1
10
26
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2783/19991108_DeclaracionsGovern1999_PM.pdf
7e460c57cd30cecc8f0dd65204ec4840
PDF Text
Text
"9
I I
99
MAR
1 1 : v.-,
j.
A V
Ciutadans pel canvi
Maragatfl
Ciutadans
ser á l'eler.aó
ae 'asa·Jí'. Marigaü
s la Presidència
ce U Geneialitat
8 de novembre de 1999
Declaracions de Pasqual Maragall
"Tindrem un govern de continuïtat Pujol amb el suport del PP"
- Araja_sabem que tindrem un governde_^ontínuïtat presidit per Jordi Pujol.
Fiñs^^dres~passat no hi havia garantia que el PP donés els seus vots en
aquest govern. Ara ja ho sabem. El govern Pujol no hagués estat garantit si
només hi hagués hagut abstenció per part del PP i si tots els altres partits i
forces polítiques haguessin votat en sentit contrari. Per tant, ara ja sabem que
tindrem un govern Pujol recolzat pel Partit Popular. Dins per tant de
£alternativa entre un govern de continuïtat i un govern de canvi, l'únic govern
possible avui és un govern de continuïtat.
- La tercera possibilitat, un govern de consens, de pacte entre continuïtat i
canvi, nohiha la voluntat de fer-l'ho per cap de les dues bandes.
- Una aliança diferent per part de Pujol seria un fals canvi L'electorat s'ha
pronunciat per un altre tipus de canvi que no pas la pura ampliació de
l'espectre polític que ha governat fins ara, amb ERC.
- Els governs tripartits o quatripartits que s'han proposat no eren governs de
consens, si no que eren governs de fals canvi en la pràctica. Es a dir, no
neixien de la voluntat d'un acord entre la principal força del canvi i la
principal força de la continuïtat.
Con;e!A oe Cent, 323 b-;:xos
08007 Sarce'.ora
T
ei. 53 215 41 8 ; - 93 272 38 33
Fax 93 495 5¿ 4 , - 93 272 38 42
e-Tial·l: rra'ógi .ró-c^r .i.corr,
.v.v,7.C3nv-.c"ü
�Ciutadans pel canvi
Maragalfl
Ciutadans
per a IV.ecdc
de 3asquai Md'aga«
a '.a Presidència
dt la Generalitat
- L'electorat ens ha dit: volem que guanyeu però no us donem majoria
suticient per governar i a CiU l'electorat els ha dit: volem que governeu però /
no que sigueu guanyadors, volem que sapigueu que el canvi ha començat.
I
- En aquestes circumstàncies, nosaltres interpretem aquest mandat del poble
de Catalunya com una clara preferència per un Parlament fort, amb una
oposició clara i rotunda, per bé que innovadora, constructiva i esperançada.
Això~ésel que farem. La gent vol un joc politic més viu en el Parlamentj a
fora del Parlament, en el territori, i a això ens dedicarem.
Per tant, les nostres prioritats són:
"El Parlament centre neuràlgic de la política catalana".
- Nosaltres tenim una primera prioritat, que és convertir el Parlament en el
centre neuràlgic de la política catalana, de la mateixa manera que ho són els
parlaments d'altres països europeus. Per això plantejarem la reforma del
seu reglament, del seu pressupost, de les seves condicions de treball i de la
seva efectivitat.
D'acord amb el president Rigol anirem a una potenciació de les condicions de
trebaü, de la visibilitat i de 1'eficacia del nostre Parlament. Aquest és el primer
gran canvi que es començarà a produir immediatament a la política catalana.
1.- Regulació audiovisual
- Estem explorant els altres grups per, de manera immediata, entrar al registre
de la Mesa del Parlament una proposta de cara a fer un primer ple monogràfic
sobre el Consell de L Audiovisual i la regulació dels mitjans de comunicació
públics i privats a Catalunya.
CcnseU ue Cent, 322 b=;x:s
ÛS007 Barcelona
Tel. 95 215 ¿1 8* - 93 H2 38 23
Fax 93 495 54 ¿3 - 93 111 38 42
e-mail: náriqa\'A>r-£r;ixc>(T
�(19 1)
99
>IAK 1 1 : 2 7
FAX
lá¡004
Ciutadans pel canvi
Maragall 1
Ciutadans
per a l'elecció
de Pasa-Jai Maraga'.l
a la Presidència
cíe la Generalita;
- Entenem que ens hem d'acostar al model francés de regulació audiovisual i a
altres models europeus similars. Elsmi^ans^úblics han de ser efectivament
neutrals i els mitjans privats han de ser efectivament independents.
2. - Educació, cultural i territori
- En quant a les altres prioritats de continguts de cara a l'acció
parlamentarària, insistim en l'educació com a primera i gran prioritat.
L'educació i el pas al treball i la reforma de la FP i la seva millor connexió
amb la societat.
- Insistim també en la importància de la connexió entre educació i cultura. I
en la necessitat d'un gran debat cultural entorn del Llibre Blanc de la Cultura,
que va ser dirigit per Ferran Mascarell i que està elaborat per més d'un
centenar de figures de la cultura catalana.
- L'altre gran eix de les nostres prioritats és el territori, la regionalització
pendent (les set regions) i la devolució de competències a les autoritats locals.
3 - Senat Federal i la proposta catalana
- Formalització d'acords en matèria fiscal, cultural, judicial i política,
començant per l'acord polític sobre l'estructuració del Senat Federal. Per
aquest tema demanarem obertura de converses entre totes les forces polítiques
catalanes abans d'avançar en la formalització de la proposta a Madrid.
4 - Reforma política
J& &?4 ¿SftiWc" aS
- La reforma política a Catalunya, començant per la Llei electoral que ha de
Y M-jt
combinar el sistema proporcional al nivell territorial que s'estimi més
J
"L .
convenient amb el sistema majoritari per circunscrtpcions relativament
p , \ >f C
petites.Això permetrà d'una banda la formació de blocs polítics ideològics
^ '[J//A
estables i importants i alhora la més directa connexió de l'elector amb els
QMM'íh1 Jf
/¡XfM, x a
U ~ ¿WM-C^
Cens».', de Cert 323 BS'XOS
03007 Barcelona
Tei. S3 215 ¿ 1 81 - 93 272 38 3B
fax 93 ¿95 5 - ¿3 - 93 lli 38 42
�09 11 99
MAR 1 1 : 2 8 FAX
lá¡005
Ciutadans pel canvi
Maragalll
Ciutadans
per a l'elecció
de Fasqcal MaragaU
a U Presidència
de ia Generalitat
candidats territorials que, un cop elegits, representaran aquestes petites
circunscripcions directament al Parlament amb una més fiirecta i clara
visualització de la connexió territori/Parlament.
- Dins d'aquest mateix capítol hi haurà la reforma d'altres aspectes de la
legislació electoral i política a Catalunya, entre les quals com a molt
important la de la limitació del nombre mandats consecutius en la Presidència
de la Generalitat.
5.- Propostes econòmiques
0
\
- Propostes econòmiques en torn d'una primera prioritat: innovació, innovació
i innovació, que és la gran assignatura pendent de la política econòmica i
mdustriaO un segon eix: Disminució de la inflació, avui superior a la mitjana
espanyola i molt superior a la mitjana europea, i per tant, causa de pèrdua neta
de competitivitat. S'haurà d'establir una autoritat de vigilància sobre els preus
i la inflació per tal d'aconseguir aquests resultats. Aquesta autoritat també
vetllarà pel manteniment de la competència i la limitació dels poders
monopolístics.
Sotmetrem tots aquests punts a la consideració en primer lloc
del grup IC-Verds, en segon lloc (TERÇ i en tercer lloc dels
partits que fumen el bloc de la majoria.
Corneli ce Cent, 323 ba'xcs
08007 Barcebna
Tel. 93 215 «
31 - 93 2?2 ?.í 3?
Fan 93 495 54 43 • =3 2;2 32 '-?
e-mai'.: maiagaHi'Soa-: .i
it-i
�UH 11 9 9
MAK 1 1 : 2 9
FAA.
''
Í
i
I
J
Ciutadans pel canvi
V
- Ciutadans pel Canvi s'està convertint en una estructura com a resultat de
l'èxit de la seva contribució a la formulació d'una alternativa de canvi a
Catalunya. No volen ser un partit polític més. CpC vol contribuir a la
modificació del panorama de les forces polítiques a Catalunya en el sentit
d'una més gran transparència i d'una millor connexió amb la ciutadania. I ho
farà a través de la col·laboració ja iniciada i amb èxit amb l'únic partit de
Catalunya que ha tingut la força, Pautoconfiança i la generositat d'iniciar
'
aquest procés d'obertura: el PSC.
i
Autonomia del PSC i dependència de CiU
- Com a socialistes catalans gaudim en aquest moment d'una major autonomia
de la que hem tingut durant els darrers 20 anys per tal com s'ha aconseguit ja
consagrar el model politic constitucional autonòmic. Ara és l'hora d'innovar i
de fer passes endavant en el sentit de la seva aproximació en els desitjós i les
necessitats de la ciutadania. Aquesta evolució i aquesta aproximació passen
per un reconexiement franc del caràcter plural i diferencial d'Espanya i d'una
aposta més decidida per un model federal que està implícit a la Constitució
però mai no ha estat desarrollat.
- Constatem amb sorpresa que a aquesta major autonomia del socialisme
català, reforçada pel fet de la seva obertura a sectors importants de la
ciutadania, i correspon una progresiva dependència per part de CiU respecte
als resultats que puguin obtenir a les eleccions generals. Així ho expressen les
paraules recents d'alguns dirigents, com les del diputat López de Lerma,
insistint en la importància, de cara a la estabilitat interna de CiU, d'un resultat
a Madrid que els permeti garantir-la a través del caràcter més o menys
necessari que els vots de CiU puguin tenir a l'hora de formar govern esanyol.
Pensem tanmateix que CiU perdrà vots i probablement el seu caràcter
"decisiu" en resultarà afablit.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Declaracions de Pasqual Maragall sobre la formació de govern a partir dels resultats electorals de les eleccions autonòmiques de 1999
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999-11-08
Type
The nature or genre of the resource
Declaracions
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Eleccions
Parlament de Catalunya
Ciutadans pel Canvi
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Oposició
Generalitat de Catalunya
Description
An account of the resource
5 p. Document esquemàtic amb les declaracions de Maragall sobre la formació del govern Pujol amb el suport del PP. Conté notes manuscrites de PM.
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 87
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2770/20000126_100diesOposicio_Col_legiPeriodistes_PM.pdf
6cdd9e18836460d64b186c1410297b93
PDF Text
Text
SUMARI
1 . - Introducció: Cent dies que han començat a canviar la
política catalana
2.- Les noves regles del joc (Parlament i mitjans
públics de comunicació): Mai més res no tornarà a ser
igual
3.- La fiscalització i el control del Govern: De la
denúncia a la proposta
3 . 1 . - El pressupost de l'any 2 0 0 0 : Del retard
injustificable a l'alternativa constructiva
3.2.- L'educació: De les mesures d'urgència a la
Conferència Nacional
3.3.- La sanitat: De l'assistència primària a la
reforma del sistema
3.4.- El transport públic: De la congestió a
l'eficiència
4.-
La construcció de l'alternativa
de govern: La
regionalització com a exemple
5.- Les noves dinàmiques polítiques: Del balanç a les
perspectives
�1.- Introducció: Cent dies que han començat a
caniar la política catalana
Gràcies degà, gràcies a tots per ser aquí.
Han passat 100 dies des de les eleccions
autonòmiques. Ens ha semblat que és un bon
moment per fer un primer balanç de la feina
endegada des del Parlament pel grup SocialistesCiutadans pel Canvi, de com aquesta feina ha influit
en la dinàmica política catalana i també les
perspectives que se'ns obren en els propers mesos de
legislatura.
Cent dies... una mica més de tres mesos, però mirat
amb perspectiva, a mi em fa la impressió que fa més
temps. Suposo que tinc aquesta impressió perquè ha
estat un període molt intens i, deixeu-m'ho dir,
fructífer. Fructífer en iniciatives que han marcat
l'agenda política, i sobretot, en l'activitat del
i
�Parlament, que ha començat a comptar més, a tenir
una influència més àmplia i a ser el termòmetre de
l'actualitat.
La setmana passada vaig demanar als diputats del
nostre grup - el Grup dels 50, com a mi m'agrada
anomenar- que valoressin l'activitat d'aquests cent
dies. Hi va haver una coincidència unànim: "Podem
dir que, en certa mesura, hem començat a governar
des de l'oposició, des de la nostra alternativa".
Com s'explica això que hem començat a governar
des de l'alternativa?
Tot i que aquest era un dels nostres principals
objectius després d'obtenir els resultats que vam
obtenir, en ser la força política més votada, per a mi
- ho confesso - ha estat una descoberta que es pugui
influir tant o més des del Parlament com des del
Govern.
2
�Les rutines pròpies de la governació poden impedir
tirar endavant temes, però si el govern mostra una
manca real d'iniciativa - que en alguns aspectes pot
arribar fins i tot a la paràlisi, com en l'assumpte del
Pressupost del 2000 amb tot el que comporta de falta
de presa de decisió en diferents àmbits - aleshores
aquest govern no governa. I qui agafa la bandera de
les propostes, les iniciatives, i també les
responsabilitats, és l'oposició. Buscant acords i
promovent el consens, tal com vam dir que faríem.
2.- Les noves regles del joc (Parlament i mitjans
públics de comunicació): Mai més res no tornarà
a ser igual
La composició parlamentària sorgida arran de les
eleccions autonòmiques ha propiciat una situació
3
�diferent i ha obert una etapa en la qual ja mai més
tornarà a ser res igual.
S'ha acabat el funcionar per inèrcies. Perquè contra
les inèrcies del govern hi ha un grup potent de 50
diputats que empeny i porta la iniciativa cap a una
nova forma de governar i de fer política a Catalunya.
r
Es per això que el dia del debat d'investidura vaig
dir a l'hemicicle que allò que havia passat en el
Parlament els darrers anys no es tornaria a repetir.
En aquesta línia, hem començat a treballar per dotar
al Parlament de més condicions logístiques per
acomplir la seva funció, que vol dir dotar-lo de més
condicions polítiques per a fer-lo més àgil i més
actiu.
I deixeu-me dir que Déu ni do el que s'ha avançat.
El Parlament ha estat durant aquest temps el punt de
referència davant l'enrocament del govern per
4
�mantenir una situació de refredament polític que ara
ja s'ha mostrat totalment inadecuada perquè el país,
els ciutadans, caminen cap a una altra direcció. Haig
de constatar que al president de la Generalitat l'hem
vist molt poc pel Parlament, justet només quan havia
de votar i quan havia de contestar les preguntes de
control ( en una sessió de mal record pel menyspreu
i desqualificacions personals expressat en les seves
intervencions).
Tanmateix, val a dir que un dels aventatges de la
situació present és tenir ocasió d'escriure allò que
altrament hauria pogut ser el capítol perdut en la
novel·la del canvi. Si s'hagués produit una transició
sobtada en les eleccions d'octubre, potser ens hauria
faltat l'ocasió per escriure aquest capítol necessari
en la vida política. El capítol en el que els nous
protagonistes s'enfronten als antics, els diuen tot el
que els han de dir i maleeixen l'hora en què aquests
van començar a manar. Si se'ls fa fora sense aquest
5
�capítol, el lector (en aquest cas el ciutadà) té la
sensació d'assistir a una injustícia, a un final
prematur.
Deia que el Parlament ha estat punt de referència
com impulsor d'un canvi en les regles del joc polític
a Catalunya. I en aquest camp estem preparant
iniciatives en relació al sistema d'incompatibilitats
dels alts càrrecs de l'administració catalana i a la
representació plural en els consells d'administració
de les empreses públiques de la Generalitat.
Però la millor mostra fins ara d'aquesta voluntat de
canvi ha estat el debat sobre el model de mitjans
públics audiovisuals a l'inici de la legislatura. Arran
d'aquest debat es va crear una situació interessant en
el sentit que la discussió va traspassar les parets del
Parlament. No només en parlaven els polítics: el
debat estava també al carrer promogut pels propis
professionals. Aquesta és una dinàmica de
6
�funcionament que ha de reixir, el Parlament ha de
discutir en temps real per fer-lo més proper a la
societat i tornar-li la dignitat d'autèntica cambra de
representació, de legislació i d'impulsió i control de
l'acció de govern.
El tema dels mitjans públics encara està obert; hi
estem treballant i va per bon camí, però ara ja no hi
ha marxa enrere. Vam fer un esforç des dels grups
de l'oposició - i des del govern, val a dir-ho- per
consensuar mesures que semblaven impossibles i es
va marcar un punt d'inflexió que va permetre
començar a configurar unes noves regles del joc
entre govern, societat i mitjans públics.
Però si el dia 15 de febrer no tenim nou director
general de la CCRTV i entrem en temps electoral
amb el vaixell de les emissores públiques sense
direcció - amb previsiblement cinc mesos (de
novembre a abril) sense que l'empresa pública més
7
�important, o més influent, de Catalunya tingui
autèntics responsables nomenats pel president de la
Generalitat d'acord amb el Consell d'Administració
que reflectirà les opinions del Parlament - si això
passa, el pes de la vergonya caurà sobre un govern
que haurà demostrat ineptitut, frivolitat i prepotència
tot alhora. El conseller de la Presidència no podrà
haver inventat pitjor manera d'acomiadar-se del
govern i de Catalunya.
3.- La fiscalització i el control del govern: De la
denúncia a la proposta
Deia que la nova situació política ens ha permès
plantejar amb profunditat en aquests cent dies el
canvi de les regles del joc. Però al mateix temps ens
ha fet possible exercir la labor d'oposició, en el
sentit clàssic de control i fiscalització de l'acció del
govern, amb molta més efectivitat que mai.
8
�El nostre grup ha presentat en aquests tres mesos
697 iniciatives parlamentàries entre proposicions
de llei, proposicions no de llei, interpel·lacions,
preguntes i d'altres.
Explicar amb detall aquestes iniciatives seria molt
interessant però segurament massa llarg per a fer-ho
avui. Deixeu-me doncs que em centri en quatre
camps que tenen particular incidència en la vida
quotidiana dels ciutadans: el pressupost, l'educació,
la sanitat i el transport públic.
~— ^Vk^p^d^Z
; hesso^i L· u^L· ^M^k ¿¿Ce**
3.1.- El pressupost de l'any 2000:Del retard
injustificable a l'alternativa constructiva
Com afecta que encara no s'hagi presentat el
pressupost a discussió al Parlament i la nostra
alternativa pressupostària?
9
�Catalunya no té encara pressupost per aquest any i
no el tindrem aprovat, anant bé, fins el mes de maig.
El desembre vam fer una oferta d'acord per
consensuar alguns aspectes bàsics, però el govern
ha preferit supeditar la discussió al Parlament i la
seva aprovació als resultats de les eleccions
generals.
Això és greu perquè, a més de menysprear la
sobirania del Parlament de Catalunya, té uns efectes
molt negatius sobre l'hisenda de la Generalitat.
Les característiques de proposta d'acord que vam
adreçar al govern i a tots els grups de la Cambra eren
les següents:
- No
incrementar
la
pressió
fiscal.
El
creixement dels ingressos era el mateix del
PIB nominal ( 5, 5 % ).
10
�- Controlar el creixement de les despeses
corrents, que no superes el previst per la
inflació ( 2 % )
- Incrementar les inversions ( 40 % )
- Resoldre els greus problemes financers de la
Sanitat i la CCRTV
Les últimes dades de la execució del pressupost de la
Generalitat, corresponents al tercer trimestre de 1999
- que hem conegut fa pocs dies - ens confirmen
l'existència de greus desequilibris als que cal trobar
solució ràpidament. L'ajornament de les mesures tan
sols farà que les dificultats siguin cada cop mes
elevades:
li
�^(¿fo^Â&vÇoioUiJ ^ JX£/u¿&W wu¿*e*k)
- Les despeses corrents, excloses les financeres,
s'han incrementat mes del 8 % en relació al
mateix període de l'any passat.
- El " forat" del Servei Català de la Salut es
cada cop mes gran. A l'any 1999 s'han
comptabilitzat 155.000 milions de despeses
procedents de l'any anterior. La desviació és
un 27 % mes elevada que la de l'any passat.
- A finals de setembre el Servei Català de la
Salut ja havia gastat el 99,7 % de tot el capítol
2 de bens i serveis. Cap de les despeses del
darrer trimestre es podrà comptabilitzar.
En els darrers mesos s'ha constatat un agreujament
de l'evolució relativa del creixement dels preus a
Catalunya.
12
�JU^OAT^O^
^ ; -' <^/^W
EVOLUCIÓ DE LA INFLACIÓ INTERANUAL
Espanya
1996
1997
1999
3.21%
2.01%
1.41%
2.92%
1996-99
9.89%
1998
Catalunya
3.66%
2.11%
1.76%
3.46%
Diferencial
0.45%
0.09%
0.36%
0.54%
11.43%
1.55%
Com veiem, el diferencial de la inflació entre
Catalunya i Espanya de l'any 1999 es el més elevat
dels últims quatre anys. En total en aquest període
hem acumulat un diferencial de mes del 1,5 %.
Aquest diferencial és equivalent a la inflació anual
de la zona Euro. Així, es podria dir que la nostra
competitivitat s'ha retardat un any en relació a la
resta d'Espanya. I això és especialment greu perquè
Espanya, en el seu conjunt,
s'ha retardat uns dos
anys en relació al països de la Unió Europea que són
els nostres principals competidors.
13
�Els experts estan d'acord en què el diferencial
d'inflació és degut bàsicament a dos factors:
i) a Catalunya pesen més els sectors de serveis,
que
són
els
que tenen
més
inflació;
especifícament els de serveis mèdics i lleure i
cultura.
ii) la inflació en aquests sectors és més elevada a
Catalunya que a la resta d'Espanya,
Al mes d'agost, la major inflació d'aliments, begudes
i tabac a Catalunya explica per si sola dos terços del
diferencial amb el conjunt d'Espanya.
-^ T/^AjrpMfeAíti ñ S !
Davant cTaquesta situació, el govern
Generalitat hauria hagut
de
la
d'actuar en una doble
direcció:
a) Directament, en els camps en que té una
responsabilitat immediata:
- Preus de les escoles concertades
- Preus
dels
llibres
en
l'ensenyament
obligatori
14
�- Preus de la sanitat concertada
- Política compres en farmàcia
- Reducció o eliminació de peatges
b) Indirectament, tot exercint pressió prop del
govern central, en altres temes:
- Liberalització tarifes telefòniques
- Liberalització mercat farmacèutic
- Carburants
______^^
Això no s'ha fet prou, ni prou bé i els efectes
d'aquesta mancança es poden comprovar en la
pèrdua de competitivitat de l'economia catalana.
Així ens ho mostren les dades de l'evolució del
comerç exterior de Catalunya en els darrers mesos. I
així ho exemplifiquen les notícies que cada dia
podem llegir en la premsa econòmica. La qual, sigui
dit de passada, ens ha informat aquests dies d'allò
que n'hi podríem dir "la mala setmana catalana": la
desaparició
de la marca Banca Catalana,
la
15
�preeminència de Repsol sobre l'antiga Catalana de
Gas i la recança que suscita el prodigiós l'augment
de la cotització borsària de Terra, que la Generalitat
es va deixar perdre per un plat de llenties i per raons
que no responien de cap manera a criteris
econòmics.
3.2.- L'educació: De les mesures d'urgència a la
Conferència Nacional
Un altre camp en el que la nostra acció
parlamentària ha estat contundent és el de
l'educació: un tema que m'apassiona i em preocupa
extraordinàriament.
Durant la campanya vàrem explicar que aquesta
havia de ser no un prioritat, sino la primera prioritat
de Catalunya. I no ho afirmàvem per casualitat, sino
perquè el país ens ho diu, ens ho reclama.
16
�Mireu, en el camp de l'educació a Catalunya partim
d'una herència magnífica -la del període de la
República i del moviment de renovació pedagògica
dels anys de la transició- i hem fet avenços molt
importants. Mai, com ara, havíem tingut unes
generacions joves tan ben formades.
Però l'escola té problemes. La unificació de
l'educació secundària - ben intencionada i positiva,
però aplicada amb poca traça administrativa i pocs
recursos- ha abocat a l'ensenyament un conjunt de
problemes socials que l'escola té moltes dificultats
per resoldre.
A més, l'escola pública, que hauria hagut de ser el
motor i l'exemple de l'avenç educatiu, ha patit
d'una desatenció reiterada per part del govern de la
Generalitat. Un govern que, com en d'altres camps,
ha prioritzat els acords i els concerts amb el sector
privat. I així en l'escola pública tendeixen a
17
�concentrar-se aquells sectors de l'alumnat amb més
necessitats i problemes. Problemes que -malgrat els
esforços dels mestres, els pares i molts ajuntamentssón molt difícils de resoldre en les condicions
actuals.
Tot això és molt preocupant. En primer lloc, perquè
del funcionament del sistema educatiu en depèn la
nostra capacitat de donar resposta als requeriments
del mercat de treball. Requeriments de formació
tecnològica, de capacitat d'adaptació, de capacitat
d'innovació. Ahir mateix, em reunia a Reus i a
Tarragona amb ensenyants i empresaris, i en el que
em deien constatava com és d'important escoltar a
uns i altres per tal d'assegurar als nostres joves una
bona transició de l'ensenyament al treball.
Però la situació actual de l'escola no només planteja
problemes de manca d'adaptació als requeriments
del treballa, sinó que també posa en qüestió el paper
18
�de l'escola com a instrument d'integració i cohesió
social.
Es per tot això que no podem esperar quatre anys. Ni
un. Nosaltres hem començat a actuar i a prendre
iniciatives per tal que les coses comencin a canviar
des d'ara mateix. Així, per exemple, hem presentat
dues proposicions al Parlament de Catalunya per tal
que la matrícula per al curs 2000-20001 de tots els
centres educatius sostinguts amb fons públics - els
pròpiament públics i els concertats - es faci sobre
noves bases. Unes bases que assegurin l'equitat i la
transparència i evitin la concentració en determinats
centres de l'alumnat amb risc de marginació.
Però al costat d'aquestes mesures que podríem
anomenar d'urgència, hem plantejat també la
necessitat d'una reflexió en profunditat. Així estem
impulsant per als propers mesos la realització d'una
Conferència Nacional d'Educació, en la que esperem
19
�que hi participi els mestres, els pares, els empresaris,
els sindicats, els ajuntaments i, naturalment, el
govern de la Generalitat.
3.3.-La sanitat: De l'assistència primària a la
reforma del sistema
Al costat de l'ensenyament, la sanitat és un altre
qüestió que condiciona molt estretament la vida
quotidiana dels ciutadans. També aquí hem
començat a actuar. I hem volgut fer-ho en relació a
l'atenció primària, és a dir, l'atenció que hauria de
ser la porta d'entrada al sistema sanitari.
Es aquest un àmbit que ha estat particularment
desatès per part del govern de la Generalitat. I els
resultats estan a la vista: els ciutadans acudeixen
directament als hospitals per l'entrada d'urgències i,
en ocasions, com en aquests darrers dies, colapsen el
20
�servei, especialment a la ciutat de Barcelona i al seu
entorn.
La reacció del govern de la Generalitat ha estat
blasmar els ciutadans. ¿Com volen que els ciutadans
acudeixin l'assistència primària si a Barcelona, per
exemple, encara més de la meitat de la població està
atesa pel sistema antic d'ambulatoris massificats i
ineficients? ¿Com volen que el ciutadà tingui
confiança amb la primària si a Catalunya el temps
mitjà de visita és només de dos minuts, la més baixa
d'Espanya?
És per això que com a primer pas cap a la millora
del sistema sanitari a Catalunya, hem exigit al
conseller Rius un pla raonable per acabar la reforma
de l'assistència primària. I hem reclamat la dotació
urgent de més mitjans per a la reforma dels centres
d'assistència primària. Al costat d'això, he creat una
comissió integrada pels millors experts sanitaris
21
�perquè ens ajudi a analitzar la problemàtica de les
urgències i a plantejar alternatives viables.
3.4.- El transport públic: De la congestió a
l'eficiència
Un altre tema. A Catalunya en un de cada dos
municipis almenys la meitat dels ciutadans que
treballen s'han de desplaçar fora del seu municipi de
residència. Aquesta realitat és fruit d'un creixement
urbanístic que no ha tingut prou cura a mantenir
integrada la residència amb el treball i el comerç.
Com a resultat d'això s'ha produit un veritable esclat
de les necessitats de mobilitat dels ciutadans. Esclat
que, en no veure's acompanyat per les necessàries
inversions en transport públic, ha comportat l'ús
cada vegada més majoritari del vehicle privat. Les
conseqüències les podem escoltar cada matí quan
ens llevem i encenem la ràdio, a les set o a quarts de
22
�vuit, i sentim com en Bassas o en Cuní ja ens
expliquen que els cotxes estan "aturats en els dos
sentits de la marxa"
Per fer front a aquesta situació, hem proposat al
Parlament un pla de mesures urgents per la
reactivació del transport col·lectiu a Catalunya. Un
pla que entre altres resultats persegueix la
potenciació i la integració dels serveis de metro,
autobús i ferrocarril urbà i suburbà (amb els serveis
ferroviaris de rodalies de l'àrea metropolitana de
Barcelona, del Camp de Tarragona, Lleida i Girona),
així com la millora de les infrastructures (tant les
existents -tren Lleida-La Pobla de Segur,VicPuigcerdà i Mollet-Papiol - com les de nova
creació: el tren d'alta velocitat).
I al costat d'aquestes accions en matèria d'educació,
de sanitat i de transport públic, en podriem esmentar
moltes d'altres, en l'àmbit del benestar social, de la
23
�indústria i les noves tecnologies, de la cooperació,
etc. Però no voldria abusar de la seva paciència.
4.- La construcció de l'alternativa de govern: La
regionalització com a exemple.
El que si voldria fer és posar un exemple del perquè
l'experiència d'aquests cent dies ens permet
d'afirmar que, en certa manera, estem ja començant
a governar des de l'oposició. I per fer-ho
m'agradaria explicar com estan avançant les nostres
propostes per a la reforma de l'organització
territorial de l'Administració a Catalunya.
Es tracta, com saben, d'un àmbit en el qual l'acció
dels successius governs de Convergència i Unió ha
estat particularment desafortunada i ha creat un
garbuix administratiu ineficient, centralista i poc
transparent. Un garbuix que comporta
disfuncionalitats en la prestació i la qualitat de
24
�serveis tan bàsics com l'ensenyament o la sanitat,
que substreu capacitat d'actuació als municipis i que
facilita el desordre en matèria de planejament
urbanístic.
Es per això que en el nostre programa vàrem
incloure la resolució d'aquesta qüestió com una de
les prioritats principals. El que cal, diem, és
aconseguir un gran acord entre totes les forces
polítiques i tots els territoris de Catalunya per tal
d'avançar simultàniament en tres direccions: enfortir
el govern local, descentralitzar l'administració de la
Generalitat i adaptar les províncies a l'ordenació
territorial que resultarà de la reforma.
Per portar endavant aquest programa hem proposat
la creació de set regions. Set àmbits que es deriven
de les característiques geogràfiques del territori
català, del seu funcionament quotidià i de la voluntat
manifestada reiteradament pels seus ciutadans:
25
�l'àmbit metropolità de Barcelona, el Camp de
Tarragona, les Terres de l'Ebre, la Catalunya
Central, les comarques gironines, l'Alt Pirineu i les
Terres de Ponent.
Aquesta alternativa fou plantejada a tots els grups de
la Cambra immediatament després de la constitució
del Parlament, en ocasió del debat d'investidura. I de
llavors ençà ha estat una de les línies prioritàries de
la nostra acció parlamentària.
Paral·lelament, en correspondència amb la voluntat
d'obrir el debat polític i d'apropar el Parlament a la
societat, el nostre grup ha iniciat una sèrie de visites
a cada una de les regions de Catalunya, amb
l'objectiu de donar a conèixer la nostra proposta i
d'escoltar l'opinió dels electes, els empresaris i les
associacions i entitats locals.
26
�La primera d'aquestes visites es realitzà els dies 14 i
15 de desembre a l'Alt Pirineu català i fou una fita
fins a cert punt històrica. Mai, d'ençà de la
restauració de la democràcia, un grup tan nombrós
de parlamentaris catalans s'havia desplaçat a
aquelles terres per dialogar i per escoltar. La visita que inclogué sessions plenàries a la Seu d'Urgell i
reunions específiques a Puigcerdà, Sort i Vielha permeté no només constatar l'excel·lent rebuda del
projecte de regionalització, sino també avançar un
programa de 10 propostes per millorar la qualitat de
vida dels pirinencs. Cada una d'aquestes propostes
s'ha convertit ja en una inicitaiva parlamentària que
-esperem- donarà aviat els seus fruits. Per al proper
mes de febrer preparem una visita amb un format
similar a les terres de l'Ebre.
Arran de la nostra actuació el tema de la
regionalització ha entrat en el debat polític quotidià i
s'ha transformat en un veritable clamor en molts
27
�llocs del territori (i en aquest sentit podria mostrarvos articles molt reveladors apareguts en la premsa
de l'Ebre o de la Catalunya Central, per exemple).
Per tot això, no creiem pas anar desencaminats quan
afirmem que ha estat arran d'aquest conjunt
d'actuacions que el conseller de Governació i
Relacions Institucionals, Josep Antoni Duran i
Lleida, ha acabat acceptant la necessitat de revisar
l'organització territorial de Catalunya.
Es tracta d'un avenç important: per primera vegada
el govern de la Generalitat accepta que el model
establert i aplicat sense consens per Convergència i
Unió fa 13 anys no es pot mantenir. I és positiu
també que el govern accepti que per resoldre aquesta
qüestió cal arribar a un acord entre totes les forces
polítiques.
28
�Si, com esperem, aquests propòsits es concreten
aviat en fets haurem fet un pas important endavant. I
amb el tema de la regionalització -que, repeteixo, no
és altre que el de la millora en la prestació dels
serveis i l'enfortiment dels ajuntaments- haurem
donat un excel·lent exemple de la forma com, des de
l'oposició, anem construint l'alternativa política a
Catalunya.
5.- Les noves dinàmiques polítiques: del balanç a
les perspectives
Acabo perquè m'estic allargant massa.
He volgut explicar-los el que per a nosaltres està
sent una experiència apassionant. Ens han volgut
matar d'avorriment, han volgut que a Catalunya
s'escoltés una sola veu. I més que exercir el govern,
l'ocupen. Però nosaltres no ens resignem. No ens
deixarem adormir.
29
�Deien: uEn Maragall no aguantarà gaire" i ara diuen:
" Que pari, que va massa ràpid".
No pararem. Nosaltres no tenim cap pressa, però la
resolució dels problemes dels ciutadans i ciutadanes
de Catalunya no admet demora.
En aquest cent dies hem iniciat una nova etapa
política que, com els he explicat, té repercussions
parlamentàries clares i concretes. Però que va molt
més enllà, em sembla, dels murs de la Cambra.
La col·laboració entre el PSC i el moviment cívic
Ciutadans pel Canvi, que tan bon inici va tenir en la
campanya electoral, ha continuat de manera
modèlica en el grup parlamentari. Amb això hem
desmentit els qui ens pronosticaven tota mena de
desastres i baralles. I, el que encara és més
important, hem posat en peu un laboratori de noves
30
�formes de fer política. Un laboratori on la vella saba
del partit socialista s'enriqueix amb les aportacions
d'altres sectors socials i professionals.
r
Es una experiència que, ho estem veient aquests
dies, atreu l'atenció de forces polítiques de tot
Espanya. I que ha estat la llavor de molts dels
esdeveniments que avui estem vivint.
D'altra banda, som conscients que els cent primers
dies de la nostra acció parlamentària no es
corresponen amb els cent primers dies del nou
govern. Especialment no són encara suficients per
començar a jutjar l'acció dels nous consellers.
Creiem que aquests mereixen un període de respecte
que no s'ha exhaurit encara.
Tanmateix, hi ha exemples d'iniciatives ja preses per
alguns d'ells, tant dels nous com dels vells, que
semblen anar en una direcció correcte. Això és
31
�particularment visible en els temes de la
regionalització i de 1'audiovisual, camps en els que
hem trobat una actitud raonablement receptiva.
Però, com hem vist, hi ha altres temes en que les
coses no han anat bé i no poden esperar: el
pressupost, el colapse de les urgències, les
prematriculacions escolars, la millora de les
condicions de treball del parlament i l'estatut de
l'oposició.
Per això hem decidit no deixar passar el mes de
gener sense donar fe de vida davant els mitjans de
comunicació amb aquest primer balanç. Un balanç
que vol iniciar un costum ja habitual en altres
institucions.
Deixeu-me, abans d'acabar, fer una referència a la
manera com les eleccions generals incideixen en la
marxa de les coses aquí a Catalunya. La vida
32
�política, com l'economia, és cada cop més un mercat
d'expectatives tant o més que de realitats.
El govern català sembla atenallat no solament per
l'inici de la legislatura, sempre feixuc, sino també
per la proximitat de les eleccions generals.
Però això, que seria normal, ve agreujat per
l'estratègia política del nostre govern, que ha basat
tota esperança de millora en la coincidència d'una
determinada configuració de les majories en el
Congrés i en el Senat espanyols.
No és aquí el lloc, per fer judicis - d'altra banda,
prou coneguts pel que a nosaltres respecta- sobre la
política espanyola i els seus efectes a Catalunya.
El que volem, justament, és un canvi de la política
catalana en el seu conjunt. No podem dependre
exclusivament del que passi a Madrid. Això si que
33
�ha acabat sent una estratègica i tràgica cessió de
sobirania.
Estratègica perquè és consubstancial al plantejament
nacionalista de descompromis real en la política
estatal. I tràgica per dues raons: perquè ho fa
dependre tot d'un Estat en el que no es creu i perquè
no produeix resultats, excepte el de la
desresponsabilització de la política catalana.
Només si som capaços d'enaltir el nostre Parlament,
vitalitzar la connexió entre política catalana i
societat catalana, augmentar el prestigi interior de
l'acció de govern a Catalunya i de les nostres
institucions - que han de deixar de ser vistes com
irresponsables per manca de poder i diners -. Només
així, dic, esdevindrem un país políticament autònom
en el sentit fort de la paraula. Un model contrastable
i alguna cosa més que una curiosistat intrigant, un
34
�país simpàtic o antipàtic, segons els gustos, i un
escenari de frustracions interiors.
"II modelo catalano", com diuen a Itàlia, pot
esdevenir un autèntic model de referència a Europa
si ens ho proposem. Un model amb legislatiu,
executiu i justícia propis i singulars. Amb una
relació positiva amb els seus territoris i ciutats. I
amb una connexió saludable, no com ara, entre
política i mitjans de comunicació i entre política i
diners.( En el benentès que els mèdia i el diners són
els dos nou poders socials i polítics que han emergit
amb força en la segona meitat del segle XX).
Aleshores si que podrem optar a obtenir un paper
capdavanter en un país, Espanya, que ha ampliat
considerablement els seus mercats, per dir-ho així,
polítics i econòmics. Altrament, no.
35
�Les claus per a aquest nou rol de la política catalana
les tenim a la mà. No s'han d'inventar ni s'han
d'anar a buscar a fora. Es diuen Parlament fort i
govern responsable, territoris respectats, ciutats
robustes, institucions de qualitat, mitjans públics
neutrals i mitjans privats independents, empreses
innovadores, sindicats imaginatius. Els tenim? En
tenim, però hem de millorar-los. Serem capaços de
fer-ho, i per tant els tindrem. És per això que
treballem els diputats i diputades Socialistes de
Catalunya i Ciutadans pel Canvi.
Moltes gràcies.
36
�}/>
VAXVAA^
UA^&
SÍ^NJ^'
¡M ^ ^Ki^jY :
>[*+)
WUM
Oí^
t^^r
^
t
,*
-?
u ^
^
-OJ±
Vi]
v
* & * : * $ :
i
4.
'fés^>^
K
A u.
y^rr
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
100 dies d'oposició al Parlament. Conferència al Col·legi de Periodistes.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-01-26
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Parlament de Catalunya
Ciutadans pel Canvi
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Oposició
Govern alternatiu
Catalunya
Model social
Acció política
Description
An account of the resource
Conferència de Pasqual Maragall repassant l'activitat parlamentaria del Grup Socialista-Ciutadans pel Canvi.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 23
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2772/20000218_RegionalitzacioCatalunya_Tortosa_PM.pdf
6838263b6ffad10a0db953acd6af4386
PDF Text
Text
LA REGIONALITZACIÓ DE
CATALUNYA:
UNA OPORTUNITAT PER A LES
TERRES DE L'EBRE
(Tortosa, 18 de febrer 2000)
Bon dia. Em complau molt de ser aquí de
nou, amb tots vosaltres.
Durant la campanya electoral vaig
anunciar, aquí mateix a Tortosa, que la
primera regió de Catalunya que visitaria
com a President seria l'Ebre. Com ja
sabem, aquesta vinguda institucional, ha
hagut de postposar-se una mica.
Però això potser no és del tot dolent, ja
que ens dona més temps per anar
preparant els nostres projectes, per anar
madurant les nostres propostes, per anar
començant de mica en mica a governar a
mesura que aquells que han tingut el
poder durant més de vint anys se'n van
anant també de mica en mica.
�1 . La situació postelectoral i la nostra
proposta:
devolució i regionalització enfront
a centralisme i desordre
En efecte, després de les eleccions del 17
d'octubre la situació política catalana es
caracteritza per la convivència entre,
d'una banda, un govern amb una
capacitat molt escassa d'iniciativa i
reacció, i de l'altra, per un projecte polític
-el de PSC-Ciutadans pel Canvi- que
s'aferma cada dia més com a alternativa.
La força d'aquest projecte és tanta que
sovint permet anar més enllà de la simple
acció
d'oposició,
entesa
com
a
condicionament i fiscalització de l'acció
del govern. Així, en aquests tres mesos
primers de la legislatura, hem vist com
en alguns camps podíem fins i tot anar
forçant l'aplicació de parts del nostre
programa des de l'oposició.
És per això que en alguna ocasió hem
afirmat que, en certa manera, estem
2
�començant
l'oposició.
a
governar
ja
des
de
Un dels camps on aquests avenços han
estat més clars és el de la reforma de
l'organització territorial de l'administració
pública a Catalunya. Es tracta, com
sabem, d'un àmbit en el qual l'acció dels
successius governs de Convergència i
Unió
ha
estat
particularment
desafortunada i ha resultat en un garbuix
administratiu ineficient, centralista i poc
transparent. Un garbuix que comporta
disfuncionalitats en la prestació i la
qualitat de serveis tan bàsics com
l'ensenyament o la sanitat, que pren
capacitat d'actuació als municipis i que
facilita el desordre en matèria de
planejament urbanístic.
Es per això que hem volgut fer d'aquesta
qüestió una de les nostres principals
prioritats:
perquè
volem
que
els
ciutadans rebin els millors
serveis
possibles i perquè volem que cada
territori disposi dels recursos que li calen.
"i
3
�Per aconseguir-ho pensem
d'avançar
simultàniament
direccions:
que
en
hem
tres
1. Enfortir el govern local, tot simplificantne l'estructura i augmentant-ne els
recursos i les competències.
2. Descentralitzar
i
reordenar
l'administració de la Generalitat.
3.Preveure l'adaptació de l'administració
de l'Estat a l'ordenació
resultant
d'aquesta reforma.
La peça clau per aconseguir aquests
avenços és la creació d'uns àmbits
regionals que siguin lloc de trobada entre
totes les administracions: els governs
locals, la Generalitat i l'Estat.
Com n'hi hem de dir d'aquests àmbits? Hi
ha qui proposa "regió". Hi ha qui proposa
"vegueria". No ens discutirem pas per
això. Vegueria -que com sabeu és un
nom
carregat
de
connotacions
històriques- és com es van dir els àmbits
regionals en el curt període que la divisió
territorial republicana estigué vigent
durant la nostra guerra civil. Per
4
�exemple, el senyor Josep Subirats i
Piñana, que ens acompanya, va ser, en
aquells anys, delegat de la Generalitat a
la 5 a Vegueria, la de Tortosa. En fi, ja ho
anirem decidint, tot això, però, torno a
dir, no ens discutirem pas per qüestions
de noms.
Quins han de ser aquests àmbits
regionals?
Nosaltres
hem
proposat
concretament la creació de set regions.
Set àmbits que es deriven de les
característiques geogràfiques del territori
català, del seu funcionament quotidià i de
la voluntat manifestada reiteradament
pels
seus
ciutadans:
la
regió
metropolitana de Barcelona, el Camp de
Tarragona, la Terres de l'Ebre, la
Catalunya
Central,
les
comarques
gironines, l'Alt Pirineu i les Terres de
Ponent.
Ens diran potser que l'Ebre i el Pirineu no
tenen l'entitat suficient per a ser una
regió. Però hem de contestar que tenen
una
extensió
territorial,
unes
especificitats i una personalitat pròpia
més que suficient. D'altra banda, aquest
5
�matí en Joaquim Nadal i en Martí
Carnicer, amb les seves xifres, ens han
mostrat com, des del punt de vista dels
recursos, la regionalització podria ser un
incentiu pel desenvolupament d'aquestes
terres.
2. Un primer avenç: el govern de la
Generalitat reconeix la necessitat de
reformar les LOT
Aquesta alternativa fou plantejada a tots
els grups de la Cambra immediatament
després de la constitució del Parlament
de Catalunya, en ocasió del debat
d'investidura,
I de llavors ençà ha estat una de les línies
d'acció prioritaries de la nostra activitat
parlamentaria.
Per una costat, hem constituit un grup de
treball amb diputats dels nostre grup i
representants de diverses institucions
catalanes (la Federació de Municipis de
Catalunya, la Diputació de Barcelona,
l'Institut d'Estudis Catalans,...), per anar
6
�avançant en l'elaboració de les nostres
propostes. Les Terres de l'Ebre hi són
representades pels diputats Josep Maria
Simó i Antoni Sabaté.
D'altra banda, hem començat un seguit
de visites de tot el grup parlamentari a
cada una des les set regions de
Catalunya. L'objectiu d'aquestes visites
es donar a conèixer la nostra proposta i
escoltar
l'opinió
dels
electes,
els
empresaris i les associacions locals al
respecte. El mes de desembre vam ser al
Pirineu, avui som aquí, a la primavera
anirem a Girona i així successivament.
D'altra banda, els nostres diputats han
propiciat nombroses trobades sobre el
tema a molts pobles i ciutats de
Catalunya, com la que un grup molt
significatiu d'alcaldes i regidors van
celebrar aquí a Tortosa abans de Nadal
amb els diputats Nel-lo, Simó i Sabaté.
Arran de la nostra actuació el tema de la
regionalització ha entrat en el debat
polític quotidià i s'ha trasformat en un
7
�veritable clamor
territori català.
en
molts
llocs
del
Per tot això, no creiem pas anar
desencaminats quan afirmem que ha
estat arran d'aquest conjunt d'actuacions
que el Conseller de Governació i
Relacions Institucionals, Sr. Josep Antoni
Duran i Lleida ha acabat acceptant
públicament la necessitat de revisar
l'organització territorial de Catalunya.
L'anunci del Conseller - i els contactes
que se n'han seguit- pot considerar-se un
avenç important. És la primera vegada,
des de que es van sense consens les Lleis
d'Organització Territorial de Catalunya,
que el Govern de la Generalitat accepta la
necessitat de revisar-les i reformar-les.
El procediment proposat -una Comissió
d'Experts
que serà
seguida
d'una
Ponència
conjuntasembla
també
l'adequat. En tot cas vetllarem perquè els
compromisos contrets i la voluntat de
consens expressada es mantinguin.
�3.Noves oportunitats per a les Terres
de l'Ebre
Tot això quins resultats concrets ha de
tenir a les Terres de l'Ebre?
Com sabem, les Terres de l'Ebre han
conegut un llarg període de marginació.
Una marginació que les ha deixat, en
alguns camps, entre les menys afavorides
de Catalunya.
Ara hi apareixen noves iniciatives, s'hi
escolten noves veus, es desvetllen
energies que semblaven adormides. Fins
el punt que un conjunt d'entitats de la
regió han estat capaces d'elaborar un Pla
Estratègic
que
conté
propostes
interessantíssimes i que hauria de ser la
guia
per
a
qualsevol
acció
de
l'administració en aquest territori.
Però hi ha diverses rèmores que dificulten
la represa: el creixement econòmic és
encara insuficient, les comunicacions
pateixen dèficits importants, els serveis
bàsics -l'ensenyament, la sanitat- es
9
�troben liuny d'estar ben servits, el medi
ambient coneix importants amenaces,...
Per fer front a aquests problemes cal, ben
cert, que el govern de la Generalitat
actuï.
en
col·laboració
amb
els
ajuntaments i les entitats de l'Ebre. Les
10 propostes per a millorar la qualitat de
vida a les Terres de l'Ebre que us
presentàvem ara fa una estona contenen,
pensem, algunes de les
principals
actuacions que caldria portar endavant.
Però el mateix temps, cal que l'Ebre
pugui fer-se sentir. Que existeixi!. Que
disposi de les eines oportunes per a
pensar el seu futur Que tingui !a
capacitat de fer escoltar la seva veu.
És per això que cal una regió de l'Ebre en
la
nova
organització
territorial
de
Catalunya.
10
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La regionalització de Catalunya: una oportunitat per a les Terres de l’Ebre
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-02-18
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Regions
Catalunya
Oposició
Terres de l'Ebre
Territoris
Acció política
Divisions administratives i polítiques
Description
An account of the resource
10 p.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Tortosa
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 23
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2773/20000308_PirineuFutur_TribunaAndorra_PM.pdf
66cda5dc5a245a9f734eb6534ad5883d
PDF Text
Text
TRIBUNA ANDORRA
El Pirineu i el seu futur
0. Introducció
1 . El Pirineu a la cruïlla
2. La necessitat d'un projecte de futur
3. Andorra, la ciutat del Pirineu
4 . Cloenda
0. Introducció
Bon dia. Deixin-me començar la intervenció
agraint
l'amable
participar
en
tot
invitació de Tribuna Andorra a
aquest
fòrum,
donant-me
així
l'oportunitat de debatre amb tants representants i
autoritats d'una i altra banda del Pirineu sobre el
futur d'aquestes terres.
Perquè és, precisament, sobre els reptes de futurdel
Pirineu que els organitzadors em proposen de parlar
en la nostra trobada d'avui. Per fer-ho, tractaré de
mostrar en primer lloc com el Pirineu (el català,
i
�l'andorrà, el francès) es troba avui en un moment
decisiu,
en
història.
un
Tot
tombant
seguit
oportunitats
i quins
important
de
analitzaré
quines
els reptes
que
la
seva
són
es
les
deriven
d'aquesta situació. Finalment, assenyalaré com, al
meu entendre, per aprofitar les possibilitats que la
nova situació planteja i fer front als riscos que
comporta,
cal
un
projecte
(o
un
conjunt
de
projectes) de futur. I en l'elaboració i l'execució
d'aquests projectes, Andorra està cridada a tenir un
paper clau.
1 . - El Pirineu a la cruïlla
A tot Europa occidental les àrees de
coneixen
avui
Històricament
transformacions
havien
estat
àrees
muntanya
profundes.
marginades,
endarrerides, menystingudes. Ara, però, els canvis
tecnològics,
l'extensió
la
de
millora
les
de
les
dinàmiques
comunicacions
urbanes
i
obre
perspectives del tot noves. Això és veritat tant pels
Alps com pels Apenins com per les Alpujarras. I ho
és també pel Pirineu.
2
�En efecte, després d'un llarg període de davallada
demogràfica,
de
marginació
econòmica,
i
de
desatenció per part dels poders públics, al Pirineu
s'observen
avui
símptomes
tendència.
Deixeu-me
que
clars d'un
canvi
ho exemplifiqui
de
amb
algunes dades referides a l'Alt Pirineu català.
Com sabem, el Pirineu català ha patit durant segles
una sangria demogràfica constant. Doncs bé, les
darreres de que disposem ens mostren
que la
davallada s'ha estroncat, i que la situació fins i tot
sembla invertir-se: entre 1991 i 1996 mentre el
conjunt de Catalunya creixia tot just un 0,5%, la
població del Pirineu guanyava un 2,8%. Així sembla
detectar-se
un
veritable
punt
d'inflexió,
el
trencament d'una tendència secular.
L'origen d'aquests canvis rau en la fi del procés de
concentració
demogràfica
en les àrees
sobre el qual no podem estendren's ara.
urbanes,
N'hi ha
prou en dir que, a partir de mitjans dels anys
setanta, les àrees més extenses i poblades del país
van
començar
a perdre
pes
relatiu
en
termes
demogràfics i en ocasions fins i tot població en
3
�termes absoluts. De llavors ençà aquesta onada de
reflux - sorda, lenta, desigual - s'ha anat estenent
per tot Catalunya. I a partir dels anys 90 sembla
que ha arribat també al nostre Pirineu.
Així, les sis comarques que integren l'Alt Pirineu
català han tingut en el darrer quinqueni
saldos
migratoris positius. Fixeu-vos bé en el que dic: Els
Pallars o l'Alta Ribagorça, comarques de les quals la
gent en marxava,davaiiant
cap a la plana
com
"pedres de tartera" (per utilitzar l'amarga expressió
de Maria Barbal), són avui comarques que reben
immigrants.
Amb això no vull dir de cap manera que a l'Alt
Pirineu
no
hi
hagi
problemes
demogràfics.
Les
seqüeles deixades pel procés de despoblament són
molt pesants. I així, aquestes comarques es troben
entre
banda,
les
més
la
concentrar-se
envellides
població,
com
de
Catalunya.
sabeu,
D'altra
tendeix
al fons de les valls deixant
a
més
abandonades les capçaleres.
4
�Veiem doncs que s'observa un canvi de tendència
clar pel que fa a la població. I aquest canvi és
acompanyat, com no podria ser d'una altra manera,
per una represa econòmica relativament important.
Així, la imatge d'un Pirineu aturat i dependent
és
cada vegada menys certa. Fins el punt que algunes
de les comarques del Pirineu tenen avui unes taxes
d'activitat superiors a la mitjana catalana. A la Vall
d'Aran, per exemple, la taxa d'activitat és del 5 9 % ,
mentre que en ei conjunt de Catalunya
és tot just
el 53%.
Aquesta represa ha estat induïda de manera molt
majoritària pel desenvolupament del sector turístic.
Sector que com sabem ha estirat de la resta, com
ara la construcció o el comerç.
En
canvi,
les
activitats
agrícoles
i
ramaderes
tradicionals es troben avui, malgrat els esforços de
modernització, en una situació prou difícil. A l'Alt
Pirineu
català
quedaven
l'any
1996
uns
2.600
pagesos, gairebé un 2 5 % menys que cinc anys
enrera.
D'altra banda, la indústria, que havia estat
durant anys motor de desenvolupament d'algunes
5
�àrees
(amb
la
construcció
i
la
gestió
aprofitaments hidroelèctrics, per exemple)
dels
coneix
també una davallada notable.
Des de! punt de vista econòmic
ei turisme
ha
comportat innegables beneficis, Però ha provocat
també
en
molts
municipis
una
especialització
sectorial acusadíssima en un sector que és molt
dependent de la conjuntura econòmica exterior, o,
com
veiem
aquests
dies,
de
les
condicions
climàtiques.
Ara bé, la represa demogràfica i econòmica no han
anat
sempre
millores
acompanyades
pel que
fa
a les
de
les
necessàries
infrastructures
i als
equipaments. Així, és cert que la millora de la xarxa
viària i de les telecomunicacions ha fet entrar el
Pirineu
en
una
certa
normalitat.
Però
aquestes
comarques continuen marginades de xarxes de gran
importància per al futur. El gas natural no remunta
encara les valls del Segre i de la Noguera, les línies
de tren Lleida-la Pobla i Vic-Puigcerdà malden per
assegurar la seva continuïtat, el cablejat amb fibra
òptica
ha començat
a instal·lar-se
a les
grans
6
�ciutats
i
caldrà
d'aconseguir
estar
que arribi
molt
vigilant
a tots
el
per
tal
municipis
del
Pirineu.
D'altra banda, l'accés als pirinencs i pirinenques a
servis
bàsics
com
ensenyaments
l'assistència
universitaris
sanitària
segueix
o
sent
els
molt
problemàtica. I requereix de les famílies esforços
suplementaris en desplaçaments i manutenció.
Finalment, cal fer referència al patrimoni natural i
cultural.
Un patrimoni
que
ha
estat
un
recurs
fonamental per al desenvolupament econòmic, ja
que
constitueix
desenvolupat
les
la
base
activitats
sobre
la
que
turístiques.
s'han
Trobem
també aquí llums i ombres, ja que si bé és veritat
que els espais que gaudeixen
protecció
s'han
d'algun
incrementat
tipus
de
notablement,
determinades actituds, depredatòries amb el medi i
el paisatge, provoquen
preocupació.
Determinats
desenvolupaments urbanístics vinculats sobre tot a
la segona residència i a les activitats de
lleure
amenacen de malmetre seriosament el paisatge. I
7
�l'ambient
muntanyenc, ja
de per si feble,
està
sotmès a una forta pressió.
Aquestes
ambient
mancances
haurien
d'infrastructures
pogut
ser
i
medi
pal.liades
pel
planejament territorial i urbanístic, però aquí de nou
ens trobem
amb
català no disposa
buits
importants.
L'Alt
Pirineu
de cap planejament teritorial
específic. I una tercera part dels seus municipis, que
representen un 3 0 % de la superfície total, no estan
emparats per cap tipus de planejament urbanístic.
2 . - Oportunitats i reptes
Veiem doncs que el Pirineu es troba avui en una
conjuntura del tot nova. Una conjuntura que ofereix
grans oportunitat i també reptes molt notables.
Les oportunitats es deriven de la millora relativa de
les tendències demogràfiques, de la modernització
de les estructures
econòmiques
i de les
noves
dotacions en infrastructures. Els riscos procedeixen
8
�en canvi d'una especialització sectorial excessiva,de
la fragilitat
actituds
de
les estructures
poc respectuoses
socials
envers
i de
el medi
les
i els
recursos naturals.
És per això que
hem afirmat que l'Alt Pirïneu es
troba avui en una cruïlla. En un moment decisiu de
la seva evolució.
Per aprofitar ¡es potencialitats i escapar als riscos
que la situació planteja és més necessari que mai
disposar
de
projectes
democràticament
de
elaborats
futur.
i
Projectes
col·lectivament
assumits. En són un excel·lent exemple les Bases
per al Pla Estratègic de l'Alt Pirineu que, sota
l'impuls
de l'Ajuntament
de la Seu d'Urgell, un
conjunt molt ampli d'institucions pirinenques han
elaborat i aprovat recentment.
És apassionant de repassar a les pàgines d'aquest
pla,
al
costat
de
la
diagnosi
i
les
mesures
proposades, l'explicació del seu procés d'elaboració:
actes
públics
entrevistes
a
totes
les
capitals
comarcals,
a centenars
de
persones,
implicació
9
�d'ajuntaments i entitats, participació directa de més
d'un miler de pirinencs i pirinenques.
Nosaltres pensem que es tracta d'una
iniciativa
modèlica. I és per això que l'hem volgut defensar
des del punt de vista polític i parlamentari i la
proposem com un exemple de la reflexió estratègica
que
podrien
fer
altres
regions
i
comarques
catalanes.
Aquesta voluntat de pensar el futur, de prendre'l en
les pròpies mans, ha d'anar acompanyada
dels
instruments
Amb
administratius
adequats.
l'excepció notabílissima d'Andorra, durant segles el
Pirineu, tant l'espanyol com el francès, ha estat
governat des de fora. Cal ara tornar-li la seva pròpia
veu.
Es per
això
que
proposem
una
regió
administrativa pròpia per a tot l'Alt Pirineu català,
un àmbit que serveixi alhora per a la cooperació
entre els municipis pirinencs, la descentralització de
la Generalitat, i en el futur per a l'organització
provincial de l'Estat.
10
�En els darrers mesos s'han produït avenços molt
notables en aquest camp.
la
declaració
Puigcerdà
conjunta
Entre tots vull destacar
dels
i la Seu d'Urgell
alcaldes
de
reivindicant
Tremp,
la regió
pirinenca i proposant una capitalitat compartida com
a forma d'evitar un debat estèril sobre aquesta
qüestió.
Després de tants anys de dependència externa, per
què
no
dir-ho,
Pirineu català
de
desconfiances
mútues,
l'Alt
decideix unir-se per fer-se escoltar i
prendre el futur en les seves mans.
3 . - Andorra, la ciutat del Pirineu
I
en aquest context quin paper hauria de tenir
Andorra?
Deixin-m'ho dir d'una manera taxativa. Andorra és
la ciutat dels Pirineus.
Quan em diuen que l'Alt Pirineu català té només
60.000 habitants sempre penso que aquesta és una
veritat
a mitges. Perquè des del punt de vista
11
�econòmic, funcional i cultural n'hi hem de comptar
al menys uns altres tants que resideixen a Andorra.
Andorra és el principal centre de serveis del Pirineu,
l'espai comercial més ben equipat i ei principal focus
d'irradiació econòmica. Conjuntament
amb l'àrea
de la Seu constitueix la primera polaritat urbana del
Pirineu.
Al meu entendre, això confereix a Andorra una gran
responsabilitat. El seu pes econòmic i demogràfic li
dona capacitat per atreure infraestructures i serveis
que poden ser d'utilitat per al conjunt del Pirineu:
l'aeroport de la Seu i els equipaments comercials en
són excel·lents exemples. D'altres, de caire cultural
i de serveis, s'hi van afegint.
Diguem-ho
curt:
Andorra
constitueix
un
gran
recurs, un gran actiu, un viver d'oportunitats per al
conjunt del Pirineu.
Ara
bé,
Andorra,
d'enfrontar-se
també
la
ciutat
del
a la temptació
Pirineu,
de
ha
tantes
ciutats. He estat, com sabeu, durant molts anys,
12
�alcalde de Barcelona, un municipi relativament petit
en termes de superfície, envoltat d'una gran àrea
metropolitana.
Conec,
doncs,
el
tema
per
experiència pròpia: les ciutats tendeixen a projectar
cap el seu entorn immediat el seus problemes:
l'abocador cap el Garraf, la tèrmica cap e! Besòs,
l'habitatge
de baixa
qualitat
cap a les
corones
metropolitanes.
És una temptació lògica, que en el cas d'Andorra
podria veure's afavorida encara per l'existència de
la frontera
internacional.
Però és una
dinàmica
contra la qual cal reaccionar de manera enèrgica:
una ciutat només és digne d'aquest nom si és capaç
d'afrontar en el seu sí i de comú acord amb el seu
entorn els problemes que avui engendra la vida
urbana. Andorra, motor i oportunitat del Pirineu,
seguirà, n'estic segur, aquesta via.
13
�4-. Cloenda
Acabo.
He volgut explicar com, ai meu entendre, els velis
tòpics ja no serveixen per descriure la realitat
pirinenca. El Pirineu és avui un territori cada vegada
més dinàmic des del punt de vista econòmic que va
aixecant-se d'una prostració secular.
Però les transformacions actuals, lluny de resoldre
tots els problemes, evidencien les velles mancances
i en fan aparèixer de noves.
Al Pirineu s'obren doncs grans oportunitats que no
es poden deixar escapar. És per això que diem, ara
més
que
mai, que
calen
projectes
de
futur.
Projectes que permetin aprofitar les oportunitats
d'avui per tal de millorar les condicions de vida de
tots els pirinencs, assegurar la preservació del seu
patrimoni
i
afermar
la
seva
contribució
al
desenvolupament d'Europa.
Res més. Moltes gràcies per la seva atenció.
14
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El Pirineu i el seu futur
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-03-08
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Pirineu
Catalunya
Regions
Territoris
Oposició
Acció política
Divisions administratives i polítiques
Description
An account of the resource
14 p. Discurs pronunciat al fòrum Tribuna Andorra.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Andorra la Vella
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 23
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2776/20000412_DebatPressupostos_PM.pdf
265aeeb93d70228a7173899cede18aba
PDF Text
Text
INTERVENCIÓ
DEL
PRESIDENT
DEL
GRUP
SOCIALISTES-
CIUTADANS PEL CANVI EN EL DEBAT DE TOTALITAT
DELS
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT PER A L'ANY 2 0 0 0
Molt Honorable Sr. President, Senyores i Senyors Diputats,
He volgut defensar personalment l'esmena de retorn al Govern del
Projecte de Pressupostos de la Generalitat per a l'any 2000 per
subratllar la importància que té pel nostre país que, entre tots
plegats, fem una anàlisi adequada de la situació econòmica i posem
sobre la taula els instruments per a fer front els reptes que ens
planteja.
Cal dir, en primer lloc, que fem aquest debat amb retard. Un retard
de quatre mesos. Convergència i Unió i el President Pujol, encara
sotragats pels resultats de les eleccions d'octubre, varen decidir no
decidir-se fins que no s'haguessin celebrat les eleccions generals del
12 de març. Com la seva majoria en escons, que no en vots, era
precària i no volien casar-se amb ningú, varen preferir esperar.
El President Pujol esperava, sens dubte, que els seus vots fossin
decisius
al
Congrés
dels
Diputats
per
assegurar-se
aquí
una
tranquil·litat de la q u e j a no disposa.
Érem molts els que dèiem que endarrerir decisions no era bo. I
menys quan es tracta de decisions pressupostàries que tenen una
traducció immediata en el benestar de molta gent, en la qualitat dels
serveis prestats des del sector públic, i també de cara als sectors
econòmics i socials que han de prendre les seves decisions des del
coneixement de les orientacions generals de la política econòmica del
govern.
1
�Dèiem també que Catalunya volia una majoria parlamentària estable,
sòlida, àmplia, amb prioritats clares. I que estàvem disposats a
parlar-ne. El mes de Desembre vàrem fer pública una proposta per
avançar en la confecció d'un Pressupost per a l'any 2000.
Però CiU no sols no ha volgut atendre la nostra disposició al diàleg,
sinó que va preferir esperar i és l'única responsable del retard amb
què encetem aquest debat pressupostari.
Hem mantingut permanentment un oferiment de diàleg sobre els
grans temes. Vàrem creure, de ventat, que en el discurs d'investidura
de Jordi Pujol hi havia molts elements sobre els que era possible que
ens poséssim
d'acord.
Nosaltres també
creiem
que
Catalunya
necessita més i millor autogovern i més i millor finançament.
Òbviament nosaltres afegim que cal, al mateix temps, una gestió més
rigorosa de les competències, recursos i serveis dels que ja disposa la
Generalitat.
Tanmateix, hem constatat que no hi ha cap voluntat d'arribar a
acords per part del President Pujol i de la majoria parlamentària en
què se sustenta el seu mandat. Però com creiem que l'interès del país
està per sobre del nostre interès polític, per sobre de qualsevol
interès partidista, mantenim aquesta voluntat de diàleg.
Però avui ens trobem aquí per debatre els Pressupostos presentats
pel Govern. I vull dir-ho ras i curt: aquests Pressupostos no defensen
adequadament l'interès de Catalunya. No responen a la nostra
situació real. No responen als reptes que tenim plantejats. No són els
Pressupostos que el país necessita. És per això que he volgut
defensar personalment el retorn d'aquest projecte al Govern, tot
oferint la possibilitat de negociar uns Pressupostos que sí donin
resposta a les necessitats del país.
2
�En la meva intervenció en el Debat d'Investidura vaig plantejar quins
eren, al meu entendre, els eixos de la política econòmica que
Catalunya necessita.
Deia llavors i permetin que ho recordi ara: "Hi ha d'haver una política
econòmica financera i industrial catalana. Catalunya necessita el seu
pla estratègic. Hem de combatre la inflació que puja, la competitivitat
que, correlativament, va baixant, la qualitat que es perd i la marxa o
la manca -la marxa, de vegades, a Madrid-, molt sovint, d'empreses
mitjanes i grans. Per fer-ho, s'ha d'impulsar, no amb paraules, sinó
amb fets, l'economia productiva.
I això vol dir, primer: augment de la taxa d'ocupació mercès a
l'entrada de dones i joves al món laboral i empresarial.
Segon: més cultura informàtica, que ens permeti fer front als reptes
de la societat de la informació.
Tercer: més innovació de producte -no solament de procés-, més
capital/risc, i més suport als nous emprenedors.
Quart: suport als processos de concertació entre
ajuntaments,
emprenedors i sindicats, i també amb les universitats i les escoles.
Cinquè: una ampliació del mercat interior gràcies a la millora de les
infrastructures
que ara
estan
inexplicablement
pendents: TGV,
ampliació de l'aeroport de Barcelona, el pla Delta, les ampliacions del
port de Barcelona i del de Tarragona i el cablejat de fibra òptica, però
també
el
sistema
de
comunicacions
interiors
per
carretera
i
ferroviàries.
Sisè: increment de la inversió internacional de les nostres empreses.
3
�Setè: una política per a l'agricultura i la ramaderia catalanes que
contempli, en primer lloc, la seva viabilitat empresarial i la seva
capacitat d'exportació, però també la seva significació territorial,
social i mediambiental".
Constatem, amb preocupació, que aquests Pressupostos no van en la
direcció
que
assenyalàvem
com
a
necessària
en
el
debat
d'Investidura.
Però els motius pels quals demanem el retorn d'aquest Projecte al
Govern
no són només que no s'ajusta
a les prioritats
que jo
assenyalava llavors. No és aquest l'únic problema d'aquest Projecte.
El principal problema del Projecte de Pressupostos presentat pel
Govern és que no parteix d'una anàlisi adequada de la situació real de
la nostra economia.
L'economia catalana està creixent en els últims anys a un ritme
proper al 4 % . Aquest és un nivell relativament alt i molt proper al del
conjunt espanyol.
Aquest
creixement
l'aportació
en
els dos
últims
negativa del sector exterior.
anys
ve
condicionat
per
Mentre que la demanda
interna està creixent a un ritme que alguns experts consideren fins i
tot massa elevat, el saldo exterior, tant amb la resta d'Espanya, com
amb la resta del món, ofereix taxes negatives.
Per tant, per consolidar el nostre creixement econòmic, el Pressupost
de la Generalitat per a l'any 2000 hauria d'incloure mesures per
corregir els factors que poden esdevenir limitacions a mig termini:
-
Cal controlar el diferencial de preus amb Espanya i Europa.
4
�-
És precís millorar la competitivitat del sector exterior.
-
Cal millorar la nostra taxa d'activitat.
-
S'ha d'incrementar la productivitat de la nostra economia.
-
El nostre
increment
de
preus
és
més
alt
que
l'espanyol
i
pràcticament el doble del dels països europeus més importants.
L'IPC de Catalunya el passat mes de Febrer era 0,6 punts més alt que
l'espanyol. Aquest diferencial ha anat creixent des de l'inici de 1998
quan estàvem al mateix nivell.
En el passat aquesta situació es justificava per un creixement del PIB
més ràpid; avui això ja no és cert.
Amb un nivell de canvis fix mantenir un creixement de preus més
ràpid és una amenaça per a la competitivitat del país.
Els sectors més inflacionistes són la sanitat, l'alimentació, l'oci i el
lleure, tots ells entren dins del camp de les competències de la
Generalitat. Però en el seu Projecte de Pressupost no hi ha cap
mesura que tendeixi a millorar aquesta situació.
-
Mentre les exportacions creixen de forma semblant a la del PIB
( 3 , 8 % ) , les importacions ho fan a un ritme tres vegades superior.
La taxa de cobertura ha passat del 7 8 % el Gener de 1998 al 7 0 % del
passat mes de Setembre.
Les dues terceres parts del nostre comerç exterior tenen com a
origen o destí països de la Unió Europea.
5
�Per millorar la nostra situació cal controlar els preus i millorar les
nostres actuacions en aquells sectors que són claus pel futur:
-
Formació
-
Recerca
-
Infrastructures
El Projecte que el Govern ens ha presentat no va en aquesta direcció.
-
Un altre indicador de la nostra evolució econòmica està lligat a la
capacitat de generar llocs de treball
En el darrer any, segons l'EPA, s'han creat a Catalunya 89.000 llocs
de treball. Això suposa un increment del 3,8%. Aquest és un ratio
que queda molt per sota de la mitja (5,2%) i, en tot cas, molt lluny
de les Comunitats que presenten els índexs més dinàmics, Madrid
(7,2%), Andalusia
(6,5%)
o València
(5,3%). Ja en la meva
intervenció al Debat d'Investidura vaig demanar "un govern que no
sigui
simple
espectador
de decisions
empresarials
no
sempre
favorables al nostre país, com ha estat el cas en determinades
fusions i decisions sobre localització empresarial".
-
El creixement de la productivitat global del país està sotmès a un
alentiment perillós.
A finals de 1997 la nostra productivitat creixia al voltant del 1,5%, en
acabar 1999 aquesta taxa s'havia reduït a zero.
En aquest sentit ens preocupa molt la inhibició del Govern i la manca
de propostes en aquesta direcció del Projecte de Pressupost que ens
ocupa.
6
�He donat ja dos tipus de raons per justificar la nostra petició de
retornar el Pressupost al Govern. No s'ajusta a les prioritats que
vàrem assenyalar en el Debat d'Investidura ni respon a una anàlisi
rigorosa de la nostra situació econòmica.
N'afegiré encara un tercer tipus d'arguments: els que es desprenen
de l'anàlisi del Projecte del Pressupostos presentat.
Parlem
ara
d'inversions,
poques,
de
despeses
corrents,
descontrolades, i d'endeutament, descomunal.
Com és possible que en un Pressupost que augmenta el 8,4% en
relació al de l'any passat i en el que la previsió d'inflació és del 2,4%,
les inversions previstes siguin solament de 262.000 milions de
pessetes?
Per tal de tenir una idea més concreta fem la comparació amb les
altres Comunitats Autònomes de l'article 151 de la Constitució.
Mentre les despeses de capital per càpita del Pressupost consolidat
del 2000 són 79.570 pessetes a Galícia, 74.173 pessetes a Canàries,
70.247 a València i 60.119 a Andalusia, a Catalunya són sols 42.600.
Quins són els motius d'aquesta diferència sagnant? Són dos: el
govern és incapaç de controlar el creixement de les seves despeses
corrents i el model de finançament pactat entre CiU i PP no respon a
les necessitats del país.
Ho veurem clarament amb ben poques xifres.
Les dades demostren clarament la mala gestió de l'actual Govern de
Catalunya. I és que les despeses de funcionament per habitant són
7
�més grans aquí que a qualsevol de les altres quatre Comunitats del
151. Aquí són 314.000, mentre a Canàries són 312.000, a Andalusia
són 302.000, a Galícia són 289.000 i a València són 258.000.
Com és possible que mentre el Pressupost s'incrementa en un 8,4%,
el capítol d'alts càrrecs s'incrementa un 15,3%? O que la despesa per
lloguers s'incrementi un 24%?
Donaré una altra dada comparativa:
índex de creixement del
Pressupost consolidat del 2000 en relació al de 1996. València, 148.
Canàries, 135. Andalusia, 135. Galícia, 128. Catalunya, 127. Com és
possible que en aquests anys s'hagin
produït diferències
tant
importants entre aquestes Comunitats Autònomes?
La Generalitat ha perdut 8 punts d'increment en relació a les altres
Comunitats del seu mateix nivell de competències. No és un bon
balanç.
Potser algú em podria dir que un deficient sistema de finançament
autonòmic està al darrera d'alguns d'aquests problemes. I és ben
cert. Però estic establint comparacions de l'any 96 al 2000, per deixar
clar que són els anys del pacte CiU-PP, quan se'ns parlava meravelles
dels acords de finançament.
I sé que em diran que els Pressupostos de les Comunitats Autònomes
no sols es nodreixen dels recursos derivats del nou sistema de
finançament. I és cert. Però no em negaran l'evidència que una
Comunitat que va negar-se a aplicar-lo, Andalusia, perquè es creia
perjudicada
pel
nou
sistema,
ha
vist
incrementar
els
seus
Pressupostos més que Catalunya. No em diguin que no és curiós!
8
�Parlem ara d'endeutament, encara que sigui breument, tot i que ens
hi podrem estendre si calgués a la rèplica.
Per fer les escasses inversions de les que parlava, el Projecte de
Pressupost que se'ns presenta preveu un endeutament de 74.000
milions de pessetes.
Per tal de camuflar aquest endeutament addicional, que no compleix
els criteris de convergència econòmica europea, s'ha situat un 45%
del nou endeutament (33.536 milions de pessetes) en les empreses
públiques
que
no
consoliden.
Continua,
doncs,
el
procés
de
centrifugació del deute que ja ha estat denunciat any rera any.
Un endeutament global que, a finals de l'any 2000, superarà els 2,2
bilions de pessetes. És a dir, un volum igual al del Pressupost que
se'ns proposa aprovar.
Però no vull quedar-me tant sols en la crítica als resultats d'una mala
política. Així com el govern és l'únic responsable de la seva
incapacitat per reduir la despesa corrent i del deute acumulat i dels
acords de finançament que se'ns van presentar a ritme de bombo i
plateret, no és menys cert que totes les forces polítiques hem
d'aportar els nostres plantejaments sobre el finançament autonòmic
de cara al futur.
El nou model de finançament per Catalunya i la resta de Comunitats
Autònomes ha d'inspirar-se en els següents principis:
-
Els governs han de poder decidir lliurement la distribució dels seus
recursos. Una part important d'aquests ingressos han de procedir
directament dels tributs pagats pels ciutadans en cada Comunitat.
9
�Els governs i els parlaments han de tenir capacitat de decisió
(normativa i administrativa) sobre aquests ingressos.
-
El finançament autonòmic ha de garantir raonablement l'objectiu
d'igualtat d'ingressos per habitant entre les diferents Comunitats.
L'existència de sistemes diferents, que la Constitució consagra i
nosaltres respectem, no ha de significar un privilegi o una
desigualtat flagrant. És per això que cal establir els mecanismes
adequats per tal que en aquest període de temps dilatat i de forma
gradual es pugui produir aquesta aproximació entre el sistema
general i els forals.
-
En iguals condicions de pressió fiscal i de nivell de competències,
totes les comunitats han de poder atendre els seus ciutadans amb
les mateixes prestacions.
El resultat d'aquestes propostes implica la reducció del dèficit fiscal
de Catalunya respecte l'Estat. Catalunya és una regió econòmica rica,
dins d'espanya, i per tant és lògic que existeixi un dèficit fiscal. És
normal que pagui més impostos del que rep en forma de despesa
pública. Ara bé, aquest dèficit ha de ser el resultat de pagar en
proporció a la renda i rebre en proporció a la població, que són els
criteris bàsics que han inspirat els objectius enunciats en els punts
preferents.
Els poders públics tenen l'obligació
de contribuir a reduir les
diferències de renda entre territoris; les polítiques adreçades a
aquesta finalitat s'han d'aplicar a través de mecanismes específics
(FCI, Fons europeus), clarament diferenciats dels que tenen per
objecte el finançament dels serveis autonòmics. Caldria definir el
tractament concret que s'ha de donar als Fons europeus, en funció de
les perspectives que s'estan generant.
10
�Però, sobretot, cal no tornar a caure en els mateixos errors polítics de
l'anterior acord. El nou model no pot ser el resultat de l'acord entre
dos grups polítics o entre dos governs. Les bases del finançament
autonòmic i la seva concreció en propostes de futur han de ser el
resultat d'un acord polític d'ampli abast. La nostra responsabilitat és
assolir un acord primer a Catalunya, traslladant-lo posteriorment al
conjunt d'Espanya.
Tampoc no voldria deixar de presentar les línies mestres d'un
Pressupost alternatiu que respon, molt
presentat
pel Govern, als requeriments
millor
de
la
que el
Projecte
nostra
situació
econòmica i a una política que impulsi un creixement equilibrat i
sostingut.
El mes de Desembre presentàvem els nostres plantejaments que
reitero avui.
-
No incrementar la pressió fiscal. El creixement dels ingressos és el
mateix del PIB nominal.
-
Limitar el creixement de l'endeutament a 10.000 milions.
-
Controlar el creixement de les despeses corrents, que no superin
l'increment d'inflació previst.
-
Increment de les inversions.
-
Solució dels greus
problemes financers
de
la Sanitat
i la
la liquidació
del
Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.
L'aplicació
d'aquests
criteris a les dades de
Pressupost de 1999 donaria llocs a resultats que representen millores
substancials en relació al Projecte de Pressupost presentat pel
Govern.
-
Un estalvi de 45.000 milions en les despeses de funcionament.
11
�-
Un increment en les despeses financeres que el Govern ha previst
a la baixa.
-
Incrementar les inversions en un 46%.
La nostra proposta alternativa permet generar uns excedents que
farien compatibles dos objectius, d'una banda generar, entre el 2000
i el 2003 un volum d'inversions de la Generalitat proper al bilió i mig
de pessetes, distribuïts d'acord amb les necessitats reals.
I també es podria aconseguir un fons per la creació de nous serveis i
millora dels existents que anés creixent fins a situar-se, l'any 2003,
en 250.000 milions de pessetes. La distribució d'aquest fons seria
d'un 50% per ensenyament, universitats i recerca, un 25% per
Sanitat, mentre que la resta es destinaria a altres serveis.
Acabo.
El Projecte que se'ns presenta no respon als reptes del futur, ni a la
situació econòmica real i ens planteja gravíssims dubtes en matèria
d'inversions, despesa corrent i endeutament.
Catalunya necessita un Pressupost ben diferent. És per això que els hi
demano que amb el seu vot retornin al Govern el Projecte de
Pressupost i, en nom del meu Grup, mantinc la nostra oferta de
diàleg per una política diferent, més eficaç en la defensa dels
interessos reals dels catalans.
Moltes gràcies.
12
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Intervenció del President del Grup Socialistes-Ciutadans pel Canvi en el debat de totalitat del Pressupostos de la Generalitat per l'any 2000
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-04-12
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Debats
Pressupostos autonòmics
Generalitat de Catalunya
Parlament de Catalunya
Model social
Oposició
Acció política
Ciutadans pel Canvi
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Economia
Description
An account of the resource
Intervenció de Pasqual Maragall al debat dels pressupostos.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 23
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2777/20000518_EixosCatalunyaCentral_PM.pdf
2b172c782bc21f92d5210d32d63a3c37
PDF Text
Text
ELS EIXOS TERRITORIALS I ESTRATÈGICS PER A LA
VERTEBRACIÓ DE LA CATALUNYA CENTRAL
De Pasqual Maragall. Intervenció a la reunió oberta del
grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi a
Igualada el 18 de maig del 2000
0. Introducció
Bon dia,
Voldria parlar-vos de com veig la situació actual
i les
perspectives de futur del territori que hem anomenat la
Catalunya Central.
Un territori cabdal a l'articulació de Catalunya, amb
grans potencialitats, però que ha hagut d'afrontar en els
darrers anys un procés rapidíssim de transformació. I ho ha
hagut de fer amb poques ajudes.
Com a conseqüència d'aquest procés la Catalunya
Central pateix una sèrie de mancances. I per fer-hi front li
calen,
al
meu
entendre,
una
sèrie
de
projectes
�vertebradors, una sèrie d'eixos territorials i estratègics, que
orientin el seu desenvolupament.
Més que plantejar-los receptes acabades, però
m'agradaria que en féssiu algunes preguntes. Preguntes
que, -en molts casos- tenen per a mi una resposta unívoca.
Però que penso s'han de respondre en primer lloc des del
territori concernit.
1 . La situació actual: un segle de canvis vertiginosos
Fa cinquanta anys les comarques del Llobregat i el Ter
eren un dels principals eixos econòmics de Catalunya:els
rius Ter i Llobregat eren un rosari de colònies tèxtils, l'Anoia
concentrava
la
indústria
paperera
i
l'adoberia,
a
les
capçaleres de les valls hi havia una notable explotació
forestal, al Berguedà i al Bages les explotacions mineres de
lignits i potasses.
Avui de tot això no en queda gairebé res des del punt
de
vista
econòmic:
aprofitaments
bona
part
les
colònies
industrials,
els
miners, les explotacions forestals són en
vestigis
del
passat
o
activitats
amb
una
�importancia
econòmica
força
reduïda:
el
Llobregat-
Cardener-Anoia, d'un costat i el Ter-Congost de l'altre, han
perdut pes respecte els principals eixos vertebradors de
l'economia catalana.
Ben cert que han sorgit noves activitats: un nou tipus
d'indústria més petita i flexible, nous serveis, el turisme...
però en conjunt la Catalunya Central perd pes relatiu sobre
el total català : si la mitjana de creixement del PIB català
entre 1992 i 1998 va ser del 100, a la Catalunya Central
només va ser de 90 (davant del 110 de Girona, un 102 de
l'àrea metropolitana de Barcelona i fins i tot un 99 de
Ponent i un 94 al Pirineu). En l'actualitat, amb un 17'6% del
territori, les comarques centrals contenen només un 6'8%
de la població i aporten un 4 ' 6 % del PIB.
Davant
d'aquesta
situació,
els agents économes i
socials, d'una banda, i les institucions locals de l'altra, han
fet un important esforç d'adaptació, que ha donat resultats
molt positius. Així tots estarem d'acord que les nostres
viles, pobles i ciutats-que Igualada, Capellades, Caprons,
Manresa o Berga- són avui espais més agradables, més ben
servits i de bon viure que no pas vint o vint-i-cinc anys.
�Però
per
redreçar
la
situació,
per
aprofitar
les
oportunitats i fer front als reptes de l'hora calen projectes i
iniciatives de gran abast, projectes que el govern de la
Generalitat (presoner de les rèmores del passat, de visions
estretament
sectorials,
de
la
desconfiança
envers
els
governs locals, dels interessos i pressions dels privats) ha
estat incapaç d'articular. És doncs, des del territori, des de
la Catalunya Central mateix, que cal aixecar alternatives. I
és respecte això que voldria fer-vos que voldria que ens
féssim algunes preguntes.
2. Hi ha un espai per a una nova agricultura, hi ha
nous horitzons possibles per al bosc?
Vegem en primer lloc la situació del sector agrícola. Un
sector amb una llarga tradició però que en
ravessa
grans
discriminació
dificultats.
del
nombre
Dificultats
d'actius
que
agraris,
l'actualitat
compotren
del
la
nombre
d'explotacions i de superfícies conreades. Em d'acceptar
que l'agricultura
i l'explotació forestal d'aquestes terres,
captiva dels costos creixents, de les quotes comunitàries,
�dels incendis....no puguin fer altres coses que debatre's la
precarietat?
No hi ha un espai important per a l'especialització de
productes amb denominació d'origen protegit?
No s'hauria d'incloure sota aquestes denominacíons-tal
com ja s'ha fet amb la "vedella del Berguedà"-bona part de
la producció ramadera? No caldria recuperar l'orgull de la
producció porcina, més enllà del problema dels purins (que
cal resoldre)?
No s'haurien d'incentivar les varietats autòctones
-
"pèsol negre de la muntanya" "tomàquet de Montserrat"
per posar dos exemples-escasses i d'alt valor comercial?
No es podria vincular aquest oferta de productes de
qualitat amb l'oferta gastronòmica i hotelera que ja existeix
però que, sense dubte té encara molt camí per recórrer?
No
caldria
establir
els
mecanismes
adequats
per
remunerar els pagesos i propietaris forestals no només en
funció del producte que ofereiexen sinó també en relació als
beneficis ambientals i paisatgístics que de les activitats que
se'n deriven?
�3. Cap una constel·lació de districtes industrials?
Els rius, l'electricitat, el ferrocarril i les carreteres foren
els principals eixos vertebradors de la Catalunya Central a
partir del període de la industrialització. No són la xarxa de
gas natural i la xarxa de cable de banda ample els nous
eixos del futur?
No s'hauria d'exigir doncs la seva extensió sobre el
conjunt del territori de la Catalunya Central per tal que
aquesta àrea pugui competir en peu d'igualtat amb els
àmbits més desenvolupats i dotats del territori català?
El cicle industrial basat a les grans unitats industrialscom les colònies de riu o les grans fàbriques urbanessembla definitivament exhaurit, almenys en països com el
nostre. L'alternativa és l'especialització flexible, en que en
un mateix àmbit territorial, un conjunt d'empreses petites i
mitjanes, són capaces de realitzar més eficientment el
procés que
abans tenia lloc en una sola unitat integrada.
Sembla que aquests cojunts d'empreses tenen més facilitat
de formar-se en àrees de tradició industrial que en cap altre
lloc.
�No
són
les
comarques
de
la
Catalunya
Central
candidates òbvies per a un desenvolupament de "districtes
industrials" d'aquest tipus? (el gènere de punt a Igualada,
la cintería de Manresa...)?
No hauria doncs d'orientar-se la política industrial dels
actors
púlbics
a fomentar
dinàmiques
d'especialització
flexible d'aquest tipus ("districtes industrials marshallians"
si ho volem dir de manera pedant)?
A Itàlia, entre el Nord desenvolupat i el Maggogiano
endarrerit,
aquestes
dinàmiques
han
donat
lloc
a
la
conformació d'allò que s'ha anomenat la "Terga Itàlia". Hi
ha lloc per una "Terga Catalogna" entre l'àmbit metropolità
i les àrees turístiques agropecuàries del Pirineu i de Ponent?
Estaria
la Catalunya
d'aquesta mena?
Central
interessada
en
un
opció
�4. Cap a una economia de base terciària?
A la Catalunya Central, la problemàtica dels serveis té
tres
origens
principals:
l'escassetat
de
serveis
a
la
producció i les empreses, la manca d'especialització del
comerç i la reduïda capacitat de l'oferta turística.
Pel que fa als serveis a les empreses, els nous mitjans
de telecomunicació obren clarament noves oportunitats: no
hauria doncs de ser la seva extensió una prioritat absoluta
també per aquestes terres? No s'aconseguiria
a traves
d'aquestes tecnologies atemperar la concentració terciària
en
uns
pocs
llocs
-Vic,Manresa,
Igualada,
Berga,...
i
escampar serveis sobre el territori, tot creant-hi, a més
llocs de treball?
Pel que fa al comerç, i, en particular, al comerç urbà.
No
és
clar
que
la
seva
via
de
futur
es
troba
en
l'especialització, i perquè no dir-ho, en la flexibilització
horària que li permeti donar resposta a la durada del cap de
setmana?
Finalment, el turisme ha esdevingut un nou factor de
desenvolupament econòmic. Tanmateix, no caldria apuntar
�a la franja més alta de la demanda (és a dir, el turisme
cultural i el turisme de la natura)? En aquest sentit, pot ser
el patrimoni monumental i industrial de la comarca (Sant
Quirze de Pedret a la catedral de Vic de la Santa Creu i a
les colònies de riu) un element d'atracció de primer ordre?
5. Els espais d'interès natural, hipoteca o estímul per
al desenvolupament?
La
Catalunya
Central
compta
amb
un
excel·lent
conjunt d'espais d'interès natural: des dels parcs naturals
del prelitoral (el Montseny, Sant Llorenç de Munt-Serra de
l'Obac i Montserrat) fins al Catllaràs, el Cadí i la Serra del
Port del Comte.
Aquest fet pot ser vist com una limitació al creixement
econòmic o un estímul per al desenvolupament. Al meu
entendre és clarament el segon: la disponibilitat d'aquests
espais és, un atractiu essencial per al desenvolupament de
les activitats turístiques, per a l'atracció de nous serveis i
per al benestar dels ciutadans.
Des d'aquest punt de vista, no resultaria peremptori
intregrar-los en una xarxa de plantejament i gestió similar
�a l'Anella Verda que ja s'ha creat a l'àmbit
metropolità
barceloní?
No caldria dotar aquells d'aquests espais que encara
no disposem de figures de protecció
que n'evitessin la
degradació i la depreciació?
No són els eixos fluvials (i els parcs que, seguint-los,
s'hi puguin establir9 el complement òptim d'aquesta xarxa
d'espais?
6. L'educació
i la cultura, palanca principal per a
l'avanç econòmic?
Hem
afirmat
moltes
vegades
que
les
activitats
formatives són requisit essencial per al desenvolupament
econòmic. Això és particularment cert en el cas de la
Catalunya Central on, com hem vist, el desenvolupament
s'ha de basar sobretot en la qualitat i l'especialització de les
activitats productives i dels serveis.
Cal dir que des del restabliment de la democràcia
ençà, s'han conegut en aquest camp importants avenços
(no caldria sinó!) especialment en els àmbits de l'eduació
secundària i primària. Ara bé aquest avenç ha estat potser,
�menys efectiu, precisament un camp tan estratègic com és
el de la formació professional.
No caldria revisar en profunditat el camp
d'aquest
tipus de formació?
No s'hauria de fer un esforç superior per adaptar-las
als interessos-presents i futurs- a les empreses?
No
s'hauria
d'implicar
profundament
també
les
autoritats locals de la Catalunya Central en la planificació i
gestió de la formació
professional
per tal
d'adaptar-la
plenament a la vocació i les possibilitats de cada municipi,
de cada territori?
Un
altre
sector
clau
són
els
ensenyaments
universitaris. Per raó de la manera com s'ha produït el
desplegament del mapa universitari català a la Catalunya
Central
ha
resultat
relativament
malparada
en
aquest
àmbit. La gran excepció, és clar, la trobem a Vic.
No es podria dissenyar un conjunt d'activitats que,
sense culminar
centres
necessàriament
universitaris,
en
estenguessin
la creació
la
d'aquest tipus d'estudis sobre el territori?
seva
de
nous
presència
�No seria bo utilitzar aquestes activitats com excuses o
mitjà per reutilitzar o rehabilitar els Centres històrics de
Solsona, de Berga o de Manresa, tot seguint
l'exemple
d'allò que, de manera tan exitosa, s'ha fet a Girona?
7.
Les
infrestructures:
terra
de
pas
o
ens
d'articulació?
La Catalunya Centra! ha estat tractada massa sovint,
des del punt de vista de les comunicacions, més com una
terra de pas que com un espai articulador. Això és prou
visible en el desenvolupament
comarques
de
la Catalunya
de la xarxa
Central
viària:
o bé han
les
quedat
marginades de les grans autopistes del litoral i prelitoral o
bé s'han
principal
vist travessades
objectiu
per vies que tenen
la comunicació
entre
el
com a
Pirineu
(les
carreteres N-152 i la 1411).
En canvi les necessitats de comunicació interna i el
paper articulador que la Catalunya Central hauria pogut
jugar respecte el conjunt català s'han vist massa sovint
menystinguts.
�Només en els darrers temps l'Eix Transversal ha vingut
a pal·liar, en part, aquesta situació. Però mancat de la
necessària ambició i visió de futur, l'actuació
ha estat
clarament insuficient. Ernest Lluch ho va expressar amb
tota claredat en el seu dia: "l'Eix si és un èxit, serà un
fracàs
i si és un fracàs
serà
un èxit".
És a dir,
si
aconsegueix atreure el trànsit de pas a llarga distància es
colapsarà i si no ho fa acomplirà correctament la funció de
comunicació intercomarcal. Doncs bé, ha estat un èxit, i en
conseqüència,
un fracàs:
es troba
força
aprop
de
la
congestió en molts moments.
Davant d'aquesta situació, el desdoblament dels eixos
N-S-la 1 4 1 1 , la 152-resulta evident. No caldria però enfortir
particularment els eixos E-W? No s'hauria d'anar preveient
el
desdoblament
de
l'Eix
Transversal
per
un
futur
immediat? No hauria de ser el desenvolupament de l'Eix
Diagonal
(Manresa-Igualada-Vilafranca-Vilanova)
una
prioritat essencial?
I al costat d'això no caldria fer passar la xarxa de
transport
públic
subsidiarietat
en
des
que
de
es
la
situació
troba
cap
de
a
completa
un
major
�protagonisme? I això, voldria dir reestructurar i enfortir les
línies d'autobús i rehabilitar les ferroviàries (Granollers-VicRipoll, Manresa-Cervera, Barcelona-Igualada)?
8. El planejament i el govern: quins projectes i quina
administració per al futur?
Acabem
Deia al començar que la Catalunya Centra! es troba en
una situació que presenta oportunitats i problemes. Per
aprofitar els primers fer front als segons, cal un disseny i
un designi. És a dir: un conjunt de projectes de futur
col·lectivament
assumits
i
la
forma
d'organització
administrativa capaç de vehicular-los.
Pel que fa al projectes de futur:
No resulta urgent l'elaboració d'un pla territorial per al
conjunt de la Catalunya Central, tal com preveuen les lleis
aprovades pel Parlament de Catalunya?
No
hauria
destinades
a
de
contenir
enfortir
la
aquest
xarxa
pla
urbana,
les
a
mesures
dotar
les
infraestructures, a protegir els espais d'interès natural? No
caldria orientar o complementar aquest pla territorial amb
�un Pla estratègic (elaborat simultàniament) similar al que ja
s'ha aprovat al Pirineu?
I per dur a terme aquests projectes:
No és necessari dotar els municipis de més poder i
recursos? No és evident que els serveis han de gestionar-se
tan a prop com sigui possible dels ciutadans?
No cal dotar als municipis dels òrgans de cooperació
adequats?
No resulta clar que cal descentralitzar
i reordenar
l'administració territorial de la Generalitat?
Per aconseguir aquests objectius crec que s'ha de
reorganitzar l'administració- a la Catalunya Central i en el
conjunt del país-sobre una base regional. Un base que doni
a
les
terres
de
la
Catalunya
Central
la
possibilitat
d'autorganitzar-se, de pensar en el futur, de fer-se sentir.
I crec també que cal un gran impuls de transformació
política i social, que - a la Catalunya Central i en el conjunt
del país-trenqui els lligams que ens fan difícil avançar. Per
aconseguir-ho compto amb vosaltres.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Els eixos territorials i estratègics per a la vertebració de la Catalunya Central
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-05-18
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Catalunya
Territoris
Planificació
Model social
Acció política
Ciutadans pel Canvi
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Oposició
Description
An account of the resource
15 p. Intervenció de Pasqual Maragall a la reunió oberta del grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi a Igualada.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Igualada
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 23
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1748/0000001376.pdf
cae6ea5d820f7de26861b43c6a1ecd19
PDF Text
Text
1
L’ESTRATÈGIA ECONÒMICA QUE CATALUNYA NECESSITA
Cercle Financer, 8 de juny de 2000
És obligat agrair al Cercle Financer la invitació d‟aquesta tarda per
parlar davant de tots vostès. I ho és -més enllà de la cortesia més
elemental- perquè considero que tota iniciativa destinada a
mantenir viu i obert el diàleg entre el món de la política i el món
empresarial, és una iniciativa a aplaudir i encoratjar.
Com saben tots vostès la meva acció política s‟ha guiat sempre
per la recerca de la col.laboració i la complementarietat entre el
sector públic i el sector privat i per la convicció que ens cal una
relació més oberta i transparent entre els polítics i els empresaris.
Deixin-me que els digui, així mateix, que em complauria molt
poder comptar amb la intervenció de sectors empresarials –i en
particular del Cercle d‟Economia- en el congrés del PSC. El nostre
partit ha volgut estar sempre obert cap a la societat i en els
darrers temps ha extremat encara més aquesta voluntat. El
congrés, el moment on es dabeten les idees i els projectes de
futur, és una excel.lent ocasió per establir i avançar en aquest
diàleg. El reglament congressual ho preveu i jo els convido a tots
vostès individualment i com institució a participar-hi.
Voldria també que aquest esperit i aquesta intenció d‟obertura i
diàleg presidissin la meva intervenció sobre l‟estratègia
econòmica de Catalunya.
1
�2
Un clima d’opinió preocupat
Estem en un moment d‟una certa perplexitat col.lectiva,
caracteritzat per una contradicció entre l‟evident i sostinguda bona
marxa de la nostra economia i una difusa i creixent preocupació
sobre les nostres possibilitats futures.
Es tracta d‟un d‟aquells moments de dubte que obliga
especialment a tots els qui tenim responsabilitats públiques a
pensar-hi i a arriscar propostes per superar-los i seguir avançant
en la bona direcció.
Per un costat se‟ns diu –el senyor Antoni Negre per exemple ahir
mateix- que Catalunya manté el seu pes en l‟economia espanyola:
amb un 16% de la població, generem prop d‟un 20% del PIB i un
25% de les exportacions.
Però d‟altra banda hi ha veus que fan de contrapunt al “Catalunya
va bé”. Són unes veus –com la de Leopoldo Rodés a La
Vanguardia de fa uns dies- que reflecteixen un cert clima d‟opinió
pessimista sobre el futur econòmic de Catalunya i que mostren la
seva preocupació sobre algunes qüestions essencials:i
El risc de perdre el tren de la nova economia.
El desplaçament dels centres de decisió de les principals
empreses a Madrid.
Gràfic 1: Evolució del pes de les noves empreses a
Catalunya sobre el total espanyol
L‟escassa presència en els mercats borsaris de les empreses
radicades a Catalunya.
La pèrdua de lideratge d‟institucions com la Fira de Barcelona.
La incapacitat de convertir l‟aeroport de Barcelona en un
aeroport de primer nivell amb vols transoceànics directes.
I encara d‟altres.
2
�3
En els propers minuts voldria analitzar amb vostès, amb la
ponderació pròpia de la institució que ens acull, aquestes dues
línies d‟argumentació aparentment contradictòries sobre l‟estat de
la nostra economia.
Uns bons indicadors econòmics generals
Comencem per les “bones notícies”.
Hi ha una sèrie d‟indicadors positius que configuren una bona
base de partida per afrontar el futur i són un exponent de les
nostres potencialitats.
En recordaré alguns:
Catalunya té el PIB més elevat d‟Espanya en termes relatius.
L‟economia catalana està immersa en una forta onada
expansiva des de la segona meitat de 1994, amb un ritme de
creixement a l‟entorn d‟una mitjana per sobre del 3%.
Seguim sent el principal centre d‟importació i exportació de
béns i serveis i amb una taxa de cobertura susbtancialment
millor que la de Madrid (Barcelona 71,8%, Madrid 35,7%),
havent crescut les exportacions a taxes anuals properes al
20%.
Barcelona és la cinquena metròpoli industrial de la Unió
Europea.
Tenim una taxa d‟atur registrat per sota del 6% i segons l‟EPA
hem passat entre 1994 i 1999 del 21,2% al 10,6%. Per la seva
banda, la taxa d‟ocupació ha evolucionat del 41,2% al 47%.
Des d‟una perspectiva històrica la nostra inflació està
controlada.
La nostra qualitat de vida és reconeguda i, fins i tot, envejada
arreu del món.
Comptem amb una població amb una bona qualificació
professional, tècnica i cultural.
3
�4
Les inversions estrangeres segueixen afluint a Catalunya a
bon ritme.
I, a la vegada,
Les inversions catalanes a l‟exterior no paren de créixer.
I, més enllà dels indicadors, no deixen de produir-se qualificades
mencions a les possibilitats de Barcelona i Catalunya en el marc
de la nova economia, com l‟apareguda a començaments d‟any a
la revista nordamericana Business Week.
O avenços en la bona direcció com l‟acord institucional sobre la
Fira de Barcelona. Benvingut sigui!
Ara bé, amb aquest panorama podriem còrrer el risc que
s‟imposés una certa mentalitat acomodatícia i despreocupada per
l‟esdevenidor de la col.lectivitat.
4
�5
Uns altres símptomes no tan positius
Tanmateix, hi ha d‟altres símptomes que abonen les
preocupacions dels pessimistes i que ens venen a dir coses com
les següents:
Des del 1998 el nostre creixement està massa lligat a la
demanda interna.
Aquest excés de demanda interna s‟ha traslladat al front dels
preus, situant-los en valors incompatibles amb el manteniment
de la competitivitat exterior que el país precisa.
Gràfic 2: IPC acumulat 1995-2000 i del
diferencial d’inflació interanual Catalunya-Espanya
Semblen haver-se esgotat els factors de reserva de
competitivitat que havia estat utilitzant l‟economia catalana en
els darrers anys: depreciació de la pesseta, caiguda dels
costos financers, inversió productiva i moderació salarial.
La nostra productivitat ha estat extraordinàriament feble durant
els darrers anys, amb taxes de creixement que amb dificultat
superen el 0,5%.
Gràfic 3: creixement de la taxa de productivitat
El ritme de creixement de la població ocupada a Catalunya
(+17% entre 1994 i 1999) és molt inferior al de la Comunitat de
Madrid (+26% en el mateix període).
Gràfic 4: evolució de la població ocupada
Seguim amb una baixa taxa d‟ocupació femenina (42,4%),
encara 9 punts per sota de la mitjana europea i a 18 punts de
l‟objectiu fixat pel Consell Europeu de Lisboa per a l‟any 2010.
El “venture capital” –l‟inversor que aposta i arrisca per
iniciatives innovadores- és encara massa rar a Catalunya.
5
�6
Des d‟un punt de vista territorial, el creixement ha tendit a
concentrar-se en major proporció al voltant de l‟eix costaner.
La concentració de la producció a la regió metropolitana de
Barcelona i a les principals àrees urbanes de Catalunya s‟ha
vist acompanyada per un intens procés de relocalització de
l‟activitat i, en especial, de la població en el seu interior.
Aquestes tendències han generat fortes tensions sobre la
xarxa de transports, que no han estat suficientment ateses per
part dels poders públics. De continuar en el futur, les
deseconomies resultants afectaran directament la capacitat
competitiva de la nostra economia.
És a dir, no és que no anem bé. Anem més de presa que abans,
però anem a un ritme inferior al d‟altres que marquen el ritme de
la nova economia.
I tenim uns colls d‟ampolla, sobretot pel que fa a les nostres
infraestructures, que poden resultar fatals.
I, sent realistes, no formem part del reduït grup de les 5 o 6 grans
capitals financeres del món, com ens recorda el professor Pedro
Nueno.
En tot cas, hi ha una realitat certa: Catalunya ha perdut i segueix
perdent oportunitats i això comporta que Catalunya perdi capacitat
de decisió, que no és exactament el mateix que pèrdua de pes
econòmic. Això ho explicava encertadament el periodista
econòmic Enric Tintoré amb un afortunat joc de paraules: no és el
mateix ser un gran petit país que un petit gran país!
6
�7
Un excurs sobre Barcelona
I, tot sigui dit, deixin-me fer una breu observació sobre la
interessada adjudicació a la ciutat de Barcelona de la
responsabilitat d‟aquesta deriva decadent. Em sembla que és una
de les tergiversacions més grolleres que poden fer-se dels fets de
la nostra història recent.
Catalunya en el seu conjunt pot estar predent oportunitats
respecte d‟altres regions europees, però en el seu interior,
Barcelona conserva i aferma clarament el seu lideratge.
Crec honestament que Catalunya està pagant un preu massa alt
per la miopia estratègica del Govern de la Generalitat de voler-li
tallar les ales a la capital del país i al seu entorn metropolità. Com
diu Xavier Bru de Sala la prioritat de Catalunya ha de ser una
decidida aposta per recuperar la potència de Barcelona.
Falses respostes
Però, retornant al fil principal de la meva argumentació, el debat
realment plantejat és el de la pèrdua de capacitat de decisió de
Catalunya i aquest és un debat que no es pot substanciar fent
trampes:
Ni val la resposta basada en la dutxa escocesa que alterna el
cofoïsme amb el victimisme, repetida una i altra vegada per
Jordi Pujol fins arribar a fer-se del tot inversemblant.
Ni tampoc anem enlloc amb el pessimisme i el catastrofisme,
perquè -tal com diu el professor Xavier Sala- el pessimisme i la
queixa té uns costos econòmics sovint molt superiors als mals
denunciats. Les nostres empreses no creixeran i les grans
empreses mundials no voldran fer negoci amb nosaltres si el
pessimisme ens impregna i ens creiem perdedors i
constantment perseguits pel destí.
Arribats a aquest punt, deixin-me que els hi avanci la meva
diagnòsi: els indicadors econòmics ens mostren que no hi ha
motius per al catastrofisme, però al mateix temps sembla evident
que hi ha algunes coses que no funcionen, que fallen
7
�8
El meu diagnòstic
Què ha fallat? Què està fallant?
Falla la capacitat d‟afrontar grans projectes.
Falla el model de gestió dels grans projectes.
Falla el lideratge públic i privat.
Falla el dinamisme dels emprenedors i la voluntat d‟assumir nous
riscos.
Falla l‟acció estimuladora dels poders públics.
Hi ha un dèficit de visió estratègica de país en la classe dirigent
econòmica i política, acompanyat d‟un lideratge insuficient. Una
cosa i l‟altra evidencien una certa dimissió de les elits que,
endormiscades per la bonança general, semblen renunciar a fer
de Catalunya un “petit gran país”
Catalunya ha de reaccionar per no perdre peu en la nova
economia, per aprofitar a fons les oportunitats que li ofereix la
seva potencialitat actual i per aprofitar-ne de noves.
Catalunya necessita refer la seva voluntat col.lectiva entorn del
triangle format pel lideratge, el consens i l‟ estratègia.
Tenim experiència. Tenim un model contrastat que ens va
funcionar amb l‟ocasió dels Jocs Olímpics de Barcelona, quan
vam saber identificar un objectiu, definir un projecte adequat,
aglutinar totes les voluntats per assolir un gran acord i gestionar-lo
globalment.
Quan hem abandonat les lliçons d‟aquella experiència no hem
avançat amb la decisió i la rapidesa necessàries i els projectes
han fet el seu curs amb una indolència impròpia de les nostres
possibilitats i capacitats.
Vostès saben que el propòsit de recrear el consens polític i social
per dotar el país d‟una estratègia de futur està en el cor de la
meva proposta política per Catalunya, amb la que em vaig
presentar a les passades eleccions i que va merèixer el més
nombrós suport popular.
8
�9
Ara vull reiterar i concretar aquella proposta, conscient que és la
millor manera de combatre el pessimisme emergent i l‟atonia
pública.
No podem esperar 3 o 4 anys. Cal provocar la reacció.
Les oportunitats de Catalunya
Catalunya i Barcelona … Barcelona i Catalunya tenen unes
oportunitats que no es poden malmetre per la incapacitat de tots
plegats de no remoure els obstacles i de no preveure els
catalitzadors que les facin viables …
Moltes d‟aquestes oportunitats estan en la consciència de tots. Ni
que sigui a raig els hi vull recordar algunes de les més òbvies.
Tenim l‟oportunitat de ser el principal centre de disseny industrial
d‟Europa.
Tenim l‟oportunitat de ser una referència obligada en el camp de
les escoles de negocis.
Tenim l‟oportunitat de comptar amb centres d‟excel.lència en
determinats camps de la recerca científica i aplicada, com en el de
la biomedicina o en el de les tecnologies de la comunicació.
Tenim l‟oportunitat de rellançar la Fira de Barcelona.
Tenim l‟oportunitat de ser el centre logístic del sud d‟Europa.
Tenim l‟oportunitat de potenciar els nostres sectors industrials
més forts: farmaceútic, alimentari, la indústria de components de
l‟automòbil.
Tenim l‟oportunitat d‟apostar per ser un centre important de les
noves tecnologies, amb projectes com BCN@22 al Poble Nou de
Barcelona.
Tenim l‟oportunitat de fer un salt en la dimensió de les nostres
empreses, partint de la consistència de les empreses familiars.
Tenim l‟oportunitat de ser un model del turisme de qualitat.
9
�10
Tenim l‟oportunitat de fer de Barcelona una capital mèdica de
referència.
Tenim l‟oportunitat de lluitar per mantenir Barcelona com
capital editorial d‟Espanya i de l‟Amèrica Llatina.
la
Tenim tantes i tantes oportunitats que no ens podem permetre ni
un dia més de mandra ni perdre més temps en conflictes de
competències o de protagonismes.
Cal posar-s‟hi!
Tasques pendents
Abans que res, cal posar-se a pensar en gran, en la perspectiva
de la Catalunya metròpoli, de l‟àrea europea de 15 milions
d‟habitants que té per centre Barcelona, de la Catalunya que no té
complexes amb Espanya, de la Catalunya que vol tenir veu pròpia
a Europa, de la Catalunya que no té por a sortir de casa i que sap
que Amèrica pot ser objecte d‟una reconquesta, aquest cop
pacífica, econòmica i amable.
I, des d‟aquesta perspectiva oberta, de tradició “lliurecanvista”,
lluny de les temptacions de l‟autarquia mental, hem d‟afrontar les
tasques pendents per fer efectives les nostres oportunitats.
Necessitem una política industrial activa.
Necessitem resoldre els nostres dèficits d‟infraestructura.
Necessitem resoldre els nostres dèficits de formació.
Necessitem fomentar encara més la internacionalització de la
nostra economia i de la nostra societat.
Necessitem fomentar les fusions empresarials.
Necessitem un bon govern i una administració de qualitat.
Necessitem nous espais industrials i de serveis.
Necessitem millorar la imatge de Catalunya.
10
�11
Tres grans objectius estratègics
Totes aquestes necessitats i d‟altres s‟han d‟ordenar i prioritzar en
una estratègia que asseguri tres grans objectius:
Garantir la competitivitat de l‟economia catalana en la societat
de la informació i el coneixement.
Impulsar un Estat del Benestar generador d‟ocupació.
Endreçar bé el territori i afrontar la realització a temps de les
infraestructures pendents.
A) Adaptació de Catalunya a la nova economia
Avui, m‟ocuparé prioritàriament del primer, sense deixar, però, de
fer esment als aspectes dels altres dos més directament
connectats amb la nova economia.
Què hem de fer per adaptar l‟economia catalana a la societat de la
informació i del coneixement?
En primer lloc, prendre consciència que en aquest àmbit és
particularment patent la contradicció a la que ens referíem més
amunt: encara que Catalunya manté el seu pes econòmic està
perdent capacitat de decisió, especialment en els sectors clau de
la tecnologia de la informació i les telecomunicacions.
Algunes dades resulten reveladores d‟aquesta realitat.
Segons el professor Xavier Vives, la inversió en R+D no arriba
a l‟1% del PIB, percentatge que està molt lluny de les regions
més avançades. A Madrid és de més del 2%, a Califòrnia, del
5%.
La proporció de llocs de treball en sectors d‟alta tecnologia és
clarament més reduit que a Madrid, i en tot cas a Espanya és
netament més baix que a la resta d‟Europa.
11
�12
La concentració de seus empresarials a Barcelona està per
sota de la que li correspondria pel seu pes econòmic, i encara
més en empreses de serveis d‟elevada tecnologia.
Madrid concentra el 95%, per només un 4% de Barcelona, de
les seus operatives de les empreses amb major cotització
borsària (IBEX 35). La tendència, a més, ha empitjorat els
darrers anys: Barcelona ha passat del 8% al 4%.
En definitiva, l‟escassetat de grans empreses catalanes, i molt en
particular en els sectors clau de la „nova economia‟: les noves
tecnologies de la informació i les telecomunicacions. Catalunya no
és líder d‟Espanya en la nova economia.
Tenir consciència d‟aquesta realitat és, per descomptat, molt
millor que ignorar-la. Però sempre que sigui el punt de partida per
fer-hi front i tractar de canviar-la. Si volem una Catalunya
capdavantera en la societat de la informació i el coneixement, que
sigui vista com un pais especialment atractiu per a les oportunitats
empresarials, ens cal avançar de manera imprescindible en
alguns punts essencials:
Accessibilitat a una oferta de treball altament qualificada.
Proximitat de centres de recerca i d‟ensenyament superior de
primera línia.
Disponibilitat de finançament per a projectes de capital-risc.
Qualitat de vida atractiva per a l‟ocupació especialitzada.
Disponibilitat de connexions transoceàniques directes.
Existència d‟un entorn atractiu per a l‟activitat empresarial.
Aquests són, doncs, els deures que hem de fer. Vegem ara com
s‟han de concretar.
12
�13
Un entorn empresarial competitiu i innovador
En primer lloc, és urgent posar les bases d‟una clima social i
empresarial favorable a la innovació:
R+D. En el camp del R+D Catalunya ha d‟arribar a una inversió
equivalent al 2‟3% del PIB l‟any 2003, si no vol quedar-se
greument endarrerida respecte les seves competidores directes
en el marc espanyol i europeu. El desenvolupament de centres
d‟excel,lència universitaris, en col.laboració amb les empreses,
és en això fonamental.
Sector TIC. La Generalitat ha d‟elaborar i aplicar de manera
peremptòria un pla industrial per al desenvolupament del sector
de les tecnologies de la informació a Catalunya. Un pla amb
mesures que estimulin, entre altres coses, la radicació de seus
d‟empreses innovadores a Catalunya. El Grup SocialistaCiutadans pel Canvi ha fet aprovar avui mateix al Parlament
una resolució en aquesta direcció.
Banda ampla. La xarxa de cable de fibra òptica ha
d‟estendre‟s a tot el territori de Catalunya en un termini màxim
de 5 anys. Només així s‟evitarà que la implantació dels nous
mitjans de telecomunicació no comporti nous episodis de
marginació i desequilibri territorial. Només així s‟aconseguirà
incorporar les noves tecnologies a tots els sectors de
l‟economia catalana, inclosses les branques tradicionals de la
indústria i l‟agro-ramaderia.
Formació. El govern i les empreses han d‟impulsar projectes
formatius per tal d‟evitar dues mancances. En primer lloc, la
falta de personal qualificat per al desenvolupament del sector
TIC. I, en segon lloc, per tal d‟evitar fractures socials com a
resultat de la manca d‟accès d‟una part de la ciutadania als
nous coneixements.
Administració. L‟administració pública catalana ha de ser un
model d‟adaptació a les noves tecnologies. La Generalitat ha
d‟esdevenir una veritable administració oberta en la línia que ja
marca l‟Ajuntament de Barcelona.
13
�14
En definitiva, la incorporació de Catalunya a la societat de la
informació i el coneixement exigeix l‟acció combinada dels poders
públics, el mon empresarial i el conjunt de la societat. Cal una
acció de govern que consideri la innovació com un denominador
comú de totes i cada una de les polítiques públiques.
Un govern competent i un marc econòmic competitiu
Què més necessitem per assolir l‟adaptació de la nostra economia
a la nova societat de la informació i el coneixement?
Necessitem un govern competent i un marc econòmic competitiu.
Catalunya ha estat sempre un pais atractiu per a l‟activitat
empresarial. En els darrers anys, tanmateix, l‟excessiva
burocratització administrativa ha estat un llast per a l‟estimul d‟un
clima còmode per als emprenedors del nostre pais.
Cal recuperar l‟atracció pel risc, per tenir idees i posar-les en
pràctica; en definitiva, el gust per la creació de riquesa i
d‟ocupació. Espanya i Europa han de veure Catalunya com un
territori d‟oportunitats empresarials envejables, atractiu per
instal.lar activitats punta, amb capacitat de creixement i de creació
d‟ocupació.
14
�15
Un marc financer adaptat
I, per completar, el quadre, necessitem també d‟un marc financer
adaptat a les necessitats de la nova economia.
Les grans perspectives que l‟economia del coneixement i de la
informació obren a la creació de noves empreses, no poden
veure‟s limitades per insuficiències dels mercats financers. La
ràpida integració a escala europea d‟aquests mercats
n‟augmentarà l‟eficiència, en benefici de les empreses i dels
consumidors. Un impacte més gran, encara, en la reducció dels
costos d‟intermediació vindrà per la via de les aplicacions
d‟Internet als serveis financers, que provocarà en els pròxims
anys un replantejament de les xarxes territorials de les entitats
bancàries.
La proximitat dels centres financers resulta essencial per a
l‟impuls de noves iniciatives empresarials. Catalunya ha tingut
sempre, en aquest punt, un déficit molt important. És important
consolidar i reforçar les institucions financeres que tenen el centre
de decisió a Catalunya, i al mateix temps promoure les condicions
per a que el sistema financer recolzi i acompanyi aquells projectes
que, disposant d‟un elevat contingut tecnològic i unes possibilitats
certes de mercat, tenen en canvi un insuficient suport financer.
El dinamisme de l‟economia catalana, la riquesa dels seu capital
humà i la capacitat tecnològica del país creen unes bones
condicions per al finançament, intern i extern, de la inversió
necessària en els sectors emergents.
Això no obstant, tenim ben present que el desenvolupament de
projectes en la nova economia i la promoció de la innovació en el
teixit empresarial català necessiten, en particular, de la implicació
activa en aquest projecte de les grans institucions financeres del
país i de l‟impuls d‟instruments de capital risc més pròxims i
potents, que el govern de la Generalitat ha de fomentar i fer més
accessibles per a les petites i mitjanes empreses i els nous
emprenedors.
15
�16
En aquest context, voldria cridar la seva atenció respecte un nou
camp per l‟activitat financera em sembla particularment
interessant: el del deute de les ciutats i regions. En una Europa
amb Banc Central, tipus d‟interès i deutes estatals harmonitzats,
el mercat de les emissions de deute de ciutats i regions passa a
ser particularment atractiu. Caldrà desenvolupar els instruments
per poder-hi actuar. En aquest sentit és de gran importància que
els agents financers catalans disposin d‟un sistema d‟indicadors
urbans i territorials per a totes les ciutats i regions europees que
permeti preveure la seva evolució econòmica i, per tant, la fiabilitat
del seu sector públic local.
El cos central de la meva intervenció l‟he volgut dedicar a
l‟adaptació a la nova economia. Però, no vull acabar sense unes
pinzellades relatives als altres dos grans objectius estratègics que
hem d‟afrontar: les infraestructures i la reforma del nostre Estat
del Benestar.
16
�17
B) Un Estat del Benestar generador d’ocupació
Com ho hem de fer perquè el nostre Estat del benestar sigui
alhora garantia d‟igualtat d‟oportunitat i generador d‟ocupació?
La nova economia genera oportunitats extraordinàries, però
també riscos i perills. Hem de saber arriscar-nos, perquè només
fent-ho podrem guanyar. Però també hem de saber trobar
l‟equilibri entre el creixement i la igualtat, la competitivitat i la
solidaritat. Només una societat forta i cohesionada socialment
està en condicions de créixer de forma estable i continuada; i
només un creixement sostingut i estable pot permetre‟ns dur a
terme polítiques redistributives acceptades per una àmplia majoria
de la societat.
Per dur a terme aquestes polítiques ens cal l‟Estat del benestar
reformat:
Un Estat del benestar generador d‟ocupació.
Un Estat del benestar; capaç de prestar de manera eficient a la
població els serveis bàsics d‟educació, sanitat, protecció social
i ajuda a la família.
Un Estat del benestar preocupat per la sort dels més febles i
preparat per prevenir les situacions d‟exclusió i marginació
social.
Un Estat del benestar conscient de la prioritat de l‟educació
com a mecanisme d‟integració social i com a inversió en
capital humà.
Un Estat del benestar, en definitiva, basat en un ampli consens
social reformador, renovat i reafirmat cada dia. Un Estat del
benestar disposat a afrontar permanentment l‟escrutini de la seva
utilitat, la seva eficàcia i la seva acceptació.
L‟Estat del benestar i la nova societat de la informació i el
coneixement es necessiten mútuament. A Europa volem un Estat
del benestar que es preocupi per la igualtat i per l‟accés del
conjunt de la societat als serveis públics bàsics: l‟educació, la
sanitat, la protecció social, els serveis d‟ajuda a la família. No
volem una economia que generi ocupació sobre la base d‟una
desigualtat creixent. Però tampoc no volem un sistema de
benestar que asseguri una igualtat aparent sobre la base d‟una
17
�18
elevada desocupació, perquè es tracta d‟una situació que a la
llarga resulta insostenible. Per això hem d‟introduir les
adaptacions necessàries a l‟Estat del benestar, per a convertir-lo
en un element generador d‟ocupació.
A Catalunya i Espanya, on estem lluny dels nivells europeus,
aquestes adaptacions s‟han de fer al mateix temps que recuperem
el terreny perdut en ela àmbits de l‟educació, de les polítiques
actives d‟ocupació, de la integració social i de l‟atenció a la
família.
Desenvolupar tots aquest punts donaria per una altra sessió, però
m‟ha semblat adequat esmentar-los perquè en l‟actual context
econòmic cal tenir-los ben presents.
18
�19
C) Infraestructures i serveis
Passem, finalment, al tema de les infraestructures i serveis.
Com hem d‟afrontar d‟una vegada el dèficits en aquest camp?
Deixin-me que els faci deu propostes concretes:
Aeroport: La necessitat de comptar amb uns serveis
aeroportuaris que permetin gaudir d‟un veritable aeroport
transoceànic és un consens general a Catalunya. Una
possibilitat seria l‟oferta de compra per de l‟aeroport de
Barcelona per part d‟un consorci públic-privat. Els socis
públics haurien de ser
la Generalitat, l‟Ajuntament de
Barcelona o bé l‟Àrea Metropolitana de Barcelona i AENA. Els
socis privats, la Cambra de Comerç de Barcelona i les caixes i
els bancs catalans.
L‟únic argument a favor de la privatització vertical de tots els
aeroports espanyols podria ser la creació d‟un operador
internacional capaç de comprar i vendre gestió aeroportuària a
Amèrica Llatina i a altres països del món, com fa la BAA
(British Aeroport Authority) a Nàpols, per exemple.
Però això es pot obtenir també consorciant els aeroports
espanyols a través d‟una AENA convertida en holding. D‟altra
banda, cal no oblidar que alguns aeroports aconsegueixen
esdevenir per ells mateixos operadors internacionals gestors
d‟altres aeroports, com demostra l‟exemple de Schipol.
TAV: El govern de la Generalitat no ha de parar fins
aconseguir per part del govern espanyol i del govern francès
un compromís definitiu sobre l‟arribada a Barcelona l‟any 2004
del Tren d‟Alta Velocitat
19
�20
Xarxes de telecomunicacions. El progrés de les xarxes de
telecomunicacions (CTC/Menta, Localret, altres operadors
privats …) s‟està produïnt amb una lentitud indigna de la
celeritat amb que es va iniciar tot a rel de la creació el 1986 de
l‟empresa Barcelona Cable per part d‟Iniciatives SA i del ràpid
assoliment dels objectius del “Plan Fotón” el 1992 (pla que
enllaçava per cable de fibra òptica totes les illes urbanes de
Barcelona i Madrid que tinguessin una agència bancària). Avui,
no està clar poder arribar a l‟objectiu de Localret de connectar
per cable de banda ampla totes les capitals comarcals l‟any
2002. Com tampoc la iniciativa d‟IBM i La Caixa de dotar de
dos ordinadors connectats per Internet a totes les escoles de
Catalunya ha tingut el necessari reforç pressupostari per part
del Govern de la Generalitat.
Euroregió. Per tal de disposar de les infraestructures
d‟accessibilitat exterior que reclamem, el tamany mínim d‟una
àrea territorial en ubicació semiperifèrica, com és la nostra, ha
de créixer. S‟ha de situar cap els 15 milions d‟habitants, que és
la xifra equivalent a la suma de les regions nucleades per les
ciutats de Barcelona, València, Ciutat de Mallorca, Saragossa,
Tolosa i Montpeller. Cal relligar-les amb una densa xarxa de
comunicacions i cal assegurar sobretot l‟arribada del TGV de
França l‟any 2004 i aconseguir la conversió del Tren de
Velocitat Alta València-Barcelona en tren d‟alta velocitat.
D‟altra manera, el triangle Madrid-València-Barcelona quedaria
del tot descompensat. Els presidents Francesc Antich i
Marcelino Iglesias, així com l‟alcalde Montpeller i el president
de Midi-Pyrenées estan del tot d‟acord en col.laborar en
resoldre aquestes qüestions.
20
�21
Les connexions interiors. Cal “encongir” o apropar Catalunya
entre sí mateixa a través d‟uns sistemes de comunicació més
àgils i eficients, en particular en els eixos transversals i
diagonals. Els 6 milions de catalans poden arribar a ser
substancialment més significatius, com a mercat d‟origen i
destí de les inversions, si estan ben connectats entre ells. Un
país extens i mal comunicat genera menys economies
externes que una ciutat compacta i complexa de la mateixa
magnitud de població. És bàsic entendre que les connexions
interiors són tan crítiques i decisives com les exteriors.
Metro: Pel que fa al transport públic urbà, el metro de
Barcelona ha d‟arribar als 160 kms. I enllaçar el casc urbà, els
barris metropolitans, la Fira de Montjuïc, el MNAC, Montjuïc 2
(Pedrosa) i l‟aeroport. Això depèn d‟una inversió repartida en
2/3 de la Generalitat i 1/3 de l‟Estat
Fira de Barcelona. En el camp dels serveis, la Fira necessita
inversions de l‟ordre de 30.000 milions de pessetes, molts més
que els 6.000 milions que s‟han pogut mobilitzar fins ara. És
d‟esperar que el recentíssim acord institucional al que ja m‟he
referit permeti avançar decisivament en aquest tema.
Universitats. Les universitats catalanes han d‟esdevenir un
dels primers sectors d‟exportació de serveis. Per això és
fonamental atreure, no només contractes i convenis de recerca
internacionals, sinó també estudiants d‟arreu del món. Per tal
de facilitar-ho, i sense que això vingui a trencar l‟equilibri
lingüístic existent a les nostres universitats, els estudiants dels
cursos avançats han de poder examinar-se en castellà i en
anglès si així ho sol.liciten.
Serveis públics. Tot i que en alguns casos el govern de la
Generalitat no hi tingui competències directes, no es pot
desentendre dels efectes que l‟actual procés de
“liberalitzacions” dels serveis públics està tenint en la qualitat
del servei a les empreses i als ciutadans. El govern de
Catalunya ha d‟actuar decididament per tal que el
subministrament elèctric, de gas, de telecomunicacions arriba
a tota la població i a totes les empreses, amb independència
de la seva radicació territorial.
21
�22
Administració pública. El projecte federal no és només una
qüestió fiscal o financera, ni tampoc cultural i judicial. És també
un requisit de qualitat per als ciutadans. Els països federals
que funcionen aconsegueixen a través de la descentralització
institucional una millor qualitat en el servei públic i un major
control del mateix per part dels ciutadans. Per avançar en
aquest camp, Barcelona hauria de ser seu d‟alguna de les
grans institucions polítiques i científico-culturals. D ela mateixa
manera ha de quedar clar que la regionalització de Catalunya
que propugnem ha de representar sobretot un apropament de
la gestió dels serveis públics als ciutadans, per tal de millorarne la qualitat.
Vet aquí deu línies estratègiques en el camp de les
infraestructures i els serveis, que, al meu entendre, haurien de
servir de base per a unes actituds més propositives i més
ambicioses. Unes actituds més enèrgiques que les de l‟actual
govern de Catalunya, obsessionat per justificar la seva paràlisi en
la dependència exterior.
22
�23
Cloenda
Acabem.
Hem vist com la situació en què ens trobem ofereix importants
oportunitats, però ens planteja reptes gens menystenibles.
Per un costat tenim indicadors econòmics alentadors. Però, per
altra banda, s‟observen símptomes de desorientació i de falta de
tremp. Símptomes que de confirmar-se ens portarien cap a una
progressiva pèrdua de competitivitat i de posicions respecte
d‟altres regions espanyoles i europees.
Cal reaccionar. Resituar Catalunya al mapa dels centres de
decisió econòmica exigeix accions importants dirigides a millorar
la nostra dotació d‟infrastructures de connectivitat internacional,
les condicions del nostre teixit productiu i la nostra capacitat de
millorar el capital humà i d‟excel.lir en la formació de la gent i en la
capacitat de rebre innovacions.
Això exigeix un important esforç en termes de recursos
econòmics, un important esforç de la societat, i també un canvi
d‟actituds institucionals i de cultura organitzativa.
Cal posar-s‟hi. Cal reaccionar si no volem que les decisions que
afecten al nostre futur es situen, cada cop més, fora del nostre
espai immediat i de la nostra influència col.lectiva.
Catalunya ha mostrat en reiterades ocasions la seva capacitat
d‟adaptar-se als canvis i de liderar el progrés d‟Espanya. Ens
trobem de nou davant d‟una oportunitat i un repte. No podem
fallar. I no fallarem.
Moltes gràcies.
23
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L’estratègia econòmica que Catalunya necessita
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cercle Financer
Abstract
A summary of the resource.
Conferència de Pasqual Maragall al Cercle Financer sobre la seva proposta econòmica per Catalunya.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Economia
Catalunya
Canvi
Oposició
Model social
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-06-08
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2782/20010125_BalancPerspectives_PM.pdf
e6f5a3070497efb2d5499b59adb762bd
PDF Text
Text
GENER 2001:
BALANÇ I PERSPECTIVES
Conferència del Sr. Pasqual Maragall
President del Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans
pel Canvi
Collegi de Periodistes
Barcelona, 25 de gener 2001
0. Introducció
Moltes gràcies Degà. Gràcies a tots per la vostra
assistència.
Ara fa un any, exactament el 26 de gener de l'any passat,
el Collegi de Periodistes ens acollia per tal de presentar el
balanç dels primers 100 dies de legislatura.
Avui, fent ús de l'hospitalitat que caracteritza aquesta casa
i al seu Degà, ens hi apleguem de nou per analitzar què ha
passat de llavors ençà. Per fer balanç de la situació de la
política catalana i també per plantejar quines són, a parer
nostre, les perspectives per al futur immediat.
1
�En mirar endarrera i avaluar allò que aquest any ens ha
deixat és inevitable, tanmateix, referir-se en primer lloc a
la violència terrorista.
Violència que té l'origen a la situació al País Basc i que ha
colpit tot Espanya i, amb particular intensitat, Catalunya.
En aquest any -en quatre mesos, de fet- aquí a Catalunya
els terroristes han assassinat als regidors del PP Ruiz
Casado i Francisco Cano, a Ernest Lluch i al guardia urbà
Juan Miguel Gervilla.
Amb aquestes morts, que s'afegeixen a la llista,
escruixidorament llarga de les víctimes d'ETA, els
terroristes han portat la tristesa i la inquietud a moltes
llars. I han fet que les paraules de condemna, de tan dites,
ens semblin gastades.
Ara el que s'ha d'exigir és que els polítics facin (fem)
menys declaracions i actuïn més, que els governs governin
i que la societat es mobilitzi per tal d'establir vincles i
contactes amb la societat basca.
Hem de posar tot l'enginy i el coratge en l'objectiu d'obrir
portes i finestres , de societat a societat.
Perquè entorn del tema terrorista hi ha un excés de
posicionaments polítics i una manca de d'activitat civil o
social. No hi ha prou contactes socials, culturals,
econòmics, entre Euskadi i la resta d'Espanya, al meu
entendre, per a compensar i digerir l'impacte brutal i
simplificador de la reiterada imatge "bascos maten/altres
moren" i de l'etiqueta "constitucionalistes contra
nacionalistes". Tot això està trastocant l'imaginari
2
�col·lectiu de la democràcia espanyola i de l'Estat de les
autonomies.
En certa manera, es tracta de respondre a la crida discreta i
ja per sempre silenciada de l'Ernest Lluch: crear espais de
diàleg (elkarri) entre bascos i no bascos. Fer com ell.
I en aquest preàmbul de la conferència no vull deixar de
referirme a la immigració. En la immigració sobra
ideologia i falta efectivitat. S'ha de des-electoralitzar. José
Luis Rodríguez Zapatero té raó quan demana un Pacte
d'Estat per dos grans temes, el terrorisme i la immigració.
La solució més efectiva, sense excloure polítiques de
control de la demanda (quotes d'immigració) és la política
d'oferta: barris segurs i condicions de treballs dignes.
1. Balanç: un any perdut
Pel que fa pròpiament a la política catalana, el balanç de
l'any 2000 és, dissortadament, prou senzill: un any perdut.
El 2000 ens ha donat el pitjor any i el pitjor govern de la
Catalunya autònoma. Mai, en la fràgil història de la
Catalunya autònoma havíem tingut tan poc govern i tan
mal govern.
Ni les dones que volen treballar, ni els mestres, ni els
professionals de la salut, ni la gent gran, ni els joves que
busquen casa, ni els funcionaris, ni la gent de l'art i la
cultura ... han rebut aquest any cap bona notícia del
govern de la Generalitat.
3
�Ni una bona notícia. Cap illusió, a tot estirar les bones
paraules de sempre, cada vegada més toves, cada vegada
més sabudes, cada vegada més ensopides.
I és així com hem perdut un altre any per a la resolució de
les qüestions que afecten de manera més directa la vida de
cada dia dels ciutadans.
Si algun avenç s'ha produït ha estat en la modificació de
les regles del joc institucional. Diguem-ho clar: sense els
resultats, tan ajustats, de les eleccions d'octubre passat el
nou marc de 1'audiovisual, l'enfortiment del Parlament i el
projecte de regionalització no haurien estat possibles.
I és innegable que una mica, tan tímidament com vulgueu,
en cada un d'aquests camps s'ha avançat.
Pel que fa a la regulació dels mitjans de comunicació,
hem aconseguit la constitució del Consell de l'Audiovisual
de Catalunya, al qual cal exigir ara que compleixi les
seves funcions de garantir la pluralitat i la imparcialitat en
els mitjans públics i vetllar perquè els continguts siguin
respectuosos amb els drets de les persones.
Pel que fa al Parlament, hem aconseguit (amb la
benevolència i eficàcia, cal dir-ho, del president Rigol)
dotar-lo de més mitjans ( despatxos, portàtils, mòbils,
senyal...) per complir les seves funcions.
Segueix pendent, tanmateix, la reforma en profunditat del
Reglament que permeti trencar les rigideses i les inèrcies
que atenallen la institució, i que l'apropin als ciutadans.
4
�Finalment, pel que fa a la reforma de l'organització
territorial, l'informe de la comissió d'experts suposa un
pas endavant molt important. Un pas que assenyala el
camí a seguir per tal de descentralitzar la Generalitat,
enfortir els ajuntaments i retornar la veu als territoris.
Cal continuar ara amb la constitució de la Ponència
Conjunta al Parlament i amb la modificació d'alguns
aspectes de la proposta, com per exemple, el
reconeixement explícit del Pirineu i l'allargament a 20 ó
25 anys del procés d'agrupació -incentivada però
voluntària- de petits municipis. Però l'avenç ha estat
important. Potser és per això que des de Convergència
mateix, s'han aixecat tantes veus desqualificant-lo.
Val a dir també que seguint la tradició que ha caracteritzat
l'executòria dels darrers governs, cada un dels consellers
que han estat implicats en el diàleg sobre aquests temes, o
ja és fora del govern o s'hi troba en situació ben difícil:
¿On és el conseller Trias, que va portar la negociació
sobre 1'audiovisual? ¿On és el conseller Triadú que va
continuar-la? ¿Quin futur espera al conseller Duran, que
va iniciar les converses sobre la regionalització?. Per no
parlar de l'ex - conseller del Pacte Cultural.
Una cosa que em preocupa es la manca de reflexes del
país en segons quins temes. L'assalt a què està sotmès un
partit de llarga tradició democràtica com és Unió
Democràtica de Catalunya, sense quasi reaccions fa
pensar. No ho dic per ficar el dit a la nafra.
El Govern de Jordi Pujol és un govern suspès per Europa.
5
�Un govern que s'inhibeix tant com pot de temes que
l'afecten directament. Un govern que assisteix impàvid als
problemes.
Mancat de projecte, captiu del PP, havent triat malament
les aliances parlamentàries a començament de legislatura,
inefectiu a Madrid, aïllat de la societat i enredat en pugnes
internes, el Govern ha acabat fent malbé el seu propi
fonament, que és la coalició.
Els resultats electorals mostraven clarament que l'única
alternativa de govern viable aleshores a Catalunya era una
gran coalició entre les dues forces centrals: Convergència i
Unió i PSC-Ciutadans pel Canvi. Però va faltar ambició,
generositat i reflexes i va sobrar inèrcia i egoisme.
Ara ja és tard. Aquest govern és el de la retirada de Jordi
Pujol i en tot cas el govern del candidat de CDC com a tal,
presidit per l'oponent del Cap de l'oposició. Tot per la
preparació d'una campanya electoral que en principi no
hauria de tenir lloc fins d'aquí tres anys.
Nosaltres, abans de la compareixença del president,
havíem demanat que el govern se sotmetés a una moció
de confiança. Però l'espectacle de cansament i de
reiteració de lletanies sabudes que hi vàrem veure ens va
acabar de convèncer que, si el govern no reacciona de
manera immediata, ens veurem obligats a presentar una
moció de censura.
Així ho vaig anunciar abans d'ahir en el Parlament.
6
�Nosaltres emplacem el Govern a aconseguir avenços
substancials i significatius en deu temes, i si en el termini
de dos períodes de sessions aquests avenços no es
materialitzen, el nostre Grup presentarà una moció de
censura. Deu temes i dos períodes de sessions. Ho reitero.
I evidentment, si el ritme del Govern (campanyes
publicitàries a part, que ara en veurem unes quantes)
s'encalla encara més; si el resultat del famós slogan "més
poder i més diners" és el que em temo (pagar la sanitat
endarrerida i poc més) aleshores haurem d'avançar la
moció. Si la relectura promesa de l'Estatut i les lleis
fonamentals no avança haurem igualment de dir "prou".
No vull que mai es pugui dir: "Catalunya va perdre 4 anys
i ningú no va cridar a l'alto"
7
�2. Perspectives: hem de reaccionar
¿Quins són aquests temes?
Doncs aquells en els que Catalunya es juga el futur.
1. Educació: El Govern ha d'adoptar com a primera
prioritat l'enfortiment del sistema educatiu. La primera
prioritat. Això vol dir de manera immediata: la dotació
de 300.000 pessetes per infant i any en el finançament
de l'escola bressol i l'impuls de l'ensenyament públic
de qualitat, en el marc de la realització de la
Conferència General d'Educació, tot buscant acords i
convenis de col·laboració entre l'empresa, el territori i
les institucions educatives.
2. Immigració
La immigració és una oportunitat,
oportunitat plena de reptes que fan necessari un gran
acord polític i institucional per tal de: a) Sostreure la
immigració i les seves conseqüències del debat polític
partidista, a tots els àmbits, i, en particular, en l'esfera
local; b) Dotar els ajuntaments de les competències i
els recursos necessaris en educació, ensenyament i
benestar social per tal de fer front a la problemàtica que
l'acollida de la immigració planteja; c) Assegurar a tots
els immigrants establerts a Catalunya i a les seves
famílies els mateixos drets assistencials i laborals que
ja gaudeixen la resta dels treballadors. L'acollida del
immigrants, que necessitem i apreciem, ha de ser un
esforç de tots i no pot carregar-se precisament sobre els
sectors autòctons més desafavorits, als quals després es
8
�demanarà el vot amb un missatge electoral ambigu. El
cinisme d'aquestes actituds és infinit.
3. Seguretat i Violència : El Govern ha de fer front, de
manera efectiva, als problemes de seguretat que
inquieten la població catalana. La seguretat respecte el
que mengem, la seguretat a les places i carrers, la
seguretat a les carreteres, la seguretat de les dones
davant la violència domèstica (ahir la consellera de
Justícia va anunciar una sèrie de mesures en aquesta
línia, benvingudes siguin), la seguretat respecte les
calamitats naturals i ambientals. I fer front a la
inseguretat vol dir: a) prevenir -com no s'ha fet prou,
per exemple, en el tema de les inundacions: prevenir
abans que plogui i abans que es cali foc; b) dotar-se
dels mitjans necessaris, tot superant la situació difícil
del desplegament dels mossos a l'àmbit metropolità de
Barcelona i la manca d'efectius totals (hauríem de tenir
4,4 policies per 1000 habitants: 2,2/1000 de mossos i
policia nacional, 1,2/1000 de policia local i 1,0/1000 de
policia federal; i c) respondre eficientment si la
calamitat arriba -tot evitant desastres com els derivats
de la reforma del transport sanitari. A Catalunya falla
la seguretat, falla la coordinació i fallen les xifres.
4. Infrastructures: El Govern ha de trencar el dogall que
la migrades d'infrastructures de comunicació exterior
representa per l'economia i la societat catalana. El
Govern Pujol és incapaç de resoldre els problemes
relatius a l'arribada del Tren d'Alta Velocitat des de
Madrid i València ( que està comportant el desequilibri
del triangle barcelona-València.Madrid); l'ampliació
de l'aeroport i l'acompliment del pla Delta. I al mateix
9
�temps, no ha sabut resoldre les necessitats de
comunicació interior: el metro, la xarxa de ferrocarril
de rodalies, l'eix del Llobregat, l'eix de l'Ebre, l'eix
Pirinenc...Cal connectar Catalunya interiorment i cal
fer-la accessible des de l'exterior, i en un i altre tema
s'acumula retard rera retard. L'any 2001 és
absolutament decisiu per aquestes qüestions.
Precisament abans d'ahir la Cambra Oficial de
Contractistes de Catalunya donava a conèixer les dades
de l'obra pública licitada a Catalunya durant el 2.000.
¿I quina és l'administració que va tenir una inversió
més baixa?: la del Govern de la Generalitat. La realitat
desmenteix els seus propis anuncis. No inverteixen ni
tan sols allò que prometen i anuncien. Mentrestant
l'Estat disminueix la inversió en rodalies i carreteres a
compte de l'AVE de Madrid, i avui llegim al diari que
el bitllet de rodalies de l'àrea de Barcelona ha pujat
aquest any, per terme mig, el doble que a Madrid.
5. Estratègia econòmica: Al costat del retard en les
infrastructures tenim alguns altres punts febles: el baix
creixement de la productivitat (0,5% anual en front el
4% dels Estats Units i l'l,3% de la Unió Europea); el
diferencial d'inflació (pèrdua de competitivitat d'entre
1,5 i 2 punts anuals) i les mancances en serveis públics
(amb els més que discutibles efectes de la
liberalització, en especial pel que fa al sector de les
comunicacions i l'energia) Tots aquests són elements
que juguen en contra nostra. Cal, com hem dit tantes
vegades, una estratègia econòmica catalana que
conjugui esperit empresarial,més capital - risc,
capacitat investigadora, desenvolupament tecnològic,
formació i serveis. Una estratègia que empresaris i
10
�sindicats reclamen, que algunes iniciatives privades
(com el projecte Sabadell-La Caixa) ja estan
desenvolupant i que el Govern és incapaç d'impulsar.
6. Tecnologies de la informació i la comunicació: Un
aspecte fonamental d'aquesta estratègia és la nostra
posició en el camp de les tecnologies de la
comunicació. I això vol dir coses concretíssimes:
augment de la inversió en matèria de R+D (que és ara
d'un 0,9% del PIB, mentre a Madrid és ja 1*1,8% i la
mitjana europea el 2%), política universitària,
transferència tecnològica a les empreses. Els acords
inicials de Localret sobre l'extensió del cable a tot
Catalunya (que havia de complir-se el març d'aquest
any) i el projecte "Barcelona, ciutat del coneixement"
(amb l'àrea 22@ al Poblenou i l'impuls de l'operació
2004) són una bona base de partida. Estenguem-la i
fem-la fructificar.
7. Habitatge, barris i transport públic: El Govern ha
d'emprendre, així mateix, accions immediates per tal
de fer front a les dificultats d'accés a l'habitatge que
afecten sectors molt importants de la població catalana
i, en particular, els joves. Les propostes contingudes en
allò que tan pomposament han titulat "pla de xoc en sòl
i habitatge" són gairebé un escarni: 1.865 unitats
d'habitatge de lloguer per a joves en quatre anys per a
tot Catalunya! I, de la mateixa manera, s'han de posar
en peu programes d'actuacions integrades en els barris
més necessitats, amb una inversió mínima per part de
la Generalitat estimada pel nostre govern alternatiu en
62.500 milions de pessetes per als propers quatre anys
(90.000 si s'inclou el finançament local). I en matèria
11
�de transport públic s'ha d'iniciar aquest any la
construcció de la línia 9 del metro, connectar
immediatament les dues fires i reclamar - com
propugna l'alcalde Clos - la transferència del servei de
rodalies de Renfe i dotar de serveis efectius les àrees
urbanes de Tarragona, Lleida i Girona.
8. Finançament: Una qüestió, ho reitero, que només tindrà
una sortida favorable per nosaltres si aconseguim dues
coses: primer, elaborar una proposta coherent, a tres
nivells i vàlida per tot Espanya i per un llarg termini; i
segon, si aconseguim defensar-la junts totes les forces
polítiques catalanes. A tots els països de la Unió
Europea, quan els polítics actuen cara enfora donen
una imatge d'unitat. A tot arreu s'entenen. Nosaltres
també ho hem de fer. Catalunya ha de parlar amb una
sola veu: potent, clara, rigorosa, solidària i exigent. Els
5 punts que nosaltres proposem respecte aquest tema
són plenament coneguts.
9. Llei electoral i devolució: Una llei que cal fer per
mandat estatutari: el govern de la Generalitat no pot
renegar de les competències que ja té, i menys encara
de les obligacions que l'Estatut li marca a l'article 31.1
i a la Disposició transitòria quarta, que s'estan
vulnerant. Aquesta llei ha de ser fruit de l'acord de
totes les forces polítiques catalanes i ha de conjuminar
la representació dels territoris amb la proporcionalitat
del vot. En una paraula, ha d'acabar amb el contrasentit
de que el vot de un ciutadà de Saldes valgui la meitat
que el vot d'un ciutadà de Gósol per al simple fet de
pertànyer a circumscripcions electorals diferents tot i
estar situats a menys de 10 quilòmetres de distància.
12
�Al costat de la reforma electoral cal abordar de manera
inexcusable la devolució de competències i recursos als
nostres ajuntaments. El Segon Congrés de Municipis
de Catalunya, tantes vegades posposat, ha de permetre
posar les bases d'aquest procés de devolució.
10.Reforma de l'Estatut: La reforma de l'Estatut pot
concretar-se en els punts d'una Carta Autonòmica que
possibiliti l'adaptació de la nostra norma bàsica a les
transformacions socials i als requeriments del procés
d'integració europea. Sobren lleis i falta agilitat.
Avançarem així en la perspectiva del nou federalisme
que hem reclamat per Espanya. I ens posarem en línia
amb el nou federalisme europeu al que aconduirà, ben
segur, el procés iniciat -amb tantes dificultats- a la
cimera de Niça. El Govern català haurà de decidir si
està en condicions d'afrontar aquest repte. O si
finalment es produeix la paradoxa de que un partit que
es diu catalanista no pot evitar l'envelliment de
l'autogovern per raó de la seva dependència exterior.
Aleshores si que haurà arribat el moment de canviar-lo.
3. Cloenda
Aquests són els deu temes, el decàleg si ho voleu, respecte
els quals emplacem al govern a aconseguir de manera
immediata avenços significatius.
El camí per aconseguir-ho existeix. L'apunta cada dues
setmanes el Govern Alternatiu que hem constituït
precisament per tal de fer-ho evident. Les propostes
adoptades en els dos darrers mesos (sobre la Proposta
13
�Catalana de l'AVE, sobre el Programa Urban de suport als
barris, sobre el Pacte Català de l'Aigua, sobre el Pla
d'Immigració...) mostra amb rigor tècnic i amb voluntat
d'acord la manera d'avançar.
En les setmanes properes farem públics nous projectes en
relació a la prevenció d'inundacions, el pla de port de
Catalunya, agenda del camp català, la liberalització
elèctrica, les telecomunicacions, l'educació infantil, la
seguretat alimentària, el finançament local, l'administració
de justícia, la ciència i tecnologia, la política de suport a
les famílies, el pla de carreteres i el model policial.
Per tal d'encarar els problemes plantejats, el nostre grup
ofereix al govern actual el seu suport i col·laboració. Al
govern correspon decidir si vol acceptar-lo.
Però, i amb això acabo, si en termini d'un any no s'han
produït avenços substancials en bona part dels deu temes
plantejats, presentarem la moció de censura contra el
govern de Convergència i Unió.
Catalunya no es pot permetre l'estancament polític. Ja és
hora de reaccionar.
Hi haurà o no hi haurà majoria. Ja en parlarem. Però el que
no faltarà és la voluntat, les converses, l'esforç, les
gestions i la pressió -tota la que calgui- per canviar les
coses.
Res més. Moltes gràcies.
14
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Gener 2001: Balanç i perspectives: Conferència del Sr. Pasqual Maragall President del Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-01-25
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Balanç
Ciutadans pel Canvi
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Oposició
Parlament de Catalunya
Acció política
Description
An account of the resource
14 p. Conferència de balanç de l'activitat del Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi durant l'any 2000.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 23
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1751/0000001378.pdf
e5863dfba5e81c052b0621d235e30cf8
PDF Text
Text
El moment polític a Catalunya
Conferència de Pasqual Maragall a ESADE (28-5-01)
Bona tarda. Moltes gràcies a tots vostès per la seva assistència.
Moltes gràcies al president del Patronat d’ESADE i al president de l’Associació d’exalumnes, els bons amics Joan Josep Brugera i Xavier Pérez Farguell per la seva
invitació a pronunciar aquesta conferència sobre el moment polític de Catalunya i,
sobretot, per a compartir amb vostès aquesta estona.
ESADE proporciona una tribuna pública, amb una llarga trajectòria democràtica i de
servei públic, de gran ressò i prestigi i, per tant, molt exigent. Confio aquesta nit
poder-los aportar idees positives respecte al moment actual i al futur de Catalunya i
contrastar-les amb vostès. Del que estic segur és de que jo en sortiré enriquit.
Vull aprofitar també aquesta ocasió que em brindeu per felicitar molt efusivament a
ESADE, si més no per dos motius recents: pel seu doble reconeixement
internacional amb l’acreditació de la International Association for Management
Education i l’avaluació que n’ha fet el Wall Street Journal, com a primera escola
europea de management i, en segon lloc, per les seves iniciatives de creixement a
Madrid. Necessitem empreses i institucions que creixin i ampliïn el seu mercat. Us
animo a projectar encara més la vostra influència, i també la de la Universitat
Ramon Llull, fora de Catalunya i fora d’Espanya.
També m’atreveixo a animar a ESADE a continuar en la seva línia de treball en la
millora de la gestió i l’administració pública. Els seus programes i tasques de
recerca han estat pioners i estic segur que amb la nova direcció de la Institució i de
l’Escola d’Administració d’Empreses, amb els senyors Carlos Losada i Xavier
Mendoza, aquesta branca del coneixement, tan necessària per al bon govern de
Catalunya, continuarà progressant.
Del que vull parlar-los avui és del moment polític que viu Catalunya. Vull traslladarlos la meva preocupació per una situació que considero força negativa, però vull
expressar-los també un missatge de confiança, perquè disposem de bases sòlides
per afrontar el futur.
El meu sentiment és des de ja fa més de dos anys d’esperança i de decepció a
l’hora. Catalunya no va malament. És més, ho te tot per reeixir en el mon obert
que s’està configurant. Però hi falta una cosa, Hi falta govern, bon govern i, en la
base, una aliança política i parlamentària sòlida que ho permeti. Hem malbaratat
dos anys de vida política a Catalunya, amb la qual cosa hem reculat: hem perdut
liderat, hem perdut capacitat d’iniciativa i hem perdut i continuem perdent
oportunitats. Hi ha una distància molt gran entre les possibilitats del país i la
realitat.
El nostre govern, el govern de Catalunya, està paralitzat, no te projectes. Ha entrat
en una fase d’involució, tirant endarrera els acords inicials de legislatura (com en
l’audiovisual, l’organització territorial o l’aprofundiment de l’Estatut).
Lamento haver de repetir aquests arguments, però la meva responsabilitat
m’obliga, ja que no es perceben símptomes de millora, tan sols una actitud
defensiva i resistencialista i profundament conservadora de "qui dia passa any
empeny", que vostès com a directius be saben, és la millor manera d’enfonsar una
empresa.
1
�Ja fa temps, com a mínim dues legislatures, que es resta en lloc de sumar:
En política hi ha aliances bones i dolentes en funció dels objectius. Com passa en el
món de l’empresa.
Si l’objectiu era aprofundir l’autogovern de Catalunya (l’autonomia), en el marc
d’un procés harmònic a nivell de l’Estat, l’aliat escollit no és l’adequat. Si l’objectiu
era també, conseqüentment, obtenir major finançament per a les nostres
competències, hem quedat defraudats. Si preteníem un major flux d’inversions cap
a Catalunya i resoldre estrangulaments històrics en les nostres infrastructures,
haurem d’esperar temps millors. O canviar de Govern.
L’actual Govern, i la coalició que el sustenta, han errat en les aliances. El resultat
ha estat el no poder avançar en temes clau pel futur de Catalunya i en el paper i
posició de Catalunya a Espanya.
La nostra Comunitat autònoma ha retrocedit posicions relatives en el context
espanyol. No només en renda, també en iniciativa, prestigi i capacitat d’influència. I
el que és també preocupant de cara al futur, en població, en termes relatius.
La població potencialment activa s’ha reduït entre 1995 i 2000 en més de 200.000
persones i, en conseqüència, s’està reduint en volum absolut l’oferta de treball.
Analitzant tots aquests aspectes i la possible evolució de les taxes d’activitat per
sexes i grups d’edat i la de la demanda de treball, Josep Oliver arriba a la conclusió
que, en una estimació moderada, l’any 2010 la demanda de treball no coberta per
residents se situarà a Catalunya entre 350.000 i 450.000 persones. És a dir, un
dèficit de ma d’obra que haurà de ser cobert per població immigrada. No cal insistir
en els problemes d’integració i cohesió social que això pot comportar que cal
preveure i sobre els que cal començar a actuar amb urgència.
Haurem de reconèixer, així ho faig jo, la contribució històrica que Jordi Pujol ha fet
al davant de la Generalitat. Però és llàstima i hauria estat bo evitar que els últims
anys d’un cicle polític tan important, es vegin marcats per greus errors i mancances
de gestió i de govern que afecten, fins i tot, el prestigi de la institució. Citaré dos
casos.
La qüestió del Plan Hidrológico Nacional i l’actitud de la majoria i del Govern han
posat de manifest importants problemes. Un, la falta de projecte sobre la política de
l’aigua a Catalunya (desprès de 20 anys de govern…), l’absència d’una política
sostenible, equilibrada, fonamentada en una correcta planificació i gestió dels
recursos. En segon lloc posa de manifest la inexistència de política territorial,
manifestada en aquest cas en les Terres de l’Ebre, però que fàcilment podríem
estendre al Pirineu, al Camp de Tarragona, a la Catalunya Central o a la pròpia
Regió Metropolitana de Barcelona. En tercer lloc, ha posat de manifest la
dependència del Govern i de la seva formació, que l’obliga a trencar a Madrid la
paraula donada a Barcelona i a donar suport en el Parlament espanyol a polítiques
que el Parlament català qüestiona seriosament.
Una cosa similar ha passat amb la política d’immigració. El marcatge imposat pel
Partit Popular ha impedit a CiU fer cas al que plantegen institucions com la
Sindicatura de Greuges o el propi Consell Consultiu de la Generalitat, que posen en
dubte la correcció i constitucionalitat de la Llei d’Estrangeria; o els ha impedit donar
compliment a resolucions parlamentàries que situaven les qüestions de la
immigració en una perspectiva més constructiva i realista.
2
�D’altres episodis com la incapacitat de donar sortida a la situació de la Sindicatura
de Comptes o els problemes que es multipliquen en la gestió de Turisme, les
subvencions de Treball o la Fundació Catalana per a la Recerca, són també
manifestacions de l’esgotament d’un projecte polític que demana una profunda
renovació. Un canvi (si em permeten novament el símil empresarial), en la gestió i
en la propietat.
Em preocupa la falta de resposta o les respostes inadequades de l’actual govern a
problemes que tenim plantejats i que condicionen el futur de Catalunya. I em
preocupa la perspectiva que als quasi dos anys ja perduts en aquesta legislatura,
encara hi podríem afegir-ne dos més.
Els posaré també un parell d’exemples que considero bàsics:
Quan la nova societat del coneixement és ja un fet i el futur de les societats vindrà
condicionat per la seva capacitat en potenciar-la, nosaltres mantenim les nostres
polítiques tardanes en matèria d’Universitats, de recerca, desenvolupament i
innovació o en la creació d’infrastructures per a les TIC. (La manca d’estratègia
envers les noves tecnologies de la informació i comunicació (les T.I.C.), ha estat
posada de manifest recentment per les entitats sectorials i quan ho han fet han
rebut crítiques del Conseller del ram).
Quan cal debatre una nova organització de l’administració que l’apropi al territori,
seguint els models de proximitat o subsidiarietat que la Unió Europea propugna, per
tal d’enfrontar d’una manera més eficaç els problemes de la degradació dels
habitatges, l’educació en els primers i segons nivells, els serveis de benestar social
o la integració dels immigrants, aquí continuem presoners d’un model centralitzat i
poc eficient d’organització de la Generalitat, resistent a crear les vegueries (les
províncies catalanes, si em permeteu), amb o sense refrendament legal a Madrid, i
a dotar de mitjans i de capacitat d’actuació a l’àmbit més pròxim al ciutadà, que és
el seu municipi.
Estem incorrent en un important cost d’oportunitat per no fer les coses necessàries
en política social, en política de família, en ensenyament, en política de recerca i
desenvolupament, en foment de la innovació i la creativitat.
Quan cal debatre un nou model territorial que apropi l’administració al territori,
seguint els models de proximitat o subsidiarietat que la pròpia Unió Europea
propugna, per a afrontar d’una manera més eficaç problemes com l’habitatge,
l’educació en els primers nivells, els serveis socials de benestar o la immigració,
aquí continuem aferrats a un model centralitzat i poc eficient d’organització de la
Generalitat, resistent a crear les vegueries i a dotar de mitjans i capacitat
d’actuació a l’àmbit més pròxim al ciutadà, que és el seu municipi.
La iniciativa política està en mans de tercers: el PP de Catalunya (que com vostès
saben gaudeix d’una autonomia mínima o nul·la respecte a Madrid), i que imposa
els seus criteris centralistes i conservadors als seus socis de govern amb un
percentatge molt reduït dels vots, tot just el 9,5% (i amb escasses expectatives de
superar-los, per cert).
És necessari superar la crisi de governabilitat que viu Catalunya. Crisi de Govern
que es manifesta en els vuit Consellers que han canviat de lloc en un any i mig,
inclòs el nomenament d’un Conseller primer, fet de forma poc respectuosa amb les
pràctiques parlamentàries, furtant al Parlament la seva capacitat de debat i control
d’un acte de l’Executiu que suposa una modificació substancial a la forma de
Govern que es va sotmetre a l’aprovació parlamentària en el solemne acte
3
�d’investidura.
No obstant això, no vull deixar d’esmentar algunes de les coses positives que
l’actual composició del Parlament ha tingut. L’exigua majoria de les formacions de
dretes (68 diputats front a 67 de l’esquerra), han permès introduir alguns canvis
importants en la dinàmica parlamentària.
Cal reconèixer també les dinàmiques positives introduïdes per la Presidència del
Parlament. Per primera vegada, desprès de 20 anys, s’ha dotat als Grups
Parlamentaris d’una mínima infrastructura per exercir la seva funció. Ha calgut una
composició del Parlament com la descrita per donar més vitalitat a una institució a
la que el pes de la majoria havia mantingut esmorteïda.
Vull reconèixer l’esperit col·laborador i lleial del President del Parlament, que ha
posat en marxa dinàmiques molt positives, encara ens haurem d’afanyar per
completar la revitalització del Parlament, reformant el seu Reglament.
Vull també fer notar iniciatives molt positives com l’inici, encara insuficient, d’un
debat i propostes sobre el problema del finançament dels partits polítics auspiciat
pel Parlament. O la creació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, de forma
pionera, i que s’afegeix a una altra institució parlamentària com és el Síndic de
Greuges, la labor dels quals contribueixen a millorar la qualitat de la nostra vida
democràtica.
Veig, crec que tots veiem, amb preocupació com els ciutadans s’allunyen de la
Política, però també de la justícia o de les empreses multinacionals. Son moltes les
causes, sens dubte, i tots els partits compartim responsabilitats. Però qui ha
governat Catalunya durant sis legislatures probablement té molts motius de
reflexió.
La sensació que té un ampli sector de població de que "això de la Generalitat no va
amb ells", i que es manifesta en els estudis sociològics i es constata en l’elevada
abstenció, té causes diverses, però entre elles, de ben segur, l’empobriment
històric de la vida parlamentària i del debat parlamentari i la seva quasi ocultació
fins ara.
Tampoc la subtil (i no tan subtil) apropiació i identificació entre Generalitat – partit
– líder del partit és aliena a aquest desinterès cívic cap a l’autogovern de
Catalunya, que conviu curiosament amb una relativament alta valoració del Govern
en les enquestes d’opinió. La gent pensa que és millor "govern català" que "falta de
govern". Independentment de l’opinió sobre aquest govern.
El plantejament d’unes relacions interessades amb Espanya on els resultats sempre
es mesuren pel que demanem i pel que "hem tret", no sembla una forma positiva ni
creativa d’establir relacions i una bona part de la nostra ciutadania percep com
desestimuladora per a participar. Sobretot quan el que "hem tret" és tan poc.
El capital adquirit en menys de tres anys de govern del President Tarradellas i en
els primers anys del Govern Pujol l’hem anat perdent poc a poc, però amb
perseverància.
Ara plantegem unes campanyes d’imatge (benvingudes siguin si van en la bona
direcció de Catalunya com a "terra d’acollida"), però hauria anat molt bé aprofitar
aquests 20 anys per transmetre una imatge diferent de la que hem transmès. Ara
ho pagarem en forma de crisi de nombre d’estudiants universitaris (en termes
estratègics) quan s’estableixi del tot el districte obert. Catalunya ha d’aspirar a no
només ser motor econòmic, que no ho estem essent, en termes relatius, cada cop
4
�menys, si no capdavantera en la proposta d’estructuració d’Espanya i dels seus
pobles.
Hem de donar un tomb a aquesta manera de fer les coses.
En primer lloc, cal retornar al Parlament el seu paper central com a cambra
legislativa, de debat polític i de control de l’Executiu. Això passa per les reformes
internes necessàries en el seu Reglament per a dotar-lo d’un major vigor i agilitat;
però també passa per iniciatives com incrementar la seva presència en la vida
ciutadana a través de l’emissió de senyal de TV, que no arribarà fins a la tardor i ja
veurem si serem a temps de donar en directe els dos grans debats que hi tindran
lloc: el de política general –crítica de l’acció de govern, darrera oportunitat del
Govern Pujol per a rectificar i Moció de censura constructiva, és a dir, debat de
l’alternativa de govern.
En segon lloc, cal canviar l’actitud i comportaments de la majoria. Ara reclamem i
oferim, diria que exigim i ho continuarem fent des de la majoria si els ciutadans ens
atorguen aquesta confiança, una actitud oberta, de consens per a tots aquells
aspectes fonamentals que afecten la vida política de Catalunya.
Hem perdut gas en aquests temes: CC/RTV, l’ordenació territorial, Llei Electoral,
revisió de l’Estatut, Llei del Primer Conseller o del Govern.
Els Socialistes - Ciutadans pel Canvi hem ofert un pacte el més ampli possible en
temes com la immigració, la nova divisió territorial de Catalunya, el finançament
autonòmic i les reformes institucionals que cal fer, com l’aprovació de la Llei
Electoral catalana i l’aprofundiment de l’Estatut.
La resposta de la majoria i del seu Govern ha estat la involució: el menyspreu del
Parlament i el Consell Consultiu en el tema de la immigració, la marginació d’un
tema nascut de la voluntat de consens com la nova divisió territorial, amb la
iniciativa del Conseller Duran Lleida, avui dimitit, i el treball dels experts coordinat
per Roca Junyent; la regressió en els mitjans públics de comunicació, el rebuig
d’una posició unitària, sòlida i solvent en la reforma del finançament autonòmic i
del finançament públic en general, en una perspectiva a 20 anys i, finalment,
l’ajornament i reiterat incompliment en les obligades reformes electorals i
d’adaptació de l’Estatut.
Hi ha una altra forma de fer política i haurem de recuperar els valors de la
participació, la pluralitat, la coherència política i el consens en els temes cabdals de
país.
Amb el mateix esperit, Catalunya ha d’oferir un nou pacte a Espanya: federalisme i
subsidiarietat son els conceptes polítics que ens han de permetre avançar en el
projecte conjunt amb els pobles d’Espanya i en la capacitat d’iniciativa des de
Catalunya.
Un nou federalisme en la línia del que els pensadors més lúcids estan proposant per
Europa.
La nova Europa que amb dificultats, és cert, s’està configurant, camina en aquesta
direcció federal. Federalisme que reforça la unitat en el propòsit comú i la pluralitat
de les parts per a desenvolupar la seva pròpia identitat.
Un model que ens permeti superar tant la desorientació actual dels nacionalismes
perifèrics com del nacionalisme espanyol del PP que, al pretendre fossilitzar el text
constitucional de 1978, ens pot abocar a una regressió de conseqüències
5
�imprevisibles.
Proposo treballar en una proposta federal per a Espanya ja des d’ara, encara que
els resultats no es vegin fins d’aquí a uns anys.
No hem fet tard encara des de Catalunya per a fer aquest esforç de pedagogia i
diàleg. Hem perdut, això sí, bastant de temps i oportunitats.
No és possible en la conferència d’avui aprofundir en aquest enfocament. Solament
vull assenyalar la importància de disposar de models de referència que superin el
conjunturalisme, els posicionaments tàctics, el predomini del circumstancial sobre
el substantiu de les idees i projectes.
***
Voldria centrar-me en la segona part de la meva intervenció en el projecte
econòmic i social que crec que és necessari oferir a la societat catalana per superar
l’actual desorientació i perseguir objectius més ambiciosos de futur.
Fa uns sis mesos vam posar en marxa des del nostre Grup Parlamentari, el Govern
Alternatiu, amb una doble missió: avaluar i destacar les limitacions del Govern
actual i de cadascuna de les seves Conselleries i generar una política alternativa en
les diverses àrees de govern. Des d’aleshores, el Govern Alternatiu ha generat
línies d’acció i projectes alternatius en totes les àrees: política universitària i de
recerca, política social, reducció de la pobresa i l’exclusió social, infrastructures,
medi ambient, educació, política territorial, finançament autonòmic i local…
Tots aquests projectes configuren i configuraran una política alternativa a l’actual,
des d’una perspectiva progressista, que creu en una major igualtat i en la capacitat
dinamitzadora de les decisions adoptades el més a prop possible de la gent.
Avui em referiré a tres grans aspectes: els reptes que ens planteja la nova
economia, les infrastructures com a requisit indispensable per a la competitivitat i
la necessària aspiració a una societat més justa.
Ens hem de plantejar reptes més elevats i globals. Cal desenvolupar una visió de
futur i aquesta no pot ser una altra que apostar decididament per la societat del
coneixement.
No podem conformar-nos amb uns indicadors de recerca clavats des de fa anys i
anys en nivells equivalents a la meitat de l’esforç que fan les àrees amb les que
hem de competir. No podem seguir mantenint unes altes taxes de fracàs escolar i
universitari o una formació professional subvalorada. No podem conformar-nos amb
una dotació d’infrastructures econòmiques que estan provocant autèntics colls
d’ampolla en la capacitat competitiva de l’economia catalana.
El repte de Catalunya, vertebrador de la seva estratègia, ha de ser trobar-se entre
les regions capdavanteres que atreguin les activitats econòmiques de la societat del
coneixement. Situar-nos en el cercle virtuós de les societats innovadores.
Hem viscut uns anys molt bons en termes d’activitat econòmica. Des de 1995
l’economia catalana registra taxes de creixement apreciables i la taxa d’atur s’ha
reduït molt per sota de la mitjana espanyola, assimilant-se a la mitjana europea.
Les nostres exportacions avancen a bon ritme i gaudim d’una economia molt
oberta. La situació financera de les empreses és, en general, sanejada i la inversió
ha crescut a taxes elevades. És a dir, analitzant els indicadors conjunturals
habituals, l’economia catalana s’ha comportat molt positivament.
6
�No obstant, existeix una opinió molt extensa que Catalunya està perdent posicions
en la dura i competitiva carrera de la nova economia globalitzada.
Jo percebo autosatisfacció i falta de visió per abordar aquests reptes. L’opinió de
molts dels principals líders empresarials del nostre país va en la mateixa direcció.
Voldria recordar alguns d’aquests indicadors menys favorables. Entenc (encara que
no comparteixo) el costum dels nostres governants de mostrar els indicadors
favorables, que hi són. El que passa és que, com vostès bé saben, sense un
correcte diagnòstic que identifiqui els punts febles, no tan sols els punts forts, és
impossible plantejar-se els objectius i les línies d’acció adequades.
Vegem-ne alguns:
Una cosa ens hauria de preocupar d’antuvi, ja que és símptoma i sintetitza altres
problemes de fons. Em refereixo al comportament de la productivitat, que ha
mostrat un creixement molt feble en els darrers anys amb taxes que difícilment
superen el 0,5%, menys de la meitat de la mitjana europea i menys de la quarta
part de la nord-americana.
La inversió en R+D a Catalunya no arriba a l’1% del PIB regional, molt per sota de
l’1,9% de la mitjana de la UE. O de l’1,6% de la regió de Madrid. Ni la concentració
d’investigadors per cada 1000 actius presenta xifres comparativament favorables (
12 a Madrid, menys de 7 a Catalunya).
Tampoc la despesa en innovació en sectors tecnològicament avançats presenta uns
resultats favorables a Catalunya. Ni la presència d’aquests sectors (TIC) representa
un percentatge del PIB similar a la mitjana europea (2% a Catalunya i Espanya i
3,4% a la UE).
Segons les dades de SEDISI (l’Associació Espanyola d’Empreses de les Tecnologies
de la Informació) presentades al Parlament de Catalunya, Catalunya ha passat de
concentrar un 50% de les empreses tecnològiques fa 20 anys a tenir menys del
30% del total espanyol avui. En el mateix període, Madrid ha crescut del 25% a
més del 41%.
De la mateixa manera, es constata una progressiva pèrdua a Catalunya de seus
d’empreses i centres operatius.
La reunió organitzada fa dues setmanes pel nostre Grup Parlamentari amb una
cinquantena d’experts: universitaris, empresaris i alts executius va posar de
manifest tots aquests problemes.
Com assenyala Xavier Vives, la nova economia global i la implantació progressiva
de les T.I.C. en els processos econòmics estan provocant una concentració de les
activitats productives: concentracions empresarials, però també concentracions
geogràfiques. El procés d’Unió Europea sembla accentuar la tendència a la
concentració geogràfica.
Preocupa el fet que els processos de concentració i aliances empresarials puguin
desplaçar les seus socials i els centres operatius de les grans empreses, restant
capacitat política i d’iniciativa a certes ciutats o regions metropolitanes, encara que
concentrin un bon nivell d’activitat.
El centre d’Espanya ha exercit una força centrípeta molt poderosa: els processos de
privatització i liberalització han afegit a les tendències normals a la concentració
7
�factors molt poderosos de centralització. Aquesta tendència natural dels mercats no
ha estat en absolut contrarestada per una política del Govern Central propiciadora
d’un millor repartiment territorial de l’activitat. La descentralització dels òrgans
reguladors de mercats (Competència, Elèctric, Telecomunicacions) en la línia que
proposava Rodríguez Zapatero el mes de març a Barcelona i com fan altres països
amb estructures polítiques menys descentralitzades que les nostres, propiciaria una
major desconcentració de les seus i centres operatius d’algunes de les grans
empreses regulades i, amb elles, dels seus serveis complementaris.
Catalunya, amb la metròpoli barcelonina al capdavant, ha d’aspirar a jugar un
paper clau en la nova societat de la informació i el coneixement, i ha d’aspirar a ser
una regió econòmica guanyadora en aquesta contesa dura i complicada impulsada
pels processos de globalització.
No n’hi ha prou de mostrar-se satisfet per la bona evolució dels indicadors
econòmics conjunturals. Cal centrar també l’atenció en un altre quadre de
comandament: en la implantació de noves iniciatives en els sectors emergents de
les T.I.C i en altres sectors punta de llança de l’avenç tecnològic; en els indicadors
que configuren l’oferta d’atractius o externalitats per a la implantació de noves
activitats; en indicadors que mesurin el guany o la pèrdua global de capacitat de
decisió del nostre espai econòmic; en els indicadors del nostre potencial en R+D+I,
etc., etc.
I he de dir que ens ha faltat ambició. Catalunya necessita un revulsiu, ja que
l’anàlisi d’aquests indicadors no mostra una situació favorable. Hem d’aspirar a
continuar sent el motor econòmic d’Espanya, ser-ho també en els sectors
emergents avançats tecnològicament i de gran creixement.
Però no només això: hem d’aspirar a ser motor econòmic, però a la vegada també
cervell.
Tenim uns actius considerables: Una economia diversificada, amb una xarxa de
proveïdors força desenvolupada, amb clusters o districtes industrials potents i amb
un bon nombre de sòlides empreses mitjanes en sectors diversos: editorial, químic,
farmacèutic, alimentari, components de l’automòbil, etc. Un potencial investigador
en les nostres Universitats i centres d’excel·lència en diverses àrees, des del
disseny a la biomedicina. Iniciatives importants en el terreny logístic i d’implantació
de noves tecnologies TIC; centres d’excel·lència en medicina o en formació
empresarial. Tenim també un entorn agradable, amb una més que acceptable
qualitat de vida.
Cal preservar i posar en valor tots els nostres actius i concentrar esforços i centrar
les prioritats en invertir en formació (i a tots els nivells, universitari i formació
continuada, però sense oblidar el preocupant aspecte de la formació secundària i
intermèdia). Cal invertir en crear centres d’excel·lència en investigació i
desenvolupament, en vincular la recerca universitària i el mon empresarial. És
necessari seleccionar i prioritzar. Cal crear massa crítica.
De la mateixa manera, cal posar els elements que afavoreixin la creativitat i
l’aparició d’iniciatives: disponibilitat de capital risc i col·laboració entre sector públic
i privat per escometre grans projectes. També és necessari variar el discurs oficial,
basat en un cert cofoïsme que exaltava la petita dimensió i els valors "tradicionals"
de l’empresari català. Sense renunciar a la riquesa que representen les PIMES a
Catalunya, és necessari encetar un discurs que posi l’èmfasi en la necessitat
d’incrementar la grandària de les nostres empreses i en propiciar acords,
col·laboracions i fusions per assolir dimensions més adequades als requeriments
dels mercats globals.
8
�Fomentar l’obertura de la nostra societat: des de l’aprenentatge d’idiomes fins a la
participació activa en les xarxes internacionals on "passen les coses".
Internacionalització vol dir que les empreses venguin i inverteixin en l’exterior, però
també vol dir participar en xarxes de ciutats, associar-se en projectes de
col·laboració transnacional: d’ensenyament, de recerca... estar culturalment oberts.
La dotació d’infrastructures és un factor essencial per a la competitivitat de
l’economia. Però Catalunya té un important dèficit d’infrastructures de caràcter
econòmic que són ja veritables colls d’ampolla per al seu desenvolupament.
Vint anys de competències autonòmiques i set sent "decisius a Madrid", no han
aportat, en el terreny de les infrastructures elements diferencials de competitivitat
per a Catalunya. No cal dir que els actuals plantejaments radiocèntrics del Govern
del Partit Popular encara empitjoren les coses.
Segons els estudis més solvents, els dèficit d’infrastructures econòmiques de
Catalunya és important i limita la seva capacitat competitiva davant altres regions
europees. A la insuficient dotació en infrastructures i despeses en R+D, a que m’he
referit anteriorment, cal afegir l’endarreriment en el desplegament de les
infrastructures de telecomunicacions. I a aquestes els problemes de l’aeroport,
ferrocarrils, xarxa viària i transport metropolità, xarxa viària vertical diagonal i
transversal i infrastructures medioambientals. Podríem afegir el conflicte addicional
de certs peatges i alegrar-nos per la concreció de l’AVE (encara que tindrem que
pagar la connexió amb l’aeroport).
Òbviament, el problema del dèficit en infrastructures prové del dèficit de
finançament: de la insuficient dotació pressupostària per a inversions de
l’Administració central a Catalunya i de la insuficient inversió de la Generalitat,
acumulades ambdues any darrera any. (Entre parèntesi val a dir que s’hi afegeix un
problema de gestió, o millor, d’autonomia de gestió: el Port i l’Aeroport generen
recursos suficients per a finançar els increments d’inversió necessaris).
La capacitat competitiva de Catalunya, el seu paper com a regió capdavantera en
un context global, estarà condicionat a aquests dèficits: a la concepció de
l’aeroport, a la facilitat i amplitud de comunicacions, a les connexions interiors, al
medi ambient i a la qualitat de vida que se’n deriva. I pensant, a més, en la
Catalunya metròpoli, que irradia sobre un àrea europea de 15 milions d’habitants,
el centre de la qual és Barcelona.
Aquesta concepció multipolar, no centralitzada ni radiocèntrica, és compartida
totalment per la nova direcció socialista. No renuncio, amb la complicitat de vostès,
amb la de la societat econòmica catalana, que de ben segur comparteix aquests
plantejaments, a convèncer l’actual Govern espanyol que el model que volen
imposar no maximitza el creixement i renuncia a les possibilitats que ofereix una
concepció multipolar, en el nostre cas, la bicapitalitat.
La nova economia global genera oportunitats extraordinàries, però també riscos i
perills. Hem d’arriscar-nos per guanyar, però també hem de trobar un equilibri
entre creixement i igualtat, entre competitivitat i cohesió. En la nostra Europa,
només una societat forta i cohesionada socialment està en condicions de créixer de
forma continuada i estable i només amb un creixement estable i continuat estarem
en condicions de dur a terme les necessàries polítiques de benestar.
Per al manteniment de l’estat del benestar es poden seguir dues vies oposades: 1)
reduir les cobertures i prestacions o 2) incrementar les bases per a fer el sistema
sostenible.
9
�Jo em pronuncio clarament per la segona (sense renunciar, és clar, a corregir les
desviacions o ineficiències que ara es pugin produir)
Per molts motius. N’esmentaré els que considero més rellevants.
En primer lloc, la globalització i la implantació de la societat del coneixement no es
pot fer (com està passant i correm el risc que s’agreugi) a costa d’incrementar les
desigualtats. Per a nosaltres la cohesió social és un valor bàsic a preservar i, a més,
imprescindible per a garantir la competitivitat i el creixement sostingut de qualsevol
territori.
En segon lloc, perquè moltes de les coses a fer per garantir el benestar, la cohesió i
la equitat social, no tan sols són compatibles amb el que cal fer per ser eficients en
la nova societat global i en la nova economia, sinó que són imprescindibles.
En tercer lloc, perquè les decisions que ara prenem repercutiran sobre el tipus de
societat en que viuran els nostres fills, als quals els hem de proporcionar una
garantia veritable d’igualtat d’oportunitats en la seva vida, que és com entenem la
igualtat.
Aquesta política d’equitat i cohesió social es recolza sobre tres pilars: la prioritat
per l’educació, el desenvolupament dels serveis d’ajut a les famílies i la dignificació
dels barris de les nostres ciutats.
Vull traslladar-los l’absoluta urgència d’aquestes qüestions. Ens hi juguem el futur.
Educació, en el context de polítiques socials a que m’estic referint, vol dir, en
primer lloc, disposar d’un nombre suficient de places en escoles bressol. Vol dir, en
segon lloc, millorar els recursos i la qualitat de l’ensenyament, per evitar l’altíssima
taxa de fracàs escolar que pateix la nostra societat i la consegüent degradació del
nivell mig de qualitat de les classes de secundària i batxillerat.
Amb la primera mesura (a la qual cal dedicar-hi recursos potents) facilitarem la
incorporació de la dona al mercat laboral i empresarial acostant-nos a taxes més
homologables amb la UE, millorarem, potser, la natalitat, i, per tant, contribuirem a
sostenir la necessària política de benestar social.
El fracàs escolar d’avui és el fracàs en la inserció en la societat de demà. És la
consolidació de la pobresa i la marginalitat. I el fracàs escolar té una component
cultural i social, i una component que afecta la qualitat educativa. Invertir per
ajudar a la família i per millorar l’escola és la millor manera d’evitar l’exclusió social
en el futur.
Desenvolupar l’atenció domiciliària d’ancians i persones disminuïdes, és també
facilitar la inserció laboral de les dones.
S’ha de mencionar aquí el fet que la inseguretat afecta especialment les classes
mitjanes i treballadores i els barris degradats. La manca d’una justícia local com la
prevista en la Carta Municipal i la Llei (PP) de Grans Ciutats és francament
dramàtica.
Finalment, avui estem a immersos en una tendència de fons que marcarà el futur.
Em refereixo al fenomen de la immigració. Les dades demogràfiques estan
configurant un mercat de treball en el que les sortides (per edat) superen a les
entrades. Les projeccions indiquen una enorme necessitat d’immigració: a 10 anys
vista, els efectius nous que necessitaran les nostres empreses poden situar-se
10
�entre les 350.000 i les 400.500 persones, segons els estudis que els comentat
abans.
Vint anys d’Ajuntaments democràtics ens han servit per millorar molt
ostensiblement la qualitat de vida a les nostres ciutats. No s’han pogut resoldre tots
els problemes; moltes zones no han pogut superar la degradació de polítiques
urbanístiques i d’habitatge predemocràtiques.
Avui no podem pretendre sobrecarregar aquests barris degradats amb nous
problemes. Invertir en aquests barris, en urbanisme, habitatge, comunicacions,
serveis personals, educació i qualitat de vida en general, és la millor manera
d’integrar harmònicament, amb totes les dificultats que no se’m oculten, aquest
flux de persones, no tan sols inevitable, sinó absolutament necessari per a la nostra
economia.
***
He volgut donar-los una panoràmica de la situació política a Catalunya. He ressaltat
els aspectes que em semblen molt negatius de l’actual moment. Avui, avançar a
poc a poc és perdre posicions. No ens podem permetre l’atonia de projectes, els
condicionaments polítics paralitzadors i la gestió continuïsta. Estem perdent
posicions i oportunitats.
Els he exposat la necessària nova actitud de Catalunya: el paper que li pertoca i pot
jugar en l’estructuració de la nova Espanya que s’està configurant, en lloc de
l’absència dels projectes conjunts i l’actitud d’obtenir rendiments a curt termini que
tan pocs resultats ens ha donat.
Finalment els he parlat del projecte econòmic i social que crec que cal oferir a la
societat catalana, els pilars dels quals són:
L’aposta decidida per la societat del coneixement amb l’educació com a nucli
vertebrador.
La recuperació de l’endarreriment en les infrastructures econòmiques que
Catalunya necessita.
El necessari manteniment d’una societat cohesionada i més justa, que és un
requeriment no només de justícia social, sinó una condició necessària per a
l’estabilitat econòmica.
Els reptes de futur són molt importants. Els processos de canvi i adaptació són
difícils de gestionar i precisen lideratge i voluntat de canvi. Catalunya ha de liderar
aquests processos en el marc de la nova Espanya i de la nova Europa que s’estan
configurant.
Moltes gràcies,
Pasqual Maragall
11
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El moment polític a Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
ESADE (Barcelona)
Abstract
A summary of the resource.
Conferència de Pasqual Maragall a ESADE sobre la situació política a Catalunya.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Balanç
Catalunya
Política
Oposició
Model social
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-05-28
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1543/0000000717.pdf
b2260604650a57573f3305d99f934bc5
PDF Text
Text
Entrevista a El Periódico (19-8-2001)
Pujol no gosa enfrontar-se un altre cop amb mi
No ofereix la més mínima oportunitat al dubte. Amb el relaxament de les
vacances que li il.lumina la cara, està absolutament convençut que quan
Pujol deixi el seu despatx al Palau serà per ocupar-lo ell.
A. Carbonell
Pasqual Maragall : "Pujol no s'atreveix a
tornar-se a enfrontar amb mi en unes
eleccions"
VA NEIXER A BARCELONA
EDAT 60 ANYS
TRAJECTORIA FUNDADOR DEL PARTIT DELS SOCIALISTES (PSC) I ALCALDE DE BARCELONA (1982-1997)
LUIS MAURI
--Als anys 60, vostè va victorejar la Cuba de Castro i la Iugoslàvia de Tito; als 70, va
somiar amb una societat socialista i democràtica després de la nit franquista; als 80 i
als 90, va governar Barcelona amb pols socialdemòcrata i liberal. Quin significat tenen
avui, de cara al segle XXI, la dreta i l'esquerra?
--L'esquerra és la que intenta realitzar els somnis. I la dreta és la que en desconfia. Però en
la tenacitat per realitzar els somnis sempre existeix la possibilitat de trair-los. Si només hi
penses o els desitges, els somnis són meravellosos; però per poder-los agafar és necessari
ficar-se en el fang de la realitat.
-- Quins somnis ha traït vostè?
-- Tinc somnis pendents, sí. Traïts? Segurament també.
-- Pot ser més precís?
--Un somni pendent, no només meu, sinó de la ciutat, del país, és la cita de Barcelona amb
les cultures del món el 2004. Es l'assignatura pendent de sempre, la reconciliació del món i
els ciutadans. Va començar amb Adam i Eva, suposo, però sobretot es va posar de manifest
als segles XVIII i XIX, amb Kant i Marx. Marx veia la història com una locomotora que només
podia anar endavant. Es podia aturar, sí, però no recular; el vent de la història l'empenyia
invariablement cap endavant. Kant era més escèptic. Però avui sabem que tot depèn de
nosaltres. Podem avançar i aturar-nos, però també podem destruir el món. Si ens equivoquem,
tot se'n pot anar en orris.
--Li preguntava pels seus somnis traïts.
--La vida és una continuïtat de traïcions percebudes, que probablement no són traïcions
reals. Un es va fent gran. Resulta que descobrim que els Reis són els pares, i així moltes
coses. No hi ha res tan idíl.lic com ens pensàvem. El creixement és un cúmul de petites
traïcions, d'un mateix o dels altres, a les quals hem de donar un sentit final més que original. No
hem de pensar tant en si fa 20 anys vas dir no sé què, i que després has fet què sé jo, sinó en
si el lloc on et dirigeixes és digne en funció del teu plantejament inicial. Si ets fidel als teus
orígens d'una manera radical i absoluta, acabaràs paralitzat, no podràs fer mai res.
-- La dialèctica mundialització-antimundialització és la versió actual de la dialèctica de
classes?
--L'està substituint. Marx ja ho va plantejar en aquests termes. El comunisme, el paradís a la
terra, segons Marx, només podia funcionar a escala mundial. I, en efecte, la globalització és
�aquí, però arriba del costat contrari. Qui porta el comandament és el capital. O, dit en termes
d'avui, l'economia està mundialitzant la societat i aquesta última no domina l'economia. La
qüestió és aconseguir que la societat no quedi a la mercè de l'economia.
-- El món serà global o no serà?
-- Sí, però no a partir d'ara. Avancem cap a un món global des del principi dels temps.
-- Quin és el lloc de Catalunya en aquest món global?
--La mundialització canvia la distància entre el que fas i l'efecte del que fas. Catalunya és
molt més petita en relació amb el món amb què es relaciona. Es menys mestressa del seu
propi destí, i això també li passa a Espanya, i a Europa. La globalització ens fa a tots plegats
menys amos del nostre destí.
-- Així doncs, els nacionalismes tenen el paper de protegir, de fixar les identitats dels
elements globalitzats?
-- La globalització comporta un perill de pèrdua d'identitat. S'ha de conjugar la consciència
de globalització amb la necessitat de particularització. Els federalistes hi estan treballant des
de ja fa molt de temps, també a Catalunya. Els nacionalismes que governen avui Espanya i
Catalunya han perdut el nord en vista d'una nova realitat en què el seu missatge no és suficient
ni satisfactori. El nostre missatge federalista potser és més complicat, però és capaç de donar
una resposta més adequada a la nova situació. Es millor l'Espanya plural i progressista que
l'Espanya de la desconfiança. Catalunya té la possibilitat i l'obligació de formular un projecte
diferent d'Espanya. Catalunya no ha d'aspirar a tenir un tracte especial com, per exemple,
Euskadi, sinó a posar damunt la taula un projecte d'Espanya on hi càpiga còmodament i els
altres, també.
--Vostè no es pot queixar de Jordi Pujol. Déu n'hi do quin regal que li ha fet retirant-se
de la competició electoral.
--I tant que em queixo. M'agradaria tornar-lo a guanyar en vots, i aquest cop, també en
escons.
--Dir que prefereix enfrontar-se a Jordi Pujol que a Artur Mas sona, permetim que ho
digui, una mica hipòcrita...
--Pujol no s'atreveix a tornar-se a presentar. No vol perdre. Ja va perdre amb mi una vegada,
encara que va acabar guanyant en temps de descompte i gràcies a la llei electoral. Però ara
no gosa tornar-ho a intentar, i envia aquest noi, Mas. Saben que no guanyaran i s'estan venent
el present en el mercat de futurs. Per aguantar en el poder dos anys més, paguen el suport del
PP al Parlament al preu de comprometre el seu recolzament al PP al Congrés quan, després
del 2004, els conservadors perdin la majoria absoluta.
-- Quina virtut política de Pujol considera envejable?
--Que parla alemany, que és una virtut política molt important. Bé, el seu coneixement de la
història i la seva fidelitat a Catalunya.
-- I de Mas?
�--Es un bon opositor. A l'Ajuntament de Barcelona vaig tenir a l'oposició, per CiU, Trias
Fargas, Cullell, Comas, Mas i Roca. El més dur de tots plegats, el més incansable, va ser Mas.
Ell va ser qui va boicotejar la Carta Municipal endarrerint-ne l'aprovació
--Recentment, vostè parlava d'un clamor que demana eleccions a Catalunya. Venint
cap a aquí no he sentit a ningú parlar-ne...
--No he dit que la gent parli, sinó que hi ha tres partits (PSC, ERC i IC-V) que van sumar
50.000 vots més que els altres dos (CiU i PP) i que han demanat eleccions urgentment.
Després de tota aquesta campanya de CiU per aconseguir més poder i més diners, ara sabem
quants diners donarà el nou sistema de finançament autonòmic, però no diuen quants n'hauria
donat l'antic. Hi ha una sensació inquietant de no saber si el fet que CiU vagi bé significa que el
país va cap endavant o no. El Govern no s'ocupa dels assumptes importants de la vida
quotidiana, de la immigració, de la seguretat, que està pitjor que mai, de l'escola, les
inversions...
-- No ha fet res bé el Govern de Jordi Pujol?
--Sí, moltes coses. Fonamentalment, el manteniment de la dignitat de ser català, de l'idioma,
de la seva his- tòria i les seves institucions. La creació de la consciència que Catalunya és
una nació.
-- Només la defensa de la identitat?
--I algunes altres coses, com la Universitat Oberta de Catalunya i TV-3.
-- En què s'hauria de notar el canvi que vostè propugna?
--En la vida quotidiana. Els 100.000 milions de pessetes de més que, segons CiU, reportarà
el nou finançament, em comprometo a destinar- los íntegrament a la família, l'ocupació de
les dones, l'escola, la natalitat, els avis i els menors en situació de risc. Tenim una de les taxes
de natalitat més baixes del món. S'han de fer polítiques perquè les dones puguin treballar i tenir
fills sense que això els suposi un sacrifici ímprobe o la pèrdua de la feina, o les empennyi a no
tenir fills.
--A la tardor, vostè presentarà la moció de censura més anunciada de la història. No el
preocupa que no el votin ni ERC ni IC-V?
--Presentaré la moció de censura. Es la meva obligació. Qui vulgui peixos que es mulli el cul.
Tantes queixes durant tant de temps perquè no hi havia oposició al Parlament... Doncs ara
n'hi ha. La gent podrà veure que hi ha una alternativa, i això, òbviament, horroritza CiU.
-- Quin PSOE prefereix, el de Felipe González, el d'Almunia o el de Zapatero?
--El de Zapatero.
--Donat que avui no n'hi ha cap altre, la seva resposta podria semblar a algú més
pragmàtica que sincera.
--Zapatero entronca amb el federalisme. Felipe havia de parlar en un llenguatge que arribés
als militants demòcrates antifranquistes, però també als fills de la Guàrdia Civil, com jo dic.
Ara fa falta algú que proclami l'Espanya plural, la dels socialistes de la República. Felipe
representa el període en què Espanya només podia canviar amb una política d'Estat fort; feia
�falta una persona que tingués l'Estat al cap. Ara cal una persona que tingui al cap el que vulgui,
però que alliberi el joc, que sigui més federal, que no el preocupi tant la unitat. El PSOE havia
de demostrar que és alguna cosa més que Felipe González, i ho ha demostrat.
LLEGINT EL DIARI AMB PASQUAL MARAGALL
LA IMMIGRACIO
El Govern central avorta la negociació i desallotja per la força els africans de Barcelona.
"Això no s'arregla amb una llei d'estrangeria. S'ha de donar poder als ajuntaments, que són
l'Administració més pròxima als ciutadans, perquè actuïn amb eficàcia i els barris i les
escoles puguin encaixar l'allau de gent amb problemes que arriba de fora. Els que estan pagant
el cost de la immigració són els antics immigrants, els immigrants interiors dels anys 50 i 60,
que veuen que els barris i les escoles que els va costar tant esforç dignificar es comencen a
degradar una altra vegada. Això és un sarcasme històric que no ens podem permetre. I també
s'ha d'invertir als països d'origen, perquè menys persones es vegin amb la necessitat d'emigrar.
Això, i no lleis d'estrangeria, és el que necessitem".
LA CLONACIO HUMANA
Científics i polítics d'arreu del món debaten els limits morals de la clonació humana.
" Què es pretén, recrear una persona o generar solucions per a determinades malalties? Si
t'equivoques al fer un fetge o un ronyó, el destrueixes i ja està, però si encertes, salves la
vida d'una persona. Però si t'equivoques al recrear un ésser humà... No hi ha garantia de no fer
monstres. No és acceptable que, per evitar que la naturalesa creï monstres, correm el risc de
fabricar-ne nosaltres".
L'IDIL.LI CRUZ-CRUISE
L'actriu espanyola Penélope Cruz i el nord-americà Tom Cuise esbomben la seva relació.
"Penélope Cruz és una actriu que em cau molt bé. La veritat, no sé què li veu a Tom Cruise,
ha, ha, ha. La seva exdona, Nicole Kidman, ara diu que per fi ha pogut posar-se sabates de
taló alt, perquè quan anava amb Cruise no podia fer-ho per no subratllar més la baixa alçada
de la seva parella. Encara que les notícies sobre la relació Cruz-Cruise també podrien ser una
estratègia purament de màrqueting."
FIDEL CASTRO
El líder cubà compleix 75 anys i diu que serà rebel fins que es mori.
"Està bé, però si Fidel Castro vol ser rebel de veritat, que permeti que la rebel.lia que
proclama continuï després d'ell. Castro hauria d'obrir la mà abans que sigui massa tard. Hauria
d'impulsar transició cap a la democràcia que permetés a Cuba sortir de l'aïllament".
PASQUAL MARAGALL
RADIOGRAFIA
L'amant de la vora del precipici
Maragall no és un polític comú. Ho confessa just abans de començar l'entrevista. "Si jo fos
un polític dels que es porten ara, li preguntaria quin titular vol que li doni", deixa anar amb un
punt d'ironia. "Com a la perruqueria: què vol?". Nét del poeta Joan Maragall, militant
revolucionari durant els anys d'universitari, l'exalcalde de Barcelona és un polític intuïtiu,
heterodox, indisciplinat, obstinat, amant de les passejades per la vora del precipici. Els
socialistes catalans confien en Maragall per trencar el malefici electoral que arrosseguen des
de l'any 1980 enfront de Jordi Pujol.
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pujol no s'atreveix a tornar-se a enfrontar amb mi en unes eleccions
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Mauri, Lluís
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Globalització
Catalunya
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Pujol, Jordi, 1930-
Oposició
Acció política
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-08-19
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes