1
10
10
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1247/19910705d_00444.pdf
e2b6fe4863c9cef1f01d6613f5e4ea78
PDF Text
Text
^-
)
L'Excm. Sr. Pasqual MARAGALL I MIRA hi respon afirmativament, s'atansa a la taula
presidencial i amb la mà sobre un exemplar de la Constitució que hl ha al damunt, manifesta:
'Prometo per la meva consciència i honor complir fidelment les obligacions del càrrec
d'Alcalde de Barcelona amb lleialtat al Rei, i respectar i fer respectar la Constitució i l'Estatut de
Catalunya".
El Sr. MARAGALL rep, entre aplaudiments dels presents, la v ar a i el faixí d'Alcalde de
mans de la Sra. President de la Mesa d'edat i pren possessió del càrrec d'Alcalde de Barcelona
passant a ocupar, acompanyat del Secretari General, la presidència del Conseil Plenari, que és
abandonada pels components de la Mesa d'edat, els quals s'incorporen ais respectius escons.
El Sr. ALCALDE, després d'an ti cipar les gràcies per l'elecció, cedeix la paraula als Caps de
llista de les diferents candidatures per ordre creixent del nombre de sufragis obtinguts perquè
expliquin el seu vot en l'elecció de l'Alcalde de la Ciutat.
La Cap de llista d'Inicia ti va per Catalunya, la Ilma. Sra. Eulàlia VINTRO i CASTELLS,
pronuncia el següent parlament:
"Exceientíssim Sr. Alcalde, digníssimes Autoritats, companyes i companys Regidors,
senyores i senyors:
Unes breus paraules per explicar el sentit del nostre vot en blanc en la votació d'aquest
matí.
Com vostès han pogut apreciar en el moment en què s'ha demanat si hi havia alguna
renúncia a la votació, jo com a cap de llista d'Iniciativa per Catalunya he fet constar que no
presentava la meva candidatura; i, en el moment d'emetre el vot, els tres vots en blanc responien,
com vostès deuen haver imaginat, a la llista d'Iniciativa per Catalunya.
Iniciativa per Catalunya ha estat durant quatre anys en el govern de la Ciutat i se sent
satisfeta, com a força política, d'haver contribuït durant aquests quatre anys, importants en el
procés de transformació de la Ciutat, a aportar-hi les seves idees, la seva sensibililtat i el seu
contacte amb els ciutadans i ciutadanes de Barcelona.
La voluntat d'Iniciativa per Catalunya que expressa aquest vot en blanc és la de seguir en el
govern de la Ciutat. Entenem que els propers quatre anys són, també, molt importants per a la
Ciutat: quatre anys, en els quals nosaltres pensem, i els vots dels electors ens ajuden a reafirmar el
nostre criteri, que cal insis ti r en una polí ti ca adreçada al territori, que encara té mancances. Pensem
que en els quatre anys que ens esperen, hem de posar, encara més, l'èmfasi en les persones i en
la política adreçada a les persones i a aquells sectors als quals l'Ajuntament ha d'ajudar a fer valer
els seus drets de ciutadans.
Nosaltres estem convençuts que aconseguirem, a part ir de la nostra aportació i del diàleg
que hem iniciat amb el Grup Socialista, trobar la forma d'acord que ho permeti des de la
corresponsabilitat, des del govern de coalició, però també des del respecte i la fidelitat a les pròpies
propostes programàtiques i ala necessitat de fer aquestes aportacions en positiu. Repeteixo que
estic segura que trobarem la forma de gar an tir aquest govern estable, aquest govern que la ciutat
de Barcelona ha ratificat amb el seu vot a favor d'una esquerra plural; i que serem capaços de
concitar la il.lusió i la participació cada vegada més àmplia dels ciutadans perquè, per a nosaltres
almenys, és motiu de greu preocupació l'abstenció en els processos electorals.
Sàpiga, Sr. Alcalde, que tindrà en els Regidors i la Regidora d'Iniciativa per Catalunya un
suport a partir d'un acord que respecti els nostres programes; i sàpiguen tots els Regidors i
Regidores de Barcelona que en el nostre Grup tindran, igual que han tingut els quatre anys
anteriors, un Grup disposat a treballar, com estic segura que ho estem tots, pel bé dels nostres
ciutadans.
Moltes gràcies."
5 - 91705AP1.DOC
�Ei Cap de llista del Partit Popular I'llm, Sr. Enric LACALLE I COLL, pronun ci a ei següent
parlament:
"Excei•lentíssim Sr. Alcalde, digníssimes Autoritats, il.lustríssimes i il.lustríssims senyores i
senyors Regidors, companys, amics i ciutadans de Barcelona presents en aquest Salo de Cent:.
Com a esportista que sóc i tenint en compte l'esperit que ha de presidir aquesta Casa Gran
els propers quatre anys de cara al més gran esdeveniment ciutadà de la història de B arcelona, que
seran els Jocs Olímpics de 1991, vull que les meves primeres paraules siguin de sincera felicitació
a l'Excm. Senyor Pasqual Maragall i Mira per haver estat reelegit Alcalde de Barcelona, amb la
confiança que entre tots, uns des del governi altres des de l'oposició, sabrem trabar el bon camí pel
bé de la nostra estimada ciutat de Barcelona i dels seus ciutadans. Al mateix temps, vull
manifestar-li que el nostre Grup municipal farà una oposició real, seriosa, construc tiva, vigilant i
crítica, però, sense cap dubte, lleial, com és la nostra obligació per la responsabilitat contreta amb el
poble de Barcelona,
Dit això, com és preceptiu, passo a explicar el nostre vot.
El Grup Popular ha votat en consciència en suport a la meva persona, encara que tos un
acte formal, sabent tots que la majoria estava ja donada i representant en aquest acte una
trajectòria ciara i conseqüent, fins a l'últim moment, amb el proposat en el nostre projecte de govern
per a l'Ajuntament de la ciutat de Barcelona.
El Grup Municipal Popular continuarà la línia seguida durant els últims quatre anys, en els
quals hem encunyat un lema que ha consolidat una forma de fer política: "EI que es bo per a
Barcelona, és bo per a nosaltres, presenti-ho qui ho presenti", cosa que, possiblement. ens hagi fet
veure incrementada la confiança dels ciutadans amb un Regidor més.
Aquest projecte parteix d'uns principis polítics que defineixen la forma de ser i d'estar que
configuren el Partit Popular de Catalunya i que passen per un respecte a la persona i la necessitat
que l'Estat ï, en el cas que en ocupa. els òrgans de govern de la Corporació local, siguin al servei
del ciutadà i no a l'inrevés:
Un estímul a la iniciativa de cada individu o dels col.lectius, amb un suport al seu esperit
creador i un impuls a totes les idees que signifiquen benefici per a la societat.
Un suport total i decidit a les aspiracions de la societat per a acconseguir un veritable
benestar, amb un respecte als drets adquirits i una millora deis mitjans per fer veritable el principi de
solidaritat social, que sorgirien per l'incompliment d'aquest principi.
Un respecte total als ciutadans amb la seva participació en la consulta per a la presa de
decisions, per mitjà de les associacions que els aglu ti nen i els conformen, i donant-los tota la
informació per a una total transparència de la gestió, en definitiva, diàleg amb els administrats.
Un suport a tots aquells actes que signifiquin un impuls al saber i a la Cultura, sense
diferències de cap mena que representin marginacions per raons contràries a la pluralitat de la
població catalana i de Barcelona en par ticular.
Aquests principis polítics integradors del Partit Popular es reflecteixen en el programa de
govern que el meu Grup municipal defensarà al llarg dels propers quatre anys, i és la raó per la qual
no ens és possible dipositar la nostra confiança en altres Grups municipals que tenen programes
que no coincideixen en alguns dels principis abans esmentats i en múltiples aspectes programàtics.
Per aquesta raó i, com un exemple de respecte al principi democràtic que aquest acte
solemne d'elecció d'Alcalde-President de l'Ajuntament de Barcelona representa, el Grup Popular
ha dipositat el seu vot a favor del seu programa i, en conseqüència, ha votat a favor de la meva
persona.
Aquest programa estudiat amb minuciositat, elaborat amb un rigor i una seriositat pròpia
d'un partit polític que vol i pot aportar idees i solucions per a governar, es desenvolupa en els
diferents aspectes que necessita Barcelona en aquests moments i davant el repte important i
històric de la projecció de la nostra Ciutat cap al futur, en pa rticular mitjançant els Jocs Olímpics de
6 - 91705AP1.DOC
�1992, en els quals tant de recolzament i il.lusió vam posar tots els partits polítics per a la seva
consecució, juntament amb tot el poble de Catalunya.
Barcelona entra ja en la recta final que;ens po rt arà als Jocs d'estiu. Barcelona necessita, en
aquests ultims metres, d'una pau institucional entre Generalitat i Ajuntament. Necessita diàleg,
col.laboració, unitat de criteris en els temes importants. Necessita abandonar els partidismes inútils i
estèrils per a volar més alt pensant en el molt que ens juguem, i en el repte tan crucial que tenim
davant nostre. Per això, avui podem i volem garantir que el Grup Municipal Popular assegurara
durant aquest període la governabilitat de la ciutat de Barcelona en tot el referent a temes olímpics,
malgrat que no hi hagi un govern d'unitat que, en la nostra opinió, hauria estat una bona solució; i
garantirà aquesta governabilitat olímpica, fonamentalment, perquè Barcelona necessita, fins que
l'últim atleta salti l'última tanca, un període de diàleg i consens en els temes que ens resten
pendents, més els que sorgeixin nous per la dinàmica de la Ciutat. Ara no és moment de friccions ni
de travetes, perquè, repeteixo, és molt el que ens hi juguem.
Però aquest important esdeveniment no ha d'impedir el desenvolupament normal i
equilibrat de B arcelona, ni ha de conve rtir-se tampoc en un fet negatiu per als interessos tan
socials com econòmics dels barcelonins. Per això, en el nostre programa propugnem una gestió
d'dels Jocs Olímpics transparent i amb la participació de tots, a fi d'assolir el consens i la unitat
necessaria perquè siguin els millors Jocs Olímpics de la Història.
Propugnem un suport decidit als funcionaris de l'Ajuntament amb un reconeixement dels
drets adquirits i una justa valoració dels seus mèrits professionals.
Desitgem que Barcelona sigui Cap i Casal de Catalunya, sense que això signifiqui una
imposició a les altres ciutats catalanes, sinó que, al contrari, sigui el motor que ajudi a un
desenvolupament econòmic i social, conjunt i harmònic. Per això, donem el nostre suport al comerç,
a la indústria, com a generadors de béns i de serveis i com a única via per fomentar l'ocupació i
disminuir l'atur.
Volem que Barcelona sigui una ciutat equilibrada en la qual els ciutadans dels barris
perifèrics no es trobin discriminats respecte als ciutadans dels barris cèntrics; en la qual els serveis
socials estiguin en relació amb les necessitats reals; en la qual les persones de la tercera edat
tinguin el reconeixement a què la seva vida d'esforç i treball els dóna dret; en la qual els problemes
dels disminuïts psíquics, físics i sensorials siguin tinguts en compte i solucionats.
I seria important també, ara que les gran obres olímpiques estan ja totes en marxa o
acabant-se, que el nou Consistori dediqui una especial atenció a resoldre els problemes del dia a
dia, els de la Barcelona real, els que en defini tiva fan una ciutat més humana i habitable, i per la
qual tots paguem els nostres impostos. Temes com la circulació, l'asfaltat, el fer de Barcelona una
ciutat més verda, més neta, més il.luminada, i tantes i tantes assignatures pendents que té enc ara
la nostra ciutat.
Per tot això, oferim el nostre programa i la nostra decidida col.laboració al senyor AlcaldePresident de l'Ajuntament per fer possible que els barcelonins ens sentim orgullosos de la nostra
Barcelona; però així mateix i com he dit al principi, exercirem de forma seriosa i responsable la
nostra tasca de crí tica constructiva dins de la nostra funció de lleial oposició al servei de Barcelona,
una Barcelona a la qual ja va se rvir el meu pare com a Regidor d'aquest Ajuntament i a la qual tant
el meu Grup com jo mateix servirem. Treballarem per a ella amb la mateixa il.lusió i entrega, perquè
no hi ha satisfacció personal més gr an que la de treballar per la teva ciutat.
Moltes gràcies."
El Cap de Insta de Convergència i Unió, I'Hm. Sr. Josep Ma. CULLELL 1 NADAL pronuncia
el següent discurs:
"Senyor Alcalde, honorables senyors, digníssimes Autoritats, benvolguts Regidors i
Regidores, senyores i senyors:
7 - 91705AP1.DOC
�En primer lloc, la meva més cordial felicitació: El principal adversari felicita avui l'Alcalde de
Barcelona elegit pel poble de B ar celona a traves dels vots dels Regidors socialistes. Crec que un
sistema democràtic, en tr e altres coses, és fonamental sobretot. l'existència. sempre i en tot
moment, d'uns que manen i tenen el poder i d'uns altres que són la garantia de l'alternativa. Una
democràcia no es pot entendre sense l'existència d'una alternativa real, no hipotètica, d'una
alternativa amb força i amb cos que estigui preparada en un moment determinat, quan el poble ho
decideixi, per a fer el relleu als que estan governant. Aquesta és la nostra voluntat: Ésser oposició
assegurant l'existència d'una alternativa capaç d'assumir responsabilitats el dia que els ciutadans
així ho decideixin.
Amb el nostre vot d'avui, un vot, si vostès volen, mes simboiic que altra cosa, nosaltres
volem expressar ï hem expressat aquesta voluntat nostra de se rv ir la Ciutat des de l'oposició per
ésser alterna ti va de futur; una oposició cl ar a, cons tr uctiva, i contundent quan calgui; i hem deixat
clar que Convergència i Unió és l'única alternativa real a l'actual majoria minoritària. Aquest, i no
altre, és el sentit del nostre vot d'avui perquè, repeteixo, la votació tenia purament i simplement
caràcter simbòlic.
Però permetin-me que faci dues consideracions. Una ja s'ha fet de passada, però jo voldria
insistir-hi. Valdria expressar la preocupació del Grup, però també personal i, em sembla,
compa rt ida per tots plegats, pel fet que el 26 de maig la meitat, pràcticament, de la població de
Barcelona passa olímpicament (i mai no tan ben emprat el terme) de tots nosaltres. A la meitat de la
població de B ar celona tant li feia que fos en Pere o Berenguera qui governes aquesta Ciutat. Diuen
alguns que no hem de fer catastrofismes perquè amb aixà ens anem apropant als percentatges
europeus; i potser és veritat, encara que hauríem de veure quantes eleccions es realitzen i quin
sistema polític tenen els paisos en què es donen aquests percentatges de participació; però també
és cert que en aquests paisos no fa tampoc només quinze anys que gaudeixen de la democràcia.
Em sembla particularment greu, i és un toc d'atenció no a l'equip de govern, sinó a tot el Consistori,
que quinze anys després que en aquest país hi ha llibertat i que tots plegats hàgim lluitat perquè
aquest país pogués elegir els seus Alcaldes i perquè aquesta Casa fos governada per aquells que
el poble de Barcelona decidís, la meitat de la població de Barcelona deixi d'anar a votar el dia de les
eleccions. Em sembla, i aquesta és una reflexió que invito a fer a tot el Consistori, que alguna cosa
no deu acabar de funcionar i que alguna casa tots plegats no acabem de fer quan es produeix
aquest fet el dia de les eleccions. Tindrem temps, tindrem altres moments, per continuar
reflexionant sobre tot això.
La segona consideració que voldria fer i és conseqüència una mica de la primera, és que
aquest Consistori ha de començar el seu mandat i el seu treball amb una gran dosi d'humilitat per
part de tots, tant pels que siguin en el govern com pels que siguin a l'oposició. De cada deu
ciutadans, senyor Alcalde, l'han votat dos i mig; això no treu cap mena de legitimtitat a la seva
victòria electoral, ni bon tros; en el meu cas, no arriba ni a dos i mig. Però, en tot cas ens ha de fer
entendre que des d'aquest tipus de participació i amb aquesta majoria minoritària no es pot
governar com si els resultats haguessin estat uns altres. Aquests resultats obliguen a buscar més el
consens, a buscar més el pacte, a buscar més l'entesa, sempre que sigui possible, amb totes les
altres forces, sobretot en aquells temes que comprometen el futur de la Ciutat. Repeteixo que
l'abstenció i no haver obtigut la majoria desitjada aconsellen més prudència alhora de prendre
decisions i cercar el màxim de suport en aquesta C as a i fora d'aquesta Casa.
Valdria també avui, en el primer acte d'aquest Consistori, explicar, encara que fos amb uns
trets impressionistes, quins seran els grans objectius del nostre Grup en els propers quatre anys.
En primer lloc, valdria deixar ben alar que volem ésser instrument de pacificació i de
col-laboració ins ti tucional. Volem ésser instrument per mitjà del qual sigui possible la col.laboració
institucional. Em sembla molt bé, perquè la litúrgia també és important en política, el fet que després
d'aquest acte. avui al migdia, el Consistori en Ple travessi la plaça de Sant Jaume i vagi a visitar el
President del Govern de Catalunya. Em sembla molt bé aquesta iniciativa, però evidentment
aquesta litúrgia no tindria cap sentit si no anés acompanyada d'un fet que considero capital: que el
8 - 91705AP1.DOC
�Saló de la Reina Regent deixi d'ésser plataforma d'oposició sistemàtica i constant al Govern de la
Generalitat. Vostès, els de la majoria minorit ar ia, els que estan en el poder, tenen representants en
el Parlament de Catalunya i vostè mateix, senyor Alcalde, n'és Diputat, i em fa la impressió que la
col.laboració institucional seria molt més fàcil si les legitimes discrepàncies que ni pugui haver en tre
els Regidors del govern de la Ciutat i el Govern de Catalunya s'expressessin allà on s'han
d'expressar, que no és el Saló de la Reina Regent, sinó el Parlament de Catalunya. Per tant,
nosaltres estem disposats a ésser aquest estri, aquest instrument de col.laboració ins titucional.
En segon lloc, aquest és un Ajuntament democràtic que ha estat elegit pel poble de
Barcelona. però nosaltres votem també que aquest Ajuntament funcioni més democraticament per
dintre i que no hí hagi Regidors de primera i Regidors de segona. Volem senziiiament que tots els
Regidors, siguin de la majoria o de la minoria, tinguin els mateixos drets a l'hora d'expressar-se, a
l'hora de preguntar, interpel•lar i de qüestionar els problemes de la Ciutat: 1 aquest també serà un
dels nostres objectius.
En tercer Iioc, oferim la nostra lleial, absoluta i total col.laboració sense cap mena de
fissures respecte als Jocs Olímpics. En això pot comptar, senyor Alcalde, amb la total disponibilitat
del nostre Grup, que no utilitzarà els Jocs (no ho féu en els quatre anys passats i tampoc no ho farà
en els mesas que resten) com a eina de desgast del govern municipal ni d'erosió de l'Alcaldia. En
aquesta línia de consens, és també voluntat del nostre Grup de reiniciar el clima de diàleg i entesa
que propici] la redacció final del que ha d'ésser la Carta municipal de Barcelona.
En quart lloc. vull adve rtir que serem bel.ligerants i vigilants contra una denúncia que ja
avui es fa des de les seves pròpies files: l'especulació. Controlarem, fiscalitzarem i denunciarem els
vicis d'una política urbanís ti ca que pot -no dic que ho hagi fet- haver afavorit processos
especulatius espectaculars a la Ciutat.
En cinquè lloc, volem treballar conjuntament amb vostès per tal de trobar solucions als
problemes financers d'aquest Ajuntament. Volem treballar sense protagonismes. com vostès han
fet en altres ocasions. Des de la rebotiga, des la sala de màquines, si vostès ho valen, volem
ajudar-los a resoldre un problema que, tard o d'hora, afectarà d'una manera decisiva aquesta
Ciutat: el del finançament municipal, la solució del qual no admet ni més endeutament ni més
impostos.
En sisè lloc, volem impulsar l'acció de govern perquè l'actual majoria posi més l'accent en
la millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans de Barcelona: els problemes del medi ambient,
la neteja, la seguretat, el transport públic, els aparcaments, l'enllumenat, la pavimentació, la
circulació, etc., que afecten el quefer quotidià dels nostres ciutadans.
En setè lloc, volem, amb el nostre esforç, que Barcelona no expulsi gent i que tothom que
vulgui viure a Barcelona, ho pugui fer, la qual cosa vol dir endegar des d'aquesta C asa una política
d'habitatge en col.laboració amb les altres institucions, que fins avui creiem inexistent.
En vuitè lloc, volem instar l'equip de govern a prendre totes les precaucions i mesures per
tal que no torni a passar com els anys 1888 i 1929, sinó que després de la gr an festa major que
seran els Jocs Olímpics, la Ciutat no quedi aturada i el seu creixement no sigui a batzagades com
tradicionalment ha estat i vostè, Sr. Alcalde, alguna vegada ha denunciat. Hem de fer tots els
possibles posant-hi el nostre esforç perquè això no sigui així i Barcelona, després de 1992, no resti
marginada i no quedi parada la seva constant vocació i la seva voluntat de progrés.
En nové lloc, estem oberts a examinar responsablement tota la problemà tica metropolitana,
sempre que això no signifiqui valer fer passar per l'entrada de servei solucions passades de moda o
pròpies d'èpoques passades en què no hi havia democràcia ni autogovern.
En darrer lloc, voldria posar sobre la taula, hi així ho farem els propers quatre anys, que
tothom pugui beneficiar-se del creixement i la transformació que la Ciutat experimenta per causa
dels Jocs Olímpics, és a dir, els problemes de l'equilibri territorial i de l'equilibri en tre col.lectius i que
els fruits del creixement i de transformació de la Ciutat no quedin en mans d'uns pocs, sinó que
s'estenguin a tots els ciutadans.
9 - 91705AP1.DOC
�Aquests són, Sr. Alcalde, els deu punts fonamentals de la nostra voluntat de treball en els
propers quatre anys.
Voldria dir-li també una altra cosa i ho dic sincerament: Ens agradaria acab ar el mandat en
un clima de relacions personals entre els membres del Consistori millor de com comença i, per
això, no ho dubti, per part nostra, des de la nostra vocació i des del nostre servei a la Ciutat, farem
un esforç i tot allò que calgui per tal que la millora del clima de les relacions personals faci possible
que tots plegats, quan estiguem asseguts aquí, puguem pensar sempre que l'adversari no és pas
I'enemig a abatre, sinó que pot tenir raó en alguna cosa i és una persona que val la pena escoltar i
de qui val la pena recollir alguna de les seves idees, i per tal que quedin arxivades per sempre i
absolutament marginades certes operacions i afirmacions. Nosaltres volem fer i farem un ferm
esforç parqué això sigui així.
Aquests són els objectius de la nostra feina els propers quatre anys. Convergència i Unió
és l'alterna ti va. Vol ésser govern i té vocació de ser-ho. Mentre la voluntat del poble sigui aquesta,
servirem Barcelona amb ei nostre treball constant, tenaç, tossut i, a vegades, poc agraït des de la
nostra fidelitat a la llibertat i des del convenciment íntim que Barcelona és la Capital d'un país, d'una
nació, Catalunya, que encara no és un país normal. Aquesta afirmació. aquesta creença, serà molt
present en l'acti tud i en el posicionament de Convergència i Unió en els propers quatre anys.
Que el mandat que avui comença, sigui garantia per a tots plegats, per a vostès des del
govern i per a nosaltres des de l'oposició, de tota mena d'encerts per tal que la Ciutat plural, la
ciutat que està contenta i la ciutat que està empipada, sigui la principal beneficiària de la nos tr a
acció dins aquest Ajuntament.
Moltes gràcies."
El Sr. Alcalde, l'Excm. Sr. Pasqual MARAGALL I MIRA, pronuncia el següent discurs:
"Senyores Regidores i senyors Regidors:
Amb una excusa que demano a tothom per la manca de confort d'aquest Saló de Cent que,
almenys, té el confo rt de les hores que els segles hi han fet passar, dels moments bons i dolents
que la Ciutat ha viscut en tre aquestes quatre parets, els agraeixo a tots, Sra. Vintró, Sr. Lacalle i Sr.
Culleli, els seus mots. Els ben asseguro que hi pararem compte en les setmanes, els mesos i els
anys que vindran.
Sr. Culleli, malgrat els seus mots a vegades una mica agres, li prenem el mot. Moltes de les
coses que ha dit, i que han dit també els altres Caps de llista, tenen a veure no només amb la
cortesia i amb la necessitat de manifestar una posició (cosa que potser, no és el motiu principal
d'aquest acte), sinó que tenen a veure efectivament amb un desig de millorar la governació de la
Ciutat. Per tant, trobaran en la majoria orelles obertes i disponibilitat a estudiar les paraules que
s'han dit, i a treure'n el major benefici per a la govemació de la Ciutat.
Barcelona és, avui, una ciutat que s'acosta bastant a aliò que fa nou anys, en aquesta
mateixa Sala, van qualificar de ciutat olímpica i me tropolitana. ¿Què queda d'aquella pretensió que,
mirada des de la pespectiva actual ha tingut els seus alts i baixos i els seus moments de suspens i
d'interrogació però, sens cap mena de dubte, la gratificació dels seus moments de realització que
han estat, són i seran tan importants en els dies de la nostra Ciutat? Nosaltres responem a aquesta
pregunta, i crec que hem de fer-ho tots, confessant, quasi diria, que estem molt a prop d'ésser la
ciutat que sempre hem volgut ésser. Estem molt a prop d'ésser la ciutat que l'ambició infinita dels
ciutadans de Barcelona ha dibuixat sempre molt amunt en l'horitzó. Des de les darreries del segle
passat en el moment de la Renaixença i de la formulació d'un projecte urbà d'aquell renaixement,
dins tots els racons de la nostra història hi ha hagut una formulació constant d'ambició que a
vegades des de fora de Catalunya perd també des de dins de Catalunya, ha estat considerada
excessiva; perd no ho era d'excessiva, perque estem molt a prop d'ésser la ciutat que sempre hem
dit que volíem ésser.
Som també una ciutat preocupada, potser seria millor dir apassionada, pels ajustos de
comportament a fer en el moment en què les nostres infrastructures comencen a estar en el nivell
10 - 91705AP1.DOC
�que havien desitjat. Es evident que B arcelona és avui capital orgullosa d'una Catalunya autónoma, i
referència amiga per a territoris que van més :enllà; moderna, equipada i que es pot dir europea
mirant fit a fit l'interlocutor. Però és evident també que Barcelona és una ciutat que ens ha de
preocupar pels ajustas que ei mateix creixement econòmic i infrastructural oblig ar a a realitzar en els
nostres comportaments.
Som una ciutat com altres d'Europa, que tenint problemes de qualitat molt considerables.
No us n'escatimaré la concreció ni que sigui molt breument, ja que la crec obligatória en aquesta
Sala i en tots els nostres actes.
Som una ciutat que, si es vol estudi ar si s'ajusta ais límits desitjables en una qüestió tan
urbana i producte de la nostra civilització com és el nivell de soroll durant el dia i la nit, s'haurà
d'admetre que, si de dia esta frec a frec amb elilímit, a la nit està, desgraciadament, per sobre, és a
dir que, no és una ciutat que tingui el silenci que es mereix. Potser no l'hem ambicionat prou, potser
no l'hem dibuixat com un objectiu, si bé hi ha moments de la nostra història en què aquests valors
han estat valorats i emfasitzats: recordem, per exemple, el Noucentisme. En tot cas som una ciutat
que està més a prop d'allà on volia anar i que, tanmateix, descobreix cada dia i cada tombant del
seu decurs históric que hi ha moltes coses que semblen allunyar-se i estan molt Iluny d'ésser
assolides. Una ciutat vella de 2.000 anys, la nostra, que està encara tot just en el camí de torn ar a
ésser el que fou históricament, d'una forma distinta. Una ciutat envaïda per vehicles de dins i de
fóra, més problemàtics els segons ben segur, però no solucionat l'aparcament dels primers. Amb un
creixement excepcional que ha estat proporcional, jo diria més que proporcional, al mateix
creixement de l'economia de la Ciutat. En un estat d'excepció, que algú ha qualificat, no
humorísticament sinó gràficament, de suficient per a donar al nom de la nostra ciutat el tombant de
Barcelobra. S'ha parlat de Barcelobra perquei Barcelona és la ciutat de les obres, en la qual els
ciutadans tenen la convicció que els sofriments, les molèsties i els patiments tenen un objectiu, una
compensació, una raó d'ésser, cosa que no succeeix en moltes ciutats, on aquesta sensació de
veure's agafat, atrapat, per una maquinària urbana moltes vegades bloquejada, no té cap mena
d'explicació.
No és aquest el nostre cas, i vull insistir en el fet que és molt important que en aquests
moments en què la ciutadania sap que estem molt a prop de resoldre els problemes d'infrastructura
que se'ns havien plantejat les darreres dècades, ens fem forts d'aquesta legitimitat moral d'estar
segurs que la ciutadania ho entén per demanar-li una enginyeria més complexa que la de les obres
i el formigó, l'enginyeria deis comportaments. Hem de saber induir en la ciutadania un grau
d'urbanitat, una modificació de comportaments i, a vegades, d'estils de vida que és enormement
més difícil d'aconseguir que el pur aixecament dels edificis més importants o l'excavació de les
obres subterrànies més difícils. Aquest és el moment en què Barcelona s'ha de plantejar
l'urbanisme del fruïment; és el moment en què Barcelona s'ha de plantejar d'alguna manera, posar
l'èmfasi no en el "hardware", la infrastructura, l'aparellatge de la ciutat, que creiem cada vegada
més aconseguit, sinó en el 'software", l'educació, la instrucció, la cultura d'ús de la ciutat. Això, tots
ho sabem en aquesta Sala, és enormement més difícil, és enormement més arriscat i, tanmateix, és
la pàgina de la Ciutat que està esperant que la passem. Jo us demano a tots i a tots els que
vosaltres representeu, la col.laboració en aquesta tasca difícil però apassionant.
Vosaltres sabeu que en la solució dels problemes de qualitat, d'igualtat, de misèria, de
benestar social, aquesta Ciutat ha fet avenços molt importants. Nosaltres ens neguem al simplisme
del mètode dialèctic, tan útil en moltes situacions, segons el qual, darrera de cada riquesa hi ha una
misèria nova que es genera, pensament ú ti l que, tanmateix, simplificat no serveix per a actu ar .
Nosaltres sabem que tot alió que és bo és també dolent; perd sabem també que les coses tenen
noms i cognoms i que els problemes s'han d'enumer ar . Estem en un moment en què no haurien
d'ésser permeses a la ciutadania ni l'euforia ni el fatalisme, sinó I'anàlïsi, perquè estem convençuts
que el domini del territori que en aquesta Ciutat hem aconseguit com a Corporació (no p ar lo tant
sols com a govern), la legitimitat que la Corporació barcelonina té avui davant els seus ciutadans,
(no la genèrica, d'aquells que segueixen la polí ti ca de cada dia, sinó la concreta dels ciutadans dels
11 - 91705AP1.DOC
�barris que saben que tenen un President, que tenen un Districte, i tenen un Ajuntament, que, en
definitiva, és capaç d'arribar fins a qualsevol racó), aquest domini del territori del qual poeticament
parlava Espriu, però que nosaltres hem de traslladar al domini concret del territori urbà, ens permet
avui d'imaginar que cadascun dels problemes té escrita la seva solució i que aquesta escriptura de
la solució no és molt iluny deis recursos que tenim al nostre abast. Per tant, més enllà dels
sentiments i de l'abstracció, ens hem exigir la concreció, l'anàlisi, la humilitat davant els problemes,
però també la gosadia de saber que, pràcticament, no n'hi ha cap que no puguem resoldre. Els de
comportament són, ben segur, els més difícils; però, per a això, us demano a vosaltres que en
definitiva representeu tota la ciutadania que tant ens ha ajudat individuaiment i agrupada en aquests
dotze anys, que ens trenquem el cap per trobar les maneres de suggerir als ciutadans aquell grau
d'adhesió que ha de permetre que la majoria efectuï aquestes petitíssimes però difícils
modificacions del seu angle de visió i del seu estil de conducta que faran que aquesta Ciutat que
per la seva densitat podria ésser un infern, esdevingui la joia que està començant a ésser.
Densitat significa ciutat. Tenim la ciutat més densa d'Europa: per tant, tenim d'alguna
manera la ciutat més ciutat d'Europa. Tanmateix sabem que els costos d'aquesta densitat ens
poden dur al més gran i al més patent dels problemes de la gran ciutat moderna, que és la
congestió. Ens hem de fixar codis de conducta i d'urbanitat. Hem de passar del període del gran
urbanisme que hem viscut, al període de l'urbanisme de la perfecció, de la urbanitat en l'ús de l'urbs
i de les estructures que hem creat, de manera que totes les potencialitats de qualitat de vida i de
benestar social que les nostres accions asseguren en el futur proper de Barcelona, siguin
realitzades.
Per això, i vaig cap a un tema esmentat en les paraules dels representans dels attres Grups
municipals, treballarem per tenir la Llei de Barcelona, la Ca rta Municipal. Ja !'any 1904 o 1906,
Cambó la demanà davant el Rei, i en cada tombant de la història Barcelona n'ha formulat la
necessitat. Vull dir que aquesta Ca rta Municipal, de la qual sobre la taula hi ha un projecte que
coneixen el Conseller de Governació i el Ministre d'Administracions Públiques, la simplificarem.
Nosaltres farem l'esforç aquesta vegada d'asseure'ns per esborrar i esmoiar més que no pas per
escriure. Em penso que serà un esforç ben rebut. És ben cert que hauríem de poder afegir-hi
algunes coses més i s'hi afegiran, perquè cada dia i cada hora de la història té la seva intuïció que
correspon a una realitat profunda; però en tot cas hem de fer l'esforç, els que l'hem impulsat,
d'admetre que segurament hem d'ésser una mica més modestos en l'abast de la nostra pròpia
dimensió legislativa a nivell de proposta (nosaltres no podem anar més enllà i fins i tot en aquest
nivell hauríem de refrenar la nostra creativitat, la nostra imaginació, per anar a una simplificació i a
una certa humilitat d'una Carta Municipal que, tanmateix, veiem com l'estri fonamental per a
aconseguir les millores de comportament que estem demanant). No té cap altre sentit la llei, la
Carta, que esdevenir l'instrument amb el qual els barcelonins s'autogovemin per solucionar els
problemes de la seva vida quotidiana: això vol dir del transport i de la congestió, del soroll, de la
contaminació i de la inseguretat No serviria una Carta Municipal sense cap referència a problemes
com aquests que ens aclaparen cada dia. No serviria, si no ens ajudés a posar en pràctica
solucions, fórmules que nosaltres sabem eficaces i al nostre abast i que, tanmateix, la inexistència
d'una llei especial i la pura aplicació de la Ilei general no ens permet desenrotllar. Tots sabem que la
nostra Guàrdia Urbana, alliberada d'algunes de les cotilles legals que encara impedeixen la seva
actuació, que és ïmportantíssima, i amb una porta per a la col.laboració amb el poder judicial hauria
millorat extraordinàriament la sensació de seguretat en els nostres carrers per tal com és ella la que
coneix el dia a dia de la situació dels nostres carrers, i tanmateix, aquesta informació riquíssima,
potentíssima i molt productiva per a la solució d'aquest problema no arriba allà on hauria d' arribar,
justament per la inexistència d'una especialitat legal que potser altres ciutats no han arribat a tenir ni
la possibilitat ni a sentir la necessitat de formular, però que nosaltres tenim a les mans de produir.
De la mateixa manera altres camps. Acabo aquí la menció del tema que jo crec que serà el tema
central del mandat que s'obre. Siguem sincers i reconeguem a Jordi Borja el coratge extraordinari,
sota la guia de lluís Armet, d'haver encetat el meló dels nostres somnis, deis nostres ideals ja
12 - 91705AP1.DOC
�plantejats aquí fa tants anys, però que a vegades ens espanten. Algú havia de tall ar pel mig i dir:
obrim. Això ho féu una persona que havia dirigit la nova descentralització de la Ciutat en els
Districtes i la redacció deis nous Reglaments de Descentralització i de Par ti cipació,
descentralització que no ha funcionat perfectament (com en altres coses, en aquest mandat hem de
millorar) potser per manca d'incentius en el sistema creat perquè els protagonistes es moguin, amb
tota la seva energia, per aconseguir tot el que es pot aconseguir, i potser per manca de reciprocitat
a un gest que, iniciat en aquesta Casa, no va tenir una torna dimensionada i simè trica en
l'ordenada territorial de Catalunya. Ho hauríem d'admetre no provocativament, sinó com a punt de
parti da d'un diàleg que es veu cada dia com a inevitablement necessari i admès per totes les forces
polítiques. En aquest moment, estem en condicions de millorar marginalment; creiem profundament
en les millares marginals, de detall, que són aquelles que poden portar-nos amb més facilitat als
objectius que ens havíem proposat. La Carta, doncs, que va tenir aquesta història i aquests
protagonistes, serà la carta de naveg ar de la vida quotidiana, en tr e el Dret civil i el Dret
administratiu. Aquesta és l'especialitat, a més, del Dret català, del Dret barceloní, que té tants
precedents; aquí és on políticament i jurídicament ens movem amb confo rt i amb saviesa i en
aquest terreny situarem nosaltres l'avenç cap a una millora de la qualitat de vida i, ben segur l'avenç
cap uns drets de Barcelona més ben reconeguts tant al terreny econòmic com en el polític.
Hem de fruir de la ciutat. Hem d'anar a un urbanisme humà, que se'ns ha reclamat en
aquesta campanya i abans. M'agradaria cit ar textos -que no cit ar é per raó de la calor, del moment,
del temps i del feixuc que podria ar ribar a ésser-; en tot cas tinc aquí paraules, jo crec que molt
savies, d'un urbanista i bon amic com és Lluís Racionero sobre la necessitat de reduir el trànsit en
el centre i sobre els corol•laris que aquesta tesi de la ciutat humana ha de tenir en la solució dels
problemes del transport.
Crec que tot això s'ha de posar a collació i estic disposat a entrar, ben properament, a
treballar en aquests temes, com tot seguit diré. Nosaltres hem de fer, no solament per opció sinó
també per calendari, justament una ciutat amb deu rambles, moltes d'elles noves, amb voreres més
amples però també més respectades, perquè si no ho són no hi ha millora de la qualitat de vida,
amb més arbres, amb més música al carrer, possible en els nostres parcs, amb flors en els
escossells, i amb el silenci que ambicionem com a mètode i com a símbol, que sabem inassolible,
però també com a motor de les nostres actuacions en els mesos que vindran. Hem d'ésser capaços
d'això. Hem d'ésser capaços de pos ar en el frontispici de la nostra actuació la cultura i l'educació.
És el moment de les persones. És el moment de posar les pedres al servei de les persones. És el
moment del benestar social basat en dues potes: la gran inversió i la presència directa, els serveis
personals. No hi ha benestar social en sentit profund en aquelles ciutats que no han tingut la
potència per traslladar els seus sentiments de les pedres i la infrastructura, que són les condicions
sense les quals la polí ti ca de les persones i del benestar social és frágil. Aquesta ciutat ha tingut la
sort de tenir les regnes d'aquests dos cavalls que són la polí ti ca urbanística i la política humanística,
ben agafades a les mans per avançar amb totes dues alhora. Altres no ho han sabut fer i s'han
deixat emmirallar per l'obsessió que una sola d'aquestes qüestions era la més important, sentiment
que tots tenim, legítimament, en moments diferents de la nostra història com a ciutadans: hi ha
moments que hom voldria destinar-ho tot a les persones, hi ha moments que hom voldria des ti narho a les infrastructures. Tanmateix crec que això s'ha tingut no només per mèrit del govern, sinó de
la Corporació i de la Ciutat, que ha estat per ella mateixa, en defini ti va, qui ha suggerit, en un
noranta per cent, totes i cadacuna de les actuacions que nosaltres d'una manera amatent hem
sabut, crec, traduir en polítiques per retornar-les als ciutadans que les havien demanat o inventat.
Hem de seguir en aquest exercici, poc confortable, de no qued ar -nos amb un sol sentiment. Hem
d'estar amb tots dos perqué només sobre la base d'aquests dos sentiments més humanístics i més
constructius, més creadors d'una banda i més compassius de l'altra, serem capaços d'arribar
realment fins als objectius ambiciosíssims que els nostres antecessors ï nosaltres mateixos ens
hem fixat per a aquesta Ciutat.
13 - 91705AP1.DOC
�Hem tingut i tenim, en el terreny de la Cultura, oberts projectes d'un abast extraordinari,
disset grans projectes deis quals s'ha encarregat el Primer Tinent d'Alcalde, que aniran donant el
seus fruits i que no vull enumerar aquí, pero que, en tot cas, seran les fites d'un progressiu
descabdellament de la cultura barcelonina, altrament potent, que la que hem estat capaços no de
desitjar o de suggerir i començar, que l'hem` suggerida i començada moltes vegades, sinó de
completar. En el terreny de l'Auditori, el Museu d'Art de Catalunya, el Museu d'Art Contemporani, en
tots els terrenys hem tingut i tenim, vull dir breument perd contundentment, l'aliança d'un efecte deis
Jocs sobre la Cultura que no ha estat prou explicat. Algun dia es reconeixera la contribució deis
Jocs a la Cultura, amb el Festival de Tardor que quedarà i arribará a tenir una potència que el
nostre Teatre i la nostra Dansa necessitaven, atnb la recuperació del nostre Patrimoni Històric, amb
les exposicions sobre el Modernisme i del que vindrà sobre el Gòtic, amb la senyalització del nostre
Patrimoni Històric en cadascuna de les seves èpoques; amb uns Premis a Barcelona. algun dels
quals qued ar à per al futur com a Premis internacionals reconeguts; amb l'empenta per a refer el
Palau Nacional, el Museu Nacional d'Art de Qatalunya, que no hauria tingut la potència que ha
tingut si no hagués estat per la fita de 1992.
Nosaltres tenim un programa de gestió que no és el moment de descabdellar, pero sí que
vull dir clarament, i crec que és el moment de dir-ho perquè les paraules que es diuen el dia d'avui
queden, que Barcelona ha fet un esforç immens, que no l'ha treta dels seus límits des del punt de
vista de la seva capacitat económica, urbaná, tècnica i financera, tanmateix és el moment de
demostrar a tothom, a nosaltres i a tercers, p•ró sobretot a nosaltres mateixos en primer lloc, que
som capaços de dominar la màquina de la' Nosaltres volem mantenir una despesa
d'inversió important Que se sàpiga; que ningú no es pensi que Barcelona està acabant la seva fase
inversora. No l'està acabant; seguirà invertint 'i d'una manera important 20.000 milions és la xifra
mínima que ens hem proposat amb els nostres companys de coalició fins ara i, espero també en el
futur, en cada un dels quatre anys vinents, inversió important que els dos primers anys tindrà una
traducció més gran per mitjà de les institucions en què participem, que no pas directament. Estem
fent moltes aportacions financeres de consorcis culturals, de renovació de Ciutat Vella, d'obres
olímpiques, que seran els protagonistes de gran part de la inversió que ens espera.
Nosaltres volem mantenir la pressió fiscal sobre el producte interior brut en el nivell en què
ha estat en el darrer quinquenni, els anys 1986-1990. Volem augmentar els ingressos propis
només en la mesura que puguem estendre els padrons a la totalitat deis subjectes i objectes
tributaris en la mesura que ens obligui al marge que ens pertoqui en la realització del objectiu, que
sabeu que és el nostre i que creiem compartit per tothom, d'una distribució de la despesa pública
neta en tr e els tres nivells, central, autonómic i local, del 50, 25 i 25 per 100.
Pensin, que si fos veritat que l'any 2000 haguessim d'arrib ar a aquesta tríada i, per tant, al
25 per 100, la despesa pública neta de bis els Ajuntaments del Estat Espanyol s'hauria
d'incrementar cada any un 1 per 100 per sobre del seu creixement vegetatiu a través del Fons
nacional i dels seus ingressos propis; un 1 per 100 cada any, són molts diners a disposició dels
Ajuntaments, objectiu que nosaltres sabem de difícil obtenció en la pràc ti ca
Nosaltres situarem l'apel.lació al crèdit en un volum important de 30.000 milions de
pessetes l'any: podem fer-ho i és el que necessitem; i disminuirem el deute de l'Ajuntament en
termes reals al final de període en un interval que se situa entre el 6 i el 12 per 100, depenent de la
nostra capacitat, que haurem d'extremar, de con trol de la despesa i d'obtenció de transferències
dels nivells superiors de l'Administració. Vostès saben perfectament que B arcelona està fent una
despesa anual de l'ordre dels 12.000 a 17.000 milions de pessetes a compte d'altres
Administracions. No hi renunciem, no ens sap greu fer-la, però és el moment de dir que ha arribat
l'hora que les Administracions per compte deies quals la fem, en prenguin el càrrec i assumeixin la
seva part de responsabilitat. Nosaltres preferirem sempre, i així ho oferirem, que la gestió d'aquests
serveis (des del Conservatori i l'Escola Massana fins a l'Orquestra Ciutat de Barcelona i tants
museus com tenim, fins a les guarderies i a les escoles especials bàsiques i primàries) sigui local,
perquè creiem en aquest model més anglosaxó que no pas continental, germànic o fr ancès, de
14 - 91705AP1.DOC
�descentralització dels cen tr es de decisió sobre els serveis personals. Tanmateix estem disposats a
discutir quina sigui la solució: potser hauran d'ésser serveis nacionals, en tot cas necessiten i tenen
arreu, en bona part, un finançament nacional.
Nosaltres amb les altres Administracions superiors prac ti caren una política de ma estesa en
temes concrets: la Fira, el Liceu, el Palau Nacional. Quant a la Fira, vostès saben perfectament, i tot
el que està informat ho sap, que el seu desdoblament en un nou recinte avui només té una solució.
Sera òptima o no ho serà, potser no serà la solució de l'any 2000 o de l'any 2010, però en tot cas de
cara a 1993 només hi ha una solució. Amb la autoritat que ens dóna l'exigència que ens imposa el
fet de la nostra participació, a la qual no renunciem, en la Institució firal, amb la qual, esperem,
tothom justament ha de col.laborar, obrirem el camí i el pas cap a l'obtenció d'aquest nou recinte en
el lloc que la mateixa Fira havia decidit mesas endarrera. Hem fet tots els esforços d'entesa que
han estat possibles. Tornarem a obrir i oferir la possibilitat que la Generalitat s'incorpori sincerament
a la Institució firal per tal com, i això és més ignorat, la Generalitat i l'Ajuntament ja havien acordat
aquesta integració fa un any i mig, però no fou possible perquè en aquell moment la Corporació
comercial i industrial no considerà necessari acceptar aquest compromís. Doncs bé, ens consta
que avui la Presidència de la Cambra de Comerç e.à en una ac ti tud més posi ti va respecte a
aquesta modificació dels Estatuts, pactada en el seu dia en tr e un Tinent d'Alcalde d'aquest
Ajuntament i una Directora General de la Generalitat: per tant, confio que la Fira serà de nou el lloc
de tothom.
I parlant de palaus, crec que la Generalitat hauria de tenir l'ús i gaudi d'un dels dos Palaus
reials que Barcelona té. Crec que és necessari que tots plegats ens acordem no només en el nivell
dels serveis i en el nivell dels diners i recursos que s'han de repa rtir, sinó també en el nivell de la
simbologia i de la realitat de l'existència d'uns recintes de la nostra Ciutat. La Generalitat de
Catalunya es mereix i la Ciutat li oferirà, torno a dir, l'ús i gaudi d'un dels Palaus reials que estem
administrant.
Mireu: aquesta polí ti ca de mà estesa,que desenvoluparem des d'avui mateix quan passem
la plaça, serà una política que no tindrà ni un gram d'hipocresia, que serà realitzada mirant fit a fit, si
voleu amb un pel d'ingenuïtat ¿qui ha dit que la ingenuïtat a vegades no venç?, i dient a la
Generalitat: volem estar al servei de Catalunya, al servei de la Generalitat, en concret, del seu
President, del seu Consell Executiu i de les seves institucions. A nosaltres se'ns ha dit gairebé de
tot durant la campanya electoral; no vull tornar-hi. No és dia per fer la síntesi de moments passats,
és un dia per mirar el futur. Per altra banda, com diu la meva mare polí ti ca, les coses no s'obliden,
però es poden perdon ar absolutament totes. Em consta que hi ha una ciutadania molt àmplia que,
per citar noms els quals hauré de demanar excuses, va des de Maria Macià a Maria Carrasco, que
s'han alegrat del resultat d'aquestes Eleccions; i això ve a certificar allò que per a nosaltres era una
convicció profunda: que estem treballant al servei de Barcelona i al servei de Catalunya.
Nosaltres, doncs, ens posarem al servei de Catalunya com sempre hem cregut estar,
equivocadament o no. Ens hí posarem reiteradament des de l'orgull barceloní, per descomptat,
exigint cordialment que se'ns reconegui la nostra contribució innegable a Catalunya i al
desenvolupament i creixement de la Catalunya forta d'aquest final del segle XX.
Pensant en això, ens obrirem a acords programàtics dintre la Casa amb totes les forces
polítiques.
Ja he donat instruccions al Primer Tinent d'Alcalde perquè es trobi amb el President del
Grup Popular per p ar lar sobre les idees d'urbanisme que la seva canditura exposà durant la
campanya electoral. Hi ha un lloc important a Barcelona per a les actituds liberals, poc
representades en el nostre mapa polític, però que, tanmateix, existeixen, h an existit sempre i tenen
força sign if ica ti va.
He donat també instruccions al Segon Tinent d'Alcalde perquè amb la meva presència,
sempre que calgui, es posi en contacte amb el Regidor Cullell -la capacitat del qual en matèria de
negociació económico-financera ha estat demos tr ada en l'exercici de càrrecs anteriors- per entrar
en el tema de la relació econòmica en tr e Barcelona i la resta d'Administracions. Per dir-ho
15 - 91705AP1.DOC
�clarament, el Conseller d'Economia, l'Honorable Senyor Macià Alavedra ha de plantejar a Madrid el
tema de Barcelona ï, fins diria, el de l'Àrea Metropolit ana de Barcelona, que, com vostès saben té
unes aportacions financeres fonamentals del Govern de l'Estat. Si no ho fa, si no aconseguim, crec
que podem fer-ho, persuadir-lo que ho faci, Catalunya no haurà solucionat la seva suficiència
econòmico-financera. No ens enganyem: hi podria haver fins i tot un acord en tre la Generalitat de
Catalunya i el Govern Espanyol i no haver-hi una solució a la suficiència economico-financera de
Catalunya, perquè Catalunya és també, d'una m an era molt principal, Barcelona i la resta
d'Ajuntaments de Catalunya. No ens enganyem sobre aquest punt, que és fonamental. Hem d'ésser
capaços de plantejar davant del Govern Central, que és aquell que lògicament té menys facilitats
per comprendre'ns, que hi ha una colla de serveis que estem donant d'una manera important i amb
un nivell d'excel.lència força significatiu, que corresponen als nivells superiors de l'Administració i
que s'han de dotar. Quan ens diuen que la redistribució de recursos ha de compo rtar una
redistribució de competències, nosaltres diem que juguem aquest joc, que firmem aquest paper
perquè sabem que l'endemà que s'hagi firmat la nova distribució de recursos sera sobre la base de
noves delegacions de competències, Barcelona estarà acreditant de 12.000 a 17.000 milions de
pessetes, que són el valor dels serveis que ja estem donant per compte de les Administracions
superiors.
Per últim, amb Iniciativa per Catalunya hem aconseguit el 49,5 per 100 del vot d'aquesta
Ciutat, un resultat remarcable (no hi ha practicament cap ciutat important que no sigui capital de
l'Estat, on les taxes de votació siguin tan altes com es diu i on abundin les majories absolutes) d'un
punt percentual més, un resultat en el qual l'esquerra votant supera el 50 per 100 en un escenari
electoral reduït i en una ciutat sense suburbis obrers importants dintre: una situació remarcable que
posem a estudi dels especialistes. La fórmula, doncs, de la nostra col.laboració ha estat bona
perquè ha produït uns resultats remarcables: hem augmentat el bloc de l'esquerra de B arcelona per
primera vegada des de 1979; però es pot millorar. Si no és per millorar, no la voldríem perquè
també podria empitjorar. La vida és així. Per tant, ha de quedar clar que les condicions en les quals
Iniciativa per Catalunya i el Partit dels Socialistes de Catalunya col.laboraran en els propers quatre
anys, són unes condicions de govern millorat, més eficaç, més corresponsable. Més obert per part
de la majoria de la majoria, més corresponsable per part de la minoria de la majoria.
Encarem un període difícil i apassionant alhora: la immensitat de l'esforç que s'ha fet, pot
fer creure que ja n'hi ha prou, i no és cert. Hem d'entrar a modificar comportaments més que
estructures. Ha de quedar ben clar que en som capaços. Ha de quedar ben cl ar davant de tothom
que som capaços de fer aquest canvi de marxa i aquest canvi de prioritats. Per tant. és un moment
molt delicat. Per començar, el primer comportament a modificar és el nostre. Molta més
responsabilitat en els actes, i en el seu sentit. Malta més convicció amb una doctrina i ac titud global
de contenció de pressupostos base zero; ensems més consciència de l'enorme patrimoni de
prestigi i qualitat que estem administrant i per conse rvar o, millor, per incrementar el qual hem de fer
opcions, definir prioritats, seleccionar unes qüestions i no unes altres, i dir que sí a unes coses i dir
que no rotundament a unes altres que també ens agraden. De la nostra capacitat de selecció i de la
fidelitat a les prioritats que enunciem, dependrà l'èxit, que jo espero esclatant, dels anys que
vindran. Per això citarem a col•laborar ciutadans il.lustres que se situen, a voltes calladament, en el
món dels ciutadans actius, de l'esquerra no necessàriament, però si del progrés i de la fraternitat.
Per fer això, senyors Regidors i senyores Regidores, si vostès m'admeten la convocatòria
al termini d'aquesta sessió d'una altra per a l'assabentament de les decisions de l'Alcaldia en
matèria de cartipàs, Comissió de Govern, Tinències d'Alcaldia i Àmbits d'actuació, comptarem des
d'avui (la Ciutat ho vol, la ciutat ho necessita i el record del company Regidor que ha estat amb
nosaltres fins fa poc i avui no hi és, ens obliga a posar-nos a treballar immediatament i a fer-ho
amb la passió amb què ell ho va fer), amb un nou org an igrama basat en set Àmbits: AlcaldiaPresidència, Organització i Economia, Benestar Social, Via Pública, Educació i Cultura, i
Descentralització i Participació Ciutadana, que s'acosten una mica a l'esquema que el projecte de
Carta Municipal havia descabdellat i al davant dels quals, tret el de Benestar Social, que
16 - 91705AP1.DOC
�momentàniament queda vacant hi haurà els Srs. Guerau Ruíz i Pena. Lluís Armet, Joan Clos, Joan
Torres i Albert Batlle, Regidors que formaran el Comitè de Govern juntament amb els Srs. Joaquim
De Nadal i Oriol Bohigas, el Regidor Portaveu del Govern Municipal, Sr. Antoni Santiburcio, el Cap
del Gabinet Tècnic de Programació i el Cap del Gabinet de l'Alcaldia, que en serà el Secretari ,
mentre que la Comissió de Govern estarà formada, com en els darrers quatre anys, per tots els
Regidors de la majaria i, per tant, no encara pels Regidors d'Iniciativa per Catalunya, sinó només
pels de la llista socialista.
Tenim al davant la tasca de fer una ciutat més forta, una ciutat més sàvia, amb millor
urbanisme, pero també amb més urbanitat. Potser és la urbanitat, l'actual o la nova que s'hagi de
crear, no ho sabem ben bé, la que hauria d'anar abans.
Comencem quatre anys apassionants, amb més il . lusió que mai. Gran part de la feina ja és
feta: acabem-la bé entre tots. Pensem que si el 1992, com tots els Grups s'han ofert perquè ho
sigui, serà un esclat, el 1993 haurà passat la festa i serà l'autèntic any de Barcelona.
El dia 15 probablement, el 20 potser, sota la presidència de Sa Majestat ei Rei, es reunirà el
Consell General del Pla Estratègic a l'edifici de l'Institut Nacional d'Educació Física de Montjuïc, que
s'estrenarà com a recinte ciutadà aportat per 11 Generalitat de Catalunya. Gran diada aquesta, us hi
convido a tots; mirarem que sigui un acte amb ` assistència de públic.
El dia 30, si tot va bé (es pot retardar uns dies, encara que espero que no) celebrarem la
inaguració del Cinturó Litoral de Cornellà a Badalona: us hi convido.
El dia de la Mercè, la recepció municipal se celebrar à en un altre lloc nou, el Port Olímpic, la
pèrgola que s'endinsa 300 m dins el mar com un braç que mira al Maresme i al Montjuïc: us hi
convido.
Barcelona comença l'esprint final. És cert, esprint en el qual ens ha de preocupar ja més la
qualitat que la velocitat; curiosament la qualitat dels acabats ha d'ésser la nostra preocupació. Ve
un esprint final per seguir després, per seguir sempre, quedant-se Barcelona, per primer cop a la
Història, les rese rves per a un gran viatge, cosa que en altres segles no va fer com aquí s'ha dit
Esprint final, però també un llarg viatge. Un llarg viatge al cor del segle XXI.
Moltes gràcies.'
Tot seguit la Presidència, donat que es troben presents la totalitat dels membres de la
Corporació els proposa, de conformitat amb l'art. 36,2 del Reglament d'Organització i Administració
municipal, reunir-se a les dotze hores i quaranta-cinc minuts, per celebr ar una sessió
extraordinària per a l'assabentament de propostes en compliment de diversos punts de l'a rt. 38 del
Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals.
La Banda Municipal interpreta l'himne 'Els Segadors', que canten, dempeus, el Consistori i
el públic assistent.
Finalment la Presidència aixeca la sessió a les dotze hores i trenta minuts.
17 - 91705AP1.DOC
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4153
Title
A name given to the resource
Constitució del nou Consistori a l'Ajuntament. Parlaments dels caps de totes les candidatures, i presa de possessió de Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Vintró i Castells, Eulàlia
Lacalle i Coll, Enric
Cullell i Nadal, Josep Maria
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Auditori, Museu d'Art de Catalunya, Museu d'Art Contemporani, Fira de Barcelona, Liceu, Palau Nacional, Escoles.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Ajuntament de Barcelona
Gestió pública
Benestar Social
Infraestructures
Acció política
Govern
Model social
Alcaldes
Investidura
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-07-05
Description
An account of the resource
Constitució del consistori després de les eleccions municipals a Barcelona el 26 de maig anterior, amb victòria de la llista del PSC encapçalada per Pasqual Maragall (PSC 42.80% i CiU 34%). Inclou les intervencions de tots els caps de llista. La intervenció de Pasqual Maragall comença a la pàgina 10.
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2604/19870630d_0225_bo.pdf
707b682583046e6c4a856b8af431fd5e
PDF Text
Text
ORDRE DE LA SESSIÓ CONSTITUTIVA DE LA CORPORACIÓ
Da:
30 de juny de 1987
Hora: 12'00
Lloc: Saló de Cent
1.-
Oberta la sessió, el SECRETARI GENERAL, de conformitat
al que disposa l'article 195,2, de la Llei Orgànica
5/1985 del Règim general Electoral i 37,2, del Reglament
d'Organització,
Funcionament
i
Règim
jurídic
de
les Entitats Locals, prega que el Regidor electe
de major edat que, segons les dades obrants a la
Secretaria general, resulta ser la senyora Má AURELIA
CAPMANY I FARNÈS, passi a presidir la Mesa d'edat,
acompanyada del Regidor electe de menor edat que
és el senyor JOSE ALBERTO FERNANDEZ I DIAZ.
2.-
Queda constituida la Mesa d'edat pels dos Regidors
esmentats i el Secretari general.
3.-
La President de la Mesa, senyora CAPMANY pronuncia
una breu al.locució i dóna la paraula al Secretari general.
4.-
El Secretari general dóna lectura al certificat
de la Junta Electoral de Zona de Barcelona.
5.- La Mesa comprova les credencials del Regidors elegits,
les quals estan sobre la taula.
6.-
El Secretari dóna lectura als articles 6, 7, 177 i
178 de la Llei Orgànica electoral.
7.-
La President de la Mesa invita als Regidors electes
que expressin en aquest acte si els afecta alguna
causa d'incompatibilitat.
8.-
La President anuncia que tot seguit els Regidors
electes han de prestar jurament o promesa d'acatament
a la Constitució, d'acord amb el que disposen els
articles 18 del R.D.-L. 781/1986 i el 40,2 del R.O.F.,
�AUTORITATS
REGIDORES I REGIDORS
Us agraeixo, als que m'heu votat, el vot amb el que m'heu honorat
com a consellers de Barcelona.
I als altres, la vostra dedicació igualment intensa a la Ciutat
que entre tots hem de regir.
Em consta l'estimació que tots plegats tenim per Barcelona
i desitjo especialment als nous vinguts un aprenentatge
apassionat del regiment de la Ciutat.
- Perquè us asseguro que no és cómode però que és
apassionat, engrescador i una exigència que ens ha de dur, si
cal, fins a l'esgotament.
Ja n'hi ha pocs dels qui han començat al 79.
Però n'hi ha molts que s'han anat escampant per la política
catalana i la política espanyola i per la vida civil. Poc o molt
al servei de la Ciutat.
TOTS, EM CONSTA,
La vostra confiança em farà estar ara ja més de vuit anys
dirigint Barcelona i 12 anys participant en el seu govern.
Ha estat un periode difícil però magnífic de la nostra vida
col.lectiva:
perquè ens hem desvetllat a l'autogovern, a la millora ciutadana
i a la projecció Barcelona enllà.
I per a mi personalment, una joia sense límits, sense més límits
que els sofriments que veiem cada dia.
Però avui, més que parlar de la dedicació fins a l'esgotament, i
de la intensitat en l'esforç
que donc per descomptades
us vull parlar amb un nou esperit que hauria de presidir, crec,
els propers quatre anys.
Un esperit de civilitat, de rigor, de servei al públic, de
concreció i d'autocontenció que considero que la ciutat ens
demana cada cop més.
En primer
lloc
m'agradaria ser breu i tanmateix precís:
8 anys de democràcia ens han d'haver ensenyat al menys a dir
el mateix i millor amb menys paraules.... i més gràcia.
�Ahir en vam tenir una prova:
- en el comiat es van dir moltes coses ḏ
(terrorisme, Madrid, cultura)
la destilació de molts mesos en pocs minuts
Tant de bó que d'aquí a quatre anys, ens poguem acomiadar amb el
mateix esperit.
Estic segur que així serà.
En primer lloc
em comprometo a treballar per aplicar el programa guanyador de
les eleccions que ens han dut aquí.
Però també a llegir i rellegir els altres programes, especialment
el del PSUC
Però també AP, CIU àdhuc CDS, ERC.
No puc, no podem, oblidar que el socialisme ha estat la opció més
recolzada,
en 7 de les 9 conteses electorals en aquesta ciutat (dont ḏ
3
municipals)
77, 79-79
82, 83, 86
87
Però tampoc no oblidarem que en alguna mesura, si això ha estat
així, és perquè haurem sabut interpretar sentiments ciutadans no
partidaris.
I que sense diversitat d'opcions, govern i oposició, no hi ha
autèntic govern local democràtic.
Simplement ciutadans.
Els grans eixos del 79 es van acomplint en mesura important
(si miressim des del Tibidabo)
(gent-pedres)
- Humanització de la ciutat ḏ
- Reforma de l'Administració i l'Hisenda (13.300 v.s + de
15.000)
- Ordenació de la Regió Metropolitana (nosaltres sí)
- Descentralització i Participació
�Del 83 ençà hem aprés a més a simultanejar
Aquelles primeres preocupacions amb unes altres:
Tanmateix les pedres són importants i cal embellir-les.
També les pedres són la gent, és el que queda de la gent que
passa i el que necessita la gent per a viure i conectar-se i
sentir-se a casa seva.
Tanmateix és important crear riquesa per distribuir-la i
entrar modestament però entrar-hi en les causes del malestar
econòmic i social per aconseguir més benestar. No solament més
serveis personals per atendre els problemes i necessitats (que
també ho hem fet), sinó menys problemes i necessitats per
atendre.
Val a dir,
Més acció sobre les causes que els generen
Més camp a la societat i a la gent per modificar conductes
en un sentit d'iniciativa, de creació i de plena ocupació de les
seves capacitats.
No solament anar-hi al darrera quan aquestes no es poden
esmerçar.
Tanmateix encara
Tot això que hem après en 'carn pròpia' no ens
ha de fer oblidar
que de nou
i com sempre
la ciutat és la gent
i que ara
hem d'anar
BARCELONA ENDINS
Potser menys patètica
menys desordenada
amb més recursos
amb les nostres empreses i iniciatives ḏ
i serveis
renovats en una mà
però també amb l'altra mà disposada al contacte novell sempre
comprenedor amb la gent, amb els seus problemes sense arrogància,
sense solucions prefabricades
disposats a aprendre de nou
�En aquest línia m'hi trobaran perquè sé que els mecanismes
d'autopropulsió econòmica ja funcionen i seguiran funcionant.
Però el nou esperit, repeteixo, hauria de ser un que
combinés
d'una banda
la creativitat, l'entusiasme,ḏ
la iniciativa i la sensibilitat
directa, de primera má
amb d'altra banda un cert rigor, una certa autoconvenció una
utilització més discreta dels simbols, dels missatges i dels
medis.
Inclús una utilització més harmoniosa del nostres propis
recursos personals del nostre temps i de la nostra capacitat
d'iniciativa i de dedicació.
No hauríem, ara ja, després de 8 anys, ni d'atavalar-nos
nosaltres, ni d'atavalar ningú.
La ciutadania està massa sotmesa a una ansietat permanent
que les nostres accions i solucions ajuden a crear tant com els
propis problemes
Fa vuit anys es deien en aquest saló de Cent paraules que ara
voldria re-llegir.
"Hem de fer de Barcelona el que no va poder ser fa cinquanta
anys... un dels llocs de creativitat, de riquesa cultural de
tota Europa... obrir-la a la mar Mediterranea, fer-ne una
plataforma de decisió, de capacitat administrativa, de serveis de
tot ordre, de força cultural, de creació i absorció tècnica en la
qual es recolzi el creixement de Catalunya.
Aquesta Barcelona, ha de tornar a ser com en el passat, quan era
la primera ciutat d'Espanya en instal.lar la llum de gas o
l'electricitat , o fabricar vaixells de vapor o aplicar qualsevol
avenç tècnic, avuí informàtica, micro-electrònica
Ingenyeria Social, Ingenyeria Financera".
I també es va dir :
"Hem de treballar tots junts per tal d'obtenir del Parlament
Espanyol una LLei-Marc de Règim Local que permeti que Catalunya,
una vegada obtingut' l'Estatut i ḏ
plenament la
Generalitat, es doti d'una llei municipal pròpia que representi,
en els
temps presents, la innovació, i obertura democràtica que va
sofrir la llei municipal aprovada pel Parlament de Catalunya
l'any 1934."
PM
En que han quedat
aquelles esperances?
�c
)
I el President Tarradellas en aquella ocasió deia aquí mateix:
"L'acte que estem celebrant i la presència entre nosaltres del
Consell Executiu de la Generalitat es la voluntat i el
símbol de representar aquí també tots els Ajuntaments de
Catalunya. Siguin grans o petits, sigui quina sigui la seva
importància, siguin quins siguin els homes que els representenEs pel que acabo d'expressar-vos que cal que els Ajuntaments de
Catalunya sàpiguen tothora i tinguin la completa seguretat que
l'acció del Consell Executiu de la Generalitat no serà mai
centralitzadora i tampoc no serà mai un obstacle perquè no puguin
exercir les seves funcions amb l'Autonomia i amb la llibertat a
que tenen dret i de la manera que creguin convenient, etc. etc.
etc.
amb la total i decidida cooperació de la Generalitat."
I cita l'Estatut necessari i la necessària Llei Municipal, com la
del 34.
PM
Que no interpreti l'absència
d'autoritats.... al contrari
menys solemnitat i més sinceritat.
Sí que haguessin vingut.
Peró crec que l'ordenació
territorial i local que respecto
i acato, no és aquella que el 1934
va ser rebuda amb esclat o al menys esperança, i que en dir-ho
obligaría a una incomoditat que cal evitar ḏ
Avui no tenim malhauradament aquella situació somniada.
Les Lleis territorials no han estat aprovades per consens
I fins i tot tenen defectes al nostre entendre greus en la seva
concepció i encara més en el seu desenvolupament reglamentari,
que ens poden dur a objectar-les davant de qui sigui i a
acompassar-hi el nostre propi desenvolupament reglamentari.
Com a penyora de consecució de la carta Municipal que tots volem
i que pot i ha de resoldre aquesta situació
Però ha de quedar ben clar que nosaltres acatem lleis
jurisprudència
i sobretot
Sobretot
que en aquesta Casa estarem sempre disposats als gestos que
calguin, als esforços que calguin, per a reconduir el marc de
conducta
dic El Marc
cap a les vies de consens d'on mai no haurien d'haver sortit
�Es més: estic segur que això succeirà i succeirà més aviat del
que ens pensem
Oferirem un ample enteniment al Govern de Catalunya
sobre aquests temes i sobre tots els temes d'interès comú
- Concepció del paper de Barcelona
- Serveis de Capitalitat i serveis de ciutat
- Institucions compartides o d'interès comú
Port, Fira, Aeroport, Mercats Centrals, Institucions
Metropolitanes.
Però també,
+ Liceu, Teatre Nacional, Museu d'Art Contemporani
+ Palau Nacional, Olimpiades culturals, Orquestra C. de
Barcelona.
+ Parc Tecnològic FPIS, Parc Biomèdic, Eix del Vallés.
+ Universitat i Borsa
+ Escoles i Hospitals.
I tractarem amb el Govern Espanyol,
Si pot ser de la mà de la Generalitat, dels temes de Barcelona
que entren dins el camp de l'àmbit estatal
que són molts!
Ja sabeu la meva convicció que no hi ha cap gran tema que no
tingui aspectes locals, autonòmics i estatals.
No solament en el camp institucional, sinò en el camp dels
serveis
de la seguretat
de la lluita anti-terrorista
de la llluita contra la droga
i de les grans infraestructures
i els grans projectes
començant pel projecte olímpic
i acabant pels programes ocupacionals.
Solament us haig de dir per acabar que em tindreu a la vostra
disposició,
Per anar
Barcelona endins
i
Barcelona enllà
Per treure tot el profit de les immenses possibilitats de la
Barcelona de sempre.
Parant compte,
que la Barcelona de sempre no és mai igual,
que creix i s'arronsa,
es renova i envelleix,
crea i destrueix
i és bó i natural
que així sigui.
La Barcelona treballadora i menestral
La de dins de muralles
La que va saltar a la plana
i avui s'enfila pel turons
i els forada impetuosament
i genera aleshores tristors i problemes a dins
�La Barcelona lluitadora i mandrosa a l'hora
La Barcelona esplèndida i la tràgica
Ens ha de tenir a tots al seu servei
Però aquest cop amb més confiança,
amb més serenitat,
amb més rigor i això
donarà a la Ciutat, Regidors i Regidores, la confiança en sí
mateixa, que tant de temps li ha mancat i avui és a l'abast de la
mà.
Gràcies
�1
A-,),514A-1-74-irs
i,tfá-1
^^S
_
US
1Ï'^ti^! Y,0C^C,
f14 Y2 L.'Z
^D l
l {o N nA./l-f Go dA
(An t
Q C
A GDw .I^^LLv1^,S
Dt-N L c^2 DO' 11-
.^
/t u s
M,-^t^ L^ ^v^ ^
l
Dei)
k4ex1 1iAzwvSIN-
l niv
,
V
L Cs i^ d31 ÍMyt.^ ^ v ^ (U U
A-
Cerkvrj
11)
, 1^
J
r1
ue'
I C711-
C 2 eZ-t n-
(b 7 07;19
UA1 Í
t`r^v
^
b t^ P^^ ^t rL^.^^
‘
Put-').) cn J
q
DYi^S
kP /1-Ç S/
(A5 ■S
C,¿; tAn D
INJ
^^W (i1)
p entk,¿
^
111-5-1 L1W7
^v Fr1'f
0S 1 c,1Nh-o qu e¡ ^)
c:^ D tI y^ ,^ ^
0-0
YtIUU^
b ÑNI^-^
L^
611) A4( vti.fthJT
L^ll G^ G/Ío ¿y-y\
^ ^ L^
}^ c. L Zo3
C;-?c t 61=
c4-1,
c—t ti
S
u7,r4-
E1-
/
a ,J , crws
�J4
Po
r f'(-h• 1M
coitit ew
01)1,Ç
,41-)/L_
^' (.17 .
f (14
CAl/t/( pkiv►
,ti 4744
79
c1 v C,
t(,t,v (43
eA-S71i.otw 4
^^
f () 1.,t ZJi GJS 17,19,kly ^^^
4
a_
c^ v l ^- ^
ó Gi-t-t) L-r
At
^'
ficol.
L4 v i 04
v t'1 '
c-r
.1 c-11
E 1yt 0 kJ St774
r ^
le"
Fitvmy usrtyl
A ' 41tU
\10--yriN4g
Mc-r
A v U iT eh\JY S
iZ
1
G\D
hívYI
D ~Y-1M–
jP Ah n'(,
4^1 ci2o^v(71
DGI'tivT-
--Yuk)
1^ L^
A
► ^-,.—
G4
Vl\1
HAA b pe r n(''cit L
cnte
In cz' 1.4vJD'j ThA
Col'c.&-47\fl
L1P-)<^^ 0c5
jk
rLLo-rul- G°v nt- DhtilA
p U)c---tGt b
AIN
u---Lo !/`41
c.
'4-u 12)6-0 uUe,v,
�hot ,
^ c7Jr"7.-11v7D
L
t p
1)1^-
^
S
n'NS Ol t
P irn C_ 4-Y1
L^
t=
(us CN - (^hGt ^3 j
t
r
11--5 C ^t ç
rt,-n
iy NY2 o r5 ca m d n b i3 S
US
u uLL
jP
trLt- A-1A
PliLLYt 16-1 ')/1-
n.!44
cR
U ti- Tnti
41-1R4o5 uN iuutJ
i
Lsdervut—
(; tS
,
p o.o1DCpLs
J-r
01^-17S
)S
^L
^3
V rV
r
^ ^
^^
^(^
J f^n
U ^ L / ^- ^
/
L—^
P Pi4
(;9,) S O
Ce
tiwt
41144
^
JC
117`17
O'
5
4
COLAti'bt 7/i U/
L-3-1. 1)) //t LA.)
A
:
P
0J-
LO
6-‘31P fGi.
^n-4-00-71.4
D el4,oG^/}.^ l9
t- . -y e)x ^ ^ S ^ ^L^
/9-7`k LZ I.t
t L^
N 1--t-t .vL"
cA-0
,(4 C11 Z-Lv£_
T^v i^
^C
^^/^
^i V
^ ' i
^
dl-vio c13~ z4 j
C1 U T11-
1
l
¡^
^/ ^
" ""^]/J.^.^
^/1 U ^ (^( ^ ^ l i^
`^
v ^.
itt
1
arkf S
MI-
11-74-24
- (51N., 7 S
14
<
go 074 Mi L`^^
c t ._ ó
^
�^ efik
Lsw " T-v\i tk. V^11
e-)'"\J
ct-
CvLIA
120
A
2^
- ^ i: 5 C,e^S e'S
v 0.5 ICI ft P--Z5
O n24
(,r,Ur
L-7.r
^(2 .S£44' yv ï3
0 91-ü
Q
e" S
c,Yv7
1-tau (7-3
4_
Cc) CD-J04 hotte4'44 Al&
P
/4-7-,^l s
(7) ^ C
a u`
^
hvys
bz
c^ [
,
/{-I" "c
S-ur tJn
^
ti)7
c,‹
^^ I` leyL
E 1/1 (,(yuik P KA) luz-1---b A-
ü-wh\i~n
t
J
c.^U 7r7rOt –
1,-^-5 7fi^ AYI
p (fYL UrPuzi/rK
pm; A-,cit-K
cu u-2,)
n
^
^ j^ L^ ^^ r
YL.
KLI GI:ank
i~pfnui v-5
?lo h tivus
T71-1,0,-,t-/-
Pi-uC
Al ,u
a <.t.,ec
�,{,i,o r'tQjLfr
ND
Puc
C? o
^ Lf,^ ^
L`"1'U 7
u, v 4
^
C7,‘ 71FIA:3
^^
r
C.
°S -
Dc -
-ceJL- 7.i-10 /^(
^ ^ ^^ ^ G ^ G ^r-
2.,
9--
^
av
t.?Ki
^^ /hko *R el
' -C7H- ^h xt ^^
Po,t/i d1X.
J 15 T
IA5 D
G, l> 1-1-1DA,,,15
S
p A714-1 1,114uS
ím i l L-44C-M
^,fr_
3 Nl vrv t PltiJ
3
Tinkt Bvz No o& .L.i jor.(.^
1 ,1-711-vn &Pi
c.rpkm-y„
C-c)N^tZ,--5 c-" '-S-
t-c-'5
- 9-
^ ¿Ykio
M74..
Cv74-/J/YW3
Crimfh
p c-k q
^^"
fcwiYtit c^^^l
�1
g-rl
otw
Alt)
^
–
i
^ PC i ^N
‘14-7-\1
bel_ḏ
ciḏ
L Yf
tML7 ún G^^
¿
^b o t
^ t"
^,( /^
L ^l^tGt, ^c )17z /jr7.^ U
e\i
b et_
A li M
r
-+
^(
1J--00
ntyv-7{
AA
Lt-vv `^L
t
J
L4 /Lt 2m b
l{'(ivp
-
w-19
(47l cw.071
r'
–
/14O> Pn`vr
,
v ^^c^
PC^2
•
)cos
/7A
4h,t 1-2-4212-t5
II-
it---M, G= s
r(---&91
çi pt
(D /,6Z,, 7j
/4 E
U t-T-k iJ Uj Gh/LS
Pa /t–v cid d4tt,1 vh3'
Alti(
---
U N (_^5 k1791 C^ '
flj
^7
7-711+) 11 Gl-12i
t
F71
C^
t't.
L. át
(3 ü.t
^ v^
Q e-
-
fe/In-el ),vd,f
/27 c L
1;2
Gd l ztPc774 /4t71A-
L
Q v^^^ 91- Lo
6t,--Kif
d Li c' o1ss¡í^
eít,-c, e,-S c
P (.yt
U(
' U 111
C,
CeJvv ttll ee PI-vc J ^
Jtgv "r 14-te" k CA-1'
J
C'3í^
�rity,i /44ll-1
jjL
es•ÍLtjDyl arvi -cYrn_
L/t-nik
(len
/Luz: te,7701,1 c..€11Jr
E--"I■J7k 491
L
LLI\I
us-71
e_
I
Ín-
A2-0-kf)
5 1,9 u7t.lo-rv--41—s
'J Lyt
El- 5 fi
eu
.
t. cit, 1---5
/su,e
e-s si P11-5
if-U;
bc.,)
Ác Eliírifrrs
P
E-YT
egve-SZYte
c 3
M
j9t-
cís 7)7h L-zip-v-2
pe-e A.
L3 c 4-9
VVD firuk-bncp,fr
P (144; C.)‘/771, 474 cti
nnA,
Vik.,
t-G-; f
Q ue - É-1.4
J119 . 11.0 U-5 Cfru
&iet kl
1114& 5-
011bt e 4-- C- 14 f o
C.71 &À-t) O 'Un&
I,
IV) G blv él- e t
f Libi)e.-}vr
k7v Prqvc---01:'S
Uh) tO U c'n
ci)-V ¿A/
(.1401-1. D-DE 'c. elArzl
LL-5 fc-vc-1 uffigt-c, TrÏ
p tru o'
P■JD
t 4- Lt- Cibg\-)7
MA1-u
ch .
J
"-13
1-1 tti
017Pos703
A
ItyLfrucik 4
rEP rt e o14, e
ç
�/LÁ- P4"(
~^¡^,
¡AA
^^^
^
P9/1/0
Ca-
&--).4
Df
i-^GM^Q
^^
^
d? ^ ^c-
^
2^.
x-c/
^
;
cr^A.L.^r1vL: S
(^uc
u")
V".9/1
'ti
L A G2 r^t
¡1ti^1^ ^ ^ ' ^1 ^
L
^
.
U
_
5^7^ ^, ^ ^ ` ^ ^^t^ ^t-i-1 u4
4 su- wJ tx t` ^^ 1"7il ^ t)1 Lrz.^ (
d^ r
P^t`ltL
c,fvt.^ t^i
^
04
Ntrht74
Am5 9 (41- 711--if
^^
¡ hr
i`
l^-^ ' ^^ ^ U`Ún ^ Vry ^`^ l i 2^/ ^ ÜD CjÍp^I A,^1q}^(^t 17
U tV
77
//
ti AYA UML,t2- 4-v o
mL)
cnCrA
Dt-.7Z.s
ti) 1 ^
V r^14 i141(. t 72-/I z-^- 6 /41-5 i 'f-~
P4_,/,{)(? li c2vn1 `vf P on/' ,w) "--3
AQZ 577-1,3
As a) pve-
t'
D
Ps
'An 4-7fv ^
d-bi
lu.)-D ^
f
^ L 9 C.^j ! Z.,/tZ, Ü
t
D
N- t
vn¡t
Oc-S P
1A ,
(414-1l iJ1A`^
-'144
^ "
Ghï`^ U ,1'^ dl ^l ' 1J)
n ` Pri7R U
9)
lN 1-)
a t/
,910/,'N
4-70s,
1 At ï 7^^
L..--s FA 1,14A/1/1 !
¡v J3 ?-" Cs,
A
I 4 iYh/vw
1('
(AJA
Les
)
(-‘e
Gt vrft-0 )4,`,1
A
A» DST/j
ftz c,‹ I'J,J'3t
A CLR.c11rdL --t---7A--rx- C. 2 j
p,uop
ï
o
L2 ^
/1,0^L^^^
LU c.r 0ijI
�ÌD
t
u¿\)
pe-1' G-7 (.5-n\
Cer.:Nir
ka
Out,-
f ft ku L-7-7.
1YL AA
5
-
?c, citius .9,4,,h—
cé.).<
Íric,
fu4c--( a(,1
(AA,LAA"'("t/M utA ‘G,"(
(
‘.)(
di aya; (4- c._„i,u,t; („.51\-7-L-'
duveAL
4
CA-ec
r-- (Culit14^Ae
CO-/W140,7c- ,
Un-1-1 U—.
ICAttj4714"' ic--
•
5
(c./m'ci,r trA,,i)ti
A
co<¿,,.
Ce,
d..-‹
ru-Tch,-. 1
[,,..(a4.-47-
C
~e'
ti t'A-44,4'7 5
3,,,,,Lpt1Ä'(
t,
/11.4
-11/r44
1
kV
pc m c
1),,,,u(„„.4---
1141c--
)›--3
ti-9 /„„9,. ;r-4
1 4449 ,y
Co.-4-7--(.4~47
ft^'-'44-`11ru,,,ÁzA_efr-stk:
1(e.4 -
CuLY" ac-e
o-rr=
c._ 1( ,7---LQ
5- c.,1
4-7
trt.p„,.(
(72,-,a7c,a,L
t
(
att,~4,,,4 c,_
(
/4
�A
77t71 fi
PA/1F-
cy1L--kn
IY del-ul
U
\
-
-(
ç;-;£-Q Jilt-¿W1/4
0 47
6,
j(.}
Q.,
,,,-,1—‘1,42{-
_9)
çv...t.ti„eidbb
«,utfleḏ
,(Nu_1 -24(m-t7
..6(27
ublUt &-T74
LA- (.)-~ 1' -tAr7i-1—
D
e
oti-0
't
x.4 tl
¿
e_es T i\J
ï P\--vuk / ("ID A14 4 ik
UNÍ o _e Titz_
l
(-;A
L--75
P
Ftki"Oi
A t?'1 ".CUU
0&-R- CoVA-LC_
Pu& (-- (ftc
efZiUT1U
6-1-11 ,,cadh
0- U kl f.-4(
t-t1-»11
17 6-u (91,1
ckf9k-L.o ,,J94
S
ni,71-1t4 crin'
6-2-Ç
Q
C
Cocfripay _
—
t
&fa) \J k)
QÁ.&: fui) Pu 51) /A)
p
f\-)S-
414,5
ke:h
C.( 4v toivómi -)1
v-
c
bt
,(21L-
- -
-f he t aleud,rtz_
(uf c-~4,
N„,-(±.e
2+
txt
C4e U2nA-¿.'
u*.
A-4/1-rfb(k
�f2
v
Ut .
15
7 zA
- J ru
u 'D
u/1 ► li-u it il.P fi- th~T-
s t fi1 l4 -u '0
M cMLt,r71
.
kif /v
t^S
s ^.s
N D 1t1177N1
“F5 1,c .^ r' S -r111,x,f g-in
c./Y/u
v il-tD Cj
F-t `ptS
C":7‘.1
Lï'N
PS
Cvs
ds7Yt.e_
LA ,ft---U
G"-
(ejPt 41,L^
A Méss-
E-wS
U^
EL J' e:v p c S L-nr\t bc,v P/1-1/1 riv(7
^ CZ^ {^ B¡^,(,^i c^'^3
Q uL
`C
-n-liL,s. "
PoDevu Dv ^
1^
1l1'0 --f7t-hti
b)171-\---
O ^^zs- -6S
N1
7-1)T iz-7vtr-i -
J12
1>4
ú
!)P>Jtz-►Mi-14—L(
QV t
:0`.11
p us
pruv p t
1tGevv r
kue- v- u it t'AJA./
Coi( k
U:7
D e- COAlL-ZUt,tv
CA-MI+ Lituo-14 M'u ^t u (7- P73-
`113L i-Jm
O
vt--cb
Po r
it vL-73
i.
-RJ-,n/19-Z" v/
�péi,„ [(Hl_Ð
Q (A-9 ibiL aci(1
T7 us3
c
Ceri
ue- V?
ile9~
Jc' ni?tìmNzA
J'v&liu 1-1)
Mi44l7Z
O/
U
t-gv 02? ue5
i; 5 9-)
usTÆ ,te-ibt
Je-1-ru
14' >c:
fuccE9 .")i,
Svet cs;-1 ./4 /\/Pie e)
A-V1 -4-7-- Ni- a ue--I 2
�)4
d Fb91/tht°u4 UP Irm PA,'
(j-p
`
Oc
r2'ld
un-ftt u ~
f
rcl ur,^ S
^vú' l b 9
(
c'-5
H- S ^--qtr
N(--2/1t
_
/t?p( 60 /ecu c¿&.e
Cau-^-^w
-•••■••"".
G/VIh. i14-,(11^ &15^ a^24 ^ ( ,c ^
^
17,1
^
^
A-e4Al ,1r, ClitLúu,ti Ced,<,91.4
^
AA,k,a;ur dut:
,(AA) `-1-U.uvce'
cuit
^
te
^,^ ^
1
^
fvcoui\ N a-ti Y
-e
^ ^C^^
„ J-7,1 ► ^ ^ í^u.
^
p
t r ct-t
(W¿_, 416 7 é 7
T
cf,J V4
^
i(t;
(1{A)14
(Ar-
t1(1
t 121,_
s^
c
^
�r/tdr~
/N eL ÜDJntti
^
Lel
6-~1-14: 71-r(- i
o hal
r1-S ^^^
^
Evt11. en) \b 7.10}
O`_ C` /4"Yii (,► Í E^ t^i2
rii-vbx-Lh
O)» Z
r1722ni l. A
^P
c3-(1 /thi
q
vviii 4
Jt-
tup T17J7r)
^^ c.04P
cía(
f-1"Nb ei"1
0E
P
c'
t5 ïyritz -S
/\ p cz--i t'ç 1 v al_ s, I1v -DvÚ d-id'c.S
L^ -t-
uJD t h" 111
U^
n' 1v c, o Aat_
/^^:u j^^n
s
v^ l f
¿A f
t, v
1'77f 47V) ^) - runYLp ïA-r
rX- C 4- Cu y t'
("fi->‘-/-t L__49 .D nirZm.
Gi.-i (in
/k r
['dd91/1ti-s?)-wwiint^
6-yL/n,.1)
^.^ :e-v\--. 1\->■/ 7
AA-
02-9
c^J^
OC-C-UiP rz
^ ^i
d'c -
s P,L07r-tA-4~-1 6 r. V íl^ p.,rM^
�1
^
2-'114c5v
3
^
bes-
li^óc ^U S'
r
D ^ Gc
kt-n-b-krn.
L'wt 1-7 . UJ
wtev 4 Lit- 3ersPc4
t7
krt.
ti
3 4-xce9.
tpv i` )k-,5
4».fy.
ut-
P e->.■
'ID T
k651, 'PA
19vm &U` 77,2--ç
?be/
t3 474
h c-
P /1-YL YvT Ceritk
p1_ é
^-^ Po-e5,`
o sin oc
P ^^
ot c,^-, c-úrv2/4 0 e ïtit-t ^vu ^
-
W o c.--5
/1-1'
i^^
4- L
471- 11 v d.21
E"v
L^3 Dl e- r.Nv
c- vfl )(.
p c'ç y7w ^^ k
^(_^j (^a a
p,t_c_r
¡
N h5- /rZ.
a v/^t^cr Si b-.!
�/M-Y1 c c24)-24
^^^ ^
G/1-
bcw
®i7-/ 0(7 i1.-t un-ilft--cc--5
L
t_ 4 it/NV4
VA ïtti- t7rk fr
A-
4 . P ezs 7?i ita")
¿.--^-_5 Fryï k-A4
f ti,t n^_
f
^^ti i^-lA
/^1C ^ ! ^í^L(sS
t1l
o )11-714.(2117–
T yl,-r i 1 IJ
A- tcy `)k)
cC"Njit-
,^
LC,v r c^D ú^ l^ ►
tit ttn%,Dn-os
1/1z.-01 /541-31 c,¿2,0-"Al-
0,-
c.^ j-iu r.a-^ o"
4
t'
771/t (7) Z-4
7U r5
jer■ v^^
?^^^
^^^ ^ G^ 41,1)(^
,
^^s (D)kfhP ► ityJm
litio
f(xit
PE'r
^ ah`kv
L4
e^ rtiL^ t ^^
_1-11‘rv
cS: C
c. 1-&314 Ps L1.. t en
¿,e t1 ï 7^i
C.i)-Mr t-rbwQ
-'1\i
^
L•^
15-1^-5'
J'7' A-t ds 5-2"-7/ ' X-4j
(410- t \/"Ut' US
A-"(410
L 41497 ° t" uf 144
5'4 4-)
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs de Pasqual Maragall a la sessió constitutiva de la corporació municipal de 1987
Subject
The topic of the resource
Investidura
Barcelona
Alcaldes
Ajuntament de Barcelona
Govern
Acció política
Model social
Description
An account of the resource
Conté la transcripció i l'original manuscrit de PM
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-06-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/2609/19920508d_00482.pdf
240712e51d17df7009594c77101f50c0
PDF Text
Text
fubGt.CM- : Cai Í^ ts
ti^ro.
CORRESPONDÈNCIA
SOCIALISTA
Discurs de presa de possessió com a President
del Consell de Municipis i Regicins d'Europa
Pasqual narayali
Mentre el segle XIX, després de Napoleó i fins el
1914 ha estat el de l'esperança i la pau internacional,
el nostre ha estat el de les guerres i el de la decepció.
Senyor President de la Comissió Europea, senyor
Conseller i President accidental de la Generalitat de
Catalunya, senyor President del Parlament, senyor
Minist re , senyor Secreta d'Estat, senyor Director
General de la Comissió, senyors diputats i senadors,
senyor President de la Conferència de Poders Regionals
i Locals del Consell d'Europa, autoritats i senyor
President de la Federació Espanyola de Municipis i
Províncies, de la Federació de Municipis de Catalunya
i de l'Associació Catalana de Municipis, senyor
President del Consell Consultiu, senyors membres del
Comitè i Burós Executius de la CMRE, senyor Alcalde, senyors tinents d' alcalde i regidors del' A juntament,
senyor Hoffman, el meu amic, vice-president de la
CMRE, senyora Secretària General, senyor Jordi Borja,
delegat de Relacions Territorials, amics:
ull dir-vos, doncs, en aquest context, com es veu
Eu ro pa des d' aquesta ciutat, situada allà on els Pirineus
i el Mediterrani es diuen bon dia cada matí.
I ps ho diré, doncs, en català que és la meva llengua
fami iar, i això ja és un anunci del valor que tots
nosaltres atorguem, c rec, a les nostres arrels i a la
importància del' expressió directa, de la paraula sortida
tal cqm ha estat concebuda.
)'he près la feina de traduir jo mateix aquestes
pararles en espanyol que és la llengua comuna i
glo ri osa de tots els pobles d'Espanya i ara de prop de
400 milions d'habitants del pl an eta i que permet basar
la traucció simultània en totes les llengues oficials del
CMRE (encara no el grec, però això ar ri barà molt
aviat;
He reflexionat força sobre el to de les paraules que
avui havia de dir i sobre el llenguatge que havia
d'utilitzar. No vull fer un discurs tècnic ni massa llarg,
sinó cordial, ja que serà a Praga, el mes d'octubre,
davant l'Assemblea General del Consell, que el programa polític del president es presentarà. No tracto de
resoldre ni explicar els problemes ni les esper an ces que
hem d'afrontar com a responsables de col.lectivitats
territorials europees.
Ño es pot concebre Europa sense les ciutats i les
regions. Eu ro pa és un sistema de ciutats i col.lectivitats
territorials. Europa és un sistema de ciutats que ha de
ser capaç de finançar el camp, en uns c as os com a
paisatge i en altres com a lloc de producció. Segurament
aquen any, que és l'any que celebrem el 500 del
moment que es van retrobar dos mons –Amè ri ca i
Europa– no podem deixar de reaccionar sobre el que
les ciutats són més enllà d'Europa.
Em plau transmetre-us l'estat d'ànim d'un alcalde
d'una ciutat europea, catalana i espanyola –i que en
coneix moltes altres– a qui s'ha donat un paper
representatiu, en el mateix moment que Europa reneix,
d'una manera precisa, construc ti va, Ilargament esperada, de vegades també turbulenta i apassionada.
Amèrica és un cas diferent, on el valor del sòl és
molt Més baix, on la mobilitat és un valor més important
que la radicació, on la Constitució no crea (a diferència
de Máastricht) la col.lectivitat local ni, per tant, no la
protegeix. Amè ri ca és potser la més important creació
d'Europa abans del segle XX.
El nostre estat d'ànim és ple d'il.lusions, de
projectes i de certeses, alhora que de prudència. Es el
resultat d'un segle ple de fracassos i de confrontacions,
i també de progressos materials sens parar.
3
�CORRESPONDÈNCIA
SOCIALISTA
Les ciutats d'Eu ropa, en canvi, van ser elles les que
van crear comtats, repúbliques i fins i tot imperis:
Atenes, Roma, París, Viena, Londres, Berlín, Toledo,
Madrid, pero també Florència, Munic, Manchester,
Anvers, Rotterdam, Milano, Barcelona, Colònia,
Brussel.les, Santiago de Compostela, Venècia,
Edimburg, Praga o Montpeller.
Quines ressonàncies no hi ha darrera cadascuna
d'aquestes paraules! En realitat, a hores d'ara, ja no és
potser important saber si les ciutats van crear nacions,
o les nacions ciutats. Però és imprescindible establir
que per sota dels Estats, una nació o vàries nacionalitats
o regions, i moltes ciutats, són el patrimoni d'Europa,
el més preuat, el més carde mantenir però també el més
productiu.
L'Europa comunitàri a atrau l'Europa de l'est per
tres raons: la seva democràcia, la seva riquesa i el seu
autogovem terri torial. L'Europa de l'est atrau l' Europa
comunitàri a (tant com l'angoixa perla seva diversitat
dramàtica) per l'enorme capital humà invertit i present
en les seves pròpies ciutats: Praga, Dresden, Budapest...
Són les ciutats les que h an estat la base de la recuperació
de les nacions en crisi, les ciutats en tant que cultura,
en tant que estructura, en tant que entorn convencional,
creat pels homes i les dones.
Fa 50 anys, Txecoslovàquia era la vuitena potència
industri al del món i tenia una renda per habitant dues
vegades més alta que l'austríaca. Avui la seva renda
segurament és menys de la meitat que la d'Aust ria,
però Praga segueix existint. Com un patrimoni acumulat
durant segles que ni la decadència econòmica no ha
pogut destruir.
Nosaltres no hem estat totalment conscients de la
magnitud de la tragèdia iugoslava fins que no hem vist
bombardejar Dubrovnik o Sarajevo. Però a tots ens
confort a pensar que 1'esperit de Dubrovnik no ha mort
i que el diaque comenci el seu redreçament es desfermerà
una gran onada de capacitat creativa. N 'estem segurs
d'això, perquè sabem el que és una ciutat.
El mateix hem pensat, o de manera semblant, en
veure l'inici de la reconstrucció de Los Angeles, si bé
allí tot ha succeït amb la velocitat i la imprevisibilitat
dels fenòmens naturals, amb la violència sobtada i
sense causa aparent amb què Amè ri ca ens sorprèn un
cop i un altre cop, per bé i per mal.
Avui mateix, es reuneix un grup de col.lectivitats
territorials, regionals, algunes de les quals demanen
l'exclulió de les ciutats d'un comitè, com és el Comitè
de les Regions de la Comunitat Europea, que solament
pel seu nom pot induir a confusió, però no pas pel seu
contingut, segons ha establert el tractat de Maastricht.
El missatge, avui, del Consell de Municipis i Regions
d'Europa (CMRE) és constituir el Comitè de les Regions
creat a ;Maastricht, sobre una base equilibrada per a
desenvólupar durant els anys que ens sepa ren de la
revisió fidel tractat –és a dir, des d'aquest any fins el
1996– lun diàleg constituent, no pas un organisme
constituït i cristal.litzat. Ens consta que a tot arreu hi ha
voluntaI de diàleg ciutats-regions, encara que no m an
-cal'exdusivmgn.
El CMRE, formatperciutats, regions i organismes
territorials intermedis de b ase electiva, no pot sinó
considerar el tractat de Maastricht com un pas històric:
1'Europ4 nascuda de Maastricht és l'Eu ropa de les
regions de les ciutats, l'Eu ropa territori al, concreta,
físicam$nt determinada, amb noms, accents i perfils
diferent i tanmateix irrevocablement disposada a la
unió en la llibertat. Es l'Euro pa dels nostres filis i és al
mateix temps la concreció de l'Europa projectada pel
gran gest espi ri tual que va ser el moviment europeu de
la postguerra.
El pirincipi de subsidiarietat, recollit a la Ca rta
Europea de l'Autonomia Local, i que hi ha a la Carta
de les Llibertats Locals de 1953 que els Estats Generals
de Vers' alles havia prefigurat, aquest principi de
subsidialietat, deia, que està recollit a la magnífica
Cart a Europea de l'Autonomia Local del Consell
d'Europa –que molts països del Consell d'Europa ja
han ratificat amb caràcterde tractat (entre ells Espanya),
i que par tant té força d'obligar per a milions de
ciutadans europeus– ha estat finalment materialitzat a
Maastricht amb el reconeixement dels nivells territorials
sub-estatals.
Des de Barcelona, capital de Catalunya, una
nacionalitat i una cultura pròpies i distintes, reconegudes
per la donstitució espanyola, no podem més que
apreciarl amb enorme il.lusió i esperança el
desenvol1rpament de 1'autogovem ter ritorial a Europa.
L'Estat espanyol, contrari durant segles al
reconeixement de la seva pròpia diversitat, ha recuperat
en 15 anys el que en 500 anys havia oblidat, i així, avui,
a més de tetrobar-se fratemalment amb el nou món, es
retroba a $i mateix, confiat de la seva pluralitat inte rna.
L'horitzó europeu ha jugat aquí un paper decisiu en
tant que la creació de noves sobiranies –legitimitats, si
es vol – Supranacionals ha desdramatitzat en bona
mesura la;qüestió de les legitimitats interiors. I sé que
�•
CORRESPONDNCIA
SOCIALISTA
aquestes coses s 'h an de dir encara amb molta cautela.
Però som a Barcelona, és a dir, en una ciutat, i per tant
en un espai sense fronteres i sense exèrcit, on l'esperit
loc al i l'esperit inte rn acion al s 'uneixen pera definir un
autèntic territori comunitari. Som conscients que el
ciment de la ciutadania europea és aquesta atmosfera
urb an a.
externes i les economies d'escala. Única llicència
tècnica o tecnocràtica que avui em permetré.
á
Les nacions, les regions, les necessitem per compartir una identitat que ens és necessària en un món ple
d'incògnites. Però la identitat sense projecció no fóra
més que una sublimació col.lectiva de la nostra pròpia
limitació personal.
"Standt luft machtfrei" –"L'ai re de les ciutats ens
farà lliures"–, deien els camperols alemanys fa segles,
com deien també des de 1300 els pobles i ciutats de
Catalunya que esdevenien figuradament "carrers de
Barcelona" per alliberar-se del jou dels seus senyors
feudals.
L'autèntic patriotisme és sempre un desig d'altres
pàries, un transcendir la nostra pròpia identitat:
l'autèntic patriotisme, l'únic acceptable, és doncs el
punt de partida d'un humanisme –o altrament és un
engany i un perill. L'experiència europea és taxativa en
aquest sentit–.
I
Podem seguir ara dient que l'ai re de la ciutat ens fa
més lliures? No és més cert, al contrari, que avui l'ai re
de la ciutat és perillós, contaminat, sorollós, insegur i
carregat d'amenaces?
I si bé és cert que l'humanisme arrogant, el que
nega les seves pròpies arrels conc re tes, patriòtiques i
nacionals, i fins i tot individuals i personals, ha dut l'est
d'Europa a una enorme decepció, també ho és que
l'eüropeïsme és un sentiment federalitzant, que combina 'amor a les arrels amb la predisposició al pacte, i
que sobretot no hm ita 1'autogovem a la gr an nació sinó
que l'estén a tots els àmbits de la vida col.lectiva.
Nosaltres confiem en Europa per respondre amb
optimisme a aquests interrogants. Fa ja una colla
d'anys que una complicitat creixent s'ha establert
modestamet entre la Comissió Europea (i el seu
president) i les Eurociutats.
Havel deia fa quasi un any que "la nostra casa" és
la nostra família, és la nostra ciutat, la nostra nació, i
també la nostra escola, la nostra feina, i fins i tot, per
un resoner, com va ser ell, la seva cel.la.
Hi ha una raó per això: Europa és conscient, potser
més que els Estats que l'h an creada, que la seva sort
està lligada a la capacitat de la política en general per
connectar amb els problemes reals i quotidians de la
ciutadania, i sobretot dels ciutadans joves que votar an
a les eleccions locals – justament a les eleccions locals –
com a ciutadans europeus, independentment de la seva
nacionalitat.
rPerò a l'hora de t ri ar un nom per aquest sentiment
de jertinença a tot el que és "la nostra casa", Havel va
triar el de "civisme". Perquè el civisme sembla l'únic
"isrïne" carregat del respecte necessari envers tots els
altres, I'únic conscient que cap persona no pot ser
p ri vada de cap de les dimensions que constitueixen "la
seva casa".
I segon, Eu ro pa és conscient que l'enemic que ha
de combatre el po rt em a dins, i que no avançarem
només amb l'acció defensiva. Sí: les ciutats són el
ciment d 'Europa, sónl' av antgu arda histórica d 'Europa,
però Eu ro pa ha de ser també 1' àmbit supe ri or en què les
ciutats i també les regions trobinel diàleg i la cooperació
que necessiten per trencar el cercle viciós dels costos
de la congestió, que v an aparellats a les economies
^És en nom d' aquest civisme europeu que les regions,
els çomtats, les províncies, els cantons, les ciutats i els
pobles que formen el Consell de Municipis i Regions
d'Europa ens proposem avui constituir la b as e terri tori al de la nostra creixent ciutadania conjunta.
Moltes gràcies.
Barcelona. Palau de Pedralbes, 8 de maig de11992
S
U
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-1997
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs de presa de possessió com a President del Consell de Municipis i Regions d'Europa
Subject
The topic of the resource
CMRE
Europa
Regions
Municipis
Investidura
Barcelona
Havel, Václav
Relacions Internacionals
Acció política
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Pedralbes
Abstract
A summary of the resource.
Pasqual Maragall fou escollit a París president del Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) el 12 de desembre de 1991. L'organisme agrupava a municipis i regions de 23 països europeus. El seu antecessor, l'alcalde de la ciutat alemanya de Maguncia, el democristià Josef Hofmann, seguiria com a vicepresident. Maragall va delegar les seves funciones en Hofmann fins després dels Jocs Olímpics de Barcelona, el juliol següent. L'acte de possessió del càrrec es va celebrar el 8 de maig del 1992.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-05-08
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/1755/0000001383.pdf
e8b93a7824f2e423545a1d951e463df1
PDF Text
Text
DIARI DE SESSIONS
DEL PARLAMENT
D E C ATA LU N YA
VII legislatura
Sèrie P - Número 2
Primer període
Dilluns, 15 de desembre de 2003
Ple del Parlament
PRESIDÈNCIA DEL M. H. SR. ERNEST BENACH I PASCUAL
Sessió plenària núm. 2, primera reunió
Í
N
D
E
X
Expressió
de reconeixença al M. H. Sr. Jordi Pujol i Soley (p. 3)
Debat
del programa i votació d’investidura del diputat I. Sr. Pasqual Maragall i Mira, candidat proposat
a la presidència de la Generalitat de Catalunya (tram. 201-00001/07) (p. 3)
��Sèrie P - Núm. 2
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
15 de desembre de 2003
3
SESSIÓ PLENÀRIA NÚM. 2.1
La secretària primera
La sessió s’obre a dos quarts d’onze del matí i cinc minuts. Presideix el president del Parlament, acompanyat
de tots els membres de la Mesa, la qual és assistida per
l’oficiala major i la lletrada Sra. Casas i Gregorio.
«Presidència del Parlament.
Al banc del Govern seu el president de la Generalitat en
funcions, acompanyat del conseller en cap en funcions,
la consellera de Justícia i Interior en funcions, els consellers d’Economia i Finances, de Governació i Relacions
Institucionals en funcions, la consellera d’Ensenyament
en funcions, els consellers de Cultura, de Política Territorial i Obres Públiques, d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, de Treball, Indústria, Comerç i Turisme en funcions,
la consellera de Benestar i Família en funcions i els consellers de Medi Ambient i d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació en funcions.
ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA
Punt únic: Debat del programa i votació d’investidura
del diputat I. Sr. Pasqual Maragall i Mira, candidat proposat a la presidència de la Generalitat de Catalunya
(tram. 201-00001/07).
El president
S’obre la sessió.
Expressió de reconeixença al M. H. Sr.
Jordi Pujol i Soley
Permetin-me que adreci unes paraules de reconeixement, agraïment i afecte a la persona que, durant més
de vint-i-tres anys ininterromputs, ha sigut diputat
d’aquest Parlament i ha ostentat la més alta magistratura del nostre país.
El passat dia 5, en el meu primer discurs com a president del Parlament, deia que la política catalana comença una nova etapa en molts aspectes, però sobretot en
un de fonamental: la maduresa d’una societat i d’unes
institucions que han assumit amb responsabilitat i compromís el relleu d’una generació que ha estat clau en la
recuperació de la democràcia i de les nostres institucions d’autogovern.
En aquests moments històrics que estem vivint, crec que
és de justícia començar la sessió d’investidura del cent
vint-i-setè president de la Generalitat amb un reconeixement especial a la persona de Jordi Pujol, president de
Catalunya durant els darrers vint-i-tres anys, i que ha fet
del servei al poble català una norma de vida.
President Pujol, en nom propi i, alhora, crec que expressant el sentiment de tota la cambra, moltes gràcies per la
vostra dedicació.
(Aplaudiments forts i perllongats.)
Debat del programa i votació d’investidura del diputat I. Sr. Pasqual Maragall i Mira, candidat proposat a la presidència de la Generalitat de Catalunya
(tram. 201-00001/07)
Prego a la secretària primera que doni lectura a la Resolució que proposa un candidat a la presidència de la
Generalitat.
SESSIÓ NÚM. 2.1
»D’acord amb l’article 50 de la Llei 3/1982, del 23 de
març, del Parlament, del President i del Consell Executiu de la Generalitat, i consultats els representants dels
partits i els grups polítics amb representació parlamentària, proposo a la cambra el diputat il·lustre senyor
Pasqual Maragall i Mira com a candidat a la presidència de la Generalitat.
»Palau del Parlament, 11 de desembre de 2003.
»Ernest Benach i Pascual, president del Parlament de
Catalunya.»
El president
El candidat proposat, senyor Pasqual Maragall i Mira,
té la paraula, sense limitació de temps.
El candidat a la presidència de la Generalitat (Sr.
Pasqual Maragall i Mira)
Moltes gràcies, molt honorable senyor president. Enllaçant amb les seves paraules, jo sóc conscient de la immensa dosi de confiança, i quasi diria «de credulitat»,
que els catalans han manifestat –hem manifestat– envers el president Pujol. I ho dic jo, a qui ha tocat el difícil paper de posar límits a la credulitat i peròs a la
confiança –sense massa èxit, per cert.
Ara sóc també conscient –ho toco, ho veig– que el sol
fet que aquesta cambra sembli probable que m’atorgui
la seva confiança genera, ja ara –almenys de moment–,
una alenada d’adhesió popular, no sols per la meva
persona, sinó per aquelles persones que representen el
que en aquest moment el poble de Catalunya sap que és
l’alternativa que governarà.
Aquesta és la màgia de la democràcia, que és una deessa subtil, que canvia passions de lloc, d’allà on toca
amb la seva vareta. Però deessa filla –i aquest és el seu
avantatge, que és previsible– de dones i homes, nascuda de les urnes humils, de les minúscules i rebregades
paperetes de vot de milions de persones sense pretensions. I, per tant, sort mudable, que un dia apareix i fuig
l’endemà, per tornar més amiga que mai si els que hem
suportat o han suportat per un temps la seva distància,
la seva absència, ho han fet amb dignitat. I aquesta ha
estat, per mi, la lliçó de Jordi Pujol, potser la més profunda: haver mantingut ferm i dret un primer període
enormement convuls i difícil.
Jo sé que l’aura o el carisma de poder anirà perdent
virtuts protectores amb el temps; ho sé. És més: que la
nova Catalunya, més desinhibida, menys sagrada i
menys sacralitzadora, més arran de terra, que nosaltres
representem serà menys procliu a l’adoració i a l’himne enfervorit davant els líders del país. No diré: «Tant
se val»; però dic: «Ja m’agrada.» No em farà feliç, personalment feliç, ho sé; però serà signe d’un poble despert, serà signe d’un poble despert com avui, d’un poble que s’endinsa en un altre tipus de goig, diferent
del de la beatificació dels líders: el goig de la democràcia de debò, de la relativitat de tot, o de quasi tot,
perquè la Catalunya civil, crítica i oberta és l’únic
absolut, senyor president.
PLE DEL PARLAMENT
�15 de desembre de 2003
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 2
4
I em presento ara, molt honorable president, senyores
diputades i senyors diputats, davant de la cambra per
donar compliment a l’encàrrec de presentar la meva
candidatura com a president de la Generalitat i, en conseqüència, demanar la seva confiança; demanar la seva
confiança per encapçalar un nou govern, d’acord amb
el programa que els exposaré tot seguit.
Els ciutadans de Catalunya van decidir, el passat dia 16
de novembre, que no hi hagi un partit, un partit tot sol
en aquest nou Parlament, marcant el camí de la Generalitat. I els partits que avalen la meva candidatura han
actuat en conseqüència d’aquest fet. Han parlat, han
dialogat, han contrastat els programes, s’han reconegut,
els uns i els altres.
En aquest temps de passió política, de passió política
renovada per l’absència d’un guanyador clar, no ha
estat fàcil trobar espais d’acord, però els han trobat, els
hem trobat, i estem molt contents d’haver-los trobat, no
pas solament perquè satisfan objectius de legítima ambició personal –meus o dels altres líders polítics que
m’acompanyen, que els tenim–, sinó, sobretot, perquè
responen molt clarament a la voluntat de la ciutadania
tal com ha estat expressada.
Si estem contents del nostre pacte és, sobretot, perquè
respon amb profunditat al mandat del nostre poble.
Catalunya ens va dir: «Poseu-vos d’acord», i ens hem
posat d’acord. Catalunya ens va dir: «No vull que cap
partit tingui una força decisiva», i ens hem repartit la
força. Catalunya ens va dir: «Cediu», i hem cedit. Catalunya va votar a favor d’una entesa, i hem fet l’entesa.
El canvi serà històric, i ho serà perquè no respondrà
només a la proposta de canvi que el PSC va fer als electors, ni tampoc a la que proposava Esquerra Republicana de Catalunya, ni encara a la que proposava Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa.
El canvi serà la suma de totes tres propostes, una suma
respectuosa amb els accents diversos, una suma que
afavoreix la inclusió, una suma que té, per damunt d’altres consideracions, la gràcia d’expressar una característica de Catalunya que a mi em sembla essencial, però
que fins ara no havia tingut ocasió de lluir: la nostra
fabulosa varietat, la nostra fabulosa varietat com a poble.
Ara hi ha tres maneres diferents de dibuixar el projecte català, que s’han acostat, no sense dificultats, i han
procurat superar les barreres que els separaven buscant
espais de trobada. Val a dir que la història comuna,
durant els anys que van des de 1930 fins avui, per part
dels antecessors, del tripartit d’esquerres i catalanista,
és plena d’encontres i desencontres, però s’hi pot llegir,
primer de la mà d’Esquerra Republicana; després, sota
el franquisme, de la mà del PSUC i del grup de Joan
Reventós i Raimon Obiols, i, en democràcia, de la mà
del PSC –finalment, PSC i Ciutadans pel Canvi–, una
línia prima –roja, per cert, ningú no ho dubta, roja i
daurada– que ha marcat el camí que duu fins aquí, fins
a aquest precís moment en què, per primer cop en quasi
setanta anys, les esquerres catalanistes venim a proposar a aquesta cambra, amb el màxim respecte, amb una
emoció que no podem negar, que no puc amagar jo en
aquest moment, la confiança de vostès, honorables
PLE DEL PARLAMENT
diputades i diputats, per governar Catalunya en els propers quatre anys.
Espero que n’obtindrem la confiança. Els acords a què
hem arribat en el si del tripartit de les esquerres catalanistes poden tenir avui al darrere, en aquesta cambra,
un suport tan majoritari com no s’havia vist des de la
investidura de 1984, fa quasi vint anys.
Aquest és el primer punt que vull remarcar: tenim una
gran força al darrere, un immens dipòsit de confiança
per part del poble. Milers i milers de catalans que ens
han votat, però també milers de catalans que no ens han
votat, demostren aquests dies una alegria incontenible,
no per haver guanyat, o no sols per haver guanyat en el
cas dels que ho han fet, sinó per haver participat en una
elecció en què el país ha tingut el coratge de canviar
amb rotunditat. I això és maduresa de país.
Aquest és ara un país políticament més complet. No dic
«un país complet»; altres canvis vindran. Un país més
complet, no idèntic a una determinada versió d’ell
mateix, que és perfectament honorable –tant ho és, que
ha regit els destins d’aquest país durant més de vint
anys–, però que n’és una versió, una sola versió, i, per
tant, no pot encabir tot el país, totes les seves interpretacions, totes les seves síntesis i totes les seves possibles
orientacions. No pot.
Ha nascut la possibilitat d’una altra majoria, que els
governants passin a l’oposició, i l’oposició, a governar.
Podem endinsar-nos en un dels camins més apassionants de la democràcia i del liberalisme clàssic: el del
relativisme polític, amb tot allò que té de positiu. I experimentarem el que altres ja coneixen i nosaltres encara no del tot.
Aquest no serà el govern d’un partit, sinó de tres, com
passa a la majoria dels països europeus –de dos o de
tres–: a Itàlia, a França, a Alemanya, a Bèlgica, que
tenen governs bipartits o de tres partits. Cap sorpresa,
doncs, cap novetat en aquest sentit; novetat en aquest
país.
Segon punt que vull destacar en l’inici de la meva compareixença: aquest govern buscarà l’acord amb els partits que no formen part d’aquesta majoria, que no formin majoria amb nosaltres. El buscarem en els temes
que transcendeixen l’estricte marc de la governació i
entren en el camp de les regles i dels principis que l’han
de regir. Senyores i senyors diputats, poden estar-ne
segurs; il·lustres diputats, poden estar-ne segurs: aquest
no serà, en els temes que he dit, el meu govern, serà el
govern de tot un poble tractant d’aconseguir, a través de
l’impuls dels nostres grups parlamentaris, l’acord nacional de totes les forces polítiques aquí representades
sobre els grans temes del país.
I haig de parlar d’una nova majoria, en primer lloc,
d’un nou govern. Em presento amb la convicció que es
donen les condicions per fer possible una nova majoria
parlamentària i, amb ella, un nou govern de Catalunya.
Les eleccions del passat 16 de novembre han propiciat, per primer cop des de l’any 1980, una majoria catalanista i d’esquerres, una majoria alternativa a la que
han protagonitzat les sis legislatures seguides del nostre autogovern recuperat, durant més de vint-i-tres
anys.
SESSIÓ NÚM. 2.1
�Sèrie P - Núm. 2
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
15 de desembre de 2003
5
Ha estat el meu propòsit i el dels socialistes catalans i
els Ciutadans pel Canvi fer possible que aquesta majoria electoral d’esquerres cristal·litzés en una sòlida majoria parlamentària. La coincidència en aquest propòsit amb Esquerra Republicana de Catalunya i amb
Iniciativa Verds - Esquerra Alternativa fa possible el pas
que avui donem.
Catalunya ha manifestat la voluntat de canvi. Reconec
que no ha estat fàcil que nosaltres donéssim el pas endavant de l’Acord. La lectura que fèiem els socialistes
catalans dels resultats electorals no era l’única lectura
possible. Tots hem hagut de fer un esforç per acomodar
les expectatives a les realitats electorals.
Nosaltres mateixos, que vam oferir un canvi als electors, ens hem vist sorpresos per l’abast i per la complexitat de la resposta de la ciutadania.
És innegable la voluntat de canvi expressada a les urnes, però les expectatives de canvi de la societat catalana són més profundes i més exigents del que semblava. Ha estat una gran lliçó que ens han donat els electors,
i des de les ensenyances d’aquesta lliçó ens hem posat
a treballar per construir una nova majoria plural, unida
pel catalanisme d’esquerres.
Unida i plural, i per això més interessant, més rica d’accents propis, accents que, en voler-se mantenir, la fan
més ambiciosa i més exigent –no s’enganyin sobre
aquest punt. Hi trobaran escletxes, però hi trobaran virtuts, en aquesta pluralitat. En definitiva, una aliança
més representativa de la Catalunya d’avui.
I això no desdiu ni redueix el mèrit del resultat obtingut per Convergència i Unió i pel seu candidat. Sense
entrar en com, en els arguments i en els recursos emprats, s’ha de parar compte que un milió de ciutadans
–més d’un milió de ciutadans– els han seguit donant
recolzament. Ni podem ni volem menystenir aquesta
dada ni negar-li significació política. Són molts ciutadans, que representen una part imprescindible del projecte nacional de Catalunya, en sóc absolutament conscient i actuaré en conseqüència d’aquesta consciència,
però tenim una majoria legítima, plural i forta. No es
tracta tan sols d’una majoria política que es tradueixi en
una majoria parlamentària i en un nou govern, es tracta també d’una majoria social que es vegi plenament
representada i integrada en les institucions d’autogovern de Catalunya, que les faci plenament seves, que
trobi, en les seves polítiques, les respostes a les seves
aspiracions i a les seves necessitats.
No tinc cap mena de dubte sobre la plena legitimitat de
la proposta que presento al poble de Catalunya, en
aquest sentit. Compta amb un ampli recolzament electoral i espero que compti amb el recolzament parlamentari necessari. I aquesta és la legitimitat que comptes.
Hi ha una legitimitat històrica, però, i la vull reivindicar. Reivindico aquí, davant vostès i davant el poble de
Catalunya, la millor tradició del catalanisme, el que
nosaltres considerem la millor tradició del catalanisme;
però ho considerem sense dubtes, sabem que hi ha altres versions i hi ha altres consideracions. Per nosaltres
el millor catalanisme és el que representem, provinent
de la tradició del catalanisme de les esquerres, tan legítima, com a mínim, com la que ens ha governat fins ara
SESSIÓ NÚM. 2.1
–com a mínim! Només des de la ignorància del que ha
estat la història del poble de Catalunya durant el darrer
segle es pot pensar o defensar que les esquerres catalanes no tenen prou legitimitat per governar aquest país.
Només essent molt ignorant es pot pensar que no hi ha
legitimitat. S’ha acabat el temps en què hi havia qui
gosava repartir patents de catalanitat, s’ha acabat! Comença un nou temps, d’una catalanitat compartida i
d’una expressió plural de la ciutadania catalana.
Nosaltres ens reconeixem en una tradició, en un patrimoni comú, compartit per les esquerres catalanes, que
el pas del temps ha anat decantant. Ens reconeixem en
la tradició federalista de Pi –de Pi i Margall–, en el liberalisme democràtic d’Almirall, en el catalanisme ciutadà de Gabriel Alomar, en el socialisme humanista de
Rafael Campalans, en el federalisme nacional d’Antoni
Rovira i Virgili. Ens reconeixem en l’esperit i l’obra
dels presidents Macià i Companys, en la fidelitat del
president Irla i en la tenacitat i clarividència del president que ens va retornar la institució, Josep Tarradellas.
Déu n’hi do, l’empremta de les esquerres en la història
del catalanisme! Fem nostres –vull dir que assumim i
compartim– les tradicions polítiques d’Esquerra Republicana de Catalunya, de la Unió Socialista de Catalunya, del Bloc Obrer i Camperol, del Partit Socialista
Unificat de Catalunya, del sindicalisme llibertari.
Hem compartit experiències polítiques determinants,
amb ells i amb altres que van venir després, com l’Assemblea de Catalunya, que va sorgir de l’esquerra, i
com el Govern d’unitat presidit per Josep Tarradellas,
també compartit. Hem governat plegats amb Esquerra Republicana i amb Iniciativa - Verds molts ajuntaments de Catalunya, cada cop més. Hi han més ajuntaments governats per aquestes coalicions, en nombre,
començant per l’Ajuntament de Barcelona d’ençà de
l’abandó del pacte inicial, el Pacte de progrés, per part
de Convergència i Unió, ja fa molts anys. Hi ha més
ajuntaments governats per aquestes coalicions que no
pas per cap altra coalició. I, sobretot, el nombre d’habitants governats per aquestes coalicions d’esquerra catalanista és aclaparadorament superior al nombre d’habitants que no ho són, o que són governats –més ben
dit, governats– per unes altres coalicions.
És molt el que ens uneix. Sobre la base d’aquesta tradició compartida i de l’experiència política acumulada
constatem que és molt el que ens uneix; molt més del
que ens separa. Ens uneix la convicció que ara és el
moment del catalanisme ciutadà, democràtic, integrador. Ens uneix la voluntat de normalitzar la vida política catalana amb l’exercici de l’alternança en el govern
de la Generalitat. Ens uneix una visió de la Catalunya
d’avui, de les seves incerteses i de les seves esperances.
Ens uneix la determinació de passar a l’acció per respondre a aquestes incerteses i a les preguntes de la societat catalana. És l’hora de la proposta, és l’hora de
l’afirmació, és l’hora de les polítiques.
Ens uneix la il·lusió de fer de Catalunya un país de referència en polítiques socials d’habitatge, educació,
salut, seguretat. Aquesta és la principal de les il·lusions
que ens uneix: fer de Catalunya un país on el patriotisme estigui basat, justament, en la consciència, en el
coneixement i en el reconeixement per part dels que
PLE DEL PARLAMENT
�15 de desembre de 2003
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 2
6
habiten en aquesta terra, que, pel fet d’habitar-hi, pel fet
de ser-hi, són millors. Però que són millors en la seva
vida social, en la seva vida de cada dia. Ens uneix la
il·lusió –ho repeteixo– d’unes polítiques socials d’habitatge, d’educació, de salut i de seguretat. No considerem que això siguin coses instrumentals: les considerem definitòries del mateix esperit de país.
Ens uneix el propòsit de construir el més ampli consens
polític i social per a un nou estatut al servei d’aquests
objectius. I un nou finançament, al servei d’aquests objectius que he dit, que ha estat impossible en les darreres legislatures, quan ja era temps de fer-ho. Ens
uneix, en definitiva, senyores i senyors diputats, la
passió de posar-nos al servei de la ciutadania catalana per treballar amb empenta, amb il·lusió i amb rigor
pel progrés democràtic, nacional, econòmic i social
del nostre país.
Som, doncs, a l’inici d’una nova etapa, l’etapa de més
unitat política que Catalunya ha viscut de 1980 ençà. I
voldria que les meves paraules aquí sonessin de nou
amb tot el seu sentit. Perquè les paraules el necessiten,
el sentit, i el país també. Perquè els darrers temps han
masegat massa els mots; molt, els mots. Perquè el discurs polític, la paraula «política» ha pujat molt de to i
de volum. Perquè acabem de passar uns mesos –i era
natural que fos així– en els quals no només s’ha abusat
del poder –això no era natural– per part d’uns quants,
en benefici propi, sinó que hi ha hagut una apropiació
indeguda dels mots. I ai d’aquell qui creu que en té
l’exclusiva!
Voldria, doncs, que el respecte que Catalunya mereix
comencés pel respecte i el bon ús de la paraula, el bon
ús de la paraula en aquesta cambra. Els últims anys han
estat anys malaguanyats en molts sentits; han estat
anys, si més no, enutjosos. Massa sovint ha semblat que
estàvem dominats per un diàleg de sords; no només
durant la campanya electoral –tant de bo només hagués
estat durant els quinze dies de campanya! No. Aquesta situació es va iniciar fa tres anys i s’ha perllongat
d’una manera –al meu mode de veure– absurda. La
manca de voluntat de diàleg i la incomprensió han estat instal·lades massa temps en la coalició conservadora que mantenia el Govern gràcies al suport del Partit
Popular.
Som, doncs, a l’inici d’una nova etapa per voluntat i per
necessitat. Som en un moment històric transcendent:
Catalunya ha dit que volia un canvi; ho ha dit de manera rotunda, inapel·lable. Els ciutadans i les ciutadanes de
Catalunya han dit que volien més Catalunya i més progrés.
Hi ha molt per fer i estic convençut que serem capaços
de fer-ho. Hi ha tant per fer que el fet de ser més i ser
diversos esdevindrà un valor positiu i enriquidor i no
pas un impediment o un destorb per a la governança, tal
com CiU aquí i el PP a Madrid s’han apressat a predir.
Governar aquest país serà més complex perquè el moment històric que protagonitzem uns i altres és complex. Serà més apassionant perquè el moment és apassionant, però serà també immensament més gratificant
perquè els homes i dones de Catalunya seran més presents que mai en el govern, com deia abans, amb més
PLE DEL PARLAMENT
respecte per a tots, per a totes les sensibilitats i per a tots
els accents.
Hi ha un nou horitzó nacional possible. En aquesta
nova etapa que em proposo de presidir, Catalunya s’ha
de marcar un nou horitzó; un nou horitzó nacional,
ambiciós i possible, de progrés compartit i de reequilibri social i territorial. I és al servei d’aquest projecte
que jo em poso. Molt temps, massa temps, Catalunya
ha estat dirigida pensant que el cosmopolitisme personal del president ja representava la grandesa del país,
però en realitat aquesta virtut del president –que n’era–
feia el país més passiu, més espectador que actor. Jo
vull que Catalunya recobri el seu lloc motor i decisiu a
Espanya; econòmicament, sí, però políticament, també,
o més. I amb tanta o més força vull que trobi el seu lloc
a l’Europa dels pobles. Fa temps que m’escarrasso a
predicar-ho.
Molt temps, massa temps, Catalunya ha avançat a batzegades, refiant-se de la conjuntura i esperant caçar-les
al vol. El «caixa - cobri» i el «peix al cove» han estat
les grans divises nacionals. Pobre país! Coves foradats
i cobraments fallits pertot arreu. Això s’ha d’acabar. La
relació de Catalunya amb l’Estat no pot ser regida més
temps per refranys mercantils. Jo vull que Catalunya
formuli, defensi, lluiti per una proposta clara, compartida, unitària, pels temes de veritable interès nacional
davant el govern d’Espanya. Que la formuli i que l’exigeixi; que faci pedagogia fins on sigui necessari. I si en
un temps pacient i prudent no s’escolta la seva veu
unida, la veu unida de Catalunya, jo mateix demanaré
de comparèixer davant la cambra per explicar-los, a
vostès i al poble de Catalunya, on som i cap on crec que
caldrà anar. Ara en parlarem.
Molt temps, massa temps, a Catalunya s’ha confós persona i partit, partit i pàtria. Fins i tot s’ha pretès traspassar aquesta confusió com si fos una herència patrimonial. Mirin, jo no sóc Catalunya més que en una part
infinitesimal. Això sí, una part petita dotada d’una vocació inacabable d’ajuntar totes les parts en el dibuix
d’un projecte compartit per la majoria del poble, per la
gran majoria. Jo vull una Catalunya rica i plena, com
proclama el nostre himne, i per aconseguir-ho cal més
convicció raonada que fe caiguda del cel. Cal més generositat i cal més llibertat.
Comparteixo amb Josep-Lluís Carod la preocupació
per aquestes parets guixades amb l’equació reduccionista que pretén que Convergència i Unió i Esquerra
Republicana és igual a Catalunya. Després del que han
dit les urnes aquesta afirmació és miop, és agressiva i
és alarmant. O potser només era fruit del neguit –confiem-hi. Espero que els qui en compartien el sentit no
passin del neguit al ressentiment. Els socialistes no som
rancuniosos, tot i que no s’ha fet res per fer-nos oblidar
com se’ns va foragitar del temple amb insults i crits ara
farà vint anys. Dit i oblidat.
Molt temps, massa temps, Convergència i Unió ha tingut oportunitats, una rere l’altra, de dur a terme la transformació del país i les polítiques que els nous temps
exigeixen i no ho ha fet. No ho ha fet prou o no ho ha
fet prou bé. Per això demà farà un mes que la majoria
dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya han donat el
seu suport a un conjunt de forces que duien un conjunt
SESSIÓ NÚM. 2.1
�Sèrie P - Núm. 2
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
15 de desembre de 2003
7
de propostes que han acabat en un programa compartit. En aquest nou horitzó, que es va perfilar el dia 16 de
novembre, hem de definir quins són els nostres objectius, què hi veiem i què hi desitgem.
Veig i desitjo un nou estatut i el tindrem. Veig i desitjo..., i quan dic que el tindrem vull dir que sé que el tindrem, i no ho sé per ciència infusa, ho sé perquè és raonable que el tinguem, no perquè l’estatut sigui raonable,
sinó que és raonable pensar que es donaran les condicions en què serà aprovat. I em penso que aquest és un
pensament que compartim molts, a totes dues bandes
d’aquesta cambra. Veig i desitjo un nou estatut i el tindrem.
Veig i desitjo un nou sistema de finançament per poder
dur a terme les inversions i les polítiques que es marquen en el programa social en què hem treballat conjuntament, i l’aconseguirem. No de cop, no pas fàcilment, però ens en sortirem.
Veig i desitjo una nova organització territorial perquè
els territoris tinguin finalment veu pròpia, i la tindran,
tal com demana l’Estatut i no s’ha fet.
Veig i desitjo unes institucions més pròximes i més
transparents, i ho seran, ho poden ser.
Veig i desitjo un respecte i una atenció pel món rural que
defugi un paternalisme que li ha fet més mal que bé, i
canviarem paternalisme per respecte i per innovació.
Veig i desitjo oportunitats per a la gent emprenedora,
per a les petites i mitjanes empreses que constitueixen
un teixit sobre què la nostra economia és possible; té
camp per córrer i l’hi aplanarem tant com sigui possible.
L’horitzó que tenim com a poble és ambiciós, és ample,
un horitzó esplèndid si sabem encaminar-nos-hi en els
propers anys, perquè el projecte que proposem als ciutadans de Catalunya avui no és només un projecte de
govern, és un projecte de futur. L’amic José Ramón
Rikalde deia un cop que el País Basc és una societat
amb un alt grau, molt alt grau, d’identitat i, alhora, amb
un grau mínim de vertebració. A Catalunya, i aquí rau
una de les diferències que ens afavoreixen, aquest grau
de vertebració és molt més alt i el govern que em proposo de presidir, si aquesta cambra em fa confiança,
encara el vol fer més sòlid i robust.
Perquè això sigui possible ens calen les eines adequades, la més important de les quals és, juntament amb el
finançament, sense cap mena de dubtes, l’estatut, un
nou estatut. Aquest ha de ser el primer dels grans
acords nacionals, senyores i senyors diputats. Més endavant, en parlar el programa de govern, m’hi referiré
de nou.
El nou estatut ha d’escriure, ha de descriure i fixar el
marc que Catalunya necessita en aquesta nova etapa. Jo
he dit que no vull presidir el govern de la protesta, sinó
el de la proposta, i la proposta més important que Catalunya farà a Espanya serà la del nou estatut, important
no només per al poble de Catalunya, sinó també per al
conjunt dels pobles d’Espanya.
L’estatut ha de servir abans de res per impulsar i garantir millor el progrés, el benestar i la igualtat entre els
SESSIÓ NÚM. 2.1
ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. A la majoria
dels catalans no els interessaria l’estatut, ni el que tenim
ni el nou, si no suposés més progrés, més benestar i
més igualtat com a base d’aquest nou patriotisme que
jo els dic que pot néixer.
Senyores i senyors diputats, l’autèntic patriotisme, els
sentiments de pàtria més forts i més profunds, han nascut o de la resposta a una agressió exterior o de l’obtenció per a tothom de nous drets i d’una nova dignitat. El
segon tipus de patriotisme ha resultat més fort que el
primer; més fort, més resistent, més civil, més compartit, més republicà. És el cas del patriotisme francès, de
l’americà i, en certa mesura, del rus, fills de tres revolucions que van permetre als seus ciutadans no solament –no discutirem en què van acabar–..., dic que el
moment en què van néixer i que els fa encara existir
avui, aquests patriotismes..., van néixer fills de tres revolucions que van permetre als ciutadans no solament
de no ser envaïts i de vèncer les agressions, sinó de ferho sobre la base de l’orgull ciutadà, del ius solis, del
dret del terra, del sòl, de la dignitat conferida a tots els
habitants d’aquella terra pel fet de ser-hi, independentment del seu origen, del seu idioma, de la seva nissaga.
Aquesta ha estat la seva fortalesa.
Això és el que volem aconseguir a Catalunya. No dic
que no s’hagi avançat en aquest sentit durant els darrers
anys, fóra injust, s’hi ha avançat, però aquest projecte
ha quedat obstruït pel de l’equidistància, el tacticisme,
la desconfiança, la prudència excessiva, sota el paraigua de la identitat d’origen que tot ho cobreix i tot ho
justifica.
En aquesta línia, per mi l’important és entendre i aconseguir que l’estatut esdevingui una eina suficient per
donar resposta real i efectiva a les aspiracions dels ciutadans com a ciutadans. Bàsicament, en la millora de la
vida quotidiana de les persones, en la millora dels serveis públics que ho han de fer possible, en abordar la
inseguretat. L’estatut ha de servir..., la inseguretat al
carrer, als barris, a les escoles, al món laboral, a casa,
o per la salut o per la degradació dels serveis públics,
aquesta inseguretat creixent que conviu amb la major
riquesa que tenim, hi conviu, i, per tant, fragilitza la
ciutadania. L’estatut ha de servir per abordar amb valentia i seguretat el fenomen de la immigració.
Davant d’un govern central que no ha fet altra cosa que
grans proclames buscant demagògicament l’adhesió
electoral –a les quals durant un moment va semblar que
el nacionalisme català també es volia adherir, sortosament això no va prosperar–, davant, dic, d’un govern
central que no ha fet altra cosa que grans proclames
buscant demagògicament l’adhesió de la gent, el govern de la Generalitat necessita les eines i els recursos
per afrontar els problemes concrets que es produeixen
als barris de les nostres ciutats i als barris dels nostres
pobles, i la solució d’aquest problema no és la solució
de la conseqüència, és la solució de la causa de molts
dels problemes que tenim, i l’altra solució és una de
molt més difícilment abordable, com és el control efectiu dels fluxos d’immigrants, cosa a la qual els governs
que hem tingut, a Madrid i a Barcelona, ens han promès que realment hi posarien mans a l’obra i que ho
aconseguirien, però que no ho han aconseguit ni probaPLE DEL PARLAMENT
�15 de desembre de 2003
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 2
8
blement ho aconseguiran, ni probablement ho aconseguirem, perquè és un fenomen que ens supera des del
moment de la inexistència de frontereres clares dintre
d’Europa.
La immigració no és un problema en si mateixa, ben al
contrari, però el problema, i gros, sorgeix si és mal gestionada, mal governada, mal limitada, també, mal explicada i mal entesa. Afortunadament, avui tenim, aquí,
en aquesta cambra, per primer cop, un diputat català
d’origen marroquí, que ajudarà aquesta cambra a encetar un diàleg que ja s’està donant en països en aquest
sentit més valents i més avançats que nosaltres.
Ja sabem el que han donat de si les normes de 1979,
han permès el predomini d’un clima de tranquil·litat
democràtica, lloat per uns amb un excés de cofoisme i
criticat per altres amb un excés de rebentisme, però
l’experiència ens demostra que les nostres regles d’autogovern, les nostres institucions, poden millorar i han
de millorar molt. Descentralització, aproximació de les
institucions a la ciutadania, rendiment de comptes, rendiment de comptes dels poders públics, i Administració
de justícia són alguns dels terrenys en què podem millorar i millorarem.
Però nosaltres tenim una proposta catalana per a Espanya, abans ho he anunciat. Finalment, l’estatut que
volem ha de ser una renovació del pacte amb tots els
pobles d’Espanya, ha de ser la renovació del pacte amb
tots els pobles d’Espanya, d’Europa i del món. Per nosaltres, l’estatut és una opció lliurement assumida, és un
compromís clarament acceptat de participar en la gran
família dels pobles de les nacions d’Espanya, d’Europa i del món. Sí, sí, «Espanya, nació de nacions», com
feia temps deien i després es va oblidar. L’estatut que
volem és una lliure declaració d’interdependència des
de la llibertat de decisió, interdependència, perquè som
conscients que avui més que mai ciutats, nacions, continents sencers, participen activament en una mateixa
història. Nosaltres hi som i volem ser-hi reconeguts.
I aquesta nova relació de Catalunya amb Espanya només es pot desenvolupar sota un rètol, el d’unió i llibertat, el vell rètol d’unió i llibertat. El nou estatut ha de ser
la proposta catalana per a Espanya, perquè l’estatut ha
d’anar d’acord amb una reforma constitucional, que ja
és inajornable. Si Catalunya deixa de provocar recels,
si Espanya deixa de tenir por de mirar-se ella mateixa
amb llibertat al mirall, si deixa de tenir por de la seva
riquesa i pluralitat, ah!, aleshores ens en podrem sortir;
si el que impera és novament l’amenaça, el recel, el
ressentiment, la visió reduccionista, unitarista i rígida,
aleshores no anirem bé. I direu: «Quantes vegades no
he sentit aquestes paraules en aquesta cambra i fora
d’aquesta cambra, i per què aquesta vegada hauria de
ser diferent en els seus efectes, la formulació d’aquestes afirmacions, d’aquests judicis?» És difícil que jo ara
els convenci de per què és diferent, però a ningú de
vostès se’ls escapa que estem en un punt jo diria de noretorn, en el bon sentit de la paraula, de la història
d’aquest país. No-retorn endarrere, en un punt en què
forçosament haurem d’avançar junts endavant, amb
sacrificis, per descomptat, però avançar.
Sóc conscient que amb el Govern que avui té Espanya
i que representa l’Estat, el Govern del Partit Popular, el
PLE DEL PARLAMENT
nostre camí serà lent, feixuc i difícil. No els dic res de
nou si manifesto el meu desig i el meu convenciment
que en els propers mesos la situació variï substancialment en favor del nostre propòsit col·lectiu. Sé que si
aquest canvi es produeix, Catalunya pot tenir confiança i que si no es produeix el camí no serà planer, o no
serà tan planer, i necessitarem més cohesió i més empenta que mai.
M’atreviré, doncs, a fer, amb tot el respecte, un prec a
les diputades i diputats del Partit Popular en aquesta
cambra: si no es senten, ni de lluny, de la mateixa tradició política de la nova majoria que s’albira, comparteixen, com jo crec, amb nosaltres i amb tota la resta de
la cambra, l’aspiració d’un rol més important de Catalunya en l’Espanya plural i d’un rol més important de
Catalunya a Europa, menys que això encara, si comparteixen, si més no, la previsió dels problemes derivats de
l’existència d’aquesta nova majoria que sí que vol
aquest rol, que sí que el vol, en una Espanya governada pel partit a què dignament pertanyen, maldin per
aconseguir que el seu partit adopti posicions més reflexives i menys agressives, o altrament el drama està servit. Els ho dic mirant-los a la cara fit a fit, amb amistat,
amb el desig que entenguin la gravetat d’aquestes paraules, però també la invitació que representen.
Per la nostra banda, poden estar segurs que jo sóc conscient que les nostres paraules, les nostres actituds i, fins
i tot, els nostres accents, de vegades, poden contribuir
a asserenar o a enfurismar, en sóc conscient, segons
com ho fem, segons com ho diem, i em comprometo,
si la cambra m’atorga la seva confiança per presidir la
institució rectora d’aquest país, a moderar el debat amb
l’ull posat en el final d’aquesta història, que ens importa
a tots, que sé que ens importa a tots, en el final d’aquesta història i no en l’anècdota de cada dia, que hi militarà en contra.
Mirin, ja fa temps que he après, ja fa molt temps que he
après, a prescindir de les anècdotes, i això que algunes
couen, els ho ben asseguro, ja fa temps que he prescindit de donar-hi importància. Tanmateix, passi el que
passi, voldria que aquest objectiu nacional, el nou estatut, sortís d’aquesta cambra amb el suport, o, si més
no, el respecte, i espero que el suport, de tots, ho repeteixo, de tota la cambra. Vull que tots els diputats, tots,
es facin valedors d’un principi –i això va més enllà del
que els acabo de demanar, és una altra cosa, però igualment important–, vull que tots els diputats, tots, es facin valedors d’un principi: el principi de no-acceptació
de la callada por respuesta. Aquesta seria la pitjor resposta, perquè fóra la del menyspreu, i en això els catalans tenim la pell finíssima, molt fina; en sabem un niu,
de menyspreus, de rodeigs, d’excuses burocràtiques, és
l’assignatura que coneixem millor, par coeur, que en
diuen els francesos, la tenim aquí.
Catalunya no es deixarà ensarronar més. No es pot repetir el que ha succeït amb la Carta municipal de Barcelona, i no es repetirà. Fins i tot en dictadura la vam
tenir, aigualida, però la vam tenir, la Carta municipal;
aigualida, però vam tenir Carta municipal. I, en canvi,
ara, quan el Govern democràtic de Barcelona va començar a fer la Carta, que va ser l’any 1980, som a
l’any 2003 i encara no s’ha aprovat. La callada por
SESSIÓ NÚM. 2.1
�Sèrie P - Núm. 2
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
15 de desembre de 2003
9
respuesta. És que el Govern espanyol encara no ha enviat a corts el..., a veure si m’explico!
passa a Suïssa, a veure si ens entenem: el que volem dir
és que tot el país sàpiga que té quatre idiomes.
Mirin, si això ha de ser l’antecedent d’altres coses que
vindran, el drama està servit. La Carta de Barcelona es
va aprovar en el seu moment a l’Ajuntament de Barcelona gràcies a l’existència, en aquell moment, d’un bon
clima, no sota la presidència en el Grup de Convergència d’Artur Mas, sinó per part de Miquel Roca, una
cosa que havien començat amb el senyor Ramon Trias
Fargas, també de comú acord, quan estava en el seu
paper de cap de l’oposició. Es va aprovar, es va enviar
al Parlament de Catalunya, es va aprovar ràpidament
en el Parlament de Catalunya, va anar a Madrid i han
passat pràcticament vuit anys. O sigui, aquests vint
anys s’han format de quatre de feina, vuit d’espera, vuit
d’espera interior a l’Ajuntament de Barcelona per arribar a un acord, i vuit més d’espera perquè el Govern de
Madrid ni tan sols ho ha enviat al Ple del Parlament.
I volem un nou paper de Catalunya a Europa. Catalunya vol ser activa a Europa i al món. I això també ho ha
de reconèixer el nou estatut –també més endavant m’hi
referiré. Catalunya vol que l’Europa federal sigui també
l’Europa de les regions, l’Europa dels pobles, que vol
dir una Europa més propera i més democràtica. Catalunya vol participar i ha de poder participar en els afers
europeus directament en l’àmbit de les seves competències i indirectament amb la resta de les comunitats espanyoles en el procés de formació de la voluntat general. Però Catalunya també vol ser especialment activa
en l’àmbit de la Mediterrània, que avui crida a la nostra porta.
Catalunya no es deixarà ensarronar més. Han passat
vint anys des que van començar a fer-ne els treballs, vint
anys, i els ben asseguro –els ben asseguro– que aquest
país no està en condicions no només d’acceptar això,
sinó, sobretot, de ni imaginar que comenci el camí de
l’estatut sota aquesta bandera d’indeterminació, sota
aquesta predicció d’una possibilitat de no arribar mai al
final. Hem de tenir garanties –i això els ho demano fermament, fervorosament– que el camí no es tancarà.
Catalunya treballarà per l’Espanya plural; Catalunya
vol una Espanya plural que consideri realment les institucions d’autogovern de les seves nacionalitats i regions com a estat, amb un senat que representi i que expressi aquesta pluralitat. Catalunya vol una Espanya
plural que defensi i promogui, com una riquesa irrenunciable, totes les llengües i cultures. És l’Estat qui ha
de defensar el català! Per obligació constitucional! No
és que la Generalitat no ho hagi de fer, és clar que ho
ha de fer! Però no ha de semblar que són els catalans
només els que defensen allò que és seu perquè és seu.
Nosaltres ho defensem perquè és nostre, però nosaltres
exigim a l’Estat en el qual estem que, puix que la Constitució d’aquest Estat diu que aquests idiomes són cooficials, ni que sigui en els territoris en els quals es
parla, en faci, d’aquesta pluralitat, bandera. No serà
possible sinó que els catalans diguem una cosa que és
ben evident, i que tots compartim, que és que el castellà és una enorme riquesa que tenim a les mans, el castellà, que va ser la llengua que se’ns va voler imposar
per llei, per decret, amb violència, si més no intel·lectual en molts casos, i física, de vegades. Aquell idioma
és avui percebut i reconegut per la majoria dels catalans
com una fantàstica arma a les seves mans.
Però, com podria Catalunya dir i fer en aquest terreny,
si Espanya, que té posada a la Constitució el reconeixement de la pluralitat lingüística, no l’aplica, no la defensa? La considera un tema menor, un tema que..., en
fi, com una variant. No fa que en els seus passaports,
DNI... Hi comença a ser –hi comença a ser–, però hi ha
d’haver a tot Espanya consciència d’això. Quan nosaltres diem: «Proclamació de la cooficialitat del català a
tot Espanya», no estem volent dir que se’ns entengui
quan arribem a Andalusia i parlem català. No, ja s’entén que no és això, sinó..., el que volem dir és el que
SESSIÓ NÚM. 2.1
En definitiva, en els objectius de disposar d’un nou estatut i de modificar les relacions entre Catalunya, Espanya i Europa, vulguin veure-hi, senyores diputades,
senyors diputats, el símbol de l’ambició de la nova etapa que ara encetem. Més endavant, quan els exposi el
programa de govern, insistiré –ara mateix– sobre els
continguts i el procediment que proposo per arribar-hi.
El programa que presento a la seva consideració, senyores diputades i senyors diputats, és el resultat d’un
procés de diàleg i de negociació intens, rigorós i ambiciós, protagonitzat per les tres forces polítiques que
representen en aquesta cambra el catalanisme i les esquerres: l’Acord per un govern catalanista i d’esquerres.
Aquest Acord programàtic ha estat signat i ha estat presentat en públic. És un pacte transparent. És un document públic. És un compromís que les tres forces polítiques del nou govern hem assumit davant la societat
catalana i que, davant de vostès, senyores diputades i
senyors diputats, ens comprometem a fer realitat.
Si hagués de definir breument el contingut d’aquest
meticulós document programàtic, que no els el llegiré
tot sencer –tractaré d’espigolar les coses que realment
en són més definitòries, en tindran tots a la seva disposició la versió completa, impresa, estudiable, criticable–, si els hagués de definir, dic, breument el contingut
i resumir, ho faria dient-los que tenim quatre objectius
de progrés –quatre grans objectius de progrés– i un
compromís d’equilibri.
Aquest programa ens marca el camí del progrés nacional, del progrés democràtic, del progrés social i econòmic, del progrés cultural i educatiu, i ens fixa un
compromís d’equilibri territorial i ambiental.
Progrés nacional: més i millor autogovern. Començaré aquesta exposició programàtica per les propostes
relatives al progrés nacional de Catalunya.
Primer objectiu: defensar, eixamplar i perfeccionar
l’autogovern de Catalunya és avui un objectiu nacional
àmpliament compartit entre les forces polítiques representades en aquest Parlament, totes, i especialment per
les que responen a un sentiment social majoritari en la
societat catalana.
Els proposo un procediment, doncs, per arribar-hi. El
progrés del nostre autogovern no és possible ni serà
possible des d’un plantejament de part: requereix forPLE DEL PARLAMENT
�15 de desembre de 2003
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 2
10
jar una voluntat col·lectiva decidida, àmplia, que expressi un estat d’ànim nacional, com el que Catalunya
ha viscut en els moments decisius de la seva història.
D’acord amb aquesta convicció, el govern impulsarà de
manera immediata un acord nacional sobre l’autogovern i el finançament, que incorpori totes les forces
polítiques del país en la preparació de les accions necessàries per ampliar l’abast de l’autogovern, per elaborar
un nou estatut i adoptar un nou sistema de finançament.
A la vegada, impulsarà un procés de sensibilització i de
compromís cívic per tal d’explicar les raons que fonamenten la millora d’autogovern i l’adopció del nou
estatut.
Al Parlament es constituirà la Ponència conjunta de tots
els grups –és previsible que sigui així, molt honorable
senyor president, en cas que vagi endavant la nostra
proposta–, encarregada, dic, aquesta Ponència d’elaborar el projecte d’un nou estatut i la resta de les proposicions de llei que han de conduir a l’objectiu esmentat. La Ponència obrirà un procés de consulta amb
entitats socials, econòmiques, culturals i altres representacions de la societat civil.
En la tramitació parlamentària, les forces polítiques de
la majoria s’esforçaran per tal que l’aprovació final dels
textos compti, en la cambra catalana, amb el vot favorable del nombre més ampli possible de diputades i
diputats, com a expressió d’un acord nacional, per això
en diem «Acord nacional».
El projecte de nou estatut aprovat pel Parlament serà
tramès a les Corts Generals abans de la primavera de
l’any 2005, preferentment abans del final de l’any 2004
–no és pas impossible–, i el procés de la seva elaboració culminarà amb la convocatòria del preceptiu referèndum.
Simultàniament al procés de tramitació parlamentària,
les forces polítiques de la majoria es comprometen a
convidar els ajuntaments, altres ens locals i entitats
públiques i privades a expressar la seva implicació i
presa de posició a la proposta parlamentària, com també les forces de la majoria es comprometen a impulsar
totes les vies d’explicació, diàleg i recerca d’acord amb
les forces polítiques de l’Estat i amb el conjunt de la
seva societat civil.
En cas de dilació –i atenció a les paraules estrictes–, en
cas de dilació indeguda... Ja n’hem parlat, ja hem donat exemples del que això representa. En cas de dilació
indeguda en la tramitació, en cas de no-presa en consideració, en cas d’impugnació o inadequació substantiva
del resultat final en la proposta aprovada a Catalunya,
que representin una obstaculització o bloqueig del procés, la ciutadania catalana serà cridada a pronunciar-se,
mitjançant un procediment de consulta general, el procediment de consulta general que s’estimi més adient
en aquella circumstància, sempre dintre de la legalitat,
i sobre la seva adhesió al text estatutari aprovat pel Parlament. (Remor de veus.)
Quina és la proposta? Sense cap voluntat de condicionar el resultat final de la proposta de millora de l’autogovern que pugui sortir d’aquesta cambra, crec obligat
d’avançar les línies mestres compartides per les forces
de la majoria: consideració constitucional de la GenePLE DEL PARLAMENT
ralitat com a estat –traduït al castellà, como estado, no
como un estado; redefinició de l’àmbit competencial de
la Generalitat; presència de la Generalitat en la Unió
Europea i en els organismes internacionals; col·laboració entre la Generalitat i els governs locals, i millora,
evidentment, del finançament autonòmic.
Primer, en el camp de la consideració de la Generalitat
com a estat, ens proposem traduir en realitats positives
els principis inspiradors del pacte constitucional de
1978: el principi que converteix les institucions d’autogovern en estat, el principi de la plurinacionalitat i el
principi d’autonomia en l’exercici competencial i en la
configuració institucional. Quan faci falta promourem
que el Parlament de Catalunya faci ús, que el té, del seu
dret d’iniciativa legislativa davant de les Corts Generals.
Com a exemples més rellevants, vull esmentar-ne quatre: primer, proposo la revisió de les competències,
composició i elecció del Senat. Proposo que aquesta
cambra proposi convertir-lo en cambra de representació efectiva de les comunitats autònomes i de la seva
participació en la formació de la voluntat estatal, i com
a expressió del caràcter plurinacional, pluricultural i
plurilingüístic de l’Estat, tal com volia la Constitució,
en el seu article 69.1, i tal com la mateixa Constitució
no podia desenvolupar del tot en la mesura que les comunitats autònomes justament no existien encara, eren
preautonomies, algunes autonomies, però encara en
faltaven unes quantes. El país encara no estava definit
en autonomies; els subjectes del Senat, que s’estava
creant, no existien i es va fer provincial. Això és el primer que s’ha de canviar.
Segon, proposo la reforma de la legislació sobre l’Administració de justícia per adaptar-ne l’estructura a la
naturalesa composta de l’Estat, de manera que s’atribueixin al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les
funcions de Tribunal de Cassació, per resoldre, en darrera instància, els recursos judicials iniciats en el territori de la seva jurisdicció. Sens perjudici, evidentment,
del recurs de cassació de doctrina –ho hem dit sempre.
Tercer..., del recurs d’unificació de doctrina, que és
aquell recurs en virtut del qual un ciutadà de qualsevol
comunitat autònoma pot demanar la millor justícia feta
en una altra autonomia per a la seva causa.
Tercer. Promoure la intervenció de la Generalitat en la
designació dels membres d’institucions generals de
l’Estat: Tribunal Constitucional, Consell General del
Poder Judicial, Tribunal de Comptes, Consell Econòmic i Social.
I quart, impulsar la transferència de les funcions executives de l’Estat en el territori de Catalunya a la Generalitat per a convertir-la progressivament en única Administració responsable de les competències autonòmiques
i estatals, mitjançant les previsions de l’article 150 de la
Constitució espanyola –crec que és el 150.2, si no ho
recordo malament– i la modificació necessària de la
LOFAGE.
El reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat i dels
seus aspectes simbòlics i culturals requereix iniciatives
que assegurin el reconeixement, la protecció i el foment
de la llengua i la cultura catalanes per part de l’Estat en
SESSIÓ NÚM. 2.1
�Sèrie P - Núm. 2
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
15 de desembre de 2003
11
els àmbits educatiu, legal, administratiu, esportiu, comercial, audiovisual i internacional.
Segon, pel que fa a la redefinició de l’àmbit competencial de la Generalitat, proposem treballar en quatre direccions: completar el desplegament normatiu de l’Estatut,
aprovant lleis en matèries de competència reconeguda i
no abordada fins ara –educació, recerca, família, règim
electoral; assumir competències executives, bé per la
via de completar els traspassos pendents, bé per la via
d’unificar l’atenció administrativa al ciutadà; recuperar
–molt important en aquest punt– l’assumpció del comandament i la coordinació de totes les forces i cossos
de seguretat en tot allò que afecta la seguretat interna de
Catalunya; recuperar el repartiment competencial potencialment incorporat en la Constitució i en l’Estatut,
i ampliar les competències estatutàries, sigui per la incorporació al nou estatut de les competències sobrevingudes després de l’aprovació de l’Estatut del 79, policia de trànsit, mitjans de comunicació públics... –ja
saben que en l’Estatut TV3 és encara una filial de la
televisió de l’Estat–, sigui per la definició de noves
competències legislatives i/o executives de la Generalitat.
Tercer. Les propostes més rellevants relatives a la presència de la Generalitat en la Unió Europea i en l’àmbit internacional, ho resumiré molt: garantir la participació de la Generalitat i de les altres comunitats en la
formació de la voluntat estatal en les institucions comunitàries; exercir per delegació estatal la representació
espanyola en les institucions de la Unió, quan es tractin matèries de competència autonòmica, d’acord amb
l’article 203 del Tractat de la Unió. I que no se’ns digui, com se’ns diu de vegades, que hi ha un informe
molt interessant del Ministeri d’Administracions Públiques, que diu: «No, no poden representar» –diu– «perquè els alemanys ho fan.» Sí, els alemanys, quan hi ha
un tema de Consell de Ministres de Cultura Europea, hi
va un Land. Diu: «Els catalans no hi podrien anar.»
Diu: «Per què no?» Diu: «Oh!, és que els alemanys són
un sistema uniforme...» I diu el Ministeri –l’informe
interior del Ministeri mai publicat, em penso, però que
jo el tinc–, diu: «És que Espanya és un sistema asimètric.» De manera que, com que és asimètric, unes autonomies no poden representar unes altres. Té gràcia,
l’argument, té bastanta gràcia.
En tot cas, asimètric o no asimètric, Catalunya ha de
poder representar l’Estat, com passa en altres països
de tall federal a Europa, en les matèries que són de la
seva competència exclusiva; exercir, doncs, aquesta delegació estatal; assumir de forma plena, per part de la
Generalitat, l’execució del dret comunitari, és a dir,
la seva transposició al dret intern en l’àmbit de les seves competències, tal com s’estableix en l’article 27.3
de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
Promoure la presència de la Generalitat en organismes
que accepten la participació d’entitats subestatals. Es
parla sempre, en aquest sentit, i com a exemple, de la
Unesco.
Quart. Col·laboració entre la Generalitat i els governs
locals. Traspassar als ajuntaments determinades competències en matèries d’educació, habitatge, immigraSESSIÓ NÚM. 2.1
ció, benestar social, atenció sanitària primària i polítiques d’ocupació actives amb les condicions i amb el
finançament necessaris per exercir-les adequadament.
Augmentar el Fons de cooperació local de Catalunya
per millorar aquest finançament. Impulsar mesures per
aconseguir uns consells comarcals més municipalistes,
amb un tractament heterogeni en l’exercici de funcions
de suplències, assistència i cooperació. Reconèixer els
alcaldes com a representants ordinaris de la Generalitat en els seus respectius municipis.
I cinquè. Dotar la Generalitat d’un sistema de finançament satisfactori, que es concreta en els següents punts:
Primer. La revisió de l’Acord de finançament actual a
partir de la tasca de la Comissió Mixta de Valoracions
Estat - Generalitat, establerta a l’Estatut d’autonomia de
Catalunya, en les responsabilitats que aquest li encomana com a òrgan bilateral de negociació. I no només de
negociació, de negociació i d’aprovació de les relacions
fiscals entre la Generalitat de Catalunya i el govern
central. L’Acord al qual es va arribar, el famós Acord al
qual es va arribar, fa ja un parell d’anys, no és un camí
que puguem respectar..., en fi, no és un camí que puguem seguir, si no és que volem no avançar.
Dos. La Generalitat crearà l’agència tributària de Catalunya, responsable de la recaptació dels impostos propis, cedits i compartits. L’agència establirà mecanismes, formes de coordinació i de consorciació que
calguin amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària. Anualment el govern de Catalunya publicarà un
informe sobre els fluxos econòmics, distingint entre
l’aportació a la prestació de serveis per part de l’Estat
i l’aportació als mecanismes de solidaritat amb la resta de comunitats autònomes. A veure si comencem a
saber de quines xifres parlem, i no només els entesos,
sinó l’opinió en general.
Tres. La Generalitat tindrà una participació en percentatges a determinar sobre la totalitat dels impostos pagats pels ciutadans de Catalunya: IRPF, IVA, societats
–el més problemàtic, societats–, especials i altres. Sobre aquests impostos la Generalitat disposarà de responsabilitat tributària i de capacitat normativa.
Quatre. Els ingressos per habitant de la Generalitat tendiran a equiparar-se progressivament als obtinguts en
aplicació dels sistemes de concert i conveni vigents
en les comunitats autònomes forals. Ho torno a repetir:
els ingressos per habitant de la Generalitat tendiran a
equiparar-se progressivament als obtinguts en aplicació
dels sistemes de concert.
Cinquè. Els ingressos disponibles per la Generalitat per
a la prestació dels seus serveis s’atindran a allò que
estableix l’article 45 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i respondran a un criteri d’igualtat d’ingressos
per cap, rectificats, aquests ingressos per capita, per
tres factors que hi incideixen d’una forma determinant:
costos diferencials, nivell efectiu de necessitats i factors
demogràfics, inclòs el factor migratori, sense les quals
qualificacions la justícia podria..., en fi, aquell criteri
que és just podria esdevenir injust. En el cas de la sanitat caldrà contemplar també l’existència de centres
d’excel·lència i el nombre d’usuaris desplaçats des d’altres comunitats autònomes.
PLE DEL PARLAMENT
�15 de desembre de 2003
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 2
12
Sisè. Les inversions en infraestructures de l’Estat. La
inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya es
fixarà amb tendència a equiparar-se al percentatge del
producte interior brut, tenint en compte la compensació
apropiada pels dèficits acumulats. Això no pot ser any
per any –això no pot ser any per any–; hi han anys en
què hi ha una gran inversió: l’any 91 va ser, i moltíssim,
un dels anys en què Catalunya va rebre més inversió per
part de l’Estat, respecte d’altres comunitats autònomes,
i ha tornat a passar amb l’arribada de l’AVE a Lleida.
Imagineu quan arribi a Barcelona. Segurament... –si és
que ho podem imaginar–, segurament per a l’aplicació
d’aquesta proposta serà necessari prendre períodes plurianuals i crear una comissió integrada pels representants dels tres nivells d’administració. Els ho dic perquè
l’altre dia a Lleida em deien que les inversions a Lleida, de l’Estat, en el pressupost per a l’any que ve, les
que estan previstes, són menys de la meitat que les de
l’any passat. Mentre que nosaltres en el nostre programa tenim suposat..., en el nostre programa de futur tenim suposat que els 700.000 milions d’inversions que
es fan cada any, 400.000 per part de l’Estat, 300.000
per part de la Generalitat, es mantenen, que s’han de
mantenir.
Ara bé, hem de dir, a Lleida i a Barcelona i a Tarragona i a totes les vegueries, el dia que es creïn, i a Girona,
per descomptat, el còmput s’ha de fer plurianual; és
evident que si un any s’ha fet una gran inversió en
aquella demarcació, l’any següent, tot i que es mantingui, com estic demanant, el conjunt de la inversió de
l’Estat en els territoris de Catalunya, és evident que en
cada un dels territoris això no podrà ser veritat, si no és
en un període estadístic més llarg.
Set. La Generalitat contribuirà a la solidaritat amb les
altres comunitats de l’Estat de manera que els serveis
prestats per les diferents comunitats autònomes als seus
ciutadans puguin assolir nivells similars realitzant un
esforç fiscal similar. A efectes de calcular aquest esforç
de solidaritat, es computarà com a contribució de l’Estat l’excés de preus públics i peatges pagat per Catalunya per sobre del que li correspon a la vista de la mitjana espanyola per aquests conceptes. No passin pena,
que, aquest text, el tindran tots en sortir d’aquesta sessió i, per tant, el podran analitzar amb lupa. Té la seva
complexitat. Aquells que hi estan avesats ho han entès
perfectament; pels altres, jo crec que la lectura serà
suficient. El resultat dels mecanismes de solidaritat serà revisat quinquennalment per tal de verificar-ne els
efectes.
Vuitè. L’aplicació d’aquests criteris ha de permetre
avançar progressivament en la reducció del dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat, de manera que en el termini de deu anys aquest s’equipari al de territoris de
renda relativa similar en altres països europeus. Aquest
és el punt de comparació en què finalment el tripartit
d’esquerres catalanista ha decidit fixar-se com a punt de
referència.
El govern es compromet a la publicació i actualització
anual dels estudis sobre la balança fiscal de Catalunya
així com a una àmplia divulgació dels seus resultats. No
creiem, com va dir una vegada el vicepresident del
Govern espanyol, «que publicando los datos se enconaPLE DEL PARLAMENT
rían los ánimos». Los ánimos se enconan, señor vicepresidente, cuando los datos no existen, i quan les dades no existeixen tothom pot dir-hi la seva, i aleshores
el primer enconamiento consisteix en el fet que les xifres que surten, probablement, per una banda i per una
altra, no són veritat. Transparència fiscal, transparències de les balances fiscals. A Alemanya cada any es publiquen i les discussions que hi han entre les regions,
públicament, admeses, en el Senat, per descomptat, i en
els diaris, són d’alt volum –d’alt volum. Tenen una gran
càrrega simbòlica i hi han sentiments al darrere, hi han
interessos al darrere, però si no hi ha aquesta transparència i aquest debat, Catalunya no guanyarà, i Catalunya vol guanyar i guanyarà aquesta vegada, i vol fer-ho
amb la paraula, vol fer-ho amb les dades, no a base
d’acords hàbils, de tapadillo, d’acords que s’aconsegueixin a canvi de no sé què i d’altres coses en altres
terrenys. No, no, no: transparència primer de tot, aquesta és la primera de les exigències de Catalunya. Per
què? Perquè Catalunya sap que la transparència li donarà la raó. No ens donaran la raó en tot, en totes les
nostres peticions, probablement, i potser haurem de
reconèixer que en algun punt d’aquests que he dit ens
hem equivocat. Tant de bo poguéssim reconèixer que
ens hem equivocat en alguna cosa i abandonar la sensació impossible de suportar més que tenim de tenir la
raó, que no ens la donen i que estem embarcats en un
barco sord, en un barco de sords, en el qual aleshores
evidentment que no voldríem anar –evidentment que
no hi voldríem anar. Però nosaltres sabem que la sordesa és curable, i farem tot el possible –farem tot el
possible– perquè això canviï. Molts catalans diran:
«Aquests s’estan embarcant en un viatge difícil.» I tant
que és difícil aquest viatge! Però vostès ho saben tan bé
com nosaltres –vostès ho saben tan bé com nosaltres. Si
hi posem tots de la nostra part, si també vostès, diputats
i diputades del Partit Popular ho fan, la nostra causa
avançarà.
El segon punt del nostre programa de reformes és el
programa de reformes cap al progrés democràtic. No
em vull allargar més i, per tant, els remeto a un text que
és extensíssim, des del meu punt de vista molt interessant, i del qual només espigolaré un parell de coses que
no poden deixar de ser dites en aquesta sessió.
Aquesta proposta afecta la regulació del president de la
Generalitat, del govern i del conseller en cap. Vostès
saben... Farem una llei del govern que reguli la figura
del conseller en cap i l’organització de l’executiu. Vostès saben que nosaltres hem tingut en aquesta darrera
legislatura un conseller en cap, però no la llei del conseller en cap, i no dintre de la llei que hi ha d’organització, és a dir, la Llei del Parlament, el president i el
consell executiu, que preveu una delegació temporal
que està clarament dibuixada per a casos de malaltia, de
viatge, en fi, de períodes potser una mica més llargs.
No; hem creat..., és a dir, hem buidat totes les competències de la Presidència, totes, per decret, sense llei, a
favor d’una conselleria en cap que estava entesa en la
Llei com a temporal. La temporalitat pot durar fins al
final... Home!, segurament pot durar fins al final, però
aleshores ja no és temporalitat, i, per tant, fem una llei,
i la farem, una llei del govern que reguli la figura del
conseller en cap i l’organització de l’executiu.
SESSIÓ NÚM. 2.1
�Sèrie P - Núm. 2
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
15 de desembre de 2003
13
I la reforma de la Llei 3/82 per limitar la reelecció indefinida del president de la Generalitat i establir una
durada temporal màxima de l’exercici del càrrec.
Amb relació al Parlament, es proposa impulsar la reforma del Reglament per agilitar els seus procediments,
incrementar la freqüència de les sessions plenàries, tot
i reduint-ne la durada, facilitar les funcions d’impuls,
control, participació especial i expressió del pluralisme
polític.
Vull significar especialment dues propostes a incorporar: la creació d’una oficina pressupostària en el Parlament i el tràmit preceptiu de compareixença prèvia dels
candidats a ocupar determinats càrrecs públics per tal
d’examinar-ne la idoneïtat.
I, per impulsar la participació ciutadana, reformar la
Llei 2/95, d’iniciativa legislativa popular, per facilitar
una major participació de la ciutadania en el procés
legislatiu, com promoure les iniciatives necessàries per
tal que la Generalitat assumeixi competències en la
realització de referèndums i de consultes populars directes, i reguli altres formes de participació. Els organismes consultius i fiscalitzadors han de ser objecte
d’adaptacions per tal de facilitar l’exercici de les seves
funcions.
I per acabar aquest capítol faré una menció especial a
la política de mitjans de comunicació audiovisuals.
Ampliar les competències del Consell de l’Audiovisual
de Catalunya perquè esdevingui de manera efectiva
l’autoritat independent del conjunt del nostre sistema
audiovisual. Elaborar i aprovar la llei catalana de l’audiovisual que vam voler fer i no vam poder, llei que
definirà la missió de servei públic de la ràdio i la televisió i el sistema audiovisual català, que delimitarà amb
precisió l’espai comunicacional privat i públic, que regularà la ràdio i la televisió locals i els mitjans comunitaris, i que proporcionarà, donarà seguretat jurídica
en tots aquests sectors, que no la tenen, que estan sempre a l’última pregunta de l’últim decret, quin dia es
publicarà, i que proporcionarà garanties respecte als
drets bàsics que afecten els professionals de la informació i la comunicació i els usuaris i destinataris dels
mitjans.
Per últim, reformar la Llei de creació de la Corporació
Catalana de Ràdio i Televisió amb la voluntat d’abordar la reorganització de la Corporació, de manera que
se n’asseguri la independència i la professionalitat i la
dels seus mitjans respecte del govern, tot modificant
la composició i les funcions del Consell d’Administració, establint un nou mecanisme de selecció i elecció
dels directius, i fixant els objectius.
En regeneració democràtica, creiem que la Sindicatura de Comptes no ha estat ben tractada i que el seu prestigi se n’ha ressentit. Cal reforçar-la, cal prestigiar-la. I
es crearà en el seu si una oficina destinada a preservar
la transparència i el funcionament ètic del sistema públic, i especialitzada, aquesta oficina, en les pràctiques
irregulars en les concessions i en les contractacions de
béns i serveis del sector públic, tema aquest, com vostès saben, no menor.
Vull anar acabant, senyores i senyors diputats, i vull ferho amb l’expressió de la confiança que tot allò –que
SESSIÓ NÚM. 2.1
n’hi ha molt– que pot ser discutit en aquesta sessió
d’investidura i que ho serà en els mesos que vindran
serà posat a la seva disposició, per escrit, tal com cal,
perquè puguin fer-ne les seves anotacions i demà les
seves intervencions, i en el futur també amb tota calma.
Però no vull acabar sense un compromís personal –fins
aquí ha estat l’exposició per força resumida, per força
escapçada en alguns aspectes de les principals línies del
programa fruit del pacte per un govern catalanista i
d’esquerres, un programa que ha de permetre el progrés
en l’autogovern, el progrés nacional, el progrés econòmic i social, el progrés cultural i educatiu, i l’equilibri
territorial i ambiental de Catalunya–, el meu compromís personal i de futur.
Tenim molta feina per fer, com podeu veure, benvolguts diputats del Parlament de Catalunya, i amb aquestes pinzellades només n’he descrit els aspectes cardinals, i no tots. Espero que tots vostès, a la feina de
construcció de Catalunya que avui recomencem, hi
contribueixin amb un esforç honest, constant i responsable. Els necessitarem a tots, senyores i senyors diputats, i a tots prometo respectar en tant que portadors
d’un mandat democràtic. Dels que votaran la meva investidura presidencial, n’espero el suport, el treball reflexiu, la col·laboració il·lusionada i creativa, i de tots els
que des d’una posició distant la rebutgin, n’espero la
crítica intel·ligent i el control severíssim, n’estic segur,
virtuts sense les quals una democràcia perdria la raó de
ser. Dels opositors també n’espero, a més, una mà dialogant, un pont obert a la reflexió comuna, una via que
porti el consens sobre les qüestions bàsiques, i em penso que les hem distingit. Sense consens sobre els afers
i les qüestions essencials el país se’n podria anar en
orris.
No demano peixet, demano crítica, però demano també visió panoràmica, visió general. Molts dels objectius
que des de la meva presidència em proposo d’empènyer, i especialment la reforma de l’Estatut, formaven
part en l’anterior legislatura d’un marc bàsic d’acord,
un marc que abraçava el 50 per cent d’aquesta cambra
i que ara abastarà més del 80 per cent; no el malmetem
amb tacticismes, amb jocs de calendari o amb equívocs
paralitzadors, perquè decebríem tots.
L’estatut nou ha de servir per governar millor en les
futures legislatures, les presideixi qui les presideixi.
L’estatut no és per a quatre anys, no malmetem l’oportunitat històrica de reformar-lo, no hi juguem, m’ho
demano a mi mateix i els ho demano a tots vostès.
Els diversos partits que conformen la previsible majoria d’aquesta cambra volem anar molt més enllà del
programa bàsic de govern que avui he esbossat, i encara només parcialment. Aspirem a expressar sobretot un
sentiment nou: el d’un catalanisme que reconeix la seva
pluralitat.
Per formar govern es reconeixen, s’amollen i es complementen uns grups polítics que tenen cada un d’ells
la seva història, que han fet en els últims anys experiències distintes, que no coincideixen fil per randa en el
diagnòstic de totes i cadascuna de les qüestions d’aquest
país, que tenen objectius finals prou diferents o camins
que tenen objectius diferents o camins que en algun
PLE DEL PARLAMENT
�15 de desembre de 2003
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 2
14
punt poden ser diferents per arribar a objectius comuns,
l’objectiu comú d’una ciutadania justa, rica i plena.
Però precisament perquè no som iguals podem oferir
una resposta basada en el diàleg, més pròxima a la realitat catalana. Vet aquí, vet aquí el sentiment que expressem: el d’una catalanitat diversa i dialogant, civil i
cordial, oberta a la diferència i disposada a fer-ho tot
per salvar el bé més preciós que és la unitat civil.
tats, la que ha creat, almenys per ara, un distanciament
aparent, ja previsible durant la campanya electoral, vull
dir dins de les dretes. Però encara que s’ajuntessin les
dretes catalanes ara no farien el pes, de lluny. En l’anterior legislatura la dreta guanyava l’esquerra per un. El
mal resultat de la seva majoria ha fet que en aquesta l’esquerra guanyi clarament la dreta, 74 a 61, i pugui governar amb més comoditat i menys renúncies, evidentment.
No hi ha unitat sense diàleg, no hi ha unitat sense barreja, és a dir, no hi ha unitat que valgui. Potser pel substrat autoritari que algunes etapes històriques han deixat
sobre la memòria col·lectiva, està de moda des de fa
anys, tant a Barcelona com a Madrid com a Washington, confondre el bon govern amb el govern dur, contundent, entotsolat, tancat en ell mateix. Doncs, bé, ara
estem a punt d’inaugurar una governació que no té por
a la llibertat de criteri, que no s’espanta davant de la
complexitat perquè la té, que ha començat el seu periple fent allò que és la sal de la democràcia, parlant,
cedint, reconeixent les virtuts i la posició de l’altre, intercanviant criteris, sospesant punts de vista, treballant
per a l’acord generós. Si està de moda la duresa uniforme, nosaltres proposem la fortalesa crítica; si està de
moda comprimir, reprimir, dissimular, velar, silenciar
els punts de vista, nosaltres amplifiquem, subratllem,
potenciem, desvetllem els punts de vista, i manem,
perquè no és contradictori. Si està de moda dictar, nosaltres ens proposem escoltar. Si està de moda la resposta cantelluda i unívoca, nosaltres presentem una proposta amable. Si està de moda el cop de puny sobre la
taula, nosaltres ens hem assegut a l’entorn de la taula i
hem començat, primer de tot, parlant, enraonant, que és
com la gent s’entén.
Ni l’Ebre, ni el finançament ni l’estatut s’havien d’haver
renunciat mai. Això ens fa inicialment optimistes respecte al marge de confiança obtingut pel catalanisme d’esquerres, però admetem que aquest marge s’haurà de demostrar en els fets i que ha estat l’electorat qui ens hi ha
conduït.
Certament, els tres corrents que hem arribat al pacte ho
hem fet per necessitat, ho hem fet per necessitat, la
debilitat inicial ens ha fet més perspicaços. Els grups
petits d’aquesta cambra s’han fet més grans, els grans
més xics. Alguns ho hem entès de seguida, altres no.
Els petits més grans i els grans més petits, això sí que
vol dir que la gent vol canvi, però amb un canvi escorat, enormement escorat, tot virat cap a l’esquerra. Mai
hi havia hagut, des de 1984, una divisió, una partió de
les aigües tan clara en aquesta cambra –74 a 61–, mai.
Recordin que en el Parlament anterior sempre érem 68,
67 si era que faltava algú; tothom hi havia de ser, anava d’un vot. No, no, estem parlant d’una gran majoria,
Catalunya s’ha pronunciat, tot castigant els partits
grans, com diuen vulgarment, i animant els petits, per
un corriment de l’eix de la política catalana que nosaltres i el Parlament de Catalunya i el govern de Catalunya no pot obviar.
Un canvi escorat, tot virat cap a l’esquerra. La debilitat més o menys accentuada que els ciutadans de Catalunya han imposat a tots els grups del Parlament, sense excepció, a uns per minva de vots, a altres perquè per
molt augment que hagin tingut encara no són a l’alçada dels dos grups dominants; aquesta debilitat relativa
ens ha obligat, a nosaltres, dintre de l’esquerra a aproximar-nos, i sospito que ens hauria d’obligar a tots a
aproximar-nos en aquelles qüestions essencials. La dreta no ha sabut, no ha pogut, ha estat justament la seva
interessada amistat del mandat anterior, orfe de resulPLE DEL PARLAMENT
La necessitat ens ha obligat a ser virtuosos, sí, confessem-ho, perquè en democràcia la principal virtut és,
justament, aquesta capacitat de reconèixer la realitat i
el diàleg. Dialogar és cosir les diferències per tal de
construir unitats amb les diverses parts. Catalunya és
plena de diferències socials, culturals, lingüístiques que
esperen, que han esperat durant anys un govern com el
nostre, un govern disposat a cicatritzar les fractures
econòmiques, disposat a cosir les diferències sentimentals, disposat a teixir la unitat civil del poble català. La
força política que deriva del diàleg és més indestructible, fixeu-vos, que la força que deriva d’una posició
única per sòlida que sembli.
De la reflexió conjunta del pacte entre els diferents, n’ha
sortit una força a l’hora potent i mal·leable que sabrà
adaptar-se millor a les necessitats dels barris més problemàtics de Catalunya, perquè hi té una especial sensibilitat, que sabrà ser sensible a la complexitat de les
relacions polítiques i econòmiques de Catalunya amb
Espanya, que sabrà buscar sortides intel·ligents als reptes
difícils però apassionants que el futur ens imposa, la
pervivència de la llengua catalana; les necessitats assistencials de les nostres famílies, el futur dels nostres joves,
el nostre paper a Europa, la reforma de les nostres relacions amb l’Estat espanyol i la superació dels obstacles
que estan frenant la tradicional fermesa de l’economia
catalana i de les seves infraestructures; la necessitat de
preservar el nostre territori, que sempre ens recorda
Raimon Obiols, font de riquesa, marc paisatgístic on
projectem les nostres emocions i pati que ha de ser dels
nostres néts i besnéts; la necessitat de recuperar l’excellència cultural i educativa que ens havia caracteritzat en
altres èpoques anteriors, i la voluntat de teixir un sol
poble, partint no pas d’una idea abstracta de Catalunya
sinó de la variadíssima realitat que és visible als nostres
carrers.
De la reflexió conjunta emergeix un catalanisme que vol
apel·lar, no solament als catalans que senten que el cor
se’ls inflama davant de les quatre barres, sinó els que
durant molts anys s’han mostrat, si no hostils, sí indiferents a aquest sentiment de pertinença.
Totes les idees són vàlides, discutibles, interessants. El
nostre catalanisme no és més que l’anterior, però tampoc
menys, és simplement distint i, en tant que resultat d’un
pacte, d’accents diversos i complementaris.
Expressarem una confiança més decidida en la realitat
humana, tan diversa i bulliciosa del país, més que no
SESSIÓ NÚM. 2.1
�Sèrie P - Núm. 2
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
15 de desembre de 2003
15
pas en les essències que ens arriben del passat. Tal com
deia Gabriel Alomar i va repetir Rafael Campalans, ens
interessa més el futur dels nostres fills que les dèries
dels nostres avantpassats, respectades com són, i ho
sabeu.
El catalanisme esdevé sentiment en la mesura que reconeix i valora l’existència d’uns ciutadans que viuen uns
problemes i que tenen unes necessitats. El catalanisme
esdevé sentiment de comunitat quan dóna resposta i
oportunitats, un per un, a tots els seus ciutadans.
Aquest país ara ja comença a ser diferent. Com en el
viatge simbòlic d’Ulisses hem anat més lluny i ara hem
desembarcat en una illa nova, i això provoca, naturalment, incertesa, la incertesa de la novetat, potser provoca, fins i tot, incomoditats a tots aquells que estaven
acostumats al paisatge polític i simbòlic de la illa anterior, però sobretot provoca il·lusió i esperança entre els
que hem dialogat per confegir el mapa polític de la illa.
Sóc aquí, benvolguts diputats del Parlament de Catalunya, disposat a inaugurar amb vosaltres, amb vostès,
una època brillant de la nostra d’història. No vull, no
volem mirar enrere amb ira o amb rancúnia. Demano
als que estan temptats de caure en el ressentiment que
superin aquesta temptació. El ressentiment és una benzina políticament molt útil perquè és molt excitant,
molt estimulant, però és molt perillosa socialment, és
un perill que el país no es pot permetre. No volem mirar enrere amb ira o amb rancúnia; volem mirar endavant amb il·lusió, tenim quatre anys per treure tot el suc
SESSIÓ NÚM. 2.1
de les institucions catalanes i esperem deixar-les millor
que no pas eren.
Esperem aconseguir que la vida dels catalans sigui més
justa, més amable, que el futur d’aquest país nostre sigui, estigui més assegurat. Esperem contagiar aquesta
il·lusió als membres desil·lusionats d’aquesta cambra i,
especialment i sobretot, a la ciutadania catalana. Esperem que aquesta etapa sigui profitosa, no volem deixar
una petjada singular, no és per això que hem vingut.
Volem desvetllar totes les energies d’aquest país, que
són moltes, tal com va passar amb Barcelona durant la
dècada anterior.
Més lluny, sempre molt més lluny, el país d’aquí a quatre anys serà un altre i, aleshores, haurem arribat a una
nova illa, i així anirà fent camí, per tant, Catalunya,
com Ulisses cap a Ítaca. Per fer possible aquesta nova
i esperançadora etapa del viatge de Catalunya us demano, senyores i senyors diputats, el vot a la meva investidura.
Moltes gràcies.
(Aplaudiments.)
El president
La sessió es reprendrà demà a les deu del matí.
Se suspèn la sessió.
La sessió se suspèn a les dotze del migdia i cinc minuts.
PLE DEL PARLAMENT
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs de proposta del candidat Pasqual Maragall al debat d'investidura de la VII Legislatura
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Abstract
A summary of the resource.
Debat del programa i votació d’investidura del diputat I. Sr. Pasqual Maragall i Mira, candidat proposat a la presidència de la Generalitat de Catalunya, en la sessió plenària núm. 2, primera reunió.
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Investidura
President de la Generalitat de Catalunya
Catalunya
Parlament de Catalunya
Model social
Acció política
Debats
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-12-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/1747/0000001607.pdf
2a7e764bac1164cdde2ef44003df915d
PDF Text
Text
PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
Discurs al Parlament de Catalunya
Pasqual Maragall
1
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
Presentació
En aquest nou número dels Papers de la Fundació, us presentem el discurs que en
Pasqual Maragall, President del Grup Parlamentari PSC-CiPC, va realitzar en el debat
d’investidura del candidat proposat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el
passat 16 de novembre de 1999 al Parlament de Catalunya.
Fundació Rafael Campalans
2
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
Té la paraula l’il·lustre senyor diputat Pasqual Maragall i Mira, president del Grup
Parlamentari Socialistes –Ciutadans pel Canvi.
El Sr. Maragall i Mira
Gràcies, senyor president. Molt honorable president del Parlament, senyores i senyors
diputats, em plau prendre la paraula per explicar la posició del meu Grup Parlamentari
en aquest debat d’investidura.
Deixin-me que els expliqui, que els digui, en primer lloc, que, de seguir per la línia del
discurs del candidat, que ahir vàrem escoltar, correríem el risc de fer un debat en fals.
Estem davant un discurs que no constitueix un veritable programa de govern. Un
discurs pronunciat per un candidat que no ha rebut la confiança inequívoca dels
catalans i de les catalanes i que es proposa formar una eventual majoria precària, fruit
d’uns acords poc transparents i segurament molt contradictoris entre allò que es diu
voler i el que realment s’aconsegueix.
No voldria, doncs, centrar la meva intervenció en la rèplica del discurs del president en
funcions. És un discurs conegut, la vella cançó, previsible, en el qual no he sabut
trobar res de nou. I això no és anecdòtic, el programa del candidat havia de dir alguna
cosa nova. Altrament es tractaria, com efectivament es tractava, d’un discurs previ i
independent del resultat electoral, com si no hagués passat res. Aquesta no és només
una impressió personal meva, sinó un sentiment compartit per molts dels membres
d’aquesta cambra i també per l’opinió pública; en definitiva, és un discurs decebedor,
que no respon a la demanda que el poble de Catalunya ens ha fet en aquestes
eleccions. Tot va canviant, però vostès no se n’adonen. Perquè, què és el que ens han
reclamat els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya? Què ens han dit els catalans?
El canvi ha tret més vots que la continuïtat. I molts més encara si hi afegim les
propostes d’aire fresc i la demanda d’una política netament progressista. Interpretem
que el que ha volgut dir el poble de Catalunya és que comencem a canviar, que
encetem el canvi que des de fa temps s’hauria d’haver iniciat. Ara bé, el poble ha dit
també: «Aquell que diu que tot això ha de canviar té raó, però que vagi a poc a poc i
respecti els que han d’anar plegant.» D’acord –d’acord. Així, doncs, a nosaltres ens
correspon presentar el projecte alternatiu que els catalans i les catalanes ens
demanen. Un projecte que impulsarem des del Parlament, tot cercant els acords
necessaris, i que esperem desenvolupar des del Govern quan els ciutadans ho creguin
oportú.
L’etapa que s’obre ara. Unes noves regles de joc: Parlament i mitjans de comunicació.
En primer lloc, cal establir unes noves regles de joc que permetin avançar cap a una
nova forma de governar i de fer política a Catalunya. Això vol dir, primerament, que el
Parlament ha d’esdevenir el centre neuràlgic de la política catalana. Que el que ha
passat en aquest hemicicle en els darrers anys no es pot tornar a repetir: any rere any,
s’ha anat escamotejant l’autèntic debat sobre el nostre autogovern, com ahir –crec–, i
sobre molts dels problemes que preocupen més directament els ciutadans.
El Parlament, conseqüentment, s’ha de dotar a partir d’ara d’unes noves regles de
funcionament i de nous mitjans, tal com ja ens anunciava el president de la cambra en
el seu discurs de presa de possessió. I me n’alegro. I ha de maldar, així mateix, per
obtenir una major obertura envers la societat i un més gran prestigi. Vetllarem
escrupolosament i col·laborarem entusiàsticament per tal d’assolir aquests objectius.
3
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
Aquest repensament de les regles del joc ha de comportar també, a parer nostre,
l’elaboració d’una llei electoral pròpia per Catalunya, que permeti una millor relació
dels diputats amb els seus electors; l’establiment d’un límit màxim de dos mandats
consecutius per al president de la Generalitat, i el requeriment que en la dissolució del
Parlament sigui almenys preceptiva la informació prèvia a la cambra. Sembla, com a
mínim, normal.
Cal establir, així mateix, un nou estatut de l’audiovisual que asseguri la neutralitat dels
mitjans públics, concretament de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió que ha
de ser independent del Govern, que no ha de tenir res a veure amb el Govern–, i unes
noves relacions més transparents de l’Administració amb els mitjans de comunicació
privats, per a garantir-ne millor la independència, particularment en relació amb la
concessió de freqüències, tema estratègic per a tots els grups multimèdia. No volem
que a Catalunya, també a Catalunya, es passi de monopolis públics, sempre
perillosos, a oligopolis privats, encara menys controlables. En aquest sentit, la
celebració d’un ple monogràfic sobre els mitjans audiovisuals, impulsada per quatre
d’aquesta cambra, pot significar un primer pas en la bona direcció.
Un nou estil de fer política: diàleg, acords i competència. La política que els ciutadans
reclamen requereix una major predisposició a escoltar, una més gran capacitat
d’arribar a acords i una més alta competència tècnica. Es tracta d’una combinació que
no és fàcil d’aconseguir. Bons professors universitaris poden inventar fórmules bones
que en mans de polítics no tan bons no serveixin per a res. Hi pensava ahir mentre
escoltava el candidat explicar i citar una colla de professors, tots eminents, bons
amics, per altra banda, però que, pel que sembla, no han produït per la virtut dels seus
consells l’èxit que els polítics els haurien d’haver garantit.
Diguem-ho clar, a Catalunya s’ha sentit durant massa temps una sola veu, un únic
discurs. Ha acabat l’època de la veritat única, perquè Catalunya és un país plural en
què cada grup, cada territori ha de poder fer sentir la seva aportació i les seves
demandes al conjunt. No n’hi ha prou amb escoltar aquestes veus diverses, es
requereix també una més alta capacitat d’arribar a acords, a acords Catalunya endins i
a acords Catalunya enfora. Catalunya endins, perquè només des de l’acord
s’interpreta adequadament el país, i només des de l’acord es guanya la força per
buscar els acords Catalunya enfora, que seran els que faran avançar el nostre
autogovern. I permetin-me l’incís: Madrid no pot ser l’excusa d’una manca
imperdonable d’autoexigència i, per tant, d’una progressiva pèrdua de qualitat i de
nivell en l’autogovern. La referència a Madrid.
Les enquestes reflecteixen, a més del desig de canvi, clarament, la satisfacció dels
catalans després de vint anys de gaudir d’un nivell d’autogovern com mai no havíem
tingut. Ara bé, la general satisfacció sobre el nostre autogovern no és incompatible ni
amb l’exigència de millorar-lo ni amb l’autoexigència d’utilitzar-lo amb més rigor i amb
més competència. Per aquesta raó, quan es demana als ciutadans la seva opinió
sobre el Govern la valoració és bona, però encara es valora millor la proposta d’un
canvi de Govern.
Tarradellas deia que els catalans ens havíem d’autogovernar, és més, que havíem de
decidir nosaltres el nostre destí i que l’havíem de decidir per nosaltres mateixos. Però
afegia: «Gran part dels nostres mals són deguts als nostres propis errors.» Jo crec que
actuant així, segurament, no ens hauríem d’haver dit, tan sovint, a nosaltres mateixos:
«Què lluny estem d’allò que havíem imaginat que seria el Govern de la Catalunya
autònoma!» Noves prioritats: educació, territori, economia. La proposta catalana. Els
eixos de la nostra política són la millora de l’autogovern i la millora de la qualitat de
vida dels ciutadans. I és per això que ens plantegem unes noves prioritats: millora de
4
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
l’educació, nova gestió del territori, impuls del progrés econòmic i una proposta
catalana per a Espanya –per a Espanya i per a Catalunya, com veureu.
Millora de l’educació. Hem dit que, avui, l’educació ha de ser la primera prioritat del
Govern de Catalunya, i, això, per tres raons: per tal de permetre a cadascú el ple
desenvolupament de les seves potencialitats personals aquesta obsessió que Tony
Blair ha posat tan bé de relleu en els darrers anys–, per tal d’assegurar la igualtat
d’oportunitats de tots els ciutadans amb independència del seu origen social –la vella
creença socialdemocràtica–, amb independència del seu origen social o del seu lloc de
residència, i per tal d’impulsar la competitivitat de la nostra economia –si volen, una
herència liberal.
Es tracta d’una prioritat que entronca directament amb la tradició del catalanisme,
perquè el catalanisme, que no ha disposat d’Estat –almenys, no ha disposat d’Estat
amb suficient quantitat i durant temps suficient per a enfortir-se–, ho ha fet,
històricament, entorn de la cultura, l’educació i, també, a través dels ajuntaments. El
dret local és la nostra especialitat; és en això que hem excel·lit històricament: des del
Consolat de Mar, des de la Taula de Canvi i des dels Usatges. I no és cosa que s’hagi
d’oblidar ara perquè ara tenim govern del país –no és cosa que ara s’hagi d’oblidar–:
és l’essència del catalanisme, és el que nosaltres podem aportar als altres ismes. El
catalanisme és, ha estat i ha de seguir sent una pedagogia, una tensió cultural i un
procés de devolució de responsabilitats a la societat i als territoris. Això vol dir, en
primer lloc, aconseguir que l’escola actuï com un factor d’integració i no de selecció
social, per la qual cosa és essencial dotar equitativament de mitjans i de capacitat
d’actuació tot el sistema escolar finançat per fons públics: la xarxa pública i l’escola
concertada, amb les mateixes responsabilitats, amb coresponsabilitat sobre els
problemes de la integració social, que són els que jo he trobat corrent per Catalunya,
que en aquest moment angoixen més els nostres conciutadans. La integració social i,
concretament, la integració cultural, ètnica, social, econòmica, psicològica, quasi diria,
de la joventut. La xarxa pública hi ha de ser i és central, però l’escola concertada hi ha
d’ésser, també; ha d’entomar la seva part de responsabilitat en aquest tema.
En segon lloc, els vull anunciar que, de seguida que governem i d’acord amb una vella
aspiració, desenvoluparem, efectivament, el sistema d’escoles bressol per a
l’escolarització dels infants de zero a tres anys. Si, com se’ns deia ahir, estem força
punts per sota de la mitjana europea de les taxes d’ocupació, això es deu reflexió que
sembla que el Govern que ens va deixar no va fer–, això es deu, en bona part, a les
dificultats que les dones han trobat per incorporar-se al món laboral i empresarial –no
diguem sempre «el món laboral», quan parlem de les dones–, laboral i empresarial.
Les desenes de milers de llocs de treball per a les dones que ahir se’ns prometien molt
difícilment podran ocupar-se efectivament sense proveir les famílies dels serveis
mínims necessaris en aquest camp –reflexió que cal estendre a la urgència d’impulsar
mecanismes d’assistència domiciliària de la gent gran i persones que ho necessitin.
Geriàtrics, sí, però, en primer lloc, assistència domiciliària a la tercera edat.
Finalment, s’ha de vetllar per tal d’assegurar que la transició de l’escola al treball per
part dels joves es produeixi en les millors condicions. En acabar l’educació secundària
obligatòria, cap noi o noia hauria de quedar-se sense treball o sense escolaritzar. És
possible, en aquest moment, o treballant o formant-se. Això és el que els joves i les
seves famílies exigeixen i que ara és possible segurament de garantir. Si en campanya
electoral tots n’hem parlat, ara és l’hora de prendre els corresponents compromisos
concrets.
Tot això requereix nous recursos, però també una manera diferent de gestionar
l’ensenyament des del territori. És des de cada poble i de cada ciutat que es coneixen
5
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
millor les necessitats i les mancances dels seus centres escolars. Jo sóc partidari de
l’escola local, de l’escola municipal, no de l’escola nacional, ni de l’escola nacional de
l’Estat espanyol ni de la Generalitat de Catalunya; sóc partidari de l’escola local. És
des de prop que se sap exactament com les coses en aquest terreny poden millorar.
És necessari, doncs, dotar els ajuntaments d’un major protagonisme en la gestió i
l’organització del sistema escolar per tal, com he dit, de millorar-ne el rendiment.
No em voldria estendre sobre qüestions de política cultural. Sols vull oferir a tots els
grups de la cambra, molt honorable senyor president del Parlament, la possibilitat
d’obrir un gran debat en el qual nosaltres aportarem els continguts del Llibre blanc de
la cultura, que, elaborat amb la participació de més d’un centenar de creadors i
emprenedors culturals, planteja les línies de reflexió que el país reclama en aquest
camp i que, anys enrere, es va tractar de començar a formular sense èxit.
Una nova forma de gestionar el territori. La major implicació dels ens locals en la
gestió dels serveis ens remet a la segona de les grans prioritats de la política catalana
d’avui. El que estem tractant de trobar –i el que proposem– és una nova forma de
gestionar el territori. Durant els darrers anys hem assistit massa sovint a un regateig
sistemàtic de competències i recursos dels municipis per part de la Generalitat. Això
s’ha d’acabar. Els municipis són una peça essencial de l’Administració catalana i han
estat un instrument importantíssim en la millora de les condicions de vida en els pobles
i ciutats, i amb èxit, tant d’èxit que no seria impossible que un alcalde català passés a
ser ben aviat president de la Federació Espanyola de Municipis, sobretot si tots els
grups representats en aquesta cambra –o, si no tots, quasi tots– ho recolzem.
En consonància amb l’aplicació... Perdoneu, és una referència a una experiència
efectiva i real. En els darrers anys, els municipis catalans han destacat en el conjunt
d’Espanya com a referència de bona manera de governar la ciutat i els municipis.
En consonància amb l’aplicació del principi de subsidiarietat, consagrat en els tractats
europeus, cal retornar-los ara el poder, les competències i els recursos que els
permetin d’intervenir de manera decisiva en la gestió dels serveis essencials:
l’ensenyament, com dèiem fa un moment, i també la sanitat i la política o les polítiques
de benestar i de serveis socials. En aquest sentit, l’anunciada celebració del Segon
Congrés de Municipis de Catalunya, seixanta-sis anys després del primer sembla
mentida!–, pot constituir un avenç extraordinari en la construcció del necessari impuls
municipalista al nostre país.
El segon aspecte de la reforma en la gestió del territori consistirà en la
descentralització de l’Administració de la Generalitat. Ens trobem, avui, davant la
paradoxa que unes forces polítiques que s’han vantat reiteradament de mantenir
posicions antiprovincialistes i favorables a l’equilibri territorial hagin construït una
administració extraordinàriament centralitzada a Barcelona. En procedir d’aquesta
manera, el Govern de la Generalitat no només ha incomplert les seves declaracions
públiques d’intencions, sinó també les lleis emanades d’aquesta cambra que preveien
l’avenç cap a una major descentralització i la construcció ordenada de l’Administració
perifèrica de la Generalitat.
Aquest impuls descentralitzador ha d’avançar, en paral·lel amb el reconeixement de
l’empenta dels territoris naturals, cap a la seva autoorganització. Assistim avui a tot
Catalunya a una florida de propostes de reflexió estratègica i de coordinació
d’iniciatives locals.
Aquestes iniciatives van dibuixant els territoris de la nova Catalunya, els vells territoris,
diria, de la nova Catalunya, la Catalunya que s’estructura sobre els eixos de
6
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
desenvolupament econòmic i sobre la xarxa de ciutats no ho oblidem, és la seva
força–, la Catalunya que té set territoris naturals, econòmics, quasi diria culturals, és a
dir, d’identitats fortes: la regió metropolitana de Barcelona, el camp de Tarragona, les
comarques gironines, la Catalunya central, les terres de l’Ebre, les comarques de
Ponent i l’Alt Pirineu.
El reconeixement i el suport a aquestes realitats a través del planejament territorial i
les polítiques sectorials ha de ser, així mateix, un dels eixos d’actuació del Govern de
la Generalitat. Les sinergies, la il·lusió i l’embranzida que d’aquesta manera donarem
als territoris de Catalunya seran extraordinàries. He tingut ocasió de comprovar-ho
aquest any –per mi irrepetible, esplèndid, ple de lliçons– que he viscut recorrent
Catalunya de banda a banda.
Impulsar el progrés econòmic. Hi ha d’haver una política econòmica financera i
industrial catalana; Catalunya necessita el seu pla estratègic; hem de combatre la
inflació que puja, la competitivitat que, correlativament, va baixant, la qualitat que es
perd i la marxa o la manca –la marxa, de vegades, a Madrid–, molt sovint, d’empreses
mitjanes i grans. Per fer-ho, s’ha d’impulsar, no amb paraules, sinó amb fets,
l’economia productiva, i això vol dir..., què vol dir economia productiva?
Anem a pams; això vol dir: augment de la taxa d’ocupació mercès a l’entrada de dones
i joves al món laboral i empresarial; perquè, amb la concepció de la família que vàrem
sentir ahir, crec que és lògic que no anem molt enllà o molt més enllà de les bones
paraules en aquesta matèria.
Segon: més cultura informàtica, que ens permeti fer front als reptes de la societat de la
informació.
Tercer: més innovació de producte –no solament de procés–, més innovació de
producte –inventem poc en aquest país, en aquest moment–; més capital/risc –
arrisquem poc–, i més suport als nous emprenedors –els ho posem massa difícil,
massa complicat.
Quart: suport als processos de concertació entre ajuntaments, emprenedors i
sindicats, que ja ha donat lloc a pactes territorials de gran interès; també les
universitats i les escoles hi han de ser, en aquests pactes.
Cinquè: una ampliació del mercat interior gràcies a la millora de les infrastructures,
perquè un país també pot créixer cap endins, i aquí permetin-me que evoqui algunes
de les grans infrastructures que ara estan inexplicablement pendents: TGV, ampliació
de l’aeroport de Barcelona, el pla Delta, les ampliacions del port de Barcelona i del de
Tarragona i el cablejat de fibra òptica, però també el sistema de comunicacions ruteres
i ferroviàries interiors.
Sisè: increment de la inversió internacional de les nostres empreses.
Setè: en aquest pla estratègic, trobar un lloc rellevant, així mateix, a una política per a
l’agricultura i la ramaderia catalanes que contempli el seu impuls, en primer lloc, per la
seva viabilitat empresarial i la seva capacitat d’exportació, però també per la seva
significació territorial, social i mediambiental: l’agenda del camp català 2000-2006 que
reclama la Unió de Pagesos. Per tot això, ens cal un govern que no sigui un simple
espectador de decisions empresarials no sempre favorables al nostre país, com ha
estat el cas en determinades fusions i decisions sobre localització empresarial.
En aquesta matèria semblem com paralitzats, no sabem què volem.
7
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
I aprofito per dir-ho aquí: no em sembla sensat –no em sembla que se serveixi així els
interessos de Catalunya–, no em sembla sensat ajornar l’inici del debat sobre els
pressupostos de la Generalitat per a l’any 2000 al proper mes d’abril. Les properes
eleccions generals no han de ser el refugi on Convergència i Unió busqui la
tranquil·litat que no ha trobat en les eleccions catalanes. No podem sotmetre’ns a una
sucursalització de la pitjor espècie. Catalunya necessita ja un nou pressupost, no
podem perdre sis mesos sense saber per què. No hi ha cap motiu perquè el Parlament
no pugui treballar el gener i el Govern pugui presentar el seu projecte de pressupost.
La manca de decisió en aquest camp hipoteca l’aplicació de polítiques en molts
àmbits: per exemple, faria del tot impossible obtenir els resultats en matèria educativa
que ahir se’ns prometien per al mes de juny.
La proposta catalana per a Espanya. L’Espanya d’avui no és la de fa vint anys, ni els
partits polítics són avui els mateixos que fa vint anys, ni les comunitats autònomes
d’avui són les mateixes de fa vint anys. Nosaltres fem una valoració positiva de
l’evolució que hem experimentat, com positiva és la nostra valoració del
desenvolupament de l’Estat de les autonomies en el seu conjunt. Ara, sí; ara es pot fer
un salt endavant. En efecte, no és que hàgim de canviar perquè tot ha anat malament;
podem canviar justament perquè portem vint anys d’experiència i els resultats són
raonablement bons; el canvi que hem de fer no és altre, en la nostra opinió, que el
d’arribar a una Espanya federal, unida a un projecte de modernització i progrés,
respectuosa de la diversitat dels pobles que la integren, compromesa en
l’aprofundiment de l’autogovern de les nacionalitats i les regions i capaç de vincular-se
a la nova realitat europea des de la seva pròpia diversitat.
En aquest camí trobarem moltes complicitats. O és que no les trobarem en el govern
de progrés balear encapçalat per Xisco Antich? O en el govern socialista regionalista
de l’Aragó encapçalat per Marcel·lí Iglesias? O és que no trobarem ressò en temes de
finançament en el president de la Generalitat valenciana? O en el mateix president de
la Junta d’Andalusia, el qual ja ha mostrat el seu interès per la nostra proposta federal?
Per cert, la proposta del president Chávez, la proposta d’un període de temps definit
per tal de recuperar retards estructurals històrics, està perfectament en línia amb la
recent sentència del tribunal alemany sobre els fons de solidaritat interterritorial entre
els länder d’aquell país. Per això, els proposo de fer una proposta catalana per a
Espanya, proposta que ha de partir d’un consens bàsic de les forces polítiques
catalanes. Tots junts aquí a Catalunya per formular un consens que ha de traslladar-se
a les forces polítiques espanyoles i al mateix Congrés dels Diputats i, finalment i
idealment, al Senat de caràcter federal. Un consens que s’obrirà camí... (Remor de
veus.) Sí, sí, un senat de caràcter federal. Avui hi ha un article d’un altre professor
eminent que ahir no es va citar, però que es podia haver citat, l’Eliseo Aja, que explica
clarament per on hem d’anar i per on podem efectivament anar. Un consens, doncs,
que s’obrirà camí si és alhora innovador i ofereix un projecte global, no sols cercant
resoldre els problemes d’encaix de Catalunya a Espanya, sinó descobrint camins
perquè Espanya, ella mateixa, es retrobi en la seva diversitat.
Una senzilla raó per ser optimistes, o millor, per tenir confiança. Sabem que, si anem
junts tots els catalans, Espanya haurà de dir sí; junts tots. Espanya no es pot resistir a
una demanda catalana formulada conjuntament per totes les forces representades en
aquest Parlament. Se’m pot dir que l’Estatut va tenir retalls. Se’m pot dir el que es
vulgui dir. Jo els ho torno a dir: Espanya, avui, i tractant els temes que estem tractant,
no es podrà resistir llargament, no es podrà resistir permanentment a una demanda
catalana formulada conjuntament per totes les forces representades en aquest
Parlament. Fins i tot l’actual Govern de l’Estat ha acabat acceptant la proposta dels
alcaldes de les més grans ciutats per dotar-les d’una llei de grans ciutats. És una bona
proposta que ha presentat l’amic Camps, que em penso que és subsecretari, un alt
8
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
càrrec del Ministeri d’Administració Pública, exregidor valencià i molt coneixedor del
nostre projecte de Carta municipal de Barcelona, que és l’origen d’aquest Projecte de
llei de grans ciutats –magnífic projecte, per cert.
Doncs, molt bé, l’Estat ha acabat acceptant aquesta proposta, basada en un exemple
més proper: vàrem trigar, nosaltres, disset anys a formular una pretensió barcelonina
unànime, la Carta municipal –disset anys–, però quan la vàrem tenir, la unanimitat,
teníem ja el sí de Catalunya i tindrem el d’Espanya, n’estem certs.
Aquest és el camí a seguir.
Sobre finançament. Les propostes són més a tocar del que sembla: coresponsabilitat
fiscal, sí; cistella d’impostos, sí. Fa anys que ho diem. Apropament en el temps dels
rendiments diferencials del règim comú i del règim foral... Ho repeteixo: apropament en
el temps impossible immediat, n’estem massa lluny– dels rendiments diferencials del
règim comú i del règim foral.
Dic «dels rendiments», no del sistema. No tenim per què copiar sistemes que no són
els nostres, però rendiments diferencials tampoc. Ens hem d’igualar, sí. 60%, 40%:
60% els territoris, 40% l’Estat; sí, és possible. Hi ha països que ho tenen; nosaltres hi
arribarem, hi podem arribar. Però del 60%, la meitat per als municipis.
Pagar per renda i rebre per població. Fins i tot amb alguna correcció si resulta i es
demostra que, en alguns dels criteris que nosaltres proposem, hem quedat massa
endarrerits en els darrers anys, per exemple, en el d’igualar la inversió en les àrees
metropolitanes de més d’un milió d’habitants. Si tenim endarreriments, haurà d’haverhi recuperacions. Aquesta és la divisa, la base de la negociació alhora necessària i
possible.
Però això no ho aconseguirem, senyor president, sobre la base de reivindicacions
parcials o acords bilaterals. Això no ho aconseguirà un govern minoritari negociant
amb un altre govern minoritari. Això no ho aconseguirà en solitari una minoria
nacionalista al Congrés. Això, ho repeteixo –i vegin que no he dit «minoria catalana»,
per descomptat, he dit «una minoria nacionalista» al Congrés–, sols ho aconseguirem
junts, tots. I això ho aconseguirem si formulem una proposta acordada, capaç de
pensar una solució global vàlida per a tot Espanya. Altrament, com ja s’ha demostrat –
i ahir se’ns confirmava–, obtindrem només algunes bones paraules i un bon grapat de
ressentiments, que, finalment, aboquen a un mal resultat en les negociacions sobre
finançament autonòmic.
Prediquem confiança i pedagogia, i no malfiança i regateig. Proposem objectius, per
començar, i no egoismes; i no simplement mesures instrumentals. Els números, les
mesures instrumentals vindran després, però els objectius són el que cal compartir i es
pot compartir. Vaig acabant, senyor president. La proposta catalana també ha de
contemplar la necessària reforma del Senat i la participació de les comunitats
autònomes en la Unió Europea, en la línia que la República Federal Alemanya ha
resolt aquestes qüestions, i el mateix Tractat de la Unió Europea. En una paraula: un
senat que esdevé el lloc d’encontre dels governs autònoms, i un estat que atorga la
seva representació en la Unió Europea a les comunitats autònomes, per aquelles
matèries en què aquestes tenen competència exclusiva –article 146 del Tractat de
Maastricht, actualment 210 del Tractat d’Amsterdam.
No m’hi allargo, les posicions sobre aquestes matèries són prou conegudes; però m’hi
faig fort: sols junts ens en sortirem. Ahir vaig trobar a faltar una crida clara a aquest
9
�PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118
respecte, més enllà de la cortesia parlamentària que sempre hi és. Crida que faig avui
en nom del meu Grup i que s’adreça a tots i cadascun dels grups de la cambra.
La millora del nostre autogovern no s’esgota en la proposta a Espanya. És necessari,
així mateix, que reflexionem sobre la conveniència de revisar l’actual marc estatutari.
No forçosament per a canviar la nostra norma bàsica tal com és, en el seu contingut
actual, però sí per tal de precisar-ne l’abast a la llum dels nous textos que hem subscrit
com a membres de la Unió Europea. És en aquest sentit que hem proposat que aquest
Parlament elabori una carta autonòmica com a addició i ampliació de l’Estatut per tal
de presentar-la a l’aprovació de les Corts Generals.
Acabo. Després de l’experiència de la darrera legislatura, després del discurs
decebedor d’ahir, no votarem la investidura que se’ns proposa, i instem les altres
forces polítiques de progrés a fer el mateix. Enfront del discurs desconnectat de la
demanda ciutadana expressada en les darreres eleccions que vàrem escoltar ahir, he
presentat el programa alternatiu que creiem que serveix millor els interessos de
Catalunya. El defensarem al Parlament i cercarem els acords necessaris per a
desenvolupar-lo. Ens manifestem, així mateix, oberts a discutir-lo amb totes les forces
polítiques de la cambra com a punt de partida per a l’eventual formació, si s’escau,
d’un nou govern en cas que, ni avui ni dijous, el candidat proposat pel president del
Parlament no obtingués el suport necessari de la cambra.
En qualsevol cas, ofereixo sincerament un acord a l’actual president en funcions i
candidat de CiU: hem d’entendre’ns des de l’exigència mútua i des de la diferència,
fins i tot des de la mútua oposició. Constato, això sí, que no s’ha reiterat l’oferta que
se’ns va fer l’any 1980, però segurament no es tracta de governar junts, perquè
deixaríem fora només una minsa part de l’espectre polític quan allò que vol el país és
justament una bona, una civilitzada controvèrsia, la fi de les unanimitats, quasi diria
l’explosió democràtica de les diferències que ens farà ser, finalment, un país normal.
Som un país normal, deixem-lo fer.
Senyor Pujol, si finalment vostè és investit trobarà en nosaltres una oposició alhora
innovadora, constructiva i esperançada, basada en el convenciment de la necessitat i
la imminència del canvi a Catalunya. El programa del canvi és imparable: o vostès
entomen els seus continguts i el nou estil que planteja o el país començarà a aplicarlo, malgrat el Govern.
(Aplaudiments forts i perllongats.)
10
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs en el debat d’investidura del candidat proposat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el 16 de novembre de 1999 al Parlament de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Abstract
A summary of the resource.
Intervenció que va realitzar Pasqual Maragall, President del Grup Parlamentari PSC-CpC, i cap de l'oposició.
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Debats
Investidura
President de la Generalitat de Catalunya
Parlament de Catalunya
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Ciutadans pel Canvi
Model social
Acció política
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999-11-16
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 23
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2678/Acte_presa_possessio_Maragall.jpg
b32b4a64983b849c77797a83a94beaa7
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital (jpg)
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Fotografia de l'acte de presa de possessió de Pasqual Maragall com a MH President de la Generalitat de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Type
The nature or genre of the resource
Imatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
jpg
Subject
The topic of the resource
President de la Generalitat de Catalunya
Catalunya
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Pujol, Jordi, 1930-
Benach, Ernest, 1959-
Investidura
García-Valdecasas i Salgado, Júlia, 1944-2009
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Rights
Information about rights held in and over the resource
Jordi Bedmar, Generalitat de Catalunya
Description
An account of the resource
Fotografia frontal on es veu tota la taula presidencial amb Valdecasas, Pujol, Maragall i Benach de peu i aplaudint. Maragall llueix al coll el penjoll amb el medalló amb l'escut de la Generalitat.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-12-20
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/2662/19821202_PM_JMN_PStJaume_cGuillerminaPuigLV.jpg
0bd5c4ae38c556bb9446a3643e1c26ed
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09. Alcalde de Barcelona
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
1982-1997
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Paper revelat (B/N)
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Jordi Maragall Noble i Pasqual Maragall a la Plaça Sant Jaume
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Puig, Guillermina
Type
The nature or genre of the resource
Imatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
B/N, jpg
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Maragall i Noble, Jordi
Alcaldes
Investidura
Abstract
A summary of the resource.
Forografia feta a la Plaça Sant Jaume de Barceloma, el dia de la presa de possessió com a alcalde de Pasqual Maragall.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Plaça Sant Jaume
Rights
Information about rights held in and over the resource
Puig, Guillermina
La Vanguardia
Description
An account of the resource
Pasqual Maragall i el seu pare Jordi Maragall parlant en primer pla, amb l'edifici de l'Ajuntament de Barcelona al fons.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-12-02
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1102/19870629d_00226.pdf
00c698734f0cf5d82d3d41fe60725a09
PDF Text
Text
29-6-87
NOTES SENYOR ALCALDE PER DI`EERENTS' DISCURSOS
�. v) GIAN
uu\j-/._;
71
(
11 -}
Ç-19(Anz
1
uf_c.,147~ 64,11.64-1
7À U
tv
<
4 ¿I
b/1/-"‘",
--(-)4. ~-1)
Gtr
,
ii\J
ALLp
1,1A-t1
1-44L,
<4'
71
1,4)cvÁ,
eüttiabC-Al
114.A."1
A
(11-(
..74
1:),
Ovt/t:`
Cr4-144_,2
71:
M f , _,//1
"
111:14
Cal
r
4
(-1
jc.
(
5
'
�4,1
(97-
j
(-k("3`•4-
ce..2.-/s
tfe /fe ç)-4
'tí
-
níA
(A'
e(Citrl;)
1G
t
e, ve
i's-L Coi
>
�-(,d
f
,¿,t,
iVt
1
4
Á., 5 fruo,..rf
ita.„
1,4
b/
4tI
0,(4,1".¿
#5 (4
1.4.4C1-44
/ v-¿¿<4.4
ci
1
14.1
tcif-
írT
U rtt)
(J'
/1-)
tid 9.,u1,4) c
/-
Ciwuti
1/
u
T&-ti urwe
fAy-
/11)(cuS
4- if«
ce
ci
t-r) [74 e.i4
LA
Çk
14.40KL)
5004
:-
-ryrk
ipt
j(
l'ficra;
t
N C9
/k (A litrA
Ch hit II A/ •Of
(nm
„LA..., 1 4
14.4.9-1/1.494"1
Irtj /,
#‘114--,11
Pk1
111".4 ¿I
/(t
(
" PA4. 1 r
/74-‘941
vi
(tí-,
4 rot.j-wl/(„1 cyt...t,;‹,t;
yvv
44-'1
Lit
cAlub...ái
c,
1.<1 I 1-4-,
"11 ,5W (V
a-vt\
d
k..1--0
kuo..4),A.":4
cr{,1
4.
ti. e-,
a(
~1. c...
(4.
f
d<-4
�)0.,t
11:4-1-vt,ty: '
4:
1
1
. 5 44.-{„Lb
igL
LL.k-W
n 1411.1 a, ,}5 ‘,444,2
C14-.1ii, ah F14-
t¿
/
Le
ij
1711U ,t<
ram-uu-k
Lsr/,;(-7
4-1
5
7 d-t..4
t-II
C
4A1 (44./41,14 •
G4,
cLÁ
•
,j)(4...„4
(A-11- ,if,449.! 1
1_
1tL
ctt
14
ttp.
LJL
0,‘-v1.1 ti
ItÁru>1.—.
4,1-<4 1t--1 CL%
,Ltt,
u 4 -1.44 C 6L4Y
Guth li (ya,
L.-14ti //(/`)
“tak'
t(
(1,12)41,12-1.A.-,
oLt
(4, CA
<-44.- .,1:0■-■.
44.4
�(-1.-6A---¿
(
C4
)
Le „p
9
c>i
iryi.
41
Cru
.¿„¿.,
ai
ti/U'
,
GL4LLIfawd, Irom
mit, -AA^
CC 1:,e-j-11
t
CíVt,
i/W.,14›-Lkii
/t/tA.-
U-4
`-kl
1/tAA
vtivt44
ti)
ííw
�tè-
14-i¿Zç
5
t'o
t/tLA
C'\(
fk"
• Cco N (t-a, t~;
trrL‹
(
JI
AA.> 1,_¿1-4/ Uy--
1/',
(
5-
¿AA (e'
1
4"
(1,
vt
e
,SÁ-vtr-v„
cta,
( .
C5 -Árr
IrelitrLs.
1,1
L4,4—, (y
/U"urt/s otfi:,\
(fc--e
)
\v„..k (44 zi
''Uti/,"
-
�(1, h
'C'LC4.¿<
1
ðv""--- Ótv,
Ni
t
¿'t..~
-, ).--tA_.¿.,
/ foi,..,,,
1
-A—z ct
1).
9-1 (44
*14.1.4.4
~t'ir
j
r
5:,..,..1.
114-g-Ln eLLs-
IzZA.,/i-e'
,
Á
71.2, t),„,
Ltt
t f
el
•
j
cp-
‘;‘-7,■_
ri
Gr...-.¿í<
14,1
ÇA
1--evk
Ce
C44.44
�,
L
I
(
(OLt.
tic<
•
rbrr-'
s
ctfi,f
Vð
1.4
1\-€1,Qu( ) -
.
rUt.c 7
1
t
(0k410 ,k
PU,
/4-LIA
-1
F
•
CÁ‘^íijth
CLIA,
•44
‘.4
2,4 ,4
CÁkì-
Lf-
o
(,),1",/,'
C42^',
14 il/L,L4,
21
ai
L L c.1
.91 p."-L,v1-1,Asi; jc•:17
C
,
t UA...tt„,x<,C"t<...,4
y:
c
(4,41
Le A
kt_ke‹.)3
,L, ceu–y,t>ai
ufa.4.;„ L.1 (A..w¿
f1,1,,*t )
U-It.L L44 ,
�V&
r.
(el
(
1f
/4-5
cc-,-71
^
x
u()
71,4-,'
vt",t,u
:
cul
C'17)
-1' (LI.,
r
r -
C
LAA
i.ç-1.4
if
s L„„it(_<_,
G
o `--vt,
—
5
L
iteu. C-
???z P3 V(
9
co-Ctru,v,
i
S
114
trv ,- "r241-1, i;
r&v t
O
1.1i
p
t 1
'
L-gileql
u 1111—
4 19 k1
ilr,t
fl 11.-w
rk.
/Uf 4s-dLS
4L-(-4-•'j
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4008
Title
A name given to the resource
Notes Senyor alcalde per diferents discursos
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Política
Eleccions
Acció política
Ajuntament de Barcelona
Investidura
Barcelona
Description
An account of the resource
Notes manuscrites de PM revisant discursos i intervencions propis anteriors.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-06-29
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1103/19870630d_00225.pdf
4521fe2a926bd3ec24c2ef166d9e2df0
PDF Text
Text
ORDRE DE LA SESSIÓ CONSTITUTIVA DE LA CORPORACIÓ
Da:
30 de juny de 1987
Hora: 12'00
Lloc: Saló de Cent
1.-
Oberta la sessió, el SECRETARI GENERAL, de conformitat
al que disposa l'article 195,2, de la Llei Orgànica
5/1985 del Règim general Electoral i 37,2, del Reglament
d'Organització,
Funcionament
i
Règim
jurídic
de
les Entitats Locals, prega que el Regidor electe
de major edat que, segons les dades obrants a la
Secretaria general, resulta ser la senyora Má AURELIA
CAPMANY I FARNÈS, passi a presidir la Mesa d'edat,
acompanyada del Regidor electe de menor edat que
és el senyor JOSE ALBERTO FERNANDEZ I DIAZ.
2.-
Queda constituida la Mesa d'edat pels dos Regidors
esmentats i el Secretari general.
3.-
La President de la Mesa, senyora CAPMANY pronuncia
una breu al.locució i dóna la paraula al Secretari general.
4.-
El Secretari general dóna lectura al certificat
de la Junta Electoral de Zona de Barcelona.
5.- La Mesa comprova les credencials del Regidors elegits,
les quals estan sobre la taula.
6.-
El Secretari dóna lectura als articles 6, 7, 177 i
178 de la Llei Orgànica electoral.
7.-
La President de la Mesa invita als Regidors electes
que expressin en aquest acte si els afecta alguna
causa d'incompatibilitat.
8.-
La President anuncia que tot seguit els Regidors
electes han de prestar jurament o promesa d'acatament
a la Constitució, d'acord amb el que disposen els
articles 18 del R.D.-L. 781/1986 i el 40,2 del R.O.F.,
�AUTORITATS
REGIDORES I REGIDORS
Us agraeixo, als que m'heu votat, el vot amb el que m'heu honorat
com a consellers de Barcelona.
I als altres, la vostra dedicació igualment intensa a la Ciutat
que entre tots hem de regir.
Em consta l'estimació que tots plegats tenim per Barcelona
i desitjo especialment als nous vinguts un aprenentatge
apassionat del regiment de la Ciutat.
- Perquè us asseguro que no és cómode però que és
apassionat, engrescador i una exigència que ens ha de dur, si
cal, fins a l'esgotament.
Ja n'hi ha pocs dels qui han començat al 79.
Però n'hi ha molts que s'han anat escampant per la política
catalana i la política espanyola i per la vida civil. Poc o molt
al servei de la Ciutat.
TOTS, EM CONSTA,
La vostra confiança em farà estar ara ja més de vuit anys
dirigint Barcelona i 12 anys participant en el seu govern.
Ha estat un periode difícil però magnífic de la nostra vida
col.lectiva:
perquè ens hem desvetllat a l'autogovern, a la millora ciutadana
i a la projecció Barcelona enllà.
I per a mi personalment, una joia sense límits, sense més límits
que els sofriments que veiem cada dia.
Però avui, més que parlar de la dedicació fins a l'esgotament, i
de la intensitat en l'esforç
que donc per descomptades
us vull parlar amb un nou esperit que hauria de presidir, crec,
els propers quatre anys.
Un esperit de civilitat, de rigor, de servei al públic, de
concreció i d'autocontenció que considero que la ciutat ens
demana cada cop més.
En primer
lloc
m'agradaria ser breu i tanmateix precís:
8 anys de democràcia ens han d'haver ensenyat al menys a dir
el mateix i millor amb menys paraules.... i més gràcia.
�Ahir en vam tenir una prova:
- en el comiat es van dir moltes coses
(terrorisme, Madrid, cultura)
la destilació de molts mesos en pocs minuts
Tant de bó que d'aquí a quatre anys, ens poguem acomiadar amb el
mateix esperit.
Estic segur que així serà.
En primer lloc
em comprometo a treballar per aplicar el programa guanyador de
les eleccions que ens han dut aquí.
Però també a llegir i rellegir els altres programes, especialment
el del PSUC
Però també AP, CIU àdhuc CDS, ERC.
No puc, no podem, oblidar que el socialisme ha estat la opció més
recolzada,
en 7 de les 9 conteses electorals en aquesta ciutat (dont
3
municipals)
77, 79-79
82, 83, 86
87
Però tampoc no oblidarem que en alguna mesura, si això ha estat
així, és perquè haurem sabut interpretar sentiments ciutadans no
partidaris.
I que sense diversitat d'opcions, govern i oposició, no hi ha
autèntic govern local democràtic.
Simplement ciutadans.
Els grans eixos del 79 es van acomplint en mesura important
(si miressim des del Tibidabo)
(gent-pedres)
- Humanització de la ciutat
- Reforma de l'Administració i l'Hisenda (13.300 v.s + de
15.000)
- Ordenació de la Regió Metropolitana (nosaltres sí)
- Descentralització i Participació
�Del 83 ençà hem aprés a més a simultanejar
Aquelles primeres preocupacions amb unes altres:
Tanmateix les pedres són importants i cal embellir-les.
També les pedres són la gent, és el que queda de la gent que
passa i el que necessita la gent per a viure i conectar-se i
sentir-se a casa seva.
Tanmateix és important crear riquesa per distribuir-la i
entrar modestament però entrar-hi en les causes del malestar
econòmic i social per aconseguir més benestar. No solament més
serveis personals per atendre els problemes i necessitats (que
també ho hem fet), sinó menys problemes i necessitats per
atendre.
Val a dir,
Més acció sobre les causes que els generen
Més camp a la societat i a la gent per modificar conductes
en un sentit d'iniciativa, de creació i de plena ocupació de les
seves capacitats.
No solament anar-hi al darrera quan aquestes no es poden
esmerçar.
Tanmateix encara
Tot això que hem après en 'carn pròpia' no ens
ha de fer oblidar
que de nou
i com sempre
la ciutat és la gent
i que ara
hem d'anar
BARCELONA ENDINS
Potser menys patètica
menys desordenada
amb més recursos
amb les nostres empreses i iniciatives
i serveis
renovats en una mà
però també amb l'altra mà disposada al contacte novell sempre
comprenedor amb la gent, amb els seus problemes sense arrogància,
sense solucions prefabricades
disposats a aprendre de nou
�En aquest línia m'hi trobaran perquè sé que els mecanismes
d'autopropulsió econòmica ja funcionen i seguiran funcionant.
Però el nou esperit, repeteixo, hauria de ser un que
combinés
d'una banda
la creativitat, l'entusiasme,
la iniciativa i la sensibilitat
directa, de primera má
amb d'altra banda un cert rigor, una certa autoconvenció una
utilització més discreta dels simbols, dels missatges i dels
medis.
Inclús una utilització més harmoniosa del nostres propis
recursos personals del nostre temps i de la nostra capacitat
d'iniciativa i de dedicació.
No hauríem, ara ja, després de 8 anys, ni d'atavalar-nos
nosaltres, ni d'atavalar ningú.
La ciutadania està massa sotmesa a una ansietat permanent
que les nostres accions i solucions ajuden a crear tant com els
propis problemes
Fa vuit anys es deien en aquest saló de Cent paraules que ara
voldria re-llegir.
"Hem de fer de Barcelona el que no va poder ser fa cinquanta
anys... un dels llocs de creativitat, de riquesa cultural de
tota Europa... obrir-la a la mar Mediterranea, fer-ne una
plataforma de decisió, de capacitat administrativa, de serveis de
tot ordre, de força cultural, de creació i absorció tècnica en la
qual es recolzi el creixement de Catalunya.
Aquesta Barcelona, ha de tornar a ser com en el passat, quan era
la primera ciutat d'Espanya en instal.lar la llum de gas o
l'electricitat , o fabricar vaixells de vapor o aplicar qualsevol
avenç tècnic, avuí informàtica, micro-electrònica
Ingenyeria Social, Ingenyeria Financera".
I també es va dir :
"Hem de treballar tots junts per tal d'obtenir del Parlament
Espanyol una LLei-Marc de Règim Local que permeti que Catalunya,
una vegada obtingut' l'Estatut i
plenament la
Generalitat, es doti d'una llei municipal pròpia que representi,
en els
temps presents, la innovació, i obertura democràtica que va
sofrir la llei municipal aprovada pel Parlament de Catalunya
l'any 1934."
PM
En que han quedat
aquelles esperances?
�c
)
I el President Tarradellas en aquella ocasió deia aquí mateix:
"L'acte que estem celebrant i la presència entre nosaltres del
Consell Executiu de la Generalitat es la voluntat i el
símbol de representar aquí també tots els Ajuntaments de
Catalunya. Siguin grans o petits, sigui quina sigui la seva
importància, siguin quins siguin els homes que els representenEs pel que acabo d'expressar-vos que cal que els Ajuntaments de
Catalunya sàpiguen tothora i tinguin la completa seguretat que
l'acció del Consell Executiu de la Generalitat no serà mai
centralitzadora i tampoc no serà mai un obstacle perquè no puguin
exercir les seves funcions amb l'Autonomia i amb la llibertat a
que tenen dret i de la manera que creguin convenient, etc. etc.
etc.
amb la total i decidida cooperació de la Generalitat."
I cita l'Estatut necessari i la necessària Llei Municipal, com la
del 34.
PM
Que no interpreti l'absència
d'autoritats.... al contrari
menys solemnitat i més sinceritat.
Sí que haguessin vingut.
Peró crec que l'ordenació
territorial i local que respecto
i acato, no és aquella que el 1934
va ser rebuda amb esclat o al menys esperança, i que en dir-ho
obligaría a una incomoditat que cal evitar
Avui no tenim malhauradament aquella situació somniada.
Les Lleis territorials no han estat aprovades per consens
I fins i tot tenen defectes al nostre entendre greus en la seva
concepció i encara més en el seu desenvolupament reglamentari,
que ens poden dur a objectar-les davant de qui sigui i a
acompassar-hi el nostre propi desenvolupament reglamentari.
Com a penyora de consecució de la carta Municipal que tots volem
i que pot i ha de resoldre aquesta situació
Però ha de quedar ben clar que nosaltres acatem lleis
jurisprudència
i sobretot
Sobretot
que en aquesta Casa estarem sempre disposats als gestos que
calguin, als esforços que calguin, per a reconduir el marc de
conducta
dic El Marc
cap a les vies de consens d'on mai no haurien d'haver sortit
�Es més: estic segur que això succeirà i succeirà més aviat del
que ens pensem
Oferirem un ample enteniment al Govern de Catalunya
sobre aquests temes i sobre tots els temes d'interès comú
- Concepció del paper de Barcelona
- Serveis de Capitalitat i serveis de ciutat
- Institucions compartides o d'interès comú
Port, Fira, Aeroport, Mercats Centrals, Institucions
Metropolitanes.
Però també,
+ Liceu, Teatre Nacional, Museu d'Art Contemporani
+ Palau Nacional, Olimpiades culturals, Orquestra C. de
Barcelona.
+ Parc Tecnològic FPIS, Parc Biomèdic, Eix del Vallés.
+ Universitat i Borsa
+ Escoles i Hospitals.
I tractarem amb el Govern Espanyol,
Si pot ser de la mà de la Generalitat, dels temes de Barcelona
que entren dins el camp de l'àmbit estatal
que són molts!
Ja sabeu la meva convicció que no hi ha cap gran tema que no
tingui aspectes locals, autonòmics i estatals.
No solament en el camp institucional, sinò en el camp dels
serveis
de la seguretat
de la lluita anti-terrorista
de la llluita contra la droga
i de les grans infraestructures
i els grans projectes
començant pel projecte olímpic
i acabant pels programes ocupacionals.
Solament us haig de dir per acabar que em tindreu a la vostra
disposició,
Per anar
Barcelona endins
i
Barcelona enllà
Per treure tot el profit de les immenses possibilitats de la
Barcelona de sempre.
Parant compte,
que la Barcelona de sempre no és mai igual,
que creix i s'arronsa,
es renova i envelleix,
crea i destrueix
i és bó i natural
que així sigui.
La Barcelona treballadora i menestral
La de dins de muralles
La que va saltar a la plana
i avui s'enfila pel turons
i els forada impetuosament
i genera aleshores tristors i problemes a dins
�La Barcelona lluitadora i mandrosa a l'hora
La Barcelona esplèndida i la tràgica
Ens ha de tenir a tots al seu servei
Però aquest cop amb més confiança,
amb més serenitat,
amb més rigor i això
donarà a la Ciutat, Regidors i Regidores, la confiança en sí
mateixa, que tant de temps li ha mancat i avui és a l'abast de la
mà.
Gràcies
�1
A-,),514A-1-74-irs
i,tfá-1
^^S
_
US
1Ï'^ti^! Y,0C^C,
l {o N nA./l-f Go dA
(An t
Q C
f14 Y2 L.'Z
^D l
A GDw .I^^LLv1^,S
Dt-N L c^2 DO' 11-
.^
/t u s
M,-^t^ L^ ^v^ ^
l
Dei)
k4ex1 1iAzwvSIN-
l niv
,
V
L Cs i^ d31 ÍMyt.^ ^ v ^ (U U
A-
Cerkvrj
11)
, 1^
r1
J
ue'
I C711-
C 2 eZ-t n-
(b 7 07;19
UA1 Í
t`r^v
^
b t^ P^^ ^t rL^.^^
‘
Put-').) cn J
q
DYi^S
kP /1-Ç S/
(A5 ■S
C,¿; tAn D
INJ
^^W (i1)
p entk,¿
^
111-5-1 L1W7
^v Fr1'f
0S 1 c,1Nh-o qu e¡ ^)
c:^ D tI y^ ,^ ^
0-0
YtIUU^
b ÑNI^-^
L^
611) A4( vti.fthJT
L^ll G^ G/Ío ¿y-y\
^ ^ L^
}^ c. L Zo3
C;-?c t 61=
c4-1,
c—t ti
S
u7,r4-
E1-
/
a ,J , crws
�J4
Po
r f'(-h• 1M
coitit ew
01)1,Ç
,41-)/L_
^' (.17 .
f (14
CAl/t/( pkiv►
,ti 4744
79
t(,t,v (43
c1 v C,
eA-S71i.otw 4
^^
f () 1.,t ZJi GJS 17,19,kly ^^^
4
a_
c^ v l ^- ^
ó Gi-t-t) L-r
At
^'
ficol.
L4 v i 04
v t'1 '
c-r
.1 c-11
E 1yt 0 kJ St774
r ^
le"
Fitvmy usrtyl
A ' 41tU
\10--yriN4g
Mc-r
A v U iT eh\JY S
iZ
1
G\D
hívYI
D ~Y-1M–
jP Ah n'(,
4^1 ci2o^v(71
DGI'tivT-
--Yuk)
1^ L^
A
► ^-,.—
G4
Vl\1
HAA b pe r n(''cit L
cnte
In cz' 1.4vJD'j ThA
Col'c.&-47\fl
L1P-)<^^ 0c5
jk
rLLo-rul- G°v nt- DhtilA
p U)c---tGt b
AIN
u---Lo !/`41
c.
'4-u 12)6-0 uUe,v,
�hot ,
^ c7Jr"7.-11v7D
L
t p
1)1^-
^
S
n'NS Ol t
L^
t=
P irn C_ 4-Y1
(us CN - (^hGt ^3 j
t
r
11--5 C ^t ç
rt,-n
iy NY2 o r5 ca m d n b i3 S
US
u uLL
jP
trLt- A-1A
PliLLYt 16-1 ')/1-
n.!44
cR
U ti- Tnti
41-1R4o5 uN iuutJ
i
Lsdervut—
(; tS
,
p o.o1DCpLs
J-r
01^-17S
)S
^L
^3
V rV
r
^ ^
^^
^(^
J f^n
U ^ L / ^- ^
`^
v ^.
/
L—^
P Pi4
(;9,) S O
Ce
tiwt
41144
^
JC
117`17
O'
5
4
COLAti'bt 7/i U/
L-3-1. 1)) //t LA.)
A
:
P
0J-
LO
6-‘31P fGi.
^n-4-00-71.4
D el4,oG^/}.^ l9
t- . -y e)x ^ ^ S ^ ^L^
/9-7`k LZ I.t
t L^
N 1--t-t .vL"
cA-0
,(4 C11 Z-Lv£_
T^v i^
^C
^^/^
^i V
^ ' i
^
dl-vio c13~ z4 j
C1 U T11-
1
l
¡^
^/ ^
" ""^]/J.^.^
^/1 U ^ (^( ^ ^ l i^
itt
1
arkf S
MI-
11-74-24
- (51N., 7 S
14
<
go 074 Mi L`^^
c t ._ ó
^
�^ efik
Lsw " T-v\i tk. V^11
e-)'"\J
ct-
CvLIA
A
120
2^
- ^ i: 5 C,e^S e'S
v 0.5 ICI ft P--Z5
O n24
(,r,Ur
L-7.r
^(2 .S£44' yv ï3
0 91-ü
Q
e" S
c,Yv7
1-tau (7-3
4_
Cc) CD-J04 hotte4'44 Al&
P
/4-7-,^l s
(7) ^ C
a u`
^
hvys
bz
c^ [
,
/{-I" "c
S-ur tJn
^
ti)7
c,‹
^^ I` leyL
E 1/1 (,(yuik P KA) luz-1---b A-
ü-wh\i~n
t
J
c.^U 7r7rOt –
1,-^-5 7fi^ AYI
p (fYL UrPuzi/rK
pm; A-,cit-K
cu u-2,)
n
^
^ j^ L^ ^^ r
YL.
KLI GI:ank
i~pfnui v-5
?lo h tivus
T71-1,0,-,t-/-
Pi-uC
Al ,u
a <.t.,ec
�,{,i,o r'tQjLfr
ND
Puc
C? o
^ Lf,^ ^
L`"1'U 7
u, v 4
^
C7,‘ 71FIA:3
^^
r
C.
°S -
Dc -
-ceJL- 7.i-10 /^(
^ ^ ^^ ^ G ^ G ^r-
2.,
9--
^
av
t.?Ki
^^ /hko *R el
' -C7H- ^h xt ^^
Po,t/i d1X.
J 15 T
IA5 D
G, l> 1-1-1DA,,,15
S
p A714-1 1,114uS
ím i l L-44C-M
^,fr_
3 Nl vrv t PltiJ
3
Tinkt Bvz No o& .L.i jor.(.^
1 ,1-711-vn &Pi
c.rpkm-y„
C-c)N^tZ,--5 c-" '-S-
t-c-'5
- 9-
^ ¿Ykio
M74..
Cv74-/J/YW3
Crimfh
p c-k q
^^"
fcwiYtit c^^^l
�1
g-rl
otw
Alt)
^
–
v
i
^ PC i ^N
bel_
L Yf
ci
‘14-7-\1
tML7 ún G^^
/14O> Pn`vr
,
¿
^^c^ ^b o t
PC^2
•
)cos
^ t"
^,( /^
L ^l^tGt, ^c )17z /jr7.^ U
(47l cw.071
r'
–
e\i
b et_
A li M
r
-+
^(
1J--00
ntyv-7{
AA
Lt-vv `^L
t
J
L4 /Lt 2m b
l{'(ivp
-
w-19
/7A
4h,t 1-2-4212-t5
it---M, G= s
r(---&91
çi pt
(D /,6Z,, 7j
II-
/4 E
U t-T-k iJ Uj Gh/LS
Pa /t–v cid d4tt,1 vh3'
Alti(
---
U N (_^5 k1791 C^ '
flj
^7
7-711+) 11 Gl-12i
t
F71
C^
t't.
L. át
(3 ü.t
^ v^
Q e-
-
fe/In-el ),vd,f
/27 c L
1;2
Gd l ztPc774 /4t71A-
L
Q v^^^ 91- Lo
6t,--Kif
d Li c' o1ss¡í^
eít,-c, e,-S c
P (.yt
U(
' U 111
C,
CeJvv ttll ee PI-vc J ^
Jtgv "r 14-te" k CA-1'
J
C'3í^
�rity,i /44ll-1
es•ÍLtjDyl arvi -cYrn_
jjL
L/t-nik
(len
/Luz: te,7701,1 c..€11Jr
E--"I■J7k 491
L
LLI\I
us-71
e_
I
Ín-
A2-0-kf)
5 1,9 u7t.lo-rv--41—s
'J Lyt
El- 5 fi
eu
.
t. cit, 1---5
/su,e
e-s si P11-5
if-U;
bc.,)
Ác Eliírifrrs
P
E-YT
egve-SZYte
c 3
M
j9t-
cís 7)7h L-zip-v-2
pe-e A.
L3 c 4-9
VVD firuk-bncp,fr
P (144; C.)‘/771, 474 cti
nnA,
Vik.,
t-G-; f
Q ue - É-1.4
J119 . 11.0 U-5 Cfru
&iet kl
1114& 5-
011bt e 4-- C- 14 f o
C.71 &À-t) O 'Un&
I,
IV) G blv él- e t
f Libi)e.-}vr
k7v Prqvc---01:'S
Uh) tO U c'n
ci)-V ¿A/
(.1401-1. D-DE 'c. elArzl
LL-5 fc-vc-1 uffigt-c, TrÏ
p tru o'
P■JD
t 4- Lt- Cibg\-)7
MA1-u
ItyLfrucik 4
ch .
J
"-13
1-1 tti
017Pos703
A
rEP rt e o14, e
ç
�/LÁ- P4"(
~^¡^,
¡AA
^^^
^
P9/1/0
Ca-
&--).4
Df
i-^GM^Q
^^
^
d? ^ ^c-
^
2^.
x-c/
^
;
u")
cr^A.L.^r1vL: S
(^uc
V".9/1
'ti
L A G2 r^t
¡1ti^1^ ^ ^ ' ^1 ^
L
^
.
U
_
5^7^ ^, ^ ^ ` ^ ^^t^ ^t-i-1 u4
4 su- wJ tx t` ^^ 1"7il ^ t)1 Lrz.^ (
d^ r
P^t`ltL
c,fvt.^ t^i
^
04
Ntrht74
Am5 9 (41- 711--if
^^
¡ hr
i`
l^-^ ' ^^ ^ U`Ún ^ Vry ^`^ l i 2^/ ^ ÜD CjÍp^I A,^1q}^(^t 17
U tV
77
//
ti AYA UML,t2- 4-v o
mL)
cnCrA
Dt-.7Z.s
ti) 1 ^
V r^14 i141(. t 72-/I z-^- 6 /41-5 i 'f-~
P4_,/,{)(? li c2vn1 `vf P on/' ,w) "--3
AQZ 577-1,3
As a) pve-
t'
D
Ps
'An 4-7fv ^
d-bi
lu.)-D ^
f
^ L 9 C.^j ! Z.,/tZ, Ü
t
D
N- t
vn¡t
Oc-S P
1A ,
(414-1l iJ1A`^
-'144
^ "
Ghï`^ U ,1'^ dl ^l ' 1J)
n ` Pri7R U
9)
lN 1-)
a t/
,910/,'N
4-70s,
1 At ï 7^^
L..--s FA 1,14A/1/1 !
¡v J3 ?-" Cs,
A
I 4 iYh/vw
1('
(AJA
Les
)
(-‘e
Gt vrft-0 )4,`,1
A
A» DST/j
ftz c,‹ I'J,J'3t
A CLR.c11rdL --t---7A--rx- C. 2 j
p,uop
ï
o
L2 ^
/1,0^L^^^
LU c.r 0ijI
�ÌD
t
u¿\)
pe-1' G-7 (.5-n\
Cer.:Nir
ka
Out,-
f ft ku L-7-7.
1YL AA
5
-
?c, citius .9,4,,h—
cé.).<
Íric,
fu4c--( a(,1
(AA,LAA"'("t/M utA ‘G,"(
(
‘.)(
di aya; (4- c._„i,u,t; („.51\-7-L-'
duveAL
4
CA-ec
r-- (Culit14^Ae
CO-/W140,7c- ,
Un-1-1 U—.
5
ICAttj4714"' ic--
•
(c./m'ci,r trA,,i)ti
A
co<¿,,.
Ce,
d..-‹
ru-Tch,-. 1
[,,..(a4.-47-
C
~e'
ti t'A-44,4'7 5
3,,,,,Lpt1Ä'(
t,
/11.4
-11/r44
1
kV
pc m c
1),,,,u(„„.4---
1141c--
)›--3
ti-9 /„„9,. ;r-4
1 4449 ,y
Co.-4-7--(.4~47
ft^'-'44-`11ru,,,ÁzA_efr-stk:
1(e.4 -
CuLY" ac-e
o-rr=
c._ 1( ,7---LQ
5- c.,1
4-7
trt.p„,.(
(72,-,a7c,a,L
t
(
att,~4,,,4 c,_
(
/4
�A
77t71 fi
PA/1F-
cy1L--kn
IY del-ul
U
\
-
-(
ç;-;£-Q Jilt-¿W1/4
0 47
6,
j(.}
,,,-,1—‘1,42{-
Q.,
_9)
çv...t.ti„eidbb
«,utfle
,(Nu_1 -24(m-t7
..6(27
ublUt &-T74
LA- (.)-~ 1' -tAr7i-1—
D
e
oti-0
't
x.4 tl
¿
e_es T i\J
ï P\--vuk / ("ID A14 4 ik
UNÍ o _e Titz_
l
(-;A
L--75
P
Ftki"Oi
A t?'1 ".CUU
0&-R- CoVA-LC_
Pu& (-- (ftc
efZiUT1U
6-1-11 ,,cadh
0- U kl f.-4(
t-t1-»11
17 6-u (91,1
ckf9k-L.o ,,J94
S
ni,71-1t4 crin'
6-2-Ç
Q
C
Cocfripay _
—
t
&fa) \J k)
QÁ.&: fui) Pu 51) /A)
p
f\-)S-
414,5
ke:h
C.( 4v toivómi -)1
v-
c
bt
,(21L-
- -
-f he t aleud,rtz_
(uf c-~4,
N„,-(±.e
2+
txt
C4e U2nA-¿.'
u*.
A-4/1-rfb(k
�f2
v
Ut .
15
7 zA
- J ru
u 'D
M cMLt,r71
u/1 ► li-u it il.P fi- th~T-
s t fi1 l4 -u '0
.
kif /v
t^S
s ^.s
N D 1t1177N1
“F5 1,c .^ r' S -r111,x,f g-in
c./Y/u
v il-tD Cj
F-t `ptS
C":7‘.1
Lï'N
PS
Cvs
ds7Yt.e_
LA ,ft---U
G"-
(ejPt 41,L^
A Méss-
E-wS
U^
EL J' e:v p c S L-nr\t bc,v P/1-1/1 riv(7
^ CZ^ {^ B¡^,(,^i c^'^3
Q uL
`C
-n-liL,s. "
PoDevu Dv ^
1^
1l1'0 --f7t-hti
b)171-\---
O ^^zs- -6S
N1
7-1)T iz-7vtr-i -
J12
1>4
ú
!)P>Jtz-►Mi-14—L(
QV t
:0`.11
p us
pruv p t
1tGevv r
kue- v- u it t'AJA./
Coi( k
U:7
D e- COAlL-ZUt,tv
CA-MI+ Lituo-14 M'u ^t u (7- P73-
`113L i-Jm
O
vt--cb
Po r
it vL-73
i.
-RJ-,n/19-Z" v/
�péi,„ [(Hl_Ð
Q (A-9 ibiL aci(1
T7 us3
c
Ceri
ue- V?
ile9~
Jc' ni?tìmNzA
J'v&liu 1-1)
Mi44l7Z
O/
U
usTÆ ,te-ibt
t-gv 02? ue5
i; 5 9-)
Je-1-ru
14' >c:
fuccE9 .")i,
Svet cs;-1 ./4 /\/Pie e)
A-V1 -4-7-- Ni- a ue--I 2
�)4
d Fb91/tht°u4 UP Irm PA,'
(j-p
`
Oc
r2'ld
un-ftt u ~
f
rcl ur,^ S
^vú' l b 9
(
c'-5
H- S ^--qtr
N(--2/1t
_
/t?p( 60 /ecu c¿&.e
Cau-^-^w
-•••■••"".
G/VIh. i14-,(11^ &15^ a^24 ^ ( ,c ^
^
17,1
^
^
A-e4Al ,1r, ClitLúu,ti Ced,<,91.4
^
AA,k,a;ur dut:
,(AA) `-1-U.uvce'
cuit
^
te
^,^ ^
1
^
fvcoui\ N a-ti Y
-e
^ ^C^^
„ J-7,1 ► ^ ^ í^u.
^
p
t r ct-t
(W¿_, 416 7 é 7
T
cf,J V4
^
i(t;
(1{A)14
(Ar-
t1(1
t 121,_
s^
c
^
�r/tdr~
/N eL ÜDJntti
^
Lel
6-~1-14: 71-r(- i
o hal
r1-S ^^^
^
Evt11. en) \b 7.10}
O`_ C` /4"Yii (,► Í E^ t^i2
rii-vbx-Lh
r1722ni l. A
^P
c3-(1 /thi
O)» Z
q
vviii 4
Jt-
tup T17J7r)
/\ p cz--i t'ç 1 v al_ s, I1v -DvÚ d-id'c.S
cía(
f-1"Nb ei"1
P
c'
t5 ïyritz -S
^^ c.04P
L^ -t-
0E
uJD t h" 111
U^
n' 1v c, o Aat_
/^^:u j^^n
s
v^ l f
¿A f
t, v
1'77f 47V) ^) - runYLp ïA-r
rX- C 4- Cu y t'
("fi->‘-/-t L__49 .D nirZm.
Gi.-i (in
/k r
['dd91/1ti-s?)-wwiint^
6-yL/n,.1)
^.^ :e-v\--. 1\->■/ 7
AA-
02-9
c^J^
OC-C-UiP rz
^ ^i
d'c -
s P,L07r-tA-4~-1 6 r. V íl^ p.,rM^
�1
^
2-'114c5v
3
^
bes-
li^óc ^U S'
r
D ^ Gc
kt-n-b-krn.
L'wt 1-7 . UJ
wtev 4 Lit- 3ersPc4
t7
krt.
ti
3 4-xce9.
tpv i` )k-,5
4».fy.
ut-
P e->.■
'ID T
k651, 'PA
19vm &U` 77,2--ç
?be/
t3 474
h c-
P /1-YL YvT Ceritk
p1_ é
^-^ Po-e5,`
o sin oc
P ^^
ot c,^-, c-úrv2/4 0 e ïtit-t ^vu ^
-
W o c.--5
/1-1'
i^^
4- L
471- 11 v d.21
E"v
L^3 Dl e- r.Nv
c- vfl )(.
p c'ç y7w ^^ k
^(_^j (^a a
p,t_c_r
¡
N h5- /rZ.
a v/^t^cr Si b-.!
�/M-Y1 c c24)-24
G/1-
^^^ ^
bcw
®i7-/ 0(7 i1.-t un-ilft--cc--5
L
t_ 4 it/NV4
VA ïtti- t7rk fr
A-
4 . P ezs 7?i ita")
¿.--^-_5 Fryï k-A4
f ti,t n^_
f
^^ti i^-lA
/^1C ^ ! ^í^L(sS
t1l
o )11-714.(2117–
T yl,-r i 1 IJ
A- tcy `)k)
cC"Njit-
,^
LC,v r c^D ú^ l^ ►
tit ttn%,Dn-os
1/1z.-01 /541-31 c,¿2,0-"Al-
0,-
c.^ j-iu r.a-^ o"
4
t'
771/t (7) Z-4
7U r5
jer■ v^^
?^^^
,
^^^ ^ G^ 41,1)(^
^^s (D)kfhP ► ityJm
litio
f(xit
PE'r
^ ah`kv
L4
e^ rtiL^ t ^^
_1-11‘rv
cS: C
c. 1-&314 Ps L1.. t en
¿,e t1 ï 7^i
C.i)-Mr t-rbwQ
-'1\i
^
L•^
15-1^-5'
J'7' A-t ds 5-2"-7/ ' X-4j
(410- t \/"Ut' US
A-"(410
L 41497 ° t" uf 144
5'4 4-)
�t-'
ORDRE DE LA SESSIÓ CONSTITUTIVA DE LA CORPORACIÓ
Dia:
30 de juny de 1987
Hora:
12'00
Lloc:
Saló de Cent
1.-
Oberta la sessió, el SECRETARI GENERAL, de conformitat
al que disposa l'article 195,2, de la Llei Orgànica'
5/1985 del Règim general Electoral i 37,2, del Reglament
d'Organització, Funcionament i
Règim
jurídic
de
les Entitats Locals, prega que el Regidor electe
de major edat que, segons les dades obrants a la
Secretaria general, resulta ser la senyora Má AURELIA
CAPMANY I FARNÈS, passi a presidir la Mesa d'edat,
acompanyada del Regidor
electe de menor -edat que
és el senyor JOSE ALBERTO FERNANDEZ I DIAZ.
2.-
Queda constituida la Mesa d'edat pels dos Regidors
esmentats i el Secretari general.
3.-
La President de la Mesa, senyora CAPMANY pronuncia
una breu al.locució i dóna la paraula al Secretari general.
4.-
El Secretari general dóna lectura al certificat
de la Junta Electoral de Zona de Barcelona.
5.- La Mesa comprova les credencials del Regidors elegits,
les quals estan sobre la taula.
6.-
El Secretari dóna lectura als articles 6, 7, 177 i
178 de la Llei Orgànica electoral.
7.-
La President de la Mesa invita als Regidors electes
que expressin en aquest acte si els afecta alguna
causa d'incompatibilitat.
8.-
La President anuncia que tot seguit els Regidors
electes han de prestar jurament o promesa d'acatament
a la Constitució, d'acord amb el que disposen els
articles 18 del R.D.-L. 781/1986 i el 40,2 del R.O.F.,
�AUTORITATS
REGIDORES I REGIDORS
Us agraeixo, als que m'heu votat, el vot amb el que m'heu honorat
com a consellers de Barcelona.
I als altres, la vostra dedicació igualment intensa a la Ciutat
que entre tots hem de regir.
Em consta l'estimació que tots'plegats tenim per Barcelona
i desitjo especialment als nous vinguts un aprenentatge
apassionat del regiment de la Ciutat.
- Perquè us asséguro que no és cómode però que és
apassionat, engrescador i una exigència que ens ha de dur, si
cal, fins a l'esgotament.
Ja n'hi ha pocs dels qui han començat al 79.
Però n'hi ha molts que s'han anat escampant per la política
catalana i la política espanyola i per la vida civil. Poc o molt
al servei de la Ciutat.
TOTS, EM CONSTA,
La vostra confiança em farà estar ara ja més de vuit anys
dirigint Barcelona i 12 anys participant en el seu govern.
Ha estat un periode difícil però magnífic de la nostra vida
col.lectiva:
perquè ens hem desvetllat a l'autogovern, a la millora ciutadana
i a la projecció Barcelona enllà.
I per a mi personalment, una joia sense límits, sense més límits
que els sofriments que veiem cada dia.
Però avui, més que parlar de la dedicació fins a l'esgotament, i
de la intensitat en l'esforç
que donc per descomptades
us vull parlar amb un nou esperit que hauria de presidir, crec,
els propers quatre anys.
Un esperit de civilitat, de rigor, de servei al públic, de
concreció i d'autocontenció que considero que la ciutat ens
demana cada cop més.
En primer lloc m'agradaria ser breu i tanmateix precís:
8 anys de democràcia ens han d'haver ensenyat al menys a dir
el mateix i millor amb menys paraules.... i més gràcia.
�Ahir en vam tenir una prova:
- en el comiat es van dir moltes coses
(terrorisme, Madrid, cultura)
la destilació de molts mesos en pocs minuts
Tant de bó que d'aquí a quatre anys, ens poguem acomiadar amb el
mateix esperit.
Estic segur que així serà.
En primer lloc
em comprometo a treballar per aplicar el programa guanyador de
les eleccions que ens han dut aquí.
Però també a llegir i rellegir els altres programes, especialment
el del PSUC
Però també AP, CIU àdhuc CDS, ERC.
No puc, no podem, oblidar que el socialisme ha estat la opció més
recolzada,
en 7 de les 9 conteses electorals en aquesta ciutat (dont
3
municipals)
77, 79-79
82, 83, 86
87
Però tampoc no oblidarem que en alguna mesura, si això ha estat
així, és perquè haurem sabut interpretar sentiments ciutadans no
partidaris.
I que sense diversitat d'opcions, govern i oposició, no hi ha
autèntic govern local democràtic.
Simplement ciutadans.
Els grans eixos del 79 es van acomplint en mesura important
(si miressim des del Tibidabo)
- Humanització de la ciutat
(gent-pedres)
- Reforma de l'Administració i l'Hisenda (13.300 v.s + de
15.000)
- Ordenació de la Regió Metropolitana (nosaltres sí)
- Descentralització i Participació
�Del 83 ençà hem aprés a més a simultanejar
Aquelles primeres preocupacions amb unes altres:
Tanmateix les pedres són importants i cal embellir-les.
També les pedres són la gent, és el que queda de la gent que
passa i el que necessita la gent per a viure i conectar-se i
sentir-se a casa seva.
Tanmateix és important crear riquesa per distribuir-la i
entrar modestament però entrar-hi en les causes del malestar
econòmic i social per aconseguir més benestar. No solament més
serveis personals per atendre els problemes i necessitats (que
també ho hem fet), sinó menys problemes i necessitats per
atendre.
Val a dir,
Més acció sobre les causes que els generen
Més camp a la societat i a la gent per modificar conductes
en un sentit d'iniciativa, de creació i de plena ocupació de les
seves capacitats.
No solament anar-hi al darrera quan aquestes no es poden
esmerçar.
Tanmateix encara
Tot això que hem après en 'carn pròpia' no ens
ha de fer oblidar
que de nou
i com sempre
la ciutat és la gent
i que ara
hem d'anar
BARCELONA ENDINS
Potser menys patètica
menys desordenada
amb més recursos
amb les nostres empreses i iniciatives
i serveis
renovats en una mà
però també amb l'altra mà disposada al contacte novell sempre
comprenedor amb la gent, amb els seus problemes sense arrogància,
sense solucions prefabricades
disposats a aprendre de nou
�En aquest línia m'hi trobaran perquè sé que els mecanismes
d'autopropulsió econòmica ja funcionen i seguiran funcionant.
Però el nou esperit, repeteixo, hauria de ser un que
combinés
d'una banda
la creativitat, l'entusiasme,
la iniciativa i la sensibilitat
directa, de primera má
amb d'altra banda un cert rigor, una certa autoconvenció una
utilització més discreta dels simbols, dels missatges i dels
medis.
Inclús una utilització més harmoniosa del nostres propis
recursos personals del nostre temps i de la nostra capacitat
d'iniciativa i de dedicació.
No hauríem, ara ja, després de 8 anys, ni d'atavalar-nos
nosaltres, ni d'atavalar ningú.
La ciutadania està massa sotmesa a una ansietat permanent
que les nostres accions i solucions ajuden a crear tant com els
propis problemes
Fa vuit anys es deien en aquest saló de Cent paraules que ara
voldria re-llegir.
"Hem de fer de Barcelona el que no va poder ser fa cinquanta
anys... un dels llocs de creativitat, de riquesa cultural de
tota Europa... obrir-la a la mar Mediterranea, fer-ne una
plataforma de decisió, de capacitat administrativa, de serveis de
tot ordre, de força cultural, de creació i absorció tècnica en la
qual es recolzi el creixement de Catalunya.
Aquesta Barcelona, ha de tornar a ser com en el passat, quan era
la primera ciutat d'Espanya en instal.lar la llum de gas o
l'electricitat , o fabricar vaixells de vapor o aplicar qualsevol
avenç tècnic, avuí informàtica, micro-electrònica
Ingenyeria Social, Ingenyeria Financera".
I també es va dir :
"Hem de treballar tots junts per tal d'obtenir del Parlament
Espanyol una LLei-Marc de Règim Local que permeti que Catalunya,
una vegada obtingut' l'Estatut i
plenament la
Generalitat, es doti d'una llei municipal pròpia que representi,
en els
temps presents, la innovació, i obertura democràtica que va
sofrir la llei municipal aprovada pel Parlament de Catalunya
l'any 1934."
PM
En que han quedat
aquelles esperances?
�I el President Tàrradellas en aquella ocasió deia aquí mateix:
"L'acte que estem celebrant i la presència entre nosaltres del
Consell Executiu de la Generalitat es la voluntat i el
símbol de representar aquí també tots els Ajuntaments de
Catalunya. Siguin grans o petits, sigui quina sigui la seva
importància, siguin quins siguin els homes que els representenEs pel que acabo d'expressar-vos que cal que els Ajuntaments de
Catalunya sàpiguen tothora i tinguin la completa seguretat que
l'acció del Consell Executiu de la Generalitat no serà mai
centralitzadora i tampoc no serà mai un obstacle perquè no puguin
exercir les seves funcions amb l'Autonomia i amb la llibertat a
que tenen dret i de la manera que creguin convenient, etc. etc.
etc.
amb la total • decidida cooperació de la Generalitat."
I cita l'Estatut necessari i la necessària Llei Municipal, com la
del 34.
PM
Que no interpreti l'absència
d'autoritats.... al contrari
menys solemnitat i més sinceritat.
Sí que haguessin vingut.
Peró crec que l'ordenació
territorial i local que respecto
i acato, no és aquella que el 1934
va ser rebuda amb esclat o al menys esperança, i que en dir-ho
obligaría a una incomoditat que cal evitar
Avui no tenim malhauradament aquella situació somniada.
Les Lleis territorials no han estat aprovades per consens
I fins i tot tenen defectes al nostre entendre greus en la seva
concepció i encara més en el seu desenvolupament reglamentari,
que ens poden dur a objectar-les davant de qui sigui i a
acompassar-hi el nostre propi desenvolupament reglamentari.
Com a penyora de consecució de la carta Municipal que tots volem
i que pot i ha de resoldre aquesta situació
Però ha de quedar ben clar que nosaltres acatem lleis i
jurisprudència
i sobretot
Sobretot
que en aquesta Casa estarem sempre disposats als gestos que
calguin, als esforços que calguin, per a reconduir el marc de
conducta
dic El Marc
cap a les vies de consens d'on mai no haurien d'haver sortit
�Es més: estic segur que això succeirà i succeirà més aviat del
que ens pensem
Oferirem un ample enteniment al Govern de Catalunya
sobre aquests temes i sobre tots els temes d'interès comú
- Concepció del paper de Barcelona
- Serveis de Capitalitat i serveis de ciutat
- Institucions compartides o d'interès comú
Port, Fira, Aeroport, Mercats Centrals, Institucions
Metropolitanes.
Però també,
+ Liceu, Teatre Nacional, Museu d'Art Contemporani
+ Palau Nacional, Olimpiades culturals, Orquestra C. de
Barcelona.
+ Parc Tecnològic FPIS, Parc Biomèdic, Eix del Vallés.
+ Universitat i Borsa
+ Escoles i Hospitals.
I tractarem amb el Govern Espanyol,
Si pot ser de la mà de la Generalitat, dels temes de Barcelona
que entren dins el camp de l'àmbit estatal
que són molts!
Ja sabeu la meva convicció que no hi ha cap gran tema que no
tingui aspectes locals, autonòmics i estatals.
No solament en el camp institucional, sinò en el camp dels
serveis
de la seguretat
de la lluita anti-terrorista
de la llluita contra la droga
i de les grans infraestructures
i els grans projectes
començant pel projecte olímpic
i acabant pels programes ocupacionals.
Solament us haig de dir per acabar que em tindreu a la vostra
disposició,
Per anar
Barcelona endins
i
Barcelona enllà
Per treure tot el profit de les immenses possibilitats de la
Barcelona de sempre.
Parant compte,
que la Barcelona de sempre no és mai igual,
que creix i s'arronsa,
es renova i envelleix,
crea i destrueix
i és be) i natural
que així sigui.
La Barcelona treballadora i menestral
La de dins de muralles
La que va saltar a la plana
i avui s'enfila pel turons
i els forada impetuosament
i genera aleshores tristors i problemes a dins
�La Barcelona lluitadora i mandrosa a l'hora
La Barcelona esplèndida i la tràgica
Ens ha de tenir a tots al seu servei
Però aquest cop amb més confiança,
amb més serenitat,
amb més rigor i això
donarà a la Ciutat, Regidors i Regidores, la confiança en sí
mateixa, que tant de temps li ha mancat i avui és a l'abast de la
mà.
Gràcies
�A-UOvrAt--Yrrs
/ta-i
v l^
('Y
Aly-14i115- 1 YoC,rL, fD
U
^
C.t3 ^Vl
l % Dtt m/-1
(ivt , ( trv
f11-t /-21.JZ
l
Q v u-
GrJ)\i I^ L "^^^1
S
0`7 bi,nL C2¿»01--
^}lS
1
C^ ^
it4
fl(C,iP43
11■1
r u-n iv
t fit-19
S 17)-
e-55rt 12-
L' Us -TY
í^l ^
^^ 1^.. ^ift L^M
J
n;
eirt/117
lb
Ce-rl`"C) ^1 ^
L`YL
C-Ç , , 7 ^j b
V
^
L4 Gt u PM- a
i nt Tz-rNisik
ur+11
L- y U -Due- f^ 17
C°
Da ïrkAv
ü th
L
A,^,-d cf.),N l
As-rd-1
A-P 4-ç
(j)L'`h (.1)
Uc>
^j
11/1-5tv"D U
u
Vkik tDG
L-TV 6-1W c/►1!) rrn
p
0.51L-ffrow
S
3 ^1^1(a.) {Ç
pu--1
^
ué
d( c-zs t x t
(A
(-^
f ï
c, ínf
L t"-Y?
L-f-Y
J^
iJn( it
C,-?c rÜ-J074'4
ói 'N s
C!}--41
ci-o ^ c;^1J +
a'
c-k)f
�J4
'c fi.
M'-
k-- 7 9
i Jut
ANittr—
LA- id
Lit
cp1---s-21-t.~ 4..
.174--my ^L^
f'
Pc91 L4 v1.04
e
AA
L^ utm ppty\fT
G1
< ti1,244
/2,0 c.43
1
4
oeL S
Po (-Ç
viZ
L A U<^^
ffik_4
\
u_71Ní
Mc- r
A
i2
C
GO/Usi-74
r ^
^^ ^y► Ar
4-11‘) ^ d^
1
^^ ^c
p`
v Vi c
Dr74AiJ -tWT-«C.i(2-o^
dNyS
p AK
thf\P
pipu r
Lfz_
t-v
Cy\) A2-)Lck3
vN
/14 oirZy-11 ryc
P
A
Q
G
em
b
oerPc'ci
Ldt
II
O c.--^7 u
r\l")
4 UVi rL L¿,../
^ vw^ c2 ub
G°v ntmit
DkullA
COL " (-(-(----1-9
-9.
LLA"-i-
A-
C.
c ^^
'4-1)
1 bG-rJ k_i(,^iv>
�U
p c,,,)
6
kv
u ti
á1A e-
n-w 5
c)(74114 . o
L4
^
t p rtinr
dt
C 'C-
3 Cn^ l ^C
US vul,
91D-3c
trut/tlit
c^v3 i' r
t
^ c=
r^tç
D') co au 6 7-4 D erS
01
uní
41-im g
rYI 1ái Vt_ ,
1D^
14-4-u
O1 L4
^
^^ t ^s
v e-
ty1
`'L"
M0
G .J1. L C ,
P/MJ;
v
(^
S d Ul.v1DCoZS
TYlAz- grv-iyS
^3 >^^ v11-'
¡n
VN
CA" \-) c 1,t17/1- r
t3sPux, 1 1.
^ ,^"
,, ^ ^
Cí^nv ^ 1 d„ ^.^ l^
G
v 111- (f›,) r O evi atrnaI
L-^ P
r
Cp.31l.1
Thiv iiRÁ
cgt_
,x Prutz+ S:
D eitt oGl^;^}.^ ^ lE .,ct 5 Ci-0-»
9' ' 4"1-\[ bg\
V'r
L. G¢
t^ ^^Yl^
4--biAjpo /41,/, 7.1
g f^ 7 S O `:
nenk
161-ft4
C2
Ik,t 4 -5 L i <
M c'Yvt
_
^^ dLt (J-á'^ , c,owt2eu
91-0 4 C¿nP
cl/t Z-Lv£
E
iff-L.
c,-w 7 .S
1'
tl4 r ' L 0 lA_
/tu uc,:s
b
�1A-)-1A,Usvf VII/u( T11\J t^kt_
L^
v iAl\i
S e'S
Di
,
b
Z4
U
O esn
• c;-^ P
23
cw
E
C
D r itu
G^Uitct'y4 47(
( ()
4l^ lid-ni'
tLtvLi-3 ^^^7
1,14'W v G3.
Q ueen'') S
u-N A
x
4v 4--77,msMA4 ,5
4-71-/Liç
uz
e--5-
^,^1 ^ ^^ ¿^ ^_ /1-1
J t/?/ 4-
( -L-
h C;oA vt,o 1,1,u41)
A-
Tft ¿G l\--1,c-o-K. P cfn--
CÁ u/rK
fN14v -~ 1) e- t,e-`
(---21-7\J Dvr
u
^-91i0
TI-114
PÍt. 1Y1.
17 e.—
(.)^
4-- 1.,ue,-1 i ►2
KG-1 c, i.,-^zn k
,t-DDIAinui
r J
ft19, C,r
I9Jvc
UÓ' JGt,,, ,_
Ct^S , Gol(
�No P U c
.^^
vlut,`Q4it-
j
r
" s r^ ^ ^^ ^t c^s
Gt L- -ce)t.-
7,4-1)4
1.-1v 7 Dc-
C--t Lic-Drkt s^ ^
C.t)"^L
i -^
011-t)
Lyy,1
c7/.715.t.a
7)1
,n
G
^
Al Ufva,^^^
^
1G
ó ^-p ¿yw
7-7/ViM Q
^ us -~
1,1-74vn¿i114
G, u n1-0,"b
OZ /V D O b ,L4
^x^
9 l^ h- (m4 ^ :Je--
*4L^^1-i- ^ . x^
JA- 1,1 oT
(`
es•
dví ÍZ`YL
im 0 P /1714`1 D 6l-v/-iS
S( sm D l e- r1/l
G-`h/F
cr U 74-t/J /j'LF3
/1-¿-~
^ eh Q
LA`-
rCrY3P 4 6-}17/f)
�g- n
bki„)
^I^O lUt P C i rN i
H
b e--L_ 7. 01
k,D S
s
L–`Yf
(-7"3
1Prie\1
1114/(>2 Prk/r
G14 uriGI -
^ t 1.^ ^ v ^ ¿
v 14 ityi v-z A-1,1 b
G'I^1DtGt lwc)71141.7U
t
-
ne-w
xI s
heL 8 2,
A
s,*
~Pu
6P ^
4/14/72-111A–t)
t-
e-\)
u
-1- cLt Li óv o
41,4;6^t
a^ t.-"Pl.lMC527
– ^% C.-5 c
W-19
1
C' 471c-W,07]
ÚgrrrA{-
c17.r 1^ /fij^, ^j
pu b, S
A i4 G- S.
t---(7v- ^ej
? U4
N1-S /a2 (-)1C-S
hit
^---^
Pn,c.--v c;v P m, Uhfç
C'kt C:5
i #11'21:1
7-41"
I
^
C. AA'1,.,
(-
27
M
" CL i Yl -
Pe--`b •rtc.^ Yu<
AA 1
C^ et_. que:I t'L
^^ul.r3
1-14,00-
L r5 Pulo ive-5
q v ^-WA 911-
c.–c,c-:s
^:"
^ (rvl
°
G4- ^r-r.rnv i
C O 6t,--K i 4
u^'
bi4 61,-`7„►
u r `U Ult
C..epA, iN l^C ^i%t^Vl
.1t9v n A-1 r" 4-
1 L^
C4`--s.C'3 ^
V frs.s4
�/tt b°17)1 arkfr
t-70,\J Imi-11--7) ' )c
e
10i S ^^i11,1 A tJ r1/l ^
cyz
t_^.fC71 /¿h
^
L^nl
L ^3
i/14.
litmik
( Ui
, d-c.c7 h t`7T77►t "ir
c'3v ï 71. 421 - et,
p
c
c tkJ T US p é c /t4 vs rnh
211.-.-
¡
cs71.
3v^
t-&-t) t YL
t^`
rirt_4tyvupnr Tv-X--
r
L-'Yt v (›--)` S
A- Z^1
^-^ -5
iÍr eni A —n1 l
ojlad-e-.-g
s1
l
it4C-'Yxf YS
A/
c.iierSZir1/4„
p 2^^ c C^ t–s
N^zi3ss^ T7t7-5
>r
4,6-r S
Á/
C.^^^
, ^c-^ ^3I
,Z,i(3
t^^
ni-),
f ^z.U^y 57n9 C.Lç C ihlics q veCY-G-1U-91,LjW
^L S
at
CA-wit e 4-- Ld4 Jo
kit o o('
1
zrrik C.rnv
Al ) (,{ A-11\M-
(7
u
érgv tit? ve'') ^ t S
al-13"
^ ^ " C,I/t c?g-u up
p fru ó
fü
rtr-
kikvviS t fi
LL5
42-
egli
sp-kr n'
^D
cy,tf®Jt,,
70114.,6-14-4
d cul 1-7 4 LYt ç
i a
Gc>g■.)!
/^
�f»,1,<
1
^
^^
^^
Gu^
111
t-f-5 (s94-t
oftru
kv-0
De–
1-1irvna4
.)at v,n)
O' di«
LA CA
r ^^11/ ^ 77t 1
ih /N ^^
L' i
ft1 51711 ^^
S c- wi t^c5,` ^ ï 17t'1 ^ rn tz,^7^ ( 6) t
L
U N C.e.sn7
UAM
‘71/1
Ú &S /1 U n'L,TzEí'tA u
cz
c
0-1-z-S^ 4
mvs^t,c.^ ('/u)Pr ?
S
^c2
c.,07,f
cn ^^i Pu- ZS s(94G71-S
V ►^ kt nLrïz / -7, -á
^ FJ G^ ú S
^
P^2c ` ltf- C^ trL4 r{/ p4
277t 41J
Pt
Am r1'^-t-r5
O
'vi -4W
U ik
911-714- N7tho 4
him5
^
2^` x ^,
CoA:tJ- f5r1v c S
Q u^
f
C'
, ^ F4--
^
t^i /RAg ,v r DsA
/1 c2via-1vf Punja»
v) Pue 17:--9(11 ns
^ D F-141J ^^^ r
c/h0 í1Z4
11\27. 71-11
"
A-Yk A
A , ous
- Ap s
Ni
krA
bJ i
/^^+-UkL Arn_
GU
b1
il tk) A
4t7714;-5
Us F-A
/v c)) 7ak rS
A
f 11 1 0 `+ -7r c'S
T2^^
A-;-1 D
LL5
,9//`N
cr 4-h)yS,
(,,}°
■
Lc^ cA `v`i-71-0 A-Y.)1 -21
A
69` r /vi GA-7 fu 4
411/L-1-si
ftz G( u k,f7
t'iR-c-iiin- --t7A-Nr-
P 01-0 pr 3
r J o C. u u o r^r1
C.v Aij [2
s
Po+--a c. cid,/ e-5
�D
r4
,k--Ary
-ux
pt-lu2N5
R- fru
\
kf (). C71,1 -71
4-tRA-
4.b- - C-Lcb-01,
y
5
e
cb ))ct, cbe-o-Le_ .e.) cu
414, cu
4.7
,(CA. CM, ' ç&k.C4(n/rC
°O
44 / 4 d.,
-
fi-t-tc~( ,(/ (4- utic,
v¿,161/ il,frfr&-,L 4 Cc- CP6-¿-(
c,i4ÁÁ;
cú(a;
d-11
21/
(
(11M/1(44‘6•-
Ci,>V
A co-44,4.
kU44 J./ tt,f •' e 4" Pl-/;.
-k\--ountA[
je
4
ttc
c‹,r:14,,
d (4.440-4/G
Ct
Hm.
kJ
I'l"r"
vrAi w
tt
_114-t, .4(
j4,a_1_421,A . GV"T;et„¿_.
- 4
í4
}>-'5
(iPc44
fc(Aeu..441,4— 1 ,449 =Pe
îìt
/
m14 _
Pydr-
1""-(»44- L
Lr
u.21t, (£1.„
c,/
Cj--<_,eculur
CA-ui (
5 34
�pS ÔcitJ r 71--na dult,t(
r
cdL--t-N
k -? d-tA
-t-ukr-157-1:1(
,
C4
Afp-i- kk cti-0
_s
jicAuLd
2;u1LA
p
itZ/1/1-7
,-24ttn,t'
elAip 0:r - vi«)
ae.trz
u&
-
E7c-e z,oT) u
L.E
.7Y
LL
ï1
_Jet
e( " c/tb
fljz
rkplA
S&Æ s
FIrti
4 í1
c?
b
í\--"S
111/
A/0 i
4 x. 4 /r1
R Alitl• IL-1
Pc-51,1 QÁ,¿- Aft Pu h
1=1- rte-rh
c r 4vA5N-bA4 1 "
-7t-wehS Dvt. LÇ
- -
CV
h.) L4(
A-tA rirr
Ley,s Thi
uNf o
J A/7M.4
UttQt
441i&uL---K1 -7b-r- tt-pkt
(1,0h-7k-L ,,J9
frw
t
qatle
it-44-vbn9'
_
)21¿■
—
de c.; d-.\ cbt_
1‘
Gte umz: vLL: 1 62.t:
�f2
7Z^l3A
^ v Ul 'VD
A-9 0eL,Loa
üLRz
s t'11.J 11-1,, O
t^ r7. ^D ^ ^i^T
) D U N f ^l
Na
^^S ^^.^ r S 71-71,14 . 9-y1 117,5
f-PmV/1-10 ti
(
l-10-7k) br(T-71-5—
Pum_ C.uus ^JS
^1 n^S
r
/`2
7UÍ 7Z^vt^ ^ ^^^ ^^
b-Yv r1.,^J \Ove:
lJs
.
(7!4 t-UÇ
^ N j,A XL-VA C,jrv ^-zA Ú
L-YN
- i{ MéS ryv
9 rv
p e S c---)v ¿g.-U
414 cl-v7--
CC)--L42{,R c.:Yv rYtvt,a '
Y vrL í^OP> J CC-i1-1-4 - 1-V5
P"t1^s J
vt7- Evs
,
/'^.,'/^ ,Y1's►'-r■-•' i/
_iYht°11-NfrQv ^
(N t `
f 40'45"....
.151 l.L- rv9-5,-9vti p
n-v
p r • D cs t-vv nm-c.0 ti aúezv 1
^/Lc:1--• L ^-
k
\XC. uviik c Q
roa-
^.
IN-
to.7J1ewuv
i-t. uU)'z,, )9 42—
Prf5"
PU291-1714
CA-M71-
JE
^
tJt"
Por- ,.
^-
.(
DA-c-- /9-c?vL-;5V)/)- J-1 TV )9-Z"v
�fs
iM
Du Q LA79 411--
if\--zy rho
u-4k
c (..€n' I
1.
ue- \))0(
Áry~,
j (444? ',bu e:7 AR-7
v-71/&-
-i---
f-agittiro
&"-
L--Ç
A-• t
t-gv 0-0 u e5
lit& f
1,-2 917_ dr-Z-U t/L
fUcc en'
A-VÇ9i
n_c(
cAz--
Li c (.5---114
Q
›C
�)4
4-M duí pvt-Lid,wt
4
FI:m411 c
e-1J i
41-
ItZ U ^^
N Oc-
urS C'. S ?Z—^t c,'^
7`oH- S -&-qtt
J-U-19n,^.'
rYt
dU^2^ u
('o^U
de AGLtG^^^2R
/
i
^/ u". U
UlA r
vli ri/L,S ¿d1-4"14/1/
^
f
if\fr,a/u.ta-Ac.^^ , ^h^
/(4 k C
^r,
ICAJAN1 NiatiAY;AA-e J7,/► ^ u-^r ^
^
p
t
C/1
^
z.
T
r
CL&I ut tif";
WA1 11/' r-44— 5-Y‘
(sf—e/
t
s^.
A6kte d,
c
�) ffi.drut2huik /txt
ffiJsik ti
el,
.K 111-)J1.
12-I p c L6i
uJ
C (-B1
G-~ 1-vx. -1"-
i-
^-t dl
)t-f
r
S rtaitotc? t-ohín
dL Evrn eyd \I)7),\-)) CL L./tuit
o`_
C`no
T E^^
-)-(2-71
^^
UP
^
(L)O
(,^a^^ z (Ab
f^,^,/ 1 ^ 14 KM
P
(5-n fiU viAit
4
Jt" "11D
v -cAtz.. s, Av n)ruÚ
f 1- 2\f-b ti") É--1,
^ e ¿A
f
-t'c-S
' L-7;^912-S
éu
//uS Fi NtÁ t) A-r«._
cirim
n A,1/42_.1
jém
c ZAJ /Gt--5-7K–
^C L^ I. GU, - 771
c4
th" l^
T^7JZrJ ('
c^
1-01A--kit c.-2u T
^ ^.;^^ luz)
.4-7u)7 - f2D2!'Lo tri-t -172).
\
i*" 9-1
De-
("-A-51-1-t
Lel
6:5 b-r1 /p /J/
5-11 Gw f
,L at-JZ,i).
t-09244-Js !7w ci-vn e-3
p n4) } efl-i2 =5-
m.ri
~ firJl fe t--
Pc-t- PiteJci--JV
s P4_-01-vt-~-3
ó CitY/%zr AJ'/tt
�^
cr-
Ullti(5vvru 5 r1tn-Q_
tfic-)n
a v^
^ ^n
p •W /fuel! 4
^
P 1 1 N ^r ^c7
L1t
A-N /In
494 cc2p 1/4-
(_Yxl
n4a-m cci- Co--›si A
P(191.
o/5e.
i`)1/4-J5
C.-'^vLL.,,t
rui
190 jo
tbtl Atit..-Yoc)
h e- L A /3494 L22- o
11,
u t^--Ç
jitjn
^ ^`_, j ^
P AYL ÍN ► CE" P r^^^ v é" tA
Ld>10/4 OC
1N o t-S a,1 Ah'
1- ,q.-Am. v d-^S Z^
6 1 )(
1
L") Ezc-
L^ 1,1L-rAIVvict-
r22
r
N
1.5-Y 3t
av
,r1 ^j^l [
P
^r
�mg/ C tSw7a1
bCW
ru`c-`-5
L-_ 0,15
M
A
VA Jtrl-z- rirk
14 Q
J tiv
P
L4 fC ~_
Itc9i) S
r ¿A-5 Fcg4, A-A4
r át
PE No J /hti+. t9V
TYL-c^ t Ul^s
kt_c.^
áxiog
ee-u.c (75
/4- © a)
^
/W-il C0z4J7,4-
LLU
4"11 Dyt,os
ift-ITY.tF, ).
14641->t Gíl2c9
L^v S
¿>5 P L
^(.-^^
.
DA-- ('
^^^} ^)^ T^v 1')/_ 4 71,7-5
kt-
f^
`1-10-1,1- ^t
,
6^e
^ c^-`5 i
I
v e -)'
c-u
(-°‘°
4v e
GDV 11,\J ç't
^.
-^ i 7)1-1-- %ify0
6^P E ' r- rut otC
x¿
<00-14-n 31,-
/F--
t^^n17)4 c-S , C A-
cl ^
ïP'hy i
A
L4
rt-r
t
/46/1)-1 0-61-,‹
C-(>47C, ^^^ ^ ^i /4./b1-&-'x.4
Ps t^' f^i 1Lt /^tiv c/fri
Uc•
L'S
Í
LA-1497 °e¡
c^t
m44-
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4009
Title
A name given to the resource
Ordre de la Sessió Plenària Constitutiva de la Corporació
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Govern
Gestió pública
Autogovern
Eleccions
Acció política
Barcelona
Ajuntament de Barcelona
Investidura
Alcaldes
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-06-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2842/Presa_possesio_MHP_JB.JPG
8e09d8cd0ad436ad1d5a46f55e8795c1
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital, jpeg
Dimensions físiques
The actual physical size of the original image
1424 kb
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall al balcó del Palau de la Generalitat el dia de la presa de possessió com a president.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-12-20
Type
The nature or genre of the resource
Fotografia
Subject
The topic of the resource
President de la Generalitat de Catalunya
Investidura
Palau de la Generalitat
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies