1
10
17
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1051/19861017d_00165.pdf
2dae40e075aaea353d77150ded8d99da
PDF Text
Text
ó
Departament de Premsa
codi: jolct
J
Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de
Comunicació
Pea. S. Jaume, s/n
08002 Barcelona
Telèfon: (93) 302 15 78
30145 34
Tèlex: 54519 Laye E
LA PRIMERA VICTòRIA
Estareu llegint aquestes ratlles mentre jo em trobo a Lausanne, a
la seu del Comité Olímpic Internacional, tot esperant la decisió
d'aquest organisme sobre la ciutat que ha d'organitzar els Jocs de
1992. Ahir vàrem presentar la proposta de Barcelona, i ara hi ha les
deliberacions que se celebren a porta tancada.
Ja fa ben bé cinc anys que avançàrem la sol.licitud de Barcelona, i
tenim raons fonamentades per suposar que la nostra ciutat té grans
possibilitats d'esdevenir seu olímpica. Una trajectòria constant
d'il.lusió, de rigor i esperances. Avui, a unes hores escasses de la
resolució final, podem recordar amb nitidesa els principis bàsics que
ens impulsaren a demanar els Jocs i que, sobretot, ens han mogut a
seguir-hi treballant intensament.
Per que, doncs, hem presentat la Candidatura de Barcelona ?
En
quatre paraules, perque estem convençuts que és bo per a Barcelona i
per a Catalunya, també per a tot Espanya. Els Jocs Olímpics, d'acord
amb el projecte que hem anat polint al llarg d'aquests cinc anys,
poden ser extraordinàriament beneficiosos per a tothom.
Les ciutats que no son capitals d'un estat, com Barcelona, a
vegades han de créixer a embats, obeïnt a esdeveniments puntuals
-86 - IMPPEM1A MUNICIPAL
�Ajuntament
Departament de Premsa
de Barcelona
Gabinet de
Comunicació
Pla. S. Jaume, s/n
08002 Barcelona
Telèfon: (93) 302 15 78
301 45 34
Tèlex: 54519 Laye E
que revigoritzen el teixit urbá, econòmic i social. Les grans fites
de les Exposicions Universals de 1888 i 1929 marcaren la culminació de
la Barcelona industrial. En l'actualitat, la nova Barcelona requereix
alguna altra fita que consagri el dinamisme que ja s'insinua tot
acostant-nos a l'any 2000.
- La postulació olímpica ha servit per a encarrilar i accelerar una
remodelaciq urbanística que la ciutat exigia des de feia molts anys.
S'ha avançat molt en la remodelació de l'Estadi de Montjuïc i en la
construcció del nou Palau d'Esports, que constituïen veritables
exigències històriques de tots els ciutadans.
Al mateix temps, s'han engegat un conjunt d'actuacions en matèria
de planificació tecnològica, de renovació hotelera, o de rellançament
econòmic, que progressaran encara que els Jocs no siguien concedits a
Barcelona. Aixó contribuirá a construir una ciutat més activa, una
ciutat moderna, a l'alçada de qualsevol capital occidental.
Vull insistir molt especialment en el fet que totes aquestes
operacions, acoblades però no condicionades a la Candidatura Olímpica,
actuaran també com a revulsiu per a tot Catalunya. L'energia que
irradia Barcelona, la seva capacitat receptora i alhora creativa, són
elements que ajuden a fer de Catalunya, precisament, un país innovador
i cosmopolita.
- 86
-
IMPREMTA MUNICIPAL
�Departament de Premsa
n+. Ajuntament
^ de Barcelona
Gabinet de
Comunicació
Pça. S. Jaume, s/n
08002 Barcelona
Telèfon: (93) 302 15 78
301 45 34
Tèlex: 54519 Laye E
A part, és evident que la possibilitat de celebrar uns Jocs
Olímpics a casa nostra representan una ocasió
inigu
alable
per a donar
a conéixer_la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra mentalitat,
en resum, la nostra identitat, tal com és,
arreu del món.
Resulta
realment difícil trobar cap altra celebració puntual que desperti tal
capacitat de projecció i difusió d'imatge.
No cal dir que la catalanitat dels Jocs, l'any 1992, serà un dels
factors distintius en relació a altres edicions olímpiques. I ho serà
molt més que, per exemple, arran de les Exposicions Universals de 1888
i de 1929. Al llarg dels anys, el que perdura és la feina feta. El
que es preveu per als Jocs Olímpics, el que s'ha emprès ja en etapa de
Candidatura, quedarà com a patrimoni de tots els ciutadans.
Voldria ressaltar, finalment, la significació que poden adquirir
els Jocs, també per Espanya, en una societat que, decididament, ha
pres el camí de la concòrdia i de la modernització. Les llibertats
democràtiques, el procés autonòmic, la plena integració a Europa, han
creat les condicions òptimes per a celebrar un esdeveniment de les"
característiques d'uns Jocs Olímpics, que fomentin la convivència i el
sentiment universal a través de l'esport.
El foment de l'esport, indissociable del fet olímpic, permet que un
-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�~kv
+IIIII
Departament de Premsa
n+
i•
Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de
Comunicació
Pça. S. Jaume, s/n
08002 Barcelona
Telèfon: (93) 302 15 78
301 45 34
Tèlex: 54519 Laye E
esdeveniment organitzat a una ciutat es faci extensiu a tot un Estat.
I la unanimitat no sols a Catalunya sino, que s'ha respirat a la resta
d'Espanya, en relació amb la proposta barcelonina, és potser el màxim
exponent d'aquest fenomen. Així, de fet, feia temps que no s'advertia
un entusiasme, a tot l'Estat, per projectes nascuts a Catalunya.
Aquell lema promocional, "Barcelona '92, un objectiu de tothom", ha
esdevingut una realitat ben palpable. La gent que ha donat el seu
suport a la Candidatura, des dels 70.000 voluntaris de totes les edats
i condicions, fins al. Rei Joan Carles I -primer entusiasta del
projecte olímpic-, s'han mobilitzat com un sol home per a reclzar les
aspiracions de Barcelona.
No hi ha dubte que la nostra capacitat de
convocatòria i el nostre prestigi com a ciutat va en augment.
La Candidatura de Barcelona, per tant, ja ha donat el seu
rendiment.
S'ha procurat tirar endavant tots els projectes d'interés
general associats als Jocs.
S'ha treballat amb tenacitat i amb
encert. S'ha aconseguit desvetllar el fervor de' tota la ciutadania.
S'ha fet, en definitiva, tot el que ha estat necessari i encara més.
Aquesta ha estat la nostra primera victòria.
Avui pot ser un gran dia.
Podem trobar satisfacció a les
esperances que hem anat alimentant durant molt de temps. També podria
-86 - IMPREMTA MUNICIPAL
�^
, .. Ajuntament
Departament de Premsa
de Barcelona
Gabinet de
Comunicació
Pça. S. Jaume, s/n
08002 Barcelona
Telèfon: (93) 302 15 78
301 45 34
Tèlex: 54519 Laye E
passar, és clar, que Barcelona no fos nominada. Però independentment
que la nostra ciutat sigui escollida o no, estic segur que,
col.lectivament, ja hem escollit la millor via: la via del progrés, de
l'optimisme, dels ideals constructius. Barcelona, abans de l'elecció,
ha guanyat. Ara només ens manca el reconeixement.
Pasqual Maragall
Alcalde de Barcelona
-86 - IMPREMTA MUNICIPAL
�aTrrx
.á#z:^,ya„
w^{..x.
ak i
_ a^eF--i.
+nYFP,
td:.
Estimats conciutadans,
Quan llegiu aquestes ratlles, em trobaré a Lausanne esperant el resultat d'una votació. Sé les esperances que heu depositat en el resultat de la votació d'avui. Sé, conec, la vostra il.lusió per assolir la seu dels Jocs del 1992, però, ara,
abans de conéixer aquest resultat, voldria fer-vos arribar les
meves esperances i les meves il.lusions. Quan ens Tarem decidir
a presentar la Candidatura, ara farà ja cinc anys, ens van inspirar tres motius bffisics.
*Motius urbanístics. La meva Ciutat, la nostra, de feia
masses anys, estava poc menys que oblidada des del punt de vista de les grans actuacions urbanístiques. Actuacions que no
pot afrontar l'Ajuntament com a tal. A la nostra Ciutat i arreu
del món, les obres dels cinturons, les obres d'etz, etz, les
afronten les administracions centrals. En el nostre cas, el Govern de Madrid i la Generalitat són els responsables d'endegar
aquest tipus d'actuacions. I vull recordar aquí el Segon Cinturó, el Tunel de Vallvidrera i com no, la desviació del Poble
Nou de les vies del tren per tal de poder-hi construir la Vila
Olímpica. I si em permeteu sobre aquest tema voldria encara
afegir-hi alguna cosa. De vegades un es para i es diu: "senyor
Alcade, quina diferencia hi ha entre el túnel del Sr. Porcioles
i el túnel del Sr. Maragall?" o "quina diferencia hi ha entre
el Plà de la Rivera i el Pla de la Façana Marítima?". Ai,b ,
evidentment, s' em diu com un retret i se m' esta acusant de fer
"porciolisme". És evident que des del punt de vista físic, el
Túnel de Vallvidrera és el mateix en un cas que en un altre, i
és evident que des d'aquest mateix punt de vista l'espai ocupat
pel PI a de la Rivera i el de la Vila Olímpica és exactament el
mateix. Ara bé, hi ha un diferència fonamental. I la diferència
fonamental consisteix en que nosaltres controlem l'urbanisme de
l'altra banda del Tunel de Vallvidrera i que nosaltres controlem i controlarem l'urbanisme de la Zona de la Vila Olímpica.
Aquesta és la diferencia fonamental, no ,evidentment, en l'espai físic en el qual es vol construir tant en un cas com en
l'altre. Fixeu-vos que historicament això ha succeït a Barcelona, com tants rebulsius urbanístics es varen donar amb motiu de
1' exposició del 88 i després a 1' exposició del 29; buscavem un
tercer rebulsiu urbanístic que permetes.remodelar en una part
important zones decisives de la nostra Ciutat.
Un segon motiu que ens va portar a tirar endavant amb la
Candidatura va ser que consideravem que la meva Ciutat, la nostra, necessitava una injecció d'optimisme econòmic. Les
�empreses o no s' en creaven o com a mínim no invertien, els
grans empresaris quan es plantejaven una inversió important o
la instal.lació d'una nova indústria, dubtaven poc en escollir
entre Madrid i Barcelona.
En tercer lloc, des del punt de vista turístic i de capacitat receptora, ens trobavem amb una ciutat amb manca de
places hoteleres, una manca important, hi ha moments de l'any
en qu'e és absolutament impossible trobar una plaça hotelera i
que es necessitava un motiu, una ocasió per tal de qu'e la iniciativa privada prengués la seva responsabilitat i posés en
marxa la construcció de nous hotels.
Una altra de les preocupacions importants de l'equip que
en aquell moment va decidir d'endegar la Candidatura va ser la
problem atica de la juventut i de la pfactica esportiva. Créiem,
creiem, que la practica generalitzada de l'esport és un bé per
sí mateixa i pel qu'e significa d'ocupació del temps de lleure.
Criem, creiem que la celebració d'uns Jocs Olímpics de la nostra Ciutat afavorirà d'' una manera important, d'una manera decisiva la qualitat i la quantitat de la pfactica esportiva.
Finalment, veiem, veiem que la meva Ciutat, que la nostra ciutat, que Barcelona de feia uns anys estava com triste;
realment li faltava una dosi d'optimisme que únicament es podia
aconseguir cercant un objectiu comú, un objectiu que fós atractiu per joves i grans, un objectiu que pugués ser compartit per
conservadors i progressistes, per dretes i esquerres, per homes
i dones, en una paraula per tota la societat. Aquest objectiu
va cristalitzar amb els Jocs Olímpics. I avui, després d' aquests anys, sis anys, us vull dir ciutadans de Barcelona que
des del meu punt de vista no ens varem equivocar.
Quan aquestes ratlles apareixin impreses, no coneixerém
encara la decisió del C.O.I. Tindrem els collons per corbatí . Però, alguns dels objectius que ens varem proposar en el
moment de plantejar la Candidatura s'hauran assolit. Haurem
conseguit que l'estat de les obres sigui irreversible, haurem
assolit el disposar d'un estadi d'atletisme en condicions. Era
realment vergonyós l'estat en que es trobava l'Estadi de Montjuïc. Cada vegada que venia un foraster, i em refereixo a un
foraster per qu'e els de casa estavem o i estem tan acostumats
que no en feiem ni cas, i passavem pel davant de l'Estadi de
Montjuïc, havíem de desviar la mirada cap una altra banda perqúe no el veiés. I això sense comptar el perill que comportava. Haurem assolit disposar d'un Palau d'Esports gran, modern, bonic, tecnicament perfecte, com el que ara es mereix una
ciutat i una conurbació com la de la Corporació Metropolitana
de Barcelona; haurem assolit desfer el dogall que significaven
�les vies del tren i conseguir que la Ciutat arribi al mar; haurem aconseguit que en una part important gracies a l'impuls que
ha generat els Jocs Olímpics; haurem assolit signar pel Ministeri d'Obres Públiques totes les obres necess'aries per la defensa de la costa del Poble Nou; haurem assolit la signatura
dels pactes per acabar el Tunel de Vallvidrera o les obres del
Segon Cinturó; haurem assolit preparar un projecte per la Barcelona tecnològica de l'any 2000; haurem assolit que diferents
cadenes hoteleres es plantegin instal.lar-se a Barcelona i algunes d'elles ja ho hagin fet; i sobretot, haurem assolit que
tu i tu i tu i el de més entra sentiu la Ciutat com a propia,
us sentiu com a participants d'un projecte, us sentiu orgullosos davant del món de dir, de proclamar que sou barcelonins.
El resultat de la votació és incert encara. Si aquesta
no fos positiva per la nostra ciutat tindrieu, tindriem un gran
desengany. Pefo us vull dir en aquest moment abans de saber-ho
que si aquest projecte no arriba a cuallar una Ciutat que té,
que demostra l'entusiasma que ha demostrat a la Ciutat de Barcelona, haufa d'inventar, ens veurem obligats a trobar un altre
projecte de característiques similars des del punt de vista
participatiu als JJ.00. M'atreveixo a dir-vos que s'ha fet el
que humanament s'ha pogut amb errors, evidentment, sempre n'hi
ha, però s'ha treballat dur, i s'ha treballat bé .
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3957
Title
A name given to the resource
Hem guanyat els Jocs Olímpics 1992: missatge de Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Lausanne
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Missatges institucionals
Barcelona
Nominació
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-10-17
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1075/19870129d_00190.pdf
fc6b4c4cd68f8827930725dbc0ed7403
PDF Text
Text
Josep Vicenç Foix *
Amb Josep Vicenç Foix hem perdut un gran barceloní que era,
alhora, un sarrianenc de sempre. Era sarrianenc i era barceloní a
fons. A casa seva, a Sarrià en un aniversari m'ensenyava articles
seus sobre Barcelona. N'hi havia un de molt bonic, de molt
crític, de molt punyent sobre el que ell en deia la
"Barcelonota". Havia estat publicat amb seudònim en una revista
de Sarrià.
Tant em va agradar que vam parlar amb ell i amb el seu
col.laborador literari de fer una edició d'articles de Foix sobre
Barcelona en diverses époques, en diversos moments. Això ha
quedat sense fer, però penso que hauriem de posar-ho en marxa com
a homenatge a Josep Vicenç Foix, el pastisser-poeta o el poetapastisser, com també s'ha dit. Barceloní també perquè tenia no
un, sinò dos oficis, d'aquesta ciutat, que aquesta ciutat ha
desenvolupat a fons a la seva història.
Amb ell he fet tantes coses! Plantar un arbre l'any passat,
ara fa un any tot just, al Carmel. Amb tot de nens d'escoles que
vam fer pujar als Tres Turons de Barcelona: El Carmel, el Turó de
la Peira i el Coll, perquè aquests tres turons bastant pelats
deixessin de ser-ho. Ell va entendre de seguida que això era
important i vam anar a fer aquestes plantacions que no donaran
fruit fins d'aquí a un temps. Però aquí tindrem també en Foíx
present.
Vam anar amb ell als barris. Es va fer aquest muntatge
teatral que va tenir tant d'éxit i a ell li agradava de veure.
Ell hi anava de tant en tant, a veure l'escenificació de la seva
obra. Però potser el dia que recordo més a en Foix va ser el dia
de la inauguració del monument a Picasso al passeig Picasso.
Aquest monument d'en Tàpies, innovador i surrealista, quasi.
Aquest dia jo acabava d'esser anomenat Alcalde i no sabia ben bé
que dir, fins que vaig veure el barret marron d'en Foix que
s'atansava per l'avinguda. Vaig pensar: estem salvats perquè
aquest em dóna la idea del que això és. Ell havia estat un
surrealista, ell havia estat un vanguardista, més concretament.
Un innovador, un home que no s'atenia pas a les regles del seu
moment, sino que les superava. Em va fer pensar que estava molt
bé aquest homenatge que es feia a en Picasso, que era tan poc
Picassià i que era tan poc del Tapies, i que no era de ningü,
sino que era una cosa nova.
En Foix va ser sempre això. Va ser sempre això i espero que
se'l recordarà per aquesta espurna d'innovació, per aquesta
capacitat de somniar els seus somnis, que és inesgotable, que es
tant nostre i que és de vegades tan contradictori amb l'ofici
manual i amb l'ofici de pastisser i amb l'ofici literari de
poeta. I tanmateix ell en tenia. Tenia ofici, , però també tenia
imaginació. En aquest sentit és un gran barceloní.
* Declaració a les emissores catalanes. 29 de Gener de 1987
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3981
Title
A name given to the resource
“Josep Vicenç Foix” declaració emissores amb motiu de la seva mort
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Biografies
Missatges institucionals
Literatura
Model social
Foix, J. V., 1893-1987
Necrologies
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-01-29
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1196/19890526d_00343.pdf
86066c6a4db907e6972d99208440426d
PDF Text
Text
SUMARI
La Barcelona del 93
2
Tres etapes durant un segle
3
Els museus i el Pla Domènech
4
El Pacte Cultural i el futur a plaç mig
5
El conjunt d'Estació del Nord:
l'Arxiu de la Corona d'Aragó i La Biblioteca Provincial
7
El Gran Teatre del Liceu
7
La Fundació Tàpies
8
Col.lecció Thyssen a Pedralbes
9
Eix Museu de la Ciència-Observatori Fabra-Mentora Alsina
9
Museu d'Art de Catalunya
10
Museu d'Art Contemporani
13
Centre de Cultura Contemporània de la Casa de la Caritat
14
L'Auditori Municipal
16
PREGUNTES:
1. Signatura conveni auditori
17
2. Terrenys Teatre Nacional
17
3. Carta Conseller Guitart
17
4. Llei de Museus
18
5. Possibles obres inacavades pel 92
19
6. Canvi de programa al Palau Nacional
21
7. Ampliació Líceu i postura dels veïns
23
8. Canvi d'us de la gran sala del Palau Nacional
24
1
�Bona tarda. Ja fa temps que us havia promès alguna informació
cultural. Doncs, a veure si tenim temps i tranquil.litat per
començar i entrar, encara que no sigui aquesta l'última vegada i
després hi haguem de tornar. No obstant, ja us avanço que en
Ferran Mascarell està a disposició vostra per aclarir qualsevol
mena de detalls, avui i més endavant.
La Barcelona del 93
Nosaltres, en aquesta casa, creiem que l'objectiu fort del "post92" ha de ser el tema cultural. Ja sabeu que en aquesta primera
fase del mandat, en primer lloc, ens hem preocupat, de crear
l'equip i les estructures, i després de crear els projectes, ja
amb noms i cognoms, arquitectes i finances, del que és la
Barcelona del 92.
Ara se'ns està pràcticament acabant el temps en el qual estem en
condicions de definir projectes per aquesta data més o menys
màgica. Deixant de banda la màgia de la data del 92, és evident
que la ciutat està en una fase creativa i està esperant, perquè
té potència, perquè té capacitat, la formulació de projectes
viables, raonables i, al mateix temps, ambiciosos.
Hi ha una colla de coses que nosaltres voldríem lligar a aquesta
empenta, però no necessàriament a la data del 92, en part sí, com
ara veurem, i en part no. I una bona part d'aquests projectes són
els projectes entorn de la cultura.
Barcelona, com a ciutat, ha d'anticipar-se a un 93 en el qual és
ben evident que haurà nascut una nova realitat cultural que és la
realitat europea. Una realitat que no funcionarà com a mite,
sinó justament com a quotidianitat, com una realitat diària, més
enllà de les cultures tradicionals, més enllà de les cultures de
l'estat.
I no estem parlant de cosmopolitisme o d'un cert
internacionalisme, estem parlant de que existirà una economia i
una sociologia unitària, i per tant també, progressivament, una
cultura en què els contactes estaran molt més intensificats. Per
tant Barcelona s'ha de preparar per aquest 93 d'una nova cultura,
d'una societat europea que s'anirà definint com una realitat, com
un mercat, un mercat cultural, i no ens han de fer por les
paraules, perquè és així de veritat.
S'ha parlat molt de la Barcelona capital, però a mi m'agradaria
començar dient que, primer de tot, en el camp de la cultura
nosaltres el que perseguim és ser una ciutat. O sigui, la cultura
de la Barcelona ciutat és la que primer ens ha de preocupar, si
bé també hem de saber que aquesta ciutat no donarà tot el que pot
donar de si, ni els ciutadans estaran satisfets amb la seva
demanda, tal com nosaltres entenem que la formulen, si Barcelona
no aferma una capitalitat catalana, una capitalitat hispànica,
2
�una capitalitat internacional o europea que lliga amb el que
acabo de dir. Però partint d'una ciutat que funciona com a
ciutat. Punt. Minúscula, culturalment.
Tres etapes durant un segle
Històricament, aquesta ciutat ha tingut tres etapes durant
aquest segle.
}
Un primer terç de segle molt creatiu en el qual es van posar les
bases del que són les grans infrastructures culturals de la
ciutat.
Una segona fase de desmantellament, que és la fase 39-78, en la
qual tot va avall, amb dues excepcions que són les dues grans
donacions de dos grans personatges excepcionals, que van existir
en la història, que van ser en Miró i en Picasso. Però deixant de
banda això, és una fase pràcticament de desmantellament o de
pèrdua del que la gent que va treballar el primer terç de segle,
els Pijoan, els Puig i Cadafalch, els Pere Corominas, etc, havien
començat.
Una fase de degradació d'un patrimoni que teníem. Degradació no
exempta d'actituds heroiques i enormement d'agrair, com són les
de tots aquells funcionaris responsables de cultura que en un
entorn difícil es van agafar a aquelles obres d'art i a aquells
museus caducs, o caducants, i van tractar de mantenir-los i de
fer-los sobreviure. Actitud que la història els agrairà molt i
els hi estem nosaltres començant a agrair ara. Perquè, entre
altres coses, si avui podem parlar d'una tradició cultural i
d'aquesta línia cultural és també gràcies a ells.
Però aquesta etapa es va acabar i va venir una enormement més
positiva, que és l'etapa del 78-89. Estic parlant de grans
infrastructures culturals, però també d'activitat, d'activació.
No parlaré avui molt de l'activitat cultural, però si vostès
repassen veuran que pràcticament en aquests deu anys el que hem
fet és rellegir com a ciutat tota la nostra història pictòrica i
escultural, i refer, potser no tant, però quasi, tota la nostra
història musical, i així podríem anar seguint. La història
teatral també, encara que potser no amb la mateixa intensitat.
Però de fet el país, la ciutat, Barcelona el que ha fet en
aquests deu o dotze anys ha sigut tornar a llegir els seus
clàssics. Tornar a ensenyar o a ensenyar-se els seus pintors, des
del Casas fins al Gargallo, des del Julio González fins al
Picasso, fins als amics del Picasso i, en fi, jo diria que fins
al Rogent. Ara no em faran explicar tota la llarga sèrie
d'exposicions que hem anat fent durant aquests anys, i que
representen un nova relectura, des de la llibertat, del que era,
del que ha estat el nostre patrimoni històric després de la
5
3
�degradació. Tornat a llegir, tornat a representar. El mateix ha
succeït, potser d'una forma més discutible, amb menys intensitat,
amb la música, i el mateix ha succeït en el teatre.
Es evident que una cosa nova ha succeït. Una formulació, que jo
m'atreveixo a dir que és nova, de tot el patrimoni espectacular,
en el sentit d'espectacle, de festa i d'espectacle, que aquesta
ciutat ha anat creant en els darrers anys, a partir d'un cert
excepcticisme, inicialment, però finalment amb un èxit assegurat.
Els museus i el Pla Domènech
D'altra banda, i des del punt de vista museístic, en aquest país
s'ha fet una cosa enormement important i que mai agrairem prou,
que és haver tingut la paciència de fer un pla de museus, com va
ser el Pla Domènec.
El Pla Domènec, que avui podríem discutir de la mateixa manera
que s'està discutint el Pla General Metropolità, hi ha qui el vol
revisar. Jo no revisaria ni un ni l'altre. Els plans són per ferlos una vegada, molt de tant en tant, i per retocar-los. No s'han
de considerar sagrats ni s'han de fetitxitzar. No són tabús,
s'han de poder tocar. Però, en canvi, no són coses que s'hagin de
replantejar de nou cada vegada, perquè aleshores s'esgotaria la
seva pròpia virtualitat.
Amb el pla de museus passa el mateix que amb el Pla General
Metropolità, hi ha coses que tocarem, que estem començant a
retocar. Però el Pla Domènec té una virtut immensa, que és la
d'haver posat senderi i haver reformulat d'una manera
"agiornada", al dia, el que van ser els intents del primer terç
de segle dels Pijoans i dels promotors de la nostra museística. I
de fer-ho en un context absolutament diferent, definint les zones
de la Ciutadella, del Casc Antic a l'entorn del carrer Montcada,
del Barri Gòtic, del Raval i de Montjuïc com a àrees més
importants. Amb les seves peces peces singulars i la seva
vocació, cada una d'elles. Zones que jo crec que estan molt ben
definides.
Però no només això: s'ha aconseguit ampliar la Fundació Miró,
s'ha aconseguit consolidar el Museu Picasso, que pràcticament
s'estén en tres palaus i amb col.leccions més enriquides per les
donacions que hi ha hagut, s'han ampliat altres museus.
Un cas seria el cas del Museu de Zoologia. L'altre dia molts de
vostès van assistir a la inauguració que el converteix, una mica
en una història molt singular.
4
�Un antic restaurant del Parc, d'en Domènec i Muntaner, de
l'Exposició del 88, que en Girona no va voler pagar. Manuel
Girona, que era de la Comissió dels Vuit de l'Exposició, el que
portava la bossa dels diners, de seguida va dir "El restaurant no
hi fa res, nosaltres volem l'exposició, el restaurant és a més a
més.", com ara algunes coses es discuteixen en aquell cas va
discutir el restaurant del Parc, i el restaurant del Parc no es
va acabar i es va fer l'Exposició sense restaurant, no s'havia
acabat. Com no s'havia acabat l'Arc del Triomf, com no s'havia
acabat el Palau de Justícia, que l'altre dia vam saber-ho en la
inauguració del Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya; es va
inaugurar l'any 1904.
Doncs bé, el Museu de Zoologia, que va néixer d'una reconversió i
d'una nova idea donada per un container construït entorn de
l'Exposició, ara, amb una directora excepcional com és la Roser
Nos, que es retira ara, però que continuarà col.laborant, i amb
una fase d'empenta cultural que ha durat aquests deu anys, ha
passat a ser el museu cabdal de la ciutat i museu-museu, amb
serveis, amb espai, amb el mínim de serveis complementaris que
calen perquè es pugui dir que un museu realment és.
Podríem parlat d'altres museus. Parlaríem del Clarà, i d'altres
inversions que s'han fet i que ens permeten de dir avui que en
aquests deu anys no només s'ha formulat una política de museus i
s'ha racionalitzat, sinó que ja s'hi ha començat a intervenir
d'una forma molt significativa.
I avui els museus, primer, saben on van, cosa que és molt
important; i segon, no són aquells nius de goteres que eren.
Recordin, per exemple, la Biblioteca dels Museus d'Art, la del
Parlament de Catalunya, en el cantó del Palau del Parlament, que
amenaçava ruïna constantment i que pràcticament el que no hi
havia eren diners ni per impedir que allò es degradés d'una
manera visible dia a dia.
El Pacte Cultural i el futur a plaç mig
Aquesta ha estat la fase que hem viscut i ara ens toca pensar en
una fase que de fet es va començar a formular entorn del Pacte
Cultural, i que és la fase del gran rellançament cultural que
veiem, diguem-ne, per al 93. Es a dir, el futur a plaç mig.
El Pacte Cultural, es va signar i és un acord que es va fer. Que
té totes les firmes que ha de tenir, suposant que valguin, i hem
de suposar que sí. La nostra, almenys, val, perquè ens mantenim
en la mateixa posició. Hi vam posar en el Pacte la reconstrucció
del Palau Nacional, i està signat, com a esforç comú;
l'elaboració o construcció d'un Patronat de Museus; l'enfortiment
de la Xarxa de Biblioteques Populars; la solució del tema de
l'Orquestra Ciutat de Barcelona com un tema d'interès de tothom,
5
�de totes les institucions que signaven, i bàsicament en aquest
cas de l'Ajuntament i la Generalitat, i una política concertada
d'ajut al teatre.
No diré ni jutjaré ara què s'ha fet o què no s'ha fet, però el
que és evident és que l'esperit i la lletra del Pacte han quedat
arraconats en la realitat política dels darrers mesos, dels
darrers anys, i que per tant, si nosaltres mirem cap al futur el
primer que hem de fer és rellegir el Pacte com a punt de partida
del que volem que es faci en el futur.
Tractarem d'explicar-vos, succintament, quins són els nostres
projectes culturals en matèria sobretot d'infrastructures, doncs
ja he dit que no parlaria massa d'activitats, en podríem, però ho
farem un altre dia.
Fent un llistat d'infrastructures ens en surten 16 de molt
importants, de les quals 5 són importantíssims o de molt
singulars si ho voleu, doncs importants ho són totes. Anem per
parts i comencem per les 5 grans infrastructures que en aquest
moment estan més dibuixades quant a les seves característiques de
futur.
Del Palau de la Música no parlaré en aquest moment doncs ho
considero com una cosa pràcticament acabada, amb uns problemes
determinats, que si vostès m'ho pregunten els explicaré en què
consisteixen i com crec que es resoldran. Però en tot cas,
deixant de banda el Palau de la Música, aquestes grans
infrastructures serien la remodelació del Museu d'Art de
Catalunya, la construcció del Museu d'Art Contemporani de
Barcelona, la construcció de l'Auditori Municipal, la construcció
del Centre de Cultura Contemporània de la Casa de la Caritat i la
construcció del Centre Cultural del Nord de la Ciutat, que
nosaltres anomenem Narcís Monturiol.
Aquests són els cinc grans projectes en els quals està embarcada
la ciutat. Amb un grau de desenrotllament diferent que els hi puc
explicar amb bastant detall. Ho puc fer en alguns, en uns altres
hauria de fer més cas del que hem digui ara en Ferran Mascarell.
Però, amb bona mesura, els podria explicar quina ha estat la
història, i quin és el present, i quin és el futur possible, en
diferents graus, d'aquests cinc projectes.
D'altra banda, velem tres temes que tenen a veure amb la
infrastructura cultural de la ciutat, que potser són més temes de
xarxa que d'infrastructura, en el sentit d'un gran edifici o una
gran instal.lació. Són el tema teatral, molt lligat al municipal
del Mercat de les Flors, però també en el seu desdoblament amb el
nou Teatre Lliure. El tema de la remodelació de l'Arxiu Històric
Municipal
i de l'Hemeroteca Municipal,
amb els trasllats
6
�necessaris. I tercer tema, la modernització i ampliació de la
Xarxa de Biblioteques Populars que estava prevista en el Pacte
Cultural.
El conjunt d'Estació del Nord:
l'Arxiu de la Corona d'Aragó i La Biblioteca Provincial
Dit això, queden una colla d'instal.lacions puntuals en les quals
l'Ajuntament intervé, normalment oferint terrenys, i ens les
quals també la iniciativa sol ser d'una altra administració.
Aquest és el cas de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, pel qual oferim
una nova ubicació en el recinte -en el que en podríem dir el
recinte-, en els entorns de l'antiga Estació del Nord. Una
ubicació ja triada. Una urbanització ja feta. Un parc que no s'ha
inaugurat no sé per què però,; que es podria inaugurar qualsevol
dia perquè està acabat.
També és el cas de la nova Biblioteca Provincial, que nosaltres
havíem imaginat en el mateix complex i que encara té algun
problema de definició. Vostès saben que això ho paga l'estat,
però la Generalitat ha de dir quina és la ubicació que prefereix.
La ubicació que nosaltres havíem proposat no acaba de ser
conformada per les altres institucions, sobretot per la
Generalitat, que és qui ha de dir. L'estat en aquest cas més
aviat ha de pagar, i està disposat a pagar.
havent-hi, només,
Hi ha aquesta indefinició d'ubicació,
l'avantprojecte que nosaltres havíem presentat, de fer-ho tot en
el conjunt d'Estació del Nord, a la banda d'ençà del Pont de
Marina, que considerem com un punt en el el qual han de confluir
una colla de nous projectes que s'ajudin mútuament i que ajudin
la ciutat a rellançar una reurbanització, per dir-ho així, un
rellançament urbanístic d'una part de la ciutat que ho necessita.
La construcció del Teatre Nacional de Catalunya, a l'altre cantó,
justament, del Pont de Marina. I la solució financera... no és
aquest un tema de construcció ni d'infrastructura en el sentit
físic, en definitiva dállò que ja he citat com a tema de Pacte
Cultural.
I, per últim, m'agradaria citar quatre infrastructures de gran
significació que, per raons diverses, en aquest moment estan
també en fase de definició.
El Gran Teatre del Liceu
El primer cas és el Gran Teatre del Liceu, que és el primer
teatre d'òpera d'Espanya, i s'ha de considerar així. Que té un
projecte de reconstrucció, més que de reconstrucció, de
modificació, de transformació, de la mà d'Ignasi Solà Morales.
7
�Amb els problemes que vostès saben, perquè segurament ho han
llegit als diaris, de les afectacions que això pugui representar
en l'entorn urbanístic immediat, però que en tot cas van
clarament a pal.liar els defectes de l'únic teatre de l'òpera del
món de primera categoria que és un teatre entre mitgeres, l'únic.
Ni el Colón de Buenos Aires, ni la Fenice de Venècia, que jo
sàpiga, ni la Sc.ala de Milà, ni el San Carlo de Nàpols, ni
l'Opera de París, ni la nova de la Bastilla, ni el Covent Garden,
ni cap. Es a dir, no hi ha cap òpera del món que estigui feta
entre parets. I això és molt típic de la nostra ciutat, som així,
per dir-ho d'alguna manera.
Amb els hotels ens trobem amb el mateix tipus de problema. Som
una ciutat de minifundi urbanístic. No hi ha solars grans, no hi
ha grans finques a quatre vents, en aquesta ciutat, no hi són. No
som una capital d'estat, d'imperi. Arribats a l'any 1989, volent
tenir una òpera de primera categoria que competeixi amb les que
hem dit, hem de fer un esforç amb el Gran Teatre del Liceu.
Aquest esforç està definit, i, com sol passar en aquesta ciutat,
hauran de treballar molt els colzes perquè aquest espai es pugui
crear.
Això té les seves pegues, com vostès poden imaginar, però té
també una colla d'avantatges que ara no és el moment d'elaborar.
La remodelació del Gran Teatre del Liceu, és un projecte que està
sobre la taula. Que té possibles protagonistes i sobre el qual,
modestament, puc respondre amb la part que em toca com a ciutat i
com a cronista. Els ho puc explicar però crec que la majoria de
vostès saben exactament, -doncs han vist les maquetes-, saben
quines són les virtuts i quins els problemes del mateix.
La Fundació Tàpies
Sobre la Fundació Tàpies els hi puc parlar bastant més
llargament, perquè es tracta d'un projecte en el qual aquesta
casa ha tingut un paper molt preponderant en la seva gestació.
Evidentment que, com en altres ocasions de la nostra història i
abans hem parlat del Miró i del Picasso, el generador principal
de la Fundació Tàpies és el propi Tàpies.
La proposta d'en Tàpies era, fa 4 anys, 3 anys i mig-4 anys, una
proposta inescapable. E11 i la seva dona, la Teresa, que és una
bona col.leccionista, havien sigut capaços d'identificar 4 peces
de cada un dels anys que van de 1945 a 1985, que era l'any del
qual estem parlant, una col.lecció única al món i fantàstica pel
seu valor.
8
�Finalment no han sigut 4 de cada any, és possible que hi hagi
anys que siguin 2, i en altres 3, i en altres 5. Però, en fi,
entorn d'aquest número de coses, estem parlant de 160 peces. Es
una col.lecció molt important, que a més, aniria acompanyada de
la propietat de quadres aliens, d'altres pintors, del propi
Tàpies, que es donen a la Fundació. I va acompanyat també de tota
la col.lecció de llibres d'art oriental de Tàpies, que és com es
diu sovint la "Segona Col.lecció de França". Es una col.lecció
molt valuosa d'art xinès i d'art oriental, molt necessària en
aquesta ciutat, que encara no té un centre d'art oriental
important, i que segurament, com tantes vegades en la seva
història, gràcies a l'existència d'una persona que l'ha
col.leccionat i que després té la generositat de donar-la,
existirà. Existirà gràcies a en Tàpies.
Aquesta és una història molt interessant que si m'ho pregunten
els ho explicaré. El cas és que les obres estan en marxa, amb les
seves dificultats, com sempre i s'acaben a finals d'aquest any.
No hi falta la imaginació dels artistes en el moment de fer
l'obra i, per tant, la millora del projecte respecte del que hi
havia inicialment, cosa que en aquest projecte ha passat en dos
sentits i dues vegades: una arquitectònicament i l'altra
jurídicament i econòmicament. Però això només ho explicaré si
vostès m'ho pregunten.
Col.lecció Thyssen a Pedralbes
Hi ha la ubicació de la col.lecció Thyssen a Pedralbes. D'això
me'n han sentit parlar vàries vegades, menys últimament, perquè
jo deixo ara que parlin els arquitectes, els dibuixos i les
obres, que espero començaran aviat, passat l'estiu o abans de
l'estiu, de seguida que sigui possible, el juliol s'adjudiquen
les obres. En fi, la prehistòria i la història de tota aquesta
història, vostès la saben perquè l'he explicat, inclús saben no
només la història sinó també les opinions.
Eix Museu de la Ciència-Observatori Fabra-Mentora Alsina
En fi, hi ha una última col.lecció de coses que m'agradaria
parlar un moment, que és un indret de Barcelona poc reconegut com
a indret de cultura o de ciència, però que ho és o pot ser-ho
encara més, que és tot el recorregut o tot l'escenari entorn del
Museu de la Ciència de la Caixa, l'observatori Fabra i La Mentora
Alsina.
La mentora Alsina és un vell museu de la ciència municipal, vell,
vellíssim, dels anys 30 que, com sempre passa s'acaba convertint
en museu ell mateix, les seves pròpies parets. Com el propi
9
�observatori Fabra, que si ara no s'hi fes res l'hauríem de tancar
i considerar un museu i aniríem massivament a veure'l perquè és
maco de veure com exponent de l'astronomia antiga, però és que
està en exercici. En fi, sobre això també els en parlaré. Hi ha
un projecte molt maco i molt consensuat entre l'antiga Corporació
Metropolitana, que està, via mancomunitat o com sigui, fent els
accessos, el senyor Vaireda, que és de Patrimoni de la
Generalitat de Catalunya, que ha fet un projecte de remodelació
de l'edifici i l'Ajuntament de Barcelona, que també se'n cuida de
lligar-lo amb La Mentora Alsina.
Aquí hi ha tota una zona una mica inèdita que pot revitalitzar-se
amb l'obertura del nou Cinturó, obertura que portarà un canvi
ambiental a tota aquella zona, a disgust dels que hi vivim, però
que és necessari pels costos del progrés, però que té alguns
avantatges. Algun dels avantatges serà precisament, suposo,
l'accés a tota aquesta zona que ara mateix els explicava.
Museu d'Art de Catalunya
Si ens parem de moment en els cinc grans projectes, en el que es
refereix a museus, l'Ajuntament el que vol en principi, és
desenrotllar el que es va firmar en el Pacte Cultural.
Evidentment, no hem canviat d'opinió. En el cas del Museu d'Art
de Catalunya podem dir que tenim acabat el programa, i això a
vostès els semblarà poc i a mi em semblarà molt. Un programa
acceptat per l'arquitecte, i vostès saben que hi ha programa,
projecte, realització, finançament, organització i explotació,
però en primer lloc les infrastructures culturals, per existir, i
sobretot els museus, han de tenir programa i han de tenir
projecte.
Aquí tenen vostès el conveni signat fa aproximadament un mes per
la senyora Gae Aulenti en el qual ella accepta el nou programa
que se li fa, després d'haver entregat, el mes de novembre o
desembre passat, el 85% del projecte acabat. Es dur, és dur per a
un arquitecte qualsevol, i més si un és Gae Aulenti, que li
diguin, quan ja ha entregat acabat, definitiu, el 85% del
projecte, que li canvien el programa.
Això és el que va succeir, però Gae Aulenti ha acceptat, fa
aproximadament un mes, aquests canvis de programa i està
treballant en l'acabament del projecte adaptat al nou programa.
En aquest nou programa, ja els ho avanço, l'antiga sala gran, amb
aigua, i amb Taull, refrectori de Sixena, el Viladomat i el Sert
a dalt de tot, doncs no hi és.
La sala hi és, però tot això que els hi he dit no hi és. Només es
manté el restaurant transparent, que baixa d'una de les grades. I
s'hi afegeix un element nou, un element important, que és la
10
�prolongació de les grades del fons, les oposades, davant per
davant, al gran orgue, prolongació cap al terra de la sala oval,
que ja saben que és la sala oval més gran d'Europa, en forma de
graderia, en forma d'auditori. Tot per obtenir el que el nou
programa demanava, i demana, que és que el Palau Nacional de
Montjuïc, a més de ser el Museu d'Art de Catalunya, el gran Museu
Romànic, Medieval i de tot l'art de Catalunya fins a l'art
modern, sigui també un gran lloc d'activitat cultural i faci ús
d'un dels grans actius que té, que és l'espai.
El Museu d'Art de Catalunya és tan gran com el Metropolitan sense
ampliar, i és tan gran com la Gare d'Orsay. Jo he vist la Gare
d'Orsay amb la Gae Aulenti, abans de la inauguració, i, com si
diguéssim, he demanat preus i mesures, i els hi dic que el tamany
és el mateix. Es un gran museu, és el més gran receptacle
cultural que tenim. I, en aquesta ciutat en què, com abans hem
vist, és difícil trobar espai per als colzes, és molt important
poder mantenir un espai com a container d'activitats. No
museístic en el sentit tradicional i antic, sinó d'activitat
museística, de caràcter cultural i inclús també de caràcter
congressual o musical.
Aquest és el nou programa de la sala gran del Palau Nacional. El
meu desig, i és fundat que es pugui complir, és que l'any 1992
aquesta sala i tota la planta baixa del Palau Nacional estigui
acabada. Això vol dir tenir el Museu d'Art Romànic canviat de
lloc, invertit amb el Gòtic, perquè s'ha descobert que finalment
cada canvi de lloc del Romànic és un cost important. S'han de
minimitzar el número de canvis i per tant haver de treure les
pintures que el Pijoan va desenganxar de les capelles de Taüll,
de la vall de Boí i de les altres, i després haver-les de tornar
a posar, per dir-ho d'alguna forma, és molt més costós que no pas
preparar la sala actual del Gòtic,
que es desmantellaria
prèviament per al Romànic, deixar-hi el Romànic ja
definitivament, i traspassar finalment el Gòtic a l'actual
localització del Romànic.
Vostès es trobaran l'any 92 amb una inversió de les dues
situacions. Aquest és el projecte actual, que queda completat amb
la primera fase, amb l'acabament de la sala que Gae Aulenti està
acabant de projectar en aquest moment, sala que té una finalitat
bàsicament de sala cultural, de sala museística, de sala cultural
i congressual en el sentit més ample de la paraula.
Inclús els hi diria una mica més si no fos una intimitat que no
he compartit amb altra gent, però després, si no ho fem, no m'ho
tirin en cara, als hi dic precisament per les ganes de dir-los
coses que sempre tinc.
La festa inaugural dels Jocs del 92, la festa, dic, no la
inauguració, la festa social, estaria molt bé a la sala gran, la
sala oval del Palau Nacional, que de fet és el Museu Olímpic. En
el cor del cor dels Jocs, entre l'International Broadcasting
11
�Center, que estarà a baix, a la Fira, i l'Estadi, entre la
piscina. Picornell i el Palau Nacional. I al costat del palauet
Albéniz, que és residència reial. On millor que a la sala oval
del Palau Nacional podrien els reis d'Espanya rebre els caps
d'estat i les personalitats mundials que vinguessin el dia de la
inauguració dels Jocs del 92, commemorant a més que allà mateix
el seu avi va rebre tothom, que per això es va construir aquella
sala l'any 1929.
Aquesta és una possibilitat. Miraríem de veure fins a quin punt,
per altra banda, això ens pot permetre d'aconduir-hi alguns
recursos més dels que tenim en aquests moments previstos de fons
que inicialment no s'havien previst. Quant al finançament
d'aquest projecte, nosaltres pensem que això formaria part del
conjunt de coses que hem anomenat, molt impròpiament, Holding
Cultural.
Nosaltres pensem que aquests cinc grans projectes podrien
aconduir-se millor des del punt de vista de la seva construcció,
si fóssim capaços de constituir un ens de gestió, empresa o
similar, que amb les aportacions d'inversió de cada una de les
institucions que hi tenen compromisos, fos capaç efectivament de
construir, no d'explotar, de construir. És a dir, discutir amb
els arquitectes, amb les empreses constructores, adjudicar, tenir
economies externes, com diuen els economistes, de preus i
d'inputs de materials, i ser capaços de tenir els coses a l'hora,
amb plaç i amb preus acceptables.
Aquesta seria una proposta que nosaltres faríem ï, repeteixo és
una proposta, no és cap fet consumat, no és cap imposició a
ningú, és una possibilitat. Es pot fer d'altres maneres? Sí
senyor, es pot fer d'altres maneres, per exemple peça per peça.
En tot cas, nosaltres comptem com el Museu d'Art de Catalunya,
tenim els nostres propis comptes del que l'Ajuntament hi pot
aportar. Són xifres que no sobrepassen segurament el 20 o el 30%
del cost total de la construcció. Inclús reduïda amb la versió
actual del nou programa, que és una versió que deu tenir un cost
reduït, en un 20 o un 25%, un 17 o un 18% respecte del programa
inicial. L'aportació de l'Ajuntament, la possible aportació, deu
bellugar-se entre la quarta i la tercera part d'aquest nou cost.
I, tanmateix, sabem que -en Ferran això us ho explicarà amb molt
més de detall-, el Ministeri de Cultura está disposat a
participar en aquest museu en un terç del seu cost de construcció
i en un terç del seu cost d'explotació,
cosa enormement
important.
Es un pensament del ministre Semprún, que jo comparteixo, que el
més important que tenim, i que per tant hem de valorar i hem de
desenrotllar, és, com a peça única, el Palau Nacional, és el
12
�Museu d'Art de Catalunya, el Museu d'Art Romànic. I, per tant, la
seva postura és molt congruent de voler apostar fort per aquest
projecte, i la nostra ho és d'agrair-li aquesta col.laboració. Hi
ha, per altra banda, possibilitats de finançament enormement
favorables, que el senyor Mascarell el dia que ho consideri
oportú els ho explicarà, i si considera que avui no és el moment
doncs no ho farà, però hi ha possibilitats de finançament
enormement favorables, d'alguna empresa estrangera que està
implicada en un esforç de penetració en el mercat local de la
construcció.
-Pregunta: podria dir la quantitat global?
¿El del Palau Nacional? 4.500 milions, en el programa actual, en
la versió actual. Això són dues fases, eh?
-[Ferran Mascarell] Sí, el total són 4.500 i la proposta
municipal, proposta que per part del ministeri està acceptada,
verbalment, és d'executar en un terç per cada una de les
administracions.
Museu d'Art Contemporani
En el Museu d'Art Contemporani les coses són més conegudes i, en
fi, es tracta d'un consorci a tres, amb la societat civil. La
societat civil molt amiga de la societat pública, diguéssim, en
aquest cas, perquè, diguem-ho tot, la Fundació va néixer en
aquesta casa, però és veritat que sense els que la van fundar i
la presideixen no existiria, i per tant els hem d'agrair el seu
esforç i la voluntat que hi han posat les 30 empreses que estan
representades a la Fundació.
En tot cas, saben vostès que és un consorci a tres. Que està ben
definit, que té uns estatuts, que té també unes participacions
meitat i meitat de l'Ajuntament i de la Generalitat. L'estat no
hi és i aquí hi hauria una llarguíssima discussió de per què
l'estat no hi hauria de ser, però en principi l'estat no hi és ni
manifesta una gran predisposició a ser-hi.
En canvi, hi ha la Fundació. Crec que en això hem treballat bé.
Que s'ha creat, simultàniament a la idea física del contenidor, a
la idea de l'arquitecte. I així hem anat creant també no només el
container sinó l'entitat que ha de dotar de contingut a aquest
container.
A més puc dir que la Fundació treballa molt bé quant a anar
assegurant, dintre del que és la societat barceloni na i
catalana, les possibilitats d'anar arreplegant el poc que hi ha
en aquesta ciutat en matèria d'art contemporani. Això s'està fent
bé. S'està fent amb mà esquerra i amb discreció, i tal com s'han
de fer les coses.
13
�Hi ha un problema, que és un problema sobrevingut: la Generalitat
ha descobert, hem descobert conjuntament, amb els nostres
advocats, que la inversió que es faria a parts iguals, en estar
ubicada en un terreny que és propietat d'un consorci local, que
és un altre consorci, el Consorci de la Casa de la Caritat,
passaria a ser propietat d'aquest consorci d'aquí 70 anys. Amb lo
qual la Generalitat afirma que hi té una impossibilitat jurídica
d'invertir, perquè no té previst fer una inversió. Bé si que ho
te previst perquè en altres casos ho fa, és el cas de les
escales, però almenys en aquest cas no vol fer una inversió en un
solar que li representi haver de perdre la seva alíquota part de
propietat, per dir-ho d'alguna forma. No obstant jo crec que això
està resolt
[F.M.] Sí. De fet, dimarts passat, en la reunió del Consorci del
Museu, de la Permanent del Consorci del Museu, va quedar resolt.
La Generalitat accepta aquesta proposta de conveni on queda més o
menys explicitada quina és l'aportació de les parts del Consorci
del Museu en relació al solar, i de quina manera el solar
reverteix a l'entitat que el cedeix, que és la Casa de la
Caritat, en el cas que deixi de fer els usos per als quals està
previst. Però hi ha solucions, està solucionat.
[P.M.] Em penso que la Generalitat es compromet a invertir una
quantia a l'entorn deis 100 milions, o 90...
[F.M.] Una mica més: 100-170 milions, en la qüestió de
l'aparcament i de la urbanització de la Plaça dels Angels, que
això ho farà, diem-ne, el Museu, del qual el 50%, naturalment, és
de la Generalitat.
[P.M.] El Museu d'Art Contemporani té ja un avantprojecte
magnífic, per als qui l'han pogut gaudir en detall, i de gran
qualitat, de Richard Meyer. Aquest projecte s'ha hagut de
modificar una mica, perquè tornem a ser en el mateix: tocava amb
l'edifici de les Apuestas Mútuas Deportivo-Benéficas, de l'any 60
i pico, i s'ha hagut de comptar que aquest edifici encara hi és.
Segurament desapareixerà d'aquí un any i mig, però de moment
encara hi és i treure'l ens costaria la broma de 500 milions. Per
tant sembla molt enraonat no haver de fer aquest sobresforç. Això
ha obligat a alguns retocs, ï això fa que el Richard Meyer no
hagi vingut encara aquí amb un projecte més definitiu, però de
fet ve a finals de juny. El veuré, segurament, si puc, el dia 22
de juny.
Centre de Cultura Contemporània de la Casa de la Caritat
De manera que aquí estem frec a frec amb un altre projecte, que
és el quart que us he dit, que el connecto, que és el del Centre
de Cultura Contemporània de la Casa de la Caritat. Aquí nosaltres
hem constituït un consorci amb la Diputació, que és fill d'un
14
�conveni entre el President Tarradellas i l'alcalde Serra, que va
ser després desenrotllat amb molta il.lusió pel President Martí,
i estic parlant del President de la Diputació, Francesc Martí,
que va fer la seva via de definició del projecte, etc. Vostès
saben que les definicions de projectes en altres contextos no són
més ràpides que les nostres, tampoc. A París, si un pensa el que
ha estat la Gare d'Orsay, o la piràmide del Pei, o la Villette,
són temes que han durat, quant a definició, 10 anys, fàcilment.
Han passat 2 o 3 presidents, el Giscard, Mitterand. O sigui que
hi ha la mà de tothom, en aquestes coses.
El projecte nostre és evident que ha anat passant per moltes mans
i que ha tingut un temps de maduració molt llarg. Torna a ser
veritat que hi ha aquesta impossibilitat de descompartir
propietats. Aquest projecte neix d'una posada en comú de
propietats diverses. Es un pool de propietats immobiliàries
posades en una mateixa mà, en el mateix sac, diguéssim, pel
President Tarradellas i l'alcalde Serra amb una finalitat encara
poc definida, en aquell moment; que el President Martí i jo
mateix vam començar a definir una mica més, i que finalment ha
anat agafant, com fan les coses que finalment surten bé, una
certa empenta d'activitat inclús abans de la definició formalment
definitiva del projecte.
El projecte ara està en aquesta situació. La Diputació n'ha fet,
i això és la millor notícia en aquest terreny, dels últims dos o
tres mesos, doncs el President de la Diputació vol que la
Diputació faci d'aquest projecte una mica l'emblema de la seva
participació cultural a la ciutat de Barcelona, com va fer amb el
Palau d'Esports el President Dalmau l'emblema de la seva
participació esportiva a la ciutat de Barcelona. Culturalment el
President Royes ha decidit que la Diputació de Barcelona
concentri la seva inversió cultural a la ciutat entorn d'aquest
projecte i per una quantia aproximada de 3.000 milions, que ens
permet a nosaltres, en l'horitzó del 92, preveure perfectament
que les coses que s'hi volen fer s'hi podran fer.
Hi ha un programa definit, hi ha el consorci format. Espero que
la setmana entrant no, perquè el President Royes és fora
d'Espanya, però l'altra hi haurà reunió del Consorci de la Casa
de la Caritat, i espero que podrem començar a adjudicar obres,
molt simples de moment, d'enderrocs, de qualificació, perquè
justament els projectes constructius puguin anar endavant amb més
força. En fi, queda l'Auditori Municipal, i acabo.
15
�L'Auditori Municipal
En l'Auditori Municipal hi ha un acord amb el Ministeri de
Cultura, hi ha un acord per les quanties, que ja s'han publicat
tantes vegades que no repetiré. Finalment, a l'últim minut, hi ha
una actitud de la Generalitat de Catalunya de demanar que aquest
acord es deturi i que la signatura no es faci, perquè voldria, la
Conselleria de Cultura, parlar amb nosaltres de participar en
aquest projecte, juntament amb el vell, i oblidar el projecte de
participació de la Generalitat en l'Orquestra Ciutat de
Barcelona.
Res no ens agradaria més que això, i no només ens agradaria sinó
que res no ens agradarà més que això. Ho farem. Però, com és
obvi, després de tants problemes per arribar a definir unes
quotes de participació Ministeri-Ajuntament, el que no farem serà
parar la firma d'un conveni que ha costat tant d'aconseguir.
Aquest conveni preveu, per part de l'Ajuntament, una
col.laboració de 1.026 milions, per part del Ministeri de 3.500,
i per part de l'Institut Municipal de Promoció Urbanística de
1.390. Torno a dir: 1.026, 3.500, 1390, que s'arrosseguen des de
l'any 89, on comença l'IMPU invertint, perquè el Ministeri no
tenia possibilitats d'inversió en aquest any, fins l'any 1994 en
que es fa el darrer pagament.
Hem acordat amb el Ministeri afegir una cláusula en aquest
conveni que diu textualment: "La cuota financiera correspondiente
al Ayuntamiento, como a cualquiera de las entidades dependientes
del mismo, queda abierta a la participación de otras
instituciones públicas y privadas." Amb lo qual, si arribem a un
acord amb la Generalitat, és factible que entri sense necessitat
d'haver d'anar a un altre conveni, sinó amb una addenda o
suplement del conveni ja signat aleshores amb el Ministeri.
No els amago que si això es produís, que espero que es produirà,
el calendari no només de pagaments sinó de realitzacions es
podria escurçar, i sobretot el de realitzacions, es podria
escurçar. De manera que el que altrament a la millor és un
calendari d'acabament per a l'any 93 o quasi 94, podria ser un
calendari d'acabament per a l'any 92. El que està en joc, per
dir-ho d'una altra forma, en aquest cas és més aviat la data
d'acabament que no pas una altra cosa, i evidentment la presència
de la Generalitat, que és prou important en si mateixa.
Aquests són els elements fonamentals que els volia comentar,
quedo avui a la seva disposició, i evidentment més endavant,
també, per anar elaborant sobre aquestes qüestions. Avui no és el
dia millor, segurament... si volen fer alguna pregunta d'urgència, la fan; si volen que després en Ferran Mascarell, en un lloc
16
�més tranquil, per exemple en la sala del Quixot, els pugui detallar una mica més els números, podrà fer-ho espero, d'acord amb
la seva agenda, i, en fi, a la seva disposició.
PREGUNTES:
1.- La firma del conveni aquest, quan s'ha de fer?
-Per la firma no hi ha data, pel Ministeri. Per una raó: el
Ministeri sobrepassa, diu, el tope que té fixat en el programa
d'auditoris, el Programa Nacional d'Auditoris... té una quota de
participació que desconec, però en tot cas, en el cas de
Barcelona afirma que sobrepassa aquesta quota i que per tant ha
d'anar a una modificació jurídica prèvia per la via del decret
d'aquesta quantia, cosa que ja ha fet en altres ocasions però en
tot cas no està fet per aquesta i això produeix un cert retard en
la signatura formal d'aquest conveni. Però els termes del conveni
són aquests i el conveni és aquest que hem vist, no variarà.
2.- Jo volia preguntar-li en quin moment l'Ajuntament de
Barcelona cedirà a la Generalitat els terrenys per tal de fer el
Teatre Nacional, i després quina valoració en fa i si ha
contestat a la carta que li va adreçar el Conseller Guitart.
-Hi ha un conveni entre la Generalitat de Catalunya i
l'Ajuntament per a la cessió dels terrenys per a la construcció
del Teatre Nacional de Catalunya, que incorpora els suggeriments
de la Generalitat en els seus escrits de 21 d'abril i 12 de maig.
O sigui que això es pot signar quan sigui. Es estrictament un
problema d'agenda.
La carta no l'he contestat, no, perquè la carta, per contestarse, necessita arreplegar tot aquest material i considerar-lo en
el seu conjunt.
3.- Quina valoració en fa, d'aquesta carta, en el seu contingut?
-Miri, en fi, la mateixa que he fet de tot plegat, en el pols de
les paraules que he dit, una mica implíticament. Jo crec que hi
ha una actitud dubitativament positiva. En fi, que sembla que sí.
Holding no, ha dit, i em sembla que digui que no perquè a més la
paraula és molt lletja i a la millor no és la més adequada. Si al
holding li diem ECUSA, que és Equipaments Culturals, S.A., doncs
a la millor dirà que sí. Si en diem d'una altra forma doncs a la
millor encara dirà més que sí. Jo crec que hi ha una actitud
d'aproximació, d'acostament, partint d'un punt de partida difícil
per al Conseller, que és un pacte no complert, que ell jo crec
que voldria complir, -hem de pensar tots que la seva intenció és
17
�aquesta, que ell voldria complir-, almenys en el seu esperit. I,
no ens hem d'enganyar, sempre amb el fre aquest de la preocupació
immensa que té la Generalitat de Catalunya de que quedi ben clar
sempre tantes coses alhora, que és pràcticament impossible que
quedin clares totes i aleshores no es firma i no es fa res.
Sempre amb aquest problema una mica d'identitat i que jo no puc
amagar perquè prou que m'ha fet patir com per haver-lo d'amagar,
que entenc i que comprenc, ho he dit moltes vegades, i ho torno a
dir, que l'entenc i que el comprenc, però és un problema
pragmàtic de primera magnitud i vostès ho han de saber. A l'hora
d'imaginar calendaris tot es complica per aquest tipus de coses.
Ara, jo crec que hi ha una voluntat de col.laboració, per part de
la Generalitat, per part de l'Ajuntament hi és.
En el memoràndum que jo vaig entregar, no ja en el Pacte Cultural
sinó al President Pujol el mes d'agost de l'any 1988, aviat en
farà un any, i que encara no se m'ha contestat. Si vostè vol,
aquesta carta és una mica la resposta a aquell memo, una mica.
Tot això ja hi era. Vostès saben que jo el mes de novembre vaig
tenir la desagradable experiència de que se'm digués que no de
tot el que jo havia demanat l'agost. No vaig comentar-ho massa,
hi havia altres coses per davant, no era el moment. En fi, l'únic
que se'm va dir no que no sino que potser en el tema dels hotels,
precisament. De l'únic que se'm va dir que a la millor sí era el
tema dels hotels, i ja saben el fi que això va tenir després i
les reaccions que hi van haver i el tipus de situacions que això
ha provocat.
En tot cas jo crec que això és positiu, que l'aproximació del
Conseller és positiva i que se superen aquests problemes jo diria
de formes i d'exclusivismes i d'una mica de problemes inventats
que no tindrien per què existir, doncs que arribarem a un acord.
4.- Jo volia preguntar pel tema dels museus, d'una forma global
tenint en compte, precisament, que la Llei de Museus, o el Projecte de Llei de Museus, ja ajornat, etc, ha sigut sempre un
conflicte entre la Generalitat i l'Ajuntament. En la nova
situació, com veu l'alcalde aquest tema?
-Miri, jo no el veig de cap manera. De moment l'estan estudiant i
jo, abans de parlar sobre aquest tema me'n guardaré prou.
Jo dic el que jo veig, és a dir el que nosaltres veiem i l'oferta
que nosaltres hem fet i que tornem a fer, la col.laboració del
Pacte Cultural, la de sempre, que torna a ser la mateixa. Ho
elaborem, fem un Patronat de Museus, posem davant de cada museu
una personalitat civil de primera magnitud, fem com va fer la
República, que és la millor tradició barcelonina, que ha perdurat
inclús per sobre i més enllà dels règims polítics i tot.
18
�La Junta de Museus de Barcelona té una llarga tradició, ha tingut
funcionaris, els funcionaris que jo vaig conèixer quan vaig
entrar de funcionari en aquesta casa, encara n'hi havia que eren
funcionaris de la Junta de Museus, no eren funcionaris de
l'Ajuntament. En fi, va ser la Junta la que va llançar tantes i
tantes coses. Qui la presidia, durant la República? Doncs vàries
persones, entre elles en Pere Corominas. Va ser President de la
Junta de Museus, per la via del consens, imagino. Ara em costaria
de saber si hi havia un decret o dos o què va succeir, però en
tot cas era una personalitat civil. I aquesta és la nostra
proposta: anar a una Junta de Museus, anar a un Patronat de
Museus i anar a una Junta de cada museu, a la millor, presidit,
si es vol, per evitar problemes, perquè no es digui "home, és que
l'Ajuntament de Barcelona ho té, és el propietari de tot i per
tant s'ho vol quedar", doncs no.
Fem consorcis, com ja els hem fet, fem juntes, posem sobretot
personalitats civils al damunt, que això facilita enormement les
coses, perquè els polítics ja prou feina que tenen per anar a
presidir consorcis als quals després arriben tard i finalment
tampoc resolen gran cosa. De manera que aquest és el
posicionament nostre. Que això ho volen posar en una llei? Doncs
si ho posen així votarem a favor. Que volen fer una llei tipus
Max Cahner? Doncs no ens entendrem.
Si tornem una mica a l'esperit aquell incautacionista i una mica
miop, de dir "Doncs això es resol amb una majoria en el
Parlament". Escolti'm, no és un problema d'una majoria en el
Parlament. Ja pot fer el que vulgui i és sobirà per fer-ho, però
una cosa és això i l'altra és resoldre el problema realment. I
crec que hi ha proves que en aquest país, per aquest sistema, hi
ha coses que no s'han resolt, pensant que es resoldrien. El
nostre posicionament serà molt positiu si tot això s'enfoca com
una ascensió legal d'un acord previ en la línia filosòfica que jo
li he dit ara, que és la que jo crec que la majoria no ja de
l'Ajuntament sinó de la societat barcelonina entén, i tinc proves
del que dic.
5.- Abans ha parlat en referència a coses que l'any 1888 no
havien quedat acabades, com per exemple l'Arc de Triomf o el
Palau de Justícia. Això vol dir que hi ha algunes coses que ja
està clar que el 92 no estaran acabades, algunes de les que quan
es va llançar la idea es va dir que havien d'estar per al 92.
-Home, ja li he dit una molt clarament. El que passa és que
l'èmfasi que vostè posi en això dependrà de vostè. Jo no sé si he
dit mai que el Palau Nacional sencer estaria acabat el 92. Potser
sí. En tot cas, si ho he dit, ho hauré de corregir.
Jo sóc un fanàtic partidari que la idea del 92 és un catalitzador
i és un gran esquer i un gran argument, una data màgica, però una
cosa és que ho sigui perquè es belluguin els projectes i una
19
�haguéssim hagut d'explicar tot de nou. Doncs amb aquest ministre
no. Es una persona que ja ve informada i això és una cosa enormement d'agrair. I les petites baralles dialèctiques que ens tenim
de veure qui és més visionari jo em penso que són la sal de la
vida, que està molt bé que a Madrid tinguin empenta perquè si no
ens avorriríem.
Barcelona és sempre una excepció en la filosofia política de
Madrid des del punt de vista dels programes nacionals. Vostès
agafen un programa nacional del que sigui, i Barcelona no hi cap,
simplement. Per tant, en fi, això costa. I s'ha arribat a un
acord. Per tant, firmem-lo. Si la Generalitat ve serà més fàcil
que acabem el 92.
6.- Un parell de coses: d'una banda voldria saber si la Gae
Aulenti està en relació amb el Palau Nacional des de fa tres o
quatre anys; per què aquesta modificació programàtica se li ha
sol.licitat ara, i després una altra qüestió respecte a la Casa
de la Caritat, si L'aplicació d'aquest nou programa comportarà un
canvi en la direcció del projecte, de la persona que el dirigeix,
que actualment està al front del Centre.
-Del projecte del Centre? Miri, la senyora Aulenti va trigar lo
seu a definir, i com és lògic. Jo em vaig dedicar durant molts
mesos, bastants mesos, a portar tots els convidats que jo tenia
al palauet Albéniz a Montjuïc. I d'aquests convidats hi ha de
tot, hi ha tota mena de persones que van opinar sobre allò,
inclosos, evidentment, els regidors de la casa, de la majoria i
de l'oposició. Des del senyor Trias Fargas, fins al senyor Pere
Duran, passant per convidats estrangers, o el Raimon Obiols... en
fi, tots els que vaig poder els vaig dur a veure aquell projecte.
Vaig dur l'altre dia el senyor Fraga perquè ho veiés. I, clar,
tothom es queda escruixit de la magnitud d'aquell espai, tothom
es queda escruixit. I quan un; explica la història, doncs és una
història molt barcelonina, aquesta història de l'any 75, em penso
que era, del dia de Santa Llúcia, que cau un encrostonat
d'aquells de guix, "Crac!", sobre la taula de la presidència, i
es tanca la sala. Aquesta és la història real de la Sala Oval del
Palau Nacional.
Després encara ve una mena d'exposició del cuir que van fer un
dels dos Prenafetas, penjant uns cuirs perquè no hi hagués
goteres. Però allò va ser l'última cosa que hi va haver,
escadussera, i no s'hi va tornar mai més i allò es va anar
enfonsant. I hi ha tot el projecte d'en Ramos, que vostès
coneixen. Hi ha tata una història al darrera simultània, quasi,
del primer projecte que hi ha hagut.
21
�Ve la Gae Aulenti i fa un projecte enormement agosarat en un
moment en què el d'Orsay és molt discutit. Té un èxit popular com
no n'ha tingut cap museu, cap museu ha tingut les cues que encara
té avui la Gare d'Orsay, potser el del Pei ara sí, perquè és la
cosa de la novetat, del Louvre, però segurament cap museu, que no
sigui el Louvre, ni el Vaticà, ni el Prado ni el Metropolitan ha
tingut l'atenció que ha tingut aquest. Però és molt discutit.
Vostè sap que els museòlegs diuen que aquesta senyora està fent
un museu no per a les obres sinó unes obres per a un museu. Això
ho ha dit tothom, està tan dit que no val la pena que jo ho
repeteixi. Jo continuo pensant, tanmateix, que un museu que és
una obra en si mateix, no dic tant com ella, com diuen els seus
detractors que ella pensa, però sí que dic que un museu que és
interessant en si mateix, independentment del que hi hagi dintre,
és interessant també.
I a mi m'interessa que a Montjuïc la gent hi vagi, sobretot,
perquè haver-hi ja hi ha el més important del món, en romànic, i
la gent no hi va. Després em veuran que em barallo en el tema del
metro i la gent es pregunta "A aquest home qué li ha agafat amb
el metro?" Doncs una de les coses importants del metro, de les
més importants, és el Museu, que la gent pugui anar al Museu. I
hi ajudarà molt, en aquest museu i en la seva atracció, el fet
que el museu en si mateix sigui una cosa que creï atenció i que
creï opinió a nivell mundial.
I l'ha creat. L'única cosa d'aquesta ciutat que ha sortit mai a
la portada del "Sunday Magazine" del "New York Times" , l'única,
és una foto de la senyora Gae Aulenti a la sala gran del Museu de
Montjuïc, al davant. Per tant, s'ha d'anar molt amb compte, amb
això. S'ha de treure d'això tot el profit que se'n pot treure i,
al mateix temps, modestament però raonablement, com a ciutat,
anar definint el nostre programa, i el nostre programa s'ha anat
definint cada vegada més com decididament partidari de salvar la
sala gran com a tal sala gran.
Jo no li vaig demanar a la Gae Aulenti que tragués totes les
obres d'art d'allà, no li vaig demanar. Li vaig dir "Barcelona
necessita aquesta sala perquè no en té". Té un petit Palau de
Congressos, té uns palaus que estan plens cada dia i necessita
aquesta sala per altres coses que per ser un museu tradicional.
Entre altres, per exposicions d'art, museístiques del propi
museu, però també concerts d'orgue o reunions congressuals. En
fi, això és el que es va plantejar el mes de novembre,
aproximadament quan jo vaig tornar de Seúl, i va ser una patacada
molt forta però aquesta dona ho ha anat acceptant, i finalment
tenim aquest projecte més modest i més ben definit, jo crec que
més ben casat amb la ciutat.
22
�El director? No ho sé, això no li puc dir, en aquest moment.
Suposo que tot va bé, de moment.
7.- Li volia preguntar sobre el tema del Liceu, l'oposició que
els veïns han fet contra l'ampliació del Liceu, i que s'han
adreçat a l'Ajuntament en certa manera com a advocat d'ells. En
aquest cas, quina serà la posició sobre aquest tema?
-Home, jo no sé si els veïns s'han adreçat a l'Ajuntament com a
advocat o no. En tot cas, la gent sempre s'adreça a l'Ajuntament,
en principi, cosa que em sembla molt bé. El projecte no va sortir
de l'Ajuntament, va sortir de que el Consorci del Liceu i el seu
gerent, el senyor Busquets, aconsellat pels senyors que l'han
d'aconsellar, que són el senyor Rigol, el senyor Bricall i el
senyor Ingla, que són els permanents del Comitè Executiu del
Liceu, van encarregar a l'Ignasi de Solà aquest projecte amb un
programa, també. Li van dir "Senyor arquitecte, aquest Liceu, que
és fantàstic, té dos problemes fonamentals, com a mínim: un, no
té alçada, i com no té alçada no es poden fer produccions i el
cost de canviar escenaris és extraordinàriament alt, i segon no
té serveis, i per no tenir serveis no té ni porta. No té porta
per entrar que no sigui la porta principal, per entrar a
l'escenari".
Si vostès un dia passen per les Rambles, i entre un colmado i una
joieria, o quasi, veuen un portal petitet i veuen que per aquell
portal petitet hi entren unes coses immenses que sembla que no
càpiguen en aquesta habitació, estan davant de la porta d'entrada
a l'escenari del Liceu. Jo un dia em vaig trobar amb la sorpresa
que hi vaig entrar i no vaig saber que estava entrant en el
Liceu. En fi, és una porta ni des del punt de vista de seguretat,
ni des del punt de vista cost ni des de cap punt de vista és
admissible. Per tant, alguna cosa s'ha de fer, i això és el
primer que es farà. El Liceu, a més, necessita refrigeració. La
temporada en aquest país, donada la climatologia, és molt curta.
Jo, a hores d'ara, al Liceu ja ho passo malament. El mes de maig
i fins el mes d'octubre, ben entrat, suo molt, en el Liceu se
sua, cosa que no té massa sentit si no és que, sembla que als
artistes no els agrada que hi hagi una refrigeració molt
pronunciada. Però a altres llocs l'han solucionat. I nosaltres
l'hem de solucionar si volem una temporada llarga.
Nosaltres què farem amb els veïns? Com amb tot, tractarem
d'explicar-los que aquestes coses són necessàries, que amb el
temps es poden pair, que amb brutalitat no es poden pair, que és
qüestió de parlar-ne. En fi, que tampoc és una cosa que nosaltres
volguem per demà passat, que sí voldríem per demà passat aquestes
coses més immediates. Hi ha, a més, l'estímul, com sempre, que
Madrid s'ha proposat fer una autèntica òpera, i això enardeix.
23
�El dia de l'homenatge a en Carreras, en el moment en què es va
pronunciar, no explíticament sinó implícitament, aquest repte, la
gent es va posar a aplaudir bojament, perquè entenen que hem de
tenir una òpera millor que la de Madrid i abans que la de Madrid.
Possiblement abans no serà, però nosaltres sí que tractarem de
convèncer els veïns que a poc a poc i amb bona lletra les coses
es poden fer, amb perjudici segurament d'algú, en benefici de la
ciutat, i amb perjudicis compensats per a aquells que els
tinguin, i amb el màxim compte possible.
8.- Yo quería volver a la gran sala. ¿El cambio de uso de la
gran sala se ha debido a que usted ha sufrido algún tipo de...?
Bueno, ha habido muchos comentarios que creían que esa sala, tal
como la diseñó Gae Aulenti, era, por decirlo de alguna manera,
demasiado vanguardista. ¿Las protestas iban por ahí?
-Sí luego Ferran les explicará más. Yo les digo mi opinión. Jo he
tingut dos comentaris, la gent entusiasta: "això és el més gran
que es fa a Barcelona, això és el més important, no ho deixeu de
fer..." , comentaris d'aquests que et comprometen molt com a
alcalde perquè dius "no pots dir que no a una cosa que diuen que
és la més important "; i l'altra "Això és la bestiesa més gran que
es fa" I jo us haig de dir que en això jo estava empatat, i que a
mi, personalment, el que em va decidir va ser un altre tipus de
consideració, que és el coneixement del que és la ciutat en el
seu conjunt.
Aquesta ciutat no té espais, no en té. I si en té un és sagrat i
s'ha de mirar de convèncer el projectista que sigui que vingui i
que ens entengui, que entengui que som una ciutat per a la qual
aquell espai no és el mateix que la Gare d'Orsay per a París. No
ho és. No tenim dues òperes, no tenim la Bastilla, no tenim el
Louvre, no tenim els Invàlids, per començar, ni els Champs
Elysées, no tenim tot això. No ho tenim, aquests espais no hi
són, a Barcelona. Per tant, si en tenim un, abans de farcir-lo
una altra vegada, com hem fet amb tot, amb l'Eixample, amb els
interiors de mansana de l'Eixample, amb tota la ciutat, pensemnos-hi dues vegades. Aquest ha estat el motiu fonamental.
Molt bé, moltes gràcies.
24
�1^-
77. t77 -
—^
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
Departament de Premsa
CONFERèNCIA DE PREMSA
DE L'ALCALDE DE BARCELONA SOBRE CULTURA
26 DE MAIG DE 1989
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4102
Title
A name given to the resource
Conferència de premsa de l'Alcalde de Barcelona sobre cultura a la ciutat
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Anella Montjuic. Conjunt Estació del Nord.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ajuntament
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Cultura
Missatges institucionals
Art
Acció política
Barcelona
Ciutats
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1989-05-26
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1497/19960911d_00737.pdf
4b8c209fffe67f8cd1f61dd1951c4e68
PDF Text
Text
DECLARACIÓ INSTITUCIONAL
DE L'ALCALDE DE BARCELONA
AMB MOTIU DE L'ONZE DE SETEMBRE
Un altre any, i amb motiu de la celebració de l'Onze de Setembre, Diada
Nacional, m'adreço a tots els ciutadans i ciutadanes de la capital de
Catalunya per convidar-vos a reflexionar, a partir d'aquest record històric,
sobre el nostre present i futur corn a país.
Després d'un període de convulsions, i superada en aparença una etapa en
què el conjunt d'Espanya es va veure sotmesa a les tensions provocades per
Fus d'estratègies polítiques que s'han demostrat improcedents, des de
Catalunya ens toca d'impulsar una actitud serena i madura.
Molt més perquè, com va quedar expressat en les urnes, Catalunya s'ha
manifestat a favor d'una opció de progrés i de tolerància. És per això que,
Barcelona --Cap i Casal-- té l'obligació de situar-se al capdavant del país en
la defensa dels interessos nacionals però també, corn pertoca a la tradició
d'una ciutat que des de sempre ha apostat per la llibertat i el respecte, tenim
el deure de liderar l'aprofundiment d'un catalanisme que es distingeixi per la
tolerància, per l'esperit obert, per les conviccions municipalistes i per la
voluntat d'acollir expressions polítiques diverses.
Barcelona no vol ni pot renunciar a les seves responsabilitats com a capital i
és per aquesta raó que, quan s'escau la commemoració dels fets de l'Onze de
Setembre, us invito a un esforç per oferir al país el millor de nosaltres, i a
treballar a favor de la justícia, del progrés, del benestar social i del civisme.
Perquè sols una Catalunya de les persones, amb institucions fortes i al servei
dels ciutadans i ciutadanes, esdevindrà el país pròsper i alhora exemple de
convivència que tots desitgem.
A més, aquest any en fa vint de la primera celebració autoritzada de l'Onze
de Setembre, que va nmr lloc a Sant Boi de Llobregat en un clima que
anunciava Ìie–s-Tribertats democràtiques poc després assolides. La unitat de les
forces polítiques que l'any 1976 va presidir aquell acte, alhora que es
mantenien amb tota legitimitat les posicions pròpies de cadascuna d'elles,
ens hauria de recordar que el respecte a totes les idees, també per aquelles
que ens són més distants, és la norma fonamental de la vida democràtica.
�Que ningú pugui dir que a Catalunya no es poden expressar amb plena
llibertat totes les opinions polítiques sense el risc de ser objecte de
campanyes agressives, ha de ser un principi indiscutible de la nostra vida
política. Malauradament, hi ha hagut ocasions en què, sota el paraigua del
patriotisme, s'han obert escletxes a l'esperit tolerant i lliure que sempre ha
caracteritzat el país. Per això, en una data com aquesta, em sembla oportú
de recordar que el catalanisme té diverses expressions i que aquesta riquesa
d'idees ens aporta saviesa i tolerància i ens acosta al ple exercici de
l'autèntica democràcia. El catalanisme obert, plural, que accepta el debat i
que vol aprendre del present més que no pas dels somnis alçats sobre una
història que a voltes ens arriba desdibuixada, ha de contribuir al
desenvolupament de valors com el respecte i la llibertat, la participació i la
democràcia.
Crec interpretar els sentiments d'una majoria de barcelonins i de
barcelonines quan afirmo que la nostra Diada no és l'ocasió per la recerca
dels enfrontaments estèrils, les injerències inoportunes o les queixes
victimistes. Tot al contrari, és una data magnífica per refermar la nostra
voluntat de treballar pel progrés de Catalunya, sense actituds excloents, amb
la convicció que estimar el país signi fi ca voler-lo no sols més pròsper sinó
i també més just, més tolerant, més lliure.
Des de Barcelona volem transmetre aquest missatge, que vol ser de
confiança en les nostres possibilitats com a país í alhora d'impuls dels
principis democràtics, al conjunt de Catalunya, perquè l'esdevenidor
nacional i el de la seva capital són el mateix horitzó. Que la celebració de la
Diada ens faci més oberts i que l'afirmació de la nostra catalanitat se
sostingui en el respecte i la llibertat.
Us convido a penjar banderes i domassos als balcons i finestres i a
commemmorar pacíficament, amb l'esperit positiu que s'escau, l'Onze de
Setembre d'enguany.
Pasqual Maragall
Alcalde de Barcelona
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4403
Title
A name given to the resource
Declaració institucional de l'alcalde de Barcelona en motiu de l’11 de setembre
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Missatges institucionals
Competitivitat
Acció política
Model social
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-09-11
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/162/20031230.pdf
847be8cca11747f94d5dc974e03d05a4
PDF Text
Text
Missatge de cap d'any del president de la Generalitat
30.12.2003
Benvolgudes ciutadanes i benvolguts ciutadans de Catalunya,
Forma part dels bons costums instaurats des que els catalans vam
recuperar l'autogovern que el president de la Generalitat adreci un
missatge de Cap d'Any a la nació.
Tinc intenció de seguir, de bon grat, aquest costum, com també tinc
intenció de fer-ho amb altres usos establerts. El fil conductor de la
nació s'expressa en les actituds dels seus governants.
Però també tinc intenció de canviar estils i maneres de fer. És lògic.
El cert és que acabem de passar una pàgina de la nostra història.
Hem passat la pàgina dels primers vint-i-cinc anys d'autogovern
recuperat.
I hem iniciat un nou període. De 1978 ençà, i més en concret des de
1980, hem viscut anys en els quals Catalunya s'ha afirmat com a
poble i s'han consolidat les institucions.
No hi ha cap mena de dubte.
En aquest sentit és just reconèixer, avui, que el president Jordi
Pujol, durant tots aquests anys, ha encarnat amb dignitat evident la
més alta magistratura de Catalunya.
Vull que sapigueu que la meva voluntat és honorar, preservar i
engrandir el llegat dels meus antecessors.
Vull que sapigueu que em motiva, tant o més que el passat, el
futur. Avui es pot fer realitat la governació plena, pacífica, creativa i
moderna que en els anys 30 no va poder existir i que en els darrers
20 anys s'ha iniciat sense però culminar del tot.
Catalunya està vivint el període de llibertat i estabilitat més llarg que
mai hagi viscut. I d'això ens n'hem de sentir orgullosos tots. Perquè
ha estat responsabilitat de tots i mèrit de tots que les coses a
Catalunya s'hagin pogut fer d'aquesta manera.
Comença una nova etapa amb institucions idèntiques i amb persones
i idees noves, amb noves formacions polítiques al govern.
1
�El nostre compromís, el meu, el del conseller en cap i el de tot el
Govern, és el de passar tan aviat com sigui possible dels projectes a
les realitats, malgrat la lògica commoció que l'alternança democràtica
representa sempre, i més quan s'enceta per primer cop després de
tants anys de governs del mateix caràcter.
Som un país europeu normal. Ja no es pot dir que Catalunya no ha
gosat canviar de govern. Ja no es pot dir que no ens atrevim amb els
governs de coalició que són vigents a països com Alemanya, França,
Itàlia, Bèlgica, i Holanda.
Cal entendre i interpretar la situació present com un signe de la
normalitat del país, de la fortalesa de les institucions i de la voluntat
de canvi.
És lògic que alguns visquin un moment de desconcert o incertesa.
Però ningú no ha de tenir por: Catalunya seguirà anant endavant
amb més energia i força que abans. Hi ha una gran il·lusió i moltes
esperances i sé perfectament que no podem decebre, no solament el
nostre poble, sinó altres que observen el nostre projecte, el projecte
català actual, com a mínim amb curiositat i sovint amb complicitat.
En la nova etapa que ara obrim tenim plantejats tres grans
objectius: un nou horitzó nacional, un progrés compartit entre tots
els catalans, i un més gran equilibri territorial i ambiental.
Val a dir: un autogovern més efectiu, un sentiment de pàtria basat
en la llibertat i els drets de cadascú, i la consideració de cada punt del
territori com un actiu i no com una nosa, una distància o una
resistència a la mobilitat.
Amb un ús social del català més natural i més estès. I amb una més
clara percepció dels problemes i les solucions, que les tenim,
associades al fenomen de la immigració.
En definitiva, es tracta de fer una pàtria completa, una nació
completa, amb un patriotisme renovat: el que faci que els homes i
dones, ciutadans de Catalunya tots ells, tant se val de on hagin
vingut, se sentin orgullosos de viure en aquest país i disposats a
defensar-lo amb el treball i la paraula.
Que tots puguem sentir l'orgull de viure en el nostre país per la
nostra escola, per la nostra sanitat, per l'accés a l'habitatge dels
joves, per la política ambiental, per les comunicacions, per les
oportunitats de feina i de crear empresa, per la seguretat dels barris,
de la feina i dels transports, pel respecte als valors culturals i a la
creació.
2
�Hi ha a Catalunya grans escriptors i directors teatrals, músics d'alt
nivell, pintors i escultors i arquitectes admirats arreu, bons artistes i
artesans en tots els camps. I d'altres que vénen a instal·lar-se aquí.
Sempre ha estat així en els darrers 100 anys. Fem-ne ara una realitat
oberta als joves.
Ens acostarem a aquests objectius si fem les coses d'una manera
determinada, correcta, buscant en tot moment ...
... La unió de tots els catalans en els coses fonamentals...
... La pluralitat i la llibertat de pensament com a bandera
... Un diàleg franc i exigent amb Espanya i Europa...
... Una democràcia planera, més propera, més
participativa ...
... I un clima de serenitat i de confiança, però al mateix
temps de riscs assumits amb plena consciència ...
Per tal d'aconseguir-ho compto amb la vitalitat i el compromís de la
societat catalana,
dels treballadors i les treballadores,
de la gent emprenedora,
dels professionals,
de les empreses,
dels sindicats,
de les institucions de caràcter social, cívic, esportiu,
econòmic o universitari,
de les persones grans,
de les famílies,
de les entitats religioses
i de les que han fet del voluntariat la seva causa.
Dels educadors i dels qui tenen cura dels més necessitats.
De tots.
També dels qui no es deixen encabir en cap d'aquestes categories
perquè valoren per sobre de tot la seva individualitat.
Amb tots ells compto, amb tots vosaltres que m'esteu escoltant, que
m'esteu veient.
I em poso, també, a la disposició de tothom.
3
�Vull ser el president de tots els catalans i totes les catalanes. I espero
ser mereixedor de la confiança i l'honor que heu dipositat en la meva
persona i en el meu Govern.
Deixeu que m'acomiadi ara amb els mots d'una cançó de Nadal que
cantàvem a casa dels avis quan érem menuts i que els menuts avui
encara canten:
"El desembre congelat
confús es retira;
abril de flors coronat
tot joiós ens mira"
El futur ens mira. Us desitjo a tots un 2004 ple de ventura.
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1644
Title
A name given to the resource
Missatge de cap d'any del president de la Generalitat, 2004
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Subject
The topic of the resource
Autogovern
Benestar Social
Catalanisme
Gestió pública
Història
Missatges institucionals
Acció política
Model social
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Missatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-12-30
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/179/20040910.pdf
98401637aa78baf1a5e98ac59bca8337
PDF Text
Text
Missatge del president de la Generalitat amb motiu
de la Diada Nacional de Catalunya de 2004
Palau de la Generalitat | 10/9/2004
Benvolgudes i benvolguts ciutadans de Catalunya,
Aquest any és un any de canvis.
Des de fa uns mesos les esquerres catalanes tenim l'honor i la
responsabilitat de governar.
Som fills del somni de la Catalunya republicana i de la lluita contra la
dictadura.
Hem passat full a una llarga etapa de l'autogovern. El nostre país ha
madurat i les nostres institucions s'han enfortit.
Catalunya viu un moment crucial en el que s'han de traçar els
camins del futur.
Davant nostre tenim dues possibilitats:
- o anar fent,
- o bé l'acció col·lectiva, basada en la confiança i en la tenacitat.
Tenim un projecte compartit amb la majoria. Avançarem cap a un
futur cívic i nacional millor. Ens governarem amb plenitud...
I serem el que volem ser en l'Espanya plural, la gran Europa i en el
món obert.
El nostre país ha de navegar amb personalitat pròpia i decidits en un
món cada cop més interdependent.
¿Què simbolitza avui l'Onze de Setembre?
Avui celebrem la nostra memòria del 1714, quan el Conseller en Cap
de Barcelona, Rafael Casanova, va caure ferit al baluard de la Ronda
de Sant Pere, i la ciutat es va rendir.
Poc després un terç de la ciutat va ser ensorrada. Avui en tenim una
prova corprenedora en les runes del Born.
Quan demà vingueu al Parc de la Ciutadella recordeu que tot allò,
abans de ser ciutadella i baluard militar, i després Exposició Universal
l'any 1888, i després seu del Parlament, havien estat cases i carrers,
1
�poble enfeinat, poble lluitador, poble finalment derrotat.
I que va ser la victòria de les esquerres l'any 1977 i el President
Tarradellas, els qui ens en van tornar les claus.
Compartim aquesta memòria amb altres esdeveniments que han
marcat la nostra consciència en el segle XX i en l'inici del nou segle.
Per una banda, el dramàtic Onze de Setembre de 1973, a Xile, que
perdura en les nostres consciències com l'emblema de la lluita per la
llibertat a l'Amèrica Llatina.
Molts catalans ens vàrem sentir implicats. Un mossèn gironí, Joan
Alsina, hi va ser assassinat.
Molts exiliats sud-americans a Catalunya van trobar aquí aleshores la
terra d'acollida, de la mateixa manera que els seus pares havien
ofert casa seva a tants i tants catalans exiliats al 1939.
També el tràgic 11 de Setembre del 2001 a Nova York està inscrit en
les nostres consciències com el moment inicial d'un món més incert.
El terrible impacte de l'atemptat de Madrid o els esdeveniments de
l'Iraq, de Palestina, d'Israel o d'Ossètia del Nord, formen part de la
cara tràgica del present.
Res del que passa ja no ens és estrany. Tot lliga en un món més
dramàtic però també més conscient del que li està passant, més
obert.
Per això ens aboquem a l'abraçada solidària amb les víctimes, ...
a la col·laboració política per combatre el terrorisme, ...
a la cooperació econòmica per eradicar la pobresa,...
al diàleg entre cultures per desactivar el fanatisme.
Però ara mirem endavant. Necessitàvem una ambició compartida per
fer avançar la nostra nació. I la tenim.
El nostre futur nacional serà més sòlid i més atractiu si funciona bé el
triangle màgic que formen escola-govern-empreses...
si les nostres escoles i la nostra sanitat pública són millors;
si innovem a les nostres empreses, a l'administració, i a les
universitats,
2
�si les nostres viles i ciutats tenen els recursos que calen,
si les institucions públiques són més transparents.
Aquest és el nou patriotisme que tan sovint reclamo.
El de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya sense cap exclusió.
El dels homes i dones que senten el seu país com un país de
llibertat, de pau, de justícia, de progrés, de fraternitat.
L'autèntica pàtria es allà on aquests valors es fan realitat.
Sabem on som i sabem on volem anar. No en dubteu.
Venim d'un llarg període en què hem afirmat la nostra identitat, hem
reconstruït el nostre autogovern i hem fet créixer la convivència
cívica.
No hem estat un problema per Espanya, però també és cert que no li
hem proposat res de nou.
Hem passat una pàgina més del llibre de la història de Catalunya.
Ara aspirem a integrar plenament tots els ciutadans en el marc de
convivència del que ens hem dotat.
A enriquir la nostra identitat amb noves aportacions. A fer dels
nostres barris i escoles la garantia d'una integració sense pèrdua
d'identitat ni de qualitat de vida.
Aspirem, en definitiva, a fer que cada home i cada dona de Catalunya
puguin tirar endavant el seu projecte de vida en les millors condicions
possibles.
Hem obert un procés cívic per decidir de quina manera volem satisfer
les nostres aspiracions.
No ho farem amb la proclama estrident ni amb la rauxa d'un
moment, sinó avançant cada dia amb esperit positiu.
En els mesos que venen hi haurà el debat sobre el nou Estatut.
Entrem en un dels anys més decisius de la nostra història moderna.
I ens en sortirem. Guanyarem. N'estic convençut.
Caldrà que Catalunya expliqui i faci valer la seva voluntat col·lectiva
davant les institucions de l'Estat i del conjunt dels pobles d'Espanya.
3
�La Constitució espanyola haurà de reblar el clau.
Catalunya, la seva llengua, la seva cultura, la seva convivència i la
seva força col·lectiva no estan en perill, diguem-ho clar. Al contrari,
són més respectades que abans.
Catalunya és un país viu i en constant evolució. Sempre hi haurà un
present per transformar i un futur per guanyar; sempre podrem anar
més lluny.
Res no ens ha de privar de celebrar la Diada amb la màxima dignitat.
Amb la joia de ser on som i reconeixent l'esforç de tots aquells que
han contribuït amb generositat a la realitat viva i esperançada de la
Catalunya d'avui.
Celebrarem la Diada Nacional i renovarem el compromís per una
Catalunya més lliure, més justa i més fraternal.
Us convido a tots i totes a celebrar la Festa i, de manera especial, a
participar en l'acte institucional i popular demà al migdia al Parc de la
Ciutadella.
VISCA CATALUNYA!
Pasqual Maragall
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1661
Title
A name given to the resource
Missatge del president de la Generalitat amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya de 2004
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Subject
The topic of the resource
Acció política
Model social
Territoris
Commemoracions
Estatuts
Història
Missatges institucionals
Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Missatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-09-10
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/189/20041231.pdf
3aa6b7a5bc193cfa2840ffe3c97b5b8d
PDF Text
Text
Missatge de Cap d'Any del president de la Generalitat,
Pasqual Maragall
Palau de la Generalitat | 31/12/2004
Benvolguts ciutadans i ciutadanes de Catalunya,
Crec que el segle XXI ha començat en realitat, l'any 2004.
Quantes coses han canviat al món !
Els grans blocs polítics i humans que són la Xina, l'Índia, el Japó,
Rússia, Brasil i el Mercosur s'afirmen com a nous protagonistes.
La natura mateixa sembla revoltar-se al sud est d'Àsia com per
assenyalar el canvi d'època amb un recordatori de la nostra pròpia
fragilitat com a espècie humana. Com dient-nos: tot canvia però tot
segueix igual.
Els Estats Units han decidit entrar en el món obert i en el nou mil·leni
amb totes les precaucions.
I no és estrany, fins ara han manat, i han manat perquè en els
darrers cent anys Europa s'ha dividit dos cops en les dues guerres
més cruentes de la història. I els Estats Units van haver d'intervenir
per posar pau.
Però ara ha nascut una Europa de 450 milions d'habitants. Gairebé el
doble que la població dels Estats Units.
També hi ha mes novetats. I no totes bones. S'ha fet present entre
nosaltres un nou terrorisme global que ens ha colpit el passat 11 de
març a Madrid.
Portem les víctimes al cor.
Però hi ha novetats que sí son bones.
A Espanya hi ha un govern disposat a modificar la Constitució per
posar-hi tot el que encara no hi és.
Un govern que en menys d'un any ens ha tornat els papers de la
Guerra Civil, retorna els castells de Montjuïc i Figueres, ens envia la
Comissió de Telecomunicacions, i aniríem seguint.
I el que és més important: un govern que està decidit a canviar la
Constitució i l'Estatut.
1
�Fa 20 anys que som a Europa però Europa no apareix en la
Constitució espanyola.
Fa 20 anys que som 17 autonomies i no figuren a la Constitució, no
estan relacionades.
Tenim 17 autonomies però no tenim el Senat de les autonomies, un
senat federal com tenen, per exemple, els alemanys o els nordamericans.
Doncs bé: el nou govern espanyol ha decidit posar tot això en regla,
d'acord amb nosaltres.
I ha decidit donar a Catalunya i a Euskadi l'oportunitat que fins ara no
han tingut de posar el dia els seus estatuts. Però fer-ho d'acord amb
els mecanismes que preveu la Constitució amb els vots dels qui
condemnen el terror.
I a Catalunya tenim un govern que posa ordre, planifica a llarg
termini, i s'ocupa del que preocupa la gent:
dels mestres i l'escola,
dels metges i el dispensari i l'hospital,
dels mossos i la seguretat, al carrer i a la carretera...
Per cert, sigueu prudents aquests dies.
Un govern que s'ocupa:
de les persones,
dels vells que viuen en residències,
dels joves emprenedors,
de tothom.
Per això l'esforç inversor del govern, aquest any que ve, serà un 65
% més alt que l'any passat.
Per això ens hem posat al capdavant a l'hora de reclamar una solució
per al finançament de la Sanitat i en general pel finançament
autonòmic. En això també son capdavanters.
Aquest és un Govern que s'ocupa de teixir relacions amb els territoris
veïns. Per a tenir la talla que s'ha de tenir, en el món d'avui, per a ser
algú.
Un govern que s'ocupa de tenir les infraestructures que calen per a
establir aquestes connexions: carreteres, connexions ferroviàries i
telefòniques. I lligar-se amb el món obert.
2
�Un govern que ha vist que hi ha barris i centres urbans, a Catalunya,
que tenen tots els problemes alhora, que tenen immigració abundant
i problemes a l'escola, al Centre d'Atenció Primària i al carrer.
La culpa no és dels immigrants: els necessitem. Si som 7 milions és
perquè ha repuntat un xic la nostra natalitat, però sobretot perquè
torna a venir gent de fora.
La culpa és nostra, de la classe política, dels governants que no hem
fet prou per defensar els interessos de la gent dels barris on passen
realment aquestes coses.
Ara ens hi hem posat, en tots aquests temes. Els ajuntaments fa
temps que els coneixen, perquè viuen la vida de cada dia a peu de
carrer.
En canvi, a nivells més alts no ens hi havíem posat amb tanta atenció
com calia.
Sí: també a Catalunya ha començat un nou segle i un nou cicle. L'any
2005 serà un any que marcarà la història.
Tindrem nou Estatut, posat al dia.
Tindrem la llei territorial i la llei electoral que s'havien d'haver fet fa
25 anys.
Fa 25 anys ja sabíem que Catalunya tenia set territoris naturals i no
quatre.
Ja sabíem que els Pirineus i l'Ebre mereixien atenció especial.
Ja sabíem que la Catalunya central i la regió metropolitana no són el
mateix.
Fa 25 anys l'Estatut ens manava fer una llei electoral proporcional,
corregida a favor dels territoris menys densos, sense alterar les
proporcions del vot als diferents partits.
Bé, és ara que ho farem realitat, tot això, és ara.
Estimats ciutadans i ciutadanes de Catalunya,
Acabem l'any de les decisions indispensables,
L'any del canvi de govern; de la cita mundial del Fòrum a la capital de
Catalunya;
3
�L'any de fer inventari del passat i avaluar els 25 anys transcorreguts
en pau, democràcia i autonomia, que ja era molt. Però també l'any de
posar ordre a la Generalitat, que estava mancada de tremp i
d'ambició, desprès d'un quart de segle meritori, ple d'emocions, però
mancat encara de qualitat, de rigor en l'administració i d'ambició real
de país, més enllà de les paraules.
Catalunya té un govern que sap el que ha de fer i a quin ritme ho ha
de fer.
Entrem en un any apassionant.
Només em reca que tanta gent, tants amics, tants familiars estimats,
que es mereixien haver-ho viscut no ho viuran.
Se'ns han mort en Joan Reventós, en Ramon Margalef, en Joan Oró...
El Nadal i el cap d'any sempre tenen aquest toc agredolç.
La mirada de l'infant al que fem creure que el món es meravellós, i
l'adéu, sempre entristidor però a voltes alliçonador, fins i tot
majestuós, dels qui se'n van sense rancor i amb l'ànima en pau.
Us desitjo de debò, de debò, un any nou tan ple de bones noves com
s'albiren des del darrer dia de l'any que s'acaba.
Bon any 2005!
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1671
Title
A name given to the resource
Missatge de Cap d'Any del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, 2005
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Subject
The topic of the resource
Autogovern
Acció política
Territoris
Estatuts
Federalisme
Missatges institucionals
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Missatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-12-31
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/199/20050423.pdf
367055b59df6b657f74aa62a99df5269
PDF Text
Text
Declaració Institucional del president de la Generalitat,
amb motiu de la Diada de Sant Jordi
Barcelona | 23/04/2005
El calendari cívic de Catalunya té tres dates assenyalades: la d'avui, 23 d'abril, la de l'11 de
setembre i la del 15 d'octubre.
Són tres commemoracions amb orígens, significats i expressions diferents, però que
configuren el relat simbòlic de la catalanitat.
La diada de Sant Jordi és la nostra festa de la primavera.
Amb els anys n'hem fet una celebració de la cultura i dels llibres.
El Sant Jordi és l'expressió d'un poble en pau i d'una complicitat:amb la compra de roses i
llibres, un dia feiner es converteix en un dia de festa.
La diada de l'Onze de Setembre és la nostra festa nacional.
És la festa que ens aplega a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, sense cap
excepció.
És la celebració del compromís per una Catalunya més lliure, més justa i més fraternal.
L'any passat la Diada va adquirir la solemnitat institucional que li corresponia i que li
correspon.
El quinze d'octubre commemorem la figura del President Lluís Companys.
Catalunya vol restituir l'honor, la dignitat i la memòria de totes aquelles persones que
donaren la vida pel país. I el President Companys les representa totes, les representa millor
que ningú.
El Govern de Catalunya vol vincular aquestes commemoracions amb un avenç real en les
nostres finalitats, en els nostres objectius com a poble.
Aquest any podem celebrar un Sant Jordi lligat al reconeixement de la llengua catalana a la
Unió Europea.
Catalunya és una nació. Catalunya és una nació d'Espanya i d'Europa.
Formem part d'una Euroregió, la de l'antiga Corona d'Aragó, que va arribar a la seva
plenitud amb un Rei nascut a Montpeller, format a Monzón; Compte i Rei a Barcelona i
conqueridor a Mallorca i València.
Amb tots ells, agermanats, celebrarem, l'any 2008, el vuitè centenari del seu naixement.
Mai havíem avançat tant en el reconeixement de la nostra llengua i en tan poc temps. Mai
un Govern espanyol havia arribat tant lluny en el seu deure constitucional de protegir la
llengua catalana.
1
�Mai s'havia plantejat amb tantes expectatives d'èxit el reconeixement oficial del català a
Europa, tot i que encara hi ha molt camí per fer.
També enguany ens podem felicitar per haver resolt amb èxit una qüestió pendent de fa
molt temps.
Per fi es farà realitat la restitució dels documents confiscats, tant a la Generalitat de
Catalunya com a persones físiques i jurídiques, per part del règim franquista al final de la
Guerra Civil.
Aquesta restitució és un acte de justícia històrica.
Com també ho és la rehabilitació política i moral del president Lluís Companys.
El Govern espanyol ha fet les primeres passes, començant per manifestar la voluntat de
restituir públicament i legalment l'honorabilitat del president assassinat.
S'han fet gestos i està en marxa la iniciativa legislativa que ho farà possible.
S'estan trencant els darrers tabús. El que no vam acabar de fer en els anys de la Transició
democràtica ho acabarem ara.
El català a Europa, la devolució dels "Papers de Salamanca", la rehabilitació del president
Companys constitueixen tres exemples positius del que aconseguirem si definim amb
precisió els objectius i actuem amb determinació en les formes.
És així com Catalunya avança: amb unitat política i cívica, amb determinació, amb rigor i
amb diàleg.
Actuarem de la mateixa manera en els grans temes de país que ara ens ocupen: en
l'Estatut i el finançament que són els mitjans. I en la reforma social, l'ambició econòmica i el
respecte del territori i la transparència pública que, no oblidem mai, conformem els grans
objectius del Govern que presideixo.
Estic convençut que així ho farem. Una altra cosa no seria entesa ni admesa pel poble de
Catalunya.
Vull acabar les meves paraules amb un desig que és, també, un convenciment: l'any vinent
celebrarem la diada de Sant Jordi amb un nou Estatut. I aquest Estatut haurà començat a
esdevenir la millor eina per les nostres finalitats, pels nostres objectius com a país, que,
repeteixo, són la reforma social, l'ambició econòmica, el respecte del territori i la
transparència pública.
I haurà estat, un cop més, un èxit de la unió i la unitat.
Serà un èxit col·lectiu del poble de Catalunya.
Desitgem-nos tots un bon Sant Jordi!
Moltes gràcies.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1681
Title
A name given to the resource
Declaració Institucional del president de la Generalitat, amb motiu de la Diada de Sant Jordi
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Subject
The topic of the resource
Commemoracions
Territoris
Acció política
Model social
Autonomia
Catalanisme
Missatges institucionals
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Declaracions
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-04-23
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/202/20050506.pdf
081a4a10c5aaaa70b4e650e574b80d07
PDF Text
Text
Discurs institucional sobre la nova etapa del Govern de la
Generalitat de Catalunya
Palau de la Generalitat | 06/05/2005
DE QUINA CATALUNYA ELS VULL PARLAR?
A Catalunya hi ha més de 200.000 infants de 0 a 3 anys. I només n’hi ha 67.000 que tenen
una plaça en una llar d’infants. Menys de la meitat, en places d’oferta pública.
A Catalunya hi viuen un milió de persones de més de 65 anys. Tres de cada deu viuen al
llindar de la pobresa.
Les famílies de Catalunya que tenen una hipoteca pel pis o casa en el que viuen, dediquen
una mitjana del 57 % dels ingressos familiars a fer-hi front.
A Catalunya hi ha una taxa d’immigració del 11,4 %. Només durant l’any 2004 la població
immigrada ha crescut en 153.000 persones. En els darrers mesos s’han presentat 113.036
expedients de regularització, dades d’avui mateix.
Anar de Manresa a Lleida, en tren, segueix suposant dues hores i mitja de trasllat. El
mateix temps que fa 50 anys.
Entre 1985 i avui, el 32 % dels joves nascuts en entorns rurals ha emigrat a les àrees
urbanes.
Catalunya ha crescut per sota de la mitjana espanyola els darrers 9 anys.
Podria continuar, però em penso que ja és suficient per donar-los una idea de quina
Catalunya els estic parlant.
M’entendran si els dic que el millor Estatut i el millor finançament foren inútils si no ens
haguessin de servir per atacar els problemes que hi ha al darrere dels exemples que els
acabo de posar. I darrere de molts altres que els podria posar.
És d’aquesta Catalunya de la que s’ocupa el Govern d’Esquerres i Catalanista que ahir
complia els seus 500 primers dies de treball.
Parlaré del govern, del seu estat de salut i del seu ordre de prioritats.
Per començar, m’agradaria descriure com veig el govern de Catalunya avui. Per continuar
després, parlant-los de la seva ambició reformadora, social i econòmica.
COM ÉS EL GOVERN D’ESQUERRES I CATALANISTA?
L’actual govern de Catalunya es va constituir el dia 22 de desembre de 2003. En 500 dies
aquest govern ha acumulat i consolidat uns actius considerables.
Hem pres el pols de l’estat del país i de les seves institucions. També de les seves
aspiracions i de les seves disponibilitats.
Hem escoltat i avaluat. Hem precisat els nostres objectius, hem fixat les orientacions de la
nostra acció, hem seleccionat els instruments per realitzar-la.
1
�Hem formulat projectes i els hem programat, els hi hem buscat finançament, els hem
encabit en un calendari. Hem dibuixat el camp de joc. Hem creat un equip. Hem actuat,
hem invertit, hem estalviat, hem tapat vies d’aigua.
El Govern d’Esquerres i Catalanista comença a desplegar tota la seva capacitat d’acció.
És un bon moment, doncs, per posar de relleu els principis que caracteritzen el nostre estil
de governar i donen consistència a l’acció realitzada.
També és un bon moment per insistir en els valors que orienten el projecte de reforma
social que estem impulsant.
Aquest és un Govern amb rigor institucional.
Ho hem demostrat especialment amb la institucionalització per llei de la figura del Conseller
Primer, que no tenia llei.
D’aquesta manera hem endreçat una situació desordenada que afectava el cor de les
institucions de la Generalitat, al mateix Govern de Catalunya.
Hem cedit la iniciativa legislativa al Parlament en matèries rellevants, com la modificació de
la Llei del Consell de l’Audiovisual; perquè quedi clar de quina és la competència de
cadascú; i per descomptat, la independència, no solament la independència dels mitjans,
sinó la independència del control dels mitjans. Feia falta.
I hem mostrat la nostra disposició a la constitució d’una Comissió d’Investigació quan ha
estat necessària, com ho ha estat en el cas de l’accident de la Línia 5 del Metro, al seu pas
pel barri del Carmel, i sobre l’obra pública a Catalunya durant els darrers anys.
Però aquest és un Govern no solament institucionalment rigorós, també és un govern
competent, que és capaç de definir una estratègia per a Catalunya i de definir el seu lloc en
l’Europa que neix i en el món global.
Que ha posat en marxa les principals polítiques recollides a l’Acord del Tinell.
Que ha actuat amb diligència a Sallent, a l’Anoia o a Gallecs i ha tingut capacitat de reacció
davant de situacions complexes com la que s’ha produït al barri del Carmel de Barcelona.
Aquest és un Govern solvent en la gestió dels recursos públics.
Ho hem demostrat auditant la situació econòmico-financera de la Generalitat, imposant-nos
un primer Pressupost d’austeritat i liquidant-lo amb una reducció del 33% del dèficit. En un
any.
Gràcies al rigor i la solvència inicial, el 2005 hem pogut presentar un Pressupost de gran
ambició social, que dobla gairebé l’esforç inversor per habitant de l’any 2003.
Aquest és un Govern transparent.
Des del primer moment hem fet públics tots els càrrecs de confiança. Hem realitzat
informes sobre l’estat de la Generalitat, no només sobre la situació econòmico-financera,
sinó també sobre l’organització i la gestió.
Hem fet transparents les ajudes als mitjans de comunicació privats. I hem canviat les
normes de contractació en l’obra pública.
2
�En síntesi,
Aquest és un Govern amb rigor institucional que actua amb ple respecte per les institucions
polítiques de Catalunya.
És un Govern competent que compleix els compromisos que ha adquirit amb els ciutadans.
És un Govern solvent que gestiona els recursos públics amb eficiència.
I és un Govern transparent perquè creu que la societat catalana i les seves institucions
faran un salt endavant si incorporen la transparència en els comportaments públics.
El nostre projecte de reforma social té l’objectiu de convertir Catalunya en un país més
pròsper i cohesionat.
Hem demostrat una nova sensibilitat social enfortint l’Estat del Benestar català i millorant
les condicions de la vida individual i col•lectiva dels ciutadans.
Tenim una nova sensibilitat territorial perquè volem garantir els mateixos nivells de vida
arreu del territori de Catalunya i apostem per la sostenibilitat, decididament. No és un
somni.
Tenim una estratègia econòmica col·lectiva dissenyada a partir d’una visió compartida amb
els empresaris i els treballadors.
Tenim un designi europeu. Un designi amb l’Europa de la innovació i la investigació que s’ha
començat a concretar amb el desenvolupament de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània.
Un designi amb l’educació, la cultura i la innovació, que són el fonament i el futur del
nostre continent.
Tenim una ambició de país que volem compartir amb tots els ciutadans i ciutadanes.
Per aconseguir la plena igualtat en la participació de les dones a la vida econòmica, social i
política de Catalunya.
Per oferir més i millors serveis a les famílies.
Per vetllar per la protecció dels infants.
Per assegurar els drets de les parelles homosexuals.
Per facilitar que els joves puguin accedir a un habitatge sense haver d’hipotecar els seus
projectes de vida.
Per fer possible que les persones grans, especialment les que no es poden valer per elles
mateixes, puguin viure en unes condicions dignes.
Per oferir més recursos i oportunitats als emprenedors, als creatius i als investigadors, però
també als pagesos o als qui han optat per viure en un entorn rural.
3
�Aquests són els objectius del nostre projecte de reforma social. Els objectius fixats en
l’Acord del Tinell.
I volem marcar la diferència treballant per Catalunya poble a poble, barri a barri, al costat
de la gent.
Aquests són els nostres valors que els confesso d’entrada.
Els valors que posem al servei d’un nou patriotisme, el patriotisme dels drets i la justícia
social, el de la dignitat reconeguda i el de les oportunitats de gaudir d’una vida millor.
Aquesta és la nostra ambició per la Catalunya dels 7 milions d’habitants.
Un Govern impulsor dels grans objectius de país: Estatut i Finançament, no
solament això, però també.
Reitero un cop més el compromís del Govern amb els dos grans objectius polítics de país
per aquesta legislatura: la reforma de l’Estatut i del finançament català.
I amb aquests dos objectius majors, altres dos objectius institucionals complementaris: la
nova organització territorial i la llei electoral. S’havien d’haver fet fa anys. Era un mandat de
l’Estatut de 1979.
Ho he afirmat des de l’inici d’aquest procés reformador: l’Estatut i el finançament, s’ha
d’entendre bé, són uns mitjans. No són finalitats en si mateixos. Són instruments al servei
d’una millor acció política, amb més marge polític i econòmic. Així ho vaig expressar el
passat mes de gener en un discurs a La Pedrera, dient que creia que era essencial que ens
fixem en les intencions finals de la reforma: l’Estatut per a què?
L’Estatut ha d’assegurar-nos la pau i la convivència cívica, ha de ser un instrument jurídic i
institucional per autogovernar-nos millor.
L’Estatut ha se servir per dur a terme millors polítiques econòmiques, socials, educatives,
sanitàries, territorials i culturals.
I si no, no faria servei. No hauria acomplert el seu objectiu.
Ras i curt, el nostre model de reforma de l’Estatut vol singularitzar-se tant pel consens, en
la forma, com pel seu contingut social.” [fi de la cita]
Així ho han entès els ponents de la reforma de l’Estatut quan han identificat en el text els
principis rectors que guiaran l’acció dels poders públics a Catalunya:
- La convivència social
- El reforçament de la identitat
- El progrés econòmic i social
- La cohesió i el benestar
- L’equilibri territorial
4
�- La sostenibilitat mediambiental
- La pau i la cooperació internacional
Aquests principis fonamenten el model civil i social que establirà el nou Estatut.
I a aquests principis els corresponen unes competències més ben definides i garantides i
també –en alguns casos- unes noves competències.
Poc a poc, el full de ruta dissenyat per les forces polítiques catalanes va avançant en el seu
camí. Ens apropem als moments decisius per aquesta reforma.
I és ara més que mai quan hem de ser curosos amb el nostre capteniment, que exigeix:
-
unitat en l’ambició compartida,
rigor en el treball polític,
tenacitat i generositat en el procés negociador
i responsabilitat amb el compromís adquirit.
Tinguin la seguretat que el President i el Govern de la Generalitat estan fent tots els
esforços per aconseguir aquesta unitat, sense la qual no faríem com a país ben res.
Tenim el dret a ser optimistes, però malfiem-nos del maximalisme fàcil, que en el fons
amaga una certa mandra per fer les coses com s’han de fer i una profunda desconfiança en
les possibilitats reals de Catalunya.
EL GOVERN DE LES REFORMES SOCIALS
Però l’objecte d’aquesta compareixença ni és fer balanç exhaustiu ni parlar només de
l’Estatut.
Vostès saben que l’acció del govern s’articula entorn de quatre eixos:
la transparència,
la innovació i la competitivitat,
la reforma social
i l’equilibri territorial, la proximitat als territoris.
El Govern ha dissenyat, conjuntament amb les agrupacions empresarials i sindicals, una
estratègia per transformar el nostre model de competitivitat ... En vaig parlar extensament
fa unes setmanes al Cercle Financer ...
Avui em centraré en la reforma social i l’equilibri territorial, que són dues cares de la
mateixa moneda.
Reforma social per generar més cohesió social i per evitar fractures.
Equilibri territorial per aconseguir un desenvolupament més harmònic del conjunt del país.
Catalunya no pot anar a dues velocitats: ni en el seu creixement econòmic, ni en la força
dels seus territoris, ni en la incidència de les seves polítiques.
He triat 7 polítiques per il·lustrar el que els vull transmetre :
5
�1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
Educació i cultura
Salut
Família
Atenció a la dependència
Habitatge
Seguretat i
Infraestructures i Territoris
Primera: Educació i Cultura
L’educació i la cultura estan en el cor del programa reformador del Govern. Perquè són
factors motrius del progrés econòmic i tecnològic i, a la vegada, són instruments essencials
d’integració cívica i de cohesió social.
El reconeixement del paper central de l’educació en el nostre projecte es correspon amb un
tractament prioritari en els Pressupostos, que ens ha permès entre altres coses:
- haver convocat 3.680 places d’oposicions tant a primària com a secundària, que
comprenen totes les especialitats;
- posar en marxa el Pla per a la llengua i la cohesió social, amb 649 aules d'acollida, per on
ja han passat 12.500 alumnes amb necessitats educatives específiques;
- activar el Pla de Construccions Escolars 2004-2007, en el qual tenim previst destinar
1.500 milions d’Euros, que prèviament haurem estalviat.
Al costat de l’acció del propi govern, apostem per la col·laboració amb els ajuntaments, ja
iniciada en l’àmbit dels processos d’escolarització o en el de planificació de l’educació
infantil.
I estem pensant el Pacte Nacional per a l’Educació, que és una iniciativa de diàleg i
participació de la comunitat educativa i del conjunt de la ciutadania sobre el futur que volem
per al nostre sistema educatiu.
La qualitat educativa, l’autonomia dels centres, la corresponsabilitat dels ajuntaments amb
l’educació, la xarxa integradora de centres públics i concertats, el perfil del professorat i la
participació de les famílies ... són les qüestions clau que haurà de recollir el Pacte Nacional
per a l’Educació i, posteriorment, la Llei Catalana d’Educació.
Pel que fa a la cultura, la nostra aposta és sòlida, amb un increment del 23,1 % del
pressupost d’aquest any, en la línia d’acomplir el compromís de doblar els recursos en una
legislatura.
Aquest increment ha anat acompanyat de decisions substantives i innovadores: l’inici i
desenvolupament del procés del Consell de la Cultura i les Arts dissenyat sota la direcció de
J M Bricall i la presentació del Pla de Cultura 2005-2007. Era difícil arribar a un consens en
aquest terreny, però justament la cultura té per norma ser exigent i s’ha d’aconseguir, ho
considero molt important.
Sense oblidar la projecció internacional de la nostra cultura, amb l’èxit de la Fira del Llibre
de Guadalajara (Mèxic) i la futura participació a la Fira de Frankfurt.
Segona: Salut
Estem construint un model sanitari que integra la salut pública i la millora de la qualitat de
l’atenció sanitària.
6
�Aviat farem públiques les principals propostes del Govern per racionalitzar la despesa i
millorar el finançament de la sanitat.
L’objectiu a mitjà-llarg termini és el d’arribar a una despesa sanitària pública similar a la de
la mitjana de l’Europa occidental (UE-15). Que era, perquè després ha baixat, del 6,3% del
PIB l’any 2002, mentre que a Catalunya estàvem al 4,7%.
Aconseguir-ho depèn dels recursos, però també d’una bona gestió, els garanteixo que hi
estem avançant. En parlarem, com saben, en la propera Conferència de Presidents
Autonòmics del mes de juny, tal com estava previst. Com també estava previst que jo hi
exposés el procés d’elaboració del nou Estatut. I ho faré.
Catalunya ha estat la comunitat autònoma amb menor increment de la despesa
farmacèutica de tot l’Estat aquest 2004. L’any passat no hi va haver desviació
pressupostària per primer cop des del 1981.
I més de 800 professionals passaran a treballar 6 hores diàries quan fins ara en feien dues i
mitja.
Estem treballant per aconseguir que el temps de visita arribi a 10 minuts de mitjana i per
disposar d’1 metge de família per cada 1.500 usuaris assignats.
Com també per millorar la detecció precoç dels càncers més comuns per tal de que en
menys de 30 dies el ciutadà tingui un diagnòstic.
Tindrem una atenció sanitària propera, amb uns professionals reconeguts i competents: és
un dels objectius essencials del departament de Salut.
Com també ho és donar el màxim suport a la tradició innovadora i investigadora de la
medicina catalana.
És també estratègic el desenvolupament de la bioregió, un clúster format per
farmacèutiques, hospitals, laboratoris i centres de recerca. Ha de convertir Catalunya en un
pol de referència europeu en l’àmbit de la biomedicina i la biotecnologia.
Tres dels pilars fonamentals d’aquesta bioregió són:
1) el Centre de Medicina Regenerativa liderat per professor Juan Carlos Izpisúa,
2) l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica, en el marc de l’impuls del Parc de Recerca
Biomèdica,
3) i el projecte liderat pel Dr. Joan Massagué, que situarà Catalunya en el mapa mundial de
la Recerca sobre el càncer.
Tercera: Família
La família és un dels elements clau en el manteniment de la cohesió social bàsica de la
nostra societat.
Els diversos tipus de família continuen essent, avui dia, la unitat bàsica de convivència i el
nucli fonamental de les relacions afectives interpersonals.
Però les estructures familiars estan experimentant un procés de diversificació.
La incorporació de la dona al món del treball, altíssima, igualant ràpidament cotes europees,
l’augment de l’esperança de vida o l’augment de la monoparentalitat són fenòmens positius
que demostren que som una societat oberta i dinàmica.
7
�Al mateix temps, però, exigeixen una política de suport a les famílies que sigui inclusiva i
que permeti que les persones amb responsabilitats familiars les puguin desenvolupar en les
millors condicions possibles.
En aquest àmbit ja hem començat a adaptar els serveis i els recursos a les famílies
monoparentals, a les famílies nombroses, a les famílies amb persones grans en situació de
dependència i a les persones grans soles.
El Departament de Benestar i Família concentra aquest any més del 5% del pressupost
global de la Generalitat per primer cop, complint una resolució del Parlament de l’abril de
1999; estem complint compromisos que s’havien adquirit en èpoques anteriors.
La partida destinada a les famílies ha crescut un 21,8%. Entre d’altres mesures inclou la
consolidació dels ajuts universals per infant a càrrec i nous ajuts universals per parts o
adopcions múltiples de bessons i trigèmins.
Facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral també és un dels nostres objectius
fonamentals.
L’avançament del curs escolar, la construcció de 30.000 noves places públiques de llars
d’infants o l’impuls de les mesures recollides a l’Acord Estratègic en l’àmbit econòmic i
laboral, són una mostra de l’acció que estem realitzant en aquest terreny.
Aquestes mesures, juntament amb la nova política d’habitatge, el Pla d’Acció i
Desenvolupament de les Polítiques de Dones, que ens ha de permetre avançar envers unes
famílies més democràtiques o la nostra voluntat de desenvolupar els serveis d’atenció a les
persones dependents ens permetran fer un salt qualitatiu important en el suport que la
Generalitat dona a les famílies.
Quarta: Atenció a la dependència
En aquest darrer àmbit, l’objectiu és ben senzill d’enunciar: avançar els serveis socials cap
a la universalització.
La nova Llei de Serveis Socials de Catalunya és un dels projectes més ambiciosos d’aquesta
legislatura. Ho dic rotundament. És un dels projectes i dels reptes més importants. Aquest
any 2005 aprovarem l’avantprojecte.
Em vull aturar un moment a parlar de l’atenció a les persones dependents.
A Catalunya hi ha unes 332.000 persones amb dependència: probablement és el problema
social més important que tenim.
Aquest any hi destinem gairebé 600 milions d’Euros.
Atendre’l com cal suposa construir la quarta pota del nostre sistema de benestar, després
de la salut, l’educació i la seguretat social: l’atenció a les persones dependents.
Per arribar-hi, la coordinació socio-sanitària és fonamental.
Els Departaments de Benestar i Família i Salut ja han presentat el Programa d’atenció a les
persones amb Dependència. Amb 3 objectius:
-ordenar i impulsar l’atenció a la dependència,
-millorar el suport a la vida autònoma
8
�-i avançar en la redacció de la Llei de l’Agència Catalana de la Dependència, prevista pel
2006.
Es tracta d’establir un sistema que garanteixi la continuïtat assistencial necessària per
atendre les persones amb diversos graus de dependència, apostant de manera clara per
l’atenció domiciliària.
Cinquena: Habitatge
Quan parlo amb joves, arreu del país, aquest és el problema. Al costat de la precarietat
laboral, però casi per sobre.
La manca d’habitatge dificulta greument la participació i la integració política, econòmica i
social dels joves.
Cal donar-hi una resposta col·lectiva. Els governs, sols, no podran resoldre aquest
problema. Però no es pot defugir, de cap manera, aquesta responsabilitat.
És fonamental que hi hagi una provisió suficient d’habitatge protegit que faciliti l’accés dels
joves a l’habitatge de compra. I a més, estimular, i amb això poso molt d’èmfasi
personalment, l’habitatge de lloguer com una opció factible al llarg del cicle vital. Tema
aquest absolutament perdut en la geografia política i social espanyola, no ja en la catalana,
dels darrers 25 anys. És fonamental que hi hagi habitatge protegit però és encara més
important que hi hagi un mercat de lloguer que permeti l’adaptació, sobretot del jovent,
justament en les circumstàncies canviants que la vida els està obligant a fer i que en la
meva generació no eren presents. Això requereix una societat diferent, una mobilitat i una
capacitat d’adaptació que en aquest moment no els estem oferint.
No estem parlant d’un problema només per als joves. El fet que les famílies amb una
hipoteca hagin de dedicar-hi, de mitjana, més de la meitat dels seus ingressos és realment
preocupant; perquè les famílies amb hipoteca en aquest país són un percentatge
elevadíssim del conjunt de les famílies.
Aquesta és la raó de ser del Pla Català pel Dret a l’Habitatge. Aquest Pla ha vingut
acompanyat de la Llei de reforma de la Llei d’Urbanisme (Llei 10/2004) i acabarà de
completar-se amb la Llei de l’Habitatge de Catalunya que presentarem aquest semestre.
El 2005 s’han incrementat el 46% les polítiques socials d’habitatge, les borses d’habitatge
jove, la xarxa de mediació pel lloguer social i els crèdits i ajuts als joves
No és tot el que fa falta, però és el que cal per començar a redreçar la situació amb
realisme.
Comencem a veure els primers resultats: en el primer any d’aplicació del Pla, la construcció
d’habitatges de protecció oficial ha augmentat un 26% respecte de l’any 2003.
El problema de l’habitatge afecta tot el país. Actuarem a tot el país. I ho farem des de la
proximitat, aprofitant l’experiència dels ajuntaments, que s’han de llançar una mica més,
acostumats com estaven a que no els hi donaven el que els hi havien d’haver donat i per
tant no ho feien perquè no ho podien fer. Ara ho hauran de fer amb la Generalitat perquè
nosaltres sí els donarem aquesta confiança però també aquesta exigència.
També aquesta ha de ser una política que combini creixement sostenible i equilibri
territorial. En els darrers 25 anys hem multiplicat per dos el sol urbà i urbanitzable. Això no
és un ritme sostenible, és insostenible. Ens porta al desastre ecològic.
9
�Sisena: Seguretats
La complexitat d’una societat avançada com la nostra ens fa més fràgils i vulnerables i, en
conseqüència, ha fet créixer extraordinàriament la demanda de seguretats.
Seguretat als carrers, a les carreteres, en el treball, en el consum ...
El Govern de Catalunya assumeix la responsabilitat de proporcionar respostes satisfactòries
a aquestes demandes ciutadanes. Ho fem convençuts del caràcter profundament social de
les polítiques de seguretat.
Estem governant les seguretats des de la planificació, la coordinació i la prevenció en
l’àmbit de la seguretat ciutadana i de la justícia.
El cos de Mossos d’Esquadra està responent, i molt positivament, a l’exigència d’eficàcia
policial pròpia d’una societat moderna com la nostra.
L’any 2005 és l’any del desplegament efectiu de la Policia de la Generalitat a la ciutat de
Barcelona, per arribar al servei que necessita: 2.527 Mossos d’Esquadra i una comissaria
per cada districte per garantir una policia de proximitat al servei dels ciutadans.
Amb la construcció de 75.000 m2 d’obra nova i 80 M€ d’inversió.
I amb la nova xarxa “Rescat”, un nou sistema de telecomunicacions que assegurarà la
coordinació amb totes les policies locals del Barcelonès, el servei de bombers i les
emergències mèdiques.
Continuarem el desplegament al Vallès, al Baix Llobregat, al Penedès, al Garraf, al Camp de
Tarragona i a l’Ebre, on volem haver culminat el desplegament el 2008.
I continuarem fent un important esforç contra la velocitat excessiva a la carretera amb el
Pla integral contra la velocitat excessiva, que hem posat en marxa.
En l’àmbit de la Justícia, el Govern treballa tenaçment per a modernitzar l’Administració de
Justícia, un objectiu no gens fàcil. Des de l’inici de la legislatura, amb 38 jutges nous per
atendre 33 nous òrgans judicials, amb inversions per seguir informatitzant els jutjats i amb
mesures per reduir l’interinitat del personal de suport.
Ahir en vam parlar amb el Fiscal General de l’Estat, el fiscal Mena i la Presidenta del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: Hi haurà Fiscals en Cap autonòmics , ja els hi
avanço, fins ara exclusivament provisionals i provincials. És una bona notícia.
Igualment, ja hem aprovat el Pla director d’equipaments penitenciaris, amb la creació dels
nous centres necessaris per resoldre l’actual congestió. És un dels temes dels quals estic
més satisfet, com s’està regirant la situació judicial i sobretot penitenciària en aquest país,
on la capacitat era de 5.000 i el nombre de reclusos de 8.000, i per tant on no podíem i no
estem oferint encara les mínimes garanties ni als interns ni a la societat. S’està fent un
esforç immens, esforç que requereix, d’altra banda, capacitat de compromís per part de la
societat, dels ajuntaments, de les zones afectades, i que només s’obté quan el Govern és
atrevit i a la vegada convincent, quan el Govern és amic, quan el Govern és proper, però té
una idea clara del que el país necessita. S’està aconseguint.
Considero la tasca que s’està fent en aquest camp com una de les més meritòries del meu
govern.
10
�Setena: Infraestructures i Territoris
Les infraestructures de transport ens han de connectar amb la resta de l’Espanya i d’Europa,
a l’hora que ens han de reequilibrar el territori. Teníem unes infraestructures absolutament
insuficients per l’ambició d’aquest país, desproporcionadament dolentes o pobres.
Les darreres setmanes hem avançat, tant aquí com amb el govern de l’Estat per definir i
aconseguir un gran acord sobre les infraestructures a Catalunya en l’horitzó dels propers 10
anys.
Un acord per aconseguir que la inversió pública es mantingui al voltant del 19% del PIB.
Que és el que ens correspon. De vegades se’ns diu que a tota Espanya és igual perquè els
rics paguen a Catalunya i els rics paguen a Andalusia, i els pobres d’Andalusia cobren i els
pobres de Catalunya també; per tant no és un problema de que Catalunya pagui i Andalusia
cobri, és un tema de que paguin els rics i cobrin els pobres. I jo em pregunto: i la
inversió?, perquè una cosa són els serveis i una altra la localització de les inversions i és
aquí on patim.
No podem acceptar de cap manera que s’hagi assolit, només puntualment, per les
inversions de l’AVE. La variable “inversió” és decisiva. I concretament la inversió estatal.
Amb l’Estat, compartim línies generals i objectius del Pla Estratègic d’Infraestructures de
Transport (PEIT) presentat pel Ministeri. És un bon punt de partida.
Com ho són els Pressupostos de l’Estat d’enguany en matèria d’Infraestructures, recollint
importants inversions en el TGV, en els Ports de Barcelona i Tarragona o en infraestructures
viàries (per exemple, la transformació de la N-340 en autovia del mediterrani o l’impuls de
l’Eix Pirinenc).
Ara bé: insisteixo. No podem considerar-ho una excepcionalitat. Per això estem negociant
la concertació amb l’Estat d’un veritable Pla Catalunya, perquè s’elabori i signi aquest 2005.
El Pla Estratègic d’Infraestructures de Transport ha de ser un dels instruments principals per
l’articulació d’una Espanya en xarxa, basada en l’adequació de les estructures econòmiques
a criteris d’eficiència, de demanda potencial i de masses crítiques que necessiten resposta.
El Pla Catalunya té 5 grans objectius:
1. Aconseguir la participació de la Generalitat en la gestió dels ports i aeroports catalans. No
podem passar més tenint la principal quasi de les nostres instal·lacions, tan important com
les grans fàbriques i com els grans centres de decisió governamental, un port, un aeroport,
transoceànic, de la importància del de Barcelona dirigit per un funcionari que depèn d’un
director general que viu a Madrid. No pot ser, és un problema de credibilitat, és un
problema d’eficàcia. Aconseguir doncs la participació de la Generalitat en la gestió dels ports
i dels aeroports, anant si cal a la posada en marxa d’un lloc de trobada d’aquestes grans
infraestructures com són el port i l’aeroport des del qual es pugui planificar el conjunt de
l’estratègia de les comunicacions internacionals d’aquest país.
2. Reforçar les comunicacions transpirinenques.
3. Equiparar territorialment la xarxa d’autopistes de peatge i d’autovies.
4. Prioritzar una nova connexió d’ample europeu ferroviari fins la frontera francesa.
5. I potenciar el tràfic mixt de passatgers i mercaderies al corredor mediterrani.
11
�Per la seva banda, el Govern de la Generalitat ja està desplegant, aquest 2005, una
important actuació planificadora i inversora:
1. Tenim en execució o pressupostades carreteres per valor de 2.127,6 M€ i hem iniciat els
tràmits per construir 4 nous eixos viaris en el marc del Pla d’Autovies: Vic-Ripoll, MaçanetPlatja d’Aro, Vilanova i la Geltrú-Manresa i Reus-Alcover. (AMTU)
2. Hem incrementat notablement l’aportació de la Generalitat a l’Autoritat del Transport
Metropolità i invertim en el desenvolupament dels Consorcis de Transport de Tarragona,
Lleida i Girona.
3. Impulsem els Centres Integrals de Mercaderies (CIM) de l’Empordà, la Selva i el Camp:
Catalunya ha d’esdevenir la plataforma logística del sud d’Europa.
4. I estem definint projectes clau per l’equilibri territorial de Catalunya. És el cas de l’Eix
Ferroviari Transversal, que unirà amb via d’ample europeu mixta per a mercaderies i
passatgers Lleida i Girona, establint la connexió de totes les ciutats més importants de la
Catalunya central com Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa i Vic. Abans de l’estiu es
presentarà el primer avantprojecte de traçat.
D’altra banda la millora de la capacitat i la qualitat de la xarxa elèctrica assegurant un
subministrament suficient per atendre les necessitats de progrés de Catalunya, es farà
d’acord amb el nou Pla Estratègic de l’Energia que presentarem aquest mes de maig.
Ja saben quina és la meva posició en aquest punt: respecte pel territori sí. Però creixement
i desenvolupament també. Catalunya ha de ser respectada, però no és una postal, és una
realitat viva. Ha de ser respectada, però ha de funcionar bé.
Permetin-me un breu excurs sobre l’estratègia econòmica.
Tot el que els acabo d’explicar s’assenta en una estratègia econòmica col•lectiva recollida,
com he dit, en l’Acord Estratègic per la Internacionalització, la Qualitat de l’Ocupació i la
Competitivitat de l’Economia Catalana...
... i en la nostra voluntat de promoure un gran pol de creixement i d’innovació al sud
d’Europa: l’Euroregió Pirineus-Mediterrània.
Avui no m’hi entretindré. Els remeto a altres intervencions meves, del conseller primer i dels
consellers que han parlat a bastament del nostre compromís amb la innovació i la
competitivitat.
Però vull que entenguin que les polítiques socials de les que els he parlat fins ara, només
seran sostenibles per la societat catalana si som capaços de millorar substancialment el
nostre model econòmic sobre la base de millorar-ne la competitivitat.
Estratègies territorials
Hi ha d’haver estratègies globals. Però hi ha d’haver també una acció de govern continuada
i ambiciosa que estengui el progrés i la igualtat d’oportunitats a tots els territoris, pobles i
ciutats.
12
�A Lleida, vertebrant una àrea metropolitana potent, fent una clara aposta per la indústria
agroalimentària, una de les tres més importants d’aquest país de cara al futur, i pel
desenvolupament turístic, especialment de Balaguer en amunt. La línia de La Pobla és una
gran oportunitat per aconseguir-ho. El Canal Segarra-Garrigues ha de ser factor decisiu de
desenvolupament.
Amb l’Alt Pirineu i Aran ben connectats amb la resta de Catalunya plenament integrat a
Catalunya. Ja he assenyalat la importància de l’ Eix Pirinenc. Al Pirineu cal ordenar el
creixement, però potenciant, també, l’activitat econòmica, especialment l’agricultura i el
turisme de qualitat.
El Pirineu català és la frontissa de l’Euroregió, i a través de la Comunitat de Treball dels
Pirineus s’allarga fins a l’Atlàntic.
Les Terres de l’Ebre han tornat a veure el futur. La derogació del transvassament de l’Ebre
obre un nou horitzó per aquesta terra que aposta per la sostenibilitat i per la recerca. La
Casa de l’Aigua de Tortosa n’és un bon exemple. La millora de les infraestructures
convertirà el sud de Catalunya en el punt d’unió entre l’Euroregió Pirineus-Mediterrània i
l’Arc Mediterrani. Pirineus-Mediterrània ens obliga a estar en tres posicions: amb els
Pirineus mirant l’Atlàntic; amb el Mediterrani mirant el sud, per descomptat, i entremig, la
regió Pirineus-Mediterrània que és el nucli central per nosaltres de l’estratègia territorial de
Catalunya.
La Catalunya central emergeix, amb ambició, com a contrapès de la regió metropolitana i
com a punta de diamant de la nova organització territorial. La cruïlla dels eixos transversals,
amb els que creuen el país de nord a sud, confereix a la Catalunya Central una posició
geoestratègica privilegiada per al seu desenvolupament. La línia ferroviària transversal
reforçarà aquestes potencialitats.
En el Camp de Tarragona, hi conflueixen dos dels eixos més dinàmics de tota Espanya –el
corredor del Mediterrani i [el que jo anomenaria ] l’eix de l’agricultura entre Tàrrega i Reus.
Això li dóna una elevada mobilitat per treball i unes perspectives de creixement demogràfic
molt importants. Ara cal planificar aquest creixement i dibuixar nous escenaris de futur pel
Camp vinculats als dos sectors fonamentals de la zona com són la química i el turisme.
A les comarques gironines estem posant fi al retard d’infraestructures. Això i la recerca de
noves vocacions vinculades al desenvolupament del triangle virtuós universitat-empresaterritori marca els eixos claus pel futur d’aquest territori. L’obertura exterior de les seves
empreses metal·lúrgiques, agroalimentàries, químiques i tèxtils demostra el camí a seguir.
I Barcelona i la seva regió metropolitana han d’esdevenir el pol més competitiu de
l’Euroregió i el punt de referència de comunicacions entre el nostre país i la resta del món.
Estem dibuixant una Catalunya digital, en xarxa i ciutadana.
L’estem projectant un conjunt de Plans i Programes per estructurar el país. Els en cito 8 :
1. El del Transport
2. El d’Infraestructures de Telecomunicacions. Bàsic per estendre l’ús de les TIC a tots i
cadascun dels racons del nostre país.
3. L’ Agroalimentari.
13
�4. Per la Internacionalització de l’Empresa Catalana.
5. Per la Recerca i la Innovació.
6. El de l’Energia. Que ha de resoldre el tema de les interconnexions.
7. El Programa de Sòl.
8. I el PUOSC.
És així com es construeix un país competent i competitiu.
És així com s’avança cap a la igualtat d’oportunitats, es visqui on es visqui, en l’accés als
mercats, als equipaments i als serveis del conjunt dels ciutadans.
Catalunya progressa socialment, a bona velocitat com demostren aquests dies ...
- les 345 noves places públiques de llars d’infants a Tarragona ciutat
- la construcció d’un nou CEIP amb capacitat per 450 alumnes a Vic
- al barri de la Torrassa de l’Hospitalet, els ajuts de la primera convocatòria de la Llei de
Barris
- a Salt i a Girona, el nou Hospital de Santa Caterina
- els habitatges de promoció pública al Barri de Sant Roc de Badalona.
- la banda ampla que està a punt d'arribar a tota la població de Lleida.
És així com demostrem que un Govern al servei dels seus territoris, a prop dels
ajuntaments, és un govern al servei dels seus ciutadans.
No entenc, i no accepto, que encara algú digui que no sap per a què reclamem un nou
finançament. És la reforma social. (Parafrasejant la campanya de Bill Clinton “És la reforma
social, estúpidos”).
La Catalunya que hem projectat i en la que estem avançant no és un titular. No és una
icona. Avui per avui es una realitat complexa, diversa, més avançada socialment i més
ambiciosa col·lectivament del que ho ha estat els darrers vint anys, i en això hem posat les
nostres esperances i les nostres passions.
Acabo.
El que he volgut significar amb aquesta compareixença és la profunda relació que hi ha
entre la Catalunya de progrés i benestar a la que aspiren els ciutadans i les ciutadanes de
Catalunya i la reforma de l’Estatut i del finançament que estem proposant.
El que dóna sentit a la voluntat de millorar el nostre autogovern és el servei al progrés i al
benestar de tots els catalans.
14
�Per dir-ho més clar: el projecte del Govern d’Esquerres i Catalanista és un projecte de
reforma social. És sobretot un projecte de reforma social que basa el seu patriotisme
justament en aquesta estratègia, en el fet que tots els catalans i totes les catalanes
reconeguin aquest país com el seu, no perquè els hi vingui de dalt, no perquè els hi vingui
del darrere, sinó perquè ells l’estan fent millor i el senten com seu i com una cosa que han
de defensar amb les ungles. Aquest és el patriotisme que nosaltres volem.
És un projecte atent a les necessitats quotidianes i immediates de la gent i al mateix temps
és un projecte generador d’oportunitats de futur.
És un projecte arrelat en les tradicions polítiques i socials de les esquerres catalanes, de
l’entesa catalana de progrés que governa Catalunya, però no és una mania ideològica sinó
un projecte orientat a servir l’interès general.
Tinguin la convicció que el Govern de Catalunya el serveix i servirà amb passió i
determinació.
Moltes gràcies.
15
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1684
Title
A name given to the resource
Discurs institucional sobre la nova etapa del Govern de la Generalitat de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Subject
The topic of the resource
Benestar Social
Catalanisme
Educació
Model social
Territoris
Acció política
Estatuts
Finançament
Gestió pública
Govern
Infraestructures
Missatges institucionals
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-05-06
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/210/20050708londres.pdf
d27a1c60536b2af81a44282e3bcd6bc6
PDF Text
Text
Declaració institucional en relació amb els atemptats de
Londres
Palau de la Generalitat | 08/07/2005
Juntament amb tot el món estem entristits pel nou cop de terrorisme internacional que s'ha
produït d'una manera brutal la ciutat de Londres. Dir-los que per descomptat aquí a
Catalunya, i concretament a Barcelona, vam patir aquest terrorisme quan Barcelona estava
a les portes de ser la ciutat olímpica. I un cop i un altre cop. I el vam patir no només a
Barcelona sinó a Vic i altres ciutats de Catalunya.
Sabem què és això; el vam patir a Hipercor amb més d'una vintena de morts en aquell cas,
i sabem el que això significa i, per tant, estem amb la ciutat de Londres, amb el govern
anglès i amb la comunitat internacional que condemna aquest terrorisme que, poc a poc,
s'haurà d'anar vencent sobre la base de la instauració d'unes normes internacionals que ho
permetin.
1
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1692
Title
A name given to the resource
Declaració institucional en relació amb els atemptats de Londres
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Subject
The topic of the resource
Terrorisme
Missatges institucionals
Acció política
Londres
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Declaracions
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-07-08
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències