1 50 26 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2787/19970707_EuropaOcupacio_DebatGrupClaris_PM.pdf 00cd5b6bd8f68447cd47d6edd6601573 PDF Text Text 1 7 de juliol de1997 EUROPA I L'OCUPACIÓ Ponent: PASQUAL MARAGALL I MIRA Empresaris que intervingueren en el debat: Xavier Muñoz, Comissionat de l'Alcaldia per a la Cooperació Empresarial. Josep Almeda, Director General de Mas Lluch; Joan Canals, Conseller Delegat de Pulligan Internacional. Pere Narbona, President de l'Hospital General de Catalunya. Rafel Sunyol, Vicepresident de FECSA. Josep Varias, Gràfiques Varias. Pasqual Maragall: Com a president del Comitè de les Regions, començaré parlant dels pactes de confiança per a la creació d'ocupació de Jacques Santer. Penso que va ser el 14 de juny quan ens van convocar a Roma. A la reunió érem el president del Consell de Ministres, el president de la Comissió, Jacques Santer, que era el qui feia l'oferta, el president del Parlament, que en aquell moment era l'alemany Hànsch, el president del Comitè Econòmic i Social, el president del Comitè de les Regions, que era el Sr. Carles Ferrer Salat, i jo mateix. Davant nostre hi havia empresaris i sindicats. Jacques Santer va fer el llançament del seu programa. La part que em va interessar més va ser la dels pactes territorials per a la creació d'ocupació, perquè és la que nosaltres, com a ciutats i com a regions, podem fer o discutir. La idea, tal com jo la vaig entendre i defenso, és que perquè hi hagi inversió hi ha d'haver confiança, i perquè hi hagi ocupació hi ha d'haver inversió. Es crea confiança quan hi ha consens, una sèrie de valors compartits; quan les persones es fien en el camp del crèdit, de la contractació, de les vendes, de la inversió i del futur polític. La meva interpretació és que els pactes territorials no són només un gest polític de la Comissió i del seu president envers les regions i les ciutats sinó la convicció que en aquest moment hi ha un nou factor que està jugant en la creació o la no creació de confiança: la distància. El que està marcant la política europea i mundial és el fet que les distàncies han canviat. Som en un món global. Aquest fet fa que totes les coses es vegin d'una manera diferent. Al senyor que fabrica corbates, resulta que ara en vénen d'Indonèsia i li ensorren l'empresa perquè allà les fan molt més barates. El mateix en el camp de l'electrònica. i �2 ,/. J '|- Segurament el motor que hi hagut darrere de l'avenç de la Unió Europea ha estat la por a la globalització o la necessitat de reaccionar davant de la globalització. No només des del punt de vista de la globalització econòmica, sinó tamúé des del punt de vista cultural i polític. Quasi diria des del punt de vista militar. • VivMr'5- Lev Aqwesta figura es diu "Mr. Pese". A Europa totes les paraules són noves i difícils d'entendre. "Mr. Pest" vol dir Política Exterior i de Seguretat Comuna, o el^efGerç pilar/Mi ha dos pilars més que són la política monetària i el mercat únic- Els europeus ens adonem que si no tenim una veu en el món, no ens faran cas. Mentre els russos, els americans i els japonesos van amb una sola veu allà on sigui, els europeus, que som quatre-cents milions, no podem anar amb diverses veus. Els estats europeus, que tenen molta reticència a deixar anar competències cap amunt o cap avall, observen que la seva població els demana més unió europea. Concretament, en política exterior. La vergonya que hem passat tots plegats amb Bosnia és considerable. El Sr., Major em va explicar que per a separar tots els fronts a Iugoslàvia necessitem un milió de soldats "perquè es tracta d'una guerra civil que es fa a cada carrer de cada ciutat". Efectivament, hi ha Banja Luka, Mostar, Srebrenica, etc. Pertot arreu hi ha problemes. Probablement, no pots dividir tot això amb un exèrcit convencional. Però després va resultar que era mentida. Amb tres Tomahawk,"quatre passades dels avions de la Navy allò es va acabar. La gent a Europa vol que això no torni a succeir. Per tant, volen tenir més Europa en el camp polític i econòmic. Però al mateix temps està passant que la gent està dient: "Traspassem coses a Europa." Però Europa té un perill. Si deixem anar la mà i ho enviem tot a Brussel·les, al final s'ho faran tot ells i seran molt lluny. Madrid ja és prou lluny. Prou problemes tenim amb aquests 600 km de Madrid: imagineu-vos Brussel·les! Europa ens hauria de garantir que només se'ns endurà allò que estrictament necessitem per a viure millor, però que tota la resta no se l'emportarà. Europa ens hauria de garantir que els estats ens tornen aquelles competències que es poden dur a terme més a prop. Aquesta és l'Europa que tots voldríem, pròxima i al mateix temps suficient i eficaç. El 14 de juny de l'any passat en Romano Prodi em va preguntar: "No hi ha pacte d'ocupació nacional a Espanya, oi?" Li vaig contestar: "Fins ara els sindicats i la patronal no han estat capaços de posar-se d'acord." Prodi va seguir: "Home, clar, com vols que els empresaris catalans es deixin representar pels polítics de Madrid?" 2 �3 Vaig pensar que no només pels polítics de Madrid, sinó també pels empresaris de Madrid. Els empresaris catalans difícilment es deixaran representar en un pacte. Com deia Prodi, el problema rau en el factor distància. Els pactes es fan quan hi ha confiança. Barcelona ha fet el seu pacte d'ocupació, però no n'hem dit 'pacte d'ocupació' perquè l'Estat ha fracassat i la Generalitat encara no l'ha fet. Vam pensar que no ens l'acceptarien. El vam anomenar 'pacte industrial'. El pacte que es va signar a nivell de regió metropolitana és un pacte que involucra poders locals i sindicats, i tracta de les condicions de treball, el cost del transport, el temps de transport, els horaris, els beneficis de caràcter social i el salari indirecte. Les Rondes, per exemple, han representat una millora del salari real dels treballadors. Des del punt de vista dels poders macroeconomies, com a ciutat no hi tenim una incidència. Però des del punt de vista dels poders polítics territorials i locals, hi ha moltes coses a fer. Els governs nacionals tendeixen a pensar que una de les coses que poden fer és ajudar els ajuntaments a generar ocupació. No pas a generar ocupació pública, sinó a crear les condicions per a generar ocupació. Tota política que es faci des de Madrid, Londres o París ha de ser una política monetària o macroeconòmica. No pot ser una política puntillista d'intervenció perquè això fóra un desastre. Recordo el dia que vaig arribar a Buenos Aires i ens va rebre l'Alfonsín. Era l'any 85, el dia que començaven els judicis dels militars. Vaig pensar que, amb el drama que hi tenia, era una consideració rebre l'alcalde de Barcelona i en Ramon Trias Fargas. Sempre miro de no fer les coses de representació com a partit o com a majoria. Ens va rebre. En aquell moment l'economia argentina era un desastre. Hi havia el que en deien "la bicicleta". Cada dia pujaven els preus un 1 o un 2 o un 5%. Hi havia uns multiplicadors automàtics que s'aplicaven amb un absolut desfasament respecte dels salaris i les retribucions. Aquests factors van crear una situació de penúria alimentària. L'Alfonsín, enfonsat a la seva butaca, va tenir força per explicar que havia fet un programa en virtut del qual un milió de caixes de menjar sortien cada dia des del govern per a la gent que passava fam. Vaig tenir la imprudència de preguntar-li quantes caixes arribaven a la seva destinació. L'home es va ofendre, com és lògic. Totes les polítiques macroéconomiques que vulguin arribar al ciutadà, com no sigui a través de les variables macro -el diner, els preus, el tipus de canvi, etc.-, és molt fàcil que es perdin pel camí. Avui m'explicava en Ramon Folch que a Lima no tenen aigua. Es van interessar per saber quants metres cúbics per segon o 3 �4 hectòmetre cúbic a l'any tenien. Mentre nosaltres tenim dotze metres cúbics per segon, ells en tenen més. Lima és una ciutat de quatre milions. Nosaltres som tres o quatre milions a la zona de la SGAB. Els arriba menys aigua perquè se'n perd. És un sistema que distribueix unes pèrdues impressionants. Explico aquest fet com a metàfora del que és la fal·làcia de les polítiques globals i macroéconomiques o macrosocials que es vulguin portar des d'un centre, espanyol o europeu. Des del centre s'ha d'estudiar com es crea ocupació en els territoris i ajudar-los que en creïn ells mateixos. Moltes vegades crear ocupació depèn del centre, de variables macro com ara els tipus de fiscalitat i el tipus de flexibilitat laboral. Es tracta d'un nou contracte social. L'altre dia ho va dir en Pujol a l'Ajuntament. Parlava d'un nou contracte social en el qual es posessin en joc totes aquestes variables. Va citar en Toni Blair, Delors, Felipe Gonzalez i Helmut Schmidt. Quatre socialdemòcrates. Només va citar un polític liberal o cristianodemòcrata, en Herzog, president de la República Federal Alemanya, que no el coneix ningú. Probablement, el que s'ha de fer a Europa és un nou contracte social, en el sentit de canviar la cultura de treball. Però no sé ben bé per on. Jo tinc les meves idees, que es deriven d'una experiència d'alcalde que potser no és la més adequada per a poder pontificar sobre aquests temes. També dubto que siguin bones les del president de la Generalitat. Per descomptat, són els empresaris i els treballadors els que en saben més. Jo crec que el ministre de Treball, l'Arenas, ha fet bé de no ficar-s'hi. Després de molts anys de fracassos, els sindicats i les patronals han arribat a la conclusió que s'hi havia de fer alguna cosa. Sr. Varias: La moneda única pot perjudicar els nostres interessos. En aquest moment Espanya pot vendre molt més barat que altres nacions europees. Amb la moneda única europea no serem tots a un mateix nivell. Amb la mateixa moneda que els europeus, els nostres empleats no voldran cobrar el mateix que els francesos o els italians? Pasqual Maragall: El fet que estigui convertit el preu en pessetes o en euros què canviarà? El problema seria que en el moment d'entrar-hi la paritat que es fixés fos més baixa per a altres monedes i més alta per a la pesseta. És un problema d'habilitat en la negociació. No podràs guanyar ni perdre mai més respecte de les monedes europees. Del Solchaga es deia: "Aquest home té la culpa que nosaltres no exportem". Penso que va ser en Torres, de Vilafranca, qui em va dir l'altre dia el que havíem perdut amb la pesseta i el tipus d'interès alt en la última època d'en Solchaga. Jo li preguntava: "Però bé, això quant va durar?" Va dir que cinc anys. 4 �5 Jo sempre he tingut la impressió que, desgraciadament, si vols ser competitiu has de passar-ho malament durant un temps i d'una forma o d'una altra has de retallar de tots els sectors les puntes menys productives. Una manera de saber quines són aquestes és obrint-te a la competitivitat exterior. Quan nosaltres teníem la inflació i l'estalvi que teníem, el tipus d'interès era l'únic que podia ser. Entre tres i cinc punts més que la inflació. Uns punts més reals que no pas a Alemanya. Tot el que fos eludir això per habilitat tenia una durada que no podia ser gaire. En el moment d'entrar, en Boyer va devaluar la pesseta, però després la va anar aguantant al nivell que tocava pel tipus d'interès, que era molt alt com a conseqüència d'una inflació molt alta. Ja sabeu que domesticar una inflació d'un 20%, no hi ha país que ho hagi fet en menys temps sense haver recorregut a una dictadura, com Argentina o Xile. Probablement, quan en Milton Freeman de Chicago va anar a Santiago de Xile durant la dictadura la inflació va baixar ràpidament. Però en una democràcia en què la gent fa una mica el que vol, és molt difícil passar d'un 20% a un 3% en el curs de vuit o deu anys. No obstant, en Solchaga no va saber veure que a partir d'un moment havia de començar a baixar. Però jo crec que si després hem pogut exportar el que hem pogut exportar ha estat per dos motius: perquè vam devaluar i perquè els que havien quedat eren capaços d'exportar. En definitiva, el treball dut a terme per en Solchaga i en Solbes ha estat positiu i el Sr. Rato és qui ha recollit part dels seus fruits. En política monetària serem algú si tenim una política de canvis europea. Espanya no pot devaluar. França no pot devaluar. Alemanya no pot devaluar. Fins ara, Alemanya era l'únic país que s'ho podia permetre. L'avantatge de Kohl és que aquest s'ha compromès en nom d'Alemanya a no quedar-se ell sol amb la seva moneda garantint l'estabilitat interior, i no arriscar ajuntant-se amb les altres monedes europees. Contra la majoria de l'opinió pública alemanya, Kohl està complint aquest compromís. Actualment, Alemanya envia cada any 1,5 bilions de pessetes a Europa i Espanya en rep 1,25. Tota la resta és peccata minuta perquè Anglaterra n'envia molt menys pel seu nivell de renda, i els altres països que reben són molt més petits, Irlanda, Grècia i Portugal. El més important del que està passant a Europa és que Espanya cobra un bilió dos-cents cinquanta-mil milions cada any i que Alemanya en paga un i mig. El que va aconseguir en Felipe Gonzalez, el pedigüeño, que va dir l'Aznar, són un bilió dos-cents cinquanta mil cada any de fons de cohesió i fons estructurals. Quan els alemanys han fet la unificació i han hagut de pagar als de l'Est, l'Stoiber, el president cristianosocial (CSU) de Bavària ha constatat: "A nosaltres 5 �6 aquesta Europa que esteu fent ens està costant molt cara i si no veiem que això és flexible i que hi ha un horitzó diferent, no ho podrem suportar." La quarta partida del pressupost de la República Federal Alemanya és la partida Europea, després de defensa i recerca. Amb la globalització hem perdut la possibilitat de poder reclamar al nostre govern que devaluï per tal de poder exportar. L'única manera que tenim de poder recuperar aquesta possibilitat és ficar-nos en un govern més gran que tingui una moneda que pugui ser moneda mundial i poder devaluar davant de les altres monedes mundials que són el dòlar i el ien i, al seu dia, la xinesa. En Sunyol també n'hauria de dir alguna cosa, d'això. Rafel Sunyol: Estic d'acord amb l'efecte d'acostar la resolució dels problemes als ciutadans per crear condicions d'ocupació, però s'hauria d'afegir el factor grandària. La grandària de les empreses té una certa rellevància, però en el món globalitzat encara en té més. Les multinacionals distribueixen l'ocupació en funció d'on tenen la seu. L'efecte salaris cada cop és menys important dins d'Europa. No parlo d'Europa versus el Tercer Món. És evident que les empreses, i per tant els països, que creen més ocupació són aquelles que són més eficients, més productives i més competitives. Són aquelles empreses que tenen una dimensió que els permet competir a nivell global. El nostre país és un país petit, però encara és molt més petit com a empreses. Em sembla que aquí tenim una dificultat afegida que fa que difícilment puguem crear ocupació estable a terme llarg i mitjà fora del turisme. Em temo que les multinacionals, que són les que estan al capdavant de la competitivitat, estan creant ocupació en unes determinades ocupacions de valor afegit i no necessàriament en tots els camps. També diré que el nivell de formació dels tècnics espanyols és altíssim. Jo sóc conseller d'Ehkson i aquesta empresa té el centre de R+D més important d'Europa. La majoria de les empreses multinacionals no operen en sentit contrari. Al nostre país patim greus problemes per no posseir empreses que puguin tenir la seu social a Espanya i Catalunya. Aquesta situació ens pot fer perdre lideratge en el món globalitzat. Pasqual Maragall: L'Estat viu d'uns impostos que es posen a treballadors i empresaris. Uns senyors regulen i els que treballen 6 �7 paguen un preu a aquests que regulen perquè facin les coses que l'empresa privada no sap fer. Les grans empreses no són regulades. En bona part regulen perquè no hi ha Estat multinacional. Les grans empreses posen els diners allà on volen. A més, poden fer-ho. Cada una de les empreses multinacionals té un Soro perquè especuli cada dia amb el tipus de canvi de la forma més intel·ligent possible perquè no hi ha altres regles de joc que les que estableix el mercat a nivell mundial. A tu, com a ciutadà de Barcelona, de Catalunya, d'Espanya, t'interessa més que hi hagi seus aquí que no pas a un altre país perquè les decisions d'aquest "Estat" les prendran més a favor teu. En aquest cas, l'efecte dimensió i l'efecte distància són el mateix. Tu vols tenir les grans decisions a prop. Pel que fa a l'Estat, parlem de descentralització, federalisme i autonomia local. Quan parlis de mercat diràs 'seus de multinacionals' perquè són les que decideixen. Us explicaré un fracàs entorn de dues inversions que volia fer en Luis Solana quan era president de Telefònica. Les tres candidates eren Màlaga, Madrid i Barcelona. Li vaig preguntar quines inversions tenia previstes. Em va dir que Fujitsu a Màlaga i que ATT havia de decidir entre Barcelona i Madrid. L'executive vice-president em va citar al World Trade Center, a l'últim pis, i vam anar a sopar amb aquest senyor. Em va dir: "Estigui tranquil, que la decisió d'on s'ubica la gran planta que havia de fabricar aquells xips de no sé quantes micres a Espanya no és una decisió qualsevol. És una decisió tan important, que tenim un model de cent variables computant-se en un superordinador de Silicon Valley que decidirà quina és la millor ubicació. Hi ha variables climatològiques, sismogràfiques, de psicologia ambiental i de capacitat de treball." El final de la història és el següent. Un dia, a Brussel·les, rebo un telegrama de l'ambaixador americà a Madrid que em diu: "ATT decides for Madrid. Main reason: non existence of non stop fligths Barcelona-New York. " Els directius volen evitar perdre dues hores a Barajas. Ells ja ho tenien decidit. En Leguina els havia donat uns terrenys a preu zero i tots els americans eren en aquells moments a Madrid. Efectivament, jo no podia dir res més que maleir el president corresponent d'Iberia, que en aquell cas era amic meu. La primera cosa que em va dir el president quan li vaig parlar del tema de l'aeroport va ser: "És que els catalans no volen; estadísticament els avions que van a Nova York no s'omplen." Vaig preguntar-li si alguna vegada havien calculat la gent que anava per cada lloc i em va dir que no. Tots anaven per Madrid, clar. Madrid és el cap aeri d'Iberia i tothom de tot arreu, no només de Barcelona, va a parar allà. Li vaig dir que com volia omplir un avió cap a Nova York si no li donava a 7 �8 Barcelona les mateixes armes que a Madrid. Ni tan sols han comptat quants dels que van a Nova York des de Madrid són catalans. Aquesta és la mentalitat centralista. Aquesta va ser una batalla perduda. Després la vam recuperar per una altra banda. Aquesta és la batalla per una gran multinacional amb els efectes que això pugui causar. Us citaré un altre exemple en què probablement puguem guanyar: Retevisión. Demà o demà passat es publicarà el resultat de la resolució del Ministeri del Foment sobre el concurs de cable en les tres demarcacions catalanes. Perdoneu-me que em pengi una medalla, però quan nosaltres vam començar el cable l'any 86, vam estar deu anys sense llei, però l'empresa ja la teníem feta. Els francesos per tirar la xarxa i els belgues pels continguts i teledistribucions. Quan els americans es van decidir a invertir seriosament en el mercat europeu del cable, van fer una ullada i van dir "quines ciutats tenen projectes elaborats sobre aquest tema?" Van mirar Anglaterra i Espanya. Dintre d'Espanya, Barcelona. Barcelona ho tenia tot. El Pla Fotom de Telefònica, que consistia a posar fibra òptica a totes les illes del centre de Madrid i de Barcelona on hi hagués una sucursal bancària, van trobar que Barcelona el programa estava pràcticament acabat i que Madrid estava en un 30 o un 40%. No obstant, cada vegada que el mercat americà esternuda totes les inversions americanes a Europa se'n van en orris. Ja ens havia passat alguna altra vegada amb una immobiliària. Però en aquest cas ha estat espectacular. Pocs mesos abans que s'adjudiqués a una empresa liderada per US West i les nostres empreses de capital risc, l'empresa americana retira les inversions a tot Europa per comprar la setena empresa americana i poder competir amb la segona i la primera. Ara US West no té res a Europa. Ho ha venut tot en un mes. El mercat americà és tan gran, que els obliga en determinats moments a fer unes contraccions descomunals tan importants com les expansions que prèviament havien fet. D'altra banda, Europa obliga que hi hagi lliure competència en telefonia. Espanya hi ha de fer alguna cosa i, al capdavall, s'imposa el model Borrell de fer de Retevisión el segon operador. Però, de totes maneres, s'ha de vendre a algú que pugui desenvolupar totes aquestes tasques. Només hi ha dos o tres competidors: Endesa, conjuntament amb la nostra empresa de capital risc Catalana d'Iniciatives, que va començar aquesta història del cable i que ara només abarca el 12%; i, d'altra banda, France Telecom i la BCH. Com que nosaltres teníem el patrimoni moral d'aquest projecte, el president d'Endesa, Rodolfo Martín Villa, em va dir que si Endesa 8 �9 guanyava Retevisión, ell es comprometia a portar la seu de Retevisión a Barcelona. Em va dir: "Jo no ho faig per la reunió de la Junta General sinó per incloure-hi els tres mil enginyers." Totes aquestes gestions s'han dut a terme des d'un Ajuntament que no té cap competència. La Generalitat també hi ha jugat fort, i nosaltres també: a través de la fusió de l'empresa de capital risc de l'Ajuntament -que era Iniciatives- i l'empresa de capital risc de la Generalitat -que era Catalana de Capital-. Aquesta darrera empresa estava en una situació tan dolenta, que no vam haver de pagar impostos per la fusió. Ara Catalana d'Iniciatives rutlla molt bé. Tenim una rotació en la presidència. Aquest any sóc el president. L'any passat va ser en Subirats, i el conseller delegat i vicepresident és en Miguel Puig i en Joan Clos fins el present. A la petita empresa catalana li interessen els efectes positius que es puguin derivar de la implantació de Retevisión i que hi hagi una estratègia global de país. Xavier Muñoz: Aquest planejament global de país significa que es necessiten empreses d'una certa potència de cara a determinar una estratègia. També hi ha una altra forma que no substitueix la primera, però potser la complementa. És aquesta espècie de multinacional pública que ha significat Barcelona en el sentit que ha estat una ciutat que s'ha projectat. Una ciutat que ha canviat les seves infraestructures i que ha atret molt turisme. D'altra banda, s'ha pogut reconduir la mà d'obra que s'ha perdut en la desindustrialització cap als serveis. Uns projectes al Prat i al Besòs signifiquen un camí cap al desenvolupament empresarial privat gràcies a una política pública. És aquest un element decisiu en l'economia de Barcelona i de Catalunya? Pasqual Maragall: Aquesta pregunta l'hauríeu de contestar vosaltres. Jo torno als llibres d'economia que uns haureu estudiat i uns altres sabreu. El mercat processa bé una sèrie de productes i serveis i no processa tan bé d'altres en què hi ha externalitat tant negativa com positiva. Què és la ciutat? Què és l'Ajuntament o la Generalitat? És el lloc on s'organitza la cristal·lització o la captació de les extemalitats positives netes, un cop restades les negatives. L'Estat és una raó més o menys ben portada. Pot ser dolenta o bona. També hi ha la mala raó d'Estat, però mentre l'Estat és una racionalitat, el mercat és espontani. Hi ha gent que pensa que la raó de l'Estat sempre és millor que la selva del mercat. Jo penso que no. No hi ha res que garanteixi que necessàriament és bona la raó de l'Estat. L'Estat o les administracions públiques han de justificar cada una de les seves intervencions. És el que jo he estat tractant de fer. 9 �10 També podem admetre que, probablement, els beneficis conjunts de totes les empreses d'un país o d'una ciutat no s'optimitzen si no hi ha algú que en nom de la ciutat posa en joc una estratègia que persegueixi maximitzar la suma de tots els beneficis locals a través d'una estratègia pública. Pere Narbona: Jo també sóc molt liberal en tota l'actuació de les empreses. Actualment hi ha una altra porta oberta per a l'any 2004. M'agradaria que ens expliquessis què comportarà i quina sèrie de sinèrgies podria representar per a les petites i mitjanes empreses. Pasqual Maragall: Es tracta de fer una gran trobada a Barcelona l'any 2004. Seria el primer fòrum universal de les cultures, si la Unesco decideix que val la pena. Una mena d'olimpíada cultural, patrocinada per una ciutat i beneïda per la Unesco, on es discuteixen les condicions de la pau i en particular de la creativitat cultural, la sostenibilitat de la ciutat, la globalitat, la diversitat i la identitat. Aquests serien els temes que nosaltres creiem que Barcelona i Catalunya poden oferir a Espanya i al món. Dins d'Europa els països oberts al tema del federalisme o de la descentralització saben que Catalunya és un model d'autonomia. Nosaltres què hi diem? En la darreria del segle, el món està discutint el tema de la sostenibilitat i de la pau obsessivament. Nosaltres ens oferim perquè determinades magnituds que ara no sé si diré amb molta precisió perquè encara són molt temptatives però que podrien girar entorn dels vint milions de persones. Penseu que dels cinquanta milions de turistes que vénen a Espanya, quinze o setze vénen a Catalunya. Això vol dir una captació fixa durant tres mesos l'any, entre tres i sis mesos. Es tracta de construir un gran esdeveniment. Una mobilització d'energies i un horitzó adequat. 2004, per què? Perquè són els anys que ens convenen. La nostra experiència ens diu que amb set anys tenim temps d'elaborar determinades inversions importants. Podem obligar a l'Aznar i en Chirac a portar l'any 2004 el tren d'alta velocitat a Marsella. Ens convé per l'aeroport. L'aeroport està creixent aquest any el 20%. No hi ha cap aeroport europeu que creixi al 20% (15% passatgers, 20% aeronaus). És el creixement de Shangai. El que passa es que a Shangai no només creix l'aeroport. El problema, d'altra banda, rau que no hem aconseguit que amb els temes del delta de Llobregat nomenin un comissionat. Els ho hem proposat del dret i del revés. Els hem proposat noms del PP. Vam començar dient noms dels Jocs Olímpics: l'Abat, per veure si colava la idea. Al final, els hem proposat en Juan Echevarría, que és 10 �11 del PP, amic d'en Pujol i que està bé amb tothom. Cal un comissionat del delta del Llobregat que garanteixi l'aeroport, la desviació del riu, l'ampliació del port, l'autovia del marge dret, l'ampliació de la zona d'activitats logístiques i l'arribada del tren d'alta velocitat. L'objectiu del Pla Estratègic és constituir-nos com a porta del sud d'Europa. Per altra cantó, el que persegueix el 2004 és ser un gran esdeveniment cultural, una aportació genuïna del que nosaltres podem fer en el món. Es va arribar a la conclusió que el millor que es podia fer era tocar el tema de les religions, les cultures i les nacions. La idea que tenim és que el 2004 succeeixi justament al Besòs; a Can Zam; a la Sagrera, com a estació d'arribada del tren d'alta velocitat; a la Mina; a Diagonal Mar, fent el queja hi estem fent i després guanyar setanta hectàrees al mar. Aquí no et pots bellugar sense trobar activitat i densitat urbana. Els pams valen molt. Hem de guanyar setanta hectàrees al mar que ens permetran portar-hi el Zoo i donar una expansió a Barcelona que altrament no tindríem. Josep Almeda: Canviant una mica la línia de la xerrada, m'agradaria que ens parlessis del pensament polític de la Unió Europea. Hi ha el perill que sigui una afirmació de l'Europa dels estats actuals o es pot anar cap a l'Europa de les nacions? Joan Canals: La meva qüestió és totalment diferent. L'any 92 Barcelona -i de rebot Catalunya- va fer un pas de gegant. Després fa la sensació que les coses s'hagin aturat. Les paraules que ens has dit ens il·lusionen. Aquest esdeveniment del 2004 ens sembla fantàstic perquè, si no, veiem que podem anar perdent i convertintnos en una regió de segona divisió. No sé sap per què -potser hi ha fantasmes-, es van posant pals a les rodes amb el que s'hauria de fer. Un exemple és el tema del delta. El fet que sempre hi hagi uns poders i uns contrapoders és bo per al país o hem de tenir un poder fort i algú que lideri aquest poder? Pasqual Maragall: Jo sóc partidari de l'Europa de les regions o de les ciutats o dels pobles. Els americans diuen que en això els europeus som bojos. L'altre dia vam anar al 200 aniversari del Consolat Americà a Barcelona. L'any 1797 ja hi tenien consolat. Uns diuen que el van posar per espiar els francesos, perquè hi havia la Revolució. El cas és que el van posar. En aquell moment no és que ells fossin molt importants. Als EUA hi havia cinc milions d'habitants i a Espanya uns deu o dotze o quinze. Durant la Revolució Francesa, als EUA hi ha quatre milions d'habitants i el dia abans de la guerra mundial, el 1914, cent vint-icinc anys després, eren cent milions. Al segle xix, cent milions d'europeus van anar d'aquí allà, restant el que va créixer la població li �12 interna, que no podia ser gaire. Ara els americans són aproximadament 230 milions d'habitants: la primera nació del món. Tenen una sola bandera, un sol himne i una sola moneda. Els americans quan miren Europa no ho entenen. El president del BID (Banco Interamericano de Desarrollo) em va dir en un congrés: "Home, si vols que et digui la veritat, jo que visc a Washington, allà ningú es creu Europa. Sou quinze nacions, quinze exèrcits, quinze himnes, quinze banderes i a més, ara estan parlant de l'Europa de les regions." Hi ha persones que parlen de tenir el seu petit estat i la seva petita bandera. Jo els vaig haver de dir; "Tinc una filla que és a Sarajevo fa deu mesos i treballa per una ONG francesa amb fons de Brussel·les. L'altra ha estat a Porto amb una Erasmus. Ara ha vingut aquí amb el seu company, que és un arquitecte portuguès. Li vaig dir que nosaltres no érem europeus, però que els nostres fills i nets naixerien europeus. La Unió és una unió d'estats, igual que els EUA. El que passa és que va ser per una via diferent. La població d'EUA venia de fora. No tenien cap arrel, ni cap identitat. Van haver de crear uns mecanismes d'integració social i nacional molt forts. El paio que no saludava la bandera, clatellot. Va ser molt determinista i brutal, com ho constata la violència que hi ha sempre present a les pel·lícules americanes. Europa és un conjunt de gent que no es belluga del lloc. Jo sempre dic que si féssim un mapa d'on neix la gent i on s'enterren, Europa i EUA no tindrien res a veure. Nosaltres, al Mediterrani, no fem ni 3 km de mitjana. Els americans fan 200 o 500 km. Tots nosaltres sabem que morirem a prop d'on vam néixer. Ens hem criat així. Europa és una realitat totalment diferent. D'altra banda, l'epopeia americana és enormement impressionant. A mi m'emociona molt. He viscut dos anys i mig allà i penso tornar-hi alguna vegada. En canvi, Europa és tot el contrari. Cada lloc on vius és important. El lligam amb els teus pares, els teus avis, la teva casa, el teu barri, la teva escola. Tot forma part de la teva vida fins al final d'una manera estadísticament molt rellevant. Europa dels estats? Si Europa no la fan els estats, no la farà ningú. El que ha de quedar clar és que les ciutats i les regions volem una Europa pròxima. Però el que sí hauríem de fer és respectar que els estats siguin els grans d'Europa. Els hem de convèncer que això és el més gran que poden fer i que tota la resta ja la farem nosaltres. Els estats no haurien de sentir-se perseguits. Haurien de sentir-se importants en la construcció d'Europa. La resta d'assumptes, que ens la deixin a nosaltres perquè ho sabem fer millor. L'Estat no sap produir, però sí que pot regular. 12 �13 Els estats són els que han creat els drets humans, la llibertat, la igualtat, la fraternitat i la democràcia. El que han de fer és regular bé. Posar uns principis de dret de ciutadania. Ara bé, produir, ho fem millor els petits perquè estem més en contacte amb el mercat social, amb la demanda i la informació. Qui sap on es pot crear ocupació? Qui sap on li estreny la sabata a l'altre? Qui sap on manca gent? Ho saben els que hi són més a prop. El Ministeri de Treball farà molt bé si descentralitza l'lnem a la Generalitat i als ajuntaments. En resum, Europa dels estats sense por del que facin els estats. Una vegada s'hagin reunit a Amsterdam o Maastricht, demanem que diguin en nom d'Europa: "Ciutadans, us garantim que no utilitzarem la distància per anar contra vosaltres, sinó que farem exclusivament el que ens heu demanat, i que en cada assumpte que intervinguem us haurem de demanar permís." Els estats hauran de respectar la mateixa norma respecte de les regions i les ciutats. Hauria estat ideal que s'hagués aprovat a Amsterdam aquest principi de subsidiaritat complet. Amb tot, des de Brussel·les o des d'Amsterdam s'ha de garantir que les regions i les ciutats seran respectades pels estats. Hi ha un protocol de la subsidiaritat però amb la temença que les regions i les ciutats comencin a tocar el voraviu. No hem de deixar de treballar fins que un dia Europa inscrigui en el seu tractat el principi de proximitat. És l'única garantia que tenim com a ciutadans que Europa no aprofitarà la idea d'Europa per fer el que no ha de fer. És una idea que progressa a Anglaterra, Itàlia i Espanya. En aquest darrer país la idea ja havia progressat. És la idea de l'autonomia i de l'autogovern local. De fet, progressa una mica a tot arreu, tret de França. A França costarà moltíssim. Està bé que aquí no ens barallem quan els altres es barallen massa. Però a vegades els de Madrid, amb la història aquesta que "ustedes son formidables", ens prenen el número. L'Herrero de Miñón, en González i l'Aznar diuen que nosaltres som fantàstics. Després et toques la cartera i dius: "Aquí què passa?" Aquí hi ha més "sosiego" com diu en Roca i en Pujol. La premsa no és tan agressiva com és allà. Però em pregunto si no hem anat massa lluny. La vida democràtica és debat i quan un es porta malament, la paga. Quan l'altre s'equivoca, se'l critica. Una ciutat, Barcelona, o un país, Catalunya, que no es barallés internament a mi com a ciutadà no m'interessaria. Nosaltres tenim una qualitat de vida superior a la de Madrid. No es cansen de dir-nos-ho. A mi cada vegada que m'ho diuen penso "ull!", perquè allà estan construint el doble de vivendes que 13 �14 nosaltres. Ells tenen totes les indústries del poder: les finances, \'advertising i l'alta tecnologia. Potser sacrificaria una part de la qualitat de vida o del sosiego si com a conseqüència tinguéssim més inversions. Tenir Estat o tenir poder vol dir barallar-se. Si em diuen que una part del sosiego l'hauria de perdre si volgués tenir més poder -que també comporta més premsa canallesca i més premsa "del corazón"- potser acceptaria el repte. Un dia amb una colla d'empresaris del Círculo Ecuestre parlàvem del sosiego. Els vaig fer una reflexió semblant a aquesta i els vaig dir que a Madrid tenien el domini dels grans mitjans de comunicació. Nosaltres tenim TV3, però són sis milions. Ells tenen quaranta i ens hauria de preocupar. Els bascos tenen El Correo Español, que és una potència periodística a tot Espanya. Aquí no hi ha una gran empresa mediática. Els deia: "Per què no fem amb els mitjans de comunicació el que hem fet amb el mercat de futurs?" Quin producte falta? Per exemple una revista setmanal. A Itàlia hi ha VEuropeo, a França hi ha l'Express i l'Observateur, a Anglaterra hi ha The Economist, a Amèrica hi ha el News Week i el Time, i a Alemanya, Der Spiegel. A Espanya, el Cambio 16, que va de baixa. Per què no es fa això? Eren trenta empresaris i hi havia gent molt important. Un d'ells es va ofendre molt. Em va dir que ja ho havia fet feia deu anys amb una revista que es deia Opinión. Al seu dia, els que eren en aquella taula li van trucar per dir-li que plegués. Jo li vaig dir que no m'ho creia. Em va dir que repassant les trucades havia comprovat que eren tots els d'aquella taula. Havien trucat per dir-li: "Escolta, jo no vull sortir al diari." Vetllar per la qualitat de vida i la privacitat a canvi de no tenir poder és una equació que han fet els catalans. S'ha preferit no tenir tant poder perquè no ens molestin. Hauríem de pensar si és convenient o no. Només ho poso en consideració. Xavier Muñoz: Són tres quarts de dotze de la nit. Encara que en Pasqual Maragall s'hagi quedat aquest vespre entre nosaltres, sembla que no es vol quedar molt de temps més a la ciutat. Per tant, hauríem d'aprofitar l'ocasió per dir-li alguna cosa de comiat. Fa poc em varen explicar que en Pèricles havia dit que una condició molt important perquè els ciutadans fossin feliços és que fossin ciutadans d'una ciutat famosa. Resulta que Barcelona ha estat sempre una ciutat coneguda, però de cop i volta s'ha tornat una ciutat famosa. En molt poc temps i per a tothom. Jo diria que el gran mèrit d'aquesta fama de Barcelona és que ha estat una transformació que ha beneficiat a tothom. No ha estat sols per als patricis ni per als senyors de Barcelona, aquells grans senyors que sempre enyorem els petits burgesos. Ha estat una ciutat per al murcià i per a l'andalús, per a tots els que han deixat casa seva i han vingut aquí 14 �15 en ple franquisme. Aquells que s'han trobat en situacions de marginació total i habitant espais urbans aixecats amb la sola idea de l'especulació. A partir d'aquesta refeta de Barcelona, l'immigrant dels anys seixanta ha nascut en l'orgull de ser ciutadà d'aquesta ciutat. Ha estat un esforç de molts i segurament gràcies també al tarannà de molts. Però sempre hi ha algú que el capitaneja o el representa. Em sembla que no es pot deixar passar l'ocasió que tenim avui aquí els del Grup Claris d'agrair a Pasqual Maragall, tant els que l'hem votat com els que no, el seu lideratge. Som en una ciutat famosa, gràcies a aquesta equació d'igualtat, de cohesió, que ens fa ser orgullosos i atents a no perdre-la. A la vegada que agrair-te que en un final d'etapa tan plena hagis tingut una estona per a nosaltres. 15 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Europa i l'ocupació Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Muñoz, Xavier Almeda, Josep Canals, joan Narbona, Pere Sunyol, Rafel Varias, Josep Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-07-07 Type The nature or genre of the resource Debat Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Catalunya Barcelona Ocupació Comitè de les Regions Economia Empreses Description An account of the resource 15 p. Intervenció de Maragall al sopar-col·loqui organitzat pel Grup Claris Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 100 Debats https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/2735/InfComEsp_197506_n502_RadAme_p210_PM_BD.pdf 1750de3a859b5306fdd2b6d100bd52e2 PDF Text Text PASCUAL MARAGALL Universidad autónoma de Barcelona Los radicales americanos Educación y estratificación laboral e REO que las polémicas entre economistas neoclásicos y economistas radicales tienen casi siempre algo de frustración. Es como si los primeros fueran conductores de a¡¡tomóvil en la cuneta tratando de arreglar una avería y los segundos fuesen peatones incapaces de ayudar, poco interesados en el tema. En lo que sigue vamos a resumir algunos de los argumentos que los radicales desarrollan frente a las averías de la economía neoclásica, especialmente en el terreno de la educación y la estratificación de la fuer za de trabajo. No pienso que haya llegado todavía el momento de incorporar unos argumentos y otros a un marco más o menos común, susceptible de verificaciones empíricas válidas para todos. Sólo ocasionalmente se producen intercambios productivos entre la escuela neoclásica y sus críticos, éntendiendo por :productivo" cualquier ejercicio que confirme o refute limpiamente aseveraciones ajenas. El camino seguido por las ideas radicales en el campo que nos ocupa puede sintetizarse en los siguientes pasos: 1) Steve Marglin (7) pone de relieve que la división del trabajo en el sistema industrial norteamericano de principios de siglo para acá obedece a razones de control, dentro de la fábrica o empresas, más que a razones de productividad; 2) Samuel Bowles (1) trata de demostrar cómo el sistema educativo realiza la fun• Estas notas fueron preparadas inicialmente para una charla en el Colegio de Economistas de Barcelona. 210/ICE-JUNIO 1975 ción de legitimar esle control, cuya fundamentación no p uede hallarse ya sólo en los requisitos tecnológicos; Bowles y Gintis (2) llevan a cabo una ulterior investigación en el mismo sentido, integrando una crítica de lo que llaman el IQ-ism (la ideología que quiere que los éxitos académicos y económicos de un individuo son explicados por su coeficiente de inteligencia -lnte/ligence Quotient- obtenido por comparación de la edad mental con la edad cronológica del mismo); 3) Gintis (4) empalma con las corrientes europeas de marx:ismo influido por el existencialismo (A. Gorz (5) y grupos italianos corno lJ Manifiesto y desarrolla una teoría americana de la alineación; 4) Christopher Jencks (6) demuestra, desde una perspectiva no necesariamente radical, el fracaso del movimiento de escolarización en producir una mayor igualdad de ingresos en Estados Unidos; Bowles y Gintis (3) abren la vía hacia una nueva teoría de la empresa, basada en sus estudios anteriores, caracterizando a la empresa no ya (no sólo) como una unidad en la asignación de recursos, sino E:omo un sistema político. El orden de los pasos reseñados no sigue necesariamente el orden cronológico. Obedece más bien a los requisitos de mi orden de exposición. Pasando ipor alto la aportación de Marglin, que merece una atención especial, y aparte del tema que aquí nos ocupa, veamos qué es lo que dice Bowles (1) acerca de las relaciones entre el sistema educativo y la producción. 1. El sistema educativo satisface la necesidad de los empresarios de contar con una fuerza laboral capaz y disciplinada y de ejercer sobre ella un control social efectivo. 2. A medida que la importancia-del trabajo cualificado y educado crecía, las desigualdades presentes en la escuela se tornaban importantes para la reproducción de las diferencias sociales de generación en generación. 3. Las desigualdades de clase en el sistema educativo de los Estados Unidos no han disminuido en los últimos cincuenta años. 4. Y este último hecho no puede explicarse exclusivamente por las desigual- �EDUCACION dades constatables en el control de las Comisiones de educación (organismos electivos por distrito escolar y que dirigen la orientación general de la enseñanza y la contratación de profesores en el distrito). El esquema, puesto de relieve por Bowles, es un circuito que, partiendo de la existencia de una estructura de clases, termina en el reforzamiento de la misma, vía "desigualdad de poder político" -+ "desigualdad en la educación" -+ "legitimación y reproducción de la estructura de clase". Nótese, ante todo, que todo el argumento se desarrolla sin referencia alguna a la explotación, en el sentído marxista. De lo que se trata es de la existencia (o mejor de la persistencia) de unas relaciones sociales de producción entendidas en forma positiva: "estructura autoritaria, tipos prescritos de comportamiento y respuesta característicos del lugar de trabajo" --(1) pág. 3-, estructura jerárquica típica de· las grandes empresas, definida en cada estrato por la cantidad de control de cada uno sobre el trabajo realizado por uno ·mismo y .por los demás -idem, págs. 10 y 22-; "sistema de derechos y responsabilidades, obligaciones y recompen sas~ que gobierna la interacción de todos Jos individuos implicados en la actividad productiva organizada" ---{2) pág. 74--. En estas condiciones, el esquema, en principio, es aplicable tanto a las sociedades socialistas avanzadas (típicamente la URSS) como a los Estados Unidos. Así lo dejan entrever algunos radicales en ocasiones (Bowles, por ejemplo, en (1), pág. 22; Gintis (4), pág. 12; Bowles y Gintis (7), p ág. 75). Lo importante, parece, no sería tanto la explotación, que depende del nivel de salarios, como la copresión, o la alienación --como diría Gintis- implícita en las relaciones c;¡ue los individuos establecen entre sí y con los medios de producción, en la empresa. Aunque explotación y alienación, como veremos, no son independientes. Las funciones del sistema escolar, analizado en su evolución histórica en Estados Unidos desde mediados del XIX en adelante, son reseñadas por Bowles del modo siguiente: 1. L a escuela sustituye a la familia en la transmisión de cualificación labo- ral, a medida que el sistema de fábrica se impone, a lo largo del XIX . 2. La generalización de la enseñanza básica p uede trazarse históricamente como una respuesta al aumento de la combatividad política de los trabajadores, o, como en el caso de Inglaterra (1867), como garantía tras la emancipación electoral de los obreros. La burguesía está, en esa época, convencida de que la educación suaviza las reivindicaciones obreras. 3. La escuela prepara a los hijos de la clase obrera para el trabajo de fábrica al enseñar: disciplina y puntualidad, sumisión a una autoridad extrafamiliar, responsabilidad individual por el trabajo realizado, aceptación de la autoridad estatal (el maestro); en fin, una ideología de contenido burgués*. 4. La escolaridad es particularmente importante en América para integrar las sucesivas oleadas de inmigrantes rurales de E uropa. (Pienso que este factor 1puede ser decisivo para explicar el adelanto de los Estados Unidos sobre Inglaterra en la aplicación de la ensefi.anza elemental universal.) 5. A medida que el trabajo a destajo y los incentivos ligados al producto van siendo sustituidos, la escolarización se va haciendo imprescindible para motivar a los trabajadores en la aceptación de tareas cada vez más carentes de sentido. 6. La escuela, por último, funciona como un medio de asignar a los jóve- • Bowles (1) p. 6, cita a uo economista norteamericaoo -Thomas Coopcr, 1823-, que di~ lo siguiente "La exteosión de la educación a toda la comunidad tenderá a quitarle a la gente de la clase obrera la idea, que se ha metido eo las cabezas de nuestros mecánicos y que prevalece cada vez más, de que el trabajo manual es mal remunerado en la actualidad debido a la colusión de los ricos contra el pobre.; de que el trabajo puramente mental es comparalivamen poco valioso; de que la propiedad y la ri.queza no tendrían que ser acumúladas y transmitidas; de que cobrar interés sobre los préstamos y benefic.ios sobre el capital es injusto. La gente equivocada e ignorante que toma estas fa. lacias l)Or verdades aprenderá, cu.a ndo tengan oportunidad de aprender, que Ja institución de la sociedad política tuvo su origen en la protección de la propiedad." ICE-JUNIO 1975/211 �nes sus puestos en la estructura de clases. Al movimiento en favor de la "common school" (enseñanza universal e igual para todos) de mediados del XIX sucedió, al cambiar el siglo, el movimiento "progresivo" en favor de dar a cada individuo la enseñanza que necesitaba. Ahí comienza el desarrollo de las escuelas profesionales, que funcionan, junto al bachillerato superior (high school) como un medio patente de reproducir la estructura social. Es característico el hecho de que, para 1900, muchos hijos de trabajadores llegaban ya, en Estados Unidos, al bachillerato superior. La diversificación del trabajo en la fábrica, que se iba desarrollando en jerarquías cada vez más amplias y complicadas, exigía una estratificación paralela del sistema educacional, y a ello respondía el movimiento progresivo con todo y su carga de humanismo paternalista. Si a .principios de siglo se intentó mantener la "high school" como institución diferencial para los hijos de la clase alta, hoy, nuestra BOIWles, es el College *, y especialmente el College de cuatro años (por contraste con el Junior College de dos años) el que sirve esta función. ·M añana será la Graduate Facu/ty (q segundo ciclo universitario, que en Estados Unidos adquiere bastante autonomía respecto del .primero). Parece como si se tratase de una "escala móvil" de la éducación, cuya función no estaría tanto en enseñar determinadas habilidades o transmitir determinados saberes, sino en mantener un abanico de saberes y credenciales suficientemente amplio y diversificado como para duplicar el abanico de puestos ofrecido por la jerarquía productiva y desarrollado por la estructura social. Naturalmente, la prueba de esta hipótesis debería basarse en la evidencia correlativa de un progreso más lento de la estructura de requisitos imprescindibles para la producción. Este es un punto no aclarado por los radicales. A veces, como al principio de Bowles (1), parece que la importancia económica de la cualificación y los saberes productivos está tecnológicamente determinada (en ello se basa precisamente la obsolescencia de la familia, al iniciarse el proceso, en tanto que institución socializadora del niño). * El College americano corresponde aproximadamente a nuestro primer ciclo universitario. 212/ICE-JUNIO 1975 Otras veces parece como si se insistiese en que los saberes adquiridos fuesen importantes, sí, para obtener el puesto correspondiente en la jerarquía productiva, pero en modo alguno para desempeñar tareas productivas una vez en el puesto. La evidencia presentada por Bowles no va tan lejos. Muestra: 1) que los hijos de los padres situados en lo alto de la pirámide reciben más educación: 50 por 100 de los bachilleres (o 40 por 100 de los jóvenes "en edad") van a los College; pero sólo de 25 a 35 por 100 de los hijos de obreros; 2) que los hijos "afortunados" reciben no sólo más sino mejor educación (puµto en qu e Bowles empieza a librarse de la im putación de que su trabajo se preocupa sólo de la igualdad del acceso a la educación) y que además las di ferencias en el tipo de educación --clases reducidas y libertad de elección para los hijos de los ricos, clases masivas y organizadas entorno a criterios disciplinarios para los de los obreros-- tienden a reproducir el tipo de diferencias entre los desempeños en lo alto y en la base de la jerarqu ía 1productiva; 3) que los resultados obten idos en la escuela difieren entre clases sociales pero no explican por sí solos las diferencias de asistencia a los College, que sería la explicación cómoda. Hasta cierto punto, sugiere Bowles, los padres obreros intemalizan en sus preferencias el tipo de elección (o mejor la falta de ella) que se les ofrece en cuanto a qué clase de educación necesitan sus hijos, "reflejando quizá (en su preferencia por los métodos educacionales autoritarios) sus propias experiencias en el trabajo, que les han demostrado que la sumisión a la autoridad es un ingrediente esencial de la capacidad de un individuo para obtener y mantener un empleo seguro y bien pagado". _ De este modo, sigue el argumento, el sistema educativo prepara efectivamente a los niños y jóvenes para su adscripción futura a roles sociales que varían significativamente, de lo alto a la base de la jerarquía productiva, en autonomía e independencia. Los hijos de las clases dirigentes aprenden seguridad en sí mismos; los de los obreros, obediencia. Bowles supone, además, que si los matrimonios tienden a producirse entre gente de la misma clase (pues normalmente se incuban en las escuelas y Colleges) tienden a consolidarse subculturas de clase ca- �EDUCACION racterizadas cada una por un determinado tipo de rasgos psicológicos, que son los que cuentan a la hora de hallar un puesto en la estructura productiva. Este desarrollo correlativo de las dos estructuras (social y productiva), vía sistema educacional y subculturas de clase, halla refuerzo en la estructura política. Las clases dirigentes, dada su desigual proporción de poder político, determinan: 1) los criterios, y 2) el tipo de financiación del sistema educativo, contribuyendo a perpetuar las diferencias. Es importante en este sentido la tradición norteamericana de financiación local de la educación, puesta que, dada la segregación racial y por rentas en el mercado de suelo y vivi<indas, los recursos por alumno entre distritos escolares difieren grandemente*. En cuanto a los criterios (de admisión y graduación) en las distintas fases del sistema • En el estado de Texas, por ejemplo, los gastos por alumno en 1969-70 iban de un máximo de $ 5.334 a un mínimo de $ 264. Ver estos datos e información sobre la demanda de Juan Serrano contra el Estado de California por haber tenido que cambiar la residencia para dar enseñanza decente a sus hijos, estimada por el Tribunal Supremo del Estado, en P. Maragall: "Problemas de economía urbana. New York, 1971-72", Boletín del GTP, Ayuntamiento de Barcelona, número 28, págs. 40 y ss. escolar, no es preciso que las clases altas controlen directamente las Comisiones de educación. Basta con que definan la aptitud o excelencia en términos de variables en las que los hijos de las clases altas tienden a ser más aptos o sobresalir más (por ejemplo, aprovechamiento escolástico). De este modo la responsabilidad ,p or los resultados desiguales obtenidos en la escuela parece ser ajena a la clase alta y residir en todo caso en la carencia, por parte de los jóvenes de las clases inferiores, de una subcultura adecuada. Al mismo tiempo, el sistema de "pruebas objetivas" (que apareció a principios de este siglo para mitigar la franca desigualdad del "movimiento progresivo"), al permitir el paso hacia arriba de unos pocos jóvenes procedentes de las clases inferiores, contribuye a fortalecer las virtudes legitimadoras del principio según el cual hay que premiar la aptitud sobresaliente {"reward excellence"). Bo:wles se pregunta si, de acuerdo con los estándares convencionales de eficiencia (maximizar el valor añadido), no podría ponerse en cuestión este principio ("reward excellence") para conseguir el mayor incremento posible en las capacidades individuales -seleccionando quizá a la gente con notas medias, o bajas, en las pruebas de admiICE-JUNIO 1975/213 �s10n a los Colleges- en vez de maximizar el ".producto bruto" a base de admitir a los mejores. "Si la ganancia incremental es el objetivo, resulta todo menos obvio que haya que escoger a los de arriba" (Bowles (1), página 25 n. y pág. 29). El .problema planteado es más propio de la teoría de la organización que da la asignación de recursos: "Considérese lo que ocurriría con la disciplina interna de las escuelas si el objetivo de los estudiantes fuera terminar los últimos en la distribución de notas." En ésta, como en otras ocasiones, la fuerza del sistema establecido estriba en ser el único consistente con la búsqueda de un óptimo dado el sistema de incentivos disponible. Pero nada indica que no puedan pensarse otros tipos de incentivos, ni que el óptimo actual presente sea precisamente el optimum optímorum. B OWLF.S y Gintis (2) completaron el análisis anterior integrando el papel del IQ-ismo en el esquema, a través de un análisis estadístico de las relaciones entre procedencia de clase, coeficiente de inteligencia (IQ) y éxito económico del individuo. Con ello trataban de refutar las versiones más crudas del IQ-ismo (Hernstein, Jensen), que afirman su transmisión hereditaria y la asociación causal del coeficiente de inteligencia con el éxito económico. Procedencia de "clase alta" y "alto IQ" son dos variables que correlacionan bien estadísticamente. Por otro lado, "clase alta" y "éxito individual económico" también se asocian satisfactoriamente. De ahí la posible confusión. En su tratamiento de los datos, Bowles y Gintis muestran que la procedencia social es la variable clave: la asociación estadística entre .procedencia de la clase alta y éxito económico se reproduce casi exactamente si se eliminan las diferencias de IQ infantil entre disti ntas clases socales; es deci r, 'Para individuos del mismo nivel cognoscitivo .pero distinta clase social, la asociación de esta última con el éxito económico es casi la misma que antes. En consecuencia "la transmisión intergeneracional del status social ·y económico opera principalmente vía mecanismos no-cognoscitivos" a pesar de que el sistema escolar premia los coeficientes de inteligencia elevados y de que el IQ y 214/ICE~UNIO 1975 la procedencia de la clase alta están asociados. Uniendo, entonces, la demostrada irrelevancia del mecanismo especfficamente genético (que operaría vía IQ) en la reproducción de generación en generación de la desigualdad económica con: 1) la irrelevancia de los logros cognoscitivos en la contribución de Ja escolaridad al éxito económico individual, y 2) el hecho de que la mayor parte de la asociación entre IQ y éxito económico puede ser explicado por Ja común asociación de estas variables con la educación y la procedencia de clase, puede concluirse que el coeficiente de inteligencia no es un importante criterio intrínseco para el éxito económico individual. Lo cual parece privar de base a afirmaciones como las de Jensen acerca de la "inevitable asociación entre status e inteligencia sobre la base de que la sociedad premia el talento y el mérito", o de Hernstein sobre la "virtualmente hereditaria meritocracia", producto· presunto de la reforma liberal de la enseñanza. De todos modos, el coeficiente de inteligencia juega, a nivel ideológico, un importante .papel en el sistema norteamericano de estratificación social, que es una resultante, en opinión de Bowles y Gintis, de la jerarquía productiva. En efecto, como las muestras arriba citadas indican, el IQ es un factor decisivo en la legitimación de las relaciones sociales de producción (idénticas, como vimos, para Bowles, al sistema burocrático de estratificación en la actividad productiva). El análisis procede así: 1. La producció.g. capitalista es más to- talitaria, en su organización" de lo que los modos de organización de las otras esferas sociales (familia, relaciones interpersonales, leyes, política) harían prever. Y es falso, como muestra la evidencia hlstórica,. que ese carácter totalitario sea "naturalmente" admitido por los individuos implicados. La jerarquía burocrática no es, ni ha sido históricamente, una construcción que no haya necesitado de violencia de algún tipo para imponerse. 2. De ahí el papel del IQ-ismo. Esa ideología fuerza el tipo de adhesión preciso: es indispensable que la gente acepte lo impuesto como natural. �El mecanismo de asignación de la gente a los puestos en la jerarquía y de recompensas diferenciales a esos puestos debe tener visos de igualitariedad. El IQ-ismo cumple su cometido: 1) al proporcionar una justificación técnica (tecnocrática, según nuestros autores) de la jerarquía productiva, y 2) al proporcionar una explicación meritocrática del encaje entre individuos y puestos en la jerarquía. Los atributos principales para cada empleo pasan a ser, en esta visión, de tipo cognoscitivo y psico-motor. Como corolario, debe pensarse que un sistema así, basado en la eficiencia, debe abjurar de toda consideración referente a casta, raza, sexo u origen étnico. 3. 4. Pero el IQ-ismo no cumpliría su pa.p el si su aceptación se limitara a los círculos académicos y dirigentes. Y, en efecto, esa ideología se abre paso en la mente del pueblo, a pesar de que el coeficiente de inteligencia no es determinante de los logros ocupacionales y de que pocas ocupaciones requieren factores cognoscitivos para obtener la plaza, pero gracias a la asociación indirecta entre unas y otras variables. ¿Cómo se adueña tal ideología de la mente popular? A través de la experiencia escolar de los individuos. El sistema escolar, con su objetividad putativa, su orientación meritocrática y su ·eficiencia técnica en la oferta de las necesidades cognoscitivas de la fuerza de trabajo,, va imprimiendo en la gente la convicción de que su individual coeficiente de inteligencia ha sido adquirido en una competición abierta y equitativa, y de que, además, el éxito económico depende de aquel coeficiente. "Cuanto más fuertes son las asociaciones estadísticas entre IQ y nivel de escolaridad y entre IQ y éxito económico, y más débiles son las relaciones causales entre las mismas variables (entendiendo por asociación estadística el coeficiente de correlación simple, y por "relación causal" la derivada parcial de de una variable con respecto a otra) mejor cumple la ideología del IQ su .papel legitimador". Es decir, mejor se resigna cada uno a su suerte y a aceptar el abanico de "suertes posibles" tal como está definido por la jerarquía laboral. 5. El análisis histórico muestra, a través de la sucesión de movimientos en fa. vor de Ja enseñanza universal e igual para todos, el movimiento "progresivo", las pruebas objetivas, la introducción de criterios de eficiencia en la evaluación (Carnegie) y el Eugenies Movement (que presentaba visos de seriedad científica a la pretendida conexión entre carácter moral, inteligencia y valor social, sobre una base biológica común), que el actual relacionar la escolaridad,, el coeficiente de inteligencia y el éxito económico proviene de un esfuerzo consciente dirigido en .parte a administrar y legitimar el nuevo orderi económico basado en la división jerárquica del trabajo. En base a lo precedente, Bowles y Gintis "(rechazan) la noción de que el sistema educacional funciona o ha .funcionado alguna vez primariamente para producir las aptitudes cognoscitivas que la modernización del sistema económico iría tornando escasas y por tanto valiosas". "La capacidad cognoscitiva no es un bien particularmente escaso, y por tanto conlleva una mínima retribución intrínseca." "Las aptitudes cognoscitivas adecuadas, concluimos, son generadas como un subproducto de la presente estructura de la vida familiar y la escuela." e ABE entonces preguntarse: ¿Qué es lo que realmente determfaa las posibilidades individuales de tener éxito?, no siendo ya el IQ un elemento ex.plicativo poderoso. ¿Cómo se transmite realmente de padres a hijos Ja probabilidad de éxito en una sociedad en la que ya no basta la mera transmisión de capital físico o monetario para explicar la diversidad de escalones de la jerarquía que se van reproduciendo? Contestar a estas preguntas obliga a estudiar el otro extremo de la cadena: cuáles son los criterios de contratación de los empresarios y cómo esos criterios conducen a unas deICE-JUNIO 1975/215 �des sólo puede reforzar los tipos de conciencia desarrollados en la sociedad global." Es preciso, pues, estudiar los criterios en virtud de los cuales los empresarios contratan, conceden plazas fijas, promocionan y pagan a los trabajadores; estudiar a continuación los procesos a través de los cuales estos criterios llegan a ser aceptados como justos· y estudiar por último cómo los individuos adquieren los atributos correspondientes. Se trata pues como decía, de andar el camino andado, pero en sentido inverso. Aquí me limitaré al primer trecho, el más trascendente desde el punto de vista económico, y también, claro está, el menos reiterativo. mandas consistentes con los mecanismos de reproducción de las características personales que se han ido estudiando hasta aquí. Yendo todavía más lejos, habría que determinar, a partir de un modelo racional de comportamiento del empresario, cómo se definen los empleos cuyas características deben encajar con la oferta de características producidas por el sistema social y educacional, y ver entonces hasta qué punto es justa la hipótesis de que la estratificación productiva determina la social-escolar. Para obtener un empleo, suponen Bowles y Gintis, es preciso pasar dos pruebas: 1) ser capaz de desempeñarlo y desear el puesto; 2) poseer las características de raza, sexo, edad, educación y comportamiento precisas para que la asignación de esa persona a ese puesto "contribuyan a. fortalecer la impresión de que el orden social de la empresa es justo". Esa posibilidad o capacidad para operar correctamente, .p or hipótesis, depende de las experiencias de cada uno en la familia y la escuela. La empresa no es en modo alguno una agencia socializadora completa y autosuficiente; su capacidad para moldear la conciencia de los trabajadores, y su comportamiento, de forma adecuada a sus necesida216//CE-JUNIO 1975 Lo primero que hay que preguntarse es cómo se definen los roles laborales. El objetivo central de los capitalistas, tanto individualmente como colectivamente, es perpetuar su posición de clase. Para ello deben: 1) definir una estructura adecuada de roles productivos, tal que permita mantener sin discusión al capitalista y la dirección en lo alto de la pirámide, 2) conseguir beneficios adecuados a largo plazo, sin lo cual la empresa dejaría de existiJ: *. Así pues, "se persiguen los (máximos) beneficios tanto para mantener el status de clase como en su calidad de fuente de ingresos". Creo que puede interpretarse este pasaje, crucial del trabajo de Bowles y Gintis (2), páginas 83 en el sentido de que el sistema no funcionaría si los beneficios de equilibrio a largo plazo (aw1 siendo distintos de cero) no permitieran una retribución significativamente más alta en la cumbre de la pirámide. Pero la existencia de un límite inferior (mayor que cero) para los benefios no inquietaría a la economía neoclásica en la medida en que ese "límite inferior" pudiera explicarse como salarios de dirección, producto a su vez de la escasez relativa de la capacidad directiva, como talento distribuido desigualmente por la naturaleza (física o social). Lo que hacen los autores radicales aquí es sugerir que capitalistas y dirección, al tener en sl!s manos la selección de técnicos, pueden definir los roles productivos de * Bowles y Gintis (2), pág. 83 n., rechazan la idea de que la maximización de las ventas o del empleo sean objetivos sustancialmente distinguibles de la maximización de beneficios de una economía --dicen- "mayormente competitiva como es la de Estados U nidos" . �EDUCACION tal manera que: 1) sea imposible, o difícil, que se .produzcan coaliciones de trabajadores capaces de elevar el nivel de salario por encima de aquel punto crítico a partir del cual las diferencias entre ese nivel y la retribución de los empresarios se hagan peligrosamente reducidas, y 2) sea imposibble a los trabajadores, dada la fragmentación (tecnológicamente innecesaria) de sus tareas, adquirir una visión global del proceso productivo, en cuyo caso la capacidad diferencial de los directores pasaría a ser comprendida en su auténtica falsedad. En todo caso, los sub-objetivos de los empresarios para perpetuar su posición social serían: 1) la eficiencia técnica (definir los puestos de trabajo dados los inputs); 2) el control (a la vez mantener la elaboración de decisiones en lo alto de la escala y mantener los costes laborales en línea con la economía en su conjunto), y 3) la legitimación de la jerarquía productiva. Estos sub-objetivos pueden no ser compatibles. Existe una ya abundante literatura demostrando que la recomposición de tareas y el trabajo en equi,po aumentan la productividad, y es aquí donde la perspectiva de ?intis (4) y Marglin (7) enlaza con la lmea europea de preocupaciones que ante~ citaba *. Y es precisamente cuando el pruner y el segundo objetivos entran en contradicción cuando más preciso se hace obtener el tercero. Las relaciones entre superiores, subordinados y colegas "no deben violar las normas de la sociedad global". "Y es precisamente por esta razón que un superior debe cobrar más que un subordinado,, cualquiera que sea la escasez relativa de los dos tipos de trabajo." Y es también por esta razó~ que, en condiciones normales, los empresanos no colocan a negros o mujeres por encima de los • Quizás sería más correcto decir que cada vez más algunos socialistas europeos se basan en ta aportación empírica americana. Así el trabajo de A Oorz (5) se basa en los trabajos de Geanlon, McGregor y Argyris. Las fuentes de evidencia citadas, por Bowles y Oinlis son Victor H. Vreem "Industrial Social Psychology'', en The Handbook of Social Psychology, vol. V, in Gardner Lindsey and Ellist Arensen (eds.), 1838, Y Gintis (Mr. D . Thesis). Actualmente este tema ha pasado a ser objeto de estudio ~e los Sin~ica­ tos, que, sin embargo, Je ~a~ el titulo desden.o~~ de "la cuestión del abumm1ento en el trabaJO , y del Gobierno, que ha editado un masivo estudio, Work in America. . blancos, o de los hombres; ni dan posiciones de mando a los jóvenes sobre los mayores (sí sobre los viejos), ni les parece deseable desasociar la autoridad jerárquica del nivel educativo, mientras los títulos académicos legitimen la autoridad, de acuerdo con los valores sociales dominantes. Provistos de este incipiente marco de hipótesis para una nueva teoría de la empresa, Bowles y Gintis están en condiciones de preguntarse por las características de la demanda de trabajo. Cinco conjuntos de características del trabajador parecen relevantes: 1. Los atributos cognoscitivos: cualificación técnica y operativa (saber escribir a a máquina, contabilidad, ingeniería química o car:pintería). Sin embargo, el punto central de los radicales es precisamente que este subconjunto no es el fundamental. 2. Rasgos de personalidad: tacto, perseverancia, docilidad . .. 3. Modos de autopresentación, como lenguaje y vestido, "distancia social" admitida respecto de las otras posiciones sociales y hábitos de identificación entre colegas. Esos atributos son valiosos para los empleadores en su intento por estabilizar y legitimar la estructura de roles productivos en la organización. 4. Características adscriptivas: raza, sexo, etc.; tienen un valor similar. 5. Credenciales educativas: nivel y prestigio de la educación. Con el mismo valor. Lo que todavía no se ha investigado suficientemente, según Bowles y Gintís, es cómo estos cuatro rasgos no-cognoscitivos del trabajador están relacionados entre sí. Pero puede presentarse un principio de evidencia empírica para la imporancia de cada uno de ellos. Ante todo, sin embargo, es preciso definir las características esenciales del orden burocrático: 1. Derechos, deberes y privilegios de los individuos se determinan al margen de las preferencias individuales o de cualquier decisión cooperativa de los trabajadores. 2. Las relaciones entre individuos se caracterizan por ser jerárquicas e interdependientes. ICE-JUNIO 1975/ 217 �3. 4. Dentro de la regla general de control desde artiba existen ámbitos sustanciales, pero limitados, de decisión autónoma por los trabajadores. La determinación de los roles laborales por la rentabilidad y la compastibilidad con el control desde arriba implica que los obreros no pueden estar motivados por las satisfacciones obtenidas en el trabajo. Los rasgos de personalidad característicos de la demanda de los empresarios se corresponden, entonces, en cada caso con la posición del puesto de trabajo en la jerarquía. Richard Edwards (8) ha demostrado, a través de puntuaciones simultáneas de una muestra de trabajadores (Boston) por parte de sus compañeros y por parte de los supervisores, cómo los más próximos a obtener una propuesta de promoción por parte del supervisor reúnen una serie de características, nunca mayormente cognoscitivas, que pueden resumirse así: para los niveles más bajos, el simple "respeto por las reglas"; para los más altos, a los que se permite" juzgar cuando y en qué circunstancias pueden prescindir de la letra de la ley, "internalización de los valores de la empresa"; en fin, para los niveles intermedios, la posibilidad para sus superiores de fiarse de ellos (dependibility). En cuanto a la auto..,presentación, Goffman (Th:: presentation of Self in Everyday Lije) ha mostrado cómo el cumplimiento del papel asignado exige de cada uno una prestación "dramática" adecuada. Así el médico debe no sólo curar, sino difundir ese aura de infalibilidad que conviene, etc. Se trata, como decimos aquí, de "vencer convenciendo". De las características adscriptivas (raza, sexo, edad) y sobre todo del credencialismo ya se ha hablado aquí suficientemente. "El empleador individual, cuando actúa individualmente, tiende a tomar los valores sociales y las creencias dominantes como datos, y los violará sólo cuando sus beneficios a largo plazo parezcan asegurados." E Nbién vista de lo expuesto,, y a la vista tamde la masiva bibliografía radical sobre el tema de la estratificación laboral y el papel de la educación en el mantenimiento de la desigualdad social derivada de 218/ICE-JUNIO 1975 aquella estratificación, no se acaba de comprender qué puede decirse (o qué es lo que se quiere decir cuando se afirma), que los radicales no se han preocupado del tema del capital humano *. El material que hemos resumido ha sido originado precisamente (ver en especial el último apartado de Bowles y Gintis (2), titulado "The failure of liberal Social Reform, etc."), por un deseo de criticar de arriba a abajo la teoría liberal meritocrática de acuerdo con la cual los saberes obtienen recompensa. Tras el fracaso de las reformas liberales, suele seguir, como sucede ahora en los Estados Unidos, una época de auge de las doctrinas genetistas. El esfuerzo de los radicales aquí reseñado va justamente en el sentido de ofrecer una alternativa adicional para explicar aquel fracaso, fracaso que se constata en trabajos como el de Jencks (6) sobre la incapacidad del sistema liberal de los años sesenta para alterar significativamente el grado de desigualdad de la sociedad americana. Pero las derivaciones del análisis aquí presentado, como es patente, van más allá de este empeño coyuntural. Se trata, especialmente en el caso de Gintis, de comenzar a construir una teoría crítica de las sociedades dominadas por la burocratización característica de las organizaciones de gran escala. La implicación básica de los radicales analizados es que no hay avance posible hacia la igualdad sin una sustitución (radical, claro) de la jerarquía productiva determinante de la alienación en el trabajo (Gintis) y de la estructura social desigual que infunde y traspasa todos los subsistemas aparentemente útiles para corregir las inequidades iniciales, como el subsistema educacional. Tanto si se piensa que el excedente económico es ya "excesivo" (Gintis), por lo que resulta factible experimentar con nuevos tipos de organización productiva --que sus trabajadores reclaman- aún a riesgo de perder ciertos grados de eficiencia, como si se piensa que, como señalan los estudios antes mencionados, una recomposición de tareas, un mayor grado de descentralización de las decisiones en caso de tareas .poco ruti- * Ver, en este sentido, el número de INFORMACION COMERCIAL ESPA1'10LA dedicado a los radicales americanos (abril 1974, número 488, esp. los artículos de R. Ortega y A. Pastor. En este número, aparte de un texto de Michael Zweig, quizá, no muy importante, no me parece que haya una lectura seria de esos radicales. �EDUCACION narias, más complejas y desusadas (Vroom, Gorz) aumentaría la productividad, es obvio que nos movemos en la dirección de considerar que el sistema económico no está ya suficientemente determinado por las constantes tecnológicas y psicológicas que tradicionalmente lo enmarcaban. Puesto que está demostrado que una u otra voluntad social organizada interviene en la determinación de los valores que adopta el sistema, piensan los radicales, es llegado el momento de enterrar la separación entre los deseos de cambio y las restricciones de una ciencia económica supuestamente neutral. Todo esto, como mostraba Hymer en sus cursos en la New School, no es ajeno a la penetración en Norteamérica de esquemas que valoran en mayor medida que el marxismo tradicional la incidencia de los subsistemas superestructurales (y en nuestro caso el sistema educativo) en la configuración de las relaciones fundamentales del modo de vida social. ¿Hasta qué punto estas esperanzas están justificadas sólo coyunturalmente? ¿Hasta qué punto responden precisamente a una situación provisional del capitalismo norteamericano, cuya crisis, tanto si deja de serlo como si se hace más seria a plazo medio, habrá propiciado sólo pasajeramente la ilusión de que cualquier cambio es posible? Seguramente es pronto para hallar respuesta a estos interrogantes. Constatamos, de momento, que existe un movimiento relativamente general (también en Europa) que trata de subvertir el orden tradicional de las determinaciones (tecnología-vida social) admitido casi sin solución de continuidad desde el siglo XVIII, con las excepciones pioneras del Bloomsbury keynesiano y la más conocida de la Escuela de Frankfurt. Todos parecen estar de acuerdo en que "el medio es el mensaje", en que la ciencia no es neutral, en que la tecnología es el producto, y los medios (de producción) el fin perseguido. BIBLIOGRAFIA (1) Samuel Bowles: "Unequal education and the reproduction of the social division of labor", Review of Radical Po/itical Economics 3, Fall/ Winter, 1971. (2) S. Bowles y Herbert Gintis, Texto sobre la estratificaión laboral y educación, distribuido en la Conference en Labor Mark et Stratification, Harvard University, March 16-17, 1973. Tomado de un artículo publicado en Social Po/icy, nov./ 1972 y en/ feb. 1973, págs. 73-96. (3) S. Bowles y H. Gintis, "Towards a new theory of the firm", ponencia presentada en la Conference on Labor, etc. Desconozco si las ponencias han sido publicadas ya. Para este artículo he trabajado sobre mis notas. (4) H. Gintis, "Alienation and Power'', RPPE, 4, 5 Fall 1972. (5) André Gorz, "The prison factory", New Left Review, M ay-June 1972. (6) C'hristopher Jencks, lnequality. A Reassesment of the effect of family and schooling in Americe, Basic Books, New York, 1972. Para una crítica liberal de Jencks y su colusión con la reacción antiliberal nixoniana, ver John D'Owen, "Inequality" , en Cha/len ge. (The Magazine of Economic Affairs), March/ April, 1973, pp. 59-62. (7) Stephen Margin, "What do bosses do", manuscrito no publicado, Department of Economics, Harvard University, 1971. Una porción de este manuscrito está vertida al francés en un libro de lecturas sobre el tema. Bibliografía ad icional del grupo radical de Harvard sobre el tem a : S. Bowles, "The efficient Allocation of Ressources in Education", Quarterly l oumal of Eco- nomics, May 1967; "Cuban Education and the Revolutionary Ideology", Harvard Educational Rcview (HER), 41, Nov 7 J ;"Schooling and inequality f rom generation to generation", l ournal of Po!ifica/ Eco110111y, May-Juoe 72; "The genetic inheritance of IQ and the intergcnerational Reproduction of economic inequality", H 111ward Lnstitute f.or Economic Rescarch, Septiembre 72; "Contradictions in U. S. Higher Education", en Jnmes Wcawer ed. Reatlings in Polilical Economy, Boston, Allyn and BacOJl, 73? S. Bowles y H. Gintis, "The ideology of progressive reform", en Henry Rosemont y Walter Feinberg (eds.). Work, Tecno/ogy and Educa/ion, Urbana, Illinois. S. Bowles y Henry Levin, "The determinants of scholastic achievement: an appraisal of sorne recent evidence'', Journal o/ Human Ressources, 3 Winter 68. (8) Richard Edwards, "Alienation and Inequality: Capitulist relations of production in a bureaucratic enterpri se", Ph. D. Dissertation, Harvard University, July 1972. Herbert Gintis, "Alienation ad Power: Towards a Radical Welfare Economics", Ph. D. Dissertation, Hervard University, May 1969; "New Working Class and Revolutionary Youth", Socia/ist R evolution J970; "Toward a Political Econorny of Education : A R adical critique of lvan Ilich's D eschooling Society" H. E. R., 42, 1, Feb. 72; "Education, Technology and the Characteristics of Worker Productivity" American Economic Assocation Preceedinr:s, May 7 1; "Power and Alienation", in James Weaver ed. R eadings ... ICE-JUNIO 1975/219 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Los radicales americanos: educación y estratificación laboral Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1975-10-07 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Educació Ocupació Estats Units Bowles, Samuel Gintis, Herbert Description An account of the resource Article sobre la relació entre l'educació i el món laboral, en el context nord-americà. n. 502, p. 210-219 Source A related resource from which the described resource is derived Información Comercial Española: revista de economia del Ministerio de Comercio Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Madrid Publisher An entity responsible for making the resource available Secretaría General Técnica del Ministerio de Comercio EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 792 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/15/2703/1965_CV_manuscrit_PM.pdf 5b32c28b9cd5e1dae4e6f3f0d618bee4 PDF Text Text ������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01. Activitat personal Description An account of the resource Aplega la documentació generada entorn a les activitats de caire personal de Pasqual Maragall. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Nota biogràfica de Pasqual Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1965 Type The nature or genre of the resource Manuscrit Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografia Economia Ocupació Maragall Mira, Pasqual, 1941- Universitats Description An account of the resource Nota manuscrita de Maragall escrita als 24 anys, explicant la seva experiència acadèmica i laboral fins aleshores. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 792 Escrits https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2579/19860409d_00117.pdf 9daf086b6dce37a40333dfed1b9755be PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Les Iniciatives Locals d'Ocupació a Europa. Text de la Confer è ncia pronunciada per Pasqual Maragall i Mira al Club "Catalunya i Futur" Barcelona, 9 d'abril de 1986 Exp. 705/84 IMPREMTA MUNICIPAL �SEi JQRS: tf'.CP.AIR AL CLUB CATALUNYA 1 FUTUR L'OpORTUNITAT QUE DON.A.-DM -PARTICIPAR EN AQUEST CICLE DE CONFERNCIES. SPM,ERAL DEL CICLE -"LA CONCERTACI5 SOCIAL 1 LA CRISI ECON5HICA"- EM SEMBLA 1)'ALL5 MS LP INICIAR LES ACTIVITATS D'AQUEST CLUB. HEU SABUT TROE • R UNA ;MIATRIA MI1 PODER DE CONVOCATRIA. POTE= ALCj i. ENCRA ES DEMAMAR:i QUE HA DE DIR L'ALCALDE SEA P EST -1-j; CoMPETECIA (E JE APAREMTMEMT ESCAPA DE LA SEVA AL 1ARGE DE LA COYNCIDENCTA DE QUE AQUEST ALCALDE ES P77 FoRmAcIr3 UN ECONOMISTA. ELS MEUS PRMDECESORS IB AQUESTA rnIBUNA. NICOLáS REDONDO, JOAN IDEICTC PROTAGONISTES EN ELS PROCESSOS DE COECERTACI5 SOCIAL I DE LLUYTA CONTRA LA CRISI. PERE) PODRAN PTPEGULTAR-SM, fflUM POT ENE UN ALCALDE, QUE POT rER UN AJULTMENT?. ..AQUEETT EM. 120,Z:ja . PER CONTESTAR AQUESTA P IE7GUNTA, PER RESUMIR ALGUNES INTERVENCIONS QUE HE FET EN �AHYE ANY I MIC EN DIFERENTS AUDITORIS. TRAEn DE CO7E:VENCER-LOS DE QUE ELS AJUNTAMENTS SóN UNS BOMS GESTO -ES, ••-••• • • • EMPRESARIS • • • • - .1-COM-A-TAL'EPRESARIS NO S,SH INSJESIMLES A LA cnIsI ECOU(SMICA, MES EJLLa D'ALIJO' ONU LES USTPICTES COMPETNCIES LEGALS ELS OBLIGUEN. CEPLIWE QUE LA CONTRIBUCIS DELS AJUNTAMENTS A LA LLEYTA CONTRA LA. CEISI POT SER IMPORTANT. NO TAN EN . TERMES OUANTITATTES, DE CONTRIBUCIó A LA FORMACIó DE CAPITAL, DE HEDUCCIó ,: -)E LA DESOCUPAD i6 -QUE TAMBi; HO SóN- SINO EN TERMES -)'AI.JImAc175 DE L'ACTIVITAT ECON¿MiCA, DE DESV7TUUNIET D'UnA ATMZSFERA PRODUCTIVA SOHORTA. MOLT MÉS QUE EA .1 BPIA REALITAT HO JUSTIFICA. DE LES COSES QUE DIRf PENSO QUE TINDRAN MES ACOLLIDA ARA. GUE LES PRIMERES VEGADES QUE LES VEIGDIR...--AA nuA',7-1 1CìLEF RECONEIZ QUE LA CRISI HA ENTRAT EN. CRIS 1, SI ===!1.1M2MIL.,001 ~~~~~0114-- 277rETEU EL JOC DE PARAULES. PER AIXeS ARA ES FSCIL DE C'nEURE (11'1, MISSATE CAL SER OPTIMISTES. PER o FA UN ANY AQUEST SONAVA Mf7,S FANTASI5S. �ELS AjUNTAMENTS COM A GESTORS EES . JUITAMENTS DE CATALUNYA I D'ESPANYA, S(SN CAPACOS DE GENERAR, tlITJANOANT L'ESTALVI I LA INVERSI¿, UN CANVI 7S,XPCTATIVES ECONc-SMIQUES i. ,1,1‘,S IMPORTANT OUE DL QUE PODRIA PROVOCAR U1J AUGMENT DE LA CIRCULACIo MONETaRIA DES DEL BANC D .. EL SISTEMA DEMOCR12IC LOCAL :‹f- ,S EL mns ADEQUAT PER p nonuw UNS SERVEIS AJUSTATS A LA DEMANDA. ..LA CONFIRMACIó L'AODl LSTA AFIRMACI6 LA. TEOBEM A DE L'ALTA MORTALITAT POLITICA. A YAS ALCALDES DE LES POBLACIONS ON ES PRODUEIXEN FONoMENS TPEP Arlo LO ES POT ADMETRE EL SIMPLISME QUE CONTEMPLA EL DJ.:7',R Er: COM A i'INICA REFER(7?NCIA I VEO ELE AJONTAMENTS COM UMS GASTADOPS IRRESPONSABLES. .; SLS ALCALDES HAN ESTAT mns A PRO'? DE L'ARQUETIPOS „SCHUr P ETERIn D I MPRESARI QUE MOLTS DELS QUE PROF1YSSEN COM A EMTP 7P -1- E. RA7I CORRE= MS RISC, FINE I YOT EN EL SEU »TYSL, II 'TGEESSOS 1 A LA SEDA VIDA PERSOflAL, �L'ADMINISTRACI5 LOCAL .f7,S 7DNINISTRACJ6 QUE EST6 Hf,'S A Eno DELS CIUTADANS p PER TANT, 7,1-1 EL SECTOR DE PlIBLICA hnS F¿ 1CIL DE SER CONTROLAT 7' PELS NATEDZOS CIUTADANS. 7,zurTiuTnNTs ELS NO TENEN PR(T)PIAMENT L'ELEMENT DE LA COUPETNCIA Pl6TUA. ENTRE ELLE, PERCS EN CANVI ES FkIL LA CD ENTRE A.jUNTAMENTS. )T(' EL p unLIO, O EN AQUEST CAS CES CIUTADANS, COMPARA, I - pnT M ,ODUIE-SE EL FENC SMEN DE "VOTAR AMB ELE PLUS". ES A DIE, PoT I ? TRASLADAR LA SEVA RESIDNCIA SI 7LS SERVEIS OFERTS PEP L'AJUETAMENT DEL COSTAT S6N MILLORS QUE ALLA. ON S'EST'á VISQUEET. LA PRONTHITAT ALE CIUTADANS DEL SECTOR LOCAL JP OLT ')JE. A A LES ELECCIONS LOCALS UNA FORCA PISCALITZADORA 5 110 0 L'ADMINISTRACI6, E LA PIJE ns NORMAL EN ALTRES NIVELLS DE EN Qun LA COMPETNCIA ELECTORAL ES BASA 170 7MENTALENT EN IDEES MOLT GENERALS. LA COMPROVACI5 DE nuE COH-PLEIXIN O 110 ESCAPA QUASI TOTALMENT DE �L'EXPEC.TA EN LA VIDA SOCIAL OUOTIDIANA DEL CIUTAD á - CON INMVIDE. 5.NUN1,7) L'ESTAT fS CLARAMENT DIFERENT DEL SECTOR PRIVA 1' LS SRíTIOA DE L'EMPRESARIAT A L'ESTAT ES RASA EN LA COMPARACI5 AME EL SECTOR PRIVAT ON EL CIUTAD7a. POT COMPRAR O NO 50: .1,PR5'.R, COSA QUE NO POT FER AME L'ESTAT. AL SECTOR LOCAL, PER, AQUEST TIPUS DE CRiTICA LIBERAL S TAU vaLIDA LN LA :MESURA EN QUE AQUESTA COMPROVACIo DE 1\11..) QUALITAT 1 DE PREU NI ES. 1 ELE CIUTADANS LA FORMULEN CADA Q UALSEVOL ALCALDE D'ESPANYA POT TESTIMONIAR FINS A QUIN :EN PRESENT LA PRESSI(5 DE UN "KERCAT" DE CIUTADANS QUE UI PECOPDA CADA DIA. EL QUE EST FEN T 1:3n O EL QUE ESTa CAUDEJA DEFINIR, PER, UNA GRANDA.RIA MSTNIMA A. PARTIR DE L7'„ LES CORPORACIONS LOCALS PODEN ASSUMIR AQUESTA CONDICTJ', DE GESTORS PER EXCEL.LENCIA. LES DIMENSIONS MS APNOPTADUS SERIEN AJUNTAMENTS GRANE; I MITJANS, COMARQUES I a'n:Es METROPOLITANES. ELE DISTRICTES I ELS AJUNTAMENTS PETIT3 ACATEN LES UNITATS POLiTIQUES DE PARTICIPACI6 O DESCENTRALTTZACIo TERRITORIAL. .,— _ • . , - - - •, 71_ �n7,Ls 405 EUNICIPIS DE CATALUNYA, 50 TEMEN ENTRE 5.000 I 10.000 HABITIANTE, 30 ENTRE 10.000 I 20.000,E24:ENTRE 20.000 I 5M.00, O ENTRE 50.000 I 10.000, 7 IEETE 100.000 I 500.0'101 HOfl.;,?.S UN, BARCELONA, AME T :Ins DE RIN MILLIó I N T E. D'A ET DES 7.-l'AQUESTA CORRORACInNE LOCALS PERSPECTIVA f'.,S EVIDENT QUE COMPARTEIXEM ALGUEES DE LES LES CACTER,ISTIOUES DE LES EMPRESES, ES SIGNIFICATIU QUE QUAN S -1'S 7 EMA D'ECOMOMIA CENTRALITZADA ES VOL FER UN APROPAMENT AL SISTEMA. DE MERCAT ES RECORRE ALE AJUNTAMENTS.VA ENCCETR N NUNGRIAEON PER PRIMER COP LES CIUTADANS VYN PODER COMPRAD. UN PAPER QUE DONAVA INTERESSOS. I AQUEST RAE EE ;'.:LSE PUES AJUNTAMENTS. EL CAER DE LA INCORPORACI6 DE PROCEDIMENTS INFORMkICS, EA CAPACITAT DE REACCIó DELE AJUNTAMENTS HA ESTAT 'OLT A PROP DE LA QUE ES DIU QUE TENEE LES EMPRESES. L'AJUETAEET DE BARCELONA EN VA SER CAPDAVANTER, PERO. L'ESPERIT INNOVADOR 5 'EA. EXTS A MUNICIPIS MnEE,,PETITS. �EL NOSTRE CAS, QUAN LA QUE LLAVORS ERA MINISTRE_ YRA10ESA. DE COMERC EXTERIOR, EDITH. CRESSON t EN VA VENIR A VERA, VA OEERTR-NOS COOPERACIó EM LA PR00UC0I .5 DE SOFTWARE p, n1 . ;:ulT m Pr7 TIli. 30 LI VAIG CONTESTAR NOSALfEEE ELS LT VENTEO. CUF D'ACORD, QUE I NO ERA UN "FAROL", SI EM PERMETEU E'EXPREESI5. EN AQUEST CAMP ESTEM. ES AVANÇATS QUE LEE INICIATIVES D'OCUPACI.j; - EADICIONALrLENT D:21'417(51-A71 ELS AJUNTAMENTS HAVIEN VINGUT UNI\ S ( : 7.RIE DE TASQUES I ACTIVITATS, MOL TES DE S. J. UALS OWPETENCIALS, QUE INCIDIEN DIRECTAMENT SOBRE LA FC0N(7)MICA LOCAL: EA:3ILITACI5 DE SSE INDUSTRIAL, REAL I 1. (7, O ' ONRES 1 I 7.,WRP-kE S TRUCTURE S , 1 CONSTRUCCIó D'EOUIPAMYUTS COL.LECTIUS ENTRE ALTRES. TOTES AQUESTES ACTUAIOES ANAVENi„ ORIENTADES CAP A L'ATRACCI5 DE NOVES TEDSTIES, LA. CANALITZACT D'INVERSIONS FORANIES QUE TMPLIOEFSSIE LA. :-\.PARICio DE NOVES EMPRESES, LA CREACIó DE LLOCS DE TEEALL. !EN SiNTESI, ES TRACTAVA DE nESURES DE "ACOrPAEYAMEET" D'INICIATIVES I DECISIONS VITIT,UDES LE,'„ NONA, J'AGENTE PI-IPLICS O PRIVATS GEMERALMENT EXTERNS. TOT �V72-, l'IMPEDIR EL CAOS, EL MALBARATAMENT, 1 LES DES TP UCCTO ARBAMiSTIOUAS 1 ECOL5CIQUES puE VAN ACOMPANYAR EL DESEHVOEMPAMEMT DELE; Ü. HAEPREADR PROPAAITA, NINGII. SI AFIRMO OUE LA 'JURADA, LA LES CARACTERSTSTIOUES DA SA CRISI VAN DESEO:RDAR AMPLIAMENT LES NOSTRES PRIMERAS IMPRASSIONS I MAI\CCIOH„ LA coImeInNcIA AME EL RESTABLIMENT DEL A. SISTEW Di. MOCRkIC 1 LA IMPERIOSA MECESSITAT DE DONAR RESPOST L'ALEAU DE DEMANDES 1 REIVINDICACIONS SOCIALS HA FET DIA1CIA DURANT HOLT TEMPS EL PODWR. ASTABLIR flAJAIAA ni AA LES PRIORITATS DE LA NOSTRA ACTIVITAT 1 LES MOATA EASPASAS. DIE TAmn, QUE LES POLÍTIOU7S ESPECIALS CONTRA A'ATA E TAALEENTADES "PER LA MAJORIA DELS ESTATS HAN DEOSTEAT (DEE TOS TEAMT NECESSRRIES, EL SEU ALAST HA ESTAT AT m TTAT EN LA '1 "A COMTCTA m I, «CURES ESPECIALS DE ALLARGAMENT DA L'ADAT 1)'ASCOLARITZACI45, DU1 ,SISTWA 7,DUCATIU JUP,IE\ AJIAS I 1 .?501i5-lo p ,:A.L, IPADEELA 1 REDUCCIC) DE 55555, S751 07,:‹ICSTRAT LES JORNADA DE euE POSEER ARAH MESURES NECESSMUES, // �PEP3 '.:ILA':LY:MT INSUFICIENTE. p, U DC 'PENEN UN ABAST MOLT US GRAN ALGUNES ALTRES MESURES D'EMERGNCIA QUE HAN ESTAT PRACTICADES DURANT AQUESTS LA CREACII; ANYS DIRECTA DES DE U'AWINISTRACIcS DE LLOCS DE TREBALL TEMPORALS, ALLCS QUE CONEIXEM SOTA. EL NON GENRIC UN TANT DETERIORAT DE "ILI C'iPf\CI-j ; COUNIT7iRIA", O EU LA SEVA VESSANT AS NOVEDOSA I ENDE TINTE ".E OPORTUNA DE LA "FORMACIJ) OCUPACIONAL" DETINADA RR I ORTTARIAIIENT A JOVES QUE BUSQUEN LA PRIMERA FEW2\ I WPEREINCIA PROFESSIOEAL. TZ\WP,TEIR, AOUESTES DARRERES MESURES HAN SUPOSAT, TOT SER PAPCIALS, SOLUCIONE PROVISIONALE A DETERMINAS COL.LECTIEA .ARGINATE DEL MERCAT DE TREBALL, NECESSITATS DUNA, D'UNA. ASSISTNCIA DELS RODEES PGBLICS. PER AIXeS SEUE,LA UN EVIDENT RETROCnS LA INTENCIS DEL GOVERE DE LA GENERLITJEC DF CANCELAR L'uNICA L'ETA PRESUPOSTARIA LENES IFICNJ:IFNT irib::JÁbÁ. A LA LLUITA CONTRA L'ATUR, DESPRS DE L'ESPECTACULAR T FALLIT MUMTATGE DE LES OFICINES DE REEESTiAR corsELLE. LES COOPERATIVES "FORCOSES" MONTADES PER LA DE =BALL. �SRES UNPTE, / 5 6N LES CONSIDERACIONS D'AQUEST TIPUS (E CARaCT -ER ESTRUCTURAL DE LA CRISI, LA INSUPICIeWRCIA DE LES POL1 IOUES TRADICIOWALS, LA DECEPCIo GENERADA PER LES SOLUCIONES MIRACULOSES viNGums DE FORA) ALL5 QUE EXPLICA ER GRAU PART 7\Q 1 EST FEU MEN QUE AWAT GEWERALITZANTSE TOTA Juinc-w7, OCCIDENTAL I OUE hA REBUT EL NON PER DE :CALS D'OCUPACI5" (ILE). ES CURIOSA AQUESTA GEWERALITZACIC-7.) P1AEGRAT LA DIVERSITAT DIE PROTAGONISTES, ESCEM;:kRIS, CONTINGUTS I r5RmuLEs JURSIDIQUES. EU UNA. RESOLUCI6 DE CONSELL DE MINISTRES DE LES COUUNITATS EUROPEES, DE JUNY DE 1984, ES POSA L'ACCENT EN RECONEIXER L'APORTACI5 OUE LES INICIATIVES LOCALS HAN SUPOSAT E LA LLUITA CONTRA EL ATUR I EN LA REVILITZACI5 DE ! L'ACTIVITAT ECON¿MICA. LA OCDE, EL CONSELL n'EUROPA, EL PAPLAMENT UUROPEU HAN EXPRESSAT TAMBe EL SEU INTEReS PER At":"U",,ST MOR FEN6MEN QUE SEMBLA HAVER TRORAT RUS EEUU I A A4RICA LIRATIWA NOUS ESCEN6RIS D'EXTEWSI5 I EXPERIMENTACI6. DE POSAR ENEMPLES RESULTA PARTICULARMENT ------DIFICIL REFERIR-SE A ANGLATERRA, l at4 SECONS UNA ENOUESTA L'HORA �27% DE LES AUTORITATS LOCALS DF ELUNICIPI S TERP4E ' _1",02. 11:11:t TIPUS DE ENTRE ALTRES , RLS 11UNICIP I S INSDUSTRIAL DEL G 7\'Es LCEDEES ERISTOL , cAP,DIFF, MOTTIUGHA FI, ESTRUCTURES INDUSTRIALS, CDADC 7'5_1" ,G1,1::Z SOUTHAMPTON EilANCERES, DE COCPEEATIVES, FORMACI5 1 ASSESSORA:IENT PER LA SE RON. P CRACTEONES EMPRESES A DORTVIUND S'NA CREAT UN CENTRE EUELCISALUF nirusio DE TECNOLOGIA A LES DETIENE I MITJANES Ei-IPREEES. FRANCA UN DELE 250 COMITS LOCALS PER I EXISTEIXEM 1' A TOTA FRANCA A COORDINA L'AJUTAHEET, SINDICATS, PATRONAL, GREMIS I ASSOCIACIONS EN EL '[.;EU ESFORC PER A LA CREACIo D'OCUPACIo I NOVES 1\CTIVITATF,. ALE1 EEUU ir . ' A FILADELFIA, AJUNTAMENT I LA CA_MBRA DE CODEEC, HAN ESTIflULAT CONJUNTAMENT LA CONSOLIDACI5 DE NOVES EM E RESES ETTJANCANT CRflIE SoL 1 LOCAS INDUSTRIALS, IEC ,ETIDH E TSCALS, ETC. A LA CIUTAT CANADFJZCA DE WINNIPEG, Yfl:ORITATfl v,...E1-ucl.,; LOCALS 1 SECTOR PRIVAT „,or r:, Pm--10. DEL CENTRE RISTéSRIC. EN LA �1'1E1,71 DE LA NATURALNSA ESPECiFICA DE CADA CUINFS SON LES t'....A.RACTERISTIOUES COMUNES OUE F15( DEDU1IM :i D'AURST AMPLI NOVIMENT DE L'ILN EN EUROPA? fA]O LLOC, MALGRAT OUE LA FINANCIACIJ) PUGUI E1 OCASIONS DE FONS EXTERNES, L'IMPULS INICIAL OCA P ROCiEl11- AL RE'' T IONA COnUNITAT LOCAL. PAN ESTAT CREADES PEA INDIVIDUS O COL.LFCTI1S ARRELATS AL LERSIHT(NI, TR.7-'CTEN CPNCR7TS DE 11 LA p oinAci5, :"IUMANS, RECAE. EJE DONAR 1 RESPOSTA A NECESSITATS ES PROPOSEN POSAR EN TENSI5 To;CNICS O FIMANCERS LOCALS I1FR.A1TI(oZATS FINS AL MOMENT. TE:R(77E, INTENTEN El 11 0 1 APORTAR A LES NOVES INICIATIVES UN SV.11T EQUILIBRAT: LA CRNACI5 DE LLOCS DE TREBALL ESTARLES 1 LA GENERACIo DE RIOUESA D'AFECTES OUART, S'ESFORCEN PER INCORPORAR LA DIMENSIJ; ECON¿MICA A (,)PRACICS HARITUALIENT ENFOCADES DES DE PERSPECTIVES �ASSISEEC1LS ESPECIALMENT DIRIGIDES A COL.LECTIUS cimpu, SUSCITEN L'APARICDS U' UN MOVIMENT ANOMENAT "TMCEB SECTOR" O "ECONOMIA SOCIAL" INTEGRAT PER COOT=TIWY3, SOCIETATS LABORALS, MUTUES, FUNDACIONS I UN SLWIT D'ENTITATS I ASSOCIACIONS SENSE s HIM DE LUCRE. TUNDUIZEN A PRIORITZAR ELS D'ORIENTACI5, ASSIST(75NCIA, F91ZACI6 IS i ASSESSORAMENT, EN EMS TEADICIONALS 1,,uwalciorS I PUSTECS A FONS PER DESBORDEN ELS CONCEPTLS 1 iJITCIY T C 7,‘ 1-)A. S (7 • DU SECTOR PuBLIC I PRIVAT, OIJN ASSUMEIXEN C014PLEP4.1,..:NT0.1 • 7\ i-S î FUNCIONS < JI,J•ASPECTES JUSTAMENT DESTACAT PER EXPERTS I ANALISTES nEL CORELACI PENC;MEN DE L I TLE, ES QUE NO EXISTEIX EECESSIVA ENTRE COMPETNCIES MUNICIPALS FORMALS EXRERICIES PORTADES A TERNE. ENCARA YIS, COM. ASSENYALA UEA RESOLUCI5 DE LA CONFERNCIA PERMANENT DE RODERS LOCALS �I BECTONALS, ÇEJL PERTANY AL CONSELL D' EUROPA 1 QUE DES DE UNE ES -PESIDFIZ L'AMIC AMTONI SIUNANA, "AQUEST • ??..ETEXT UTILITZAT FINS 1 TOT PER MUNICIPIS I REGIONS DE ELS PODERS LOCALS TENEN UN AflPLI CAMP DE JcTAU", PER CONCLOURE AME UNA AFIFtlACI(.5 AME LA QUE COL-XIDTM: VOLUNTAT "7S TRACTA FONAMENTAIMENT D' UNA DECIDIDA PMLSTTICA D'INTERVENIR EN . TETE ELS RECURSOS TE-I FUEAME EL flIZIH. ESFORC IMAGINATIU". DEFIUTTIVA, EL QUE NI HA PEE SOTA DE TETE AQUESTS PLAMTBUí\MEHT ES LA CONSTATACT j; DE QUE, n'.-1 GENERAL, I EN LA SEA EL•riWUCIPIS CONSTITUEIXEN UN AGEMT ECONCSMIC REOPIETARI (PATRIMONI URE7-1: O . -RURAL) IEVERSUE (EN OBRES, EQUIPAMEN-TS) ,ECAPTrAuR ,.(TAYES, IMPOSTOS) - PFR. IVICADOR (SJSL, INFRAESTRUCTURES) - GwJzArio-14 DE SERVEIS (EDUCATIUS, SANITARIS) PROFEDOE..b'0CUPACICS - REGUJ•DOB. D'ACTIVITAT-'ECON6MJCA (ORDENANCES, MERCATS) PRO:40TOR (NI RES, EXPbSICXONS) �---00. 1 . [J.IDOR413ENS, 1 UMPRESANI ERVEIS) (NECEEN 1..1.11ILIC-LOCAL) O VULL DIR QUE LA IDEA DE LA DIMENSIS LCONE[ICA DE L'AJUHTAnWT, O OUALSEVOL ALTRE NIVELE DE L'ADMINISTRACIS, A D',=:.(ELUSIVAMENT O FONAMENTALMENT AAM L'EXTSTeNCIA D'UN SLCTB O LOCAL. OUAN EXISTEIX, D'ACORD, CAL DE MANERA EXEMPLAR, AflB CRIT=IS DE RIGOR, 5'LFTCCIA I DE COTETITIVITAT. TRACEN TAMPOC DE REALITZAR CONCESTONS GRATUITES AQUELES OUT RESUSITEN LES VELLES TEORIES LIBERALS EN 1)5.:TWA. "L'AJUETAMENT MSINIM". NO ES .[ACTA, EN ABSOLUT, DISCUSSI5 DE "OUAET" 1 '1 TEN 1 Ni:E. ES TRACEN, SEDnEToT, DE SER "coi— HA DE L'ADMINISTRACI5 LOCAL LA. SEVA INCIDNCIA SOBRE LES ECON(73INIOUES = nr LA COL.LECTIVITAT PERTINEUT LA EORMULACI5 RECOELIDA A LA nAacELoNA" AMB MOTIU DE LA CONFERNCIA DE CIDTATS: "LA GRAN CIUTAT HA DE PEANTEUAR-SE AVUI �SEVA POLíTICA ECOW_MICA". SE A DIN, CON ETA ŒN SRPBNSSA. ELS SEUS RECURSOS, LES C IT' Tif7,r COHPETNCIES, ELS SRUS IRSTRNT4ENTS TRADICIONALE, LES SEVES RELACIONE AMB Nou E AcTons DE LA VIDA ECOM(..TCA LOCAL, UNA PEDSPTXTIV, UNS OBJECTIUS CA PACOS DE PORTAR SOLUCIONE COflPLLES ALE PROBLEMES DE L'ATUR, DE LA CREACIS DF, NOVES LSPNSRS I HL DESENVOLUPAMENT T jtRMONIC DE LA. LOCALITAT. TiSNA A ESPANYA FAN ANAT APAREIZENT INICTA T IVES LOCALE N'UK.B.j7)7\ei ¿YE EL SUPORT p us GOVERNS MUNICIPALS. PROMOCI6 TNABILTACI j) WS SE)L INDUSTRIAL MITJAN(ANT MPRESES (VILANOVA I TERRASEA); SUPONE A L'ECONC;MIA 1.1 " 1 ( .; Runí • I SABADELL); POTENCIACI6 DIRECTA DE LOCAL (UBIOUE, CaDIZ); P1OGRAr'IES DE NLSBNVOLUPANSNT INTEGRAL (LEBBIJA, SEVILLA); ARTICULACI6 DE LES SONNICACIONS (71ERIES AND LES NECESSITATS ROCALS (ALP, SNS D'U(2',ELL). �-„ YE' z• -; EE lz:Cj L'ASTIENT DE EARCEflONA ES UN CONGLOMERAT D'aREES 1 D'IPESE::: EL VOLW4 DE NEGOCI DEL CHAL EST. AL VOLTANT DELS 140.000 u TLION-S—DE,EpESSUTES 212 lE COM22 EL VENTALL DELS SERVEIS QUE DES DELS SERVEIS DE SOPEARE cLAvAr:-:iuiLp Al. I TEATRE INFANTIL, LA SEVA CNT T FINS E A 2 )DUCCIo REPRESENTA PRODUCTE INTERIOR T.;RUT DE LA CIUTAT. S r:S:SDUIT TE fIS LA PRIEZ u_ E l1PRESA" DE CAT.MAEFUs.. I LA QUE ENCELE COLATERALS EN TOTES LES DIRECCIONS. GFNEFA. :E'AJUFTAMENT Tr7, UNA PLANTILLA DE 1, Er,F.: DE 11.000 2.000 CONTRACTATS LABORALS. SI AFEGIM EL 2/1 /11 'DELS ORGANS AUT5TWMS DE GESTIE) 1 EL DE LES 1UNICIPALS, 2-omir,Eri XIERES AL VOLTANT DELS 24.000 LLOCS DE TREEALL. COMENCAMENTS DE L'ANY 1906 L'AJUNTAMENT DE BARCELONA 4J)17.. DF LA SEVA ADMINISTRACIE, CENTRALITZADA AMB 22 oncHIsLs w .,[s 1 UT5MOMS QUE PRENEN FORMES JuRinTguEs DIVERSES, L'oGAI ESPECIAL FINS L'EMPRESA. META, PASSANT PELS PATRWATS LES FPRESES MUNICIPAL;. EL COMSELL D'EMPRESES I LTETFCICIMS HJNICIPALS AGRUPA 13 D'AOUESTS ORGANISMES: �m UNICIPALS NIXTES (7 RP,SPECTIVNT) ,U:T.í COI ENS PWRONATS, IflSTITUTS O ORGANS r IUR l'OT I NO REVESTINT EORMA JURíDICA 'EN P RESA TENEN [INT\ ACTIVIT7T MCONCiMICA INRORTANT (PATRONAT S .-S)T- CTIPAL L'SAITA'nGN, INSTITHT DELS SERVEIS FENER:\PIS, INSTITUT NUNICIPAL D'ASSISTINCIA SANIWIRIA I NOU). ,T\JOPIA D'APUESTES ENPRESES I INSTITUCIONS (TOTES ME .NYG ,ES CNPANYIES DE TRANSPORTS, EL PATRONAT NUNICIPAL L'ITAP,ITT\,TGE I MERCABARNA) S'HAN CONSTITUIT EN ELS 1922: S.P.E. D'APARCAMEMTS I INSTITUT MUNICIPAL DE 5517V] :15 1983: P011 1' T.E.R.S.A. 1 I.C.B. 1984: 1TJS: S.P.M. PARC ZOOLZSGIC, A.O.M.S.A., r p omT T. INCIATIVES, S/A. NOVES EMPRESES I INSTITUTS, OUATRE RE2';:75: 5 TEN NOVES FORTIES JIMIDIOUNS PER GESTIONAR SERVEIS I �JA EXISTENTS (I.M.S.F., T.E.R.S.A., I.U.A.S. I * DE NOUS SERVEIS MUNICIPALS 2 7UPRESENTEN LA CREACIC) ZOO); Ap A I.C.B.) 1 LES ALTRES 3 REPRESENTEN NOUS TIPUS D'ACTUACI j) MUNICIPAL, LLIGADES EN ALGUNS CASOS A LA TEJIIIT EN COMPTE NOMnS AOUELLES EMPRESES T PATRONATS OUE HAN COMPOETAT EL 1935 PEP KIF -RES CW1 EXERCICI COMPLERT (EXCEPTUANT TICIATIVES, A.O.M-S.A. 1 FRONT MARITIM) LES SD7,NIFICATIVES DEL CRUP PAL QUE Fa A L'IMCIDNCIA EN L'ECONOMIA LOCAL 1 A LA GENERACI6 DE RECURSOS, SON LW SEGENTS: �(durnt 1".1.ny 1965, en M) 1. Munic. E. NIunic. E. Sietes Volwas clesDses 1.644 D IAL )..)56 22.860,6 Desoeses Consumptives 2.696 5.075,1 604,7 6.375,8 Ingressos Rer activitat 7.535,8 14.811,6 1.536,9 23.884,3 40.480,6 V, 1 1.• InversiO 3.685,3 1.948,2 Planti 31.3_2.85 2.865 7.309 32,7 279 ( 5.666,2 \,..10.453 N, 1 9 86, ELS PRESSUPOSTOS DE LES MATEIXES ENTITATS ELS DE L'AJUNTAflENT I ELS SEUS ORGANISMES NO 1NTEGRATS XIFRES: EL CONSELL D'EMPEESES, PREVEUEN LLS SEGi5ENTS �Insti tu. i Patronats Ajuntament Pressupost Pressup. Emn.Muni . Ajustos per trans. total i Mixtes Consoli. 79./37 10.692 31.850 4.620 116.159 15.626 2.901 4.613 645 22.695 94.063 13.593 36.463 5.265 138.854 ordinari Pressunost in y rs ions Total Pressupostos SI PRENEM. COM. A DADA L' E.iTIMACIó FETA EN LA MEI..1òRIA DEL PRESSUPOST DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA D'UN PIB PER LA CIUTAT DE BARCELONA DE 2.073.000 ï•i, TENI;. UN PES DEL SECTOR PuBLIC MUNICIPAL SOBRE EL CONJUNT DE L'ECONOMIA LOCAL D'UN PER L'ANY 1984.. CAL TENIR E:! COMPTE AD°:t :a '..S, OUi, UNA PART IMPORTANT DEL TOTAL D;". L'ACTIVITAT :"'UNICIPAL (UN 131) ES TEALITZA A SUMINISTRAN ^^„ CONTRACTES ..,,.^ ^.. TRAVÉS . .. .- DE . SERVEIS O;'I;;,'iI:?IC^ O F J r: -11X7i CES 'OSAA D'ACTIVITAT I . -D*1ïDA. 'ECOLLIDA, L E;' DE MÉS PES ,.. r AMB^ EL "; , i t z, C RET D,-^, CONJUNT, LES XIFRES Só°. SIGNIFIC°_`".IV';S. ^ " 7.000 _. PUES. ^: y, ^,:,LO ::1` ^:A('. '?^:;^, _ _, Ç^`) TOTAL DEL,LES AMB UNA �1.S00 p Ensomns, I AMU UNA INV:ERSIJ) PER PANT DE LES EUPRUSES EN L'GLTIH. TRIMESTRE DE 1905 NE 1.000 M. DE NE AETPE Z1,PECTE GENERADOR D'ACTIVITAT ECON('SMICA PER LA. GTUTAT DES EL PUMT DE VISTA MUNICIPAL SS EL DE LES EMPRESES 1NNICIPALS DE SERVETS DE LES QUE ES W B511 EXEMPLE MUCLI D'ATRACCI6 FE PROJECTES, HA ' POUSIBILITAT LoCUPACTo DE 21.000 M2 EN PARCEE.LES I 1.000 E2 SU GFICIMES COMERCIALS, GENERANT UNA INVERSI6 DE 1.500 DE PTES. I UNA OCUPACIS DE 250 LLOCS DE TREPA-U. COY DU ALT: E ENTE MPLF D'ACTIVITAT MUNICIPAL REFERIDA A LA. CREACI D'UN NARC EFE AL DESENVOLUPAMENT DE L'ACTIVITAT UF ;1C ENFJUET CAS LA COMERCIAL, PODEN. ESMENTAR EL ESPECIAL D'EOUIPAMENT COMERCIAL ALIMENTARI DE AQUEST, IMSCRIU L'ACTIVITAT COMERCIAL A LES FXIGNCIES NORMATIVA PLANIFICADORA ENCAMINADA A PER COMPATIBLE L'ESTRUCTURA TRADICIONAL AMP EL DESENVOLUPAMENT DELE NOUS ASSEGURAR EL APEE DELE HERCATS MUMICIPALS COM A �VERTAP,RADOES niumA XARXA D DISTRIBUCI5 ESTRUCTURADA ACUELLAS ESTRUCTURAS COMERCIAL OUE MILLOR AJUDEE A LA COMTENCI5 GENERAL DELS PREUS. APUESTA NORMATIVA EA DR TENIR COM A CONSEOUJENCIA Y imniscuTilur EL DISPOSAR lo QUE innu7ix EANEIBLEMENT EL EIVELL DA R1SC DE LA INICIATIVA PRIVADA. PER LEE SEVES CARACTARSISTIOUES ESPECIALS, DONA EIPETRA DEL OUE POT ARRINAR A. FIAR EL SECTOR LOCAL EE MANERAL, SEMPRE (EUA H1 LAG' LA VOLUNTAT POLiTICA DE 7 AMYS ES POT PRESENTAR UN AUGMANT EN LA I MIL LORA EN SENSE QUE ELS LA QUALITAT DELE- SEVAIS MUNICIPALS REcunsos COMSUMITS HAGIN AEGMENTAT. EN Ef'. ACTE, NE 198E LES DASPESES ORDINARIES TOTALS VAN PUJAR 79.067 MILIOUE MATEIRA PASSETES 2 L'ANY 85, PRkTICAMENT LA ORDINARI DEL 1925: . . .. .„ . . FEn PASSETES. AIX6 VOL PIE., EVIDANTMENT, QUE QUE EL PRESSUPOST 72.501 ,2-7-7T,ToNs EAGMT nE AMGMUMT DE LA PRODUCTIVITAT DELs RECURSOS. CAUSES PE L'AUGMENT DE LA PRODUCTIVITAT, TOT �SEW EOLT wARIADES, ES PODEN RESUMIR EN nos GRUPS. EL PEIEER CMSISTEIX EN L'APROFITAMENT DELS ESTIMULS PPODUCTIES QUE LA DEMOCR.ATIZACI6 DE LA VIDA 'MUNICIPAL RUCIA DE LES CONDICIONS DE TPERALL, DELS EEEAEIS, DE D'INCMPARJETTATS, LES LA RETRIPUCIONS; TUTRODUCCI6 DE COL.T.1.77. T. LA CRíTICA I PARTICIPACI L'APLICACI6 LA NEGOCIACIo CTUTADANA, MOLT FACILITAD E - S PEL PROCjk DE DESCENTRALTTZACIJ) TERRITORIAL. EUEST CONJUET DE FACTORS SUPOSA PODER (),,M ESTS'ENUL MOLT PER AUW1ENTAR L'EFIC 5 . CIA DE LAM¿.1flUINA. MUNICIPAL, REFTNITIVA, FUNCIONA DINS U' UN APARADOR. DE FET JESTIEICACT5 DE PONS DE L'EFICINCIA PRODUCTIVA DE LA • 1- .-)EEA • . . .•. . . . .,:SLICA LOCAL EN RELACI6 AMB ALTRES SECTORS DE L'ADMIEISTRACI(7). sEE:GON LLOC, L'AJUNTAMENTE DE PROEASLEMENT L'AENIMISTRACI6 POL1CA QUE U U' BARCELONA HA CONTRIBUIT, RLANTEJAMENTS I AM PES FETS, A. POSAR EN CRIS]: EL EODEL D'ORWNITZACI(5 RiGIDA I BUROCRATITZADA, NO SENSE RESTST7ENCIES PEP PART DELE sT,,cTons mfs,s INTERESSANTS EN �UFT N,N1)HT, A UARCELONA AJUTAMENT nN RARCELONA HA DIRIGIT ELS SEUS ESFORCOS PEE ECON(7)MIC DE LA CIUTAT EH DULA LíNIES. E'UN A, HP. pnomocT6 1 ESTSTMUL A INICIATIVES EPRESAIALS OHE AME EL SUPORT DE L'AJUHTAMEHT PUGUIN OF7717. SALT »CICHS VIABLES A NECESSITATS T POSSILILITATS DELS RECTONS I PRIVAT. D'ALTRA RAUDA IMICIATIVES LOCALS flUE T TNCUTN CON A PRINCIPAL OPJECTIU LA GENERACIJ.; DE LLOCS DE TRT-InAT.., , , RER1ANENTS. ALGUNA ANYS flUE GESTIOVEM PONS PROPIA I ALIENS SPECIAJ: ORIEHTATS A LA CONTRACTACI5 Ti) 'ATURATS I A LA DE SERVEIS I ACTUACIONS NECESSZiRTS PER A LA Ti\T Ji MANTEMIMENT D'AQUESTES ACTUACIOMS I EL SEU V ACOUSELLAR LA CREACIC; D' UNA ESTRUCTURA ESRPCS:EICA: LA PM6WCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONMIC I A;HL L'PEJECTTU DL COORDINAR, DONAR COHERENCIA ALS nTTs AJAl A OCURACI6N 1 ANALITZAR 1 EVALUAR L'IMPACTE �ncm,75Hic Afr:TUACIOES Tr?.Anicirow,Ls, 1 '1-.71, 1R17. DISSENYAR I APLICAR í\CTUACIDNS ESPECIFICAMENT DESTINADAS A L'ANIMACI¿.; ECOHNLICA ND EA. CTUTAT. ro?g s, AOUESTA P07. 1MC T A ES VA CREAR PENSANT OuE A,ECIPLOE::. ES URA CTUTAT ACTIVA,/ ON SUENA LOEN MULTITUD D'INEGS I PROJECTES DES DE LA. M/NTEIXA SOCTETAT I CUE NO ES ARSOLu T DF SUPLAMTAR AQUESTA nT115-1cA PER UNA ACTUACI lECOTILLADA., BUROCR/-..TITZADA, ASSISTENCIAL. L'EPEET72NCI7, RECOLLIDA A GRAN. NOMBRE D'AJUNTAMENTS ENLTJ,. DE LA NANA VOBLITAT COE2 I5 DELE GRUPS, 1OLTS DELE PROJECTES nt-uTo -OCUPACI5, DF JOVES ATURATS, NO TENEN "" ECOM,7)111.CA., T ALE AVDA I I DE LA VIABILITAT CEPENCIAL IMPRESCINDIBLE PER INTENT WPRESABIAL, SOBRETOT SI AS TRACTA DE con-p ww -G7u G SOCIETATS LABORALS. NOUESTA CO5TATACI6 EA CONDUïT A L'ENGEGAMENT D' UN DELE P7(17A,N,NS ATE SUGGESTIUS: L'ESTARLI1ENT D'UNA. XARXA DE "Aim7\nons DE DESENVOLUPAMENT" EN AME ECONOMISTES SITUATS lA DE CAE. ES A cAnA UN DELE DEU �UTETEICTEE MUNICIPALS LA HISTJ) DEIS QUALS ES INFORAR, ASSESSORAR LIS GRUPS O COL.LECTIUS 1 VIRCULATS ACTIVITATS DE TALLERS 0 JA PRECOOPERATIVES ARTESANALS QUE ES PORTEN A TERNE ALS CENTRES CIVICS O CEUTPESS NUMMILS DE L'AJUNTAMENT. ALTRES DE LES FUNCIONS UELS ANITHADOPS SER. ESTIMULAR EL ESTUDI 1 LA nEFT,ExIS SOBRE LES PDSST7ILITTS t RECURSOS DE CADA UN DOLS DISTRICTES. 17: CLIEETS PREVISIBLES DA LA XARXA DIANIMACI5 ECOEMICA SUR»U ATE ATURATS QUE VULGUIN ACQUIR-SE A LA PEECEPCI jt w,w:puLADA DELS SiMSTDIS D'ATUP EN P EUJECTL LUERESARIAL VIA_LLE. CAS DE LA LOSARA IUTENCI6 ES LA COL.LABORACI6 QUE JA EXISTEIX ENTRE L'INEM P7DVIECTAA T A CAMERA DE COMERG PER ACONSEGUIR QUE EL srfrJEI DE LA CAMERA DE SUPORT A LA CREACI5 D'EMPRESES SIGUI EL PIDOT D'ASSESSORAMENT T7?CNIC PER TOTA LA CIUTAT. DUALSEVOL CAS NO El. EA. CAP DURTE DE OUE UN DELS FACTORS AGUAUIENTALS LES JTCJL'lATA DELS FRACS Er:1PRESARIAL INICIAL SCSM DE EINANCAMENT POSSIRILTTTS D'UNA RUNA GESTIE). ORSTASLLS L'AJUUTAMENT ESTABLIR73. UN LAS LIMITADES PEL SUPERAR AOUESTS UOTEL INDUSTRIAL �EASAT 'ARPFRI,77,,ECIA D'ALL17.) QUE A ALTRES PA'isos EUROPEUS 2E7 EL NOE DE "VIVER D'EMPRESES". LA. IDEA MOTRIU I INSTAL.LACIOLS, INFRAESTRUCTURA 171:S DE COMUNES PER TAL DE NO NOMS p":13A7mAn PREUS SINO FACILITAR UMS sHiwnis LES COMPETENTS QUE LA MITJMh EEISTEMT. DNA ALTRA TERCERA EXPERL;NCIA . - - - - ns LA INCORPORACI5 DE Jnv7..5 APi1EiESE:A UN SEGUIT DF TALLERS ARTESANALS DEL BARRI UN ORES SECTORS DE LA. CIUTAT EON PERDUREN GRAN PERSONES DEDICAD -ES A AQUESTA ACTIVITAT ECONJSMICA, CASOS A ND EA PUNT D'ENTINGIR-SE. JUNT AQUESTA H1 lA DE JOVES PER L'A2RENENTATGB DE LA TONIOA NE LA RESTAURAOI6 DE VITRALES ARTiSTICS (CASA PRETEE CONCENTRAR UNA. 7.--IPLIA fl'ESFOR7., SERIE SS LA RECUPERACI6 I REVITALITZAOIS D'OFICIS AR.TESANS EELACIONATS AMI-1 LA EENABILITACIS DEL PATRIMONI Y1:2,T;SUC I 'E . ° ALTISTIO, PARTICULARMENT IMPORTANT EN UNA C1UTAT T-S.AO T E F S' STIOUES DE LA NOSTRA. CAE RO OBLIDAR _.,n1TAn:)i1A7.1 POTENCIAL DF GENERACI5 D'ACTIVITAT I DE 'OCUPACI :5 QUE T.f: LA REUABILITACIJ) DE VIVENDES, ON WATASTS TAME TE=N MOLT A DIE. �LES ACTUACIONS gUr. ACABO DL CITAR DIRIGIDES A CREACIó DE TQT TIRHS D'EMPRESES, LA PONENCIA TREBALLA ESTIMUT,AR PARTICULARMENT AQUELLES TEMEN UN ACCENTUAT CAD¿72UNES SOCIAL, ESRECIALMENT COOPERATIVES I LALOPALS. DIVERSOS CONTACTES ASE LES SEVES SOCIETATS nR(:.,mITzAcIoN-s nE REPRESENTATIVES, VAN DIRIGIDES A ESTABLIR COL.LADORACIó MUTUA, ESPECIALMENT ORIENTATS CAP A LA FOACTó. ALTEA INICIATIVA ES PORTAR A TERNE UNA MOSTRA D'ACTIvITATS I PRODUCCIONS D'AOUEST TIPUS D'EMPRESES OUN ES JEN EL MARC DE LA FIRA DE MOSTEES. L'"Ex p o-socIAL", QUE - • ES EL SrU NOM INICIAL, VOL COL. LABORAR A L'ESFORC DE L 'LCOMON -fl. SOCIAL PEE PENETRAR AL MERCAT I TRNMCAR EL MóN ESTRLT 7,"U EN mm MOLT SOVIET S'HT TROBEM. TOTE AQUESTES ACTUACIONS COINCIDEIXLM L' IDEA 1 ' A.JUmTAI1ENT :EA DE SEP EN MOTOR 'flT DE L 'ANIMACIó, DE L'ESTIMuL A L'ES p EnIT EM p RENED0R, EN LLOC D'UNA •, ,LOER'',JA DISPOIBLE PER A CREAR UNA EROJECTES : ASSISTTTS mf.",, S D'ACTIVITATS O NENES PERMANENTMENT AME PONS �INITCIATIVES S.A. UL rEn UNA. BREU REFFRNCIA nrLs NOSTRES PPCJRCTES I.M5E HA DESPERTAT LA CURIOSITAT EN LA. PREMSA 1 DELE MTTJANS ECOM;MICS. EM REFREIXO A INICIATIVES, S.A. L'OBJECTIE SOCIAL nE L' EMPRESA SS LA PEOMOCI6, EL SUPORT I PAR T ICIPACTJ) EL ACTIVITATS ECONoMIQUES 1 SOCIALS QUE COETRIREEIM,MIT AL DESENVOLUPAMENT DE L'ENTORN SOCIOECON¿MIC. L'ACTSACI5 p RoJ-ucTr E DE L'EMPRESA. ES FA ELUDEN A TRAVCSS DE coNcRTs, PRckIA AVALUACI6 I APURACI3. LA PARTICIPACI6 ALS PROJECTES RESPON AL CONCEPTE DE CAPITAL RISE. RE TRACTA soTTRE T OT D'ACTUAR SERTE AQUELLES ACTIVITATS MP,S NOV1E:DOSES, DE TECNOLOGIA AVANÇADA. M.::I=JIR 5JAINT, CEE M SABEN VOST .(k, MEM CONSTITUYT L'EMPRESA BARNA CARLE, AMR L'OBJECTIU DE DOTAR BARCELONA AMB UNA YE IRA DE TV PER cAPE E . A..„. UEST PROJECTE SE D'UNA. GRAN VOLADA TECNOL¿CIEA1 CONTRIBUIR71 A FER DE RARCELONA ULA. CIUTAT DE COMPETIR EN coNnIcIons, AME ALTRES D'EUROPA. A �VEGADES HE DIT QUE EL CABLEJAT DE LES CIUTATS \S BEL SEGLE XX ALLS .2 LA IªS?aG.G2CI5 DEL GAS I t'2GSC22I2TTªT VA SER PEL S2Gt2 XIX. SI AQUESTS VAN SER LA «O§SªGR«EI/ DE LA REVOLUCI} INDUSTRIAL, AQUELLA SEPIA PORTAR A LES CASES LA CEV0GUCT5 2¿3CTR }ICA. 2O PSURO QUE TOTHOM EST\ D'ACORD QUE LES EMPRESES GENTS, LES EMPRESES QUE TENEN 2§S FUTUR S6N LES QUE PROCEDEIXE2 DE SECTORS NO CL SSICS. QUE 832 ENCETAT IS EL CORRECTE. EL 222C ÇU2 3G CA N CARG PASSAT, SIS LESOS DESPP S DE LA CREACI\ D'INICIATIVES, 'INTER x ATIONAL HERALD TRIBUNE PUBLICAVA UNA ENTREVISTA T HB SIIRLEY 2ILLIAlS, PRESIDENTA DEL PARTIT SOCIA, 2'<oCRG2a ARTE CJIC I EX SINI32 »2LABORISTA 5'2292¿2I\ I CI}Q2I2, L'ENTREVISTA 2O22AZà L'EXPRESSIU J)BS OP NO JOCS, SS A DIR, O COCS FEINES O CAP MOLT 5{ LA FILOSOFIA QUE VA IXEPICAR LA CREACI} D'I2ICIGTIV ES, S.A. 2 3 2 T Gª SRa, SIGaIAlS EL GtGOP2IG zLES NOVES 22 Gt9GI22 DESTRUEIX OEU2GCI5, CADA 22G22Y22 ALTAMENT �TROT GENERAR 6 0 7 LLOCS DE TRERALL A NIVELLS DE OEAFIVIC OUALIFICACTo MIES ..1',AINOS PER. AJUDAR-LO. I AIX1 SUCCESIVAMENT ÍE 'n} RRoBLUN,A El DA ,MOLTS DOMES 1 DOTES RED 7SPEC E ALT T ATS oRSDLETES, MENTRE OU7 EMPRES,7S 77 TECNOLOGIA AvACAMA TEEN AOJA LLOCS DE TREBALL AJANSE COERIE. LA SRA. CRITICAVA ARIA AOUEST SR7,. TATCEER DF ARGUMENT LA ROEiTICA DE LA TALLAR LES SUBVENIONS A L'EDUCACI6 EN CONT7 D'INVERTIR PER A CORREGIR AQUELL DESEAS ENTRE =CEDENT I D7:=EEICIT DE ESPECIALITATS. PoLTTICA -WDUSTRIAL METROPOLITANA ,E:S DE LA CORPORACI5 METRoPOLITANA DE BARCELONA DESRMVOLUPANT UMA TASCA DE DINAMITZACI6 ESTEM. TAMP. DE LCON(;MICA, APROFITANT I MILLORANT L' ESTRUCTURA. NERAEA EMTSTENIT ORIENTANT LOCALITZACIOMS I PACILIT;ANT LA . ;L. ELE) INSTRULIENTS PER QUE TEAFS?ALCIA DEL MSACRE DEL S ( su_nuT POSSIELE VELAD DONATS PER LA PLANIFICACIo ERJWfl,, TMACTDACI COORDINADA AM3 ORGANISHES LPISTENTS, COM FRANCA, PROMOURE ENCONTRES ENTRE LIPLICATS, FOENT DE POLiTIQUES DE GESTIó I FOMEMT DE LA. REORDEMACIó DEL SECTOR �IT TEEIE.1 1UEL EER. PARTICULAR ESMENT DE LA CREACI j ) DEL PARC TIDGM IDEGIC ELE VALLE, UN ENTRE ALTRES, S'IESTAL.LAR:71 LA EACTRIA DE MICROORDINADORS DrI y:IFIc, LOE DE LA IDEA DEL PARC TECMOT2)GIC E' EA DIT DE VEGADES. AL Ei L'OLIVETTI. CAL C0 7 1. A "SIEIC6E .Y UT EL 1F -' 200 S'EQUECTE'" EEE 1?A'RCS TECECLGICE, E A MES A EE SIEICI JA E'F'ST:7 DATMAET D'UTTLITZAR PER ENE CHIPS, 1 'PEC TECEOL(7.)GIC DFL VALLS AVANT TOT UNA OFERTA TEDUSTRIAL T UEA OFERTA DE SERVEIS DEL -7; Eri UMT .\PERSIED AVAMTATG: TEIXIT L'OBJECTIU ES OEERIR EN ECU TIPUS DE E IT ZÎtT PEE L: S .EV.:A PE O'N. 1 MITAf A LA EUCLIS RESIDENCIALS D'ALTA OUALITAT, AMB E'AGLOMERACIi7) D'EMPRESES, PEINE OCUPACIS DEL flAUA EDIFICALUITAT, ALTA OMALTTAT DE L'ORGANITZACI5 DE , AEEIFETAE I DIRICIT A EMPRESES I SECTORS DE L'ENTOW Y AVACADA. ES TRECTA DE CREA1R UN CENTRE TECNO .J.,,GIN (DE ES PRODUEIXI UNA SIMBIOSI ENTRE LA CIUTAT, LA UNDAEGSITW FNPJF L'rZDUSTRIA, QUA FACILITI LA CREACI6 DE DF "DONA' TECMOLOGIA 1 L'APLICACI¿; DE NOVES �TECNW-.,0GT A SECTORS TRADICTONALS. 1.: , 17LUeCI).\ DEL FUTUR SOBRE EL PRESENT nE LES TDEES-EORCA DE L'ECONOMIA QUE L\ 'LALI T Y-1 P77.SET DEP" rIOLT D'E OUEDAT I '17'. EL 50ILT DEL FUTUE, NO NONES DEL PASSAT; NO NOPIS ARENES; NO NOMnS DEL OUE EME DETERMINA DES E SSS DE VISTA DEL nuE ESTA JA 'PET I DE DEL IimwsTnumEa. A. DIJE TENIM I DE TAL CON SON. LA EL PRESENT TAYT :::: DE TAL CON VOLEM SER O ESPEREN SED. EN AQUEST SEMTIT, QUE ELS GRANS CANVIS DE LA IIISTORIA DE LA (:) ES PODEN SEGURAMENT EXPLICAD, SI NO ES, P717CI:3AEHT, EN PUNCIS Mft DEL FUTUR, 1 DE LA PERCEPCI euL E IUTADANS VAN TENINT DEL FUTUR, DES nur NO PAS DE 1::51,UHCIA DEL PASSAT. SI EL PASEAN POS SEMPRE DETERHYW .ANT DEL D.DE ESTA PASSANT EN EL P'USENT NO HI ASEN ELE GRAN CANVIS OUE S'HAN PRODUTT, A NO SER DI S'ESPERAVEN, AQUELLS DEJE MG AnlnLLs EREN PREVISI3LES; PERO OUE VAN SER IM2REVISIHLES 1 OUE CONSTITUEIXEN LA �MANORIA üELS GRANE CAMVIS OUL S'HAN PRODUYT. TOTS JO] NI UNA CIUTAT MILLOR, UN PAIS MILLOR, EN OT.J ELS RR1DD1,EMES D'AVUI ES TRACTIN AME RIGOR I SOLVAMCIA, EN QUe7,-, • 9,S, E'IRGEIETE SOLUCIONE ALE PROBLEMES QUE ENCARA NO EISTRIZEN 'REIJS (INI : PENSEM OUE PODEN PLANTEJAR—SE. EM A(.».jESTA LÍNIA QUE PENSO OUE fIS IMPORTANT ACOLLIN—EL A UNA TRADICI(."; DEL PENSAMENT ECONI.MIC OUE HA SEMPPE PER ACUEST CAMÍ I UNE ESTA LLIGADA D' ALGUNA EL PENSAMENT DE KEYMES. ELL EXPLICAVA, LA GEMT TENDEIX. A ACTUAR EM FUMO lo DE LA. D'ALGUNA ERVA PERc17,PcIS DEL FUTUR. lIADO CON KEYNES INSISTIA. EN AQUESTA TAN COMEGUDA DE OUE EE L'INPORTANT L'ENITAHCIA D'ODjRCTIUS A REALITZAR ADMESOS PER A TOTHOM. AMS DESPRnS ES PEODUIS AME UNA DETERMINADA POLÍTICA MONETARIA, .17:,S UNA. ALTRA OUIESTIS. DEL ENE FÍSIC DEL DESCOBRIMENT D'AMRICA, PER :r E UNA DEMANDA, UNA TENSI(5, UNA ELNCT:MICITAT SI VOLEU. NI HA UNA SOCIETAT OUE NECESITA D'ALGUNA_ NORIA. PROJECTAR—SE I OUE PRONA EN ELE DESCO3RI 1E.LETS DEL NOU ME;N, DE LES MINES,ETC., LA MANERA DE �;- ALIT7An TWSIJ) ANílICA,SOCIAL, SI AQUESTA EXPRESSI6 voLDIilA ACAT. ,,AR PE OH HE COMENCAT. DEIA OUE NO NOM17',S YL UllA OUE FEI ARA, SINO OUE TAMB EL PRESENT JYALL:7) QUE ESPERW PER AL FUTUR. NnS D'UN ANY OUE VAIG CITAR PER PRIMER IAAL DEL PROFESSOR GARCIA DURAN cyl\-.; DEFINIA EL TRflNCADORS D'UMIFORMITAT. VAIG APROPIAR-ME UNA D'AOUELL TREBALL, EN PART QUE O1 ELS SISTEMES ES DESESTARILITZAVEN QUAN LES ER71r" nnS PESSIMISTES DEL DE Y LA. PR7(SPIA EXPT. ,:CYATIV7S RALITT ACONSELLA. 1 HE ANAT REPETINT DURAUT AQUEST ANY LA IMPORTANCIA OUE TENIA PER AL PRESE117 RECOMEIXER OUJ, : EL ":',UTU:'?, PODIA NO SER TAN V[EGRE COM EL PESSIMISME DE LA STTUJiCi IMEDIATA SUGGERIA. WE A. '20TA EUROPA. I A ESPANYA CO" 5:ENCA A VEURE'S P.EACTIVACIt; ECONMICA VAL LA PENA RECUPERAR AWEST YISCUPS. �---,77T~1,1ffimmy SLS PPESAETS CATALANS EL VAN EUTENDRE f U SEGUIDA, I V 7",N APUNTAR JOCS tr.. . iLíPIS, AQUEST PROjECTE M OTI ILITZADOR OUE ScSN ELS EL PAPER DELS QUALS POT SER, P UCISAMENT, DE TE4CADORS DE LA UT, EFFORMITAT DEL PrssIlismE CFZEC 110 E O U IVOCAP—ME SI DIC PJJS PRA CTICAflET3013 ELS T APCELONIS, EHPESWITS, ORES D'ARA 3331133; \3 COEIPARTEIXEH AOUEST IDEAL c l Li SOCIAL T p Tc: COM 1ITZADW ) 1 E,T:3 CAPACITATS CREATIVES NO UTTLTTZADES. NO A � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Les Iniciatives Locals d'Ocupació a Europa Subject The topic of the resource Ciutats Ocupació Barcelona Europa Model social Economia Description An account of the resource Text de la conferència pronunciada per Pasqual Maragall i Mira al club "Catalunya i Futur". Molt esborrat l'original, tot i que llegible. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1682/0000000645.pdf 9cd5269df44328c5ced7f62808f710c5 PDF Text Text La innovación es cosa de todos Cinco Días | 20/06/2005 El pasado 16 de febrero el Govern de Catalunya y las organizaciones sindicales y empresariales firmábamos el Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l´ocupació i la competitivitat de l´economia catalana, donde se refleja, con el compromiso de todas las instituciones implicadas, y se definen las líneas estratégicas, las medidas y las acciones concretas que se deben seguir para afrontar los retos de futuro de la economía catalana. El acuerdo constata el hecho de que Catalunya ha ido perdiendo, los últimos años, parte de la capacidad de atracción de la inversión extranjera y que la aparición de nuevos competidores en un mundo globalizado, con costes laborales menores, ha tenido como consecuencia la aparición de algunos fenómenos de deslocalización industrial. Dentro de las medidas del acuerdo, se propone –como alternativa- la mejora de las condiciones básicas de competitividad a través de la investigación, el desarrollo y la innovación; con unos programas específicos para las pymes catalanas, que integren la gestión de la innovación, la logística, el diseño industrial y el fomento del uso de las TIC y de la calidad. Comparto la opinión del ministro de Industria, Turismo y Comercio, José Montilla, en el sentido de que nos recordaba, en su conferencia pronunciada el pasado verano en Sitges (en el marco de las Jornadas del Círculo de Economía), que “la competitividad depende de la productividad y que ambas variables se vinculan a la capacidad innovadora de la empresa, capacidad que se refiere tanto a innovación de productos como a innovación de procesos. Y que el fomento de la innovación y de la formación del capital humano constituyen la mejor vacuna frente a la deslocalización.” Es necesario diferenciar los conceptos de innovación y de modernización. Para que haya innovación es imprescindible que haya procesos, organizaciones y personas innovadoras. Para ello es necesario crear un entorno que favorezca el desarrollo del valor de la innovación. Este es el compromiso del Gobierno de la Generalitat y la apuesta estratégica con la que queremos contribuir de manera singular en este gran acuerdo. Se puede hacer frente a la deslocalización, con un relativo éxito, si evitamos la descapitalización de capital y recursos humanos. �Catalunya no se puede permitir perder el factor diferencial. Una economía de servicios y del conocimiento, con profesionales altamente cualificados será la garantía para no limitar las posibilidades de nuestras empresas, actuales o futuras. Y, lo que es más importante, su capacidad para crear nuevas oportunidades de negocio en un contexto altamente competitivo. La inversión, basada en la promoción de la innovación tecnológica y la creación de puestos de trabajo cualificados, coincide con la política de captación de inversiones extranjeras de la Generalitat. Durante el año 2004 conseguimos grandes resultados en este sentido y espero que este año podamos mantener nuestro liderazgo en la captación de capital. Todo ello en un nuevo marco de financiación federal que nos permita combinar nuestra solidaridad con una inversión sostenible para atender las necesidades objetivas de los ciudadanos y de las empresas catalanas. El pasado mes de enero se publicaba el Índice de Innovación correspondiente al año 2004. Un instrumento contrastado que pretende medir cómo las inversiones en investigación y desarrollo se concretan en productos y servicios innovadores susceptibles de ser patentados. El Índice, que lleva a cabo su calificación entre 0 y 1 (siendo 1 el valor máximo), coloca a Japón en la primera posición mundial con una calificación del 0,77 frente a la media de la Unión Europea que está en un 0,44. Los siguientes países son Suecia, Finlandia y EE.UU. España, con un 0,30, se sitúa muy por debajo de la media europea y cerca de los valores de Eslovaquia, Chipre, Rumania, la República Checa y Polonia, que, curiosamente, son los países destinatarios de la deslocalización industrial que está teniendo lugar en España. La fórmula I+D+I (Investigación, Desarrollo e Innovación) constituye una de las bases fundamentales para el desarrollo y crecimiento económico de un país moderno. Aquellos países que consigan incrementar su índice de innovación conseguirán retener capital humano y también los sectores empresariales e industriales que aportan valor a los bienes y servicios que ofrecen, al tiempo que minimizan los impactos negativos que la globalización económica pueda tener sobre sus economías. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La innovación es cosa de todos Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Cinco Días Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Competitivitat Ocupació Recerca i Desenvolupament Indústria Economia Catalunya Model social Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1339 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-06-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1677/0000000637.pdf b0290a3f86b3a79e788a61291563b903 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 00295D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 03/12/2005 - Hora: 22:42 DIUMENGE 4 DE DESEMBRE DEL 2005 Opinió el Periódico 7 L’article del dia PARLEM DELS NOSTRES FILLS Els joves de Catalunya tenen dret a exigir més oportunitats i menys incerteses davant la seva emancipació PASQUAL Maragall* ins fa relativament pocs anys, la joventut es construïa a partir de certeses. Avui, però, es construeix a partir de la incertesa. Abans era una etapa que passàvem amb la rapidesa de qui té un itinerari clar. Abans era un trànsit, avui és un estat. L’adolescència és un període caracteritzat pels canvis físics, pel descobriment de la pròpia identitat i per l’experimentació. Sempre ha estat així. Però actualment els adolescents tenen vies molt fàcils i ràpides cap a falses seduccions. Disposen d’oportunitats d’evasió, avui més assequibles, variades i excitants, però també molt més plenes de riscos i perills. La prevenció és fonamental i començar a prevenir en l’etapa escolar, importantíssim. Ho estem fent, per exemple, amb el programa Salut i escola destinat als alumnes de tercer i quart d’ESO. Molts d’aquests joves més joves (14-16 anys) perceben que el que els obliguen a estudiar no manté relació aparent amb les feines i habilitats que saben que se’ls requeriran quan surtin al carrer. La reflexió i consegüent resposta ha de ser compartida. I l’important no són les grans definicions legislatives. L’important és reduir el fracàs escolar, incentivar els estudis postobligatoris, fixar una bona transició escolafeina i oferir una Formació Professional competitiva. Sabem que el 70% de l’alumnat de FP troba feina en menys de sis mesos i una part important de la resta opta per continuar estudiant. No obstant, el percentatge de joves F Família tipus entre 20 i 24 anys que han finalitzat almenys la segona etapa de secundària està, a Catalunya, 13 punts per sota de l’europeu. Ara creem ocupació. Més que mai. Però conformar-nos amb aquesta situació seria pa per avui i fam per demà. En 30 anys, mai havia estat tan fàcil trobar feina. Tenir una taxa d’atur que estigui per sota del 7% és bastant eloqüent. Però la qualitat de l’ocupació ja és tota una altra cosa. I una altra de més diferent encara és la perspectiva d’una millora progressiva d’aquesta qualitat per a un nombre elevadíssim de gent ocupada. Per al curs escolar actual, la Generalitat ha creat 76 nous cicles formatius i 2.280 places de Formació Professional. A partir d’ara, els joves que es vulguin formar per tenir una ocupació de més qualitat disposaran de més oportunitats i de menys incerteses. Al meu parer, tot el sistema del treball autònom, no dependent, està mal plantejat. El d’autònom és El repte és renovar els serveis públics, no privatitzar-los com proposa el centredreta un tipus de feina que abans era excepció i que avui dia s’ha convertit en regla, sobretot entre els treballadors i professionals joves. Tot sembla que es conjuri en contra de la nostra capacitat productiva i de l’emancipació autònoma de la gent jove; tot milita en contra de l’eficiència i l’equitat: la declaració trimestral, les duplicitats en la tributació, els tipus impositius, la carestia en el mercat d’oficines i despatxos, sense oblidar l’afegiment de la complexitat i el cost fiscal dels canvis de local, etcètera. En el cas de les dones joves, especialment si tenen fills, l’escenari es SILVIA ALCOBA complica encara més. Ara s’ha aconseguit allargar uns dies el permís de paternitat: ¡uns dies! I s’està debatent si els pares disposaran de 8 o 15 dies de permís. Mentrestant, molts comerciants em comenten que es veuen obligats a contractar nois i no noies perquè els dissabtes, les mares joves no poden deixar els fills a l’escola i exigeixen que es respecti el caràcter festiu del dia. I com que el dret laboral les protegeix en aquest aspecte, doncs s’opta per contractar nois. Això no és més que una evidència del camí que encara queda per recórrer en el terreny de la igualtat, la coresponsabilitat dins de la llar i la conciliació de la vida laboral i familiar. Certament, les nostres polítiques no van a la velocitat dels canvis en aquesta societat del segle XXI. LA COHESIÓ territorial és una altra de les dimensions de la cohesió social. Una de les més importants. I concerneix sens dubte al futur dels nostres fills. En alguns barris de les nostres ciutats els pro- blemes socials s’enquisten en cercles relativament tancats, poc permeables, amb tendència a la degradació. Són cercles que no ofereixen les condicions mínimes per a la convivència i la seguretat. Aquest és l’origen de la política de barris i de qualitat urbana que estem desenvolupant a partir d’una aliança sòlida amb els ajuntaments. El meu Govern no dóna ajuts a barris amb problemes. Donem el nostre suport a barris i municipis amb projectes i acompanyem aquest suport amb un important esforç inversor en educació i salut. Aquest és el camí del canvi. Si el que passa en un barri de Girona, Lleida o Tortosa s’ha de solucionar des de Barcelona o Madrid, malament rai. L’alcalde ha de ser qui conegui millor que ningú el que els ciutadans necessiten i demanen. Una de dos: o tenim una política forta d’inversions als barris i de millora permanent de l’educació i la Formació Professional, col.laborant amb els ajuntaments, S’ha de millorar l’educació, invertir en els barris i adequar el mercat laboral o tot el que guanyem en superfície ho perdrem en profunditat. Això està ben clar. Els nostres joves esperen i aspiren a disposar d’uns serveis públics competents i eficaços. En aquest sentit, les propostes per tornar a la privatització dels serveis públics és una trampa per a elefants i, en el fons, una ingenuïtat. ¿No és ingenu pretendre tornar als sistemes privats i d’assistència, com proposa el centredreta a Catalunya, quan el servei públic i universal (i públic concertat amb el sector privat) és tan eficient o més que aquests sistemes? Quan la qualitat del servei públic, en sanitat i educació, ha millorat tant; quan els governs autonòmics i locals estan prestant el 70% dels serveis públics i ho fan des de la proximitat, des del coneixement detallat de la demanda, ¿quin sentit té proposar la tornada a la privatització? La iniciativa privada (i la mutual i associativa) va ser imprescindible i meritòria, a la Catalunya del segle passat, quan l’Estat no donava la talla, quan els ajuntaments, o fins i tot un grup reduït de famílies –com van fer els meus avis–, muntaven una escola amb vocació pública molt millor que la que podia oferir l’Estat. ARA EL REPTE és millorar la qualitat i eficàcia de la provisió pública dels serveis de benestar i les fórmules de col.laboració públicoprivades pròpies de la nostra tradició, no la seva privatització. El camí és la renovació de l’Estat de benestar, l’extensió de drets, no la seva reducció. I aconseguir que el sistema de benestar sigui entès per la societat civil com a propi i acceptable a través de la seva avaluació i transparència, no desarmar-lo. És el que ens hem proposat. Catalunya està vivint un moment singular. Ja hem demostrat que som viables. Viables en democràcia i viables en la pluralitat. Ara s’ha de demostrar no només la viabilitat sinó el progrés. És a dir, demostrar que millorem amb el temps, que no ens estanquem, que acceptem riscos, riscos calculats però certs. Que ens movem i que ho fem en benefici de la ciutadania, en les edats més difícils. Quedar-se un tal com està, tant si és un individu com un poble, és una entelèquia. No existeix aquesta possibilitat. Afortunadament. Això és el que els nostres fills tenen dret a exigir-nos. Això és el que ens exigim. H *President de la Generalitat de Catalunya. Horacio Altuna GRUPO ZETA: Fundador: ANTONIO ASENSIO PIZARRO. President: Francisco Matosas. Vicepresident Executiu: Antonio Asensio Mosbah. Consellers: J. M. Casanovas, Serafín Roldán i Jesús Castillo. Secretari: J. R. Franco. Vicesecretari: E. Valverde. Conseller Dtor. General: J. Castillo. Dtor. Editorial i de Comunicació: M. Á. Liso. Comitè Editorial: J. M. Casanovas, A. Franco, M. Á. Liso, J. Maraña, J. Oneto i J. Rivasés. Dtor. general de Premsa: Román de Vicente. Dtor. general de Serveis Corporatius: Conrado Carnal. Dtor. general de Revistes: Alfredo Castro. Dtor. general de Distribució: V. Leal. Dtor. general de Llibres: Juan Pascual. Dtor. de control: J. Martínez. EDICIONES PRIMERA PLANA: Directors: J. G. Miquel (comunicació), M. Moya (producció), M. Fañanás (r. externes), D. Segura (promocions), C. Mateu (sistemes), P. Vidal (compres), J. Sicart (administració), X. Badia (control gestió), J. L. Busquets (tresoreria), D. Casanovas (recursos humans), C. Moreno (adm. redacció). Ediciones Primera Plana S.A. Consell de Cent, 425-427, 08009 Barcelona. T: 93 265 53 53. Fax: 93 484 65 12/13. Delegació a Madrid: O’Donnell, 12, 28009 Madrid. T: 91 586 97 00. Fax: 91 586 97 29/30. Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Dtor. gerent: E. Ripollès. Directors: L. Miranda (tècnic i producció). Distribució: Logística de Medios Catalunya S.L. Bailèn, 84, 2a planta. 08009. Barcelona. T: 93 484 66 00. Fax: 93 484 66 35. Publicitat: Zeta Gestión de Medios. Dtor. gerent: P. San José. Directors comercials: S. Germán (Catalunya), Á. Manso (Madrid). Consell de Cent, 400. T: 93 265 53 53. Classificats: T: 93 265 57 27. Fax: 93 246 54 51. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Parlem dels nostres fills Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Joves Educació Ocupació Gestió pública Model social Acció política Catalunya Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1331 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1523/19970609d_00766.pdf 2097fbf54e5348d4a23b6bca76a7c59a PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Data: 9.6.97 GUIA Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (GB) Conferencia inaugural de les jornades "L'Odisea de l'Ocupació" De cara a la conferència inaugural del seminari "'odisea de l'Ocupació" es fan avinents els aspectes següents: - Amb la conferència de l'Alcalde, sota el títol de "Europa, Ocupació i Ciutat", s'inauguren les jornades "L'Odisea de l'Ocupació" (9-11 de juny), organitzades amb motiu del 10è aniversari de Barcelona Activa, S.A. Y - Les jornades s'adrecen a aquelles persones qúe des de la seva responsabilitat política o tècnica, en l'àmbit de la iniciativa pública o !privada, treballen per diseenyar i proposar estratègies i actuacions de promoció de l'ocupaéió. - S'adjunta en annex el programa de les jornades. - S'adjunta en annex la proposta de guió per a la intervenció de L'Alcalde. - S'escau informar que l'Alcalde hauria de pronunciar en castellà la seva conferència atès que els assistents provenen en la seva majoria de fora de Catalunya. - La proposta ha estat elaborada a partir de l'esquema proposat per la tercera tinenta d'alcalde, Maravillas Rojo. Docutnento2 �I. INTRODUCCIÓN: EL CONTEXTO EUROPEO.- REINO UNIDO: NUEVO LABORISMO: - PRIMER DISCURSO OFICIAL DEL PRIMER MINISTRO, TONY BLAIR: "QUIERO QUE EL REINO UNIDO SEA UNA NACIÓN DE EMPRENDEDORES". PRIMERA INICIATIVA DEL NUEVO GOBIERNO BRITÁNICO EN LA UNIÓN EUROPEA: PLAN DE EMPLEO. - FRANCIA: NUEVO GOBIERNO DE IZQUIERDA. - MARTINE AUBRY: NÚMERO 2 DEL GABINETE Y MINISTRA DE EMPLEO Y SOLIDARIDAD. II. EUROPA y EL EMPLEO.- EUROPA AVANZA HACIA UNA MONEDA ÚNICA, UN NUEVO Y TRASCENDENTAL PASO EN EL PROCESO DE CONSTRUCCIÓN DE LA UNIÓN. - EL CRECIMIENTO ECONÓMICO, LA COMPETITIVIDAD Y EL DÉSARROLLO REGIONAL Y LOCAL NO SON OBJETIVOS EN SÍ; DEBEN ESTAR SIEMPRE AL SERVICIO DE LOS CIUDADANOS �- EL PROCESO NO HA DE DETENERSE EN LA UNIÓN ECONÓMICA Y MONETARIA: HEMOS DE CONSTRUIR LA EUROPA DEL NUEVO EMPLEO, LA EUROPA DE LA COHESIÓN SOCIAL. A LO LARGO DE ESTE PROCESO, LOS ESTADOS MIEMBROS HABRÁN DE . IMPLICARSE EN MAYOR MEDIDA EN LAS POLÍTICAS COMUNITARIAS DE EMPLEO: EL DESARROLLO DE LAS ACTIVIDADES ECONÓMICAS EMERGENTES Y LOS YACIMIENTOS DE OCUPACIÓN. (RECOGIDOS A FINALES DE 1993: POR EL ENTONCES PRESIDENTE DE LA COMISIÓN, JACQUES DELORS, EN EL LIBRO BLANCO SOBRE CRECIMIENTO, COMPETITIVIDAD Y EMPLEO) LOS PACTOS TERRITORIALES POR EL EMPLEO, PROPUESTOS POR EL PRESIDENTE DE LA COMISIÓN EUROPEA, JACQUES SANTER. Y UNA MEJOR DISTRIBUCIÓN DEL TIEMPO DE TRABAJO (ROCARD) - LA INTERDEPENDENCIA ECONÓMICA DE EUROPA, RECLAMA UNA ACCIÓN COORDINADA Y SOSTENIDA EN MATERIA DE EMPLEO QUE OTORGA MAYOR VALOR AÑADIDO QUE LA MERA SUMA DE ACCIONES INDIVIDUALES. 2 �—LAS REGIONES Y CIUDADES REUNIDAS EN AMSTERDAM HACE MENOS DE UN MES HEMOS SOLICITADO QUE SE INCORPORE AL TRATADO DE LA UF UN NUEVO TÍTULO EN EL QUE LA COMUNIDAD, Y LOS ESTADOS MIEMBROS, Y LAS REGIONES DOTADAS DE COMPETENCIAS LEGISLATIVAS HAGAN DE LA PROMOCIÓN DEL EMPLEO UNA CUESTIÓN DE INTERÉS GENERAL QUE EXIGE UNA COORDINACIÓN PERMANENTE EN EL MARCO COMUNITARIO. — LA MISMA LÍNEA HA SIDO DEFENDIDA EN EL CONGRESO DEL PARTIDO DE LOS SOCIALISTAS EUROPEOS EN MALMOE. III. CIUDAD Y EMPLEO.- - EL NIVEL LOCAL AÑADE, ADEMÁS, UN VALOR AÑADIDO QUE ES VALORIDIFERENCIAL. —EL EMPLEO ES LA PREO stUPACIÓN BÁSICA DE LA CIUDADANÍA, EN UN MOMENTO DE CAMBIOS MUY INTENSOS EN LAS MANERAS DE TRABAJAR. ES UN OBJETIVO DE CIUDAD. LAS CIUDADES, ENTRE ELLAS BARCELONA, HAN HECHO DEL EMPLEO UNO DE SUS GRANDES OBJETIVOS SIN QUE DISPONGAN DE LAS COMPETENCIAS NI DE LOS RECURSOS NECESARIOS. ACTIVA.GBR �LAS CIUDADES SON LOS ÁMBITOS PREFERENTES PARA EL DESARROLLO DE LAS PEQUEÑAS Y MEDIANAS EMPRESAS, DE LOS NUEVOS YACIMIENTOS DE EMPLEO Y DE LAS PERSONAS EMPRENDEDORAS QUE, , A SU VEZ, FAVORECEN EL DESARROLLO DE LA CIUDAD. EL MODELO DE DESCENTRALIZACIÓN IDE LOS SERVICIOS PÚBLICOS DE EMPLEO NO INCORPORA TODAVÍA A LAS CIUDADES. - SIN EMBARGO, - NO HEMOS SIDO INVITADOS A PARTICIPAR EN LA DISCUSIÓN DE LA TRANSFERENCIA DEL INEM A LA GENERALITAT DE CATALUNYA, NI TAN SIQUIERA PARA EXPRESAR NUESTROS PUNTOS DE VISTA. OTRO EJEMPLO: LA GENERALITAT DE CATALUNYA YA HA DISTRIBUIDA LOS RECURSOS OCUPACIONALES A TOAS LAS ACADEMIAS E INSTITUCIONES PÚBLICAS Y PRIVADAS DE CATALUNYA, MENOS AL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA. A MEDIADOS DE AÑO, AÚN NO PODEMOS REALIZAR LA PROGRAMACIÓN DE CURSOS DE 1997 PARA DESEMPLEADOS. 4 �- NUEVOS ÁMBITOS DE CONCERTACIÓN: EN EL MARCO DE LA UNIÓN EUROPEA, LA MOVILIZACIÓN PLENA DE TODOS LOS ACTORES A FAVOR DE UNA POLÍTICA GLOBAL PARA EL DESARROLLO ECONÓMICO Y LA CREACIÓN DE EMPLEO CONSTITUYE UNA LÍNIA ESTRATÉGICA FUNDAMENTAL. IV. BARCELONA Y EL EMPLEO.- EL PACTO INDUSTRIAL DE LA REGIÓN METROPOLITANA DE BARCELONA HA SIDO SELECCIONADO POR 1./N COMISIÓN EUROPEA COMO UNA DE LAS 12 EXPERIENCIES DE BUENAS PRÁCTICAS QUE SIRVEN DE REFERENCIA A LAS PRUEBAS PILOTO SELECCIONADAS, AUNQUE NO SE ENCUENTRE ENTRE ELLAS. CON EL PACTO NOS IMPLICAMOS TODOS, TABAJADORES EMPRESARIOS, Y ADMINISTRACIONES PARA POTENCIAR EL TEJIDO PRODUCTIVO Y FAVORECER LAS INICIATIVAS EMPRENDEDORAS Y EL E MPLEO. HOY, BUSCAR TRABAJO YA NO ES SOLAMENTE BUSCAR UN TRABAJO POR CUENTA AJENA, SINO TAMBIÉN CREAR EL PROPIO TRABAJO U OCUPACIÓN. 5 �(COMISIÓN ITALIANA PARA DISEÑAR LA ENSEÑANZA DEL FUTURO): EL DERECHO AL TRABAJO NO SERÁ ENTENDIDO COMO EL DERECHO A UNA COLOPACIÓN ESTABLE Y UNA RENTA, SINO COMO LA PERCEPCIÓN DE UNA FUERTE INDIVIDUAL, RESPONSABILIDAD RECOGIENDO PROMOVIENDO Y OPORTUNIDADES. ES NECESARIA UNA MAYOR PREPARACIÓN PARA QUE PROLIFERE LA CAPACIDAD EMPRESAFIAL Y EL TRABAJO AUTÓNOMO. HACE YA 10 AÑOS QUE B1ARCELONA EXPRESÓ SU FIRME COMPROMISO CON LAS NUEVAS EMPRESAS. HACE 10 AÑOS, CUANDO PUSIMOS EN MARCHA BARCELONA ACTIVA, 1LA NUEVA EMPRESA ACOMPAÑÓ A 15 PERSONAS EMPRENDEDORAS (PIONERAS, PODRÍAMOS DECIR). HOY, 10 AÑOS MÁS TARDE, ESTAMOS AYUDANDO A MIL PERSONAS CADA AÑO A CREAR SU PROPIO PUESTO DE TRABAJO, SUOCUPACIÓN. - BARCELONA, DESPUÉS OE UN AÑO POR DEBAJO DEL 10% DE TASA PARO, RATIFICA SU COMPROMISO Y QUIERE AMPLIARLO. 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4429 Title A name given to the resource Conferència inaugural de les jornades "l'Odissea de l'ocupació". 10è aniversari Barcelona Activa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ocupació Relacions Internacionals Unió Europea Acció política Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-06-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1478/19960229d_00717.pdf 8b2fcaad4e2fbb649e6cf9d1a0b27af8 PDF Text Text z*shW toiltiVcuti .t9 l.1 i9a 119 Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 3. Proposta d'intevenció de l'Alcalde: O. PRESENTACIÓ: ABANS QUE RES M'AGRADARIA QUE SABÉSSIU PER QUÈ HE VINGUT A PARLAR UNA ESTONA AMB TOTS VOSALTRES. NO US HA DE SORPRENDRE QUE L'ALCALDE DE LA VOSTRA CIUTAT VULGUI CONÈIXER ELS ESTUDIANTS DE BATXILLERAT I, AL MATEIX TEMPS, FER-VOS CONÈIXER QUINES SÓN LES PREOCUPACIONS DE L'AJUNTAMENT, EN QUINS PROJECTES TREBALLEM I PER A QUÈ HO FEM. VOSALTRES, LA JOVENTUT, SOU PART DE BARCELONA, UNA PART MOLT IMPORTANT. DE FET SOU LA BARCELONA DEL 2000, LA DEL SEGLE XXI. PER TANT, EL JOVES SOU ELS PROTAGONISTES D'ALGUNES DE LES PRINCIPALS ÀREES DE LA VIDA DE LA CIUTAT. ENTRE TOTS HEM DE TREBALLAR PER DISSENYAR POLÏTIQUES QUE RESOLGUIN ELS VOSTRES PROBLEMES I RECULLIN LES VOSTRES APORTACIONS QUE, COM A NOVA GENERACIÓ, PODEU FER A LA CIUTAT, LA CIUTAT D'ARA MATEIX I LA CIUTAT DEL FUTUR. VOSALTRES SOU LES PERSONES QUE FAREU QUE LA CIUTAT VAGI CAP ENDAVANT I AIXÒ ÉS UNA GRAN RESPONSABILITAT. 3 �, • Ajuntament de Barcelona GABINEF DL L'ALCALDIA PER AIXÒ ESTIC AQUÍ, PER A QUÉ EM FEU CONÈIXER LES VOSTRES NECESSITATS I INQUIETUDS. NI VOSALTRES NI NOSALTRES PODEM PASSAR -ÑE NI PRESCINDIR-NE. MALGRAT QUE MOLTS DE VOSALTRES ENCARA NO TENIU EL DRET A VOTAR, HEU D'OPINAR. US HEU DE FER SENTIR PERQUÈ NO NOMÉS A TRAVÉS DE LES URNES S'ENCOMANA A UNS QUANTS EL GOVERN DE LA CIUTAT. 1. LA SITUACIÓ DE BARCELONA: PRIMER DE TOT US VULL PARLAR DE BARCELONA, QUE ÉS LA MEVA FEINA, I DEL MOMENT QUE VIU LA CIUTAT I QUE VIVIM ELS SEUS HABITANTS. DESPRÉS US CONTINUARÉ PARLANT SOBRE EL QUE FEM A BARCELONA EN RELACIÓ A QÜESTIONS TAN DIVERSES COM EL CIVISME, LA CULTURA I L'OCI, L'OFERTA DE FORMACIÓ, EL TREBALL I L'HABITATGE, EL MEDI AMBIENT I LES NOVES TECNOLOGIES. 1.1. CONTEXT INTERNACIONAL: PER PARLAR DE BARCELONA CAL, EN PRIMER LLOC, FER REFERÈNCIA AL CONTEXT INTERNACIONAL EN QUÉ ENS TROBEM. 4 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA BARCELONA TÉ UNA CLARÍSSIMA VOLUNTAT DE PROJECCIÓ EUROPEA, DES DE FA MOLT TEMPS, I CADA COP AMB MÉS FORÇA. - BARCELONA PARTICIPA EN DIVERSES XARXES DE CIUTATS, DEDICADES A QÜESTIONS CONCRETES COM ARA EL MEDI AMBIENT, L'HABITATGE, LA SALUT, EL BENESTAR SOCIAL O L'EDUCACIÓ. - BARCELONA PARTICIPA I IMPULSA ASSOCIACIONS DE CIUTATS EUROPEES NO NOMÉS SECTORIALS, COM LES QUE HE ESMENTAT FINS ARA. PER EXEMPLE, LA XARXA C-6 AGRUPA SIS CIUTATS DE L'ÀREA MEDITERRÀNIA QUE JUNTES FORMEN UNA GRAN REGIÓ, UN MERCAT ECONÒMIC, SOCIAL I CULTURAL DE 15 MILIONS DE PERSONES. - BARCELONA PARTICIPA ACTIVAMENT EN LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA AMB LA SEVA PRESÈNCIA AL COMITÈ DE REGIONS D'EUROPA, ORGANISME COMUNITARI DEL QUAL SERÉ ELEGIT PRESIDENT EL MES DE MARÇ. I TAMBÉ SOM AL COMITÈ DE MUNICIPIS I REGIONS D'EUROPA, ORGANISME QUE PRESIDEIXO. - BARCELONA TAMBÉ IMPULSA AGRUPACIONS DE CIUTATS MEDITERRÀNIES, DE LES DUES RIBES, ÉS A DIR, MÉS ENLLÀ D'EUROPA. LA RECENT CONFERÈNCIA �Ajuntament de Barcelona GABINET DL L'ALCALDIA EUROMEDITERRÀNIA CELEBRADA EL MES DE NOVEMBRE A BARCELONA ENS FA TENIR PERSPECTIVES MOLT ESPERANÇADORES DE SER UN PUNT DE TROBADA I DE DIÀLEG ENTRE DIFERENTS SISTEMES 1 CULTURES. AIXO ENS REFERMA COM LA PORTA SUD D'EUROPA. AIXÍ DONCS, PODEU VEURE QUE LA SITUACIÓ INTERNACIONAL ÉS CADA VEGADA MÉS IMPORTANT, I QUE ENS CONDICIONA A TOTS COM A CIUTADANS DEL MÓN I, SOBRETOT, COM A CIUTADANS EUROPEUS. A MÉS, EN EL CAS DE BARCELONA AQUEST FET ÉS ESPECIALMENT SIGNIFICATIU, PERQUÈ LA NOSTRA CIUTAT S'HA GUANYAT A POLS, GRÀCIES A LES MILLORES DELS ÚLTIMS ANYS, UNA POSICIÓ RELLEVANT: BARCELONA TÉ UN LLOC DESTACAT AL MAPA, QUAN QUINZE ANYS ENRERA EREN MOLT POCS ELS QUE ENS CONEIXIEN. LA TRANSFORMACIÓ DE BARCELONA S'HA PRODUÏT COINCIDINT AMB UN MÓN QUE HA CANVIAT PROFUNDAMENT. EL NOSTRE FUTUR ÉS EUROPA, PERÒ HA DE SER UNA EUROPA ON S'EXPRESSIN TOTS ELS SEUS POBLES AMB VEU PRÒPIA 1 ON ES CONFIGURI UN MARC DE RELACIÓ I 6 �Ajuntament de Barcelona GABINET DL L'ALCALDIA DE SOLIDARITAT ENTRE ELS CIUTADANS; UNA EUROPA MULTIRACIAL I MULTICULTURAL, ON LES MINORIES SIGUIN RESPECTADES I PROTEGIDES; UNA EUROPA CONSCIENT DE LES SEVES NECESSITATS PERÒ TAMBÉ DELS PROBLEMES D'ALTRES INDRETS DEL MÓN. 1.2. LA TRANSFORMACIÓ DE BARCELONA: SI ENS MIREM A NOSALTRES MATEIXOS, SI MIREM EN DIRECCIÓ A BARCELONA, VEUREM QUE LA CIUTAT TORNA A AFRONTAR AMB ENTUSIASME NOUS REPTES, QUE ESTÀ ENGRESCADA EN CONSOLIDAR LES MILLORES QUE HEM ACONSEGUIT I QUE SEGUEIX GENERANT NOVES INICIATIVES. BARCELONA HA DEMOSTRAT LA SEVA CAPACITAT DE TREBALLAR AMB IMAGINACIÓ I FERMESA, I ARA ESTÀ DECIDIDA A FER-SE VALER I A DESENVOLUPAR NOUS PROJECTES QUE PERMETIN MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA I EL BENESTAR DE TOTS ELS SEUS CIUTADANS. ELS ANYS 90 VAN COMENÇAR AMB UNA CRISI ECONÒMICA MOLT FORTA. AQUESTA CRISI ENS VA AFECTAR UN ANY DESPRÉS DELS JOCS OLÍMPICS, EN UN MOMENT EN QUÈ LA CIUTAT HAVIA FET L'ESFORÇ MÉS IMPORTANT. L'ORGANITZACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS VA 7 �Ajuntament de Barcelona GABINET DL L'ALCALDIA SER LA GRAN EXCUSA PER DUR A TERME UNA TRANSFORMACIÓ PROFUNDA DE BARCELONA EN POCS ANYS, QUE RESOLGUÉS MOLTS DELS PROBLEMES I MANCANCES QUE ARROSSEGAVA LA CIUTAT. ALGUNS DELS PRINCIPALS DÉFICITS HAN ESTAT SUPERATS, I AVUI PODEM DIR QUE BARCELONA ÉS UNA DE LES CIUTATS AMB MÉS PERSPECTIVES DE FUTUR. LA CIUTAT, PER TANT, HA FET FRONT A LA RECESSIÓ PERQUÈ HA ESTAT SITUADA EN UNA MILLOR POSICIÓ DE PARTIDA I HA REFERMAT LA SEVA PRESENCIA EN EL MÓN. HEM ACONSEGUIT OBRIR BARCELONA AL MAR (GAIREBÉ 5 KM DE PLATGES I NOUS PASSEIGS MARÍTIMS), CONNECTAR TOTS ELS RACONS DE LA CIUTAT I MILLORAR EL TRÀNSIT AMB LES RONDES, TENIR MÉS INSTAL.LACIONS ESPORTIVES QUE CAP ALTRA CIUTAT, TENIR MÉS PLACES, PARCS, JARDINS I ESPAIS PÚBLICS QUE NINGÚ, I TENIR ÀREES MODERNES DE LA CIUTAT ON ABANS Hl HAVIA DEIXADESA I MARGINACIÓ. AQUESTA TRANSFORMACIÓ HA POSAT LES BASES PERQUÈ BARCELONA SUPERES LA CRISI. UNA CRISI QUE ARA ESTÁ ARRIBANT AL FINAL: TOTS ELS SÍMPTOMES INDIQUEN QUE LA RECUPERACIÓ ÉS UN FET. �t^. Ajuntament de B arcelona GABINET DE L'ALCALDIA ARA ESTEM IMPULSANT LA SEGONA GRAN TRANSFORMACIÓ. LA REORDENACIÓ DEL CONGOST DEL BESÒS, QUE SUPOSARÀ LA PROMOCIÓ D'UNA POLÍTICA URBANA, RESIDENCIAL I SOCIAL I LA RECUPERACIÓ DE LA TOTALITAT DEL FRONT MARÍTIM DE LA CIUTAT; EL PLA DEL DELTA DEL LLOBREGAT; ELS NOUS TRAMS DE XARXA FERROVIÀRIA; L'ESTACIÓ DE SAGRERA, FINS ON ARRIBARÀ EL TREN D'ALTA VELOCITAT; L'AMPLIACIÓ DE L'AEROPORT; LES MILLORES DEL PORT; ELS NOUS TRAMS DE XARXA VIÀRIA, QUE CONTEMPLA L'AUTOVIA DEL MARGE ESQUERRA DEL BESÒS, I MOLTS D'ALTRES PROJECTES FORMEN PART D'AQUESTA SEGONA ETAPA. 2. CIVISME I VALORS: LA URBANITAT, LA BONA EDUCACIÓ, EL CIVISME. AQUEST ÉS UN REPTE QUE TENIM COM A COMUNITAT. VAL A DIR QUE LES FAMÍLIES, LES ESCOLES I ELS INSTITUTS COM EL VOSTRE FAN UNA FEINA CABDAL. TOT EL QUE TENIM A LA CIUTAT I QUE HA COSTAT TANT D'ESFORÇ (LES PLATGES, ELS PARCS, LES INSTAL.LACIONS ESPORTIVES, ELS EQUIPAMENTS MUNICIPALS, EL MOBILIARI URBÀ) HO HEM DE MANTENIR ENTRE TOTS. NO S'HI VAL QUE UNS QUANTS, POCS, AMB ACTITUDS POC RESPECTUOSES AMB LA RESTA HO FACIN MALBÉ. �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LA CIUTAT, A MÉS, TÉ D'ALTRES VALORS. BARCELONA HA ESDEVINGUT UNA DE LES PRINCIPALS CIUTATS QUE ES MOBILITZA I FA PINYA PER AJUDAR A QUI MÉS HO NECESSITA. ÉS UN FET QUE EL VOLUNTARIAT I L'ASSOCIACIONISME SERVEIXEN MOLT PER A REVIFAR PROJECTES I IL.LUSIONS COMPARTIDES. ELS MATEIXOS JOCS OLÍMPICS EN SÓN UN EXEMPLE. PER AIXÒ, SÉ QUE MOLTS DE VOSALTRES COL.LABOREU EN ONG'S 1 ENTITATS DIVERSES I US ANIMO A CONTINUAR FENT-HO. HEU DE FORMAR PART DE L'ASSOCIACIONISME I UTILITZAR ELS MITJANTS FÍSICS I ECONÒMICS QUE, DINS LES SEVES POSSIBILITATS, L'AJUNTAMENT POT OFERIR. ELS JOVES TAMBÉ HEU DE COL.LABORAR PER FER REALITAT ELS PROGRAMES D'INTEGRACIÓ SOCIAL. HEU DE SER ELS PRIMERS EN COMPENSAR DESIGUALTATS CAP ALTRES JOVES NOUVINGUTS, D'ALTRES MINORIES ÈTNIQUES O DE SECTORS MARGINATS. 1 FER-HO DE FORMA ESPONTÁNIA , COMPLETAMENT ASSUMIDA. SI VOLEU QUE LA SOCIETAT DEL FUTUR SIGUI OBERTA I TOLERANT ÉS DES D'ARA QUE HEU DE TREBALLAR PER ACONSEGUIR-HO. 10 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA PENSEU QUE AQUESTA VOLUNTAT D'AJUDAR TAMBÉ ES POT FER I ES FA FORA DE LES NOSTRES FRONTERES. VOSALTRES, QUE DE BEN SEGUR ESTEU PENDENTS DE LES NOTÍCIES I QUE LLEGIU ELS DIARIS -S'HAN DE LLEGIR DIARIS!-, SABEU QUE EL MÓN ESTÀ MOLT CANVIAT I MOLT TRASBALSAT ALHORA. ELS JOVES PODEU CONTRIBUIR PER TAL QUE ELS PROBLEMES DELS ALTRES PAÏSOS SIGUIN MENYS GREUS: ELS PROBLEMES DELS ALTRES SÓN TAMBÉ ELS NOSTRES. LES RECLAMACIONS QUE FA POC MÉS D'UN ANY MOLTES PERSONES I ENTITATS -I MOLTS JOVES ENTRE D'ELLESVAN FER PERQUÈ LES ADMINISTRACIONS DESTINESSIN EL 47% DELS SEUS PRESSUPOSTOS A LA COOPERACIÓ INTERNACIONAL, VA ACABAR QUALLANT EN MAJOR O MENOR GRAU. AQUESTA ÉS DUNA REIVINDICACIÓ QUE CALIA ATENDRE, PERQUÈ ERA I ÉS UNA FÓRMULA ENCERTADA PER DONAR RESPOSTA A LES DEMANDES D'ALTRES POBLES. DES DE L'AJUNTAMENT Hl COL.LABOREM, I PER AIXÒ TENIM UN PROGRAMA QUE ES DIU 'BARCELONA SOLIDÀRIA", QUE APLEGA ELS ESFORÇOS MUNICIPALS PER AJUDAR LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS I PER COL.LABORAR DIRECTAMENT AMB ALTRES PAÏSOS. �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA L'AJUNTAMENT TAMBÉ HA FET UN ESFORÇ PER AJUDAR A SARAJEVO. ACTUALMENT ÉS EL DISTRICTE NÚMERO ONZE DE LA CIUTAT. BARCELONA HA DEMOSTRAT UNA VOLUNTAT CONSTANT PER TREBALLAR PER LA PAU. EN EL CAS DE L'ANTIGA IUGOSLÀVIA, DES DE BARCELONA ESTEM COL.LABORANT AMB ELS CIUTADANS DE BÒSNIA, I ESPECIALMENT AMB SARAJEVO, ENVIANT COMBOIS D'AJUT HUMANITARI, SUBMINISTRANT MATERIAL SANITARI I DE TRANSPORT, I ENVIANT TÈCNICS PER A LA RECONSTRUCCIÓ DE LA CIUTAT. VOSALTRES TAMBÉ PODEU COL.LABORAR, PERQUÈ MOLTES D'AQUESTES ORGANITZACIONS NECESSITEN VOLUNTARIS QUE ELS AJUDIN. EL VOLUNTARIAT ÉS IMPRESCINDIBLE. LA SOLIDARITAT NO POT SER UN CONCEPTE BUIT. I VOSALTRES PODEU AJUDAR A OMPLIR-LO DE CONTINGUT. INSISTEIXO EN DIR QUE EL CIVISME I LA SOLIDARITAT SÓN BASES DE LA CONVIVÈNCIA I ELS FACTORS PRINCIPALS PERQUÈ LA CIUTAT SIGUI UN CONJUNT PLURAL, EN QUÉ LA TOLERÁNCIA I EL RESPECTE SIGUIN ELS ELEMENTS COMPARTITS PER TOTHOM. 12 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 3. CULTURA 1 OCI: I TAMBÉ US VULL PARLAR DE LA CULTURA, QUE ÉS UNA ALTRA BASE DE LA CONVIVÈNCIA. MOLTS DIUEN QUE A LA GRAN CIUTAT TOT SÓN PROBLEMES, PERÓ EL CERT ÉS QUE LA MAJORIA DE LES PERSONES VIUEN EN CIUTATS. I SI Hl VIUEN ÉS PERQUÈ A LA CIUTAT ÉS ON ES TROBEN MÉS OPORTUNITATS, MÉS OFERTA CULTURAL I D'OCI. HEU DE SER VOSALTRES QUI AMB LA PARTICIPACIÓ DIRECTA, MANTINGUEU L'EXPLOSIÓ CULTURAL DE LA CIUTAT I SOSTENIR-LA SOBRE LA BASE DE JOVES CREADORS I DE PÚBLIC JUVENIL. NOSALTRES, LES ADMINISTRACIONS, US HEM DE GARANTIR L'ACCÉS A LA CULTURA, A CREAR-LA EN TOTES LES DISCIPLINES: MÚSICA, LITERATURA, ARTS ESCÈNIQUES, ARTS PLÀSTIQUES. LES ADMINISTRACIONS I LA SOCIETAT TREBALLEM CONJUNTAMENT. LA CAPITALITAT CULTURAL PER AL 2001 ENS HA D'AJUDAR I VOSALTRES TAMBÉ. PERQUÈ ELS JOVES SOU L'ACTIU MÉS IMPORTANT QUE TENIM LES CIUTATS I ELS POBLES I PERQUÈ LA CULTURA ENS FA MÉS LLIURES. 13 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA BARCELONA FA UN ESFORC PERQUÈ LA CULTURA I L'ESPORT ARRIBIN A TOTHOM. A LES SEVES ESCOLES, ALS EQUIPAMENTS CULTURALS I ALS PAVELLONS POLIESPORTIUS. LA CULTURA ÉS UNA DE LES SOSTRES PRIORITATS. SI ENS REFERIM ALS CONTENIDORS DE LA CULTURA PODEM DIR QUE EN POC TEMPS HEM OBERT EL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀÑIA DE BARCELONA A LA CASA DE LA CARITAT, S'HA INAUGURAT EL MACBA I EL MNAC, EL MONESTIR DE PEDRALBES ACOLLIRÀ NOVES COL.LECCIONS, EL LICEU TORNARÁ A SER UN DELS PRINCIPALS CENTRES D'OPEF4A D'EUROPA, I L'AUDITORI SERÁ UN ACTIU CENTRE MUSICAL. D'ALTRA BANDA, DES DE LA REGIDORIA DE JOVENTUT DE L'AJUNTAMENT ES TREBALLA PER FER PASSOS ENDAVANT EN AQUESTA ÁREA. D'UNA BANDA S'ESTÀ PROJECTANT EL PACTE PER ILA NIT. TOTES LES GRANS CAPITALS EUROPEES PERMETEN UNA INTENSA VIDA SOCIAL I CULTURAL DURANT LA NIT. I ÉS BEN CERT QUE ELS JOVES PODEU SER ELS "PRINCIPALS IMPULSORS I BENEFICIARIS D'UNA BARCELONA QUE FUNCIONI LES 24 HORES DEL DIA. 14 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA PROGRESSIVAMENT I AMB UN GRAN CONSENS HEM D'ACONSEGUIR ORDENAR I AMPLIAR LES ACTIVITATS DE LLEURE, CULTURA 1 CONSUM QUE BARCELONA ACTIVA PER LA NIT. AQUEST ÉS UN PROCÉS AMBICIÓS PER TOTA LA CIUTAT QUE ELS JOVES HEU DE LIDERAR. LA NOVA I MÉS COMPLEXA ORGANITZACIÓ SOCIAL, QUE AFECTA DIRECTAMENT ELS JOVES (FLEXIBILITAT LABORAL, INTENSITAT D'ESTUDI, FORMACIÓ CONTÍNUA, INCORPORACIÓ SOCIAL DE LES DONES) DEMANA LA UTILITZACIÓ DE LA NIT PER REALITZAR ACTIVITATS QUE NO ES PODEN DUR A TERME DURANT EL DIA ATESES LES SEVES CARACTERÍSTIQUES O DEMANDA (ESTUDI, ESPORT, LLEURE, CULTURA, VOLUNTARIAT, ASSOCIACIONISME). PER ACONSEGUIR-HO CALDRÀ AMPLIAR L'HORARI NOCTURN DE SERVEIS I EQUIPAMENTS TANT PRIVATS COM DE LES ADMINISTRACIONS, COM ARA BIBLIOTEQUES, CASALS, CENTRES CULTURALS O POLIESPORTIUS, ENTRE DIALTRES; MILLORAR EL TRANSPORT NOCTURN, I ARRIBAR A NOUS PACTES SOBRE LES ZONES D'ESBARJO DE BARCELONA. 15 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 4. OFERTA DE FORMACIÓ: COM JA SABEU, ARA ENS TROBEM EN EL PROCÉS D'APLICACIÓ DE LA LOGSE. L'APLICACIÓ DE LA REFORMA COMPORTA PER A BARCELONA EL NOU MAPA ESCOLAR, QUE SIGNIFICARÁ LA REMODELACIÓ O CONSTRUCCIÓ D'UN GRAN NOMBRE EDIFICIS ESCOLARS EN 10 ANYS, ENTRE ESCOLA BRESSOL, PRIMÁRIA I SECUNDÀRIA AMB BATXILLERAT, FORMACIÓ PRCIFESSIONAL I ESCOLES DE MÚSICA. BARCELONA VOL UNA ESCOLA PÚBLICA BEN CONSTRUIDA 1 EQUIPADA FOCAMENT, PORTADA PER EQUIPS DE MESTRES BEN ORGANITZATS, AMB ELS ESPECIALISTES NECESSARIS I QUE COMPTI AMB LA PARTICIPACIÓ DE PARES, ALUMNES I PERSONAL D'ADMINISTRACIÓ I SERVEIS. LA UNITAT DE GESTIÓ PEDAGÓGICA I ADMINISTRATIVA HA DE SER EL DISTRICTE ESCOLAR QUE A BARCELONA COINCIDEIX AMB EL DISTRICTE MUNICIPAL A MÉS, A LA CIUTAT L'EDUCACIÓ TAMBÉ ES DONA FORA DE LES ESCOLES. DES DE LÁJUNTAMENT ES VOL QUE ELS JOVES DESCOBREIXIN LA CIUTAT 1 LES SEVES ACTIVITATS 1 VALORS. �Ajuntament de Barcelona GABINET DL L'ALCALDIA MOLTS DE VOSALTRES AVIAT US PLANTEJAREU SI VAL LA PENA SEGUIR ESTUDIANTi NO ÉS ESTRANY TROBAR CASOS D'UNIVERSITARIS QUE DESPRÉS DE FINALITZAR UNA CARRERA, O FINS I TOT DUES, SEGUEIXEN TENINT MOLT DIFÍCIL ENTRAR EN EL ,MÓN DEL TREBALL. PERÒ NO ENS HEM DE DONAR PERVENÇUTS ABANS D'HORA. CAL FORMAR-SE I CAL QUE ELS GOVERNS FACILITIN L'OPORTUNITAT ALS JOVES DE POSAR A DISPOSICIÓ DE LA RESTA DE CIUTADANS AQUESTA FORMACIÓ, DE RENDIBILITZAR ELS CONEIXEMENTS QUE S'HA ANAT APRENENT DURANT LA JOVENTUT. EL REPTE DEL FUTUR ÉS LA FORMACIÓ, O MILLOR DIT, PER ENFRONTAR EL FUTUR AMB EL MAJOR NOMBRE DE GARANTIES CAL FORMAR-SE CONTÍNUAMENT, I L'AJUNTAMENT ESTÁ FENT UN GRAN ESFORÇ PERQUÈ AIXÒ SIGUI POSSIBLE. DE FET, BARCELONA APOSTA PER CONVERTIR-SE, JA HO ÉS, EN UNA CIUTAT UNIVERSITARIA. VOLEM CONVERTIR LA CIUTAT EN UN GRAN CAMPUS QUE RESPONGUI A LA DEMANDA DELS ESTUDIANTS AMB UNA OFERTA D'ESTUDIS I PRESTACIONS D'ALTÍSSIMA QUALITAT, TANT PER ALS ALUMNES D'AQUÍ COM PER ALS ESTRANGERS. EN CONCRET I AMB AQUEST OBJECTIU, EL PROPER MES DE MARÇ ES CONSTITUIRÁ FORMALMENT L'ASSOCIACIÓ BARCELONA CENTRE UNIVERSITARI. 17 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDE\ 5. TREBALL I HABITATGE: ESTIC SEGUR QUE ARA ESTEU PENSANT QUE VOLEU CONTINUAR ESTUDIANT, PERÒ QUE TAMBÉ VOLEU TREBALLAR I INDEPENDITZAR-VOS. I QUE AIXÒ ESTÁ DIFÍCIL, I QUE BARCELONA, A MÉS, ÉS UNA CIUTAT CARA. I, EN PART, TENIU RAÓ. A L'IAJUNTAMENT SABEM ELS PROBLEMES QUE HEU D'AFRONTAR. PER AIXÒ HEM POSAT EN MARXA ACTUACIONS PER TAL QUE ELS JOVES, QUE ESTEU MÉS PREDISPOSATS A MOURE-US GEOGRÀFICAMENT, MENYS PRESSIONATS PER LES OBLIGACIONS I, ALHORA, DISPOSEU DE MENYS RECURSOS ECONÓMICS, TINGUEU ACCÉS A UNA OFERTA MÉS ÀMPLIA EN L'HABITATGE DE LLOGUER. L'AJUNTAMENT DESTINARÁ UNA PART DELS HABITATGES PÚBLICS DE LLOGUER ALS JOVES, INCENTIVARÀ EL LLOGUER ALS JOVES DE PISOS DE PROPIETAT PARTICULAR MITJANÇANT LA ;CREACIÓ D'OFICINES QUE INTERMEDIARAN ENTRE LLOGATERS I PROPIETARIS. VAL A DIR QUE ELS P1REUS DELS LLOGUERS ACTUALMENT ESTAN BAIXANT: A FINALS DE 1994 EL 18 �Ajuntament de Barcelona GABINEI: DE L'ALCUDIA PREU PER METRE QUADRAT D'UN PIS DE LLOGUER ERA UN 17% MÉS BAIX QUE EL 1992. ÉS AIXÍ EN BONA PAFT GRÀCIES A QUÉ S'HA INCENTIVAT L'INCREMENT DE , L'OFERTA I A QUÉ S'HAN FET ALGUNES OPERACIONS DEL QUE EN DIEM HABITATGE ASSEQUIBLE. EL QUE PASSA ÉS QUE LA LEGISLACIÓ NO ESTÁ EN LES NOSTRES MANS. ELS GRANS PLANS D'HABITATGE ESTAN EN MANS DE LA GENERALITAT. EL MÉS CERT ÉS QUE ELS PLANS QUE HAN FET FINS ARA NO HAN AFAVORIT GAIRE LA CIUTAT DE BARCELONA. AIXÒ LA LLEI D'ARRENDAMENTS URBANS, PERÒ, AFAVOREIX L'HABITATGE DE LLOGUER, QUE ÉS LA FÓRMULA QUE HAURÍEU D'UTILITZAR EL JOVES MENTRE NO ESTABILITZEU LA VOSTRA SITOACIÓ. PEL QUE FA A L'OCUPACIÓ, ESTÁ CLAR QUE TROBAR UNA BONA FEINA NO ÉS FÁCIL. PERO EL PROBLEMA DE L'ATUR JUVENIL A BARCELONA NO ÉS TAN GREU COM HO ERA ABANS. TENINT EN COMPTE QUE LA VOSTRA ÉS UNA GENERACIÓ NOMBROSA, TOT I QUE CADA VEGADA EN SOU MENYS, HEU DE COMPETIR PER UN NOMBRE LIMITAT DE LLOCS DE TREBALL QUALIFICATS. PERO JO CONFIO QUE LA 19 �::111 Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA MILLORA DE LA SITUACIÓ ECONÓMICA DE LA CIUTAT I ELS CANVIS QUE S'ESTAN PRODUINT EN EL SISTEMA EDUCATIU CONTRIBUIRAN FACILITAR LA VOSTRA INSERCIÓ GRADUAL EN EL MERCAT LABORAL. AQUESTA INSERCIÓ JA S'ESTÀ VEIENT AFAVORIDA PER LES NOVES MODALITATS DE CONTRACTACIÓ, QUE PRECISAMENT SERVEIXEN PER INICIAR DETERMINATS COL.LECTIUS DE JOVES EN EL MÓN LABORAL. AQUESTES MESURES COINCIDEIXEN AMB LA MILLORA DE LA SITUACIÓ ECONÓMICA. UN BON SISTEMA D'INFORMACIÓ DE LES OPORTUNITATS QUE Hl HA PER ALS JOVES, 1 COM EL QUE POSEM AL VOSTRE SERVEI DES DE L'ÁJUNTAMENT, TAMBÉ ÉS IMPORTANT EN AQUEST SENTIT. CAL UTILITZAR AQUESTS SERVEIS. ÉS EVIDEt\IT QUE LA CONDICIÓ MÉS IMPORTANT ÉS UNA BONA1 FORMACIÓ, I ARA LES POSSIBILITATS QUE OBRE LA REFORMA EDUCATIVA I LA TRANSFORMACIÓ DELS ESTUDIS UNIVERSITARIS I DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL HO AFAVOREIXEN. TAMBÉ CAL, PERÒ, TENIR EN COMPTE ALTERNATIVES. PER EXEMPLE, Hl HA UNA POSSIBILITAT QUE S'UTILITZA POC I QUE SOL DONAR BONS RESULTATS: EM REFEREIXO A L'AUTOOCUPACIÓ, A ESTABLIR-SE PEL 20 �It \uy; .Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA VOSTRE COMPTE. LA CIUTAT AJUDA ELS QUI VOLEN MUNTAR PETITES EMPRESES. D'ALTRA BANDA, L'ATUR BAR ELONÍ BAIXA POC A POC, PERÒ BAIXA, JA QUE A FINALS DE L'ESTIU PASSAT EL DESCENS RESPECTE DE L'ANY ANTERIOR ERA DEL 10%. Hl HA MOLTS INDICADORS D L'ACTIVITAT ECONÓMICA DE LA CIUTAT -QUE US ESTALVIARÉ- QUE ENS DIUEN QUE L'ECONOMIA MILLORA. ÉL FET QUE L'ECONOMIA CREIXI VOL DIR QUE TAMBÉ BAIXA L'ATUR. AQUEST ÉS EL PROBLEMA MÉS GREU DE LA CRISI, I CAL SUPERARLO. BARCELONA, PER LA SEVA MILLOR POSICIÓ, HA TINGUT UNS ÍNDEXS D'ATUR! MÉS BAIXOS QUE A LA RESTA D'ESPANYA I MÉS PROPERS A LA MITJANA EUROPEA, PERÒ CAL APLICAR MÉS ESFORÇOS EN AQUEST SENTIT. AQUESTS CONCEPTES ECONÒMICS PODEN SEMBLARVOS UNA MICA COMPLICATS I POTSER UNA MICA LLUNYANS, PER() D'ELLS DEPENEN MOLTES COSES, TAMBÉ EL VOSTRE FUTUR COM A CIUTADANS I COM A PERSONES QUE HAN DE VIURE I TREBALLAR A LA CIUTAT. PEL QUE FA AL FET QUE BARCELONA ÉS UNA CIUTAT MASSA CARA, US VULL DIR DIVERSES COSES. TOTA 21 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA GRAN CIUTAT ÉS CARA PERQUÈ OFEREIX MOLTS SERVEIS -QUE TENEN UN COST ELEVAT- A MOLTA GENT. PERÒ A MÉS, EN EL CAS DE BARCELONA, HEM FET UN ESFORÇ AFEGIT DE TRANSFORMACIÓ TAN ENORME QUE LA CIUTAT VAL ARA MOLT MÉS,. ÉS A DIR, VIURE-HI TÉ UN COST MÉS ALT. AIXÒ NO OBSTANT, US HAIG D DIR QUE NO SOM DE LES CIUTATS MÉS CARES D'EUROPA. I QUE OFERIM UN VENTALL DE POSSIBILITATS MOLT MÉS EXTENS. D'ALTRA BANDA, EL COST DE VIURE EN UN PAÍS O CIUTAT NO ESTÁ DIRECTAMENT RELACIONAT AMB LES POLÍTIQUES MUNICIPALS. Hl ADMINISTRACIONS INTERVENEN LES (L'EUROPEA, DIFERENTS L'ESTATAL, L'AUTONÒMICA) I TOTES TENEÑ MOLT A DIR. 6. MEDI AMBIENT: UNA ALTRA QÜESTIÓ DE LA QUE US VOLIA PARLAR ÉS LA QUALITAT DE VIDA. UN DELS FACTORS CLAU PE ACONSEGUIR AQUESTA QUALITAT CONSISTEIX EN ESTABLIR UN PUNT D'EQUILIBRI ENTRE LES NECESSITATS DE CREIXEMENT 1 TRANSFORMACIÓ DE LA CIUTAT AMB EL MANTENIMENT DEL SEU ENTORN. BARCELONA GAUDEIX, A MÉS D'UN 22 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LITORAL MARÍTIM MAGNÍF C, D'UNA COSTA DE MUNTANYA: EL PARC DE COLLSEROLA. BARCELONA TÉ CURA DELS SEUS PARCS I JARDINS. VIGILA LA CONTAMINACIÓ, INTENTA REDUIR ELS SOROLLS AL CARRER, CREA MÉS ESPAIS VERDS I PLATGES, MÉS TRANSPORT PÚBLIC, MÉS CARRIL BICI, MÉS I MILLOR UTILITZACIÓ DELS SERVEIS. ALHORA, TÉ CURA DE MANTENIR LA CIUTAT TRANSFORMADA I HA CREAT MECANISMES DE NETEJA CONSTANT DELS CARRERS. TOT AIXÒ ENS PERMET DIR QUE ESTEM MILLOR QUE NÓ ESTÀVEM I MILLOR QUE ALTRES CIUTATS, PERÒ CAL UNA IMPLICACIÓ MÉS GRAN DELS CIUTADANS. PRECISAMENT, LA COL.LABORACIÓ DELS CIUTADANS HA FET QUE LA CAMPANYA MUNICIPAL DE RECOLLIDA SELECTIVA D'ESCOMBRARIESSIGUI UN ÈXIT I QUE ARA ES PUGUI DETERMINAR EN QUINS PUNTS DE LA CIUTAT S'HA DE POTENCIAR LA RECOLLIDA DE BROSSA NETA. DES DE L'AJUNTAMENT, PER EXEMPLE, S'ESTAN DISSENYANT PROGRAMES QUE AJUDIN A REDUIR LES EMISSIONS DE CO2 A L'ATMOSFERA. AQUESTA ACTITUD PER ACONSEGUIR UN CREIXEMENT SOSTENIBLE QUE INCLOU EL ,RESPECTE VERS EL MEDI 23 = �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA AMBIENT HA FET QUE LA XARXA FÒRUM MED, UNA XARXA DE ONG'S MEDIAMBIENTALS D'ACCIÓ A 1:ÁREA MEDITERRNIÀ, PROPOSI BARCELONA COM A SEU DE LA SEVA ENTITAT. 7. NOVES TECNOLOGIES: TAN POSITIU ÉS TENIR RESPECTE PEL QUE JA TENIM, PER CONSERVAR-HO, COM ESTAR OBERT A LES NOVES TECNOLOGIES. ELS JOVES TAMBÉ HEU D'ESTAR PREPARATS PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I CONÈIXER ELS NOUS LLENGUATGES I CANALS PELS QUALS AQUESTA INFORMACIÓ VIATJARÀ 1 ESTARÁ CODIFICADA. BÉ, DE FET, TOTS ESTEU AL CORRENT DE TOT EL QUE S'ESTÀ AVANÇANT EN AQUEST CAMP. SOU ELS RESPONSABLES D'INTEGRAR BARCELONA EN LA NOVA SOCIETAT DE LA INirORMACIÓ QUE JA S'ESTÀ FORMANT. DE VOSALTRES DÉPÈN QUE LA UTILITZACIÓ DELS NOUS RECURSOS TECNOLÒGICS ESDEVINGUI MASSIVA, ÚTIL I RENTABLE SOCIALMENT PER A LA CIUTAT. L'AJUNTAMENT ESTÁ TREBALLANT PER A LA INFORMATITZACIÓ 1 MODERNITZACIÓ DE LA XARXA D'INFORMACIÓ JUVENIL DE LA,CIUTAT I PER COORDINAR 24 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA EL EQUIPAMENTS MUNICIPALS ALS DISTRICTES I ALS DIFERENTS CENTRES D'INFORMACIÓ PER A JOVES AMB ELS DE LA GENERALITAT I D'ALTRES ENTITATS. DES DE LA REGIDORIA DE JOVENTUT TAMBÉ ES VOL CREAR UNA XARXA TELEMÀTICA QUE CONNECTI INSTITUTS, CASALS, BIBLIOTEQUES, ENTITATS I ESPAIS LÚDICS, QUE PERMETI ALS JOVES DESENVOLUPAR ACTIVITATS DE FORMACIÓ, D'OCI, DE RELACIÓ, EDUCATIVES O CREATIVES BASADES EN LES NOVES TECNOLOGIES. I EN TOTA LA CIUTAT Hl HA DIVERSOS PROJECTES EN MARXA COM ARA LA CONSTRUCCIÓ D'UNA SEGONA XARXA DE COMUNICACIONS DE CARÁCTER UNIVERSAL (QUE HAURÀ D'ARRIBAR A TOTS AQUELLS CIUTADANS QUE DESITGIN CONNECTAR AMB LA TELEVISIÓ PER CABLE I D'ALTRES SERVEIS); EL DISSENY D'UN CONTROL INFORMATITZAT DEL TRÀNSIT A LA CIUTAT, O L'AUGMENT DE LA QUALITAT DELS SERVEIS MUNICIPALS QUE S'OFEREIXEN AL CIUTADÀ PERMETENT QUE A TRAVÉS DE L'ORDINADOR S'ACCEDEIXI A CERTES INFORMACIONS O ES FACIN GESTIONS QUE ACTUALMENT ES FAN PER TELË FON. -7 5 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 9. FINAL: PER DUR A LA PRÁCTICA TQTS ELS PROJECTES DE FUTUR DELS QUALS US HE PÁRLAT ÉS INDISPENSABLE EL TREBALL EN EQUIP. SI ESTEM SEGURS DEL QUE VOLEM, HEM DE LLUITAR FINS ACONSEGUIR-HO VOSALTRES COM A CIUTADANS I CIUTADANES DE BARCELONA HAUREU D'ASSIOMIR MOLTS REPTES AL LLARG DE LA VOSTRA VIDA. ll'INSTITUT JA HO ÉS I CAL QUE SAPIGUEU TREURE EL MÀXIM PROFIT DE TOT ALLÒ QUE POGUEU APRENDRE, DE ITOT ALLÒ QUE US APORTA A LA VOSTRA FORMACIÓ. DEIXEU-ME QUE US TORNI A DIR QUE SOU UN ACTIU IMPORTANTÍSSIM PER A BARCELONA. I NO PARLO D'UN ACTIU POTENCIAL, EN RESERVA, QUE ESTÁ MADURANT I DEL QUAL NO SE'N PODRÁ GAUDIR FINS D'AQUÍ UNS QUANTS ANYS. SOU UN ACTIU OPERATIU DES D'ARA MATEIX. SI ABANS DEIA QUE BARCELONA EDUCA, FA ESPORT, ÉS SOLIDARIA, PARTICIPA I FA CULTURA, HO ESTAVA DIENT TAMBÉ DE VOSALTRES, SOBRETOT DE LA JOVENTUT, QUI HEU DE MANTENIR I MILLÓRAR AQUESTA REALITAT, PERQUÈ SEREU VOSATRES QUI VIUREU I SEREU ADULTS EN LA BARCELONA QUE CONSRUIM DIA A DIA. 26 �Ajuntament de .13arcelona GABINET DE L'ALCALDIA MOLTES GRÀCIES. 27 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4384 Title A name given to the resource Xerrada Institut Besós Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut Besós, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Joventut Cultura Educació Ocupació Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-02-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1390/19940601d_00627.pdf 81af58d45593e780ca39c81945a7f841 PDF Text Text 1. Intervenció de l'Alcalde Vine a parlar-vos de Barcelona, que és la me y a feina, del moment que viu la nostra ciutat i que vivim els barcelonins i les barcelonines, per() voldria parlar primer una mica del context nacional i internaciOnal en qué ens trobem. a) Els canvis a nivell internacional i en la nostra societat. En els últims anys, i encara avui, han canviat i estan canviant moltes coses. Hi ha qui diu que al 1989 van passar tantes coses a tot el món -una de fonamental: va caure el mur de Berlín-, que aleshores va comenear el segle XXI. Els règims comunistes han desaparegut d'Europa, i han donat lloc a una situació de més llibertat i de més inestabilitat alhora. Han aparegut naves incerteses, perquè ara el món no ens sembla tan segur. S'han anat donant passos ferMs cap a la unitat política de la Unió Europea, en un clima de tensions creixents, tensions que neixen de la importància deis efectes d'aquesta unificació. - Des de l'any passat ha entrat en vigència el mercat únic europeu i, des del punt de vista institucional i polític, ha nascut la Unió Europea. �- L'any que ve s'ampliarà la Unió Europea amb la incorporació d'Austria, Suecia i Finlàndia i Noruega. Cal que el països del Sud fem sentir la nostra veu, - Fa pocs mesas es va constituir el Comité de les Regions Municipis d'Europa. Importancia que l'Alcalde de Barcelona, en representació de tots els municipis d'Europa, en sigui el vice-president. En l'Europa i en el món d'avui som més interdependents els uns amb els altres i está menys clar que abans qué és el que pot passar. Malauradament, la guerra encara no ha acabat a l'antiga Iugoslàvia, malgrat la intervenció de les NNUU i l'OTAN. Perb la pau que es viu a Sarajevo i que es va estenent per d'altres ciutats de Bòsnia és una esperança: el dia que vam tornar a veure circular tramvies pels carrers de Sarajevo vam comprendre que la pau era més aprop. Vosaltres, que segur que esteu pendents de les noticies i que llegiu els diaris -s'han de llegir diaris!-, sabeu que el món está molt canviat i molt trasbalsat alhora. Perà ningu no dubta que el nostre futur és Europa. Una Europa on s'expressin tots els seus pobles amb veu pròpia on es configuri un maro de relació i de solidaritat entre els ciutadans. Una Europa multiracial i multicultural, on les minories siguin respectades 1 protegides. �poq o ;7,,,v,J,, ..liVZ:.7\7.)S: o vi'VZWL1 A o P Obb I per construir aquesta Europa ara tenim una oportunitat ben clara de participad() directa, amb les eleccions del proper día 12 de juny. Jo us vull fer una invitació explícita a votar (encara que la major» ia de vosaltres no hi tingueu l'edat de 18 anys), o, almenys, a seguir amb atenció aquestes eleccions i traslladar l'interés als pares o germans grans que tingueu. Els heu de dir que no s'abstinguin, perquè a Europa ens hi juguem molt. El nostre futur és també un filtre de molt important, el de la cultura. Vosaltres, els joves, hi heu de jugar un paper molt destacat. El Consell Plenari de l'Ajuntament va aprovar fa ben poc presentar la candidatura de Barcelona a la capitalitat cultural europea per a l'any 2001. La ciutat torna a afrontar amb entusiasme un nou repte. b) El canvi de Barcelona. Els 90 han començat amb una crisi económica molt forta. Aquesta crisi ens ha afectat un any després deis Jocs Olímpics, en un moment que la ciutat havia fet l'esforç més important. L'organització deis Jocs Olímpics va ser la gran excusa per dur a terme .4na transformad() profunda de Barcelona en pocs anys, que resolgués molts deis problemes i mancances que arrossegava lá ciutat. Alguns deis principals �déficits han estat superat , i avui podem dir -de fet ho diuen els principals diaris 4e1 món- que Barcelona és una de les ciutats amb més perspectives de futur. La ciutat, per tant, ha fat front a la recessió perquè ha estat situada en una millor posició de partida i ha refermat la seva presència en el món. El 92 va justificar l'impulá que aquesta ciutat necessitava, que tots necessitàvem per encarar el canvi de segle. Hem aconseguit abrir Barcelona al mar (gairebé 5 Km de platges 1 nous passeigs marítims), connectar tots els racons de la ciutat i millorar el trànsit amb les rondes, tenir més instal.lacions esportives que cap altra ciutat, tenir més places, pares, jardins i eápais públics que ningú, i tenir àrees modernes de la ciutat on abans hi havia deixadesa i marginació, com és el cas dé Sant Martí i la Vall d'Hebron. Però el més significatiu és que la ciutat ha après una nova manera de gaudir de la ciutat, i aixó és molt important. De tot aquest canvi de Barcelona hi ha tres coses que jo crec que són molt importants per a vosaltres, per a la gent jove. - Barcelona té més espais lliures i més espais püblics: sobretot instal.lacions esportives, però també places, parcs, pistes de patinatge, centres cívics. �Com us deia abans, la situació económica a Barcelona és millor. Avui hi ha més oportunitats de feina i de futur pels joves, en comparació amb el passat i en comparació amb altres ciutats, que tenen més dificultats que nosaltres. Els joves a Barcelona participen activament en la vida i millora de Barcelona. Molts deis voluntaris olímpics han decidit de continuar treballant per la ciutat i la seva gent a través de Voluntaris 2000, de la Creu Roja, o d'altres associacions juvenils. 1 c) La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats per als ¡oyes. 1 En els darrers anys, la ciutat -i el país- s'han encarit. S'han encarit perquè valen més, perquè ofereixen més, perquè són més atractives. Això té, però, els seus efectes negatius, sobretot per als joves. Durant els darrers anys els preus de l'habitatge a la ciutat han anat pujant. L'actuaciió municipal, tant la que fa directament l'Ajuntament com en col.laboració amb altres administracions, ha estat encaminada a posar més oferta al mercat per tal de fer-los b4ixar tot i que Barcelona és una ciutat molt densa, amb poc sól lliure disponible. Això és el �que hem fet i estem fent: fer el sòl més accessible amb les rondes (més oferta de sòl i d'habitatges), fer un pla d'hotels, fer un pla de pàrquings. Ara els preus en el centre de la ciutat estan baixant relativament. I ara que la pressió de les oficines está baixant, ens podem començar a plantejar destinar trossos més grans de la ciutat per a la residencia. El municipi, doncs, per aturar l'escalada dels preus - cosa que ja s'ha produït -, el que fa és incentivar l'increment de l'oferta i també fer algunes operacions del que en diem habitatge assequible. El que passa és que la legislació no está en les nostres mans. Els grans plans d'habitatge estan en mans de la Generalitat. El mes cert és que els plans que han fet fins ara no han afavorit gaire la ciutat de Barcelona. La llei d'arrendaments urbans, però, afavorirá l'habitatge de lloguer, que és la fórmula que haurien d'utilitzar els joves mentre no estabilitzen la seva situació. I pe] que fa a l'ocupació, ¡ está ciar que trobar una bona feina no és fácil. Però el problema de l'atur juvenil a Barcelona no és tan greu com ho era abans. �Tenint en compte que la vostra és una generació molt nombrosa, tot i que cada vegada en sou menys, heu de competir per un nombre limitat de llocs de treball qualificats. Però jo confio que la millor de la situació económica de la ciutat i els canvis que 'estan produint en el sistema educatiu contríbuiran a faciiiitar la vostra inserció gradual en el mercat laboral. Aquesta inserció ja s'està veient afavorida per les noves modalitats de contractació, que precisament serveixen per iniciar determinats col.lectius de joves en el món laboral. Aquestes mesures coincideixen amb una millora paulatina, lenta però que s'está produint, de la situació económica. Un bon sistema d'informació de les oportunitats que hi ha per als joves, com el que posem al vostre servei des de l'Ajunta- ment, també és important en aquest sentit. Cal utilitzar aquests serveis. També hi ha una possibilit t que s'utilitza poc i que sol donar bons resultats: em refereixo a l'autoocupació, a establir-se pel seu compte, pel vostre compte. La ciutat ajuda els qui valen muntar pltites empreses. �d) Els reptes de la Barcelona deis noranta. De cara al futur mes immediat, tenim el desafiament -i la gran oportunitat- de gaudir de la ciutat que hem transformat. Molta gent encara no es fa cárrec de les coses que Barcelona ha aconseguit. Sha demostrat que els problemes de les grans ciutats poden tenir remei. Si es dóna poder - i això vol dir recursos- a la ciutat, la ciutat, que coneix els problemes perquè 11 són pròxims, sap cm resoldre'ls. Queden molts problemes, encari a, sens dubte. Però és important fixar-se en els que s'han reáolt i en les oportunitats que hi ha, de debò. És per això que els reptes de futur que la ciutat s'ha plantejat i que afecten més la nostra vida de cada dia són, entre d'altres, els següents: - Qualitat de vida: i4enys soroll, més espais verds platges, mes transport públic, mes carril bici). - Manteniment: mantenir la ciutat transformada. - Més neteja: estem mWor que no estàvem i millor que altres ciutats, però encara estem lluny de la implicació més directa dels ciutadans. �- Més cultura. Com ja he dit al començament, la cultura segueix sent una de les nostres prioritats. Hem inaugurat el Centre de Cultura Contemporánia de Barcelona a la Cada de la Caritat, l'any vinent inaugurarem el MA.BA i les sales destinades al Románic del MNAC, el Monestir de Pedralbes acollirà en el futur noves cól.leccions, el Liceu tornará a ser un deis principals centres d'òpera d'Europa, l'Auditori será d'aquí a pocs anys un actiu centre musical. Per fer possible tot això cal que les administracions treballem conjuntament. La capitalitat cultural ens ha d'ajudar a fer tot això possible 1 vosaltres també. Perquè els joves sou l'actiu més important que tenim les ciutats i els pobles i perquè la 9ultura ens fa més lliures. �2. Intervencions deis estudiante: a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions personal s. b) Respondre a les preguntes1 3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agrair l'acollida i l'atenció. Estimular l'interès i la passió per Barcelona. b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat com a generació. c) El partit de la confianca, el diàleg i la tolerància. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4296 Title A name given to the resource Visita - Col.loqui a l'Institut de Batxillerat Fort Pius Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. I.B. Fort Pius Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Benestar Social Ocupació Competitivitat Euroregió Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-06-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1378/19940316d_00615.pdf a7788afb435b0cc13b05214ed36ac477 PDF Text Text Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IQ) Visita a l'Institut de Batxillerat Sant Josep de Calassanç (16/3/94). Sumari La intervenció de l'Alcalde davant dels estudiants podria de seguir aquest esquema: O. Salutació i introducció sobre el sentit de la visita: a) Interès de l'Alcalde a conèixer els estudiants de batxillerat i a explicar-los l'estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntament. b) Interès especial a escoltar les opinions i respondre les preguntes dels estudiants. 1. Intervenció de l'Alcalde: a) El context dels canvis al!món i a la nostra societat. b) La transformació de Barcelona en els darrers anys. els preus i les oportuni- c) La promoció de la ciutat, tats per als joves. d) Els reptes de la Barcelona dels noranta. 2. Intervencions dels estudiants: a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions personals. b) Respondre a les preguntes. 3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agrair l'acollida i 1'ater!ció. Estimular l'interès i la passió per Barcelona. Í b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat Gom a generació. c) El partit de la confiança, el diàleg i la tolerància. 1 iAL.G At GtA ^ Ftac,pi^trrs MAR 1C9-4 1 [ ro d'Ft14radn 3 ^^ ^ _ �En l'Europa i en el món d'avui som més interdependents els uns amb els altres i està menys clar que abans què és el que pot passar. Malauradament, la guerra encara no ha acabat a l'antiga Iugoslàvia, malgrat la intervenció de les NNUU i l'OTAN. Però la pau que es bviu a Sarajevo és una esperança: el dia que vam tornar a veure circular tramvies pels carrers de Sarajevo vam comprendre que la pau era més aprop. Vosaltres, que segur que esteu pendents de les notícies i que llegiu els diaris -s'han de llegir diaris!-, sabeu que el món està molt canviat i molt trasbalsat alhora. Però ningu no dubta que el nostre futur és Europa. Una Europa on s'expressin tots els seus pobles amb veu pròpia i on es configuri un marc de relació i de solidaritat entre els ciutadans. Una Europa multiracial i multicultural, on les minories siguin respectades i protegides. El nostre futur és també un altre de molt important, el de la cultura. Vosaltres, els joves, hi heu de jugar un paper molt destacat. El Consell Plenari de l'Ajuntament va aprovar ahir presentar la candidatura de Barcelona a la capitalitat cultural europea per a l'any 2001. La ciutat torna a afrontar amb entusiasme un nou repte. �b). El canvi de Barcelona. Els 90 han començat amb uma crisi econòmica molt forta. Aquesta crisi ens ha afectat un any després dels Jocs Olímpics, en un moment que la ciutat havia fet l'esforç més important. L'organització citáis Jocs Olímpics va ser la gran excusa per dur a terme un4 transformació profunda de la ciutat en pocs anys que resolgués molts dels problemes i mancances que arrossegava 14 ciutat. Alguns dels principals dèficits han estat superats ï avui podem dir -de fet ho diuen els principals diaris del món- que Barcelona és una de les ciutats amb més perspectives , de futur. La ciutat, per tant, ha fet front a la recessió perquè ha estat situada en una millor posició de partida i ha refermat la seva presència en el món. El 92 va justificar l'impuls que aquesta ciutat necessitava, que tots necessitàvem per encarar el canvi de segle. Hem aconseguit obrir Barcelona l mar (gairebé 5 Km de platges i nous passeigs marítims), connectar tots els racons de la ciutat ï millorar el trànsit amb les rondes, tenir més instal.lacions esportives que cap altra ciutat, tenir més places, parcs, jardins i espais públics que ningú, i tenir àrees modernes de la ciutat on abans hi havia deixadesa i marginació, com és el cas de Sant Martí i la Vall d'Hebron. Però el més important és que la ciutat ha après una nova 5 �manera de gaudir de la ciutat i això és molt important. De tot aquest canvi de Barcelona hi ha tres coses que jo crec que són molt importants per a vosaltres, per a la gent jove. - Barcelona té més espais lliures i més espais públics: sobretot instal.lacions esportives, però també places, parcs, pistes de patinatge i centres cívics. - Com us deia abans, la situació econòmica a Barcelona és millor. Avui hi ha més oportunitats de feina i de futur pels joves, en comparació amb el passat i en comparació amb altres ciutats, que tenen més dificultats que nosaltres. - Els joves a Barcelona participen activament en la vida i millora de Barcelona. Molts dels voluntaris olímpics han decidit de continuar treballant per la ciutat i la seva gent a través de Voluntaris 2000, de la Creu Roja, o d'altres associacions juvenils. c). La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats per als joves. En els darrers anys, la ciutat - i el país - s'han encarit. S'han encarit perquè valen més, perquè ofereixen més, perquè són més atractives. Això té, però, els seus efectes negatius, sobretot per als joves. 6 �Durant els darrers anys els preus de l'habitatge a la ciutat han anat pujant. L'actuació municipal ha estat encaminada a posar més oferta al mercat per tal de fer-los baixar tot i que Barcelona és una ciutat molt densa, amb poc sól lliure disponible. Aixà és el que hem fet i estem fent: fer el sòl més accessible amb les rondes (més oferta de sòl i d'habitatges), fer un pla d'hotels, fer un pla de pàrquings. Ara els preus en el centre de la ciutat estan baixant relativament. I ara que la pressió de les oficines està baixant, ens podem començar a plantejar destinar trossos més grans de la ciutat per a la residència. El municipi, doncs, per aturar l'escalada dels preus - cosa que ja s'ha produït -, el quq fa és incentivar l'increment de l'oferta i també fer algunes operacions del que en diem habitatge assequible. El que passa és que la legislació no està en les nostres mans. Els grans plans d'habitatge estan en mans de la Generalitat. El més cert és que els plans que han fet fins ara no han afavorit per a res la ciutat de Barcelona. Es probable, però, que la llei d'arrendaments urbans tendeixi a afavorir l'habitatge de lloguer, que és la fórmula que haurien d'utilitzar els joves mentre no estabilitzen la seva situació. 7 �I pel que fa a l'ocupació, està clar que trobar una bona feina no és fàcil. Però el problema de l'atur juvenil a Barcelona no és tan greu com ho era abans. Atur registrat Barcelona Barcelona Catalunya Provincia Espanya 31/12/89 9,6 12,0 11,6 16,2 31/12/90 8,9 11,3 10,9 15,6 31/12/91 9,1 11,0 10,7 15,4 31/12/92 9,9 11,7 11,2 15,5 10,9 12,9 12,4 16,5 31/6/93 Font: Barcelona Economia n° 19. Atur registrat Barcelona % atur juvenil Regió I % atur juvenil (16-24 anys) (16-24 anys) 31/12/89 70.642 21,7 206.416 26.6 20,8 195.864 25,6 Í 31/12/90 66.238 31/12/91 66.295 20,0 190.669 26,0 31/12/92 69.491 20,2 198.650 26,8 31/6/93 78.251 21,1 226.181 28,2 ^ Font: Barcelona Economia n º 19. Tenint en compte que la vostra és una generació molt nombrosa, tot i que cada vegada en sou menys, heu de �competir per un nombre limitat de llocs de treball qualificats. Però jo confio que la millori de la situació econòmica de la ciutat i els canvis que s'estan produint en el sistema educatiu contribuiran a facilitar la vostra inserció gradual en el mercat laboral. Un bon sistema d'informació de les oportunitats que hi ha per als joves, com el que posem al vostre servei des de l'Ajuntament, també és important en aquest sentit. Cal utilitzar aquests serveis. També hi ha una possibilitat que s'utilitza poc i que sol donar bons resultats: em refereixo a l'autoocupació, a establir-se pel seu compte, pe] vostre compte. La ciutat ajuda els qui volen muntar petites empreses. d). Els reptes de la Barcelona dels noranta. De cara al futur més immediat, tenim el desafiament - i la gran oportunirtat- de gaudir de la ciutat que hem transformat. Molta gent encara no es fa Càrrec de les coses que Barcelona ha aconseguit. S'ha demostr a t que els problemes de les grans ciutats poden tenir remei. di 9 es dóna poder - i això vol dir �recursos a la ciutat, la ciutat, que coneix els problemes perquè li són pròxims, sap com resoldre'ls. Queden molts problemes, encara, sens dubte. Però és important fixar-se en els que s'han resolt i en les oportunitats que hi ha, de debò. És per això que els reptes de futur que la ciutat s'ha plantejat i que afecten més la nostra vida de cada dia són, entre d'altres, els següents: Més qualitat de vida (menys soroll, més espais verds, més platges, Inés transport públic, més carril bici) . - Més manteniment: una ciutat transformada s'ha de mantenir. - Més neteja: estem millor que no estàvem i millor que altres ciutats, però estem encara molt lluny de la implicació directa dels ciutadans en la mesura en què ho hauríen d'estar. - Més cultura. Com ja dit al començament de la meva intervenció la cultura segueix sent una de les nostres prioritats. El mes passat vam inaugurar el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona a la Casa de la Caritat, l'any vinent inaugurarem el 10 �MAC.BA i les sales destinades al Romànic del MNAC, el Monestir de Pedralbes acollirà en el futur una nova col.lecció de pintura holandesa, el Liceu tornarà a ser un dels principals centres d'òpera d'Europa, i l'Auditori serà d'aquí a pocs anys un l actiu centre musica . Per fer possible tot això cal que les administracions treballem conjuntament. La capitalitat culturll ens ha d'ajudar a fer tot això possible i vosaltres també. Perquè els joves sou l'actiu més important que tenim les ciutats i els pobles i perquè la cultura ens fa més lliures. 2. Intervencions dels estudiants: a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions personals. b) Respondre a les preguntes. 3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agrair l'acollida i l'atenció. Estimular l'interès i la passió per Barcelona. b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat com a generació. c) El partit de la confiança, el diàleg i la tolerància. 11 �~ Ajuntament de Barcelona Àrea d'Afers Socials i Joventut VISITA DE L'ALCALDE A UN INSTITUT CENTRE: I.B. ST. JOSEP DE CALASSANÇ ADREÇA: C/ SANT QUINTÍ 32-50 TELÉFON: 436 89 03 NOM DIRECTOR: MIQUEL NISTAL NOM PROFESSORA AMB QUI HEM PARLAT: M{ TERESA QUINTANA (RESPONSABLE DE LES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS) DATA I HORARI CONFERÈNCIA: DIMERES 16 DE MARÇ, 10.00 h ASSISTENTS: 200 ALUMNES DE COU LLOC: SALÓ D'ACTES ALCAL DIA L I Rebiatre No d'{E a*rgda 35 3 ^ �Ajuntament de Barcelona Àrea d'Afers Socials i Joventut RELACIÓ DE MATERIALS ADJUNTS 1. Memòria Programa Joves Estudiants curs 92/93 2. I.B. St. Josep de Calassanç curs 93/94: utilització dels recursos municipals per part de l'Institut. 3. Programa Cultural elaborat per l'I.B. St. Josep de Calassanç curs 93/94 i subvencionat per l'Ajuntament. �Ajuntament de Barcelona Àrea d'Afers Socials i Joventut I.B. ST. JOSEP DE CALASSANÇ CURS 93/94 PROGRAMES CULTURALS Subvenció curs 92/93: 236.750,-ptes. Aquest curs 93/94 han fet demandes de subvenció pel Programa Cultural Venen realitzant Programa Cultural des de fa 8 cursos Així mateix han tingut Punt d'Informació des de fa 8 cursos ORIENTACIÓ PROFESSIONAL El nombre total de xerrades d'orientació professional que es van assat va ser de 14 amb un total d'alumnes de 630. realitzar el curs MOSTRA DE PROGRAMES CULTURALS - L'I.B. St. Josep de Calassanç és un dels centres amb més presència en les diferents edicions de la Mostra. En la dels anys passats van pa rt icipar en els àmbits de: graffitti, música clàssica, fotografia, disseny, còmic i arts plàstiques. ASSOCIACIÓ D'ALUMNES - L'Associació d'Alumnes de Centre està en procés de formació ��1 Memória Curs 1992- 1993 ° W PROG ES D'ACTWITATS CULTURALS 54 centres ncn reaut subvenció del Programc d'Activitats Culturals amo un import toral de 11 931.085 ptes. Lo mitja de Íes quals ha estar de 220.946 pres. amb quantitats que oscil.len entre les 98.000,- ptes. i les 475.000 ptes. S Z les subvencions per projectes específics s'han :nciós dins de les subvencions globals ais centres que els han presenta?. ° PLA D'EXTENSIÓ INFORMATIVA OL • Punts d'informcció a 42 centres, shon otés les sal.Íicihuds arnbades dintre del termini de preservació i s'han priortzat aquelles en qué l'ex periència d'altres cnys i deis informadors així ho acon$eliovc. Q 111 • Ei nombre total de consultes ha esta? de 25618, dividides per districtes tal com segueix: DISTRICTE I CIUTAT VELA 3.376 DISTRICTE II EIXAMPLE 1.363 DISTRCTE III SANTS-MCNTiUÍC 3.823 D!STK CTE IV LES CCK'S ' 629 DISTRICTE V SARRIÀ- 5T. GERVASI 1.304 DISTR':CTE V ! GRACIA 1.367 DISTRICTE VII HORTA-GUINARDÓ 2.265 DISTRICTE VIII NOU BARRIS 4.401 DISTRICTE IX ST. ANDREU 1.332 DISTRICTE X ST. MAR ï i 4 .758 �s 10$ a..r^nes na- cai car/c . e- e s • Xa-xc de c , nícr-nccic de i s seLs ce ^-es nts PARTICIPACIÓ -Assesso r ament i orie rrac•c a 16 associacions d'clumnes de cen.re -Supor- econòmic a cssoc.acions p alumnes de centre. Convenis i subvencions amb 7 associacions d'ambit de ciutet. -Realització campanya A l'Institut, fes que s'escolti lo levo opini, per les eeccions per renovo • els membres del Cansei( Escalar de Centres cacració de 5ctec_ ceo ce 1.;pc .. a ic DCrticipac ó estd a^"' (amb c realització de 7 sessions curant el curs 92/93 en concepre d'experiència pi Ictl. MOSTRA -.Dates: ce) 21 d'abril ai 2 ce maig espai -EMAV (exposició) -Saló de Cent (música Cant Coral) -KGB (Rock) Centre Cívic !'Arresà de Gràio (Teatre i Danso) I.B. Vaïldemossa (T ¿nel de Tefror) # clàssica, -Estació Drassanes )unia III))Grafitti i Pintura mural) -Assistents totals: 3.853 -Alumnes porticipcnts: 937 Centres participants: 31 ORIENTACIÓ PROFESSIONAL -Nombre de centres cn s'nc mtervinaut: 35 - orc ce sessions: 280 -Total alumnes: 10.285 -Desciossament ter cursos 2on. BUP 91 3e 82 pCC U 91 68 F.P. 3crxillercr)Reíorma) 23 1 Pares 6 �RECURSOS COMPLEMENTARIS -Activrtats 2spertives ., gc intercentres. -ncr. xrt:cpat 30 ecu:cs ce aserents astr;ctes ce la cuutc• -Cursos CIPO@ nan acricIpat 1.4 centres e rC^ ., ^.. sessions ama 16 centres amb uri >oto] de 1 763 atumnes. 'hM55e5.s.2 Z.," • ^` 7 tC• -A les sessions de ef.re PedcOcic ^ a Can 'e' ac han áss:stit 1 1 ce^t•es de secundc•ic: -Taliers Programa P.E.C. (Creu Rota): s'han fet sessions a 3 5 centres. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4284 Title A name given to the resource Visita - xerrada a l'Institut de Batxillerat Sant Josep de Calasanç Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. I. B. St. Josep de Calassanç Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Benestar Social Ocupació Competitivitat Euroregió Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-03-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1277/19920718d_00490.pdf c8899aa49e47e8979b6eb92569fa49db PDF Text Text EL NOSTRE NORD/SUD: COOPERAC7ó I SEGURETAT EN LA MEDÏTERRàNIA (Escola d'Estiu del PSC, 18 de juliol de 1992.) Els europeus hem tingut trapicionalment una visió "culturicista" de la Mediterrània. Ens ha atret i commogut la seva diversitat. El "Mare Nostrum" és l'origen de la civilització europea i el bressol de .les tres grans religions monoteistes. Tot aikò és cert. N'hem parlat durant segles i en continuarem parlant, d'aquesta Mediterrània que enquimera els nostres poetes. Ara, sense negar-la, ens hem d'ocupar d'una altra mediterrània: la del conflicte i la inseguretat, la que ha esdev ngut un problema per a ella mateixa i un motiú de preocupació per a la Comunitat Internacional. Aquesta Mediterrània conf4ctiva es venir, però no m'hem fet cas incontrovertibles no veia Les dades eren les hem interpretar a temps, ni amb generositat. sabut �El mar ja no és només una frontera política i cultural, sinó, sobretot, una frontera económica, un immens Rio Grande. Els països mediterranis dp la Comunitat Europea representen el 81 pe p cent del PIB de la conca mediterrània, mentre que els del sud solament un 10,3 per cent. En l'actualitat, els Estats europeus mediterranis compten amb el $1 per cent de la població (190 milions), da+ant els Estats árabs que sumen un 34 per cent (129 milions), Turquia, un 15 per cent (567 milions), Israel i Palestina solamen quatre. Però, d'aquí a tres dècades als 380 milions del total d'avui dia s'hauran suMat 170 milions d'habitants mes, el 68 per cent d'ells del món àrab, el 22 per cent de Turqyia i tan sols un 10 per cent d'Europa. �El cáracter potencialment explosiu de la pressió demogràfica del Sud i l'Est de la Mediterrània l'augura una dada espectacular sobre la piràmide d'edats. Mentre que en els paisos del nord de la Mediterrània els joves menors de 15 anys representen entre un 20% i i un 25% de la població total -a España el s altres paisos percentatge és del 24,6%-, se situa entre el 38,5% de Tutquia i el 48,3% de Síria, passant pel 45,4 % d'Algèria. Per sota del fet demogràfic està el fet social i econòmic del subdesenvolupament que es produeix quan l'increment de la població, amb el lògic creixement de demandes socials i laborals, no va ac mpanyat d'un desenvolupament de la producció, que, fins i tot, és, amb freqüència, negatiu. En tots els paisos àrabs de la conca mediterrània, la taxa de cre: xement anual del PIB entre el període de 1915-1980 y el de 3 �1980-1986 ha disminuit a quaDi la meitat. A aixó s'ha d'afegir el contrast de creixement de la força del treball entre el nord i el sud. La taxa per a l'Europa mediterrània entre el 1990 i l'any 2000 es preveu e 11 per cent, mentre que per a Tunisia, Marroc i Algeria será d'un 31 per cent. ixò suposa que anualment són necessaris 250.000 llocs nous de treball a Algeria, una mica més al Marroc i quasi 80.000 a Tunísia. En total, 600.000 llocs a escala del Magreb. S'ha calculat en 50.000 dólar el cost de cada nou lioc de treball. Si ho lultipliquem per sis milions de llocs de treball en 10 anys, resulta que d'aquí a l'any 2.000 seran necessaris 300.000 milions de dòlars, en una regio sense capacitat d'estalvi ni gaire atractiva per a l'estalvi exterior. Si a això s'afegeixen les enormes taxes d'atur ja �existents i uns règims polítics incapaços de trobar solucions, ens adonarem de la magnitud del problema. Conseqüència d'aquests desequilibris ha estat sempre l'emigració. A pesar de les barreres físiques, polítiques, religioses, culturals, els joves emigren, alguns aib els papers en ordre, la majoria com poden. Franca té quasi 800.000 algerians, 430.000 marroquins, 190.000 tunisians Itàlia i España encara tenen xifres reduïdes ce magrebins: no passen dels 100.000, però això canviarà, i aviat. Per contra, a Alemanya estan censats ja 1,5 milions de turcs, Bèlgica, alguns a Holanda i a centenars" de milers de marroquins i turcs. No és difícil preveure que la regió mediterrània serà l'àrea més conflictiva de la dècada dels 90. �Quines polítiques s'han d'artj_cular? Les que acabin de concretar-se hauran de ser polítiques col.lectives, comunitáries. El bilateralisme no hi té cabuda. I abans de l'ampliació de la CE s'hi hau-an d'incorporar, en aquestes polítiques, els països l'Associació Europea de Lliure Canvi. de Tot dient que les ajudes en forma de transferències de capital tenen un iímit per a la part que les concedeix i són insuficients per als destinataris. Per tant, caldrà forçar 1 imaginació i la voluntat. Sense oblidar que e desplaçament de certes activitats productives cap al Sud, per aprofitar-hi els millors costos de situació, pot perjudicar les eonomies menys desenvulupades de la Comunitat, entre elles la nostra. Recordem l'adagi d espullar un sant per vestir-ne un altre. Gianni de Michelis, quan va ser a Barcelona el desembre passat, al Saló de Cent, va proposar �que 1'1% del PIB de la Comunitat es destinés a ajudar l'Est d'Europa i el Sud de la Mediterrània, un 0,5% per cada regió. Aquesta mesura, ben vista per la Comunitat fa uns mesos, no té ara el vent econòmic a favor. Qué es pot fer, doncs? En ot cas, s'ha de trencar l'espiral de desesp rança que está penetrant la regió, sobretot el Magreb. A Algèria, ho estem veient, la . oventut té només tres camins: el conformism , que vol dir acceptar la pobresa, finte risme islàmic o l'emigració. 1 una manera de fer arribar un missatge d'esperanca, que els doni a entendre que compten, que no han estat ob idats, és obrir un procés de negociació comprengui els grans paquets drets humans, cooperació l'estil del que va ser la ultilateral que de problemes: seguretat, a nferéncia de la �Cooperació i la Seguretat a ropa entre l'Est i Oest. Val a dir que una conferència similar pels problemes de la Mediterrània 'erà més dificil, més complexa, que el model de referència. i Malgrat l'escissió político-ideològica entre l'Est i l'Oest hi havia mét en comú -una mateixa civilització industri41, cultura racionalista, uns que el diplomàtics- entre una mateixos Nord i mateixa hàbits el Sud d'Europa. Aixà, no hauria de frenar l'obertura del procés sinó que l'hauria d'ac elerar. Com més aviat ens hi posem millor. El 20 de juny passat va acabtr a Màlaga la I Conferència Interparlamentàri41 sobre Seguretat i Cooperació a la Mediterr nia, que havia �estat inaugurada per Félix Pons el dia 15, hi assistiren uns cent parla4nentaris de 25 paisos, tots els de la regló menys Israel, Algèria i les repúbliqus iugoslaves. Iniciatives com aquesta fan amí. El procés que demana la Mediterránla no pot ser estrictament intergovernamental. Les ciutats també hi tenen molt a dir Barcelona candidata a seu d la conferència � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4183 Title A name given to the resource El nostre nord/sud: cooperació i seguretat en la mediterrània Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola d'Estiu del PSC Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cooperativisme Relacions Internacionals Demografia Ocupació Territoris Seguretat Mediterrània Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1264/19911204d_00467.pdf 712b597d4667cebc63ede468ad7c0c4d PDF Text Text 1' (9 AíOG/22) CLOENDA II JORNADES DE CIUTAT VELLA Pati Llimona, 4 de desembre de 1991. Moltes gràcies Sr. Regidor. Unes paraules, en primer lloc, no diria de satisfacció, sinó de refermament en haver sentit el to i el caràcter d'aquestes conclusions, en la mesura que testimonien la continuïtat d'un esforç, com deia ara el Regidor, que un de vegades pensa si no es podria arribar a perdre, i no s'ha perdut. No s'ha perdut perquè el to i el contingut d'aquestes paraules així ho demostren. No crec que s'hagi de ser enormement optimista ni pel que fa al passat immediat ni al futur immediat, perquè, segurament, estem passant una fase d'ajust econòmic i social, que no és que fos imprevist, però, en tot cas, sí que ha estat amb una mica més d'impertinència del que havíem imaginat. Superem, efectivament, sis mesos enrere o un any enrere en les coses, o dos anys enreree, quan es van fer les Primeres Jornades i parlàvem d'aquell moviment de vaixell. Sempre que ve una petita recessió, o una gran recessió, és impertinent, mai és pertinet. Per dir-ho d'un altra manera, mai no és del gust de ningú, de nosaltres, i d'aquells que posen l'accent. I és que, ho he dit moltes vegades, no seria possible dur endavant ni la millor i més ben programada acció pública sense les accions privades i les accions benefactores. Aquests �que posen més l'èmfasi en aquesta part de les nostres accions com a comunitat haurien de reflexionar seriosament cada vegada que ve una petita crisi d'aquestes, tan}petita com creiem i que esperem que sigui. Haurien de reflexionar sobre l'enorme intensificació la dels problemes, pel fet de incidència econòmica global negativa. Tots ho sabem. Aquesta és una ciutat que ha passat d'una taxa d'atur del 21% -no fa encara sis anys-, al 8 %, i, amb tot i això, ens costa de tirar endavant la millora dels punts territorials on es concentren justament l'atur i Ils problemes. Imaginem el que hagués estat tirar endavant, o tan sols mantenir, empatar -com he dit a vegades-, amb la misèria laCiutat Vella, si això no hagués estat així. Es impossible d'imaginar, em fa feredat de pensar en el que això hagués estat. Aquest és una llança que jo trenco en favor de l'acció global, en favor de la promoció econòmica de la ciutat -en favor d'aquestes accions que de vegades poden semblar fins i tot alienes al que es fa aquí en concret, que poden semblar olímpiques, que poden smblar matafísiques, que poden semblar exagerades-, i, tanmateix, estan orientades al fons del nostre programa, del nostre cor diria -, i del nostre cap, a la mateixa finalitat a la qual estan orientades les accions que es porten en aquest districte per part de tots els que som aquí. Accions en la millora de la situació dels ciutadans de la Ciutat Vella i dels altres barris de la ?iutat. �Concretaré les meves paraules en tres punts, per ser una mica mes punyent sobre algunes coses que en aquesta fase, que no durarà molt -estic segur-, ens fan especialment mal o ens posen especialment problemes: el camp de l'habitatge, el camp deis sistemes jurídics finalment, -ho que ens faci mal, però que és important, i aquí s'ha citat, i m'agradaria d'insistir-hi- el camp de l'educació. No ens donen el mitjans, no ens els donen els poders més alts, per lluitar seriosament contra la degradació amb una política de rehabilitació. Aquest matí s'ha reunit la Junta i el Consell d'Administració de PROCIVESA -que com sabeu és aquesta societat anónima que ens vam haver d'inventar per portar cap aquí mitjans económics que amb les lleis vigents no s'hi podien dur-, i hem constatat, una vegada més, que els preus unitaris, deis quals nosaltres poden obtenir sòl, de sota deis habitatges degradats del segle XVIII, o que tenen históries fins i tot anteriors, són molt superiors als que les lleis preveuen, també les lleis mes recents i les mes agosarades. Continua escribint-se sobre l'aig , a de l'oceà en aquesta materia, se'n continua parlant i llençant araules que no tenen eficàcia. Continua faltant encara un bon tros entre la bona voluntat dels governants, que, a més, com més allunyats estan deis problemes salen tenir mes bona voluntat, i l'eficácia de les seves paraules. Aquest és un punt que jo vull reiterar, tot i que ha hauria de tenyir d'un esperit d'una certa esperança, en la mesura 3 �que els imminents programes de rehabilitació que semblen poder sorgir del Ministeri, i espero 4ue de la Generalitat, semblen haver-se adonat que els problemesIdels habitatges en el centre de les grans ciutats són qualitativOment diferents dels altres, i que, per tant, no es poden tractar amb mesures genèriques en un Butlletí Oficial amb una excepció, amb una disposició addicional, sinó que s'han de tractar amb un esforç molt específic. Nosaltres els diem: "Mirin, nosaltres som artesans. Els capitalistes d'aquest negoci sán vostès, els que tenen els impostos grans, els que tots pagiiem perquè es pugui fer política redistributiva segons els manualsjd'Hisenda Pública; vostès tenen la Renda, l'IVA, i l'Impost ce Societats, els tres grans impostos. Nosaltres tenim impostos sobre la propietat i sobre el comerç, que no donen més que per mantenir els serveis de la ciutat al nivell que els ciutada s demanen, no des del punt de vista de la redistribució i de l rehabilitació, sinó al nivell de mantenir la bondat del sistema tal com és. Doncs bé, nosaltres som artesans que hem trobat algun en trobem alguns, justament empresaris, no tots ni molt menys, tirar de si renovació. Ara, d'invertir en desllorigadors de la endavant. vostès vostès aquest i així és molt difícil Nosaltres volen, de la som els rehabilitació s'han d4 fiar de nosaltres, equip humà que ara vosaltres, els que seieu en aquesta sala". 4 misèria, és aquí, artesans i de o la vostès han -que sou �Nosaltres els diem als poders alts que inverteixin en aquest petit col.lectiu, perquè és la única esperança -única de vostès, senyors que manen-, que els barris degradats no es degradin més. Aquests artesans, aquests empresaris de la rehabilitació, facin el favor d'arriscar!, i de posar capital en les societats, en els instruments i en els col.1 ctius que treballen en això, perquè ells són els únics que peden convertir la seva lletra morta en lletra viva, amb acció viva, i amb rehabilitació. Estem massa lluny encara i, ho tdrno a dir, els estàndars de les lleis i dels plans no ens serveixen. Aquest matí hem calculat el que ens costava el m2 construït a Ciutat Vella rehabilitat, 160.00 Ptes/m2, com a mínim, comptant la part corresponent de realiot ament d'aquells que segurament s'hauran de desplaçar de les case$ on són, no del barri, però sí de les cases velles on són, per oder-los reinquivir en un altre lloc ,i alliberar aquell sòl que està sota les cases que ells ocupen. Quan a nosaltres ens diuel (jo ja n'estic una mica tip!): "Els farem a vostès "vivenda", però facin el favor de donar-nos sòl". ¿Com els podem donar sòl, si el sòl està sota de les cases que hem de tirar a terra, amb ]especte de la gent que hi ha dintre, i desplaçar aquesta gent pagant-los unes indemnitzacions o donant-los un habitatge alternatiu? Això ens costa molt més que el que les lleis d'aquests senyors, que ens diuen que els donem sòl, preveuen per ajudar-nos a obtenir-lo. �¿Com podem fer-ho?, ¿No hi ha un grau d'hipocresia o, fins i tot, de cinisme, incorporat en aquellos paraules? Jo us dic que no hi és aquest grau de cinisme, hi ha un cert grau d'ignorància que és molt pitjor, perquè en aquest cis és molt pitjor haver-nos-les amb la ignorància que no pas amb la malicia. La malícia sempre és reversible, la ignorància a vega1es no ho és. La llunyania dóna lloc a la ignorància de les circ.imstàncies concretes. Torno a dir: estan massa lluny els està*idars de les lleis i està massa lluny encara l'actitud positiva i canviant -canviant a millor-, i encara està prou lluny l'actitud dels governants de dalt de fiarse dels de baix, perquè puguin invertir els seus diners amb accions que siguin realment resolutives. El segon punt és el que jo diria sistema dibuixar jurídic. un La el dogmatisme progressista igualtat o és igual jurídic d'igualtats sistema a l'uniformisme sobre del i el territori -imagineu que s'ha de fer el matéix aquí que el que s'ha de fer en un altre districte-, és el matéix que condemnar la desigualtat a perpetuar-se; és, potser, igualitarista, enormement progressista. Estar ajudant d una forma inconscient, però significativa, a la perpetuació dé la misèria i de la desigualtat és potser molt ingenu i molt ben intencionat, però nosaltres no ens podem permetre el luxe de la ingenuïtat, perquè estem dintre del "caldo" del problema, però des d'aquest "caldo" sí que els ho diem, i jo amb això soc una mica agosarat, perquè els que estan més en el "caldo" són vostès que 2ii viuen cada dia. Penso que els interpreto, si dic que els sistemes jurídics haurien de ser �capaços de matisar i de perdre 1a por a no haver d'imposar un sistema uniforme per anar a la nit a dormir tranquils perquè s'han complert les lleis fonamentals del sistema democràtic. Que estiguin tranquils! El que és imptprtant no és tant que s'apliquin les lleis d'una forma teòricament igualitària, sinó justament; que tinguin la flexibilitat d'Itdmetre que hi ha sectors del territori on s'ha de tenir precisament un dret excepcional per arribar a la igualtat. S'hauria d'obtenir dels sistemes jurídics la capacitat del matís, del detall i la desigualtat compensatòria, per arribar a la igualtat real, trencant l'unifcrmisme tant en els sistemes fiscals com en els sistemes judicials. Nosaltres hi estem molt a prop i tots ho sabem, tot i que sembla mentida, perquè de fet, de vegaáes, les coses empitjoren i tots vivim aclaparats, però sabem que 4es del punt de vista preventiu i repressiu -quasi, diria- estem molt més a prop de la solució. Però, aquests sistemes que anem construint entre tots es troben al final sense una terminal en la qual lliurar la mercaderia de la nostra acció preventiva i repressiva humana. Podríem dir que no hi és aquest remei, no hi és erqué està lluny. També perquè és un sistema judicial uniformis a, abstracte, que no és capaç del matís, que no s'adiu al matís, perquè té por que sigui injustícia, quan realment el que és injust és la distància i la uniformitat. �Aquest és un segon punt que no altres hem de declarar com a preocupant, tot i que sabem que també en aquest punt s'estan acostant els altres. Jo els haig de dir, i això és potser una primicia -l'anunci de les primícies acaben sempre militant en contra de la seva realització, de manera que ho dic amb una gran discreció-, perquè tingueu l'esperanga de saber que les coses es belluguen, que el Ministre de 4stícia vindrà a Barcelona per discutir amb nosaltres les poss bilitats de la famosa justicia local. La justicia rápida de laque es va parlar és per la que s'està treballant en relació amb el gran esdeveniment olímpic, que ens serveix també per això, doncs, potser no ho permet, justament, perquè és rápida també en el temps la seva posada en marxa -d'aquí al mes de març ha d'estar això funcionant-, doncs, segurament, no ens permetrà aplegar la immediatesa temporal, la justicia rápida, amb la immediatesa física, que és la justicia a prop. Jo els dic que la immediatesa física és la condició inexcusable de permanencia de la immediates41 temporal. No hi ha justicia rápida permanent. Es pot fer una operació de quinze dies, també d'un any, i n'hi ha hagut; hi h n hagut experiments de justicia rápida en aquesta ciutat i en aquest país, abans d'unes esmenes que van modificar les condicionsde la seva pròpia organització. Però, torno a dir, no hi haurà justIcia rápida permanent, si no hi ha justicia rápida també des del punt de vista físic. 8 �Hi ha uns signes que ens diuen que pot haver-hi un acostament dels poders més alts als més baijtos, que som nosaltres, en el sentit de poder admetre que això Os necessari. Segurament, és un procés molt llarg, però, en tot as, hi ha un moviment en aquest sentit. Finalment, la qüestió de la LOGSE i de les escoles, ja que és enormement important el que s'ha iit aquí en les conclusions que s'han llegit i el que ha dit el Regidor. Es enormement important que siguem capaços d'aconseguir escoles dintre de la comunitat, del que podríem dir la comunitat 4ue és el barri, el districte. Si no hi ha aquest complement, to i que les escoles no ens faran feliços tal com són, ni a nosaltres ni als nanos -per entendre'ns-... (Els nanos no hl van molt contents a l'escola. Segurament, en aquest barri alguns hi anaven més contents que en d'altres, pel que pugui representar l'escola justament de millora respecte a l'entorn familiar, però el sistema no ens fa enormement feliços i sabem que patirem, diguéssim, per arribar a un sistema escolar que estigui m&s dotat de sentit del que ara tenim) ..., és evident que aquí Si hi haguessin més escoles, tal i com són les escoles avui, hi g anyaríem moltíssim i, en aquest sentit, sí que hem de dir cue hi ha un fet enormement encoratjador, no només des del punt de vista urbanístic com se sol dir, que és la presència de la Universitat entre nosaltres. Això implica una voluntat de fer ciutat i de fer urbs molt important i molt lloable, i per nosaltres enormement �encoratjadora. Es, potser, la tiotícia més bona que hem tingut aquest últim any des del punt d vista de l'estratègia de fer ciutat, una estratègia profunda de fer ciutat, però és que, a més, no és qualsevol equipament que ve a animar el barri, és un equipament educatiu, precisament, i en aquest sentit hauria de ser símbol d'una voluntat de po4tar tota l'educació, tot el sistema educatiu, cap aquí. Jo me'n recordo que alguns de nostres vells republicans, l'Adroer Gironella, per exemple, durant la república, i amb motiu de la marxa de les col.lectivitats religioses d'aquesta ciutat, utilitzaven les escales d'aquests ordres religioses precisament per dur-hi els nanos d'aquest bari, d'aquí, i els nanos d'aquí anaven a "can Jesuita" a Sarrià, posem per cas, i en Gironella m'explicava com feia classes; u a mena de colònies, però eren unes colònies que no eren colònies, eren colònies dintre de la ciutat, i cada dia, a més. ¿Qu feien? Bé, doncs, agafaven les infraestructures escolars buides pel drama immens que va representar aquella guerra absurda, absurda i horrible, i les feien servir per als sectors soc als que també les necessitaven. Però bé, ara no es tracta d'això ara es tracta justament que les escales vinguin de Sarrià clp aquí, no que els nanos vagin d'aquí a les escales de Sarrià. Això és molt més difícil des del punt de vista del funcionament d la societat. Tres punts, doncs, en els quals vull reflectir, sobretot, la voluntat que tenim l'equip irigent en aquest moment a 10 �l'Ajuntament de Barcelona, primer de conjuminar les grans accions amb les petites accions, la mapro i el micro -en fi, no som partidaris de la macropolítica n1 de la micropolítica, sinó de les dues, i no hi ha altra soluc1ó que combinar-les-, i, segon, tinguin la certesa que nosaltres estem molt pendents del que es farà aquí, perquè de què vosts se'n surtin, començant pel Regidor, depén que realment nosaltres ens en sortim davant de la nostra conciència. Moltes gràcies i molta sort. 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4170 Title A name given to the resource Cloenda II Jornades de Ciutat Vella: Revitalització social, urbana i econòmica Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Preu m2. Expropiacions i indemnitzacions. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pati Llimona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Benestar Social Comerç Ocupació Habitatge Barcelona Model social Ciutat Vella Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-12-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1156/19880505d_00288.pdf 5c4734d119afe612a67157ce4eb01694 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Àrea de Serveis ci. Ciutat, 4. 5é. planta Socials Tel. 301 88 61 PROGRAMA DONA LA DONA JOVE AVUI Tots i cada un dels problemes que afecten a la joventut del nostre país (fracàs escolar, droggadicció, delinqüencia, carència de capacitat d'iniciativa, etc.) presenten un mateix comú denominador: l'altissim index d'atur, el més alt, de tota l'àrea econòmica internacional. Aquesta alta taxa d'atur juvenil no està repartida per igual entre tota la joventut, sinó que incideix molt més en les noies; les adolescents d'entre 16 i 19 anys pateixen una taxa d'atur superior a la dels nois, en un 14%. Entre 20 i 24 anys la diferència també és del 9% més d'atur per les noies. Des del 1976 fins a l'actualitat s'esta reduïnt enormement el percentatge de noies que treballen. La crisi econòmica, al reduir el nombre de llocs de treball disponibles, ha escursat de manera molt acusada, el calendari ocupacional (laboral o professional) de tota la població. Es retrassa l'edad eb que es produeix la incorporació a l'empleo i s'adelanta l'edat en que es produeix la definitiva retirada. Aïxó ha provocat l'augment espectacular de les taxes d'escolaritat i la búsqueda del primer treball. Resumint podriem assenyalar les principals conseqüències d'aquesta situació de crisi, per a la noia jove; els problemes més destacats: - L'atur juvenil femení ha experimentat els més alts increments de tota la crisi. �Ajuntament Ciutat, 4, 5e. planta Àrea de Serveis de Barcelona Socials Tel. 301 88 61 PROGRAMA DONA 2. 2 - La taxa d'activitat de les noies segueix essent la més baixa d'Europa. Malgrat la devallada de la fecunditat i els canvis socialsd'aquesta darrera dècada, les noies del nostre país no han aconseguit, o molt poc, reduir les altes taxes de dedicació a les ta •.-s •e la llar. - El nivell d'ingressos de les noies ha baixat bruscament. Els pares financien en major mesura ellleure dels nois que el de les noies, i per tant les noies tenen més dependencia econòmica de pares o marits. 4 -- La dependència familiar de les noies creix. Com a conseqüència de la crisi, l'edat d _'entrada al matrimoni es produeix més tard. 5 - La marginació social de les noies creix. El retràs en el calendari laboral i matrimonial és compensat mitjançant la perllongació del seu calendari escolar. Però hi ha un sector de "desanimades" que no inicia cap classe de carrera ocupacional ni familiar. Aquesta situa- ció de desànim afecta més a les noies que als nois. 6 - La discriminació del treball domèstic continua. La nostra societat s'ha modernitzat i hi ha realment actituds •ro•ressiste • • • - - • • • . re•ercutit en la igualtat en el treball domèstic. Les noies han d'ajudar a casa en una proporció del 12% enfront al 1% que hi dediquen els nois. 7 - El comportament depenent persisteix entre les noies. En les noies continuen actituds de comportaments resi_,---.--------dualls é p pis d' epyc uí s ass ides en les coexistia la •. baixa escolaritat i l'alta feconditat. �Ajuntament de Barcelona Área de Serveis cl. Socials Ciutat. 4. 5è. planta rel. 301 88 61 PROGRAMA DONA 3. Les noies continuen més sotmeses al control normatiu < de la familia que els nois. La discriminació no afecta a totes les noies per un igual sinó que afecta al sector concret de noies que simultàniament estan excluïdes de l'empleo i l'escolaritat, i que la seva trajectòria estarà marcada per a .-•- • = ncia pa- terna i desprès del marit ocompany. Aquest és un dels col.lectius que des de l'Administració s'ha de dedicar més atenció. Mesures a prendre . Facilitar orientació professional individualitzada. . Articular Programes de Transició al Treball. . Formar a les noies en professions punta (noves tecnologies). . Diversificar l'accés a les professions. Trencar amb l'esquema de professions o carreres "femenines ". . Promoure i ajudar a l'autoocupació de les noies joves. . Augmentar la Formació Compensatòria. . Informar de les possibilitats d'inserció laboral existents: Plans d'ocupació, Escoles-taller, Plans FIP, etc. . Articular mesures d'Acció Positiva per la incorporació laboral de la noia. Els objectius del Deseni de les Nacions Unides: IGUALTAT, DESENVOLUPAMENT I PAU no seran possibles sense la incorporació de la dona. �TI Ajuntament FF de Barcelona Área de Serveis Socials /. Ciutat. 4. 5è. planta Tel. 301 88 61 PROGRAMA DONA 4. Cal que la dona comparteixi tots els nivells de responsa- bilitat; desenvolupi una funció central en la formulació de polítiques i en la presa de decissio s, com a intel.lectual i com a planificadora, com a agent de desenvolupament i com a directa beneficiaria. Dades de Situación Social de la Mujer en España, Instituto de la Mujer, Madrid 1986. Barcelona, 4 de maig del 1988 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4062 Title A name given to the resource Paraules de l’Excm. Sr. Alcalde amb motiu de la conferència "La dona jove d'avui". Dins: Programa Dona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ocupació Drets civils Joventut Acció política Model social Dones Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-05-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1092/19870523d_00213.pdf 291b4982c4375be402681f15004ea5f3 PDF Text Text SANTS-ESPANYA INDUSTRIAL Bones tardes, bones tardes (Bones tardes) que eón molt • bones, aquí a l'Espanya Industrial, aquí en. el nou. Aíxo era una fábrica, aixtb era un fábrica pele trebailadore de Barcelona. Ele treballadors deL, 161 textil. Ele treballadors del �textil. Les treballadores i els treballadors, que n'hi, aquí hi havien molts i potser encara queda alguna per aquí, perque hi ha. una senyora, aquí davant que té 93 anys, que ha estat ballant amb mí en aquesta Doncs aquí una fábrica com la Sedeta que .• tambè hi havia un altra fábrica, allá a dalt a sobre la Sagrada Familia i ara hi ha un Centre Civic. Jo m'en recordo el dia que el van inagurar quehí havia unes velletes també en allá i en el Centre cívic, al costat del Centre cívic hi ha un institut, hi ha una escola. El que era fábrica, s'ha convertit en institut, en escola de primaria i en Centre civic. I les velletes anaven mirant el cha que s'inagurava y anven mirant rient, rient i anven mirant a les :"alcalde, finestres. I jo els deia:"De que rieu ?" I van, dir veu aquelles finestres d'allá a dalt ? N'hi hem treballat 40 anys nosaltres dues, 40 anys ". I aquella fabrica es va convertir en lo que elles volien. Perque per elles allá que havia sigut seu, perque era el seu lloc de treball, però tambè el seu lloc de sufriment s'hauria convertiti en el lloc on els seus nets estaven estudiant per ser una cosa diferent del que elles havien sigut. I aquesta es l'ambició de la classe treballadora. Conseguir pela fila, - aconseguir pels néts, aconseguir pels ciutadans más joves una situació millor que aquella que van heredar aquella quer ella van tenir. I a més acabar tambè, a través del seu treball i a través de les guerres i de les lluites i del sufriment de cadascú una situació molt millor que no pas aquella que van viure. I ara, si hi ha gent gran de la barriada de Santa, en aquí, s'en recordarán dre que aixà va ser una 162 �fábrica, després no va ser res, després es va reivindicar, després que no eran sindicats obrero. - ni les associacions de teixidors sinò lo que en diuen, lo que en diuen en aquell moment, en diuen les avui associacions de veïns. Un fet nou. I aquestes associacions de veïns van guardar la memoria hist'torica d4e les classes treballadores no ja com a treballadors, con a veïns de Sants i con a veïns d' Hospitalet í van reclamar per Sants i per Hostafrancs que aquélla vella fábrica tornes a ser del poble o que Los constituida una altra vegada però no con a fábrica, sinò con a paro, no com a lloc de treball, sinò con a lloc de lleure. I ara ha vejen. Mireu cap allá veieu l'aigua ola nens jugant, i veieu l'estatua d'un esculptor angles que es diu Antohny Caro, que está allá baix, que és un deis millors del món. Mireu això que será escala també i mireu cap allá perque alli'hi haurá un , poliesportiu el día que vulguin aquests que poden, que ho pudeu decidir. A veure si es deixideixen alguna vegada, oi Donas el dia que ha deicideixin allá. Un día vaig Lar un miting que jo vaig din lo mateix aquí. El día de la ínaguració que gloria, per cert. ara 1 l'Espanya Industrial inaguració Plovía plovía, plovía í malta gent no va poder venir. Doncs aquell dia ja ha vaig din :" a veure quan fan aquest poliesportiu d'aquí". Aixcb és lo que feia classe treballadora unida. Mireu, Barcelona no l'entendrá mai. No la podrá governar mai, , de debò, (governar a sang i foc quan vulguin vulgui governar governar força política que aquesta ciutat s'ha d'entendre 163 amb els �treballadors i s'ha d'entendre també amb aquestes classes mítjeá emprenadores. 1 no s'ha de dir a les classes mitjes emprenedores segons que com per exemple:" vostés desconfífin de l'Estat, vostés desconfifin dels de fóra, vostés vagin a la seva, vostés siguin individualistes, no es preocupin dels demés, el mercat ho arregla tot". Això no cal que els hi diguin, no cal que els hi diguin. Però això ja ho sap prou, que les coses són aixi, desgraciadament. Lo que cal conseguir es dír : fl escolti, vosté, que és un profesional, que és un arquitecte, que és un pintor, . que és un home que té una conversa o que 'es un treballador o un quadre o que és un petit empresarí o que és un barber o una persona. d'oficí, vosté miri's en el miran, del poble, miri's en el mirall deis treballadors, pensi ara que pot fer -per aquesta ciutat i ademes de guanyar-se la seva 'vida que té el dret de guanyar-se-la creí ríquessa per tots els demés, per la ciutat". Això es lo que ha de dír una força política que vulgui governar Barcelona, a aquestes classes mitjes i si els dien això es trobará que aquestes classes mitjes lí torneu una resposta afirmativa. Les dretes sempre pensen que a les classes mitjes sel's hi ha de dir:"tingueu por, vigileu, no pagueu impostos, aneu al tanto, ojo, seguretat, cuidado, que no us atraquin, vígileu, cuidado, carrer que plou que plou, no sortiu al ....vigileu que hi ha una manifestació, al tanto amb aquella treballadors, cuidado que hi ha una vaga, ojo que no es pot caminar". Aquest és el discurs de la dreta. 1 el discurs de l'esquerra, el discurs de l'esqüerra progresista. oberta í tolerant i democrática, que ho som molt de tolerants,' 164 �molt, es el de dir tot el contrari :"escolteu, arrisqueu una mica. Eh que voleu ademés que la f;Iostra cíutat visqui bé ? Eh que ademés d'aconseguir a casa vostra també ho podria aconseguir una també mica la ciutat? Eh que com ele Vostres filia, una mica. Eh, que els carrera són . una mica com ele passadissos grane de casa vostra? No es aixi? Dones arrisqueu. Feu alguna cosa mes que guanyar-vos la vida, si podeu. Intenteu treballar amb els demés, arrisqueu per treballar primer, els . joves que no tenen treball. No espereu que us el donguín. No espereu que us el donarán pel sistema educatiu, amb un títol quansevol fer un quansevol. No. Lluitem. Intenteu. Agrupeu -voa amb una altres Demaneu dinera, donarem crédíts. Míreu una formació. Busqueu una formació. Veieu la mes especialitzada que puguín trobar una sortida en la ciutat. Arrisqueu tots í els demés també. Les classes mitjes també. Arrisqueu. Invertiu. Aquella que teniu una mica de diners no els 'guardeu al calaix. Invertiu. Perque si desprès trobem que hi ha joves que no tenen feina, per qué és ? Es peque hi ha gent que té els quartos al calaix, son aquella quartos dormint al calaix els que fan que hagi nanos que no tinguin feina. Perque si aquells quartos que s'han guanyat no es guardesin al mitjó o al compte corrent per no fer res sinò que s'invertíssin arriscant una mica. Invertir, qué vol dir ? Crear feina, crear noca de treball, crear empleo, crear negoci, crear tiquessa í aquest negoci, aquesta riquessa í els llocs de treball és lo que necessita el nostre jovent per trobar la feina que esta buscant. i65 �De manera que l'hem d'edxígir a la gent que te els quartos: els recursos. (Inclús a la classe mitja tambè, no nomès al risc, río, ric, ' ric tambè a la classe mitja), que arrisquin, que pensin que els projectes en aquests moment, en aquesta ciutat c=van endevant. Jo m'en recordo, fa, fa una colla d'anys que quansevol projecte era perillós i un pensava :" el tipus d'interés de més. alt, hi ha crisis, no sabem que passarà, val més que no ínvertim, val mes que aquest 1 jo tinguem un compte a plag per veure 'si dona una mica més amb aqueátes llibretes que anuncien, danos a la T.V.". jo penso que es millor, sempre que es pugui, sempre que es tingui l'edat o l'esma( perque hi ha persones de 93 anys que ballen, que balen míllor que jo ). De manera que sempre que es tíngui l'esma, índependienment de l'edat que es tingui s'ha de mirar d'invertir, s'ha de mirar d'ajuntar-se un amb els demés per invertir. Invertir vol dir, invertir en diners í invertir en energies,k amb la generositat i les ganes de cadascú. Poseu-los en comú. al presídent d'Hostafrancs. Per qué ? Per apendre amb eis demés, per mirar inclús alguna vegada de montar un petit negoci o una petita activitat col.lectiva o pública. Per qué ? perque la ciutat en aquest moment ho necessita. Primera. I segona. Perque la nostra ciutat en aquet moment hí ha moltes possibílitats de trobar sortida amb aquests tipus de projectes que no pas fa una colla d'anys. I això es el que nosaltres volem dir quan diem que ara vull crear, sóc Barcelona. Aquesta és la situació que tenim ara. Que voldriem els baroelonins? Que hauriem de volguer ? Que aixó no duri poo. Que aixó no passi com en altres moments de la nostra história, que va durar un any o dos 166 �anys o tres anys. Inclús es va fer una gran exposició al 29 després es va acabar. I èls monuments que es van fer al 29 ara encara belluguen perque el Palau Nacional es va fer cinc anys, només i ara l'estem refent: I el primer que em van dir quan vam entrar a l'Ajuntament vam dir hem qüe de fer per mantenir aquest palau?". Em van di8r :tirar--lo a terra", vaig dir : No. pot ser perque és un logotip de Barcelona. Es un símbol de Barcelona. El Palau Nacional i el jocs de llum del 29 i les fonts, no es poden. perdre. S'han de mantenir". "Dones, buidí allá de quadros, possi sorra a dintre i s'aguantará, porque aquell edifici no s'aguanta". I després afortunadament els representants d'aquestes classes mitjes creatives que té Barcelona, el catedràtic d'estructura de l'esoola d'Arquitectura va estudiar i va decidir que es podía aguantar el Palau Nacional si se li possava una sivella de ciment armat en la gran sala oval, en el templet de la sala oval, porque aíxi, amb aquesta sivella, amb aquest cinturó, el conjunt es mantenía. I es manté. I ho vam fer. I ha costat molts mílions, centenars de milions. Pero el Palau Nacional. es allá í es l'orgull de Barcelona. Això per qué us ho. die?. lis ho dic, perque, qué voldriem ara ? Voldriem que el 92 no fós el 29. Que el 92 no Los ni tan sois el 88 del segle pasat que va estar molt bé però no va ser prou. Voldriem que aquesta ciutat deixés de viure a estrebades, a cops d'il.lusió, a cops de • ja veurem.No pot ser aixe>. Hem de tenir un bon equip sempre. Hem de tenir una ciutat europea, sempre. Tant si aquell es l'any bó 167 �com si és l'any dolent. Hem de ser bons també en els anys doIents. Hem de tenir força per soportar ala nostres vells í els nostres parats i els nostres margínate, í això vol dir, no nomee tenir un moment d'euforia, guanyar la lliga una any. Fer una gran expossició, fer- una JJ.00 vol dir aprofitar aquest moment d'alegría, de gosadia, d'euforia, si voleu d'entusiasme, tate junte, per crear una Barcelona que s'aguenti en tots -da moments, els bone í ele dolents. 1 per fe aíxó jo nomes us die una cosa l'únic que necessitem, l'únic, dintre de la democrácía, no estrictre ? per quells que no hi creuen en tot això, amb tolerancia per tot el que diuen, amb tranquil.litat per tot el que s'inventen, que és molt, l'únic que necessitem es dei ar de. banda tot aixó, mirar el futur, mirar els demés, sis demés companys, ala demés conciutadans dir : colaborant tots a fer aquesta Barcelona- del futur perque aquesta Barcelona del futur 11 ja ha nascut, encara que no vulguin ja ha nascut, ja existeix,ja hi és. Hornee l'hem d'acompanyar entre tete perque hi creixi) 1 ara cm dirán. Bueno, qué vol dir l'alcalde amb tot aixó. Qué hem de fer en concret ? A qué ens hem de dedicar ? Jo us dic: "Us ho heu d'inventar voealtres el que heu de fe ". Jo us die, cada. vegada que paseo per devant, l'altra día a la Plaga Borras al capdamunt de Sarria, a un quartelet de bombera que hi ha, petit, que ha aprofitat un raed, que deu estar,expropiat perque aqlgUn día a lo millor per allí passará el segón cínturó. Dones, molt be tan En aquest quarteiet de bombera' d'abans hi ha une famosos com pero aqueste ben grans 1 í une.. ........ .........al tenen 168 ��< 4,.c.444h,, Av, " 4.14"4+ 9-(-• t oe . Cc (c-r ief t, Cec, "41 '144,N << 4t,. t3 I.t~ 1iv< < 1 k r ,,,,. e ^-L► G !k., g -^ PA" UVI ^ -C (eg fec. ► t7.iu.Cw► c . .zL' 7 `i<>/-4'–v c.vck. r 02A. 67-f ,C 5 ^ ^ r ^ ^ ^e ^„^,,.y , ^ V^ ^ l v(pyt d e.t L/{Mh 1111.7*^ . 4,„ c. (^.GG^ (•t-i w^; ¡W 1 otcrc: ", c< n r(kfln 4 C .,.e.,T re- c"...+.. f1 091:•■ I1.1r L,Uaagl p s+L r . ..^ s ^^ 14, cih i 5^^ N WYkw^ c,4-4 4-ek-c,w k I. hfr.: a" ti. " cy.,(1 fiz,14cAA.4 ( L w.c 154r~-` wi "f”) l `• 4 S. G 14- t»I w-` t(w\ 4 19(tt bv od` -4--4._ < 1.4". 10) t (` %w„ (1r^i 1R^rQ, ti^ ^ "*".‘ 54 (1^ (J^ úc^.^u^^ ^ (Je Vukl am4r {eiv 1,4 (AA • „t y s l frk ^ -r �ls° I /^^Gfi^S l.^-c'wu^ ^ t brw(.AA,( t/ eS ^,o, ^ (0, ^`` U-^ C-^ ^ y 1 ^..3 .eiQ /y^t^ ^ 1 ' ^ !^/} e.1^% r at..f ^^,u„ `<wr CALIA~ ??-45, 1~ ^ ... con—L4^ v~" w Iftvt" .9.41 ^ ^e^ ^ CI.WA ^ r( vrca(i./r i'l` re-) ',,lat.^ ("rc,u.ctP( e-i/ (r^:th 64, a (1 k‹, (0441k-fei ^ twEit" (9.< lu.,,vNA~Aws.A.Si (ZvU ^~^ ^. ir,w. ^- v( L-zst) ^^ eAé• "r"( c•v¢t tt.t mA RT' fuvt-r (p,+ t,w („e-c 4 ^ wc04.4„ e o 1rM `c-QtA lt a.t I `,, cr`- 6K-0-4Ad• su-t_ si ^rW tdutOntuilt ^ al& Py` 1mAtlK % -t% 3 M% rvr u e-A•••■ )Á ,w. .eit wv-( (..t..,' (c-e ` eFtg Nw~0*'•A (`) 14 ' .e),( Kr►1^5 m i_c4 pe- ,-5 ,,^ ^ ..^.^.t ^ (.3 i An..A ^^^►zr1. dcr 5, ,u4( a eAluou-GIÁÁ Ñ ^ l ..w 4,1 Afr cif Iwt 1"60, i . ^^.rc Ifik r ^, ,.e.,( G, twr c»3 6.1 1M/t„ Y .1?/( ivuu... ^ ^ tly6` w ce,<"• ^s du , Sk r tettvic- C4 v wut , w:f ral '1n1 1)1' L" 410 i CL át,Vt at"".h`uy' f`,1 . ,1(^, ^tt eui ^ ktim" vuw.Ce-S ^ me, ee^ ^^ �^^,rc ,P/( t» %v f_ ' L‘ %\1,4.1 B`^^ ` w Cu I 4.0-../ (.e^-•r. ^ ^•^ c ;-(t-- ^C.ti t' le-1m ^Ir f olc< I ^ L1 ^-r K-r •, G,, 1vc (,vs 1A41.-.0 rl p,,. „^ 0 k ( ao De( rl ^ ^ ^ ^^7^1. / rrt 1A-c Lre ^c<<c C' u ^,( s Í^ C^ v^ V ^ 6lef .(12, k+m. b f3 wc cl•••• ^ (,,,s Z ^, fi /AA f.a,.V r f 2^ Le-1 Cclàt^ ^` `^ ivx,,M,st<A ., c~,^u T -e.ef ^,,¿w< ^ e,frál j4. ,^.cr^ T (I ^ • ^a fi r ^ `^ ^ ivv*cf 1 rve+r_ ^o 4,( t^ t^. ^^ ^ s k ,y), (.wn)„a(i► c ct- ce-i fi 4(111-5 ht. ( v^ '1 r emat,"1- r w` ((`Jt^ („),^ ^ ^ p luvs.t GUokv44,7 li fi ( v^ ^,, ^,, y t Át4 wi 4 ^ ^ ^^ t • ^.,1 /46- (1,5„.,,fi a km, • 6Ukcmy dt 6,1pi i ^^..^ 024. ^^• t^ ^^ ^ ( 4u0ax- a24. ` Nky5ç (y( L` (^^^ ^, , _ 1u, 4.. 4 n ui 1(4'4;/ (-rd i Coys, tAt (-s ^ww^^; eq u,, r 40U ,‹-t. k,v^ 1 ^ OW^ / I Cc Ct (172 ca, ^. ., I ^^.. tW 175 .4,94 A -4b "4-4-11. 1r,rw4 *. ^ �C ^. ji,( gti,.fr,cR,,,.c— c `- kor ( u 40 y E ‹ 4 (I `r„ 0.4.1,,., G<- Co`,,`c C` /3~ ... cu„ c r cs ^ l (_' c G^it 1>e ^ o/-e_ rt.ff^ cv WAi.tc.B-C 4t n,C<,c,,,, / n oz---4444, a. e 9 41 ( t -~ - J a4641 ( G t (4-, c. t ni~c"..t ^h v e-ex. c,t .4 .u ) 14ó4se4,--r-4 r ^\ l ^^"^' ^ ¡^ ^`y/(ie^-. ^^^ •G^ 1ye/t..3t.1 4 ^/^, bet G, h,v ►^ ,^ c' (c. <,,,, i h PLAA 13.4-‹ ¡^ ^ 111r- J^ -t/( yut 4 `i -^ l- ^^t e-t-zAk va ,44‘ 1P( k 45,411 Ihtti «^ VA ^ C4 1,1 Y'1„ ►"/ ( w^^,(1-►K, a r S,^ p tv< — i~n't Ir C.)2-4.. u ^L^ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3998 Title A name given to the resource Inauguració del Parc de la Espanya Industrial Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc de l'Espanya Industrial Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Ocupació Història Socialisme Benestar Social Model social Campanyes Barcelona Eleccions Parcs urbans Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1090/19870518d_00212.pdf b362ea965f6a58dcdfbb19cb1c5f1353 PDF Text Text l'OJO Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Télex: 54519 Laye e Tercera confer e. . ncia cicle "Europa 92". Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Paspual Maragall Barcelona, 18 de maiq de 1987 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SENYORES, SENYORS: CELEBREN AVUI LA TERCERA CONFERNCIA DEL CICLE TOPA 92. AQUEST VESPRE ENS HONRRA AME LA SEVA PRESENCIA EL COMISAR' EUROPEU, EX SENADOR 1 EX DIPUTAT EXCM. SR. ABEL ATUTES I JUAN. EL SENYOR MATUTES, CONEIX Bn AQUESTA CIUTAT. MÉS DE LA PROXIMITAT QUE SEMPRE NI HA ENTRE ELS EIVISSENCS I CATALANS, EL SENYOR MATUTES HA ESTUDIAT I HA VISCUT A BARCELONA. ENS COMPLAU DONCS DONAR LA BENVINGUDA A BARCELONA AL COMISSARI ABEL MATUTES, UNA BENVINGUDA QUE S UNA RETORNADA A CASA. NO CALDR1 TAMPOC QUE ENS EXTENEM PER EXPLICAR AL �—3— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Cornunicació Ref.: SENYOR MATUTES LA VOLUNTAT EUROPEA DE BARCELONA. EL SENYOR MATUTES DEI! RECORDAR PROU 15 COM ELS EMPRESARIS CATALANS FA MOLTS ANYS ES VAN MANIFESTAR PER LA IN1EGRACI6 AL MERCAT COM. DEU RECORDAR TAMBÉ EL TARANN1 EUROPEISTA DE TOTS ELS BARCLLONINS. AVUI EL SENYOR MATUTES OCUPA UNA ALTA ISPONSAPILITAT AL SI DE LA COMISSI6 DE LES COMUNITATS EUROPEES. I S'OCUPA, PRECISAMENT, D'UNA CARTERA CLAU PER A UN SECTOR IMPORTANTLSSIM DE LA NOSTRA ECONOMIA. EFECTIVAMENT, LES PETITES I MITJANES EMPRESES S' HAN DESTACAT PER LA SEVA CAPACITAT DE REACCIONAR DAVANT LA CRISI ECON(75MICA. TOTHOM ACCEPTA HORES D'ARA EL DECISIU PAPER DE LES �—4 — Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PETITES I MITJANES EMPRESES EN LA GENERACI(; D'OCUPACI(5. L'AJUMTAMENT DE BARCELONA PARTICIPA ACTIVAMENT EN E'AJUT A LA CREACI5 D'EMPRESES, MOLT ESPECIALMENT A TRAV1S DE BARCELONA ACTIVA, S.A. 1 INICIATIVES, S.A. 1S PER AIX¿ QUE ENS FELICITEN DE QUE EL SENYOR MATUTES HAG1 ACCEPTM DE PARTICIPAR EN AQUEST CICLE, I ESPEREN AME IMTERiS LES SEVES PARAULES. T1 LA PARAULA L'EXCUl. SR. ABEL MATUTES 1 JUAN. Ref.: � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3996 Title A name given to the resource Presentació 3ª conferència del Cicle Europa 92 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Economia Ocupació Acció política Barcelona Matutes, Abel, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1085/19870411d_00203.pdf 05b483faed84c4ad951252aa1c01fd05 PDF Text Text Ajuntament A ^ de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye Jornades de debat "Estat del Benestar". Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall. Barcelona, 11 d'abril de 1987 �SENYORES, SENYORS: EN AQUESTA úLTIMA CONFER é NCIA DE LES JORNADES M'AGRADARIA EXPLICAR-VOS QUE ÉS EL QUE HA FET L'AJUNTAMENT DE BARCELONA EN EL CONTEXT DE LA CRISI ECONOMICA I SOCIAL QUE AQUESTS DIES S'HA DEBATUT AQUí. MOLTS DELS ASPECTES DE L'ACTIVITAT MUNICIPAL HAN ESTAT JA EXPOSATS: M. ROSA BARENYS, JOSEP M. PASCUAL, JORDI BORJA, EL DOCTOR JOAN CLOS, JOAQUIM DE NADAL, JORGE GONZáLEZ AZNAR, XAVIER CASAS US HAURAN PARLAT DE LES áREES QUE CONEIXEN MÉS DIRECTAMENT. EVIDENTMENT, JO TAMBÉ TINDRIA COSES A DIR SOBRE ALGUNS DELS MISSATGES QUE S'HAN EMÉS DES DE AQUESTA TAULA PER PART D'ALTRES PARTICIPANTS, I MOLT EN PARTICULAR D'AQUELLS QUE TENEN RESPONSABILITATS A NIVELL DE L'ESTAT. I TANMATEIX NO HO FARÉ PERQUè CREC QUE PUC FER UNA APORTACI6 MÉS ESPECIFICA REFERIDA A QUINA HA ESTAT L'ACTITUD DEL NOSTRE AJUNTAMENT EN UNA FASE �CONEGUDA DE LA CRISI DEL SISTEMA CLàSSIC DEL BENESTAR SOCIAL. TEMPS HI HAURà MéS ENDAVANT PER A DISCUTIR AMB ARGUMENTS I AMB DADES, A FONS, ALGUNES DE LES AFIRMACIONS QUE DES D'AQUí S'HAN FET RESPECTE A LA DESCENTRALITZACIÓ DE L'ESTAT. TORNANT AL NOSTRE TEMA, ESTIC SEGUR QUE ELS PARTICIPANTS D'ALTRES AJUNTAMENTS I DE LA DIPUTACI6 TAMBÉ HAURAN TOCAT PLANTEJAMENTS COMUNS AMB ELS NOSTRES. JO VOLDRIA ARA EXPLICAR, MOLT PLANERAMENT, COM HE VIST TOT EL PROCÉS DES DEL MEU LLOC D'ALCALDE. DESPRÉS, SI HI HA TEMPS, PRESIDENT, POTSER AVANÇARÉ ALGUNES CONSIDERACIONS TEòRIQUES SOBRE.L'EXPERIèNCIA. �—4— 1985: REPLANTEJAMENT DAVANT LA CRISI SITUEM—NOS AL 1985 I AL REPLANTEJAMENT DAVANT LA CRISI QUE EN AQUELL MOMENT ES VA INICIAR EN EL NOSTRE AJUNTAMENT I EN GENERAL, JO DIRIA, EN EL MóN MUNICIPAL I LOCAL A CATALUNYA. L'ESTIU DE 1985, COINCIDINT AMB EL PAS DE L'EQUADOR DE L'ACTUAL MANDAT MUNICIPAL, ENS VAM REPREGUNTAR QUè HAVEM DE FER, QUè ÉS EL QUE S°HAVIA DE FER. ENS HO VAM PREGUNTAR EN TERMES ECONòMICS, PERQUè ERA EVIDENT QUE LA DADA NOVA POTSER MÉS CLAMOROSA EN AQUELL MOMENT ERA LA LENTA CONFIRMACIó DE LA REALITAT D'UN ATUR INAMOVIBLE. QUEDAVA BEN CLAR EN AQUELL MOMENT, POTSER FINS I TOT ABANS, QUE LES IL.LUSIONS QUE ENS HAVEM POGUT FER SOBRE L'EVOLUCIó DE L'ECONOMIA, SOBRE LA DURADA DE LA CRISI ECONóMICA, EREN JUSTAMENT AIXò: IL.LUSIONS. A L'ANY 79 TOTHOM PENSAVA QUE LA CRISI DURARIA UNS ANYS NIÉS A TOT ESTIRAR. �2 -5- L'ANY 85 JA ERA EVIDENT QUE ALL NO S'ACABAVA, QUE ERA D'UNA GRAN RESISTèNCIA, I QUE EN TOT CAS, LA REACTIVACIó QUE POGUèS VENIR, QUE ÉS JUSTAMENT LA QUE ARA ESTEM COMENÇANT A EXPERIMENTAR, NO SERIA DE L'ESTIL DEL CREIXEMENT QUE ES VA DONAR A BARCELONA EN ELS SEIXANTES I PRIMERS SETANTES. PER TANT NO ERA D'ESPERAR UNA REDUCCIó SUBSTANCIAL DE LA SITUACIó D'ATUR I DE MISèRIA,_ MISèRIA RELATIVA, PERò REAL, A LA CIUTAT. AQUESTA SITUACIó PROVOCAVA SOBRE L'ACTUACIó MUNICIPAL, I EVIDENTMENT SOBRE LA SITUACI6 DE LA CIUTAT ELLA MATEIXA,UNA OMBRA MOLT NEGATIVA I UNES RESTRICCIONS I UNA INFLUèNCIA MOLT NEGATIVES. DESDE EL PUNT DE VISTA, MOLT PRAGMITIC, DE L'ACTUACIó MUNICIPAL, IMPLICAVA MOLTES MÉS DESPESES DE GUàRDIA URBANA, PER FER FUNCIONS DE POLICIA NO PRòPIAMMENT DE LA SEVA COMPETèNCIA, MOLTES MÉS DESPESES �-6- TAMBÉ EN SERVEIS SOCIALS, MOLTES DESPESES NO PREVISTES EN PROGRAMES ANTIDROGA -PROGRAMES MOLT CARS I D'UNA EFICàCIA RELATIVAMENT REDUïDA.RESPECTE DEL SEU COST, I ANIR1EM SEGUINT. POT SEMBLAR UNA MICA BRUTAL QUE JO PARLI D'AQUESTS TEMES, COM ELS TEMES DE COST, PER6 ÉS QUE AQUESTA ÉS LA CRUA REALITAT. S'HAN DE TENIR RECURSOS PER DUR ENDAVANT AQUESTS PROGRAMES, S'HAN DE TENIR MOLTS RECURSOS, NOSALTRES ELS HI HEM POSAT PER S'HA DE SABER QUIN ÉS EL MARC EN EL QUAL AQUESTS RECURSOS ES POSEN, QUINS OBJECTIUS ES PERSEGUEIXEN I QUINA POT SER LA DURADA DELS FENòMENS QUE ES TRACTA DE COMBATRE. TOTA UNA PROBLEMàTICA, EN Fi, QUE FA 8 ANYS NO ENS HAVíEM PLANTEJAT, O SI MÉS NO, NO HAVEM PREVIST QUE TINGUÉS LA VIRULéNCIA QUE VA TENIR. I DONAREM EXEMPLES: NOMÉS EN UN PROGRAMA ESPECFIC DE GUàRDIA URBANA A LA BARCELONA VELLA, NOMÉS EN HORES EXTRES, NO ESTIC PARLANT DE LA NòMINA, NOMÉS D'HORES EXTRES, ESTEM GASTANT. �-7- VUITANTA MILIONS DE PESSETES. LA RESPOSTA A AQUELLA PREGUNTA, " QUÉ HEM DE FER?" VA SER QUE HAVíEM DE CONTINUAR FENT EL QUE HAVíEM ESTAT FENT DURANT ELS PRIMERS SIS ANYS D'AJUNTAMENT DEMOCRàTIC EN MATéRIA DE SERVEIS SOCIALS, DE JOVENTUT, DE SERVEIS PERSONALS EN GENERAL, DE LA TERCERA EDAT, DE CASALS DE JOVES, DE LLARS DE VELLS, DE RESIDèNCIES DE VELLS, DE CENTRES CVICS, DE CENTRES DE SERVEIS SOCIALS, DE CENTRES PER LA LLUITA CONTRA LA DROGA, TEMA AQUEST QUE ES VA RENOVAR PRECISAMENT EN AQUELL MOMENT, QUE S'HAVIA DE CONTINUAR FENT UNA ACCI6 EN MATERIA DE SERVEIS PERSONALS I SOCIALS, TAN INTENSA COM MMAI AQUESTA CIUTAT NO HAVIA VIST, I QUE SEGUEIX SENT MÉS INTENSA DEL QUE MAI NO S'HAVIA FET EN AQUESTA CIUTAT. JO DESAFIARIA A MOLTES ALTRES CIUTATS A COMPARAR-S'HI. PERò A LA VEGADA ENS VAM NEGAR A QUEDAR A L'EXPECTATIVA, IMPASSIBLES DAVANT DE LA SITUACIó ECONòMICA DE LA CIUTAT EN ELLA MATEIXA, GLOBALMENT �-8- CONSIDERADA. ÉS A DIR, NO ENS VAM CONFORMAR A ESTAR EN UNA SITUACI6 DE LLUITA CONTRA LES CON SEQÜéNC IES DE LA MANCA DE BENESTAR SOCIAL. VAM DECIDIR ENTRAR, MARGINALMENT PERò DE FORMA SIGNIFICATIVA, EN LA LLUITA CONTRA LES CAUSES DE LA MANCA DE BENESTAR SOCIAL A LA NOSTRA CIUTAT. �-9- LA RESPOSTA DE L'AJUNTAMENT VEIEM AIXò UNA MICA MÉS DE PROP. ÉS EVIDENT QUE L'AJUNTAMENT NO TÉ COMPETèNCIES PER LLUITAR CONTRA L'ATUR. NOMÉS TÉ COMPETèNCIES PER LLUITAR CONTRA LES CONSEQÜèNCIES DE L'ATUR, NO CONTRA LES SEVES CAUSES. TOT I AIXí ENS VAM NEGAR A ROMANDRE INSENSIBLES DAVANT D'AQUESTES CAUSES I VAM DECIDIR DE COMENÇAR A SER MÉS BELIGERANTS, A TRACTAR D'ANIMAR L'ECONOMIA DE LA CIUTAT, A TRACTAR DE RECUPERAR UNA IDEA QUE HISTòRICAMENT HAVIA TINGUT UN PIS I QUE DESPRÉS HAVIA ANAT DESAPAREIXENT DE LA NOSTRA LITERATURA, QUE ÉS LA IDEA DE FOMENT. EN AQUELL MOMENT JUSTAMENT, EN EL MOMENT DE DEFINIR LA SITUACI6 EN LA QUAL ESTàVeM DES DEL PUNT DE VISTA GLOBAL I POLTIC, DEL PAS DE L'EQUADOR, ES VA ENCUNYAR UNA FRASE, MOLT SIGNIFICATIVA DE L'ESTAT D'ESPERIT DEL MEU AJUNTAMENT: VA SER EL MOT I L'OBJECTIU D'"ANAR MÉS ENLLà". US DIRÉ DE PASSADA QUE ÉS D'AQUí, D'UNES CERTES DERIVACIONS D'AQUEST EMBLEMA, D'AQUEST �-10- LEMA, QUE VA SORTIR LA FAMOSA FRASE PUBLICITàRIA DE "MÉS QUE MAI". VA SORTIR UNA MICA DE LA IDEA QUE ESTàVEM EN UNA SITUACIÓ EN LA QUAL, ANANT L'OPERATIVITAT DE LA CIUTAT D'UNA FORMA CORRECTA, ESTANT ELS SERVEIS MUNICIPALS ACTUANT D'UNA FORMA A PLENA SATISFACCIÓ DES DEL PUNT DE VISTA DE LA SEVA VELOCITAT DE CREUER, PER DIR-HO AIXí, ENS HAVíEM DE PLANTEJAR ANAR MÉS ENLLI I TRACTAR DE FORÇAR ELS _LÍMITS DEL QUE ERA EL NOSTRE àMBIT D'ACTUACIÓ. I D'AQUI VA SORTIR TOTA AQUESTA FILOSOFIA I TAMBÉ AQUESTES EXPRESSIONS. AIXò VOLIA DIR TENIR INICIATIVES NOSALTRES MATEIXOS, COL.LABORAR AMB ALTRES QUE EN TENEN I SOBRE TOT FIXAR-NNOS UN OBJECTIU. NO L`OBJECTIU DE CREAR UNA ONADA DE PROSPERITAT, QUE NOSALTRES SOLS EVIDENTMENT NO PODREM NI PODEM CREAR NI PODREM, MAI. PERO Sí, I SUBRATLLO MOLT LES PARAULES QUE DIRÉ ARA, SITUAR LA CIUTAT EN CONDICIONS TALS QUE SI AQUESTA ONADA VENIA, COM EFECTIVAMENT EST VENINT, NOSALTRES POGUESSIM GAUDIR-NE D'UNA FORMA DIFERENCIAL, POSITIVA, RESPECTE �D'ALTRES CIUTATS. REPETEIXO, NO TRACTàREM, NO HEM TRACTAT NI TRACTAREM MAI DE CREAR UNA ONADA DE PROSPERITAT ECON¿MICA I SOCIAL QUE NOSALTRES NO PODEM GENERAR, PER¿ QUE HEM DE TRACTAR, I HEM TRACTAT DE FER-HO, I CREC QUE HO HEM ACONSEGUIT EN UNA CERTA MESURA, DE SITUAR-NOS EN BONES CONDICIONS PER AGAFAR EL TREN D'AQUESTA ONADA SI AQUESTA ONADA ES PRODUTA, COM EFECTIVAMENT S'ESTà PRODUINT. FINS I TOT, D'ANAR-HI A SER POSSIBLE EN ELS VAGONS DEL DAVANT D'AQUEST TREN. DECIDIDAMENT HO VAM INTENTAR I MODESTAMENT CREC QUE EN BONA MESURA HO VAM ACONSEGUIR, HO ESTEM ACONSEGUINT. ALTRES CIUTATS HO HAVIEN FET. EN AQUEST PAIS NOSTRE QUE S'ESTá OBRINT, TANMATEIX S'IGNOREN MOLTES REALITATS QUE SóN ¿BVIES EN LA VIDA INTERNACIONAL. MOLTES CIUTATS HO HAVIEN FET: BALTIMORE, CLEVELAND, A CIUTATS DE L'ESTAT D'OHIO; A EUROPA LES CIUTATS SUEQUES, ALGUNA, ROTTERDAM, LYON; AL CANADà, TORONTO. TANTES I TANTES �-12- CIUTATS QUE S'HAN PLANTEJAT PROGRAMES DE PROMOCIó ECONòMICA DE LA CIUTAT EN EL SENTIT MÉS GLOBAL, A PARTIR D'UNA SITUACI6 DE CRISI, DE PèRDUA DE POBLACI6 I D'ALTRES INDICADORS IGUALMENT IMPORTANTS. COM HAVíEM DE FER-HO NOSALTRES? COM HAVíEM D'ACONSEGUIR QUE BARCELONA ESTIGU É S EN BONES CONDICIONS RESPECTE LES POQUES OPORTUNITATS QUE EL FUTUR ECONòMIC POGUÉS DONAR? �-13- LES MESURES PRESES EN PRIMER LLOC VAM DECIDIR APRETAR MOLT FORT EN EL PROJECTE "VEDETTE", EL MÉS EMBLEMITIC: ELS JJ.00. DE 1992. HO VAM FER PERQUé VEIEM QUE HI HAVIA MÉS POSSIBILITATS D'èXIT QUE EN ELS SEIXANTA ANYS ANTERIORS EN QUè LA CIUTAT HAVIA PERSEGUIT AQUEST MATEIX OBJECTIU. I TAMBÉ PERQUè NOMÉS EL FET DE PARTICIPAR, D'ANAR PEL Mal EXPLICANT LA CANDIDATURA ENS POSAVA EN CONTACTE AMB ELS CENTRES D'INFORMACI6 I DE DECISI6 ECONòMICA I FINANCERA. AMB AQUEST MOTIU HEM VISITAT POTSER ENTRE VINT I TRENTA PAïSOS, ENS HEM AGERMANAT AMB CIUTATS DE PER TOT EL M6N, I AIXò POT SEMBLAR MOLT FORMAL I HO ÉS I TANMATEIX DE VEGADES, ARA JUSTAMENT, COMENÇA A TENIR DERIVACIONS PRàCTIQUES QUE NO DEIXEN DE TENIR INTERÉS. ENS INTERESSAVA QUE AQUESTS CENTRES ESTIGUESSIN INFORMATS SOBRE BARCELONA; POSAR BARCELONA EN EL MAPA, �COM ES VA DIR UN COP I, AL MATEIX TEMPS, QUE ENS DONESSIN INFORMACIó SOBRE OPORTUNITATS EN EL MERCAT MUNDIAL. AQUESTA ÉS UNA LNIA D'ACTUACIó. SEGONA LTNIA: VAM DECIDIR AMPLIAR L'àMBIT DE LA NOSTRA ACTUACIó. DECISI6 QUE ES VA MATERIALITZAR AMB LA CREACIó DEL CONSELL ECONòMIC ASSESSOR, L`ESTIU DE 1985. EL CONSELL ECONòMIC ASSESSOR ÉS UNA REUNIó NO REGULAR, NO FORMALITZADA, EN LA QUAL ESTAN PRESENTS REPRESENTANTS DE DIFERENTS INSTITUCIONS ECONóMIQUES DE LA CIUTAT -FIRA, CAMBRA, PORT, CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, OFICINA OLíMPICA, ETC.- ON ES VAN REVISANT ELS PROBLEMES ECONóMICS DE LA CIUTAT, NO DE L'AJUNTAMENT, DE LA CIUTAT, I LES SEVES PERSPECTIVES. TAMBÉ, AQUEST SERIA EL TERCER PUNT, I AIXò SEGURAMENT HO HAURà EXPLICAT EN JOAQUIM DE NADAL, VAM PRENDRE UNA SèRIE DE MESURES DES DE LA TINèNCIA D'ALCALDIA D'HISENDA QUE PERMETIA LA GENERACIó D'UN �PETIT ESTALVI PER FINANÇAR , L'ESTIMULACIó ECONóMICA DIRECTA. MIL MILIONS DE PESSETES, UN SET PER CENT DE LA NOSTRA INVERSIó ANUAL, QUE S'HAVÍEN DE DERIVAR CAP A UN PROJECTE, QUE DESPRÉS EXPLICARÉ, D'UNA EMPRESA D'INICIATIVES. UNA ALTRA LíNIA D'ACTUACIó VA SER, EN CANVI, TREBALLAR NO EN EL CAMP DE LES EMPRESES SINO EN EL CAMP DE LA FRONTERA ENTRE LES EMPRESES I EL MóN DE LA MARGINALITAT, LA CREACIó DE LA PONèNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL. EN JORGE GONZaLEZ AZNAR US DEURIA EXPLICAR AHIR AMB DETALL EL SEU FUNCIONAMENT. EL OUE BUSQUEM AMB LA PONèNCIA ÉS ANIMAR I RACIONALITZAR UN SEGUIT D'ACTIVITATS QUE EXISTEIXEN EN EL MARC DEL MERCAT ECONòMIC, EN LA FRONTERA DEL MóN DE LES COOPERATIVES, DE L'AUTO-OCUPACIó, DE LES INICIATIVES FINANÇADES PER L'INEM O PER FONS EUROPEUS. �-16- CAL DIR A LA GENT, CLARAMENT, QUE ÉS IMPOSSIBLE EN EL M6N ACTUAL, ASPIRAR A UN SOU SENSE MÉS TTOL QUE EL QUE ENS DONA EL SISTEMA TAL COMO ESTI FUNCIONANT. CAL DIR CLARAMENT ALS NOSTRES JOVES, PERQUè A MÉS ELLS HO SABEN, PER LA SEVA PRòPIA EXPERIèNCIA, QUE NO ES POT ESPERAR UN SOU ESTABLE DE LA MERA POSSESSIó D'UNA CAPACITACIó MNIMA COM LA QUE ENS DONA EL SISTEMA SENSE CAP PARTICIPACIó ESPECIAL PER LA NOSTRA BANDA. CAL O ARRISCAR O INNOVAR O CREAR O BÉ FORMAR-SE D'UNA FORMA MOLT ESPECIFICA. ESTA CANVIANT EL POSICIONAMENT DEL CIUTADà RESPECTE DE LA CIUTAT, RESPECTE DEL SISTEMA CIUTADà. HAN DE CANVIAR TAMBÉ LES IDEES QUE ELS RESPONSABLES DE LES CIUTATS TENIM RESPECTE DEL QUE NOSALTRES HEM DE DIR A LA GENT. A LA GENT SE LI HA DE DIR QUE SI NO CREEN ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU TREBALL, NO TINDRAN TREBALL. I CREAR ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU TREBALL VOL DIR AUTO-OCUPACIó EVIDENTMENT; VOL DIR COOPERATIVA, EN EL SEU CAS EVIDENTMENT; VOL DIR UNA FORMACIó MOLT ESPECíFICA EN ALTRES OCASIONS; VOL DIR CREATIVITAT QUE TINGUI UN �-17- MERCAT, NO CREATIVITAT QUE PUGUI SER PROMOCIONADA, QUE PUGUI SER RECOLZADA NOMÉS, COM HA DE SER, PER¿ NO N'HI HA PROU. HA DE SER, A MÉS, SITUABLE EN EL CONTEXTE EN QUè ESTEM, QUE ÉS EL CONTEXTE DEL MERCAT. VOL DIR TAMBÉ POSSIBILITAT DE CREACIó D'EMPRESES I NECESSITAT DE FERHO. EN EL CAMP DE LA FORMACIó, A NINGú SE LI ACUT JA QUE SIGUI POSSIBLE, SENZILLAMENT, FER UNA OPCIó ALS DISSET ANYS, ALS SETZE ANYS, SUPOSEM, PER AQUELLA BRANCA, PER AQUELL TíTOL I QUE D'AQUí ENS VINGUI, EL SISTEMA ENS DONI LA POSSIBILITAT D'UNA OCUPACI6. NO ES AIXí. SI NO HI HA UN MOMENT D'AQUESTA EVOLUCIó EN EL QUAL L'INDIVIDU ESTA EN CONDICIONS D'OPTAR, D'ARRISCAR, DE DECIDIR QUE ELL PRODUIRà D'UNA DETERMINADA FORMA DETERMINADES COSES, NO ÉS SEGUR, MÉS AVIAT, ÉS BEN SEGUR QUE AQUEST INDIVIDU, AQUEST CIUTADà NO TINDRà UN LLOC EN EL SISTEMA EN EL QUAL ESTEM, QUE TRACTEM DE REFORMAR, PER QUE ENS ENMARCA. AQUESTA ÉS LA REALITAT I RES DEL QUE NOSALTRES FEM ES POT FER FORA D'AQUESTES CONSIDERACIONS. HEM �-18- D'ANIMAR, EN DEFINITIVA, AL NOSTRE JOVENT I TAMBÉ A LA GENT GRAN, AMB MÉS DIFICULTAT, QUE ES TROBA EN SITUACIONS MARGINALS EN EL MERCAT DE TREBALL A PRENDRE, DONCS, ACTITUDS PER ELLS MATEIXOS, ALIAR-SE AMB D'ALTRES I TRACTAR D'INNOVAR, D'ARRISCAR, DE BUSCAR FORMACIONS ESPECIFIQUES. NO TENIM LA GARANTIA QUE D'AQUEST SECTOR FRONTALER, EN EL QUAL S'ESTà TREBALLANT INTENSAMENT, DES DELS FONS EUROPEUS, ESPANYOLS I AUTONóMICS, QUE EN AQUEST SECTOR SE LI ESTIGUI TRAIENT EL RENDIMENT SOCIAL I ECONòMIC QUE SE LI POT TREURE. PASSO A UNA ALTRA LíNIA D'ACTUACIó.UNA ALTRA EINA DE PROMOCI6 ECONòMICA VA SER LA RECONVERSI6 DEL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, L'ANTIC CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, EN AGENT DE PROMOCIò ÍNDUSTRIAL. EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, EN INICIAR-SE EL PRIMER AJUNTAMENT DEMOCRàTIC, TENIA UN DèFICIT DE MÉS DE �-19- 11.000 MILIONS DE PESSETES I UNA PLANTILLA EXAGERADA DE 400 PERSONES. ÉS UN FET BEN CONEGUT I VA SER PRODUCTE D'UNA ADMINISTRACI6 FUNESTA, FINS I TOT EN ELS DARRERS ANYS FRAUDULENTA. EN EL PRIMER MANDAT DEMOCRàTIC, AMB L'AJUT DE L'ESTAT, VAM POSAR EL DèFICIT A ZERO I VAM REDUIR LA PLANTILLA PRàCTICAMENT A LA MEITAT. UN COP COLMATAT EL SòL INDUSTRIAL QUE ADMINISTRAVA EL CONSORCI, DE L'ORDRE DE 6 MILIONS DE METRES QUADRATS, EL POL GON INDUSTRIAL PúBLIC MÉS IMPORTANT D'ESPANYA I EL SEGON D'EUROPA, DESPRÉS DEL DE MARSELLA, UN COP, DONCS, AQUEST POLÍGON PRàCTICAMENT PLÉ, QUEDAVA TANMATEIX UN OPERADOR EXPERIMENTAT I àGIL, AMB UN CONEIXEMENT DEL'àREA MOLT IMPORTANT I CAPAÇ D'OBTENIR BENEFICIS PER L'àREA EN EL SEU CONJUNT. EL CONSORCI S'HA CONVERTIT DONCS EN UN PROMOTOR INDUSTRIAL DE L'àREA DE BARCELONA, DE LES SEVES ACTIVITATS I DE LES SEVES POSSIBILITATS. CAL DESTACAR PERQUè L'ESTà GESTIONANT ARA EL CONSORCI, LA CREACI6, �EN CONJUNCI6 AMB LA CORPORACIó METROPOLITANA DE BARCELONA, DEL PARC TECNOLóGIC DEL VALLÉS. AQUEST PARC TECNOLòGIC EL VEIEM COM EL LLOC IDEAL ON SITUAR UNA CONSTEL.LACIó D'ACTIVITATS D'ALTA TECNOLOGIA QUE NO PODEN ESTAR ALIENES AL NOSTRE FUTUR. �-21- INICIATIVES S.A. PARLARÉ ARA UN MINUT D'INICIATIVES, S.A. ABANS US HE DIT QUE AMB L'ESTALVI GENERAT PER LA REDUCCIó DE LA DESPESA ORDINáRIA I LA MILLORA DEL RENDIMENT DELS INGRESSOS DE L'AJUNTAMENT PRETENïEM ESTIMULAR DIRECTAMENT L'ACTIVITAT EN EL MERCAT. A TRAVÉS D'INICIATIVES S.A. HEM CREAT UNA INVERSIó DE 12.000 MILIONS DE PESSETES A PARTIR D'UNA DESPESA DE CAPITAL DE TAN SOLS 1000 MILIONS. PODRIA DEFINIR INICIATIVES S.A. COM UNA EMPRESA QUE PROMOU LA CREACIó D'EMPRESES QUE PRODUEIXEN BENS I SERVEIS PRIVATS D'INTERÉS GENERAL. PER VEIEM PRIMER QUIN VA SER EL SEU ORIGEN. DE FET, INICIATIVES VA NEIXER D'UNA NECESSITAT. L'ALCALDE DE BARCELONA ES TROBAVA QUE A LA SEVA TAULA HI HAVIA UN CALAIX ON S'HAVIEN ANAT ACUMULANT UN MUNT D'IDEES �PORTADES PELS CIUTADANS. IDEES SOBRE EL QUE CALDRIA FER I EL PER QUÉ NO S'HAVIA FET. ARRIBAVEN A LA TAULA DE L'ALCALDE PERQUè AQUESTA TAULA ÉS UN D'INFORMACI6 CENTRE I, LA GENT PENSA, UN CENTRE DE DECISI6 IMPORTANT. EL PROBLEMA, PERò, ÉS QUE L'AJUNTAMENT, L'ADMINISTRACI6 MUNICIPAL, NO ÉS EN SI MATEIXA UN BON TRANSFORMADOR D'IDEES EN PROJECTES. PERQUè NO ESTA PENSAT PER FER AIX6. NO EST PENSAT PER CREAR EMPRESES NI PER CONVERTIR EN PROJECTES TANGIBLES LES IDEES, SOVINT MAGNIFIQUES, APORTADES PER CIUTADANS AMB INICIATIVA. D'ALTRA BANDA HI HAVIA UN ALTRE INCONVENIENT. MOLTA GENT HI PORTAVA IDEES PERQUè NO LES HAVIEN ACCEPTAT ENLLOC MÉS. I, PER TANT, ENCARA QUE NOMÉS SIGUI PSICOLòGICAMENT, ES PODRIA PENSAR QUE AQUESTES IDEES EN DEFINITIVA EREN AQUELLES QUE EL MERCAT HAVIA REBUTJAT. ^^ �-23- PERó EN QUALSEVOL CAS, L'ADMINISTRACIó ERA I ÉS I SER1 UN CENTRE D'INFORMACIó MOLT IMPORTANT, I SERIA ABSURD DESAPROFITAR AQUESTA CARACTERÍSTICA. VOSTÉS SABEN QUE ELS MANUALS D'ECONOMIA DEFINEIXEN JUSTAMENT L'EMPRESA I L'EMPRESARI COM UNA COLLA DE COSES, PER TAMBÉ COM UN PORTADOR D'INFORMACI6. I AQUESTA INFORMACI6 HI ÉS ALS AJUNTAMENTS.DESPRECIAR-LA, TIRAR-LA, NO FER-NE úS SERIA DES DEL PUNT DE VISTA ECONòMIC I SOCIAL UN MAL SERVEI A LA COL.LECTIVITAT. FINS I TOT L'ALCALDE, DE VEGADES, COM A PERSONA INFORMADA EN AQUEST SENTIT, ES VEU EN L'OBLIGACI6 DE RESITUAR EN EL MERCAT, EN LES MILLORS CONDICIONS POSSIBLES, ALGUNES IDEES MOLT VàLIDES QUE EN TOTA LA SEVA RIQUESA DE MATISSOS NOMÉS ESTAVEN, NOMÉS SóN CONEGUDES JUSTAMENT DES DE L'ALCALDIA. AQUEST ÉS DONCS L'ORIGEN D'INICIATIVES TRACTAR DE CONVERTIR EN EMPRESES, EN PROJECTES REALS I TANGIBLES, LES IDEES VIABLES QUE ELS CIUTADANS PORTAVEN A �-24- L'AJUNTAMENT. PENSEU QUE, EN BONA MESURA, L'ACTIVACIó ECONòMICA, EN QUè CONSISTEIX, EN BONA MESURA TAMBÉ, LA MILLORA DEL BENESTAR SOCIAL, CONSISTEIX PRECISAMENT EN AIXò: EN PASSAR DE L'ESTADI DE LES IDEES, DE LES VOLUNTATS I DELS PROJECTES INICIALS A L°ESTADI DELS PROJECTES OPERATIUS. I AIXò FER-HO, S'HA DE FER SOBRE LA BASE D'UNA COL.LABORACIó PER PART DEL SECTOR PaBLIC LOCAL QUE ESTIGUI LIMITADA EN EL TEMPS. AL CAP DE 3 ó 4 ANYS DE CREACIó DE CADA EMPRESA, L'AJUNTAMENT SE'N VENDR1 LA SEVA PARTICIPACIó; NO NOMÉS ÉS QUE Sí QUE SE LA VENDRà, ÉS QUE JA EN EL MOMENT DE COMENÇAR A PARTICIPAR FIRMA AMB ELS ALTRES SOCIS UN PACTE DE RECOMPRA, COM ES DIU, PER A GARANTIR LA SEVA SORTIDA. NO VOLEM DONAR CAP FLANC A LA CRÍTICA QUE S'ESTà CREANT EN UN SECTOR PúBLIC PARLANT D'UN CENTRE D'INFLUèNCIA. NO LA VOLEM AQUESTA INFLUèNCIA. NO LI INTERESSA A LA CIUTAT. A LA CIUTAT LI INTERESSA QUE NO ES PERDIN IDEES, QUE NO ES PERDIN PROJECTES I QUE EL DEFECTE, LA INSUFICIèNCIA DE RISC, DE �-25- GENT QUE PORTI CAPACITAT D'ASSUMIR RISCOS SIGUI SUPLIDA PER QUI LA POT SUPLIR, PER SENSE QUE AIXó GENERI EL TIPUS DE PODER NI POLÍTIC NI ECONòMIC SOBRE EL MERCAT QUE UNA EMPRESA PERMANENT SIGNIFICA. L'AJUNTAMENT NO LA VOL, NO LA VOL AQUESTA SITUACI6 I, PER TANT, JA EN EL MOMENT D'ENGEGAR ANUNCIA LA SEVA RETIRADA. NO PODEM DONAR, REPETEIXO, EL FLANC, A CRÍTIQUES FàCILS EN AQUEST SENTIT. D'AQUESTA MANERA, DONCS, A MÉS ES RETORNEN A DISPOSICIó DEL CONTRIBUENT ELS DINERS QUE S'HAN DEIXAT, QUE S'HAN RECAPTAT; PERQUè ELS CIUTADANS PUGUIN GAUDIR DE MILLORS SERVEIS. PER UN TEMPS, S'HAN POSAT A CONTRIBUCIó PER A LA CREACI6 DE NOVES EMPRESES; RETORNEN DESPRÉS EN FORMA DE REVENDA DE LES ACCIONS I EN EL SEU CAS TAMBÉ DE BENEFICIS PER LA PARTICIPACIó EN EMPRESES QUE HAN TINGUT èXIT A DISPOSICIó DELS REPRESENTANTS DELS CIUTADANS. INICIATIVES S.A. HA TINGUT PROU D'èXIT, COM SABEU. S'HAN CREAT UNA COLLA D'EMPRESES, UNA DOTZENA BEN BÉ, TOTES MOLT INTERESSANTS I MOLT REFERIDES A AQUELL �TIPUS DE SITUACIONS GREUS QUE EN PARLAVEN ABANS, I DE SITUACIONS VOLGUDES PER LA CIUTAT. SóN SERVEIS PRIVATS, SóN BENS PRIVATS, PER QUE A LA CIUTAT LI INTERESSA QUE EXISTEIXIN. QUIN ALCALDE NO S'HA TROBAT AMB CIUTADANS QUE LI HAN VINGUT A DIR, COM M'HAN VINGUT A DIR A MI, QUè HEM DE FER AMB LA MANÇANA DEL CARRER PELAI-BERGARA AL COSTAT DE PLAÇA CATALUNYA? QUINA SOLUCIó TÉ? QUè S'HA DE FER AMB ELS ANTICS ESTUDIS DE TELEVISI6 DE MONTJUïC, QUE ESTAN ABANDONATS? SEMBLA MENTIDA QUE NO ES TREGUI PROFIT D'AQUESTA SITUACIó. COM POT SER QUE BARCELONA, QUE ÉS UNA DE LES CIUTATS MÉS DENSES D'EUROPA I, PER TANT, DE LES QUE TENEN COSTOS DE XARXA INFRAESTRUCTURAL MÉS BAIXOS PER HABITANT O PER FAMILIA, NO APROFITI AQUESTA REALITAT, QUE, PER ALTRA BANDA, ÉS UNA FONT DE PROBLEMES, DE COSTOS, SOBRETOT DE COSTOS DE CONGESTI6, COM POT SER QUE AQUESTA CIUTAT NO APROFITI AQUESTA DENSITAT JUSTAMENT PER A ESTABLIR XARXES INFRAESTRUCTURALS QUE ENS PODEN DONAR SERVEIS TAN DEMANATS PER LA CIUTADANIA COM PUGUIN SER ELS SERVEIS DE TELEVISIS PER CABLE? COM POT SER TAMBÉ QUE NO HI HAGI �NINGú QUE D'ANTENES, TIBIDABO, RACIONAL, ES PREOCUPI QUE AQUESTA DE TORRES, ENTORN DEL SITUACI6 MÉS EN LA QUAL HI HAGI UN OPERADOR I NO CENT MIL DE SIGUI LA SERRA SELVA DE SUBSTITUIDA COLLSEROLA, PER UNA SINO UN, UNA TORRE QUE PUGUI LLOGAR ESPAI, PER DIR-HO AIXí, A TOTS ELS OPERADORS DE TELECOMUNICACI6? TOTES AQUESTES SóN IDEES QUE A UN ALCALDE SE LI POSEN, AL DE BARCELONA, AL DE GIRONA, AL DE TARRAGONA, O AL QUI SIGUI, I QUE NORMALMENT L'ALCALDE, L'AJUNTAMENT NO POT AFRONTAR PER MANCA DE DEFINICI5 DEL SEU APARELL ADMINISTRATIU PER COMPLIR AQUESTES FUNCIONS I, PER TANT, S'HA D'INVENTAR, S'HAN DE TROBAR MANERES QUE AQUESTES IDEES ARRIBIN A SER OPERATIVES. SI NO LA GENT NO ENTÉN EXACTAMENT TAMPOC PERQUè ESTA EL SECTOR PúBLIC, PERQUè EXISTEIX UN AJUNTAMENT, PERQUè EXISTEIX ALGUN RESPONSABLE PúBLIC QUE HAURIA DE FER ALGUNA COSA. COM POT SER QUE ES VAGIN PERDENT, I AQUEST ÉS UN TEMA SOBRE EL QUAL ENCARA NO HEM TROBAT SOLUCI5, QUE ES VAGIN PERDENT, T,íPICA PREGUNTA D'UN CIUTADà DE BARCELONA, ELS MILLORS COMERÇOS, SUPOSEM, DE LA BARCELONA ANTIGA O FINS �-28- I TOT DE L'EIXAMPLE, QUE ES PERDIN DONCS AQUELLS BARS QUE TOTHOM RECORDA AMB NOSTàLGIA I SIGUIN SUBSTITUITS PER UN ALTRE TIPUS DE SITUACIONS. EN AIXò NO PODEM FER RES, COM AJUNTAMENT. DES DE FERRAN VII HI HA LLIBERTAT DE COMERÇ. EL SECTOR LOCAL NO POT PROHIBIR UNA ACTIVITAT PERQUè ÉS AQUELLA ACTIVITAT, NO POT PROHIBIR AL COMPRADOR D'UN LOCAL QUE EL COMPRI. AIXó ÉS IMPOSSIBLE. EL QUE Sí QUE PODRIA, I ESTEM PENSANT EN AIXó, EL QUE Sí QUE PODRIA ÉS INTERVENIR EL MERCAT COM SI FOS UN OPERADOR NIÉS EN EL MERCAT I TRACTAR D'INCIDIR MARGINALMENT EN LA SEVA ACTUACIó, DE FORMA QUE ELS EFECTES PERVERSOS DEL MERCAT NO ES PRODUEIXIN I ELS POSITIUS Sí. AQUEST ÉS EL TEMA QUE ENS ESTEM PLANTEJANT, SOBRE EL QUAL ENCARA NO TENIM SOLUCI¿, PER¿ QUE TÉ MOLT A VEURE, MOLT A VEURE AMB LA QUALITAT DE VIDA EN ZONES DETERIORADES, COM PER EXEMPLE LA CIUTAT VELLA. �SITUACIó ACTUAL AQUESTES QUE US HE EXPOSAT SóN LES PRINCIPALS LíNIES D'ACTUACIó SORGIDES D'AQUELLA REFLEXIó QUE L'AJUNTAMENT VA FER EL 1985. PERò ARA QUè? COM ESTEM I QUè HEM DE FER? TOTS NOSALTRES SóM UNA GENERACIó DE CIUTADANS QUE HEM ESTAT VIVINT UN MOMENT DE CANVI I QUE L'ESTEM SEGUINT APASSIONADAMENT, AUSCULTANT, MESURANT I TRACTANT DE SABER ON ÉS LA CAUSA DELS PROBLEMES QUE TENIM AL DAVANT. MALAURADAMENT ENCARA NO HEM SORTIT DEL TOT DE LA FASE D'AUSCULTACIó I MESURA. PER Sí QUE ESTEM EN CONDICIONS DE PENSAR EFICAÇMENT EN ELS PROBLEMES NO RESOLTS. FINS ARA NO ESTàVAM EN CONDICIONS DE FER-HO MASSA SISTEMàTICAMENT, FORA DE LA REACCIó PURAMENT EMOCIONAL. �HEM ARRIBAT A UNA COTA RELATIVA D'ANIMACI6 DE L'ECONOMIA I DE LA SOCIETAT SUFICIENTS PERQUè PENSEM QUE HI HA UNA SèRIE DE MECANISMES AUTÒNOMS QUE S6N PRODUCTORS DE BENESTAR O DE QUALITAT DE VIDA; QUE AQUESTS MECANISMES TENEN SUFICIENT POTèNCIA PER PERMETRE ALS RESPONSABLES DE LA POLÍTICA MUNICIPAL DEDICAR-SE MÉS INTENSAMENT A TRACTAR PROBLEMES ESPECÍFICS, PROBLEMES DE SERVEIS SOCIALS I PERSONALS ESPECÍFICS, LA QUAL COSA ABANS ERA IMPOSSIBLE. ARA ES POT FER SENSE DESTRUIR AQUESTS ESFORÇOS QUE RACIONALMENT SóN MÉS IMPORTANTS PERQUè ESTIMULEN MECANISMES INERCIALS I AUTOSUFICIENTS DE CREACIót; DE BENESTAR. HEM CREAT UN MARC ECONÒMIC I SOCIAL. ARA HEM D'ANAR AL DETALL. LA FEINA ACTUAL ÉS LA MICROINCENTIVACIó, PER REFERèNCIA A LA MACROINCENTIVACIó DELS PROJECTES DELS QUALS HE PARLAT I DEL SANEJAMENT FINANCER I D'ALTRES DE CARàCTER GLOBAL. AQUEST HA DE SER EL PAPER, PER EXEMPLE, DEL VIVER �D'EMPRESES, BARCELONA ACTIVA S.A., CONSTITUÏDA AQUESTA MATEIXA SETMANA I QUE ESTALVIO, DONCS, D'EXPLICAR PERQUè HA ESTAT EN ELS MITJANS DE COMUNICACI6 AMPLAMENT AQUESTS DIES. AQUEST HA DE SER EL PAPER DELS ANIMADORS SOCIOECONòMICS DE DISTRICTE TAMBÉ. HEM DE CONVèNCER ALS JOVES DE QUE EXISTEIXEN POSSIBILITATS DIFERENTS AL SUBSIDI D'ATUR. QUE EXISTEIXEN ALTERNATIVES A TROBAR UNA FEINA ESTABLE EN EL MERCAT DE TREBALL, PEL FUNCIONAMENT AUTOMáTIC DEL MERCAT, LA QUAL COSA ES CADA DIA MÉS DIFíCIL. LES ALTERNATIVES PASSEN PER LA CAPACITAT DELS JOVES D'ASSUMIR RISCS, ENCARA QUE SOVINT ESTIGUIN POC PREPARATS I EN MOLTS MOMENTS LA SEVA MANCA DE PREPARACI6 NO ES PUGUI SUPLIR SI NO ÉS JUSTAMENT PER L'ACTUACI6 DELS REPRESENTANTS PúBLICS, EN AQUEST CAS DE L'AJUNTAMENT, I ENCARA MÉS DEL DISTRICTE. �CONCLUSIONS EN CONCLUSIó, HEM VIST COM DAVANT DE SITUACIONS NOVES L'AJUNTAMENT S'HA ADAPTAT AMB UN CERT VIST COM ÉXIT. HEM NO S'HA DEIXAT ENCOTILLAR PER L'ESTRICTE MARC DE COMPETèNCIES MUNICIPALS, NOUS I COM COM HA CREAT INSTRUMENTS HA RECONVERTIT ELS VELLS. PENSO QUE LA NOSTRA EXPERIèNCIA ÉS UNA DEMOSTRACIó D'ALGUNES DE LES IDEES QUE S'HAN DEBATUT EN AQUESTES JORNADES. L'IDEA DE QUE EL SECTOR PIIBLIC CRISI. I POT ACTUAR DAVANT LA QUE DINS DEL SECTOR PIBLIC SóN LES ADMINISTRACIONS LOCALS LES MILLORS PREPARADES PER REACCIONAR. MIREU, ESTEM UNA MICA ATENALLATS PER LA CONTRADICCIó QUE REPRESENTA HAVER DE FER FRONT A PROBLEMES QUE EL MERCAT NO RESOL, D'UNA BANDA, I D'ALTRA BANDA, LA CONSCIèNCIA, CULPABLE EN PART, QUE TENIM QUE LA CREACIó D'ESTAT REPRESENTA UNA ALINEACIó A LA SOCIETAT EN EL SEU PODER D'AUTODISPOSICIó DE LES SEVES �PRòPIES DECISIONS. SóM SENSIBLES A LA INEFICACIA DEL MERCAT, EN LA MESURA EN QUè HO ÉS, ATENCI6, NOMÉS EN LA MESURA EN QUè HO ÉS, PER S6M SENSIBLES TAMBÉ A LA CRíTICA LLIBERAL CLàSSICA, NO NEO- LLIBERAL CONSERVADORA, LLIBERAL CLàSSICA I LLIBERTARIA DE L'ESTAT COM UNA CRIATURA ALIENA A LA SOCIETAT CIVIL. Sal SENSIBLES A LES DUES COSES. DAVANT D'AQUESTA SITUACI6 I DELS PROBLEMES DE BENESTAR SOCIAL MAL SOLUCIONATS QUE TENIM AL DAVANT, EL SECTOR PúBLIC LOCAL ÉS LA MILLOR DE LES SOLUCIONS. I ÉS LA MILLOR DE LES SOLUCIONS, I AMB AIXò Sí QUE ENTRO A REBATRE ALGUNA DE LES COSES QUE SEGURAMENT A NIVELL QUANTITATIU S'HAGIN POGUT DIR EN AQUESTES JORNADES, ÉS LA MILLOR DE LES SOLUCIONS PERQUè ESTA EN CONDICIONS DE CONèIXER QUINES SóN LES DISFUNCIONS DEL MERCAT, DE CONèIXER-LES FíSICAMENT, I MOLT CONCRETAMENT A NIVELL DELS BARRIS, A NIVELL DELS DISTRICTES, A NIVELL DELS SECTORS, A NIVELL DE LES DEMANDES SOCIALS, I ESTA BEN SITUAT TAMBÉ EL SECTOR PúBLIC LOCAL PERQUè EN EL MOMENT �D'ACTUAR, EN EL . MOMENT DE DEMANAR-LI AL CIUTADà LA SEVA CONTRIBUCIó PER ACTUAR DES DEL PúBLIC, DES DEL SECTOR PúBLIC, NO DES DE LA SOCIETAT, HO FA DES DE LA PETITA ALÇADA, DES DE LA MODèSTIA DEL NIVELL LOCAL, QUE ÉS EL NIVELL MÉS CONTROLABLE, ON NO HI HA UN POSSIBLE LEVIATAN, ON NO HI HA LA POSSIBILITAT DE L'EXISTéNCIA D'UN MECANISME AUTOPROPULSAT, INDEPENDENT DE LA VOLUNTAT DELS CIUTADANS, ON TOT ÉS TRANSPARENT, ON EL PRINCIPI I EL FINAL DELS PROCESSOS DE RECAPTACIó D'IMPOSTOS I DE PRODUCCIó DE SERVEI SóN PALESOS I EVIDENTS, SóN DE VIURE, SóN DE CRISTALL, S6N TRANSPARENTS, SóN CONTROLABLES. I ES PER AIXó QUE EN AQUESTA COJUNTURA HISTòRICA NOSALTRES NOSALTRES HEM DE POSTULAR LA DESCENTRALITZACIó DELS RECURSOS ECONòMICS I SOCIALS EN MANS DEL SECTOR PúBLIC EN GENERAL, NO PER OPORTUNISME, NO PER UN DESIG DE COMPETITIVITAT, NO PERQUè HI HAGI CAP LLEI QUE DIGUI QUE LES COMPETèNCIES SóN EL QUE HAN DE SER I AQUESTES LLEIS NO SIGUIN COMPLERTES, LLUNY DE Mí D'AQUESTA INTENCIó, SINO PERQUè EN DEFINITIVA EL QUE ELS CIUTADANS ESTAN DEMANANT ÉS EL QUE LES ADMINISTRACIONS �LOCALS JUSTAMENT I NOMÉS LES ADMINISTRACIONS LOCALS ELS HI PODEN DONAR. SERVEIS, PERS SERVEIS QUE ES PUGUIN CONTROLAR. EQUITAT I JUSTÍCIA QUE EL MERCAT NO DONA, PER NO AL PREU DE CREAR MECANISMES DELS QUALS NO EN CONEIXEM LA SEVA INTERNALITAT. ÉS IMPOSSIBLE QUE ELS CIUTADANS JUTGIN PER VIA D'ENQUESTA O ALTRA O FINS I TOT PER VIA DE VOTACI6, PEL SISTEMA DEMOCRáTIC, QUE ELS CIUTADANS JUTGIN DE L'EFICINCIA DELS SER4'EIS PúBLICS QUE ES PRESTEN A NIVELL ESTATAL O FINS I TOT AUTONÒMIC, QUE ÉS EL MATEIX CONCEPTE. L'AUTONOMIA ÉS UN ESTAT, ÉS IGUAL A ESTAT, NOMÉS QUE MILLOR PERQUè EST MÉS A PROP, PER ÉS ESTAT. ÉS IMPOSSIBLE QUE ELS CIUTADANS DIGUIN RACIONALMENT, I AIXó EST DEMOSTRAT, HI HA MANUALS QUE HO EXPLIQUEN MOLT BÉ, UN. SERVEI RESPECTE DE L'OPTIM D'AQUELL SERVEI. ÉS ENORMEMENT DELICAT I DIFÍCIL. SE SAP QUE EL SISTEMA SANITARI NO FUNCIONA. SE SAP QUE EL SISTEMA EDUCATIU NO ÉS EL MILLOR, PERS NO SE SAP EXACTAMENT COM HAURÍEM DE CLASSIFICAR EL SISTEMA PúBLIC �SANITARI QUE TENIM, EL. SISTEMA EDUCATIU QUE TENIM, PER REFERèNCIA A UNA REFERèNCIA QUE NO EXISTEIX MAI. PER DEFINICIó, L'ESTAT ÉS L'ESTAT, NO ELS ESTATS. EL SECTOR LOCAL ÉS DIFERENT. AL SECTOR LOCAL HI HA COMPARACIONS POSSIBLES, HI HA L'AJUNTAMENT D'UN COSTAT,. HI HA LES EXPERIèNCIES ALTERNATIVES I AL MATEIX TEMPS HI HA LA POSSIBILITAT DE VEURE D'óN NEIX EL SERVEI, COM EVOLUCIONA I ON S'ACABA. TOTHOM SAP PERFECTAMENT SI UNA PLAÇA S°INAUGURA UN DIA I AL DIA SEGÜENT ESTà BRUTA. NO HI HA ESCAPATòRIA POSSIBLE PEL SECTOR LOCAL DE FER-SE UNA DEFENSA RESPECTE DEL CIUTADà PER ELUDIR L'ESCRUTINI I LA CRíTICA DE LA SEVA QUALITAT DE SERVEI. NO HI HA, w: PER TANT, CAP D'AQUELLS ATRIBUTS, O MOLT MENYS, QUE S'ATRIBUEIXEN EN L'ESTAT COM CRIATURA ALIENA A LA SOCIETAT CIVIL. ÉS AQU, DONCS, QUE EL SECTOR PúBLIC LOCAL, SENSE SER L'UNIC EVIDENTMENT, POT JUGAR UN PAPER CRUCIAL EN LA SOLUCIó DE LA CRISI I DEL BENESTAR SOCIAL EN EL QUAL ENS TROBEM. PERQUè NOMÉS DONANT CONFIANÇA A LA SOCIETAT QUE ELS RECURSOS PRIVATS QUE ES CAPTEN PER A PRODUIR SERVEIS COL.LECTIUS, EN COMUNITAT, EN PúBLIC, �—37— NOMS DONANT CONFIANÇA QUE AQUESTA CAPTACI6 I PRODUCCI6 ES FA D'UNA FORMA QUE NO ATEMPTA A LA LLIBERTAT DELS CIUTADANS COM A CIUTADANS NI A LA SEVA AUTONOMIA NI AL SEU DESIG DE NO SER CONTROLATS PELS MECANISMES MASSA ALIENATS, NOMS D'AQUESTA FORMA, REPETEIXO, ARRIBAREM A GENERAR I A MOBILITZAR L'EXCEDENT ECONòMIC QUE ES LATENT EN EL NOSTRE SISTEMA. QUE HI ÉS. L'EXCEDENT POTENCIAL EVIDENTMENT HI ÉS. PER GENERAR LES EMPRESES QUE HAN DE CREAR, EMPRESES EN EL SENTIT AMPLE DE LA PARAULA, COOPERATIVES TAMBÉ, SISTEMES D'AUTOOCUPACI6 TAMBÉ, ARTESANIES TAMBÉ, EMPRESES CULTURALS TAMBÉ. NOMÉS D'AQUESTA FORMA, DIC, ESTAREM EN CONDICIONS DE MOBILITZAR L'EXCEDENT LATENT EN LA NOSTRA SOCIETAT PER A CREAR LES EMPRESES QUE HAN DE DONAR TREBALL A TOTES LES CAPACITATS DE TREBALL QUE TENIM, QUE SóN MOLTES MÉS DE LES QUE EL MERCAT ESTI EN CONDICIONS D'OCUPAR. AQUEST ARGUMENT L'HE ESTAT DEFENSANT PER TOT ARREU EN ELS úLTIMS ANYS. �EM PODRIA EXTENDRE ENORMEMENT SOBRE AQUESTA QÜESTIó. PER¿ PENSO QUE AMB LES PINZELLADES QUE US HE DONAT HE ASSOLIT EL MEU PROPòSIT: DONAR UN ESQUEMA DE LA PARTICIPACIó DE L'AJUNTAMENT, DEL MEU AJUNTAMENT I PER EXTENSI6 DELS AJUNTAMENTS EN GENERAL, EN EL DEVETLLAMENT DE LA CRISI DES DEL PUNT DE VISTA DE L'ALCALDE DE BARCELONA. LA NOSTRA ACTUACI6 S'HAURà DE JUTJAR EN FUNCI6 DE SI SOM CAPAÇOS DE CREAR NO NOMÉS UN OPTIMISME GENERAL, GLOBAL, UNA MICA EPIDèRMIC. HEM DE DEMOSTRAR TAMBÉ QUE SOM CAPAÇOS DE PASSAR D'AQUÍ A TOCAR EL MOLL DE L'OS QUE ÉS LES SITUACIONS DRAMàTIQUES DE LA SOCIETAT, D'ESTIMULAR MECANISMES PEP. GENERAR REACCIONS INDIVIDUALS POSITIVES DAVANT DE LA CRISI. MOLTES GRàCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3991 Title A name given to the resource La descentralització del sector públic en la superació de la crisi del Estat del Benestar / Conferència dins les Jornades de debat "Estat del Benestar" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sumari: - 1985: Replantejament davant la crisi. - La resposta de l'Ajuntament. - Les mesures preses. - Iniciatives SA. - Situació actual. - Conclusions. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Benestar Social Economia Finançament Ocupació Acció política Descentralització administrativa Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-04-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1082/19870404d_00200.pdf 4b1c6c605186ab87cd7f1dfeeab74e7c PDF Text Text EFI^ y.. Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Teléf on: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e INTERBVENCI6 DE L'EXCM SR. ALCALDE A LES I JORNADES SOBRE L'ECONOMIA DE L'ALT PENEDéS Vilafranca del Penedés, 4 d'abril de 1987. �, ., a,,.. ^9IIIII Ajuntament '(1IJ+'' de Barcelona Gabinet de Comunicació AL DOCUMENT DE PRESENTACIó D'AQUESTES JORNADES ES DEIA QUE HAVIEN DE SER "UN FóRUM OBERT ON ES FACI UN DIAGNóSTIC ACURAT DE LA SITUACIó ACTUAL I ON SURGEIXIN LES LÍNIES MESTRES D'UNA ESTRATèGIA POSSIBLE A SEGUIR PER TAL D'ADAPTAR LA (NOSTRA) COMARCA A LES EXIGENCIES QUE PLANTEJA L'ACTUAL SITUACIó SòCIO—ECONòMICA". D'ALTRA BANDA, A L'EXPOSICIó DE MOTIUS DEL "PACTE DEL PENEDÉS" ES DEIA: "EN EL CAS DE CATALUNYA, LA RECUPERACIS ECONóMICA I L'ESTRUCTURACI6 TERRITORIAL DEL PAIS CONDICIONAN TOT EL PROCÉS POLÍTIC EN MARXA" I MÉS ENDEVANT: "NO ES GRATUÏT DE BARREJAR ELS CONCEPTES DE REACTIVACI6 ECONóMICA I D'ORDENACI6 TERRITORIAL (...) AVUI, HI HA UNA CONSCIèNCIA CLARA DE LA POSSIBILITAT DE PLANTEJAR, A PARTIR DE LA COMARCA, UN PROJECTE DE FUTUR QUE INTEGRI (...) LA REACCIó I RESPOSTA NECESSàRIES EN LA SITUACI6 ECONòMICA ACTUAL (...)". JO NO SÉ SI AQUESTA POSSIBILITAT HA ESTAT MALMESA AQUESTA SETMANA AMB LES MESURES LEGISLATIVES QUE �Ajuntament 1 1111F de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EL NOSTRE PARLAMENT HA APROVAT. Sí QUE ESTIC SEGUR, TANMATEIX, QUE ^-- ELS AJUNTAMENTS SóN L'ADMINISTRACIó QUE ESTA MÉS A PROP DELS CIUTADANS. ES EL SECTOR DE L°ACTIVITAT PúBLICA MÉS FàCIL DE SER CONTROLAT PELS MATEIXOS CIUTADANS. LA MAJORíA P• ICA QUE CO OLA EL GOVE I EL l ARLAM T i GAIRE EN LA CATAL YA, 'ERò, EMBL SER QU NO C• I IA ^ 1 ! Al'UN . AMENTS. ¿COM S'EXPLICA S ó ','INTEN AUTONO COM EL PODER I D.LS AJU+TAMENTS Q E LES LLEIS APROVADES EN? • / ° XPLICA �—4— Ajuntament l' lll+` de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: REPRESENTACIó DELS AJUNT NTS AL ORGAN DE OVERN E ES Q ROPIC ALLt II GL T DE PESE JO VULL SER OPTIMISTE I PENSAR QUE LA RACIONALITAT ACABA IMPOSANT—SE. LA REALITAT SEMPRE ANIRà PER DEVANT DE LES LLEIS, DIGUIN EL QUE DIGUIN AQUESTES. ES EVIDENT QUE ELS AJUNTAMENTS, PER ESTAR MÉS A PROP DELS CIUTADANS, REACCIONEN ABANS I MÉS FLEXIBLEMENT QUE ALTRES ADMINISTRACIONS DAVANT DE LES SITUACIONS NOVES. EN AQUESTES JORNADES S'HAN DEBATUT LES UPPACIó. AQUESTES SóN UNA RESPOSTA ^ INICIATIVES LOCALS D'OC, rr--° DELS AJUNTAMENTS DEIJANT L'ATUR I` LA CRISI ECONòMICA QUE IL.LUSTRA MOLT BÉ EL QUE ACABO DE DIR. M'AGRADARIA EXPLICAR —VOS BREUMENT QUE ÉS EL QUE ESTEM FENT A BARCELONA. �—5— j+Íllll Ajuntament `VIII f de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: L'ILE A BARCELONA L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA DIRIGIT ELS SEUS ESFORÇOS PEL RELLANÇAMENT ECONòMIC DE LA CIUTAT EN DUES LíNIES. D'UNA BANDA LA PROMOCI6 I ESTíMUL A INICIATIVES EMPRESARIALS QUE AMB EL SUPORT DE L'AJUNTAMENT PUGUIN OFERIR SOLUCIONS VIABLES A NECESSITATS I POSSIBILITATS DELS SECTORS PúBLIC I PRIVAT. D'ALTRA BANDA INICIATIVES LOCALS QUE TINGUIN COM A PRINCIPAL OBJECTIU LA GENERACI6 DE LLOCS DE TREBALL PERMANENTS. JA FA ALGUNS ANYS QUE GESTIONEM FONS PROPIS I ALIENS ESPECIALMENT ORIENTATS A LA CONTRACTACIó D'ATURATS I A LA REALITZACI6 DE SERVEIS I ACTUACIONS NECESSàRIS PER A LA COMUNITAT. EL MANTENIMENT D'AQUESTES ACTUACIONS I EL SEU VOLUM VAN ACONSELLAR LA CREACI6 D'UNA ESTRUCTURA ESPECíFICA: LA PONéNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL, COORDINAR, DONAR COHERENCIA ALS I AMB L'OBJECTIU DE 5 PLANS D'OCUPACIó ANALITZAR I EVALUAR L'IMPACTE ECONòMIC DE LES ACTUACIONS TRADICIONALS, I TAMBÉ DISSENYAR I APLICAR �—6— :flllll Ajuntament I'^^IÍ F de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ACTUACIONS ESPECIFICAMENT DESTINADES A L'ANIMACIó ECONòMICA DE LA CIUTAT. EN EL FONS, AQUESTA PONINCIA ES VA CREAR PENSANT QUE BARCELONA ES UNA CIUTAT ACTIVA, ON SURGEIXEN MULTITUD D'IDEES I PROJECTES DES DE LA MATEIXA SOCIETAT I QUE NO ES TRACTA EN ABSOLUT DE SUPLANTAR AQUESTA tt DINàMICA PER UNA ACTUACI6 ENCOTILLADA, BUROCRATITZADA, Cr ASSISTENCIAL. L'EXPERIINCIA RECOLLIDA A GRAN NOMBRE D'AJUNTAMENTS DEMOSTREN QUE, MÉS ENLLà DE LA BONA VOLUNTAT I DE LA COHESIó DELS GRUPS, PROJECTES D'AUTO —OCUPACIó, MOLTS DELS ESPECIALMENT DE JOVES ATURATS, NO TENEN LA VIABILITAT TICNICA, ECONòMICA, I GERENCIAL IMPRESCINDIBLE PER QUALSEVOL INTENT EMPRESARIAL, SOBRETOT SI ES TRACTA DE COOPERATIVES O SOCIETATS LABORALS. AQUESTA CONSTATACIó HA CONDUïT A L'ENGEGAMENT D'UN DELS PROGRAMES MÉS SUGGESTIUS: L'ESTABLIMENT D'UNA XARXA �-7- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DE "ANIMADORS DE DESENVOLUPAMENT" EN TERMINOLOGIA DE CEE. ES TRACTA DE JOVES ECONOMISTES SITUATS A CADA UN DELS DEU DISTRICTES MUNICIPALS LA MISI6 DELS QUALS ES INFORMAR, I ASSESSORAR ELS GRUPS O ORIENTAR, COL.LECTIUS JA VINCULATS ACTIVITATS DE TALLERS• PRE OPERATIVES ARTESANALS QU.E ENTRE C ICS O CENTRES ALTR S DE LE NC IONS ES Ti1 DI I LA REF X-I E ADA ^ J ES POi^ EN FUNCIO I R E r, ì UNT E T. DE I.L-SRS ^^ OD S Rà ES IM LAR EL BRE LES POS IB ¿TATS I RECU DELS UN DEL CLIENTS PREVISIBLES DE LA XARXA D'ANIMACIó ECONòMICA SERAN ELS ATURATS QUE VULGUIN ACOLLIR-SE A LA PERCEPCI6 ACUMULADA DELS SUBSIDIS D'ATUR EN CAS DE PROJECTE EMPRESARIAL VIABLE. LA NOSTRA INTENCI6 ES REFORÇAR LA COL.LABORACI6 QUE JA EXISTEIX ENTRE L'INEM PROVINCIAL I LA CAMBRA DE COMERÇ PER ACONSEGUIR QUE EL SERVEI DE LA CAMBRA DE SUPORT A LA CREACI6 D'EMPRESES SIGUI EL PIBOT D'ASSESSORAMENT TèCNIC PER TOTA LA CIUTAT. �-8— flllll Ajuntament IV de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EN QUALSEVOL CAS NO HI HA CAP DUBTE DE QUE UN DELS FACTORS FONAMENTALS DELS FRACS EMPRESARIAL INICIAL Sal LES DIFICULTATS DE FINANÇAMENT I LES LIMITADES POSSIBILITATS D'UNA BONA GESTIò. PER SUPERAR AQUESTS OBSTACLES L'AJUNTAMENT ESTABLIRà UN "HOTEL INDUSTRIAL" BASAT EN L'EXPERIèNCIA D'ALLò QUE A ALTRES PAÏSOS EUROPEUS REP EL NOM DE "VIVER D'EMPRESES". LA IDEA MOTRIU ÉS FACILITAR INSTAL.LACIONS, INFRAESTRUCTURA TèCNICA, I DE GESTI6 COMUNES PER TAL DE NO NOMÉS REBAIXAR PREUS SINO TAMBÉ DE FACILITAR UNS SERVEIS MÉS COMPETENTS QUE LA MITJANA EXISTENT. UNES ALTRA TERCERA EXPERIINCIA ÉS LA INCORPORACIò DE JOVES APRENENTS A UN SEGUIT DE TALLERS ARTESANALS DEL BARRI DE GRàCIA,) UN DELS SECTORS DE LA CIUTAT ON PERDUREN GRAN NOMBRE DE PERSONES DEDICADES A AQUESTA ACTIVITAT ECONòMICA, AMB MOLTS CASOS A PUNT D'EXTINGIRSE. JUNT AMB AQUESTA HI HA TAMBÉ UN PROGRAMA DE JOVES PER L'APRENENTATGE DE LA TèCNICA DE LA RESTAURACI6 DE VITRALLS ARTíSTICS¡ (CASA ELIZALDE) . AIXò PRETÉN CONCENTRAR UNA àMPLIA SèRIE D'ESFORÇOS EN LA �—9— +11111 Ajuntament '117 de Barcelona Gabinet de Comunicació RECUPERACI6 I REVITALITZACIó D'OFICIS ARTESANS RELACIONATS AMB LA REHABILITACI6 DEL PATRIMONI HISTòRIC I ARTISTIC, PARTICULARMENT IMPORTANT EN UNA CIUTAT DE LES CARACTERíSTIQUES DE LA NOSTRA. CAL NO OBLIDAR L'EXTRAORDINARI POTENCIAL DE GENERACI6 D'ACTIVITAT I DE CREACI6 D'OCUPACI6 QUE TÉ LA REHABILITACIó DE VIVENDES, ON AQUESTS OFICIS TAMBÉ TENEN MOLT A DIR. JUNT AMB LES ACTUACIONS QUE ACABO DE CITAR DIRIGIDES A LA CREACI6 DE TOT TIPUS D'EMPRESES, LA PONENCIA TREBALLA PER ESTIMULAR PARTICULARMENT AQUELLES QUE TENEN UN ACCENTUAT CARàCTER SOCIAL, ESPECIALMENT COOPERATIVES I SOCIETATS LABORALS. DIVERSOS CONTACTES AMB LES SEVES ORGANITZACIONS REPRESENTATIVES, VAN DIRIGIDES A ESTABLIR ACORDS DE COL.LABORACIó MUTUA, ESPECIALMENT ORIENTATS CAP A LA FORMACIó. TOTES AQUESTES ACTUACIONS COINCIDEIXEN AMB L'IDEA MOTRIU DE QUE L'AJUNTAMENT HA DE SER UN MOTOR DE L'ANIMACI6, DE L'ESTIMUL A L'ESPERIT EMPRENEDOR, EN LLOC �• -10+E Ajuntament 1111 de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: D'UNA RESERVA DISPONIBLE PER A CREAR UNA SIRIE D'ACTIVITATS O PROJECTES ASSISTITS MÉS O MENYS PERMANENTMENT AMB FONS PiBLICS. INICIATIVES S.A. VULL FER UNA BREU REFERèNCIA A UN DELS NOSTRES PROJECTES QUE MÉS HA DESPERTAT LA CURIOSITAT EN LA PREMSA I DELS MITJANS ECONòMICS. EM REFREIXO A INICIATIVES, S.A. L'OBJECTIU SOCIAL DE L'EMPRESA ÉS LA OMOCIó, ECONòMIQUES SUPORT I PARTICIPACI6 EN ACTIVITATS EL I SOCIALS QUE CONTRIBUEIXEN AL DESENVOLUPAMENT DE L'ENTORN SOCIOECONòMIC. L'ACTUACIó DE L'EMPRESA ES FA SEMPRE A TRAVIS DE PROJECTES CONCRETS, PRèVIA AVALUACIó á~e LA PARTICIPACIó ALS PROJECTES RESPON AL CONCEPTE DE CAPITAL RISC. ES TRACTA SOBRE TOT D'ACTUAR SOBRE AQUELLES ACTIVITATS MÉS NOVEDOSES, DE TECNOLOGIA AVANÇADA. UN EXEMPLE SERIA L'EMPRESA BARNA CABLE, AMB j1 ro- �—11— :fllllll Ajuntament "VII+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: L'OBJECTIU DE DOTAR BARCELONA AMB UNA XARXA DE TV PER CABLE. AQUEST PROJECTE ÉS D'UNA GRAN VOLADA TECNOLòGICA I CONTRIBUIRà A FER DE BARCELONA UNA CIUTAT CAPAÇ DE COMPETIR EN CONDICIONS, AMB ALTRES D'EUROPA. A VEGADES HE DIT QUE EL CABLEJAT DE LES CIUTATS ÉS PEL SEGLE XX ALIAS QUE LA INSTAL.LACIó DEL GAS I L'ELECTRICITAT VA SER lli PEL SEGLE XIX. SI AQUESTS VAN SER LA CONSAGRACIó DE LA REVOLUCIó INDUSTRIAL, AQUELLA SERIA PORTAR A LES CASES LA REVOLUCIò ELECTRòNICA. JO PENSO QUE TOTHOM ESTA D'ACORD QUE LES EMPRESES EMERGENTS, LES EMPRESES QUE TENEN MÉS FUTUR SóN LES QUE Tput PROCEDEIXEN DE SECTORS NO CLàSSICS. 3a' POLíTICA INDUSTRIAL METROPOLITANA A TRAVIS DE LA CORPORACIó METROPOLITANA DE tiUk AWtt T BARCELONA Ipwzm TAMBÉ DESENVOLUPANT UNA TASCA DE DINAMITZACI6 DE L'ACTIVITAT ECONòMICA, APROFITANT I MILLORANT L'ESTRUCTURA URBANA EXISTENT ORIENTANT LOCALITZACIONS I FACILITANT LA TRANSPARINCIA DEL MERCAT �–12– EIIIII Ajuntament '!!II1 de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació DEL SòL. ELS INSTRUMENTS PER QUE AIXò SIGUI POSSIBLE VENEN DONATS PER LA PLANIFICACIó URBANA, L'ACTUACIó COORDINADA AMB ORGANISMES EXISTENTS, COM EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, PROMOURE ENCONTRES ENTRE ELS SECTORS IMPLICATS, FOMENT DE POLïTIQUES DE GESTIó D'àMBIT LOCAL I FOMENT DE LA REORDENACIó DEL SECTOR TERCIARI I PRIMARI. VULL FER PARTICULAR ESMENT DE LA CREACIó DEL PARC TECNOLòGIC DEL VALLèS, ON ENTRE ALTRES, S'INSTAL.LARà LA NOVA FACTORIA DE MICROORDINADORS DE L'OLIVETTI. n TmTFTC, T A IDEA DEL PARC L 1D X711 V ILLÉS" TECiaLZGTC—CpM- --5 -eóN S'HA DIT DE VEGADES EL PARC TECNOLòGIC DEL VALLÉS ÉS AVANT TOT UNA OFERTA DE SóL INDUSTRIAL I UNA OFERTA DE SERVEIS PEL TEIXIT INDUSTRIAL CATALà. .N. CARACTERITZAT LA NOU V^ P^O•X^^ A°' IDENCIALS D'ALTA AZ'I7I'Ár, �—14— 1+ 1111 Ajuntament 'VIII+ de Barcelona Gabinet de Comunicació AMB MÉS ENTREBANCS, ACONSEGUIREM. Ref.: SENS DUBTE, PERò HO �-13+11111 Ajuntament ' 111 F de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 1^MB AVANTATGE D'AGLO ÉRACIó D'EMPRESES, EL SoL, BAIXA E^^ IICALI AT, L O°G A IT71ACId I AIX OCUP Ció ALT/ QU IT 1 DE L' E+TO • N DE ENT EMPRE ES TRACTA DE CREAR UN CENTRE TECNOLóGIC ON ES PRODUEIXI UNA SIMBIOSI ENTRE LA CIUTAT, LA UNIVERSITAT I L'INDUSTRIA, QUA FACILITI LA CREACIó DE NOVES EMPRESES DE "BONA" TECNOLOGIA I L'APLICACI6 DE NOVES TECNOLOGIES A SECTORS TRADICIONALS. I QUE EST OMPRO EGA ENT A PER A DEC ENS TRO M rsE NOU QUE CTIVITAT LA CO'PORAC NA QUEDA o METRO PERSONA REVE B FOR E M ES VA c R AL PARL VULL REFERMAR-ME EN LA MEVA OPONI6 DE QUE ELS QUE VOLEM TREBALLAR, ELS QUE ENS ESTIMEM CATALUNYA MÉS ENLLà DE DECLARACIONS ESSENCIALISTES, ELS QUE VOLEM QUE DE DEB6 SIGUI UNA TERRA PER VIURE -HI, PODREM FER FUNCIONAR EL PAIS: DES DE LES NOSTRES CIUTATS, LES NOSTRES VILES, LES NOSTRES COMARQUES. �R. Ref.: A Data: ::I I I Ajútitament Ii'de í 41 87 19/1/87 Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació ACTA Reunió Assistents: Lloc: Reunió Excm Sr. Alcalde i Sr. Joan Aguado, Alcalde de Vilafranca del Penedè s Ajuntament de Vilafranca (10/1/87) L'Alcalde de•Vilafranca, Joan Aguado, informa de la recent constitució del Consell de Promoció Econòmica de Vilafranca i fa. unes refer è ncies .a la seva -convicció que les accions . de desenvolupament s'han de plantejar amb una pers pectiva comarcal. Subratlla en aquest sentit que el Penedès s'hauria d'entendre com el conjunt format per les actuals comarques de l'Alt i Baix Penedès • i el Garraf. Sedueix explicant que es mantenen reúnions regulars amb els alcaldes- de Vilanova, El Vendrell i Sant Sadurní. En el • marc del debat sobre- l'estratègia per al desenvolupament econòmic_ s'ha establert• contacte amb el CEP, que ha preparat l'or g anització de les I Jornades d'Economia de l'Alt Peneds que- s'han de celebrar a Vilafranca a començaments d'abril. L'Alcalde de Vilafranca demana a l'Alcalde de Barcelona que accepti de p ronunciar una lliçó magistral en l'acte de cloenda de -les esmentades Jornades que se celebrarà el dia 4 d'abril. Fira de Vilafranca L'Alcalde de Vilafranca explica l'evolució de la Fira de la i del Vi (FIRAVI), que te una història- de celebració absolutament folklòrica i quin replantejament es va suscitar l'any 1983, després que tradicionalment s'hagués organitzat cada deu anys. Extilica que es va fer una consulta al sector i que, com a conseqiiencia, es va decidir de .conduir la , fira cap a l'es p ecialització en ma quinària. La nova periodicitat decidida és biennal. . El 1985 es v a celebrar amb èxit. Segueix ex p licant l'Alcalde de Vilafranca que està previst de celebrar novament la Fira al maig d'enguany i que les p erspectives són bones. Planteja l'Alcalde de Vilafranca el problema del nivell de la fira q ue no pot tenir caràcter nacional ni internacional en no complir-se les condicions que im p osa la legislació firal. El Departament de Comerç de la Generalitat p ermet d'utilitzar la Vinya Exp. 1.212 - 85 - IMPREMTA MUNICIPAL �ç ' iljuntament de Barcelona ' Gabinet de Comunicació Ref.- 2 - qualificació nacional referida a Catalunya, possibilitat que no colmata •les aspiracions de. Vilafranca. que • voldria un reconeixement. oficial d'un abast com a mínim espanyol. L'Alcalde de . Vilafranca suggereix que, com a sortida a la situació potser es p odria negociar un pacte amb •la Fira de Barcelona de manera que FIRAVI es poques convertir en un saló especialitzati autònom. L'Alcalde de •Barcelona considera que la proposta és molt interessant i diu que tractarà la qüestió amb J.M. Abad. Remarca el fet que hi ha el p recedent del Saló Cosmos que, essent de la Fira de Barcelona, .se celebra a Girona. L'Alcalde de Vilafranca ex p lica també que mantenen relacions amb el SITEVI de rontpellier que p articiparà a la Fira d'enguany. Això permetrà convidar l'alcalde de Montpellier,- Georges Fréche, a venir a Vilafranca p el FIRAVI de maig de 1987. L'Alcalde de Barcelona exp ressa les seves reserves sobre la p ossibilitat de tornar a anar a •Vilafranca el maig, després .que ja haurà participat eh les Jornades d'Economia. Barcelona 92 L'Alcalde de Vilafranca creu que des de la seva ciutat s'ha de fer un p lantejament que tin g ui en compte el conjunt del Penedes. L'acció que es faci s'haurà de -referir tant als aspectes esportius com als culturals. Creu que no s'ha de plantejar la çiestió de les seus d'activitats esportives sinó, ben al contrari, fer una proposta d'oferta de col.laboració. Pasqual Maragall comenta que en el plantejament de l'Alcalde de Vilafranca només hi troba a faltar l'aspecte turístic. Creu que s'hauria de tractar de manera especifica a les Jornades d'Economia prop osades i suggereix el nom de. Joan Cals. Remarca que és una qüestió que es podria connectar 'molt bé amb la p ossible oferta de la comarca en relació amb els Jocs del 92. L'Alcalde d.e Vilafranca oren nota del suggeriment i fa alguns comentaris addicionals sobre la conveniència de fer un plantejament comarcal del conjunt del Pened`s. Exp. 1.207-85 - IMPRENTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3988 Title A name given to the resource Jornades sobre l'Economia de l'Alt Penedès / Intervenció Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Rellançament econòmic: iniciatives empresarials i locals que generin lloc de treball. Ponència Desenvolupament Econòmic i Social. Iniciatives SA, Barna Cable, CMB, CZF, Ciutat - Universitat - Empresa. Projectes de ocupació. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Vilafranca del Penedès Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Congressos i conferències Alt Penedès Ocupació Comerç Finançament Telecomunicacions Acció política Model social Catalunya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM i l'acta de la reunió mantinguda amb l'alcalde de Vilafranca del Penedès, Joan Aguado. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-04-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1041/19860904d_00148.pdf a2118a8fab0dd7fd29db27a5576fa6ab PDF Text Text 1. PARAULES D'OBERTURA A LA CONFERENCIA SOBRE INNOVACIO I CREACIO D'OCUPACIO (BARCELONA 8-9 SETEMBRE 1986) - En primer 'loe vull donar les gràcies a la OCDE per la seva valuosa aportació a l'organització d'aquesta Conferència, E l seu coneixement de les experiències de diferente paisos i la visió global que li és pròpia constitueixen la base del Programa d'Acció Conjunta d'Iniciatives Locals per a la Creació d'Ocupació, alguns de quins aspectes,relacionats amb l'innovació, es tractaran durant aquests dos dies. - Les experiències dels diferents països posen de manifest que la innovació o la creativitat empresarial contribueixen ¡ positivament a la creació d'ocupació, malgrat la persistència . ., de taxes d'atur elevades. El dinamisme econòmic d'un pais es podria mesurar en termes de creació d'empreses. Per això, la creativitat empresarial s'ha convertit, a mitjans d'aquesta década, en un punt clau del discurs p p lític deis paisos industrialitzats. - El ritme de creixement de les innovacions i la difussió de noves tecnologies ha provocat l'aparició de nous tipus Wempresaris, noves formes d'organització del treball i del. lleure, novas maneras de pensar i actuar. Al mateix temps que s'está creant un nou teixit industrial, és tata l'economia, la societat i la cultura que s'estan transformant. �2. - Una manifestació d'aquest nou model, és el nombre creixent de Pares Cientrfics e Pares Tecnològics -hi ha una gran varietat de noms per expresar el mateix fenòmen - que estan sorgint en els paísos industrialitzats. La idea básica és que per . fer front a la internacionalització i la competència creixent de l'economie(i la competéncia creixent de l'economia)s necessari no perdre el tren de la revolució tecnológica. Els Pares Tecnològics -rom nosaltres anomenem el nostre- constitueixen el tema central d'aquesta Conferéncia- - Seria erroni considerar els Pares Tecnològics com una panacea per tots els problemes econòmics actuals i en especial el més greu de tots: l'atur. Sovint la creació d'ocupació es produeix a mig o liarg termini. Pera si que tenen un valor exemplificador corn a expressió d'un 1:en5men més ampli: la necessitat d'un apropament i una interacció entre els mons de la recerca, l'ensenyament i la indústria en el nou model econbmic que s'está creant. Els Pares Tecnològics són l'expressió més visible d'aquest fenòmen, al concentrar en una. determinada àrea geográfica centres de recerca, d'ensenayment superior i d'empreses innovadores, que per una acció. crein efectes multiplicadors. sinergètica, '" �3. - Un factor determinant de l'èxit d'un Parc Tecnològic és que estigui ben arrelat en les necessitats i potencialitats de l'economica local i regional. Aquesta necessária articulació entre [es exígáncies internacionals i els requeriments locals queda ben expressada en la coneguda frase: "pensar globalment i actuar localment". - Els problemes econòmics d'avui dia són masses i massa variats per a fr ontar-los amb èxit des d'una Administració central allunyada de les necessitats i dels diferents actors econòmics i socials. La descentralització és una necessitat ampiament compartida per la majoria de països industrialitzats,entre ells el nostre. - Aixó no vol dir que el Govern central hagi d'adoptar una postura d'inhibició. Per contra, és necessari que recolzi aquelles iniciatives tendents a reforçar el procés descentralitzador i els Pares Tecnolágics en són una, al permetre una distribució territorial. adequada dels centres nacionals de recerca, d'ensenyament, d'indústries clau, etc. - Voldria l per ultim, fer referáncia al nostre Pare Tecnológic tot assenyalant el. fet casual que precisament avui, dia 8 de setembre, s'inicien les obres d'urbanització amb la construcció de la variant de la carretera BP-413. Aquesta primera etapa d'urbanització estará acabada a/ l'estiu de 1987 1 es preveu que el. Centre Emprearial i Tecnolòie entri en funcionament a principis de 1188. ■_) �4. Disposem ja, des de fa pocs dies, del Pla d'empresa del Centre Empresarial i Tecnològic, el Pla d'empresa de la Oficina Tecnològica un primer estudi de prioritats tecnològiques per a una possible especialització del'Parc. Durant aquest mes de setembre es redactará l'informe final sobre el programa d'execució del Parc Tecnològic juntament amb el pla financer per assegurar la seva viabilitat. - D'altra banda, la CMB t¿ ja redactats els Estatuts per a la creació de la Societat Anónima del Parc, que s'encarregarà de la gestió í execució del programa. Els Estatuts preveuen la incorporació al projecte de la resta d'institucions catalanes per la seva participació tant en el capital social com en el Patronat del Parc, que servirá d'organ assessor del. President i del. Consell d'Administració. Aprofitem dones aquesta ocasió per reiterar la nostra voluntad de cooperació amb les institucions del pals i en especial amb la Generalitat i la seva Conselleria d'indústria, a fi que assumeixin el protagonisme que els hi correspon. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3947 Title A name given to the resource Conferència Internacional sobre Innovació i Creació d'Ocupació Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Zona Franca, CMB Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ocupació Competitivitat Economia Recerca i Desenvolupament Model social Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-09-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1012/19860409d_00119.pdf 1b5ac92382f8e1ec0b890f3a6c955e09 PDF Text Text ^ ,I+ :^311111 -Ajuntament de Barcelona Les Iniciatives Locals d'Ocupació a Europa. Text de la Conferència pronunciada per Pasqual Maragall i Mira al Club "Catalunya i Futur" Barcelona, 9 d'abril de' 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �SENYORES, SENYORS: VULL AGRAIR AL CLUB CATALUNYA I FUTUR L'OPORTUNITAT -EN— QUEST CICLE DE CONFERèNCIES. QUE EM DO - PnRTIrI -RL'ENUNCIAT GENERAL DEL CICLE -"LA CONCERTACIó SOCIAL I LA SORTIDA DE LA CRISI ECONòMICA"- EM SEMBLA D'ALLò MÉS APROPIAT PER INICIAR LES ACTIVITATS D'AQUEST CLUB. HEU SABUT TROBAR UNA MATèRIA AMB PODER DE CONVOCATòRIA. ÇOTSER ALGú ENCARA ES DEMANARà QUE HA DE DIR L'ALCALDE SOBRE UNA QÜESTIO QUE APARENTMENT ESCAPA DE LA SEVA COMPETèNCIA - AL MARGE DE LA COINCIDENCIA DE QUE AQUEST ALCALDE ES PER FORMACIó UN ECONOMISTA. ELS MEUS PREDECESORS EN AQUESTA TRIBUNA -J.M. CUEV NICOLáS REDONDO, JOAN MAJó- SóN EVIDENTS PROTAGONISTES EN ELS PROCESSOS DE CONCERTACIó SOCIAL I DE LLUITA CONTRA LAÇRISI. PERO PODRAN PREGUNTAR-SE, ¿QUE POT FER UN ALCALDE, QUE POT FER UN AJUNTAMENT?. AQUESTA REUNIó EM D •\' Çó PER CONTESTAR AQUESTA PREGUNTA, PER RESUMIR ALGUNES INTERVENCIONS QUE HE FET EN �i -3- L'ÚLTIM ANY O ANY I MIG EN DIFERENTS AUDITORIS. MIRARÉ DE CONVENCER-LOS DE QUE ELS AJUNTAMENTS SóN UNS BONS GESTORS, UNS BONS EMPRESARIS.,,., 00M--A PRESARIS NO SóN INSENSIBLES A LA CRISI ECON¿MICA, MÉS ENLLà D'ALL¿ QUE LES ESTRICTES COMPETèNCIES LEGALS ELS OBLIGUEN. tlEXPLICARÉ QUE LA CONTRIBUCIó DELS AJUNTAMENTS A "LA CONTRA LA CRISI POT SER IMPORTANT .TAN EN TERMES LLUTA QUANTITATIUS, DE CONTRIBUCIó A LA FORMACIó DE CAPITAL, DE REDUCCIó DE LA DESOCUPACIó -QUE TAMBÉ HO SóN- SINO EN TERMES D'ANIMACI6 DE L'ACTIVITAT ECONòMICA, DE DESVETLLAMENT D'UNA ATM¿SFERA PRODUCTIVA SOMORTA. MOLT MÉS D'ALL¿ QUE LA PR ¿PIA REALITAT HO JUSTIFICA. ALGUNES DE LES COSES QUE DIRÉ PENSO QUE TINDRAN MÉS ACOLLIDA ARA QUE LES PRIMERES VEGADES QUE LES VAIG QUASI TOTHOM RECONEIX QUE LA CRISI HA ENTRAT EN CRISI, SI EM PERMETEU EL JOC DE PARAULES. PER AIX¿ ARA ES FàCIL DE CREURE QUE CAL SER OPTIMISTES. PER¿ FA UN ANY AQUEST MISSATGE SONAVA MÉS FANTASIóS. �ELS AJUNTAMENTS COM A GESTORS S AJUNTAMENTS DE CATALUNYA I D'ESPANYA, SóN CAPAÇOS DE GENERAR, MITJANÇANT L'ESTALVI I LA INVERSIó, UN CANVI D'EXPECTATIVES ECONòMIQUES MÉS IMPORTANT QUE EL QUE PODRIA PROVOCAR UN AUGMENT DE LA CIRCULACIó MONETàRIA DES DEL BANC D'ESPANYA. EL SISTEMA DEMOCRàTIC LOCAL ÉS EL MÉS ADEQUAT PER PRODUIR UNS SERVEIS AJUSTATS A LA DEMANDA. CONFIRMACIó D'AQUESTA AFIRMACIó LA TROBEM A DE L'ALTA MORTALITAT POLíTICA DELS ALCALDES DE LES POBLACIONS ON ES PRODUEIXEN FENòMENS D'INEFICàCIA. PER AIXò NO ES POT ADMETRE EL SIMPLISME QUE CONTEMPLA EL DÉFICIT COM A úNICA REFERóNCIA I VEU ELS AJUNTAMENTS COM UNS GASTADORS IRRESPONSABLES. ELS ALCALDES HAN ESTAT ME HUMM PETERII D'EMPRESARI_rÉ MOLTS DELS QUE PROFESSEN COM A EMPRESARIS. HAN CORREGUT MÉS RISC, FINS I TOT EN EL SEU NIVELL D'INGRESSOS I A LA SEVA VIDA PERSONAL. ^_. P.561(u-L, �L'ADMINISTRACI6 LOCAL ÉS L ADMINISTRACI6 QUE ESTA MÉS A PROP DELS CIUTADANS I, PER TANT, ÉS EL SECTOR DE L'ACTIVITAT PUBLICA MES FàCIL DE SER CONTROLAT PELS MATEIXOS CIUTADANS. ELS AJUNTAMENTS NO TENEN PRóPIAMENT L'ELEMENT DE LA COMPETèNCIA MúTUA ENTRE ELLS, PER EN CANVI ÉS FàCIL LA COMPARACIó ENTRE AJUNTAMENTS. 3 EL PúBLIC, O EN AQUEST CAS ELS CIUTADANS, COMPARA, I POT PRODUIR-SE EL FENòMEN DE "VOTAR AMB ELS PEUS". ES A DIR, POT TRASLADAR LA SEVA RESIDèNCIA SI ELS SERVEIS OFERTS PER L'AJUNTAMENT DEL COSTAT SóN MILLORS QUE ALL ON S'ESTà VISQUENT. A MÉS A MÉS LA PROXIMITAT ALS CIUTADANS DEL SECTOR LOCAL DóNA A LES ELECCÍONS LOCALS UNA FORÇA FISCALITZADORA MOLT SUPERIOR A LA QUE ÉS NORMAL EN ALTRES NIVELLS DE L'ADMINISTRACI6, EN QUÉ LA COMPETèNCIA ELECTORAL ES BASA FONAMENTALMENT EN IDEES MOLT . GENERALS. LA COMPROVACIó DE QUE ES COMPLEIXIN O NO ESCAPA QUASI TOTALMENT DE �L'EXPERIèNCIA EN LA VIDA SOCIAL QUOTIDIANA DEL CIUTADà COM A INDIVIDU. EN AIXó L'ESTAT ÉS CLARAMENT DIFERENT DEL SECTOR PRIVAT. LA CRÍTICA DE L'EMPRESARIAT A L'ESTAT ES BASA EN LA COMPARACIó AMB EL SECTOR PRIVAT ON EL CIUTADà POT COMPRAR O NO COMPRAR, COSA QUE NO POT FER AMB L'ESTAT. AL SECTOR LOCAL, PERó, AQUEST TIPUS DE CRÍTICA LIBERAL NO ÉS TAN VàLIDA EN LA MESURA EN QUÉ AQUESTA COMPROVACIó DE i QUALITAT I DE PREU HI ES. I ELS CIUTADANS LA FORMULEN CADA DIA. QUALSEVOL ALCALDE D'ESPANYA POT TESTIMONIAR FINS A QUIN PUNT TÉ PRESENT LA PRESSIó DE UN "MERCAT" DE CIUTADANS QUE LI RECORDA CADA DIA EL QUE ESTà FENT BÉ O EL QUE ESTà FENT MALAMENT. i-Pcc .A c> "Jt-ut-t-Z7T JAAÁ. ^ L ^ ^. ^ Cm`U C,,k CALDRIA DEFINIR, PERó, UNA GRANDàRIA MÍNIMA A PARTIR DE LA QUAL LES CORPORACIONS LOCALS PODEN ASSUMIR AQUESTA CONDICIó DE GESTORS PER EXCEL.LENCIA. ES DIMENSIONS MÉS APROPIADES SERIEN AJUNTAMENTS GRANS I MITJANS, COMARQUES I àREES METROPOLITANES. ELS DISTRICTES I ELS AJUNTAMENTS PETITS SERIEN LES UNITATS POLÍTIQUES DE PARTICIPACIó O DESCENTRALITZACI6 TERRITORIAL, .c r Gs7^'r'e ll^ ^ A ttv,f ¡ ,44> �DELS 935 MUNICIPIS DE CATALUNYA, 50 TENEN ENTRE 5.000 I HABITANTS,^( ENTRE 10.000 I 20.000, ENTRE 20.000 ^ I 50.000, ENTRE 50.000 I 10.000, ENTRE 100.000 I 10.000 ^....® 500.000 I NOMèS UN, BARCELONA, AMB MÉS DE MIG MILLIó 5sr D'HABITANTS. A.A-tj 0.-9 DES D'AQUESTA PERSPECTIVA ÉS EVIDENT QUE LES CORPORACIONS LOCALS COMPARTEIXEN ALGUNES DE LES CARACTERíSTIQUES DE LES EMPRESES _ ÉS SIGNIFICATIU QUE QUAN N UN SISTEMA D'ECONÓMÍA CENTRALITZADA ES VOL FER UN APROPAMENT AL SISTEMA DE MERCAT ES RECORRE ALS AJUNTAMENTS AIXò VA SUCCEIR A HUNGRIA ON PER PRIMER COP ELS CIUTADANS VAN PODER COMPRAR UN PAPER QUE DONAVA INTERESSOS. I AQUEST PAPER ÉS EMèS PELS AJUNTAMENTS. EN EL CAMP DE LA INCORPORACIó DE PROCEDIMENTS INFORMàTICS, LA CAPACITAT DE REACCIó DELS AJUNTAMENTS HA ESTAT MOLT A PROP DE LA QUE ES DIU QUE TENEN LES EMPRESES. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA EN VA SER CAPDAVANTER, PER L'ESPERIT INNOVADOR S'HA EXTéS A MUNICIPIS MÉS TS. ^ �^.^._.^.^..^...,_ EN EL NOSTRE CAS, QUAN LA QUE LLAVORS ERA MINISTRE FRANCESA DE COMERÇ EXTERIOR, EDITH CRESSON. EM VA VENIR A VEURE, VA OFERIR -NOS COOPERACIó EN LA PRODUCCIó DE SOFTWARE ADMINISTRATIU. JO LI VAIG CONTESTAR QUE D'ACORD, QUE NOSALTRES ELS HI VENIEM. I NO ERA UN "FAROL", SI EM PERMETEU L'EXPRESSIó. EN AQUEST CAMP ESTEM MÉS AVANÇATS QUE A FRANÇA. LES INICIATIVES D'OCUPACIó TRADICIONALMENT ELS AJUNTAMENTS HAVIEN VINGUT DESENVOLUPANT UNA SéRIE DE TASQUES I ACTIVITATS, MOLTES DE LES QUALS COMPETENCIALS, QUE INCIDIEN DIRECTAMENT SOBRE LA REALITAT ECONòMICA LOCAL: HABILITACIó DE SóL INDUSTRIAL, REALITZACIó D'OBRES I INFRAESTRUCTURES, I CONSTRUCCIó D'EQUIPAMENTS COL.LECTIUS ENTRE ALTRES. TOTES AQUESTES ACTUACIONS ANAVEN ORIENTADES CAP A L'ATRACCIó DE NOVES INDúSTRIES, LA CANALITZACIó D'INVERSIONS FORANIES QUE IMPLIQUESSIN LA APARICIó DE NOVES EMPRESES, LA CREACIó DE LLOCS DE TREBALL. EN SíNTTESI, ES TRACTAVA DE MESURES DE "ACOMPANYAMENT" D'INICIATIVES I DECISIONS GENERALMENT VINGUDES DE FORA, D'AGENTS PúBLICS O PRIVATS EXTERNS. TOT �AIXó NO VA IMPEDIR EL CAOS, EL MALBARATAMENT, I LES DESTRUCCIONS URBANíSTIQUES I ECOLóGIQUES QUE VAN ACOMPANYAR EL DESENVOLUPAMENT DELS 60. NO SORPRENDRÉ NINGú SI AFIRMO QUE LA DURADA, LA PROFUNDITAT, I LES CARACTERíSTIQUES DE DESBORDAR AMPLIAMENT LES NOSTRES PRIMERES IMPRESSIONS I REACCIONS. A MES, LA COINCIDèNCIA AMB EL RESTABLIMENT DEL SISTEMA DEMOCRàTIC I LA IMPERIOSA NECESSITAT DE DONAR RESPOSTA A L'ALLAU DE DEMANDES I REIVINDICACIONS SOCIALS HA FET MÉS DIFíCIL DURANT MOLT TEMPS EL PODER ESTABLIR QUINES EREN LES PRIORITATS DE LA NOSTRA ACTIVITAT I LES NOSTRE DESPESES. AL DIR TAMBÉ, QUE LES POLíTIQUES ESPECIALS CONTRA L'ATUR INPLEMENTADES PER LA MAJORIA DELS ESTATS HAN DEMOSTRAT QUE TOT I SENT NECESSàRIES, EL SEU ABAST HA ESTAT LIMITAT EN LA SEVA EFICàCIA. CONTRACTACIó, ALLARGAMENT MESURES ESPECIALS DE DE L'EDAT D'ESCOLARITZACIó, REFORMA DEL SISTEMA EDUCATIU I PROFESSIONAL, LES JUBILACIONS ANTICIPADES I LA REDUCCIó DE LA JORNADA DE TREBALL, HAN DEMOSTRAT QUE POTSER EREN MESURES NECESSàRIES, �PER CLARAMENT INSUFICIENTS. TAMPOC TENEN UN ABAST MOLT MÉS GRAN ALGUNES ALTRES _^^^•- ^.,.-.•. . ^rx^^^,u^ ,.avemm^mw•.aFB^^'^ MESURES D'EMERGèNCIA QUE HAN ESTAT PRACTICADES DURANT AQUESTS ANYS PER A LA CREACIó DIRECTA DES DE L'ADMINISTRAC ^I`óDE LLOCS DE TREBALL TEMPOR LS, ALL QUE IEIXEM SOTA EL NOM GENeRIC I UN TANT4 DETERIORAT DE "OCUPACI6 COMUN.ITàRIA", O EN LA SEVA VESSANT MÉS NOVEDOSA I °-tYt3BTE" b OPORTUNA DE LA "FORMACIó OCUPACIONAL" DESTINADA PRIORITARIAMENT A JOVES QUE BUSQUEN LA PRIMERA FEINA I EXPERIèNCIA PROFESSIONAL. TANMATEIX, AQUESTES DARRERES MESURES HAN SUPOSAT, TOT I SER PARCIALS, SOLUCIONS PROVISIONALS A DETERMINATS COL.LECTIUS MARGINATS DEL MERCAT DE TREBALL, NECESSITATS SENS DUBTE ,,„,D UZI,A–A– SIWT-è N IA DEL_5–.]?ODERSS PúBLICS. PER AIXò EM SEMBLA UN EVIDENT RETROCÉS LA INTENCIó DEL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CANCELAR L'úNICA Lí;NIA PRESUPOSTARIA ESPECIFICAMENT DESTINADA A LA LLUITA CONTRA L'ATUR, DESPReS DE L'ESPECTACULAR I FALLIT MUNTATGE DE LES OFICINES DE BENESTAR I LES COOPERATIVES "FORÇOSES" MONTADES PER LA CONSELLERIA DE TREBALL. �SENS DUBTE, SoN LES CONSIDERACIONS D'AQUEST TIPUS (EL ARàCTER ESTRUCTURAL DE LA CRISI, LA INSUFICIèNBCIA DE LES POLíTIQUES TRADICIONALS, LA DECEPCI6 GENERADA PER LES SOLUCIONES MIRACULOSES VINGUDES DE FORA) ALL QUE EXPLICA EN GRAN PART AQUEST FENòMEN QUE ANAT GENERALITZANTSE PER TOTA EUROPA OCCIDENTAL I QUE HA REBUT EL NOM DE "INICIATI •CALS 'OCUPACIó" ILE). ES CURIOSA AQUESTA GENERALITZACI6 MALGRAT LA DIVERSITAT DE PROTAGONISTES, ESCENARIS, CONTINGUTS I FSRMULES JURíDIQUES. EN UNA RESOLUCI6 DE CONSELL DE MINISTRES DE LES COMUNITATS EUROPEES, DE JUNY DE 1984, ES POSA L'ACCENT EN RECONEIXER L'APORTACI6 QUE LES INICIATIVES LOCALS HAN SUPOSAT EN LA LLUITA CONTRA EL ATUR I EN LA REVILITZACI6 DE L'ACTIVITAT ECONòMICA. LA OCDE, EL CONSELL D'EUROPA, EL PARLAMENT EUROPEU HAN EXPRESSAT TAMBè EL SEU INTERèS PER AQUEST NOU FENóMEN QUE SEMBLA HAVER TROBAT ALS EEUU I A AMèRICA LLATINA NOUS ESCENàRIS D'EXTENSI6 I EXPERIMENTACI6. A L'HORA DE POSAR EXEMPLES RESULTA PARTICULARMENT DIFíCIL REFERIR-SE A ANGLATERRA, ¡ON, SEGONS UNA ENQUESTA �J RECENT, 87% DE LES AUTORITATS LOCA MITJANS DE MUNICIPIS ALGUN TIPUS DE DESENVOLUPAMENT INSDUSTRIAL. ENTRE ALTRES, ELS MUNICIPIS DEL GRAN LONDRES, BRISTOL, CARDIFF, NOTTINGHAM, SOUTHAMPTON TENEN CADASCú ESTRUCTURES INDUSTRIALS, FINANCERES, DE SUPORT A COOPERATIVES, FORMACIó I ASSESSORAMENT PER LA CREACIó DE NOVES EMPRESES A DORTMUND 'HA CREAT UN CENTRE MUNICIPAL DE DIFUSIó DE TECNOLOGIA A LES PETITES I MITJANES EMPRESES. A DREUX, OCUPACIó QUE UN DELS 250 COMITÉS LOCALS PER A EXISTEIXEN A TOTA FRANÇA COORDINA L'AJUNTAMENT, SINDICATS, PATRONAL, GREMIS I ASSOCIACIONS EN EL SEU ESFORÇ PER A LA CREACIó D'OCUPACIó I NOVES ACTIVITATS. AL. EEUUJ A FILADELFIA, L'AJUNTAMENT I LA CAMBRA DE COMERÇ, HAN ESTIMULAT CONJUNTAMENT LA CONSOLIDACIó DE NOVES EMPRESES MITJANÇANT CRèDITS. SóL I L INCENTIUS FISCALS, ETC. A LA CIUTA AUTORITATS CANADEN INDUSTRIALS, DEngá NIPEG, ^ ^ LOCALS I SECTOR PRIVAT OL.LABOREN EN LA REGENERACIó DEL CENTRE HISTòRIC. �MÉS ENLLà DE LA NATURALESA ESPECíFICA DE CADA EXPERIèNCIA, QUINES SON LES.` ARACTERíSTIQUES COMUNES UE ES ^ DEDUEIXEN D'AQUEST AMPLI MOVIMENT DE L'ILE EN EUROPA? EN PRIMER LLOC, MALGRAT QUE LA FINANCIACIó PUGUI PROCEDIR EN OCASIONS DE FONS EXTERNES, L'IMPULS INICIAL PROCEDEIX DE LA COMUNITAT LOCAL. HAN ESTAT CREADES GESTIONADES PER INDIVIDUS O I COL.LECTIUS ARRELATS AL TERRITORI. SEGON, TRACTEN DE DONAR RESPOSTA A NECESSITATS CONCRETES DE LA POBLACIó, RECURSOS HUMANS, I ES PROPOSEN POSAR EN TENSIó TèCNICS O FINANCERS LOCAL S INFRAUTILITZATS FINS AL MOMENT. TERCER, INTENTEN APORTAR A LES NOVES INICIATIVES UN DOBLE SENTIT EQUILIBRAT: LA CREACIó DE LLOCS DE TREBALL ESTABLES I LA GENERACIó DE RIQUESA D'EFECTES MULTIPLICADORS. QUART, S'ESFORCEN PER INCORPORAR LA DIMENSIó ECONòMICA A OPERACIONS HABITUALMENT ENFOCADES DES DE PERSPECTIVES J �ASSISTENCIALS ESPECIALMENT DIRIGIDES A COL.LECTIUS MARGINATS. 5 CINQUI, SUSCITEN L'APARICIó D'UN MOVIMENT ANOMENAT "TERCER SECTOR" O "ECONOMIA SOCIAL" INTEGRAT PER COOPERATIVES, SOCIETATS LABORALS, MUTUES, FUNDACIONS I UN SEGUIT D'ENTITATS I ASSOCIACIONS SENSE àNIM DE LUCRE. SISI, TENDEIXEN A PRIORITZAR ELS AJUTS IS D'ORIENTACI6, ASSISTèNCIA, ACIó I ASSESSORAMENT EN LLOC DE LES TRADICIONALS PRÉSTECS A FONS PERDUT. PER úLTIM, DESBORDEN ELS CONCEPTES I FUNCIONS RADICIONALS DE SECTOR PúBLIC I PRIVAT, QUE ASSUMEIXE CADASCü TA UN DELS ASPECTES JUSTAMENT DESTACAT PER EXPERTS I ANALISTES DEL FENòMEN DE L'ILE, ES QUE NO EXISTEIX CORRELACIó EXCESSIVA ENTRE COMPETèNCIES MUNICIPALS FORMALS I EXPERIINCIES PORTADES A TERME. ENCARA MÉS, COM ASSENYALA UNA RESOLUCIó DE LA CONFERèNCIA PERMANENT DE PODERS LOCALS �I REGIONALS, QUE PERTANY AL CONSELL D'EUROPA I QUE DES DE FA UNS MESOS PRESIDEIX L'AMIC ANTONI SIURANA, "AQUEST PRETEXT ES UTILITZAT FINS I TOT PER MUNICIPIS I REGIONS DE PAÏSOS ON ELS PODERS LOCALS TENEN UN AMPLI CAMP DE COMPETèNCIES", PER CONCLOURE AMB UNA AFIRMACI6 AMB LA QUE COINCIDIM: "ES TRACTA FONAMENTALMENT D'UNA DECIDIDA VOLUNTAT POLíTICA D'INTERVENIR EN TOTS ELS RECURSOS DISPONIBLES I AMB EL MàXIM ESFORÇ IMAGINATIU". EN DEFINI VA, EL QU I HA .°ER SOTA DE TOTS AQUESTS PLANTEJAMEN;$ S ES LA CS,- 4'STATACI6 E QUE, EN GENERAL, I EN LA SEVA ES A- LA, ELS UNICIPIS CÓNSTITUEIXEN UIX AGENT ECONòMIC INDISUTIBLE: PROP, TARI (PATRIIONI URBà O URAL) VERSOR (EN ES, EQUI AMENTS) RECAPTADOR TAXES, IMPOSTOS) – PLANIFICA OR (Só, INFRAESTRU URES) – GENER I OR DE a RVEIS (EDUC IUS, SANITARIS) – PROU – REG` L ^. d OR D'ACTIVITAT,>ECONòMA (ORDENANC,ES, MERCATS) – PROMOTOR (FIRES, EXOSIC NS) �CONSUMIDOR. RESA ENS I SERVEIS) (SE€'lÓ NO VULL DIR QUE LA IDEA DE LA DIMENSIó ECONóMICA DE L'AJUNTAMENT, O QUALSEVOL ALTRE NIVELL DE L'ADMINISTRACIó, TÉ A VEURE EXCLUSIVAMENT O FONAMENTALMENT AMB L'EXISTèNCIA D'UN SECTOR PCBLIC O LOCAL. QUAN EXISTEIX, D'ACORD, CAL GESTIONAR-LO DE MANERA EXEMPLAR, AMB CRITERIS DE RIGOR, D'EFICàCIA I DE COMPETITIVITAT. NO ES TRACTA TAMPOC DE REALITZAR CONCESIONS GRATUITES A AQUELLS QUI RESUSITEN LES VELLES TEORIES LIBERALS EN DEFENSA DE "L'AJUNTAMENT MíNIM". NO ES TRACTA, EN ABSOLUT, DE CAURE EN LA DISCUSSIó DE "QUANT" HA DE SER L'INTERVENCIONISME. ES TRACTA, SOBRETOT, DE "COM" HA DE PLANTEJAR-SE L'ADMINISTRACIó LOCAL LA SEVA INCIDèNCIA SOBRE LES ACTIVITATS ECONóMIQUES DE LA COL.LECTIVITAT TERRITORIAL. AQUI ÉS PERTINENT LA FORMULACIó RECOLLIDA A LA "DECLARACIó DE BARCELONA" AMB MOTIU DE LA CONFERèNCIA DE GRANS CIUTATS: "LA GRAN CIUTAT HA DE PLANTEJAR-SE AVUI �PRIORITàRIAMENT LA SEVA POLTICA ECONòMICA". ES A DIR, COM EXPRESSA AMB ELS SEUS RECURSOS, LES SEVES COMPETèNCIES, ELS SEUS INSTRUMENTS TRADICIONALS, LES SEVES RELACIONS AMB ELS VELLS I NOUS ACTORS DE LA VIDA ECONòMICA LOCAL, UNA PERSPECTIVA, UNS OBJECTIUS . CAPAÇOS DE PORTAR SOLUCIONS COMPLETES ALS PROBLEMES DE L'ATUR, DE LA CREACIó DE NOVES EMPRESES I EL DESENVOLUPAMENT HàRMONIC DE LA LOCALITAT. TAMBÉ A ESPANYA HAN ANAT APAREIXENT INICIATIVES LOCALS D'OCUPACIó AMB EL SUPORT DELS GOVERNS MUNICIPALS. PROMOCIó I HABILITACIó DE SóL INDUSTRIAL MITJANÇANT EMPRESES ESPECÍFIQUES (VILANOVA I TERRASSA); SUPORT A L'ECONòMIA SOCIAL (BADALONA, RUBí I SABADELL); POTENCIACIó DIRECTA DE LA PRODUCCIó LOCAL (UBRIQUE, CáDIZ); PROGRAMES DE DESENVOLUPAMENT INTEGRAL (LEBRIJA, SEVILLA); ARTICULACIó DE LES COMUNICACIONS àERIES AMB LES NECESSITATS LOCALS (ALP, LA SEU D'URGELL). �EL CAS DE BARCELONA L'AJUNTAMENT DE BARCELONA ÉS UN CONGLOMERAT D'àREES I D'EMPRESES EL VOLUM DE NEGOCI DEL QUAL ESTA AL VOLTANT DELS 140.000 L.ION-&-D.E ESSETES. EL VENTALL DELS SERVEIS QUE PRODUEIX COMPRèN DES DELS SERVEIS DE SOFTWARE El-N5--A CLAVAGUERAM I TEATRE INFANTIL. LA SEVA PRODUCCIó REPRESENTA MÉS DEL 6 PER CENT DEL PRODUCTE INTERIOR BRUT DE LA CIUTAT. SENS DUBTE ÉS LA PRIM PRESA" DE CATALUNYA I LA QUE GENERA MÉS EFECTES COLATERALS EN TOTES LES DIRECCIONS. L'AJUNTAMENT TÉ UNA PLANTILLA DE MÉS DE 11.000 FUNCIONARIS I 2.000 CONTRACTATS LABORALS. SI AFEGIM EL PERSONAL DELS ORGANS AUTòNOMS DE GESTIó I EL DE LES EMPRESES MUNICIPALS, ARRIBEM A XIFRES AL VOLTANT DELS 24.000 LLOCS DE TREBALL. A COMENÇAMENTS DE L'ANY 1986 L'AJUNTAMENT DE BARCELONA COMPTA ADEMÉS DE LA SEVA ADMINISTRACIó CENTRALITZADA AMB 22 ORGANISMES AUTòNOMS QUE PRENEN FORMES JURDIQUES DIVERSES, DES DE L'ORGAN ESPECIAL FINS L'EMPRESA MIXTA, PASSANT PELS PATRONATS I LES EMPRESES MUNICIPALS. EL CONSELL D'EMPRESES I INSTITUCIONS MUNICIPALS AGRUPA 13 D'AQUESTS ORGANISMES: �TOTES LES EMPRESES MUNICIPALS I MIXTES (7 I 2, RESPECTIVAMENT) AIXí COM ELS PATRONATS, INSTITUTS O ORGANS DE GESTI0 QUE TOT ,vINO REVESTINT LA FORMA JURíDICA D'EMPRESA TENEN U.A ACTIVITAT ECONòMICA IMPORTANT (PATRONAT ' ^' HABITATGE, INSTITUT MUNICIPALDELS RVEIS MUNICIPAL DE ,L ELS SERVEI INSTITUT MUNICIPAL D'ASSISTèNCIA SANITàRIA I FRONT 4ARÇTIM DEL POBLE NOU), LA MAJORIA D'AQUESTES EMPRESES I INSTITUCIONS (TOTES MENYS LES COMPANYIES DE TRANSPORTS, EL PATRONAT MUNICIPAL DE L'HABITATGE I MERCABARNA) S'HAN CONSTITUIT EN ELS DARRERS ANYS: 1982: S.P.M. D'APARCAMENTS I INSTITUT MUNICIPAL DE SERVEIS FUNERARIS. 1983: T.E.R.S.A. I I.C.B. 1984: I.M.A.S. 1985: S.P.M. PARC ZOOLòGIC, A.O.M.S.A., FRONT M. I INCIATIVES, S/A. D'AQUESTES NOVES' EMPRESES I INSTITUTS, QUATRE REPRESENTEN NOVES FORMES JURíDIQUES PER GESTIONAR SERVEIS �MUNICIPALS JA EXISTENTS (I.M.S.F., T.E.R.S.A., I.M.A.S. I ZOO); 2 REPRESENTEN LA CREACI6 DE NOUS SERVEIS MUNICIPALS (APARCAMENTS I I.C.B.) I LES ALTRES 3 REPRESENTEN NOUS TIPUS D'ACTUACI6 MUNICIPAL, LLIGADES EN ALGUNS CASOS A LA PROPOSTA OLíMPICA. TENINT EN COMPTE NOMÉS AQUELLES EMPRESES I PATRONATS QUE HAN COMPORTAT EL 1985 COM EXERCICI COMPLERT (EXCEPTUANT PER TANT INICIATIVES, A.O.M.S.A. I FRONT MARITIM) LES XIFRES MÉS SIGNIFICATIVES DEL GRUP PEL QUE FI A L'INCIDèNCIA EN L'ECONOMIA LOCAL I A LA GENERACI6 DE RECURSOS, SON LES SEGÜENTS: �(durant l'any 1985, en M) I. Munic. E. Munic. E. Mixtes T TAL Volums despeses 9.956 28.860,6 Despeses Consumptives 2.696 5.075,1 604,7 8.375,8 Ingressos per activitat 7.535,8 14.811,6 1.536,9 23.884,3 Inversió 3.685,3 1.948,2 32,7 ..666,2 Plantilla 31.12.85 2.865 7.309 1.644 279 -40.480,6 (1 ^-/ 10.453 PEL 1986, ELS PRESSUPOSTOS DE LES MATEIXES ENTITATS AIXí COM ELS DE L'AJUNTAMENT I ELS SEUS ORGANISMES NO INTEGRATS EN EL CONSELL D'EMPRESES, PREVEUEN LES SEGÜENTS XIFRES: �-22- Ajuntament Institu.i Patronats Emn.Muni. Ajustos Pressup. i Mixtes per trans. total Consoli. 78.237 10.692 31.850 4.620 116.159 Pressupost inversions 15.826 2.901 4.613 645 22.695 Total Pressupostos 94.063 13.593 36.463 5.265 138.854 Pressupost ordinari SI PRENEM COM A DADA L'ESTIMACI6 FETA EN LA MEMòRIA DEL PRESSUPOST DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA D'UN PIB PER LA CIUTAT DE BARCELONA DE 2.073.000 M, TENIM UN PES DEL SECTOR PúBLIC .MUNICIPAL SOBRE EL CONJUNT DE L'ECONOMIA LOCAL D'UN PER L'ANY 1986. CAL TENIR EN COMPTE ADENÉS, QUE UNA PART IMPORTANT DEL • TOTAL DE L'ACTIVITAT MUNICIPAL (UN 13%) ES REALITZA A TRAVÉS DE CONTRACTES DE SERVEIS O SUBMINISTRAMENTS, AMB EL QUE AIXò SUPOSA D'ACTIVITAT INDUïDA. E N EL CAS CONCRET DE NETEJA I RECOLLIDA, LES DE IIÉS PES EN EL CONJUNT, LES XIFRES SóN SIGNIFICATIVES: 7.000 M PTES. DE VALOR TOTAL DE LES CONTRACTES, AMB UNA �-23- OCUPACIó DE 1.800 PERSONES, I AMB UNA INVERSI6 PER PART DE LES EMPRESES EN L'i1LTIM TRIMESTRE DE 1985 DE 1.000 M DE PTES. UN ALTRE ASPECTE GENERADOR D'ACTIVITAT ECONòMICA PER LA CIUTAT DES DE EL PUNT DE VISTA MUNICIPAL ES EL DE LES EMPRESES MUNICIPALS DE SERVEIS DE LES QUE ES UN BóN EXEMPLE MERCABARNA: COM A NUCLI D'ATRACCI5 DE PROJECTES, HA POSSIBILITAT LóCUPACIó DE 21.000 M2 EN PARCEL.LES I 1.000 M2 EN OFICINES COMERCIALS, GENERANT UNA INVERSI6 DE 1.500 M DE PTES. I UNA OCUPACI6 DE 250 LLOCS DE TREBALL. COM UN ALTRE EXEMPLE D'ACTIVITAT MUNICIPAL REFERIDA A LA CREACI6 D'UN MARC PER AL DESENVOLUPAMENT DE L'ACTIVITAT ECONòMICA, EN AQUEST CAS LA COMERCIAL, PODEM ESMENTAR EL PLà ESPECIAL D'EQUIPAMENT COMERCIAL ALIMENTARI DE BARCELONA. AQUEST, INSCRIU L'ACTIVITAT COMERCIAL A LES EXIGINCIES D'UNA NORMATIVA PLANIFICADORA ENCAMINADA A FER COMPATIBLE L'ESTRUCTURA TRADICIONAL AMB EL DESENVOLUPAMENT DELS NOUS SISTEMES, ASSEGURAR EL PAPER DELS MERCATS MUNICIPALS COM A �EIXOS VERTEBRADORS D'UNA XARXA DE DISTRIBUCI6 ESTRUCTURADA I REFORÇAR AQUELLES ESTRUCTURES COMERCIALS QUE MILLOR AJUDEN A LA CONTENCIó GENERAL DELS PREUS. AQUESTA NORMATIVA HA DE TENIR COM A CONSEQÜENCIA INDISCUTIBLE EL DISPOSAR D'UNA INFORMACI6 QUE REDUEIX SENSIBLEMENT EL NIVELL DE RISC DE LA INICIATIVA PRIVADA. BARCELONA, PER LES SEVES CARACTERíSTIQUES ESPECIALS, ÉS UNA BONA MOSTRA DEL QUE POT ARRIBAR A FER EL SECTOR LOCAL EN GENERAL, SEMPRE QUE HI HAGI LA VOLUNTAT POLíTICA ÀDIENT. DESPRÉS DE 7 ANYS ES POT PRESENTAR UN AUGMENT EN LA QUANTITAT I MILLORA EN LA QUALITAT DELS SEVEIS MUNICIPALS SENSE QUE ELS RECURSOS CONSUMITS HAGIN AUGMENTAT: EN EFECTE, EN 1980 LES DESPESES ORDINàRIES TOTALS VAN PUJAR 79.067 MILIONS DE PESSETES A L'ANY 85, PRàCTICAMENT LA MATEIXA QUANTITAT QUE EL PRESSUPOST ORDINARI DEL 1985: 72.501 MILIONS DE PESSETES. AIXo VOL DIR, EVIDENTMENT, QUE HA HAGUT UN AUGMENT DE LA PRODUCTIVITAT DELS RECURSOS. LES CAUSES DE L'AUGMENT DE LA PRODUCTIVITAT, TOT I �SENT MOLT VARIADES, ES PODEN RESUMIR EN DOS GRUPS. EL PRIMER CONSISTEIX EN L'APROFITAMENT DELS ESTIMULS PRODUCTIUS QUE LA DEMOCRATIZACIó DE LA VIDA MUNICIPAL (9 COMPORTA: LA TRANSPARèNCIA DE LES CONDICIONS DE TREBALL, DELS HORARIS, DE LES RETRIBUCIONS; L'APLICACIó D'INCOMPABILITATS, LA INTRODUCCIó DE LA NEGOCIACIó COL.LECTIVA I LA CRTICA I PARTICIPACIó CIUTADANA, MOLT FACILITADES PEL PROCèS DE DESCENTRALITZACIó TERRITORIAL. AQUEST CONJUNT DE FACTORS SUPOSA UN ESTIMUL MOLT PODERóS PER AUGMENTAR L'EFICàCIA DE LA MàQUINA MUNICIPAL, QUE, EN DEFINITIVA, FUNCIONA DINS D'UN APARADOR. DE FET ÉS LA JUSTIFICACIó DE FONS DE L'EFICIèNCIA PRODUCTIVA DE LA DESPESA PúBLICA LOCAL EN RELACIó AMB ALTRES SECTORS DE L'ADMINISTRACIó. EN SEGON LLOC, L'AJUNTAMENT DE BARCELONA ÉS PROBABLEMENT L'ADMINISTRACIó PúBLIC QUE MÉS HA CONTRIBUIT, / AMB ELS PLANTEJAMENTS I AMB ELS ATS, A POSAR EN CRISI EL MODEL D'ORGANITZACIó RíGID A/I BUROCRATITZADA, NO SENSE J RESISTèNCIES PER PART DEUS SECTORS MÉS INTERESSANTS EN �DEFENDRE AQUEST MODEL. L'ILE A BARCELONA L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA DIRIGIT ELS SEUS ESFORÇOS PEL RELLANÇAMENT ECONòMIC DE LA CIUTAT EN DUES LÍNIES. D'UNA BANDA LA PROMOCIó I ESTÍMUL A INICIATIVES í) / EMPRESARIALS QUE AMB EL SUPORT DE L'AJUNTAMENT PUGUIN OFERIR SOLUCIONS VIABLES A NECESSITATS I POSSIBILITATS DELS SECTORS PúBLIC I PRIVAT. D'ALTRA BANDA INICIATIVES LOCALS QUE TINGUIN COM A PRINCIPAL OBJECTIU LA GENERACIó DE LLOCS DE TREBALL PERMANENTS. JA FA ALGUNS ANYS QUE GESTIO ,M FONS PROPIS I ALIENS ESPECIALMENT ORIENTATS A LA CONT ACTACIó D'ATURATS I A LA REALITZACIó DE SERVEIS I ACTUACIONS NECESSàRIS PER A LA COMUNITAT. EL MANTENIMENT D/AQUESTES ACTUACIONS I EL SEU VOLUM VAN ACONSELLAR LA/ ¡ CREACIó D'UNA ESTRUCTURA ESPECÍFICA: LA PONèNCIA t E DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL, AMB L'OBJECTIU E COORDINAR, DONAR COHERENCIA ALS DITS PLANS D'OCUPACIó I ANALITZAR I EVALUAR L'IMPACTE �ECONòMIC DE LES ACTUACIONS TRADICIONALS, I T A MBÉ DISSENYAR I APLICAR ACTUACIONS ESPECIFICAMENT DESTINA ES A L'ANIMACIó ECONòMICA DE LA CIUTAT. EN EL FONS, AQUESTA PONéNCIA :S VA CREAR PENSANT QUE BARCELONA ES UNA CIUTAT ACTIVA, ON SURGEIXEN MULTITUD D'IDEES I PROJECTES DES DE LA M TEIXA SOCIETAT I OUE NO ES TRACTA EN ABSOLUT DE SUPLANT R AQUESTA DINàMICA PER UNA ACTUACIó ENCOTILLADA, BUROCR TITZADA, ASSISTENCIAL. L'EXPERIèNCIA RECOLLIDA A GRAN NOMBRE D'AJUNTAMENTS DEMOSTREN QUE, MÉS ENLLà DE LA BONA VOLUNTAT I DE LA COHESIó DELS GRUPS, MOLTS DELS PROJECTES D'AUTO -OCUPACIó, ESPECIALMENT DE JOVES ATURATS, NO TENEN LA VIABILITAT TèCNICA, ECONòMICA, I GERENCIAL IMPRESCINDIBLE PER QUALSEVOL INTENT EMPRESARIAL, SOBRETOT SI ES TRACTA DE COOPERATIVES O SOCIETATS LABORALS. AQUESTA CONSTATACIó HA CONDUïT A L'ENGEGAMENT D'UN DELS PROGRAMES MÉS SUGGESTIUS: L'ESTABLIMENT D'UNA XARXA DE "ANIMADORS DE DESENVOLUPAMENT" EN TERMINOLOGIA DE CEE. ES TRACTA DE JOVES ECONOMISTES SITUATS A CADA UN DELS DEU wo.419-\/) �DISTRICTES MUNICIPALS LA MISI6 DELS QUALS ES INFORMAR, ORIENTAR, I ASSESSORAR ELS GRUPS O COL.LECTIUS JA VINCULATS ACTIVITATS DE TALLERS O PRECOOPERATIVES ARTESANALS QUE ES PORTEN A TERME ALS CENTRES CIVICS O CENTRES JUVENILS DE L'AJUNTAMENT. ALTRES DE LES FUNCIONS DELS ANIMADORS SER ESTIMULAR EL ESTUDI I LA REFLEXI6 SOBRE LES POSSIBILITATS I RECURSOS DE CADA UN DELS DISTRICTES. UN DEL CLIENTS PREVISIBLES DE LA XARXA D'ANIMACI6 ECONòMICA SERAN ELS ATURATS QUE VULGUIN ACOLLIR-SE A LA PERCEPCIó ACUMULADA DELS SUBSIDIS D'ATUR EN CAS DE PROJECTE EMPRESARIAL VIABLE. LA NOSTRA INTENCIó ES REFORÇAR LA COL.LABORACIó QUE JA EXISTEIX ENTRE L'INEM PROVINCIAL I LA CAMBRA DE COMERÇ PER ACONSEGUIR QUE EL SERVEI DE LA CAMBRA DE SUPORT A LA CREACI6 D'EMPRESES SIGUI EL PIBOT D'ASSESSORAMENT TèCNIC PER TOTA LA CIUTAT. "-N EN QUALSEVOL CAS NO HI HA CAP DUBTE DE QUE UN DELS FACTORS FONAMENTALS DELS FRACS EMPRESARIAL INICIAL SóN LES DIFICULTATS DE FINANÇAMENT I LES POSSIBILITATS D'UNA BONA GESTI6. LIMITADES PER SUPERAR AQUESTS OBSTACLES L'AJUNTAMENT ESTABLIRà UN 'HOTEL INDUSTRIAL �BASAT EN L'EXPERIèNCIA D'ALLò QUE A ALTRES PAÏSOS EUROPEUS REP EL NOM DE "VIVER D'EMPRESES". LA IDEA MOTRIU ÉS FACILITAR INSTAL.LACIONS, INFRAESTRUCTURA TèCNICA, I DE GESTI6 COMUNES PER TAL DE NO NOMÉS REBAIXAR PREUS SINO TAMBÉ DE FACILITAR UNS SERVEIS MÉS COMPETENTS QUE LA MITJANA EXISTENT. UNA ALTRA TERCERA EXPERIéNCIA ÉS LA INCORPORACI6 DE JOVES APRENENTS A UN SEGUIT DE TALLERS ARTESANALS DEL BARRI DE GRàCIA, UN DELS SECTORS DE LA CIUTAT ON PERDUREN GRAN NOMBRE DE PERSONES DEDICADES A AQUESTA ACTIVITAT ECONèMICA, AMB MOLTS CASOS A PUNT D'EXTINGIR-SE. JUNT AMB AQUESTA HI HA TAMBÉ UN PROGRAMA DE JOVES PER L'APRENENTATGE DE LA TèCNICA DE LA RESTAURACI6 DE VITRALLS ART STICS (CASA ELIZALDE). AIXò PRETEN CONCENTRAR UNA àMPLIA SèRIE D'ESFORÇOS EN LA RECUPERACI6 I REVITALITZACI6 D'OFICIS ARTESANS RELACIONATS AMB LA REHABILITACIS DEL PATRIMONI HISTòRIC I ARTISTIC, PARTICULARMENT IMPORTANT EN UNA CIUTAT DE LES CARACTERISTIQUES DE LA NOSTRA. CAL NO OBLIDAR L'EXTRAORDINARI POTENCIAL DE GENERACI6 D'ACTIVITAT I DE CREACI6 D'OCUPACIè QUE TÉ LA REHABILITACI6 DE VIVENDES, ON AQUESTS OFICIS TAMBÉ TENEN MOLT A DIR. �PúBLICS. INICIATIVES S.A. VULL FER UNA BREU REFERINCIA A UN DELS NOSTRES PROJECTES QUE MÉS HA DESPERTAT LA CURIOSITAT EN LA PREMSA I DELS MITJANS ECONòMICS. EM REFREIXO A INICIATIVES, S.A. L'OBJECTIU SOCIAL DE L'EMPRESA ÉS LA PROMOCI6, EL SUPORT I PARTICIPACI6 EN ACTIVITATS ECONòMIQUES I SOCIALS QUE CONTRIBUEIXEN AL DESENVOLUPAMENT DE L'ENTORN SOCIOECONòMIC. L'ACTUACI6 DE L'EMPRESA ES FA SEMPRE A TRAVIS DE PROJECTES CONCRETS, PRIVIA AVALUACIó I APURACIó. LA PARTICIPACIó ALS PROJECTES RESPON AL CONCEPTE DE CAPITAL RISC. ES TRACTA SOBRE TOT D'ACTUAR SOBRE AQUELLES ACTIVITATS MÉS NOVEDOSES, DE TECNOLOGIA AVANÇADA. RECENTMENT, COM SABEN VOSTIS, HEM CONSTITUïT L'EMPRESA BARNA CABLE, AMB L'OBJECTIU DE DOTAR BARCELONA AMB UNA XARXA DE TV PER CABLE. AQUEST PROJECTE ÉS D'UNA GRAN VOLADA TECNOLòGICA I CONTRIBUIRà A FER DE BARCELONA UNA CIUTAT CAPAÇ DE COMPETIR EN CONDICIONS, AMB ALTRES D'EUROPA. A �VEGADES HE DIT QUE EL CABLEJAT DE LES CIUTATS ÉS PEL SEGLE XX ALLò QUE LA INSTAL.LACIó DEL GAS I L'ELECTRICITAT VA SER PEL SEGLE XIX. SI AQUESTS VAN SER LA CONSAGRACIó DE LA REVOLUCIó INDUSTRIAL, AQUELLA SERIA PORTAR A LES CASES LA REVOLUCIó ELECTRòNICA. JO PENSO QUE TOTHOM ESTA D'ACORD QUE LES EMPRESES EMERGENTS, LES EMPRESES QUE TENEN MÉS FUTUR SóN LES QUE PROCEDEIXEN DE SECTORS NO CLàSSICS. CREC QUE EL CAMí QUE HEM ENCETAT ÉS EL CORRECTE. EL MARÇ PASSAT, SIS MESOS DESPRèS DE LA CREACIó D'INICIATIVES, S.A., L'INTERNATIONAL HERALD TRIBUNE PUBLICAVA UNA ENTREVISTA AMB SHIRLEY WILLIAMS, PRESIDENTA DEL PARTIT SOCIAL DEMòCRATA BRITàNIC I EX MINISTRE LABORISTA D'EDUCACIó I CIèNCIA. L'ENTREVISTA PORTAVA L'EXPRESSIU TITOL NEW FEINAI JOBS ORNO JOBS, .ES A DIR, O NOVES FEINES O CAP J„- MOLT BÉ LA FILOSOFIA QUE VA INSPIRAR LA CREACIó D'INICIATIVES, S.A. PER A LA SRA. WILLIAMS EL BLOQUEIG A LES NOVES TECNOLOGIES DESTRUEIX OCUPACIó. CADA ENGINYER ALTAMENT �.f QUALIFICAT POT GENERAR 6 0 7 LLOCS DE TREBALL A NIVELLS DE QUALIFICACI6 MÉS BAIXOS PER AJUDAR-LO. I AIXí SUCCESIVAMENT EL PROBLEMA ÉS QUE HI HA MOLTS HOMES I DONES AMB ESPECIALITATS OBSOLETES, MENTRE QUE EMPRESES DE TECNOLOGIA AVANÇADA TENEN BONS LLOCS DE TREBALL SENSE COBRIR. LA SRA. WILLIAMS CRITICAVA AMB AQUEST ARGUMENT LA POLíTICA DE LA SRA. TATCHER DE TALLAR LES SUBVENIONS A L'EDUCACI6 EN CONTES D'INVERTIR PER A CORREGIR AQUELL DESFAS ENTRE EXCEDENT I DèFICIT DE ESPECIALITATS. POLíTICA INDUSTRIAL METROPOLITANA A TRAVèS DE LA CORPORACIó METROPOLITANA DE BARCELONA ESTEM TAMBÉ DESENVOLUPANT UNA TASCA DE DINAMITZACI6 DE L'ACTIVITAT ECONòMICA, APROFITANT I MILLORANT L'ESTRUCTURA URBANA EXISTENT ORIENTANT LOCALITZACIONS I FACILITANT LA TRANSPARèNCIA DEL MERCAT DEL SóL. ELS INSTRUMENTS PER QUE AIXò SIGUI POSSIBLE VENEN DONATS PER LA PLANIFICACI6 URBANA, L'ACTUACI6 COORDINADA AMB ORGANISMES EXISTENTS, COM EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, PROMOURE ENCONTRES ENTRE ELS SECTORS IMPLICATS, FOMENT DE POLíTIQUES DE GESTI6 D'àMBIT LOCAL I FOMENT DE LA REORDENACI6 DEL SECTOR �JUNT AMB LES ACTUACIONS QUE ACABO DE CITAR DIRIGIDES A LA CREACIó DE TOT TIPUS D'EMPRESES, LLA PONENCIA TREBALLA / PER ESTIMULAR PARTICULARMENT AQUELLES QUE TENEN UN ACCENTUAT CARàCTER SOCIAL, ESPECIALMENT COOPERATIVES I SOCIETATS LABORALS. DIVERSOS CONTACTES AMB LES SEVES Í ORGANITZACIONS REPiRESENTATIVES; VAN DIRIGIDES A ESTABLIR I ACORDS DE COL.LABORACIó MUTUA,/ESPECIALMENT ORIENTATS CAP A LA FORMACIó. % I UN ALTRA INICIATIVA ES PORTAR A TERME UNA MOSTRA D'ACTIVITATS I PRODUCCIOI<1S D'AQUEST TIPUS D'EMPRESES QUE ES FAR EN EL MARC DE LA B/IRA DE MOSTRES. L'"EXPO-SOCIAL", QUE ES EL SEU NOM INICIAL, VOL COL.LABORAR A L'ESFORÇ DE L'ECONOMIA SOCIAL PER PENETRAR AL MERCAT I TRENCAR EL MóN ESTRET EN EL QUE ILT SOVINT S'HI TROBEN. TOTES AQU STES ACTUACIONS COINCIDEIXEN AMB L'IDEA MOTRIU DE Q E L'AJUNTAMENT HA DE SER UN MOTOR DE L'ANIMACIó, E L'ESTIMUL A L'ESPERIT EMPRENEDOR, EN LLOC D'UNA RESERV DISPONIBLE PER A CREAR UNA S è RIE D'ACTIVITATS O PROJECTES ASSISTITS MÉS O MENYS PERMANENTMENT AMB FONS �• ^j TERCIARI I PRIMARI. VULL FER PARTICULAR ESMENT DE LA CREACIó DEL PARC TECNOLòGIC DEL VALLèS, ON ENTRE ALTRES, S'INSTAL.LARà LA NOVA FACTORIA DE MICROORDINADORS DE L'OLIVETTI. CAL DESMITIFICAR LA IDEA DEL PARC TECNOLòGIC COM A "SILICóN VALLÉS" COM S'HA DIT DE VEGADES. AL MóN HI HA MÉS DE 200 PROJECTES DE PARCS TECNOLòGICS, I A MÉS A MÉS EL SILICI JA S'ESTà DEIXANT D'UTILITZAR PER FER CHIPS. EL PARC TECNOLòGIC DEL VALLS ÉS AVANT TOT UNA OFERTA DE SóL INDUSTRIAL I UNA OFERTA DE SERVEIS PEL TEIXIT INDUSTRIAL CATALà. L'OBJECTIU ES OFERIR UN NOU TIPUS DE POLIGON CARACTERITZAT PER LA SEVA PROXIMITAT A LA UNIVERSITAT A NUCLIS RESIDENCIALS D'ALTA QUALITAT, AMB AVANTATGES D'AGLOMERACIó D'EMPRESES, BAIXA OCUPACIó DEL SóL, BAIXA EDIFICALIBITAT, ALTA QUALITAT DE L'ORGANITZACIó I DE L'ENTORN AMBIENTAL I DIRIGIT A EMPRESES I SECTORS DE TECONOLOGIA AVANÇADA. ES TRACTA DE CREAR UN CENTRE TECNOLòGIC ON ES PRODUEIXI UNA SIMBIOSI ENTRE LA CIUTAT, LA UNIVERSITAT I L'INDUSTRIA, QUA FACILITI LA CREACIó DE NOVES EMPRESES DE "BONA" TECNOLOGIA I L'APLICACIó DE NOVES Q)-~ �TECNOLOGIES A SECTORS TRADICIONALS. LA INFLUèNCIA DEL FUTUR SOBRE EL PRESENT UNA DE LES IDEES-FORÇA DE L'ECONOMIA QUE M'HA QUEDAT GRAVADA ÉS QUE LA REALITAT DEPèN MOLT DEL FUTUR. EL PRESENT DEPèN MOLT DEL FUTUR, NO NOMÉS DEL PASSAT; NO NOMÉS DEL QUE SON LES ARRELS; NO NOMÉS DEL QUE ENS DETERMINA DES DEL PUNT DE VISTA DEL QUE ESTA JA FET INFRAESTRUCTURA QUE TENIM I DE TAL DEPèN TAMBÉ DE TAL COM VOLEM SER O COM SOM. I DE LA EL PRESENT ESPEREM SER. EN AQUEST SENTIT, CREC QUE ELS GRANS CANVIS DE LA HISTORIA DE LA HUMANITAT NO ES PODEN SEGURAMENT EXPLICAR, PRECISAMENT, EN FUNCIó MÉS DEL FUTUR, I SI NO ÉS, DE LA PERCEPCI6 QUE ELS CIUTADANS VAN TENINT DEL FUTUR, MÉS QUE NO PAS DE LA INFLUèNCIA DEL PASSAT. SI EL PASSAT FOS SEMPRE DETERMINANT DEL QUE ESTA PASSANT EN EL PRESENT NO HI HAURIEN HAGUT ELS GRAN CANVIS QUE S'HAN PRODUIT, A NO SER AQUELLS QUE S'ESPERAVEN, AQUELLS QUE EREN PREVISIBLES; PERO NO AQUELLS QUE VAN SER IMPREVISIBLES I QUE CONSTITUEIXEN LA �MAJORIA DELS GRANS CANVIS QUE S'HAN PRODUïT.' TOTS VOLEM UNA CIUTAT MILLOR, UN PAIS MILLOR, EN QUE ELS PROBLEMES D'AVUI ES TRACTIN AMB RIGOR I SOLVèNCIA, EN QUE, A NIÉS, SORGEIXIN SOLUCIONS ALS PROBLEMES QUE ENCARA NO EXISTEIXEN PERò QUE PENSEM QUE PODEN PLANTEJAR-SE. I ÉS EN AQUESTA LíNIA QUE PENSO QUE ÉS IMPORTANT ACOLLIR-SE A UNA TRADICIó DEL PENSAMENT ECONòMIC QUE HA ANAT SEMPRE PER AQUEST CAMí I QUE EST LLIGADA D'ALGUNA FORMA AMB EL PENSAMENT DE KEYNES. ELL EXPLICAVA, COM D'ALGUNA FORMA LA GENT TENDEIX A ACTUAR EN FUNCI6 DE LA SEVA PERCEPCIó DEL FUTUR. KEYNES INSISTIA EN AQUESTA IMATGE QUE ÉS TAN CONEGUDA DE QUE L'IMPORTANT ÉS L'EXISTENCIA D'OBJECTIUS A REALITZAR ADMESOS PER A TOTHOM. QUE AIX6 DESPRÉS ES PRODUIS AMB UNA DETERMINADA POLíTICA MONETàRIA, ÉS UNA ALTRA QÜESTI6. ABANS DEL FET FíSIC DEL DESCOBRIMENT D'AMERICA, PER EXEMPLE, HI HA UNA DEMANDA, UNA TENSI6, UNA ELECTRICITAT SI VOLEU. HI HA UNA SOCIETAT QUE NECESITA D'ALGUNA FORMA PROJECTAR -SE I QUE TROBA EN ELS DESCOBRIMENTS DEL NOU MóN, DE LES MINES,ETC., LA MANERA DE �REALITZAR UNA TENSIó ANíMICA,SOCIAL, SI AQUESTA EXPRESSIó ÉS VàLIDA, QUE ÉS PREEXISTENT. VOLDRIA ACABAR PER ON HE COMENÇAT. DEIA QUE NO NOMÉS EL FUTUR DEPèN DEL QUE FEM ARA, SINO QUE TAMBÉ EL PRESENT DEPÉN D'ALLò QUE ESPEREM PER AL FUTUR. FA UNA MICA MÉS D'UN ANY QUE VAIG CITAR PER PRIMER COP UN TREBALL DEL PROFESSOR GARCIA DURAN ON DEFINIA EL CONCEPTE DE TRENCADORS D'UNIFORMITAT. VAIG APROPIAR-ME UNA MICA DEL MISSATGE D'AQUELL TREBALL, EN LA PART QUE ENUNCIAVA COM ELS SISTEMES ES DESESTABILITZAVEN QUAN LES EXPECTATIVES EREN MES PESSIMISTES DEL QUE LA PRòPIA REALITAT ACONSELLA. I HE ANAT REPETINT DURANT AQUEST ANY PASSAT LA IMPORTàNCIA QUE TENIA PER AL PRESENT RECONEIXER QUE EL FUTUR PODIA NO SER TAN NEGRE COM EL PESSIMISME DE LA SITUACIó IMMEDIATA SUGGERIA. ARA QUE A TOTA EUROPA I A ESPANYA COMENÇA A VEURE'S UNA CLARA REACTIVACIó ECONòMICA VAL LA PENA RECUPERAR AQUEST DISCURS. �ELS EMPRESARIS CATALANS EL VAN ENTENDRE DE SEGUIDA, I ES VAN APUNTAR A AQUEST PROJECTE MOBILITZADOR QUE S6N ELS JOCS OLíMPICS, EL PAPER DELS QUALS POT SER, PRECISAMENT, DE FER DE TRENCADORS DE LA UNIFORMITAT DEL PESSIMISME SOCIAL PREVALENT. DE FET CREC NO EQUIVOCAR-ME SI DIC QUE HORES D'ARA PRACTICAMENT TOTS ELS BARCELONINS, EMPRESARIS, EMPRESARIS I NO COMPARTEIXEN AQUEST IDEAL OLíMPIC COM A CATALITZADOR D'UNES CAPACITATS CREATIVES NO UTILITZADES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3918 Title A name given to the resource Les iniciatives locals d'ocupació a Europa / Conferència pronunciada al Club “Catalunya i Futur” Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Consell d'Empreses i Institucions Municipals. Ponència de Desenvolupament Econòmic i Social. Ciutat - Universitat - Empresa. Conferència de Poders Locals i Regionals. IMAS, SPM, AOMSA, ICB, TERSA. Promoció i estímul de iniciatives empresarials. Barna Cable. Parc Tecnològic del Vallès. Sumari de la conferència: * Els ajuntaments com a gestors. * Les iniciatives d'ocupació. * El cas de Barcelona. * La ILE a Barcelona. * Iniciatives SA. * Política industrial metropolitana. * La influència del futur sobre el present. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Majestic, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Ocupació Acció política Model social Europa Catalunya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1006/19860313d_00109.pdf 47ed288617f8c7aba96096030fceac2f PDF Text Text EL ALCALDE DE BARCELONA SALUDO DEL ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL i MIRA, AL XIX CONGRESO DE LA FEDERACION SIDEROMETALURGICA DE LA UNION GENERAL DE TRABAJADORES. La ciudad de Barcelona, y yo en su nombre, da la más sincera y fraterna bienvenida a los delegados del XIX Congreso de la Federación Siderometalúrgica de UGT. Es significativo que este congreso se celebre este año en Barcelona, en el momento que la ciudad, el Ayuntamiento, está haciendo grandes esfuerzos para estimular la actividad económica. Después de años de desindustrialización, de restricción de inversiones empresariales, el presente muestra graves problemas económicos y sociales. Pero, tanto vosotros como nosotros, miramos el futuro, buscamos de forma similar, sindicalistas y administración municipal, las condiciones para la revitalizacion industrial, la modernización empresarial que se pide en algunas de vuestras ponencias. El trabajo no es fácil. Y en vuestro sector existen problemas suplementarios. Pero el reto está ahï y no podemos arriesgarnos a posturas pasivas. Este Congreso, el contenido de vuestros debates, es una buena muestra de imaginación y responsabilidad. Compartimos la meta de la reindustrialización, de la creación de empleos y empresas. Tradicionalmente, esta tarea se ha considerado propia de los empresarios, pero en esta época difícil los sindicatos también debeis preocuparas de ello, así como los ayuntamientos. Sin duda en este congreso abordareis con la claridad y sinceridad que inspiran al movimiento sindical los problemas que os acucian y las reivindicaciones justas que corresponden a este momento. Barcelona se hará eco de vuestra voz y os invita a compartir nuestra pasión colectiva por la recuperación económica. �^t^.:ái'+'r•Y;';i" EL ALCALDE DE BARCELONA SALUDO DEL ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL i MIRA, AL XIX CONGRESO DE LA FEDERACION SIDEROMETALURGICA DE LA UNION GENERAL DE TRABAJADORES. La ciudad de Barcelona, y yo en su nombre, da la más sincera y fraterna bienvenida a los delegados del XIX Congreso de la Federación Siderometalúr.gica de UGT. Es significativo que este congreso se celebre este ano en Barcelona, en el momento que la ciudad, el Ayuntamiento, esta haciendo grandes esfuerzos para estimular la actividad económica. Después de años de desindustrialización, de restricción de inversiones empresariales, el presente muestra graves problemas económicos y sociales. Pero, tanto vosotros como nosotros, miramos el futuro, buscamos de forma similar, sindicalistas y administración municipal, las condiciones para la revitalización industrial, la modernización empresarial que se pide en algunas de vuestras ponencias. El trabajo no es fácil. Y en vuestro sector existen problemas suplementarios. Pero el reto está ahí y no podemos arriesgarnos a posturas pasivas. Este Congreso, el contenido de vuestros debates, es una buena muestra de imaginación y responsabilidad. Compartimos la meta de la reindustrializacïón, de la creación de empleos y empresas. Tradicionalmente, esta tarea se ha considerado propia de los empresarios, pero en esta época difícil los sindicatos también debeis preocuparos de ello, así como los ayuntamientos. Sin duda en este congreso abordareis con la claridad y sinceridad que inspiran al movimiento sindical los problemas que os acucian y las reivindicaciones justas que corresponden a este momento. Barcelona se hará eco de vuestra voz y os invita a compartir nuestra pasión colectiva por la recuperación económica. �13 de març de 1986 SALUDO DEL ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL i MIRA, al XIX CONGRESO DE LA TRABAJADORES. FEDERACION SIDEROMETALCRGICA DE LA UNIóN GENERAL DE � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3912 Title A name given to the resource Saludo del Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall i Mira, al XIX Congreso de la Federación Siderometalúrgica de la Unión General de Trabajadores Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ocupació Sindicalisme Model social Unió General de Treballadors de Catalunya Indústria Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-03-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/973/19850218_CSXXI_BD.pdf 8d57667fe4247ca6c99b40fb6ec1eb83 PDF Text Text l Voy a tratar de comunicarles un extracto de la experiencia de seis años de gobierno en el Ayuntamiento de Barcelona y también de reflexiones que tienen su orígen en una larga historia política. La esencia del mensaje de esta noche es la prqpqest~ q~¡ . .,. sector local, de las Corporaciones locales y en especial ge +.op ayuntamientos, como el sector gestor por excelencia del sector público, para entendernos del Estado en sentido amplio. También pretendo hacerles llegar la pasión con la que .~e está viviendo desde Barcelona la historia política de ~ste país. Quiero defender el autogobierne en un sen~ido :1nuy preciso y hacerles llegar lo que · creo que es un deseo m:uy sincero de par ticipar en el proyecto político espafiol en un m9me-,ito §~ce-pcio...,..,.. na!. Como miembro de una de las comunidades dondi:a la coneie ~cia de país está más desarrollada, como Alcalde de ;;u capital, com9 catalán y catalanista convencido que soy, debo +eeorQ.ar .c;:rue las torpezas de la administraci6n central han 'be'Cho ~uch.o por fomentar una percepción del Estado como algo a j eno e intruso. Los que ahora . estamos al frente de al~ll_n centro de p94er te nemos la responsabilidad de ganarnos la c.o nfian'Za del ·pl,leblo C?nlas instituciones que dirigimos. Puedo asegurar que d~sde los """ ayuntamientos hemos hecho mucho en ese sentido. EL SECTOR LOCAL, LOS AYUNTAMIENTOS, PROTAGONISTAS PE PUBLICA. -~.'~~ STION Déjenme que les ponga un .ejemp'l·o ., quizás ex't-;r~~p , .de _1,-0 que quiero decir cuando defiendo al sector local como ,EJ.e _pj;.o.r cg,~ sto;r dentro del Estado. Suele decirse en este momento ql,le ;rr@s que la creación de puestos de trabajo deberi.a preocuparn9s .J·a ~creaciól'.l de empleadores, de empresarios. O se dice - qu~ .lo •s-egµ-~d o (70.000 empresarios) es precondici6n de l:o primero ·caoo.ooo e~pleos). España, se insiste, necesita de un aho.r ·:c:o que -.s e ,convj__er:ta en inversión. Teng.o la convicción de que ·e ste m~can ;i.11mo -:t;.an ortodoxo puede funcionar de una manera -mucho 'más ,efic:i ent,e :.s:i se produce un impulso descentralizado. Quiero, en 'definí tiva, llamar:les ..la :.at--enc·i6n ?<:>-.Pr-e ~~).. hecho de que tenemos ya 9. 000 ahorradore-s--invers-o res, los -~yµntamientos españoles, que son capaces de generar un -cambio _de expectativas económicas más importantes que e:l impulso -ap~logo ,que se pqdría provocar centralizadamente con un aumento de 1a circulaci6n ·monetaria desde el Banco de España. · No es necesariamente verdad que los 9. 000 ayuntami.entqs .españoles respondan con fidelidad a ·1a cara.c te:r izaci6n de .gr:g:anismo ahorrador-inversor que acabo de describir. Es cierto. No - �2. todos esos entes locales han tenido o tienen una actividad arriesgada y eficiente, empresarial en suma. Pero quiero subrayar que, en las circunstancias políticas actuales, la inhibición no es la norma. Antes al contra rio. No hace falta más que comprobar la alta rnortalída~ política que se registra entre los Alcaldes de las poblaciones donde se producen fenómenos de ineficacia. Es una mortalidad que me atrevería a calificar de tan alta corno la que se regi~ tra en el sector privado de este país. Esta es una realidad que ha sido presentada como escanda losa pero lo cierto es que ha confirmado la productividad del sistema democrático local cómo sistema adecuado para la producción de unos servicios adaptados a la demanda. En consecuencia, no es admisible un cierto simplismo coyuntural que sitúa el déf ici t corno única referencia y que se apoya en la superada visión de los Ayuntamientos como gastadores irresponsables. Esta visión es, corno mínimo, insuficien te. Mi propuesta del sector local, corno sector gestor por excelencia, tiene que matizarse para incluir consideraciones sobre el tamaño óptimo de las unidades locales: Ayuntamientos ~ grandes y medianos, comarcas y áreas metropolitanas son las di rnensiones relevantes. Distritos y ayuntamientos pequeños se-~ rían las unidades políticas de· participación· y descentraliza-· ción territorial. Dicho esto, los alcaldes han estado más cerca del arqueti po Schumpeteriano de empresario que muchos de los que profesañ . corno empresarios. Han corrido más riesgos, incluso en su nivel de ingresos y en su propi~· vida personal. Las corporaciones 1ócales comparten algunas de las caractérísticas de las empresas. Es significativo, por ejemplo, que _, cuando en un universo de economía centralizada ·se quiere esta_.· blecer un acercarnien·t:o al sistema de mercado se recurre a los .::· Ayuntamientos. Es lo que se ha producido en Hungría donde, po'r primera vez, los ciudadanos pueden comprar un papel que da inte: reses. ¿Quién emite · el papel? · Precisamente los Ayuntamientos:. Si en un· gran salto nós acercarnos al mercado japonés encon trarernos otro ilustrativo ejemplo del carácter empresarial de -= las Corpor.aciones locales. En la lista de emisiones patrocina-· das por una de las más importantes "security houses" del Japón hay más de s, de 4 y de 5 ciudades que acuden al mercado de bo~ · nos en yens. Más que Estados. o:e alguna forma ros carnpesi'nos faponeses que ahorran sobre · e:Epre:cio protegido del arroz y que han tenido hasta hace poco muy escasas posibilidades domésticas de inversión ven claro que invertir en ciudades, sobre todo en Europa, es un riesgo tan só · lidcr, . corno rnínirno1 como invertir en papel del Estado. Evidente mente con el . aval . del Est'ado, pero también sin ese aval. Puedo anunciarles que Barcelona acudirá al mercado privado: japonés de bonos, no · todavía al mercado "samurai" o mercado- privilegiado de bonos públicos, en el próximo mes de abr·rl, · en una cantidad módica, es cierto, a un interés muy convincente, (7,5%}, �3. y a un riesgo de cambio asumible y sin aval. Esta pequeña emisión, que se destina a la diversificación de la deuda exterior, ha de servir también de presentación, pa ra una posible participación más importante del Japón en la f i nanciación de los JJ.00. de 1992. También en el terreno de la informatización la capacidad de reacción de los ayuntamientos, del sector local es, en lineas generales muy próxima a la que se predica de las empresas. El Ayuntamiento de Barcelona· fué un pionero en este campo pero el afán innovador se ha extendido a los municipios pequeños, en muchos de los cuales se ha evidenciado una actitud sorprendentemente abierta. Les contaré tan solo el caso de un ayunta miento pequeño, el de Monóvar, con el .que he tenido algún con= tacto por razones de procedencia familiar. En Monóvar se adquirió un pequeño ordenador sobre el que muy pronto cay6 toda la imaginación y el entusiasmo del hijo del farmacéutico local. El programa preparado por este muchacho ha permitido informatizar prácticamente toda la gestión mu nicipal, con inclusión de las actas de la Comisión municipal = permanente. De hecho, la calidad del programa es tan notable que la compañía proveedora del ordenador ha comprado el sofware de Monóvar para comercializarlo entre los ayuntamientos. Monóvar ya cobra royalties por el invento. Se han hecho algunas críticas inteligentes de la situación actual que, en síntesis, atribuyen a la falta de ilusión,al abu rrimiento generalizado de la coyuntura, la ausencia de las in-versiones que podrían invertir el signo de las perspectivas eco nómicas. Es un diagnóstico razonable pero quiero advertir con= tra la cura de caballo que desde algunos sectores se propugna como método para recuperar la ilusión perdida. No creo que una terapia de choque a base de nuevas presiones sobre la legislación laboral sea lo que este país necesita o puede permitirse. Tengo el convencimiento de que las condiciones ya son las adecuadas para la invers·ión. Lo que hace falta es la aparición de los "rompedores de uniformidad" de que hablaba el profesor García Durán en un reciente artículo. En mi opinión, los ayuntamientos pueden contribuir con normalidad y eficiencia a ese rol de ruptura y estímulo. Dice J. García Durán que los sistemas se desestabilizan a la baja cuando en vez de una distribución aleatoria de previsio nes optimistas y pesimistas entre los inversores se da una pola rización de previsiones pesimistas más all§. de lo gue es realista a largo plazo . Probablemente en España estamos en este momento. Un momento en el que se necesitan sujetos sustentadores de expectativas más realistas, es decir, más optimistas. Esta es la mejor alter nativa a un cierto doctrinarismo liberal que a veces se nos pre= dica. Y que conste que les está hablando una persona que se senti ría halagada de verse incluida en la tradición liberal, en el me jor sentido de la palabra, incluso por razones familiares. �4. Voy a adelantarles un problema no resuelto en el que creo que los Ayuntamientos -entiendan siempre el sector local en su dimensión óptima- pueden y van a jugar, sin duda, un papel pr~ tagonista. España debe afrontar una revolución cultural pendiente, si me permiten la licencia en el campo de la práctica masiva del deporte. Esto está conectado con lo anterior y va al fondo de uno de los puntos ciegos de nuestra mirada colectiva durante décadas. Incluso la España más ilustrada ha sido con~is tentemente refractaria a incluir con decisión la práctica deldeporte entre sus objetivos prioritarios. Desde la izquierda y la derecha más cultas se ha practicado un desdén militante. Reconozcámoslo. He hablado de ello en diversas ocasiones con el Ministro de Cultura y con las autoridades autonómicas y no he encontrado reservas de principio a una campaña correctora. Sólo una reserva, peligrosa por · otra parte. La que se de riva del carácter enormemente rentable que políticamente hablan do tiene o puede tener el deporte considerado como un campo demanipulación. Ahí si que es necesario un espíritu constituyente, una tregua en profundidad. Una política de promoción del deporte de base, apoyada por la federación de municipios, las grandes ciudades y los departa mentes ministeriales y autonómicos concentkios es perfectamenteposible y daría resultados en el · horizonte de ocho años. Incidiria además, lateralmente, pero en forma significativa en algu nos de los problemas no resueltos como por ejemplo,- el de la se guridad. El deporte es el menos peligroso de ltis juegos y el más convencional. Cualquier Alcalde de España se apuntaría a esta bandera. Y se apuntarán todos. El debate está abierto y precisamente en un momento especialmente apropiado, en el que preside el de porte mundial un barcelonés. Eso sí: es preciso que el Ministerio de Hacienda ponga un paréntesis en su correcta aversión por los ingresos finalistas o dé el rodeo que crea conveniente y destine al deporte el rendimiento del loto, u otro sistema semejante, que ya en Italia, en Francia (sistema mixto) y en otros países está proporcionan do financiación a la práctica masiva del deporte y a la prepa~ ración de deportistas de alta competición. Y fíjense bien que hablo de práctica deportiva. Nadie mejor que los ayuntamientos y en su caso las diputaciones para liderar este proceso que el Estado, debe en parte financiar y las Autonomías sólo orientar. QUE ES EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA. Pero vayamos ya a la descripción de lo que es un Ayuntamien to como el de Barcelona y lo que es el sector local de España. Barcelona ciudad, el término municipal de Barcelona, no com prende toda la ciudad real. La ciudad real es una aglomeración- �s. metropolitana de la que Barcelona-ciudad es sólo el centro, que equivaldría al centro de Madrid. Las cifras siguientes, referi das al último censo, dan una idea de lo que digo: Madrid Barcelona C.M.B. Habitantes Km2. 3.158.818 1.752.627 3.096.831 607 97 477 En el caso de Madrid la aglomeración ha sido consolidada en un solo municipio. En Barcelona, en cambio, hay 27 municipios para una población parecida a la de Madrid sobre una superficie de algo más de las dos terceras partes. La realidad metropolitana no fué reconocida legalmente hasta 1974, con la creación de la Corporación Metropolitana, en parte herédena : de la antigua Comisión de Urbanismo y Servicios Comunes de los 27 municipios, pero que obtuvo carácter de entidad local municipal. Los miembros de la Corporación son concejales de los ayuntamientos que la componen. El presidente, elegido por votación entre los miembros, es ahora el Alcalde de Barcelona. Uno de mis principales objetivos es fortalecer el papel de la CMB como institución de servicios que representa a la ciudad de Barcelona real y que este papel sea reconocido en toda España. Un paso notable, en este sentido, ha sido la inclusión de la CMB en el Fondo de Cooperación Municipal como un municipio más. La CMB es una pieza fundamental para abordar algunos proble mas que, aunque afectan sobre todo a Barcelona, a Cataluña, sonen realidad problemas de Estado: el transporte urbano, el saneamiento de las costas, las aguas residuales, la eliminación de ba suras, la contaminación atmósférica y la promoción industrial yterciaria. En la CMB vive la mitad de la población de Cataluña y el 8,2% de la de España. El buen funcionamiento de España, su desarrollo económico, dependen en buena medida del perfecto funcionamiento de la aglomeración barcelonesa, de su prosperidad y de su eficiencia. El Ayuntamiento de Barcelona es un conglomerado de áreas y de empresas cuyo giro anual se aproxima a los 120.000 millones de pesetas. Produce desde servicios de software hasta alcantarillas y teatro infantil y representa más del 5 por ciento del producto interior bruto de la ciudad. Es, sin duda alguna, la primera "empresa" de Cataluña y la que genera más efectos colate rales en todas direcciones. Tiene más de 11.000 funcionarios y de 2.000 contratados laborales. Si añadimos la plantilla de los órganos autónomos de gestión y la de las empresas municipales, llegamos a cifras que oscilan alrededor de los 24.000 puestos de trabajo. �6. El Ayuntamiento de Barcelona ofrece una gama de servicios muy amplia, que además de incluir los típicos de infraestructura y ordenación de la ciudad, de circulación y de protecci6n ciudadana, etc., abarca una gran diversidad de servicios sanita rios, sociales y culturales. Pero a mí me interesa señalar hoy que, por sus especiales características, Barcelona es un buen avance y una buena muestra de lo que el sector local en general puede llegar a hacer, si cuenta con la voluntad política adecuada. Los últimos seis años de gestión han permitido realizar un saneamiento financiero y una reforma administrativa que, representan un · punto de referencia para el resto de las administracio nes públicas. En los meses siguientes a las elecciones del 79 se comprob6 que era difícil aislar los problemas y tratarlos siguiendo un or den de prioridades. En el caso de Barcelona se inventariaron -hasta 230 servicios específicos y muy diferentes entre sí -desde guardia urbana y bomberos a hospitales y guarderías- la mayoría de los cuales carecían de una escala jerarquizada d8 objetivos. Por otra parte, la situaci6n financiera se caracterizaba por un enorme déficit, producto de una estructura local inflexible y anticuada y de los hábitos adquiridos en los años 60 en los que el crecimiento acelerado permitía pagar los déficits de un afio con el aumento de los ingresos de los siguientes. Además, la carencia de autogobierne y la falta de reconocimiento de la realidad catalana desde el gobierno central obligaba al Ayuntamiento de Barcelona a asumir los servicios típicos de una capital. El Ayuntamiento de Barcelona mantiene 24 museos, 5 hospitales, 11 centros de EGB, por poner los ejemplos más llamativos de servicios que en las otras comunidades presta el Est& do o, más recientemente la institución autonómica. Pero es que además de ser capital de Cataluña, Barcelona es también una capital de España. Este es uno de los puntos que ~ quiero subrayar ante ustedes. Esto es a la vez el reconocimiento de una realidad y la manifestación de una voluntad a la que lo$ ~ barceloneses más perspicaces no piensan renunciar. ¿Quién se atreve a negar el carácter internacional del Museo Picasso? ¿Quién no reconoce la importancia que para toda España tiene la sección románica del Museo de Arte de Cataluña? ¿Cuál es el teatro de la ópera de España, sino el Liceo? ¿Cuál es el mayor centro de producción editorial en lengua castellana del mun do? ¿Cuál es la concentración ferial más prestigiosa y consolida da de este país? ¿Se ha pensado desde el Gobierno en los efectos que puede tener el apoyo a un recinto ferial competitivo de las mismas dimensiones? ( ... ). Les expondré, si puedo brevemente, el proceso de mejora de gestión que iniciamos en el Ayuntamiento de la mano del Alcalde Serra y contando con un equipo de trabajo, a mi juicio, de pri.m~ ra calidad. to. En primer lugar nos centramos en mejorar el control del gas Uno de los principales problemas internos era el de una pla~ �tilla incontrolable. Pues bien, en menos de un año hicimos un censo de personal al servicio del Ayuntamiento; ampliamos y uni f icamos los horarios implantando un control de asistencia infor matizado, es decir, hicimos que los funcionarios '~icharan", in= cluso los médicos; recalificamos al personal, fijando a cada uno la categoría que correspondía al trabajo real que desempeña ba; simplificamos la plantilla, reduciendo el número de catego= rías de 260 a 71. Reconocimos a las organizaciones sindicales y firmamos con ellos un convenio. En fin, toda una serie de me didas que se empezaron a aplicar en la Administración Central = tres años más tarde. En suma, los resultados de este proceso han sido una mayor tecnificación de la administración sin aumentar el coste en tér minos reales. Los frutos de estas medidas, desde la perspectiva actual, quedan reflejados en algunos datos significativos. Koy tenernos 1000 funcionarios menos que en 1979. En las empresas municipales, incluyendo autobuses y metro, hemos pasado de 11.200 a 8900 empleados. A la vista de estos datos algunos se preguntarán como es posible hablar de los Ayuntamientos como creadores de empleo y a la vez hacer alarde de congelación de plantillas. No hay tal contradicción. Se ha congelado el número absoluto de funcionarios y trabajadores del Ayuntamiento y sus empresas, pero esta congelación esconde una intensa renovación. Se han incentivado las jubilaciones anticipadas y a la vez se han cubierto las plazas creadas con la entrada de personal más joven y mejor cualificado. Y esto, señores, es crear empleo. Y quiero aprovechar este comentario para man~f e~tar mis re ~ servas ante la propues:ta de creación de empleo publico que se desprende del AES. Si con los: 50.000 puestos de trabajo que ha prometido crear la Administración pudiéramos contratar las dos asistentes sociales que necesitamos para el Barrio del Bes6s, por ejemplo, o aquel monitor que desde hace 3 años me reclama el ~rea de Deportes y no puedo darle, entonces el plan del AES si que mejoraría radical y revolucionariarnente la productividad del sector público y estimularía la creación de empleo en el país . Pero mucho me temo que la realidad no sea ésta. Hoy los sondeos de opinión realizados en Barcelona sobre la evolución de los servicios municipales (el último lo encargué en noviembre) han evidenciado la existencia de una valoración ciu dadana positiva. Otros puntos han sido objeto de valoraciones menos positivas. Me referiré a ellos más. adelante, en calidad de problemas no resueltos. Lo que probablemente no saben los barceloneses es que el aumento en la cantidad y la mejora en la calidad que han experime~ tado la mayor parte de los servicios municipales se ha producido sin que hayan aumentado los recursos consumidos por el Ayuntarnie~ to. Dicho de otro modo, los gastos ordinarios totales fueron en 1980 de 79.067 millones de pesetas actuales, prácticamente la - �8. ,misma cifra que el total del presupuesto ordinario de 1985 (72.501). En el mismo período los presupuesto de la Administración general del Estado han pasado de 4.173.697 millones en pesetas constantes a 7.060.407, es decir, se han multiplicado por 1,7. Para no citar el caso de las comunidades autónomas, ni el de muchos ayuntamientos. ¿Qué ha pasado pues? En este terreno, como en otros muchos, los milagros escasean y la respuesta es, por fuerza, de manual. Sencillamente se ha aumentado la productividad de los recursos. Además, la disminución que, en términos reales,ha experimentado la carga financiera en este período, ha permitido la regularización de algunas transferencias que no eran objeto de" contabilización presupuestaria como en el caso, parcial aún, de los transportes públicos. Ello...húbiera áidó imposible sin la asunción por el Estado :de la liquidación de las deudas hasta 31 de diciembre de 1982. Que quede claro. Permítanme que les cite algunos ejemplos. En la planta incineradora de basuras y productora de energía eléctrica, el cos te por Tm. eliminadas ha pasado de 2647 ptas./Tm. en 1980 a 1339 ptas./Tm. en 1984. Aquí, además de mejora de la productividad ha habido un reajuste de precios en la energía producida, puesto que los anteriores eran de hecho una subvención a las -compañís'elétric. En los hospitales municipales de Barcelona, los costes por cada UBA, únidad básica de asistencia, en 1984. fueron de 15.691. ptas. por UBA y día en el Hospital del Mar y 16.060 ptas. en el Hospital de la Esperanza. En los hospitales de la S.S. este coste es desconocido. La subvenciín que hemos recibido ha sido de 10.472 ptas. por UBA y día. En otros centros la subvención ha sido de 20.000, en S. Pablo y el Clínico y de 15.000 en centros privados. Hasta aquí los hechos. A continuación, las interpretaciones y, si es posible, las recomendaciones, que al menes a esta pretensión responde el título de la conferencia. Vamos primero pues, con las interpretaciones de ese fuerte aumento de la productividad administrativa. En mi opinión, las causas del fenómeno, como las de casi todo en la vida, son múltiples. Pero creo qué, a los efectos que aquí interesa resaltar, pueden resumirse en dos grupos significativos. El primero, que creo común a la mayoría de los ayuntamientos, 'consiste en haber sabido aprovechar adecuadamente los estímulos -productivos que la democratización de la vida municipal comporta: la transparencia en relación a las condiciones de trabajo, a los horarios, a las retribuciones, a las incompatibilidades. La negociación colectiva. La critica y la participación ciudadana, que en nuestro caso se han visto muy facilitadas por el proceso de descentralización territorial. Este conjunto de factores constituyen estímulos muy poderosos para aumentar la eficacia y la eficiencia de la máquina munucipal que, nunca debe olvidarse, funciona en un escaparate. . �9. Creo que esta característica es sobradamente conocida y por ello no voy a extenderme sobre ella. No hay que olvidar, no obstante, que constituye la justificación de fondo de la eficiencia productiva del gasto público local en relaci6n al de otros sectores de la administración. En segundo lugar y aquí quisiera ser voluntariamente inmodesto, el Ayuntamiento de Barcelona-oes probablemente la adml: nistración pública que más ha contribuído, . tanto en el terreno de los planteamientos como en el de los hechos, a poner en crisis el modelo de organización y gestión burocrático que ate naza a nuestras administraciones públicas. Hace pocos días, el profesor García de Enterria a quien le encargamos la defensa del caso, nos comunicó que la Audiencia Territorial de Barcelona había fallado a favor del Ayuntamiento en el recurso interpuesto por éste contra la decisión de un anterior Gobernador Civil de suspender un acuerdo del Ayuntamiento de Barcelona. El acuerdo suspendido, de 1981, cu ya eficacia queda reconocida ahora, en 1985, por la Audienciacontra las figuras de controlador del gasto y coordinador de Régimen Interior. EL SECTOR LOCAL Pero déjenme entrar en lo que es quizás el meollo de mi ex posicion, o en todo caso el sentimiento que creo más importante comunicarles hoy. El subsector local de la Administración Pública española, con más de . un billón de pesetas de operaciones sobre un total de ocho billones de pesetas, representa una parte no despreciable del conjunto del sector público. Junto con el sector autonómico que sobrepasa también el billón alcanza, según datos de la Dirección General de Coordinación de Hacien- ~ das Territoriales, el 29 por ciento del gasto público consoli~ dado sin seguridad social, mientras que en Italia y el Reino Unido este nivel es del 17 y del 26 por ciento, respectivame.n te. Esto quiere decir que estamos en niveles de descentraliza- · ción territorial del gasto más plausibles de lo que comúnmente queremos admitir. Admitámoslo. Sin embargo, estamos lejos no sólo de los objetivos que el informe de expertos del año 1980 fijaba como deseables para el proceso descentralizador español (recuerden ustedes: 50-25-25) sino lejos realmente, después de analizada la experiencia de estos años, de lo que la realidad permite ya hoy. Sobre todo el subsector local. Este sí que es la cenicienta de los subsectores locales europeos en cuanto a participación en el gasto consolidado, al no superar el 15 por ciento del sector público sin seguridad social. Hay que enfocar correctamente es.ta situación. Y hay que hacerlo, yo creo, ahora mismo, es decir en el momento en que se plantea la revisión del sistema de financiación autonómica, una vez acabado el período de transición definido por la LOFCA y al gunos estatutos como el de Cataluña. Y aquí quiero decir que estoy de acuerdo con las cuatro objeciones que el presidente Pujol plantea al sistema de financia- �10. ción vigente. El criterio del coste efectivo no tiene en cuen ta que en Cataluña, servicios como la Sanidad o la Enseñanza tienen una cobertura pública menor que en el resto de España. La relación pública privada en Cataluña es 40-60%, mientras que en el resto de España, 60-40%. Los impuestos cedidos, por otra parte, no son un buen sistema, puesto que desincentivan la productividad fiscal. El Fondo de compensación interterritorial es poco justo, puesto que no tiene en cuenta el volumen real de las competencias que presta cada comunidad. Y, por último, la inversión de reposición no habría de contabilizarse aparte de la nueva. Me gustaría hacer una breve referencia · a la propuesta Obiols-Armet de revisión financiera. Esta propuesta distingue tres fuentes de ingresos. La primera debería basarse en la atribución a las comunidades autónomas del rendimiento de una parte de los impuestos generales que se recaudan dentro de su territorio. La segunda fuente de ingresos debería ser la participación de las Comunidades en un fondo de igualación de carácter general, y la tercera un fondo de desarrollo que preven dría del FCI perfeccionado y desarrollado. Hay que ser conscientes de que toda esta transición, esta revisión y estos objetivos plausibles se plantean en un marco de dificultad que no voy a ocultar: déficit del sector público en torno al 5 por ciento del producto bruto. Creo que estos problemas no carecen de soluciones. Soluciones difíciles pero, en definitiva, posibles. No veo en el horizonte de los próximos cuatro o cinco años otra posibilidad de avanzar hacia el objetivo del 25 por cientp de participación del subsector local en el sector público y se hacerlo sin mermar los recursos de las autonomías que recurrir a medidas fiscales hoy no contempladas por la legislación vigente o, quizás, poco desarrolladas. Mi reflexión se encaminaría, por lo tanto, hacia el diseño de las posibles medidas fiscales que, en el marco dr un aumento del presupuesto bruto de las comunidades autónomas permi tiera, vía redistribución y a través de la creación de fondosde cooperación municipal en las autonomías, un aumento de la capacidad neta de gasto del subsector local. Es muy posible que la mejor solución se encuentre en la consolidación de un fenómeno que está surgiendo, no sin errores de implantación, de un principio de fiscalidad en el nivel de las administraciones autonómicas. El Alcalde de Barcelona está dispuesto a defender esta incipiente f iscalidad autonómica siempre que se den tres condicio nes: (1) que los recursos obtenidos se dediquen a nutrir la ca~ pacidad de gasto ·de los Ayuntamientos, es decir, del sector gestor por excelencia; (21 que la redistribución se haga objetivamente y (3) que la población perciba claramente el beneficio. Se ha inciado ya esta línea con el recargo sobre la renta impuesto por la Comunidad Autónoma de Madrid y, más limitadamen te,con el impuesto sobre el bingo establecido por la Generalitat de Catalunya y podría seguir con un impuesto específico metropolitano o autónomo para la financiación de una parte pequeña del déficit de los transportes públicos. �11. Pero las exacciones que se puedan establecer de acuerdo con esta concepción fiscal, anque se refieran en todo caso a problemas de tipo específico y a zonas concretas del país, ~ deberían dejar a salvo el principio de que, a medio plazo, los impuestos no han de tener un carácter estrictamente fina lista. A medio plazo, la solución es federalizante. Renta, Sociedades e IVA, repartidos entre los tres niveles de gobierno. Como en Alemania. Se ha de producir una auténtica redistribución en cascada en dirección del sector público autónomo y del sector público local. Y el Alcalde de Barcelona defenderá siempre que en esa redistribución progresiva se introduzcan criterios de optimización, exigencias de control de calidad y máximos y mí nimos por parte de la administración central y, lógicamente,de las administraciones autónomas. Es más. Me gustaría subrayar con toda claridad que los gobiernos autónomos deberían reconocer que la esencia misma de su poder político, de su rol político en relación con las administraciones locales, consiste precisamente en eso: en la determinación de los criterios políticos que pueden orien tar el gasto de los recursos por ellos controlados. Los gobiernos autónomos no han de ser unos ayuntamientos grandes. Han de ser la generalidad, no la particularidad. No se trata tanto de que tengan maestros y guardias en nómina como de que formulen unas políticas orientadoras de la gestión de unos recures transferidos y administrados desde los Ayuntamientos. En este marco que propongo, la esencia de la actua ción política de los gobiernos autónomos·· consiste, por lo tan to, en impulsar, incentivar, estimular la innovación y proponer objetivos cualitativos. No quiero dejar de lado el marco legal en que se sitúan estas reflexiones. Todavía es~e.mos, como es archisabido, en un período constituyente. Vaya por · delante que mi deseo y mi convicción es la de que este período desde terminar ~· No cabe esperar ya mucho más de un esfuerzo legislativo constit.urente y quizás sea mejor a las alturas de 1985 concebir el trabajo de nuestras cámaras ·como algo más pegado a la reali dad de gobierno cotidiana y por tanto más dado a las adaptacio nes legales del marco existente que a la creación de nuevos -marcos. Les voy a dar un ejemplo de lo que hay que evitar. La ley de Presupuestos Generales del Estado para 1985 contiene un error, que hay que subsanar urgentemente, que puede costar a los municipios de la Corporación Metropolitana de Barcelona una merma en sus ingresos de alrededor de 600 millones de pesetas. En efecto, la ley establece que, a efectos de cálculo de la Contri bución Territorial Urbana, se tomará como base las valoraciones vigentes el 31-12-84. Esto quiere decir que los ayuntamientos que habían actualizado sus catastros y establecido unas valoraciones cuya vigencia empezó el 1-1-85 se encontrarán con que las previsiones de ingresos de sus presupuestos no podrán cumplirse. Y no porque los ayuntamientos hayan obrado irresponsa- �12. blemente. No. Se habían revisado los catastros. Se habían obtenido unas valoraciones que aumentaban substancialmente las vigentes, se había acordado la vigencia del nuevo catastro en 1985, y se había calculado la recaudación en concepto de CTU de acuerdo con el mismo. A estos casos me refiero, cuando hablo de legislar con vistas a la realidad cotidiana. Es obvio, sin embargo, que están pendientes todavía leyes básicas y entre ellas de forma destacada la Ley de Bases de Régimen local. La Ley de Bases es la menos mala de las Leyes posibles en este terreno. Les daré algunos ejemplos del porqué de es te criterio nada halagüeño y bien moderado en torno a esta = cuesti6n. (art. 59 bis, RF, Carta, participación ••. ) Quizás nos falte audacia en el reconocimiento del plura lismo y la libertad local y nos sobre, a veces, en el recono cimiento de los beneficios económicos de la competencia entre individuos. Porque esos beneficios derivados de la competencia existen aunquee;to sea nuevo para muchos socialistas. Pero son beneficios que, en principio, no garantizan nada completame~ te y, sobre todo, son beneficios no muy distintos de los que cabe esperar de la multiplicidad de poderes locales no concurrentes pero si contiguos. La comparación de los artículos 5 i 20.2 de la Ley de Ba ses de Régimen Local ilustra esta falta de audacia• Efectiva mente, el art. 5, regulador de las fuentes normativas del ré= gimen local no prevé la posibilidad de que los Municipios, cuando menos los que por su número de habitantes lo requiriesen, se autoregulen mediante la correspondiente Carta municipal, aprobada con rango de Ley. Esta carencia es, quizás, la fundamental ya que con su aceptación podrían obviarse muchas de las demás limitaciones que contiene la Ley de Bases. El mismo art. 5, al referirse al regimen organizativo señala que se regirán por la Ley de Bases, luego por las de las Comunidades Autónomas y en tercer lugar por el Reglamento orgánico propio de cada entidad. En cambio, el art. 20.2. establece que las Leyes de las Comunidades Autónomas podrán establecer una organización municipal complementaria, que regirá en cada Municipio en todo aquello, en que su Reglamento orgánico no disponga lo contrario. Es evidente la contradicción entre ambos preceptos. Sería de desear que en el art. 5 por su carácter más general se estableciera la jerarquía en la forma que lo hace el art. 20.2. En todo caso, con la previsión de órganos que hace la Ley de Bases en el art. 20.1. sería suficiente, sin ~stablecer la posibilidad de que las Comunidades Autónomas pudiesen legislar sobre la materia, _ya que cualquier intervención ampliando lo �13. establecido en la Ley de Bases significará siempre el limitar la capacidad autorganizativa municipal. Más aún, el art. 5, en su apartado E) establece que en cuan to a las Haciendas locales se regirán por la legislación estatal~ en segundo lugar por las Leyes de las Comunidades Autónomas y en tercer lugar por las Orde~anzas fiscales de la propia entidad local. Por su parte, el art. 105 repite~que las entidades locales tendrán autonomía para establecer y exigir tributos de acuerdo con la legislación estatal y la legislación autonómica. No se vé la razón por la que las Comunidades Autónomas puedan legislar sobre Haciendas locales cuando el art. 132.2 de la Constitución sitúa al mismo nivel a dichas Comunidades y a las Corporaciones locales al establecer que "Las Comunidades Autónomas y las Corporaciones locales podrán establecer y exigir tribu tos, de acuerdo con la Constitución y las Leyes; y estas "Leyes" son las estatales ya que el propio art. 133, en su apartado 1, establece que "la potestad originaria para establecer tributos corresponde exclusivamente al Estado, mediante Ley". Esta "Ley" es el único techo constitucional que tienen los Municipios para establecer y exigir tributos y no cabe, por tanto, interponer otro filtro legal autonómico. PROBLEMAS NO RESUELTOS No puedo dej~r de referirme a una serie de problemas pendientes que en los seis años de administración local democrática no se han podido resolver todavía o que han aparecido como nuevos durante el mismo período. Se trata del problema de la drogadicción y de sus concomitancias en el campo de la seguridad y la administración de justicia e, indirectamente, la sanidad, así como otros relativos al comportamiento civil en una fase de transición. En relación a las drogas, los últimos 5 años han visto crecer unos fenómenos muy parecidos a los que ya conocen otros países, especialmente los EE.UU. desde hace quince o veinte años. Me refiero tanto a la extensión de su consumo, como a sus repercusiones sociales, sobre todo en el terreno de la seguridad ciudadana y la criminalidad, como a los debates que genera. Es previsible que debamos convivir durante muchos años con las drogas y más concretamente con la heroína. Y que lo ha· gamos en medio de un debate intenso e importante,entre quienes ven en la ilegalidad de la droga la causa de los males y quiénes piensan que sólo la actuación represora puede poner fin a la drogadicción. No existe una forma única y definitiva de tratamiento de los heroinómanos a largo plazo. La discusión entre profesionales gira sobre todo en torno a las medidas de reinserción y de prevención. Pero lo que está claro es que hemos de afrontar, como mínimo, los aspectos sanitarios de la drogadicción. Estamos obligados a atender al toxicómano que busca ayuda. Todas - �14. las medidas que se adopten deben ser evaluadas por los equipos que las lleven a cabo y por la Administración. Hoy puede haber entre 5.000 y 12.000 heroinómanos en mi ciudad. Cincuenta mil en España. Tengan en cuenta que un gra mo cuesta 20.000 pesetas y surgirá la cifra de mil millones -diarios de volumen de negocio. Pero en este túnel empieza a verse la luz. La experiencia de los EE.UU. nos enseña que · la -toxicomanía es una enfermedad que se cura con la edad. No hay heroinómanos de 50 años. :Está claro que algunos se quedan en el camino, que mueren antes de llegar a esa edad. Pero lo que parece claro es que la incidencia de la adicción es menor cuanto mayor es el grado de madurez y adaptación social del individuo. ¿Dónde puede hallarse una solución al problema? En mi opinión, la salida pasa por · los siguientes elementos: actuación coordinada de los distintos niveles de gobierno y, desde luego, de los diversos departamentos; acotar la entrada; reinserción; prestación de un servicio de urgencias; y presencia de un protagonista, un nivel de gobierno gestor o un comisario. Probablemente, la gestión de los ~rvicios sanitarios es el "test'' más importante para esclarecer como será el reparto de funciones entre las Administraciones públicas. Los servicios sanitarios representan una parte importan te del PIB y del gasto anual de las Administraciones Públicas. Son, sin duda, la columna vertebral de los servicios personales transferidos a las Comunidades Autónomas. En esta clase de situaciones es donde tenemos la oportunidad de establecer una distribución clara de funciones entre las Comunidades Autónomas y los Ayuntamientos. La gestión por parte de la Administración local, también aquí es garantía de eficacia e innovación. Se ha dicho de los servicios sanitarios gestionados por la Administración local que nos conducirían a hipotecas políticas expansionistas y despilfarradoras. Nada más lejos de la realidad ya observada. Cuando la Administración local ha intervenido en este terreno lo ha hecho atendiendo necesidades que las ·Administraciones excesivamente burocráticas y poco participativas habían ignorado, como Planificación Familiar, Salud Mental, etc. No solamente en estos casos sino también cuando se gestionan instituciones complejas como hospitales, también la Ad ministración local ha mostrado tener la fuerza política y elconocimiento profesional para hacerlo de la forma más ef icien te. Ya he dicho antes que el coste de cama/dia en los hospi~ tales municipales es menor que el de los de INSALUD. La propuesta de un Consorcio de Hospitales Públicos en Barcelona, con la presencia de la Administración Autonómica en su órgano de Gobierno, es la plasmación de la voluntad del Ayuntamiento de Barcelona de asumir la gestión de la sanidad en el ámbito del municipio. �15. La inclusión en la Ley General de Sanidad de la delegacion de gestión a los Ayuntamientos de las Grandes Capitales sería la asunción del reto por parte de la Administración Cen tral y Autonómica. En cuanto a la actuación de los Ayuntamientos ante el problema del paro, hay que ser sinceros. Sólo acabamos de empezar. En Barcelona hay 270.000 jóvenes entre 14 y 24 años. Entre los 16 y 24 años el 42% está en paro. Tenemos una tasa de no escolarizados del 11%. El fracaso escolar, entendido como alumnos que repiten cursos, no como abandono de estudios, es del 50% en EGB, 55% en BUP y 75% en FP. Estas cifras nos dan una idea de la magnitud del problema, tal como está ahora y como puede agravarse. Sin embargo, creo que hay en nuestras ciudades, en nuestros pueblos, elementos que nos permiten afrontarlo con optimismo. Este verano, durante la Fiesta Mayor de la Taixonera, barrio relativarner.te marginado de Barcelona, me dí cuenta de que teníamos los elementos de un problema y los elementos de su, s6lución. Los jóvenes del barrio están en su mayoría parados y el barrio tiene muchas cosas que arreglar. Pero tiene más, tiene un sastre que es presidente de la Asociación de Vecinos y que e~~capaz de organizar los actos y las fiestas en las que esos JOVenes participan, es decir, que es capaz de llegar a ellos. Y aún hay más, en la parroquia, más o menos destartalada por las sucesivas agresiones a sus cristales, un profesor de música da clases, primero a unos niños y luego a sus padres. He aquí la materia prima de un problema gue debería ser soluble: o somos capaces de convertir este puzzle en algo relativamente ordenado en que los recursos existentes tenganque ver con la solución del probl9ma, sin infri::;i= las leyes gene rales de la economía y la sociedad, o bien se=á muy difícil -convencer a estos individuos y, en segundo l~;a.:::-, a ~is concejales y a mi mismo de que esas leyes sirven ~=-=a algo. El Ayuntamiento de Barcelona se ha pl~~=ado la creación de un dispositivo mínimo de actuación en el ==.::.po de lo que se llama, en terminología de la OCDE, las inici~~ivas locales de creación de empleo (ILCE) . Con esto hemos variado una oosición ce =8r.do. Hasta aho ra no admitíamos con resoecto al paro otra responsabilidad que la de ayudar a paliar sus efectos. Nunca participamos en el combate de sus causas. Y la verdad es que seguiremos siendo contribuyentes muy marginales en ese combate. Pero admitamos desde ahora que se nos hace difícil decla rarnos totalmente irresponsables en esta cuest~ón. Por una ra= zón. La duración de la crisis es mayor de lo que hadie había previsto. Y esta mayor duración tiene efectos cualitativos. La posibilidades de reinsercion laboral de una oersona a medida que se alarga la duración de su desempleo, aecrecen en proc~esi5n aec~§t~i~3. �l 6• Los problemas de disciplina en la circulación, para citar .otro problema mal resuelto, son reflejo de una cierta cruie bra del principio de autoridad. Estarnos viviendo una crisis de las profesiones que implican autoridad. A consecuencia de esto existe una impunidad infractora que hay que resolver para mejorar, por ejemplo, el tráfico de las ciudades. = La población de Madrid ha perdido sesenta mil habitantes entre los dos últimos censos. La de Barcelona ha permanecido estancada. Sin embargo, en el mismo período el número de coches ha aumentado en un treinta por ciente. Obviamente, la anchura de las calles no se ha modificado. Si pusiéramos en fila india los coches que se matriculan cada mes en Barcelona llegarían desde la Avenida del Tibidabo al Paseo de Colón, o si lo prefieren, desde Ato=ha a la Plaza de Castilla. En este campo tenernos que actuar sin esperar ninguna nueva Constitución. Bastaría una elevación del código de cir culación al nivel normativo adecuado y una sabia utilizacióndel mismo en tanto los ministerios de Interior y Justicia se ponen de acuerdo sobre si es posible judicializar el cobro de las multas, discusión de aran calado cívico. También aquí estoy en . la línea del Presidente del Gobierno, cuando reclama menos leyes y más actos. Desde luego, entre los actos necesarios figura la construcción de apa=camientos y una mayor imaginación en · las medidas del tráfico central. ¿Nos atreveremos? Quizás u~ aumento de las multas por aparcamiento incentivará el uso ce aparcamientos de pago y hará rentable su cons trucción. En el ca~po de la seguridad ciudada~a, seguimos fracasando todavía. Pero estarnos · cerca de saber corno hemos de salir de la actual si~uación. Hace más ce un año, antes del cierre de tiendas, creé una Comisión, con el ex-Alcalde Socías al frente, y le dí, un plazo de doce meses para saber las causas, las características y las salidas posibles del problema. Lo primero que hicimos fué una encuesta. Los resultados fueron aterradores: 19,6% de victimación. Luego siguieron los análisis y las primeras medidas provisionales que han sido muy i~portantes por su carácter innovador en el terreno de la cooperación entre cuerpos de seguridad. Hoy el clima es mejor, incluso mucho mejor, pero puede empeorar mañana. (Fatalismo: el relojero y el farmacéutico). Tengo la seguridad de que antes de dos meses oodremos adoo tar algunas grandes decisiones, claras y operativas. El problema de la financiación de los transportes públicos requiere también la perspectiva de las soluciones específicas. En el caso de Barcelona, como en el de ~ladrid, la singularidad radica en el carácter metropolitano de los servicios prestados �17. y·en los déficits que se derivan de la gran complejidad de los modernos sistemas de transporte urbano. La fórmula de financiación de los transportes públicos debe recoger el hecho de que las áreas metropolitanas constituyen unas concentr..acdones de servicios de al ta rentabilidad para el conjunto de todo el estado y que, en consecuencia, los costes generales deben ser asumidos por el conjunto de las administraciones públicas. Todos los problemas a los que me acabo de referir requieren unas soluciones específicas. Pero en el caso concreto de Barcelona, las soluciones pasan igualmente por la constatación de la capitalidad que Barcelona ejerce de hecho, en diversos terrenos y que tiene voluntad de consolidar. Quiero añadir que el reconocimiento que el Alcalde de Barcelona propone no se circunscribe a la esfera de unos derechos económicos. Barcelona propone un reconocimiento político de su capitalidad. MADRID Y BARCELONA En este mismo marco me siento obligado a subrayar la actua lidad de los valores ciudadanos que con frecuencia se han vistoperjudicados por la presencia de una capitalidad política. Como Alcalde de Barcelona he glosado con frecuencia esta contraposición entre el debate propio de las ciudades y el inevitable grado de uniformidad que provocan las capitales y lo he hecho, precisamente, para advertir sobre el proceso de capitalización de Barcelona generado · por la autonomía. Pues bien, el Alcalde de Barcelona cree que es muy positivo para el país en general y para Madrid en particular, la gradual consolidación de un Madrid local, de un Madrid autonómico, de una ciudad viva en suma, frente al Madrid oficial y capitalino. He vivido personalmente la aparición de poderés ; locales en París y Washington. Se trata de un fenómeno que fué visto con algunas reticencias pero que se ha impuesto con gran naturalidad. La realidad se ha impuesto. Es importante que exista un equilibrio entre el rol de capi talidad y el más genérico y hasta cierto punto opuesto de ciudad. Y ahí está, quizás, la diferencia que todavía se aprecia entre el caso español y la posición que en sus respectivos países ocupan Washington o Bonn, por citar sólo dos ejemplos relativamente distantes. Ni Washington ni Bonn pretenden ser al mismo tiempo la capital y la primera ciudad. Está claro que la situación no es aquí la misma. La realidad de Madrid es también un dato que se impone. Pero tengamos al menos el sentido común de reconocer que la Ley no agota la realidad. Sería más mbio y más prudente aceptar la idea de un cierto dualismo fáctico. Quiero subrayar, por otra parte, el carácter de B~rcelona �18. como banco de pruebas. La derecha catalana y la española no han vencido nunca en Barcelona en una contienda electoral que no fuera limitada estrictamente al Gobierno de Cataluña. Su política española no ha obtenido aún una aprobación mayoritaria ni en Ba~ celona ni en Cataluña. Las elecciones Generales del 82 fueron un intento. Las Municipales del 83 otro. Ahora, la derecha catalana ha visto que tiene que jugar sus cartas españolas boca arriba, confesar sus afinidades españolas para ganar en Cataluña. Y la derecha española reconoce que tiene que prescindir de su hist6rica aversi6n a entenderse políticamente con los hombres de negocios catalanes. Políticamente, porque económicamente, siempre se entendieron. Todo esto, seguramente, no es malo. Puede que complique las cosas. Pero no más de lo complicadas que realmente son en si mismas. En este contexto quiero proponerles una reflexión. Una medida de prudencia política sería, quizás, no abusar excesivamente del término nación ni al referirse al gobierno de España ni al referirse a Cataluña. Es mejor emplear el específico España, sin complejos, y el específico Cataluña, que el genérico nación. La ambigüedad calculada de la Constitución exige ciertos sacrificios de todos en este sentido. Sin duda, un gobierno que no haga uso frecuente del adjetivo nacional renuncia a un resorte ·importante o, más que impoE tante, conforiable. Y debo decir que en este sentido el Presidente del Gobierno de Cataluña, suele, últimamente, cuidar su vocabulario. Más quizás que algunos miembros del Gobierno Espa ñol y que los medios de comunicación que, aquí, gustan de lla-marse "nacionales" y que en Barcelona llamamos "españoles". Pero nadie puede hacerse ilusiones, afortunadamente, sobre el poder de convocatoria de las palabras. Un cierto escepticismo verbal no ha de tener grandes costes. Y si no, reparen Vds. en el enorme prestigio adquirido por el Alcalde de Madrid, entre otros merecimientos, mediante una sa bia polisemia, y un saber estar al tanto de los cambios de lengua je, rechazando toda machaconería y simplismo. Por último, les voy a decir como Alcalde de Barcelona que recojo la esperanza de la generación de nuestros mayores cuando dirigién:lcsea España la llamaban a despertar de un letargo secular. Y llamaban desde una periferia que se creía inc0mprendida. Estoy conve.n cido de que hoy se han puesto las bases objeti vas para que esa comprension que a veces es un asunto mucho me-nos épico de lo que suele creerse, sea posible. Sin embargo, hace falta todavía un esfuerzo grande en el camino de la confianza para conseguir que sean realidad los sue ños de nuestros abuelos e infundados sus temores. En resumen, el modelo de gestión posible en España, que debería comenzar a aplicarse hoy para estar rodado en 1990, debería tener en cuenta los siguientes criterios y propuestas. (1) Legal o prácticamente las competencias del Estado y las �19. autonomías (sector nacional) deberían ser taxativas, es decir, con númerus clausus. Lªs locales residuales. La Constitución lo permite. En ello hay un riesgo para los dos sectores "nacionales". Que lo asuman. Si no lo hacen perderán legitimidad sus protestas de no intervencionismo y autogobierne. (2) Casi ningún problema puede solucionarse desde un solo nivel de gobierno. La atribución de competencias que hacen la Constitución y las Leyes básicas es sólo una convención simplificadora, útil y basta. Y a fé que bastante laxa, afortunadamente. Debe defenderse la complejidad, como hacía Ralph Deahrendorf hace cuatro días en un periódico de esta ciudad, pero no, como él cree, atribuyendo pendularmente las competencias arriba y abajo, antes arriba, luego a la escala local y ahora de nuevo arriba, a escala europea. No. En nuestra lucha contra la droga vamos a apoyarnos en el organismo especializado de la ONU, con sede en Viena y vamos a pedir a Barrionuevo más apoyo y a Ledesma más medios pa ra el fiscal Villarejo y al conseller de Sanidad, Laporte, ayuda en la reinserción. Pero nosotros sufrimos el problema y estamos por tanto cualificados para un cierto sector de la solución. Para un cierto protagonismo emprendedor o gestor. La demanda manda, o debe mandar. (3) No hay, realmente, competencias exclusivas, ni siquie~ ra plenas. Todas son compartidas. O casi todas. Lo importante es identificar al responsable o los responsables del proyecto, de cada proyecto. El sector público, para el ciudadano, es un conjunto de personas y medios al servicio de unos determinados programas. Para el político y el funcionario es a menudo un amasijo de dificultades y competencias, de recursos o carencias. Grave error. Identifiquemos el problema, señalemos los responsables de su solución y pongamos desde todos los niveles de gobierno los medios a disposición de los responsables. Esta es la fórmula. (4) El sector local tiene que llegar en cinco, seis o siete años hasta el 25% del sector público sin seguridad social. Ca si exactamente lo mismo ocurre con el nivel autonómico, que de to dos modos crecerá todavía un poco por transferencia de nuevos ser vicios. Esto significa que en ese plazo, u otro más largo, el Sector Público deberá absorber dos veces el actual déficit, es decir, cerca de un 10% de la Renta Nacional. Por absorber entiendo reducir pérdidas tanto como poner re- �20. cursos a disposición de niveles que no los tenían. ¿Quieren que les diga la verdad? Esto va a ser muy difícil si no se dan dos condiciones: (1) un crecimiento significativo de la Renta Nacional, por el que yo apuesto sin muchas dudas ( 2) una disposición, en ;·todos los niveles, a deselectorali zar en cierta medida los temas fiscales. Todo lo demás son palabras al viento. (5) Si todos estos puntos no obtienen traducción legal no debemos inquietarnos. Los objetivos aquí descritos pueden perseguirse también sin leyes que los consagren. Es más: estoy convencido de que se irán imponiendo. La diferencia está en el grado de coherencia y confort en el desarrollo del proceso político. Y también el timing. (6) Autocontención en el trato con el ciudadano. A to dos los políticos, a todos los niveles, nos gusta lo que los franceses llaman el bain de foules, el baño de multitudes. Y a veces es bueno para la salud del colectivo. la del político. Y para Pero no deberíamos tratar de acceder directamente al ciudadano por encima, puenteando, a los poderes elegidos de nivel más bajo. Me refiero al contacto político-administrativo. El AES no debería poder subvencionar directamente a los Boy-Scouts de Cataluña y si lo hace, el Presidente del Gobierno de Cataluña tiene todo el derecho a molestarse. Sólo el protagonismo del Estado central en la política anti-ciclica (contra el paro) justificaría tal procedimiento, con el fin de acumular en el menor tiempo posible el máximo po sible de proyectos viables y eficaces en la creación de empleo. Y aún. Del mismo modo el Gobierno de Cataluña no debería en modo alguno crear Oficinas de Bienestar Social en los barrios de las ciudades industriales con el fin de explicar lo que es la Generalitat. Si lo hace los Alcaldes de Catalüí.\a,tienen todo el derecho a molestarse. Sólo la probada incapacidad de los Ayuntamientos para explicarles a sus ciudadanos lo,;rgue es el aut09'obierno jú.stif icaría tal procedimiento. Y aún. Déjenme que les diga ahora algo que ya se temían. el AES no ha subvencionado a los Boy-Scouts de Cataluña y el Gobierno de Cataluña sí ha creado Oficinas de Bienestar Social en los barrios. �21. Pero la advertencia vale para todos, incluidos los grandes Alcaldes. Es un código de comportamiento que se nos debería exigir. (7) Autocontención también, sin embargo, en el derecho a la susceptibilidad. Debería ser normal que un ministro asistiera a la ópera en el Liceo sin tener que pasar por la taquilla del Presidente de la Generalitat, el Delegado del Gobierno y el Alcalde. Esto ya comienza a ocurrir. prevenciones y cautelas . Pero todavía hay demasiadas Yo me he tenido que quejar · a veces de algunas actuaciones simétricas. La esposa de alguna alta autoridad, supongamos, se ha dirigido al Orfeón de un pueblo sin avisar al Alcalde. Y yo me he quejado porque el Alcalde me lo ha pedido -y quizás porque en aquel caso hubo infracción de un principio distinto al de la cortesía. Pero me he quejado sin convicción. Los Municipios no tienen fronteras. Ahí reside su fuerza. No deberían pues añorar las aduanas (els burots) (8) Hay que ir más allá: propongo formalmente que Barcelona sea sede de instituciones de ámbito estatal. También he hecho la oferta, bien recibida por - el comisario Cheysson, de la CEE, de albergar alguna gran institución europea. Pero esto es distinto. Se trata de que algunas, varias, bastantes si es posible, instituciones estatales o no, de ámbito español en todo caso,fijen su sede en Barcelona. La Constitución no lo impide. Y los costes, seamos sinceros, tampoco. El Presidente del Gobierno, al que le he comen tado en alguna ocasión mi deseo de formular esta oferta la ve favorablemente. Lógicamente las instituciones que podrían tener sede en Barcelona son aquellas más relacionadas o con mayor polarización en torno a personas y actividades que son importantes en nuestra ciudad: en deporte, 15 de los 50 presidentes de Federaciones españolas son catalanes; en ópera; la Constitución no obliga a nada: quizás el Liceo podría ser oficialmente lo que es de hecho la Opera de España, como la Scala de Milán es la gran Opera de Italia; en comercio exterior y relación con Europa; en industria editorial y Ferias Internacionales ... porqué no establecer el centro donde ya está la actividad o gran parte de ella? El puente aéreo perdería algunos clientes y ganaría otros. Por cierto que si el puente aéreo fuese empresa aparte y quisiera administrarse desde donde reside la demanda tendría que establecerse en Barcelona: 50% de sus usuarios salen d e y vuelven a Barcelona, 25% de Madrid y 25% de otras provincias. (9) Barcelona ofrece a Cataluña y España un gran proyecto, bueno para todos: el de organizar los Juegos Olímpicos de 1992. �22. También aquí es importante ver que el proyecto necesita de la colaboración de todos los niveles de gobierno y un sabio reparto de protagonismos, que sin embargo no puede traducirse en una multiplicación de Comités compensatorios. No se trata de eso. Si Cataluña y España entera confían plenamente en Barcelona para este objetivo, yo les garantizo que Barcelona devolverá con creces esta confianza. No han de pasar muchos días antes de que estas palabras tengan una traducción práctica. Escuchen: Todos estos criterios · y propuestas no son el fruto de, simplemente, la buena voluntad/ o de una cierta imaginación; ni siquiera de las necesidades de un Alcalde que defiende los intereses de su ciudad. NO. Son el fruto de seis años de práctica política local; el fruto de una apasionada lectura, desde Barcelona, del proyecto de construcción de una Cataluña autónoma y una España por fin moderna; son expresión del deseo, que creo interpretar, de una generación de barceloneses que quieren ser fieles a la ambición de sus mayores, la -que se formuló con enorme fuerza en el cambio de siglo, y fieles también a la tenacidad de sus padres, que en los años menos exhuberantes de la crisis mundial, la gue rra y la dictadura, supieron guardar y transmitir el mensaje -oculto de aquella amb±ción con nueva sabiduría, con una modestia que fué necesaria y con una eficacia que hoy me permite re petir con esperanza, con confianza, pero también con exigencia, cargado de décadas de razón, aquellas palabras de 1898: España, España -despierta, arranca las lágrimas de madre, sálvate de tanto mal que el lloro te vuelva fecunda, alegre y viva. Espanya, Espanya -retorna en tu arrenca el plor de mare! Salva't, oh salva't -de tant de mal que el plo et torni feconda, alegre i viva. 18 de febrero de 1985. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3879 Title A name given to the resource Un modelo de gestión para el Estado / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Promoció de l'esport. Hospitals municipals. Serveis Sanitaris. Droga, drogodependència i violència. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Club Siglo XXI (Madrid) Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Autogovern Gestió pública Administració local Autonomia Barcelona Sanitat Ocupació Seguretat ciutadana Acció política Espanya Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-02-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/249/20060201.pdf c1dec7c31d766eb3c3a04726c8d949ef PDF Text Text Lliurament de les Medalles i Plaques Francesc Macià al mèrit laboral Reials Drassanes. Barcelona | 01/02/2006 "Catalans, us demano que us concentreu, per un moment, d'esperit, i penseu que aquesta hora que sona per a Catalunya amb l'Estatut, és la que fa segles sospiràvem. Aquesta vegada no fem una simple elecció: acomplim un gest veritablement històric. Amb aquest sentit espero que votareu l'Estatut, perquè es pugui dir que darrere l'Estatut hi ha, no tants o quants catalans, sinó el redreçament de tot Catalunya". Aquestes paraules les va pronunciar el President Macià fa tres quarts de segle. Darrere les paraules hi havia molt de risc pres, molt de sacrifici patit, potser també molta renúncia, però hi havia una cosa més important que tot això: hi havia il·lusió i esperança en el futur del nostre país. L'Estatut de 1932 va representar un moment històric per a Catalunya. Una embranzida que va ser estroncada per la guerra in-civil i poc menys que esborrada pels llargs anys de dictadura. L'Estatut del 1979 va suposar l'inici de la refeta, l'inici de la normalització democràtica i de la modernització de tot un país que havia estat silenciat. L'Estatut del 2006 serà una altra fita històrica, la de la consolidació del respecte i la pluralitat, la del reconeixement; la que ens permetrà caminar per un segle XXI ple de llums, i de veus, ple d'èxits. He volgut començar la meva intervenció amb unes paraules del President Macià que ens haurien de servir d'estímul i de guia per als dies que vivim. Les paraules de l'Avi em semblaven escaients en un acte d'atorgament d'uns premis que porten el seu nom. Perquè aquell període, malauradament breu, de la vida de Catalunya va ser, tanmateix, molt fèrtil en l'acció de govern, en l'impuls de la modernització de Catalunya. Aquests premis van ser creats el 1938 pel conseller de Treball d'aleshores, Joan Comorera i Soler. Un home que va convertir la seva vida en una lluita pels seus principis. L'any 1982 la Generalitat va recuperar aquests guardons amb la finalitat de premiar els qui han contribuït, amb el seu esforç i exemple, a mantenir i impulsar l'activitat econòmica del nostre país. Més enllà de l'Estatut, o de qualsevol altra llei, per important que sigui, el que de debò compta és l'esforç dels homes i dones; el seu treball, les seves idees, la seva vida. Tot això és el que fa que un país sigui el que és. I és obligació dels governants procurar els instruments de tot tipus que millorin les condicions, el context, que garanteixin els drets, que facin possible que els desigs dels ciutadans es puguin convertir en realitats. Vet aquí que en un país la gent s'aixeca cada dia i va a treballar, a l'empresa, a la botiga o al despatx, i fa la seva aportació, la que sigui. I és la suma de totes aquestes aportacions el que fa Catalunya. Són les persones el que de debò compta, la Catalunya real. Avui som aquí per reconèixer-ne unes quantes. Com cada any. Persones de procedències socials, professionals i geogràfiques ben diverses. N'hi ha de nascuts en altres continents, n'hi ha de nascuts en altres pobles d'Espanya. Però el que us uneix a tots és una trajectòria meritòria en la vostra vida laboral com a professors i mestres, com a creadors, com a treballadors del metall o de la medicina, com a advocats o enginyers, com a pagesos o empresaris, des del món de la universitat, de la fàbrica, de l'administració, de la indústria, de les cooperatives. 1 �No puc fer un recorregut per totes les vostres trajectòries individuals. Com la de la Guillermina Peiró, que ha estat digna continuadora de la saga oberta pel seu pare, Joan Peiró, exponent del millor de la tradició obrerista catalana. Una tradició que tant diu i explica del nostre país. Com la de Ricard Lobo, que tanta excel·lència i rigor ha aportat a la Funció Pública. Preneu-los només com a mostra del que sou i representeu col·lectivament entre tots. També voldria, com ja vaig fer l'any passat, fer un esment especial a les dones reconegudes aquesta nit. Les dones sempre han estat, com a mínim, la meitat de la base sobre la qual s'ha construït la nostra societat. Però se'ls ha escatimat el reconeixement social merescut. I massa sovint no han pogut compartir, homes i dones, els triomfs aconseguits. Això està canviant, però no podem 'abaixar la guàrdia'. Encara no podem. I m'agradaria pensar que, amb l'acte d'avui, estem posant un petit gra de sorra en l'esforç que ha de fer la nostra societat per trobar l'equitat que sempre hauria d'haver-nos guiat. Vull acabar reiterant el compromís del Govern que tinc el goig de presidir: un compromís amb la gent de Catalunya. El compromís de seguir caminant, plegats, cap a una societat més rica i més cohesionada; cap a un país modern i de progrés. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1731 Title A name given to the resource Lliurament de les Medalles i Plaques Francesc Macià al mèrit laboral Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Reials Drassanes. Barcelona Subject The topic of the resource Ocupació Premis i reconeixements Macià, Francesc, 1859-1933 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-02-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/220/20051018.pdf abf540491766001cef5993c2680b29ea PDF Text Text Debat de Política General Parlament de Catalunya | 18/10/2005 Molt honorable senyor president, senyores i senyors diputats..., els vull parlar, després d'una introducció, de les prioritats i orientacions que em semblen fonamentals per a la bona marxa d'aquest Govern, amb un èmfasi molt especial en els temes de seguretat, en els temes de les edats fràgils de la població del nostre país i, evidentment també, i en tercer lloc, però no menys important, sobre el país equilibrat que estem construint, per seguir amb les relacions amb l'Estat, amb les relacions internacionals i un punt final. Nosaltres tenim, efectivament, tres orientacions, a més de l'Estatut. Crec que està demostrat a bastament el compromís de tots en la millora de l'autogovern i que és, doncs, el moment de prendre el pols a la realitat viva del país i d'examinar si l'acció de Govern respon efectivament als anhels i a les necessitats dels nostres ciutadans i ciutadanes. Crec que hem de canviar d'èmfasi, en el Govern i també en aquesta cambra. Ja els avanço que aquest Govern i aquest Parlament, crec, han fet en aquests dos anys més feina i més transcendent -una feina més transcendent- que la que es va fer en els quatre anteriors, i potser més anys encara. Hem situat en la ciutadania catalana, i davant els ciutadans de tot Espanya, un repte indefugible, ben construït, respecte de qui som, què volem, quins drets ens assisteixen, quines obligacions estem en condicions d'honorar i com proposem els catalans als catalans i als espanyols en general obrir una nova etapa més franca i més justa de la nostra vida col·lectiva. Aquesta proposta catalana, crec sincerament que és indefugible. Ha provocat, és cert, un terratrèmol polític considerable, però si mantenim amb fermesa i amb la imprescindible flexibilitat quan calgui, com vaig avançar en la darrera sessió de la cambra, els nostres postulats, jo crec que aquesta proposta catalana marcarà l'inici d'una nova governació i d'una més profunda implicació de poble i política aquí i a la resta d'Espanya. En els darrers dies he tingut ocasió de comprovar l'abast de l'impacte del nou Estatut, de la proposta de nou Estatut. Ningú no hi és indiferent, perquè aborda les qüestions de justícia i d'equitat entre Catalunya i els pobles d'Espanya, perquè modernitza conceptes i destapa les insuficiències d'un sistema que insensiblement ha anat esmussant i reduint, ha anat retallant l'eficàcia i l'equitat inicial del nostre sistema polític. 1 �El sistema no ha estat pas insensible al retorn reiterat dels vicis ocults de la política catalana i de la política espanyola; ni de la persistència d'actituds de recel i d'incomprensió respecte de la franca, neta i generosa disponibilitat del nostre poble a contribuir a les càrregues comunes i, tanmateix, a mantenir intacta l'esperança genuïna de l'Estatut de 1979, tal com va denunciar el president Pujol en aquesta cambra en el debat sobre l'estat de l'autonomia l'any 1987. Alguna cosa havia passat ja aleshores que feia necessària una relectura de la nostra llei fonamental i dels efectes que aquesta llei fonamental té sobre la regulació de les nostres relacions amb la resta de l'Estat. Alguna cosa ja havia passat en aquell moment. Crec que aquest discurs de Jordi Pujol en aquesta cambra l'any 87 és una peça cabdal per entendre l'inici de la insatisfacció de Catalunya respecte de la situació existent deu anys després de l'inici de la democràcia i de l'autonomia. Malauradament, en anys posteriors, tot i avançar amb penes i treballs i, sens dubte, amb errors evidents, no vam estar en condicions de presentar al poble de Catalunya i als pobles d'Espanya l'abast real de la pretensió catalana, la seva coherència i la decisió d'anar endavant per obrir una etapa nova de la política a casa nostra i a tot Espanya. Ara ho hem fet. Sens dubte, hem comès probablement errors corregibles, però l'important és que hem col·locat en el centre de la política catalana i espanyola la proposta sòlida i coherent que marcarà el debat polític dels mesos que vindran i que acabarà, n'estic convençut, amb un avenç remarcable en el terreny polític, econòmic i social, i amb una nova entesa a un nivell més alt, més franc i, per més franc, més sòlid també amb els pobles d'Espanya. Si al mateix temps el Govern Zapatero aconsegueix -encreuem els dits- la difícil pau, però la pau possible i definitiva a Euskadi, aquesta etapa històrica haurà més que acomplert les esperances del nostre poble quan es va iniciar. Però penso dedicar una gran part de la meva intervenció a la convivència ciutadana, a les polítiques socials per a les persones i a les infraestructures que relliguen els territoris, com ja els he anunciat. Aquests no són els temes oblidats, al contrari: són de vegades els temes una mica desconeguts de la nostra principal ocupació com a govern en els darrers dos anys. És tan important com el que ha fet el Parlament en el mateix període, però menys sabut, menys conegut. I és el que em dóna la seguretat de saber que, explicant-ho bé, convencerà el nostre poble que té un govern de més ambició, més honest i més efectiu que qualsevol altre; un govern, sens dubte, perfectible i que haurem de simplificar i de millorar, però en tot cas, de molt, el millor Govern de la darrera dècada. 2 �Vull introduir breument un tema que és ara inescapable. És cert que he estat considerant la conveniència de dur a terme un canvi de govern. És veritat. Crec que un cop aprovat l'Estatut i pràcticament en l'equador de la legislatura, que es complirà d'aquí a un mes, aquest canvi pot ser positiu per donar un nou impuls a l'acció de govern i abordar amb una nova empenta els reptes que tenim davant. Suposo que ningú posarà en dubte que ningú té tants elements com els que jo puc tenir per valorar l'oportunitat d'una iniciativa d'aquest ordre. Aquesta, la de nomenar el Govern, és una prerrogativa del president, a la qual no podria renunciar sense falta greu de les meves obligacions. Ara bé, també és evident que les circumstàncies que s'han produït entorn d'aquesta qüestió no són les més adients per dur a terme aquesta iniciativa en les condicions apropiades. No entro ara en per què ni com això s'ha produït; el fet és que aquestes circumstàncies hi són. I tampoc actuaria responsablement si no ho tingués en compte i actués en conseqüència. De forma que em proposo, en els dies i les setmanes a venir, mantenir els contactes necessaris amb els dirigents dels partits que donen suport al Govern per tal d'avaluar les condicions en què s'han de produir els canvis que considero necessaris. Ho faré amb la discreció necessària per garantir-ne l'eficàcia. Comprendran que amb temps i serenitat podrem abordar adequadament el repte que tenim de millorar el Govern per a la segona meitat del mandat. Com a president actuaré, no en tinguin cap mena de dubte, exercint en tot moment el lideratge de la majoria parlamentària i assegurant la cohesió d'aquesta majoria, que és la garantia indispensable de l'estabilitat de l'acció del Govern. Dit això, si fa un any certificàvem el pas de la Catalunya dels 6 milions a la dels 7 milions, avui veiem que el dinamisme demogràfic no s'atura. He dit i repeteixo que són tres les orientacions centrals de la nostra política en el marc d'un país que creix. I aquestes tres orientacions són convivència, persones i territoris, a les quals corresponen tres prioritats de l'acció del Govern que són seguretat, serveis personals i infraestructures. Aquestes orientacions sorgeixen d'una visió del país d'un país en canvi, dinàmic, emergent. És la Catalunya de les oportunitats. És efectivament la Catalunya que creix demogràficament. Mirin, hi han proves no solament estadístiques, hi han proves també en el terreny del volum i la qualitat dels serveis que estem donant que certifiquen aquest creixement, quasi diria, imparable. 3 �Les 7.056.000 targetes sanitàries de l'agost del 2004 s'han convertit en un any en 7.145.000. Més d'un 11 per cent de la població catalana és estrangera: un 11,4 per cent, segons el padró de l'1 de gener de l'any 2005. És un percentatge més alt que el de la majoria dels països europeus i similar al dels Estats Units, amb la particularitat de la intensitat del fenomen en els dos darrers anys; és un fenomen creixent: 2003, 182.000 immigrants; 2004, 153.000. I la natalitat ha repuntat. No som més només perquè en vénen més, som més perquè nosaltres creixem més. Hem passat d'una taxa del 8,8 el 1995 a una de l'11,4 l'any 2004. I aquests canvis de taxes de natalitat no se solen fer amb tanta rapidesa. Més d'un 11 per cent de la població catalana, com he dit, és estrangera, i hem passat, hi insisteixo, d'un ritme de creixement que era important a un altre de significativament més alt. I d'una mitjana d'1,14 fills per dona l'any 1995 a 1,41 el 2004. Un altre canvi que no succeeix en cap país en un període tan breu. I la Catalunya que creix demogràficament és una Catalunya que prospera econòmicament. L'economia catalana té una sòlida base industrial i de serveis que assegura la prosperitat del país. Una economia que recupera el ritme, que iguala el creixement espanyol. L'havíem perdut; des del 1996 estàvem per sota del creixement econòmic espanyol. Ens hi hem tornat a igualar, i és el creixement econòmic espanyol el més alt d'Europa, dels més alts d'Europa, en aquest moment, incomparablement més alt que el del centre d'Europa, amb un increment, dic, del 3,3 per cent; 3,4 exactament a Espanya, i 1,3 per cent a la Unió Europea de vint-i-cinc països. L'economia catalana ja supera els objectius d'ocupació de l'Agenda de Lisboa. Catalunya té 3,2 milions d'ocupats, amb un nivell d'ocupació del 70,3 per cent. L'objectiu de Lisboa per al 2010, 70 per cent; estem pel damunt, 64,2 a Espanya i 63,6 a la Unió Europea dels Vinti-cinc. Per tant, estem, quant a taxa d'ocupació, en un nivell superior a la mitjana europea i a nivell de l'objectiu que Lisboa es va proposar. De manera que la taxa d'atur s'ha reduït 2,5 punts durant l'últim any, any i mig, i s'ha situat en el 7,1 per cent, a prop dels mínims històrics. A Espanya és avui del 9,3 per cent, i, per tant, estem també en aquesta qüestió per sobre de la mitjana d'un país que creix molt. Amb una taxa d'ocupació femenina del 59,8 per cent. Objectiu de Lisboa per a l'any 2010, 60 per cent. O sigui, estem, en taxa d'ocupació femenina, exactament o pràcticament en el nivell que la Unió Europa s'havia plantejat fa uns anys, 52 per cent a Espanya -dic 4 �59,8-, 52 per cent a Espanya i 56,1 per cent a la Unió Europea de vint-i-cinc països. Amb una taxa d'ocupació dels treballadors majors de cinquanta-cinc anys del 48,6 per cent. Objectiu de Lisboa per al 2010, 50 per cent; estem prop d'aquest objectiu. A Espanya, 43,1; Unió Europea de vinti-cinc països, 41,5. És a dir, l'economia catalana és una economia força capacitada per crear llocs de treball per a tothom a un bon ritme. És una economia dinàmica, amb un fort impuls a la creació d'empreses i amb una notable capacitat d'adaptació tecnològica, amb un increment de creació de societats mercantils del 5,6 per cent durant l'any 2004 i del 4,5 per cent fins al setembre del 2005; amb un percentatge d'empreses amb accés a internet del 95,7 per cent, que és del 87 per cent a Espanya i del 89 per cent a la Unió Europea dels Vint-i-cinc. L'economia catalana és una economia en canvi per adaptar-se a les exigències de la internacionalització i a les noves condicions de la competitivitat, cada cop més dures. És una economia oberta i plenament bolcada a l'exterior. És una economia ben integrada en el mercat europeu i en activa recerca de nous mercats, amb unes exportacions de béns i serveis que arribaven l'any 2004 al 46,4 per cent del producte interior brut. És també una economia que intenta resoldre i superar les cròniques deficiències del seu sector públic, amb un esforç inversor dels poders públics, amb la Generalitat al davant; amb un impuls decidit de noves infraestructures i centres d'R+D com el supercomputador Mare Nostrum, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, el Centre d'Investigació en Nanociència i Nanotecnologia, o el Laboratori de Llum del Sincrotró. I a la vegada que creix i prospera Catalunya és un país que progressa socialment. No estem parlant d'un país que està situat, des del punt de vista dels paràmetres econòmics, ben endavant en les mitjanes europees. Estem parlant també d'un país que socialment progressa, que compta amb uns serveis educatius, sanitaris, socials, culturals, cada cop més estesos i de més qualitat; amb la plena escolarització dels quatre als setze anys; amb un increment continuat de les places públiques de llars d'infants; amb la perspectiva d'arribar a les seixanta mil l'any 2008, seixanta mil places; amb més metges i infermeres d'atenció primària; amb la progressiva reducció de les llistes d'espera; amb 240.000 famílies que reben ajuts per als seus fills petits; amb una xarxa de biblioteques públiques que s'està ampliant amb setanta-sis noves biblioteques, i amb una xarxa d'instal.lacions esportives en creixement -304 noves instal·lacions previstes en el període 2005-2008; que té consciència de l'existència 5 �de velles i noves exclusions, i que treballa per resoldre-les, amb una enèrgica actuació de millora en trenta barris arreu de Catalunya després hi tornarem-; que fa de la seva capacitat d'integració social un factor d'atracció, amb quasi mil aules d'acollida per atendre els alumnes immigrants. Deixeu-me parlar un moment del que podríem anomenar "la Catalunya del risc", perquè de risc, de riscos, n'hi han. La Catalunya que creix i progressa és també una Catalunya més diversa i més complexa que mai; per tant, més difícil d'entendre i de governar. Tenim un risc fonamental, que és el risc de les desigualtats socials. Quin és el diagnòstic que ens presenta un observatori independent del Govern, com és el Panell de Desigualtats de la Fundació Bofill? No és gens encoratjador. Malgrat el progrés econòmic de bona part de la societat catalana hi ha una realitat persistent: la de la població que pateix situació de pobresa, que en un 50 per cent està associada a la vellesa i a la inactivitat. La societat catalana potser té més desigualtat pròpiament que pobresa estrictament; en cito alguns exemples. L'accés a l'ensenyament post-obligatori ha augmentat els darrers anys, però continua sent un 11 per cent més baix en els municipis entre 100.000 i 500.000 habitants que als de menys de 2.000, i aquest percentatge arriba al 17 per cent més baix si el comparem amb el de Barcelona. Hi ha una franja de ciutats que estan, en aquest sentit, en situació difícil. La incorporació de la dona al mercat de treball és una realitat, però persisteixen desigualtats de gènere que en aquest àmbit són absolutament inacceptables, i no només pel que respecta a les taxes d'activitat i d'ocupació. Ni les administracions ni el mercat estem posant encara a l'abast de les famílies recursos i mecanismes suficients per aconseguir la conciliació real. I la conciliació, avui, a les famílies amb fills o persones grans dependents a càrrec, ha esdevingut absolutament imprescindible. L'habitatge també és un dels factors clau en la configuració de la nostra societat. De les possibilitats d'accés a l'habitatge i de les seves característiques, en depèn, en molt bona mesura, la possibilitat que els joves puguin emancipar-se i desenvolupar lliurement els seus projectes de vida, com formar una llar o tenir fills. Per a la majoria dels joves de Catalunya aquestes possibilitats són massa reduïdes, no tenen ben resoltes les seves necessitats d'allotjament i no és estrany que percebin l'habitatge com un problema greu i proper. Els joves o bé no poden arribar als preus que el mercat proposa, o han d'hipotecar un percentatge elevadíssim del seu salari mitjà, de la seva capacitat adquisitiva o de la seva capacitat d'inversió, o no 6 �poden desenvolupar el seu propi projecte familiar amb autonomia, o, si ho fan, paguen el preu d'hipotecar una part important del seu potencial emprenedor i de la seva capacitat de desenvolupar nous projectes per satisfer aquesta necessitat bàsica de l'habitatge. La manca d'habitatge dificulta, doncs, greument la participació i la integració social, econòmica i política dels joves. Aquesta és per mi i pel Govern una preocupació cabdal. Mirin, cal ampliar tant com sigui possible el comú denominador del patriotisme dels drets, dels deures i de les llibertats. Hem de garantir la pluralitat i alhora protegir i estimular aquells trets que han permès gairebé la unanimitat del Parlament en afirmar la identitat nacional catalana. Però també igualment important -i a partir d'aquest moment, pel meu Govern, més important-, superar els dèficits de capital físic, humà i tecnològic que posen en risc el creixement de la nostra economia, començant a reconèixer que les nostres connexions viàries, ferroviàries, aèries, marítimes, virtuals, sovint no estan a l'alçada de la potencialitat del creixement econòmic i social que estem experimentant i que la nostra dotació d'infraestructures tecnològiques i energètiques, hídriques i de regadiu no és suficient per a un territori de més de set milions d'habitants que està abordant el seu model de competitivitat. Com saben, l'ambició d'aquest Govern és que ho estiguin. Hem de constatar que en alguns àmbits ens trobem, d'alguna forma, entre la globalització i l'alt nivell, i el passat i el retardament. Coneixem els neguits que es produeixen en el terreny de la competitivitat sectorial, però apostem per fonamentar el futur en estratègies de modernització de les infraestructures de qualitat, de competència i de protecció quan calgui, però en cap cas en polítiques d'aïllament o de separació. Catalunya ha de ser més competitiva però també més sostenible en la gestió dels seus recursos, començant per la gestió del nostre paisatge físic i urbà, que els darrers anys ha canviat, i no sempre per a bé. En això no només no hem crescut, sinó que possiblement en alguns aspectes hem retrocedit. Tenim un territori amb molts indrets severament castigat per un urbanisme de baixa qualitat i una sèrie d'abusos mediambientals. L'abandonament d'àrees industrials a l'eix del Llobregat, la proliferació d'urbanitzacions i de pobles que només estan ocupats quinze dies l'any, són bons exemples del risc de degradació ambiental i urbanística que patim i que hem de corregir, i que no és gens fàcil de corregir. Tot això és producte de l'urbanisme dels anys setanta i dels primers vuitanta. M'ho deia l'altre dia l'alcalde de Piera. Jo li deia: "Com és possible que un municipi que té la qualitat urbana que té -perquè només arribar-hi ja es veu-, com és possible que això convisqui amb 7 �situacions com les que han hagut de patir, no?" I ell em deia: "Bé, és que bona part de l'escampada de cases que veureu...", i ara no m'estic referint a la casa específica on hi va haver la tragèdia, que era una casa interior, antiga, sinó a l'escampada de cases que es va produir, de cases, casetes, de torretes que es va produir en el curs dels anys setanta i que es va haver de legalitzar en els primers anys vuitanta, que els primers alcaldes democràtics van haver d'entomar, per dir-ho així, perquè eren realitats físiques que existien i que tanmateix, des del punt de vista de la legalitat urbanística, tenien molt a desitjar. Aquesta és la situació de moltes ciutats i pobles de Catalunya. D'altra banda, és evident que en circumstàncies extremes com les que s'han patit en els mesos anteriors, com en el cas de la sequera, es posa en evidència la necessitat que hem de comptar amb la complicitat de la ciutadania per fer un ús més eficient dels nostres recursos, i molt en particular, en aquest cas, dels recursos hídrics. La situació dels darrers mesos ha obligat a prendre mesures d'excepcionalitat que afecten una bona part del territori català. A la sequera, s'hi sumen a més els embassaments menys plens malgrat les pluges torrencials, els regadius ineficients, la desforestació del nostre territori o la pèrdua d'un 6 per cent del consum d'aigua per fuites i per filtracions -la tirem. No es tracta de defensar la sostenibilitat mediambiental amb dogmatisme. Es tracta de pensar en el futur definint els atots de Catalunya perquè continuï sent competitiva en un món global. Es tracta, doncs, d'un interès propi. No es tracta de deixar de créixer: es tracta de créixer millor aprofitant tots els avantatges d'una economia oberta. Definim, doncs, en aquest escenari, en aquest mapa, en aquesta fotografia del país, les nostres prioritats, el que estem fent i el que farem: primer, la seguretat, reforçar la convivència i garantir la seguretat bàsica; segon, els serveis personals, la gent, donar seguretats a les persones en les edats més difícils de la vida -i m'hi estendré, en això-, i tercer, el país en xarxa, relligar el país i tots els seus territoris amb les infraestructures i equipaments que assegurin l'accés de tots els catalans al progrés i al benestar. Aquestes són les tres prioritats immediates del meu Govern, aquestes tres i l'aposta decidida per la tecnologia, que tot just avui hem refermat en el Consell Executiu, aquest matí, amb la proposta d'accelerar el procés de creació del parc científic del Vallès i el desllorigament, la solució de les insuficiències que el retardaven. Sobre la seguretat, primera orientació i primera prioritat. La meva primera orientació és la que apunta cap a una Catalunya convivencial, que és com dir una Catalunya cohesionada i una Catalunya forta, que 8 �es preocupa per la seguretat en un sentit molt ampli; podríem dir, que es preocupa per les seguretats, en plural. La primera de totes és la seguretat bàsica, la que situa l'individu lliure enmig de la xarxa social i li'n garanteix la supervivència: als carrers, a les escoles, als indrets públics, a les carreteres, als centres de treball, als espais d'oci. La seguretat cívica no és només el resultat d'una societat pròspera i amb major benestar, sinó que n'és una condició imprescindible, que necessita normes clares i entenedores, educació cívica per fer-les entendre i atendre, sancions proporcionades i efectives, i un exercici decidit de l'autoritat democràtica per fer-la respectar; vull que quedi molt clar. En definitiva, es tracta de crear confiança cívica, sí, però des de l'autoritat democràtica. Aquest és el sentit i l'orientació de la nostra política de seguretat pública. La Generalitat està al costat dels ajuntaments, i no els deixarà sols en l'esforç per garantir la seguretat cívica. En aquest sentit és decisiu el desplegament dels Mossos. Estem en ple procés de desplegament dels Mossos a tot Catalunya. Per Tots Sants farem el desplegament a Barcelona. He dit en altres ocasions que crec que caldria fer un esforç per mirar d'avançar la finalització del procés i que s'arribi a Tarragona abans de la data prevista de 2008. No es pot garantir. No serà gens fàcil accelerar aquests processos que tenen molts requeriments implicats, però hem de mirar de ferho. El desplegament dels Mossos a Barcelona esdevindrà l'exemple de la col·laboració entre administracions. Hi ha hagut en els anys precedents i ara un treball compartit amb la Delegació del Govern de l'Estat a Catalunya guiat pel protocol de col·laboració, signat pels Mossos d'Esquadra, el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Urbana, que ha permès i permetrà una suma d'esforços eficient i superior al que portaria cada cos per separat. El nou model de seguretat per a Barcelona i l'àrea metropolitana ha de reforçar, evidentment, la nostra capacitat de persecució del delicte. I, a més, ha d'actualitzar el vincle de confiança i el compromís dels ciutadans amb la preservació de l'ordre comú. Els darrers mesos han adquirit relleu públic alguns incidents que tenen la seva arrel en el deteriorament de la convivència: vulneració dels horaris establerts, alteració de l'ordre públic a la sortida dels locals d'oci, proliferació de determinats nous tipus de ciutadans sense sostre -homeless-, percepció d'un cert increment de furts i de petita delinqüència. I de seguida s'han alçat veus reclamant mà dura, llei i ordre. Calen, en tot cas, noves estratègies i cal utilitzar totes les eines a mà per dur-les a terme. I en aquesta línia podem assenyalar les 9 �actuacions a petita escala de molts ajuntaments amb relació a l'exigència de compliment dels horaris, per exemple, en el cas de l'Hospitalet; per exemple, en el treball conjunt d'educadors, Guàrdia Urbana i Mossos a Berga, arran de l'enrariment del clima social després del cas, del desafortunat cas Isanta; per exemple, amb la justícia de proximitat que la futura Carta de Barcelona permetrà aplicar quan sigui aprovada definitivament per les Corts Generals, pràcticament trenta anys de l'inici de la discussió, d'aquesta Carta; per exemple, amb l'ordenança per la convivència que l'Ajuntament de Barcelona prepara, o l'increment del control i l'enduriment de les sancions contra les infraccions de trànsit, sobretot contra els excessos de velocitat, o una política penitenciària cada cop més orientada a la reeducació i a la reinserció social. Totes elles són mesures per afavorir i estimular la confiança cívica entre els ciutadans de Catalunya. Els governs febles o mancats de coratge prefereixen abaixar el cap i dilatar la presa de decisions. Però el nostre Govern actua i actuarà amb determinació, com hem demostrat en el Pla de presons, que ha estat un model de discreció i eficàcia per part de la conselleria i dels ajuntaments concernits. La nostra política de seguretat cívica segueix aquests criteris sobre la base de dues conviccions essencials: primera, no es pot construir la seguretat sobre cap renúncia als drets i a les llibertats adquirides, i, segona, no es pot construir la seguretat sense atendre simultàniament tots els perills que afecten directament o indirectament la convivència. Segona orientació: atenció especial a les persones en les edats difícils, en les edats fràgils. La societat catalana, en el marc de les societats occidentals, es troba en ple procés de canvi; tenim la necessitat d'enfortir el nostre estat del benestar i adequar-lo a una ciutadania cada cop més diversa, mantenint l'orientació universal dels serveis i les atencions bàsiques, però impulsant mesures que sàpiguen posar l'accent en els punts més sensibles de les etapes de la vida d'una persona. Aquesta mateixa diversitat, combinada amb les dificultats dels governs per seguir mantenint els costos del sistema de benestar, fa que aquest sigui un repte més i més difícil. És aquí que els governs se'n surten o s'estavellen. És en aquest tipus de qüestions. És aquí, si m'ho permeten, que ens hi juguem els quartos: tres etapes, tres edats difícils de la vida, tres edats fràgils. Que són essencials, aquestes tres etapes, per a la nostra qualitat de vida i la dignitat de la nostra vida social: la infantesa, l'adolescència i joventut i les persones grans; etapes d'incertesa en les quals cal evitar els perills d'exclusió o de fracàs que incideixen en el benestar i en la capacitat productiva de la nostra societat. Primera edat fràgil o difícil: de zero a sis anys. Edat crucial per als infants, però també per a les seves famílies que afronten cada cop 10 �més la necessitat de conciliar la vida laboral i familiar. El conjunt de polítiques del Govern ha d'anar orientada a donar als pares i mares les eines necessàries per fer front en aquesta etapa. Catalunya va ser una de les comunitats de l'Estat espanyol que primer va assolir la universalització de l'educació dels tres als sis anys. Aquest és un assoliment de la comunitat educativa, però que cal reconèixer com a mèrit d'anteriors governs, empesos per uns ajuntaments que s'havien posat al davant del problema i de la seva solució. Ara el nostre Govern aborda amb la mateixa decisió que els ajuntaments, que sempre ho han demanat i que han començat a ferne la feina, l'escolarització dels infants en l'etapa zero a tres. Ja hem començat a col·laborar amb 195 ajuntaments per crear 16.939 places de llars d'infants públiques. Considero que en aquest tema, com també amb més complexitat en el dels serveis de proximitat en salut, hem d'anar a una devolució de recursos i competències als ajuntaments. I demanaré al conseller de Relacions Institucionals que es posi al davant, posi mans a l'obra, que ajudi les conselleries concernides i els ajuntaments. No pot ser que el sector local segueixi estant en el 20 per cent de la despesa pública neta en aquest país. Haig de dir que la determinació de la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis ha estat en tots aquests terrenys molt positiva. D'aquí a l'any 2008 ens proposem d'incrementar la taxa d'escolarització de l'actual 33 per cent fins al 60 per cent. Ens acostarem a la demanda real i situarem Catalunya en uns indicadors equivalents als dels països del nord d'Europa en aquest àmbit. Ara que ja tenim una taxa d'ocupació femenina similar a la que proposa Europa per a l'any 2010, hem d'aconseguir que la incorporació de la dona en el mercat de treball es produeixi en les millors condicions possibles i fer compatibles les responsabilitats laborals i familiars de les persones amb fills petits a càrrec. Aquest serà l'objectiu de l'estratègia per a la conciliació que estem elaborant i tindrem en un termini de sis mesos la primavera que ve. Ja hem començat a adaptar els serveis i els recursos que oferim a les famílies monoparentals i a les famílies nombroses i a les famílies amb persones grans en situació de dependència. Un bon exemple: increment de les ajudes a les famílies amb infants menors de sis anys, 162 milions d'euros a 250.000 famílies; nous ajuts universals per part o adopcions múltiples de bessons, trigèmins o quadrigèmins, 1.370 famílies beneficiades. Ara podem començar a incidir en aspectes clau com, per exemple, en la necessària corresponsabilitat dels membres de la parella en les tasques de la llar, en la diversificació dels serveis d'atenció a la petita 11 �infància -escoles bressol, serveis de mainaderia, espais familiars i ludoteques- i en l'emergència d'una nova cultura del treball que tingui en compte la necessitat de conciliació. Segona edat fràgil o difícil: de l'adolescència a l'emancipació. En aquesta etapa la responsabilitat ja no recau només sobre els pares i la societat, recau també sobre els joves: primer, sobre la seva personalitat i, després, sobre el seu propi projecte de vida. Crec que cal veure la joventut en dues subetapes diferents: dels catorze als setze, divuit, i, des de la universitat, en el seu cas, fins a l'obtenció d'una feina estable. L'adolescència és un període caracteritzat pels canvis físics o el descobriment de la pròpia identitat i l'experimentació. Això ha estat sempre així, però potser els adolescents tenen avui vies massa fàcils i molt plenes de riscos cap a estats d'evasió artificials. La societat també ha de tenir com a objectiu oferir-los els recursos, les ofertes i el suport necessari per tal que puguin anar construint la seva personalitat amb confiança i amb bona salut. Hem iniciat en aquest sentit el programa "Salut i escola", adreçat als alumnes de secundària, de tercer i quart d'ESO -catorze i quinze anys-, que estenem a tot el territori. S'han establert tres línies intervenció, promoció i prevenció i detecció precoç- i s'han seleccionat tres problemes de salut per a la seva alta incidència en la salut dels joves: la salut afectiva i sexual, de cara a una sexualitat responsable; la salut mental i el consum de drogues i alcohol, perquè els educadors i les famílies i els joves adquireixin un sentit crític enfront de les pressions pro consum, i la salut alimentària, per una alimentació saludable. Per altra banda, dels catorze als setze hi ha molts nois i noies que acaben l'ensenyament obligatori. Molts no saben ben bé per a què els servirà, no ho tenen clar; hi són, però no hi són; no els interessa. No és un estat d'ànim nou tampoc, però avui la finalització de l'educació obligatòria ve acompanyada d'aquestes noves incerteses. Els qui volen accedir a la universitat passen al batxillerat, però els qui volen acabar de formar-se per iniciar una activitat professional..., aquest és un moment molt delicat. És un moment en què cal tenir molt en compte a l'hora d'imaginar escenaris de futur perquè pot comportar una combinació de tres factors de risc concentrats. Efectivament, ens podem trobar que molts joves enfronten alhora: la necessitat d'accés al mercat laboral, d'una població autòctona poc qualificada provinent del fracàs escolar en l'ensenyament secundari; una precarietat laboral creixent, i l'arribada de nova immigració, que moltes vegades és de poc nivell de formació, però que, a voltes, fins i tot té un nivell de preparació tècnica superior, però està disposada a acceptar qualsevol feina a qualsevol preu, més baixos que els que acceptaríem nosaltres. 12 �Per això és necessari disposar d'una oferta formativa motivadora i adequada a les seves expectatives i també a les necessitats del món empresarial. Les dades avui són desiguals: el 70 per cent de l'alumnat de l'FP troba feina en menys de sis mesos, i bona part de la resta opta per seguir estudiant. Tanmateix, el percentatge de joves de vint a vint-i-quatre anys que han finalitzat almenys la segona etapa de secundària a Catalunya ha estat tretze punts per sota de l'europeu; en moltes coses està millor i ben millor, i en algunes estem molt malament. I aquesta és una bona manera, aquesta que està aquí indicant, és una bona manera d'elevar aquest nivell. Aconseguirho és l'objectiu de l'aposta per la formació professional del Govern. Per això, aquest curs s'ha iniciat amb 76 nous cicles formatius i hem creat 2.280 places repartides pel territori. Molts joves no troben un mercat laboral estable com abans. És veritat. Diverses generacions anteriors de joves quan acabaven cobraven molt poc, però entraven a treballar i sabien que sempre anirien pujant. Ara això ja no passa. Ara cap jove no té assegurat que el sou que té avui demà no li baixarà, potser ho troba més fàcilment el primer dia, però el pot perdre perfectament i passar períodes d'atur d'una manera molt generalitzada. Molts joves, doncs, no troben un mercat laboral estable, diverses generacions de joves estan, jo diria, ara ja, en situacions pitjors a les que estaven generacions anteriors; una bona formació és sempre una assegurança contra les eventualitats laborals que es puguin produir i una garantia d'emancipació afectiva. El nombre d'habitatges -i entro en el camp de l'habitatge- iniciats a Catalunya s'ha doblat amb escreix a partir de 1997. Malgrat això, entre 1998 i el 2004, el preu d'un habitatge mitjà a Catalunya s'ha multiplicat per 2,7. L'opció del lloguer avui no és encara una bona solució, no existeix, no n'hi ha prou. L'oferta reduïda ja es veu marcada pel procés inflacionari del mercat. Els joves, o bé no poden assolir els preus que el mercat proposa, o bé els assoleixen hipotecant un percentatge elevadíssim del seu salari mitjà -aquest salari que ara sabem que no té la permanència que abans tenia. Per això impulsem una política d'habitatge pròpia i eficaç, pensant molt en aquest sector de la població jove. Cal un esforç col·lectiu, fruit de l'acord entre la Generalitat i els governs locals i fruit de la cooperació amb els agents socials i cooperatius. L'accés dels joves a l'habitatge s'ha de poder fer en les millors condicions possibles, i incidint no solament en la construcció de nous habitatges, sinó en la mobilització dels habitatges buits, facilitant l'accés a l'habitatge de compra i estimulant l'habitatge social de lloguer, que és una opció factible al llarg del cicle vital, considerant per primera vegada l'habitatge i les polítiques de qualitat urbana com una dimensió 13 �substantiva del nostre estat de benestar, abans limitada a les prestacions socials, quan el nivell social, el benestar social, moltes vegades depèn més de la relació persona-"vivenda" que no pas de l'existència de polítiques, entre cometes, "socials específiques". El Pla d'accés a l'habitatge ha començat a concretar-se en tres normes clau per assolir els seus objectius: reforma de la Llei d'urbanisme 10/2004, del 24 de desembre, el Decret 454/2004 i el Decret 455, aprovats el 17 de desembre. Acabarà de completar-se amb la Llei de l'habitatge de Catalunya que presentarem ben aviat. Com saben, l'objectiu bàsic és que hi hagi una provisió suficient d'habitatge protegit. En el període 2004-2006, la Generalitat haurà iniciat dotze mil habitatges de protecció oficial. El còmput d'habitatges que preveiem promoure entre els anys 2004 i 2007 és de setze mil, i l'Incasol ha iniciat actuacions per desenvolupar sòl per construir 33.800 habitatges, la meitat protegits, a partir del 2007. Ens acostem a l'acompliment dels objectius fixats pel Pla. La Generalitat tenia previst promoure'n directament deu mil. Afegim-hi ara els nous ajuts i crèdits preferents a la compra i al lloguer. Hem estès al llarg de tot el territori les borses anomenades «habitatge jove», i treballem per millorar l'ús del parc construït, tant per la subocupació, pisos buits, com per la sobreocupació, amb una xarxa de mediació per lloguer social, donant garanties als propietaris, subvencions als llogaters i estimulant la rehabilitació. Tot això és molt efectiu. A l'Àrea Metropolitana de Barcelona, molts joves es veuen obligats a prendre decisions amb importants conseqüències urbanístiques, econòmiques i socials. Primera possibilitat: romandre a la conurbació metropolitana equival a majors oportunitats laborals però vivint en habitatges cars i d'unes dimensions, o en unes condicions, d'habitabilitat qüestionables, com a mínim. L'altra possibilitat: marxar fora de la primera i de la segona corona metropolitanes, guanyant en qualitat de vida pel que fa a l'habitatge, relació preu - dimensions - entorn, però perdent qualitat de vida global en convertir-se en esclaus dels desplaçaments i del transport, amb els efectes que això tindrà sobre l'economia familiar i sobre l'entorn. Aquesta segona opció, que en molts casos és una única alternativa, està imposant unes dinàmiques que caldrà tenir molt en compte. I aquesta reflexió és igualment vàlida, amb els matisos pertinents, per a les àrees urbanes de les grans ciutats, a tot el país. Tercera. Edat fràgil, difícil, les persones grans. Aquí la responsabilitat ha de recaure progressivament sobre la societat. Comencem per 14 �afirmar que la vellesa ja no és senzillament una etapa final de la vida, sinó que ha esdevingut una etapa llarguíssima. És una edat que comença cada cop més d'hora i que cada cop s'acaba més tard. Hi ha molta gent que es troba als cinquanta-cinc anys, o fins i tot abans, que ja ha plegat, per dir-ho d'alguna forma, que rep les jubilacions anticipades i que queda marginada de la vida social. Sovint són gent que tenen capacitat, que tenen energies per treballar i, en canvi, el sistema no els dóna solució. No els donem solució. Tenim un segment de la població amb salut, força, experiència, capacitat adquisitiva mitjana i un nivell cultural cada cop més elevats i no pot ser que no dissenyem polítiques adequades, precisament, a les seves inquietuds més enllà dels programes del lleure o purament assistencials. Hem de donar alternatives flexibles per perllongar una vida activa, no només en termes laborals, sinó també en termes d’il·lusions i expectatives a llarg termini. Estem acostumats a pensar que això és qüestió de nacions i nacions del nord d'Europa molt avançades, que ha de ser l'Estat, però, si tenim totes les competències per fer-ho nosaltres, i som un país més menut, no tant més que alguns d'aquests que he citat, perquè n'hi han que no són pas tan més grans que nosaltres, però, en tot cas, traguem-nos del cap la idea que això és una qüestió de model nacional d'estat. No ho és. Hi ha d'haver i hi pot haver i tenim les competències, tenim la mida per fer un model social, de política social catalana, perfectament possible i millor que el d'altres territoris propers, molt a prop d'aquests més avançats dels quals estem parlant. Traguem-nos del cap que això no és possible. Hem de donar alternatives flexibles per perllongar una vida activa no només en termes laborals, sinó també en termes d'il·lusions i d'expectatives a llarg termini. Tanmateix és cert que, per damunt de tot, hem de continuar treballant contra fenòmens com la pobresa i la solitud que afecta moltes persones grans, sobretot dones grans soles. I ho estem fent. Els ajuts del Govern per a les persones que cobren les pensions de viduïtat més baixes han experimentat una revalorització del 44 per cent des del gener del 2004. I hem passat d'un import màxim de 300 euros, el 2003, a 432 euros el 2005. A aquest repte s'hi afegeix l'objectiu d'universalitzar l'atenció a les persones dependents. Aquest any destinem gairebé 600 milions d'euros a atendre'ls com cal. En tot això la coordinació sociosanitària és fonamental. Per això els departaments de Benestar i Família i Salut ja han presentat el Programa d'atenció a les persones amb dependència, amb tres objectius: ordenar i impulsar l'atenció a la dependència, millorar el suport a la vida autònoma i avançar en la redacció de la Llei de l'Agència Catalana de la Dependència, prevista per al 2006. Es tracta d'establir el sistema que garanteixi la continuïtat assistencial, que és necessària per atendre les persones 15 �amb diversos graus de dependència, apostant de manera clara per l'atenció domiciliària. Enguany el Govern hi destina 124 milions d'euros. És propi de països que encara no han atacat a fons aquestes qüestions, i que tenen una relació encara molt primària i molt pobre amb els seus ciutadans, de construir llocs en els quals se solucionen els problemes de les persones que en tenen, i no ser capaç de portar a les cases de les persones, on viuen, que és el millor lloc per a la seva recuperació, aquesta recuperació o els mitjans per obtenir-la. Mirin, ho estem fent. Ho tenim clar. En això hem treballat com mai. Que ningú no digui que només ens preocupa l'Estatut. L'Estatut el volem per fer tot això que hem començat a fer, i fer-ho millor i amb més recursos i amb més competències. "Catalunya en xarxa", en el seu equilibri, la seva articulació, les seves infraestructures, doncs. Parlem molt sovint de Catalunya com a xarxa de ciutats. Voldríem que fos una realitat, però és un projecte. Hem de reconèixer que les nostres connexions no estan encara a l'alçada de la potencialitat dels punts de la xarxa. Som un país que té un nivell de renda, un nivell de qualitat de vida, un nivell d'ambició, quasi diríem, que no està servit per les infraestructures que tenim. Per quines raons? Ja les sabem, ja sabem a qui sempre hem hagut de carregar el mort que no teníem les carreteres que teníem quan les feia l'Estat, però ara les podem fer nosaltres. Necessitem recursos per tenir una Catalunya que es pugui equiparar, des del punt de vista de les infraestructures, a algunes de les comunitats autònomes a les quals a través del sistema de cooperació, de corresponsabilitat, de solidaritat, hem estat ajudant a tenir. I això ho hem de dir amb molt de compte, perquè no sembli mai que nosaltres estem dient "ja no volem ajudar". Sí que volem ajudar, en la mesura que ens toqui, però volem que ens ajudin. Volem que quedi clar que hi han autonomies de nivell de renda, potser, inferior que la que tenim nosaltres, i que, tanmateix, tenen unes infraestructures, si més no, no tan utilitzades com les nostres, i, per tant, més eficients i de vegades francament més abundants. Les infraestructures que tenim no estan a l'alçada d'una Catalunya que vol créixer en el marc de l'Euroregió Pirineus - Mediterrània. No estan a l'alçada d'una Barcelona i d'una regió metropolitana que és, per població, la sisena d'Europa. No estan a l'alçada d'un bon nombre de ciutats mitjanes i petites que articulen un territori ric en activitats i serveis. Aconseguir que ho estigui és l'objectiu prioritari de l'estratègia territorial del Govern i de l'esforç planificador i inversor que estem realitzant. Per primer cop, el Pla d'infraestructures de transport de Catalunya integra totes les infraestructures de transport terrestre. Hem iniciat els tràmits per construir quatre grans nous eixos viaris, amb una 16 �longitud de 133 quilòmetres i una inversió de 518,7 milions d'euros. Són els eixos Maçanet - Platja d'Aro, Reus - Alcover, Vic - Ripoll i Manresa - Vilanova. Manresa - Vilanova, que era la carretera que tenia més corbes que dies tenia l'any. Això canviarà. L'impuls, el seu impuls i l'inici dels estudis de viabilitat per desdoblar tot l'Eix Transversal viari, enguany, vénen acompanyats per la realització de més de cent obres de millora i ampliació de la xarxa viària catalana. En l'àmbit metropolità el Govern està construint la que serà una de les línies de metro més llargues d'Europa, la línia 9. Aquesta hauria de ser una ambició compartida per tota una generació de ciutadans de Catalunya, perquè serà determinant per definir el paisatge econòmic, social i humà de la Catalunya del segon terç del segle XXI. Mentrestant, el Pla d'inversions 2005-2008 de Ferrocarrils de la Generalitat és un dels nostres instruments per aconseguir la millora de les xarxes de rodalies i la promoció del transport de mercaderies en ferrocarril d'ample europeu. El TGV, ja s'ha dit, permetrà la connexió d'Espanya amb Europa amb el mínim temps possible, dotant de força estratègica el conjunt del territori de Catalunya. Ja va sent hora! La inauguració de les obres del túnel del Pertús, aquest juliol, ha de fer que la connexió de l'eix del sud d'Europa amb el dorsal Londres París - Milà comenci a ser una realitat. L'eix Girona - Figueres Perpinyà hi tindrà una importància de primer ordre. I hem estat ajudant el Rosselló a definir, ahir, justament, en la reunió, en la cimera francoespanyola, amb presència, per primera vegada, de les set regions, a les dues bandes dels Pirineus, de la ratlla dels Pirineus. Vam estar, per primera vegada, dic, treballant conjuntament amb els estats per fer que aquesta alta velocitat europea no tingui la vergonya d'un trau, un forat, l'únic des d'Estocolm fins a Sevilla, entre Narbona, em penso que és, o entre Montpeller i Perpinyà. Catalunya es vol consolidar, doncs, com un dels nodes logístics més importants d'Europa. Aquest mes d'octubre hem tret a concurs la construcció del Centre Logístic del Bages, que, juntament amb el de l'Empordà o la Selva i el Camp i el nou Centre Tecnològic de Logística de Catalunya al Prat de Llobregat, configuraran una xarxa competitiva d'abast internacional. Pel que fa al Port de Barcelona, vull insistir en el compromís del Govern de desbloquejar l'execució dels nous accessos viaris i ferroviaris. No és gens senzill. Hem atapeït la façana costanera, també la portuària, amb tantes activitats, amb tantes connexions que al final elles mateixes s'han obstaculitzat. Al final hem decidit, com sabeu perfectament, que Catalunya ha de créixer sobre la base de no 17 �concentrar més a Barcelona i de crear eixos que, justament, permetin el bypass sense haver de pagar els costos de la congestió. Pel que fa al Port, dic, vull insistir en el compromís de desbloquejar l'execució dels nous accessos, però també d'impulsar el front portuari català amb inversions, els propers quatre anys, de 105,7 milions d'euros. A l'Aeroport: si una imatge és senzilla i contundent, si hi ha una imatge que representi i il·lustri l'ambició econòmica, política i social d'un país, segurament, és la de l'aeroport, i, en el cas de Catalunya, l'Aeroport de Barcelona. Diguem-ho clar, Catalunya vol un aeroport transoceànic, i el pot tenir. Està creixent amb un ritme que ens permetria, en un nombre d'anys per descomptat no breu, arribar a un plafó de 60 milions de passatgers l'any. Catalunya vol aquest aeroport, el pot tenir. I el pot gestionar, el sabria gestionar i el sabrà gestionar. I no pararem fins a aconseguir-ho. El necessita Barcelona com a capital, el necessita el turisme, el necessita la nostra ambició econòmica, el necessita la nostra indústria, el necessita l'Euroregió, de la qual seria, evidentment, l'aeroport central transoceànic; el necessita, en definitiva, el sistema aeroportuari de tot Catalunya, tots els altres aeroports de Catalunya necessiten aquest aeroport, perquè tots ells serien alimentats per ell. La millora dels serveis dels aeroports de Reus i de Girona asseguren les possibilitats de futur dels nostres aeroports, juntament amb l'impuls de l'aeroport d'Alguaire, que entrarà en funcionament l'any 2008, i sense deixar de banda els projectes de la Seu d'Urgell i del Bages, que han de completar el sistema. El nou Govern d'Andorra jo crec que hi està més interessat que mai, en el de la Seu d'Urgell. El ritme d'inversió i execució que estem desenvolupant demostra l'ambició del Govern per desplegar tots els mapes de comunicacions: els viaris i els ferroviaris i els portuaris i aeroportuaris, però també els logístics en general, en una Catalunya en xarxa: hi tenim molt a guanyar en construir aquesta xarxa. Però també la nostra credibilitat per aconseguir participar en la gestió dels ports, els aeroports i el ferrocarril és necessari que es tradueixi en una major eficàcia d'aquesta pretensió. Les previsions d'inversió del Ministerio de Fomento a Catalunya l'any que ve s'han de situar per damunt del 19 per cent. El Departament de PTOP -de Política Territorial i Obres Públiques- té plantejat un acord a vuit anys amb el Ministeri de Foment, per finançar projectes d'infraestructures Generalitat - Estat, en tres línies: inversions en xarxa ferroviària, 13.000 milions d'euros -he dit 13.000 milions d'euros-; inversions en xarxa viària, 7.313 -3.804, l'Estat; 3.539, la Generalitat-, conveni que ja està tancat i que es podrà signar abans d'acabar el mes d'octubre -espero. S'està 18 �treballant també en un altre conveni entre Generalitat, Estat i Avertis per a l'ampliació de l'AP-7, per valor de 500 milions d'euros. Però vull parlar ara de l'equilibri social, tecnològic i ambiental del territori. Garantir la igualtat d'oportunitats de ciutadans, empreses i territoris en l'accés a les tecnologies de la informació i la comunicació és absolutament fonamental. Aquest és l'objectiu del Pla director d'infraestructures de telecomunicacions, que assegurarà la disponibilitat dels serveis de telecomunicacions a qualsevol punt de Catalunya a l'any 2008, i que ja hem començat a desplegar ampliant el projecte de banda ampla rural. La capacitat transformadora de les comunicacions sobre l'economia del nostre país serà extraordinària. Ho ha estat sempre, però ha estat molt difícil per raons de competència, per raons de desenrotllament tecnològic propi anar tan lluny com hauríem volgut. Pensin que, en bona mesura, tota la tecnologia del cable es va iniciar a Barcelona, i es va iniciar a Barcelona a la segona meitat dels anys vuitanta, pràcticament, amb unes enormes dificultats perquè hi havia un monopoli; Telefònica, justament, per a les comunicacions en xarxa- i la televisió, per a la imatge. I, per tant, no és que estigués prohibit, és que no hi havia previsió, no s'esperava. I Barcelona va haver de començar, quasi diria, en la clandestinitat, o, almenys, en l'al·legalitat -ho va dir algú, a Barcelona-, a tirar cable, que va semblar, des del primer moment, que era la solució de futur. I la ciutat ho va fer, però va fer-ho arrossegant l'Estat i obligant a innovar des del punt de vista legislatiu i des del punt de vista també dels operadors de l'Estat, perquè l'Estat no volia que això es fes sense que també l'Estat ho estigués fent abans. I també per coordinar, evidentment. Doncs molt bé, tot això ens va portar a una situació de la qual durant un període nosaltres vam estar proposant que Barcelona tingués aquesta xarxa de fibra òptica, amb 40.000 llars connectades, i oferíem, i els suggeríem, que a Madrid fessin el mateix a la Castellana; bé, que hi hagués dos grans programes de connexió per a banda ampla i cable en les dues grans ciutats de l'Estat. I suggeríem també que hi hagués una comunicació i una connexió entre aquest centre urbà més dens de Barcelona, ben connectat, amb el parc tecnològic que es va crear en aquell moment. Tot això va trigar. El dia que se'n faci la història s'entendrà bé; va ser molt pioner, va ser molt inicial, va tenir molt d'interès, va arrossegar molt. Però evidentment vam haver d'arrossegar una càrrega que ens va impedir tenir avui la xarxa que avui podríem tenir i la competitivitat que avui podríem tenir si se'ns hagués fet el cas que se'ns havia d'haver fet. Després de tot això ha passat per una colla d'etapes de les quals, per descomptat, n'hi han de bones i de no tan bones. Ara estem en una 19 �fase en la qual hem de renegociar els contractes o les adjudicacions que tenim en matèria de comunicacions, però, en tot cas, vull que sàpiguen que, per exemple, hi ha notícies enormement positives com és la del supercomputador Marenostrum, un dels ordinadors més potents del món, que s'instal·larà -i és una magnífica notícia per a la comunitat científica i per al sector industrial-, que ja ho és ara, efectiu, sobretot per a aquells sectors més intensius en coneixement i elevat contingut tecnològic. Hem donat un nou impuls al projecte de bioregió, i a la xarxa de centres tecnològics. I la signatura del protocol de la creació de l'anella de l'agroinsdústria, amb els governs locals, centres tecnològics i universitats, és un bon exemple. Sempre he pensat que aquest triangle decisiu, que la universitat hi havia de ser; hi havia de ser com un dels punts fonamentals, amb els governs i amb les empreses. Un dels nostres objectius prioritaris en el territori és la reorientació de la política en matèria hídrica, de la política de l'aigua, que desenvolupem seguint les directrius de la Unió Europea i prenent en consideració el valor de l'aigua a les conques mediterrànies, valor aquest, i millora, que és una de les nostres prioritats. La sequera ha posat justament en evidència la necessitat que tenim de comptar amb la complicitat de tots els ciutadans per fer un ús més eficient dels recursos hídrics. Però la realitat actual no amaga que a la sequera se sumen els embassaments menys plens, els regadius ineficients o la desforestació del nostre territori. El Govern afronta aquests problemes amb decisió, amb recursos i amb l'impuls de les noves infraestructures de reutilització, dessalació i descontaminació. Però hi ha territoris necessitats de més alimentació en energia. La presentació del Pla de l'energia 2006-2015 posa de relleu una realitat inqüestionable: és el Pla energètic més ambiciós que s'haurà aprovat en els darrers vint-i-cinc anys, és la mostra que el Govern vol desenvolupar una estratègia energètica més eficient i sostenible, sense precipitacions, però amb urgència. Sobre la interconnexió, només una cosa, i una cosa important: ahir els governs espanyol i francès es van comprometre a trobar solucions -i aviat- al traçat. Hi estarem a sobre, necessitem seguretat energètica i tindrem els traçats adequats. La definició de la Xarxa natura 2000 és un bon exemple de treball ben fet, perquè fa compatible la construcció de noves infraestructures, la supervivència d'espècies d'aus molt amenaçades i l'enfortiment de l'agricultura. Discrepant i discutint quan calgui, no soterrant els problemes, com ja els he dit; sí tractant-los amb tota la seva complexitat i prenent les decisions més encertades per al conjunt del país i per al seu futur. Aquesta ha de ser la funció dels 20 �plans territorials. Ja hem elaborat i posat a consulta pública els avantprojectes del Pla territorial de l'Alt Pirineu i l'Aran, tan esperat, i el Pla director de l'Empordà. I en els propers mesos disposarem dels projectes preliminars de Catalunya central, regió metropolitana i Terres de Ponent. També s'ha posat en marxa el mecanisme de millora del planejament urbanístic de tres-cents municipis i la protecció de territoris amb un patrimoni arquitectònic o natural valuós, com és el cas de Gallecs o la Vall d'en Bas; la vall del Ges i del Bisaura. Punt i apart mereix el PDU del sistema costaner -el Pla director-, que ens permetrà mantenir Catalunya oberta al mar. Els parlo ara de les polítiques de sòl i de qualitat urbana. El Programa de sòl residencial i industrial 2005-2008 defineix les actuacions necessàries per assolir els objectius de la política urbana i econòmica del Govern. La política de sòl industrial ens permetrà generar vuitcentes hectàrees de sòl industrial net, de promoció directa, i ens ofereix un potencial de localització de 120.000 nous llocs de treball. En l'àmbit del sòl residencial es preveuen operacions amb un potencial per acollir 73.700 habitatges, 43.400 de les quals seran de protecció oficial. Aquests habitatges formaran els nous barris de la Catalunya del segle XXI; barris amb un 60 per cent d'habitatge protegit, equipaments públics de qualitat i alta accessibilitat a les xarxes de transport. I, evidentment, barris densos -que quedi clar-, no anem a l'escampada, no continuarem el que ha passat en els darrers vint-i-cinc anys, que en un quart de segle hem ocupat tant territori -en un quart de segle hem ocupat tant territori com tot el que havíem ocupat mai. El Programa de sòl 2005-2008 és una línia més del dibuix de la Catalunya futura. I els barris vells. La concentració de les problemàtiques socials més importants que ens afecten en alguns barris de Catalunya comporta un conjunt de problemes que cal conjurar, que cal afrontar. Per revertir aquests processos de degradació urbana el Govern va impulsar, de forma prioritària, la Llei de barris, que és una de les peces clau de la nostra governació i de la col·laboració -abans poc freqüent- amb els ajuntaments en aquesta matèria. Una llei que fa efectiva la col·laboració entre la Generalitat i els governs locals per estendre el dret de tots els ciutadans i ciutadanes a gaudir d'un entorn digne i segur, que afavoreixi el progrés personal i la cohesió social. Es tracta d'una política que farà l'aliança entre el Govern de Catalunya i els ciutadans a través dels ajuntaments, perquè hi hagi una capacitat transformadora més gran que la que hem tingut fins ara. I farà efectiu un dret que és la síntesi de les tres prioritats que he esbossat: les persones, la seva seguretat i la millora de les 21 �infraestructures. Aquest, el Pla de barris, d'alguna forma, conjuga totes tres coses. Bé, davant nostre emergeix, doncs, una Catalunya en xarxa, digital, ciutadana, com a projecte global de canvi al servei de ciutadans i empreses. Crec, en resum, que estem establint les bases per guanyar la batalla de les connexions amb Europa i de les connexions amb el món; i m'estic referint ja a les connexions viàries i ferroviàries, les portuàries i aeroportuàries. Estem establint les bases per guanyar la batalla de les tecnologies de la informació i la comunicació, que començava a fracturar el país. I estem establint les bases per guanyar la batalla dels centres urbans i del paisatge, en una etapa de fort creixement demogràfic. L'aposta pel desenvolupament d'estratègies a mitjà i llarg termini en la gestió de l'aigua, la gestió dels residus i l'energia és una realitat que ve acompanyada del creixement econòmic de Catalunya i de l'enfortiment de la nostra capacitat d'innovació. Ho fem amb polítiques i amb inversions concretes, que responen a les necessitats del present del país i dels seus ciutadans i ciutadanes, però també amb visió del futur; en definitiva, la nostra acció de Govern pretén, en coherència amb el programa del Tinell, fer possible la Catalunya ciutadana -dèiem allà-, una Catalunya ciutadana, que vol dir cohesionada, sobre la base de l'extensió dels drets socials de totes les persones, una Catalunya servida des del Govern per una cartera de polítiques de benestar, una Catalunya digital, que progressa en el coneixement i en la tecnologia. Una Catalunya en xarxa, que vol dir que aposta pel progrés de tots els seus territoris. Bé, abans de deixar els temes territorials i tornar a les relacions de Catalunya i l'Estat, vull dir unes paraules sobre un barri, un territori que ha viscut dies i mesos dramàtics, que és el barri del Carmel. Sobre l'accident del Carmel, el que m'interessa remarcar avui són tres coses. Després d'una reacció extraordinària de l'Ajuntament de Barcelona i del mateix Govern de la Generalitat, vam saber treure les conclusions pertinents de l'accident i dels seus efectes, pel que fa a la seguretat i a les garanties de l'obra pública. Vam concloure que calia un esforç addicional pel que fa a la transparència en els processos d'adjudicació de l'obra pública. I vam arribar a la conclusió que el compromís del Govern amb els veïns i afectats per l'accident del Carmel no acabarà fins que tots i cadascun d'ells puguin dir: "Sóc a casa, sóc a casa meva; s'ha acabat el malson." Relacions amb l'Estat. L'Estatut és l'emblema d'un projecte social i polític més ampli per al nostre país, que ha de situar la Catalunya social i convivencial en el marc òptim de les relacions amb Espanya, amb Europa, amb el Mediterrani i amb el món. Hem obtingut resultats perquè les relacions del Govern de Catalunya amb el nou 22 �Govern d'Espanya han fet un gir de 180 graus respecte de la situació de partida. No cal repetir aquí què van dir el Govern d'Espanya i el Partit que governava el desembre de l'any 2003 i els primers mesos de l'any 2004; vam patir l'hostilitat ferrenya dels conservadors espanyols. Bé, doncs, ara la relació amb el Govern presidit per José Luís Rodríguez Zapatero ha donat fruits decididament positius, concretats en gestos, en decisions i en projectes. Decisions de gran abast, com l'acord sobre el finançament sanitari adoptat a la segona reunió de la Conferència de presidents, i precisat en el marc del Consejo de Política Fiscal i Financiera. Hem fet una passa de gegant, i no tant en la solució definitiva del problema -que hi serà-, com sobretot en la manera d'abordar-lo. El Govern de Catalunya va jugar un paper fonamental en el reconeixement del problema com a problema general de la sanitat pública de les comunitats autònomes. Ja tothom sap que qui va provocar, des de baix, la reunió de tots els presidents autonòmics sobre el finançament sanitari té un nom, que és Catalunya, que és el Govern de Catalunya, que és el Departament de Salut i que és el Departament d'Economia i Finances. Tothom ho sap. I tothom s'hi ha apuntat. Totes les autonomies s'hi han apuntat. Mirin, la relació, efectivament, la nova relació que s'ha creat ha possibilitat aquestes coses, i nosaltres hi serem lleials, i nosaltres serem fervents participants d'aquesta nova manera de fer. De fet, jo crec que la Conferència de setembre del 2005 marca un inici del que podrà ser en el futur la solució successiva de problemes que es poden anar plantejant en altres sectors. És veritat, hi ha qui diu: "Aquesta Conferència de presidents hi és perquè no hi ha el Senat" -un senat federal, de caràcter federal. Probablement. Ja veurem què passa amb les conferències de presidents, o si seran les conferències de presidents una part d'aquest Senat. A Alemanya és així. En el Senat... Qui hi ha en el Senat? No hi han senadors elegits en unes eleccions a part. Hi ha els presidents de les comunitats autònomes, dels Länder, un dels quals, per cert, s'autodenomina frei Staat Bayern, Estat lliure de Baviera, i ningú no s'enfada a Alemanya. Jo crec que el que ha passat amb el finançament sanitari va posar de manifest que, en aquest tema, com en molts altres, és imprescindible la col·laboració entre l'Estat i les comunitats autònomes. Es va adoptar el compromís de revisar el sistema de finançament, que aportarà una solució definitiva; un compromís que es farà efectiu abans del final de la legislatura, i es varen acordar mesures d'emergència per evitar l'agreujament del problema. Algunes dades: 1.677 milions d'euros d'aportacions de l'Estat; 1.365 milions de bestretes; 1.838 -aproximat- milions d'euros resultants de l'augment de la capacitat normativa de les comunitats autònomes -que a Catalunya serien 663 milions d'euros. Total: 4.881 milions d'euros destinats a pal·liar el dèficit sanitari, dels quals Catalunya disposarà 23 �de 1.083. No vull entrar en una discussió concreta de xifres, però permetin que els doni una xifra comparativa. Els guanys del primer any d'aplicació del model de finançament del 2001 sumen 240 milions d'euros. I ara rebrem gairebé el doble -420 milions d'eurosd'aportació directa de l'Estat. Canviant de sector, però sempre dintre de les relacions Estat Generalitat. Decisions com la devolució dels papers de Salamanca, per mitjà de la Llei votada al Congrés dels Diputats, i gràcies als bons oficis i a l'habilitat gestora i negociadora de la consellera de Cultura. Perquè vostès no han sentit a parlar, segurament, de les reaccions -o sí- que això ha provocat a Salamanca. Doncs ja m'hagués agradat veure alguns de nosaltres -no dic de vostès, dic de nosaltres- portant la negociació d'aquest tema, aconseguint que els papers tornin, obtenint que la reacció quedi realment limitada en el lloc d'origen, que això no s'escampi en el Parlament espanyol i que el Parlament espanyol, amb l'ajut de la ministra Calvo -ho hem de dir tot-, que va ser decisiu, hagi pogut fer una cosa que fins ara no s'havia pogut fer mai. Mirin, decisions com el trasllat de la seu de la Comissió del Mercado de Telecomunicaciones a Barcelona -que ja saben el que va costar, ja saben les reaccions que va produir-, els haig de dir que, recentment, m'he reunit amb el seu president i amb el Consell d'Administració i m'han informat que d'aquí a poc començaran a treballar des del seu espai que, transitòriament, estarà ubicat a la torre Mapfre. Decisions com el pas definitiu que la Carta municipal de Barcelona està a punt de donar en el Congrés de Diputats. Tants anys, decennis després, un cop que el Govern espanyol li ha donat llum verda -això ho van començar en Sardà Dexeus i Fabià Estapé a estudiar-ho l'any 1980, si no recordo malament, la Carta de Barcelona que s'havia de canviar. Molt bé. Compromís actiu del Govern espanyol pel reconeixement del català a Europa; recolzament per aconseguir el domini internacional .cat; política cultural descentralitzada i que s'ha concretat en el compromís del Ministeri amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya -n'hem vist els primers fruits amb la magnífica exposició Caravaggio, que els recomano de veure. La conversió del Mercat de les Flors en un centre de les arts en moviment; l'increment de l'aportació al Liceu; el Pla d'actuacions per als monuments de la Tarragona romana; les obres de la Sala de Cambra de l'Auditori de Barcelona i la futura ubicació del Museu d'Urbanisme de Barcelona. I l'esforç inversor de l'Estat, i el disseny del Pla d'infraestructures del transport, de què ja els he parlat abans i que, per primera vegada, abandona la concepció radiocèntrica -i això és absolutament cabdal per dibuixar una Espanya en xarxa. Abans era de Madrid a cada capital de provincia en alta 24 �velocidad. I ara hi ha hagut qui s'ha atrevit a dir a Madrid, que el que s'ha de fer és Bilbao - Barcelona. I va tornar a sortir aquest tema justament ahir en la reunió hispanofrancesa també, perquè va sortir el tema de l'alta velocitat i d'on a on havia d'anar. Doncs resulta que dues vies que eren de les tres línies amb més demanda d'alta velocitat a Espanya, no és Barcelona - Sevilla; és Barcelona - Madrid, i és Barcelona - València. I no se n'ha fet cap. No és que no se n'hagi fet cap, és que ni s'hi ha pensat -ni s'hi ha pensat. Són aquestes decisions, són aquests gestos -perdó, i encara me n'he deixat-, gestos de respecte i de reconeixement que el president Zapatero ha tingut envers la nostra història i els nostres símbols, com la revisió del judici del president Companys, la de Manuel Carrasco i Formiguera. Hi ha, per tant, una nova relació. Aquesta nova relació hi és, però hi és en el terreny concret de les decisions; dels gestos, però també de les decisions, dels projectes que fonamenten la meva confiança que, a partir del diàleg, el pacte és possible, és realista i és eficaç. L'actitud de respecte i d'entesa expressats aquests mesos no respon solament a una correlació transitòria de forces en el Congrés, ni a una tàctica provisional del president del Govern espanyol, són la mostra que la història d'Espanya està canviant; vull que ho creguin, això, que sentin amb certesa la seguretat que això avançarà, que això és possible, que és possible avançar amb una nova relació, en una nova relació. Una història d'Espanya que algun dia s'ha de poder explicar a les escoles en tot allò que compartim i en tot allò que ens diferencia. Fa temps que ho demano: que facin a tot Espanya una assignatura de la història dels pobles d'Espanya; que la facin, que sàpiguen a Extremadura què passa aquí; que sapiguem nosaltres qui són ells, per dir-ho d'alguna forma. Fa més falta que l'aigua que bevem, que hi hagi un afranquiment, jo diria, una sinceritat d'Espanya amb ella mateixa, de reconèixer-se com efectivament és, i no solament en el tracte entre governs, sinó també en l'educació que es dóna a la quitxalla i a la joventut. Entenc la força i la gesticulació amb què alguns s'oposen a aquests propòsits, potser perquè ja havíem perdut l'esperança i la memòria del que havia estat la bandera de les forces democràtiques majoritàries espanyoles durant el franquisme i la Transició, la de l'entesa dels pobles d'Espanya en un marc de respecte i comprensió cap a les regions, nacionalitats i nacions que la componen. Però no ens deixem impressionar pel to amenaçador d'aquests dies; Catalunya està canviant, però Espanya també canvia. I els catalans i els espanyols ho estan assumint, amb dificultat, però amb normalitat. I canvien cap a millor. Avui, més que mai, l'horitzó visible assenyala 25 �un futur federal, una Espanya plural on la mar Bàltica ja no generarà els hiverns. Vull acabar considerant no el debat de l'Estatut, ni el seu itinerari posterior, sinó l'impacte que ja ara ha tingut sobre la política catalana. Un primer efecte ha estat el d'oxigenar la vida política catalana i millorar unes enrarides relacions entre política i societat. L'acord assolit, i l'aprovació de l'Estatut per una amplíssima majoria, ens ha proporcionat una bona dosi d'autoestima col·lectiva que darrerament notàvem a faltar; simplement ho constato: responsabilitat, tota, però també satisfacció. Hi ha un segon efecte de l'aprovació parlamentària de l'Estatut, d'una certa transcendència, que interpel·la directament el Govern de la Generalitat i la seva pràctica política i administrativa. Per tant, afrontem la recta final de l'Estatut amb la confiança que dóna haver donat passes rellevants per la millora del nostre autogovern amb la nova relació amb el Govern espanyol, amb l'autoestima col·lectiva força augmentada pel gran acord assolit aquí, i amb les institucions de la Generalitat plenament disposades a assumir els reptes d'un estatut exigent, molt exigent. Avui els vull reiterar solemnement el capteniment del president i del seu Govern en la fase de tramitació de la Proposta d'Estatut a les Corts Generals. Actuarem amb sentit de la història, actuarem per preservar la unitat catalana, actuarem amb determinació, amb responsabilitat, procurarem actuar amb intel·ligència i rigor, amb confiança, amb confiança en els nostres negociadors, perquè aquesta és l'actitud que considero apropiada en les circumstàncies actuals: normalitat democràtica i institucional. Dialogarem sense renunciar a res essencial de la nostra Proposta, perquè ja tenim signes, no solament que és justa, també tenim signes que no és anticonstitucional; que no ho és i és considerada plenament constitucional per la majoria dels experts que en aquest moment s'estan, com vostès poden imaginar, adelerant sobre el text de l'Estatut per veure què hi poden trobar. Sense renunciar, dic, a l'essencial, sense deixar perdre tot el que hem aconseguit, sense degradar els llaços afectius que ens uneixen amb la resta d'Espanya, de vegades amb dificultats; volem implicar-nos amb Espanya fins al fons; volem canviar-la, fins i tot, una mica; volem fer-ho des de la nostra pròpia identitat irrenunciable, genuïna. Espero de tothom la mateixa voluntat d'entesa que va permetre l'acord en aquesta cambra, i us garanteixo que, com a president de la Generalitat, estic perfectament confiat que aquells que tenen la responsabilitat de representar-nos, primer de tot en la presa en consideració, i seguidament, mirant el futur, en la seva negociació, ho faran perfectament, ho faran servint l'esperit que va regnar en el moment que en aquesta sala es va aprovar l'Estatut, sense que el president de la Generalitat hi hagi d'intervenir massa més. 26 �Però el reforçament del nostre autogovern i el canvi de paradigma en les relacions amb el Govern central, vull que ho sàpiguen -per acabar-, amb una aposta estratègica per situar Catalunya en l'escena internacional. El compromís internacional de Catalunya amb la Mediterrània, que es reflectirà en la reunió més important que s'haurà fet a Europa en tot l'any -Barcelona+10-, la Conferència Euromediterrània que, en aquest cas, no és una conferència de ministres, com va ser la de l'any 1995. És una conferència de caps d'Estat i de govern, és una cimera europea sota presidència britànica. Sàpiguen que és un esdeveniment europeu que passa aquí. No és quelcom, diguem-ho clarament, en què nosaltres puguem participar com a tal, però passa casualment aquí. Bé, aquesta tercera dimensió de l'escenari internacional no és menor; potser, a la llarga, és el més determinant, si hi pensem amb tranquil·litat. Potser, a la llarga, és el més determinant. Quin serà el nostre nou Estat?, en el sentit genèric de la paraula, el més gran, aquell en què probablement no només la moneda sinó les regles del joc de la competència estaran marcats. A quin nivell estaran marcats tots aquests elements de la nostra vida quotidiana, de la nostra vida econòmica, social, política, per la Unió Europea? Molt bé, el desenllaç d'aquestes decisions, probablement, d'aquestes qüestions, no es decidirà ni a Barcelona, ni a Madrid; es decidirà més lluny. Els interessos de Catalunya es juguen, en gran part, doncs, en aquest àmbit: Europa i la Mediterrània; per això hi som presents. En un any hem visitat el Marroc, Algèria, Turquia, Israel i Palestina. No hem fet pas massa més viatges. Són els escenaris dels reptes clau que Europa afronta en aquest inici de segle. Nosaltres volem contribuir a la resolució d'aquests reptes. Barcelona i Catalunya han de tornar a ser el punt d'un nou inici on abordarem de veritat els objectius d'aquesta cimera, donant un impuls a la democràcia i als drets humans en tots els països de la zona; assumint el concepte de diversitat que eviti una polarització cultural i religiosa -ens hi juguem, nosaltres, molt de la nostra vida quotidiana que a la Mediterrània hi hagin llaços i principis comuns en aquestes matèries. Afavorir una gestió intel·ligent del fenomen migratori, superant una perspectiva basada exclusivament en la seguretat policíaca; reforçar el nexe entre seguretat i justícia per lluitar contra la violència política de la regió. I finalment, refermar la idea de solidaritat i de cohesió. Per ferho, hem d'assumir la necessitat d'invertir en capital humà, que significa invertir en futur a través dels nostres joves. És l'hora, precisament, de plantejar amb determinació el paper dels altres agents polítics que no són els governs de l'Estat en la política mediterrània, no a la cimera, on no serem, sinó al costat, durant i després de la cimera. Ahir mateix les regions de la Comunitat de Treball dels Pirineus van voler ser presents a la cimera hispanofrancesa, com us he dit, i vam ser-hi, vam fer i vam crear una nova cèl·lula, un grup de treball: dos més set s'anomenarà: dos 27 �països europeus, set regions, i jo vaig proposar que es reunís, que tingués la seva seu sempre allà on hi hagi la seu de la Comunitat de Treball dels Pirineus. Ja sabeu que som les set regions que voregen. Són Aquitània, Midi-Pyrénées i Languedoc-Roussillon, per la part francesa, però a la part nostra no són només les de l'Euroregió que seríem Catalunya i l'Aragó sinó també Navarra i el País Basc. I ara la seu que estava aquí ha passat al País Basc. I, per tant, el que es farà és una primera reunió, espero que ben aviat, d'aquesta cèl·lula de treball o grup de treball europeu dos més set al País Basc. I des d'allà podrem seguir de manera permanent no cada cop que es reuneixen els caps d'Estat, sigui aquí, sigui allà on sigui -o caps de govern- sigui aquí, sigui a França, sinó d'una manera continuada. I dono molta importància a la presència de persones nostres de la màxima categoria, del màxim nivell en aquest grup de treball. És l'hora, doncs, de plantejar amb determinació el paper dels altres agents polítics que no són estats, com he dit, i és l'hora també de repassar quines són les ocasions en les quals, en els mesos que vindran, aquesta activitat internacional, euromediterrània es pot concretar. La Conferència Euromediterrània de regions Barcelona+10, que serà pràcticament paral·lela a la pròpia cimera, la Conferència Euromediterrània de dones Barcelona+10, la cinquena Conferència de Presidentes de Parlamentos Euromediterráneos, el Seminario de Medios de Comunicación y el Mediterráneo, la Conferència de ciutats euromediterrànees de Barcelona+10, la Cimera Euromediterrània de líders empresarials, i el Fòrum Euromed Salut. La Generalitat donarà el màxim suport i participació en les polítiques del Govern espanyol en tot allò que una comunitat com Catalunya pugui aportar per assolir els objectius de pau, de llibertat i de democratització. Acabo, senyor president, senyores i senyors diputats, aquesta intervenció. He deixat per al final una reflexió en veu alta sobre el que entenc que són les meves obligacions. La vertebració de Catalunya i el seu equilibri, els grans projectes estratègics per a la nostra economia, la nostra cultura, el nostre benestar formen part d'aquesta obligació, sobretot en els grans afers que, com l'Estatut, hem convertit en un projecte compartit, col·lectiu, per damunt de les aspiracions de cadascuna de les forces i projectes polítics que legítimament defensem, i que hem de defensar cadascú de nosaltres. I tinc una mica la impressió, m'ha quedat un regust agredolç que l'eufòria d'aquell dia, del dia 30 de setembre, en què es va aprovar l'Estatut va quedar excessivament reflectida a nivell de mitjans de comunicació, en dues persones, que penso que van jugar un paper, que vam jugar un paper. Però aquestes dues persones no vam ser les més importants, ni les forces polítiques que representàvem. Estàvem obligats a fer-ho. A veure si ho dic clar. I també tinc la impressió que una part de la situació que hem viscut aquests darrers dies d'una certa inquietud, d'una certa confusió, és deguda al fet que alguns 28 �poden haver pensat que hi havia una patrimonialització excessiva de l'èxit de l'Estatut. Vull que sàpiguen que en aquest sentit diuen els castellans "no me duelen prendas", no em costa gens de dir que considero que tots els partits, inclòs el Partit Popular, que va fer una oposició digníssima i un treball polític, jo crec, de gran nivell, són tan autors del projecte d'Estatut com els dos partits principals d'aquesta cambra. Vull deixarho clar. Tenim l'obligació de treballar amb aquell esperit que vam demostrar que érem capaços de tenir, de cridar l'atenció, deixin-m'ho recordar en el moment d'acabar, sobre la tensió dels riscos de fractura del cos complex que és una societat, d'estirar la mà i fer que el Govern l'estiri perquè s'escurcin i no creixin les distàncies entre els que van davant i els que van més endarrerits, el capítol de drets, deures i principis rectors del nou Estatut, crec que serà en aquest sentit un quadern de ruta. Per això avui els he volgut parlar, sobretot, de la necessitat de donar seguretats, d'estudiar, analitzar, saber, i assegurar. Senyores diputades, senyors diputats, en el compliment d'aquestes obligacions esmerçaré el millor de mi mateix. Moltes gràcies. 29 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1702 Title A name given to the resource Debat de Política General Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Demografia Educació Model social Acció política Territoris Estatuts Federalisme Govern Habitatge Infraestructures Joventut Ocupació Seguretat ciutadana Parlament de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Intervenció al Parlament Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/212/20050721.pdf 2fdd5501c1ab04aea2939132880f1910 PDF Text Text Acte commemoratiu del centenari de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols Sant Feliu de Guíxols | 21/07/2005 Avui celebrem el centenari de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols. Hi ha moments de la història que queden per sempre. L'any 5, l'any 6, l'any 7 del segle passat, perquè ara recordem que era el segle passat, doncs va ser un moment excepcional en el qual es va crear la nacionalitat catalana i es van fer tantes i tantes coses en aquest país. La creació de la Cambra de Comerç de Sant Feliu va ser un símbol destacat de la vitalitat d'aquell moment, com ho hagués pogut ser tantes i tantes coses que van passar en aquell moment. Això va culminar la posada en marxa del tren petit entre Sant Feliu i Girona, el carrilet, i la inauguració del port comercial. Estic convençut que l'impuls que estem donant a infraestructures fonamentals per les comarques gironines i la costa brava centre com l'aeroport de Girona i el TGV vindrà acompanyat de nous projectes de futur de la Cambra de Comerç de Sant Feliu, que contribuiran sense cap mena de dubte a enfortir l'esperit emprenedor d'aquestes comarques. La voluntat del president i del Govern que jo presideixo és la d'assolir el màxim consens en totes les coses importants de Catalunya i per començar en l'Estatut, ja hi podeu comptar. I el determini ben decidit del Govern per assumir els seus compromisos en aquest terreny. Jo espero que d'aquí a 25 es pugui dir que fa 25 anys es va fer un gran Estatut. I aquest gran Estatut no vol dir que l'anterior no ho fos, ho va ser en el seu moment, però en aquest moment ha quedat una mica superat pel pas del temps i per tant n'hem de fer un de nou i posa't al dia. Hem passat una primera etapa de democràcia i autonomia recuperades i avui Catalunya dibuixa nous horitzons, amb visió, amb tremp, amb ganes, amb confiança amb ella mateixa i entre aquests projectes i aquests horitzons hi ha evidentment el nou Estatut d'Autonomia i un sistema de finançament més just, més objectiu. Si ara pregunteu quin és el sistema de finançament us diria que és un conjunt d'un seguit de lleis que són llargues d'explicar i que no es poden resumir en un sol principi. Penso que quan vam dir renda i població, pagar per renda i rebre per població, no sé si era òptim, però tenia l'avantatge que la gent ho podia entendre. I ara si tu preguntes en virtut de què paguem i en virtut de què rebem, ningú ho sabria explicar. I això és dolent per un 1 �país, perquè és bo que un país sàpiga com paga i com rep. Si més no perquè la gent estigui amb la tranquil·litat de saber que hi ha una norma, que després es pot discutir perquè aquesta norma és objectiva. Us vull reafirmar la meva voluntat d'assolir el màxim consens amb l'obtenció d'un nou Estatut per aquest país i en aquest moment, no dic que l'estatut que tenim no sigui digne del país, ho és, potser no ho és d'aquest moment perquè han passat uns anys. Reitero la meva confiança en el sentit de responsabilitat de totes les forces polítiques. Un sentit de responsabilitat que va impregnar tota la trajectòria política d'un guixolenc il·lustre: Josep Irla, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili. Però també vull manifestar la determinació del Govern per assumir els compromisos que hem contret amb els ciutadans d'impulsar una transformació econòmica, social i territorial que converteixi Catalunya en un país a l'alçada de les seves empreses, dels seus territoris i dels seus ciutadans. A mi si em pregunten quin és l'objectiu que persegueix aquest Govern. L'objectiu no és l'Estatut, l'Estatut és un mitjà. I quan ho dic la gent se sorprèn, per què no havíem quedat que l'Estatut era el més important? Sí que ho és, però per tenir una vida millor. I si no ho fos, no seria tant important. La raó social, la millora de la qualitat de vida en l'edat difícil de la vida, aquest és el nostre gran objectiu: tenir a Catalunya una de les millors qualitats d'Europa és l'objectiu del Govern i dels partits que li donen suport i diria del conjunt del Parlament. Per això calen tres polítiques: una de reforma social i ambiental, una política d'infraestructures, sense unes bones carreteres connexions, trens, aeroports, no faríem pas res, i una reforma tecnològica, ja que sense un avenç tecnològic important no s'és ningú en el món obert en el qual vivim ara. Aquests són els eixos del nostre govern. I per això cal un Estatut que ens doni els mitjans legals i econòmics per aconseguir aquestes finalitat, insisteixo i no em cansaré de repetir-ho, no és un fi en sí mateix, és un mitjà per aconseguir els objectius que aquest país s'ha formulat. L'objectiu en sí mateix no és una llei, no és un paper escrit, és una via social, és un país, un territori, una gent, uns municipis, unes cambres de comerç, unes empreses, uns sindicats que se sentin a gust. 2 �L'essencial és les polítiques que estem fent i que l'Estatut potenciarà amb més llibertat de maniobra i amb més recursos. Jo, deixeu-m'ho dir, hi ha tres etapes de la vida que jo crec que són essencials per a la nostra qualitat de vida: la infància, la joventut i la tercera edat. Jo estic obsessionat amb que l'Estatut, tota la política que fem ho és per ajudar a aquestes tres etapes de la vida o si no, no serveix per a res. De zero a tres vol dir ensenyament infantil fins els sis anys, vol dir fer una inversió, que ara estem fent, mai vista en llars d'infants, per arribar a les 30.000 places, la joventut amb dues subetapes de 14 a 16 i des de l'acabament de l'ensenyament secundari i la universitat fins a l'obtenció d'una feina estable, són els dos moments en què no queda clar... Dels 14 als 16 hi ha molts nanos que estan fent el batxillerat i no saben ben be perquè servirà, no ho tenen clar. Van a l'escola, però no hi són, no hi tenen el cap posat i això ho hem de poder resoldre. De 14 a 16 es produeix una desmotivació considerable en un sector de la població escolaritzada que no troba sentit en l'ensenyament que rep i els joves a partir dels 18 no troben un mercat estable com abans. Nosaltres quan acabàvem cobràvem molt poc però entràvem i sabíem que sempre aniríem pujant, ara no. Ara els costa més d'entrar i quan entren ningú els garanteix que no sortiran. Estem treballant a fons en aquests temes que he dit. I per fi la tercera edat, que comença molt abans perquè hi ha moltes empreses que pleguen, perquè la mundialització vol dir que empreses d'aquí que semblaven indiscutibles marxen ràpidament i gent que es troba als 55 anys o fins i tot abans que ja han plegat, per dir-ho alguna forma. I vet aquí que són gent que tenen capacitat que tenen i energies per treballar i en canvi el sistema no els dona solució. I d'altra banda, les jubilacions anticipades que van en el mateix sentit. Però la gent viu molts més anys amb la qual cosa la vellesa comença abans i acaba després i ara ja no és senzillament una etapa terminal de la vida, una etapa llarguíssima quasi tant llarga o més llarga que la joventut, i més plena de possibilitats de vegades, perquè l'esperança de vida s'ha allargat i, per tant, en aquest sector de la població li hem de donar una perspectiva a llarg termini d'una manera imperiosa. Perquè tots aquests processos de caire social trobin pautes de solució raonables i justes crec que és indispensable que els altres dos temes prioritaris que són les infraestructures que he dit, les infraestructures i la tecnologia, estiguin a l'alçada i no ho estan. No cal que us ho digui aquí perquè falten carreteres, falten connexions. No dic que s'hagi de tornar a fer el mateix que hi havia abans. El que dic és que s'han de trobar solucions pels problemes que tenim ara. D'aquí la importància d'una política econòmica, comercial, industrial i agrària amb objectius clars i d'una filosofia ambiental a l'alçada d'una consciència 3 �creixent que hi ha de la importància de no espatllar el medi per obtenir uns objectius que finalment seriem traïts pels medis que hauríem utilitzat. La manca de recursos econòmics i el retard en la tecnologia i la innovació jo crec que són imperdonables. La manca de talla o mida de determinades empreses en sectors amb un grau de concentració elevat també. Això és una altra qüestió que afecta a les cambres de comerç amb tota evidencia i a la vida econòmica, però no al conjunt de la societat. I després hi ha la deslocalització; la deslocalització planificada amb manteniment de seus centrals i amb capacitats de decisió i segments avançats del procés productiu com ara la recerca i la innovació pot ser la millor via i facilitar la reducció de la immigració i a l'hora el manteniment de la competitivitat. No és necessàriament que un fabricant de productes de consum massiu instal·li part de les seves activitats en països de ma d'obra abundant i més barata. Moltes vegades hi ha problemes amb la legislació local dels països de destí, per manca de lleis efectives, per la protecció de la propietat intel·lectual. Sobre això hi estem treballant, però ja hem obtingut en aquest camp, un major rigor. Un altre tema es la manca fins ara d'un planejament seriós de les comunicacions. En el conjunt d'Espanya, no de caràcter radial ens ha perjudicat molt. La idea de veure Espanya com una cosa que neix amb un centre i que s'estén per tota la geografia de la península sobre la base de comunicacions exclusivament radials, és un error immens. Quan va venir el Banc Mundial, l'any 1960, ja va dir que els dues coses més importants que havia de fer Espanya era l'autovia de Bilbao i la de la Jonquera a Múrcia i van encertar i cap d'aquestes sortia del centre del país sinó que agafen el país tal com era. En aquest sentit crec que en els darrers 25 anys ha faltat ambició. Afortunadament el nou Govern espanyol veu les coses d'una manera distinta a la tradicional, ja heu vist aquests plànols que han fet, encara insuficients, que consti, de quines han de ser les noves vies importants de l'Estat espanyol, però ja no totes són partint de Madrid. Creiem que les coses estan canviant, però falta encara distribuir més i millor el poder i els recursos concentrats per les autoritats estatals en alguns casos, com és d'AENA. S'hauria de tenir també una mentalitat no radial en el cas de les comunicacions aèries. Altres infraestructures abandonades tenen a veure amb la seguretat, amb la justícia, com és el cas de les presons. A Catalunya tenim 5.000 places de presoners i 8.000 presos. Aquest sistema no pot funcionar bé. Finalment tenim un conseller de Justícia que s'ha posa al cap fer cinc noves presons, que ho està negociant amb tots els territoris on han d'anar a parar i que està aconseguint que els municipis de destí no pensin que allò és una maledicció sinó una gran infraestructura que fins i tot els pot aportar un gran benefici 4 �encara que tinguin mala imatge. S'ha d'acabar amb aquesta idea que les infraestructures necessàries pel país són coses que tenen mala imatge. Tenen bona imatge pel conjunt del país i en tot cas els llocs on s'han de posar hi ha d'haver la compensació suficient. En seguretat estem iniciant el desplegament a la capital i al conjunt del país i complirem l'objectiu de desplegament total dels Mossos l'any 2008 i, per tant, fixeu-vos, crec que el que s'ha fet de be i s'ha fet molt bé en els primers 25 anys d'afirmació nacional, del primer estatut, de respecte pel país, de sentit de país, de guany en el concepte de Catalunya com a nació... Perquè diem nació ara a l'Estatut? Us ho vull explicar en un minut. Per una raó, perquè quan tot va començar, va començar molt bé. Va haver-hi una Constitució molt intel·ligent que va dir nacionalitats i regions. Hi havia un dualisme dintre de la Constitució. I després hi havia una transitòria que deixava clar que aquestes nacionalitats eren les que havien plebiscitat estatuts anteriorment: Catalunya, Galícia i Euskadi. Vet aquí que després, i no dic que estigui malament sinó que va crear confusió, hi ha altre autonomies que també se n'han dit de nacionalitats, i potser tenen tota la raó per fer-ho. Què passa ara? Que hem de restituir aquell interessant dualisme de la constitució espanyola que deia nacionalitats i regions, però que ja no pot ser amb el mateix nom. Per tant, nosaltres ens hem de dir nació o comunitat nacional com ha dit el president del Consell d'Estat. No es tracta de ser independentistes, es tracta de ser responsable i reconèixer les diferències que hi ha en aquest país, com a riquesa, no només com un problema o una pedra a la sabata. A Catalunya, doncs, estem encantats de saber que Espanya poc a poc va reconeixent que la nostra singularitat no és un problema sinó una riquesa. Sabem que hi ha gent que no ho admetrà mai, però això no ens aturarà, perquè sabem que hi ha molta més gent i més intel·ligent que sí que ho acceptarà. Moltes gràcies a tots. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1694 Title A name given to the resource Acte commemoratiu del centenari de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sant Feliu de Guíxols Subject The topic of the resource Comerç Commemoracions Estatuts Infraestructures Model social Ocupació Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Sant Feliu de Guíxols Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/207/20050620.pdf 880f830bf4fba1f3b04ac10389807018 PDF Text Text Discurs del president de la Generalitat en la inauguració de 12è Congrés de la UGT a Catalunya Seu Vella. Lleida. | 20/06/2005 Agraeixo al secretari general de la UGT que s'hagi adreçat a vosaltres, amb un esquema tan complert de quina és la situació de la classe treballadora i de quina és la situació del país. Crec amb tota franquesa que estem davant d'un sindicalisme nou. Estem davant d'uns sindicats que tenen visió global, davant d'uns sindicats que han sigut capaços de pactar, d'acordar una estratègia conjunta de qualitat del treball, però també d'internacionalització i competitivitat. Les paraules que he sentit avui referents a la immigració i als immigrants o les paraules que he sentit respecte de la importància de la productivitat, m'han convençut que estem davant d'un sindicat modern, davant d'un sindicat que defensarà millor els interessos dels treballadors. Si un sindicat ignorés les realitats que estem vivint estaria condemnat a ser una peça de museu i aquest sindicat no ho serà. Us volia dir que si he canviat el meu horari ha sigut perquè ahir a la nit, parlant amb el president Zapatero, vam arribar a la conclusió que faríem sant amén si a no más tardar ens vèiem per dissenyar quina havia de ser la marxa d'aquest mes i mig que ens espera abans de les vacances, en el que s'han de decidir tantes coses. Així ho hem fet i us puc dir amb tota fermesa que l'Estatut interessa, que els temes que estem discutint no són temes que interessin exclusivament a la Generalitat o a Catalunya. Són temes interessants per a tot l'Estat. Són temes que tothom vol condicionar o influir encara que només sigui en la data-. Però us puc dir que no patiu, que el calendari es manté, que l'estatut s'aprovarà, que s'aprovarà en el termini previst, i que estarà en el congrés quan havíem dit que hi seria. Queden una colla de qüestions molt importants. És cert. Però el tindrem a temps. He trobat al president Zapatero ben informat, ben predisposat, com sempre ha dit que estaria. Però la pilota ara la juguem nosaltres, la juguem els catalans. Hem de fer els deures ben fets, hem de ser exigents, no hem de bufar núvols, com es diu en català d'una forma molt gràfica, però hem de ser exigents. Les propostes catalanes es van obrint pas. Si algunes de les coses que estem dient les haguéssim dit fa només uns mesos i no diguem fa uns anys, ens haguessin dit "vostès han perdut la raó, vostès seran incapaços d'aconseguir ni la meitat del que estan dient" i ara, tanmateix, la proposta d'una espanya plural va avançant i les propostes catalanes van endavant. La idea que tothom tingui serveis similars si es fa un esforç fiscal similar avança, la idea que les inversions han de ser proporcionals al producte brut, també. No any per any, per descomptat, perquè això seria impossible. Però sí en un període de temps determinat. Entrem, estimats companys i companyes en un període decisiu i en un mes que qualificaria d'infart. Abróchense los cinturones, que la festa comença. És la primera vegada que us puc acompanyar com a President de la Generalitat. I això m'omple de satisfacció. Els darrers anys, Catalunya i Espanya han evolucionat molt. També 1 �ho ha fet la UGT de Catalunya: ha deixat de ser únicament un sindicat de treballadors, per esdevenir una institució plenament vinculada a la governació de Catalunya. La Generalitat compta amb vosaltres, com amb la resta de forces sindicals, per fer front als reptes d'una societat cada vegada més complexa i avançada. Aquests primers anys del segle XXI estan convertint les nostres ciutats, els nostres escenaris públics en l'escenari de les conseqüències de la globalització, com s'ha dit aquí molt bé. Davant d'aquesta realitat hem de mirar lluny. No podem perdre de vista l'horitzó d'un món format per grans regions geoeconòmiques, en què els estats ja no són el que eren, en què els grans protagonistes són els Estats Units de Nord Amèrica, sí, però també hi ha Mercosur, la Unió Europea, la Unió africana, els països del Magrib, el sud-est asiàtic, la Xina, el Japó o la Índia. Grans conglomerats de centenars de milions d'habitants: aquestes són les noves unitats que faran o no faran la governabilitat del món i que competiran. Tanmateix, hem d'actuar a prop, en el microcosmos de les àrees urbanes, dels barris i dels pobles, perquè és aquí on es fan sentir els efectes d'aquesta competència global. No sé si m'explico, els protagonistes són grans, però els afectats per aquest protagonisme són petits, són els ciutadans que viuen als barris, que van a les escoles, que van als centres sanitaris, que van a les universitats, que van a la feina o que estan a l'atur. I aquests ciutadans els hem de tractar de prop. Hem de ser una part important de la Unió Europea i, al mateix temps, deixar que dintre del nostre estat i dintre del nostre país, dintre de Catalunya, siguin els ajuntaments moltes vegades els qui preguin decisions que abans prenia l'Estat i ara pren la Generalitat. Això no és gens senzill, però estem en condicions de fer-ho. El que m'apassiona és pensar que es pot fer, que es pot ser algú important al món, dient al mateix temps als ciutadans que arreglarem les coses. Les grans regions mundials i la lluita contra les noves formes de desigualtat: aquests han de ser els dos extrems dels nostres projectes per Catalunya i els seus ciutadans. Aquests han de ser projectes a partir dels quals refermem les idees i els compromisos propis de la visió del món que representem: la visió que donen les idees de l'esquerra i el catalanisme. Una visió que pot convertir Catalunya en un país més obert i també més cohesionat. En un país amb futur. Les nostres mirades estan unides pels valors del progrés, la justícia i la pau. I això és molt important. Fixeu-vos-hi: en aquests anys de democràcia, hem aconseguit molt. En el terreny sindical, des de la CONC, la UGT i les altres forces sindicals. En el terreny polític, des de les forces d'esquerra i progressistes. En aquest escenari, la UGT ha significat un puntal clau en el procés de transformació del teixit econòmic i social. I el discurs que he sentit avui em confirma que seguirà sent-ho. Però quedava un gran anhel per aconseguir: portar el projecte de les esquerres catalanes al Govern de la Generalitat. Ara ho hem aconseguit. Som un govern que està invertint 6.000 milions d'euros. Ara ho estem aconseguint. I ara vosaltres i la resta d'agents econòmics heu de jugar un paper decisiu en l'assoliment dels grans objectius de Catalunya. Una bona mostra d'això la vàrem tenir tot just fa tres dies, divendres passat, quan vàreu signar l'Acord Interprofessional de Catalunya 2005- 2007, juntament amb la patronal Foment del Treball i CCOO. Tal i com va dir el Conseller Rañé, aquest acord permet fer efectives les transformacions a les empreses, fent compatible la flexibilitat i la seguretat. 2 �Al marge d'arribar a bons convenis entre les parts, també és important que puguem treballar junts, administració, patronals i sindicats. Això ho hem vist amb l'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana. I ara ho refermarem impulsant les mesures que conté. Teniu el meu compromís per convertir aquest acord en una obligació, que ho és per vosaltres, pels sindicats i treballadors, però que també ho és pel Govern i pels empresaris, que també hi són. Començant per l'impuls del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, que serà la taula principal de diàleg en aquest àmbit. Hi participaran els agents socials i es tractaran tots els temes relacionats amb . eleccions sindicals, . contractació, . prevenció de riscos, . inspecció de Treball . i igualtat (incloent el tractament de la integració de població immigrada i de les persones amb disminució). Aquest Consell de Relacions Laborals de Catalunya juntament amb l'Acord Interprofessional de Catalunya constitueixen les dues potes del nou marc de relacions laborals de Catalunya que s'està gestant. Aquestes polítiques augmentaran el potencial productiu de Catalunya. I parlo de les qüestions que afecten a la vida de cada dia, parlo de l'educació, parlo de la sanitat, parlo de la vida de la vida dels immigrants i parlo de les dones. Aquí també és vital una política que afecti a les escales, a les escoles i a les empreses. Perquè tan sols actuant en tots els àmbits aconseguirem una integració vertadera. Tan sols actuant en aquests 3 àmbits, construirem una Catalunya plenament social. És d'aquesta Catalunya de la que s'ocupa el Govern d'Esquerres i Catalanista. I és a aquesta Catalunya a la que ens adrecem amb el nou Estatut i el nou sistema de finançament. Com veieu, estem donant a Catalunya les eines que necessita. Ho fem impulsant un important programa de reformes socials, una gran ambició econòmica i fent-ho des d'un govern transparent. Per millorar les condicions laborals dels treballadors. Per aconseguir la plena igualtat en la participació de les dones a la vida econòmica, social i política de Catalunya. Per oferir més i millors serveis a les famílies. Per assegurar els drets de les parelles homosexuals. Per donar oportunitats als joves que vulguin entomar el repte de la seva emancipació familiar o professional. Per facilitar-los l'accés a un habitatge sense haver d'hipotecar els seus projectes de vida. Aquest és l'objectiu del nostre projecte de reforma social. Aquesta és la nostra ambició per la Catalunya dels 7 milions. El Govern està canviant coses i està fent costat als projectes de canvi ben fet. I sé que ens ajudareu a evitar que aquest projecte s'esberli, que aquest projecte vagi malament. Sé que tots sou conscients que en aquest projecte ens hi juguem molt. Sé que ens ajudareu també a evitar que no només el projecte català i el projecte de l'estat espanyol sinó també el projecte europeu pateixin cap regressió. El divendres vaig rebre el II Congrés Internacional de Representants Sindicals de la UGT. Un Congrés per analitzar el moviment sindical a l'escala real del món. Crec que aquest és el 3 �futur. Com us deia, aquests han de ser els extrems dels nostres projectes: mirar lluny i actuar a prop. El canvi no serà fàcil, evidentment. Però compartim la lluita per la justícia social. La continuarem desenvolupant a tots els nivells, us ho garanteixo. Forma part de la nostra i de la vostra identitat política i sindical. Una identitat i un projecte que s'enriquiran amb les idees que ens oferirà aquest Congrés. Moltes gràcies. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1689 Title A name given to the resource Discurs del president de la Generalitat en la inauguració de 12è Congrés de la UGT a Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Seu Vella. Lleida Subject The topic of the resource Benestar Social Immigració Ocupació Sindicats Model social Unió General de Treballadors de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-06-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/195/20050305.pdf 3fe606ebf3b763770bbee5ee51723df3 PDF Text Text 40è Aniversari de Comissions Obreres de Catalunya Barcelona | 05/03/2005 Estimats Senyors Coscubiela, Bulla, Fidalgo; companys, autoritats, amics. De les paraules que he sentit, jo n'hauria de destacar algunes de Joan Coscubiela, la menció que ha fet als autònoms com, per definició, aquells que no poden 'externalitzar'. Això m'ha impressionat molt perquè penso, com ell, que segurament la gent que prospera en el món d'avui són aquells que poden externalitzar el risc. En aquest sentit, el Sr. Coscubiela ha fet, com és habitual en ell, una contribució teòrica important que jo crec que reflecteix una pràctica real. De Fidalgo em quedo amb el "viva la libertad" amb que ha acabat. Penso que és molt bo que als sindicalistes, que al sindicalisme de debò no solament se'l vegi com a defensor dels principis que afecten a l'interès legítim i col·lectiu dels treballadors; sinó també de la causa general de tots els ciutadans com és, efectivament, la llibertat. I de López Bulla puc dir; que no sé on viu ara, però recordo que una vegada el vaig trucar quan era alcalde i em va dir "bueno, pues vente a casa". I en preguntar-li "tú donde vives" i ell respondre'm "Puente del Trabajo, 15, 15" li vaig replicar "serà 13-15 o 15-17"; "No, no, piso 15º", va dir... A aquell líder obrer i sindicalista, admirat per tothom, el vaig descobrir a casa seva, una caseta realment petita que jo crec que donava fe de la seva honestedat i de la seva entrega a la causa del sindicalisme. Us agraeixo la vostra invitació per assistir a aquest acte central del 40è Aniversari. És clar, això ens retrotrau a moments antics en la memòria. Han estat 40 anys de lluita i de compromís amb uns valors i un projecte de societat basats en el benestar i en els drets socials de tots els ciutadans. Una lluita que vosaltres heu viscut amb passió, amb convicció i amb honestedat. Perquè podia ser una lluita apassionada però no absolutament convençuda... però ha estat portada amb convicció. I podia ser les dues primeres coses i no ser absolutament basada en la honradesa; i ho ha estat. Hem viscut en aquests 40 anys una època en la que han canviat el món, la manera de pensar-lo i els instruments per transformar-lo. Al començament d'aquests 40, és a dir durant els 60 i 70, l'objectiu de la lluita era doble: fer caure la dictadura i, al mateix temps, construir un sistema de benestar que reconegués els drets de tots els treballadors i treballadores. No va ser gens fàcil, vosaltres ho sabeu millor que ningú. Jo recordo les primeres comissions de fàbrica, em sembla que era una mica més enllà de fa 40 anys. A la Maquinista, amb en Cando i Pasarín, que eren companys nostres, i amb en Mossèn Dalmau, que donava classes a l'escola d'aprenents; llavors els aprenents que anaven sortint ja s'afiliaven als sindicats clandestins i als partits d'esquerra. Recordo la Comisión de Fábricas, la Maquinista, la de Harry Walker, no sé si hi havia el Manolo Murcia i el José Antonio Díaz que ja van morir- la de Motor Ibérica, la del Metall -que després era la suma de totes aquestes- i finalment la Comissió Obrera de Barcelona, que és la que va marcar molt els inicis d'aquella lluita. D'aquí després en va sortir la CONC i jo sempre li deia al José Luis "mira, esto fue..." perquè en aquell moment hi havia competència, que al cap i a la fi, és la sal de la vida. I també hi havia el PSUC que era el partit més important, no ens enganyem, i que va aportar tantes coses; jo crec que el partit que més va fer per la democràcia i per l'autonomia de Catalunya. Jo era d'un altre partit i em sap greu dir-ho aquí perquè es pensaran que ho dic perquè m'aplaudeixin. No, ho he dit sempre; i la gent que em coneix m'ho ha sentit dir més d'una vegada en altres escenaris. 1 �Hi havia altres partits: l'MSC o Moviment Socialista de Catalunya del Raventós i l'Obiols i el FOC, el Front Obrer de Catalunya, on estàvem una colla de militants d'esquerres i que era el meu partit. La veritat és que hi va haver un moment en que aquest FOC nascut a principis del 60 va tenir majoria al Metall i, en conseqüència, també la tenia, pràcticament, a la Comissió Obrera de Barcelona. Llavors el PSUC, molt intel·ligent, va crear la Comissió Obrera Nacional de Catalunya amb la que ens va donar la volta, perquè ells tenien gent a Tortosa, a Girona, gent per tot arreu. I així van mantenir les seves majories. Molt hàbil, políticament. Aquesta dualitat dins del moviment obrer -que es dóna també a les empreses i arreu, i que pensem que és la sal de la vida- la podíem trobar en aquell moment, per exemple, a Terrassa. Hi havia dos líders; un senyor que es deia Muñoz, jove però calb, a qui li deien "el calvito" i que estava a l'AEG. Aquest era del FOC. Tenia un seguidors jovenets, alguns d'entre els quals, més tard, es van fer troskistes; n'hi havia un nucli important, a Terrassa. En canvi, a Comissions Obreres hi havia el Cipriano García. Si avui els poséssim de costat a tots dos, es barallarien indefectiblement. Perquè tots dos defensaven el mateix interès però de manera ben diferent; i la gràcia estava justament en que tenien opinions diverses. Vull fer, en aquesta mena de rememoratiu típic dels avis -jo sóc un avi que tinc net- un altre recordatori; el d'un altre moment històric molt específic del sindicalisme com va ser la creació de l'STAC - Sindicat de Treballadors de l'Administració de Catalunya. He vist aquí avui a l'Eugènia, a la Cinta i a d'altres companyes i companys d'aquella època; doncs amb l'STAC es va crear per primer cop un sindicat de funcionaris a l'Ajuntament de Barcelona, que és on jo treballava amb aquestes persones. L'any 1976, varem fer una vaga general de l'Ajuntament que no sols no tenia cap mena de precedent aquí, sinó que penso que tenia pocs precedents a tot Europa. Una vaga general dels treballadors d'un municipi que van crear un sindicat que es deia STAC. Què va passar amb aquest sindicat? Tots érem molt amics però no podia durar, perquè Comissions i l'UGT no van voler això. Com era lògic, van tirar cada un per la seva banda i es va restablir aquest dualisme del qual parlava abans. Però no oblidem que aquell sindicat va arribar a fer una vaga general de l'Ajuntament de Barcelona i, justament, el dia que venia el Rei d'Espanya. Estic parlant aproximadament del 16 de febrer de l'any 76. El Rei venia per primera vegada a Barcelona a fer un parlament, no sé si des del Saló de Cent concretament, però el cas és que el Saló de Cent estava ocupat pels funcionaris i l'acte del Rei es va haver de fer al Tinell, si no recordo malament, amb l'alcalde Viola; li queien els papers de la mà, pobre, dels nervis que tenia. Nosaltres, tancats a l'Ajuntament, varem haver d'aguantar l'assalt de la Policia Nacional amb gasos lacrimògens. Imagineu-vos; si allà no hi va haver desgràcies com les de Montejurra, Vitoria i altres, va ser per autèntic miracle. En qualsevol cas, jo crec que aquella va ser una vaga molt ben conduïda i que aquell sindicalisme va representar una mica la base del sindicalisme actual, a banda de la vella història de la CNT i de la UGT -no citar avui aquí la CNT seria absolutament injust, parlant de sindicalisme català i hispànic. Penso que aquell sindicalisme dels anys 60 i després dels 70 és, d'alguna manera, la base del prestigi, la pràctica i l'experiència del vostre sindicalisme d'ara. Mai no és fàcil la lluita que persegueix transformar la realitat. Acabo de tornar de l'Uruguai i he comprovat que el canvi social és possible; políticament possible. Tabaré Vázquez, Lula, Lagos, Kichner, tots ells són ara presidents de govern o primers ministres de governs que estan realitzant un canvi, practicant el canvi al Con Sur de l'Amèrica llatina. M'hagués agradat que sentíssiu -encara que va durar dues hores- el discurs de Tabaré Vazquez la nit de la presa de possessió; perquè demostra que hi ha moments en que sí que és possible que esquerres i progrés governin amb la plena confiança del poble i realitzin les transformacions que sempre havien imaginat els poetes, escriptors, els pares dels primers dels qui he parlat abans. 2 �El canvi fàcil no ho serà, evidentment. Allà no ho ha estat. Aquí ni ho és ni ho serà. Però si abans, per a la dreta espanyola, que les esquerres manessin significava quasi una guerra civil, ara, que manen les esquerres a Catalunya, ara que som més moderats, el que fa la dreta és posar querelles i mocions de censura: tots ens hem civilitzat. Teníem un objectiu comú; implantar la democràcia a Espanya, construir un estat de benestar i aconseguir el reconeixement nacional de Catalunya. I en aquesta lluita la CONC, la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, Comissions Obreres, sempre ha sabut estar al peu del canó. La gran victòria de la CONC ha estat saber adaptar la seva força reivindicativa a les circumstàncies de cada moment històric. Primer, en resistir i vèncer la dictadura; durant la transició, en instaurar un estat social democràtic i de dret; i en democràcia negociant amb els governs -del color que siguin- i erigint-se com a motor i garantia de millora en les condicions laborals d'homes i dones. Les Comissions han estat un puntal clau en el procés d'enfortiment del teixit econòmic i social. Queda molt per fer a Catalunya. Crec que es pot dir que els avenços han estat importants, fonamentals. Tot i així vull refermar, en aquest acte important vostre, nostre i del país, el compromís del Govern de Catalunya amb les aspiracions i la millora de les condicions dels treballadors. Especialment pel que fa a la lluita contra les noves formes de desigualtat, que sempre tenen solucions més difícils; a favor de les dones, els joves i els nens. A favor de les generacions futures, com diu, per primer cop, la Constitució Europea, que en això és tant revolucionaria com foren les constitucions francesa i l'americana en el moment en que es van fer. La Constitució Europea parla dels "drets dels nens a opinar i de la responsabilitat de les generacions actuals envers les futures"; això no s'havia dit mai en cap Constitució. En aquest sentit -i afegeixo paraules que he sentit- aquesta és la Constitució més moderna que hi ha al món, més posada al dia. Hem substituït a Catalunya el tarannà conservador i passiu d'anteriors governs per una actitud de més ambició i convençuda, en la qual vosaltres -i la resta d'agents econòmics i socials- hi heu de jugar un paper decisiu. En aquesta línia, hem treballat per establir un Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana. Aquest acord enormement important ha estat signat entre la Cambra de Comerç i d'altres agents econòmics, entre els Sindicats i el propi Govern. Fa 40 anys, no ens podíem plantejar fer coses que la Catalunya en que vivim ara està en condicions de fer. Encara hem de canviar més en molts aspectes. Volem arribar a la Catalunya plenament social i hi podem arribar. Des del Govern de la Generalitat anirem en aquesta línia, no fallarem, no afluixarem; us ho garanteixo. Forma part de la nostra i de la vostra identitat política. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1677 Title A name given to the resource 40è Aniversari de Comissions Obreres de Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Subject The topic of the resource Benestar Social Història Ocupació Sindicats Model social Socialisme Comissions Obreres Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-03-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències