1
10
7
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/177/20040902.pdf
a02ad9c467f292b411a9e8e6ed94ddb0
PDF Text
Text
Inauguració del Congrés Mundial "Moviments
Humans i Immigració", en el marc del Fòrum 2004
Auditori del Fòrum | 2/9/2004
Senyor alcalde, autoritats, secretària general de Migracions i d'Afers
Internacionals, estimats amics:
Només unes paraules per dir-vos quin és el meu sentiment, avui, en
aquest Fòrum, - que jo crec que enyorarem, perquè mai en aquesta
ciutat no s'havia donat una constel·lació d'esdeveniments, de diàlegs,
de personalitats, de la densitat i del nivell que hem vist aquests
mesos. Ho enyorarem i esperem que algun dia torni el Fòrum a
Barcelona.
D'una manera molt breu els vull cridar l'atenció sobre algunes
qüestions relacionades amb la immigració. Són producte de la reflexió
pràctica més que no pas de la teòrica:
1.- La pàtria de cadascú es tria tant com s'hereta, s'hereta tant
com es tria. Els homes i les dones són d'allà on guanyen la seva
llibertat i d'on veuen respectada la seva dignitat. La pàtria és el lloc
on la pròpia llibertat existeix i la pròpia dignitat és respectada.
2.- Els moviments migratoris són un element permanent de la
construcció del futur de la Humanitat, en el món obert i sense
fronteres. Això és un fet que és aquí per quedar-se, crec que de
manera definitiva.
3.- L'emigració no pot ser l'última esperança, per a tantes
persones. Probablement és cert que val més moure capitals i
coneixements que no pas grans contingents humans. L'emigració
hauria de ser un dret, una possibilitat, no una solució desesperada o
una obligació. Ja sé que estic parlant d'una utopia, però és una
utopia que segurament compartim.
4.- Qui paga els costos humans de l'emigració? En primer lloc,
els emigrants; i en segon lloc, els habitants dels barris de destí de les
migracions, així com els usuaris de serveis públics, sobretot
d'educació i salut, que cal compartir amb els que arriben de fora. No
els paguen pas de la mateixa manera els intel·lectuals o els polítics,
o aquells que especulen sobre els perills de les migracions, però que
no són afectats en la seva vida diària per l'arribada dels immigrants.
5.- Cal arribar a acords amb el països d'origen de les
migracions. Primer, per posar ordre en els processos de sortida i,
segon i complementàriament, per canalitzar les inversions que
1
�permetin crear "in situ" els llocs de treball que es busquen a fora.
Per ordenar els fluxos monetaris, també per ordenar els que es
deriven de les migracions. Fa poc, vaig ser al Marroc i em deien que
el Marroc, el 2004, és similar a l'Espanya de 1960. Que aleshores
aquí es vivia com ara comença a viure el Marroc, en bona mesura de
les remeses de divises per part dels emigrants i del turisme.
6.- Federico Mayor, l'exdirector general de la Unesco, em deia
que arribarà un dia, segles enllà, en el que tots serem del
mateix color: "cafè amb llet" -deia ell. Tots serem del mateix color,
i això és, si hi pensem una mica, un esdeveniment que succeirà. Això
passarà, però no hem de tenir pressa de que passi, més aviat a
l'inrevés. Jo crec que el ritme dels canvis és tant important com ho
són els canvis en ells mateixos. I espero de tots vostè reunits en
aquest Congrés que se celebra al Fòrum que tinguin encert perquè
ens hi juguem molt.
Pasqual Maragall
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1659
Title
A name given to the resource
Inauguració del Congrés Mundial "Moviments Humans i Immigració", en el marc del Fòrum 2004
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Auditori del Fòrum
Subject
The topic of the resource
Congressos
Fòrum de les Cultures
Immigració
Model social
Territoris
Liberalisme
Relacions Internacionals
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-09-02
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/222/20051025.pdf
f6db845535106444e028057a836e214a
PDF Text
Text
Lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a "La
Caixa"
Palau de la Generalitat | 25/10/2005
Señor Director Gerente del Fondo Monetario Internacional
Consellers i conselleres, senyor president de La Caixa, senyors Fainé,
Mercader, Samaranch, estimats amics i amigues, diputats, autoritats,
síndic.
Hi ha una enorme expectació en aquest acte i ho prova el fet que en
l'auditori d'aquest mateix Palau hi ha 100 persones que l'estan
seguint, més enllà d'aquelles que estem aplegades aquí. De fet, és un
acte protocol.lari, però és un acte important, és un acte solemne,
potser dels més rellevants dels que es realitzen al cap de l'any en
aquest Palau de la Generalitat de Catalunya.
És l'acte del reconeixement de la màxima distinció de la institució que
tinc l'honor de presidir, i ho és especialment en aquest cas, perquè
distingim la trajectòria centenària i la significació econòmica i social
d'una institució sense la qual seria molt difícil d'explicar i d'entendre
el progrés i l'estabilitat del nostre país; és així de senzill. Tanmateix,
tots els que ens hem aplegat avui en aquest reconeixement a La
Caixa sabem que estem protagonitzant alguna cosa més que un acte
protocol·lari.
Estem en un moment de canvis, de canvis importants, en tots els
ordres. Ho ha dit el Director Gerent del Fons Monetari Internacional;
ho ha dit el President de La Caixa. Temps de canvis econòmics,
temps de canvis socials i temps de canvis polítics. I els temps de
canvis comporten sovint moments de confusió i, fins i tot, d'incertesa.
I això que en diuen la sàvia gestió del canvi consisteix en reduir la
incertesa i, per descomptat, en combatre la confusió. Per sort, aquest
temps de canvis és també un temps d'institucions, i d'institucions
sòlides, d'institucions que han estat, són i seran; que són els agents,
els causants del canvi però també el resultat del mateix, tot alhora;
del nostre progrés democràtic, de la nostra prosperitat econòmica i
de la nostra cohesió social; i m'estic referint als darrers trenta anys,
no pas solament als dies, les setmanes o els mesos que estem vivint.
Efectivament, si avui hem plantejat la reforma del nostre Estatut
d'Autonomia, estimat president de La Caixa, amb l'ambició que
pertoca i amb un amplíssim acord polític i social, és perquè comptem
amb unes institucions polítiques que funcionen, que funcionen amb
normalitat, és a dir, segons les regles i els usos democràtics
compartits per tothom.
El Parlament de Catalunya ja ha fet la seva feina. Ha aprovat, ha
1
�debatut, ha negociat i finalment ha aprovat, amb una majoria molt
notable de 120 dels seus 135 diputats, una proposta, el que ara com
ara és una proposta de llei, de reforma de l'Estatut. I les Corts
generals han començat a fer la seva feina de debatre, de negociar i
d'aprovar, quan s'escaigui, la llei per la qual Catalunya és dotarà d'un
nou Estatut.
Per raons que ara es faria llarg d'explicar, aquest Estatut és totalment
nou, després de 25 anys, i és fruit justament de l'experiència, també,
diguem-ho tot, de la constatació de les insuficiències d'allò que
havien fet fa 25 anys; no perquè en aquell moment fossin
insuficients, sinó perquè el que va passar després ho va fer esdevenir
insuficient i, per tant, en aquesta línia nosaltres farem tot el que
calgui, totes les explicacions que calguin, perquè el nou Estatut sigui
aprovat en tot allò que és fonamental.
Finalment, els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya emetran el seu
veredicte definitiu sobre el nou Estatut. Ja saben vostès que després
de la seva aprovació o modificació, que esperem que no sigui
substancial, a les Corts Espanyoles, haurem d'anar a un referèndum
aquí, a Catalunya.
Simultàniament, el Govern de Catalunya exerceix i exercirà les seves
funcions amb especial cura a promoure i estendre el progrés social
dels nostres ciutadans, posant l'accent, com vaig dir fa molt poc, en
les seguretats, en l'atenció de les persones i en el reequilibri
econòmic i territorial del país, dotant-lo d'aquelles infraestructures i
d'aquella tecnologia que ens han de fer tan potents com sempre hem
volgut ser.
De la mateixa manera que les institucions polítiques, les institucions
econòmiques i financeres, en un marc d'irreversible liberalització -del
que ens ha parlat el director gerent del Fons Monetari Internacionaltreballen per assolir els seus objectius, contribuint així a la
prosperitat general.
És temps doncs de canvi, de canvi canalitzat a través de les
institucions i també és temps d'Europa. Però si parlem de canvis, els
haig de dir que farem canvis, que farem canvis en el Govern i vull
que sàpiguen de primera mà que no canviaré cap conseller ni
consellera, tenen tots la meva confiança, l'han tingut fins ara i la
seguiran tenint. Farem canvis en la manera de governar per ser més
eficients. I més ben entesos, també. L'Estatut ha tapat en bona
mesura la governació i això ho hem de resoldre i ho resoldrem.
Però tornem al que estàvem parlant; parlàvem de canvis a Europa.
No estem en temps en que sigui prudent, deixeu-m'ho dir ben clar,
deixar temes oberts massa temps sense resoldre. Europa ha estat,
2
�efectivament, l'ideal de la nostra aspiració de modernitat. Europa és
el nostre destí, la nostra casa comuna, el marc per poder ser algú en
el món global, el que ens dóna la mesura de la nostra dimensió. Bé
doncs, canvis, institucions, Europa, tot això ens remet a aquest
escenari mundial del qual ens parlava el Director Gerent del Fons
Monetari Internacional.
Vostès saben perfectament, i ho comentàvem abans, que el
naixement del Fons Monetari Internacional fue el teatro de una
disputa importante entre los intereses europeos y los intereses
americanos. Jonh Maynard Keynes, que ya había estado en las
negociaciones como aprendiz casi, como oficial de poco nivel del
tratado de paz de Versalles y que había criticado enormemente el
resultado de aquel tratado y lo que significó para Alemania, el
desastre, la miseria, la hiperinflación, quiso evitar que esto ocurriera
de nuevo en Europa; y forcejeó en Washington para obtener un
Fondo Monetario Internacional que efectivamente lo fuera y un Banco
Mundial que efectivamente fuera un Banco, y terminó diciendo el
fondo es un banco y el banco es un fondo. Y de alguna forma perdió
la batalla de lo que tenía que ser la financiación de la recuperación
europea, perdió esa batalla que sin embargo fue compatible con el
hecho de que Alemania fue ayudada en su reconstrucción, al
contrario de lo que había pasado al final de la Primera Guerra
Mundial; Keynes perdió, Alemania ganó, Europa ganó finalmente,
digámoslo todo, y el Fondo Monetario Internacional, querido Director
gerente, yo creo que tiene por delante todavía muchas cotas, no de
eficacia, sino de influencia que ganar, porque lo que entonces era
Europa, hoy es el mundo. El mundo es una economía abierta, usted
lo ha dicho, y conviene que haya instituciones internacionales más
efectivas de las que hasta ahora hemos tenido. Confiamos muchísimo
que la presencia de usted, de un español competente, al frente del
Fondo Monetario Internacional va a servir para ello.
Quan relliguem tots aquests conceptes identifiquem d'alguna forma el
codi genètic de La Caixa. La Caixa és una institució arrelada que ha
contribuït de forma excel·lent a la prosperitat comuna i que dóna
estabilitat al nostre país, una institució que ha interioritzat el canvi i
la innovació com a pautes de conducta i una institució que des de
Catalunya navega arreu del món amb una dimensió europea
inqüestionable. D'aquesta manera, La Caixa ha esdevingut una
institució que representa fidelment una manera de fer i una manera
d'anar pel món que són un exemple per les institucions, les empreses
i les associacions del nostre país. Aquest és el sentit profund de
l'homenatge que avui retem a la primera institució financera de
Catalunya.
I vull aprofitar aquesta ocasió per formular un prec i per prendre un
compromís. Vull formular un prec als responsables de La Caixa.
3
�Siguin irreductibles a l'hora de preservar la independència d'aquesta
institució centenària; independència que, per altra banda, ve
garantida per una Llei de meitat dels anys vuitanta que és la Llei més
liberal de totes les lleis que s'hagin pogut fer en les Comunitats
Autònomes espanyoles respecte d'aquest tipus d'institucions
financeres. La més liberal. Vostès saben que aquesta és una de les
claus del seu èxit, saben que el Govern de la Generalitat ho sap i ho
respecta, i vull que sàpiguen que aquest és el millor servei que poden
fer al país, ser com són, ser independents. I amb el prec que li acabo
de fer, un compromís. El compromís del president i del Govern de la
Generalitat de respectar, com s'ha fet fins ara, aquesta
independència.
Abans m'he referit a la confusió en temps de canvis i al soroll, més o
menys interessat, que deforma les intencions i la realitat, i vull ser
més explícit. Tots vostès saben que s'ha volgut instal·lar el tòpic que
la proposta de nou Estatut té una orientació intervencionista molt
especialment dirigida a controlar les Caixes d'estalvis. Insisteixo en
que la nostra Llei, i no és d'aquest govern, és anterior, és la més
oberta i la menys constrictiva de totes les que hi ha a nivell de les
autonomies espanyoles. Però en relació a aquesta qüestió, vull encara
reiterar alguna cosa més.
Primera precisió: una cosa és qui té les competències i l'altra com les
exerceix. No hi ha res, ni un sol punt en la proposta de l'Estatut, que
sustenti l'afirmació que s'amplien les competències del conjunt del
sector públic; el canvi consisteix en que allò que abans feia l'Estat ara
ho farà la Generalitat, dins del que preveu la Constitució. Això no és
lliure mercat, però això és una virtut que el mercat té, que és la
proximitat.
Segona precisió: nosaltres farem un ús de l'autogovern menys
intervencionista i més lliberal del que sempre ha fet l'Estat, vull que
quedi clar. Perquè hem de suposar que la Generalitat, quan legisli ho
farà en un sentit més intervencionista que el govern central, quan
justament estem més a prop de la realitat intervinguda ? I davant
d'això, davant d'aquesta qüestió, tenim tres respostes possibles.
Quan s'ha donat el cas, per exemple en matèria de caixes, s'ha
demostrat que nosaltres fem un model menys polititzat que en la
resta de l'Estat. Segon, de l'Estat espanyol no es pot pas dir que
històricament tingui massa autoritat per donar lliçons en matèria de
no intervencionisme, i he de fer una excepció important amb una
persona que tinc aquí a l'esquerra. Però és cert que la dinàmica de
l'Estat espanyol ha estat francament més intervencionista que no pas
ho és la nostra dinàmica de govern. I tercer, com podríem voler un
Estatut per tenir un país més lliure i fer-ho servir per limitar l'actuació
dels nostres ciutadans i de les nostres empreses?.
4
�I ara arribo a la tercera precisió. En determinats camps, l'econòmic i
el financer, no tan sols ens plantegem de modificar l'àmbit
competencial. Encara que hauria estat perfectament legítim
plantejar-ho dins la Constitució, no ens proposem ampliar les
competències de la Generalitat que en molts casos la legislació bàsica
de l'Estat ha limitat més enllà del que seria raonable. Aquest ha estat
el nostre propòsit en fer l'Estatut, i molt especialment en matèria de
bancs i caixes. Si hi ha algun punt que provoca recel i no ha estat tan
ben entès, ens comprometem a modificar-lo.
Quarta precisió i última: nosaltres estem a favor de la llibertat de
mercat, la màxima possible, i estem en contra de la fragmentació del
mercat, és una contradicció en els termes. Ara no posem traves al
mercat europeu que figura que és el que ens hem compromès a crear
especialment en l'àmbit financer i el de serveis. Ja voldríem que
aquests exemples que s'han posat abans de primeres presències de
les nostres caixes a Europa i a França en particular poguessin
continuar, perquè sabem i sap el director gerent del Fons Monetari
Internacional que no és gens fàcil. De manera que els responsables
espanyols que en determinats camps s'alarmen dels possibles
entrebancs que podria significar l'Estatut per la unitat de mercat, el
primer que podrien fer és mirar que poden fer per no entorpir
realment el funcionament del mercat europeu, què podem fer perquè
el mercat europeu sigui més lliure, que no ho és del tot.
Fins aquí aquestes precisions al fil de l'actualitat. Acabo. Els he dit en
començar que aquest acte no era un acte estrictament protocol·lari,
s'ha demostrat que no ho era, i per això tampoc no he volgut defugir
una qüestió que podia ser motiu de preocupació. És la meva manera
d'expressar-los la meva confiança en el futur de La Caixa i en la seva
capacitat de seguir fent un servei al país des d'una independència
acreditada per una història centenària. Repeteixo el que els he dit fa
un moment: preservin gelosament el seu principal actiu que és
l'autonomia, que és la seva pròpia personalitat, i exigeixin que sigui
respectada perquè farà bé a Catalunya i farà bé a Espanya i farà bé al
mercat, a tots. Per molts anys.
5
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1704
Title
A name given to the resource
Lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a "La Caixa"
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Subject
The topic of the resource
Autonomia
Estatuts
Finançament
Model social
Territoris
Liberalisme
Premis i reconeixements
Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-10-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/983/19850712d_00081.pdf
70216d6cbf39d9e4fc102657f17a5bff
PDF Text
Text
TEXT DEL DISCURS
PRONUNCIAT PER
L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA
SR. PASQUAL MARAGALL
EN EL SOPAR DEL
CLUB LIBERAL.
La Platja d'Aro, 12 de Juliol de 1.985.
�APROFITO AQUESTA SEGONA OPORTUNITAT QUE EN FACILITEN
ELS BONS AMICS DEL CLUB LIBERAL PER A FER UNA SèRIE DE
REFLEXIONS I DE PROPOSTES SOBRE EL QUE ES CONEIX COM LA
TRADICI6 LIBERAL I LA MANERA COM ES RELACIONA. AMB
L'ACTUALITAT POLÍTICA DEL NOSTRE PAÍS.'
FAR4 AQUESTES REFLEXIONS I PROPOSTES COM ALCALDE DE
BARCELONA, PERÒ NO ESTRICTAMENT EN QUALITAT D'ALCALDE DE
�LA CAPITAL DE CATALUNYA SINÓ EN LA Mé5 AMPLIA DE CIUTADá
COMPROMéS EN LA VIDA PÚBLICA D'AQUEST PASS I PREOCUPAT PER
LA MANERA COM S'HI VA ORGANITZANT LA CONVIVéNCIA POLÍTICA.
I éS DES D'AQUESTA PERSPECTIVA QUE VULL TRANSMETRE UN
MISSATGE CLARIFICADOR EN UN CONTEXT DE CONFRONTACIó
POLÍTICA ON NO Hl FALTA LA CONFUSIÓ AMB FREQüINCIA
UNA CONFUSIÓ MOLT INTERESSADA.
NO HA DE SORPRENDRE QUE UN ALCALDE SOCIALISTA ELS
PARLI DE LA TRADICIÓ LIBERAL. HO VAIG FER L'ANY PASSAT
I CREC QUE é5 BO DISPOSAR D'AQUEST SEGON TORN, PERQUè ES
UN MISSATGE QUE POT RESULTAR SORPRENENT PER A ALGUNS.
EL QUE ELS VULL DIR AQUESTA NIT éS, EN ESSéNCIA, QUE LA
TRADICIÓ LIBERAL éS UN CORRENT DE PENSAMENT I DE PRACTICA
2
�POLITICA QUE CONSTITUEIX UNA APORTACIÓ FONAMENTAL DEL M6N
OCCIDENTAL, D'EUROPA I D'AMERICA DEL NORD, A LES FORMES DE
LA CONVIVèNCIA POLÍTICA.
D'ALTRE BANDA, LA TRADICIÓ
LIBERAL HA ESTAT ASSUMIDA PELS PARTITS SOCIALISTES 1
SOCIALDEMÒCRATES EUROPEUS EN TOT EL SEU CONTINGUT I,
QUESTIó FONAMENTAL, EN ELS PAYSOS ON NO Hl HA HAGUT MAI
UNA AUTéNTICA REVOLUCIó BURGESA I LIBERAL, COM SERIA EL
NOSTRE CAS, LA TRADICIÓ LIBERAL HA ESTAT INCORPORADA D'UNA
MANERA MOLT MéS COHERENT I AUTèNTICA PELS PARTITS
SOCIALISTES QUE PELS PARTITS CONSERVADORS.
EN EL NOSTRE CONTEXT POLÍTIC, EN AQUEST CAS TANT EL
CONTEXT ESPANYOL COM EL CATALà , LA TEORIA POLÍTICA
LIBERAL CONSTITUEIX UNA NOVETAT RELATIVAMENT RECENT. LES
CAUSES D'AQUEST FENÒMEN ES SITUEN FONAMENTALMENT EN
L'AYLLAMENT DE LA VIDA POLÍTICA ESPANYOLA EN RELACI6 AMB
3
�LES DEMOCRaCIES OCCIDENTALS DURANT LA DICTADURA-
PERb (115- CERT TAMBé QUE L'AILLAMENT Mé5 CONSISTENT VA
SER EL QUE VAN MANTENIR LES FORCES POLÍTIQUES
CONSERVADORES, PEL COMPROMis QUE, EN GENERAL, VAN ASSUMIR
AMB LES INSTITUCIONS DEL RGIM ANTERIOR.
EN ELS PARTITS SOCIALISTES, EN CANVI, ES VA PODER VIURE
AMB UNA CERTA INTENSITAT EL PROCéS DE CONFLU1NCIA I
D'INCORPORACIó DE LA TEORIA I DELS HbBITS LIBERALS.
VULL REMARCAR TAMBé , EN EL MEU INTENT DE CLARIFICAR
UNA MICA LA CONFRONTACIÓ POLÍTICA QUE ESTEM VIVINT A CASA
NOSTRA, QUE EL NACIONALISME DOMINANT A CATALUNYA NO é5 UN
HEREU
MASSA DIRECTE DE LA TRADICI6 LIBERAL I QUE ES
NORMAL, PER TANT, LA CONFUSIÓ UNA MICA PINTORESCA QUE
4
�ALGUNS REPRESENTANTS DEL NACIONALISME CONSVERVADOR DE
CATALUNYA GENEREN QUAN POSEN EN EL MATEIX CABa5 CONCEPTE5
COM ELS DE LA SOCIETAT CIVIL, ELS CONTRAPODERS, EL
NACIONALISME GLOBALITZADOR, LA CONFRONTACIÓ INDISCRIMINADA
COM ESTRATéGIA I LA SACRALITZACI6 DELS SIMBOLS NACIONALS,
ES IMPORTANT DE DESTACAR DE BELL ANTUVI QUE EL
LIBERALISME QUE ARA ES PREDICA A ESPANYA DES DE LES TRONES
CONSERVADORES éS SOLAMENT UNA PART DEL PENSAMENT LIBERAL,
EL LIBERALISME ECONóMIC, VERNISSAT A CORRE-CUITA AMB
ALGUNES NOCIONS DE LIBERALISME POLÍTIC NO MASSA BEN
INTERIORITZADES.
LA TRADICI6 LIBERAL, COM VOSTéS SABEN, Té UN COMPONENT
FILOSÒFIC CONDUCTOR, I UNES TEORIES POLÍTICA I ECONÓMICA
BEN DEFINIDES. 56N CORRENTS QUE S'INTERPRETEN CONJUNTAMENT
5
�I QUE FINS I TOT S'EXPLIQUEN AMB MODELS MOLT SEMBLANTS.
PENSEN, PER EXEMPLE, QUE ELS PRIMERS FORMULADORS DEL
MISSATGE POLÍTIC LIBERAL, GENT COM JOHN MILTON, ES
REFERIREN A LA FORMACI6 DE LA VERITAT COM A CONFLUèNCIA DE
DIFERENTS PROPOSTES EN UN MERCAT DE LES IDEES I D'UNA
MANERA MOLT SIMILAR A COM S'EXPLICARIA POSTERIORMENT LA
FORMACI6 DEL PREU EN EL MERCAT ECONÒMIC.
PERÒ EL LIBERALISME POLÍTIC HA IMPREGNAT FINS A TAL
PUNT LES FORMES DE CONVIVèNCIA OCCIDENTALS, TANT EN EL
NIVELL CONSTITUCIONAL
I JURÍDIC COM
COMPORTAMENTS SOCIALS I PERSONALS,
EL DELS
QUE éS AVUI UNA
APORTACI6 INDISCUTIBLE DE LA NOSTRA CULTURA.
6
EN
�SITUACIó A CATALUNYA
VIVIM ARA UN TEMPS D'EXALTACI5 LIBERAL. ES GENERAL LA
PREOCUPACIÓ PER OFERIR REFERèNCIES LIBERALS EN QUALSEVOL
OPORTUNITAT I LA DE BLASMAR TOTA INTERVENCIÓ PÚBLICA COM
UN ATAC AL SISTEMA DE LLIBERTATS.
I VULL AFEGIR QUE SERIA COHERENT TENIR LA MATEIXA
SENSIBILITAT DAVANT LES INTERVENCIONS QUE TRENQUEN LA
LLIBERTAT ABSOLUTA DEL MERCAT DE LES IDEES QUE, LA QUE ES
Té NORMALMENT QUAN S'INTERFEREIX EL MERCAT ECONÒMIC.
TENINT EN COMPTE AQUESTA SITUACIÓ ELS DIRé ALGUNES
COSES, EN LA LÍNIA DEL QUE HE ANUNCIAT AL COMENÇAMENT
D'AQUESTA CONFERéNCIA.
7
�EN AQUESTS MOMENTS, TANT EN L'&MBIT ESPANYA COM L'áMBIT
CATALUNYA, LA TRADICIÓ LIBERAL HA ESTAT ASSUMIDA I ÉS
INTERPRETADA D'UNA MANERA MéS COHERENT PEL PSOE I PEL PSC,
RESPECTIVAMENT QUE NO PAS PELS PARTITS CONSERVADORS
CORRESPONENTS.
A CATALUNYA I A ESPANYA NO HA ESTAT MOLT CONSISTENT LA
FORMULACI6 TEChRICA DEL LIBERALISME POLITIC. LES TEORIES
DELS CLáSSIC5 ARRIBAREN A UN SECTOR MOLT LIMITAT DE LA
NOSTRA SOCIETAT I ELS PLANTEJAMENTS POLÍTICS LIBERALS MéS
CONCRETS S'IMPROVISAREN SOBRE EL QUE ES TENIA.
PERÒ DINTRE D'AQUESTA MODéSTIA GENERAL , ES BASTANT
EVIDENT QUE EL SOCIALISME ESPANYOL é5 L'HEREU MéS
QUALIFICAT DEL LLEGAT DEL KRAUSISME, UN TARANNá POLI-1'1C
PROFUNDAMENT LIBERAL,
COM EL SOCIALISME CATALà
8
HA
�RECOLLIT, EN UN FENÒMEN MÉS COMPLEX, EL TARANNá LLIBERTARI
DE L'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA I EL PROGRAMA DE
MODERNITZACIÓ D'ESPANYA QUE VA FORMULAR LA LLIGA.
ES PERFECTAMENT LEGÍTIM QUE ES PROPOSIN ALTERNATIVES
LIBERALS CONSERVADORES PERÒ NO éS SERIÓS QUE ELS
REPRESENTANTS DEL CONSERVADURISME ESPANYOL ES PRESENTIN
COM A GARANTS DE LA PURESA DEL MISSATGE LIBERAL,
EL CONSERVADURISME ESPANYOL POTSER ESTà CANVIANT PERÒ
HO HA DE DEMOSTRAR. PERQUE FINS FA POC NO PROPOSAVA NI LA
DEFENSA DE LES LLIBERTATS POLÍTIQUES NI LA FI DE
L'INTERVENCIONISME.
AQUESTA AFIRMACIÓ QUE ACABO DE FER, QUE ELS PARTITS
SOCIALISTES REPRESENTEN LA TRADICIÓ LIBERAL MILLOR QUE LA
9
�DRETA CONSERVADORA, ES POT SITUAR TANT EN EL TERRENY DELS
PLANTEJAMENTS IDEOLÒGICS DE FONS, COM EN EL TARANNá,COM
EN LA SEVA ACTUACIÓ CONCRETA QUE N'éS LA PROVA Mé5
DEFINITIVA.
QUANT AL NACIONALISME CATALá CONSERVADOR, éS MOLT
FORAT, EXTRAORDINáRIAMENT FORAT, CONVERTIR-LO EN UNA
BRANCA DEL TRONC LIBERAL, COM S'ESTá INTENTANT.
EL NACIONALISME, EN ABSTRACTE , éS UNA FORMULACIó
POLÍTICA QUE, CONTINGENTMENT, POT HAVER CONFLUYT AMB
PLANTEJAMENTS LIBERALS EN ALGUNES CIRCUMSTáNCIES
HISTóRIQUES. PERÒ éS OBVI QUE H1 HA UN NACIONALISME
ANTILIBERAL 1 QUE, EN QUALSEVOL CAS, LA SEVA ORIENTACIÓ
DEPENDRá DE LA POLÍTICA QUE JUGUI LA NACIÓ CONCRETA EN EL
MOMENT CONCRET QUE ES TRACTI. PERÒ NO ES POT FER UNA
10
�EQUACI6 QUE SIMPLEMENT DIGUI NACIONALISME = LIBERALISME.
EN EL CAS DEL NACIONALISME CATALA, NOMéS CAL SABER UNA
MICA D'HISTÒRIA
RECENT PER
A COMPROVAR QUE NO éS UNA FORÇA
D'ARREL LIBERAL. ELS SEUS ORIGENS S6N UNS ALTRES.
PERÒ VOLDRIA REFERIR-ME
ARA A REALITATS MéS CONCRETES,
COM LES POLÍTIQUES QUE REALMENT S'APLIQUEN A CATALUNYA I
EL TARANNA QUE IMPLIQUEN.
EL SISTEMA POLÍTIC LIBERAL ES CONFIGURA PER UNES
CARACTERÍSTIQUES DE L'ACTUACI6 DELS
SUBJECTES
POLÍTICS I
DE LA REGULACI6 DE L'ACTIVITAT POLÍTICA: PLURALISME,
ALTERNANCIA, EQUILIBRI ENTRE PODERS, CONFRONTACI6 I DEBAT,
ABSèNCIA DE VEERITATS POLÍTIQUES TRASCENDENTS, IGUALTAT
DELS CIUTADANS, I REBUIG DEL MESSIANISME POLITIC.
11
�TINC EL CONVENCIMENT QUE LES NOTES A LES QUE ACABO DE
FER REEFèNCIA 56N CONTRADICTÒRIES AMB LA FESOMIA QUE ESTá
ADQUIRINT LA VIDA POLÍTICA CATALANA.
ENS TROBEN AVUI A CATALUNYA AMB UN INSÒLIT PANORAMA QUE
Té MOLT POC EN COMú AMB EL QUE SERIA UN RèGIM POLÍTIC
LIBERAL. i DIC RéGIM EN EL SENTIT DE MARC POLÍTIC EN EL
QUE, óBVIAMENT JO PROPOSARIA UNA ALTERNATIVA SOCIALISTA.
EL PARLAMENT DE CATALUNYA VIU UNA VIDA ESLLANGUIDA I
AVORRIDA QUE ES DEU EN BONA PART A LA VOLUNTAT DE LA
COALICI6 GOVERNANT DE MANTENIR UNA IMATGE DE PAÍS SENSE
CONFRONTACIONS. SEMBLA TALMENT, -I PERMETIN-NE AQUESTA
LLICèNCIA- COM SI LA CONFRONTACIÓ FOS DE MALA EDUCACIÓ.
VEGIN, PER EXEMPLE, LA GRAN ACOLLIDA QUE HA TINGUT A LES
12
�PáGINES DELS NOSTRES DIARIS LA NOTÍCIA DE L'ACORD ENTRE
RAIMON OBIOLS I MACI& ALAVEDRA SOBRE LA LLEI DE LA FUNCIÓ
PÚBLICA. AIXÒ POT SEMBLAR COM UNA MENA DE BROMA PERÒ LA
REALITAT ES QUE UN LIDER DE L'OPOSICI6 COM RAIMON OBIOLS
GAIREBé NO POT SORTIR ALS DIARIS SI NO é5 ABRAANT-SE AMB
UN MEMBRE DEL GOVERN. L'ENDEM, PER EXEMPLE,LA SEVA
INTERVENCI6 CRITICA AL PARLAMENT VA PASSAR GAIREBé
DESAPERCEBUDA. PER A DIR-HO EN UNES ALTRES PARAULES, NO
S'ACABA DE RECONéIXER LA LEGITIMITAT DE L'OPOSICI6.
AIXÒ éS MOLT POC LIBERAL.
I TAMBé éS MOLT POC LIBERAL EL PROJECTE DE PACTE
CULTURAL QUE ES VA FILTRAR A LA PRENSA COM A PROPOSTA DEL
DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT.
13
�ES UN PROJECTE QUE DESPRéS S'HA CORREGIT,
PERÓ LA
REALITAT éS QUE VA SER PROPOSAT SERIOSAMENT AMB UNA VISIÓ
UNITARISTA DE CATALUNYA. PORTADA LA SEVA LÒGICA FINS A LES
úLTIME5 CONSEWANCIES BEN AVIAT ELS AJUNTAMENTS D'AQUEST
PAÍS ES CONVERTIRIEN EN L'ADMINISTRACIÓ PERIFéRICA DE LA
GENERALITAT.
LAMENTABLEMENT TENIM ALTRES EXEMPLES 'AQUESTA ACTITUD
TAN POC LIBERAL, D'AQUESTA MANERA DE FER QUE Té UNES
ARRELS AUTORIT&RIES. VULL REFERIR-ME, PER EXEMPLE, AL
CULTE A LA PERSONALITAT QUE S'HA INTRODUYT A L'EXPOSICIÓ
SOBRE LA JOVENTUT A CATALUNYA QUE HA MUNTAT LA DIRECCIÓ
GENERAL DE LA JOVENTUT DE LA GENERALITAT ,
L'EXALTACIÓ DE
LA PERSONALITAT DELS LÍDERS POLÍTICS éS MOLT PERILLOSA EN
UN SISTEMA DEMOCRáTIC.
14
�H1 HA ENCARA MéS EXEMPLES DE L'ACTITUD POC LIBERAL QUE
ESTIC DENUNCIANT , PENSO, PER EXEMPLE, EN LES ACTIVITATS DE
LA SUBDIRECCIÓ GENERAL D'ACCIÓ CÍVICA, EL TITULAR DE LA
QUAL, REFERINT-SE A LA INAUGURACIÓ DE LA NOVA PLAZA DE
TETUAN, DEMANAVA EN UN ARTICLE PUBLICAT AL DIARI AVUI UNA
CAMPANYA CIUTADANA PER A DONAR A CONéIXER LA FIGURA DEL
DOCTOR ROBERT.
EM FA LA IMPRESSIÓ QUE ELS CIUTADANS D'AQUEST PAÍS NO
PODEN VIURE SOTA LA PRESSIÓ D'UNA CAMPANYA DE PUBLICITAT
PERMANENT.
LA MANCA D'ESPERIT LIBERAL éS CAUSA DE LAPSUS VERBALS
PENOSOS.
M'ESTIC REFERINT ARA A LES DECLARACIONS QUE VA
15
�IMPROVISAR EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT EN CONIIXER LA
COMPOSICIÓ DEL NOU GOVERN ESPANYOL I, MéS CONCRETAMENT, LA
INCORPORACIÓ D'UN NOU MINISTRE CATALà I D'UN ALTRE DE
MALLORQUI,
EL PRE5IDENT VA DIR AMB 10 A LA CONTUNDINCIA DE LES
AFIRMACIONS BEN INTERIORITZADES QUE NO N'HI HA PROU AMB
SER CATALá SINE QUE é5 NECESSARI EXERCIR COM A TAL.
VEIEM. QUI VOL DIR EXERCIR COM A CATALá? ON ES
FACILITEN ELS CERTIFICATS QUE ESTABLEIXEN LA
PURESA
D'AQUEST EXERCICI? QUINA 115 LA DIFERèNCIA ENTRE EL5
CATALANS QUE SE SUPOSA QUE ENVIARIA A MADRID UN GOVERN
REFORMISTA O UNA COALICIÓ CiU-FRAGA I LES DOTZENES DE
CATALANS QUE ESTAN TREBALLANT ARA A L'ADMINISTRACI6 DE
L'ESTAT?
O éS QUE UNS 56N MéS CATALANS QUE ELS ALTRES? O
16
�UNS 56N CATALANS 1 ELS ALTRES? QUI
HO DECIDEIX? éS
MAT1RIA DE SECRETARIS GENERALS CONTINGENTS O DE SACERDOTS
DE LA POLÍTICA?
NOMéS VULL CRIDAR LA SEVA ATENCIÓ
SOBRE
EL FET QUE
QUALIFICACIONS D'AQUESTA MENA SÓN RADICALMENT CONTRáRIES A
L'ESPERIT LIBERAL. ELS PRINCIPIS DEL LIBERALISME POLÍTIC
MANTENEN
QUE
ELS CIUTADANS 56N IGUALS I QUE LES PROPOSTES
POLÍTIQUES ES FORMEN A PARTIR DE LA CONFLUéNCIA DE LES
OPINIONS DIVERSES.
NOMé5 CAL CONéIXER UNA MICA D'HISTÒRIA PER A SABER COM
EL LIBERALISME ES VA FORMAR PRECISAMENT EN EL REBUIG DE LA
IDEA D'UNA DESIGUALTAT ENTRE ELS HOMES BASADA EN FACTORS
ALIENS A LA SEVA PRÓPIA CAPACITAT.
17
�CONSTITUEIX UNA NOCió TOTALMENT ALIENA AL PLANTEJAMENT
LIBERAL QUE UNA AUTORITAT PUGUI QUALIFICAR O DESQUALIFICAR
ELS ACTORS POLÍTICS AMB CONSIDERACIONS TRANSCENDENT5.
EN AQUESTS MOMENTS EN QUE TAN ES
PARLA DE LA NECESSITAT
D'EVITAR LES INTERVENCIONS ESTATALS éS MOLT IL.LUSTRATIU
DE REMARCAR QUE EL GOVERN DE CATALUNYA, EXPRESSIÓ POLÍTICA
DE POSICIONS CONSERVADORES, HA ASSUMIT UNA ACTITUD
INTERVENCIONISTA EN GRAN PART DE LES POLÍTIQUES QUE
EXPLÍCITAMENT O IMLICITAMENT HA ANAT POSANT EN MARXA.
ES PODEN DONAR ALGUNS EXEMPLES RECENTS BEN REMARCABLES.
UN DELS MéS CLARS éS EL DEL RECENT DECRET DE FIRES QUE
PREVEU
UNA FISCALITZACIÓ EXASPERANT DE L'ACTIVITAT DE LES
INSTITUCIONS QUE REGULA. ES UN DECRET QUE ACTUALMENT ESTà
ESSENT ESTUDIAT JURIDICAMENT PER LA FIRA DE BARCELONA PER
18
�SI
é.S PERTINENT
LA PRESENTACIÓ DE
RECIIIRS.
POTSER SERIA BO QUE ELS DIGUÓS QUE EL MATEIX PRESIDENT
DE LA GENERALITAT HA MANIFESTAT LA SEVA DISPOSICIÓ A
RECONSIDERAR EL DECRET ,
PERCY H1 HA Mé5 EXEMPLES. LA LLEI DE SANEJAMENT DE
CATALUNYA QUE, DESPRéS QUE ELS AJUNTAMENTS FESSIN EL GEST
DE DONAR UN AMPLI MARGE DE MANIOBRA A LA GENERALITAT S'HA
CONVERTIT EN UN MECANISME INOPERANT PER LA COMPLEXITAT
BUROCRATITZADORA QUE HA ACABAT IMPOSANT.
UNA DESCONFIANÇA INTERVENCIONISTA SEMBLANT ES POT
TROBAR EN LA LLEI DE CAIXES APROVADA FA NOMé5 QUINZE DIES
PEL PARLAMENT DE CATALUNYA. I EL MATEIX ES PODRIA DIR DE
LA SOLUCIÓ IMPOSADA PER LA GENERALITAT EN LES SEVES
19
�NEGOCIACIONS AMB EL GOVERN CENTRAL PEL QUE FA A LA
DISPOSICI6 SOBRE CREACI6 DE COMARQUES A CATALUNYA.
L'ADMINISTRACI6 LOCAL
EN EL CURS DELS DARRERS MESOS HE REITERAT AMB UNA CERTA
ïNSISTÒNCIA EL MEU CONVENCIMENT EN EL SENTIT QUE CAL
DESENVOLUPAR UNA MAJOR PRESèNCIA DEL SECTOR LOCAL EN
L'AMBIT DE LA GESTI6.
CREC QUE LA PROPOSTA QUE HE FET DE POTENCIAR
L'ADNINISTRACI6 LOCAL ES PLENAMENT CONCORDANT AMB UNA
VISI6 LIBERAL DE L'ADMINISTRACI6 PÚBLICA.
L'ADMINISTRACI6 LOCAL éS L'ADMINISTRACI6 QUE EST& MéS A
20
�PROP DELS CIUTADANS I,
PER TANT, 65 EL SECTOR DE
L'ACTIVITAT PÚBLICA MéS FáCIL DE SER CONTROLAT PELS
CIUTADANS. AQUESTA éS UNA EXIGèNCIA CLáSSICA DEL
LIBERALISME POLÍTIC, QUE ES BASA EN EL CONVENCIMENT QUE EL
PODER CONDUEIX FATALMENT A L'ABÚS SI NO ES GARANTEIXEN
UNES FORMES ESTABLES DE VIGILáNCIA, EQUILIBRI I CONTROL.
HE DESENVOLUPAT ENCARA M65 AQUESTA IDEA QUAN HE AFIRNAT
QUE ELS AJUNTAMENTS TENIEN UNA ACTUACIó MOLT SEMBLANT A LA
DE LES EMPRESES. ERA UNA INTERVENCI6 EN UN ALTRE CONTEXT
QUE éS PLENAMENT VàLIDA PER A IL.LUSTRAR LA CONCORD8NCIA
DEL MODEL LOCAL AMB L'ESQUEMA LIBERAL DEL PODER. ELS
AJUNTAMENTS NO TENEN L'ELEMENT DE LA COMPETéNCIA MUTUA
PERO TAMBé éS CERT QUE H1 HA UN CERT FENÓNOMEN DE
CONTIGÜITAT QUE PERNET ESTABLIR COMPARACIONS ENTRE EL
RENDIMENT RESPECTIU. A MéS LA PROXIMITAT AL5 CIUTADANS
21
�DÓNA A LES ELECCIONS UNA FORA FISCALITZADORA MOLT
SUPERIOR A LA QUE éS NORMAL EN D'ALTRES NIVELLS DE
L'ADMINISTRACIÓ.
LA REALITAT éS QUE ' ENTRE ELS ALCALDES Hl HA UN
PERCENTATGE SUBSTANCIAL DE MORTALITAT POLÍTICA. ES UN FET
QUé HA ESTAT OBJECTE DE L'ATENCIÓ DE LA PRENSA QUE, EN
NOMBROSOS AJUNTAMENTS, H1 HA HAGUT MOLTS PROBLEMES 1 QUE
AQUESTS PROBLEMES HAN PORTA? COM A CONSEQUáNCIA NO POQUES
SUBSTITUCIONS DE PERSONES.
ES CERT QUE ELS INCIDENTS HAN ESTAT INTERPRETATS A
VOLTES, AME UNA CERTA FRIVOLITAT, COM UNA MANIFESTACIÓ
NEGATIVA DE LA POLÍTICA LOCAL. PERÒ ESTIC CONVENgUT QUE
SERIA UNA INTERPRETACIÒ MÉs REALISTA LA D'ENTENDRE AQUESTS
INCIDENTS COM MANIFESTACIONS DE VITALITAT DEMOCRàTICA I
22
�DEL BON FUNCIONAMENT D'UN SISTEMA.
LA REALITAT éS QUE ENTRE ELS ALCALDES - PODRIEN PENSAR
ARA EN ZONES CONFLICTIVES COM EL BAIX LLOBREGAT Hl HA
HAGUT UNA NOTABLE "MORTALITAT POLÍTICA . AIXC, VOL DIR QUE
EN EL TERRENY DE L'ADMINISTRACI6 LOCAL HA ESTAT POSSIBLE
DE POSAR EN PRIICTICA EL PRINCIPI DE TEORIA DEMOCRàTICA QUE
EXIGEIX LA SUBSTITUCI6 DEL REPRESENTANT QUE PERD LA
CONFIANÇA POLÍTICA DELS SEUS REPRESENTAT5.
COM TOTS VOSTé5 SABEN, NO ES TAN FaCIL FER
SUBSTITUCIONS POLITIQUES EN D'ALTRES NIVELLS DE GOVERN. I
EL QUE éS PITJOR éS QUE LA MANCA DE SUBSTITUCIó, LA
CENSURA SI HO PREFEREIXEN, NO ES DEIXA DE FER NORMALMENT
PER
MANCA DE MECANISMES, QUE EXISTEIXEN, SINO PER LA
MANCA DE CONEIXEMENT I , PER TANT, DE CONTROL DIRECTE DELS
23
�CIUTADANS SOBRE ELS SEUS REPRESENTANTS..
EN CONSEQUéNCIA, LES POSSIBILITATS D'APROXIMACIO D'UN
MODEL D'ADMINISTRACI6 MOLT TERRITORIALITZADA A L'IDEAL
DEMOCR,3TIC 56N MOLT MéS ALTES QUE EN UN SISTEMA
CENTRALITZAT.
LES OBSERVACIONS QUE HE ANAT FENT PODEN SUSCITAR UNA
IMPRESSI6 DE PESSIMISME. NO ES EL MEU OBJECTIU , BEN AL
CONTRARI ,
M'HE LIMITAT A DESCRIURE ALGUNS
TRETS
DEL NOSTRE
SISTEMA DE CONVIVNCIA POLÍTICA QUE EN SEMBLEN NEGATIUS, I
HO HE FET DES
DE
LA PERSPECTIVA D'UNA REFERéNCIA LIBERAL
QUE NO HE TRACTAT COM UNA
OPCIÓ POLÍTICA CONCRETA SINÓ COM
UN MARC DINTRE DEL QUE 56N POSSIBLES ALTERNATIVES
24
�DIVERSES.
ENS TROBEM FICATS EN UNA ATM155FERA QUE DEMANA
UNANIMITAT5 I ADHESIONS 1 QUE HA FET DE LA QUE1XA I LA
LAMENTACIÓ L'ESTRATEGIA PER A TOT UN POBLE. AIX6 NO éS
REALISTA, I APROFITARé UNA FRASE BRILLANT DEL PROFESOR
BRICALL. "NO POT 5ER QUE LA HISTORIA D'AQUEST PAIS ACABI
AMB UNA GEMEC-.
PERÒ CREC QUE éS FONAMENTAL QUE ELS DIGUI PER ACABAR
QUE 51 FEM L.E5FOR DE SUPERAR LA VI5ió PRZIXIMA DE LES
ANéCDOTES PODEN COMEN(1;AR A ALBIRAR ALGUNS S1MPTOME5 MOLT
POSITIU5,
.
ESTIC CADA COP MéS CONVENUT DE QUE CATALUNYA EST á EN
EL CAMÍ DE RETROBAR-SE AMB 51 MATEIXA. AMB EL QUE (55
25
�REALMENT EL PAÍS, ES A DIR, ELS 5E1.15 HOMES I DONES. I EL
RETROBAMENT QUE AUGURO DURá UN REVIFAMENT DE TOT ALL6 QUE
HA CONFIGURAT LA NOSTRA HISTbRIA RECENT SEMPRE QUE ELS
CIUTADANS DE CATALUNYA HAN TINGUT LA LLIBERTAT D'EXPRESSAR
LA SEVA VOLUNTAT: TOLERàNCIA, DIáLEG CONFRONTACIÓ,
DIVERSITAT I PLURALISME.
26
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3889
Title
A name given to the resource
Discurs en el Sopar del Club Liberal
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Platja d'Aro, Girona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Liberalisme
Política
Socialisme
Acció política
Club Liberal de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-07-12
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1066/19860117d_setze.pdf
2801ed7f64152e20a61e2abf54eb0e3e
PDF Text
Text
1+1111I
Ajuntament
de Barcelona
Alcaldia
Gabinet de
Comunicació
Plça. S. Jaume s/n.
08002 Barcelona
Telèfon: 301 07 07
Tèlex: 54519 Laye e
Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde a la Conferència Homes i Dones
d'Esquerra
Barcelona, 17 de gener de 1986
�y I
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
Aqui teniu vàries reflexions. Feu-ne l'us que volgueu.
Parlo com a militant d'esquerra, com a catalanista i,
com
a persona influida per la pròpia
experiencia política,
primer en el camp de la esquerra
inevitablemement,
universitària (i no tant), en el de la configuració de la
convergencia socialista i després del partit dels socialistes, i
en el camp de l'administració d'una de les 10 concentracions
urbanes més importants d'Europa.
1.-
Crec que l'esquerra europea està purgant els pecats de quasi-
70 anys d'identificació de socialisme amb nacionalització de la
producció.
2.-
Penso que la nacionalització de l'estat és un objectiu
legítim, quasi diria una pulsió legítima, en la línia en que José
Ramón Recalde s'expresa quan diu, aproximadament, que nació es
l'estat ocupat pel poble, pels ciutadans, i per tant, rebaixat,
disminuit, en part esmicolat, arrossegat cap avall, cap el
carrer, i cap a cada una de les cultures en que cristalitza la
relació dels ciutadans.
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�,
,
-3-
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
3.-Aquesta pulsió legitima, que sempre porta el nom de la
nacionalitat concreta (catalanisme, etc.) i no el del temible
genèric, nacionalisme, està i estarà sempre en contradicció amb
una altra d'igualment abassagadora:
mobilitat,
l'intercanvi,
el
comerç,
l'internacionalisme, la
la
curiositat,
la
fraternitat. L'internacionalisme és l'únic genèric legítim.
4.-La •nacionalitat, com la tribu i la familia, acompleix en
nosaltres una funció protectora, d'afirmació diferenciada
respecte dels altres, defensiva. La ciutat és en canvi el lloc de
la relació, el carrer, el comerç i la frontera oberta.
5.-El nom de la ciutat té també el dring de la pàtria i pot
mobilitzar i mobilitza sentiments de pertinença i de
diferenciació, fins i tot d'extremisme col.lectiu, pera predomina
en ell el missatge civil, l'emulació, la rivalitat, l'anonimat
alliberador i la similitut d'experiències amb d'altres ciutats
que porten altres noms.
6. -Crec que hem de concebir l'estat com un sistema de cultures i
Europa com un sistema de ciutats. L'Europa de las pàtries es ja
només un aplegament de curiositats. L'Europa com a sistema de
Exp. 82 - 86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�-4-
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref. :
ciutats es un concepte operatiu que ens ajuda'a decidir el que
hem de fer.
7.-Un escriptor de la generació dels nostres avis (m'ho va
recordar fa poc Xavier Rubert), deia que la millor manera de dirnos europeus era dir-nos catalans (ell també veia que el dring,
el ressó de la pàtria gran està contingut in nuce en el nom de la
pàtria petita i afegia,
aproximadament: "per què
dir-nos
barcelonins o empordanesos, no fora prou en cara". I per acabar
rematarà, adessant-se als empordanesos, "dia arribarà en qué dirvos empordanesos serà més convenient per l'Empordà i
per
Catalunya".
Doncs bé: Crec que aquest dia està ben aprop.
8.-La reflexió 7a. en comporta dues consecutives però diferents:
una referida a l'espai, Catalunya i Espanya, l'altre referida al
temps: els nostres avis i nosaltres. Comencem per aquesta.
Els nostres avis (o besavis), obrers i poetes, industrials
i polítics, van dissenyar les idees i els objectius que encara
ens determinen: igualitat social, catalanisme, ciutat gran,
oberta, madura (eixample vs. muralles), modernisme.
Els nostres pares Cirici, Espriu, Cumella, no solament han
Exp. 82 - 86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�-5-
Ajuntament de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
conservat aquest mots, sine; que els han enriquit amb infinita
saviesa, els han pulit i els han millorat, els hi han tret la
ganga de l'accent novell,
agosarat, juvenil, ingenu -tant
emocionant però- a través dels infinits sofriments (de la
guerra), la infinita quietut obligada i l'ensopiment general. Han
fet la travessa del desert amb èxit. ( I han madurat el verb, el
llenguatge, l'oral i el manual de les terres, dels colors, dels
materials: en sabem més).
La ciutat és un llenguatge. Els carrers ho son. El comerç
també, com diu l'O.B.
L'herència d'uns i altres ens obliga ara a començar a posar
els fonaments de la ciutat llunyana, sense pensar-nos-hi més.
El futur està darrera la cantonada. No es una ficció.
9.-Crec que hem de mobilitzar totes les energies latents i
adquirir tot el rigor que ja està al nostre abast perquè la
generació més jove, els nostres fills (els vostres companys)
puguin succeir-nos aviat i construir amb pedra bona.
Anem per l'altre.
-
10.-Catalunya es una realitat. Espanya es un projecte. Catalunya
es una realitat torturada, des de fora i des de nosaltres
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
-6Ref.:
mateixos. Espanya es avui un magnífic projecte: té les bases
posades i bona part dels elements constructius hi son. Catalunya
es un bon punt de mira per a construir Espanya: el millor o un
dels millors. Tenim l'experiència, positiva i negativa,
d'Espanya. En tenim la sang, els cognoms, les cultures. Els tenim
a casa. Es inevitable que Catalunya es realitzi en la construcció
de la nova Espanya i que no es realitzi del tot si no es en
aquesta tasca. l'Adeu Espanya s'ha de reconsiderar. La mare
Espanya, també, Espanya serà la nostra filla o no serà. Esperem
poguer dir aviat: Benvinguda Espanya nova.
11.-Es preferible pensar que Barcelona es capital de Catalunya,
una capital d'Espanya i una de les 10 ciutats importants
d'Europa, i que cada una de les tres coses es indisociable de les
altres, que no pas que Catalunya té per capitals Barcelona,
Madrid i Achen. Ens ajuda més. Es més operatiu.
12.-Tantmateix hem de pensar un lloc important pel nacionalisme,
temible però legítim, explicat per la història, en el nostre
futur, en la ciutat llunyana -i em refereixo al nacionalisme
català i al nacionalisme espanyol i a un cert papanatisme
europeista. Es inevitable. I segurament es necessari. Hi hem de
Exp.
82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
-7Ref.:
conviure. Es una part del nostre cor. Una part deixada a ella
mateixa, magnificada com si fos un tot. Pera n'és una part. No és
potser interessant, no n'hem potser d'esperar res, pera l'hem de
respectar, som nosaltres mateixos.
13.-E1 socialisme europeu serà un socialisme de mercat, a l'Oest
i a l'Est.
Mercat no com a cilici, com a obligació, sino com a enginy
útil i creador, o que permet la creativitat enfront de
l'ensopiment.
Oue permet dir als joves d'avui: no us resigneu a no fer rés
pel mor de no guanyar diners en el mercat. Guanyeu-los i feu
coses. Ja ens ocuparem entre tots d'establir un codi social que
limiti l'arrogància estúpida dels ideologs de l'enriquiment.
El que no podem admetre, al menys jo, és la ideologia del
mercat en mans del que en treuen un profit personal exhorbitant.
El que no podem admetre és la glorificació de les
diferències de riquesa més enllà d'un punt (que es móbil,
convencional, incert, ben segur) més enllà d'un punt en que les
diferències no es justifiquen com a enginy de dinamització.
14.-La ideologia liberal-conservadora prostitueix el missatge de
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�•
-8-
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
llibertat en benefici de la conservació. Te un tuf, sempre, de
falsetat.
15.-El missatge de llibertat, la iniciativa creadora, i el
catalanisme obert, i la construcció de
l'igualitarisme, estan en
les
nova Espanya,
i
mans de l'esquerra catalana, de la
nova esquerra catalana. No solament a les seves mans però també
en les seves mans. I això comporta una certa responsabilitat. Jo
crec que engrescadora.
16.-Dexeu-me acabar amb dues o tres reflexions de més actualitat
i per tant, forçosament, menys contrastades i més necessitades de
verificació ulterior.
-Catalunya
d'assenerament,
està
vivint
d'enfortiment
processos
contradictoris
de la confiança,
de
lenta
devaluació dels tabús, d'una banda, i d'arrenglerament,
intervencionisme inaudit, confusió de conceptes, mimetisme d'un
estat ja periclitat i monopolització de símbols i dels media,
d'una altra banda: cambres agràries, caixes d'estalvi,
comarques, medis audiovisuals (radio i televisió), medis escrits
la mateixa llengua: concebuts com a instruments d'una certa idea
de pàtria que es vol imposar com un catecisme.
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�+Mc,
—9—
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
Hem de fer-hi créixer obstinadament el pluralisme, la
tolerància, el rigor, la honestedat, la competència, la llibertat
civil, el mercat d'idees i de productes, els contactes entre
ciutats, el debat polític dur i franc, de bona llei, i els pactes
sobre allò que és el marc, el camp de joc i els regles del joc entenent que la llengua és també regla i que la versatilitat
idiomàtica es ja més riquesa que no pas amenaça.
Vull fer, a q uí, un procés d'intencions: una determinada
interpretació de la vocació espanyola de Catalunya, errònea al
meu entendre, esta produint, per mor de les necessitats
electorals a curt termini, l'ensorrament del pactes que es veien
possibles fa solament uns mesos -tan culturals com territorialsaixí com la regimentacio d'institucions, societat civil i mitjans
de comunicació.
- El mateix origen tenen les apelacions als propis
conservadors de Catalunya a inhibir-se del referèndum sobre
l'Aliança Atlàntica. Estem assistint a l'espectacle no gens
nou a la nostra història d'apelació a una tradició neutralista de
la burgesia catalana,
que conviu amb l'occidentalisme més
frenètic, amb un "nacionalisme Mickey Mouse", amb el papanatisme
europeista més carrincló i amb l'anti-tercermundime, tradició
neutralista nascuda de la llunyania de l'Estat i dels negocis que
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�í*fia
'Ry
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
-10Ref.:
van fer durant la primera guerra mundial i fins i tot en part
segona (l'estraperlo). Aquest neutralisme és l'entronització'de
la viu-viu-com a ideologia i ens deixa a nosaltres, a l'esquerra,
la obligació de dividir-nos ("per a menjar-te millor") entorn
d'una qüestió que d'altra banda no han inventat elis sinó
nosaltres -es a dir, entorn a una qüestió real, sobre la qual no
hem tingut el temps, o potser la voluntat, d'explicar-nos a fons.
Al tanto, ara no hi ha més remei que replantejar aquesta qüestió,
en tota la seva profunditat, debat que resta pendent i que
seguir sent necessari, sinò com un tràmit (crucial) de suport o
no al govern.
Si passem aquest cop sense massa danys, podrem començar a
projectar la construcció de la ciutat llunyana en bones
condicions. I si no començarem igualment en males condicions, que
en definitiva es un distintiu de l'esquerra.
Endavant, endavant de debò i moltes gràcies.
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3972
Title
A name given to the resource
Conferència Homes i Dones d'Esquerra
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Socialisme
Nacionalisme
Federalisme
Liberalisme
Acció política
Catalunya
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-01-17
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1106/19870731d_00229.pdf
94e9734c8ee57cb849a6c2cf322ad3ab
PDF Text
Text
"ESPANYA. 92:
UNA PERSPECTIVA". CONFERèNCIA DE L'EXCM. SR.
1-1CALDE, PASQUAL MARAGALL, AL CLUB LIBERAL.
PLATJA D'ARO, 31 DE JULIOL
1987
�SOVIET HE PENSAT QUE A CATALUNYA ENCARA TENDIEM A CAURE EN
EL VICI D'AOUESTA INTROSPECCI6.
DEDIQUEM ENCARA MASSA TEMPS A DISCUTIR SOBn EL QUE ÉS
j 1,
CATALUNYA ,
!
A
-S . RE E1.19UE
,i
1..
1s qíVo
1.
I
I
•1
\
í
-
:
n
1
1
.
.
ESIE PANYIA-It TENfM ENCAR
í
MASSA
=
!
i
OBSESSIó P,ELS 4AMS/I \PEI,S\ADP-ECTIU$: iNAC;f6,\NACIONAAT,\REGI6,
1
\ y
ESTAT PAISOS, NORD, .5,. Y31), PRINCiP
\j•
\
í
\,..,../
, PENÍNSULA...
ENS Hi DEDIQUEM MOLT MIS D'ALL6 QUE LA SITUACIó REAL
JUSTIFICA: NO NI HA DESGR&CIA, PER1LL, OPRESSI6, AMENAÇA PESANT
PROU SOBRE "HL C [SiP" PER JUSTIFICAR UNA TAN GRAN ATENCIó A
NOSALTRES MATEIXOS.
POTSER JA QUE ENS TROBEM ENTRE LIBERALS CALDRA PARAFRASEJAR
UNA DE LES SENTaNCIES MIS CITADES DE MARX: JA HA PASSAT EL MOMENT
D'INTERPRETAR LA REALITAT; DEDIQUEM-NOS A TRANSFORMAR-LA.
�PER AIX,5 HEI DE FER SERVIR LA FITA, EL REPTE DE 1992:
TRANSFORMEM
BARCELONA,
TRANSFORMEM LES
NOSTRES
CIUTATS,
TRANSFORMEM CATALUNYA, TRANSFORMEM ESPANYA, PER FER-LES MILLORS,
PERQU
SIGUEM
MÉS FELIgos, MES LLIURES, MÉS PERSONES.
TI
CATALUNYA I L'ESPANYA DEL 92
PER A MI ÉS EVIDENT QUE, PEL NOSTRE INTERéS, PER L'INTERéS
DE CATALUNYA ENE CONVÉ QUE LA NOSTRA TRANSFORMACIÓ SIGUI
SOLIDARIA AMP LA D'ESPANYA. ENCARA MÉS, HEM DE SER CAPDAVANTERS
EE .
EN LA TRANSFORMACIó D'ESPANYA.
SABHM QUE CATALUNYA NOMÉS HA POGUT SER LLIURE 1 PRÒSPERA
CUAN A ESPANYA ¡JI HA HAGUT UN RÉGIM DE LLIBERTAT 1 PROGRÉS.
�NOSTRA P ARTICiPACIó EN LA TRANSFORMACió D'ESPANYA,
LA
REPETEIXO NO P,S TAN. SOLS UNA OUESTIÓ DE SOLIDARITAT: ÉS, SOBRE
TOT, UNA QUESTió VITAL PER A NOSAL.TRI.
ESTEM PREPARATS PER A LIDERAR EL PROCÉS?
CONTINUA SENT CATALUNYA L'AVANÇADA DE PROGRÉ,S?
LA PRIMERA PREGUNTA 14' INCLINO A CONTESTAR QUE Sí. A LA
SEGONA NO N'ESTIC TAN SEGUR.
L'INTERVENCIONISME
M'AGRADARIA EXPLICAR-LOS QUINES SÓN LES CONDICIONS QUE
CONSIDERO NECESSARIES PER RECOBRAR AQUEST PAPER. ÉS UNA
FETA
CATALb..
DES
REFLEXIÓ
D'UNA OPCIÓ POLÍTICA CONCRETA: LA DEL SOCIALISME
�FA DOS ANYS JA VAIG TENIR L'OCASI6 D'EXPRESSAR LOS ELS MEUS
TEMORS PER LES TFNDaNCIES INTERVENCIONISTES 1 ESTATISTES QUE
APUNTAVEN A CATALUNYA. UN AFANY
D'INTERVENCIONISME QUE ERA PALèS
EN LA MANERA DE ELE D 'OPCIONS POLÍTIQUES QUE ES RECLAMAVEN
HFRE\w S DEL PENSAMENT LIBERAL.
DOS
`JESPRS,„.cE.)
ANYS
E'INTERVENCIONISME,
NACIOIALITZA2
S'HA
CATALUNYA
TRADUYT
DOLOROS
ENDINS,
EN
UNES
CONSTATAR
QUE
L'OBSSESSICS
PER
MESURES
POLÍTIQUES
DESAFORTUNARES LES CONSEQÜ'éNCIES DE LES QUALS SERA MOLT DIFÍCIL
Esm:EnAR.
FA DOS ANYS VAIC, DEFENSAR EL COMPONENT ."LIBERAL” DE L' OPCIÓ
POLÍTICA SOCIALISTA EN- LA QUE MILITO.
•
�CREC CGE VAIG AUNTAR, QUE LA POSICIó SOCIALISTA RESPECTE DE
• -
L'ESTAT, DE L'ESTAT EN ABSTRACTE, HA DE GUANYAR GRAUS DE
LLIBERTAT I D'ESCEPTICISME. AQUEST ÉS UN ALTRE SENTIMENT PROFUND
DEES CATALANS I DEL SOCIALISME CATALá QUE NO VOLEM AMAGAR EN
ABSOLUT.
AOUESTA
PERSPECTIVA
S'ADIU DEL TOT
AMB
EL
NOSTRE
MUNICIPALISME TEóRIC I PRáCTIC. UNA PERSPECTIVA DES DE LA QUAL
_
•
PEESEM QUE CALDRTA ERE -I NO ES FA PROU- UNA CRÍTICA SENSE PIETAT
DE L'ASEIXIANT INTERVENCIONISME NACIONALISTA: S'INTERVENEN LES
CAIXES, ES PREPARA LA INTERVENCIó DELS YOSEUS, JA S'EA FET EN EL
CAS DE LES El RES, LES CAMBkES DE COMERÇ, LES CAMBRES AGRáRIES. ES
NACIONALITEEN LES COMARQUES A TRAVÉS DEL PARTIT, PER CONVERTIRLES EN TOP EL CONTRARI DEL QUE SQMNIAVEM: EN ENGRANATGES D'UN
APERREE NACIONAL DE DOMINI PUNTIELISTA DEL TERRITORI 1 D'UN
REPARTIR
D'INSPECC)6
DIRECCIONAT DEL DINER PúBLIC;
FINANCERA LOCAL,
ES CREEN (JbOSSOS
ES MEMYSPPEEN ELE MECANISMES
AUTONa:TICD DE DISTRIBUCIó DE RECURSOS DES DE L'ESTAT AMB L' EXCUSA
�COMPETCIES PER A CATALUNYA; ES TANOUEN AMOS I
TELEVISIONS LOCALS TOT LLOANT LA SOCIETAT CIVIL; ES PROHIBEIXEN
LES SAMARRETES DE LES ESCOLES PER UNIFORMAR TOTHOM AMB UNA
SAMARRETA -6UTCA AM3 L'ESCUT DE LA GENERALITAT T UNA PETITA
InscRI p ció DEL NOM DEL CENTRE; EL MATEIX ES FA AMB LES POLICIES
LOCALN SEMPU AME UNA FINALITAT LLOABLE DE SIMPLIFICACIó, ES
CLAE, PER3 SEMPRE UNIFORMANT, MAI PRIMANT LA SINGULARITAT). EN
FI, S'INTENTA CONTROLAR EL BARÇA I ALTRES CLUBS.
DAVANT
UN I FORNA:- )0
D'AOUEST
ALLAU DE MISSATGES
LA PRó l)IA ESQUERRA SE SENT
ORDENANCISTES
I
A _VOLTES, DESARMADA:
NACIONALITZAR NO HA ESTAT JUSTAMENT EL SEU PROPI LOT D'ORDRE?
�LA VISIó DELS SOCIALISTES
NOSALTRES CREILM QUE IGUALTAT NO VOL DIR UNIFORMISME SINó
JUSTAMENT YIPERNCIA: DIFERaNCIA PER COMPENSAR LA DESIGUALTAT
D'OPORTUNITATS, PER¿S TAMBÉ DIFEKMCIA PER A QUE S'EXPRESSIN TOTES
LES SINGULARITATS, VAL A DIR, IGUALTAT DELE INDIVIDUS, NO
IGUALTAT CONTRA L'INDIVIDU.
ACUESTA
IDEA CREC QUE LA POT
SUBSCRIURE
QUALSEVOL,
SOCIALISTA, O NO, QUE CREGUI EN LA DEMOCRACIA. CREO QUE ÉS DEL
TOT COUEENT AME L'IDEARI
PER.
SEMBLA QUE NO
LIBERAL.
ÉS LA VISIó PREVALENT AVUI A CATALUNYA.
PER AIX5 OLE TINC ELS REUS DUBTES DE QUE CATALUNYA CONTINUY
SENT L'AVANCADA DE PYJGPÉS A ESPANYA.
�SI tT.fr MO, L'AVANTATGE COMPARATIU RESPECTE A. LA RESTA
D' IEIEPANY QUE `Ï'F`il EM A L'INICI DE LA TRANSICIó IIA QUEDAT MOLT
I?EDUi'T.
ï.^ LA RESTA D'ESPANYA ES NOTA MÉS DIFERèNCIA IENTRE LA
SOCIETAT ACTUAL I LA DE FA 10 ANYS QUE NO PAN NOTEM AVUI A
^iiTriL^:'^s._._.
CATALUNYA.
AQUÍ ENCARA CONEONEt•1 EL RESPECTE INSTI T UCIONAL AMB EL TEMOR
UN RESPECTE I UN TEMOR,
REVERENCIAL.
S'APLIQUEN BEN .Eï,I,!:C`!'LVAMI:P1':C.
REAC: C IOI
D'ALTRA BANDA, QUE
COMPAREU, SI NO, LES TREMENDES
QUE VA DESENCADENAR UN ARTICLE D'EN PEP SUBIRóS
PUBLICA EN UNA REVISTA TRIMESTRAL iO EL RESPECTE RELATIU QUE
lt NOMENAMENT D'UN FISCAL CAP DE L' AUD I ó NCIA TERITORIAL)
EL
AME
LA `EhT[J ;
:ï, TAT AMB QUE S'ACULLEN LES CONSTANTS SORTIDES DE
TO DEL— (OLUMMSTES `I.ABITUALS I D'UN DELS
DIARI AMB MÉS DIFUSIÓ A CATALUNYA.
DIRECTORS ADJUNTS DEL
�AMICS MEUS, CRE1.7 QUE AIXÒ ÉS MOLT PERILLÓS PER A CATALUNYA.
MS ANTIGUES I AMB
LES NOSTRES INSTITUCIONS, QUE SENS DUBTE SóN
- ...
MÉS TRADICI6 QUE GRAN PART DE LES D'ESPANYA, CORREN EL PERILL DE
OUEDAR ENCARCARADE9 SOTA TONES D'UN MOLT POC LIBERAL RESPECTE
INSTITUCIONAL.
coNTERTrR LA CAMBRA CATALANA EN EL LLOC DE DEBAT I DE
CRÍTICA D'AOUEST IDMENS JOC DE MANS EN QUE S'ESTA CONVERTINT LA
1
POLíTTCA NACIONALISTA LS 7 01 UN
UN REPTE QUE DEMANA GOSADIA 1 HABILITAT. 1, SOBRETOT,
RESOLDRE AME COHER¿NCIA EL GRAN PROBLEMA DE L'OPCió CONTINUADA
-.„.,
ENTRE EL FER COSTAT A UNA MAJORIA ARROGANT, SIMPLEMENT HABIL EN
LA
cREArI6
DE PRC,BLEMES I INEPTE EN LA SEVA SOLUCIó, O
BÉ,
L'OPOSICI5 7RONTAL, A DESGRAT DEL COMPONENT NACIONAL EVIDENT
D'ALCUNES DE. LES PROPOSTES AVANÇADES DES DE LA MAZORIA.
�CREC QUE EN AQUEST PUNT
ESTEM FENT EL QUE CALIA FER. PERÒ
LA TASCA ES ',LARCA.
AVUI CATALUNYA TÉ TOTS ELS NÚMEROS PER A ENTRAR AMB BON PEU
LO LA. COLLA EUROPEA CAP A LA SUPERVIVèNCIA ECONCS•ICA I LA
INTEGRACIó POLÍTICA QUE S'ALBIRA.
HI HA UNA COLLA. DE SECTORS SOCIALS D'EUROPA., NO SOLAMENT
ECON3MICS, TAMBÉ CULTURALS, URBANíSTICS, TECNOLóGICS I ACADèMICS,
ON ES FACTIBLE GUANYAR-SE UN ESPAI RESPECTABLE.
ANALITZEM AOUESTES POSSIBILITATS
AMB ATENCIó. ANALITZEM
TAMB AH
MB DETALL LOS NOSTRES PROBLEMES, QUE SóN MOLTS, EN EL CAMP
DE L'ADMINISTRACIó PÚBLICA, 1 EN EL TERRENY DE LES DESIGUALTATS
SOCIALS, nuE AFECTEN YISIBLEMENT EL NOSTRE POBLE,›
�nEcTnTm ALESHORES ST EL OUE CAL ÉS UN CONTINUAT
ENFRONTAMENT AMO EL GOVERN ESPANYOL, COM A EXPEDIENT PER A ANAR
TIRANT DE VETA. EN L'OBTENCIó D'ADHESIONS POPULARS SENZILLES O SI
T.S
AVIAT
1'10
PREFERIBLE TRIAR AUTÒNOMAMENT ELS
CAMPS
D'EN7RONTAMENT AME EL GOVERN ESPANYOL, DESENVOLUPANT-LOS AMB
R1GnR, PER11 SENSE OBLIDAR NI RES SECTORS DE DESENROTLLAMENT
POSITIU DE LA. POLÍTICA CATALANA NI LES GREUS MANCANCES QUE EL
GOVERN CATALA RE DEMOSTRA.
HEM
DE
SER SOBRE TOT CONSCIERTS QUE
UNA
POLÍTICA
--•••••D i AMBIGiJEITAT PESPECTV DEL MARC ESTATUARI O CONSTITUCIONAL -QUE ÉS
DIFERENT O UNE POLÍTICA
DE PRESSIó SELECTIVA I TENAÇ EN ELS TEMES
PRIORITARIS- POR DUP. A SITUACIONS EXTREMES PER PART DE SECTORS
MAJORMENT
JUVENTLS QUE ()UANT SENTEN "AMENAÇA A L'AUTONOMIA"
. .
•
LLEGEIXEN "PLANS S -ANISTRES CUROSAMENT PREPARATS PER ANORREARNOS", '1 _UAN SESTEE "N6VOLS EN L'HORITn DE L'AUTONOMIA"
LLEGEIXEN "IMPOSSIBILITAT TOTAL D'UN FUTUR PRC5SPER 1 LLIURE".
�AQUESTS SECTORS ESTAT. AVUI PERPLEXOS DAVANT LA BOGERIA
DESTRUCTORA QUE EL NACIONALISME RADICAL HA INTRODUÏT A CASA
NOSTP
NECESSITEN UNA EXPLICACIÓ D'ALGUNES COSES QUE NO ENTENEN.
NECESSITEN QUE ALGÚ ELS DIGUI QUE QUAN FRANCO VA ESCRIURE
ED:
1:^ L4 .'.
EN EL BULLET'í OFICIAL "LAS PROVINCIAS TRAIDORAS DE
GUIPU%COA Y VIZCAYA", EN DECRETAR L' ABOLICIó DE L'ESTATUT BASC,
DECRETAVA `I'fMBn INEXORABLEMENT MÉS DE MIG Si;GLE D'ODIS I
VENJANCES t^.'R! E'.'A?ii::;
:A
An. EST AFx"GIT ADMINISTRATIVAMENT INNEC:(_ESSARI PROCEDIA
DEL FET QUE L'ESGLÉSIA BASCA VA FER COSTAT AL NACIONALISME BASC
FRONT DEL I3r:NDOI, "NACIONAL" ESPANYOL -"TRAINT" AIXÍ LES
ESPERANCES DE SOLIDARITAT DE CLASSE QUE NODRIA LA DRETA ESPANYOLA
DEL 36.
�COSES TETES ELLES QUE. NO VAN SUCCEIR MAJORMENT A CATALUNYA,
00 L'ESS 3 .1A VA. PATIR LES PITJORS PERSECUCIONS DEL BàNDOL
REPUBLIC.
ES PIPRESCINDIDLE EVITAR QUE EL CLIMA CREAT DES D'ALTES
INSTANCIES DUGUI, UN OCASIó DE LES NOSTRES FESTES I DIADES
NACIONALS, A LA. RATLLA QUE VOREJA EL PRECIPICI I L'ESPIRAL DE LA
VIOLNCIA.
JO SóC 00 CONVENCUT DE QUE DIFÍCILMENT CAUREM COM A POBLE EN
AQUEST ESPIRAL: PER8 LA POSSIBILITAT, PETITA O GRAN, Hl ÉS.
CONVÉ, DONCS, RECORDAR-HO I EXIGIR DE TOTHOM UNA ALTRA VIA QUE
LA DE L'AMBIGÜITAT CALCULADA SOBRE EL NOSTRE DES fi PER A
MOBILITZAR
ELE NOSTRES SENTIMENTS AUTONOMISTES 1 MOLT
EN
PARTICULAR ELS D' UN JOVENT QUE TROBA PEINA AME DIFICULTAT I
FACILMENT,
00 CANVI, EL CAM1 DE LA CRÍTICA ALS SISTEMES
(EDUCATIUS 1 PRODUCTIUS) DE LA SOCIETAT ADULTA.
�-18-
SI SABRM TROBAR
CAMINS EN AOUESTA SELVA, I DECISIó PER A
. . •
TRANSITAR-LOS, EL FUTUR DE CATALUNYA NO TÉ SECRETS I SERá UN
FUTUP P1R5SPER I ESTABLE. ENTRAREM EN UNA DE LES FASES CREATIVES
DE LA. NOSTRA HISTUIA.
TOT H1 SEMBLA PREPARAT.
RER¿) EN AQUEST PROCÉS ,
IMPORTC T A
NING11 NO POT PASSAR PER ALT LA
U5 TÉ PER A CATALUNYA LA CAPITALITAT DE BARCELONA.
TINGUT OCASI6 DE COMPROVAR CON AOUESTA FUNCIó
IlE
QUE -1S ALHORA DE MOTOR I D'APARADOR --COM EN QUALSEVOL ALTRA
CAPITAL—, F5 COMPMSA PER LA GENT DEL NOSTRE PAIS. LA HIPOTaTICA
CONFRONTACI6 ENTRE LA METR6POLI BARCELONINA 1 UNA IDÍLICA
CATALW4M COMARCAL 1.1",S UNA ELABORACI6 PARTIDISTA SENSE CAP BASE
REAL. ELS CATALANS ESTAN ORGULLOSOS DE TENIR. UNA CAPITAL AMB UNA
. .PPES(; NCIA AL M' t'. CADA COP MÉS AFIRMADA. UNA CAPITAL QUE PUGUI
PROJEC T R-SE AME POTNCIA PRÒPIA.
�ULS CONCEPTES DE "RERAPAÍS" I DE "CIUTAT" COM A CONCEPTES
• •
. . .
•
•
•
•
.
. .
CONTRAPOSATS, FA MOLT TEMPS QUE HAN DESAPAREGUT DE LA LITERATURA
CIENTÍFICA 1 PINS I TOT DE LA POLÍTICA.
s . ITA
OIT SOVINT QUE, SENSE BARCELONA, CATALUNYA NO FÓRA UNA
NACIÓ; QUE LA COMPARACIÓ AME REGIONS EUROPEES DE CULTURA PRÒPIA
(BRETANYA, CÒRSEGA, OCCITANIA, ETC.) MOSTRA CLARAMENT QUE LA
INEXISTNCIA D'UNA GRAN AGLOMERACI6 URBANA ES CORRESPON DE FET
AMB LA INEXISTNCIA D'UN PROJECTE NACIONAL ESTABLE.
AIX6 PROBABLEMENT ÉS CORRECTE, .PERÒ TAMBÉ ES POT DIR, AMB
LA MATEIXA PROBABILITAT D'ENCERTAR, QUE SI BARCELONA EXISTEIX ÉS,
AL CAP I A LA FI, PERQUa CATALUNYA ÉS PROU NACIÓ COM PER HAVER-SE
DROPOSAT 1 HAVER ACONSEGUIT LA FORMACI6
AIXÒ QUE EN DIEM UNA
ORAN CAPITAL. ES A DIR, D'UN CONJUNT DE CLASSES I DE GRUPS
SOCIALS BU EFLACIONATS AME LA PRODUCCIÓ PRIMARIA D'ALIMENTS I DE
MATÓSIES PRIMERES, 1 APLEGATS EN UN TERRITORI REDUYT 1 DENS, AMB
FUNCIONS DE DIRECCIÓ 1 DE REPRESENT7\CIó DEL PAÍS.
�MOLT CONSCIENT OUiE LA SEVA
BARCELONA
T-#I.S T()R,IC;A
L'INSTRUMENT
".:
SER LA PLATAFORMA D' EXPRESSI& DI:
JUrTIFICACIÓ
CATALUNYA,
QUE CATALUNYA HA CONSTRUÏT PER EXPRESSAR-SE I
RELACIONAR-SE AME L'EXTERIOR.
AQUEST f7S UN DELS OF3JFECTIUS QUE BARCELONA `i' FIA DE PLANTEJAR
EN LA ?E;2SPF;C`iIVA DEL 92 I DELS ANYS QUE SEGUIRI^N: EL REFORÇAMENT
D ; i
C
SEVA CAPITAi,ITAT.
ESPANYOLA .I.
DE LA SEVA
CAPITALITAT
CATALANA,
EUROPEA=..
PEROUé CAL TENIR BEN PRESENT QUE BARCELONA ES TROBA EN PLFE
"CARRER :Ion " D'EUROPA. EL PAPER FUTUR DE BARCELONA PASSA PER
ESDEVENIR EL CENEE
NEURALGIC D' ALL () QUE EN DIEM EL "NORD DEL
SUD" D' E ROPr>, UNA AMPLIA REGIÓ QUE COMPRèN EL MIGDIA FRANCÉS, EL
NUED ?' ITàL1A _ EL MEDITERRANI ESPANYOL.
�S'EA DE POTENCIAR BARCELONA COM A CENTRE DE GRAVETAT
D' ACUESTA áREA TERRITORIAL INTERNACIONAL, LA CUAL TI UN PES
CULTURAL
NOTABLE, ULTRA LA SEVA POTENCIALITAT
1
TURÍSTICA, I USTà PERFECTAMENT INTEGRADA EN LA XARXA EUROPEA DE
CIUTATS.
NOMÉS UN REC()NEIXEMENT I UN PERFECCIONAMENT DEL CARáCTER
unBa DE
CATALUNYA PODRá PROPORCIONAR-NOS UNA INCORPORACIÓ A
EUROPA QUE; ENE PERMETI JUGAR UN PAPER CAPDAVANTER I, AUTORA,
ORIGINAL. ES UNA VIA, AQUESTA, QUE RECLAMA ACTITUDS QUE SóN
INSEPARABLES DE LA CULTURA URBANA, CON ARA EL GUST PEL DEBAT,
L'ESTIMACIó DE LA PLURALITAT, L' I NTERÉS PER. LES AVANTGUARDES I,
AL MATE IX TEMPS, PEL RIGOR EN L'ADMINISTRACIó.
I NO VOLDRIA QUE EL QUE ESTIC DIENT S'INTERPRETÉS COM UN
MENYSPREU VER AL
CAMP. EN ABSOLUT. JO CREC QUE L'IDEAL DE
SOCIETAT N'IS UN EN EL QUAL LA FRONTERA ENTRE CIUTAT 1 CAMP JA NO
ExisT21x TANT. AIXò NO HAN OIT MOLTS. ¡JO VA DIR, PER EXEMPLE,
MARX, I NO EA DIT MOLTA MÉS GENT.
�L ,..FuRePA
EN
T,.7
DUAL ACABEN D' ENTRAR ÉS, PER DEFINICIó, EL
CONTINENT D=IFICAT, CARREGAT DE CIUTATS. LA CIUTAT MATEIXA, EL
QUE NWALTRES ENTENEM PER CIUTAT, És UN INVENT BáSICAMENT
TUIROPFU. I NOSALTRES SON UN SECTOR, UN TROS D'AQUESTA
URBANA
EUROPA
TAN
TAN- CARREGADA D'HIST5RIA 1 DE PROBLEMES, PER5 TAMBÉ DE
POSSIBILITATS,
LA ,IOSTRA PLENA INTEGRACIÓ EN EUROPA, EN EL MÉS AMPLI SENTIT
DEL TERNE, EL MOSTEE CAMí CAP AL PROGRÉS, CAP AL FUTUR, PASSA
INEXCUSABLEMENT BEL PLE RECONEIXEMENT, ARREU DEL MOSTEE PAÍS, DE
LA CAPITALIT7I2 DE BARCELONA, AiXí CON PER LA DEFENESTRACIó DE LA
FALSA LOEN DE LA .*:ONFRONTACió ENTRE LA CAPITAL 1 LA CATALUNYA
COMARCAr,,
NO
EME-HO
AiXí F6RA UN GRAN
_ERROR
D'INCALCULABLES
CONSEOONCTES NECATIVES PER A TOTS, PER AL PAIS I PER A LA SEVA
cApTy
-e
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4012
Title
A name given to the resource
Espanya 92: una perspectiva / Conferència
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Sumari: - Catalunya i l'Espanya del 92. - L'intervencionisme. - La visió dels socialistes.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Club Liberal, Platja d'Aro
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Espanya
Liberalisme
Socialisme
Autonomia
Model social
Acció política
Territoris
Description
An account of the resource
Manquen les tres primeres pàgines.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-07-31
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1310/19930306d_00536.pdf
e285883d3234d7860ab7efa5a7cf7b53
PDF Text
Text
6f 3/93/natz-Za.
(x ^UU,14 . LCLxArtr,ia
k,J-uu
á.^c^. 5/i‘u
Cc
NOTAS PARA INTERVENCION
A FIRENZE. 6 DE MARC
El planeta es hoy una sumi de interdependencias, la
economía se ha mundializadb y la desaparición de los
bloques ha derribado los
murs
político—militares creando
una nueva situación a la que debemos adaptarnos.
Ante el fin de un mundo dividido en bloques, en el que se
abren nuevos márgenes de Libertad para la actuación
internacional de las ciudades y de otros actores públicos
y privados, además de los estados, hay que fortalecer la
cooperación descentralizada entre municipios, mediante
planes de actuación que respondan a las necesidades de las
respectivas poblaciones.
El viejo concepto de que la relaciones internacionales
son exclusivamente las que establecen los Estados entre
sí, a través de órganos esta ales para el ejercicio de la
política exterior, está
siendo superada. Hoy las
relaciones internacionales son cada vez más
transnacionales y todo tipa de agentes intermedios se
puede decir que hacen politip internacional directamente,
mientras que los gobiernos locales y regionales tienen ya
�un margen de respuesta cr ciente ante el volumen de
demandas que reciben.
El mundo, y más concretament e Europa, está inmerso en un
acelerado proceso de cambios que obliga a reconsiderar los
esquemas tradicionales.
Como Presidente del Consejo de Municipios y Regiones de
Europa quiero enfatizar
el compromiso de nuestra
organización con la Unión Europea que se basa
fundamentalmente en nuest ra cultura específica, en
nuestros intereses propios, en nuestros proyectos de
futuro como gobiernos locales, como ciudades y regiones.
Todo ello lo podemos si tetizar en una palabra:
subsidiaridad. O, para muchas de nosotros: federalismo.
Pensamos en una Europa ftderal, con instituciones
comunitarias representativa y fuertes que asuman las
competencias que nos permitan a cada uno de nosotros
ejercer mejor las nuestras.
El principio de subsidiariáad no lo utilizamos contra
Europa, sino a favor de
uropa, La unión europea
progresará y se consolidará Si los ciudadanos, desde los
municipios y las regiones, se sienten partícipes del
�proyecto europeo. La princial urgencia de la situación
actual es la construcción de la ciudadanía europea.
Ahora bien, lo más importante es ir definiendo nuestras
posiciones básicas en relación a la construcción de una
Europa federal, descentralizada y, sobre todo, solidaria.
Quisiera destacar algunos aspectos del actual proceso de
unión europea que nos in eresan a todos nosotros,
municipios y regiones, especialmente. Tanto a los que
pertenecemos a la C.E. como a los que aún no se han
incorporado a ésta. Me refiero al esbozo de ciudadanía
europea que significa la concesión de derechos políticos
en el ámbito local y comunitario a todos los que posean la
nacionalidad de un país de 1
C.E.
Pero, déjenme que les recurde nuestra posición sobre
aquello que en el tratado de Maastricht nos concierne más
directamente, el Comité de las Regiones, y cual es la
situación actual al respecto.
El Art. 198 A del Tratado esitablece que el Comité de las
Regiones es un "Comité de clrácter consultivo compuesto
por representantes de los e tes regionales y locales".
Pretender la exclusión de lcs municipios y de los otros
entes locales en favor única
nte de las regiones se opone
�a la letra y al espíritu dell tratado, nos lleva a un
conflicto que puede paraliza
Comité y, en cualquier caso,
la constitución del propio
os debilita a todos.
El reconocimiento de un solo nivel territorial atenta al
principio de subsidiaridad y me parece impensable que
pudiera darse un paso atrás respecto, por ejemplo, a la
composición del actual
onsejo
Consultivo.
¿Cómo arraigaríamos las insti tuciones comunitarias, si se
excluye el único organismo
al que pueden acceder -con
funciones estrictamente de c c > nsulta- los representantes
más inmediatos de los ciuda danos? Los municipios, los
entes locales, las ciudades,
estaremos en el Comité de
Regiones. Y estoy seguro que tendremos en él una posición
conforme a nuestra auténtica
epresentatividad.
Pero nuestro mundo no termina en el continente europeo,
nuestras ciudades saben mirar más allá. Las ciudades, por
su propia naturaleza de reallidades abiertas a todos los
intercambios, no pueden encerrarse en un marco geográfico
rígido, por amplio que éste sepa. Debemos aceptar una cuota
de responsabilid mundial, delemos asumir ciertos deberes
de cooperación con países y ciudades más desafortunados
�que nosotros; incluso a vec s más desafortunados a causa
de nosotros.
Por ello aspiramos a ser interlocutores válidos y
reconocidos de las grandes organizaciones internacionales.
En primer lugar de las NacioAes Unidas, de sus organismos
el FNUAP, HABITAT, etc, y
especializados como la UNESC
de sus programas como el PNtJD. La Conferencia de Rio 92
vez a las Asociaciones
nos permitió por primera
Internacionales de ciudades y entes locales, con IULA y
FMCU
al frente, aparecer conjuntamente y ocupar un espacio
propio en la Conferencia y en la gestión de los programas
que de ésta se han derivado.
También se han iniciado experiencias de cooperación de
ciudades del Norte y del Star en el marco de programas
financiados por el Banco
Mundial. Esta presencia
internacional nos exige una estrecha colaboración, una
coordinación permanente y, si f es posible, alguna forma de
unión entre las asociaciones de ciudades, tanto
continentales como mundiales.
Como Presidente del Consejo de Municipios y Regiones de
Europa, pero también como miembro del Comité Ejecutivo de
IULA y Presidente-delegado
e la Federación Mundial de
5
�Ciudades Unidas, éste es un objetivo al que atribuyo la
máxima importancia. Nuestra prioridad debe ser promover
las más estrechas relacione d entre IULA y FMCU, las dos
organizaciones mundiales, clon mucho, más importantes,
hasta llegar a la unificación.
Hoy es un objetivo posible puesto que las diferencias
históricas entre ambas organizaciones ya no tienen razón
de ser. La actitud abierta y el talante dialogante de los
presidentes de IULA y FMCU nuestros amigos Triglia y
Sampaio, convierten esta tarda unificadora en algo viable
y que se puede emprender inmOdiatamente. El CMRE, por la
importancia decisiva que tienen los municipios y entes
locales europeos en ambas
rganizaciones mundiales, y
porque en ningún caso puede dimitir de su papel de máximo
representante de las asoci ciones europeas, tiene una
responsabilidad especial, mOior que la de cualquier otra
entidad, en la consecución dd esta unión. El mundo actual
nos invita a unirnos. Es nue tra apuesta, y estoy seguro
que vamos a ganarla.
Debemos impulsar, asumir y gestionar directamente
iniciativas de cooperació norte-sur y este-oeste,
teniendo en cuenta que las polí ticas en el primer y en el
segundo caso han de ser diJferentes y adaptadas a su
�diversa realidad económica y social.
Esto requiere:
- Agrupar esfuerzos entre ciudades para iniciativas más
ambiciosas,
lara división de las
con una
responsabilidades para sacar más provecho de nuestros
limitados recursos.
- Distinguir entre la cooperación clásica -acciones
programables a medio y largo plazo, incluso en materia de
presupuesto- y acciones de rgencia o emergencia que no
podemos prever, pero que obligan y nos obligarán cada vez
más a actuar sin espera.
En este último caso cada vez más las peticiones entre
ciudades aumentarán. Dado Ilue las ciudades no pueden
asignar a la cooperación grandes presupuestos, hará falta
que se doten de estructuras mínimas de acción, capaces de
hacer algo diferente de
l a' s grandes
organizaciones
internacionales: activar la movilización y sensibilización
ciudadana,
En el campo de la cooperació* programable y de urgencia,
las ciudades son los interme iarios más idóneos entre la
7
�población, las organizaciones no gubernamentales y los
organismos internacionales.
debemos solucionar cómo las
instituciones estatales con sus programas de cooperación,
normalmente sobrecargados organizativa y financieramente,
aceptan esta nueva situaciói y entienden la ventaja que
pueden sacar al potenciar el papel de las ciudades y
regiones en la cooperación y las relaciones
transnacionales en general. Nos corresponde a los poc.eres
locales hacer una labor pedagógica hacia nuestros
gobiernos.
Hace ya algún tiempo que en arcelona hemos aceptado estos
nuevos retos y hemos destin do esfuerzos y dedicación al
campo de la cooperación in ernacional. Lo hemos hecho
dentro de nuestras posibiliddes, no siempre suficientes,
pero con una voluntad cl ra de ejercer una acción
constante y efectiva por medio de diferentes instrumentos.
Barcelona realiza directa;nente asistencia técnica y
formación de recursos humano por medio del asesoramiento
en proyectos, organizació
de seminarios y jornadas
técnicas, recibiendo becarios y organizando visitas de
responsables políticos y técnicos de un gran número de
administraciones locales
e los países de la Europa
Central y Oriental, de la región mediterránea y de
�América Latina.
Para ello nuestra ciudad se ha dotado de un instrumento
especialmente útil para canlizar estos esfuerzos en el
campo de la cooperación técnica al crear una sociedad,
Tecnologías Urbanas de Bar celona,
S. A. (TUBSA), que
agrupa a diversas empres s municipales y privadas
especializadas en diferent es campos de la ingeniería
urbana, y que permite tra nsferir de manera ágil la
tecnología urbana experimentada en la ciudad de Barcelona
a otras administraciones públicas.
Se está colaborando con las c iudades de Sao Paulo y México
D.F. en materias de Reforma Administrativa y de mejora del
paisaje urbano; con San Petersburgo en el diseño de la red
de distribución de alimentos y en el Plan municipal de
desarrollo turístico; con
ga en el asesoramiento de su
planificación estratégica; cjn Varsovia en la realización
del Catastro; con Tánger, Lu4nda y Maputo en el diseño de
la política de tratamiento de los residuos urbanos.
Creemos que el concepto de co peración debe ir íntimamente
ligado al de solidaridad, p r lo que Barcelona también
realiza acciones específicas
este campo. Así, además de
�prestar apoyo económico a numerosas ONG's para la
realización de proyectos para el desarrollo, hemos
'Barcelona Solidaridad", que
instituido el premio anual
este año celebrará la ter era edición, y que premia
iniciativas en favor de la inifancia en el Tercer Mundo.
Y procuramos también generar los recursos que nos permitan
tener capacidad de respuesta en situaciones excepcionales
o de crisis, como son
los
dos convoyes de ayuda
humanitaria enviados rec'entemente a Sarajevo, la
colaboración en la Campañ por la Paz en el Sahara
Occidental o la ayuda en
la
financiación de autobuses
abana.
urbanos para la ciudad de La
Finalmente, y como consta ein la declaración entre las
ciudades de Rio de Janeiro y Barcelona que en el curso del
año 92 han sido capitales lel mundo con ocasión de la
Conferencia de Naciones Unidas sobre Medio Ambiente y
Desarrollo y la celebración de los Juegos Olímpicos,
quiero recordarles que el prTgreso de la humanidad se ha
realizado siempre mediante la cooperación, a través de la
creación de estructuras cada vez más amplias, más
complejas, más diversificadls.
El progreso va unido siemipre a la asociación y al
10
�intercambio, a la integraci n de las unidades existentes
en unidades mayores. Las ciudades construyen los vínculos
más inmediatos y más abiertos por la base, generan la
cultura del civismo que inegra lo más propio, lo que
identifica a cada uno con lo más abierto y universal.
Por eso, hoy, civismo y univ rsalïsmo son las dos caras de
una misma realidad. Un solo Tundo unido por los lazos que
las ciudades tejen entr ellas. El mundo de los
ciudadanos.
1
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-1997
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4216
Title
A name given to the resource
Conferència Internacional de Cooperació Regional i Municipal / Acte de cloenda
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Europa federal. Civisme i federalisme.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Florència, Itàlia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Globalització
Liberalisme
Cooperativisme
Municipis
Relacions Internacionals
Territoris
Acció política
CMRE
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-03-06
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2775/20000328_FiguraHumanaTriasFargas_TaulaRodona_PM.pdf
21b0dec4302068c765e19ed57b10410f
PDF Text
Text
\ H Fundació
Ramon Trias Fargas
Víctor Batallé i Serra
Director general
Sr. Pasqual Maragall
Barcelona, 21 de juliol de 2000
Benvolgut Sr. Maragall,
Em permeto fer-li arribar el Quadern de pensament
número 10: La figura humana i política de Ramon Trias
Fargas, en què vostè va tenir l'amabilitat de participar.
Atentament,
p.s. Li adjunto cinc exemplars del mateix.
Rambla Catalunya, 47, pral. - 08007 Barcelona
Tel. (34)93 21 5 58 48 Fax (34)93 488 00 25
e-mail: fundacio.rtf.cdc@bcn.servicom.es
�CO
o3
bu
!-H
03
fe
•
c«
cd
fHB^
S-i
O
es tí
T3 o
s
0
a
cd
ta tó
*
La figura humana i política
de Ramon Trias Fargas
Taula rodona
Moderador
Pere Esteve
10
Participants
Macià Alavedra
Pasqual Maragall
Artur Mas
lip n p r s ^
�La figura humana i política
de Ramon Trias Fargas
Taula rodona
Moderador
Pere Esteve
Participants
Macià Alavedra
Pasqual Maragall
Artur Mas
Barcelona, 28 de març de 2000
�Presentació
a càrrec del Sr. Pere Esteve
Des de la Fundació estem, evidentment, molt satisfets que s'hagi
pogut organitzar aquesta taula rodona sobre la figura humana i política de Ramon Trias Fargas i que, a més, s'hagi pogut organitzar precisament en el marc del 25è aniversari del nostre partit,
Convergència Democràtica de Catalunya.
Aquesta tardor, la commemoració del 10è aniversari de la mort de
Ramon Trias Fargas - a l'octubre- i la del 25è aniversari de
Convergència Democràtica -al novembre- s'han vist afectades pel
clima imposat per uns processos electorals que evidentment han
estat intensos. Per tant, crec que és significatiu i positiu que reprenguem la tornada a la normalitat de les nostres activitats habituals
amb un acte com aquest. De fet, no caldria fer una presentació dels
participants, però en tot cas sí que vull esmentar que la seva relació
amb Ramon Trias Fargas va ser important per diverses raons.
La relació amb Macià Alavedra va ser una relació intensa i política
amb els orígens, concretament del partit d'Esquerra Democràtica de
Catalunya. Posteriorment, Macià Alavedra va ser el seu successor
com a conseller d'Economia.
Pel que fa a Pasqual Maragall, la seva relació va ser molt directa i,
evidentment, molt centrada en el fet de Barcelona, que per a Trias
Fargas va ser també un element molt important en la seva vida política i social.
I, finalment, pel que fa a Artur Mas, tot i que personalment és qui va
tenir menys contacte directe, és -dins de Convergència- l'hereu molt
clar d'alguns aspectes centrals de Ramon Trias Fargas, com l'àmbit
municipal de Barcelona i també, precisament, la Conselleria
d'Economia, Finances i Planificació.
Bé, per tant, i abans de donar la paraula als participants que són els
protagonistes, voldria fer uns breus comentaris, que crec que em
corresponen i que tinc el goig de fer. És lògic que fem aquesta commemoració dins precisament dels 25 anys, a més és una
commemoració merescuda, perquè no podrem agrair mai prou a
Ramon Trias Fargas tot el que va representar, fer i donar durant els
primers 15 anys de vida de CDC. I, tot i que el fet d'agrair-ho i
d'expressar-ho podria semblar inútil, és una acció que vull fer.
Jo vaig conèixer en Ramon a Tiana, al poble on visc fa molts anys,
i el vaig conèixer com a militant de Convergència. No el vaig
conèixer en el món econòmic, ni en el món social..., el
vaig conèixer com a militant. Jo era militant feia dos anys. Estàvem
preparant les eleccions, en aquella època ja fèiem campanyes i
3
�vàrem inaugurar un mural i Ramon Trias Fargas va venir-hi. Va fer la
inauguració des de l'altra banda del carrer en una terrasseta de la
casa d'una gent prou coneguda, tianenca, els Cuní, i va fer el parlament amb aquella alçada seva. I jo vaig rebre d'ell les primeres
lliçons directes. Naturalment en tinc un record, que em perdurarà
sempre.
El meu sentiment com a militant d'aquest partit jove, Convergència
Democràtica de Catalunya, és el sentiment que Ramon Trias Fargas
va saber llegir els signes dels temps. Potser ho va fer massa bé, i potser es va anticipar en més d'una ocasió. Però la majoria de les qüestions que queden per resoldre estan en el seu ideari polític: l'autogovern de Catalunya, l'Europa dels pobles -en contraposició d'una
mera Europa dels estats-, una Barcelona forta, el redreçament de la
balança fiscal, la defensa de les senyes d'identitat, la defensa de
la llibertat. Tot això és de plena actualitat.
Per tant, era un gran home, gens fred ni distant, sinó un home ple de
sentiment, de coratge, i amb una especial sensibilitat per a les persones. Un home que buscava espais de diàleg i de comprensió. I
avui, en aquest acte, segur que trobarem aquests sentiments de comprensió i de diàleg que ell tan bé representava.
Intervenció
a càrrec del Sr. Macià Alavedra
Parlaré de Ramon Trias Fargas amb una certa emoció perquè els
records són molts: la fundació d'Esquerra Democràtica, els últims
temps del franquisme; la fusió, després, d'aquest partit amb
Convergència Democràtica de Catalunya; la participació a les primeres eleccions democràtiques, les del 15 de juny de1977, en què
tots dos vàrem ser diputats a Madrid i vàrem integrar el grup de
la Minoria Catalana; la participació conjunta en molts governs de la
Generalitat de Catalunya, del president Pujol, i en desenes de
mítings. Per tant, són moltíssimes vivències realitzades de manera
conjunta.
Però si he de parlar del pensament polític de Trias Fargas, que és una
personalitat complexa que s'anirà estudiant i que en certa manera és
un heterodox en molts temes, he d'anar molt alerta, perquè resumir
aquesta personalitat sempre és empobrir-la. En Ramon té un llibre
que es diu Nacionalisme i llibertat, per això podem dir que és un
nacionalista i un liberal i que, a Catalunya, la democràcia i la llibertat eren les seves principals preocupacions, les quals per a ell eren
absolutament indissolubles. És a dir, no es plantejava cap sortida per
a Catalunya que no fos, evidentment, dins de la democràcia i del respecte de la llibertat, dels drets humans i també d'un liberalisme
econòmic, d'una capacitat de creació i d'iniciativa que segons ell
4
�corresponia al tarannà i a la historia de Catalunya. Tot això ho
expressava amb un gran coratge -que és una altra característica de
la personalitat de Ramon Trias Fargas- perquè ho expressava en un
moment dominat en l'àmbit de l'oposició intel·lectualment i políticament per les idees marxistes. Per tant, el que ell exposava sonava
totalment diferent del que era la tònica general. No obstant això, ha
passat el temps, i la seva línia econòmica, de pensament econòmic,
de política econòmica és coincident amb la que ara recomana
l'OCDE amb la política econòmica europea, tant si manen els conservadors com els socialistes, amb l'ortodòxia pressupostària, amb
una política fiscal que ell ja va oposar a la política fiscal de
Fernandez Ordóñez, que per cert era de la UCD i que en aquell
moment va fer la reforma fiscal. Ramon Trias Fargas va ser l'únic que
va fer uns plantejaments que ara fa tothom, governs conservadors
i governs socialistes, a l'Europa occidental. És a dir, una política que
ja pensava en les privatitzacions, en les liberalitzacions, tot i
que Trias Fargas preveia en aquells moments una coexistència perfectament possible entre sector públic i sector privat. Es parlava
també, en aquella època, de la participació dels treballadors en la
gestió, era un corrent de moda, la gent parlava d'autogestió, de
cogestió. Ell, dins d'aquell món dominat -com deia- per aquestes
idees marxistes, representava l'ortodòxia liberal, que és l'ortodòxia
que finalment s'ha imposat en el món occidental i en l'Europa
comunitària.
Però aquell liberalisme de Ramon Trias Fargas - i només cal que rellegim els seus escrits- també era un liberalisme amb un fort accent
social: el salari social, les polítiques d'ensenyament i de sanitat -que,
per altra banda, creia que havien de ser compensatòries de determinades desigualtats-, la seva preocupació pels minusvàlids - h i ha una
llei de l'època dels primers anys de la democràcia que encara es
coneix com a Llei Trias-, etc. Aquesta preocupació social ell la feia
lligar perfectament amb un liberalisme econòmic que era bo per a la
creació de riquesa, però evidentment amb una política social que
havia de compensar en la mesura del possible les desigualtats.
En el seu nacionalisme -per agafar una altra vessant del seu pensament- Ramon Trias Fargas era també una personalitat molt complexa. Per exemple, ell no podia tolerar que es digués que Catalunya no
podia ser independent. I feia uns estudis dient que Catalunya econòmicament podia perfectament ser independent i que, per tant, no és
que Catalunya estigués lligada a un projecte espanyol perquè no
tenia cap altre remei que estar-hi lligada, sinó que es lligaria a una
Espanya democràtica, a una Espanya que respectés les llibertats i que
respectés el fet català en tota la seva dimensió. Per això, a vegades,
en alguns escrits, Ramon Trias Fargas es presentava com a radical
i, en uns altres, oferia sempre aquesta col·laboració cordial amb una
Espanya que fos capaç de reconèixer el fet nacional català.
5
�En la seva política nacionalista jo destacaria bàsicament dues de les
seves preocupacions. D'una banda, els primers estudis que es van fer
amb un caràcter metòdic i científic, sobre la balança fiscal de
Catalunya amb Espanya, que és un tema d'actualitat, i que ell ja va
plantejar el que es planteja avui i, a més, ho va xifrar. D'altra banda,
altres estudis i altres llibres posteriors demostren que Ramon Trias
Fargas està en la base de determinades propostes de la política catalana actual. Deia que Catalunya si és més rica que el promig és normal que pagui més perquè els impostos estan en funció dels ingressos, en funció del consum o en funció de les transaccions comercials, però ha de rebre unes quantitats justes que li permetin fer una
política justa, una política d'infraestructures, d'ensenyament, de
sanitat. Tot això, ell ho explicava en aquells moments dels mítings de
1977 en què tot eren conceptes molt abrandats i aplaudiments fàcils
del públic; ell explicava allò de la pesseta i els setanta cèntims - h o
recordeu amb tot detall- i a vegades li dèiem: "Home, Ramon, no
t'estenguis tant sobre aquests temes". Però era la seva obsessió, i és
una obsessió que a més s'ha demostrat que encara avui és actual. I,
de fet, en la negociació de l'Estatut -en què ell va participar i jo
també- jo sé que el tema del finançament el va deixar descontent. El
que passa és que en aquells moments tots volíem arribar a un Estatut,
sobretot després de l'acord basc, i arribar a Catalunya amb un Estatut
sota el braç i fer-nos la fotografia per aixecar una mica l'entusiasme
de la gent. Però ell tenia - h o sé perfectament- aquesta preocupació
constant que aquest tema malauradament no l'havíem resolt bé, que
quedava obert, com s'està demostrant, i que un dia o altre haurem
d'intentar tancar.
Al costat d'aquesta preocupació clarament econòmica, professional,
política però que responia a la seva formació, en Ramon Trias Fargas
hi ha un altre gran tema que és el de l'idioma, el de la llengua catalana. D'això, se n'ha parlat moltes vegades, però voldria explicar-ho
una mica. Es va preparar un Estatut a Sau, i després es va debatre
aquest Estatut en una sala de l'Ajuntament de Barcelona en la qual
l'Assemblea de parlamentaris va improvitzar un miniparlament. Hi
havia esmenes, es votaven les esmenes i s'anava preparant l'Estatut
que finalment es negociaria amb la representació de l'Administració
central. En el tema de l'idioma, una esmena de Convergència i Unió,
que equiparava els drets i els deures del català i del castellà a
Catalunya, va perdre. I després de la votació, Ramon Trias Fargas,
que ja havia defensat personalment tots els temes de llengua en el
Congrés dels Diputats de Madrid en nom de la Minoria Catalana, va
fer un discurs tan bo i tan emotiu que tots els diputats i els senadors
allà presents que constituíem l'Assemblea de parlamentaris vàrem
dir: "Escolta, aquest tema aparquem-lo, tornem-lo a negociar i presentem tots plegats un text de consens". I totes les forces polítiques
vàrem interrompre les sessions d'aquelles assemblees de parlamentaris de l'Ajuntament de Barcelona; ens vàrem reunir a part i vàrem
preparar el que és l'article 3r de l'Estatut de Catalunya que equipara
6
�amb drets i deures el català i el castellà, però amb una gradualitat en
funció dels mitjans que posi l'administració catalana. Això jo crec
que és un tema històric, gràcies a una intervenció molt personal i
gràcies també a un bon discurs. En Ramon sempre deia que els discursos fan canviar d'opinió però mai de vot. I, en aquell cas, el discurs va fer canviar de vot, perquè crec que l'opinió, en el fons, tots
la teníem molt similar sobre el que convenia. Això ha permès una
determinada política lingüística que ha estat un dels fets importants
de l'autonomia a Catalunya.
Però, alhora, i per això dic que és una personalitat complexa, en
Ramon havia passat a l'exili - e m sembla- 12 anys a Colòmbia. I allà
en Ramon -a mi també em va passar perquè també vaig passar temporades llargues a l'Amèrica Llatina- va descobrir una cosa, que dita
davant d'un públic nacionalista pot semblar inoportuna. Vivint en un
país tan influït pel castellà i per la literatura castellana com
Colòmbia, va descobrir una certa grandesa de Castella i de l'idioma
castellà. Ell era un defensor acèrrim de la llengua catalana i era alhora un home amb un respecte per la llengua castellana. Això és un fet
complex, significatiu però que també és un fet que evita la lluita de
llengües. He recollit d'un escrit seu unes frases que us llegiré: "La
llengua pròpia - d i u - no es justifica com a factor diferencial, sinó
com a atribut de la personalitat humana. La llengua pròpia ha d'ésser una manera d'autorealització de tots els homes, i no una forma
de divisió entre els homes". Jo crec que aquest és també un plantejament modern del tema de l'idioma, no una lluita d'idiomes, sinó
un atribut irrenunciable de la personalitat humana. "La llengua pròpia - d i u - és un atribut irrenunciable de la personalitat humana".
Sobre en Ramon, en podríem parlar molt, és una figura que a més
s'anirà estudiant perquè té moltes facetes que poden semblar en
certs moments contradictòries i que no ho són; totes s'inscriuen dins
d'una gran coherència personal. Jo només vull dir que els que l'hem
conegut humanament - i en aquesta sala veig algunes persones que
l'hem conegut molt íntimament- sobretot al final del franquisme i als
inicis de la democràcia, en els primers moments de l'acció política
ja més directa i organitzada era -si l'haguéssim de definir- un burgès
il·lustrat, no d'una burgesia de l'empresa industrial, sinó dels professors, dels catedràtics, de la il·lustració, dels coneixements. Era un
humanista, un home que a part de saber d'economia i de dret, havia
llegit els clàssics, havia llegit els clàssics grecs. És a dir, tenia una
gran cultura i això se li notava constantment. I en base a aquesta cultura havia construït un cert escepticisme aparent, una ironia, a vegades inclus un sarcasme sagnant, però darrera d'això jo crec que hi
havia uns grans sentiments d'afecte i d'amistat. És a dir, Ramon Trias
Fargas era un sentimental que a vegades es posava una cuirassa d'ironia. I això, per a mi, el feia enormement simpàtic i atractiu com a
personalitat. Cal tenir en compte que, en determinats moments, la
vida de partit obliga a molta disciplina, sovint a frenar moltes opi-
7
�nions per arribar a un acord conjunt del partit. Tot i que Ramon Trias
Fargas va ser president de Convergència Democràtica de Catalunya
-Pere Esteve ha recordat que el va conèixer en un acte de partit i
que, a més, va morir en un acte de partit-; va ser un home de partit
que a vegades se li feia difícil. És a dir, realment aquell corsé, aquella cotilla -perdoneu- que representa el partit, ell l'havia de trencar
per un costat o per un altre amb un discurs, amb un article. Però crec
que això era bo i que tot això enriquia el partit. En fi, era una figura
atractiva que ha aportat moltíssim a la transició: el rigor que ell mantenia durant la transició, la implantació de la democràcia, el nacionalisme català a Catalunya. És una aportació a la transició que, evidentment, tots hem de recordar en actes com aquest, que també
l'hem d'estudiar i que estic segur que cada vegada estudiarem més.
Intervenció
a càrrec del Sr. Pasqual Maragall
Les paraules evoquen i, a vegades, tenen la virtut de suggerir persones que ja no hi són. Macià Alavedra quasi ens l'ha fet present amb
les seves paraules, les quals són molt brillants i, a més, molt amarades del coneixement tan personal i tan directe que va tenir d'en
Ramon.
No és tant el meu cas, però crec que el vaig conèixer bé. Per a mi,
evidentment, ell és el paradigme de l'autèntic liberalisme, de l'alçada del diàleg, de la generositat d'esperit i de respecte per tots els que
no pensaven com ell. Per a mi, Ramon Trias Fargas representa la
plena vigència dels valors que ell defensava i que personificava. Era
una persona de valors. Defensava que en els aspectes bàsics totes les
forces polítiques anessin d'acord i que hi hagués una certa unitat
d'acció. Creia en la unitat, en anar junts per tirar el país endavant. Al
mateix temps, creia en el debat. No s'acontentava amb la unitat
superficial, lleugera, de flors i violes. Ell pensava en una unitat profunda que no estava renyida amb la discussió perquè de la discussió,
del debat, en neix precisament la veritat. Aquesta és l'essència del
liberalisme que ell defensava.
El dia que es va acomiadar de l'Ajuntament va fer un discurs que
potser valdria la pena rellegir, almenys en part. Va ser un discurs
que ens va impressionar a tots per la seva magnanimitat -alguns
dels que són avui aquí em sembla que hi eren-. Es va referir a un fet
que a ell el va preocupar molt, al fet que Catalunya es dividís, que
Catalunya quedés dividida per unes raons que explicava molt bé i
que jo ara llegiré. I deia: "Parlem clar. El nacionalisme, pels mateixos anhels de victòria, els mateixos desitjós electorals, busca sempre una alternativa allà on la troba, que és una mica en el centrisme,
diria jo. Però com que aquesta alternativa no es demostra suficient
fins ara (perquè us situeu aquest és un discurs del 1987), llavors el
nacionalisme se'n va a buscar vots a la dreta. A foragitar aquesta
8
�dreta que en definitiva en aquest país no té massa raó de ser, però és
necessària en un aspecte polític si volem realment matisar les coses,
i que va desapareixent i es va incorporant a Convergència o a tots els
grups nacionalistes. I què passa? Doncs que estem situant el nacionalisme cap a la dreta d'una manera que, al final per ser nacionalista es corre el perill -ja he dit que parlo a llarg termini- que s'haurà
de ser de dretes. En tot cas, anirem quedant en la línia de la dreta
pura i dura que, en definitiva, la gran majoria dels nacionalistes catalans no comparteixen. Però aniran trobant-s'hi una mica pels mateixos motius i necessitats d'un procés electoral democràtic en què l'esquerra s'està trobant -sense voler potser- en una línia massa poc
nacionalista i massa poc catalanista". Aquesta era la seva preocupació. Això avui pot semblar una mica datat, com diuen els tècnics
-una mica com en aquella època-. Segurament ara podem dir que
la dreta ha recuperat unes credencials democràtiques innegables,
que de totes maneres s'han d'anar confirmant dia a dia, uns i altres:
dretes i esquerres. Però, jo penso que continua sent actual en bona
mesura.
Llavors ell seguia: "Que això pot arribar, si les coses no s'esmenen a
una divisió del país que a mi em sembla greu. Mentre que no em
sembla, en canvi, gens greu, la divisió entre socialisme, centrisme o
conservadurisme democràtic, perquè això ja ho he dit abans és superable, i l'altra cosa em sembla que és difícilment superable." I, aleshores entrava a matar, i deia: "Jo voldria una Catalunya forta, una
Catalunya ben definida sobre la qual tots coincidíssim quant a les
seves estructures constitucionals i el marc bàsic. Aquelles línies
directrius elementals però que al mateix temps són decisives en la
conducta d'un poble". Tornava enrere i deia: "Ser nacionalista voldria dir, en aquest escenari pessimista meu, ser de dretes i ser d'esquerres voldria dir ser poc catalanista. Això em sembla que és un
gran perill. I aquest perill -afegia- crec que és un perill que les institucions catalanes tenen l'obligació de corregir, puig són elles que
han de prendre la iniciativa, són elles que han d'arribar a uns acords,
són elles que han de donar l'exemple de cordialitat, de col·laboració i de possibilitat d'entendre'ns en el terreny aquest -diguem-ned'estructura i de base. Deixant per al debat polític, que és certament
no tan sols lícit sinó obligat i necessari, les opcions de programació
social. Jo crec, per exemple, -acabava- que les negociacions amb
Madrid s'haurien de dur conjuntament, com a mínim per part dels
dos partits majoritaris en aquest país, que són el socialista i el convergent. Una cosa és dividir el poder i una altra dividir el país".
Aquest discurs jo el recordo unit molt estretament a un altre que va
fer poc abans de morir quan el Grup 7 -si no recordo
malament- al Palau de Pedralbes va fer-li l'homenatge al ciutadà que
ens honora. Penso que va ser el primer ciutadà que ens honorava,
que honorava els organitzadors d'aquell acte. I aquell dia va dir
"Catalunya i llibertat", però una mica més precís, no va dir ni tan sols
catalanisme, va dir Catalunya i llibertat. Aquestes van ser les seves
9
�paraules el dia 19 de setembre de 1989, un mes abans de la seva
mort sobtada. Catalunya i llibertat eren els seus dos leitmotivs: la llibertat i el país, és a dir el respecte als altres i l'autoestima responsable. Veia Catalunya com a punt de partida i com a punt de reflexió.
El disgustava l'estil, de vegades autoproclamatori, de cert nacionalisme. Ell sabia que s'és català o no se n'és. Però que no se n'ha de
parlar contínuament. Una vegada jo vaig escriure sobre això i sobre
ell justament. Del catalanisme, se n'ha de parlar però cal fer-ho com
ho feia Ramon Trias Fargas, demostrant sempre que el patriotisme és
la base d'un humanisme, i que l'autoestima és el punt de partida del
respecte als altres.
Nosaltres ens vàrem conèixer a meitat dels anys 60. Era una època
que recordo... Avui hem passat justament per davant de l'edifici on
ens vàrem conèixer, davant del Ritz, que era l'edifici on estava el
Servei d'Estudis del Banc Urquijo, en aquell moment, en la primera
època; que ara l'estant refent. Era una època en què dins de la misèria política que vivia el país, d'alguna forma hi havia un racó de llibertat. En Ramon en aquest panorama era com una mena d'estel
solitari perquè era com..., -anava a dir l'únic liberal-, era el liberal.
El meu pare també ho era, però com a personatge més públic i notori ell era el liberal, públicament liberal. El meu pare, per cert, tenia
una enorme admiració pel pare d'en Ramon, l'Antoni Trias, que va
ser un dels seus ídols en l'època universitària.
La relació amb en Ramon, en aquesta època era la relació amb una
persona d'autoritat, ell era el "jefe" del Servei d'Estudis del Banc
Urquijo, on jo treballava a les tardes. Però per altra banda, teníem
llaços, com he dit, sinó familiars, sí de proximitat cultural i ciutadana. Quan me'n vaig anar de l'Urquijo per fer jornada completa
d'economista de l'Ajuntament, em va dir: "Així vostè Maragall es
dedicarà a l'Ajuntament, visera i 'manguitos' Maragall, visera i 'manguitos'". Em va quedar aquí dintre. Era una persona de geni, però la
seva personalitat estava marcada sobretot per la ironia, per l'elegància i per la mordacitat. Aquestes eren les característiques sempre
dominants en el seu caràcter.
I acabo amb una menció de l'època de l'Ajuntament. Quan vaig
saber que ell s'enfrontaria electoralment amb mi -era la primera
vegada que jo concorria a unes eleccions, el 1983-, em vaig esverar. Jo quasi havia estat alumne seu a la universitat i, en certa manera, havia estat assalariat seu. El 1983 eren les meves primeres eleccions i jo pensava: "I jo m'haig d'enfrontar amb aquest senyor?"
Però, 16 anys més tard, li vaig tornar allò de la visera i els 'manguitos'. Li vaig dir, en un debat: "Senyor Trias, vostè vol anar a
l'Ajuntament també? Visera i 'manguitos', senyor Trias".
A nivell personal no hi va haver mai problemes, al contrari, vàrem
forjar, a través de la relació política, que era una relació de contra10
�posició, una bona amistat. Una altra cosa era el debat polític, sempre des del respecte mutu. Per a mi Ramon Trias Fargas, dels tres
rivals que jo vaig tenir, un darrere l'altre, en la lluita per l'alcaldia de
Barcelona, va ser el que més por em va fer i el que més por em feia
perquè tot i que era tan educat i tan elegant, una crítica de Ramon
Trias Fargas podia ser una lúcida i a voltes cruel radiografia-cruel
entre cometes, si voleu-, però sempre ben envolcallada. Era realment temible. Conservo un record inesborrable de la seva companyia brillant, eficaç i d'una enorme alçada en els viatges institucionals que vàrem fer junts a Sao Paulo, Montevideo i Buenos Aires,
la primavera de 1985, per vendre la candidatura olímpica de
Barcelona, aleshores. I el que vàrem fer a Chicago i a Nova York.
Recordo que a Chicago vàrem estar en un mercat de futurs, que
després va ser una gran iniciativa seva, el novembre de 1986. És a
dir, abans i després que Barcelona fos designada com a seu dels Jocs
de 1992. Junts, el govern i l'oposició -amb això vàrem imitar el
model de Manchester que ens havien visitat el cap del govern i el
cap de l'oposició poc abans- vàrem representar Barcelona en aquella època en què començàvem a posar la ciutat en el mapa internacional, cosa que ara hauríem de tornar a fer, hauríem de tornar a
posar entre tots aquesta ciutat en el mapa del 2004 perquè si no estarem malament d'estratègies que siguin estratègies vencedores, que
mobilitzin. El 21 d'octubre de 1995 la ciutat va donar el nom de
Ramon Trias Fargas a un carrer, a la nova Barcelona que ell ja no va
poder veure, tocant a la Vila Olímpica i a la nova Universitat, un
tram que abans era del carrer Sardenya.
I per acabar torno al principi de la meva intervenció. És a dir, vull
acabar insistint en el fet que avui es donen les condicions perquè en
les qüestions decisives, els catalans anem sempre junts.
Intervenció
a càrrec del Sr. Artur Mas
Jo dels tres participants en aquest acte sóc el que menys vaig conèixer Ramon Trias Fargas personalment. Probablement per raons, en
aquest cas, d'edat. De tota manera he procurat suplir aquesta manca
de coneixement personal intens -com en el cas de Macià Alavedra
o de Pasqual Maragall- amb una lectura més o menys habitual i més
o menys permanent de moltes de les seves intervencions i de molts
dels seus llibres. En aquest sentit, recordo que ara fa pocs mesos,
conjuntament amb la Fundació Ramon Trias Fargas i amb el suport
de Montserrat Trueta, vàrem tenir la iniciativa, en el moment just en
què se celebraven els deu anys de la seva mort, de reeditar aquell
recull d'escrits i de conferències que es va presentar no fa gaires
mesos en el Palau de la Generalitat. Va ser, per cert, un acte - n o sé
si molts de vosaltres hi éreu o n o - no només molt lluït sinó, a més,
molt emotiu des de molts punts de vista.
11
�En el moment de morir, Ramon Trias Fargas era un polític en actiu,
era conseller d'Economia i Finances. La mateixa situació que jo tinc
en aquest moment dins del govern. Era certament un intel·lectual
amb idees pròpies, això ho havia estat durant molts anys. Però, a
més, val la pena recordar que era una persona que encertava en la
identificació de problemes bàsics -cosa que no sempre és fàcil- i,
que moltes vegades proposava per a aquests problemes solucions
realment imaginatives i encertades -cosa més difícil encara-.
Després m'hi referiré amb temes que estan encara vius i vigents en
el nostre país.
Abans, Macià Alavedra i Pasqual Maragall també s'han referit a la
seva personalitat política i, concretament, han centrat una part de les
seves paraules en la síntesi del pensament de Ramon Trias Fargas
entre la llibertat i la nació, entre la llibertat i Catalunya. Jo, a aquesta síntesi, sempre molt ben combinada, hi afegiria un altre parell de
síntesis també molt importants: d'una banda, la síntesi de la llibertat
individual amb la igualtat d'oportunitats i, de l'altra, la síntesi del
progrés econòmic amb la protecció als més desvalguts.
Tinc també un text que m'agradaria comentar. Tothom ho ha fet
abans. Jo n'agafo un de l'any 1989, quan Ramon Trias Fargas s'acomiadava de la presidència de Convergència Democràtica de
Catalunya. En aquell moment, va dir textualment: "Estic segur que
pràcticament ningú en aquesta sala -en la sala que ell estava- i
ningú que estigui a les llistes de militants -lògicament de
Convergència-, no dubteu -deia e l l - del meu nacionalisme. Però
fins i tot en temes que al principi eren més discutits, com per exemple el de la doctrina social, jo -deia e l l - des del primer dia abans de
fusionar-me (aquesta és una paraula molt de moda, però ell es referia abans de fusionar lògicament Equerra Democràtica de Catalunya
amb Convergència) em vaig manifestar obertament a la premsa i a
les assemblees de partit com un liberal de sempre. Un liberal a la
clandestinitat, a Espanya, i a l'estranger a l'època de Franco. Un liberal sense reticències, a l'època posterior, a la mort del general, en
què estava de moda (abans ho ha dit Macià Alavedra) el marxisme.
Un liberal -deia ell el 1989-, ara mateix, que això de la ¡dea liberal
del progrés, de justícia i de les llibertats de les persones i dels pobles
ja és més generalment acceptat". És a dir, com abans ha dit Pasqual
Maragall, era el liberal, el liberal de sempre, que no va canviar les
seves idees, en aquest sentit, en cap moment.
Crec que Ramon Trias Fargas tenia dins del seu pensament una altra
característica que val la pena de subratllar: ell era un convençut que
la llibertat individual només és completa de veritat, només és autèntica de veritat, només agafa cos de veritat quan, a més, es combina
amb la llibertat de la nació, de la comunitat o de la col·lectivitat. És
a dir que la llibertat individual que comporta renunciar a la identitat
nacional no té cap sentit. I també deia el contrari: les llibertats nacionals que acaben ofegant les llibertats individuals en un estat de dret
12
�tampoc tenen cap sentit. La llibertat individual no és abstracta i s'enriqueix en el buit, sinó que per agafar cos plenament necessita
aquest caldo de cultiu que és concretament la llibertat col·lectiva o
la llibertat nacional. El 1984, en una reflexió que feia sobre nació i
nacionalisme, Ramon Trias Fargas deia també: "Catalunya ha sobreviscut perquè ha unit la seva causa a una causa eterna de la llibertat; aquesta ha estat la contrasenya del nostre nacionalisme. I perquè
hem sabut defensar la llibertat i identificar-nos amb ella, amb sacrificis enormes, encara existim i formem part modestament, però dignament, del concert de les nacions. Aquesta simbiosi entre llibertat i
nacionalisme no l'hem d'abandonar mai".
Aquesta simbiosi entre llibertat individual i llibertat col·lectiva es va
manifestar amb una gran força en el moment de la discussió sobre el
català, de la llengua catalana a la Comissió Constitucional a les
Corts a Madrid. Abans Macià Alavedra ens ha fet també una referència, en aquest sentit, de la defensa abrandada de Ramon Trias Fargas
sobre la llengua. Ramon Trias Fargas, en aquell moment quan defensava davant d'aquesta Comissió Constitucional a les Corts de Madrid
el tema del reconeixement del català com a llengua pròpia de
Catalunya, deia - n o en paraules textuals en aquest cas- que la
defensa de la llengua era una qüestió moral i de drets humans, i que
la igualtat d'oportunitats per a les llengües que havien de conviure
en un mateix territori era un aspecte positiu que calia conservar.
Però, al mateix temps, també deia que el tracte igual de dues coses
desiguals equival a tracte desigual. Recordem per què fets recents
que han passat en el nostre país en aquests últims any i mig, dos
anys, il·lustren bastant -crec j o - la vigència del pensament, en
aquest sentit, de Ramon Trias Fargas. Recordo que ell deia: "El tracte igual de dues coses desiguals equival a tracte desigual". És una
lliçó que està plenament vigent encara en alguns esquemes del nostre país, i en algunes discussions recents que hi ha hagut en aquests
darrers temps.
Aquestes conviccions liberals i nacionalistes s'aplicaven també en el
cas de Ramon Trias Fargas a la sobirania política i a l'autonomia
financera de Catalunya. Com tothom coneix, són qüestions pendents
encara en bona part: sobirania política i autonomia financera. Jo avui
he fet un acte que Macià Alavedra ha fet moltes vegades i que
Ramon Trias Fargas també havia fet moltes vegades, portar al
Parlament de Catalunya el Pressupost de la Generalitat - h o he fet
aquest matí-. I repassant memòries molt antigues comprovava com
a principi dels 80, l'any 1980, quan Ramon Trias Fargas era el primer
conseller d'Economia del govern Pujol, va presentar al Parlament de
Catalunya un pressupost que pujava pocs milers de milions de pessetes -la veritat és que eren molt poquets-. Jo avui he presentat un
pressupost en el Parlament de Catalunya que passa dels dos bilions
cent mil milions de pessetes. Ho he fet 20 anys després, és veritat.
Però això demostra fins a quin punt, també des del punt de vista de
l'autogovern, des del punt de vista, en part, de l'autonomia financers
�ra s'han donat passes importants en aquests darrers vint anys que no
són negligibles. Una altra cosa és que no hem arribat - i això jo ho
subratllo amb un especial èmfasi- en el punt que molts de nosaltres
desitjaríem, però en tot cas la veritat és que des de molts punts de
vista les passes que s'han donat han estat molt importants.
Recordava també de l'acte que vàrem fer al Palau de la Generalitat,
ara fa alguns mesos, que a principi de la dècada dels 80 vàrem estar
a punt - i em refereixo a Catalunya en el seu conjunt- d'arribar a un
molt bon acord de finançament. Concretament l'impulsor també va
ésser, una vegada més, Ramon Trias Fargas, en aquell moment conjuntament amb una persona que ens va deixar fa poc, que va morir
fa poques setmanes, Jaime Garcia Añoveros, llavors ministre
d'Hisenda d'Unió del Centre Democràtic. Doncs bé, recordem avui,
tot i que fa pràcticament 20 anys d'això, que en aquell moment, i
d'això a Convergència n'hem parlat moltes vegades, es va estar a
punt, a un mil·límetre, d'arribar a un acord fiscal, a un acord financer molt positiu, molt en clau de futur entre Catalunya i la resta
d'Espanya. Allò, que per raons ara no vénen al cas i que tothom més
o menys intueix. En aquell moment es va perdre una oportunitat molt
gran de la qual encara avui patim una part de les conseqüències
negatives.
Voldria acabar en aquesta línia de l'autonomia financera, perquè em
sembla que, no només com a membre de Convergència sinó també
com a actual conseller d'Economia, val la pena que jo hagi destinat,
encara que siguin uns breus minuts, a recordar -com abans també
ha fet Macià Alavedra- una de les obsessions, més sanes i positives
que va tenir Ramon Trias Fargas, lluitar tant com va poder-i va poder
molt, i va estar a punt, com jo recordava, d'arribar pràcticament a
una solució definitiva- perquè Catalunya tingués no només sobirania
política sinó també l'autonomia financera sense la qual no hi ha ni
llibertat nacional possible ni progrés possible. Ell va lluitar molt per
això. I en aquest sentit recordo que va publicar llibres tan emblemàtics i tan recordats que posaven sobre la taula el gran perill que tenia
Catalunya, ja en aquella època, i que en part segueix tenint encara,
de l'ofec financer. Recordeu aquell llibre titulat Narració d'una asfixia premeditada, que de fet anava precisament en aquesta línia, és a
dir, a denunciar el gravíssim perill que tenia Catalunya si no aconseguia tenir una bona autonomia financera, un bon sistema de finançament, el perill que tenia de quedar com un país de segona fila.
En la seva filosofia Ramon Trias Fargas - i us ho dic perquè aquests
encara són temes d'actualitat, com heu comprovat aquests darrers
mesos i com es comprovarà en els propers mesos també i en els propers anys- venia a dir dues coses molt simples: primer, els impostos
que es paguen a Catalunya s'han de quedar a Catalunya (això ho
entén tothom); i la segona cosa que té tant valor com la primera, i
que no la podem oblidar: a partir d'aquí, una vegada això es fes
14
�d'aquesta manera, Catalunya ha de pagar a l'Administració central
pels serveis que presta a Catalunya i, a més, dins de la línia de la
no-divisió i de la cooperació que sempre va defensar Ramon Trias
Fargas, a més, Catalunya una part d'aquests impostos els ha de destinar a ajudar les altres comunitats de l'Estat que estan menys desenvolupades que la nostra a poder agafar també el tren del progrés.
Aquest, en síntesi, era el pensament de Ramon Trias Fargas, que per
altra banda està escrit en molts documents i defensat -insisteixoamb molta vehemència per ell mateix.
Voldria acabar dient que aquelles banderes que va aixecar Ramon
Trias Fargas en aquella època segueixen sent banderes que avui en
part estan encara aixecades en el nostre país, potser no al cent per
cent, perquè també és veritat que hi ha hagut progressos significatius
en aquestes línies, però són banderes que estan aixecades. I jo crec
que el millor homenatge que avui es podria fer a Ramon Trias Fargas
en aquest sentit és que ell sabés que avui a Catalunya hi ha molta
gent -entre la qual jo em compto- compromesa en el fet que aquelles banderes que ell va aixecar arribin algun dia a bon fi.
Cloenda
a càrrec del Sr. Pere Esteve
A la invitació haureu verificat que havíem plantejat aquest acte com
a taula rodona. El que passa és que hem parlat abans amb els
ponents i la realitat de les seves intervencions, per altra banda tan
brillants, fa que l'acte realment hagi estat molt reeixit pel que fa al
nivell, de manera que, per tant, com a organitzadors, ja n'estem
satisfets. Però com que es tracta d'intervencions gairebé no contrastables sinó sumables, hem arribat a la conclusió que potser seria
millor que obrissim un torn de paraules per si algú de les persones
assistents volgués fer alguna pregunta, demanar algun aclariment o
alguna ampliació d'algun dels aspectes tractats. Així, doncs, ho
farem d'aquesta manera abans de cloure l'acte.
Probablement les condicions no són potser de consulta, entre altres
coses probablement perquè les intervencions han estat molt
aclaridores...
(Sr. Artur Mas: "Si em permets una recomanació, posa't la visera i els
'manguitos' i ara ho faràs millor").
Bé, aleshores, com que mentre han parlat Macià Alavedra, Pasqual
Maragall i Artur Mas, jo he anat fent les meves notes i m'he preguntat: "Home, com a moderador, al cap i a la fi, em pot correspondre
fer una síntesi, no?". Però, és clar, el llistat és tan llarg que m'he dit:
"Espera't, Pere, perquè l'únic que faràs és repetir tot el que ja han dit,
no? I la qualitat de la síntesi s'ha de mirar de no perdre".
15
�He intentat sintetitzar..., però, com? En primer lloc, de les tres intervencions, se'n dedueix un fet fonamental de la figura de Ramon Trias
Fargas, que és la transcendència. És transcendent en dos aspectes:
1. És transcendent amb el que va fer: allò que va fer compta, allò
que va fer ho tenim, ens afecta, és permanent, hi és. 2. És transcendent amb el que va dir: el que va dir és vigent, el que va dir mereix
discussió, el que va dir és ric. Per tant, el primer aspecte que cal destacar, telegràficament, com correspon a una persona que vol fer síntesi és la transcendència.
Clar que d'aquests aspectes que s'han parlat, jo també n'he seleccionat alguns que, en el terreny una mica egoista, servissin per al fet
que estem convocant un partit que celebra 25 anys i, det fet, en sóc
secretari general. Un aspecte molt important de la figura de Ramon
Trias Fargas ens ha de servir molt al partit i als partits: el seu no-convencionalisme. S'ha utilitat l'expressió "no convencional", s'ha utilitzat l'expressió "imaginació" i Artur Mas ha utilitzat la paraula
"encert". Per tant, es acta la necessitat de tenir polítics amb sentit no
convencional, de no donar per descomptat moltes coses que en la
política i en la societat es donen per descomptat i, en canvi, d'aplicar imaginació, valentia i, a més, evidentment, d'encertar.
I un altre aspecte, també relacionat amb el partit, seria un tema molt
interessant, que ja l'ha tocat Macià Alavedra: el tema de la disciplina. Evidentment, Ramon Trias Fargas és un exemple de com una persona és capaç, des d'una posició molt personal, molt oberta, molt
seva i també com a president d'un partit, d'acceptar la disciplina. En
un moment com aquest, també crec que és un aspecte important,
trobar aquell punt del que és la disciplina; a més, la personalitat en
un partit, em sembla francament interessant i, per tant, de Ramon
Trias Fargas, en podem aprendre.
A mi, em fa l'efecte -s'ha dit diverses vegades- que la personalitat
de Ramon Trias Fargas se seguirà estudiant. És absolutament legítim
i necessari. Crec sincerament, a més, que pot ser un element d'enriquiment fonamental cap als que creiem -crec que molts- en els elements més renovadors del que podríem dir "terceres vies", el que
d'alguna manera avui a Europa potser capitalitza més del compte
Blair. És a dir, tot allò que significa elements renovadors dels corrents
convencionals conservador i esquerres. I que al voltant d'elements
de centre, liberals, progressistes, de tots aquests elements enriquidors, i que tots els partits tenim d'alguna manera l'intent - j o crec
que l'obligació- de fer créixer, són elements que es poden nodrir
d'una manera intensa dels pensaments de Ramon Trias Fargas.
Com ja que he dit que no ho diria tot, em limito a aquests quatre
punts. Fer una descripció, intentar fer una síntesi d'una persona de
tanta complexitat -com ens ha dit Macià Alavedra- no és possible.
Per tant, pel que fa la síntesi de Ramon Trias Fargas haurem d'enten16
�dre sempre que, al final, la seva síntesi és la seva vida. Cap dels seus
aspectes podria ser la síntesi, no?
En tot cas us vull agrair-vos la vostra assistència i us vull dir que, com
a Fundació Ramon Trias Fargas i com a partit, tenim el legítim orgull
-avui confirmat- d'haver tingut Ramon Trias Fargas entre nosaltres i
l'orgull d'incloure entre els nostres objectius el de conservar i el
d'enriquir el seu record.
Barcelona, 28 de març de 2000
•MMMmaMM
�\ B Fundació
Ramon Trias Fargas
Rambla Catalunya, 47, pral. - 08007 Barcelona
Tel. 93 215 58 48
Fax 93 488 00 25
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La figura humana i política de Ramon Trias Fargas
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Alavedra, Macià, 1934-2018
Maragall, Pasqual, 1941-
Mas, Artur
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Esteve, Pere, 1942-2005 (moderador)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-03-28
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Trias Fargas, Ramon, 1923-1989
Homenatges i distincions
Catalunya
Liberalisme
Política
Description
An account of the resource
19 p. Document que recull les intervencions a la taula rodona organitzada per la Fundació Trias Fargas.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Fundació Trias Fargas
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 23
Discursos i conferències