2
10
17
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/214/20050910.pdf
d6b3785bbc3babfdc2050f1dd4f4e55b
PDF Text
Text
Missatge institucional del president de la Generalitat de
Catalunya amb motiu de la Diada 2005
Palau de la Generalitat | 10/09/2005
Bona nit,
Demà celebrem la Diada Nacional de Catalunya. Aquest Onze de Setembre
és esperançador i alhora emocionant. Com poques vegades ho ha estat en
els darrers 25 anys.
Com sabeu, aquests dies he rebut a tots els líders polítics per conèixer la
seva predisposició de cara a l'acord necessari per al nou Estatut. Us haig de
dir, que des de les seves legítimes posicions polítiques, he vist en tots ells
generositat patriòtica per aprovar el millor Estatut per Catalunya.
Benvolguts conciutadans,
podeu tenir la seguretat que el President de la Generalitat i els líders polítics
catalans estan fent tot el possible perquè el nou Estatut sigui un èxit
col·lectiu.
A molts de vosaltres us pot semblar que tot aquest procés és llarg i fatigós.
Però si el nou Estatut ha de ser la guia de l'autogovern de Catalunya per a
tota una generació, cal un debat a fons. Encara ens queda un darrer esforç:
Un gran acord nacional no és mai fàcil. Però ara és possible. És possible si
fem les coses bé.
Catalunya té una autoritat moral i institucional que ha acumulat al llarg dels
anys. Una autoritat forjada amb la nostra voluntat constructiva i amb la
capacitat de diàleg i de convenciment que hem demostrat. No podem deixar
de convèncer a fora si volem millorar a dins, a casa nostra. Som gent de
respecte i que es fa respectar. Ara es tracta de donar valor a tot el capital
polític acumulat al llarg dels darrers 25 anys.
I en aquest sentit, en la darrera sessió del nostre Govern hem decidit
demostrar-ho, concedint la Medalla d'Or de la Generalitat a un dels
principals exponents d'aquesta trajectòria, Gregorio López Raimundo, qui fou
durant anys difícils, secretari general del PSUC.
No ho perdem de vista.
Ara podem millorar, i molt, el nostre autogovern. Podem millorar el
finançament que necessitem i que és de justícia, i fer-ho sense deixar de ser
solidaris. Podem obrir una nova etapa més fraternal i també més genuïna
amb el conjunt dels pobles d'Espanya. Tot això, encara que sembli difícil, és
perfectament possible: us ho asseguro.
1
�Des de 1964, en plena Dictadura, celebrem de nou l'11 de setembre. I des
de fa uns anys ens agermanem amb els dramàtics 11 de Setembre de Xile i
de Nova York. Tots tres són símbols de derrotes: a mans del centralisme, el
colpisme i el terror. Però Catalunya com a nació i els seus ciutadans i
ciutadanes hem d'obtenir victòries constants en benestar i en progrés. Una
darrera l'altra.
Fer que aquest progrés i que aquest benestar s'estenguin a tots els pobles,
viles i barris del país és la nostra nova frontera. Ens cal una afirmació
col·lectiva, com a país, i la tindrem.
I l'afirmació col·lectiva no consisteix en dir tres cops al dia "Visca", sinó en
millorar cada dia, cada dia, la qualitat de vida i la llibertat individual de cada
un dels ciutadans de Catalunya.
Ens cal una reforma social per fer de Catalunya un dels països més avançats
d'Europa. I aquesta política la tenim dibuixada i l'estem aplicant. Ja ara.
Passada l'aprovació de l'Estatut es veurà més clarament.
Estimats ciutadanes i ciutadans.
Demà, Diada de l'Onze de Setembre, molts de vosaltres sortireu amb la
senyera. Us demano que ho feu amb orgull, amb alegria i amb respecte per
a tothom. I que participeu de forma massiva i cívica en tots els actes
programats, i molt especialment en la celebració institucional del Parc de la
Ciutadella, a les 12 del migdia.
Aquesta celebració, organitzada conjuntament pel Parlament i el Govern de
Catalunya , com l'any passat, serà una mostra de la riquesa i la diversitat
del nostra país.
Serà una festa!!!!!. Una gran festa !!
La Diada Nacional és una ocasió immillorable per manifestar-nos tal com
som.
Us desitjo a tots una molt bona Diada.
Visca Catalunya!
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1696
Title
A name given to the resource
Missatge institucional del president de la Generalitat de Catalunya amb motiu de la Diada 2005
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Subject
The topic of the resource
Autonomia
Catalanisme
Commemoracions
Estatuts
Missatges institucionals
Acció política
Territoris
Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Missatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-09-10
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/210/20050708londres.pdf
d27a1c60536b2af81a44282e3bcd6bc6
PDF Text
Text
Declaració institucional en relació amb els atemptats de
Londres
Palau de la Generalitat | 08/07/2005
Juntament amb tot el món estem entristits pel nou cop de terrorisme internacional que s'ha
produït d'una manera brutal la ciutat de Londres. Dir-los que per descomptat aquí a
Catalunya, i concretament a Barcelona, vam patir aquest terrorisme quan Barcelona estava
a les portes de ser la ciutat olímpica. I un cop i un altre cop. I el vam patir no només a
Barcelona sinó a Vic i altres ciutats de Catalunya.
Sabem què és això; el vam patir a Hipercor amb més d'una vintena de morts en aquell cas,
i sabem el que això significa i, per tant, estem amb la ciutat de Londres, amb el govern
anglès i amb la comunitat internacional que condemna aquest terrorisme que, poc a poc,
s'haurà d'anar vencent sobre la base de la instauració d'unes normes internacionals que ho
permetin.
1
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1692
Title
A name given to the resource
Declaració institucional en relació amb els atemptats de Londres
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Subject
The topic of the resource
Terrorisme
Missatges institucionals
Acció política
Londres
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Declaracions
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-07-08
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/202/20050506.pdf
081a4a10c5aaaa70b4e650e574b80d07
PDF Text
Text
Discurs institucional sobre la nova etapa del Govern de la
Generalitat de Catalunya
Palau de la Generalitat | 06/05/2005
DE QUINA CATALUNYA ELS VULL PARLAR?
A Catalunya hi ha més de 200.000 infants de 0 a 3 anys. I només n’hi ha 67.000 que tenen
una plaça en una llar d’infants. Menys de la meitat, en places d’oferta pública.
A Catalunya hi viuen un milió de persones de més de 65 anys. Tres de cada deu viuen al
llindar de la pobresa.
Les famílies de Catalunya que tenen una hipoteca pel pis o casa en el que viuen, dediquen
una mitjana del 57 % dels ingressos familiars a fer-hi front.
A Catalunya hi ha una taxa d’immigració del 11,4 %. Només durant l’any 2004 la població
immigrada ha crescut en 153.000 persones. En els darrers mesos s’han presentat 113.036
expedients de regularització, dades d’avui mateix.
Anar de Manresa a Lleida, en tren, segueix suposant dues hores i mitja de trasllat. El
mateix temps que fa 50 anys.
Entre 1985 i avui, el 32 % dels joves nascuts en entorns rurals ha emigrat a les àrees
urbanes.
Catalunya ha crescut per sota de la mitjana espanyola els darrers 9 anys.
Podria continuar, però em penso que ja és suficient per donar-los una idea de quina
Catalunya els estic parlant.
M’entendran si els dic que el millor Estatut i el millor finançament foren inútils si no ens
haguessin de servir per atacar els problemes que hi ha al darrere dels exemples que els
acabo de posar. I darrere de molts altres que els podria posar.
És d’aquesta Catalunya de la que s’ocupa el Govern d’Esquerres i Catalanista que ahir
complia els seus 500 primers dies de treball.
Parlaré del govern, del seu estat de salut i del seu ordre de prioritats.
Per començar, m’agradaria descriure com veig el govern de Catalunya avui. Per continuar
després, parlant-los de la seva ambició reformadora, social i econòmica.
COM ÉS EL GOVERN D’ESQUERRES I CATALANISTA?
L’actual govern de Catalunya es va constituir el dia 22 de desembre de 2003. En 500 dies
aquest govern ha acumulat i consolidat uns actius considerables.
Hem pres el pols de l’estat del país i de les seves institucions. També de les seves
aspiracions i de les seves disponibilitats.
Hem escoltat i avaluat. Hem precisat els nostres objectius, hem fixat les orientacions de la
nostra acció, hem seleccionat els instruments per realitzar-la.
1
�Hem formulat projectes i els hem programat, els hi hem buscat finançament, els hem
encabit en un calendari. Hem dibuixat el camp de joc. Hem creat un equip. Hem actuat,
hem invertit, hem estalviat, hem tapat vies d’aigua.
El Govern d’Esquerres i Catalanista comença a desplegar tota la seva capacitat d’acció.
És un bon moment, doncs, per posar de relleu els principis que caracteritzen el nostre estil
de governar i donen consistència a l’acció realitzada.
També és un bon moment per insistir en els valors que orienten el projecte de reforma
social que estem impulsant.
Aquest és un Govern amb rigor institucional.
Ho hem demostrat especialment amb la institucionalització per llei de la figura del Conseller
Primer, que no tenia llei.
D’aquesta manera hem endreçat una situació desordenada que afectava el cor de les
institucions de la Generalitat, al mateix Govern de Catalunya.
Hem cedit la iniciativa legislativa al Parlament en matèries rellevants, com la modificació de
la Llei del Consell de l’Audiovisual; perquè quedi clar de quina és la competència de
cadascú; i per descomptat, la independència, no solament la independència dels mitjans,
sinó la independència del control dels mitjans. Feia falta.
I hem mostrat la nostra disposició a la constitució d’una Comissió d’Investigació quan ha
estat necessària, com ho ha estat en el cas de l’accident de la Línia 5 del Metro, al seu pas
pel barri del Carmel, i sobre l’obra pública a Catalunya durant els darrers anys.
Però aquest és un Govern no solament institucionalment rigorós, també és un govern
competent, que és capaç de definir una estratègia per a Catalunya i de definir el seu lloc en
l’Europa que neix i en el món global.
Que ha posat en marxa les principals polítiques recollides a l’Acord del Tinell.
Que ha actuat amb diligència a Sallent, a l’Anoia o a Gallecs i ha tingut capacitat de reacció
davant de situacions complexes com la que s’ha produït al barri del Carmel de Barcelona.
Aquest és un Govern solvent en la gestió dels recursos públics.
Ho hem demostrat auditant la situació econòmico-financera de la Generalitat, imposant-nos
un primer Pressupost d’austeritat i liquidant-lo amb una reducció del 33% del dèficit. En un
any.
Gràcies al rigor i la solvència inicial, el 2005 hem pogut presentar un Pressupost de gran
ambició social, que dobla gairebé l’esforç inversor per habitant de l’any 2003.
Aquest és un Govern transparent.
Des del primer moment hem fet públics tots els càrrecs de confiança. Hem realitzat
informes sobre l’estat de la Generalitat, no només sobre la situació econòmico-financera,
sinó també sobre l’organització i la gestió.
Hem fet transparents les ajudes als mitjans de comunicació privats. I hem canviat les
normes de contractació en l’obra pública.
2
�En síntesi,
Aquest és un Govern amb rigor institucional que actua amb ple respecte per les institucions
polítiques de Catalunya.
És un Govern competent que compleix els compromisos que ha adquirit amb els ciutadans.
És un Govern solvent que gestiona els recursos públics amb eficiència.
I és un Govern transparent perquè creu que la societat catalana i les seves institucions
faran un salt endavant si incorporen la transparència en els comportaments públics.
El nostre projecte de reforma social té l’objectiu de convertir Catalunya en un país més
pròsper i cohesionat.
Hem demostrat una nova sensibilitat social enfortint l’Estat del Benestar català i millorant
les condicions de la vida individual i col•lectiva dels ciutadans.
Tenim una nova sensibilitat territorial perquè volem garantir els mateixos nivells de vida
arreu del territori de Catalunya i apostem per la sostenibilitat, decididament. No és un
somni.
Tenim una estratègia econòmica col·lectiva dissenyada a partir d’una visió compartida amb
els empresaris i els treballadors.
Tenim un designi europeu. Un designi amb l’Europa de la innovació i la investigació que s’ha
començat a concretar amb el desenvolupament de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània.
Un designi amb l’educació, la cultura i la innovació, que són el fonament i el futur del
nostre continent.
Tenim una ambició de país que volem compartir amb tots els ciutadans i ciutadanes.
Per aconseguir la plena igualtat en la participació de les dones a la vida econòmica, social i
política de Catalunya.
Per oferir més i millors serveis a les famílies.
Per vetllar per la protecció dels infants.
Per assegurar els drets de les parelles homosexuals.
Per facilitar que els joves puguin accedir a un habitatge sense haver d’hipotecar els seus
projectes de vida.
Per fer possible que les persones grans, especialment les que no es poden valer per elles
mateixes, puguin viure en unes condicions dignes.
Per oferir més recursos i oportunitats als emprenedors, als creatius i als investigadors, però
també als pagesos o als qui han optat per viure en un entorn rural.
3
�Aquests són els objectius del nostre projecte de reforma social. Els objectius fixats en
l’Acord del Tinell.
I volem marcar la diferència treballant per Catalunya poble a poble, barri a barri, al costat
de la gent.
Aquests són els nostres valors que els confesso d’entrada.
Els valors que posem al servei d’un nou patriotisme, el patriotisme dels drets i la justícia
social, el de la dignitat reconeguda i el de les oportunitats de gaudir d’una vida millor.
Aquesta és la nostra ambició per la Catalunya dels 7 milions d’habitants.
Un Govern impulsor dels grans objectius de país: Estatut i Finançament, no
solament això, però també.
Reitero un cop més el compromís del Govern amb els dos grans objectius polítics de país
per aquesta legislatura: la reforma de l’Estatut i del finançament català.
I amb aquests dos objectius majors, altres dos objectius institucionals complementaris: la
nova organització territorial i la llei electoral. S’havien d’haver fet fa anys. Era un mandat de
l’Estatut de 1979.
Ho he afirmat des de l’inici d’aquest procés reformador: l’Estatut i el finançament, s’ha
d’entendre bé, són uns mitjans. No són finalitats en si mateixos. Són instruments al servei
d’una millor acció política, amb més marge polític i econòmic. Així ho vaig expressar el
passat mes de gener en un discurs a La Pedrera, dient que creia que era essencial que ens
fixem en les intencions finals de la reforma: l’Estatut per a què?
L’Estatut ha d’assegurar-nos la pau i la convivència cívica, ha de ser un instrument jurídic i
institucional per autogovernar-nos millor.
L’Estatut ha se servir per dur a terme millors polítiques econòmiques, socials, educatives,
sanitàries, territorials i culturals.
I si no, no faria servei. No hauria acomplert el seu objectiu.
Ras i curt, el nostre model de reforma de l’Estatut vol singularitzar-se tant pel consens, en
la forma, com pel seu contingut social.” [fi de la cita]
Així ho han entès els ponents de la reforma de l’Estatut quan han identificat en el text els
principis rectors que guiaran l’acció dels poders públics a Catalunya:
- La convivència social
- El reforçament de la identitat
- El progrés econòmic i social
- La cohesió i el benestar
- L’equilibri territorial
4
�- La sostenibilitat mediambiental
- La pau i la cooperació internacional
Aquests principis fonamenten el model civil i social que establirà el nou Estatut.
I a aquests principis els corresponen unes competències més ben definides i garantides i
també –en alguns casos- unes noves competències.
Poc a poc, el full de ruta dissenyat per les forces polítiques catalanes va avançant en el seu
camí. Ens apropem als moments decisius per aquesta reforma.
I és ara més que mai quan hem de ser curosos amb el nostre capteniment, que exigeix:
-
unitat en l’ambició compartida,
rigor en el treball polític,
tenacitat i generositat en el procés negociador
i responsabilitat amb el compromís adquirit.
Tinguin la seguretat que el President i el Govern de la Generalitat estan fent tots els
esforços per aconseguir aquesta unitat, sense la qual no faríem com a país ben res.
Tenim el dret a ser optimistes, però malfiem-nos del maximalisme fàcil, que en el fons
amaga una certa mandra per fer les coses com s’han de fer i una profunda desconfiança en
les possibilitats reals de Catalunya.
EL GOVERN DE LES REFORMES SOCIALS
Però l’objecte d’aquesta compareixença ni és fer balanç exhaustiu ni parlar només de
l’Estatut.
Vostès saben que l’acció del govern s’articula entorn de quatre eixos:
la transparència,
la innovació i la competitivitat,
la reforma social
i l’equilibri territorial, la proximitat als territoris.
El Govern ha dissenyat, conjuntament amb les agrupacions empresarials i sindicals, una
estratègia per transformar el nostre model de competitivitat ... En vaig parlar extensament
fa unes setmanes al Cercle Financer ...
Avui em centraré en la reforma social i l’equilibri territorial, que són dues cares de la
mateixa moneda.
Reforma social per generar més cohesió social i per evitar fractures.
Equilibri territorial per aconseguir un desenvolupament més harmònic del conjunt del país.
Catalunya no pot anar a dues velocitats: ni en el seu creixement econòmic, ni en la força
dels seus territoris, ni en la incidència de les seves polítiques.
He triat 7 polítiques per il·lustrar el que els vull transmetre :
5
�1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
Educació i cultura
Salut
Família
Atenció a la dependència
Habitatge
Seguretat i
Infraestructures i Territoris
Primera: Educació i Cultura
L’educació i la cultura estan en el cor del programa reformador del Govern. Perquè són
factors motrius del progrés econòmic i tecnològic i, a la vegada, són instruments essencials
d’integració cívica i de cohesió social.
El reconeixement del paper central de l’educació en el nostre projecte es correspon amb un
tractament prioritari en els Pressupostos, que ens ha permès entre altres coses:
- haver convocat 3.680 places d’oposicions tant a primària com a secundària, que
comprenen totes les especialitats;
- posar en marxa el Pla per a la llengua i la cohesió social, amb 649 aules d'acollida, per on
ja han passat 12.500 alumnes amb necessitats educatives específiques;
- activar el Pla de Construccions Escolars 2004-2007, en el qual tenim previst destinar
1.500 milions d’Euros, que prèviament haurem estalviat.
Al costat de l’acció del propi govern, apostem per la col·laboració amb els ajuntaments, ja
iniciada en l’àmbit dels processos d’escolarització o en el de planificació de l’educació
infantil.
I estem pensant el Pacte Nacional per a l’Educació, que és una iniciativa de diàleg i
participació de la comunitat educativa i del conjunt de la ciutadania sobre el futur que volem
per al nostre sistema educatiu.
La qualitat educativa, l’autonomia dels centres, la corresponsabilitat dels ajuntaments amb
l’educació, la xarxa integradora de centres públics i concertats, el perfil del professorat i la
participació de les famílies ... són les qüestions clau que haurà de recollir el Pacte Nacional
per a l’Educació i, posteriorment, la Llei Catalana d’Educació.
Pel que fa a la cultura, la nostra aposta és sòlida, amb un increment del 23,1 % del
pressupost d’aquest any, en la línia d’acomplir el compromís de doblar els recursos en una
legislatura.
Aquest increment ha anat acompanyat de decisions substantives i innovadores: l’inici i
desenvolupament del procés del Consell de la Cultura i les Arts dissenyat sota la direcció de
J M Bricall i la presentació del Pla de Cultura 2005-2007. Era difícil arribar a un consens en
aquest terreny, però justament la cultura té per norma ser exigent i s’ha d’aconseguir, ho
considero molt important.
Sense oblidar la projecció internacional de la nostra cultura, amb l’èxit de la Fira del Llibre
de Guadalajara (Mèxic) i la futura participació a la Fira de Frankfurt.
Segona: Salut
Estem construint un model sanitari que integra la salut pública i la millora de la qualitat de
l’atenció sanitària.
6
�Aviat farem públiques les principals propostes del Govern per racionalitzar la despesa i
millorar el finançament de la sanitat.
L’objectiu a mitjà-llarg termini és el d’arribar a una despesa sanitària pública similar a la de
la mitjana de l’Europa occidental (UE-15). Que era, perquè després ha baixat, del 6,3% del
PIB l’any 2002, mentre que a Catalunya estàvem al 4,7%.
Aconseguir-ho depèn dels recursos, però també d’una bona gestió, els garanteixo que hi
estem avançant. En parlarem, com saben, en la propera Conferència de Presidents
Autonòmics del mes de juny, tal com estava previst. Com també estava previst que jo hi
exposés el procés d’elaboració del nou Estatut. I ho faré.
Catalunya ha estat la comunitat autònoma amb menor increment de la despesa
farmacèutica de tot l’Estat aquest 2004. L’any passat no hi va haver desviació
pressupostària per primer cop des del 1981.
I més de 800 professionals passaran a treballar 6 hores diàries quan fins ara en feien dues i
mitja.
Estem treballant per aconseguir que el temps de visita arribi a 10 minuts de mitjana i per
disposar d’1 metge de família per cada 1.500 usuaris assignats.
Com també per millorar la detecció precoç dels càncers més comuns per tal de que en
menys de 30 dies el ciutadà tingui un diagnòstic.
Tindrem una atenció sanitària propera, amb uns professionals reconeguts i competents: és
un dels objectius essencials del departament de Salut.
Com també ho és donar el màxim suport a la tradició innovadora i investigadora de la
medicina catalana.
És també estratègic el desenvolupament de la bioregió, un clúster format per
farmacèutiques, hospitals, laboratoris i centres de recerca. Ha de convertir Catalunya en un
pol de referència europeu en l’àmbit de la biomedicina i la biotecnologia.
Tres dels pilars fonamentals d’aquesta bioregió són:
1) el Centre de Medicina Regenerativa liderat per professor Juan Carlos Izpisúa,
2) l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica, en el marc de l’impuls del Parc de Recerca
Biomèdica,
3) i el projecte liderat pel Dr. Joan Massagué, que situarà Catalunya en el mapa mundial de
la Recerca sobre el càncer.
Tercera: Família
La família és un dels elements clau en el manteniment de la cohesió social bàsica de la
nostra societat.
Els diversos tipus de família continuen essent, avui dia, la unitat bàsica de convivència i el
nucli fonamental de les relacions afectives interpersonals.
Però les estructures familiars estan experimentant un procés de diversificació.
La incorporació de la dona al món del treball, altíssima, igualant ràpidament cotes europees,
l’augment de l’esperança de vida o l’augment de la monoparentalitat són fenòmens positius
que demostren que som una societat oberta i dinàmica.
7
�Al mateix temps, però, exigeixen una política de suport a les famílies que sigui inclusiva i
que permeti que les persones amb responsabilitats familiars les puguin desenvolupar en les
millors condicions possibles.
En aquest àmbit ja hem començat a adaptar els serveis i els recursos a les famílies
monoparentals, a les famílies nombroses, a les famílies amb persones grans en situació de
dependència i a les persones grans soles.
El Departament de Benestar i Família concentra aquest any més del 5% del pressupost
global de la Generalitat per primer cop, complint una resolució del Parlament de l’abril de
1999; estem complint compromisos que s’havien adquirit en èpoques anteriors.
La partida destinada a les famílies ha crescut un 21,8%. Entre d’altres mesures inclou la
consolidació dels ajuts universals per infant a càrrec i nous ajuts universals per parts o
adopcions múltiples de bessons i trigèmins.
Facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral també és un dels nostres objectius
fonamentals.
L’avançament del curs escolar, la construcció de 30.000 noves places públiques de llars
d’infants o l’impuls de les mesures recollides a l’Acord Estratègic en l’àmbit econòmic i
laboral, són una mostra de l’acció que estem realitzant en aquest terreny.
Aquestes mesures, juntament amb la nova política d’habitatge, el Pla d’Acció i
Desenvolupament de les Polítiques de Dones, que ens ha de permetre avançar envers unes
famílies més democràtiques o la nostra voluntat de desenvolupar els serveis d’atenció a les
persones dependents ens permetran fer un salt qualitatiu important en el suport que la
Generalitat dona a les famílies.
Quarta: Atenció a la dependència
En aquest darrer àmbit, l’objectiu és ben senzill d’enunciar: avançar els serveis socials cap
a la universalització.
La nova Llei de Serveis Socials de Catalunya és un dels projectes més ambiciosos d’aquesta
legislatura. Ho dic rotundament. És un dels projectes i dels reptes més importants. Aquest
any 2005 aprovarem l’avantprojecte.
Em vull aturar un moment a parlar de l’atenció a les persones dependents.
A Catalunya hi ha unes 332.000 persones amb dependència: probablement és el problema
social més important que tenim.
Aquest any hi destinem gairebé 600 milions d’Euros.
Atendre’l com cal suposa construir la quarta pota del nostre sistema de benestar, després
de la salut, l’educació i la seguretat social: l’atenció a les persones dependents.
Per arribar-hi, la coordinació socio-sanitària és fonamental.
Els Departaments de Benestar i Família i Salut ja han presentat el Programa d’atenció a les
persones amb Dependència. Amb 3 objectius:
-ordenar i impulsar l’atenció a la dependència,
-millorar el suport a la vida autònoma
8
�-i avançar en la redacció de la Llei de l’Agència Catalana de la Dependència, prevista pel
2006.
Es tracta d’establir un sistema que garanteixi la continuïtat assistencial necessària per
atendre les persones amb diversos graus de dependència, apostant de manera clara per
l’atenció domiciliària.
Cinquena: Habitatge
Quan parlo amb joves, arreu del país, aquest és el problema. Al costat de la precarietat
laboral, però casi per sobre.
La manca d’habitatge dificulta greument la participació i la integració política, econòmica i
social dels joves.
Cal donar-hi una resposta col·lectiva. Els governs, sols, no podran resoldre aquest
problema. Però no es pot defugir, de cap manera, aquesta responsabilitat.
És fonamental que hi hagi una provisió suficient d’habitatge protegit que faciliti l’accés dels
joves a l’habitatge de compra. I a més, estimular, i amb això poso molt d’èmfasi
personalment, l’habitatge de lloguer com una opció factible al llarg del cicle vital. Tema
aquest absolutament perdut en la geografia política i social espanyola, no ja en la catalana,
dels darrers 25 anys. És fonamental que hi hagi habitatge protegit però és encara més
important que hi hagi un mercat de lloguer que permeti l’adaptació, sobretot del jovent,
justament en les circumstàncies canviants que la vida els està obligant a fer i que en la
meva generació no eren presents. Això requereix una societat diferent, una mobilitat i una
capacitat d’adaptació que en aquest moment no els estem oferint.
No estem parlant d’un problema només per als joves. El fet que les famílies amb una
hipoteca hagin de dedicar-hi, de mitjana, més de la meitat dels seus ingressos és realment
preocupant; perquè les famílies amb hipoteca en aquest país són un percentatge
elevadíssim del conjunt de les famílies.
Aquesta és la raó de ser del Pla Català pel Dret a l’Habitatge. Aquest Pla ha vingut
acompanyat de la Llei de reforma de la Llei d’Urbanisme (Llei 10/2004) i acabarà de
completar-se amb la Llei de l’Habitatge de Catalunya que presentarem aquest semestre.
El 2005 s’han incrementat el 46% les polítiques socials d’habitatge, les borses d’habitatge
jove, la xarxa de mediació pel lloguer social i els crèdits i ajuts als joves
No és tot el que fa falta, però és el que cal per començar a redreçar la situació amb
realisme.
Comencem a veure els primers resultats: en el primer any d’aplicació del Pla, la construcció
d’habitatges de protecció oficial ha augmentat un 26% respecte de l’any 2003.
El problema de l’habitatge afecta tot el país. Actuarem a tot el país. I ho farem des de la
proximitat, aprofitant l’experiència dels ajuntaments, que s’han de llançar una mica més,
acostumats com estaven a que no els hi donaven el que els hi havien d’haver donat i per
tant no ho feien perquè no ho podien fer. Ara ho hauran de fer amb la Generalitat perquè
nosaltres sí els donarem aquesta confiança però també aquesta exigència.
També aquesta ha de ser una política que combini creixement sostenible i equilibri
territorial. En els darrers 25 anys hem multiplicat per dos el sol urbà i urbanitzable. Això no
és un ritme sostenible, és insostenible. Ens porta al desastre ecològic.
9
�Sisena: Seguretats
La complexitat d’una societat avançada com la nostra ens fa més fràgils i vulnerables i, en
conseqüència, ha fet créixer extraordinàriament la demanda de seguretats.
Seguretat als carrers, a les carreteres, en el treball, en el consum ...
El Govern de Catalunya assumeix la responsabilitat de proporcionar respostes satisfactòries
a aquestes demandes ciutadanes. Ho fem convençuts del caràcter profundament social de
les polítiques de seguretat.
Estem governant les seguretats des de la planificació, la coordinació i la prevenció en
l’àmbit de la seguretat ciutadana i de la justícia.
El cos de Mossos d’Esquadra està responent, i molt positivament, a l’exigència d’eficàcia
policial pròpia d’una societat moderna com la nostra.
L’any 2005 és l’any del desplegament efectiu de la Policia de la Generalitat a la ciutat de
Barcelona, per arribar al servei que necessita: 2.527 Mossos d’Esquadra i una comissaria
per cada districte per garantir una policia de proximitat al servei dels ciutadans.
Amb la construcció de 75.000 m2 d’obra nova i 80 M€ d’inversió.
I amb la nova xarxa “Rescat”, un nou sistema de telecomunicacions que assegurarà la
coordinació amb totes les policies locals del Barcelonès, el servei de bombers i les
emergències mèdiques.
Continuarem el desplegament al Vallès, al Baix Llobregat, al Penedès, al Garraf, al Camp de
Tarragona i a l’Ebre, on volem haver culminat el desplegament el 2008.
I continuarem fent un important esforç contra la velocitat excessiva a la carretera amb el
Pla integral contra la velocitat excessiva, que hem posat en marxa.
En l’àmbit de la Justícia, el Govern treballa tenaçment per a modernitzar l’Administració de
Justícia, un objectiu no gens fàcil. Des de l’inici de la legislatura, amb 38 jutges nous per
atendre 33 nous òrgans judicials, amb inversions per seguir informatitzant els jutjats i amb
mesures per reduir l’interinitat del personal de suport.
Ahir en vam parlar amb el Fiscal General de l’Estat, el fiscal Mena i la Presidenta del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: Hi haurà Fiscals en Cap autonòmics , ja els hi
avanço, fins ara exclusivament provisionals i provincials. És una bona notícia.
Igualment, ja hem aprovat el Pla director d’equipaments penitenciaris, amb la creació dels
nous centres necessaris per resoldre l’actual congestió. És un dels temes dels quals estic
més satisfet, com s’està regirant la situació judicial i sobretot penitenciària en aquest país,
on la capacitat era de 5.000 i el nombre de reclusos de 8.000, i per tant on no podíem i no
estem oferint encara les mínimes garanties ni als interns ni a la societat. S’està fent un
esforç immens, esforç que requereix, d’altra banda, capacitat de compromís per part de la
societat, dels ajuntaments, de les zones afectades, i que només s’obté quan el Govern és
atrevit i a la vegada convincent, quan el Govern és amic, quan el Govern és proper, però té
una idea clara del que el país necessita. S’està aconseguint.
Considero la tasca que s’està fent en aquest camp com una de les més meritòries del meu
govern.
10
�Setena: Infraestructures i Territoris
Les infraestructures de transport ens han de connectar amb la resta de l’Espanya i d’Europa,
a l’hora que ens han de reequilibrar el territori. Teníem unes infraestructures absolutament
insuficients per l’ambició d’aquest país, desproporcionadament dolentes o pobres.
Les darreres setmanes hem avançat, tant aquí com amb el govern de l’Estat per definir i
aconseguir un gran acord sobre les infraestructures a Catalunya en l’horitzó dels propers 10
anys.
Un acord per aconseguir que la inversió pública es mantingui al voltant del 19% del PIB.
Que és el que ens correspon. De vegades se’ns diu que a tota Espanya és igual perquè els
rics paguen a Catalunya i els rics paguen a Andalusia, i els pobres d’Andalusia cobren i els
pobres de Catalunya també; per tant no és un problema de que Catalunya pagui i Andalusia
cobri, és un tema de que paguin els rics i cobrin els pobres. I jo em pregunto: i la
inversió?, perquè una cosa són els serveis i una altra la localització de les inversions i és
aquí on patim.
No podem acceptar de cap manera que s’hagi assolit, només puntualment, per les
inversions de l’AVE. La variable “inversió” és decisiva. I concretament la inversió estatal.
Amb l’Estat, compartim línies generals i objectius del Pla Estratègic d’Infraestructures de
Transport (PEIT) presentat pel Ministeri. És un bon punt de partida.
Com ho són els Pressupostos de l’Estat d’enguany en matèria d’Infraestructures, recollint
importants inversions en el TGV, en els Ports de Barcelona i Tarragona o en infraestructures
viàries (per exemple, la transformació de la N-340 en autovia del mediterrani o l’impuls de
l’Eix Pirinenc).
Ara bé: insisteixo. No podem considerar-ho una excepcionalitat. Per això estem negociant
la concertació amb l’Estat d’un veritable Pla Catalunya, perquè s’elabori i signi aquest 2005.
El Pla Estratègic d’Infraestructures de Transport ha de ser un dels instruments principals per
l’articulació d’una Espanya en xarxa, basada en l’adequació de les estructures econòmiques
a criteris d’eficiència, de demanda potencial i de masses crítiques que necessiten resposta.
El Pla Catalunya té 5 grans objectius:
1. Aconseguir la participació de la Generalitat en la gestió dels ports i aeroports catalans. No
podem passar més tenint la principal quasi de les nostres instal·lacions, tan important com
les grans fàbriques i com els grans centres de decisió governamental, un port, un aeroport,
transoceànic, de la importància del de Barcelona dirigit per un funcionari que depèn d’un
director general que viu a Madrid. No pot ser, és un problema de credibilitat, és un
problema d’eficàcia. Aconseguir doncs la participació de la Generalitat en la gestió dels ports
i dels aeroports, anant si cal a la posada en marxa d’un lloc de trobada d’aquestes grans
infraestructures com són el port i l’aeroport des del qual es pugui planificar el conjunt de
l’estratègia de les comunicacions internacionals d’aquest país.
2. Reforçar les comunicacions transpirinenques.
3. Equiparar territorialment la xarxa d’autopistes de peatge i d’autovies.
4. Prioritzar una nova connexió d’ample europeu ferroviari fins la frontera francesa.
5. I potenciar el tràfic mixt de passatgers i mercaderies al corredor mediterrani.
11
�Per la seva banda, el Govern de la Generalitat ja està desplegant, aquest 2005, una
important actuació planificadora i inversora:
1. Tenim en execució o pressupostades carreteres per valor de 2.127,6 M€ i hem iniciat els
tràmits per construir 4 nous eixos viaris en el marc del Pla d’Autovies: Vic-Ripoll, MaçanetPlatja d’Aro, Vilanova i la Geltrú-Manresa i Reus-Alcover. (AMTU)
2. Hem incrementat notablement l’aportació de la Generalitat a l’Autoritat del Transport
Metropolità i invertim en el desenvolupament dels Consorcis de Transport de Tarragona,
Lleida i Girona.
3. Impulsem els Centres Integrals de Mercaderies (CIM) de l’Empordà, la Selva i el Camp:
Catalunya ha d’esdevenir la plataforma logística del sud d’Europa.
4. I estem definint projectes clau per l’equilibri territorial de Catalunya. És el cas de l’Eix
Ferroviari Transversal, que unirà amb via d’ample europeu mixta per a mercaderies i
passatgers Lleida i Girona, establint la connexió de totes les ciutats més importants de la
Catalunya central com Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa i Vic. Abans de l’estiu es
presentarà el primer avantprojecte de traçat.
D’altra banda la millora de la capacitat i la qualitat de la xarxa elèctrica assegurant un
subministrament suficient per atendre les necessitats de progrés de Catalunya, es farà
d’acord amb el nou Pla Estratègic de l’Energia que presentarem aquest mes de maig.
Ja saben quina és la meva posició en aquest punt: respecte pel territori sí. Però creixement
i desenvolupament també. Catalunya ha de ser respectada, però no és una postal, és una
realitat viva. Ha de ser respectada, però ha de funcionar bé.
Permetin-me un breu excurs sobre l’estratègia econòmica.
Tot el que els acabo d’explicar s’assenta en una estratègia econòmica col•lectiva recollida,
com he dit, en l’Acord Estratègic per la Internacionalització, la Qualitat de l’Ocupació i la
Competitivitat de l’Economia Catalana...
... i en la nostra voluntat de promoure un gran pol de creixement i d’innovació al sud
d’Europa: l’Euroregió Pirineus-Mediterrània.
Avui no m’hi entretindré. Els remeto a altres intervencions meves, del conseller primer i dels
consellers que han parlat a bastament del nostre compromís amb la innovació i la
competitivitat.
Però vull que entenguin que les polítiques socials de les que els he parlat fins ara, només
seran sostenibles per la societat catalana si som capaços de millorar substancialment el
nostre model econòmic sobre la base de millorar-ne la competitivitat.
Estratègies territorials
Hi ha d’haver estratègies globals. Però hi ha d’haver també una acció de govern continuada
i ambiciosa que estengui el progrés i la igualtat d’oportunitats a tots els territoris, pobles i
ciutats.
12
�A Lleida, vertebrant una àrea metropolitana potent, fent una clara aposta per la indústria
agroalimentària, una de les tres més importants d’aquest país de cara al futur, i pel
desenvolupament turístic, especialment de Balaguer en amunt. La línia de La Pobla és una
gran oportunitat per aconseguir-ho. El Canal Segarra-Garrigues ha de ser factor decisiu de
desenvolupament.
Amb l’Alt Pirineu i Aran ben connectats amb la resta de Catalunya plenament integrat a
Catalunya. Ja he assenyalat la importància de l’ Eix Pirinenc. Al Pirineu cal ordenar el
creixement, però potenciant, també, l’activitat econòmica, especialment l’agricultura i el
turisme de qualitat.
El Pirineu català és la frontissa de l’Euroregió, i a través de la Comunitat de Treball dels
Pirineus s’allarga fins a l’Atlàntic.
Les Terres de l’Ebre han tornat a veure el futur. La derogació del transvassament de l’Ebre
obre un nou horitzó per aquesta terra que aposta per la sostenibilitat i per la recerca. La
Casa de l’Aigua de Tortosa n’és un bon exemple. La millora de les infraestructures
convertirà el sud de Catalunya en el punt d’unió entre l’Euroregió Pirineus-Mediterrània i
l’Arc Mediterrani. Pirineus-Mediterrània ens obliga a estar en tres posicions: amb els
Pirineus mirant l’Atlàntic; amb el Mediterrani mirant el sud, per descomptat, i entremig, la
regió Pirineus-Mediterrània que és el nucli central per nosaltres de l’estratègia territorial de
Catalunya.
La Catalunya central emergeix, amb ambició, com a contrapès de la regió metropolitana i
com a punta de diamant de la nova organització territorial. La cruïlla dels eixos transversals,
amb els que creuen el país de nord a sud, confereix a la Catalunya Central una posició
geoestratègica privilegiada per al seu desenvolupament. La línia ferroviària transversal
reforçarà aquestes potencialitats.
En el Camp de Tarragona, hi conflueixen dos dels eixos més dinàmics de tota Espanya –el
corredor del Mediterrani i [el que jo anomenaria ] l’eix de l’agricultura entre Tàrrega i Reus.
Això li dóna una elevada mobilitat per treball i unes perspectives de creixement demogràfic
molt importants. Ara cal planificar aquest creixement i dibuixar nous escenaris de futur pel
Camp vinculats als dos sectors fonamentals de la zona com són la química i el turisme.
A les comarques gironines estem posant fi al retard d’infraestructures. Això i la recerca de
noves vocacions vinculades al desenvolupament del triangle virtuós universitat-empresaterritori marca els eixos claus pel futur d’aquest territori. L’obertura exterior de les seves
empreses metal·lúrgiques, agroalimentàries, químiques i tèxtils demostra el camí a seguir.
I Barcelona i la seva regió metropolitana han d’esdevenir el pol més competitiu de
l’Euroregió i el punt de referència de comunicacions entre el nostre país i la resta del món.
Estem dibuixant una Catalunya digital, en xarxa i ciutadana.
L’estem projectant un conjunt de Plans i Programes per estructurar el país. Els en cito 8 :
1. El del Transport
2. El d’Infraestructures de Telecomunicacions. Bàsic per estendre l’ús de les TIC a tots i
cadascun dels racons del nostre país.
3. L’ Agroalimentari.
13
�4. Per la Internacionalització de l’Empresa Catalana.
5. Per la Recerca i la Innovació.
6. El de l’Energia. Que ha de resoldre el tema de les interconnexions.
7. El Programa de Sòl.
8. I el PUOSC.
És així com es construeix un país competent i competitiu.
És així com s’avança cap a la igualtat d’oportunitats, es visqui on es visqui, en l’accés als
mercats, als equipaments i als serveis del conjunt dels ciutadans.
Catalunya progressa socialment, a bona velocitat com demostren aquests dies ...
- les 345 noves places públiques de llars d’infants a Tarragona ciutat
- la construcció d’un nou CEIP amb capacitat per 450 alumnes a Vic
- al barri de la Torrassa de l’Hospitalet, els ajuts de la primera convocatòria de la Llei de
Barris
- a Salt i a Girona, el nou Hospital de Santa Caterina
- els habitatges de promoció pública al Barri de Sant Roc de Badalona.
- la banda ampla que està a punt d'arribar a tota la població de Lleida.
És així com demostrem que un Govern al servei dels seus territoris, a prop dels
ajuntaments, és un govern al servei dels seus ciutadans.
No entenc, i no accepto, que encara algú digui que no sap per a què reclamem un nou
finançament. És la reforma social. (Parafrasejant la campanya de Bill Clinton “És la reforma
social, estúpidos”).
La Catalunya que hem projectat i en la que estem avançant no és un titular. No és una
icona. Avui per avui es una realitat complexa, diversa, més avançada socialment i més
ambiciosa col·lectivament del que ho ha estat els darrers vint anys, i en això hem posat les
nostres esperances i les nostres passions.
Acabo.
El que he volgut significar amb aquesta compareixença és la profunda relació que hi ha
entre la Catalunya de progrés i benestar a la que aspiren els ciutadans i les ciutadanes de
Catalunya i la reforma de l’Estatut i del finançament que estem proposant.
El que dóna sentit a la voluntat de millorar el nostre autogovern és el servei al progrés i al
benestar de tots els catalans.
14
�Per dir-ho més clar: el projecte del Govern d’Esquerres i Catalanista és un projecte de
reforma social. És sobretot un projecte de reforma social que basa el seu patriotisme
justament en aquesta estratègia, en el fet que tots els catalans i totes les catalanes
reconeguin aquest país com el seu, no perquè els hi vingui de dalt, no perquè els hi vingui
del darrere, sinó perquè ells l’estan fent millor i el senten com seu i com una cosa que han
de defensar amb les ungles. Aquest és el patriotisme que nosaltres volem.
És un projecte atent a les necessitats quotidianes i immediates de la gent i al mateix temps
és un projecte generador d’oportunitats de futur.
És un projecte arrelat en les tradicions polítiques i socials de les esquerres catalanes, de
l’entesa catalana de progrés que governa Catalunya, però no és una mania ideològica sinó
un projecte orientat a servir l’interès general.
Tinguin la convicció que el Govern de Catalunya el serveix i servirà amb passió i
determinació.
Moltes gràcies.
15
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1684
Title
A name given to the resource
Discurs institucional sobre la nova etapa del Govern de la Generalitat de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Subject
The topic of the resource
Benestar Social
Catalanisme
Educació
Model social
Territoris
Acció política
Estatuts
Finançament
Gestió pública
Govern
Infraestructures
Missatges institucionals
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-05-06
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/199/20050423.pdf
367055b59df6b657f74aa62a99df5269
PDF Text
Text
Declaració Institucional del president de la Generalitat,
amb motiu de la Diada de Sant Jordi
Barcelona | 23/04/2005
El calendari cívic de Catalunya té tres dates assenyalades: la d'avui, 23 d'abril, la de l'11 de
setembre i la del 15 d'octubre.
Són tres commemoracions amb orígens, significats i expressions diferents, però que
configuren el relat simbòlic de la catalanitat.
La diada de Sant Jordi és la nostra festa de la primavera.
Amb els anys n'hem fet una celebració de la cultura i dels llibres.
El Sant Jordi és l'expressió d'un poble en pau i d'una complicitat:amb la compra de roses i
llibres, un dia feiner es converteix en un dia de festa.
La diada de l'Onze de Setembre és la nostra festa nacional.
És la festa que ens aplega a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, sense cap
excepció.
És la celebració del compromís per una Catalunya més lliure, més justa i més fraternal.
L'any passat la Diada va adquirir la solemnitat institucional que li corresponia i que li
correspon.
El quinze d'octubre commemorem la figura del President Lluís Companys.
Catalunya vol restituir l'honor, la dignitat i la memòria de totes aquelles persones que
donaren la vida pel país. I el President Companys les representa totes, les representa millor
que ningú.
El Govern de Catalunya vol vincular aquestes commemoracions amb un avenç real en les
nostres finalitats, en els nostres objectius com a poble.
Aquest any podem celebrar un Sant Jordi lligat al reconeixement de la llengua catalana a la
Unió Europea.
Catalunya és una nació. Catalunya és una nació d'Espanya i d'Europa.
Formem part d'una Euroregió, la de l'antiga Corona d'Aragó, que va arribar a la seva
plenitud amb un Rei nascut a Montpeller, format a Monzón; Compte i Rei a Barcelona i
conqueridor a Mallorca i València.
Amb tots ells, agermanats, celebrarem, l'any 2008, el vuitè centenari del seu naixement.
Mai havíem avançat tant en el reconeixement de la nostra llengua i en tan poc temps. Mai
un Govern espanyol havia arribat tant lluny en el seu deure constitucional de protegir la
llengua catalana.
1
�Mai s'havia plantejat amb tantes expectatives d'èxit el reconeixement oficial del català a
Europa, tot i que encara hi ha molt camí per fer.
També enguany ens podem felicitar per haver resolt amb èxit una qüestió pendent de fa
molt temps.
Per fi es farà realitat la restitució dels documents confiscats, tant a la Generalitat de
Catalunya com a persones físiques i jurídiques, per part del règim franquista al final de la
Guerra Civil.
Aquesta restitució és un acte de justícia històrica.
Com també ho és la rehabilitació política i moral del president Lluís Companys.
El Govern espanyol ha fet les primeres passes, començant per manifestar la voluntat de
restituir públicament i legalment l'honorabilitat del president assassinat.
S'han fet gestos i està en marxa la iniciativa legislativa que ho farà possible.
S'estan trencant els darrers tabús. El que no vam acabar de fer en els anys de la Transició
democràtica ho acabarem ara.
El català a Europa, la devolució dels "Papers de Salamanca", la rehabilitació del president
Companys constitueixen tres exemples positius del que aconseguirem si definim amb
precisió els objectius i actuem amb determinació en les formes.
És així com Catalunya avança: amb unitat política i cívica, amb determinació, amb rigor i
amb diàleg.
Actuarem de la mateixa manera en els grans temes de país que ara ens ocupen: en
l'Estatut i el finançament que són els mitjans. I en la reforma social, l'ambició econòmica i el
respecte del territori i la transparència pública que, no oblidem mai, conformem els grans
objectius del Govern que presideixo.
Estic convençut que així ho farem. Una altra cosa no seria entesa ni admesa pel poble de
Catalunya.
Vull acabar les meves paraules amb un desig que és, també, un convenciment: l'any vinent
celebrarem la diada de Sant Jordi amb un nou Estatut. I aquest Estatut haurà començat a
esdevenir la millor eina per les nostres finalitats, pels nostres objectius com a país, que,
repeteixo, són la reforma social, l'ambició econòmica, el respecte del territori i la
transparència pública.
I haurà estat, un cop més, un èxit de la unió i la unitat.
Serà un èxit col·lectiu del poble de Catalunya.
Desitgem-nos tots un bon Sant Jordi!
Moltes gràcies.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1681
Title
A name given to the resource
Declaració Institucional del president de la Generalitat, amb motiu de la Diada de Sant Jordi
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Subject
The topic of the resource
Commemoracions
Territoris
Acció política
Model social
Autonomia
Catalanisme
Missatges institucionals
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Declaracions
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-04-23
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/189/20041231.pdf
3aa6b7a5bc193cfa2840ffe3c97b5b8d
PDF Text
Text
Missatge de Cap d'Any del president de la Generalitat,
Pasqual Maragall
Palau de la Generalitat | 31/12/2004
Benvolguts ciutadans i ciutadanes de Catalunya,
Crec que el segle XXI ha començat en realitat, l'any 2004.
Quantes coses han canviat al món !
Els grans blocs polítics i humans que són la Xina, l'Índia, el Japó,
Rússia, Brasil i el Mercosur s'afirmen com a nous protagonistes.
La natura mateixa sembla revoltar-se al sud est d'Àsia com per
assenyalar el canvi d'època amb un recordatori de la nostra pròpia
fragilitat com a espècie humana. Com dient-nos: tot canvia però tot
segueix igual.
Els Estats Units han decidit entrar en el món obert i en el nou mil·leni
amb totes les precaucions.
I no és estrany, fins ara han manat, i han manat perquè en els
darrers cent anys Europa s'ha dividit dos cops en les dues guerres
més cruentes de la història. I els Estats Units van haver d'intervenir
per posar pau.
Però ara ha nascut una Europa de 450 milions d'habitants. Gairebé el
doble que la població dels Estats Units.
També hi ha mes novetats. I no totes bones. S'ha fet present entre
nosaltres un nou terrorisme global que ens ha colpit el passat 11 de
març a Madrid.
Portem les víctimes al cor.
Però hi ha novetats que sí son bones.
A Espanya hi ha un govern disposat a modificar la Constitució per
posar-hi tot el que encara no hi és.
Un govern que en menys d'un any ens ha tornat els papers de la
Guerra Civil, retorna els castells de Montjuïc i Figueres, ens envia la
Comissió de Telecomunicacions, i aniríem seguint.
I el que és més important: un govern que està decidit a canviar la
Constitució i l'Estatut.
1
�Fa 20 anys que som a Europa però Europa no apareix en la
Constitució espanyola.
Fa 20 anys que som 17 autonomies i no figuren a la Constitució, no
estan relacionades.
Tenim 17 autonomies però no tenim el Senat de les autonomies, un
senat federal com tenen, per exemple, els alemanys o els nordamericans.
Doncs bé: el nou govern espanyol ha decidit posar tot això en regla,
d'acord amb nosaltres.
I ha decidit donar a Catalunya i a Euskadi l'oportunitat que fins ara no
han tingut de posar el dia els seus estatuts. Però fer-ho d'acord amb
els mecanismes que preveu la Constitució amb els vots dels qui
condemnen el terror.
I a Catalunya tenim un govern que posa ordre, planifica a llarg
termini, i s'ocupa del que preocupa la gent:
dels mestres i l'escola,
dels metges i el dispensari i l'hospital,
dels mossos i la seguretat, al carrer i a la carretera...
Per cert, sigueu prudents aquests dies.
Un govern que s'ocupa:
de les persones,
dels vells que viuen en residències,
dels joves emprenedors,
de tothom.
Per això l'esforç inversor del govern, aquest any que ve, serà un 65
% més alt que l'any passat.
Per això ens hem posat al capdavant a l'hora de reclamar una solució
per al finançament de la Sanitat i en general pel finançament
autonòmic. En això també son capdavanters.
Aquest és un Govern que s'ocupa de teixir relacions amb els territoris
veïns. Per a tenir la talla que s'ha de tenir, en el món d'avui, per a ser
algú.
Un govern que s'ocupa de tenir les infraestructures que calen per a
establir aquestes connexions: carreteres, connexions ferroviàries i
telefòniques. I lligar-se amb el món obert.
2
�Un govern que ha vist que hi ha barris i centres urbans, a Catalunya,
que tenen tots els problemes alhora, que tenen immigració abundant
i problemes a l'escola, al Centre d'Atenció Primària i al carrer.
La culpa no és dels immigrants: els necessitem. Si som 7 milions és
perquè ha repuntat un xic la nostra natalitat, però sobretot perquè
torna a venir gent de fora.
La culpa és nostra, de la classe política, dels governants que no hem
fet prou per defensar els interessos de la gent dels barris on passen
realment aquestes coses.
Ara ens hi hem posat, en tots aquests temes. Els ajuntaments fa
temps que els coneixen, perquè viuen la vida de cada dia a peu de
carrer.
En canvi, a nivells més alts no ens hi havíem posat amb tanta atenció
com calia.
Sí: també a Catalunya ha començat un nou segle i un nou cicle. L'any
2005 serà un any que marcarà la història.
Tindrem nou Estatut, posat al dia.
Tindrem la llei territorial i la llei electoral que s'havien d'haver fet fa
25 anys.
Fa 25 anys ja sabíem que Catalunya tenia set territoris naturals i no
quatre.
Ja sabíem que els Pirineus i l'Ebre mereixien atenció especial.
Ja sabíem que la Catalunya central i la regió metropolitana no són el
mateix.
Fa 25 anys l'Estatut ens manava fer una llei electoral proporcional,
corregida a favor dels territoris menys densos, sense alterar les
proporcions del vot als diferents partits.
Bé, és ara que ho farem realitat, tot això, és ara.
Estimats ciutadans i ciutadanes de Catalunya,
Acabem l'any de les decisions indispensables,
L'any del canvi de govern; de la cita mundial del Fòrum a la capital de
Catalunya;
3
�L'any de fer inventari del passat i avaluar els 25 anys transcorreguts
en pau, democràcia i autonomia, que ja era molt. Però també l'any de
posar ordre a la Generalitat, que estava mancada de tremp i
d'ambició, desprès d'un quart de segle meritori, ple d'emocions, però
mancat encara de qualitat, de rigor en l'administració i d'ambició real
de país, més enllà de les paraules.
Catalunya té un govern que sap el que ha de fer i a quin ritme ho ha
de fer.
Entrem en un any apassionant.
Només em reca que tanta gent, tants amics, tants familiars estimats,
que es mereixien haver-ho viscut no ho viuran.
Se'ns han mort en Joan Reventós, en Ramon Margalef, en Joan Oró...
El Nadal i el cap d'any sempre tenen aquest toc agredolç.
La mirada de l'infant al que fem creure que el món es meravellós, i
l'adéu, sempre entristidor però a voltes alliçonador, fins i tot
majestuós, dels qui se'n van sense rancor i amb l'ànima en pau.
Us desitjo de debò, de debò, un any nou tan ple de bones noves com
s'albiren des del darrer dia de l'any que s'acaba.
Bon any 2005!
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1671
Title
A name given to the resource
Missatge de Cap d'Any del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, 2005
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Subject
The topic of the resource
Autogovern
Acció política
Territoris
Estatuts
Federalisme
Missatges institucionals
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Missatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-12-31
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/179/20040910.pdf
98401637aa78baf1a5e98ac59bca8337
PDF Text
Text
Missatge del president de la Generalitat amb motiu
de la Diada Nacional de Catalunya de 2004
Palau de la Generalitat | 10/9/2004
Benvolgudes i benvolguts ciutadans de Catalunya,
Aquest any és un any de canvis.
Des de fa uns mesos les esquerres catalanes tenim l'honor i la
responsabilitat de governar.
Som fills del somni de la Catalunya republicana i de la lluita contra la
dictadura.
Hem passat full a una llarga etapa de l'autogovern. El nostre país ha
madurat i les nostres institucions s'han enfortit.
Catalunya viu un moment crucial en el que s'han de traçar els
camins del futur.
Davant nostre tenim dues possibilitats:
- o anar fent,
- o bé l'acció col·lectiva, basada en la confiança i en la tenacitat.
Tenim un projecte compartit amb la majoria. Avançarem cap a un
futur cívic i nacional millor. Ens governarem amb plenitud...
I serem el que volem ser en l'Espanya plural, la gran Europa i en el
món obert.
El nostre país ha de navegar amb personalitat pròpia i decidits en un
món cada cop més interdependent.
¿Què simbolitza avui l'Onze de Setembre?
Avui celebrem la nostra memòria del 1714, quan el Conseller en Cap
de Barcelona, Rafael Casanova, va caure ferit al baluard de la Ronda
de Sant Pere, i la ciutat es va rendir.
Poc després un terç de la ciutat va ser ensorrada. Avui en tenim una
prova corprenedora en les runes del Born.
Quan demà vingueu al Parc de la Ciutadella recordeu que tot allò,
abans de ser ciutadella i baluard militar, i després Exposició Universal
l'any 1888, i després seu del Parlament, havien estat cases i carrers,
1
�poble enfeinat, poble lluitador, poble finalment derrotat.
I que va ser la victòria de les esquerres l'any 1977 i el President
Tarradellas, els qui ens en van tornar les claus.
Compartim aquesta memòria amb altres esdeveniments que han
marcat la nostra consciència en el segle XX i en l'inici del nou segle.
Per una banda, el dramàtic Onze de Setembre de 1973, a Xile, que
perdura en les nostres consciències com l'emblema de la lluita per la
llibertat a l'Amèrica Llatina.
Molts catalans ens vàrem sentir implicats. Un mossèn gironí, Joan
Alsina, hi va ser assassinat.
Molts exiliats sud-americans a Catalunya van trobar aquí aleshores la
terra d'acollida, de la mateixa manera que els seus pares havien
ofert casa seva a tants i tants catalans exiliats al 1939.
També el tràgic 11 de Setembre del 2001 a Nova York està inscrit en
les nostres consciències com el moment inicial d'un món més incert.
El terrible impacte de l'atemptat de Madrid o els esdeveniments de
l'Iraq, de Palestina, d'Israel o d'Ossètia del Nord, formen part de la
cara tràgica del present.
Res del que passa ja no ens és estrany. Tot lliga en un món més
dramàtic però també més conscient del que li està passant, més
obert.
Per això ens aboquem a l'abraçada solidària amb les víctimes, ...
a la col·laboració política per combatre el terrorisme, ...
a la cooperació econòmica per eradicar la pobresa,...
al diàleg entre cultures per desactivar el fanatisme.
Però ara mirem endavant. Necessitàvem una ambició compartida per
fer avançar la nostra nació. I la tenim.
El nostre futur nacional serà més sòlid i més atractiu si funciona bé el
triangle màgic que formen escola-govern-empreses...
si les nostres escoles i la nostra sanitat pública són millors;
si innovem a les nostres empreses, a l'administració, i a les
universitats,
2
�si les nostres viles i ciutats tenen els recursos que calen,
si les institucions públiques són més transparents.
Aquest és el nou patriotisme que tan sovint reclamo.
El de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya sense cap exclusió.
El dels homes i dones que senten el seu país com un país de
llibertat, de pau, de justícia, de progrés, de fraternitat.
L'autèntica pàtria es allà on aquests valors es fan realitat.
Sabem on som i sabem on volem anar. No en dubteu.
Venim d'un llarg període en què hem afirmat la nostra identitat, hem
reconstruït el nostre autogovern i hem fet créixer la convivència
cívica.
No hem estat un problema per Espanya, però també és cert que no li
hem proposat res de nou.
Hem passat una pàgina més del llibre de la història de Catalunya.
Ara aspirem a integrar plenament tots els ciutadans en el marc de
convivència del que ens hem dotat.
A enriquir la nostra identitat amb noves aportacions. A fer dels
nostres barris i escoles la garantia d'una integració sense pèrdua
d'identitat ni de qualitat de vida.
Aspirem, en definitiva, a fer que cada home i cada dona de Catalunya
puguin tirar endavant el seu projecte de vida en les millors condicions
possibles.
Hem obert un procés cívic per decidir de quina manera volem satisfer
les nostres aspiracions.
No ho farem amb la proclama estrident ni amb la rauxa d'un
moment, sinó avançant cada dia amb esperit positiu.
En els mesos que venen hi haurà el debat sobre el nou Estatut.
Entrem en un dels anys més decisius de la nostra història moderna.
I ens en sortirem. Guanyarem. N'estic convençut.
Caldrà que Catalunya expliqui i faci valer la seva voluntat col·lectiva
davant les institucions de l'Estat i del conjunt dels pobles d'Espanya.
3
�La Constitució espanyola haurà de reblar el clau.
Catalunya, la seva llengua, la seva cultura, la seva convivència i la
seva força col·lectiva no estan en perill, diguem-ho clar. Al contrari,
són més respectades que abans.
Catalunya és un país viu i en constant evolució. Sempre hi haurà un
present per transformar i un futur per guanyar; sempre podrem anar
més lluny.
Res no ens ha de privar de celebrar la Diada amb la màxima dignitat.
Amb la joia de ser on som i reconeixent l'esforç de tots aquells que
han contribuït amb generositat a la realitat viva i esperançada de la
Catalunya d'avui.
Celebrarem la Diada Nacional i renovarem el compromís per una
Catalunya més lliure, més justa i més fraternal.
Us convido a tots i totes a celebrar la Festa i, de manera especial, a
participar en l'acte institucional i popular demà al migdia al Parc de la
Ciutadella.
VISCA CATALUNYA!
Pasqual Maragall
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1661
Title
A name given to the resource
Missatge del president de la Generalitat amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya de 2004
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Subject
The topic of the resource
Acció política
Model social
Territoris
Commemoracions
Estatuts
Història
Missatges institucionals
Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Missatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-09-10
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/162/20031230.pdf
847be8cca11747f94d5dc974e03d05a4
PDF Text
Text
Missatge de cap d'any del president de la Generalitat
30.12.2003
Benvolgudes ciutadanes i benvolguts ciutadans de Catalunya,
Forma part dels bons costums instaurats des que els catalans vam
recuperar l'autogovern que el president de la Generalitat adreci un
missatge de Cap d'Any a la nació.
Tinc intenció de seguir, de bon grat, aquest costum, com també tinc
intenció de fer-ho amb altres usos establerts. El fil conductor de la
nació s'expressa en les actituds dels seus governants.
Però també tinc intenció de canviar estils i maneres de fer. És lògic.
El cert és que acabem de passar una pàgina de la nostra història.
Hem passat la pàgina dels primers vint-i-cinc anys d'autogovern
recuperat.
I hem iniciat un nou període. De 1978 ençà, i més en concret des de
1980, hem viscut anys en els quals Catalunya s'ha afirmat com a
poble i s'han consolidat les institucions.
No hi ha cap mena de dubte.
En aquest sentit és just reconèixer, avui, que el president Jordi
Pujol, durant tots aquests anys, ha encarnat amb dignitat evident la
més alta magistratura de Catalunya.
Vull que sapigueu que la meva voluntat és honorar, preservar i
engrandir el llegat dels meus antecessors.
Vull que sapigueu que em motiva, tant o més que el passat, el
futur. Avui es pot fer realitat la governació plena, pacífica, creativa i
moderna que en els anys 30 no va poder existir i que en els darrers
20 anys s'ha iniciat sense però culminar del tot.
Catalunya està vivint el període de llibertat i estabilitat més llarg que
mai hagi viscut. I d'això ens n'hem de sentir orgullosos tots. Perquè
ha estat responsabilitat de tots i mèrit de tots que les coses a
Catalunya s'hagin pogut fer d'aquesta manera.
Comença una nova etapa amb institucions idèntiques i amb persones
i idees noves, amb noves formacions polítiques al govern.
1
�El nostre compromís, el meu, el del conseller en cap i el de tot el
Govern, és el de passar tan aviat com sigui possible dels projectes a
les realitats, malgrat la lògica commoció que l'alternança democràtica
representa sempre, i més quan s'enceta per primer cop després de
tants anys de governs del mateix caràcter.
Som un país europeu normal. Ja no es pot dir que Catalunya no ha
gosat canviar de govern. Ja no es pot dir que no ens atrevim amb els
governs de coalició que són vigents a països com Alemanya, França,
Itàlia, Bèlgica, i Holanda.
Cal entendre i interpretar la situació present com un signe de la
normalitat del país, de la fortalesa de les institucions i de la voluntat
de canvi.
És lògic que alguns visquin un moment de desconcert o incertesa.
Però ningú no ha de tenir por: Catalunya seguirà anant endavant
amb més energia i força que abans. Hi ha una gran il·lusió i moltes
esperances i sé perfectament que no podem decebre, no solament el
nostre poble, sinó altres que observen el nostre projecte, el projecte
català actual, com a mínim amb curiositat i sovint amb complicitat.
En la nova etapa que ara obrim tenim plantejats tres grans
objectius: un nou horitzó nacional, un progrés compartit entre tots
els catalans, i un més gran equilibri territorial i ambiental.
Val a dir: un autogovern més efectiu, un sentiment de pàtria basat
en la llibertat i els drets de cadascú, i la consideració de cada punt del
territori com un actiu i no com una nosa, una distància o una
resistència a la mobilitat.
Amb un ús social del català més natural i més estès. I amb una més
clara percepció dels problemes i les solucions, que les tenim,
associades al fenomen de la immigració.
En definitiva, es tracta de fer una pàtria completa, una nació
completa, amb un patriotisme renovat: el que faci que els homes i
dones, ciutadans de Catalunya tots ells, tant se val de on hagin
vingut, se sentin orgullosos de viure en aquest país i disposats a
defensar-lo amb el treball i la paraula.
Que tots puguem sentir l'orgull de viure en el nostre país per la
nostra escola, per la nostra sanitat, per l'accés a l'habitatge dels
joves, per la política ambiental, per les comunicacions, per les
oportunitats de feina i de crear empresa, per la seguretat dels barris,
de la feina i dels transports, pel respecte als valors culturals i a la
creació.
2
�Hi ha a Catalunya grans escriptors i directors teatrals, músics d'alt
nivell, pintors i escultors i arquitectes admirats arreu, bons artistes i
artesans en tots els camps. I d'altres que vénen a instal·lar-se aquí.
Sempre ha estat així en els darrers 100 anys. Fem-ne ara una realitat
oberta als joves.
Ens acostarem a aquests objectius si fem les coses d'una manera
determinada, correcta, buscant en tot moment ...
... La unió de tots els catalans en els coses fonamentals...
... La pluralitat i la llibertat de pensament com a bandera
... Un diàleg franc i exigent amb Espanya i Europa...
... Una democràcia planera, més propera, més
participativa ...
... I un clima de serenitat i de confiança, però al mateix
temps de riscs assumits amb plena consciència ...
Per tal d'aconseguir-ho compto amb la vitalitat i el compromís de la
societat catalana,
dels treballadors i les treballadores,
de la gent emprenedora,
dels professionals,
de les empreses,
dels sindicats,
de les institucions de caràcter social, cívic, esportiu,
econòmic o universitari,
de les persones grans,
de les famílies,
de les entitats religioses
i de les que han fet del voluntariat la seva causa.
Dels educadors i dels qui tenen cura dels més necessitats.
De tots.
També dels qui no es deixen encabir en cap d'aquestes categories
perquè valoren per sobre de tot la seva individualitat.
Amb tots ells compto, amb tots vosaltres que m'esteu escoltant, que
m'esteu veient.
I em poso, també, a la disposició de tothom.
3
�Vull ser el president de tots els catalans i totes les catalanes. I espero
ser mereixedor de la confiança i l'honor que heu dipositat en la meva
persona i en el meu Govern.
Deixeu que m'acomiadi ara amb els mots d'una cançó de Nadal que
cantàvem a casa dels avis quan érem menuts i que els menuts avui
encara canten:
"El desembre congelat
confús es retira;
abril de flors coronat
tot joiós ens mira"
El futur ens mira. Us desitjo a tots un 2004 ple de ventura.
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1644
Title
A name given to the resource
Missatge de cap d'any del president de la Generalitat, 2004
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Subject
The topic of the resource
Autogovern
Benestar Social
Catalanisme
Gestió pública
Història
Missatges institucionals
Acció política
Model social
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Missatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-12-30
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències