1 10 3 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/694/19911129_LV.pdf 3242e75146e5f5306ca920f6d11fbf28 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 29/11/1991 La Vanguardia, p.019, Opinión Sobre Macià y su monumento PASQUAL MARAGALL Por fin la hija de Macià y los hijos espirituales de Macià, que somos todos, hemos podido ver levantado el monumento a l'Avi. El primer proyecto fue de Peyrí, nieto de Macià, que también estuvo presente en el acto del día de Navidad. Pere Pi i Sunyer presentó este proyecto al alcalde Narcís Serra. Se titulaba "Tombes flamejants" y era un gran plantel de metales alzándose hacia el cielo en todas direcciones desde el centro de la plaza -entonces todavía- de Calvo Sotelo. Tal como estaba concebido, se hubiera visto desde la parte alta de la Diagonal. Y hubiera hecho un gran efecto. Pero no nos decidimos. Se impuso la obligación de respetar el magnífico jardín de Nicolau Rubio y Tudurí. Oriol Bohigas propuso entonces lo que personalmente creo que era la mejor idea desde el punto de vista urbanístico: una reproducción del olvidado Sant Jordi ecuestre de Llimona, que se situaría en la plaza Macià, al inicio de la avenida Pau Casals. Tampoco cuajó. Quizá se quería algo más corpóreo y monumental, un homenaje menos indirecto y más sencillo. Nos quedamos sin monumento ecuestre (¡y hay tan pocos!). Puede que algún día podamos retomar esta idea en el otro extremo de la plaza Macià y para otro gran presidente: Joseph Tarradellas. La ciudad tendrá que pensarlo. Todas estas decisiones requieren tiempo -pero ni aun así está garantizado el éxito-. El diario "Avui" emprendió entonces una campaña popular para el monumento a Macià. Un tribunal en el que había gente tan prestigiosa como Chillida -que presidía-, el querido George Collins -el gaudiniano más importante que ha existido- y el propio Oriol Bohigas, seleccionó un pequeño grupo de proyectos a partir del centenar que se presentaron. La votación popular sobre esta preselección eligió el proyecto de Vaquero Turcios, que partía la plaza de Catalunya con un muro bajo las fuentes y proyectaba al cielo un rayo láser con las cuatro barras, visible -decía el proyecto- desde el Montseny. No pudo comprobarse la auténtica visibilidad del rayo láser rojo y amarillo -que el Ayuntamiento había probado a través del haz luminoso situado detrás del Palau Nacional de Montjuïc- ni gustó a los urbanistas el hecho de que se partiera la plaza Catalunya (si bien de aquel proyecto quedó -y el concejal Serra Martí la realizó- la idea de prolongar la Rambla Catalunya a lo largo de la plaza hasta unirla con la Rambla de Canaletes). Por otro lado, los problemas de sustentación del muro sobre la estación subterránea eran considerables. El Ayuntamiento, informando al Departamento de Cultura, encargó entonces a los arquitectos Piñón y Viaplana un Saló Macià en la parte baja del paseo de Gracia, en el umbral de la plaza Catalunya. Una pieza de Maillol, magnífica, negra; la reurbanización del paseo, que se planificó peatonal en el centro, como en la avenida Pau Casals o en el paseo Lluís Companys; y el busto de Clarà -iluminado el 25 de diciembre por un rayo de sol al mediodía- gustaron a Maria Macià y a buena parte de la crítica. 39 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Pero tampoco hubo unanimidad. Finalmente, Lluís Armet y el conseller Guitart acordaron la salomónica solución que inauguramos esta Navidad. Una pieza de Subirachs, propuesta por el Consell Executiu de la Generalitat, en un entorno de Piñón y Viaplana. El busto de Subirachs interpretando el de Clarà, fue para mí una sorpresa de última hora. El monumento no tiene demasiadas complicaciones y -gustos a parte- será respetado por todos. ¿Y Macià? ¿Será también respetado por todos? Creemos y esperamos que sí. De la misma manera que creemos y esperamos que lo será Francesc Cambó, a quien pronto los empresarios del 92 levantarán un monumento, si todo va bien, delante de la fachada del Palau Nacional de Montjuïc. Sin Macià (y sin Companys y Layret) el catalanismo popular no hubiese existido. Sólo hubiese existido un folclorismo y un cultismo interesantes. La revuelta popular de 1909 -la Semana Trágica-, que marcó los dos campos que años más tarde, durante la Guerra Civil, se enfrentarían en Cataluña, era una premonición del posible naufragio político de un catalanismo conservador que no había sabido enraizar en el pueblo y que reaccionaba con exceso ante la cólera popular. Francesc Macià reunificó pueblo y catalanismo. No se entiende la pasión partidaria que su nombre encendió como contrario a los que representaban el otro bando del catalanismo si no se admite la tragedia anterior. La restauración del nombre y la figura de Macià en el centro de Barcelona es un paso más en la asunción de nuestro pasado tal y como realmente fue. Un paso importante. Queda alejado así el espejismo de una Cataluña milenaria, hija del imperio medieval, que habría naufragado en el siglo XVIII y resucitado en la entrada del siglo XX reinterpretando el románico y el gótico para adquirir una madurez definitiva con el Noucentisme, y saltar sin transición desde el Noucentisme hasta la Generalitat de hoy. La historia es más compleja y la figura de Macià -como la de Companys- van unidas a la solución de esta complejidad: pueblo y patria han de unirse no sólo en el mundo de las ideas y las palabras sino en la realidad de las actitudes y los sentimientos de la mayoría. Las ideas han de bajar a la calle y hacerse pueblo antes de mover la rueda de la Historia. Esta fue la acción de Macià y los suyos, como en cierta manera la de Mossèn Cinto Verdaguer. El período trágico en que sucedió todo esto es tan parte de nuestra historia como los años más tranquilos y placenteros. Y si hoy somos el espejo en el cual se miran muchos pueblos, sobre todo en el Este de Europa pero también en el Oeste, es porque pasamos aquellos difíciles trances, porque derramamos la sangre que la Historia pidió por nuestros errores y porque todo ello sucedió en torno a figuras de una gran dignidad, como Francesc Macià, como Francesc Cambó, como Lluís Companys y como Josep Tarradellas. Ellos marcaron con sus actitudes un camino para ser leído, en medio del fragor de los terribles acontecimientos del siglo -el peor de la historia de Europa- por las generaciones actuales. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 40 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1156 Title A name given to the resource Sobre Macià y su monumento Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Macià, Francesc, 1859-1933 Barcelona Monuments Nacionalisme Catalunya Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-12-29 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/249/20060201.pdf c1dec7c31d766eb3c3a04726c8d949ef PDF Text Text Lliurament de les Medalles i Plaques Francesc Macià al mèrit laboral Reials Drassanes. Barcelona | 01/02/2006 "Catalans, us demano que us concentreu, per un moment, d'esperit, i penseu que aquesta hora que sona per a Catalunya amb l'Estatut, és la que fa segles sospiràvem. Aquesta vegada no fem una simple elecció: acomplim un gest veritablement històric. Amb aquest sentit espero que votareu l'Estatut, perquè es pugui dir que darrere l'Estatut hi ha, no tants o quants catalans, sinó el redreçament de tot Catalunya". Aquestes paraules les va pronunciar el President Macià fa tres quarts de segle. Darrere les paraules hi havia molt de risc pres, molt de sacrifici patit, potser també molta renúncia, però hi havia una cosa més important que tot això: hi havia il·lusió i esperança en el futur del nostre país. L'Estatut de 1932 va representar un moment històric per a Catalunya. Una embranzida que va ser estroncada per la guerra in-civil i poc menys que esborrada pels llargs anys de dictadura. L'Estatut del 1979 va suposar l'inici de la refeta, l'inici de la normalització democràtica i de la modernització de tot un país que havia estat silenciat. L'Estatut del 2006 serà una altra fita històrica, la de la consolidació del respecte i la pluralitat, la del reconeixement; la que ens permetrà caminar per un segle XXI ple de llums, i de veus, ple d'èxits. He volgut començar la meva intervenció amb unes paraules del President Macià que ens haurien de servir d'estímul i de guia per als dies que vivim. Les paraules de l'Avi em semblaven escaients en un acte d'atorgament d'uns premis que porten el seu nom. Perquè aquell període, malauradament breu, de la vida de Catalunya va ser, tanmateix, molt fèrtil en l'acció de govern, en l'impuls de la modernització de Catalunya. Aquests premis van ser creats el 1938 pel conseller de Treball d'aleshores, Joan Comorera i Soler. Un home que va convertir la seva vida en una lluita pels seus principis. L'any 1982 la Generalitat va recuperar aquests guardons amb la finalitat de premiar els qui han contribuït, amb el seu esforç i exemple, a mantenir i impulsar l'activitat econòmica del nostre país. Més enllà de l'Estatut, o de qualsevol altra llei, per important que sigui, el que de debò compta és l'esforç dels homes i dones; el seu treball, les seves idees, la seva vida. Tot això és el que fa que un país sigui el que és. I és obligació dels governants procurar els instruments de tot tipus que millorin les condicions, el context, que garanteixin els drets, que facin possible que els desigs dels ciutadans es puguin convertir en realitats. Vet aquí que en un país la gent s'aixeca cada dia i va a treballar, a l'empresa, a la botiga o al despatx, i fa la seva aportació, la que sigui. I és la suma de totes aquestes aportacions el que fa Catalunya. Són les persones el que de debò compta, la Catalunya real. Avui som aquí per reconèixer-ne unes quantes. Com cada any. Persones de procedències socials, professionals i geogràfiques ben diverses. N'hi ha de nascuts en altres continents, n'hi ha de nascuts en altres pobles d'Espanya. Però el que us uneix a tots és una trajectòria meritòria en la vostra vida laboral com a professors i mestres, com a creadors, com a treballadors del metall o de la medicina, com a advocats o enginyers, com a pagesos o empresaris, des del món de la universitat, de la fàbrica, de l'administració, de la indústria, de les cooperatives. 1 �No puc fer un recorregut per totes les vostres trajectòries individuals. Com la de la Guillermina Peiró, que ha estat digna continuadora de la saga oberta pel seu pare, Joan Peiró, exponent del millor de la tradició obrerista catalana. Una tradició que tant diu i explica del nostre país. Com la de Ricard Lobo, que tanta excel·lència i rigor ha aportat a la Funció Pública. Preneu-los només com a mostra del que sou i representeu col·lectivament entre tots. També voldria, com ja vaig fer l'any passat, fer un esment especial a les dones reconegudes aquesta nit. Les dones sempre han estat, com a mínim, la meitat de la base sobre la qual s'ha construït la nostra societat. Però se'ls ha escatimat el reconeixement social merescut. I massa sovint no han pogut compartir, homes i dones, els triomfs aconseguits. Això està canviant, però no podem 'abaixar la guàrdia'. Encara no podem. I m'agradaria pensar que, amb l'acte d'avui, estem posant un petit gra de sorra en l'esforç que ha de fer la nostra societat per trobar l'equitat que sempre hauria d'haver-nos guiat. Vull acabar reiterant el compromís del Govern que tinc el goig de presidir: un compromís amb la gent de Catalunya. El compromís de seguir caminant, plegats, cap a una societat més rica i més cohesionada; cap a un país modern i de progrés. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1731 Title A name given to the resource Lliurament de les Medalles i Plaques Francesc Macià al mèrit laboral Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Reials Drassanes. Barcelona Subject The topic of the resource Ocupació Premis i reconeixements Macià, Francesc, 1859-1933 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-02-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/933/0000001058.pdf afc8c489a27ba1de22b6074b858126ea PDF Text Text Paraules del MH Sr. Pasqual Maragall a l’acte amb motiu del 150è aniversari del naixement del president Francesc Macià i Llussà Parlament de Catalunya - 10 de setembre de 2009 Moltes gràcies. M. Hble. President, M Hble. President Pujol, M Hble. President del Parlament, Sr. Alcalde, Srs. Consellers, estimats amics. És amb una certa emoció que avui retem homenatge a una persona que va ser, ben segur, una de les que d’una forma més clara i categòrica, diria jo, van iniciar el camí de l’autonomia de Catalunya. Una persona a la qual no li va ser fàcil arribar al que després es va poder tenir. Una persona que va enviar al seu col·laborador íntim, Jaume Carner, justament a Madrid, i aquesta va ser una de les primeres ocasions a les que hem hagut d’anar a Madrid, a veure si Catalunya era reconeguda com a nació, com a nacionalitat. Es va haver de trobar amb una negativa, amb una negativa que, en aquell moment, era bastant categòrica. Ens hi hem tornat a trobar sovint, Presidents consegüents ens hem tornat a trobar en aquestes situacions. Tot i que sempre ajudats per gent que han intervingut positivament. Però en Macià va ser el primer, l’avi. Va ser qui d’alguna manera ens ha servit després de referent i és just que nosaltres ara puguem dir que som, d’alguna manera, els seus hereus. Catalunya després ha fet totes les passes que ha fet, però ja sabeu que no s’acaben mai d’aconseguir del tot els objectius que volem. Tornem a estar, un altre cop, com en aquella ocasió en la que el Carner va haver de preguntar al President Macià, què havia de fer davant dels entrebancs que se li posaven a Madrid. Tornem a estar en una situació en la que no sabem si aquell Estatut que varem aprovar, ara farà una colla d’anys, i que varem refrendar, s’haurà de tornar a refrendar. Perquè si el toquen, evidentment, en el referèndum en el que jo vaig votar que si, i tothom és lliure de votar en aquell moment el que pensi que s’ha de fer, en cas de ser modificat, s’haurà de preguntar novament a aquells que el varem refrendar si el volem o no. Perquè ja no serà el mateix. 1 �No vull involucrar la memòria del President Macià amb una qüestió posterior, menys heroica, diguem-ho clarament, perquè el que ells van haver d’enfrontar no és ni molt menys comparable amb les dificultats que nosaltres hem tingut. Algunes de molt importants, el President Pujol, com sabeu, va passar per la presó, cosa que al seu successor ja no li va passar, va tenir algunes dificultats, però no aquelles. De manera que el President Macià, avui t’honorem amb orgull. Ens agradaria ser fidels al teu llegat, sabem que serà difícil. Però sabem també que les persones que avui estan davant de la Generalitat maldaran per aconseguir-ho. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules del MH Sr. Pasqual Maragall a l’acte amb motiu del 150è Aniversari del naixement del president Francesc Macià i Llussà Abstract A summary of the resource. Paraules pronunciades pel M Hble Pasqual Maragall al Parlament de Catalunya amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Language A language of the resource Català Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Subject The topic of the resource Macià, Francesc, 1859-1933 Catalunya President de la Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2009-09-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències