1
10
5
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/773/20030323_LV.pdf
e4dc28af1fab45924683cb3679d257dc
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
23/03/2003
La Vanguardia, p.030, Política
La guerra, nosotros y nosotros mismos
PASQUAL MARAGALL
El dictum romano era “si quieres la paz, prepara la guerra”. Pero hoy los halcones del siglo
XXI han preparado la guerra para hacer la guerra. Es cierto que el desarme exigido en la
resolución 1441 de las Naciones Unidas, de conseguirse, habría sido en buena parte gracias a la
presión internacional y por el despliegue militar norteamericano. Pero no ha sido suficiente
para asegurar la paz. Y estamos en guerra. Una guerra llamada, de modo cada vez más absurdo,
preventiva.
La amenaza es preventiva, la guerra es catastrófica. Primero, porque abrirá el camino a nuevas
guerras y no es seguro que comporten el fin del terrorismo. Segundo, porque retardará en 10 o
15 años la entrada del mundo islámico en el mundo abierto y global. Y tercero, porque
desestabilizará por un periodo de igual duración el Mediterráneo, que es, hoy por hoy, lo que el
Este europeo fue de 1900 a 1945: el origen de todas las guerras.
Toda guerra es una atrocidad. Y en este inicio de siglo, cuando ya existe una economía mundial
y de algún modo una incipiente identidad mundial, una guerra es, además, el reconocimiento
amargo de que estamos lejos del gobierno mundial que la globalización requiere.
Estamos ante una nueva frontera. Las Naciones Unidas no han votado una declaración de
guerra, pero algunos estados han emprendido una acción bélica. Como ocurrió en Kosovo, pese
al veto de Rusia. Pero allí se estaba perpetrando un terrible genocidio.
Puede suceder, y deseamos que sea así, que ésta sea la última guerra no declarada, porque la
gente ha intuido ya que las guerras se pueden parar. Esta vez no ha sido posible, pero nada
detendrá al movimiento y la convicción de la gente.
Estados Unidos ha mantenido un pulso contra el Consejo de Seguridad. Y lo ha perdido. Ha
iniciado un ataque, pero ha perdido su pulso contra el mundo. EE.UU. tenía un plan de largo
alcance en Oriente Medio que no podrá ejecutar precisamente por haber emprendido una guerra
en contra de las Naciones Unidas.
Estados Unidos, junto con el Reino Unido y España, pretendía un consenso para sus planes, que
le ha sido negado. Y no podrá seguir actuando al margen de las Naciones Unidas. No podrá
permanecer para siempre al margen de la legalidad internacional. No podrá seguir actuando,
cuando la guerra de Iraq acabe, en contra de la voluntad de los pueblos.
Cuando los pueblos frenen por primera vez una guerra de los estados, cuando las Naciones
Unidas se impongan a Estados Unidos o a los estados coaligados, entonces se habrá franqueado
una nueva frontera y con ello se dará un paso importante hacia un todavía lejano gobierno
mundial.
Mientras, el papel de la Unión Europa está en juego. Con el vínculo transatlántico en crisis, la
Unión está tratando de formular una política propia desde el Consejo Europeo. Hemos
avanzado. En 1991, cuando se produjo la primera guerra del Golfo, Europa no estaba ni unida
ni desunida: simplemente no estaba. No había política exterior y de seguridad común. Hoy, a
157 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
partir de una posición franco-alemana atrevida, la política existe; aunque, por obra y gracia de
Gran Bretaña y España, no existe aún una mayoría en torno a ella. Todo llegará.
Parar una guerra no es sinónimo de ganar la paz. Haberla evitado no hubiera significado haber
ganado la paz para siempre. Chamberlain supuso, al cierre de la crisis de Munich, que le estaba
permitido anunciar que había ganado “la paz para nuestro tiempo”. Y, sin embargo, Europa y el
mundo estaban a las puertas del infierno.
Habrá que preparar el día después de la guerra. Desde Europa, los políticos y los gobernantes
debemos ir pensando en una ofensiva argumental hacia Estados Unidos, para recomponer el
multilateralismo y para que las Naciones Unidas tomen conciencia del alto valor de su posición
en esta crisis. Blair y Schröder deberían compartir este empeño, prioritario para una política
exterior europea común.
Es cierto que los europeos deberán enfrentarse al grupo que dicta hoy la nueva teoría
norteamericana, que ya no es la de Monroe y el aislacionismo excesivo, sino la de la
implicación excesiva y el dominio total. La subordinación de la política exterior a la política
interior. Como ocurrió en todos los imperios y todos fracasaron al final.
El mundo va a tener así otro referente occidental además del norteamericano. Como ha
explicado Narcís Serra, una segunda potencia tiene siempre la oportunidad de formular
políticas internacionales más acordes con los intereses globales que la primera potencia
mundial.
El mundo abierto todavía no existe. La globalización parece haber sido, ahora, una ilusión, una
burbuja pinchada por la guerra. Como tampoco existe, más allá de la ficción o la utopía
humanista e ilustrada, un mundo de ciudadanos. Pero sí es perceptible ya el mundo de las
ciudades. Por primera vez en la historia, 300 ciudades del mundo han actuado simultáneamente.
No se trata solamente de sensibilidades coincidentes, como las del día 15 de febrero o el 15 de
marzo; estamos ante una red creciente de intercambios, un mapa de nódulos reales, de
territorios concretos donde la gente vive y se crean empresas y ONG.
El concepto de red es contrario al de frontera. El mapa de las ciudades presenta la ciudadanía
distribuida en puntos y los interconecta. El mapa de los países divide a la gente en territorios
separados. Las carreteras se ven, las fronteras, no. Las fronteras son las zonas vacías del mapa.
Todo esto puede parecer una disquisición inútil, en unos días en los que la guerra es la
dramática “mise-en-escène” de una anticuada e inhumana manera de entender la política
internacional.
Sin embargo, para intentar entender lo que está pasando, no puede obviarse el trend, la
tendencia profunda de la humanidad. Y esta tendencia profunda camina hacia un mundo
abierto. Tardará más o menos en afirmarse, pero se impondrá. Por una sencilla razón: el mundo
abierto y gobernado por leyes y tribunales internacionales es la única salida válida de nuestra
especie. Lo otro es la autodestruccción, nuclear o climática.
¿Existe un instinto profundo de supervivencia de la especie? ¿Está activo en esta línea? Así lo
creo. Los errores se repiten, es cierto. Pero siendo cierto que cada error histórico parece más
amenazador que el anterior, más peligroso y más global, no hay que descartar la posibilidad, y
aún la probabilidad, de que el efecto disuasorio de la amenaza acabe siendo efectivo. No es
descartable que la humanidad aprenda, aun a sabiendas de que no existe políticamente como tal
y que seguirá cometiendo errores.
158 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
En esta manifestación de esperanza hay razones para el optimismo y evidencias para el
pesimismo. Mueven al optimismo la vía abierta por la reflexión teórica y la movilización
popular a favor de una globalización digna, en la que el mercado se conjugue de modo
incuestionable con un mayor peso para la justicia social y la opinión pública. Y por el contrario,
la sola idea de que Bin Laden no acabe en el Tribunal de La Haya o de que Saddam Hussein no
vaya a comparecer ante un tribunal internacional ad hoc provoca desasosiego en quienes
pensamos en un mundo de legalidad internacional. La reciente entrega de uno de los cerebros
de Al Qaeda a Estados Unidos por parte del Gobierno de Pakistán es más que un precedente: es
una afrenta a todos aquellos países que han firmado el tratado del Tribunal Penal Internacional.
En Europa favorecen la guerra las convicciones estratégicas de Blair, las necesidades interiores
de Berlusconi y la vanidad y el talante excluyente de Aznar.
En este escenario, ¿qué puede hacer España, qué puede hacer Catalunya, qué pueden hacer
nuestras ciudades?
Primero, no dar la paz por perdida. Hemos perdido esta paz, pero podemos ganar la siguiente.
Ello implica estar con los países y los gobiernos que de verdad así lo creen. Y quiere decir
poner negro sobre blanco los motivos reales de la guerra y de las actitudes que la favorecen.
Quiere decir manifestarse desde cualquier posición posible a favor del cumplimiento del
mandato de las Naciones Unidas y de las posturas que mayoritariamente adopte la Unión
Europea.
Segundo, explicar claramente a la ciudadanía todo aquello que después de la guerra se verá con
los anteojos del hecho consumado, del “fait accômpli”, sea éste largo y penoso, o corto y de
algún modo resignado (“no fue tan largo”, “no fue tan cruel”, “permite un Estado palestino”,
etcétera). Y explicar a la ciudadanía que este conflicto muy poco tiene que ver con la lucha
antiterrorista. Que esta guerra no va a ser convencional; que comenzará contra Iraq pero no
sabemos dónde ni cuándo pretende terminarla Estados Unidos. Que en esta guerra van a morir
mujeres, niños y viejos, más que soldados.
Tercero, actuar preventivamente para el día después de lo que vaya a suceder, y establecer,
ahora, los vínculos que luego parecerán, en cierto modo, hipócritas, demasiado tardíos o
inútiles: quiero decir el diálogo con los países de la orilla sur del Mediterráneo, cuya
desestabilización política y económica tendrá graves consecuencias para la Europa en
construcción y especialmente para nosotros.
La guerra revela actitudes auténticas. Los ciudadanos de Catalunya y los españoles deben leer,
en lo que está sucediendo estas semanas, lo que auténticamente son sus políticos. Esta guerra
nos permitirá saber algo más de nosotros mismos.
Jordi Pujol dijo textualmente a este diario el 2 de marzo: “Lo más importante es que Estados
Unidos quiere controlar la zona. En parte para tener que recurrir menos a Arabia Saudí (...)
(que) resulta cada vez más incómoda para Estados Unidos dado su papel ambiguo en lo
referente al terrorismo. (...) Pero no es seguro que sea malo que Estados Unidos controle la
zona. Una zona vital y tormentosa que va de Afganistán a Israel y Palestina y de la frontera
turca a Arabia Saudí. Si no la controla Estados Unidos ¿quién la va a controlar? ¿Chirac y
Schröder, o la UE en bloque? Ya me gustaría, pero no lo haremos. (...) Controlar esta zona
quiere decir (...) estar en condiciones de intentar un acercamiento a algunos países musulmanes.
Y quiere decir también tener gran capacidad de presión sobre Israel y los palestinos”.
159 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
Sabemos pues, por fin, cuál es la posición de Pujol en la materia. Es una posición razonada.
Pero no es una posición razonable. Nuestro presidente ha cambiado el europeísmo por el
americanismo, justo cuando ser europeísta implica un mínimo riesgo y cierto coraje. Es más:
cuando es dudoso que el gobierno de Estados Unidos represente fielmente a la sociedad
norteamericana. Y no me refiero por “sociedad norteamericana” tan solo a algunos actores de
Hollywood y a “The New York Times”. Me refiero a las raíces profundas, a las “grass roots”.
El internacionalismo que ahora predica el corazón europeo es el que Europa desdeñó cuando
Wilson lo propuso en Versalles después de la Primera Guerra Mundial.
Catalunya tiene un papel que cumplir en España y en Europa. Un papel importante en el primer
escenario y modesto, pero interesante, en el segundo. No somos sólo observadores. No somos
sólo una antigua marca europea en la península que perdió el tren de la historia y desde
entonces tiene derecho al lamento y a una poética huida hacia el norte, con un correlativo
desdén hacia el sur y hacia la península. Ni huida hacia el norte ni hacia el oeste.
Vamos a contar en España y a ser en Europa algo más que un destino turístico-cultural
interesante. Vamos a vertebrar el enlace de la península con el continente, que es lo que nos
toca hacer y nos gusta hacer. Empezamos a enseñar las uñas en el campo empresarial, en el de
las infraestructuras y en el tecnológico. Y vamos a tratar de liderar una política europea para el
Mediterráneo que nació en Barcelona en 1995 (“proceso Barcelona”) pero que fracasó en la
cumbre siguiente y ahora, con la guerra, está hecha trizas.
Pero para ello hay que desarrollar también una doctrina coherente del espacio global y de
nuestro lugar en él. Y en este sentido tienen mejor criterio nuestros conciudadanos en la calle
que nuestros gobernantes en sus despachos y sus viajes. La “buena gente” no es lo mismo que
la “pobre gente”. Esta nuestra gente es inteligente y lo está manifestando día tras día. Con esta
crisis vamos a saber, también, un poco más de nosotros mismos.
PASQUAL MARAGALL, presidente del PSC
160 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1355
Title
A name given to the resource
La guerra, nosotros y nosotros mismos
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Guerra
Relacions Internacionals
Acció política
Nacions Unides
Iraq
Estats Units
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-03-23
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat política
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1025/19860520d_00131.pdf
1aa07b6fd17c06e20bbf5fb8db744c5c
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona
Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde a la cloenda de la conferència
de l'Excm. Sr. Secretari General de les NNUU
Saló de Cent, 20 de Maig 1986
Exp. 705/84 -
IMPREMTA MUNICIPAI.
�EXCMO. SR. SECRETARIO GENERAL, SEÑORAS Y SEÑORES:
SóLO UNAS PALABRAS PARA AGRADECER AL SR. PÉREZ DE
CUÉLLAR SU AMABILIDAD AL ACUDIR A NUESTRA CIUDAD PARA
PRONUNCIAR ESTA CONFERENCIA.
COMO ALCALDE DE BARCELONA, ADEMES, ME ES
ESPECIALMENTE GRATO QUE ESTE ACTO HAYA TENIDO LUGAR EN
ESTA CASA. Y PRECISAMENTE EN ESTE SALóN, QUE ALBERG6 UNA
DE LAS INSTITUCIONES DE GOBIERNO Y DEBATE POLíTICO MáS
ANTIGUAS DE LA HISTORIA.
BARCELONA QUIERE SER FIEL A SU PASADO Y RENOVAR SU
TRADICIóN DE LUGAR DE ENCUENTRO Y DE DEBATE
INTERNACIONAL. SU PRESENCIA EN ESTA CASA, SR. SECRETARIO
GENERAL, HA DE SER UN HITO HISTóRICO EN ESTE CAMINO.
EN EFECTO. NADA PUEDE ENCARNAR MEJOR NUESTROS
DESEOS QUE LA PRESENCIA DEL MáS ALTO REPRESENTANTE DE
LA INSTITUCIóN QUE, PESE A TODOS SUS DEFECTOS, ES EL
úNICO FORO MUNDIAL DE DEBATE, EL iNICO LUGAR DONDE LAS
�NACIONES DEL MUNDO SE ENCUENTRAN EN IGUALDAD DE
CONDICIONES.
COMO HA DICHO EL SR. SECRETARIO GENERAL,
(... REFERèNCIA A LA SEVA INTERVENCI6 ...)
BARCELONA ESTARá SIEMPRE EN LA VANGUARDIA DE LA
LUCHA POR LA PAZ Y POR EL ENTENDIMIENTO ENTRE LOS
PUEBLOS. BARCELONA SE SIENTE SOLIDARIA CON EL ESPíRITU Y
LAS ACTIVIDADES DEL SISTEMA DE NACIONES UNIDAS Y ASPIRA
A COOPERAR CON EL MISMO EN LA MEDIDA DE SUS
POSIBILIDADES.
ASí LO HEMOS DADO A ENTENDER AL OFRECERNOS COMO
SEDE DE LA CONFERENCIA DEL FNUAP QUE TIENE LUGAR ESTOS
DÍAS. Y ESPERAMOS CONTINUAR HACIÉNDOLO OBTENIENDO LA
SEDE DE LOS JUEGOS OLíMPICOS DE 1992. Y EN MUCHAS OTRAS
ACCIONES QUE, AUNQUE MENOS ESPECTACULARES, AUNQUE FORMEN
PARTE DEL TRABAJO COTIDIANO, SON IGUALMENTE EFICACES
PARA LA CONSECUCIóN DEL BIENESTAR DE LA HUMANIDAD.
�•
SEÑOR SECRETARIO GENERAL, SEÑORAS Y SEÑORES, SóLO
ME QUEDA REITERARLES DE QUE ÉSTA ES SU CASA, ÉSTA ES SU
CIUDAD.
MUCHAS GRACIAS.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3931
Title
A name given to the resource
Paraules cloenda de la conferència del Sr. Pérez de Cuellar, President de les Nacions Unides
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Dret
Relacions Internacionals
Acció política
Nacions Unides
Pérez de Cuéllar, Javier, 1920-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-05-20
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1222/19900530d_00386.pdf
affb8f6bf15e2466dacb72de0eb6de61
PDF Text
Text
PARAULES DE L'ALCALDE A L'ACTE DE LLIURAMENT DEL
PREMI PER LA PAU 1989
C.
.z3-.S -CS` (3-Q_
CY^rEe^a^ i cad d
i a.í<.^
4:,D
i^^4,G.`^sAs=,.,ws.^o,
t° zt
- Un premi com el de L'Associació de les Nacions Unides per
a Espanya, més enllà de la seva dotació modesta, té un
gran valor perquè l'associació representa un sector molt
significatiu de l'opinió pública espanyola. (Recordar que
l'Associació que té la seu a Barcelona és d'àmbit
espanyol)
- L'Associació representa un sector d'opinió popular però
il.lustrada en la ciència dels valors humans i de la pau,
com ha demostrat abastament en la seva defensa constant
dels principis de la carta de les Nacions Unides.
- La decisió d'atorgar el Premi en l'edició de 1989 a
Mikhail Gorbatxov prova, una vegada més, l'acceptació que
té en l'opinió pública occidental la figura del President
Gorbatxov. Tant és així que quan determinades veus demanen
canvis a Occident, fins i tot veus de l'Església Catòlica,
ho fan reclamant "un Gorbatxov per a Occident".
01'9
�-2-
- Efectivament, com es diu a l'Acta de la sessió de
concessió del Premi, Mikhail Gorbatxov ha aportat a les
relacions internacionals una nova dimensió qualitativa i
moral.
- Avui és pràcticament unànim el reconeixement que, gràcies
a les accions proposades per Gorbatxov, la pau i la
seguretat internacionals han resultat enfortides, i la
llibertat i la democràcia han avançat extraordinàriament a
l'Europa Central i Oriental i a la pròpia Unió Soviètica.
Per això, el Premi ha estat encertat i és oportú.
- Els ciutadans han percebut aquests grans canvis d'una
manera moralment apreciable: la por ha retrocedit i
l'esperança ha revifat.
- La ciutat de Barcelona es complauria enormement que
Mikhail Gorbatxov pogués visitar-la en el transcurs del
seu viatge oficial a Espanya. Aprofitar, doncs,
l'oportunitat per demanar a l'Ambaixador que en transmetre
el Premi al President Gorbatxov li traslladi també aquest
desig de Barcelona, que voldria mostrar-li com es prepara
per a acollir el gran esdeveniment mundial de pau i
fraternitat que seran els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4128
Title
A name given to the resource
Acte de Lliurament del Premi per la Pau 1989 atorgat per l'Associació de les Nacions Unides a Mikhail Gorbatxov
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cròniques
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Ètica
Acció política
Gorbacov, Mikhail S.
Nacions Unides
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1990-05-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1438/19950309d_00675.pdf
b1a1f77a5b671c5879b3217c9b6707eb
PDF Text
Text
Inauguración del seminario "El Rol de Naciones Unidas en la Nueva
Sociedad Internacional"
(Hotel Presidente, 9 de marzo de 1995, 10:30 h)
Estimados amigos,
Es para mí una satisfacción dar la bienvenida a los participantes en este
seminario sobre las Naciones Unidas, que la Fundación Ebert ha organizado
en Barcelona.
Sin duda, la celebración del 50 aniversario de Naciones Unidas ha puesto
sobre la mesa la cuestión de su papel de cara al futuro de la organización y
ha abierto un debate en profundidad acerca de su reforma.
La crisis o la disolución de las grandes ideologías universalistas y de los
bloques político-militares a nivel mundial ha abierto unos espacios en la
vida internacional que requieren ser llenados para que funcionen
mecanismos de regulación que la mundialización hace más necesarios que
nunca.
En este contexto, las ciudades se posicionan como actores de las relaciones
internacionales al lado de los Estados y de las organizaciones
internacionales, que hasta ahora eran exclusivamente de base
intergubernamental, por lo menos las más importantes. La Conferencia de
Río 92 fue el precedente que permitió, por primera vez, una presencia
conjunta de las organizaciones mundiales de ciudades y autoridades locales,
conquistando un espacio propio en la Conferencia. Pero no debe ser una
excepción.
Fue entonces cuando nació el Grupo de los 4, que se creó para gestionar el
seguimiento post-Río 92 y de la Agenda 21 y que tiene la virtud de reunir a
las dos organizaciones con más vocac4ón universalista, la Federación
Mundial de Ciudades Unidas (FMCU) y la International Union of Local
Authorities (IULA), y a las dos organizaciones más significativas de las
grandes ciudades, Summit y Metrópolis.
Desde las ciudades, defendemos con ahínco la participación de los alcaldes
y de las organizaciones internacionales de ciudades en las conferencias de
las Naciones Unidas así como en los foros especializados (Alcaldes por la
�Infancia, Ciudades Educadoras...) y en aquellos organismos que
correspondan a sus competencias y a sus objetivos.
La vocación internacional de Barcelona, especialmente desde el impulso
que recibió con ocasión de los J.100, nos ha llevado a formar parte no sólo
de redes europeas de ciudades sino también de múltiples organizaciones
internacionales de ciudades. Barcelona forma parte, entre otras, del Grupo
de los 4 y colabora en los trabajos preparatorios de la Conferencia Habitat II
y la Asamblea Mundial de Ciudades y Autoridades Locales.
La constitución de la Asamblea Mundial de Ciudades, que tendrá lugar de
forma paralela a la Conferencia Habitat II que se celebrará en Estambul en
1996, debe iniciar un nuevo periodo en la vida internacional que suponga el
reconocimiento de los gobiernos y la participación de las Ciudades Unidas a
través de su Asamblea permanente en el sistema de las Naciones Unidas.
Esta Asamblea, destinada a convertirse en una estructura permanente de
coordinación y de representación de las organizaciones de ciudades,
favorecerá la progresiva unificación de las organizaciones mundiales que
comparten objetivos y asociados como son las ya mencionadas Federación
Mundial de Ciudades Unidas (FMCU) y la Unión Internacional de
Autoridades Locales (IULA).
La aspiración de establecer un interlocutor único de las ciudades y los
poderes locales con los organismos de Naciones Unidas se resume en el
lema Ciudades Unidas al lado de Naciones Unidas. Creo que ésta puede ser
una de las aportaciones más tangibles y más eficaces a unas Naciones
Unidas que tienen detrás de sí una historia de cincuenta años, pero de las
que cabe esperar todavía un mayor protagonismo en la escena mundial.
Muchas gracias.
E BERT. N BB
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4344
Title
A name given to the resource
Inauguració seminari “El rol de Nacions Unides a la societat internacional”
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Hotel Presidente, Barcelona
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Cooperativisme
Relacions Internacionals
Política
Acció política
Nacions Unides
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-03-09
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1455/19951017d_00693.pdf
152640f5b84fc9425905635042e57a76
PDF Text
Text
Inici del cicle de conferències "Les Nacions Unides i nosaltres", organitzat per
l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya amb motiu del 50è aniversari de
les Nacions Unides.
Intervenció de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall:
"NACIONS UNIDES I CIUTATS UNIDES".
17 d'octubre de 1995
CCCI3
Voldria començar dient que no em sembla una anomalia que l'Associació per a
les Nacions Unides tingui la seu a Barcelona. Penso que és d'allò més natural. És
natural que la capital o la seu d'una organització que té un interès internacional,
que depassa les nostres fronteres, que té molt a veure amb els interessos dels
ciutadans de Barcelona, no hagi de ser necessàriament a la capital de l'Estat sinó
en una capital cultural com és Barcelona.
Com ha dit Josep Ramoneda, és cert i ben evident que la crisi de Bòsnia ha fet
molt mal a les Nacions Unides, però també és cert que, com diu l'adagi castellà,
"no hay mal que por bien no venga". El mal que s'ha fet a la imatge d'unes
organitzacions internacionals com la Unió Europea o les Nacions Unides, no és
més que una crisi d'esperança. La crisi prové de l'ansietat de la gent que sap que
es poden fer més coses de les que es fan a nivell internacional.
Si mirem de què està fet el món, veurem que no és un conjunt de nacions unides
sinó un conjunt de nacions desunides. Les Nacions Unides és un epifenomen d'un
món que busca una llum en una realitat de conflicte i d'enfrontament. I això és
així a nivell dels estats, de les ciutats i a nivell mundial.
El primer problema és que el món és un conjunt de nacions que són el fonament
del dret. La sobirania nacional és l'únic concepte que el dret positiu reconeix i que
el dret internacional pren corn a punt de p rtida. De cap realitat substantiva del
dret, llevat de la Declaració dels Drets Humns de les Nacions Unides, en deriven
drets. Tots els drets emanen de lleis aprovades en els parlaments nacionals.
Vaig ser a La Haia fa tres setmanes, amb motiu d'una reunió internacional
d'autoritats locals (IULA -International Unibn of Local Authorities-), on hi havia
molts representants de les autoritats local organitzats en seccions nacionals.
També hi era l'Alcalde de Sarajevo, Tarik IKupusovic, que em va demanar que
l'acompanyés al Tribunal de La Haia on es jútgen els crims de guerra.
ALCALDIA
f[e^a ts^aa d'Entrada
. ______._
_.__......._.___►
?
^4
5•
1.-151
�Vaig pensar que estaria ple. Que seria impossible d'entrar-hi atesa la possible
presència de la premsa internacional, dels interessats, dels refugiats i de tots els
observadors polítics. Però Kupusovic ema va dir que segurament no hi hauria
ningú. I així va ser efectivament.
Hi havia un modestíssim tribunal internacional format per quatre o cinc persones
venerables -un d'ells un xinès de noranta anys, que va ser el que va parlar amb
més potència de veu i ànim- que s'estaven davant d'un ciutadà serbi, d'uns trenta
anys -la muller i el fill del qual eren entre el públic- acusat d'una sèrie de crims.
Aquest pressumpte criminal va ser identificat per una dona bòsnia que sortia de
l'estació de tren de Frankfurt. La dona va dir que l'acusat estava en un camp de
depuració i to rt ura, on ella havia estat. El 'va denunciar a un policia alemany, el
policia el va detenir i el va dur a un jutge alemany que, al seu torn, el va trametre
a un tribunal que, finalment, el va enviar aljTribunal de La Haia.
El judici va començar amb el rebuig del Tribunal per part de la defensa en base a
l'argument següent: "vostès, per ser legals com a tribunal, necessiten d'una llei". I
els jutges van respondre dient-li: "vostè no creu que la Carta de les Nacions
Unides s'ha de respectar?". 1 el defensor deia: "s'ha de respectar, però no és pas
una llei aprovada en un Parlament". I aleshores el jutge xinès li va dir a l'advocat
defensor: "vostè no sap que hi ha una Carta de les Nacions Unides que ha creat el
Consell de Seguretat i que aquest, amb ple ús dels seus drets, ens ha creat a
nosaltres com a Tribunal, i que per tant nosaltres estem jutjant en virtud de llei ?
Què és pensa que és, sinó, la Ca rt a de les Nacions Unides?" I el defensor va
contestar: "un tractat".
I tenia raó. El fet que aquest tractat sigui ratificat per cadascuna de les nacions i
que per tant esdevingui llei en els seus territoris, no és més que una confirmació
de la limitació del que estem dient: s'ha de passar per la ratificació dels Senats
nacionals perquè aquella llei internacional deixi de ser una ficció i passi a ser llei
en el territori de cadascun dels països.
Heus aquí, dones, la crisi de les Nacions Unides i no pas la primera. Perquè ha
nascut la sospita que és possible una sobirania diferent de la sobirania nacional.
Aquest és el meu pensament en aquest moment. I no és només per la crisi de l'exIugoslàvia o pels fenomens que han ocorregut a Europa des de la caiguda del mur
de Berlín. Poc a poc ens estem anem adonant que existeix una realitat social, una
societat civil internacional interciutadana, interindividual i mundial.
Aquesta situació d'avui l'estem vivint des de la nostra ciutat i des de l'esperit de
les ciutats que Barcelona representa. A Barcelona s'ha creat Eurociutats, la
primera organització europea de ciutats grans, Barcelona presideix el Consell de
Municipis i Regions d'Europa i vice-presideix el Comitè de les Regions.
�Barcelona és coneixedora del secret de la vida que trascendeix els Estats perquè
la seva història és la d'un poble que ha tingut una cultura i una nacionalitat no
reconegudes com a Estat i, per tant, coneix la precarietat de les fórmules
imposades ï la realitat que hi ha, o que no lli ha, al darrera de les paraules.
Barcelona ha estat ciutat de trasvàs, de canvi, de contacte, d'immigració. Ciutat
port, ciutat porta, ben ubicada històricament. Iia patit moltes situacions greus
corn els bombardejos al segle XIX. És unaciutat que ha patit un setge i, per tant,
pot comprendre molt bé el que està passant a Sarajevo. Barcelona té la capacitat
d'interpretar amb modèstia, però amb ° una fermesa creixent, l'esperit de
ciutadania. Un esperit cons aquell que ens fa ser realment iguals, no en el terreny
de la Declaració dels Drets de l'Home, no en el terreny d'una filosofia més o
menys ingènua re specte la igualtat dels homes i les dones en néixer a tot arreu,
sinó corn a l'exercici d'un sentiment d'igualtat que s'ha de poder reflectir en els
actes de la vida quotidiana.
A Barcelona i a les ciutats amigues que comparteixen aquest esperit, està neixent
en el inón un nou esperit, que anomeno esperit de ciutadania. Aquest concepte
es comença a reflectir en el llenguatge polític.
Dues fórmules que acostumen a associar-se amb la idea de les Nacions Unides o
de l'existència d'una societat mundial i que poden servir d'exemple són, d'una
banda, la idea de l'aldea global i, de l'altra, el fet de pensar globalment i
actuar localment. Des de les ciutats estekn convençuts que l'aldea global serà
veritat quan el món sigui un món de ciutats ii de ciutadans.
Les ciutats estableixen, cada vegada més ,. relacions entre elles malgrat que la
diplomàcia estableix que aquestes s'han de produir a través de les ambaixades i
dels ministeris d'afers exteriors. És important respectar aquestes normes però és
ben evident que formalitzar l'allau de relacions entre ciutats és impossible de fer
amb la cotilla estreta del funcionament de les ambaixades i els seus sistemes de
comunicació. Es produeix una major interrelació entre la gent perquè els
transports són més senzills i eficients, perquè han caigut les barreres, com el mur
de Berlín, i perquè posar po rt es en aquest camp és pràcticament impossible. I
això els Estats ho saben.
La nostra experiència és la d'un món en creació de persones que s'interrelacionen
i que han de passar per la po rt a estreta de les relacions entre els Estats. I és així
perquè els Estats han representat allò més semblant a la racionalitat universal, és
a dir, la sobirania nacional. La democracia com a expressió volguda i no
imposada d'aquesta sobirania s'ha reflectit a través dels trossos del mapa mundial
que anomenem nacions.
3
�Si volem aconseguir un món de ciutats i ciutadans, l'haurem de construir evitant
generar unes pors, d'altra banda, lògiques i reaccions contràries. Cal comptar
sempre amb les nacions i estats, amb els nostres estats.
Barcelona va participar a la Conferència de Rio de 1992 i no s'ha perdut cap
conferència internacional en els darrers deu anys. També serà present a Istambul.
A Rio es discutia del medi ambient a nivell mundial i del desenvolupament sota
la premisa -que comença a ser sabiduria convencional- que el que s'ha de fer és
pensar globalment i actuar localment. Qüestió que critico perquè, en el fons, no
és més que la traducció xifrada, pràctica i concreta, de l'universalisme, de la bona
voluntat dels funcionaris internacionals que veuen clar que hi ha coses que s'han
de fer. Aquests funcionaris internacionals, el moviment de Nacions Unides en el
sentit més autèntic, pensa globalment, a pa rt ir de la Declaració dels Drets de
l'Home, a pa rt ir de l'universalisme, de coses que succeeixen realment i que les
nacions no poden abastar. 1 des d'aquest pensament universal diu a les nacions
que haurien de ser menys egoïstes i capaces d'adonar-se que hi ha qüestions que
les depassen atès que alguns dels efectes dPallò que produeixen van més enllà de
les seves fronteres i que, per tant, s'han de posar d'acord per autolimitar-se
conjuntament.
Aquest és l'esperit a partir del qual es creen aquestes grans trobades mundials,
com la Conferència de la Dona a Pequín. La intenció és arribar a un sector de la
realitat social ï humana que es troba una mica més enllà d'on som. I és amb
aquest sentit que cal recórrer al "pensem globalment, perquè globalment ens
entendrem i després apliquem-ho localment, a la realitat local".
Sumant reflexions locals podem arribar a un pensament global i aleshores
conve rt ir-lo en una acció alhora universal i local.
Els alcaldes dels estats membres de Nacions Unides tenen la impressió que els
seus parlaments fallen sovint. Però no per defecte sinó per excés. Falla l'objectiu
de les seves lleis per excés de bona voluntat i per ignorància de la realitat. Només
la realitat viscuda molt de prop dóna lloc a aquella acció que és realment sentida
per la gent com a resposta a les seves necessitats. Algú, d'això, en diria identitat.
Jo en diria proximitat. Altres en dirien nacionalitat. Altres, humanisme immediat.
En tot cas el pensament universal en qué ens haurem de basar per construir
una realitat mundial, una autèntica vilal global, haurà de ser un pensament
global que no oblidi cap de les particularitats a nivell local. Amb la suma de la
voluntat i de les experiències viscudes per les nacions petites i les cultures
petites hem de construir un pensament universal que sigui alguna cosa més que
un "universalisme vacu, estéril".
bona
4
�Tornant a Rio, allà uns funcionaris internacionals van organitzar una reunió per
tractar del medi ambient del creixement econòmic. A les ciutats que hi van
participar se'ls va plantejar el primer problema a l'hora de definir el seu paper i
en qualitat de què hi assistien.
Finalment, agrupades com a Grup dels 4 -associació la International Union of
Local Authorities (IULA), la Federació Mundial de Ciutats Unides (FMCU),
Metrópolis i Summit- les ciutats van exposar el seu punt de vista respecte les
qüestions que es van tractar a la reunió oficial.
La participació de les ciutats en les reunions internacionals de Nacions Unides és
una qüestió que es va plantejar al secretari general de Nacions Unides, Butros
Butros-Ghali, quan es va començar a preparar la I Assemblea Mundial de Ciutats
Unides, que se celebrarà a Istambul el maig de 1996.
Butros-Ghali ens va preguntar engualitat de què volíem participar-hi. I les ciutats
li vam dir que corn a ciutats per tal d'explicar les nostres experiències. ButrosGhali ens va dir que les ciutats, en tant que formen part de les nacions membres
de Nacions Unides, ens hauríem d'adreçar als nostres respectius governs per
sol . licitar de formar part de la seva delegàció per participar en les reunions de
Nacions Unides com Habitat II.
Això no obstant, Butros-Ghali va suggerir que les ciutats podrien pa rticipar
agrupades com a ONGs. Nosaltres creiem que les ciutats no són ni una g
minúscula, ni una NG, ni una G -sobirarjia nacional-. Sinó que som governs
petits, governs de ciutat que volem apo rtar l' a visió dels ciutadans en aquest tipus
de reunions. Butros-Ghali s'ho va escoltar amb molt d'interès i a partir d'aquí
n'han sortit dues coses:
1. Que Habitat II s'enfoqui de manera difetient i compti amb l'aportació del Grup
dels 4.
2. La celebració, simultàniament, de la la. Assemblea Mundial de Ciutats i
Autoritats Locals: Ciutats Unides.
Les ciutats han proposat a Boutros-Ghali que corn a secretari general de Nacions
Unides reuneixi les nacions i les ciutats. I 4ixí serà a Istambul on s'establiran les
bases per a la fusió de les organitzacions internacionals de ciutats.
s
La il . lusió de Barcelona seria que 1'anyk 1996 es produís aquesta primera
coincidència i que en els futurs congressos de IULA i de la FMCU, que se
celebraran el 97 i el 98 respectivament, s'arribi a la decisió de desaparèixer per
5
�fusionar-nos en una altra organització de _ciutats del món. Si això es produís les
ciutats estaríem en condicions de poder anar a una organització permanent de les
ciutats unides al costat o sota l'esperit de Nacions Unides.
Aquesta és la línia que estem seguint des de Barcelona gràcies a la dedicació
d'algunes persones, com en Jordi Borja.
Des de Barcelona creiem que Nacions Unides està en una crisi d'esperança. Que
aquesta crisi d'esperança és tant o més sentida com més gran és la convicció que
el millor encara ha de venir.
A finals dels anys 50 i principis dels 60 es produeix la con fl uència entre
l'existència a Roma d'un Papa diferent, Joan XXIII, d'un president deis Estats
Units diferent, John Kennedy i, a la Unió Soviètica, d'un secretari general del
Partit Comunista, Krushov, Va ser un moment en què semblava que hi havia la
possibilitat de superar la guerra freda i les divisions que s'havien produït a tot el
món per la 1 a. i 2a. Guerra Mundial.
a
Això va durar poc. Era un estat d'esperit que anava lligat a una colla de persones i
de moments històrics i manifestacions viscudes en aquesta ciutat i en d'altres de
forma similar (París 68). Una persona molt lligada a totes aquestes esperances va
ser Alfonso Comín. Semblava que calia militar en aquesta línia d'anar acostant
aquests moviments de pensament i d'idees i d'interessos que històricament
s'havien enfrontat i que en aquell moment semblaven convergir.
Però ens hem trobat que anys després gairebé cap de les esperances que s'han
viscut d'una forma profunda acaben essent .veritat.
I ara, altra vegada, tornem a tenir l'esperança que aquest cop sigui veritat. No és
gens decebedor, en aquest sentit, sinó tot el contrari. En el discurs que va fer el
Papa Joan Pau II, un Papa que prové d'un país a l'altra banda del mur de Berlín,
del fred, de l'opressió nacional i de la negació de les llibertats, a les Nacions
Unides fa dues setmanes va dir: amb la caiguda del mur de Berlín ha aparegut un
moviment imparable de nacionalitats oprimides, que volen ser reconegudes com a
tals nacions. I que aquest nacionalisme ha de tenir entrada al món, i el món ha de
deixar entrar totes aquestes nacions que gairebé per mandra, per desconeixement,
es resisteix a reconèixer.
El Papa va dir també que a aquestes nacions els hem de dir que no facin l'equació
"tota nació = tot estat", perquè sinó el món¡ no podria avançar cap a l'objectiu que
tots volem. Hi ha confederació, hi ha federalisme, hi ha autonomies, hi ha moltes
maneres diferents com per satisfer les aspiracions nacionals d'aquests països i
com per no haver de provocar nous esclats ï nous drames com els que estem
vivint.
�A molta gent li semblarà sorprenent que pugui ser una persona que representa una
religió que vagi a les Nacions Unides i digui un missatge que probablement
s'esperava d'altres fonts. Però és així i no deixa de ser veritat que les religions, en
el món en què vivim, estan jugant un paper molt impo rt ant.
El drama de Sarajevo té molt a veure amb aquesta qüestió. Perquè Sarajevo,
ciutat amb ressonàncies de tota mena, històriques, de la 1 a. Guerra Mundial, té
una característica que jo crec que la fa enormement important per a totes les
altres ciutats: és el punt del món on s'han enfrontat històricament orient i
occident. És allà on parteixen les aigües: cap a Bizanci o cap a Roma. I en
aquesta mena de rovell de l'ou o melic del món hi ha com un remolí on s'han
enfonsat moltes naus i on s'han creat moltes guerres. I uns i altres hem anat creant
els nostres guerrers. Hem fet dels serbis els defensors d'una certa ortodòxia, per
una banda, i dels croates els defensors d'una altra ortodòxia, per una altra banda:
l'oriental i l'occidental, la catòlica i la de liizanci. Aquesta gent, doncs, s'ha estat
barallant sempre per nosaltres i per Bizanci i han après a guerrejar com ningú. I
ho fan molt bé. I encara que és dramàtic 4s el que Europa els ha ensenyat a fer
durant segles. I, evidentment, cada vegada que la situació a Europa es
descomprimeix i hi ha la possibilitat d'autoafirmar-se els uns sobre els altres amb
més arrogància, això acaba com ha acabát ara: amb una violentíssima guerra
entre germans, absolutament bíblica, de gent que són iguals, que parlen el mateix
idioma -el serbocroata-, que no són ètnicament diferents encara que només
l'accent és una mica diferent, però no pas més que el que hi ha entre Torroella de
Montgrí i el camp de Tarragona o la conca de Barberà.
El que passa és que Zagreb és una ciutat en la qual, quan arribem, el prospecte
que ens donen a l'avió ens diu: Croàci4, país format per un 85% de gent
ètnicament croata, i un 75,6% de catòlics romans. I, efectivament, Zagreb és una
ciutat catòlica 100% en la imagineria.
Durant la commemoració dels 1000 dies de setge de Sarajevo el mes de gener
passat es van produir quatre cerimònies religioses simultànies. El visitant podia
anar a la sinagoga, a la mesquita, a la catedral catòlica o a l'església o rt odoxa.
Veient allò es constata que aquesta ciutat està feta per no guanyar cap guerra
perquè només aquelles nacions que tenen Déu al darrera poden guerrejar
efectivament. Ho hem viscut fa molt poe amb la guerra del Golf Hem vist
Saddam Hussein, que és un persona que stha declarat no precisament corn una
persona de grans creences religioses, crida] als seus súbdits a guerrejar en nom
del seu Déu, i a guanyar-se el cel probable m ent. 1 hem vist el mateix dia, a la nit,
com el president dels Estats Units deia que els seus exèrcits al desert po rt en al
braç la força del Déu cristià. Quan un arriba a Sarajevo un té la impressió que
aquesta guerra allà no la poden fer perquè, entre d'altres raons, no tenen un Déu
sinó que en tenen quatre que han estat i són respectats.
7
�Tinc l'esperança que Sarajevo se salvi. Per Europa, per Barcelona i per totes les
ciutats com la nostra. Si aquesta ciutat no se salva ho tenim tot perdut. Perquè si
Sarajevo és perdés hauríem de reconèixer que la força intrínseca de maldat que
portem a dins ha tornat a vèncer a la nostra força de bondat, també intrínseca.
Afortunadament, Sarajevo es refarà. I a més amb una rapidesa que molta gent no
s'imagina. Però encara hi ha setge. Tenen llum, aigua gas i telèfon, encara que
sovint és impossible trucar-hi. I això que ells tenen el número de Barcelona per
poder comunicar sempre, de set xifres. Tenen l'aigua que tenien el mes de gener:
dues hores al dia aproximadament. No hi ha prou electricitat com per fer pujar
l'aigua als pisos alts. Gas n'hi ha perquè els russos han obert l'aixeta perquè els
bosnis han promés que pagaran els 20 milions de dòlars que costa un hivern. Però
és clar, tota la ciutat és plena de regates, de forats, tallats amb tubs de gas que no
són autoritzats. Els primers t re s dies de gas hi ha hagut 100 ferits a causa de les
explosions. És, per tant, una ciutat assetjada i ells ho diuen: des dels turons ens
estan mirant_i ara no disparen per la reacció que puguin tenir les_Nacions Unides.
Però encara no és una ciutat lliure. Jo dic que ho serà. 1 el dia que ho sigui serà de
manera ràpida, perquè malgrat tots els sofriments i les mancances, és una ciutat
culta, preparada i cívica.
Nosaltres els ajudarem. En aquesta doble funció que està fent la ciutat de
Barcelona, d'una banda, ajudar Sarajevo. i de l'altra, perdre hores a Europa on es
discuteixen i es prenen les decisions sobre aquesta qüestió. És aquest pensament
global on nosaltres volem ser, des del nostre localisme.
Aquests són els dos camins internacionals de Barcelona, i de moltes altres ciutats.
Nosaltres creiem que podem, no sé si ajudar, però en tot cas acompanyar les
Nacions Unides en la superació de la seva crisi, que des del meu punt de vista
serà una crisi enormement creativa. La gent se n'ha adonat que necessita les
Nacions Unides per aconseguir el més elemental i el més factible. Es comença a
parlar altra vegada del Banc Mundial, però del de debò, no el que finalment va
ser: un fons on es posaven i treien diners. Un banc que pugui crear diners i
deixar-los a aquells que els necessiten. Hi ha cada vegada més fons internacionals
per evitar crisis monetàries.
Això dependrà que Europa sigui capaç d'unir-se ella mateixa i de jugar en el món
el paper que ha estat fent falta que jugués durant molt de temps. Però també és
ben evident que, encara que sigui amb moltíssimes dificultats, el món s'està
acostant a un moment en què l'horitzó d'una vila global apareix com a més
possible. En aquesta vila global, Barcelona serà un puntet. Hi va haver una
8
�exposició meravellosa aquí al CCCB, "Del globus al satèl.lit", on es veien totes
les visions imaginables des del firmament: i no era més que un món de ciutats
vistes des del satèl.lit, cadascuna amb la seva potència, amb la seva llum.
Moltes gràcies a tots.
9
��17/10 '95 19:30
$93 402 75 32
9i0,UaM UtoictiA
,a
GABINET ALCALDIA
11002/0 0z
cplatl uwaeD
IS Oul Gi."4"`
ák}p o l g5
- Proposta d'intervenció:
NACIONS UNIDES 1 CIUTATS UNIDES
LA CELEBRACIÓ DEL 50È ANIVERSARI DE NACIONS UNIDES C >`
HA PERMÈS OBRIR UN DEBAT SOBRE QUIN HA DE SER EL "
PAPER D'AQUESTA ORGANITZACIÓ EN UN FUTUR I EN QUINS
TERMES ES POT PROPOSAR UNA REFORMA.
L'EVOLUCIÓ DE LA SITUACI( INTERNACIONAL EN ELS
ANYS HA FET QUE LES CIUTATS ES PLANTEGIN EL -DARES
SEU PAPER EN EL NOU SISTEMA GLOBAL . UN SISTEMA QUE
TENDEIX A LA DISSOLUCIÓ GRADUAL DELS GRANS BLOCS
POLÍTICO- MILITARS I A LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA A
NIVELL MUNDIAL.
EN AQUEST CONTEXT, EL PODER LOCAL S'ORIENTA A DOS
NIVELLS SOBRE ELS QUALS ELS 1FARÈ UNA REFLEXIÓ.
1.- EN EL PLA INTERNACIONAL
2.- EN EL REFORÇAMENT DC L'AUTONOMIA LOCAL
-
D'UNA BANDA, EN EL PLA INTERNACIONAL, LES CIUTATS
ENS POSICIONEM COM A ACTtORS DE LES RELACIONS
INTERNACIONALS AL COSTAT DELS ESTATS I DE LES
ORGANITZACIONS INTERNACIONALS . ES PRODUEIX UN
RECONEIXEMENT DELS PODERS LOCALS I REGIONALS, DEL
PODER URBA, COM A PARTICIPANTS PÚBLICS ACTIUS EN
L'ESFERA INTERNACIONAL . AQUEST RECONEIXEMENT
�AFECTA EL DESENVOLUPAMENT DE LA RELACIÓ ENTRE
AQUESTS PODERS I LA SEVA HARMONITZACIÓ AMB ELS
DIFERENTS ACTORS QUE CONFORMEN L'ARENA
INTERNACIONAL (SISTEMA DE NACIONS UNIDES, ENTRE
D'ALTRES).
ELS GOVERNS NACIONALS HAN D'ADMETRE ELS PODERS
LOCALS I REGIONALS EN LES ORGANITZACIONS
EXCLUSIVAMENT
ARA
FINS
INTERNACIONALS
INTERGOVERNAMENTALS.
AMB AQUESTA FINALITAT QUE S'HA POSAT EN MARXA
DES DE FA UN TEMPS EL MOVIMENT DE CIUTATS I PODERS
LOCALS CONSIDERAT PER NOSALTRES COM UN GRAN
REPTE PERÒ TAMBÉ COM UNA GRAN OPORTUNITAT .
L'OBJECTIU PRINCIPAL ÉS FER QUE LES CIUTATS SIGUIN
VISTES COM A PARTICIPANTS ACTIUS A NIVELL
INTERNACIONAL, RESPONENT NO NOMÉS ALS PROBLEMES
DE LES CIUTATS (COM ELS TRANSPORTS URBANS, MEDI
AMBIENT, SERVEIS MUNICIPALS, ENTRE D'ALTRES) SINÓ QUE
TAMBÉ S'INVOLUCRIN EN ELS PROCESSOS QUE ELS CAUSEN
(PROBLEMES ECONÒMICS, pEMOGRÀFICS 7 CULTURALS,
ÈTNICS).
ÉS
EL REPTE CONSISTEIX EN DESENVOLUPAR LA CAPACITAT
D'INVOLUCRAR-SE EN ELS PROCESSOS RESULTANTS DE LA
GLOBALITZACIÓ I ADAPTAR-SE A AQUESTES NOVES
RESPONSABILITATS.
�LES CIUTATS, EN TANT QUÉ FORMEN PART D'AQUEST
PROCÉS DE GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA ENTREN EN
COMPETÈNCIA ENTRE ELLES . AIXÓ IMPLICA LA MILLORA DE
LA SEVA COMPETITIVITAT . ISARCELONA HO HA FET AMB
UNA MILLOR ENTESA I COOPERACIÓ ENTRE ELS AGENTS
PÜBLICS I PRIVATS QUE FORMEN LA CIUTAT.
PERO ES PRODUEIX TAMBÉ UN INCREMENT DE
L'INTERCANVI I DE LES RELACIONS DE COOPERACIÓ ENTRE
ELLES . A MÉS ES COMPLEMENTEN ENTRE ELLES.
BARCELONA ÉS, EN AQUEST SENTIT, UN BON EXEMPLE .
EXPORTANT EL SEU MODEL ESTRATÈGIC DE
DESENVOLUPAMENT, LA SEVA EXPERIÈNCIA EN LA GESTIÓ
LOCAL I SERVEIS MUNICIPALS.
PER SOTA -O AL COSTAT- PAPER DELS ESTATS, LES
CIUTATS PODEM CONTRIBUIR1 ACTIVAMENT, DES DE LA
NOSTRA EXPERIÈNCIA DE CIUTATS AMB PROBLEMES
COMUNS, A LA COOPERACK5 . ÉS AMB AQUESTA FINALITAT
QUE LES CIUTATS S'UNEIXEN EN EL QUE PODEM ANOMENAR
"XARXES DE SEGURETAT", INTEGRADES PER PODERS SUB(
ESTATALS, QUE REFORCEN I ASSEGUREN UNS LLIGAMS QUE
IMPULSEN LA PAU I LA SEGURETAT.
BARCELONA VA CREAR EL MES DE MARÇ PASSAT UNA
XARXA D'AQUEST TIPUS EN LA, CONFERÈNCIA DE CIUTATS
DEL MEDITERRANI.
�EN AQUELLA OCASIÓ, EL SEPRETARI GENERAL DE LES
NACIONS UNIDES, BOUTROS BOUTROS GHALI ENS VA
ADREÇAR UNES PARAULES QUE S'ADEIEN PERFECTAMENT
AMB L'ESPERIT QUE VAM DONAR A LA CONFERÈNCIA: LES
CIUTATS COM ELS LLOCS QUE PODEN IMPULSAR MILLOR LA
DIVERSITAT I EL DIÀLEG, I FE/ FRONT A L'EXCLUSIÓ I EL
PREJUDICI.
DES DE LES CIUTATS VOLEM FER UNA CRIDA A LA
RECUPERACIÓ DEL MODEL CON!VIVENCIAL I A LA UTILITZACIÓ
DEL DIÀLEG EN LA RESOLUCIÓDELS CONFLICTES QUE ENS
AFECTEN ACTUALMENT . ÉS PRECISAMENT AMB AQUESTA
VOLUNTAT QUE BARCELONA ESTÀ LIDERANT DES DEL 1992
UN PROJECTE D'AJUDA I RECONSTRUCCIÓ DE LES CIUTATS
BÒSNIES 1, ESPECIALMENT, DE SARAJEVO.
QUAN BARCELONA AJUDA SARAJEVO, LA CIUTAT RECONEIX
ELS VALORS D'AQUESTA CIUTAt OLÍMPICA QUE VA SER -i HO
TORNARÀ A SER- MODEL DE TOLERÀNCIA, DE CONVIVÈNCIA.
1 ÉS, PRECISAMENT EN AQUEST ANY INTERNACIONAL DE LA
TOLERÀNCIA, QUE HEM D'ADMIRAR I PRENDRE MODEL D'UN
SARAJEVO ON ELS CIUTADANS ACUDEIXEN A LES ESGLÉSIES
CATÒLIQUES, A LES ORTODOXES, A LES MESQUITES I A LES
SINAGOGUES . VOL DIR UNA CIPTAT ON ELS ASSETJATS NO
SÓN MUSULMANS, SINÓ CIUTADANS DE SARAJEVO, DE
DIVERSES RELIGIONS.
NOSALTRES VOLEM COL-LABORAR ACTIVAMENT EN LA
RECONSTRUCCIÓ D'UNA CIUTAT QUE ÉS UN SÍMBOL DE LA
�RIQUESA DE LA DIVERSITAT . SÓN AQUESTS ELS VALORS
QUE VOLEM DEFENSAR I FER NOSTRES . PER AIX(5 HEM
ADQUIRIT UN FERM COMPROMÍt PERQUÈ TORNI A SER UNA
CIUTAT LLIURE I OBERTA I NO DEIXI DE SER UNA CIUTAT
MULTIÈTNICA.
LA VOCACIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA, HA FET
POSSIBLE QUE AVUI LA CIUTAT PARTICIPI NO NOMÉS EN
XARXES EUROPEES DE CIUTATS SIN() TAMBÉ EN MÚLTIPLES
ORGANITZACIONS INTERNACIONALS . BARCELONA
COLLABORA EN ELS TREBA4S PREPARATORIS DE LA
CONFERÈNCIA HABITAT II I L'ASSEMBLEA MUNDIAL DE
CIUTATS I AUTORITATS LOCALS : . BARCELONA FOU PIONERA
EN LA CREACIÓ DE XARXES DE ÇIUTATS DE DIFERENT ABAST
GEOGRÀFIC: EUROCIUTATS (1989) A EUROPA, EL CIDEU A
L'AMÈRICA LLATINA (1992) I LA' CONFERÈNCIA DE CIUTATS
MEDITERRÁNIES (1995).
DES DE LES CIUTATS, DEFENSEM AMB INSISTÈNCIA LA
PARTICIPACIÓ DELS ALCALDES I DE LES ORGANITZACIONS
INTERNACIONALS DE CIUTATS 'EN LES CONFERÈNCIES DE
LES NACIONS UNIDES AIXÍ I COM EN ELS FÒRUMS
ESPECIALITZATS (ALCALDES EN DEFENSA DE LA INFANCIA,
CIUTATS EDUCADORES...) I EN AQUELLS ORGANISMES QUE
CORRESPONGUIN A LES SEVES COMPETÈNCIES I ALS SEUS
OBJECTIUS.
LA CONFERÈNCIA DE RÍO 92 VA SER EL PRECEDENT QUE VA
PERMETRE, PER PRIMERA VEGADA, UNA PRESÈNCIA
�CONJUNTA, PER BÉ QUE MOLT DISCRETA, DE LES
ORGANITZACIONS MUNDIALS DE CIUTATS I AUTORITATS
LOCALS . ESTEM TREBALLANT PERQUÈ AQUESTA ACTUACIÓ
CONJUNTA NO SIGUI UNA EXCEPCIÓ SINÓ QUE SIGUI UN
TREBALL COORDINAT.
ES VA CREAR AMB AQUESTA FINALITAT, I PER GESTIONAR EL
SEGUIMENT POST-RÍO 92 I DE L'AGENDA 21, EL GRUP DELS 4.
AQUEST GRUP TÉ LA VIRTUT DE REUNIR LES DUES
ORGANITZACIONS DE CIUTATS AMB MÉS VOCACIÓ
UNIVERSALISTA, LA FEDERACIÓ MUNDIAL DE CIUTATS
UNIDES (FMCU) I LA UNIÓ INTERNACIONAL D'AUTORITATS
LOCALS (IULA), I LES DUES ORGANITZACIONS MÉS
SIGNIFICATIVES DE LES GRANS CIUTATS, METRÒPOLIS I
SUMMIT.
EL GRUP DELS 4 VOL IMPULSAR LA CONSTITUCIÓ, SOTA EL
PARAIGUA DE NACIONS UNIDES, DE L'ASSEMBLEA DE LES
CIUTATS UNIDES DURANT LA CONFERÈNCIA HABITAT II QUE
SE CELEBRARÀ A ISTAMBUL EL JUNY DEL 1996.
LA CONSTITUCIÓ DE L'ASSEMBLEA MUNDIAL DE CIUTATS,
QUE TINDRÀ LLOC DE FORMA PARAL-LELA A LA
CONFERÈNCIA HABITAT II, HA DE PERMETRE D'INICIAR UN
NOU PERÍODE EN LA VIDA INTERNACIONAL QUE SUPOSI EL
RECONEIXEMENT DELS GOVERNS I LA PARTICIPACIÓ DE LES
CIUTATS UNIDES A TRAVÉS DE LA SEVA ASSEMBLEA
PERMANENT EN EL SISTEMA De LES NACIONS UNIDES . HE
TINGUT OCASIÓ DE COMENTAR AQUEST EXTREM AMB
�BOUTROS GHALI, QUI VALORA POSITIVAMENT AQUEST
PROJECTE.
AQUESTA ASSEMBLEA, DESTINADA A CONVERTIR-SE EN UNA
ESTRUCTURA PERMANENT DE COORDINACIÓ I DE
REPRESENTACIÓ DE LES ORGANITZACIONS DE CIUTATS,
AFAVORIRÁ LA PROGRESSIVA UNIFICACIÓ DE LES
ORGANITZACIONS MUNDIAL$ QUE COMPARTEIXEN
OBJECTIUS I ASSOCIATS COM SON LES JA MENCIONADES
FEDERACIÓ MUNDIAL DE CIUTAS UNIDES (FMCU) I LA UNIÓ
INTERNACIONAL D'AUTORITATS LOCALS (IULA), PRESIDIDES
AVUI PELS ALCALDES DE LISBOA I SANTIAGO DE CHILE, ELS
BONS AMICS JORGE SAMPAIO I JAIME RAVINET.
LES CIUTATS HEM PLANTEJAT FEITERADAMENT A BOUTROS
GHALI QUE CAL TROBAR UNA POSICIÓ RELLEVANT PER A LES
CIUTATS A NIVELL MUNDIAL ATÈS QUE NACIONS UNIDES NO
ÉS UN GOVERN MUNDIAL, SINÒ UNA REUNIÓ DE NACIONS
QUE NOMÉS POT RECONÉ1XER COM A SUBJECTES
INTERNACIONALS LES NACION1 O LES ONGS . ARA QUE
CELEBREM EL 50È ANIVERSAF11 DE NACIONS UNIDES CAL
TROBAR UNA DEFINICIÓ PER AQUELLS GOVERNS AMB "G"
MINÚSCULA, ELS GOVERNS LOCALS 1 REGIONALS I LES
NACIONALITAT SENSE ESTAT. LES CIUTATS VOLEM
CONTRIBUIR A LA CREACIÓ D'UNA VOLUNTAT
INTERNACIONAL QUE ES FORMI A PARTIR DE LES
APORTACIONS DELS ESTATS I DELS INDIVIDUS ASSOCIATS
AMB OBJECTIUS DE CARÁCTER VOLUNTARI PERO TAMBÉ A
PARTIR DE LES CIUTATS.
�LES CIUTATS SÓN GOVERNS PERO NO SÓN ESTATS, NO
TENEN EXÈRCITS, NO TENEN FRONTERES, NO FAN QÜESTIÓ
DE LES SEVES BANDERES, EL SEU IDIOMA ÉS IMPORTANT
PERÒ CONVIU AMB ELS IDIOMES DELS IMMIGRANTS, SÓN LA
PREFIGURACIÓ DE LA IDEA D EI LA VILA GLOBAL. UNA VILA
GLOBAL QUE SEGUEIX EL PRINCIPI DE PENSAR GLOBALMENT
I ACTUAR LOCALMENT, ENCARA QUE JO PROPOSO QUE
POTSER SERIA BO PRIMER PENSAR LOCALMENT, DESPRÉS
GLOBALMENT I ACTUAR EN AMBDÓS ÀMBITS LOCAL I
GLOBAL.
COM ELS HE DIT AL COMENÇAMENT EL PODER LOCAL
TAMBÉ S'ORIENTA EN UN ALTRE NIVELL:
EL REFORCAMENT DE L'AUTONOMIA LOCAL, IMPULSADA
PER LA DESCENTRALITZACIÓ 1 DE L'ESTAT, AMB MAJORS
RESPONSABILITATS I RECURSOS PER ALS PODERS LOCALS.
-
3
EN ELS PODERS TERRITORIALS I A LES CIUTATS, Hl HA
PROBLEMES QUE TENEN NOMS I COGNOMS I S'APRECIEN, A CAP
E VI
SI
, EN EL PAISATGE HUMÀ SÓN PROBLEMES
QUE EXIGEIXEN UNA SENSIBILITAT DIRECTA QUE NOMÉS
NEIX DEL CONTACTE QUOTIDIÀ.;
f
b
C
LLUITANT PERQUÈ EL SISTEMA POLÍTIC SIG MÉS
TRANSPARENT A LES PERSOÑES I MÉS TERRITORIAL ES
PODEN RESOLDRE EN BONA MESURA.
�EL MUNICIPALISME ÉS LA MILLOR APOSTA PER GARANTIR
LA PROXIMITAT ENTRE CIUTADANS I ADMINISTRACIÓ. ÉS A
DIR, GOVERNANT DES DE LA PROXIMITAT COM A VIA
D'EFICÀCIA I DE RENOVACIÓ DEMOCRÁTICA.
LES CIUTATS, LLOCS DEL DINAMISME ECONÓMIC I DE LA
TRANSMISSIÓ DEL CONEIXEMENfr, HAN DE JUGAR UN PAPER
CAPDAVANTER EN LA CREACIÓ D'UNA NOVA VOLUNTAT
INTERNACIONAL . LA CAPACITAT D'INTEGRACIÓ, LA
DENSITAT DE LES RELACIONSI HUMANES, LA DIVERSITAT,
L'ENORME CAPACITAT D'INTERCANVI SÓN ELS ACTIUS AMB
QUÉ ENS COMPROMETEM A TRIEBALLAR, AMB VEU PRÒPIA,
EN ELS ESFORÇOS QUE ELS ESTATS DESTINEN A FAVOR DE
LA PAU, LA LLIBERTAT, LA SEGURETAT I LA TOLERANCIA.
LES CIUTATS QUE NO TENEN EL PODER QUE TENEN LES
NACIONS, POSSEEIXEN, EN CANVI, UNES CAPACITATS QUE
ELS ESTATS NO TENEN. EL 1 PODERS LOCALS PODEN
IDENTIFICAR I RESOLDRE MOLTES DE LES NECESSITATS I
PROBLEMES DELS CIUTADANS el LES CIUTATS SÓN I HAN DE
SER UN LLOC D'INNOVACIÓ POLÍTICA, EL MARC EVIDENT
,
PER L'EXERCICI DIARI DE LA DEMOCRÀCIA.
L'ASPIRACIÓ D'ESTABLIR UN INITERLOCUTOR DE LES
CIUTATS I ELS PODERS LOCALS AMB ELS ORGANISMES DE
NACIONS UNIDES ES RESUMEIX IN EL LEMA CIUTATS UNIDES
AL COSTAT DE NACIONS
�UN MÓN DE CIUTATS, UNA VILA GLOBAL, HA DE SER LA
NOSTRA CONTRIBUCIÓ A LA TRANSFORMACIÓ DEL ROL DE
LES NACIONS UNIDES EN LA NOVA SOCIETAT
INTERNACIONAL . UNES NACIONS UNIDES QUE TENEN AL
SEU DARRERA UNA HISTÒRIA D CINQUANTA ANYS, PERÒ DE
LES QUALS CAL ESPERAR ENCARA UN MAJOR
PROTAGONISME EN L'ESCENA MUNDIAL.
MOLTES GRÀCIES.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4361
Title
A name given to the resource
Nacions unides i ciutats unides
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Societat
Globalització
Acció política
Nacions Unides
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-10-17
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències