1
10
1
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2811/20000827_DiariGirona_PreguntesFerseEstiu_PM.pdf
1aecbb944482f4b0f899bc783354f973
PDF Text
Text
Diari de Girona DIUMENGE, 27 D'AGOST DE 2000
Opinió 21
Preguntes per fér^se a l'estiu
PASQUAL MARAQALL I MIRA
'estiu és temps de,
preguntes. El temps
passa amb una altra
cadència, permet el
repòs dels records i la regurgitació de certes qüestions, tant de
passat com de futur.
Una d'aquestes preguntes és
què hauria passat si s'hagués
acomplert la disposició de l'Estatut que diu que a la província
de Barcelona li toca 1 escó al Parlament de Catalunya per cada
50.000 habitants. A Barcelona li
tocarien 93 diputats (4,6 milions
d'hab./ 50.000, dades del 1996)
en comptes dels 85 que correspondrien a la població existent
quan es va aprovar l'Estatut. Fins
a quin punt aquesta disposició
transitòria (fixin-s'hi bé: transitòria des del 1978), quaii diu
que el nombre d'escons és vàlid
«mentre no s'hagi aprovat la llei
electoral catalana», no pressuposa en realitat que estem en fals
des del punt de vista estatutari?
Pensaven els diputats estatuents
en una transitorietat... de 22
anys?
Tant se val. Jo crec que en general el que hi ha és el que hi
havia d'haver i que res no passa
perquè sí. Hi ha coses més importants que les que es deriven
de les lleis. Les realitats evolucionen al seu aire.
Un país pot canviar malgrat el
seu govern, que és el que està passant a Catalunya. Canviaria més
i millor si tingués un bon govern,
que no el té. Té un govern d'esma, desproveït del seu alibi fonamental («la culpa la té Madrid»), perquè porta 8 anys essent decisiu a Madrid, i si culpa
hi ha, en tots cas, la comparteix.
I ara a sobre ha deixat de ser decisiu. Carent d'arguments i d'estratègia, o de tàctica (estratègia
no sé si ho era, allò d'abans), desproveït de projecte, torna i tor-
Els catalans no hem
de «demanar calés».
Que dibuixin un horitzó
espanyol a 20 anys
vista. Que projectin
la segona etapa
constitucional
na als amors inicials (la normalització, el cinema, les seleccions, el
nacionalisme decebut de la declaració de Barcelona) i, curiosament,
a la governabilitat, al «nosaltres el
que volem és col·laborar» i com a
molt al «nosaltres ja ho havíeiïi dit»
o al «són coses d'en Pere Esteve»
quan la Declaració de Barcelona ja
no toca. I algun detall de saviesa del
vell llop de mar comentant els drames del dia, els d'Euskadi o els d'El
Egido, però amb renúncia prèyia a
incidir-hi, renúncia que va ser intel·ligent i agraïda fa anys però que
ara és molt dubtós que sigui del tot
acceptable.
Catalunya va per una altra banda. La gent ha canviat. Ja ningú no
n'espera res de tres anys més de baralles internes dins la coalició governant i de disquisicions sobre la
data de les eleccions, no d'esperar
un any i mig més perquè ens donin més diners. I alguns desesperen,
potser abans d'hora, perquè Catalunya pugui arribar a reprendre el
rol capdavanter que va tenir en la
política de la transició i fins i tot
abans, en l'economia posterior al fa-.
mós informe del Banc Mundial del
1962. Recorden?, el Banc li va dir a
Espanya: deixa't d'esquemes radiocèntrics, i aposta per la línia la
Jonquera-Múrcia. I el país (i el turisme, per descomptat) es va posar
a créixer com una moto.
Ara estem tornant al radiocentrisme en base a la globalització, que
vol dir centralització dins de cada
país i creació d'una ciutat global per
barba en els països de mida mitjana-gran, Madrid en el cas d'Espan- •
ya. Els catalans hem perdut autoestima (amb puntes de cofoïsme,
com sempre) i anem desorientats.
No anem malament'però no sabem
ben bé a on anem.
Els governs no serveixen per tot,
com sovint es creuen (iriteressant
en aquest sentit, per cert, el debat
electoral nord-americà), però per a
una cosa sí que serveixen: per orientar-nos, per escriure un fQ conductor, per dotar el país d'autoritat, si
cal a base d'uniformes, protocol i
decrets, sí, però també i sobretot a
, base d'autoritat moral, de sentit del'anticipació, de capacitat per crear complicitats virtuoses, d'il·lusions
compartides, no diria de valors acceptats perquè estem en època de
canvi de paradigmes, però sí parlaria de capacitat d'adaptació a les
noves circumstàncies, de reformulació viva dels valors antics i d'assumpció intel·ligent dels nous.
Les il·lusions que comencen a ser
compartides avui a Catalimya no estan molt lluny, crec, de les següents:
, Resoldre bé l'allau immigratòria
que ens cau i que ens cal. .
Tornar la moral al sistema educatiu i als educadors sense resignarse a la dualització privat=bo /públic=problemesi
Augmentar les possibilitats de treball per a les dones, fer créixer la natalitat amb' un esquema socialdemòcrata i paritari de benestar.
Tenir una estratègia econòmica
i tecnològica clara. Encongir Catalunya en distàncies/temps i fer-ne
un país de 6 milions, no de quatre
+2, quatre de congestionats i dos
d'aïllats.
«Retornar» ofiltrarcompetències
a la societat i als ajuntaments.
Dotar-nos de regions entenedores que potenciïn les comunicacions,
les xarxes i els serveis que falten (si
hi hagués hagut Pirineu ara hi hauria eix pirinenc i si hi hagués hagut
Regió Metropolitana ara hi hauria
160 km de metro i no menys de 100,
com és el cas)
Nuclear o contribuir a una regió
euromediterrània de 15 milions
d'habitants, per sota dels quals no
tindrem ni aeroport transoceànic ni
òpera de primera classe (per molt
que convencin en Pep Caminal de
romandre lligat a la cadira del Liceu, en comptes de posar;lo a la Fira
de Barcelona, un gest propi de país
sense recursos ni imaginació, on només hi ha ima persona, normalmeiit
home, per a cada cosa).
Canviar la qualitat de les relacions
entre Catalunya i la resta dels espanyols: obtenir protecció estatal
pel català i protegir el castellà, que
és un capital formidable per Catalunya.
Encarrilar d'un cop la solució
(que trigarà anys a enllestir-se del
tot) del problema basc, que és en realitat el que roman de l'antic problema d'Espanya i que ho condicionà d'alguna manera tot. És més,
contribuir-hi des de Catalunya, no
intervenint-hi directament -en això
Tarradellas i Pujol han estat prou
prudents, i fins ara era correcteperò sí formulant una proposta catalana d'Espanya que actuï com a
teló de fons tranquil·litzador i il·lusionant a l'hora: no és pensable una
solució basca en una Espanya de les
autonomies immutable i intacta, i
això no facilita precisament les coses.
Alguns creuen que la solució ens
vindrà del PP. El PP ha guanyat per
majoria absoluta pel desgast nacionahsta i pel desgast socialista de 14
anys importants de govern sense una
base política tan sòlida com es podia pensar, amb una base inés aviat
electoral, amplíssima, heretada de
la república; i el PP ha guanyat com
ha guanyat perquè han anat petant
temes vells i temes nous: concreta-
ment el terrorisme i la immigració. I perquè si els governs socialistes havien de ser necessàriament
estatistes (estatistes en el sentit de
constructors del primer estat democràtic i autonomista de llarga durada que ha yist el segle XX), a la fi
l'empatx d'estatisme ens va impedir de fer el famós «canvi del canvi». El PP va aprofitar aquestfilóexcessivament doctrinari, va abaixar
impostos a partir de la bonança europea dels segons 90 i de la bona
herència de Solbes, i va capturar la
imaginació de sectors d'una joventut que s'havia d'afirmar d'alguna
manera contra els seus parés i contra el poder.
Però això també té menys solidesa del que aparenta. El terrorisme i
la immigració no són temes senzills.
Catalunya pot contribuir, indirectament en un cas, i per via d'exemple en l'altre, a entrar-hi a fons.
Els catalans hem de parlar en
aquest punt i hora. No «demanar
calés», necessitat a curt termini que
ho està enredant tot a llarg termini: hem de parlar formulant objectius i principis de caràcter federal,
o com vulguin dir-ne, que dibuixin un horitzó espanyol a 20 anys
vista. Que projectin la segona etapa constitucional.
Els calés ja vindran. Es derivaran d'una visió «reconstituent» que
és obligada 20 anys després i que
hem de començar a proposar oblidant (però també superant) les habilitats tècniques centrades en l'àrticle 151.2 o la disposició addicional X de la Constitució. En aquest
punt també la immediatesa ens perjudica. Necessitem temps i ambició.
No tenir pressa i apuntar lluny. L'única urgència que tenim és posar
mans al'obra, justament perquè el
camí, si ha de ser bo, haurà de ser
llarg.
President del grup parlamentari
PSC-Ciutadans pel Canvi
va treballar en els serveis exteriors
del KGB. S'expressa amb la rudesa
de qui pren de la democràcia els
glops que li interessen, i escup la resta. Veu al món exterior com una geMATÍAS VALLÉS
gantina Txetxènia. És l'anti-Hàvel,
recorre a la feresa fins i tot per proi.idimir Putin es va Aquesta predisposició li va perme- . quadrats. Després de casar-se amb Führer. L'enfrontament més llarg clamar que «formem part de la culsot metre a un test de tre salvar la situació a Berlín orien- una hostessa, va poder accedir a una de carros de la contesa va servir per- tura europea, i si els europeus ens
personalitat a l'a- tal, quan queia el Mur i rebia el mis- habitació sense finestra a l'exterior, què els nazis no prevalguessin on els rebutgen, ens.veurem obligats a trocadèmia del KGB. satge «Moscou no respon».davant de dotze metres quadrats. Les pri- tàrtars havien fracassat. La male- bar aliats».
Entre els trets negatius del seu les seves peticions desesperades d'a- vacions l'han ensinistrat per liderar dicció de «kursk», relacionada sens
Amb tot, no convé exagerar les
caràcter, es va detectar «un sen- juda. No obstant, no comptava que un país en bancarrota, però en la dubte amb la condició d'anomalia prevencions. Val més refugiar-se en
tit del perill per sota del normal». la societat occidental confon la fri- crisi del «Kursk» ha demostrat la magnètica que li presta l'elevada les paraules de leltsin, després d'oAixí s'explica la seva paràlisi gidesa amb la indolència.
seva immaduresa en el maneig de concentració de mineral de ferro, ferir-li a Putín la successió en la preimpàvida durant la tragèdia del
La gelor de Putin no fa distin- l'opinió pública. L'home que, entre pot enfonsar Putin com si fos un sidència russa. Davant els dubtes de
«Kursk», la seva estampa im- cions. Durant la seva estada a l'a- bromes i veres, anomena «professió submarí soviètic. S'esperava una rencartat-«saps, Boris Nikolàievitx,
mutable de donzell dolgut des de juntament de Sant Petersburg, com llicenciosa» el periodisme, s'ha com- mica més de previsió en el primer per ser-te honest, no sé si estic preCrimea. L'única aproximació a a adjunt del mort alcalde Sobtxak, portat com un analfabet mediàtic. lloc civilal comandament de l'e- parat», el beverri sortint es va rela vida íntima d'aquesta esfinx no va interrompre una reunió amb I no hauria de menysprear les im- quivalent al KGB.
fugiar en la seva facúndia habitual.
enigmàtica és el llibre d'entre- Ted Turner quan la seva dona va pa- plicacions de la paraula «Kursk», un
El president rus ha protagonit- «El nostre país no és tan enorme. Te
vistes Primera persona. En ell; tres tir un accident de trànsit que la va símbol de l'ocàs bèl·lic de Hitler.
zat una carrera tan meteòrica com les apanyaràs». Esperem que'així siperiodistes russos van aprofitar portar a l'UCI. No pot jutjar-se pels
«Kursk» no és sols una addició a difícil de justificar. En el moment gui, perquè un planeta interpretat
24 hores de converses amb el seu paràmetres habituals l'únic presi- la nòmina de naus de tràgica lle- oportú, no estava en cap lloc opor- a quatre mans per Vladimir Putin
president, per perforar el bún- dent occidental que ha accedit al cà- genda. És també el nom d'una de les tú o inoportú. Simplement, passa- i George W. Bush oferek més d'un
quer de la seva personalitat fins rrec per la seva actuació sense mi- ciutats més antigues dè Rússia -ftin- va per allà. Els quatre litres setma- motiu per a la inquietud. (Putin
àl nervi de la candidesa; acon- raments en una guerra, l'única mà- dada al segle XI-, on Hitler va ad- nals de cervesa que consumia a Ale- no va comunicar la conversa amb
seguint fins i tot declaracions xima aspiració del- qual era ^ vertir perprimera vegada que po- manya no justifiquen la predilecció leltsin ni a la seva dona, que es va
de les sevesfilles.Com una pre- convertir-se en espia, i que no ha dia perdre la Segona Guerra Mun- de leltsin per la seva persona. Els assabentar del nomenament del seu
monició del que ocorreria amb deixat de ser-ho. I també l'únic que dial. Els seus biògrafs coincideixen seus mèrits es comprimebcen en tres marit més tard que centenars de miel submarí, el nét del cuiner de va viure la seva infantesa perseguint que la gegantina batalla allà lliura- anys, amb un retrat de Pere el Gran lions de persones. I Lyudmila PuLenin i Stalin declarava que «en rates en un apartament, comunal da en l'estiu del 43 -dos milions presidint el seu despatx. Mai ha viat- tina va rebre la notícia a través d'ules situacions crítiques em man- sense aigua corrent ni banyera, tres d'homes, quatre mil avions, sis mil jat a l'Àfrica, ni a l'Amèrica Llati- na amiga, que acabava de veure la
tinc calmat. Fins i tot massa». persories apinyades en 20 metres vehicles blindats- va trasbalsar el na, ni als països àrabs, encara que informació en televisió).
La maledicció de Kursk
Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 27/8/2000. Pàgina 21
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Preguntes per fer-se a l'estiu
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-08-27
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Catalunya
Espanya
Acció política
Llei electoral
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Territoris
Divisions administratives i polítiques
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de Girona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 23
Articles