1
10
40
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1075/19870129d_00190.pdf
fc6b4c4cd68f8827930725dbc0ed7403
PDF Text
Text
Josep Vicenç Foix *
Amb Josep Vicenç Foix hem perdut un gran barceloní que era,
alhora, un sarrianenc de sempre. Era sarrianenc i era barceloní a
fons. A casa seva, a Sarrià en un aniversari m'ensenyava articles
seus sobre Barcelona. N'hi havia un de molt bonic, de molt
crític, de molt punyent sobre el que ell en deia la
"Barcelonota". Havia estat publicat amb seudònim en una revista
de Sarrià.
Tant em va agradar que vam parlar amb ell i amb el seu
col.laborador literari de fer una edició d'articles de Foix sobre
Barcelona en diverses époques, en diversos moments. Això ha
quedat sense fer, però penso que hauriem de posar-ho en marxa com
a homenatge a Josep Vicenç Foix, el pastisser-poeta o el poetapastisser, com també s'ha dit. Barceloní també perquè tenia no
un, sinò dos oficis, d'aquesta ciutat, que aquesta ciutat ha
desenvolupat a fons a la seva història.
Amb ell he fet tantes coses! Plantar un arbre l'any passat,
ara fa un any tot just, al Carmel. Amb tot de nens d'escoles que
vam fer pujar als Tres Turons de Barcelona: El Carmel, el Turó de
la Peira i el Coll, perquè aquests tres turons bastant pelats
deixessin de ser-ho. Ell va entendre de seguida que això era
important i vam anar a fer aquestes plantacions que no donaran
fruit fins d'aquí a un temps. Però aquí tindrem també en Foíx
present.
Vam anar amb ell als barris. Es va fer aquest muntatge
teatral que va tenir tant d'éxit i a ell li agradava de veure.
Ell hi anava de tant en tant, a veure l'escenificació de la seva
obra. Però potser el dia que recordo més a en Foix va ser el dia
de la inauguració del monument a Picasso al passeig Picasso.
Aquest monument d'en Tàpies, innovador i surrealista, quasi.
Aquest dia jo acabava d'esser anomenat Alcalde i no sabia ben bé
que dir, fins que vaig veure el barret marron d'en Foix que
s'atansava per l'avinguda. Vaig pensar: estem salvats perquè
aquest em dóna la idea del que això és. Ell havia estat un
surrealista, ell havia estat un vanguardista, més concretament.
Un innovador, un home que no s'atenia pas a les regles del seu
moment, sino que les superava. Em va fer pensar que estava molt
bé aquest homenatge que es feia a en Picasso, que era tan poc
Picassià i que era tan poc del Tapies, i que no era de ningü,
sino que era una cosa nova.
En Foix va ser sempre això. Va ser sempre això i espero que
se'l recordarà per aquesta espurna d'innovació, per aquesta
capacitat de somniar els seus somnis, que és inesgotable, que es
tant nostre i que és de vegades tan contradictori amb l'ofici
manual i amb l'ofici de pastisser i amb l'ofici literari de
poeta. I tanmateix ell en tenia. Tenia ofici, , però també tenia
imaginació. En aquest sentit és un gran barceloní.
* Declaració a les emissores catalanes. 29 de Gener de 1987
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3981
Title
A name given to the resource
“Josep Vicenç Foix” declaració emissores amb motiu de la seva mort
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Biografies
Missatges institucionals
Literatura
Model social
Foix, J. V., 1893-1987
Necrologies
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-01-29
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1207/19891124d_00360.pdf
3eb813e76e177fec2f4958982e15f09c
PDF Text
Text
E I 'IQ
A C.441. 1'47r.,.
c3t ..C?
L{
. .
^^..L ^^C [^..
/"'t
—019
Ctri/(,,c L )Pt/t,‘
L'ALCALDE DE BARCELONA
V
/
'0-1,4„0 u ^^^^^ fry,&(
.
.
^
-^,
^^^
V)C^{i
l/(
^ ty ^ `.
C
i'iti 1M V^rtiwl
^
vt-b
,
v^^^ c:£9
t
v^ ' ^ti^Gfit^tc^-
ccutiü
1,4
^ ^e,c,42,1014
1
Ï
U
f1,4
dulf(1
tiMriÁÁliGv)
^ ti
d.,
ur‘f„
,/(->
CA:
6,-~ru„.
G' L
^f^J 1 L^u v
Lk-Ue
pPlAa- cbilA
Lix
c^
-^
^.^^^^
^^
k.^-vr_.PL.i-^ ^L,
^ ~-----=^^
Exp. 1536 - IMPPEMTA MUNICIPAL
�L'ALCALDE DE BARCELONA
Wi?
iPtt
v
,Å44cfiAl
C-1-'wttL
-¿,Livt,i
,>•,„4
,/1171.4-U,15.-
A7
5t/Lf
11
,_
2,0
?io
1
-‘74-
1
C0.4.mA-e..0£?7
ivw c//4,,/, (cy■}0'
Exp. 1536 -
DAPREMTA MUNICIPAL
PLA-F
1,14f
d_t2-1.
,,4A4u,1
)kr---\-/t/
�L'ALCALDE DE BARCELONA
LA,
r
t,t
9
{f/Uct,u4A.4.,:
mk,1).0
1_
,&e,L¿
a (?."
//tiA"" C^
Ex p 1 536 - IMPREMTA MUNICIPAL
e-4*
41.1,1--<°
IM
eft~
�(Li
úfal-(
dc2J
á
AÁA-a4-eA-te 1»,0 (2/¿‹-t
/(ÁJ ,6
(,,(.-Ga.“Lt(
t
t-cuR-de<<„__
Lvy)&-uvu, na,t,
/ln 9 (/f-¿T Ct4 ,PÁ/{
j
CU(i _j c,
^(
U
UtOi 6i{
U.
9^
s
/¿z ^ ^^ Gt.tiM
7/14-(
(
^
f,u1
H)(-AÁA-t-
t4
i
/t )
(^ l^ P
P/W4,
c^ ^^
49 ,I61 1
r\-v■/,
^ ^U J d-ze
atf /6-? 6/1-4e
142-1-9 fLn
CÁ-49A,<
;1¿.)
^
j/.1\ .
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4113
Title
A name given to the resource
Acte homenatge al jesuïta Ignacio Ellacuria en la seva mort (jesuïta / premi Alfonso Comín 6ª Edició)
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Commemoracions
Filosofia
Model social
Ellacuría, Ignacio
Necrologies
Religions
Description
An account of the resource
Text manuscrit de PM.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1989-11-24
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/760/20050727_LV.pdf
e5905a41e29daf9828d8b902cf6d1b86
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
27/07/2005
La Vanguardia, p.05, Barcelona
Último adiós a Santiago Costa
'Candidness'
PASQUAL MARAGALL
Sento que vivim en un món en el que no hi són alguns que ens haurien d’haver sobreviscut.
Santiago Costa, el Tiago, va ser alumne meu d’unes classes particulars, a casa seva, que van
acabar en un viatge per Castella, pels volts del 1960.
Els nostres pares també havien viscut aquest decalatge: el meu pare va ser professor de la seva
mare, la Maria Teresa Orfila, a l’Institut Escola del Parc de la Ciutadella. La Maria Teresa
també va morir abans d’hora, abans que els meus pares. Era una dona extraordinària,
guapíssima, que va marcar els fills i els néts. La seva era una família d’empresaris tèxtils
d’Igualada, procedents de Menorca. Anglòfils i catalanistes, d’aquí el militant Tiago, en front
del Santi més castellà.
El nostre viatge per Castella (Segovia, Ávila, Madrid, Toledo) ens va permetre connectar amb
les amistats republicanes dels pares. Els Tortella, Soria, Bergamín, Cordon i companyia. El
Tiago tenía una capacitat enorme de sorpresa i d’admiració, era càndid - en un sentit britànic-.
Es a dir, no crèdul sinó educat, empàtic, mai una paraula dura si no era seguida d’una invitació
a la rialla compartida, que ell iniciava amb un riure sorollós, potent. Aquell viatge em va
impactar. Em quedo amb aquest record. El record inicial, ara que hem arribat al final de la
nostra relació. I una cosa més: els fills del Tiago han heredat la candidesa. La vida segueix.
Pasqual Maragall
President de la Generalitat
168 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1231
Title
A name given to the resource
Candidness: últim adéu a Santiago Costa
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Costa, Santiago
Necrologies
Catalunya
Acció política
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-07-27
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
President de la Generalitat de Catalunya
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1734/0000001570.pdf
097c45bd87be632940b5ea88b2e6f089
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 02095M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 14/01/2004 - Hora: 00:33
DIMECRES
14 DE GENER DEL 2004
18 Política
el Periódico
Adéu a un històric del socialisme català 3 Les opinions
Pàgines 16 a 18 LLL
CATALUNYA ESTÀ DE DOL
Sense l’actitud i l’obra de Reventós no hauríem recuperat la Generalitat històrica
ARXIU / EFE
PASQUAL MARAGALL
PRESIDENT
DE LA GENERALITAT
DE CATALUNYA
TRIBUNA
La mort de Joan Reventós és un
moment de dol i de reconeixement. De dol pel mestre que hem
perdut, i de reconeixement del
seu llegat polític. Sense les actituds humanes i l’obra política de
Reventós, avui no tindríem ni Generalitat ni tindríem Govern catalanista i d’esquerres.
No tindríem, si més no, la Generalitat amb tot el seu llegat
històric incorporat. El juny del
1977, Reventós va decidir la sort
de Catalunya optant per reclamar,
quasi en solitari, el retorn del president Tarradellas. Un retorn que
va ser cabdal per al retrobament
de Catalunya amb la seva història
democràtica. Tarradellas va optar
sàviament per un Govern d’unitat, fórmula que no obstant va llevar a Reventós, tanmateix, el protagonisme que li pertocava.
Tampoc tindríem ara un Govern d’esquerres i catalanista sense la llavor d’una cultura política
unitària que es va concretar en els
diferents processos polítics que
Reventós va impulsar sempre
amb la voluntat de sumar i inte-
drets guanyats, una ciutadania
creixent i un projecte respectat
entès per tothom.
Ara estem iniciant el que Reventós volia, la Catalunya governada des d’una idea de progrés, de
justícia i d’igualtat. Reventós ha
resistit més de dos anys fins a veure el començament del projecte
polític que hauria imaginat i que
es resumia així, en paraules seves:
«De la mateixa manera que fa 20
anys vàrem ser capaços de formular el projecte que ens va permetre recuperar les llibertats i posar
les bases de la democràcia i l’autogovern, ara comença l’hora d’un
nou projecte col . lectiu que ens
permeti fer un nou salt endavant i
que estigui a l’alçada d’un poble
que vol sentir-se plenament hereu
del seu futur».
Avui hauria vist néixer
un altre Govern, el
que a ell li agradava
33 Reventós, amb Tarradellas, Bricall, Gutiérrez Díaz i Pujol, el gener del 1979.
grar: la unitat antifranquista que va
culminar amb l’Assemblea de Catalunya, la unitat del socialisme català i la col.laboració de les forces
de progrés en els primers passos de
la democràcia i de l’autogovern recuperats.
Reventós avui hauria vist néixer
un altre Govern de Catalunya, el
que a ell li agradava, basat en la
convicció que el poble de Catalunya, la nació, ho és autènticament
quan els ciutadans la fan seva; i ho
fan sobre la base dels drets que la
nació els atorga avui, no solament
en funció del passat.
És difícil que un poble s’atreveixi
a seguir aquest camí, abandonar el
paraigua de la història i llançar-se
al camí ample i de vegades ignot i
difícil del futur, però només els pobles que s’atreveixen a això acaben
sent autènticament pobles i autènticament nacions.
Reventós era dels que volien
una Catalunya i un poble català
que no visquessin només de la fidelitat al record, que s’ha de tenir i és
el punt de partida, sinó també d’un
objectiu final compartit, d’uns
Aquesta és per mi la lliçó política de Reventós. Però més enllà de
la política hi ha la lliçó humana,
molt més profunda i colpidora, la
de la seva solidesa moral, la seva
modèstia personal, la seva capacitat de conjugar la fermesa dels
seus principis amb un esperit
obert sempre al diàleg i a nous
plantejaments. És el Reventós de
qui recordo unes emocionades paraules arran de la mort del meu
pare, amb què m’apel.lava a ser
digne de la seva herència. En
aquest moment vull afegir a aquella obligació contreta, la de ser,
d’ara endavant, també un fidel
servidor del llegat de Joan Reventós. H
TRIBUNA
TRIBUNA
UN COMPANY EN QUI
LES GRANS VICTÒRIES
COL.LECTIVES D’UN IDEALISTA ES PODIA CONFIAR
RAIMON OBIOLS
EXPRIMER
SECRETARI DEL PSC
Quan Joan Reventós era un jove estudiant,
a finals dels anys 40, va fer una doble aposta
vital que ha mantingut tenaçment al llarg
de tota una vida: confiar en les paraules, les
idees i els projectes de la política; i confiar
en els altres i dedicar-se a treballar amb ells
per a uns objectius col.lectius.
Reventós féu una aposta idealista. L’actual realisme, convencional i individualista,
diria que això l’havia de dur directament al
fracàs. En canvi, si repassem els objectius
inicials del jove Reventós, en la tenebrosa
època del franquisme victoriós, veurem que
han estat assolits i que, en aquesta victòria,
Reventós hi jugà un paper de primer rengle
i, en alguns casos, decisiu.
Reventós i els seus companys es proposaren la unitat dels socialistes de Catalunya i
l’aconseguiren: ell, en particular, fou el principal artífex de la construcció del PSC. Es
proposaren superar les divisions de les forces antifranquistes, i foren partícips principals del procés d’unitat democràtica a Cata-
lunya; Reventós, especialment, fou un dels
artífexs principals del procés que portà fins
a l’Assemblea de Catalunya. Es proposà
–contra les posicions d’una majoria de realistes– exigir el restabliment de la Generalitat
de Catalunya i el retorn del vell president
exiliat: essent Reventós el cap de la força
més aclaparadorament votada el 15-J de
1977, renuncià a qualsevol pretensió personal i treballà decisivament perquè Tarradellas tornés, com a president, al Palau de la
Generalitat, en l’episodi més bell i més pur
de tota la transició.
Reventós somià també amb un Govern
d’esquerres i un president socialista; ho ha
pogut veure abans de morir. Si considerem,
com ho féu Reventós al llarg de tota la seva
vida, que l’èxit en política no es mesura en
termes de poder personal sinó en termes
d’assoliment d’objectius col.lectius, la conclusió és que Reventós ha estat un gran
guanyador.
Ho ha estat també en un altre aspecte essencial: el seu esforç polític de més de mig
segle d’activitat incessant l’ha fet un home
complet, amb un sentit gairebé religiós del
respecte envers l’altre, una dilatada i rica experiència vital i una multitud d’amics i amigues. Els revolucionaris americans del segle
XVIII parlaven de la «felicitat pública». Joan
Reventós n’ha estat un magnífic mestre. H
JOSEP MARIA TRIGINER
EXDIRIGENT
DE LA FEDERACIÓ
CATALANA DEL PSOE
A principis dels anys 60 vaig tenir ocasió de
conèixer Joan Reventós per les meves activitats polítiques. Ell tenia la meva simpatia,
respecte i complicitat per haver estat detingut com a socialista el 1958, coincidint amb
la detenció de la Comissió Executiva del
PSOE. Les trobades d’aquella època tenien el
propòsit d’intercanviar informació i valoracions sobre la situació política. Eren reunions
formals, entre companys socialistes que tenien diferents maneres d’entendre i de viure
la política, i van acabar sent l’ocasió per aproximar sensibilitats i refermar la confiança entre l’un i l’altre.
Els fets viscuts en aquelles dates van augmentar la nostra amistat, molt a pesar que
s’anaven incrementant les nostres diferències polítiques. El record d’aquells temps és
que en Joan era una persona que, més enllà
de les diferències, sabia escoltar i raonar amb
els arguments dels seus adversaris.
Després de la ruptura formal de relacions
amb el PSOE, com a conseqüència de la cons-
titució de la Federació de Partits Socialistes,
Reventós va ser capaç de seguir dialogant
amb la FSC-PSOE a través de reunions que
van permetre formalitzar la unificació dels
socialistes de Catalunya. Llavors, era l’única
persona que ens infonia confiança i credibilitat. Coneixedors dels problemes que podia
aportar la unitat socialista, vam acabar confiant en aquella única persona que era capaç
de situar-se en les raons i en la sensibilitat del
seu interlocutor. Sense aquesta confiança
personal, s’haurien necessitat uns quants
anys més per poder plantejar la unitat dels
socialistes a Catalunya.
Queden enrere les diferències polítiques i
aflora la persona, l’amistat i la gratitud. En
Joan ha estat un home que ha estimat la seva terra i el seu país, al mateix temps que es
feia fort en la defensa de les seves conviccions
democràtiques i socialistes. Ha sabut fer-se estimar pels seus amics i respectar pels seus adversaris. Els que l’hem estimat com a amic
ens sentim orgullosos d’haver comptat amb
la seva amistat. Els que l’han conegut com a
polític, per sobre de les diferències que puguin haver sostingut, saben reconèixer-li que
va ser una d’aquelles persones que va saber
posar les seves conviccions per sobre de qualsevol altra consideració personal, partidista.
Honors i glòria per qui va posar la seva vida al servei dels altres. H
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Catalunya està de dol
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Reventós, Joan, 1927-2004
Necrologies
Socialisme
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Acció política
Abstract
A summary of the resource.
Article també publicat a La Vangaurdia (en castellà).
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-01-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/771/20040114_LV.pdf
4b62b26b45b1bb0f78c04228d8b1ce3c
PDF Text
Text
LA VANGUARDIA 13
P O L Í T I C A
MIÉRCOLES, 14 ENERO 2004
ADIÓS A UN POLÍTICO CLAVE DE LA TRANSICIÓN
Las opiniones del presidente y el ex presidente de la Generalitat
VACACIONES. Con uno de sus nietos, en la
playa de Sant Salvador, en agosto de 1996
ROSER VILALLONGA / ARCHIVO
DAVID AIROB / ARCHIVO
EL RELEVO. Reventós saluda a su sucesor como presidente
PRESIDENTES DEL PARLAMENT. Reventós, con Joan Rigol, Heribert
del Parlament, Joan Rigol, ante Jordi Pujol, en 1999
Catalunya está de luto
PASQUAL MARAGALL
L
a muerte de Joan Reventós es un
momento de duelo y de reconocimiento. De duelo por el maestro
que hemos perdido y de reconocimiento por su legado político. Sin las actitudes humanas y la obra política de Joan Reventós hoy no tendríamos Generalitat ni tendríamos un gobierno catalanista y de izquierdas. No tendríamos, al menos, la Generalitat
con todo su legado histórico incorporado. En
junio de 1977, Reventós decidió la suerte de
Catalunya optando por reclamar, casi en solitario, el retorno del president Tarradellas.
Un retorno que fue crucial para el reencuentro de Catalunya con su historia democrática. Tarradellas optó sabiamente por un gobierno de unidad, fórmula que, sin embargo,
quitó a Reventós el protagonismo que le correspondía. Tampoco tendríamos ahora un
gobierno de izquierdas y catalanista sin la semilla de una cultura política unitaria que se
concretó en los diferentes procesos políticos
que Joan Reventós impulsó siempre con la
voluntad de sumar y de integrar: la unidad
antifranquista que culminó con la Assemblea de Catalunya, la unidad del socialismo
catalán y la colaboración de las fuerzas de
progreso en los primeros pasos de la democracia y el autogobierno recuperados.
Joan Reventós hoy hubiese visto nacer
otra gobernación de Catalunya, la que a él le
gustaba, basada en la convicción de que el
pueblo de Catalunya, la nación, lo es auténticamente cuando los ciudadanos la hacen suya; y la hacen sobre la base de los derechos
que la nación les otorga hoy no solamente en
función del pasado.
Es difícil que un pueblo se atreva a seguir
este camino, abandonar el paraguas de la historia y lanzarse al camino amplio y en ocasiones ignoto y difícil del futuro, pero sólo los
pueblos que se atreven a eso acaban siendo
auténticamente naciones.
Joan Reventós era de los que querían una
Catalunya y un pueblo catalán que no viviesen sólo de la fidelidad al recuerdo, que se ha
de tener de punto de partida, sino también
de un objetivo final compartido, de unos derechos ganados, de una ciudadanía creciente
y de un proyecto respetado entendido por todo el mundo.
Ahora estamos iniciando lo que Reventós
quería, la Catalunya gobernada desde una
idea de progreso, de justicia y de igualdad.
Joan Reventós ha resistido más de dos años
hasta ver el inicio del proyecto político que
habría imaginado y que se resumía así, en palabras suyas. “De la misma manera que hace
veinte años fuimos capaces de formular el
proyecto que nos permitió recuperar las libertades y poner las bases de la democracia y del
autogobierno, ahora empieza la hora de un
nuevo proyecto colectivo que nos permita
dar un paso adelante y que esté a la altura de
un pueblo que quiere sentirse plenamente heredero de su futuro.”
Ésta es para mí la lección política de Reventós. Pero más allá de la política hay una
lección humana mucho más profunda y emotiva, la de su solidez moral, la de su modestia
personal, la de su capacidad para conjugar la
PASQUAL MARAGALL I MIRA, presidente
de la Generalitat
firmeza de sus principios con un espíritu
siempre abierto al diálogo y a los nuevos
planteamientos. Es el Reventós del que recuerdo unas emocionadas palabras a raíz de
la muerte de sus padres, con las que me apelaba a ser digno de su herencia. En este momento quiero añadir a aquella obligación contraída, la de ser, de ahora en adelante, también
un fiel servidor del legado de Joan Reventós.c
ALBERT AYMAMÍ / ARCHIVO
Barrera y Joaquim Xicoy, en abril del 2000
Viejo amigo, hombre fiel
JORDI PUJOL
C
uando en el inicio de la legislatura
1995-1999, de una manera que me
sorprendió, un pacto de cuatro fuezas políticas contra una dio la presidencia del Parlament a los socialistas, y no
a Joan Rigol, que era el candidato de CiU,
me enfadé mucho. Mucho. Pero también di-
je: “Para mí, lo único que tiene de bueno esto
es que el president sea Reventós. Porque se
merece un reconocimiento del pueblo de Catalunya”. Y de esa forma se lo comenté a él
mismo.
Por cierto, que cuando se lo dije, él me explicó que aquella noche iban a cenar él, su
esposa Josefa y sus siete hijos y no sé cuantos
sobrevenidos. Yo le dije: “Tú has tenido
siempre un sentido muy fuerte de la familia.
Esta noche seréis muy felices. Felícitalos de
mi parte”.
Esto son anécdotas, pero explican el tipo
de relación que tuve con él, desde que en el
año 1946 lo conocí en el grupo Torras i Bages, y después cuando íbamos a pintar “Visca Catalunya” en las paredes a altas horas de
la madrugada con Pere Figuera. Aquello, desde las conferencias y las clases de catalán en
DIVERGIMOS CON
frecuencia, pero siempre
nos respetamos y siempre
supimos que teníamos
muchas cosas en común
PEDRO MADUEÑO
LUTO EN EL TRIPARTITO. El president Maragall, Carod-Rovira y Saura
acudieron ayer al tanatorio de Les Corts
PEDRO MADUEÑO
COMPAÑERO EN LA CLANDESTINIDAD. Jordi Pujol manifestó ayer su gran
aprecio por Reventós, con quien coincidió en la lucha antifranquista
las revistas casi confidenciales y las pintadas, era una acción más de afirmación catalanista que política en el pleno sentido de la
palabra.
Después Reventós decidió pasar al campo
más propiamente político. Y más adelante,
ya todos incorporados a la política, divergiendo a menudo, y a veces fuertemente, pero
siempre nos respetamos y siempre supimos
que había entre nosotros muchas cosas en
común.
Procuramos mantener siempre una relación leal. Dos anécdotas más. Hace muchos
años, en uno de mis mítines, yo dejé caer y
dije una cosa negativa de Reventós y que era
una deformación de la verdad. Aquella noche estuve pensando y al día siguiente lo llamé: “Joan, perdona. Esto no se repetirá”.
Por cierto, que aquello me marcó positivamente.
Y en sentido inverso, recuerdo que en un
momento de durísimo enfrentamiento entre Convergència i Unió y los socialistas
–con fuerte contenido de agresión contra mi
persona– él me dijo: “Jordi, lo siento. Pero
no puedo hacer nada más”. Y noté que lo sentía de verdad. (Por cierto, Reventós ha sido
el político que menos se me ha dirigido como
“president”, fuera de los actos muy estrictamente oficiales. Siempre me llamó “Jordi”. También en público. También esto se lo
agradezco.)
Como decía, las anécdotas también sirven
para definir a un personaje. Para definir a un
hombre de alta calidad personal y de convicción. Un hombre al que Catalunya debe
respeto, admiración y agradecimiento. Muchos otros hablarán de él desde un punto de
vista político e ideológico. Permítanme que
yo, además, recuerde al viejo amigo y al hombre fiel.c
JORDI PUJOL I SOLEY, ex presidente
de la Generalitat
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1349
Title
A name given to the resource
Catalunya está de luto. Joan Reventós
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Abstract
A summary of the resource.
També publicat en català a El Periódico (Catalunya està de dol)..
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Reventós, Joan, 1927-2004
Necrologies
Acció política
Català
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-01-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
President de la Generalitat de Catalunya
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/851/0000001552.pdf
c87e18a9ea8f6aa3ab82a997e17d7b34
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a
05/06/2000 (2600066) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Barcelona / Cataluña / Única, pág. 2
Chincha Choma (Alejandro García Durán)
PASQUAL MARAGALL
Cuando éramos jóvenes unos estudiaban y basta, otros conspiraban y estudiaban, y
otros actuaban. Alejandro García Durán, un poco mayor, era de estos últimos. Ya
había estudiado. Era sacerdote escolapio. José García Durán (su hermano), yo y unos
cuantos más éramos de los segundos. Y una mayoría sólo estudiaba, o lo hacía ver.
Alejandro actuaba en el barrio de las Arenas, en Terrassa. En Terrassa José y yo, y
otros estudiantes y algunos obreros de Barcelona, junto con los líderes locales Manel
Royes, José Muñoz de AEG, su hermano (El Trotskín), Magí Cadevall, el Arán de Ca
l'Agut, un chico alto llamado El Larguillo y otro llamado El Filósofo, al que nunca
conocí sino por sus escritos, conspirábamos, es decir, organizábamos en la
clandestinidad acciones contra el régimen: huelgas, manifestaciones, reparto de
propaganda, impresión de la misma, reuniones interminables para todo ello, etcétera.
Igualmente actuábamos en otros lugares del área metropolitana con otros grupos
locales similares. Alguien puede creer que eso del área metropolitana es un invento
tecnocrático posterior. No. Era ya entonces, en los sesenta, el escenario real de lo que
llamábamos la lucha política.
En Terrassa, Alejandro fue mucho más efectivo que nosotros. Ahora se ha
comprobado. Mientras nosotros íbamos y veníamos -con algún acontecimiento
sonado, pocos resultados y varias detenciones-, él se instaló en las Arenas, empezó
recogiendo toneladas de porquería abandonadas en el descampado del barrio y
seguidamente, según he leído en las crónicas que ahora se han publicado, trazó su
plan: primero las alcantarillas, segundo la parroquia y tercero la escuela. Consiguió
dinero para todo ello y lo realizó. Tanto lo realizó que después de ver que el barrio se'n
sortia, se fue a México y dedicó casi veinte años a proteger a los niños sin techo del
Distrito Federal (D. F.). Y aún tuvo tiempo de ocuparse de los de Puebla. Los niños,
que le adoraban, le rebautizaron Cabeza Calva, Chincha Choma en su azteca
evolucionado.
Ahora se ha visto en el barrio vecino al de las Arenas lo que vale el esfuerzo que
dirigió Alejandro García Durán en su momento. Ahora las Arenas tiene problemas,
pero no los mismos ni tantos, porque entonces, en la adolescencia de esos barrios, se
encarriló con más acierto. Y ese salto de Terrassa al Distrito Federal, de las barracas
de aquí a los sin techo de allí, de nuestra pobreza en vías de mejora a la miseria
apabullante de la megápolis mexicana, se me antoja digno de lo que cuando éramos
pequeños creíamos que era cristianismo: una compasión infinita, sin fronteras.
Manuel Vázquez, del que leí una espléndida entrevista centrada en su contacto con el
subcomandante Marcos en Chiapas, hubiera podido también novelar a Alejandro.
Quizá ni lo conozca. Pero si a Manolo le interesan los comisarios de policía, le puede
interesar saber que Alejandro García Durán le echó un pulso a uno de los jefes de
policía más temidos de Latinoamérica, el del D. F. Y ganó.
Creo que este hombre tenía dos cosas extraordinarias: la virtud de dar sin pedir a
cambio, o de multiplicar energía, eso que dicen que no se crea ni se destruye, y la
insolencia de los generosos: "Oye, tú, ayuda a éstos, que a ti no te hace falta", debió
de decir más de una vez.
La Generalitat, que tiene un Gobierno al que algunos han votado en función de
creencias religiosas, debería honrar a Alejandro García Durán. Y debería hacerlo no
53
�Articles de Pasqual Maragall a
sólo por tratarse de un buen cristiano, ni siquiera principalmente por ello. "He aquí un
catalán digno de este siglo que termina", debería decir, y eso sería suficiente. Honrarlo
es fácil y es difícil. Fácil porque ya lo han pedido los que trabajaron con él en las
Arenas de Terrassa y le siguieron luego a distancia: que Terrassa ponga -como ha
hecho- su nombre en una plaza del barrio y que colaboremos en mantener la obra de
Alejandro con los sin techo del D. F. Difícil porque México no está cerca y además
puede pensarse que tal ayuda sería intromisión. Pero Ernesto Zedillo, el aún actual
presidente, y lo mismo los recientes gobernadores del D. F., Manuel Camacho y
Cuactémoc Cárdenas, son buenos amigos de Barcelona y Cataluña, y el actual cónsul
mexicano es catalán de origen y perfectamente sensible a esos temas. Seguro que lo
verán bien.
Alejandro ha muerto en Colombia. Quién sabe qué otra aventura de generosidad le
llevó allí. Tengo la esperanza de que algún día pueda decirse que lo que hicimos los
cuatro amigos conspiradores de los años sesenta en Terrassa y en el área
metropolitana de Barcelona, y lo que Alejandro García Durán representa ya para
siempre, tiene algo que ver. Tengo la esperanza, pero no la certeza. Y si no es cierto,
alguien tendrá que explicar el sentido de nuestras pretensiones. Los niños del D. F.
sabían bien lo que querían. Que no se llevaran al Chincha Choma de la parroquia. Y lo
enterraron allí. Tuvo que bajar el cardenal para que se hiciera lo debido. Fue la última
insolencia de Alejandro. La próxima vez que vaya al D. F. iré a visitar el lugar donde
reposa, esa nueva Terrassa al otro lado del mar que sedujo sin duda a nuestro
hermano. El D. F. es una de las ciudades del mundo donde mejor se resume lo que es
el mundo. No hay tres ciudades en el mundo como ésa, aunque todas se le parecen
en algo.
54
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1095
Title
A name given to the resource
Chincha Choma (Alejandro García Durán)
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
García Durán, Alejandro
Necrologies
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-06-05
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/756/20010313_LV.pdf
27ac16ea0ad6c9d398051108da39b47b
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
13/03/2001
La Vanguardia, p.044, Cultura
Constructivo y crítico. TRIBUNA
PASQUAL MARAGALL
Estos días, dando vueltas al eterno tema de Barcelona y de su singularidad, me he entretenido, a
ratos perdidos, a identificar nombres y caras de personas que para mí representan la especial
manera de ser de la ciudad. No sé si me atreveré a definir qué es esta manera de ser, otros lo
han hecho, pero os puedo asegurar, no en referencia al qué, sino al quién, que una de las
personas que me han venido a la cabeza es Ignasi de Solà-Morales.
¿Qué tiene Ignasi, qué tiene Barcelona, inconfundible? ¿Y por qué son tan singulares? Puede
ser una elegante forma de resumir una cultura, un civismo, sin imposiciones aparentes, sin
esfuerzo. Puede ser una sonrisa inteligente, muy inteligente. Puede ser el civismo que sólo
puede proceder de otra ciudad más alcanzable, como Olot. Y, en todo caso, la osadía de
construir sin dejar de ser crítico. Puede ser que eso le haya acortado la vida. Pero la ha hecho
más redonda y más ejemplar.
Mi sobrina se ha quedado sin padrino, pero no sin modelo.
148 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1220
Title
A name given to the resource
Constructivo y crítico
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Solà-Morales, Ignasi de, 1942-2001
Arquitectura
Urbanisme
Barcelona
Necrologies
Ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-03-13
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat política
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1704/0000000626.pdf
fcca4f57a6c8bf5df2902c84b65d378f
PDF Text
Text
DEL PERIODISME INCÒMODE DE HUERTAS
Revista Capçalera del Col·legi de Periodistes de Catalunya
20/03/2007
“Quan el silenci reemplaça la veritat, el silenci és mentida”. Paraules d’un
dissident soviètic que semblarien escrites en homenatge a Josep Maria Huertas
Claveria. Hi ha periodistes que no callen la seva intransigència, periodistes
incòmodes per a qualsevol poder – sigui el govern en qualsevol de les seves
distàncies, siguin les empreses, incloses les que els tenen contractats.
Huertas era d’aquests professionals que practiquen un periodisme que defuig la
reverència al poder constituït, sigui el quart o sigui el primer. Potser per que
creuen que entrar en aquesta classificació d’eficàcia en l’aplicació del
“políticament correcte” és més cosa de les empreses que ofereixen logística de
comunicació al poder pròpiament dit – del que elles mateixes formen part –
que no pas un objectiu dels professionals que veuen en la informació una força
alternativa al servei de la societat.
La tecnologia i les seves possibilitats democratitzadores potser que ajudin a
aprofundir una mica més en el tema sempre obert de l’ofici del periodista. Es
pot preveure que aquests avenços permetran multiplicar les modalitats fins ara
seguides en la participació ciutadana. Si pot haver-hi una democràcia digital
serà per que hi haurà noves fórmules de creació d’opinió pública.
No sé si les noves tecnologies que amb un senzill telèfon mòbil equipen a
qualsevol ciutadà amb una càmera fotogràfica, una càmera de vídeo, un micro i
un programa per enviar textos a qualsevol lloc del món, convertint-lo de facto
en un periodista en potència, seran suficients per crear el “cinquè estat” del
que es parla (Ignacio Ramonet).
Segurament no tot és qüestió d’instrumental, o no únicament. El periodisme
requereix una actitud individual, professional, que li atorgui consciència,
justament, que la suma de tots aquests ciutadans equipats poden conformar
una força social. L’opinió pública és la mare de la participació i de la
democràcia.
Aquest debat entre els partidaris de convertir el quart poder en el primer dels
poders establerts i els convençuts que el periodisme és sempre una força
alternativa, incòmode, intransigent s’haurà de fer sense Huertas,
malauradament. En tot cas, cap dels que hi participen i ningú dels que el vem
conèixer tindrà cap dubte del que ell defensaria.
Shakespeare, en el seu Juli Cèsar, va deixar un vers preciós sobre el dubte
com a mètode davant els conflictes que es plantegen els homes. Li feia dir a
Casio: “La culpa, estimat Brutus, no està en les estrelles sinó en nosaltres
mateixos”. Huertas no mirava precisament a les estrelles quan es trobava
davant un conflicte, una injustícia o un bon debat.
Pasqual Maragall
Març de 2007
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Del periodisme incòmode de Huertas
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Huertas, Josep M. (Josep Maria), 1939-2007
Periodisme
Democràcia
Poder (Ciències socials)
Necrologies
Acció política
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1250
Source
A related resource from which the described resource is derived
Capçalera, revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-03-20
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/875/0000000631.pdf
7655be421b566037ec7eb1955dd071fb
PDF Text
Text
Demócrata y europeísta
El País | 28.8.2006
Es bueno que se sepa que cuando nadie o casi nadie, excepto los
integrantes del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC, comunista),
era todavía lo que ahora es —socialista, popular o convergente—, Anton
Cañellas ya era democratacristiano y europeísta.
Él nos llevaba a la Embajada de Estados Unidos para protestar contra las
insensateces y desatinos más estridentes del régimen franquista. Sólo la trayectoria
del demócrata y antifraquista Josep Benet se le podía comparar en activismo.
Por ello, la elección de Anton Cañellas como Síndic de Greuges (defensor del pueblo
en Cataluña), muchos años más tarde, fue indiscutible.
La Generalitat de Cataluña le debe el reconocimiento que corresponde a los
ciudadanos que han honrado a su país.
A mediados de los años setenta, hubo un momento en que los demócratas
antifranquistas nos pudimos organizar en formaciones políticas legales. Anton
Cañellas militaba en la democracia cristiana conectada con Europa y trató de crear
en Cataluña el espacio político correspondiente. No lo logró.
No obstante, su persona siempre concitó el respeto de personas pertenecientes a
las ubicaciones políticas más diversas.
Anton Cañellas Balcells fue uno de los impulsores de la celebración del día de
Europa en el aro olímpico de la barcelonesa montaña de Montjuïc.
Allí figuran los nombres de los padres y precursores de la Unión Europea y allí el
nombre de Anton Cañellas Balcells merecería tener un lugar de honor.
Pasqual Maragall
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1126
Title
A name given to the resource
Demócrata y europeísta
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Cañellas, Anton, 1923-2006
Necrologies
PSUC
Acció política
Catalunya
Europa
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-08-28
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/679/19860121_LV.pdf
06d7c19513639d688e861cccc9dbc8d2
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
4
LA VANGUARDIA
MARTES,
21ENERO
1986
EDITORIAL
L Galván,
Amuerte del alcalde de Madrid, el doctor Enrique Tierno
ha sorprendido a los españoles. a pesar de que muchos conocieran el carácter definitivo de su enfermedad. Ha
sorprendido en la medida que el propio paciente supo soportar
con dignidad la dolencia que le llevaría a la muerte. Jamás escondió la realidad, pero tampoco hizo bandera de ella. Extrajo
conclusiones de y ante la muerte que se le avecinaba y supo
transmitirlas. Hizo ideología. Hasta el final, Enrique Tierno
Galván ha sido profesor y maestro.
Figura mítica de la oposición al franquismo, el catedrático de
Derecho Político, era ante todo un hombre honesto. Luchó
contra lo que creía que era injusto y no dudó en tornar partido, a
pesar de que ello pudiera reportarle perjuicios. Sufrió prisión
por ser europeísta. Fue expulsado de la Universidad por ser demócrata. Mantuvo con rigor su ideología —variasvecesse autodefinió como marxista y fue uno de los principales opositores a
que el PSOE renunciara a esta filosofía política—lo que no fue
óbice para mostrar siempre un• talante abierto y dialogante,
como corresponde a un hombre de su talla intelectual. Ahí queda su profundo y reiterado respeto por los creyentes a pesar de
confesarse agnóstico.
Como el propio Tierno Galván reconoció en una de sus postreras entrevistas, aceptó ser “la voz de la conciencia” del Partido
Socialista Obrero Español, el cual, según él, se estaba olvidando
demasiado deprisa de sus.postulados fundamentales. Y también
en este papel supo estar con dignidad. y hacerse oír. Y no era esta
una función fácil, porque cuando un político está, por las miones que sean, ‘au dessus de la melée”, se corre el riesgo de restar
credibilidad a sus manifestaciones. No fue este el caso de Tier
no. Sus llamadas a la ortodoxia —“removerlas aguas para que no
estanquen”; decía—fueron heçhas siempre desde la reflexión y
la inteligencia,con amplitud de miras, conocedor como era de la
Don Enrique
Gracia o del Barrio Gótico, recibiendo la simpatía e incluso el
aplauso —algoinusitado aquí para un político— de los barcelo—
servidumbre que el poder siempre lleva consigo. También en el neses. Hasta este punto trascendió la popularidad de Tierno.
ejercicio del poder supo Tierno Galván ser maestro. Al margen
Contradictorio, como buen intelectual, fue a la vez populista
de la popularidad que se ganó sin mediar operaciones de marke— y ehitista:formalmente barroco y anarquizante, profundamente
ting político, legítimas por supuesto, don Enrique supo gober
neopositivista y marxista, y siempre con el objetivo de la moder
nar el Ayuntamiento de Madrid con gallardía. A él y a nadie más nización y el funcionalismo. Desde Salamanca, Princeton
le debe Madrid haber pasado de la condición de capital admí
—adonde se exilió tras su expulsión de la Universidad de por
nistrativa a ciudad. Probablemente, este sea su mayor triunfo
vida— y la Complutense, ehprofesor Tierno desarrolló una ampolítico. Se convirtió en el corazón de Madrid. Y si para el jItas- phia labor pedagógica.
tre arquitecto Josep Lluis Sert, el corazón de una ciudad debe ser
un barrio desde el cual se dinamiza la vida de una ciudad toda,
Tierno se convirtió él mismo en la víscera desde la cual se ha ahROBABLEMENTE,y él mismo lo dijo en más de una ocamentado la villa en estos años en que ha estado al frente del muSión, era esta la faceta de su vida que niás satisfacciones per
nicipio. Sus bandos, escritos en estilo culterano y un tanto arcai— sonales le ocasionó. Las aulas donde impartía docencia se vieron
co, supieron no sólo divertir —empeñoen el que su fina inteli— siempre repletas de alumnos, algo que está vedado a aquellos
gencia y su estudiado cinismo le hicieron también maestro— que no han sabido hacer de la enseñanza, pedagogía y vida al
sino “hacer” ciudad. Sus convocatorias a la fiesta —alloro— se mismo tiempo, la tarea primera y última de la Universidad. Por
compaginaron perfectamente con sus llamadas a la cordura, en
esta razón se hizo famosa en los años sesenta su forma de iniciar
un cierto tono paternal y profesoral del que nunca se sustrajo, las clases: “Queridos alumnos, queridos intrusos Tal era el
pero que supo calar muy hondo entre sus conciudadanos.
hacinamiento con que se veía inevitablemente acompañada su
labor docente.
Es lógicopues ehdolor que ha suscitado la muerte del profesor
ENCION aparte merece la elación del “viejo profesor” Tierno Galván en toda España. Don Enrique era un hombre
con Cataluña. Desde siempre, Tierno Galván tuvo para
querido por muchos. Su bienhacer había derribado las murallas
con los catalanes una actitud de respeto y admiración que le del propio Madrid. Sin embargo, y por esa misma razón, no nos
granjeó numerosos amigos entre nosotros. Respeto y admiraparece adecuado el masivo despido organizado en torno a su cación no tanto procedentes de la buena educación de una mente
dáver, que nos retrotrae a otras épocas. Demasiado boato. No
cultivada, sinojustificados en el valor del legado cultural al que
nos parece arriesgado afirmar que ni al propio viejo profesor
se refirió en tantas ocasiones como europeo y occidental. De ahí
hubiera contentado. El, que quiso morir dignamente y que así lo
que, durante sus visitas a Barcelona, siendo ya alcalde de Maexpresó a sus más íntimos, probablemente hubiese deseado un
drid, no era extraño verle pasear por las librerías del Paseo de
despido más discreto, menos escandaloso.
P
.
M
Condolenciageneralizadaporel fallecimientodel “viejoprofesor”
EnriqueTiernoseráenterrado
hoytrasrecorrer
por últimavezlaciudadqueleaclamócomoalcalde
asistió a la imposiciónde la meda— Tierno, cuya pérdidaafecta al sis
lla, depositadajunto al bastón de tema políticoporque“le daba cremando a los pies del féretro.
dibilidad a la democracia”.
El primer teniente de alcaldey
El jefe de la oposiciónmunici
alcalde en funciones, Juan Ba—pal, el “popular”JoséMaríaAlva
nanco, abrió la sesióncon vozfir rez delManzano,tambiénse sumó
me peroquebrada. Tras comuni a loselogios.Finalmente,en nom
car la “irreparablepérdida”,mos bre delgrupo socialista,mayorita
tró el agradecimiento de la rio en el Ayuntamiento, Emilio
Corporación, que ha decretado García Horcajo aseguróque “Entres días de luto, a los médicosy rique Tierno ha sido el alcalde de
personal sanitario,así como a los todos los madrileños”. Al pleno
Madrid. (Lid-”La Vanguar
El cortejo fúnebre saldrá de la
asistieron personalidadescomo el
dia”.) El presidentedelGobier casa de la Villay atravesaráel co— funcionarios municipales.
secretario de Estado de Coopera
no, Felipe González, asistirá esta razón de Madrid. Frente al edifi
ción, Luis Yáñez,el fiscalgenere
tarde al entierro del alcalde de cío de Correostendrá lugar la des- Medalla de honor
Estado, Luis Antonio Burót
Madrid, Enrique Tierno. Una ca- pedida oficial.El cuerpo de Enri
El alcalde en funcionesdio lee- del
rroza de caballos conducirá los que Tierno se introducirá en un tura a la mociónen la que se pro- Barba, el dirignte socialistaPcrestos mortales del “viejo profe furgón mortuorioque le conduci ponía concederla medallade ho dro Bofill,y el secretariogeneral
sor” hasta la plaza de Cibeles, ni hastael cementeriode la Almu nor de la villade Madrid al profe del PCE, GerardoIglesias.
donde se despediráel cortejo.Será dena, donde recibirásepultura.
sor Tierno. Todos los grupos
inhumado, por voluntad propia,
Yotaron a favor. Al terminar el Manifiesto
en elpopular cementariode la Al- Emotivo •pleno
pleno se procedióa la imposición. dolor cindadano
mudena. Se esperaque el entierro
Estaban presentes la viuda de
se conviertaen una gran manifes
Una inmensa tristeza se respi Tierno, Encarnación Pérez, y su
El dolor de los madrileños se
tación de duelo.
raba en el plenomunicipal, reuni hijo Enrique. Fue un acto sencillo. demuestra en la cola de un kiló
El presidenteGonzálezasistirá do en sesiónextraordinariaapenas Al proponer la condecoración,
formada por los ciudada
al entierro después de realizar un una hora despuésde que el cadá Juan Barrancoafirmó que “la en- metro
nos que acudían a la capilla ar
breve viaje a Taormina (Sicilia), ver del alcalde de Madrid fuera fermedad no doblegó el espíritu diente instalada en la Casa de la
donde tendrá lugar una cumbre instalado en el patio de cristalesde de Enrique Tierno ni le quitó Villa para despedirsedel alcalde.
entre los dirigentes hispano—ita- la Casa de la Villa.
tiempo para la Alcaldía”.Adolfo
Las autoridadesautonómicasy
hianos. También se espera la pse— Lágrimas en los ojos de algún Pastor, de la “mesapara la Unidad municipales han decretado tres
sencia de otrosmiembrosdel Go- concejal. Por unanimidad, se de los Comunistas”,aseguró que días de duelo oficialpor el fallecíbierno, personalidadesde la polí acordó conceder al “viejo profe “ha sido un hombre bueno que ha miento de Tierno Galván y las
tica, artistas y representantesdel sor” ha medalla de honor de Ma- sabido ganar muchos corazonesy banderas lucena media asta en los
de la cultura. Pero, previ drid, máxima distinción munici muchas voluntades”. El concejal
Aspecto de la cola de ciudadanosque aguardaba ayer su turno para mundo
siblemente, será el pueblo de Ma— pal, hastaahora sólo otorgadaa las Herrera, del PCE, con lágrimasen edificios oficiales.
desfilar ante la capilla del alcalde
drid el gran protagonista.
Cortes tras el 23-F. La familia los ojos, valoró la trayectoria de
CHARO NOGUEIRA
Las más destacadas personalidades del mundo de la política, la cultura y la intelectualidad española dirán
adiós estatarde a los restos mortales del “viejo profesor”.
Pero, sin duda la despedida ms emocionada será la
que tributará el pueblo de Madrid al que ha sido, hasta
hace poco, el primer ciudadano de la Villa. Mientras, la
totalidad de los grupos políticos se vuelcan en elogios
hacia la figurade Tierno.
—
Diez añosdespués
Conocí a Tierno hace 10 años. Su PSP y ca deltodo a Cataluña.Loscondicionamienhasta qué punto tenía razón y hasta
nuestra ConvergénciaSocialistade Catalu- tos históricospesaron lo
en
estepunto. qué punto esa
indiferente al credo
es
nya se unían en la Federación de Partidos Lo digo con la franquezaque a él le hagusta- de cadauno.
Socialistas,al margenel PSOE. Nos encon do siempre, y, desde luego,sin su
Tierno hizoprofesión la lucidezy de su
tramos Raimon Obiols y yo con él en una cortesía y habilidad.
amable. ¡Cuanto echará a faltar el
casa con laspersianas echadas.c1andestina
Y añado: me preocupay mepesano haber
de Madrid —y todos nosotros—su
mente aún. en un veranobarcelonéscaluro- sabido transmitira un hombre atento,agudo contrapunto
so.
y de talante profundamente democrático Pero Tierno haeducado a los másjóvenes
Muchos años después llegué a conocerle como Tierno,una imagenmás persuasivade
en la confianza hacia el pue
bien. Era un defensorobstinadode los inte- nosotros mismos. Algo debe fallar ahí en colaboradores
blo y en el legítimoorgullo del poder local.
reses de su ciudad. A finales de 1983,en las nuestra manera de explicarnos.
Juan Barranco llevará dignamente esa heCortes, tuvimos una confrontación incluso
Por otra parte, Tierno era enormemente rencia.
dura. El no cedía, tal como yo exigía,en be- popular en Cataluña. Le acompañépor la
En laspróximas semanas,en los próximos
neficio del Area Metropolitanade Barcelo- Zona Franca, por l’Hospitalety porCerda- meses, van a
acuerdos
importanna, para equipararnuestros tres millonesde nyola y puedo certificar
despertaba
tes
para
los
ayuntamientos.
Legislación
estahabitantes a los de Madrid en el presupuesto adhesión muy fuerte y
cálida.
tal (finanzaslocales, desarrollode la Ley de
del Estadopara 1984.Pero luego.él mismo
Cuando le visitéen la clínica,pronto hará BasesdeRégimen Local),autonomías(desa
facilitó el camino para que en 1985se eum- un año. tras la inten’ención,me contó,
ff0110de las
y de los estatutos),adap
pliese ya en buenaparte mi propsito.
una lucidezdeslumbrante,cuál había sidosu
a la
Europea de los PoderesLoTierno ha creadoun patriotismomadrile— situación trágica y cómo la había ocultadoa taciónlegislación
estatal y autonómica sobre
ño enormemente útil para una ciudad que todos, había arreglado sus papeles, había participación municipalen las cajasde aho
nunca había tenido, en este siglo,un Ayun- convocado el pleno del Ayuntamientoy se rro, jurisprudencia
Tribunal Constitu
tarniento de gran relieve.
había dispuestoa morir sin ruido, él solo,o cional con gran —quizágrave—incidencia
Madrid, con Tierno.pasa de ser sólo capi- casi.
la interpretación práctica del precepto
tal a ser también ciudad —precisamente ¡Qué valentía!Allí descubríal Tierno tier- en
constitucional
autonomía.
cuando Barcelonaaccedede nuevo a un gra— no, cálido,amigo. “Laciudad nosconsume,
No
dejaremos
de invocar, en este contex
do de capitalidadoficial.
Pasqual”, me dijo.
to, la particular
esfera
la ciudada
En este sentido, el Madrid de Tierno le
Su muerte —queno quiso alejaral final—
que
Tierno
y
su
teoría
“vecino”
repre
hace a Barcelonauna comnetencia nueva, tan seguida despuésde la de Ramón Saizde
—yapara siempre,inmodificables—.
desconocida, que nos descolocó un poco, Varanda y Jaume Ciurana, y cuando aún
Ojalá que su prestigiovirtual crezca en su
inicialmente y que, sin embargo. creo, nos está reciente en nuestrorecuerdola de los a— ausencia
y nosayude en este trance.
convenía. Me refieroa la emulación de ciu caldes de El Prat, de Reus y deSanta Maria
dad a ciudad.
de Palautordera —otrohombre lúcidoque
PASQUAL MARAGALL 1MIRA
Tierno. me parecea mí, noentendió nun supo mirar cara a cara la última hora—de—
Alcalde de Barcelona
‘
.
-
Pujol resaltasu“humanidad
y sueleganciade espíritu”
Barcelona. (Redaccióny Agen Tierno como “un gran patriota
cias.) En Cataluña han sido nu que supo crear el patriotismo mamerosas las manifestaciones de drileño, un sentimiento muy im
condolencia por el fallecimiento portante para una ciudad”.Parael
del alcalde madrileño. En todas presidente del consistoriobarce
ellas se destacala gran faceta hu lonés su muerte significa“la pér
mana y la grandeza personal de dida de una personaa la que siem
Enrique Tierno Galván.
pre he admirado”.
El presidentede la Generalitat,
El Ayuntamientode Barcelona
Jordi Pujol, hizo públicoun men dispuso un libro en el Saló de la
saje de condolenciaen el que afir— Ciutat para recoger los testimo
ma: “Conseryomuy buen recuer nios de condolenciapor la muerte
do de Tierno Galván. En diversas del alcaldemadrileño.
oportunidades pude colaborar
Jordi SoléTura, catedráticode
con él y de todas ellasconservoun Derecho Políticoy amigode Tier
buen recuerdopor su humanidad no Galván, tuvo palabras de do
y por su eleganciade espíritu. De gio para “el viejo profesor”y, en
manera especial,quiero recordar declaracionesa la emisora “Cata
la colaboración que de un modo lunya Rádio”, destacóque “Tier
muy especial mantuve con él no Galván fue prácticamente
cuando la comisión de los nueve quien hizo el preámbulo de la
negoció con el presidenteSuárez Constitución”.
todo el procesode transiciónhacia
También la Oficina Olímpica
la democracia. Combinaba las de Barcelonaexpresóayersupesar
profundas convicciones con el por el fallecimientode Enrique
humor y con una ironía que nun Tierno Galván. El consejerodeleca hería. Siento mucho su muer gado, José MiquelAbad,envióun
te”. MaciáAlavedra,consejerode telegrama de condolenciaal alcal
Gobernación de la Generalitat, de accidental,Juan Barranco,en
representará a Jordi Pujolen el se— el que lamenta la “pérdida de un
pelio del fallecidoalcalde.
hombre que fuemucho másqueel
El alcalde de Barcelona, Pas alcalde de Madrid,fue para noso
cual Maragail,calificó a Enrique tros un amigoy un ejemplo”.
—
15 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1141
Title
A name given to the resource
Diez años después
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Tierno Galván, Enrique, 1918-1986
Necrologies
Madrid
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-01-21
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Alcalde de Barcelona
Articles