanqament adequat.
) Et pta de sanejament preveurá [a substitució dets emissaris submarins per mecanismes de
reutilització, com també [a incorporació dets residus agrícoles
| 5.4.
I ¡I CNUP, UN LLOC PER VIURE I
i
ramaders.
PROSPERAR
món rural catalá, que és e[ 80o/o deL territori de Catalunya, ha experimentat en ets darrers
cinquanta anys una transformació radical.. [escassa rendibilitat de les explotacions ha provocat
[abandó de La majoria de [a pobLació activa agrária. Ha emigrat a les ciutats, de [a pagesia cap a
població activa, amb
La indústria i ets serveis, quedant reduida a poc més del 3olo del total de [a
una edat forEa avangada, pocs joves i moltes dificultats.
EL
La pagesia compleix La dobl.e funció de produir atiments, de més i mi[[or qualitat, i cada dia més
barats-, i de gestionar eI medi naturaI i eL territori de forma sostenibte. [actiütat pagesa és cada
cop més semblant a[ d'una petita empresa agrícola, que no sempre disposa dels instruments ni
del suport necessaris.
a [a Unió Europea ha permés integrar e[ sector agrari catalá en e[ comunitari i
gaudir dels sistemes d'ajudes derivats de La poLítica agrária comunitária, amb un batanq netament
positiu. Peró hi ha una fofta competéncia en les produccions de tipus continental i l'inconvenient
d'una política europea que no sempre valora i potencia e[ model agrari i les produccions de
carácter mediterrani.
La incorporació
�E[ Govern de [a Generalitat és responsabte de gestionar i de complementar [a potítica agrária
fixada per [a Unió Europea, sobre [a base del cofinanEament. Només es pot accedir a certes línies
europees d'ajuda si les administracions própies (Generalitat i Estat) hi assignen préviament recursos. Peró amb ets governs de CiU ha mancat aquesta definició prévia d'una política rural i
agrária prdpia, ['establiment de prioritats i [a gestió eficient dels recursos transferits. La pol.ítica
agriria a Catalunya ha estat cada dia més lenta i burocratitzada.
E[ nou Govern de [a Generatitat ha de fer una nova política que defineixi tlámbit rural catalá.
lJagricultura, [a ramaderia i [a sitücultura continuen essent les actiütats económiques de referéncia
en aquest ampti territori que constitueix eI medi rura[, i caI assegurar mj[[ors condicions j noves
oportunitats a [a pagesia, que [a població rural es mantingui i que, si pot ser, torni.
S'ha de propiciar [a incorporació de joves pagesos, de manera que [empresa famitiar i eL pagés
professional siguin ets protagonistes principals de [a política agrária. Ca[ enfortir les estructures
associatives agráries i mi[[orar [a seva capacitat d'actuació i d'incidéncia en [a transformació i
comercialització de les seves produccions.
S'ha de fer una política alimentária de qualitat, a través de les produccions agráries i els productes
transformats, vetllant per [a seguretat sanitária dels aliments produi'ts a Catatunya i els d'importació.
S'ha de ptantejar [a gestió del medi natural de manera que sigui percebut com un patrimoni
col.[ectiu a preservari fomentar, i s'ha de considerareI pagés com eIdefensor naturali principaL
d'aquest patrimoni comú.
S'ha de desburocratitzar l'administració agrária de [a Generalitat, miltorar [a seva capacitat de
gestió i fomentar eI diál.eg i [a concertació amb e[ sector i les organitzacions professiona[s. E[s
sindicats agraris, [a federació de cooperatives i les entitats associatives
ADS, ADF, grups
-ADV,
de sanejament, organitzacions sectoriats de productors. etc.- són ets intertocutors indispensables per a [a formulació d'una potítica agrária i rura[ assumida i compartida per tots.
OBJECTIUS
O Frenar e[ procés d'abandó de [a població rural i
propiciar la incorporació de joves pagesos.
O Desenvotupar una política alimentária de qualitat.
O Propiciar [a millora de les condicions de vida en el
món rural.
O Defensar [a gestió det medi natural com un
patrimoni col. lectiu.
�MEsuREs pER FRENAR EL PRocÉs oegnlloÓ o¡ LA PoBtActó
pRoprcrAR LA lNconponncIÓ DE JovEs PAGEsos
nunnl I
PER
)
Elaborar un catáLeg de sóL agrari a fi de preservar-ne ['ús i evitar l'especulació, especialment
les zones de creixement urbá que tenen un etevat valor agrondmic.
)
Promoure una ltei d'orientació agrária que contempti e[ pagés professional i [empresa familiar
agrária com els subjectes principal.s d'una relació contractual amb lAdministració.
)
FaciLitar assessorament, suport mitjans, com també [accés a fons de finanEament
sistema d'ajudes just que eüti fespecutació.
i
i
a
a un
l'estabilitat professionaI dels pagesos que no són propÍetaris de [a terra i convertir les
formes contractuals del dret ciül catalá en contractes d'arrendament.
) Fomentar
i
i fer preüsions
futur per a
)
Avaluar l'impacte de tAgenda 2000 sobre e[ camp
produccions.
)
Informar, assessorar i ajudar técnicament el. pagés en coneixements, técniques
millora de les produccions i/o La gestió empresarial.
[a pesca
de
i
les
sistemes de
) Formació agrária continuada.
) Formació professional regtada, amb móduls d'especialització agrária adequats a les zones rurals.
) Consütució d'un Fons de terres que doni més transparéncia a[ mercat de [a terra, eviti l'especulació,
facititi eI cessament anticipat de les actiütats agráries dels pagesos que vu[guin acollir-s'hi,
promogui [a incorporació
) Facititar
i
de
joves
i
permeti impulsar e[ redimensionament de les explotacions.
[a incorporació dels joves a
factiütat agrária. Habilitar una línia
de crédits específics
de subvencions per a ['inici d'activitat.
) Incrementar les aportacions públ.iques per abaratir e[ cost de les assegurances
sobre les
produccions agráries.
) MiLLorar [a capacitat productiva i
de gestió, segons les prioritats territoriats, socia[s
o
económiques.
d'integracions perdonarseguretatjurídica a les parts contractants, mitjanqant
[a clarificació de les obtigacions mútues.
) Modificar
La l,tei
) Potenciar [a recerca agroalimentária, en estreta cot.laboració
)
amb
etsectori les universitats.
Imputsar els processos de concentració parcet.tária amb llobjectiu de mittorar [a capacitat
operativa i productiva de les explotacions.
i
i
del,s regadius antics, tenint en compte técniques sistemes d'esta[ü de
racionalització de [rls de ['aigua en les diverses fases de regulació, captació, transport, distribució
i aplicació.
) Modernització
)
Fomentar [a construcció de nous regadius, adequats a les necessitats que es deriün dels estudis
agronómics, amb un ús racional de [aigua.
)
Modernitzar [a flota pesquera, els ports i Les l.l.otges. Preveure l'aplicació de peíodes de veda,
ben indemnitzats, per preseruar ets ecosistemes marins.
) Desenvolupament
de llaqüicuttura, foment de
La
indústria transformadora i mitlor comercialització
dels productes.
)
Aprofitar a[ máxim [a capacitat d'obtenir ajuts cofinanEats procedents de [a
UE.
�)
Impulsar [a reestructuració de[ cooperativisme agrari, incentivant [a fusió de cooperatives i
creació de cooperatives de segon grau en els processos de transformació i comercialització.
[a
MESURES PER DESENVOLUPAR UNA POLÍTICA ALIMENTARIA DE QUALITAT
)
Trebaltar per incrementar [a qualitat dets productes des d'una estricta exigéncia sanitária,
incorporant noves técniques i varietats, tant pel que fa ats productes vegetals i animats obtinguts,
com ats ingredients, ets components o les práctiques per obtenir-[os.
)
Preveure
[a participació dels sectors productius- les accions per eradicar de forma
-amb
efectiva les plagues i malatties més comunes.
) Estabtir els dispositius
necessaris per a una acció preventiva
i
una resposta enérgica ats brots
epidémics.
)
Impulsar i vetllar per [a qualitat de les produccions agráries, especialment les Denominacions
d'origen i altres quatificacions, referent ben identificat i acreditat pets consumidors.
)
Potenciar ets sistemes de producció integrada
i promovent e[ consum dels seus productes.
i
l'agricultura ecológica, difonent els seus valors
) Exigir e[ compliment estricte de les normes de [a Unió Europea sobre produccions
i
transgéniques
e[ seu ús en ets productes alimentaris.
MESURES PER PROPICIAR LA MILLORA DE LES CONDICIONS DE
VIDA EN
EN
uÓn nunnl
)
Etaborar ptans de reactivació per
económica.
)
Constituir grups promotors d'actuacions públiques i privades concertades per aI desenvolupament
de cada zona.
)
Activar fapticació dels ptans de muntanya.
a les zones rurals, que permetin una major diversificació
) Fomentar [a creació
d'activitats económiques comptementáries
-indústria, artesania,
agroturisme- per a[ medi rural, adequant els requisits a les circumstdncies específiques de
cada ámbit.
) Donar suport a la indústria
agroa[imentária
i incentivar-ne
[a ubicació en e[ medi rurat.
)
Comptementar les línies d'ajuda comunitiries i impulsar [a incorporació de R+D, [a cooperació
entre empreses, [a consolidació i [a conquesta de nous mercats i [oferta de nous productes per
incrementar [a competitiütat.
)
Mantenir les indemnitzacions compensatóries per a les zones desfavorides i les línies de suport
agroambiental com a accions complementáries d'ajuda als pagesos que viuen en zones de
menor potencial productiu, que estan sotmesos a limitacions productives o ats qui convé continuar produint certs productes.
)
Crear lAgéncia Forestat de Catalunya, que agrupi els boscos de titutaritat púbtica i privada
impu[si una gestió sostenible de fespai forestat, en [a seva dob[e funció económica i socia[.
)
lJAgéncia canalitzará les ajudes
a [a gestió forestal, podrá rebre competéncies detegades
i
en
�guardes rurals
i
i
pesca continental
foresta[s.
matéria de caqa
i
gestió dels espais protegits,
i
s'hi adscriurá e[ cos de
) lJAgéncia Forestal absorbirá ['empresa prlbLica ForestaI Catalana, SA.
) Potenciar e[ Centre Tecnoldgic Forestal de Catatunya.
MEsUREs PER DEFENSAR LA GESIIó DEL MEDI NATURAL COM UN PATRIMONI
COL. LECTIU
) Promoure un Codi de Bones Práctiques Agrícoles i Ramaderes.
) La rigorosa aplicació dels requisits d'acreditació d'explotacions i
[a inscripció en els registres
'i
contaminant.
cárrega
d'eLiminació de fems purins serán garantia del controI de [a
) Elaborar ptans específics, amb els suports técnics i econdmics necessaris.
) promoure e[ desenvotupament i llapticació de noves técniques agrícoles que minimitzin l'erosió
i
[a contaminació per adobs
i
pesticides.
tal que es puguin
)
promoure programes agroambientals, seguint les directius de [a UE, per
acollir ats ajuts preüstos en aquests casos.
)
Impulsar de manera prioritiria una política forestal de prevenció d'incendis forestals.
) promoure,
a través de LAgéncia Forestal, [a disminució de La cárrega combustible dels espais
forestats.
)
en matéria de línies eléctriques, urbanitzacions, abocadors,
voreres de carreteres i ües férries, cremes de rostotls, etc.
VetLLar per les normes de seguretat
) Ús de tots ets mitjans i técniques adients en cas de foc.
) potenciar les agrupacions de defensa forestal (ADF) com a puntal
básic de [a prevenció.
)
Imputsar una [[ei de pesca continentaI que ordeni els espais de pesca i preservi [a fauna piscíco[a.
)
ELs
)
ajuntaments atorgaran les concessions en els termes municipals.
Imputsar una [[ei que regul,i [a caEa, ordeni e[ sector i fixi Les espécies, les condicions, ets
espais els problemes derivats del. ptumbisme, com també [a protecció, [a conservació i
[aprofitament de les espécies cinegétiques.
i
) Les associacions
protectores d'animats seran considerades entitats col'laboradores de
['administració 'i gaudiran deL suport necessari per a les seves actuacions.
) Elaborar els plans d'ús i
gestió dels espais protegits. Potenciar actuacions de mi[[ora en els
parcs i zones d'influéncia, per fomentar activitats económiques que es poden propiciar en e[
seu entorn.
i
les concessions, [elaboració de plans d'ús
)
Imputsar també, tenint en compte ets usos
dels rius.
)
Estabtir l,ínies d'ajuda per a les afectacions en bestiar
i
conreus de [a fauna protegida.
i
gestió
�La realitat present del sector turístic a Catalunya és ambivatent. Hi ha mottes variables de signe
positiu, entre e[[es [a prdpia magnitud de ['ofefta, que atorga marges temporats per reconduir e[s
aspectes no tan positius. Ets governs anteriors no han vo[gut identificar-l.os ni afrontar-[os, amb
un triomfalisme de xifres i récords i [a negació sistemática de quatsevo[ mena de problemes.
turisme urbá és [a gran novetat dels darrers anys (no tan sots a [a ciutat de Barcelona) i sembl.a
que está en bones condicions de créixer. E[ turisme interior i de muntanya está per sota del seu
potenciaIi dels recursos disponib[es, amb modets d'impLantació heterogenis i correctes, i excepcions
preocupants. Augmentar-ne [a rendibilitat, mo[t condicionada per l'estacionalitat, requereix
E[
productes més etaborats
i
processos de comercial.ització més segmentats
i
especialitzats.
A [a costa (eL
70olo del total del sector), hi ha una duatitat indestriabl.e de segments d'oferta
qualificats, competitius i amb [a ctienteta mol.t fidetitzada, enfront d'altres segments abocats a [a
degradació dels serveis, a [a substitució permanent de clients amb poder adquisitiu que baixa i a
uns preus relatius descendents que afecten [a rendibil.itat gl.obaL.
turístics no premien suficientment [esforE dels segments que aposten per [a quatitat.
ininterrompuda de bones conjuntures fa que e[ procés de selecció sigui
mott lent i que ets segments poc quatificats obtinguin amb relativa facititat bons comptes
d'explotació, dada pefectament compatible amb una eventual rendibiLitat gLobal. decreixent.
E[s mercats
PerÓ [a successió gairebé
lJesforg per [a gualitat requereix professionats amb una formació iddnia
i una "cultura turística"
mott especiatitzada. S'han de superar les mancances de [actual sistema de formació técnica i
professiona[, tot i [a seva miltora recent. La incorporació deLs estudis técnics a les universitats
s'ha de consolidar
i
reüsar.
La competéncia en preus és cada cop més
sent més intens en paiios menys
dificit, perqué e[ creixement de La oferta continuará
desenvolupats, i per tant, s'ha de competir en producte, amb [a
qualitat com a factor essenciaI i [a necessitat d'una ofefta important d'atractius paisatgístics i
cultura[s del territori, que requereixen un gran esforq d'informació. factivitat tuística té tendéncia
a degradar o consumir els recursos que [a fan possible, de manera que, a més d'un compromís
étic, [a sostenibititat és un valor económic tangibte.
i
E[ Govern de CiU no ha sabut optimitzar els esforgos dels agents púbtics privats per a [a
promoció turísüca, que s'ha de basar en [a divulgació de[s processos de qual.itat i sostenibilitat,
i
les especificacions sobre els productes Les garanties i respecte ats drets dets turistes com a
consumidors. La Unió Europea ha desenvolupat poca poLítica de turisme, i aquest és un dets pocs
sectors econdmics on hi ha oportunitats d'exercir un lideratge efectiu, no en e[ sentit de comptar
qui té més turistes, sinó d'impulsar potítiques de qualitat.
�OBJECTIUS
O Crear informació de base sobre el sector turístic.
O Formació técnica i professional del sector i
reforqament dets estudis superiors de turisme.
O
qualitat el factor diferencial del sector
turístic catali.
Fer de ta
O 0ferir un turisme sostenible.
O Singularitzar I'oferta turistica.
O Promocionar estratégicament e[ turisme.
O Liderar tes polítiques turístiques europees.
MESURES
) promoure [a creació d'un sistema d'informació de base sobre l'actiütat turísüca.
) Reordenar [a formació dels professionats del sector, amb currícutums formatius específics.
)
sobre
Continuar imputsant processos d'autoregutació a través de plans de zones o subsectors
estándards mínims.
)
Endegar un pla de miltora dels serveis púbtics.
)
aI sector, a
Sens.ibiLitzar e[ sector per eradicar [oferta sense quatitat. Introduir transparéncia
consumidors.
a
com
partir de [a informació i [a defensa dels turistes
)
capacitat de
Condicionar e[ creixement turístic a [a capacitat de reeursos (aigua, espais ütats,
les instal.lacions i serveis).
promoure l'esponjament de [a densitat i mittorar [a funcionalitat dels espais o nuclis amb gran
)
concentració, amb [amortitzaciÓ de places, si ca[.
�UN GOVERN
I UNES INSTITUCIONS
MES PROPERES
ALS CIUTADANS
Les institucions de l'autogovern han permés [a recuperació de La personatitat de Catatunya, peró
e[ pas dels anys i fevotució política i social han posat de manifest [a necessitat d'introduir
reformes i millores en e[ seu funcionament. E[ Govern de [a Generatitat, e[ Parlament, LAdministració
púbtica, ets poders [ocats, [a Justícia i els mitjans de comunicació públ.ics han d'accentuar [a seva
proximitat als ciutadans
i
e[s seus probtemes.
La política i les institucions representatives han de ser üstes com instruments d'organització de
[a conüvéncia en [[ibertat i de solució dets probl.emes de [a societat, sobre [a base dets principis
constitucionals i de valors com [a integritat, [a participació democrática i l'interés púbLic. proposem
una série de reformes que afecten les relacions entre les institucions
i-___FER
I 6.1.
I
I
i
la ciutadania.
.
UNA GENERALITAT MES PROPE A A LES CIUTADANES
ELS CIUTADANS
vint anys de funcionament de les institucions autonómiques, estem en condicions de
fer-ne un balang que, sens dubte, ha de valorar els seus éxits, perd que també ha de detectar les
seves mancances, amb e[ propósit de corregir-tes per continuar avanEant cap a una democrácia
Després de
més ciutadana.
té encara importants deficiéncies, pel que fa a [a proximitat amb
ciutadans, que se senten satisfets amb fexisténcia de les institucions de [a
Generalitat (Partament, Presidéncia i ConseLL Executiu), peró sense attra possibilitat d'inftuéncia
E[ nostre sistema institucionaI
les ciutadanes
i
�que e[ vot periódic a
La l.l.ista
electoral d'un partit o coatició en les eleccions a[ Parlament de
Cata[unya.
pel que fa als poders locals, que són ets més próxims i accessibles a [a gent, ets succesius governs
segon ordre.
¿e CIU a [a GeneraLitat el.s han deixat de banda, tractant-los com institucions de
als
Aquesta actitud ha üolentat sovint fautonomia locat, ha escatimat recursos i competéncies
ajuntaments i ha impedit crear una cu[tura sóLida de co[.[aboració
les i nstitucions representatives.
i
il.eiattat democrática entre
Les seves decisions
Fins ara, e[ Govern de [a General.itat ha estat subjecte a poc control extern.
i
[actuació de [a administració autondmica no han estat prou transparents'
potents i efectius per aI controI del
Ca[ establir, doncs, instruments potítics i técnics que siguin
üngut un paper
Govern. E[ parlament, controlat durant 15 anys per [a majoria absotuta de CiU, ha
del
mott inferior a[ de les seves possibititats com espai principaL de debat polític, de control
Consell Executiu i d'elaboració de potítiques estratégiques'
[a manca
La potitització partidista de l'administració de [a General.itat és conseqüéncia de
possibilitat
[a
d,instruments de controt, i per aixó és una administració poc eficient. S'ha desaprofitat
burocrátic
de crear una administració moderna; ben a[ contrari, s'ha acabat copiant e[ model
demandes
les
a
funcionament
seu
e[
adaptar
trad.icional. de fadministració públ.ica espanyola. Ca[
de
qualitat
i
capacitat
d,una societat dinámica, que exigeix a [a seva administració eficiéncia,
les notes
resposta. Modern.itat, quatitat, professionalitat i ética de servei públ.ic haurien de ser
distintives d'una administració renovada.
polítiques públiques i en els
La societat ciü1. participa poc en els processos d'etaboració de tes
en [a relació entre
processos de prestació de determinats
cot'laboració' i no
beneraLitat i les institucions de [a societat
polítiques
básiques
pas en eL dirigisme. La recerca del consens i e[
serueis.
civil
d
de país haurien de ser les eines básiques d'aquest nou estit'
programa d'innovació democráüca
A partir de l,actuaI realitat institucionaI hem de desenvolupar un
l"imitar i
que tingui com a objectiu básic ampl.iar La l.l.ibertat La participació dets ciutadans
poders públ.ics. Aquest programa ens ha de permetre una nova Generalitat més
i
i
controla1 els
propera ats ciutadans, més transparent, més descentralitzada, més eficient i de quatitat.
i les
Aquest programa de reformes ha de fomentar [a proximitat de les institucions als ciutadans
possib[e
fer
de
ciutadanes. Proximitat entre ets electors i e[s seus representants, amb [a vo[untat
participació de [a societat
una üda pol.ítica fonamentada en valors cíücs i en les possibiLitats de
de transparéncia en
l'increment
és
ciül en ei procés pol.ític. Un deLs altres elements de [a reforma
parlamentari i
lactuació dels poders púbtics. Hem d'arbitrar mecanismes de control i contrapés
paftits.
social del Consetl Executiu, amb mecanismes transparents de finanqament dets
prob[emes
La reforma que proposem es basa en l'aplicació deL principi de [a subsidiarietat. Ets
j
directament
s'han d'afrontar a[ més a prop possibLe del seu origen amb [a participació dels més
i el's
Generalitat
[a
implicats. Hem de promoure una distribució de recursos i competéncies entre
pod.r, locats
eficient
i
i
entre les administracions
de qualitat.
i
[a mateixa societat. La nova Generalitat ha de ser
�UAdministració de [a Generalitat és un element básic deL sistema institucional del país, i per
aquest motiu cal reforEar-ta des de[ punt de üsta técnic i extremar [a seva professionatització per
taI d'evitar [a confusió de les institucions amb una partit poLític o amb una ideoLogia. EL futur de
Catalunya, depén, en bona part, de [a capacitat del sistema administratiu per generar valor a
través de [a seva actuació. Ca[ exigir més rendiment, serveis de qual.itat i col.laboració amb [a
societat.
OBJECTIUS
O Acostar [es institucions a les ciutadanes
i
ciutadans.
C Donar veu i representació als residents a l'exterior.
C
Reforqar el paper del Parlament en e[ conjunt
institucional de la Generalitat.
O Augmentar la transparéncia en l'actuació dels poders
públics.
O Aplicar el principi de subsidiarietat.
O Aconseguir una Administració púbtica eficient i de
qualitat.
MESURES
) Proposar ['e[ecció directa de [a meitat dels diputats en circumscripcions
una llista, amb ['objectiu que ets electors coneguin, accedeixin
diputat que representa eI territori on viuen.
i
territorials i [a resta en
puguin votar directament el
)
Aquesta proposta será recollida en [a [[ei electora[ catalana.
)
Fins que s'aprovi aquesta [[ei, els diputats de PSC-Ciutadans pel Canü ündran l'encárrec de
representar un territori, amb una oficina oberta ats ciutadans.
) La ttei electoral
catatana establirá una circumscripció electoral per ats catalans residents
[exterior, garantint [a seva representació en e[ Parlament.
) Proposar [establiment
d'un límit máxim de dos mandats consecutius per a[ President de
Generalitat, per tal d'afavorir [a renovació política.
) Promoure una modificació de[ marc [ega[ deLs partits
interna, [a participació dels afiliats
i
a
[a
poLítics que garanteixi [a ptena democrácia
un finanqament transparent.
) Fer més accessibte
l'activitat del Partament, per mitjá de les noves tecnotogies: creació
d'un canal temátic de tetevisió i retransmissió d'a[gunes sessions i comissions per [a teteüsió
púbtica.
) Promoure
mecanismes efectius de control de [a despesa electoral del.s partits polítics, per a [a
transparéncia del seu finangament i de les campanyes electorals.
�)
instituirá [el,ecció per part del Parlament d'un Consell de Control de les despeses
electorals, amb mandat superior a La Legisl.atura, integrat per experts, amb potestat executiva
sobre els tímits de despesa electoral autoritzada.
)
partits hauran de pubticar a [a premsa ets seus comptes etectorals detaltats, immediatament
després de les eleccions.
en qui
El. president podrá nomenar un Primer Conseller del. Consetl. Executiu de [a Generalitat,
La ttei etectoral
EL
)
delegará funcions de direcció
)
i
coordinació.
Decidir [a mifl.or ubicació en e[ territori catalá de les diferents seus dels organismes de
Generalitat.
) Fer que e[ Consell Executiu es reuneixi periddicament a diverses ciutats catalanes.
) EstabLir mecanismes de contacte directe amb [a societat ciüt, per analitzar els problemes
cada
)
[a
de
territori.
de
Fer que e[ Consel[ Executiu estableixi formes de comunicació permanent amb els ciutadans,
carácter no propagandístic i basades en [ús de les noves tecnotogies, per mittorar [a informació
i
ampliar la participació.
) Instituir
mecanismes efectius de consulta parlamentária
a [a societat durant els
processos
[egislatius.
)
Modernitzar e[ debat parlamentari, perqué sigui més ágil. i üu, agilitant els trámits i terminis
grans
del procediment, potenciant e[ carácter I'egislatiu de les comissions i reseryant aI Ple ets
debats.
)
Estabtir sessions setmanals d'actualitat potítica
Govern a contestar en 24 6 48 hores.
i
La
possibititat d'efectuar preguntes urgents a[
) promoure un Parlament més fort i amb més capacitat de control sobre e[ Consell Execuüu.
) Les minoria parlamentáries ha de poder dur a terme un control efectiu de factivitat del Govern.
) Reforgar Les obligacions d'informar i comparéixer davant del Parlament corresponenb als membres
del Govern i ets atts cárrecs, com també a les autoritats i Les persones. cridades a declarar
davant les comissions d'investigació.
)
Amptiar [ñmbit de control del Parlament en e[ camp de:
. La gestió pressupostária i financera deI Consetl Executiu.
. [avaluació de [a producció normativa del Consetl Executiu.
. Uavatuació de potítiques púbtiques.
) EL parl.ament analitzará [a idoneitat dels nomenaments d'alts cárrecs més significatius.
) Crear una Administració púbtica catalana moderna i de qualitat. La nostra proposta és:
.Simptificar-ne e[ funcionament i fer-l,a més accessibl.e als ciutadans, amb [a reüsió i [a
mecanitzaci ó i nteg ra I dets processos ad mi nistrati us.
.Descentralitzar-la territoriatment desconcentrar-ta funcionalment, creant agéncies
executives amb objectius, recursos i responsabilitats ctarament definits.
.Desenvo[upar un programa integraI de formació del persona[, per millorar [a capacitat i
i
professionalitat dels em pleats públ'ics.
.posar en mana potítiques transversats
departaments.
i
millorar la coordinació
i
ta co['laboració entre
�'Contenció de [a despesa corrent a través de programes de millora de [eficiéncia
introducció de criteris de gestió gerencials.
i
amb
[a
@.
I
ELS AJUNTAMENTS: PART DEL NOSTRE AUTOGOVERN
E[ model que es proposa per a l'administració [oca[ es basa, en primer [[oc, en e[ municipi, on
radica e[ poder polític i [a representació democrática dels ciutadans i deL territori; en segons [[oc,
en les comarques, constituides a partir de [a voluntat dels municipis de mancomunar serveis
loca[s i d'exercir competéncies delegades per [a Generatitat; i, en tercer [[oc, en les regions, com
a peca clau en [a devotució de protagonisme a[ territori. Un sector [oca[ fort per poder defensar
i promoure els interessos dets territoris davant de [a resta d'administracions.
E[ model d'administració [oca[ que es proposa vol trobar un equil.ibri entre [a voluntat de mantenir
e[ mapa municipa[ actual
a expressió de les idenütats [oca[s- í [a necessitat de trobar
-com
prestació
fórmules de
dets serveis locals amb eficácia i eficiéncia, promoure e[ territori i defensar
els interessos generals.
E[s organismes locats supramunicipals
-[es
comarques
i
les
regions-
hauran de desenvolupar
un paper decisiu de suport a les actuacions que depassen les possibil.itats dels municipis, en
l'exercici de [es seves competéncies i en [a defensa dels interessos locals. Les comarques seran
organismes de natura[esa gestora i administrativa, amb un
mapa comarcal obert, si fos necessari, a crear-ne de noves. Les regions seran [ámbit d'una
administració de cooperació [oca[ i promoció i gestió del territori, per mitjá dets Consetls regionals.
E[ Govern de [a Generatitat ha d'establir retacions de col.taboració l.l.eiaL amb ets ajuntaments,
que han de veure reconegut i enfortit e[ seu paper fonamental com a prestadors de serueis als
ciutadans. des d'una posició de proximitat, en benefici de [a seva eficiéncia i capacitat d'acció
directa sobre ets problemes.
OBJECTIUS
O Enfortir e[ poder locat.
O Impulsar unes administracions locals amb major
autonomia i més competéncies i recursos.
MESURES
) Reconeixement
del principi d'autonomia local
i
apticació en sentit extens del. principi de
subsidiarietat.
)
Transferir als municipis [a gestió de competéncies de [a Generalitat, com l'ensenyament primari,
opcionatment e[ secundari, les po[ítiques ocupacionats actives i [a promoció de l.'habitatge.
�) Reconéixer els alcaldes com a representants de [a Generalitat a[ territori.
) Desenvolupar una retació Generalitat-municipis de carácter plenament institucional, etiminant
quatsevol criteri partidista.
E
I un
ADMINISTRACIó DE JUSTÍCII mÉs ¡nCIENT
I
PRoPERA
E[s ciutadans d'avui no perceben t'Administració de Justícia com un servei públ'ic eficaE que
garanteixi [a seva [[ibertat, [a seva seguretat
de fer.
i
ets seus drets de [a manera en qué ho hauria
Uexcessiva lentitud dels processos judicia[s, e[ contrast entre una justícia cara només accessibte
a una part de [a pobLació enfront d'una justícia gratuita que no garanteix un servei digne i, a més,
contribueixen a aquesta percepció d'ineficácia
i
i
independéncia de l'aparetl judicial,
manca de confianga entre [a ciutadania.
els dubtes no descartats sobre [a plena imparcialitat
Entre les causes deI manteniment d'aquesta situació, n'hi ha de tipus institucionaI i estructural
que afecten els organismes deI govern i ['administració de [a Justícia.
Consetl General del. Poder Judicial,- apareix com un poder opac, ltunyá i
E[ govern judiciat
-eL
desconegut pels ciutadans, que ignoren els noms dels seus membres els motius de [a seva
etecció p1[ P.rl..rent, davant deL qual, tampoc no són responsabtes. [actuació del Consell General
está centralitzada i al.lunyada dels territoris on es plantegen ets probtemes. La coincidéncia en
una mateixa persona de l.a presidéncia de [órgan de govern de la justÍcia amb [a presidéncia del
Tribuna[ Suprem afegeix una confusió entre dues funcions que haurien de ser incompatibles.
i
de Justícia pateix d'una secular ineficácia que genera [a desconfianEa dels ciutadans.
La duració de[s titigis s'ha de comptar per anys, i més en ets que arriben a[ Tribunal Suprem. Les
[administració
judiciats
lteis processals són deL segl.e XIX i demanen una immediata modernització, i les oficines
tenen un funcionament anacrónic, mancades de les técniques modernes de gestió. E[ personal al
jutges i magistrats- está organitzat en cossos
servei de fadministració de Justícia
-excepte
nacjonals de funcionaris, fet que dificul.ta [a seva gestió per part de les comunitats autdnomes
amb competéncies, com és e[ cas de Catatunya.
Aquesta ineficácia es fa més patent en probtemes de conüvéncia, com petits conflictes ciüls o
contravencions penats d'escassa entitat, que afecten [a vida de [a gent.
és com un greu problema no resolt, pel que fa a [a seva dependéncia
lestatut de[ Ministeri Fiscal
del Govern o del Parlament
i
a determinar qui dicta les prioritats de [a seva actiütat.
i
Les successives LLeis orgániques algunes senténcies del. Tribunal Constitucional han buidat
prácticament e[ contingut de l'Estatut dAutonomia de Catatunya en matéria de justícia. Aquest
fet afecta e[ model de construcció de l'Estat de les Autonomies, perÓ també els problemes esmentats
que pateix l,Administració de Justícia.
�A Catalunya s'han de mi[lorar les institucions penitenciáries, pel que fa a |'a seva finalitat de
servir a [a reeducació i reinserció socia[, com també els estab[iments de menors.
S'ha d'impulsar [ús del catalá a l'ámbit judicial, encan insuficient,
modernització del dret ciül catalá.
i
cutminar el.s trebaLts de
E[ principal objectiu del nou Govern de [a Generatitat és impulsar un federalisme judicial, aplicant
principis de subsidiarietat i de proximitat a[ Govern i a lAdministració de Justícia. La democratització
del govern de [a Justícia significa que ets seus membres han de ser elegits pel Parlament, amb [a
prévia presentació d'un programa de govern que pugui ser conegut i que e[ propi Parlament pugui
cessar del seu cárrec a aquetls membres que incompleixin les seves funcions. La separació de les
funcions de govern i d'administració de Justícia suposa que no coincideixi en [a mateixa persona
[a presidéncia del Consel General de[ Poder Judicial i [a del Tribunal Suprem.
S'ha de garantir que sigui efectiva [a responsabititat penal
i disciptinária detsjutges i magistrats.
La práctica ha demostrat que aquesta efectivitat és més dificit d'aconseguir quan [a sanció
disciplinária o penaI correspon ap[icar-[a a órgans integrats majoritáriament per membres de [a
carrera judiciat.
S'ha de reduir e[ temps de durada dets processos judicials i de fexecució de Les resotucions que
recaiguin en aquests processos. Per a aconseguir aquest objectiu, s'ha d'abordar [a reducció
d'instáncies processals que han de culminar dins e[ propi territori autonómic i [a reorganització
del personal i les oficines judiciats.
Una prioritat de govern será [a de garantir [a sotució del.s petits conftictes de convivéncia.
fonamentalment ets que es produeixen ats grans centres urbans. Aquests tipus de conflictes no
els soluciona [a jurisdicció ordinária, per [a qual cosa cal trobar noves fórmuLes judicial.s o
extrajudicia[s.
S'han de determinar les funcions, dependéncia i principis sota els quats ha d'actuar eL Ministeri
Fiscat, i e[ procediment per estabtir les prioritats en matéria de potítica criminat. És necessária
['aprovació d'un noL,l Estatut del Ministeri FiscaI que determini les seves funcions i com s'articu[a
[a seva dependéncia del Partament o del Govern. També s'ha d'arbitrar un procediment a[tament
paÉicipatiu per determinar les prioritats en matéria de potítica crimina[.
Ca[ garantir [a prestació del servei de justícia gratulta per a tots aquelts que acreditin que
manquen dels recursos suficients, i que aquest servei es presti dignament. Aquest objectiu és
prioritarii va molt ttigat a [a formació de[s advocats que, a través dels seus cot.legis, presten e[
servei.
Ca[ dotar a les institucions penitenciáries
-que només compleixen funcions de reclusió, amb
['ob[it de les seves finalitats constitucionals- dels mitjans necessaris per fer efectives les seves
finalitats de reeducació i reinserció sociat.
S'han de modernitzar els centres d'acollida i tractament de menors que necessiten ajuda per a [a
seva adaptació social. [atenció a infants i menors d'edat ha de ser objecte prioritari de l'acció de
govern, sobretot els afectats per mancances econdmiques, socia[s i d'integració.
�i
informació ciutadanes en e[ seguiment del funcionament de
LAdministració de Justícia. CaL fer efectiu e[ dret dels ciutadans a ser informats de tots els
assumptes que afecten ets seus drets i interessos, i fomentar [a normalització lingüística en
aquest ámbit.
Ca[ fomentar La participació
És necessari
i
urgent desenvolupar e[ Dret civil. catal.á d'acord amb les necessitats de [a societat
actua[.
OBJECTIUS
O Federalitzar i aplicar els principis de subsidiarietat i
proximitat al Govern i a l'Administració de Justicia.
C Democratitzar e[ govern de la Justícia i
separar les
seves funcions de govern de les estrictament
jurisdiccionals.
O Garantir que sigui efectiva [a responsabilitat penal
disciplinária dels jutges i magistrats.
i
C Reduir el temps de duració dels processos judicials i
de I'execució de les resolucions que recaiguin en
aquests processos.
O Garantir [a solució dels petits conflictes de
convivéncia, sobretot en els grans centres urbans.
O Determinar les funcions, dependéncia i principis
sota ets quals ha d'actuar el Ministeri Fiscal.
O Garantir [a prestació adequada
justícia gratuita.
i
digna del servei de
O Modernitzar les infraestructures penitenciáries.
Trasllat de [es presons de la ciutat de Barcelona.
Impulsar potítiques de prevenció i de reinserció
socia[. Millorar la sanitat penitenciária.
O Modernitzar els centres d'acolliment i tractament de
menofs.
O Fomentar la participació i informació ciutadanes.
O Fomentar la normalització lingüística a l'ámbit
judicial.
C Actualitzar e[ Dret Civil catalá.
�MESURES
)
Proposar que e[ Govern de ta JustÍcia sigui elegit pel Partament, d'acord amb un programa
conegut pets ciutadans, i que els seus membres siguin responsabtes davant del mateix Parlament.
)
Proposar [a separació dets cárrecs de president del Consell General del Poder Judicial i de
president del Tribunal Suprem, a fi de separar ctarament e[ govern de [a Justícia i factiütat
judiciat.
)
Promoure la federatització de [a Justícia, aplicant eI principi de proximitat, amb [a creació de [a
Comissió de JustÍcia de Catalunya, a [a qual s'atribuiran funcions de govern de [a Justícia,
própies i delegades pel Consell GeneraI del Poder Judiciat.
)
La Comissió de Justícia de Catalunya, presidida peL president deI TribunaI Superior de Justícia
de Catalunya, estaria integrada per membres vocals del Consell General del Poder Judiciat, i de
la Sata de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, una meitat, i per representants
del Partament de Catalunya, [attra.
)
[i atorga fEstatut d'Autonomia de fixar les
judicials,
per
territoria[s
dels
órgans
reduir
detimitacions
ets desplagaments i adaptar-los a [a
nova organització territorial de Catalunya.
)
Proposar que les instáncies judicia[s s'esgotin davant del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya, complint [es preüsions constitucionals, per abreujar [a duració dets processos.
)
E[ Tribunal Suprem només ha de conéixer els recursos destinats
Fer que [a Generalitat exerceixi [a competéncia que
a unificar [a doctrina
dets
tribuna[s.
)
Promoure que e[ Parlament de Catatunya proposi un de cada tres magistrats que integren e[
Tribunal Superior de JustÍcia de Cata[unya, com a mesura de federalització de [a Justícia.
)
que [a Generalitat sigui ['única institució competent per
instar [a convocatória de proves d'accés de jutges i magistrats, per eütar que hi hagi órgans
judiciats desatesos per manca de jutges.
)
Crear [a Justícia municipaI o de proximitat als grans centres urbans, per resoldre els conflictes
Fer acomptir l'Estatut dAutonomia
i
de convivéncia.
i
)
per
Crear e[ Consell Territorial de Justícia de Catatunya ets consells regionals
-integrats
representants de les administracions locals, de les organitzacions empresaria[s i de treba[[adors,
de veTns, de consumidors, dels col.legis professionals i d'attres-, com a mesura de participació
ciutadana. de seguiment de [administració de Justícia i de proposta i col.laboració amb ets
órgans competents, inclós e[ Ministeri Fisca[, per determinar [a política criminat.
)
Proposar que, atesa [a seva responsabititat pena[, i per delictes comesos en l'exercici dets seus
cárrecs, els jutges i magistrats hagin de ser jutjats per un Tribunal amb Jurat, a fi de garantir
que no prevatguin ets interessos corporatius.
)
Proposar que els recursos contra els acords del govern de [a Justícia que sancionin jutges i
magistrats per raons disciplináries els hagi de resotdre o bé una Comissió del Partament creada
a aquests efectes, o bé e[ Tribunal Constitucionat, a fi d'evitar sospites d'interessos corporatius.
)
Proposar que e[ personal aI servei de l'Administració de Justícia (excepte jutges
depengui de [a Generalitat, per raons estatutáries, de proximitat i eficácia.
) La Generalitat
i
magistrats)
ha d'administrar, per tes mateixes raons, els recursos materials destinats
l'admin'istració de Justícia a Catalunya.
a
�)
Garantir [a prestació del servei de justícia gratuita de [a manera més digna, mitjangant e[ seu
controI per part de [a General.itat i amb [a garantia d'una formació adequada i d'una retribució
digna dets professionals.
)
Garantir que els professionals i advocats que col.taboren amb lAdministració de Justícia tindran
una formació adequada préüa a [exercici professional, per a millor garantia del dret de [a
defensa.
)
0rganitzar les oficines judiciaLs amb lestécniques modernes de gestió, mitjanEant [a creació de
figures gerencials, [a total informatització i [a creació de serveis comuns.
una Oficina dAtenció a[ Ciutadá, a fi de conéixer
sumarial, [a situaciÓ i darreres actuacions dels
e[
secret
en tot moment, si no s'ha decretat
assumptes en qué e[ ciutadá és part.
) Crear ats serveis comuns deLs drgans judiciats
)
Mil,l.orar e[ funcionament de [es
de reeducació
i
institucions penitenciáries, amb l'aplicació de técniques modernes
rehabiLitació.
)
Protegir els menors i util.itzar per a [a seva adaptació social técniques que eviün faittament i
['internament en centres quasi-penitenciaris.
)
Establ.ir normes que ob[iguin a tladaptació comprensib[e de[ [[enguatge
jurídic, com s'ha fet
a
jurisprudéncia com
a
Anglaterra.
)
Establ.ir mesures de foment de l.'ris del catalá, amb [a traducció de
primera mesura.
)
Posar al. dia el. Dret CiüL de Catatunya
i
tota
promoure [a cetebració del
[a
II Congrés Jurídic
Catalá.
6.4.
PER
UIA
REFoRMA
A F0NS
DEL SISTEMA AUDIoVISUAL
CATALA
sewei púbtic de La rádio i La tel.eüsió es veu fortament afectat pels avengos tecnotógics, com
La digitatització o [a utitjtzació de tecnologies no hertzianes, que deixen sense sentit [a tradicional justificació deL sector púbtic com a resultat de [a Limitació de l'espai radioeléctric. En segon
[[oc, Europa ha passat d'un sistema de monopoti púbtic de [a radiodifusió a un model dual de
concurréncia de mitjans púbtics i privats. E[ reconeixement del paper cada cop més decisiu de les
rádios i les tel.eüsions en [a cultura de masses i en ets processos d'informació i de cohesió de [es
societats és un tercer factor que justifica [a necessitat de revisar les formes ügents de [a rádio i
E[
[a teteüsió púbtiques com a serveis púbtics.
han de ser mitjans per a tots e[s pribtics, en coheréncia amb les funcions de
promoció del. debat democrátic i de foment de [a formac'ió i de [a cultura, tant a nive[[ locaI com
La rádio
i La tel.eüsió
general. S'ha de promoure, sobretot, una teteüsió no elitista que. a més de ser accessible a
tothom (d'emissió en obert, com a principi general) desplegui d'una manera equilibrada les
funcions origináries: informar, formar i entretenir.
�La teleüsió pública, com ha dit el Parlament Europeu, ha de perseguir que e[ púbtic es situT en
una posició de ciutadá i agent actiu en e[ debat poLític i no de consumidor o espectador passiu.
E[ protocol sobre e[ servei púbtic de rádio i televisió del Tractat dAmsterdam de juny del 1997
considera que <l'existéncia del sistema púbtic en els estats membres está directament retacionada
amb les necessitats democrátiques, socials i culturats de cada societat, i amb [a necessitat de
preservar e[ pturatisme deLs media>.
teleüsió púbtica, en [a seva vessant de televisió informativa, ha de promoure e[ debat democrátic
i s'ha de caracteritzar per [a independéncia de criteri i [a posició imparciat. Ets informatius de les
tetevisions púbtiques han de ser referent de quatitat i rigor per a [a totalitat del sistema teteüsiu.
La
Perqué tot aixó sigui possib[e, s'han d'estab[ir mecanismes que assegurin [a independéncia del
mitjá en relació amb els governs existents en cada moment i amb [a diversitat d'interessos
po[ítics, sociats i econdmics en joc.
tenir també una finalitat formativa, en [a gua[ [a difusió i reforEament
dets valors socials i constitucionals inspiri e[ conjunt de [a programació, a més de [a seva
cot.taboració amb e[ sistema educatiu general i l'ensenyament a distáncia.
La tetevisió púbtica ha de
La teleüsió púbtica ha de ser un etement de foment de [a cultura, tant locaI i regiona[ (tel.eüsió
de proximitat), com d'abast territorial més ampli. Ha de ser un element d'identitat i alhora
d'universalitat, tenint en compte fenómens com e[ de [a mutticutturatitat creixent en e[ nostre
continent. La televisió públ.ica també ha de prestar atenció a les diferents minories, especialment,
a les més desvalgudes.
Contráriament aI que ha estat La lógica del monopo[i púbtic, [a tetevisió púbtica ha de promoure
[a competitivitat de [a seva programació no sobre [a base de criteris merament mercantits, sinó de
quatitat. La televisió púbtica ha de potenciar l'aportació de creadors de programes i ser present
en els processos de canü i mitlora tecnotógica que tenen [[oc en aquest sector.
La finatitat principal de [a tetevisió púbtica és assegurar una opinió púbtica democrática i madura. E[ fet que les cadenes privades, sotmeses a [a lógica comercial, no sempre poden assegurar
aquesta funció per a tothom reforqa [a importáncia de [a necessitat i [a funció dels mitjans
púb[ics com a garantia per a[ sistema democrátic. Ca[ recordar, altrament, les obligacions púb[iques
que tenen contretes els mitjans privats. La seva condició d'empreses que busquen un profit
econdmic no ha de ser contradictdria amb e[ respecte ats compromisos adquirits amb [accés a les
concessions d'emissió.
E[ nou Govern de [a Generalitat ha de proposar una reforma a fons del sistema
audioüsual, basada
en l'afirmació det va[or d'espai púbtic. La revotució tecnológica i, mott especiatment,
digitalització, juntament amb e[ trencament del monopotis púbtics a [ámbit audiovisual i
j
[a
[a
consotidació de mitjans privats, suposa un nou repte de legitimació del servei púbtic,
que es justifica essenciatment per [a seva missió social com a instrument de [a Ll,ibertat d'expressió
i de cohesió i equitibri democrátic.
irrupció
E[ primer objectiu de [a nova etapa de govern a Catalunya será dotar e[ servei púbtic de rádio i
televisió d'una nova legitimació que acabi amb [a seva dependéncia del Consell Executiu: enfortir
�[a independéncia dels mitjans; prioritzar La qualitat dels continguts;
a ['impuls necessari de [a indústria audioüsual i cinematográfica.
i üncular ets mitjans púbtics
A Catalunya s'han de produir canüs normatius importants en relació amb l'espai audioüsual. Ca[
reformar, primer, ta Ltei de creació de [a Corporació Catalana de Rádio i Teleüsió, i, després,
reformar [a més recent Ll,ei det Consell Audioüsual de Catalunya, en [a línia de convertir-lo en
[autoritat regutadora de [espai audioüsual catalá.
i assegurar ljestabititat dels mitjans públ.ics és necessari un model
púbtic
de Rádio i Teleüsió d'Espanya supera actualment ets 700.000
[ens
finangament.
clar de
milions de pessetes de deute, i [a Corporació Catatana de Rádio i Teleüsió ets 80.000 milions,
amb uns déficits d'exptotació cada dia més grans. És un objectiu potític acordar un nou marc de
finanEament que aporti [a necessária estabil.itat a les empreses públiques de rádio i teleüsió,
amb [a preüsió d'un procés i un període de transició entre e[ model actual i e[ nou.
Per dur a terme aquest canüs
La tel.eüsió públ.ica catalana ha d'esdevenir e[ principal instrument de potenciaciÓ d'una potítica
industrial. del audioüsua[, com també d'aprofitament de [a creativitat i e[ talent dets professionats,
de cultura, ficció i entreteniment, amb una progressiva
potenciar
[a indústria audioüsual com una opció estratégica
externalització de ta producció. S'ha de
per a Catalunya, amb La participació de les productores independents, que aporten una gran
capacitat en [a creació de productes de qualitat. S'hauran de crear instruments financers idonis i
fomentar les aliances necessáries perqué es pugui accedir als grans mercats internacionals.
amb una bona oferta d'informació
i d'esports,
i
Ca[ afrontar els desafiaments de ta digitatització de les telecomunicacions dels mitjans de
comunicació, que está provocant canüs radicats en [a rádio i La teleüsió. A més de [a creixent
faciLitat per convertir-se en emissor per a tot e[ planeta, sense limitacions de poténcies o de
freqüéncies, hi ha una convergéncia empresariali professionaI dels mitjans escrits amb ets parlats
i amb ets üsuals. La interactiütat aporta una nova relació amb els consumidors d'aquests productes
comunicatius, [a personalització obLiga a una reformulació del concepte de comunicació de
masses. La fragmentació dets mitjans, fins a extrems inimaginables fins ara, combinada amb
l'aparició de mitjans globals, descriuen un moment en qué tot s'haurá de reüsar, tant des del
punt de üsta juídic com des del. de [a programació. S'ha de fer una política que permeti abordar
i
en bones condicions [a transició a ['era digitiat.
OBJECTIUS
O Legitimar de nou e[ servei públic de rádio i televisió.
O Crear un nou marc legislatiu Per a I'audiovisual.
O Estabtir el nou model de finangament dels mitjans
púbtics de comunicació.
O Adoptar una política industrial per a l'audioüsual.
O Fer una política per la transició a l'era digital.
I
�MESURES
)
i
Convertir ['actua[ Comissió de Control de [a Corporació Catalana de Rádio TeLevisió en La
Comissió Parlamentária de les Telecomunicacions, lAudioüsuaI i [a Societat del Coneixement.
) La Comissió assumirá
noves competéncies, com e[ seguiment del Consetl de L'AudioüsuaI de
polÍtiques
per a [a Societat de [a Informació i Tetecomunicacions i de Les
Catalunya, de les
polítiques audioüsuals.
)
Modificar [actual Ltei del Consell de lAudioüsual de Catatunya per transformar-to en un organisme
independent, amb capacitat i autoritat de regutació de faudiovisuaI a Catalunya.
)
Propiciar que e[ Consell de lAudiovisual de Catalunya sigui un organisme púbtic autónom, amb
personalitat jurídica diferenciada, pressupost i tresoreria propis, independéncia funcionat i
autonomia de gestió. Vettlará pel respecte als principis básics de ta programació, inctds eL deL
pluralisme potític i l'adequada preséncia de [es forces potítiques que representen els ciutadans.
) E[ Consell ha de tenir capacitat
Catalunya
)
i
i
[a seva adscripció ha de ser a[ Partament de
Modificar [a Ltei de creació de [ens de [a Corporació Catalana de Rádio i Tel.eüsió i e[ seu
Consell d'Administració per fer-lo més reduit, amb més responsabititats i competéncies.
) Ets seus membres
acreditat mérits
)
sancionadora
no pas a[ Consell Executiu.
i
seran elegits en e[ Parlament, per a un període de sis anys, després d'haver
capacitats davant [a Comissió Parlamentária.
Seran elegits pels dos tergos de [a Cambra, a proposta d'un mínim de dos grups partamentaris.
) Proposar un nou model de finanqament per a [es rádios i teleüsions púbtiques, basat en dos
ingressos diferenciats: Una part provinent dets pressupostos públics, destinada a unes
determinades emissions
i/o
programacions.
) Una altra part provinent del mercat pubticitari, restringida
a un número determinat d'espais per
dia i amb precises exclusions d'horaris.
)
Afavorir [a creació d'un mercat
i
d'una indústria de [a producció audioüsuat.
) Fer que [a indústria
audioüsual a Catatunya adquireixi [a dimensió óptima per tenir una presencia rellevant en els mercats internaciona[s de [a producció audioüsual, com objectiu estratégic.
) Potenciar e[ sector de [a indústria audiovisua[, miltorant llequitibri entre les grans productores
i les productores locats, més petites, peró de gran capacitat en [a creació de productes de
quatitat.
) Les productores
petites permetran una pluralitat de proveTdors
i acollir e[ talent
creatiu de
[a
societat cata[ana.
) Diversificació de [oferta,
)
aproximant et mitjá a un públic més ampli
i
heterogeni.
Afavorir [a creació del mitjans de comunicació d'ámbit [oca[ o descentralitzats: rádios, televisions
i mitjans que es distribueixin per Internet o per cable i que cobreixin ['ámbit de proximitat.
) Potenciar
[a cot.laboració entre aquests mitjans, ajudant a crear organismes de coordinació
que promoguin una realitat ptural.
) Facilitar que ets mitjans audiovisuals locals (rádios, teteüsions loca[s i també [a premsa escrita) facin [a transició digitat, i utilitzin [a xarxa d'Internet per potenciar [a comunicació de
proximitat.
�)
Proposar que WE produeixi [a segona cadena des del Centre de Producció de Sant CugaL com a
mesura per potenciar la indústria audioüsual a Catalunya, i perqué no es perdi el paper bipotar
(Barcelona-Madrid) de [a teleüsió a Espanya.
�7.
cATALUNYA
r EL móru
l-^
I t.t.
I CATALUNYA I
EUROPA
La Catalunya actual és profundament diferent de [a que e[ 1986 entrava, amb Espanya, a les
Comunitats Europees. Avui, des de Catatunya es üatja pels estats comunitaris sense tenir [a
impressió que sortim del país. Ets estudiants universitaris fan servir programes europeus d'intercanü
amb [a mateixa naturalitat amb qué ets ajuntaments reben fons per a infraestructures i ocupació.
La frontera amb Franga ha desaparegut com a tat, existeix l.l.ibertat de circutació tes pIME
tracten habitualment amb empreses d'altres estats.
i
Des de Catalunya podem sentir-nos realment
part d'un espai geográfic comercial, econdmic i
cultural, on les fronteres dels estats juguen un paper secundari, i on retrobem una vocació
europea, mediterránia- de l[arga tradició, i també amb un gran futur. Per a[ nostre pte
desenvolupament, necessitem aquesta Europa que ha esdeüngut e[ nostre marc institucional;
alhora que a Europa s'endeguen processos de descentratització, de devolució de poder, de
recuperació del territori i les identitats, on Catatunya té molt a dir: també Europa necessita
Cata[unya.
Han estat uns anys en qué e[ Govern de CiU ha
tingut davant seu un dobl.e repte: d'una banda, e[
Catalunya en l'imbit institucional comunitari-; i, de [a[tra, e[ repte de
-inserir
[a globatització
Catalunya a [exterior en termes potítics, comercials i culturats-.
-projectar
primer
Responent a[
repte, et Govern de CiU ha creat. entre d'attres instruments, e[ Patronat
Catalá pro Europa, i les iniciatives de cooperació transfronterera endegades amb altres regions
repte europeu
�europees. Per a[ segon, ha iniciat una activitat de projecció exterior amb [obertura de centres de
promoció comercial i cultural a diversos paisos.
perqué calia
Ha estat una etapa on Les forces pol.ítiques catatanes han Limitat les seves crítiques,
assentar
i
afirmar aquestes actiütats davant d'un Estat soünt recelós.
Si en fem un balanE, veiem que en un i altre camp d'actiütat els de CiU han estat llastrats per
problemes sembtants: [a manca d'ambició i, de vegades, un cert ctientelisme, i fins i tot un grau
de sectarisme que, en [ámbit europeu, han fet que els fons i les subvencions s'hagin convertit en
un regal que administra e[ Govern autÓnom.
S'han deixat perdre oportunitats d'inversió en árees com [a recerca aplicada a [a indústria, [a
protecció enfront del.s incendis. e[ medi ambient, e[ Fons Social i els Fons Regional europeus, o
ies estructures agrícoles: és a dir, que e[ país es beneficiés plenament de les oportunitats europees.
S'ha deixat passar ['ocasió, per exempte, d'enfoftir el, Comité de les Regions com a cambra representativa del territori de [a Unió.
identitari, ha estat insuficient
p.t qul fa a afavorir [a internacionatització de [economia catalana o, més en generat, arribar altá
on no arriba [a iniciaüva de [a societat ciü|.. E[ seu funcionament, dominat per [a protecció d'uns
interessos clientetars massa determinats, ha estat poc transparent i escassament consensuaU no
ara
només amb les forces potítiques, sinó tampoc amb altres institucions púbtiques
La projecció exterior del Govern de CiU, centrada en e[ simbolisme
-com
ajuntaments'i diputacions- ni amb els sectors que defensen interessos generals, com ara cambres
de comerq o associacions professionats.
projecció exterior del Govern de CiU ha estat e[fet d'intentar
defensar una identitat exclusiva, que pensa que es fa forta com més exclou els altres. Així, ha
endegat a Europa una batalla sistemática contra els governs [oca[s, alhora que a [estranger ha
pretés presentar-se com un succedani de govern estatal, sense saber trobar un camí diferent a[
d'emutar [a vetta dipLomácia dels estats, i provant de confondre sobre [a seva auténtica naturalesa.
Ara bé, potser l'error més greu en
La
arribat e[ moment d'aprofitar a[ máxim aquestes oportunitats que es multipliquen i de tenir un
nou Govern de [a General.itat que sápiga aprofitar aquestes oportunitats.
Ha
polític, económic- de Catalunya passa ineütablement
per enfortir [a seva preséncia tant a Europa com a[ món. I no només de manera testimoniat: igual
Més que mai, e[ desenvolupament
-socia[,
que les empreses han de cercar nous mercats, les regions europees han de relacionar-se amb e[
seu entorn geográfic i perseguir els seus objectius més entlá de les seves fronteres.
En un moment on e[
territori constitueix un contrapés fonamental a [Europa de [a moneda única,
els estats no són ja el.s únics actors internacionals: municipis i regions guanyen veu. Per aixd,
Catalunya té mott per aportar a Europa i a[ món: e[ seu model, basat en una conüvéncia social
harmdnica i una identitat forta; una unitat ciü|. que troba e[ seu encaix a Espanya i a Europa. És
primordial. per a [a nova Generalitat presentar-se com un govern regional que basa [a seva legitimitat
en [a realitat deLs governs tocal.s del. seu territori, en [a seva vocaciÓ federal amb [a resta
d'autonomies i e[ Govern d'EsPanYa.
i
�S'ha d'atorgar a les qüesüons europees i internacionats [a importáncia que mereixen; fer més
esforqos per informar-ne i promoure'n e[ debat i [a reflexió socials.
S'ha de saber potenciar tant eI debat parlamentari com [a concertació
postures
i
i et diáteg a ['hora de cercar
perseguir polítiques.
E[ nou Govern de [a Generatitat tindrá com un objectiu principaL desenvolupar [a integració a
Europa, potenciar e[ debat europeu, amb e[ Parlament de Catatunya en primer [[oc, i estimular a[
máxim [a inserció, [a preséncia i l'activitat de tots e[s sectors socia[s en les qüestions europees i
internacionals.
imperatiu impulsar el. debat i [a reflexió púbtica sobre les qüestions europees. Ca[, més enLl.á de
postures partidistes, formar una postura catalana, una agenda comuna envers els temes de [a
Unió que són d'importáncia fonamental per a Catalunya, i gue margui [a manera com tant e[
Govern de [a Generalitat com attres organismes públics, com també ets representants potítics
És
catalans. es retacionaran amb La Unió.
OBJECTIUS
O Impulsar la integració a Europa i potenciar el debat
europeu, amb el Parlament de Catalunya en primer
lloq estimulant al máxim [a inserció, la preséncia i
l'actiütat de tots els sectors socials en les güestions
eutopees i internacionals.
C Participar a[ mexim en la formació de les polítiques
comuniteries i fer ús pte dels instruments de qué
disposem per tal d'influir en la fedenlització
d'Europa
i contribuir a orientar-la
cap a la
Mediterránia.
O Encarar les polítiques comunitiries que es gestionen
des del país com una oportunitat que cal aprofitar
amb ambició, treure'n e[ máxim rendiment i liderar
la seva posada en práctica a[ país.
O Desenvolupar polítiques actives en les zones
d'interés estratégic per a Catalunya.
C Dotar Catalunya d'una projecció exterior moderna i
positiva.
�MESURES PER IMPULsAR LA INTEGRACIÓ
A
EUROPA
I
POTENCIAR EL DEBAT
EUROPEU
) Consagrar un debat anual del Parlament de Catalunya als afers europeus i tes retacions entre
Catatunya i [a Unió Europea que, a més de servir per a [a creació de grans punts de consens,
permetrá un coneixement més exacte per part dels ciutadans sobre les diferents postures
potítiques, i mi[[orar així ets nivelts d'informació i debat púbtics.
)
Retran comptes a[ Partament organismes que, tot i que reben fons dels Pressupostos Generals
de [a Generalitat, han estat fins ara massa opacs partidistes, com e[ Patronat Catatá pro
Europa, tllnsütut Catal,á de La Mediterránia o e[ Consorci de Promoció Comercia[ de Catalunya.
)
Dotar de carácter institucional les re[acions entre e[ Parlament i ets diputats catatans a[ Par[ament
Europeu.
i
) Crear una oficina de representació permanent de Catatunya
Comunitáries, com ja
han fet
tots
els Ltinder alemanys
davant de les Institucions
comencen a tenir [a majoria
i austríacs, i
de les comunitats autÓnomes espanyotes.
)
pro Europa recuperi e[ seu paper fundacional i atorgar-li un rol
central, que implicará a fons Les institucions ciüls i polítiques que ja en formen part. per
Fer que
e[ Patronat
Catal.á
convertir-to en un gran instrument, a[ servei de [a societat catatana, per crear opinió, informar
i
)
actuar en les qüestions europees.
Treure e[ Patronat de l'anquilosament i [a rutina que [i han
correspon, i corregir a fons e[ seu funcionament ctientelista
fet perdre e[ protagonisme que [i
i
els seus serveis obsolets.
)
Fer que ets joves catalans que es beneficien de programes europeus d'estudi
comencin a constituir [a base de [a nova Europa sense fronteres.
)
Ca[ reforgar aquesta tendéncia
reatitat
i
i
les oportunitats de [a
estendre-ta a altres joves
i
i
d'intercanü
sectors socials, que no coneixen [a
UE.
) E[ Patronat Catal,á Pro Europa ha de fomentar i intensificar [a formació en temes europeus.
) Portar a les escoles [a formació sobre temes europeus i crear assignatures i programes específics.
) Promoure La mobititat de les persones, especialment dels joves, a[ territori europeu, des del
coneixement, e[ respecte, [a confianga
MESURES PER PARTICIPAR
i l'amistat .
AL MAXIM EN LA FORMACIÓ DE LES POLÍIIQUES
COMUNITARIES
)
Promoure que les comunitats autónomes puguin fer arribar [a seva veu ats Consetls de Ministres
europeus, ja que La participació actual. a través de les Conferéncies sectorials és insuficient. (Hi
ha matéries sobre les quats Catatunya té totes les competéncies, com fagricultura, que són
negociades només pets ministres dels estats reunits a[ Consetl.
)
Fer una proposta clara d'articulació de les postures de les comunitats autÓnomes dins de [a
delegació espanyota a[ Consell de [a Unió.
)
Senat será fórgan per sumar les attres comunitats a [a defensa d'aquest objectiu, amb una
estatutáriacol.taboració real i [[eia[, [a confianga recíproca i La l.Leialtat constitucional
amb qué funcionen els Liinder atemanys.
El.
-i
I
�)
Promoure e[ Comité de les Regions de [a UE
i meystingut per ['actua[ Govern catatá-ignorat
principi
instrument
com
fonamental del
de subsidiarietat, per aportar [a veu de les regions i les
ciutats a[ procés comunitari d'adopció de decisions, i per impulsar [a descentralització europea
i
[a proximitat a[ ciutadá.
)
Promoure, tant en fámbit de Catatunya i Espanya com en [europeu, e[ reconeixement de [a
funció innovadora deI Comité de les Regions, tot vincutant-hi Les a[tres institucions i entitats
de Catalunya.
)
Proposar que s'atorgui a[ Comité [a possibilitat de recurs davant e[ Tribunal de Justícia de [es
Comunitats Europees en casos de violació del principi de subsidiarietat.
)
Enfortir [a representació institucional de Catalunya a [a UE el. contacte entre els seus
representants i electes, per ser més efectius i actuar coordinadament en les qüestions d'interés
especial per a[ país.
)
Fer sentir una veu única
i
i forta de Catatunya davant [a reforma institucional europea, que ha
de
significar [a descentralització i federalització de [a Unió.
) Influir
perqué Catalunya impulsi, des d'Europa, una reforma institucional que converteixi [a
en un espai po[ític descentralitzat, fort i responsab[e.
UE
) Inftuir perqué La UE miri cap a [a Mediterránia, d'acord amb els interessos comuns en les
retacions amb e[ Magrib, e[ Mashrek i l'Orient Mitjá.
)
Creació d'una área de lliure comerq, com un mitjá que afavoreixi t'estabilitat a ['área
consolidació de sistemes democrátics.
i [a creació
i
MESURES PER TREURE EL MAXIM RENDIMENT DE LES POLÍTIQUES
COMUNITARIES
) Proposar mittorar e[ control democrátic dels fons europeus i
apticant [a transparéncia a [a seva convocatdria
i
[a participació dets ciutadans,
selecció.
) Crear mecanismes d'avaluació de ['ús i del rendiment dels fons. a [abast det púbtic.
) Garantir e[ control parlamentari, sobretot els fons, [a seva assignació, utilització i comptiment
d'objectius.
)
)
Aplicar e[s principis de subsidiaretat, proximitat i cooperació a [a gestió dels fons.
i
Crear un consorci perqué els ajuntaments, els consetls comarcals, les diputacions els
representants dets interlocutors sociats participin en [a implementació dels programes cofinanqats
pels fons estructurals.
) Fomentar [a coordinació amb els organismes
locals per unificar criteris, fer propostes i dur a
terme accions coordinades, gue potenciin ['autonomia [oca[ en ets recursos europeus desünats
a [a promoció económica i [a creació d'ocupació.
)
Impulsar un acord a nivell d'estat perqué es doti [a gestió dels fons d'una manera estable i
descentratitzada, no subjecta, com fins ara, a acords conjunturats o arbitraris.
)
Aprofitar a[ máxim les oportunitats comunitáries. [addicionatitat és un principi básic dels ajuts
europeus, que assegura que les seves aportacions no es faran servir per substituir despeses
ordináries.
�que, només entre e[ 1993 i e[ 1998, i en e[ sector
agrari, ha perdut44.692 mitions de pessetes de subvencions comunitáries per no haver cofinangat
projectes.
) Corregir [a negl.igéncia del Govern anterior
) Treure Catatunya de [a cua d'Europa en llapticació de programes fonamentats, com l'agroambiental.
) Aprofitar les oportunitats comunitáries, en concertació estreta amb els sectors afectats, amb
un projecte de desenvolupament democrátic i participatiu, avanEat en l'aspecte econÓmic i
sensible en e[ social.
)
Aprofitar totes les oportunitats que obre e[ V Programa Marc d'investigació
tecno[ógic.
i
desenvolupament
) Contribuir a [esforg de creació de recerca europea, en noves tecnologies i ciéncies socials.
) Imputsar l'adaptació de les universitats i dels centres de recerca a aquest nou marc, i exptotarne totes Les possibilitats d'intercanü, col'taboració
i
recerca conjunta.
) Compromís
d'aprofitar totes les eines que facilitin a les universitats faccés a fespai europeu de
coneixement. Potenciar [a participació de les entitats catalanes en projectes i accions comunitaris
relatius a [a Societat de [a Informació.
MESURES PER DESENVOLUPAR POÚNQUES ACTIVES EN LES ZONES D'INTERÉS
ESTRATEGIC PER
A CATALUNYA
)
Fer de [Europa unida [espai fonamentaL de projecció catalana en relació amb [a Catalunya nord,
fent del Pirineu una crui[[a, no pas una frontera.
)
Potenciar [euroregió Catalunya. Llenguadoc-Rosselló i Midi-Pyrénées, com també [a Comunitat
de Trebal.l. del.s Pirineus, i posar en comú mitjans técnics i materials en tecnologia, cultura,
turisme i, molt especialment, infraestructures, transports i recursos naturals.
)
Impulsar els aspectes pol.ítics de [a cooperació entre governs regionals i anar molt més en[[á de
La simpte concertació per a ['accés als fons estructura[s.
)
Fer de Cata[unya
)
Imputsar e[ reltanqament de La potíüca mediterránia de [a UE, gue va comengar amb [a Conferéncia
de Barcelona el 1995 i que va ser abandonat poc després pel Govern catalá.
)
Promoció de
)
)
)
[eix de l'espai euromediterrani.
[actiütat económica i comercial, estretament
tl.igada a les polítiques actives en
i
matéria de cooperació, diál.eg culturat, foment de [a societat ciüL i [a democrácia, de [a
co[.laboració en matéria d'educació i investigació, que promoguin t'estabititat de [a regió.
Afirmar [a Meditenánia com un espai d'intercanü humá, de comunicació i mestissatge.
Prioritat a una política conjunta d'immigració i integració sociat.
fins ara limitat a funcions propagandístiqes, será e[ centre
d'aquest gran projecte; será reformat, obert a [a societat i dotat de recursos de direcció per a
aquests objectius ambiciosos.
Ulnstitut
CataLá de La Mediterránia,
Proposta de desenvolupar un plantejament estratégic perqué Catalunya sigui a[ costat dels
pai'sos que s'incorporen a [a UE, en un tripLe sentit cooperació cultural, centrada en [a paficipació
en programes comunitaris i en els contactes civils; económica, amb [a instal.lació de centres
de promoció comercial i assisténcia técnica; política, amb suport a les transicions a [a
descentralització de ['Estat.
i
I
i
�)
Potenciar els ports de Barcelona i Tarragona com a porta d'entrada a [a UE per a[ tráfic proünent
de [Est.
)
comerciats, culturats, polítics- i ets ünctes persona[s
familiars amb América Llatina, amb l'avantatge de [a comunicació en casteltá.
ReforEar els intercanüs
) Atribuii importáncia
)
-técnics,
i
a [a preséncia i compromís de [a societat catalana a América LLatina.
Donar suport a [es xarxes de relació amb [a creació d'un centre d'informació per a América
Llatina, que assessori les associacions, universitats, empreses... que volen trobar i seleccionar
interlocutors a [a regió.
MESURES PER DOTAR CATATUNYA D'UNA PROJECCIÓ EXTERIOR MODERNA
I
POSITIVA
)
Difondre e[ model polític de Catalunya a[ si de ta Unió Europea, amb [a idea d'una societat amb
un component identitari fort que conüu unida
i
troba e[ seu encaix a Espanya
i
a [a Unió
Europea.
)
Promoció de [a dip[omácia locaI per a [a solució dets conflictes: ['impuls a un diáleg civi[, amb
la creació de xarxes d'intercanü d'experiéncies entre municipis i regions, que, altá on tenen
dificultats per arribar els estats, fomenti [a confianga i assenti les bases de [a pau.
[a xarxa internacional de departaments universitaris d'estudis románics i hispánics
per a crear-hi estudis cata[ans
i literatura. sistema po[ític, arquitectura, medicina,
-[[engua
disseny i altres- amb [a denominació d'origen Catalunya i no sempre en catatá, que omplin [a
curiositat i ['interés que desperta [a reatitat catatana arreu.
) Aprofitar
) Potenciar les dotacions per a [estudi de [[engües, cultures i economia orientals.
) E[aborar una política perqué e[ patrimoni cutturaI i [ingüÍstic de[s immigrants árabs, africans,
indostánics, xinesos... sigui capitalitzat també per afavorir els nostres ünctes amb els seus
paisos d'origen
) Miltorar [a preséncia catalana
als organismes internacionats, culturats i económics.
)
Assegurarem que retornen a Catalunya, en forma de licitacions, els fons destinats a [ajuda a[
desenvolupament de les organitzacions internacionals, aplicats fins ara a projectes sense prou
participació de les empreses catalanes.
)
Igualar [a taxa de retorn a [a d'altres paisos europeus.
) Fer que els instruments de promoció comercial
del Govern segueixin estratégies cooperatives,
mai competitives, amb altres iniciatives dets sectors empresarials.
) Afavorir e[ desenvolupament exterior propi de les cambres de comerg, [es associacions
d'empresaris, [a Fira de Barcetona i les associacions d'exportadors, de manera que aquestes no
se sentin encoti[[ades o menystingudes per [a gestió de [a Generalitat.
) Estimular [activitat exterior dels empresaris sense paternalismes ni competéncia directa.
) Desenvo[upar estudis especialitzats en comerg exterior i fer del Consorci de Promoció Comercial
de Catalunya o e[ Centre d'Informació i Desenvolupament Empresariat auténtics prestadors de
serveis, especiatment a les PIME, que contribueixin activament a[ procés d'internacionalització
i [a prospectiva sobre nous mercaB.
de [economia catatana
�7.2.
uNA cATALUNvA soLIoARtR, QUE cooPERA AMB
EL
DESENVOLUPAMENT MUN DIAL
Una de les característiques més preocupants de [evolució mundial durant els darrers anys són les
diferéncies, cada vegada més importants, en e[ grau de desenvolupament económic i humá que
existeixen entre els diferents pa'rtsos. La gl.obatització ha fet que els territoris en una situació de
causa de [a seva inestabilitat dependéncia potítica, tradició cuttural o
major debititat
-a
manca de recursos naturals,
vida deL seus habitants.
i
i
de vegades,
tot ptegat- pateixin un retrocés
de les condicions de
La societat catalana, que vol establir [a seva fortalesa en l'assumpció de valors compartits, com
La sotidaritat, en un Ltoc principa[, té et deure moral de traspassar aquest valor més en[[á de les
seves fronteres.
Havent mostrat sensibititat pel doLor al,ié i havent treballat i participat en campanyes de sol'idaritat
i ajut humanitari, com s'ha fet en e[ passat, es tracta de convertir ara [a solidaritati [a cooperació
internacional en un tret identitari de La nostra cultun. La sotidaritat ha de ser un projecte comú
en e[ qual han de participar, a diferents nive[[s, els indiüdus, les ONG i les insütucions.
un objectiu polític det nou Govern de [a Generalitat definir una política catalana de cooperació
per a[ desenvolupament, incrementant ets recursos económics destinats a [a cooperació internacional fins assolir e[ 0,7 del. PIB catal.á. [éxit de [a cooperació depén, en bona mesura, de
l'eficiéncia dets propis projectes de cooperació. D'aquí, també, ['objectiu de formar adequadament
És
eI personaI cooperant, mi[[orar l'eficácia dets projectes de cooperació
corresponents mecanismes d'avatuaci ó dels
resu
ltats.
OBJECTIUS
O Incrementar els recursos económics que Catalunya
aporta a la cooperació internacional fins assolir en
dues tegislatures el 0,7 del pressupost d'ingressos
corrents.
O Sensibilitzar la població i formar et personal
cooperant.
O Millorar feficiéncia dels proiectes de cooperació,
amb una millor planificació i coordinació, i amb
I'avaluació sistemitica dels resultats.
i
desenvo[upar e[s
�MESURES
)
Incrementar de manera progressiva i ptanificada ets recursos destinats a [a cooperació internaciona[. En ets propers quatre anys, passarem de [actua[ 0,08% al,0,35olo dels ingressos corrents
de [a Generalitat .
)
Incloure una partida específica anuaI per a cooperació per a[ desenvotupament en els pressupostos
de [a Generatitat, en benefici de [a transparéncia i de la seguretatjuÉdica.
)
Proposar atribuir a[ Partament de Catalunya competéncies en relació amb l'aprovació
dets ptans directors
)
i
i
control
de [a política de cooperació.
Incrementar [a coordinació entre tots els agents de [a cooperació amb plans integrats, que
posin fémfasi més en un programa que no pas un projecte. Prioritzar les economies d'escala.
) Formular programes de sensibilització i d'educació per al desenvotupament.
) Formar els cooperants, com una de les contribucions específiques i iddnies de t'imbit autonómic
i
[oca[ a [a cooperació.
)
Sensibititzar [a societat ciül catalana per afavorir i assumir programes de formació, capacitació,
enfortiment de [a democrácia, cooperació técnica municipal i creació de xarxes.
)
Promoure un codi étic en les relacions i transaccions internaciona[s que garanteixi l.'equitat
respecte pels drets humans, amb inctusió dets drets socials i económics.
i el.
) Utitització normatitzada de [a "Cláusula Sociat", amb [a introducció de mecanismes de garantia.
) Crear un banc de dades sobre projectes i ONG, per afavorir La publ.icitat, [a transparéncia i e[
i
coneixement l'autonomia de la ciutadania en relació amb projectes: dotació, avaluació i
contacte amb els diversos agents de [a cooperació.
) Estab[ir un protocoI de ['ajut humanitari i avaluar-[o.
) Proposar una [[ei cata[ana de cooperació per al desenvolupament,
cooperació
)
i tingui en compte l'especificitat de [a cooperació
que ordeni La potítica de
a catalunya.
Estabtir una Agéncia Catatana de Cooperació per coordinar les accions de cooperació, de
conformitat amb un pla director, i que compti amb una preséncia significativa dels ens locats.
) Reordenar i
crear un Consetl Catalá de Cooperació, amb funcions consultives i assessores,i
formular un pta director de cooperació, que estabLeixi les Línies directrius, amb carácter
quatrienna[, com també [a formulació de plans anuats que estabteixin els objectius, l,es prioritats
sectorials i geográfiques, els criteris i [a programació estratégica.
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Canviar és guanyar: programa de govern
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Ciutadans pel Canvi
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999
Type
The nature or genre of the resource
Llibret
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Ciutadans pel Canvi
Eleccions
Parlament de Catalunya
Catalunya
Federalisme
President de la Generalitat de Catalunya
Description
An account of the resource
121 p.
Abstract
A summary of the resource.
Programa electoral de PSC-CpC per les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Programes electorals
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2843/20011127_CATALUNYA_I_L_AUTOGOVERN_PERSPECTIVA_2008.pdf
be6e1a666261cd538694b52602320f45
PDF Text
Text
,
COMISSIO D'ESTUDI PER A
L'APROFUNDIMENT DE
L'AUTOGOVERN
I
PROPO.STA D~INFORME
lniciativa-Verds
per Catalunya
A
1•
Esquerra Republicana de Catalunya
Grup Parlamentari
•
Grupf'eriamenilari
s oclaUeto..Cluta dana pel Oanvl
�CATALUNYA I L'AUTOGOVERN: PERSPE CTIVA
2008
Sumari
I.
PRESEN TACIO
II.
LES RECOM ANACIO NS DE LA COMIS SIO
1. Actualitzar la definici6 de les competencies de la
Generalitat i del seu exercici
2. Revisar la regulaci6 de les instituci ons propies de la
Generalitat i del govern local a Catalunya
3. Refon;ar la posici6 de la General itat com a part de
l'Estat
4. Instituci onalitza r la presencia de la General itat en la
Uni6 Europea
en l'ambit de les relacions
internacionals
5. Garantir el reconeixement dels aspectes simbolics
culturals de l'Estat plurinacional
6. Establir els drets i els deures d~ls ciutadans de
Catalunya
III.
CONSID ERACIO NS FINALS
2
�I. PRESENTACIO
1. El treball de la Comissi6 ha tingut per objectiu l'avaluaci6 del rendiment
de l'autogovern i la proposta de Hnies de reforma per a millorar-lo, d'acord
amb la Resoluci6 343/VI, aprovada pel Pie del Parlament en data 14 de
novembre de 2000 (BOPC 117).
2. Es opini6 de la Comissi6 que l'equilibri assolit pel pacte que culminava
la transici6 democratica, amb renuncies per totes les parts, ha produ'it el
periode mes llarg i ha suposat significatius avenc;os en el nivell
d'autogovern de Catalunya. Tanmateix, la Comissi6 constata que no s'han
desenvolupat
estatutaris
comparegut
totes
(vegeu
davant
les
potencialitats
dels
els informes presentats
la
Comissi6).
A
textos
pels
mes,
constitucionals
experts
les
que
i
han
circumstancies
socioeconomiques, politiques, tecnologiques i culturals del darrer quart de
segle han modificat de manera substantiva el context en que Catalunya ha
d'exercir la seva capacitat politica. La intensificaci6 de les dinamiques
integradores a escala europea i mundial i en paral·lel el reforc;ament
d'identitats i solidaritats de caracter nacional i local han de ser recollides
en la proposta d'aprofundiment de l'autogovern que es fa en aquest
Informe.
3. La Comissi6 considera que la posta al dia de l'autogovern de Catalunya
es justifica tambe en la necessitat de facilitar l'elaboraci6 de les politiques
avanc;ades que el pais exigeix i que han de donar a la nostra societat mes
cohesi6, mes justicia i mes benestar. No es d'estranyar, per tant,
l'existencia de l'aspiraci6 d'una majoria social catalana a una major
capacitat d'autogovern, tal com revela el suport electoral obtingut per les
forces politiques que han proposat l'extensi6 d'aquest autogovern i tal
com es manifesta tambe en els estudis d'opini6 sobre la questi6.
4. La Comissi6 avanc;a una serie de propostes de reforma normativa,
d'actuaci6 jurisdiccional o d'iniciativa politica. Aquestes recomanacions
s'inspiren en principis com la plurinacionalitat de l'Estat, la subsidiarietat o
proximitat, l'autonomia territorial i local i la solidaritat. Aquests principis
3
�deriven dels Tractats de la Uni6 Europea, de la seva Carta de Drets
Fonamentals, de la Carta europea de l'Autonomia local, de la Constituci6
de 1978 i de l'Estatut de 1979. Amb aquestes propostes, la Comissi6
estima que poden ser corregides moltes de les carencies del sistema
actual i millorar-ne els resultats en benefici de la societat catalana.
Finalment, l'Informe de la Comissi6 conclou amb unes consideracions
sobre les mesures disponibles i el ritme d'aplicaci6 de les seves propostes.
5. L'Informe de la Comissi6 no fa referencia al sistema de financ;ament de
l'autogovern, tot i tenir una importancia decisiva quan
es tracta
d'aprofundir l'autonomia catalana. Altres iniciatives parlamentaries sobre
el tema han portat la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de
l'Autogovern a no tractar la q0esti6 del financ;ament en aquest Informe.
Per la mateixa ra6, la Comissi6 nomes ha considerat de forma somera les
questions referides a l'ordenaci6 territorial que actualment s6n objecte del
treball d'una ponencia parlamentaria especial.
6. La Comissi6 ha tingut molt en compte les aportacions que en els
darrers anys ha fet la doctrina juridico-publica sobre la materia, tant la
que s'ha elaborat entorn de l'Institut d'Estudis Autonomics, com la que
han produ"it els Departaments i Instituts de les Universitats catalanes. La
Comissi6 agraeix la contribuci6 de totes les persones que han col•laborat
amb la mateixa en el curs dels seus treballs. De manera especial, reconeix
la contribuci6 que han fet les persones que han comparegut durant les
seves reunions en qualitat d'experts i l'Informe preparat pel Lletrat de la
Comissi6. Les seves aportacions han estat de gran utilitat.
4
�II. LES RECOMANACIONS DE LA COMISSIO
Les recomanacions de la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de
l'Autogovern afecten a diversos ambits de la nostra organitzaci6 polftica.
Aquests ambits s6n exposats a continuaci6 en sis apartats, amb indicaci6
dels objectius espedfics i dels instruments jurfdics i polftics que poden
contribuir al seu assoliment.
1) Actualitzar la definici6 de les competencies de la Generalitat i del
seu exercici
2) Revisar la regulaci6 de les institucions de l,a Generalitat i del govern
local a Catalunya
3) Reforc;ar la posici6 de la Generalitat com a part de l'Estat
4) Institucionalitzar la presencia de la 'Generalitat en la Uni6 Europea i
en l'ambit,de les relacions internacionals
I
5) Garantir el reconeixement dels aspectes simbolics i culturals de
l'Estat plurinacional
6) Establir els drets i els deures dels ciutadan~ de Catqlunya
I
'.
I
1. Actualitzar la definici6 de les competencies ,de la Generalitat i
del
seu exercici
1. La Comissi6 considera que les inte'rpretacions extensives del bloc de la
constitucionalitat 1 la concepci6 expansiva de la legislaci6 basica i de les
lleis organiques han a·l terat el repartiment competencial previst en els
I
'
!
I
textos de la Constituci6 espanyola (CE) i l'Estatut d'Autonomia de
Catalunya (EAC) i han produ'it una reducci6 de les potencialitats
"
'
'
d'autogovern contingudes en els textos esmentats. Per altra part,
l'abandonament practicat pel legislador• autonomic en el desplegament
d'algunes de les seves competencies o determinades renuncies a utilitzar
la via jurisdiccional davant del Tribunal Constitucional (TC) han restringit
tambe l'exercici de l'autogovern. Es necessari, per tant, actualitzar la
definici6 de les competen<;:ies autonomiques en funci6 de l'experiencia
5
�acumulada,
sense
alterar el
caracter obert
dinamic del
model
constituciona I.
2. Mes en concret, la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de
l'Autogovern considera que ~al apuntar a q'uatre objectius, que s'han de
traduir en decisions autonomes de la Generalitat o en decisions conjuntes
de la Generalitat, i de l'Estat. Aquests objectius s6n els segOents:
a) Desplegar les competencies legislatives reconegudes en l'Estatut i que
no s6n objecte de contro'versia
b) Desplegar les competencies executives, procedint a
-
requerir de l'Estat la culminaci6 dels traspassos pendents
-
enfortir les instancies polftico-·a dminiitratives territorials mes properes
'
als ciutadans, transferint competencies i recursos de l'Estat a la
Generalitat i d'aquesta als governs locals
I
-
actiyar les competencies de la Generalitat pel que fa a l'Administraci6
'
'
de Justicia
-
adscriure
''
la
potestat
reglamentaria
plena
a
les
compet~ncies
executives
-
avam;ar en la transferencia de l'execuci6 de competencies· propies de
l'Estat a l'Administracio de la Generalitat
c) Recuperar plenament el repartiment cornpetencial Estat-Generalitat
establert a la CE i lfEAC, procedint a
-
fer efectives les previsions estatutaries n<;> realitzades (per exemple, en
materia d'administraci6 de justi,cia, demarcacions judicials, notarials i
registrals, medi ambient, gesti6 d(infrastructures d'interes general,
participaci6 de la Generalitat en entitats i empreses estatals, etc.)
-
activar· la participaci6 de la Generalitat en l'ambit de l'ordenaci6
general de i''activitat economica (CE art. 131), que emmarca les
competencies exclusives de la Generalitat en aquest camp (EAC art.
12)
6
�-
promoure la
revisi6
de l'abast de les lleis organiques en el
desenvolupament i l'exercici dels drets fonamentals i del regim
electoral general
-
promoure la revisi6 de l'abast formal i material de la legislaci6 basica
estatal, que no hauria de desbordar l'establiment de principis o regles
fonamentals
-
promoure la revisi6 de l'abast de la noci6 d'interes general com a
criteri
de
repartiment
competencial
(per exemple,
en
materia
d'infrastructures), per tal que en l'apreciaci6 de l'existencia d'aquell
interes intervingui tambe el govern autonomic
-
promoure la revisi6 de l'abast del principi de territorialitat com a lfmit
de l'exercici de competencies autonomiques, substituint la concepci6
inspirada en una desconcentraci6 administrativa per una concepci6
decidida
d'autonomia
territorial
que
simplifiqui
tambe
l'acci6
administrativa
-
promoure la revisi6 de l'abast de les competencies transversals (per
exemple, foment de l'activitat economica), per tal que ' no produeixin
una desvirtuaci6 del repartiment competencial i es converteixin en
obstacle per al disseny de polftiques efectives i eficients en determinats
sectors
d) En el mare constitucional i estatutari. procedir a l'ampliaci6 de les
competencies de la Generalitat, admetent la singularitat de la distribuci6
competencial i avanc;ant cap a convertir-la en actor principal de la
legislaci6 i execuci6 en fT1ateries ,com les segUents:
- regulaci6 de les institucions d'autogovern
I
- regim jurfdic i organitzaci6 del govern local
- organitzaci6 territorial
- manteniment de la seguretat publica i policia
- llengua
- ensenyament
- medi ambient
7
�- migracions
- cutLt ra, mitjans de comunlcaci6 i esport
- organitzaci6 de l'administraci6 de justfcia
- funci6 publica notarial i registral
- legislaci6 electoral autonomica i local i consultes populars
- foment de l'activitat economica general
3. Aquests quatre objectius impliquen actuacions diferents. En alguns
casos, l'actuaci6 se situa en l'ambit estrictament catala, per exemple,
quan es tracta d'activar una capacitat legislativa de la Generalitat encara
no exercida, tot i tenir una competencia indiscutida sobre la materia. En
altres casos, es tracta d'emprendre actuacions en l'ambit estatal, establint
acords amb el Govern ~e l'Estat, fent us de la iniciativa legislativa o
recorrent als instruments jurisdiccionals.
La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern enumera, per
tant, les actuacions relacionades amb cadascuna dels objectius anteriors i
seguint el mateix ordre.
a) Respecte del desplegament normatiu de l'Estatut, la Comissi6 d'Estudi
per a l'Aprofundimen t de l'Autogovern recomana:
-
Impulsar
la
iniciativa
legislativa
en
materies
de
competencia
reconeguda i no abordada fins ara pel Parlament catala: per exemple,
ordenaci6 de l'ensenyament, recerca, poHtica familiar, ordenaci6 del
sector industrial o regim electoral
-
Activar les previsions estatutaries no implementades en materia de
delegaci6 o gesti6 de competencies,
per exemple,
la clausula
subrogatoria en materia de just1cia o'' de gesti6 d'infrastructure s
d'interes general
8
�b) Respecte de l'assumpci6 de competencies executives, la Comissi6
d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern recomana:
-
Impulsar la intervenci6 de la Comissi6 Mixta per a completar els
traspassos pendents i, en cas de desacord en la Comissi6 Mixta, insistir
en el conflicte de competencia davant del TC o atribuint facultats en
aquest punt a un Senat reformat. Es recomana impulsar la modificaci6
de la LOTC, per tal que incorpori un procediment espedfic per a
resoldre les situacions de desacord en aquesta materia
-
Adequar progressivament l'administraci6 periferica de l'Estat al nivell
de competencies realment exercides per aquesta en l'ambit territorial
catala i promoure la unificaci6 de l'atenci6 administrativa al ciutada a
traves dels acords institucionals que corresponguin, per la via de l'art.
150.2 CE i reformant la LOFAGE (Llei 6/1997)
-
En el mare de la revisi6 de les lleis d'ordenaci6 territorial, instituir la
demarcaci6 de la vegueria com a ambit de descentralitzaci6 de la
Generalitat i de cooperaci6 municipal, promovent, quan s'escaigui, la
reforma de la legislaci6 estatal sabre regim local per al reconeixement
d'aquesta demarcaci6 per part de l'Estat
-
Exercir per part de la Generalitat la potestat reglamentaria que Ii
pertoca quan es tracti de les seves competencies executives i rec6rrer
als instruments jurisdiccionals adequats quan aquesta potestat sigui
enva"ida competencialment pel govern de l'Estat
c) Respecte de la recuperaci6 del repartiment competencial potencialment
incorporat a la CE i a l'EAC, la Comissi6 recomana:
-
Instar -mitjan~ant l'acord polftic o l'actuaci6 jurisdiccional davant del
TC-
la
recuperaci6
d'una
interpretaci6
no
expansiva
de
les
competencies estatals en la normativa basica i les lleis organiques, aixi
com de les competencies transversals (per exemple: legislaci6 sabre
RTVE, bases del reglm local, dret a l'educaci6, sistema educatiu,
comer~ minorista, sanitat, poder judicial, espais naturals)
9
�-
Impulsar, quan s'escaigui, la iniciativa legislativa del Parlarnent davant
les Corts per a reformar les lleis estatals quan puguin limitar les
potencialitats de l'autogovern
-
Instar la modificaci6 de la normativa estatal pertinent pel que fa a la
definici6 dels principis de territorialitat i interes general i establir
convenis amb altres Comunitats Autonomes (CCAA), quan els Hmits de
la territorialitat puguin significar un obstacle a l'adequada prestaci6 de
serveis i funcions de titularitat autonomica
-
Insistir en la conveniencia d'interposar recurses d'inconstitucionalitat
en cas de nova legislaci6 estatal restrictiva de la interpretaci6 de la
competencia autonomica
d) Respecte de l'ampliaci6 de competencies estatutaries, la Comissi6
recomana:
-
Incorporar a l'Estatut -mitjanc;ant la seva reforma- les competencies
sobrevingudes despres de la seva aprovaci6 (policia de transit, mitjans
de comunicaci6 publics)
-
Rec6rrer a la previ'si6 de l'art. 28 de l'EAC per tal d'impulsar l'aplicaci6
'
de l'art. 150.1 i 2 CE en materia d'ampliaci6 de competencies, per
exemple, en l'ambit de la immigraci6
-
Explorar la via de la Disposici6 Addicional Primera de la CE, que
empara i r:especta els drets histories
-
Un cop exhaurides les vies assenyalades en els apartats anteriors,
considerar l'eventualitat de la revisi6 de les disposicions estatutaries i
constitucionals en materia competencial
'
10
�2. Revisar la confiquraci6 de les institucions de la Generalitat i del
aoyern local a catalunya
1. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundim ent de l'Autogovern considera
que el rendiment de les institucions propies de la Generalitat permet ja
una avaluaci6 i justifica una proposta de revisi6 en funci6 de la seva
efectivitat i de la legitimitat adquirides durant aquests anys. Una avaluaci6
globalment positiva no pot lgnorar la necessitat de revisar alguns aspectes
de la configuraci6 d'aquestes institucions. ,De la mateixa manera, es pot
constatar la importancia del govern local, ,.que du rant aquests vint anys
d'autogover n ha fet una gran contribuci6 al desenvolup ament democratic,
economic i social, tot i les insuficiencies de la seva po~ici6 institucional i
dels recurses que se Ii han assignat. En conseqOencia, les propostes de
reforma afecten a l'Estatut i a les lleis de desplegament estatutari que
regulen institucions· com el propi Parlament, la Pre~idencia, el Consell
Executiu, l'organitzac i6 territorial, els , mitjans de co'municaci6 publics, el
Consell Consultiu o la Sindicatura de Comptes. Igualm~nt, es recomanen
actuacions pel que fa a la normativa que · afecta pis governs locals de
' 11,
Catalunya, la seva estructuria, competencies i 'recurses.
•
'
I
2. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundim ent de l'Autogovern proposa que
!
!;
aquesta revisi6 tingui en compte, entre d'altres, els criteris seguer:its:
'
I
- Incrementa r la participaci6 ciutadana en l'activitat poHtica, , tant en la
designaci6 d'organ~ representatius com en , procedjments d'intervenci 6
directa
- Reequilibrar les relacions Parlamentl!'Executiu i reforc;ar la capacitat de
I
control del Parlament sobre el Govern 1,les seves actuacions
- Fer mes efectius els mecanismes de responsabilitzaci6 publica dels
orqanismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat
11
�- Augm entar la transparencia en la gesti6 dels mitjan s de comun
icaci6
publics o dependents de concessions publiques i vetllar per la
seva
observancia del principi constitucional del pluralisme politic
-
Reforcar els governs locals i acostar a la ciutadania els centre
s
territo rials de decisi6 polftic o-adm inistra tiva, amb aplicaci6 del princip
i de
proxim itat a les relacions entre nivells territo rials, fent efectiu el princip
i
de l'auton omia local i facilita nt la simplificaci6 i la coordinaci6 de la
xarxa
admin istrativ a
3. La Comissi6 d'Estudi per a l~Aprofundiment de l'Autog overn consid
era
que la traduc ci6 d'aquests criteris s'ha d'expressar en la reform a de
lleis
auton omiqu es vigent s, especialment de la llei 3/198 2 i de les
lleis
reguladores dels organismes assessors de la Gener alitat, aixf com
en
l'elaboraci6 de noves normes legals. De manera particu lar, es recom
ana
-
Elabo rar immed iatame nt la llei electoral catalana, respec tant
els
princip is establ erts en l'EAC i institu int la Junta Electoral de Catalunya
- Incorp orar les disposicions relatives al Parlamerit contingudes a
la Llei
3/198 2 (del President, del Parlament i del Consell Executiu) a l'Esta
tut o al
Regla ment parlam entari , segons escaigui
- Reform ar el Reglament del Parlament, per a facilita r l'agilit at dels
seus
proced iments , l'efect ivitat de la seva capacitat d'impu ls i de contro
l, la
participaci6 c;iutadana i social en les seves tasques, l'expressi6
del
plurali sme politic i la p~nalitzaci6 del transf uguism e
- Elaborar una Llei del President i del Govern, en substi tuci6 de
la Llei
3/198 2, que revisi la dinamica presidencialista actual del sistem
a i
establ eixi la limitaci6 del nombr e de manda ts consecutius del Presid
ent, la
regulaci6 de la figura del Conseller Primer, la respon sabilit at
polftica
individ ual dels memb res del Govern, etc.
12
�- Establir a l'Estatut el rang de les llels institucionals basiques ( o de
desplegament estatutari) i establir el control parlamentari dels decrets
·Iegislatius
- Reformar la llei catalana 2/1995 d'iniciativa legislativa popular, facilitant
una major participaci6 de la ciuta~ania en el proces legislatiu
-
Reformar les lleis reguladores dels organismes assessors de la
Generalitat (Consell Consultiu, Sindicatura de Comptes,
Consell de
!'Audiovisual), per' tat de revisar les compe~encies, la responsabilitat
'
polftica, la designaci6 i la revocaci6 parlamentaria dels seus membres i
establir la limitaci6 dels seus .mandats
I
- Regular el regim de I'activitat dels· alts carrecs a!_ servei del Govern i de
l'Administraci6 de la Generalitat, aixf com del , personal eventual no
estructural, a traves de la fixaci6 d'inc;:ompatibilitats i de , mecanismes
I'
d'avaluaci6 de la seva idone"itat
- Assumir per part de la Generalitat i en ·e1 mare de l'ordenament actual
les
competencies
referents
a · les
consultes · populars,
els
nuclis
d'intervenci6 participativa o consells ciuta~c1ns ' i l'acces a les tecnologies
de la comunicaci6 per a 'la partic:ipaci6 pdlftica
I
- Elaborar la llei reguladora del servei public de radio i televisi6 de la
·Generalitat de Catalunya i la llei general de !'audiovisual de Catalunya
I
- Incorporar l'afirmaci6 del principi ·de proximitat (o subsidiarietat) a l'art.
'
'
5 de l'EAC, reformqr les lleis catalanes d'ordenaci6 territorial de 1987,
constituir el Consell L:ocal de Catalunya, i impulsar la reforma de la Llei de
Bases de Regim Lo.cal o el ~ecurs a I? delegaci6 prevista en l'art. 150.2 CE,
per tal d'aconseguir una ordenaci6 del govern lqcal que faclliti l'efectivitat
del principi de la seva al:ltonomia, el reeq,uilibri territorial, la cooperaci6
intermunicipal
i
la
transferencia
a
les
competencies, equipaments I recursos 'en
administracions
locals
de
polftiques (ensenyament,
, ocupaci6, habitatge, immigraci6, serveis socials) que requereixen una
maxima proximitat als ciytadans
13
�3. Reforcar la posici6 de la Generalitat com a part de l'Estat
1. Es opini6 de la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern
que cal desenvolupar alguns dels principis basics de la Constituci6 de
1978 pel que fa a l'organitzaci6 territorial de l'Estat:
-
El principi segons el qual les institucions d'autogovern de les
nacionalitats i regions s6n Estat, amb les seves conseqOencies sobre la
subrogaci6
dels
organs
estatals
per
part
de
les
institucions
autonomiques i sobre la lleialtat i solidaritat redproques entre aquestes
i les institucions estatals
-
El principi de la plurinacionalitat d'Espanya (art. 2 CE), que es pot
expressar en formes singulars en diversos camps competencials i
simbolics, en els quals la Generalitat pot tenir una posici6 diferenciada
-
El principi d'autonomia, que ha d'informar l'exercici de competencies
estatals i la configuraci6 de les seves institucions, de manera similar al
paper que te el principi constitucional del pluralisme democratic
Aquest principis s'han de traduir en la participaci6 de la Generalitat en
l'exercici de funcions estatals i, per tant, en les institucions generals que
en s6n titulars. Si aquests principis s'accepten plenament, les institucions
comunes de l'Estat faran possible que la voluntat general de l'Estat
expressi efectivament les voluntats de les comunitats que l'integren.
2. La Comissi6 creu necessari, per tant, que es facin efectius els principis
esmentats quan l'Estat configura les seves institucions i quan exerceix les
seves competencies. De manera mes espedfica, aquest objectiu implica:
-
Revisar les competencies,
la
composici6
i
l'elecci6
del
Senat,
convertint-lo en cambra de representaci6 efectiva de les CCAA i de la
seva participaci6 en la formaci6 de la voluntat estatal, i com a
expressi6 del caracter plurinacional,
d'Espanya
pluricultural
i plurilingOistic
14
�Facilitar l'exercici de la iniciativa legislativa davant les Carts Generals
per part de les Comunitats Autonomes, revisant la normativa actual
sabre aquesta tramitaci6
-
Establir la intervenci6 de la Generalitat -especialment a traves del
Senat- en la designaci6 dels membres d'institucions generals de l'Estat
(Tribunal Constitucional, Consell General del Peder Judicial, Tribunal de
Comptes, Consell Economic i Social)
-
Establir la participaci6 de la Generalitat en els tramits previs a la
designaci6 dels membres d'organismes i agencies les intervencions
dels quals afecten tot el territori espanyol (Banc d'Espanya, Agencia
Tributaria, Comissi6 Nacional del Mercat de Valors, Comissi6 del
Sistema Electric Nacional, Comissi6 del Mercat de Telecomunicacions,
Agencia de Protecci6 de Dades, Consell de RTVE, etc.)
-
Adaptar l'estructura del Peder Judicial a la naturalesa d'un Estat
compost com el que defineix la Constituci6 de 1978, atribuint a cada
Tribunal Superior de Justkia les funcions de Tribunal de Cassaci6 per
resold re en darrera instancia ,els recurses judicials iniciats en el territori
de la seva jurisdicci6, instituint la justkia municipal de pau als grans
nuclis urbans, descentralitzant les tasques d'organitzaci6 i de govern
del Peder Judicial, assegurant la intervenci6 de la Generalitat en la
fixaci6 de la planta i demarcaci6 judicial i integrant el seu personal no
judicial en la funci6 publica catalana
-
Ampliar i consolidar els mecanismes de col·laboraci6 entre les
institucions estatals i les CCAA i les CCAA entre elles, especialment pel
que fa a l'establiment de convenis i acords intercomunitaris i d'organs
permanents de col·laboraci6 interterritorial en allo que no sigui
competencia del Senat reformat
-
Reforc;ar els mecanismes de relaci6 ordinaria entre la Generalitat i
l'Estat de caracter bilateral
-
Reconeixer legalment totes les consequencies que han de derivar de la
consideraci6 del President de la Generalitat com a representant
ordinari de l'Estat a Catalunya
-
Transferir progressivament les funcions executives de l'Estat en el
territori de Catalunya a la Generalitat, per tal d'esdevenir unica
administraci6
responsable
de
les
competencies
autonomiques
i
15
�estatals, actuant en aquest darrer cas com a administradora de
tasques comuns
3. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern opina que
els objectius anteriors podran ser aconseguits mitjanc;ant el recurs a
reformes normatives d'ordre divers que s'enumeren tot seguit.
a) Pel que fa al Senat, reforma del Titol III de la CE, d'altres normes
vinculades a aquesta reforma i de l'EAC
b) Pel que fa al Peder Judicial, reforma de la LOPJ i de la Llei de Planta i
Demarcaci6 i, eventualment, activaci6 de la clausula subrogatoria
continguda a l'art. 28.2 EAC
c) Pel que fa a l'exercici de la iniciativa legislativa davant les Carts,
reforma del Titol III CE, per tal siguin preses en consideraci6 en el
Senat
d) Pel que fa a la intervenci6 en la designaci6 dels membres d'institucions
generals de l'Estat, reforma de les Lleis estatals que les regulen i del
Reglament del Senat
e) Pel que fa a les relacions entre CCAA, suprimir l'autoritzaci6 previa
sabre acords de cooperaci6 intercomunitaris que preveu l'art. 27 .1 i 2
EAC
f) Pel que fa a l'assumpci6 per part de la Generalitat de les competencies
d'execuci6 estatals a ,Catalunya, reforma de la LOFAGE
La reforma del Senat apareix com una actuaci6 indispensable per a
l'aprofundim ent de l'autogovern i per a la transformaci6 federal de l'Estat,
desplegant les virtualitats no activades de la Constituci6 de 1978. Per aixo
mateix, la Comissi6 atorga una importancia essencial a aquesta reforma.
El Senat ha de ' ser la Cambra de les Comunitats Autonomes, per tal de
poder debatre i decidir sabre les questions que se suscitin entre elles,
entre elles i el govern de l'Estat, i entre elles i el Congres dels Diputats.
D'aquesta manera, es converteix en la miller garantia per a la defensa de
la plurinacionalitat, la pluricultural itat i el plurilinguisme de l'Estat de les
Autonomies i pot abordar de forma decisiva la participaci6 de les
Comunitats Autonomes en questions com l'elaboraci6 de la legislaci6
16
�estatal, especialment quan afectl la distribuci6 territorial del poder politic,
la formaci6 de la voluntat estatal en la construcci6 europea, la designaci6
de membres d'organismes comuns de l'Estat o les decisions sobre
financ;ament autonomic i territorialitzaci6 de les inversions estatals.
La reforma del Senat i les demes reformes normatives previstes en aquest
apartat poden ser impulsades mitjanc;ant la iniciativa legislativa en el
Congres o en el Senat, basada en un acord entre formacions poHtiques
amb presencia a les Corts. Alternativament, es pot rec6rrer a la iniciativa
legislativa del Parlament de Catalunya davant les Corts Generals.
17
�4. Institucionalitzar la presencia de la Generalitat en la Uni6
Eurooea i en l'ambit de les relacions internacionals
1. Tai com s'afirma en l'apartat anterior, la Comissi6 estima que la
Generalitat es Estat i que l'Estat -en la seva configuraci6 i en les seves
actuacions- ha de ser informat pel principi d'autonomia territorial. Al
mateix temps, la Generalitat te tambe encomanada la defensa dels
interessos de Catalunya.
La Comissi6 dedueix d'aquestes dues
premisses una doble conclusi6. En primer lloc, la Generalitat ha de
participar en la formaci6 de la voluntat estatal en la UE, en organismes
internacionals i en l'ambit de les relacions internacionals, especialment
quan aquestes relacions afecten a ambits competencials reconeguts
com a propis de la Generalitat o participats per ella. En segon floe i de
la mateixa manera, la Generalitat -i les demes CCAA- han de participar
en l'aplicaci6 de les decisions adoptades per la UE i per organismes
internacionals. En aquesta doble perspectiva, s'ha d'admetre que els
mecanismes fins ara existents de col ·laboraci6 i de participaci6, tant a
nivell intern com extern, s'han mostrat del tot insuficients. De manera
particular, la integraci6 d'Espanya en la Uni6 Europea -sobrevinguda
despres de l'entrada en vigor de la CE i de l'EAC- obliga a regular
situacions no previstes en aquell moment.
2. Per tal de regular aquesta situaci6, la Comissi6 d'Estudi per a
l'Aprofundiment de l'Autogovern considera necessari aprofundir en
•
I
aquesta dimensi6 de l'autogovern, d'acord amb els criteris segOents.
a) Pel que fa a la presencia en la UE, ·
-
Institucionalitzar la partidpaci6 de la Generalitat i de les altres
CCAA en la formaci6 de la voluntat estatal en les institucions
comunitaries, especialment a traves del Senat reformat
-
Assegurar la participaci6 ordinaria de la Generalitat i de les altres
CCAA en la representaci6 espanyola davant del Consell Europeu, del
COREPER, dels Comites i dels Grups de Treball del Consell i d'altres
18
�organs
auxiliars
quan
tractin
de
materies
de
competencia
autonomica
-
Exercir per delegaci6 estatal la representaci6 espanyola en les
institucions de la UE, quan tractin de materies de competencia
autonomica, d'acord amb l'art. 203 del Tractat de la Uni6 Europea
-
Assumir de forma plena per part de la Generalitat l'execuci6 del
dret comunitari -es a dir, la seva transposici6 al dret intern- en
l'ambit de les seves competencies, tal com estableix l'art. 27.3 EAC
-
Ampliar i assegurar la intervenci6 de les CCAA en les actuacions de
l'Estat davant del TJCE quan es tracti de Ia defensa de Ies
competencies i interessos autonomics i tal com es produeix en
altres Estats compostos
-
Promoure el reconeixement de la representaci6 catalana en la
composici6 del Parlament europeu en vistes a l'horitz6 2004,
despres de l'ampliaci6 i de la Conferencia Intergovername ntal de
Berlfn
b) Pel que fa a les relacions amb orqanismes internacionals,
-
Facilitar la participaci6 de les CCAA en les relacions de l'Estat amb
el Consell d'Europa i els seus organs i, en especial, promoure Ia
cooperaci6 entre el Parlament de Catalunya
I'Assemblea
Parlamentaria def Consell d'Europa
-
Incorporar una representaci6 de la Generalitat en la delegaci6
estatal en organismes internacionals quan es tractin materies de
competencia autonomica
-
Promoure Ia presencia de la Generalitat en organismes que
accepten la participaci6 d'entitats subestatals i tenen objectius
relacionats
amb
competencies
autonomiques
(per
exemple,
UNESCO, Organitzaci6 Mundial del Turisme, etc.)
19
�c) Pel que fa a altres relacions internacionals,
-
Participar en la negociaci6 de tractats sobre materies d'interes
autonomic, d'acord amb les competencies del Senat reformat i fent
efectives les previsions de l'EAC (art. 24.4 i 5)
Establir acords internacionals amb altres entitats poHtiques
sobre materies de competencia de la Generalitat, especialment pel
que fa a la col•laboraci6 transfronterera
Impulsar la participaci6 de la Generalitat en els forums i
organitzacions internacionals, on
hi
hagi
presencia
d'entitats
politiques subestatals i facilitar la seva adhesi6 als acords i tractats
que contribueixin a la consecuci6 d'un m6n mes just i solidari
Establir la cooperaci6 amb les institucions representatives
dels territoris histories de la comunitat cultural catalana en materia
economica, cultural i de serveis en el mare de la UE
Promoure la coordinaci6 de poHtiques economiques, socials i
culturals
en
el
conjunt
dels
territoris
del
denominat
"arc
mediterrani" en el mare de la UE
3. Per assolir aquests objectius, la Comissi6 recomana, entre altres, les
mesures segOents:
-
Reformar les competencies del Senat per tal que -com a Cambra de
representaci6 territorial- incorpori de manera expressa les funcions
'
de relaci6 de les CCAA amb la UE i la participaci6 de les CCAA en la
negociaci6 de tractats internacionals que afectin materies de la seva
competencia
-
Revisar les lleis estatals que transposen directrius o executen
reglaments comunitaris a partir de competencies basiques per fer
efectiu allo que estableix l'art. 27.3 EAC, en materia de tractats i
convenis internacionals
-
Establir l'acord amb l'Estat per ampliar els suposits de participaci6
de la Generalitat en les diverses delegacions espanyoles a les
institucions de la UE i per millorar la defensa de les competencies i
interessos de la Generalitat davant del TJCE
20
�-
Revisar les disposicions de la LOREG pel que fa a les eleccions al
Parlament Europeu, per tal que -a partir de la propera reforma de
les institucions de la UE derivada de la seva ampliaci6 i en vistes a
la futura definici6 d'una legislaci6 electoral europe a- es promog ui la
representaci6 de Catalunya al Parlament Europeu
-
Fer us de !'article 27.4 EAC i, en el seu ca s, reform ar-lo per amplia r
1
les seves possibilitats en materia d'acords i tractat s de conting ut
'
academic, linguistic i cultural
-
Establir una oficina de relacions del Parlament de Catalunya amb el
Consell d'Europa
-
Establir una agencia publica de representaci6 instituc ional de la
Generalitat on ho aconsellin circumstancies de caracte r politic,
economic, cultural o d'altre tipus
21
�s. Garantir el reconeixement dels aspectes culturals i simbolics de
la plurinacionalitat de l'Estat
1. Es opini6 de la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofund iment de l'Autogovern
que el caracter plurinacional i pluricultural de l'Estat no es manifesta de
forma clara en el reconeixement i la regulaci6 dels aspectes simbolics,
culturals i comunicatius en que s'expressa l'activitat institucional de
l'Estat. La situaci6 actual es, en aquest aspecte, claramen t deficient.
Sovint, les iniciatives preses des de Catalunya no han trobat l'acollida
necessaria per a garantir aquest reconeixement.
2. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern considera,
per tant, que aquest reconeixement ha d'activar-se en alguns ambits
preferents
com
s6n
l'ambit educatiu,
cultural,
lingufstic
i
de
la
representaci6 simbolica de l'Estat. Mes en particular, el mare legal ha
d'orientar -se a
Garantir el desenvolupament de les diverses cultures d'Espanya,
tant a !'interior de l'Estat com a !'estranger
Promoure el coneixement i l'us de les seves llengues, pel que fa a
les activitats institucionals i de representaci6 simbolica
Fomentar el respecte i la valoraci6 positiva de la diversitat cultural
especialment entre els joves
3. Amb aquest objectiu, la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofund iment de
l'Autogovern proposa que l'Estat i la Generalitat adoptin les mesures
legals i polftiques necessaries per tal de
-
Incorpora r al sistema educatiu en tots els seus nivells les
materies obligatories i/o optatives que expressen la diversitat
cultural i lingufstica d'Espanya
-
Reconeixer la realitat plurilingufstica de l'Estat en la seva
denominaci6 oficial, en els registres publics, l'emissi6 de moneda
i segells, el DNI i el passaport i l'etiquetatge de productes
22
�-
Establir el requisit del coneixement d,e les llengOes cooficials per
exercir funcions administratives -incloses les judicials- en els
corresponents territoris de l'Estat
-
Establir l'us de les llengOes cooficials a Espanya en les
institucions comunes de l'Estat (Certs Generals i altres), d'acord
amb l'art. 3 CE
-
Crear un Consell de les Cultures, encarregat de dur a terme les
funcions previstes en l'art. ,149.2 CE i al qual s'aniran trar;isferint
aquestes funcions per part del govern de l'Estat
-
Condicionar les concessions administrativ!;:!S ·per a la comunicaci6
audiovisual a un compromfs d'utilitzaci6 de les diverses llengOes
estatals per part del concessiona~i
-
Fomentar per part de la Gene~alitat .l'activitat cultural
en les
,,
llengOes reconegudes a l'~AC de Catalunya
-
Aplicar la Llei de Politica LingOfstica · ' '
'
1
4. Aquests obje~tius requereixen la revisi6 de· les legislacions estatat' i
,,
autonomica i de les normatives derivades vigents que es relacionen amb
I
aquestes materies, mitjanc;ant la iniciativa legislativa del Congres o Senat
o mitjanc;ant la iniciativa legislqtiva del Parlament.
,
1
I
I~
11
I
23
�6. Establir els drets i els deures dels ciutadans de Catalunya
1. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundim ent de l'Autogovern enten que
la pertinenc;a a la nostra comunitat nacional es defineix avui pel fet de
compartir els mateixos drets i els mateixos deures, sense discriminaci6 de
cap mena. La seva identitat s'actualitza permanentm ent, d'acord amb la
voluntat dels seus ciutadans i de les seves ciutadanes. Aquests drets i
deures han de tenir el seu reconeixement en el text normatiu basic de
l'autogovern que es l'Estatut. A mes, la progressiva unificaci6 polftica i
economica de la Uni6 Europea avanc;a cap a una (mica ciutadania europea,
amb uns drets i deures comuns compartits per tots els habitants de la
Uni6, basats en els principis de llibertat i igualtat. Per aixo, la Comissi6
creu que la Generalitat haura de vetllar tant per l'efectiva aplicaci6 dels
drets de tots els ciutadans de la Uni6 residents en territori catala, com per
la preservaci6 de la identitat nacional catalana.
Per aquesta ra6, es convenient desplegar i ampliar la breu referencia que
l'Estatut (art. 8) fa als drets i deures dels ciutadans de Catalunya que es
limita a una remissi6 a la Constituci6 espanyola. Aquesta remissi6, pero,
no impedeix l'establimen t d'un cataleg propi de drets i deures. Aquest
cataleg no pot limitar en cap cas el que figura a la CE. Pero sf que pot
ampliar-lo mitjanc;ant
- La incorporaci6 dels drets declarats i protegits en la Carta de
Drets Fonamentals de la UE (Ni<;a, 2000)
- L'ampliaci6 del contingut de drets ja contemplats a la CE en les
materies sobre les que la Generalitat te competencies reconegudes
-La garantia reforc;ada de prestacions que facilitin l'exercici dels
drets
- La transformac i6 en drets subjectius d'alguns principis rectors de
la CE (Tftol I, cap. III) que han d'inspirar les polftiques socials,
sobre les que la Generalitat te competencies
- La transformac i6 en drets subjectius de principis que s'afirmen en
els Tractats de la UE
24
�-
El
reconelxement
de
drets ja
contemplats
en
legislaci6
autonomica catalana de caracter sectorial
2. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern considera
que aquest desplegament en un cataleg propi ha de fer referencia a drets i
deures, que poden agrupar-se de la manera segOent:
a) Drets i deures de participaci6 ciutadana que concreten el principi
democratic:
petici6,
participaci6
en
l'activitat
administrativa
(audiencia, acces a documentaci6 publica, arxius i registres), acces
a mitjans de comunicaci6, associaci6, iniciativa legislativa popular i
altres formes d'intervenci6 polftica directa.
b) Drets i deures denominats de "tercera generaci6" que concreten el
principi social: relacions laborals, ensenyament, medi ambient,
I
habitatge digne, salut, consum, igualtat i no discriminaci6. De
manera especial, haurien d'incloure's aquf una millor definici6 dels
drets
de
determinats col·le~tius:
,,
infants
i joventut,
dones,
homosexuals, discapacitats, tercera edat i estrangers, amb especial
atenci6 a l'acollida i integraci6 de nacionals no comunitaris.
Igualment, s'haurien d'incloure els deures de solidaritat social,
discriminaci6 positiva i compromfs voluntari en l'atenci6 a col-lectius
I
mes desfavorits.
c) Drets i deures ,de caracter cultural: no discriminaci6 per raons
lingOfstiques
i/o
recomanacions
culturals,
formulades
usos
per
linguistics
la
Comissi6
d'acord
en
els
amb
les
apartats
anteriors, respecte i foment de les expressions culturals, etc.
3. La Comissi6 constata que alguns d'aquests drets i deures es troben ja
formu~ats en lleis catalanes sectorials. Pero considera que es convenient la
seva incorporaci6 a l'Estatut, juntament amb la definici6 d'altres com els
esmentats en l'apartat anterior. Aquesta incorporaci6 implicaria l'addici6 a
I
l'Estatut d'un Titol relatlu als drets i als deures polftics, economics i
socials, seguint el procediment de reforma previst en el seu art. 57.
D'aquesta manera, tot partint dels drets i deures establerts en la
Constituci6, els Tractats de la UE, la Carta de Drets Fonamentals de la UE
25
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Catalunya i l'autogovern: perspectiva 2008
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Comissió d'estudi per a l'aprofundiment de l'autogovern
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-11-27
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Autogovern
Parlament de Catalunya
Acció política
Partits Polítics
Description
An account of the resource
Proposta d'informe elaborat per la comissió formada pels grups parlamentaris d'ICV, ERC i PSC-CpC.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/220/20051018.pdf
abf540491766001cef5993c2680b29ea
PDF Text
Text
Debat de Política General
Parlament de Catalunya | 18/10/2005
Molt honorable senyor president, senyores i senyors diputats..., els
vull parlar, després d'una introducció, de les prioritats i orientacions
que em semblen fonamentals per a la bona marxa d'aquest Govern,
amb un èmfasi molt especial en els temes de seguretat, en els temes
de les edats fràgils de la població del nostre país i, evidentment
també, i en tercer lloc, però no menys important, sobre el país
equilibrat que estem construint, per seguir amb les relacions amb
l'Estat, amb les relacions internacionals i un punt final.
Nosaltres tenim, efectivament, tres orientacions, a més de l'Estatut.
Crec que està demostrat a bastament el compromís de tots en la
millora de l'autogovern i que és, doncs, el moment de prendre el pols
a la realitat viva del país i d'examinar si l'acció de Govern respon
efectivament als anhels i a les necessitats dels nostres ciutadans i
ciutadanes.
Crec que hem de canviar d'èmfasi, en el Govern i també en aquesta
cambra. Ja els avanço que aquest Govern i aquest Parlament, crec,
han fet en aquests dos anys més feina i més transcendent -una feina
més transcendent- que la que es va fer en els quatre anteriors, i
potser més anys encara.
Hem situat en la ciutadania catalana, i davant els ciutadans de tot
Espanya, un repte indefugible, ben construït, respecte de qui som,
què volem, quins drets ens assisteixen, quines obligacions estem en
condicions d'honorar i com proposem els catalans als catalans i als
espanyols en general obrir una nova etapa més franca i més justa de
la nostra vida col·lectiva.
Aquesta proposta catalana, crec sincerament que és indefugible. Ha
provocat, és cert, un terratrèmol polític considerable, però si
mantenim amb fermesa i amb la imprescindible flexibilitat quan
calgui, com vaig avançar en la darrera sessió de la cambra, els
nostres postulats, jo crec que aquesta proposta catalana marcarà
l'inici d'una nova governació i d'una més profunda implicació de poble
i política aquí i a la resta d'Espanya.
En els darrers dies he tingut ocasió de comprovar l'abast de l'impacte
del nou Estatut, de la proposta de nou Estatut. Ningú no hi és
indiferent, perquè aborda les qüestions de justícia i d'equitat entre
Catalunya i els pobles d'Espanya, perquè modernitza conceptes i
destapa les insuficiències d'un sistema que insensiblement ha anat
esmussant i reduint, ha anat retallant l'eficàcia i l'equitat inicial del
nostre sistema polític.
1
�El sistema no ha estat pas insensible al retorn reiterat dels vicis
ocults de la política catalana i de la política espanyola; ni de la
persistència d'actituds de recel i d'incomprensió respecte de la franca,
neta i generosa disponibilitat del nostre poble a contribuir a les
càrregues comunes i, tanmateix, a mantenir intacta l'esperança
genuïna de l'Estatut de 1979, tal com va denunciar el president Pujol
en aquesta cambra en el debat sobre l'estat de l'autonomia l'any
1987. Alguna cosa havia passat ja aleshores que feia necessària una
relectura de la nostra llei fonamental i dels efectes que aquesta llei
fonamental té sobre la regulació de les nostres relacions amb la resta
de l'Estat. Alguna cosa ja havia passat en aquell moment. Crec que
aquest discurs de Jordi Pujol en aquesta cambra l'any 87 és una peça
cabdal per entendre l'inici de la insatisfacció de Catalunya respecte de
la situació existent deu anys després de l'inici de la democràcia i de
l'autonomia.
Malauradament, en anys posteriors, tot i avançar amb penes i treballs
i, sens dubte, amb errors evidents, no vam estar en condicions de
presentar al poble de Catalunya i als pobles d'Espanya l'abast real de
la pretensió catalana, la seva coherència i la decisió d'anar endavant
per obrir una etapa nova de la política a casa nostra i a tot Espanya.
Ara ho hem fet. Sens dubte, hem comès probablement errors
corregibles, però l'important és que hem col·locat en el centre de la
política catalana i espanyola la proposta sòlida i coherent que
marcarà el debat polític dels mesos que vindran i que acabarà, n'estic
convençut, amb un avenç remarcable en el terreny polític, econòmic i
social, i amb una nova entesa a un nivell més alt, més franc i, per
més franc, més sòlid també amb els pobles d'Espanya.
Si al mateix temps el Govern Zapatero aconsegueix -encreuem els
dits- la difícil pau, però la pau possible i definitiva a Euskadi, aquesta
etapa històrica haurà més que acomplert les esperances del nostre
poble quan es va iniciar.
Però penso dedicar una gran part de la meva intervenció a la
convivència ciutadana, a les polítiques socials per a les persones i a
les infraestructures que relliguen els territoris, com ja els he
anunciat. Aquests no són els temes oblidats, al contrari: són de
vegades els temes una mica desconeguts de la nostra principal
ocupació com a govern en els darrers dos anys. És tan important com
el que ha fet el Parlament en el mateix període, però menys sabut,
menys conegut. I és el que em dóna la seguretat de saber que,
explicant-ho bé, convencerà el nostre poble que té un govern de més
ambició, més honest i més efectiu que qualsevol altre; un govern,
sens dubte, perfectible i que haurem de simplificar i de millorar, però
en tot cas, de molt, el millor Govern de la darrera dècada.
2
�Vull introduir breument un tema que és ara inescapable. És cert que
he estat considerant la conveniència de dur a terme un canvi de
govern. És veritat. Crec que un cop aprovat l'Estatut i pràcticament
en l'equador de la legislatura, que es complirà d'aquí a un mes,
aquest canvi pot ser positiu per donar un nou impuls a l'acció de
govern i abordar amb una nova empenta els reptes que tenim
davant.
Suposo que ningú posarà en dubte que ningú té tants elements com
els que jo puc tenir per valorar l'oportunitat d'una iniciativa d'aquest
ordre. Aquesta, la de nomenar el Govern, és una prerrogativa del
president, a la qual no podria renunciar sense falta greu de les meves
obligacions.
Ara bé, també és evident que les circumstàncies que s'han produït
entorn d'aquesta qüestió no són les més adients per dur a terme
aquesta iniciativa en les condicions apropiades. No entro ara en per
què ni com això s'ha produït; el fet és que aquestes circumstàncies hi
són. I tampoc actuaria responsablement si no ho tingués en compte i
actués en conseqüència.
De forma que em proposo, en els dies i les setmanes a venir,
mantenir els contactes necessaris amb els dirigents dels partits que
donen suport al Govern per tal d'avaluar les condicions en què s'han
de produir els canvis que considero necessaris. Ho faré amb la
discreció necessària per garantir-ne l'eficàcia. Comprendran que amb
temps i serenitat podrem abordar adequadament el repte que tenim
de millorar el Govern per a la segona meitat del mandat. Com a
president actuaré, no en tinguin cap mena de dubte, exercint en tot
moment el lideratge de la majoria parlamentària i assegurant la
cohesió d'aquesta majoria, que és la garantia indispensable de
l'estabilitat de l'acció del Govern.
Dit això, si fa un any certificàvem el pas de la Catalunya dels 6
milions a la dels 7 milions, avui veiem que el dinamisme demogràfic
no s'atura. He dit i repeteixo que són tres les orientacions centrals de
la nostra política en el marc d'un país que creix. I aquestes tres
orientacions són convivència, persones i territoris, a les quals
corresponen tres prioritats de l'acció del Govern que són seguretat,
serveis personals i infraestructures. Aquestes orientacions sorgeixen
d'una visió del país d'un país en canvi, dinàmic, emergent. És la
Catalunya de les oportunitats. És efectivament la Catalunya que creix
demogràficament.
Mirin, hi han proves no solament estadístiques, hi han proves també
en el terreny del volum i la qualitat dels serveis que estem donant
que certifiquen aquest creixement, quasi diria, imparable.
3
�Les 7.056.000 targetes sanitàries de l'agost del 2004 s'han convertit
en un any en 7.145.000.
Més d'un 11 per cent de la població catalana és estrangera: un 11,4
per cent, segons el padró de l'1 de gener de l'any 2005. És un
percentatge més alt que el de la majoria dels països europeus i
similar al dels Estats Units, amb la particularitat de la intensitat del
fenomen en els dos darrers anys; és un fenomen creixent: 2003,
182.000 immigrants; 2004, 153.000.
I la natalitat ha repuntat. No som més només perquè en vénen més,
som més perquè nosaltres creixem més. Hem passat d'una taxa del
8,8 el 1995 a una de l'11,4 l'any 2004. I aquests canvis de taxes de
natalitat no se solen fer amb tanta rapidesa.
Més d'un 11 per cent de la població catalana, com he dit, és
estrangera, i hem passat, hi insisteixo, d'un ritme de creixement que
era important a un altre de significativament més alt. I d'una mitjana
d'1,14 fills per dona l'any 1995 a 1,41 el 2004. Un altre canvi que no
succeeix en cap país en un període tan breu.
I la Catalunya que creix demogràficament és una Catalunya que
prospera econòmicament. L'economia catalana té una sòlida base
industrial i de serveis que assegura la prosperitat del país. Una
economia que recupera el ritme, que iguala el creixement espanyol.
L'havíem perdut; des del 1996 estàvem per sota del creixement
econòmic espanyol. Ens hi hem tornat a igualar, i és el creixement
econòmic espanyol el més alt d'Europa, dels més alts d'Europa, en
aquest moment, incomparablement més alt que el del centre
d'Europa, amb un increment, dic, del 3,3 per cent; 3,4 exactament a
Espanya, i 1,3 per cent a la Unió Europea de vint-i-cinc països.
L'economia catalana ja supera els objectius d'ocupació de l'Agenda de
Lisboa. Catalunya té 3,2 milions d'ocupats, amb un nivell d'ocupació
del 70,3 per cent. L'objectiu de Lisboa per al 2010, 70 per cent;
estem pel damunt, 64,2 a Espanya i 63,6 a la Unió Europea dels Vinti-cinc. Per tant, estem, quant a taxa d'ocupació, en un nivell superior
a la mitjana europea i a nivell de l'objectiu que Lisboa es va proposar.
De manera que la taxa d'atur s'ha reduït 2,5 punts durant l'últim any,
any i mig, i s'ha situat en el 7,1 per cent, a prop dels mínims
històrics. A Espanya és avui del 9,3 per cent, i, per tant, estem també
en aquesta qüestió per sobre de la mitjana d'un país que creix molt.
Amb una taxa d'ocupació femenina del 59,8 per cent. Objectiu de
Lisboa per a l'any 2010, 60 per cent. O sigui, estem, en taxa
d'ocupació femenina, exactament o pràcticament en el nivell que la
Unió Europa s'havia plantejat fa uns anys, 52 per cent a Espanya -dic
4
�59,8-, 52 per cent a Espanya i 56,1 per cent a la Unió Europea de
vint-i-cinc països.
Amb una taxa d'ocupació dels treballadors majors de cinquanta-cinc
anys del 48,6 per cent. Objectiu de Lisboa per al 2010, 50 per cent;
estem prop d'aquest objectiu. A Espanya, 43,1; Unió Europea de vinti-cinc països, 41,5.
És a dir, l'economia catalana és una economia força capacitada per
crear llocs de treball per a tothom a un bon ritme. És una economia
dinàmica, amb un fort impuls a la creació d'empreses i amb una
notable capacitat d'adaptació tecnològica, amb un increment de
creació de societats mercantils del 5,6 per cent durant l'any 2004 i
del 4,5 per cent fins al setembre del 2005; amb un percentatge
d'empreses amb accés a internet del 95,7 per cent, que és del 87 per
cent a Espanya i del 89 per cent a la Unió Europea dels Vint-i-cinc.
L'economia catalana és una economia en canvi per adaptar-se a les
exigències de la internacionalització i a les noves condicions de la
competitivitat, cada cop més dures. És una economia oberta i
plenament bolcada a l'exterior. És una economia ben integrada en el
mercat europeu i en activa recerca de nous mercats, amb unes
exportacions de béns i serveis que arribaven l'any 2004 al 46,4 per
cent del producte interior brut.
És també una economia que intenta resoldre i superar les cròniques
deficiències del seu sector públic, amb un esforç inversor dels poders
públics, amb la Generalitat al davant; amb un impuls decidit de noves
infraestructures i centres d'R+D com el supercomputador Mare
Nostrum, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, el Centre
d'Investigació en Nanociència i Nanotecnologia, o el Laboratori de
Llum del Sincrotró.
I a la vegada que creix i prospera Catalunya és un país que progressa
socialment. No estem parlant d'un país que està situat, des del punt
de vista dels paràmetres econòmics, ben endavant en les mitjanes
europees. Estem parlant també d'un país que socialment progressa,
que compta amb uns serveis educatius, sanitaris, socials, culturals,
cada cop més estesos i de més qualitat; amb la plena escolarització
dels quatre als setze anys; amb un increment continuat de les places
públiques de llars d'infants; amb la perspectiva d'arribar a les
seixanta mil l'any 2008, seixanta mil places; amb més metges i
infermeres d'atenció primària; amb la progressiva reducció de les
llistes d'espera; amb 240.000 famílies que reben ajuts per als seus
fills petits; amb una xarxa de biblioteques públiques que s'està
ampliant amb setanta-sis noves biblioteques, i amb una xarxa
d'instal.lacions esportives en creixement -304 noves instal·lacions
previstes en el període 2005-2008; que té consciència de l'existència
5
�de velles i noves exclusions, i que treballa per resoldre-les, amb una
enèrgica actuació de millora en trenta barris arreu de Catalunya després hi tornarem-; que fa de la seva capacitat d'integració social
un factor d'atracció, amb quasi mil aules d'acollida per atendre els
alumnes immigrants.
Deixeu-me parlar un moment del que podríem anomenar "la
Catalunya del risc", perquè de risc, de riscos, n'hi han. La Catalunya
que creix i progressa és també una Catalunya més diversa i més
complexa que mai; per tant, més difícil d'entendre i de governar.
Tenim un risc fonamental, que és el risc de les desigualtats socials.
Quin és el diagnòstic que ens presenta un observatori independent
del Govern, com és el Panell de Desigualtats de la Fundació Bofill? No
és gens encoratjador. Malgrat el progrés econòmic de bona part de la
societat catalana hi ha una realitat persistent: la de la població que
pateix situació de pobresa, que en un 50 per cent està associada a la
vellesa i a la inactivitat. La societat catalana potser té més
desigualtat pròpiament que pobresa estrictament; en cito alguns
exemples.
L'accés a l'ensenyament post-obligatori ha augmentat els darrers
anys, però continua sent un 11 per cent més baix en els municipis
entre 100.000 i 500.000 habitants que als de menys de 2.000, i
aquest percentatge arriba al 17 per cent més baix si el comparem
amb el de Barcelona. Hi ha una franja de ciutats que estan, en aquest
sentit, en situació difícil.
La incorporació de la dona al mercat de treball és una realitat, però
persisteixen desigualtats de gènere que en aquest àmbit són
absolutament inacceptables, i no només pel que respecta a les taxes
d'activitat i d'ocupació. Ni les administracions ni el mercat estem
posant encara a l'abast de les famílies recursos i mecanismes
suficients per aconseguir la conciliació real. I la conciliació, avui, a les
famílies amb fills o persones grans dependents a càrrec, ha
esdevingut absolutament imprescindible.
L'habitatge també és un dels factors clau en la configuració de la
nostra societat. De les possibilitats d'accés a l'habitatge i de les seves
característiques, en depèn, en molt bona mesura, la possibilitat que
els joves puguin emancipar-se i desenvolupar lliurement els seus
projectes de vida, com formar una llar o tenir fills. Per a la majoria
dels joves de Catalunya aquestes possibilitats són massa reduïdes, no
tenen ben resoltes les seves necessitats d'allotjament i no és estrany
que percebin l'habitatge com un problema greu i proper. Els joves o
bé no poden arribar als preus que el mercat proposa, o han
d'hipotecar un percentatge elevadíssim del seu salari mitjà, de la
seva capacitat adquisitiva o de la seva capacitat d'inversió, o no
6
�poden desenvolupar el seu propi projecte familiar amb autonomia, o,
si ho fan, paguen el preu d'hipotecar una part important del seu
potencial emprenedor i de la seva capacitat de desenvolupar nous
projectes per satisfer aquesta necessitat bàsica de l'habitatge. La
manca d'habitatge dificulta, doncs, greument la participació i la
integració social, econòmica i política dels joves. Aquesta és per mi i
pel Govern una preocupació cabdal.
Mirin, cal ampliar tant com sigui possible el comú denominador del
patriotisme dels drets, dels deures i de les llibertats. Hem de garantir
la pluralitat i alhora protegir i estimular aquells trets que han permès
gairebé la unanimitat del Parlament en afirmar la identitat nacional
catalana. Però també igualment important -i a partir d'aquest
moment, pel meu Govern, més important-, superar els dèficits de
capital físic, humà i tecnològic que posen en risc el creixement de la
nostra economia, començant a reconèixer que les nostres connexions
viàries, ferroviàries, aèries, marítimes, virtuals, sovint no estan a
l'alçada de la potencialitat del creixement econòmic i social que estem
experimentant i que la nostra dotació d'infraestructures tecnològiques
i energètiques, hídriques i de regadiu no és suficient per a un territori
de més de set milions d'habitants que està abordant el seu model de
competitivitat. Com saben, l'ambició d'aquest Govern és que ho
estiguin.
Hem de constatar que en alguns àmbits ens trobem, d'alguna forma,
entre la globalització i l'alt nivell, i el passat i el retardament.
Coneixem els neguits que es produeixen en el terreny de la
competitivitat sectorial, però apostem per fonamentar el futur en
estratègies de modernització de les infraestructures de qualitat, de
competència i de protecció quan calgui, però en cap cas en polítiques
d'aïllament o de separació. Catalunya ha de ser més competitiva però
també més sostenible en la gestió dels seus recursos, començant per
la gestió del nostre paisatge físic i urbà, que els darrers anys ha
canviat, i no sempre per a bé. En això no només no hem crescut, sinó
que possiblement en alguns aspectes hem retrocedit.
Tenim un territori amb molts indrets severament castigat per un
urbanisme de baixa qualitat i una sèrie d'abusos mediambientals.
L'abandonament d'àrees industrials a l'eix del Llobregat, la
proliferació d'urbanitzacions i de pobles que només estan ocupats
quinze dies l'any, són bons exemples del risc de degradació ambiental
i urbanística que patim i que hem de corregir, i que no és gens fàcil
de corregir.
Tot això és producte de l'urbanisme dels anys setanta i dels primers
vuitanta. M'ho deia l'altre dia l'alcalde de Piera. Jo li deia: "Com és
possible que un municipi que té la qualitat urbana que té -perquè
només arribar-hi ja es veu-, com és possible que això convisqui amb
7
�situacions com les que han hagut de patir, no?" I ell em deia: "Bé, és
que bona part de l'escampada de cases que veureu...", i ara no
m'estic referint a la casa específica on hi va haver la tragèdia, que
era una casa interior, antiga, sinó a l'escampada de cases que es va
produir, de cases, casetes, de torretes que es va produir en el curs
dels anys setanta i que es va haver de legalitzar en els primers anys
vuitanta, que els primers alcaldes democràtics van haver d'entomar,
per dir-ho així, perquè eren realitats físiques que existien i que
tanmateix, des del punt de vista de la legalitat urbanística, tenien
molt a desitjar. Aquesta és la situació de moltes ciutats i pobles de
Catalunya.
D'altra banda, és evident que en circumstàncies extremes com les
que s'han patit en els mesos anteriors, com en el cas de la sequera,
es posa en evidència la necessitat que hem de comptar amb la
complicitat de la ciutadania per fer un ús més eficient dels nostres
recursos, i molt en particular, en aquest cas, dels recursos hídrics. La
situació dels darrers mesos ha obligat a prendre mesures
d'excepcionalitat que afecten una bona part del territori català. A la
sequera, s'hi sumen a més els embassaments menys plens malgrat
les pluges torrencials, els regadius ineficients, la desforestació del
nostre territori o la pèrdua d'un 6 per cent del consum d'aigua per
fuites i per filtracions -la tirem.
No es tracta de defensar la sostenibilitat mediambiental amb
dogmatisme. Es tracta de pensar en el futur definint els atots de
Catalunya perquè continuï sent competitiva en un món global. Es
tracta, doncs, d'un interès propi. No es tracta de deixar de créixer: es
tracta de créixer millor aprofitant tots els avantatges d'una economia
oberta.
Definim, doncs, en aquest escenari, en aquest mapa, en aquesta
fotografia del país, les nostres prioritats, el que estem fent i el que
farem: primer, la seguretat, reforçar la convivència i garantir la
seguretat bàsica; segon, els serveis personals, la gent, donar
seguretats a les persones en les edats més difícils de la vida -i m'hi
estendré, en això-, i tercer, el país en xarxa, relligar el país i tots els
seus territoris amb les infraestructures i equipaments que assegurin
l'accés de tots els catalans al progrés i al benestar. Aquestes són les
tres prioritats immediates del meu Govern, aquestes tres i l'aposta
decidida per la tecnologia, que tot just avui hem refermat en el
Consell Executiu, aquest matí, amb la proposta d'accelerar el procés
de creació del parc científic del Vallès i el desllorigament, la solució de
les insuficiències que el retardaven.
Sobre la seguretat, primera orientació i primera prioritat. La meva
primera orientació és la que apunta cap a una Catalunya convivencial,
que és com dir una Catalunya cohesionada i una Catalunya forta, que
8
�es preocupa per la seguretat en un sentit molt ampli; podríem dir,
que es preocupa per les seguretats, en plural.
La primera de totes és la seguretat bàsica, la que situa l'individu lliure
enmig de la xarxa social i li'n garanteix la supervivència: als carrers,
a les escoles, als indrets públics, a les carreteres, als centres de
treball, als espais d'oci. La seguretat cívica no és només el resultat
d'una societat pròspera i amb major benestar, sinó que n'és una
condició imprescindible, que necessita normes clares i entenedores,
educació cívica per fer-les entendre i atendre, sancions
proporcionades i efectives, i un exercici decidit de l'autoritat
democràtica per fer-la respectar; vull que quedi molt clar.
En definitiva, es tracta de crear confiança cívica, sí, però des de
l'autoritat democràtica. Aquest és el sentit i l'orientació de la nostra
política de seguretat pública. La Generalitat està al costat dels
ajuntaments, i no els deixarà sols en l'esforç per garantir la seguretat
cívica. En aquest sentit és decisiu el desplegament dels Mossos.
Estem en ple procés de desplegament dels Mossos a tot Catalunya.
Per Tots Sants farem el desplegament a Barcelona. He dit en altres
ocasions que crec que caldria fer un esforç per mirar d'avançar la
finalització del procés i que s'arribi a Tarragona abans de la data
prevista de 2008.
No es pot garantir. No serà gens fàcil accelerar aquests processos
que tenen molts requeriments implicats, però hem de mirar de ferho. El desplegament dels Mossos a Barcelona esdevindrà l'exemple de
la col·laboració entre administracions. Hi ha hagut en els anys
precedents i ara un treball compartit amb la Delegació del Govern de
l'Estat a Catalunya guiat pel protocol de col·laboració, signat pels
Mossos d'Esquadra, el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Urbana,
que ha permès i permetrà una suma d'esforços eficient i superior al
que portaria cada cos per separat.
El nou model de seguretat per a Barcelona i l'àrea metropolitana ha
de reforçar, evidentment, la nostra capacitat de persecució del
delicte. I, a més, ha d'actualitzar el vincle de confiança i el
compromís dels ciutadans amb la preservació de l'ordre comú. Els
darrers mesos han adquirit relleu públic alguns incidents que tenen la
seva arrel en el deteriorament de la convivència: vulneració dels
horaris establerts, alteració de l'ordre públic a la sortida dels locals
d'oci, proliferació de determinats nous tipus de ciutadans sense
sostre -homeless-, percepció d'un cert increment de furts i de petita
delinqüència. I de seguida s'han alçat veus reclamant mà dura, llei i
ordre.
Calen, en tot cas, noves estratègies i cal utilitzar totes les eines a mà
per dur-les a terme. I en aquesta línia podem assenyalar les
9
�actuacions a petita escala de molts ajuntaments amb relació a
l'exigència de compliment dels horaris, per exemple, en el cas de
l'Hospitalet; per exemple, en el treball conjunt d'educadors, Guàrdia
Urbana i Mossos a Berga, arran de l'enrariment del clima social
després del cas, del desafortunat cas Isanta; per exemple, amb la
justícia de proximitat que la futura Carta de Barcelona permetrà
aplicar quan sigui aprovada definitivament per les Corts Generals,
pràcticament trenta anys de l'inici de la discussió, d'aquesta Carta;
per exemple, amb l'ordenança per la convivència que l'Ajuntament de
Barcelona prepara, o l'increment del control i l'enduriment de les
sancions contra les infraccions de trànsit, sobretot contra els
excessos de velocitat, o una política penitenciària cada cop més
orientada a la reeducació i a la reinserció social. Totes elles són
mesures per afavorir i estimular la confiança cívica entre els
ciutadans de Catalunya.
Els governs febles o mancats de coratge prefereixen abaixar el cap i
dilatar la presa de decisions. Però el nostre Govern actua i actuarà
amb determinació, com hem demostrat en el Pla de presons, que ha
estat un model de discreció i eficàcia per part de la conselleria i dels
ajuntaments concernits. La nostra política de seguretat cívica segueix
aquests criteris sobre la base de dues conviccions essencials:
primera, no es pot construir la seguretat sobre cap renúncia als drets
i a les llibertats adquirides, i, segona, no es pot construir la seguretat
sense atendre simultàniament tots els perills que afecten directament
o indirectament la convivència.
Segona orientació: atenció especial a les persones en les edats
difícils, en les edats fràgils. La societat catalana, en el marc de les
societats occidentals, es troba en ple procés de canvi; tenim la
necessitat d'enfortir el nostre estat del benestar i adequar-lo a una
ciutadania cada cop més diversa, mantenint l'orientació universal dels
serveis i les atencions bàsiques, però impulsant mesures que
sàpiguen posar l'accent en els punts més sensibles de les etapes de la
vida d'una persona. Aquesta mateixa diversitat, combinada amb les
dificultats dels governs per seguir mantenint els costos del sistema de
benestar, fa que aquest sigui un repte més i més difícil. És aquí que
els governs se'n surten o s'estavellen. És en aquest tipus de
qüestions. És aquí, si m'ho permeten, que ens hi juguem els quartos:
tres etapes, tres edats difícils de la vida, tres edats fràgils. Que són
essencials, aquestes tres etapes, per a la nostra qualitat de vida i la
dignitat de la nostra vida social: la infantesa, l'adolescència i joventut
i les persones grans; etapes d'incertesa en les quals cal evitar els
perills d'exclusió o de fracàs que incideixen en el benestar i en la
capacitat productiva de la nostra societat.
Primera edat fràgil o difícil: de zero a sis anys. Edat crucial per als
infants, però també per a les seves famílies que afronten cada cop
10
�més la necessitat de conciliar la vida laboral i familiar. El conjunt de
polítiques del Govern ha d'anar orientada a donar als pares i mares
les eines necessàries per fer front en aquesta etapa. Catalunya va ser
una de les comunitats de l'Estat espanyol que primer va assolir la
universalització de l'educació dels tres als sis anys. Aquest és un
assoliment de la comunitat educativa, però que cal reconèixer com a
mèrit d'anteriors governs, empesos per uns ajuntaments que s'havien
posat al davant del problema i de la seva solució.
Ara el nostre Govern aborda amb la mateixa decisió que els
ajuntaments, que sempre ho han demanat i que han començat a ferne la feina, l'escolarització dels infants en l'etapa zero a tres. Ja hem
començat a col·laborar amb 195 ajuntaments per crear 16.939 places
de llars d'infants públiques.
Considero que en aquest tema, com també amb més complexitat en
el dels serveis de proximitat en salut, hem d'anar a una devolució de
recursos i competències als ajuntaments. I demanaré al conseller de
Relacions Institucionals que es posi al davant, posi mans a l'obra, que
ajudi les conselleries concernides i els ajuntaments. No pot ser que el
sector local segueixi estant en el 20 per cent de la despesa pública
neta en aquest país.
Haig de dir que la determinació de la Federació de Municipis de
Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis ha estat en tots
aquests terrenys molt positiva. D'aquí a l'any 2008 ens proposem
d'incrementar la taxa d'escolarització de l'actual 33 per cent fins al 60
per cent. Ens acostarem a la demanda real i situarem Catalunya en
uns indicadors equivalents als dels països del nord d'Europa en
aquest àmbit. Ara que ja tenim una taxa d'ocupació femenina similar
a la que proposa Europa per a l'any 2010, hem d'aconseguir que la
incorporació de la dona en el mercat de treball es produeixi en les
millors condicions possibles i fer compatibles les responsabilitats
laborals i familiars de les persones amb fills petits a càrrec.
Aquest serà l'objectiu de l'estratègia per a la conciliació que estem
elaborant i tindrem en un termini de sis mesos la primavera que ve.
Ja hem començat a adaptar els serveis i els recursos que oferim a les
famílies monoparentals i a les famílies nombroses i a les famílies amb
persones grans en situació de dependència. Un bon exemple:
increment de les ajudes a les famílies amb infants menors de sis
anys, 162 milions d'euros a 250.000 famílies; nous ajuts universals
per part o adopcions múltiples de bessons, trigèmins o quadrigèmins,
1.370 famílies beneficiades.
Ara podem començar a incidir en aspectes clau com, per exemple, en
la necessària corresponsabilitat dels membres de la parella en les
tasques de la llar, en la diversificació dels serveis d'atenció a la petita
11
�infància -escoles bressol, serveis de mainaderia, espais familiars i
ludoteques- i en l'emergència d'una nova cultura del treball que tingui
en compte la necessitat de conciliació.
Segona edat fràgil o difícil: de l'adolescència a l'emancipació. En
aquesta etapa la responsabilitat ja no recau només sobre els pares i
la societat, recau també sobre els joves: primer, sobre la seva
personalitat i, després, sobre el seu propi projecte de vida. Crec que
cal veure la joventut en dues subetapes diferents: dels catorze als
setze, divuit, i, des de la universitat, en el seu cas, fins a l'obtenció
d'una feina estable.
L'adolescència és un període caracteritzat pels canvis físics o el
descobriment de la pròpia identitat i l'experimentació. Això ha estat
sempre així, però potser els adolescents tenen avui vies massa fàcils i
molt plenes de riscos cap a estats d'evasió artificials. La societat
també ha de tenir com a objectiu oferir-los els recursos, les ofertes i
el suport necessari per tal que puguin anar construint la seva
personalitat amb confiança i amb bona salut.
Hem iniciat en aquest sentit el programa "Salut i escola", adreçat als
alumnes de secundària, de tercer i quart d'ESO -catorze i quinze
anys-, que estenem a tot el territori. S'han establert tres línies intervenció, promoció i prevenció i detecció precoç- i s'han
seleccionat tres problemes de salut per a la seva alta incidència en la
salut dels joves: la salut afectiva i sexual, de cara a una sexualitat
responsable; la salut mental i el consum de drogues i alcohol, perquè
els educadors i les famílies i els joves adquireixin un sentit crític
enfront de les pressions pro consum, i la salut alimentària, per una
alimentació saludable.
Per altra banda, dels catorze als setze hi ha molts nois i noies que
acaben l'ensenyament obligatori. Molts no saben ben bé per a què els
servirà, no ho tenen clar; hi són, però no hi són; no els interessa. No
és un estat d'ànim nou tampoc, però avui la finalització de l'educació
obligatòria ve acompanyada d'aquestes noves incerteses. Els qui
volen accedir a la universitat passen al batxillerat, però els qui volen
acabar de formar-se per iniciar una activitat professional..., aquest és
un moment molt delicat. És un moment en què cal tenir molt en
compte a l'hora d'imaginar escenaris de futur perquè pot comportar
una combinació de tres factors de risc concentrats. Efectivament, ens
podem trobar que molts joves enfronten alhora: la necessitat d'accés
al mercat laboral, d'una població autòctona poc qualificada provinent
del fracàs escolar en l'ensenyament secundari; una precarietat laboral
creixent, i l'arribada de nova immigració, que moltes vegades és de
poc nivell de formació, però que, a voltes, fins i tot té un nivell de
preparació tècnica superior, però està disposada a acceptar qualsevol
feina a qualsevol preu, més baixos que els que acceptaríem nosaltres.
12
�Per això és necessari disposar d'una oferta formativa motivadora i
adequada a les seves expectatives i també a les necessitats del món
empresarial. Les dades avui són desiguals: el 70 per cent de
l'alumnat de l'FP troba feina en menys de sis mesos, i bona part de la
resta opta per seguir estudiant. Tanmateix, el percentatge de joves
de vint a vint-i-quatre anys que han finalitzat almenys la segona
etapa de secundària a Catalunya ha estat tretze punts per sota de
l'europeu; en moltes coses està millor i ben millor, i en algunes estem
molt malament. I aquesta és una bona manera, aquesta que està
aquí indicant, és una bona manera d'elevar aquest nivell. Aconseguirho és l'objectiu de l'aposta per la formació professional del Govern.
Per això, aquest curs s'ha iniciat amb 76 nous cicles formatius i hem
creat 2.280 places repartides pel territori.
Molts joves no troben un mercat laboral estable com abans. És
veritat. Diverses generacions anteriors de joves quan acabaven
cobraven molt poc, però entraven a treballar i sabien que sempre
anirien pujant. Ara això ja no passa. Ara cap jove no té assegurat que
el sou que té avui demà no li baixarà, potser ho troba més fàcilment
el primer dia, però el pot perdre perfectament i passar períodes
d'atur d'una manera molt generalitzada.
Molts joves, doncs, no troben un mercat laboral estable, diverses
generacions de joves estan, jo diria, ara ja, en situacions pitjors a les
que estaven generacions anteriors; una bona formació és sempre una
assegurança contra les eventualitats laborals que es puguin produir i
una garantia d'emancipació afectiva.
El nombre d'habitatges -i entro en el camp de l'habitatge- iniciats a
Catalunya s'ha doblat amb escreix a partir de 1997. Malgrat això,
entre 1998 i el 2004, el preu d'un habitatge mitjà a Catalunya s'ha
multiplicat per 2,7. L'opció del lloguer avui no és encara una bona
solució, no existeix, no n'hi ha prou. L'oferta reduïda ja es veu
marcada pel procés inflacionari del mercat. Els joves, o bé no poden
assolir els preus que el mercat proposa, o bé els assoleixen
hipotecant un percentatge elevadíssim del seu salari mitjà -aquest
salari que ara sabem que no té la permanència que abans tenia.
Per això impulsem una política d'habitatge pròpia i eficaç, pensant
molt en aquest sector de la població jove. Cal un esforç col·lectiu,
fruit de l'acord entre la Generalitat i els governs locals i fruit de la
cooperació amb els agents socials i cooperatius. L'accés dels joves a
l'habitatge s'ha de poder fer en les millors condicions possibles, i
incidint no solament en la construcció de nous habitatges, sinó en la
mobilització dels habitatges buits, facilitant l'accés a l'habitatge de
compra i estimulant l'habitatge social de lloguer, que és una opció
factible al llarg del cicle vital, considerant per primera vegada
l'habitatge i les polítiques de qualitat urbana com una dimensió
13
�substantiva del nostre estat de benestar, abans limitada a les
prestacions socials, quan el nivell social, el benestar social, moltes
vegades depèn més de la relació persona-"vivenda" que no pas de
l'existència de polítiques, entre cometes, "socials específiques".
El Pla d'accés a l'habitatge ha començat a concretar-se en tres
normes clau per assolir els seus objectius: reforma de la Llei
d'urbanisme 10/2004, del 24 de desembre, el Decret 454/2004 i el
Decret 455, aprovats el 17 de desembre.
Acabarà de completar-se amb la Llei de l'habitatge de Catalunya que
presentarem ben aviat. Com saben, l'objectiu bàsic és que hi hagi
una provisió suficient d'habitatge protegit. En el període 2004-2006,
la Generalitat haurà iniciat dotze mil habitatges de protecció oficial. El
còmput d'habitatges que preveiem promoure entre els anys 2004 i
2007 és de setze mil, i l'Incasol ha iniciat actuacions per
desenvolupar sòl per construir 33.800 habitatges, la meitat protegits,
a partir del 2007.
Ens acostem a l'acompliment dels objectius fixats pel Pla. La
Generalitat tenia previst promoure'n directament deu mil. Afegim-hi
ara els nous ajuts i crèdits preferents a la compra i al lloguer. Hem
estès al llarg de tot el territori les borses anomenades «habitatge
jove», i treballem per millorar l'ús del parc construït, tant per la
subocupació, pisos buits, com per la sobreocupació, amb una xarxa
de mediació per lloguer social, donant garanties als propietaris,
subvencions als llogaters i estimulant la rehabilitació. Tot això és molt
efectiu.
A l'Àrea Metropolitana de Barcelona, molts joves es veuen obligats a
prendre decisions amb importants conseqüències urbanístiques,
econòmiques i socials. Primera possibilitat: romandre a la conurbació
metropolitana equival a majors oportunitats laborals però vivint en
habitatges cars i d'unes dimensions, o en unes condicions,
d'habitabilitat qüestionables, com a mínim.
L'altra possibilitat: marxar fora de la primera i de la segona corona
metropolitanes, guanyant en qualitat de vida pel que fa a l'habitatge,
relació preu - dimensions - entorn, però perdent qualitat de vida
global en convertir-se en esclaus dels desplaçaments i del transport,
amb els efectes que això tindrà sobre l'economia familiar i sobre
l'entorn. Aquesta segona opció, que en molts casos és una única
alternativa, està imposant unes dinàmiques que caldrà tenir molt en
compte. I aquesta reflexió és igualment vàlida, amb els matisos
pertinents, per a les àrees urbanes de les grans ciutats, a tot el país.
Tercera. Edat fràgil, difícil, les persones grans. Aquí la responsabilitat
ha de recaure progressivament sobre la societat. Comencem per
14
�afirmar que la vellesa ja no és senzillament una etapa final de la vida,
sinó que ha esdevingut una etapa llarguíssima. És una edat que
comença cada cop més d'hora i que cada cop s'acaba més tard. Hi ha
molta gent que es troba als cinquanta-cinc anys, o fins i tot abans,
que ja ha plegat, per dir-ho d'alguna forma, que rep les jubilacions
anticipades i que queda marginada de la vida social. Sovint són gent
que tenen capacitat, que tenen energies per treballar i, en canvi, el
sistema no els dóna solució. No els donem solució.
Tenim un segment de la població amb salut, força, experiència,
capacitat adquisitiva mitjana i un nivell cultural cada cop més elevats
i no pot ser que no dissenyem polítiques adequades, precisament, a
les seves inquietuds més enllà dels programes del lleure o purament
assistencials. Hem de donar alternatives flexibles per perllongar una
vida activa, no només en termes laborals, sinó també en termes
d’il·lusions i expectatives a llarg termini. Estem acostumats a pensar
que això és qüestió de nacions i nacions del nord d'Europa molt
avançades, que ha de ser l'Estat, però, si tenim totes les
competències per fer-ho nosaltres, i som un país més menut, no tant
més que alguns d'aquests que he citat, perquè n'hi han que no són
pas tan més grans que nosaltres, però, en tot cas, traguem-nos del
cap la idea que això és una qüestió de model nacional d'estat. No ho
és. Hi ha d'haver i hi pot haver i tenim les competències, tenim la
mida per fer un model social, de política social catalana, perfectament
possible i millor que el d'altres territoris propers, molt a prop
d'aquests més avançats dels quals estem parlant. Traguem-nos del
cap que això no és possible.
Hem de donar alternatives flexibles per perllongar una vida activa no
només en termes laborals, sinó també en termes d'il·lusions i
d'expectatives a llarg termini. Tanmateix és cert que, per damunt de
tot, hem de continuar treballant contra fenòmens com la pobresa i la
solitud que afecta moltes persones grans, sobretot dones grans soles.
I ho estem fent. Els ajuts del Govern per a les persones que cobren
les pensions de viduïtat més baixes han experimentat una
revalorització del 44 per cent des del gener del 2004. I hem passat
d'un import màxim de 300 euros, el 2003, a 432 euros el 2005.
A aquest repte s'hi afegeix l'objectiu d'universalitzar l'atenció a les
persones dependents. Aquest any destinem gairebé 600 milions
d'euros a atendre'ls com cal. En tot això la coordinació sociosanitària
és fonamental. Per això els departaments de Benestar i Família i
Salut ja han presentat el Programa d'atenció a les persones amb
dependència, amb tres objectius: ordenar i impulsar l'atenció a la
dependència, millorar el suport a la vida autònoma i avançar en la
redacció de la Llei de l'Agència Catalana de la Dependència, prevista
per al 2006. Es tracta d'establir el sistema que garanteixi la
continuïtat assistencial, que és necessària per atendre les persones
15
�amb diversos graus de dependència, apostant de manera clara per
l'atenció domiciliària. Enguany el Govern hi destina 124 milions
d'euros. És propi de països que encara no han atacat a fons aquestes
qüestions, i que tenen una relació encara molt primària i molt pobre
amb els seus ciutadans, de construir llocs en els quals se solucionen
els problemes de les persones que en tenen, i no ser capaç de portar
a les cases de les persones, on viuen, que és el millor lloc per a la
seva recuperació, aquesta recuperació o els mitjans per obtenir-la.
Mirin, ho estem fent. Ho tenim clar. En això hem treballat com mai.
Que ningú no digui que només ens preocupa l'Estatut. L'Estatut el
volem per fer tot això que hem començat a fer, i fer-ho millor i amb
més recursos i amb més competències.
"Catalunya en xarxa", en el seu equilibri, la seva articulació, les seves
infraestructures, doncs. Parlem molt sovint de Catalunya com a xarxa
de ciutats. Voldríem que fos una realitat, però és un projecte. Hem de
reconèixer que les nostres connexions no estan encara a l'alçada de
la potencialitat dels punts de la xarxa. Som un país que té un nivell
de renda, un nivell de qualitat de vida, un nivell d'ambició, quasi
diríem, que no està servit per les infraestructures que tenim. Per
quines raons? Ja les sabem, ja sabem a qui sempre hem hagut de
carregar el mort que no teníem les carreteres que teníem quan les
feia l'Estat, però ara les podem fer nosaltres. Necessitem recursos per
tenir una Catalunya que es pugui equiparar, des del punt de vista de
les infraestructures, a algunes de les comunitats autònomes a les
quals a través del sistema de cooperació, de corresponsabilitat, de
solidaritat, hem estat ajudant a tenir. I això ho hem de dir amb molt
de compte, perquè no sembli mai que nosaltres estem dient "ja no
volem ajudar". Sí que volem ajudar, en la mesura que ens toqui, però
volem que ens ajudin. Volem que quedi clar que hi han autonomies
de nivell de renda, potser, inferior que la que tenim nosaltres, i que,
tanmateix, tenen unes infraestructures, si més no, no tan utilitzades
com les nostres, i, per tant, més eficients i de vegades francament
més abundants.
Les infraestructures que tenim no estan a l'alçada d'una Catalunya
que vol créixer en el marc de l'Euroregió Pirineus - Mediterrània. No
estan a l'alçada d'una Barcelona i d'una regió metropolitana que és,
per població, la sisena d'Europa. No estan a l'alçada d'un bon nombre
de ciutats mitjanes i petites que articulen un territori ric en activitats i
serveis. Aconseguir que ho estigui és l'objectiu prioritari de
l'estratègia territorial del Govern i de l'esforç planificador i inversor
que estem realitzant.
Per primer cop, el Pla d'infraestructures de transport de Catalunya
integra totes les infraestructures de transport terrestre. Hem iniciat
els tràmits per construir quatre grans nous eixos viaris, amb una
16
�longitud de 133 quilòmetres i una inversió de 518,7 milions d'euros.
Són els eixos Maçanet - Platja d'Aro, Reus - Alcover, Vic - Ripoll i
Manresa - Vilanova. Manresa - Vilanova, que era la carretera que
tenia més corbes que dies tenia l'any. Això canviarà.
L'impuls, el seu impuls i l'inici dels estudis de viabilitat per desdoblar
tot l'Eix Transversal viari, enguany, vénen acompanyats per la
realització de més de cent obres de millora i ampliació de la xarxa
viària catalana.
En l'àmbit metropolità el Govern està construint la que serà una de
les línies de metro més llargues d'Europa, la línia 9. Aquesta hauria
de ser una ambició compartida per tota una generació de ciutadans
de Catalunya, perquè serà determinant per definir el paisatge
econòmic, social i humà de la Catalunya del segon terç del segle XXI.
Mentrestant, el Pla d'inversions 2005-2008 de Ferrocarrils de la
Generalitat és un dels nostres instruments per aconseguir la millora
de les xarxes de rodalies i la promoció del transport de mercaderies
en ferrocarril d'ample europeu.
El TGV, ja s'ha dit, permetrà la connexió d'Espanya amb Europa amb
el mínim temps possible, dotant de força estratègica el conjunt del
territori de Catalunya. Ja va sent hora!
La inauguració de les obres del túnel del Pertús, aquest juliol, ha de
fer que la connexió de l'eix del sud d'Europa amb el dorsal Londres París - Milà comenci a ser una realitat. L'eix Girona - Figueres Perpinyà hi tindrà una importància de primer ordre. I hem estat
ajudant el Rosselló a definir, ahir, justament, en la reunió, en la
cimera francoespanyola, amb presència, per primera vegada, de les
set regions, a les dues bandes dels Pirineus, de la ratlla dels Pirineus.
Vam estar, per primera vegada, dic, treballant conjuntament amb els
estats per fer que aquesta alta velocitat europea no tingui la
vergonya d'un trau, un forat, l'únic des d'Estocolm fins a Sevilla,
entre Narbona, em penso que és, o entre Montpeller i Perpinyà.
Catalunya es vol consolidar, doncs, com un dels nodes logístics més
importants d'Europa. Aquest mes d'octubre hem tret a concurs la
construcció del Centre Logístic del Bages, que, juntament amb el de
l'Empordà o la Selva i el Camp i el nou Centre Tecnològic de Logística
de Catalunya al Prat de Llobregat, configuraran una xarxa
competitiva d'abast internacional.
Pel que fa al Port de Barcelona, vull insistir en el compromís del
Govern de desbloquejar l'execució dels nous accessos viaris i
ferroviaris. No és gens senzill. Hem atapeït la façana costanera,
també la portuària, amb tantes activitats, amb tantes connexions que
al final elles mateixes s'han obstaculitzat. Al final hem decidit, com
sabeu perfectament, que Catalunya ha de créixer sobre la base de no
17
�concentrar més a Barcelona i de crear eixos que, justament, permetin
el bypass sense haver de pagar els costos de la congestió. Pel que fa
al Port, dic, vull insistir en el compromís de desbloquejar l'execució
dels nous accessos, però també d'impulsar el front portuari català
amb inversions, els propers quatre anys, de 105,7 milions d'euros.
A l'Aeroport: si una imatge és senzilla i contundent, si hi ha una
imatge que representi i il·lustri l'ambició econòmica, política i social
d'un país, segurament, és la de l'aeroport, i, en el cas de Catalunya,
l'Aeroport de Barcelona. Diguem-ho clar, Catalunya vol un aeroport
transoceànic, i el pot tenir. Està creixent amb un ritme que ens
permetria, en un nombre d'anys per descomptat no breu, arribar a un
plafó de 60 milions de passatgers l'any. Catalunya vol aquest
aeroport, el pot tenir. I el pot gestionar, el sabria gestionar i el sabrà
gestionar. I no pararem fins a aconseguir-ho. El necessita Barcelona
com a capital, el necessita el turisme, el necessita la nostra ambició
econòmica, el necessita la nostra indústria, el necessita l'Euroregió,
de la qual seria, evidentment, l'aeroport central transoceànic; el
necessita, en definitiva, el sistema aeroportuari de tot Catalunya, tots
els altres aeroports de Catalunya necessiten aquest aeroport, perquè
tots ells serien alimentats per ell.
La millora dels serveis dels aeroports de Reus i de Girona asseguren
les possibilitats de futur dels nostres aeroports, juntament amb
l'impuls de l'aeroport d'Alguaire, que entrarà en funcionament l'any
2008, i sense deixar de banda els projectes de la Seu d'Urgell i del
Bages, que han de completar el sistema. El nou Govern d'Andorra jo
crec que hi està més interessat que mai, en el de la Seu d'Urgell.
El ritme d'inversió i execució que estem desenvolupant demostra
l'ambició del Govern per desplegar tots els mapes de comunicacions:
els viaris i els ferroviaris i els portuaris i aeroportuaris, però també
els logístics en general, en una Catalunya en xarxa: hi tenim molt a
guanyar en construir aquesta xarxa. Però també la nostra credibilitat
per aconseguir participar en la gestió dels ports, els aeroports i el
ferrocarril és necessari que es tradueixi en una major eficàcia
d'aquesta pretensió. Les previsions d'inversió del Ministerio de
Fomento a Catalunya l'any que ve s'han de situar per damunt del 19
per cent.
El Departament de PTOP -de Política Territorial i Obres Públiques- té
plantejat un acord a vuit anys amb el Ministeri de Foment, per
finançar projectes d'infraestructures Generalitat - Estat, en tres
línies: inversions en xarxa ferroviària, 13.000 milions d'euros -he dit
13.000 milions d'euros-; inversions en xarxa viària, 7.313 -3.804,
l'Estat; 3.539, la Generalitat-, conveni que ja està tancat i que es
podrà signar abans d'acabar el mes d'octubre -espero. S'està
18
�treballant també en un altre conveni entre Generalitat, Estat i Avertis
per a l'ampliació de l'AP-7, per valor de 500 milions d'euros.
Però vull parlar ara de l'equilibri social, tecnològic i ambiental del
territori. Garantir la igualtat d'oportunitats de ciutadans, empreses i
territoris en l'accés a les tecnologies de la informació i la comunicació
és absolutament fonamental. Aquest és l'objectiu del Pla director
d'infraestructures de telecomunicacions, que assegurarà la
disponibilitat dels serveis de telecomunicacions a qualsevol punt de
Catalunya a l'any 2008, i que ja hem començat a desplegar ampliant
el projecte de banda ampla rural. La capacitat transformadora de les
comunicacions sobre l'economia del nostre país serà extraordinària.
Ho ha estat sempre, però ha estat molt difícil per raons de
competència, per raons de desenrotllament tecnològic propi anar tan
lluny com hauríem volgut.
Pensin que, en bona mesura, tota la tecnologia del cable es va iniciar
a Barcelona, i es va iniciar a Barcelona a la segona meitat dels anys
vuitanta, pràcticament, amb unes enormes dificultats perquè hi havia
un monopoli; Telefònica, justament, per a les comunicacions en
xarxa- i la televisió, per a la imatge. I, per tant, no és que estigués
prohibit, és que no hi havia previsió, no s'esperava. I Barcelona va
haver de començar, quasi diria, en la clandestinitat, o, almenys, en
l'al·legalitat -ho va dir algú, a Barcelona-, a tirar cable, que va
semblar, des del primer moment, que era la solució de futur. I la
ciutat ho va fer, però va fer-ho arrossegant l'Estat i obligant a innovar
des del punt de vista legislatiu i des del punt de vista també dels
operadors de l'Estat, perquè l'Estat no volia que això es fes sense que
també l'Estat ho estigués fent abans. I també per coordinar,
evidentment. Doncs molt bé, tot això ens va portar a una situació de
la qual durant un període nosaltres vam estar proposant que
Barcelona tingués aquesta xarxa de fibra òptica, amb 40.000 llars
connectades, i oferíem, i els suggeríem, que a Madrid fessin el mateix
a la Castellana; bé, que hi hagués dos grans programes de connexió
per a banda ampla i cable en les dues grans ciutats de l'Estat. I
suggeríem també que hi hagués una comunicació i una connexió
entre aquest centre urbà més dens de Barcelona, ben connectat, amb
el parc tecnològic que es va crear en aquell moment.
Tot això va trigar. El dia que se'n faci la història s'entendrà bé; va ser
molt pioner, va ser molt inicial, va tenir molt d'interès, va arrossegar
molt. Però evidentment vam haver d'arrossegar una càrrega que ens
va impedir tenir avui la xarxa que avui podríem tenir i la
competitivitat que avui podríem tenir si se'ns hagués fet el cas que
se'ns havia d'haver fet.
Després de tot això ha passat per una colla d'etapes de les quals, per
descomptat, n'hi han de bones i de no tan bones. Ara estem en una
19
�fase en la qual hem de renegociar els contractes o les adjudicacions
que tenim en matèria de comunicacions, però, en tot cas, vull que
sàpiguen que, per exemple, hi ha notícies enormement positives com
és la del supercomputador Marenostrum, un dels ordinadors més
potents del món, que s'instal·larà -i és una magnífica notícia per a la
comunitat científica i per al sector industrial-, que ja ho és ara,
efectiu, sobretot per a aquells sectors més intensius en coneixement i
elevat contingut tecnològic.
Hem donat un nou impuls al projecte de bioregió, i a la xarxa de
centres tecnològics. I la signatura del protocol de la creació de l'anella
de l'agroinsdústria, amb els governs locals, centres tecnològics i
universitats, és un bon exemple. Sempre he pensat que aquest
triangle decisiu, que la universitat hi havia de ser; hi havia de ser
com un dels punts fonamentals, amb els governs i amb les empreses.
Un dels nostres objectius prioritaris en el territori és la reorientació de
la política en matèria hídrica, de la política de l'aigua, que
desenvolupem seguint les directrius de la Unió Europea i prenent en
consideració el valor de l'aigua a les conques mediterrànies, valor
aquest, i millora, que és una de les nostres prioritats.
La sequera ha posat justament en evidència la necessitat que tenim
de comptar amb la complicitat de tots els ciutadans per fer un ús més
eficient dels recursos hídrics. Però la realitat actual no amaga que a la
sequera se sumen els embassaments menys plens, els regadius
ineficients o la desforestació del nostre territori. El Govern afronta
aquests problemes amb decisió, amb recursos i amb l'impuls de les
noves infraestructures de reutilització, dessalació i descontaminació.
Però hi ha territoris necessitats de més alimentació en energia. La
presentació del Pla de l'energia 2006-2015 posa de relleu una realitat
inqüestionable: és el Pla energètic més ambiciós que s'haurà aprovat
en els darrers vint-i-cinc anys, és la mostra que el Govern vol
desenvolupar una estratègia energètica més eficient i sostenible,
sense precipitacions, però amb urgència.
Sobre la interconnexió, només una cosa, i una cosa important: ahir
els governs espanyol i francès es van comprometre a trobar solucions
-i aviat- al traçat. Hi estarem a sobre, necessitem seguretat
energètica i tindrem els traçats adequats.
La definició de la Xarxa natura 2000 és un bon exemple de treball
ben fet, perquè fa compatible la construcció de noves
infraestructures, la supervivència d'espècies d'aus molt amenaçades i
l'enfortiment de l'agricultura. Discrepant i discutint quan calgui, no
soterrant els problemes, com ja els he dit; sí tractant-los amb tota la
seva complexitat i prenent les decisions més encertades per al
conjunt del país i per al seu futur. Aquesta ha de ser la funció dels
20
�plans territorials. Ja hem elaborat i posat a consulta pública els
avantprojectes del Pla territorial de l'Alt Pirineu i l'Aran, tan esperat, i
el Pla director de l'Empordà. I en els propers mesos disposarem dels
projectes preliminars de Catalunya central, regió metropolitana i
Terres de Ponent.
També s'ha posat en marxa el mecanisme de millora del planejament
urbanístic de tres-cents municipis i la protecció de territoris amb un
patrimoni arquitectònic o natural valuós, com és el cas de Gallecs o la
Vall d'en Bas; la vall del Ges i del Bisaura.
Punt i apart mereix el PDU del sistema costaner -el Pla director-, que
ens permetrà mantenir Catalunya oberta al mar.
Els parlo ara de les polítiques de sòl i de qualitat urbana. El Programa
de sòl residencial i industrial 2005-2008 defineix les actuacions
necessàries per assolir els objectius de la política urbana i econòmica
del Govern. La política de sòl industrial ens permetrà generar vuitcentes hectàrees de sòl industrial net, de promoció directa, i ens
ofereix un potencial de localització de 120.000 nous llocs de treball.
En l'àmbit del sòl residencial es preveuen operacions amb un
potencial per acollir 73.700 habitatges, 43.400 de les quals seran de
protecció oficial. Aquests habitatges formaran els nous barris de la
Catalunya del segle XXI; barris amb un 60 per cent d'habitatge
protegit, equipaments públics de qualitat i alta accessibilitat a les
xarxes de transport. I, evidentment, barris densos -que quedi clar-,
no anem a l'escampada, no continuarem el que ha passat en els
darrers vint-i-cinc anys, que en un quart de segle hem ocupat tant
territori -en un quart de segle hem ocupat tant territori com tot el
que havíem ocupat mai. El Programa de sòl 2005-2008 és una línia
més del dibuix de la Catalunya futura.
I els barris vells. La concentració de les problemàtiques socials més
importants que ens afecten en alguns barris de Catalunya comporta
un conjunt de problemes que cal conjurar, que cal afrontar. Per
revertir aquests processos de degradació urbana el Govern va
impulsar, de forma prioritària, la Llei de barris, que és una de les
peces clau de la nostra governació i de la col·laboració -abans poc
freqüent- amb els ajuntaments en aquesta matèria. Una llei que fa
efectiva la col·laboració entre la Generalitat i els governs locals per
estendre el dret de tots els ciutadans i ciutadanes a gaudir d'un
entorn digne i segur, que afavoreixi el progrés personal i la cohesió
social. Es tracta d'una política que farà l'aliança entre el Govern de
Catalunya i els ciutadans a través dels ajuntaments, perquè hi hagi
una capacitat transformadora més gran que la que hem tingut fins
ara. I farà efectiu un dret que és la síntesi de les tres prioritats que
he esbossat: les persones, la seva seguretat i la millora de les
21
�infraestructures. Aquest, el Pla de barris, d'alguna forma, conjuga
totes tres coses.
Bé, davant nostre emergeix, doncs, una Catalunya en xarxa, digital,
ciutadana, com a projecte global de canvi al servei de ciutadans i
empreses. Crec, en resum, que estem establint les bases per guanyar
la batalla de les connexions amb Europa i de les connexions amb el
món; i m'estic referint ja a les connexions viàries i ferroviàries, les
portuàries i aeroportuàries. Estem establint les bases per guanyar la
batalla de les tecnologies de la informació i la comunicació, que
començava a fracturar el país. I estem establint les bases per
guanyar la batalla dels centres urbans i del paisatge, en una etapa de
fort creixement demogràfic.
L'aposta pel desenvolupament d'estratègies a mitjà i llarg termini en
la gestió de l'aigua, la gestió dels residus i l'energia és una realitat
que ve acompanyada del creixement econòmic de Catalunya i de
l'enfortiment de la nostra capacitat d'innovació. Ho fem amb
polítiques i amb inversions concretes, que responen a les necessitats
del present del país i dels seus ciutadans i ciutadanes, però també
amb visió del futur; en definitiva, la nostra acció de Govern pretén,
en coherència amb el programa del Tinell, fer possible la Catalunya
ciutadana -dèiem allà-, una Catalunya ciutadana, que vol dir
cohesionada, sobre la base de l'extensió dels drets socials de totes les
persones, una Catalunya servida des del Govern per una cartera de
polítiques de benestar, una Catalunya digital, que progressa en el
coneixement i en la tecnologia. Una Catalunya en xarxa, que vol dir
que aposta pel progrés de tots els seus territoris.
Bé, abans de deixar els temes territorials i tornar a les relacions de
Catalunya i l'Estat, vull dir unes paraules sobre un barri, un territori
que ha viscut dies i mesos dramàtics, que és el barri del Carmel.
Sobre l'accident del Carmel, el que m'interessa remarcar avui són
tres coses. Després d'una reacció extraordinària de l'Ajuntament de
Barcelona i del mateix Govern de la Generalitat, vam saber treure les
conclusions pertinents de l'accident i dels seus efectes, pel que fa a la
seguretat i a les garanties de l'obra pública. Vam concloure que calia
un esforç addicional pel que fa a la transparència en els processos
d'adjudicació de l'obra pública. I vam arribar a la conclusió que el
compromís del Govern amb els veïns i afectats per l'accident del
Carmel no acabarà fins que tots i cadascun d'ells puguin dir: "Sóc a
casa, sóc a casa meva; s'ha acabat el malson."
Relacions amb l'Estat. L'Estatut és l'emblema d'un projecte social i
polític més ampli per al nostre país, que ha de situar la Catalunya
social i convivencial en el marc òptim de les relacions amb Espanya,
amb Europa, amb el Mediterrani i amb el món. Hem obtingut
resultats perquè les relacions del Govern de Catalunya amb el nou
22
�Govern d'Espanya han fet un gir de 180 graus respecte de la situació
de partida. No cal repetir aquí què van dir el Govern d'Espanya i el
Partit que governava el desembre de l'any 2003 i els primers mesos
de l'any 2004; vam patir l'hostilitat ferrenya dels conservadors
espanyols.
Bé, doncs, ara la relació amb el Govern presidit per José Luís
Rodríguez Zapatero ha donat fruits decididament positius, concretats
en gestos, en decisions i en projectes. Decisions de gran abast, com
l'acord sobre el finançament sanitari adoptat a la segona reunió de la
Conferència de presidents, i precisat en el marc del Consejo de
Política Fiscal i Financiera. Hem fet una passa de gegant, i no tant en
la solució definitiva del problema -que hi serà-, com sobretot en la
manera d'abordar-lo. El Govern de Catalunya va jugar un paper
fonamental en el reconeixement del problema com a problema
general de la sanitat pública de les comunitats autònomes. Ja tothom
sap que qui va provocar, des de baix, la reunió de tots els presidents
autonòmics sobre el finançament sanitari té un nom, que és
Catalunya, que és el Govern de Catalunya, que és el Departament de
Salut i que és el Departament d'Economia i Finances. Tothom ho sap.
I tothom s'hi ha apuntat. Totes les autonomies s'hi han apuntat.
Mirin, la relació, efectivament, la nova relació que s'ha creat ha
possibilitat aquestes coses, i nosaltres hi serem lleials, i nosaltres
serem fervents participants d'aquesta nova manera de fer. De fet, jo
crec que la Conferència de setembre del 2005 marca un inici del que
podrà ser en el futur la solució successiva de problemes que es poden
anar plantejant en altres sectors. És veritat, hi ha qui diu: "Aquesta
Conferència de presidents hi és perquè no hi ha el Senat" -un senat
federal, de caràcter federal. Probablement. Ja veurem què passa amb
les conferències de presidents, o si seran les conferències de
presidents una part d'aquest Senat. A Alemanya és així. En el
Senat... Qui hi ha en el Senat? No hi han senadors elegits en unes
eleccions a part. Hi ha els presidents de les comunitats autònomes,
dels Länder, un dels quals, per cert, s'autodenomina frei Staat
Bayern, Estat lliure de Baviera, i ningú no s'enfada a Alemanya.
Jo crec que el que ha passat amb el finançament sanitari va posar de
manifest que, en aquest tema, com en molts altres, és imprescindible
la col·laboració entre l'Estat i les comunitats autònomes. Es va
adoptar el compromís de revisar el sistema de finançament, que
aportarà una solució definitiva; un compromís que es farà efectiu
abans del final de la legislatura, i es varen acordar mesures
d'emergència per evitar l'agreujament del problema. Algunes dades:
1.677 milions d'euros d'aportacions de l'Estat; 1.365 milions de
bestretes; 1.838 -aproximat- milions d'euros resultants de l'augment
de la capacitat normativa de les comunitats autònomes -que a
Catalunya serien 663 milions d'euros. Total: 4.881 milions d'euros
destinats a pal·liar el dèficit sanitari, dels quals Catalunya disposarà
23
�de 1.083. No vull entrar en una discussió concreta de xifres, però
permetin que els doni una xifra comparativa. Els guanys del primer
any d'aplicació del model de finançament del 2001 sumen 240 milions
d'euros. I ara rebrem gairebé el doble -420 milions d'eurosd'aportació directa de l'Estat.
Canviant de sector, però sempre dintre de les relacions Estat Generalitat. Decisions com la devolució dels papers de Salamanca,
per mitjà de la Llei votada al Congrés dels Diputats, i gràcies als bons
oficis i a l'habilitat gestora i negociadora de la consellera de Cultura.
Perquè vostès no han sentit a parlar, segurament, de les reaccions -o
sí- que això ha provocat a Salamanca. Doncs ja m'hagués agradat
veure alguns de nosaltres -no dic de vostès, dic de nosaltres- portant
la negociació d'aquest tema, aconseguint que els papers tornin,
obtenint que la reacció quedi realment limitada en el lloc d'origen,
que això no s'escampi en el Parlament espanyol i que el Parlament
espanyol, amb l'ajut de la ministra Calvo -ho hem de dir tot-, que va
ser decisiu, hagi pogut fer una cosa que fins ara no s'havia pogut fer
mai.
Mirin, decisions com el trasllat de la seu de la Comissió del Mercado
de Telecomunicaciones a Barcelona -que ja saben el que va costar, ja
saben les reaccions que va produir-, els haig de dir que, recentment,
m'he reunit amb el seu president i amb el Consell d'Administració i
m'han informat que d'aquí a poc començaran a treballar des del seu
espai que, transitòriament, estarà ubicat a la torre Mapfre.
Decisions com el pas definitiu que la Carta municipal de Barcelona
està a punt de donar en el Congrés de Diputats. Tants anys, decennis
després, un cop que el Govern espanyol li ha donat llum verda -això
ho van començar en Sardà Dexeus i Fabià Estapé a estudiar-ho l'any
1980, si no recordo malament, la Carta de Barcelona que s'havia de
canviar. Molt bé.
Compromís actiu del Govern espanyol pel reconeixement del català a
Europa; recolzament per aconseguir el domini internacional .cat;
política cultural descentralitzada i que s'ha concretat en el compromís
del Ministeri amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya -n'hem vist
els primers fruits amb la magnífica exposició Caravaggio, que els
recomano de veure. La conversió del Mercat de les Flors en un centre
de les arts en moviment; l'increment de l'aportació al Liceu; el Pla
d'actuacions per als monuments de la Tarragona romana; les obres
de la Sala de Cambra de l'Auditori de Barcelona i la futura ubicació
del Museu d'Urbanisme de Barcelona. I l'esforç inversor de l'Estat, i el
disseny del Pla d'infraestructures del transport, de què ja els he
parlat abans i que, per primera vegada, abandona la concepció
radiocèntrica -i això és absolutament cabdal per dibuixar una Espanya
en xarxa. Abans era de Madrid a cada capital de provincia en alta
24
�velocidad. I ara hi ha hagut qui s'ha atrevit a dir a Madrid, que el que
s'ha de fer és Bilbao - Barcelona. I va tornar a sortir aquest tema
justament ahir en la reunió hispanofrancesa també, perquè va sortir
el tema de l'alta velocitat i d'on a on havia d'anar. Doncs resulta que
dues vies que eren de les tres línies amb més demanda d'alta
velocitat a Espanya, no és Barcelona - Sevilla; és Barcelona - Madrid,
i és Barcelona - València. I no se n'ha fet cap. No és que no se n'hagi
fet cap, és que ni s'hi ha pensat -ni s'hi ha pensat. Són aquestes
decisions, són aquests gestos -perdó, i encara me n'he deixat-,
gestos de respecte i de reconeixement que el president Zapatero ha
tingut envers la nostra història i els nostres símbols, com la revisió
del judici del president Companys, la de Manuel Carrasco i
Formiguera.
Hi ha, per tant, una nova relació. Aquesta nova relació hi és, però hi
és en el terreny concret de les decisions; dels gestos, però també de
les decisions, dels projectes que fonamenten la meva confiança que,
a partir del diàleg, el pacte és possible, és realista i és eficaç.
L'actitud de respecte i d'entesa expressats aquests mesos no respon
solament a una correlació transitòria de forces en el Congrés, ni a
una tàctica provisional del president del Govern espanyol, són la
mostra que la història d'Espanya està canviant; vull que ho creguin,
això, que sentin amb certesa la seguretat que això avançarà, que
això és possible, que és possible avançar amb una nova relació, en
una nova relació.
Una història d'Espanya que algun dia s'ha de poder explicar a les
escoles en tot allò que compartim i en tot allò que ens diferencia. Fa
temps que ho demano: que facin a tot Espanya una assignatura de la
història dels pobles d'Espanya; que la facin, que sàpiguen a
Extremadura què passa aquí; que sapiguem nosaltres qui són ells,
per dir-ho d'alguna forma. Fa més falta que l'aigua que bevem, que hi
hagi un afranquiment, jo diria, una sinceritat d'Espanya amb ella
mateixa, de reconèixer-se com efectivament és, i no solament en el
tracte entre governs, sinó també en l'educació que es dóna a la
quitxalla i a la joventut.
Entenc la força i la gesticulació amb què alguns s'oposen a aquests
propòsits, potser perquè ja havíem perdut l'esperança i la memòria
del que havia estat la bandera de les forces democràtiques
majoritàries espanyoles durant el franquisme i la Transició, la de
l'entesa dels pobles d'Espanya en un marc de respecte i comprensió
cap a les regions, nacionalitats i nacions que la componen. Però no
ens deixem impressionar pel to amenaçador d'aquests dies;
Catalunya està canviant, però Espanya també canvia. I els catalans i
els espanyols ho estan assumint, amb dificultat, però amb normalitat.
I canvien cap a millor. Avui, més que mai, l'horitzó visible assenyala
25
�un futur federal, una Espanya plural on la mar Bàltica ja no generarà
els hiverns.
Vull acabar considerant no el debat de l'Estatut, ni el seu itinerari
posterior, sinó l'impacte que ja ara ha tingut sobre la política
catalana. Un primer efecte ha estat el d'oxigenar la vida política
catalana i millorar unes enrarides relacions entre política i societat.
L'acord assolit, i l'aprovació de l'Estatut per una amplíssima majoria,
ens ha proporcionat una bona dosi d'autoestima col·lectiva que
darrerament notàvem a faltar; simplement ho constato:
responsabilitat, tota, però també satisfacció.
Hi ha un segon efecte de l'aprovació parlamentària de l'Estatut, d'una
certa transcendència, que interpel·la directament el Govern de la
Generalitat i la seva pràctica política i administrativa. Per tant,
afrontem la recta final de l'Estatut amb la confiança que dóna haver
donat passes rellevants per la millora del nostre autogovern amb la
nova relació amb el Govern espanyol, amb l'autoestima col·lectiva
força augmentada pel gran acord assolit aquí, i amb les institucions
de la Generalitat plenament disposades a assumir els reptes d'un
estatut exigent, molt exigent. Avui els vull reiterar solemnement el
capteniment del president i del seu Govern en la fase de tramitació
de la Proposta d'Estatut a les Corts Generals. Actuarem amb sentit de
la història, actuarem per preservar la unitat catalana, actuarem amb
determinació, amb responsabilitat, procurarem actuar amb
intel·ligència i rigor, amb confiança, amb confiança en els nostres
negociadors, perquè aquesta és l'actitud que considero apropiada en
les circumstàncies actuals: normalitat democràtica i institucional.
Dialogarem sense renunciar a res essencial de la nostra Proposta,
perquè ja tenim signes, no solament que és justa, també tenim
signes que no és anticonstitucional; que no ho és i és considerada
plenament constitucional per la majoria dels experts que en aquest
moment s'estan, com vostès poden imaginar, adelerant sobre el text
de l'Estatut per veure què hi poden trobar. Sense renunciar, dic, a
l'essencial, sense deixar perdre tot el que hem aconseguit, sense
degradar els llaços afectius que ens uneixen amb la resta d'Espanya,
de vegades amb dificultats; volem implicar-nos amb Espanya fins al
fons; volem canviar-la, fins i tot, una mica; volem fer-ho des de la
nostra pròpia identitat irrenunciable, genuïna. Espero de tothom la
mateixa voluntat d'entesa que va permetre l'acord en aquesta
cambra, i us garanteixo que, com a president de la Generalitat, estic
perfectament confiat que aquells que tenen la responsabilitat de
representar-nos, primer de tot en la presa en consideració, i
seguidament, mirant el futur, en la seva negociació, ho faran
perfectament, ho faran servint l'esperit que va regnar en el moment
que en aquesta sala es va aprovar l'Estatut, sense que el president de
la Generalitat hi hagi d'intervenir massa més.
26
�Però el reforçament del nostre autogovern i el canvi de paradigma en
les relacions amb el Govern central, vull que ho sàpiguen -per
acabar-, amb una aposta estratègica per situar Catalunya en l'escena
internacional. El compromís internacional de Catalunya amb la
Mediterrània, que es reflectirà en la reunió més important que s'haurà
fet a Europa en tot l'any -Barcelona+10-, la Conferència
Euromediterrània que, en aquest cas, no és una conferència de
ministres, com va ser la de l'any 1995. És una conferència de caps
d'Estat i de govern, és una cimera europea sota presidència britànica.
Sàpiguen que és un esdeveniment europeu que passa aquí. No és
quelcom, diguem-ho clarament, en què nosaltres puguem participar
com a tal, però passa casualment aquí. Bé, aquesta tercera dimensió
de l'escenari internacional no és menor; potser, a la llarga, és el més
determinant, si hi pensem amb tranquil·litat. Potser, a la llarga, és el
més determinant. Quin serà el nostre nou Estat?, en el sentit genèric
de la paraula, el més gran, aquell en què probablement no només la
moneda sinó les regles del joc de la competència estaran marcats. A
quin nivell estaran marcats tots aquests elements de la nostra vida
quotidiana, de la nostra vida econòmica, social, política, per la Unió
Europea? Molt bé, el desenllaç d'aquestes decisions, probablement,
d'aquestes qüestions, no es decidirà ni a Barcelona, ni a Madrid; es
decidirà més lluny.
Els interessos de Catalunya es juguen, en gran part, doncs, en aquest
àmbit: Europa i la Mediterrània; per això hi som presents. En un any
hem visitat el Marroc, Algèria, Turquia, Israel i Palestina. No hem fet
pas massa més viatges. Són els escenaris dels reptes clau que
Europa afronta en aquest inici de segle. Nosaltres volem contribuir a
la resolució d'aquests reptes. Barcelona i Catalunya han de tornar a
ser el punt d'un nou inici on abordarem de veritat els objectius
d'aquesta cimera, donant un impuls a la democràcia i als drets
humans en tots els països de la zona; assumint el concepte de
diversitat que eviti una polarització cultural i religiosa -ens hi juguem,
nosaltres, molt de la nostra vida quotidiana que a la Mediterrània hi
hagin llaços i principis comuns en aquestes matèries. Afavorir una
gestió intel·ligent del fenomen migratori, superant una perspectiva
basada exclusivament en la seguretat policíaca; reforçar el nexe
entre seguretat i justícia per lluitar contra la violència política de la
regió. I finalment, refermar la idea de solidaritat i de cohesió. Per ferho, hem d'assumir la necessitat d'invertir en capital humà, que
significa invertir en futur a través dels nostres joves. És l'hora,
precisament, de plantejar amb determinació el paper dels altres
agents polítics que no són els governs de l'Estat en la política
mediterrània, no a la cimera, on no serem, sinó al costat, durant i
després de la cimera. Ahir mateix les regions de la Comunitat de
Treball dels Pirineus van voler ser presents a la cimera
hispanofrancesa, com us he dit, i vam ser-hi, vam fer i vam crear una
nova cèl·lula, un grup de treball: dos més set s'anomenarà: dos
27
�països europeus, set regions, i jo vaig proposar que es reunís, que
tingués la seva seu sempre allà on hi hagi la seu de la Comunitat de
Treball dels Pirineus. Ja sabeu que som les set regions que voregen.
Són Aquitània, Midi-Pyrénées i Languedoc-Roussillon, per la part
francesa, però a la part nostra no són només les de l'Euroregió que
seríem Catalunya i l'Aragó sinó també Navarra i el País Basc. I ara la
seu que estava aquí ha passat al País Basc. I, per tant, el que es farà
és una primera reunió, espero que ben aviat, d'aquesta cèl·lula de
treball o grup de treball europeu dos més set al País Basc. I des d'allà
podrem seguir de manera permanent no cada cop que es reuneixen
els caps d'Estat, sigui aquí, sigui allà on sigui -o caps de govern- sigui
aquí, sigui a França, sinó d'una manera continuada. I dono molta
importància a la presència de persones nostres de la màxima
categoria, del màxim nivell en aquest grup de treball.
És l'hora, doncs, de plantejar amb determinació el paper dels altres
agents polítics que no són estats, com he dit, i és l'hora també de
repassar quines són les ocasions en les quals, en els mesos que
vindran, aquesta activitat internacional, euromediterrània es pot
concretar. La Conferència Euromediterrània de regions Barcelona+10,
que serà pràcticament paral·lela a la pròpia cimera, la Conferència
Euromediterrània de dones Barcelona+10, la cinquena Conferència de
Presidentes de Parlamentos Euromediterráneos, el Seminario de
Medios de Comunicación y el Mediterráneo, la Conferència de ciutats
euromediterrànees de Barcelona+10, la Cimera Euromediterrània de
líders empresarials, i el Fòrum Euromed Salut. La Generalitat donarà
el màxim suport i participació en les polítiques del Govern espanyol
en tot allò que una comunitat com Catalunya pugui aportar per
assolir els objectius de pau, de llibertat i de democratització.
Acabo, senyor president, senyores i senyors diputats, aquesta
intervenció. He deixat per al final una reflexió en veu alta sobre el
que entenc que són les meves obligacions. La vertebració de
Catalunya i el seu equilibri, els grans projectes estratègics per a la
nostra economia, la nostra cultura, el nostre benestar formen part
d'aquesta obligació, sobretot en els grans afers que, com l'Estatut,
hem convertit en un projecte compartit, col·lectiu, per damunt de les
aspiracions de cadascuna de les forces i projectes polítics que
legítimament defensem, i que hem de defensar cadascú de nosaltres.
I tinc una mica la impressió, m'ha quedat un regust agredolç que
l'eufòria d'aquell dia, del dia 30 de setembre, en què es va aprovar
l'Estatut va quedar excessivament reflectida a nivell de mitjans de
comunicació, en dues persones, que penso que van jugar un paper,
que vam jugar un paper. Però aquestes dues persones no vam ser les
més importants, ni les forces polítiques que representàvem. Estàvem
obligats a fer-ho. A veure si ho dic clar. I també tinc la impressió que
una part de la situació que hem viscut aquests darrers dies d'una
certa inquietud, d'una certa confusió, és deguda al fet que alguns
28
�poden haver pensat que hi havia una patrimonialització excessiva de
l'èxit de l'Estatut.
Vull que sàpiguen que en aquest sentit diuen els castellans "no me
duelen prendas", no em costa gens de dir que considero que tots els
partits, inclòs el Partit Popular, que va fer una oposició digníssima i
un treball polític, jo crec, de gran nivell, són tan autors del projecte
d'Estatut com els dos partits principals d'aquesta cambra. Vull deixarho clar. Tenim l'obligació de treballar amb aquell esperit que vam
demostrar que érem capaços de tenir, de cridar l'atenció, deixin-m'ho
recordar en el moment d'acabar, sobre la tensió dels riscos de
fractura del cos complex que és una societat, d'estirar la mà i fer que
el Govern l'estiri perquè s'escurcin i no creixin les distàncies entre els
que van davant i els que van més endarrerits, el capítol de drets,
deures i principis rectors del nou Estatut, crec que serà en aquest
sentit un quadern de ruta.
Per això avui els he volgut parlar, sobretot, de la necessitat de donar
seguretats, d'estudiar, analitzar, saber, i assegurar.
Senyores diputades, senyors diputats, en el compliment d'aquestes
obligacions esmerçaré el millor de mi mateix.
Moltes gràcies.
29
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1702
Title
A name given to the resource
Debat de Política General
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Subject
The topic of the resource
Demografia
Educació
Model social
Acció política
Territoris
Estatuts
Federalisme
Govern
Habitatge
Infraestructures
Joventut
Ocupació
Seguretat ciutadana
Parlament de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Intervenció al Parlament
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-10-18
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2684/20050224_DiarideSessions_Parlament.pdf
8753b7471ace620e8a699f360cb60d25
PDF Text
Text
DIARI DE SESSIONS
DEL PARLAMENT
D E C ATA LU N YA
VII legislatura
Sèrie P - Número 36
Quart període
Dijous, 24 de febrer de 2005
Ple del Parlament
PRESIDÈNCIA DEL M. H. SR. ERNEST BENACH I PASCUAL
Sessió núm. 45, primera reunió
Í
N
D
E
X
Debat
general sobre l’acció política i de govern en relació amb l’evolució dels fets del barri del Carmel,
de Barcelona, i amb les conclusions de l’expedient informatiu obert arran d’aquests fets
(tram. 255-00002/07) (p. 3)
(Dos fascicles)
Fascicle primer
�NOTA
Aquesta publicació és impresa en paper ecològic (definició europea ECF), en compliment del que estableix la Resolució
124/III del Parlament, sobre la utilització del paper reciclat en el Parlament i en els departaments de la Generalitat, adoptada el 30 d’abril de 1990.
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
3
SESSIÓ NÚM. 45.1
La sessió s’obre a les onze del matí i sis minuts. Presideix el president del Parlament, acompanyat de tots
els membres de la Mesa, la qual és assistida per
l’oficiala major i el lletrat major.
Al banc del Govern seu el president de la Generalitat,
acompanyat de tot el Govern.
ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA
Punt únic: Debat general sobre l’acció política i de govern en relació amb l’evolució dels fets del barri del
Carmel, de Barcelona, i amb les conclusions de l’expedient informatiu obert arran d’aquests fets (tram. 25500002/07). President de la Generalitat de Catalunya.
Debat i votació.
El president
Comença la sessió.
Debat general sobre l’acció política i de
govern en relació amb l’evolució dels
fets del barri del Carmel, de Barcelona,
i amb les conclusions de l’expedient
informatiu obert arran d’aquests fets
(tram. 255-00002/07)
Aquesta sessió tindrà un únic punt de l’ordre del dia,
que és el debat general sobre l’acció política i de govern
en relació amb l’evolució dels fets del barri del Carmel,
de Barcelona, i amb les conclusions de l’expedient informatiu obert arran d’aquests fets.
Aquest debat es regirà per la normativa establerta en els
articles 123 i 124 del Reglament i els criteris adoptats
per la presidència i la Junta de Portaveus del dia 21 de
febrer de 2005.
Té la paraula l’honorable senyor Joaquim Nadal.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
(Sr. Joaquim Nadal i Farreras)
Molt honorable president del Parlament de Catalunya,
molt honorable president de la Generalitat, honorables
conselleres i consellers, il·lustres senyores i senyors
diputats, a fora plou, fa fred, en algun lloc de Catalunya
potser neva, i hi ha més de mil persones que demà passat farà un mes que viuen fora de casa seva. Mentre una
sola família, mentre una sola persona, continuï vivint
fora de casa seva, el Carmel, i per al Govern de Catalunya al Carmel o allà on sigui, el Govern de Catalunya,
en el cas del Carmel, d’acord amb i en coordinació
permanent amb l’Ajuntament de Barcelona, mantindrà
amb la màxima intensitat, tant com calgui en cada
moment, tots els operatius i tots els mecanismes que ha
posat en funcionament des del dia 25 de gener fins
avui; ni una sola persona sense ser atesa en tot moment
i fins a les últimes conseqüències.
Aquest va ser el nostre compromís el primer dia, i
aquest és el compromís que avui reiterem i que mantindrem fins deixar ben clar que el temps i les circumstàncies no poden acabar en l’oblit i en l’abandonament.
SESSIÓ NÚM. 45.1
Quan el Carmel perdi actualitat, quan perdi notorietat
mediàtica, aquest compromís haurà d’adquirir en la
continuïtat i el compliment el seu més alt valor, un valor ètic, moral, polític i també material.
No fa gaires dies, al Carmel mateix, en un programa de
televisió un veí deia: «Quan les càmeres marxin els
polítics desapareixeran.» En nom del Govern de Catalunya, en nom, en la mesura que puc, de l’Ajuntament
de Barcelona, vull que quedi clar, ho torno a dir, que
faci fred o calor, mentre una sola persona del Carmel
visqui fora de casa seva el compromís del Govern és
estar al costat dels veïns i veïnes afectats per aquesta
circumstància, que és conseqüència d’un accident dramàtic que podria haver tingut unes conseqüències imprevisibles.
Comparec avui, en nom i a petició del Govern, després
de quasi un mes de l’inici de la crisi del Carmel i quinze
dies més tard de la meva compareixença parlamentària
davant de la Comissió de Política Territorial.
En aquella primera compareixença, celebrada el dia 9
del mes de febrer, vaig presentar un primer informe
d’urgència sobre els fets relacionats amb l’accident
produït a la cua de maniobra de la prolongació de la
línia 5 del metro al barri del Carmel.
No és la meva intenció, en absolut, donar lliçons ni
emetre judicis de valor, però no em puc estar de dir, ara,
que en molts moments, més en els darrers dies que en
els primers, he tingut, hem tingut molts, la sensació que
l’ordre de les prioritats que havíem establert des del
primer moment havia deixat de ser un ordre de prioritats compartit per Govern i algun grup de l’oposició.
Per a tots aquells qui essent legítims representants dels
ciutadans de Catalunya..., també ho són, ho som tots,
dels veïns del Carmel. He tingut la impressió que en
algun moment, en el fragor de la batalla partidària, es
posaven per davant els objectius d’aquesta batalla partidària fins a posar en risc la mateixa credibilitat institucional. I he tingut la sensació que els atacs, les defenses, les autodefenses, els judicis previs, les presses i les
urgències polítiques, havien distorsionat els principals
objectius després de l’accident. Ho dic perquè ha sonat
sovint aquests dies aquella cantarella que diu: «Si això
ens hagués passat a nosaltres, què no dirien els que ara
estant al Govern?»
I he fet aquest repàs –he fet aquest repàs–, i en el repàs
de les hemeroteques consta que fos quina fos la virulència de l’oposició el capteniment institucional dels
grups polítics que donen suport al Govern..., es van
posar sempre, i no m’ho ha semblat sentir aquests dies,
a disposició del Govern mentre durés l’emergència.
«Primer apaguin el foc, primer resolguin les nevades,
després establim i arreglem les responsabilitats polítiques.» Vostès han tingut una pressa que entenc que ha
estat una mala consellera del plantejament que inicialment havien fet.
Vaig dir en aquella compareixença que ens trobàvem
davant d’un fet greu que hauria pogut tenir conseqüències imprevisibles; vaig dir també que, des del meu
punt de vista, s’hauria pogut evitar si els responsables
directes de les obres haguessin pres determinades cauteles, i no em vaig estar de dir que trobava en tot el problema no només un fet puntual, un accident, ni tan soPLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
4
lament un accident fortuït, sinó un corrent de fons que
obligava el Govern a prendre mesures de gran abast,
alhora que calia establir les responsabilitats, de tota
mena, que se’n derivessin.
El dia d’aquella compareixença van quedar apuntades
unes línies d’exploració, un esquema de conclusions i
un conjunt d’interrogants als quals calia donar resposta. També vaig dir, i m’hi reafirmo, que en el cas que
s’emprenguessin accions judicials, i era previsible que
així fos, posaríem tota, tota, tota l’Administració de la
Generalitat a disposició de la justícia per tal que tingués
tota la informació, com no podria ser d’una altra manera, tota la informació, i disposés de tots els mitjans per
poder instruir amb diligència i rapidesa el cas.
Vaig afirmar que no faltaria cap informació i que no
escatimaríem esforços per tal de donar plena satisfacció a les naturals i legítimes aspiracions i exigències
dels veïns del Carmel, a les seves preocupacions, als
seus dubtes, a les seves pors. Ni una pregunta sense
resposta fins allà on sigui possible.
Estic en condicions avui d’aprofundir l’anàlisi dels
antecedents i de les causes de l’accident, de determinarne les responsabilitats, les immediates i les remotes, i,
el que per mi és més important, de presentar davant de
la cambra un conjunt de mesures destinades a evitar al
màxim possible nous riscos, aquí o en qualsevol altra
obra pública que es dugui a terme a Catalunya.
25 de gener: els primers despreniments. Relato els fets
que tots vostès coneixen, però no és sobrer. A un quart
de nou del matí s’inicien els treballs de neteja del terra de la cua de maniobra del Carmel, en un punt determinat, per fer l’excavació necessària per formar una
solera. En aquest punt determinat, la màquina que estava operant a la zona toca i trenca la base d’una falla.
Es produeix el que s’anomena una xemeneia. I aquest
fet és la base de l’accident. No és la primera, ni en
aquest, en qualsevol moment de l’evolució de les obres,
ni en molts altres túnels que s’han construït a Catalunya, a Espanya, a Europa i al món.
Es produeix una xemeneia. Davant d’una xemeneia el
manual del mètode de construcció que s’està seguint
planteja com a solució i reacció la projecció de formigó i material de segellat, gunita, per estabilitzar la balma formada i retornar-li la consistència. Tots els tècnics
diuen: «No patiu, això aguantarà.» Tendeix a aguantar
quasi sempre, però aquesta vegada va caure.
A última hora de la tarda, a les vuit del vespre, veient
que segueix la caiguda de roques al lloc de l’accident
es desallotjà l’edifici d’habitatges veí del taller. A migdia, s’havia desallotjat el taller.
El 26 de gener es seguiren les tasques de consolidació
de la xemeneia, de la campana, projectant formigó i
apilonant terres per intentar evitar l’efecte en profunditat de la caiguda.
Res més lluny de mi que la pretensió de creure que ja
no correm cap risc, però els puc ben assegurar que, per
tot el que he pogut saber aquestes setmanes, se m’ha
demostrat que si no actuem amb contundència i en profunditat no atacarem d’arrel el problema que ens ha dut
fins aquí.
El dia 27 de gener a les nou del matí es produeix l’enfonsament total, el col·lapse fins a la superfície del solar del taller a nivell de carrer. El forat produït és de
divuit metres de diàmetre. I immediatament es prepara un dispositiu per tapar tot el forat produït, la base de
la xemeneia, amb formigó.
Permetin-me, però, que en la primera part de la meva
intervenció segueixi un esquema similar al de la compareixença del dia 9 i que doni resposta també a l’evolució de la situació des del dia 25 de gener fins avui,
tant pel que fa als fets com pel que fa a l’atenció a les
persones i a l’actuació en el conjunt de l’obra i de la
zona sinistrada. No perquè sí, sinó perquè aquesta ha
estat una pregunta formulada una i altra vegada de forma reiterativa i una de les acusacions principals que
se’ns ha fet: «Han gestionat malament la crisi», s’ha
sentit. Doncs parlarem també, i abans que de moltes
altres coses, de com s’ha gestionat la crisi, qui l’ha gestionada i per què s’ha gestionat com s’ha gestionat.
A les deu de la nit d’aquell dia s’inspeccionen els dos
túnels, que no presenten danys aparents. Es va posar en
marxa un dispositiu de mesura de convergències, tant
en el túnel de la cua de maniobres com en el túnel de
l’estació, a fi de comprovar si l’esfondrament havia
desestabilitzat un sistema complex de dues estacions
que estaven molt a prop l’una de l’altra, d’unes seccions molt àmplies, d’una superfície molt considerable,
i que la caiguda d’una hauria pogut produir danys en la
del costat.
Després, tinc també la intenció d’analitzar les causes
remotes i immediates del que ha succeït i tot el que
envolta el projecte de prolongació de la línia 5 del metro, i, per extensió, una determinada manera de procedir amb relació a l’obra pública a Catalunya, que s’ha
revelat com una herència feixuga i complexa de redreçar que calia haver qüestionat molt més críticament des
del desembre de 2003.
Els recordo ara, quasi fil per randa, l’explicació dels
fets i de la seva cronologia més immediata en la versió
que em confirmen els tècnics, tècnics del Departament,
i el geòleg que el Departament de Política Territorial ha
tingut assignat de forma constant a l’atenció de les
queixes de les persones i al seguiment de l’evolució de
l’obra.
PLE DEL PARLAMENT
Va haver-hi, efectivament, moviments; es van detectar
moviments. I com que es van detectar moviments, es va
decidir reforçar el túnel principal amb encavallades i
contravolta de formigó i reforç de gunita, segons les
zones i els moviments.
El 3 de febrer, vostès ho recorden, després m’hi tornaré a referir, es va produir un segon enfonsament de dimensions més reduïdes sota la casa que s’havia hagut
d’enderrocar. Aquest forat també s’omple de formigó.
Hi ha una valoració molt de matís en la versió que vaig
donar en la meva anterior compareixença i la d’avui.
Aquell dia vaig dir –el 9 de febrer– que el trencament
de la falla, de la base de la falla s’havia produït en iniciar-se els treballs coneguts com a destrossa. Però l’esfondrament es produeix no exactament en la fase anomenada de destrossa, sinó en un punt on, en el túnel de
la cua de maniobres, s’havia avançat a secció compleSESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
5
ta, i només faltava la formació d’una solera que la direcció d’obres considerava necessària per estabilitzar
les convergències.
El mètode austríac estableix dues maneres d’avançar:
mitja volta fins al final i retorn de la contravolta per
baix, en fase de destrossa, o avanç a secció completa.
Si hagués estat destrossa pura en el punt de l’esfondrament, hauríem parlat d’un rebaix d’uns quants metres.
No és destrossa pura, és simplement un rebaix de no
més de setanta centímetres per formar la solera que la
direcció d’obres havia demanat per estabilitzar les
mesures de convergència.
Tornarem després sobre les causes més immediates de
l’esfondrament i les possibles explicacions, més endavant. Ara voldria només fixar l’atenció i posar tot l’èmfasi en un fet. La nit del 25 de gener el conseller en cap,
l’alcalde de Barcelona i jo mateix vam entrar al punt de
la cua de maniobra on s’havia format una campana o
xemeneia, fins quasi sota la campana.
En aquell moment –en aquell moment– els tècnics, la
direcció d’obra, l’empresa de control geològic, l’UTE
que tenia l’adjudicació de les obres, tots –tots– van
coincidir a considerar que el que acabava de passar era
un fenomen controlable i que no revestia un perill especial: no haurien posat en perill ni les seves vides ni
les dels treballadors que hi treballaven ni tampoc la del
conseller en cap, la de l’alcalde de Barcelona o la meva
mateixa. No ens transmetien cap motiu d’alarma, ni per
als treballadors que hi havia al túnel, hi insisteixo, ni
per a nosaltres mateixos; ni, per descomptat, en aquell
primer moment, per als veïns de l’entorn, excepte una
sola casa.
No és un fet irrellevant. Perquè vull dir que en les reunions de treball i seguiment de l’obra, dels dies i de les
setmanes immediatament anteriors a l’esfondrament, si
bé apareixen –apareixen– qüestions sobre mesures,
materials i forma d’orientar els treballs, no es produeix
en cap moment cap advertiment formal a GISA, ni a
ningú, sobre la percepció de perill greu. En cap de les
setmanes immediatament anteriors a l’esfondrament es
produeix cap avís formal ni a GISA, ni al Departament,
naturalment, més enllà de l’assistència a les reunions de
seguiment de les obres d’un tècnic de GISA que n’era el
director d’obra per compte d’aquesta empresa pública.
GISA assistia a les reunions, a la majoria de les reunions, en la seva condició de supervisora, com ho feia
també en condició d’observador i de futur usuari algun
tècnic de l’Ajuntament de Barcelona. En condició
d’observador. La representació de la propietat, la propietat pública, l’empresa pública, el Govern, l’Administració, l’ostentava, naturalment –després veurem per
què–, la direcció d’obra, que des de l’inici mateix de les
obres estableix una dinàmica de seguiment i de decisions sobre la marxa però que no arriba a concretar mai
en aquests dies en un advertiment seriós de perill o inestabilitat. Mai prou, com a mínim per ordenar la paralització de les obres o per advertir formalment d’incompliment d’alguna de les parts.
L’obra comença a finals del 2002. L’esfondrament és
de primers del 2005. Les reunions són quinzenals, de
les reunions se n’aixeca acta. Del que passa entre reuSESSIÓ NÚM. 45.1
nió i reunió no en queda constància, però d’una reunió
a l’altra es prenen prou decisions com perquè, si el
tema apuntat en una no és reiterat en la següent, hagi
deixat de ser un problema.
En el seguiment quinzenal hi ha problemes de gestió de
l’obra des del principi mateix? Com en totes les obres
segurament, és clar que n’hi ha. Es van resolent? Es van
resolent. Però, hi insisteixo, no hi ha –no hi ha– ni el dia
de l’esfondrament ni cap dia en les setmanes anteriors
cap advertiment formal de perill immediat. Fossin quines fossin les mesures que es prenien, les discussions
que hi hagués, els retrets sobre gruixos o els problemes
de determinades mesures. El fet és que no hi ha en cap
moment res que apunti cap a la percepció de la previsibilitat del que finalment va passar. Deixo apuntada
aquí una línia que reprendrem més endavant amb més
detall. Tornarem sobre això.
Ara, però, deixin-me relatar i exposar detalladament la
reacció de les administracions i dels responsables de
GISA i de la direcció d’obres i de l’UTE constructora
davant del desencadenament dels fets. Els parlaré, primer, de l’operatiu d’atenció a les persones i, posteriorment, de l’operatiu en relació amb les obres.
Diran, potser, vostès, que el que ara els explicaré és
prou conegut. Ha estat difós. S’ha explicat a bastament.
Hi ha informacions diàries, hi ha notes, hi ha sessions
informatives, sens dubte. Però si alguna cosa ha estat
posada en qüestió amb un èmfasi, amb una reiteració,
amb una contumàcia poc fonamentada és el suposat
fracàs de l’operatiu o la manca de capacitat de reacció
davant dels fets.
Com ja vaig tenir ocasió d’exposar el dia 9 de febrer en
la meva compareixença i com he anat explicant aquestes darreres setmanes, a partir de l’inici de la crisi les
nostres prioritats, les del Govern de Catalunya i les de
l’Ajuntament de Barcelona, prioritats compartides sempre, en relació amb l’atenció a les persones van ser en
tot moment, minut a minut, les següents.
Primer. Garantir la màxima seguretat dels ciutadans del
Carmel. Evitar danys. Evitar víctimes. Deixin-m’ho dir
cruament. (Pausa.) Que no quedi per nosaltres i que no
resulti que haguem de lamentar ferits o víctimes mortals. Cal dir-ho. Per què un operatiu un tan ampli?, per
què un perímetre de seguretat tan ampli? Per què aquell
pas enrere, dos dies després? Per seguretat absoluta, per
una seguretat de màxims. En algun cas, potser fins i tot
no calia, però en això, el senyor Xavier Casas i jo, i
tothom que hi va intervenir –i ho explicaré– vam tenir
molt clar en l’operatiu diari que garantir la màxima
seguretat dels ciutadans del Carmel, dels treballadors
de les obres del túnel, dels membres dels cossos i forces de seguretat i de tot el personal que l’Ajuntament de
Barcelona, primer, i el Govern de la Generalitat, després, van posar a disposició de l’operatiu, havíem de
treballar amb plenes garanties.
Segon, atendre amb la més absoluta sensibilitat les necessitats immediates i quotidianes, de tot ordre, que tinguessin les 1.057 persones desallotjades. Era el seu
dret, és el seu dret. No és perquè sí, és un compromís
d’arrel i de valor, de radicalitat democràtica amb els
drets de les persones, la vida, les seves necessitats quoPLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
6
tidianes. Quan, quan he començat he dit: «Fa fred,
plou, és un dia inhòspit, en algun lloc de Catalunya
neva...», he volgut dir que la vida d’hotel un dia, que la
vida d’hotel dos dies, que la vida d’hotel unes vacances, pot ser molt divertida... Però que la vida d’hotel,
compaginada amb la vida quotidiana de pares, fills i
néts, tant li fa la qualitat de l’hotel, és incòmoda, és una
situació no desitjable i, per tant, ha de quedar clar que
el Govern i l’Ajuntament havien de posar a disposició
de les 1.057 persones desplaçades de casa seva tot i més
–tot i més– del que tinguessin a disposició, quasi una
persona per desallotjat, per atendre les seves necessitats.
Haurem fallat en alguna cosa? No haurem arribat a tot
arreu? Hauran quedat detalls penjats? Hi haurà gent
que tingui legítims motius de queixa? Sí, però no haurà quedat..., per tenir clar i per deixar clar que amb sensibilitat per a aquestes qüestions tan elementals de la
vida quotidiana, el Govern i l’Ajuntament hi posaven
tot de la seva part.
Tercer, 1.057 persones fora de casa era un munt de persones que havien deixat les seves cases desemparades.
Calia vetllar també –calia vetllar també– i cal encara
per la protecció dels béns i de les activitats i per garantir
l’estat i el valor dels béns privats i públics afectats pel
desallotjament. I no parlo només de la seguretat física
o material, sinó també de la plena –de la més absoluta,
de la més radical– seguretat jurídica.
I, finalment, tenint en compte els tres punts anteriors,
oferir la màxima informació possible als ciutadans, directament o a través de tots els mitjans i vehicles de
comunicació amb la ciutadania.
Així mateix, el Govern i l’Ajuntament de Barcelona,
amb els més de 915 professionals que hi estan implicats, segueixen treballant amb diligència i rigor per fer
efectiu, gradual, tant com sigui possible, lliure, el retorn
de les persones desallotjades a les seves llars al més
aviat possible, i garantir, hi insisteixo, per damunt de
tot, la seva seguretat.
Des del mateix dia 27 de gener –i hi insisteixo, gràcies a la col·laboració extraordinària de l’Ajuntament de
Barcelona–, 632 persones van quedar allotjades en
hotels, 3 en residències assistides i 2 al Centre Municipal de Can Planes, mentre que la resta van preferir
allotjar-se en habitatges de familiars o d’amics. Així
mateix, es va elaborar un primer registre dels ciutadans
afectats, es van activar els serveis d’atenció oportuns,
amb tècnics especialitzats per part de les administracions públiques i d’organitzacions de voluntaris, i es va
crear una comissió mixta de coordinació entre l’Ajuntament i la Generalitat, que des d’aleshores i fins al dia
d’avui, sense cap interrupció, s’ha reunit una o dues
vegades cada dia per avaluar en cada moment la situació, d’acord amb els objectius, aquells quatre objectius
que acabo de definir anteriorment.
Diumenge, 30 de gener, es varen establir punts d’informació a tots els hotels, que han comptat amb la presència d’un tècnic del Departament de Política Territorial,
d’un tècnic del Departament de Medi Ambient i Habitatge, un tècnic del Departament de Benestar i Família
i de la majoria de tinents d’alcalde i regidors i regidoPLE DEL PARLAMENT
res, així com nombrosos tècnics de l’Ajuntament de
Barcelona.
Des d’aleshores s’ha mantingut un punt d’informació
a cada hotel on resideixen, de forma provisional, els
afectats. Els dies 28, 29 i 30 de gener es van celebrar
reunions informatives diàries a Boca Nord. Del dia 31
de gener al 6 de febrer, diàriament a les vuit del vespre
i, a partir del dia 7, els dimarts i els dijous. També es
van establir punts d’atenció d’informació al Casal de
Gent Gran del carrer Tolrà, a partir del dilluns dia 31;
a l’oficina del Departament de Benestar i Família, situada a la plaça Pastrana; a més de l’existent a l’Espai
Jove Boca Nord, del carrer dels Agudells. En total
s’han realitzat 9.822 atencions personals als veïns afectats a tots aquests punts d’informació i atenció, i 5.733
atencions telefòniques, a dia d’ahir, en l’Espai de Boca
Nord.
La situació generada pel nou esvoranc del dia 3 ens va
mostrar la impossibilitat de resoldre la situació amb la
rapidesa que hauríem desitjat. Per aquest motiu, sense
alterar els objectius inicials, vam replantejar el dispositiu. Amb la prioritat absoluta d’atendre i informar les
persones afectades i de coordinar millor totes les actuacions, es va decidir crear tres subcomissions per fer un
seguiment diari, puntual i més efectiu de tot el procés.
Una comissió d’habitatge, coordinada pel conseller
Salvador Milà i el regidor Eugeni Forradelles, amb la
inestimable col·laboració del secretari del Departament
de Medi Ambient d’Habitatge –secretari d’Habitatge–,
el senyor Ricard Fernández. Una comissió d’atenció a
les persones, coordinada per la consellera Anna Simó
i el regidor Ferran Mascarell, i amb la col·laboració directa i permanent del secretari general del Departament.
I una comissió de seguiment de les obres, coordinada
pel tinent d’alcalde senyor Xavier Casas i per mi mateix.
Així mateix, s’ha continuat mantenint el dispositiu de
seguretat activat des del principi, coordinat per la consellera Montserrat Tura i el regidor Jordi Hereu, que ha
comptat amb la participació de Joan Delort, secretari de
Seguretat. I, per la seva part, l’Ajuntament de Barcelona ha constituït una unitat executiva especial per al barri
del Carmel, amb l’objectiu de prestar serveis vinculats
a l’atenció social de les persones, el suport logístic, la
seguretat i la informació als veïns i les veïnes.
Des del primer dia –des del primer dia–, el conseller en
cap ha exercit la coordinació d’aquestes tres subcomissions del dispositiu d’atenció a les persones, així com
la coordinació de la participació de les altres conselleries, i ha fet un seguiment absolutament exhaustiu de
l’evolució dels esdeveniments. És justament aquest seguiment el que ens ha permès anar millorant progressivament els dispositius establerts d’atenció i suport
mèdic, econòmic, tècnic, jurídic, a les persones afectades pels desallotjaments –que explicaré a continuació–
i vetllar per la protecció dels béns públics i privats de
la zona, sense que s’hagi produït cap incidència destacable al respecte...
A partir del dia 31 de gener –i més enllà de les quatre
subcomissions, he esmentat ja altres tres conselleries
directament implicades en l’operatiu: Justícia, Educació, Salut–, a partir del dia 31 de gener es va articular
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
7
un operatiu per assegurar les activitats lectives dels infants de les dues escoles afectades pel desallotjament,
i es van habilitar espais provisionals on els infants han
pogut continuar les classes amb normalitat, s’ha establert un servei de trasllat i recollida dels alumnes a cada
centre i s’assumeixen les despeses del servei de menjador escolar, quan han calgut. Aquest operatiu ha permès
que tot i el lògic trasbals inicial de l’activitat escolar,
l’assistència a les classes des de fa dies estigui completament normalitzada i la tasca docent es pugui dur a
terme en bones condicions.
Així mateix, el dia 7 de febrer vam situar l’Oficina
d’Orientació Jurídica a l’oficina del Casal de Gent Gran
del carrer Tolrà. En aquesta Oficina, el Col·legi d’Advocats ofereix un servei gratuït d’assistència i orientació jurídica a les persones afectades que ho sol·licitin,
el cost del qual és assumit pel Departament de Justícia,
i fins al dimarts 22 de febrer s’hi havien atès 241 consultes.
A partir del dilluns 14 de febrer es va establir un nou
servei d’autobús entre el Carmel i els hotels, que ha
funcionat amb regularitat horària, afegit al que ja existia
al matí i al servei que, com ja he explicat, el Departament d’Educació ofereix per al transport escolar dels
infants.
A més, el Govern de la Generalitat, de comú acord amb
l’Ajuntament de Barcelona, va acordar amb les empreses subministradores de serveis Aigües de Barcelona,
Gas Natural, Endesa, Telefónica i d’altres operadors, la
paralització de l’emissió dels rebuts dels veïns desallotjats. Així mateix, se’ls ajornà el cobrament de tributs i
preus públics municipals, vinculats als habitatges, pàrquings i locals de la zona afectada, i s’està estudiant
quines són les fórmules més adequades per trobar una
solució a l’ajornament del pagament d’hipoteques que
han demanat o que tenen actives alguns veïns.
Des del dia 9, des del dia de la compareixença, hem
avançat més en el treball, en l’atenció a les persones. A
aquest efecte, hem treballat amb el conjunt dels desallotjats en tres grups: els veïns que vivien en els blocs
que han caigut o que han de ser enderrocats, trenta-un
habitatges –dotze ja enderrocats, dinou pendents d’enderroc–; els veïns que podran tornar properament i esglaonadament a casa seva, i els treballadors i els titulars
dels comerços i de les activitats econòmiques de la
zona afectada.
Primer, les persones que s’han quedat sense casa. El
nostre compromís amb els veïns que han perdut casa
seva és que tindran un habitatge alternatiu amb les
mateixes prestacions d’ús i règim de tinença en el menor termini possible. Per tal d’atendre els veïns que
s’han quedat sense casa, trenta-tres famílies que agrupen noranta-dues persones, s’ha obert una oficina
d’atenció per al reallotjament a Adigsa, formada per
dos professionals de l’Ajuntament i dos de la Generalitat, on se’ls ha atès de forma personalitzada i se’ls ha
informat de les diferents possibilitats de reallotjament
que tenen.
Pel que respecta al reallotjament, se’ls ofereixen dues
alternatives. Primera, mentre duri el procés d’assignació o construcció d’un nou habitatge definitiu –assignaSESSIÓ NÚM. 45.1
ció, si ja estigués fet, que n’hi han, o construcció del
nou habitatge definitiu, que n’hi ha també en tracte,
com a sòl i sostre construïble per poder aportar aquests
habitatges alternatius a la gent que ha perdut casa seva–
es reallotjarà aquestes famílies en pisos pont, com els
de les promocions del carrer Llobregós, a Horta i Guinardó, i del carrer Garcilaso, completament equipats. I
en el cas que alguna família prefereixi adquirir directament l’equipament bàsic de la llar, se li oferirà un import econòmic global equivalent a 9.000 euros. Així
mateix, l’Administració aportarà una quantitat de 200
euros mensuals per fer front a les despeses ordinàries
de serveis bàsics i, en funció del cas de cada família,
s’estudiarà la possibilitat d’oferir places d’aparcament
en el mateix edifici del reallotjament.
Segon. En el cas que els afectats d’enderrocament no
optin per accedir als habitatges de reallotjament perquè
prefereixin resoldre directament el seu allotjament, bé
a casa de familiars o mitjançant altres alternatives al seu
càrrec, se’ls oferirà una compensació econòmica mensual de 700 euros i 200 euros més per cobrir els consums bàsics que la família pugui tenir. Si s’escau, també s’oferirà l’aval per al lloguer, sense límit. A aquests
veïns se’ls pagaran, com correspon, les dietes de 15
euros per parella, 10 euros per adult i 5 per menor de
setze anys.
Així mateix, mentre no es produeixi el reallotjament,
l’ajut per persones, dietes que l’Ajuntament havia avançat des del dia 31 de gener, a partir del 13 de febrer s’ha
fet i s’està fent efectiu per part del Govern de la Generalitat, d’acord amb el Decret aprovat el dia 8 del mateix mes, amb uns percentatges avui de pagament ja
molt elevats, si bé encara no totalment complets. L’objectiu d’aquests ajuts és compensar, amb caràcter d’urgència, les despeses corrents a compte de la indemnització final als residents dels habitatges perjudicats, amb
períodes quinzenals. Les quantitats de l’ajut en concepte de dietes, per dia i persona, varien en funció de l’estructura familiar, de l’edat de les persones i del tipus
d’allotjament en què es trobin. Així mateix, la Generalitat ofereix a aquestes persones bestretes a compte de
les indemnitzacions futures.
Per la seva banda, l’Estat farà efectiu un ajut d’11.500
euros a cada unitat familiar que hagi perdut totalment
el seu habitatge i els seus béns familiars, personals i
domèstics, i obre, a més, la possibilitat d’una línia de
crèdit subvencionada amb l’Institut de Crèdit Oficial.
Segon grup. Els veïns i veïnes que tinguin algun desperfecte en els seus habitatges tenen el nostre compromís que, a més de garantir al màxim la seva seguretat,
la Generalitat es fa responsable que es reparin satisfactòriament tots aquests desperfectes, pis per pis, abans
no retornin a les seves cases. La Generalitat i l’Ajuntament han posat a disposició de l’associació de veïns, i
de tots els col·lectius de veïns i del conjunt de persones
afectades, quatre certificats de seguretat sobre l’estat
del subsòl de l’àrea que va ser desallotjada el dia 27 de
gener. Un certificat amb la demanda de l’aixecament de
l’ordre preventiva de desallotjament, dictada el dia 27
de gener a instàncies de la direcció d’obres. Certificat
que signen els senyors Javier Gete Alonso, de TecCuatro; el senyor Benjamín Celada, de Geocontrol, i el
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
8
senyor José Antonio Rubín, d’UTE constructora de la
línia 5. Segon, un certificat sobre les mesures d’anivellament en superfície, preses pel Servei Geològic de
l’Institut Cartogràfic de Catalunya, signat pel senyor
Antoni Roca. Tercer, un informe sobre l’estat actual
dels moviments apreciats en el sòl i el subsòl de l’àrea
afectada, emès per l’empresa Eurogeotecnica, signat
pel seu director gerent, el senyor Carles López. I finalment, un informe sobre l’estat actual de la zona afectada pel despreniment a la cua de maniobres, emès pels
tècnics que han assessorat, a proposta dels diferents
agents intervinents, les tasques de consolidació del túnel, i que són els professors Eduardo Alonso i José Manuel Serrano i el senyor Xavier Borràs. A partir d’aquest
certificat s’ha identificat una àrea on no s’han produït
moviments significatius que es considera estabilitzada
i on, per tant, ja s’està en condicions d’iniciar les inspeccions corresponents per tal de verificar l’estat dels
habitatges que s’hi troben i fer efectiu el retorn dels
veïns.
Fins allà on sigui visible la zona verda (l’orador mostra uns gràfics, els quals es reprodueixen en l’annex)...,
la zona verda és la zona en què, un cop reunits els quatre certificats que he esmentat, més els certificats del
Col·legi d’Arquitectes i el Col·legi d’Aparelladors, i els
pèrits que han de certificar l’estat del pis, pis a pis, i del
conjunt de l’edifici, després d’una visita, acompanyats
d’un bomber i un mosso d’esquadra, que visaran aquesta
inspecció..., podran tornar a casa seva. Tota la zona verda ja està començant a ser inspeccionada; no al ritme que
voldríem, però tota la zona verda ja està començant a ser
inspeccionada. (Vegeu el gràfic 1 de l’annex.)
I la zona groga, la que està al voltant de la zona de l’esfondrament, la de la cruïlla Conca de Tremp, Sigüenza
i passatge Calafell, on s’estan efectuant treballs de consolidació, pilotatge i injecció, i on s’hauran de fer treballs
d’enderrocament, els mateixos tècnics que certifiquen
que es pot aixecar l’acta d’ordre de desallotjament diuen
que no tornaran a firmar la possibilitat del reallotjament
fins que, en l’àmbit de la zona groga, no s’hagin acabat
aquests treballs.
El procés, doncs, està ben definit, està acordat amb l’associació de veïns. Aquest procés s’ha iniciat i –és natural– en el seu inici s’ha produït un cert recel, encara.
Aquest serà, a partir d’ara, el repte dels responsables
tècnics i polítics: retornar aquesta confiança i efectuar
amb diligència les reparacions, i , si cal, esperar fins a
la demolició dels immobles identificats, i fins a la finalització de les operacions de micropilotatge d’alguns
dels edificis més pròxims a la zona de l’esvoranc, és a
dir, la zona que he denominat com a zona groga. L’únic
que els puc dir és que serà un esperó més per fer la feina ben feta i en el mínim temps possible. En qualsevol
cas, les famílies ocupants d’aquests edificis, i que es
trobin acollides en instal·lacions hoteleres o en allotjaments alternatius, tenen dret a les mateixes dietes que
he explicat en el cas de les persones ocupants d’edificis afectats que està previst enderrocar.
Tercer, els titulars de les explotacions econòmiques de
la zona desallotjada. Finalment, les persones titulars,
jurídiques o individuals, d’explotacions econòmiques
que es duien a terme en els immobles afectats rebran
PLE DEL PARLAMENT
una bestreta en concepte de danys emergents i lucre
cessant a compte de les futures indemnitzacions; activitats econòmiques tancades i activitats econòmiques
obertes, l’activitat econòmica de les quals el calaix
s’hagi vist afectat per una disminució del seu rendiment.
Els titulars d’una activitat econòmica amb seu en un
edifici afectat que figurin en el cens elaborat per l’Administració podran rebre 1.500 euros per treballador i
mes, incloent el propietari, i deu euros per cada metre
quadrat del local o establiment on es desenvolupi l’activitat, en concepte de lloguer més despeses generals
per cada metre quadrat de local. El pagament es farà
efectiu per local.
Així mateix, es farà efectiu un ajut estatal de deu mil
euros a cada titular de negoci situat en els edificis enderrocats, i aquestes persones tindran dret a una línia
estatal de crèdit subvencionada amb l’ICO.
El reconeixement d’uns drets, la resposta a unes necessitats, les mesures per a l’allotjament, la manutenció,
les dietes i la compensació pels danys. A hores d’ara, el
Departament d’Economia i Finances ha fet efectiu ja
més de 700.000 euros en concepte de dietes i bestretes
als veïns i comerciants afectats, a dia d’avui, a quaranta-quatre, dels quaranta-cinc comerços directament
afectats i a una part molt important del cens dels veïns
amb dret a bestreta, i que l’han acceptada, amb el benentès que ni el cens recull tots els desallotjats, ni tota la
gent que figura en el cens ha volgut cobrar aquestes
bestretes. Però l’oferiment es manté, i queda clar que
tot és a punt per mantenir aquest operatiu fins on calgui i, mentre calgui, fins a l’últim moment, l’últim dia
de l’última persona que no hagi tornat a casa seva o a
la seva activitat econòmica.
Per concloure aquest apartat voldria reiterar que, més
enllà d’aquestes actuacions, que són d’emergència, ens
proposem una nova fase de millora i remodelació del
barri del Carmel, que es va iniciar amb la demanda de
declaració com a àrea de rehabilitació integral del barri
del Carmel per part del Govern de la Generalitat a petició de l’Ajuntament de Barcelona.
Segon, l’actuació i l’operatiu en la zona d’obres. Entro
ara a detallar –a detallar-les– quines han estat les actuacions pel que fa a la consolidació de l’obra. Primer,
pel que fa a la part tapada de la cua de maniobra, que
va ser objecte de formigonat.
Com vostès saben, després del segon esfondrament que
es va produir el dia 3 de febrer, es va decidir, amb l’assistència d’experts independents, procedir al rebliment
de la part inaccessible del túnel de maniobra amb formigó. La decisió, molt sospesada, es va prendre davant
de les incògnites sobre l’estat del túnel i el temps que
hauria estat necessari per accedir-hi i comprovar-ne
l’estat. Es produeix la xemeneia, queda un tros de túnel
tapat, els tècnics no ens saben dir què pot haver passat
allà dins i ens diuen que trigaran tres setmanes llargues
a poder-hi entrar, de forma prou efectiva com per mesurar què hi està passant i com per actuar-hi si es detectava que hi estava passant alguna cosa greu.
Per tant, davant de l’eventualitat d’una zona fosca, desconeguda, de moviments no mesurables, la decisió va
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
9
ser immediata, radical, contundent: costi el que costi,
prescindim d’aquest túnel de maniobres, anul·lem-lo,
reconstruïm la natura, reomplim el túnel, assegurem el
terreny, fem que parin els moviments que es detecten
en superfície i creem les condicions objectives de seguretat perquè la gent pugui tornar a casa seva.
Les senyores i els senyors diputats tenen el detall i els
plànols, dia a dia, de com ha estat aquest operatiu, i
com s’han fet, i per quins punts, els treballs d’injecció.
Aquests treballs van començar el dia 8 de febrer i van
concloure’s el dia 16 de febrer. Als vuit punts d’injecció s’hi han injectat 14.573 metres cúbics de formigó
d’una capacitat teòrica calculada de 16.000 metres cúbics. La diferència de volum seria atribuïble als materials acumulats en l’enderrocament i a les terres aportades en un primer moment per reforçar el túnel. En
aquell moment, 16 de febrer, la seguretat ja era total pel
que feia a l’estabilitat del túnel.
Per tant, només restava anar buscant els possibles buits
que haurien quedat i acabar-los d’omplir a través de
perforacions més primes i més precises. Poden haver
quedat bombolles, petits forats no reomplerts? Els tècnics diuen que sí. Greus? No. Amb perill per a l’estabilitat? No. Que caldrà anar detectant i reomplint? Sí.
Però, de cinc punxades addicionals que s’han fet, quatre han tocat formigó i només una ha admès 5 metres
cúbics de lletada de formigó. Per tant, tot dóna a entendre que l’operació de reblert amb formigó de la part no
visible de la cua del túnel de maniobres està completament assegurada i ja no ens pot donar cap tipus de sorpresa.
Segon, a la part visitable de la cua de maniobres les
actuacions de reforç han consistit a fer 25 metres de
solera, un embigat de reforç i posar 50 centímetres de
gunita a tot el túnel.
Finalment, pel que fa al reforç de l’estació i del túnel
principal, s’ha procedit al seu total reforç i consolidació. Aquest reforç ha consistit a posar totes les encavallades, seguint dos trams: en el tram que va des de la
cruïlla de connexió amb la cua del Carmel, en direcció
a Teixonera, s’han posat 67 encavallades, cobrint 81
metres de túnel. I en el tram que va des de la cruïlla de
la connexió de la cua de maniobres en direcció a Horta, s’han posat 15 encavallades, que cobreixen uns 18
metres, i en queden per posar uns 8 per fora de l’estació.
S’ha reforçat l’estació amb 60 metres de solera d’uns
130 del total que mesura la part no formigonada. I en
el túnel de línia, el túnel principal, des de l’estació del
Carmel en direcció a Teixonera, s’han col·locat 16 encavallades, que cobreixen tot el tram excavat fins al
punt on es va produir una altra xemeneia.
No és gratuït tot això que estic explicant. No és per
prolixitat, no és per cansar-los, no és per avorrir-los,
és... –i és avorrit i és cansat, ho entenc–, però ha de
quedar clar que en un mes, en les dues estacions, a tres
torns, grups de treballadors, vint-i-quatre hores sobre
vint-i-quatre, han estat treballant més enllà del que els
tècnics recomanaven i consideraven raonable, simplement perquè el Govern de Catalunya i l’Ajuntament de
Barcelona volien tota, tota, tota i més seguretat. I en
SESSIÓ NÚM. 45.1
això han consistit, dia a dia –dia a dia–, matí i tarda, les
sessions maratonianes amb les empreses de direcció
d’obres i l’empresa que fa les obres de la línia 5 i amb
el conjunt dels responsables tècnics de GISA. S’han de
posar encavallades? El mètode diu que no. Hi ha hagut
convergències? Sí. Doncs, digui el que digui el mètode, posin encavallades.
Després parlarem del mètode, i de qui i quan defineix
el mètode; però, digués el que digués el mètode, en un
punt delicat, complex, sensible, perillós, objectivament
perillós perquè havia caigut, la seguretat era una norma
bàsica per damunt dels criteris de seguretat que la mateixa norma estableix. I si la norma diu «fins aquí ja
n’hi ha prou», i complint la norma es va enfonsar, canviem la norma o incomplim la norma. I aquest va ser el
criteri: forçar fins a les últimes conseqüències per assegurar la totalitat dels espais dels dos túnels de la zona
del Carmel, anticipant obra que potser s’hauria hagut
de fer d’aquí a sis mesos, vuit mesos o un any, forçant
el ritme, assegurant les coses, donant garanties, ensenyant-ho tant com sigui possible.
Pel que fa a les actuacions en superfície, explicar –és
també conegut– que s’han fet una trentena d’injeccions
perimetrals al passatge Calafell, Sigüenza i Conca de
Tremp en la cruïlla de l’enfonsament per assegurar el
terreny i fer disminuir progressivament els moviments
d’enfonsament que es produïen, i que s’estan produint,
també, injeccions en el tap de formigó per treure l’esponjositat, la porositat del reblert del fons. Mentre el
fons sigui més flonjo que la massa de formigó injectada es va produint un moviment d’assentament. Foradant la massa de formigó per quaranta punts diferents,
dels quals se’n porten deu o dotze en aquests moments,
s’injecta formigó a tota la base de l’enorme pilar que
forma l’esfondrament fins a la base mateixa del túnel.
Consolidada la part més porosa de baix de tot, deixarà
de moure’s el terreny, que ara es mou, de l’ordre, en
aquell punt, d’1 mil·límetre al dia.
Però aquesta és una qüestió que cal tenir en compte,
que convé explicar i que és important que se sàpiga perquè quedi clar que aquesta és una manera d’actuar que
vol abordar totes les eventualitats per tal de, abans que no
prossegueixin les obres de la línia 5, tenir totalment assegurat tot l’entorn de l’estació del Carmel i permetre el
progressiu retorn de les famílies a casa seva.
I per això també, i amb l’assessorament dels professors
Ramon Buxadé i Vicente Alegre, s’han identificat dotze
cases més una en construcció –dotze cases més una en
construcció– que caldrà recalçar. Diu el professor Buxadé: «Amb micropilotatge, travessant les argiles, injectant formigó fins a la roca, aquestes cases tindran ara
millors fonaments que no tenien.» Si al Carmel en algun moment el procés de construcció s’havia fet sobre
reblerts de rieres i runes acumulades, ara, en aquestes
dotze cases en les quals s’han detectat moviments estructurals, el micropilotatge haurà assegurat fonaments
per a tota la vida. En aquestes cases, en aquestes dotze
cases, primer es consolidaran els fonaments, després es
consolidarà l’estructura, després s’haurà de restaurar
allò que s’ha fet malbé de la planta baixa de la casa per
poder fer el pilotatge i, finalment, es procedirà a la rehabilitació del conjunt dels edificis afectats.
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
10
Al llarg de tot el procés s’han fet mesures des de diferents àmbits, l’Institut Cartogràfic, Eurogeotecnica,
l’UTE constructora, per tal d’anar definint amb extensòmetres, amb el mètode Cyclops i amb mesures de
superfície, què estava passant en tot l’entorn de la zona
sinistrada. I avui podem dir que, excepte el moviment
que es produeix en l’entorn immediat del forat produït per l’esfondrament del primer dia, tot es manté estable i no hi ha cap nou moviment. És a partir d’aquest
moment quan diem: ja hi ha les condicions perquè la
gent pugui començar a tornar a casa seva. Tots menys
aquells de la zona groga que, o bé perquè són els habitants de les dotze cases a recalçar o bé perquè estan en
la zona en què les màquines que hauran de recalçar els
produiran molèsties, no és recomanable que tornin.
Podem, doncs, fer a dia d’avui un balanç de situació: on
som? On som avui, després d’un mes d’informacions
contradictòries, de rumors, de temors imparables i de
dubtes raonables? De tot el que s’ha dit, ara on som?
Fins on hem arribat en el laboriós i complex procés de
neutralització de la crisi?
Avui encara només podem fer un balanç provisional, un
estat de la qüestió amb molts aspectes oberts; el que sí
que podem afirmar, però, és que allò que comportava
més risc, una part del túnel de maniobra a què no es
podia accedir, ha estat resolt d’una forma satisfactòria.
I el balanç ara és el següent: hi ha 33 famílies que han
perdut casa seva; 92 persones que s’han quedat sense el
seu habitatge. Ja he dit com el recuperaran i trigaran o
dos anys a tenir-ne un de nou, o en trobaran de seguida un de nou que els podrem oferir, o tindran un pis
pont fins que tinguin el pis nou que haguem acordat.
Segon, hi ha 13 edificis, un dels quals és obra nova, que
han quedat afectats en graus diversos i que són ara objecte de treballs de refonamentació i recalçament, com
els deia, amb actuacions de micropilotatge que fa l’empresa Rodio i que no fa l’UTE, que s’ocupa únicament
i exclusivament dels treballs en la línia 5 del metro. En
aquests edificis hi ha 92 persones que podran anar tornant a les seves cases un cop acabats els treballs de reforç i les obres dels interiors dels pisos per reparar els
danys que s’hagin originat i que, en part, ja es reparen.
mitgera, en la crugia, que uneix aquesta casa amb la del
costat per tal d’assegurar que no hi ha un enderrocament traumàtic, sinó que es fa amb la delicadesa suficient com perquè només caigui la que ha de caure i totes les altres es puguin assegurar plenament. La resta,
més de vuit-centes persones, poden tornar a casa seva
progressivament i gradualment després de les certificacions que els he explicat.
Si volen, i quan es pugui, després de les inspeccions, si
una família va a casa seva i en el punt en què la troba
diu: «Està com estava, només hi ha la pols d’un mes»,
i té tots els certificats, pot tornar avui mateix. Si, fruit
de la inspecció, hi troba una esquerda, acordarem com
vol el veí que s’arregli l’esquerda. Ho vol fer ell? La
hi pagarem. Vol que ens en fem càrrec nosaltres? La hi
repararem. I un cop reparat el dany, tornarà a casa seva,
de manera que de les vuit-centes persones que ja avui
podrien tornar a casa seva n’hi ha, sens dubte, que ho
podrien fer sense cap altra condició i n’hi ha moltes
d’altres que necessitaran una intervenció que resolgui
aquells danys que s’hagin pogut produir, alguns dels
quals potser no seran ni tan solament atribuïbles a l’accident del Carmel. Però és igual: el Govern ha decidit
que vol que el procés de retorn gradual de la gent a casa
seva sigui amb plenes garanties i d’una forma que es
vagi fent de mica en mica, tant com vulgui la gent, al
ritme que vulgui la gent, sense forçar per res aquest ritme. Tenim massa viu el record del 3 de febrer. Per tant,
no volem –no volem– tornar a repetir la mateixa operació, sinó que volem fer-ho de tal manera que a poc a
poc –a poc a poc– les coses es vagin resolent.
És brut, aquest treball, fa fang, fa pols, avui deu ser un
desastre l’entorn de les refonamentacions, sens dubte,
totes les obres provoquen molèsties, però quan s’acabin
els treballs de refonamentació puc assegurar-los que
tothom podrà tornar a casa seva, excepte aquestes trenta-tres famílies que hauran de triar una altra casa.
Anem ara a alguns dels aspectes que es desprenen un
cop fet el balanç de situació, ho repeteixo: quantes cases s’hauran hagut d’enderrocar, quantes cases s’han
hagut de desallotjar, quantes estan ja en condicions que
la gent hi torni de seguida que vulgui i pugui, quantes
trigaran unes setmanes o uns mesos. Establertes les xifres, anem ràpidament a algun dels resultats de l’expedient informatiu i de l’evolució dels fets. Els estalvio la
part més administrativa d’aquest expedient informatiu,
perquè vull suposar que totes les senyores i els senyors
diputats saben quines són les funcions, les facultats i les
responsabilitats de les parts actuants en la gestió d’una
obra pública com aquesta. Però no serà un detall menor
recordar aquestes funcions, les del Govern de la Generalitat, les del conseller de Política Territorial i Obres
Públiques, les de les direccions generals del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i les de
GISA. Sí vull dir, però, perquè és un matís important,
que mentre que a la resta dels departaments del Govern
de la Generalitat són aquests departaments, cadascun,
els que es relacionen amb GISA, consten en el seu Pla
economicofinancer i figuren com a departament actuant en els encàrrecs del Govern a GISA, en l’àmbit de
Política Territorial i Obres Públiques són les direccions
generals, Carreteres, Ports i Transports, i abans Arquitectura i Habitatge, i ara Arquitectura i Paisatge, les que
figuren com a titulars de les obres encarregades i com
a responsables del seu finançament, i així ho reflecteixen també en els seus respectius pressupostos.
Queda pendent una casa per enderrocar, que s’enderrocarà previsiblement a finals de la setmana que ve i que
no s’enderrocarà fins que no s’hagi fet un tall en la
En conclusió, tot i que la Direcció General de Ports i
Transports no té cap responsabilitat específica, cap,
sobre el control i la direcció de les obres de la seva
Algú ha dit –algú ha dit– que els treballs que proposa
el professor Ramon Buxadé són un nyap, i ho ha dit
visitant casa seva, i amb raó diu: «Jo tinc al costat de la
persiana un forat per on ara em passa la mà.» I diu: «Jo
en aquesta casa no hi vull tornar.» I, de moment, té raó.
Només no té raó en una cosa: com que no hi tornarà
fins que no estigui tot fet, quan hi torni tornarà a una
casa més sòlida i més nova, i trigarà un mes, o dos, o
tres, o, com a molt, quatre, però quan hi torni tornarà a
una casa més sòlida i més nova que quan en van sortir.
PLE DEL PARLAMENT
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
11
competència encarregades pel Govern a GISA, en principi, hauria d’estar informada de la seva evolució i té
facultats per donar instruccions a GISA si creu que s’ha
de rectificar alguna cosa.
Amb relació a GISA, els estalvio també el que són les
seves funcions, tot i que també hi haurem d’anar a l’hora d’establir qui exerceix el control i com i qui fa la
direcció d’obres i com, perquè hem d’establir les responsabilitats de l’Administració, per un costat, les del
projectista, per un altre, que es fa responsable dels prejudicis que es puguin ocasionar com a conseqüència de
defectes i insuficiències tècniques al projecte o d’errors
materials, omissions i infraccions que li siguin imputables, i les de la direcció d’obra, que ho és per compte
d’un contracte subscrit amb GISA i que té les màximes
facultats per assistir el contractista, requerir, acceptar o
reparar els plànols d’obra, fer comprovacions, paralitzar els treballs, informar o proposar a GISA propostes
de modificació, informar periòdicament GISA, coordinar els temes de seguretat i salut. En definitiva, la direcció d’obres dirigeix l’execució de l’obra, ha d’informar
GISA sobre la marxa d’aquesta i ho ha de fer immediatament si detecta factors problemàtics o pertorbadors,
pot aturar les obres si ho creu convenient i té, per tant,
plena responsabilitat en la direcció i control de les
obres. El constructor ha de construir l’obra segons el
projecte projectat, segons el projecte aprovat, sota el
control i la direcció de la direcció d’obra, amb plena
responsabilitat pels danys que es puguin ocasionar en
el desenvolupament d’aquesta tasca, i, si bé pot proposar modificacions, aquestes només es poden realitzar si
són aprovades per GISA.
El projecte i el mètode constructiu. Pel que fa a l’execució del perllongament de la línia 5 del metro amb
l’anomenat «mètode austríac», els informes i converses
mantingudes han mostrat les característiques intrínseques del mètode, en especial les alteracions dels mètodes de treball que es donen respecte de les previsions
del projecte inicial. Hi ha un professor que diu: «El
mètode austríac s’aplica amb una pauta, que és com
una quadrícula, amb unes mesures de seguretat, que si
donen el que donen no cal reforçar i que si no donen
prou cal reforçar.» És un mètode aleatori que neix de
l’observació geològica, física, material, de l’obra. Diu:
«I avança com puguis i decideix què faràs en funció del
que trobis.» Per tant, és, en la seva aleatorietat, un mètode, segurament, ho vaig dir en la primera compareixença i m’hi reitero avui, que, com que es fia massa de
l’observació directa, està massa a prop del risc que
comporta o que pot comportar l’error humà.
Aquests canvis que el mètode comporta per si mateix
no són canvis de traçat, sinó que els mètodes d’elaboració del túnel es van modificant i adaptant d’acord
amb les incidències. Els informes emesos per GISA
amb posterioritat a l’accident determinen que una vegada iniciades les obres i aprovades apareixen condicionants reals nous, geològics o físics, que provoquen
que s’hagi d’anar readaptant el projecte a la nova situació requerida, i es proposen adaptacions i/o modificacions del projecte original.
La direcció d’obres té la missió d’estudiar la viabilitat
dels canvis, tant a nivell tècnic com econòmic, i presentar les seves conclusions a les parts implicades.
SESSIÓ NÚM. 45.1
Igualment, a mesura que avancen les obres i es va readaptant el projecte a la situació real, es fan estudis geològics i geotècnics complementaris per a una definició més exhaustiva i acurada del terreny i es realitzen
nous sondejos i s’instal·len seccions d’auscultació.
De la informació apuntada per GISA cal destacar el
següent, i cito literalment: «Cal tenir present que una
característica rellevant dels túnels construïts amb el sistema del nou mètode austríac és que la definició de les
obres a executar s’inicia en la fase de projecte, però
s’acaba determinant durant tot el període d’execució de
l’obra.»
En efecte, en el projecte, a partir de les dades provinents dels informes geotècnics i dels càlculs pertinents,
es defineixen diversos tipus de sosteniment en funció
de la naturalesa i competència del terreny, mesurada
mitjançant paràmetres, i un cop a l’obra s’analitzen sistemàticament aquests paràmetres del terreny i, en funció del resultat, es decideix el tipus de sosteniment.
Així, i respecte a les obres de la línia 5, GISA esmenta que tot i que en general la naturalesa del terreny que
s’ha trobat coincideix força amb la previsió del projecte, no passa el mateix amb el seu grau d’alteració i, per
tant, amb els esmentats paràmetres de competència. De
manera que s’ha hagut d’utilitzar més longitud del sosteniment, més potent i menys del més feble respecte del
que hi havia previst en el projecte. Per prendre en cada
moment la decisió de com s’ha de seguir avançant en
l’obra es disposa d’un equip de tècnics de la direcció
d’obra i del contractista.
Per tant, d’acord amb el que s’ha exposat, entenc que
en el cas de les obres i infraestructures ferroviàries subterrànies efectuades d’acord amb el nou mètode austríac, les previsions del projecte original sofreixen alteracions en la fase d’execució de les obres, que són
modificacions del mètode constructiu, però que en cap
cas poden emparar modificacions de traçat o altres alteracions respecte al projecte aprovat.
D’acord amb el que he exposat, per detectar la causa de
l’esfondrament produït, caldrà estar amb més intensitat a l’estudi de la documentació emesa en la fase
d’obres que no en el mateix projecte.
La determinació de la causa del dany. GISA ha realitzat un informe en què es descriu l’actuació que s’estava duent a terme en el lloc concret en què es determina que la causa immediata que desencadena el procés
que s’inicia el dia 25 de gener i condueix a l’ensorrament del dia 27 és l’actuació d’excavació de la solera,
tal com he dit fa ja una estona, just en la zona del despreniment, combinada amb la presència d’una discontinuïtat del terreny molt propera a la mateixa zona que
impedeix la seva autoestabilització, que és el que els
tècnics esperaven i predeien i ens deien el dia vam anar
allà a sota.
La discontinuïtat del terreny és interpretada de forma
diferent segons de l’informe que es tracti; mentre que
la direcció d’obra esmenta una zona més diaclasada o
fracturada, l’informe del contractista i el del geòleg de
Política Territorial es refereix a l’existència d’una falla
vertical. En qualsevol cas, es tractaria d’una debilitat
del terreny.
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
12
Les afeccions produïdes per l’ensorrament del terreny,
al voltant i a les zones properes de la cua de maniobres
podrien explicar el segon esfondrament de menor envergadura. Res a veure amb el primer, simplement a
efecte d’arrossegament; els deu metres més no serien
res que no fos el mateix fenomen, ja conegut, de la falla que provoca el lliscament de tots els materials i no
pas un nou fenomen que hagués de generar alarma addicional, com no fos la desestabilització general del
sector que els mesuraments podien donar a entendre.
Si ens n’anem als informes esmentats, s’observa el següent. D’acord amb la informació facilitada per l’UTE
constructora a GISA, l’execució de les obres en el
moment previ i precís de l’accident era la següent. El
mes de juliol de 2004 s’havia excavat la cua de maniobres pel que fa al tram de l’accident en la seva major
part a secció completa.
A partir del dia 21 de gener es va iniciar el buidat de
terres al –cito en castellà la paraula tècnica que esmenta
l’informe– cajeo necessari per a l’execució d’una solera que havia de tenir trenta centímetres. Un rebaix de
70 per fer un reomplert de 30.
S’indica que es van col·locar extensòmetres incrementals al llarg de l’obra; un dels quals a quatre metres de
l’hastial esquerre en el punt quilomètric 0,935, i es va
comprovar una absència de moviments en els últims 14
metres pròxims a la superfície del terreny i que corresponen a l’espessor quaternari de la zona. No es detecten moviments en els extensòmetres en la zona dels
materials més antics.
En data 25 de gener de 2004, a les dotze del matí, un
cop efectuat aquest cajeo necessari per a la solera, es va
produir el despreniment, i tots els fets que ja els he
relatat amb anterioritat. L’UTE constructora amb relació a les causes indica: «El anómalo comportamiento
del terreno a excavar en ejecución del túnel, imposible
de prever a priori y con aparición de grandes discontinuidades en él, es posiblemente la principal causa de la
formación de la primera caverna descrita. En concreto,
se detectó a posteriori un liso –una falla vertical– en la
proximidad del hastial izquierdo que pudo provocar el
inicio del derrumbe.»
La Direcció General de Ports i Transports emet un informe geològic amb relació al terreny en què es determina que a la cua de maniobres van aparèixer uns gresos potser amb unes característiques mecàniques
inferiors a les de l’estació, potser la causa, la presència
d’aigua. Però en general, durant l’excavació del túnel,
no es va detectar un accident geològic diferent al trobat
a la caverna de l’estació.
Cito literalment: «Vist el que ha passat, i veient les roques despreses per la xemeneia i l’aspecte: plànols molt
brillants, sense estries i lleugerament humits, la majoria de les roques són gresos molt tectonitzats, amb plànols de ruptura i alguna pissarrositat.» I a la part alta
sembla que també ha caigut algun bloc de pissarra. Per
tant, creiem que en una direcció paral·lela al túnel existeix una zona de fractura per on circula aigua i sense
cohesió que, en excavar per executar l’hastial, s’ha
posat en moviment, i en no tenir cohesió, no s’ha aturat la caiguda de materials fins a arribar a la superfície.
PLE DEL PARLAMENT
Per part de la direcció d’obra s’esmenten com a causes
del despreniment: «Pudiera ser...», la direcció d’obra:
«Pudiera ser la existencia de una zona puntual más
diaclasada del macizo rocoso que al acometer el contratista el cajeo para la ejecución de la solera en esta parte del túnel movilizara empujes adicionales sobre el
hastial izquierdo dando lugar a una rotura frágil del
mismo.»
Per tant, vistos els fets que es descriuen, cal analitzar el
comportament de les empreses que estaven actuant i
determinar la responsabilitat de cadascú amb relació a
les obligacions que li són pròpies.
Assumpció de responsabilitats sobre les causes remotes i immediates de l’accident. Torno enrere en l’operatiu que es va posar en marxa el dia 25 de gener, i torno a dir –torno a dir–: assumeixo, com assumeix el
Govern, la plena responsabilitat d’aquest operatiu; l’assumeixo i la comparteixo amb tots els companys i companyes del Govern que, de forma immediata, es van
posar a disposició per tal de coordinar les tasques que
calguessin. I assumeixo que, conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, vam establir un mecanisme diari, eficient i continuat de seguiment de la crisi, amb
plena i permanent coordinació.
Vaig dir en la meva anterior compareixença que assumia la responsabilitat de la continuïtat institucional de
les obres en curs de la línia 5 i en totes les altres obres
que s’havien estat licitant durant l’any 2003 a un ritme
sense precedents. Ho reitero –ho reitero–: aquest és el
sentit de la responsabilitat que he après amb relació a
la funció pública, l’Administració i la continuïtat institucional. He vist, però –he vist, però–, que durant
aquests dies no era precisament aquesta l’actitud i el
capteniment del primer grup de l’oposició, que no ha
fet –no ha fet– en cap moment el gest de posar-se a disposició per tot el que calgués amb relació a la mateixa
emergència ni ha tingut la prudència de situar les responsabilitats polítiques en un àmbit on es poguessin
delimitar en un sentit estricte amb relació als fets ocorreguts i a les seves causes immediates o remotes.
Convé, doncs, ara, afirmar, precisar molt més les meves
afirmacions de l’anterior compareixença, i distingir
entre els orígens remots les decisions ja condicionades,
la tramitació administrativa i els fets més immediats.
Començaré per això darrer, que és el que ens convoca
per urgència, i que origina aquesta compareixença i
aquest conflicte. He explicat fa una estona què passa la
nit del 25 de gener i en els dies successius; he dit també que no hi havia cap advertiment formal –cap–, radical i explícit sobre detecció de perill, tant que no es va
veure cap perill en la visita que he esmentat ja tres vegades. Tot i així, per què passa?
Els puc assegurar que no he sabut trobar una causa
única que per ella sola, tota sola, amb simplicitat, amb
rigor planià, de frase de subjecte, verb i predicat, expliqui satisfactòriament, doni una resposta satisfactòria a
aquesta pregunta. No hi ha una resposta concloent. Diu:
«Per què va caure la cua de maniobra del Carmel?»
Resposta: «Perquè no hi havia no sé què...» No es pot
dir, o no es pot dir amb aquesta simplicitat. No hi ha
només una causa geològica com a causa única de l’acSESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
13
cident; si hi fos, que hi podria ser, no percebuda, però
la geologia per ella sola, diuen els geòlegs, i diuen els
tècnics, i diu la direcció d’obra, i diu l’empresa constructora, no hauria hagut de fer caure el túnel, si no hi
haguessin concorregut d’altres circumstàncies també.
Vull dir que una major abundància d’estudis i sondeigs,
que algú ha reclamat, no necessàriament hauria estalviat l’esfondrament. Es coneixia bé la textura de la
zona; el caràcter antiquíssim i triturat dels materials, la
condició de zona de reble, de rieres i la formació de
terrasses per a la construcció de molts habitatges del
barri del Carmel. Però l’obertura de l’estació principal
i el fet que el túnel de maniobra, obert a secció completa, portés sis mesos excavat donava pautes suficients als
geòlegs i als tècnics i a la direcció d’obres, així ho diuen, pautes suficients per a no fer patir. Tant és així que
allà on apareixen i s’evidencien en l’excavació a secció
completa les pissarres, al fons del túnel de la cua de
maniobres, la direcció d’obres sí que ordena, tot just
obert, la instal·lació de reforços en forma d’encavallades sobre tot el túnel a secció completa; arriben fins al
final, diuen: «Tot és roca bona, això aguanta. Perfecte,
no cal reforçar. El mètode austríac ens permet tirar
milles, anem fins al final.» I al final troben pissarres, i
la direcció d’obres diu: «Doncs, aquí s’ha de reforçar.»
I el fons, des del carrer Llobregós fins al final de tot de
la cua de maniobres, des de l’origen mateix està reforçat.
De les reunions d’obra i dels informes de què sobre
aquestes reunions he disposat s’apunten alguns temes
d’interès per a la qüestió. El primer de tots és que, a
diferència –a diferència, molt important– de la constància explícita de discrepàncies de la direcció d’obra pel
que fa a l’obertura a secció completa del túnel en altres
parts de l’obra, aquí i en aquest punt, i per aquesta
qüestió, no apareix cap constància explícita de queixa.
Hi ha, en actes d’obra anteriors d’altres punts de l’obra,
d’altres moments i de cronologies diferents, advertiments de la direcció d’obra, que diu: «No avanceu més
a secció completa, perquè no és segur»? Sí. N’hi ha en
aquest punt? No. No hi ha cap advertiment explícit que
digui: «No continueu avançant a secció completa.» Sí
que consta, en canvi –sí que consta, en canvi–, en les
actes de les reunions d’obra, que no sempre les mesures i els assajos del gruix de la gunita donen la resistència i l’espessor requerits. Com també consta que, en
funció de les mesures de convergència i de la seva evolució, la direcció d’obra estableix la necessitat d’acabar
la solera, de repetir els assajos i d’assolir els estàndards
requerits.
La direcció d’obra diu: «Fa sis mesos que està obert, a
secció oberta, però com que les mesures diuen que això
es mou una mica, faci una solera de trenta centímetres
que estintolarà aquests moviments.» Hi ha qui diu:
«Trenta centímetres, si va baixar el que va baixar, no
haurien aguantat tot el que va baixar.» Per tant, la solera, per ella sola, potser tampoc no hauria estat garantia que no hagués passat l’accident que es va produir.
Tampoc en les actes no apareix un motiu d’alarma evident, perquè, en actes anteriors i des de l’inici mateix
de les obres, aquestes són qüestions controvertides que
SESSIÓ NÚM. 45.1
es van resolent sobre la marxa o que es reiteren en reunions posteriors, si no s’han resolt.
Dedueixo de tot això que el perill era latent però que no
era evident, o que ningú de la direcció d’obres no el va
considerar imminent. No ho era o no ho era prou perquè els representants de GISA que assistien a les reunions, i que molts de vostès coneixen molt bé, trobessin cap motiu –cap motiu– per traslladar al senyor
Rossell, responsable de la direcció general d’obra civil,
o a la mateixa presidència de GISA, primer el senyor
Puigdollers i després, des del mes de març, el senyor
Serra, cap motiu d’alarma greu.
Tampoc no apareix –i aquest no és el criteri, ni les ordres, ni el sentit de l’eficàcia aplicat a GISA–, en cap
moment, no apareix en cap moment cap relació entre
possibles problemes de reforç, gruix o mesures i l’evolució econòmica del cost de l’obra. El cost de l’obra es
dirimeix en un altre àmbit i en les mateixes certificacions d’obra, i enlloc no es veu ni enlloc no es diu..., i és
evident que GISA no ho hauria permès, que algú jugui
amb la seguretat a costa de les certificacions. I aquest
és un fet molt important, perquè algú ha dit: «Bé, mira,
tira milles, que s’estalviïn uns quants centímetres de
formigó, i si no passa res, no passa res.» Vull que quedi clar que en cap cas, en cap moment, no hi ha una
relació directa entre les determinacions de la direcció
d’obra, de la mateixa UTE, dels tècniques de GISA que
assisteixen a la reunió i de tota la direcció de GISA, i
les eventuals desviacions del cost de l’obra.
Feblesa objectiva del terreny?, com dèiem abans. Sí; no
aparent en la part excavada i esfondrada. Discrepàncies de gruix i mesuraments? Sí. Necessitat de formar
solera si les convergències no estabilitzaven? Sí. Insistència de la direcció d’obres en la formació d’aquesta
solera? Sí. És la formació de la solera el detonant de
l’esfondrament? Sí.
La direcció d’obra, el mateix 13 de gener, insisteix que
caldrà acabar –acabar– la destrossa, llevat que l’UTE
formuli una justificació. Però «acabar» deu voler dir
«concloure» i no «interrompre». En canvi, sí que és
molt evident que s’estableix com a prioritari acabar la
solera.
La conclusió més evident i més circumscrita als fets
podria ser la següent. A finals de 2004, alguns assajos
de gunita no donaven resultats prou positius. La direcció d’obres detecta que en les mesures de les convergències costa tendir a l’estabilització. La direcció
d’obres avisa que, si no hi ha estabilització de les mesures, o bé s’inverteix la tendència o caldrà fer la solera. El 13 de gener, la direcció d’obres insisteix que es
faci la solera. La xemeneia apareix el dia 25 de gener,
just en iniciar-se la destrossa per fer la solera. Aquesta
solera, que havia de ser de trenta centímetres, amb un
calaix de setanta..., si la inestabilitat hagués estat molt
manifesta i alarmant, els tècnics asseguren que amb una
solera de trenta centímetres –ja ho he dit abans– tampoc no s’hauria estabilitzat.
Des de la meva primera compareixença s’ha produït un
fet decisiu: l’obertura d’un procediment penal. I, en
conseqüència, hi ha uns condicionants que em limiten:
la prejudicialitat penal, que implica que, quan s’inicia
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
14
una acció penal, aquesta és l’única que es pot pronunciar respecte de culpabilitats. Jo no emetré cap judici
sobre actituds doloses, culposes, perquè no els he sabut
veure, però ara tampoc no ho podria fer perquè hi ha un
procediment penal en marxa. Tant és així –tant és així–,
que el tècnic de Geocontrol, ahir a la tarda, m’envia una
carta dient: «Miri, ho sento. Vostè m’ha demanat un
informe. Sóc titular d’aquesta empresa, he estat sotmès
a una querella. Ja em perdonarà, però jo, aquest informe, a vostè, no l’hi faré.» Per tant, vull que quedi clar
que, en el conjunt del procediment, tenim ara uns condicionants que no teníem en els primers moments de la
meva anterior compareixença.
del projecte constructiu i d’autorització per a adjudicar,
per no gens menys que 393.000 euros, amb una clàusula final que no té pèrdua. «Clàusula cinquena: Atès
que la redacció dels esmentats treballs d’ampliació del
projecte constructiu s’han portat a terme integrant-los
en els projectes que s’estan redactant», autoritza GISA
perquè adjudiqui l’ampliació del projecte, pel procediment negociat i sense publicitat a favor de l’UTE: TecCuatro, Typsa, Intraesa, adjudicatària del projecte de
referència, atès que és l’única que pot fer-ho. Deu ser
que és l’única que pot fer-ho perquè ja està fent l’altre,
però no deu ser pas l’única enginyeria del món, de Catalunya o d’Espanya, que sigui l’única que pot fer-ho?
Anem ara a les causes remotes i al conjunt de fets de
caràcter tècnic i administratiu que poden tenir una relació directa o indirecta amb el punt de l’esfondrament.
Aquesta terminologia, aquest «que es redactarà en el
transcurs de l’obra», o aquest «integrant-los en els projectes que s’estan redactant» –tanco les cometes de la
cita literal– ens parla d’una manera de fer que consistia a fer obres amb un projecte bàsic o de traçat i en
projectes constructius, modificats o no, que s’anaven
fent i no s’aprovaven mai; mai a temps, vull dir –mai a
temps.
Hem vist que en el mètode austríac la determinació dels
graus d’assegurament es deriva cap a l’observació directa a mesura que avancen les obres i en els termes que
determini la direcció d’obres o el geòleg responsable de
l’avanç de l’excavació. Primera qüestió rellevant, crec
jo: on s’estableix el mètode austríac? En el projecte
aprovat el dia 16 de novembre de l’any 2000.
Segona qüestió: quan es decideix quina o quines empreses, o quina UTE d’empreses, farà la direcció
d’obres? En l’adjudicació del dia 25 de juliol de 2002.
Hi ha alguna altra adjudicació posterior a aquestes i fins
a la data d’avui? No, cap més –cap més. Cap més adjudicació ni de l’obra, ni del projecte de què es deriva
el mètode, ni de la direcció d’obres: Tec-Cuatro, Geocontrol, Intraesa; FCC, COMSA, COPISA, cap altra
adjudicació. Hi ha algun altre projecte o acord de caràcter administratiu des del novembre del 2002 fins al febrer del 2004? No, cap altre –cap altre.
Quan comença la idea de la realització de l’obra a base
de projectes modificats sobre la marxa i en el decurs de
l’obra? Quatre dies més tard de l’acord d’adjudicació
de les obres. Efectivament, el dia 2 de juliol de 2002
–2 de juliol de 2002–, el senyor Jordi Joan Rossell,
aleshores i ara director general d’obra civil de GISA,
comunica al director general de Ports i Transports, aleshores el senyor Enric Ticó, que el 27 de juny s’havia
adjudicat l’obra a l’UTE FCC, COMSA, COPISA, en
la seva variant 1, per un pressupost de 93.682.442 euros.
En el mateix escrit s’afirma: «Les modificacions citades, les de la variant de l’oferta, seran incorporades a
un projecte modificat M1, que es redactarà en el transcurs de l’execució de l’obra.» Existeix aquest projecte
modificat M1? No, no existeix. Tant no existeix l’M1
de quatre dies després de l’adjudicació de l’obra, que el
mateix senyor Rossell, la mateixa persona, en escrit del
6 de febrer de 2004, adreçat al nou director general de
Ports i Transports, senyor Jordi Julià, li sol·licita l’autorització per a la redacció d’un projecte modificat M1.
No hi ha dos M1, no hi ha dos modificats. El que hi ha
és un buit clamorós d’administració entre el juliol del
2002 i el febrer del 2004. Amb una excepció –amb una
excepció–, que confirma la regla: el 10 de juny de
2003, l’aleshores director general, senyor Enric Ticó, fa
una resolució per l’encàrrec d’ampliació de redacció
PLE DEL PARLAMENT
Ahir, el molt honorable president de la Generalitat va
recordar-nos que en el projecte de metro lleuger a Can
Cuyàs i a Ciutat Meridiana, el mes d’abril del 2004 fem
l’aprovació definitiva del modificat, encarregat dos
anys abans, d’unes obres inaugurades l’11 de desembre
del 2003; és un exemple. (Remor de veus.) És un exemple, però no és l’excepció que confirma la regla ni el
cas més clamorós. No és gens estrany, doncs, que es
tramitin amb molta freqüència obres que s’estan fent,
amb projectes sempre redactant-se, sense l’empara,
doncs, d’un projecte tancat i conclòs, i que es conclou
com un as built i una liquidació de final d’obra, és a dir,
«ja el tancarem quan es tanqui tot».
Anem a una altra qüestió determinant: qui i quan decideix que es modificava el traçat de la línia, el pou d’atac
de Pastrana, la posició de l’estació del Carmel i la localització de la cua de maniobres al Carmel. (Remor de
veus.) Ho repeteixo: qui i quan decideix que es modificava el traçat de la línia –el traçat de la línia–, la substitució del pou d’atac del carrer de Lisboa pel pou
d’atac de Pastrana, la posició de l’estació del Carmel i
la localització de la cua de maniobres al Carmel? Tots,
tots i ningú des del mateix dia del novembre de 2002
que comencen les obres. Si no hi ha, des de l’endemà
del començament de les obres fins al 6 de febrer, cap
acte administratiu, com no sigui aquell encàrrec que els
he citat, i es prenen decisions sobre el traçat i la localització de la cua de maniobres i es comencen obres,
qui ho decideix? Tots i ningú. No hi ha ningú que ho
empari. Tots i ningú.
Ara, consta així en les actes dels dies 25 de novembre
de 2002, 16 de gener de 2003, 30 de gener de 2003 i 13
de febrer de 2003, i per a aquesta qüestió és determinant assenyalar el contingut de les reunions del 25 de
novembre de 2002, quatre dies després d’haver començat les obres, i del 10 de març de 2003. En totes dues
assisteixen representants de la Direcció General de
Ports i Transports, de GISA i de TMB, i en totes dues
es planteja ja la localització de la cua de maniobres al
Carmel. Notin que la reunió del dia 25 de novembre és
–he dit quatre...– quinze dies posterior a la comunicaSESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
15
ció, per part de GISA al Govern, de l’inici de les obres.
I notin, també, que en la reunió del 10 de març de 2003,
que presideix l’aleshores director general de Ports i
Transports, senyor Enric Ticó, es valora molt positivament la localització de la cua de maniobres al costat de
l’estació del Carmel.
Aquest fet podria no tenir més importància si no fos
que des d’aquestes mateixes dates, des de l’inici de les
obres, totes les decisions d’obres que es prenen es prenen ja des d’aquest supòsit. Els sondejos nous de l’any
2003 són ja sobre el nou traçat. Tots els sondejos nous
de l’any 2003 són ja sobre el nou traçat. Els plànols
nous incorporen ja la nova disposició de tot el sistema
i les obres que es comencen a Pastrana –maig del
2003– ho fan d’acord amb decisions d’un projecte
modificat que no existeix.
No sé si es veurà prou bé, però crec que és prou rellevant. (Vegeu el gràfic 2.) El projecte originari situa la
cua de maniobres a Horta i el traçat de la línia amb
aquest color blau. L’estació es disposa en aquesta orientació una mica esbiaixada. El modificat –el modificat inexistent– treu la cua de maniobres d’aquí, desplaça la via cap a aquest punt, resitua l’estació del Carmel
desplaçant-la uns metres i posant-la més ortogonal, i
col·loca la cua de maniobres aquí. I el pou de Pastrana
substitueix el pou de Lisboa, per a iniciar, des d’aquí,
l’atac cap a l’estació, cap a l’obertura del túnel, en el
nou traçat, i cap a l’obertura de la cua de maniobres. De
tal manera que quan al febrer del 2004, quan encara no
s’havien complert ni dos mesos de la presa de possessió del nou govern, GISA demana autorització, ho fa
seguint el mètode tradicionalment establert per redactar el modificat i iniciar les obres amb l’eufemisme de
dir: «Autoritzin a donar suport administratiu a un conjunt de modificacions i d’obres que ja he estat fent o
que he de començar a fer i que no tenen, ara per ara,
cap empara administrativa.» Quan el 6 de febrer, el senyor Rossell s’adreça al senyor Julià i li diu: «Autoritzi’m aquest modificat, i autoritzi’m a començar les
obres que inclou aquest modificat.» Li està dient: «Encarrega un modificat a l’UTE: Tec-Cuatro, Geocontrol,
Typsa, Intraesa, que reculli tot allò que fem i hem estat fent des que va començar l’obra i que no hem recollit enlloc i que són modificacions del traçat. Fes un
modificat que inclogui obres que ja tenim fetes i posahi tot allò que encara no està o començat del tot o acabat i que hem de continuar fent si volem continuar al
ritme de l’obra.»
I això és el que passa. Què passa? Deu dies després,
repetint el mètode establert en el manual de GISA, el
director general encarrega el modificat i amb la mateixa
data autoritza l’inici de les obres, com tots els precedents anteriors; exactament seguint el mateix mètode:
«Faci un modificat però no pari res perquè hem de fer
l’obra i l’hem d’acabar en temps i en cost», i no hi ha
el que ara hi haurà d’haver, i el que és evident que hauria d’haver-hi sigut, que és que si hi ha un modificat
prou substancial, s’han d’aturar les obres i tramitar el
modificat, cosa que feia un any que no s’estava fent.
Ah, i si no cau res, no cau res, i tots tan feliços!, i GISA
és un instrument excepcional, però si cau, cau, li caigui
a qui li caigui. I ens ha caigut a nosaltres, és evident.
SESSIÓ NÚM. 45.1
Però queda clar que la perversió del sistema és que, a
base d’externalitzar-ho tot –fins el control!– i acordar
modificar els termes del control de qualitat fa quatre
anys, dient: «El control de qualitat a partir d’ara serà
autocontrol. Tu, UTE que tens encarregades les obres,
contracta tu el laboratori, paga-te’l tu, i que et controli
que jo ja et vigilaré.» I el Consell d’Administració de
GISA, del juliol del 2004, anul·la això i torna al control
directe, fet des de GISA.
De tal manera que... (pausa), deixin-me dir fins a quin
punt em trobo ara en una situació peculiar, que és la
següent: la d’haver d’assumir –la d’haver d’assumir– i
la de voler assumir, i de creure que és com ha de ser, la
responsabilitat de la continuïtat institucional, i, de l’altra, i al mateix temps, la de posar de manifest i denunciar alhora que, per la feblesa del projecte, per la seva
immediata i simultània modificació no concretada ni
encarregada, per un accés de confiança en el mètode
–cosa que no passa en la línia 3, no passa, i en l’estudi
comparatiu línia 5 - línia 3 la inspecció que s’ha fet de
la línia 3 dóna un resultat excepcional, perquè l’UTE,
que ho ha fet, ha dit: «Reforcem des del primer dia»–,
per la recurrència de problemes de gestió des de l’inici de les obres, per la forma d’adjudicar les obres i la
direcció d’obres, per la concentració d’adjudicacions i
per la confiança reiterada i contumaç en una única
empresa de control geològic, resulti que, d’una banda,
cal assegurar i mantenir la continuïtat institucional de
les obres..., però que consideri una autèntica immoralitat que ara s’intenti situar i atribuir un determinat nivell de responsabilitats polítiques amb un menyspreu
absolut i un oblit clamorós d’uns antecedents que són
absolutament imprescindibles per a la comprensió dels
fets i que ho seran també per fonamentar les reformes
que ja hem començat i que són imprescindibles.
I això vol dir –i això vol dir– que, atès que a GISA s’ha
produït un canvi d’escala espectacular –un canvi d’escala espectacular–, fruit de les adjudicacions dels anys
2002 i 2003, tant pel que fa al volum total d’obra com
pel que fa al volum total de direcció d’obra, cal continuar amb més fermesa, i amb més radicalitat, i amb més
rotunditat, tots els processos de reforma que s’havien
iniciat tant per depurar les perversions administratives
que en l’àmbit de la tramitació de les obres permetia el
sistema, i ho permetia, però eren una perversió, com per
donar dimensió adequada a aquesta empresa pública,
que fa un salt d’una cartera de –parlo en pessetes–
100.000 milions de pessetes a 1 bilió de pessetes.
Tampoc no em puc estar d’ensenyar-los-ho, perquè
aquest no és... (Remor de veus.) Aquesta és la gràfica de
les adjudicacions: 530 milions d’euros l’any 2003. (Vegeu el gràfic 3.)
I aquesta és la gràfica encara més espectacular i més
peculiar, i no té els índexs de concentració de les direccions d’obres: 70 milions d’euros l’any 2003. Volum i
concentració –volum i concentració– són, atès l’alt
grau d’externalització, una mala medecina per gestionar una cartera d’obres de l’envergadura del que compraven. (Vegeu el gràfic 4.)
Havíem, naturalment, començat un conjunt de reformes, el retorn al control en substitució de l’autocontrol,
i vam produir un sisme, no un sisme, sinó un moviment
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
16
del terreny, en el canvi, dos canvis successius, del plec
de condicions per a l’adjudicació d’obra pública a
GISA. Per què? Perquè el plec de condicions vigent
que ens trobem quan entrem a assumir responsabilitats
de govern establia que la manera d’adjudicar les obres
situava en el punt de ser triada –triada– aquella empresa
que no es separés més/menys un punt de la base mitjana, amb tendència a encertar-les quasi totes, i, per tant,
amb baixes de perfil absolutament pla i amb opció,
doncs, de decidir a qui s’adjudicava d’una forma aleatòria i discrecional –aleatòria i discrecional. Quan canviem el plec i diem: «No un punt, deu», es produeix tal
trasbals que comencen a haver-hi baixes del 15 i del 20
per cent. I en l’assemblea de la Cambra de Contractistes el senyor Rafel Romero m’ensenya el seu gràfic i
em diu: «–Mira, conseller, des que heu canviat el plec
de clàusules ha passat això. –Bé, i què ha passat?» Diu:
«Que és la guerra.» Dic: «La guerra entre qui, entre
vosaltres i el Govern?» Diu: «No, la guerra entre nosaltres!» Dic: «–Que no sou partidaris del lliure mercat,
que no sou partidaris del lliure mercat? –Home, sí, però
tant no! –Bé, doncs, ajustem-ho una mica, ajustem-ho
una mica, que el plec sigui al cinc.» Ja està fet –ja està
fet–, és al cinc i ara és sempre la més barata, ara és al
cinc i ara és sempre la més barata, i en l’ajustament del
mètode –en l’ajustament del mètode– els contractistes
han entès i han acceptat que hi ha unes noves regles del
joc en la forma d’adjudicar l’obra pública que és imprescindible per a la transparència i per a la bona gestió de l’Administració.
Això vol dir, sens dubte, que cal continuar la reforma
en profunditat de l’empresa pública GISA; això vol dir
que cal enfortir la relació entre GISA i els departaments
clients d’aquesta empresa pública; això vol dir que
GISA s’haurà de dividir en tres unitats de negoci diferents, carretes, ferrocarrils i obra civil, previsiblement
amb tres direccions d’obres i tres nivells de responsabilitat, i això vol dir que en la supervisió dels projectes
i de les obres hi haurà d’haver un sistema no només de
supervisió, sinó de control i auditoria, entre el Departament i l’empresa pública GISA, o els departaments clients i l’empresa pública GISA, que determini amb claredat que el grau de supervisió mai no permet que es
produeixin fets que puguin ser no del gust i d’acord
amb les necessitats del client..., i, naturalment, d’acord
amb el que són les necessitats més imperioses del procés. Farem aquesta reforma.
I els estalvio un munt de pàgines amb la reforma proposada, perquè em sembla que ja he sigut molt llarg,
però els porto directament a les meves conclusions sobre tot aquest afer.
Primer, i amb relació a l’obra de la línia 5 del metro i
a la cua de maniobres, suspendre les obres de tot el
projecte de prolongació de la línia 5 del metro. «Suspendre» vol dir aturar. Tot aturat, de punta a punta,
d’Horta a la Vall d’Hebron, tot aturat.
Segon, requerir a l’UTE contractista i a l’UTE que té la
direcció d’obres perquè realitzi les tasques d’urgència
que es considerin imprescindibles i que es vagin acordant en les taules de treball i de seguiment de l’emergència o de l’obra per tal d’assegurar el conjunt de
l’obra feta.
PLE DEL PARLAMENT
Tercer, requerir a GISA perquè convoqui un nou concurs per a la redacció d’un nou modificat projecte refós
de tots els treballs fets fins ara en què es replantegin el
mètode i les condicions de seguretat i reforç i s’avaluïn la necessitat i les possibilitats i la localització d’una
nova cua de maniobres.
Quart, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques ordenarà al president de GISA que proposi al
Consell d’Administració que suspengui l’executivitat
del contracte amb les empreses constructora i direcció
d’obra dels treballs de la línia 5 fins a l’esclariment de
la part de responsabilitats de cadascuna de les empreses causants del dany.
Cinquè, crear una comissió d’experts que elabori un
dictamen sobre el cas del Carmel i del conjunt del projecte a petició del Govern i amb lliurament de les seves
conclusions per ser analitzades.
Segon, amb relació a les responsabilitats derivades dels
fets ocorreguts, respondre davant de tercers dels danys
causats i emprendre accions legals per tal que les empreses responguin de la totalitat dels danys causats a
tercers, i, per tant, de la pèrdua dels habitatges, dels
desperfectes de la resta d’habitatges afectats i dels
danys en continguts dels habitatges i en la via pública.
Igualment, hauran de respondre de totes les despeses
que l’Administració ja ha sufragat, consistents en el
pagament de dietes, bestretes a compte d’indemnitzacions, despeses en hotels i tots els conceptes a què les
administracions implicades hagin fet front.
Així mateix, les empreses hauran d’indemnitzar la
Generalitat, si fos el cas, per la mala execució i/o direcció de les obres de perllongament de la línia 5 del metro, i, consegüentment, de tots els reforços que s’hagin
hagut de fer o s’hagin efectuat a posteriori com a conseqüència de l’esfondrament.
Segon, mantenir l’operatiu d’atenció a les persones
mentre hi hagi un sol veí del Carmel que encara no hagi
tornat a casa.
Tercer, amb relació a les obres públiques: elaborar i tramitar una llei reguladora de l’obra pública; crear un òrgan d’auditoria i control de qualitat de l’obra pública. Pel
que fa a la tramitació dels projectes d’infraestructura que
comportin la construcció de túnels, revisió per part del
Departament de Política Territorial i Obres Públiques de
tots els projectes dels túnels de la Generalitat que estiguin en fase de projecció o d’execució, sota la supervisió d’un òrgan tècnic especialitzat; i col·laboració i coordinació amb totes les altres administracions que estiguin
fent o hagin de fer túnels a Catalunya, de tal manera que
–notícia d’avui– si per al túnel del TGV ara a Barcelona
farem un assaig cada 62 metres –la línia 5 en tenia un
cada 64–, i això és conseqüència, en part, de la psicosi o de la psicologia col·lectiva de por que s’ha generat
aquí, a Madrid o a Lausana, respecte a l’esfondrament
d’obres de túnel construïdes amb mètode austríac, caldrà revisar tots els projectes, analitzar-ne la seva tramitació, assegurar-ne tots els conceptes i coordinar-se
amb altres administracions.
Establir amb l’Ajuntament de Barcelona i amb els
municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona que tinSESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
17
guin obres de construcció ferroviària o de túnels de
metro que els afectin mecanismes col·lectius o de bilateralitat per al seguiment d’aquestes obres i el seu assegurament.
Per millorar les responsabilitats en la gestió de les obres
públiques, definir clarament, redefinir les atribucions
del titular i del gestor de l’obra, especialment quan
ambdues funcions són exercides per òrgans diferents.
Ha de correspondre al titular decidir la realització de
l’obra, encarregar-la al gestor, decidir el model de finançament i, si s’escau, finançar-la, aprovar el projecte després d’haver-lo avaluat i/o auditat. Ha de correspondre al gestor encarregar i rebre el projecte, adjudicar
la construcció i la direcció de l’obra, controlar el procés constructiu, executar el pagament, i encarregar el
control de qualitat, supervisar i inspeccionar la construcció, i supervisar si s’escau, aprovar el control de
qualitat en col·laboració i coordinació amb el titular de
l’obra. Delimitar millor les responsabilitats del constructor respecte de les de la direcció d’obra, i unes i
altres respecte de les del gestor. Definir bé l’abast de les
potestats de control i supervisió que poden exercir tant
el gestor –GISA o el que sigui–, com el titular de
l’obra, el Govern, i establir els mecanismes o procediments que permetin assolir aquesta finalitat amb els
deures de col·laboració que s’imposa en el constructor
i a la direcció d’obra per facilitar-ne l’exercici.
Elaborar, pel que fa a les obres ferroviàries, una normativa pròpia que reguli, entre altres aspectes, el procediment d’elaboració i aprovació dels projectes de les
obres ferroviàries de Catalunya, i aquesta normativa ha
de contenir els elements següents: fases de projecció de
l’obra necessàries, projecte de traçat, projecte constructiu, determinació del contingut necessari de cadascun
d’aquests projectes, determinació de la tipologia de tècnics competents per a la seva elaboració, determinació
del procediment d’elaboració i aprovació del projecte,
informes a autoritats competents, procediment d’informació pública i institucional del projecte, regulació dels
supòsits de modificació del projecte aprovat, causes de
modificació, determinació del procediment a seguir,
regulació de la necessitat de suspensió de les obres fins
a l’aprovació de les modificacions, i aquesta legislació
hauria de contenir altres elements com la regulació dels
aspectes de qualitat, la participació social en la fase de
l’elaboració dels projectes, i en el seguiment de les
obres l’organització administrativa, els controls administratius i les responsabilitats.
Amb relació a GISA. Ja ho he esmentat, però torno a
insistir en la necessitat de fer un nou conveni, reorganitzar l’empresa, reforçar les direccions generals, establir tres direccions generals i situar les decisions en un
àmbit que permeti aquesta modificació de l’estructura
interna de GISA, a fi d’organitzar els serveis de gestió
d’obres en aquestes tres seccions: obres viàries, obres
ferroviàries i obra civil, tot establint els ponts adequats
i estables amb el Govern i amb Ifercat per a obres ferroviàries, i amb ICF Equipaments per a obres d’obra
civil. I encarregar al Consell d’Administració que adopti les mesures necessàries per assolir la màxima diversificació dels contractes de direcció d’obra i de control
de qualitat i l’aplicació de criteris clars en les revisions
i modificacions dels contractes.
SESSIÓ NÚM. 45.1
Pel que fa a les responsabilitats polítiques. La Direcció
General de Ports i Transports no té responsabilitats pel
que fa al control i direcció de les obres de perllongament de la línia 5, sí que existeixen responsabilitats
perquè es produeix una tramitació administrativa del
modificat no conclosa, en els termes de com es feia,
que com a tal mancança administrativa no té rellevància pel dany produït –no té rellevància pel dany produït–, però té tota la rellevància política que vostès hi
vulguin donar –tota la rellevància que vostès hi vulguin
donar.
Per tant, faig meves les paraules d’ahir del molt honorable president de la Generalitat. Pagaran justos per
pecadors –pagaran justos per pecadors–, i el senyor
Jordi Julià, que és un enginyer excel·lent, un tècnic de
primera línia, que ha estat un bon director general i que
simplement ha firmat dues autoritzacions el mateix dia
per encarregar el projecte i fer les obres, amb tot el
dolor, li accepto la seva dimissió, però no li tocaria –no
li tocaria. (Remor de veus.) Ja en parlarem aquesta tarda
de qui li tocaria, si els sembla. (Persisteix la remor de
veus.)
El president
Senyores diputades, senyors diputats...
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
L’empresa pública GISA tenia instruments necessaris i
possibles per estar al corrent de qualsevol incidència a
les obres, si bé és cert que no consta en aquests moments, no consta, que fos requerida per part de cap de
les empreses perquè prengués alguna determinació
amb relació als contractes vigents. Cal indicar, vull indicar que no s’ha detectat cap responsabilitat en GISA
amb relació al dany produït, però, i amb els mateixos
motius, amb el mateix dolor, no perquè li toqui, accepto
la dimissió del president de GISA, que es mantindrà en
les seves funcions fins que el Govern nomeni –com diu
la Llei: a proposta del conseller de Política Territorial
i Obres Públiques– un nou president d’aquesta empresa
pública, perquè GISA ha de continuar la seva feina, i ha
de continuar adjudicant obres, i ha de continuar les reformes a empreses, però accepto la dimissió del senyor
Ramon Serra com a president d’aquesta empresa pública. I encarregaré, en nom del Govern, al nou president
que estableixi, delimiti i depuri, si n’hi haguessin, aquelles responsabilitats de caràcter tècnic que en l’escala
subsegüent inferior de l’empresa pública GISA pogués
haver-hi, per acció o per omissió, en relació amb aquest
cas concret. No ara, ja ho farà el president que ho hagi
de fer.
Acabo. La Terra no és inerta, la Terra és viva, el subsòl
té vida, cal incidir en el subsòl amb cura, amb sensibilitat, sense temptar-lo més del compte. Aquest ha estat
el sentit, aquest ha estat el sentit de la insistència obsessiva fins a límits potser inexplicables pels mesuraments
sistemàtics des del dia 25 de gener, cent tretze punts
monumentalitzats en superfície per l’Institut Cartogràfic per veure què es mou, extensiòmetres, sismògrafs,
mesuraments en alçada en les terrasses i els terrats de
les cases, tot tipus de mesuraments i auscultacions per
arribar a saber que com que la Terra té vida i es mou,
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
18
només podem donar garanties i seguretats als veïns
quan no es mou, o es mou prou poc com perquè estigui
dintre dels marges d’error dels mateixos instruments de
mesura, per constatar que res no s’atura de cop, que
quan una cosa es mou triga a assentar-se, a posar-se,
que la compressió i descompressió genera elasticitats i
flexibilitats impredictibles, que si es controlen tendeixen a disminuir, a fer-se residuals, i, finalment, imperceptibles.
Voldria, per altra banda, insistir un altre cop en una
qüestió cabdal. Hem de gestionar aquesta crisi i volem
gestionar-la sense alterar el ritme, el calendari i les previsions del programa d’obra pública que Catalunya
necessita i que els catalans i les catalanes esperen. Només que ara caldrà aplicar-hi, també aquí, tots els sensors i més, tots els controls, totes les auditories que
calguin per tal de garantir la seva plena eficiència.
GISA seguirà operativa, però GISA continuarà la seva
reforma en profunditat fins a fer desaparèixer totes les
inèrcies i els factors de descuit i abandonament que, a
través de l’externalització, podien donar a entendre que
s’havia dimitit i abandonat els controls públics: massa
externalització, massa concentració, massa subcontractació, massa autocontrol i una supervisió massa feble.
En el procés de reforma de GISA havíem començat pel
plec de condicions i per les relacions amb el món de les
empreses constructores. Ho repeteixo, totes van ser
advertides que el canvi de plec significava un canvi de
les regles del joc a favor de la transparència i la competència i a favor de fer desaparèixer la discrecionalitat i l’arbitrarietat.
El món empresarial va rebre aquests senyals amb prevenció i confiança alhora, i va veure que havia arribat
el moment d’esvair tota mena de malentesos. Ara, però,
les empreses constructores i les enginyeries saben que
caldrà anar més lluny, que s’haurà acabat l’autocontrol,
la concentració, la percepció que la relació entre l’obra
pública i l’Administració està amortida per GISA.
GISA, intervinguda i relacionada amb el Govern, exercirà un control directe i establirà totes les cauteles per
impedir la desinformació i la interrupció dels circuits.
No es tracta de diluir i de burocratitzar els processos,
sinó de reafirmar el caràcter d’empresa pública de la
Generalitat al servei de l’execució, el seguiment i el
control de l’obra pública, en termes d’eficiència i qualitat. Els mecanismes de les revisions de preus, modificats, reformats i liquidacions seran intervinguts i evitaran l’equació diabòlica, denunciada per la Sindicatura
de Comptes a vegades, que voldria establir una relació
entre l’eficiència en el cost i la minva en la qualitat. Mai,
en tot cas, al preu de la seguretat i de les garanties.
I una darrera cosa. En algun moment he viscut de prop
l’arrogància de la tècnica, la constatació que la confiança en la tècnica és a vegades excessiva, perquè no és
–no pot ser– il·limitada. L’experiència que hem fet el
conseller Bargalló i jo, i el senyor Xavier Casas, presidint reunions amb tècnics i sospesant les opinions tècniques dels tècnics, ens han posat sovint davant d’una
evidència tremenda del dubte entre posicions discrepants, entre interpretacions no coincidents, fins a fernos dir –i el conseller d’Universitats sap que ho vaig
PLE DEL PARLAMENT
comentar un dia a Govern: «És que els que som de lletres, com que som de lletres, volem més seguretats, i els
tècnics, a vegades, no ens les esteu donant.»
I això vol dir –això vol dir– que el diàleg entre la tècnica i la natura ha d’extremar (remor de veus), ha d’extremar la humilitat, la sensibilitat i el respecte. No estic fent –no estic fent– un al·legat ambientalista, estic
dient que tots hem de ser capaços –tots, tots, tots!–,
hem de ser capaços d’ajustar les necessitats i els reptes
a les possibilitats i capacitats, també les econòmiques,
que tenim, mostrar un respecte extrem a les lleis de la
natura i a les nostres limitacions –les de tots– per controlar-la.
Aquest principi és imprescindible per tornar la confiança en l’obra pública i en la necessitat de continuar el
programa que s’ha traçat el Govern i que ens és imprescindible. Però caldrà aprendre dels errors i avançar per
camins segurs i ajustats, on ningú tingui la temptació de
creure que com que el paper –o sense paper– tot ho
aguanta, la natura, també, perquè no és veritat. Ni el
paper tot ho aguanta –quan no hi ha paper, molt
menys–, però la natura, a vegades, no avisa i tampoc no
ho aguanta tot.
Gràcies, senyores diputades, senyors diputats.
(Aplaudiments en un sector de l’hemicicle.)
El president
Se suspèn la sessió fins a les quatre de la tarda.
La sessió se suspèn a tres quarts de dues del migdia
i deu minuts i es reprèn a les quatre de la tarda i quatre minuts. Presideix el president del Parlament, acompanyat de tots els membres de la Mesa, la qual és assistida per l’oficiala major, el lletrat major i el lletrat Sr.
Muro i Bas.
Al banc del Govern seu el president de la Generalitat,
acompanyat de tot el Govern.
El president
Es reprèn la sessió.
Prossegueix el debat amb les intervencions dels representants dels grups parlamentaris... (Remor de veus.)
Deia que prossegueix el debat amb les intervencions
dels representants dels grups parlamentaris. L’ordre
d’intervenció serà de major a menor.
Té la paraula, pel Grup Parlamentari de Convergència
i Unió, l’honorable senyor Felip Puig.
El Sr. Puig i Godes
Gràcies, senyor president. Senyores i senyors consellers..., senyores i senyors diputats..., senyores i senyors, vull, alhora de començar aquesta primera intervenció, traslladar la solidaritat i el sentiment de
comprensió a totes les famílies i a totes les persones que
avui, com a conseqüència de l’accident del barri del
Carmel, estan patint una situació personal, familiar, i
fins i tot, també, empresarial, complicada.
La seva intervenció, senyor conseller, no ens ha sorprès, però li haig de dir que ha decebut molta gent. I
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
19
també li vull dir que des de Convergència i Unió no
caurem en la major part de les seves provocacions. I és
que no volem contribuir de cap manera, rotundament,
a fer del problema del Carmel un espectacle de batalla
partidista, que és l’escenari on sembla que vostè i el
Partit Socialista es mouen millor. (Remor de veus.)
I també li vull fer notar, senyor Nadal, que avui creiem
haver assistit a un exercici d’arrogància i, fins i tot, de
supèrbia personal i política com poques vegades s’havia assistit en aquest Parlament.
També li hem de dir, en iniciar aquesta intervenció, i
amb tota solemnitat, que, com altres afirmacions que
vostè ha fet, ha faltat a la veritat. En cap moment jo
mateix he defugit les responsabilitats que hauríem pogut tenir els governs de Convergència i Unió. I ho dic
amb l’autoritat moral que em dóna que en les meves
primeres intervencions apareix en els mitjans de comunicació aquesta afirmació en la meva boca. (Veus de
fons.) Gràcies.
També li vull dir, senyor Nadal, que tampoc és cert que
no hi hagi hagut un oferiment de col·laboració per part
de Convergència i Unió. Des del seu president..., Artur
Mas, el mateix dia 3 i en aquesta cambra, va efectuar un
oferiment formal d’ajuda i de col·laboració, absolutament formal.
Però, més enllà d’aquesta introducció, hem de recordar
necessàriament de què estem parlant, i és que, entre els
dies 25 i 27 de gener, es produeix un accident a les
obres d’execució de l’ampliació de la línia 5 del metro,
i que avui, després d’un mes d’aquest accident, l’anàlisi, les causes de l’accident, així com també la gestió
de l’emergència, la gestió de la crisi, continuen essent
dos fronts oberts en què s’han produït errors, negligències, i en els quals avui hem constatat, també, incompetència i, fins i tot, en determinades decisions, mala intenció.
Però la veritat..., les conseqüències són que estem, a
més de la situació humana i personal, davant d’una crisi
de govern que simbolitza i recau en la seva persona,
però que evidencia també una notable manca de lideratge i de capacitat de governabilitat.
Els objectius a dia d’avui continuen essent els mateixos: recuperar, en primer lloc, la normalitat al barri del
Carmel, garantir als veïns la recuperació del seu patrimoni, redreçar la seva estabilitat personal, familiar i, si
s’escau, empresarial; en segon lloc, restituir la confiança dels ciutadans en les institucions i en la seguretat de
l’obra pública, i, també, més a mig termini, prosseguir
amb les obres, amb l’extensió del metro, tan necessària en aquests barris i altres llocs de la ciutat de Barcelona.
I les accions? És evident la prioritat: la intervenció sobre el terreny, la proximitat humana, la necessària i
millorable coordinació, l’atenció tècnica, l’atenció personal.
De la seva exposició, n’hem tret una certa sensació, i és
que, fins i tot, algú podria pensar que algun veí havia
d’agrair que hagués succeït aquest accident. Les millores que es produïen en base a la seva exposició han
generat aquesta sensació.
SESSIÓ NÚM. 45.1
Però, és conscient, senyor conseller, que en els darrers
dies, a les darreres hores, s’ha retirat l’atenció psicològica que es prestava a les famílies? Ha contestat ja, el
Govern, si pensa compensar els possibles danys morals
que moltes famílies han vist trencats? És segur que
mantenen viu el record del 3 de febrer, del que va passar el 3 de febrer? Fa falta més sensibilitat per atendre
totes les necessitats humanes, sempre en farà falta; però
creiem..., i aquí també hauríem esperat una certa i necessària autocrítica.
Avui, en l’anàlisi de les causes de l’accident també
continuem demanant la petició d’una comissió d’investigació, més que mai. Una comissió parlamentària que
cerqui l’assessorament de tècnics, de consultors, si s’escau, una comissió parlamentària d’investigació per analitzar la informació que avui encara no es té. I vostè
s’escuda sota les diligències judicials, però utilitza la
informació, segons els seus interessos, esbiaixadament,
parcialment –informació que avui no disposa ningú–,
per a delimitar les causes de l’esfondrament, les reals;
per a proposar de veritat mesures que millorin els procediments, sempre millorables, de planificació, execució de control; per a millorar la participació social en
futurs projectes d’infraestructures; per a analitzar decisions tècniques adoptades durant la gestió de la crisi,
per a millorar la resposta durant situacions d’emergència. No volem una comissió d’investigació per a buscar
culpables, senyor Nadal! I és que creiem que, a través
d’aquesta comissió d’investigació, també els veïns tenen dret a saber la veritat.
Insistim en aquesta petició, i és que vostè avui ha donat la culpa al terreny, a la insolvència dels tècnics, a la
gestió del Govern de Convergència i Unió, a dos col·laboradors seus, a les empreses, a la direcció d’obra, a
tothom. Vostè no assumeix cap responsabilitat.
I recordem que a la Comissió, a la compareixença, vostè ens va afirmar que l’accident s’hauria pogut evitar, i
avui no hem conegut cap nova informació. Avui no ens
ha explicat –i creiem també que els veïns volen i tenen
el dret de saber-ho– com i per què s’hauria pogut evitar.
Com segurament també s’hauria pogut evitar l’accident
que va tenir lloc fa uns dies a Madrid –per cert amb el
mètode de la tuneladora–, o el que abans-d’ahir va tenir lloc a Lausana, a Suïssa –per cert, amb un altre
mètode, que tampoc és l’austríac.
Però ens preguntem si s’hauria pogut evitar, en el supòsit, per exemple, que no s’hagués trencat un cercle de
confiança i d’excel·lència, que ha funcionat durant anys
entre el Govern, GISA, les empreses i els tècnics del
país... (remor de veus), un cercle d’excel·lència i de
confiança, de solvència tècnica, de confiança política,
de capacitat de gestió dels equips polítics i tècnics implicats, amb una línia oberta permanent que ha permès
sempre prendre les decisions que calien en el seu moment i que el nou equip polític no ha mantingut i ha
trencat.
O si s’hauria pogut evitar, per exemple, si no s’haguessin forçat –si no s’haguessin forçat– ritmes d’obres per
accelerar calendaris. Potser, senyor Nadal. Al cap i a la
fi això és el que vostè va manifestar com a intenció seva
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
20
en el moment de prendre possessió com a conseller.
Ens plantejarem escurçar els terminis d’execució
d’aquelles altres obres que tinguin incidències importants?, ens ho preguntem.
També ens preguntem si s’hauria pogut evitar si no
s’hagués produït un buit en l’execució de l’obra,
d’aquesta obra entre el Departament, GISA, la direcció d’obres, les empreses decidint, com vostè va suggerir, més reforços, llegint millors els indicadors, analitzant els censors avariats, escoltant els moviments
que l’octubre i el novembre ja van generar unes esquerdes que sembla que no van ser objecte de massa
atenció... Això sí, no ens consta cap advertiment formal. Pot garantir si coneixia algun advertiment informal o no escrit?
S’hauria pogut evitar si el febrer del 2004 –sí, el febrer
del 2004–, quan s’encarrega la redacció del projecte
modificat del túnel de maniobra –sí, del túnel de maniobra–, s’haguessin fet més sondeigs. Potser s’hauria
pogut evitar.
S’hauria pogut evitar si el juny de 2004 –sí, el juny del
2004–, quan es comencen les obres, el juny de 2004,
del túnel de maniobra –del túnel de maniobra–, s’haguessin fet més sondeigs.
«Si s’hagués fet més atenció a les obres que al projecte...», literal. Vostè també va suggerir-ho el dia de la
seva compareixença. Potser si tot això s’hagués fet,
s’hauria pogut evitar.
S’hauria pogut evitar, senyor conseller, senyor Nadal,
si vostè també hagués prestat més temps i atenció a les
seves tasques de conseller d’Obres Públiques i potser
no tant de temps a les seves responsabilitats com a portaveu d’aquest Govern, amb permanent estat de desballestament, intentant evitar la descoordinació, installant-se massa sovint al seu despatx del Palau i no al
despatx de l’avinguda Tarradellas.
I vostè basa la seva argumentació en el procés administratiu d’un modificat inexistent. De modificats en l’obra
pública, que s’aproven al final de les obres, n’hi han
molts, i més en aquest tipus d’obres on les necessàries
adaptacions a les permanents necessitats d’actuar tècnicament amb solvència sobre el terreny generen el que
és..., sí, habitual. I també en altres administracions, de
modificats, n’està curulla la història: a l’Ajuntament de
Barcelona, i si volen repassem les obres notables i significades amb modificats..., o potser a l’Ajuntament de
Girona.
No és aquest el problema, senyor Nadal, i si el fos, i si
fos aquest el problema, per què des del maig del 2004
no aproven, vostès, el modificat que tenien sobre la taula? Contradicció culposa?
Això sí, hem vist avui, entre altres personatges, un gran
buròcrata que amb algunes de les decisions pot fer caure el risc al país de paralitzar tota l’obra pública només
per buscar la seva exoneració. (Remor de veus.)
Però, si m’ho permet, senyor Nadal, senyores i senyors
diputats, és en el front de la gestió de l’emergència, de
tot allò que s’esdevé a partir de l’aparició dels primers
incidents, la xemeneia del 25 i l’esfondrament del dia
PLE DEL PARLAMENT
27, que s’esdevé una successió de decisions i d’accions
errònies, negligents, impròpies d’un govern eficaç i
valent.
És sobretot a partir de l’esfondrament del dia 27 de
gener que aquest Govern evidencia una greu incompetència, que no pot amagar darrere l’al·lusió permanent
a l’herència del passat. En primer lloc: precipitació,
improvisació, falses esperances, imprudència... Sí, imprudència.
El retorn a casa en un termini màxim d’una setmana, en
poques hores, fins i tot, l’alcalde de Barcelona... El dia
27..., el projecte inclou i està garantit amb tots els estudis geològics; solvència total de l’estudi geològic del
projecte. Anuncis, el dia 30, de retorns esglaonats, amb
garanties escrites de plena seguretat, documents subscrits per tècnics independents, i es trasllada la pressió
sobre els tècnics que ja estan sota sospita màxima, perquè són els que se’ls ha ensorrat el túnel, perquè signin
ells els certificats.
Això sí, com vostè deia, no ho podem oblidar..., el 3 de
febrer. El dia 3 de febrer es produeix la greu crisi de
confiança en les institucions, en els tècnics, en la societat, quan una decisió seva va provocar que uns veïns
reallotjats amb precipitació siguin desallotjats en poques hores, davant del risc que un nou esfondrament
pugui afectar la seva integritat.
Aquí hi ha un dels punts clau de la gestió de la crisi. El
mateix conseller, compungit i impotent, reconeix que
s’ha dit tota la veritat en cada moment, però que la veritat d’un dia a l’altre ha estat desmentida per la veritat de
l’endemà.
Segon, informacions contradictòries, confusió, maquinació de falses sospites, insinuacions incertes, manca
de coratge. El mateix director general reconeix el dia 5
de febrer no es pot dir que hi hagi hagut error o negligència tècnica; hi havia una falla a un metre del túnel
que no es va poder detectar, però els estudis van ser
correctes.
Això coincideix el mateix dia amb unes imputacions i
insinuacions al Govern de Convergència i Unió fetes
pel president del Govern en seu parlamentària, que suggereix que faltaven estudis geològics: «Sabem que van
ser incomplets.» L’endemà mateix el desmentiment del
director tècnic de GISA i les seves declaracions en la
compareixença en seu parlamentària corregeixen la
falsa insinuació del president de la Generalitat.
Però és que aquí ja estàvem, en aquest segon punt, preparant la vergonyosa línia defensiva del Partit Socialista: els atacs al Govern de Convergència i Unió. Que si
el canvi d’ubicació del túnel de maniobra, que si la insuficiència dels sondejos, que si el projecte justet, que
si el mètode constructiu, que si el sistema de control i
d’inspecció, que si el model de relació entre PTOP i
GISA, que si les insinuacions sobre els processos de
contractació d’obra i selecció d’empreses. Fa trenta
dies que intenten construir la teoria de la culpabilització
de Convergència i Unió des d’allò tan miserable que és
intentar sortir el menys malparat possible carregant les
culpes als altres, minimitzant, això sí, els costos polítics
i electorals.
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
21
I ho dic des de l’autoritat que ens confereix que no vam
aparèixer, des del Grup Parlamentari, fins al dia 5 de
febrer, havent donat al Govern més de deu dies perquè
s’atenguessin les prioritats de la gent, perquè es veiés
com s’orientava la crisi, perquè es veiés com s’anaven
prenent decisions, i que no és fins després de l’accident,
on posem una gran comprensió..., comencen a prendre
decisions que s’orienten en aquesta línia. L’ombra de la
sospita pertot arreu: al Govern del passat, a les obres del
futur, als tècnics i a les empreses del present, menys
allà on recau la responsabilitat.
Aquesta tàctica, per nosaltres innoble i covarda, els
portarà directament fins i tot a la fi de la política. La
política no és només quedar bé o fer tot el que calgui
per quedar el menys malament possible; la política és
servir la gent, estar al seu costat, dir la veritat, assumir
els riscos i la responsabilitat. O no és política.
Tercer, frivolitat, demagògia, despotisme ignorant.
«Això és com el chapapote.» Es tracta el barri del Carmel com un barri marginal, tot just descobert com a
realitat urbana, potser, per alguns... –més que una reserva, potser, electoral?
Es promet el Pla de rehabilitació integral del barri,
aprovat des de l’any 1987. Divuit anys espera el barri
del Carmel la seva rehabilitació profunda i resulta que
és com a conseqüència de l’esfondrament, després que
el mateix Govern i l’Ajuntament de Barcelona no l’haguessin situat a les seves prioritats de la Llei de barris
–Roquetes i Santa Caterina, i no hi havia el Carmel. És
gràcies a l’accident que ara sí que s’emprendrà la rehabilitació del barri del Carmel?
Quatre, subhasta d’inversions: 200 milions de dòlars,
56 milions d’euros aprovats des del Govern, 235 milions en el Pla de rehabilitació de l’Ajuntament. La realitat és crua; arriba el president Zapatero: 16 milions
d’euros. Per cert, ni els milions de dòlars ni els euros
d’Europa hi són.
Ocultació d’informació i manca de transparència, cinc.
Només vint dies després dels forats apareix el projecte modificat. I quatre papers més que l’acompanyen
com a tramitació administrativa. Vint-i-vuit dies després, el 22 de febrer, se’ns envia, això sí, un projecte
molt complet de reompliment, amb tots els forats que
s’han fet per injectar el formigó en el túnel enfonsat.
Res més. Ni el llibre d’ordres, ni les actes de les comissions de seguiment quinzenals, ni els informes dels
gerents, mensuals, ni informació que es conté en l’expedient informatiu. Això sí: filtracions interessades i
controlades als mitjans de comunicació.
Sis, apagada informativa i intent de manipulació dels
mitjans de comunicació. «Apagueu les càmeres. Foragitem les televisions de les assemblees.» Protocol de
cobertura informativa impropi d’un sistema democràtic i d’un país modern. Apagada informativa, intent, i
censura dels mitjans de comunicació.
Set, visita gloriosa. Veni, vidi, vinci!: el president Zapatero arriba al barri –per cert, no visita el barri–; com
mister Marshall –no sé qui feia el paper de Pepe
Isbert–, regala generosament 16 milions d’euros,
menystenint, des d’un punt de vista de prestigi, les institucions catalanes, amb una pèrdua de valor de la GeSESSIÓ NÚM. 45.1
neralitat absoluta. Això sí: ve a salvar, ve a salvar el
Partit Socialista, el projecte socialista.
Vuit, insensatesa. Hem estès la sospita sobre la solvència de tots els túnels del país. Només vetllen per l’interès propi. Avui, qualsevol barri està ja generant i organitzant una plataforma per evitar que es passi el túnel
per sota de casa seva. Estenen la sospita sobre totes les
obres que s’han de fer a Barcelona i a altres ciutats catalanes: plataformes, traçats alternatius, reaccions... I
avui encara –avui encara– ha tingut un nou episodi...,
a l’absoluta indigència dels tècnics del país.
Nou, criminalització dels tècnics de l’empresa GISA.
Diu que es revisaran tots els processos d’externalització,
senyor conseller. Vostès han fet el procés d’externalització de culpes més increïble i mai vist políticament en
aquest país. Això sí, qualsevol altra externalització ara...,
evidentment, des de la visió de l’intervencionisme i del
control.
Tot això és culpa –tot això és culpa– de Convergència
i Unió, senyor conseller? La imprudència i els certificats que són erronis, la fractura total de la confiança, els
enganys i les mitges veritats i mentides al Parlament, les
contradiccions en les informacions, la maquinació i la
conspiració contra el Govern anterior, la frivolitat, la
indolència, la referència del chapapote, la desídia d’un
pla especial de rehabilitació interior que espera des de
l’any 87, la subhasta d’inversions, les promeses de recursos d’Europa que no hi són, l’ocultació d’informació, la manca de transparència, les filtracions interessades, l’apagada informativa, el protocol de censura als
mitjans de comunicació, la vergonyant visita del president del Govern de l’Estat, les sospites sobre tots els
túnels, la criminalització dels tècnics de GISA, tot això
és culpa del Govern de Convergència i Unió?, preguntem modestament i humilment.
Creiem que la gent comença a pensar –i ens ho diuen,
també al barri del Carmel– que l’ombra del lideratge
del president Pujol i de la major o menor, però de l’eficàcia dels seus governs... (remor de veus), sí, no els
deixa respirar, no els deixa actuar. I és que la comparació, dia que passa, comença a ser odiosa. Els comença
a pesar com una llosa, els deixa en evidència, i per això
es dediquen incessantment, però en va, a intentar destruir l’obra de govern i el seu record. Fins i tot ara que
estan al Govern continuen prioritzant la destrucció de
l’adversari per sobre de la recerca del bé comú. Són un
govern acomplexat, i això els està paralitzant, i això els
acabarà passant factura. Els exigim que abandonin la
crítica sistemàtica del passat. Fa tretze mesos que governen; assumeixin les seves responsabilitats.
Deixi’m que m’aturi, senyor Nadal, un moment en la
seva subtil referència a la continuïtat institucional. No.
No. I no. No hi ha continuïtat institucional. Hi ha un
abans i un després del 20 de desembre de l’any 2003.
Hi ha un canvi de govern que, per exemple, en els processos de planificació i de decisions sobre l’àmbit del
transport públic, allà on hi havia abans mecanismes
plurals, consensos administratius, diàleg, debat des de
les administracions de diferents colors polítics, doncs,
resulta que en aquest sistema complex i difícil la crisi
comença a aparèixer quan totes les administracions són
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
22
del mateix color, quan no hi ha contrast, quan no hi ha
debat, quan la prepotència els comença a fer prendre
decisions errònies.
O és que no canvia vostè tota la línia directiva, la que
l’interessa i creu, del seu Departament? I els que no
canvia, no passen a ser propis del seu equip? O és que
des del Departament de Política Territorial no es carrega, atura, corregeix, rectifica, modifica molts projectes
en marxa de l’anterior Govern?
«Tinc sobre la taula Bracons i l’orella de Casserres, per
mirar-los amb lupa...» Revisarà les obres públiques
pendents, establertes per l’anterior Executiu, analitzades una per una per decidir si s’han de fer correccions.
Desembre del 2003.
Les decisions i accions d’empreses a partir del gener
del 2004 no són imputables a Convergència i Unió, ni
a decisions ni a accions prèvies de Convergència i
Unió: són decisions i accions seves, senyor conseller.
O és que el traspàs de poder es fa a benefici d’inventari? O és que la medalla del tramvia, perquè és net i brillant, sí, i el metro del Carmel, perquè s’ensorra, no?
O és que em vol dir que vostè es mira tots els projectes,
com se’ls mira; canvia els directors generals que vol,
com els canvia; modifica les comissions d’urbanisme;
modifica, per cert, els plecs de condicions de GISA el
mateix mes que autoritza la redacció del projecte modificat del túnel que s’ensorra; que canvia el sistema de
control d’obres, els sistemes d’adjudicacions d’obres;
que acomiada el director de GISA –per cert, el tornem
a agafar a cuita-corrents com a assessor per a la comissió d’experts que han d’analitzar l’accident–, tot això,
i no és responsabilitat seva? I aquí hi ha una continuïtat de la responsabilitat institucional, amb el break, amb
el tall que es produeix d’una manera absoluta i plena?
Traslladar la culpa al Govern anterior després de tretze mesos, senyor Nadal, a les empreses, als tècnics, als
subordinats, creiem, com va dir vostè en la compareixença, que té un punt d’obscenitat.
Ja n’hi ha prou! Repetim: els exigim que abandonin la
crítica sistemàtica del passat i que assumeixin la seva
responsabilitat. I és que no reneguem del projecte de la
línia 5 del metro. De cap manera! I ara! Però si, per bé
o per mal, tothom sap que el que s’està fent avui encara al país tot és obra de Convergència i Unió. (Remor de
veus.) Res del que avui s’està executant, res, no té el seu
origen en decisions, planificacions, projectes, execucions... No ha començat ni una sola obra que no estigués
planificada o projectada per Convergència i Unió.
Ara, el que han de saber –el que han de saber–, i són
vostès que ens han portat a aquest debat, no nosaltres,
que no el vam provocar..., el que han de saber és que el
canvi del túnel enfonsat, ens el demana el metro i nosaltres l’assumim, sí. I la decisió del canvi del túnel de
maniobres és nostre, sí. Però el projecte del túnel enfonsat l’encarreguen vostès, el supervisen vostès, no
l’aproven vostès, l’executen vostès i l’ensorren vostès.
(Pausa.)
No s’amaguin darrere l’herència del passat. Ineficàcia,
confusió, alguns nivells d’incompetència..., tot plegat
desborda qualsevol defensa i protecció que intentin aiPLE DEL PARLAMENT
xecar. I creiem sincerament que és indigne i vergonyós
per a aquesta cambra i aquest país. S’han d’assumir
amb coratge i valentia els errors i les responsabilitats.
La desqualificació que avui ha fet aquí, senyor Nadal,
de tots els cossos tècnics és un nou exercici d’irresponsabilitat institucional i nacional. Com demanarà als
vint-i-nou veïns i famílies que ahir no van voler creure en vostès que es creguin els certificats que signen
aquests tècnics que avui aquí vostè ha desqualificat
d’una manera genèrica i absoluta?
Però en el fons, si m’ho permeten, i vaig acabant, per
què està passant tot això? Tot plegat, entre altres motius, i sobretot pel que fa a la gestió de l’emergència, és
una conseqüència del seu estil de fer política, senyors
del Partit Socialista.
La seva excessiva vocació partidista i sectària en l’exercici del poder, la seva permanent manca d’autocrítica
–ni un bri d’autocrítica, ni una espurna d’autocrítica
avui s’ha vist en aquest Parlament–, els porta a governar des d’una certa prepotència, supèrbia. S’acaben
desentenent, fins i tot, de les angoixes dels ciutadans.
Intenten el control dels mitjans de comunicació. Evidencien una voluntat d’intoxicació permanent.
Si hi afegim, a més, la descoordinació i la desorientació d’aquest Govern i el fet que estan convençuts que
«el poble som nosaltres», que el poble són vostès,
aquest convenciment, que només vostès tenen la raó,
acaben donant la prioritat a salvar el projecte socialista. Minimitzant el cost polític, deixant els patiments
dels ciutadans sempre en segon ordre. Han prioritzat la
gestió política davant de la gestió humana.
S’hauria pogut evitar, senyor Nadal, i no ho ha fet.
Vostè ha gestionat en primera persona, potser fins i tot
massa sol, la crisi, i avui la societat evidencia, el barri
evidencia que la crisi de confiança és molt més gran
que el dia 25, que el dia 27 i que el dia 3 de febrer.
Vostè, i ho dic amb tot sentiment, vostè ha quedat desautoritzat. No tant per l’accident, que avui ha demostrat
que també, sinó per les decisions i per la gestió a partir del dia 27 i sobretot del dia 3 de febrer.
Vostè no pot continuar dirigint l’obra pública del país,
vostè no pot seguir donant la cara en nom del Govern,
des d’un punt de vista de portaveu i de la imatge de
comunicació. Vostè ha de dimitir, ha de plegar, senyor
Nadal, i si no ho fa el president l’ha de cessar.
La crisi, entenem, se li ha escapat de les mans, ja no té
el control ni la credibilitat necessària. I no ho diem
només nosaltres, ho diuen els veïns que ahir..., que no
accepten les propostes que els fa el seu Govern. No
volen tornar a casa; de trenta inspeccions només una
accepta el plantejament tècnic de retorn administratiu.
Avui la crisi de Govern afecta l’autoestima del país, la
confiança de la gent en la Generalitat, la qualitat democràtica d’aquest país.
S’ha ensorrat un túnel, sí. L’han tapat molt de pressa,
molt, molt de pressa. Però el que no podran és tapar
l’immens forat obert en l’autoestima de la gent del barri. No podran tancar la fractura, que tardarà temps a
cicatritzar, de la confiança de la gent en les institucions,
en els polítics, en el seu Govern. No podran esborrar de
la memòria de la gent la seva imprudència i incompeSESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
23
tència, del dia 3 de febrer, en què se’ls arriba a posar en
perill. I no podrà fer oblidar tampoc, senyor Nadal, la
trista sessió que avui ha protagonitzat.
Moltes gràcies, senyor president.
El president
Gràcies, senyor Puig. Té la paraula l’honorable conseller, senyor Joaquim Nadal.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Moltes gràcies, senyor president. Senyores i senyors
diputats, he dit aquest matí i ho repeteixo ara, i val per
al que val, per a les persones que ens escolten i ens
veuen –i no val per al senyor Puig perquè ja ha demostrat que per ell no val–, que l’atenció del Govern de
Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona posa al davant de tot, per damunt de tot, l’atenció preferent, sistemàtica i constant a les persones del Carmel que no
poden tornar a casa seva; sistemàtica i constant.
No s’ha retirat res a ningú. No s’ha retirat res a ningú.
Es continua atenent a tothom i al CAP del Carmel s’ha
normalitzat l’assistència psicològica als veïns. Però no
s’ha retirat cap assistència psicològica als veïns, tot al
contrari. De la mateixa manera que obrir el Mercat del
Carmel és un intent de normalitzar la vida al Carmel,
normalitzar l’atenció psicològica als veïns al CAP del
Carmel és també normalitzar la vida en aquest sector.
Vostè, senyor Puig, no ens ha impressionat ni amb el to
ni amb els adjectius ni amb les acusacions ni amb la
rastellera encadenada de fets dubtosos, tal com demagògicament l’ha presentat, i menys amb acusacions de
faltar a la veritat, que ha formulat sobre aquest conseller i sobre tot el Govern. Perquè aquest Govern ha dit
i dirà i continuarà dient tota la veritat –tota la veritat.
Hi ha una veritat, senyor Puig, que vostè ha establert
d’una forma meridiana i a la qual jo em resistia. Efectivament, hi ha un abans i un després del 20 de desembre. Després del 20 de desembre es trenca, no el cercle
d’excel·lència: altres cercles, i es trenquen. I el problema és que potser no s’han trencat prou –i el problema
és que potser no s’han trencat prou. Li hauria de quedar clar que, pel que fa a la confiança en les institucions, nosaltres no juguem, i no volem jugar a barrejar el
crèdit i la confiança en les institucions amb la crisi del
Carmel.
Quan vostès es concentren en la gestió de la crisi, cometen un acte d’imprudència política descomunal. Primer,
perquè en la seva forma de respondre a crisis similars, i
de respondre-hi políticament i parlamentàriament, no
són precisament un exemple a seguir, ni en la diligència,
ni en la transparència. I no és per exposar-me en res,
simplement és per deixar constància que passat un mes
hem comparegut ja dues vegades i no hi ha precedents
en la història parlamentària d’aquest Parlament de respostes, que són sovint de sis, vuit i dotze mesos, i de
negatives sistemàtiques a la creació de qualsevol tipus
de comissió d’investigació per fets més evidents i més
greus que qualsevol dels que estem abordant avui.
Hauria de quedar clar que si s’ha establert algun dubte respecte al buit clamorós que hi ha entre el novemSESSIÓ NÚM. 45.1
bre del 2002 i el febrer del 2004 sobre què i qui permet
tot això, «tots i ningú» vol dir «Fuenteovejuna del 2002
fins a aquell moment», és a dir, «només vostès», en una
frase que és per esculpir en pedra que diu: «La decisió
de canviar l’emplaçament del túnel de la cua de maniobres del projecte de la línia 5 és una decisió tècnica, no
política, que assumim i ens hi reafirmem. La prenem
nosaltres, vostès l’executen i és a vostès a qui els cau.»
I si hagués calgut una informació pública per prendre
aquesta decisió? I si el tenor i la importància d’aquest
canvi, que prenen i comencen a executar, hagués hagut
de ser objecte d’una tramitació pública diferent, ni que
només sigui per la Llei de contractes de l’Estat o de
contractació de l’obra pública? Senyor Puig, jo no vull
tirar endarrere per tirar endarrere, vull deixar clar simplement que quan vostè descriu una crisi de Govern i
intenta situar damunt de la taula determinades qüestions, posa sobre la taula noms i cognoms de col·laboradors seus, d’abans i d’ara, als quals jo he renovat la
confiança a vegades i altres no, la majoria se n’han fet
mereixedors i d’altres no, però en qualsevol cas qui els
ha posat a la picota avui és vostè i no jo. Perquè m’és
igual que per esperit corporatiu vostè interpreti la meva
interpretació com un atac als tècnics d’aquest país, tot
al contrari. El respecte als tècnics em porta a reclamar
dels tècnics l’arbitri de solucions que siguin conciliables en el terreny administratiu, econòmic i de les decisions polítiques que s’han de prendre.
Repeteixo el que vaig dir sobre si s’hagués pogut evitar: és clar que s’hagués pogut evitar. Simplement aplicant un projecte diferent, un mètode constructiu diferent, un sistema de protecció diferent i un sistema de
seguiment de les obres absolutament diferent. Perquè si
vostè insisteix en els temes de caràcter més tècnic sobre l’esfondrament, convé recordar que si fallen alguns
controls, que si no és prou diligent el seguiment i les
auscultacions, tot això se situa en diferents moments en
els temps i amb les mateixes empreses, que no sempre
responen amb la diligència, que tampoc no he trobat en
fets ocorreguts anteriors al 20 de desembre, i que vostè, ni ningú, ni cap col·laborador seu, no corregeix ni fa
corregir.
Nosaltres no hem volgut forçar el calendari de les
obres. Nosaltres hem dit, amb tota claredat: «Si hi ha
obres que s’allarguen mandrosament d’una forma impresentable en la imatge popular vint-i-quatre mesos
quan es poden fer en dotze, si el contractista ho assumeix, que es facin en dotze.» Nosaltres hem dit: «Hem
d’acabar amb l’espectacle lamentable que en els accessos a les poblacions turístiques de tota la costa catalana s’estigui amb obres obertes que haurien pogut estar
tancades i acabades d’una forma sistemàtica i reiterativa com si estiguéssim en la manera de fer obres públiques dels anys cinquanta.» Però això no és posar a prova ni sotmetre a risc el sistema, és simplement deixar
molt clar que a vegades parlant d’una forma diferent,
dialogant d’una forma diferent, buscant el cercle de
l’excel·lència d’una forma diferent i menys perversa,
l’excel·lència emergeix i és possible.
I vostè, senyor Puig, es concentra en un «acte» –diu–
«d’imprudència» el 3 de febrer. Diu: «Forcen els tècnics a firmar uns certificats. Porten la gent a casa i els
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
24
fan tornar a marxar.» Per sort –vostè ha faltat a la veritat–, per sort. En l’explicació de com es gestiona
aquest episodi, respecte al qual vam ser autocrítics des
del primer dia, vostè ha faltat a la veritat, perquè va
haver-hi un segon esfondrament, que vostè mateix
aquest dematí amb el cap –si l’he interpretat bé– venia
a dir que era un efecte col·lateral de l’esfondrament
primer, que ens porta a decidir que s’aturin els retorns
de la gent quan tot just hi havia començat a haver un
primer retorn de molt poca gent a casa seva. Sobre el
retorn esglaonat de cinc-cents, n’havien tornat no més
de trenta o quaranta, i per tant, a tots els altres simplement se’ls diu: «No volem jugar amb les vostres vides.
No volem que es pugui dir que per l’alarma que ha
generat aquest segon esfondrament, si us continuem
demanant que torneu a casa vostra, algú pugui dir que
esteu cometent una irresponsabilitat i una imprudència,
que no vam cometre i que no vam voler cometre.»
Parla d’informació disponible i d’informació no disponible, diu: «Els llibres d’ordres.» Els llibres d’ordres,
sap què diu el manual de GISA del 20 de maig de 2002
sobre els llibres d’ordres? «La Direcció d’Obra tramitarà el Llibre d’ordres oficial del Col·legi d’Enginyers,
Camins, Canals i Ports, on s’anotaran els esdeveniments més remarcables a parer de la Direcció d’Obres.»
Re més que això –re més que això. Hi he buscat, senyor
Puig, els d’un episodi del mes de març de 2003 i d’un
altre episodi del 26 de novembre de 2003, senyor Puig,
i no hi són. No hi són perquè com que els llibres d’ordres només recullen l’opinió del director d’obres, però
no són l’element de contrast pel seguiment de les incidències de les obres en la relació entre l’UTE constructora i la direcció d’obres, finalment, fins allà on jo sé,
els llibres d’ordres són ben poca cosa, més enllà del que
vostè pugui arribar a pensar.
Vostè, senyor Puig, no només ha compromès els seus
antics col·laboradors, no només ha plantejat una certa
cacera inquisitorial en aquest sentit, no només ens ha
recordat un intent d’externalització de culpes, sinó que
a l’hora de fer pagar justos per pecadors és vostè, avui,
en la forma d’actuar d’avui, ahir, abans-d’ahir i des del
5 de febrer ja li admeto, si és que és veritat que va ser
el 5 de febrer, que vostè va començar a dir coses sobre
aquest tema, qui ha posat GISA en risc, després d’haver trencat el cercle, ha estat vostè. Perquè si GISA
estigués a punt de trencar-se no seria per voluntat
d’aquest Govern, sinó perquè vostè, senyor Puig, hauria posat en perill allò que per vostè mateix era, segons
sembla, un invent extraordinari que calia cuidar com
una peça preciosa de l’herència que ens transmetia.
Però amb relació a aquest tema tinc la impressió que és
precisament vostè –precisament vostè– qui, per raons
que se m’escapen, intenta fer saltar ara l’invent. I nosaltres per aquí no hi passarem. (Remor de veus.)
Perquè, per altra banda –per altra banda–, vostè fa referència a un projecte d’un govern acomplexat. Quin
complex d’un govern que afronta i aborda aquesta crisi
en coordinació, dins del Govern i amb col·laboració
amb l’Ajuntament de Barcelona, i, lluny de qualsevol
complex, assumeix totes les responsabilitats de la gestió d’aquesta crisi i la intenta conduir de la millor manera possible perquè els veïns del Carmel, molts dels
quals ens estan acompanyat avui, ara i aquí, puguin
PLE DEL PARLAMENT
tornar com més aviat millor a casa seva. Sense cap oferiment de col·laboració per part de vostès, com a mínim
que ens consti, potser en seu parlamentària en el torn de
preguntes, però li asseguro, senyor Puig, que a mi no
em consta. A mi no em consta que vostè hagi fet cap
tipus d’oferta en aquest sentit.
I, per altra banda, diu: «Home!, vostès viuen de la renda de la nostra herència. Tot el que s’està fent és perquè
ho vam deixar nosaltres a punt. Vostè no és digne» –em
diu a mi– «de continuar gestionant l’obra pública de
Catalunya. I, en aquests moments, hauria de quedar clar
que aquest traspàs de poder que vam fer no és a benefici d’inventari.»
Senyor Puig, tinc gravat, gravat molt a fons, aquí, molt
a fons, l’episodi del nostre traspàs de poders. (Remor de
veus.) I el tresor més preuat que tinc d’aquell traspàs de
poders és, senyor Puig, la clau que no he canviat per
entrar a la porta del seu despatx. Res més. En el traspàs
de poders, que van intentar que fos silenciat i vergonyant, en una major apagada informativa que no té res
a veure amb el que ara intentava denunciar... (remor de
veus), l’únic que passa –l’únic que passa, senyor Puig,
en aquell traspàs de poder a benefici d’inventaris– és
que, com que no ens podien traslladar ni traspassar el
cercle de l’excel·lència no identificable, era preferible
que no ens traspassessin res. I així va anar.
El nostre Govern, senyor Puig –el nostre Govern, senyor Puig–, ha aprovat en menys d’un any i ha aplicat
en menys d’un any la Llei de barris a la qual vostès van
votar en contra reiteradíssimes vegades, fins i tot, amb
el vot favorable en contra de la seva posició del Partit
Popular. Sistemàticament, el Partit Popular estava a
favor de la Llei de barris i vostès hi van votar sistemàticament en contra. (Remor de veus.) El Govern de
Catalunya en un any –en un any– ha aplicat els tretze
primers programes i abans de final d’aquest mes, o com
a molt tard el 15 de març, haurà convocat la segona
convocatòria dels propers tretze barris per atendre amb
la Llei de barris.
I si alguna cosa tenim clara és que si l’ARI del Carmel
ha de tenir un caràcter extraordinari, justament no és la
Llei de barris qui ha de resoldre els problemes del
Carmel, sinó el caràcter extraordinari de l’ARI que s’hi
ha de fer. I precisament per això parlem de més diners
dels que parlem en el programa de barris, parlem de
més fons de finançament dels que parlem en el programa de barris i abordem totes aquestes qüestions intentant
que la forma d’aplicar els recursos –la rehabilitació, els
projectes urbanístics, les previsions d’intervenció, el
caràcter integral en el barri del Carmel– tingui una dimensió que si fa divuit anys que s’espera, com a mínim, a vostès els en correspon la quota a part de disset.
Per tant, ja em dirà vostè mateix com és que si hi ha
divuit anys d’espera en un programa d’intervenció integral en el Carmel vostès no van estar en condicions
d’acordar i concertar amb l’Ajuntament de Barcelona
una intervenció d’aquestes característiques i d’aquesta
envergadura per al barri del Carmel. (Remor de veus.)
Senyor Puig, és curiós, no?, però, de la forma com vostè intenta posar en evidència aquest conseller o aquest
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
25
Govern, tinc tota la impressió –tota la impressió– que
no fa altra cosa que posar-se en evidència vostè mateix.
I ho fa –i ho fa– amb tota claredat perquè en la forma
de demanar responsabilitats polítiques no fan altra cosa
que assenyalar amb el dit noms de persones que potser
les haurien d’assumir i ja no les poden assumir perquè
no ocupen aquest càrrec.
Probablement, la major autocrítica que jo hauria de ferme és la d’haver donat per més bona del compte l’herència d’aquest traspàs de poders no fet que vostè em
va donar el dia 22 de desembre de l’any 2003. (Forta
remor de veus.)
Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats.
El president
Té la paraula, per al torn de rèplica, l’honorable senyor
Felip Puig.
El Sr. Puig i Godes
Gràcies, senyor president. Senyor Nadal, ho tenia equivocat, jo no venia aquí a impressionar... No era la nostra intenció. No era el nostre objectiu. No sé si això...,
en tot cas, ha sigut un lapsus, sí que aquesta era la seva
voluntat. Nosaltres veníem aquí a veure si era possible
avançar, a conèixer més a fons la veritat i amb el fet que
s’assumissin, de veritat, les responsabilitats polítiques
que avui no s’han assumit.
Vostè parla d’un buit clamorós en la informació pública. Bé, si és així..., per què no la fan? Si tan veritat i cert
i tan rotund és això, per què no la fan al febrer, al març,
a l’abril, al maig del 2004, al juny del 2004 abans de
començar les obres del túnel modificat? Per què?
Vull recordar que quan jo he parlat de les responsabilitats en cap moment jo m’he posat a la boca el nom de
ningú. No he posat a la picota a ningú. Vostè sí que ho
ha fet, reiteradament, tant dels seus com dels antics,
amb un estil, crec, que també ens diferencia..., també
ho crec. (Veus de fons.) Jo no he posat a la picota a ningú, més aviat he recordat el que vaig fer des del primer
moment i el que, òbviament, vaig fer en el seu moment
també: proclamar la meva confiança en la solvència
tècnica de tots els col·laboradors que jo vaig tenir i el
que continua treballant amb vostè.
I també li he de dir: és casual, però GISA ha construït
en els darrers dotze anys 45 quilòmetres de túnels en
carreteres; 24, 25 quilòmetres de túnels d’obres ferroviàries, de metro; 40 noves estacions... Alguna xemeneia apareix. No se’ns va ensorrar cap túnel de maniobres. GISA ha fet en els darrers deu o dotze anys més
de tres mil obres, amb una inversió que supera els 7.000
milions d’euros, amb un nivell de solvència, de qualitat que creiem que avala la feina que s’ha fet.
I quan nosaltres diem, senyor Nadal, que «fa falta més
atenció als veïns», escolti’m, l’oficial dels bombers de
Barcelona –no ho diu el senyor Puig, l’oficial dels
bombers de Barcelona– diu: «Crec que a molta gent no
l’hi han donat suficient informació ni seguretat.»
I quan diem que hi han altres objectius polítics en la
seva gestió, fins i tot una de les persones que molta gent
identifica com és de les que més a peu de carrer i al
SESSIÓ NÚM. 45.1
costat de la gent estan, deixa l’evidència en els mitjans
de comunicació. En funció de com són els titulars del
dia dels diaris del matí acabem tenint el dia d’una manera
o d’una altra. El fet és que un titular et canvia el dia. La
seva prioritat, la seva obsessió és aquesta en el fons –és
aquesta–, ho diu la regidora de districte, del Partit Socialista. Aquesta és en el fons... (remor de veus), del
Govern municipal –del Govern municipal–, disculpin
l’error, del Govern municipal. (Remor de veus.) Del
tripartit municipal. Ho he dit bé ara? (Veus de fons.) Del
tripartit municipal.
Senyor Nadal, vostè, també, deixi’m ja que, per acabar,
li recordi: no sé com pot comparar el meu traspàs de
poders i l’acord que vàrem tenir vostè i jo en donar-li
o no publicitat..., per cert, un traspàs que jo sí que el
tinc gravat, certament cordial, com certament cordial
han sigut, malgrat la dificultat política, algunes entrevistes i algunes trobades que hem tingut vostè i jo durant aquests dies. Però vull recordar que el traspàs que
vam fer en què, segons a criteri seu, vaig traslladar-li
tota la informació i em vaig posar a la seva disposició
per donar tota la informació que fos necessària, no sé
com ho pot comparar amb un protocol de censura dels
mitjans de comunicació que emana d’aquest Govern.
Sincerament, és un nou exercici de perversió.
Finalment..., home, dir que..., i és només una referència perquè, sí, jo sóc tècnic, tinc aquesta, en tot cas,
desviació. (Rialles en un sector de l’hemicicle.) Però,
clar, comparar el mètode de construir túnels amb aquella, diguem-ho així, teoria de deixar anar l’ase per la
muntanya i per on passa l’ase anar construint la carretera amb el mètode austríac, em sembla molt poc procedent.
Escolti, el mètode austríac consta de tot un manual, de
tot un seguiment importantíssim de protocol d’actuació
dels tècnics que estic convençut que és –i ho continuarà sent, doncs– un mètode, entre molts, utilitzat per
construir els túnels, com s’estan construint avui a Catalunya, com s’estan construint avui a Barcelona i no
passa res, o sí, segons, ho repeteixo, en funció de quin
seguiment i de quines responsabilitats s’assumeixin.
Moltes gràcies, senyor president.
El president
Senyor Mas, té la paraula.
El Sr. Mas i Gavarró
Sí... Senyor Nadal, en la seva intervenció ha planat, he
entès jo –i em sembla que ho ha entès gairebé tothom–,
ha planat l’ombra d’una certa sospita, se suposa que de
mètodes no precisament ajustats a la legalitat. Sí, tothom ho sap.
Jo només els demano una cosa: si tenen més que sospites, tenen proves, vagin als tribunals. Presentin querelles. De sospites, n’hi ha respecte a tothom. Respecte a vostès, n’hi ha un munt, però no les manifestem, ni
les insinuem. Sí que sabem una cosa, que si algú en
aquest país no pot parlar d’aquest tipus de sospites o
d’ombres són precisament vostès, perquè... (remor de
veus) –permetin-me un moment, els hem escoltat a tots
vostès amb molta atenció–, perquè si alguna herència
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
26
va deixar el projecte socialista fa uns quants anys a
l’Estat espanyol amb participació seva era precisament
una manca molt important de confiança respecte a tots
vostès.
I escolti, no som nosaltres els que ens dediquem a parlar d’aquestes coses, i menys jo, no m’ho han sentit a
dir pràcticament mai, entre altres coses perquè no tinc
cap interès a parlar del passat, però no estem disposats
a què vostès contínuament vagin estenent aquesta ombra de sospita.
Després de la intervenció del senyor Nadal d’aquest
matí hem escoltat un grapat d’aplaudiments. Què
aplaudien, senyores i senyors diputats del Partit Socialista? Què aplaudien? Vostès han vingut aquí a salvar
la cara i a salvar-se vostès. A això és al què han vingut.
Perquè quan els veïns a vostès –i a vostè, senyor Nadal–
els xiulen i vostès els aplaudeixen, no pot tenir també
en aquest cas la sospita que els equivocats són vostès i
els que l’encerten són els veïns?
Els veïns és veritat que han perdut la casa alguns d’ells
–altres no saben si la podran recuperar–, tot això és
cert. Afortunadament, comparteixo amb vostè plenament, al 100 per cent, que afortunadament no hi ha
hagut ni una sola víctima mortal. No han perdut les
seves vides, i això és el més important de tot, totalment
d’acord, però han perdut, senyor Nadal, senyores i senyors del Govern, una part de les seves vides, perquè
quan s’ensorra una casa, no només s’ensorren unes
pedres, no només s’ensorren unes parets, s’ensorra alguna cosa més important que tot això, i això sí que s’ha
perdut. I això, em sembla que encara que hagin perdut
la casa, aquestes persones afectades el que no han perdut és ni el criteri ni la sensibilitat.
No aplaudeixin més durant tota la sessió d’aquesta tarda, els ho demano. No és cap consell, simplement és
una petició.
El senyor Maragall ahir, i avui ho ha tornat a fer el senyor Nadal, m’ha recordat una anècdota del servei militar. Un cop es va produir un accident que va consistir
en què es va disparar un fusell –es va disparar–, i van
estar hores i hores buscant qui era el responsable i qui
era el culpable, i no el varen trobar. Sap que varen fer,
aleshores? Van arrestar el fusell, el van arrestar. (Remor
de veus.) Sí, sí, vostès ja saben que això passava.
Bé, el problema, senyor Nadal, i senyor Maragall –ja
que vostè també va insistir en aquest sentit–, el problema del que ha passat en el Carmel no és el «mètode
austríac». El problema no és l’externalització, no és
GISA –no és GISA–, no és Convergència i Unió, no és
el subsòl i el terra, que segons vostè ara resulta que s’ha
de mimar. No és aquest el problema. El problema, senyor Maragall –disculpi’m que m’adreci a vostè com a
màxim responsable del Govern–, el problema són vostès. El problema són vostès, i avui ho han tornat a demostrar. Vostès, per la seva incompetència, per la seva
arrogància, de la qual presumeixen, dia sí dia també, la
seva manca de sensibilitat i en alguns moments la seva
manca de coratge.
El Carmel, senyor Maragall, és el mirall i l’aparador
d’una cosa que nosaltres ja més o menys sabíem, que
és que en aquest país no hi ha govern, en aquest país no
PLE DEL PARLAMENT
hi ha bon govern. I tot això que ja sabíem però que
s’amagava darrere dels discursos, de les declaracions,
de les contradeclaracions, de la pirotècnia i dels focs
d’artifici, tot això ha sobresortit d’una forma evident i
absoluta en el tema del Carmel. No hi ha bon govern.
Vostè fa poc aquí va dir que estàvem, que el país estava en bones mans. No, senyor Maragall, estem en males mans, no nosaltres, el país en el seu conjunt està en
males mans.
Vostès diuen, i vostè ho va dir ahir i per això m’adreço a vostè...
El president
Senyor Mas, hauria d’anar acabant...
El Sr. Mas i Gavarró
Sí, acabo en un minut o dos. (Remor de veus.) Vostè va
dir... (Remor de veus.) Ja sé que tenen ganes que acabi
de pressa però tinguin un mínim de paciència.
El president
No, senyor Mas, és que se li ha acabat el temps.
El Sr. Mas i Gavarró
Vostè va dir, senyor Maragall, i avui s’ha reiterat, que
paguen justos per pecadors. No sé si els que avui han de
plegar, per decisió del conseller d’Obres Públiques, són
justos o no –això ja ho decidiran vostès–, però el que sí
que sabem és que els pecadors són vostès. I vostès no
assumeixen aquesta responsabilitat. Altra cosa és que
vulguin fer, o que no vulguin fer –millor dit–, penitència, i que vulguin convertir el seu pecat en virtut –allà
vostès–, però els pecadors són vostès. I pel que sigui,
per raons que es poden entendre i d’altres que potser
no, pel que sigui, vostès no assumeixen, en el nivell que
correspon, les seves responsabilitats.
I darrer tema. M’agradaria, senyor Maragall, que vostè pugés a la tribuna, en un dia solemne com aquest, i
reiterés que la culpa de tot plegat, com va dir ahir en
seu parlamentària, és de Convergència i Unió. Si ho fa
s’enfonsarà una mica més en el pou de la incredulitat,
i també en el pou del descrèdit. Però jo li demano que
ho faci, per poder tenir un debat, si cal, en aquest sentit. Perquè, si calla, aquesta serà la imatge viva de la
seva impotència política.
El president
Té la paraula l’honorable conseller, senyor Joaquim
Nadal.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Senyor Mas... Vull fer, abans de contestar al senyor
Puig i al senyor Mas, dos aclariments. Un primer, respecte al retorn frustrat del dia 3 de febrer. Els tècnics
continuaven mantenint, l’endemà, que es ratificaven en
aquell certificat, que no se’n volien desdir i que el volien mantenir fins a les últimes conseqüències fins ara
mateix.
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
27
Tant és així que, quan vam haver de plantejar si firmaven un nou certificat pel retorn, ara, els tres tècnics responsables de les dues UTE, deien: «No, amb el que ja
vam firmar el 3 de febrer ja n’hi ha prou.» I nosaltres
vam creure, sense forçar res, sinó situant les coses en
aquell terreny que ens és imprescindible per ser jutjats
com a bons gestors i no dilapidant els termes contractuals de la relació entre el Govern, el gestor, la direcció
d’obres i l’empresa contractista, que és per deixar clar,
que ara n’hi ha uns que firmen perquè volen i perquè de
bona fe s’hi mostren disposats, i n’hi ha uns altres que
havien de firmar i era la seva més absoluta obligació,
perquè eren en els termes del contracte que tenien firmat els responsables de l’obra i havien de respondre’n
civilment, com civilment de forma subsidiària respondrà aquest Govern si així toca. Per tant, aquell certificat val per al que val, i no val per als veïns, però per al
Govern era absolutament imprescindible per deixar clar
que en les reclamacions legals de caràcter patrimonial
que formularem, aquells tècnics ens deien que més
enllà de l’esfondrament puntual que s’havia produït res
–res– no havia de fer patir ningú.
Pensi que la preocupació per allò que les persones han
deixat en les seves cases, aquells que hi han deixat alguna cosa, que n’hi ha un grapat –trenta-tres, moltes
coses; d’altres, uns quants dies de les seves vides; d’altres, la moral col·lectiva com a barri–, tothom hi ha deixat alguna cosa. Però pensin que, filant primíssim, el
Govern va esperar la disponibilitat del cap dels bombers de Barcelona per fer entrar a la casa que s’havia
d’enderrocar, un cop s’havia enderrocat el primer forjat, per treure tantes coses com es poguessin treure, atenent justament aquesta sensibilitat i responent una interpel·lació que ens feien, a l’alcalde de Barcelona i a
mi mateix, en el barri, dient: «No prometis el que no
pots prometre. No diguis que podrem recuperar coses
que tenim a dintre casa si no les podrem recuperar.»
I el primer dia, el senyor Vicente Alegre, que estava
entrant, ens truquem i diu: «Entro perquè jo no hi veig
cap perill.» I degudament assessorat, jo li dic: «No entris. I no entris fins que els bombers no et deixin entrar.
I quan els bombers et deixin entrar, aleshores entra tu,
i que entri tothom qui calgui, i traguem tantes pertinències com sigui possible, com més millor.»
Però si alguna cosa no farà aquest Govern serà justament barrejar els sentiments dels veïns del Carmel, els
seus problemes, la gestió d’aquests problemes i l’intent
de solucionar-los amb la baralla i batalla política en la
forma i en els termes que vostès ara aquí, des de fa ja
una setmana l’han volgut conduir i l’han volgut portar
cap aquí.
De fet, senyor Mas, ara, intervenint, intentant que el
senyor president de la Generalitat respongui i atengui
el seu requeriment, vostè, senyor Mas, fa bo, sensu
contrario, aquell argument que deia. Perquè sortint
vostè ara ens honora amb l’honor que no ens va concedir el president Pujol no responent directament la Moció de censura que li formulava el senyor Maragall en
aquell moment.
Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats.
SESSIÓ NÚM. 45.1
El president
Té la paraula el senyor Mas.
El Sr. Mas i Gavarró
Senyor Nadal, avui hauria estat molt més senzill per a
tots plegats, també per a vostès, que en la seva intervenció hagués actuat amb molta més humilitat, amb molta menys arrogància i assumint la responsabilitat important que vostè té o que li han delegat –esculli el que
vulgui. Això no ho ha fet.
I, posats a parlar de l’episodi del 3 de febrer, jo no li
nego que a vostès els ha impulsat en tot moment...
–perquè, si no, serien males persones–, no els nego que
els ha impulsat un desig de garantir per sobre de tot la
seguretat. Només faltaria, senyor Nadal; no es posi cap
medalla per això. És la pura evidència, és el que cal fer
no per part d’un govern, per part de qualsevol persona
sana, saludable i que tingui dos dits de judici: garantir
primer la seguretat de tothom.
Per tant, vostès han fet allò que és més elemental, però
no pretenguin que nosaltres a més a més els aplaudim
per haver indicat a uns veïns una tarda que anessin a
casa seva, que dormissin allà i l’endemà que els haguessin de treure. Si això, senyor Nadal, no li mereix
cap mena d’autocrítica, ni un petit mil·límetre d’autocrítica, si vostè considera que això no és suficient perquè
algun alt responsable polític plegui immediatament,
aleshores és que no parlem el mateix llenguatge.
Reflexioni sobre això. Reflexioni a fons vostè mateix,
i independentment de voler salvar la cara a qualsevol
preu, i el càrrec, que s’entén molt bé, pensi si això és
una actuació correcta o no: enviar uns veïns a casa seva
una tarda i treure’ls l’endemà.
Vostè creu que a partir d’aquí hi pot haver el més mínim, la més mínima dosi de confiança respecte a vostès? No s’estranyi si ara no hi volen tornar encara que
els donin garanties. No s’estranyin, senyor Maragall, si
en aquest moment a tot Catalunya, a aquelles ciutats on
ha d’arribar el metro, a la ciutat de Barcelona, la gent
en lloc de reclamar el metro com han fet durant tants
anys, ara estan reclamant a crits que el metro no hi vagi.
Això no és culpa d’altres, és culpa seva per no haver
actuat amb la diligència i amb la competència que hauria calgut, i també amb la transparència.
I, finalment, senyor Nadal –i ara suposo que es posaran
a riure–, nosaltres no tenim res contra vostè –nosaltres
no tenim res contra vostè. Entre altres coses, perquè ens
coneixem des de fa molts anys, hem col·laborat en diverses ocasions, jo mateix amb vostè he fet un munt de
coses positives al servei de molta gent, i no li tenim ganes especials; no senyor, encara que vostè s’ho pensi.
L’única cosa que li estem demanant és que aquest Govern i el seu president actuïn amb el coratge necessari.
I coratge significa que en un moment clau, ara no protegit per una pregunta parlamentària de dos minuts i
mig, senyor Maragall, com ahir, on vostè sempre té
l’última paraula, que en un moment clau vostè pugi a
la tribuna i digui la seva, i torni a repetir, si realment ho
pensa, que tot això, com va dir ahir en seu parlamentària, és culpa de Convergència i Unió. Faci-ho un altre
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
28
cop, i aleshores tindrem un debat també sobre això i
sobre altres coses.
Per tant, escolti’m, no hi ha res personal respecte a ningú; hi ha el judici sobre un govern que està actuant
malament. Vostès són govern i nosaltres som oposició,
vostès són govern i nosaltres, oposició avui, i, per tant,
vostès han de fer de govern i nosaltres d’oposició.
I això és el que nosaltres hem fet, com ha dit molt bé el
senyor Puig, durant els primers dies, fent exactament el
contrari del que vostès feien sempre... (remor de veus)
–sí, senyors i senyores, sempre; que sempre intentaven,
a la més mínima, i jo n’he patit alguna conseqüència,
entre d’altres, saltar a la jugular–, i donar-los temps per
gestionar correctament una emergència important. Però
no ens facin culpables d’allò que simplement és atribuïble a vostè, a vostès en general.
Per tant, senyor Maragall, seguim esperant que vostè
pugi a la tribuna i que torni a ratificar –que torni a ratificar– si com va dir ahir... (remor de veus), si com va
dir ahir tot això és culpa de Convergència i Unió i si
resulta que nosaltres tenim el desvergonyiment que
vostès, pobrets angelets, hagin d’assumir les responsabilitats d’aquests dimonis escuats que eren la gent de
Convergència i Unió.
El president
Senyor Nadal, em demana la paraula? (Pausa.) Sigui
conscient que obre torn, eh? Té la paraula.
El president
Senyor Mas...
El Sr. Mas i Gavarró
Sí, molt breument, també des d’aquí mateix..., observant el silenci avui absolutament protegit del president
de la Generalitat (remor de veus), per dir-li, al senyor
Nadal, que altra gent i jo mateix hem assumit totes les
responsabilitats per bé i per malament; les bones guanyant les eleccions, les no tan bones no guanyant-les
prou bé. Les hem assumit absolutament totes.
I dit això, deixi’m dir-li que el que avui es posa en evidència, en total evidència, és que vostès no només han
actuat amb greu incompetència, sinó que actuen amb
greu manca de coratge polític. I això encara és pitjor
–això encara és pitjor.
I el que hauria d’haver fet vostè, també per dignitat, és
no tallar el coll d’uns col·laboradors només, sinó presentar formalment la seva dimissió. I el president de la
Generalitat, el que hauria d’haver fet immediatament és
acceptar-la. Potser vostè és un peça massa important
d’aquest Govern perquè el deixi, potser aquest Govern
sense vostè i algú altre faria aigües per tots costats. I per
això, probablement, vostè avui no plega, però en circumstàncies normals d’un govern normal, vostè hauria
d’haver plegat.
(El president de la Generalitat demana per parlar. Forta remor de veus.)
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Ho sé, però no em puc estar de dir, senyor president, de
l’escó estant, que en aquesta darrera intervenció, amb
un punt de cinisme, de demagògia, d’una certa indignitat, el senyor Mas està intentant portar les coses a un
terreny en què, com que falta a la veritat i no es recorda de les seves experiències passades, en realitat imputa
i fa culpables i estableix unes responsabilitats polítiques
que ell sap que en el terreny que les han plantejades no
hi són i que en el terreny que les hem reconegudes no
són justes, però serveixen per deixar clar que al Carmel
l’única prioritat són els veïns.
El president
Té la paraula el president de la Generalitat.
El president de la Generalitat (Sr. Pasqual Maragall
i Mira)
Però hauria de quedar clar que si hem de repassar les
trajectòries de cadascun i l’evolució, els problemes són
d’una altra índole i se situen en un altre terreny.
Amb la vènia... (Pausa.) Vostè ha volgut que jo sortís i
jo surto, efectivament. A dir-li que la seva intervenció
demostra que hi ha alguna cosa més –alguna cosa més–
que simplement un mal govern per part de vostès en els
darrers anys. Que el president Pujol es va equivocar. Es
va equivocar en el moment en què no va contestar allò
que per llei efectivament havia de fer, que era contestar una moció de censura, que no hi ha cap llei al món
que digui que es pot contestar per algú que no és el
mateix «mocionat», cap, ni, per descomptat, el Reglament del Parlament de Catalunya. Que es va equivocar
nomenant-lo, a vostè, i llançant-lo, a vostè, en aquella
ocasió com a candidat. (Remor de veus.) Per això va
guanyar..., ha guanyat tant que no el veig governant. I
facin el favor d’escoltar un moment.
I jo no vull –no vull– tornar a recordar els actes de dimissió de responsabilitat que en el passat alguns responsables dels governs anteriors havien fet. Nosaltres
assumim la nostra, l’assumim i l’assumirem, governem
i governarem, i per més que vagin dient, aquesta cantarella inacabable «és que vostès no governen, és que el
problema són vostès, és que el problema és que no tenen no sé què» esdevé la descripció d’un únic problema, que és que el Govern ara el tenen uns i abans el
tenien uns altres.
Miri, la malícia de les seves paraules a mi em demostra..., la malícia de les seves paraules, el to de les seves
paraules, després del to que ha utilitzat el conseller, em
demostra que vostès tenen la cua de palla, que vostès
realment tenen un problema i que s’han sentit atacats
per una acusació que d’alguna forma vostès mateixos
se’n deuen ressentir, com a verídica, perquè altrament
no s’explicaria que vostè hagi sortit aquí amb el to, amb
la falta de respecte, amb el to i la falta de respecte que
ha utilitzat.
Tant és així –tant és així– que, dels que van tornar el
primer dia, uns quants que van voler encara estant vivint a casa seva i naturalment no ha passat res. Perquè
si parlem de vides –si parlem de vides–, que quedi clar,
ell ho ha reconegut, aquí no hi ha cap vida humana en
joc en aquest moment.
PLE DEL PARLAMENT
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
29
Nosaltres hem aplaudit el conseller aquest dematí, sí,
però l’hem aplaudit segurament equivocadament, perquè no havíem d’haver-ho fet. Però ha sigut perquè hi
ha hagut una reacció, jo crec, instintiva per aplaudir
l’honradesa i el rigor de l’explicació que s’havia fet i al
mateix temps el conteniment amb la qual s’havia fet.
I vostès no han estat a l’alçada, senyor Puig i senyor
Mas. I vostès no han estat a alçada perquè vostès tenen
alguna cosa a amagar; si no, no s’explicaria el seu to.
La història ho demostrarà. Vostès han trencat avui una
regla que en aquest Parlament s’havia respectat sempre,
que era el respecte entre diputats i el respecte al president de la Generalitat. I, d’això, la història els en passarà factura. (Remor de veus.)
El president
El president de la Generalitat de Catalunya
Sí, no, molt breument, perquè penso que, efectivament,
hem tocat el moll de l’os. Vostès tenen un problema, i
aquest problema es diu 3 per cent. (Forta remor de veus.)
El president
Senyor Mas... (Remor de veus.) Sí, sí, senyor Mas, té la
paraula...
El Sr. Mas i Gavarró
Sí. Senyor Maragall... (Persisteix la remor de veus.)
El president
Senyores diputades, senyors diputats, si us plau... (Pausa.) Senyor Mas, té la paraula, breument.
Senyor Mas, s’ha obert un torn, per tant, té la paraula.
El Sr. Mas i Gavarró
El Sr. Mas i Gavarró
Senyor Maragall, m’hauria d’explicar exactament en
què li hem faltat al respecte, perquè, si no, és simplement una frase.
El que passa, que potser vostè té la pell tan prima i l’orgull tan ple i l’amor propi tan inflat que al final resulta que, a qualsevol crítica, encara que sigui expressada
en termes absolutament correctes des d’un punt de vista
parlamentari i des d’un punt de vista personal –no se li
ha fet cap al·lusió personal de cap mena, simplement
sobre el funcionament del seu Govern–, vostè hagi de
replicar que se li està mancant al respecte. Algun problema deu tenir vostè si considera que en aquest Parlament se li falta al respecte simplement per la sessió que
hem tingut avui.
Segona cosa. Jo estic absolutament al·lucinat que vostè s’aixequi en aquest Parlament en un sessió com la
d’avui i parli de tot menys del Carmel. És a dir, vostè
es posa dret, ens parla de la Moció de censura que vostè
va organitzar per criteris purament partidistes, o per
passar l’estona perquè es devia avorrir, i ara resulta que
el gran problema és si el senyor Pujol li va contestar o
no la Moció de censura? Aquest és el problema, senyor
Maragall? Aquest és el problema del Carmel? Aquest és
el problema del túnel del metro? Aquest és el problema
de l’obra pública de Catalunya?
No, senyor Maragall, jo no esperava això de vostè, jo
esperava una altra cosa. Jo esperava que vostè, que ahir
en aquesta mateixa seu, ben emparat pel Reglament del
Parlament i, per tant, sense capacitat de controvèrsia...,
que avui anés a aquella tribuna (l’orador assenyala la
tribuna d’oradors), no a aquesta, a aquella tribuna, i
davant de tothom ens parlés del tema que avui ens ha
convocat, que és el Carmel, els veïns, la gent afectada,
l’obra pública a Catalunya, la confiança que ha de merèixer un govern del país, el bon govern que tots plegats
necessitem, els que hi són –vostès– ara i els que esperem tornar-hi ben aviat.
El president
Senyor president..., el senyor president demana la paraula...?
SESSIÓ NÚM. 45.1
...vostè ha perdut completament els papers. Si el president de la Generalitat avui ha d’acabar aquest torn parlamentari d’aquesta manera, vostè ha perdut completament els papers. Vostè ha perdut completament els
papers, senyor Maragall. Si era per això, realment es
podia haver estalviat aquesta intervenció.
Jo li demanaria, senyor Maragall..., senyor Maragall, li
demanaria... (veus de fons), li demanaria una cosa, i li
ho dic també amb tota la modèstia i espero que amb
tota la correcció i amb tot el respecte: entre vostès i
nosaltres en aquests propers mesos hem de fer coses
molt importants al servei d’aquest país, no ho oblidi.
Per fer aquestes coses importants és molt necessari que
un cert cercle de confiança entre vostès i nosaltres segueixi existint, i que aquest cercle de confiança, que no
és d’amistat, però és de confiança política, d’intentar
fer coses junts al servei del nostre país i de la seva gent,
de la gent del Carmel i de molta altra gent, que això no
es trenqui. I amb la seva última intervenció això es trenca definitivament. Vostè engega la legislatura a fer punyetes. Suposo que n’és conscient.
I, per tant, li demano, formalment, amb modèstia i amb
ple respecte, que vostè retiri aquesta última expressió i
que puguem tornar a restablir aquest mínim de confiança que el nostre país necessita.
(Remor de veus.)
El president
El senyor president demana la paraula..., i la té.
El president de la Generalitat
Honorable senyor diputat, accedeixo a la seva demanda. Però accedeixo a la seva demanda per una sola raó,
perquè vostè acaba de dir una cosa molt important, que
interessa més el país que tot el que ens ha dit abans. I
això tan important és que Catalunya té al davant coses
molt importants a fer i espero de vostè i del seu Grup
que estiguin en condicions de complir efectivament la
seva part de l’obligació en els mesos que vindran en els
quals es jugarà l’Estatut de Catalunya, la Constitució
espanyola i, en bona mesura, el nostre futur.
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
30
El president
Senyor Mas...
El Sr. Mas i Gavarró
Jo li agraeixo, senyor Maragall, aquesta rectificació,
que em sembla que és bona, no l’humilia en absolut
–no l’humilia en absolut–, però els ho torno a dir, si en
algun moment vostès tenen alguna sospita, al marge del
que s’ha dit avui, sobre el que sigui, facin el favor de fer
allò que s’ha de fer: anar als tribunals, presentar les
demandes que calgui i, a partir d’aquí, ja se’n parlarà.
Però deixin d’estendre l’ombra de la sospita pertot arreu, perquè vostès no ho poden fer, per trajectòria, i no
ho han de fer sobretot mirant cap al futur.
El president
Moltes gràcies a tots dos.
És el torn del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans
pel Canvi i té la paraula el seu portaveu, el senyor Miquel Iceta.
El Sr. Iceta i Llorens
Moltes gràcies, senyor president, he de dir-li que he
estat a punt de demanar-li empara, perquè em semblava... (Remor de veus.)
El president
Senyor Iceta, fem-ho bé, esperi’s un segon...
El Sr. Iceta i Llorens
Jo parlo per als veïns, i em sembla que ells sí que escoltaran.
El president
Va, doncs. Endavant.
El Sr. Iceta i Llorens
He estat a punt de demanar-li empara perquè corríem el
risc de perdre el fil de debat, i jo crec que el tema no es
mereix que es perdi el fil de debat.
Volia començar així, senyor president, senyores i senyors diputats..., vull que les meves primeres paraules
vagin adreçades a mostrar la solidaritat del Grup Socialistes - Ciutadans pel Canvi amb els veïns i veïnes del
barri del Carmel afectats per una desgràcia causada per
les obres de la línia 5 del metro.
(El president s’absenta del Saló de Sessions i el vicepresident primer el substitueix en la direcció del debat.)
La intervenció del nostre Grup, així com la tasca dels
governs de Catalunya i de la ciutat de Barcelona, té
com a objectiu prioritari defensar els interessos dels
veïns i les veïnes afectats, la seva seguretat, la compensació pels perjudicis que han patit, la recuperació
dels seus immobles, o l’assignació de nous immobles
quan la recuperació sigui impossible, i també pal·liar
el perjudici sofert pel comerç i les activitats econòmiques.
PLE DEL PARLAMENT
Volem reconèixer i agrair la presència d’alguns veïns i
veïnes del Carmel i dels seus representants avui, aquí.
Compartim la seva angoixa, som conscients que hi ha
pèrdues que no es podran mai compensar, ens sotmetem, per tant, de bon grat a les seves crítiques i acollim
les seves propostes.
El nostre objectiu és fer possible que recuperin la tranquil·litat i l’alegria de viure en el seu barri, i volem que
sàpiguen que no descansarem fins a aconseguir-ho.
Tothom parla en nom dels veïns del Carmel. Ells ja han
dit el que volen: explicacions, disculpes, responsabilitats, compensacions, garanties i exemples. Nosaltres
creiem sincerament, conseller, que vostè les ha donat.
Més enllà d’errors i encerts puntuals, vostè i el Govern
de què forma part estan treballant amb la responsabilitat, la serietat i l’eficàcia que ha de dignificar la gestió
pública, potser sense l’espectacularitat d’efectes immediats, difícils en circumstàncies com aquesta, per no dir
impossibles, però fent el que cal fer per recuperar la
confiança de fons en la política i en la gestió pública.
I volem dir-los, modestament, però fermament, als veïns i les veïnes del Carmel, que la millor garantia per a
la recuperació de la tranquil·litat en el seu barri, per
impulsar la regeneració urbana que cal i assegurar la
continuïtat amb seguretat de les obres del metro..., cal
prosseguir en la línia que el conseller Nadal i el Govern
de la Catalunya està tirant endavant. N’hem estat convençuts des de sempre, però encara més després de sentir la seva intervenció d’aquest matí. Sabem conseller
que per vostè en aquests moments no hi ha més èxit
personal o polític que el retorn, la satisfacció i la compensació als afectats, i en el fons aquesta és la màxima
garantia que podem donar-los.
I feta aquesta menció, em deixaran que discrepi amablement del molt honorable president de la Generalitat.
Perquè avui, si no l’he entès malament, deia: «Potser no
hauríem hagut d’aplaudir.» Jo discrepo d’ell. Nosaltres,
als responsables polítics que donen la cara, siguin o no
del nostre partit, els aplaudim. No ho hauríem pogut
fer, si haguessin defugit responsabilitats, si s’haguessin
amagat o si s’haguessin dedicat en moments de crisi a
inaugurar una discoteca, llavors no. (Remor de veus.)
Segona qüestió que jo crec que cal parlar i parlar clarament. Es parla de transparència –tota, tota, absolutament– i que no es poden fer acusacions o insinuacions
infundades –tota la raó. I en la meva intervenció, creguin-me, i a més em subjecto, com no podia ser d’altra
manera, a la crítica pública dels altres grups, dels altres
companys diputats, dels mitjans de comunicació, intentaré no caure en el que considero un error de tot debat
parlamentari, que a més desprestigia no només la persona o el Grup que fa mal ús de les seves prerrogatives
parlamentàries, sinó el conjunt de la política.
I creguin-me que nosaltres també hem aplaudit el conseller Nadal per un altre motiu: perquè creiem que ha
entomat responsabilitats que li pertocaven, però també
algunes que no li pertocaven. I això en política pot no
tenir compensació. Ningú té l’obligació d’agrair el que
podem considerar una obligació dels responsables polítics. Però, creguin-me, el Grup a què pertany el conseller té l’obligació, moral, si m’ho permeten, de fer un
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
31
reconeixement especial, singular, perquè creiem que és
sobretot merescut.
Hem pogut aquests dies parlar amb molta gent, del
Carmel i de fora, i ens diuen: «Mira, sort que ha passat
això amb en Nadal, ja veurem si hi té responsabilitat o
no, però amb aquest estem segurs que el tema tirarà
endavant.»
I pensava que potser només era una opinió meva, però
he d’agrair al senyor Artur Mas la sinceritat de part de
la seva intervenció. Jo li vull agrair que hagi pujat a
aquesta tribuna, perquè l’he entès així, i em disculpo
per endavant si no és..., però deia: «Home, nosaltres
entenem per què no plega vostè, perquè al cap i a la fi
és un dels puntals del Govern.»
Si m’ho permet, senyor Mas, si es girés el revés, sembla que Convergència i Unió es veu obligada a demanar la dimissió del senyor Nadal precisament perquè és
un dels puntals del Govern. Si no és així, doncs, millor;
si vostès consideren que és proporcionada la responsabilitat, doncs, ja es veurà.
Nosaltres, la veritat és que ens sentim orgullosos de
tenir-lo en el nostre partit. Ens va costar. No sé si tothom ho recordarà: el senyor Nadal no... En fi, va costar. Va voler estar en una llista, va estar disposat a fer
d’alcalde, deia, «per una estona», perquè li agradava
molt la feina, però sempre que anés com a independent,
no fos cas, no? I nosaltres, la veritat, vam fer els possibles per convèncer-lo que tampoc érem tan mala gent,
i finalment ho vam aconseguir.
Però ens en sentim orgullosos no només perquè ens va
costar incorporar-lo en la nostra candidatura, ja m’entendran, sinó perquè hem après d’ell, hem gaudit del
seu exemple, de la seva feina. I permetin-me que ho
torni a recordar, perquè qualsevol responsable polític
pot tenir en un moment determinat la temptació de posar davant la defensa de la seva imatge: el que és important és aquell responsable polític que sap posar davant
l’interès públic, davant del que pot ser el seu interès
personal, la seva imatge personal o perdre el temps
defugint responsabilitats, intentant establir quines eren
i quines no eren. Ho sento, hem aplaudit, però jo, si
avui no hagués aplaudit, no hauria dormit tranquil.
Una cosa és aquest orgull que sentim com a socialistes..., i l’orgull que sentim perquè en Joaquim Nadal
hagi entomat crítiques, algunes que potser li corresponien i altres que no.
Però, escoltin-me, que ell hagi volgut mossegar-se la
llengua, en fi, pot ser un costum; ara, el seu Grup Parlamentari no pot –no pot. I nosaltres hem de dir a la
cambra, als ciutadans, en general a l’opinió pública,
que ens ha dolgut assistir aquests dies a una campanya
de desprestigi precisament perpetrada pels que van
aprovar el projecte, van adjudicar l’obra, van aprovar
un mètode constructiu que planteja problemes, que
s’han de poder resoldre, però que planteja problemes,
van acceptar modificacions a pilota passada, saltant-se
tràmits i verificacions, concentrant encàrrecs en poques
empreses, reduint fins a fer pràcticament inservibles els
controls de l’obra i, en canvi, avui volen, pretenen aparèixer com els garants de transparència i eficàcia.
SESSIÓ NÚM. 45.1
Mirin, estem indignats. Però ho repeteixo..., i crec que
compliré, perquè m’ho he preparat, no vull que les
emocions que a vegades es poden desbordar en un debat em traeixin, no voldria traspassar el que crec que en
un debat polític ha de ser l’enumeració de fets, i, per
tant, fer un estalvi solemne de qualificatius, particularment de desqualificatius; no crec que sigui bo.
Jo crec que el judici l’han de fer els ciutadans; nosaltres
podem i tenim l’obligació de proporcionar arguments.
Creguin-me que crec que els ciutadans faran un judici
que no serà negatiu respecte al conseller Nadal ni
d’aquest Govern, entre d’altres coses, perquè alguns
dels defectes que nosaltres apreciàvem en el Govern de
Convergència i Unió, Convergència i Unió segueix
practicant-los des de l’oposició. Per exemple: tenim un
problema? Doncs, què fem? Encarregar una enquesta i
publicar-la. Doncs, com avui. Amb un avantatge, que
volem reconèixer aquí: aquest cop sí, almenys, l’enquesta la paga el partit; és un avanç.
Jo recordo fa mesos que per intentar explicar el canvi
vaig dir: «El canvi és que vostè ja no és conseller.» Hi
ha gent que només recorda aquella part de la meva intervenció, que maleïda la gràcia, perquè..., i per això
em limito, intento limitar-me al màxim, però potser
vaig ser ingenu. I també ho vull dir. Perquè realment el
canvi no és només un problema que un govern entra i
un altre surt, o un surt i un altre entra, per aquest ordre,
sinó realment si canvien les polítiques i es revelen com
a més eficaces i capaces de reformar.
I, per tant, probablement, el canvi que jo en aquell
moment potser d’abrandament veia estrictament com
aquell moviment de files que ha permès que la primera fila d’aquest Parlament sigui ocupada per un personal polític diferent, doncs, calia que madurés i s’assentés.
Jo potser vaig ser ingenu pensant que la hipoteca, diríem, desapareixeria d’un dia per l’altre. Però no creguin,
no crec que es tracti..., i en aquest sentit també he de
valorar positivament la intervenció del senyor Mas, en
el sentit de no criticar l’obra d’una o altra persona: aquí
en el fons estem posant en discussió, amb arguments,
models diferents de fer, i al final són només els ciutadans els que poden jutjar.
Però nosaltres creiem que s’ha marcat fins i tot en la
gestió d’aquesta crisi, amb el capteniment d’un conseller, un model ben diferent de fer les coses.
Primer, perquè se’ns han donat explicacions, i en aquesta
cambra, i en un temps raonable. En fi, recordem quant
es trigava abans a comparèixer en comissió? Recordem
un ple extraordinari d’aquesta naturalesa? Recordem la
creació d’alguna comissió d’alguna cosa –no m’atreveixo a dir encara quina veurem avui? No. Per tant, hi
ha un canvi radical.
Assumpció de responsabilitats de tipus polític? Poquíssimes. I n’hi deuen haver. Algunes, potser, d’immediates, de gent que ha actuat directament i no ho ha fet
prou bé, i algunes, potser, més estructurals, d’aquestes
que em sembla que el conseller anomena «remotes».
Miri, sabem ja moltes coses, tot i que, a vegades, conseller, li he de dir que la seva intervenció ens ha costat
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
32
de seguir, eh? Però vostè ha donat moltes explicacions
sobre què ha passat i el perquè. Sabem quan es va pensar l’obra, qui i com la va adjudicar, qui va executar-ne
els canvis, qui els convalidava a pilota passada, qui tenia la responsabilitat del control tècnic i qui havia
d’avisar de problemes i no ho va fer. Més o menys.
Aquest és el panorama que ens ha situat. Home, algú va
tapar o com a mínim no va advertir de problemes.
Conseller, vostè s’hi ha compromès, però jo li ho he de
repetir en nom del meu Grup: actuï, contra persones,
empreses, siguin responsables tècnics o no, o siguin
tècnics de les empreses, o qui sigui; modifiqui el que
calgui perquè mai més a Catalunya una obra pública
pugui executar-se sense requeriments de seguretat del
màxim nivell.
O la consellera de Benestar i Família, demostrant la
proximitat als afectats, que, efectivament, aquesta ha
estat la primera prioritat, no podia ser d’altra manera.
La nostra obligació?, sí, però algú ha de reconèixer que
s’ha fet, i s’ha fet bé.
La consellera d’Interior que, en fi, la gent sap que el seu
concepte de seguretat és tan ampli com l’exigència ciutadana de tranquil·litat, i per això la seva expansivitat.
Si algú va estalviar recursos per augmentar guanys, sigui inflexible –sigui inflexible–, si és que es va donar,
i si no, no en parlem més, perquè si es va donar, jo crec,
no sóc expert, ho podem portar a la fiscalia que probablement hi apreciaria delicte, i si no ha passat...
L’Ajuntament de Barcelona. Queda malament que ho
diguem, potser, fora d’allà, però també el nostre Grup
es veu obligat a dir-ho: l’alcalde, els tinents d’alcalde
i la gent del districte, siguin del partit que siguin, que
alguns sí que sabem cadascú d’on és; la presidenta del
Consell, la Maravillas, la Mavi; la regidora, l’Elsa, i
tanta i tanta gent; tècnics del districte –veig la Núria
Carmona a la sala–, atenent les persones, que era la
nostra obligació, particularment des de l’Ajuntament
on, des del punt de vista de responsabilitats per l’obra,
ni n’hi havien ni se n’hi han de buscar, encara que alguns sembli que només es dediquin a això.
Anem on calgui i allà on calgui perquè jo crec que
aquest Govern, tots els governs tenen una obligació
envers la institució que ocupen temporalment, i és donar la màxima garantia als ciutadans que s’està utilitzant el poder, l’autoritat i els recursos de la forma més
eficient possible. «Podemos meter la pata pero no meter la mano», s’ha dit en castellà i lamento no tenir en
català en aquests moments una expressió comparable.
Doncs, jo crec que això tots els governs, ho repeteixo,
tenen aquesta obligació i han de maldar perquè així sigui.
En els moments més crítics, si no estic mal informat,
fins a –que no sé si vol dir «fins a» o «més de»– noucents treballadors de l’Administració dedicats sobre el
terreny sense horari i sense límit. I això em serveix també per parlar del mèrit d’aquestes persones, no ja dels
governs, no ja de les administracions, sinó la gent que
va entendre que si hi havia dies que un no podia anar a
dormir, no hi anava. Jo crec que han honorat, com convé fer de tant en tant, perquè, si no, tots ho oblidem, la
funció pública, el servei públic, que no és només una
feina, també és una vocació.
I, per tant, no s’aturi, ni es quedi curt, ens té al seu costat, vagi fins on calgui, nosaltres no volem exonerar
ningú de les seves responsabilitats, perquè si ho féssim,
ens estaríem fent responsables; no ho volem.
El Govern ha aprovat les mesures que estaven al seu
abast, des del punt de vista de pal·liar el dany en la
mesura que es pot, perquè, ho he dit abans, hi han coses que no es recuperen, algunes de materials i algunes
que entren en aquest camp, difícil però existent, de l’esperit. He llegit coses aquests dies terribles, i hem vist
fotos de gent buscant aquell record, no?, aquell record
que pren cos i no sempre el podrem recuperar, aquella
peça; però, en canvi, el record espero que sempre el tinguem, no?
És veritat que potser això de la continuïtat institucional,
que ja he vist que hi han interpretacions diferents, s’ha
d’acceptar a benefici d’inventari, potser. Jo no sé si de
vostè canviaria la clau del pany del despatx. Però és
veritat que potser algú ha apreciat que potser s’haurien
hagut d’aplicar reformes més valentes, més directes,
més ràpides, sobre procediments que potser no proporcionen les garanties més altes exigibles.
I això sí que li ho demano, conseller, perquè algú pot
pensar: «Escolti’m, si no hagués passat això de l’esvoranc» –també dit socavón o forat–, «no hauria passat
res.» Vostè..., m’ha semblat llegir en la seva intervenció, o escoltar, millor dit, que ja hi havien procediments
de reforma en curs, però jo crec que davant de la cambra, davant dels veïns, de l’opinió pública, dels ciutadans, convé deixar clar quins i com.
No voldria deixar de parlar d’altres membres del Govern, perquè això és un govern, de tres partits, sí, però
per mi tots i cadascun membres del meu Govern. El
conseller en cap; ara no sé per què s’ha dit: «No hi és.»
Jo crec que hi ha estat sempre que calia i sempre coordinant. A vegades no cal estar a l’escó per fer la feina.
I, de fet, em tranquil·litza saber que algú està en un altre lloc en aquests moments, ara. La coordinació es pot
produir des de molts llocs i em consta que s’ha fet, i
s’ha fet bé.
PLE DEL PARLAMENT
Per tant, no hi ha mai prou diners per compensar coses
perdudes d’aquesta naturalesa, perquè, i perdoneu el
castellà, es necio confudir valor y precio; hi han coses
que no tenen preu però que sí que tenen un immens
valor.
I també no oblidar que és veritat que hi han uns afectats directes, però hi ha una voluntat política d’actuar
decididament sobre un barri. I jo crec que amb això el
conseller Nadal, millor que molts –anava a dir millor
que ningú, però aquesta contenció que se’ns demana i
que de grat compleixo...–, millor que molts, coneix.
Entre altres coses gràcies a ell tenim una llei de barris,
que, per cert, no per al Carmel, perquè això ho hem
d’abordar específicament, però jo crec que ja hem de
començar a pensar a incrementar la seva dotació econòmica perquè hi han molts barris a Catalunya que ho
necessiten. I l’èxit de la convocatòria dels ajuts, fins i
tot alguna petita querella institucional que s’hi va
produir en el moment de l’adjudicació, ens indiquen
fins a quin punt és una línia política adequada.
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
33
Nosaltres creiem, sincerament, que la resposta a la crisi
ha estat ràpida i eficaç. I, perdonin, aquí s’ha dit:
«Home, ha estat ineficaç...» Que algú recorda encara el
retard a cobrar, per exemple, indemnitzacions en casos
d’incendi? Ho dic... (Veus de fons.) No sabia les xifres
–gràcies, diputat.
Per tant, jo crec que s’ha estat eficaç. Ara, és evident,
hi ha hagut una resposta no exempta d’ensurts; hi ha
hagut una gent que li vam dir que podia tornar i després
li vam dir: «Millor que surtis perquè, escolta’m, tot i
que els tècnics ens diuen que això és segur, no ens la
volem jugar perquè encara la terra belluga.»
El valor a preservar aquí no era la imatge d’un polític
o un tècnic, el valor d’una opinió, sinó el valor de la
seguretat, no només de les vides, que afortunadament...,
però també d’aquesta noció de seguretat que les persones hi tenen dret per ser ciutadanes del nostre país.
Conseller, ho he dit al principi, vostè sempre ha donat
la cara –per això potser li trencaran–, però nosaltres,
aquest valor, l’hi hem de reconèixer abans de res. Ens
ha donat una informació exhaustiva, he intentat resumir-la, m’he quedat avui sense dinar, però... Anem a
veure... Si no ho he entès malament, causa immediata
única de l’accident..., no hi és –no hi és–, és difícil d’escatir o de trobar. Potser –jo ho dic així, perdonin, eh?–
una falla geològica difícil de detectar? Podem dir-ho
així? Amb tot allò, jo em perdo. Potser caldria haver
incrementat mesures perquè un determinat mètode
constructiu exigeix més que l’estricte compliment
d’una norma de seguretat? És això? És això, ultrapassar el que diuen les normes.
Ara, és evident que hi han accidents que no es poden
evitar. També és evident. I també és evident que en
aquest cas hi han causes remotes o estructurals que han
tingut la seva importància, i que estaríem fent un flac
servei als veïns i a la ciutadania si no en parléssim.
Hi ha un projecte discutible. Vostè ensenyava des
d’aquí uns gràfics. He vist que allò bellugava molt, i si
no ho he entès malament, sense que ningú se’n fes càrrec, cap firma, cap informe, cap valoració. Escolti’m,
això, jo, que la meva experiència de gestió pública és
limitada, crec que no es pot fer així. Jo recordo que al
meu ajuntament fins i tot per aprovar un «retranqueig»
s’havia de fer una paperassa tremenda. Per tant, aquí
alguna cosa ha fallat o han canviat molt les coses des
que jo vaig ser regidor a l’Ajuntament de Cornellà del
Llobregat.
El mètode constructiu aquest, vàlid i que ha funcionat
a molts llocs, i que té problemes, que tenen una solució..., però és veritat que potser en funció del terreny
s’hi ha de parar més atenció des del punt de vista de la
seguretat i de l’actuació directa.
clar és que s’hagin de convalidar molt a pilota passada
i que es vulguin fer tan de pressa que després ningú es
pugui fer responsable d’un efecte negatiu d’una actuació d’aquesta naturalesa. Per cert, si no l’he entès
malament, a partir de quatre dies que s’havia adjudicat
l’obra. No és una mica estrany? O és que ja es va adjudicar sabent que seria modificada i en fi..., perquè també és possible, jo no hi entenc gaire.
I després ha dit unes coses que..., un control geotècnic
i geològic, jo diria, com una finca extremenya, manifestament millorable. Perquè, clar, és que vostè ha dit:
«Confiança reiterada i contumaç» –això, ho he anat a
mirar a la transcripció perquè...– «en determinades
empreses.» Jo no hi afegeixo res. No cal. Aquí ja s’ha
parlat d’un cercle d’excel·lència, de qualitat i de confiança política. Doncs, si hi havia un cercle... Després,
m’ha semblat veure en un gràfic que els anys electorals
aquí les adjudicacions es disparen... Una cosa és un
cercle d’excel·lència, però jo espero que no es tracti
d’un cercle de connivència.
Jo m’he hagut de rellegir la seva intervenció un i altre
cop perquè hi ha una cosa que no és comprensible, almenys, des del punt de vista d’una persona que no està
avesada a la gestió pública. Però hi ha un buit clamorós
d’administració entre el juliol del 2002 i el febrer del
2004, però tots sabem que l’obra seguia i es feia, perquè
han arribat on ha arribat i, per tant, es bellugava.
Després li hem sentit dir, conseller: «Obres que es fan
sense l’empara d’un projecte.» Ah, això sí, un director
general el 2004 va firmar por lo que había, por lo que
iba a haber..., i tot plegat, i dues firmes un mateix dia...
I, efectivament, segurament, això, no ho podia haver
fet, o hauria hagut d’advertir que allò no podia ser.
Per tant, arribats aquí, aquesta sensació que pagaran
justos per pagadors, que és veritat que la noció de
justícia i de pecat, doncs, és molt làbil. Però per nosaltres és bastant una certesa, perquè, si no ho hem
entès malament en la seva intervenció, conseller, pagaran aquells que intentaven esmenar errors que venien
d’abans. Potser ells havien comès també algun error,
però en tot cas jo crec que la valoració no serà suficientment ajustada i plegaran els que intentaven posar
remei a errors estructurals comesos quan manaven alguns dels que pugen a la tribuna a criticar-lo a vostè,
conseller. Potser li estan criticant que no els hagi esmenat abans la plana. L’altre dia hi havia, per cert, un acudit en un diari que assenyalava aquesta eventual circumstància.
És veritat que, als que no hi entenem, això que les empreses es controlin a si mateixes sobre la qualitat de
l’obra que fan, sona malament. Jo abans feia una frase
d’aquestes: «Si l’autocontrol esdevé descontrol, mal
assumpte.» Algú ho ha de vigilar, i algú que no tingui
interès directe amb l’assumpte.
Vostè ha plantejat una esmena a la totalitat, no?, parlamentàriament, des del punt de vista dels procediments.
Llàstima que en l’àmbit de l’obra pública no existeixi
l’esmena de devolució, perquè les coses són com són.
S’ha de revisar encara més l’herència, conseller, em
temo, no per assenyalar responsabilitats, no –jo crec
que quan un polític n’assenyala com a responsable un
altre, lamentablement la nostra credibilitat col·lectiva no
està a la màxima alçada–, però sobretot per evitar problemes, per evitar que alguns errors es puguin tornar a
produir en el futur.
Això de fer modificacions fetes sobre la marxa? A mi
també em sona que això es fa; el que ja no sé si és tan
Nosaltres, no podia ser altra cosa, fem nostres les seves
conclusions, les mesures que es proposa aplicar, i ens
SESSIÓ NÚM. 45.1
Fascicle segon
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
34
agradaria que quedés clar que aquestes propostes d’esmena s’estaven ja aplicant en certa mesura abans, perquè el gest que els veïns pensin que només s’arreglen
les coses quan hi han desgràcies no ens agrada.
Miri, arribem al capítol de les responsabilitats. Aquí
també hi ha canvis, conseller, respecte a l’abans i el
després, que es deia, del desembre del 2003.
Vostè podia haver dit que el que ha passat era un accident inevitable. Ho hem sentit dir en altres ocasions, en
altres llocs, en altres administracions –no em refereixo
només a Catalunya, estic referint-me en general.
Hem vist gent trigar molt, molt, molt a comparèixer al
Parlament; hem vist que es neguen explicacions; fins i
tot hem vist moments en què s’ha fet que aquest Parlament aprovés resolucions laudatòries que nosaltres crèiem injustificades. De tot hi ha hagut. Però nosaltres
celebrem que el seu estil, que és el nostre, no sigui
aquest.
Com que em diuen que en els discursos convé posar-hi
alguna cita d’autoritat, he buscat les de la responsabilitat, les de Weber. També m’han dit que es fan servir,
però que no sempre es compleixen i que cadascú les
interpreta com vol. Però n’hi ha una que ens podem
aplicar tots i que jo crec que tots hi estarem d’acord, i
és que, quan parlem de justos i pecadors, en política
sols hi ha dos tipus de pecats mortals, diu Weber, no
implicar-se en les tasques públiques i la falta de responsabilitat. Jo crec que en això tots hi podem estar
d’acord.
I, què és responsabilitat? Diu Weber: «L’ètica de la responsabilitat és la que ens obliga a respondre de les conseqüències de les nostres accions.» Diu: «Un polític
sense conviccions és senzillament un oportunista, un
professional de la manipulació, un venedor de fum,
però un polític sense consciència de la responsabilitat,
perdut en el seu món neuròtic d’utopies irrealitzables,
és un perill.» No estic pensant absolutament en ningú.
Feia la cita com d’autoritat.
Però el que sembla que ha de quedar clar és que un és
responsable d’allò que fa, d’allò que decideix o d’allò
que, havent-ho de saber, no ho sap, o de la seva tria.
Aquesta és la seva responsabilitat. I, per tant, jo ho dic
perquè..., a part que avui vostè ha establert unes responsabilitats, que pel nostre Grup són les ajustades, jo crec
que convé que fem tots un esforç d’assentament d’una
certa teoria democràtica de la responsabilitat. I jo els
diré, no com que sigui veritat revelada, la meva opinió
respecte a això. Els responsables polítics no són fitxes
de dòmino. No cauen del primer a l’últim amb independència de la seva actuació concreta o de la seva vinculació amb els errors comesos, si no hi ha una relació
directa..., miri, vostè no és responsable, potser ho hauria volgut ser per a poder-ho evitar, però no n’és.
Tampoc no em sembla ni just ni acceptable graduar les
responsabilitats en funció de l’alarma social: a més
alarma, més responsabilitat, perquè cal tranquil·litzar
l’opinió pública.
Miri, creguin-me, la gent no quedarà avui més tranquil·la en funció de quants caps o colls siguin tallats, em
sembla en l’expressió del senyor Mas, sinó quanta
PLE DEL PARLAMENT
llum, quanta transparència, quanta garantia siguem
capaços de posar sobre la taula.
Tampoc és acceptable, en termes de responsabilitat,
intercanviar cromos entre socis de govern. Ni entre
govern i oposició. Siguem, en això, rigorosos. Per tant,
es tracta de delimitar responsabilitats en funció
d’aquests principis, que diuen els experts en dret i gràcies als quals m’han ajudat, «proporcionalitat i equitat». Per tant, ni a pes ni a «bulto».
Nosaltres acceptem la delimitació que ens proposa,
conseller, perquè la proposa i la justifica, conscients
que potser estem determinant responsabilitats d’una
forma massa difusa, i, per tant, aquesta noció genèrica
que potser justos paguen per pagadors és dolenta.
Em sembla que acaba el meu temps i no vull depassarlo massa. Una mica..., president, amb un minut crec
que acabaré.
Conseller, el nostre Grup és escèptic, vostè ho sap, sobre la constitució d’una comissió parlamentària d’investigació, creiem que pot convertir-se fàcilment en un
terreny de nou escenari de lluita partidista, però som
conscients que això ha de ser un acord dels grups, i, per
tant, treballarem per fer l’acord que creiem, entre tots,
que millor serveix, precisament, a l’interès públic de
transparència i d’atribució de responsabilitats, però,
particularment, com evitar que torni a passar el que ha
passat.
Jo ja els ho adverteixo, en el nostre Grup no hi ha ni
geòlegs, ni enginyers de mines, ni tampoc directors
d’obra. He trobat un arquitecte, si convé ja els el portarem. A nosaltres no ens podran trobar –i perdoni que
en això el copio– discutint d’injeccions de formigó, de
gunitats, encavallades, xemeneies, triangulacions, micropilotatges, el sistema Cyclops, convergències o anivellacions de precisió. Tampoc ens hi trobaran per un
espectacle de foc creuat de responsabilitats. Per això
havíem pensat que potser una comissió de tipus independent podria funcionar millor. Ho parlarem amb els
grups. Els ho he de dir: la idea no és original. Creiem
que és una bona còpia, una bona interpretació. «CIU i
PP volen un estudi independent sobre les causes del
sinistre» –1 de febrer del 2005–, «els diputats sotasignats del Grup de Convergència i Unió sol·liciten la creació d’una comissió d’investigació per a analitzar i conèixer les circumstàncies de caràcter tècnic que han
provocat l’esfondrament.»
Per tant, en fi, creiem que la nostra, diríem, obsessió, o
que la nostra insistència sobre determinades qüestions
lliga amb algunes de les propostes o sensibilitats que en
alguns moments s’han expressat, i espero, pel bé
d’aquest bé públic que és la transparència i la confiança
en les institucions, que ens puguem posar d’acord.
Conseller..., m’adreço a tu, no paris. Recorda la frase de
Willy Brandt: «No són les dificultats sinó la resignació
allò que ens pot vèncer.» Els veïns del Carmel et necessiten, necessiten la teva feina. El president i el Govern
t’han reiterat la confiança, i avui ho fa, també, Quim, el
teu Grup Parlamentari.
Moltes gràcies, president, per la seva amabilitat, senyores i senyors diputats.
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
35
El vicepresident primer
Gràcies, senyor Iceta. Honorable conseller, té la paraula.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Gràcies, senyor president. Senyores diputades, senyors
diputats, il·lustre senyor diputat, podria, segurament,
prescindir d’aquest torn, i fins i tot n’havíem parlat,
considerant que el to i el sentit de la seva intervenció
recollirien en molt bona mesura aspectes centrals del
que havia estat el meu intent, aquest matí, de fixar i
establir quines eren les prioritats del Govern amb relació als fets del Carmel. Vull, sí, però, aprofitar aquesta
intervenció per afegir alguna dada més i algun compromís més a alguna de les coses que he comentat aquest
matí.
S’ha formulat, no l’ha formulada vostè, però s’ha formulat aquesta tarda una pregunta sobre el reconeixement dels drets morals dels veïns i dels danys morals
soferts pels veïns. Aquest, com tots els altres termes
referits als danys soferts pels veïns, serà un procés laboriós i, alhora, generós de converses i negociacions
que voldríem portar de la manera més clara, més transparent, més oberta, menys condicionada per intents
d’aprofitar l’avinentesa i per situar les coses en un punt
just: que tothom recuperi allò que ha perdut, que tothom recuperi allò que sent un intangible o pertinences
difícils de valorar també rebi una valoració i ho recuperi, i que els danys morals siguin reconeguts d’una
forma que estableixi justícia i equitat, i, per tant, respongui al que podríem dir-ne una jurisprudència que
serveixi per a aquest cas i per a d’altres.
bona mesura crec que vam encertar, que, fent les coses
ajustades i amb un tempo ben plantejat, es podien resoldre molt bé problemes de canvi d’orientació de determinades prioritats polítiques sense fer tabula rasa, tant
és així que, probablement, donada la dimensió del Departament, no hi ha cap altre departament –cap altre
departament– en el Govern que aculli en els rengles
dels seus tècnics qualificats excàrrecs polítics avui rellevats del seu càrrec polític. Però aquest és un fet administrativament inevitable. Així està plantejat: qui té
un lloc que ocupa plaça a..., i cedeix aquesta plaça per
a ocupar un lloc de confiança, té el dret del retorn a la
plaça que ocupava si aquella plaça és vacant.
Per tant, és veritat que segurament no vam fer prou de
pressa totes les reformes que calien, però vull que també li quedi clar que és veritat que es van començar totes les que calien. No serà ara pel Carmel que abordarem la reforma de GISA, no serà ara pel Carmel que
revisarem els projectes ferroviaris de Catalunya, sinó
que una cosa i altra estaven enfocades, plantejades i
fent-se. I el que serà la meva màxima feina en aquest
moment serà impedir, justament, que la incidència tan
monogràfica del cas del Carmel freni o alenteixi aquest
procés de reforma necessària que havíem entomat amb
anterioritat.
Gràcies, senyor diputat, senyor president.
El president
Passem al següent Grup Parlamentari, que és el d’Esquerra Republicana de Catalunya, i té la paraula, en el
seu nom, l’il·lustre senyor Joan Ridao.
(El president es reincorpora al seu lloc.)
El Sr. Ridao i Martín
Vull dir també que vostè ha fet esment d’aquesta qüestió i vull aprofitar també l’avinentesa per situar el tema
en el seu punt just. Tot allò que s’hagi de fer al Carmel,
que s’ha de fer, no serà i no volem que sigui, i no ens
podem permetre que sigui plantejat i entès en detriment
de coses que s’han de fer a d’altres llocs.
Moltes gràcies, senyor president. Molt honorable president de la Generalitat, honorables consellers, honorable senyor Nadal, em sap greu que ara el senyor Mas no
hi és, en aquests moments, a l’hemicicle, però em volia adreçar a ell, ni que fos un instant ras i curt per dirli que al nostre Grup Parlamentari no li han passat inadvertides algunes de les seves paraules. Vull dir que el
futur de l’Estatut no pot ser una amenaça per a amagar
el 3 per cent. D’això ja en parlarem, tindrem l’oportunitat de parlar-ne més endavant. El nostre Grup està
compromès amb el combat i la lluita per la transparència i per la netedat de les institucions, però una cosa no
es pot vincular a l’altra.
Hi ha qui ha esmentat..., i la simetria pot ser en qualsevol moment, potser, no prou ben interpretada, però és
igual. Si han passat coses o a Lleida, o a Tarragona, o
a Sallent, o a d’altres àmbits, on fenòmens diversos de
subsidència plantegen situacions de pèrdua també irreparable de les cases o de necessitat de rehabilitació i de
recuperació de barris sencers, vull que quedi clar que el
Carmel tindrà tot allò que li correspon, i que, a més a
més, ningú mai no podrà dir: «Ho han donat al Carmel,
però ho han tret d’aquests altres.»
Crec que és un compromís important que ha de servir
per situar les coses al seu punt just i per a ajudar a entendre i a fer entendre que la sensibilitat que el Govern
de Catalunya està aplicant per tot allò que està passant
al Carmel, naturalment l’aplicarà tant com calgui als
altres casos que es produeixin.
I vull concloure, senyor diputat, reiterant-me en una
idea que vostè també em plantejava i que vull que li
quedi clara: potser sí que havíem d’haver anat més de
pressa, potser sí que havíem d’haver sigut més radicals,
però vam creure, i ho vam creure de bona fe, i amb
SESSIÓ NÚM. 45.1
Com que hem vingut a parlar del Carmel, és d’això que
principalment vull parlar, i, per tant, tampoc vull contribuir a convertir aquest debat en un autèntic espectacle.
Com recordava, i, de fet, ho ha recordat insistentment,
el conseller Nadal durant les seves intervencions, demà
passat farà un mes que es va iniciar el malaurat drama,
l’episodi del Carmel, amb un fet que es va iniciar, si
vostès volen, amb un ensurt: l’enfonsament del túnel
que s’estava construint en l’ampliació de la línia 5 del
metro. Un accident que probablement no hauria passat
d’això: d’un accident d’allò més probable en aquest
tipus d’obres públiques importants, si no és que, com
tots sabem, dos dies més tard, es va descobrir un enorme esvoranc que va motivar el desallotjament d’un
miler llarg de persones dels seus habitatges.
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
36
Fins aquí, senyor Nadal, el seu Departament, el de Política Territorial i d’Obres Públiques, i el Govern en el
seu conjunt van superar aquesta primera fase d’incertesa, d’inquietud, gràcies al fet que la crisi, l’enderrocament d’alguns immobles, només va afectar un grapat
de famílies, i perquè el conjunt d’administracions concernides van assegurar a la resta de les persones damnificades que podien tornar a casa perquè havien conjurat el perill.
Però aquest clima, com tots sabem, es va estroncar.
L’esvoranc era molt més gran del que s’havia previst
inicialment. Es va haver de desallotjar tot el perímetre.
Es van enderrocar tres edificis més.
I cregui’m que aquest relat no el faig per delectar-me en
la desgràcia ni per retornar al període emocional i esquinçador de la memòria sentimental de molta gent que
ens escolta, de molts dels damnificats del Carmel, ni
per reviure, lògicament, el xoc traumàtic de veure la
gent del Carmel garbellant entre llàgrimes en els contenidors de deixalles per trobar alguns objectes de la
seva existència: una foto esgrogueïda –s’ha dit–, una
peça de roba, el disc dur de l’ordinador. Una crua, per
cert, estampa, en una de les ciutats que es vanta, jo crec
que amb raó, de ser de les millors del món, i en molts
aspectes ho és.
Faig aquest relat dels fets, que és una mica més càlid,
potser, del que vostè mateix ha fet aquest matí, senzillament perquè per a molts aquests fets són uns fets
inexplicables. Perquè deixant de banda els aspectes dels
estudis geològics pertinents –que en parlarem–, deixant
de banda també el procés previ dels treballs de perforació –i després en parlarem–, que són evidentment
elements centrals per entendre bona part del que ha
passat, aquí, abans que re, el que va fallar és tot un sistema –tot un sistema– de realització de l’obra pública.
L’actual Govern, probablement sense intencionalitat, el
que ha fet és perpetuar aquest sistema. Allò que vostè
eufemísticament ha dit, «donar continuïtat institucional». Bé, aquest Govern, en part, és responsable d’haver perpetuat aquest sistema, tan «denostat», que avui
tots plegats estem desestimant.
I si va fallar tot un sistema d’obra pública, que afecta
l’actual Govern i, evidentment, el Govern anterior, evidentment va fallar i falla la confiança. Hem insistit des
del primer dia que aquí hi ha una autèntica crisi de legitimitat i de confiança. I la confiança, en la nostra societat, s’ha convertit en una categoria política transcendental. Diguem-ne que és el fil molt prim, molt delicat,
que relliga de vegades el ciutadà amb els governants, en
una època, per cert, més aviat de lleialtats precàries.
Una confiança que té molt a veure amb la fermesa i
amb la seguretat, que són dos elements que són, probablement, el codi genètic de qualsevol estat. Una confiança, per cert, que tots els que som aquí sabem perfectament que ens costa molt de guanyar, als polítics, i que
si es perd costa molt de recuperar.
No ho ha dit, senyor Nadal, no ho ha admès –ja li ho
diré jo, sense cap mena d’empatx– que aquesta confiança probablement es va esmicolar aquella atziaga nit
en què un grup de veïns, amb tots els informes tècnics
que probablement ara es tornarien a reproduir amb la
PLE DEL PARLAMENT
mateixa intensitat que es van fer en el seu dia –vostè ho
ha dit–, en el moment que es va autoritzar aquells veïns a tornar a casa seva i l’endemà van ser desallotjats.
A partir d’aquell moment, per desgràcia –a partir
d’aquell moment–, tot l’episodi malaurat del Carmel es
va començar a escriure d’una altra manera, i vostè segurament és el primer que n’és conscient, d’això. A
pesar que –i ho vull dir molt clar– la gestió de la crisi,
es digui el que es digui, ha estat positiva en termes generals. En alguns aspectes, particularment, no. No passa re. Però en termes generals ho ha estat, perquè la
resposta per part de la Generalitat i de l’Ajuntament de
Barcelona, les dues administracions conjuntament, no
han escatimat ni els recursos ni els esforços necessaris.
Avui per avui encara hi ha un miler de treballadors
públics per atendre els damnificats.
Seria inacabable –vostè ho ha fet, jo no tinc el mateix
temps que vostè– de fer una llista exhaustiva, prolixa,
del conjunt d’actuacions fetes per tots els departaments
del Govern, encara que els esforços d’aquests departaments del conjunt del Govern puguin quedar literalment sepultats per la magnitud del desastre. Les coses
són com són. Encara que aquests esforços estan, o han
estat, literalment, sepultats, en molts moments –avui
mateix– per l’estultícia d’alguns que volen fer veure
que hi ha hagut descoordinació, que hi ha hagut
insolidaritat, que hi ha hagut inhibició per part d’alguns
membres d’aquest Govern. Els primers que ho saben
són les famílies que ocupaven o que s’han vist afectats
i han hagut de desallotjar els seus habitatges. Saben, per
exemple, que s’ha declarat el barri àrea de rehabilitació
integral; saben que rebran, si no les estan rebent ja, les
bestretes a compte de futures indemnitzacions; han disposat d’habitatges pont si ho han volgut, dietes per subvenir a les despeses de supervivència ordinària; ajuts
per poder compensar el lucre cessant de les seves activitats econòmiques; serveis d’autobusos, transport escolar; s’han suspès el pagament de rebuts d’aigua, llum,
electricitat, l’IBI, telèfon, etcètera.
I tot això, i més, vull dir que està en sintonia, en directa
sintonia amb allò que el nostre Grup Parlamentari va
reclamar des del primer moment de la gestió d’aquesta crisi. La nostra primera i principal preocupació ha
estat sempre –i en això el Govern ha estat, jo diria, encertat– que calia atendre i compensar les persones, al
marge d’aclarir els fets, al marge d’assumir també, si
s’esqueia, les eventuals responsabilitats. Però també és
veritat que a mesura que passaven els dies les causes
d’aquest fiasco del túnel sota la muntanya del Carmel
han esdevingut més espesses. Es va assegurar, òbviament, la seguretat del veïnat, els damnificats van començar, com he dit, a rebre les necessàries compensacions, però també es van multiplicar de forma
inquietant els interrogants. I voldria, en tot cas, fer una
referència a un aspecte molt particular, com és el pecat,
per nosaltres, d’imprevisió.
Malauradament, la desconfiança juga molt males passades de vegades, i de vegades té efectes, diguem-ne
que retroactius, canvia el judici sobre les coses del passat, a vegades llença una implacable, diguem-ne, mirada retrospectiva. I comença a fer, a tots plegats, el terreny de joc una mica més costerut del que caldria.
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
37
Hi ha qui aquests dies responsabilitza, jo diria que amb
molta raó, els gestors actuals –també els anteriors, lògicament– d’haver-los entabanat des del mateix inici de
la democràcia amb un urbanisme d’aparador, que ha
oblidat els dèficits estructurals de barris com el Carmel,
erigits sobre el «desarrollisme» més salvatge. Perquè,
no ens enganyem, assistim en bona part a un episodi
–a un dels successius episodis negatius– d’un barri ara
molt més digne que no era fa uns anys, però d’un barri –s’ha de reconèixer– generalment maltractat, mal
utilitzat i mal gestionat des de fa anys, des de l’època
del caos urbanístic, del barraquisme, de l’autoconstrucció incontrolada els anys cinquanta, seixanta, també
dels anys setanta, per tal d’acollir a corre-cuita la immigració desatesa i obligada a construir temeràriament en
terrenys inservibles.
No vull dir amb això –preciso– que el responsable directe de l’actual crisi sigui aquest fenomen, sinó que
una part del problema l’hem d’anar a buscar en els errors del que s’ha denominat el «porciolisme». El porciolisme en tants i tants barris intersticials com el Carmel, però com el Verdum, com la Verneda, com la
Mina, com Torre Baró, on els greus errors del porciolisme ens han portat l’expansionisme urbà sense planificació, sense el mínim sentit de la sociabilitat, sense
serveis. Els immobles cauen també, per tant, moltes
vegades perquè unes obres normals d’urbanització i de
transport no són sostenibles a causa de les pèssimes
condicions d’un espai que mai no s’hauria d’haver urbanitzat ni habitat de forma tan densa.
El responsable directe, ho repeteixo, d’aquesta crisi no
és que fa anys s’hagués destronat un dels pocs pulmons
de la ciutat de Barcelona per esdevenir un refugi de la
immigració –salvatgement explotada, lògicament–,
però sí que afirmem que el problema de la baixa qualitat territorial del barri del Carmel era prou conegut. I
era prou conegut com per haver extremat les precaucions a l’hora de decidir la construcció d’un túnel.
Per tant, no es poden dissimular –entenem– errors de
previsió. Vull dir que el fet que hi hagi hagut, com hi ha
hagut, altres tipus de dificultats i de desgràcies acumulades en tot aquest afer, que recauen sobre tècnics intervinents, que recauen sobre les empreses constructores,
no sana en absolut l’omissió, el pecat o l’error d’imprevisió, perquè, evidentment, tot acte humà incorre en
risc, no existeix la seguretat absoluta –ho hem vist a
Madrid, ho hem vist a Suïssa, també, amb un túnel de
les mateixes característiques que el del Carmel–, i per
això la qüestió és sempre si resulta assumible, de què
depèn i com es pot reduir. Aquest és l’abecé de tot gestor prudent.
Vull dir que estem davant de l’autèntica paràbola del
porciolisme, que és, probablement, el que ha passat al
Carmel, el símbol de l’enfonsament d’aquest porciolisme, de vegades una mica sociovergent i transversal que
s’ha viscut en aquest país. I, per tant, n’hi ha alguns que
han estat marmessors tradicionals d’aquesta manera de
fer.
Potser és per això que ara es comença a veure el problema urbanístic amb tota la seva extensió. Hi ha un pla
integral. No es tracta només de construir en les cases
ensulsiades durant aquest incident, ni de refer, lògicaSESSIÓ NÚM. 45.1
ment, una part del barri –que es tracta d’això–, sinó que
es tracta autènticament de repensar i de dignificar bona
part de l’estructura d’aquest sector. I, per tant, no només garantir un habitatge digne, sinó també un barri
digne, que vol dir amb densitats adequades, amb serveis públics i també amb identitat pròpia.
Per tant, la primera causa determinant, per nosaltres, de
responsabilitats en aquesta crisi, honorable conseller,
rau en la imprevisió i en el fet que se sabia la naturalesa geològica del terreny. Perquè la majoria d’experts
que coneixen les nostres profunditats coincideixen –i
aquests dies ho hem sentit a bastament– que el subsòl
de la zona és canviant, amb calcificacions, amb forats
càrstics com el de l’AVE famós de Saragossa. Per tant,
el Carmel és una zona, com a mínim, dubtosa –ho era
fa uns anys– per construir-hi pisos, i probablement també per fer-hi passar el metro, miri què li dic.
I això, com a mínim, ens porta a una altra consideració,
i és que si s’havien d’extremar les degudes cauteles,
entrem en el segon pecat de tota aquesta història, per
nosaltres. Ja no és un pecat d’imprevisió, no és un pecat d’omissió, és un pecat d’acció que té a veure amb
els errors tècnics que hi hagi pogut haver en tot plegat.
El mateix conseller Nadal –avui no ho ha dit, però l’altre dia ho va dir en la Comissió– va admetre que l’esllavissada era evitable. Ho era, entenc, amb més reforços, ho era amb més atenció a tots els indicadors que hi
havia. I això és el que determina que estem davant d’un
accident, la causa del qual està bàsicament en l’existència d’algun tipus de conducta negligent. I estem davant
del típic supòsit, per tant, de la responsabilitat política
que dimana, en aquest cas, d’errors o d’incompetència
tècnica, per tant, d’un projecte mal concebut, probablement d’una obra mal executada.
Ja sabem, doncs, que hi ha hagut falta d’imprevisió,
però també sabem que hi ha una segona causa que determina un nivell de responsabilitats, que hi ha hagut
una obra pública planejada i executada sense el degut
rigor tècnic, sense les precaucions constructives que
exigia la geologia del terreny. I, evidentment, estem
davant d’un fet que no era un fet natural, que el que ha
esquerdat el Carmel és la mala execució d’una obra
pública i no una nevada o una catàstrofe atmosfèrica.
Creiem, per tant, que el que hi ha hagut és una manca
de diligència per part sobretot de la direcció de l’obra
–vostè ho ha dit– i creiem també que hi ha hagut un mal
control, supervisió, per part de l’empresa pública
GISA, que és l’empresa pública encarregada de la seva
supervisió. Per què? Perquè de les explicacions que
vostè mateix ha donat avui aquí, fa uns dies en comissió, llegint detalladament el projecte i el projecte modificat es desprèn, primer, que no es van fer més informes geològics addicionals, per tant, tot i el canvi
d’ubicació de la cua de maniobres, no es van encarregar més estudis geològics. No consta en els llibres
d’obra que es prenguessin mostres del terreny durant
l’avançament del túnel. Que es va planificar mentre
s’anava fent, que no es van adoptar probablement les
mesures de reforç necessari.
I tots aquests errors, i d’altres, van ser provocats. I
aquest és un element, per nosaltres, molt important.
Una lliçó a extreure de cara al futur. Van ser provocats
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
38
per aquesta pràctica, que vostè ha admès generalitzada,
de pretendre buscar amb menys costos majors avenços.
La modificació del projecte hauria d’escurçar les obres
dos mesos i mig, abaratint costos. Es deia, i ho diu literalment el projecte, que el sistema d’obra elegit, el
famós nou «mètode austríac», havia de permetre uns
resultats econòmicament competitius. Ho diu literalment el projecte. El mateix conseller Nadal ha admès
que en ocasions hi ha hagut un predomini d’aspectes
financers sobre els aspectes tècnics. Un criteri, evidentment, molt discutible.
Per això, dins de la cadena d’errors hi ha una qüestió
que cal aclarir i que és un tema estructural, més enllà de
tot aquest fenomen conjuntural que s’ha produït al
Carmel, que és l’opacitat en la política de contractació.
Allò que vostè ha dit de contractació, de subcontractació, de subcontractació a l’hora de la subcontractació.
Ens demanem en quina mesura tot això té, per tant, a
veure amb aquests procediments que se segueixen en
subhastes, en adjudicacions d’obra pública, que en alguns casos fa que empreses poc solvents facin postura
a la baixa i ofereixin preus inferiors als costos reals de
l’obra, per després, un cop adjudicat el contracte, incrementar progressivament els preus. Fins i tot s’ha dit, de
vegades, que aquest estalvi conseqüent va a parar directament al plateret, allò del 3 per cent que abans algú ha
citat, ni que fos de forma molt críptica. I en tot cas, el
que és segur és que tot això acaba repercutint en procediments tècnics més insegurs, en l’expulsió del mercat,
literalment, de les empreses més serioses, i en un preu
final més elevat que el que s’hauria d’haver fixat inicialment.
I per si això no fos poc, a part de l’opacitat, hi ha un
altre element, per a nosaltres, preocupant, que és la
gestió i la política de l’empresa GISA, que vostè ha dit
que canviarà i que nosaltres aplaudim. Una GISA que
adjudica el projecte, que adjudica l’obra, que més tard
adjudica la direcció de l’obra i es reserva la inspecció,
però alguna cosa de vegades no funciona quan, per
exemple, el mateix director general de GISA ha arribat
a dir que no va veure el projecte de la línia 5, perquè
estava ocupat, estava immers a estudiar el projecte de
la línia 9.
Quant a les responsabilitats. I parlo de les responsabilitats públiques, perquè el forat és públic i les responsabilitats, també. Les de la direcció de l’obra, les de les
empreses constructores semblen evidents, i ja es determinaran, ja es depuraran internament, per tant, en això
li fem total confiança, honorable conseller. Les responsabilitats no són al mateix nivell, però són, en part,
compartides. El Govern actual, diguem, el de la continuïtat institucional, és un govern que, amb la millor de
les intencions del món, ha donat continuïtat al desgavell
de l’empresa GISA, que ve del passat, però que ha estat acceptat; probablement en aquest punt no s’ha estat
prou diligent com per canviar el funcionament i la dinàmica d’aquesta empresa. Aquesta empresa va fer,
creiem nosaltres, humilment, un control deficient de
l’obra, que, tot i que no va rebre, certament, cap comunicació, com vostè ha dit, d’incidències, probablement
no va atendre tots els avisos de perill que constaven –i
n’hi va haver. I probablement va ignorar, per exemple,
jo diria desencertadament, alguns moviments en la base
PLE DEL PARLAMENT
del túnel que haurien alertat qualsevol. Perquè també
tenint el túnel obert, des del mes de juliol del 2004, no
va aturar l’obra, tot i que, com vostè mateix ha admès
aquest matí, hi havia fins a tres interpretacions geològiques distintes.
I un altre element més, perquè el director general de
Ports i Transports, que segurament és un gran professional –no ho posem en dubte–, amb la seva firma estampada a l’expedient, el que està fent és validant el
projecte modificat, improvisat, el regularitza com si res,
quan la modificació suposava l’obertura, per exemple,
d’un forat enorme que no estava previst, per exemple,
a la plaça Pastrana. I també amb la seva firma autògrafa
en aquell expedient, el que fa és també validar el mètode constructiu, avui, per cert, tan infamat per tots plegats. Per això, honorable conseller, no són sobreres, per
doloroses que siguin, aquestes dimissions, tot i que
volem més concrecions, ja ho avenço, en nom del nostre Grup Parlamentari. Per tant, demà, nosaltres demanarem, amb la resta de grups que donen suport al Govern, la creació d’una comissió d’investigació.
I el Govern anterior. He dit que les responsabilitats hi
eren a tots nivells, probablement no al mateix nivell. El
Govern anterior, d’entrada, va pensar, per error, que el
subsòl del Carmel oferia, en teoria, més garanties
geomecàniques que el d’Horta. I això és un cras error.
Això és un error, es digui com es digui. L’opció política
la va prendre l’anterior Govern. I per cert, com revela
l’informe de la Sindicatura de Comptes, em sembla que
el senyor Nadal no s’hi ha referit avui, però fa alguns
dies sí que ho va dir. GISA va encarregar el projecte
constructiu sense que el projecte estigués degudament
realitzat, i més concretament, el va aprovar el mateix
dia en què es va encarregar l’estudi geològic. Sí que ho
ha dit, el que no ha dit era la font d’autoritat que era
l’informe, em fa l’efecte, de la Sindicatura. Per tant, es
van modificar les obres amb una ordre oral, sense cap
mena, en aquest cas, de formalitat, per fer una cosa tan
greu com canviar el traçat i canviar l’emplaçament o la
ubicació de la cua de maniobra. I a més a més es va
adjudicar el projecte per menys diners del pressupostat.
Però, oh!, meravella de les meravelles! Què tenim? Ho
diu la Sindicatura, que el mes d’agost ja es va detectar
un desviament a l’alça del 30 per cent. I què tenim?
Que el pressupost de l’empresa pública GISA, per a
l’any 2005, ja ha hagut de preveure un segon pagament,
amb un increment del 17,9 per cent.
Per tant, en definitiva, senyores, senyors diputats, honorable conseller, el Carmel ha estat una catàstrofe social, humana i urbanística. Ho ha estat i ho continua sent
per a l’actual Govern, no pas perquè tingui la culpa
principal, aquest Govern. Aquest Govern s’ha trobat
una herència de projectes defectuosos, s’ha trobat, probablement, amb un mal control de les obres, amb un
sistema dissenyat i previst per l’antiga Administració,
tot i que, en bona part, també és veritat que l’actual
Govern ha acceptat mètodes i projectes anteriors. Això,
per a nosaltres, determina una responsabilitat que
aquest Govern ha d’assumir, i que, de fet, ja ha assumit,
i per tant entenem que està molt ben assumida.
Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats.
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
39
El president
Gràcies, senyor diputat. Té la paraula l’honorable conseller, senyor Joaquim Nadal.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Moltes gràcies, senyor diputat. Molt honorable senyor
president, senyores diputades i senyors diputats... Vostè
ha començat, senyor diputat, fent esment d’un tema al
qual el Govern creu que ha de donar el suport que es
concreti en les resolucions que es puguin votar demà al
dematí. Efectivament, tots tenim el compromís, i tots
tenim la voluntat política d’establir tants mecanismes
com faci falta per vetllar per la transparència en la gestió i l’adjudicació de l’obra pública.
Vull, en aquest sentit, afirmar que qualsevol observatori
de la transparència, qualsevol sistema que s’estableixi,
serà benvingut per part del Govern, però vull també
advertir –i m’agradaria que quedés molt clar per a tothom– que el sol fet d’haver canviat el plec de clàusules de GISA per a l’adjudicació, licitació i adjudicació
de l’obra pública, determinava ja, amb absoluta claredat, una voluntat d’anar en aquesta direcció i d’establir
que, fos quina fos la situació, que ara no jutjo, el cert és
que la desfilada d’empreses intentant esbrinar quina
seria la voluntat del Govern a l’hora d’adjudicar i dir:
«Escolta, a mi mai no me n’ha tocat cap; me’n tocarà
alguna?» «Si guanyes la subhasta, sí.» Només això tan
simple: «Si, fruit de l’aplicació del plec, et toca, sí».
«Oh, és que a mi mai...» És igual. Va quedar clar, i ha
anat quedant clar, entrevista darrere entrevista, que al
marc, hi podem afegir les cauteles que vostès vulguin
i tots els mecanismes que facin falta, però és indiscutible que la sola modificació del plec desfeia un punt
d’una excessiva horitzontalitat en l’oferta, i per tant
assegurava una major competència en la licitació, i en
aquest sentit, una major transparència en l’adjudicació.
De manera que la qüestió de si mantenir la confiança de
determinats càrrecs públics representava o no perpetuar
el sistema, jo li voldria discutir, sobretot perquè entenc
que, en la mesura que tots ells, o una bona part d’ells,
han estat fidels servidors en l’àmbit de la funció pública, del que és el comès que tenien, en funció d’un nou
programa de Govern i dels objectius definits en l’Acord
del Tinell, a tots, sense cap mena de dubte, en aquest
àmbit, se’ls va fer la confiança, que jo crec que valia la
pena de fer-los-la.
Vostè, després, ha fet referència a un aspecte de caràcter més concret, que és el tema de la confiança entorn
del desallotjament o del retorn, fruit d’aquella nit del 3
de febrer. És veritat, és veritat que, tant l’Ajuntament de
Barcelona com el Govern de la Generalitat viurien en
aquests moments la crisi del Carmel d’una forma diferent si aquell vespre no hagués calgut decidir que era
millor que els microbusos que hi havia a punt per a
l’endemà, perquè la gent tornés dels hotels a casa
seva, aturessin tot el dispositiu. Però les causes són
clares, ja les hem dites, i, probablement, el preu polític
pagat i la responsabilitat assumida guarda la proporció justa, la necessària, la que calia, amb la voluntat
explícita i radical d’evitar, per tots els mitjans, que mai
no ens haguéssim de penedir de l’existència de víctimes
mortals al Carmel. I aquest fet, que és considerat com
SESSIÓ NÚM. 45.1
un acte d’irresponsabilitat que genera responsabilitat
política per a alguns, per a aquest conseller és, mal li
pesi, un acte de responsabilitat per garantir i esclarir
que, si hi havia una única ombra de dubte respecte al
nivell de seguretat assolible, era preferible la marxa
enrere a mantenir la pruïja del retorn i córrer un risc del
qual mai més, mai més no ens n’haguéssim refet si
hagués passat alguna cosa.
Li agraeixo, senyor diputat, d’una manera molt especial, les paraules que ha tingut per a l’acció conjunta i
coordinada de tot el Govern, perquè entenc que, molt
més enllà del que ha estat el meu relat, no hi ha operatiu possible que aguanti la forma, l’estructura, les característiques, la durada i la dedicació que ha hagut de
tenir, si no hagués estat amb aquesta condició, tant pel
que fa a l’Ajuntament de Barcelona com pel que fa als
diferents departaments del Govern de la Generalitat.
En el meu Departament vam assumir només una presència pública donant la cara, com deia el portaveu del
Grup Parlamentari Socialista, amb relació al fet més
directe relacionat amb la crisi, però preteníem i volíem,
i així va ser, i el conseller en cap ho va coordinar, que
fossin tots els departaments del Govern, tots, els qui
donessin resposta de Govern a una crisi que, per la seva
magnitud, es situa en un terreny de dimensions difícilment avaluables, ni que només sigui perquè deu ser,
segurament, més fàcil gestionar un municipi de 1.057
habitants, amb tota la seva complexitat com a municipi, que gestionar 1.057 habitants dispersos en hotels,
concentrats en una forma de viure que no és la seva
habitual, i sotmesos a unes tensions i a unes pressions
i a unes dinàmiques que són necessàriament incòmodes; incòmodes, per utilitzar una paraula suau.
Però, ja ho he dit aquest matí, aquell punt de calidesa
que hi posava vostè, senyor Ridao, és recollit, per part
meva, d’aquesta manera també. Els pares, els fills, els
néts..., el dinar del diumenge, els records, la normalitat
de la vida quotidiana queda interrompuda brutalment
per aquesta manera de viure. I, en aquest sentit, té tota
la raó. I, per tant, jo li agraeixo que vostè ens recordi
fins a quin punt l’operatiu transversal i coordinat que ha
establert el Govern ha estat d’un enorme potencial.
Després vostè ha entrat en una qüestió de la màxima
importància, tant pel que fa als orígens remots del problema com pel que fa a la projecció futura de la qüestió. I és allò que n’ha dit «la gestió en herència sociovergent del porciolisme».
A mi m’agradaria fer una reivindicació, ara, aquí, avui,
del Carmel tal com és. Del Carmel d’avui, que no és el
Carmel de fa vint-i-cinc, trenta o trenta-cinc anys, com
tants altres barris de Catalunya que han canviat i molt.
Per tant, és veritat que probablement en els seus orígens, reblerts de rieres, processos d’autoconstrucció,
arribades de gent, etcètera, assenyalin unes densitats en
una topografia compromesa que no fa les coses fàcils.
Però li puc assegurar, senyor diputat, que vint-i-cinc
anys de gestió democràtica, d’urbanisme i de polítiques
socials al Carmel i arreu han fet possible, a Barcelona,
però a qualsevol altra ciutat de Catalunya, la combinació d’aquesta cosa, si se’m permet l’expressió perquè
ha sortit als diaris, fashion, i al mateix temps el reconeiPLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
40
xement d’arrel dels valors ètics, morals, associatius,
comunitaris, de barris com el Carmel, que, fets a si
mateixos, viuen un procés de canvi i de transformació
radical en vint-i-cinc anys que els porta a tenir un conjunt d’equipaments, un urbanisme ben plantejat –rambla del Carmel o Biblioteca Joan Marsé–, que han de
ser atribuïts a unes polítiques que, en el seu procés acumulatiu –en el seu procés acumulatiu–, signifiquen
–signifiquen– una visió contrastada que en cap cas no
hauríem de situar com una foto fixa de l’origen en els
termes que vostè plantejava, sinó com el resultat d’una
evolució en la qual els mateixos veïns hi han tingut un
paper determinant, com tants altres barris hi ha hagut a
Catalunya. Tant que, a vegades, quan un relaciona barris i en posa un al costat de l’altre i hi posa noms pot
cometre l’error, té el risc d’equivocar els elements de
simetria i comparació que es poden establir, i per això
em sembla tan important fer una reivindicació del
Carmel tal com és.
Ara, n’hi ha prou? No n’hi ha prou. I en cal més? En cal
molt més. I calen aquests recursos que s’ha dit? Calen
aquests recursos que s’ha dit. Hi ha unes polítiques
plantejades des d’un àmbit d’intervenció amb voluntat
de rehabilitació integral que ha de permetre un pas més
en una projecció a vuit anys que signifiqui un canvi
encara més important? Sí.
I, a més a més, respecte a això, hi ha coses que costen
diners i altres que, com el somiar, són gratis. I l’Ajuntament de Barcelona, però el Govern de la Generalitat,
estan en disposició de, conjuntament amb els veïns i
veïnes del Carmel, somiar gratis, perquè si tenim les
facultats com a autoritat urbanística per intervenir, planejar, ordenar, preveure, crear noves condicions de present i de futur que ajudin a construir les bases d’un nou
urbanisme, s’ha de poder fer, entès el Carmel en un
sentit ampli, el Carmel tot sol potser no seria possible,
als Tres Turons, sí, estenent-ho cap a la Vall d’Hebron,
també. Definint una política urbanística que, per exemple, trenqui aquella gran discontinuïtat que se situa en
l’àmbit que separa el Carmel de l’Hospital de la Vall
d’Hebron, amb terrenys que, en paraules de l’alcalde de
Barcelona, són terra de ningú, on fa una mica de por de
passar-hi. Per què? Perquè són terrenys, si no erms, no
prou utilitzats; que, intel·ligentment utilitzats, pensant
en els termes del Carmel i de les necessitats del Carmel,
poden permetre, primer, definir les condicions urbanístiques i, després, anar definint el volum de les inversions necessàries perquè l’àrea del Carmel esdevingui un
model d’aplicació d’una política urbanística en l’estil,
en la línia i en l’orientació del programa de barris definit per la Llei de barris.
Crec que aquesta és una qüestió important. I crec, fins
i tot, que puc dir que s’han donat les primeres passes,
anticipant-se en molts aspectes –en molts aspectes– a
les previsions del programa global. Una cosa són els
pisos de Llobregós o de Garcilaso, però una altra és el
compromís previ, signat pel carrer Dant, per adquirir
els drets edificatoris sobre trenta-vuit habitatges que
han de permetre definir amb molta claredat les primeres passes de la segona fase d’oferta als veïns afectats
que s’han quedat sense casa en aquest procés de
reallotjament.
PLE DEL PARLAMENT
I no és una operació qualsevol. És una operació que, si
l’aportació del Govern espanyol s’ha situat de moment
en 16 milions d’euros, aquesta sola operació en són 14.
Per tant, estem parlant de definir polítiques, algunes
desenvolupades des de l’Institut Català del Sòl, que
ajudin a anar situant les coses de tal manera que totes
les peces es moguin en una direcció adequada per fer
que el Carmel, i en el conjunt ampli del Carmel, s’hi
facin aquelles polítiques que ajudin a resoldre totes
aquestes qüestions.
Finalment, senyor diputat, vostè ha parlat d’imprevisió,
omissió, acció i errades tècniques com a causes de responsabilitat. I les hem situades en el terreny que les
hem situades per deixar clar que, efectivament, n’hi
havia algunes. I ho hem reconegut. Però vull, sobretot,
que quedi clara una cosa, i aquesta era la perversió del
sistema: el director general al qual hem acceptat la dimissió signa l’autorització per l’encàrrec de la redacció
del projecte modificat i, alhora, autoritza l’inici d’unes
obres que ja s’estaven fent. Error, evidentment. Però...,
però, senyor Ridao, mai no les aprova, i no les aprova,
tot i que en la forma que s’aplicava aquest sistema tenia vuit mesos per fer-ho, perquè en el caràcter fragmentari de la documentació que, respecte a l’encàrrec
de modificat que se’ns fa, recull el projecte modificat
respecte a la cua de maniobres de la Teixonera, el porta a pensar que, naturalment, o el modificat és més
ampli, i ara ho haurà de ser per encàrrec extern i licitació pròpia, o que aquell era un document insuficient; no
per allò que calia fer, sinó amb relació a l’encàrrec que
se’ns havia formulat. Amb el benentès que també és
veritat que, pel que fa a la naturalesa geològica del terreny... –jo ara li parlaré un moment dels assajos fets, i
on es van fer i quan es van fer.
I tothom ve a dir: «Amb aquests assajos n’hi havia
prou.» I el fet que tothom sabés que més enllà dels aspectes de roques més antigues, paleozoiques, dels trencaments d’aquestes roques, era també un fet conegut el
reblert de rieres, l’acumulació de runes, la textura superficial d’una geologia inestable, no era una dada determinant per sondatges que travessaven tot aquest conjunt de materials inestables i anaven a buscar 15, 20,
30, 40 metres més avall la textura adequada i exacta de
la roca que es trobava.
Quan es planteja així –quan es planteja així– el que els
sondatges donen és que el terreny sondejat, en funció
del túnel, té les condicions geològiques adequades, en
aquell punt o en aquells punts.
I el que diuen els tècnics és que, donada la naturalesa
geològica del terreny, també en aquell punt, el tall estratigràfic que representa la mateixa obertura del túnel,
el principal, i la cua de maniobres, és el més gran sondatge que es podia haver fet i que es fa i que s’analitza. I, per tant, per aquesta tècnica de «definim les condicions geològiques del terreny o les del projecte sobre
la marxa», que quedi clar que hi havia en el moment de
la decisió elements suficients, com a mínim, per deixar
clar que no per molta més geologia disponible hauríem
tingut més, o tantes com hauria estat desitjable, garanties que haguessin pogut evitar allò que vaig dir que es
podia evitar. Però es podia evitar per la suma de tot plegat. Es podia evitar? Sí. Però només es podia evitar si,
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
41
fruit del conjunt dels elements coneguts en un moment
donat, algú hagués pres, amb un principi d’autoritat, un
lideratge que hagués dit: «Per aquí no anem bé, hem de
reforçar.» I l’explicació causal és aquesta, és o la fortuïtat de l’accident o la imprevisibilitat de l’accident que
s’hauria pogut evitar adoptant mesures de prevenció.
El president
I aquesta és la situació, lamentable, com pot imaginarse, en què ens trobem i amb tot el problema que tot això
ocasiona.
El Sr. Ridao i Martín
No he dit –no ho he dit, senyor Ridao, no ho he dit– que
en cap cas hi haguessin condicionants econòmics pel
que fa a la continuïtat de les obres i els estudis. I, en
aquest sentit, crec que és important d’assenyalar i de
garantir que en cap moment no hi va haver cap argument econòmic, plantejat per GISA, que volgués tenir
repercussions i responsabilitats sobre les causes de l’esfondrament.
I acabo. És clar que hi havia desviacions pressupostàries, i més que n’hi hagués hagut –i més que n’hi hagués hagut–, tot i que, analitzant el pressupost, el modificat com a tal havia de ser un modificat de cost zero,
perquè és estació per estació. Si la treus d’un lloc i la
poses a l’altre, en tot cas el marge no és escandalós, i,
per tant, les desviacions provenen, provindrien..., caldria analitzar d’on provenien per altres costats.
I si el control va ser deficient o no.., jo vull afirmar que
no. Amb un matís: ni el senyor Antoni Pérez, com a
enginyer, ni el senyor Guinot, com a tècnic de GISA,
que participaven directament en el seguiment de les
obres, no són persones donades a confiar cegament en
la direcció d’obres que es té al davant. Són gent exigent, són gent competent, són gent que avui es troben
desbordades pels fets, són gent molt tocada per allò que
ha passat, però són gent que et diuen amb tota sinceritat que, amb les dades que els donava la direcció
d’obres i el conjunt d’elements de què disposaven, no
hi havia motiu per generar una alarma que no era com
a molt aparent.
Després es va fer evident, i a partir d’aquest moment és
quan, en la lògica de la política que vostè planteja,
anem a l’establiment d’unes responsabilitats polítiques,
bé per negligència, per no haver, diligentment, de forma suficient, vigilat el conjunt de les obres... Amb el
benentès, però –i amb això acabo definitivament–, que
si el senyor Tersol s’estava dedicant monogràficament
a la línia 9 no és pas perquè fes una actitud d’abandonament respecte a la línia 5, sinó perquè el volum, la
dimensió, l’entitat, la densitat dels problemes d’avanç
que la tuneladora té, o les dues tuneladores, respecte a
aquesta obra requerien, tota i més, la seva atenció especial, que continua tenint-la.
Haurem de parlar de la línia 9, però la línia 9, que té un
mètode constructiu diferent, avança més lentament del
que hauria d’avançar, però és objecte d’un seguiment i
d’una vigilància superior a la línia 5, perquè en la línia
9, al ritme de l’avanç de les tuneladores, el conjunt de
les incidències detectades així ho feia recomanable,
com no era el cas en el cas de la línia 5.
Gràcies, senyores diputades, senyors diputats.
SESSIÓ NÚM. 45.1
Gràcies, honorable conseller. Té la paraula el senyor
Joan Ridao.
(Pausa.)
Senyor president, senyores i senyors diputats... Honorable conseller, quan jo parlo de perpetuar el sistema
d’obra pública o aquesta continuïtat institucional mal
entesa, no em refereixo a la continuïtat de determinats
alts càrrecs en el seu Departament, que, si presenten,
diguem-ne, el currículum adequat i, per tant, la perícia
i la professionalitat adequades, poden continuar en el
seus llocs de responsabilitat. Vull dir que té molt més a
veure amb els procediments i, per tant, amb la cadena
de contractacions, que vostè ha blasmat insistentment;
amb la reducció de costos a ultrança per actuar amb
més celeritat, però alhora amb més inseguretat; amb la
incúria, en ocasions també, d’alguna empresa, de
GISA, per què no?, en algun moment. Em refereixo
estrictament a això.
En segon lloc, a mi em molesta, igual que a vostè,
aquests dies, quan he llegit els mitjans de comunicació,
que es refereixin tot sovint al Carmel com un barri
marginal, perifèric, com un suburbi. A mi em molesta,
i m’emprenya, i recordo haver estat... I jo no sóc del
Carmel, no sóc de Barcelona; sóc de Rubí, que és una
ciutat que estructuralment té molts problemes també,
com el Carmel. Per tant, comparteixo la mateixa opinió
que vostè.
I, a més, el Carmel avui és un barri molt més digne que
no fa vint o trenta o quaranta anys enrere, això és obvi,
i gràcies a l’esforç, sobretot, de les administracions, de
l’Ajuntament de Barcelona molt particularment... Em
refereixo al Carmel, en origen, com l’epifenomen, una
mica, com el paradigma, si vostè vol, d’aquell expansionisme sense planificació, sense el mínim sentit de la
sostenibilitat, sense els deguts serveis. Una mica, allò
del Candel de Donde la ciudad pierde su nombre, no?,
probablement, amb el degut respecte, però és una mica
demodé, ja. I, per tant, aquesta referència probablement
és sobrera i anacrònica.
Jo el que li vull dir és que qui va beneir això, en definitiva, qui és el responsable d’això en el seu moment va
ser un senyor que es diu Porcioles, a qui, per cert, no
vam ser pas nosaltres que vam atorgar la Medalla d’Or
de la Ciutat de Barcelona –oi que m’entén? Per tant,
des d’aquest punt de vista, hi ha un altre element a tenir en compte, com és el passat; cadascú sap el seu,
però a mi m’interessa molt particularment, de cara al
futur, probablement..., la meva queixa és que no es va
tenir en compte en els antecedents, probablement, tot
plegat, per extremar les degudes precaucions.
Pel que fa a les responsabilitats, no li sàpiga greu acceptar les responsabilitats que convingui, perquè l’objectiu que ens porta ara i aquí –per això hem acceptat
aquest Ple monogràfic– és recuperar la credibilitat, i
això passa necessàriament també per assumir responsabilitats.
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
42
Vostè s’ha referit al paper del director general. El director general autoritza a fer un projecte modificat, no el
projecte, diu vostè. D’acord. Però igualment això és
tant com fer un vestit a mida, per exemple, per al forat
de la plaça Pastrana, i això es va fer a través d’aquest
projecte modificat, i, per tant, en això té una responsabilitat també el director general.
Vostè diu: «Es van fer sondejos cada seixanta-vuit
metres al túnel principal», vostè ho ha dit, i és veritat,
però zero sondejos a la cua de maniobres; dos, però la
veritat és que no se’n van fer tants com al túnel principal. Per tant, des d’aquest punt de vista..., i el sondeig
S-14 té dinou metres de profunditat; per tant, no es va
actuar amb la mateixa diligència i amb la mateixa prudència que en altres casos.
tar de dintre, les faci qui les faci i les digui qui les digui. El joc net per part de tothom no només ha de ser
compatible amb l’Estatut, sinó que sense joc net no cal
que ens posem a fer un nou Estatut. Un estatut limitat,
hipotecat o condicionat per les irregularitats, no se’l
mereix el poble de Catalunya i no podria tenir mai el
suport d’un parlament com aquest. Estatut i Catalunya,
sí; honradesa i comptes clars, també.
Gràcies, senyor president.
El president
Senyor Nadal, té la paraula.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Li dic que no tingui recança a admetre responsabilitats
perquè el quid de la qüestió, el que ens porta ara i aquí,
hi insisteixo, és aquesta autèntica crisi de confiança en
les institucions públiques, també en aquest Govern. I el
primer objectiu de tota administració pública ha de ser
vetllar per la seguretat, i també pels drets dels seus ciutadans. I, si això no és així, la confiança, la legitimitat,
la credibilitat del conjunt d’administracions entren en
crisi. I quan un àmbit del Govern, qualsevol, el Departament que vostè dirigeix, el de Política Territorial i
Obres Públiques, pot perjudicar la credibilitat de tot un
govern, vostè ha de ser el primer interessat que aquest
Departament, el seu Departament, assumeixi la seva
responsabilitat. Per què? Per evitar perjudicar tot el
Govern i el conjunt de les institucions públiques. I cregui’m, que li ho dic jo, en nom del meu Grup Parlamentari, d’Esquerra Republicana, que aquesta doctrina
la tenim, com vostè sap, molt ben assumida.
Pujo a la tribuna, senyor president, per deixar clar, molt
clar, que, efectivament, una cosa és una cosa, i l’altra és
l’altra. És a dir, el compromís de la transparència és un
compromís que hem assumit, és un compromís que
hem acceptat i que hem compartit, i és un compromís
que ens hem exigit mútuament i que mantindrem. Però
és també molt evident que l’Estatut que Catalunya
mereix i necessita no pot quedar sotmès a cap pressió
ni a cap preu vinculat a aquesta qüestió.
Moltes gràcies, senyor president, senyores i senyors
diputats.
I, per altra banda, Catalunya necessita, Catalunya vol,
Catalunya ha de tenir un estatut a la mida de la voluntat i de les necessitats del poble de Catalunya, sense cap
condicionant ni contrapartida de cap mena.
El president
Té la paraula el senyor Carod-Rovira.
El Sr. Carod-Rovira
Senyor president, senyores i senyors diputats, hem seguit el debat amb interès polític i amb atenció personal,
per motius obvis, i desitgem, com estem convençuts
que desitja tothom, que es resolgui el problema dels
afectats, que s’evitin situacions similars en el futur i que
s’assumeixin les responsabilitats que s’han d’assumir.
Però si surto jo ara a fer ús de la paraula és perquè
abans hem sentit en aquest hemicicle afirmacions d’una
gravetat extraordinària a propòsit de l’anomenat «3 per
cent», és a dir, sobre presumptes irregularitats financeres en obra pública. I aquest Parlament no pot tolerar,
per respecte a la seva sobirania i a la seva dignitat, la
més mínima expressió per part de ningú que pugui ser
interpretada com una amenaça, com un silenci, com
una acusació, com una dissuasió o com un pretext que
ningú, de cap banda, pugui utilitzar com a moneda de
canvi davant l’elaboració de l’Estatut. Cap interès econòmic de ningú, de cap part, pot passar al davant o pot
condicionar l’interès nacional de la majoria.
Si no estem disposats com a Parlament a acceptar limitacions de fora, tampoc aquest Parlament les pot accepPLE DEL PARLAMENT
De manera que recullo les seves paraules i expresso
que, en allò que s’hagi d’investigar pel sistema que
s’hagi d’investigar –comissió d’investigació, estudi o el
que decidíssim–, en allò que s’hagi d’establir com a
mètode per afavorir i garantir la transparència i tots
aquells altres compromisos de control democràtic que
vam signar i compartir plegats, farem tot el que s’hagi
de fer.
El president
Hi ha cap més paraula? (Pausa.) Per tant, passem al
Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya. Té
la paraula, en el seu nom, l’excel·lentíssim senyor Josep
Piqué.
El Sr. Piqué i Camps
Moltes gràcies, molt honorable president del Parlament. Il·lustres diputats i diputades, estem aquí en un
ple extraordinari demanat pel Grup Parlamentari del
Partit Popular en primer terme, sobre això que jo crec
que en termes mediàtics ja es comença a conèixer com
«el cas Carmel». Això s’ha utilitzat, aquesta expressió
s’ha utilitzat en altres circumstàncies, no?, i de seguida va tenir èxit; però jo crec que estem parlant del cas
Carmel.
Per què? Home, perquè estem davant d’un fenomen
molt greu i d’una situació molt complicada, molt greu,
hi insisteixo.
Abans el senyor conseller ha dit una cosa que en el
context d’avui no m’ha semblat, si m’ho permet, gaire
oportuna, no? Aquí hi ha veïns del Carmel i els deia que
somiar és gratis. De moment el que necessiten és poder
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
43
dormir a casa seva, de moment. El primer que necessiten és dormir a casa seva, i quan dormin al seu llit, potser podran somniar. Però mentrestant aquestes expressions, si m’ho permet, eh? –i li ho dic amb tots els
respectes–, jo me les estalviaria, i a més a més perquè
no només hi ha veïns del Carmel, sinó que també hi ha
veïns de Sallent, que també avui no han merescut ni una
sola paraula de ningú. (Veus de fons.) Potser sí, doncs
escolti’m me n’alegro, potser m’he despistat en algun
moment, però jo els vull expressar també la meva solidaritat, com és natural, no?
S’han comès greus errors en la gestió de la crisi, senyor
conseller, probablement no imputables a vostè. I vostè
sap que jo li tinc un gran respecte personal i un apreci
personal, però s’han comès greus errors, probablement
alguns d’ells inevitables, no dic que no, perquè és veritat que quan hi ha un problema, doncs, tots som propensos a generar falses esperances, a minimitzar el problema, a dir que això només durarà unes hores, que
només durarà tres dies, que al final d’això no n’hi ha
per tant. Després hem vist que les coses es compliquen,
com és natural, no?
Però, deixi’m... (remor de veus), no se’m posin nerviosos perquè avui ja els anticipo que vull parlar claret.
Només hi ha una dada positiva de tot el que ha succeït
en aquest darrer mes i, particularment, del que ha succeït avui només hi ha una dada positiva, i és que no hi
ha desgràcies personals, és l’única dada positiva, tota la
resta és un desastre. El debat d’avui és un desastre, el
que hem vist aquesta tarda... –no parlo d’aquest matí, senyor conseller, li ho dic amb tota sinceritat–, el que hem
vist aquesta tarda és un desastre, un desastre per als veïns
que ens estan escoltant, per als ciutadans que ens estan
escoltant per la ràdio i per als ciutadans que ens estan veient per la televisió. I ho justificaré, no és una afirmació que vulgui ser demagògica, ho justificaré. Però, a
més a més, és que aquí hi ha representants dels veïns
afectats i estem parlant, gràcies a Déu que no hi ha desgràcies personals, no hi ha hagut ni morts ni ferits, però
estem parlant de grans drames humans, de sentiments
molt profunds d’angoixa, d’irritació, de sentiments de
desconfiança respecte a les institucions, de desesperança. I em vull fer una pregunta, i la faig a aquesta cambra i la faig a ells també, que no me la poden contestar,
a diferència dels que estem a la part baixa de l’hemicicle, a l’hemicicle. Aquests sentiments d’irritació, de
desconfiança, de desesperança, d’angoixa després del
debat d’avui, s’han reduït? Han millorat, però, després
d’haver escoltat com els polítics parlàvem només de les
nostres coses, només dels nostres problemes i que ens
intercanviàvem amenaces i xantatges, de la qual cosa
vull parlar al final, jo em pregunto si els sentiments dels
afectats han disminuït o han augmentat. I tinc la personal convicció, i tinc la clara intuïció que avui els veïns
surten més angoixats, més irritats, no amb més confiança en les institucions i, probablement, més desesperançats.
Hem vist també, des del punt de vista de la gestió de la
crisi, com des del Govern, al qual vostè pertany –tot el
seu Govern, que presideix el senyor president de la
Generalitat, que li agraeixo la seva presència perquè sé
que tenia un altre compromís i que ha tingut la deferència, ara, d’estar en aquests moments, i li agraeixo–,
doncs, hem vist com s’ha intentat limitar la llibertat
d’informació per part dels mitjans de comunicació.
Avui gairebé no se n’ha parlat, d’això, no?, però crec
que és un dels escàndols democràtics més importants
que hem assistit en molt de temps, dir: «Escolti’m, jo
ja li diré a vostè, mitjà d’informació, quines són les
informacions noticiables, i ja li passaré les imatges que
jo crec que són les importants.» Escolti’m, ja sé que
després això s’ha corregit, en part –en part–, però no
del tot.
Ha passat un mes. Hi ha moltes famílies sense casa que
no saben si hi podran tornar o no, i els que se’ls diu que
hi poden tornar, amb claríssima desconfiança. Com
molts de vostès jo també he visitat el barri. Ho he fet
sense càmeres, per cert, i sense fotos, com molts d’altres, ja ho sé, però he vist l’angoixa dels ciutadans i he
vist les esquerdes, i he vist gent plorar –he vist gent
plorar–, i això mereix una resposta per part de la classe política d’una alçada intel·lectual i d’una alçada
moral –moral– molt superior a la que hem vist aquesta tarda, molt superior. Els ciutadans afectats i el conjunt dels ciutadans que poden estar afectats per altres
coses, que també en vull parlar, mereixien dels que estem en aquest hemicicle representant-los, a ells, representant el conjunt del poble de Catalunya, respostes
millors, i una mica més d’humilitat, efectivament, no?,
i més autocrítica.
SESSIÓ NÚM. 45.1
Hi ha hagut precipitació en determinades decisions. Se
n’ha parlat tant que jo no hi insistiré massa, però, quan
es decideix que poden tornar i després es decideix que
no poden tornar, a alguns dels afectats se’ls produeix un
mal irreparable i una desconfiança, probablement, irreversible respecte a les institucions i respecte a les certificacions dels tècnics. Però, al mateix temps, també hi
ha hagut un retard en decisions que fa molt de temps
que tots sabem que eren inevitables. Tots sabíem que
aquest tema tant i tant important s’havia de debatre en
aquest Ple, que havíem de fer un ple extraordinari monogràfic, tots ho sabíem. Per què hem tardat tant? Perquè hem vingut, arrossegant els peus, i tots sabem que
de la forma que sigui –i estic disposat a parlar-ne–, de
la forma que sigui cal una comissió d’investigació.
Estic disposat a parlar-ne, i els grups parlamentaris, i
demà segurament..., estem en disposició d’arribar a un
acord. Però que cal una comissió d’investigació, sobretot després d’haver escoltat les coses que hem escoltat
aquesta tarda, segur, més que mai. Era una decisió irreversible –irreversible–, inevitable, perquè portem un
mes discutint sobre aquesta qüestió. Fem-ho ja d’una
vegada.
I després, una mica d’autocrítica. Si totes aquestes coses són així –que crec que són així–, si a més a més els
veïns, per més que se’ls digui tot el que se’ls ha dit
avui, se senten amb una certa situació d’indefensió, fem
una mica d’autocrítica.
No parlaré de què hauria passat si els responsables
d’aquesta història fóssim uns altres, no en parlaré, d’això. Ja no en vull parlar, d’això, perquè em sembla que
queda prou clar.
Per què no en parlaré? Perquè avui tenim tots en aquesta cambra –i representem el conjunt del poble de Catalunya– una gran responsabilitat, i és –i fins ara no l’hem
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
44
complert–, és estar a l’alçada de les circumstàncies. I
estar a l’alçada de les circumstàncies vol dir evitar fer
partidisme, sovint barat, evitar actuar per càlculs electoralistes o oportunistes.
En una situació com aquesta, amb els afectats davant
–i encara que no hi estiguessin, evidentment, igual–, els
polítics, els que tenim responsabilitats polítiques des
del Govern o des de l’oposició –i de vegades hem estat al govern i ara estem a l’oposició– hem d’estar a l’alçada d’allò que ens exigeixen els ciutadans. I vol dir
que hem d’estar a l’alçada del rigor, de la seriositat i
també de la transparència, i també d’evitar determinats
espectacles.
I això també exigeix que exigim tots plegats saber el
que ha passat, per què i qui a pres les decisions, i exigir, probablement, com a mínim, tres coses: responsabilitats, evitar que això torni a passar en el futur i, potser, el que és més important ara, que els afectats puguin
veure satisfetes les seves necessitats com més aviat
millor, i que puguin tornar a confiar, com més aviat
millor, en les institucions. Hem de tornar la confiança
en les institucions per part dels ciutadans, que, hi insisteixo, avui està perduda. Per això em sembla que la
comissió d’investigació en la forma que acordem és
absolutament imprescindible, no per tirar-nos els trastos al cap, perquè tots tenim al cap perquè serveixen
determinades comissions d’investigació al final, i jo no
vull compartir aquesta responsabilitat des del meu
Grup Parlamentari, no la vull compartir. No vull que hi
hagi una comissió d’investigació al si del Parlament de
Catalunya i que al final els ciutadans pensin que només
serveix per retreure’ns, els diferents grups polítics, les
nostres misèries.
Vull una comissió d’investigació política –política– que
dirimeixi responsabilitats polítiques però que simultàniament treballi amb rigor i treballi amb seriositat i
doni respostes reals a les preocupacions de la gent. I, en
aquest terreny, jo ja els avanço que el meu Grup Parlamentari hi serà i treballarem en aquesta direcció.
no es poden complir; els certificats perquè la gent pugui tornar i que es veu que són, al final, paper mullat;
decisions polítiques prèvies a l’emissió d’aquests certificats, que ja estaven preses. Bé, no només el treball
del senyor conseller de Política Territorial i Obres Públiques, que em consta que ha dedicat moltes hores a
això, sinó de la resta de consellers afectats.
Ara, el senyor Bargalló, quan jo deia que alguns hem
visitat el barri de manera discreta, ell em deia que també, i estic disposat a creure’l, no?, però també és veritat que he tingut la temptació de pensar que, com que
el primer dia el van dur a un lloc que després va demostrar que es podia enfonsar, potser se li van acabar les
ganes de tornar-hi, perquè no hem sabut que hi tornés
–no hem sabut que hi tornés. Permeti’m la petita broma, però que no ho és –que no ho és–, perquè és veritat que el conseller d’Habitatge té les seves responsabilitats i no l’hem escoltat avui, ni avui, ni pràcticament
al llarg de la crisi. I la consellera de Benestar Social,
també, i el conseller de Comerç ja no és ni aquí, i es va
permetre el gran luxe de dir: «Escolti’m, no aniré al
Carmel ni hi penso anar. Però ja he parlat amb els comerciants del Carmel –he parlat amb els comerciants
del Carmel.» I el senyor conseller de Comerç no es pot
escaquejar com s’està escaquejant. I el senyor conseller
en cap, amb tots els respectes, doncs ha d’agafar també les regnes d’aquesta història, perquè no és només un
problema del conseller de Política Territorial, sinó que
és un problema del conjunt del Govern –del conjunt del
Govern .
Després, bé, hi pot haver un debat sobre si s’havia de
segellar o no el túnel de maniobres. Hi ha diferents
opinions. Jo les que he consultat, i que em mereixen
més confiança, és que s’havia de fer. Ja li anticipo que
s’havia de fer. Són els mateixos que em diuen que utilitzar el nou «mètode austríac» per fer túnels sota les
cases d’una ciutat és una catàstrofe i un desastre, els
mateixos –els mateixos–, per tant, ja aniré després a
això, no?
Però més enllà de la gestió de la crisi hem de parlar de
moltes coses, i, efectivament, hi ha una cosa que és la
gestió de la crisi, hi ha un altre tema que és els darrers
catorze mesos, i després hi ha un altre tema que és el
que el senyor conseller en deia aquest matí «els orígens
remots»; és clar, remots..., remots tampoc, no?, però
dels últims tres o quatre anys quan s’inicia tota aquesta història.
Però després també m’agradaria parlar d’aquests ajuts
de la Unió Europea que havien de venir, que ja no sé
quins són, perquè avui no s’ha esmentat això, que jo
sàpiga, que jo recordi, almenys en quantitat fixa, 235 o
238 –ara no ho recordo– milions d’euros. En algun
moment s’havia parlat de 200 milions de dòlars. Després la Unió Europea va dir: «Escolti’m, potser sí, però
vostè m’ha de dir a què renuncia, perquè això és un joc
de suma zero», d’això també n’hauríem de parlar, no?
I per tant, hauríem de parlar també..., és clar, també
s’ha dit, en aquest context, no?: «Ara l’Ajuntament ha
arribat una mica tard», el senyor conseller de Comerç...
(Remor de veus.) En aquest context ara es diu: «No, és
que pel Carmel farem un ARI», ara... Calia que s’enfonsés el Carmel perquè es fes una actuació de rehabilitació integral del Carmel, no?, calia que s’enfonsés.
Home, pensem-hi tots plegats, no?, perquè també, si em
queda temps, voldria parlar d’això que en diuen la
«Barcelona del disseny i la Barcelona real», que passa
també per aquí, no?
Jo, si m’ho permeten, faré un petit comentari sobre les
tres qüestions. Sobre la primera, la gestió de la crisi.
Home, un pèl d’autocrítica, no? Terminis que després
M’agradaria també que en algun moment, quan es demanen responsabilitats a les empreses, també es parlés
de les assegurances, i a qui estan atribuïdes. Però, bé,
Estem davant d’una crisi important. Aquí s’ha esmentat
molt sovint la paraula accident. Miri, no. Un accident és
un accident. Això és el resultat d’una actuació de l’Administració, que a la vista del que he escoltat aquest matí
jo crec que ja ens queden molts pocs dubtes que, com a
mínim, és negligent, i puc seguir expressant dubtes, però
com que sé que hi ha un procediment penal obert em
quedaré aquí, però no estic gens segur que les negligències no siguin, a més a més, culposes, per no dir doloses,
que no ho sé, però segurament aquesta sospita s’ha instal·lat ja i veurem quin resultat té.
PLE DEL PARLAMENT
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
45
errors de gestió de la crisi crec que són evidents. Però
he vist un intent del conseller, raonable d’altra banda,
de dir: «Miri, ho hem fet raonablement bé.» Vostè ha dit
que ho havien fet del tot bé, i jo li dic que ho han fet
bastant malament. Però al final la culpa és dels anteriors. I aquest matí ha dedicat vostè una bona estona a
derivar la responsabilitat cap als governs de Convergència i Unió. Molt bé, jo també en vull parlar, d’això, també, però vostès porten catorze mesos –catorze mesos–
i vostè va dir en la compareixença a la Comissió de
Política Territorial –no ho sabem ben bé, perquè en un
moment parlava d’accident, en d’altres no–, va dir:
«Això no es podia preveure, però sí que es podia prevenir.» Hem d’anar al diccionari, eh?, per esbrinar tot
això –hem d’anar al diccionari. Però, bé, en qualsevol
cas els canvis, que és veritat que s’havien anat fent amb
anterioritat i que es fan sense estudis ni al·legacions, al
final també es legalitzen sense publicitat ni concurrència, sí, perquè resulta que el que es presenta té seixanta-un cèntims de diferència –menys– del límit que obliga que efectivament els estudis s’hagin de fer amb
publicitat i concurrència.
Deixo a part el tema de dir: «Escolti, és clar, nosaltres
ens vam trobar en una situació que no podíem fer res
més, vull dir, ens trobàvem en una situació de fet, que
és que les coses ja s’estaven fent i per tant, la construcció havia de seguir i havíem d’autoritzar que es fes el
modificat el mateix dia.» Que no deixa de ser una cosa
bastant peculiar i bastant pintoresca, no?, però puc entendre que com que s’havia fet així i es legalitzava una
situació de fet, doncs, la seva Administració ho fes.
Però del febrer del 2004 al febrer del 2005 ha passat un
any –un any. I ara els faig una pregunta: calia que s’esfondrés el Carmel perquè vostès s’adonessin que els
procediments que es fan servir són una catàstrofe? Si
no s’hagués esfondrat el Carmel, seguirien fent exactament el mateix? Perquè jo entenc molt bé la crítica als
procediments dels anteriors, i la comparteixo, però
vostès porten més d’un any, i, des del moment que es
produeix aquesta circumstància, vostès haurien pogut
adonar-se que algunes coses, efectivament, s’havien de
canviar. Van publicitar fins a límits propagandístics que
havien fet una auditoria de gestió que va permetre al
senyor conseller d’Economia i Finances donar un suspens a l’actuació administrativa de l’anterior Govern.
Ens en vam adonar, d’aquestes coses? Ens en vam adonar, dels forats brutals del procediment administratiu
que se segueix en les obres públiques a Catalunya i que
vostè aquest matí ens ha explicat a bastament i que a
mi, personalment, m’han deixat esparverat? –hi torno
de seguida, perquè no vull acabar encara amb els darrers catorze mesos.
Quin cas hem fet de les discrepàncies que després s’han
conegut entre la direcció d’obres, les constructores i la
mateixa GISA? Quin cas hem fet dels avisos dels mateixos veïns? I dels grups municipals? El Grup Municipal del Partit Popular a l’Ajuntament de Barcelona,
doncs, ja fa molts i molts mesos, si no ho recordo malament des del passat mes de març o de maig de l’any
passat ja li preguntava a l’Ajuntament: «Escolti, vostè
n’és conscient, del que està passant al Carmel?» I el
nostre propi Grup Parlamentari aquí al Parlament de
Catalunya, el mes de gener, va presentar també aquesSESSIÓ NÚM. 45.1
ta qüestió en aquest Parlament. Respostes en els dos
cantons? Zero –zero. En termes pràctics, cap. I els veïns no ho saben, a més a més.
Però –però– jo he tingut ocasió de repassar les hemeroteques, i tots hem vist la notícia d’una floristeria al
Carmel, del mes de gener, que diu: «Escolti’m, és que
no puc entrar, perquè se m’ensorra la vorera de davant
de la floristeria» –del mes de gener. Què passa?, que
aquests avisos no són suficients? Hem de seguir fent el
mateix? Hem de tirar pel dret? És que tot això és molt
preocupant, no? No parlo ja que no hi hagi avaluació de
l’impacte ambiental del projecte, que probablement és
legal que no hi sigui, però no deixa de ser una cosa,
com a mínim, que permet una certa interrogació.
Me’n vaig als orígens remots, perquè voldria parlar de
tot el que tinc ganes de parlar. Home, ara, és clar,
dius..., allò que en diuen en castellà «a toro pasado»,
no? Però quan parles amb els veïns et diuen: «Escolti’m, és que per allà sota era impossible fer el que vostès plantegen.» A qui se li pot ocórrer fer una cua maniobres en una muntanya, en un lloc que tothom sap
que abans hi passava una riera? Sí. Això, ho diuen els
veïns; no ho dic jo –no ho dic jo. I vostè aquest mateix
matí ens ha explicat els problemes d’allà sota. A qui se
li pot ocórrer fer una cosa tan important i tan àmplia
com una cua de maniobres, un túnel de cua de maniobres, en un terreny que és un terreny com el del Carmel,
absolutament inestable, per molts motius? Diu: «No, i
a més a més, per si no n’hi ha prou, ho fem al costat de
l’estació. I a més a més perforem el túnel per un mètode com el mètode austríac, que ens dóna els resultats
que ara hem vist que ens dóna.» I va decidir que fos el
mètode austríac, quan en molts altres llocs això ja està
prohibit i quan et diuen: «Aquest és un mètode per
obrir mines, explotacions mineres, però no per fer túnels sota conurbacions, perquè té enormes riscos» –enormes riscos.
Diu: «No, hi ha una explicació, i és que costa menys.»
Ai las! Tremend, perquè, si aquesta és la raó, algú haurà
de donar moltes i moltes explicacions; els d’abans i els
d’ara, perquè vostès han avalat la continuïtat d’aquest
mètode, almenys fins ara.
Aquest matí hem sentit coses també tremebundes sobre
la tramitació administrativa i el paper de GISA. Escolti’m, això de GISA és molt important, molt; però al final, pel que hem descobert aquest matí, o tot ho contracta o tot ho subcontracta. Per què? Deixo la pregunta
amb interrogant, perquè, com que avui hi ha hagut
moltes coses que han quedat amb interrogant, la deixo
aquí; però estic segur que tots vostès estan intuint el que
estic intentant explicar. Per què?
Vostè mateix, senyor conseller, ha dit: «Hi ha una concentració inexplicable d’adjudicataris i de càrrega de
treball»; ho ha dit avui i ho va dir en la seva compareixença davant de la Comissió de Política Territorial i
Obres Públiques. En quin país vivim? –en quin país
vivim? Vostè ens ha explicat uns procediments d’adjudicació de l’obra pública i de modificació dels projectes que segurament els ciutadans que viuen al Poblenou, o que viuen a la Teixonera, o que viuen al carrer
Rosselló, o que viuen al Coll, o que viuen al Bon Pastor han entès perfectament, perquè resulta que tots ells,
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
46
no només els del Carmel, estan dient que les seves cases s’estan movent i que tenen esquerdes que abans no
tenien.
Hem de donar una resposta a això, senyor conseller. I
la resposta no pot ser: «Oh!, és que fins ara les coses es
feien sobre la marxa» –sobre la marxa. Fins ara se’ls ha
dit, a tots aquests veïns, que les seves esquerdes no tenien res a veure amb les obres del metro. Som capaços
de mantenir aquesta afirmació avui? No sé si el Govern
ho ha fet, però l’Ajuntament de Barcelona, sí. I hem de
donar una resposta a aquesta gent perquè, Déu no ho
vulgui, però que no passi res –que no passi res.
I de la manera que hem vist que s’adjudicaven les obres
públiques i que es modificaven els projectes, sense al·legacions, sense informació, sobre la marxa i a posteriori, i, al cap de no sé quants mesos, doncs, resulta que es
legalitzaven, quina confiança hem de tenir respecte al
que està succeint? I no em digui que la Terra es mou. És
clar; és clar, en rotació. Des de Galileu ho sabem. (Rialles.) Sí, sí. I a Galileu li va costar el que li va costar,
no?, però nosaltres ja estem en una altra etapa històrica. Oh, és clar que la Terra es mou!, només faltaria! I
és clar que hem de fer túnels sota les ciutats!, només
faltaria! Totes les ciutats del món estan plenes de túnels
per sota, i de conduccions de tot tipus. Només hi ha un
petit problema: que s’han de fer bé –que s’han de fer
bé. I no hem de mirar d’estalviar costos ni hem de mirar de dir: «Bé, doncs, escolti, vejam, qui dia passa any
empeny, i ja en parlarem, i tant de bo que no ens passi
mai re...», fins que passa. I ara, i ara ens ha passat, no?
I això de posar les prioritats financeres per sobre de la
seguretat, doncs, em sembla que, als afectats, no els deu
agradar gaire.
Per això mateix –i vaig acabant, senyor president–, crec
que la comissió d’investigació, en la forma que considerem oportuna, però que ha de ser una comissió política, en seu parlamentària, perquè, si no, segurament els
ciutadans no ens ho entendrien, ha d’entrar en totes
aquestes coses, no? –ha d’entrar en totes aquestes coses. Entre d’altres, perquè el que era un clamor en l’opinió pública catalana però que ningú en parlava perquè,
com que Catalunya és el regne d’allò políticament correcte, allà on tots ja ens entenem, no?, «tu ja m’entens»
i, en fi, «no cal que en parlem, perquè tots estem al cap
del carrer»..., el clamor que hi ha a la societat catalana,
jo avui l’he vist confirmat per afirmacions –no només
per insinuacions, no?, sinó per afirmacions– de destacats membres del Govern de la Generalitat, com vostè
mateix, o pel mateix president de la Generalitat.
Em refereixo a aquest clamor que existeix des de fa
molt i molt de temps, que l’adjudicació de les obres
públiques a Catalunya, doncs, passava pel pagament de
comissions. Jo no vull anar..., jo no hagués fet mai pàbul a aquest tipus de rumors, i menys en seu parlamentària, però és que avui he escoltat determinades afirmacions del conseller de Política Territorial i del mateix
president de la Generalitat que em porten a la conclusió de dir: «Escolti’m, ja no és només un rumor.» Per
tant, parlem-ne. O a què ve aquesta referència al 3 per
cent que ha fet el senyor president de la Generalitat?, a
què ve? I després en parlaré, d’això, en la línia d’una de
les coses que ha dit el senyor Carod-Rovira.
PLE DEL PARLAMENT
Vostè mateix ha dit que hi havia una concentració difícilment explicable de l’adjudicació d’obres, tant des del
punt de vista de la direcció d’obres com des del punt de
vista de la construcció: el paper de GISA. Sé que es pot
obrir la via penal sobre tot això, només faltaria; però jo
crec que els ciutadans també es mereixen que els que
tenim responsabilitats polítiques, un cop aquest tema
s’ha suscitat en seu parlamentària amb la claredat amb
què s’ha suscitat avui..., formi part també d’allò que
hagi de veure i discutir la comissió d’investigació.
I espero que en aquest tema no passi –i ara ho diré amb
tota solemnitat, i em dirigeixo als dos grups majoritaris de la cambra–, espero que en aquest tema no passi
el que va passar en el tema de les enquestes, que al final els dos grups majoritaris de la cambra es van posar
d’acord per tapar-se mútuament les vergonyes. Espero
que en aquest tema no torni a passar, i demano la col·laboració de la resta de grups parlamentaris.
I vaig acabant, senyor president, i vull tornar al principi.
Jo crec que l’espectacle que hem donat avui, doncs, ens
ha avergonyit, ens ha d’avergonyir com a representants
dels ciutadans i representants de la sobirania. Durant
molts minuts hem vist com el que interessava, el que es
discutia, no era només la problemàtica dels ciutadans
del Carmel, dels afectats o del conjunt dels ciutadans de
Catalunya, preocupats pel que passarà amb l’obra pública. Hem vist com es retreia, fins i tot, què havia passat en la legislatura passada sobre una determinada
moció de censura. Jo crec que els veïns del Carmel
deuen haver quedat estupefactes que avui es parlés, en
aquesta sessió parlamentària, d’aquesta història.
No parlem d’això, avui. Un altre dia potser sí, però avui
hem de parlar de les coses que ens han convocat en
aquest Ple extraordinari i monogràfic, que és un problema angoixant, profundament angoixant, dels afectats,
i un problema molt de fons per als ciutadans de Catalunya, que és com es fa l’obra pública a Catalunya i què
hi pot haver darrere les adjudicacions de l’obra pública
a Catalunya, després de les coses que jo avui he tingut
ocasió d’escoltar i que, d’altra banda, estan en el Diari
de Sessions, recollides també de manera explícita.
Jo no sé què poden pensar els ciutadans després
d’aquest debat, però tinc la impressió que, confiança en
les institucions, menys que abans de començar. Tinc la
impressió que, confiança en els nostres polítics, menys
que abans de començar. Tinc la impressió que el prestigi de les nostres institucions és cada vegada menor,
sobretot després d’haver vist el que hem vist avui.
I vull dir una altra cosa. Jo avui he assistit a un espectacle profundament lamentable, que té dos protagonistes: senyor president de la Generalitat, senyor president
del grup parlamentari més important de l’oposició. I he
vist com s’intercanviaven acusacions. I hi ha hagut un
moment en què s’ha dit: «Escoltin, retirin l’acusació
perquè, si no, en els grans temes de país, nosaltres no
hi serem.» I he vist la resposta del president de la Generalitat, dient: «Escolti’m, no, no, si ens hi juguem els
grans temes de país, nosaltres no continuarem per
aquesta via.» Això no pot ser –això no pot ser. I estem
parlant de coses prou serioses –prou serioses– perquè
no siguin objecte d’intercanvis estranys –d’intercanvis
estranys– i, com es diu en castellà, de cambalaches –de
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
47
cambalaches. Estem en un país en què potser hem de
començar a ser conscients de les nostres pròpies limitacions, de començar-nos a convèncer que això que
estem en l’oasi, que potser vol dir que en el fons estem
en una mena de desert ètic –en una mena de desert
ètic–, i que quan pensàvem, com deia la propaganda del
Fòrum, que des d’aquí volíem canviar el món..., hauria
estat molt més important, molt més important i molt
més significatiu, intentar canviar el Carmel.
Per tot això, jo ho lamento, senyor conseller –i li ho dic
des de l’estimació personal–, m’hauria agradat poder
retirar la petició del Grup Parlamentari Popular de la
seva dimissió; també m’hauria agradat retirar la petició
de dimissions d’altres consellers afectats. Després d’haver vist el que avui hem vist, crec que el millor que
poden fer vostès, és anar a casa.
Gràcies.
El president
Té la paraula l’honorable conseller senyor Joaquim
Nadal.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Molt honorable president, molt honorable president de
la Generalitat, excel·lentíssim senyor, senyores diputades i senyors diputats... Vostè pot dir –perquè l’expressió parlamentària és tan lliure i gratuïta com el somniar– que, vist el que ha vist, el millor que podem fer és
anar-nos-en a casa; d’acord, és el seu punt de vista. Hi
pot posar aquell punt d’afectació, de contundència
matisada, d’habilitat retòrica que li coneixem i li reconeixem. I podem donar-li alguna credibilitat, molta o
gens. Jo no li’n negaré, però tampoc no la hi reconeixeré tota, senyor Piqué, perquè, com que en el debat
polític el joc de les paraules ens transporta amb una
enorme facilitat..., de tocar els sentiments de les persones, d’anar al cor de la gent, de dir: «Jo sí que..., i ningú més no hi pensa.» I després... (l’orador fa petar els
dits) gran salt mortal i arribar al Fòrum o a l’Estatut.
Perquè ha passat, d’acord, però, en qualsevol cas, si ens
hem de lamentar d’un espectacle, en graus diversos, hi
haurem contribuït avui, aquesta tarda i aquest matí, tots
plegats, vostè en la seva petita part, amb la quota del
punt d’habilitat que jo li reconec, perquè sé que sap
construir els discursos de tal manera que –ja em perdonarà–, entre el joc de les ulleres i de la reflexió,
conduint les coses d’un costat cap a l’altre... (Remor de
veus.) Tothom té els seus recursos, no? Però ens porta
a aquell punt de: «Jo sí que voldria un debat net, un
debat no contaminat, un debat tot ell només pensant en
el Carmel i parlant del Carmel.» I per què no s’hi ha
agafat, senyor Piqué?
Jo he dedicat tres hores aquest matí, tres hores, a parlar del Carmel; de les tres hores, una l’he dedicada a
alguna d’aquestes qüestions que tenen una certa rellevància, però que no són, amb relació al Carmel, les
centrals. I no m’he dedicat –no m’he dedicat– d’una
forma autocomplaent a dir «que bé que ho hem fet!»,
perquè jo sé quanta gent insatisfeta hi ha al Carmel,
encara avui, de com estan les coses i sé quants dies ens
costarà encara redreçar la situació. I hi serem cada dia
i tots els membres del Govern hi seran cada dia, i de
SESSIÓ NÚM. 45.1
l’Ajuntament de Barcelona, també, per redreçar aquesta situació.
I, és veritat, no hi ha hagut cap víctima mortal i això ens
deixa un punt de tranquil·litat que jo els primers dies no
tenia, li ho puc ben assegurar, no la tenia, perquè no me
les tenia totes. I ara , en canvi, m’ho miro amb un punt
de tranquil·litat moral, pensant que s’està fent tot el que
s’ha de fer, tant com es pot, de la millor manera possible, amb entrebancs, amb errades, amb sotragades.
D’acord, però tot el que s’ha de fer per atendre les persones, totes. No cal la presència mediàtica o la presència subterrània dels consellers.
El conseller Huguet potser no ha anat al Carmel, però
potser s’ha reunit tantes vegades com ha calgut amb
sectors implicats per abordar qüestions específiques
que afecten el problema del comerç, en allò que és de
la seva competència i que no és estrictament allò que és
la compensació econòmica pel lucre cessant i pels problemes derivats del tancament dels establiments com a
conseqüència de l’ensorrament, que és competència
d’altres departaments, que han entomat i que hem entomat aquesta situació.
Exactament igual com els altres consellers i conselleres que s’hi han dedicat, han fet tot i més per aconseguir que un dispositiu dedicat a atendre i a respondre
les necessitats de les persones fos al més complet possible, al més continuat possible, al més eficaç possible
i que duri tant com calgui.
Vostè està d’acord que tothom qui ha perdut la casa l’ha
de recuperar? Suposo que sí, no? Vostè està d’acord
que mentre no la pugui recuperar tingui una solució de
transició? Vostè està d’acord que per a allò que ha perdut, que tenia dintre casa seva, recuperi un valor que
hem d’acordar amb ells i que estem acordant amb ells?
I vostè està d’acord que l’hem de compensar pels danys
morals que ha sofert per aquesta qüestió, aquests i tots
els altres fins allà on es determini? Oi, que sí? Doncs,
des del primer dia –des del primer– i amb un acord de
Govern –amb un acord de Govern– que estableix i determina la forma dels ajuts i que mostra que com que
som dues administracions diferents, per mètodes diferents, l’Ajuntament de Barcelona, des del primer dia,
pot fer lliuraments a compte com a diner de butxaca als
veïns i, en el cas del Govern de Catalunya hem d’arbitrar un ordre, un acord de Govern, crear un dispositiu,
concordar diferents departaments implicats, establir un
cens, rebre les competències que havia assumit l’Ajuntament de Barcelona i entomar totes aquestes qüestions
per donar les dietes que corresponguin, per avançar les
bestretes que corresponguin, i per començar a negociar les indemnitzacions que corresponguin, segons els
casos. I suposo que també hi està d’acord?
I també suposo que tots estem d’acord que, encara que
sigui un plantejament –algú pot dir– maximalista, vist
el desastre, no per maximalista hauria de quedar que
tots els veïns del Carmel que han estat desallotjats tinguin garanties plenes, suficients, assegurades que els
desperfectes que es detectin a les seves cases siguin
reparats abans no tornin a casa seva. I s’està fent, d’una
manera no fàcil, d’una manera no gens fàcil. El dia que
tinguem tothom a casa i reconstruïm la complexitat de
l’operatiu, ho entendrem tots plegats. Tenir dotze, quinPLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
48
ze, vint, trenta facultatius o perits dedicats a analitzar i
certificar i dedicar-hi el temps que cal, i assegurar que
els veïns no es pensin que (l’orador pica de mans) plasplas, visita de metge, (l’orador fa petar els dits) cinc
minuts i s’ha acabat, sinó... De metge no reformat (rialles) –no reformat–, metge no reformat, sinó visita pis
per pis, tot el temps que calgui, diagnòstic acurat i concertació amb els veïns –concertació amb els veïns.
Hem visitat, per exemple, les dues escoles i l’església
d’una de les dues escoles. Algú de la mateixa escola
diu: «Aquesta, aquesta i aquesta ja hi eren, d’escletxes,
ja hi eren.» Però, oi que també estarem d’acord que si
hem hagut de desallotjar un barri sencer d’una zona
concreta i deixar alumnes de dues escoles sense escola, ara quan els plantegem la solució, la solució abordi
la totalitat del problema i els plantegi les fórmules que
siguin. Abans-d’ahir en parlàvem: «Voleu una reparació d’una setmana del més evident, tornar a l’escola,
reparar per Setmana Santa en una segona fase i acabar
a l’estiu o voleu dos mesos d’obres i tornar d’aquí a dos
mesos?» I es farà el que acordem i triïn, perquè em
sembla elemental, perquè s’ha de fer així, perquè no
ens ho podem plantejar d’una altra manera, perquè és
veritat, vam dir-ho el primer dia: l’atenció a les persones és prioritària, és l’única qüestió que avui manté el
tema del Carmel viu com un problema ciutadà de
primeríssima magnitud, tota la resta ho resoldrem, amb
les discrepàncies que vulgui pel que fa a la valoració
tècnica de les solucions adoptades o dels problemes
polítics respecte a la gestió administrativa dels problemes plantejats. Però hem dedicat una hora i mitja llarga a parlar només d’això.
De manera que, senyor Piqué, i amb el mateix respecte que vostè m’expressa, jo també hi puc posar aquest
punt de sentiment personal, d’afectació, de dir (l’orador pica de mans): «No ens podem permetre donar
segons quin espectacle», però tampoc no estaria bé
que perquè estem tan marcats per determinades situacions ens trobéssim tot el dia mirant-nos a nosaltres
mateixos com a classe política i dient: la classe política, la desconsideració de la classe política feta per un
polític pot ser un recurs retòric o un moment d’oportunitat per dir, home, plantegem-nos-ho seriosament
–plantegem-nos-ho seriosament. Però tots, tots hem
quedat colpits en altres moments d’altres episodis per
aquella situació tan interpel·lant que deia: «Senyors
d’aquesta Comissió, de què volen parlar: de l’objecte de la Comissió o de les seves picabaralles?» No vull
anar més enllà, sabem de què parlem. Simplement
estic dient: no és el cas o no hem volgut que fos el cas.
Jo mateix aquesta tarda, en algun moment, amb el
senyor Puig he derivat cap aquí, i no m’ha agradat. Jo
mateix en algun moment aquesta tarda en el frec a
frec amb el senyor Puig he derivat cap aquí, potser ell
també, però vull dir-ho jo. El cert és que efectivament,
si poséssim les coses en el seu punt just, i efectivament investiguéssim allò que hem d’investigar i abordéssim l’anàlisi de les causes que hem d’analitzar, i ho
fem amb l’oferiment que vostè acaba de fer i o que
han fet altres grups de la cambra, potser aportarem a
aquesta cambra un plus de credibilitat entre tots, no
guanyat per ningú en el moment de la seva intervenció dient «ara, ara sí; ara sí». No. Entre tots, per qüesPLE DEL PARLAMENT
tió de capteniment de la cambra, per dir, home... Perquè és veritat que és fàcil jugar amb les paraules, no?
I vostè diu, només de començar: «Senyor conseller, no
m’ha agradat, vostè ha dit que somiar és gratis, però
mentre no puguin dormir a casa seva..., primer que
puguin dormir, després, deixi’ls somiar.» I jo estava
parlant d’una altra cosa. No em negui que pel fet d’haver dit que somiar és gratis, jo ja no he dedicat avui i el
nostre Govern no ha dedicat avui tota l’atenció que cal
a una i màxima prioritat que són les persones, que tenen dret, tenen tot el dret a tornar com abans millor a
casa seva i que han de poder somiar a casa seva i fora
de casa seva que les administracions respondran les
expectatives que sobre el Carmel entre tots hi hem de
posar.
De manera que vull insistir, d’una banda, que, d’acord,
les persones primer, però posem-nos d’acord que tots hi
hem donat la nostra part de feina, amb errors i encerts,
i que tothom hi ha posat de la seva part, posem-n’hi
més; si en cal més, posem-n’hi més. O és que no tenim
encara un problema obert mentre hi hagi discrepàncies entre els veïns pel que fa a la possibilitat de tornar?
Entre aquells que creuen de bon grat que l’Administració ha fet tot el que havia de fer, dedicant-hi totes les
hores que hi havia de dedicar, i aquells altres que creuen que «han de passar encara moltes coses per poder
tornar a casa meva».
I el Govern respecta exactament igual a uns i a altres.
Però aquesta situació també l’haurem de gestionar, i
forma part de l’escenari del problema, i ens hi haurem
de dedicar i haurem de treballar sobre aquesta qüestió.
De manera que, transparència, sí; investigació, sí; no
donar espectacle, sí; situar les coses en el seu punt just,
sí; parlar de les persones, sí, sincerament, obertament,
cadascú des de la seva posició. I quan fem després un
altre pas i diem: «I per tornar la confiança als ciutadans» –diu– «no me la vull jugar, hi ha un procés penal obert, però jo hi veig responsabilitats negligents o
culposes, però, bé, no ho diré.» (Remor de veus.) Ja ho
ha dit, però és igual, queda dit a benefici d’inventari i
a aplicar a qui sigui: direcció d’obres, UTE, GISA,
Govern... No ho sé. És igual.
Ara, si és un accident que es podia haver evitat, és evident que, si s’hagués fet tot el que es podia fer, potser
això no hauria passat. Però també és molt evident, molt
més del que vostè diu, i, per tant, molt menys radicalment en contra del que vostè diu, que a Lausana ahir, a
Madrid fa una setmana, a Heathrow fa deu anys, al Japó
no sé fa quant temps, amb el mateix mètode –amb el
mateix mètode– excepte un cas –excepte un cas–, ha
passat el que ha passat.
I podia haver passat molt pitjor, perquè si s’esfondra
tot un supermercat, no és el Carmel, però, si s’esfondra tot un supermercat pot passar el que sigui. I no ha
passat, i tant millor, no?, i Déu no ho vulgui! Però el
mètode austríac, amb les adaptacions que siguin, és un
mètode que el senyor Melis ha proscrit a Madrid, però
que ningú més no ha proscrit enlloc més, amb el matís
que sent exactament el mateix el que s’aplica en la línia 3, com que s’aplica amb criteris de màxima seguSESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
49
retat, tot apunta al fet que no hi ha els mateixos problemes –no hi ha els mateixos problemes.
Ara bé, concentració, adjudicacions, controls, negligència..., no m’ho tingui en compte, senyor Piqué, però...
(Veus de fons.) No, li ho diré, perquè igual que ell ha dit
que hi havia possibles responsabilitats culposes, que no
diré, eh?, doncs, no m’ho tingui en compte, però li ho
diré, perquè, a l’hora d’intentar fer simetries respecte a
l’escàndol, a l’espectacle, a la degradació de l’espectacle, no ens agrada, però no ens agrada ni a vostè ni a mi,
ni a ningú del Govern ni a ningú d’aquesta cambra. No
ens agrada. No ens agrada, i és així, que la mateixa
empresa que fa els controls geològics de la línia 5, sigui la que fa i feia els de l’AVE Madrid - Lleida.
prendre ara, però moltes de les que s’havien pres, s’havien pres i estaven en procés de reforma abans que passés el del Carmel, i, per tant, no ha calgut que passés el
del Carmel perquè això passi, però en aquest cas sí, és
evident –i això tindrà els seus costos, però és evident–
que, com fan la majoria de les altres administracions,
qualsevol encàrrec de modificat, fins que no hagi estat
tramitat i aprovat adequadament, ha de comportar la
interrupció de les obres de què és objecte aquell modificat, sens dubte –sens dubte.
Per tant, també va en el conjunt de les propostes de reforma de l’empresa pública GISA que he plantejat, no
per fer un procés enrere cap a les causes remotes, sinó
simplement per dir: «Escolteu..., fem-ho, fem-ho tot!»
No ens agrada. S’ha publicat. S’ha dit –s’ha dit. No té
més valor que el que té, simplement serveix perquè alhora que vostè diu «m’hauria agradat moltíssim poder
acabar aquest debat dient “ni aquest, ni aquesta, ni
aquest, i no sé quin altre conseller o consellera”, ni
vostè mateix no haguessin hagut de dimitir», però, és
clar, «com que jo tinc memòria» –ho ha dit en premsa,
no ho ha dit avui aquí, no?– «com que jo tinc memòria
i sé com ens van tractar...» Home!, la simetria és doble:
si estableix la simetria respecte a les peticions de dimissió, tampoc no és gratuït que jo recordi –tampoc no
m’ho tingui en compte– que hi ha una coincidència,
que no és fruit de concentració perquè són dos administracions, com tampoc que no té res a veure que un munt
de túnels, molts d’ells no urbans, encara avui, alguns
d’ells començats en època del Govern del Partit Popular i d’altres començats ja en època del nou govern socialista, amb xemeneies o no, se segueixin excavant
amb el mètode austríac.
I una última cosa..., una última cosa, senyor Piqué,
potser –potser–, hem comès algun error en matèria de
política informativa, potser sí. (Remor de veus.) Potser
ens hauríem pogut estalviar algun episodi, potser sí.
Però li ben asseguro, senyor Piqué, el següent: primer,
en aquesta matèria, i els prego que si hem de tenir respecte per les institucions i pel debat i per tot allò que
vostè ens deia en aquest intent de..., que avui ha fet amb
tant d’èmfasi, de donar-nos unes quantes lliçons, que jo
he recollit –que jo les he recollides–, pel que fa a les
situacions d’emergència i de tragèdia i de perill, algun
cas havíem de fer de les recomanacions del CAC en
aquesta matèria.
Probablement, potser em puc equivocar, però, si d’aquí
una setmana es produeix el calat de Viella, Viella mateix... (Veus de fons.) Evident, és un matís... (Rialles i
veus de fons.) No, no, no, no..., és un fet important.
Però a Viella no hi ha gent a sobre, però a Lausana sí
que hi havia gent a sobre. (Remor de veus.) Vull dir que,
pel que fa a la decisió del mètode, que jo no defenso,
perquè he dit que el canviaríem i he dit que no el tornaríem a aplicar en zona urbana i que l’aplicaríem corregit. Si això no és autocrítica respecte a un mètode que
hem heretat i hem dit «doncs, ara no –doncs, ara no»,
vull també que quedi constància, senyor Piqué, que en
la revisió dels procediments –en la revisió dels procediments– havíem començat i de molt –havíem començat i de molt. Quin és el nostre problema? Potser no
haver arribat prou enllà –no haver arribat prou enllà.
Vostè sap el que són les càmeres anant marxa enrere
filmant una persona que avança, no? I en una obra en
què hi ha màquines, obrers, fang i molt de merder, li
asseguro que les coses s’havien de fer, pel que fa a baixar al túnel –pel que fa a baixar al túnel–, amb una cura
molt especial.
Però, escolti... No facin cas de la procedència, no?, és
igual... (Remor de veus.) Diu: «El Govern de CiU va
encarregar obres a GISA sense un projecte previ.» Sindicatura de Comptes de l’any 2000, Diari de Girona...,
és igual, no? (Rialles.) Sindicatura de Comptes de l’any
2000. Aquest..., aquest és un problema compartit que
ve de lluny i que s’ha de reformar amb cura, sense cap
connivència, amb les propostes que he fet de reformar
l’empresa GISA i deixant clar..., deixant clar una sola
cosa –una sola cosa–: el manual estableix el mètode, i
en el mètode es defineix que el mateix dia s’encarrega
i autoritza. N’hi ha prou –n’hi ha prou– amb una decisió, que naturalment prendrem, i aquesta l’hem de
SESSIÓ NÚM. 45.1
I una segona qüestió, i aquesta ja me la pot imputar
directament a mi, no al secretari de Comunicació, i és
que en el perímetre de seguretat de les obres no hi podien entrar les càmeres, si no era d’una forma preparada, esglaonada i ordenada com es va fer en un dia determinat. (Remor de veus.)
I, pel que fa al perímetre de seguretat de l’enderroc,
potser ho hauríem de compartir amb la consellera Tura,
però, pel que fa al perímetre de seguretat..., mentre dura
l’enderroc havent obert un punt d’informació on es van
atendre els mitjans de comunicació, ho havíem de fer,
crec, com ho vam fer.
Perquè, per altra banda, hem fet 15 conferències de
premsa sobre el tema; 13 entrevistes; d’1 a 3 notes diàries informatives, i l’únic que es va fer va ser establir
–establir-lo– un perímetre de seguretat per a l’enderroc
i unes cauteles per entrar al túnel.
Hi ha una altra qüestió sobre la qual jo no puc opinar,
sobre la qual no m’atreveixo a opinar, que és si en les
assemblees dels veïns, on n’hi ha que ho volen i n’hi ha
que no ho volen, han de ser totalment obertes o no. No
m’atreveixo a opinar. Sobre això jo no hi he intervingut, però li asseguro que no em veig amb cor de tenir
una opinió clara respecte de si ha de ser tot obert o si
s’han d’establir unes regles del joc que hem d’acordar.
Hem comès algun error? Segurament que sí. Jo mateix,
com a portaveu, potser –potser– no hem acordat amb
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
50
els mitjans la manera d’acordar conjuntament com
abordàvem l’accés a la màxima informació. Però li asseguro que, notes a part, afortunades o no, si alguna
cosa ha mogut el Govern és la voluntat de donar tota,
tota, tota i més, la informació de què disposava.
Gràcies, senyor diputat.
El president
Gràcies, honorable conseller. Té la paraula el senyor
Piqué.
El Sr. Piqué i Camps
Sí, moltes gràcies, senyor president. Moltes gràcies,
honorable conseller, gràcies per les seves paraules i pel
seu to. Jo vull ser congruent amb les paraules que he dit
abans, no? I, per tant, li anticipo que sobre aquesta darrera qüestió jo avui no en parlaré. Sobre la qüestió de
la política informativa, avui –avui–, no en parlaré, en
parlarem en un altre moment, perquè avui crec que no
toca parlar d’això, més enllà d’haver-ne fet la referència. Però aquest és un debat que avui no crec que sigui
el que realment esperen escoltar els ciutadans que ens
escolten. Per tant, li anticipo que en parlarem un altre
dia; no sé si vostè tindrà la responsabilitat de contestar
com a conseller portaveu o serà el conseller en cap o a
qui li toqui..., m’és igual, en tornarem a parlar i ho plantejarem en seu parlamentària.
Tampoc voldria anar a algunes al·lusions que vostè ha
fet respecte a actuacions d’altres administracions i de...,
no, perquè a mi això també em resultaria fàcil i segurament divertit i trobaria molts exemples que podríem
intercanviar, no? –que podríem intercanviar.
Jo crec que avui el que toca, i, per tant, ja li anticipo que
seré breu amb aquesta intervenció..., avui el que ens
toca és, efectivament, parlar. Primer, de com atendre les
necessitats dels ciutadans afectats; de com tranquil·litzar
aquells ciutadans que creuen que es poden veure afectats per situacions similars –i no n’hem parlat gaire–, i
de com tranquil·litzar el conjunt dels ciutadans i que
recuperin la confiança en les seves institucions a l’hora de resoldre problemes com els que hem tingut.
I jo li he distingit en la meva intervenció dues coses,
que torno a reiterar, si convé, jo li he dit: «Vostè ha fet
una intervenció prolixa aquest matí, de gairebé tres
hores.» En alguns moments, li haig de dir, que..., en fi,
es feia difícil de seguir perquè estaven plenes de tecnicismes i jo no sóc un tècnic en geologia ni amb... Vostè n’ha hagut d’aprendre com jo, en altres circumstàncies, que al final has d’aprendre coses de les quals no
necessàriament ets un expert, no?
Però jo li he reconegut que aquest matí vostè ha fet un
esforç d’explicació, li he retret que en alguns casos no
hi havia prou autocrítica respecte a la gestió de la crisi, però quan he fet la qualificació del resultat d’aquest
debat no m’he referit a la seva intervenció d’aquest
matí, m’he referit al debat d’aquesta tarda entre els diferents grups polítics. I, per tant, em puc reiterar de
nou, perfectament, amb les afirmacions que li he fet.
Jo ja sé que vostè ha dedicat més d’una hora a parlar de
tot el que s’havia fet per als veïns. Vostè també convinPLE DEL PARLAMENT
drà amb mi que tot el que es faci sempre és poc i que
el sentiment de molts veïns, com han expressat avui
mateix, és que se senten indefensos, que creuen que no
estan prou informats... I això és natural, i segur que tenen raó, perquè els afectats per una desgràcia que ells
no han provocat sempre –sempre– tenen raó o, com a
mínim, se’ls ha de donar la raó i se’ls ha de donar satisfacció.
Per tant, sobre això no estem discutint. Estem discutint,
en tot cas, de què més es pot fer respecte a l’angoixa,
a la irritació, a la desesperança, a la desconfiança de
totes aquestes persones. Què és el que podem fer, que
n’hem parlat pràcticament gens avui, respecte a la desconfiança i a l’angoixa que tenen altres veïns d’altres
llocs de Barcelona i de Catalunya perquè també creuen
que els pot passar quelcom similar, i pràcticament no
n’hem parlat, i es mereixen que els prestem exactament
la mateixa atenció –exactament la mateixa atenció–, i
que també parlem, al final, no només de què és el que
hem de fer per intentar donar resposta a les necessitats
dels veïns afectats, sinó què hem de fer perquè el que
ha succeït no torni a passar.
I, per tant, la pregunta bàsica no és només què hem de fer
per als veïns, sinó què hem de fer perquè el que ha passat no torni a passar. I, per tant, saber per què ha passat.
I aquí, doncs, segurament, ens hem de preguntar què ha
passat en els darrers mesos, quan vostès porten responsabilitats de govern; què ha passat en anterioritat, quan
les responsabilitats dels governs eren d’uns altres, i
quines conseqüències en podem treure..., i quines conseqüències en podem treure, hi insisteixo, per evitar
que es tornin a produir situacions tan dramàtiques com
les que vivim.
Però és que, a més a més, d’aquest debat d’avui ha sortit una altra circumstància que nosaltres, com a representants dels ciutadans de Catalunya, no podem deixar
de banda, i crec que seria una responsabilitat de tots
plegats, de tots els grups polítics, i és que, arran del
debat d’avui, en seu parlamentària i per persones molt
autoritzades, s’ha fet un intercanvi no només d’insinuacions, sinó d’acusacions respecte al fet que hi poden
haver comportaments irregulars en els processos d’adjudicació de l’obra pública a Catalunya. No sé si ara,
abans, o ara i abans.
Jo crec que tenim l’obligació, per tots els ciutadans que
ens han escoltat, de donar-los una resposta adequada
que els tranquil·litzi –que els tranquil·litzi–, i que no puguin tenir la sospita, que avui queda enlaire –queda
enlaire–, queda en l’atmosfera, que puguin tenir la sospita que, com que s’han de pagar determinades comissions, potser no es gasta allò que s’ha de gastar perquè
l’obra pública sigui absolutament segura.
Gràcies, senyor conseller.
El president
Senyor Nadal..., té la paraula.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Gràcies, senyor president. Excel·lentíssim senyor, recullo aquesta qüestió, que jo he esmentat potser molt de
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
51
passada aquest matí, i a la qual vaig dedicar més estona perquè el Grup Parlamentari de Convergència i Unió
així m’ho va demanar en la compareixença parlamentària del dia 9, on em demanava «no ens parli només
dels problemes tècnics per l’esfondrament de l’AVE,
sinó del conjunt de l’obra pública que s’està fent a
Catalunya en termes semblants i quina és la seva situació». És veritat... (veus de fons), del metro, perdó, del
metro, del metro... (Remor de veus.)
Però anem cap a tot allò altre, no? És veritat. És a dir,
hi ha 70 quilòmetres de túnels a fer en l’entorn metropolità de Barcelona, part dels quals corresponen a
aquesta Administració i part dels quals corresponen a
l’Administració de l’Estat; que s’han de fer, que hem de
fer i que els farem, i que abordarem les qüestions de
seguretat que ara emergeixen amb més contundència
pel camí que faci falta.
De manera que és veritat, vostè ho diu «avui, d’això,
n’hem parlat poc», però és un tema del qual també
n’haurem de parlar, i, sobretot, no sé si n’haurem de
parlar gaire, sinó que el que haurem de fer és fer coses
que ho assegurin, fer totes les que calguin perquè ho
assegurin, tant en allò que fa als traçats subterranis
complexos de la línia del TGV com pel que fa als traçats subterranis complexos de les diferents línies de
metro que s’estan construint i que s’han de construir a
la ciutat de Barcelona i a la seva àrea metropolitana.
De manera que li recullo el repte, que és un compromís
que prenc en nom del Govern, que ho farem i que ho
hem de fer.
I, a més a més, jo li he tornat a repassar el conjunt de
les propostes que hem fet per a les persones. Vostè ja
m’ha reconegut que ho havíem fet així. Però, si hem de
tornar a parlar de les persones del Carmel o de qualsevol altra persona de Catalunya afectada per situacions
no similars però que tinguin una certa equivalència, les
que siguin, a part de parlar-ne molt, han fet, els grups
de l’oposició, en aquesta matèria per a aquesta funció
alguna proposta concreta? O la faran demà en les resolucions, senyor Piqué? (Veus de fons.) Perfecte. Si hi
són..., a Madrid han presentat iniciatives, és veritat. Si
demà hi són, les veurem, les analitzarem, i totes aquelles que siguin positives li asseguro que les recollirem.
I jo crec que, plantejades les coses en aquests termes,
aquest debat d’avui en el seu balanç global, un cop hagi
intervingut el portaveu d’Iniciativa per Catalunya, podrem fer un balanç contrastat en què, si en algun moment ens hem sortit del guió d’allò que seria esperable
per part de la gent, per exemple, en el meu debat amb
el senyor Felip Puig, en el balanç global puguem convenir tots plegats que hem estat fent un servei a la comunitat i a les necessitats concretes dels veïns i les veïnes del Carmel.
El president
Senyor Piqué...
El Sr. Piqué i Camps
Gràcies, senyor president. D’una manera molt breu.
Senyor conseller, com és natural, després d’aquest deSESSIÓ NÚM. 45.1
bat, jo em veig amb l’obligació, en nom del meu Grup
Parlamentari, de mantenir la petició de dimissió, també la petició de responsabilitat d’altres membres del
Govern, però sé molt bé que vostè és lliure de..., diguem-ne, d’acceptar-ho, o el president de la Generalitat és lliure, doncs, de provocar el seu cessament, no?
I no ens correspon a nosaltres aquesta responsabilitat.
Sí que li anticipo que la nostra posició demà en les resolucions tindrà un to, com acostuma a ser, com sempre és, per part del Grup Parlamentari Popular, constructiu, des del punt de vista de les aportacions que
puguem fer a l’hora de prestar l’atenció màxima als
afectats, als veïns, i de prevenir situacions de futur;
però, també, a l’hora de buscar una fórmula que permeti que aquesta imprescindible investigació es porti a
terme i que recuperem, entre tots, la confiança dels ciutadans amb les nostres institucions.
Gràcies.
El president
Gràcies. És el torn, doncs, ara, del Grup Parlamentari
d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Alternativa,
i té la paraula l’il·lustre senyor Joan Boada.
El Sr. Boada i Masoliver
Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats,
vull aprofitar també per saludar els veïns i veïnes del
Carmel que ens estan seguint en aquest debat, alguns
aquí a l’hemicicle, altres a la sala gran i altres, segur,
des de casa seva, i mostrar la solidaritat que tenen, del
nostre Grup Parlamentari, en tot el que està passant.
La meva intenció és dirigir-me als veïns del Carmel, per
un cantó, i al Govern per l’altre, i fer tot un seguit de
reflexions i propostes amb relació a aquestes qüestions.
Vull dir que jo no entraré en qüestions que aquí s’han
debatut i que en aquests moments –en aquests moments– a nosaltres no ens interessen.
Perquè l’objectiu d’aquest Ple, per a nosaltres, d’aquest
Ple extraordinari, era donar resposta als ciutadans de
Catalunya, i ho és, i, en concret, als dels Carmel; o sigui, posar la gent en primer pla. La gent que ha patit i
continua patint aquests dies no mereix ser doble víctima: una, de l’accident, i, l’altra, de perdre protagonisme perquè ho siguin les lluites partidistes, com ha passat avui.
Cal depurar responsabilitats? Sí. Cal saber el que ha
passat? Sí. I, a més a més, posar les bases perquè no es
torni a repetir. Però, sobretot, el que cal és no descansar fins que tot estigui solucionat, que tothom estigui a
casa fins que la llum torni a fer brillar les cares de la
gent del Carmel, una gent orgullosa i orgullosa del barri
tal com és perquè l’han fet ells amb les seves mans.
M’explicava el senyor Fernando González, el dia que
vàrem anar a visitar, el nostre Grup Parlamentari, i ho
explicava orgullós, quan i on va construir la seva primera casa, i de quina manera construïen les cases tots
junts, les persones, sobretot els caps de setmana després
de treballar hores i hores durant la setmana, i que, a més
a més, tots aplegats esmorzaven i continuaven la seva
obra. És un barri de la gent i fet per la gent! I això és el
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
52
que nosaltres volem que continuï essent, amb les reformes, amb els canvis que calgui; però, sobretot, cal tenir en compte, doncs, aquestes qüestions perquè aquestes són imprescindibles, per a la gent, per a ells i també
per a nosaltres.
Per això, per aquestes qüestions creiem que el primer
objectiu són les persones, i per això ho valorarem i
volem valorar com s’ha gestionat la crisi. Continuo
pensant –ho vaig dir en l’anterior intervenció– que s’ha
fet bé, malgrat, i en sóc conscient, que hi ha molts homes i dones del Carmel que no creuen el mateix que jo
acabo de dir, que segur que pensen que hi ha coses que
s’han fet malament, que creuen que no s’han atès, però
jo continuo pensant, escoltant el senyor Nadal, escoltant les actuacions de l’Ajuntament de Barcelona, que
s’han fet moltes i moltes coses, que hi ha hagut una
reacció ràpida de les administracions i, especialment,
de l’Ajuntament de Barcelona, i que, a partir d’aquí, hi
ha hagut una col·laboració i coordinació entre aquestes
dues administracions.
Que es podia millorar? Segur, ho ha dit també el conseller Nadal. Que s’haurien de tenir respostes més ràpides en casos d’emergència d’aquest tipus? Sí, però si
fem un repàs a les actuacions, veiem que són moltes i
molt eficients, des de l’atenció personalitzada, passant
pels reallotjaments, les indemnitzacions, habitatges i
comerços... No em vull estendre, s’ha explicat aquí
moltes vegades, i em sembla que tothom en som conscients, de tota aquesta feina. S’ha de fer tot el que calgui i amb la màxima sensibilitat, i en això hi vull insistir, senyor Nadal, i la resta de membres del Govern,
perquè al més aviat possible puguin estar ja altra vegada a les seves cases les 800 persones que ja poden tornar i, evidentment, la resta que queden fins a arribar a
les 1.057.
També sóc conscient que la confiança es va perdre el 3
de febrer. Ho vaig dir l’altre dia, i és veritat. Es va perdre amb el procés d’allotjament i altra vegada a tornar
a casa i altra vegada tornar a sortir pel perill que hi havia. Ho reconec. Comparteixo aquesta pèrdua de confiança, però també estic ben segur, i es demostra, que el
Govern i l’Ajuntament de Barcelona la recuperen a
marxes forçades, perquè aquesta és la seva obligació, a
través d’actuacions concretes, i que aquesta és l’obligació de tots plegats, fins i tot dels que estem aquí, també, i fins i tot dels que opinem sobre com funciona
aquest debat parlamentari.
El primer objectiu he dit que són les persones. El segon
és la transparència. Jo crec que avui es fa un nou exercici de transparència. Alguns poden pensar que un mes
és massa llarg pel que s’ha fet, però en aquest mes s’ha
fet una compareixença del conseller Nadal i avui un ple
extraordinari a iniciativa del Partit Popular i posteriorment, evidentment, del Govern. I això és una qüestió,
senyor Piqué i senyors de Convergència i Unió, que
m’hauran de reconèixer que això no s’havia fet en actuacions semblants en altres períodes legislatius. No hi
vull entrar; només ho vull citar. Aquesta és una realitat.
A algú li pot semblar que és poc, segur, però, en tot cas,
és molt més del que s’havia fet i s’acosta molt a allò
que entenem tots els ciutadans que vol dir «transparència».
PLE DEL PARLAMENT
Una explicació aquest matí exhaustiva per part del conseller Nadal que ha servit per saber més coses, que ha
demostrat que el Govern ha tingut una dedicació plena
a buscar els orígens de l’accident, però, des del nostre
punt de vista, no n’hi ha prou. El mateix conseller ho
reconeixia aquest matí quan afirmava que el col·lapse es
produeix per una conjunció de diferents causes. Encara no les sabem totes. Per això, cal una comissió parlamentària, amb presència, si cal, de tècnics, que investigui fins al final. Tota la informació que ens ha donat
el conseller s’ha de contrastar, i ho hem de fer amb els
representants polítics i en seu parlamentària, i en aquesta comissió, en presència, hi torno a insistir, de tècnics
o no, haurem d’establir els mecanismes de decisió, adjudicació i control de l’obra pública que s’han de canviar, em sembla que tots ho reconeixem, i, en definitiva, haurem de saber què ha passat en el Carmel, i,
sobretot, perquè no torni a passar més, és a dir perquè
portem a terme totes les mesures preventives possibles
perquè no torni a passar.
I també caldrà saber quines responsabilitats tenen les
empreses, deixem-ho clar, també, que portaven la direcció d’obres i la construcció, i, si cal, si hi ha responsabilitats, passar també tota la informació aconseguida
a la justícia. D’aquesta manera, també farem un pas
més per anar recuperant la confiança dels ciutadans.
I em penso que després de les intervencions del senyor
Mas, sobretot, i també del senyor Maragall, encara cal
més una comissió d’investigació, perquè sentim moltes
coses..., que poder s’hauria d’anar molt més al fons de
tota aquesta qüestió.
No ens fa por cap comissió d’investigació, en un partit
que dóna suport al Govern. Al contrari –al contrari:
estem obligats a tirar-la endavant i estem obligats a ferho d’una manera ràpida i eficient per, hi torno a insistir, recuperar la confiança dels ciutadans.
Hi havia una qüestió que el senyor Nadal en deia les
«causes remotes», l’ha batejat amb les «causes remotes» (l’orador riu), és igual, ha quedat bé, vull dir que
ja ens entenem què vol dir. Jo en dic les «responsabilitats de l’anterior Govern». Ho dic perquè a partir de,
em penso, l’anterior intervenció, la compareixença del
conseller Nadal..., va dir que reconeixia que es podia
haver evitat, no?, i, fins i tot, em penso que va ser titular d’algun mitjà de comunicació. Nosaltres ho compartim: es podia haver evitat.
A partir d’aquí, a partir d’aquesta afirmació, s’ha de
saber quines són les causes i les responsabilitats que
se’n deriven, les properes i les més llunyanes. I en tots
aquests dies, aquest mes, tots hem parlat amb tothom i
amb molt gent, i hem parlat amb tècnics, hem parlat
amb enginyers, hem parlat amb tot un seguit de gent
que en saben molt, molts tècnics que saben molt
d’aquestes qüestions, i tots, molts, ens arribaven a quin
era el moll de l’os de tota aquesta qüestió, i sempre
sortia la paraula «GISA» –«GISA»–, més que GISA, la
manera com funcionava GISA.
El conseller ja n’ha fet una explicació exhaustiva, però
jo li voldria donar dues o tres reflexions, o potser dues
o tres informacions complementàries. Bé, complementàries per a tots plegats, suposo que per al conseller no
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
53
ho són. L’empresa pública GISA, quan estava controlada i governada per Convergència i Unió, es converteix, des del nostre punt de vista, de forma volguda,
evidentment, en un monstre, en un monstre que actua
com una altra administració paral·lela, sense control
polític. He dit «de forma volguda». I quin era el procediment de GISA, amb el vistiplau del Govern de Convergència i Unió i, evidentment, amb un dels protagonistes que ha intervingut aquesta tarda al capdavant del
Departament? Doncs donar la major part de projectes
i direccions d’obres a les mateixes empreses. Però jo les
diré, perquè han sortit: Auding, Ibering, Typsa, TecCuatro... Les veuran vostès en un 70 o un 80 per cent
d’obres donades, o d’obres construïdes, o obres adjudicades. Això quant a direcció d’obres. I quant a constructores: Fomento, COMSA, COPISA, etcètera. I no
en dic algunes, perquè, evidentment, doncs, no hi participaven quasi mai.
Però això no només ho dic jo, això ho reflecteix l’informe que algú ha dit que no se’n parlava massa, jo sí que
en parlaré, l’informe de gestió elaborat pel Govern de
la Generalitat, presentat el desembre passat, que diu que
amb relació al volum de contractes de GISA hi ha, diu
textualment: «Poca diversificació dels adjudicataris,
per la qual cosa els contractes es concentren tant pel
nombre d’expedients com pel seu volum econòmic en
algunes empreses i en algunes persones físiques, arquitectes o enginyers.» Una comissió d’investigació
parlamentària posarà noms i cognoms a aquestes qüestions.
També diu, s’afirma –que no sé si s’ha dit massa avui,
això ho dit el senyor conseller, sí–, que es fraccionen
els contractes per poder utilitzar el procediment negociat, que és un procediment que, d’aquesta manera –un
topall de diners– s’evita el concurs públic, i després es
van fent adjudicacions sense concurs públic, és una
manera d’evitar el concurs públic. El concurs públic si
una cosa positiva té és que és transparent; l’altre, no
tant. El conseller Nadal n’ha fet un exemple, em sembla, amb la resolució feta pel senyor Ticó, exdirector
general i molt citat avui, en què ampliava la redacció
d’un projecte a Typsa, una de les empreses que jo he dit
abans.
Bé, però aquest monstre que jo he dit que era aquesta
estructura de GISA anterior, o del Govern anterior, es
converteix en l’únic client, gairebé l’únic client, d’enginyeries i constructores del país, cosa que provoca una
situació de domini i que s’esdevingui una mena de llei
del silenci que fa que aquestes pràctiques no siguin
denunciades pel sector. No sé si podria acostar-se al que
explicava el conseller Nadal quant a la reacció de la
Cambra de Constructors davant l’anunci del conseller.
Aquesta concentració feia que els projectes i la direcció d’obra fossin dolents, molts dolents, dit per persones que hi entenen, no només pel Grup Parlamentari
d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Alternativa,
sinó per persones, enginyers, que hi entenen i que alguns, evidentment, els han vist. Per què? Perquè se’ls
obligava que es fessin molt de pressa, les feien sempre
els mateixos, amb honoraris baixos, em deien, fins un
40 per cent més baix del que es paga a les obres que fa
l’Estat, les d’aquí, amb terminis d’execució molt curts.
SESSIÓ NÚM. 45.1
En definitiva, un menyspreu al projecte inicial amb la
idea que ja s’arreglarien en el procés de construcció i ja
ho assumiria l’empresa constructora. El senyor Nadal
em penso que ha explicat perfectament que és el que
havia passat en totes les obres de la línia 5. D’aquí l’enfrontament continuat entre l’UTE, la que toqués; la direcció facultativa, la de sempre, gairebé, i GISA.
En definitiva, un sistema de gestió i control de l’obra
pública pervers, sense control polític, que el Govern
actual, evidentment, no pot assumir. No sé si això és el
que volia dir el senyor Puig quan en deia «cercle d’excel·lència», no?, però, en tot cas, poder s’hi deu apropar
bastant.
Això que acabo d’explicar que ningú pensi que és mirar enrere. Això és, també, parlar del Carmel, és constatar una realitat que ha estat una –una–, no la, sinó una
de les causes d’un accident que es podia evitar, i per
això cal, per un cantó, aprofundir més la responsabilitat, i, sobretot, canviar el sistema i proposar-ne un de
nou, com ja ha explicat el conseller.
Però per nosaltres, em sembla que de tota aquesta situació que ja se n’ha parlat molt avui i que en continuarem parlant hi ha tot un seguit de lliçons de què aquest
Govern també ha de prendre nota..., i que ha de començar a actuar.
Estic d’acord amb vostè, senyor Nadal, que la gestió de
l’obra pública s’havia d’haver qüestionat més fermament des del desembre de 2003. Vostè ho ha dit aquest
matí. Caldria haver iniciat abans aquests canvis, ser
molt més ràpids amb canvis que són del tot necessaris.
No s’havia de mantenir, conseller Nadal, l’herència del
passat. Era massa feixuga. Vostè n’era conscient, i per
això ara ens sembla molt positiu que vostè continuï les
reformes –«continuï», dic, que ja les havia començat–
en la contractació, en la gestió i el control de l’obra
pública. Però vull deixar molt clar que, des del nostre
punt de vista, s’havia d’haver començat abans i amb
més contundència. No podem tolerar moltes de les herències que ens ha deixat l’antic Govern de Convergència i Unió.
I, a més a més, hi volem participar, en aquests canvis.
A més a més, ja n’hem fet, de canvis, en altres empreses que tenien una situació semblant, com, per exemple, Adigsa, no?, que ja hi tirem endavant, ja s’hi han
tirat endavant, reformes per què es publiquen, sense cap
tipus de problema, el preu d’adjudicació d’una obra i el
de liquidació. Així es veu claríssimament què és el que
es fa, com es fa i fins on es pot arribar. Transparència,
transparència i més transparència, perquè la gestió pública no admet que s’hagi d’amagar absolutament res,
i per nosaltres això també és prioritari. I això continua
essent parlar del Carmel.
I també, per nosaltres, hi ha una altra lliçó que hauria
d’aprendre el Govern i que, de ben segur, n’ha pres
nota, en tota aquesta situació: millorar la capacitat de
resposta a emergències d’aquest tipus, que potser no ha
estat tan ràpida i efectiva com hauria d’haver estat. I em
sembla que aquest és un element també a tenir en
compte i poder reparar. No només en aquesta, sinó en
emergències semblants que ens poden sortir, necessitem, el Govern necessita, un dispositiu molt ràpid,
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
54
doncs, que hi pugui fer front, tot i que, hi torno a insistir, al llarg dels dies aquest dispositiu s’ha fet ferm, fort
i, a més a més, molt eficient en col·laboració amb
l’Ajuntament de Barcelona.
Hi ha una qüestió que no compartim, senyor Nadal: no
compartim la seva decisió de deixar que els tècnics de
la direcció de l’obra o de l’UTE signin documents acreditatius. Ells han fet l’obra, no poden ser jutge i part.
Han de ser altres persones, altres tècnics, que signin
aquests documents que donen facilitat als veïns, perquè
és possible que nosaltres encara no comprenguem la
situació, és possible..., que vostè hi està molt més a dintre, però, a mi, em costa molt veure aquelles signatures
i darrere el director de l’obra de Geocontrol i TecCuatro, el de l’UTE, que, precisament, pot ser que en
algunes de les seves actuacions, potser, podran tenir
algunes certes responsabilitats; avui vostè ja n’ha insinuat unes quantes, en aquest sentit.
Jo crec que el Govern... Algú ha dit aquí que ja era
hora, o que tot just ara, em sembla que des de Convergència i Unió, es deia, han descobert els barris, o a través de l’actuació del Carmel han descobert els barris.
Home!, a mi, em sembla que no és del tot adequat dir
qüestions com aquestes, perquè el Govern de la Generalitat actual ja coneixia la realitat dels barris des de fa
molt de temps, sobretot perquè hi havia començat a
actuar. No és una retòrica per part meva, sinó que hi
havia començat a actuar a través de la Llei de barris,
una eina importantíssima, insuficient, potser, quant als
diners, és possible que n’hi hauria d’haver més, però,
en tot cas, sí que és eficient..., sinó que, a més a més,
s’ha actuat amb rapidesa. Mentre succeïa això del
Carmel, mentre es feien altres coses, el Govern continuava governant, com deia el president Maragall ahir,
perquè mentre passava això s’actuava amb rapidesa per
solucionar els problemes en el barri del Turó de la
Peira, a Barcelona, el de Mariola, a Lleida, o el barri de
l’Estació de Sallent, que és veritat que hi va haver persones aquí..., on, precisament, durant molts d’anys
–molts anys–, molts, massa, no hi ha aparegut ni el senyor Pujol ni la seva ombra, on durant anys, molts
d’anys, massa anys, allà s’han donat llicències per
construir en una zona totalment inestable i que el Govern de Convergència i Unió no hi havia fet res. Ni tampoc havíem notat la sensibilitat que ha demostrat el
senyor Mas amb el barri del Carmel, que hi estem
d’acord, evidentment..., no l’havia demostrat amb el
barri de l’Estació de Sallent, ni de bon tros. En canvi,
ara, se soluciona el barri de l’Estació de Sallent, el Turó
de la Peira, la Mariola, a Lleida, i, evidentment, també,
al Carmel es fa tot el que és possible i més.
I acabo amb dues reflexions: una, dirigida al Govern,
que estic segur que el senyor Nadal entendrà perfectament, i estic segur que aquesta, com que acabo, serà
una reflexió transversal, espero que a la resta de membres del Govern.
Miri, tots hem de ser capaços –tots– d’ajustar les necessitats i els reptes a les possibilitats i capacitats, també
les econòmiques, que tenim per mostrar un respecte
extrem a les lleis de la natura i a les nostres limitacions,
les de tots..., que tenim per controlar-la. La Terra es
mou..., la natura és molt important. Això ho deia vosPLE DEL PARLAMENT
tè, senyor Nadal, i això és un al·legat mediambientalista.
Això és un al·legat ambientalista, i aquestes són paraules que esperem que siguin també una lliçó per al Govern, no només per al barri del Carmel, no només per
a les obres subterrànies, sinó per a totes les actuacions
que es facin en el territori... De ben segur, si apliquem
aquest al·legat ambientalista que ha dit vostè, senyor
Nadal, segur que les generacions futures ens ho agrairan,
de ben segur.
I una altra –i acabo–, als veïns. Senyores i senyors veïns
i veïnes del Carmel, si us plau, des del nostre punt de
vista, o des d’aquesta tribuna deixin que els digui una
cosa. No dubtin ni un moment que estem al seu costat,
que no pararem fins a solucionar tots els seus problemes,
i, sobretot, si us plau, ens tinguin confiança.
Gràcies, senyor president.
El president
A vostè, senyor diputat. Té la paraula l’honorable conseller.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Molt honorable president, senyores diputades, senyors
diputats. Senyor diputat, és clar que era un al·legat ambientalista, de contingut ambientalista, però no estava
fet, en el moment que ho he fet i per què ho he fet, amb
aquesta finalitat. I a més a més, com l’he fet i quan l’he
fet, l’he fet naixent d’una reflexió que venia d’una geòloga prestigiosa, que en unes notes que havia preparat per a membres del Govern venia a dir: «Potser al
Carmel, entre l’opinió del professor Riba i la dels que
han mostrat una confiança il·limitada en el subsòl del
Carmel, hauria calgut un punt intermedi de sensibilitat
per saber que segons què s’havia d’haver pensat dues
vegades.»
De manera que, evidentment que tenia un punt..., no
era una evasió poètica, ni tan solament una disquisició
ambientalista contra els tècnics, com el senyor Puig en
algun moment ha volgut entendre. De cap manera. Jo
ara, quan vaig a l’Escola d’Enginyers, senyor Puig, dic:
«Aquesta és la meva escola.» Jo dic: «Jo sóc de lletres,
però ara aquesta és la meva escola.» De manera que ha
de quedar molt clar també que amb relació a totes
aquestes qüestions, tot plegat és molt delicat i molt subtil, i requereix justament d’escoltar tots els missatges,
de rebre totes les indicacions de tots els grups parlamentaris, d’assumir-les com a Govern i d’acceptar i
entendre que és veritat que calen a vegades canvis de
ritme, canvis d’escala, propostes radicals..., però li vull
assegurar una cosa, senyor Boada. GISA potser va esdevenir un monstre, però GISA són dues-centes persones, no més. És un gran aparell tècnic administratiu, en
la seva major part molt qualificat, que només espera
que s’acabi de completar un procés de reforma que
n’asseguri els processos administratius i de transparència. Però l’instrument és preciós i segurament no ens
podríem permetre de no tenir-lo, amb les reformes que
calguin, però li ben asseguro que pel que fa a la gestió,
al control de l’obra pública, al control dels comptes
públics i a l’eficàcia per a la realització de l’obra pública, GISA i el conjunt dels seus tècnics ha demostrat, en
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
55
aquests dotze mesos llargs de Govern nou de Catalunya
que ha sabut entomar no tot –no tot–, però sí un bon
grapat de coses que havien quedat malmeses..., o insuficientment abordades en situacions anteriors i que ara
anaven agafant vies de solució.
Per exemple –i el conseller de Justícia ho podria dir–,
la secretària general del meu Departament ho deia,
posant-se gairebé vermella després d’un consell tècnic
el dia que en el mateix moment que es comunicava la
notícia del Carmel, el secretari general de Justícia estava dient en el consell tècnic: «La gestió que ha fet
GISA amb relació als drets de superfície i a les adjudicacions dels edificis judicials, que havien quedat deserts en una gestió anterior, un cop n’hem parlat dues
vegades, ha estat exemplar i eficient.» I la secretària
general deia: «Home, fins i tot m’ha sabut greu, perquè
m’ha semblat que es produïa en un moment que no tocava.»
Però, qui diu això diu que anirem abordant el Pla d’autovies, el Pla d’edificis judicials, el Pla de comissaries,
el Pla de centres de salut i tots aquells centres d’educació que, pel sistema de dret de superfície, haurem de
compartir entre ICF Equipaments i l’empresa pública
GISA.
Naturalment, amb canvis en els gestors, amb més gerents d’obra, amb més directors generals, amb més òrgans de control i amb un lligam polític i d’auditoria
molt més garantit. Sens dubte.
I deixi’m dir també que al llarg del dia hem estat parlant dels veïns del Carmel, de l’atenció a les persones,
de tots els problemes del Carmel. I han anat sortint
noms diversos del govern i del govern de la ciutat, alguns presents aquí des de primera hora del matí. I si en
començar el debat jo no he saludat ni els veïns del
Carmel –que els he saludat només d’arribar, a l’escala–
i no he saludat tants i tants membres del Govern, secretaris generals o directors generals que han estat al peu
del canó sempre i als hotels, informant-los, ho vull fer
ara.
Perquè, per exemple, fóra una brutal injustícia que igual
com hem esmentat només una vegada –i ho hauríem de
fer deu– en Ricard Fernández, o Antoni Segarra, o la
Carmina Llumà, que no esmentéssim l’Oriol Nel·lo, el
Manel Nadal, en Joan Llort, el mateix Jordi Julià, en
Joan Delort, tots els comandaments dels Mossos d’Esquadra, en Xavier Casas, l’Imma, l’Elsa, i tots aquells
que a Boca Nord –a Boca Nord– s’han estat dedicant
hores i hores, dies i dies, matí, tarda i nit, i no han perdut el somriure a la cara –alguna vegada potser sí, alguna vegada potser sí–, que no els agraeixi en nom del
Govern tota, tota la feina que han fet. (Remor de veus.)
Els consellers ja els he citat aquest matí, no?, però pel
que fa a la resta de la gent, vull que quedi clar fins a
quin punt hi ha tanta, tanta, tanta gent que pensa en
vosaltres, treballa per vosaltres i no pararà (l’orador
pica amb el puny a la tribuna) de reunir-se amb vosaltres dematí, tarda i nit, dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte o diumenge, fins que acabem.
I ho farem plegats, i arreglarem aquest problema, i
abordarem futures reformes d’aquest país, que aquest
país necessita.
SESSIÓ NÚM. 45.1
Senyores diputades i senyors diputats, senyor diputat,
moltes gràcies.
El president
El senyor Puig demana la paraula...
El Sr. Puig i Godes
Sí, gràcies, senyor president, per al·lusions reiterades.
Una primera –i seré molt breu–, una primera reflexió
és: s’ha parlat molt de GISA, amb molts qualificatius i
amb moltes valoracions. No hi entraré a fons, perquè
donaria per, segurament, un ple monogràfic o una nova
compareixença. Només manifestar que ens reiterem en
la nostra convicció que l’equip tècnic i professional, i
que l’empresa en si, ha estat un magnífic instrument al
servei de la Generalitat i al servei del país, i que la seva
acció en inversió en infraestructures del país ha estat
sempre al nivell exigit per la societat, que hem estat
construint i que s’està construint en aquests moments.
I vull dir-ho perquè com que s’avancen..., i crec que
serà una de les víctimes, des d’un punt de vista de les
propostes de reforma i de revisió..., una de les víctimes
del que nosaltres entenem que no és el que hauria de ser
l’assumpció de les responsabilitats polítiques i no pas
els processos de reforma.
I la segona, per al·lusions, també, a algun diputat absent
en aquests moments... (Remor de veus.) Sí, per allusions a un diputat absent, em crec, senyor president...,
que puc al·ludir i al·legar al Reglament.
El president
Senyor Puig, acabi...
El Sr. Puig i Godes
Moltes gràcies.
El president
...i en tot cas, prego..., que estem al final d’aquest debat...
El Sr. Puig i Godes
Sí, volia fer referència a les insinuacions que, òbviament, des d’un punt de vista polític han estat retirades
pel president de la Generalitat, però que des d’un punt
de vista dialèctic s’han mantingut durant la resta del
debat. Les insinuacions i les concretes i específiques
mencions al tema de suposades comissions del 3 per
cent, que han estat reiteradament citades pels diferents
grups parlamentaris. Només vull dir –i no hi entraré,
perquè el president ja ha retirat el que ell havia dit–,
però sí que, el que vull dir és que qualsevol insinuació
en aquest sentit, o es porta allà on s’ha de portar, que és
a les instàncies judicials, o evidentment no poden quedar protegides per la inviolabilitat parlamentària.
Moltes gràcies, senyor president.
El president
Acabat el debat, doncs, aquesta presidència fa avinent
que per tal de donar compliment a l’article 124 del
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
56
Reglament, la tramitació de les propostes de resolució
subsegüents a aquest debat serà la següent. El termini
per a presentar les propostes de resolució acabarà demà
a les deu del matí. La comunicació als grups parlamentaris de les propostes admeses es farà a les deu i deu. El
termini per presentar les propostes transaccionals serà
des d’un quart d’onze fins a les onze. La comunicació
als grups parlamentaris de les propostes admeses es
farà a les onze i deu i la comunicació a la Mesa de les
PLE DEL PARLAMENT
propostes de resolució que els grups parlamentaris
vulguin votar separadament s’hauria de fer a dos quarts
de dotze. La sessió per al debat i votació de les propostes començarà –es reprendrà, en aquest cas– a les dotze del migdia.
Se suspèn la sessió.
La sessió se suspèn a les nou del vespre i dos minuts.
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
57
ANNEX
...\Barcelonès\elcarmel3.dgn 22/02/2005 14:12:49
Gràfic 1
SESSIÓ NÚM. 45.1
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
58
Gràfic 2
PLE DEL PARLAMENT
SESSIÓ NÚM. 45.1
�SESSIÓ NÚM. 45.1
4
4
6
0
11
11
31
31
0
31
1993
36
36
0
36
1994
48
1995
48
48
0
1998
118
118
0
118
1996
Anys
248
248
70
178
1997
259
259
84
175
1998
Nombre Obres Adjud. Edificació
1997
84
1999
95
2001
117
234
353
353
95
258
1999
373
373
97
276
2000
351
351
117
234
2001
TOTAL Nombre Obres Adjud.
2000
97
276
351
350
350
143
207
2002
2002
207
143
350
2003
254
272
530
526
254
272
2003
530
3
TOTAL Nombre Obres Adjud.
4
0
6
11
1992
0
1996
175
258
373
Nombre Drets de Superfície Adjud.
Total Nombre Obres Adjud.
1995
48
48
70
178
259
353
1
0
4
Nombre Obres Adjud. Edificació
1991
6
1994
36
36
Nombre Obres Adjud. Obra Civil
1993
31
31
118
118
248
Nombre d'Obres Adjudicades 1990-2004
Nombre Concessions Adjud.
4
1992
11
11
1990
1991
6
6
GISA
Import (Milers €)
Nombre Obres Adjud. Obra Civil
1990
0
100
200
300
400
500
600
286
-
-
286
128
158
2004
* Sense RAM
3.004
3
1
3.000
988
2.012
TOTAL
2004
128
158
286
Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
59
Gràfic 3
PLE DEL PARLAMENT
�PLE DEL PARLAMENT
0
723
8.418
8.429
5.952
10.987
6.674
10.806
12.736
15.987
Total Nombre Adj. Direccions
Nombre Adj. Direcc. Edificació
0
0
3
3
723
1994
5.952
16
16
8.418
8.418
1992
29
29
8.429
8.429
1993
Import Adj. Direcc.Obra Civil
1993
8.429
40
40
5.952
5.952
1994
1995
10.987
44
44
10.987
10.987
1995
1996
6.674
40
40
6.674
6.674
1996
349
211
138
15.987
8.105
7.881
1999
1999
8.105
7.881
345
150
195
16.642
7.117
9.525
2000
17.688
370
178
192
37.468
8.127
29.341
2001
2001
8.127
Total Import Adj. Direccions
2000
7.117
9.525
Adjudicació Direcció d'Obra Línia 9
157
95
87
153
62
66
12.736
3.314
4.648
10.806
9.422
1998
1998
3.314
6.158
1997
Import Adj. Direcc. Edificació
1997
4.648
9.422
-
473
293
180
25.485
11.274
14.211
2002
32.889
848
620
228
75.716
20.584
55.132
2003
2002
11.274
14.211
25.485
5.467
505
378
127
26.296
14.277
12.019
2004
2003
20.584
55.132
75.716
3.372
2.012
1.360
262.318
77.446
184.872
TOTAL
2004
14.277
12.019
26.296
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Nombre Adj. Direcc. Obra Civil
Total Import Adj. Direccions
0
723
0
Import Adj. Direcc. Edificació
1991
1990
1992
8.418
GISA
1991
723
Import Adj. Direcc.Obra Civil
1990
0
10.000
6.158
29.341
30.000
20.000
37.468
16.642
Imports d'Adjudicació de Direccions d'Obra 1990-2004
40.000
50.000
60.000
70.000
80.000
24 de febrer de 2005
Sèrie P - Núm. 36
60
Gràfic 4
SESSIÓ NÚM. 45.1
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Debat general sobre l'acció política i de govern en relació amb l'evolució dels fets del barri del Carmel, de Barcelona, i amb les conclusions de l'expedient informatiu obert arran d'aquests fets (tram. 255-00002/07).
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Nadal Farreras, Joaquim
Mas, Artur
Puig, Felip
Benach, Ernest
Type
The nature or genre of the resource
Intervenció al Parlament
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
El Carmel
Obres públiques
Catalunya
Barcelona
Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Diari de sessions del Parlament de Catalunya de la sessió dedicada a la crisi del Carmel.
VII legislatura. Quart període. Sèrie P - Número 36
Dijous, 24 de febrer de 2005
Sessió núm. 45, primera reunió
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de sessions del Parlament de Catalunya
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-02-24
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Debats
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2783/19991108_DeclaracionsGovern1999_PM.pdf
7e460c57cd30cecc8f0dd65204ec4840
PDF Text
Text
"9
I I
99
MAR
1 1 : v.-,
j.
A V
Ciutadans pel canvi
Maragatfl
Ciutadans
ser á l'eler.aó
ae 'asa·Jí'. Marigaü
s la Presidència
ce U Geneialitat
8 de novembre de 1999
Declaracions de Pasqual Maragall
"Tindrem un govern de continuïtat Pujol amb el suport del PP"
- Araja_sabem que tindrem un governde_^ontínuïtat presidit per Jordi Pujol.
Fiñs^^dres~passat no hi havia garantia que el PP donés els seus vots en
aquest govern. Ara ja ho sabem. El govern Pujol no hagués estat garantit si
només hi hagués hagut abstenció per part del PP i si tots els altres partits i
forces polítiques haguessin votat en sentit contrari. Per tant, ara ja sabem que
tindrem un govern Pujol recolzat pel Partit Popular. Dins per tant de
£alternativa entre un govern de continuïtat i un govern de canvi, l'únic govern
possible avui és un govern de continuïtat.
- La tercera possibilitat, un govern de consens, de pacte entre continuïtat i
canvi, nohiha la voluntat de fer-l'ho per cap de les dues bandes.
- Una aliança diferent per part de Pujol seria un fals canvi L'electorat s'ha
pronunciat per un altre tipus de canvi que no pas la pura ampliació de
l'espectre polític que ha governat fins ara, amb ERC.
- Els governs tripartits o quatripartits que s'han proposat no eren governs de
consens, si no que eren governs de fals canvi en la pràctica. Es a dir, no
neixien de la voluntat d'un acord entre la principal força del canvi i la
principal força de la continuïtat.
Con;e!A oe Cent, 323 b-;:xos
08007 Sarce'.ora
T
ei. 53 215 41 8 ; - 93 272 38 33
Fax 93 495 5¿ 4 , - 93 272 38 42
e-Tial·l: rra'ógi .ró-c^r .i.corr,
.v.v,7.C3nv-.c"ü
�Ciutadans pel canvi
Maragalfl
Ciutadans
per a IV.ecdc
de 3asquai Md'aga«
a '.a Presidència
dt la Generalitat
- L'electorat ens ha dit: volem que guanyeu però no us donem majoria
suticient per governar i a CiU l'electorat els ha dit: volem que governeu però /
no que sigueu guanyadors, volem que sapigueu que el canvi ha començat.
I
- En aquestes circumstàncies, nosaltres interpretem aquest mandat del poble
de Catalunya com una clara preferència per un Parlament fort, amb una
oposició clara i rotunda, per bé que innovadora, constructiva i esperançada.
Això~ésel que farem. La gent vol un joc politic més viu en el Parlamentj a
fora del Parlament, en el territori, i a això ens dedicarem.
Per tant, les nostres prioritats són:
"El Parlament centre neuràlgic de la política catalana".
- Nosaltres tenim una primera prioritat, que és convertir el Parlament en el
centre neuràlgic de la política catalana, de la mateixa manera que ho són els
parlaments d'altres països europeus. Per això plantejarem la reforma del
seu reglament, del seu pressupost, de les seves condicions de treball i de la
seva efectivitat.
D'acord amb el president Rigol anirem a una potenciació de les condicions de
trebaü, de la visibilitat i de 1'eficacia del nostre Parlament. Aquest és el primer
gran canvi que es començarà a produir immediatament a la política catalana.
1.- Regulació audiovisual
- Estem explorant els altres grups per, de manera immediata, entrar al registre
de la Mesa del Parlament una proposta de cara a fer un primer ple monogràfic
sobre el Consell de L Audiovisual i la regulació dels mitjans de comunicació
públics i privats a Catalunya.
CcnseU ue Cent, 322 b=;x:s
ÛS007 Barcelona
Tel. 95 215 ¿1 8* - 93 H2 38 23
Fax 93 495 54 ¿3 - 93 111 38 42
e-mail: náriqa\'A>r-£r;ixc>(T
�(19 1)
99
>IAK 1 1 : 2 7
FAX
lá¡004
Ciutadans pel canvi
Maragall 1
Ciutadans
per a l'elecció
de Pasa-Jai Maraga'.l
a la Presidència
cíe la Generalita;
- Entenem que ens hem d'acostar al model francés de regulació audiovisual i a
altres models europeus similars. Elsmi^ans^úblics han de ser efectivament
neutrals i els mitjans privats han de ser efectivament independents.
2. - Educació, cultural i territori
- En quant a les altres prioritats de continguts de cara a l'acció
parlamentarària, insistim en l'educació com a primera i gran prioritat.
L'educació i el pas al treball i la reforma de la FP i la seva millor connexió
amb la societat.
- Insistim també en la importància de la connexió entre educació i cultura. I
en la necessitat d'un gran debat cultural entorn del Llibre Blanc de la Cultura,
que va ser dirigit per Ferran Mascarell i que està elaborat per més d'un
centenar de figures de la cultura catalana.
- L'altre gran eix de les nostres prioritats és el territori, la regionalització
pendent (les set regions) i la devolució de competències a les autoritats locals.
3 - Senat Federal i la proposta catalana
- Formalització d'acords en matèria fiscal, cultural, judicial i política,
començant per l'acord polític sobre l'estructuració del Senat Federal. Per
aquest tema demanarem obertura de converses entre totes les forces polítiques
catalanes abans d'avançar en la formalització de la proposta a Madrid.
4 - Reforma política
J& &?4 ¿SftiWc" aS
- La reforma política a Catalunya, començant per la Llei electoral que ha de
Y M-jt
combinar el sistema proporcional al nivell territorial que s'estimi més
J
"L .
convenient amb el sistema majoritari per circunscrtpcions relativament
p , \ >f C
petites.Això permetrà d'una banda la formació de blocs polítics ideològics
^ '[J//A
estables i importants i alhora la més directa connexió de l'elector amb els
QMM'íh1 Jf
/¡XfM, x a
U ~ ¿WM-C^
Cens».', de Cert 323 BS'XOS
03007 Barcelona
Tei. S3 215 ¿ 1 81 - 93 272 38 3B
fax 93 ¿95 5 - ¿3 - 93 lli 38 42
�09 11 99
MAR 1 1 : 2 8 FAX
lá¡005
Ciutadans pel canvi
Maragalll
Ciutadans
per a l'elecció
de Fasqcal MaragaU
a U Presidència
de ia Generalitat
candidats territorials que, un cop elegits, representaran aquestes petites
circunscripcions directament al Parlament amb una més fiirecta i clara
visualització de la connexió territori/Parlament.
- Dins d'aquest mateix capítol hi haurà la reforma d'altres aspectes de la
legislació electoral i política a Catalunya, entre les quals com a molt
important la de la limitació del nombre mandats consecutius en la Presidència
de la Generalitat.
5.- Propostes econòmiques
0
\
- Propostes econòmiques en torn d'una primera prioritat: innovació, innovació
i innovació, que és la gran assignatura pendent de la política econòmica i
mdustriaO un segon eix: Disminució de la inflació, avui superior a la mitjana
espanyola i molt superior a la mitjana europea, i per tant, causa de pèrdua neta
de competitivitat. S'haurà d'establir una autoritat de vigilància sobre els preus
i la inflació per tal d'aconseguir aquests resultats. Aquesta autoritat també
vetllarà pel manteniment de la competència i la limitació dels poders
monopolístics.
Sotmetrem tots aquests punts a la consideració en primer lloc
del grup IC-Verds, en segon lloc (TERÇ i en tercer lloc dels
partits que fumen el bloc de la majoria.
Corneli ce Cent, 323 ba'xcs
08007 Barcebna
Tel. 93 215 «
31 - 93 2?2 ?.í 3?
Fan 93 495 54 43 • =3 2;2 32 '-?
e-mai'.: maiagaHi'Soa-: .i
it-i
�UH 11 9 9
MAK 1 1 : 2 9
FAA.
''
Í
i
I
J
Ciutadans pel canvi
V
- Ciutadans pel Canvi s'està convertint en una estructura com a resultat de
l'èxit de la seva contribució a la formulació d'una alternativa de canvi a
Catalunya. No volen ser un partit polític més. CpC vol contribuir a la
modificació del panorama de les forces polítiques a Catalunya en el sentit
d'una més gran transparència i d'una millor connexió amb la ciutadania. I ho
farà a través de la col·laboració ja iniciada i amb èxit amb l'únic partit de
Catalunya que ha tingut la força, Pautoconfiança i la generositat d'iniciar
'
aquest procés d'obertura: el PSC.
i
Autonomia del PSC i dependència de CiU
- Com a socialistes catalans gaudim en aquest moment d'una major autonomia
de la que hem tingut durant els darrers 20 anys per tal com s'ha aconseguit ja
consagrar el model politic constitucional autonòmic. Ara és l'hora d'innovar i
de fer passes endavant en el sentit de la seva aproximació en els desitjós i les
necessitats de la ciutadania. Aquesta evolució i aquesta aproximació passen
per un reconexiement franc del caràcter plural i diferencial d'Espanya i d'una
aposta més decidida per un model federal que està implícit a la Constitució
però mai no ha estat desarrollat.
- Constatem amb sorpresa que a aquesta major autonomia del socialisme
català, reforçada pel fet de la seva obertura a sectors importants de la
ciutadania, i correspon una progresiva dependència per part de CiU respecte
als resultats que puguin obtenir a les eleccions generals. Així ho expressen les
paraules recents d'alguns dirigents, com les del diputat López de Lerma,
insistint en la importància, de cara a la estabilitat interna de CiU, d'un resultat
a Madrid que els permeti garantir-la a través del caràcter més o menys
necessari que els vots de CiU puguin tenir a l'hora de formar govern esanyol.
Pensem tanmateix que CiU perdrà vots i probablement el seu caràcter
"decisiu" en resultarà afablit.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Declaracions de Pasqual Maragall sobre la formació de govern a partir dels resultats electorals de les eleccions autonòmiques de 1999
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999-11-08
Type
The nature or genre of the resource
Declaracions
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Eleccions
Parlament de Catalunya
Ciutadans pel Canvi
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Oposició
Generalitat de Catalunya
Description
An account of the resource
5 p. Document esquemàtic amb les declaracions de Maragall sobre la formació del govern Pujol amb el suport del PP. Conté notes manuscrites de PM.
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 87
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2693/20060907_decret_convocatoria_eleccions.pdf
47b413ad64b861404961e50279487d8f
PDF Text
Text
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
DECRET 340/2006, de 7 de setembre, de convocatòria d'eleccions al Parlament de Catalunya i de la seva dissolució
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Decret
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Eleccions
Parlament de Catalunya
Autonomia
President de la Generalitat de Catalunya
Catalunya
Description
An account of the resource
Document amb el decret signat per Pasqual Maragall.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-09-07
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Legislació
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/776/20021013_LV.pdf
133f74f2869211319e084eeb598acd1d
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
13/10/2002
La Vanguardia, p.034, Opinión
Después del debate
PASQUAL MARAGALL
Hemos asistido, hace pocos días, al último debate de orientación política entre el presidente de
la Generalitat en ejercicio y los grupos parlamentarios. Es más que probable que Jordi Pujol no
vuelva más a la tribuna del Parlament, dado que las respuestas breves a las preguntas
formuladas durante las sesiones de control las da desde el propio escaño.
Por regla general, estas sesiones parlamentarias no permiten expresarse, en extensión e
intensidad, tan a fondo como uno quisiera. Por ello me gustaría exponer aquí algunas
reflexiones, no tanto sobre el debate como relativas al entorno del debate; no ya sobre lo dicho,
sino sobre lo no dicho pero presente y pesante, de manera muy perceptible, en el ambiente.
Veintidós años son muchos años. Han sucedido muchas cosas. Algunas dejaron huella. Ha
habido momentos exultantes, compartidos a lo largo del tiempo. Existe la sensación de que ha
sido un periodo prolongado de paz y trabajo, que Cataluña no había podido vivir cuando tocaba
décadas atrás, siglos atrás. Pero existe también la sensación de que estamos todavía lejos de
donde podíamos estar. También existen heridas, cicatrices, agravios...
Hay cosas difíciles de superar; hay prejuicios enquistados muy difíciles de deshacer; problemas
endémicos cuya solución no es fácil encarar adecuadamente; hay responsabilidades
generacionales que demasiado fácilmente se olvidan; hay, en fin, peligros inherentes al cese de
un gobierno de larga duración y de su deseo de seguir durando más allá de su final. Veámoslo:
Hay algunas cicatrices. A los socialistas nos ha sido difícil olvidar la ruptura de la unidad
catalanista que se produjo hace veinte años, cuando CiU se desmarcó de la cabecera unitaria del
Onze de Setembre y nos condujo a la fragmentada y dividida ofrenda floral –con silbidos
incluidos– de la calle Ali Bei.
Nosotros volveremos a instaurar una celebración unitaria de la Diada, en la que deberemos
recordar el pasado, el de nuestro Onze de Setembre, así como, en alguna medida, el 11 de
septiembre chileno y el de Estados Unidos, el del 2001. Pero en la Diada Nacional,
celebraremos especialmente el presente que vivimos, después de más de veinte años de paz,
democracia y autonomía; y de progreso social. Asimismo celebraremos nuestra voluntad de
contribuir a la paz de España, de Europa y del mundo entero.
Pero no solamente recordamos fechas: recordamos procesos y a las personas que estuvieron
involucrados en ellos. En este sentido me produce desazón que a lo largo de las últimas
semanas (Onze de Setembre, reinstauración de la Generalitat, debate de orientación política) el
actual presidente no haya nombrado ni tan siquiera una sola vez a Joan Reventós, sin el que ni
Cataluña estaría donde está ni, probablemente, Pujol sería presidente. Nadie puede dudar de la
generosidad de Reventós en la formación del primer gobierno de unidad de la Generalitat
restablecida, admitiendo la misma responsabilidad que otros líderes políticos, a pesar de haber
ganado las primeras elecciones, en 1977.
No dudo que el presidente de la Generalitat debe mantener, más allá de su ambición personal,
un elevado sentido del cargo. Y no dudo que el sentimentalismo no forma parte de su función.
El sentimentalismo quizá no, pero –y aquí voy– el sentimiento sí.
152 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
Me refiero al sentimiento político. Y no estoy seguro de que la ausencia de sentimientos de
cordialidad política, incluso de agradecimiento, no tenga, en este caso, una razón interesada;
política en el peor sentido de la palabra, y ajena a la psicología del president. Y esta razón no es
otra que la errónea y malévola presunción de que todos los socialistas son buenos... mientras no
sean catalanes. En su discurso del Parlament, Pujol se refirió en términos que podríamos
considerar elogiosos a Giddens, Schröder, Schmidt,... incluso a J.L. Rodríguez Zapatero. Todos
le parecen bien. De los de aquí, ninguno.
Alguien ha dicho, y no precisamente desde el campo socialista, que en relación con Cataluña,
PSOE y PP no son la misma cosa. En CiU están obsesionados en negarlo, porque de lo
contrario los anales históricos deberían condenar al olvido los últimos tres años de su política,
que se han basado, justamente, en el supuesto contrario.
No pedimos a CiU que se someta, aquí y ahora, a este ejercicio de humildad, reconociendo que,
con el PP, Cataluña no ha ganado nada. Les pedimos, eso sí, que se vayan preparando para
admitirlo dentro de un par de años. El nacionalismo catalán de centroderecha deberá cambiar su
análisis, abandonar el accidentalismo, renunciar al tópico de “todos los partidos de ámbito
español son iguales”, y decidirse de una vez a admitir que, al catalanismo –incluso al
catalanismo de derechas– le conviene más la visión que de España tiene la izquierda.
Cataluña y España. Pujol ha tenido y tiene una posición relevante dentro de la generación que
condujo este país por el final del franquismo y por el camino hacia la normalidad democrática
del Estado español y de Cataluña. Y del mismo modo que no veo cómo puede conducirnos por
más tiempo en la búsqueda de soluciones a los problemas que Cataluña tiene planteados para
adentro, sí creo sinceramente que puede hacer un último gran servicio a la causa de la
consolidación del estado democrático y autonómico en estos momentos difíciles.
Es cierto que Pujol manifestó, desde el primer momento, muy poco entusiasmo con la
declaración de Barcelona. Porque, en el fondo, su negativa a considerar seriamente la
posibilidad de un viaje conjunto de los nacionalismos catalán, gallego y vasco era bastante
elocuente de la deriva hacia la derecha que CiU había emprendido en 1999.
Ahora ya es tarde. El nacionalismo vasco ha iniciado una carrera en solitario que quizás le vaya
a dar votos, pero no traerá ni la reconciliación interior del pueblo vasco ni la paz. Entre otras
muchas razones porque el nacionalismo español se encuentra perfectamente a gusto en el
terreno de la competencia y en el mercado de los despropósitos (el penúltimo episodio, el de las
banderas). Pero sobre todo porque la falta de sensibilidad interior de los nacionalistas vascos
respecto de los que no lo son no augura nada bueno para un eventual futuro estado vasco.
Tengo la impresión de que Pujol está más ensimismado pensando en su futuro personal que en
su contribución al presente y al futuro del país. Tiene derecho a ello. Pero sólo si de verdad se
va. No es bueno que un país tenga un presidente a medias. Si se está en el cargo, es con todas
las consecuencias.
Pero ya se ha dicho que, irse, lo que se dice irse, no puede. Y que disolver el Parlament para
convocar nuevas elecciones, que sería lo propio en un país democrático maduro, no quiere. Irse
a casa sin convocar elecciones no puede por interés del partido: sus aliados del PP le iban a
hacer la vida imposible antes de investir, con sus votos, al sucesor in péctore. Y convocar
elecciones no le interesa porque cree que las perdería.
153 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
La democracia tiene muchas limitaciones. Una buena cultura democrática puede poner remedio
a las limitaciones. Pero aquí no hemos alcanzado todavía esta madurez. Aquí no hay
penalización moral para los vicios evidentes.
Con todo, quedaría un consuelo posible: si Pujol se implicara de verdad en un balance colectivo
de la Constitución, balance que la generación que la hizo puede llevar a cabo con más autoridad
que otros, entonces nuestro presidente huidizo podría estar contribuyendo a que el país
avanzara en la buena dirección.
Lo que le he pedido es que se implique en la solución del mayor problema que tenemos como
país. Tengo derecho a hacerlo mientras él sea presidente. Cuando deje de serlo solamente
tendremos derecho a sugerírselo. Y a fe que creo que en estos momentos su aportación podría
ser útil. Incluso para la causa de su partido. ¡Cuántos sacrificios –suponiendo que lo sean– del
nacionalismo catalán en aras de la gobernabilidad les perdonaríamos si, finalmente, estos
sacrificios sirvieran para llevar la paz a Euskadi y, por lo tanto, a España!
Gobernabilidad significa precisamente esto: hacer gobernable un país. Ahora puede llegar a no
serlo. La carrera de las banderas que ha iniciado el Partido Popular, sin duda por no entender
que nuestra pequeña obsesión es justificada y bastante inocente, puede acarrear mayor
dificultad a la gobernación. Hay lo que se llama contención y lo que llamamos sentido de la
proporción, que el Madrid oficial y actual desconoce. Y digo actual porque en ocasiones debe
haberla tenido. De otro modo no habría podido ser capital durante cinco siglos.
Si el presidente de la Generalitat enseñara contención a sus aliados del PP, algo que sabe hacer,
diríamos que sigue siendo, también moralmente, presidente. De otro modo, los catalanes no
entendemos muy bien qué hace en Presidència. Durar. Pero durar no es suficiente.
PASQUAL MARAGALL, presidente del PSC
154 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1363
Title
A name given to the resource
Después del debate
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Extent
The size or duration of the resource.
20021013_LV.pdf
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Pujol i Soley, Jordi
Política
Nacionalisme
Parlament de Catalunya
Catalunya
Generalitat de Catalunya
President de la Generalitat de Catalunya
Acció política
Oposició
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-10-13
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat política
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2821/20021002_DebatOrientacioPoliticaGeneral_PM.pdf
64517a5791129e0c9afaedb3942ac09e
PDF Text
Text
u<>
DEBAT D'ORIENTACIÓ POLÍTICA GENERAL
2 d'octubre del 2002
Senyor
President,
senyores
Diputades
i
senyors Diputats.
Jordi Pujol és un President molt respectable i
molt honorable. Ha respectat el seu càrrec i l'ha
honorat.
Diria
que
Macià,
Companys,
Tarradellas i Pujol no solament l'han honorat:
l'han engrandit.
Tarradellas quan torna a Catalunya i diu: "Sóc
el 115è President de la Generalitat" enllaça
coratjosament, hàbilment, amb un passat remot
que el passat immediat havia tractat d'esborrar
de la memòria.
i
�Com el President va explicar en el Saló de Sant
Jordi
abans
d'ahir,
Tarradellas,
per
via
personal, va lligar magistralment les dues
legitimitats
separades
per
una
interrupció
injusta i cruel. Però el cert és que els 113
Presidents de la Generalitat, fins el 1714, van
ser
majorment
eclesiàstics
sense
gran
significació política. La prova és que el nostre
heroi avui és Rafael de Casanovas, Cap del
Consell de Cent, és a dir, Alcalde de Barcelona.
La història del catalanisme modern comença
amb
la
Solidaritat
Catalana.
La
història
moderna de la Generalitat comença
amb
Macià. Macià, Companys, Tarradellas i Pujol,
sense oblidar Iria, han engrandit la institució. Li
han donat una ressonància que només la
monarquia dels Comtes de Barcelona havia
tingut.
2
�Dit això, haig de dir també que el seu sentit
institucional, que li reconec, President, ha tingut
sovint una falla important: vostè ha actuat amb
una certa manca de consideració respecte del
Parlament. Encara li hauria de dir i li diré coses
bones del seu llarg mandat. Però em permetran
que intercali una reflexió crítica, carregada de
conseqüències.
Hi ha hagut moments, President, en que m'ha
semblat que vostè desapoderava el Parlament.
De fet. Fa un any vostè no va respondre, aquí
en el Parlament, a una moció de censura, fet
inèdit no sols en la història moderna de
Catalunya sinó de tota Europa. Va voler
convertir el Parlament en una plataforma de
llançament electoral, pel que veiem sense
grans resultats. I ahir va dir que d'algunes
coses importants, les més importants, no en
3
�parlaria. Queja en parlaria algú altre en un altre
lloc.
Tanmateix vostè és fill del Parlament. Li ho dic
amb tot el respecte: és aquí on s'ha de parlar.
Fa un any i ara. Vostè ha estat elegit per
aquest Parlament. Va ser aquí, gràcies al
suport que el Sr. Aznar telefònicament li va
donar des de Cuba, que vostè va ser elegit
President.
És aquí on ara ha de justificar perquè pensa
que és millor per a Catalunya mantenir un
President
que
ha
abandonat
les
seves
obligacions, en comptes de dir, senzillament,
adéu siau. Aquest no és el President que volen
l'Estatut i la llei. Un President que s'acomiada
un any abans de plegar, que dimiteix de les
seves funcions molt abans de deixar el càrrec.
Si vostè s'acomiada del Parlament, perquè es
4
�el seu darrer debat de política general, vostè
s'està acomiadant del govern i del país.
Amb tot el respecte i un punt de decepció, però
encara amb alguna esperança, haig de dir-li
també una altra cosa que fa referència a un
punt molt calent de l'actualitat política. Un punt
que no es pot obviar per bé que no és ni ha de
ser el centre del nostre debat.
Jo no he demanat que el President de la
Generalitat fes de mitjancer amb el govern
basc. Si així es va entendre, puntualitzo amb
respecte
i
emfàticament:
jo
espero
del
President de la Generalitat, quasi diria, tinc dret
a exigir, que s'impliqui en la solució d'un
problema que està enverinant no sols la política
i la vida a Euskadi, sinó les possibilitats de dur
5
�Catalunya
fins
al
sostre
de
les
seves
aspiracions. Catalunya ha de ser la locomotora
política d'Espanya, si volem obtenir el que estic
segur que vostè i jo volem obtenir pels
ciutadans de Catalunya. Vostè ho va dir ahir:
un país per prosperar necessita autoestima. I
autoestima vol dir un lideratge i un rol polític
que amb realisme podem aspirar a obtenir. No
hi ha autoestima sense ambició. Si el govern no
té l'ambició que el poble espera no pot esperar
del poble la resposta que vostè requereix de la
societat civil quan diu: hem de posar la societat
davant de les seves responsabilitats.
Quan jo dic això, quan jo dic que Catalunya ha
de fer una proposta a Espanya, i dic quina,
vostè
respon:
emmirallaments.
No,
Sr.
President, no emmirallaments, una ambició
realista, una ambició raonable, la Pàtria radiant
i lliure de la que vostè parlava ahir, que no pot
6
�ser només una frase. Una ambició raonable. No
empetitim la magnitud dels nostres objectius
nosaltres mateixos, per després dir que els
altres
no
reconeixen
les
ambicions
de
Catalunya. No pot dir que d'aquí a dos anys ja
en tornarem a parlar si segueixen ignorant les
nostres aspiracions i malagraint el nostre
sacrifici, com vostè va dir ahir. Hem de parlar
més clar.
Amb total sinceritat li dic: parlar clar vol dir
proposar coses factibles, encara que no siguin
senzilles i fer-ho amb lleialtat. Parlar clar vol dir
parlar en nom del país i no en nom del nostre
partit, quan el país ho reclama. I ara el país ho
reclama. Ara convé. Convé que vostè i jo, i els
diferents líders de la política catalana, parlem
clar explicant quins són els nostres objectius i
especifiquem amb precisió el que volem dir.
7
�Ibarretxe ho ha fet. Carod-Rovira, a casa
nostra, s'hi ha mostrat d'acord. Jo no hi estic
d'acord. Primer és la llibertat i la vida.
Crec també que el govern espanyol va mostrar
una absoluta manca de sentit de l'oportunitat,
immediatament que l'Ertzaintza executés fil per
randa les resolucions d'un Jutge Instructor
(instructor!). En el moment que era obligat,
doncs, prendre una iniciativa política de diàleg
que només el govern, repeteixo, només el
govern, podia prendre. D'això no se'n pot dir
solament manca de sentit de l'oportunitat, sinó
manca de sentit d'Estat. Ibarretxe ha omplert
aquest buit amb més audàcia que seny.
Tenim un President del govern espanyol que no
parla amb ningú: no parla amb Ibarretxe, no
parla amb Vostè, al menys que es sàpiga, no
parla ni amb el líder de la oposició més
8
�dialogant que ha tingut Espanya en els 25 anys
de democràcia
El que vull dir-li, President, és que Catalunya
no pot ser la gran absent d'un debat que ni tan
sols s'ha encetat. I que no s'encetarà fins que
Catalunya no parli, que és el debat sobre
l'Espanya plural. L'autèntic debat. Perquè el
tema no és Euskadi, el tema és Espanya i
Euskadi
n'és
la cortina.
I el paper que
Catalunya hi ha de tenir.
*****************************
Parlem de Catalunya. En efecte, els darrers vint
anys Catalunya ha fet un gran salt endavant, ha
experimentat un progrés del que podem sentirnos orgullosos. Vostè com a President té una
part important del mèrit. Però, com vostè
mateix
deia, és
un
mèrit
compartit,
per
9
�Ajuntaments, sindicats, emprenedors, societat
civil, professionals...
L'autoestima com a país implica també un alt
nivell d'exigència envers les seves institucions.
Una cosa és autoestima i l'altra absència
absoluta de reconeixement de mancances. I
ahir, President, en el seu llarg discurs no va
haver-hi ni una sola frase per reconèixer cap
error.
No podem oblidar la pèrdua d'impuls que s'ha
anat produint especialment en aquests darrers
anys. Vostè es lamentava, amb motiu de la
celebració de la Diada d'enguany, de la pèrdua
d'impuls, de tremp. El cert és que l'excel·lència
de la nostra transició, l'entusiasme dels primers
anys, ha anat cedint pas a la resignació i a
l'empobriment de projectes i esperances.
10
�Un segon error és la seva patrimonialització
del país, l'apropiació interessada de la idea de
Catalunya fins el punt que mai no han
reconegut a ningú el patriotisme que jo li he
reconegut sempre. Vostès han cregut que
podien garantir per si sols el progrés i el
benestar del país. I això els ha portat a la
marxa lenta que avui tothom reconeix.
Un
tercer
error
d'irregularitats
i
ha
estat
l'acumulació
connivencies
que
han
perjudicat la imatge de les nostres institucions.
Massa casos poc o gens aclarits, massa
negocis a l'ombra de l'administració, massa
clientélisme i favoritisme.
Per últim, vull destacar la persistent voluntat
de
controlar
la
societat
civil.
Siguin
associacions, entitats, Òmnium Cultural o clubs
de futbol. O les Caixes. Introduir incertesa,
H
�sense explicació, en algunes de les més
sòlides
institucions
financeres
no
ja
de
Catalunya sinó d'Espanya, no té cap mena de
sentit. És un acte temerari.
***************************
President, vull expressar-li el nostre profund
desacord en com està finalitzant aquest darrer
període del seu llarg mandat. Els 22 anys
transcorreguts no tapen els tres darrers anys.
Parlar del 2010 no ens estalviarà l'agonia del
2003.
Aquesta legislatura ha estat temps perdut.
Tres anys perduts. ¿I encara en volen
perdre un altre?
12
�I d'aquest fracàs en l'acció de Govern, qui en
surt perjudicada
és Catalunya
i els seus
ciutadans.
Existeix un problema de manca de liderat, de
manca d'orientació que s'afegeix a una gran
incompetència en la gestió que està causant
danys, de vegades irreparables i que es
tradueixen en episodis ben visibles:
Pla
Hidrològic
Nacional,
contaminació
d'aqüífers,
Problemes d'habitatge, sinistralitat laboral i en
la carretera,
Però també es tradueixen en els altres danys
menys visibles que tindran efectes a més llarg
termini: sistema educatiu, recerca, protecció
social, dèficit d'infrastructures
13
�Catalunya no va tan bé com podria,
Està perdent pes en el conjunt d'Espanya i des
del Govern no s'està fent el necessari per a
mantenir-nos en primera línia del progrés
econòmic, social i cultural.
¿Recorda, President, quin era el seu programa
de legislatura?
Més poder i més diners. Han passat ja tres
anys i ni més poder ni més diners. Ni més
respecte, ni més influència.
¿Què hem aconseguit? De debò. ¿En què és
ara més forta la nostra autonomia que fa tres
anys? ¿Quines majors quotes de poder hem
assolit? CAP.
14
�¿És que Catalunya és ara més forta, més
potent, més influent en el conjunt de l'Estat?
NO.
¿És
que
hem
aconseguit
traspassos
rellevants? NO.
¿Quines grans obres s'han fet des del 92, llevat
de l'eix transversal i les del 2004? CAP.
Els grans projectes: Aeroport, Metro, SegarraGarrigues són futuribles que nosaltres haurem
de realitzar... i pagar. El més calent és a
l'aigüera.
¿És que
hem millorat substancialment
el
finançament de la nostra Autonomia? NO. ¿On
són els recursos addicionals?
¿On és la
suficiència financera?
15
�I si tenim més recursos, ¿per què vostès estan
traslladant al futur els pagaments de grans
obres? ¿Per què continuen practicant tècniques
de desviament del dèficit a través d'empreses
públiques o de crèdits de l'Institut Català de
Finances? ¿Per què estan duent a situacions
de pràctica fallida a importants corporacions
públiques com l'Agència Catalana de l'Aigua o
la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió?
Vostès estan hipotecant les finances de la
Generalitat. S'estan endeutant a futur i estan
comprometent el progrés del país.
Repeteixo: ni més poder, ni més diners
ni
més influència, ni més liderat com a nació.
El que sí que han aconseguit vostès i el govern
del Partit Popular és reduir el pes econòmic de
16
�Catalunya. Avui, Catalunya pesa menys en el
context espanyol.
Des de que vostès treballen colze a colze amb
el PP, Catalunya perd participació en el PIB
espanyol i la població ocupada catalana perd
pes en el conjunt de l'espanyola. I això vol dir
pèrdua de potencial econòmic, però també
menys capacitat de generar ocupació, com
s'està veient.
¿Defensem bé els interessos de Catalunya si el
Govern de la Generalitat baixa la guàrdia? ¿La
moral del país és prou forta?
¿És que la psicologia del país no està prou
influïda pel tancament final de la planta de Lear
a Cervera (esperem, President, que, almenys,
amb bona predisposició per part seva en les
converses amb els treballadors - encara que ja
17
�no sé si demanar-li rés, ...que no els passi com
a la gent de Bagà, que han hagut de pagar car
l'enuig de vostè per la reivindicació de millores
en la carretera de Coll de Pal).
¿És que la psicologia col·lectiva no està influïda
per l'amenaça de Volkswagen d'endur-se feina
de Seat a Bratislava?
¿És que ja hem oblidat que Global 3 ha marxat
en bona part a Saragossa per desacords amb
el govern de la Generalitat, desacords que no
se'ns han volgut explicar?
¿De
què
ens
estan servint
les
seves
aliances? De res.
No confondran el poble de Catalunya simulant
ara un allunyament del PP, que a tots dos els
convé a efectes d'imatge. És una escena
18
�massa repetida... ja ningú no s'ho pot creure.
És purament oportunista.
El que compta és el balanç negatiu per
Catalunya de la seva ferma aliança dels darrers
set anys... I molts no poden suportar-ho, n'hem
vist un exemple molt destacat fa ben poc.
¿Repetirà, President, la vella cançó que diu
que PP i PSOE, "puix que són espanyols", són
iguals? A Catalunya ningú no creu que Aznar i
Zapatero siguin el mateix. No es pot governar
Catalunya des d'una falsedat i un error tan
evidents.
President, vostès no poden donar lliçons de
catalanisme a ningú.
I ara menys que mai després de sis anys de
pacte amb la dreta nacionalista espanyola. Un
19
�pacte que arribava inclus a proposar al PP que
s'esforcés a atraure un pretès vot anti-català en
la regió metropolitana de Barcelona! Això no és
catalanisme, això és una visió perversa de la
realitat de Catalunya!
Vostès han condicionat negativament la
vida política i la capacitat d'avançar del
nostre país, per motius partidistes.
Any rera any ens han desgranat una llista
interminable de realitzacions. No faltaria més.
El Pressupost de la Generalitat és de 15.000
milions d'euros (2,5 bilions de pessetes).
Prou
que
ens
ho
recorda
la
insistent
propaganda oficial. Tot i que aquesta mateixa
propaganda ens recorda que "queda molt per
fer". Vostès han deixat molt per fer. I ja no
estan en condicions de fer-ho.
20
�Una bona gestió no ha estat la característica
d'aquest
Govern.
Catalunya
és
de
les
Comunitats Autònomes que presenta les xifres
de despesa corrent per habitant més altes i la
inversió pública més baixa.
L'acció del seu Govern no ha estat a
l'alçada
del
que
Catalunya
demanda
i
espera. És la vitalitat de la societat catalana la
que ha mantingut la nostra vitalitat nacional.
¡Amb la de coses que es podrien haver fet i no
s'han fet! ¡Amb la de coses que es podrien
haver fet millor! ¡Ja les farem!
***********************************
21
�¿Quin país volem els catalans?
Els catalans i les catalanes volem una
societat cohesionada i solidària. Volem que
les famílies trobin l'ajut que necessiten per
tirar endavant. I la tindran!
Fa molts anys que vostè parlava de la
necessitat
que
els
catalans
i
catalanes
tinguessin més fills.
Fins i tot a la primera emissió de deute públic
parlaven de fer guarderies, ho recorda? Fa vint
anys... Però els ajuts i les places d'escoles
22
�bressol tot just comencen a arribar ara i encara
resulten molt insuficients.
Per això més de 85.000 ciutadans han signat la
Iniciativa Legislativa Popular que acaba d'entrar
a la Cambra.
I per això són també tan importants també
altres polítiques de suport a la família, com les
ajudes a la gent gran i a les persones
dependents.
I no em diguin que no es pot fer tot de cop...
Han tingut 22 anys per fer-ho!
El problema és que s'han fet moltes coses,
però sense model, sense nord. A cap país
europeu hi ha tants tipus d'ajuts amb tan poca
dotació.
23
�Pregunteu sinó a les famílies que s'han de fer
càrrec d'avis i persones dependents, als que
tenen problemes de malalties mentals a casa
seva,
a
les
famílies
amb
persones
discapacitades.
Els
catalans
volem
una
millor
política
d'ocupació activa. I la tindrem.
Una política que vetlli per la formació,
amb uns serveis d'intermediació eficaços,
una política que redueixi la temporalitat i la
precarietat, i que es prengui seriosament la
sinistralitat laboral: quantes morts fan falta
perquè
s'acabi
fent
el que
els
sindicats
reclamaven fa temps?
24
�Una política d'ocupació
adaptada a cada
territori, en col·laboració amb els Ajuntaments,
com
s'hauria
d'educació,
de
serveis
fer
també
socials
en
i
matèria
habitatge.
Generalitat més Ajuntaments, aquesta és la
política que funciona i no la de la desconfiança
sistemàtica envers els governs locals.
Els catalans volem un canvi radical en la
política d'habitatge. I el farem.
L'anterior Pla d'habitatge ha estat un fracàs. El
nou Pla, objectius
rebaixats. Ni habitatge
protegit, ni de lloguer, ni de promoció pública.
Vostès no han tingut com a prioritat l'habitatge
a l'abast de les persones treballadores, dels
joves. Com volem que s'emancipin!
El Parlament de Catalunya va aprovar una
desgravació en els lloguers que vostès diuen
25
�que no aplicaran. En canvi apugen els impostos
que graven l'habitatge. (ITP)
Els catalans volem una societat segura.
Hem vist com ha augmentat la inseguretat. I no
estic parlant només de delinqüència.
Parlo de sinistralitat a les nostres carreteres
(103 trams de carretera superen el coeficient
europeu de sinistralitat),
Parlo de contaminació de l'aigua (132 municipis
sense aigua de boca)
Parlo de la qualitat dels aliments,
26
�Parlo de la qualitat del subministrament elèctric
(amb talls i micro-talls),
Problemes que el seu Govern ha estat
incapaç d'entomar.
¿No hi ha responsabilitat del Govern de CiU en
tot això? ¿No hi ha abandonament de funcions,
ineficàcia? ¿Sols és culpa dels altres? ¿Dels
treballadors, dels empresaris, dels conductors,
dels
consumidors,
dels
ramaders,
dels
Ajuntaments?
És també obligació de tot govern garantir la
convivència, la tranquil·litat, la seguretat a les
places i als carrers de Catalunya.
També en això fan com el PP: si hi ha un
problema, tapem-lo amb una llei. Els americans
27
�ridiculitzen la ineficàcia dels governs que tiren
diners sobre els problemes, vostès hi tiren lleis.
Ara ens proposen una llei de seguretat
pública sense el desplegament ràpid dels
Mossos
d'Esquadra,
sense
parlar
de
comandament únic de totes les forces de
seguretat que actuen a Catalunya, sense posar
més recursos, sense plantejar la revisió de la
Ley de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del
Estado...
Els catalans volem i tindrem una escola de
qualitat i una formació de primera.
Catalunya és la Comunitat Autònoma que
menys gasta en educació per habitant (495
euros, front als 700 de Canàries, als 579 de
Madrid, o als 554 d'Andalusia). No hem dedicat
recursos suficients a l'escola pública.
28
�El seu Govern no ha estat just en la seva
política de concerts.
No ha estat sensible als problemes dels
mestres.
¿President, és prou conscient de les altes taxes
de fracàs escolar que tenim?
Sabent com sabem el dèficit de formació de la
població activa, ¿podem sentir-nos satisfets de
les polítiques de formació professional? No em
parli ara de plans que arriben amb deu anys de
retard, parli'm dels resultats obtinguts fins ara.
Els catalans volem una atenció sanitària de
qualitat. I la tindrem.
Sense llargues llistes d'espera pel diagnòstic i
tractament de malalties greus. Amb major
29
�temps d'atenció als pacients. Amb un sistema
eficient de transport sanitari.
Catalunya ha d'ocupar un lloc rellevant a
Europa en la societat del coneixement, amb
una Universitat que faci de motor.
Ni tenim prou beques, ni programació solvent
dels ensenyaments universitaris. I ara, desprès
de tants anys, vostès comencen a parlar d'un
model objectiu de finançament.
Nosaltres farem un esforç en recerca similar
al dels països més avançats d'Europa.
Vostès, amb nova Conselleria i tot, no han estat
capaços de complir els seus compromisos
programàtics d'elevar el nivell de despeses en
R+D. Quan avui Europa es planteja l'objectiu
del 3% respecte al PIB, vostès es mantenen al
30
�voltant de l'1% des de fa una dècada, i ja altres
CCAA ens superen.
Catalunya
necessita
una
xarxa
de
telecomunicacions ben estesa al territori.
Hem vist el fracàs de les polítiques del seu
govern en matèria de telecomunicacions, que
sols han servit per reforçar l'operador dominant
i impedir l'extensió de les xarxes a totes les
comarques.
Vostès han dut a terme una errònia política de
privatitzacions de les empreses tecnològiques
de la Generalitat que ens ha impedit disposar
d'un sector de telecomunicacions radicat a
Catalunya,
com
tenen
els
bascos
amb
Euskaltel.
31
�Per no parlar del fracàs del Pla Estratègic
"Catalunya en xarxa" o de la inoperància del
Consorci
per a l'Administració
Oberta de
Catalunya (incomplint el mandat parlamentari
de fa dos anys).
Els catalans i les catalanes volen preservar
el
medi
natural
per
a
les
futures
generacions. Amb l'Ebre i al Pirineu el seu
govern ha comès errades greus.
El caciquisme històric de les regions extremes
de Catalunya ha estat suplantat per un neocaciquisme, de vegades fins i tot amb els
mateixos
personatges,
altres
amb
nous
testaferros que tenen poc a envejar als antics.
¿Com estranyar-se aleshores que aquests
territoris reaccionin amb una actitud indignada,
en la que es barreja la ira antiga dels
32
�abandonats amb la nova decepció dels qui tot
ho esperaven del nou règim?
Jo confio que la sacsejada, amb tots els
elements passionals que es vulguin, que son
lògics, servirà, ja està servint, per al sorgiment
de noves classes dirigents i noves filosofies
d'acció, tant pel que es refereix a la cultura de
l'aigua com pel que es refereix a la de l'alta
muntanya. En aquests temes l'acció de l'actual
govern no podia ser més centralista.
Ahir vàrem sentir-lo, per primer cop, parlar de
territoris. Paraula que tenia prohibida. Bravo!
Arriba tard però arriba. Com vol que la gent de
l'Ebre parli si porta tants anys negant-li la veu.
Ja sabem que caldrà esperar a la seva marxa
perquè s'aprovin d'un cop les recomanacions
de
la
Comissió
Duran-Roca
de
nova
33
�organització territorial. No s'amoïni. Serà el
primer que farem.
Les darreres decisions referents a la Vall de
Ruda, sota Baqueira, i a la portada d'aigua a
Barcelona són significatives.
La interconnexió de l'Ebre amb el sistema
Ter-Llobregat, amb unes dimensions (7 m3 /
segon) molt superiors a les previstes en el minitransvassament (4 m3 / segon), i seguint fil per
randa les prescripcions del Pla del PP, és una
nova agressió a les Terres de l'Ebre. I més
quan les inversions de revestiment dels canals
de l'Ebre no s'han portat totalment a terme.
La
insinuació
que
la
magnitud
de
les
conduccions està calculada per a l'eventual
portada d'aigua del Roine cap a Tarragona és
ridícula.
34
�No es pot tapar el desastre de l'Ebre creant
un altre problema al Nord.
Conec
el dossier
del
Roine
i conec
la
rendibilitat indirecta que representaria la nova
conducció per als inversors francesos que van
dimensionar
en
excés
l'arribada
de
les
canonades al Llenguadoc. No és una dada
menyspreable. El que és menyspreable és
l'intent de tapar un forat amb un altre forat. La
portada d'aigua dels Alps a la península o és
una decisió europea transcendental en funció
del canvi climàtic o no es produirà, simplement.
Catalunya necessita unes infrastructures
punteres. I avui no les té.
Ho han reclamat la Cambra de Comerç, el
RACC,
Foment
del
Treball,
el
Cercle
35
�d'Economia, el Col·legi d'Economistes i el
d'Enginyers.
El dèficit infrastructural és un coll d'ampolla
per a la nostra competitivitat.
Catalunya és la Comunitat de l'article 151 que
menys recursos per habitant destina a inversió
en els seus pressupostos: el 81 % del que
inverteix Andalusia, o el 65 % del que inverteix
el País Valencià. Per això s'endarrereixen, o
simplement s'obliden, projectes indispensables
per al progrés econòmic de Catalunya.
Projectes de futur que cal plantejar ja des d'ara.
Com és el d'expandir cap a la Catalunya
interior l'activitat econòmica concentrada en el
litoral, en el corredor mediterrani, a través d'una
adequada
planificació
dels
eixos
viaris
i
ferroviaris.
36
�Tampoc no va bé la inversió de l'Estat. Any
rera
any
l'Estat
inverteix
molt
menys
a
Catalunya del que li correspondria. Ja sé que
em dirà que aquest any es fa un gran esforç.
Que gràcies a l'aliança amb el PP, l'Estat
invertirà més que mai.
En el pressupost del 2003 la inversió directa de
l'Estat a Catalunya assoleix un mínim històric
del 5%. Les que creixen són les inversions
productores d'ingressos, que són les que
acabarem pagant entre tots al llarg dels anys.
La seva aliança tampoc haurà servit per a
canviar la concepció radial i centralista amb
que planteja les infrastructures de transport el
govern del PP, ni per a garantir les connexions
transpirenenques,
o
la
millora
de
l'Eix
Mediterrani o de l'Ebre cap al Nord d'Espanya,
37
�millora que necessitem per a engrandir els
nostres mercats i trobar complementarietats
amb el País Valencià i l'Aragó.
Els ciutadans de Catalunya saben que la nostra
estratègia de govern contempla una bona, una
estreta relació amb els territoris de l'antiga
Corona d'Aragó.
La regió econòmica europea en la que ens hem
d'inserir equival bàsicament a la formada per
aquests
territoris,
comptant
també
el
Llenguadoc i el Rosselló i la regió de Tolosa
(Midi Pyrenees).
Els quinze milions d'habitants d'aquesta gran
regió son el mercat imprescindible per a les
nostres empreses i institucions culturals. I per
descomptat no exclouen estratègies similars,
38
�centrades en els seus propis territoris, per part
de cadascuna d'aquestes Comunitats.
******************************************************
*
Sr. President, vostè va saber complir una funció
clara en els seus primers mandats, ja li he
reconegut. Però fa temps que presideix un
govern que
no està a l'alçada
del que
Catalunya mereix.
Aquesta situació s'ha accentuat a partir de
decisions preses en clau estrictament partidista
els dos darrers anys.
El govern de Convergència i Unió ha retardat i
ha fet impossible un acord majoritari per
aprofundir en l'autogovern. Ara probablement ja
és massa tard per a reaccionar. Tot i que
39
�constatem amb satisfacció que el Partit Popular
accepta el que abans negava: la reforma de
l'Estatut. Convergència i Unió haurà estat el
darrer partit de Catalunya a reconèixer aquesta
possibilitat. Per a nosaltres és una obvietat, 23
anys desprès de la seva aprovació, i 15 anys
desprès de l'entrada a Europa.
Val a dir que 23 anys després de l'aprovació de
l'Estatut encara no l'hem desenvolupat: falta la
Llei Electoral i la nova organització territorial i
falta modificar l'Estatut com vostè va prometre i
que la Televisió de Catalunya sigui de titularitat
catalana i no estatal.
Vostè, President Pujol, que s'ha guanyat un lloc
en la història, no mereix acabar de forma tan
grisa i trista el seu mandat. No crec que ni
vostè ni el país es mereixin la prolongació
artificial d'un mandat agònic.
40
�President, vostè ha honorat la Presidencia, i
l'ha engrandit potser més que cap altre
President. No vulgui durar més del compte.
Fora un final poc honorable, que ni vostè ni
sobretot
la
Institució,
i encara
menys
Catalunya, no es mereixen.
Moltes
gràcies, Sr.
President,
senyores i
senyors Diputats.
41
�RÈPLICA
Vostè ha fet el que ha fet i la història ho
recollirà, ja li he dit. Però el seu temps s'ha
acabat. Vostè mateix el va donar per acabat
quan va forçar les coses i va delegar en algú
altre la rèplica a la moció de censura. Ara no
ens vingui en llistats d'intencions i projectes.
Perquè jo podria respondre amb els llistats dels
incompliments, el llistat de les renúncies o el
llistat de les contradiccions entre vostè i els
consellers i entre els mateixos consellers. L'Eix
Transversal s'ha de desdoblar o no? Hi haurà
canvis en el govern o no?
Que queda molt per fer a Catalunya, ja ho diu
la seva propaganda. Però no ens vingui ara
amb històries, que 20 anys són tota una vida
política i que el no s'hagi fet és perquè no s'ha
sabut fer o no s'ha volgut fer.
42
�En tot cas, ja no és el seu temps. Ara, cada nou
anunci d'una obra, d'un nou projecte, és com
l'anunci d'una nova hipoteca pel futur govern de
Catalunya i només fa que alimentar les sospites
sobre el desori inversor d'aquesta darrera
etapa. Fa mesos que venim denunciant els
perills d'aquest final de mandat i saben vostès
que hem posat en marxa un programa de
seguiment i control de la despesa de cada
conselleria i de tots els compromisos financers
que puguin prendre. L'administració del dia a
dia no es pot aturar, però cal que fem tots els
esforços per preservar la llibertat d'acció de
futurs governs.
Vostè va donar per acabat el seu temps i
després d'escoltar-lo ara es fa evident que no
té cap interès en allò que interessa Catalunya.
No està
disposat
a
impulsar
una
major
43
�implicació de Catalunya en ajudar a resoldre
els problemes d'Espanya, ni està disposat a
propiciar la col·laboració de Catalunya en la
recerca d'una sortida de diàleg pel País Basc.
Les seves renúncies són molt i molt negatives
per Catalunya.
Queda
perfectament
clara
la
seva
única
intenció al prolongar el seu mandat: un interès
partidista per guanyar temps en la promoció del
candidat de CiU.
Però el país demana un govern capaç de donar
un nou salt endavant. Catalunya no es pot
permetre el luxe de perdre més temps.
Apel·lo al seu patriotisme. Deixi que els
catalans decideixin com més aviat millor el futur
del seu país.
44
�Perquè Catalunya necessita més ambició, més
empenta, més capacitat. I vostè ja no pot, ni
vol, donar-les.
Nosaltres proposem un nou projecte sustentat
en una nova majoria. Com ho vol, n'estem
convençuts,
una
majoria
de
ciutadans
i
ciutadanes de Catalunya.
Per tant, en nom del grup parlamentari que
presideixo, li demano formalment la dissolució
del Parlament.
45
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs al debat d'orientació de política general
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-10-02
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Parlament de Catalunya
Debats
Catalunya
Generalitat de Catalunya
Govern
Oposició
Acció política
Model social
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 265
Discursos i conferències