1
10
93
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2818/19880305_ConvencioMajNacProg_PM.pdf
4d7a867553094d4732de8bbc91d6b2b6
PDF Text
Text
Pasqual Haraqall
Bon dia a tothom.
Suposo que s'espera de mi que us
digui fins a quin punt un socialista que està al capdavant d'un
Ajuntament de Catalunya està satisfet de que aquesta reunió
existeixi, i que el moviment que aquesta reunió coemnça vagi
endavant.
I que us digui cóm els municipis, els Ajuntaments de
Catalunya, estem confiats en el canvi de clima que es pot i es té
que donar en aquest país.
I cóm estem confiats en que el
Parlament de Catalunya esdevingui el lloc on realment es
produeixi el debat que s'ha de produir en el nostre país, i que
permeti que les institucions mantinguin una relació d'entesa, que
al mateix temps hi hagi l'entesa i el debat que han de fer anar
endavant a Catalunya. Aquesta entesa de les institucions, que ha
�mancat en aquest país, els darrers anys, que ha de ser molt
millor, hi ha indicis de que es pot arribar a produir, en el camp
que jo domino més, del municipi, del municipi de Barcelona.
Hi ha proves de que això es pot produir, a pesar de
tot, i una n'és el Consorci Sanitari. Per aquells que llegiu i
seguiu atentament el que és la pràctica de les coses,
l'administració de les coses, el Consorci Sanitari de Barcelona
és una conquesta important. Jo crec que no només de Barcelona
sinó de tot Catalunya. Un sistema a través del qual el govern
autonòmic i l'Ajuntament es poden posar d'acord per dur endavant
els hospitals de la ciutat. Hem trigat vuit anys, però ara el
tenim aquest Consistori.
0 el Parc Tecnològic del Vallès on també hi ha una
col·laboració, molt meritòria -deixeu-m'ho dir-, entre una entita
que el va crear i que està condemnada a desaparèixer, com és la
Corporació Metropolitana de Barcelona, i l'entitat que l'ha
suprimit, com és la Generalitat de Catalunya.
Avui el Parc
Tecnològic és presidit pel Conseller d'Indústria Macià Alavedra,
i gestionat, en canvi, pel Consorci de la Zona Franca que va
rebre de la Corporació Metropolitana l'encàrrec de fer-ho.
0 el Museu d'Art Contemporani de Barcelona del qual
ahir vàrem aprovar, en la sessió plenària de l'Ajuntament de
Barcelona, els nous estatuts, que aquest any tindrà projecte,
l'any que ve obra, i d'aquí a tres anys obres d'art a dins, i que
es farà conjuntament.
O la Carta Municipal que és una gran esperança per a
mi, per molts, de cóm Barcelona ha de resoldre -Barcelona, i
segurament la seva àrea de l'entorn- molts problemes que han
quedat per resoldre. Temes aquests en els quals hi ha indicis de
que poden haver-hi acords, hi ha d'haver-hi acords, entre les
institucions d'autogovern a Catalunya.
Perquè hem perdut molt de temps. Hem perdut temps amb
l'ordenació del territori -vuit anys-, per l'estropici que
finalment s'ha produït. Per l'eix transversal. Parlo només de
les grans aspiracions, de les velles aspiracions, d'aquelles
coses que si ens haguessin preguntat l'any 77 o l'any 79 què és
�48
el que s'havia de fer a Catalunya, haguéssim dit immediatament
aquest, aquest i aquest projecte. L'ordenació del territori, les
comarques, vuit anys i sense solució.
L'eix transversal.
L'aigua de l'Ebre, l'aigua de Tarragona, que representarà i
representa la millor esperança de que no es produeixi la
macrocefàlia de Barcelona.
El tràfic de Barcelona.
Els cinturons, tot just
començats.
L'exprés regional, la connexió Mataró-Vilanova, la
conversió de l'antic vuit català en un eix de transport
ferroviari ràpid -ni metro ni ferrocarril, exprés regional-. El
propi metro de Barcelona que ha de fer un salt endavant, i que no
l'ha fet, només se n'han fet unes cues, però no s'ha convertit en
un nou plà de metros com el que la ciutat i l'aglomeració ara
necessita.
Les universitats, quán va trigar la República a canviar
la universitat? Que poc que va trigar per endegar el que es veia
clarament com un tema capdal per la història del país.
És
evident que la universitat d'aleshores no era una universitat de
masses com és la d'ara. És evident que ara són més diners. I és
cert que amb vuit anys d'autonomia encara no s'ha posat realment
en marxa la reforma de la universitat, la millora de la
universitat.
L'ensenyament avançat, que poc que va trigar la
República d'entomar la tradició de les primeres modificacions de
l'ensenyament, del Montessori, i del Patronat Escolar, per
convertir Barcelona i tot Catalunya en un laboratori del que
havia de ser el nou ensenyament -encara en vivim d'aquell
record-.
I que poc quehem avançat des d'aleshores.
Quán
esperàvem els anys seixantes i setantes, a les escoles d'estiu,
el moviment de Rosa Sensat, com no esperàvem aquesta autonomia
que avui tenim, i que encara no s'ha traduït en una, diria, nova
moral, en un nou funcionament del sistema educatiu, que molts i
molts mestres, i molts i molts pares, i molta gent que hi
treballa han maldat per això.
Refer la Ciutat Vella de Barcelona, i aquest és un tema
d'estat. No hi ha cap país que no s'hagi plantejat com a tema de
país el refer l'antiga capital. Pensem que la Barcelona vella és
�49
això, és el poc estat que teníem, l'estat que teníem era la
Ciutat Vella, el barri gòtic, els seus edificis nobles, i encara
està per refer.
Dos anys esperant l'aprovació d'una Àrea de
Rehabilitació integrada per la Barcelona vella. I no és només un
tema de l'Ajuntament, també és un tema nacional. Ho és aquí, i
ho és a França, ho és a Itàlia, ho és fins i tot a d'altres
comunitats autònomes. Aquí no ho ha estat.
I parlaria de tantes i tantes coses que segurament són,
òbviament, temes que un govern català hauria i haurà de
plantejar-se com a temes urgents, que no haurien d'haver esperat
tant. Les noves tècniques, la biomedecina. La recuperació dels
que són fora, en Ferrater Mora, o ena Ramon Xirau, o l'Eduard
Nicol, o el Manuel Cardona que és director de l'Institut (Plane)
de Stuttgart, o els entesos catalans -que n'hi ha- en
superconductivitat i en ciència dels materials, que estan arreu,
estan a Madrid, estan a Berkeley, estan pel món però no estan
aquí. I no costa gens que sigui aquí. La investigació puntera
ara en superconductivitat no és la més cara. Ho és molt més la
investigació en,electrònica. Amb 280 milions cada any es podria
mantenir
un
centre
d'investigació
sobre
nous
materials
relativament digne en la nostre ciutat, en el nostre país, i no
el tenim.
Tantes i tantes coses que no s'han pogut fer, que no
s'han fet, i que ara se'ns obren les portes per debatre, i més
endavant per construir.
I tantes i tantes coses que són els
temes tradicionals de l'esquerra i que nosaltres estem en
condicions de debatre i de tornar a posar sobre la taula.
I
tants i tants temes que són els temes nous de l'esquerra. Ahir
es feien 50 propostes per la modificació de la situació de la
dona a Catalunya. Pensem que el 50% dels aturats, a la nostra
ciutat, a Barcelona, són dones, sent així que només una tercera
part de la força de treball són dones, és a dir, que el que hi ha
en aquest moment és una gran, un volcar-se de les dones sobre el
mercat de treball.
I jo crec que això no és més que una
indicació de que efectivament estem caminant cap a Europa.
Pensem que Suècia és 50%-50% la distribució d'homes i dones en el
mercat de treball efectiu, no a les llistes de demanda de
treball, sinó en el mercat de treball efectiu.
I que en bona
part, el fet que Suècia sigui un país més avançat rau justament
�50
en això, en que han posat en contribució a totes les seves forces
productives, i la dona en primer lloc. Aquesta és una de les
grans esperances de canvi a Catalunya, i l'hem d'empènyer. I és
un tema clàssic que hem de traduir amb les seves coordenades
actuals.
Com ho és, amb noves formulacions, la integració del
voluntariat com a substitut de la beneficència clàssica. Sabem
que la dreta combina hàbilment aquest darwinisme social, de
desesperança, de que res no es pot fer per lluitar contra la
misèria en la seva arrel, en les seves causes, sí només en els
seus efectes.
I ens combina aquest fatalisme i aquesta
desesperança amb uns tocs de beneficència per tranquilitzar la
consciència i poguer acusar a l'esquerra aleshores de falta
d'acord. Quan l'esquerra el que està fent és integrar aquestes
qëstions, que s'han d'integrar.
I també tractar de tenir un
esquema més ample en el que aquest voluntariat hi tingui un
paper, un esquema més ample que es plantegi seriosament desmontar
la màquina de la misèria.
Aquest és un tema vell i nou de
l'esquerra que vosaltres haureu de desenvolupar.
Com les noves relacions en el lloc de treball, noves
relacions que en definitiva a Europa són velles relacions. No fa
molt jo estava a Alemanya visitant la fàbrica Bayer. Ningú diria
que aquest és un invent extraordinàriament modern, és una cosa
que ve de lluny.
I tanmateix en el consell de supervisió de
Bayer hi ha un 50% d'obrers i de representants jurídics dels
sindicats. Res no s'ha fet en aquest camp -zero-, en un país que
va veure néixer l'UGT, que va veure néixer el moviment sindical,
i abans encara el moviment d'associacionisme dels treballadors.
Res no s'ha pogut fer en aquests darrers anys.
I el federalisme com a sistema de govern a tres
nivells, el federalisme del Canadà, el d'Alemanya, el de Suïssa,
el que sigui, però un sistema en el que tres nivells de govern
puguin col·laborar i tirar endavant aquelles competències que,
com és molt lògic i molt clar, pràcticament cap d'elles, de les
més importants, es poden desenvolupar només amb un sol nivell de
govern, i encara diria, amb dos nivells de govern.
Qualsevol
qüestió que mireu, des de la promoció econòmica fins els serveis
�51
socials, necessiten de la col·laboració
l'autonomia i del govern local.
de
l'estat,
àe
Temes vells i temes nous que ara tindrem ocasió de
debatre, i que hem de debatre, en un moment en que se'ns està
preguntant qui ha de governar aquest pais. Però no només qui ha
de governar aquest pais, sinó quines idees són les que s'imposen
en aquest pais, i aqui és on jo crec que la vostra col·laboració
pot ser més important. En un moment en que els mites de la dreta
van perdent força, de la mateixa manera que l'economia inspirada
per Reagan, la política de Reagan va perdent força, en un moment
en que l'egoisme social i l'egoisme nacional, justificat, quasi
diria, després de les desfetes nacionals que varen tenir els
Estats Units amb la guerra del Vietnam, que varen néixer amb gran
força als Estats Units, avui estan de devallada.
Un egoisme
nacional que no és més que l'aplicació al camp col·lectiu de la
màxima miserable de la dreta de que la caritat ben entesa comença
per un mateix, traduït a termes col·lectius.
Un moment doncs en que és possible que l'esquerra
catalana es trobi amb un buit d'idees dominants per omplir, i una
demanda per part del poble per omplir-lo amb idees al mateix
temps velles i noves. Però de vegades l'esquerra catalana sembla
que no s'acabi de creure que porta el relleu de la Catalunya més
autèntica, la justament menys necessitada d'ajuts simbòlics, la
més realment i més apassionadament enamorada de si mateixa, de
Catalunya, i per tant, dels altres pobles, més creadora i més
fraternal.
Jo crec que això, que és obvi, convé dir-ho i
tornar-ho a dir. Crec que convé lluitar pel que de vegades pot
semblar massa obvi.
Crec que hem de fer com els mestres que
s'han d'esforçar per escenificar cada dia com si no fos sabut
allò que per ells és sabut. Crec que cal explicar clarament el
que ja és clar. Crec que hem d'evitar la necessitat de destacar
per un nou enfoc, moltes vegades, i insistir en les obvietats, en
el que és just, en el que és millor. Crec que cal "machacar"
l'evidència, més enllà de l'originalitat.
Crec que la força
potencial dels que sou aquí, i altres qaue no hi són però que hi
seran, conté més passat del país, i conté per tant també molt més
futur. No tenim el dret, no teniu el dret de no posar-la aquesta
força potencial a treballar.
Individual o col·lectivament.
Individualment cada ú, segons la seva línia, segons la seva
�ln
spiració
-f-ració.
doneu.
C r _„
ts
I
c
° " lecti vament,
S(lr,„
« autog O V er n a r - s e >
* l e s ' c°<« una
• • M o i ta sprt.
52
sèrie
ln
X
'.amb
dividus
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Intervenció a la Convenció per una majoria nacional i de progrés
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-03-05
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Municipis
Esquerra (Ciències polítiques)
Catalunya
Federalisme
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Acció política
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cotxeres de Sants (Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 175
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2813/199705_ELSocialista_Democracia_PM.pdf
cfdeca35b749a5eb723fca4bb25a7d66
PDF Text
Text
Democracia y nuevos retos
H
an pasado 18 años desde las primeras
elecciones municipales tras el franquismo. Un espacio de tiempo muy
corto en términos históricos en el que los
ayuntamientos han sido la pieza clave del
asentamiento de la democracia, en el que
han servido de catalizadores de ideas y proyectos para la transformación de España en
un país moderno y en el que, en gran parte,
se ha acabado con la reticencia de los ciudadanos hacia la Administración, £1 gran esfuerzo realizado aún no ha acabado.
Los retos que plantea el siglo XXI
sitúan a los gobiernos locales como
protagonistas del futuro.
La herencia recibida por los primeros ediles y concejales de nuestra
joven democracia no pudo ser más
desalentadora: precariedad financiera, graves déficits de equipamientos,
caos urbanístico, barrios marginados resultado de políticas especulativas y una gran desconfianza de los
ciudadanos hacia una administración que, pese a ser la más próxima
a ellos, les había negado la participación.
Los grandes objetivos de los diferentes mandatos municipales se han orientado a invertir
en parámetros existentes hasta 1979 y canalizar la ilusión de la población por haber recuperado las libertades hacia la estabilidad del
sistema y la implantación sociológica de la
democracia.
A lo largo de estos años se ha conseguido
transformar la administración local en el
organismo más cercano al ciudadano, al que
acude cuando tiene problemas, pero también con la esperanza de contribuir con sus
ideas y su trabajo a la mejora de la calidad
de vida de la comunidad. Se ha logrado una
complicidad positiva que ha servido para llevar a cabo la democratización de las instituciones y la construcción del estado autonómico, sin temor a una regresión en el sistema, porque, mientras se hacía todo eso, los ayuntamientos salvaguardaban el gobierno
del territorio, a la vez que servían de
gran escuela-taller para la formación de una nueva clase política.
Superada esta fase, los servicios
municipales se enfrentan ahora a la
batalla por la calidad. Los ayuntamientos disponen hoy de modernas
y complejas redes informáticas que,
en muchos casos, son superiores a las de
otras administraciones, lo que permite descentralizar los servicios, mejorarlos y aproximarlos a la ciudadanía. Los ayuntamientos
son el elemento esencial de la participación
del ciudadano en la vida colectiva y uno de
los ejes sobre los que se ha articulado la
creación de redes de interacción para la solución de asuntos y problemas comunes, pero pan conseguirlo, para lograr ciudades solidarias, ecológicamente sostenibles, de cultura, de educación y de civismo debemos contar con los medios y el
reconocimiento suficientes.
El principio de subsidiariedad
establecido por la Carta Europea
de Autonomía Local debe ser la
brújula que nos guíe en la Europa
del siglo XXI, la que Enrique
Tiene Galván llamaba la Europa
de los vecinos. La descentralización debe llegar también a las administraciones de manera que cada una de ellas asuma jurídicamente las competencias que les
son inherentes y cuenten con los recursos
para llevarlas a cabo. Hoy. más que nunca,
es necesaria también una Ley Especial de
Financiación Local, que regule el reparto
equilibrado de los recursos públicos globales
que tenga en cuenta su carácter de administración terminal sometida a la presión ciudadana más inmediata y directa. Se precisa una
ley que se base en el principio de que los recursos públicos no son privativos de la administración que los recauda, sino que están
destinados al gasto en el nivel más adecuado. La antigua reivindicación socialista
de aproximar los porcentajes al 5CV25/25 no
ha sido tenida en cuenta ni por el gobierno
del Estado ni por los diferentes gobiernos
autonómicos, algunos de los cuales ven en el
desequilibrio económico actual
una manera de controlar el poder real de los municipios.
Ese es nuestro reto, el de construir ciudades compartidas, ciudades más vivas cuanto más
diversas. El de establecer redes
de colaboración que hagan más
abarcable la solución de los
problemas que nos son comunes, dentro de un marco jurídico y económico propio.
ÍC Los
ayuntamientos
serán los
protagonistas
del próximo
siglo y y
C) Alcalde de Barcelona
L
O
S
A
Y
U
N
T
A
M
I
E
N
T
O
S
Mayo 1997 EL SOCIALISTA
«
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Democracia y nuevos retos
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-05-01
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Administració local
Subsidiarietat
Democràcia
Municipis
Divisions administratives i polítiques
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Socialista
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 527
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2789/19880303_SoparAlcaldes_PM.pdf
04aabc742b3add24cf10c20db0234716
PDF Text
Text
PARADLES DE PASQUAL MARAGALL AL "SOPAR D'ALCALDES" CELEBRAT A
L'AREA DE BELLATERRA (B-30), EL DIJODS 3 DE MARÇ DE 1988
Em fa l'efecte que tots sabem que treballar municipalment vol dir
moltes coses; i que hi ha moments de la nostra trajectòria en els
quals posem més enfàsi que aquestes coses es sàpiguen i es vegin.
Penso que això és, una mica, el contingut de les paraules, que ha
dit en Lluís Armet.
Per tant, fer campanya vol dir treballar municipalment; és a
dir: treballar de la manera que vosaltres sabeu que arriba a la
gent.
Fa cosa de dos anys i mig, — penso que era en aquest mateix
local, si no recordo malament — , ens vam reunir una colla d'alcaldes per discutir en quin punt ens trobàvem. En aquell moment,
— si ho recordeu, cap al maig del 85 aproximadament—, encetàvem
una campanya sobre el "Pas de l'Equador" del nostre mandat municipal i encunyàvem aquell slogan d'"Anem més enllà", que es
basava en el fet d'haver comprovat que havíem fet una colla de
coses, que s'havien de fer, de sanejament, de reforma; i que era
possible a partir d'aquell moment no parar-se, no seguir rutinàriament, sinó anar més enllà, agafar fites més agosarades, d'anar
,.la detalls. Ho recordeu? d'anar als detalls; detalls que potser
durant els dos primers anys de mandat haviem abandonat com impossibles d'atacar. Tot des del punt de vista de la nostra ambició.
Recordo que vam fixar quatre o cinc objectius:
Anar al detall. I això volia dir, també, descentralitzar, en el
cas dels Ajuntaments grans.
Promoció econòmica. Es a dir, deixar o abandonar la idea
que
davant de l'atur no es podia fer res més que lluitar contra les
seves conseqüències; per tant: fer llars de vells, fer parcs...
fer tot allò que fes possible que la gran bofetada de l'atur fos
absorbida per la població, es pogués sobreviure, contra aquest
fort atac, contra les seves condicions de vida, a través de
l'existència d'un entorn municipal millor que és el que havíem
estat fent els primers dos anys i en els primers sis anys, — j o
diria—, dels Ajuntaments democràtics.
1
�Per tant, no parar-se aquí, sinó, anar a veure les causes de
l'atur en cada una de les nostres poblacions i mirar d'atacar-Íes
també des del punt de vista de 1'animació econòmica.
Millorar el funcionament de la ciutat i dels pobles en els primers quatre anys. I per aixo en els primers sis, ens havíem
quedat una mica en l'empenta fortíssima dels serveis personals,
però havíem deixat de banda, — e n algunes poblacions al m e n y s — ,
el funcionament tècnic de la ciutat. Aquells serveis més tradicionalment municipals de les clavegueres, de la neteja, de la
circulació, etc., que havien pogut quedar una mica al marge i
que, tanmateix, s'estaven convertint en temes perillosos, en
temes de complicació de la ciutat; i, d'altra banda, estàvem
disposats a entomar totes les competències que nosaltres anàvem
veient que cada vegada més els Ajuntaments podien realment entomar.
Que eren competències que la nostra Constitució i el nostre
Estatut deixaven en mans, potser, de poders més alts, però, que
no impedien (ni impedeixen) que siguin delegats o transferits a
nivells més baixos i que nosaltres preconitzem sempre que estiguin en el nivell més proper del ciutadà.
Aquesta era la filosofia d'aquell moment. Després van venir
moltes coses, però jo crec que això va tenir un ressò entre
nosaltres.
Vam engegar al 85-86 unes etapes de gran il·lusió municipal.
Finalment van venir, al 87, les eleccions (no descriuré la campanya) .
Tota campanya és un aprenentatge. Aquesta ho serà. Acabarem la
campanya sabent coses que no sabíem de nosaltres mateixos, de la
ciutat, de Catalunya. Això és segur.
Jo diria que de la campanya passada hi ha dues lliçons que hauríem de reternir: Una, al tanto! amb les tècniques de la dreta.
Sembla mentida, però encara ho hem de repetir. Hi ha una tècnica
de la dreta que es basa en la connexió, en el pensament més
tradicional, més tradicionalista, més de dret natural, més d'estar convençuts que porten la raó que la història ha portat sempre
i que de fet, els ha portat a governar i ha deixat a l'esquerra
en el racó durant molts segles de la nostra història. Cosa que
crea una facilitat immesa per la maledicència, per la calumnia,
per l'atac personal que va sovintejar a la campanya municipal, a
tots nosaltres.
2
�Maledicència, calumnia, atac personal... fets des de la tranquil·litat de saber que al darrera hi ha tota la història de la
humanitat, que és quasi com dir tota la història dels governs
conservadors.
En definitiva doncs, una colla de poders morals que són encara
presents a la nostra societat; una colla de convencions i una
colla de tradicions des del punt de vista ideològic que fan
fàcil, que fan relativament fàcil per a la dreta pensar que pot
aïllar l'esquerra, els homes i dones de l'esquerra, les persones
de l'esquerra, caracteritzant-los com alguna cosa estranya, de
sempre, tocada d'algun tipus de pecat, per dir-ho d'alguna manera
Això, es va veure d'una forma molt expressiva en aquesta campanya, fins i tot, després de la campanya.
Jo tinc un President de Districte de Barcelona al qual la dreta
li ha fet una campanya després de les eleccions, pel fet que és
President de Districte i va estar en discussió si podia ser-ho o
no. Doncs, davant de l'escola dels "nanos", que a més a més, és
una escola que és fora del Districte, d'aquest company, octavetes
dient "fulano, ves-te'n", muntanyes de paperetes dient, "fulano
ves-te'n". Coses que ataquen realment la tranquil·litat, l'equilibri, la psicologia de les persones i que nosaltres sabem que a
la dreta no li costa res de fer.
Això va ser un aprenentatge dur d'aquesta campanya que ens ha
deixat a tots marcats segurament d'alguna forma, però, que l'hem
d'haver après.
I, en segon lloc, aquesta berreja que en Raimon Obiols ha denunciat també de darwinisme social, de cinisme respecte de la impossibilitat de millora de molts sectors de la nostra societat, del
tercer terç, del quart món, -com es diu de vegades-, barrejada
amb aquesta mena de beneficència, de sentiment benèfic que semblaria que és l'única sol.lució per aquests temes almenys l'única solució per la "bona consciència" de la "bona gent" que després d'haver dit que no hi ha res a fer, diu: "jo dono la meva
almoina perquè aquells pobres, que el meu sistema, el sistema que
jo pregono, deixa a la cantonada ara els aniré a veure perquè
tinguin alguna cosa de la qual menjar". I criticant les esquerres que, en el fons, — s e m b l a — no estan disposades a aquesta
beneficència i, per tant, no tenen, — d i u e n — , sensibilitat.
Primer condemnar la gent: després donar almoina i, tercer, condemnar l'esquerra per no tenir la sensibilitat de l'almoina quan
l'esquerra el que està fent, el que ha de fer, -amb pausa, amb
prudència, però amb tenacitat-, és desmontar la màquina de la
misèria, desmontar aquesta màquina que crea marginació i no pas
acceptar-la com una cosa absolutament intocable i després tirarli al damunt l'aigua beneita de la beneficència.
3
�Hi ha una altra cosa que vam veure a la campanya anterior de les
municipals i que, d'alguna manera, configura el que és el clima
polític d'avui: no seguiré amb els temes de campanyes personals,
in'hi ha molts; hi ha companys que són aquí, altres que no hi són
(no hi és el company, per exemple, de Sant Feliu de Guíxols)
campanya brutal, personal, "bustiades" contra aquest company
Nosaltres, per tant, hem de partir de la base que ens hem fet més
grans en aquest sentit, que sabem que això pot succeir i que
sabem els valors que hi ha darrera d'això i això és el més important, són valors coherents, coherentment dedicats a la conservació del domini social permanent de les forces de dreta.
Si repasem què se'n va fer, després d'aquests mesos en la situació actual, què se n'ha fet d'aquelles pretensions nostres de
l'any 85, jo diria que Déu n'hi do si hem anat més enllà! Miremho ara amb fredor, mirem-nos-ho amb tranquil·litat: Deu n'hi do!
els avenços que hem fet, Déu n'hi do! els detalls que hem aconseguit canviar, Déu n'hi do, també, els nous problemes que han
sorgit i que en aquell moment potser no hi eren. Amb el canvi de
situació de la crisi econòmica també han aparegut nous problemes.
En el cas de ciutats grans: la circulació, evidentment; en matriculacions masives en els últims catorze mesos, que porten cotxes
al carrer, cotxes a la vorera, problemes d'aparcaments, problemes
de tot tipus que no eren tan palesos fa dos anys i mig i que ara
ho són. Però, Déu n'hi do! el que els alcaldes socialistes hem
arribat a fer en el sentit d'arribar als detalls que pensava
molta gent, que mai hi arribaríem. Déu n'hi do! el que s'ha fet
en matèria de descentralització en les ciutats grans. Déu n'hi
do! el que s'ha fet en matèria de millora del funcionament, tot i
que com he dit, també, en aquest camp, han aparegut molts problemes .
Hi ha un nou orgull de les ciutats. Molt clarament a partir del
85. Un nou orgull, inclus unes noves campanyes, hem tret slogans.
Hem sapigut dir que estimàvem les nostres ciutats de formes
diverses
Déu n'hi do la promoció econòmica que hem fet i,
Déu n'hi do! fins a quin punt la gent identifica els Ajuntament
amb agents de desenvolupament econòmic, amb gent que anima la
ciutat. Déu n'hi do! la quantitat d'empresaris, de gent de clase
mitja que veuen que en el seu Alcalde hi tenen un interlocutor
vàlid (cosa que abans se'ls prohibia ideològicament, d'alguna
forma, i que ara, evidentment, s'ha perdut com a prohibició). Déu
n'hi do també, la quantitat de competències que hem entomat,
encara que aquí és evident que els diners són el límit i no hem
aconseguit, diguem-ho clarament, - ni de l'Estat encara-, després
de la gran empenta del 82-83, de la gran empenta de l'entrada
d'en Borrell en el Ministeri, no hem aconseguit encara un nou
model de finançament que sigui suficient, ni de l'Estat ni, per
descomptat hem aconseguit que es formi una cosa que les Lleis de
Bases, l'Estatut, preveuen, que és el Fons de Cooperació Autonòmic.
4
�Avui a Madrid he tingut ocasió de comprovar, parlant amb l'Alcalde de Valladolid, una colla d'Alcaldes també, discutint temes de
finançament, que una de les comunitats autònomes que ha desenvolupat més el model de transferències de serveis als Ajuntaments
és Castella-Lleó. Castella-Lleó, per una llei que va ser votada
amb majoria socialista però amb unanimitat, (A.P. també la va
votar) i que en aquest moment el President d'A.P. està practicant, ha creat Comissions Mixtes de traspasos de la Comunitat
Autònoma als Ajuntament i, en concret a l'Ajuntament de Valladolid, que comprenen: tots el temes de Joventut, per delegació,
prevista en l'Estatut i en les Lleis Bàsiques; es pot fer, tots
els serveis socials, guarderies i esports. I no han fet l'ensenyament, perquè l'ensenyament no està transferit; és una d'aquestes Comunitats Autònomes que se'n diuen territoris "MEC", del
Ministeri d'Educació i Ciència, encara no hi ha aquesta transferència. Si algun dia hi és, el model que jo en diria "castellà"
en aquest cas, aprovaria probablement, la seva transferència als
Ajuntaments.
Això està passant ja a Espanya. Està passant (hem de recordar-ho
al Govern que tenim aquí) amb un Govern de dreta que, senzillament, està seguint la Llei, que es va aprovar amb majoria d'esquerra, però també, amb unanimitat de la dereta, -tema que hem de
recordar-. Potser això, ens ha impedit aquí anar molt més enllà
en el terreny de l'assumció de competències i esperem que el
canvi de clima polític de Catalunya ens permetrà començar a
plantejar aquestes coses a partir del dia u de juny.
Aquí mentrestant, no es compleix la LLOT. La FMC denuncia que la
LLOT preveia la creació de la Comissió d'Administració Local, per
la discussió dels grans temes del país, entre els quals, evidentment, els temes de finançament, però els temes comarcals i els
temes de desenvolupament de la pròpia LLot. No s'ha creat la
Comissió d'Administració Local (sabeu que la FMC està estudiant
aquest tema per veure quin posicionament ha de pendre sobre
aquesta qüestió) reitero que no s'aplicat ni la Llei, ni la LLei!
que a nosaltres no ens agrada i, que tanmateix, té alguns aspectes positius.
Inobservancia de l'Estatut, de l'esperit de l'Estatut en aquestes
Lleis. No hi ha en el tema metropolità, — e l qual, és evident,
l'Estatut en l'Article 5 parla del fet metropolità i que s'ha de
regular i el que veiem és una regulació, com a mínim, risible
d'aquest fet i, complicada—; No ja en el tema de les comarques,
en el qual hem vist una aplicació d'un sistema mecànic de formació de majories contra la professionalitat dels vots; no en la
delegació de competències, sinó al contrari: l'absorció de competències d'una forma claríssima en aquest moment a partir de
l'atac a la Diputació de Barcelona; la falta de creació d'un
fons autonòmic de cooperació local, tema en el qual insistim
constantment i que ha de ser una de les conquestes que nosaltres
trèiem d'aquesta nova contesa electoral.
5
�Evidentment que aquestes Lleis tenen algunes coses bones. I evidentment, que no seríem segurament seguits si només diguéssim que
hi ha hagut coses dolentes. Per exemple en la LLOT, l'Alcalde és
declarat representant ordinari de la Generalitat, és a dir, hi ha
una reiteració de l'esperit de l'Estatut que veu als Ajuntaments
com Administració de la Generalitat de Catalunya i ho diu l'Estatut: " la Generalitat és composa de l'Administració Central i
dels municipis de Catalunya". Per tant, som Generalitat i, aquesta Llei en algun punt recòndit
—d'això no se'n ha tornat a
sentir parlar, però hi é s — , diu
" que els Alcaldes són els
representants ordinaris de la Generalitat en el seu municipi."
Tots vosaltres, tots nosaltres, som els representants de la Generalitat en el nostre municipi. Es per això, que nosaltres tenim
la força per dir, per la nostra trajectòria i pel que hem vist de
les lleis que hi ha, que confiem en una Generalitat diferent, en
un President que sigui sensible a les necessitats i possibilitats
del govern local, que hi vagi de cara, (com ho va fer el President Tarradellas), que simbolitzi no només el pluralisme ideològic del nostre país, o sectorial, o comarcal, sinó també,
l'institucional. Un president que ens representi a nosaltres
Alcaldes. Un President que quan el veiem parlar com a President,
al tanto!, no com Secretari General (que aquí podríem estar-hi
sempre en desacord), sinó com a President, penséssim "aquest és
el nostre President que està parlant en nom nostre". També davant
de Madrid; davant de Milà; davant d'Europa o davant de Catalunya.
Quan fa servir, com és normal que ho faci servir el President de
la Generalitat de Catalunya, aquesta invocació "Jo com a President de Catalunya..." i a continuació tots hauríem de pensar
"aquest home està parlant per mi i, m'està representant".
Aquesta és la Generalitat que nosaltres volem. Una Generalitat
que pressioni, a Madrid evidentment, per a Catalunya. Però no
només per la Generalitat entesa com una administració central de
Catalunya. Per Catalunya!, Per tot Catalunya. Es a dir, nosaltres
no hem vist casi mai i ens agradaria de veure (i pensem que això
pot arribar) una Generalitat que pressioni a Madrid en nom dels
catalans, en nom dels municipis de Catalunya també i, que sàpiga
fer l'esforç. Que això és una qüestió de generositat, és una
qüestió d'imaginació inclus, de no estar obsessionat pels conflictes i tenir l'amplitud d'esperit i d'ànima de saber que hi
han molts que esperen molt d'un .
El President de la Generalitat ha d'anar a Madrid i ha de demanar
per tot Catalunya; no només per l'Administració; no només pels
"serrells"; no només el finançament d'allò que falta per finançar
i aquell pressupost que no ens arriba de TV3 (que, per cert, la
poden gestionar millor des del punt de vista financer) o els
mossos d'esquadra; sinó també, demanar obertament, intensament i
tenaçment a Madrid -i a Europa si cal-, per a tots. I per tant,
pels Ajuntaments; per allò que els Ajuntaments estan demanant a
Madrid. Quina no seria la nostra força si veiéssim que el President de la Generalitat està abogant a Madrid pel mateix que
nosaltres estem abogant i que no es dóna aquesta situació en la
qual el Govern, sigui el Govern que sigui, pot tendir a jugar a
la contradicció entre Comunitat Autònoma i Ajuntaments, sinó que
hi hagués una pinya.
6
�Aquesta és la Generalitat que nosaltres volem. Una Generalitat
que sàpiga compaginar la satisfacció prudent i equilibrada dels
desitjós de les diferents ciutats i comarques de Catalunya; que
no contraposi el Segon Cinturó a l'Eix
Transversal: aquest
sistema tan fàcil de no fer, de mai no fer res, ni l'Eix Trasversal ni el Segon Cinturó complert. (Només se'n ha fet un tros
d'Eix, que és l'Eix Pirineic i l'ha fet l'Estat, hem de recordar-ho, això.
Una Generalitat que acabi el que comença. Si es fa el Túnel del
Cadí, es podria discutir que el més important a fer fos l'Eix
del Cadí o el Túnel del Cadí, fa cinc anys, fa sis anys, i la
carretera de Sitges que ara es parla de fer i totes les carreteres que surten de Barcelona amb aquest esquema radial que la
Generalitat està aplicant, - ho dic jo que soc l'Alcalde de
Barcelona-, es podria discutir que això fos el més important.
Però si es fa, que s'acabi!. El que no té sentit és que es faci
el Túnel del Cadí i com que resulta que el fa una empresa privada
i potser hi ha alguna reticència respecte el seu president, d'un
altre grup diferent, "no és una cosa feta exclussivament a dintre
de casa nostra: Presidència de la Generalitat és Convergència i
Unió", llavors ja no s'hi està d'acord i no s'acaven els accesos
i tota aquella inversió s'està morint de fàstic per una manca
d'equilibri financer perquè els accesos no hi arriben o no hi
arriben bé.
Una Generalitat que no exclogui ningú, del fet de ser català o
de tenir responsabilitats importants dins de Catalunya. Que no
exclogui precisament el President del Cadí, precisament al President de la Companyia que va fer el Túnel del Cadí, que va ser
públicament vetat per la Generalitat, per un càrrec en l'esquema
olímpic; que no exclogui directors de diaris, dels quals s'ha de
suspitar que són enemics de Catalunya, deseguida que no són amics
d'un; que no exclogui fiscals i jutges o mossos d'esquadra, pel
cas, que també se'ls exclou; que no exclogui evidentment dissenyadors i modistes
Una Generalitat que no ocupi o faciliti l'ocupació de places de
funcionaris a persones que ocupen càrrecs de designació política, cosa que està succeint.
Una Generalitat que formi un govern de Consellers coneguts i
reconeguts per la seva tasca. No (i perdoneu-me) un "Consell
d'Oriols Badies", ( no perquè l'Oriol Badia no sigui una persona
respetable, que ho és; jo me l'estimo, el conec i en Manel Royes
us en parlaria des de que feien la guerra de petits contra el
franquisme). Però, escolteu, pregunteu qui és l'Oriol Badia. No
ho sap ningú. Rematadament ningú. Es un Consell format per persones desconegudes per la gran majoria dels catalans. Un Consell
amb un Conseller en cap que prengui la responsabilitat de dirigir
un govern, deixant en el President aquesta feina de representació
del conjunt que el Raimon Obiols tant sovint demana.
7
�Una Generalitat formada per persones a les que se suposa el seu
catalanisme i la seva fidelitat a la Institució i al President.
Però no només aquesta fidelitat; també 1'eficacia; també la
personalitat; també l'honestedat personal.
En fi, crec que nosaltres el que podem fer avui com Alcaldes en
aquest moment, en aquesta campanya és:
Primer.-Ajudar que la política catalana toqui de peus a terra.
Portar al Parlament les preocupacions dels Ajuntaments que en
definitiva, en primer lloc, són Generalitat (cosa que s'oblida
massa sovint) i, segonament, són les preocupacions més semblants
a les preocupacions de la gent: no dic demagògicament que són les
preocupacions de la gent. Dic que són les preocupacions més
semblants de les preocupacions de la gent perquè tenen més a
veure amb el dia a dia i amb els temes del govern de nivell més
baix, que toca més a la gent.
Segon.- Millorar les relacions Institucionals: i millorar-les,
no per una frase que jo dic ara en aquí, sinó perquè serem capaços, crec, de situar la polèmica en el seu camp propi, que és el
Parlament. Des d'allà és on s'ha de fer la polèmica i bandejar de
les relacions entre Institucions, tot ànim polèmic.
Crec que realment a partir d'aquestes eleccions és en el Parlament on es jugaran moltes polèmiques que, de vegades, s'han
volgut o s'han pogut confondre en debats entre Institucions.
Les relacions entre Institucions s'han de respectar al màxim,
seguint les consignes del llibre d'en Raimon Obiols. S'ha de
bandejar de les relacions Institucionals tot el que és polèmica
ideològica; hi ha un camp per aquesta polèmica i en aquest camp
poden parlar-hi alcaldes; poden parlar-hi regidors; poden parlarhi polítics de diferent signe i fer arribar a tot Catalunya a
través del portaveu que ha de ser el Parlament, tota la transcendència i tot l'interès dels debats que estan coent-se en
l'interior del nostre país, sense tacar les relacions entre
institucions, que han de mantenir-se en un pla d'estricte respecte i,
Tercer.- Realitzar tot això en el marc d'un canvi de la política
catalana, cap a l'obertura i cap al progrés. Aquesta és la nostra
tasca, aquesta és la nostra funció i això hem de fer-ho com
alcaldes i com alcaldes socialistes. M'agradaria que això ho
féssim reflexionant durant aquests dies, abans del mes d'abril
que diuen que és el mes dels alcaldes. Treballant però reflexionant una mica en fredor, tractant de treure'ns de sobre les imatges de cada dia pensant en tot el que ha succeït, reflexionant
que venim de molt lluny, des del punt de vista ideològic, des
del punt de vista polític, Déu n'hi do! la tasca que portem i el
temps que portem, reflexionant el que s'ha fet en tots aquests
anys,particularment, en aquests quatre anys.
8
�Recordar, per altra banda, que totes les coses són mudables en
política. Que al juny del 83, tot just després de les eleccions
municipals la cotització de Convergència i Unió era zero, just un
any abans era zero, era baixíssima, era el moment pitjor de tots
el punts de vista: d'imatge, personal, inclus del President i del
Partit que dirigia Catalunya i, tanmateix, en uns mesos això es
va capgirar i es va capgirar amb la sentència de la LOAPA d'aquell estiu i, d'una manera formidable, amb l'aparició de TV3 al
desembre d'aquell any, al gener del següent, 84, quatre mesos
abans de les eleccions.
Ara som en un moment molt diferent. Aquell era un moment en què
es configurava, com ens recordaven l'altre dia, primer: per un
estat de gràcia que va ser produït per aquesta combinació d'elements: sentència de la LOAPA, aparició de TV3, etc. I pel màxim
vent contrari al govern PSOE..., la cotització del govern socialista a totes les enquestes era mínima, és de les més baixes que
ha hagut des del 82 fins ara. No és aquest el cas. Ara estem amb
un govern socialista amb cotització en alça, molt més alta,
sobretot, després del tema de les bases americanes, del tema del
principi d'"acotament", sembla, del tema del terrorisme i de la
millora econòmica que s'està produint amb un increment dels llocs
de treball nets creats en aquest país.
Per tant, una situació totalment contrària aquella del 84. I per
altra banda, una situació d'evident (i necessari i lògic, quasi
diria) desgast del Govern de la Generalitat després d'aquests
quatre anys. Evidentment que s'ha de tenir en compte que aquests
quatre anys, a més de degast i de desil·lusió de coses que no
s'han fet, (n'hi ha la pila, de coses que no s'han fet), hi ha
quatre anys de TV3, quatre anys de Cadena Tretze, quatre anys de
Catalunya Ràdio, quatre anys de Ràdio Associació, quatre anys de
l 1 AVUI, quatre anys de premsa comarcal, en part, dirigida.... I
això evidentment, es nota. I això evidentment, pesa en el país.
Però, no es suficient com perquè la gent en el seu fur interior
no estigui més influïda, crec jo, per aquests factors profunds de
canvi d'época històrica. Evidentment que hi ha hagut accions.
Evidentment que hem de ser capaços de veure que hi ha hagut de
bo; però també, passant llista a les coses que s'han fet, aquelles que més es veuen, les grans comissions de modernitat a
Europa (Europa sí, molta Europa, però perden les eleccions europees, al tanto!). Una millora econòmica, però una millora econòmica que el propi Govern de la Generalitat ha d'aplaudir al
Govern de l'Estat. Perquè ha de reconèixer que és l'acció del
Govern de l'Estat qui l'ha canviada. I aquí l'únic que pot fer
el Govern de la Generalitat és a corre-cuita tractar d'enganxarse a les faldilles d'aquells que han fet aquests canvis econòmics
i tractar d'aparèixer no separart d'ells. I diria el mateix dels
temes del terrorisme, en quina pessa i en quina presa no han
corregut doncs, des del Govern de la Generalitat actual de Convergència i Unió, a agafar-se també a aquesta política del Ministeri de l'Interior, aplaudint sempre al Ministeri de l'Interior
sobre tot d'ençà dels últims catorze mesos i d'ençà de la possibilitat evident
que la gent pensés que el tema del terrorisme
era un tema no prou condemnat a Catalunya.
9
�En definitiva també els quatre anys han acabat amb la LLOT i la
LLOT té dos aspectes: el primer, un intent d'afirmació del Govern
de la Generalitat, per sobre de tot, tractant de demostrar que el
més important és governar, peti qui peti!, caigui qui caigui! (Si
pot ser que caigui algú dels altres millor, que per això manen
ells) Però, evidentment també, amb les despeses que això representa, perquè no ho dubteu que això té despeses. Té despeses que
nosaltres hem de saber explicar, sense amargor; però hem de saber
explicar que hi ha hagut unes despeses pel país del fet d'aquestes lleis i que una llei tan fonamental com aquesta feta sense
consens, és una mala passada al país.
Jo crec que, a partir d'aquesta reflexió feta fredament, més
enriquida per la situació que cada un de nosaltres hem vist en
els nostres municipis, podem oferir en el nostre públic, dels
nostres municipis, de cada municipi i, el públic en general de
Catalunya, si som capaços de transmetre això, a més, en el centre
de la direcció política del nostre esforç, serem capaços de
transmetre una imatge ben diferent del que moltes vegades ens
pensem que la gent pensa.
En definitiva, hauríem d'anar a aquestes eleccions amb l'esperit
que alguns dels companys que són aquí, com en Carles Alsina, la
Montse Tura, han demostrat en una època en què no han tingut la
facilitat de la majoria de nosaltres. No eren alcaldes i ara ho
són. I per arribar a ser-ho, ha calgut tenir un tremp i una capacitat de lluita, ha calgut saber disfrutar amb la lluita quan
inclús s'està en minoria. Aquest és un punt fonamental. Aquest és
un Partit que ha de prendre la cultura de la lluita, perquè
moltes vegades se'ns ha donat amb una certa facilitat, un excés
de facilitat potser, la capacitat de guanyar, per tal com es van
desenvolupar les coses en aquest país al principi. Doncs mirem
l'esforç d'aquests companys i em penso que anirem endavant.
10
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules de Pasqual Maragall al Sopar d'Alcaldes del PSC celebrat a l'àrea de Bellaterra (B-30)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-03-03
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Municipis
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Campanyes
Catalunya
Eleccions
Generalitat de Catalunya
Territoris
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Bellaterra
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 175
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/2609/19920508d_00482.pdf
240712e51d17df7009594c77101f50c0
PDF Text
Text
fubGt.CM- : Cai Í^ ts
ti^ro.
CORRESPONDÈNCIA
SOCIALISTA
Discurs de presa de possessió com a President
del Consell de Municipis i Regicins d'Europa
Pasqual narayali
Mentre el segle XIX, després de Napoleó i fins el
1914 ha estat el de l'esperança i la pau internacional,
el nostre ha estat el de les guerres i el de la decepció.
Senyor President de la Comissió Europea, senyor
Conseller i President accidental de la Generalitat de
Catalunya, senyor President del Parlament, senyor
Minist re , senyor Secreta d'Estat, senyor Director
General de la Comissió, senyors diputats i senadors,
senyor President de la Conferència de Poders Regionals
i Locals del Consell d'Europa, autoritats i senyor
President de la Federació Espanyola de Municipis i
Províncies, de la Federació de Municipis de Catalunya
i de l'Associació Catalana de Municipis, senyor
President del Consell Consultiu, senyors membres del
Comitè i Burós Executius de la CMRE, senyor Alcalde, senyors tinents d' alcalde i regidors del' A juntament,
senyor Hoffman, el meu amic, vice-president de la
CMRE, senyora Secretària General, senyor Jordi Borja,
delegat de Relacions Territorials, amics:
ull dir-vos, doncs, en aquest context, com es veu
Eu ro pa des d' aquesta ciutat, situada allà on els Pirineus
i el Mediterrani es diuen bon dia cada matí.
I ps ho diré, doncs, en català que és la meva llengua
fami iar, i això ja és un anunci del valor que tots
nosaltres atorguem, c rec, a les nostres arrels i a la
importància del' expressió directa, de la paraula sortida
tal cqm ha estat concebuda.
)'he près la feina de traduir jo mateix aquestes
pararles en espanyol que és la llengua comuna i
glo ri osa de tots els pobles d'Espanya i ara de prop de
400 milions d'habitants del pl an eta i que permet basar
la traucció simultània en totes les llengues oficials del
CMRE (encara no el grec, però això ar ri barà molt
aviat;
He reflexionat força sobre el to de les paraules que
avui havia de dir i sobre el llenguatge que havia
d'utilitzar. No vull fer un discurs tècnic ni massa llarg,
sinó cordial, ja que serà a Praga, el mes d'octubre,
davant l'Assemblea General del Consell, que el programa polític del president es presentarà. No tracto de
resoldre ni explicar els problemes ni les esper an ces que
hem d'afrontar com a responsables de col.lectivitats
territorials europees.
Ño es pot concebre Europa sense les ciutats i les
regions. Eu ro pa és un sistema de ciutats i col.lectivitats
territorials. Europa és un sistema de ciutats que ha de
ser capaç de finançar el camp, en uns c as os com a
paisatge i en altres com a lloc de producció. Segurament
aquen any, que és l'any que celebrem el 500 del
moment que es van retrobar dos mons –Amè ri ca i
Europa– no podem deixar de reaccionar sobre el que
les ciutats són més enllà d'Europa.
Em plau transmetre-us l'estat d'ànim d'un alcalde
d'una ciutat europea, catalana i espanyola –i que en
coneix moltes altres– a qui s'ha donat un paper
representatiu, en el mateix moment que Europa reneix,
d'una manera precisa, construc ti va, Ilargament esperada, de vegades també turbulenta i apassionada.
Amèrica és un cas diferent, on el valor del sòl és
molt Més baix, on la mobilitat és un valor més important
que la radicació, on la Constitució no crea (a diferència
de Máastricht) la col.lectivitat local ni, per tant, no la
protegeix. Amè ri ca és potser la més important creació
d'Europa abans del segle XX.
El nostre estat d'ànim és ple d'il.lusions, de
projectes i de certeses, alhora que de prudència. Es el
resultat d'un segle ple de fracassos i de confrontacions,
i també de progressos materials sens parar.
3
�CORRESPONDÈNCIA
SOCIALISTA
Les ciutats d'Eu ropa, en canvi, van ser elles les que
van crear comtats, repúbliques i fins i tot imperis:
Atenes, Roma, París, Viena, Londres, Berlín, Toledo,
Madrid, pero també Florència, Munic, Manchester,
Anvers, Rotterdam, Milano, Barcelona, Colònia,
Brussel.les, Santiago de Compostela, Venècia,
Edimburg, Praga o Montpeller.
Quines ressonàncies no hi ha darrera cadascuna
d'aquestes paraules! En realitat, a hores d'ara, ja no és
potser important saber si les ciutats van crear nacions,
o les nacions ciutats. Però és imprescindible establir
que per sota dels Estats, una nació o vàries nacionalitats
o regions, i moltes ciutats, són el patrimoni d'Europa,
el més preuat, el més carde mantenir però també el més
productiu.
L'Europa comunitàri a atrau l'Europa de l'est per
tres raons: la seva democràcia, la seva riquesa i el seu
autogovem terri torial. L'Europa de l'est atrau l' Europa
comunitàri a (tant com l'angoixa perla seva diversitat
dramàtica) per l'enorme capital humà invertit i present
en les seves pròpies ciutats: Praga, Dresden, Budapest...
Són les ciutats les que h an estat la base de la recuperació
de les nacions en crisi, les ciutats en tant que cultura,
en tant que estructura, en tant que entorn convencional,
creat pels homes i les dones.
Fa 50 anys, Txecoslovàquia era la vuitena potència
industri al del món i tenia una renda per habitant dues
vegades més alta que l'austríaca. Avui la seva renda
segurament és menys de la meitat que la d'Aust ria,
però Praga segueix existint. Com un patrimoni acumulat
durant segles que ni la decadència econòmica no ha
pogut destruir.
Nosaltres no hem estat totalment conscients de la
magnitud de la tragèdia iugoslava fins que no hem vist
bombardejar Dubrovnik o Sarajevo. Però a tots ens
confort a pensar que 1'esperit de Dubrovnik no ha mort
i que el diaque comenci el seu redreçament es desfermerà
una gran onada de capacitat creativa. N 'estem segurs
d'això, perquè sabem el que és una ciutat.
El mateix hem pensat, o de manera semblant, en
veure l'inici de la reconstrucció de Los Angeles, si bé
allí tot ha succeït amb la velocitat i la imprevisibilitat
dels fenòmens naturals, amb la violència sobtada i
sense causa aparent amb què Amè ri ca ens sorprèn un
cop i un altre cop, per bé i per mal.
Avui mateix, es reuneix un grup de col.lectivitats
territorials, regionals, algunes de les quals demanen
l'exclulió de les ciutats d'un comitè, com és el Comitè
de les Regions de la Comunitat Europea, que solament
pel seu nom pot induir a confusió, però no pas pel seu
contingut, segons ha establert el tractat de Maastricht.
El missatge, avui, del Consell de Municipis i Regions
d'Europa (CMRE) és constituir el Comitè de les Regions
creat a ;Maastricht, sobre una base equilibrada per a
desenvólupar durant els anys que ens sepa ren de la
revisió fidel tractat –és a dir, des d'aquest any fins el
1996– lun diàleg constituent, no pas un organisme
constituït i cristal.litzat. Ens consta que a tot arreu hi ha
voluntaI de diàleg ciutats-regions, encara que no m an
-cal'exdusivmgn.
El CMRE, formatperciutats, regions i organismes
territorials intermedis de b ase electiva, no pot sinó
considerar el tractat de Maastricht com un pas històric:
1'Europ4 nascuda de Maastricht és l'Eu ropa de les
regions de les ciutats, l'Eu ropa territori al, concreta,
físicam$nt determinada, amb noms, accents i perfils
diferent i tanmateix irrevocablement disposada a la
unió en la llibertat. Es l'Euro pa dels nostres filis i és al
mateix temps la concreció de l'Europa projectada pel
gran gest espi ri tual que va ser el moviment europeu de
la postguerra.
El pirincipi de subsidiarietat, recollit a la Ca rta
Europea de l'Autonomia Local, i que hi ha a la Carta
de les Llibertats Locals de 1953 que els Estats Generals
de Vers' alles havia prefigurat, aquest principi de
subsidialietat, deia, que està recollit a la magnífica
Cart a Europea de l'Autonomia Local del Consell
d'Europa –que molts països del Consell d'Europa ja
han ratificat amb caràcterde tractat (entre ells Espanya),
i que par tant té força d'obligar per a milions de
ciutadans europeus– ha estat finalment materialitzat a
Maastricht amb el reconeixement dels nivells territorials
sub-estatals.
Des de Barcelona, capital de Catalunya, una
nacionalitat i una cultura pròpies i distintes, reconegudes
per la donstitució espanyola, no podem més que
apreciarl amb enorme il.lusió i esperança el
desenvol1rpament de 1'autogovem ter ritorial a Europa.
L'Estat espanyol, contrari durant segles al
reconeixement de la seva pròpia diversitat, ha recuperat
en 15 anys el que en 500 anys havia oblidat, i així, avui,
a més de tetrobar-se fratemalment amb el nou món, es
retroba a $i mateix, confiat de la seva pluralitat inte rna.
L'horitzó europeu ha jugat aquí un paper decisiu en
tant que la creació de noves sobiranies –legitimitats, si
es vol – Supranacionals ha desdramatitzat en bona
mesura la;qüestió de les legitimitats interiors. I sé que
�•
CORRESPONDNCIA
SOCIALISTA
aquestes coses s 'h an de dir encara amb molta cautela.
Però som a Barcelona, és a dir, en una ciutat, i per tant
en un espai sense fronteres i sense exèrcit, on l'esperit
loc al i l'esperit inte rn acion al s 'uneixen pera definir un
autèntic territori comunitari. Som conscients que el
ciment de la ciutadania europea és aquesta atmosfera
urb an a.
externes i les economies d'escala. Única llicència
tècnica o tecnocràtica que avui em permetré.
á
Les nacions, les regions, les necessitem per compartir una identitat que ens és necessària en un món ple
d'incògnites. Però la identitat sense projecció no fóra
més que una sublimació col.lectiva de la nostra pròpia
limitació personal.
"Standt luft machtfrei" –"L'ai re de les ciutats ens
farà lliures"–, deien els camperols alemanys fa segles,
com deien també des de 1300 els pobles i ciutats de
Catalunya que esdevenien figuradament "carrers de
Barcelona" per alliberar-se del jou dels seus senyors
feudals.
L'autèntic patriotisme és sempre un desig d'altres
pàries, un transcendir la nostra pròpia identitat:
l'autèntic patriotisme, l'únic acceptable, és doncs el
punt de partida d'un humanisme –o altrament és un
engany i un perill. L'experiència europea és taxativa en
aquest sentit–.
I
Podem seguir ara dient que l'ai re de la ciutat ens fa
més lliures? No és més cert, al contrari, que avui l'ai re
de la ciutat és perillós, contaminat, sorollós, insegur i
carregat d'amenaces?
I si bé és cert que l'humanisme arrogant, el que
nega les seves pròpies arrels conc re tes, patriòtiques i
nacionals, i fins i tot individuals i personals, ha dut l'est
d'Europa a una enorme decepció, també ho és que
l'eüropeïsme és un sentiment federalitzant, que combina 'amor a les arrels amb la predisposició al pacte, i
que sobretot no hm ita 1'autogovem a la gr an nació sinó
que l'estén a tots els àmbits de la vida col.lectiva.
Nosaltres confiem en Europa per respondre amb
optimisme a aquests interrogants. Fa ja una colla
d'anys que una complicitat creixent s'ha establert
modestamet entre la Comissió Europea (i el seu
president) i les Eurociutats.
Havel deia fa quasi un any que "la nostra casa" és
la nostra família, és la nostra ciutat, la nostra nació, i
també la nostra escola, la nostra feina, i fins i tot, per
un resoner, com va ser ell, la seva cel.la.
Hi ha una raó per això: Europa és conscient, potser
més que els Estats que l'h an creada, que la seva sort
està lligada a la capacitat de la política en general per
connectar amb els problemes reals i quotidians de la
ciutadania, i sobretot dels ciutadans joves que votar an
a les eleccions locals – justament a les eleccions locals –
com a ciutadans europeus, independentment de la seva
nacionalitat.
rPerò a l'hora de t ri ar un nom per aquest sentiment
de jertinença a tot el que és "la nostra casa", Havel va
triar el de "civisme". Perquè el civisme sembla l'únic
"isrïne" carregat del respecte necessari envers tots els
altres, I'únic conscient que cap persona no pot ser
p ri vada de cap de les dimensions que constitueixen "la
seva casa".
I segon, Eu ro pa és conscient que l'enemic que ha
de combatre el po rt em a dins, i que no avançarem
només amb l'acció defensiva. Sí: les ciutats són el
ciment d 'Europa, sónl' av antgu arda histórica d 'Europa,
però Eu ro pa ha de ser també 1' àmbit supe ri or en què les
ciutats i també les regions trobinel diàleg i la cooperació
que necessiten per trencar el cercle viciós dels costos
de la congestió, que v an aparellats a les economies
^És en nom d' aquest civisme europeu que les regions,
els çomtats, les províncies, els cantons, les ciutats i els
pobles que formen el Consell de Municipis i Regions
d'Europa ens proposem avui constituir la b as e terri tori al de la nostra creixent ciutadania conjunta.
Moltes gràcies.
Barcelona. Palau de Pedralbes, 8 de maig de11992
S
U
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-1997
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs de presa de possessió com a President del Consell de Municipis i Regions d'Europa
Subject
The topic of the resource
CMRE
Europa
Regions
Municipis
Investidura
Barcelona
Havel, Václav
Relacions Internacionals
Acció política
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Pedralbes
Abstract
A summary of the resource.
Pasqual Maragall fou escollit a París president del Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) el 12 de desembre de 1991. L'organisme agrupava a municipis i regions de 23 països europeus. El seu antecessor, l'alcalde de la ciutat alemanya de Maguncia, el democristià Josef Hofmann, seguiria com a vicepresident. Maragall va delegar les seves funciones en Hofmann fins després dels Jocs Olímpics de Barcelona, el juliol següent. L'acte de possessió del càrrec es va celebrar el 8 de maig del 1992.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-05-08
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1550/0000000723.pdf
0f101e73d76e6edb48926c15e2e8921c
PDF Text
Text
Entrevista a Pasqual Maragall,President del PSC (Publicat a: Diari Avui)
"Cal controlar la frontera i evitar els guetos als barris"
"Hi ha gent que fa proclames acomodant-se a l'humor o al mal humor de la gent quan el que s'ha de fer
és parlar menys i actuar més"
A. Sáez / C. Palomar
BARCELONA
"No es tracta de repartir conselleries, sinó de situar en aquests territoris un poder fort de la Generalitat"
"Franco va demonitzar l'Església basca perquè no li va donar suport i aquí hi ha l'arrel del problema"
AVUI Vostè ha encetat durant aquest mes de juny una campanya que el portarà a recórrer tot Catalunya
en nou dies.
P.M. La gira actual és una intensificació en pocs dies del que ja faig habitualment, recorrent Catalunya
poble per poble i territori per territori.
AVUI ¿Amb què s'ha trobat en les primeres visites?
P.M. Hem estat a Lleida, a la Seu d'Urgell i a Girona. A les Terres de l'Ebre, a la Catalunya Central, al
Camp de Tarragona... El que he trobat és el que ja sabia, però més concentrat. M'he trobat amb una
actitud de menys queixa i més projectes. Hi ha hagut una evolució important en aquest sentit. He vist
una latència important de l'esperança de canvi.
AVUI Quin sentit té fer aquesta campanya si vostè ja porta mesos visitant el territori català?
P.M. Hem vist que tots van proclamant candidats i nosaltres, en comptes de fer un acte formal fora de
temps i precipitat, hem volgut fer més gràfic que en el nostre cas hi ha un candidat que ja hi era.
AVUI ¿Però el PSC farà la proclamació del seu candidat?
P.M. Segurament, però abans de començar la campanya.
AVUI ¿Repetirà experiències com aquesta de cara a les eleccions municipals?
P.M. En el cas de les municipals la feina és dels alcaldes. Ara bé, això no vol dir que jo no hi sigui. De
tota manera nosaltres lliguem molt les dues campanyes, no tan sols per la proximitat, sinó per la
interrelació que tenen. El que hem fet és ajuntar les dues campanyes.
AVUI Això es complementa amb la presentació dels compromisos...
P.M. Estem lligant un missatge global que és comú amb un de més específic. Un missatge central de
confiança, de crida, de no arrogància, de crítica de govern tirant cap al cantó de les possibilitats i, d'altra
banda, l'especificitat de cada lloc mitjançant els exemples viscuts.
AVUI Vostè ha defensat la necessitat de descentralitzar Catalunya i ha proposat el trasllat a Lleida de la
conselleria d'Agricultura si guanya les pròximes eleccions catalanes. ¿Es planteja traslladar alguna
conselleria més fora de Barcelona?
P.M. No necessàriament, perquè no es tracta d'anar per Catalunya repartint conselleries, sinó de situar
en aquests territoris un poder fort de la Generalitat. Aquest és un dels aspectes de la descentralització,
de l'esperit federal, del principi de subsidiarietat que aplicarem. Aquesta setmana passada hem
presentat la nostra proposta sobre la cultura. Com que ja s'ha fet la gran majoria dels equipaments
culturals catalans ara cal crear una xarxa perquè no es tracta només de tenir un gran Teatre Nacional,
sinó també de tenir un sistema nacional de teatre que alimenti el Teatre Nacional.
AVUI ¿No tenen por que els copiïn la seva proposta cultural igual que van fer amb la proposta sobre la
família?
P.M. No, ens encanta que ens copiïn. Vol dir que som nosaltres els qui marquem els temes i l'agenda
política. En el cas de la família, ens van copiar tant Aznar com el govern de Convergència i Unió, però les
seves propostes tenen menys ambició. I encara no ho han aplicat. La dreta sempre lluita contra els
símptomes i no contra la malaltia.
AVUI Mariano Rajoy ha anunciat un enduriment de l'actual llei d'estrangeria. ¿Creu que prendran com a
model la llei italiana que només té en compte els immigrants com a mà d'obra?
P.M. Sí, segurament. Clar que el que no saben fer és anar al Marroc i pactar que no vinguin. S'ha de ser
més europeu en el tema del control de les fronteres i més local en els temes de les escoles i dels barris
per evitar els guetos, i això el govern del PP no ho veu. Tampoc ho veu Pujol. Hi ha gent que fa
proclames acomodant-se a l'humor o al mal humor de la gent quan el que s'ha de fer és parlar menys i
actuar més; és a dir, resoldre els problemes.
AVUI ¿La immigració serà el tema central de la campanya?
P.M. No ho crec, tot i que la dreta buscarà que ho sigui. Tenim l'exemple d'aquestes declaracions sobre
un imam de Premià que fa un any que viu fora de Catalunya i que s'hauria d'expulsar...
AVUI L'alcaldessa de Badalona, la socialista Maite Arqué, també va afegir-se a les paraules de Carod i de
Mas respecte a l'expulsió de l'imam de Premià.
P.M. Doncs es va equivocar, igual que Carod i Mas.
AVUI ¿No són tots els partits culpables del que ha passat a Premià?
P.M. El PSC no té cap interès a fer electoralisme d'aquest tema. El que ha de fer Pujol és reunir els
imams i parlar amb ells perquè es posin d'acord amb l'alcaldessa. Pel que fa al col·lectiu de Premià, que
no facin tant cas del seu advocat, que curiosament és del PP.
AVUI El fet que s'hagin produït incidents pel tema de la mesquita a Premià, on governa el PSC, ¿no
�demostra la incapacitat dels socialistes per fer front a aquest problema?
P.M. Seria veritat si tothom hagués estat en el seu lloc en el pacte institucional i no hagués fallat.
AVUI ¿No creu que entre tots ho han deixat podrir?
P.M. No. L'alcaldessa primer els va donar l'escola per resar i ara els proposa una permuta per anar a un
altre lloc, cosa que no accepten, de moment.
AVUI ¿Creu que el fenomen Anglada pot fer forat a les municipals?
P.M. No ho sé. Fins que no es facin les eleccions no ho sabrem, però, de tota manera, jo crec que no
farà forat. Nosaltres invertirem en 40 barris per fer front a aquests
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Cal controlar la frontera i evitar els guetos als barris
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Sáez, Albert
Palomar, Cristina
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Oposició
Campanyes
Catalunya
Immigració
Model social
Acció política
Municipis
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-06-09
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1530/19970818d_00776.pdf
75f64f4ea31d6f67653ca02c6d2f8bfc
PDF Text
Text
Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
I
Data: 18/8/97
GU Ó
Per a:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (NB)
Conferència "Poder local y cambio políticos en la Europa del Sur" a la UIMP,
Santander.
De cara a la conferència de l'Alcalde a la UIMP,
tenir en compte els punts següents:
uns xx minuts de durada, se suggereix de
1. Globalización y el rol de las ciudades.
– En el nuevo orden mundial que se está definiepdo, el rol de las ciudades en relación a los
Estados está cambiando. Las ciudades como sujeto en la escena internacional. Tras el
protagonismo de los Estados-Nación emerge el peso de naciones sin estado que están
reclamando su propia identidad.
– Ciudades, en todo el mundo, se han posicionado con fuerza en entornos mucho más
amplios que su hinterland tradicional o su marcp nacional.
– Aumenta la importancia de los espacios locale$ y regionales. Se produce un refuerzo de la
dimensión local como correlato necesario e inevitable de los procesos de globalización.
La dialéctica global/regional no elimina el rol elle los Estados pero si lo relativiza. El Estado
ya no puede reivindicar más el monopolio político tanto en el plano interno (crisis del
Estado-nación) corno en el externo (ya do es el único sujeto en la relaciones
internacionales). Descentralización.
Se está produciendo un movimiento irreversible hacia espacios económicos, políticos y
comunicacionales cada vez más amplios. En el ámbito de la economía y la comunicación,
estamos ya en plena globalización.
– Los sistemas muy difusos necesitan puntos dd articulación en que sujetarse. Las grandes
áreas urbanas (las ciudades-región) como núc eos de vertebración territorial de sistemas
difusos (economías de escala, centros logístico, "hubs" de comunicación) y como núcleos
de producción e intercambio de conocimientos ("knowledge-based development" y
liderazgo en redes de información).
SANTAND.NBB
�Ajuntament
/
\/
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
– La ciudad como amalgama de lo que es propio Éy distintivo de cada uno y a la vez de lo que
es un lugar común de todos. Es a la vez igualadora y defensora de la identidad propia.
– La ciudad como motor en la nueva organización económica mundial. Centros
regionales/redes de ciudades.
– Las ciudades están reasumiendo un rol central en nuestros sistemas de vida como resultado,
por una parte, de las mejores condiciones de éstas así como su papel central en el sistema
representativo del estado y como factor decisivó en su economía.
– Concepto de "global city". En un mundo global, la ciudad no es sólo ciudad sino que se
hace necesaria la creación de conjuntos (cljusters) de ciudades para competir en la
economía global, para financiar las intraestructiiras y necesidades de los ciudadanos.
– La globalización y el desarrollo de las redes de comunicación y de transmisión de
conocimientos. Proceso de reestructuración de las ciudades por la creciente importancia
del conocimiento en la creación de riqueza y sul implicaciones en el desarrollo sostenible.
La importancia del conocimiento refuerza uno kle los roles más históricos de las ciudades:
consolidarse como centro de conocimiento. El'reto actual de las ciudades es la creación de
nuevas formas de oportunidad y desarrollarse en una única vía que sea sostenible desde el
punto de vista cultural y medioambiental.
Las ciudades deben crear unas condiciones fav¢rables donde sus recursos de conocimiento
sean valorados y favorezcan su pleno desarrolle. Las ciudades deben, en definitiva, tornar
la iniciativa en cuanto al rumbo que ésta debe' tomar para su pleno desarrollo y un mejor
control sobre su ['Lauro en lugar de adaptarse a las constantes demandas del mercado.
Políticas proactivas.
– La ciudades deben asegurar la continuidad de los recursos de conocimiento,
democratizarlos con la creación de distintos t pos, hacerlo más accesible y humanizarlo
(high-level knowledge/low-level knowledge).
2. El contexto Mediterráneo. La Europa del Sur.
– El papel estabilizador de la ciudad ha tenido una importancia histórica en la región
mediterránea que la tiene de nuevo en las actuales circunstancias.
– El diálogo en el Mediterráneo como una cueNtión potencialmente tan conflictiva como
urgente. En estos últimos años se ha ganada una primera batalla: convencernos de la
importancia del diálogo entre todas las partes de esta zona.
2
sANrAND. N BB
�Ajuntament
4j)
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
[Proceso de paz en el Próximo Oriente iniciado después de la
Conferencia de Madrid, en 1991; Conferencia
Euromediterránea celebrada en Barcelona en 1995.]
– Las ciudades tienen mucho que decir en este d álogo y en la cooperación. Las ciudades no
tienen los condicionantes diplomáticos ni los impedimentos que toda negociación de estado
a estado conlleva inevitablemente. Son más ágiles ("Paradiplomacia" de las ciudades en las
Relaciones Internacionales, ref. declaraciones de Jean Tiberi en la Asamblea Internacional
de Alcaldes francófonos).
– Las ciudades bajo o al lado de los estados puden constituir una "safety net" subrayando
este proceso de acercamiento a la vez que de globalización..
[Ej: Conferencia de Ciudades del Mediterráneo, cooperación
Barcelona-Sarajevo, Barcelona-Argel, Istanbul, Proyecto de
hermanamiento entre Barcelona-Tel Aviv-Gaza.
Barcelona tiene la voluntad de ser sede de este diálogo
mediterráneo. Puente entre las inquietudes del sur y la actitud de la
Unión Europea muy centrada en los países de la Europa del Este.]
La seguridad y la cooperación en el Mediterráneo son un problema común. En la región
existen problemas agudos en los que las ciudades pueden contribuir a mejorar.
Proceso similar al de Helsinki. Colaboración entre ciudades en cuestiones concretas, que
afectan directamente la vida cotidiana de nuestros ciudadanos y que son mucho más
efectivas que las grandes palabras. Ello nos permite ir un poco más lejos que los Estados en
la exploración de las posibilidades de un entendimiento real y de una cooperación efectiva
en las dos riberas del Mediterráneo.
Recuperación del modelo convivencia) qie ha caracterizado históricamente el
Mediterráneo y utilización del diálogo en la resolución de los conflictos que nos afectan
actual mente.
- La capacidad de integración, la densidad de las relaciones humanas, la diversidad, la
enorme capacidad de intercambio son los activos con los cuales las ciudades pueden
trabajar en favor de la paz en esta zona.
3. El contexto europeo. La realidad territorial de la Unión Europea.
- La palabra que mejor define la realidad política y territorial de la Unión Europea es
diversidad.
3
SANTANr).NBB
�Ajuntament /\
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
1
Los 15 estados miembros tienen una estructura territorial diferente con una desigual
distribución de competencias y recursos . La Unión Europea es un mosaico de regiones,
condados, provincias, departamentos y ciudades con diferentes niveles competenciales
(ejemplos alemán, francés, español...) y diferentes niveles de desarrollo.
Las ciudades en un principio no estaban consideradas como parte integrante en la UE y
poco a poco van adquiriendo un cierto papel en los procesos de decisión (Ej:
Comunicación de la Comisión "La cuestign urbana: orientaciones para un debate
europeo").
Es necesario refundar el papel y orientación de las ciudades en el aspecto institucional para
que las ciudades puedan proteger la ciudad como un valor europeo. Mayor peso de las
ciudades dentro sus propios Estados, regiones apí como en la UE.
- Devolución de poderes. Ciudades en transici n. Las ciudades requieren una estructura
institucional más fuerte.
El intercambio global de información y know-how se está liberalizando y nuevas formas de
poder y principios organizativos como sostenibilidad, subsidiariedad, auto-organización y
democracia local o directa apuntan hacia la devolución de poderes centralizados y hacia la
concesión de más responsabilidad y autonomía los niveles locales y regionales.
Es necesario aplicar la ecuación más Europa y más región, más Europa y más ciudad, que
define la necesidad de la distancia para algunas cuestiones y para algunas competencias,
pero que tiene en la proximidad la condición necesaria para resolver buena parte de las
cuestiones que afectan a los ciudadanos. Es dedir, solucionar las cosas lo más cerca posible
del ciudadano a no ser que razones de eficacia requieran lo contrario.
(Ejemplo: Pactos Territoriales para el Empleo).
– Un modelo de Europa que no puede concebirse sin la proximidad, que debe orientarse
hacia la vía de una mayor transparencia y representatividad.
– La viabilidad y virtualidad de Europa depende! de la capacidad para construir una Europa
cercana. Una Europa efectiva política y administrativamente, pero también una Europa que
sea percibida como una instancia próxima.
Más Europa; más poder regional y local; más'reciprocidad; más proximidad. Esto no es
incompatible.
4
SANTAND.NBB
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4436
Title
A name given to the resource
Proposta de conferència "Poder local y cambios políticos en la Europa del sur"
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
UIMP, Santander
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Unió Europea
Municipis
Globalització
Acció política
Territoris
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-08-18
Description
An account of the resource
Argumentari per a la conferència de l'alcalde.
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1529/19970718d_00775.pdf
36e4cd5f764d0141a73f26d1c1f09ab4
PDF Text
Text
Ajuntament
de Barcelona
Gabinet Tècnic de
Relacions Públiques i
Protocol
CONFERENCIA EN EL MARC DEL 5è ANIVERSARI DEL JOCS OLIMPICS
Dia: 18 de juliol de1997
Lloc: Ajuntament de Terrassa
ORDRE DE LACTE
1900 h Arribada a l'ajuntament de Terrasisa.
Trobada amb els mitjans de comunicació comarcals.
Salutació als regidors.
1930 h. Conferencia al saló Capitular.
- Obertura de lacte i presentació a càrrec de l'Excm Sr. Manuel
Royes, alcalde de Terrassa.
Anada a la taula de conferencia nt
- Conferencia de l'Excm. Sr. Pasqual Maragali, alcalde de
Barcelona, "El paper dels governs locals a l'europa del futur".
- Cloenda de lacte a cárrec del l'Excm. Sr. Manuel Royes, alcalde
de Terrassa
Recepció al pati de l'ajuntament.
***
�El paper dels governs locals a l'Europa del futur
(Notes)
(Possible referència inicial als 5 anys transcorreguts des del 92. Què ha
passat, mentrestant?)
Moviment irreversible cap a espais econòmics, polítics i comunicacionals
cada cop més amplis.
En l'àmbit de l'economia i comunicació, estem ja en plena globalització.
En el de la política, creixent transferència de "sobirania" cap a Europa.
Pérdua d'importància dels espais locals regionals?
Al contrari. Creixent importáncia. El reforç de la dimensió local és el
correlat necessari/inevitable dels processos de globalització.
Ho és per raons "positives" i per "negatives ".
"Negatives": la globalització fa por. Es perd control, els centres de decissió
s'allunyen, els punts de referència es perden.
"Positives": els sistemes molt difusos necessiten punts d'articulació,
d'ancoratge:
D'articulació i ancoratge econòmic, productiu, informatiu...
Però també d'articulació i ancoratge cultural, simbòlic.
I també, encara, d'articulació, ancoratge i mediació política.
�Les grans àrees urbanes (les "ciutats-regió") com a
-nuclis de vertebració territorial de sistemes difusos
economies d'escala /í..Q,tiacentres logístics
"hubs" de comunicació
-nuclis de producció/intercanvi de; coneixements ("knowledge-based
development). Capçaleres de xarxes d'informació.
Els espais locals/regionals com àmbits d'identitat: "teoria de l'Empordà"
Mentre l'espai de les funcions és cada c©p més global, l'espai de la identitat
i la cohesió esdevé (o torna a ser) més local i "regional".
Com dur a terme aquestes exigències que recauen sobre els àmbits
locals/regionals?
Amb governs dotats de més autoritat, demés responsabilitat, de més
recursos, amb més capacitat d'iniciativa.
Capaços d'actuar com a mediadors entra instàncies polítiques llunyanes i els
ciutadans.
Proximitat. Subsidiarietat. Justícia i eficàcia.
Reforçament regional/autonòmic, sí. Però també, reforçament local .
ïcipal. Barcelona, però també Lleida o Terrassa.
(Possible referència final a la necessitat de projectes/esdeveniments que
polaritzin energies i fixin calendaris: 004)
�Ajuntament
► de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldía
Departament de Premsa
Plaça Sant Jume sin
08002 Barcelona
Telèfon 4027389
Fax 4027391
E-mail alcaldia @mail.bcn.es
Data: 18-07-97
NOTA INTERIOR
Per a:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
JMB
Conferència Terrassa.
S'informa a l'alcalde que des de l'Ajuntament de Terrassa s'ha advertit al Departament de
Premsa que han convocat als mitjans de comunicació a assistir a la Conferència de l'alcalde.
Prèviament, a les 19h. s'ha advertit que PM mantindrà un contacte amb els mitjans locals i
comarcals en les dependències de l'ajuntament de Terrassa.
A TENIR EN COMPTE.
Cart a Municipal
Estabilitat equip de govern (PI+ IC)
2004
Europa . Poder local. Proximitat i Subsidiaritat
Aïllament HB -ajuntaments bascosActivitats personals després de la renúncia a l'alcaldia
Documentos
�Notes per a la conferència de l'Alcalde a Terrassa.
18 de Juliol de 1997. 19,30h.
Sala de Plens de l'Ajuntament de Terrassa
La conferència pren com a "pretexte" el 5é. aniversari dels Jocs del 92.
L'acte es celebrarà, finalment, a la Sala de Pletis de l'Ajuntament de Terrassa, que té un
aforament d'unes 100 persones.
Es preveu l'assistència d'un públic molt divergificat, representatiu dels diferents sectors
de la ciutat.
Es preveu, també, la instal.lació d'un circuit intern de TV que permeti seguir la
conferència des d'altres sales al públic que no pugui accedir a la Sala de Plens.
L'Alcalde de Terrassa farà la presentació.
Les notes que s'adjunten poden ser utilitzades o bé com un esquema de guió de la
conferència o bé com un inventari de possibles punts a tractar, concentrant-se només en
alguns d'ells.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4435
Title
A name given to the resource
El paper dels governs locals en l'Europa del futur
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Terrassa
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Administració local
Municipis
Acció política
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-07-18
Description
An account of the resource
Conté el programa de l'acte i notes manuscrites de PM.
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1527/19970710d_00773.pdf
3ab3f9d079e09f883063c350f0c33ab8
PDF Text
Text
Ajuntament
de Barcelona
Gabinet Tècnic de
Relacions Públiques i
Protocol
pl. Sant Jaume 1
08002 Barcelona
Telèfon 402 72 98
, Fax 402 71 06
INAUGURACIÓ DELS CURSOS DE LA UNIVERSITAT INTERNACIONAL
MENÉNDEZ PELAYO A BARCELONA
Dia:
10 de juliol de 1997
Lloc: Auditori del CCCB
Hora: 13'00 h.
ORDRE D L'ACTE
12'30- Inauguració del curs a càrrec del Sr. Josep Ramoneda. director general
del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
13'00- Arribada de ('Excm. Sr. Pasqual Maragall. Alcalde de Barcelona, será
rebut per la Sra. Maite Costa, directora de la UIMP a Barcelona.
Paraules de Benvinguda al Sr. Allcade per part de l'Excm i Mgn. Sr.
José Luís García Delgado, rector de la UIMP.
Segona conferència inaugural a càrrec de l'Excm. Sr. Pasqual
Maragall, Alcalde de Barcelona.
13'40 Recepció.
14'30
Dinar al Palauet Albéniz, amb èls representants de les entitats que
formaran part del consorci per á la gestió d'un centre permanent de la
UIMP a Barcelona.
�Ajuntament 4/11 de Barcelona
Gabinet de l'Alcaidia
(1 Se suggereix de fer la intervenció alteny 'nt passatges en catalá i en castellà.
SENYORES, SENYORS,
ÉS PER A MI UN PLAER ACQMPANYAR-LOS AVUI PER
PARLAR SOBRE
L'EUROPA DE LES CIUTATS: EL
PRINCIPI DE LA
SUBSIDIARIETAT 1 EL
DESENVOLUPAMENT LOCAL
1. PRINCIPI DE LA SUBSIDIARIETAT:
ATÈS QUE GRAN PART D'AQUESTA EXPOSICIÓ
GIRARÁ AL VOLTANT IPEL PRINCIPI DE LA
SUBSIDIARIETAT, COMENÇARÉ AMB UNA DEFINICIÓ
INICIAL D'AQUEST CONCEPTE -QUE EL 1994 JA
MÁASTRIGHT- I QUE
RECOLLIA EL TRACTAT
INTENTARÉ ANAR APROFgJNDINT I MATISANT AL
LLARG DE LA CONFERÉNCIA
EN UNA PRIMERA APROXINÁACIÓ, PODRÍEM DEFINIR
SUBSIDIARIETAT COM EL CkITERI QUE ATORGA ALS
NIVELLS D'ADMINISTRACIÓ MÉS PROPERS A LA
I
LES
LES
COMPETÈNCIES
CIUTADANIA
CONI'I 131S.EQB
�Ajuntament • de Barcelona
Gabinet de l'AlcaIdia
RESPONSABILITATS DE L'APLICACIÓ D'AQUELLES
ACCIONS DE GOVERN EN POLÍTIQUES ON AQUESTES
ADMINISTRACIONS
TINGUIN
UN
MILLOR
CONEIXEMENT I SIGUIN MÉS EFICACES.
EL PRINCIPI DE SUBSIDIARIEITAT, DONCS, EL QUE FA
ÉS POSAR MÉS A PROP DEIS CUTADANS EL MÀXIM
DE COMPETÈNCIES POSSIBLES I SITUAR LA
SOCIETAT PER DAVANT DE L'ESTAT.
AQUESTA PRIMERA DEFINICiÓ ENS PORTA A DUES
CONSIDERACIONS:
- D'UNA BANDA, A LA NECESSITAT D'APLICAR EL
CRITERI AMB EL COMPLEMENT DELS CRITERIS
D'EFICÀCIA 1 SEGURETAT, LA;QUAL COSA POT DONAR
LLOC A EXCEPCIONS RAOÑABLES AL CRITERI DE
PROXIMITAT.
- DE L'ALTRA, A DEFINIR ÇOM HAN DE SER ELS
MECANISMES ADEQUATS PER DISTINGIR CLARAMENT
QUIN NIVELL DE GOVERN ÉS COMPETENT PER
DESENVOLUPAR DETERMINADES FUNCIONS I
COMPETÈNCIES.
CONFIBIS.EQB
2
�Ajuntament 41) de Barcelona
TENINT EN COMPTE AQUESTES CONSIDERACIONS,
LA SUBSIDIARIETAT "BEN ENTESA" HA DE SER CAPAÇ
DE FONAMENTAR ACCIONS A TOTS ELS NIVELLS
(L'EUROPEU, L'ESTATAL, EL REGIONAL, EL LOCAL, EL
DE LA SOCIETAT CIVIL) D'ACORD AMB LA IDONEÏTAT
DE CADA NIVELL EN TERMES DE COST I DE
VOLUNTAT POLÍTICA DE REDISTRIBUCIÓ (EQUITAT) O
DE COHESIÓ SOCIAL.
AL MISMO TIEMPO, ES NECESARIO AÑADIR QUE EL
PRINCIPIO INSPIRADOR DE LA SUBSIDIARIEDAD
FUNCIONA DE ABAJO (CIUDADANÍA) A ARRIBA (UNIÓN
EUROPEA) Y NO AL REVÉS. SE TRATA DE UN
CRITERIO ESENCIALMENTE DEMOCRÁTICO QUE
VIENE A COMPLETAR, SI SE ME PERMITE LA
REDUNDANCIA, EL CARÁCTER DEMOCRÁTICO DE LA
DEMOCRACIA.
NO SON LOS DE ABAJO LOS QUE DEBEN DEMOSTRAR
PERSISTENTEMENTE QUE PEDEN ACTUAR MEJOR
(POR EJEMPLO, LOS ESTAbOS RESPECTO DE LA
COMISIÓN, LOS INDIVIDUOS FRENTE A LA
ADMINISTRACIÓN O LAS CÍUDADES EN RELACIÓN
CONF1 BIS.EQB
3
�Ajuntament \\„/„/ de Barcelona
Gabinet de l'Arcaldia
CON LAS REGIONES) SINO MÁS BIEN AL CONTRARIO.
DEBE PROBARSE DESDE ARRIBA QUE VALE LA PENA
SACRIFICAR PROXIMIDAD POR LEJANÍAS EN CIERTAS
COMPETENCIAS, EN VIRTUD DE EFICACIA O POR
MOTIVOS DE EQUIDAD.
AHORA BIEN, AL MARGEN DE ESTAS Y OTRAS
POSIBLES CONSIDERACICNES, SI LO QUE
REALMENTE QUEREMOS ES QUE LA SUBSIDIARIEDAD
SE ENTIENDA Y SE APLIQUE EFECTIVAMENTE
DEBERÍAMOS ASUMIR OkS DOS SIGUIENTES
PREMISAS:
1) ACEPTAR QUE LA SUBSIDIARIEDAD ES MÁS UNA
REGLA DE INTERPRETACIÓN 1 QUE UN CÓDIGO FIJO Y
CASUÍSTICO (UN CATÁLOGO1 DE COMPETENCIAS, EL
FAMOSO "QUIÉN HACE QUÉ" -DEFINIDO EN SU
MOMENTO POR JACQUES SANTER-, ENTENDIDO
COMO UN LARGUÍSIMO TERRITORIO FRONTERIZO DE
CORRESPONDENCIA ENTRE ¡NIVELES DE GOBIERNO
Y COMPETENCIAS DETALLADAS, A APLICAR EN UN
MARCO CULTURAL Y POLÍTICO DIVERSOS.
�Ajuntament .11) de Barcelona
2) ADMITIR QUE SI SE TRA TA
Gabinet de l'Alcaldia
COMPLETAR EL
CUADRO DE PRINCIPIOS DE LA REFORMA EUROPEA
CON UNO MÁS QUE TRADUZCA CLARAMENTE EL
ESPÍRITU DE LA SUBSIRIARIEDAD, LO MEJOR ES QUE
DE
AÑADAMOS EL PRINCIPIO DE PROXIMIDAD (REGLA
GENERAL) A LOS YA ACEFTADOS DE EFICACIA Y
SOLIDARIDAD QUE, JUNTO CON LOS DE
TRANSPARENCIA Y DEMOCRACIA, COMPONEN HOY
LOS EJES ACEPTADOS DE LA REFORMA.
EN EFECTO, LA SUMA PROXIMIDAD + EFICACIA +
SOLIDARIDAD TRADUCE BIEN EL PAR "CERCANÍALEALTAD EUROPEA" COMO MEJOR ESPECIFICACIÓN
DE LA FORMA EN QUE EUROPA DEBERÍA FUNCIONAR.
DE ESTA FORMA, SIN DUDA, PODRÍAMOS
CONTRIBUIR A REDUCIR "EL DÉFICIT DEMOCRÁTICO"
QUE DETECTAMOS EN LA CONSTRUCCIÓN DE
EUROPA SIN POR ELLO DEBILITARLA. AL CONTRARIO,
AYUDARÍAMOS A RESTABLECER LA CONFIANZA PARA
QUE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA NO ESCAPE DEL
CONTROL DE LOS CIUDADANOS.
CONFIBIS.EQB
5
�Ajuntament
de Barcelona
MÁS EUROPA Y MÁS PR XIMIDAD, ÉSTA ES LA
FÓRMULA.
2. APLICACIÓ DEL PRINCIPI DE LA SUBSIDIARIETAT EN
EL PROCÉS DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA UNIÓ
EUROPEA:
COM S'HA REFLECTIT I E$ REFLECTEIX AQUEST
CRITERI EN EL PROCÉS DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA
UNIÓ EUROPEA?
ÉS EVIDENT QUE L'EFICÀC A DE LA UNIÓ NO HA
ESTAT NI ÉS LA MATEIXA EN TOTS ELS SEUS ÀMBITS
D'ACTUACIÓ. LA CELERITAT I L'IMPULS QUE S'HA
DONAT A LA UNIÓ ECONÒMICA I MONETÀRIA FAN DE
LA UNIÓ UN INSTRUMENT EFICAÇ.
ARA BÉ, ELS ESTATS HAN DE SER ELS GARANTS DE
LA UNIÓ EUROPEA I, EN BONA PART, LA SEVA
EXPRESSIÓ DE FORTALESA EN UN MARC DE
GLOBALITZACIÓ I COMPETITIVITAT COM L'ACTUAL.
DIFÍCILMENT, PERÓ, PODEN SER EL CAMÍ MÉS IDONI,
O SI MÉS NO L'ÚNIC CAMÍ, PER GARANTIR LA
CON l' I BIS.GQB
6
�Ajuntament 401 de Barcelona
Gabinet de i'Mcatdia
IDENTIFICACIÓ I LA INTEGRACIÓ VOLGUDA I
DESITJADA, EN CAP CAP "OBLIGADA", DELS
CIUTADANS A EUROPA, DÉ L'ASSOLIMENT D'UNA
VERITABLE CIUTADANIA EURbPEA.
L'EFICÁCIA DERIVADA DE LA UNIÓ ECONÓMICA ES
VEU REDUÏDA DAVANT DEL REPTE D'UNA ACCIÓ
COMÚ A L'EXTERIOR O LA GMANTIA DE LA COHESIÓ
SOCIAL. ÉS IMPORTANT,
CAL, POTENCIAR LA
PRIORITAT DE L'EUROPA SOCIAL, CULTURAL I
POLÍTICA SENSE RENUNCIAR A COMBINAR-LA AMB EL
DESENVOLUPAMENT ECONqMIC. I FER-HO SEGUINT
EL PRINCIPI DE PROXIMITAT.
SIN EMBARGO, EN RELACIÓN CON EL PRINCIPIO DE
SUBSIDIARIEDAD CIERTOS 14STADOS MIEMBROS DE
LA UNIÓN HAN GUARDADO UN ESPECIAL CELO EN
APLICARLO: LA ACTUACIÓNi DESDE EL NIVEL DE
ADMINISTRACIÓN MÁS CERC44NO A LA CIUDADADNÍA
ES UN CRITERIO DE GRAN SENTIDO COMÚN SÓLO EN
RELACIÓN CON LA UNIÓN, ! PERO NO CUANDO SE
TRATA DE DESCENTRALIZAR EN FAVOR DE LAS
AUTORIDADES REGIONALES O LOCALES.
o
�Ajuntament
\ de Barcelona
TRAS LAS DOS CUMBRES DE AMSTERDAM, DE LAS
CIUDADES Y REGIONES PRIMERO, Y DE LOS PAÍSES
MIEMBROS DESPUÉS, CONVOCADAS PARA DISCUTIR
SOBRE EL FUTURO DE EUROPA, SE CONSTATÓ QUE
LA VIABILIDAD Y VIRTUALIDAD DE EUROPA
DEPENDEN DE LA CAPACIDAD PARA CONSTRUIR UNA
EUROPA CERCANA.
UNA EUROPA REALMENTE CERCANA SIGNIFICA UNA
EUROPA
EFECTIVA
POLÍTICA
Y
ADMINISTRATIVAMENTE, PERO TAMBIÉN Y MUY
ESPECIALMENTE, UNA EUROPA QUE SEA PERCIBIDA
COMO UNA INSTANCIA PRÓXIMA.
PARTICIPACIÓ, TRANSPARÈNCIA, PERMEABILITAT I
DESCENTRALITZACIÓ HAN DE SER ELS EIXOS DEL
REFORÇ DEMOCRÀTIC DE LA UNIÓ I DE LES SEVES
INSTITUCIONS. EL REFORÇ DEL CARÀCTER
DEMOCRÀTIC DE LES NOSTRES INSTITUCIONS S'HA
FONAMENTAR EN ELS PRINCIPIS DE "SOBIRANIA" I DE
"CIUTADANIA ". AIXÒ IMPLICA EVITAR QUE LES GRANS
DECISIONS POLÍTIQUES I ECONÒMIQUES RESTIN
VETADES A LES INSTITUCIONS I, COM ESTÀ
SUCCEINT CADA COP MÉS, QUE ELS BANCS, LES
�Ajuntament /
de Barcelona
INSTITUCIONS FINANCERES I MONETÀRIES
EUROPEES SIGUIN UN ESTAT DINS L'ESTAT,
RETALLANT COMPETÈNCIES DE GOVERN QUE HAN
D'ESTAR LLIGADES AL CONTROL I A LA DECISIÓ
DEMOCRÀTICA DELS DIFERENTS NIVELLS DE
GOVERN I ADMINISTRACIÓ.
COM JA HE DIT, EL 15 116 DE MAIG PASSAT, UN MES
ABANS DE LA CIMERA D'AMSTERDAM, EN AQUESTA
MATEIXA CIUTAT ES VAN REUNIR UNS 300 ALCALDES
DE GRANS CIUTATS EUROPEES I PRESIDENTS DE
REGIONS EUROPEES PER I ANALITZAR EL FUTUR
D'EUROPA I LA CONTRIBUCIÓ QUE CIUTATS I
REGIONS PODEN FER A LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA.
DESPRÉS, DURANT LA CIMERA DEL MES DE JUNY, ES
VAN DONAR PASOS EN AQUESTA DIRECCIÓ: EL
CONSELL D'EUROPA HA REOONEGUT LA CREIXENT
INFLUÈNCIA DE LES REGIONS I DE LES CIUTATS EN
EL PROCÉS DE LA UNIÓ.
ELS CIUTADANS QUE DEMANEN "MÉS EUROPA"
DEMANEN TAMBÉ QUE SSE SATISFAGUI UNA
CONDICIÓ BÁSICA: UNA EURCSPA MÉS PROPERA.
CONFIBIS.EQB
9
�Ajuntament • de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
ELS CAPS DE GOVERN I LIDERS EUROPEUS NO HAN
DE PERDRE DE VISTA EL FET QUE POLÍTIQUES
DISTANTS I POC CLARES ABURREIXEN O BÉ
ESPANTEN I QUE MOLTA GENT SE SENT AMENAÇADA
PER UNA BUROCRÀCIA APARENTMENT ANÒNIMA QUE
ELS RESTA PODER SOBRE LA SEVA VIDA
QUOTIDIANA SENSE GARANTIES D'UN CONTROL
DEMOCRÀTIC„ DE LA MATEIXA MANERA, LES PITJORS
POLÍTIQUES ACABEN SENT AQUELLES QUE PER LA
SEVA ELABORACIÓ ALLUNYADA, LA SEVA EXECUCIÓ
SECTORIAL I LA SEVA VALORACIÓ ÚNICA A TRAVÉS
DELS RESULTATS DE MERCAT, SEPAREN EN LLOC
D'UNIR ELS POBLES.
CARA AL FUTUR MÉS PROPER, QUAN EL NOU
TRACTAT DE LA UNIÓ SIGUI RATIFICAT, EL COMITÉ DE
LES REGIONS PODRÀ SER CONSULTAT PEL
PARLAMENT EUROPEU, A MÉS DE PEL CONSELL I LA
COMISSIÓ COM HA ESTAT FI N S ARA. DE LA MATEIXA
MANERA L'ÀREA DE TREBALL DEL COMITÈ DE
REGIONS S'ESTENDRÀ AL$ TEMES D'OCUPACIÓ,
AFERS SOCIALS, \APLICACIb DE POLÍTIQUES DE]
SALUT PÚBLICA, EL MEDI AMBIENT, LA FORMACIÓ
I
CONFI BIS.EQB p
�Ajuntament • de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
PROFESSIONAL, EL TRANSPORT O LA DISTRIBUCIÓ
DELS FONSISE COHESIÓ EUI1WPEUS1AQUESTS NOUS
ÀMBITS SE SUMEN ALS ESTIPULATS EN EL QUE AVIAT
SERÁ L'ANTIC TRACTAT, QUt CONTEMPLAVA NOMÉS
ELS ÀMBITS DE LA COHESIÓ ECONÓMICA I SOCIAL,
LES XARXES EUROPEES,1 ULA SALUT PÚBLICA
L'EDUCACIÓ, LA JOVENTUT I LA CULTURA.
EL FUTUR TRACTAT RECOLLIRÁ TAMBÉ EL PAPER
ESPECIAL QUE JUGUEN LEŠ REGIONS EN L'ÁREA DE
COOPERACIÓ MÉS ENLLÀ DE LES FRONTERES I
OBLIGARÁ AL CONSELL I A (..A COMISSIÓ EUROPEUS
A CONSULTAR EL COMITÉ DE REGIONS EN AQUESTA
ÁREA.
3. ROL DELS PODERS LOCALS:
AQUESTES MODIFICACIONS COINCIDEIXEN AMB LA
DEMANDA ACTUAL DE "MÉS EUROPA", QUE VA
APARELLADA AMB LA DEMANDA "MÉS CIUTAT$ I MÉS
REGIÓW, I GARANTIR D'AQUESTA MANERA ALS
CIUTADANS QUE EL GOVERN A DISTÀNCIA NOMÉS
�Ajuntament 41) de Barcelona
Gabinet de l'Adcaldia
S'APLICARÀ EN ELS CASOS QUE L'EFICIÈNCIA 1/0
L'EQUITAT HO JUSTIFIQUIN.
DEFENSO FERMAMENT QUE HEM DE CONSTRUIR
EUROPA NO TAN SOLS A TRAVÉS DE LES REUNIONS
DELS SEUS 15 ESTATS, SINÒ AMB LA PARTICIPACIÓ
ACTIVA I EL RECONEIXEMENT DE LES REGIONS I LES
CIUTATS. LA UNIÓ EUROPEA PERTANY AL SEUS
CIUTADANS.
S'HA DE EMFASITZAR EL ROL DE LES AUTORITATS
LOCALS 1 REGIONALS EN L'ELABORACIÓ, EXECUCIÓ I
AVALUACIÓ DE LES POLÍTIQU ES COMUNITÀRIES. LES
AUTORITATS LOCALS I REGIONALS DISPOSEM D'UN
ELEMENT FONAMENTAL: LA RELACIÓ AMB EL
TERRITORI, AMB EL TEIXIT SOCIAL, ECONÒMIC I
CULTURAL QUE CONSTITUÉlX L'ÀMBIT DE VIDA I
ACTIVITAT DELS EUROPEUSJ
LOS GOBERNANTES TERRITORIALES SOMOS UN
EJÉRCITO POTENCIAL DE PEDAGOGÍA EUROPEA DE
VALOR INCALCULABLE Y PODEMOS TRANSMITIR A
NUESTROS CIUDADANOS TODO AQUELLO QUE LA
UNIÓN QUIERA HACERLES LLEGAR. PERO ANTE
CONFIBIS.EQB 12
�Ajuntament 41
de Barcelona
Gabinet de rA)cafdia
TODO LO QUE PODEMOS Y DEBEMOS HACER ES
EXPLICAR QUÉ ES LO QUE PREOCUPA A ESTOS
CIUDADANOS.
CIUDADES Y REGIONES , NO QUIEREN SER
ESPECTADORES PASIVOS D LA CONSTRUCCIÓN DE
EUROPA. TODO LO CONTRARIO, CREEMOS QUE LA
EUROPA UNIDA SÓLO LO SERÁ SI PASA POR LAS
INSTANCIAS MÁS PRÓXIMAS.
4. UN EJEMPLO: LA APUESTA DE FUTURO DE
BARCELONA EN EUROPA:
PERMÍTANME QUE HAGA REFERENCIA AL CASO DE
BARCELONA. LA APUESTA EUROPEA DE NUESTRA
CIUDAD PARA EL SIGLO XXI NO ES UNA CUESTIÓN DE
PRINCIPIOS, SINO UNA OBLIGACIÓN, UNA
NECESIDAD. SÓLO SI ESTAMOS EN CONDICIONES DE
COMPETIR EN EUROPA, TENDREMOS EL FUTURO
GARANTIZADO.
POR ESO, PARA AFRONTAR, EL CAMBIO DE SIGLO Y
PLANIFICAR LA BARCELONA DEL FUTURO, NOS
CONF I BIS.EQ13 1
3
�Ajuntament te de Barcelona
Gabinet de P,Idca}áia
HEMOS TRAZADO EL OBJETIVO DE INTEGRAR EL
ÁREA DE BARCELONA EN LA ECONOMÍA
SU
INTERNACIONAL
PARA
GARANTIZAR
CRECIMIENTO EN TÉRMINOS DE PROGRESO
ECONÓMICO, SOCIAL Y DE CALIDAD DE VIDA.
EL CRITERI AMB QUÉ BARCELONA AFRONTA AQUEST
REPTE ÉS EL PLANTEJAMENT GLOBAL, FORMAT PER
DIVERSOS ELEMENTS QUE ES COORDINEN EN UN
OBJECTIU COMÚ AQUESTí ÉS EL MODEL QUE
BARCELONA HA DE SEGUIR I QUE TAN BONS
RESULTATS HA GENERAT: EL DEL CONSENS, LA
COORDINACIÓ D'ESFORÇÓS, LA COMPLICITAT
D'AGENTS PÚBLICS I PRIVATS PERÓ AMB UN
PER
LIDERATGE INSTITUCIONAL NECESSARI
ASSEGURAR L'IMPULS.
BARCELONA TÉ PRESENT QUE UN GRAN ELEMENT A
TENIR EN CONSIDERACIÓ ÉS LA GLOBALITZACIÓ DE
L'ECONOMIA. UN FET QUE JA ÉS UNA REALITAT.
LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECCIMOMIA VOL DIR QUE EL
QUE PASSA AVUI A TAIWAN ENS AFECTA
DIRECTAMENT, QUE ELS LLOCS DE TREBALL
�Ajuntament 41) de Barcelona
Gabinet de PA)caldia
DESTRUÏTS A LLOMBARDIA EN UNA MOMENT DE
CRISI ES PODEN RECUPERAR QUAN ARRIBA LA
BONANÇA ECONÓMICA A BAVIERA O A L'ALGARVE,
QUE EL BON FUNCIONAMENT DE L'ECONOMIA
CANADENCA TAMBÉ PRODIJEIX BENEFICIS A LES
EMPRESES DEL MAGRIB.
AQUESTA GLOBALITZACIÓ TAMBÉ ES DEIXA SENTIR A
UNA ESCALA MÉS PETITA.
SI ENS TRASLLADEM A LES COORDENADES DE LA
NOSTRA CIUTAT, ACTUALMENT, LA CREACIÓ DE
LLOCS DE TREBALL A UN DISTRICTE ES DECIDEIX EN
LA CONSTRUCCIÓ O NO DE LA TERCERA PISTA DE
L'AEROPORT D'EL PRAT. I LA INSTALLACIÓ
D'EMPRESES AL VALLES DEPÈN DE LA
CONTAMINACIÓ DEL RIU BESÒS.
CAL DONCS, QUE LES ADMINISTRACIONS LOCALS
DUGUIN A TERME POLÍTIQUES ÀMPLIES DE
CONCERTACIÓ, EN QUÉ ES;"IGUIN PRESENTS TOTS
ELS ACTORS SOCIALS. ;TANMATEIX AQUESTES
POLÍTIQUES DE CONCERTACIÓ NO FUNCIONARAN SI
EL SEU DOMINI ÉS EXCLUSIVAMENT EL MUNICIPI O
CONF I BIS.EQB 1 5
�Ajuntament
41)
de Barcelona
Gabinet de l'Alca/dia
UN NIVELL TANCAT d'ADMINISTRACIÓ, HAN
D'AMPLIAR EL SEU RADI D'ACCIÓ PER AFECTAR LA
TOTALITAT D'UNA REGIÓ ECONÒMICA.
D'ALTRA BANDA, ES FiNN NECESSÀRIES LES
ALIANCES ENTRE CIUTATS PER TAL D'OPTIMITZAR
RECURSOS. BARCELONA POT CONVERTIR-SE EN
L'AEROPORT DE MONTPELLER O TOLOSA DE
LLENGUADOC. ÉS A PARTIR DE LA POSADA EN COMÚ
DE DETERMINADES POLÍTIQUES 1 DE DETERMINADES
INFRAESTRUCTURES QUE ,LES CIUTATS PODRAN
COMPETIR ENTRE ELLES.
1 PER QUÉ FA TOT AIXÒ BARCELONA? PERQUÈ SAP
QUE EL REPTE ÉS EUROPA. PERQUÈ EL FUTUR
PASSA PER LA CAPACITAT D'ESTAR A EUROPA, EN
LES MILLORS CONDICIONS PER SER COMPETITIUS
CONTRIBUIR ALHORA A LA COHESIÓ. PERÒ AL
MATEIX TEMPS, PER COMPETIR MÉS ENLLÀ
D'EUROPA I ENFORTIR ELS INTERESSOS PROPIS DEL
PAÍS I DE L'EUROPA AMB QUÉ ENS COMPROMETEM.
1
CONF I BIS.EQB 1
6
�Ajuntament 41 de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
EL FUTUR ÉS UN JOC DE COMPROMISOS I
INTERESSOS MUTUS, DE COMPETITIVITAT PERÒ
TAMBÉ DE COL.LABORACIÓ, DIÁLEG I CONSENS.
BARCELONA NO FA RESt MÉS, NOGENSMENYS,
DIRÍEM, QUE CONTRIBUIR-Hl I IMPLICAR-S'HI,
CONSCIENT QUE EL QUE N'HA DE SORTIR ÉS EL
BENEFICI PROPI I COMÚ.
1
5. CONCLUSIÓ:
LA COHESIÓN DE LA IUNIÓN SÓLO PODRÁ
MANTENERSE Y REFORZARSE SI EL PROCESO DE
UNIFICACIÓN EUROPEA SUPONE,
SIMULTÁNEAMENTE, UNA DEVOLUCIÓN DE PODER Y
RESPONSABILIDAD HACIA LOS GOBIERNOS
REGIONALES Y LOCALES MÁS PRÓXIMOS A LOS
CIUDADANOS.
LOS ESTADOS HAN SIDO LOS ARQUITECTOS DE LOS
DERECHOS HUMANOS, DE LA IGUALDAD, DEL
PROGRESO COLECTIVO DE OTRAS TANTAS
CONTRIBUCIONES A NUESTRA SOCIEDAD. ELLOS
CONF 1 131S.EQB
1
7
�Ajuntament
•
de Barcelona
ACTUARON COMO PRINCIPALES IMPULSORES DE LA
UNIÓN. ELLOS CONFIGURAN HOY EL LIENZO BASE
SOBRE EL QUE LOS FUTUROS PLANES PARA UNA
EUROPA MÁS AMPLIA PUEDEN DIBUJARSE; PERO EL
ÉXITO SÓLO SE ALCANZARÁ CON LA AYUDA Y LA
COLABORACIÓN DEL LOS GOBIERNOS LOCALES Y
REGIONALES.
MUCHAS GRACIAS POR SU ATENCIÓN.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4433
Title
A name given to the resource
Proposta de paraules. "L'Europa de les ciutats: el principi de la subsidiarietat i el desenvolupament local". Inauguració dels cursos de la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Unió Europea
Municipis
Model social
Acció política
Territoris
Subsidiarietat
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-07-10
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1521/19970530d_00764.pdf
d80ff577912b1c082279cbdd6bb9bdb3
PDF Text
Text
Ajuntament
4w„
de Barcelona
Gabinet de PAlcaldia
CIUTADANS I CIUTADANES DE CASTELLVÍ DE
ROSANES,
EN PRIMER LLOC VULL AGRAIR A L'AJUNTAMENT I
MOLT ESPECIALMENT AL SEU ALCALDE, MANUEL
FERNÁNDEZ, QUE ENGUANY M'HAGI CONVIDAT A
PRONUNCIAR EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR.
US HAIG DE DIR QUE TENIA UN DEUTE AMB
CASTELLVÍ; AMB TOTS VOSALTRES, NO VAIG PODER
ASSISTIR AL BATEIG DELS VOSTRES GEGANTS, EN
GUILLEM I L'ERMESSENDA, L'ANY 95, I ANY RERA ANY
TENIA AL CAP L'OFERTA AMB QUÉ EL VOSTRE
ALCALDE EM TENTAVA AMB INSISTÉNCIA.
NO VOLIA DEIXAR L'ALCALDIA SENSE ACOMPANYARVOS, SENSE AGRAIR EL VOSTRE AFECTE, ifESTAVA
OBLIGAT,„
JO US VOLDRIA PARLAR DELS LLIGAMS EXISTENTS
ENTRE BARCELONA I CASTELLVÍ DE ROSANES I QUE,
SI RECORDEM EL PASSAT TENEN EL SEU REFERENT
MÉS DUR EN LA DESTRUCCIÓ DEL CASTELLVELL
L'ANY 1714
IRA
di
•
�Ajuntament
•
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
QUAN EL CONTINGENT DE MIQUELETS COMANDAT
PER MIQUEL SANTJOAN ES VA VEURE OBLIGAT A
ABANDONAR EL RECINTE, LES TROPES DE FELIP V
VAN DONAR UN PAS DECISIU PER LA CONQUESTA DE
BARCELONA.
PERÒ LA DESTRUCCIÓ DE LA FORTALESA TENIA
TAMBÉ UN VALOR SIMBÒLIC PER A BARCELONA. NO
EN VA FOREN ELS COMPTES DE BARCELONA ELS
QUE VAN ORDENAR LA CONSTRUCCIÓ DEL CASTELL
AL SEGLE IX, ALS INICIS DE LA RECONQUESTA, PER
BARRAR EL PAS ALS MUSULMANS• I TAMBÉ EREN ELS
CONSELLERS DE LA CIUTAT DE BARCELONA ELS
RESPONSABLES D'INSPECCtIONAR EL CASTELL I
DETERMINAR LES REPARACIONS NECESSÀRIES.
PERÒ JO VULL PARLAR DEL PRESENT, D'ARA, DELS
CANVIS QUE HA VISCUT CASTELLVÍ, DE COM HA
SABUT MANTENIR LA SEVA TRADICIÓ DE LOCALITAT
AGRÍCOLA A L'ENSEMS QUE INICIA UNA NOVA ETAPA
A PARTIR DE 1989 AMB LA P¿STA EN FUNCIONAMENT
DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE CAN ABAT 1
�Ajuntament 111) de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
ROSANES, ON JA FUNCIONEN UNA CINQUANTENA DE
PETITES 1 MITJANES INDUSTRIES.
I TAMBÉ VULL ESPERONAR-VOS DAVANT L'APOSTA
QUE HEU FET PER CONVERTIR CASTELLVÍ EN UNA
VILA TURÍSTICA, PER APROFITAR EL VOSTRE
PATRIMONI NATURAL I EL VOSTRE ATRACTIU
PAISATGÍSTIC * NO EM VULL ESTAR DE DIR-VOS EL
GOIG QUE HE SENTIT EN VEURE ELS FRUITERS I EL
BOSC MENTRE VENIA CAP A AQUÍ.
PERÒ VOSALTRES VOLEU QUE US PARLI DE LA
FESTA.
LA FESTA MAJOR ÉS UNA DE LES SENYES
D'IDENTITAT D'UN POBLE, UNA MANIFESTACIÓ D'ALLÒ
QUE SOM I DEL QUE VOLEM SER, UNA OPORTUNITAT
DE RETROBAR-NOS AMB ELS, NOSTRES ARRELS.
PER AIXÒ VULL CONVIDAR-VOS A GAUDIR DELS
BALLS POPULARS, DELS SOPAR DE GERMANOR QUE
FAREU D'AQUÍ A UNA ESTONA A LA PLAÇA DEL
POBLE, DE LA BALLADA DE SARDANES, ENTRE
TANTES 1 TANTES COSES.
�41) de Barcelona
Ajuntament \
Gabinet de l'Alcaldia
VULL DEMANAR-VOS QUE APROFITEU AQUESTA
OPORTUNITAT PER COMPARTIR SENSACIONS I
ALEGRIES AMB ELS VOSTRES VEÏNS I AMICS, QUE US
SENTIU MÉS CASTELLVINS QUE MAL
SUBMERGIU-VOS EN LA FESTA. NOMÉS CAL QUE
RESPECTEU UNA NORMA: LA DE CELEBRAR LA FESTA
AMB CIVISME 1 URBANITAT.
DEIXEU ANAR ELS SENTIMENTS, EL RIURE I EL BALL,
PERÒ SENSE PERDRE DE VISTA EL RESPECTE PEL
QUE TENIU AL COSTAT, PEL CARRER 1 PER LA PLAÇA
QUE TREPITGEU.
AIXÍ DONCS, QUE
LA FESTA.
SEGUIM ALS DIABLES DE PIERA I GAUDIM DELS
CASTELLERS DE MARTORELL.
VISCA LA FESTA MAJOR 1 VISCA CASTELLVÍ
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4427
Title
A name given to the resource
Proposta de paraules. Pregó de la Festa Major de Castellví de Rosanes
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Castellví de Rosanes
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Municipis
Societat
Model social
Castellví de Rosanes
Festes majors
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-05-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1520/19970529d_00763.pdf
b4127cabcaa695e3b1f5f59e20734947
PDF Text
Text
Ajuntament
411
de Barcelona
\\,./
Gabinet de l'Alcaldia
Text del pregó pronunciat per Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona president de la
Mancomunitat de Municipis de l'Area Metropolitana de Barcelona, a la Festa Major de
Cornellà (29 de maig de 1997).
IL.LUSTRÍSSIM SENYOR ALCALDE; SENYORES I SENYORS REGIDORS;
CIUTADANES I CIUTADANS DE CORNELLÁ:
VULL AGRAIR A L'AJUNTAMENT DE CORNELLÀ, I MOLT ESPECIALMENT A EN
JOSEP MONTILLA, QUE M'HAGIN DEMANAT QUE ENGUANY PRONUNCIÏ EL
PREGÓ DE LA FESTA MAJOR, D'AQUEST CORPUS'97 QUE AVUI COMENÇA.
ELS ESTIC AGRAÏT PERQUÈ UN PREG(5, A BANDA DE SER SENS DUBTE EL
MILLOR DISCURS POSSIBLE, ÉS L'INDICI MÉS CLAR QUE UNA CIUTAT O UN
POBLE ET SENTEN PROPER, ET VOLEN ESCOLTAR I COMPTEN AMB TU PER
UN DELS MOMENTS MÉS IMPORTANTS EN LA VIDA D'UN MUNICIPI, LA SEVA
FESTA MAJOR.
I ELS ESTIC AGRAÏT PERQUÈ EM PERMETEN ADREÇAR A UNA CIUTAT QUE
M'ESTIMO I EN LA QUAL, TOT I QUE NO HE POGUT VENIR TANTES VEGADES
COM HAURIA VOLGUT, HE VISCUT MOMENTS ENTRANYABLES.
PODRIA DIR-VOS ALLÒ DE "JO TAMBÉ SÓC DE CORNELLÁ", TAN UTILITZAT
DES QUE SE LI ACUDÍ A JOHN F. KENNEDY QUAN VISITAVA BERLÍN, PERÓ
QUE EN DETERMINATS CASOS ÉS BEN SIGNIFICATIU. PUC DIR-VOS QUE EN
EL MEU CAS ÉS BEN CERT.
I NO HO DIC FAS PERQUÈ ELS MEUS OFÍGENS ESTIGUIN EXACTAMENT EN
AQUESTES CONTRADES O PERQUÈ AVANTPASSATS DELS MARAGALL
HAGUESSIN FET ARRELS A CORNELLÀ . (TOT I QUE EN PART TAMBÉ ÉS
CERT), SINÓ PERQUÈ VIURE, TREBALLÁR O DIVERTIR-SE A CORNELLÁ ÉS
FER-HO TAMBÉ A LA MEVA CIUTAT, BARCELONA. I A LA INVERSA, FER-HO A
BARCELONA ÉS FER-HO TAMBÉ A CORNELLÁ.
SOVINT SENTIM PARLAR DE CORNELLÁ, O D'ESPLUGUES, O DE
L'HOSPITALET, O DE BADALONA, COM CIUTATS "BARCELONINES". RES MÉS
LLUNY DE LA VERITAT. ÉS BARCELONA LA QUE EN REALITAT "ÉS"
CORNELLANENCA, PERQUÈ LA BARCELONA REAL ÉS EL QUE ÉS PER ELLA
MATEIXA, SÍ, PERÒ EN GRANDÍSSIMA PART PELS LLIGAMS QUE MANTÉ AMB
ELS MUNICIPIS VEÏNS.
TAMBÉ HEM SENTIT DE VEGADES QUE BARCELONA VOL ABSORBIR ELS
MUNICIPIS VEÏNS. SI SE'M PERMET FER ÚS DE LA REPRESENTATIVITAT QUE
EM CONFEREIX LA CONDICIÓ D'ALCALDE DE BARCELONA, PUC DIR-VOS
ROTUNDAMENT QUE NO.
1
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
BARCELONA NO VOL EMPASSAR-SE NINGÚ, NI COBRAR IMPOSTOS A LES
PORTES DE LA CIUTAT, NI EXERCIR CAP PODER SOBRE AQUELLS AMB QUI
MANTÉ VEÏNATGE. TOT EL CONTRARI. BARCELONA SAP QUE UN TROS BEN
GRAN DE LA SEVA IDENTITAT, DEL QUE HA ACONSEGUIT I DEL QUE POT
ACONSEGUIR, NOMÉS ÉS POSSIBLE I 'NOMÉS TÉ SENTIT EN TANT QUE
OBJECTIU COMÚ DELS MUNICIPIS METROPOLITANS, CADASCUN D'ELLS AMB
LA SEVA PROPIA PERSONALITAT.
CORNELLÁ, I EN MONTILLA FA BÉ DE RECORDAR-NOS-HO CADA DOS PER
TRES, TÉ PERSONALITAT PROPIA I DEFINIDA, I QUI DIGUI EL CONTRARI NO
DIU VERITAT.
ARA FA POC MES D'UN ANY, PER SANT JORDI, VAIG TENIR L'HONOR
D'ACOMPANYAR-VOS EN LA INAUGURACIÓ DEL CENTRE CULTURAL JOAN
NEPOMUCENO GARCÍA-NIETO, QUE DES DE CORNELLÀ, DES DE L'ANTIGA
CAN MORITZ DEL BARRI DE LA GAVARRA, S'HA CONVERTIT EN UN DELS
EQUIPAMENTS CULTURALS DE MÉS VOLADA DE L'ÀREA METROPOLITANA
DE BARCELONA.
AQUELL DIA VAM RETRE HOMENATGE A UN HOME QUE, TOCANT DE PEUS A
TERRA, MAI NO VA PERDRE DE VISTA L'OBJECTIU FINAL DE TENIR UN
FUTUR MILLOR. I QUE, COM DIU LA FUNDACIÓ QUE ELL VA CREAR, EN TOT
MOMENT VA CREURE QUE LES UTOPIES ¡SON POSSIBLES.
CREO NO EQUIVOCAR-ME MASSA SI 1 DIC QUE LA PERSONALITAT DE
CORNELLÁ, EL SEU TARANNÀ, ÉS EL D'UNA CIUTAT QUE CREU EN LES
UTOPIES, I NO PAS COM UN DESIG ABSTRACTE I PLATÒNIC, SINO COM UNA
FITA NECESSÁRIA I POSSIBLE.
CORNELLÀ ÉS EN AIXÒ UN EXEMPLE PER A TOTES LES CIUTATS. UN
EXEMPLE DE FEINA BEN CONCEBUDA I BEN EXECUTADA, DE COMPLICITAT
ENTRE ELS CIUTADANS I ENTRE ELS CIUTADANS I EL SEU AJUNTAMENT, I
ENTRE EL SEU AJUNTAMENT I ELS MUNICIPIS PROPERS.
VA SER ENS ELS ANYS PREVIS A LA TRANSICIÓ DEMOCRÁTICA, ELS DE LES
LLUITES OBRERES I CIUTADANES, QUAN CORNELLÀ VA COMENÇAR A
DEIXAR-SE SENTIR AMB VEU PROPIA, REVOLTANT-SE CONTRA UNA CIUTAT
QUE FINS ALESHORES SOVINT HAVIA ESTAT FETA CONTRA ELS
CIUTADANS. ERA AQUELLA UNA VEU ;QUE PARLAVA DE SENTIMENTS I
REVINDICACIONS QUE MOLTS COMPARTÍEM PERÒ QUE A LES FÀBRIQUES I
ALS CARRERS DE CORNELLÀ, I D'ALTRES INDRETS DEL BAIX LLOBREGAT,
VÈIEM CLARAMENT REFLECTITS.
MOLT HA PLOGUT DES D'ALESHORES. AQUELLS SENTIMENTS ARA ENS
PERMETEN GAUDIR AMB MÉS INTENSITAT D'UNA DEMOCRÁCIA
RECUPERADA, UN PAIS PLURAL I UNES CIUTATS TRANSFORMADES.
CONSCIÈNCIA COL.LECTIVA, TOLERANCIA I FERMESA SON VALORS QUE
2
�Ajuntament •
de Barcelona
HAN PORTAT CORNELLÁ A UN
ENGRESCADOR.
Gabinet de l'Alcaldia
PRESENT
PALPABLE I UN
FUTUR
NO CAL QUE US RECORDI ELS NOUS ESPAIS QUE LA CIUTAT HA GUANYAT,
ELS CANVIS QUE EN TOTS ELS TERRENYS S'HAN PRODUÏT, PERQUÈ SOU
VOSALTRES ELS QUE ELS HEU ACONSEGUIT I ELS QUE ELS HEU FET
VOSTRES. DEIXEU-ME RECORDAR -II TORNO A PARLAR EN PRIMERA
PERSONA, DISCULPEU-ME- L'ESTIU DE 1995, CONCRETAMENT EL MES DE
JULIOL, QUAN VAM OBRIR EL MIRADOR DE LA TORRE DE LA MIRANDA.
AQUELL DIA, ENLAIRATS PER DAMUNT DE CAN MERCADER I DE LA RONDA
DE DALT, VAIG PENSAR QUE SI ALGUNA CIUTAT TENIA UNA VISIÓ
PRIVILEGIADA DEL PLA DEL BAIX LLOBREGAT I DE LES GRANS
POSSIBILITATS I ESPERANCES QUE TOTS Hl TENIM DIPOSITADES, QUE SI
ALGUNA CIUTAT PODRIA EXEMPLIFICAR EL FUTUR METROPOLITÀ, AQUESTA
ERA CORNELLÀ.
AQUELL DIA, PASSATS QUINZE ANYS DE LA RECUPERACIÓ DELS
AJUNTAMENTS DEMOCRÁTICS, HAVENT SUPERAT I POSAT EL FIL A
L'AGULLA A LES CONSEQÜÈNCIES DELSPITJORS ANYS DE L'ESPECULACIÓ,
CONSTATANT LA RIQUESA INDUSTRIAL, SOCIAL 1 NATURAL QUE TENIM, VAM
PODER COMPROVAR QUE CORNELLÀ TÉ TOTES LES DE GUANYAR. I SI
CORNELLÁ ÉS UNA APOSTA GUANYADORA, BARCELONA, EL BAIX
LLOBREGAT 1 TOTA L'ÀREA METROPOLITANA TAMBÉ PODEN SENTIR-SE
GUANYADORS.
AIXÒ NO VOL DIR QUE ESTIGUEM MAáSA COFOIS I SATISFETS DEL QUE
TENIM 1 ENS HAGUEM DE CONFORMAR. TOT EL CONTRARI, HEM DE SEGUIR
TIRANT ENDAVANT, 1 FER-HO AFRONtrANT UNS REPTES QUE NOMÉS
PODREM SUPERAR SI FEM EL QUE 'HEM FET FINS ARA: TREBALLAR
PLEGATS, FER EFECTIVA LA SOLIDARITAT ENTRE CIUTADANS D'UN I ALTRE
MUNICIPI, 1 FENT VALER UNA PLURALITAT I UNA DIVERSITAT QUE ÉS LA
NOSTRA VIRTUT PRINCIPAL.
QUAN DIEM AQUESTES COSES ALGUNS PENSARAN QUE PARLEM EN
ABSTRACTE, QUE AIXÒ DE LA REAUTAT METROPOLITANA QUE ELS
ALCALDES REIVINDIQUEM ÉS UN INVENT.
I JO EM PREGUNTO: ¿SON LES RONDES UN ENS METAFISIC? ¿ÉS EL
METRO UNA ENTELÈQUIA? ¿ALGÚ POT, NEGAR L'EVIDÈNCIA DELS MILERS
DE PERSONES QUE ES DESPLACEN DE BARCELONA A CORNELLÀ, DE
CORNELLÀ A BARCELONA, PER TREBALIAR, ANAR AL CINEMA, COMPRAR O
PASSEJAR?
NO NOMÉS SON REALITATS INNEGABLES SINO QUE EN VOLEM TENIR
MOLTES MÉS, I LES TINDREM, I EN ELS DOS SENTITS. SI LES RONDES SON
EL CARRER MAJOR DE L'ÀREA METROPOLITANA 1 EL METRO EL PASSADÍS
3
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
QUE ENS COMUNICA, AVIAT Hl AFEG REM UN ALTRE CONDUCTE I UN
LLIGAM NATURAL.
EL CONDUCTE SERÁ EL TRAMVIA DEL BAIX LLOBREGAT, QUE DEMÀ PASSAT
MATEIX COMENÇARÀ A PRENDRE COS AMB UNA PROVA QUE FAREM
DURANT UNS MESOS A LA DIAGONAL. SÍ, HO FAREM A LA DIAGONAL DE
BARCELONA PERO AIXÒ ÉS NOMÉS EL COMENÇAMENT, PERQUÈ EL
TRAMVIA INTERCONNECTARÁ SANT JUST DESVERN, SANT JOAN DESPÍ,
ESPLUGUES I CORNELLÁ.
DEMOSTRAREM QUE ÉS UN PROJECTE NECESSARI I VIABLE I QUE ELS
CIUTADANS I CIUTADANES EL VOLEN TENIR, I NO PERDONARAN QUE SE'LS
NEGUI AQUEST DRET BÀSIC QUE ÉS EL TRANSPORTI LA COMUNICACIÓ.
1 EL LLIGAM NATURAL SERÁ EL LLOBREGAT. NO FA MOLTS ANYS, EL RIU
LLOBREGAT ERA GAIREBÉ UN OBSTACLE, EL CONSIDERÀVEM UN
PROBLEMA I Hl DONÀVEM L'ESQUENA PERQUÈ EL VÈIEM COM UN CAU DE
CONTAMINACIÓ. POC A POC L'HEM ANAT MILLORANT I ARA HA ARRIBAT
L'HORA DE RECUPERAR-LO DEL TOT.
EL 1971, MOLTS HO RECORDAREU, VAM PATIR LES INUNDACIONS ARREL DE
LES QUALS CORNELLÁ VA EXIGIR LA CANALITZACIÓ DEL RIU. VINT-I-SIS
ANYS DESPRÉS, EL LLOBREGAT ESTÁ EN PROCÉS DE REGENERACIÓ.
D'AQUÍ A POCS ANYS, NO Hl SABREM RECONÈIXER EL RIU QUE ABANS ENS
FEIA POR I ARA, SENSE PERDRE EL SEU PAPER DE DINAMITZADOR
ECONÒMIC, ESDEVINDRÀ UN VALOR NATURAL BÀSIC I UN PUNT DE
REFERENCIA DE LA NOSTRA IDENTITAT.
ELS LONDINENCS SE SENTEN ORGULLOSOS DEL TÁMESIS 1 ELS PARISENCS
DEL SENA, NOSALTRES DIREM BEN FORT I BEN ALT QUE A CORNELLÁ, A
BARCELONA, TENIM EL RIU LLOBREGAT.
UNA VEGADA MÉS, EL QUE SEMBLAVA UNA UTOPIA, SERÁ UNA REALITAT
QUE TOTS TOCAREM.
PERO POTSER QUE ENS DEIXEM DE GRANS PARAULES I ANEM A LES
PARAULES GRANS DE DEBO, QUE NO SON ALTRES QUE LES PARAULES
AMB QUÉ EL COSTUM ACONSELLA CRIDAR A LA FESTA.
M'HE QUEDAT IMPRESSIONAT QUAN HE VIST QUE SÓN GAIREBÉ UN
CENTENAR LES ACTIVITATS QUE OMPLEN LA FESTA, REPARTIDES PER UNA
VI NTENA D'INDRETS. HEU PREPARAT UNA FESTA ATRACTIVA I
PARTICIPATIVA COM POQUES, I HO HEU FET COMPTANT AMB TOTES LES
ENTITATS DE LA CIUTAT.
D'AQUÍ A UNS MINUTS LLANÇAREM FOGONADA 1 DONAREM PAS AL
CORNDEFOC, I D'AQUÍ QUATRE DIES, ELL DIUMENGE, PODREU ADMIRAR EL
CASTELL DE FOCS QUE DES DE LES TERRASSES DE SALVADOR ALLENDE
4
�Ajuntament (1) de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
DIRAN ADÉU A LA FESTA. ENTRE FOC I FOC, ESTIC SEGUR QUE NINGÚ NO
PODRÁ DIR QUE S'HAGI AVORRIT.
GRANS I PETITS, NENES I NENS, DOMES I HOMES, GRASSOS O PRIMS,
CORNELLÁ US DEMANA QUE DEIXEU ALICALAIX ELS NEGUITS I LES CUITES
I, INVESTITS DE FESTA MAJOR, SORTIU AL CARRER I ESGOTEU LES
EXISTÈNCIES FESTIVES D'AQUEST MAGATZEM DE DIVERSIÓ, OCI I CULTURA
QUE LA CIUTAT US PROPOSA.
FESTES D'ESCUMA A LA PLAÇA DE TÁRREGA. CONCERT AMB LA BANDA
SIMFÒNICA A CAN VALLHONRAT I ANTOLOGIA DE SARSUELA A L'AUDITORI.
CERCAVILA I BALLS A PLACES I CARRERS.
LA CATIFA DE FLORS A LA PLAÇA DEL TFilNQUIS. EL CONCURS D'OCELLS DE
BOSC I LA VOLADA DE COLOMS. LA MARATÓ DEL TRENET A CAN
MERCADER, QUE ÉS UN DELS GRANS PAROS METROPOLITANS. LA
TROBADA DE GEGANTS. L'EXHIBICIó DE CASTELLERS I LA TROBADA DE
TRABUCAIRES QUE FARÀ DESPERTAR ELS ESPERITS MÉS ADORMITS.
CAMPIONATS I COMPETICIONS PER A TOTS ELS GUSTOS ESPORTIUS, DES
DELS MES REPOSATS AMB LA PETANCA FINS ELS MÉS AGITATS AMB EL
RUGBI O LA MILLA INTERNACIONAL DE CORNELLÀ. EXHIBICIONS DE
GOSSOS, TROBADA DE COL.LECIONISTES D'ADHESIUS I JORNADA DE JOCS
DE ROL.
SEVILLANES, MUNYEIRES GALLEGUES, RECITALS DE FLAMENC I CONCERTS
DE CANT CORAL. ELS BOLEROS D'EN MONCHO, LES BALADES DEL SERGIO
DALMA I LA BALLARUCA DE LA TRIBU DE I SANTI ARISA.
I LA MISSA SOLEMNE DE CORPUS AMB ÓUÈ CELEBRAREU ELS CINQUANTA
ANYS DE LA BENEDICCIÓ DEL TEMPLE DE SANTA MARIA, PATRONA DE LA
CIUTAT, AMB EL BISBE PERE TENA.
DAVANT D'AQUEST SUCULENT MENÚ, ¿QUI GOSA DIR QUE NO TROBARÀ EL
MOMENT D'ANAR DE FESTA? QUI POT NEGAR QUE ÉS UNA BARREJA
ENCERTADISSIMA DE TRADICIÓ I MODERNITAT? ¿ALGÚ TINDRÀ LA
PATXOCA DE QUEDAR-SE TANCAT A CASA A PARTIR D'AVUI? PERMETEUME QUE US HO DIGUI: QUEDAR-SE A CASA PEL CORPUS DE CORNELLÀ, ÉS
UN PECAT.
CORNELLÁ VOL, GAIREBÉ US EXIGEIX, QUE SIGUEU DOGMÀTICS AMB LA
FESTA MAJOR I DURANT QUATRE DIES LA TINGUEU COM LA VOSTRA
RELIGIÓ PRINCIPAL. CORNELLÀ US HO DEMANA PRECISAMENT PERQUÈ
AQUESTA ÉS UNA FESTA SENSE DOGMES, OBERTA I PLURAL, DIVERSA I
TOLERANT, ÉS A DIR, AMB LES MILLORS CONDICIONS PER A TOTHOM.
CORNELLÀ, PERÒ, NOMÉS US PREGA QUE SEGUIU UNA NORMA: FESTEJEU
AMB CIVISME I URBANITAT. DEIXEU ANAR ELS SENTIMENTS, EL RIURE, EL
5
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
BALL I LA DISBAUXA, PER() SENSE PERDRE DE VISTA EL RESPECTE PEL
QUE TENIU AL COSTAT, PEL CARRER I LA PLACA QUE TREPITGEU, PER TOT
ALLÒ QUE ÉS VOSTRE I DE TOTS. FESTA I CIVISME NO SON ENEMICS, HAN
DE SER COMPANYS D'UN VIATGE QUE US PORTARÁ AL DESTÍ DE LA MILLOR
DIVERSIÓ.
A BARCELONA EL CORPUS TÉ UNA IMATGE ARRELADA I ENTRANYABLE,
L'OU COM BALLA. A CORNELLÁ SEREU DURANT QUATRE DIES EL ROVELL
DE L'OU DE LA FESTA.
ÉS LA VOSTRA FESTA MAJOR, LA D'ALMEDA, MERCADER, SOLANES,
FEMADES, LA REMUNTA, MILLARS, CAN FATJÓ, CAMPRECIÓS, RIBERA I LA
RIERA; I LA DE LA GAVARRA, SANT ILDEFONS, LES ARENES I EL PEDRO. ÉS
LA FESTA DEL CORNELLÀ DE BAIX I DEL CORNELLÀ DE DALT. I ÉS LA FESTA
MAJOR QUE CONVIDA, UN CAP DE SETMANA QUE S'ANUNCIA CALORÓS,
TOTA LA METRÓPOLI BARCELONINA.
CORNELLANENQUES I CORNELLANENCS 1 VISCA LA FESTA MAJOR!!!
6
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4426
Title
A name given to the resource
Text del pregó pronunciat per l'alcalde a la Festa Major de Cornellà
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cornellà de Llobregat
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Municipis
Història
Model social
Cornellà
Festes majors
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-05-29
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències