1 50 106 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1588/0000000751.pdf 5d694a784e6ea062fa1ac3daeca6d1af PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Maragall dóna prioritat a la construcció de l'aeroport de Lleida Source A related resource from which the described resource is derived Segre Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Cal, Juan Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Infraestructures Catalunya Lleida Aeroports Nació Estatut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-07-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1572/0000000736.pdf 0ce91bdad9f54f0633be13bd1ac408bf PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource En un lloc tan gran és lògic que hi pugui haver una presó Source A related resource from which the described resource is derived Regió 7 Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Domènech, Xavier Marcè, Marc Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Bages Capitals (Ciutats) Vegueries Catalunya Acció política Territoris Infraestructures Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-02-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1587/0000000750.pdf b423411c98fff41564a190ba7789237f PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource S'ha guanyat la batalla, no la guerra Source A related resource from which the described resource is derived La Veu de l'Ebre Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource J.M.A. J.LL.V. Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Terres de l'Ebre Infraestructures Vegueries Catalunya Estatut Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-07-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/168/20040322.pdf 132a7e08943d839de7ad14fd2e8265b3 PDF Text Text Catalunya oberta: una estratègia econòmica Cambra de Comerç de Barcelona | 22/3/2004 Agraeixo molt especialment al President de la Cambra, el Sr. Miquel Valls, i al President de Foment del Treball, el Sr. Joan Rosell que hagin propiciat aquesta trobada. I també agraeixo a tots vostès la seva presència. Vull fer-los arribar unes paraules carregades de projecte, carregades de compromís per part del Govern que presideixo, però espero també, si vostès així ho entenen, carregades de compromís en el futur per la seva banda. Un compromís que vull suggerir, que vull suscitar, que els vull proposar. Haig de començar dient-los que la situació actual a la qual faré un moment referència, no és una situació extraordinàriament senzilla de gestionar. Venim d'una de les situacions més dramàtiques que ha viscut aquest país, i jo diria Europa sencera, en els últims 25 anys. Uns atemptats de l'Onze de Març a Madrid que han representat d'alguna forma un dels moments més tràgics de la nostra democràcia. L'Onze de Març va ser efectivament un cop molt dur. Directe al cor i la vida de molts ciutadans i ciutadanes de Madrid. Molt dur per a tots nosaltres i també més enllà de les nostres fronteres. Amb un respecte enorme pel dolor que encara està present en nosaltres, crec que ara el que és important és fer una anàlisi serena i seriosa del que suposa la constatació d'haver esdevingut objectius del terrorisme internacional. Tenim en aquest sentit la necessitat i la responsabilitat de redefinir, o de contribuir a redefinir, una política europea de seguretat sense la qual no podem fer front d'una manera efectiva a l'amenaça del terrorisme. José Luis Rodríguez Zapatero ha dit que contra el terrorisme no val la guerra sinó la comunitat d'intel·ligència. Penso que la comunitat d'intel·ligència no és senzilla de posar-la en marxa, i menys a Europa, on la pluralitat, la riquesa, els nacionalismes i els sentiments diversos i confrontats ha de posar-se en comú, però tanmateix no del tot i no per tot fan difícil una actuació que nosaltres com a ciutadans europeus haurem d'exigir. Catalunya pot contribuir a fer que Europa giri els ulls a la Mediterrània. Amb institucions com l' Institut Europeu de la Mediterrània, la Casa Àsia o el CIDOB, Catalunya ha de jugar un paper clau en aquest territori, en aquest escenari, en la transformació 1 �dels riscos en oportunitats i en restablir els ponts de diàleg en tota aquesta regió del Mediterrani. També per evitar riscos de les reaccions emocionals incontrolades en relació amb la immigració, que jo crec que es podria produir, i ho demano a vostès no només per l'important paper econòmic que juguen, sinó també perquè tenen també molts canals per influir a la psicologia social. El Govern, per descomptat el primer, però vostès hi han de contribuir. Crec que serà bo per a tots nosaltres que tractem de crear una psicologia que eviti d'alguna forma els riscos de les reaccions emocionals incontrolades en relació a la immigració, especialment del Magrib. Nosaltres, com a Govern català que s'estrenava, hem patit les darreres setmanes una fase dura de crítica no habitual durant els primers cent dies, però jo els dono per ben emprats perquè penso que tot això en el futur, en moments que potser ens tocaria passarho malament, ja no ho passarem tan malament. Diguem-ne que estem una mica curats d'espants. L'altre esdeveniment al que vull fer referència és al que implica el resultat de les eleccions generals del 14 de març. Els ciutadans i les ciutadanes d'Espanya van donar una lliçó democràtica anant a les urnes, massivament, i expressant, lliure i individualment, la seva voluntat política. Ho vam demanar com a resposta a l'intent de dinamitar el sistema que suposava l'atemptat: manifestar-nos divendres 12 col·lectivament i manifestar-nos individualment a les urnes el diumenge 14. Estic convençut que el futur immediat farà bons la majoria dels propòsits manifestats durant la campanya electoral i que tindrem un govern espanyol amb el que podrem parlar de tot. I amb el que acabarem entenent-nos. Dic acabarem entenent-nos perquè tampoc s'ha de donar per descomptat que pel de la familiaritat ideològica hi hagi una coincidència o una unanimitat absolutes. Hem passat, això sí, d'una situació que generava tensió negativa a una que generarà tensió positiva. Perquè tensions n'hi haurà; ser del mateix color no vol dir ser uniformes. La uniformitat no és ni signe de riquesa ni signe de pluralitat, i nosaltres ho som, som rics en idees i sensibilitats plurals. L'important és que existeixen canals de comunicació, i si no, la voluntat de inventar-se'ls, que la tenim. El camí que hem de recórrer, que Catalunya ja pensava recórrer, ara no té perquè ser una carrera d'entrebancs. 2 �S'obre, per Catalunya, una oportunitat històrica i no la deixarem escapar. Volem participar en el govern d'Espanya. Volem codecidir. Volem estar al pont de comandament. I no em refereixo al nombre de ministres, sinó a la capacitat d'influència, des d'aquí i des del propi Govern. No em voldria allargar gaire més i entrar ja en matèria. El compromís del govern de Catalunya és ferm i es pot resumir en el que són els objectius establerts a la cimera de Lisboa de l'any 2000: volem que l'economia catalana sigui dinàmica i competitiva, basada en el coneixement, capaç de generar un creixement sostingut i sostenible, i amb major cohesió social. I vostès diran, això és possible o és purament un enunciat de bones intencions? Ho sembla, perquè, finalment, tots tenim a dins del cap i a dins del cor la idea que aquestes coses no sempre han anat de la mà. I que la competitivitat i el dinamisme econòmics tenen la seva pròpia lògica que no sempre és amiga ni de la sostenibilitat ni de la cohesió social. En canvi, em sembla que avui tots estem convençuts que el món obert representa probablement un nou tipus de competència, que la competitivitat és ja una altra cosa, basada sobretot en la qualitat de les nostres pròpies societats interiors, qualitat en la innovació, però també des del punt de vista de la cohesió. La capacitat de generar riquesa sense per això mateix haver de generar unes classes desafavorides, privades dels beneficis de la societat del benestar. És més possible ara, que fins ara, que la contradicció entre la macroeconomia i la microeconomia sigui superada. La meva impressió és que la macroeconomia ha anat bé, però de vegades penso que la macro i la micro no sempre es donen la mà. I quan parlo de la micro no parlo només de la micro-empreses sinó també de la micro-famílies. Aquest país ha viscut una economia molt dualitzada en què gran part de la seva capacitat de creixement s'ha basat en el sector de la construcció i immobiliari, que jo respecto enormement i considero que ha sigut efectivament el motor del creixement, però que està basat en l'existència d'unes expectatives positives respecte del propi preu de la vivenda i dels preus immobiliaris. Per tant, en la mesura que hi pugui haver una desinflada d'aquesta bombolla immobiliària que jo crec que no es punxarà, sinó que hem de desinflar una mica si això es fa bé no hi haurà problema, però si això passés d'una forma poc preparada, el preu que pagaríem seria molt alt. Els joves viuen pitjor a nivell econòmic avui que fa 2, 4 ó 6 anys. Són autònoms que s'han de muntar la vida o que no tenen permanència 3 �assegurada al lloc de treball. En molts casos han vist créixer els seus ingressos però no tant com ha pujat el cost de la vida, i en tot cas, segur que no tant com han pujat els preus de la vivenda. Per tant, tenim una meitat de la població que és propietària d'actius immobiliaris, que està contenta quan els preus pugen, perquè la seva riquesa augmenta i una altra meitat de la societat que quan això succeeix és més pobra que abans. Aquesta és la situació a la qual em referia i que haurem d'afrontar. Nosaltres volem arribar a un acord per a la competitivitat, a un acord sostenible, per a la millora de la productivitat i per a la internacionalització. Per això el que volem és una estratègia econòmica de futur que sigui sostinguda i coherent. I aquesta estratègia passa pel diàleg i la concertació social. Perquè l'important no és només el què sinó també el com. En aquest sentit, el Govern està convençut que una política econòmica adequada no és únicament el resultat de l'acció pública que es vulgui impulsar des de la Generalitat. Requereix la implicació de tothom: - el diàleg entre totes les administracions - la col·laboració público-privada, - la implicació de tots els agents econòmics i socials; (i no tan sols de la distinció més tradicional de empreses-treballadors, sinó també del món educatiu en general i la universitat o els centres d'excel·lència en particular). Des del Govern ja hem començat a treballar per a que això sigui possible. Potser el millor exemple és l' Acord estratègic per a la internacionalització al qual em referia, que es va signar recentment per les Conselleries d'Economia i Finances, de Treball i Indústria i de Comerç i Turisme juntament amb CCOO, UGT, Foment del Treball, PIMEC-SEFES i FEPIME. Això està basat en la idea, que els reitero, que la societat catalana és com una societat anònima, que té una presidència, que és el Govern; uns accionistes, que són els ciutadans i les ciutadanes; uns directius, que són les empreses catalanes i un sistema de formació, d'innovació i de recerca, que són les escoles i les universitats. L'empresa a Catalunya si aquestes tres funcions no van ben coordinades no anirà bé. I vostès que són empresaris ho han d'entendre potser molt millor que altres sectors de la societat. Han d'entendre que Catalunya és com una empresa i que aquestes tres funcions s'han de coordinar perquè les coses vagin bé, el qual no vol dir una política dirigista. Lluny d'això. 4 �L'acord estratègic que hem signat és per a mi un vot de confiança entre Govern i empresaris, entre Govern i sindicats i vull que quedi clar en què consisteix en aquest marc la política econòmica que impulsem des del propi Govern. Primer. L'acord estratègic per a la millora de la nostra competitivitat i la internacionalització de la nostra economia; Segon. Tots els temes que tenen a veure amb el pressupost i l'elaboració dels pressupostos; i Tercer. La millora del finançament. Com és lògic, aquests grans eixos van acompanyats d'altres mesures també fonamentals del programa de Govern. En concret, vull referir-me a quatre grans apartats, que són: - l'ajuda a l'economia productiva i les petites i mitjanes empreses; - les caixes d'estalvi i entitats d'assegurances; - la millora de la gestió i de la capacitat normativa en els impostos (tant propis, com cedits, com participats), - i les reformes institucionals ( com la reforma de la Llei de la Sindicatura de Comptes). La nostra estratègia econòmica es basa també en una política industrial activa -i preventiva a la vegada. No descobreixo res de nou en insistir en el paper clau que la indústria ha jugat històricament, i continua jugant, en l'economia Catalana. No tan sols com a peça vertebradora de l'economia sinó també en la generació d'efectes multiplicadors cap endavant i cap enrere. Tanmateix, per a que el seu rol de futur continuï essent vital, és necessària una nova política industrial - que faciliti la transició cap a una economia basada en el coneixement i - que potenciï les millores de la productivitat i les activitats de major valor afegit, - una política centrada en la innovació com a motor de creixement que permeti a les empreses catalanes excel·lir i accedir a tecnologies més modernes. - Una política que faciliti la difusió tecnològica i el foment de la cultura de la innovació entre el conjunt del teixit empresarial, especialment entre les pimes. Aquesta nova política industrial s'articularà sobre tres eixos claus: 5 �- La localització industrial, - la transferència tecnològica, - la innovació. La nostra política industrial té un conjunt d'actuacions previstes, les més importants de les quals son: 1. La creació d'una Agència Catalana d'Inversions Una agència d'inversions depenent de la Secretaria d'Indústria i Energia, que serà l'encarregada de canalitzar les inversions estrangeres directes i la localització exterior dels nostres establiments industrials i econòmics. L'agencia d'inversions vetllarà també per la localització de noves empreses que arribin es situïn en la mesura del possible en els territoris amb activitats industrials en regressió. L'Agencia Catalana d'Inversions, que naixerà d'estructures ja existents al Departament d'Inversió Estrangera del CIDEM (Catalonia Investment Agency) s'ocuparà de captar noves empreses que diversifiquin el teixit industrial. 2. La creació d'un Observatori de Prospectiva Industrial La situació existent obliga a dur a terme accions de prospectiva industrial que efectuïn una diagnosi detallada capaç de detectar les fases obsoletes (les que experimenten una clara erosió en termes de competitivitat) i les accions de suport relacionades amb la transferència de tecnologia que cal dur a terme per a consolidar les fases competitives (aquelles que assoleixen alts nivells de productivitat i eficiència). Aquestes accions es duran a terme a partir d'un Observatori de prospectiva industrial que es crearà al si del CIDEM. A més, i amb la participació de les empreses més significatives del sector es crearan unes "meses per a la competitivitat" que mitjançant una metodologia establerta definiran les fortaleses i les debilitats de cada sector 3. El Sistema Català d'Innovació A més llarg termini, la nova política industrial articularà el Sistema Català d'Innovació, la qual cosa suposarà la participació i cooperació de tots els agents implicats en el procés innovador en la configuració d'unes xarxes de centres de transferència tecnològica i d'innovació que creïn l'entorn favorable per a la modernització de les empreses catalanes. Podem interpretar el Sistema Català d'Innovació com una superposició jeràrquica d'una sèrie de Sistemes Territorials 6 �d'Innovació a partir del nucli central que forma l'àrea metropolitana de Barcelona. El Sistema Català d'Innovació estarà integrat, per una banda, pel Sistema Català de Ciència i Tecnologia del que formen part les universitats, els centres públics de recerca i els departaments d'R+D+I de les empreses i, per altra, per les empreses innovadores localitzades a Catalunya. Internacionalització Un cop esbossats els principals eixos i algunes de les actuacions en política econòmica i industrial, m'agradaria centrar-me sobre el primer dels que abans els he esmentat: la internacionalització de l'economia catalana. Si mirem les constants de la nostra economia, si mirem els indicadors, ens mostren que estem davant d'una situació econòmica fonamentalment -deixin-m'ho dir així- satisfactòria. Especialment si la comparem amb el context europeu. Crec que és important que aquesta realitat de bona salut de l'economia catalana s'imposi a certes imatges alarmistes, creades de manera inconscient la majoria de les vegades i de manera conjunturalment malintencionada en altres casos . M'agradaria donar algunes dades en aquest sentit. Bones i dolentes: En matèria de PIB, en matèria d'inflació i en matèria d'estimació del creixement del PIB de cara al futur i comparat amb Espanya, les notícies són bones, però no serien tan bones com la mitjana espanyola. Bé en relació a la Unió Europea. En els fons, si pensem, Catalunya és un esglaó situat entre el centre d'Europa i el centre de la península ibèrica. Tant des del punt de vista geogràfic com des del punt de vista econòmic i de nivells de renda hauríem d'estar influïts segurament per la major lentitud del creixement europeu, això no tindria res d'estrany. 7 �Això va acompanyat d'una taxa d'atur inferior a l'espanyola i superior a l'europea, un altre cop entremig. I una taxa d'ocupació millor a l'espanyola, això enormement important, perquè una cosa és apuntar-se a les llistes de l'atur i una altra és la capacitat de generar la incorporació de tots els sectors de la població, les dones en particular, al sistema productiu. I en aquest sentit, un altre cop estem entre Espanya i Europa. Per bé i per mal. Dit això, també cal advertir que no podem caure en el cofoïsme a l'hora de contemplar la nostra economia. L'economia catalana té molts reptes al seu davant; i aquests reptes poden esdevenir difícils d'assolir i amb conseqüències econòmiques i socials traumàtiques si no els sabem fer front. Tenim al davant el repte de la internacionalització. Estem immersos en un procés de canvi ocasionat per fenòmens comuns a totes les economies desenvolupades com a conseqüència d'un món més obert, més global i més competitiu. Ens hem d'acostumar a pensar en termes nous, que és una cosa que els empresaris normalment estan obligats a fer, perquè sinó no podrien vendre o col·locar els seus productes en el mercat. Ens hem d'avançar a estats de consciència que de vegades altres sectors de la població els és més difícil d'entendre. Les fronteres han desaparegut. Els estats segueixen sent molt importants i és evident que en matèria de seguretat hauran de tenir més competències. Però ja no tenim moneda pròpia, no tenim fronteres, i amb les nostres regions veïnes ens hem de veure com un continuum físic i polític perquè ho som. Els països són - com he dit abans - com empreses i les empreses tenen un tamany òptic i tenen una cosa que se'n diu economia d'escala. Nosaltres estem en una situació com a país en el qual si no augmentem de tamany no ens en sortirem. I augmentar de tamany no vol dir fer conquestes militars, per descomptat, ni conquestes econòmiques en sentit turístic. Es tracta de llençar llaços, de crear sinèrgies, es tracta que sapiguem que en uns límits de 300 quilòmetres tenim uns 15/16 milions d'habitants en aquesta zona del món tocant al Mediterrani, que estan lluny de les dues grans capitals d'estat (Paris i Madrid), que voldrien ser més del que són, i que no ho seran si no posen en comú, per raons d'escala, algunes de les seves virtuts. Això no vol dir que no podem competir o haguem d'invertir més en productes i en serveis aeronàutics, per exemple. Tot i que sabem que tenim a poques hores d'aquí la segona de les capitals en producció aeronàutica, que es Toulousse. 8 �I això tampoc no vol dir que Catalunya es mengi a ningú, o que nosaltres volem una regió europea en el sentit de crear unes noves fronteres. El repte és aquest. El repte de la internacionalització és trobar el tamany adequat i els ritmes adequats de millora. L'objectiu és aconseguir fer del repte de la internacionalització una oportunitat per a que les nostres empreses puguin competir amb èxit a la lliga europea i perquè Catalunya pugui assolir i exercir un paper rellevant en una euroregió del Mediterrani que s'obre de nou cap en aquest moment cap a la seva part oriental. Ja s'ha dit, en diverses ocasions, que el nostre model de competitivitat està esgotant el seu recorregut. Jo no hi crec en això. Aquest model, basat en els baixos costos laborals, el poc valor afegit i el treball precari i poc especialitzat té un sostre que estem pràcticament tocant. Ha de transformar-se si volem ser competitius en el context internacional. La nostra estratègia, doncs, és millorar la nostra competitivitat a través justament de la millora de la productivitat. Aquest és el punt clau. I per aconseguir-ho hem d'incidir en uns factors estratègics fonamentals com són - la inversió en infrastructures, - la formació de capital humà, - la incorporació de processos d'innovació tecnològica en els sistemes productius - i més inversió en R+D+I - finançament de projectes de capital risc Aquest procés de canvi al que hem de saber respondre, de fet, ja s'està produint. I a Catalunya d'una forma més marcada que a la resta d'Espanya. Això es veu clar quan analitzem l'evolució de certs indicadors en els darrers 15 anys ( des de l'entrada a la UE): 1. Gran obertura de l'economia (exportacions + importacions en béns i serveis sobre el PIB): 50'4% (1986)  97'8% (2002) 2. Grau d'obertura (en béns): 43'0% (1990)  66'6% (2002) 3. Saldo comercial de béns i serveis amb l'estranger: -7'5% (1986)  3'2% (2002) 9 �4. % exportacions béns s/PIB: 14'2% (1990)  27'6% (2002) 5. % exportacions de Catalunya s/ total Espanya: 23'7% (1990)  27'7% (2002) 6. Exportacions catalanes de contingut tecnològic alt i mitjà:  63% del total d'exportacions industrials catalanes  32'3% del total de les equivalents a Espanya 7. Inversió estrangera: Davant aquest repte, el Govern té una responsabilitat especial en la generació d'un entorn social i institucional estable que faci possible que aquesta transformació es produeixi de forma ràpida i ordenada. En aquest sentit, com s'ha assenyalat, és rellevant l'Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana recentment subscrit pel Govern, patronals i sindicats. Aquest acord assenyala 15 línies estratègiques a seguir: i. La dotació d'infrastructures, tant de transports i comunicacions com de telecomunicacions, adequades a les necessitats de la nostra economia. Per exemple, les infrastructures aeroportuaries i resoldre d'una vegada el tema de les connexions, que són bàsiques, entre el sistema aeroportuari i el conjunt els sistemes de transport. Em sumo entusiàsticament a la demanda de l'alcalde de Barcelona - que per descomptat havia parlat amb mi abans d'anunciar-ho - en l'exigència que el tren d'alta velocitat arribi a l'aeroport. No a prop de l'aeroport, no. A l'aeroport. Perquè en aquestes coses - vostès que són empresaris ho saben - ens hi juguem molt per 20 ó 30 minuts de diferència. Hem de jugar molt fort i molt seriosament en matèria d'infrastructures per pensar-les totes elles cohesionades, que siguin 10 �un compacte competitiu imbatible. ii. La garantia de subministraments energètics suficients i de qualitat, el que comporta la millora de determinades xarxes de distribució i l'impuls de noves fonts energètiques compatibles amb el medi ambient i amb el disseny territorial i paisatgístic del país. No oblidem que aquest disseny paisatgístic del país és un dels capitals naturals que tenim. Imbatible si nosaltres no el fem malbé. A veure si se'ns fica al cap a tots que finalment això no és una pretensió d'intel·lectuals o de poetes o de pintors... Això és un valor per la gent, un valor pel país des de tots els punts de vista i per tant l'hem de considerar com un capital. iii. La modernització i integració de les polítiques actives d'ocupació i la formació de les persones, tant a nivell de l'educació general (millorament dels sistemes educatius des de primària a la universitat) com de la formació professional, en les seves diferents vessants (reglada, ocupacional i contínua) i a nivell d'oferta d'educació infantil (0 a 3 anys). iv. La innovació tecnològica a tot nivell, àmbit al que cal donar la màxima importància juntament amb la innovació de productes, processos i estructures organitzatives (potenciació de les estructures en xarxa, nous sistemes de motivació.....). v. La inversió en la recerca (bàsica i especialitzada) i el desenvolupament aplicat dels fruits d'aquesta recerca, tant per part del sector públic com del sector privat. vi. L'establiment de canals de concertació amb tots els ens públics i privats que permetin garantir una millora de les condicions de vida, especialment en els àmbits de l'habitatge, la sanitat i l'atenció a les persones. Ja saben que aquestes són prioritats del meu Govern. Quant a habitatge, vull afegir que aquesta sostenibilitat basada en la cohesió social es trencaria si no ens adonéssim que un dels efectes de la tendència perversa del mercat - el mercat té tendències positives i tendències perverses - es la concentració de la riquesa i de la pobresa. Això no està dit per la teoria microeconòmica i tanmateix aquestes concentracions es produeixen per una qüestió de preus. Però no solament perquè els preus de les zones riques són més alts, sinó perquè desgraciadament la dinàmica dels preus juga en contra de la barreja. Hi juga en contra perquè quan una persona veu que en el seu barri va arribant més gent de fora i li canvien les condicions de vida, aquella persona se'n va. I en el moment que aquella persona se'n va els preus comencen a baixar. I això és el símbol i el signe que comença la segregació. 11 �vii. L'establiment de mesures i serveis que facilitin la conciliació de la vida laboral amb la vida personal i familiar. viii. El millorament de la qualitat dels serveis de sanitat que evitin les ineficiències que repercuteixen negativament en l'àmbit empresarial i en les persones. ix. Un sistema de protecció social que afavoreixi la inclusió (complements de pensions, renda ciutadana garantida, etc.). x. Aprofundir el desenvolupament del marc català de relacions laborals i la negociació col·lectiva i els seus instruments per a la millora de la qualitat del mercat de treball. xi. La potenciació de criteris de sostenibilitat ambiental i de responsabilitat social en el desenvolupament de les empreses. xii. La disponibilitat de recursos financers assequibles per finançar l'aplicació de les innovacions i els reajustaments necessaris per adaptar-se als nou contextos econòmics. xiii. La necessitat de projecció internacional de l'economia catalana, abastant tant la exportació com la implantació productiva en altres espais econòmics i la inversió a l'estranger. xiv. La consolidació d'un entorn que afavoreixi l'activitat empresarial, amb un marc normatiu i institucional estable i generador de confiança i amb la potenciació de valors que contribueixin a crear una nova cultura del treball. xv. El foment i la promoció de xarxes d'excel·lència i creativitat, així com l'impuls d'instruments facilitadors i estimuladors de la capacitat emprenedora. Catalunya té motius, arguments i raons per mirar amb optimisme l'etapa que s'obre davant nostre. Tenim capacitat emprenedora i noves generacions d'emprenedors, empresaris i professionals; tots ells gent altament formada. Tenim capacitat financera per endegar projectes. Tenim una base productiva sòlida. Tenim prestigi i reconeixement internacional i una bona imatge. 12 �Tenim i tindrem una administració "business friendly", que cercarà sinèrgies amb els sectors empresarials. Que liderarà sense confondre els papers, sense intervencionismes. L'economia catalana ha estat sempre capaç de fer front als reptes de l'obertura i de la internacionalització, com ho demostra, entre d'altres coses, la força de les nostres exportacions. I com ho demostren el vigor i la capacitat d'adaptació amb que les nostres empreses i la nostra economia van saber superar, en el seu moment, la crisi estructural del sector industrial, el tèxtil per exemple, que havia estat, durant més d'un segle, l'eix vertebrador de la nostra economia; i com va saber adaptar-se, amb èxit, a l'obertura dels mercats i a la fi de l'existència d'un mercat protegit que va suposar l'entrada a la Comunitat Europea a l'any 1986. Catalunya no ha de tenir por a la internacionalització, al contrari, és el terreny on millor ens sabem moure. Per això, hem d'ajudar a la internacionalització i l'obertura de la nostra economia i a la capacitat i la fortalesa de les nostres empreses per competir en un context internacional. Aquest país ha mostrat una fortalesa extraordinària quan ha fet falta, i no tinguem cap dubte de que tornarà a mostrar-la. I el compromís del Govern per a que això sigui així és un compromís innegociable, és innegable. I serà permanent. Torno a dir que s'obre una nova etapa per a Catalunya, amb oportunitats que podríem qualificar d'històriques. No només tirarem endavant projectes tant fonamentals per les 'lleis estructurals bàsiques' d'aquest país com són el nou estatut, la millora del finançament, la reforma del Senat, la justícia de proximitat o la pluralitat cultural d'Espanya. En l'etapa que vam encetar a Catalunya el desembre passat i a Espanya diumenge el 14 de març, creiem que serà històric el fet que es consideri tan important com aquestes lleis a les que m'he referit, els mapes, el dibuix, les infrastructures, les xarxes. El passar d'un país-estrella, amb un centre i uns braços, a un país-xarxa. Els mapes seran tan decisius com les lleis. Els mapes de Catalunya i els mapes de tota Espanya. És aquí on ens hi juguem en bona mesura el nostre futur. Així com la ciutat de Barcelona, amb un govern central col·laborador, va viure a final dels anys vuitanta i primers dels noranta, una experiència contundent i reeixida, avui estic més convençut que mai que ara repetirem aquesta experiència a escala catalana. Repetirem i ampliarem. I els puc garantir que en uns anys veurem un canvi extraordinari. Una Catalunya extraordinària, bolcada a fora, perquè 13 �en el món obert no hi ha fronteres ni defenses. La defensa és la qualitat de vida interior i l'atac és l'exportació d'idees, de productes i de capitals. Farem el possible i el que calgui perquè això sigui una realitat. Ens hi juguem molt. Ens hi juguem moltíssim. Però aquest és un joc apassionant i l'hem de guanyar. Moltes gràcies. Pasqual Maragall 14 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1650 Title A name given to the resource Catalunya oberta: una estratègia econòmica Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cambra de Comerç de Barcelona Subject The topic of the resource Benestar Social Economia Euroregió Finançament Globalització Infraestructures Relacions Internacionals Unió Europea Model social Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-03-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/169/20040419.pdf 03835abdaefbc7830423bdb2f06d01a9 PDF Text Text Intervenció del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, durant la Celebració dels 25 anys dels ajuntaments democràtics Parlament de Catalunya | 19/4/2004 Havíem estat escollits democràticament, per primera vegada al nostre país, des de la caiguda de la Segona República. Els ciutadans de Catalunya i de l'Espanya democràtica, havíem recuperat, gràcies a la Constitució de 1978, el dret a fer sentir la veu i el vot, a l'hora de decidir la forma de governar els pobles i les ciutats. Avui celebrem el que allò va significar, i el que han suposat vint-i-cinc anys de democràcia municipal per al progrés i per al benestar de Catalunya. Des d'aquella primavera, des d'aquella primavera del 79, els ajuntaments democràtics hem tingut ben segur un paper cabdal en la construcció de la Catalunya dels ciutadans, de la Catalunya del dia a dia. El municipalisme ha estat un veritable motor, del desenvolupament social i polític de Catalunya en tot aquests anys, potser no prou escoltat, potser no prou reconegut fins ara. En celebrar aquests primers vint-i-cinc anys és bo que ens aturem un moment a considerar què s'ha aconseguit i quins són els principals reptes que tenim al davant. Què s'ha aconseguit en aquests vint-i-cinc anys? La devolució dels ajuntaments als seus ciutadans, que es va iniciar l'any 79, i que ha suposat la transformació del sistema de govern local en dos sentits: la millora de la qualitat democràtica en el govern més proper als ciutadans i, per tant, més visible, i la transformació, una transformació sense precedents, dels pobles, vil·les i ciutats d'arreu de Catalunya; una transformació física, una transformació que com cap altra en política es pot veure i tocar. Efectivament, els ajuntaments democràtics han posat la dimensió del territori en el centre de la concepció política de la societat. S'ha passat a fer la política, les polítiques, des del territori. Per primera vegada en segles, el nostre país ha vist néixer una generació que ha arribat a la majoria d'edat vivint en democràcia, i sense haver patit cap guerra, cap guerra interior, cap interrupció forçosa del sistema de llibertats, i això és realment extraordinari. Tothom ho accepta, com accepta la millora de les condicions de vida dels ciutadans en tots els camps: a les escoles, en l'assistència mèdica, en el clavegueram, en l'urbanisme, en els centres cívics, en els casals de cultura, en els parcs i espais de lleure, en els transports, en la via pública, en la policia local, en les instal·lacions esportives, en els polígons industrials, i un llarguíssim etcètera... 1 �Els municipis, doncs, han modernitzat la xarxa de serveis i d'infraestructures en un procés de transformació sense precedents al nostre país en el seu conjunt. Com a resultat, els alcaldes i els regidors han aconseguit, heu aconseguit, un rol polític d'importància cabdal. Heu esdevingut, testimonis directes de les contradiccions i de les satisfaccions alhora que marquen el dia a dia de la gestió dels afers públics. Potser com cap altre sector de la classe política. Tarradellas, el president Tarradellas, em deia un dia: "vostè, toca les obres, jo només firmo decrets". Amb això volia dir que ell sentia la distància del poder respecte de la societat, quan aquesta distància no és la del cos a cos de la governació municipal i la de la visió, jo diria que física, elemental, directa de la transformació de les ciutats. Els regidors i els ciutadans de 1979 volien que les coses fossin i es fessin més a prop de la ciutadania, més a prop dels ciutadans materialment, ideològicament, temperamentalment i tot, si em permeteu. Tots plegats volíem donar forma política al valor de la llibertat i al valor de la proximitat i ens en podem donar per satisfets amb la feina que s'ha fet. Molts de vosaltres sabeu que sempre he trobat a faltar una major i millor relació entre la Generalitat i els ajuntaments i sabeu també que tenir-la és un dels meus propòsits en el període que tot just fa uns mesos hem encetat: escoltar, parlar, entendre, que no vol dir abdicar, al contrari. Pel que fa als reptes per als propers anys, hem de tenir en compte que aquesta evolució tan positiva del primer quart de segle de la democràcia municipal aporta un balanç esperançador, però, tanmateix, apareixen nous reptes al Govern de les nostres societats. En primer lloc, el repte de la participació, que no vol dir funcionaritzar la ciutadania, sinó civilitzar la funció pública, acostar-la al públic. En segon lloc, cal aprofundir allò que els anglosaxons anomenen, i nosaltres hem comprat aquesta paraula, la devolució de competències als ajuntaments, el 40-30-30. És a dir, que la proximitat governi més de la meitat de les coses que ens passen a nivell públic. En molts casos es tracta de reconèixer el que ja passa en la realitat, encara que la Llei no ho hagi previst, que els ajuntaments, com a institucions més properes, assumeixen la resolució de les necessitats dels ciutadans, fins i tot quan aquestes no són de la seva competència. Avui els ajuntaments en el nostre sistema polític estan en condicions d'assumir un paper més important encara en la direcció i en la gestió de pobles i ciutats, i sobretot un paper més conscient, més 2 �oficialment admès. Per això caldrà millorar el finançament. És una obligació cap als governs locals i és una obligació, també, cap als ciutadans. Deixeu-me, finalment, dir-vos que ens arriba una onada de nous reptes de caràcter social i econòmic a nivell global. Ens arriba de fora, ens arriba del context internacional en què vivim. El temor global té la seva dimensió local, com la tenen la immigració, la deslocalització d'empreses o l'ús i l'aplicació generalitzada de les tecnologies de la informació i la comunicació; com ho té l'envelliment de la població i com ho tenen la millora de les zones urbanes amb riscos d'exclusió o de degradació, perquè és aquí, en aquestes zones, probablement, on ens hi juguem el futur com a país. En tots aquests camps caldran polítiques concertades, i caldrà la complicitat i la coordinació entre ajuntaments i Generalitat, i ens tindreu al vostre costat, al conseller de Governació, el vostre conseller, i a mi mateix. Aquest és un Govern format majoritàriament per persones que procedim dels ajuntaments, que havíem estat alcaldes i regidors, sabem el pa que s'hi dóna. No en dubteu. El nostre acord de Govern reflecteix aquesta voluntat de reforçar el paper i els recursos dels governs locals. Ho hem fet en els ajuntaments grans i ho hem de fer a tot Catalunya. En la reforma de l'Estatut el punt de vista municipal hi ha de ser, de manera indiscutible, però també cal que els municipis reforcin i consolidin la seva col·laboració mútua, que es mancomunin, que es mancomunin objectius, projectes, serveis i polítiques. Durant molts anys, s'han compartit experiències i preocupacions i el balanç és positiu i esperançador. No obstant, en el nou context social i polític resulta necessària una nova etapa en la coordinació del municipalisme català, nova etapa que em consta que és així considerada per les dues organitzacions municipalistes catalanes. És per això que encoratjo els ajuntaments i les associacions a sumar les seves forces i fer sentir una sola veu a través de la qual s'expressi la voluntat d'un país caracteritzat per la seva diversitat cultural i geogràfica. Per acabar, vull tenir un record molt emotiu a tots aquells que en algun moment d'aquesta etapa democràtica van exercir aquestes responsabilitats, alguns ho han deixat i alguns ja no hi són. Voldria esmentar, permeteu-m'ho, a títol personal, perquè sé que ho entendreu, tots heu viscut en algun moment aquestes circumstàncies, tres companys meus de l'Ajuntament de Barcelona, 3 �nostres, en el qual vaig tenir el privilegi de poder treballar quan, com vosaltres, vaig tenir aquella responsabilitat. Tots tres ens han deixat en aquest llarg camí encetat avui fa vint-i-cinc anys, i representen tres cares de la proximitat, de la capacitat, de l'honestedat i de la tenacitat que requereixen, que requereix la política municipal. La Maria Aurèlia Capmany, en Josep Maria Serra Martí i l'Antoni Santiburcio, vagi per ells i per tots els qui ens han deixat el nostre record emocionat. Vull afegir-hi, l'alcalde del Prat, mort d'accident, anant a casa seva, anant al seu Ajuntament, tornant al seu Ajuntament, l'Antonio Martín; l'alcalde de Reus, Anton Borrell, i el cap de l'oposició de l'Ajuntament de Barcelona, Ramon Trias Fargas. La seva feina, la dels governants i la dels opositors, com la de tants i tants d'altres, com la vostra d'ençà que hi sou, ha contribuït a consolidar la democràcia i a enfortir l'esperit cívic i d'integració de la nostra societat, i a fer que els nostres pobles i ciutats hagin guanyat cada dia una engruna més de qualitat urbana, de qualitat cultural i de qualitat de vida. Avui, dia 19 d'abril de l'any 2004, vint-i-cinc anys després de prendre possessió la primera generació de regidors i regidores sorgits de la nova etapa que es va iniciar en aquell moment al nostre país, podem mirar al futur amb més serenitat i amb més esperança que mai. Més que mai, quan a més Barcelona esdevé la ciutat seu de la Unió de Ciutats del Món. Vull avançar-vos que amb el conseller de Governació estudiarem la possibilitat de, com vosaltres demaneu en el vostre manifest, declarar el dia 19 d'abril, per a cada any, a partir d'ara, el dia del municipi i rebre-us cada any, sigui en aquesta casa, si el president del Parlament així ho considera oportú, sigui en el Palau de la Generalitat. N'hem parlat, en parlarem, tenim una visió favorable d'aquesta possibilitat i, per tant, si tot va bé, ens acomiadem però només per un any. Fins a l'any que ve. Moltes gràcies. Pasqual Maragall 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1651 Title A name given to the resource Intervenció del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, durant la Celebració dels 25 anys dels ajuntaments democràtics Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Administració municipal Administració pública Benestar Social Municipis Democràcia Infraestructures Acció política Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-04-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/192/20050216.pdf 973b7dd368f8e398e1bb1bf5cf049180 PDF Text Text Signatura de l'Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana Palau de la Generalitat. Barcelona | 16/02/2005 Senyores i senyors, Voldria començar la meva intervenció amb unes paraules de record cap a una persona que va patir ahir, aquí al costat mateix, una insuficiència malauradament irreversible. Em refereixo al Doctor i Conseller Laporte. No ens podem sostreure, els qui varem ser-hi, de l'impacte que la seva mort ens va produir. No pel lloc on era, sinó pel dramatisme de la situació. El Conseller Laporte representa molt bé a tota una generació de catalans que van viure el pitjor que li pot tocar a una generació: dues guerres i una dictadura, des del 1936 fins a pràcticament les acaballes dels anys 60. Dic les acaballes perquè llavors ja es veia venir que les coses canviarien, i és ben cert que l'economia havia començat ja a canviar. Deixin-me també dedicar unes paraules d'agraïment a tots vostès, per la seva presència i per la paciència d'haver escoltat tants discursos. Tanmateix, crec que és un preu baix a pagar per l'existència d'un acord que ens honora a tots. El primer agraïment que vull fer és a la presència de les universitats; veig que la majoria hi són. Per tant, estic molt agraït als senyors rectors. També vull transmetre, com a President, un missatge d'agraïment i de satisfacció pel treball que han fet, que és un treball difícil. No sé si això queda prou reflectit en les paraules que han expressat; alguns n'han parlat, d'aquestes dificultats, i m'ho crec absolutament. L'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana expressa de manera ben gràfica -tant per la seva forma com pel seu contingut- una ambició compartida. Tots estem per una Catalunya potent, per una Catalunya segura; segura de les seves possibilitats, que pot i vol ser entesa més enllà, que vol i pot ser entesa en una Espanya plural i en una Europa avui més gran que mai i més diversa que mai. Una Catalunya que vol, en aquests àmbits, comptar i decidir. El procés que vostès han seguit, per arribar a aquest Acord que avui hem signat, indica el mètode que ens farà triomfar com a país. És un bon mètode, que vostès han aplicat bé i que ens serveix a tots: reconeixement i diàleg, feina ben feta, sentit estratègic i passió col·lectiva. Com que ja s'ha dit tot sobre l'Acord permetin-me que faci un parell de reflexions que no puc deixar de formular davant d'un públic tan representatiu i influent. En aquests dies en que vivim sota l'impacte de l'accident del Carmel, crec que és especialment important donar-li a aquest Acord la importància estratègica i de futur que té. Un país són moltes coses alhora, són molts drames i moltes alegries, moltes tristeses i tantes il·lusions; i el Govern ha d'estar a totes i cadascuna d'aquestes situacions. Però sempre amb la mateixa motivació, que és la de procurar -i evidentment aconseguir- el màxim benestar de tots els ciutadans i ciutadanes. Els d'avui i els de demà. I penso que el que vostès estan fent té una perspectiva de futur evident. Com ja saben, durant aquests dies la preocupació principal del conjunt del Govern i, molt especialment, del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques s'ha centrat en l'accident produït en el túnel de maniobra de la prolongació de la Línia 5 del Metro de Barcelona, al Barri del Carmel. El Govern ha actuat establint, des del primer moment, un ordre de prioritats que no s'ha alterat en cap cas: les persones primer, els béns després i, finalment, 1 �l'obra que s'estava executant. Per atendre a aquestes prioritats, hi han estat implicats, a més del Conseller Nadal i sota la coordinació del Conseller en Cap, les conselleries de: Interior, de Benestar i Família, de Salut i de Medi Ambient i Habitatge. Des del moment de l'accident, hi ha hagut una molt estreta col·laboració i coordinació d'actuacions amb l'Ajuntament de Barcelona, a qui pertoca -en virtut del principi de subsidiarietat, que ja sabeu que és un principi en el qual creiem en aquesta casa- la relació directa amb el Barri i els seus habitants. I l'Ajuntament ho ha fet, a la meva manera de veure, de forma absolutament encomiable. A dia d'avui, tots confiem que el camí de la normalització s'ha iniciat. I paral·lelament, s'està duent a terme una investigació -evidentment que sí!- que acabarà amb la presa de decisions necessàries per determinar responsabilitats respecte de les causes i raons primeres i últimes- de l'accident. Estem compromesos amb l'obligació ineludible d'explicar què ha succeït, perquè ha succeït, qui n'ha estat el responsable o els responsables, quines conseqüències se'n deriven i com es retorna novament, al barri i a la zona, la tranquil·litat perduda; amb un projecte de reforma i de millora que sigui potent i indiscutible. D'alguna forma, indirectament, d'això en parla també l'Acord d'avui: del dèficit d'infraestructures de Catalunya. Es posa d'evidència que encara ens falta molt; tant d'infraestructures com d'inversió, d'inversió important. Aquest dèficit afecta a tot el país; també a la ciutat de Barcelona i també a aquells barris que, després de 30 anys de lluita per tenir unes comunicacions dignes, ara han de patir aquest malson que tots esperem poder oblidar ben aviat. Catalunya reclama, perquè ho necessita, inversions potents en la seva xarxa de comunicacions viàries, ferroviàries i de telecomunicacions. Però alhora el Govern té una responsabilitat: assegurar i garantir que aquestes inversions es fan correctament. Des del disseny del traçat a l'execució, passant per la tramitació administrativa, la dotació pressupostària, l'impacte ambiental i el control tècnic. La Catalunya del 2005 -torno una mica a la raó inicial d'aquesta reunió- i evidentment la del 2010, necessita els projectes dels que hem estat parlant aquí. Però no a qualsevol preu; els necessitem, però ben fets. La competitivitat del país requereix empenta, la tenim. Requereix projectes, els tenim. I requereix decisió política, social, sindical i empresarial, que la tenim. I ara, deixin-me dir unes paraules sobre dos temes que també són del dia i que no voldria perdre l'oportunitat de comentar. Balances fiscals; perquè té a veure amb el que dèiem, té a veure amb les infraestructures però també amb el servei. Com vostès saben, compartim el Govern entre diverses forces polítiques. Uns creiem que Espanya té solució i que estem més a prop que mai d'aconseguir-la, encara que no sigui gens senzill; altres forces polítiques són més escèptiques respecte a aquest tema. Però en una cosa sí que estem d'acord: hem d'acabar amb la indefinició d'anys passats i amb la política que alguns van anomenar, crec que desafortunadament, de peix al cove. No ha donat bons resultats: no tenim infraestructures suficients i ni tant sols hem posat en qüestió el mapa radial d'Espanya. I això és crucial fer-ho. Hem acceptat responsabilitats molt serioses en Sanitat, en Educació i en Seguretat sense els recursos corresponents i, al damunt, tenim a la resta d'Espanya si més no desconfiada. És a dir; nosaltres ens en sentim creditors, però els deutors desconfien del creditor, la qual cosa és realment paradoxal i una mica inusitada, ben mirat. No sé qui hauria de desconfiar de qui, però ens trobem en aquesta situació. I els mitjans de comunicació, lògicament molt 2 �poderosos al centre d'Espanya, posen de relleu aquesta contradicció d'una forma a vegades molt sorprenent. Sobre la necessitat d'afegir la balança comercial a les balances fiscals, de la que se'ns ha parlat ja alguna vegada des del centre d'Espanya, haig de dir; que això era cert abans, però que -com ha reiterat el nostre Conseller d'Economia i Finances- ha deixat de ser-ho des del 1986. Ha deixat de ser del tot cert, almenys des del moment que varem entrar a la Unió Europea, i des que tots els països de la Unió van ser capaços de competir amb nosaltres pels mercats teòricament nostres, o captius de la nostra indústria. Des que ens varem obrir a Europa, això va deixar de ser així. La nostra pertinença a la Unió Europea té altres conseqüències. Necessitem col·laborar, i no nosaltres sols, en el dibuix d'una Euroregió que disposa, a Toulouse, de la planta aeronàutica més important del món, i a l'Aragó, per posar un altre exemple, d'una capacitat logística d'espai que no tenim. Tornant a les balances. Opacitat no, però falses solucions tampoc. Basar estrictament les solucions dels nostres problemes econòmics en la reducció del nostre dèficit fiscal, tampoc. Nosaltres solucionarem, hem de solucionar, el nostre dèficit fiscal, però no pensem que aquest sigui l'únic problema o que la seva solució sigui la font de totes les solucions. És una solució, però en necessitem d'altres. Estic d'acord, ho he estat sempre, amb la idea que no n'hi ha prou amb una fórmula basca per a Catalunya. Catalunya és massa gran. És la primera comunitat autònoma del país en termes econòmics. Per tant doncs, o bé convencem als espanyols de que hi ha fórmules financeres equitatives i solidàries -totes dues coses alhora: equitatives vol dir justes per a nosaltres i solidàries pels demés- o no ens en sortirem. I jo estic segur que ens en sortirem. Sabeu per què? Perquè estem en una Europa i en un món condemnats a trobar fórmules exactament d'aquest estil, o tampoc no tindran sortida. Estem en una Europa i un món que necessiten, al mateix temps, ser solidaris i exigir equitat. Divendres passat, dia 11, el President Chirac ens deia, a Zapatero, a l'Alcade Clos i a mi mateix, que l'arribada de milions d'africans al sud d'Europa serà cada cop més imparable si no invertim el sentit del seu subdesenvolupament endogen. El President Chirac i el President Zapatero proposaran una fórmula senzilla, la taxa internacional d'un dòlar per bitllet d'avió, per invertir preferentment en el Magreb i en l'Àfrica subsahariana. Tot això ho dic aquí perquè és perfectament coherent amb el nostre Acord estratègic. Es tracta de substituir la idea de tancar-se a la competència primària dels països pobres mitjançant preus baixos- per la idea contrària d'invertir-hi i assegurar dues coses: el seu creixement econòmic i l'expansió natural de les nostres empreses d'allà. D'això n'hem parlat moltes vegades amb el President de la Cambra; i ell ha estat un protagonista, un artífex d'aquesta feina al Magreb. Els sindicats catalans ho han entès perfectament, això. Les rondes de Doha i Ginebra, presidides pel Ministre brasiler d'Economia, van en el mateix sentit: obrir els nostres mercats primaris als productes dels països més pobres i obrir els seus mercats industrials als nostres productes i a les nostres inversions. Per cert, el Congrés del Món Rural, que es va posar en marxa divendres passat a Poblet, afavorirà evidentment la instal·lació d'indústria Catalunya endins. Perquè no es tracta solament de portar empreses fora, es tracta també de portar empreses Catalunya endins; afavorir una indústria que s’instal·li endins, i una agricultura capitalitzada, moderna i compatible amb el nou escenari internacional. 3 �Això és bàsicament el que els hi volia dir. Però si m'ho permeten, encara voldria afegir-hi dues coses. El contacte amb Chirac i Zapatero també va servir també per posar sobre les taules els temes transfronterers. Quins temes? Primer: els cent quilòmetres i escaig -són els únics que falten!- entre Narbona i Perpinyà per completar la línia d'alta velocitat planificada des d'Estocolm fins a Sevilla. Segon: la línia THT d'alta tensió elèctrica Baixas-Bescanó -que necessitem com el pa que mengem- que s'està intentant desencallar. Tercer, la connexió respectuosa entre el Cadí i Puymorens. Nosaltres hem fet un túnel, el del Cadí, de peatge per cert; França ha fet el Túnel de Puymorens, però manca la connexió entre tots dos. Més greu encara, des de la sortida de Puymorens fins a Toulouse la carretera avança a cinc quilòmetres per any, per dir-ho ràpid. I per últim, el túnel de baixa cota de l'Aragó. En general, tot això ha de servir per a la potenciació d'aquesta Euroregió de 15 milions d'habitants de la qual els hi parlava. Dir això al President de la República francesa és una mica fort, tenint en compte que França ja va resoldre a finals del segle XVIII el seu problema polític i la seva cohesió en termes d'unitat nacional -però d'una República reeixida en tant que tal. Mentre que nosaltres, com vostès saben perfectament, hem trigat un segle i mig més en començar a pensar que tal vegada podríem crear, com estem creant ara, un model polític defensable. Per últim, deixin-me dir unes paraules sobre la Constitució europea. El 'no', el secessionisme que he sentit expressar en alguns, no és ni pot ser la consigna dels partidaris de la Constitució europea. En el nostre Govern hi ha posicions diverses sobre aquest punt i, evidentment, això ha condicionat la meva participació en la campanya. Vull dir clarament que no es pot basar la crítica de la Constitució europea en els efectes negatius que pugui tenir sobre els desitjos de qualsevol poble dels que formen l'Espanya plural o altres països. No és un bon argument. Els que fixen l'objectiu d'un alt nivell d'abstenció, de forma manifesta o de forma vergonyant, no estan a l'alçada del desafiament en el que, ho vulguem o no, estem implicats. I que no és altre que el de definir un espai polític de 450 milions de persones, el més gran que hi ha hagut mai sota una Constitució democràtica comuna, el primer del món en PIB. Això passa en un escenari que, en el segle passat, va patir les guerres més sanguinàries de la història, i que fins a l'any 1989 va estar dividit en dos blocs polítics irreconciliables. Que avui se'ns doni la possibilitat de dir -el que sigui, però dir- alguna cosa sobre una Constitució que s'estableix democràticament sobre aquest món, és una oportunitat que cap ciutadà d'aquest país no hauria de deixar-se perdre. Tinguem-ho ben present. Moltes gràcies. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1674 Title A name given to the resource Signatura de l'Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Finançament Model social Infraestructures Relacions Internacionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-02-16 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/202/20050506.pdf 081a4a10c5aaaa70b4e650e574b80d07 PDF Text Text Discurs institucional sobre la nova etapa del Govern de la Generalitat de Catalunya Palau de la Generalitat | 06/05/2005 DE QUINA CATALUNYA ELS VULL PARLAR? A Catalunya hi ha més de 200.000 infants de 0 a 3 anys. I només n’hi ha 67.000 que tenen una plaça en una llar d’infants. Menys de la meitat, en places d’oferta pública. A Catalunya hi viuen un milió de persones de més de 65 anys. Tres de cada deu viuen al llindar de la pobresa. Les famílies de Catalunya que tenen una hipoteca pel pis o casa en el que viuen, dediquen una mitjana del 57 % dels ingressos familiars a fer-hi front. A Catalunya hi ha una taxa d’immigració del 11,4 %. Només durant l’any 2004 la població immigrada ha crescut en 153.000 persones. En els darrers mesos s’han presentat 113.036 expedients de regularització, dades d’avui mateix. Anar de Manresa a Lleida, en tren, segueix suposant dues hores i mitja de trasllat. El mateix temps que fa 50 anys. Entre 1985 i avui, el 32 % dels joves nascuts en entorns rurals ha emigrat a les àrees urbanes. Catalunya ha crescut per sota de la mitjana espanyola els darrers 9 anys. Podria continuar, però em penso que ja és suficient per donar-los una idea de quina Catalunya els estic parlant. M’entendran si els dic que el millor Estatut i el millor finançament foren inútils si no ens haguessin de servir per atacar els problemes que hi ha al darrere dels exemples que els acabo de posar. I darrere de molts altres que els podria posar. És d’aquesta Catalunya de la que s’ocupa el Govern d’Esquerres i Catalanista que ahir complia els seus 500 primers dies de treball. Parlaré del govern, del seu estat de salut i del seu ordre de prioritats. Per començar, m’agradaria descriure com veig el govern de Catalunya avui. Per continuar després, parlant-los de la seva ambició reformadora, social i econòmica. COM ÉS EL GOVERN D’ESQUERRES I CATALANISTA? L’actual govern de Catalunya es va constituir el dia 22 de desembre de 2003. En 500 dies aquest govern ha acumulat i consolidat uns actius considerables. Hem pres el pols de l’estat del país i de les seves institucions. També de les seves aspiracions i de les seves disponibilitats. Hem escoltat i avaluat. Hem precisat els nostres objectius, hem fixat les orientacions de la nostra acció, hem seleccionat els instruments per realitzar-la. 1 �Hem formulat projectes i els hem programat, els hi hem buscat finançament, els hem encabit en un calendari. Hem dibuixat el camp de joc. Hem creat un equip. Hem actuat, hem invertit, hem estalviat, hem tapat vies d’aigua. El Govern d’Esquerres i Catalanista comença a desplegar tota la seva capacitat d’acció. És un bon moment, doncs, per posar de relleu els principis que caracteritzen el nostre estil de governar i donen consistència a l’acció realitzada. També és un bon moment per insistir en els valors que orienten el projecte de reforma social que estem impulsant. Aquest és un Govern amb rigor institucional. Ho hem demostrat especialment amb la institucionalització per llei de la figura del Conseller Primer, que no tenia llei. D’aquesta manera hem endreçat una situació desordenada que afectava el cor de les institucions de la Generalitat, al mateix Govern de Catalunya. Hem cedit la iniciativa legislativa al Parlament en matèries rellevants, com la modificació de la Llei del Consell de l’Audiovisual; perquè quedi clar de quina és la competència de cadascú; i per descomptat, la independència, no solament la independència dels mitjans, sinó la independència del control dels mitjans. Feia falta. I hem mostrat la nostra disposició a la constitució d’una Comissió d’Investigació quan ha estat necessària, com ho ha estat en el cas de l’accident de la Línia 5 del Metro, al seu pas pel barri del Carmel, i sobre l’obra pública a Catalunya durant els darrers anys. Però aquest és un Govern no solament institucionalment rigorós, també és un govern competent, que és capaç de definir una estratègia per a Catalunya i de definir el seu lloc en l’Europa que neix i en el món global. Que ha posat en marxa les principals polítiques recollides a l’Acord del Tinell. Que ha actuat amb diligència a Sallent, a l’Anoia o a Gallecs i ha tingut capacitat de reacció davant de situacions complexes com la que s’ha produït al barri del Carmel de Barcelona. Aquest és un Govern solvent en la gestió dels recursos públics. Ho hem demostrat auditant la situació econòmico-financera de la Generalitat, imposant-nos un primer Pressupost d’austeritat i liquidant-lo amb una reducció del 33% del dèficit. En un any. Gràcies al rigor i la solvència inicial, el 2005 hem pogut presentar un Pressupost de gran ambició social, que dobla gairebé l’esforç inversor per habitant de l’any 2003. Aquest és un Govern transparent. Des del primer moment hem fet públics tots els càrrecs de confiança. Hem realitzat informes sobre l’estat de la Generalitat, no només sobre la situació econòmico-financera, sinó també sobre l’organització i la gestió. Hem fet transparents les ajudes als mitjans de comunicació privats. I hem canviat les normes de contractació en l’obra pública. 2 �En síntesi, Aquest és un Govern amb rigor institucional que actua amb ple respecte per les institucions polítiques de Catalunya. És un Govern competent que compleix els compromisos que ha adquirit amb els ciutadans. És un Govern solvent que gestiona els recursos públics amb eficiència. I és un Govern transparent perquè creu que la societat catalana i les seves institucions faran un salt endavant si incorporen la transparència en els comportaments públics. El nostre projecte de reforma social té l’objectiu de convertir Catalunya en un país més pròsper i cohesionat. Hem demostrat una nova sensibilitat social enfortint l’Estat del Benestar català i millorant les condicions de la vida individual i col•lectiva dels ciutadans. Tenim una nova sensibilitat territorial perquè volem garantir els mateixos nivells de vida arreu del territori de Catalunya i apostem per la sostenibilitat, decididament. No és un somni. Tenim una estratègia econòmica col·lectiva dissenyada a partir d’una visió compartida amb els empresaris i els treballadors. Tenim un designi europeu. Un designi amb l’Europa de la innovació i la investigació que s’ha començat a concretar amb el desenvolupament de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. Un designi amb l’educació, la cultura i la innovació, que són el fonament i el futur del nostre continent. Tenim una ambició de país que volem compartir amb tots els ciutadans i ciutadanes. Per aconseguir la plena igualtat en la participació de les dones a la vida econòmica, social i política de Catalunya. Per oferir més i millors serveis a les famílies. Per vetllar per la protecció dels infants. Per assegurar els drets de les parelles homosexuals. Per facilitar que els joves puguin accedir a un habitatge sense haver d’hipotecar els seus projectes de vida. Per fer possible que les persones grans, especialment les que no es poden valer per elles mateixes, puguin viure en unes condicions dignes. Per oferir més recursos i oportunitats als emprenedors, als creatius i als investigadors, però també als pagesos o als qui han optat per viure en un entorn rural. 3 �Aquests són els objectius del nostre projecte de reforma social. Els objectius fixats en l’Acord del Tinell. I volem marcar la diferència treballant per Catalunya poble a poble, barri a barri, al costat de la gent. Aquests són els nostres valors que els confesso d’entrada. Els valors que posem al servei d’un nou patriotisme, el patriotisme dels drets i la justícia social, el de la dignitat reconeguda i el de les oportunitats de gaudir d’una vida millor. Aquesta és la nostra ambició per la Catalunya dels 7 milions d’habitants. Un Govern impulsor dels grans objectius de país: Estatut i Finançament, no solament això, però també. Reitero un cop més el compromís del Govern amb els dos grans objectius polítics de país per aquesta legislatura: la reforma de l’Estatut i del finançament català. I amb aquests dos objectius majors, altres dos objectius institucionals complementaris: la nova organització territorial i la llei electoral. S’havien d’haver fet fa anys. Era un mandat de l’Estatut de 1979. Ho he afirmat des de l’inici d’aquest procés reformador: l’Estatut i el finançament, s’ha d’entendre bé, són uns mitjans. No són finalitats en si mateixos. Són instruments al servei d’una millor acció política, amb més marge polític i econòmic. Així ho vaig expressar el passat mes de gener en un discurs a La Pedrera, dient que creia que era essencial que ens fixem en les intencions finals de la reforma: l’Estatut per a què? L’Estatut ha d’assegurar-nos la pau i la convivència cívica, ha de ser un instrument jurídic i institucional per autogovernar-nos millor. L’Estatut ha se servir per dur a terme millors polítiques econòmiques, socials, educatives, sanitàries, territorials i culturals. I si no, no faria servei. No hauria acomplert el seu objectiu. Ras i curt, el nostre model de reforma de l’Estatut vol singularitzar-se tant pel consens, en la forma, com pel seu contingut social.” [fi de la cita] Així ho han entès els ponents de la reforma de l’Estatut quan han identificat en el text els principis rectors que guiaran l’acció dels poders públics a Catalunya: - La convivència social - El reforçament de la identitat - El progrés econòmic i social - La cohesió i el benestar - L’equilibri territorial 4 �- La sostenibilitat mediambiental - La pau i la cooperació internacional Aquests principis fonamenten el model civil i social que establirà el nou Estatut. I a aquests principis els corresponen unes competències més ben definides i garantides i també –en alguns casos- unes noves competències. Poc a poc, el full de ruta dissenyat per les forces polítiques catalanes va avançant en el seu camí. Ens apropem als moments decisius per aquesta reforma. I és ara més que mai quan hem de ser curosos amb el nostre capteniment, que exigeix: - unitat en l’ambició compartida, rigor en el treball polític, tenacitat i generositat en el procés negociador i responsabilitat amb el compromís adquirit. Tinguin la seguretat que el President i el Govern de la Generalitat estan fent tots els esforços per aconseguir aquesta unitat, sense la qual no faríem com a país ben res. Tenim el dret a ser optimistes, però malfiem-nos del maximalisme fàcil, que en el fons amaga una certa mandra per fer les coses com s’han de fer i una profunda desconfiança en les possibilitats reals de Catalunya. EL GOVERN DE LES REFORMES SOCIALS Però l’objecte d’aquesta compareixença ni és fer balanç exhaustiu ni parlar només de l’Estatut. Vostès saben que l’acció del govern s’articula entorn de quatre eixos: la transparència, la innovació i la competitivitat, la reforma social i l’equilibri territorial, la proximitat als territoris. El Govern ha dissenyat, conjuntament amb les agrupacions empresarials i sindicals, una estratègia per transformar el nostre model de competitivitat ... En vaig parlar extensament fa unes setmanes al Cercle Financer ... Avui em centraré en la reforma social i l’equilibri territorial, que són dues cares de la mateixa moneda. Reforma social per generar més cohesió social i per evitar fractures. Equilibri territorial per aconseguir un desenvolupament més harmònic del conjunt del país. Catalunya no pot anar a dues velocitats: ni en el seu creixement econòmic, ni en la força dels seus territoris, ni en la incidència de les seves polítiques. He triat 7 polítiques per il·lustrar el que els vull transmetre : 5 �1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Educació i cultura Salut Família Atenció a la dependència Habitatge Seguretat i Infraestructures i Territoris Primera: Educació i Cultura L’educació i la cultura estan en el cor del programa reformador del Govern. Perquè són factors motrius del progrés econòmic i tecnològic i, a la vegada, són instruments essencials d’integració cívica i de cohesió social. El reconeixement del paper central de l’educació en el nostre projecte es correspon amb un tractament prioritari en els Pressupostos, que ens ha permès entre altres coses: - haver convocat 3.680 places d’oposicions tant a primària com a secundària, que comprenen totes les especialitats; - posar en marxa el Pla per a la llengua i la cohesió social, amb 649 aules d'acollida, per on ja han passat 12.500 alumnes amb necessitats educatives específiques; - activar el Pla de Construccions Escolars 2004-2007, en el qual tenim previst destinar 1.500 milions d’Euros, que prèviament haurem estalviat. Al costat de l’acció del propi govern, apostem per la col·laboració amb els ajuntaments, ja iniciada en l’àmbit dels processos d’escolarització o en el de planificació de l’educació infantil. I estem pensant el Pacte Nacional per a l’Educació, que és una iniciativa de diàleg i participació de la comunitat educativa i del conjunt de la ciutadania sobre el futur que volem per al nostre sistema educatiu. La qualitat educativa, l’autonomia dels centres, la corresponsabilitat dels ajuntaments amb l’educació, la xarxa integradora de centres públics i concertats, el perfil del professorat i la participació de les famílies ... són les qüestions clau que haurà de recollir el Pacte Nacional per a l’Educació i, posteriorment, la Llei Catalana d’Educació. Pel que fa a la cultura, la nostra aposta és sòlida, amb un increment del 23,1 % del pressupost d’aquest any, en la línia d’acomplir el compromís de doblar els recursos en una legislatura. Aquest increment ha anat acompanyat de decisions substantives i innovadores: l’inici i desenvolupament del procés del Consell de la Cultura i les Arts dissenyat sota la direcció de J M Bricall i la presentació del Pla de Cultura 2005-2007. Era difícil arribar a un consens en aquest terreny, però justament la cultura té per norma ser exigent i s’ha d’aconseguir, ho considero molt important. Sense oblidar la projecció internacional de la nostra cultura, amb l’èxit de la Fira del Llibre de Guadalajara (Mèxic) i la futura participació a la Fira de Frankfurt. Segona: Salut Estem construint un model sanitari que integra la salut pública i la millora de la qualitat de l’atenció sanitària. 6 �Aviat farem públiques les principals propostes del Govern per racionalitzar la despesa i millorar el finançament de la sanitat. L’objectiu a mitjà-llarg termini és el d’arribar a una despesa sanitària pública similar a la de la mitjana de l’Europa occidental (UE-15). Que era, perquè després ha baixat, del 6,3% del PIB l’any 2002, mentre que a Catalunya estàvem al 4,7%. Aconseguir-ho depèn dels recursos, però també d’una bona gestió, els garanteixo que hi estem avançant. En parlarem, com saben, en la propera Conferència de Presidents Autonòmics del mes de juny, tal com estava previst. Com també estava previst que jo hi exposés el procés d’elaboració del nou Estatut. I ho faré. Catalunya ha estat la comunitat autònoma amb menor increment de la despesa farmacèutica de tot l’Estat aquest 2004. L’any passat no hi va haver desviació pressupostària per primer cop des del 1981. I més de 800 professionals passaran a treballar 6 hores diàries quan fins ara en feien dues i mitja. Estem treballant per aconseguir que el temps de visita arribi a 10 minuts de mitjana i per disposar d’1 metge de família per cada 1.500 usuaris assignats. Com també per millorar la detecció precoç dels càncers més comuns per tal de que en menys de 30 dies el ciutadà tingui un diagnòstic. Tindrem una atenció sanitària propera, amb uns professionals reconeguts i competents: és un dels objectius essencials del departament de Salut. Com també ho és donar el màxim suport a la tradició innovadora i investigadora de la medicina catalana. És també estratègic el desenvolupament de la bioregió, un clúster format per farmacèutiques, hospitals, laboratoris i centres de recerca. Ha de convertir Catalunya en un pol de referència europeu en l’àmbit de la biomedicina i la biotecnologia. Tres dels pilars fonamentals d’aquesta bioregió són: 1) el Centre de Medicina Regenerativa liderat per professor Juan Carlos Izpisúa, 2) l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica, en el marc de l’impuls del Parc de Recerca Biomèdica, 3) i el projecte liderat pel Dr. Joan Massagué, que situarà Catalunya en el mapa mundial de la Recerca sobre el càncer. Tercera: Família La família és un dels elements clau en el manteniment de la cohesió social bàsica de la nostra societat. Els diversos tipus de família continuen essent, avui dia, la unitat bàsica de convivència i el nucli fonamental de les relacions afectives interpersonals. Però les estructures familiars estan experimentant un procés de diversificació. La incorporació de la dona al món del treball, altíssima, igualant ràpidament cotes europees, l’augment de l’esperança de vida o l’augment de la monoparentalitat són fenòmens positius que demostren que som una societat oberta i dinàmica. 7 �Al mateix temps, però, exigeixen una política de suport a les famílies que sigui inclusiva i que permeti que les persones amb responsabilitats familiars les puguin desenvolupar en les millors condicions possibles. En aquest àmbit ja hem començat a adaptar els serveis i els recursos a les famílies monoparentals, a les famílies nombroses, a les famílies amb persones grans en situació de dependència i a les persones grans soles. El Departament de Benestar i Família concentra aquest any més del 5% del pressupost global de la Generalitat per primer cop, complint una resolució del Parlament de l’abril de 1999; estem complint compromisos que s’havien adquirit en èpoques anteriors. La partida destinada a les famílies ha crescut un 21,8%. Entre d’altres mesures inclou la consolidació dels ajuts universals per infant a càrrec i nous ajuts universals per parts o adopcions múltiples de bessons i trigèmins. Facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral també és un dels nostres objectius fonamentals. L’avançament del curs escolar, la construcció de 30.000 noves places públiques de llars d’infants o l’impuls de les mesures recollides a l’Acord Estratègic en l’àmbit econòmic i laboral, són una mostra de l’acció que estem realitzant en aquest terreny. Aquestes mesures, juntament amb la nova política d’habitatge, el Pla d’Acció i Desenvolupament de les Polítiques de Dones, que ens ha de permetre avançar envers unes famílies més democràtiques o la nostra voluntat de desenvolupar els serveis d’atenció a les persones dependents ens permetran fer un salt qualitatiu important en el suport que la Generalitat dona a les famílies. Quarta: Atenció a la dependència En aquest darrer àmbit, l’objectiu és ben senzill d’enunciar: avançar els serveis socials cap a la universalització. La nova Llei de Serveis Socials de Catalunya és un dels projectes més ambiciosos d’aquesta legislatura. Ho dic rotundament. És un dels projectes i dels reptes més importants. Aquest any 2005 aprovarem l’avantprojecte. Em vull aturar un moment a parlar de l’atenció a les persones dependents. A Catalunya hi ha unes 332.000 persones amb dependència: probablement és el problema social més important que tenim. Aquest any hi destinem gairebé 600 milions d’Euros. Atendre’l com cal suposa construir la quarta pota del nostre sistema de benestar, després de la salut, l’educació i la seguretat social: l’atenció a les persones dependents. Per arribar-hi, la coordinació socio-sanitària és fonamental. Els Departaments de Benestar i Família i Salut ja han presentat el Programa d’atenció a les persones amb Dependència. Amb 3 objectius: -ordenar i impulsar l’atenció a la dependència, -millorar el suport a la vida autònoma 8 �-i avançar en la redacció de la Llei de l’Agència Catalana de la Dependència, prevista pel 2006. Es tracta d’establir un sistema que garanteixi la continuïtat assistencial necessària per atendre les persones amb diversos graus de dependència, apostant de manera clara per l’atenció domiciliària. Cinquena: Habitatge Quan parlo amb joves, arreu del país, aquest és el problema. Al costat de la precarietat laboral, però casi per sobre. La manca d’habitatge dificulta greument la participació i la integració política, econòmica i social dels joves. Cal donar-hi una resposta col·lectiva. Els governs, sols, no podran resoldre aquest problema. Però no es pot defugir, de cap manera, aquesta responsabilitat. És fonamental que hi hagi una provisió suficient d’habitatge protegit que faciliti l’accés dels joves a l’habitatge de compra. I a més, estimular, i amb això poso molt d’èmfasi personalment, l’habitatge de lloguer com una opció factible al llarg del cicle vital. Tema aquest absolutament perdut en la geografia política i social espanyola, no ja en la catalana, dels darrers 25 anys. És fonamental que hi hagi habitatge protegit però és encara més important que hi hagi un mercat de lloguer que permeti l’adaptació, sobretot del jovent, justament en les circumstàncies canviants que la vida els està obligant a fer i que en la meva generació no eren presents. Això requereix una societat diferent, una mobilitat i una capacitat d’adaptació que en aquest moment no els estem oferint. No estem parlant d’un problema només per als joves. El fet que les famílies amb una hipoteca hagin de dedicar-hi, de mitjana, més de la meitat dels seus ingressos és realment preocupant; perquè les famílies amb hipoteca en aquest país són un percentatge elevadíssim del conjunt de les famílies. Aquesta és la raó de ser del Pla Català pel Dret a l’Habitatge. Aquest Pla ha vingut acompanyat de la Llei de reforma de la Llei d’Urbanisme (Llei 10/2004) i acabarà de completar-se amb la Llei de l’Habitatge de Catalunya que presentarem aquest semestre. El 2005 s’han incrementat el 46% les polítiques socials d’habitatge, les borses d’habitatge jove, la xarxa de mediació pel lloguer social i els crèdits i ajuts als joves No és tot el que fa falta, però és el que cal per començar a redreçar la situació amb realisme. Comencem a veure els primers resultats: en el primer any d’aplicació del Pla, la construcció d’habitatges de protecció oficial ha augmentat un 26% respecte de l’any 2003. El problema de l’habitatge afecta tot el país. Actuarem a tot el país. I ho farem des de la proximitat, aprofitant l’experiència dels ajuntaments, que s’han de llançar una mica més, acostumats com estaven a que no els hi donaven el que els hi havien d’haver donat i per tant no ho feien perquè no ho podien fer. Ara ho hauran de fer amb la Generalitat perquè nosaltres sí els donarem aquesta confiança però també aquesta exigència. També aquesta ha de ser una política que combini creixement sostenible i equilibri territorial. En els darrers 25 anys hem multiplicat per dos el sol urbà i urbanitzable. Això no és un ritme sostenible, és insostenible. Ens porta al desastre ecològic. 9 �Sisena: Seguretats La complexitat d’una societat avançada com la nostra ens fa més fràgils i vulnerables i, en conseqüència, ha fet créixer extraordinàriament la demanda de seguretats. Seguretat als carrers, a les carreteres, en el treball, en el consum ... El Govern de Catalunya assumeix la responsabilitat de proporcionar respostes satisfactòries a aquestes demandes ciutadanes. Ho fem convençuts del caràcter profundament social de les polítiques de seguretat. Estem governant les seguretats des de la planificació, la coordinació i la prevenció en l’àmbit de la seguretat ciutadana i de la justícia. El cos de Mossos d’Esquadra està responent, i molt positivament, a l’exigència d’eficàcia policial pròpia d’una societat moderna com la nostra. L’any 2005 és l’any del desplegament efectiu de la Policia de la Generalitat a la ciutat de Barcelona, per arribar al servei que necessita: 2.527 Mossos d’Esquadra i una comissaria per cada districte per garantir una policia de proximitat al servei dels ciutadans. Amb la construcció de 75.000 m2 d’obra nova i 80 M€ d’inversió. I amb la nova xarxa “Rescat”, un nou sistema de telecomunicacions que assegurarà la coordinació amb totes les policies locals del Barcelonès, el servei de bombers i les emergències mèdiques. Continuarem el desplegament al Vallès, al Baix Llobregat, al Penedès, al Garraf, al Camp de Tarragona i a l’Ebre, on volem haver culminat el desplegament el 2008. I continuarem fent un important esforç contra la velocitat excessiva a la carretera amb el Pla integral contra la velocitat excessiva, que hem posat en marxa. En l’àmbit de la Justícia, el Govern treballa tenaçment per a modernitzar l’Administració de Justícia, un objectiu no gens fàcil. Des de l’inici de la legislatura, amb 38 jutges nous per atendre 33 nous òrgans judicials, amb inversions per seguir informatitzant els jutjats i amb mesures per reduir l’interinitat del personal de suport. Ahir en vam parlar amb el Fiscal General de l’Estat, el fiscal Mena i la Presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: Hi haurà Fiscals en Cap autonòmics , ja els hi avanço, fins ara exclusivament provisionals i provincials. És una bona notícia. Igualment, ja hem aprovat el Pla director d’equipaments penitenciaris, amb la creació dels nous centres necessaris per resoldre l’actual congestió. És un dels temes dels quals estic més satisfet, com s’està regirant la situació judicial i sobretot penitenciària en aquest país, on la capacitat era de 5.000 i el nombre de reclusos de 8.000, i per tant on no podíem i no estem oferint encara les mínimes garanties ni als interns ni a la societat. S’està fent un esforç immens, esforç que requereix, d’altra banda, capacitat de compromís per part de la societat, dels ajuntaments, de les zones afectades, i que només s’obté quan el Govern és atrevit i a la vegada convincent, quan el Govern és amic, quan el Govern és proper, però té una idea clara del que el país necessita. S’està aconseguint. Considero la tasca que s’està fent en aquest camp com una de les més meritòries del meu govern. 10 �Setena: Infraestructures i Territoris Les infraestructures de transport ens han de connectar amb la resta de l’Espanya i d’Europa, a l’hora que ens han de reequilibrar el territori. Teníem unes infraestructures absolutament insuficients per l’ambició d’aquest país, desproporcionadament dolentes o pobres. Les darreres setmanes hem avançat, tant aquí com amb el govern de l’Estat per definir i aconseguir un gran acord sobre les infraestructures a Catalunya en l’horitzó dels propers 10 anys. Un acord per aconseguir que la inversió pública es mantingui al voltant del 19% del PIB. Que és el que ens correspon. De vegades se’ns diu que a tota Espanya és igual perquè els rics paguen a Catalunya i els rics paguen a Andalusia, i els pobres d’Andalusia cobren i els pobres de Catalunya també; per tant no és un problema de que Catalunya pagui i Andalusia cobri, és un tema de que paguin els rics i cobrin els pobres. I jo em pregunto: i la inversió?, perquè una cosa són els serveis i una altra la localització de les inversions i és aquí on patim. No podem acceptar de cap manera que s’hagi assolit, només puntualment, per les inversions de l’AVE. La variable “inversió” és decisiva. I concretament la inversió estatal. Amb l’Estat, compartim línies generals i objectius del Pla Estratègic d’Infraestructures de Transport (PEIT) presentat pel Ministeri. És un bon punt de partida. Com ho són els Pressupostos de l’Estat d’enguany en matèria d’Infraestructures, recollint importants inversions en el TGV, en els Ports de Barcelona i Tarragona o en infraestructures viàries (per exemple, la transformació de la N-340 en autovia del mediterrani o l’impuls de l’Eix Pirinenc). Ara bé: insisteixo. No podem considerar-ho una excepcionalitat. Per això estem negociant la concertació amb l’Estat d’un veritable Pla Catalunya, perquè s’elabori i signi aquest 2005. El Pla Estratègic d’Infraestructures de Transport ha de ser un dels instruments principals per l’articulació d’una Espanya en xarxa, basada en l’adequació de les estructures econòmiques a criteris d’eficiència, de demanda potencial i de masses crítiques que necessiten resposta. El Pla Catalunya té 5 grans objectius: 1. Aconseguir la participació de la Generalitat en la gestió dels ports i aeroports catalans. No podem passar més tenint la principal quasi de les nostres instal·lacions, tan important com les grans fàbriques i com els grans centres de decisió governamental, un port, un aeroport, transoceànic, de la importància del de Barcelona dirigit per un funcionari que depèn d’un director general que viu a Madrid. No pot ser, és un problema de credibilitat, és un problema d’eficàcia. Aconseguir doncs la participació de la Generalitat en la gestió dels ports i dels aeroports, anant si cal a la posada en marxa d’un lloc de trobada d’aquestes grans infraestructures com són el port i l’aeroport des del qual es pugui planificar el conjunt de l’estratègia de les comunicacions internacionals d’aquest país. 2. Reforçar les comunicacions transpirinenques. 3. Equiparar territorialment la xarxa d’autopistes de peatge i d’autovies. 4. Prioritzar una nova connexió d’ample europeu ferroviari fins la frontera francesa. 5. I potenciar el tràfic mixt de passatgers i mercaderies al corredor mediterrani. 11 �Per la seva banda, el Govern de la Generalitat ja està desplegant, aquest 2005, una important actuació planificadora i inversora: 1. Tenim en execució o pressupostades carreteres per valor de 2.127,6 M€ i hem iniciat els tràmits per construir 4 nous eixos viaris en el marc del Pla d’Autovies: Vic-Ripoll, MaçanetPlatja d’Aro, Vilanova i la Geltrú-Manresa i Reus-Alcover. (AMTU) 2. Hem incrementat notablement l’aportació de la Generalitat a l’Autoritat del Transport Metropolità i invertim en el desenvolupament dels Consorcis de Transport de Tarragona, Lleida i Girona. 3. Impulsem els Centres Integrals de Mercaderies (CIM) de l’Empordà, la Selva i el Camp: Catalunya ha d’esdevenir la plataforma logística del sud d’Europa. 4. I estem definint projectes clau per l’equilibri territorial de Catalunya. És el cas de l’Eix Ferroviari Transversal, que unirà amb via d’ample europeu mixta per a mercaderies i passatgers Lleida i Girona, establint la connexió de totes les ciutats més importants de la Catalunya central com Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa i Vic. Abans de l’estiu es presentarà el primer avantprojecte de traçat. D’altra banda la millora de la capacitat i la qualitat de la xarxa elèctrica assegurant un subministrament suficient per atendre les necessitats de progrés de Catalunya, es farà d’acord amb el nou Pla Estratègic de l’Energia que presentarem aquest mes de maig. Ja saben quina és la meva posició en aquest punt: respecte pel territori sí. Però creixement i desenvolupament també. Catalunya ha de ser respectada, però no és una postal, és una realitat viva. Ha de ser respectada, però ha de funcionar bé. Permetin-me un breu excurs sobre l’estratègia econòmica. Tot el que els acabo d’explicar s’assenta en una estratègia econòmica col•lectiva recollida, com he dit, en l’Acord Estratègic per la Internacionalització, la Qualitat de l’Ocupació i la Competitivitat de l’Economia Catalana... ... i en la nostra voluntat de promoure un gran pol de creixement i d’innovació al sud d’Europa: l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. Avui no m’hi entretindré. Els remeto a altres intervencions meves, del conseller primer i dels consellers que han parlat a bastament del nostre compromís amb la innovació i la competitivitat. Però vull que entenguin que les polítiques socials de les que els he parlat fins ara, només seran sostenibles per la societat catalana si som capaços de millorar substancialment el nostre model econòmic sobre la base de millorar-ne la competitivitat. Estratègies territorials Hi ha d’haver estratègies globals. Però hi ha d’haver també una acció de govern continuada i ambiciosa que estengui el progrés i la igualtat d’oportunitats a tots els territoris, pobles i ciutats. 12 �A Lleida, vertebrant una àrea metropolitana potent, fent una clara aposta per la indústria agroalimentària, una de les tres més importants d’aquest país de cara al futur, i pel desenvolupament turístic, especialment de Balaguer en amunt. La línia de La Pobla és una gran oportunitat per aconseguir-ho. El Canal Segarra-Garrigues ha de ser factor decisiu de desenvolupament. Amb l’Alt Pirineu i Aran ben connectats amb la resta de Catalunya plenament integrat a Catalunya. Ja he assenyalat la importància de l’ Eix Pirinenc. Al Pirineu cal ordenar el creixement, però potenciant, també, l’activitat econòmica, especialment l’agricultura i el turisme de qualitat. El Pirineu català és la frontissa de l’Euroregió, i a través de la Comunitat de Treball dels Pirineus s’allarga fins a l’Atlàntic. Les Terres de l’Ebre han tornat a veure el futur. La derogació del transvassament de l’Ebre obre un nou horitzó per aquesta terra que aposta per la sostenibilitat i per la recerca. La Casa de l’Aigua de Tortosa n’és un bon exemple. La millora de les infraestructures convertirà el sud de Catalunya en el punt d’unió entre l’Euroregió Pirineus-Mediterrània i l’Arc Mediterrani. Pirineus-Mediterrània ens obliga a estar en tres posicions: amb els Pirineus mirant l’Atlàntic; amb el Mediterrani mirant el sud, per descomptat, i entremig, la regió Pirineus-Mediterrània que és el nucli central per nosaltres de l’estratègia territorial de Catalunya. La Catalunya central emergeix, amb ambició, com a contrapès de la regió metropolitana i com a punta de diamant de la nova organització territorial. La cruïlla dels eixos transversals, amb els que creuen el país de nord a sud, confereix a la Catalunya Central una posició geoestratègica privilegiada per al seu desenvolupament. La línia ferroviària transversal reforçarà aquestes potencialitats. En el Camp de Tarragona, hi conflueixen dos dels eixos més dinàmics de tota Espanya –el corredor del Mediterrani i [el que jo anomenaria ] l’eix de l’agricultura entre Tàrrega i Reus. Això li dóna una elevada mobilitat per treball i unes perspectives de creixement demogràfic molt importants. Ara cal planificar aquest creixement i dibuixar nous escenaris de futur pel Camp vinculats als dos sectors fonamentals de la zona com són la química i el turisme. A les comarques gironines estem posant fi al retard d’infraestructures. Això i la recerca de noves vocacions vinculades al desenvolupament del triangle virtuós universitat-empresaterritori marca els eixos claus pel futur d’aquest territori. L’obertura exterior de les seves empreses metal·lúrgiques, agroalimentàries, químiques i tèxtils demostra el camí a seguir. I Barcelona i la seva regió metropolitana han d’esdevenir el pol més competitiu de l’Euroregió i el punt de referència de comunicacions entre el nostre país i la resta del món. Estem dibuixant una Catalunya digital, en xarxa i ciutadana. L’estem projectant un conjunt de Plans i Programes per estructurar el país. Els en cito 8 : 1. El del Transport 2. El d’Infraestructures de Telecomunicacions. Bàsic per estendre l’ús de les TIC a tots i cadascun dels racons del nostre país. 3. L’ Agroalimentari. 13 �4. Per la Internacionalització de l’Empresa Catalana. 5. Per la Recerca i la Innovació. 6. El de l’Energia. Que ha de resoldre el tema de les interconnexions. 7. El Programa de Sòl. 8. I el PUOSC. És així com es construeix un país competent i competitiu. És així com s’avança cap a la igualtat d’oportunitats, es visqui on es visqui, en l’accés als mercats, als equipaments i als serveis del conjunt dels ciutadans. Catalunya progressa socialment, a bona velocitat com demostren aquests dies ... - les 345 noves places públiques de llars d’infants a Tarragona ciutat - la construcció d’un nou CEIP amb capacitat per 450 alumnes a Vic - al barri de la Torrassa de l’Hospitalet, els ajuts de la primera convocatòria de la Llei de Barris - a Salt i a Girona, el nou Hospital de Santa Caterina - els habitatges de promoció pública al Barri de Sant Roc de Badalona. - la banda ampla que està a punt d'arribar a tota la població de Lleida. És així com demostrem que un Govern al servei dels seus territoris, a prop dels ajuntaments, és un govern al servei dels seus ciutadans. No entenc, i no accepto, que encara algú digui que no sap per a què reclamem un nou finançament. És la reforma social. (Parafrasejant la campanya de Bill Clinton “És la reforma social, estúpidos”). La Catalunya que hem projectat i en la que estem avançant no és un titular. No és una icona. Avui per avui es una realitat complexa, diversa, més avançada socialment i més ambiciosa col·lectivament del que ho ha estat els darrers vint anys, i en això hem posat les nostres esperances i les nostres passions. Acabo. El que he volgut significar amb aquesta compareixença és la profunda relació que hi ha entre la Catalunya de progrés i benestar a la que aspiren els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya i la reforma de l’Estatut i del finançament que estem proposant. El que dóna sentit a la voluntat de millorar el nostre autogovern és el servei al progrés i al benestar de tots els catalans. 14 �Per dir-ho més clar: el projecte del Govern d’Esquerres i Catalanista és un projecte de reforma social. És sobretot un projecte de reforma social que basa el seu patriotisme justament en aquesta estratègia, en el fet que tots els catalans i totes les catalanes reconeguin aquest país com el seu, no perquè els hi vingui de dalt, no perquè els hi vingui del darrere, sinó perquè ells l’estan fent millor i el senten com seu i com una cosa que han de defensar amb les ungles. Aquest és el patriotisme que nosaltres volem. És un projecte atent a les necessitats quotidianes i immediates de la gent i al mateix temps és un projecte generador d’oportunitats de futur. És un projecte arrelat en les tradicions polítiques i socials de les esquerres catalanes, de l’entesa catalana de progrés que governa Catalunya, però no és una mania ideològica sinó un projecte orientat a servir l’interès general. Tinguin la convicció que el Govern de Catalunya el serveix i servirà amb passió i determinació. Moltes gràcies. 15 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1684 Title A name given to the resource Discurs institucional sobre la nova etapa del Govern de la Generalitat de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Benestar Social Catalanisme Educació Model social Territoris Acció política Estatuts Finançament Gestió pública Govern Infraestructures Missatges institucionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-05-06 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/204/20050525.pdf 6b3a2395aad7bc3014127b501e419f9e PDF Text Text VI Reunió Pla Estratègic Metropolità Palau de Pedralbes. Barcelona. | 25/05/2005 Per començar aquesta reunió, aquí al Palau de Pedralbes voldria, en primer lloc, donar les gràcies a l'Alcalde. Aquest Palau ha estat justament una de les primeres mostres de generositat de l'Ajuntament de Barcelona envers la Generalitat: la primera va ser el Parlament, la segona el Palau Nacional de Montjuïc i, la tercera, aquest Palau de Pedralbes. El Govern de la Generalitat està absolutament a favor del Pla Estratègic. Fins i tot pensem que segons a quins indrets, com per exemple en l'Àrea Metropolitana de Barcelona, és quasi més important el Pla Estratègic que un pla urbanístic. Un pla urbanístic no deixa de ser un sistema una mica indirecte de controlar la realitat social a través de la realitat física. No dic que no s'hagi de planificar urbanísticament, per descomptat que s'ha de planificar. Però s'ha demostrat que algun cop que s'ha fet no ha anat massa bé. Hi ha altres sistemes de controlar la realitat social, la dinàmica econòmica i els assentaments de la gent, que no es basen purament en fer mapes i plànols; a banda, aprovar i fer plànols és un procés llarg i enormement complicat, que després no sempre dóna els resultats que es voldrien. Quins resultats haguéssim volgut? Més compacitat. És molt fàcil de dir-ho a pilota passada, no? Més compacitat i més xarxa al mateix temps, és a dir, més concentració. Sempre poso els exemples dels barris que han anat bé -que són molts- perquè justament tenen aquest caràcter compacte, que permet tenir uns costos relativament baixos i, en canvi, una qualitat relativament alta; i un escampament, una no tan gran empastifada podríem dir, si volguéssim ser molt crítics- del territori. Ens hem escampat massa... Des del punt de vista de les comunicacions i, per tant, també de l'estructura urbana, Catalunya ha de deixar de ser una 'T'. Aquesta 'T' que ve del centre de la península i que arriba fins a la costa, i que és com si diguéssim el barret de la 'T'. Catalunya ha de ser una xarxa, amb una 'T' no en tenim prou. Per això algunes de les coses que hem fet, algunes de les primeres infraestructures que hem dibuixat han estat, justament, dirigides a trencar aquesta lògica, una mica simplista, de venir del centre de la península i escampar-se per la costa. No n'hi ha prou, doncs; s'ha de fer una xarxa ferroviària alternativa que passi per l'interior i que, com vosaltres sabeu perfectament, estem planificant. Com deia l'Alcalde, el fet que la població de l'Àrea Metropolitana de Barcelona hagi augmentat -després que, d'alguna forma, hagués parat de créixer i fins i tot hagués baixat una mica per sota dels 3 milions d'habitants- és una bona notícia. Que ara -i no solament perquè hi ha més ajuntaments a l'Àrea Metropolitana actual, sinó perquè es dóna una revifalla demogràfica- estigui creixent novament la població és una molt bona notícia, perquè són cicles molt llargs, molt difícils de canviar i que arrastren molta inèrcia. I s'han aconseguit canviar en el bon sentit. On som? l'Àrea Metropolitana és un punt entre una colla de punts que configuren Europa: un és Madrid, l'altre París i l'altre Frankfurt. Podríem citar també a Milà i a Roma, evidentment. A sota hi tindríem Alger, que no està tan lluny -a 55 minuts d'avió. Són 3 milions d'habitants que, per cert, disposen de 50 mil 1 �milions de dòlars per invertir en cinc anys i no saben què fer-ne. A Alger tenen un problema de realització. Si hi col·laborem, guanyarem centralitat. Jo crec que us heu de proposar ser un punt molt important, quasi central diria, d'aquesta xarxa de ciutats. Qui som? Som aquí però, qui som? Som una euroregió de 15, 16, 17 milions, depèn del que comptem, d'habitants. Nosaltres -que quedi molt clar, aquests 15, 16 ò 17 milions d'habitants- necessitem energia i necessitem una colla de coses. No estem en contra de les connexions internacionals, al contrari; no només no hi estem en contra sinó que estem creant una euroregió que és internacional. Per tant, pel que fa a les interconnexions -entenguem interconnexions internacionals- no només no hi estem en contra sinó que hi estem absolutament a favor. Ara bé; crec que també hem d'estar -i estem- a favor de traslladar l'energia el mínim necessari. De la mateixa manera que vàrem estar en contra de traslladar l'aigua a la costa del Sud, perquè hi havia altres maneres d'obtenir-hi aigua (a part de que nosaltres l'estem pagant més cara, l'estàvem pagant a 280 pessetes el metre cúbic quan jo era alcalde, ara no sé a quant estem, ja...), també hi ha altres sistemes d'obtenir energia que no són purament traslladarla molt lluny, que fan que se'n perdi molta i que, a més, fan bastant malbé el territori. És a dir; no estem en contra de les interconnexions, però estem en contra de transportar excessivament l'energia si no cal, tant si és elèctrica com si és l'aigua. I per això ho estem estudiant. Llavors diuen: "ah, però és que triguen molt perquè es barallen...". No; triguem perquè el tema és molt complicat de decidir. Tradicionalment es tirava pel dret, es deia "això s'ha de fer, perquè corre molta pressa" i ningú s'atrevia a dir que no. Doncs escolteu, mirem-ho bé: empresaris, govern, poblacions, tothom. I no per una qüestió de filosofia, sinó perquè sabem que, de vegades, en aquestes matèries s'han pres decisions excessivament precipitades. Aquest Govern està a favor dels municipis. Quan jo era petit i vostès també, la situació, pel que fa a la despesa pública, era que l'Estat representava el 80%, els ajuntaments eren el 20% i la Generalitat 0%, perquè no existia. M'estic remuntant a abans del 1980. En aquell moment vàrem demanar el 50-25-25, no sé si ho recordaran. Després ja ens vàrem atrevir a una mica més i vàrem demanar que la repartició fos un 40% de l'Estat, seguit de 30-30. I ara on som? Avui som al 30-50-20. Hem de reconèixer aquest avenç als governs que hem tingut fins ara. Estem al 50% de la despesa pública a les autonomies -i en el cas de Catalunya, probablement al 60%, perquè tenim la Seguretat i perquè tenim una colla de competències que d'altres no tenen. Déu n'hi do, el que s'ha fet en 25 anys! Cap a on hauríem d'anar? Quin és el compromís del Govern de la Generalitat? No posaré data, perquè no podem fer-ho i perquè seria il·lús voler realitzar-ho massa de pressa. Però seria ideal anar cap al 30-40-30, no el 40-30-30; l'Estat representaria el 30% -que és el que té i ja poca cosa baixarà- o poc més, però no massa des del punt de vista de despesa pública; altra cosa és que tinguem més poder, per dir-ho d'alguna forma, o més capacitat de disposició...Però, insisteixo, hauríem d'anar cap el 30-40-30. I jo crec que hi anirem, sempre que els ajuntaments realment ho vulguin. Perquè molts ajuntaments s'han acostumat a no tenir, per dir-ho d'alguna forma, i, en canvi, a seguir reclamant (cosa que entenc que té, de vegades, un cert actiu), però sense una veritable voluntat d'assumir determinades competències. Doncs hauríem de poder tenir competències, per tant, també responsabilitats i, per tant, també els recursos. Si haguéssim doncs de posar un objectiu a deu anys -aproximadament, crec que hauríem d'anar cap al 30-40-30. Això ha estat difícil de fer amb un Govern nou, 2 �perquè a un Govern nou no se li pot demanar que desaparegui abans d'existir, per dir-ho d'alguna manera. És a dir, que una mica de la mandra que hi ha hagut, respecte a la devolució, des del Govern de la Generalitat cap als ajuntaments es veu justificada perquè era un Govern que estava naixent, que estava tot just rebent de dalt. Jo, ara, demanaria als ajuntaments que fossin una mica més ambiciosos en això. I més concretament els metropolitans, perquè, al capdavall, és des d'aquí que s'impulsa i es fa bategar el cor motriu de Catalunya, no? Port i aeroport. Vàrem parlar-ne abans d'ahir a la nit amb en Zapatero i l'Alcalde i, francament, estem una mica impacients. El port ja està en marxa, ja té una estratègia. Pel que fa a l'aeroport, és veritat que està creixent, però no sabem qui mana. Jo sóc molt amic del director; és una gran persona, però no li donen competències. Per tant, suggeríem la possibilitat de lligar port i aeroport per fer-ne un hub, quasi diríem, de decisions estratègiques a l'àrea metropolitana de Barcelona -i per tant a Catalunya- d'una forma molt clara; en tot cas, de potenciar l'estratègia en l'aeroport igual que al port. Perquè si ara preguntéssiu quina és l'estratègia de l'aeroport... doncs home, sí que hi ha una estratègia, que va ser marcada per AENA. Però és una cosa feta des de lluny i molt freda, per dir-ho d'alguna forma, que no té en el fons un pensament robust. S'ha parlat aquí de molts temes que m'agradaria abordar, però no ho faré ara: ensenyament, immigració, seguretat... Perquè hi ha inseguretat? Doncs perquè no hi ha prou desplegament dels mossos en les àrees que s'han citat. Quina ha estat la ingenuïtat que hem mostrat com a país? Pensar que el desplegament policial es podia estendre en el temps, sense adonar-nos que, moltes vegades, les expectatives compten tant com les realitats; perquè quan a un cos se li diu que ha de marxar, com ha passat amb el CNP a Catalunya, en realitat s'ha de comptar que, mentalment, ja ha marxat. El cos que figura que encara hi és, hi és i fan tot el que poden, però no hi són en realitat; és a dir, no hi són amb l'ànima, el cor, les ganes i el creixement; i les substitucions no es fan, perquè si han de venir per un any o un any i mig no vindran... En definitiva; la suma de tots els cossos policials és inferior a la que mai havíem tingut, una mica per la ingenuïtat de pensar que piano, piano si va lontano. Quan el que succeeix és que, moltes vegades, piano, piano si va indietro, es va enrere, que és una mica el que està passant amb el tema de la seguretat. Sapigueu, com a mínim, que el Govern català ho sap i que farem tot el possible: primer, per avançar un any el desplegament total -ho estem fent i això costa molts diners, per altra banda, i no vull parlar avui de finançament, però hi té a molt veure amb aquestes coses... I segon, que en la mesura que puguem, estarem amatents a que la realitat, en aquest període de transició, sigui una mica més favorable. Catalunya és una xarxa, que està situada on hem dit i que compta amb uns projectes molt importants, amb una situació envejable, amb alguns problemes importants també -que hem d'anar resolent- i amb un cor metropolità. Vull manifestar que el Govern de la Generalitat i el President de la Generalitat ho sabem. I us demano que anem a totes. Hem de guanyar en diversos terrenys, i estic segur que guanyarem, si ens hi posem. Moltes gràcies a tots. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1686 Title A name given to the resource VI Reunió Pla Estratègic Metropolità Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes. Barcelona Subject The topic of the resource Euroregió Federalisme Territoris Infraestructures Relacions Internacionals Àrea Metropolitana de Barcelona Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-05-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/205/20050610.pdf 30077364d6901cc86b30c066fd44a549 PDF Text Text Inauguració de la Trobada Empresarial de Rialp Rialp | 10/06/2005 Consellers, autoritats, representants de les cambres de comerç, empresaris. Les paraules que he sentit de l'alcaldessa m'han agradat molt. És evident que ella parlava de les arrels. Si anem a buscar les arrels del país és aquí on hem de venir; no solament des d'un punt de vista romàntic, sinó també des d'un punt de vista històric: aquí va començar tot. No fa massa segles que les riberes i les planes eren perilloses. La gent només podia sobreviure ben amagada darrera de les muntanyes, dels pics. I més aviat dominant aquests pics que no pas les valls. Aquí vam néixer. Per això és molt bo que aquí tornem i és encara millor que puguem comprovar que aquí no només es viu de la memòria, sinó que es viu del projecte i del futur. És molt important comprovar que en aquest municipi la població està creixent. Això és enormement positiu. Penseu que és un fet històric, que és un fet d'una magnitud extraordinària que a vegades no ens hem parat a ponderar. Que les valls dels Pirineus tornin a créixer, com és el meu desig, és una prova que hem capgirat la història. Aquell procés que va començar amb la gent que anava baixant cap a la plana a mesura que l'economia i la seguretat ho van permetre, avui s'està començant a regirar. Hem entrat en una nova fase històrica, que serà enormement positiva. Vull parlar també un minut, encara que després ho faré de forma més extensa, sobre les paraules del senyor Pont. Ha fet un discurs que m'ha semblat carregat de sentit. Ha parlat de la crisi dels 90 i com des de la mateixa, Lleida ha crescut. Aquest fet és una dada enormement positiva. Ha parlat d'ambició. També de l'incertesa europea. Els empresaris d'aquestes comarques, d'aquesta regió catalana, vull que sàpiguen que som conscients que estem travessant una etapa difícil. 1 �No és avui el dia perquè els doni la solució a tots. Sí els vull garantir una major sensibilitat per la situació que estem vivint. Una situació que és esperançadora per haver crescut des de fa una colla d'anys, però també de preocupació per veure que alguns dels paràmetres polítics i institucionals que ens han acompanyat durant aquests últims anys estan en qüestió. Aquesta inquietud està present en el Govern que jo presideixo. Som conscients d'aquestes realitats i no ens esveren. Però ens preocupen, és cert. És millor viure amb la confiança de pensar que allò que va endavant seguirà anant endavant una mica per inèrcia històrica. És millor viure amb la confiança que Europa és una cosa imparable. I és preocupant veure que això no és imparable, que és parable. Però els voldria transmetre la meva convicció que el projecte pot patir, però no s'aturarà. En aquest moment podríem tenir la sensació que hem descobert una cosa nova, que no està a favor del projecte europeu, que no està a favor del tipus de projecte en el que ens trobàvem. Però no és cert. Seguim estant en el projecte no solament aquí a Catalunya i Espanya, sinó a tot Europa. Crec que aquest ensurt desvetllarà reflexions que potser mancaven. Encara vivim una mica de l'optimisme de l'època Kohl-Mitterand-Gonzàlez. Aquell moment va obrir un camí de futur. Va ser, efectivament, l'inici d'un camí enormement positiu per a Europa. Però en aquell mateix inici hi havia la llavor del problema que d'alguna manera ara estem pagant. Beneït per Miterrand i per França hi va haver un pacte fonamental Espanya-República Federal Alemanya, en virtut del qual Espanya estava a favor de la reunificació d'Alemanya i Alemanya estava a favor de pagar a Espanya un bilió de pessetes l'any, que era l'1% de la renda nacional espanyola. Però això havia de tenir probablement un límit. El límit va ser quan la primera condició es va menjar la segona perquè l'ampliació alemanya, que es va fer amb el recolzament de Felipe González com sabeu perfectament -i com abans d'ahir m'explicava Pedro Solbes en detall, perquè estava present en totes aquestes reunions-, va acabar duent a la necessitat per part d'Alemanya de bolcar-se cap a l'Est en comptes cap al continent i cap al sud. Aquest bilió de pessetes que ha arribat puntual cada any i anant creixent, ara va cap a l'altre cantó com a resultat d'aquella decisió. 2 �Aturem-nos a analitzar la situació perquè en el fons era més previsible del que segurament hem previst i, per tant, les seves conseqüències han de ser més manejables. Han de ser probablement més solubles del que a vegades pensem. Però tornem al que és la nostra realitat aquí. Em trobo que aquí hi ha una Trobada empresarial de molt alt nivell, que aporta una visió que per mi és absolutament crucial de cara al futur: la visió descentralitzada de Catalunya. I més que descentralitzada -que és una paraula de la qual se n'ha abusat i ja en desconfiem-, és una visió del territori de Catalunya en xarxa. Com una suma de punts i de connexions que a vegades hi són i a vegades no. Aquí ja ha sortit algun cas quan s'ha parlat de les connexions entre la costa i l'interior, per exemple, entre la costa de Tarragona i l'interior de la plana de Lleida, ja sigui a través de Tàrrega o de les Borges. Quan es parla d'això s'està dient que el que ens falta moltes vegades és el canemàs d'aquesta xarxa. Parlem molt de la xarxa de ciutats, estem tots convençuts que l'economia i els països no funcionen si no és sobre la base d'existència de punts vitals i dinàmics i que és enormement important que aquests punts vitals estiguin connectats. Tanmateix, però, estem començant a reconèixer que les nostres connexions no estan a l'alçada dels nostres punts. No estan a l'alçada de la potencialitat de cadascun dels punts que formen aquest país, de la xarxa. Els punts hi són, però la xarxa no hi és, per dir-ho d'alguna forma. La xarxa que tenim és una xarxa que no ha estat dissenyada amb l'ambició que hauríem de tenir. Moltes vegades l'existència d'una xarxa més potent farà que els punts ho siguin, perquè finalment com és ben evident, cada vegada més, no podem viure tancats enlloc, no podem viure confiats en què el nostre propi sistema productiu, en un punt determinat, sigui un factor suficient. No tenim més possibilitats de fer prediccions sobre la base de la immobilitat de les persones. Tothom anirà bellugant-se, canviant de lloc. Anem cap a una societat amb molta més mobilitat i, per tant, cap a una societat que necessita infraestructures de comunicació en tots els terrenys. No només en el transport, no només en les autopistes, sinó també en els trens i, per descomptat, en les xarxes telemàtiques. Si no hi ha aquestes xarxes, el país no funcionarà. Per tant, la nostra inversió ha d'anar adreçada sobretot al fet que hi siguin. I aquestes xarxes no hi seran si només hi ha un centre de planificació que ho decideix. 3 �Només hi seran si hi ha punts en la xarxa, si hi ha llocs com aquest i si empresaris com vostès estan dissenyant la xarxa que s'ha de fer des de cadascun dels punts. Perquè si aquesta s'hagués de fer des d'un laboratori de Barcelona, probablement es faria, però tard i malament. Crec que és absolutament decisiu que vostès segueixin en la seva línia de proposar, de proposar-nos quin és el seu paper en el conjunt. Catalunya, avui, és un país de 7 milions d'habitants com a conseqüència del procés de creixement demogràfic que estem vivint, lligat al fort increment de la immigració i també a un repunt de la natalitat autòctona. Els increments relatius de població més importants no s'estan produint a la regió metropolitana. Tots els territoris de Catalunya viuen els efectes d'una globalització que té conseqüències a tot arreu. No només té conseqüències sobre l'economia i l'empresariat, sinó també en la seguretat dels barris i en el funcionament de les escoles. Tenim un sistema sotmès amb uns xocs continuats molt importants, a una inestabilitat que es llei del sistema. Què li passa durant l'any a un director de l'escola? Quan nosaltres érem xics doncs començaven cent i acabaven cent. Ara comencen cent i al cap de tres mesos són 120. Després alguns se'n van perquè descobreixen que el treball que tenien no és suficient i tornen a casa seva o als punts d'origen de la immigració. I a final d'any uns altres venen, perquè hi ha collites, perquè hi ha el turisme, etc. Unes tornades que fan que tinguem més gent al final, molta més gent al final que, probablement, al principi. És planificable sistema educatiu sotmès a aquest tipus de xocs? Crec que és molt difícil de planificar i necessita d'una gestió molt potent i d'una capacitat de reacció que abans no se'ns demanava. En el sistema educatiu se'ns demanava bons professors, bons aliments... en fi, que les coses estiguessin ben organitzades. Ara se'ns demana que hi hagi gent amb capacitat d'improvisació i de suportar els xocs que es produiran durant tot l'any, per exemple, des del punt de vista demogràfic. I això que passa en les escoles també passa en els barris. Ens trobem amb barris que estan canviant de caràcter amb una rapidesa inusitada. 4 �Amb una rapidesa que sorprèn als seus propis habitants, que en alguns casos canvien de localització. Com es gestiona un sistema sotmès a aquests canvis? Sabeu que és la clàusula ceter hispanicus en matemàtiques, oi? Doncs la ceter hispanicus tot allò de més igual, ja no existeix. Poder aïllar el fenomen que vols estudiar i resoldre i fer-ho amb una certa eficiència, amb una certa eficàcia, és cada vegada més difícil perquè hem de tenir en compte aquesta qualitat. Per això és tant important que a Catalunya no solament el sector públic, no solament la Generalitat, els Ajuntaments i l'estat, sinó també la societat civil, cadascun dels sistemes, el sistema educatiu, el sistema empresarial, els mercats, els transports i les infraestructures, estiguin preparats per gestionar una realitat que cada cop és més canviant. Estic d'acord amb el senyor Pont quan diu que si no assegurem el progrés econòmic al nostre país no tindrem recursos per mantenir i incrementar el benestar, però vostès han d'estar d'acord en què sense més cohesió social i sense un veritable equilibri territorial, aprofitar tot el nostre potencial econòmic serà molt més difícil. Ens adrecem a un equilibri entre innovació i competitivitat, cohesió social i eficàcia: aquests han de ser els fonaments de la Catalunya del futur. I aquest és l'objectiu de l'Acord Estratègic de l'Economia, que és un pas endavant per orientar el nostre model econòmic i social cap a les exigències d'una economia molt més oberta, molt més canviant. Ja les primeres dades ens estan dient que enfrontem aquesta nova realitat amb bones perspectives. Durant l'any 2004 es van crear 1.324 societats mercantils més que en l'any 2003, fet que suposa un increment del 5,6%. Només en el primer semestre de l'any passat va entrar el 45% més de capital estranger que en tot el 2003. I Catalunya va tornar a créixer per sobre de la mitjana espanyola, invertint la tendència dels darrers anys. L'evolució econòmica d'aquest darrer any ha estat positiva a través de l'única cosa que crec que és una garantia de creixement a llarg termini, que és la millora de la nostra productivitat. És una transformació que ja hem iniciat impulsant polítiques de suport a les empreses. Un bon exemple és el Pla per a la Internacionalització 2005-2008. Cada vegada hi ha més empreses conscients de la necessitat que l'empresa estableixi un procés d'internacionalització. Un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona, estableix que l'any 2004 el 93% de les inversions catalanes a l'exterior es varen dirigir a països de l'OCDE. 5 �Estic convençut que si continuem trobant solucions compartides que ens permetin crear un entorn més favorable a l'activitat empresarial i inversora i a l'alt risc, arrelar o deslocalitzar no seran estratègies contradictòries sinó complementàries. Seran estratègies que reforçaran la competitivitat de les empreses catalanes i la seva capacitat per invertir a l'exterior o exportar, que és del que es tracta. Hem de tenir una disposició permanent a aprendre i innovar. I aquesta disposició s'ha d'adquirir a través d'una escola plenament integrada a la societat del coneixement i s'ha de consolidar amb una formació professional atenta a les necessitats empresarials. Els 76 nous cicles professionals acordats pel Govern fa poques setmanes demostren la nostra aposta per adaptar la FP a les demandes del teixit empresarial. Probablement ens quedarem curts i haurem de continuar ajustant el sistema de forma permanent per no quedar-nos endarrere. A vegades, dinant amb empresaris i el teixit social, em trobo que em diuen "tenim una escola de treball, això funciona bé, és molt bona, és molt antiga, és molt tradicional a la nostra comarca, a la nostra ciutat, etc, però els nanos o les noies que surten no tenen les professions que els empresaris d'aquí necessiten". Un no acaba d'entendre mai perquè es produeix això. Sobretot si els empresaris estan al consell d'administració d'aquesta escola de treball, que és el que jo els dic sempre. M'he trobat amb sorpreses com haver-ho dit a una ciutat catalana, haver-hi tornat i veure que la situació continua sent la mateixa. O no hi van entrar o hi van entrar i es van deixar absorbir per la incapacitat de prendre decisions efectives en el terreny de la formació. Això indica que és molt fàcil criticar i és molt difícil "realitzar". El sistema educatiu que tenim és tan estàtic, és tan inercial, té tanta dificultat a adaptar-se, que ni posant-hi empresaris al capdavant no va bé del tot, per entendre'ns. De manera que el que necessitaríem seria un tipus d'empresaris -i perdoneu que demani tant i tant-, que tinguin la iniciativa i l'enginy per tirar endavant la seva empresa però també puguin contribuir a la generació d'aquella enginyeria social o pública, si voleu, que forma part dels costos de la seva funció de producció i de la seva funció de benefici. Fins ara s'ha tendit a pensar que els empresaris han de crear riquesa i l'estat no ha de molestar. Ara resulta que a més de no molestar i construir carreteres s'han de fer algunes equacions, per exemple, en l'enginyeria social que no es poden fer bé del tot si no és amb els empresaris. Quan els empresaris vegin que les coses són més complicades del que pensàvem, potser, potser dic aquesta dicotomia s'enriquirà i no serà tant un piloteig de "la culpa la tens tu". 6 �Jo us demano empresaris de Lleida, ja que sou els més eixerits de Catalunya, ja que sou els que ho teniu més clar i ja que sou els que fa més temps que us reuniu -són 16 les vegades que ja us heu reunit aquí, fet que demostra l'existència d'una xarxa i d'una vitalitat-, que ens ajudeu amb això, perquè penso que tots hi sortirem guanyant. Tinc més dades, en podria aportar moltíssimes en el sentit del què deia i amb el sentit de les dificultats amb les quals ens trobem. Però també del nostre potencial. El 80% titulats FP s'integren en el mercat treball en els 6 mesos següents a l'obtenció del títol. Crec que és una dada prou significativa. Òbviament les universitats també tenen un paper clau en aquest sentit. Els Estats Units realitzen una inversió en educació superior del 2,3% del PIB, mentre que la mitjana de la UE ronda l'1,3%. Els americans tenen el doble només per les universitats, per entendre'ns. Tenen un avantatge competitiu enorme i l'aprofiten. És el valor afegit que aquesta despesa aporta al país en forma d'inversió i que nosaltres volem incrementar amb el Pla de Recerca i d'Innovació i amb els ajuts a la innovació del CIDEM, que l'any 2004 ja van aconseguir atraure 407 milions d'inversió pública i privada en I+D. No és poc, però segurament hem d'anar més enllà. Crec que nosaltres estem aconseguint que comenci a "anar més enllà" en un sector que és fonamental pel futur de Catalunya per la qualitat dels seus productes, però també per la seva obertura i capacitat exportadora: el sector agroalimentari. Ja sabeu que vinc repetint des de fa molt de temps, i la gent primer se'n feia creus, que un dels tres sectors més importants i decisius de Catalunya és l'agroalimentari. I és un sector de futur. Hi ha gent que es pensa que això és el passat i que les noves tecnologies són el futur. No, el futur és menjar i investigar. Si no es menja, no s'investiga. És veritat que per tot això, se n'ha parlat i no hi vull tornar, calen infraestructures, calen regadius, calen telecomunicacions, calen inversions energètiques, calen infraestructures de transports. Aquestes coses les anirem resolent. No les resoldrem a cop de titulars de diari. Totes volen decisions equànimes, madurades i ben calculades. Jo els hi tinc dit als meus consellers que no facin cas dels titulars. Els hi dic "estudieu bé i poseu-vos sempre un límit -evidentment, nosaltres ens posem un límit temporal-, no és qüestió de no decidir, és qüestió de decidir, però de decidir bé". 7 �En totes aquestes qüestions decidirem i ho farem sobre la base de costos-beneficis. Tindrem en compte els econòmics i els socials, però també els polítics. I per descomptat que també explicarem les decisions que anirem prenent en cadascuna d'aquestes infraestructures, d'aquestes connexions i d'aquestes inversions importants que hem d'anar fent. Hem d'aconseguir que Lleida esdevingui la capital agroalimentària de l'Euroregió. D'alguna forma ja ho és. El concepte d'euroregió pot semblar una mica quimèric o poc efectiu i no és així. El concepte d'euroregió és el mateix que hem estat dient al principi respecte de la xarxa, només que aplicat a una Europa en què les fronteres ja no hi són. Perquè la xarxa s'ha de parar a la ratlla si les fronteres ja no hi són? Als Pirineus, suposem. Dificultats de comunicació? Home, sí. Dificultats de comunicació sí, però es poden arreglar. Mireu els aragonesos com estan insistint amb el túnel de baixa cota. Saben que els hi va el futur amb això. Saben que l'existència de Saragossa com a centre logístic del sud d'Europa -un dels dos o tres més importants del sud d'Europa- depèn de que hi hagi aquest tipus de comunicacions. Estan a una hora i mitja de Madrid i de Barcelona amb alta velocitat. I estan ben situats. Només que foradin el Pirineus a la cota que els hi interessa i pel tipus de comunicacions i transports que els hi interessa, es converteixen en alguna cosa que nosaltres que podem pensar que és competitiva i que jo dic que pot ser cooperativa amb el nostre creixement. Posar-se d'esquenes a les realitats que van avançant no resulta. A la curta és més fàcil dir "jo no ho vull aquí", barallar-se per cada cosa. A la llarga cal barallar-se per les coses, tenir-les evidentment, però també saber que en l'entorn i amb l'entorn, formes la unitat de tamany mínim que es necessita per existir en un món obert. Amb una Europa oberta i sense fronteres, Espanya com a país i Catalunya com a nació dins de l'Estat espanyol, no tenen la talla que han de tenir. Nosaltres hem d'arrossegar, hem d'aliar-nos, hem d'anar cap a un mercat en el sentit gairebé físic d'interconnexions de 10, 12, 15 17 milions d'habitants, que és el que podem 8 �aconseguir amb una Euroregió que té la talla, que té la dimensió per les economies d'escala polítiques i econòmiques que necessitem per tirar endavant. En aquesta Euroregió Lleida ha de ser capital. Ho ha començat a ser, i aquí s'ha dit, per l'establiment d'alguna seu de conselleries, per les inversions que s'hi estan fent i per la concepció que tenim de la Catalunya en xarxa. Però també ho ha de ser si considerem que Catalunya no és la unitat territorial en la que hem de pensar des d'un punt de vista econòmic, social i tecnològic, sinó que és una mica més gran. I en aquest àmbit és important que les nostres connexions, amunt i avall, siguin les que han de ser. Ens hi posarem a fons. Dir-vos, finalment, que confio molt amb la vostra capacitat de diàleg i de trobar-vos aquí anualment. Però sobretot em quedaria molt més tranquil si sabés, i em penso que és així, que d'aquestes reunions en surt no només un bon clima, sinó també alguns projectes específics. No dic projectes tancats. Les grans línies de projecte. M'agradaria que aquests temes que hem dit que vosaltres ja discutireu en el terreny de la governació, en el terreny de la divisió territorial, en el terreny de les comunicacions o en el terreny de les prioritats sectorials, els incorporéssiu de forma que donin resultats. Perquè si ho fem aquest país anirà bé i si no ho fem, no. Aquest país no depèn només de la conjuntura general i d'una bona governació. Depèn del fet que hi hagi aliances socials, econòmiques i polítiques que el tirin endavant. Aquest país està afrontant, com ho està fent tota Espanya i tota Europa, un seguit d'interrogants com no s'havien produït en els darrers 25 anys. I en aquestes condicions ens heu de perdonar als polítics. Ens heu de perdonar que ens barallem una mica més del compte. No pot ser d'una altra forma. Però sapigueu que, pel que respecta al Govern de Catalunya i al seu president, aquestes discussions, aquestes baralles només tenen una finalitat i un pressupòsit. La finalitat és avançar i el pressupòsit és entendre que en el moment en què s'han de decidir tantes coses importants, la vida política s'endureix i s'endureix enormement perquè els beneficis que es puguin obtenir d'una relativa fragilització dels adversaris polítics -en el 9 �bon sentit de la paraula- són tan grans que cap partit polític poc renunciar a mirar d'obtenir posicions més favorables. Perquè estem decidint el futur de Catalunya amb el seu estatut i amb el seu finançament. El futur d'Espanya amb la seva Constitució. El futur Europeu amb la seva, amb les ampliacions o no, discutint si Turquia entrarà. Discutint si Europa acabarà sent allò que voldríem que fos, que és una gran potència civilitzadora del món. Civilitzadora, no en el sentit clàssic de la paraula, sinó en el sentit positiu d'una economia oberta i d'una política internacional favorable als interessos d'una humanitat més justa. Tot això està en aquest moment sobre la taula d'una forma casi diria jo excessivament concentrada. Per tant, no s'amoïnin si veuen que la política "s'encanalla" una mica. No és més que un efecte lateral de l'existència d'un moment decisiu. Vull creure que en la majoria dels casos no hi ha ni tant sols, per descomptat, mala fe ni mala intenció en l'enduriment d'aquesta vida política. Confio que vostès compartiran amb mi el desig i la creença de que tenim els estris, tenim els instruments i els conceptes preparats per anar endavant i resoldre totes aquestes equacions que tenim obertes, que són molt complicades, però també possibles de resoldre. Confio amb vostès per aconseguir-ho. Moltes gràcies. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1687 Title A name given to the resource Inauguració de la Trobada Empresarial de Rialp Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Rialp Subject The topic of the resource Comerç Competitivitat Model social Comunicació Economia Estatuts Finançament Infraestructures Recerca i Desenvolupament Lleida (província) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-06-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/206/20050615.pdf 0cab7fa7971b9d4189d40f420b5a428b PDF Text Text Un finançament per al progrés econòmic i social de Catalunya Cercle d'Economia. Barcelona | 15/06/2005 Introducció Estimats amics, vinc a parlar al Cercle d’Economia, amb una mica d’enyorança de l’edifici de Diagonal-Tuset, la seva seu tradicional, entenc, però, que aquest és un espai més generós. En primer lloc, vull fer una referència a la reunió sobre l’Estatut del passat dissabte dia 11 al Parlament, per anar al cor de les qüestions que tractarem. Va anar bé tot i que hi haurem de tornar. Va anar bé però no va ser la darrera reunió, i justament per això, podria donar la impressió de que no va anar bé. Però si que va anar bé. Quan una reunió com aquesta s’acaba, cadascú ha de donar la seva versió del que ha passat, sobretot quan no hi ha acord de comunicat conjunt; cosa que finalment s’haurà de fer, però que en una reunió com aquesta que no era la darrera, no s’havia de fer. Vaig veure els presidents dels grups parlamentaris amb ganes d’Estatut, i això, diria, és un llenguatge corporal, en les actituds, en els accents... Quan un porta prou temps en aquests negocis, no l’enganya. Ha arribat l’hora del veritable compromís, que és acabar l’Estatut, fer el nou Estatut i resoldre el finançament. Dissabte vaig tenir la percepció que hi ha consciència, per part de tots els líders polítics, de la responsabilitat que tenim davant la societat catalana. Però és veritat que hi ha molt soroll. Fora d’aquí, cada dia hi ha més soroll. Aquí, modestament, cada dia més voluntat de consens, tot i que no és tan difícil que es trenqui, si es volgués trencar, però crec que no. Em temo que pot haver-hi algú que tingui la temptació de fer-ho, però penso (càlcul de probabilitats, no només desig), que no passarà. Per tant, anirà bé. Personalment, tendeixo a tenir comprensió del soroll. Tendeixo a buscar-ne les raons i racionalitzar-ho: per educació, per tradició familiar, per tradició escolar o política tinc aquesta tendència. Però tot té un límit. I aquest límit és l’atac personal. Punt i apart. El Partit Popular (sobretot a Espanya), hauria d’entendre, i ho dic a fi de bé, que determinats límits, els que he mencionat, no es poden sobrepassar. Confio que després de diumenge, a Catalunya i arreu, tots tindrem aquesta bona disposició. Cal serenitat i decisió en aquesta hora; cal, també, generositat per arribar a bon port. Aquest serà el meu capteniment com a President de la Generalitat en les setmanes que venen, fins arribar a finals de juliol i, per descomptat, després també. Aquest serà el moment en què algunes de les coses, de les més importants que ara estem discutint, s’hauran d’haver esbrinat i, probablement, ja decidit. El país ens està demanant dues coses: que resolguem com més aviat millor un Estatut ambiciós i raonable, ambiciós però al mateix temps explicable, perquè si només s’entén aquí malament ; i un bon finançament. D’altra banda, que l’acció del govern, a part de l’Estatut i del finançament, sigui eficient i sigui decidida. Això és el que entenc que el país ens demana. I com a President estaré amb el que ens demana la societat: que ens posem d’acord aviat. Que puguem anar al cor de les qüestions i que a partir d’aquí puguem enfocar temes que ara s’estan enfocant com els 1 �explicaré, però que no es veuen, que no llueixen, temes que s’estan fent però que no transparenten, no arriben a l’opinió. Estic, i estaré sempre, amb aquesta demanda per donar a Catalunya les eines que necessita per impulsar un important programa de reformes socials, una gran ambició econòmica –no ho amago-, i fer-ho des d’un govern transparent. Tres coses: un programa de reformes socials profundes, una gran ambició econòmica per a Catalunya i, tot plegat, fet per un govern que sigui capaç de ser entès, de ser transparent. Les forces polítiques es van posar d’acord que calia un nou Estatut. El tindrem. Ni dilacions, ni renúncies innecessàries, ni una proposta impossible que s’estavelli i acabi frustrant les expectatives de tothom. La ciutadania va fer costat a una opció de govern, catalanista i de progrés, catalanista i d’esquerres : respondrem al que se’ns demana. Permetin-me, en aquest punt, fer una breu reflexió sobre Europa, perquè el dia i el temps ho demana. Europa viu en estat de xoc després dels “no” francès i holandès. Un estat de xoc del que cal sortir com més aviat millor. No serà fàcil. Necessitem superar la confusió per evitar la regressió cap el nacionalisme i cap el populisme, que suposarien la decadència del projecte europeu. El patrimoni europeu en termes de progrés econòmic i social, de pau i de civilitat, no és renunciable. Això ho sabem. Però cal que puguem explicar perquè hem topat amb els obstacles amb els que ens hem trobat. Hi ha una explicació general que apunta a la incertesa i a la inseguretat provocades pel doble procés d’ampliació i de constitucionalització d’Europa, procés aquest que no ha estat assimilat per una part important de la població. Els que estan a Brussel·les i els que ho seguim més de prop sí que ho hem anat assimilant, però gran part de la població (i no només a França i a Holanda) probablement no. En aquest sentit, tot i que a molts ens sembla que ha anat molt lent, hem anat massa de pressa sense haver clarificat l’horitzó final. De cop, som 450 milions i 25 estats. Som un país, un “súper país”, una Unió que és pràcticament el doble dels Estats Units. Potser, repeteixo, hem anat un pèl de pressa, potser la gent ha tingut la percepció que anàvem molt més de pressa del que ens pensàvem els que estàvem, sinó conduint, al menys en la màquina del tren. Europa, la Unió Europea i Brussel·les, han creat un llenguatge hermètic. Ple de acquis comunitaire, Coreper, Joanina, Lisboa, i altres termes i, quan es diu Lisboa, no es vol dir la ciutat de Lisboa, per descomptat, i quan es diu Barcelona més deu (BCN+10), tampoc. I els que estem més o menys en el secret anem seguint, però la majoria de la gent, per descomptat, no. És urgent trobar una sortida institucional a l’actual situació que és un problema de llenguatge, de comprensió. Però sobretot és important trobar una sortida política i doctrinal. Us diré, amb tota franquesa, que s’imposa una reflexió conjunta dels grans líders europeus disposats a fer front a la situació - els líders antics i els nous. Els Delors, Khol i González, i els Chirac, Blair , Zapatero i Schroeder, per dir els primers que em venen a la memòria. Potser també intel·lectuals i professors com l’americà Weiler ; els americans tenen aquesta mirada fresca, aquests sí que s’entenen quan parlen, aquests tenen la seva “jerga” però solen ser més positivistes i més clars. Weiler, que és professor també a Florència, és una persona a qui he anat seguint però no he aconseguit trobar mai, té una de les percepcions d’Europa més completes que conec. És una visió entenedora, positivista, que crec que ajudaria bastant en el futur a que Europa surti de l’atzucac on està. Així com la jove estrella Mark Leonard, que acaba de publicar un llibre amb un títol 2 �aparentment poc profètic: “Perquè Europa liderarà el Segle XXI”, llibre de moda fins fa uns dies i suposo que ara també. Leonard ha proposat el mateix que em va dir la meva filla pocs dies després del Referèndum francès: “al final, s’haurà d’anar a un Referèndum europeu. Estem parlant de la Constitució europea, aleshores potser que Europa parli, no?” Quan la meva filla m’ho va dir, li vaig contestar: “sí, perquè Europa ja és tan gran que ens podríem fer el símil de què hagués passat si la Constitució espanyola s’hagués refrendat autonomia per autonomia”. Europa és tan gran que molts països no acceptarien un referèndum global que no portés incorporat una clàusula d’opting-out, que és una altre expressió per dir poder-se’n sortir d’una part d’allò que s’aprova. A la Cimera de Niça, els països van dir: sí, però l’Euro no. Doncs bé, un referèndum europeu, probablement, no es pot aprovar sinó és amb la seguretat, per part de tots i cadascun dels països, que podran objectar sobre alguna de les clàusules. Això és el que justament Mark Leonard està dient: que el que donarà a Europa la clau del segle XXI és aquesta flexibilitat. Però és un sistema de difícil administració. Estic també d’acord amb un brillantíssim article que vaig llegir de Francisco Javier Laporta, persona que no conec, en contra dels referèndum i a favor de les votacions per part de representants. “El poble –diu- s’equivoca” (està citant a James Madison, teòric del federalisme americà). “El poble s’equivoca; els representats elegits pel poble, no (normalment)”. Aquesta és la teoria en contra del referèndum. De què es tracta ara? Es tracta de mirar lluny, de pensar en un món de grans regions econòmiques; i per això és important Europa. Per què, amb qui ens les hem d’haver? Doncs EEUU, la UE, Mercosur, el Magrib Àrab, la Unió Africana, Xina, la Índia, Japó, el Sud-est Asiàtic. Aquests són els subjectes del món, els actors del món. I segurament això ve determinat -igual que en economia en política també ha passat- pel mercat, que acaba permetent que el més gran tingui economies d’escala i obliga als altres a tenir la mateixa l’escala que el gran. Hi ha mercats on aquesta llei és de ferro: es compleix sempre. És molt difícil competir des d’una empresa petita, es pot trobar un nínxol, però competir per ser líder en un mercat, difícilment ho farà si no tens la mateixa mida del gran. Què ha passat en el món de la política? Els Estats Units, aquest gran invent europeu, potser el millor que Europa va fer en els segles passats, en el seu naixement van determinar una talla mínima molt ampla. Què ha passat ara? que a Europa l’ha agafat aquesta talla, i s’ha passat. Hem anat, com he dit, més enllà. Es tracta, doncs, de mirar lluny, de tenir aquest escenari in mente i, al mateix temps, perquè sinó ens equivocaríem, de mirar i actuar a prop, en el microcosmos de les ciutats i dels barris, vigilant com es produeix la química entre els nouvinguts i els antics ciutadans, començant per la convivència a l’escola i a les escales ... I vostès em diran: això no té res a veure. És clar que sí, això té tot a veure perquè a última hora l’equació que permet que el sistema sigui sostenible es decideix a Can Anglada –dic Can Anglada pensant en Terrassa-, es decideix finalment aquí, i es decideix amb una bona seguretat, amb un bon sistema de presons, que funcioni correctament. A última hora, si això no funciona bé, el país, per molt que tingui la mida que ha de tenir, per molt que tingui la tecnologia que ha de tenir... fracassarà com a país perquè no tindrà la cohesió que hauria de tenir. I no estic dient que no pugui venir gent de fora; dic que si venen, benvinguts, però que si el país no fa funcionar la química de l’assimilació de forma equilibrada i quantitativa; i dic quantitativa perquè també és qüestió de quanta gent ve i de la quantitat de recursos que s’hi vessen i de l’esforç que s’hi dedica. L’economia catalana i la política econòmica del govern Es tracta doncs de mirar lluny i de mirar a prop, però ara hauríem de fer una mirada enrere: hem canviat molt en els 25 anys passats, a Catalunya i a Espanya. No ens hauria de costar reconèixer que Espanya està més posada al dia, més a to amb la resta d’Europa, més 3 �lliure i més plural que mai a la seva història. Espanya s’ha convertit en una societat del Segle XXI en tota regla: un país que ha experimentat un fort creixement econòmic durant molts anys, on hi viuen quatre milions d’immigrants, visitada per seixanta milions d’estrangers, que ja voreja la riquesa mitjana per càpita de la UE (el PIB per càpita es situa al 98% de la mitjana segons dades del 2004). Per això l’altre dia, quan parlava de la pèrdua de fons europeus de cohesió, deia que l’important és que això es compensi amb un altre tipus d’ajuts; els diaris d’avui ens han obsequiat amb algunes estimacions del que podem arribar a perdre i fa por. Jo sempre dic que tot això va néixer per un pacte Miterrand-Khol, però articulat i formalitzat en un pacte Miterrand-Khol-González en el qual Miterrand va beneir i González va obtenir un bilió de pessetes/any, que pagava Alemanya, i Alemanya va obtenir l’ampliació. Però l’ampliació alemanya està costant a la Unió Europea cinc vegades –alguns diuen sis o set vegades- el que li costava fins ara Espanya a Alemanya, és a dir, cinc, sis o set bilions de pessetes/any com a resultat d’allò que va estar tan bé quan es va fer, tenint capacitats de seguir fent el que fins ara havien fet. I, per tant, s’ha acabat. S’ha acabat, ni que sigui de forma progressiva i no sobtada, d’aquí uns anys –i haurem de fer tot el possible perquè això s’acabi de la forma més elegant possible i que, efectivament, hi hagin més fons de compensació. La mala notícia és que aquests diners alemanys deixaran de venir. És a dir, que el fons europeus ja no seran el que eren. La bona notícia és que la UE projecta passar de 4.500 milions d’€ a 9.000 milions d’€ en fons per projectes d’innovació. I em direu: això és molt poc comparat amb el que estàvem parlant abans. És poc i no és tan poc, i sobretot ens ha de situar en la pista del que Europa serà a partir d’ara: un lloc en el que els rics ajuden els pobres, però sobretot un lloc en el que Europa ajudarà als espavilats i, per tant, ens hem d’espavilar. Si ho fem bé podem tenir una bona ajuda pel nostre propi creixement. I l’economia catalana? Estic convençut que l’economia catalana té factors positius nous. Un d’ells són els nostres pressupostos, modèstia a part: estem mantenint un estricte rigor econòmic i, alhora, estem fent front al repte estratègic d’augmentar la competitivitat. Permetin-me donar-los algunes dades per arrencar. A dia d’avui, hi ha en marxa a Catalunya obra pública per valor de més de 6.000 milions d’Euros. Després hi tornaré. Catalunya és la Comunitat que, amb diferència, més fons ha obtingut del govern central per impulsar parcs científics i tecnològics; i els centres d’estudis més prestigiosos constaten la bondat de la direcció que està prenent el govern en matèria econòmica, apostant pel valor afegit i per la innovació. És evident que qualsevol canvi de model és un procés difícil i lent i estem en un canvi de model. El professor Nathan Rosenberg, de Standford, deia quan ens visitava fa pocs dies, que patirem si no innovem més i que la variable clau és la inversió en educació superior. S’ha d’anar més enllà... És el que està fent el meu govern, impulsant una política de ‘cicle complet’: més inversió en educació superior, sí; més inversió en R+D+i, sí; solucionar colls d’ampolla amb noves infraestructures, sí; però també reformes, i aquest és el punt en què vull insistir, en la formació professional, millores en l’aprenentatge de l’anglès a les escoles, i si pot ser del francès, que es pot, i millores en la conciliació de la vida laboral i familiar...(Si pot ser el francès millor, perquè després rebem conseqüències positives, i m’estic referint al català. No era França el país més entusiasmat en què hi hagués el reconeixement –oficial o no, això és el de menys- d’una llengua utilitzable en el Parlament, en el Consell i en el Comitè de les Regions d’Europa: no era el país més entusiasta per raons que a ningú se li escapen). Tornem al que estàvem dient: ¿Saben quin és el malbaratament de capital humà que està fent la nostra societat? Tenir una generació de dones més ben formades que mai però que s’han de quedar a casa 4 �molt més temps del que voldrien perquè tenen un fill o un familiar dependent i perquè no poden conciliar vida laboral i familiar. Això és un malbaratament que no s’ha de permetre i que està succeint. Millorar “les escales i les escoles” dels nostres barris i viles o crear places de residència d’avis són polítiques socials, però també són polítiques econòmiques. Quan parlem d’educació, de llars d’infants o de residències per a gent gran, estem parlant el mateix llenguatge que quan parlem de fer una nova carretera o impulsar un parc tecnològic. A veure si ens entenem. Tots dos tenen influència en la bona marxa de l’economia en el sentit global i en un termini potser una mica més llarg. Totes aquestes mesures augmenten el potencial productiu del país. En terminis diferents, però l’augmenten. Catalunya és una economia potent. Ho ha estat al llarg de la història i ho és ara. L’Institut d’Estadística de Catalunya ha elaborat una primera estimació del creixement econòmic en el marc de la nova base comptable i la nova estimació del PIB suposa revisar a l’alça els nivells i el creixement del PIB i són, en gran part, resultat de l’aflorament d’un nombre significatiu d’ocupats. Els canvis en els fluxos d’immigració d’aquests darrers anys havien donat lloc a una infravaloració de l’ocupació i, per tant, de l’activitat. De fet, s’estima un augment del nombre d’ocupats del 7,2 % a Catalunya, pel 2004, superior al 5 % de la mitjana espanyola. La nova xifra de PIB en termes corrents se situa, l’any 2004, més d’un 5% per sobre de la base antiga, que no havia comptat amb aquests augments de població. El creixement en termes reals és també superior. En mitjana anual, l’economia catalana ha crescut, entre l’any 2000 i 2004, un 3,1%, amb un dinamisme clarament per sobre del que s’enregistra a la zona Euro. La revisió, de la qual he parlat, és especialment significativa pels anys 2003-2004, amb uns creixements del 2,9% i del 3,1%, davant dels que s’havien estimat anteriorment del 2,2% i del 2,6%. Aquestes dades confirmen el bon moment econòmic relatiu de Catalunya, amb una consolidació del cicle expansiu. El pes de l’economia catalana en el conjunt d’Espanya s’ha mantingut en aquests últims anys al voltant del 19%. La recuperació de les exportacions i de la inversió en béns d’equipament dels darrers mesos apunten a la confirmació d’aquesta bona marxa de l’activitat productiva. Cal tenir present, a més, que l’activitat exportadora de l’economia catalana s’ha vist molt condicionada i negativament condicionada, per la feblesa econòmica dels principals socis comercials, els països de la Unió Europea. La reactivació de les economies europees ha de contribuir positivament a la millora de les exportacions i, per aquesta via, a una contribució positiva de la demanda externa. D’altra banda hi ha la debilitat de l’Euro, no és necessàriament o al menys no és solament una mala notícia. L’Euro és també la denominació de les nostres exportacions fora d’Europa. Aquests darrers anys el patró de creixement ha estat exclusivament recolzat per l’impuls de la demanda interna i, fonamentalment, la demanda de consum i l’activitat de la construcció. Unes pautes de creixement una mica més equilibrades han de tenir un efecte positiu en l’estabilitat del creixement a mig i llarg termini. Per tant, els nous indicadors ens mostren 5 �un panorama conjuntural més aviat positiu. I el nostre compromís econòmic en aquest escenari, quin és? Posar els cinc sentits en enfrontar els reptes estratègics que té davant seu l’economia catalana en el moment actual. El repte més important al que hem de fer front és la transformació del nostre model de competitivitat. Aquesta és la nostra convicció i és per això que el primer que vam fer, a iniciativa del conseller d’Economia i Finances va ser, durant un any, anar preparant un consens sobre l’estratègia econòmica de Catalunya. Aquest és un repte, el de la transformació del model de competitivitat, que és comú al de totes les economies europees en el seu conjunt. L’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, proposa objectius a mig i llarg termini. El mètode amb que s’ha gestat reflecteix un dels valors bàsics d’aquest govern: el consens amb els agents polítics i socials. No vull fer un relat exhaustiu de totes les accions que es contemplen en l’acord, però sí mencionar algunes polítiques significatives que ja estem duent a terme: - POLÍTICA INDUSTRIAL INTERNACIONALITZACIÓ DE LES EMPRESES QUALITAT DE L’OCUPACIÓ POLÍTICA ENERGÈTICA INFRAESTRUCTURES 1. Nova política industrial Hem dissenyat una nova política per crear un entorn que ajudi a augmentar la capacitat d’innovació del teixit productiu; configurar grups industrials potents amb estratègies transnacionals; i desenvolupar –com defensen també la Comissió i el Parlament Europeusuna política de suport a sectors estratègics com l’aeroespacial, la biotecnologia, i l’alimentari tecnològicament avançat, així com les energies renovables. Aquests objectius es materialitzen en sis eixos claus d’actuació en els que estem treballant 1.1 Foment de la innovació empresarial. 1.2 Creació de nous entorns institucionals potents per afavorir la transferència de tecnologia. 1.3 Reducció de les asimetries de mercat fomentant la competitivitat de les petites i mitjanes empreses. 1.4 Reforçament de la localització industrial de noves inversions a través de l’Agència Catalana d’Inversions. 1.5 Anticipació en els canvis industrials a través de l’Observatori de Prospectiva Industrial (OPI) 1.6 Més sòl industrial 2. Pla d’Internacionalització de l’Empresa Catalana El Pla contempla 5 eixos estratègics i 11 línies de treball que es materialitzen en 59 iniciatives concretes. No m’estendré en tot això, però voldria esmentar el servei de Plataformes Empresarials que dóna suport específic a les empreses catalanes per garantir la seva presència estable en els mercats internacionals. Vull que ho sàpiguen tots els empresaris d’aquest país. Aquestes plataformes ofereixen una resposta integral a les necessitats de l’empresa mitjançant l’assessorament especialitzat dels equips d’experts dels Centres de Promoció de 6 �Negocis que el COPCA té en els mercats de destí - i ara veuran quants n’hi ha d’aquests centres- i el proveïment de les infraestructures necessàries per a desenvolupar les seves activitats des del primer dia. El Govern preveu inaugurar un total de 20 Plataformes Empresarials (el conseller Huguet no em desdirà) durant aquesta legislatura de les quals vuit ja estan en funcionament . 3. Qualitat de l’ocupació En el vessant més social, que com vostès saben bé és també vital per millorar la competitivitat, unes bones relacions laborals són la clau per garantir la qualitat. Actualment, Catalunya té més problema amb la qualitat de l’ocupació que amb la quantitat, diguem-ho clarament. El Consell Català de Relacions Laborals serà la taula principal de diàleg en aquest sentit. Hi participaran els agents socials i es tractaran tots els temes relacionats amb eleccions sindicals, contractació, prevenció de riscos, Inspecció de Treball, i igualtat (incloent el tractament de la integració de població immigrada, i de les persones amb disminució). Aquest Consell és un altre dels resultats positius del treball conjunt que es va encetar en el marc de l’Acord estratègic. 4. Política energètica El Govern està dibuixant l’escenari energètic i planificant el seu desenvolupament fins a 2030, amb una proposta realista i pragmàtica. La conjuntura energètica internacional no és la mateixa que quan es va redactar el darrer Pla de l’Energia, l’any 2001. L’escenari actual i futur pel que fa als preus del petroli, la sensibilitat més gran cap les a qüestions ambientals, i la nova legislació estatal, europea i mundial (Protocol de Kyoto), fan que les hipòtesis de partida de l’anterior Pla hagin quedat desfasades. La interconnexió amb França és tan sols un paràgraf en un document de 274 pàgines, que posa les bases per a un nou model energètic realista i pragmàtic. No perdrem la perspectiva sobre la importància d’això. Per descomptat, no he acabat d’entendre mai perquè les connexions sí i les interconnexions no. Aleshores m’he preguntat: què són interconnexions? Deuen ser connexions internacionals. Però no quedàvem que estàvem a Europa? Doncs resulta que de vegades, coses que hem descartat com importants, reprenen valor en el mercat de les actituds polítiques crec que per raons una mica de conveniència. En tot cas, vull que sàpiguen que en aquest punt hi ha hagut un exemple sobre una nova cultura de govern, pròpia dels governs de coalició. No hi estem acostumats. No saben què és un govern de coalició perquè no l’hem tingut mai en aquest país, ni a Catalunya ni a Espanya. A França, a Alemanya i no diguem a Itàlia, en tenen els “dits pelats”, si em permeten l’expressió. Un govern de coalició, i aquest és el punt important que vull que entenguin, debat internament part de temes que altrament es donaria al Parlament o al carrer. El President demana als seus consellers que treballin i que discuteixin totes les alternatives, i al final d’aquests processos hi ha decisions. Hi haurà decisions. Ja els ho garanteixo. Igual com sóc conscient de que la percepció que es té del debat intern en un govern de coalició és un fet nou, que sorprèn. Per tant, també això comprèn el soroll del que parlava a l’inici. De la mateixa manera, i amb la mateixa rotunditat, els dic que decidirem en el moment que haguem de decidir, amb tota claredat. No serà a satisfacció de tothom, naturalment. Però si volem garantir un creixement sostenible econòmicament i respectuós amb el medi ambient, cal prendre decisions, que 7 �seran complexes. Però per complexes que siguin, les prendrem. 5. Infraestructures Vull recalcar que, per sobre de tot, hem dissenyat i posat en marxa la major inversió de la història en infraestructures en aquest país. Els ho he dit en començar. Ho repeteixo: actualment tenim 711 obres en marxa (entre execució, adjudicació i licitació) que representen una inversió total de 6.502 M d’€. Concretament en infraestructures de Transport tenim al 2005, en execució o pressupostades, carreteres per valor de 2.127,6 M€ i hem iniciat els tràmits per construir quatre noves autovies, o trams d’autovies: Vic-Ripoll, Maçanet-Platja d’Aro, Vilanova i La Geltrú-Manresa i Reus-Alcover. Probablement, en aquestes fases inicials, per a mi massa llargues -els ho confesso-, s’han de sacrificar algunes coses. La importància d‘acreditar la unitat d’allò que s’està fent: el nom, la marca. Però ara ja no, ara estem competint en el món obert. Per tant no podem deixar de banda cap de les energies que tenim perquè no hi arribin carreteres o trens, o perquè no hi hagi fibra òptica, o perquè no hagi cobertura de satèl·lit o Internet en alguns punts del país on hi ha gent formada, gent que és capaç, perquè n’hi ha, de fer molt més del que estan fent en aquests moments per manca de comunicacions. Per tant això és crucial en el nostre projecte. Abans de l’estiu, tornant a l’eix, es presentarà el primer avantprojecte de traçat. Per altra banda, hi ha la negociació que s’està duent a terme amb l’Estat per l’acord sobre infraestructures a horitzó deu anys. No volem tornar a la situació que hem viscut històricament sobre la qual parlaré un moment. Volem un acord important, un acord amb una previsió llarga per aconseguir que la inversió pública es mantingui al voltant del 19% del PIB, que és el que ens correspon. Amb l’Estat, compartim línies generals i objectius del Pla Estratègic d’Infraestructures de Transport presentat pel Ministeri. És un bon punt de partida. També ho són els Pressupostos de l’Estat d’enguany en matèria d’Infraestructures, recollint importants inversions en el TGV, en els Ports de Barcelona i Tarragona i en les infraestructures viàries (per exemple, la transformació de la N-340 en autovia del Mediterrani i l’impuls de l’Eix Pirinenc). Ara bé: insisteixo. No podem considerar-ho una excepcionalitat. Per això estem negociant la concertació amb l’Estat d’un veritable Pla Catalunya, que s’hauria d’elaborar i signar aquest any 2005. El Pla Estratègic d’Infraestructures de Transport de l’Estat ha de ser un dels instruments principals per l’articulació d’una Espanya en xarxa, basada en l’adequació de les estructures econòmiques a criteris d’eficiència, de demanda potencial i de masses crítiques que necessiten resposta. Poc a poc els nostres conceptes de xarxa, en comptes de radialitat, van entrant en la política espanyola. I això és enormement important. Per cert: a finals d’estiu el TGV Madrid-Lleida –he sentit avui- haurà de passar dels 200 als 250 Km/h. Bona notícia. Comencem a arreglar el via crucis que vam començar a passar l’any 1992, quan Felipe González em prometia el TGV Madrid-Barcelona tot seguit del Madrid-Sevilla... Fins que va arribar un nou President que va proclamar: “De Madrid a cada capital de provincia en alta velocidad”. Encara ho estem pagant. Però ho estem pagant no en termes de Catalunya, en termes també de seny. “De Madrid a cada capital de provincia...” i n’hi 8 �han 50 !; s’ho creien realment?: Preocupant. Parlant d’infraestructures: en el Port i l’aeroport serà molt important aconseguir un règim especial que pugui portar a una gestió més autònoma i més eficaç. En vam parlar amb el President Zapatero quan va venir a Barcelona al Cercle Financer. Els he parlat de cinc línies prioritàries de la política econòmica del meu Govern: Nova política industrial, Pla d’Internacionalització de l’Empresa Catalana, la qualitat de l’ocupació, la política energètica i la inversió en infraestructures. Els vull fer notar la plena sintonia d’aquestes prioritats amb les que va exposar el president Rodríguez Zapatero a Barcelona, fa un parell de setmanes. En aquella ocasió, va avançar la notícia de la imminent presentació del Pla de Convergència de la Societat de la Informació per part del ministre José Montilla. L’Euroregió Ara deixin-me parlar sobre el que és el nostre escenari real. Estem parlant de Catalunya, però és el nostre escenari real? No. El nostre escenari real és l’Euroregió. És en aquest àmbit on estem formulant la nostra política econòmica. L’Euroregió Pirineus-Mediterrània ens ofereix mida, capacitat econòmica i posició estratègica. Ens ofereix mida perquè té uns 160.000 km quadrats (gairebé dues vegades Portugal o un terç d’Espanya) i representa un 3,3% del PIB total de la UE-15 (dades Eurostat 2001). I ens ofereix capacitat econòmica perquè presenta una taxa acumulativa de creixement del 3,15% en el període 1995-2001, força superior al creixement de la UE-15. L’Euroregió té tot el que cal tenir per a esdevenir una regió europea de punta en el centre de l’Arc LondresParís-Frankfurt-Milà-Madrid-Lisboa; i si m’apuren Alger, que està a la mateixa distància en avió, quasi, que Madrid; encara que, de vagades, no en som conscients. Al Midi i al Llenguadoc s’adonen que París és lluny i que Barcelona és una oportunitat. A l’Aragó saben que no discutim la seva idoneïtat logística en el centre del triangle MadridBilbao-Barcelona. Amb Balears no tenim cap problema; amb València, sí, encara que el problema no és diu Camps. El problema no és el president Camps. L’Euroregió és el nostre camp de joc. A vostès els ho puc dir amb més convenciment que a cap altre sector: tots vostès han d’entendre que en el marc de l’Euroregió no tenen competidors directes. Hi tenen aliats. La nostra gran fàbrica d’avions, la més important del món, és a Toulouse, aquí a tocar, i tant de bo que la N-20 francesa o E-6 europea avancés més de pressa i que fóssim capaços de connectar els túnels del Cadí i del Puymorens, que van inaugurar Pujol, Mitterrand i González. Per cert: el dia 28 es pren a Moscou la decisió sobre el projecte ITER. Ja saben que pot anar o bé al Japó, o bé a Cadarache, a prop de Marsella, però en aquest segon cas la seu de l’empresa és Barcelona. Els puc avançar que en la reunió preparatòria d’avui a Brussel·les la candidatura França-Barcelona ha quedat ben situada. L’Euroregió funciona. I és cap a aquesta concepció que hem d’anar si volem que Catalunya jugui un paper d’un cert relleu en l’Europa dels 450 milions de ciutadans. El nou model de Finançament Autonòmic Estem proposant un nou sistema de finançament. Abans d’ahir el va explicar el Conseller Castells a Tribuna Barcelona. És cert que tenim més competències transferides; és cert que els recursos que rep Catalunya són insuficients. Això avui, i és molt important, ja és 9 �acceptat pràcticament per tothom. Algunes dades significatives: el finançament de la Generalitat ha crescut a una taxa del 7,1% anual entre 1999 i 2002; el de l’Estat (incloent les cotitzacions de la Seguretat Social) ho ha fet, durant el mateix període de temps, a una taxa anual del 8,2%. Mentrestant, la despesa de les CC.AA. (Salut, Educació, Serveis Socials) té un comportament estructuralment expansiu –elasticitat de renda alta, per entendre’ns- i creix a taxes superiors a la de l’Estat (Defensa, Justícia), que creix a taxes molt més modestes (3,9%). Però el que nosaltres reclamem, o millor, proposem, va més enllà. Estem posant sobre la taula un nou sistema que representa un canvi estructural respecte als sistemes anteriors, amb una nova filosofia i uns nous principis rectors. I aquí rau la importància d’una proposta que ha de suposar un canvi històric en el nostre sistema democràtic. Catalunya, amb un PIB per càpita superior a la mitjana, passa, després d’aplicar el sistema, del quart al vuitè lloc entre les disset comunitats autònomes, quedant per sota de la mitjana. Altres CC.AA. disposen d’uns recursos per càpita molt per sobre de la mitjana, quan la seva capacitat econòmica es troba per sota. Hi ha una comunitat autònoma que rep 121 i paga 65 quan nosaltres rebem 97 i paguem 125; doncs no pot ser: hem d’anar a un sistema pel qual la solidaritat funcioni i, al mateix temps, no es donin aquests contrastos que són inacceptables. També hi ha Comunitats que parteixen d’una posició per sobre de la mitjana i milloren, i Comunitats que estan per sota i continuen per sota després de les transferències. Parlar del sistema de finançament és parlar de política, però m’acceptaran que la suposada racionalitat del sistema és dubtosa: “no, no, ... es que todo esto proviene de la Lofca, de la Constitución, etc..” Esto proviene de dónde provenga, però si la gent no ho entén, mejor que no provenga. Perquè una part important de l’eficiència del sistema econòmic i especialment del sistema fiscal, no és que la gent estigui encantada de pagar els seus impostos, que no ho estarà mai, però que entengui el què està pagant, perquè ho paga, i perquè es fa servir. I això és exactament el que no succeeix. Per tant, intentant deixar de banda per un moment el cas específic de Catalunya, és l’Estat espanyol, aquest estat que ha de passar de ser Estat autonòmic a ser Estat de les Autonomies, el que necessita definir un nou sistema de finançament clar. Un sistema que s’adapti a la seva realitat d’estat compost i als tres nivells d’administració – central, autonòmica i local- amb els que funciona, en la teoria i en la pràctica (Si no comptem la SS, l’Estat només gasta un 32%, i les CC.AA., i les EE.LL. el 68%) , una autèntica revolució respecte del 1980. Quan va començar tot, l’any 1980, la relació era 800-20. L’Estat en rebia el 80, les comunitats autònomes res i les entitats locals un 20. Ara el que crida més l’atenció és que els ajuntaments s’hagin quedat en el 20, i el que és realment revolucionari és que l’Estat hagi passat del 80 al 30. Estic tant convençut de la legitimitat de reclamar un nou sistema de finançament, que –ja els ho avanço- seré d’una fermesa extrema davant totes les vicissituds que trobem en el camí. Fermesa no vol dir respondre a totes les provocacions, ni vol dir tampoc immobilitat. El nou sistema s’ha de negociar, i qui s’asseu en una taula sense voler moure’s ni un mil·límetre de la seva posició inicial, és que o no sap negociar o no vol obtenir cap resultat. Dit això, m’agradaria dir resumidament en què es basa la proposta. a) És una proposta de bases, més que això, de principis específics, però de la que en pot sortir més d’un model. La nostra proposta és un marc en el qual hi caben diversos models 10 �Quan definirem el model concret, tindrà més sentit parlar de xifres i de terminis. Ja en parlarem. Ja saben que hem estimat en un 7,5 % del nostre PIB la diferència entre impostos pagats i serveis rebuts. Ho reduirem substancialment, en el temps, però substancialment. b) És un model que combina autonomia tributària i solidaritat interterritorial en el marc d’una proposta d’inspiració federal; per tant, els models que d’ella en poden sortir seran homologables als existents en països de tradició federal. No es proposa un model de privilegis, un ‘cupo’ encobert, sinó que és un model de participació, de percentatges i de corresponsabilitat. És, per tant, generalitzable a la resta de Comunitats Autònomes. A totes les que així ho desitgin (com sempre ha passat...recordin que hi va haver tres CC.AA. que no es van adherir al sistema del 1996 i no va passar absolutament res!). c) És un model estable en el temps, i l’estabilitat implica mecanismes d’actualització per tal de poder anar-se adaptant a la realitat. Aquests grans principis que acabo d’enumerar es concreten en una bateria de mesures més específiques: - La creació d’una Agència Tributària de Catalunya que recapti tots els impostos pagats a Catalunya i que podrà estar consorciada o coordinada amb l’administració tributària del conjunt de l’Estat, que ens permetrà tenir més responsabilitat fiscal, més transparència i coneixement –i per tant més eficàcia- i, en ser consorciada o coordinada amb la de l’Estat, evitarà la fragmentació del sistema fiscal espanyol. - Una part del rendiment dels impostos pagats a Catalunya (en uns percentatges que en cap cas poden superar el 50%) s’atribuirà a l’Estat per al finançament dels seus serveis i competències. - La inversió d’infraestructures de l’Estat a Catalunya tendirà a equiparar-se a la participació relativa del PIB de Catalunya en relació al PIB de l’Estat. Bàsic i fonamental. D’aquí plora la criatura. Es compleix en moments punta (s’ha acomplert aquesta igualtat, en fi aquest 19%, o 20-21%, en alguns casos, com els Jocs Olímpics o l’AVE), però no de forma sostinguda. - La capacitat de finançament per habitant de la Generalitat ha d’equiparar-se gradualment a l’obtinguda en aplicació dels sistemes de concert i conveni vigents a les comunitats autònomes forals. Fa 5/6 anys, quan vaig esbossar el meu programa tornant d’Itàlia, els recursos disponibles a Catalunya creixien un xic més que els del País Basc, any per any. No molt més, però alguna cosa més; vam estar calculant amb altres companys bascos i d’altres CC.AA. socialistes i vam calcular que en 20 anys ens igualarien, amb aquell ritme. Espero que amb el nou sistema de finançament trigarem menys. - El sistema que proposem preveu uns mecanismes de solidaritat molt potents. És més, estableix un criteri clar i transparent de solidaritat interterritorial per primera vegada a l’Estat espanyol. Clarament, no és que no existís, és que no era clar. No podem entendre que les comunitats amb menys recursos es vegin abocades a prestar un nivell de serveis més baix o a augmentar la pressió fiscal que suporten els seus ciutadans. Però tampoc podem entendre que algunes Comunitats prestin més i millors serveis fent un esforç propi notablement inferior. Aquí, la igualtat no és sinònim d’equitat. I defensar-ho, seria com defensar que després de pagar el nostre IRPF tots acabéssim amb la mateixa renda... seria absurd i contrari a 11 �l’interès que tots tenim de que hi hagi un mecanisme d’incentivació de l’esforç. Conclusió Voldria acabar fent una síntesi del que els he intentat transmetre en varis punts: • En primer lloc, que tal i com vaig constatar a la reunió de dissabte al Parlament, totes les forces polítiques de Catalunya entenem la responsabilitat històrica del moment que estem vivint i, per tant, l’encarem amb fermesa i convicció. Catalunya tindrà un nou Estatut i tindrà un nou sistema de finançament. • En segon lloc, que tot i ser plenament conscient de les dificultats plantejades i de que provoquin un cert neguit, crec que estem en un bon moment econòmic (tal i com demostren els indicadors als que m’he referit). L’aposta del govern és aprofitar aquestes condicions positives per aprofundir en les transformacions necessàries que també he anomenat. D’això és del que parla l’acord estratègic en marxa. El Govern no s’aturarà ni un minut. El govern governa, i seguirà governant amb més ambició i realitzacions, francament, que en els darrers 25 anys. • En tercer lloc, que tenim els cinc sentits posats en que Catalunya avanci amb un govern catalanista i de progrés : o En un govern de coalició, governar engloba també una part del “consensus building”. Les decisions es prenen d’una altra manera, molt menys arbitraria i tenint en compte les diverses incidències sobre la comunitat afectada per una o per altra política. o No renunciarem a cap dels nostres drets ni a cap de les nostres obligacions com a govern, però avançarem amb la complicitat de tots vostès, i amb la seva col·laboració. Aquest és un govern que busca el consens; i no per imatge, sinó per convicció. El consens amb tots els agents socials i econòmics del país, i el consens amb els altres pobles d’Espanya. • I, finalment, he intentat explicar, un cop més, perquè volem un nou sistema de finançament i en què consisteix la nostra proposta. Una proposta que és eficient i solidària a la vegada. • ...I sempre tornant al principi, un nou Estatut com a instrument necessari per dur a terme les reformes socials, polítiques i econòmiques que Catalunya es mereix i que Catalunya tindrà. Moltes gràcies. 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1688 Title A name given to the resource Un finançament per al progrés econòmic i social de Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle d'Economia. Barcelona Subject The topic of the resource Comerç Competitivitat Economia Energia Model social Territoris Estatuts Euroregió Finançament Infraestructures Relacions Internacionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-06-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/212/20050721.pdf 2fdd5501c1ab04aea2939132880f1910 PDF Text Text Acte commemoratiu del centenari de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols Sant Feliu de Guíxols | 21/07/2005 Avui celebrem el centenari de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols. Hi ha moments de la història que queden per sempre. L'any 5, l'any 6, l'any 7 del segle passat, perquè ara recordem que era el segle passat, doncs va ser un moment excepcional en el qual es va crear la nacionalitat catalana i es van fer tantes i tantes coses en aquest país. La creació de la Cambra de Comerç de Sant Feliu va ser un símbol destacat de la vitalitat d'aquell moment, com ho hagués pogut ser tantes i tantes coses que van passar en aquell moment. Això va culminar la posada en marxa del tren petit entre Sant Feliu i Girona, el carrilet, i la inauguració del port comercial. Estic convençut que l'impuls que estem donant a infraestructures fonamentals per les comarques gironines i la costa brava centre com l'aeroport de Girona i el TGV vindrà acompanyat de nous projectes de futur de la Cambra de Comerç de Sant Feliu, que contribuiran sense cap mena de dubte a enfortir l'esperit emprenedor d'aquestes comarques. La voluntat del president i del Govern que jo presideixo és la d'assolir el màxim consens en totes les coses importants de Catalunya i per començar en l'Estatut, ja hi podeu comptar. I el determini ben decidit del Govern per assumir els seus compromisos en aquest terreny. Jo espero que d'aquí a 25 es pugui dir que fa 25 anys es va fer un gran Estatut. I aquest gran Estatut no vol dir que l'anterior no ho fos, ho va ser en el seu moment, però en aquest moment ha quedat una mica superat pel pas del temps i per tant n'hem de fer un de nou i posa't al dia. Hem passat una primera etapa de democràcia i autonomia recuperades i avui Catalunya dibuixa nous horitzons, amb visió, amb tremp, amb ganes, amb confiança amb ella mateixa i entre aquests projectes i aquests horitzons hi ha evidentment el nou Estatut d'Autonomia i un sistema de finançament més just, més objectiu. Si ara pregunteu quin és el sistema de finançament us diria que és un conjunt d'un seguit de lleis que són llargues d'explicar i que no es poden resumir en un sol principi. Penso que quan vam dir renda i població, pagar per renda i rebre per població, no sé si era òptim, però tenia l'avantatge que la gent ho podia entendre. I ara si tu preguntes en virtut de què paguem i en virtut de què rebem, ningú ho sabria explicar. I això és dolent per un 1 �país, perquè és bo que un país sàpiga com paga i com rep. Si més no perquè la gent estigui amb la tranquil·litat de saber que hi ha una norma, que després es pot discutir perquè aquesta norma és objectiva. Us vull reafirmar la meva voluntat d'assolir el màxim consens amb l'obtenció d'un nou Estatut per aquest país i en aquest moment, no dic que l'estatut que tenim no sigui digne del país, ho és, potser no ho és d'aquest moment perquè han passat uns anys. Reitero la meva confiança en el sentit de responsabilitat de totes les forces polítiques. Un sentit de responsabilitat que va impregnar tota la trajectòria política d'un guixolenc il·lustre: Josep Irla, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili. Però també vull manifestar la determinació del Govern per assumir els compromisos que hem contret amb els ciutadans d'impulsar una transformació econòmica, social i territorial que converteixi Catalunya en un país a l'alçada de les seves empreses, dels seus territoris i dels seus ciutadans. A mi si em pregunten quin és l'objectiu que persegueix aquest Govern. L'objectiu no és l'Estatut, l'Estatut és un mitjà. I quan ho dic la gent se sorprèn, per què no havíem quedat que l'Estatut era el més important? Sí que ho és, però per tenir una vida millor. I si no ho fos, no seria tant important. La raó social, la millora de la qualitat de vida en l'edat difícil de la vida, aquest és el nostre gran objectiu: tenir a Catalunya una de les millors qualitats d'Europa és l'objectiu del Govern i dels partits que li donen suport i diria del conjunt del Parlament. Per això calen tres polítiques: una de reforma social i ambiental, una política d'infraestructures, sense unes bones carreteres connexions, trens, aeroports, no faríem pas res, i una reforma tecnològica, ja que sense un avenç tecnològic important no s'és ningú en el món obert en el qual vivim ara. Aquests són els eixos del nostre govern. I per això cal un Estatut que ens doni els mitjans legals i econòmics per aconseguir aquestes finalitat, insisteixo i no em cansaré de repetir-ho, no és un fi en sí mateix, és un mitjà per aconseguir els objectius que aquest país s'ha formulat. L'objectiu en sí mateix no és una llei, no és un paper escrit, és una via social, és un país, un territori, una gent, uns municipis, unes cambres de comerç, unes empreses, uns sindicats que se sentin a gust. 2 �L'essencial és les polítiques que estem fent i que l'Estatut potenciarà amb més llibertat de maniobra i amb més recursos. Jo, deixeu-m'ho dir, hi ha tres etapes de la vida que jo crec que són essencials per a la nostra qualitat de vida: la infància, la joventut i la tercera edat. Jo estic obsessionat amb que l'Estatut, tota la política que fem ho és per ajudar a aquestes tres etapes de la vida o si no, no serveix per a res. De zero a tres vol dir ensenyament infantil fins els sis anys, vol dir fer una inversió, que ara estem fent, mai vista en llars d'infants, per arribar a les 30.000 places, la joventut amb dues subetapes de 14 a 16 i des de l'acabament de l'ensenyament secundari i la universitat fins a l'obtenció d'una feina estable, són els dos moments en què no queda clar... Dels 14 als 16 hi ha molts nanos que estan fent el batxillerat i no saben ben be perquè servirà, no ho tenen clar. Van a l'escola, però no hi són, no hi tenen el cap posat i això ho hem de poder resoldre. De 14 a 16 es produeix una desmotivació considerable en un sector de la població escolaritzada que no troba sentit en l'ensenyament que rep i els joves a partir dels 18 no troben un mercat estable com abans. Nosaltres quan acabàvem cobràvem molt poc però entràvem i sabíem que sempre aniríem pujant, ara no. Ara els costa més d'entrar i quan entren ningú els garanteix que no sortiran. Estem treballant a fons en aquests temes que he dit. I per fi la tercera edat, que comença molt abans perquè hi ha moltes empreses que pleguen, perquè la mundialització vol dir que empreses d'aquí que semblaven indiscutibles marxen ràpidament i gent que es troba als 55 anys o fins i tot abans que ja han plegat, per dir-ho alguna forma. I vet aquí que són gent que tenen capacitat que tenen i energies per treballar i en canvi el sistema no els dona solució. I d'altra banda, les jubilacions anticipades que van en el mateix sentit. Però la gent viu molts més anys amb la qual cosa la vellesa comença abans i acaba després i ara ja no és senzillament una etapa terminal de la vida, una etapa llarguíssima quasi tant llarga o més llarga que la joventut, i més plena de possibilitats de vegades, perquè l'esperança de vida s'ha allargat i, per tant, en aquest sector de la població li hem de donar una perspectiva a llarg termini d'una manera imperiosa. Perquè tots aquests processos de caire social trobin pautes de solució raonables i justes crec que és indispensable que els altres dos temes prioritaris que són les infraestructures que he dit, les infraestructures i la tecnologia, estiguin a l'alçada i no ho estan. No cal que us ho digui aquí perquè falten carreteres, falten connexions. No dic que s'hagi de tornar a fer el mateix que hi havia abans. El que dic és que s'han de trobar solucions pels problemes que tenim ara. D'aquí la importància d'una política econòmica, comercial, industrial i agrària amb objectius clars i d'una filosofia ambiental a l'alçada d'una consciència 3 �creixent que hi ha de la importància de no espatllar el medi per obtenir uns objectius que finalment seriem traïts pels medis que hauríem utilitzat. La manca de recursos econòmics i el retard en la tecnologia i la innovació jo crec que són imperdonables. La manca de talla o mida de determinades empreses en sectors amb un grau de concentració elevat també. Això és una altra qüestió que afecta a les cambres de comerç amb tota evidencia i a la vida econòmica, però no al conjunt de la societat. I després hi ha la deslocalització; la deslocalització planificada amb manteniment de seus centrals i amb capacitats de decisió i segments avançats del procés productiu com ara la recerca i la innovació pot ser la millor via i facilitar la reducció de la immigració i a l'hora el manteniment de la competitivitat. No és necessàriament que un fabricant de productes de consum massiu instal·li part de les seves activitats en països de ma d'obra abundant i més barata. Moltes vegades hi ha problemes amb la legislació local dels països de destí, per manca de lleis efectives, per la protecció de la propietat intel·lectual. Sobre això hi estem treballant, però ja hem obtingut en aquest camp, un major rigor. Un altre tema es la manca fins ara d'un planejament seriós de les comunicacions. En el conjunt d'Espanya, no de caràcter radial ens ha perjudicat molt. La idea de veure Espanya com una cosa que neix amb un centre i que s'estén per tota la geografia de la península sobre la base de comunicacions exclusivament radials, és un error immens. Quan va venir el Banc Mundial, l'any 1960, ja va dir que els dues coses més importants que havia de fer Espanya era l'autovia de Bilbao i la de la Jonquera a Múrcia i van encertar i cap d'aquestes sortia del centre del país sinó que agafen el país tal com era. En aquest sentit crec que en els darrers 25 anys ha faltat ambició. Afortunadament el nou Govern espanyol veu les coses d'una manera distinta a la tradicional, ja heu vist aquests plànols que han fet, encara insuficients, que consti, de quines han de ser les noves vies importants de l'Estat espanyol, però ja no totes són partint de Madrid. Creiem que les coses estan canviant, però falta encara distribuir més i millor el poder i els recursos concentrats per les autoritats estatals en alguns casos, com és d'AENA. S'hauria de tenir també una mentalitat no radial en el cas de les comunicacions aèries. Altres infraestructures abandonades tenen a veure amb la seguretat, amb la justícia, com és el cas de les presons. A Catalunya tenim 5.000 places de presoners i 8.000 presos. Aquest sistema no pot funcionar bé. Finalment tenim un conseller de Justícia que s'ha posa al cap fer cinc noves presons, que ho està negociant amb tots els territoris on han d'anar a parar i que està aconseguint que els municipis de destí no pensin que allò és una maledicció sinó una gran infraestructura que fins i tot els pot aportar un gran benefici 4 �encara que tinguin mala imatge. S'ha d'acabar amb aquesta idea que les infraestructures necessàries pel país són coses que tenen mala imatge. Tenen bona imatge pel conjunt del país i en tot cas els llocs on s'han de posar hi ha d'haver la compensació suficient. En seguretat estem iniciant el desplegament a la capital i al conjunt del país i complirem l'objectiu de desplegament total dels Mossos l'any 2008 i, per tant, fixeu-vos, crec que el que s'ha fet de be i s'ha fet molt bé en els primers 25 anys d'afirmació nacional, del primer estatut, de respecte pel país, de sentit de país, de guany en el concepte de Catalunya com a nació... Perquè diem nació ara a l'Estatut? Us ho vull explicar en un minut. Per una raó, perquè quan tot va començar, va començar molt bé. Va haver-hi una Constitució molt intel·ligent que va dir nacionalitats i regions. Hi havia un dualisme dintre de la Constitució. I després hi havia una transitòria que deixava clar que aquestes nacionalitats eren les que havien plebiscitat estatuts anteriorment: Catalunya, Galícia i Euskadi. Vet aquí que després, i no dic que estigui malament sinó que va crear confusió, hi ha altre autonomies que també se n'han dit de nacionalitats, i potser tenen tota la raó per fer-ho. Què passa ara? Que hem de restituir aquell interessant dualisme de la constitució espanyola que deia nacionalitats i regions, però que ja no pot ser amb el mateix nom. Per tant, nosaltres ens hem de dir nació o comunitat nacional com ha dit el president del Consell d'Estat. No es tracta de ser independentistes, es tracta de ser responsable i reconèixer les diferències que hi ha en aquest país, com a riquesa, no només com un problema o una pedra a la sabata. A Catalunya, doncs, estem encantats de saber que Espanya poc a poc va reconeixent que la nostra singularitat no és un problema sinó una riquesa. Sabem que hi ha gent que no ho admetrà mai, però això no ens aturarà, perquè sabem que hi ha molta més gent i més intel·ligent que sí que ho acceptarà. Moltes gràcies a tots. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1694 Title A name given to the resource Acte commemoratiu del centenari de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sant Feliu de Guíxols Subject The topic of the resource Comerç Commemoracions Estatuts Infraestructures Model social Ocupació Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Sant Feliu de Guíxols Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/220/20051018.pdf abf540491766001cef5993c2680b29ea PDF Text Text Debat de Política General Parlament de Catalunya | 18/10/2005 Molt honorable senyor president, senyores i senyors diputats..., els vull parlar, després d'una introducció, de les prioritats i orientacions que em semblen fonamentals per a la bona marxa d'aquest Govern, amb un èmfasi molt especial en els temes de seguretat, en els temes de les edats fràgils de la població del nostre país i, evidentment també, i en tercer lloc, però no menys important, sobre el país equilibrat que estem construint, per seguir amb les relacions amb l'Estat, amb les relacions internacionals i un punt final. Nosaltres tenim, efectivament, tres orientacions, a més de l'Estatut. Crec que està demostrat a bastament el compromís de tots en la millora de l'autogovern i que és, doncs, el moment de prendre el pols a la realitat viva del país i d'examinar si l'acció de Govern respon efectivament als anhels i a les necessitats dels nostres ciutadans i ciutadanes. Crec que hem de canviar d'èmfasi, en el Govern i també en aquesta cambra. Ja els avanço que aquest Govern i aquest Parlament, crec, han fet en aquests dos anys més feina i més transcendent -una feina més transcendent- que la que es va fer en els quatre anteriors, i potser més anys encara. Hem situat en la ciutadania catalana, i davant els ciutadans de tot Espanya, un repte indefugible, ben construït, respecte de qui som, què volem, quins drets ens assisteixen, quines obligacions estem en condicions d'honorar i com proposem els catalans als catalans i als espanyols en general obrir una nova etapa més franca i més justa de la nostra vida col·lectiva. Aquesta proposta catalana, crec sincerament que és indefugible. Ha provocat, és cert, un terratrèmol polític considerable, però si mantenim amb fermesa i amb la imprescindible flexibilitat quan calgui, com vaig avançar en la darrera sessió de la cambra, els nostres postulats, jo crec que aquesta proposta catalana marcarà l'inici d'una nova governació i d'una més profunda implicació de poble i política aquí i a la resta d'Espanya. En els darrers dies he tingut ocasió de comprovar l'abast de l'impacte del nou Estatut, de la proposta de nou Estatut. Ningú no hi és indiferent, perquè aborda les qüestions de justícia i d'equitat entre Catalunya i els pobles d'Espanya, perquè modernitza conceptes i destapa les insuficiències d'un sistema que insensiblement ha anat esmussant i reduint, ha anat retallant l'eficàcia i l'equitat inicial del nostre sistema polític. 1 �El sistema no ha estat pas insensible al retorn reiterat dels vicis ocults de la política catalana i de la política espanyola; ni de la persistència d'actituds de recel i d'incomprensió respecte de la franca, neta i generosa disponibilitat del nostre poble a contribuir a les càrregues comunes i, tanmateix, a mantenir intacta l'esperança genuïna de l'Estatut de 1979, tal com va denunciar el president Pujol en aquesta cambra en el debat sobre l'estat de l'autonomia l'any 1987. Alguna cosa havia passat ja aleshores que feia necessària una relectura de la nostra llei fonamental i dels efectes que aquesta llei fonamental té sobre la regulació de les nostres relacions amb la resta de l'Estat. Alguna cosa ja havia passat en aquell moment. Crec que aquest discurs de Jordi Pujol en aquesta cambra l'any 87 és una peça cabdal per entendre l'inici de la insatisfacció de Catalunya respecte de la situació existent deu anys després de l'inici de la democràcia i de l'autonomia. Malauradament, en anys posteriors, tot i avançar amb penes i treballs i, sens dubte, amb errors evidents, no vam estar en condicions de presentar al poble de Catalunya i als pobles d'Espanya l'abast real de la pretensió catalana, la seva coherència i la decisió d'anar endavant per obrir una etapa nova de la política a casa nostra i a tot Espanya. Ara ho hem fet. Sens dubte, hem comès probablement errors corregibles, però l'important és que hem col·locat en el centre de la política catalana i espanyola la proposta sòlida i coherent que marcarà el debat polític dels mesos que vindran i que acabarà, n'estic convençut, amb un avenç remarcable en el terreny polític, econòmic i social, i amb una nova entesa a un nivell més alt, més franc i, per més franc, més sòlid també amb els pobles d'Espanya. Si al mateix temps el Govern Zapatero aconsegueix -encreuem els dits- la difícil pau, però la pau possible i definitiva a Euskadi, aquesta etapa històrica haurà més que acomplert les esperances del nostre poble quan es va iniciar. Però penso dedicar una gran part de la meva intervenció a la convivència ciutadana, a les polítiques socials per a les persones i a les infraestructures que relliguen els territoris, com ja els he anunciat. Aquests no són els temes oblidats, al contrari: són de vegades els temes una mica desconeguts de la nostra principal ocupació com a govern en els darrers dos anys. És tan important com el que ha fet el Parlament en el mateix període, però menys sabut, menys conegut. I és el que em dóna la seguretat de saber que, explicant-ho bé, convencerà el nostre poble que té un govern de més ambició, més honest i més efectiu que qualsevol altre; un govern, sens dubte, perfectible i que haurem de simplificar i de millorar, però en tot cas, de molt, el millor Govern de la darrera dècada. 2 �Vull introduir breument un tema que és ara inescapable. És cert que he estat considerant la conveniència de dur a terme un canvi de govern. És veritat. Crec que un cop aprovat l'Estatut i pràcticament en l'equador de la legislatura, que es complirà d'aquí a un mes, aquest canvi pot ser positiu per donar un nou impuls a l'acció de govern i abordar amb una nova empenta els reptes que tenim davant. Suposo que ningú posarà en dubte que ningú té tants elements com els que jo puc tenir per valorar l'oportunitat d'una iniciativa d'aquest ordre. Aquesta, la de nomenar el Govern, és una prerrogativa del president, a la qual no podria renunciar sense falta greu de les meves obligacions. Ara bé, també és evident que les circumstàncies que s'han produït entorn d'aquesta qüestió no són les més adients per dur a terme aquesta iniciativa en les condicions apropiades. No entro ara en per què ni com això s'ha produït; el fet és que aquestes circumstàncies hi són. I tampoc actuaria responsablement si no ho tingués en compte i actués en conseqüència. De forma que em proposo, en els dies i les setmanes a venir, mantenir els contactes necessaris amb els dirigents dels partits que donen suport al Govern per tal d'avaluar les condicions en què s'han de produir els canvis que considero necessaris. Ho faré amb la discreció necessària per garantir-ne l'eficàcia. Comprendran que amb temps i serenitat podrem abordar adequadament el repte que tenim de millorar el Govern per a la segona meitat del mandat. Com a president actuaré, no en tinguin cap mena de dubte, exercint en tot moment el lideratge de la majoria parlamentària i assegurant la cohesió d'aquesta majoria, que és la garantia indispensable de l'estabilitat de l'acció del Govern. Dit això, si fa un any certificàvem el pas de la Catalunya dels 6 milions a la dels 7 milions, avui veiem que el dinamisme demogràfic no s'atura. He dit i repeteixo que són tres les orientacions centrals de la nostra política en el marc d'un país que creix. I aquestes tres orientacions són convivència, persones i territoris, a les quals corresponen tres prioritats de l'acció del Govern que són seguretat, serveis personals i infraestructures. Aquestes orientacions sorgeixen d'una visió del país d'un país en canvi, dinàmic, emergent. És la Catalunya de les oportunitats. És efectivament la Catalunya que creix demogràficament. Mirin, hi han proves no solament estadístiques, hi han proves també en el terreny del volum i la qualitat dels serveis que estem donant que certifiquen aquest creixement, quasi diria, imparable. 3 �Les 7.056.000 targetes sanitàries de l'agost del 2004 s'han convertit en un any en 7.145.000. Més d'un 11 per cent de la població catalana és estrangera: un 11,4 per cent, segons el padró de l'1 de gener de l'any 2005. És un percentatge més alt que el de la majoria dels països europeus i similar al dels Estats Units, amb la particularitat de la intensitat del fenomen en els dos darrers anys; és un fenomen creixent: 2003, 182.000 immigrants; 2004, 153.000. I la natalitat ha repuntat. No som més només perquè en vénen més, som més perquè nosaltres creixem més. Hem passat d'una taxa del 8,8 el 1995 a una de l'11,4 l'any 2004. I aquests canvis de taxes de natalitat no se solen fer amb tanta rapidesa. Més d'un 11 per cent de la població catalana, com he dit, és estrangera, i hem passat, hi insisteixo, d'un ritme de creixement que era important a un altre de significativament més alt. I d'una mitjana d'1,14 fills per dona l'any 1995 a 1,41 el 2004. Un altre canvi que no succeeix en cap país en un període tan breu. I la Catalunya que creix demogràficament és una Catalunya que prospera econòmicament. L'economia catalana té una sòlida base industrial i de serveis que assegura la prosperitat del país. Una economia que recupera el ritme, que iguala el creixement espanyol. L'havíem perdut; des del 1996 estàvem per sota del creixement econòmic espanyol. Ens hi hem tornat a igualar, i és el creixement econòmic espanyol el més alt d'Europa, dels més alts d'Europa, en aquest moment, incomparablement més alt que el del centre d'Europa, amb un increment, dic, del 3,3 per cent; 3,4 exactament a Espanya, i 1,3 per cent a la Unió Europea de vint-i-cinc països. L'economia catalana ja supera els objectius d'ocupació de l'Agenda de Lisboa. Catalunya té 3,2 milions d'ocupats, amb un nivell d'ocupació del 70,3 per cent. L'objectiu de Lisboa per al 2010, 70 per cent; estem pel damunt, 64,2 a Espanya i 63,6 a la Unió Europea dels Vinti-cinc. Per tant, estem, quant a taxa d'ocupació, en un nivell superior a la mitjana europea i a nivell de l'objectiu que Lisboa es va proposar. De manera que la taxa d'atur s'ha reduït 2,5 punts durant l'últim any, any i mig, i s'ha situat en el 7,1 per cent, a prop dels mínims històrics. A Espanya és avui del 9,3 per cent, i, per tant, estem també en aquesta qüestió per sobre de la mitjana d'un país que creix molt. Amb una taxa d'ocupació femenina del 59,8 per cent. Objectiu de Lisboa per a l'any 2010, 60 per cent. O sigui, estem, en taxa d'ocupació femenina, exactament o pràcticament en el nivell que la Unió Europa s'havia plantejat fa uns anys, 52 per cent a Espanya -dic 4 �59,8-, 52 per cent a Espanya i 56,1 per cent a la Unió Europea de vint-i-cinc països. Amb una taxa d'ocupació dels treballadors majors de cinquanta-cinc anys del 48,6 per cent. Objectiu de Lisboa per al 2010, 50 per cent; estem prop d'aquest objectiu. A Espanya, 43,1; Unió Europea de vinti-cinc països, 41,5. És a dir, l'economia catalana és una economia força capacitada per crear llocs de treball per a tothom a un bon ritme. És una economia dinàmica, amb un fort impuls a la creació d'empreses i amb una notable capacitat d'adaptació tecnològica, amb un increment de creació de societats mercantils del 5,6 per cent durant l'any 2004 i del 4,5 per cent fins al setembre del 2005; amb un percentatge d'empreses amb accés a internet del 95,7 per cent, que és del 87 per cent a Espanya i del 89 per cent a la Unió Europea dels Vint-i-cinc. L'economia catalana és una economia en canvi per adaptar-se a les exigències de la internacionalització i a les noves condicions de la competitivitat, cada cop més dures. És una economia oberta i plenament bolcada a l'exterior. És una economia ben integrada en el mercat europeu i en activa recerca de nous mercats, amb unes exportacions de béns i serveis que arribaven l'any 2004 al 46,4 per cent del producte interior brut. És també una economia que intenta resoldre i superar les cròniques deficiències del seu sector públic, amb un esforç inversor dels poders públics, amb la Generalitat al davant; amb un impuls decidit de noves infraestructures i centres d'R+D com el supercomputador Mare Nostrum, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, el Centre d'Investigació en Nanociència i Nanotecnologia, o el Laboratori de Llum del Sincrotró. I a la vegada que creix i prospera Catalunya és un país que progressa socialment. No estem parlant d'un país que està situat, des del punt de vista dels paràmetres econòmics, ben endavant en les mitjanes europees. Estem parlant també d'un país que socialment progressa, que compta amb uns serveis educatius, sanitaris, socials, culturals, cada cop més estesos i de més qualitat; amb la plena escolarització dels quatre als setze anys; amb un increment continuat de les places públiques de llars d'infants; amb la perspectiva d'arribar a les seixanta mil l'any 2008, seixanta mil places; amb més metges i infermeres d'atenció primària; amb la progressiva reducció de les llistes d'espera; amb 240.000 famílies que reben ajuts per als seus fills petits; amb una xarxa de biblioteques públiques que s'està ampliant amb setanta-sis noves biblioteques, i amb una xarxa d'instal.lacions esportives en creixement -304 noves instal·lacions previstes en el període 2005-2008; que té consciència de l'existència 5 �de velles i noves exclusions, i que treballa per resoldre-les, amb una enèrgica actuació de millora en trenta barris arreu de Catalunya després hi tornarem-; que fa de la seva capacitat d'integració social un factor d'atracció, amb quasi mil aules d'acollida per atendre els alumnes immigrants. Deixeu-me parlar un moment del que podríem anomenar "la Catalunya del risc", perquè de risc, de riscos, n'hi han. La Catalunya que creix i progressa és també una Catalunya més diversa i més complexa que mai; per tant, més difícil d'entendre i de governar. Tenim un risc fonamental, que és el risc de les desigualtats socials. Quin és el diagnòstic que ens presenta un observatori independent del Govern, com és el Panell de Desigualtats de la Fundació Bofill? No és gens encoratjador. Malgrat el progrés econòmic de bona part de la societat catalana hi ha una realitat persistent: la de la població que pateix situació de pobresa, que en un 50 per cent està associada a la vellesa i a la inactivitat. La societat catalana potser té més desigualtat pròpiament que pobresa estrictament; en cito alguns exemples. L'accés a l'ensenyament post-obligatori ha augmentat els darrers anys, però continua sent un 11 per cent més baix en els municipis entre 100.000 i 500.000 habitants que als de menys de 2.000, i aquest percentatge arriba al 17 per cent més baix si el comparem amb el de Barcelona. Hi ha una franja de ciutats que estan, en aquest sentit, en situació difícil. La incorporació de la dona al mercat de treball és una realitat, però persisteixen desigualtats de gènere que en aquest àmbit són absolutament inacceptables, i no només pel que respecta a les taxes d'activitat i d'ocupació. Ni les administracions ni el mercat estem posant encara a l'abast de les famílies recursos i mecanismes suficients per aconseguir la conciliació real. I la conciliació, avui, a les famílies amb fills o persones grans dependents a càrrec, ha esdevingut absolutament imprescindible. L'habitatge també és un dels factors clau en la configuració de la nostra societat. De les possibilitats d'accés a l'habitatge i de les seves característiques, en depèn, en molt bona mesura, la possibilitat que els joves puguin emancipar-se i desenvolupar lliurement els seus projectes de vida, com formar una llar o tenir fills. Per a la majoria dels joves de Catalunya aquestes possibilitats són massa reduïdes, no tenen ben resoltes les seves necessitats d'allotjament i no és estrany que percebin l'habitatge com un problema greu i proper. Els joves o bé no poden arribar als preus que el mercat proposa, o han d'hipotecar un percentatge elevadíssim del seu salari mitjà, de la seva capacitat adquisitiva o de la seva capacitat d'inversió, o no 6 �poden desenvolupar el seu propi projecte familiar amb autonomia, o, si ho fan, paguen el preu d'hipotecar una part important del seu potencial emprenedor i de la seva capacitat de desenvolupar nous projectes per satisfer aquesta necessitat bàsica de l'habitatge. La manca d'habitatge dificulta, doncs, greument la participació i la integració social, econòmica i política dels joves. Aquesta és per mi i pel Govern una preocupació cabdal. Mirin, cal ampliar tant com sigui possible el comú denominador del patriotisme dels drets, dels deures i de les llibertats. Hem de garantir la pluralitat i alhora protegir i estimular aquells trets que han permès gairebé la unanimitat del Parlament en afirmar la identitat nacional catalana. Però també igualment important -i a partir d'aquest moment, pel meu Govern, més important-, superar els dèficits de capital físic, humà i tecnològic que posen en risc el creixement de la nostra economia, començant a reconèixer que les nostres connexions viàries, ferroviàries, aèries, marítimes, virtuals, sovint no estan a l'alçada de la potencialitat del creixement econòmic i social que estem experimentant i que la nostra dotació d'infraestructures tecnològiques i energètiques, hídriques i de regadiu no és suficient per a un territori de més de set milions d'habitants que està abordant el seu model de competitivitat. Com saben, l'ambició d'aquest Govern és que ho estiguin. Hem de constatar que en alguns àmbits ens trobem, d'alguna forma, entre la globalització i l'alt nivell, i el passat i el retardament. Coneixem els neguits que es produeixen en el terreny de la competitivitat sectorial, però apostem per fonamentar el futur en estratègies de modernització de les infraestructures de qualitat, de competència i de protecció quan calgui, però en cap cas en polítiques d'aïllament o de separació. Catalunya ha de ser més competitiva però també més sostenible en la gestió dels seus recursos, començant per la gestió del nostre paisatge físic i urbà, que els darrers anys ha canviat, i no sempre per a bé. En això no només no hem crescut, sinó que possiblement en alguns aspectes hem retrocedit. Tenim un territori amb molts indrets severament castigat per un urbanisme de baixa qualitat i una sèrie d'abusos mediambientals. L'abandonament d'àrees industrials a l'eix del Llobregat, la proliferació d'urbanitzacions i de pobles que només estan ocupats quinze dies l'any, són bons exemples del risc de degradació ambiental i urbanística que patim i que hem de corregir, i que no és gens fàcil de corregir. Tot això és producte de l'urbanisme dels anys setanta i dels primers vuitanta. M'ho deia l'altre dia l'alcalde de Piera. Jo li deia: "Com és possible que un municipi que té la qualitat urbana que té -perquè només arribar-hi ja es veu-, com és possible que això convisqui amb 7 �situacions com les que han hagut de patir, no?" I ell em deia: "Bé, és que bona part de l'escampada de cases que veureu...", i ara no m'estic referint a la casa específica on hi va haver la tragèdia, que era una casa interior, antiga, sinó a l'escampada de cases que es va produir, de cases, casetes, de torretes que es va produir en el curs dels anys setanta i que es va haver de legalitzar en els primers anys vuitanta, que els primers alcaldes democràtics van haver d'entomar, per dir-ho així, perquè eren realitats físiques que existien i que tanmateix, des del punt de vista de la legalitat urbanística, tenien molt a desitjar. Aquesta és la situació de moltes ciutats i pobles de Catalunya. D'altra banda, és evident que en circumstàncies extremes com les que s'han patit en els mesos anteriors, com en el cas de la sequera, es posa en evidència la necessitat que hem de comptar amb la complicitat de la ciutadania per fer un ús més eficient dels nostres recursos, i molt en particular, en aquest cas, dels recursos hídrics. La situació dels darrers mesos ha obligat a prendre mesures d'excepcionalitat que afecten una bona part del territori català. A la sequera, s'hi sumen a més els embassaments menys plens malgrat les pluges torrencials, els regadius ineficients, la desforestació del nostre territori o la pèrdua d'un 6 per cent del consum d'aigua per fuites i per filtracions -la tirem. No es tracta de defensar la sostenibilitat mediambiental amb dogmatisme. Es tracta de pensar en el futur definint els atots de Catalunya perquè continuï sent competitiva en un món global. Es tracta, doncs, d'un interès propi. No es tracta de deixar de créixer: es tracta de créixer millor aprofitant tots els avantatges d'una economia oberta. Definim, doncs, en aquest escenari, en aquest mapa, en aquesta fotografia del país, les nostres prioritats, el que estem fent i el que farem: primer, la seguretat, reforçar la convivència i garantir la seguretat bàsica; segon, els serveis personals, la gent, donar seguretats a les persones en les edats més difícils de la vida -i m'hi estendré, en això-, i tercer, el país en xarxa, relligar el país i tots els seus territoris amb les infraestructures i equipaments que assegurin l'accés de tots els catalans al progrés i al benestar. Aquestes són les tres prioritats immediates del meu Govern, aquestes tres i l'aposta decidida per la tecnologia, que tot just avui hem refermat en el Consell Executiu, aquest matí, amb la proposta d'accelerar el procés de creació del parc científic del Vallès i el desllorigament, la solució de les insuficiències que el retardaven. Sobre la seguretat, primera orientació i primera prioritat. La meva primera orientació és la que apunta cap a una Catalunya convivencial, que és com dir una Catalunya cohesionada i una Catalunya forta, que 8 �es preocupa per la seguretat en un sentit molt ampli; podríem dir, que es preocupa per les seguretats, en plural. La primera de totes és la seguretat bàsica, la que situa l'individu lliure enmig de la xarxa social i li'n garanteix la supervivència: als carrers, a les escoles, als indrets públics, a les carreteres, als centres de treball, als espais d'oci. La seguretat cívica no és només el resultat d'una societat pròspera i amb major benestar, sinó que n'és una condició imprescindible, que necessita normes clares i entenedores, educació cívica per fer-les entendre i atendre, sancions proporcionades i efectives, i un exercici decidit de l'autoritat democràtica per fer-la respectar; vull que quedi molt clar. En definitiva, es tracta de crear confiança cívica, sí, però des de l'autoritat democràtica. Aquest és el sentit i l'orientació de la nostra política de seguretat pública. La Generalitat està al costat dels ajuntaments, i no els deixarà sols en l'esforç per garantir la seguretat cívica. En aquest sentit és decisiu el desplegament dels Mossos. Estem en ple procés de desplegament dels Mossos a tot Catalunya. Per Tots Sants farem el desplegament a Barcelona. He dit en altres ocasions que crec que caldria fer un esforç per mirar d'avançar la finalització del procés i que s'arribi a Tarragona abans de la data prevista de 2008. No es pot garantir. No serà gens fàcil accelerar aquests processos que tenen molts requeriments implicats, però hem de mirar de ferho. El desplegament dels Mossos a Barcelona esdevindrà l'exemple de la col·laboració entre administracions. Hi ha hagut en els anys precedents i ara un treball compartit amb la Delegació del Govern de l'Estat a Catalunya guiat pel protocol de col·laboració, signat pels Mossos d'Esquadra, el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Urbana, que ha permès i permetrà una suma d'esforços eficient i superior al que portaria cada cos per separat. El nou model de seguretat per a Barcelona i l'àrea metropolitana ha de reforçar, evidentment, la nostra capacitat de persecució del delicte. I, a més, ha d'actualitzar el vincle de confiança i el compromís dels ciutadans amb la preservació de l'ordre comú. Els darrers mesos han adquirit relleu públic alguns incidents que tenen la seva arrel en el deteriorament de la convivència: vulneració dels horaris establerts, alteració de l'ordre públic a la sortida dels locals d'oci, proliferació de determinats nous tipus de ciutadans sense sostre -homeless-, percepció d'un cert increment de furts i de petita delinqüència. I de seguida s'han alçat veus reclamant mà dura, llei i ordre. Calen, en tot cas, noves estratègies i cal utilitzar totes les eines a mà per dur-les a terme. I en aquesta línia podem assenyalar les 9 �actuacions a petita escala de molts ajuntaments amb relació a l'exigència de compliment dels horaris, per exemple, en el cas de l'Hospitalet; per exemple, en el treball conjunt d'educadors, Guàrdia Urbana i Mossos a Berga, arran de l'enrariment del clima social després del cas, del desafortunat cas Isanta; per exemple, amb la justícia de proximitat que la futura Carta de Barcelona permetrà aplicar quan sigui aprovada definitivament per les Corts Generals, pràcticament trenta anys de l'inici de la discussió, d'aquesta Carta; per exemple, amb l'ordenança per la convivència que l'Ajuntament de Barcelona prepara, o l'increment del control i l'enduriment de les sancions contra les infraccions de trànsit, sobretot contra els excessos de velocitat, o una política penitenciària cada cop més orientada a la reeducació i a la reinserció social. Totes elles són mesures per afavorir i estimular la confiança cívica entre els ciutadans de Catalunya. Els governs febles o mancats de coratge prefereixen abaixar el cap i dilatar la presa de decisions. Però el nostre Govern actua i actuarà amb determinació, com hem demostrat en el Pla de presons, que ha estat un model de discreció i eficàcia per part de la conselleria i dels ajuntaments concernits. La nostra política de seguretat cívica segueix aquests criteris sobre la base de dues conviccions essencials: primera, no es pot construir la seguretat sobre cap renúncia als drets i a les llibertats adquirides, i, segona, no es pot construir la seguretat sense atendre simultàniament tots els perills que afecten directament o indirectament la convivència. Segona orientació: atenció especial a les persones en les edats difícils, en les edats fràgils. La societat catalana, en el marc de les societats occidentals, es troba en ple procés de canvi; tenim la necessitat d'enfortir el nostre estat del benestar i adequar-lo a una ciutadania cada cop més diversa, mantenint l'orientació universal dels serveis i les atencions bàsiques, però impulsant mesures que sàpiguen posar l'accent en els punts més sensibles de les etapes de la vida d'una persona. Aquesta mateixa diversitat, combinada amb les dificultats dels governs per seguir mantenint els costos del sistema de benestar, fa que aquest sigui un repte més i més difícil. És aquí que els governs se'n surten o s'estavellen. És en aquest tipus de qüestions. És aquí, si m'ho permeten, que ens hi juguem els quartos: tres etapes, tres edats difícils de la vida, tres edats fràgils. Que són essencials, aquestes tres etapes, per a la nostra qualitat de vida i la dignitat de la nostra vida social: la infantesa, l'adolescència i joventut i les persones grans; etapes d'incertesa en les quals cal evitar els perills d'exclusió o de fracàs que incideixen en el benestar i en la capacitat productiva de la nostra societat. Primera edat fràgil o difícil: de zero a sis anys. Edat crucial per als infants, però també per a les seves famílies que afronten cada cop 10 �més la necessitat de conciliar la vida laboral i familiar. El conjunt de polítiques del Govern ha d'anar orientada a donar als pares i mares les eines necessàries per fer front en aquesta etapa. Catalunya va ser una de les comunitats de l'Estat espanyol que primer va assolir la universalització de l'educació dels tres als sis anys. Aquest és un assoliment de la comunitat educativa, però que cal reconèixer com a mèrit d'anteriors governs, empesos per uns ajuntaments que s'havien posat al davant del problema i de la seva solució. Ara el nostre Govern aborda amb la mateixa decisió que els ajuntaments, que sempre ho han demanat i que han començat a ferne la feina, l'escolarització dels infants en l'etapa zero a tres. Ja hem començat a col·laborar amb 195 ajuntaments per crear 16.939 places de llars d'infants públiques. Considero que en aquest tema, com també amb més complexitat en el dels serveis de proximitat en salut, hem d'anar a una devolució de recursos i competències als ajuntaments. I demanaré al conseller de Relacions Institucionals que es posi al davant, posi mans a l'obra, que ajudi les conselleries concernides i els ajuntaments. No pot ser que el sector local segueixi estant en el 20 per cent de la despesa pública neta en aquest país. Haig de dir que la determinació de la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis ha estat en tots aquests terrenys molt positiva. D'aquí a l'any 2008 ens proposem d'incrementar la taxa d'escolarització de l'actual 33 per cent fins al 60 per cent. Ens acostarem a la demanda real i situarem Catalunya en uns indicadors equivalents als dels països del nord d'Europa en aquest àmbit. Ara que ja tenim una taxa d'ocupació femenina similar a la que proposa Europa per a l'any 2010, hem d'aconseguir que la incorporació de la dona en el mercat de treball es produeixi en les millors condicions possibles i fer compatibles les responsabilitats laborals i familiars de les persones amb fills petits a càrrec. Aquest serà l'objectiu de l'estratègia per a la conciliació que estem elaborant i tindrem en un termini de sis mesos la primavera que ve. Ja hem començat a adaptar els serveis i els recursos que oferim a les famílies monoparentals i a les famílies nombroses i a les famílies amb persones grans en situació de dependència. Un bon exemple: increment de les ajudes a les famílies amb infants menors de sis anys, 162 milions d'euros a 250.000 famílies; nous ajuts universals per part o adopcions múltiples de bessons, trigèmins o quadrigèmins, 1.370 famílies beneficiades. Ara podem començar a incidir en aspectes clau com, per exemple, en la necessària corresponsabilitat dels membres de la parella en les tasques de la llar, en la diversificació dels serveis d'atenció a la petita 11 �infància -escoles bressol, serveis de mainaderia, espais familiars i ludoteques- i en l'emergència d'una nova cultura del treball que tingui en compte la necessitat de conciliació. Segona edat fràgil o difícil: de l'adolescència a l'emancipació. En aquesta etapa la responsabilitat ja no recau només sobre els pares i la societat, recau també sobre els joves: primer, sobre la seva personalitat i, després, sobre el seu propi projecte de vida. Crec que cal veure la joventut en dues subetapes diferents: dels catorze als setze, divuit, i, des de la universitat, en el seu cas, fins a l'obtenció d'una feina estable. L'adolescència és un període caracteritzat pels canvis físics o el descobriment de la pròpia identitat i l'experimentació. Això ha estat sempre així, però potser els adolescents tenen avui vies massa fàcils i molt plenes de riscos cap a estats d'evasió artificials. La societat també ha de tenir com a objectiu oferir-los els recursos, les ofertes i el suport necessari per tal que puguin anar construint la seva personalitat amb confiança i amb bona salut. Hem iniciat en aquest sentit el programa "Salut i escola", adreçat als alumnes de secundària, de tercer i quart d'ESO -catorze i quinze anys-, que estenem a tot el territori. S'han establert tres línies intervenció, promoció i prevenció i detecció precoç- i s'han seleccionat tres problemes de salut per a la seva alta incidència en la salut dels joves: la salut afectiva i sexual, de cara a una sexualitat responsable; la salut mental i el consum de drogues i alcohol, perquè els educadors i les famílies i els joves adquireixin un sentit crític enfront de les pressions pro consum, i la salut alimentària, per una alimentació saludable. Per altra banda, dels catorze als setze hi ha molts nois i noies que acaben l'ensenyament obligatori. Molts no saben ben bé per a què els servirà, no ho tenen clar; hi són, però no hi són; no els interessa. No és un estat d'ànim nou tampoc, però avui la finalització de l'educació obligatòria ve acompanyada d'aquestes noves incerteses. Els qui volen accedir a la universitat passen al batxillerat, però els qui volen acabar de formar-se per iniciar una activitat professional..., aquest és un moment molt delicat. És un moment en què cal tenir molt en compte a l'hora d'imaginar escenaris de futur perquè pot comportar una combinació de tres factors de risc concentrats. Efectivament, ens podem trobar que molts joves enfronten alhora: la necessitat d'accés al mercat laboral, d'una població autòctona poc qualificada provinent del fracàs escolar en l'ensenyament secundari; una precarietat laboral creixent, i l'arribada de nova immigració, que moltes vegades és de poc nivell de formació, però que, a voltes, fins i tot té un nivell de preparació tècnica superior, però està disposada a acceptar qualsevol feina a qualsevol preu, més baixos que els que acceptaríem nosaltres. 12 �Per això és necessari disposar d'una oferta formativa motivadora i adequada a les seves expectatives i també a les necessitats del món empresarial. Les dades avui són desiguals: el 70 per cent de l'alumnat de l'FP troba feina en menys de sis mesos, i bona part de la resta opta per seguir estudiant. Tanmateix, el percentatge de joves de vint a vint-i-quatre anys que han finalitzat almenys la segona etapa de secundària a Catalunya ha estat tretze punts per sota de l'europeu; en moltes coses està millor i ben millor, i en algunes estem molt malament. I aquesta és una bona manera, aquesta que està aquí indicant, és una bona manera d'elevar aquest nivell. Aconseguirho és l'objectiu de l'aposta per la formació professional del Govern. Per això, aquest curs s'ha iniciat amb 76 nous cicles formatius i hem creat 2.280 places repartides pel territori. Molts joves no troben un mercat laboral estable com abans. És veritat. Diverses generacions anteriors de joves quan acabaven cobraven molt poc, però entraven a treballar i sabien que sempre anirien pujant. Ara això ja no passa. Ara cap jove no té assegurat que el sou que té avui demà no li baixarà, potser ho troba més fàcilment el primer dia, però el pot perdre perfectament i passar períodes d'atur d'una manera molt generalitzada. Molts joves, doncs, no troben un mercat laboral estable, diverses generacions de joves estan, jo diria, ara ja, en situacions pitjors a les que estaven generacions anteriors; una bona formació és sempre una assegurança contra les eventualitats laborals que es puguin produir i una garantia d'emancipació afectiva. El nombre d'habitatges -i entro en el camp de l'habitatge- iniciats a Catalunya s'ha doblat amb escreix a partir de 1997. Malgrat això, entre 1998 i el 2004, el preu d'un habitatge mitjà a Catalunya s'ha multiplicat per 2,7. L'opció del lloguer avui no és encara una bona solució, no existeix, no n'hi ha prou. L'oferta reduïda ja es veu marcada pel procés inflacionari del mercat. Els joves, o bé no poden assolir els preus que el mercat proposa, o bé els assoleixen hipotecant un percentatge elevadíssim del seu salari mitjà -aquest salari que ara sabem que no té la permanència que abans tenia. Per això impulsem una política d'habitatge pròpia i eficaç, pensant molt en aquest sector de la població jove. Cal un esforç col·lectiu, fruit de l'acord entre la Generalitat i els governs locals i fruit de la cooperació amb els agents socials i cooperatius. L'accés dels joves a l'habitatge s'ha de poder fer en les millors condicions possibles, i incidint no solament en la construcció de nous habitatges, sinó en la mobilització dels habitatges buits, facilitant l'accés a l'habitatge de compra i estimulant l'habitatge social de lloguer, que és una opció factible al llarg del cicle vital, considerant per primera vegada l'habitatge i les polítiques de qualitat urbana com una dimensió 13 �substantiva del nostre estat de benestar, abans limitada a les prestacions socials, quan el nivell social, el benestar social, moltes vegades depèn més de la relació persona-"vivenda" que no pas de l'existència de polítiques, entre cometes, "socials específiques". El Pla d'accés a l'habitatge ha començat a concretar-se en tres normes clau per assolir els seus objectius: reforma de la Llei d'urbanisme 10/2004, del 24 de desembre, el Decret 454/2004 i el Decret 455, aprovats el 17 de desembre. Acabarà de completar-se amb la Llei de l'habitatge de Catalunya que presentarem ben aviat. Com saben, l'objectiu bàsic és que hi hagi una provisió suficient d'habitatge protegit. En el període 2004-2006, la Generalitat haurà iniciat dotze mil habitatges de protecció oficial. El còmput d'habitatges que preveiem promoure entre els anys 2004 i 2007 és de setze mil, i l'Incasol ha iniciat actuacions per desenvolupar sòl per construir 33.800 habitatges, la meitat protegits, a partir del 2007. Ens acostem a l'acompliment dels objectius fixats pel Pla. La Generalitat tenia previst promoure'n directament deu mil. Afegim-hi ara els nous ajuts i crèdits preferents a la compra i al lloguer. Hem estès al llarg de tot el territori les borses anomenades «habitatge jove», i treballem per millorar l'ús del parc construït, tant per la subocupació, pisos buits, com per la sobreocupació, amb una xarxa de mediació per lloguer social, donant garanties als propietaris, subvencions als llogaters i estimulant la rehabilitació. Tot això és molt efectiu. A l'Àrea Metropolitana de Barcelona, molts joves es veuen obligats a prendre decisions amb importants conseqüències urbanístiques, econòmiques i socials. Primera possibilitat: romandre a la conurbació metropolitana equival a majors oportunitats laborals però vivint en habitatges cars i d'unes dimensions, o en unes condicions, d'habitabilitat qüestionables, com a mínim. L'altra possibilitat: marxar fora de la primera i de la segona corona metropolitanes, guanyant en qualitat de vida pel que fa a l'habitatge, relació preu - dimensions - entorn, però perdent qualitat de vida global en convertir-se en esclaus dels desplaçaments i del transport, amb els efectes que això tindrà sobre l'economia familiar i sobre l'entorn. Aquesta segona opció, que en molts casos és una única alternativa, està imposant unes dinàmiques que caldrà tenir molt en compte. I aquesta reflexió és igualment vàlida, amb els matisos pertinents, per a les àrees urbanes de les grans ciutats, a tot el país. Tercera. Edat fràgil, difícil, les persones grans. Aquí la responsabilitat ha de recaure progressivament sobre la societat. Comencem per 14 �afirmar que la vellesa ja no és senzillament una etapa final de la vida, sinó que ha esdevingut una etapa llarguíssima. És una edat que comença cada cop més d'hora i que cada cop s'acaba més tard. Hi ha molta gent que es troba als cinquanta-cinc anys, o fins i tot abans, que ja ha plegat, per dir-ho d'alguna forma, que rep les jubilacions anticipades i que queda marginada de la vida social. Sovint són gent que tenen capacitat, que tenen energies per treballar i, en canvi, el sistema no els dóna solució. No els donem solució. Tenim un segment de la població amb salut, força, experiència, capacitat adquisitiva mitjana i un nivell cultural cada cop més elevats i no pot ser que no dissenyem polítiques adequades, precisament, a les seves inquietuds més enllà dels programes del lleure o purament assistencials. Hem de donar alternatives flexibles per perllongar una vida activa, no només en termes laborals, sinó també en termes d’il·lusions i expectatives a llarg termini. Estem acostumats a pensar que això és qüestió de nacions i nacions del nord d'Europa molt avançades, que ha de ser l'Estat, però, si tenim totes les competències per fer-ho nosaltres, i som un país més menut, no tant més que alguns d'aquests que he citat, perquè n'hi han que no són pas tan més grans que nosaltres, però, en tot cas, traguem-nos del cap la idea que això és una qüestió de model nacional d'estat. No ho és. Hi ha d'haver i hi pot haver i tenim les competències, tenim la mida per fer un model social, de política social catalana, perfectament possible i millor que el d'altres territoris propers, molt a prop d'aquests més avançats dels quals estem parlant. Traguem-nos del cap que això no és possible. Hem de donar alternatives flexibles per perllongar una vida activa no només en termes laborals, sinó també en termes d'il·lusions i d'expectatives a llarg termini. Tanmateix és cert que, per damunt de tot, hem de continuar treballant contra fenòmens com la pobresa i la solitud que afecta moltes persones grans, sobretot dones grans soles. I ho estem fent. Els ajuts del Govern per a les persones que cobren les pensions de viduïtat més baixes han experimentat una revalorització del 44 per cent des del gener del 2004. I hem passat d'un import màxim de 300 euros, el 2003, a 432 euros el 2005. A aquest repte s'hi afegeix l'objectiu d'universalitzar l'atenció a les persones dependents. Aquest any destinem gairebé 600 milions d'euros a atendre'ls com cal. En tot això la coordinació sociosanitària és fonamental. Per això els departaments de Benestar i Família i Salut ja han presentat el Programa d'atenció a les persones amb dependència, amb tres objectius: ordenar i impulsar l'atenció a la dependència, millorar el suport a la vida autònoma i avançar en la redacció de la Llei de l'Agència Catalana de la Dependència, prevista per al 2006. Es tracta d'establir el sistema que garanteixi la continuïtat assistencial, que és necessària per atendre les persones 15 �amb diversos graus de dependència, apostant de manera clara per l'atenció domiciliària. Enguany el Govern hi destina 124 milions d'euros. És propi de països que encara no han atacat a fons aquestes qüestions, i que tenen una relació encara molt primària i molt pobre amb els seus ciutadans, de construir llocs en els quals se solucionen els problemes de les persones que en tenen, i no ser capaç de portar a les cases de les persones, on viuen, que és el millor lloc per a la seva recuperació, aquesta recuperació o els mitjans per obtenir-la. Mirin, ho estem fent. Ho tenim clar. En això hem treballat com mai. Que ningú no digui que només ens preocupa l'Estatut. L'Estatut el volem per fer tot això que hem començat a fer, i fer-ho millor i amb més recursos i amb més competències. "Catalunya en xarxa", en el seu equilibri, la seva articulació, les seves infraestructures, doncs. Parlem molt sovint de Catalunya com a xarxa de ciutats. Voldríem que fos una realitat, però és un projecte. Hem de reconèixer que les nostres connexions no estan encara a l'alçada de la potencialitat dels punts de la xarxa. Som un país que té un nivell de renda, un nivell de qualitat de vida, un nivell d'ambició, quasi diríem, que no està servit per les infraestructures que tenim. Per quines raons? Ja les sabem, ja sabem a qui sempre hem hagut de carregar el mort que no teníem les carreteres que teníem quan les feia l'Estat, però ara les podem fer nosaltres. Necessitem recursos per tenir una Catalunya que es pugui equiparar, des del punt de vista de les infraestructures, a algunes de les comunitats autònomes a les quals a través del sistema de cooperació, de corresponsabilitat, de solidaritat, hem estat ajudant a tenir. I això ho hem de dir amb molt de compte, perquè no sembli mai que nosaltres estem dient "ja no volem ajudar". Sí que volem ajudar, en la mesura que ens toqui, però volem que ens ajudin. Volem que quedi clar que hi han autonomies de nivell de renda, potser, inferior que la que tenim nosaltres, i que, tanmateix, tenen unes infraestructures, si més no, no tan utilitzades com les nostres, i, per tant, més eficients i de vegades francament més abundants. Les infraestructures que tenim no estan a l'alçada d'una Catalunya que vol créixer en el marc de l'Euroregió Pirineus - Mediterrània. No estan a l'alçada d'una Barcelona i d'una regió metropolitana que és, per població, la sisena d'Europa. No estan a l'alçada d'un bon nombre de ciutats mitjanes i petites que articulen un territori ric en activitats i serveis. Aconseguir que ho estigui és l'objectiu prioritari de l'estratègia territorial del Govern i de l'esforç planificador i inversor que estem realitzant. Per primer cop, el Pla d'infraestructures de transport de Catalunya integra totes les infraestructures de transport terrestre. Hem iniciat els tràmits per construir quatre grans nous eixos viaris, amb una 16 �longitud de 133 quilòmetres i una inversió de 518,7 milions d'euros. Són els eixos Maçanet - Platja d'Aro, Reus - Alcover, Vic - Ripoll i Manresa - Vilanova. Manresa - Vilanova, que era la carretera que tenia més corbes que dies tenia l'any. Això canviarà. L'impuls, el seu impuls i l'inici dels estudis de viabilitat per desdoblar tot l'Eix Transversal viari, enguany, vénen acompanyats per la realització de més de cent obres de millora i ampliació de la xarxa viària catalana. En l'àmbit metropolità el Govern està construint la que serà una de les línies de metro més llargues d'Europa, la línia 9. Aquesta hauria de ser una ambició compartida per tota una generació de ciutadans de Catalunya, perquè serà determinant per definir el paisatge econòmic, social i humà de la Catalunya del segon terç del segle XXI. Mentrestant, el Pla d'inversions 2005-2008 de Ferrocarrils de la Generalitat és un dels nostres instruments per aconseguir la millora de les xarxes de rodalies i la promoció del transport de mercaderies en ferrocarril d'ample europeu. El TGV, ja s'ha dit, permetrà la connexió d'Espanya amb Europa amb el mínim temps possible, dotant de força estratègica el conjunt del territori de Catalunya. Ja va sent hora! La inauguració de les obres del túnel del Pertús, aquest juliol, ha de fer que la connexió de l'eix del sud d'Europa amb el dorsal Londres París - Milà comenci a ser una realitat. L'eix Girona - Figueres Perpinyà hi tindrà una importància de primer ordre. I hem estat ajudant el Rosselló a definir, ahir, justament, en la reunió, en la cimera francoespanyola, amb presència, per primera vegada, de les set regions, a les dues bandes dels Pirineus, de la ratlla dels Pirineus. Vam estar, per primera vegada, dic, treballant conjuntament amb els estats per fer que aquesta alta velocitat europea no tingui la vergonya d'un trau, un forat, l'únic des d'Estocolm fins a Sevilla, entre Narbona, em penso que és, o entre Montpeller i Perpinyà. Catalunya es vol consolidar, doncs, com un dels nodes logístics més importants d'Europa. Aquest mes d'octubre hem tret a concurs la construcció del Centre Logístic del Bages, que, juntament amb el de l'Empordà o la Selva i el Camp i el nou Centre Tecnològic de Logística de Catalunya al Prat de Llobregat, configuraran una xarxa competitiva d'abast internacional. Pel que fa al Port de Barcelona, vull insistir en el compromís del Govern de desbloquejar l'execució dels nous accessos viaris i ferroviaris. No és gens senzill. Hem atapeït la façana costanera, també la portuària, amb tantes activitats, amb tantes connexions que al final elles mateixes s'han obstaculitzat. Al final hem decidit, com sabeu perfectament, que Catalunya ha de créixer sobre la base de no 17 �concentrar més a Barcelona i de crear eixos que, justament, permetin el bypass sense haver de pagar els costos de la congestió. Pel que fa al Port, dic, vull insistir en el compromís de desbloquejar l'execució dels nous accessos, però també d'impulsar el front portuari català amb inversions, els propers quatre anys, de 105,7 milions d'euros. A l'Aeroport: si una imatge és senzilla i contundent, si hi ha una imatge que representi i il·lustri l'ambició econòmica, política i social d'un país, segurament, és la de l'aeroport, i, en el cas de Catalunya, l'Aeroport de Barcelona. Diguem-ho clar, Catalunya vol un aeroport transoceànic, i el pot tenir. Està creixent amb un ritme que ens permetria, en un nombre d'anys per descomptat no breu, arribar a un plafó de 60 milions de passatgers l'any. Catalunya vol aquest aeroport, el pot tenir. I el pot gestionar, el sabria gestionar i el sabrà gestionar. I no pararem fins a aconseguir-ho. El necessita Barcelona com a capital, el necessita el turisme, el necessita la nostra ambició econòmica, el necessita la nostra indústria, el necessita l'Euroregió, de la qual seria, evidentment, l'aeroport central transoceànic; el necessita, en definitiva, el sistema aeroportuari de tot Catalunya, tots els altres aeroports de Catalunya necessiten aquest aeroport, perquè tots ells serien alimentats per ell. La millora dels serveis dels aeroports de Reus i de Girona asseguren les possibilitats de futur dels nostres aeroports, juntament amb l'impuls de l'aeroport d'Alguaire, que entrarà en funcionament l'any 2008, i sense deixar de banda els projectes de la Seu d'Urgell i del Bages, que han de completar el sistema. El nou Govern d'Andorra jo crec que hi està més interessat que mai, en el de la Seu d'Urgell. El ritme d'inversió i execució que estem desenvolupant demostra l'ambició del Govern per desplegar tots els mapes de comunicacions: els viaris i els ferroviaris i els portuaris i aeroportuaris, però també els logístics en general, en una Catalunya en xarxa: hi tenim molt a guanyar en construir aquesta xarxa. Però també la nostra credibilitat per aconseguir participar en la gestió dels ports, els aeroports i el ferrocarril és necessari que es tradueixi en una major eficàcia d'aquesta pretensió. Les previsions d'inversió del Ministerio de Fomento a Catalunya l'any que ve s'han de situar per damunt del 19 per cent. El Departament de PTOP -de Política Territorial i Obres Públiques- té plantejat un acord a vuit anys amb el Ministeri de Foment, per finançar projectes d'infraestructures Generalitat - Estat, en tres línies: inversions en xarxa ferroviària, 13.000 milions d'euros -he dit 13.000 milions d'euros-; inversions en xarxa viària, 7.313 -3.804, l'Estat; 3.539, la Generalitat-, conveni que ja està tancat i que es podrà signar abans d'acabar el mes d'octubre -espero. S'està 18 �treballant també en un altre conveni entre Generalitat, Estat i Avertis per a l'ampliació de l'AP-7, per valor de 500 milions d'euros. Però vull parlar ara de l'equilibri social, tecnològic i ambiental del territori. Garantir la igualtat d'oportunitats de ciutadans, empreses i territoris en l'accés a les tecnologies de la informació i la comunicació és absolutament fonamental. Aquest és l'objectiu del Pla director d'infraestructures de telecomunicacions, que assegurarà la disponibilitat dels serveis de telecomunicacions a qualsevol punt de Catalunya a l'any 2008, i que ja hem començat a desplegar ampliant el projecte de banda ampla rural. La capacitat transformadora de les comunicacions sobre l'economia del nostre país serà extraordinària. Ho ha estat sempre, però ha estat molt difícil per raons de competència, per raons de desenrotllament tecnològic propi anar tan lluny com hauríem volgut. Pensin que, en bona mesura, tota la tecnologia del cable es va iniciar a Barcelona, i es va iniciar a Barcelona a la segona meitat dels anys vuitanta, pràcticament, amb unes enormes dificultats perquè hi havia un monopoli; Telefònica, justament, per a les comunicacions en xarxa- i la televisió, per a la imatge. I, per tant, no és que estigués prohibit, és que no hi havia previsió, no s'esperava. I Barcelona va haver de començar, quasi diria, en la clandestinitat, o, almenys, en l'al·legalitat -ho va dir algú, a Barcelona-, a tirar cable, que va semblar, des del primer moment, que era la solució de futur. I la ciutat ho va fer, però va fer-ho arrossegant l'Estat i obligant a innovar des del punt de vista legislatiu i des del punt de vista també dels operadors de l'Estat, perquè l'Estat no volia que això es fes sense que també l'Estat ho estigués fent abans. I també per coordinar, evidentment. Doncs molt bé, tot això ens va portar a una situació de la qual durant un període nosaltres vam estar proposant que Barcelona tingués aquesta xarxa de fibra òptica, amb 40.000 llars connectades, i oferíem, i els suggeríem, que a Madrid fessin el mateix a la Castellana; bé, que hi hagués dos grans programes de connexió per a banda ampla i cable en les dues grans ciutats de l'Estat. I suggeríem també que hi hagués una comunicació i una connexió entre aquest centre urbà més dens de Barcelona, ben connectat, amb el parc tecnològic que es va crear en aquell moment. Tot això va trigar. El dia que se'n faci la història s'entendrà bé; va ser molt pioner, va ser molt inicial, va tenir molt d'interès, va arrossegar molt. Però evidentment vam haver d'arrossegar una càrrega que ens va impedir tenir avui la xarxa que avui podríem tenir i la competitivitat que avui podríem tenir si se'ns hagués fet el cas que se'ns havia d'haver fet. Després de tot això ha passat per una colla d'etapes de les quals, per descomptat, n'hi han de bones i de no tan bones. Ara estem en una 19 �fase en la qual hem de renegociar els contractes o les adjudicacions que tenim en matèria de comunicacions, però, en tot cas, vull que sàpiguen que, per exemple, hi ha notícies enormement positives com és la del supercomputador Marenostrum, un dels ordinadors més potents del món, que s'instal·larà -i és una magnífica notícia per a la comunitat científica i per al sector industrial-, que ja ho és ara, efectiu, sobretot per a aquells sectors més intensius en coneixement i elevat contingut tecnològic. Hem donat un nou impuls al projecte de bioregió, i a la xarxa de centres tecnològics. I la signatura del protocol de la creació de l'anella de l'agroinsdústria, amb els governs locals, centres tecnològics i universitats, és un bon exemple. Sempre he pensat que aquest triangle decisiu, que la universitat hi havia de ser; hi havia de ser com un dels punts fonamentals, amb els governs i amb les empreses. Un dels nostres objectius prioritaris en el territori és la reorientació de la política en matèria hídrica, de la política de l'aigua, que desenvolupem seguint les directrius de la Unió Europea i prenent en consideració el valor de l'aigua a les conques mediterrànies, valor aquest, i millora, que és una de les nostres prioritats. La sequera ha posat justament en evidència la necessitat que tenim de comptar amb la complicitat de tots els ciutadans per fer un ús més eficient dels recursos hídrics. Però la realitat actual no amaga que a la sequera se sumen els embassaments menys plens, els regadius ineficients o la desforestació del nostre territori. El Govern afronta aquests problemes amb decisió, amb recursos i amb l'impuls de les noves infraestructures de reutilització, dessalació i descontaminació. Però hi ha territoris necessitats de més alimentació en energia. La presentació del Pla de l'energia 2006-2015 posa de relleu una realitat inqüestionable: és el Pla energètic més ambiciós que s'haurà aprovat en els darrers vint-i-cinc anys, és la mostra que el Govern vol desenvolupar una estratègia energètica més eficient i sostenible, sense precipitacions, però amb urgència. Sobre la interconnexió, només una cosa, i una cosa important: ahir els governs espanyol i francès es van comprometre a trobar solucions -i aviat- al traçat. Hi estarem a sobre, necessitem seguretat energètica i tindrem els traçats adequats. La definició de la Xarxa natura 2000 és un bon exemple de treball ben fet, perquè fa compatible la construcció de noves infraestructures, la supervivència d'espècies d'aus molt amenaçades i l'enfortiment de l'agricultura. Discrepant i discutint quan calgui, no soterrant els problemes, com ja els he dit; sí tractant-los amb tota la seva complexitat i prenent les decisions més encertades per al conjunt del país i per al seu futur. Aquesta ha de ser la funció dels 20 �plans territorials. Ja hem elaborat i posat a consulta pública els avantprojectes del Pla territorial de l'Alt Pirineu i l'Aran, tan esperat, i el Pla director de l'Empordà. I en els propers mesos disposarem dels projectes preliminars de Catalunya central, regió metropolitana i Terres de Ponent. També s'ha posat en marxa el mecanisme de millora del planejament urbanístic de tres-cents municipis i la protecció de territoris amb un patrimoni arquitectònic o natural valuós, com és el cas de Gallecs o la Vall d'en Bas; la vall del Ges i del Bisaura. Punt i apart mereix el PDU del sistema costaner -el Pla director-, que ens permetrà mantenir Catalunya oberta al mar. Els parlo ara de les polítiques de sòl i de qualitat urbana. El Programa de sòl residencial i industrial 2005-2008 defineix les actuacions necessàries per assolir els objectius de la política urbana i econòmica del Govern. La política de sòl industrial ens permetrà generar vuitcentes hectàrees de sòl industrial net, de promoció directa, i ens ofereix un potencial de localització de 120.000 nous llocs de treball. En l'àmbit del sòl residencial es preveuen operacions amb un potencial per acollir 73.700 habitatges, 43.400 de les quals seran de protecció oficial. Aquests habitatges formaran els nous barris de la Catalunya del segle XXI; barris amb un 60 per cent d'habitatge protegit, equipaments públics de qualitat i alta accessibilitat a les xarxes de transport. I, evidentment, barris densos -que quedi clar-, no anem a l'escampada, no continuarem el que ha passat en els darrers vint-i-cinc anys, que en un quart de segle hem ocupat tant territori -en un quart de segle hem ocupat tant territori com tot el que havíem ocupat mai. El Programa de sòl 2005-2008 és una línia més del dibuix de la Catalunya futura. I els barris vells. La concentració de les problemàtiques socials més importants que ens afecten en alguns barris de Catalunya comporta un conjunt de problemes que cal conjurar, que cal afrontar. Per revertir aquests processos de degradació urbana el Govern va impulsar, de forma prioritària, la Llei de barris, que és una de les peces clau de la nostra governació i de la col·laboració -abans poc freqüent- amb els ajuntaments en aquesta matèria. Una llei que fa efectiva la col·laboració entre la Generalitat i els governs locals per estendre el dret de tots els ciutadans i ciutadanes a gaudir d'un entorn digne i segur, que afavoreixi el progrés personal i la cohesió social. Es tracta d'una política que farà l'aliança entre el Govern de Catalunya i els ciutadans a través dels ajuntaments, perquè hi hagi una capacitat transformadora més gran que la que hem tingut fins ara. I farà efectiu un dret que és la síntesi de les tres prioritats que he esbossat: les persones, la seva seguretat i la millora de les 21 �infraestructures. Aquest, el Pla de barris, d'alguna forma, conjuga totes tres coses. Bé, davant nostre emergeix, doncs, una Catalunya en xarxa, digital, ciutadana, com a projecte global de canvi al servei de ciutadans i empreses. Crec, en resum, que estem establint les bases per guanyar la batalla de les connexions amb Europa i de les connexions amb el món; i m'estic referint ja a les connexions viàries i ferroviàries, les portuàries i aeroportuàries. Estem establint les bases per guanyar la batalla de les tecnologies de la informació i la comunicació, que començava a fracturar el país. I estem establint les bases per guanyar la batalla dels centres urbans i del paisatge, en una etapa de fort creixement demogràfic. L'aposta pel desenvolupament d'estratègies a mitjà i llarg termini en la gestió de l'aigua, la gestió dels residus i l'energia és una realitat que ve acompanyada del creixement econòmic de Catalunya i de l'enfortiment de la nostra capacitat d'innovació. Ho fem amb polítiques i amb inversions concretes, que responen a les necessitats del present del país i dels seus ciutadans i ciutadanes, però també amb visió del futur; en definitiva, la nostra acció de Govern pretén, en coherència amb el programa del Tinell, fer possible la Catalunya ciutadana -dèiem allà-, una Catalunya ciutadana, que vol dir cohesionada, sobre la base de l'extensió dels drets socials de totes les persones, una Catalunya servida des del Govern per una cartera de polítiques de benestar, una Catalunya digital, que progressa en el coneixement i en la tecnologia. Una Catalunya en xarxa, que vol dir que aposta pel progrés de tots els seus territoris. Bé, abans de deixar els temes territorials i tornar a les relacions de Catalunya i l'Estat, vull dir unes paraules sobre un barri, un territori que ha viscut dies i mesos dramàtics, que és el barri del Carmel. Sobre l'accident del Carmel, el que m'interessa remarcar avui són tres coses. Després d'una reacció extraordinària de l'Ajuntament de Barcelona i del mateix Govern de la Generalitat, vam saber treure les conclusions pertinents de l'accident i dels seus efectes, pel que fa a la seguretat i a les garanties de l'obra pública. Vam concloure que calia un esforç addicional pel que fa a la transparència en els processos d'adjudicació de l'obra pública. I vam arribar a la conclusió que el compromís del Govern amb els veïns i afectats per l'accident del Carmel no acabarà fins que tots i cadascun d'ells puguin dir: "Sóc a casa, sóc a casa meva; s'ha acabat el malson." Relacions amb l'Estat. L'Estatut és l'emblema d'un projecte social i polític més ampli per al nostre país, que ha de situar la Catalunya social i convivencial en el marc òptim de les relacions amb Espanya, amb Europa, amb el Mediterrani i amb el món. Hem obtingut resultats perquè les relacions del Govern de Catalunya amb el nou 22 �Govern d'Espanya han fet un gir de 180 graus respecte de la situació de partida. No cal repetir aquí què van dir el Govern d'Espanya i el Partit que governava el desembre de l'any 2003 i els primers mesos de l'any 2004; vam patir l'hostilitat ferrenya dels conservadors espanyols. Bé, doncs, ara la relació amb el Govern presidit per José Luís Rodríguez Zapatero ha donat fruits decididament positius, concretats en gestos, en decisions i en projectes. Decisions de gran abast, com l'acord sobre el finançament sanitari adoptat a la segona reunió de la Conferència de presidents, i precisat en el marc del Consejo de Política Fiscal i Financiera. Hem fet una passa de gegant, i no tant en la solució definitiva del problema -que hi serà-, com sobretot en la manera d'abordar-lo. El Govern de Catalunya va jugar un paper fonamental en el reconeixement del problema com a problema general de la sanitat pública de les comunitats autònomes. Ja tothom sap que qui va provocar, des de baix, la reunió de tots els presidents autonòmics sobre el finançament sanitari té un nom, que és Catalunya, que és el Govern de Catalunya, que és el Departament de Salut i que és el Departament d'Economia i Finances. Tothom ho sap. I tothom s'hi ha apuntat. Totes les autonomies s'hi han apuntat. Mirin, la relació, efectivament, la nova relació que s'ha creat ha possibilitat aquestes coses, i nosaltres hi serem lleials, i nosaltres serem fervents participants d'aquesta nova manera de fer. De fet, jo crec que la Conferència de setembre del 2005 marca un inici del que podrà ser en el futur la solució successiva de problemes que es poden anar plantejant en altres sectors. És veritat, hi ha qui diu: "Aquesta Conferència de presidents hi és perquè no hi ha el Senat" -un senat federal, de caràcter federal. Probablement. Ja veurem què passa amb les conferències de presidents, o si seran les conferències de presidents una part d'aquest Senat. A Alemanya és així. En el Senat... Qui hi ha en el Senat? No hi han senadors elegits en unes eleccions a part. Hi ha els presidents de les comunitats autònomes, dels Länder, un dels quals, per cert, s'autodenomina frei Staat Bayern, Estat lliure de Baviera, i ningú no s'enfada a Alemanya. Jo crec que el que ha passat amb el finançament sanitari va posar de manifest que, en aquest tema, com en molts altres, és imprescindible la col·laboració entre l'Estat i les comunitats autònomes. Es va adoptar el compromís de revisar el sistema de finançament, que aportarà una solució definitiva; un compromís que es farà efectiu abans del final de la legislatura, i es varen acordar mesures d'emergència per evitar l'agreujament del problema. Algunes dades: 1.677 milions d'euros d'aportacions de l'Estat; 1.365 milions de bestretes; 1.838 -aproximat- milions d'euros resultants de l'augment de la capacitat normativa de les comunitats autònomes -que a Catalunya serien 663 milions d'euros. Total: 4.881 milions d'euros destinats a pal·liar el dèficit sanitari, dels quals Catalunya disposarà 23 �de 1.083. No vull entrar en una discussió concreta de xifres, però permetin que els doni una xifra comparativa. Els guanys del primer any d'aplicació del model de finançament del 2001 sumen 240 milions d'euros. I ara rebrem gairebé el doble -420 milions d'eurosd'aportació directa de l'Estat. Canviant de sector, però sempre dintre de les relacions Estat Generalitat. Decisions com la devolució dels papers de Salamanca, per mitjà de la Llei votada al Congrés dels Diputats, i gràcies als bons oficis i a l'habilitat gestora i negociadora de la consellera de Cultura. Perquè vostès no han sentit a parlar, segurament, de les reaccions -o sí- que això ha provocat a Salamanca. Doncs ja m'hagués agradat veure alguns de nosaltres -no dic de vostès, dic de nosaltres- portant la negociació d'aquest tema, aconseguint que els papers tornin, obtenint que la reacció quedi realment limitada en el lloc d'origen, que això no s'escampi en el Parlament espanyol i que el Parlament espanyol, amb l'ajut de la ministra Calvo -ho hem de dir tot-, que va ser decisiu, hagi pogut fer una cosa que fins ara no s'havia pogut fer mai. Mirin, decisions com el trasllat de la seu de la Comissió del Mercado de Telecomunicaciones a Barcelona -que ja saben el que va costar, ja saben les reaccions que va produir-, els haig de dir que, recentment, m'he reunit amb el seu president i amb el Consell d'Administració i m'han informat que d'aquí a poc començaran a treballar des del seu espai que, transitòriament, estarà ubicat a la torre Mapfre. Decisions com el pas definitiu que la Carta municipal de Barcelona està a punt de donar en el Congrés de Diputats. Tants anys, decennis després, un cop que el Govern espanyol li ha donat llum verda -això ho van començar en Sardà Dexeus i Fabià Estapé a estudiar-ho l'any 1980, si no recordo malament, la Carta de Barcelona que s'havia de canviar. Molt bé. Compromís actiu del Govern espanyol pel reconeixement del català a Europa; recolzament per aconseguir el domini internacional .cat; política cultural descentralitzada i que s'ha concretat en el compromís del Ministeri amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya -n'hem vist els primers fruits amb la magnífica exposició Caravaggio, que els recomano de veure. La conversió del Mercat de les Flors en un centre de les arts en moviment; l'increment de l'aportació al Liceu; el Pla d'actuacions per als monuments de la Tarragona romana; les obres de la Sala de Cambra de l'Auditori de Barcelona i la futura ubicació del Museu d'Urbanisme de Barcelona. I l'esforç inversor de l'Estat, i el disseny del Pla d'infraestructures del transport, de què ja els he parlat abans i que, per primera vegada, abandona la concepció radiocèntrica -i això és absolutament cabdal per dibuixar una Espanya en xarxa. Abans era de Madrid a cada capital de provincia en alta 24 �velocidad. I ara hi ha hagut qui s'ha atrevit a dir a Madrid, que el que s'ha de fer és Bilbao - Barcelona. I va tornar a sortir aquest tema justament ahir en la reunió hispanofrancesa també, perquè va sortir el tema de l'alta velocitat i d'on a on havia d'anar. Doncs resulta que dues vies que eren de les tres línies amb més demanda d'alta velocitat a Espanya, no és Barcelona - Sevilla; és Barcelona - Madrid, i és Barcelona - València. I no se n'ha fet cap. No és que no se n'hagi fet cap, és que ni s'hi ha pensat -ni s'hi ha pensat. Són aquestes decisions, són aquests gestos -perdó, i encara me n'he deixat-, gestos de respecte i de reconeixement que el president Zapatero ha tingut envers la nostra història i els nostres símbols, com la revisió del judici del president Companys, la de Manuel Carrasco i Formiguera. Hi ha, per tant, una nova relació. Aquesta nova relació hi és, però hi és en el terreny concret de les decisions; dels gestos, però també de les decisions, dels projectes que fonamenten la meva confiança que, a partir del diàleg, el pacte és possible, és realista i és eficaç. L'actitud de respecte i d'entesa expressats aquests mesos no respon solament a una correlació transitòria de forces en el Congrés, ni a una tàctica provisional del president del Govern espanyol, són la mostra que la història d'Espanya està canviant; vull que ho creguin, això, que sentin amb certesa la seguretat que això avançarà, que això és possible, que és possible avançar amb una nova relació, en una nova relació. Una història d'Espanya que algun dia s'ha de poder explicar a les escoles en tot allò que compartim i en tot allò que ens diferencia. Fa temps que ho demano: que facin a tot Espanya una assignatura de la història dels pobles d'Espanya; que la facin, que sàpiguen a Extremadura què passa aquí; que sapiguem nosaltres qui són ells, per dir-ho d'alguna forma. Fa més falta que l'aigua que bevem, que hi hagi un afranquiment, jo diria, una sinceritat d'Espanya amb ella mateixa, de reconèixer-se com efectivament és, i no solament en el tracte entre governs, sinó també en l'educació que es dóna a la quitxalla i a la joventut. Entenc la força i la gesticulació amb què alguns s'oposen a aquests propòsits, potser perquè ja havíem perdut l'esperança i la memòria del que havia estat la bandera de les forces democràtiques majoritàries espanyoles durant el franquisme i la Transició, la de l'entesa dels pobles d'Espanya en un marc de respecte i comprensió cap a les regions, nacionalitats i nacions que la componen. Però no ens deixem impressionar pel to amenaçador d'aquests dies; Catalunya està canviant, però Espanya també canvia. I els catalans i els espanyols ho estan assumint, amb dificultat, però amb normalitat. I canvien cap a millor. Avui, més que mai, l'horitzó visible assenyala 25 �un futur federal, una Espanya plural on la mar Bàltica ja no generarà els hiverns. Vull acabar considerant no el debat de l'Estatut, ni el seu itinerari posterior, sinó l'impacte que ja ara ha tingut sobre la política catalana. Un primer efecte ha estat el d'oxigenar la vida política catalana i millorar unes enrarides relacions entre política i societat. L'acord assolit, i l'aprovació de l'Estatut per una amplíssima majoria, ens ha proporcionat una bona dosi d'autoestima col·lectiva que darrerament notàvem a faltar; simplement ho constato: responsabilitat, tota, però també satisfacció. Hi ha un segon efecte de l'aprovació parlamentària de l'Estatut, d'una certa transcendència, que interpel·la directament el Govern de la Generalitat i la seva pràctica política i administrativa. Per tant, afrontem la recta final de l'Estatut amb la confiança que dóna haver donat passes rellevants per la millora del nostre autogovern amb la nova relació amb el Govern espanyol, amb l'autoestima col·lectiva força augmentada pel gran acord assolit aquí, i amb les institucions de la Generalitat plenament disposades a assumir els reptes d'un estatut exigent, molt exigent. Avui els vull reiterar solemnement el capteniment del president i del seu Govern en la fase de tramitació de la Proposta d'Estatut a les Corts Generals. Actuarem amb sentit de la història, actuarem per preservar la unitat catalana, actuarem amb determinació, amb responsabilitat, procurarem actuar amb intel·ligència i rigor, amb confiança, amb confiança en els nostres negociadors, perquè aquesta és l'actitud que considero apropiada en les circumstàncies actuals: normalitat democràtica i institucional. Dialogarem sense renunciar a res essencial de la nostra Proposta, perquè ja tenim signes, no solament que és justa, també tenim signes que no és anticonstitucional; que no ho és i és considerada plenament constitucional per la majoria dels experts que en aquest moment s'estan, com vostès poden imaginar, adelerant sobre el text de l'Estatut per veure què hi poden trobar. Sense renunciar, dic, a l'essencial, sense deixar perdre tot el que hem aconseguit, sense degradar els llaços afectius que ens uneixen amb la resta d'Espanya, de vegades amb dificultats; volem implicar-nos amb Espanya fins al fons; volem canviar-la, fins i tot, una mica; volem fer-ho des de la nostra pròpia identitat irrenunciable, genuïna. Espero de tothom la mateixa voluntat d'entesa que va permetre l'acord en aquesta cambra, i us garanteixo que, com a president de la Generalitat, estic perfectament confiat que aquells que tenen la responsabilitat de representar-nos, primer de tot en la presa en consideració, i seguidament, mirant el futur, en la seva negociació, ho faran perfectament, ho faran servint l'esperit que va regnar en el moment que en aquesta sala es va aprovar l'Estatut, sense que el president de la Generalitat hi hagi d'intervenir massa més. 26 �Però el reforçament del nostre autogovern i el canvi de paradigma en les relacions amb el Govern central, vull que ho sàpiguen -per acabar-, amb una aposta estratègica per situar Catalunya en l'escena internacional. El compromís internacional de Catalunya amb la Mediterrània, que es reflectirà en la reunió més important que s'haurà fet a Europa en tot l'any -Barcelona+10-, la Conferència Euromediterrània que, en aquest cas, no és una conferència de ministres, com va ser la de l'any 1995. És una conferència de caps d'Estat i de govern, és una cimera europea sota presidència britànica. Sàpiguen que és un esdeveniment europeu que passa aquí. No és quelcom, diguem-ho clarament, en què nosaltres puguem participar com a tal, però passa casualment aquí. Bé, aquesta tercera dimensió de l'escenari internacional no és menor; potser, a la llarga, és el més determinant, si hi pensem amb tranquil·litat. Potser, a la llarga, és el més determinant. Quin serà el nostre nou Estat?, en el sentit genèric de la paraula, el més gran, aquell en què probablement no només la moneda sinó les regles del joc de la competència estaran marcats. A quin nivell estaran marcats tots aquests elements de la nostra vida quotidiana, de la nostra vida econòmica, social, política, per la Unió Europea? Molt bé, el desenllaç d'aquestes decisions, probablement, d'aquestes qüestions, no es decidirà ni a Barcelona, ni a Madrid; es decidirà més lluny. Els interessos de Catalunya es juguen, en gran part, doncs, en aquest àmbit: Europa i la Mediterrània; per això hi som presents. En un any hem visitat el Marroc, Algèria, Turquia, Israel i Palestina. No hem fet pas massa més viatges. Són els escenaris dels reptes clau que Europa afronta en aquest inici de segle. Nosaltres volem contribuir a la resolució d'aquests reptes. Barcelona i Catalunya han de tornar a ser el punt d'un nou inici on abordarem de veritat els objectius d'aquesta cimera, donant un impuls a la democràcia i als drets humans en tots els països de la zona; assumint el concepte de diversitat que eviti una polarització cultural i religiosa -ens hi juguem, nosaltres, molt de la nostra vida quotidiana que a la Mediterrània hi hagin llaços i principis comuns en aquestes matèries. Afavorir una gestió intel·ligent del fenomen migratori, superant una perspectiva basada exclusivament en la seguretat policíaca; reforçar el nexe entre seguretat i justícia per lluitar contra la violència política de la regió. I finalment, refermar la idea de solidaritat i de cohesió. Per ferho, hem d'assumir la necessitat d'invertir en capital humà, que significa invertir en futur a través dels nostres joves. És l'hora, precisament, de plantejar amb determinació el paper dels altres agents polítics que no són els governs de l'Estat en la política mediterrània, no a la cimera, on no serem, sinó al costat, durant i després de la cimera. Ahir mateix les regions de la Comunitat de Treball dels Pirineus van voler ser presents a la cimera hispanofrancesa, com us he dit, i vam ser-hi, vam fer i vam crear una nova cèl·lula, un grup de treball: dos més set s'anomenarà: dos 27 �països europeus, set regions, i jo vaig proposar que es reunís, que tingués la seva seu sempre allà on hi hagi la seu de la Comunitat de Treball dels Pirineus. Ja sabeu que som les set regions que voregen. Són Aquitània, Midi-Pyrénées i Languedoc-Roussillon, per la part francesa, però a la part nostra no són només les de l'Euroregió que seríem Catalunya i l'Aragó sinó també Navarra i el País Basc. I ara la seu que estava aquí ha passat al País Basc. I, per tant, el que es farà és una primera reunió, espero que ben aviat, d'aquesta cèl·lula de treball o grup de treball europeu dos més set al País Basc. I des d'allà podrem seguir de manera permanent no cada cop que es reuneixen els caps d'Estat, sigui aquí, sigui allà on sigui -o caps de govern- sigui aquí, sigui a França, sinó d'una manera continuada. I dono molta importància a la presència de persones nostres de la màxima categoria, del màxim nivell en aquest grup de treball. És l'hora, doncs, de plantejar amb determinació el paper dels altres agents polítics que no són estats, com he dit, i és l'hora també de repassar quines són les ocasions en les quals, en els mesos que vindran, aquesta activitat internacional, euromediterrània es pot concretar. La Conferència Euromediterrània de regions Barcelona+10, que serà pràcticament paral·lela a la pròpia cimera, la Conferència Euromediterrània de dones Barcelona+10, la cinquena Conferència de Presidentes de Parlamentos Euromediterráneos, el Seminario de Medios de Comunicación y el Mediterráneo, la Conferència de ciutats euromediterrànees de Barcelona+10, la Cimera Euromediterrània de líders empresarials, i el Fòrum Euromed Salut. La Generalitat donarà el màxim suport i participació en les polítiques del Govern espanyol en tot allò que una comunitat com Catalunya pugui aportar per assolir els objectius de pau, de llibertat i de democratització. Acabo, senyor president, senyores i senyors diputats, aquesta intervenció. He deixat per al final una reflexió en veu alta sobre el que entenc que són les meves obligacions. La vertebració de Catalunya i el seu equilibri, els grans projectes estratègics per a la nostra economia, la nostra cultura, el nostre benestar formen part d'aquesta obligació, sobretot en els grans afers que, com l'Estatut, hem convertit en un projecte compartit, col·lectiu, per damunt de les aspiracions de cadascuna de les forces i projectes polítics que legítimament defensem, i que hem de defensar cadascú de nosaltres. I tinc una mica la impressió, m'ha quedat un regust agredolç que l'eufòria d'aquell dia, del dia 30 de setembre, en què es va aprovar l'Estatut va quedar excessivament reflectida a nivell de mitjans de comunicació, en dues persones, que penso que van jugar un paper, que vam jugar un paper. Però aquestes dues persones no vam ser les més importants, ni les forces polítiques que representàvem. Estàvem obligats a fer-ho. A veure si ho dic clar. I també tinc la impressió que una part de la situació que hem viscut aquests darrers dies d'una certa inquietud, d'una certa confusió, és deguda al fet que alguns 28 �poden haver pensat que hi havia una patrimonialització excessiva de l'èxit de l'Estatut. Vull que sàpiguen que en aquest sentit diuen els castellans "no me duelen prendas", no em costa gens de dir que considero que tots els partits, inclòs el Partit Popular, que va fer una oposició digníssima i un treball polític, jo crec, de gran nivell, són tan autors del projecte d'Estatut com els dos partits principals d'aquesta cambra. Vull deixarho clar. Tenim l'obligació de treballar amb aquell esperit que vam demostrar que érem capaços de tenir, de cridar l'atenció, deixin-m'ho recordar en el moment d'acabar, sobre la tensió dels riscos de fractura del cos complex que és una societat, d'estirar la mà i fer que el Govern l'estiri perquè s'escurcin i no creixin les distàncies entre els que van davant i els que van més endarrerits, el capítol de drets, deures i principis rectors del nou Estatut, crec que serà en aquest sentit un quadern de ruta. Per això avui els he volgut parlar, sobretot, de la necessitat de donar seguretats, d'estudiar, analitzar, saber, i assegurar. Senyores diputades, senyors diputats, en el compliment d'aquestes obligacions esmerçaré el millor de mi mateix. Moltes gràcies. 29 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1702 Title A name given to the resource Debat de Política General Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Demografia Educació Model social Acció política Territoris Estatuts Federalisme Govern Habitatge Infraestructures Joventut Ocupació Seguretat ciutadana Parlament de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Intervenció al Parlament Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/238/20060111fets.pdf 09a174bf107da146b1e4df7068ba60f0 PDF Text Text Conferència "2006, any de fets" Institut Municipal d'Acció Cultural de Lleida | 11/01/2006 Amb aquesta compareixença aquí a Lleida dono compliment a un compromís pres l’any passat davant dels representants dels mitjans de comunicació en l’inici del curs polític. Vull titular aquesta presentació 2006, l’any dels fets Amb aquest enunciat, he volgut resumir d’alguna forma la intenció de la meva intervenció d’avui. Si l’any 2004 va ser l’any del canvi, i el 2005 vaig comparèixer amb una intervenció que duia per títol L’any de les respostes, aquest any haurà de ser l’any dels fets. Un any de fets. L’any de la feina feta, que es comença a veure. L’any 2006 serà, per al Govern de Catalunya i per al seu president, un any d’obra feta, de polítiques ja en marxa, d’explicació sobre el terreny, com avui, dels fruits del bon govern. És cert que per als annals de la gran política l’any 2006 serà l’any del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya. Serà un fet històric. És cert que això sol ja justificaria, a parer de molts, tota una legislatura. Per mi i pel meu govern, no. De fet, la gent no recorda pas, avui, què van fer els governs d’Espanya (l’any 1978) o de la Generalitat restaurada (l’any 79) a més d’aprovar la Constitució i l’Estatut que ara són vigents. Aquells anys queden com els anys en què es va aprovar la Constitució, en què es va aprovar l’Estatut. Aquells, però, eren moments constituents; legislatures per a fer la Constitució i l’Estatut. Ara no. Ara hem abordat la nostra proposta d’Estatut, i veuran que en parlaré poc, governant alhora. En aquest fet ha radicat la garantia -i la dificultat alhora- del procés de reforma. I de les dificultats de surar de l’obra de govern que queda d’alguna forma tapada per aquest esdeveniment tan transcendental com és l’aprovació 25 anys després d’un altre Estatut. Quin moment viu la nostra proposta d’Estatut? Crec que va fent camí de forma inexorable. S’han anat superant les etapes del procés: l’aprovació al Parlament de Catalunya, que no va ser senzilla, per descomptat; l’arribada a les Corts Generals; la presa en consideració del Congrés, i la presentació d’esmenes. Pel febrer, entrarem en la Comissió Constitucional. Amb soroll. Més del necessari, sobretot pel que fa al to d’algunes veus. Comença a remetre. Ara la remor és de negociació. Tindrem Estatut. I serà un bon Estatut. Entenc el paper que estan adoptant els diversos membres del quatripartit, dels quatre partits que estem a favor d’aprovar l’Estatut, en la negociació final. Però no convé allargar la negociació més enllà del necessari. A ningú que vulgui l’acord. Una negociació injustificadament prolongada, només afavoreix els contraris a l’Estatut. Ara hem de ser més resolutius, ja veuen que m’estic referint sobretot als aspectes formals, no pas del contingut de l’Estatut. Penso que és el meu paper. Els qui compten cada dia els beneficis d’un pessimisme tàctic, han de saber que no estan fent cap bé, potser de forma imperceptible però certa, a la moral de la ciutadania i a la credibilitat de la classe política. La sessió de 2 de novembre al Congrés dels Diputats va ser, crec, exemplar. Llavors vàrem estendre la mà a les Corts Generals, vàrem estendre la mà a Espanya, i vàrem reclamar sentit d’Estat. Doncs bé, ara és el moment de culminar aquella predisposició al diàleg i al pacte lleial. Amb ambició i realisme. El mateix que aleshores. Som en un moment excepcional, que hem d’aprofitar per aconseguir el pas endavant que ens hem plantejat com a poble en l’autogovern. El nou Estatut no és només el motor per al futur de la governació a Catalunya. També és una de les peces clau del projecte de reforma social i política per a l’Espanya plural que hem posat en marxa d’acord amb el govern espanyol i el seu president Rodríguez Zapatero. D’una Espanya que 1 �ja porta vint anys al cor d’Europa, on l’arquitectura federal és l’ànima i el gran model de futur. Per tant, amb una situació diferent de la dramàtica dels anys trenta. L’altra tarda em trucava la vídua de Joan Raventós i em va llegir una carta de Jaume Carner de l’any 32 explicant les vicissituds de l’Estatut d’aleshores. Explicava al president Macià quines eren les alternatives formals. Doncs mireu, era una situació des d’aquest punt de vista i des d’altres punts de vista enormement diferent. Crec que passats els anys, passada la Guerra Civil, passats 40 anys de dictadura pràcticament, 25 anys de democràcia, és un Estatut que ha funcionat bé, però que evidentment el temps ha anat esberlant, d’alguna forma. Perquè l’Estatut va ser una de les quatre o cinc lleis orgàniques importants que van configurar i que configuren encara avui l’arquitectura jurídica de l’Estat espanyol i de l’Estat de les Autonomies. Després n’han vingut moltes més de lleis orgàniques, incomptables lleis orgàniques. I d’alguna forma l’han anat esberlant, gastant, no per mala fe, en molts casos, sinó per la força i per la inèrcia de les coses, del costum, de la història. Ara és l’hora de fer la relectura d’aquests 25 anys i de dir on som i on volem anar i què queda d’allò que volíem, mantenir la força d’allò que vam fer inicialment i que estava bé i posar-ho al dia. Durant el mes de gener, hem d’arribar a un acord que sigui alhora raonable i ambiciós. És l’única manera de garantir una tramitació efectiva i amb garanties en la Comissió Constitucional. Crec que els partits i les forces polítiques que estan a favor en el Congrés de Diputats d’aprovar aquest Estatut s’haurien de posar d’acord clarament abans de començar el camí dins de la Comissió Constitucional perquè allà, com és evident i per dir-ho de forma molt simple, pot passar de tot. És a dir, hi ha d’haver un punt de partida compartit per les forces polítiques que fan la majoria i crec que el tindrem. La veritat és que els partits del Govern de Catalunya tenen clar el que volen, com ho volen i quan ho volen. I que amb això n’hi hauria d’haver prou però no n’hi ha prou, perquè s’ha d’acabar de convèncer Espanya, i en primer lloc al govern espanyol, de què allò que és bo per Catalunya és bo per Espanya, com ja vaig dir en un altra ocasió, aquest any farà 20 anys. Fets en l’autogovern i fets en l’obra de govern. Sis fets importants que vull relatar. a) Transparència i bon govern Al Pacte del Tinell s’hi recullen diversos compromisos en relació en aquest tema. Això ens ha dut a crear la primera Oficina Antifrau d’Espanya, no n’hi ha a la resta de l’Estat, i a enfortir la Sindicatura de Comptes. Aquest ha estat també un dels motius de la reforma del Reglament del Parlament. La reforma preveu l’establiment d’una Oficina Pressupostària per dur a terme el seguiment i el control de l’execució del Pressupost de la Generalitat. Hem començat a posar en marxa les recomanacions efectuades pel Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa, creat amb aquesta intenció pel propi Govern. I aquesta acció positiva per a la transparència política i administrativa, ha vingut acompanyada d’una major eficàcia en la gestió dels recursos públics:     En dos anys hem reduït el dèficit a la meitat, hem contingut els nivells d’endeutament, hem sanejat el finançament de la inversió, i enguany començarem a avaluar l’eficiència de les nostres polítiques amb un pressupost per objectius i per resultats. Aquest és el primer punt. Ser transparents. Fer-se entendre i donar explicacions al país. 2 �b) Dos anys de planificació No ens amaguem. Som partidaris que hi hagi una bona planificació; hi ha qui diu que no, però creiem que n’hi ha d’haver. En dos anys hem enquadrat l’acció de govern en un marc estratègic, duent a terme l’actuació planificadora, jo crec, més ambiciosa dels darrers 25 anys. Fins ara Catalunya no havia disposat d’un Pla d’infraestructures que integrés la xarxa viària i la ferroviària o un Pla de l’Energia, i avui els tenim com també tenim:  un model de seguretat i justícia que aposta per la proximitat, és a dir, per portar aquests temes com més a prop millor,  un Pla d’Immigració i Ciutadania,  una proposta de bases per universalitzar els serveis socials,  i un document de bases per un Pacte Nacional per a l’Educació. Hem anticipat reptes de futur, hem previst capacitats col·lectives per afrontar aquests reptes, i hem definit nous horitzons per a les nostres polítiques, orientant l’acció de govern per respondre justament a les exigències del nou Estatut, demostrant que encara que el finançament sigui una qüestió cabdal, no esgota ni de lluny el nivell de la nostra ambició col·lectiva. És a dir, que ens mereixem un millor finançament perquè en traurem un rendiment profitós per a tots, per nosaltres i per als altres també, i posant de relleu alhora el valor del Govern i de l’administració de la Generalitat per assolir els objectius que la societat catalana s’ha plantejat. Sí, hem planificat molt, aquests dos anys. És cert. I fins ara això potser no s’havia fet prou. També és cert. El que hi havia és un dèficit anterior en les planificacions estratègiques a llarg termini que alguns consideren clamorós. Hi ha un dèficit. Però que quedi clar: que hàgim planificat no vol dir que s’hagi aturat l’acció del govern. Al contrari. c) Esforç pressupostari i inversor. L’economia va bé. L’economia va francament bé, fins i tot diria que molt bé. Estem creixent tres vegades més que el ritme europeu. La Catalunya que hem projectat és més avançada socialment i més ambiciosa del que havia estat pensada fins ara. Però si aquesta ambició no hagués vingut acompanyada d’un govern que ho fes bé, competent en aquesta matèria, podria haver esdevingut mera retòrica. Avui podem explicar i demostrar que això no és així. Hem aprovat un pressupost de prop de 30.000 M€ per a aquest 2006. I estem invertint el doble per habitant que l’any 2003. Estem parlant de gairebé cinc bilions de les antigues pessetes. Amb l’Acord Estratègic de l’Economia hem situat per primer cop la concertació del Govern i els agents econòmics i socials com a vector del progrés del país. Aquest pressupost segurament és l’instrument econòmicament més potent que hi ha a Catalunya i, en bona mesura, crec que es reflecteix el que és la pròpia capacitat del Govern autonòmic. L’acord estratègic és el tronc central de la filosofia amb la qual gastarem aquests diners. Als 865 M€ que hem destinat a l’Acord Estratègic durant l’any 2005, s’hi sumaran 1.217 M€ més aquest 2006. I a finals d’any haurem desenvolupat el 85% de les mesures que conté aquest Acord Estratègic per la millora de la qualitat de l’ocupació, per la internacionalització de l’empresa catalana i per la competitivitat. Tenim la taxa d’atur més baixa des de l’any 1979. Només durant el tercer trimestre de 2005 s’han creat 42.000 llocs de treball. I el grau d’obertura de la nostra economia i de la internacionalització de les nostres empreses és francament creixent, és satisfactòriament creixent. Podria ser encara més alta, i desitgem que ho sigui, però és francament creixent. Al mateix temps, la inversió industrial va créixer el 2004 un 3,5%, i un 5% el 2005, després de creixements negatius d’anys anteriors. I aquesta inversió ha contribuït al creixement de la productivitat (un creixement del 5% durant el 2004, que és l’últim any del qual tenim dades). 3 �Lluny de caure en l’autocomplaença, l’avenç de l’economia catalana ens ha de dotar de més ambició. Aquest any posarem en marxa un paquet de mesures per contenir la inflació, que és potser una de les preocupacions més grans en l’horitzó econòmic. Estem cercant noves estratègies, d’altra banda, de creixement que transcendeixin les nostres fronteres en el marc de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. Sovint explico que si mirem el mapa de la Península i d‘Europa, veurem que hi ha Madrid, que hi ha París, que hi ha Londres, Frankfurt, Milà i si voleu Roma. És un arc enmig del qual hi ha molt camp per córrer. No dic que no hi hagi altres ciutats o territoris, però el nostre territori ha de capitalitzar en el sentit de capitalitat i no en el de centralitzar, i ser el motor d’un territori europeu que no té l’Euroregió, que en diem PirineusMediterrània, que jo crec que té un rol a jugar molt important en aquest buit que queda aquí. Penseu que és una euroregió que no ha tingut capitalitat d’estat, i això s’ha notat històricament. Penseu que la fàbrica més gran d’avions del món està aquí a tocar, a Toulouse. I penseu que està aquí, no per una decisió racional en el sentit d’anar a crear una potencialitat econòmica aquí baix, al costat de casa nostra, sinó perquè era el punt més allunyat de l’Alemanya de la Segona Guerra Mundial, o sigui, per raons estrictament militars, tàctiques i de seguretat. Bé doncs, nosaltres, en aquest territori que històricament no ha tingut la capitalitat que havia de tenir, el reconeixement de personalitat política pròpia que havia de tenir, l’empenta i l’ambició econòmica que havia de tenir, que pot tenir ara, hem pensat que convé dissenyar explícitament una estratègia territorial que vagi en aquesta línia. Fa dos mesos vam inaugurar, a Barcelona, el Supercomputador Marenostrum d’IBM, el més potent d’Europa i quart del món. Cada dia llegim notícies certament que hi ha altres territoris, altres ciutats, que fan avenços importants, però les nostres també i de manera molt significativa. Hem de tenir ambició estratègica i tenim un disseny que pot no ser perfecte, que anirem adaptant a les circumstàncies de cada dia però que és, en tot cas, ambiciós. d) Dels Fons Estructurals a l’R+D+i És a dir, el nostre paper a Europa, no des del punt de vista del territori sinó des del punt de vista dels recursos que Europa posa a la nostra disposició. Europa, d’aquí a molt poc, deixarà de pagar els fons estructurals en el sentit clàssic de la paraula, i ha posat l’accent en l’R+D+i (Recerca + Desenvolupament + innovació). Nosaltres ens hem d’adaptar a aquest canvi europeu. Hem de canviar la nostra manera d’actuar en el camp de l’economia, justament per treure profit de la nova orientació i no quedar-nos en l’antiga orientació dels fons europeus que està ja de passada. Durant els anys 60 i 70 del segle passat, Catalunya i Espanya van ser un focus d’atracció d’inversions, sobretot en sectors com l’automòbil. L’entrada a la Unió Europea va permetre que aquest procés s’accentués, oferint noves oportunitats per la dinamització del nostre teixit empresarial. Però ara la situació ha canviat, a partir de l’any 2013 serem contribuents nets a la Unió Europea. I tot l’esforç que Europa ha fet per integrar-nos i situar-nos a primera divisió, l’haurem de fer nosaltres per aconseguir que els més pobres dels darrers que han arribat a la Unió Europea tinguin la fortuna que vam tenir nosaltres. Haurem de fer un esforç per passar d’un mercat obert capaç de competir en base als costos laborals baixos, a una economia més competitiva. No hem de fer només un “esforç” per modernitzar-nos. Hem de fer un esforç d’inversió important en R+D+i per treballar en la línia en la qual Europa s’està orientant. Hem de sintonitzar amb Europa des d’un punt de vista, per altra banda, interessant, però interessat, també. Ara es tracta de mantenir sostingudament aquest esforç. Hem de ser un país estructuralment modern. I l’impuls per part del Govern d’unes infraestructures tecnològiques de primer nivell o el nostre suport a la innovació empresarial van en aquesta línia, però no seran suficients. Hem d’aconseguir que el nostre teixit productiu aposti per la ciència i la tecnologia com un vector clau de l’estratègia empresarial. 4 �D’aquí la importància que comencem a desenvolupar el vincle entre recerca i innovació a partir del triangle -que jo considero màgic- universitat-empresa-territori/govern, en termes de corresponsabilitat i interès mutu. Especialment en sectors tradicionals com l’agricultura o l’automoció i en nous sectors estratègics com l’aeronàutica o la biotecnologia. Encara que el conseller d’Agricultura sap que a mi m’agrada parlar d’agricultura i d’agroindústria alhora, i crec que és un concepte una mica depassat, el d’un Ministeri d’Agricultura i un Ministeri d’Indústria, perquè sabem que, sense indústria agroalimentària, parlar només d’indústria no és donar-li sortida al camp. Un camp on Catalunya està molt ben situada, encara que sembli mentida, per ser un dels territoris amb una de les indústries agroalimentàries més avançades d’Europa. En els sectors tradicionals, com l’agricultura o l’automoció, s’han de fer aquests canvis; i en els nous sectors estratègics, com l’aeronàutica o la biotecnologia, s’ha de posar el nou èmfasi. Ja hem signat els acords per a la creació del Centre de l’Aeronàutica i l’Espai de Viladecans o el de Difusió Tecnològica del Moble, a la Sénia. I aquest any passat, la creació de la Bioregió ha vingut acompanyada,  de la constitució del Consorci del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, molt important, amb el professor Juan Carlos Izpisúa, que repartirà el seu temps entre Nova York i Barcelona,  la Fundació Institut de Recerca biomèdica  i l’anella de l’agroindústria, que comptarà amb el Centre Tecnològic Agroalimentari de Lleida com un dels Centres de referència i ens permetrà esdevenir un dels puntals de l’EuroBioCluster del Sud d’Europa. e) Millora tecnològica + millora del capital humà L’evolució tecnològica de Catalunya ha de ser paral·lela a la millora del capital humà de les empreses. I en aquest àmbit és fonamental la millora de la Formació Professional. En aquesta línia estan en marxa nous cicles formatius, més places i una xarxa de 4 centres integrals de formació professional coordinada pels Departaments d’Educació i de Treball i Indústria, que ampliarem en 8 més. Com també és fonamental la formació continuada. Per això hem incrementat d’un 60% els fons destinats a aquest àmbit i els hem vinculat a les polítiques actives d’ocupació i a la modernització del Servei d’Ocupació de Catalunya. No tinc cap dubte que la nostra aposta per la tecnologia ens servirà per atraure professionals que havien marxat als Estats Units o al nord d’Europa –i ja està començant a passar- i que ara trobaran noves possibilitats de desenvolupament de les seves habilitats i coneixements a Catalunya. En sectors com la biomedicina (al que m’acabo de referir) ja està passant. Però amb això no n’hi ha prou. Necessitem potenciar millor els investigadors i els emprenedors que es volen quedar oferint un nivell formatiu a les universitats homologable al de la resta d’Europa. Per això  hem augmentat la dotació pressupostària destinada a Universitats.  hem arribat a una inversió mitjana de 5.000 € per cada alumne matriculat en alguna de les 7 universitats públiques de Catalunya en només 2 anys.  estem assegurant progressivament la seva adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.  i estem desenvolupant la idea de crear una Euroregió Universitària, també en la línia de la configuració de l’espai competitiu del qual us parlava. Ja ho he dit fa un moment. Insisteixo: el marc euroregional ha de ser, cada cop més, el marc habitual per al disseny de moltes de les estratègies econòmiques de Catalunya. 5 �Garantir la igualtat d’oportunitats dels ciutadans, de les empreses i dels territoris en l’accés a les tecnologies de la informació i de la comunicació és un objectiu propi d’un govern avançat. Per això estem estenent la Banda Ampla Rural, començant per les comarques de Girona, Barcelona i la Catalunya Central. Per això hem ampliat la Xarxa de Telecentres amb la perspectiva que l’accés a les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) vingui acompanyada pel seu ús efectiu. Si unim:  la millora del nostre capital humà,  la creació d’un marc estable de col·laboració entre les universitats, les empreses i el Govern que estimuli la transferència tecnològica i la innovació,  i la generació d’economies d’escala a nivell euroregional, com ja passa entre la nostra indústria automobilística i l’aeronàutica de Tolouse... Estarem creant moltes més oportunitats de les que avui tenim. f) Infraestructures Generar aquestes oportunitats passa també per la millora de les infraestructures i, assenyaladament, de les infraestructures de transport. A Catalunya han passat durant molts anys totes per una àrea metropolitana cada vegada més congestionada. Hi ha hagut un efecte capital d’atracció. Tot havia de passar pel mateix punt. Això que tant critiquem en el conjunt de l’Estat ens ha passat també aquí. Amb la diferència que aquí a més, no hem tingut, però tindrem, els recursos d’inversions que es necessiten per crear un territori més ben servit des del punt de vista de les infraestructures, assenyaladament les de comunicació, que estan molt per sota d’allò que aquest país mereixeria. Per descomptat aquesta situació de dèficit és deguda en bona mesura a la pròpia estructura física del país. No és un país senzill, comparat amb les grans planes alemanyes, franceses o espanyoles. És més rebregat, tenim poques planes i petites. La plana de Lleida és una, la de l’Empordà n’és una altra, i també la plana de Vic i poca cosa més. És el que hi ha, però la resta és difícil. És un país molt més interessant i més bonic fins i tot, però és, des del punt de vista de les comunicacions, molt complicat. El dèficit d’infraestructures per arribar als Pirineus i més enllà, per connectar i salvar aquesta barrera que ens ha separat d’aquestes coses tant importants que comentàvem, que hi ha a l’altra banda de la ratlla, és una prova d’això. Avui precisament hem comentat una notícia que deia que un dels alts responsables de la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques està parlant de la possibilitat d’allargar el tren fins a La Pobla i més enllà. Però no ens fem il•lusions perquè això va per molt llarg i no parlem de coses que es puguin fer demà, són coses que hem d’anar pensant. És un disseny enormement seductor però que està molt lluny encara de ser realitat. Per solventar aquesta falta d’infraestructures i aquesta centralització i congestió en la capital del país hem posat en marxa una nova concepció de les comunicacions basada en la transversalitat i la xarxa, que servim amb més de 30.000 M€ d’inversió d’obra pública prevista. La inversió del Ministeri de Foment a Catalunya per descomptat és molt menys que això, pel 2006 serà de 2.500 M€ i la de la Generalitat de gairebé 3.000. Són actuacions emmarcades en un conveni entre la Generalitat i l’Estat que contempla inversions en la xarxa viària importants (de 7.345 M€) pels propers 7 anys. Estem impulsant infraestructures que defineixen una visió de país (com l’Eix Transversal Ferroviari o el desdoblament de tot l’Eix Transversal viari) diferent de l’estructura que hem heretat. O encarant decididament grans projectes que han estat massa temps pendents com el Quart Cinturó. Ja hem fet el més difícil. No és fàcil dibuixar perquè nosaltres, que sabem que Catalunya 6 �és aquell país rebregat, dens i molt poblat i amb molta gent afectada pels dibuixos que són fàcils de fer sobre un plànol, sobretot quan es tracta de planes poc poblades, però no és el cas del nostre país, dens i amb poca abundància d’espai lliure. Un país tant petit quan fa infraestructura està trepitjant ulls de poll sense cap mena de dubte i és qüestió de triar quins s’han de trepitjar i quines compensacions es poden donar. Hi ha gent que diu que no tenim capacitat de decisió. Doncs hem dibuixat més d’aquestes infraestructures difícils i estem fent més d’aquestes infraestructures complicades, complexes i empipadores per molta gent, de les que s’havien fet en molts anys. I ho estem fent, però amb una filosofia que alguns diuen que és excessivament pactista amb el territori. Però de fet és respectuosa amb el territori perquè considerem que aquesta Catalunya que tenim, tant densa, es mereix aquest respecte. Estem encarant també les infraestructures a partir de la visió de cadascun dels territoris de la Catalunya en xarxa, com la millora de la línia de la Pobla, la ATM de Lleida o l’Aeroport d’Alguaire, (que demà visitaré) que connectarà internacionalment les Terres de Ponent i dinamitzarà la seva economia com ja està passant amb els efectes enormement positius dels aeroports de Reus o Girona. Aquestes infraestructures generaran riquesa i dinamisme a Lleida, donant resposta a les necessitats de mobilitat d’empreses i ciutadans. Són la clau de volta de la nostra estratègia d’equilibri territorial, generant economia a la Catalunya interior i reduint la congestió del litoral. Mirin, a Catalunya, en els darrers 50 anys, el sòl urbanitzat s’ha multiplicat per 5,7. O si volen una altra dada de referència: en menys de 20 anys s’ha multiplicat el sòl urbanitzat, la taca urbana, s’ha multiplicat per 2. És a dir, en 25 anys hem fet tant sòl urbà com durant tota la història, com en 2.000 anys. L’extensió del que és l’activitat de planificació del creixement econòmic s’ha fet sobre la base d’una filosofia molt discutible, potser enyorant la caseta i l‘hortet, en un moment en què la qualitat i l’economia exigien una altra cosa. El resultat ha estat que hem ocupat per usos urbans tant terreny com el que teníem en el moment en què va començar la democràcia. Dos terços dels 7 milions d’habitants de Catalunya viuen en una franja de 20 km al llarg de la costa. De tot això, els governs dels 20 anys passats no se n’han preocupat excessivament, és a dir, no han tingut una concepció, una filosofia, una avaluació dels costos del que això representava. Simplement estàvem tots embenats en aquesta aventura de créixer i no ens vam parar a veure què estàvem fent en la suma de totes les actuacions. La Catalunya dual ha comportat un aprofitament deficient de les potencialitats de la xarxa de ciutats mitjanes que articulen el nostre territori; i ha creat també un creixement urbanístic de baixa qualitat concentrat sobretot al litoral. Això ens ha conduït al risc de la formació de tot un continu urbà a primera línia de la costa. I, per tant, la nostra aposta ve acompanyada per la necessitat de garantir un creixement, sí, però un creixement ordenat a les diferents regions de Catalunya. Pensant el futur. Assegurant el futur, amb l’aprovació dels Plans Directors del Sistema Costaner. M’agradaria en aquest sentit que vostès poguessin visitar l’exposició “Amb vistes al Mar”, que aquests dies es presenta al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, sobre les àrees directament concernides en aquest creixement. La preservació que es fa del litoral es fa en benefici de tota Catalunya. També forma part de l’esforç ordenador i equilibrador que està fent el govern en aquest sentit. Aquesta és la idea de l’exposició que els aconsello que visitin. També assegurarem el futur:  amb la transformació econòmica del món rural, i amb inversions en regadius com el Segarra- Garrigues, el projecte més emblemàtic, la infraestructura més important que s’haurà fet mai a les comarques de Lleida, la promesa tantes vegades reiterada que ara ja comença a caminar de forma imparable i serà una realitat, 7 � amb una política de barris, sobre el qual jo hi tinc un especial interès, perquè penso que una   bona política de barris és una bona manera d’atacar problemes alhora. Ens hem acostumat a dividir els problemes per segments, per conselleries, per ministeris, per temes. Per assignatures. I el que resulta és que moltes vegades el problema prové del fet que vàries assignatures estan juntes i hi ha varis problemes un sol territori. Per tant, que la perspectiva que tracta d’identificar no tant els problemes per ministeris o per conselleries, sinó per territoris que pateixen l’efecte d’aquests problemes conjuntament, està sent molt més efectiva i a més molt més ben entesa per la població, ja que té en compte els ciutadans com el que són, no per una banda treballadors, per l’altra consumidors i per l’altra residents, sinó en el conjunt de la vida del barri. Sabeu que el Centre Històric de Balaguer, o el barri de La Mariola de Lleida o el Nucli Antic de Solsona són barris afectats positivament per aquesta política. Això és difícil de fer perquè els govern acostumen a treballar per departaments quan la realitat no hi va, sinó que té complexitat justament perquè varis tipus de problemes intel·lectualment diferents des del punt de vista de la seva classificació, creen una realitat que cap dels departaments, per si sols, poden atacar. amb l’augment d’un 43% del Fons de Cooperació Local destinat als municipis de Lleida aquest 2006, en benefici d’ajuntaments, molt sovint ajuntaments que pertanyen a diferents filosofies polítiques, des del punt de vista polític, per tant, distints, però que es beneficien com mai d’aquest augment. i amb una política d’inversions socials compartida amb els ajuntaments, que està obrint nous camins a la devolució de competències. Sóc absolutament favorable a la devolució de competències. Sabem que a Espanya, fa 27 anys, quan tot això de l’Estat de les Autonomies va començar, les competències devien ser d’un 80% per a l’Estat, d’un 0% les autonomies i d’un 20% les entitats locals. Recordo que durant un temps vaig estar defensant que fos 25%-50%25%, després va ser 30%-40%-30% i al final estem arribant aquí a Catalunya, al 30%-50%20%. El que hem preocupa, és com es gasta ara aquest 30% de l’Estat, perquè en una bona part hi volem tenir a veure, i per descomptat que això crea inquietud a l’Estat, perquè hi som, i volem saber què fem i què ens quedarà per fer. Però tenim sort que la gent que està portant aquest tema a l’Estat en aquest moment, és molt conscient que el seu paper es decisiu però residual, que s’han de reservar unes poques grans competències, de caràcter transversal, i, per tant, no estan en contra d’aquest procés de devolució. I aquesta és una situació que Catalunya ha d’aprofitar, com a poble, com a país i com a filosofia política, que és el que sempre hem defensat. Després parlarem de què anava la configuració del catalanisme polític ara fa 100 anys, anava per aquesta línia Una nació socialment avançada, què vol dir, el 2006? L’acció del govern per respondre a aquesta qüestió passa per afrontar quatre grans reptes: 1. garantir uns millors nivells de seguretat ciutadana i de justícia, 2. la millora de la qualitat dels serveis que ja són universals com la salut i l’educació, 3. la universalització dels serveis socials i d’atenció a les persones dependents, 4. i la millora de l’equitat i l’eficiència del nostre sistema de benestar, orientant-lo al cicle vital de les persones. Estem arribant a una idea bastant clara d’aquelles edats més difícils, hi ha unes edats on està succeint la crisi social. Hem de tenir una política per aquestes edats difícils, que és el que estem tractant de fer en la nostra política social. 1) Una de les garanties bàsiques del benestar, sense dubte, és la seguretat ciutadana i el seu valor per preservar els drets i les llibertats. Pel que fa als Mossos d’Esquadra, el 2005 hem culminat el desplegament a Barcelona. I en dos anys, haurem aconseguit doblar el percentatge de població coberta pel nostre cos de policia, que haurà passat d’un 39,9% l’any 2004, a un 78,9% al 2006. L’esforç inversor i en la dotació de noves places de mosso que estem fent és important i aquest 2006 es concretarà en una ampliació de la plantilla de 1.727 efectius. Pel que respecte a la justícia, si a l’any 2003 només estava en construcció l’edifici judicial d’Amposta, ara n’hi ha 15 en marxa, a més de la Ciutat de la Justícia com a edifici emblemàtic, que justament el voldríem més chic de com havia estat projectat. Perquè aquesta idea que tota la justícia ha d’anar en un lloc, és una idea positiva en alguns sentits, però és una idea perillosa en uns altres. Pel que fa a presons, entre l’any 1984 –en què la Generalitat assumeix les competències en matèria penitenciària– i el 2004 la població penitenciària de Catalunya ha passat de 1.614 interns 8 �a 8.350. En canvi, i en aquest mateix període, el nombre de noves places penitenciàries ha estat únicament de 2.867. Per tant, el dèficit de places penitenciàries ha anat creixent. L’acció del govern en aquest àmbit també ha respost a la situació heretada: Aquest 2006, i a aquest tema li dono una importància cabdal perquè penso que és una de les coses més meritòries que estem fent, posarem en marxa la construcció de quatre nous centres penitenciaris, que no és senzill, a més dels CP Brians II, Lledoners i Joves de Quatre Camins, que entraran en funcionament durant el període 2007-2008. 2) Educació i Salut Educació A Catalunya s’estan construint ara més escoles que mai en la seva història. Si el curs 2005-2006 va començar amb 65 noves escoles, el curs que ve entraran en marxa 95 més. En 2 anys hem creat 1000 aules d’acollida i el proper curs en crearem 930 més. Ens hauríem de parar a pensar, un moment, què vol dir, acabar la legislatura amb prop de dues mil aules d’acollida. Ja sé que no és un espectacle, ja sé que no dóna resultats lluïts immediats, però hi ha poques inversions de futur que valguin tant la pena com aquesta. S’adonen que estem aplicant la medecina preventiva per a les malalties socials (amb símptomes com els que vam veure el novembre a les perifèries de les principals ciutats franceses, per exemple)? I toquem fusta, perquè això ens pot passar a tots. Estem incrementant significativament el professorat que al curs 2006-2007 augmentarà en 6.000 nous mestres. I hem presentat un document de bases per un Pacte Nacional per a l’Educació que culminarà amb l’elaboració de la Llei Catalana d’Educació. El proper curs volem equiparar els horaris de l’escola pública i la privada. I aconseguirem que tots els centres educatius disposin d’Internet a les aules al curs 2007-2008. Haurem aconseguit, en quatre anys, passar de l’aula d’informàtica a la informàtica a l’aula. Salut La constatació que tenim un sistema sanitari a l’avantguarda europea ha estat un estímul per millorar-lo. Admetem que és una realitat de la qual partíem quan vam arribar. Teníem un bon sistema de salut, que està millorant. En dos anys, hem enfortit la capacitat de l’atenció primària per donar resposta a les necessitats de salut de la ciutadania descongestionant les urgències hospitalàries, hem reduït el temps d’espera quirúrgica un 6%, i hem estès el programa de diagnòstic ràpid del càncer a tots els hospitals de la Xarxa Hospitalària Pública. A la millora dels estàndards de servei, per exemple, garantint un temps mínim pel primer diagnòstic per millorar les llistes d’espera; i l’any 2006 hi afegirem la construcció de 60 nous Centres d'Assistència Primària (CAP), cinc hospitals i el desplegament de l'Agencia de Salut Pública de Catalunya, com a instrument clau d’impuls de noves polítiques de prevenció i promoció de la salut. 3) En Benestar i Família: Hem incrementat any rere any el nombre i quantitat de les ajudes a les famílies amb infants de 0 a 3 anys, i hem estès els ajuts dels 3 a 6 anys per les famílies monoparentals i les nombroses, que són les que tenen un major risc de patir pobresa. L’any 2006, 325.387 infants i les seves famílies seran perceptors d'algun d'aquests ajuts. L'ajut a les famílies nombroses o monoparentals amb infants menors de 6 anys, passarà a ser de 700€ amb un increment de més d'un 7%. Des del mes de gener de 2004, hem revaloritzat les pensions de viduïtat més baixes un 44%. El Govern té enllestits dos projectes de llei que defineixen els nostres objectius en matèria de serveis socials per aquesta legislatura. 9 �D’una banda, el projecte de Llei de Prestacions, que garantirà un nivell d’ingressos a les persones amb rendes més baixes, renda garantida, per trencar el cercle de la pobresa. De l’altra, la nova Llei de serveis socials, que culminarà amb l’avenç més significatiu del nostre estat del benestar 20 anys després de la universalització de la salut i el sistema de pensions: la construcció del quart pilar de l’Estat del Benestar (Educació, Salut, Sistema de Pensions i Dependència). Aquesta llei ens permetrà complementar l’acció dels ajuts econòmics directes a les persones amb risc d’exclusió social amb serveis residencials i domiciliaris universals. 4) Equitat i eficiència del sistema de Benestar. Apostem per la igualtat d’oportunitats i de possibilitats efectives d’elecció. L’acció de govern que estem desenvolupant garantirà, una xarxa pública de serveis educatius, socials i sanitaris de qualitat,  orientats a l’atenció de les edats més difícils,  gestionats a través de la col·laboració público-privada  i d’accés universal. El nostre és un Govern  que creu en la proximitat,  que aposta per la participació dels governs locals en el disseny de les polítiques i en la prestació dels serveis  i que obrirà nous camins a la devolució de competències i recursos, en aquest sector.  que garantirà uns estàndards de qualitat similars a tot el territori. Sovint des del sector municipal que molts dels qui ara estem governant la Generalitat coneixem, es tendeix a demanar ajut sobre la base admesa de ser el petit nivell. El sector local no és el petit nivell, és el nivell que està més a prop dels problemes i probablement el que té més possibilitats de solucionar molts dels problemes que es presenten i que els govern més llunyans no poden afrontar. I és que els ajuntaments són els que poden resoldre millor els problemes i afrontar-los. Són els primers que veuen el que està passant i els que tenen una intel·ligència més completa en aquest sentit. Jo faig des d’aquí, des de Lleida, una crida als ajuntaments catalans sigueu protagonistes. Els donarem els mitjans, però els reclamarem el protagonisme. Sé que tindrem una resposta positiva, però també sé que no és fàcil. El 2006 també és un any propici per a la memòria. Més ben dit: per al diàleg estimulant amb la memòria. Enguany s’esdevé el centenari d’un moment especial de la història de Catalunya. No es tracta ni d’un esdeveniment inesborrable ni d’un fet aïllat molt significatiu. Es tracta d’un conjunt de fets polítics, socials i culturals que expressen un clima determinat. En efecte, l’any 1906 és l’any de l’aparició del primer gran moviment catalanista unitari, la Solidaritat Catalana. Es produí un d’aquells moments “patriòtics” de la nostra història; un moment en el qual es va saber posar una idea per damunt de les ideologies; i en que Catalunya per damunt dels principis ideològics de cadascú va esdevenir l’escenari d’un esforç col•lectiu. El poble es va pronunciar amb esperit de ciutadania. També és l’any de la publicació de “La nacionalitat catalana” d’Enric Prat de la Riba, la síntesi doctrinal del catalanisme que va esdevenir el programa d’acció de la Lliga Regionalista. I és l’any 10 �de la celebració del primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana que significà un pas fonamental en la normalització científica de la nostra llengua. I és l’any en què l’Ateneu Barcelonès esdevé una de les primeres institucions culturals, amb el seu trasllat al carrer de la Canuda de Barcelona. I el d’una efervescència literària de primer ordre: Narcís Oller publica la novel•la “Pilar Prim”, Joan Maragall dóna a conèixer el poemari “Enllà”, Costa i Llobera les “Horacianes” i Josep Carner “Els fruits saborosos”. Eugeni d’Ors inicia la publicació del “Glossari” a La Veu de Catalunya. El 1906 és, per tant, un any clau en el desenvolupament de la cultura catalana contemporània, amb el punt de maduresa màxima del Modernisme i amb l’eclosió del Noucentisme. És el moment en què coincideixen tots dos moviments, un acaba i l’altre comença. I, al mateix temps, és un any decisiu en l’evolució del catalanisme, amb una mobilització sense precedents que inicia el cicle que es tanca el 1919, en què els partits catalanistes van fer l’intent d’assolir un “Estat nacional català dins l’Estat compost ibèric”, tal com ens ha explicat José Antonio González Casanova fa poc. És, en definitiva, l’any que es visualitza una aliança nova entre la cultura i la política. Entre la cultura i la política a Catalunya. Una aliança explicada d’aquesta manera per Miquel dels Sants Oliver: “La cultura es la más fuerte, la más sagaz y la más firme de las políticas.” La memòria d’aquest 1906, cent anys desprès, esdevé estimulant molt més que no pas nostàlgica. No ens estimula a repetir debats i propostes que ara, per sort, ja no són ni necessaris ni possibles. La Catalunya de 2006 és un país amb una societat i una economia obertes. Ja no és la Catalunya proteccionista de 1906. La Catalunya de 2006 forma part d’una Espanya democràtica i quasifederal. Ja no és la Catalunya que s’havia d’alçar contra l’arbitrarietat de l’Estat que acabava d’aprovar la Llei de Jurisdiccions. La Catalunya de 2006 és una Catalunya integrada a Europa. Ja no és una Catalunya que plantejava destins imperials, tal com predicaven en algun moment Prat de la Riba i Eugeni d’Ors. És a dir, ara estem jugant en un camp molt més gran i obert. En aquell moment Espanya anava avall, havia perdut les colònies al 1898, i Catalunya, en canvi, estava embalant. És el moment de l’encreuament de les dues realitats espanyoles que va acabar dramàticament. És evident perquè Catalunya, tirava, demanava, exigia, i Espanya no estava en condicions de respondre. Ni molt menys estava en condicions de condemnar el moviment de Catalunya, perquè estava en un decandiment. Cent anys després, ara tenim l’ocasió de fer realitat allò que els homes del 1906 van somiar. Ells només ho podien somiar, escriure, descriure i projectar. Nosaltres podem fer i estem fent. Aquesta és la realitat del moment. La Catalunya, doncs que juga en el camp de la gran Europa i que ha de considerar aquest camp el seu marc d’actuació. Aquests darreres setmanes, la flor i nata dels historiadors francesos ha hagut de recordar, en un manifest, que la història ni és una religió, ni és una moral, ni és una esclava de l’actualitat, ni és la memòria, ni molt menys un objecte jurídic. El que proposo és fer un exercici de record de l’any 1906 que sigui rigorós i exigent i que sigui el punt de partida d’una visió de futur. Exigent per necessitat de fer néixer les idees, els projectes, els somnis, les visions que han de constituir el corpus del catalanisme del present i del futur. Alguns historiadors han parlat de manera ben lúcida. Joaquim Nadal parla de la conveniència de plantejar-la com la “...refundació del catalanisme, encara que soni massa gradiloqüent i solemne. (...)” de considerar que ha arribat “l’hora d’atorgar un nou sentit a la diferència. Perquè la diferència és cultural, i social i econòmica, però ja no és garantia de lideratge.” 11 �Perquè també aquí d’uns anys ençà havíem caigut “en les inèrcies de la fossilització i això fa que en relació al nostre autogovern i al fet nacional hi hagi més satisfacció que orgull, més autocomplaença que autoestima, més burocràcia que patriotisme, més inèrcia que tremp, més resignació que intel•ligència”. La cultura política i cívica generada en el marc de l’antifranquisme i de la Transició ja no és apta trenta o quaranta anys després. Hem d’anar més enllà. I no és apta, entre altres coses, perquè ha assolit els seus objectius, justament. Catalunya com a subjecte polític ha renovat periòdicament la cultura cívica amb la qual ha vehiculat i expressat els seus objectius. El 1906 representa un d’aquests moments, corresponent al cicle 1904-1919. Després vindrà el període republicà, el del “noucentisme popular”, abans de la Guerra i la desfeta. L’exili i la llarga nit interior. I més endavant, el de la represa que quallarà en l’antifranquisme unitari que va ser molt més que un moviment polític, en ser acompanyat d’un moviment cultural de gran vitalitat (el “seixantisme”, que va dir una vegada Joaquím Molas). Ara podem dir que no en tenim prou amb les noves eines com l’Estatut; ni amb l’obra de govern en si mateixa, com la que he descrit. Ens cal un relat col•lectiu, gairebé diria una metàfora, que reformuli pensant en demà l’equació identitat-pluralitat-convivència i, al mateix temps, l’equació Catalunya-Espanya-Europa. Un relat que constati els efectes dels nous impactes de la nostra societat, de les noves realitats que afloren i les contradiccions que se’n deriven. Un relat que reculli les aspiracions de la societat catalana i que proposi una cultura cívica i una cultura política renovades. Per això necessitem establir la síntesi, el mínim comú denominador: una certa idea de Catalunya, compartida per tots els ciutadans i ciutadanes. Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, societat lliure i oberta, economia oberta, societat segura i de benestar, territori equilibrat, país ben governat societat culta, país interdependent en el marc espanyol i europeu. Resumint, ens correspon concretar una certa idea de Catalunya vàlida per a les properes dècades, avui i ara. Una Catalunya d’homes i dones lliures i cultes, amb una economia oberta, una societat de benestar i de justícia social, un territori equilibrat, un bon govern i un bon marc d’interdependència. Per això, sobretot, té interès aturar-se en el 1906 com a punt de referència. Se’m dirà que allò era dirigisme cultural. I tant que ho era! I va donar fruits ben rellevants, dels quals l’obra de la Mancomunitat de Catalunya n’és el principal exponent. La qüestió avui és si és possible i convenient un dirigisme cultural com aquell. D’entrada no ho sembla. Si més no amb les condicions de fa cent anys. Ni sembla possible, ni sembla acceptable ni desitjable. Però defugir el dirigisme no ha de voler dir renunciar a estimular i promoure el debat i l’aconseguiment de resultats. La Catalunya d’avui és una societat molt més complexa, oberta i diversa, de la de fa cent anys. I, sobretot, Catalunya és una societat molt més equilibrada i democràtica, però això no ha de ser obstacle per cercar la millor manera que té una societat com la nostra de formular-se les orientacions col•lectives. Aquesta és la reflexió que he volgut encetar i compartir amb vostès en recordar el 1906. Acabo aquí: El 2006, en el centenari de tot el que acabo de dir, com el 2007 pel vuitè centenari del naixement del Rei en Jaume I (i que agermana els països que formaren part de l’antiga Corona d’Aragó i que comparteixen un bon tram de la nostra història), haurien de ser dues ocasions per a plantejar-se la realitat present i el futur del nostre país amb optimisme. 12 �En el nostre cas són dues efemèrides que ens remeten a moments simbòlicament positius de Catalunya. Però ara és qüestió que sobre la base d’aquest record i d’aquest simbolisme tinguem un projecte, però un projecte dibuixat, mesurat, quantificat, pensat i realitzat finalment. Això és el que farem aquest any, això és el que començarem aquest any i l’any que ve. Moltes gràcies. 13 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1720 Title A name given to the resource Conferència "2006, any de fets" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut Municipal d'Acció Cultural de Lleida Subject The topic of the resource Benestar Social Economia Estatuts Euroregió Infraestructures Recerca i Desenvolupament Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/239/20060111.pdf 206796c964c371b853bd61e38442e861 PDF Text Text Signatura del conveni de finançament del consorci del Transport Públic de l'àrea de Lleida Delegació del Govern de la Generalitat a Lleida | 11/01/2006 Alcalde, autoritats, amics, jo crec que avui estem considerant un repte, una necessitat i constatant també que tenim una resposta i un projecte de futur. El repte es adequar els serveis públics i el sistema de mobilitat metropolità al creixement demogràfic i a la capacitat d'atracció de Lleida capital. Tot just abans d'entrar parlàvem del que havia representat Lleida en la Catalunya que es va començar a desvetllar a la baixa edat mitjana, i situà els seus punts forts exteriors en aquells moments lluny ja del que era la Catalunya vella. L'àrea urbana de Lleida, com va passar també amb Tortosa i amb Perpinyà d'alguna forma, van ser les banderes que es van anar clavant per part de Catalunya per anar ampliant el seu espai vital. Ara ens trobem, com deia ara mateix l'alcalde de Lleida, que allò que desprès de molts segles ha esdevingut una nació que vol tenir un estatut i una personalitat, que vol ser reconeguda fora, te una obligació dintre que es absolutament vital per el bon funcionament del país, que es la de l'existència d'una estructura d'interior potent com ara us deia. L'àrea urbana de Lleida, per la seva activitat econòmica i laboral, mobilitza al voltant de 300.000 persones. En el 2005 ja havia estat la tercera ciutat catalana amb més habitatge projectat després de Barcelona i Terrassa. I aquest creixement, se sent arreu de la província, que es la que ha experimentat un major increment a Catalunya amb un 65%. Aquest no es només el repte, es la realitat i el repte al mateix temps. La necessitat d'estendre i millorar la xarxa de transports públic urbà i interurbà i naturalment, fer-ho amb la col·laboració de les empreses concessionàries de les línies interurbanes que amb la nostre ràpida col·laboració s'adapten a les noves necessitats i a les noves demandes. Quina es la resposta que estem donant? La col·laboració entre la Generalitat de Catalunya, el consell comarcal i l'ajuntament de Lleida. Quin es el projecte de futur? És la Catalunya en xarxa, o la Catalunya ciutat de ciutats o la Catalunya equilibrada. Hi ha diverses maneres de descriure un mateix projecte. Es una aposta de creixement ordenat, eficient, sostenible, amb transformació econòmica del món rural de l'entorn, amb inversions en regadiu com el Segarra Garrigues, i amb el desenvolupament d'un pool terciari potent en Lleida capital, a l'entorn del parc tecnològic agroalimentari i amb el centre de congressos, així com també la plataforma logística a les terres de ponent. 1 �Jo vull assenyalar-los a tots vostès, que si s'hi fixen en aquesta taula, el que hi ha son bàsicament alcaldes o ex alcaldes. Què vol dir això? Vol dir que estem fent Catalunya des de a baix, la xarxa com s'ha dit aquí. No només la nació, la nació sense fils. La nació es un concepte, la nació es una bandera, la nació es una definició, però si això no està farcit per la existència de un territori potent, amb projecte i ambició de futur, doncs es un nom i poca cosa més, es una bandera que ens abraona sentimentalment, políticament, humanament, però que te poques possibilitats de vèncer. Per tant, aquesta xarxa de la que parlem, aquesta Catalunya vista des de baix, competitiva en cada punt, amb ambició, ha de donar sentit a l'esforç que estem fent fora per fer-lo respectar. I us asseguro que ens respectaran més per això que fem aquí dintre que no pas pel que diuen a fora o el que aconseguim, que serà molt important també, de posar en les banderes els nostres estatuts i les nostres constitucions. Avui, jo crec que estem en condicions honestament, perquè es tracte en definitiva de un projecte que tampoc es tant costós des de el punt de vista de les inversions que requereixen, de demostrar que tenim un concepte de país més enllà de un nom de país, més enllà i per tant amb més transcendència. Moltes felicitats per la feina que heu fet, i endavant, que Lleida, la seva comarca, el Segrià i el conjunt dels territoris del que es actualment província i algun dia serà regió, doncs puguin demostrar que Catalunya està farcida, no només de bones intencions, sinó també de projectes importants. Moltes gracies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1721 Title A name given to the resource Signatura del conveni de finançament del consorci del Transport Públic de l'àrea de Lleida Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Delegació del Govern de la Generalitat a Lleida Subject The topic of the resource Competitivitat Finançament Infraestructures Municipis Transport públic Lleida Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/240/20060113.pdf 8e3c41f589ef28211af16f947daec7ae PDF Text Text Centenari de la Cambra de Comerç de Tàrrega Mercat Municipal de Tàrrega | 13/01/2006 Bona nit, senyor alcalde, senyor president del consell superior de cambres i amic, senyor GómezNavarro, que molta gent no sap que va ser vicepresident dels Jocs Olímpics de Barcelona, senyor conseller, senyor delegat, estimats amics Vull en primer lloc felicitar a les empreses i a les entitats que han estat guardonades aquesta nit memorable i dir-li a la presidenta de la cambra de comerç de Tàrrega fins a quin punt aquest acte és expressiu del millor d'aquest país. Agrair-li la seva perspicàcia, la seva tenacitat i la seva intel·ligència i la seva prestació per aquesta festa magnífica i esplèndidament ben organitzada. Trobo que ha estat un gran encert de premiar unes trajectòries d'unes persones de les quals moltes vegades tendim a oblidar-nos, però que han estat la base d'allò que ara tenim. De tot allò bo que ara tenim, que és molt. Estimats amics, aquest 2006 esdevé en un moment que és especial en la història de Catalunya i que celebra també un altre centenari, que és el centenari de la cristal·lització d'un projecte catalanista, perquè efectivament l'any 1906, 1907 si vostès volen, Solidaritat Catalana, la gran embranzida de tot el projecte catalanista que de fet s'havia incubat a finals del segle XIX, en un moment en què Espanya no estava passant el seu millor moment perquè havia perdut les colònies però Catalunya començava a pujar. I vet aquí que ha hagut de passar 100 anys perquè realment aquell projecte tingués com té ara la maduresa que li permetrà, esperem-ho així, de tenir la llei bàsica que aquest país es mereix i de tenir-la més de 25 anys després de la primera que va ser molt celebrada, molt positiva, però que ha estat esmussada pel temps, una mica gastada pel temps, i que avui necessita posar-se al dia. L'any 1906 va ser l'any de l'aparició, efectivament, d'un moviment catalanista que avui jo crec que arriba a una maduresa llargament sospirada, llargament buscada. Aquest va ser un moviment que va saber posar una idea per damunt de les ideologies, una idea de país, de solidaritat i Catalunya també per damunt dels principis ideològics de cadascú i aquest moment vingué acompanyat d'un esclat de la cultura, de les arts, de la indústria, de la ciutadania, en definitiva. Un esclat que es produí arreu de Catalunya i la prova és el que avui estem celebrant. Un esclat que va unir política i cultura, que va generar aliances socials, econòmiques i polítiques que evolucionarien amb l'esperit de cada temps fins convertir-se en referents ineludibles del teixit cívic i associatiu del nostre país. Amb entitats de referència com ara la cambra de comerç de Tàrrega, que avui amb la celebració del seu centenari aquí al mercat municipal ens convida a pensar que la memòria d'aquest 1906 a les Terres de Lleida esdevé més estimulant i més pensant en el futur que no pas nostàlgica i pensant solament amb el passat. Teniu empreses potents i emprenedors socials, ara li estava dient a Gómez Navarro, 15.000 habitants, 35.000 habitants en l'àmbit de la cambra, i ja veieu les empreses que aquí es fan, que aquí es couen, que aquí creixen i aquí triomfen. Una societat civil, doncs, rica diversa i innovadora i un territori que comença a créixer en el marc de l'Euroregió, (mai insistirem prou en què ja no hi ha fronteres, hem de buscar aliances més enllà de les barreres tradicionals que ara ja no hi són) que situarà la Catalunya interior en la seva justa dimensió i les Terres de Ponent en una posició de centralitat, perquè, efectivament, en aquesta Euroregió, amb Aragó, Balears, amb Catalunya, per descomptat, però també amb Midi Pirineus, el Llenguadoc Rosselló, hi tenim una centralitat que es ben a prop d'aquí. Compartim un designi per convertir les Terres de Lleida en un dels pols agroindustrials més potents d'Europa i a fe que aquesta nit demostra que ho estem aconseguint, que ho esteu aconseguint. Hem posat en marxa noves estratègies de desenvolupament rural i de competitivitat del sector agrari, de la mà de la conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca; per fi comencem a tocar el canal Segarra-Garrigues, que avui hem visitat amb el conseller, compteu amb la nostra voluntat de modernitzar el canal d'Urgell (també avui hem estat amb ells) i disposem d'una aposta compartida per desenvolupar el vincle entre recerca i innovació a partir del triangle Universitat- 1 �empresa-territori, que ja sabeu que és el triangle màgic, amb l'anella de l'agroindústria al mig com a emblema. La col.laboració entre la Generalitat i els ajuntaments per enfortir els serveis de benestar vindrà acompanyada a Tàrrega per la creació de 82 noves places de llars d'infants, el començament de la construcció del nou parc social i sanitari, ben a prop d'aquí l'aeroport de les Terres de Lleida a Alguaire, que estarà construït l'any 2008 i l'aposta per definir noves infraestructures transversals com l'eix transversal ferroviari. Estem projectant noves infraestructures viàries nord-sud que complementin el tren d'alta velocitat, com ara l'autovia Tarragona-Montblanc-Tàrrega. L'eix de l'Agricultura, en dic jo. Seran infraestructures que crearan riquesa, generaran llocs de treball i estimularan una millor diversificació de l'economia lleidatana amb noves activitats logístiques, industrials i turístiques. Les oportunitats que s'albiren, doncs per a Tàrrega, per les terres de Lleida i per tota Catalunya són immenses, però per aprofitar-les plenament hem de trobar un nou sentit, un vell sentit, si voleu, però renovat a la nostra catalanitat. No n'hi ha prou en ser diferents. Hem de voler ser millors, no podem caure en l'autocomplaença. Catalunya no depèn només de l'aprovació de l'estatut ni d'una bona governació. Tindrem Estatut i serà un estatut que ens permetrà autogovernar-nos amb més plenitud. Però el futur de Catalunya, sobretot, depèn del fet que anem junts, que estiguem units i que siguem capaços de traduir la millora del nostre autogovern amb l'enfortiment de les aliances socials, econòmiques, polítiques i territorials que ens faran progressar col.lectivament. I és en aquest àmbit on la memòria de 1906 té tot el sentit de projecte i de futur que li donem a aquest 2006, per demostrar-nos que som capaços de fer compatible el creixement econòmic i la qualitat i per desenvolupar totes les potencialitats de la xarxa de ribes i ciutats que articulen el nostre territori. Institucions com la Cambra de Comerç de Tàrrega, les empreses i associacions premiades aquesta nit, són una mostra del dinamisme econòmic, social i cultural de la societat targarina per contribuir-hi activament. Com a president de la Generalitat us asseguro que em tindreu al vostre costat, en podeu estar ben segurs, de la mateixa manera que jo compto amb tots vosaltres amb exigència i amb complicitat per tornar a sentir que aquest país, que aquesta terra camina i ho fa en la bona direcció. Moltes gràcies i bona nit. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1722 Title A name given to the resource Centenari de la Cambra de Comerç de Tàrrega Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Mercat Municipal de Tàrrega Subject The topic of the resource Catalanisme Comerç Commemoracions Infraestructures Tàrrega Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/267/20060502.pdf 5f78cbed69f0726d4e1e9463db87a312 PDF Text Text Conferència del president de la Generalitat a l'Assemblea anual de la fundació empreses de l'Institut Químic de Sarrià "Governar la Catalunya del Coneixement" Institut Químic de Sarrià. Barcelona | 02/05/2006 La veritat és que els haig de donar les gràcies per haver-me donat l'oportunitat de compartir unes hores amb vostès i de sentir la trajectòria de la seva institució, que va amunt en quantitat i, sobretot, en qualitat, i de poder dir unes paraules en el marc d'una institució centenària, com és el Químic de Sarrià, i que té una trajectòria tan vinculada als millors moments de la història d'aquest país. L'IQS fundat a Roquetes, com ara s'ha dit, ho va ser l'any 1905. És l'any en què comença quasi tot a Catalunya, tantes coses que van passar en aquell moment. Ens les prometien molt felices com a país, després va venir tot el que va venir, dues guerres mundials, una guerra civil, un desastre, una dictadura, etc. Però ara tornem a ser en l'esperit de l'any cinc i jo diria que amb la il·lusió i amb la veterania. Jo crec que el prestigi internacional que teniu conforma un tarannà de l'IQS i el converteix en un exemple a seguir. Mirin, haig de fer una referència tot just començar a l'Estatut. Demà és un dia important en el procés de tramitació del nou Estatut. S'inicia la discussió de la proposta a la Comissió General de les Autonomies al Senat i demà hi hauré de ser, aquesta nit hauré de fer cap a Madrid. Aquest cop val la pena anar a defensar una peça legal que serà la base fonamental de la vida política d'aquest país en els propers vint o trenta anys. Ho faré amb tota la convicció del món. Segurament és cert que altres autonomies miren a Catalunya una mica com a referent. I jo diria que no és probable, sinó que és segur, tot i que la seguretat no la tindrem fins que ells no facin el seu estatut o toquin els que ja tenen, i es vagi veient fins a quin punt és cert que Catalunya és qui dóna el to i, quasi diria la nota, que s'ha de donar en aquest moment, en aquest país, en les circumstàncies en què vivim. Sigui com sigui, hi haurà un abans i un després de l'Estatut del 2006. El nostre govern farà un salt endavant molt important, gens menor. L'Estatut probablement serà l'estatut amb més competències d'Europa. He estat pensant en els landers alemanys, en Escòcia, en Gal·les, en les regions italianes, les belgues... no n'hi ha cap que tingui les competències que nosaltres tenim. La regió de Brussel·les ha firmat un tractat comercial amb la Unió Soviètica, temps enrere, però això és quasi més un fet curiós que una realitat fonamental. No hi ha cap autonomia, regió o land a Europa que tingui la potència competencial que té la Generalitat de Catalunya i quasi diria, per tant, també l'econòmica perquè, evidentment, les competències demanen diners i els diners estan acabant de venir, com ara els explicaré. Un salt com aquest és difícil que es torni a donar en molt de temps. Catalunya pot anar més lluny del que ha anat durant tres segles. Crec que hem de donar per ben invertits els esforços, els sacrificis i les renúncies que alguns han hagut de fer, que hem hagut de fer, perquè el procés que avui acaba, sabem que acaba no bé, sinó molt bé, no ens enganyem. L'Estatut reconeix més que mai la nostra personalitat nacional, i això ja no és una cosa que només es cridarà de tant en tant al camp del Barça perquè ha passat alguna cosa important i ens reunim tots allà dient que Catalunya és una nació. No. Ho diu la llei, i ho diu una llei aprovada per l'Estat espanyol i això té un valor immens. Tenim drets històrics, en el terreny de la llengua, de la cultura, del dret, que es reconeixen en la ciutadania en general. Tenim una igualació ben estructurada de les llengües, catalana i castellana, tenim un conjunt de competències que reconeix a la Generalitat una exclusivitat que comparteix, en alguns casos, amb el Govern d'Espanya, en coses en les quals abans no podíem dir res. En el nou sistema de finançament, amb una major i molt superior capacitat normativa, amb la creació d'una agència tributària pròpia que, en el futur, pot anar heretant, i heretarà, les competències que puguin ser de l'agència estatal o de l'agència compartida. Jo crec que els passos 1 �endavant en matèria econòmica són molt importants: serveis bàsics de la mateixa qualitat amb esforç fiscal similar. Mireu, això que diu l'Estatut, per la insistència del Govern de la Generalitat, i per descomptat del Parlament de Catalunya que va ser qui el va aprovar, sobre aquesta matèria: serveis bàsics de la mateixa qualitat amb un esforç fiscal relatiu similar, és la mare dels ous de l'equitat en aquest país. Perquè fins ara tu sabies que pagaves i sabies que els altres rebien, però era difícil d'explicar a tothom el com, el per què i el quant exactament. Doncs ara hi ha un principi, i és un principi que no està establert a la Constitució Espanyola, sinó que està establert a l'Estatut de Catalunya que els altres, per descomptat, seguiran, perquè si a Madrid no haguessin fet els números del que això representa si es generalitza a totes les autonomies, això no s'hauria pogut aprovar. I allà es diu clarament que tindrem, per un esforç fiscal relatiu similar, un nivell de serveis bàsics també similar. És a dir, que nosaltres estem disposats, ja que tenim més renda, a fer més contribució en aquests serveis iguals a tot Espanya, però només en la mesura en què això és proporcional, com he dit, a la renda relativa de cadascuna de les autonomies i, per tant, no més enllà d'això. Ara ja sabem de quin mal hem de morir. Sabem que podem haver de pagar 100 euros, 115 o 112, però sabem que no en tindrem menys de 100, com era fins ara que en pagàvem 120 i en teníem 90. De manera que és millor la situació econòmica, però és sobretot més justa i més entenedora. I d'altra banda, quant a la inversió que ve de l'Estat cap aquí, passem del 12 al 18,8%, que vol dir sis punts, és a dir, un increment del 50% de la inversió de l'Estat que, a més, mai havia estat garantida i que ara ho estarà durant set anys. Per què set anys? Perquè són els anys en què el Govern espanyol sap què obtindrà d'Europa i, per tant, què pot comprometre, i més enllà s'haurà de validar aquest acord, però durant set anys tindrem aquest increment d'inversió molt important. Tots aquests seran els drets històrics de la Catalunya del futur. I crec que interpreto el sentiment de la majoria si afirmo que Catalunya ja en té una mica ben bé prou d'insatisfacció, d'haver-se de queixar, i no vol seguir-se queixant. Ara és hora d'encarar el futur amb optimisme, però evidentment, amb raons sòlides per a aquest optimisme com les que els estic dient. S'equivoquen els que apel·len de nou a una nova frustració perquè s'enduran una sorpresa. Jo crec que la gent ha entès profundament de què va el que s'està fent. Però, en fi, no he vingut a fer una conferència sobre l'Estatut, sinó més aviat sobre la situació econòmica i competencial de Catalunya. On som? Som en un moment de bona situació econòmica, la nostra renda per capita ja és superior a la mitjana de la Unió Europea. Qui ho hauria dit fa una colla d'anys? Espanya és el lloc on vénen capitals europeus que busquen rendibilitats i creixements més alts que la mitjana. Espanya està creixent tres vegades més que Alemanya i segurament quasi tres vegades la mitjana europea, i això fa que tot el diner mòbil estigui venint cap aquí, cosa que és un avantatge i també crea alguns problemes, com sabem, perquè aquesta economia es pot rescalfar, tornar una mica especulativa i patir una mica més després l'ajustament que s'haurà de fer en el moment en què això baixi una mica. Però no ens podem queixar. El creixement del PIB del 3,4% de l'economia catalana és un creixement molt considerable, amb un 3,3% estimat pel conjunt del 2006. És a dir, el PIB català confirma la seva fase expansiva i està en una bona posició per tancar, definitivament, el diferencial de creixement amb l'Estat. Catalunya és, amb diferència, la comunitat autònoma espanyola que més llocs de treballs crea i Espanya és el país que més ocupació està creant a la zona euro. El primer trimestre del 2006 ha registrat un creixement del 0,9%, davant del 0,1% del trimestre anterior, i la inversió industrial, que havia crescut en un 5,7% l'any 2005, enfront del 3,5% de l'any 2004, també apunta cap a una important reactivació. Tot això, doncs, són bones notícies d'una situació relativa a la que vam trobar a finals del 2003. No és responsabilitat del govern, això és responsabilitat del govern i de la societat, de l'economia i de la conjuntura, però evidentment ens n'alegrem. Jo recordo que en el moment en què vam entrar encara estàvem amb les notícies de les deslocalitzacions com a notícies més importants, empreses que se n'anaven, que tancaven i que anaven cap a ambients una mica menys cars, suposem, o més competitius des del punt de vista salarial. Tanmateix, el que és rellevant de tot plegat és que les noves dades demostren que el patró de creixement de l'economia catalana ha anat variant progressivament i a fi de bé. 2 �Assistim a una transformació del model de competitivitat. En l'acord estratègic que vam aprovar i que és l'instrument més emblemàtic, s'insisteix a tendir cap a un model basat en el coneixement i la innovació, per tant, importància gran del que en aquesta casa es fabrica, que és saber i que és aptitud i que és competitivitat en el nivell alt. Creiem que és aquí on ens la juguem a l'última hora. Amb tota franquesa, hem de tenir una estratègia clara, una decidida aposta per la innovació i tot just som al començament d'aquesta fase. Durant el període 2002-2004, la productivitat ha augmentat a Catalunya el doble que a Espanya, amb unes taxes de variació anual del 0,6%, que és molt, d'augment de la productivitat per persona, contra un 0,3% a Espanya. Xifres, d'altra banda, encara molt inferiors al que està passant en altres països i això és el que ens ha de preocupar. A la Unió Europea estan creixent a l'12%, nosaltres al 0,6%, Espanya al 0,3% en total, Europa a l'1%, els Estats Units a l'1,9%. La despesa en R+D que representava un 1,34% del PIB, representa un important avenç respecte al 2003 (1,27%). Aquestes dècimes, poden semblar poc, però vostès saben que és molt. Se situa per sobre de l'espanyol, que és de l'1,07%, i encara és inferior a les taxes de la Unió Europea, que són de l'1,9%, repeteixo d'R+D sobre PIB. Per tant, un nou compromís col·lectiu és el de governar la Catalunya del coneixement, la de mantenir un vincle entre educació, treball, cultura i civisme, la de culminar el procés de modernització tecnològica i de les infraestructures, ara en parlaré un moment, i finalment, de definir noves aliances territorials per construir un espai econòmic i polític potent a Europa amb els nostres veïns. Aquestes tres línies són les que formen el cor de la nostra estratègia econòmica, i quasi diria que política. Des del punt de vista primer, vull insistir en la importància dels idiomes. A Catalunya hi ha una certa versatilitat per això, perquè hem nascut amb dues llengües, amb una llengua pròpia i una llengua comuna, i això fa l'adaptació relativament més senzilla que en altres comunitats autònomes o fins i tot que en altres països. Això és veritat i està demostrat científicament, i ens permet anar a un país amb quatre idiomes, que crec que és al que hem de tendir, el català, el castellà, l'anglès i un altre, que pot ser el francès, o, en el futur, d'altres que aniran sent cada vegada més importants en el món i no cal que els digui quins. Una bona educació exigeix la implicació de tota la societat. Estem en una Catalunya que s'està plantejant la immersió en un cercle virtuós de polítiques, tant en el que es refereix a l'àmbit i el temps, com els objectius, però totes aquestes línies amb una mateixa finalitat, que és la de tenir un país obert al progrés i obert, al mateix temps, a polítiques socials avançades i de solidaritat. És en aquest sentit, que afirmem que el Pacte Nacional per l'Educació o la Llei de Barris són també polítiques econòmiques clau, perquè sense millorar sensiblement la formació, i quasi diria la moral i la qualitat urbana dels nostres barris, no estarem donant el senyal, a un percentatge molt elevat de població, que aquest país està canviant i que això és seriós, Per tant, val la pena que s'esmercin i es bolquin amb una millor formació i amb una identitat més forta i amb una actitud en la vida social i econòmica més competitiva i més agosarada. Sense millorar en aquests terrenys, jo crec que cap dels objectius que s'anuncien com a objectius del país podrien arribar a ser obtinguts. En matèria de polítiques, en aquest camp, i concretament en R+D, mantenim una colla de línies d'avenç que els vull comentar. Cinc línies. 1. Assolir un nivell d'inversió en R+D+I sobre el PIB que sigui equiparable a la mitjana europea. Ja els he dit que l'any 2003 la inversió era de l'1,38%, el 2004, de l'1,44%, i estimem que arribarà a un 1,64% en aquest any 2006. 2. S'ha elaborat un Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2005-2008, en concertació amb els agents econòmics i socials. Aquest és un dels actius importants en el balanç del conseller Josep Maria Rañé, i vull deixar-ho clar. 3. La Llei catalana de ciència i tecnologia, s'aprovarà en els propers mesos i això servirà per coordinar les polítiques relacionades amb l'R+D+I existents a Catalunya. 4. Hem posat en marxa actuacions per facilitar l'aparició de nous projectes empresarials, especialment de base tecnològica. Això vol dir, entre altres coses, potenciar els parcs científics i tecnològics creats a l'entorn de les universitats i, sobretot, en els sectors biotecnològic, 3 �aeronàutic, energies renovables, així com amb les TIC. Exemples concrets: l'impuls de la Bioregió, el Centre Tecnològic de l'Aeronàutica i Espai o el Centre Tecnològic Barcelona Media. 5. Es crearà una Agència de Transferència de Coneixement, per poder aprofitar de forma més eficaç els resultats que genera l'activitat científica i tecnològica dels grups de recerca de les universitats. Tot aquest conjunt marca un abans i un després en la comprensió del valor de la inversió en R+D+I a Catalunya. Per això estem centrant els nostres esforços a canviar la concepció que fins ara hi havia. Les nostres línies de crèdit, d'altra banda, i parlant de coses més concretes i no tan conceptuals, a l'R+D+I estan destinades molt més clarament al pensament que al ciment, és a dir, a millorar els processos organitzatius i ajudar a transferir a les empreses la recerca i el coneixement que existeix. Això és vital, perquè si no tenim bons processos organitzatius, malbaratem recursos, i si no transferim el coneixement, aquest no es converteix en generador de riquesa, ni en creador de cap tipus de sinergies positives. Un altre dels objectius que es persegueix és introduir en la Formació Professional noves matèries, conseqüència de la constant adaptació dels currícula formatius a les necessitats de les empreses, això és absolutament bàsic i està funcionant cada dia millor. En innovació i formació hem d'anar sempre junts, avançant-nos als canvis, promovent-los, la qual cosa suposa un canvi de xip, un canvi important en la nostra mentalitat col·lectiva, la cultura política i econòmica d'un país que es va modernitzar al final del segle XIX, adaptant-se al canvi tecnològic que venia d'Europa, gràcies en part del retorn dels capitals de Cuba i de les colònies d'ultramar, i que es va produir una confluència positiva, en el moment en què Espanya anava cap avall, el 1898, el desastre, la fi de l'imperi, i, en canvi, Catalunya començava a aixecar el vol, per dir-ho així, des del punt de vista tecnològic i des del punt de vista de capitals i d'inversió industrial. Un moment que va ser seguit d'altres, com hem dit abans, no tan agradables i positius, com és ben conegut. Però és un moment que jo crec que, cent anys després, hem de tenir com a referent perquè aquest és justament l'esperit que jo voldria que Catalunya estigués en aquests moments en condicions de reviure. Per això necessitem situar-nos en un mapa diferent. Ara no hi ha fronteres, es pot anar a França o a Portugal sense preguntar res a ningú, i les empreses que estan a Vigo o a Porto, estan servint el mateix mercat, i el mateix passa amb les empreses que hi ha al Midi Pirineus, amb les de Catalunya, les d'Aragó, les de Balears, i, en bona mesura, també amb les de València. I és lògic que les empreses, un cop no hi ha fronteres i tenim la mateixa moneda i les mateixes reglamentacions comercials, es plantegin estratègies que no són nacionals, ni de Catalunya ni d'Espanya, sinó que són, evidentment, europees. Ara bé, nosaltres hauríem de fer un càlcul de quina és la nostra base d'operacions mínima, admetent que de límits finals no n'hi ha, que, a última hora, un pot estar treballant a la Xina i, si convé, hi ha de ser, per descomptat. Però, on nosaltres, com a país, vostès, com a empresaris, i les universitats com a tals, haurien de fixar el seu mercat interior?. Ja no és Catalunya. Catalunya són set milions d'habitants i, amb una Europa de cinc-cents milions, no seurem enlloc amb set milions. Som menys ara del que érem abans amb cinc o sis milions i una Espanya de trenta. Per tant, nosaltres hem de crear un espai, i aquest espai és l'Euroregió, aquest espai és el mínim que necessitem com a subjecte. Avui hi ha una competència real entre territoris, sobretot en el camp econòmic, però també en el camp polític, diguem-ho clarament, i, en aquest context, hem de teixir aliances i acords, d'una banda Espanya endins, i, d'altra banda, Europa endins, cap a Europa i el món. El conjunt de forces econòmiques, empresarials i sindicals, juntament amb el Govern, hem vist clar que Catalunya tota sola, a Europa, no serà prou forta si no torna a ser un dels motors d'Espanya i, especialment si no s'ajunta amb altres regions per tenir massa crítica, per tenir els aeroports i la tecnologia que ha de tenir, i les universitats potents. Aquest és el motiu pel qual hem apostat per una Euroregió que fa pocs dies Le Monde denominava "Un turbo espanyol per a l'eix Tolosa-Montpeller". Perquè hem vist que en el mapa d'Europa que defineix les grans concentracions urbanes de Madrid fins a París, de París a Londres, Frankfurt i Milà, hi ha un espai per a una euroregió potent, competitiva, tecnològicament avançada i políticament innovadora. Hi ha un buit important buscant un referent. I el primer impuls formal a 4 �aquest projecte el van donar a Barcelona la tardor de 2004. La valoració d'aquest primer any llarg de l'Euroregió és per mi altament positiva. Des d'un punt de vista administratiu, hi ha hagut reunions dels cinc presidents, l'última a Tolosa el 10 de febrer, amb un impuls important a projectes com l'Observatori Socioeconòmic, el Portal Cultural i l'EuroBioRegió. O iniciatives concretes com la terminal del Port de Barcelona a Tolosa, amb 20 hectàrees de terreny a disposició del nostre port. O el desplegament d'una important agenda de contactes que, per descomptat, continuarem. Aquesta és una aposta guanyadora. La constitució de la Xarxa Euroregional de Cambres de Comerç també és una bona mostra del que es pot anar fent en aquest camp. Ara només ens cal assegurar l'efecte multiplicador d'aquestes iniciatives, a través de la millora de les infraestructures perquè, amics meus, d'infraestructures en aquest país no en tenim, ni de bon tros, la proporció que ens tocaria pel nivell d'economia que tenim. Si en alguna cosa som subdesenvolupats és, justament, en infraestructures, per les raons que he dit abans, de caràcter econòmic, de les inversions de l'Estat. i d'altres. Però en tot cas estem molt lluny de tenir el grau d'interconnectivitat interna i internacional que ens pertoca. Nosaltres estem treballant, per descomptat, en el Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya. En l'àmbit metropolità, el Govern està fent la que serà una de les línies de metro més llargues d'Europa, la línia 9. I estem abordant un tema que durant molts anys ha estat un tema tabú i que jo crec que s'ha d'abordar, amb tota franquesa, que és l'Eix Transversal Ferroviari. L'Eix Transversal ruter encara no és autopista. I l'Eix Pirinenc no es pot comparar amb el francès. És a dir, un pot anar des de l'Atlàntic fins al Mediterrani per França molt ràpidament, i, en canvi, nosaltres si hem de fer tot el trajecte tenim una dificultat orogràfica més gran, però, en tot cas, l'ambició de país també ha estat més petita. Una vegada, pujant cap al Pirineu amb el tren vaig veure que la carretera anava seguint just pel costat del tren un bon tros. Vaig preguntar per què era i el senyor de la RENFE em va dir que "desde allí és batible". Què volia dir? Que havien deixat fer el tren però no sense que una carretera el pogués vigilar i, en el seu cas, bombardejar. És a dir, que un mira les coses tal com estan avui i resulta que responen a lògiques que, moltes vegades, vénen del segle XVIII o primers del XIX, i això és una mostra de la pobresa política històrica d'aquest país, de la situació en la qual hem estat fins fa 25 anys i que en aquests 25 anys hem començat, per descomptat, a canviar, però només hem començat a canviar-ho. Per nosaltres el canvi de les infraestructures, hauria de ser una ambició compartida per tota una generació de ciutadans. Crec que les obres del TGV no han anat com haurien d'haver anat, quant a velocitat i ambició. Però ja hem recuperat el ritme. I la inauguració de les obres del túnel del Perthus va permetre veure que la connexió de l'eix del sud d'Europa amb el dorsal Londres-ParísMilà comença a ser una realitat. És veritat que falta un tros, als francesos els falten 150 quilòmetres i no se sap ben bé per què, i em penso que respon a una mena de filosofia estratègica de les invasions mútues, absolutament superada pels esdeveniments. També vull deixar clara una altra cosa: Catalunya vol, i necessita i tindrà, un aeroport transoceànic. I gestionar-lo. I no pararem fins a aconseguir-ho. El necessiten a l'Àrea Metropolitana, el turisme i l'Euroregió. Barcelona és el punt natural d'enllaç amb els vols intercontinentals per als ciutadans d'Aragó, Balears, Midi-Pyrenées i Llenguadoc-Rosselló. El ritme d'inversió i execució que estem desenvolupant demostra l'ambició del Govern per desplegar els mapes viaris, ferroviaris, portuaris, logístics i aeroportuaris d'una Catalunya en xarxa. Però també la nostra credibilitat per aconseguir que la participació de la Generalitat i d'agents privats en la gestió dels ports, els aeroports i el ferrocarril. No pot ser que en aquest moment operadors espanyols i catalans estiguin comprant aeroports a Sidney, suposem. Hi ha una empresa constructora espanyola que està a punt de comprar BIA, que és la propietària, per exemple, de l'aeroport de Nàpols. Un meu amic, Bassolino, sempre m'explicava que com que allò era un desori, s'ho havien venut els anglesos amb una acció d'or, quan encara no estaven prohibides, amb un percentatge de bloqueig que ara li discutiran als tribunals europeus, però va fer-ho per donar marxa a aquell aeroport, perquè hi haguessin vols i connexions. Doncs bé, nosaltres no podem ser menys. Aquí hi ha d'haver una gestió aeroportuària que no sigui compartimentada. Jo sempre dic que, des del punt de vista econòmic, i aquí ho puc dir bé perquè a vegades a fora no m'entenen, un pot optimitzar un sistema de moltes maneres diferents, però la millor manera d'optimitzar un sistema 5 �és optimitzar-lo tot alhora, perquè si optimitza un part i després deixa dos trossets a fora i els optimitza cadascun, jo estic segur que la suma dels tres òptims és inferior al primer òptim, que és el global. És a dir, que l'únic que estem fent en aquest moment, i veureu si és pedestre i antiquat, en matèria d'aeroports i autopistes, és dir, en el cas dels aeroports, que els rics paguin els pobres. Els aeroports rics que són tres, Barcelona, Madrid i Palma, aquests financen els dèficits de tots els altres. És una mena d'orde monàstic, amb perdó de tothom, de repartir-se cristianament, i no, no es tracta d'això, perquè els ordrs monàstics si que hi són per ser cristianes, però les autoritats tecnològiques, de l'Estat i de les autonomies, el que han de fer és optimitzar els resultats. I per optimitzar els resultats s'han de fer inversions allà on hi ha rendiment, i no en cada sector a part, sinó en tots els sectors. Jo ja estic d'acord que hi hagi un mínim, no dic que no hi hagi un mínim de solidaritat que permeti també als aeroports funcionar, però això ha de venir de la solidaritat general, de la que hem dit abans, no pot ser que sigui a més a més, perquè aleshores quan comptéssim la nostra solidaritat no ho estaríem comptant tot, perquè hauríem de dir, i a més, l'aeroport del Prat, el port, les autopistes, que els altres les tenen pagades i nosaltres les paguem... No. Tot això s'ha d'optimitzar en conjunt i a això anem. I la veritat és que per primera vegada, molt lentament, però per primera vegada, comença a haver-hi una certa una llum a nivell d'Espanya sobre aquestes coses, comença a haver-hi un principi d'enteniment. Ens ha costat que ens diguessin de tot, i encara ens ho continuaran dient, que si som egoistes, que si ho plantegem... però a última hora, com que la gent té més de dos dits de front sempre, s'acaba entenent que el que estem predicant és racionalitat, justícia per tothom, i no pas tirar cap a casa i prou. En fi, per anar acabant, i recapitulant, he començat parlant-vos de l'Estatut, m'he referit a la importància del referèndum,... Tot això que estem fent i que dic que està creant pautes de comportament polític i econòmic en el conjunt de l'Estat, necessita també un gran èxit polític intern que identifiqui Catalunya com un subjecte robust. Però, evidentment, no és només d'això del que els he parlat. També del moment econòmic i industrial a Catalunya, dos anys i mig, encara no, després d'haver assumit la responsabilitat de governar el país, us volia parlar del canvi de model de competitivitat, del guany de productivitat i la inversió en innovació, de l'R+D+I, de les infraestructures físiques, científiques i tecnològiques, de l'àmbit euroregional, perquè Catalunya pugui créixer en un marc òptim de referència a escala europea, i del paper clau de les infraestructures en tot aquest plantejament. Com us he dit en començar, demà al matí intervindré al Senat espanyol per defensar la proposta d'Estatut. Demanaré, una vegada més, respecte pel que Catalunya ha proposat. Respecte pel que Catalunya ha dit que és i per la seva voluntat de millorar l'autogovern, amb més competències i més recursos. I sé que el tindré, que el tindrem. En aquest moment tenim una conjuntura política enormement favorable a Espanya i fa dotze mesos encara no ho semblava. I sense deixar de sentir-nos i de ser solidaris amb els altres pobles d'Espanya. Ho demanaré i, al mateix temps, oferiré lleialtat per construir, junts, el gran futur que tenim al davant. Moltes gràcies. 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1749 Title A name given to the resource Conferència del president de la Generalitat a l'Assemblea anual de la fundació empreses de l'Institut Químic de Sarrià "Governar la Catalunya del Coneixement" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut Químic de Sarrià. Barcelona Subject The topic of the resource Competitivitat Estatuts Economia Infraestructures Recerca i Desenvolupament Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/730/19971205_LV.pdf 43d7db08b6e4e40d5005279d0da10df8 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 05/12/1997 La Vanguardia, p.023, Opinión Perugia. DESDE ROMA Autor: PASQUAL MARAGALL Las escaleras mecánicas de Montjuïc nacieron en Perugia. A pocos meses de los Juegos del 92 había que encontrar soluciones heroicas para acercar a la gente al anillo olímpico. Las previstas habían fallado. Y se encontraron soluciones. El funicular una, y la otra que la gente subiera a pie el equivalente de los dieciséis pisos que separan la plaza Espanya del estadio. A pie con ayudas mecánicas, la escala móvil, como le llaman en Italia. Las dos soluciones requerían coraje. La primera la propuso Samaranch, la segunda Acebillo, José Antonio Acebillo, el motor -el toro dirían algunos- que movió el carro pesadísimo de la Barcelona olímpica física, de sus formas, sus rondas, sus estadios, sus palacios. Un toro sabio que primero imaginó y luego realizó. Acebillo había estado en Perugia. Ustedes habrán reparado, los que hayan viajado a Italia, que la mayor parte de sus poblaciones están puestas como Castellfollit. Encima de la roca. Perugia no es excepción. Los etruscos, y los que les sucedieron, estaban acostumbrados a defenderse y atacar. Por eso eligieron lo alto de las colinas y las sierras. También porque los valles, más fértiles, eran igualmente fértiles en infecciones. Los mosquitos y la belicosidad dieron lugar a ese urbanismo singular. Veinte siglos más tarde, los toscanos y los ciudadanos de la Umbria (no olviden la pasión italiana por las esdrújulas: pronuncien úm-bri-a) encontraron la solución a las artrosis sin duda frecuentes en gente físicamente muy activa y con las rodillas deshechas por el "calcio", el trabajo y las pendientes: las escaleras mecánicas. Fue entonces cuando Acebillo pasó por allí. La Thyssen hizo el resto con presteza y el 25 de julio de 1992 la gente empezó a escalar Montjuïc como si tal cosa. La llamada bolsa de los acabados -una bolsa de más de mil millones que hubo que inventar antes de gastar- corrió con los gastos. El coraje había consistido en imaginar que la gente aceptaría el reto. No para siempre y para todo, por ejemplo ahora no vale igualmente para un partido de fútbol o un concierto de rock -se requiere una mentalización, un ambiente especial-, pero sí en aquel momento no especial, sino especialísimo. El coraje consistía en comprender, más allá de los clichés y de las fórmulas tradicionales, que si nosotros apostábamos fuerte por soluciones sencillas, aunque fueran poco convencionales, la gente "captaría", como dicen ahora los chicos, que se produciría un efecto de simpatía, de complicidad: ¡qué caray, subiremos a pata! Y se produjo. Subieron. 113 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1192 Title A name given to the resource Perugia. DESDE ROMA Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ciutadania Jocs Olímpics Infraestructures Urbanisme Itàlia Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-12-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/764/20060806_LV.pdf 5680ec022c4c2755954227d40dd226c9 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 06/08/2006 La Vanguardia, p.021, Opinión El Prat, razones y consecuencias PASQUAL MARAGALL El Prat fue escenario, hace poco más de una semana, de un paro laboral salvaje que afectó gravemente a miles de ciudadanos ajenos al conflicto. El Prat es, desde hace meses, objeto de una controversia política de gran calado sobre cuál debe ser la fórmula para obtener una gestión más eficiente de una instalación crucial para el desarrollo de Catalunya. La combustión de estas dos realidades en plena canícula veraniega ha ocasionado una fundada manifestación de indignación ciudadana. Y, como era de esperar, se ha desatado una explosión de electoralismo y, si se me permite, de cierto fariseísmo- por parte de la oposición, combinando argumentos diversos y sobre todo obviando verdades competenciales insoslayables, a la caza y captura de responsables. Donde los hay y donde no los hay. Cuando hay miles de personas afectadas en sus derechos por un conflicto, puede parecer secundario atender a las razones profundas del problema o poner el énfasis en reclamar la solución a quien corresponde, más aún cuando este quien reclama en exclusiva para sí la resolución del conflicto. Ante todo, pues, quiero reconocer la reacción cívica de los miles de usuarios que se vieron atrapados y secuestrados por el paro y la ocupación de las pistas del aeropuerto de Barcelona por un grupo de trabajadores de la compañía Iberia. Todos estos ciudadanos que vieron alterado gravemente el inicio de sus vacaciones estivales se merecen una compensación moral y económica de las empresas y administraciones responsables de esta catástrofe. Desde el primer momento del conflicto, los consellers de mi Gobierno tienen instrucciones de poner todos los medios para ayudar a la tramitación y hacer el seguimiento de las reclamaciones y de su resolución final. Hay una competencia que sí tenemos: la de la defensa de los derechos del consumidor. Y la estamos atendiendo, hasta el final y puntualmente. Pero aparquemos por un momento el nubarrón del viernes negro de El Prat y concentrémonos en el fondo de la cuestión, ahora que el contencioso laboral parece encauzado y el éxtasis de la política de la declaración y la gesticulación - tan alejada a veces de la realidad- ha comenzado a perder fuelle. El aeropuerto de Barcelona está viviendo un buen momento y tiene ante sí un futuro esperanzador. Que será mucho más sólido si conseguimos que el Govern y la sociedad civil catalana participen mayoritariamente en el consorcio que habrá de gestionarlo. Cosa que conseguiremos - estoy convencido-: no se obtuvo en el Estatut porque en ese momento se vivía el espanto de comprobar que los costes de los nuevos aeropuertos de Madrid y Barcelona eran el doble de lo previsto. El de Madrid ha costado un billón de las antiguas pesetas y el de Barcelona medio billón. Alrededor del 1% de la renta nacional española del año en que se comenzó la inversión. Y AENA no quiso entrar en el tema de la devolución competencial. Imagino que a la Hacienda española tampoco le entusiasmaba prescindir de la propiedad de dos de los tres aeropuertos (con Palma) que más ayudan a financiar año por año los déficits corrientes del resto del sistema. En cualquier caso, Barcelona es ya el noveno aeropuerto de Europa. Este año alcanzará un tráfico de unos treinta millones de pasajeros. Es el aeropuerto que más crece en Europa de los 176 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA que mueven más de diez millones de pasajeros, con un ritmo de crecimiento superior al 10% al año. En algunas fechas destacadas se han superado las mil operaciones diarias, gracias al buen hacer de los profesionales que trabajan en esta instalación. Las obras de modernización del aeropuerto están configurando un nuevo aeropuerto: con tres pistas operativas, una nueva terminal y la previsión de conexión ferroviaria y de metro. Este nuevo aeropuerto, pensado inicialmente para cuarenta millones de pasajeros anuales, podría disponer en el año 2015 de capacidad para 55 millones. Este año han empezado a consolidarse los vuelos transcontinentales, de manera que en un mismo día se pueden encontrar en las pistas los aviones de las tres conexiones con Estados Unidos (Continental, Delta y US Airways). Creo sinceramente que este aeropuerto, si algo padece, es de una crisis de crecimiento. Está superando la adolescencia de un aeropuerto regional para alcanzar la madurez de los aeropuertos internacionales e intercontinentales. Y creo también que la gestión estatal no es la mejor fórmula para dirigir este cambio de modelo. Ferrovial posee Sydney y a partir de ahora Nápoles y todos los aeropuertos de la antigua British Airport Authority (BAA). Abertis tiene autopistas en Francia, el tercer aeropuerto inglés (Luton) y pretende participar - y espero que tenga éxito- en un gran consorcio europeo de autopistas. Miren: la gestión de este nuevo aeropuerto internacional e intercontinental es una clave estratégica para la competitividad de la economía catalana. Pronto será tarde para la aplicación de un nuevo modelo de gestión del aeropuerto de Barcelona en el que el Gobierno catalán asuma un papel determinante. Urge el despliegue de los mecanismos previstos en el nuevo Estatut, que entrará en vigor el próximo miércoles día 9, para crear el consorcio de gestión del aeropuerto a través de una ley específica. Visto el futuro, que en buena lógica debería estar al alcance de nuestras manos, volvamos la vista hacia la causa y el origen del nubarrón del que hablábamos antes. Hablemos de la compañía Iberia y su relación con el aeropuerto de Barcelona. Iberia es una compañía privada. Y vistas sus dificultades para adaptarse a las reglas del mercado y de la libre competencia se le augura un futuro incierto si no media rectificación. Como compañía de bandera de España disfrutó de privilegios históricos que le permitieron monopolizar rutas aéreas internacionales, exclusivas que en algunos casos aún perviven gracias a convenios bilaterales entre estados; todo ello fertilizado por el cuerno de la abundancia del puente aéreo y el rol de cuasi monopolio en los servicios de tierra. Aun siendo una compañía privada, Iberia sigue actuando con la mentalidad de compañía pública de bandera. Y la verdad es que en algunos casos obtiene resultados. Hace pocos meses obtuvo la gestión de la nueva terminal T-4 del aeropuerto de Barajas. Desde hace unos dos años, sabemos de la pretensión de Iberia de suprimir los vuelos internacionales desde El Prat. Y a pesar de los diferentes contactos mantenidos no hemos obtenido una respuesta satisfactoria. Cuando Iberia anunció la creación de una compañía de bajo coste (Catair, finalmente Clickair), el Gobierno catalán reaccionó negativamente por la supresión de conexiones internacionales, 177 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA pero reclamando y confiando en el mantenimiento de su actividad en Catalunya. Algunas voces, no gubernamentales, se alzaron pidiendo que AENA resolviese el concurso de handling (servicios de tierra) penalizando a Iberia. AENA, el ente gestor de los aeropuertos españoles, con una estructura empresarial y una visión del mercado mucho más moderna que la compañía aérea que nos ocupa, trabaja para introducir la competencia en la gestión de los servicios de tierra de los aeropuertos españoles, uno de los factores determinantes de los costes del transporte aéreo. Convocado el correspondiente concurso de gestión, lo cierto es que AENA no tuvo ninguna dificultad en la adjudicación de la concesión de las tres compañías operadoras de handling para el aeropuerto de Barcelona. Iberia ofertó una rebaja de sólo el 7% sobre el precio de salida de las tarifas de servicio, frente a ofertas con descuentos del 40% o más de sus competidoras. Y perdió, claro. Nada que objetar a la decisión de AENA, que a la larga deberá redundar en una reducción de los costes para las compañías que vuelen a Barcelona y, por tanto, en una mejora para el aeropuerto y sus usuarios. La oferta presentada por Iberia habla por sí sola del desinterés de la compañía por Barcelona. Su actitud no se corresponde en absoluto con la confianza demostrada por la sociedad catalana (de los sectores económicos a los gubernamentales, incluyendo a la opinión pública mayoritaria) cuando, a pesar de la falta de concreción de sus planes para mantener su actividad en El Prat, coincidiendo con sus proyectos de reducción de conexiones intercontinentales, todos ofrecimos colaboración material y derrochamos dosis de buena fe. La pérdida del concurso de los servicios de tierra era inevitablemente un mal augurio para las relaciones laborales en el seno de la compañía. Y alguien debió actuar en previsión de una reacción sindical. La reacción de los trabajadores de Iberia en Barcelona se produjo y fue totalmente desproporcionada. Desproporcionada por el día elegido, por la iniciativa de ocupación de las pistas y por el grado de peligrosidad en que se incurrió. Como presidente de la Generalitat seguiré insistiendo para que Iberia apueste por Barcelona, de manera nítida, sin privilegios. No hacerlo será, desde mi punto de vista, un tremendo error empresarial, ya que el vacío que deje esta compañía española en Barcelona será rápidamente ocupado por otra compañía catalana, española o internacional. El Prat, gestionado bien pronto por el consorcio mixto de los gobiernos español y catalán y la sociedad civil no tendrá vacíos. El mercado y la competencia no lo tienen previsto. PASQUAL MARAGALL, presidente de la Generalitat de Catalunya 178 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1235 Title A name given to the resource El Prat, razones y consecuencias Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Infraestructures Aeroports Catalunya Barcelona Acció política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-08-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. President de la Generalitat de Catalunya Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/862/0000001562.pdf e500cdbdccf0e2e989f315f485ce171d PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 20/10/2003 (5188188) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 16 Europa se la juega en dos frentes: mapas y leyes PASQUAL MARAGALL Un territorio sin Constitución no existe políticamente. Un territorio sin infraestructuras no existe económicamente, ni siquiera físicamente en el sentido cabal de la palabra, porque no está conscientemente vertebrado. Europa va a tener Constitución. Y paralelamente, por encargo de la Comisión Europea, va a tener un programa de enlaces transfronterizos para vencer las grandes barreras naturales: Alpes, Pirineos, Balcanes, mar Báltico... Esto va en serio. Lo que hasta hace poco ha sido un lento proceso de aproximación entre países se está convirtiendo en un procedimiento voluntarista de creación de algo más que un espacio: un territorio con ley propia y con política propia de comunicaciones interiores. La trascendencia de estos avances para España y para nuestras comunidades autónomas es muy considerable, qué duda cabe. Con el objetivo de discutir de todo ello se reúne el día 20 en Barcelona un grupo de personalidades europeas. Karel van Miert, ex comisario de Competencia y encargado por Romano Prodi del dossier de infraestructuras transfronterizas, será el ponente sobre el mapa de esa Europa consciente y voluntarista, en sesión que presidirá el ministro de Asuntos Exteriores de Grecia, Giorgos Papandreou. António Vitorino, ponente de la Convención Constitucional, lo será en Barcelona sobre el impacto del nuevo texto en las constituciones nacionales y en los estatutos regionales. Los objetivos de la propuesta Van Miert, como explicaba Joaquín Estefanía en estas mismas páginas el pasado 13 del corriente mes de octubre, casan del todo con el viejo proyecto de Jacques Delors de grandes inversiones europeas. Un proyecto que el pesimismo económico y el predominio de la derecha en las elecciones europeas envió al desván. Se trata de acercar Este y Oeste, y de crear un espacio europeo efectivo, un territorio europeo, superando las barreras físicas, montañosas o marítimas. Con una novedad: muy en lo que se podría llamar el espíritu de Lisboa, de gran ambición en los objetivos -convertir a la Unión en la primera potencia económica mundial- y de moderación en los medios, el proyecto une financiación privada y financiación pública para un total invertible de más de 200.000 millones de euros en proyectos a comenzar en su mayoría antes de 2010. Loyola de Palacio ha declarado en torno a ese proyecto que la falta de infraestructuras le costaba a la Unión medio punto porcentual de crecimiento cada año. Será bueno que en España tomemos nota, porque de esa bajada de ritmo a nosotros probablemente nos está tocando más de medio punto. En España hay una serie de proyectos pendientes de conexión transpirenaica, desde el promovido por Marcelino Iglesias y su Gobierno para enlazar por vía ferroviaria el área logística de Zaragoza por Vignemale con Toulouse y Burdeos, hasta el incomprensible retraso en unir mediante alta velocidad Lleida, Tarragona, Barcelona y Girona con Montpellier, Marsella y Lyón: uno de los incumplimientos más notorios de los Gobiernos de Aznar y Pujol. Por no hablar de la conexión en alta velocidad Almería-Valencia-Castellón-Tortosa-Tarragona, para enlazar con la anterior y crear un 98 �Articles de Pasqual Maragall a corredor mediterráneo España-Francia, que sólo la miopía de esos dos Gobiernos ha ignorado hasta el presente: éste no está ni planteado. Del mismo modo que Francia ha descartado el crucial proyecto de lanzar una conducción eléctrica enterrada junto al trazado del AVE mediterráneo. Hace 40 años, en su informe previo a los Planes de Desarrollo españoles, el Banco Mundial ya había insistido en el carácter primordial para el desarrollo global de la economía española de los ejes ruteros Mediterráneo (La Jonquera-Murcia) y Cantábrico (Bilbao-Behovia). El tercero de aquellos planes de desarrollo previó, para los primeros años setenta, la creación de una serie de áreas metropolitanas, diseñadas por José Ramón Lasuén y Luis Racionero, que luego la democracia y las autonomías olvidaron. La red de áreas dibujaba un mapa de España más interesante, desde luego, que el esquema radial de Aznar. En resumen: 25 años de democracia y autonomía no han bastado para plantear una serie de ejes y redes elementales para el buen funcionamiento de la Península. Vamos a ver si la Unión Europea nos ayuda a salir de este bache histórico. Cuando el mapa se amplía, todo se ve distinto, y Europa está planteando una lógica aplastante de conexiones transfronterizas. Bienvenida sea. La Unión Europea plantea también una lógica legal, a través del Tratado de la Constitución Europea, que asimismo nos va a afectar. La construcción europea tiene carácter federal, independientemente del nombre que se le quiera dar. La particularidad de esa construcción es que prevé cuatro niveles de gobierno: la Unión, los Estados, las regiones y los municipios. Cierto es que la Unión, en virtud del principio de subsidiariedad, nada dice, o muy poco, de las regiones y ciudades o los municipios. Cada Estado tiene, como es lógico, su propio régimen interno. Cierto es también que en el Tratado actual la mención, para mí tan cara, de que la Unión Europea es una unión cada vez más estrecha entre los pueblos que la forman, en la que todo se hará -se decía- como más cerca de los ciudadanos, mejor, ha desaparecido del texto propuesto por la Convención. Influido en este punto por el auge del conservadurismo estatalista que hoy por hoy domina en Europa, es mal momento para esa filosofía, para esa subsidiariedad extensiva. (Es cuestión de tiempo: otros tiempos y otras mayorías vendrán). Sin embargo, ninguna región, ni ningún municipio que se precie, ignora que debe estar presente en Europa si quiere maximizar sus inversiones. Es más: la Unión establece que los responsables de la transposición interior de la legislación europea son las regiones, y aquellas que tienen Parlamento no sólo pueden, sino que deben dictar la legislación aplicativa correspondiente. Ello es lógico en una Unión en la que determinadas regiones o nacionalidades o länder tienen mucha mayor fuerza económica que algunos de los países que la forman, y en la que, al mismo tiempo, los Estados difieren notablemente en su organización interna y en su grado de descentralización. Una cosa es, pues, que la Unión no interfiera en la organización interna de los Estados, que pueden ser más o menos autonomistas en función de su tamaño, de sus tradiciones políticas y de su diversidad, incluida la diversidad competencial, cultural y lingüística. Otra es que esa diversidad no deba reflejarse en las relaciones entre esos niveles de gobierno subestatales y la Unión. 99 �Articles de Pasqual Maragall a Una de las peripecias más divertidas de ese debate es la que tiene que ver con la asimetría inherente a la construcción europea y a las constituciones estatales. Contra lo que se me atribuye, no me gusta usar y abusar del término asimetría, por los malentendidos a que puede dar lugar. Lo curioso del caso es que en un informe interno del Ministerio de Administraciones Públicas que llegó a mis manos se rebatía la posibilidad de que una autonomía española representase a las demás en Europa como sí ocurre en la República Federal de Alemania cuando las competencias concernidas están transferidas-, en virtud de que en este país, se decía, existe simetría entre los länder, mientras que el principio en España -argumentaba el informe- es la asimetría, y, por tanto, aquí unas comunidades autónomas no pueden representar a otras. Sin duda la existencia de regímenes forales y regímenes comunes en España parece abonar esa tesis, sin entrar en el hecho de que incluso dentro del régimen común existen diferencias sustanciales entre comunidades. Pero no me negarán que la incoherencia del ministerio con el discurso político habitual del Gobierno popular es por lo menos curiosa. De lo que estoy convencido, a pesar de todo, es que no va a ser éste el momento en que el embrollo se aclare. Admitamos que el vértigo que produce una construcción de carácter federal con cuatro niveles administrativos -como ya hemos dicho, Unión, Estados, regiones y ciudades- es considerable en el momento en que uno de los niveles (el estatal) tiene que convencer a su población de las bondades del nuevo nivel (la Unión) que estamos fortaleciendo con la nueva Constitución Europea. Si además el Estado al que se pertenece tiene dificultades para mantener su peso en la toma de decisiones prevista en ella como ocurre en el caso de España, las probabilidades de que el nivel regional, aunque tenga competencias legislativas, vea colmadas sus aspiraciones de representación en Europa son escasas. Sin embargo, estoy aún más convencido de que la realidad potentísima de los pueblos europeos que conviven dentro de muchos Estados, como reconocen nuestra propia Constitución y otras constituciones estatales, acabará por imponerse en Europa, porque Europa necesita más que nadie de un respaldo popular que sólo el reconocimiento por su parte de la pluralidad de algunos Estados le va a poder garantizar. Sin duda, en Europa entramos en una nueva era. Y esa nueva era no tardará en tener que aceptar que así como los Estados Unidos de Norteamérica tienen su base en tres niveles de gobierno (el federal, el estatal y el local), en nuestro caso, en Europa, por razones históricas, geográficas y culturales, los niveles necesarios para reflejar la realidad son cuatro, y aun con diversos grados de intensidad según los países. Pasqual Maragall es presidente del PSC. 100 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1115 Title A name given to the resource Europa se la juega en dos frentes: mapas y leyes Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Europa Legislació Infraestructures Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-10-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/889/0000000976.pdf a06ab7a5e5c02514c5ceb9aef8edb83a PDF Text Text 2 EL PAÍS, jueves 25 de diciembre de 2008 CATALUÑA AENA 0-Aerolíneas 10 Viajamos a Buenos Aires para estar con nuestra hija en la hora del parto de nuestra nieta Maia. De Barcelona salimos casi dos horas tarde y eso lo fastidió todo como luego se verá. El avión y el vuelo estuvieron apacibles y bien servidos. Pedí sacar la nariz en cabina pero la tormenta inicial no ayudaba. La música era excelente y la comida, potable. Como Diana es de mucho madrugar y me hizo levantar a las seis, medio nos dormimos en el cacharro volador. Entre sueño y sueño disfrutamos de unos auriculares divertidos a través de las cuales un cómico argentino, no sé si llamado Cacho, de altísima calidad, relataba sus penas con un punto de autoironía que es muy típico de ese país que siempre fue maravilloso y nunca se lo creyó del todo —y por cierto cuando se lo creyó fue mal, peor que nunca—. El Hotel Central, donde nos refugiamos al llegar a Buenos Aires, luego de llegar, está en la esquinita de Solís con Alsina. De ahí hasta donde vive mi hija y residimos, pasamos una de las medias noches más rocambolescas de la ya de por sí complicada vida que nos llevamos en los últimos 25 años, un cuarto de siglo a ritmo de marcha turca. Déjenme intercalar que Alsina fue el gobernante, de origen probablemente catalán, al que no se le ocurrió otra cosa que querer separar la Tierra de Fue- PASQUAL MARAGALL Crónica de un viaje Barcelona / Buenos Aires go, la punta de la bota, del resto del continente, para que los inditos no pudieran marchar para el norte. En realidad, el Sur (y las largas marchas a pie) es elemento indispensable para comprender a este país de caminantes. País en el que, por cierto (y en mala hora), se suprimieron los trenes de largo recorrido para consagrar al nuevo rey de la tierra, el automóvil, y para beneficio de los nuevos ricos del mundo, los petroleros. Pues bien, en la esquina de Alsina y Solís, en un solícito hotelito, pasamos Diana y yo media noche por lo que justo ahora explicaré. El avión no fue puntual debi- do a problemas en AENA (Asociación Española de Navegación Aérea, antes creo que Asociación Española Nacional de Aeropuertos, o sea dos veces nacional, algo hemos retrocedido en nacionalismo). El caso es que el avión llegó tarde —sólo una hora tarde gracias a la pericia de los pilotos— pero lo suficientemente tarde como para que sucediera lo que ahora les cuento. Mientras en el aeropuerto Diana conseguía, la verdad todavía no sé cómo, recuperar el enorme cajón que contenía un precioso cuadro alargado que pendía de la pared de mi habitación de trabajo en Barcelona, para que los hijos tuvieran acá una fiel imagen de nuestra ciudad, yo me fui andando a la otra terminal de Ezeiza para ver de encontrar a los hijos, que extrañamente no aparecían. ¿Estarían de parto? En realidad, no sería extraño: a eso habíamos venido; al nacimiento de nuestra nieta argentina. El caso es que al no encontrarlos en ninguna de las dos terminales agarramos un taxi y nos fuimos al domicilio de mi hija, donde escribo esto ahora en el fresquito de la noche de casi verano… sin encontrar entonces a nadie, a pesar de secar las tiras de todos los timbres que llegamos a tocar. Nuestros hijos, sin embargo, no estaban de parto, estaban deambulando desde mucho antes, inquietos por el retra- so, por los dos Eceizas, el de la terminal A y el de la B. Sin encontrarnos. Inquietud, pesquisas, policía… ¿No nos habrían raptado? Un susto mortal… mientras dormíamos como angelitos en el Central. Finalmente, por métodos policiales que aún no he acabado de entender, se localizó el taxi en que habíamos viajado hasta el centro de la ciudad, se despertó al taxista, un auténtico crack que puso a nuestros hijos sobre la pista de nuestro paradero y hete aquí que nos despiertan en medio de la cálida noche bonaerense. Un fiel amigo de nuestros hi- “El Sur es elemento indispensable para comprender a este país de caminantes” jos se presenta entonces en el hotel; salgo a ver qué pasa en pijama y nos cuenta lo sucedido. Son las cuatro de la madrugada de la noche más larga en muchos años. Porque antes del madrugón, en vista de que el hotelito provisional no servía comidas, me había ido yo hasta casi al Obelisco a comprar comida cocinada, por cierto excelente, que nos zampamos con gusto. En el trayecto, cómo no, tropecé con gentes que ¿Feliz Europa 2009? El año nuevo que se acerca promete poner más a prueba si cabe la construcción europea. La combinación de elecciones al Parlamento Europeo en junio de 2009, con el constante y exigente escrutinio que implica para los gobernantes del continente el buscar respuestas apropiadas a una crisis que se acrecienta cada día, pone a la debilitada Unión Europea en el centro de las expectativas y también de las críticas. En momentos como éstos resulta conveniente mirar hacia atrás y tratar de evitar el persistir en errores que nos han conducido justo donde estamos. La cumbre de Lisboa de 2000 apuntó en una dirección que ahora muestra con toda su crudeza sus contradicciones y límites. La idea de combinar máxima competitividad económica con altos grados de la llamada “cohesión social”, puede resultar, en estos momentos de efusividad y buenos deseos, como una fenomenal carta a los Reyes Magos. Ocho años después, y tras ver como el empleo se desmorona en Europa, aumenta sin cesar la precariedad y cada gobierno nacional se busca la vida como mejor puede, no está la cosa como para tirar cohetes. El mes de octubre del año 2005, en una reunión informal de jefes de Estado y Gobierno, en Hampton Court y bajo la presidencia de Tony Blair, se avanzó lo que algunos conocen como la “agenda de Hampton Court”, en la que se pre- Joan Subirats “¿Qué más nos ha de suceder para que los actores sociales con voluntad de cambio salgan de sus guaridas local-nacionales?” tendía aparentemente buscar maneras de avanzar en la globalización, sin que ello causara graves estropicios en las dimensiones de la justicia social. Como decía un comentarista de la BBC en aquellos días, “los líderes de la Comisión quieren demostrar que les preocupa la vida cotidiana de los europeos, y quieren lograr aumentar su seguridad, reducir el crimen y la inmigración ilegal, o abaratar la energía…, pero después de largas parrafadas, pocas ideas concretas de cómo hacerlo”. Anthony Giddens afirmaba en un artículo publicado por el think tank europeo, Policy Network en 2006, “debemos introducir el concepto de justicia social en el nú- cleo del debate sobre Lisboa. No basta con realizar declaraciones vagas sobre la reducción de la exclusión social… Necesitamos demostrar con hechos que la reforma (de Lisboa a favor de la globalización) podría promover la justicia social en lugar de erosionarla”. Pues bien, señor Giddens, aún esperamos que se nos demuestre con hechos ese alegato. En pleno despliegue de la crisis producida por una manera reduccionista, por económica y financiera, de entender la globalización, observamos cómo se sigue produciendo la paradoja de que se habla de “modelo social europeo”, cuando de hecho existe una multiplicidad de maneras de afrontar las desigualdades sociales en Europa. Por otro lado, las propuestas de Andre Sapir en su informe de 2004 (más mercado único, más inversión en I+D, mejor política macroeconómica europea, más convergencia europea, más eficiencia en regulación, menos gasto en agricultura y redimensionar el presupuesto europeo), propuestas que obtuvieron notable consenso en estos años a pesar de no considerar los aspectos sociales, hoy han quedado obsoletas o desfasadas. Y a pesar de todo, es cierto, como ha afirmado uno de los políticos europeos que mantienen más credibilidad, Jacques Delors, que “la ficción de las soberanías nacionales y de la omnipotencia de los gobiernos nacionales es más sólida que nunca. An- te este letargo contagioso, analizar, demostrar la utilidad de Europa… constituye una urgencia saludable”. Quizá ha llegado el momento de empezar a plantear en serio el espacio político europeo como aquel que permite estructurar alternativas de escala similar a los retos que la crisis nos plantea. Y para ello es evidente que el espacio y la lógica “Estado-nación” sea totalmente insuficiente. ¿Qué más nos ha de suceder para que los actores sociales con voluntad de transformación social salgan de sus guaridas “local-nacionales”? ¿Pueden los sindicatos seguir preocupándose o movilizándose ante las decenas, centenares, o miles de empleos amenaza- Hay que evitar que lo social acabe en “políticas de final de cañería” dos o simplemente perdidos, sin entender que la respuesta no puede ser sólo local-nacional? ¿Cuál es el sujeto político que encarna esas alternativas de otra Europa? ¿Pueden seguir decidiéndose el futuro de Europa en referendos país por país, en dinámicas en que se habla más de Carla Bruni, de las salidas de tono de Berlusconi o del nivel impositivo de Irlanda que de qué queremos que sea me conocían y nos echamos fotos, que deberán llegar en su día a mi despacho de Barcelona. En fin, todo acabó en boda, como se suele decir. Aquí estamos la mar de bien instalados, con unos hijos adorables, paseando por Buenos Aires y pasándolo bien. Mientras esto escribo escucho en mi ordenador a Glen Gould interpretando música primero barroca y luego romántica: ahora suenan las sonatas de Beethoven. Y recuerdo el día memorable en que Daniel Barenboim, hace un año, interpretó cosas parecidas, pero también música argentina, en la 9 de Julio. Cuántos recuerdos, cuánta felicidad. En el recuadrito de debajo de mi ordenador van apareciendo intermitentemente avisos diciendo que estamos conectados y seguidamente que no lo estamos. La verdad es que los cambios que hay que hacer, entre Europa y América, en esos cacharritos llamados ordenadores sin los cuales no sabríamos ya vivir es cosa de expertos. Yo sólo sería incapaz de adaptarlos, pero mi mujer (que fue informática de profesión antes de cometer la osadía de casarse conmigo) y mi hija, que simplemente tiene la edad en que todos estos artilugios son un juguete fácil de manejar, me tienen bien asistido. A ellas dedico ese artículo nocturno, mientras duermen plácidamente en la noche argentina. Europa en los próximos años? Necesitamos dimensión política europea para afrontar una agenda europea y global. Necesitamos redes de actores europeas que planteen dilemas a la altura de los tiempos. La resistencia, la construcción de alternativas, o la simple voluntad de incidir en las políticas, nación a nación, país a país, ya no es posible. Hemos de abordar los problemas de Valladolid, Poble Sec, Roma y Kreuzberg en clave europea, en matriz europea, sin olvidarnos de lo que ocurre en cada sitio, pero sin desconectarlo de lo que ocurre por doquier. La perplejidad de Europa refleja la perplejidad de sus élites y las urgencias desatendidas de sus bases sociales. Hace años, el politólogo alemán, pero buen amigo, Wolfang Merkel, situaba en cinco puntos los elementos clave de la justicia social en términos contemporáneos: la lucha contra la pobreza como palanca de empoderamiento social, una educación lo mejor posible y lo más accesible posible, un empleo seguro para los que estén dispuestos y preparados, un sistema de bienestar que ofrezca protección y seguridad, limitar las desigualdades de renta si ponen en peligro los otros postulados. Para unos es insuficiente, para otros, excesivo, pero no sería un mal comienzo en momentos como los actuales. Convendría añadir un claro impulso de la economía social y cooperativa, para evitar que las políticas sociales se acaben convirtiendo en “políticas de final de cañería”, que gestionan residuos, pero no evitan su generación. Feliz Europa Social para todos y todas. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4447 Title A name given to the resource AENA 0-Aerolíneas 10 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Infraestructures Aeroports Espanya Argentina Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-12-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/911/0000000679.pdf e39708ba38bb08d282664e92243bad1f PDF Text Text Presentació de Pasqual Maragall del llibre de Germà Bel i Xavier Fageda “AEROPORTS I PODER” 13/09/2007 | Cercle d’Economia "Iberia tiende a anular vuelos desde Barcelona" Un titular impagable de La Vanguardia del 4 abril 1994, en vida meva com alcalde. Quin esglai! Encara que tot seguit deia que les altres companyies es mantenien fidels. M'imagino l'escenari: "Se han acabado los Juegos, ergo se acabó la broma". Tot casa amb la idea de que Barcelona ja en tenia prou i que Maragall era una mena de "gota malaya", que no parava de demanar diners, com una tortura xinesa que no parava, no parava. En realitat es van invertir entre una cosa i altra per sobre dels 200.000 milions de pessetes de l'època - no l'Estat: entre l'Estat, l'Ajuntament , la Generalitat, i els privats, entre els quals, p. ex. El Banco Español de Crédito en mans de Mario Conde, que va finançar bona part dels costos de funcionament dels Jocs, no de les inversions, eps. Des d’un turonet de Montjuïc ens miràvem amb Conde l’anella olímpica, el Palau Nacional, el palau d’esports de l'Isozaki etc. i l'home va exclamar: "a este país, o a esta ciudad, no ho recordo, no lo va a conocer ni la madre que lo parió". Jo diria que entre aquestes xifres, que ara tot just ara s'han acabat de pagar, no hi havia la inversió en l'aeroport. Perd mirem al futur: ja hem pagat el passat, és el moment d'invertir en futur, i per tant endeutar-se, em temo. Estem nets. Creixem per sobre de la mitjana europea. És cert que tenim una inflació relativament alegroia, però qui no plora no mama, i qui no riu encara menys. I no em refereixo a que haguem de seguir lamentant-nos per les jugades que ens fan i els diners que no ens donen - que també es pot fer sinó que val més en tot cas assegurar-se de que el capital físic hi és, o que el tindrem, com sigui. Crec que de cara a la preparació d'aquest futur a 7 anys, el que queda de legislatura i una altra de sencera, com a mínim, ( i potser amb això no n'hi haurà prou i haurem de planificar tres anys més fins les portes de la del darrer any de la tercera legislatura, l'any 2017), per a tot això, caldrà establir un compromís important de la societat catalana en la millora del nostre capital físic, del nostre capital de coneixement i del nostre catàleg de bones practiques. No sé si no fora bo formalitzar aquest projecte com a pla català de desenvolupament econòmic, polític, social i ambiental, i dic també polític per a que la tots els temes vagin junts i no competeixin l'ambició política i les noves alineacions partidàries més o menys amples amb les determinacions de caràcter més tècnic i econòmic. Que una cosa no faci oblidar l'altra, ni l'altra la una. 1 �Concrecions. Empenta calculada i a mig i llarg termini. No ens discutirem pel nom de la cosa. L’important es fer-la. En aquest pla l'aeroport de Barcelona, amb una gestió autònoma, com reclamàvem aquest estiu amb en Germà en un article, hi ha de jugar un paper decisiu. Els aeroports. També els de Girona, que creix molt ràpidament, i els de Reus/Tarragona i esperem el de Lleida. I el de Sabadell. Fins i tot a la Cerdanya hi ha moviments d'avionetes, i Andorra té capacitat d'atraure passatge. Si això es lligués ferroviàriament amb França via Bourg Madame i Prada de Conflent, tant mieux. Però no sembla que el trenet francès sigui una infraestructura suficient tal com és hores d'ara. Això, és el que diu Joan Torres, president de FF. de la Generalitat. Els aeroports per si mateixos no bastarien. Tant de bo l'aeroport i el port de Barcelona, i potser la Zona Franca, es coordinin per a crear un pol econòmic i logístic que fora el més impostant del sud d'Europa i del Mediterrani. L’Àrea Metropolitana de Barcelona té en aquest tema un dels seus reptes centrals. Crec que així, aniria en la línia del que proposen Germà Bel i Xavier Fageda en el seu "Aeroports i poder". D'altra banda la duplicitat entre l'aeroport vell i el nou, a mi, sempre m'ha semblat més un avantatge que un inconvenient. En el cas de Madrid, que havia de gastar en el nou aeroport 1 bilió de les antigues pessetes, contra el mig bilió del de BCN, aquesta complementarietat no és dona. I compte que aquestes xifres s'han superat. Fa no tant anys aquestes xifres haguessin representat 1 per cent i el mig per cent ce la Renda Nacional espanyola - no sé si ara n' haurem de dir la Renda Estatal (li preguntarem a en Carod). Un cop l'ambaixador americà em va dir que entre Barcelona i Madrid, A.T.T., la Bell telefònica americana, havia triat Madrid per la inexistència de vols non stop Barcelona New York. Les coses son així de senzilles. També és cert que anys després US West, una de les 7 Baby Bells que van resultar de la partició del monopoli telefònic americà, de la mà de Maureen O'Ryan, va cablejar Barcelona amb fibra òptica ben abans que Madrid. El cap de gabinet a l'ajuntament, Xavier Roig, va ser el primer que va entendre la importància del tema i va començar connectant la Casa Gran amb l’edifici d'Estadística i amb Montjuïc. Tornem a l'Aeroport i acabem aquest viatge per la logística i l'aviació. I acabem parlant, com no, només un moment, de política, que és el que agrada als cronistes. Quan vam discutir l'Estatut amb el representant de Moncloa senyor Caamaño, i amb el Sr. Zapatero, l'aeroport es va caure de l'articulat. Ja he dit mil vegades que això no ha estat tan i tan decisiu. Com deia aquell, em penso que era Felipe González, "gato blanco o gato negro, lo importante es que cace ratones". Si 2 �ara diguéssim: "Nació o no nació, l’important és que tingui aeroport transoceànic" ens dirien iconoclastes. Però bromes apart és aquí on ens hi juguem les faves. M'agradaria, des de la Fundació Catalunya/Europa que estem animant amb una colla d'empresaris i professionals, analitzar el funcionament de l'aeroport. La Fundació no pretén fer la revolució sinó més modestament dreçar un catàleg de bones practiques, val a dir, veure com es fan les coses allà on les fan ben fetes. I per això evidentment haurem de comptar amb els autors d'aquest llibre. Pasqual Maragall 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Presentació del llibre de Germà Bel i Xavier Fageda “Aeroports i poder” Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle d’Economia (Barcelona) Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Aeroports Administració pública Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-09-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/965/19840906d_00044.pdf ea00b93f2ef9d87573053d6dc78cf7ce PDF Text Text P: 2^ Ajuntament de Barcelona MIREM ENDAVANT PER PASQUAL MARAGALL Conferència pronunciada al Col •legi d'Arquitectes el 6 de setembre de 1984. Exp. 872/84 -IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Bona tarda a tothom: Les meves paraules seran paraules de salut, com ha dit el company que ens presideix avui, el company Santiburcio. I seran paraules, d'altre banda, poc polítiques, si voleu, i en tot cas dites amb tota la reflexió que em mereix el públic que estic veient aquí, que és el públic que més conec. ,cel que més respecto. Un conlitInt de cares desconegudes és sempre una invitació a parlar amb llibertat... I un conjunt de cares conegudes és una invitació a parlar amb molta reflexió. Vull parlar del futur de la meva ciutat, de la nostra ciutat, i fer-ho des d'el punt de vista de les seves possibilitats polítiques, econòmiques, de presència, de lligam internacional i també de configuració interna, d'estructuració. Si miréssim Europa des d'un satèl •lit, des del qual es veiés l'aglomeració ciutadana, el què està més construït, allò que ho està menys, veuriem una taca que s'allargassa des de Londres fins pràcticament a Barcelona, potser una mica més avall de Bad -p &, fins a la Costa del Sol. Aquesta taca concentra un percentatge molt alt de la població i de l'activitat d'Europa. Passa per les zones de París, per la zona des d'Amsterdam fins a la conca del Rhín i del Rhur, i baixa per la vall del Rhone fins a la vall del Po a Itàlia. Aquesta zona és segurament la zona industrial més important d'Europa i és allà on es decideixen el 60 o 70% de les coses importants que succeixen en el nostre Continent, diria que inclús en el nostre país. Això és un fet important, jo crec que decisiu, i podria servir de lema, de motor, a la meva exposició i a la nostra reflexió com a socialistes barcelonins. És important que Barcelona se sàpiga lligar a l'evolució d'aquesta zona del món d'una forma cada vegada més intensa. Fugint de fer simplificacions, crec que nosaltres hem de presentar la nostra ciutat, la nostra àrea, en definitiva, dins allò que podriern dir-ne el Nord i el Sud d'Europa. És a dir, aquella part del Sud d'Europa que té més possibilitats de connexió i que té rnés facilitat, justament, de connectar-se, possiblement a nivell internacional, amb el que és el centre d'Europa. Ahir, tot sopant amb un escultor americà i el seu marxant, comentàvem que Barcelona és la més antiga de les velles ciutats europees. Vaig pensar que això coincideix bastant amb la meva idea de Barcelona -que és al Nord i al Sud- com un enllaç entre una vella cultura mediterrània i una nova cultura europea Exp 972/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona que coneixem prou bé, la del centre i Nord d'Europa. No és una cosa que se'ns donarà regalada, sinó que serà el producte de la nostra pròpia activitat, de la nostra pròpia política. A un altre nivell, potser més frívol, però també important i decisiu, voldria fer-vos esment de la meva conversa d'ahir mateix amb un coreà el qual, després de passejar per Barcelona, parlava d'una cosa tan dura i planera com són els diners. Jo li preguntava: ¿quant creu vostè que la ciutat de Seúl aconseguirà d'organitzar els Jocs Olímpics per part de les televisions que retransmetran al món? ¿quant li pagaran? I ell em deia que possiblement una xifra de 300 milions de dòlars. Xifra fabulosa, però tanmateix inferior a algunes amb les quals s'ha estat especulant. Jo vaig pensar que era una xifra inferior a la que s'havia dit, però ell em va tranquillitzar tot dient que després de veure Barcelona estava segur que podriem demanar molt més que no pas la seva ciutat i que Barcelona gaudiria d'una millor imatge a tot el món. Com a objectiu primordial, crec que Barcelona ha de ser en el futur el Nord i el Sud, i si voleu, una mica també l'estel occidental d'aquest món mediterrani en el qual coincidim històricament. Ara bé, perquè això sigui possible Barcelona ha de funcionar. Perquè els nostres somnis siguin factibles, Barcelona ha de funcionar com a ciutat. Ara faré una petita referència al passat, al primer mandat democràtic, al que podriem dir el programa 79-83 de l'Ajuntament de Barcelona. La seva diversitat, en definitiva, es va caracteritzar per una colla de qüestions: - Modificar l'entorn, afavorint -lo. - Es va fer una reforma de l'Ajuntament, una reforma administrativa. - Es van sanejar les finances de l'Ajuntament, de la "casa de la ciutat ". Ara bé, en el segon mandat 83-87 ens vam proposar de canviar l'orientació perquè Barcelona funcionés. És a dir, en primer lloc, aconseguir endregar la casa i segona, que la ciutat respongui. Que com a instrumental, com a tècnica, inclús com a sistema de relacions, funcioni i funcioni bé. Que el nostre programa d'inversions, de l'ordre de 50.000 milions de pessetes en quatre anys, havia de variar en la seva utilitat respecte a la que havia tingut en el primer mandat; molt lleugerament, però indicant un canvi. L'objectiu d'aquest programa de quatre anys tan en el terreny de la inversió com en el terreny de l'orientació general de la ciutat, la podriem xifrar en quatre línies: 1. Consolidar les expectatives, no crear-ne més. Allò que estem generant com a expectatives és tot allò que previsible ment podem fer, i el que hem de fer ara és realitzar-ho. EXP. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona 2. Integrar aquestes expectatives en una ciutat que marxi, que funcioni. 3. Projectar-la internacionalment amb garantia de futur. Les ciutats van néixer justament per a crear contactes, perquè ser obert és ser productiu. 4. Començar a reunir les condicions per a fer un pacte territorial a Catalunya, i integrar-hi Barcelona d'una forma sòlida. Abans he dit que Europa és un sistema de ciutats, i que el 80 o 90% de l'activitat està concentrat en un subsistema de ciutats, La ciutat de Catalunya, Catalunya ella mateixa, no és només un subsistema d'aquest sistema. Catalunya funcionarà també si el seu territori com a estructura funciona, si està ben connectat, si els impulsos arriben allà on han d'arribar, si les respostes es produeixen en el moment que s'han de produir. Les concepcions que a tots ens agraden més, altruistes, poètiques i mítiques de la nacionalitat catalana són molt interessants, mouen molt els nostres sentiments, però en definitiva no serveixen si no sabem organitzar el nostre país d'una forma que realment marxi, que considerat com a estructura, com a anatomia, funcioni bé. Un dels nostres objectius en aquest mandat és aconseguir per a Barcelona un lloc integrat, un lloc coherent en el conjunt del sistema català de ciutats, del qual Barcelona és el centre. Aquesta afirmació no la discuteix ningú i hi hauria molt a discutir respecte de quin és el paper de cadascun, quin és el paper del centre, de més important a menys, si hi ha molts o pocs subcentres, etc. Ningú discuteix que Barcelona és aquest sistema de ciutats, que Catalunya territorialment és això. En el primer punt he dit que ens calia aconseguir una bona consolidació. Jo volia posar alguns exemples de cadascun d'aquests objectius molt ràpidament. Hem parlat primer de consolidar expectatives. Jo tenia la impressió que en el primer mandat l'Ajuntament havia sortit al carrer a fer places, a intervenir al carrer, cosa que en els darrers deu o dotze anys no s'havia fet i que, tanmateix, les expectatives creades eren, si continuaven creixent, molt superiors a allò que podriem realitzar. En el programa del 84-87 es diu molt resumidament què es vol fer en aquests quatre anys i quin és l'horitzó del 92. I aquí diem que fins ara haviem estat en un procés de producció d'esperanga. Per exemple, els Centres Cívics. Ningú no s'havia parat mai a dir fins on podriem arribar en matèria cívica. Això és una mica difícil, si voleu, però necessari. D'altra banda, en matèria de serveis personals, de serveis socials, de casals de joves, de sanitat, d'educació, de les llars del jubilat, han estat des del principi una xarxa integrada. Això no vol dir que no hi hagi casals de joves, però hem tendit al Centre Cívic perquè és més fàcil reunir equipaments en un sol Casal, el qual serà el EXP. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona centre d'irradiació en el qual l'Ajuntament ha posat tot el seu èmfasi. També sabeu que hem parlat de 50 parcs, més de 50, i això no ho invento. Ja veieu que complim uns objectius que ens hem marcat i es comença a gaudir d'una certa traducció a nivell internacional. El més de juny d'aquest any un arquitecte del Brasil va publicar un article molt extens en una revista anglesa sobre les noves places de Barcelona com un exemple d'urbanisme significatiu. En aquest mateix mes, a Amèrica, un altre cronista parlava dels jardins del carrer València, d'alguns projectes de l'Escorxador que s'havia fet a Barcelona. Hi ha un reconeixement internacional, hi ha una realitat i aquesta realitat és reconeguda internacionalment. Ara bé, ¿quines són les grans expectatives del futur? En el terreny econòmic, el nostre realisme en aquest segon programa va ser molt prudent, en el sentit que les modificacions que vam fer van ser modificacions molt petites, però que ens permeten donar aquest canvi d'orientació. Nosaltres hem dividit les àrees de l'Ajuntament en el programa en quatre sectors: - àrees àrees àrees àrees de la d'infrastructura urbana de funcionament de la ciutat, serveis de neteja, etc. de serveis personals d'administració de govern, incloses les àrees internes "Casa Gran" En el primer pressupost d'inversions, fixeu-vos que les àrees d'infrastructura havien tingut el 60% de la inversió. En el segon mandat, que és aquest, calia consolidar les perspectives creades en les àrees d'actuació, de funcionament, si voleu, de la ciutat com a fàbrica. En el primer mandat (82) la distribució, el percentatge de les inversions era d'un 8,62% i en aquest segon hauriem d'invertir un 13%. És a dir, sense ser una xifra molt significativa, estem en una realitat mòdica, i a més a més hi ha un accent important posat en les àrees de funcionament, en les àrees de serveis personals. En canvi, on es tractava de consolidar expectatives, vam passar d'aquella primera fase que anomenaria no expansiva sinó exclusiva, a una fase de consolidació d'allò que s'havia avançat de negociar per tant de passar de 23,3 a 17% en la distribució del pla d'inversions. Encara és una xifra significativa, encara és més que el conjunt de les àrees de funcionament de la ciutat, com a neteja, com a protecció ciutadana. És una xifra molt significativa. EXP. 872/84 • IMPREMTA MUNICIPAL �a Ajuntament de Barcelona I en les àrees d'administració de govern es passa de 7 a 10. La inversió és més petita, però hi ha un increment d'èmfasi en aquest sentit. Jo volia dir que aquest objectiu del primer mandat, que s'ha anat corregint, crec que en el futur haurà de tenir noves traduccions visuals. Aquests 50 parcs, aquesta capacitat d'intervenció en el carrer que en aquests moments és el que està en marxa a Barcelona, s'està acabant en una cinquena part. Can Farrero, que a la fi ho vaig poder inaugurar; les Estrelles Altes, a la zona alta de la Zona Franca, és el primer interior d'illa que s'arregla a Barcelona, des del punt de vista públic. La plaga de la Palmera, cap al Besòs, amb una obra molt important que està en la línia que nosaltres vam propiciar als barris pobres, on cal que les obres arquitectòniques noves s'instal•lin. El monument al Dr. Robert, que és el monument a la ineficàcia municipal, és una obra de reconstrucció, que s'ha fet pega a pega. Es una feina artesanal, molt llarga, però això s'està acabant. La plaga de la Sedeta, en el barri de la Sagrada Família. Tot això s'està fent. Posarem un èmfasi cada vegada més accentuat en assolir que els Presidents dels Districtes, que són en definitiva els representants dels alcaldes al carrer, facin inspecció al carrer, vegin el que realment està passant. Potser és una masura una mica rudimentària però tanmateix, crec que pot ser una mesura eficient, si com a condició tenim els mitjans de fer ús de les seves inspeccions. I això es farà, ho dic públicament. Bé, tot això serà possible de continuar tirant-ho endavant si hi ha la voluntat d'intervenir i la maquinària de la ciutat, de l'Ajuntament, respon. El meu somni seria fer un programa per tal que moltes parets de Barcelona fossin derrocades. Barcelona és una ciutat mediterrània tan densa que es fa molt difícil d'obrir-hi una nova perspectiva important. Jo faria un programa de tirar parets a terra, que permetessin el moviment lliure de les persones. Fer Barcelona tal com és, però més transparent, no canviar-la pas massa, però allò que hi ha, que es pugui veure. En definitiva, les quatre grans expectatives del futur que han de definir la imatge física de Barcelona es podrien concretar en: - obrir Barcelona al mar - convertir Collserola en el parc central de la ciutat metropolitana. - millorar el centre antic i el centre modern, el centre modernista de 1'Eixample. - modernitzar la xarxa viària, i que la xarxa de comunicació sigui suficient. EXP. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Però això no és una realitat, i és que Barcelona està d'esquena al mar. L'objectiu, doncs, és obrir Barcelona al mar, tenir no solament un port sinó dos. Un interior, que és el que hi ha des de la Rambla fins a la Via Laietana i un port esportiu, un port de pescadors i fora, a la dreta de la porta de la Pau, més enllà de l'estació marítima, un port comercial, per obrir una sortida al mar, perquè les barquetes d'esplai puguin sortir al mar sense haver de passar pel port comercial, pel port de tràfic pesant. El passeig Nacional convertir-lo, a la llarga, en el passeig per a les nits d'estiu. Substituir les parts metàl •liques per unes parets de vidre que permetin veure el mar, i posar-hi cadires i taules i que els barcelonins hi puguin passejar. La Barceloneta, !té tantes coses per fer! La Maquinista, els seus carrers,... El Poble nou, ja està decidit, farem el tren subterrani. Que la ciutat arribi al mar directament. És un projecte que ja té els números fets, i és factible. Un dels objectius és la Vila Olímpica, d'un, dos, tres o quatre mil habitatges, que pot instal•lar-se perfectament en les 40 hectàrees de Renfe, o les de la Catalana de Gas; hectàrees que seran expropiades i que permetran fer-ho de manera sufucient. Hauré de parlar de les ciutats veïnes, de totes aquestes que configuren la ciutat metropolitana. Hauria de parlar de Badalona, encara que el seu Alcalde en parlaria millor que no pas jo. L'he sentit parlar i ho faria amb més entusiasme que jo mateix. Us parlaria de les obres conjuntes que fem amb l'Area Metropolitana, que permeten que un col •lector agafi totes les aigües brutes que baixen des de la pròpia Barcelona, de Badalona, de Sant Adrià i que es connectaran amb una depuradora i sortiran netes al mar. Així farem que aquest estiu sigui possible banyar-se en les seves platges. Els objectius per aquesta zona són: - Convertir-la en primer port del Mediterrani, que ja no ho és, però mantenir-ho. - Tenir una bona comunicació internacional, resolent en aquesta zona del Prat totes les seves capacitats de connexió, aeroport, ampliació del port, etc. - recuperació de la platja. El segon objectiu és la Serra de Collserola. Verdaguer també ens en parla quan diu: Exp. 872/84 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona "L'alt Tibidabo, roure que sons plansos domina és la superba acròpolis que vetlla la ciutat; l'Agut Montcada, un ferro de llança gegantina que una nissaga d'héroes clavada allí ha deixat" I el poeta Maragall diu: " ¿On te'n vas Barcelona, esperit català que han vençut la carena i has saltat ja la tanca i te'n vas dret enfora amb tes cases disperses lo mateix que embriagada de tan gran llibertat ?" Els poetes veien que Barcelona s'integrava en la cadena i que allò que s'estava fent es feia malament. Nicolau Rubió, que és un dels grans arquitectes paisatgistes de la nostra ciutat, ja l'any 29 deia que Collserola seria el gran parc central de Barcelona. I això que ni Verdaguer ni Maragall ho veieren. En un massís de més de 5.000 hectàrees, que toca vuit municipis cadascun dels quals considera el Collserola com la seva muntanya, aquest és considerat com el parc central de la nostra aglomeració ciutadana, és el nostre gran símbol. Es va fer recentment era Collserola i les una cala de la Costa però ningú sabia què una enquesta al carrer, preguntant què respostes van ser: primer, que era com Brava o bé, un poble prop de Sant Cugat, era exactament. Els objectius que ens proposem es basen en l'aspecte ecològic i permetran respectar les possibilitats del Collserola. Entre altres fites que perseguim una d'elles és la de la circulació dels cotxes. No s'aturarà Lla seva entrada, sinó que farem llocs d'aparcament. També instal •larem barbacoes per tot arreu a fí que no es produexin incendis. Aviat s'iniciarà també un gran debat sobre el Collserola i es tractaran tots aquests temes. A la Barcelona vella farem dues Rambletes, que consistiran en un conjunt de places que aniran unides entre sí. Aquestes places significaran un seguit d'espais lliures on es donarà la possibilitat de contacte entre la gent. L'Eixample és un model d'urbanització perpendicular cada cop més considerat. Ofereix unes possibilitats immenses, del punt de vista del tràfic, de la circulació, justament perquè hi ha molts carrers importants. L'Eixample és un gran descobriment urbanístic de l'Europa d'avui. S'ha de respectar tal com és i per altra banda s'ha de recuperar en la mesura que sixò sigui possible. I això afecta als interiors d'illa que Cerdà va dissenyar oberts, mai tancats Exp, 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL. �Ajuntament de Barcelona com ara ho estan. Totes no es podran obrir, però algunes si que podrem recuperar-les com a espais oberts de l'Eixample. Per últim farem els cinturons. El primer cinturò no l'acabarem més enllà d'on arriba, fins a General Rovira i Alfons X, fins al carrer Cartagena. Però no en forma de cinturò concebut com autopista, sinó de carrers que empalmaran amb General Rovira. I obrirem General Rovira en el moment que sigui connectable amb una xarxa viària que funcioni. No pas abans. El segon cinturà també l'acabarem. Està dibuixat pràcticament des de la Rep. Argentina fins a la Meridiana. Els túnels es faran, i jo crec que ens permetrà fer una ciutat que funcioni. No vull acabar sense fer una referència a la ciutat olímpica. La gran missió dels Jocs Olímpics a Los Angeles ha estat la senzillesa, és a dir, aprofitar els màxims recursos que ofereix una ciutat, no inventar-se allò que no té. Tenim previstes nou àrees: quatre ja estan a la ciutat, tres a l'entorn metropolità i dues fora de Barcelona, fora de l'àrea metropolitana. Els Jocs Olímpics són una gran fita, però una fita que Barcelona mirarà amb paciència per veure totes les possibilitats que ha de tenir. Barcelona no es llençarà sola a aquesta tasca. Haurà de veure les adhesions que tenim, que són moltes a nivell verbal, però que volem que es converteixin en legals. Barcelona vol el recolzament de tot el país, de tot Catalunya, de tot Espanya. Barcelona actuarà en la norma de la senzillesa, no s'inventarà rés que no tingui, ara bé, treurem el millor dels nostres recursos. Barcelona arribarà a complir, com deia Maragall: "Corre enllà, corre enllà, corre enllà Barcelona que ja et cal esser una altra per ésser la que deus; perquè ets alta i airosa, i fas molta planta, però bé et falta encara molt més del que tens..." O com deia Verdaguer: "La teva presència esplèndid és dels nous temps aurora, tot somniar.... del passat, treballa, pensa, lluita, mes creu, espera i ora" Aquesta oració de Verdaguer és la mesura que jo crec que s'assembla a aquesta perspectiva que nosaltres volem fer realitat. EXP. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3871 Title A name given to the resource Mirem endavant / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Arquitectes, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Lideratge Infraestructures Competitivitat Acció política Model social Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-09-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/972/19850202d_00056.pdf 95128c0629ba16d8b722a36bc1f0337d PDF Text Text ^ ^(^ ^, if\ijitv1r 0,(e - Acte que es celebra: primera pedra simbólica de la cobertura del Canal de la Infanta i pràctic acabament de les obres de l'anomenat "by-pass". (cal insistir en el caràcter simbólic de la primera pedra i en el fet que aprofitem les Festes de la Candelera com manifestació popular més important de Molins de Rei per realitzar aquest acte, més enllà de les forma litats estrictament administratives. Confiança en qué les obres de veritat comencin abans de l'estiu. Les obres formen part del Plà Metropolità de Sanejament i afecten als municipis de Molins de Rei, Pallejà, Sant Vicenç dels Horts, El Papiol, Sant Cugat (Valldoreix), Sant Just i Sant Feliu. - A destacar: la urgent necessitat de resoldre el problema sanitari que els canals, en el seu estat actual, suposen per a la població de Molins de Rei. - El "by - pass", encara que sigui una obra per la conducció exclussiva d'aigües pel rec, es complementari del sistema, ja que la construcció del sistema de col.lectors de Molins de Rei (que suposa també la cobertura dels canals) era inviable sense l'existencia prèvia d'un conducte que mantingués la circulació de les aigües que actualment discorren pels canals Capdevila, Ferrer i Mora i de la Infanta. - Els col.lectors bàsics de Molins de Rei, de l'obra dels quals es col.loca la primera pedra, es l'eix de sanejament d'aquesta Vila. Tenen capacitat també per evacuar les aigües pluvials que es desvien pel canal col.lector de l'autopista per desguassar al Llobregat mentrestant no entri en funcionament la depuradora d'aigües residuals de Sant Feliu que també for ma part del Plà Metropolità de Sanejament, - Costos: El cost total del "by-pass" es de 160.000.000 mi- lions de ptes. i el dels col.lectors bàsics es de 440.000.000 milions. �- Crec que caldria fer alguna referència a la voluntat de col.laboració de la Corporació Metropolitana de Barcelona amb la Generalitat pel que fa al sanejament. Destacar la im portància de la millora de les condicions de vida dels ciutadans (tal com recorda el pergamí simbòlic que es diposita dins de la primera pedra) i la seriositat i rigurositat amb que es ta treballant la Direcció de Serveis Metropolitans. Penso, també, que s'hauria de fer alguna referència a la Fira, que compta amb un stand de la CMB i en el que hi figuren un grapat de projectes que afecten als habitants de Molins de Rei per millorar les condicions de vida, garantir l'equilibri del territori i un creixement econòmic ordenat i renovat. (Pot ser cal fer referència al polígon o zona industrial que afecta a Molins i el fet que Molins de Rei es pionera de l'organitza ció de joves aturats a través de l'Associació de Joves contra l'Atur. També cal assenyalar que la CMB ha patrocinat un fulletó sobre l'activitat econòmica de la Vila. �Placa F. de Lesseps, 12 Tel. 218 42 12 Barcelona - 23 C O R POR AC I Ó METROPOLITANA DE BARCELONA COMUNICACIÓ I RELACIONS • <u G, 41- 1/- v4l. 1)/1.44-1-¢. 1s 3w í.^-^ l>,: L.t' ^-^. ac Q--/ c^. u a..r ^^ 11- 4174' ... a 4-L G«- o4 rC...J ^ y —^4. 5r °^. Ge e-- ^¡^ .e ^-r C c4- j y^ ^ / - Q -d. va. 44.4_ a e_e /^^-+1^4 s ¢- ^ ¡iry tcj 4r-u 71a J6yt'4.. t Qo .2^J t-°v v e.a. bre--J 1 4t, /- e-&-re-4"- .a.L-^ ¡3 F`°^C.^-^ • .•'- rs i^ / .♦ ^,.^ ^ ^`Q.(ilii r^/ U^J '^_ ! c-Cf^ 0^ 4.04.0- Z".c c,-"■ J fL.+n. L ^,.-` ^^ ^ Q , • u ^ a ^ . 6- I°^ t/erà ) yi" v)2/ *11 L- CrY-11‘ c.- 4 d^- ^Le^ ,Q q¡ 1 7 ^ s,r.. d.< c GC,ps^e ,n e ç ^ ,C¢ vvQ.v / .( ( .^ G`^..e,,,^- ^ ^ 7 „s.. C t. v/ sz u c., L /^Ye.c. 1e v-4, ^es Q ' o Gvz.._ c._c_e a e. e► /o i..t.-,a - , g. 2 1Ci ike c.. ^c. (ra^ r.^ ^ ^ ^, at-.' ..-. ^..Q ^-.' 7, l^rl! 72-u.4 J' e^.. /- t i v. vz'G-iu c s7^-.-^ t..c -a., a...,. ut/S (e._ t.-- f s2-1 0o o b e ¿A-cok /^ c.^trC / / H ,y em., ..c)-( 444-SP- /7a -z. w, ^ ›erLA , ,^ .--=, ^ Q, ^ / ts ^ 7 5 Gw 57.4. 4 4 ¢^'u <3..t ae / v..t e., ¢..W"12.G4.Y R/ttiQJ^ .^ /ycrtstAi G eJL 1e-c2.'/ C. -ü..c...a.,^ / C-06-Q3 ^`u y, ve ^-C r ^ G ..c^„ _11 g¢., /C7 Q.r ^2°"` pt.ie ^-it -e ,^ ^ /7cs^^ wr /"^.e-1 G^¢ .c,/^.-70/.,4 'f /'^ lr µto+..Q,. ^A f J 4.i/5t /ct Gt.4 2 d.-t. ve, a,.. %` a`. C,o KGQ^..c t.cO ^ X G ^ ffil Jft1).---i 613 GL 6 5' p o 6-'1"a r-^ a /^- ^ 4y., F- ^. U^-^-1 °^ ^^ ) ‘212-, „ b 4.-4.-G117e-,.- t-, :.„.c ^.c . 4L N 56. -Q-,.t_ .u" c. N-.',,.<%y1 '/ 924, l— c-couc 2 .^ ^K o Q /s ,% oL^ F dt ^ pa ^ rd-/`i e 'd // s w.. ct c_O H.A c t.n.p,c ^a /¢I ^c. m /4:> oyp L4.- ^c^3 41-4t, c.Le.uu.{ f f'°ve..A 3t.J ). CO K G^ t'Sà ct-^ C^ 2.. 2 [•i^tt^^` ° ^. v, G _ /, r.L^. jyp ^ fG, c .1 G^ G^ t R Q / T^-^• Q.^, Lc. p :^ <2.4-‘,< o-c-.'^^^ �AYUNTAMIENTO DE BARCELONA - CERIMONIAL - VISITA MOLINS DE REI Alcaldessa - Sra. ANTONIA CASTELLANA Tel. 6-68-14-90 11,30 Hores.- Arribada a 1-Ajuntament. Reben al Sr.MARAGALL 1 -Alcaldessa i el Consistori. Recorregut a peu per diversos carrers amb visita a la Fira de la Candelaria, Fires de vins de plantas i els stands de Corporaciò Metropolitana i Ajuntament de Molins. Visita al canal. 13,00 hores.- Colocaciò de la l á Pedra. Parlaments del Sr.MARAGALL i 1 -Alcaldessa de Molins. Signatura del Pergamï. 13,30 llores.- LliuraMENT DE PREMIS DE LES PARADES DE PLANTES (Organitza 1 -Ajuntament de Molins i la Cámara Agraria local). Aquest ültim acte es optatiu. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3878 Title A name given to the resource Paraules del Sr. Alcalde a Molins de Rei Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Molins de Rei Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Sanitat Urbanisme Barcelona Acció política Model social Molins de Rei Corporació Metropolitana de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-02-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/981/19850610d_00074.pdf fa7bc840b95c01650ce1b4ebe3e37ed9 PDF Text Text ^xim^^^^^zDn^xK(c|'^i LMT[^. ` c/0RMÁl ^C8DEMlCÁMENT EN ELS CAMPS DE L /^ ^CONOM]A R[G1ONÁL { URBA0A l E^ER[{NT AVUl C0M A RESPONSABLE D^UNA DE LES PRlNC[P^LS ClUTATS ' ' N Nno 0 D^ L& ^EDITERRÁNlA .n" .D-U^ClD^NTAL, EM 5ENTD E3PEClALM^NT C0MPROME3 ' ' / c ^L `^DMPR0^l8 E3 DO8L^^ D UNA 8^NDA, PERQUE CREC NE[ESSAR[ lNTENTAR - Á[LÁR'RELS^^F'RO^[I^TE ^ l E3BOSS8R LES SOLUClONS QWL PLANTEJA AQUESTA RE6l^^ \, D'4LTR^ DANDA ' PEROU ' 3ENTO ^L DES^G DE [OMUN{CA|^ LA ` MEV^ CO0Vl^Cl^ DEL P^PER ESTRAT 6|^ QUE JU6UEM I PODEM JUGAR [N[AR# 'S LE3 GRANS CIU[ATS DE LA REGl ' EN ^QUELLE3 3OLUCION5. ` ' ^STI^ CONVENCUT QUE LA [»m ^ER NClA lL.LUMlNAR l Pd^^\ ' L^S ^ ` ^ Uc ^EL C4RACTEk `^ 5TlQUES ECONOMlCO-ESTRUCTUR8LS DE LA úEGlU ^ ^^3 ` MEU PUNT DE V[STA, PER ^ CON^lDERO NECE^SARI [N5l^TlR EN ALGUN3 ' ' / T^ET^^SPE[ ' FlCS QUE EM 5EMULEN D UNA lMPOAT ^ 0ClA ESSE^ClAL EN 9F L'E^TRUCTURX l FUN^lONAM[NT ^E LA ^EGl'. ^ ^` ^ PRIMERA DE LES ^^RACT^R'ST{QUE^ '3 QUE E3 7 D' - XEGl ' \/n ` D^3AD^, V[RTE8R4D8 l POTENCi8DA PEL 3EU SlSTEMA DE ^\UTAT3^ ,=-ENClA '' -1 Q *^CE0NA~ ^^PELLER I -| ^"' l ^ E^^2¡ M lL" ^RIN < "@OV^^ ^»m^ l N^pmS, S' ELS PlL8RS I ELS MOTÚ^3 DE L'ACT{VlT^T ' ` ` EC0@OM{CA DE LA REGlO. ^ " l HlSTORlCA^ENT HAN ESTAT ELS VERTEBR^D0R3 ` ' ` D[ TERRITOR/3 /^^' DINAMl^A PROPIA, TAM^E 3ON, ^CÑ ^^T[^^^^^ ^ f^X^4^^ ^^--^^^^^U~ LA GRAN RESERVA DE LE3 ^EYE^ POS3lDlLlTATS ^E FUTUK. `` . |V^ EL PASSAT, N] EL PRESLNT~ N} EL FUTUR DEL5 PAIS^3 QUE EST^UCTUR^N .^^ ES PU7 CONCE8^E, EXPL|CAR O PROJE^TAR SEN5E RECÚNElXER EL PAPE.^ ' 7 �2 ^ AJnNTAM.ENI0U BARCELONA mnwnDExuu D l ' l, NO VOL DIR ENFRONTAMENT, NO VOL DIR CENTRáLlSME, RESPECTE ' ' ^ A LES SEVES REGl0NS, ALS SLU3 RERAPA{S. ^ONTRAR/AMLNT VOL DIR MOTOR, VOL DIR COMPLEMENTARlETAT ^ VOL DIR EXPRESSlO SOLIDARIA I CAPDLVANTERA DELS 3EUS PAlSS0S, L.. SEGONA CARACTERÍSTICA QUE VULL SUBRATLLAR - S QUE ACTUALMENT, PER LES C{UTATS l TERRITORIS DE L/^ REGIO QUE NOMES CAL CONSOLIDAR - CON~---I POTENCIAR -5O8RETOT PER AIRE- QUE DóNA A LA PEG[ - UNA INTERNA l UNA AUTUNOMlA FUNC|ONAL, QUE EM SEMBLA IMPORTANT PER CAL AFEGIR ESPECÍFICS DOS ASPECTES E3PEClFlCG QUE ACABEN DE PERFILAR FUTUR ` LAL LA PAB[T[ULÁRlTA] { LA POTENCIALITAT D'AQUESTA CARACTERÍSTICA FQNAMEÑTAL. EL PRIMER DELS QUALS 'S QUE LA XARXA DE COMUNICACIONS ` ESTA M0LT BEN ENLLACAD8 AME EL CENTRE NEUR LGlC, E[ON'Ml[AMEÑT / /` P4RLANT, DE L EUR0PA DEL N ORD, L REA ( 0NDRL3-PARÍS- 0 HUR. EL ' / SEGON ASPECTE, 'S QUE CAL SUBRATLLAR L [VlD NClA D'UN ELEMENT ' REGIO, FONAMENTAL D'AQU[STA DE H[3T R/CO-GEOGR FlCO-ECONDMIC ' , Ñ ÉS UN MAR . ^D[TEHKANlA LA SEVA lDENTlTAT l TAMBE, DEL SEU FUTUR: ES N ..ORD-U[[[D£NTAl.. ' ' T TICA, AMB ELS SEUS ASPECTES ESPECÍFICS QUE ^' AQUESTA CARACTERÍS ACABO DE SUBRATLLAR, EM SEMBLEN IMPORTANTS NO NOMES COM ELEMENT DES[RiPTi|), SINO PERQUÈ PERMET IDENTIFICAR, C V&S-44143- "_ ~ PROBLEMES COMUNS l PER TANT PULlT} -~ QUES SIMILARS l COORDINADES {, SOBRE TOT, POSSIBILITATS DE FUTUR. `^^ |^ CARACTERÍSTICA ' ÉS C^RA[TER]STlCA QUE ES INDEFUGIBLE D ^SSENYALAR E5 ' ~QUE ~'ESTRUCTURA INDUSTRIAL' DE LA REGIO ES BASA M4JORlT lAMENT EN AL5 )NES DE LES ACTlVlTATS FONAMENTALS I TRADICIONALS DEL QUÉ PODRIEM ANOMEW PRIMERA I SEGONA REYOLUCI0 INDUSTRIAL -I VALGUIN �^ 3^ JUNTAMENT BAKs0^.A PRESIDENCIA C3M A EXEMPLES LES INDÚSTRIES TEXTIL, DE L'AUTOMÓBIL ' I PETRÓUU M|QUES- l QUE PER CONTRA, LA SEVA AGRICULTURA TÉ C8RACTE` / R 3T}QUES PR PiES l DIFERENCIADES DES DEL PUNT DE VISTA DE LA ^ PRODUCClv: LES QUE DEF{NElXEN, SENSE ADJE[TlUS NACIONALS, L'A5RlCULTURA MEU{TERR'NlA, ' c / 1NALMLQT, NOMES VOLDRIA RECORDAR UNA EV{DEN[lA, QUE EM SEMBLA FONAMENTAL: DES D'AVUI, AME TOTS ELS PER 0DES DE TRANSIGIÓ QUE ES VSLGUIN [ S'HAGIN ESTABLERT, TOTA LA REGIO, MALGRAT QUE ESTlGU f ^ ARTICULADA - O DESARTICULADA!- EN ^STAT3 DIFERENTS, PASSA A FORMAR ' P/RT D'UNA ÚNICA MACRDRE8l ~ REGIDA 1 COORDINADA PER UNA POLÍTICA ' ` ` ' LA COMUNITAT O UÑE3.P0LlTlQUES ECONOMlQUES H0MOGENlES^ ^A ^0MUN)TAT ECONÓMICA EUROPEA, A'3EMALADES AQUESTES CARACTERÍSTIQUES ESTRUCTURALS DE LA REGIÓ EN SEMBLA IMPORTANT REFERIR-ME A PROBLEME3 7 SOLUC[ONS, PRENENT-LES ' CUM A REFERENT O CONDICIONAMENT SlC, TANT DELS UNS COM DELS ALTRES. LA PRIMERA QÜESTIÓ QUE ES PLANTEA ES SI AQUEST « -~^ SUD 11 C8M HA ESTAT QUALIFICADA AMB ENCEKT, PDT O HA DE COMPETIR uuD' 00 COMPLEMENTAR-8E AMB EL NORD, l SI AQUESTE COMPETENCIA O C0MPLEMENTARlETAT IMPLICA UNES TENSIONS INTERNES GENERADORES D'INEF{C`[IA O DESECONOMIES, O BE POSSIBILITA UNA COOPERACIÓ 1 COORDINACIÓ ` / D'ESCALA D'ECONOMIES l l D'AUGMENTS D EFlC lA GENERADORA �^^. ^0r0n^^M7D^o&8Co^u^a PEL ÚES^NVOLUP^MENT DE LES TECN0LOGlES 8VÁNCADE^ l PER LA Dl- FUSSI ' DEL SEU - S, ^lX ' [OM, PEL DE5ENVOLUPAMENT DE NOU5 ^RTlCLES ' ' ^ N DE CUNSU^ UE M^3SA, LÁ REGlO DE L8 ^EDITERRANl% NORD-0CClDENTAL |~ EN [{^CRET LE5 SEVE3 ClUT^TS, PODEN l HAN DE JUSAR UN PAPER / lMPORTANT l C(^^LEMENT8RI~ 3ENSE POR D ENTRAR EN C0NFLlCTE AM8 ^ L^S ^DNES DE DE^ENVULUP^^ENT TECN0L 5l^ DE PUNTA, Nl D'U^A COMPET'N-`^^ ^l EN PARLEU DE [OMPE `N[{A~ C)A }NTF^ú6^ GE^[RÁDOR^ DE CRl5I. ' JO VULL lN3lSTlk-VOS EN LA CUORDINACl , Sl EN PARLEU D'ENDARRERlMENT ' K RE5PF[T[ EL .'[^O}, ^^ YULL lN^lST/R-VO3 EN LA lNN0VA[lO l VULL REMÁR[AR, T8MB^, EL PAPER ^XBDAL DE LE3 Án ^}N/STRAClON3 L0C8L3. D ERMETEU-ME QU[ U3 ^{Tl, ^ TALL D / EXERPLE DE LA POL [ T^CA QU^ E3Tl[ PRE[ONlT7ANT, EL3 AC0RDS ENTRE ELS 8 /[ALUES DE D^RCEL0NA ' l M« MTPELLER, P[R A \NTEN3lFlC^R L[S COMUN{CúClONS A RlE5 ENTRE ^^ 8MBDUE3 ^^ lUTATS l EL PROJECTE D^ L '8..JUNTAMENT D^ ^.RCELONA ' ' D /NST^L.LAR L^ lNFRASTRU[TURA NECES3 RlA PER ^L FUNCl0NAMENT TV PER ^A}^LE EN ELS PR0PERS ^,^v ^/lO ANY3. U[ LA ', rl UN DELS AL[HES ElX0S DE SORTlDA D[ LA [R{S{ - S L/EXTENSI' ` ' D AQU[LL[S ^CT/V|TATS TERCl RlES ^ ABS0R8]DORES DE ^0LTA ' D'O8RA 0]ALli ^^ADÁ, LES QUALS EXI5E[XEN, 30DRE T0T, LE^ MODERN[S P0BLACl0NS ` URUAN[8 ( QUE NECESS R[AM[NT C0MPLEMENTEN AAUELLE3 QUE ACABEM ' ' D ESMLNTüR -X8k^A DE [OMUNlCAC)ON3 M 3 DENSA l QU^LlTATlVAMENT ' DlFER[NT, NiVELL EDUC^TlU l DE PREPAR^^I PHOFES3lONAL 3UPERlOR' D^VERSlF^CACl ' DE LES 8CTlVlTAT^ ^ULTUR8LS l D'O^/- LA RE6l', ^ C0NCRET^MENT L[3 3EVE3 C}UTATS, ESTAN PLENE^ DE PO8^{BlLlTATS| ` TENEN URA ]NF^ASTRUCTURA UN<VERSlT RlA l EDUCAT|VA QUE E5 POT ' ` ENFRONTAR ^L REFTE üMB X)T, PODRLN ^REAR LES NE[E3S RlES lNFRA5TRUC TURE3 ) PODEN lMPULS8R~ FENT DE PUNTA DE LLANC^, ^^UELLE3 A^TlYlTATS [ULTURALS, DE / 'LEURE / A^3lSTEN^lALS QUE ^08RE{XEN L^ DEMANDA / QLE LA S0C[ETAT | L EC0NOM[A GENERA AMD UNÁ lNTEN5[TAT PROGRES3{VAHENT [RE|X[NT. �6, AJUNTAMENT ID; BAxC Ea. ta NA Pxr.SenÉNc;1A I\QUESTES ÚLTIMES CONSIDERACIONS M'ADRECEN A UNA QÜESTIÓ QUE EM SEMBLA IMPORTANT I QUE S'ENLLAÇA AMB EL PRIMER PROBLEMA DE LA REGIC QUE HE ESMENTAT: EL DE [LA A`i POSSIBLE CONFRONTACIÓ NORD-SUD EUROPA, L_......MEDITERRÀNIA EN GENERAL, I' LA SEVA REGIÓ NORD- OCCIDEN7AI EN PARTICUt,-n. I;AN---,JJGAT "HISTÒRICAMENT I ACTUALMENT UN PAPER ESPECÍFIC EN EL MÓN OCCIDENTAL DESAENVOLUPAT, LA REGIÓ HA ESTAT I ES EL BRESSOLS D'UNA SÈRIE D'ACTIVITATS CULTURALS EN EL SENTIT MLS ÀMPLI DE LA PARAULA QUE NO HAN TINGUT COMPETÈNCIA I QUE SÓN BEN PLENS DE POSSIBILITATS. CLÀSSICA DE I DES DE L'ARQUITECTURA LA PINTURA RENAIXENTISTA, FINS A LES MODERNES ACTIVITATS DISSENYS, T ANT DE LA MODA COM A LA INDÚSTRIA, PASSANT PEL DISSENY URBÀ EARCELONÍ O LA SEVA ARQUITECTURA MODERNISTA; I, PER L A GESTIÓ URBANA, DES D'UNA OFERTA Tt; INSTAI_,LACIONS, FINS A UN MATERIAL I EN ESTIL DE VIDA, LA MEDITERRÀNIA NORD-000I- DENTAL- OFEREIX UN CAMP D'EXPLOTACIÓ D E SERVEIS, D`ACTIVITATS D: LLEURE, DE "KNOVI-HO ' EN DISENYS I EN GESTIÓ, EN CULTURA I EN ART, QUE LI DONEN UNA PERSONALITAT PRÒPIA QUE LA CONFIGUREN CO11 UN COMPLEMENT ADEQUATS I ORIGINAL DEL NORD, t [14 SEMNBLA JBVI QUE EN MULTES D'AQUESTES ACTI`v'ITATS, DES DE LA IMPULSIÓ DE LA CULTURA I LES ACTIVITATS DE LLEURE, FINS A L ADEQUADA ORDENACIÓ TERRITORIAL I CREACIÓ DELS EQUIPAMENTS COL.LECTIUS NECESSARIS, LES ADMINISTRACIONS LOCALS DE LES CIUTATS QUE CONCENTREN UNA GRAN PART DE LA POBLACIÓ DE LA REGIÓ, HAN FET, PODEMt FER I FARAN UN PAPER FONAMENTAL. JUBRATLLE_M EL 7,AS DEL MEDI AMBIENT I CONCRETAMENT DE L'ELEMENT EC OLÒG I T DEFINIDOR DE LA REGIÓ ; EL MAR MEDITERRANI. LES ADMINISTRA- CIONS LOCALS, A MES DE LES REGIONALS I ESTATALS, TENEN UNA RESPONSAB I L I TAT IMPORTANT EN LA NECESSÀRIA TASCA DE LA. k;. CONTEM I NAC I Ó I DE RETORN A L'EQUILIBRI NATURAL DEL MAR 1 DEL SISTEMA ECOLÒGIC �7 '' áuzmz^^u^T us^^B(u^^ow^ [N G^N[RAL. ^ ^^^METEU-ME QUE US RECORDl, A TALL D'EXEMPLE, UNA ` [nm ^^o.C[LON^ A[ULLl ^|^^ ^ONFERENáCTIYiTáT QUE EM SEMBL8 2ELLEVANT QUE ^"" ` . ` » ^ CiA SO8RE DES^ONTAMlNA^lO { EQUlLlBRl E[OLOG{C DE LÁ ..EDlTERRAN{/^ . ' (" lTEM. T4MBE, C0M A MOSTRA Ú[ LA CONVENlENT C0ORD[NACI0 ^E L 'OFERTA ' CDLTURkL, DE L8 3EVA POTENClA^l , L'ALORD lNTERUNlVEK3/T^^l QUE ' / x ^ D ^UROPA /^ |/EKMET LA PUBLiLA^lO D UNA «^ ..EVlST^ D /^ ^CON0MlA DEL ^UD . Jo R/UATS Á AQUE3T PUNT, H^UREM JA OBSEHV^T QUE, ^ENSE NEGLlGlR ` L[S NE[ESS R|E5 REFEH NC{ES AL PA5SAT ' SEN5E ^E6AR Nl ^BLlDAR [LS PRúBLEMES PRE3ENTS^, SENSE CLOURE ELS ULL3 ^ LE3 NECES3}TATS ' 8TERNE8 DE L^ RESl , P0SSO L'AC[ENT EN LES SEVES PO33lBlL[TATS, /^^ .'^^' */ [M EL FUTUR l EN LES RELAC{ONS AMB LA RE3TA DEL M0N.^'^^3 LAPlDAMENT ' ` U .XO 5 HA DL NEGúR EL P8SSAT, N} lGNORAR EL PRE3ENT~ CAL, PERO PRUJECTAH-NOS AL FUTUR l A L EXTER}UR. ^ AQUESTÁ '9 UNA CONVlC^/ ' RE6) A L^ RE3TA DEL MON, ' ' / / 'NTlMA. N»mÉS( OBR{NT/ENCARA '^ L^ '5 ENDEY{NANT { [REANT EL FUTUR, TR03A|^EM EL^ [AMlNS EFlCAC0S D[ PODER RES0LDRE EL^ PRO^LEMES ` / ~ D ARA. D [NTE8RAR HARM NlCAMENT EL PA3SAT ^ LA N0^TR^ PERS0NALlTAT ^ D[ CREAR ,^ ^ ^D A SOL{DARlTAT PART[R / D AQUESTA l COMPLEMENTARIETAT ' CONVlCClO QUE PREN ON P0DRIA SENTlT HAVER-Hl ' L ACT}VlTAT DE L' 8 JUNTAMENT DE ^^ o CELONA, [L QUAL LLUlTA PER 08RlH-SE DEF{NlTlVA ' ' ' ^E%T AL ^^K ATRAV 3 DE LA 3EY^ 0RDENA[{ UR88N ST|[A, PER C0NFlGURAR ^.^/` ^ / UNA REGl[^1ETR0POLlTANA QUE 3lGU! P^L BASl[ D[ L E[ONOMlA l DE ^ ` ` LÁ 3O[{ETAT [^TALAN^, QUE A[0LLlR , AL lO^^' LA [ UNFER NClA ^E ' LES Km /lON3 N{DES S0^RE l' l FUTUR UR ' DE LES GRANS C(UlATS |, 3uURE T0T, QUE MALDA 8M8 T0T[3 LE^ 3EVE^ FORCES PER ~ ^[0N5[GU}K 3ER ^EU DEL3 k`C5 & MPl[3 DE )QQ1. pERQU` AQUE^T �ú̀ AJUNTAMENT mrBARCELn.NA PT ES ID E N( 1I ' / D A6LOM[RÁCI . CREC QUE PUC ASSAJAR UNA RESPOSTA, DELIBERADAMENT DESLtIGADA DE LES MEVES CONVICCIONS I DESITJOS„ l ÁNT DES DEL PUNT DE VISTA DE TOTA LA COMUNITAT ECONOMICA EUROPE4. LON DES DEL PUNT DE VISTA, SIMPLEMENT, DEL MERCAT MUNDIAL, CREC P0S8IBLE QUE ENCARA S'AFERMI UNA INDUSTRIA PRODUCTORA DE BÉNS ' DE CONSUM DUR8DER3, DESPRÉS DE LA R[[ONVERSl EN MARXA, AME FORMES / RITMES DIFERENTS, SEGONS ELS PAlSOS, QUE POT SER ABSORBIDA ' CENSE PROBLEMES l QUE, PER TANT, FA [NNECESS RlA UNA COMPETENCIA 8m QUE POS PERJUDICIAL PER ALGUN DELS COMPONENTS DE LA REGIO, .".S ' ^ EL CONTRARI, SEMBLA FACTIBLE, JA cS UNA REALITAT QUE S' ESTA IMPOSANT AS3lMlLAR LA TECNOLOGIA MÉS AYANCADA -EN lNFOR - ICA, R - lCA COMUN|CAClDN5- QUE GENEREN ELS POLS DE DESENVOLUPAMENT TECNOLOGlC DEL MON lNDUST R lALlTZAJ -DEL JAPó A ESTATS | NlTS 1 - l UTILITZAR-LA, ALHORA, EN LA PARTlCIPACl0 EN AQUESTS PRO[[SSO3 DE PUNTA, l EN EL MlLLORAMEN7 DE LES SEVES ACTIVITATS TRADlC10NALS. ^EN AQUEST ' TERRENY E3PEC{FlC, LES GRANSA CIUTATS DE LA REGIO H) TENEN UN PARED INDISCUTIBLE l P]ONER. LA INFORMATITZACIÓ DE LES únmlNlSTRACl0N3 LOCALS, LA [MPLANTA[lO DE LES INFRASTRUCTURES QUE POSSIBILITIN ' L'EXTEN3I DE LES COMUNICACIONS PER CABLE, LES POLIT[QUES URBAN'STl' QUES QUE FACILITIN LA RACIONALlTZAC\ DELS PROCESSOS PRODUCTIUS, ' : UNA AC[l VOLUNTARISTA l COORDINADA DE MILLORA DE LA XARXA ' DE COMUNICAC1ON3 INTERNES DE LA REGIO. S N UN COIXI POSSIBLE ' I EFlCÁ[ PERQU L'OFERTA 1 LA DEMANDA DE PRODUCTES I SE|lVE13 DE PUÑT E3TlGUlN, ALHORA, INCENTIVATS I ADOBATS EN UN GRAU SUFICIENT Sl UN DELS E[X^ DE SORTIDA DE LA CRIS} ECONÓMICA MUNDIAL PASSA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3887 Title A name given to the resource Lliçó inaugural de la 1ª Conferència Econòmica de la Mediterrània Nord-Occidental Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fundació Congrés de Cultura Catalana Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Mediterrània Congressos i conferències Barcelona Economia Infraestructures Indústria Acció política Model social Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-06-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1033/19860616d_00140.pdf 81a17a4b77a5f0f093344e20629b19b9 PDF Text Text PAVELLO/ DE PEDRALBES Anem a inagurar un pavelló que a iniciativa del Patronat de Turisme, ha realitzat l'Ajuntament, amb el proposit d'augmentar l'ofeyta de congressos i convencions. Creiem que es una instaVació idon situada en un punt molt ade quat. Poer está lié consolidar amb peidra una labor de bromo ció que el Patronat de Turisme ha endegat a partir del Convention Bureau. Una labor que está donant uns resultats remarcables 1984 Congressos internacionals 41 Congressos nacionals Nombre 1385 total 52 26.642 d'assistents Congressos internacionals 97 Congressos nacionals 82 59.397 Nombre total d'assistents Estimació 1986 Congressos internacionals 117 Congressos nacionals 115 Nombre total d'assistents 78.422 Es a dir en tres anys s'ha multiplicat per 3 el volum de Congressos i el nombre d'assistents Pensem que es tot l'Ajuntament i jo mateix que fem tots els esforços per *,donar a coribixer el nostre potencial com a ciutat at,reY, del mon. Son nosaltres mateixos que sovinlconvoquem congressos a Barcelona, que convidem a grans empreslarls,a artistes ja mateix els Tinents d'Alcalde i els Regidors obrim _ mol— �tes portes. - Palpo un esi-it renovat que es va generalitzant ak la nostra ciutat i que comença a concretar-se: Nous hotels a punt d'inagurar-se i d'altres en pro jectes molt avanVats. Altres es renov\citiri. Noves sales que fan 4 la nit ciutadana més atrac- tiva. La Gám-a-ra de Comerç renova el seu interes pel turis me creart, una secció que sera molt important nar així at per a- esforços. Situar a Barcelona com a ciutat important en el context# internacional no dis Ye/Y, B-411 de continuar amb tenacitat i imaginario el camí empres. Per sa també en aquest cas anem pe p bon camí � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3939 Title A name given to the resource Paraules de l’Excm. Sr. Alcalde amb motiu de la Inauguració del Pavelló Pedralbes Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Barcelona Model social Economia Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-06-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1043/19860918d_00150.pdf 43fb46914f3deb2702b93e38ca484fda PDF Text Text LL71 Ajuntament de Barcelona Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la cloenda del curs "La televisión por cable en la metrópolis del futuro" de la UIMP Saló de Cent, 18 de setembre 1986 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SENYORES, SENYORS:. AVUI TANQUEM EL CURS DE LA UNIVERSITAT INTERNACIONAL MENÉNDEZ Y PELAYO, QUE AQUEST ANY HA TINGUT PER LEMA "LA TELEVISI6 PER CABLE EN LA METR6POLIS DEL FUTUR, BMCELONA 1986 - 1992". PERMETEU—ME ABANS DE TOT QUE CELEBRI LES EONES RELACIONS D'AQUESTA CASA I DE TOTA LA CIUTAT DE BARCELONA AME, LA UNIVERSITAT INTERNACIONAL. VULL AGRAIR MOLT SINCERAMENT ALS RESPONSABLES DE LA UNIVERSITAT PEL SEU ENTUSIASME I PER LA CONFIANÇA QUE HAN DEPOSITAT EN BARCELONA. AQUESTA CORDIALITAT HA ESTAT UN ELEMENT FONAMENTAL EN L'EXIT DEL CURS, EL RESS¿ DEL QUAL HA ANAT MOLT MÉS ENLLÁ DELS CERCLES INTERESSATS PER LA TEMÁTICA DEL CURS S'HA EXT(1S A TOTS ELS CIUTADANS. CREC QUE ELS OBJECTIUS DEL CURS S'HAN ASSOLIT AMB SATISFACCI¿;, 1 LES CONSEQÜèNCIES SERAN BENEFICIOSES PER �Ainntarnent de Barcelona Gabinet de Comunicació TOTHM I . ENCARA QUEDA PER FER L'ANSLISI DE LES EXPERIINCIES QUE HEM VISCUT AQUESTS DIES A BARCELONA. PESO QUE POT DONAR ABUN)ANT MATERIA DE REFLEXI¿ PELS MESOS EL CURS TAMBÍ HA CONSOLIDAT LES PRETENSIONS DE BARCELONA CON A FSRUM DE DISCUSSICS, I, MIS ENDAVANT, COM A MARC IDEAL PER A LLENÇAR EL PROJECTE PILOT DEL CABLEJAMENT. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA EST. MOLT SATISFET DE SEMINARI DE LA UIMP I ':'AMBÉ DE L'EXPERIèNCIA DE LA TRANSMISSIC; DE DOS CANALS ADDICIONALS. LES PROSPECCIONS REALITZADES CONSTATEN QUE L'AUDIINCIA HA ESTAT MOLT ELEVADA. ARA, EN AQUEST ACTE NOMÉS VULL RECORDAR BREUMENT LA POSICI6 DE L'AJUMTAMENT DE BARCELONA RESPECTE AL FUTUR DEL CABLE. HE DIT ALGUNES VEGADES QUE EL CABLE ÉS PER LES CIUTATS D'AVUI EL QUE VA SER EL GAS O ELE TRANVIES PER �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LES CTUTATS DEL SEGLE XIX I COMENÇAMENTS DEL XX. 1,'S A DIR, UNA XARXA DE SERVEIS QUE HA DE PERMETRE LA MILLORA DE LES CONDICIONE DE VIDA I DE RELACIó DELS HABITANTS U R BAN S . D'AOUEETA MANERA, PER COHERe. NCIA AMB LA POLÍTICA DE RENOVACI6 I MODERNITZACI6 DE LA CIUTAT QUE ENS HEM PROPOSAT, L'AJUNTAMENT ;)E, BARCELONA NO RODIA DEIXAR DE PRENDRE PART EN EL REPTE DEL CABLE. I AQUEST PROPESIT 1S TAMBÉ COHERENT AMB LA NOSTRA HISTERIA. DE BARCELONA VA SORTIR EL PRIMER FERROCARRIL D'ESPANYA, BARCELONA VA SER LA PRIMERA CIUTAT D'ESPANYA AME GAS D'ENLLUMENAT, DE LES PRIMERES EN TENIR UNA XARXA DE TRANVIES I DES DE BARCELONA VA EMETRE LA PRIMERA EMISSORA COMERCIAL D'ESPANYA: EAJ-1 RADIO BARCELONA. ¿EN QUINA MIDA. PENSEM QUE EL FUTUR DE LA CIUTAT POT CANVIAR PER LA. PRESNCIA DEL CABLE? LA FICCI5 CIENTÍFICA, EL CINE I LA TELEVISICS ENS OFEREIXEN SOVIET DUES VISIONS EXTREMES DE LES CIUTATS �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicad() DEL FUTUR. SI HA UNA VISI6, OUE PODRIEM DIR "ECOLOGISTACATASTROFISTA', ENTRE COMETES, QUE VEU LES CIUTATS COM EXPRESSI6 DF L'APOCALIPSIS DE LES DEIXALLES, UN M5N DE CIUTATS TRISTES, VIOLENTES, CONTAMINADES. UN M6N ON ELS MITJANS AUDIOVISUALS S5N INSTRUMENTS D'ALIENACI6 O D'OPRESSI5 DE L'ESTAT POLICIAL. AQUEST ÉS EL M6N QUE DESCRIU MAGISTRALMENT EL FILM BLADE RUNNER O L'EPISODI INICIAL DE LA SERIE MAX HEADROOM, DE CHANNEL FOUR TV. L'EXTREM OPOSAT, LA VISI6 QUE PODRIEM DIR "D'UTOPISME AUDIOVISUAL" VATICINA EL FI DE LA CIUTAT TAL CON ARA LA CONEIXEM, COM A CENTRE DE RELACI6, PER SER SUBSTITUYDA PER UN M6N D'UNITATS FAMILIARS AILLADES QUE ES RELACIONEN AMB L'EXTERIOR AMB APARELLS DE TELEVISI5 I TERMINALS D'ORDINADOR. ÉS UNA VISI6 ENTRE IDíLICA I SINISTRA, FRUIT DE LES FANTASIES D'ALGUNS ENTUSIASTES BENINTENCIONATS DE LES NOVES TECNOLOGIES. JO PENSO QUE LA METR5POLIS DEL FUTUR NO SER S NI UNA COSA NI L'ALTRA. I QUE SEPA COM VOLEM QUE SIGUI. 1 CREC �—6— i\juntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: QUE LES NOVES TECNOLOGIES DE COMUNICACI6 ENS PODEN AJUDAR A CONVERTIR LA CIUTAT MODERNA EN SOCIETATS COM EREN L'ATENES DE PERICLES O LA CóRDOBA DELS CALIFES, SI EM PEPEETEN L'EXAGERACI(5. LES CIUTATS HAN ESTAT SEMPRE UN LLOC ON LA GENT ES TROBA I ES COMUNICA. LA CIUTAT IS MERCAT, ÉS CONTACTE, CONFRONTACI6, DEBAT, INTERCANVI, OPORTUNITATS, OFERTA DE SERVEIS. TOTES AQUESTES QUALITATS DE LA CIUTAT PODEN SER ENFORTIDES AMB LA IMPLANTACIS DEL CABLE. L'AUGHENT DF LA OJANTITAT I LA QUALITAT DE LA IMPORmACI5 SUPOS 7\P, j, UN CONFRONTACI¿S 1 ] . S RICA, CONTACTE MIS PRUIM, UN DEBAT MIS CREADOR, UNA UN INTERCANVI MÉS FRMSPARENT, UN MILLOR ACCIS ALS SERVEIS. PER AIH5 VULL REAFIRMAR LA VOLUNTAT POLÍTICA D'AQUES7 AJUNTAMENT DE P IRAR ENDEVANT EL PROJECTE DE CABLEJAR BARCFLO! A. VULL RENOVAR LA OFERTA DE BARCELONA DE SER LA CIUTAT PILOT DEL CABLE A ESPANYA. I ESTEM DISPOSATS A �Ajuntarnent de Barcelona Gabinet de Comunicació COMPARTIR L'EXPERINCIA AMB TOTES LES INSTITUCIONS INTERESSADES. BARCELONA S'OFEREIX COM A CIUTAT-PILOT, NO SOLAMENT PER RAONS TEkNIQUES. PER A PROVAR ESTRICTAMENT LA TECNOLOGIA SERVIRIA QUALSEVOL ALTRA CIUTAT I POTSER UNA CINTAT MIS PETITA. PER BARCELONA TÉ UNES ALTRES CONDICIONS ESPE FIOUES: f'S UN MERCAT IMPORTANT, ÉS UN MERCAT SENSIEILITZAT, Tí BONES POSSIBILITATS PER A LA RECEPCU¿'A SATE T ,.LIT. I BARCELONA SER S UN CENTRE D'ATENCI5 MUNDIAL Gnkus ALS JOCS, SI S'OBTENEN. PENSO TAMBf QUE EL PAPER DELS MUNICIPIS HA DE SER MOLT IMPORTANT. CON A ADMINISTRACIONS MS PRUIMES ALS CIUTADANS, EN ELS MILLORS CANALS PER COORDINAR AQNESTES EXPERINCIES. FINALMENT, MAIG DE FER ESMENT DE LA OPORTUNITAT 11NTCA QUE LA CANDIDATURA OLÍMPICA ENS OFEREIX PER ACCELERAR LA NOSTRA INCORPORACI6 A LA CARRERA PER LA IMPLANTACIC; DE LES NOVES TECNOLOGIES. �-8Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicad() Ref : EL PROJECTE BIT 92, QUE VOSTES CONEIXEN, ES LA CONCRECI1; PPkTICA DE LA NOSTRA PARTICIPACIó. BIT 92 TE COM. A OBJECTIUS PRIMORDIALS, D'UNA BANDA ASSEGURAR LES COMUNICACIONS DURANT LA CELEBRACI6 DELS JJ.00. D'ALTRA BANDA, DOTAR BARCELONA D'UNA INFRAESTRUCTURA DE SERVEIS PERMANENTS ADEQUATS A LES NECESSITATS DE LA CIUTAT I LA SEVA (IREA. Jo VULL ACABAR FENT UNA CRIDA A TOTHOM, IESTITUCIONS, COMPANYIES, PROFESSIONALS, INVESTIGADORS, ESTUDIANTS, PERQUE S'APUNTIN A AQUEST REPTE QUE TRANSFORMAR EL NOSTRE Ftr-UR. MOLTES GP51CIES. ,$) POT � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3949 Title A name given to the resource Curs de la UIMP "La televisió per cable en la metròpolis del futur" / Paraules cloenda Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Mitjans de comunicació Societat de la informació Telecomunicacions Barcelona Model social Ciutats Universidad Internacional Menéndez Pelayo (Barcelona, Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-09-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1047/19861006d_00155.pdf 95d81f3b39d4e1615fad6eb7eac93d73 PDF Text Text Q. ?.25 ^,. Ajuntament de Barcelona PARAULES DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL: PRESENTACI6 DE L'ACTIVITAT ECONòMICA Palauet Albéniz, 6 d'octubre de 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona à- ' Ref.: Gabinet de Comunicació PARLAREM, MOLT BREUMENT, DE CADA UNA DE LES PRINCIPALS INSTITUCIONS DE LA CIUTAT DES DEL PUNT DE VISTA ECONòMIC. PARLAREM DE L'AJUNTAMENT COM A ENTITAT FINANCERA I DEL SEU EQUILIBRI ECONòMIC, PER TAMBé PARLAREM DELS GRANS PROJECTES D'INFRASTRUCTURA QUE DEMANEN LA INTERVENCI6 D'ALTRES MUNICIPAL PúBLIQUES I, INSTITUCIONS MOLT PARTICULARMENT, PARLAREM DE LA XARXA VIàRIA DE AQUESTS PUNTS SERAN PRESENTATS PEL TINENT D'ALCALDE BARCELONA. D'HISENDA, JOAQUIM NADAL, I EL TINENT D'ALCALDE D'URBANISME I OBRES PúBLIQUES, JORDI PARPAL, DEL QUAL NO S'HAVIA PREVIST LA INTERVENCI6 PERQUè HAVIEM PENSAT CENTRAR — HO EN EL TEMA ECONòMIC FINANCER. PER L'EXPOSICI6 GRàFICA QUE ENS HA TANMATEIX PREPARAT L'AREA D'URBANISME I OBRES PúBLIQUES éS TAN IMPORTANT QUE VALDRà LA PENA QUE ENS EN FACI CINC CèNTIMS DEL QUE éS EL PROJECTE DE XARXA VIàRIA BàSICA. PARLAREM A CONTINUACI6 DE LES EMPRESES MUNICIPALS. ENS N'HAVIA DE PARLAR JOSEP MARIA SERRA, ^TINENT D'ALCALDE, QUE HA TINGUT UN PROBLEMA SERIóS DEL QUAL S'ESTà RECUPERANT, I SERà SUBSTITUïT PEL SENYOR RAFART QUE éS QUI COORDINA EL CONSELL D'EMPRESES MUNICIPALS. A CONTINUACI6 RAMON MAS, DELEGAT DE L'ESTAT EN EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA I PRESIDENT DEL SEU CONSELL EXECUTIU, ENS PARLAR DE LA PROMOCI6 DE L'AREA ECONòMICA DE BARCELONA I ALGUNES DE LES INICIATIVES, DESPRéS, Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL PARTICULARMENT EL PARC TECNOLòGIC DEL VALLèS. FRANCESC RAVENT6S ENS PARLAR DE L'EMPRESA PRIVADA �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: MUNICIPAL INICIATIVES S.A. Y A CONTINUACI6 JOSEP MIQUEL ABAD ENS PARLAR DE LA FIRA DE BARCELONA, I SEGUIDAMENT TENIM UNA ALTRA BAIXA, CARLES PONSà, TAMBé OPERAT, QUE HAVIA DE PARLAR DE LES PERSPECTIVES DEL PORT. JO MATEIX EL SUBSTITUIRé PER DONAR LES QUATRE DADES QUE ENS PERMETIN TENIR EL CONJUNT DE LES INSTITUCIONS. ES EVIDENT QUE AMB TOT AIXò NO EXHAURIM ALL QUE EN PODRIEM DIR L'ECONOMIA PúBLICA DE LA CIUTAT, NI MOLT MENYS, PER Sí QUE AQUí TENIM JUNTES UNA COLLA D'INSTITUCIONS QUE TENEN MOLT A VEURE AMB EL FUTUR DEL NOSTRE ENTORN. EL CONSELL ECONòMIC ASSESSOR DE L'ALCALDIA DE BARCELONA, QUE éS EL QUE HA PREPARAT AQUESTA SESSI6, EST FORMAT PER LES PERSONES QUE VEUEN AQUí. ES VA CONSTITUIR FA JUST UN ANY, L'ESTIU DE 1985, EN UNA REUNI6 A LLAGOSTERA EN LA QUAL ELS RESPONSABLES D'AQUESTAS INSTITUCIONS AMB L'ALCALDE ES VAN PREGUNTAR QUINS EREN ELS GRANS TEMES D'AQUESTA CIUTAT DES DEL PUNT DE VISTA ECONòMIC. I AQUESTS TEMES EN AQUELL MOMENT VAN SER, PER UNA SIMPLIFICACI6 MNEMOTèCNICA, ORGANITZATS ENTORN DE TRES XIFRES: ELS MIL MILIONS, ELS DEU MIL MILIONS I ELS CENT MIL MILIONS. EN AIXò NOSALTRES ENTENIEM, QUANT ALS MIL MILIONS, LA NECESSITAT QUE EN AQUELL MOMENT ES VEIA QUE PER PRIMER COP EN EL PRESSUPOST DE L'AJUNTAMENT, DE L'ANY SEGÜENT DE 1986, HI HAGUéS UN ESTALVI DESTINAT A DOTAR A UNA EMPRESA DE RISC, QUE POGUéS PARTICIPAR AMB ALTRES SOCIETATS EN LA PRODUCCIó DE BéNS Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: I SERVEIS PRIVATS PER INTERèS GENERAL. AQUEST éS L'àMBIT MéS CONEGUT PaBLICAMENT SOTA EL NOM D'INICIATIVES S.A. EN EL NIVELL DELS DEU MIL MILIONS NOSALTRES VEIEM, I SEGUIM VEIENT, ALL QUE éS EL PROBLEMA DEL PRESSUPOST MUNICIPAL. EL PRESSUPOST MUNICIPAL, QUE éS UN PRESSUPOST DE NORANTA MIL MILIONS I ESCAIG, I 150 MIL MILIONS SI EL CONSOLIDEM AMB TOTES LES EMPRESES, JA SABEN QUE DE FA UN ANY éS UN PRESSUPOST EQUILIBRAT. I EN AQUEST MOMENT Té UN DéFICIT DIGUEM MORAL: LA CIUTAT DE BARCELONA EQUILIBRA EL SEU PRESSUPOST, PER AIXò NO VOL DIR QUE L'AJUNTAMENT ESTIGUI FENT TOT EL QUE CREU QUE HAURIA DE FER. PER QUè ? PERQUè DINS D'AQUESTS 150 MIL MILIONS N'HI HA 10, COM A MíNIM, QUE ESTAN DESTINATS A FER TASQUES DE SUPLèNCIA DEL QUE EN PODRíEM DIR NIVELL ESTATAL. ENTENENT PER NIVELL ESTATAL, I AQUI Sí QUE NO HI HA POLITICA QUE JUGUI, éS TèCNICA, L'ESTAT I L'AUTONOMIA QUE, COM SABEN, éS L'ESTAT A CATALUNYA. HAVENT ESTAT L'HISTORIA COM HA ESTAT, AQUESTA CIUTAT HA ANAT FENT MUSEUS, ESCOLES, ALTA CULTURA, ¿PERA, UNA COLLA DE COSES QUE EN ALTRES CIUTATS I EN ALTRES PAïSOS PAGA L'ESTAT MENTRE QUE AQUI PAGA EL CIUTADà. I EN SANITAT PASSA EXACTAMENT IGUAL. HI HA QUATRE HOSPITALS GENERALS A BARCELONA QUE SóN PAGATS PER LA CIUTAT, 24 MUSEOS, 34 ESCOLES, GUARDERIES, UNA QUANTITAT DE SERVEIS QUE LA CIUTAT DE BARCELONA Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL ESTA FINANÇANT CONTRA EL QUE SUCCEEIX EN ALTRES �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació CIUTATS ESPANYOLES, PER DESCOMPTAT, EN ALTRES MODELS ECONòMICS. AIXò HA ESTAT AVALUAT DE VEGADES, I CREC QUE D'UNA FORMA MOLT RIGOROSA, EN 10 MIL MILIONS PER ANY I éS AQUEST NIVELL EL QUE ENS PREOCUPA, QUE EST MAL DEFINIT EN ELS PRESSUPOSTOS PúBLICS. PER DIR—HO SENZILLAMENT: SóN SERVEIS TRANSFERITS IMPLÍCITAMENT A LA CIUTAT QUE NINGú NO HA VALORAT. I COM QUE NO S'HAN VALORAT, NO ES PAGUEN. ES A DIR, NO ES PAGUEN DES DEL NIVELL ESTATAL AL QUAL M'HE REFERIT I L'ESTEM PAGANT ELS CONTRIBUENTS D'AQUESTA CIUTAT. FINS I TOT A VEGADES DUPLICANT EL QUE PAGUEN D'UNA ALTRA BANDA, COM PODRIA SER EL CAS DELS HOSPITALS. TOTS ELS BARCELONINS ESTEM AFILIATS A LA SEGURETAT SOCIAL, O EN LA MATEIXA PROPORCI6 QUE LA RESTA D'ESPANYOLS, I MANTENIM ELS HOSPITALS. DESPRéS VENIA EL NIVELL DELS CENT MIL MILIONS. AQUEST éS EL NIVELL QUE ENS PREOCUPAVA MéS I POTSER AQUELL EN EL QUE VOSTéS TENEN MéS A DIR. I EN TOT CAS EL QUE MéS VOLEM QUE VOSTèS HI DIGUIN. PERQUè EL PRIMER éS UN PROBLEMA DE DECISIó POLÍTICA, MENTRE QUE EL SEGON éS UN TEMA PENDENT TAMBé DES D'UN PUNT DE VISTA POLÍTIC, DE DEFINICIó DELS DIFERENTS NIVELLS DE L'ESTAT. TOT AIX6 ANIRà TROBANT ACOMODO PERQUè ALTRES PROBLEMES MéS GROSSOS S'HAN ANAT SOLUCIONANT, PERQUè AL FINAL LA RACIONALITAT EN AQUESTS TEMES S'ACABA IMPOSANT. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL EN CANVI, EL TEMA DELS CENT MIL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: MILIONS ENS PREOCUPA I ENS PREOCUPAVA EXTRAORDINàRIAMENT PERQUè AQUI ALL(7) QUE EST EN JóC éS LA DEFINICI6 DEL NIVELL DE CIUTAT, I L'AMBICI6 D'AQUESTA CIUTAT. ENTENíEM PEL NIVELL DELS CENT MIL AQUELLES GRANS INFRASTRUCTURES QUE EN AQUESTA CIUTAT HAVIEN ANAT QUEDANT ENDARRERIDES RESPECTE DEL QUE LA PRòPIA CIUTAT AMB LA SEVA VITALITAT NORMAL MUNICIPAL ESTAVA EXIGINT. I AQUí POSàVEM DES DE L'AEROPORT, I EL PORT EVIDENTMENT, FINS A LA FAMOSA XARXA VIàRIA QUE NOSALTRES ENTENEM QUE NO ESTAN A L'ALÇADA DE TOT ALL QUE LA NOSTRA CIUTAT NECESSITA. PER FER EL QUE SIGUI, PER FER JOCS OLíMPICS O PER NO FER — LOS, éS A DIR PER FUNCIONAR, QUE EL TRàFIC VAGI, QUE LA GENT ARRIBI I QUE ELS NIVELLS D'EXIGèNCIA QUE ACOSTUMEN A DEMANAR—SE A QUALSEVOL CIUTAT EUROPEA ES PUGUIN TENIR. AQUEST éS EL NIVELL DELS CENT MIL MILIONS. EN PARLAREM AMB LA IDEA QUE TAMBé EN AQUEST CAMP, ENCARA QUE Té MéS DIFICULTAT. QUE TOTHOM ENTENGUI QUE HI HA UN NIVELL D'AMBICI6 QUE S'HA DE MANTENIR I QUE ES POT ACONSEGUIR SENSE GRANS ESCARAFALLS. NOMéS QUE HO SEGUIM DEMANANT CARREGATS DE RA6 I CONVENÇUTS QUE PODEM DEMOSTRAR QUE SI AQUESTA CIUTAT FUNCIONA MILLOR AMB AQUESTES INFRASTRUCTURES, EL PAíS EN EL SEU CONJUNT CATALUNYA I TOT ESPANYA, FUNCIONARà MILLOR. I NOSALTRES COMPLIREM MILLOR LA FUNCIó QUE SE'NS DEMANA. EN Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL DEFINITIVA AQUESTS SóN ELS TRES NIVELLS. EVIDENTMENT, QUE HI �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: HA ALTRES QüESTIONS DIGUEM—NE MéS QUALITATIVES, QUE PREOCUPEN L'ALCALDE I L'AJUNTAMENT I QUE TENEN A VEURE D'UNA FORMA O UNA ALTRA AMB TOTES AQUESTES QUE HEM DIT. EVIDENTMENT QUE DES DE LA CIUTAT HI HA PREOCUPACI6 PER SABER QUé PASSA AMB LES NOSTRES UNIVERSITATS I, SI PODEM AJUDAR, AJUDAREM EN LA MESURA QUE ES PUGUI. I éS EVIDENT QUE ENS PREOCUPA QUE LA BORSA DE BARCELONA NO VAGI COM HAURíA D'ANAR, QUE HAGI BAIXAT EN PICAT LA SEVA PARTICIPACI6 EN EL MERCAT BURSàTIL ESPANYOL I QUE TINGUI EN AQUESTS MOMENTS UNS PERCENTATGES FRANCAMENT BAIXOS. I éS EVIDENT QUE EL TEMA DE LES CAIXES D'ESTALVI ENS PREOCUPA EN LA MESURA QUE PENSEM QUE CAMINEN CAP A UNA REGULACIó DIFERENT, D'UN ALTRE CARICTER, QUE S'ANIRà IMPOSANT, AMB PROBLEMES D'AJUST PER NO TRAUMàTICS, I EN CANVI EN EL NOSTRE ENTORN AIXò NO ACABA DE TENIR. Bé, AQUESTS PROBLEMES HI SóN. TAMBé HI HA SOLUCIONS I ALTRES VIES D'IL.LUSIó COM ARA SóN ELS JOCS OLíMPICS I ALTRES PROJECTES QUE PODEN ARRIBAR A FER QUE ALGUNS QUE ELS PROBLEMES QUE AQUí ES PLANTEGEN TINGUIN UNA SOLUCIó. EN TOT CAS, QUEDEM—NOS EN AQUESTS NIVELLS I ANEM DONANT LA PARAULA A CADA UN DELS INTERVINENTS. t Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: CLOENDA DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL M'AGRADARIA QUE VOSTèS DONéSSIN PER REBUDA UNA INFORMACI6 MOLT ATAPEïDA, MOLT ACCELERADA QUE, EN TOT CAS, ALL QUE TRACTA éS DE FER—LOS ARRIBAR UN PRIMER SENTIMENT DEL QUE éS UNA DIVERSITAT DE SITUACIONS (LA MAJORIA POSITIVES). L'AJUNTAMENT JA NO HI PERD. LES EMPRESES MUNICIPALS, EXCEPTE TRANSPORTS, TAMPOC; HI GUANYEN, POC, UNA MIQUETA. TANSPORTS HI PERD, TENIM EL CONTRACTE PROGRAMA QUE SE SIGNAR. D'AQUí A TRENTA DIES EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA éS .POTSER EL MéS ESPECTACULAR. NO SOLAMENT PERDIA SINE QUE VA ARRIBAR A TENIR UN FORAT DE L'ORDRE DE SIS O SET MIL MILIONS I EN AQUEST MOMENT L'EST. RECUPERANT. INICIATIVES SA., QUE S'ESPERAVA QUE HI PERDéS EL PRIMER ANY, NO HA PERDUT PERQUè VA TENIR UNA VIDA DE TRES MESOS. PER¿ EN EL PRIMER EXERCICI COMPLET JA NO HI PERD. I POSSIBLEMENT EN EL TERCER Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: JA GENERARà BENEFICIS I, SOBRE TOT, ESTARà AJUDANT QUE HI HAGI EMPRESES QUE EN TINGUIN PER DESPRéS RETIRAR–SE. LA FIRA HI GUANYA, I NO GUANYAVA. NO NOMéS GUANYA SIN E) QUE INVERTEIX. LA FIRA NO HAVIA INVERTIT MAI. LA CIUTAT éS PROPIETàRIA I PER TANT S'ESPERAVA QUE, SI NO LA CIUTAT, L'ESTAT INVERTíS EN LA FàBRICA FíSICA DE LA FIRA. I ARA S'ESTà INVERTINT. PRIMER AQUESTES FONTS TAN MAQUES QUE VOSTèS HAN VIST; EN BONA PART LES PAGA L'AJUNTAMENT PE-Rò TAMBé LA FIRA EST AMORTITZANT UN CRèDIT. EL QUE PERD éS TRàFIC, PER EL PORT MAI NO HI HA PERDUT. DINERS NO. HA TINGUT SEMPRE UN EXCEDENT BRUT MOLT IMPORTANT,DE L'ORDRE DELS 500 MILIONS. I A MéS, PER LLEI S'HA DE REINVERTIR EN EL PORT PERQUè SI NO S'HI PERD. NO éS UNA SITUACI6 PREOCUPANT DES DEL PUNT DE VISTA DEL SEU EQUILIBRI, Sí QUE éS PREOCUPANT DES DEL PUNT DE VISTA DEL SEU FUTUR. HEM SANEJAT I ELS PODEM DIR TRANQUIL.LAMENT QUE HEM SANEJAT I QUE JA NO PATIM PER PAGAR LA NòMINA. ENS HA COSTAT SIS O SET ANYS, PERò ARA NO PATIM PER PAGAR LA NòMINA. I TANMATEIX PATIM PEL FUTUR, PATIM EN EL SENTIT QUE ENS PREOCUPEM QUE EL FUTUR SIGUI MéS PLé D'EXPECTATIVES POSITIVES. I AQUESTA éS LA QüESTI6 QUE ENS HA PORTAT A TENIR AQUESTA TROBADA AMB VOSTèS TOT I PARTICIPANT – ELS QUE ESTEM EN CONDICIONS D'ESCOLTAR, DE SER AJUDATS, D'AJUDAR A TOTS AQUELLS QUE VETLLIN PER EL FUTUR D'AQUESTA CIUTAT I DE COMENÇAR MODESTAMENT A AJUDAR, NO Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �. • Ajuntament de Barcelona • Gabinet de Comunicació Ref.: APRETANT MASSA PER LA BANDA DE LA PRESIó FISCAL (HEM ARRIBAT A ALLò QUE NOSALTRES ANOMENEN "DESCANSILLO"). NO. éS QUE ESTIGUEM A NIVELL EUROPEU PER SOM CONSCIENTS QUE HEM PUJAT MOLT DE PRESSA I QUE CONVé DESCANSAR. PER TANT NO APRETAREM MASSA MéS PER AQUí. TAMBé Sal CONSCIENTS QUE HI HA PROBLEMES POLITICS MéS VISTOSOS I POTSER MéS IMPORTANTS PEL FUTUR DEL PAíS, COM PUGUI SER EL FINANÇAMENT AUTONòMIC I QUE MENTRE NO ESTIGUI RESOLT, MALAMENT RAI. HI HA UNA COLLA DE TEMES PERò, EN QUé NO PERDONARAN PLAÇOS. EN EL TEMA DE LA FIRA NO PERDONAREM PLAÇOS, EN EL TEMA DE LA XARXA VIàRIA NO PERDONAREM PLAÇOS. PERQUè CONSIDEREM QUE AQUESTS Sal DOS TEMES EN ELS QUALS LA CIUTAT JA EST ARRISCANT. (...) ES TRACTA DE RESOLDRE UN PROBLEMA TAN SENZILL COM éS TROBAR ELS CAMINS PER CONDUIR ELS DINERS, QUE HI Sal, ALS PUNTS ON CALEN. I ELS PUNTS ON CALEN SóN BASTANT CLARS DES DEL PUNT DE VISTA DE L'ACTUALITAT SOCIAL. TAMBé PENSEM QUE EL TEMA DE LA BORSA NO VA Bé, NO VA GENS Bé I POT ANAR MOLT MALAMENT SI ES VA CAP A UNA CENTRALITZACIó. PER TANT NOSALTRES ALLòQUE TENIM D'ESBRINAR éS QUINES PODRIEN SER ALGUNES DE LES VIES DE REFLEXI6 SOBRE EL TEMA. EL COL.LEGI D'ECONOMISTES, NOSALTRES ALLò QUE TENIM D'ESBRINAR ES QUINES PODRIEN SER ALGUNES Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació DE LES VIES DE REFLEXI6 SOBRE EL TEMA. Ref.: EL COL.LEGI D'ECONOMISTES, I EN SANTACANA EN PARTICULAR, ESTANT ANIMANT UNA REFLEXI6 SOBRE EL TEMA. EL MéS IMPORTANT éS QUE LES EMPRESES GUANYIN DINERS. SI LES EMPRESES GUANYEN DINERS N'HI HAURà PER PAGAR I SI NO EN GUANYEN NO N'HI HAURà. VOLEM DIR QUE GUANYIN DINERS EN EL SENTIT FORT DE LA PARAULA, NO QUE FACIN BENEFICIS A CURT TERMINI, SINO QUE SIGUIN PRODUCTIVES PER L'ENTORN EN EL QUAL NOSALTRES HI SOM, LA SOCIETAT HI éS, LA BORSA HI éS. QUE TINGUIN UN ENTORN QUE SIGUI CONDUCTIU D'ACTIVITAT D'AQUESTA CIUTAT PERQUE ENS L'ESTIMEM. PERQUE MéS ENS AGRADARIA QUE ANéS ENDAVANT QUE NO QUE ANéS ENDARRERA. I ARA, SI TENEN.PREGUNTES... Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3953 Title A name given to the resource Presentació de l'activitat econòmica Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Area Urbanisme i Obres Públiques, Empreses municipals, Iniciatives SA, Empresa privada i Port. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albèniz Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Infraestructures Gestió pública Competitivitat Barcelona Acció política Model social Urbanisme Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1056/19861105d_00168.pdf fd4cf0fe998d175878ac14b4ca98b7db PDF Text Text Bienvenida del.. Excmo: Barcelona , Pasqual Maragall Internacional sobre la al Alcalde 3er :,Congreso' preparación y los Socorros en. casos de catástrofe_ e noviembre 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL • �? Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: MOLT HONORABLE PRES_IDENT, SE ÑORES SECRETARIOS GENERALES,' DIGNíSIMAS AUTOnIDADES,.. SE ÑORAS, SEÑORES:" COMO ALCALDE D; BARCELONA ME CORRESPONDE DAR LA BIENVENIDA A NUESTRA CItIDAD A TODOS "VDS., PARTICIPAiNTES EN ESTE 3ER CONGRESO DE EMERGENCIA 86. ESTA CIUDAD FUE DE-LAS PRIMERAS DE ESPAÑA EN CONTAR CON UN CUERPO DF BOMBEROS PROPIO, Y LA PRIi~1ERA EN ORGANIZAR UN SERVICIO DE VOLUNTARIOS DE PROTECCIóN NUESTRA SENSIBILIDAD ANTE-:L-OS PELIGROS DE CATáSTROFE.ESTá PUES-ACREDITADA ESTE CONGRESO SE CELEBRA, ADEMáS, CUANDO ES AUN MUY " RECIENTE EL- NOMBRAMIENTO DE - BARCELONA - COï l o S EDE DE LOS.. JJ.00. DE 1:992.. COMO VDS. MUY BIEN 5-.13EN, .UNA DE LAS PREOCUP ACIONES DE LA F1"iILIA OLíi-IPICA ES LA CAPACIDAD DE -LA-- CIUDAD ORGANIZADORA-. DE LOS JUEGO S PA_RA AFRONTAR' SITUACIOï,ES DE _i'I?SGO EM UN ACOiNTECIï;I 'O" DE MASAS TAN • �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació. IMPORTANTE. SI LA'CANDIDATURA DE BARCELONA PROSPERE FUE EN PARTE. GRACIAS A QUE HA PODIDO DEMOSTRAR_. ESTA CAPACIDAD.- NO OBSTANTE. NO NOS DAMOS POR SATISFECHOS. QUEREMOS PERFECCIONAR NUESTRAS TÉCNICAS, MANTENER LA EXCELENTE PREPARACIóN DE NUESTRO PERSONAL Y AVANZAR CADA DIA MAS. POR ESO _-ACOGEMOS COM- MUCHO AGRADO ESTRE CONGRESO,: CON LA SEGURIDAD- DE QUE EL INTERCAMBIO DE IDEAS EN QUE ÉL SE PRODUZCA SERASUP-IAï1ENTE PROVECHOSO. -ESTA CIUDAD, COMO - - PUERTO DE .- ESPECIALi1ENTE INTERESADA . —POR 'EL MAR QUE ES, TEMA G 1'?ERAL SUS PELIGROS- DE ESTE 3ER:CONGRESO. -EL AGUA Y F `' ADEHáS LáS IMPORTANTE DE TODA UNA RE GIóN, ESTA• LA CIUDAD EL t EDITERRANEO ESPAÑOL, CAP_ACTERI7ADO POR EL RÉGIP-TE_J IRREGULAP.- . DE SUS RiOS , OUE SE TRADUCE ^N FR E CUENTES IïJUi' i^\CIONES. LA PROPIA CIUDAD, POR SU COí"":JFIGU T.'.-`>CIóN °F íSICA, -NO ESTá EXENTA DE ESE PELIGRO. r, D ^'. ^ OS LO S SEGUIREMOS _. ^ SEGUIR CO -_P ±?: ïD^,..a^ ^ D S . C0_. CUANTO IPJT,^: i- n' *^-n ^ e 1 ^ ,\T �—4— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: TRABAJOS DEL CONGRESO. EN FL , EJFRÇ IC IO DE - SALVAMENTO QUE TENDRá LUGAR A LA. CLAUSURA . PODRáN COMPROBAR VDS. EL GRADO DE PREPARACIóN DE NUESTROS.SERVICIOS. UNOS SERVICIOS QUE, COMO TANTOS RELACIONADOS CON LA SEGURIDAD Y LA DEFENSA, TIENEN COMO PRINCIPAL DESEO QUE - NUNCA TENGAN QUE LLEGAR A INTERVENIR._ POR ELLO SU TRABAJO ., EL TRABAJO DE TODOS TANTO MáS MERITORIO., Y MERECE TODO NUESTRO APOYO, SOLIDARIDAD, RESPETO Y ADIj'IRACI6It. SEÑORAS', SFï.?9RES., EN NOMBRE ' DE . LA CIUDAD DE BARCELONA Y EN '^L MIO PROPIO, 'LES- OFRECEMOS NUESTRA HOSPITALIDAD Y LES DESEAMOS . UNA F ELIZ F.STANCIA' ENTRE 'NOSOTROS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3962 Title A name given to the resource 3er Congrés Internacional sobre "La preparación y los socorros en casos de catástrofe" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Congressos i conferències Gestió pública Infraestructures Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1058/19861120d_00171.pdf c683fc1f8f1480c0956beb37963c94bf PDF Text Text Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall a la Graduate School of Design (Harvard) Cambridge, Massachusetts, 20 de novembre 1986 �IT IS AN HONOUR AND A PLEASURE FOR A CATALAN TO BE IN THIS HOUSE WHERE ANOTHER CATALAN, AND A BARCELONIAN, TOO, JOSEP LLUIS SERT, SPENT SO MANY YEARS OF HIS FRUITFUL CAREER. WHEN I WAS FIRST ASKED TO GIVE THIS LECTURE HERE, I WONDERED WHAT COULD THE MAYOR OF BARCELONA EXPLAIN TO A GRADUATE SCHOOL OF DESIGN AUDIENCE THAT WOULD BE OF INTEREST. I AM AFFRAID I HAVE NOT FOUND A SATISFACTORY ANSWER TO THAT QUESTION. URBAN POLICY IN BARCELONA BARCELONA HAS A LOT TO OFFER TO YOU, THIS IS SOMETHING I AM SURE OF. SO PERHAPS THE BEST I SHOULD TELL YOU WOULD BE JUST 'COME TO BARCELONA AND DISCOVER HER BY YOURSELVES'. THAT WOULD BE RATHER RUDE, OBVIOUSLY. SO, I WILL DO MY BEST TO CONVEY TO YOU THE PASSION I FEEL FOR MY CITY AS EVERYONE THAT GETS TO KNOW HER DOES. THERE ARE MORE SUITABLE PEOPLE THAN I AM TO SPEAK ABOUT BARCELONA IN ARCHITECTURAL TERMS, SOME OF THEM �_3_ VERY WELL KNOWN IN THIS SCHOOL, AS PROFESSOR RAFAEL MONEO. NEVERTHELESS LET ME EXPLAIN SUMMARILY BARCELONA'S CONTRIBUTION TO URBAN THEORY AND PRACTICE AS IT HAS BEEN RECENTLY STATED BY ORIOL BOHIGAS, A PROFESSIONAL YOU KNOW ALSO VERY WELL AND THE PRINCIPAL BRAIN AND EXECUTIVE BEHIND THE URBAN POLICY WE HAVE BEEN DEVELOPING IN BARCELONA MUNICIPALITY FOR THE LAST 6 YEARS. THESE IDEAS ARE RELATED TO RELATIONSHIPS BETWEEN URBAN CENTER AND PERIPHERY, TO THE OPPOSITION BETWEEN PLANS AND PROJECTS AND TO THE IMPORTANCE OF FORM IN URBAN POLICY. ORIOL BOHIGAS AN HIS TEAM AT THE CITY HALL CONDUCTED A POLICY BASED ON THE CONVICTION THAT A SET OF PROJECTS IS A BETTER TOOL OF URBAN CONTROL THAN A GENERAL PLAN. THE MODEL WAS ASUMED BY THE CITY COUNCIL. IT MEANT ALSO GIVING UP ZONING AND SEEKING FOR A CITY WHERE ALL ACTIVITIES COEXISTED. �-4- THE MOST VISIBLE ASPECT OF BARCELONA URBAN POLICY, HOWEVER, AND THE ONE THAT HAS AROUSED MORE CONTROVERSY, IS THE PRIORITY OF FORM OVER QUANTITATIVE STANDARDS. BOHIGAS HAS PLEADED FOR URBAN POLITICIANS AND TECHNICIANS TO INVOLVE THEMSELVES IN DEFINING THE PHYSICAL FORM OF THE CITY. HENCE A DARING ENGAGEMENT TO BUILD A SET OF URBAN SPACES -PARKS, PLACES- OF HIGH URBAN AND DESIGN QUALITY THROUGHOUT THE CITY, ESPECIALLY IN THE MOST DECAYED AREAS, BOTH IN THE CENTER AND IN THE PERIPHERY. I AM GLAD TO SAY THAT IN THOSE PROJECTS WE HAVE HAD THE CONTRIBUTION OF AMERICAN ARTISTS SUCH AS JOE HELLMAN, ELSWORTH KELLY, BRYAN HUNT AND RICHARD SERRA. THE EXPERIENCE HAS BEEN A SUCCESS, AND HAS SHOWN, IN BOHIGAS'S WORDS, THAT URBAN FORMALIZATION AND "MONUMENTALIZATION" OF DULL PERIPHERIC AND DEGRADED QUARTERS CAUSES SOCIAL AGGLUTINATION AND THE CREATION OF COLLECTIVE PARTICIPATION PRIMARY INSTRUMENTS. �-5- BARCELONA, CATALONIA, SPAIN NOW I WOULD LIKE TO GIVE YOU MY POINT OF VIEW ON WHAT PAPER BARCELONA CAN PLAY IN CATALONIA, IN SPAIN, IN EUROPE AND THE WORLD, AND ALSO A GENERAL REFLECTION ON WHAT IS THE ROLE OF THE CITIES IN THE WORLD. AS YOU KNOW, BARCELONA IS, HAS BEEN FOR CENTURIES, THE CAPITAL CITY OF CATALONIA, AN AUTONOMOUS REGION IN NORTHEAST SPAIN WITH ITS OWN LANGUAGE, CATALAN, DIFFERENT TO SPANISH. THROUGHOUT THE MIDDLE AGES, THE COUNTS OF BARCELONA WERE ALSO KINGS OF ARAGON WHO REIGNED OVER A CONFEDERATION OF KINGDOMS INCLUDING MOST OF SPANISH MEDITERRANEAN COAST, THE BALEARIC ISLANDS, PART OF SOUTHERN FRANCE, SOUTH OF ITALY, SICILLY AND SARDINIA. THE HOUSE OF BARCELONA HAD ALSO CONSULATES IN THE MAIN CITIES OF THE MEDITERRANEAN BASIN THAT ACTED AS AGENTS OF A POWERFUL COMMERCIAL EMPIRE. A:FTER FERDINAND AND ISABELLA, THE CROWNS OF ARAGON AND CASTILE WERE CARRIED BY THE SAME HEADS. THAT ROYAL UNION MARKS THE START OF MODERN AGE IN SPAIN. �-6- THE CATALAN SPLENDOR OF THE MIDDLE AGES WAS FOLLOWED BY A LONG PERIOD OF DECLINE. CATALONIA DID NOT RECOVER IN FACT UNTIL LAST CENTURY. I HAVE INDULGED MYSELF IN THIS RAW APPROACH TO CATALAN HISTORY BECAUSE YOU CAN FOLLOW IT IN THE VERY STREETS OF BARCELONA, IN OUR BUILDINGS, OUR CHURCHES. YOU CAN READ IT EVEN ON A MAP. �-ïTHE DEVELOPMENT OF BARCELONA BARCELONA SAW A FANTASTIC DEVELOPMENT FROM THE MID XIXth CENTURY. UP TO 1859 BARCELONA WAS CLOSED WITHIN THE WALLS THE PERIMETRE OF WHICH HAD NOT ALTERED FROM THE MIDDLE AGES. IN 1859 WAS APPROVED THE PLAN DEL ENSANCHE, THE "ENLARGEMENT PLAN", DEVELOPED BY ILDEFONSO CERDà. THE WALLS WERE PULLED DOWN AND THE CITY SPREAD OVER THE SURROUNDING PLAIN AND REACHED THE NEARBY VILLAGES: SARRIà, ST GERVASI, GRàCIA, ST MARTí. MY GRANDFATHER, FOR INSTANCE, WAS BORN IN 1860 IN THE VERY HEART OF THE MEDIEVAL CITY. LATER HE WENT OUT THE WALLS, TO THE ENSANCHE AND FINALLY TO ST GERVASI. IN A SENSE HE FOLLOWED THE GROWTH OF THE CITY. IN JUST 50 YEARS HIS GENERATION EXPANDED MORE THAN PREVIOUS GENERATIONS FOR 10 OR 15 CENTURIES. I RECALL RICARDO'S "LOW PRICE OF CORN ", 1815, WHERE HE SAID THAT INCREASES IN POPULATION WOULD INCREASE THE SUPPLY OF LAND SO THAT RENTS WOULD NOT RISE. IT WAS NOT EXACTLY SO IN BARCELONA. LAND PRICES WENT UP, AND ONLY IN DOWNTOWN, ROUND THE CITY HALL, MODERATLY DOWN. �-8IN 1888 AN UNIVERSAL EXHIBITION WAS HELD ON THE GROUNDS OF THE OLD CITADEL, OMINOUS SYMBOL OF CENTRALIST OPRESSION, BUILT IN THE XVIIIth CENTURY AFTER THE FIRST BOURBON KING OF SPAIN AND DEMOLISHED SHORTLY AFTER THE WALLS WERE PULLED DOWN. THE UNIVERSAL EXHIBITION UNDERLINED THE DEFINITIVE ASSERTION OF THE CITY DEVELOPED BY CERDà, AS WELL AS A DEMONSTRATION OF CATALAN BOURGEOSIE'S FAITH ON MODERNITY, PROGRESS AND INDUSTRIALIZATION. CATALONIA WAS OPEN TO THE CULTURAL TRENDS COMING FROM EUROPE AND WAS ABLE TO GIVE THEM A PERSONAL INTERPRETATION. AT THE SAME TIME THAT PARIS, VIENNA, PRAGA, BRUSSELS, GLASGOW AND LONDON KNEW THE ART NOUVEAU, THE SEZESSION OR MODERN STYLE, IN BARCELONA MODERNISME FLOURISHED WITH EXTRAORDINARY STRENGTH. MODERN STYLE ARCHITECTURE HAD IN BARCELONA A FIELD TO EXPRESS ITSELF AS NO OTHER CITY OF EUROPE HAD. YOU CAN STILL ADMIRE THE RESULTS WALKING ON THE STREETS OF MY CITY AND LOOKING AT THE INCREDIBLE FAÇADES THAT CATALAN BOURGEOSIE HAD THE COURAGE TO BUILD. THIS CREATIVITY WAS SUSTAINED THROUGHOUT THE YEARS BEFORE THE SPANISH CIVIL WAR, IN SPITE OF SOCIAL UNREST �-9AND IN SPITE OF PRIMO DE RIVERA DICTATORSHIP. FIRST WORLD WAR BROUGHT TO CATALONIA PICASSO, WHO CAME BACK, PICABIA AMONG OTHERS. BUT IT ALSO BROUGHT MONEY. CATALAN INDUSTRIALITY TOOK ADVANTATGE OF SPAIN'S NEUTRALITY TO MAKE GOOD BUSINESS OUT OF SELLING GOODS TO BOTH ALLIED AND CENTRAL POWERS. THAT COULD EXPLAIN SOME OF THE NEUTRALIST FEELINGS THAT CATALAN BOURGEOISSE STILL IS SHELTERING. THE 1929 UNIVERSAL EXHIBITION GAVE BARCELONA THE MOST IMPORTANT THRUST TO MODERNITY SINCE THE PREVIOUS 1888 EXHIBITION. THE 1929 EXHIBITION WAS BOLD ENOUGH TO HOST AND SHOW TO THE WORLD THE MIES VAN DER ROHE GERMAN PAVILLION, WHICH WE REBUILT LAST WINTER. THE FIRST BARCELONA UNDERGROUND RAIL SYSTEM WAS ALSO BUILT FOR THE 1929 EXHIBITION, AS WELL AS MANY IMPORTANT URBAN PROJECTS. IT WAS IN THIS TIME WHEN ARNOLD SCHONBERG BEGAN MOSES AND ARON IN BARCELONA. HIS DAUGHTER IS NAMED AFTER THE SECOND MOST POPULAR VIRGIN IN CATALONIA AFTER MONTSERRAT: NúRIA. �-10- IN THE REPUBLIC YEARS, THE THIRTIES, ARCHITECTURE WAS AGAIN THE FIELD WHERE CATALAN CAPACITY TO CATCH THE SIGNS OF THE TIMES WAS MORE EVIDENT. RACIONALIST ARCHITECTS FLOURISHED IN CATALONIA. JOSEP LLUIS SERT AND MEMBERS OF GATPAC ARCHITECT GROUP MADE BARCELONA THE CENTRE OF INTEREST OF EUROPEAN ARCHITECTS. THE GENERALITAT, THE CATALAN AUTONOMOUS GOVERNMENT, ENTRUSTED LE CORBUSIER THE DESIGN OF A NEW DEVELOPMENT PLAN OF BARCELONA METROPOLITAN AREA. THE SPANISH PAVILION OF 1937 PARIS EXHIBITION, WHERE PICASSO'S GUERNICA WAS FIRST SHOWED, AS WELL AS WORKS BY MIRó, GARCIA AND CALDER, WAS DESIGNED BY JOSEP LLUÍS SERT, AS YOU KNOW. LATER CAME WHAT IT CAME. AND FOR DECADES CATALONIA WAS TO MANY SPANIARDS A SYMBOL OF RESISTANCE TO FASCISM, A PLACE WHERE ONE COULD FEEL AN EUROPEAN ATMOSPHERE. AND BARCELONA WAS ITS FOCAL POINT. HOWEVER STRONG THE DICTATORSHIP PRESSURE WAS, CATALAN'S LOVE OF FREEDOM CREATED AND ENVIRONMENT LESS OPRESSIVE THAN IN THE REST OF SPAIN. �WHEN PICASSO, IN SPITE OF HIS GENIUS, WAS LOOKED SUSPICIOUSLY BY FRANCO'S REGIME, WHEN EVEN HIS NAME WAS ALMOST FORBIDDEN IN THE SPANISH PRESS, THE CITY OF BARCELONA OPENED ITS PICASSO MUSEUM. THIS IS AN EXAMPLE, BUT I COULD OFFER MANY OTHERS TO YOU. NOW SPAIN IS A PARLIAMENTARY DEMOCRATIC MONARCHY. SPAIN HAS JOINED THE COMMON MARKET AND DECIDED NOT TO LEAVE NATO. BARCELONA HAS GOT THE 1992 OLYMPIC GAMES ORGANITATION. A GREAT DEAL OF ADJUSTEMENTS AND CHANGES ARE EXPECTED TO HAPPEN IN SPAIN AND ITS RELATIONSHIP WITH EUROPE AND THE REST OF THE WORLD. HOW DOES BARCELONA AND CATALONIA FIT IN THIS SCENE? �-12BARCELONA, CATALONIA, EUROPE AND THE WORLD CATALANS HAVE ALWAYS FELT AT HOME IN EUROPE. AND SO THE PRESIDENT OF CATALANS AUTONOMOUS GOVERNMENT SAID IN AACHEN, WHERE CHARLEMAGNE IS BURIED: "CATALONIA HAS COME BACK HOME ". AS A CATALAN WRITER, ECONOMIST AND ENGINEER, LUIS RACIONERO, HAS POINTED OUT, BACK IN THE Xth CENTURY ROMANESQUE MONASTERIES IN THE CATALAN PIRENEES WERE AN EUROPEAN CULTURAL ENCLAVE ACTING IN A WAY AS A BRIDGE BETWEEN GREEK HUMANISTIC HERITAGE, ARABIC AND PROVENÇAL CULTURES. WHAT WILL HAPPEN WITH CATALAN CULTURE, WITH CATALAN NATIONALITY AS SPAIN JOINTS EUROPE? ONE MAY THINK CATALAN NATION AND OTHER NATIONAL MINORITIES WILL EXPAND AS THE STATE-NATION LOSES POWER. OTHERS DO NOT AGREE WITH THIS IDEA. THEY SAY THAT FAR FROM THAT COMMON MARKET TENDS TO ENFORCE THE STATE STRUCTURE OF SPAIN. I THINK BARCELONA HAS A LOT TO OFFER TO EUROPE. LAST SEASON WE SHOWED IN LONDON AN EXHIBITION CALLED "HOMAGE TO BARCELONA". THE GREAT SURPRISE OF THIS EXHIBITION WAS RAMON CASAS'PAINTINGS . WHAT WE WANTED TO �-13DO WITH THE EXHIBITION, AS WE DID IN LAUSANNE WITH THE TREASURES OF BARCELONA SHOWING WHICH IS STILL ON, IS TO EXPLAIN TO THE WORLD THAT PEOPLE AS PICASSO, GAUDí, MIRó, DALÍ OR PAU CASALS ARE NOT ISOLATED PERSONALITIES GROWING SPONTANEOUSLY ON A GREY LANDSCAPE. WE WOULD LIKE TO MAKE UNDERSTAND THAT WE HAVE HAD A FAVOURABLE ENVIRONMENT THAT HAS MADE SUCH GENIUSES POSSIBLE. EUROPE HAS SOMETHING TO DISCOVER IN CATALONIA, AND CONVERSELY. FROM THE POINT OF VIEW OF REGIONAL AND URBAN ECONOMICS, WHICH WAS MY OWN ACADEMIC SUBJECT BEFORE I BECAME A FULL TIME POLITICIAN, BARCELONA HAS ALSO AN IMPORTANT ROLE TO PLAY IN THE EUROPEAN SYSTEM OF CITIES. BARCELONA IS TO BECOME TE LINK THAT WILL ATTACH THE IBERIAN PENINSULA TO THE URBAN EUROPEAN AXIS THAT GOES FORM LONDON TO MILAN. THERE IS A REGION DEFINED ROUGHLY BY THE AREAS OF BORDEAUX, TOULOUSE AND MILANO WICH HOLDS AN ENORMOUS ECONOMIC, SCIENTIFIC AND CULTURAL POTENTIAL. UNTIL SPAIN'S COMING INTO THE EEC THIS REGION HAS BEEN A BORDER REGION, A CUL -DE -SAC. FROM NOW ON IT WILL HAVE AN INCREASING CHARACTER OF PASSAGE. �-14BARCELONA WANTS TO ATTRACT THE GRAVITY CENTRE OF THIS REGION TOWARDS THE CATALAN SYSTEM OF CITIES. AND TO DO SO, BARCELONA HAS TO COMPETE WITH TOULOUSE, WHICH IS A FORMIDABLE CENTRE OF HIGH TECHOLOGY INDUSTRIES, AND MARSEILLES, WHOSE PORT FIGHTS WITH BARCELONA AND GENOA FOR THE FIRST PLACE IN THE MEDITERRANEAN. WE HAVE CALLED THIS REGION THE "NORTH OF SOUTH" OF EUROPE. WITHIN THIS REGIONS THE CONNECTIONS BETWEEN THEIR CITIES ARE ALREADY NATURAL. WE HAVE ONLY TO ENHANCE THEM, TO FACILITATE THEM. MONTPELLIER IS THE CITY THAT FIRST MADE A MOVE ON THIS DIRECTION. M. FRECHE, THE MAYOR OF MONTPELLIER, WAS THE FIRST FRENCH POLITICIAN TO WELCOME THE ENLARGEMENT OF THE EEC. MONTPELLIER HAS UNDERSTOOD THAT IS EASIER FOR THEM GOING TO BARCELONA THAN TO PARIS. BARCELONA IS THE NEAREST BIG MARKET TO MONTPELLIER, THE NEAREST BIG CITY. BARCELONA CAN BE A CAPITAL OF THE NORTH OF THE SOUTH OF EUROPE. THIS AREA HAS AN "ART OF LIVING", SO TO SPEAK, THAT IS VERY ATTRACTIVE TO THE NORTH: CLIMATE, LANDSCAPE, LEISURE. AT THE SAME TIME TE MAIN CITIES OF THE AREA HAVE AN IMPORTANT ECONOMIC CAPACITY. �-15- BARCELONA TOWARDS 1992 BARCELONA, HOWEVER, NEEDS A LARGE AMOUNT OF INVESTMENTS TO BE READY FOR THE CHALLENGES OF NEXT CENTURY. THE MODERN BARCELONA HAS DEVELOPED BY IMPULSES. THIS HAPPENED IN THE XIXth, WHEN THE WALLS WERE PULLED DOWN, AND IN 1929, WITH THE INTERNATIONAL EXHIBITION, AS I HAD SAID BEFORE. NOW WE HAVE CHOSEN THE 1992 OLYMPIC GAMES TO GIVE A SIMILAR THRUST. OUR PURPOSE IS TO ENHANCE BARCELONA'S STATUS AS A SECOND CAPITAL OF SPAIN AND A LEADING MEDITERRANEAN METROPOLIS AND TO TAKE FULL ADVANTAGE OF THE MANY DISTINGUISHING FEATURES OF THIS CITY. THE BIGGEST OPERATIONS WE HAVE ALREADY STARTED AFFECT THREE PRINCIPAL AREAS: THE HILLS WHICH FORM THE CITY'S WESTERN, BORDER THE COASTAL AREA TO THE NORTHEAST OF BARCELONA, AND THE OLD CENTRAL CITY. �-16THE SERRA DE COLLSEROLA, A CHAIN OF LOW COASTAL HILLS, HAS BEEN AN OBSTACLE TO BARCELONA'S URBAN GROWTH THROUGHOUT HISTORY. WE INTEND TO TURN THIS AREA INTO METROPOLITAN BARCELONA'S CENTRAL PARK. THE BARRIER THAT IT IS AT PRESENTLY WILL BECOME A PLEASANT LINK BETWEEN THE CENTRAL CITY AND THE INDUSTRIAL AND RESIDENTIAL TOWNS BEYOND THE HILLS. BARCELONA'S WATERFRONT STRETCHES FROM THE MOUTH OF THE LLOBREGAT RIVER, TO THE SOUTHWEST, TO THE MOUTH OF THE BESOS RIVER TO THE NORTHEAST, EXTENDING ALONG APPROXIMATELY EIGHT MILES OF COASTLINE INCLUDING THE HARBOUR FACILITIES. THE NORTH BANK OF THE LLOBREGAT DELTA HAS DEVELOPED INTO AN IMPORTANT AND MODERN INDUSTRIAL AREA. ON THE SOUTH BANK THERE IS THE BARCELONA INTERNATIONAL AIRPORT, AND A RICH HIGHLY COMPETITIVE AGRICULTURAL AREA. THE COASTAL AREA NORTHEAST OF THE BARCELONA HARBOUR IS KNOWN AS THE "EASTERN BEACHES" AND EXTENDS APPROXIMATELY FIVE KILOMETERS ALONG THE COAST. THIS STRETCH, ALONG WITH THE INLAND AREA ADJOINING IT, WILL BE THE FOCUS OF A SERIES OF PROJECTS. �-17BARCELONA HAS BEEN LIVING, AS WE CATALANS SAY, "WITH ITS BACK TO THE SEA", WHICH IS IN DIRECT CONTRADICTION WITH THIS CITY'S BRILLIANT PAST AS THE CENTER OF A COMMERCIAL EMPIRE BASED ON MARITIME TRADE. BUT, INDEED, THE MODERN CITY HAS MANAGED TO ERECT A WALL BETWEEN ITSELF, ITS WAY OF LIFE, AND THE NEIGHBORING SEA. ONE OF THE PRINCIPAL CONCERNS OF THE CITY COUNCIL IS TO TEAR DON THIS INVIABLE WALL. THE RENOVATION OF THE BOSCH AND ALSINA DOCK AT THE HARBOUR, WHICH WAS FORMERLY USED AS A TIMBER STORAGE AREA, REPRESENTS AN IMPORTANT STEP IN THIS DIRECTION. THAT WAS A RELATIVELY EASY PROJECT TO CARRY OUT BECAUSE IT INVOLVED A LIMITED AREA AND, DUE TO ITS CENTRAL LOCATION, PROVIDED IMPORTANT AND OBVIOUS SOCIAL BENEFITS. BUT THE EASTERN BEACHES INVOLVE A DIFFERENT SET OF PROBLEMS. THE BEACHES THEMSELVES ARE IN VERY BAD CONDITI.ONS BECAUSE OF DOMESTIC AND INDUSTRIAL SEWAGE AS WELL AS DEBRIS AND GARBAGE WHICH HAS BEEN DUMPED THERE. THE 1,300 ACRE AREA ADJOINING THE WATERFRONT, CALLED POBLE NOU, IS AN OLD INDUSTRIAL AND RESIDENTIAL AREA, ENCIRCLED BY RAILWAY TRACKS WHICH ISOLATE IT FROM THE SEA FROM THE REST OF THE CITY. �-18- THE GREAT CHALLENGE WHICH WE AIM TO FACE IS THE RENEWAL OF THIS AREA, INCLUDING RECLAIMING THE WATERFRONT AS A SPORTS AND RECREATION AREA, AND BREAKING THE COLLAR OF RAILWAY LINES ENCIRCLING POBLE NOU, THUS OPENING IT TO THE REST OF THE CITY, AND BARCELONA TO THE SEA. THERE ARE THREE STEPS INVOLVED IN REACHING THIS GOAL: FIRST, THE "SPECIAL PLAN FOR THE EASTERN BEACHES"; SECOND, REMOVING THE RAILWAY TRACKS AND, THIRD, THE EXPANSION AND CONSTRUCTION OF IMPORTANT FACILITIES INCLUDING THE "OLYMPIC VILLAGE". THE "SPECIAL PLAN FOR THE EASTERN BEACHES" HAS TO PRINCIPAL AIMS; FIRST, TO CLEAN UP THE WATER IN THE BEACHFRONT AREA THROUGH THE INSTALLATION OF A NEW SEWER SYSTEM AND SEWAGE RECYCLING PLANTS; AND, SECOND, TO PROTECT THE SHORE FROM EROSION THROUGH THE CONSTRUCTION OF PIERS. WHEN THE PLAN IS COMPLETED, APPROXIMATELY 400 ACRES OF ADDITIONAL LAND WILL BE OPENED TO THE SEA. ONLY PART OF THIS LAND WILL BE AVAILABLE FOR URBAN USES, THE REST BEING SUBJECTED TO COAST LAW RESTRICTIONS. THIS NEW �-19LAND, THEN, WILL BE USED FOR NEW BEACHES, A GREAT MARITIME PARK, A YATCHING HARBOUR AND OTHER SPORTS AND RECEAT:CONAL AREAS. URBAN DEVELOPMENT IN POBLE NOU HAS BEEN BLOCKED BY THIS RAILWAY NETWORK, SINCE THE WATERFRONT WAS BUILT UP BY INDUSTRIES DEPENDENT UPON THE RAILROAD SYSTEM. THE TRAIN TRACKS RUNNING ALONG THE COAST ARE, TO A GREAT EXTENT, RESPONSIBLE FOR THE SEPARATION BETWEEN BARCELONA AND ITS WATERFRONT. ALONG A STRETCH OF APPROXIMATELY SEVEN KILOMETERS OF TRACK, THERE ARE ONLY TWO PEDESTRIAN OVERPASSES AND TO GROUND LEVEL CROSSINGS. RAILWAY FACILITIES ACCOUNT FOR ALMOST A HUNDRED ACRES OF THE LAND AREA OF POBLE NOU. INDUSTRIAL USE OF THESE RAILWAY LINES HAS DECREASED, HOWEVER, AND SEVERAL STOPS ON THE LINE HICH ARE PRIVATELY OWNED BY LARGE INDUSTRIES, ARE NO LONGER IN USE. THANKS TO THE OLYMPIC DEADLINE THE CITY OF BARCELONA, THE CATALAN AUTONOMOUS GOVERNMENT, THE CENTRAL GOVERNMENT AND THE NATIONAL RAILWAY CORPORATION CAME TO AN AGREEMENT LAST WINTER TO CHANGE THE BARCELONA RAILWAY NETWORK, INCLUDING THE RENOVATION OF THE COASTAL TRACKS.. �-20- POBLE NOU IS AN URBAN DISTRICT WITH A VERY DEFINITE CHARACTER OF ITS OWN AND A STRONG SENSE OF COMMUNITY. THE FACT THAT IT WAS ISOLATED FROM THE CENTER CITY BY RAILWAY TRACKS HAS RESULTED IN A CERTAIN CULTURAL INDEPENDENCE ON THE PART OF THE PEOPLE OF POBLE NOU. THIS COMMUNITY BOASTS A LONG TRADITION OF SOCIAL ACTIVITY WHICH IS STILL ALIVE TODAY THROUGH ITS MANY CULTURAL AND RECREATIONAL SOCIETIES. THE PHYSICAL CHARACTERISTICS OF THIS PREDOMINATELY INDUSTRIAL AREA HAVE ALREADY BEEN POINTED OUT. IN SHORT, HEAVY.INDUSTRIES, MOST OF WHICH ARE NOW OBSOLETE, LEND AN AURA OF "INDUSTRIAL REVOLUTION" TO THE LANDSCAPE. MANY FIRMS, HOWEVER, ARE NOW MOVING THEIR FACTORIES TO NEER FACILITIES IN DIFFERENT INDUSTRIAL AREAS, SUCH AS THE LLOBREGAT DELTA, LEAVING BEHIND A NUMBER OF UNUSED BUILDINGS AND LAND PLOTS. THE BULK OF THE "NATIVE" POPULATION OF POBLE NOU LIVES IN THE CENTER OF THE DISTRICT, NEAR THE "RAMBLA", OR PROMENADE. THEIR DWELLINGS, MOST OF WHICH ARE AT LEAST FIFTY TO EIGHTY YEARS OLD, ARE AS DATED AS THE INDUSTRIES SURROUNDING THEM. THERE ARE HUGE HOUSING COMPLEXES ON THE NORTHERN BORDER OF THE DISTRICT, WHICH �-21WERE BUILT DURING THE SIXTIES, BUT WHICH, IN FACT, ARE PART OF AN ENTIRELY SEPARATE DISTRICT. THERE WILL BE SEVERAL OLYMPIC SPORTS FACILITIES IN THIS AREA, INCLUDING A MULTI -PURPOSE SPORTS HALL IN THE OLD FISHMARKET, OLYMPIC AND TRAINING POOLS IN THE MARITIME PARK, A SPORTS PALACE IN THE MARITIME PARK AND ATHLETIC TRACKS IN THE OLYMPIC VILLAGE. AFTER THE OLYMPIC GAMES, THIS AREA WILL BE OVEREQUIPED AND, THUS, WILL BECOME A SUPPLY AREA FOR THE REST OF THE CITY. THE SETTING UP OF THE OLYMPIC VILLAGE WILL ENTAIL THE LARGEST INVESTMENT ASSOCIATED WITH THE OLYMPIC GAMES. LODGINGS MUST BE PROVIDED FOR APPROXIMATELY 14,000 PEOPLE AND, BECAUSE OF SECURITY REGULATIONS, THE VILLAGE MUST BE A SELF-CONTAINED UNIT. IN ADDITION TO THE RESIDENTIAL STRUCTURES IT MUST INCLUDE PUBLIC AREAS AND SERVICES, SUCH AS: RESTAURANTS, MEETING POINTS, A COMMERCIAL CENTER, A RECREATION AND LEISURE CENTER, A POST OFFICE BRANCH, PUBLIC GROUNDS, PARKING LOTS, A BUS TERMINAL AND SPORTS FACILITIES. �-22I'HE OLYMPIC VILLAGE WILL BECOME THE NUCLEUS OF A LARGE-SCALE URBAN RENEWAL SCHEME. THE NEW COMMERCIAL, SPORTS, CULTURAL AND RECREATIONAL FACILITIES WILL SERVE AS AN IMPORTANT REGENERATIVE ELEMENT OF THE NOW-DECAYED URBAN STRUCTURE. THE OLYMPIC VILLAGE, LOCATED IN THE HEART OF POBLE NOU, WILL NOT BE A NEIGHBORHOOD OUTSIDE THE CITY, BUT RATHER A STIMULUS FOR THE REVIVAL AND RENEWAL OF THIS AREA. AFTER THE GAMES, THERE WILL BE LITTLE DIFFICULTY SELLING OR RENTING THE NEW DWELLINGS; SINCE `.THIS IS PUBLICALLY OWNED PROPERTY, BUILDING COSTS WILL BE LOW AND PRICES WILL BE COMPETITIVE. PRIVATE, OR MIXTED PUBLIC AND PRIVATE FUNDS COULD BE USED TO FINANCE, BUILD AND MARKET THE OLYMPIC VILLAGE APARTMENTS FOLLOWING THE GAMES. I WANT TO EMPHASIZE, ONCE AGAIN, THE IMPORTANCE OF THIS OPERATION TO BARCELONA'S FUTURE. POBLE NOU IS BARCELONA'S NATURAL DOOR TO THE SEA. WHEN, IN THE MIDNINETENTH CENTURE, ILDEFONSO CERDà DESIGNED THE "EIXAMPLE", AN URBAN PLAN FOR THE EXPANSION OF DOWNTOWN BARCELONA, POBLE NOU WAS TO BECOME THE "MARITIME FAÇADE" OF THE CITY. URBAN RENEWAL IN POBLE NOU WILL, AS CERDá ORIGINALLY PROPOSED, FOCUS ATTENTION ON THIS "MARITIME FAÇADE" AND SERVE TO COUNTERBALANCE THE WESTWARD SHIFT OF THE CITY'S CENTER OF GRAVITY. �-23- THE OLD CENTRAL CITY URBAN RENEWAL SCHEME IS NOT SO DIRECTLY LINKED TO THE 1992 DEADLINE. THE OLD CENTRAL CITY IS AN AREA OF 386 Ha, THAT IS, ABOUT 960 ACRES AND A POPULATION OF 116.738. IN THIS AREA ARE THE MAIN BUILDINGS OF BARCELONA HISTORY: THE CITY HALL, THE GENERALITAT OR AUTONOMOUS GOVERNMENT HALL, THE CATHEDRAL, THE MEDIEVAL EXCHANGE AND MANY OTHER CIVIL AND RELIGIOUS BUILDINGS. BUT THERE IS ALSO AN IMPORTANT STOCK OF DERELICT HOUSES SHELTERING MARGINAL DWELLERS WITH MANY PROBLEMS OF VICE, CRIME, UNEMPLOYEMENT AND DRUG ADDICTION. BARCELONA HAS, IN A WAY, A DEBT WITH THE OLD CITY. WE COULD NOT BET FOR THE FUTURE IF WE HAD NOT RESPECT THE PAST. AND THE OLD CITY IS OUR PAST. THE PROJECTS CONCERNING THE OLD CITY ARE MUCH SLOWER THAN THE COASTAL ONES. IT IS A LONG PROCESS MEANT TO RECOVER FOR PUBLIC AND PRIVATE USES AN IMPORTANT SET OF DECAYED NOBLE BUILDINGS AND PUBLIC SPACES, RENEW THE PRIVATE DWELLINGS AND ACT OVER THE URBAN TISSUE TO MAKE POPULATION DENSITY DECLINE. �-24- A PLEAD FOR EUROPEAN CITIES I WOULD LIKE NOW TO MAKE A LITTLE DISGRESSION THROUGH SOME IDEAS ON CITIES AND SYSTEMS OF CITIES, ESPECIALLY IN EUROPE. FROM THE AGE OF ENLIGHTENMENT, THE XVIIIth CENTURY, MANKIND BEGAN TO BELIEVE IN PROGRESS, BEGAN TO BELIEVE THAT THE WORLD'S EVILS WOULD FIND SOLUTION WITHIN PROGRESS. PROGRESS WAS SOMEHOW RELATED TO URBANIZATION. CITIES WERE REGARDED AS A SUPPORT TO PROGRESS. THIS BELIEF LASTED UNTIL THE LATE 1960'S, ROUGHLY SPEAKING. MAN BEGUNS TO SEE HIMSELF AS PART OF A MENACED ENVIRONMENT. THERE IS A NEW CONSCIENCE THAT BOTH MAN AND ENVIRONMENT ARE PERISHABLE GOODS. THEY CAN DISAPPEAR BECAUSE OF HUMAN MADE DEVICES - THE BOMB, SO TO SPEAK AND BECAUSE OF DECAY PROCESSES. EVERYTHING THAT FROM THE XVIII WAS LOOKED ON AS SACRED WAS CALLED IN QUESTION, INCLUDING THE CITIES AS A PROGRESS FACTOR. THUS ALAIN TOURAIN CAN SAY THAT THE CITY IS A PLACE OF SIN, POVERTY, CRIME, UNEMPLOYMENT, UNHAPPINESS. IT IS BETTER TO BE IN THE SUBURBS OR IN A �-25AGRICULTURAL COMUNE, BUT OUT OF THE CITY, IN ANY CASE. ANOTHER SIGN OF THE TIME IS THE RECURRENCE OF STAGNATION THEORIES. THE SEVENTIES BEGAN WITH THE REAPPARITION OF WHITE -WASHED OLD THEORIES, NAMELY THE THEORY OF LIMITS OF GROWTH SUSTAINED BY THE CLUB OF ROME, FORRESTER, MEADOWS AND THE LIKE. WHAT ONCE HAD BEEN LAND, AS A SCARCE FACTOR, IT WAS NOW ENERGY, OIL. IT IS RELEVANT FOR THE FUTURE OF CITIES THAT ENERGY COSTS GO DOWN. THIS CAN HELP TO HAVE A SOCIETY WHERE THE DIFFERENCES, THE FRONTIER BETWEEN CITY AND COUNTRY WOULD NOT EXIST. THAT IS TO SAY, AN URBANISED COUNTRY, MEANING THAT ONE CAN FIND THERE THE POSSIBILITY OF LIVING WITH DIGNITY, WITH A GOOD LEVEL OF KNOWLEDGE AND HUMAN RELATION AVALABILITY. ON THE OTHER HAND, CITIES WHERE ITS DWELLERS ARE NOT CAPTIVE OF CONGESTION COSTS. FROM AN EUROPEAN OUTLOOK, HOWEVER, ONE CANNOT SPEAK ABOUT THE FUTURE OF CITIES WITHOUT A REFERENCE TO PRESENT AGRICULTURE POLICY IN THE ECONOMIC EUROPEAN COMMUNITY, THE COMMON MARKET. �-26EUROPEAN CITIES HAD TO ESTABLISH A LOBBY TO STOP EUROPE PAYING FOR SUBSIDIZED FARM SURPLUSES. THE INDUSTRIAL AND TERTIARY EUROPEAN WORKER IS FINANCING A VERY EXPENSIVE FOOD POLICY WHICH RESULTS IN DUMPING EXPORTS. I HAD THE PRIVILEGE TO BE RECEIVED BY PRESIDENT ALFONSIN IN ARGENTINA WHEN SPAIN HAS JUST SIGNED THE AGREEMENT TO ENTER THE COMMON MARKET. PRESIDENT ALFONSIN GREETED ME WITH A GENTLE REBUKE FOR OUR JOINING THE EEC. "YOU HAVE JUST DONE US AN ILL TURN" HE SAID. EUROPE PRODUCES MEAT AT A COST OF 130, SELLS IT AT 90 IN ARGENTINA WHERE WE CAN PRODUCE IT AT 100". THIS IS OF COURSE AN ABSURD SITUATION. WE ARE SPENDING THE MONEY OUR OLD CITIES NEED IN FOOD WE DO NOT EAT, BUT USE IT TO HINDER THE EFFORTS OF NATIONS THAT ARE STRUGGLING AGAINST UNDERDEVELOPMENT. IN EUROPE, AND IN ALL THE WORLD I THINK, WE HAVE A PARLIAMENTARY SYSTEM THAT OUTWEIGHS TERRITORIAL REPRESENTATIVITY OVER POPULATION. AS A RESULT, THE LAWS �-27- AND RESOLUTIONS ISSUED BY THESE PARLIAMENTS ARE MORE AGRARIAN ORIENTED AND THEREFORE MORE CONSERVAT.IVE THAN THE WHOLE OF THE POPULATION IS. IN MY OPINION EUROPE HAS TO RECOVER A CERTAIN URBAN MILITANCY. PAYING FOR FOOD SURPLUSES IS EXPENSIVE AND HAS TO BE DONE EVERY YEAR. PAYING FOR THE CITIES IS ALSO EXPENSIVE, BUT CITIES ARE ALREADY THERE, THEY ARE NOT PRODUCED YEARLY. A EUROPE, A WORLD SEEN AS A SET OF NATIONS ARE A EUROPE AND A WORLD SLOWER, WITH MORE CONFRONTED LANGUAGES THAN A EUROPE AND A WORLD SEEN AS A SYSTEM OF CITIES. CITIES HAVE NO FRONTIERS, NO ARMIES, NO CUSTOMS, NO IMMIGRATION OFFICIALS. CITIES ARE PLACES FOR INVENTION, FOR CREATIVITY, FOR FREEDOM. KEEPING A SYSTEM OF CITIES RUNNING IS EXPENSIVE, YES IT IS. IT IS NOT EASY, IT IS NOT. BUT WE HAVE TO KEEP IT. IT IS OUR REACHNESS. �-28BARCELONA AND THE AMERICAS BARCELONA IS ALSO BETTING FOR BEING THE BRIDGE BEWEEN LATIN AMERICA, AND THE WHOLE AMERICAN CONTINENT, AND EUROPE. BARCELONA IS THE MOST IMPORTANT SPANISH LANGUAGE PUBLISHING INDUSTRY CENTER IN THE WORLD. BARCELONA IS THE FIRST CITY OF EUROPE IN LATIN AMERICAN RESIDENTS. WE WANT TO CONSOLIDATE OUR POSITION IN THE AMERICAN EXPORT IMPORT TRADE. AND WE WANT TO EXTEND THE INFLUENCE OF OUR PORT BEYOND SPANISH FRONTIERS. AND WE WANT ALSO MANY NORTH AND SOUTH AMERICAN EXPORTERS THAT NOW OPERATE THOUGH LONDON OR ROTTERDAM TO COME TO BARCELONA. IT IS CHEAPER, AND WE ARE AS EFFICIENT AS THEM. �-29A LOOK AT THE YEAR 2000 LOOKING ALL THE WAY TO THE NEXT CENTURY I SEE OUR FUTURE RATHER OPTIMISTICALLY. CATALONIA IS RECOVERING THE POWER OF INVENTION, THE CREATIVITY, THE SPIRIT OF ENTERPRISE THAT MADE HER THE MOST DYNAMIC REGION OF SPAIN. AND SHE IS GOING TO DO IT WITH SPAIN, NOT AGAINST SPAIN. THE 1992 OLYMPICS HAS BEEN A POWERFUL TRIGGER TO START A FORMIDABLE REACTION OF OPTIMISM. THEY ARE A CHALLENGE TO GET OUR CITY READY TO ENTER THE TWENTY FIRST CENTURY AS A MODERN, EFFICIENT AND AT THE SAME TIME LIVEABLE CITY. WE CATALANS ARE COMING TO TERMS WITH OUR OWN HISTORY. WE HAVE TO ACKNOWLEDGE THAT OUR FUTURE IS NARROWLY LINKED TO THE FUTURE OF SPAIN. WE HAVE A PRIVILEGED PART IN THIS FUTURE. CATALONIA HAS TO BE THE LEADER OF THE TRANSFORMATION OF SPAIN. THE LEADER OF THE PROCESS THAT WILL MAKE SPAIN BECOME AN EUROPEAN NATION, THAT WILL MAKE SPAIN CEASE TO BE A KIND OF RESERVATION OF EXOTISM. �-30THE ROLE OF CATALONIA IS CRUCIAL. AND SO IS THE ROLE OF BARCELONA. I AM SPARING NO EFFORT TO KEEP BARCELONA MOVING. AND THE CITY WILL ANSWER, HAS ALREADY ANSWERED TO THE CHALLENGE. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3964 Title A name given to the resource A la Graduate School of Design de la Universitat de Harvard / Conferència. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sumari: - Política urbana de Barcelona. - Barcelona, Catalunya, Espanya. - El desenvolupament de Barcelona. - Barcelona, Catalunya, Europa i el món. - Barcelona cap al 1992. - Ciutats europees. - Barcelona i les Ameriques. - Una mirada al 2000. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cambridge, MA, EEUU Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Urbanisme Història Federalisme Relacions Internacionals Infraestructures Europa Barcelona Model social Ciutats Estats Units Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1080/19870323d_00197.pdf 30243a3c1f351ee2f47f08b33e235e46 PDF Text Text 31 Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Els Jocs Olímpics i el rellançament econòmic de Barcelona. Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, organitzada pel Cercle Financer a "La Caixa". Barcelona, 23 de març 1987 �32 Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SENYORES, SENYORS: AGRAEIXO AL CERCLE FINANCER QUE HAGI PROPICIAT AQUEST ENCONTRE AMB TOTS VOSTÉS. • EL CERCLE HA VOLGUT QUE PARLI DELS JOCS OLíMPICS I EL RELLANÇAMENT ECONòMIC DE BARCELONA. ELS CONFESO QUE TINC UNA MICA LA SENSACI6 DE "JUGAR A CASA", SI EM PERMETEN EL SíMIL FUTBOLíSITC. VULL DIR AMB AIXò QUE PARLO A UN PúBLIC CONVENÇUT DE LA IMPORTàNCIA QUE ELS JOCS TENEN PEL DESENVOLUPAMENT DE LA NOSTRA CIUTAT I DE TOT CATALUNYA. • UN CONVENCIMENT COMPARTIT AMB TOT EL MóN EMPRESARIAL I QUE HA ESTAT DEMOSTRAT AMB FETS MOLT ABANS DEL 17 D'OCTUBRE PASSAT. HE RECONEGUT PúBLICAMENT, I VULL TORNAR — HO A FER ARA, LA IMPORTàNCIA DE L'ADHESI6 QUE VAM OBTENIR EN JOAN MAS CANTí I JO QUAN EL 1983 ENS VAM REUNIR A LA CAMBRA DE COMERÇ AMB UNA TRENTENA D'EMPRESARIS PER EXPOSAR EL PROJECTE OLíMPIC. Ref.: �33 —3— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EN REALITAT, EL QUE VAM FER EN AQUELLA OCASI6 NO VA SER CONVENCER A AQUELL GRUP D'EMPRESARIS PIONERS. EL QUE VAM FER VA SER DESVETLLAR UN CONVENCIMENT QUE JA DUIEN D'ABANS, PER QUE NO S'HAVIA FORMULAT. • ERA UN CONVENCIMENT REFLEXE D'UNA TENSI6 SOCIAL, CULTURAL , AANíMICA DE TOTA UNA CIUTAT QUE VOLIA PROJECTAR — SE EN L'ESPAI I EN EL TEMPS I QUE ESTAVA BUSCANT EL MILLOR CATALITZADOR PER FER—HO. I ELS JOCS OLíMPICS SóN EL MILLOR PROJECTE PER PODER DONAR FORMA, ARTICULAR I CONDUIR LES ASPIRACIONS DE LA CIUTAT: UN DESIG LLARGAMENT CONTINGUT PER AMPLIAR LA NOSTRA PRESéNCIA EN ESPANYA, EUROPA I TOT EL MÓN. I ÉS BO QUE L'IMPULS QUE HI HA DARRERA DE TOT AIXó NO DECAIGUI. ÉS BO QUE UNA ENTITAT DE PRESTIGI COM AQUESTA, CINC MESOS DESPRÉS DE LA NOMINACI6, VULGUI SENTIR L'ALCALDE PARLAR DELS JOCS I DEL FUTUR DEL PAíS. EL QUE AVUI M'INTERESSA EXPLICAR QUINS SON ELS PROJECTES QUE LA CIUTAT NECESSITA REALITZAR. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació UNS PROJECTES QUE HEM LLIGAT ALS JOCS, PER QUE ENS SóN IMPRESCINDIBLES AMB JOCS O SENSE. M'INTERESSA EXPLICAR ELS CANVIS QUE VOLEM DONAR A LA FESOMIA DE BARCELONA, COM VOLEM RECONSTRUIR AQUESTA CIUTAT SITUANT—LA EN EL LLOC QUE MEREIX PER LA SEVA IMPORTàNCIA A LA SEVA HISTòRIA. A GRANS TRETS TOTS VOSTÉS ELS CONEIXEN. PER CREC QUE SERà úTIL REPASSAR AQUESTS PROJECTES, FIXAR—NOS EN ASPECTES DELS QUE NO SE N'HA PARLAT TANT, AVANÇAR EN LA RECERCA DE MITJANS PER FER — LOS MÉS RàPIDAMENT I MÉS BÉ. I EVIDENTMENT, ÉS OBLIGAT QUE EN AQUESTA CASA PARLI DEL MARC FINANCER QUE EL PAIS NECESSITA PER PODER DUR A TERME TOT EL QUE VOLEM. Ref.: �35 -5- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: LA IMPORTàNCIA DE BARCELONA TOTS ELS BARCELONINS, FINS I TOT JO DIRIA TOTS ELS CATALANS, ESTIMEM BARCELONA I LA VOLEM PRòSPERA, RICA, NETA. • AQUEST ÉS UN SENTIMENT LóGIC, I SURT DE DINS DE TOTS. PER HI HA ALTRES RAONS, A MÉS DE LES SENTIMENTALS, PER DESITJAR QUE BARCELONA MILLORI. EL MUNICIPI DE BARCELONA TÉ UNA POBLACI6 DE 1.700.000 HABITANTS SOBRE UNA SUPERFíCIE DE 98 KM2. AQUESTS LíMITS, COM VOSTÉS SABEN, SóN UNA FICCIó. LA • CIUTAT REAL ÉS UNA REA METROPOLITANA DE 3.000.000 D'HABITANTS SOBRE UNA SUPERFíCIE DE 478 KM2 REPARTIDA EN 27 MUNICIPIS. NOTEM, PER CERT, FINS I TOT AMB AQUESTA DEFINICI6, LA DIFERANCIA AMB MADRID, ON HI HA UN SOL MUNICIPI PER UNA POBLACI6 EQUIVALENT — 3.100.000 HABITANTS — PER UNA SUPERFíCIE UNA VEGADA I MITJA MÉS GRAN — 607 KM2—. EN QUALSEVOL CAS, A L'àREA METROPOLITANA DE �36 —6— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA HI VIU MÉS DE LA MEITAT —EL 52% — DE LA POBLACI6 DE CATALUNYA. PER LA INFLUèNCIA DE BARCELONA COM A MERCAT DE TREBALL VA MOLT MÉS ENLLà DEL TERRITORI METROPOLITà ESTRICTE. ÉS UN MERCAT DE TREBALL QUE COMPREN FINS A 50 MUNICIPIS AMB UNA POBLACI6 DE 4.200.000 HABITANTS. AQUESTES XIFRES, TOT I SER BEN CONEGUDES, VAL LA PENA TENIR — LES EN COMPTE PER RECORDAR LA IMPORTàNCIA DE BARCELONA EN EL CONJUNT DE CATALUNYA. PERQUè CATALUNYA CONTINUI SENT LA CAPDEVANTERA DE LA MODERNITZACI6 A ESPANYA ÉS IMPRESCINDIBLE QUE LA SEVA CAPITAL, BARCELONA, SIGUI UNA CAPITAL EFICAÇ. LA IMPORTàNCIA DE BARCELONA, PERò, NO S'ESGOTA EN LA SEVA DIMENSI6 ESPANYOLA. BARCELONA ÉS EL NUCLI FONAMENTAL D'UNA CATALUNYA ESTRUCTURADA COM UNA XARXA DE CIUTATS INTERCONNECTADES. UNA XARXA QUE POT COMPETIR AMB ALTRES REGIONS D'EUROPA I DE LA MEDITERRàNIA, SI A LA SEVA VEGADA Ref.: �37 -7- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: S'INTEGRA A LA XARXA DE CIUTATS EUROPEA. DONCS BÉ, TOTES AQUESTES FUNCIONS DE BARCELONA - MERCAT DE TREBALL, CAPITAL DE CATALUNYA, L1DER DE LA TRANSFORMACIó D'ESPANYA, CENTRE DE GRAVETAT DEL SUD D'EUROPA- CORRIEN EL GREU PERILL DE NO PODER SER EXERCIDES. NO PODIEN SER EXERCIDES SI BARCELONA NO COMPTÉS AMB AQUELLES INFRAESTRUCTURES QUE HAVIEN QUEDAT ENDARRERIDES RESPECTE EL QUE LA MATEIXA VITALITAT NORMAL DE LA CIUTAT EXIGIA. ENS TROBAVEM DONCS QUE ENCARA QUE PODIEM ACTUAR SOBRE LA QUALITAT URBANA DE L'ENTORN IMMEDIAT, DELS BARRIS, DE LES PLACES DELS CARRERS, ENCARA QUE HAGUESSIM CONSTITUïT 50 NOVES PLACES; ENCARA QUE HEM DESPERTAT LA CONSCIèNCIA DE LA BELLESA DE LES NOSTRES FAÇANES, DE LA RIQUESA DEL NOSTRE EIXAMPLE; ENCARA QUE HAGUESSIM DIGNIFICAT L'URBANISME MISERABLE DE LES NOSTRES PERIFèRIES, MALGRAT DONCS L'ÉXIT DE LA NOSTRA POLÍTICA UBANíSTICA, ENS MANCAVEN UNS GRANS EQUIPAMENTS QUE POSAVEN EN JOC L'AMBICI6 DE LA NOSTRA CIUTAT, LA DEFINICI6 DEL NIVELL DE CIUTAT QUE VOLEM. �38 —8— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: LA CIUTAT QUE VOLEM LA CIUTAT QUE VOLEM JA HEM DIT QUINA ÉS: UNA METRÒPOLIS MODERNA, CAPAÇ DE FER GRAVITAR ENTORN SEU TOTA LA REGI6 SUROCCIDENTAL D'EUROPA, CATALUNYA CAPDEVANTERA D'ESPANYA, CAPITAL DE PORTA D'ENTRADA D'AMèRICA LATINA A EUROPA I AMB LA QUALITAT DE VIDA QUE EL MóN MEDITERRANI ENS PERMET. L'ALTERNATIVA A AQUEST PROJECTE ÉS UNA CIUTAT PROVINCIANA, MÉS O MENYS AGRADABLE, PER SENSE CAP PAPER EN EL CONTEXT ECONòMIC MUNDIAL. LA CIUTAT QUE VOLEM TÉ UNES CARACTERíSTIQUES FíSIQUES BEN DEFINIDES. ÉS UNA CIUTAT OBERTA AL MAR, AMB UNA FAÇANA MARíTIMA ORDENADA, EQUIPADA I ACCESIBLE. UNA CIUTAT EN QUE LA SERRA DE COLLCEROLA HA DEIXAT DE SER UNA BARRERA PER ESDEVENIR EL PARC CENTRAL DE LA CIUTAT METROPOLITANA. UNA CIUTAT BEN COMUNICADA, AMB UNA XARXA VIàRIA EFICAÇ I QUE NO DESTROÇA EL TEIXIT URBE. UNA CIUTAT AMB ELS BARRIS I CIUTATS PERIFèRIQUES �39 -9- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SENSE SEGREGAR I AMB QUALITAT URBANA. UNA CIUTAT AMB EL SEU CENTRE HIST¿RIC, L'EIXAMPLE I LA CIUTAT VELLA, REHABILITATS I RECUPERATS. UNA CIUTAT CAPAÇ D'OFERIR A L'EMPRESARI D'AQUí O D'ARREU UNS SERVEIS FINANCERS EFICIENTS, UNS CENTRES D'INVESTIGACI6 AVANÇATS, UNS BONS CENTRES DE FORMACI6 DE TèCNICS, UNES COMUNICACIONS RàPIDES I MODERNES. ELS JOCS OLíMPICS PER SI SOLS NO ENS PORTARAN TOT EL QUE VOLEM PER LA CIUTAT. PER¿ SI QUE INCIDEIXEN MOLT DIRECTAMENT SOBRE ALGUNS DELS PROJECTES CLAUS. DETERMINEN QUE HAN D'ESTAR ACABATS EN UNA DATA PRECISA, 1992. I COM LA CIUTAT ÉS UN TOT INTERCONNECTAT, ALTRES ACTUACIONS REBEN TAMBÉ L'EMPENTA DINAMITZADORA DE LES LLIGADES ALS JOCS. Ref.: �40 —10— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació EL MAR. LA VILA OLíMPICA PRENEM COM EXEMPLE LA VILA OLíMPICA. EL NOSTRE OBJECTIU ERA OBRIR BARCELONA AL MAR PEL CAMí MÉS NATURAL. EL CAMí MÉS NATURAL ERA EL POBLE NOU. EL POBLE NOU HA VISCUT AïLLAT DE LA CIUTAT, OFEGAT PEL COLL DE FERRO DELS FERROCARRILS. AILLAT DE LA CIUTAT I TAMBÉ SEPARAT DEL MAR PER LA LíNIA DE LA COSTA DELS FERROCARRILS. AMB LA DECISI6 DE SITUAR LA VILA OLíMPICA AL POBLE NOU HEM PROVOCAT UNA SèRIE DE REACCIONS EN CADENA QUE DIFICILMENT S'HAURIEN PRODUïT SENSE LA FITA OLíMPICA. HEM ACONSEGUIT QUE RENFE MODIFIQUI EL TRAÇAT DE LES SEVES LíNIES. HEM ACONSEGUIT QUE EL MINISTERI D'OBRES PúBLIQUES ASSUMEIXI LA INVERSI6 DEL CINTUR6 LITORAL. EL RESULTAT SER QUE EL POBLE NOU VEURà EL SEU TEIXIT URBà REHABILITAT. NO TINDRà LA BARRERA QUE S'INTERPOSA ENTRE EL BARRI I EL MAR. EL POBLE NOU Ref.: �41 Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació QUEDARà FINALMENT RELLIGAT A LA CIUTAT. I LA CIUTAT GUANYAR UN NOU CENTRE DE GRAVETAT, L'EIX DE CARLES I, SAGRADA FAMíLIA-MAR, COMPENSANT LA TENDéNCIA ACTUAL DE DESPLAÇAMENT DE L'ACTIVITAT CAP A ON ARA SOM, L'EIX DIAGONAL. L'OPERACI6 VILA OLíMPICA-POBLE NOU, HA DONAT IMPULS TAMBÉ ALS PROJECTES DE L'ESTACI6 DEL NORD, PLAÇA DE LES GLòRIES I SAGRERA. I HA AFEGIT COHERéNCIA AL PONT DE FELIP II-BAC DE RODA. Ref.: �42 —12— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: XARXA VIàRIA ACABO DE FER AL'LUSIó A UN ELEMENT IMPORTANTíSSIM DE LA XARXA VIàRIA DE BARCELONA, EL CINTUR6 LITORAL. FA DEU DIES QUE ELS TèCNICS DE L'AJUNTAMENT I DEL MINISTERI D'OBRES PaBLIQUES VAN ARRIBAR A L'ACORD FINAL SOBRE AQUESTA VIA. ELS PUC ASSEGURAR QUE SENSE ELS JOCS OLíMPICS HAURIA ESTAT MOLT DIFíCIL ACONSEGUIR AQUEST ACORD. O, SI MÉS NO, ARRIBAR -HI TAN RàPID. L'ACORD, JA SABEN QUIN ÉS. EL MOPU ES FA CàRREC DELS TRAMS QUE QUEDEN PER FER DEL CINTUR6 LITORAL: MORROT-COLOM, DES DE CORREUS, PER TOTA LA LíNIA DE LA COSTA I REMONTANT EL MARGE DEL BESóS FINS LA TRINITAT. EL COST TOTAL DE LA INVERSI6 ÉS DE 24.000 MILIONS DE PESSETES. L'ALTRE ELEMENT FONAMENTAL DE LA XARXA ARTERIAL ÉS EL SEG6N CINTURó. AQUEST, EN UNA PRIMERA FASE, ANIRà DES DEL NUS DE �43 -13- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LA TRINITAT -0N EL CINTUR6 LITORAL ENLLAÇA AMB LES AUTOPISTES DE GIRONA I TERRASSA- FINS A LA DIAGONAL. Ref.: �44 -14- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació CIUTAT VELLA CREC QUE HEM TINGUT UN CERT ÉXIT EN TRANSMETRE LA NOSTRA CONVICCI6 DE QUE BARCELONA NECESSITAVA UNA INVERSI6 EN INFRAESTRUCTURES IMPRESCINDIBLES PER A UNA CIUTAT DEL SEU NIVELL. LA RECUPERACI6 DE L'EIXAMPLE TAMBÉ HA ESTAT ASSUMIDA PER TOTS ELS BARCELONINS. PER¿ EN EL CAMí DE LA CONSTRUCCIó DE BARCELONA HI HA ENCARA UNA FITA MOLT IMPORTANT, FONAMENTAL. AQUESTA FITA ÉS LA REHABILITACI6 DE LA CIUTAT VELLA. LA CIUTAT VELLA TÉ UN PATRIMONI ARQUITECTòNIC I RICS D'ESPANYA I HISTòRIC QUE LA SITUEN ENTRE ELS MÉS D'EUROPA. L'ENTORN DEGRADAT EN QUE ES TROBA, PERò, NO DEIXA APRECIAR-LO, DE MANERA SEMBLANT COM LA BRUTÍCIA ENS AMAGAVA LA BELLESA DE LES FAÇANES DE L'EIXAMPLE. L'EQUIP DE GOVERN I ELS TèCNICS DE L'AJUNTAMENT �45 —15— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació ESTAN CONVENÇUTS DEL VALOR URBANíSTIC DE LA CIUTAT VELLA. NO TAN SOLS DES D'UN PUNT DE VISTA MONUMENTAL, SINE TAMBÉ DES DEL PUNT DE VISTA DE LLOC ON VIURE, TREBALLAR, COMPRAR, FER VIDA QUOTIDIANA. EL NOSTRE DESIG SERIA TRASPASSAR AL MERCAT AQUEST CONVENCIMENT QUE TENIM. I PER AIXò L'AJUT DE TOTS VOSTÉS, FINANCERS I EMPRESARIS, ÉS IMPRESCINDINBLE. L'ESTAT DE DEGRADACI6 DE LA CIUTAT VELLA ES MOLT GREU. EN PERE SERRA, GERENT DE L'AREA DE REHABILITACI6 IMMEDIATA, ESTIMA QUE SóN 30.000 ELS HABITATGES A REHABILITAR. AIXò NOMèS EN HABITATGE. NO CAL QUE ELS DIGUI L'ENORME QUANTITAT DE DINERS QUE AIXò REPRESENTA. PER TANT SI EL MERCAT, SI LA INICIATIVA PRIVADA NO CREU EN LA CIUTAT VELLA, SI NO PARTICIPA EN EL FINANÇAMENT DE LA SEVA REHABILITACI6, NO ES POT FER RES. Ref.: �46 -16- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació MÉS PRECISAMENT, ALGUNA COSA ES PODRà FER, PERE EL RITME DE DEGRADACIó SER SUPERIOR AL DE RECUPERACIó. I LA CIUTAT VELLA NO S'HO MEREIX. NO S'HO MEREIX I LA HISTÈRIA NO ENS HO PERDONARIA. PENSIN QUE TOT EL QUE BARCELONA HA ESTAT A LA HISTÈRIA, I PER TANT GRAN PART DEL QUE CATALUNYA TAMBÉ HA ESTAT, ES VA FORJAR DINS DEL PERíMETRE DE LES RONDES. DURANT SEGLES I SEGLES, FINS A BEN ENTRAT EL SEGLE XIX. NO POT SER QUE MALBARETEM AQUEST PATRIMONI PERQUè LES ADMINISTRACIONS DEL PAIS NO S'ENTENEN. O PERQUè ELS EMPRESARIS NO SABEN VEURE MÉS ENLLà DEL BENEFICI IMMEDIAT. LA MATEIXA VISI6 DE FUTUR QUE ELS EMPRESARIS CATALANS HAN TINGUT AMB EL SEU SUPORT A LA CANDIDATURA DE BARCELONA PELS JOCS, LA TINDRAN, ESTIC SEGUR, PER REDREÇAR EL COR DE BARCELONA. Ref.: �47 -17- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BIT '92 TOTS AQUESTS PROJECTES DELS QUE US HE PARLAT -A MÉS DE LA RESTA D'àREES OLíMPIQUES- TENEN PER SI SOLS UNS IMPORTANTíSSIMS EFECTES ECONòMICS. PER HI HA ALTRES CONSEQÜèNCIES DELS JOCS. MENYS VISIBLES, PERQUE NO ES REFEREIXEN A LA "PEDRA", PER NO MENYS IMPORTANTS. ELS JOCS HAN DE DONAR TAMBÉ UN IMPULS DECISIU A LA MILLORA DE LES . NOSTRES TELECOMUNICACIONS I EQUIPS INFORMàTICS. EN CADA OLIMPIADA, LA CELEBRACIó DELS JOCS HA SERVIT DE PRESENTACI6 . DELS aLTIMS AVENÇOS EN TELECOMUNICACI6 I INFORMITICA. DES DEL COMENÇAMENT DE LA PREPARACIó DE LA CANDIDATURA ES VA TENIR MOLT EN COMPTE AQUEST FACTOR. LA CONSEQÜèNCIA VA SER EL PROJECTE BIT '92. L'OBJECTIU DEL BIT '92 ÉS PLANIFICAR LES NECESSITATS INFORMàTIQUES I DE TELECOMUNICACIó PER ALS JOCS OLíMPICS DE 1992, A LA VEGADA QUE D6NA A BARCELONA Ref.: �48 —18— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació L'EQUIPAMENT NECESSARI PER UNA CIUTAT DE LES SEVES CAP.ACTERíSTIQUES. LA RàPIDA IMPLANTACI6 DE LES NOVES TECNOLOGIES ÉS IMPARABLE. DAVANT D'AQUEST FENòMEN NOMÉS HI HA DUES ALTERNATIVES O TRACTAR D'AFERGI — SE EN LES CONDICIONS MÉS FAVORABLES O DEIXAR — SE ARROSSEGAR I DEPENDRE TOTALMENT DE LA TECNOLOGIA EXTERIOR. ELS JOCS OLíMPIS S6N LA MILLOR OCASI6 QUE TENIM PER INTEGRAR LA NOSTRA INDúSTRIA I ELS NOSTRES TèCNICS EN LA CARRERA DE LES NOVES TECNOLOGIES. Ref.: �49 -19- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CAIXES AL COMENÇAMENT HE DIT QUE EXPOSARIA QUIN HA DE SER EL MARC QUE HAVIEN DE TENIR ELS PROJECTES IMPRESCINDIBLES PEL REDREÇAMENT ECONòMIC DE BARCELONA. UNA PART FONAMENTAL D'AQUEST MARC ÉS LES INSTITUCIONS FINANCERES, I MÉS PARTICULARMENT, LES CAIXES D'ESTALVIS. ENS TROBEM ARA, COM VOSTÉS SABEN, EN UNA SITUACIó DE LLEIS RECORREGUDES I SUSPESES I UN DECRET TAMBÉ RECORREGUT I SUSPÉS EN LA SEVA APLICACIó. NO VULL EXTENDRE'M SOBRE ELS DETALLS DE TOT EL PROCÉS QUE ENS HA PORTAT AQUí. NOMÉS VULL REFERMAR LA MEVA CONTVICCI6 DE QUE LA RACIONALITAT ACABARà PER IMPOSAR -SE. I ÉS EVIDENT QUE NO ÉS RACIONAL UNA SITUACI6 EN QUÉ LA CIUTAT DE BARCELONA, EL SEU AJUNTAMENT, POGUÉS TENIR DOS O TRES REPRESENTANTS A CAJA MADRID I CAP EN LA CAIXA DE PENSIONS. Ref.: �50 -20- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PENSO QUE CAL NO POLITITZAR LES CAIXES. CAL DONARLES UNA PERSPECTIVA D'ESTABILITAT A LLARG TERMINI, PER LA VIA DEL CONSENS. I EL CONSENS NOMÉS POT ARRIBAR AMB UNS 6RGANS DE GOVERN AMB REPRESENTACI6 PROPORCIONAL. EN ALTRES PARAULES, SI L'UNIVERS D'IMPOSITORS ÉS SENSIBLEMENT IGUAL A L'UNIVERS DE LA POBLACIG, LA DISTRIBUCI6 DELS 6RGANS DE GOVERN DE LES CAIXES HA DE SER SENSIBLEMENT IGUAL A LA DSITRIBUCI6 QUE RESULTA D'UNES ELECCIONS EN EL TERRITORI CORRESPONENT. CAL DONAR LA MàXIMA TRANSPARèNCIA DELS PROCESSOS ELECTORALS, CAL RESPECTAR L'AUTONOMIA DE LES CORPORACIONS LOCALS PER REPRESENTAR-SE COM CONSIDERIN • MÉS PROCEDENT. L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO NO TINDRIA INCONVENIENT EN DESIGNAR COM A REPRESENTANT SEU, ENTRE ALTRES, A REGIDORS DE L'OPOSICIó. EL QUE NO POT ACCEPTAR ES QUE L'OBLIGUIN A DESIGNAR-LO. JO VULL ASSEGURAR -LOS LA MEVA CONVICCI6 DE QUE LA PERSPECTIVA ÉS OPTÍMMISTA. Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LES CAIXES CATALANES Sal UNA DEMOSTRACI6 DE QUE CATALUNYA Sí QUE TÉ CAPACITAT FINANCERA. DE QUE CATALUNYA TÉ UNA ESPECIAL APTITUD, A MÉS, PEL NEGOCI BANCARI DE TIPUS COOPERATIU. JO TINC LA SEGURETAT DE QUE LA CIUTAT DE BARCELONA PODRá COMPTAR AMB LES CAIXES PER PODER ESDEVENIR LA CIUTAT QUE TOTS VOLEM. • Ref.: �••' ♦ 52 -22- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació FINAL PER ACABAR, VULL DIR -VOS ALGUNES PARAULES SOBRE EL QUE HA ESTAT L'EFECTE MÉS IMPORTANT DELS JOCS. ESTIC PENSANT EN L'EFECTE REVULSIU DELS JOCS COM A CAPGIRADOR D'EXPECTATIVES. HEM ACONSEGUIT IMPREGNAR LA CIUTAT DE CONFIANÇA EN EL FUTUR. I TOTS VOSTÉS SABEN MILLOR QUE NINGú LA IMORTàNCIA QUE TÉ PER L'ACTIVITAT ECONòMICA LA CONFIANÇA EN EL FUTUR. JO VOLDRIA ESTIMULAR A VOSTÉS PERQUè CONTINUESSIN APOSTANT PEL FUTUR. ELS DEMANO LA SEVA COL.LABORACI6 PER CONSTITUIR LA CIUTAT QUE VOLEM. • VIVIM UN TEMPS EN QUÉ, AFORTUNADAMENT JO CREC, S'ESTà DEMOSTRANT LA INUTILITAT DELS DOGMES. DOGMES COM LA SEPARACIó RADICAL ENTRE SECTOR PúBLIC I SECTOR PRIVAT. DOGMES COM EL REPARTIMENT RíGID DE COMPETèNCIES. AQUEST ÉS DONCS UN MOMENT úNIC.PER LA COL.LABORACI6 ENTRE TOTS, PER APROFITAR LA MOLBILITZACI6 D'ENERGIES Ref.: �53 —23— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació QUE L'IDEA DELS JOCS HA PRODUïT EN LA NOSTRA SOCIETAT. L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO HA EMPRÉS MOLT DECIDIDAMENT AQUEST CANVI. N'ES PROVA LA CREACI6 D'INICIATIVES S.A. I LA PONèNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL. VOSTÉS JA CONEIXEN LA PARTICIPACI6 D'INICIATIVES EN PROJECTES —I REALITATS— QUE HAN TINGUT AMPLIA DIFUSI6: L' HOTEL MIRAMAR, BARNACABLE, LA MANSANA PELAI— BERGARA, EL DIARI DE BARCELONA. TAMBÉ CONEIXEN EL PROJECTE BARCELONA ACTIVA, DE LA PONèNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONóMIC, L'ELEMENT FONAMENTAL DEL QUAL ÉS EL VIVER D'EMPRESES, SITUAT A L'ANTIGA FACTORIA OLIVETTI, DE LA GRAN VIA. JO VULL FER UNA CRIDA ALS EMPRESARIS, ALS FINANCERS, QUE RECOBRIN L'ESPERIT LIBERAL PROPI DE LA SEVA CONDICI6. NECESSITEM LA SEVA PRESèNCIA EN LA CONSTITUCIó DE LA BARCELONA DEL FUTUR. NO TAN UNA PRESèNCIA ORGANITZADA, COM A GRUP DE PRESSIó POLíTICA, COM UNA PRESèNCIA EN LA SOCIETAT. Ref.: �54 -24- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: VOLEM QUE LES EMPRESES GUANYÍN DINERS, SENTIT DE BENEFICIS A TOT CURT TERMINI, SINE NO EN EL QUE SIGUIN PER L'ENTORN. L'IMPORTANT ÉS QUE AQUESTS DINERS EXISTEIXIN, TROBEM ELS CAMINS PER CONDUIR ELS DINERS ALS I QUE PUNTS ON CALEN. VOLEM L'IMPACTE DE L'ESPERIT EMPRENEDOR EN LA NOSTRA SOCIETAT. NOMÉS RECUPERANT L'ESPERIT EMPRESARIAL, EL QUE SAP PRENDRE RISCOS, EL QUE VOL CREAR, RELLANÇAREM LA CIUTAT, EL PAIS I LA SEVA ECONOMIA, MOLTES GRàCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3986 Title A name given to the resource Els Jocs Olímpics i el rellançament econòmic de Barcelona / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle Financer Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Finançament Lideratge Barcelona Infraestructures Acció política Economia Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-03-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1081/19870402d_00199.pdf 0f06c15307664ca385f5b3157423b0c9 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona CONFERENCIA DEL ALCALDE DE BARCELONA EXCMO.SR.PASQUAL MARAGALL EN EL CICLO "DEPORTE Y SOCIEDAD", ORGANIZADO POR EL GOBIERNO DE LA COMUNIDAD FORAL DE NAVARRA Pamplona, 2 de abril 1987 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SATISFACCIÓN COMO ALCALDE Y CIUDADANO DE BARCELONA. PORQUE MI CIUDAD NO QUIERE DESAPROVECHAR LA EXCELENTE OPORTUNIDAD QUE LE DAN LOS JUEGOS OLÍMPICOS PARA HACERSE /CONOCER MEJOR EN EL MUNDO Y TAMBIÉN EN LA PROPIA ESPAÑA. Y PORQUE, COMO YA HE DICHO EN MáS DE UNA OCASIÓN, LO QUE ES BUENO PARA BARCELONA, ES BUENO PARA CATALUNYA, Y LO QUE ES BUENO PARACATALUNYA, LO ES PARA ESPAÑA. YO CREO QUE ESTA AFIRMACIÓN SE HA ENTENDIDO, EN TÉRMINOS GENERALES, BASTANTE BIEN EN TODO EL ESTADO, PERO PIENSO QUE TODAVÍA ES NECESARIO INSISTIR Y PROFUNDIZAR EN SU CONTENIDO. PARA BARCELONA, SIN DUDA, LA OCASIÓN ES ÚNICA. DEBEMOS RECONOCER QUE LA NOMINACIÓN OLÍMPICA HA SERVIDO, ENTRE OTRAS MODA, MUCHAS COSAS,/ PARA PONER A LA CIUDAD DE o PARA ESCRIBIR/ SU NOMBRE CON LETRAS MáS DES T ACADAS EN EL MAPALUUDt. A VECES, LAS URBES QUE NO SON CAPITALES DE ESTADO PRECISAN DE ACONTECIMIENTOS COMO ÉSTE PARA PROYECTARSE CON FUERZA A LA ESCENA INTERNACIONAL. Y NO CABE DUDA �Aluntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació ALGUNA DE QUE BARCELONA ES UNA CIUDAD CON UNA TRADICIONAL Y ARRAIGADA VOCACIóN ~141~ ,?,i4n4',-Y4e, PERO ¿ POR QUÉ BARCELONA CONSIGUIÓ LA NOMINACIÓN OLÍMPICA PARA 1992? SINCERAMENTE PORQUE PRESENTÓ EL MEJOR PROYECTO ANTE LA ASAMBLEA DEL COMITÉ OLÍMPICO INTERNACIONAL, Y PORQUÉ LA CIUDAD DE BARCELONA ENTERA ESTABA PERFECTAMENTE PREPARADA PARA ASUMIR ESTE RETO Y LLEVARLO A LA PRáCTICA CON ÉXITO. Pc17.km),, /11..c;11/ 7z;/)‘:'ç EL PROYECTO OLÍMPICO HA DADO, SIN DUDA, UN EMPUJÓN A IDEAS MUY DIVERSAS QUE LA CIUDAD EXIGIA DESDE TIEMPO -N ATRáS. OPERACIONES URBANÍSTICAS COMO EL ACUERDO SUSCRITO CON RENFE QUE PERMITE EL LEVANTAMIENTO DE LA VIA /171(7 FÉRREA QUE TRANSCURRE POR EL LITORAL Y QUE HASTA AHORA HA IMPEDIDO EL DESARROLLO DE UNA IMPORTANTE ZONA MARÍTIMA DE LA CIUDAD. ESTE ES, SIN LUGAR A DUDAS, UN IMPORTANTE PROYECTO QUE PERMITIRá A BARCELONA LA RECUPERACIÓN DE SU FACHADA MARÍTIMA Y DE DEJAR DE VIVIR, COMO SIEMPRE SE HA DICHO, DE ESPALDAS AL MAR. JUNTAMENTE CON LA RECUPERACIÓN DE LA FACHADA MARÍTIMA, ESTA OPERACIÓN SUPONDRá TAMBIÉN LA REHABILITACIÓN DE UNO DE LOS BARRIOS MáS DEGRADADOS, �Ajuntament (le Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació COMO ES EL DEL POBLE NOU. AQUÍ LA ACTUACIÓN SUPONDRá LA RECONVERSIóN DE ESTA ZONA ACTUALMENTE DEDICADA A LA ACTIVIDAD INDUSTRIAL EN UNA PARTE INTEGRADA DENTRO DEL TEJIDO URBANO. LA ACTUACIóN EN ESTE SENTIDO CONLLEVARá LA REPIABILITACIóN URBANÍSTICA DE TODA LA RED VIARIA PARA CONECTARLA CON LA VILLA OLÍMPICA. OTRO DE LOS GRANDES PROYECTOS PENDIENTES QUE TIENE LA CIUDAD DE BARCELONA ES LA FINALIZACIóN DE LA RED VIARIA BáSICA. EN ESTE SENTIDO ES DE VITAL IMPORTANCIA PARA LA CIUDAD LA FINALIZACIÓN DE LOS CINTURONES RONDA ----, TERMINACIÓN .-- E DE ESTAN YA EN FASE DE EJECUCIÓN 1 PRIMERO Y. Pri. un tikAls.t0i: Ckl.:- --' SEGUN'O, ASÍ COMO LA ~),./ P.SIELLS_ =TOS VPARICS —jUN DE VITIrt---1-÷IPO.RTANCIA---PARA QU_E 5:::-PU-ED-A19-A-F1101\477;7,e-ESIDADES(WILTZNTE l eth a 1-'<*: • 11 • - ET c5 l),IL:1?-; 12 (S C.,<Je..-tf,Prtd) CIRCULATORIAS—QUE EL ----AUT4t4O.SILá«-STI-C49— - i.-771 114 N (- -1:k;,(VII>c 4 TERMINACIÓN Y ENLACE DEL CINTURÓN DEL LITORAL. TIM~- FIX-3?-7.f si÷57.JITAnID :_.. á °() ) ESTA ES UNA ASIGNATURA PENDIENTE DE BARCELONA EN LA QUE SP VIENEN TRABAJANO DESDE HACE AÑOS. PERO LA CIUDAD DE BARCELONA TIENE TODAVIA ESPACIOS EN LOS QUE ES POSIBLE HACER GRANDES ACTUACIONES, A PESAR DE QUE, A 1~-Al �Ajuntament de Barcelona Gabinet de (Tornuníeació Ref.: SIMPLE VISTA, PUEDA PARECER QUE NO. BARCELONA VúLVERá A MIRAR EL MAR DESDE LA VILLA OLÍMPICA, PERO TIENE É TODAVIA PENDIENTE LA URBANIZACION DE PARTE DE LA MONTAÑA DE MONTJUYC. AQUÍ, DONDE SE CONCENTRA TODO EL PROYECTO DE OLÍMPICO s\ LAS ACTUACIONES SERAN TAMBIéN PARA DAR A LA CIUDAD MS ESPACIO PAREA EL OCIO. EL (PARQUE DEL MGDTP; éS UN ?ROYECTO QUE PRETENDE REORDENAR TODO EL ./ ESPACIO LUDICO .:',2UE ES LA MONTAÑA DE MONTJUÏC PARA LOS BARCELONESES. 'r.e,c 41C Niki] ° 11)19171 ' ' ( '' 14) F w 11 trd‘t , i ) 1i 1.:9 : I. ) Iza: , 15i , : í''i (4 vi..«"( ,,,c„, 1-- 1c ; q u Pi.;j111,,.. (11 >- 11' --- PERO NO TODOS LOS PROYECTOS A DESARROLLAR DURANTE ESTOS AÑOS SON DE CARáCTER URBANÍSTICO. BARCELONA QUIERE AFRONTAR EL FUTURO CON OTROS GRANDES PROYECTOS QUE EL AVANCE DE LAS NUEVAS TECNOLOGIAS ESTAN POSIBILITANDO. ~e, LA CONSTRUCCION DE UNA TORRE PERMITIPfi COMPLETAR t'r 1`1141,),, EL DE COMUNICACIONES QUE SERVICIO Y RETRANSMITIR EL EVENTO OLÍMPICO A. LOS CINCO CONTINENTES, CON NITIDEZ Y SEGURIDAD, Y ADEMáS COMPLETARá LA RED INFORMTYyTICA Y COMUNICATIVA DEL AREA METROPOLITANA DE BARCELONA. EL CABLEADO DE TODA LA CIUDAD CON FIBRA ÓPTICA ES OTRO DE LOS PROYECTOS QUE EN ESTOS MOMENTOS SE ESTAN ) t - I:- t. k. ,t.., 1:;u3.¿,,*-,1. �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació PROYECTANDO EN BARCELONA. RECIENTEMENTE :HE VISITADO ALGUNAS CIUDADES ITALIANAS, DONDE ME HA SIDO POSIBLE OBSERVAR EL NIVEL DE DESARROLLO DEL CABLE EN MILAN Y TURIN. 1L PRESIDENTE( DE LAs EMPRESA OLIVETTJ'; ME OFRECIIlta, TODA SU COLABORACIÓN EN NUESTRO PROYECTO, Y ÉSTA SÓLO ES UNA DE TANTAS MUESTRAS DE ENTUSIASMO HACIA LA CIUDAD DE BAPCELONA. SEGURAMENTE, TODA NUESTRA EXPERIENCIA SERVIRa DE EJEMPLO PARA OTRAS CIUDADES ESPAÑOLAS EN LAS QUE, CON TODA SEGURIDAD, SE ENCUENTRA PAMPLONA. EL PROYECTO OLÍMPICO HA DADO TAMBIéN UN EMPUJÓN A OTRAS IDEAS MAS DIVERSAS COMO PUEDEN SER LA CONSTRUCCIÓN DE NUEVOS HOTELES DE LOS QUE LA CIUDAD SE ENCUENTRA YA 1\ A hl'', 4141' EN ESTOS MOMENTOS EN DéFICIT NOTABLE, Y QUE LA DEMANADA SE VERA NECESITADA POR EL GRAN FLUJO DE VISITANTES QUE SE ESPERA DURANTE LA CELEBRACIÓN DE LOS JUEGOS. EL RELANZAMIENTO ECONÓMICO DE BARCELONA PASA TAMBIéN POR UNA DINAMIZACIóN GENERAL DE LA EWNOMIAEN ESTE ASPECTO LOS JUEGOS OLÍMPICOS SERVIRáN DE CATALIZADOR PARA DESARROLLAR LA INICIATIVA PRIVADA EN UNA DE LAS AREAS MAS DINÁMICAS DE ESPAÑA. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: CON TODOS ESTOS PROYECTOS, QUE YA EMPIEZAN A NOTARSE COMO REALIDADES, QUISIERA INSISTIR EN LA IDEA DE QUE ESTAMOS CONSTRUYENDO UNA NUEVA CIUDAD, PERO TAMBIéN UN PAÍS NUEVO. UN PAÍS MáS DIVERSO, MáS DINáMICO, MáS INTEGRADOR. UN PAÍS, EN DEFINITIVA, MáS COMPARTIDO. ES EVIDENTE QUE EL HECHO DE QUE LOS JUEGOS OLÍMPICOS SE CELEBREN EN dTALUNYA>; NOS BRINDA UNA OCASIÓN úNICA PARA DIVULGAR 1t1 R-A CULTURA, la/ZUPIA- MANERA DE SER t ThV dk: ocItptix, EN TODA SU RIQUEZA Y SU DIVERSIDAD. Y DIVULGARLO A LO LARGO Y ANCHO DEL PLANETA, HASTA LOS 1~ t RINCONES M:71S REMOTOS DE LA TIERRA. ES DIFICIL ENCONTRAR OTRAS CELEBRACIONES PUNTUALES QUE DESPIERTEN TANTO INTERÓS Y TANTO PODER CAUTIVADOR COMO LOS JUEGOS OLÍMPICOS. PERO BARCELONA NO QUIERE TAMPOCO LOS JUEGOS SOLO PARA ENSEÑAR LO QUE LOS PROPIOS BARCELONESES Y CATALANES ESTAN HACIENDO. EL PROYECTO DE UNA OLIMPIADA CULTURAL A DESARROLLAR DURANTE LOS CUATRO AÑOS ANTERIORES A LOS JUEGOS SERVIRáN PARA PROYECTAR NO SÓLO LA CIUDAD EN UN PLANO INTERNACIONAL, SIN6 QUE BARCELONA QUIERE CONVERTIRSE EN PUNTO DE ENCUENTRO DE TODOS AQUELLOS 4'-*1 414 7I1 �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicad() ARTISTAS EL MUNDO QUE QUIERAN, JUNTO CON NOSOTROS, CONTRIBUIR. A DESARROLLAR EL ESPÍRITU UNIVERSAL DE LAS ARTES, EL PROYECTO DE LA OLIMPIADA CULTURAL QUE SE PRESENTÓ EN LA MEMORIA DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA AL COMITé OLÍMPICO INTERNACIONAL SE OFRECIA LA INICIATIVA DE CONVERTIR LA CIUDAD EN LA CAPITAL CULTURAL DEL MUNDO AL SEEVICIO DEL ESPÍRITU OLÍMPICO. DESDE LA CLAUSURA DE LOS JUEGOS DE SEÚL EN 1988 HASTA 1991 CONLLEVAR& LA CELEBRACIÓN DE WPORTANTES ACONTECIMIENTOS ARTÍSTICOS. EXPOSICIONES, FESTIVALES INTERNACIONALES DE MÜSICA, OPERA, DANZA, TEATRO Y DE CANTO CORAL SON SOLO UNOS ITEMS DENTRO DEL VASTO PROGRAMA A ORGANIZAR. DURANTE CUATRO AÑOS LA CREACIÓN CULTURAL COMPARTIRá CON EL ESPÍRITU OLÍMPICO LA VIDA Y LA PROYECCION DE BARCELONA. ESTA UNIÓN ENTRE LA CULTURA Y EL DEPORTE SE CELEBRARá EN PARTE EN LAS RUINAS DE LA CIUDAD GRECO ROMANA DE EMPáRIES, DONDE LLEGARá 1,11QLINPIcA PARA SER LLEVADA DESDE ALLÍ A LA MONTAÑA DE MONTJUiC. ( - CADA UNO DE ESTOS AÑOS PRELIMINARES ESTARá. DEDICADO A UN TEMA CONCRETO. ESTOS ES, EN 1989 SERA EL AÑO DE LA �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicad() CULTURA Y Ref.: EL DEPORTE, EL 1990 EL AÑO DE LAS ARTES, EL AÑO 1991 EL AÑO EL FUTURO Y EL 1992 EL AÑO DEL FESTIVAL OLÍMPICO DE LAS ARTES. LA CUMBRE DE ESTE PROGRAMA CULTURAL SERá, SIN LUGAR A DUDAS, EL FESTIVAL OLíMPICO DE LAS—A,R7 g-S-4E;.-19.92. EL FESTIVAL ESTá ENMARCADO DENTRO DE ALGUNOS PROPÓSITOS BáSICOS: PRIMERAMENTE DAR A CONOCER EJEMPLOS DE ACTIVIDADES ARTÍSTICAS NACIONALES E INTERNACIONALES QUE IICLUYAN LOS MáS PRESTIGIOSOS ACONTECIMIENTOS Y ARTISTAS DE RENOMBRE MUNDIAL, CON UN EMFASIS ESPECIAL EN EL TRABAJO Y EN EL NOMBRE DE AQUELLOS QUE HAN LLEGADO A LAS MáXIMAS EXPRESIONES DE LA CREACIÓN ARTíSTICA, DESDE LAS OBRAS MAESTRAS DE LA CULTURA MEDIEVAL HASTA LOS NOMBRES GIGANTES DE NUESTROS DIAS COMO PICASSO, MIRó Y DALÍ, DESDE FALLA Y ALBóNIZ HASTA RAU CASALS Y NARCISO YEPES, DESE GAUDÍ A SERT. EN SEGUNDO LUGAR, EL FESTIVAL QUIERE JUNTAR TODAS AQUELLAS PERSONALIDADES DEL MUNDO DE LAS ARTES, AQUELLOS GRUPOS Y COMPAÑIAS QUE ESTAN OCUPANDO LAS MáXIMAS POSICIONES EN SUS REPECTIVOS CAMPOS EN 1992. U �Ajuntament de Barcelona < -0a Gabinet de Comunicació - 711 Ref.: r tL R MUY 1 IrPORTNNTES I LA !OPO L Csi)41-' CULTURAL 4rIENE, UNA* EVID NTE QUE ESTErPROYEp ICI 7-tyt) 114- PERO C MO íPi HE/ DICI:iD AD QUE OS JUEGOS NQS10FRECIE l'ARA RNAINÁL ES' -6.NICA-;TODAS RAPR6IXE : ! 1 lilmiA, , ,JE 1:1MUtZD /4PEZAN Y A CONVERCER—HÁCIA ...,, •,, \_., A ESTAR DE MODA YA 9 EN MUCHOS AMBITDS INTERNACIOALES. HAY QUE APROVECHAR BERCTItren-A-Y HACIA EdrAIJEMPHAIWIg ESTA ocAsT6N,..r.(111~19.11~110k, 21~6~5-- EST91" - CAPACITADOS PARA DAR AL MUNDO ESTA IMAGEN DE MODERNI DAD DE LA QUE MUCHOS CREEN QUE ESTAMOS ALEJADOS. ME CUSTARIA RESALTAR EN ESTE ASPECTO, LA SIGNIFICACIÓN QUE ADQUIRIRAN LOS JUEGOS EN UNA SOCIEDAD COMO LA ESPAÑOLA QUE, DECIDIDAMENTE HA EMPRENDIDO EL 1 1) CAMINO DE LA CCORIA Y DE LA MODERNIZACIÓN. LAS LIBERTADES DEMOCRáTICAS, EL PROCESO AUTONÓMICO, LA PLENA Y AFECTIVA INTEGRACIÓN EN EL MARCO EUROPEO, HAN CREADO LAS CONDICIONES OPTIMAS PARA CELEBRAR UN EVENTO DE LAS C ,A.RACTERISTIOCAT, DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS, QUE FOMENTE INEQUÍVOCAMENTE LA TOLERANCIA Y EL SENTIMIENTO UNIVERSAL A TRAVÉS DEL DEPORTE. TAMBIé.N PARA LA PROYECCIóN EXTERIOR DE LA ESPAÑA DEMOCRáTICA, LA OCASIÓN DE UNOS JUEGOS ES DE LA MAYOR IMPORTANCIA. 11 �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació t,?. CATALAMIDAD DE LOS JUEGOS, EN 1992, SERá UNO Dt LOS FF.CTORI DISTINTIVOS EN RELACIÓN CON OTRAS ,ADICIONES OLÍNPICRtS.'`-. á' LO SERá MUCHO MáS, POR EJEMPLO, QUE LOS GIMDES A CONTIPÇI NEN! OS INTERNACIONALES,4UE HAN MARCADO DE UNA FOP A SI C AIFICATIVA LA. HISTORIA DE LA CIUDAD DE BARCELONA. ME ESTOY REFIRIENDO' A LAS EXPOSICIONES .l t. UNIVERSALES DE BARCE QNA DE /t88 Y 1929. A LO LARGO DE LOS A"1Or . LO QUE PERDURA `" LA TAREA REALIZADA. ESTA CATALANID JX� DE LOS JUÇOS HAY QUE ENTENDERLA I POR EI: HECHO DE,UE LOS JUEGOS SE IZ1ALIZAN EN UNA CIUDAD i DE CATALUÑA. SU CAPITAL. LOS CATALANES SABEMOS LO DIFICIL E ES QUE A NIVEL MUNDIAL SE twQS RECONOZCA NUESTV IDENTIDAD COMO PUEBLO. UN PUEBLO QUE FORMA PARTE DE ?'S.PAÑA, UNA ESPAÑA QUE PROCLAMAMOS EN SU DIVERSIDAD. DF LA MISMA FORMA QUE TODOS LOS PUEBLOS DE ESPAÑA, NACIONALIDADES Y REGIONES, SINTIERON LA ALEGRIA COMO PROPIA CON LA DENOMINACION DE BARCELONA COMO SEDE OLÍMPICA, TAi'-IBIEN HABRAN DE SENTIRSE PARTICIPES DE LA PREPARACIÓN, LA CELEBRACIÓN Y LA PROYECCION DE LOS JUEGOS. PEPO DENTRO DE ESTA EXPOSICIóN DEL PROYECTO OLÍMPICO 12 �Ajumarnent de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DE BARCELONA NO HEMOS DE DEJAR AL MARGEN UNO DE LOS ASPECTOS QUE CONFIGURAN, SIN LUGAR A DUDAS, LO QUE TIENE QUE SER. LA PARTICIPACIÓN ESPAÑOLA EN EL CAMPO DEPORTIVO. EN ESTE ASPECTO NO PUEDO DEJAR DE REFERIRME AL FOMENTO DEL DEPORTE, wasz-src-kips~lax,ó_ozírfjp-i-c_g_ QUE PERMITE QUE UN ACONTECIMIENTO ORGANIZADO EN UNA CIUDAD SE HAGA EXTENSIVO A TODA LA SOCIEDAD. Y VUELVO A REPETIR QUE LA UNANIMIDAD QUE SE HA RESPIRADO EN TODA ESPAÑA, EN RELACIÓN CON EL PROYECTO DE BARCELONA' 92 ES QUIZ5, EL MáXIMO EXPONENTE DE ESTE FENÓMENO. EN REALIDAD, HACIA TIEMPO QUE NO SE SUSCITABA TAL ENTUSIASMO, EN TODA ESPAÑA, POR UN PROYECTO NACIDO EN CATALUNYA. BUENA PRUEBA DE ELLO SON LAS MANIFESTACIONES ESPONTANEAS DE ALEGRIA QUE TUVIERON LUGAR EN TOA ESPAÑA AL CONOCERSE LA CONCESIÓN OLÍMPICA DE BARCELONA, TANTO A NIVEL DE LOS PROPIOS CIUDADANOS COMO DE LAS INSTITUCIONES Y DE LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN. SIN LUGAR A. DUDAS ESTE JúBILO HAY QUE ENTENDERLO EN BIEN DEL PROPIO DEPORTE, POR EL QUE ES NECESARIO QUE FORME PARTE DE NUESTRA VIDA COTIDIANA COMO UN ACTO MáS, Y NO ME ESTOY REFIRIENDO EN EL DEPORTE SÓLO COMO ESPECTáCULO. 13 �Ajuntament de Bareetona Gabinet de Comunicació. Ref.: EL FOMENTO DEL DEPORTE EN NUESTRA SOCIEDAD, PREPARAR A LOS ATLETAS QUE HAN DE COMPETIR EN ESTOS Y FUTUROS JUEGOS, ES UNA TAREA QUE CONLLEVA UN ESFUERZO NOTORIO EN EL QUE TIENEN QUE PARTICIPAR GOBIERNOS Y CIUDADANOS. EN ESTE SENTIDO EN BARCELONA HEMOS INICIADO UNA CAMPAÑA DEL FOMENTO DEL DEPORTE ENTRE LOS ESCOLARES. BAJO EL LEMA 'EN LA ESCUELA, MAS DEPORTE QUE NUNCA' SE ESTAN HACIENDO UNA SERIE DE ACTIVIDADES QUE VAN DESDE EL RECICLAJE EN IDUCACION FISICA Y DEPORTES PARA MAESTROS DF EGB, LA FORMACIÓN DE MONITORES DEPORTIVOS Y LA CELEBRACIÓN DE LOS 'MIERCOLES OLÍMPICOS', EN QUE PARTICIPAN TODOS LOS ESCOLARES DE LA CIUDAD CON LA COLABORACIÓN DE LAS FEDERACIONES DEPORTIVAS CATALANAS. QUISIÉRAMOS QUE ESTA INICIATIVA FUERA RECOGIDA POR EL MINISTRO DE EDUCACIÓN Y CIENCIA Y QUE EL DEPORTE FUERA INCORPORADO COMO UNA ASIGNATURA MES, UNA ASIGNATURA NO EXCEPCIONAL, SINO NORMAL Y BASICA, EN LOS PROGRAMAS ESCOLARES. LA CAMPAÑA COMPRENDE TAMBIéN LA MEJORA DE DIVERSAS INSTALACIONES DEPORTIVAS ESCOLARES Y LA DISTRIBUCIÓN DE DIFERENTE MATERIAL DEPORTIVO PARA LAS ESCUELAS PÚBLICAS. TODO ESTO PARA FOMENTAR EL DEPORTE EN LA ESCUELA, PARA �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació ()NE LA ASIGNATURA DE EDUCACIÓN FÍSICA NO SEA UNA SIMPLE "MARI'\" COMO ESTá CATALOGADA EN MUCHOS COLEGIOS. ES NECESARIO QUE EL DEPORTE EMPIECE EN LA ESCUELA PARA CONTINUAR, DE ESTA FORMA, PRACTICANDOSE POSTERIORMENTE. Y PAPA, QUE EN NUESTRO PAÍS HAYAN ATLETAS PREPARADOS YA NO SOLO PE CARA A LOS JUEGOS DE BARCELONA, SIN() PARA TODAS AQUELLAS COMPETICIONES QUE VENDRAN POSTERIORMENTE. EL FAMOSO LEMA PROMOCIONAL "BARCELONA'92, UN OBJETIVO DE TODOS. SE HA CONVERTIDO EN UNA PALPABLE. LAS BARCELONA OLÍMPICA, REALIDAD MáS PERSONAS QUE HAN OFRECIDO SU APOYO A DESDE LOS 100.000 VOLUNTARIOS QUE LA DE TODAS LAS EDADES Y CONDICIONES, HASTA SU MAJESTAD EL REY JUAN CARLOS I —PRIMER GRAN ENTUSIASTA DEL PROYECTO OLMPICO—, SE HAN MOVILIZADO AL UNÍSONO PARA RESPALDAR LAS ASPIRACIONES DE BARCELONA. SIN DUDA ALGUNA, LA CAPACIDAD DE CONVOCATORIA DE BARCELONA Y SU PRESTIGIO COMO CIUDAD HA SALIDO VIGORIZADO DE ESTA EXPERIENCIA. LOS JUEGOS OLÍMP ICOS DE 1992, POR LO TANTO, YA ESTá DANDO SUS PRIMEROS FRUTOS. SE HAN INICIADO TODAS AQUELLAS EMPRESAS DE INTERéS GENERAL ASOCIADAS A LOS JUEGOS. SE HAN TRABAJADO CON TENACIDAD Y CON ACIERTO. Y ENCIMA DE TODO, SE HA AVIVADO EL FERVOR DE TODOS LOS �Ajurn a mera de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació CIUDADANOS Y DE TODA LA SOCIEDAD ESPAÑOLA. SE HA CUMPLIDO LO NECESARIO Y SE HA HECHO ALGO MáS DE LO QUE po7, HUMANAMENTE POSIBLE. ESTA ES NUESTRA PRIMERA VICTOREA; UNA VICTORIA QUE, SEGUIDA DE MUCHAS OTRAS, DEBE CONCLUIR EN UN PROPÓSITO FIRME Y DECIDIDO DE LA CIUDAD ENTERA: OFRECER AL MUNDO, EN 1992, LOS MEJORES JUEGOS OLÍMPICOS DE LA HISTORIA.CONTAMOS EN ELLO CON SU APOYO Y SU COLABORACIÓN, QUE AGRADECEMOS Y QUEREMOS CORRESPONDER CON UNOS JUEGOS QUE SEAN POSITIVOS PARA TODOS.PORQUE COMO YA PROCLAME LA NOCHE FELIZ Y PREMONITORIA DEL 17 DE OCTUBRE DE 1986: LO QUE ES BUENO PARA BARCELONA, ES BUENO PARA CATALUÑA, Y LO QUE ES BUENO PARA CATALUÑA ES BUENO PARA ESPAÑA. MUCHAS GRACIAS SEÑOR PRESIDENTE POR SU INVITACIóN Y A TODOS USTEDES POR SU ATENCIóN. 6 �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació PARTICIPAR EN ESTE CICLO DE CONFERENCIAS SOBRE "DEPORTE Y SOCIEDAD", ORGANIZADO POR EL GOBIERNO DE LA COMUNIDAD FORAL DE NAVARRA, ES PARA Mí Y PARA LA CIUDAD QUE REPRESENTO UN HONOR, AL TIEMPO QUE UN MOTIVO DE SATISFACCIÓN. CUANDO EL PRESIDENTE URRALBURU ME ESCRIBIó ImvITANDomE A VENIR A PAMPLONA PARA HABBAR DEL PROYECTO OLÍMPICO DE BARCELONA '92, ME INDICABAEN SU CARTA QUE "LA NOMINACIóN DE BARCELONA PARA LA CELEBRACIÓN DE LOS JUEGOS DEL 92 ES, SIN DUDA, UNO DE LOS TEMAS QUE MS INTERESAN Y QUE MAYORES EXPECTATIVAS GENERAN EN LA SOCIEDAD NAVARRA". NUNCA HE DUDADO DEL INTERÉS QUE LA BARCELONA OLÍMPICA DESPIERTA EN TODO EL ESTADO ESPAÑOL. BUENA PRUEBA DE ESE INTERÉS FUERON LAS ESPONTáNEAS Y SINCERAS MANIFESTACIONES DE ALEGRÍA QUE SE PRODUJERON EN TODA ESPAÑA AQUEL \17 DE OCTUBRE QUE YA FORMA PARTE DE LAS GRANDES FECHAS DE MI CIUDAD, BARCELONA, DE CATALUNYA , • DE ESPAS1A. NUNCA HE DUDADO DE LA EXISTENCIA DE ESE INTERÉS, DECÍA, PERO RECIBIR AQUELLA INDICACIóN DE GABRIEL URRALBURU, 4/15.00Q0,e0,NtZATWr05, ME PRODUJO UNA HONDA ,,., 1 u -5- l 'S , 1\ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3987 Title A name given to the resource Conferència al Cicle "Deporte y Sociedad", organitzat per el Govern de la Comunitat Floral de Navarra Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pamplona, Navarra Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Infraestructures Cultura Esport Model social Barcelona Navarra Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-04-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1092/19870523d_00213.pdf 291b4982c4375be402681f15004ea5f3 PDF Text Text SANTS-ESPANYA INDUSTRIAL Bones tardes, bones tardes (Bones tardes) que eón molt • bones, aquí a l'Espanya Industrial, aquí en. el nou. Aíxo era una fábrica, aixtb era un fábrica pele trebailadore de Barcelona. Ele treballadors deL, 161 textil. Ele treballadors del �textil. Les treballadores i els treballadors, que n'hi, aquí hi havien molts i potser encara queda alguna per aquí, perque hi ha. una senyora, aquí davant que té 93 anys, que ha estat ballant amb mí en aquesta Doncs aquí una fábrica com la Sedeta que .• tambè hi havia un altra fábrica, allá a dalt a sobre la Sagrada Familia i ara hi ha un Centre Civic. Jo m'en recordo el dia que el van inagurar quehí havia unes velletes també en allá i en el Centre cívic, al costat del Centre cívic hi ha un institut, hi ha una escola. El que era fábrica, s'ha convertit en institut, en escola de primaria i en Centre civic. I les velletes anaven mirant el cha que s'inagurava y anven mirant rient, rient i anven mirant a les :"alcalde, finestres. I jo els deia:"De que rieu ?" I van, dir veu aquelles finestres d'allá a dalt ? N'hi hem treballat 40 anys nosaltres dues, 40 anys ". I aquella fabrica es va convertir en lo que elles volien. Perque per elles allá que havia sigut seu, perque era el seu lloc de treball, però tambè el seu lloc de sufriment s'hauria convertiti en el lloc on els seus nets estaven estudiant per ser una cosa diferent del que elles havien sigut. I aquesta es l'ambició de la classe treballadora. Conseguir pela fila, - aconseguir pels néts, aconseguir pels ciutadans más joves una situació millor que aquella que van heredar aquella quer ella van tenir. I a més acabar tambè, a través del seu treball i a través de les guerres i de les lluites i del sufriment de cadascú una situació molt millor que no pas aquella que van viure. I ara, si hi ha gent gran de la barriada de Santa, en aquí, s'en recordarán dre que aixà va ser una 162 �fábrica, després no va ser res, després es va reivindicar, després que no eran sindicats obrero. - ni les associacions de teixidors sinò lo que en diuen, lo que en diuen en aquell moment, en diuen les avui associacions de veïns. Un fet nou. I aquestes associacions de veïns van guardar la memoria hist'torica d4e les classes treballadores no ja com a treballadors, con a veïns de Sants i con a veïns d' Hospitalet í van reclamar per Sants i per Hostafrancs que aquélla vella fábrica tornes a ser del poble o que Los constituida una altra vegada però no con a fábrica, sinò con a paro, no com a lloc de treball, sinò con a lloc de lleure. I ara ha vejen. Mireu cap allá veieu l'aigua ola nens jugant, i veieu l'estatua d'un esculptor angles que es diu Antohny Caro, que está allá baix, que és un deis millors del món. Mireu això que será escala també i mireu cap allá perque alli'hi haurá un , poliesportiu el día que vulguin aquests que poden, que ho pudeu decidir. A veure si es deixideixen alguna vegada, oi Donas el dia que ha deicideixin allá. Un día vaig Lar un miting que jo vaig din lo mateix aquí. El día de la ínaguració que gloria, per cert. ara 1 l'Espanya Industrial inaguració Plovía plovía, plovía í malta gent no va poder venir. Doncs aquell dia ja ha vaig din :" a veure quan fan aquest poliesportiu d'aquí". Aixcb és lo que feia classe treballadora unida. Mireu, Barcelona no l'entendrá mai. No la podrá governar mai, , de debò, (governar a sang i foc quan vulguin vulgui governar governar força política que aquesta ciutat s'ha d'entendre 163 amb els �treballadors i s'ha d'entendre també amb aquestes classes mítjeá emprenadores. 1 no s'ha de dir a les classes mitjes emprenedores segons que com per exemple:" vostés desconfífin de l'Estat, vostés desconfifin dels de fóra, vostés vagin a la seva, vostés siguin individualistes, no es preocupin dels demés, el mercat ho arregla tot". Això no cal que els hi diguin, no cal que els hi diguin. Però això ja ho sap prou, que les coses són aixi, desgraciadament. Lo que cal conseguir es dír : fl escolti, vosté, que és un profesional, que és un arquitecte, que és un pintor, . que és un home que té una conversa o que 'es un treballador o un quadre o que és un petit empresarí o que és un barber o una persona. d'oficí, vosté miri's en el miran, del poble, miri's en el mirall deis treballadors, pensi ara que pot fer -per aquesta ciutat i ademes de guanyar-se la seva 'vida que té el dret de guanyar-se-la creí ríquessa per tots els demés, per la ciutat". Això es lo que ha de dír una força política que vulgui governar Barcelona, a aquestes classes mitjes i si els dien això es trobará que aquestes classes mitjes lí torneu una resposta afirmativa. Les dretes sempre pensen que a les classes mitjes sel's hi ha de dir:"tingueu por, vigileu, no pagueu impostos, aneu al tanto, ojo, seguretat, cuidado, que no us atraquin, vígileu, cuidado, carrer que plou que plou, no sortiu al ....vigileu que hi ha una manifestació, al tanto amb aquella treballadors, cuidado que hi ha una vaga, ojo que no es pot caminar". Aquest és el discurs de la dreta. 1 el discurs de l'esquerra, el discurs de l'esqüerra progresista. oberta í tolerant i democrática, que ho som molt de tolerants,' 164 �molt, es el de dir tot el contrari :"escolteu, arrisqueu una mica. Eh que voleu ademés que la f;Iostra cíutat visqui bé ? Eh que ademés d'aconseguir a casa vostra també ho podria aconseguir una també mica la ciutat? Eh que com ele Vostres filia, una mica. Eh, que els carrera són . una mica com ele passadissos grane de casa vostra? No es aixi? Dones arrisqueu. Feu alguna cosa mes que guanyar-vos la vida, si podeu. Intenteu treballar amb els demés, arrisqueu per treballar primer, els . joves que no tenen treball. No espereu que us el donguín. No espereu que us el donarán pel sistema educatiu, amb un títol quansevol fer un quansevol. No. Lluitem. Intenteu. Agrupeu -voa amb una altres Demaneu dinera, donarem crédíts. Míreu una formació. Busqueu una formació. Veieu la mes especialitzada que puguín trobar una sortida en la ciutat. Arrisqueu tots í els demés també. Les classes mitjes també. Arrisqueu. Invertiu. Aquella que teniu una mica de diners no els 'guardeu al calaix. Invertiu. Perque si desprès trobem que hi ha joves que no tenen feina, per qué és ? Es peque hi ha gent que té els quartos al calaix, son aquella quartos dormint al calaix els que fan que hagi nanos que no tinguin feina. Perque si aquells quartos que s'han guanyat no es guardesin al mitjó o al compte corrent per no fer res sinò que s'invertíssin arriscant una mica. Invertir, qué vol dir ? Crear feina, crear noca de treball, crear empleo, crear negoci, crear tiquessa í aquest negoci, aquesta riquessa í els llocs de treball és lo que necessita el nostre jovent per trobar la feina que esta buscant. i65 �De manera que l'hem d'edxígir a la gent que te els quartos: els recursos. (Inclús a la classe mitja tambè, no nomès al risc, río, ric, ' ric tambè a la classe mitja), que arrisquin, que pensin que els projectes en aquests moment, en aquesta ciutat c=van endevant. Jo m'en recordo, fa, fa una colla d'anys que quansevol projecte era perillós i un pensava :" el tipus d'interés de més. alt, hi ha crisis, no sabem que passarà, val més que no ínvertim, val mes que aquest 1 jo tinguem un compte a plag per veure 'si dona una mica més amb aqueátes llibretes que anuncien, danos a la T.V.". jo penso que es millor, sempre que es pugui, sempre que es tingui l'edat o l'esma( perque hi ha persones de 93 anys que ballen, que balen míllor que jo ). De manera que sempre que es tíngui l'esma, índependienment de l'edat que es tingui s'ha de mirar d'invertir, s'ha de mirar d'ajuntar-se un amb els demés per invertir. Invertir vol dir, invertir en diners í invertir en energies,k amb la generositat i les ganes de cadascú. Poseu-los en comú. al presídent d'Hostafrancs. Per qué ? Per apendre amb eis demés, per mirar inclús alguna vegada de montar un petit negoci o una petita activitat col.lectiva o pública. Per qué ? perque la ciutat en aquest moment ho necessita. Primera. I segona. Perque la nostra ciutat en aquet moment hí ha moltes possibílitats de trobar sortida amb aquests tipus de projectes que no pas fa una colla d'anys. I això es el que nosaltres volem dir quan diem que ara vull crear, sóc Barcelona. Aquesta és la situació que tenim ara. Que voldriem els baroelonins? Que hauriem de volguer ? Que aixó no duri poo. Que aixó no passi com en altres moments de la nostra história, que va durar un any o dos 166 �anys o tres anys. Inclús es va fer una gran exposició al 29 després es va acabar. I èls monuments que es van fer al 29 ara encara belluguen perque el Palau Nacional es va fer cinc anys, només i ara l'estem refent: I el primer que em van dir quan vam entrar a l'Ajuntament vam dir hem qüe de fer per mantenir aquest palau?". Em van di8r :tirar--lo a terra", vaig dir : No. pot ser perque és un logotip de Barcelona. Es un símbol de Barcelona. El Palau Nacional i el jocs de llum del 29 i les fonts, no es poden. perdre. S'han de mantenir". "Dones, buidí allá de quadros, possi sorra a dintre i s'aguantará, porque aquell edifici no s'aguanta". I després afortunadament els representants d'aquestes classes mitjes creatives que té Barcelona, el catedràtic d'estructura de l'esoola d'Arquitectura va estudiar i va decidir que es podía aguantar el Palau Nacional si se li possava una sivella de ciment armat en la gran sala oval, en el templet de la sala oval, porque aíxi, amb aquesta sivella, amb aquest cinturó, el conjunt es mantenía. I es manté. I ho vam fer. I ha costat molts mílions, centenars de milions. Pero el Palau Nacional. es allá í es l'orgull de Barcelona. Això per qué us ho. die?. lis ho dic, perque, qué voldriem ara ? Voldriem que el 92 no fós el 29. Que el 92 no Los ni tan sois el 88 del segle pasat que va estar molt bé però no va ser prou. Voldriem que aquesta ciutat deixés de viure a estrebades, a cops d'il.lusió, a cops de • ja veurem.No pot ser aixe>. Hem de tenir un bon equip sempre. Hem de tenir una ciutat europea, sempre. Tant si aquell es l'any bó 167 �com si és l'any dolent. Hem de ser bons també en els anys doIents. Hem de tenir força per soportar ala nostres vells í els nostres parats i els nostres margínate, í això vol dir, no nomee tenir un moment d'euforia, guanyar la lliga una any. Fer una gran expossició, fer- una JJ.00 vol dir aprofitar aquest moment d'alegría, de gosadia, d'euforia, si voleu d'entusiasme, tate junte, per crear una Barcelona que s'aguenti en tots -da moments, els bone í ele dolents. 1 per fe aíxó jo nomes us die una cosa l'únic que necessitem, l'únic, dintre de la democrácía, no estrictre ? per quells que no hi creuen en tot això, amb tolerancia per tot el que diuen, amb tranquil.litat per tot el que s'inventen, que és molt, l'únic que necessitem es dei ar de. banda tot aixó, mirar el futur, mirar els demés, sis demés companys, ala demés conciutadans dir : colaborant tots a fer aquesta Barcelona- del futur perque aquesta Barcelona del futur 11 ja ha nascut, encara que no vulguin ja ha nascut, ja existeix,ja hi és. Hornee l'hem d'acompanyar entre tete perque hi creixi) 1 ara cm dirán. Bueno, qué vol dir l'alcalde amb tot aixó. Qué hem de fer en concret ? A qué ens hem de dedicar ? Jo us dic: "Us ho heu d'inventar voealtres el que heu de fe ". Jo us die, cada. vegada que paseo per devant, l'altra día a la Plaga Borras al capdamunt de Sarria, a un quartelet de bombera que hi ha, petit, que ha aprofitat un raed, que deu estar,expropiat perque aqlgUn día a lo millor per allí passará el segón cínturó. Dones, molt be tan En aquest quarteiet de bombera' d'abans hi ha une famosos com pero aqueste ben grans 1 í une.. ........ .........al tenen 168 ��< 4,.c.444h,, Av, " 4.14"4+ 9-(-• t oe . Cc (c-r ief t, Cec, "41 '144,N << 4t,. t3 I.t~ 1iv< < 1 k r ,,,,. e ^-L► G !k., g -^ PA" UVI ^ -C (eg fec. ► t7.iu.Cw► c . .zL' 7 `i<>/-4'–v c.vck. r 02A. 67-f ,C 5 ^ ^ r ^ ^ ^e ^„^,,.y , ^ V^ ^ l v(pyt d e.t L/{Mh 1111.7*^ . 4,„ c. (^.GG^ (•t-i w^; ¡W 1 otcrc: ", c< n r(kfln 4 C .,.e.,T re- c"...+.. f1 091:•■ I1.1r L,Uaagl p s+L r . ..^ s ^^ 14, cih i 5^^ N WYkw^ c,4-4 4-ek-c,w k I. hfr.: a" ti. " cy.,(1 fiz,14cAA.4 ( L w.c 154r~-` wi "f”) l `• 4 S. G 14- t»I w-` t(w\ 4 19(tt bv od` -4--4._ < 1.4". 10) t (` %w„ (1r^i 1R^rQ, ti^ ^ "*".‘ 54 (1^ (J^ úc^.^u^^ ^ (Je Vukl am4r {eiv 1,4 (AA • „t y s l frk ^ -r �ls° I /^^Gfi^S l.^-c'wu^ ^ t brw(.AA,( t/ eS ^,o, ^ (0, ^`` U-^ C-^ ^ y 1 ^..3 .eiQ /y^t^ ^ 1 ' ^ !^/} e.1^% r at..f ^^,u„ `<wr CALIA~ ??-45, 1~ ^ ... con—L4^ v~" w Iftvt" .9.41 ^ ^e^ ^ CI.WA ^ r( vrca(i./r i'l` re-) ',,lat.^ ("rc,u.ctP( e-i/ (r^:th 64, a (1 k‹, (0441k-fei ^ twEit" (9.< lu.,,vNA~Aws.A.Si (ZvU ^~^ ^. ir,w. ^- v( L-zst) ^^ eAé• "r"( c•v¢t tt.t mA RT' fuvt-r (p,+ t,w („e-c 4 ^ wc04.4„ e o 1rM `c-QtA lt a.t I `,, cr`- 6K-0-4Ad• su-t_ si ^rW tdutOntuilt ^ al& Py` 1mAtlK % -t% 3 M% rvr u e-A•••■ )Á ,w. .eit wv-( (..t..,' (c-e ` eFtg Nw~0*'•A (`) 14 ' .e),( Kr►1^5 m i_c4 pe- ,-5 ,,^ ^ ..^.^.t ^ (.3 i An..A ^^^►zr1. dcr 5, ,u4( a eAluou-GIÁÁ Ñ ^ l ..w 4,1 Afr cif Iwt 1"60, i . ^^.rc Ifik r ^, ,.e.,( G, twr c»3 6.1 1M/t„ Y .1?/( ivuu... ^ ^ tly6` w ce,<"• ^s du , Sk r tettvic- C4 v wut , w:f ral '1n1 1)1' L" 410 i CL át,Vt at"".h`uy' f`,1 . ,1(^, ^tt eui ^ ktim" vuw.Ce-S ^ me, ee^ ^^ �^^,rc ,P/( t» %v f_ ' L‘ %\1,4.1 B`^^ ` w Cu I 4.0-../ (.e^-•r. ^ ^•^ c ;-(t-- ^C.ti t' le-1m ^Ir f olc< I ^ L1 ^-r K-r •, G,, 1vc (,vs 1A41.-.0 rl p,,. „^ 0 k ( ao De( rl ^ ^ ^ ^^7^1. / rrt 1A-c Lre ^c<<c C' u ^,( s Í^ C^ v^ V ^ 6lef .(12, k+m. b f3 wc cl•••• ^ (,,,s Z ^, fi /AA f.a,.V r f 2^ Le-1 Cclàt^ ^` `^ ivx,,M,st<A ., c~,^u T -e.ef ^,,¿w< ^ e,frál j4. ,^.cr^ T (I ^ • ^a fi r ^ `^ ^ ivv*cf 1 rve+r_ ^o 4,( t^ t^. ^^ ^ s k ,y), (.wn)„a(i► c ct- ce-i fi 4(111-5 ht. ( v^ '1 r emat,"1- r w` ((`Jt^ („),^ ^ ^ p luvs.t GUokv44,7 li fi ( v^ ^,, ^,, y t Át4 wi 4 ^ ^ ^^ t • ^.,1 /46- (1,5„.,,fi a km, • 6Ukcmy dt 6,1pi i ^^..^ 024. ^^• t^ ^^ ^ ( 4u0ax- a24. ` Nky5ç (y( L` (^^^ ^, , _ 1u, 4.. 4 n ui 1(4'4;/ (-rd i Coys, tAt (-s ^ww^^; eq u,, r 40U ,‹-t. k,v^ 1 ^ OW^ / I Cc Ct (172 ca, ^. ., I ^^.. tW 175 .4,94 A -4b "4-4-11. 1r,rw4 *. ^ �C ^. ji,( gti,.fr,cR,,,.c— c `- kor ( u 40 y E ‹ 4 (I `r„ 0.4.1,,., G<- Co`,,`c C` /3~ ... cu„ c r cs ^ l (_' c G^it 1>e ^ o/-e_ rt.ff^ cv WAi.tc.B-C 4t n,C<,c,,,, / n oz---4444, a. e 9 41 ( t -~ - J a4641 ( G t (4-, c. t ni~c"..t ^h v e-ex. c,t .4 .u ) 14ó4se4,--r-4 r ^\ l ^^"^' ^ ¡^ ^`y/(ie^-. ^^^ •G^ 1ye/t..3t.1 4 ^/^, bet G, h,v ►^ ,^ c' (c. <,,,, i h PLAA 13.4-‹ ¡^ ^ 111r- J^ -t/( yut 4 `i -^ l- ^^t e-t-zAk va ,44‘ 1P( k 45,411 Ihtti «^ VA ^ C4 1,1 Y'1„ ►"/ ( w^^,(1-►K, a r S,^ p tv< — i~n't Ir C.)2-4.. u ^L^ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3998 Title A name given to the resource Inauguració del Parc de la Espanya Industrial Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc de l'Espanya Industrial Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Ocupació Història Socialisme Benestar Social Model social Campanyes Barcelona Eleccions Parcs urbans Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1105/19870714d_00228.pdf b07110f848584b16535d7e8fe3fed70f PDF Text Text Paraules d e l'Excm. S r. Alcalde, Pasqual Maragall, a l'Obertura del Simposi IuternariuuaI d' Obr es P^bliqoes. Palau de Conqressos, 14 de juliol 1987 �S3§YORS: Sa PRIMER LLOC REBIN V>Sm§S LA n§S EN CORDIAL 33NVIKG9D¿ A BARCELONA. ¿t MATEIX TEMPS VULL AGRAIR A LA 1NT 1?JACIOBAL BAR . D'OBRES PGBLIQUES QUE HAGI FEDERaCI6 ESCOLLIT COM A SEU DE LA SEVA PRIMERA REUNI3 FORA DELS ESTATS UNITS, C¿IG DE DESTACAR ESPECIALMENT LA PRESENCIA DE LA OS I/ INT22SaCI0NAL D'AUTORITATS LOCALS (Iºt») I DE LA y 3S3RàCCI} INTERNACIONAL D'ENGINYERS MUNICIPALS EN 3'0RG ANI23áCi/ D'¿gU£S? SIMPOSI, PENSO QUE EL PES CREIXENT QUE LA OBRA PÚBLICA DE LES &DOIwI5I22CICdS LOCALS I METROPOLITANES ÉS UNA 2A TIE2SI2CT/ 2/S DE LA IM2O2çàNElª QUE ESTAN ªDOOIRI3m LES CIU$àTZ 3M t'A lIMACi3 £C()§3mIC& MUNDIAL, �-3- PER AIX ESTIC COiúVENÇU`F.' QUE UNA RL'UNIÓ COM LA QUE ENCETEM AVUI TÉ 1 .:ivA TRASCENDeNCIA QUE VA MÉS Et;ïLLa DE MÓN PitOFF;SSIOPdAL DE L'ENGIN^íERIA CT:VII.,. L'1.: 'i?: `'='AMI3f,^ AQUEST SIï:POSI HA DE SER MOLT Pá:C)1' I`ï c)'i , ,P':^^^.L:, PA `ICIPANTS I PER LA NOSTRA j . i' FI .I'IViF T , EN AQUESTA CIUTAT, EN ACUESTA AREA ,•^ i.'I'r'4i^);^ METROPOLITANA ELE CO vGR'^S,`-.'SISTI.^S TROBARAN EXEMPLES P '1c. TIU7 BEN CANDENTS DF?LS PRINCIPALS PROBLEMES QUE ",CT _.", LES O RES P1SF3LIQUES I QUE SÓN OEJECTI? DE DEBAT ^T .SIMPOSI. BARCELONA, P :R LA SEVA PART, POT TREURE DEL SIMPOSI UN INESTIMABLE AJUT PER REALITAR EL GRAN ESFORÇ QUE SUPOSA NO NOMÉS L?`': PREPARACIÓ DELS JJOO DE 1992, SINO LA REALITZACIÓ DELS PLANS QUE DONARAN A BARCELONA LES I vFL AESTRUC'.TUPCS T OE ENCARA NO TÉ. Ci ) PCHE T:f'..P-FE iv T, �—4— I:NTECRAEJo I COORDINACI6 ENTRI. DIFERENTS ADMINISTÏZACIONS I INS'I'ITUCIONS IMPLICADES EN ELS MACRO PROJECTES ; L' ADAPT.?ACIó I'uBI.sIOUES A DE LES NOSTRES D'OBRES EMPRESES COMPI:,TèNCIA D'EMPRESES ESTRANGERES, SOBRE TOT DE LA COMUNITAT ECOlvUICA EUROPEA; LA TRAS F} Rk4(`IA INTERNACIONAL DE TECNOLOGIA D'OBRES P ï 1 B I_, .I C'} i 1 ES. TOTS TR.S. ?'ACTORS HAURAN DE SER TINGUTS MOLT EN COMPTE EN Eh PERIODE QUI' TOT JUST ACABEM DE COMENCAR. DES DE LA PERSPECTIVA DE BARCELONA HI HA UN ALTRE FACTOR s?Ui? VOLDRIA DESTACAR. L'ALTA C( }=t=SC INC IA QUE EL C IUTADá DE BARCELONA DE L?}. NECESSITAT DE FER UNES OBRES RESPECTUOSES AMB ' ^`? + L'ENTORN. PúRLIQUES �OWA CONSCIèNCIA QUE PROVÉ DE LA MEM5RIA RECENT DEL BARCELONi QUE VA VEURE COM EL SEU H:4.BITAT ERA DESTROSSAT. EN ELE ISLTIMS ANYS, DES DE L'AJUNTAMENT I LA CORPORACI5 METROPOLITANA DE BARCELONA, HEM ACONSEGUIT - EN ELS RECUPERAR GRAN PART DE LA CONFIANÇA DEL CIUTAD á T5CNICS MUNICIPALS. AIX5 HA ESiAT DEGUT A QUE MOLTS DELS POLÍTICS MUNICIPALS PROCEDEIXEN DELE MOVIMENTS VEINALS MES COMBATIUS. PER5 TAMBÉ HA TENGUT UNA PART GENS NEGLIGIBLE EL FET DE QUE ELE PROJECTES MUNICIPALS I METROPOLITANS S'HAN REALITZAT AM/3 UN ENFOCAMENT INTERDISCIPLINARI. AMB AQUESTA SUGGERNCIA, NO EM QUEDA MÉS QUE DESITAR-VOS UNA FEBIC ESTADIA A BARCELONA. �-6- ‘...ENYORS ^ ";,I"_,F'.t. I . .10L'i'F;S GR. r3C: SIN?POS I � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4011 Title A name given to the resource Simposi Internacional d'Obres Públiques / Discurs obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Infraestructures Barcelona Model social Congressos i conferències Gestió pública Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-07-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1114/19871021d_00244.pdf fcfc79fce477176259a8392fa9c31a05 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Acte d'Homenatge a Le Corbusier (1887- 1965). Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Cloenda de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall Saló de Cent, 2l d' octubre 1987 �SENYORES, SENYORS: LA FIGURA DE LE CORBUSIER EN LES SEVES VESSANTS PROFESSIONAL I HUMANA HAN ESTAT SUFICIENTMENT I COMPETENTMENT TRACTADES PELS QUE M'HAN PRECEDIR EN L'US DE LA PARAULA. EN AQUESTA INTERVENCIó DE CLOENDA JO NOMÉS VULL SUBRATLLAR UN ALTRE SIGNIFICAT DE LA SESSIó D'AVUI. EM REFEREIXO A LA VOLUNTAT DE L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO DE CONTINUAR FIDELS A LA 7CI D'ESTAR TT OBERTS A LA MODERNITAT, D'AQUESTA CASA A LA INNOVACI6 I A L' EXPERIMENTACI6 ARQUITECTCSNICA. HEM VIST COM LA INFUèNCIA ENTRE LE CORBUSIER I BARCELONA VA SER RECIPROCA. LA RELACIó ENTRE L'ARQUITECTE I LA CIUTAT VA SER ENRIQUIDORA PER TOTS DOS. AiXe") VA SER POSSIBLE PERQU & ' EL T6 VITAL DE LA CIUTAT, EL SEU AMBIENT HO VAN PERMETRE. PER ó VA SER POSSIBLE TAMBÉ GR1CIES A LA VISICS DE FUTUR, A LA RECEPTIVITAT I LA GOSADIA D'AQUELLS GRANS ALCALDES QUE VAN SER JAUME AIGUADER 1 CARLES PI 1 SUNYER. �EL PL . MACIA, EFECTIVAMENT, NO S'HAURIA CONCRETAT SENSE L'EXPIACIT SUPORT D'EN AIGUADER, PRIMER, I D'EN CARLES PI I SUNYER, DESPP1S. LE CORBUSIER ES VA DONAR COMPTE DE LA IMPORTàNCIA I DELS TRANSPORTS 1 LES COMUNICACIONS COM A VERTEBRADORS URBANS. SABEM TAMBÉ L'ENTUSIASME QUE DESPERTAVA EN LE CORBUSIER I EN ELS HOMES DEL GATPAC AVENÇOS TèCNICS COM LA AVIACICS. L'ALCALDE AIGUADER COMPARTIA EL MATEIX ENTUSIASME I EN VA SABER PPEVEURE LA IMPORTANCIA. AIXí, ALS PRIMERS ANYS TRENTA, JA DEIA ÇUE CALIA MILLORAR EL HISSATGE DE LE L'AEROPORT. CORBUSIER I DELS ALCALDES AIGUADER I PI SUNYER 17. 5 BEN VIU. AUEST AJUNTAMENT HA ESTAT, EN ELS ÜLTIMS 8 ANYS, PROTAGONISTA I IMPULSOR D'UNA URBANITAT QUE HA ESTAT CONSIDERADA EXEMPLAR. ARA TENIM L'OBLIGACI6 DE REEMPRENDRÉ LA REVISIó DE LES INFRAESTRUCTURES, DE LES XARXES DE TRANSPORTS 1 COMUNICACI6 QUE �DES DEIS TEMPS DE LE CORBUSIER NO S'HAVIA FET. NOMS HEM PATIT LES CONSEQÜéNCIES DE L'APLICACIÓ TERGIVERSADA D'AOUELLA REFLEXIó. EL CENTENARI QUE CELEBREN AVUI ENS DONA L'OPORTUNITAT ' NCIA CIUTADANA RESPECTE LA NECESSITAT D'UN D'ACCEPTAR LA CONSCI è ENFOCAMENT METROPOLITS DELS PROBLEMES DE BARCELONA, DE LA SEVA XARXA VISSIA, DE LES SEVES TELECOMUNICACIONS, DELS SEUS TRANSPOETS PtbLICS. LE CORBUSIER I ELS HOMES DEL GATPAC, SERT, BONET CASTELLANA, TORRES CLAVÉ, SUBIRANA, AIGUADER, PI I SUNYER VAN TENIR AQUELLA CONSCIENCIA. SERá LA BARCELONA DEL 92 DIGNA D'AQUELLA GENERACIó? DES D'AQUESTA CASA NO S I AIX1. S'AIXECA. LA SESSIó. ESTALVIARá CAP ESFORÇ PERQUè SIGUI � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4020 Title A name given to the resource Acte Homenatge a Le Corbusier 1887-1965 / Discurs cloenda Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Homes del GATPAC. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Biografies Arquitectura Urbanisme Infraestructures Telecomunicacions Barcelona Acció política Le Corbusier, 1887-1965 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-10-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1131/19880101d_00256.pdf f709841d83dfd0ee9c8e872633eb871c PDF Text Text 217 L'ALCALDE DE BARCELONA La Campanya per a la millora del Paisatge Urbà és una vella aspiració de Barcelona. Tenim un patrimoni arquitectònic únic que cal preservar com a senyal d'identitat i orgull de la ciutat. Pera tenim també altres senyals que identifiquen la nostra quot idi an ei tat que cal així mateix recuperar: una façana restaurada, una paret mitgera convertida en un element estètic, un espai on la natura torna a florir, i els vitralls, les persianes, les reixes, els jardins, tots els valors que enricueixen i donen qualitat a la imatge urbana. Aquest és el sentit de la Campanya. Pensada amb una visió integradora de la ciutat, amb sensibilitat cultural, oberta a tothom i ben vista pels ciutadans. Al llarg de l'història, els barcelonins hem demostrat amb escreix la capacitat cretariva i realitzadora; ara que l'esdeveniment del '92 ha encetat noves possibilitats i ha mobilitzat una gran il.lusió compartida, la posem al servei de la dignificació del nostre espai urbà. La Barcelona que rebi els Jocs Olímpics serà una ciutat diferent. No només gràcies als nous equipaments sinó també per la recuperaci® progressiva de tots els aspectes que configuren la seva imatge. �L'ALCALDE DE BARCELONA Els primers resultats ja son aquí. La Campanya per a la Millora del Paisatge Urbá está fent camí amb l'empenta d'una ciutat, plena d'entusiasme i energía, que treballa en un projecte col.lectiu de futur. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4037 Title A name given to the resource Presentació de la memòria 1987 de la Campanya Millora del Paisatge Urbà Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Pedrera Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Infraestructures Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Acció política Campanyes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-01-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Escrits https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1142/19880303d_00262.pdf 1ff0a610de7899717fbb8264a81ce126 PDF Text Text -SATISFACCIó PEL QUE SUPOSA L'INAUGURACIO DE LA NOVA SEU D'IBERIA A BARCELONA. ES UN FET POSITIU QUE VE A AFEGIR-SE A L'ANUNCI FET PER LA COMPANYIA EN EL SENTIT D'AMPLIAR EL NOMBRE DE VOLS DES DE BARCELONA A DIVERSES CIUTATS EUROPEES I D'ALTRES FACTORS POSITIUS: CHECK IN A L'HOTEL PRINCESA SOFIA, O ELS MATEIXOS BENEFICIS OBTINGUTS L'ANY 1987. -ESPERANÇA DE QUE AIXó SIGUI NOMéS EL COMENÇAMENT D'UN REPLANTEJAMENT DE LA POL ITICA QUE HABITUALMENT HA MENAT IBERIA ENVERS BARCELONA I CATALUNYA. EN AQUEST SENTIT CAL ESPERAR DE LA COMPANYIA UN MAJOR RECONEIXEMENT DE LA NOSTRA IMPORTà "NIA EN EL CONJUNT D'ESPANYA. -BARCELONA HA DE DISPOSAR D'UN AEROPORT INTERCONTINENTAL. SABEM OUE DEPENGUI D' IBERIA, PERD PROU Bé QUE AQUEST NO ES UN ASSUMPTE QUE TAMBÉ MO OBLIDEM QUE A AQUESTA COMPANYIA LI ESCAU UN ALT GRAU DE RESPONSABILITAT EN EL FUTUR DESENVOLUPAMENT DE L'AEROPORT DEL PRAT. -COMPTEM AMB EL SUPORT D'IBERIA A L'HORA DE REIVINDICAR UN CANVI TOTAL DE L'AEROPORT. LA SITUACIó ACTUAL AFECTA A TOTHOM, TAMBé A IBERIA. CAL QUE IBERIA DIGUI TOT EL QUE HAGI DE DIR I APORTI TOTA LA SEVA EXPERIENCIA EN LA REMODELACIó DE L'AEROPORT. 1 �-PERa COM HEM DIT MOLTES ALTRES VEGADES, NO EN FAREM RES DE TENIR UN AEROPORT MODERN I BJ DOTAT SI DES DE EL PRAT NO ES POSSIBLE CONNECTAR-SE AMB LES MÉS IMPORTANTS CIUTATS DEL M6N I NO NOMèS D'EUROPA. I AQUI SI QUE EMS CAL DEMANAR A IBERIA UNA ATENCI6 SUPERIOR A LA QUE FINS ARA HA TINGUT A DONAR SATISFACCI6 A LES NECESSITATS D'UN SECTOR MAJORITARI DEL SEU MEROAT , IBERIA HA D'APROFITAR LA BARCELONA METROPOLITANA COM UN DELS SEUS ACTIUS. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4048 Title A name given to the resource Inauguració nova seu d'Iberia a Barcelona / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Passeig de Gràcia, 30 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Aeroports Infraestructures Indústria Barcelona Territoris Iberia, Líneas Aéreas de España Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1147/19880322d_00277.pdf faa982f151b0537e43fdce9612a3500d PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunieació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona 7elém:m|07 07 Télex: 54519 Laye e Palabras del _---- Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, PaoquaI ^ &lara^all, en la p^eseotani o de laguía "Investio^ in Barcelona" y la película "Barcelona: Open City" Barcelona, 22 de marzo de 1988 �EN NOMBRE DEL CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA, QUE ME HONRO EN PRESIDIR, LES AGRADEZCO MUY SINCERAMENTE SU PRESENCIA EN ESTE ACTO. ANTES DE DAR LA PALABRA AL SR. EDUARD PUNSET, QUE NOS HARá LA PRESENTACIóN DE ESTAS GUÍAS Y DE ESTA PELÍCULA, PERMÍTANME QUE LES INFORME SOBRE EL PAPEL DE AGENCIA DE DESARROLLO ECON6MICO DEL AREA DE BARCELONA QUE REALIZA DESDE HACE ALGUNOS AfiOS EL CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA. EL CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA FUE CREADO EN 1916 POR INICIATIVA CONJUNTA DEL AYUNTAMIENTO QUE PRESIDO, DEL FOMENTO DEL TRABAJO NACIONAL Y DE LA CáMARA DE COMERCIO DE LA CIUDAD. DESDE ENTONCES Y HASTA NUESTROS DÍAS HA TENIDO COMO NORTE DE SU ACTUACIóN LA P nmocIóN ECON&IICA DEL áREA DE BARCELONA. EN LA ACTUALIDAD, EL CONSORCIO DESARROLLA ESTA ACCIóN A TRAVÉS DE CINCO VÍAS: �1. GESTIONA UNA ARFA ADUANERA EXENTA DONDE SE PUEDEN ESTOCAR SIN LIMITACIóN DE TIEMPO, A UN ALQUILER RAZONABLE Y CON EXENCIC;N DE DERECHOS ARANCELARIOS, PRODUCTOS DE IMPORTACI6N: DESDE PRIMERAS MATERIAS A PRODUCTOS TERMINADOS, PASANDO POR COMPONENTES. 2. ADMINISTRA EL POLíGONO INDUSTRIAL DE LA ZONA FRANCA" QUE, CON SUS MáS DE 600 HECTáREAS, ES EL MAYOR DE ESPAA Y EL SEGUNDO DE EUROPA. 3. ACTíJA COMO EMPRESA PlIBLICA DE INVERSIONES INMOBILIARIAS COMPRANDO, URBANIZANDO Y VENDIENDO NUEVO SUELO INDUSTRIAL, PARA INTENTAR PALIAR LA GRAVE FALTA DE SUELO INDUSTRIAL EN EL áREA ECONMICA DE BARCELONA. 4. PROMUEVE, JUNTO CON EL DEPARTAMENT D'INDúSTRIA DE LA GENERALITAT, EL PRIMER PARQUE ?ECONOLCSGICO DE ESPAfA: EL PARC TECNOLCSGIC DEL VALLS, QUE YA HA OCUPADO EL 55% DE SU SUPERFICIE Y SE PLANTEA, ANTES DE ABRIR SUS PUERTAS, TRIPLICAR SU ESPACIO DISPONIBLE. �5. PROMUEVE, ASIMISMO, EL áREA ECON5MICA DE BARCELONA A NIVEL INTERNACIONAL, CON OFICINAS PERMANENTES EN EL EXTERIOR Y CON UN SERVICIO PROFESIONALIZADO DE ATENCI5N, INFORMACI6N Y CONTACTO AL INVERSOR INDUSTRIAL EXTRANJERO. YO MISMO HE VIAJADO, AL FRENTE DE DELEGACIONES ECON6MICAS DEL áREA DE BARCELONA, EN DIVERSAS EXPEDICIONES DE PROMOCI6N ORGANIZADAS POR EL CONSORCIO, A HOLANDA, ITALIA, ESTADOS UNIDOS Y SUECIA. HACE ALGO MS DE UN MES •••-•■•••- ESTUVE EN DUSSELDORF Y MUNICH, Y DEL 24 AL 29 DE SEPTIEMBRE PR6XIMO IR, CON EL CONSORCIO DE NUEVO, AL JAP5E, JUSTO ANTES DE RECOGER LA BANDERA OLDIPICA DE SECIL. LA CONSECUCI5N DE LA NOMINACI5N DE BARCELONA COMO SEDE DE LOS JUEGOS OL1MPICOS DE VERANO 1992, COMO HE DICHO OTRAS VECES, PUSO A NUESTRA. CIUDAD EN EL MAPA DEL MUNDO. EL CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA TRABAJA CADA DIA, DE FORMA ESPECIALIZADA Y PROFESIONAL, EN CAPIT LIZAR ESTA OPORTUNIDAD HIST5RICA Y PARA CONTRIBUIR A QUE �NUESTRA AREA ECON6MICA SE ENCUENTRE CADA VEZ MáS, ENTRE LAS METR6POLI ECON6MICAMENTE MáS DINáMICAS DE UN PLANETA QUE YA NO TIENE FRONTERAS, ME ES GRATO DAR LA PALABRA AL SR. EDUARD PUNSET, EX-MINISTRO DE RELACIONES CON LA CEE Y ACTUAL EURODIPUTADO, QUE NOS VA A HABLAR SOBRE "LA LOCALIZACIN INDUSTRIAL, NUEVA FRONTERA DE LA CIENCIA ECON6MICA". � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4053 Title A name given to the resource Presentació de la guia "Investing in Barcelona" i la pel.lícula "Barcelona: open city" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Area aduanera exenta, polígon industrial de la Zona Franca, inversions immobiliaries, Parc tecnològic, promoció de l'Area Econòmica a nivell internacional. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Ritz, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Comerç Indústria Finançament Economia Infraestructures Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1155/19880426d_00287.pdf 27962618d50e1d50eef0ef67afed6de7 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e "L 'A IRE ÉCONOMIQUE DE BARCELONE, UNE OPTION JUSTIF IÉE" CONFERENCIAA DE L EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL A TOULOUSE. Toulouse, 26 d'abril de 1988 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: MESDAMES ET MESSIEURS, AU NOM DE LA VILT,E DE BARCELONE ET AU NOM DE TOUTES LES CORPORATIONS ÉCONOMIQUES ICI REPRESENTÉES, (PORT AUTòNOI4 DE BARCELONA, PARC TECNOLòGIC DEL VALLèS, CàMARA DE COMERÇ DE BARCELONA ET FIRA DE BARCELONA) JE VOUS REMERCIE DE VOTRE PRÉSENCE á CETTE RÉUNION QUI, J'ESPRE, SERA PLEINE D' INTÉRET POUR VOUS. JE DOIS AVOUER, EN TOUTE FRANCHISE, QUE JE SUIS PERSUADE QU'IL EXISTE DE FORTES RAISONS QUI POUSSERONT VOS ENTREPRISES á CONS IDÉRER L'AIRE DE BARCELONE COMME UNE OPTION SÉRIEUSE AU MOMENT DE DÉCIDER Ou PLACER VOS ENTREPRISES EN DFIIORS DE VOTRE PAYS. ET CELLE-CI EST UNA OCCASION SANS PRÉCÉDENT, PUISQUE, POUR LA PREMIèRE FOIS, SOUS LE TITRE "AREA ECON6MICA DE BARCELONA", NOUS PRESENTONS DANS CE CADRE PRIVILÉG IÉ DE LA FOIRE DE TOULOUSE, LES POSSIBILITÉS QUI SONI OFFERTES PAR L'ENSEMBLE DES INSTITUTIONS a CEUX QUI �-3- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SERAIENT DÉSIREUX, SOIT D'IN:ITIER, SOIT DE DEVELOPPER DFS RELATIONS COMMERC IALES DANS L'AIRE DE BARCELONE. C' EST DANS LE STAND "AREA ECONÓMICA DE BARCELONA" QUE VOUS TROUVEREZ LA CLÉ POUR FAIRE DES AFFAIRES à BARCELONA. CHACUNE DES INSTITUTIONS QUI S'Y TROUVENT REPRÉSENTÉES ONT LEUR R6LE SPÉCIFIQUE, CEPENDANT, LE FAIT DE SE PRÉSENTER CONJOINTEMENT ICI GARANTIT LA VOCATION DE TOUS D'ETRE PRESENTS DE MAN IèRE ACTIVE DANS L'ÉCONOMIE INTERNATIONALE ET NOTRE BONNE DISPOSITION POUR ARTICULER LES INICIATIVES DONT LES DIFFÉRENTS INSTITUTIONS DE L'AIRE DE BARCELONE SE FONT L'ÉCHO. L' "ARFA ECONSMI CA DE BARCELONA" EST AUS SI UN CONCEPT GÉOGRAPH IQUE ET ÉCONOMIQUE. C' EST á TRAVERS LUI QUE NOUS SOUHAITONS METTRE à VOTRE PORTEE LE POTENTIEL D'UNE DES 136 REGIONS ÉUROPÉENNES LES MIEUX PLACEES EN CE MOMENT POUR FAVORISER L' INVE STI SSEMENT ET LE DÉVELOPPEMENT ÉCONOMIQUE. CETTE RÉGION, QUI A SON POIDS SPÉCIFIQUE DANS LA MÉDITERRANÉE, EST FORMÉE PAR LE MIDIPYRÉNÉES, LE LANGUEDOC-ROUSSILLON, L'AIRE DE SARAGOSSE, LA C5TE DE VALENCIA ET LA CATALOGNE ELLE-MME. CETTE �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació RÉGION EST HABITÉE PAR 15 MILLIONS DE PERSONNES ET ELLE EST LA SEPTIèME D'APRèS LE NOMBRE D'HABITANTS ET LA QUINZIéME D'APRS LA SUPERFICIE DU TERRITOIRE DANS L' EN SEMBLE DES 136 RÉGIONS ÉUROPÉENNES. BARCELONE EN EST SON CENTRE ÉCONOMIQUE ET INDUSTRIAL LE PLUS IMPORTANT, AGISSANT DANS UN RAYON DE 350 KM. L'OPTION "ARFA ECONóMICA DE BARCELONA" EST ÉGALMENT JUSTIFIÉE POUR DIX RAISONS: PREMIèRE NA) RAISON: ACCROISSEMENT ACTUEL DE L' ÉCONCïMIE ESPAGNOLE. L' AUGMENTATI ON DU PRODUIT NATIONAL BRUT ESPAGANOL A ÉTÉ, EN 1987, DU 4,5% BIEN AU DESSUS DE LA MOYENNE DE LA CEE. D'AUTRE PART, LE DIFFERENTIEL DE L' INFLATION EN ESPAGNE PAR RAPPORT AUX AUTRES PAYS DE LA Ca1MUNAIITÉ EUROPENNE S' EST ÉNORMÉMENT RÉDUIT: LE 5% D'INFLATION DE 1987, SIGNIFIE QUE LA LUTTE CONTRE L'INFLATION EN ESPAGNE EST SUR LE POINT D'OBTENIR UN GRAN SUCCS. �—5— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació DEUXIèME. (RAISON) . BARCELONE EST LA PORTE i D'ENTRÉ E a UN MARCHÉ DE 35 MILLIONS DE CONSOMMATEURS. BARCELONE, Dii SA SITUATION GÉOGRAPH IQUE, PROCHE DE LA FRONTIèRE AVEC LA FRANCE, AYANT D'EXCELLENTES VOIES D'ACCS, ROUTIèRES, MARITIMES ET AÉRIENNES, EST LA PORTE IDÉALE D'UN MARCHÉ DE 35 MILLIONS DE CONSOMMATEURS ESPAGNOLS, QUI EST EN PLEIN DÉVELOPPEMENT. C' EST AUSSI UNE PORTE POUR LE MARCHÉ DE L'AFRIQUE DU NORD, DU MOYEN ORIENT ET DE L'AMÉRIQUE LATINE. LA CATALOGNE EST, PAR AILLEURS, UNE DES REGIONS DE L'ESPAGNE AYANT LE PLUS GRAND NIVEAU DE REVENUS ET DE CONSOMMATION, AUSSI BIEN DOMESTIQUE QU' INDUSTRIEL. TROISIME. (RAISON) . BARCELONF. POSSèDE UNE PUISSANTE INFRASTRUCTURE INDUSTRIELLE ET D'EXCELLENTES COMMUNICATIONS AVEC L'EUROPE ET LE RESTE DU MONDE. L' "ARFA ECONÓMICA DE BARCELONA" SE TROUVE à UNE HEURE ET DEMI, , EN VOITURE, PAR L'AUTOROUTE, DE LA FRONTIèRE FRANCAISE. ELLE POSSèDE UN AÉROPORT INTERNATIONAL RELIÉ AUX PLUS IMPORTANTES MÉTROP6LES DU MONDE ET QUI ACTUELLEMENT EST EN TRAINT D'èTRE AGRANDI ET MODERNISE. ^ u �-6Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació LE PORT DE BARCELONE TIENT OCCUPER LA PREMIèRE PLACE DANS LA MÉDITERRANÉE, IL EST EN PLEIN DIVELOPPEMENT ET POSSèDE UNE ZONE DOUANIRE EXEMPTÉE FORT INTÉRESSANTE. EN 12 HEURES UN CAMION PEUT TRANSPORTER VOS PRODUITS DE BARCELONE FPANKFURT POUR UN MONTANT DE 1.667 DOLLARS AMÉRICAINS. D'AUTRE PART, CORRECTEMENT URBANISA, IL DISPOSE DE SOL INDUSTRIEL, OG VOUS POUVEZ PLACER VOS INDUSTRIES. LES MAIRIES DE L'"AREA METROPOLITANA" DE BARCELONE FONT UN GRAND EFFORT AFIN D'AGRANDIR CONSTAMMENT LEURS OFFRES. IL FAUT REMARQUER LA MISE EN ROUTE, DANS SIX MOIS, DU PARC TECNOL¿GIC DEL VALLS (1 30 KM. DU CENTRE DE BARCELONE) EMPLACEMENT MIS OFFERTS A oa, SON EXCELLENT PART, TOUTE UNE SÉRIE DE SERVICES SONT AUX ENTREPRISES DOUÉES D'aNE TECHNOLOGIE AVANCÉE. PARMI CES SERVICES ON PEUT CITER UN "INSTITUT DE TRANSFERNCIA DE TECNOLOGIA" ET UN "CENTRE D'EMPRESES" POUR L'INSTALLATION DE NOUVELLES OU DE PFTITES ENTREPRISES, QUI FOURNISSENT DES CONSEILS �-7Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació AS SFS SEURS ET DES ACTIVITÉS DE FORMATION. ET, CE QUI EST LE PLUS IMPORTANT: L' ÉNORME RÉSEAt1 D' ENTRE PRI SES INDUSTRIELLES QUI EXISTE DÉJà, ET QUI SONT EN MESURE DE DEVENIR DES FOURNISSEURS, SOUMISSIONNAIRES OU BIEN D'EFFICACES AUXILIAIRES DE VOTRE ENTREPRISE. BARCELONE EST LE COEUR DE L'INDUSTRIALISATION DE L'ESPAGNE. UNE INDUSTRIE DIVERSIFIÉE ET EFFICACE EXISTE DEPUIS 200 ANS DANS NOTRE AIRE ET L'ON PEUT DIRE QUE PRATIQUEMENT TOUS LES SECTEURS INDUSTRIELS Y SONT RE PRÉ SENTÉS . QUATRIèME. (RAISON) . LES GENS. LE PERSONNEL DONT VOTRE ENTREPRISE PEUT AVOIR BESOIN. DEPUIS L'OUVRIER MANUEL JUSOU'AU DIRECTEUR D'USINE SONT DISPONIBLES POUR èTRE ENGAGÉS, MOYENNANT UN SALAIRE RAISONNABLE. ILS ONT UN NIVEAU TRèS QUALIFIÉ ET UNE BONNE FORMATION PROFESSIONNELLE: A) ILS SONT DISPONIBLES, PUISQUE LE PROBLèME DU CH6MAGE PROVOQUÉ PAR LA CRISE, A �-8Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació FAVORISÉ UNE SITUATION Oü IL N' EXI STE COMME D AN S D'AUTRES PAS, PAYS, UN MANQUE DE P!AIN D'OEUVRE QUALIFIÉE. B) LE COIT DU TRAVAIL EN ESPAGNE EST, ENCORE AUJOURD'HUI, INFÉRIEUR à CELIJI DE PRESQUE LA TOTALITÉ DES PAYS ÉUROPFNS (à L'EXECPTION DU PORTUGAL ET DE LA GRèCE), ET BIEN INFÉRIEUR à CEUX DU JAPON ET DES ETATS UNIS. C) LE DEGRÉ DE QUALIFICATION EST ELEVÉ. BARCELONE CONCENTRE TROIS UNIVERSITÉS AVEC UN NOMBRE TRèS ÉLEVÉ D'ÉTUDIANTS ET AVEC UN NIVEAU IMPORTANT. LES EFFORTS FAITS DANS LA RECHERCHE, SONT AUS SI IMPORTANTS. RÉCEMMENT, TRèS DES CENTRES DE RECHERCHE APPLIQUÉE ONT ÉTÉ CRÉES DANS NOTRE AIRE. (MICROÉLECTRONIQUE, NOUVEAUX MATERIAUX, "CENTRE DE CAD", "INSTITUT DE DISSENY TEXTIL", ETC.) D) FINALEMENT, IL EXISTE à BARCELONE UNE �—9— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació CULTURE ET UN SENS ETHIQUE DU TRAVAIL PROVENANT D' UNE HISTOIRE ORIENTÉE VERS LE TRAVAIL INDUS`PRIEL ET DOUF,E D'UNE MENTALITÉ D'ENTREPRISE. LES RÉSULTATS SONT Là: LA PRODUCTIVITÉ LA PLUS ÉLEVÉE DE L' ESPAGNE. CINOUIèME. (RAISON) . UNE FISCALITÉ RAISONNABLE. LES IMP6TS PAYÉS PAR LES ENTREPRISES NATIONALES ET ÉTRANGRES EN ESPAGNE AIRE, ET, PLUS CONCRèTAMENT, DANS NOTRE SUPPORTENT LA CONCURRENCE D'AUTRES PAYS L'EUROPE (NOTRE 35% DE L'IMP6T SUR LES SOCIÉTÉS DE EST TOUJOURS INF É RIEUR à CELUI APPLIQUÉ DANS LA PLUPART DES PAYS DE LA COMMUNAUTÉ) . D'AUTRE PART, L'IMP6T SUR LE REVENU, QUI S'APPLIQUE AUX RENTES INDIVIDUELLES, EST à SON TOUR MOINS ÉLEVÉ QUE DANS BEAUCOUP DE PAYS DU CENTRE ET DU NORD DE L'EUROPE. SIXIèME (RAISON) . LES SERVICES AUX ENTREPRISES. BARCELONE EST UNE GRANDE VILLE DE 2 MILLIONS D'HABITANTS ENVIRON, 3 MILLIONS SI L' ON TIENT COMPTE DE L'AIRE �—10— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació MÉTROPOLITAINE. ELLE A DEPUIS TOUJOURS ÉTÉ OUVERTE AUX AFFAIRES INTERNATIONALES. VOILá POURQUOI ELLE DISPOSE DE TOUTE SORTE DE SERVICES DONT UNE ENTREPRISE PEUT AVOIR BESOIN: BANOUES NATIONALES ET 1.TRANGèRES, UNE BOURSE DE VALEURS TRS ACTIVE, DES ENTREPRISES CONSULTATIVES, AUDITRICES; D'NSSURANCES, UNE CHAMBRE DE COMMERCE CENTENAIRE ET UNE FOIRE QUI ACCUEILLE, 5 TRAVERS SES 40 SALONS, PRESQUE DEUX MILLIONS ET DEMI DE VISITEURS PAR AN. ,01/ SEPTIME (RAISON). STIMULOR LES INVESTISSEMENTS.1 BARCELONE ET SON AIRE D'INFLUENCE JOUISSENT D'UNE SÉRIEI D'ÉLÉMENTS CAPABLES DE STIMULER LES INVESTISSEMENT INDUSTRIELS AU DESSUS DE LA MOYENNE ÉUROPÉENNE: A) VOUS POUVEZ OBTENIR DES SUBVENTIONS ALLANT JUSQU'AU 30% DE VOTRE INVESTISSEMENT DANS DES CAPITAUX ACTIFS SI VOTRE ENTREPRISE EST PLACÉE DANS L'UNE DES NOMBREUSES ZONES D' URGENT REINDUSTRIALITZACI5 DE L'AIRE DE BARCELONE. 1 �—11— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació B) VOUS POUVEZ OBTENIR DES DÉDUCTIONS FISCALES TRèS IMPORTANTES EN RAISON DE LA CRÉATION DE POSTES DE TRAVAIL (0,5 MILLIONS DE PESSETAS PAR EMPLOYÉ) OU BIEN AVEC DES INVESTISSEMENTS D'ACTIFS FIXES (JUSQU'AU 15%) . C) VOUS POUVEZ OBTENIR DES AVEC UN FAIBLE CRÉDITS SUBVENTIONNÉS, INTÉRT, A TRAVERS LE "BANCO DE CRÉDITO INDUSTRIAL". D) VOUS POUVEZ Br NÉFICIER DE NOMBREUSES AIDES RECHERCHE AU DÉVELOPPEMENT, à LA ET AUSSI L' INSTALIATION DF. NOUVELLES TECHNIQUES. HUI'.PIPME ( P.AISON) . LA QUALITÉ DE VIE. LA CATALOGNE EST LA CALIFORNIE DE L'EUROPE POUR CE QUI EST DE LA QUALITÉ DE VIE. BEAUCOUP PARMI VOUS CONNAISSENT NOTRE RÉGION EN TANT QUE TOURISTES. BARCELONE EST UNE VILLE COSMOPOLITE, PLEINE D'ATTAITS CULTURELS ET DE LOISIRS Oü IL FAIT BEAU VIVRE. ELLE EST LA COMBINAISON ENTRE �-12- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació L'OUVERTURE VITALE DU SUD DE L'EUROPE ET LA TRADITION CULTURELLE DU CENTRE ET DU NORD DE L'EUROPE. BARCELONE EST AUJOURD'HUI, DU POINT DE VUE CULTUREL, UN POINT DE REPèRE MONDIAL. VIVRE DANS NOTRE VILLE PEUT VOUS GARANTIR TOUS LES CONFORTS D'UNE GRANDE VILLE MODERNE. NEUVIME. LES JEUX OLYMPIQUES DE 19E12. COMME IL EST DÉJS ARRIVÉ LORS DES DEUX EXPOSITIONS UNIVERSELLES (CELLE DE 1989 ET CELLE DE 1929) , BARCELONE VIBRE EN CE MOMENT POUR L'ORGANISATION DES JEUX OLYMPIQUES D'ETÉ DE 1992. LES JEUX CONSTITUENT, NON SEULEMENT UNE OPORTUNITÉ CONCRèTE DE FAIRE DES AFFAIRES POUR BEAUCOUP D'ENTREPRISES, MAIS AUSSI UN STIMULATION POUR LA MISE EN ROUTE DE NOMBREUX PROJECTS D' ENTREPRI SE PUBLIQUES OU PRIVÉS. C'EST UN MOMENT D'ENTHOUSIASME CRÉATEUR DANS TOUS LES DOMAINES ET QUE NOUS VOULONS MENER AU —DELj DE L' AN NÉE 1992. . UN MOMENT DONI VOTRE ENTREPRISE DOIT PROFITER. DIXIME. (RAISON). L'EXISTENCE D'INSTITUTIONS �—13— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació LA TELLES QUE LE PORT AUT¿NOM DE BARCELONA, BARCELONA", "EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA", ET LA "CAMERA DE COMERÇ, POU R CONJOITEMENT I ND ííST RI A I NAVEGAC I6 AVEC LA MAIRIE DE BARCELONE, DISPOSI TION "F IRA DE ELLES SONT A VOTRE ENTIèRE VOUS A ID ER DAN S LES PROCES SUS CONCERNANT LES INVEST I S SEMENT S , VOUS FOURNISSANT TOUTE SORTE DE REN SEIGNEMENTS Q UALIE IÉES AU SERVICE DE VOTRE ENTRE PRI SE ET DES INSTITUT I ONS Id I REPRÉSENTÉES DONT LE SEUL BUT EST DE VOUS RENDRE LA TáC HE PLUS EAC ILE. EN RÉSUM1, JE CROI S, HONN&TEMENT , QU IL EXISTE SUF FI S AM MENT DE P,AI SON S POUR TEN IR COMPTE DE NOTRE OP T ON. P ERMETTEZ–MO I DE VOUS DIRE, AU NOM DE LA VILLE ET DES CORPOP,ATION S Q UI M'ACCOMPAGNENT IC I , QUE VOUS SEREZ TOUS CHALEUREUSEMENT A CCUEI L LI S SI VOUS DÉC ID EZ , á BON ESC IENT , DE CI-TOI S IR NOTRE AIRE POUR IN STAL LER VOTRE ENTRE PRI SE. -BARCELZ-NE , QUI A TOUJOURS EA IT PREUVE D &TRE UNE �-14- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: VILLE OUVERTE, VOUS RECEVRA CHALEUREUSEMENT, LES BRAS OUVERTS. MERC I � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4061 Title A name given to the resource L'Aire Economique de Barcelone, une option justifiée / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Consumisme. Parc Tecnològic del Vallès. Institut de Transferència Tecnològica. Port Autònom. Fira. CZF. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tolouse, França Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Economia Indústria Relacions Internacionals Infraestructures Barcelona Acció política Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1160/19880602d_00294.pdf bb1ff78630439aadf5a4e52b92b602fe PDF Text Text Par aules de l'Exnm. 8íara^alI, ` transfer Alcalde de Barcelona , Sz. Pasqual a la ^ess '^ d`obertnra del Semioari "Creao^ nia de tecnoloqies urbanas" Palau de Coogressos de Barcelona 2 de 'uny de 1988 �Senyores i Senyors Aquest Seminari te- una significació es p ecial. Se celebra en el marc de la Fira Internacional de Mostres de gse((--A Barcelona coincidint amb la p resentació d'un nou Salo a la Fira: BARNATEC, on s'exposen per primera vegada a la nostra Fira, de manera extensa i ambiciosa, sistemes de tecnologia urbana per p art d'empreses de l'mbit municipal. Es not parlar realment d'un tombant important en el carril de la creació i aplicació de tecnologies urbanes, en el sentit nr l'Adminbistració municipal les emoreses munici p als ja no són només consumidors de tecnologies urbanes sinó crt en són també creadors i, per tant, també en poden ser transferidors, venedors o exportadors �fins i tot. Això obre unes perspecti ves noves que calia que fossin analitzades per Doder-les a p rofitar a fons. L'ohjectiu del p re se nt Seminar i e s l'intercanvi de c oneixeme nt s i d'exper camp de i '1' investigacio- en el les solucions tecniques en .. materia de tecnoloqies urbanes, per aixo- el Seminari resulta tan oportli i encaixa perfectament en el marc de la Fira. La ciutat de Barcelona s'honra en acollir-lo, i jo, en donar-los la benvinquda. No dubto que el seminari sera un èxit atris conseqiies ncies positives p er aquest sector d'activitat. Te la paraula. el Sr. Jack Zapasnik, Secretan i General de la IIJLA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4066 Title A name given to the resource Seminari "Creació i transferència de tecnologies urbanes" / Discurs sessió d´obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Municipis Recerca i Desenvolupament Infraestructures Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-06-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1164/19880629d_00299.pdf 1f82fd98f3a505824683d24539b21c13 PDF Text Text Pregó de la Festa Major de Montmeló, per l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall Montmeló, 29 de juny de 1988 �Veïnes i veïns de Montmeló M'heu fet l'honor d'encarregar-me la lectura del pregó de la vostra Festa Major. Us asseguro que l'Alcalde de Barcelona se sent molt complagut fent aquest preció, molt complagut de poder-se dirigir a les veïnes i veïns d'una altra ciutat de Catalunya. Avui a Catalunya les ciutats siguin grans o petites formen part d'un sistema que les relaciona i entrellaga. Poden anar per tot Catalunya, de mar a muntanya i de riu a riu, passant d'una ciutat a una altra. Allò que fa que el nostre país sigui dens, divers alhora, travat/ és preci.sament aquesta xarxa de ciutats. �-4- Si les comparem, les ciutats de Catalunya són diferents, més enliá de l'estricta grandária. Cada ciutat té alguna cosa especial que la seva gent sent com a pròpia: una tradició, un monument, un mercat, una rambla, una Festa Major ... 1 tanmateix les ciutats tenen_a7 molt en comú. Comparteixen sobretot el fenomen urbá, que significa ' apretada convivéne j generadora de cultura, de conflicte i de canvi. Tenen en comú els problemes 1 els avantatges de viure plegats en aquest espai que anomenem ciutat. Moltes de les ciutats de Catalunya venen de llunv. Tenen un orígen mil.lenari. Per exemple, fa més de mil anys que es té notleia històrica de Montme16. Al llarq del temps les ciutats han anat canviant, perqué si no ho feien corrien el risc de desaparéixer o de quedar estancados. Però en els últims anys les nostres ciutats s'han transformat rápidament í intensament. Han crescut d'una manera inimaginable fa cent anys. �A començament de segle Montmeló era una petita comunitat de families pageses que es dedicaven la majoria al conreu de la terra i a la ramaderia, i la població no passava deis 52s=cnt.s --N habitants. Avui Montmeló és la zona més industrialitzada de la comarca i arriba als 7000 habitants. Molts de vosaltres heu vingut d'altres terres d'Espanya, alquns fa temps ja. Creo que Montmeló en muchos aspectos es una muestra de lo que ha sido la evolución de Catalunya desde finales de los anos 50. Vinieron gentes de otras tierras de España en busca de mejor suerte para ellos y para sus hijos. Se abrieron nuevas fábricas y se construyeron grandes bloques de viviendas. Pero se dejaron sin resolver muchos problemas, cuyas consecuencias negativas recayeron sobre todo en los que acababan de llegar. �El equipamiento en infraestructuras sanitarias, escolares, culturales y urbanísticas era escandalosamente insuficiente. Fueron años de trabajo duro y de muchas dificultades. Y a pesar de ello los recien llegados se quedaron y dieron numerosas pruebas de su respeto y estimación por esta tierra, que ahora es definitivamente su país. Por eso decía que Montmeló es una síntesis de lo que ha sido la evolución de Catalunya. Por eso rindiendo homenaje a vuestro esfuerzo, a vuestros sacrificios, a vuestra perseverancia se rinde homenaje a todos los que procedentes de otros lugares tanto han aportado a Catalunya. Els vostres fills han nascut aquí i seran protagonistes de la Catalunya nova. Construiran la Catalunya del futur que será diferent i millor, més justa i més equilibrada que la Catalunya que vau trabar -n'estic vosaltres. segur, com n'esteu segurs �Els vostres filis viuen ja en un Montmeló que va superant les mancances provocades pel creixement desordenat i per l'especulació. Ara hi ha més carrers esfaltats, més espais públics, més places escolars, més instal.lacions esportives, més cultura que abans.. I aviat tindreu més nom, més atracció per la gent de fora: tindreu el Circuit Permanent de ...s..+4•111*.I.I■eleielhwoe."11» Velocitat de Catalunya. Vaig participar a l'acte de signatura de l'adquisició dels terrenys Mas la Moreneta. ( el desembre passat, al (724 Aquest circuit és una vella aspiració de tc catará. l'esport automovilisi r—Mántmeló hi és en l'acompliment d'aquesta aspiració, juntament amb els municipis veYns, amb Granollers i amb Parets del Valls. �No us vull entretenir més. La Festa espera. Disfruteu-la. Visca Montmelé, Visca Catalunya. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4070 Title A name given to the resource Pregó de la Festa Major de Montmeló, per l'Excm. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Montmeló Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Història Infraestructures Societat Territoris Model social Montmeló Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-06-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1172/19880927d-00309.pdf 155f4c203fd75022fc1d7f9b477ecff2 PDF Text Text DISCURSO DEL ALCALDE DE BARCELONA, DE INTRODUCCION A LA PRESENTACION DEL ARFA ECONÓMICA DE BARCELONA EN TOKYO (27 DE SEPTIEMBRE DE 1988) SeKorafi y SePiores : En nombre de la Ciudad de Barcelona y en nombre de todas las entidades económicas aquí representadas (Asociación de Empresarios de Cataluña, Cámara de Comercio de Barcelona y Feria de Barcelona) les agradezco muy sinceramente su presencia en este acto, que espero sea de su interés. Con franqueza debo confesarles que estoy ampliamente convencido de que existen poderosas razones para que sus empresas consideren el área de Barcelona como una seria opción a la hora de localizar sus industrias fuera de su pais. Durante esta mañana, un técnico de Price Watcrhouse y profesor en la Escuela de Management IESE, Sr. Kimio Kase, va a detallar algunos aspectos del porqué y del cómo invertir en Barcelona. Asimismo, tres empresarios de empresas japonesas que han invertido ya en nuestra área, tendrán ocasión postcrio-mente de exponerles personalmente su experiencia. Yo quisiera tan sólo, a modo de introducción, destacar diez razones que me parece que tienen suficiente peso para justificar la consideración de la "Opción Barcelona". Veamos, estas diez razones. Primera. El crecimiento actual de la economía espanola. El crecimiento del Producto Nacional Bruta Español ha sido en 1987 del 5,2 %,bien por encima de la media de los paises �de la CEE. Por otra parte, el diferencial de inflación de España respecto al recto de paises de la CEE se ha reducido de forma muy notable: el 5% de inflación del año 87, significa que la lucha contra la inflación está consiguiendo en España éxitos muy notables. Como decía recientemente John Philipsborn, Vicepresidente del Chase Manhattan 5ank, en el "Wall Sreet Journal" del 11 de noviembre de 1987: "España es uno de los pocos paises en Europa que merecc ser considerado en términos de crecimiento a largo plazo". S gunda. Barcelona es La puerta de entrada a un mercado Je 35 millones de consumidores. Barcelona, por su ubicación geogrófica, cercana a la frontera con Francia, cori excelentes accesos por tierra, mar y aire, es la puerta ideal a un mercado de 35 millones de consumidores españoles, en franca expansión. Es, asimismo, una puerta al mercado norteafricano, del Medio Oriente y de América Latina. Catalu'rSa es, por otra parte, una de las zonas de España de mayor nivel de renta y de mayor con- sumo tanto doméstico como industrial. Tercera. Barcelona cuenta con unaotente infraestructura industrial, y buenas comunicaciones con Europa y el resto del mundo. El área económica de Barcelona se halla a hora y media en automóvil, por autopista, de la frontera francesa. Posee un aeropuerto internacional conectado a las principales metrópolis del mundo, que esta siendo en estos momentos ampliado y modernizado. El puerto de Barcelona compite por el primer puesto del área mediterránea, está en plena expansión, y cuenta con una interesante Zona Aduanera Exenta. En 12 horas un camión lleva sus productos de Barcelona a Frankfurt por un precio aproximado de 1.667 dólares americanos. Por otro lado, existe suelo industrial disponible, bien urbanizado, para la ubicación de sus industrias. Los ayunta- ^ �mientos del área de Barcelona están desarrollando un gran esfuerzo por ampliar constantemente esta oferta. Destaca, en este sentido, la puesta en marcha, dentro de 6 meses, del Parqus Tecnoló ó dei Vallés (a 30 Kms del centro de Barcelona) en el que, además de una excelente ubicación, se ofrecen a las empresas de tecnología avanzada toda una serie de servicios entre los que destacan un Instituto de Transferencia de Tecnología y un Centro de Empresas para la instalación de nuevas o pequerlas empresas, con asesoramiento y actividades de forma- ción incluidas. Y lo que es más importante: la enorme red de empresas industriales existentes, que puedan convertirse en suministradores, subcontratistas o en eficaces auxiliares de su empresa. Barcelona es el corazón de la industrialización de Esparra. Hace 200 años que existe una industria diversificada y eficaz, en nuestra área: prácticamente todos los sectores industriales se hallan representados. Cuarta. La gente. Las personas que puede necesitar su empresa, desde el trabajador manual hasta el director de fábrica, están disponibles a ser contratadas, a un salario razonable y con altos niveles de cualificación y formación profesional: a) l+:stán disponibles, puesto que el problema del desempleo motivado por la crisis, ha creado una situación en la que no existe, como en otros paises, escasez de mano de obra cualificada. b) El coste del trabajo es en Espaiia, todavía hoy, inferior al de la práctica totalidad de paises europeos (excepto Portugal y Grecia), e inferior a los de Japón y Estados Unidos. e) El grado de cualificación es elevado, Barcelona Concentra tres Universidades con un elevado número de estudiantes y con un importante nivel. El esfuerzo realizado en investigación es, asimismo, not_:ir,le, con la reciente cree<: i'7r: de �centros de investigación aplicada en nuestra área (Microelotrónica, Nuevos Materiales, Centro de CAD/CAM, Instituto de Diseño Textil, etc.). d) Finalmente, existe en Barcelona una cultura y una ética del trabafó muy arraigada en una historia orientada hacia el trabajo industrial y la mentalidad empresarial. Como resultado, la productividad es la más elevada de España. Quinta. Una fiscalidad razonable. Los impuestos que pagan las empresas nacionales y extranjeras en España y, concretando, en nuestra área, resisten bien la competencia con otros paises de Europa (Nuestro 35% de Impuesto de-Sociedades es, todavía hoy, inferior al tipo aplicado en la mayoría de países de la CEE). Por otra parte, el Impuesto sobre la izenta de las Personas Físicas, que grava la renta individual, es, asimismo, menos importante que en la mayoría de paises del centro y dei norte de Europa. Sexto. Los Servicios a las em p resas. La ciudad de Barcelona es una gran metrópoli de casi 2 millones de habitantes y de hasta 3 millones si consideramos el área metropolitana. Ha estado siempre abierta a los negocios internacionales. De ahí que cuenta con todos los servicios que pueda necesitar su empresa: bancos nacionales y extranjeros, una activa bolsa de valores, empresas consultoras, auditoras y de ingeniería, aseguradoras, una centenaria Cámara de Comercio y una Feria de Muestras que concentra, a través desus 40 salones a más de 2.296.764 visitantes al año. Séptimo. Incentivos a la inversión. Barcelona y su área de influencia gozan de una serie de incentivos a la inversión industrial que se hallan por encima de la media europea: a) Hasta hoy s e ha podi d() obtener subvenc:i.orie^ de hasta un 30 % de s u i river:; i ón en activos fijos si s u empresa se ubicaba e n eina de l a s numer'os'as 'Lonas t? p t.)rt;entc? ReinciuH i.ri3l i zacic,n del Arca de Barce; nrca . Un nuevo rondo del r'i:[)RR (de la CEE) continúa este mecanismo de incentivos (hasta el 20 % de la inversión en a ct ivos fijos). �b) Puede obtener deducciones fiscales de importancia por creación de lugares de trabajo (0,5 millones de ptas por empleado) o por inversiones en activo fijo (hasta el 10 %). e) Puede obtener créditos subvencionados, a bajo interés, a través del Banco de Crédito Industrial. d) Puede beneficiarse de numerosas ayudas a la investigación y desarrollo, así como a la implantación de nuevas tecnologías. Octava. La calidad de vida. Cataluña es la California de Europa, en términos de calidad de vida. Muchos de ustedes conocen ya nuestra área como turistas. Dentro de ella, Barcelona es una ciudad cosmopolita, llena de atractivos culturales y recreativos para vivir. Es la combinación entre la apertura vital del sur de Europa, y la tradición cultural del centro y del Norte de Europa. [Barcelona es hoy, desde el punto de vista cultural, un punto de referencia mundial. Y vivir en nuestra ciudad le puede garantizar todas las comodidades de una gran metrópolis moderna. Novena. Los Juegos Olímpicos de 1992. Como ocurrió ya en el pasado en dos Exposiciones Universales (la de 1889 y la de 1929), Barcelona vibra en estos momentos con el impulso de la organización de los Juegos Olímpicos de Verano de 1992. Los Juegos constituyen no sólo una concreta oportunidad de negocio para muchas empresas, sino un estimulo para el desarro llo de innumerables proyectos empresariales públicos y privados. Es un momento de fiebre emprendedora en todos los aspectos, que nosotros pretendemos extender más allá de 1992. Un momento que puede aprovechar su empresa, �E Décimo. La "Flarcclona Development. Agency". Una últims razón para considerar la "Opción Barcelona" es la existencia del Consorcio de la Zona Franca, la Barcelona Development Agency, que ha organizado este viaje y que yo me honro en pre- sidir. La BL)A está a su completo servicio para ayudarle en su proceso de toma de decisiones de inversión con informaciones y contactos muy concretos: a) Sobre disponibilidades y precios de suelo endus• trial. b) Sobre empresas locales que puedan ser pot era,.::, les "çpartncru", suministradoras, o C) :;Obre ei 1)0tCeec131 r1pc:!'n t:e de nuestra Universidad y cent d) Sobre le;, incentivos ;y is ;r! el re ate:;. cl!' e1Ve',;1'rV;fe ros e:; l >rr r,r inversión r ,., I i Y.ádu. inrfu:l;t.rr.il. e) Sobre cualquier otro aspecto que l euda necesitar su compañia. Todo un equipo hum a n o , especializado i z a do y profesionalizado, esta al servicio de empresa para hacerle las canas más fá- :;u ciles. En suma, pues, creo honestamente que existen algunas razones para considerar nuestra opción. Quiero expresarles, des económicas que nom b re de en m e <ic:vmhaiian ien calurosamente bienvenidos s 1 a ciudad y de la:: c,ntida ente acto, que ustedes serán deciden escogernos como área para i la Instalación de su empresa. Barcelona, que c:nn cordialidad y fué siempre un ciudad abierta, les rcc:ihlr:s calor. Pasqual l+l; d r riyu Alcalde de Tolcyo, 77 li + r'r:e l1 i cin:e de septiembre de 1988 N . � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4078 Title A name given to the resource Introducció a la presentació de l’Àrea Econòmica de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Creixement de l'economia espanyola, infrastructura industrial i bones comunicacions amb Europa i la resta del món, xarxa d'empreses industrials ja existents, fiscalitat raonable, serveis a les empreses, incentius a l'inversió, qualitat de vida, els Jocs Olímpics i la Barcelona Development Agency. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tokyo Kaykan, Tokio Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Indústria Comerç Infraestructures Finançament Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1181/19890114d_00321.pdf 32cf2761adc34bac216bbe86599b2b80 PDF Text Text "ELS JOCS OLÍMPICS DEL 92 I LA BARCELONA DEL '93" Conferència de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall i Mira, a l'Ateneu de Maó. Maó, 14 de gener de 1989 �FITXA 1 AGRAïMENT Vull agrair en primer lloc a l'Ateneu de Maó que m'hagi ofert aquesta oportunitat de ser avui aquí amb vostès, en aquesta ciutat tan pròxima a Barcelona per moltes raons, a pesar de la distància i del mar que ens uneix més que no pas ens separa. Els parlaré de Barcelona, dels seus projectes, de les seves il.lusions. D'uns projectes i d'unes il.lusions que són més que nostres, que són sentits com a propis per molta gent. Els parlaré de l'esforç que està fent Barcelona per realitzar aquests projectes. Sé que interessa l'esforç de Barcelona. Em demanen sovint que en parli. L'esforç d'una ciutat atreu sempre pel que té �1.1 de participació directa i col.lectiva. Crec que ■ l'esforç d'una ciutat és diferent a altres esforços també admirables, però que, potser, no són tan intensos, tan concentrats, i també - cal dir-ho- tan socials perquè tot allò que "és ciutat" és social. �FITXA 2 LA IMPORTANCIA DE BARCELONA El municipi de Barcelona té una població de 1.700.000 habitants sobre una superfície de 98 km2. Aquests límits, com vostés saben, són una ficció. La ciutat real és una àrea metropolitana de 3.000.000 d'habitants sobre una superfície de 478 km2 repartida en 27 municipis. Notem, per cert, pel que fa a aquesta definició metropolitana, la diferència amb Madrid, on hi ha un sol municipi per una població equivalent - 3.100.000 habitants - i per una superfície una vegada i mitja més gran - 607 km2-. En qualsevol cas, a l'àrea metropolitana de Barcelona hi viu més de la meitat - el 52% - de la �2.1 població de Catalunya. Però la influència de Barcelona com a mercat de treball va molt més enllà del territori metropolità estricte. Es un mercat de treball que comprèn fins a 50 municipis amb una població de 4.200.000 habitants. Aquestes xifres, tot i ser conegudes, val la pena tenir-les en compte per recordar la importància de Barcelona en el conjunt de Catalunya, i també per recordar la condició de Barcelona com a gran ciutat d'Espanya. 1 La importància de Barcelona, però, no s'esgota en la seva dimensió catalana ï espanyola. Barcelona és una ctapita. natural d'una macroregió europea, amb un radi d'aproximadament 360 4 67777'.= �2.2 kilòmetres a l'entorn de Barcelona i d'uns 15 milions d'habitants. Barcelona és un centre neuràlgic d'allò que denominem Nord del Sud (per bé que és més aviat un centre): una àmplia regió que comprèn una franja del migdia francès i una porció important del Mediterrani espanyol. Es tracta d'un perímetre delimitat per Tolosa (Midi-Pyrénés), Saragossa, València, Balears i Montpeller (LanguédocRoselló). Un perímetre que té molt d'història comuna, i, probablement, tindrà molt de futur compartit. 5 ^ % 2f ^U^^^ �FITXA 3 3 L'ESFORÇ DE BARCELONA PEL '92 L'Ajuntament de Barcelona està realitzant un esforç extraordinari per la cita de 1992. Esforç extraordinari vol dir, en aquest cas, superior al que seria normal. Superior al que s'hauria de fer per un esdeveniment, certament extraordinari, com són uns Jocs Olímpics. Un esdeveniment, però, que també han viscut altres ciutats, sense haver-hi de posar tant. I, tanmateix, potser havia de ser així per no desaprofitar les possibilitats que en aquest moment té la ciutat, i que són més compromeses i van més enllà que les estrictes necessitats generades pel projecte olímpic. En la història comtemporània de Barcelona es poden comptar fàcilment les oportunitats que la ciutat ha tingut: �3.1 1888 1929 1992 En cada ocasió s'han hagut de superar mancances anteriors, injustificables algunes. S'han hagut de fer coses que s'haurien d'haver fet abans per l'evolució i el progrés normals d'una ciutat important, com ho és BArcelona des de fa molt temps. Per exemple, és imcomprensible des de la perspectiva de les grans ciutats europees (París, Viena, Milà, Lió, Hamburg...) que ara haguem de fer l'esforç deis cinturons i la xarxa viària. -------- Seria normal completar cinturons i millorar punts de la xarxa, però és extraordinari haver-los de fer perquè no hi són. L'esforç econòmic total, que no s'ha de fer només pels Jocs Olímpics, és molt significatiu. �3.2 Recull una realitat com si el pressupost fos un negatiu. Hi ha tres grans paquets lligats als Jocs però que els desborden ampliament i es converteixen en qüestions ciutadanes de primer ordre: - Les inversions al voltant de la Vila Olímpica del Poble Nou (col.lectors, espigons, port, cinturó, Parc de Mar, passeig marítim, soterrament de les vies fèrrees) - Les inversions en instal.lacions esportives i urbanització en les quatre àrees olímpiques: Poble Nou, Vall d'Hebró, Diagonal i Montjuïc. - Les inversions en xarxa viària cinturons. �3.3 Divisió de la inversió per agents finançadors (en milions de pessetes) 1 2 3 Poble Nou Instal.lacions (sense vivendes) deportives i urbanització Cinturons i Red Viària 4 Total (1+2+3+) 41.980 47.100 66.280 ( 150.360* Ajunt. ** 32.800 14.700 25.000 ( 67.500 TOTAL Estat 5.930*** 5.000 25.000 35.930 Generalitat 2.050 1.400 15.000 18.450 Diput. 4.000 4.000 1.200 CMB COOB 1.280 22.000 2.480 22.00G ^ ^' * Exclou 5.000 de duplicacions entre las columnes 2 i 3. ** Inclou VOSA, AOMSA, IMPU. *** MOPU: 3.500/ Ministeri de Transports: 2.430 9 �3.4 Aquestes inversions es refereixen a la ciutat de Barcelona i no inclouen les inversions de fora. Les xifres són aproximades però suficientment indicatives. I no tenen res a veure (excepte pel que fa als 22.000 milions que inverteix el COOB en instal.lacions i àrees de la ciutat) amb el pressupost del COOB, és a dir, amb el pressupost estricte d'organització del Jocs. Es tracta d'inversions "para-olímpiques" que quedaran definitivament com una millora de les infraestructures de la ciutat, especialment obrint el Poble Nou i l'Eixample al mar i eliminant el tren de la costa, però també completant la urbanització de la Vall d'Hebró, la Diagonal i Montjuïc, i dotant Barcelona dels somniats Cinturons de Ronda, vint-i-cinc anys després de la seva concepció, cent anys després que Viena comencés els seus o trenta anys després que París acabés els seus. 10 �3.5 Es una ocasió històrica perquè la ciutat recuperi el temps perdut i doni un salt endavant. La ciutat no pot desaprofitar-ho; fins i tot, seria una autèntica defallença desaprofitar aquesta ocasió. �FITXA 4 INFRAESTRUCTURES SIGNIFICATIVES DEL PROJECTE OLíMPIC Vila Olímpica Arquitectes: - A Bohigas, Martorell, Mackay, Puig Domènech. 1. Perímetre residencial de la Vila Olímpica. * Arees exclusivament residencialrs incloent-hi vials. \30 ha. * Arees d'esbarjo i platges. 17 ha. * TOTAL 2. Superfícies de sostre potencial. * Dintre del perímetre residencial. 331.242 m2 * En instal.lacions costaneres. 119.458 m2 * TOTAL 450.700 m2 3. Area total destinada a la "familia Olímpica" i capacitat d'allotjament de la Vila Olímpica. * 331.242 m2 - 70.000 m2 (locals comercials) = 261.242 m2. aprox. 2.500 habitatges de 100 m2 / amb una jana de 6 atletes / 100 m2 = 15.000 Mit atletes. 12 �4.1 Vila Olímpica. Regeneració de la costa. - B - Longuitud total costa regenerada: l 4 kilòmetres,,. Platges existents fins 1987: pel futur: 6_hectàrees. 18 heçtàrees. S Protecció i regeneració de les platges de: La Mar Bella Bogatell Nova Icària Somorostro Parcs nous vora mar: 50 hectàrees. Construcció dels parcs del Litoral (12 ha.)> Poblenou (8 ha.) Esportiu (10 ha.) Marí (20 ha.) , Protecció del tram de la costa entre els carrers de Selva de Mar i Prim, tot creant un recinte, a base de runes d'enderrocs, de 20 hectàrees destinat a parc marí. �4.2 Vila Olímpica. El port olímpic. - C - Inclou Club Nàutic, Edifici de servei, Escola Municipal de Vela, Residència - escola i zona comercial-recreativa (plaça de Mar). Capacitat per vela lleugera o creuers. Cost global previst de 4.377 milions de pessetes. Execució obres infraestructura (2.250 milions de pessetes). Termini execució: 14 mesos. Posta en servei: Estiu de 1990. Tipologia: Ocupa 910 metre lineals de costa. 7 ha. de superfície abrigada. 16 ha. de molls. �4.3 Anella Olímpica de Montjuïc. Palau d'Esports Sant Jordi - D - Arquitecte: Arata Isozaki (Japó). Cost projecte: 5.816.390.623 pessetes Capacitat: 17.000 espectadors. Grades retràctils: 3.000 places. Disseny coberta: Mamoru Kawaguchi (Japó). Coberta: Malla especial dissenyada per informàtica i realitzada per robots. Mides: 137 x 110 metres. Superfície: 13.462 metres quadrats. Volum interior: 346.000 metres cúbics. Altura màxima: 45 metres sobre la pista. Pes total amb estructures auxiliars: 1.300 tones. Aixecament mitjançant 12 gats hidràulics. Pavelló polivalent: Mides: 110 x 50 metres. Capacitat: 4 pistes. 700 espectadors. Altura coberta: 13 metres. ` ____2 Cost global: 6.958 milions de pessetes. Finançament: Diputació de Barcelona 75 per cent (4.361 milions de pessetes). Ajuntament de Barcelona 25 per cent (427 milions de pessetes). AOMSA (1.028 milions de pessetes). COOB'92 (1.142 milions de pessetes). Data prevista finalització: 1989. 15 �4.4 Anella Olímpica de Montjuïc. Estadi Olímpic. - E - Arquitectes: Federico Correa, Alfons Milà, Carles Buxadé, Joan Margarit i Vittorio Gregotti. Capacitat: 70.000 espectadors (El vell estadi era per 40.000 espectadors). Cost: 4.996.059.934 pessetes (1985) Rebaix del nivell de la pista: 11 metres. Coberta tribuna principal: 150 metres de llarg x 30 metres de volada. Cost manteniment façana: 58 milions de pessetes. Situació actual: (Gener 1989) Finalització de les obres d'estructura de formigó. Han començat les obres a la pista de joc. Previsió finalització: maig 1989. , / 16 �FITXA 5 Molta gent es pregunta, i ens pregunta, ¿després del '92, què ?. La Barcelona post-olímpica recollirà els fruits de l'esforç que ara estem fent. Serà una ciutat més ben dotada, amb més infraestructures i serveis, amb més possibilitats, més competitiva per tant. I dic això posant l'èmfasi en que, a priori, no hi ha motius per témer un retrocés. No hi haurà desencís. Ben al contrari. L'endemà dels jocs equival a un repte tan estimulant com el que ara tenim. Per començar encara tindrem moltes coses per fer, però amb l'avantatge respecte a la situació pre-olímpica que n'haurem fet moltes altres, amb la seguretat que arrancarem d'unes sòlides bases. Potser com no les havia tingudes mai la ciutat. 17 �5.1 El "paquet" per 1993 serà important. No serà un programa residual. Tindrà una entitat pròpia: (fases últimes) Casa de la Caritat. Palau Nacional \\\N Centre Cultural del Nord. Parc de Migdia. La dècada dels 90 serà la gran dècada de Barcelona. Una dècada que ja hem començat a viure abans que el calendari l'hagi encetada. Barcelona estarà al dia i en bones condicions per fer la seva aportació a Europa. Perquè, recordem-ho, el 1993 és l'autèntic any d'Europa. L'1 de gener de1993 comen ca rà Europa, per primera vegada d'ençà l'Estat modern, a viure en 18 �5.2 un espai sense fronteres. Barcelona, que no ha posat mai fronteresm qué és una ciutat oberta, s'hi sentirà bé. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4087 Title A name given to the resource Els Jocs Olímpics del 92 i la Barcelona del 93 / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu de Maó, Menorca Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Planificació Infraestructures Model social Acció política Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-01-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1193/19890503_00341.pdf ece9fc6f8a0ada28f7776d783f3eaa10 PDF Text Text 111 Legislatura Comisiones. Núm. 163 Año 1989 CORTES CENERALES D U O DE SESIONES DEL SENADO COMlSlON DE EDUCACION, UNIVERSIDADES, INVESTIGACION Y CULTURA PRESIDENCIA DE DON CARLOS BARRAL AGESTA Sesión Informativa celebrada el miércoles, 3 de mayo de 1989 Orden del dfa: - Comparecencia del señor Presidente del Comité Organizadorde 108 Juegos Olfmpicoede Barcelona-92. El señor PRESIDENTE DEL COMITE ORGANIZADOR DE LOS JUEGOS OLIMPICOS DE BARCELONA-92 (Maraga11 Mira): Muchas gracias, señor Presidente. El señor PRESIDENTE: Constituida la Mesa, y con la No es la primera vez que tengo el gusto y el honor de presencia del señor Alcalde de Barcelona, don Pascua1 comparecer en esta Comisión. Creo que es la tercera vez Maragall, se abre la sesión. que vengo al Senado para informar, primero en 1985, de El señor Maragall comparece a petición del portavoz lo que era un proyecto y una candidatura; en marzo de del Grupo Popular de esta Comisión para informar sobre 1988,para informar de lo que había sido una nominación el desarrollo y grado de ejecuci6n de los proyectos y obras y hoy, para darles un adelanto de cómo está la situación de los Juegos Olímpicos de Barcelona-92. que el año pasado expliqué con todo detalle. Estoy dispuesto a contribuir en todo lo que sea necesario para que Tiene la palabra el señor Maragall. Se abre la sesión a las dieciséis horas y diez minutos. �-2- 3 DE MAYO DE 1989 SS.SS.vayan siguiendo día a dfa la marcha de un proyecto que creo que es importante para Barcelona, para Cataluña y para España. Estoy a su disposición, les agradezco que me hayan convocado y me remito a lo que les dije hace un año que figura en el «Diario de Sesionesn número 86, de 24 de marzo de 1988, y que en gran medida es válido todavfa. Algunos de los sefiores Senadores que estuvieron en aquella sesión repiten hoy su presencia en ésta, y yo se lo agradezco. En aquella fecha hablé de lo que había sido la nominación y de lo que estaba siendo la construcción y el montaje de las obras del organismo (dificil en su momento) que lleva adelante los trabajos de preparación de lo que tiene que ser la operación de los Juegos, propiamente clicha. Ese organismo es el COOB (Comité Organizador de los Juegos Olfmpicos de Barcelona-92), que tiene como objetivo la preparación y, en su dfa, el desarrollo de los trabajos de la operación en sí misma. Aparte de ello están todos los trabajos que las Administraciones públicas, juntas o por separado, deban realizar fuera del COOB, pero en una construcción de infraestructuras, sin las cuales la propia operación iba a ser muy dificil, aunque no perturba al COOB en si mismo. El COOB es un consuinidor muy condicionado por las infraestructuras que hayan de hacerse, pero no es más que un demandante, un cliente y un consumidor de una entidad pública interesada en que estas obras se hagan. No está en su mano realizar unas obras que tiene que hacer el Estado o la Diputación Provincial, en su caso. Reitero lo que dije hace un año en cuanto a que la operación olímpica se tiene que ver en dos niveles: uno, el nivel COOB, que es el que propiamente me trae aquí como Presidente del Organismo que organizará los Juegos y que los está preparando ya, y dos, el conjunto de Administraciones públicas actuantes en el territorio de Barcelona y en el resto de España para hacer posible que la operación del COOB tenga el escenario físico adecuado. Paya hacernos una idea de las dimensiones, la operación del COOB cuesta cien mil millones, y las operaciones para-olfmpicas, desde el punto de vista de la ciudad de Barcelona, vienen a costar otros cien mil millones; no son cifras exactas y luego explicaré por qué. Vamos a empezar por el COOB, que es a lo que estoy más obligado a referirme, aunque no voy a rehuir el que me pregunten sobre cuestiones indirectamente relacionadas con los Juegos y directamente relacionadas con las infraestructuras y con las Administraciones que las llevan. El COOB tiene un presupuesto definitivamente aprobado que no varfa del que se aprobó como previsión en 1985, y que fue ratificado por Lausanne en el año 1986; son 120 mil millones de pesetas-1988 y es un presupuesto equilibrado. Los Juegos de Barcelona no van a perder ni a ganar dinero, van a ser unos Juegos financieramente equilibrados y en ese montante que les digo. Son equilibrados porque hay una serie de capftulos enormemente importantes y que hacen posible que este gasto gigantesco de cien millones sea autofinanciado, autoabastecido. Básicamente (y ustedes lo conocen bien y seguramente, puesto que tienen interés en ello, lo habrán seguido en los me- COMISIONES.-NÚM. 163 dios de comunicación en los últimos meses) sabrán que un capítulo muy importante de estos ingresos es el correspondiente a los derechos de transmisión por Radiotelevisión. Estos derechos -formados por muchos contratos que firma el Comité Olímpico Internacional, en exclusiva con diferentes cadenas en presencia del COOB, que también firma y que es el beneficiario, en última instancia, del mismo contrat- se ponen de relieve y se formalizan en una serie de contra'tos que el Comité Olímpico Internacional, el COOB, firma con las cadenas en Estados Unidos, en Canadá, en Japón, en Europa, en Latinoamérica y en Oceanía. En todo caso, el más relevante de estos contratos, que se firmó la semana pasada, pero que fue acordado en diciembre en Nueva York, se refiere a la transmisión de los derechos de televisión para Estados Unidos y Norteamérica. Ese contrato ascendió a la cifra de 416 millones de dólares, de los cuales no todos revierten al COOB. Es un poco complicado, pero ustedes ya empezarán a conocerlo por las veces que se lo cuento. Un 20 por ciento va directamente a lo que se llama la operación del ORTJO (Organización de la Radio Televisión de los Juegos Olímpicos), que es quien debe emitir la señal y que es financiado con cargo al 20 por ciento de esos contratos. Exceptuado este 20 por ciento, quedan 80 que se distribuye en dos tercios y un tercio, un tercio para el COI y el resto para el Comité organizador. Si a estos dos tercios del 80 por ciento le añadimos luego el 20 por ciento que quitamos, que también vuelve a ser administrado por el propio COOB, nos acercamos seguramente a las tres cuartas partes de estos ingresos. Existe la novedad, además, de que el Comité Olímpico Norteamericano tiene un papel cada vez más importante, puesto que de alguna forma, al ser el propietario de la marca «Juegos Olímpicosn en Estados Unidos, puede tener un papel interviniente en este contrato y obtiene un diez por ciento de las cuantías contratadas. En definitiva, para que ustedes se hagan cargo, lo que ignorábamos hace un año y hoy sf sabemos y tengo la obligación de decirles, es que lo contratos que prevefamos han sido enormemente exitosos. Para que ustedes se hagan cargo, estos 400 millones más 16, que es un contrato adicional que se firmó y que ofrece la cadena contratista (para promoción de la ciudad de Barcelona diez millones y del propio COI seis millones), esta cuantfa representa un aumento del 33 por ciento sobre la que se firmó y pagó en el caso de los Juegos de Seúl, siendo asf que la opinión dominante hace unos meses era que estábamos creando una curva disparada que empezó en 100 millones de dólares, para pasar a los 200 y finalmente a los 300 en Seúl, que parecfa una cosa insuperable, y al final han sido 400. En resumen, porque no les voy a contar aquí todos los contratos de usponsorn, etcétera, y todas las emisiones de sellos y loterfas, como sfmbolo de que todo esto va bien, el ítem más importante de los contratos ha dado este salto espectacular. Por tanto tenemos unos contratos firmados que nos garantizan unos juegos financieramente equilibrados, que suman unos 120.000 millones de ingresos por los 120.000 millones de gastos que se prevén. Aquf hay una parte de gasto público, los 9.000 millones famo- �-33 DE MAYO DE 1989 sos del «dossier» de Lausanne en el primer presupuesto de 1985 aportados por el Estado a fondo perdido y que representaban y representan aún hoy buena parte de la financiación de los gastos de operación de la oficina olímpica que ahora ya se ha convertido, de las 10,20, 30 personas que fueron en la candidatura, en una de más de 100 personas, que van a ser trescientas y pico a final de año y que acabarán manejando el trabajo y las aportaciones laborales de 40.000 personas en el año 1992. En todo caso, esta oficina se financia ahora ya en parte con los ingresos que va recibiendo de esos adelantos de contrato, como el que hemos obtenido de las cadenas de televisión norteamericanas, pero tiene también una parte de ingresos que provienen del Estado, 9,000 millones que, actualizados en el presupuesto último, superan los 11.000 millones. Con esto vive la oficina y con esto está preparando sus trabajos. Me gustaría señalar que, aparte de la aprobación del presupuesto, y de verlo ya como un presupuesto equilibrado con más base de lo que podíamos saber hace un año, está el hecho de que después de mi presencia aquí en marzo se han celebrado los Juegos de Verano de Seúl, en septiembre, que ha representado para Barcelona un momento psicológicamente delicado; ha querido decir que Barcelona pasaba al centro del escenario desde el punto de vista de la atención pública mundial, ya no teníamos a alguien delante que estaba preparándose para actuar, ya las voces nos llamaban para decir: salgan ustedes al escenario y actúen a partir de este momento ante los ojos de la opinión pública mundial. Esto se tradujo en lo que yo llamé «el síndrome de Seúln, un sentimiento enorme de fragilidad del proyecto durante unas semanas, y frente a la opinión pública mundial una impresión de que había que tapar nuestras vergüenzas ante un proyecto todavía naciente a cuatro años de los Juegos, pero ya en presencia de toda la opinión pública mundial volcada sobre lo que pudiera ocurrir desde este momento en Barcelona. Ustedes recordarán y oyeron hablar en los meses de otoño de una crisis del COOB, del cambio de Director General, de opiniones expresadas con gran contundencia sobre la marcha del COOB. Creo que todo esto respondió de alguna manera a este «síndrome de Seúl,, que todos los artistas conocen cuando salen al escenario. En Barcelona tratamos de reducir el impacto de ese síndrome por la vía de la acción e hicimos una gran exposición que representó la seguridad para muchos ciudadanos de que al menos proyectos había; es decir, que la ciudad se estaba preparando de una forma coherente. No sólo son proyectos, sino que empiezan a ser realidad. En ese momento nos interesaba decir a la ciudad, que acababa de ver maravillada lo de Seúl a través de la televisión: tengan ustedes confianza porque los proyectos de aquí son, honestamente, mejores. Convenfa que el país y la ciudad supieran que nosotros no estábamos proyectando por lo bajo, sino que estábamos proyectando unos Juegos muy bien hechos. Al mismo tiempo se lanzó la Olimpíada cultural. Hubo unas jornadas de deporte cultural que, desde muchos puntos de vista, fueron inolvidables y que, además, permitie- COMISIONES.-NÚM, 163 ron una inserción, una participación muy grande de los barrios de Barcelona. Cada distrito bajó su bandera para plantarla junto al mar en el acto de bienvenida. Esto, que les puede parecer a ustedes simbólico, no tendría ninguna necesidad de contarlo. Si lo cuento es porque estoy seguro de que ustedes habrán oído hablar en algún momento de cambios, de crisis, de problemas, y al mismo tiempo para que sepan que se ha tratado de cuidar no sólo los aspectos técnico y económico, sino también el aspecto humano del proyecto, que sigue siendo un proyecto muy vital, muy aceptado, mayoritariamente aclamado en Barcelona, en Cataluña y creo que en toda España. Debería entonces hablarles de cómo andan las obras y éste es el segundo nivel, que no tiene que ver directamente con el COOB en sí mismo, sino con las Administraciones publicas que forman parte de él. No se pueden hacer bien los Juegos Olímpicos si una serie de obras no están hechas en el año 1992. Déjenme ser enormemente cauto y decirles que los Juegos Olímpicos se pueden hacer bien y en circunstancias muy diversas. Que nadie interprete que el Alcalde de Barcelona o Presidente del COOB pretende ser una especie de oráculo de una verdad revelada que diga: «Si no es así, esto no se puede hacer,; no. Los Juegos Olímpicos se pueden hacer en muchas condiciones y de maneras muy diversas, y se han hecho. En Seúl se hizo de un modo, con un determinado montaje institucional, era una operación de Estado ciento por ciento, con un nivel de gastos muy potente, con un determinado nivel de apoyo de la población que colaboraba con los Juegos, que fue muy elevado. Se pueden hacer también como en Los Angeles, que fue una operación básicamente privada que se deriva del hecho de que en torno al momento en que en Los Angeles pide los Juegos Olímpicos, se hace en California un referéndum que ustedes conocerán, denominado u la proposición 13», en virtud del cual se ponía el primer freno, quizá, de la famosa revolución antifiscal de finales de los setenta y principios de los ochenta. Esta actitud de California en aquel momento marcó la imposibilidad de que la ciudad se planteara como tal su propia aportación a los Juegos y, por tanto, la ciudad teóricamente al menos -yo les diría que si a p o r t b no aportó demasiado. Hubo incluso un referéndum en Los Angeles para preguntarles si querían o no gastarse algún dólar de dinero fiscal en la financiación de los Juegos y el referéndum, evidentemente, sacó un apabullante «non, 90 por ciento, y el alcalde nunca defendió lo contrario, se tuvo que avenir a esa situación, ir al Comité Olímpico Internacional y decirles: .Miren ustedes, mi ciudad no quiere aportar, y el Comité Olfmpico Internacional le dijo al alcalde de Los Angeles: .Pues ya puede usted irse por la puerta que ha entrado,. Y el señor alcalde de Los Angeles les dijo: «Ya me dirán ustedes quién va a entrar por esa puerta, porque soy el único candidato,. Y así Los Angeles organizó los Juegos sobre la base de una posición monopolio, por decirlo así, en la que no había ningún competidor y, por tanto, podía dictar los términos de su colaboración. Los términos fueron muy escuetos y Los Angeles no invirtió prácticamente nada. Tenía las autopistas que tenía, �-43 DE MAYO DE 1989 el sistema de comunicaciones que tenía, los estadios que tenía, en fin, los colegios mayores que tenía, que fueron villa olímpica, sin ninguna obra adicional; creo que las dos únicas obras que hubo que hacer fueron una piscina y un velódromo, una la pagó McDonald’sy la otra una cadena comercial y, en definitiva, aunque hubo gasto no tuvieron una inversión pública importante en Los Angeles por parte de las administraciones públicas. De modo que, para que quede claro, cuando digo que los Juegos se deberían celebrar en determinadas condiciones de obras públicas en Barcelona, les estoy diciendo que la mejor de las maneras que nosotros alcanzamos a ver como posible y deseable para Barcelona en 1992 es la que les diré, pero no la única; hay otras maneras de hacerlo, lo que ocurre es que estamos ya un poco adelantados en el calendario para hacer grandes rectificaciones. Es decir, no hay una verdad revelada sobre el tema de cómo deben hacerse los Juegos Olímpicos, se pueden hacer de muchas formas. También debo decir que a partir del éxito de Los Angeles se ha creado una situación nueva, y eso lo tienen ustedes que comprender, en la cual todo el mundo quiere organizar los Juegos, precisamente porque Los Angeles, que los ha hecho de la forma que les he descrito, ha obtenido el beneficio que ha obtenido y ahí se dispara la competencia, aparecen siete ciudades primero y luego seis, que compitieron con Barcelona, todas ofreciendo el máximo; todas gratuidad por la estancia de los atletas, gratuidad de toda clase, nadie se quedaba atrás en cualquiera de los adelantos de oferta, porque les podría llevar a perder la nominación. Son, por tanto, unos Juegos organizados por una ciudad que está en una situación de negociación con el Comité Olímpico Internacional, muy distinta a la que tenía Los Angeles, como ven. De modo que el margen de variación es menor y esto se ha puesto de relieve con la presencia del Comité Olímpico Internacional entre nosotros esta semana pasada, a la cual me quiero también referir. En todo caso, déjenme que les explicite este segundo nivel de acci6n que tenemos que tener en cuenta para calibrar si los Juegos van a salir bien o no. Este segundo nivel es, digo, el de las obras públicas, el de los servicios, el de las instalaciones. Estas obras públicas se realizan sólo en parte -me refiero a los 120.000 millones del COOB-, con participación del COOB -son inversiones de capital fijo- en instalaciones deportivas que tienen como un plus de calidad o de necesidades por el hecho de los Juegos y ahí sí que es el COOB quien aporta esos fondos, pero normalmente quien hace las inversiones son las administraciones públicas, es decir, el Estado, la Generalidad, el Ayuntamiento de Barcelona y la Diputación. Ustedes saben que en Barcelona hay cuatro áreas olímpicas: Montjuich, donde están las grandes instalaciones deportivas; el Pueblo Nuevo, donde está la villa olímpica, la residencia de los atletas; el Valle de Hebrón, donde va a estar el velódromo, la competición de tenis y algunas más y seguramente la villa de árbitros; y la Diagonal, que muchos de ustedes conocerán por ser la que ro- COMISIONES.-NÚM. 163 dea los campos del Español de Barcelona, el Tenis de Barcelona, el Polo, la Ciudad Universitaria, etcétera. Esas cuatro áreas hay que hacerlas y hay que comunicarlas para ciudadanos que van a ver las pruebas, para los VIP, asistentes o invitados a esas pruebas y para los atletas y, además, hay que telecomunicarlas por la vía de la imagen. Esto es todo sobre las necesidades. Entonces me dirán: ¿Cuánto cuesta eso? No les puedo decir cuál es la totalidad de los costes porque habría que ver qué cosas incluimos o no, pero sí les puedo dar los elementos fundamentales. El Ayuntamiento de Barcelona, en previsión de que esas obras había que hacerlas, hizo dos cosas: una, crear tres sociedades uad boca, para que estas obras se pudieran hacer con la agilidad que tiene la sociedad y que no tiene un negociado, para entendernos. En segundo lugar, firmar convenios como Ayuntamiento con las administraciones públicas pertinentes para la solución de los temás más complejos. Por ponerles un ejemplo, el más importante y primero, el de la villa olímpica. Para hacer la villa olímpica y hacerla donde parecía lógico (porque es una vieja querencia de esta ciudad de Barcelona de salir al mar, de disponer de un espacio residencialmente importante frente al mar, había, primero, que convencer a RENFE para que renunciara a la situación presente todavía de una vía tan importante como la Barcelona-Matar6 -y me refiero a los cuatro kilómetros del término de Barcelona y una parte de San Adrián, es decir lo que está entre la estación de Francia y el río Besós-; eso significaba para RENFE un sacrificio financiero importante e implicaba una decisión positiva por parte del Ministerio de Transportes, Dirección General de Infraestructuras; implicaba también un acuerdo de la Generalitat en la medida en que tiene competencias urbanísticas e implicaba, por supuesto, un esfuerzo adicional importante por parte del Ayuntamiento de Barcelona que debía recibir esos terrenos, pagarlos de algún modo para indemnizar a la RENFE por ellos y, en definitiva, de la corporación metropolitana que en aquel momento existía también, puesto que algunas de las empresas que se movían en esta zona se podían descentralizar del Metropolitano; en definitiva, un complejo convenio que se firmó el día 14 de abril de 1983. Este es el punto de partida y hago hincapié en él para que entiendan por qué luego les diré que no va a haber problemas mayores, y digo mayores, de acomodación de obras y muchos que me oyen no acaban de entender por qué o no se lo creen y yo les tengo que explicar la historia del 14 de abril de 1983 para que lo entiendan. Es que las cosas empezaron muy pronto y muy bien - c o s a rara en este país-, se empezaron a preparar con mucho tiempo, porque el 14 de abril de 1983 es nueve años antes y algo más respecto del día 25 de julio de 1992, y en nueve años se pueden hacer muchas cosas, y se están haciendo. De modo que, empezando por la villa olímpica, este convenio que se firmó se está desarrollando; como éste se firmaron otros como el convenio de costas, que permitía, frente a la hipotética villa olímpica, arreglar las playas en sí mismas, dotarlas de espigones, de defensas con el �-53 DE MAYO DE 1989 oleaje e incluso, más adelante, se decidió construir un puerto olímpico, a la vista de que era imposible celebrar las pruebas de vela en el puerto de Barcelona, muy incómodo, cuarenta minutos desde el fondo del puerto deportivo hasta la salida en bocana y era en cambio más conveniente celebrarlas en Barcelona que en Palma de Mallorca, por el hecho de la enorme presión de los velistas para, de una vez, puesto que estaban en una ciudad mediterránea, poder compaginar las pruebas de vela en el mismo lugar en el que se celebraba el conjunto de las pruebas y, por tanto, poder los velistas participar de la gran fiesta olímpica. Así se hizo y si ustedes van a Barcelona - q u e irán, porque les voy a invitar y espero que aceptarán mi invitación- verán cómo lo que entonces era un tema que incluso a mí me parecía un poco difícil de admitir como posible, lo está siendo, y hoy día el puerto olímpico está en trance de estar construido prácticamente en sus tres cuartas partes, y podrá estar terminado en un número de meses relativamente escaso. No me pidan muchas precisiones, pero sí les diré que en un número escaso de meses. Por tanto, la villa olímpica se ha hecho, y se lo estoy explicando para que vean el modo típico de hacer obra paraolímpica que estamos utilizando, gracias a la existencia de varios convenios con las distintas administraciones y gracias a la existencia de una sociedad anónima municipal, cien por cien, que se denomina VOSA, Villa Olímpica, Sociedad Anónima, que es la que ha realizado en la práctica la materialidad de todas esas obras que le estoy contando. Algunas de ellas han sido adjudicadas por la Dirección General de Infraestructuras, pero en general todas las que les cuento, incluido el puerto, incluido el cinturón en la parte en que transcurre por delante de la villa olímpica, la compra de todos los terrenos, la indemnización de sus ocupantes, el derribo de las viejas instalaciones, el allanamiento de los terrenos necesarios y la preparación de los colectores y de todo lo que es obra previa a la construcción de las viviendas en sí mismas, ha sido realizada por una sociedad llamada VOSA. Lo mismo ocurre en el Anillo Olímpico de Montjuich; ahí es otra sociedad llamada AOMSA, Anillo Olímpico de Montjuich, Sociedad Anónima, la que está realizando las obras de acondicionamiento de la montafia de Montjuich y las obras en las grandes instalaciones deportivas que se levantan sobre ese terreno. Por tanto, parque, accesos, aparcamientos, acondicionamientos, sustitución del antiguo depósito de la Compañía de Aguas, de 30.000metros cúbicos por otro de 60.000, en fin, unas obras enormes realizadas por la propia sociedad AOMSA, que al mismo tiempo ataca la realización, por delegación del Estado o por delegación de la Diputación, que son quienes han financiado cada una de las instalaciones, del Estadio Olímpico y del Palacio de Deportes de Sant Jordi. No les he hablado yo de comunicación. Hay una tercera sociedad, el Instituto Municipal de Promoción Urbanística para los Juegos de 1992, que se ha ocupado de conectar esas dos áreas y las otras dos y de conectarlas por la vía de la adquisición de terrenos y la realización de COMISIONES.-N~M.163 obras, siguiendo el convenio que se firmó relativo a los cinturones de la ciudad. El IMPU, además, es el que actúa en las otras dos áreas que no he mencionado y el que de algún modo ayuda en los puntos en los que las dos sociedades antes mencionadas no pueden cubrir todos los objetivos. Esas tres sociedades sumadas representan no sólo el potencial, sino la realidad de las obras que se están haciendo en Barcelona. Son tres sociedades municipales. Se ha creado una cuarta que en el mes de marzo, cuando estuve aquí, era sólo un proyecto, Sociedad Nueva Icaria, Sociedad Anónima, participada por la empresa que ha preparado los terrenos de la villa olímpica, para juntamente con el capital privado construir las dos mil y pico viviendas que hay que construir para los 15.000 atletas de los Juegos de Verano de 1992. Aquí tienen ustedes cuatro sociedades, tres municipales y una mixta, tres infraestructurales y una de construcción de viviendas, que están llevando a buen ritmo, dentro del calendario, las obras paraolímpicas, las obras sin las cuales la operación del COOB sería imposible. Llegamos a un punto que es importante y es el siguiente. La ciudad puso en marcha todo este bagaje, todo este baúl casi diría de proyectos, creó los organismos, los Ilevó adelante materialmente y los financió con cargo a créditos que podía evidentemente obtener, porque la Banca, ustedes saben que no hace ningún tipo de caridad y si da créditos es porque sabe que los puede dar y que los puede cobrar. Sin embargo, una vez que la ciudad hubo lanzado sus proyectos, se planteó inmediatamente -y lo había anunciado con tiempo- recabar de las demás administraciones públicas su colaboración en la financiación de estos proyectos. He hablado de cien mil millones, pero para decirlo de una forma muy simple, se trataba de que un tercio de esas inversiones estuviera financiado por la Generalitat de Cataluña y otro tercio por el Gobierno español, dejando un tercio a lo que sería el esfuerzo de las generaciones presentes y futuras de barceloneses que tuvieran que pagar la carga financiera correspondiente a esos 30.000 millones. A ese requerimiento, la Generalitat contestó en forma que no entro a juzgar, ni voy a hacerlo en ningún detalle, afirmando que no disponía de esos recursos financieros, mientras que el Estado, en cambio, reaccionó positivamente, algo más tarde, afirmando su buena disposición a adquirir no sólo un tercio, sino la mitad de las cargas financieras consiguientes. Por tanto, entrando a participar a partes iguales con el Ayuntamiento en una sociedad, no en todas y cada una de las sociedades, hecho que los abogados del Estado, que se lo miraron, consideraron que era enormemente complejo, sino en una nueva sociedad matriz -«holding)), diríamos en inglés- que englobaría a las tres que he citado primero. No a SNISA, que es a su vez una participada de una de ellas, aunque indirectamente también, sino directamente a las tres sociedades que he mencionado: IMPU, VOSA y AOMSA. En eso estamos. El Consejo de Ministros de la semana pasada acaba de aprobar el texto de un convenio, en virtud del cual el Gobierno español se compromete a parti- �63 DE MAYO DE 1989 COMISIONES.-NÚM. 163 de 1986 han transcurrido ya dos años y medios y nos quedan tan s610 tres -el tiempo corre que vuela- para los Juegos. Nosotros pensamos que se han perdido una serie de años -ésos a los que hemos hecho referencia- no sólo deportivamente, en nuestra opinión, en lo que no vamos a entrar por supuesto aquí y sobre todo -sigue pensando nuestro Grupo- también en cuanto a las obras de infraestructura que Barcelona y su entorno precisan para conseguir que los Juegos Olímpicos de 1992 sean el éxito que todos deseamos. Y ello, en parte, por algo que usted ha obviado. Desde luego, yo no voy a entrar en el tema porque tampoco creo que éste sea el foro adecuado, pero es imprescindible hacer una referencia porque existe un duelo, existen problemas, entre dos administraciones, que producen, a veces, un espectáculo que no nos gusta al resto del país y que incluso causa reticencias y preocupaciones serias en el Comité-Olfmpico. Usted ha hablado de que el COI ha hecho juicios positivos, pero nosotros también hemos leído, hemos escuchado del señor Samaranch -a quien, desde luego, deseamos una pronta recuperación- advertencias contra la falta de unidad institucional ante los Juegos de Barcelona. Según el señor Samaranch el tiempo se echa encima para Barcelona. Fuí testigo de una comparecencia hace ya unos meses en Barcelona del señor Samaranch, presentado por el señor Jordi Pujol, donde ya mostraba su preocupación por el retraso de las obras. Y decía el señor Samaranch que le preocupaba todo lo que sea la unidad y la voluntad de trabajo común en pos de lograr los mejores Juegos Olfmpicos. Y esto naturalmente nos preocupa a todos, porque está en juego no sólo el prestigio de la ciudad, no sólo indudablemente el prestigio de Cataluña, sino el prestigio de toda España. Y todos conocemos los problemas que existen, señor Maragall, entre el Ayuntamiento y el señor Secretario de Estado para el Deporte. Nuestro Grupo quiere preguntarle por qué existen esos problemas. iEsos problemas sólo fueron en un pasado y ya están superados? ¿Se han superado y nos gaEl señor PRESIDENTE: Muchas gracias, señor Alcalde rantiza que no va a dificultar el buen desarrollo de todos y Presidente del COOB. los programas, planes y actuaciones necesarios para conA continuación se abre un turno de portavoces, que co- seguir ese objetivo? mienza esta vez por la portavoz del Grupo Popular, petiTodos sabemos también -porque recientemente lo hecionaria de la comparecencia. mos oído desde todas partes, incluso desde fuera del país- que existen tensiones entre el Ayuntamiento y la Tiene la palabra la Senadora Sainz. Generalitat por un tema que afecta a las infraestructuras La señora SAINZ GARCIA: Muchas gracias, señor Ma- necesarias para el desarrollo de los Juegos Olímpicos. Se ragall, por su disposición a informar a esta Comisión, que, dice que el Ayuntamiento ha actuado precipitadamente y como usted muy bien ha dicho, está preocupada por el que no ha habido diálogo. {Es verdad, seíior Maragall, que es un gran proyecto no sólo para Barcelona y para Ca- que no ha habido diálogo con las fuerzas políticas ni con taluña, sino para toda España, como son los Juegos Olím- la Generalitat? Nuestro Grupo propuso -y pensamos que picos. Nuestro agradecimiento, y el de nuestro Grupo ésa debe ser la solución por donde debe reconducirse el también, por esa invitación que usted ha cursado a esta problema, siempre el diálogque haya una Comisión Comisión, que repito que está preocupada enormemente en donde participen todos los Grupos Políticos, para conpor la marcha, el desarrollo y por conseguir este mejor ob- seguir efectivamente salvar y limar esas dificultades, dijetivo de éxito que todos, estamos seguros, deseamos. ficultades qu están ahí, a las que usted no ha hecho refeEfectivamente, la unanimidad y el apoyo total a la can- rencia -si quiere, también lo entendemos- pero que nodidatura de Barcelona para los Juegos Olímpicos de 1992 sotros, responsablemente, tenemos que sacarlas a la luz, respondió, en definitiva, a la ilusión del pueblo español, no para criticar, sino para intentar que esas asperezas que de todo un pueblo, pero lamentablemente desde octubre existen, esa falta de comprensión, en todo caso, lleguen a cipar en estas sociedades en las condiciones que les he dicho y mediante el nombramiento de un presidente ejecutivo -no un presidente y un consejero delegado, sino un presidente ejecutivo-, nombrado por el Consejo de Ministros, consultado el Ayuntamiento de Barcelona. En definitiva, se trata de una fórmula no como la que se habfa previsto de los tres tercios, sino que corresponde básicamente a una buena parte de las necesidades financieras que el Ayuntamiento de Barcelona considerba legítimamente posible de repartir. Esta es la situación. La semana pasada también hemos tenido la visita del Comité Olfmpico Internacional, que ha juzgado - c o m o usuario que será y como propietario, si ustedes quieren, de los Juegos Olímpicos, como propietario moral y jurídico también de esa gran celebraciónel estado de preparación de Barcelona como muy positivo. El Comité Olfmpico Internacional no es dado a los elogios sin ninguna base, no es dado a eso, más bien yo diría que al contrario, que una tiene tendencia a situar las cosas un poquito peor de lo que están para asegurarse que estén mucho mejor de lo que están y también como ellos querrfan, lo cual es enormemente lógico; pero, en ese caso, el juicio qite ha hecho de la situación de Barcelona es enormemente positivo en cuanto a las obras y en cuanto, propiamente, a la marcha del COOB. Es en este punto en el que quiero terminar mi exposición, poniéndome a disposición de ustedes, para ampliarla en todo lo que les parezca necesario, no sin antes invitarles a ustedes personalmente y quizá algo más allá de lo que va a ser una invitación global que se ha cursado al Presidente del Senado, pero a ustedes en particular, que me han soportado por tres veces ya en Comisión desde el año 1985, a visitar el COOB y a visitar Barcelona y, por tanto, a visitar las obras olímpicas para que ustedes por sí mismos puedan juzgarlo. Quedo a su disposición para contestar a las preguntas que quieran formularme. �-73 DE MAYO DE 1989 salvarse, y, a través del.diálogo, a través del consenso, se consiga la mejor solución para Barcelona. Por otra parte, usted ha hecho referencia a que se ha confirmado la entrada de la Administración central en ese aholdingB de las empresas paraolímpicas creadas por el Ayuntamiento de Barcelona para hacer frente a todas las infraestructuras necesarias en las diferentes áreas, que todas coinciden en trabajar para ese mismo objetivo. Se ha hablado del 50 por ciento -51 por ciento, que es lo mismo- de las acciones, aportando el Estado alrededor de unos 46.000 millones de pesetas. Querría pteguntarle si ese ya era el compromiso anterior de la Administración central o si, por el contrario, es una nueva cantidad que se añade a lo que ya estaba programado. Porque creemos que ese presupuesto será destinado para unos proyectos, programas y planes que, lógicamente, estaban ya estudiados para intentar conseguir el éxito y darle a Barcelona la infraestructura necesaria. Mi pregunta es -repitosi esto es nuevo, o si, por el contrario, estábamos hasta esta fecha ante unos proyectos que en el fondo estaban en el aire porque no tenían una financiación asegurada y concreta, o si esto es algo añadido, algo nuevo, porque son necesarias nuevas inversiones para poder conseguir esos objetivos o es que han aparecido nuevos proyectos. El señor Samaranch - r e p i t e decía, y hace dos meses que se lo escuché aquí en Madrid y asf lo han recogido los diferentes medios de comunicación recientemente, que quedan muchas cosas por hacer -lo sabemos- pero que hay un cierto retraso, a su juicio. ¿Cree usted que no hay retrasos? ¿Cree que las obras programadas van en su ejecución al ritmo que les corresponde? ¿Se podrán realizar todos los proyectos y todos los planes, o cree que existen problemas en algunos de ellos y, en su caso, en cuáles considera que existen más problemas? También nos preocupa el tema de la seguridad. La inseguridad ciudadana la sufrimos todos los ciudadanos españoles, desgraciadamente. Le decía hace poco al señor Olivencia que nos preocupaba especialmente en Sevilla, donde su incidencia quizá sea superior. Pero también nos tiene que preocupar en Barcelona, porque de ello también dependerá el éxito y la imagen que transmitamos al resto de los países. ¿Qué medidas, como Alcalde, está realizando para tratar de reducir al máximo la inseguridad? El otro día leíamos en la prensa unas declaraciones que, si cabe, nos han preocupado aún más. Se hablaba de que el estadio olímpico no guardaba todas las normas de seguridad requeridas. Señor Maragall, les cierto, o por el contrario, no responde en absoluto a la realidad esta afirmación, o es que se han dado cuenta de que había que tomar algunas otras medidas adicionales? Querría también preguntarle por la construcción del metro de Montjuich. ¿Existe ya un acuerdo para su financiación y ejecución? ¿Será, por lo tanto, una realidad para el año 92 o será un proyecto previsto para el futuro pero que no podrá utilizarse para los Juegos Olímpicos? ¿Considera que existe apoyo económico para la olimpíada cultural? ¿Cómo se está desarrollando este programa? ¿Cuáles son fundamentalmente los mensajes que se dan al respecto? ¿Quién participa? ¿Quién organiza los COMISIONES.-NÚM. 163 contenidos de esa olimpíada cultural? ¿Hay participación de todas las comunidades autónomas? ¿Considera que realmente se est4 implicando en la organización de los Juegos Olímpicos y en su participación a todas las comunidades autónomas o habría que hacer algo más para conseguir que, de verdad, sea un proyecto de todos? El 17 de junio del año pasado, en una reunión que celebraron ustedes, se acordó -precisamente habían surgido problemas en su seno, parece ser, entre el Ayuntamiento y el señor Secretario de Estado para el Deporte- constituir una comisión evaluadora de las inversiones de los socios olímpicos. Nos ha llegado noticias de que se había acordado. Nuestra pregunta es: ¿Se ha constituido realmente una comisión evaluadora de las inversiones que los diferentes socios olímpicos tienen que aportar para los proyectos y para las programaciones, como parece ser, según nuestras noticias, se había acordado en esa reunión del año pasado? ¿Existen todavía proyectos asociados a los Juegos Olfmpicos sin aportación convenida o concertada ya? ¿Cuáles son, en ese caso, los proyectos que pueden estar sin aportación y cuáles son los problemas que pueden existir para no haberlos cerrado? A su juicio, ¿cómo ve la marcha de las realizaciones de los proyectos? No le voy a preguntar obra pgr obra, pero existe una participación o cofinanciación de las diferentes administraciones. Yo tengo un cuadro. Querría preguntarle si las administraciones en los compromisos ya asumidos están efectivamente cumpliendo o si, por el contrario, existe algún retraso porque alguna de las administraciones no cumpla en la debida medida. Señor Maragall, nos sorprendió a muchos españoles las declaraciones que el otro día hizo sobre las dos capitales de España. Querría preguntarle si es que se estaba refiriendo únicamente a esas dos capitales de Espaha que tienen más de un millón de habitantes, porque, indudablemente, puestos a hablar de capitales, supongo que compartirá conmigo que en España existen muchas más. Y termino ya diciéndole que por parte de nuestro Grupo tendrán todo el apoyo necesario respecto a las infraestructuras urbanas y deportivas con la financiación prevista por las distintas administraciones; apoyo - c o m o dice también siempre nuestro portavoz municipal en Barcelona- a todo lo que sea bueno para esa ciudad, porque será bueno para Cataluña y será bueno también para toda España. Nada más y muchas gracias. El señor PRESIDENTE: Por el Grupo de Senadores Nacionalistas Vascos tiene la palabra el señor Gaminde. El señor GAMINDE ALIX: Ante todo quiero agradecer al señor Maragall su presencia aquí y la exposición que nos ha hecho, el punto de vista que nos ha dado sobre la marcha de la organización de los Juegos Olímpicos de Barcelona. Realmente, después del cúmulo de preguntas de la Senadora Sainz, hay que hacer un enorme esfuerzo de imaginación para plantear alguna cosa nueva, porque ha sido �-83 DE MAYO DE 1989 realmente exhaustivo. Quisiera decir que en este momento, después de todo cuanto he oído, no sé cómo están las obras de Barcelona. Hay algo así como un optimismo, pero no tengo ningún punto de partida para quedarme seguro y tranquilo en todo cuanto pueda acontecer. No sé si esto se sale de la cuestión, pero voy a preguntarlo. En Munich he llegado a ver el estado lamentable en que se encuentra eso que creo que ha llamado muy bien el señor Maragall «construcciones paraolímpicas» de una olimpiada; aquello es un nido de entes antisociales y demás. Quisiera saber si realmente está prevista la utilización posterior, creo que he oido hablar de 2.500 viviendas más o menos en Poble Nou, y que esto no se convierta en algo tan lamentable como la Villa Olimpica de Munich. El señor PRESIDENTE: Por el Grupo de Convergkncia i Unió tiene la palabra el Senador Sala i Canadell. El señor SALA 1 CANADELL: Señor Presidente, señor Alcalde, señorías, tal como dijimos en el mes de marzo auguramos y deseamos que los Juegos Olímpicos sean un éxito para Cataluña, para España y para Barcelona. Señor Alcalde puedo manifestarle que Barcelona, Cataluña y España, para generalizar, son conscientes de la importancia de los Juegos Olímpicos y más que con pasión, yo quisiera manifestarme con pragmatismo. Primero se consiguió un gran éxito, que Barcelona fuera escenario de los Juegos Olímpicos. Estamos todos deseosos de que este segundo éxito sea el resultado de los mismos y del prestigio que va a dejar su recuerdo. Creo que hay que aúnar esfuerzos. Es tarea compleja, difícil. Yo tengo que decir que cada década no hacemos unos juegos olímpicos; es la primera vez en la historia, desde los tiempos helénicos, que se nos presenta una ocasión como ésta. Para nosotros es una novedad y es muy normal que haya dificultades y que éstas conlleven, a veces, interpretaciones diversas. Pero yo creo que el pueblo catalán. Barcelona y España, en su conjunto, están deseosos de que, llevados por este pragmatismo, seamos capaces de pulir y hacer posible entre todos, de cara a la historia, que esto sea un éxito aplastante para nosotros. Nosotros vamos a desaparecer, va a quedar el recuerdo, va a quedar la historia y esto es lo que tenemos que intentar todos, que en conjunto logremos que sea un éxito de todas las ideas, las mentalidades y las formas en que se desea. No puedo hacer más que augurar y esperar que sea un hecho y que sea posible y hay que intentarlo todo para conseguirlo. El señor PRESIDENTE: Por el Grupo del CDS tiene la palabra el Senador Valverde. El señor VALVERDE ORTEGA: Bienvenido de nuevo, señor Maragall y gracias por su información. Tengo que reconocer el esfuerzo que han hecho en el último año, que ha sido importante. Solamente voy a decir dos cosas. Primero, como la semana pasada estuvo la Comisión de Seguimiento del COI, supongo que se le ha entregado un «dossier» completo -sé que se le ha entragado- con la situación actual de COMISIONES.-NÚM. 163 los trabajos, con una información documental importante. Si no es mucho pedir, señor Margall, hubiera sido bueno tenerlo hoy aquí para haber hecho una evaluación mucho más detallada, puntual, etcétera, con datos por delante. Porque agradezco su explicación, pero no la puedo continuar al pie de la letra porque me es muy difícil, sin tener la situación sobre el terreno, localizar cada inversión y analizarla o por lo menos en su conjunto. Por tanto, le pido por favor que, si fuera posible, hiciera llegar a esta Comisión o cada Grupo dentro de esta Comisión -y se lo trasladoa la Presidencia- una copia de ese informe que se le ha entregado al Comité de seguimiento del COI. En un planteamiento global e integral de la obra llevada a cabo por el COOB’92, también me preocupa un poco ese plan de seguridad que existe ahora mismo en las -me refiero a seguridad de Estado-, supongo que en olaboración con el Ministerio del Interior y algún otro plan colateral; es decir, una información lateral del planteamiento que se está haciendo allí ahora, para que tengamos un poco la perspectiva global de lo que está haciendo usted. Ahora no he podido dar importancia a las inversiones, a los convenios, porque no tengo datos. Le agradezco el trabajo, pero no estoy capacitado -y lo digo en nombre de mi Grupo- para hacer una evaluación y podernos manifestar ahora plenamente conformes con lo que usted nos ha expuesto; no puedo hacerlo. Respecto de la visita a Barcelona (nos lo dijo usted en marzo, y además recuerdo que lo dijo a instancias de este Senador que le habla), sólo le digo una cosa para que quede constancia de ello. No es que deseemos ir a Barcelona de visita. Cuando han salido los compañeros de la Comisión de Investigación de la Violencia en el Deporte, parece que ir de viaje nos gusta. No es eso. Queremos ir allí a trabajar y, si es posible, con mucho menor despliegue de medios que los que ha tenido la Comisión de Seguimiento del COI. Nosotros con cuatro cositas nos conformamos, al menos yo, pero queremos ir allí, verlo, disponer de documentación. Estuvo aquí el año pasado el señor Ferrer Salat y nos prometió el envío de los ADO, que nos comentó que tenían metro y medio de alto. A estas alturas, y después de las comparecencias de todos ustedes aquí, del señor Gómez Navarro, de usted, del señor Ferrer Salat, no tengo ningún documento, al cabo de un año transcurrido, que me permita hacer evaluaciones. No quiero hacer actos de duda, sino actos de fe, porque estoy seguro de que lo están haciendo bien, al menos de que lo están haciendo. Simplemente se trata de tener datos y de verlos, que es quizá la misión de esta Comisión en la Cámara, y ponernos de su lado desde antes y desde siempre, porque estamos interesados en que sea un auténtico éxito. Nada más, señor Alcalde. Muchas gracias, de verdad, pero anticipadas por lo que a buen seguro va a aportar a la Comisión. Con eso, en su próxima comparecencia, tenga la seguridad de que al menos nuestro Grupo hará un estudio profundo de todo lo que está usted haciendo y lo aplaudiremos como se merece. T El señor PRESIDENTE: Efectivamente, el compare- �-93 DE MAYO DE 1989 COMISIONES.-NÚM. 163 xopio portavoz de Convergbncia i Unió reconocfa, no se :elebra cada década, sino que es LZnico en Ia historia de iuestro pafs. Por tanto, yo celebro los consejos y recomeniaciones de pragmatismo, que cada uno deberá aplicar :n aquellas instituciones que gobierna. Deseamos en este momento obviar también cualquier El señor BAYONA AZNAR: Como ha recalcado no so- itro tipo de planteamiento que pudiera suponer quizá lamente el señor Maragall, sino también otros portavo- ma injerencia en la democracia local, como es el proyecces, comparece el Presidente del COOB’92 de nuevo en ;o de construcción de hoteles para 1992 en la ciudad de esta Comisión y el Grupo Socialista, como es lógico, de- Barcelona, y preferimos centrarnos en los aspectos purasea manifestarle no s610 su agradecimiento por venir mente organizativos -sin duda responderá ahora el Preaquí, sino también su apoyo a esta ingente tarea que está sidente del COOB a las numerosas preguntas que se le desarrollando. han hecho- y sobre todo en el resultado que, como he diCreo que esta Comisión del Senado -y así deben en- :ho anteriormente, creemos que ha sido satisfactorio de tenderse, desde nuestro punto de vista, las reiteradas pe- la inspección del Comité Olímpico Internacional y en la ticiones de comparecencias- comparte la importancia :ooperación fructífera, mencionada repetidas veces por el que para España tiene la celebración de estos Juegos señor Maragall, entre la Administración central y la orOlímpicos en la ciudad de Barcelona y lo que desea real- ganización de los Juegos Olimpicos. Tampoco nos vamos mente es estar permanentemente informada, más que a referir a juicios que el señor Samaranch, como Presicontrolar una gestión que ya de por sí está suficientemen- dente del COI, hizo hace meses, sino que nos interesa más te en el ojo de otras muchas instancias, tanto nacionales saber cuál es su opinión despues de la reciente visita, porcomo internacionales y, sobre todo, por el Comité Olím- que no es lógico juzgar un proceso de organización de juepico Internacional, que es al que corresponde fundamen- gos olímpicos con declaraciones realizadas hace algún talmente la gestión de la organizacibn de los Juegos Olím- tiempo cuando existen datos concretos inmediatos en el picos. Puede parece tópico afirmar la oportunidad de la tiempo. fecha en que se produce esta nueva comparecencia, pero Hemos escuchado las previsiones para las diferentes lo cierto esque se produce a pocos días de esa visita de ins- obras de las cuatro áreas de Barcelona -es decir, la villa pección, esa visita de control de la gestión del COOB, que olímpica-, todos los problemas de infraestructura para a todas luces, según hemos podido ver en los medios de conectar estas áreas, las sociedades creadas al efecto, etcomunicación, ha resultado altamente satisfactoria. cétera. También hay que comprender la dificultad que suNo vamos a dedicarnos -al menos así lo entendemos pone la simultaneidad de esas grandes obras que debe mi Grupo y y- a la búsqueda del tiempo perdido, como afrontar la ciudad de Barcelona y deseamos que las preodecía la portavoz del Grupo Popular, búsqueda que nos cupaciones que los diferentes grupos manifiestan sobre el llevaría demasiado esfuerzo. Como yo creo que no lo en- alcance y realización, no sólo de estas obras, sino tamcontraríamos por ninguna parte, sí supondría una verda- bién de otras que exceden la gestión del Ayuntamiento de dera pérdida de tiempo la búsqueda de unos retrasos que Barcelona, como son las del enlace con el aeropuerto, etno parece que se hayan producido. Tampoco vamos a ima- cétera, se vayan desvaneciendoen la realidad por los proginarnos más problemas de los que ya existen, que son im- pios hechos. portantes y,son a los que hay que hacer frente, no alimenBarcelona, sin duda, se ha convertido -lo decfa el setar otros problemas que no son propios del COOB, sino ñor Presidente del COOB-, sobre todo por la situación de la confrontación política, que es legitima, y que yo es- psicológica que se produce inmediatamente después de la toy seguro de que no logrará minar una organización que celebración de los Juegos de Verano en Seúl, en el centro entendemos que puede ser ejemplar en este caso de los de atención de todos los ojos que están interesados en el Juegos Olímpicos Barcelona-92. acontecimiento olfmpico. Pensamos, junto a la opinión inEn anteriores ocasiones tuvimos la oportunidad de re- ternacional, que se está haciendo un control público muy saltar, como han hecho otros portavoces hoy aquí, el con- estrecho sobre la organización de estos Juegos Olímpicos. senso entre las distintas fuerzas políticas catalanas y es- Por otra parte, posiblemente -y me gustaría que lo conpañolas para la obtención de la candidatura. Es verdad firmara el señor Presidente del COOB- se van a batir toque fue un argumento importante para conseguir la no- das las marcas de asistencia y participacibn. minación de Barcelona como sede olímpica. Yo creo que Finalmente, la presencia del Príncipe Felipe en la reuéste debe seguir siendo el modo de actuar de las diferen- nión del Comité Olímpico Internacional en Barcelona testes fuerzas políticas, anteponiendo lo mucho positivo que timonia no sólo la sensibilidad de la Corona por esta cita en esto se juegan Barcelona, Cataluña y España. Las dis- olímpica, sino, en cierto modo, la personificación de que crepancias partidistas, como decía el portavoz de Conver- el Estado está dispuesto a garantizar el éxito, porque lo gencia i Unió, es normal que existan en cualquier proyec- que está en juego no es solamente el prestigio del olimto polftico, pero el Grupo Socialista desearfa que estas ri- pismo o de una ciudad - q u e lo están-, sino también de validades y discrepancias se mantuvieran dentro de los 1í- todo el Estado español en un reto que va a resultar, sin mites razonables de la confrontación política y no crea- duda, un hito histórico para toda una generación, un hito ran más dificultades a un acontecimiento que, como el por el que se juzgará también a toda España y que va a ciente no tiene más que un ejemplar de ese informe, pero promete hacer llegar uno a la Comisión. Acojo, pues, su petición y la promesa del señor compareciente. Por el Grupo Socialista tiene la palabra el señor Bayona. �- 1 3 DE MAYO DE 1989 situar a Barcelona a la altura de los tiempos del siglo XXI. En este desafío sin precedentes puede usted, señor Maragall, contar no sólo con la comprensión, sino con el decidido apoyo de este Grupo Parlamentario, en cuyo nombre tengo la palabra. El señor PRESIDENTE: Tiene la palabra el señor Maragall. El señor PRESIDENTE DEL COMITE ORGANIZADOR DE LOS JUEGOS OLIMPICOS BARCELONA-92 (Maragall Mira): Voy a contestar con brevedad, pero con toda la precisión que me sea posible, las preguntas que se han formulado. La Senadora Sainz -que ya repite en esta Comisión una intervención sobre este tema, porque recuerdo sus preguntas de hace un año- ha hablado de retrasos, de problemas, de falta de entendimiento y de algunas presentaciones precipitadas; no sé exactamente a qué se refería en este caso concreto. En general ha hablado -y tiene que hacerlo, porque seguramente es su c o m e t i d h de las posibles disfunciones que se puedan producir en la marcha del COOB y del proyecto olímpico en su conjunto. Incluso se ha referido a posibles diferencias entre el Secretario de Estado y el Ayuntamiento de Barcelona. Quiero decirle, de la forma más breve posible pero también más clara y rotunda, qué diferencias existen. Es lógico que existan - c o m o aquí también se ha dicho-, que sigan existiendo y ya le vaticino que seguirán existiendo - c a s i se las puedo incluso situar en el calendario; la vida es así-. Sin embargo, yo creo que no hay ninguna grave. Hay diversos grados de gravedad en función de las condiciones, los sentimientos y la subjetividad de cada uno. En este sentido puede que algunas de las discrepancias existentes sean graves; puede ser. En todo caso, no voy a entrar en ello. En cuanto a los resultados, en cuanto a lo más objetivo, que es lo que nos debe preocupar, no hay ninguna discrepancia grave. Usted ha citado una conferencia del seíior Samaranch en Madrid, si no estoy equivocado, en un ciclo titulado Puente Aéreo, organizado por la Generalitat de Cataluña en Madrid y Barcelona y al que curiosamente no se invitó al Ayuntamiento de Barcelona ni al Presidente del COOB. Por tanto, tengo las noticias que usted me da y las aparecidas en los medios de comunicación. Ya le he dicho al principio que es misión lógica del Comité Olímpico Internacional no elogiar innecesariamente, sino más bien criticar, exigir, demandar, pedir, puesto que está más en las manos del Comité Organizador que las cosas se realicen, menos en las manos del COI. En cambio, está más en ia obligación del COI garantizar a sus afiliados, a sus miembros y a las federaciones internacionales que las cosas van a ir bien. Por tanto, en esta «comedia»,entre comillas, en este proyecto magnífico, el COI es el demandante, el exigente, el fiscal, el que tiene que pedir y el Comité Organizador es el que tiene que responder. En cada una de estas peticiones, críticas, consejos a veces -tienen todos los tonos- hay un muy educado ejercicio por parte del COI y de su Presidente de su obligación de recalcar lo COMISIONES.-NÚM.163 que no va bien, lo que no puede funcionar, lo que visto desde fuera puede parecer que no marcha. En esa conferencia celebrada en Madrid, si no recuerdo mal, el senor Samaranch habló del aeropuerto y de las romunicaciones, concretamente de la famosa «pata sur», lomo lo denominamos en Barcelona, del cinturón hasta 1: aeropuerto, y creo que también del metro. Ya dije entonces, y lo repito ahora, que estaba totalmente identifi:ado con sus preocupaciones en la medida en que dependan de mí y en la medida en que no dependan, ya que en parte también me corresponde hacer ante otras administraciones este papel, no agradable, de demandante, de exigente, de requirente, y así lo he hecho, a veces, como ha dicho el señor Samaranch. Pero insisto en que no hay problemas graves. Usted me puede contestar que eso lo decimos siempre. Yo le contestaría que no. Le podría probar que así es si no tuviera que hacer algo que no me gusta, que es la comparación con otras organizaciones y otras ciudades, lo que es siempre odioso. Déjeme al menos citar que en el caso de Calgary, en donde estuve, vi los problemas que hubo pocos días antes de la inauguración. Vi las viñetas y los «comics» que aparecieron en la prensa de Calgaxy durante la última fase de la organización y lo que ello representaba como estado de opinión crítica. Vi también lo que sucedía con los responsables de la ceremonia de inauguración y de clausura de Calgary, que cambiaron unas semanas antes de su realización. He visto la marcha de la organización y el montaje del Comité Organizador de Albertville, que no quiero juzgar; sólo diré que hay dos directores, no uno -son más bien copresidentes-, Jean Claude Killy, que todos ustedes conocen porque es un hombre muy famoso en el deporte, y Michel Barnier, que es el Diputado de la región en el Parlamento francés. En todas partes hay dificultades porque hay diversidad y es lógico que sea así. Me atrevería a decir con toda modestia que la candidatura de Barcelona en este sentido ha sido bastante ejemplar. Hay problemas, pero éstos acaban siendo bien asumidos, bien digeridos. Sería distinto si todo esto llevara unos retrasos enormes; pero no lleva retrasos enormes, esto lo sabe el señor Samaranch, y me gustaría comunicarles a ustedes esta convicción. En cuanto a las discrepancias con el Secretario de Estado, cn efecto puede haber discrepancias. El Estado tiene un interés y el Secretario de Estado tiene la obligación de defender los intereses del Estado y estos intereses coinciden seguramente en un 90 por ciento con los intereses de la ciudad, pero no en el cien por cien. No siempre ni en todas las expresiones ocurre asi. A lo mejor el alcalde de la ciudad no expresa bien lo que es el interés de la ciudad y un día el Secretario de Estado se da cuenta de ese problema. Hay mil maneras de expresar las discrepancias que, como a usted les consta, en este momento no son relevantes. Sí quiero hacer una referencia especial a la actuación de su Grupo en Barcelona y en Cataluña. Ha sido un actitud consistentemente de colaboración, y quiero dejar constancia de ello aquí de una manera muy especial y concreta. En cuanto al tema «holding»,usted me pregunta si los �- 11 3 DE MAYO DE 1989 46.000 millones - q u e si no estoy equivocado son pesetas actuales- son una nueva cantidad a añadir a las que el Estado se habfa comprometido mediante los convenios que yo he citado. Los convenios para los cinturones suponen 25.000 millones del Estado, 25.000 del Ayuntamiento y 16.000 de la Generalitat, por ejemplo. El convenio para el levantamiento de las vías de RENFE, que se realizará este verano, supone 8.000 millones. Ya casi les invito a esta ceremonia porque será gloriosa; supone levantar cuatro kilómetros de vía y llegar al mar en cuatro kilómetros que estaban cortados por una vía. Hay una participación del Estado del orden de 2.500 a 3.000 millones, sin llegar a esta última cifra. También hay otro convenio de costas. Estos convenios no son sustituidos por esa cantidad, sino que hay que añadirlos. Es decir, 46.000 millones más los 25.000 que se aplican para los cinturones, más los aproximadamente 3.000 del convenio con RENFE, más lo del convenio de costas, más lo que se pueda invertir en el aeropuerto, etcétera. Estos 46.000millones van para financiar la parte municipal, que es la mayor, de las tres sociedades que he mencionado antes y que juntas deben sumar unos 100.000 millones. Es decir, que el Estado está participando en la mitad, en un 51 por ciento. Se ha querido huir de este «impasse» técnico que pueda representar el 50 y el 50 por ciento, porque entonces, ¿quién decide? En las leyes de sociedades anónimas no hay voto de calidad del presidente y, por tanto, ha habido que recurrir a este artilugio, pero se puede decir que participa mitad y mitad. Esta mitad representa algo a añadir al resto de las inversiones que el Estado hace, lo cual eleva la cuantía que el Estado aporta a Barcelona de forma considerable, que como he dicho ronda los 100.000 millones de pesetas. Le puedo decir que es una cuantía considerable para un proyecto muy considerable - e l Estado lo ha considerado como tal- y es comparable y defendible en relación con otras participaciones del Estado en otros proyectos igualmente considerables. Por tanto, es una participación muy importante en un proyecto muy importante, no muy superior, sino ligeramente inferior a la que pueda darse en otros proyectos. En todo caso es muy de agradecer y prueba de la existencia de un Gobierno que es consciente de cuáles son sus obligaciones en un tema que - c o m o aquí se ha dicho- no sucede cada década, sino muy de tarde en tarde. Me gustaría decir no con cierta solemnidad, porque no es un acto solemne en el sentido estricto de la palabra, pero sí con toda la formalidad que tiene una Comisión del Senado, que los Juegos Olímpicos de Barcelona se harán, y se harán bien en muy buena medida gracias a la acción -no sólo a la actitud- del Gobierno español. Quiero que esto conste. Me gustaría incluso, aunque pudiera parecer excesivo, decir aquí hoy, porque no lo he dicho nunca en ninguna parte, que estos Juegos se harán gracias a la acción de su Presidente don Felipe González. Los Juegos Olímpicos de Barcelona se han ganado, en cuanto a su nominación, se van a realizar y se van a financiar de forma equitativa gracias, en muy buena parte, a la conciencia de un colectivo que hoy nos gobierna, el Gobierno español, y en buena parte, repito, a la acción del Presidente. COMISIONES.-NÚM. 163 Ha subrayado el Senador Bayona la presencia de Su Alteza Real el Príncipe Felipe como Presidente de honor de la Asamblea del COOB, con lo cual esa opinión que se podfa temer o airear en alguna ocasión en cuanto a que era sólo un proyecto nuestro, en Cataluña, en Barcelona, que no quieren saber nada con los demás, tengo que decirles que sí queremos saber, que éste es un proyecto de Barcelona cien por cien, muy catalán (toda Cataluña está detrás de él, vibran los chicos de las escuelas de todos los pueblos y ciudades de Cataluña) y es también un proyecto de España. Y eso que a veces es sólo una frase fácil de decir y difícil de materializar, en este caso se está materializando por las razones que le he dicho ya y por otras que no he comentado pero que, por ejemplo, tienen que ver con el programa de voluntarios: pero no me voy a extender en este punto puesto que no me lo han preguntado. ¿Se cumplen los compromisos? Sf, se cumplen los compromisos; que quede claro. Lo que ocurre es que a veces no basta con que se cumplan los compromisos porque hay cosas que no se han comprometido en el momento que se debían haber comprometido porque no se podían prever. Ustedes saben con todo el realismo que en la vida hay un porcentaje muy elevado de aleatoriedad, de cosas que se producen más allá de lo previsto, y precisamente en esos temas la actitud decididamente colaboradora y contributiva a un éxito se pone o no de relieve. Para contestar precisamente a su pregunta, le diré que sí se cumplen los compromisos. Contestando a las preguntas que me han hecho los señores Gaminde y Valverde, también quiero decir que las obras se están realizando dentro del calendario. De una manera un poco nemotécnica, para fijar ideas, como decían los profesores en el colegio, les diré que en el año 1989 vamos a terminar Montjuich. Esto no es del todo verdad, por eso he dicho que iba a fijar ideas, es decir, que algunas cosas van a quedar, pero básicamente Montjuich, el corazón de los Juegos, el anillo olfmpico, el área de las grandes instalaciones donde va a estar el centro de prensa y el de transmisiones va a estar en muy buena medida, por lo que se refiere a la montaña en sí misma, terminado en el año 1989: esto es, dos años y medio antes de los Juegos. En el curso del año 1990 se van a terminar todas las obras del litoral, es decir, todas las obras que afectan a Montjuich -espero que todos ustedes conozcan suficientemente Barcelona para que se orienten en lo que voy a decir-, todo lo que hay entre la montaña de Montjuich y el río Besós, unos cinco kilómetros, pasando por el puerto, la Barceloneta y más allá, hasta el río Besós, por los colectores, etcétera. Me refiero al litoral, a la preparación del mismo: puerto, playas, espigones, colectores, depuradoras, el mismo puerto olímpico, en definitiva, el cinturói? del litoral, que es la gran obra semienterrada en todo su transcurso por este litoral. El enterramiento de la vía de RENFE, que es la alternativa que ha habido que construir para que se pudiera suprimir la vía costera, estará terminado en el curso del año 1990, por tanto, dos años antes o poco menos de los Juegos. Del mismo modo tendría que estar -ahf puede haber un pequeño fallo que habrá que controlar-, el segundo cinturón, y partiendo de �- 1 3 DE MAYO DE 1989 ese segundo cinturón es lo que hace «pendant»,es decir, lo que está al otro lado de la ciudad, ya tocando a la montafia del Tibidabo, entre la Avenida Meridiana y la Diagonal. Todo este norte de la ciudad, todo este trozo de cinturón, tendría que estar terminado muy poco después de finalizar el año 1990. Por tanto, fíjense ustedes que una parte sustantiva de la obra la tenemos realizada con muy buena antelación respecto de la celebración de los Juegos. ¿Qué quedaría para 1991? Es el momento del gran sufrimiento; quedarían las viviendas a terminar a 3 1 de diciembre de ese año y no antes, porque antes significaría haber congelado durante todo ese tiempo una cuantía en torno a los 35.000 millones de pesetas, que es lo que van a costar las viviendas, y congelarlas para no utilizarlas, puesto que no se van a utilizar hasta después de los Juegos, concretamente hasta el 1 de enero de 1993. Por tanto, para el 31 de diciembre de 1991 vamos a terminar las viviendas de la Villa olímpica y quedan también, evidentemente, para el año 1991 los temas que ahora se están dilucidando y que antes de junio verán ustedes decididos, creo yo, a través de los medios de comunicación o por informaciones más directas. Estas son las «patas» del cinturón, como se les llaman, es decir, no el cinturón dentro de la ciudad, sino el acceso entre este cinturón por el mar, por el norte y por el sur; por el sur hasta el aeropuerto y por el norte hasta las playas de Mongat. Usted me pregunta muy específicamente acerca de si el Metro se va ha hacer o no. En el mes de junio de este año nosotros sabremos con toda certeza si no se hace el Metro, y si no se hacen las «patas»,y lo sabremos por una razón muy simple: porque aunque se decida hacerlo después, ya no se podrá hacer. De modo que sabremos seguro, por ese juez inapelable que es el tiempo, si se hacen o no se hacen. {En este caso qué está haciendo el Alcalde de Barcelona, en este caso como Alcalde más, casi, que como Presidente del COOB? Está tratando de ganar tiempo al tiempo y de poner encima de la mesa de los que deben decidir en junio el máximo de papeles de los que se van a necesitar para decidir. Que nadie pueda decir en mayo, en junio o cuando sea, que no se ha podido decidir porque el calendario ha decidido por nosotros. No, no, esto el Alcalde de Barcelona no lo va a permitir; va a permitir que decidan por ellos mismos los que tienen que decidir, que decidan «no»si es que quieren decir «no».pero que no puedan decir que es que no pueden; si pueden, van a poder decidir que sí. Si quieren decidirán que no, y esto va a ser en junio, y se refiere tanto al Metro como a las «patas»del cinturón. Usted ha preguntado por OCSA y su apoyo económico. OCSA está presidida por el Presidente del COOB, puesto que está en el marco del COOB. Es una sociedad anónima autónoma, pero que está constituida en el marco del consorcio COOB, y, por tanto, está presidida por el Presidente del COOB, pero tiene un Presidente Delegado, don Leopoldo Roderes, que lleva la operación, y con un Consejero Delegado, que es don José Subirós. ¿Que apoyo económico tiene OCSA? Tiene un apoyo firmado por el convenio con el propio COOB, creo que de 3.500 millones de pesetas, mediante el cual, el COOB, de sus ingresos (que COMISIONES.-NÚM. 163 antes he mencionado rápidamente), destina 3.000 millones para financiar la Olimpiada cultural, que, por tanto, está cubierta. La Olimpíada cultural se compromete a aplicar los primeros 3.500 millones que se deriven de los patrocinios que obtenga como Olimpíada cultural a satisfacer esta deuda como COOB. Es decir, hay un programa mínimo, por decirlo así, de 3.000 ó 3.500 millones que es asegurado por el COOB a OCSA, a la Olimpíada cultural, y que OCSA va a revertir al COOB por los patrocinios económicos con toda probabilidad podría obtener por parte de empresas que quieren hacer su publicidad sobre la base de haber apoyado algo tan prestigioso como es el tema olímpico y, además, ligado al elemento cultural. En cuanto a si están representadas todas las comunidades autónomas en OCSA, tengo que decir que no están representadas como tales, lo cual no quiere decir que no se pueda pensar -y este es un punto que yo anoto- que la Olimpíada cultural puede acoger en su seno alguna de las cuestiones que se han planteado. Usted no sabe el montón de cartas y de propuestas que tengo, todas ellas fantásticas, de muchas ciudades de Cataluña y de toda España que querrían que la lucha de su comunidad autónoma fuera la lucha de exhibición; quisieran que la pelota fuera también reconocida por el COOB y el COE como elemento, si no olímpico, al menos para-olímpico. Todo eso va a ser muy difícil. El COOB y el COE cada vez son más restrictivos en la aceptación de nuevas cosas, y es lógico, porque se está conviertiendo en algo enormemente complejo de montar, pero, sin embargo, es posible que una parte de esta creatividad deportivo-cultural, que es magnífica y que yo creo que los auténticos amantes del deporte y de la cultura se complacerían enormemente en poder ver, pues tiene una vitalidad enorme, una espontaneidad fantástica, pudiera ser recogida en el seno de la Olimpíada cultural, un poco al margen de los acontecimientos centrales, pero que permitieran que la lucha canaria, la pelota valenciana o los bolos leoneses -no voy a seguirpudieran estar presentes. Eso sería fantástico, si se pudiera hacer; vamos a anotar esto, una vez más, para ver si es posible. Me ha hablado de la existencia de una comisión evaluadora. En un momento en que apareció esa discusión muy en público, se habló de la existencia de una reunión de tres, en el momento en que el Ayuntamiento de Barcelona condicionó su aportación, que era ya muy importante, del orden de 70.000 millones, y, por tanto, su aportación al convenio con el COOB para la construcción de instalaciones deportivas (que es uno de los subconvenios que forman parte del proyecto), a la mayor aportación de otras entidades (esto fue en octubre o noviembre). El Ayuntamiento pidió que hubiera un entendimiento de las tres grandes Administraciones que asegurara que de algún lado pudiera venir la ayuda financiera, que Einalmente ha llegado, y ha llegado el viernes pasado de una forma material. Lo que ocurre es que, habiendo llegado el viernes pasado, se aseguró mucho antes, se aseguró en diciembre o, como máximo en enero, en el nivel que tenía que asegurarse. Esto permitió que el Ayuntamiento de Barcelona se decidiera a comprometer sus propias apor- �- 13 3 DE MAYO DE 1989 COMISIONES.-NÚM. 163 taciones, que de otro modo hubieran quedado en una si- tratar trivialmente) pareció un poco excesiva o poco opetuación difícil por lo extremadas que hubieran sido, si no rativa, que es una encuesta de victimación, siguiendo la se hubiera producido este aval o esta participación del Es- pauta inglesa del análisis de la criminalidad. Los ingletado. No se produjo por parte de la Generalitat por razo- ses lo hacen desde el año 20 y, por tanto, saben mucho. nes que ya he dicho que no entraba a juzgar, pero sí se Saben mucho las Policfas lo que tienen que hacer porque produjo por parte del Estado. Por tanto, cuando se dice: se han informado antes de lo que es el crimen. No hay es que el Ayuntamiento de Barcelona se ha comprometi- como conocer los problemas para empezar a solucionardo primero y ha venido a pedir después, tengo que decir los. Nosotros llevamos cuatro años de encuesta. Nos heque no. En la comisión de evaluación a la que hacía re- mos quedado en un 25 por ciento de victimación en los ferencia la Senadora Sáinz, el Ayuntamiento de Barcelo- últimos años para bajar al 21 por ciento en el año 1988, na expresó su preocupación en su momento, a esta comi- y ésta es una buena noticia: la tasa de victimación -la sión, que no fue tal; fueron una serie de reuniones entre palabra es tremenda, pero es así- ha bajado un cuatro el señor Francesc Martí, don Ramón Trías Fargas y yo por ciento en el último año; quiere decir que ha mejoramismo, que sirvieron para lo que sirvieron y no se les di6 do la seguridad; quiere decir que los esfuerzos que se han gran publicidad porque no se trataba tampoco de eso; en ido haciendo de tanteo -mejorables en el futuro y que se todo caso, eso abrió camino para unas conversaciones en- mejorarán- de introducir sistemas de prevención, de estre el Alcalde de Barcelona con el Presidente del Gobier- tar presentes en los lugares donde las estadísticas nos dino que dieron satisfacción a aquella preocupación. Eso cen que el crimen se centra, todo ello empieza a producir permitió que el Ayuntamiento de Barcelona tomara en unos efectos. Cualquiera de ustedes me puede decir: la semana paaquel momento unos compromisos adicionales en materia de convenio con el COOB en cuanto a instalaciones de- sada han atracado a alguien de mi familia; por lo tanto, no venga usted con que las cosas han mejorado. Yo le portivas que, si no, hubiera sido difícil de realizar. Respecto a qué se hace en temas de seguridad, le pro- digo: han mejorado. Hágame usted caso; han mejorado. meto que hablaremos de este tema más adelante. Ahora Sin embargo, tienen que mejorar más. Por eso le digo: vano podríamos abarcarlo todo, y le voy a decir por qué lo mos a ver si en las próximas comparecencias puedo darle trataremos más adelante. La Comisión Ejecutiva del COI mejores noticias sobre esta cuestión. No en todas, a lo meme preguntó por esta cuestión en la sesión conjunta que jor, pero me gustaría que en casi todas fuera así. Se ha creado algo que es muy útil en este sentido, como tuvimos la semana pasada en Barcelona. No me pareció impertinente que se preguntara eso porque, en definitiva, es la junta local de seguridad. Es un invento de la Ley de la familia olímpica es una familia muy holgada, de 90 per- Cuerpos y Fuerzas de Seguridad enormemente arriesgasonas ustricto sensun, que son los miembros del COE, pero do y muy novedoso, en el que el alcalde de cada localiluego están los presidentes de las 17 federaciones, los se- dad preside una reunión de coordinación de las fuerzas cretarios generales, sus familias, si vienen, más luego los de seguridad presentes en esa ciudad, las que sean: autociento y pico, largos, de los presidentes de los comités nómicos, del Estado o locales; no operativamente, porque olímpicos nacionales; es decir, es una familia política el alcalde no manda a la fuerza, pero esa reunión de la muy extensa, que va a vivir en Barcelona durante unos junta local establece - d i c e la ley textualmente- las modías, 15 6 20, y que quiere asegurarse de las mejores con- dalidades de cooperación. Eso es mucho; es una pequeiia diciones de habitabilidad. Alguien puede decir qué dere- revolución en los hábitos y modos de la Administración cho tienen estos señores a preguntar en Barcelona por co- española que la autoridad local pueda presidir una reusas que no tengan que ver directamente con los Juegos nión en la que se establecen los modos de cooperación enOlímpicos, como son calidad de vida, seguridad, si hay tre fuerzas que corresponden a niveles administrativos polución o no la hay. Yo le diría que estamos en la fron- más altos. Eso, que es muy arriesgado como filosofía adtera de lo cuestionable. Yo respondí a esa pregunta muy ministrativa y, en consonancia, con lo que yo creo que es brevemente, en los mismos términos que lo voy a hacer la filosoffa profunda de la gobernación actual, es una gaahora; más adelante lo haré con más detalle, si usted rantfa de que las cosas van a ir por buen camino en nuestra ciudad, no porque el alcalde lo haga mejor que el goquiere. Barcelona, en torno a 1983-1984 ha tenido un proble- bernador, no por eso, sino porque el poder local tiene la ma muy grave de crecimiento de la inseguridad, que fue ventaja de la información directa, de saber exactamente notorio y conocido, como ocurrió, aproximadamente en dónde está el problema, a qué responde y, desde un punla misma época, en otras ciudades españolas. Desde ese to de vista global, no sólo desde el punto de vista repremomento las cosas no han mejorado sustancialmente, sivo, qué es lo que hay que hacer. Normas de seguridad del estadio olímpico. Al estadio pero han dejado de crecer, cosa que es importante. Ustedes pueden decir que esto es muy poco; esto, de momen- olímpico no le cabe ninguno de los trajes que existen. to, es mucho. Además, me han pillado en un año en que Cuando uno hace un traje lo hace para los edificios que las cosas han empezado a mejorar incluso, que no quiere hay y para los que pueda haber, pero no para los que todecir que luego no empeoren, pero este año han empeza- davía no han nacido o no se han desarrollado con aquella do a mejorar. Barcelona ha hecho una cosa que en el mo- finalidad. Usted medirá: hay otros estadios en Barcelona. mento en que empezó a hecerse (me estoy extendiendo Sí,y la pugna es constante entre las grandes instalaciomucho, pero es que me parece que el tema no se puede nes y los que tienen que velar por las normas de seguri- �- 1 3 DE MAYO DE 1989 dad. Se equivoca quien piense que una gran instalación como ésta es una instalación acabada el día que se inaugura. Hay que ver el uso que de ella se haga, el cómo se transforma, etcétera. Son auténticas criaturas que tienen su vida. En todo caso, sepa que el estadio olímpico ha gastado una cantidad muy sustancial y seguramente contra la voluntad de los primeros diseñadores para atender la voluntad de los responsables de los servicios de seguridad y ha introducido modificaciones muy sensibles, como son unas rejillas y una serie de aditamentos que no estaban previstos en los proyectos iniciales y que, sin embargo, las normas de seguridad han obligado a hacer, lo que ha tenido un coste muy elevado. Seguramente en el futuro habrá que hacer otras cosas, si así se acuerda; pero también tengo que decirle que es un sentimiento nacional que muchas de esas normas se han quedado anticuadas para el nuevo tipo de tecnologías existentes y que seguramente lo que habría que hacer es cambiar esas normas, no en sentido de una mayor permisividad, sino de una mayor actualidad, y eso se está haciendo en Barcelona. Me gustaría volver a comparecer en el momento en que confluyan las modificaciónes que se tengan que hacer del estadio y de las normas que se están preparando. No son dos capitales. Yo se lo comentaba hoy a mi padre cuando veníamos en el avión, porque me ha dicho: uTe van a hablar de las dos capitalesn. Ya le he dicho yo también a mi padre, que es Senador y que está aquí, y les digo también a ustedes, que también son Senadores, que yo no digo casi nunca -alguna vez se me escapa por comodidad- lo de «capitales» porque no es correcto. España tiene una capital, que es Madrid y punto. Lo dice la Constitución y no hay que darle más vueltas; no es deseable que haya otras. Lo que yo quiero decir, lo he dicho muchas veces y lo he tratado de explicar, es que a todos nos cuesta menos decir capital que empezar a hablar de cabecera, sistema dual, cabeza, sistema de dos cabezas. Qué feo un sistema de dos cabezas, parece un monstruo de dos cabezas. No, tampoco es un monstruo; es un sistema que, mirado desde el satélite, para situarnos en la pura objetividad de la distancia, tiene dos grandes concentraciones de población, de más de un millón; es un sistema podríamos llamar metropolitano, como se le ha llamado, que tiene dos cabeceras, que son Barcelona y Madrid o Madrid y Barcelona. Ya estoy apeando el tratamiento de capital; estoy hablando de aglomeraciones; hay dos grandes aglomeraciones -luego hay más y muy importantes- que son más imprtantes y que juegan un papel relevante, se quiera o no, aunque yo creo que se quiere. La prueba es que ustedes me han invitado a mí y no a otras personas, y ello es por alguna razón. Esas dos cabeceras tienen sus exigencias y España no funcionará bien si estas dos cabeceras, aglomeraciones o áreas metropolitanas no funcionan bien. Tómelo en el sentido en que lo estoy diciendo ahora y entenderá que no se trata de ninguna otra cosa, sino de algo tan sencillo como de que España funcione bien porque sus cabeceras funcionan bien. Además, resulta que Madrid es la capital de todas las culturas que forman la cultura española, que son múltiples y variadas en su riqueza. Hay dos muy significativas: la castellano-leo- COMISIONES.-NÚM.163 nesa y la catalana-aragonesa. Esas dos tienen dos capitales o cabeceras: una es Madrid y la otra es Barcelona; Barcelona y Madrid. Hay la España del pendón morado y la España de las cuatro barras. Resulta que tienen unas ciudades que las han representado de algún modo a lo largo de la historia. El archivo de la Corona de aragón está en Barcelona y es lógico. Ahí estaba la Casa real de esa confederación. No voy a extenderme más. No son capitales, pero son una realidad histórica, cultural y sobre todo, urbanística y humana que hay que atender como tales. Señor Gaminde -no sé si está aquí; en todo caso, se lo digo a ustedes para que no se queden con una mala impresibn-, la villa olímpica de Munich estuvo muy mal hace unos años; ahora está muy bien. El señor Gaminde debe de hacer unos años que no va a Munich, porque las cosas han cambiado. Efectivamente, se degradó; de ahí mi oposición a hablar de villas: la villa de la prensa, etcétera. todo eso no es del agrado de una ciudad que ya está hecha, como es el caso de Barcelona, y lo del Pueblo Nuevo es un milagro realmente; es encontrar un sitio donde no lo hay; es rehabilitar una cosa que se puede rehacer, pero con gran esfuerzo y con un carácter muy excepcional. Munich hizo lo propio. Fracasó en cuanto a la programación urbanística para después de los Juegos y ahora vuelve a ser un sitio enormemente en alza, muy demandado y un barrio de gran categoría, por decirlo de alguna forma. En el caso de Barcelona yo le diría al señor Gaminde, si estuviera, que Nueva Icaria, que es la sociedad que construirá las viviendas, ha publicado un pequeño anuncio avisando a los ciudadanos que quieran tener información, no derecho a nada, sino información, sobre las viviendas que se van a construir, y se han recibido en una semana 6.000 cartas para las dos mil y pico viviendas. Al señor Gaminde díganle que esté tranquilo, que no parece que vaya a haber en barcelona el problema que hubo en Munich. Al señor Sala, que goza de toda mi simpatía porque la tiene y es obvio, sobre su recomendación de pragmatismo tengo que decir que la comparto totalmente. Todo iría muy bien si todos fuéramos siempre muy pragmáticos, como él nos ha pedido. Estoy totalmente de acuerdo. Además, le voy a decir otra cosa. Hay que ser pragmático y tener principio y yo tengo uno, que es que los trapos sucios se lavan en casa y, por tanto, ciertas cosas no me las oirá decir aquí; en otros sitios sí, pero aquí no. El señor Valverde me ha hablado de la comisión de seguimiento del COI, o de coordinación, como también le llaman, y me ha recordado que en mi campaña electoral alquien dijo que esta Comisión era un hecho «ex novon que se había inventado para vigilar los enormes errores que estaba haciendo la ciudad de Barcelona. No los estaba haciendo. Esta comisión de seguimiento ha existido siempre en todos los Juegos olímpicos y no por los errores, como es lógico, sino porque el COI quiere saber cómo se está desarrollando todo. Usted sabe que, efectivamente, han venido a trabajar; les hemos presentado este documento, que no se lo voy a dejar porque tengo unas anotaciones en el mismo, pero les voy a enviar uno para que �3 DE MAYO DE 1989 puedan disponer de él en la Comisión y si luego hicieran falta más después se los enviaría; de modo que pueden estar informados y venir a Barcelona, cuando vengan (que sé que vendrán pronto) bien preparados, para poder preguntar las cosas más pertinentes. De todas formas, les diría una cosa también, y es que he estado releyendo las actas de la comparecencia del dfa 16 de marzo de 1988 y ahí hay mucho, hay casi tanto o más de lo que se dice en este documento, pero aquí está más al dfa, ello es cierto y, por tanto, entre una cosa y otra ustedes se irán haciendo cargo de lo que estamos haciendo. Al señor Bayona he de decirle que tiempo perdido no ha habido. Lo ha comparado un poco con otras ciudades. Sobre el tema de los hoteles él no ha entrado, pero he de decirle una cosa: el debate es lógico. Usted no ha querido entrar en él y se lo agradezco, porque también eso tiene una parte de autoridad local, pero hay una parte de esa cuestión que puede ser de interés general, porque puede estarse produciendo también en otras ciudades, que es la siguiente. Hemos tenido unos planes generales determinados, nacidos en determinados años. En Barcelona nació en el afio 1974 y se aprobó definitivamente en el 76, es decir, en plena crisis de la construcción, de la demanda de viviendas, de la economta y del crecimiento de la sociedad. Este plan general previó lo que tenia que prever. A pesar de todo hubo una congelación de la vivienda muy grande. Barcelona, con las ordenanzas anteriores a ese plan podfa albergar hasta tres millones y medio de habitantes, cifra terrortfica en 90 kilómetros cuadrados, que ya hacen de ella hoy la ciudad más densa de Europa, junto con París y una de las ocho o diez más densas del mundo. Barcelona hubiera podido llegar a albergar más del doble de los habitants que tiene con las ordenanzas que habta antes del plan general. De modo que ese plan general lo que hizo fue rebajar enormemente el número potencial de habitantes de Barcelona. Es un plan restrictivo. Desde el momento en que nació tuvo la enemiga de una serie de fuerzas que consideraron su debe explicar públicamente que esa congelación era contraria a los intereses de centenares de viudas y pensionistas que tentan sus honrados ahorros puestos en una determinada propiedad. Ast se dijo entonces, haciendo un poco de demagogia. Sin embargo era necesario porque, si no, Barcelona se hubiera podido desbocar, no en aquel momento -no había crecimiento-, pero sí ahora, momento en el que empieza a haber un crecimiento fuerte. Es muy difícil que en un plan así no se olvide nada y que haya sitio para todo. En ese plan se olvidaron tres cosas: las gasolineras, los «parking* y los hoteles. Es decir, .parking», gasolineras y hoteles se consideró que debían competir con la vivienda para suelos calificados de vivienda o de oficina. Pero esos suelos calificados de vivienda o de oficina son enormemente más rentables dedicados a vivienda y a oficinas en esa ciudad, que no es una ciudad real, que es un centro. Es como si en Madrid cogen ustedes Argüelles, el barrio de Salamanca, la Gran Vta, todo el Madrid de los Austrias y poco más, y tienen los 90 kilómetros cuadrados de Barcelona. No cojan Vallecas, la Elipa, Aluche ni nada de todo eso, porque eso ya es allí COMISIONES.-NÍIM,163 área metropolitana, es otro municipio. El plan general, en el caso de Barcelona, no había previsto lugar para estos servicios tan necesarios, ni los consideraba equipamiento. Había que modificar el plan para las gasolineras y hay que modificarlo ahora de alguna forma, marginalmente y con mucho cuidado, para los hoteles, sin perder suelo útil y edificable. Que quede claro, porque el drama de hoy de Barcelona es que no se encuentra vivienda. Comó podríamos nosotros sacrificar suelo edificable para hacer unos hoteles, que son necesarios, totalmente necesarios en esta ciudad -todo el mundo lo reconoce- y no perder, sin embargo, aquello que la gente está pidiendo como muy necesario también, que es el suelo edificable. Digo esto porque es posible que en esa innovación de método que se está llevando a cabo con el Plan General Metropolitano de Barcelona (que veremos que tumbos da todavfa) podamos llegar a alguna solución interesante que, además, pueda servir de luz verde, de camino, para otras modificaciones que se puedan realizar en otras ciudades de España. Por eso lo digo aquí. A mí, de toda esa polémica, no me ha dolido para nada esa cuestión, que es un tema muy debatible. Lo que me ha dolido es el tono. Ha sido un tono inédito. Nunca nadie habta llamado a un Alcalde de Barcelona las cosas que me han llamado en estos días, gracias a esta cuestión, gracias a meterse en estos líos de querer innovar cosas que son necesarias, pero difíciles de innovar. El señor Bayona ha pedido también información sobre el tema de ordenanzas de los aeropuertos. Ya he dicho que en junio lo sabremos. Sería ideal que todas estas cosas se hicieran. Si no se hacen, habrá que buscar una solución. En todo caso, está en el espíritu de todos que, si se pueden obtener en las Olimpiadas, los Juegos Olímpicos irán mejor y, si no, habrá que buscar soluciones alternativas. No hay nada en este mundo que tenga una sola solución; casi todas las cosas tienen más de una. Muchas gracias por su atención. Reitero mi invitación. Como Presidente del COOB voy a invitarles a través del Presidente del Senado. No sé si esta invitación general tendrá que solaparse con la especifica. Para el caso de que tenga que ser una invitación aparte, les invito específicamente a través del Presidente de la Comisión, señor Barral, para que pronto podamos encontranos en Barcelona y ustedes puedan comprobar en el lugar cómo están yendo las cosas. El señor PRESIDENTE: Muchas gracias, señor Maragall. Quedan escasísimos minutos porque el señor Maravall tiene que comparecer en otra Comisión. Como esta Presidencia no es partidaria de suprimir el turno de preguntas, si hubiera alguna imprescindible y fuese formulada lacónicamente y de modo muy puntual, la atendertamos. Tiene la palabra el señor Fernández i Díaz. El señor FERNANDEZ 1 DIAZ: Es una pregunta muy concreta. El señor Maragall ha dicho que en el año 91 vence el plazo para, en su caso, tener decidida la construcción de �- 16 3 DE MAYO DE 1989 ___ COMISIONES.-NÚM. 163 de esos 8.000 millones podemos quitar la mitad, que pagará la Comunidad, y quedan 4.000 millones. El coste financiero de adelantar tres o cuatro años la operación es lo que la Generalitat pedía al Estado hace unos meses, creo que en diciembre o en enero. Esto es lo que yo modestamente, en la medida en que me fue posible, traté de hacer llegar al Estado para que éste reconsiderara su posición, que era una posición legítima. Era decir: el Estado va a financiar la «pata»norte del cinturón, que tiene un coste similar, y lo va a hacer por un convenio verbal -convenio entre caballeros- con la Generalitat de que el día en que se tengan que plantear esas «patas»,una la hará el Estado y otra la Generalitat. De modo que el Estado, en realidad, podía no querer saber nada de esta «pata»sur, pero quiso saber y en diciembre admitió que, puesto que esto representaba para la Generalitat un sacrificio que no estaba previsto, teniendo en cuenta que el aeropuerto es instalación del Estado y que la última parte de esa «pata»,la que va desde el propio cinturón del «Grao»,no desde la Diagonal, hasta el aeropuerto, que es El señor PRESIDENTE DEL COMITE ORGANIZADOR una parte menor, podía ser considerado acceso a una insDE LOS JUEGOS OLIMPICOS DE BARCELONA-92 (Ma- talación estatal, tanto conceptualmente como desde el raga11 Mira): Podría decirle que seguramente usted cono- punto de vista del monto económico, si así se demostrace el tema tan bien como yo, pero encantado de res- ba, el tema era abordable por el Estado. El Estado hizo ponderle. un primer análisis de la cuestión, del que pareció deduNo es el COOB, sino el Ayuntamiento en este caso. Ya cirse que el coste de este sector era de unos 4.000 6 5.000 he hecho la distinción de lo que es la obra paraolímpica millones, y el Estado mostró al Alcalde que les habla su y lo que es la operación juego. En todo caso, el Ayunta- buena predisposición a estudiar la cuestión, aun sabienmiento lo que está tratando de hacer, con ayuda del do que, en principio, la respuesta iba a ser: no, no nos COOB, es intentar determinar en un plazo adecuado el toca; era la lógica. Ocurrió que la posición de la Generacoste y las características de la obra a decidir, para que litat varió y en el momento que formuló -digamosofinadie pueda decir que se decide que no porque no está cialmente su petición, no lo hizo por 4.000 millones, sino ese estudio. De modo que estamos recopilando y acumu- por 8.000 millones, por razones que la Generalitat me ha lando los datos que hacen falta. ¿Qué datos? Más que da- comunicado, y todas son explicables. Resulta que el FEtos, proyectos. DER paga lo que está en un territorio, pero no en todo, En el caso de la «pata» sur (nadie habla de la «pata» porque lo que es término municipal está fuera del FEnorte, que también está pendiente de hacer y que tam- DER. Barcelona figura que es rica y no tiene FEDER. Por bién tiene sus problemas, a los que no me voy a referir eso, la parte que tiene que hacer la Generalitat no va a porque no me han preguntado por ella), que es la que par- estar cubierta totalmente. Además, el bucle que habían te desde la Diagonal, Campo del Barca y va hasta el ae- imaginado encima de la autovía de Castelldefels no iba a ropuerto, para hacer una defensa de la necesidad de ha- ser A sino B, que es mucho más complicado y más caro. cerla, nada más le,diré que ahora, el primer cinturón, que En fin, el caso es que la petición se dobló y el frágil seya existe, se obtura aproximadamente cada tarde, como micompromiso existente no ha llegado a ver la luz; pero mínimo. Por éste es por el que accede a la zona del cam- no se preocupe, señor Fernández i Díaz, en cuanto al capo del Barcelona toda la gente que viene del aeropuerto, lendario, porque lo que sí vi6 la luz fue un acuerdo entre a no ser que se quiera complicar la vida en unas rutas el Conseller de la Generalitat y el Alcalde de Barcelona, realmente complicadas. Ese cinturón, que iría más arri- en la Comisión técnica existente al efecto, en virtud del ba del Campo del uBarca» hasta el aeropuerto, cuesta, se- cual lo que sí iba a hacer la Generalitat era ganar tiemgún la información que tengo, 16.000 millones, y la Ge- po, redactando el proyecto, y así se está haciendo. Por tanneralitat lo tiene programado en su presupuesto pluria- to, en cuanto al calendario, de momento, no estamos pernual de inversiones en carreteras para este tipo de obras diendo el tiempo, aunque ya no sé cuánto nos queda. Se para el año 93, en cuatro anualidades. Se trataba de tras- está redactando un proyecto definitivo, sobre la base de ladar ese paquete de cuatro anualidades, de 16.000 millo- un proyecto antiguo de la Corporación Metropolitana, innes, del período 1993/96al período 1989/92,y de calcular corporándole los aditamentos y observaciones que la Geexactamente qué coste financiero tenía ese traslado. neralitat tenga a bien añadirle. De modo que, por lo que Como son 16.000 millones y los tipos de interés son los respecta al cinturón, nosotros sabremos pronto - e n todo que son, el coste son 8.000 millones. Como este proyecto caso tendrá que ser antes de junio- cuál es el proyecto, está incluido en los programas FEDER y parece enorme- cuál es su coste, si la Generalitat está dispuesta a finanmente probable que sea aceptado con tal denominación, ciar lo que le corresponda y si el Estado quiere o no filas comúnmente llamadas «patas» del cinturón y el Metro. Ha dicho que, en todo caso, para junio de este año estará en condiciones el COOB de presentar los correspondientes proyectos para que las administraciones públicas puedan tomar la decisión y nunca se pueda invocar que el proyecto anda retrasado. Creo que, más o menos, el señor Alcalde ha dicho que podrán decir sí o no y dependerá, en todo caso, de la voluntad política de las administraciones afectadas. Quisiera, si es posible, que el señor Alcalde concretara esta respuesta. Al decir que depende de que quieran, es evidente que esa voluntad política estará unida al costo de esas obras y, en su caso, también me gustaría que me dijera en qué costo evalúa la construcción, sobre todo de la segunda «pata»,la «pata»sur del cinturón, así como la prolongación de las líneas del Metro, y qué administraciones son las que presentan esas reticencias a la construcción, que considera imprescindible para dotar de una adecuada estructura a la ciudad con ocasión de la celebración de los Juegos. �- 17 3 DE MAYO DE 1989 nanciar la parte que se le demande, que puede ser la que se le pidió en principio o una parte superior. Esta es la situación. Por lo que se refiere al Metro, lo que está haciendo el Alcalde de Barcelona -y ya lo ha hecho- es llamar a las empresas más importantes del mundo que utilizan la Única tecnología que nuestros técnicos, después de dos años de estudiar la cuestibn -repito, dos años-, han decidido que es la más conveniente para ese tipo de obra, que es una obra muy especial. Se trata de llevar gente de la base de Montjuich, de la Plaza de España o del Paralelo, es decir, de la ciudad, a lo altade una montaña que tiene ciento y pico metros, con una pendiente que está en torno al 4 por ciento. No todos los medios de transporte hacen bien este servicio. Los autobuses pueden hacerlo, y el Alcalde también se ha cubierto estudiando primero si esto se podía arreglar con autobuses. Les voy a decir una cosa. En un primer estudio - q u e no es un estudio definitivo y, por tanto, me puedo equivocar- bien hecho sobre lo que puede ser el acceso a Montjuich en un día punta de los Juegos, o después de los Juegos, un día en que haya un partido de fútbol en el estadio y un partido de basket en el Palacio o en el campo de befsbol, o una afluencia extraordinaria, porque hay una exposición importante en el Museo de Arte de Cataluña, se ha calculado que acudirían unas 100.000 personas. Un tercio irían a pie - é s t a es una hipótesis de trabaj-, subirían por las escaleras mecánicas los dieciséis pisos a que equivale la altura que hay desde la Plaza de España hasta Montjuich; vamos a imaginar que un tercio de esas 100.000 personas, o sea, 30.000, deciden subir a pie; gente joven, padres que llevan a su hijo de la mano, etcétera. Además, se ofrecen unas escaleras mecánicas para subir, por lo que tampoco es una cosa que no se pueda plantear una persona normal y corriente. Otro tercio está formado por la organización; son atletas, invitados, árbitros, etcétera, y, por tanto, Ilegan con coches de la Organización de los Juegos, durante los Juegos; un dfa cualquiera que no sea de Juegos Olímpicos ya veríamos cómo iba ese tercio. Queda un último tercio que, si tiene que ir todo en autobús, supondrían 320 autobuses, de los cuales 150 son autobuses articulados Mercedes, dobles, y tienen que hacer dos circuitos: uno interior al anillo olímpico, que para delante del estadio y sube hasta el Castillo para ir recogiendo gente que está en los aparcamientos y llegan hasta el estadio y, otro, mucho mayor, tangente a éste, que para también delante del estadio pero, en vez de subir a los aparkingu del Castillo de Montjuich, los más altos, van hasta la Estación de Sans, Plaza de España, Ronda de San Antonio, Paralelo, etcétera, Ustedes pueden imaginar lo que son 300 autobuses dando vueltas, sin parar, en torno al estadio, y ustedes pueden imaginar lo que supone que estos autobuses tengan que parar o aparcar. Vuelvo a decir que no hay nada que sea imprescindible y que no tenga solución o alternativa, pero yo, con toda seriedad, no puedo descartar como necesaria la alternativa de otro medio de transporte. Eso fue lo que me llevó a forzar al máximo la solución del acceso COMISIONES.-NÚM. 163 por un sistema alternativo. Para este acceso por sistema alternativo, que era muy complicado hace unos años, la historia, como siempre, nos ha ido dando soluciones; concretamente una que yo he podido experimentar, visualmente al menos, es la existencia de un nuevo tipo de Metro que salva desniveles del 4 por ciento, no el Metro convencional, pero sí ese nuevo tipo de Metro que existe en Lille desde hace ya seis años, que existe en Toronto -y lo he visto con motivo de los Juegos de Calgary-, existe en Vancouver -he estado en él-, existe en Londres -he estado en él-, existe en Birmingham con otra tecnología, y va a existir en muchos países del mundo que se están equipando con él. Es un Metro ligero, más pequeño, que traslada sólo 9.000 pasajeroshora o 18.000 si se dobla el número de vagones de dos a cuatro, cosa que sería factible en nuestro caso, y que parece muy adaptado (lo digo sin ningún conocimiento especial, para ver si les convenzo a ustedes) a lo que es la especial dificultad que plantea el acceso a Montjuich, que es un acceso difícil, en momentos punta de gran intensidad, pero luego con momentos valle muy largo durante la semana, de poca intensidad. Por tanto requeriría poco coste de mantenimiento, gran versatilidad y posibilidad de reducir los cuatro vagones a dos, sin que esto represente una gran alteración de la marcha de la compañía. Eso es lo que ofrece ese tipo de tecnología. Pues bien, las cuatro compañías más importantes del mundo en esa tecnología se han presentado en Barcelona, a nuestro requerimiento. De acuerdo con las conclusiones de una reunión, en la que estaba presente el Subdirector General de Transportes de la Generalitat y el Director de Ferrocarriles de Cataluña, se convocó un concurso retribuido de estudios, de anteproyectos, para que esas cuatro compañfas, sin mayor coste por su parte, pudieran hacer una oferta sobre la base de un conocimiento real de ese acceso y de sus posibilidades de realización. Análisis de subsuelo, por tanto, de las dificultades reales que la obra va a comportar; análisis financiero, qué posibilidades tienen esas compañías de aportar además financiación debajo del brazo -por decirlo así-, para ayudar a salvar los problemas financieros que pueda haber, etcétera. Señor Fernández Dtaz estamos en condiciones de decirle que en junio sabremos exactamente si esto es o no factible, a qué precio, con qué tecnología, con qué modalidad concreta, en qué pedazo del recorrido en trinchera y cuándo en subterráneo, con cuántos vagones, con cuánto personal, con qué gasto de mantenimiento, con qué plazos va a haber análisis de subsuelo. Todo esto se lo podremos decir en junio y quizá no valga la pena, porque sea demasiado caro, porque no se pueda hacer, porque no esté en plazo y porque la tecnología no sirva. Con esos estudios en la mano, dos empresas se han descartado, una española, del tren monoviga, que no tenía todas las garantías precisas, y Siemens-AEG, que está probando prototipos, pero que no tiene una línea regular, ni la tendrá hasta dentro de unos meses en Berlín: no tiene esa experiencia que sí tienen la francesa, la canadiense y la �- 18 - 3 DE MAYO DE 1989 japonesa Mitsubishi. Esas tres compañías son las que nos van a decir en junio qué piden, qué ofrecen, en qué plazos, a qué costes, y entonces podremos decidir. El Alcalde de Barcelona quiere garantizar que podamos decidir en conciencia y estudiar lo que es mejor hacer. Esa es la situación. El señor PRESIDENTE: Damos las gracias al señor Ma- COMISIONES.-NÚM.163 ragall, Alcalde de Barcelona y Presidente del COOB por sus abundantes y francas respuestas. Antes de levantar la sesión, pregunto a los señores portavoces, jse pueden dar por aprobadas las actas de la sesión anterior? (Asentimiento.) Quedan aprobadas. Se levanta la sesión. Eran las dieciocho horas y quince minutos. �lmprimc RIVADEN'EYRA,'S.A . ~ MADRID Cuesta d e San Vicentc. 28 y 36 Teléfono 247-23-00.-28008 Madrid - Depóslto legal: M. 12.580 1961 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4099 Title A name given to the resource Comissió d'Educació, Universitats, Investigació i Cultura / Intervenció al Senat Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Estat de la preparació dels Jocs al maig del 1989. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cortes Generales, Senat, Madrid Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Finançament Infraestructures Espanya plural Acció política Espanya Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-05-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1201/19890908d_00350.pdf 789349e9a0fa18663ad591ca25b2af48 PDF Text Text w,,Qut b\-e MAJESTATS, ALTESA, MOLT HONORABLE PRESIDENT, EXCEL•LENTíSSIM SENYOR MINISTRE, AUTORITATS, SENYORES I SENYORS: AVUI ÉS UN DIA GRAN. HEM VOLGUT INAUGURAR AQUEST ESTADI EN OCASIó DE LA CINQUENA COPA DEL MON D'ATLETISME, QUAN ENCARA FALTEN TRES ANYS PER LA GRAN CITA OLÍMPICA DEL 1992. I AIXò HA ESTAT POSSIBLE PER LA CONTRIBUCIÓ DEL GOVERN ESPANYOL I PER LA DEDICACIÓ DELS TREBALLADORS QUE L'HAN AIXECAT. L'ESTADI TÉ UNA LLARGA HISTòRIA AL DARRERA. EL VA INAUGURAR SA MAJESTAT EL REI ALFONS XIII, EL 20 DE MAIG DEL 1929, FA SEIXANTA ANYS. I VA NÉIXER AMB VOCACIÓ OLÍMPICA, PERQUé JA ALESHORES BARCELONA ASPIRAVA A ORGANITZAR UNS JOCS OLÍMPICS. EL VELL ESTADI NO VA ARRIBAR MAI A VEURE ELS JOCS. EL JULIOL DEL 1936, LA CELEBRACIÓ DE LA GRAN MANIFESTACIÓ CíVICO-ESPORTIVA, ENCAPÇALADA PEL PRESIDENT LLUíS COMPANYS I CONEGUDA COM L'OLIMPIADA POPULAR, ES VA VEURE MALAURADAMENT FRUSTRADA. L'ESTADI FORMA PART DE LA MEMòRIA COL LECTIVA DE LA CIUTAT. LA SEVA PRESèNCIA, RETALLADA CONTRA LA MUNTANYA DE MONTJUïC, HA ESTAT FAMILIAR A GENERACIONS DE CIUTADANS DE BARCELONA. DURANT MOLTS ANYS, L'HAN UTILITZAT MILERS D'ATLETES ANòNIMS. A PARTIR D'ARA, RENOVAT I ENGRANDIT, PRESENCIARà GRANS ESDEVENIMENTS ESPORTIUS. US PUC ASSEGURAR QUE LA CIUTAT DE BARCELONA SE SENT ORGULLOSA DE L'ESTADI, I DE LA SEVA QUALITAT ARQUITECTòNICA. DES D'AVUI MATEIX, L'ESPORT CATALà, I EL DE TOTA ESPANYA, SABRAN FER-NE, N'ESTIC CONVENÇUT, UN BON úS. QUE SIGUI PER MOLTS ANYS! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4107 Title A name given to the resource Inauguració de l'Estadi Olímpic / V Copa del Món d’Atletisme Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estadi Olímpic Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Esport Infraestructures Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Estadi Olímpic Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-09-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1202/19891020d_00354.pdf 8cec8e0121d20eac43eb6c5f9bd30400 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia - Presidencia INSTRUCCIÓ DE RèGIM INTERIOR DESTINADA ALS REGIDORS I ALTRES CàRRECS DEL GOVERN MUNICIPAL Barcelona està vivint uns anys d'un dinamisme desbordant, fruít de la coincidència d'una conjuntura de ressorgiment econòmic i d'un fet d'una importància enorme com és la preparació dels Jocs d'Estiu de la XXV Olimpíada. Aquest dinamisme, amb els seus avantatges d'il.lusió i amb tots els seus inconvenients d'activitat frenètica, l'estem vivint molt especialment en aquests mesos i e viurem amb intensitat continuada fins al 92. l La ciutat es troba en un d'aquells moments delicats en què és molt important saber exactament on es va i de tenir molt present en cada moment el projecte global de ciutat en el qual estem treballant. Serà també d'una importància cabdal, en els propers anys, explicitar al màxim, davant els ciutadans, les característiques d'aquest projecte; quina és la raó firal i positiva de tot l'enrenou que viu la Barcelona d'avui. I ésigualment necessari ser summament sensibles als problemes que genera la dinàmica quotidiana de la societat barcelonina. M'heu sentit parlar amb molta in$istència, darrerament, de la necessitat de vetllar per un millorament progressiu de la qualitat de vida a Barcelona. Voldria que aquesta fos una preocupació permanentment posada al dia per part de tots aquells qui, en major o menor grau, tenim la responsabilitat de la bona marxa de la ciutat. Un dels problemes que ens hem d'esforçar amb més valor i voluntat per resoldre és el de la contaminació, tant ambiental com acústica. El problema del trànsit és unas manifestació concreta, potser la més punyent, d'aquesta necessitat. Per afrontar-lo caldrà prendre una sèrie de mesures però també caldrà incentivar i estimular el sorgiment de certs hàbits entre la població. �Ajuntament de Barcelona Alcaldia - Presidència Es en aquest sentit que vull exhortar-vos que utilitzeu, tant com sigui possible, el transport públic urbà en els vostres desplaçaments per la ciutat. Per tal motiu s'habilitaran els mecanismes necessaris (taxicard, abonaments,...), peró és necessària la vostra voluntat decidida a fomentar obertament l'ús dels transports públics. I no voldria que aquest fos un gest temporal ;i d'imatge sinó una assumpció plena de la filosofia de comportament públic que implica. Amb aixà s'hauria d'aconseguir un doble efecte positiu: per una banda es posaria en pràctica un petit exemple de la lluita contra la contaminació i els problemes de la circulació i, per l'altra, tindríeu una excel.lent oportunitat de ser testimonis directes i atents del bategar diari de la ciutat. Es molt important que els representants de la ciutat tinguin la preocupació permanent d'exercir la seva autoritat, la seva autoritat moral, en el marc natural de la seva actuació política: entre els ciutadans, en el seu propi medi, en el carrer. El millorament progressiu de la qualitat de vida vindrà, com us deia, no només per la transformació profunda que estem imprimint al conjunt de Barcelona, sinó també i en primera instància per una atenció molt especial als petits problemes amb què topen els ciutadans dia rere dia i que per l a cadascun d'ells són, no ho dubteu, d'una importància incomparable. Barcelona, 26 d'octubre de 1989. Pasqual Mara gall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4108 Title A name given to the resource Instrucció de règim interior destinada als regidors i altres càrrecs del govern municipal Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Ajuntament de Barcelona Govern Benestar Social Infraestructures Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Model social Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-10-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1203/19891030d_00355.pdf 5cbba22e9644272f75cfd1dde8e689ce PDF Text Text CONFERéNCIA DE L'EXCM. SR. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL, SOTA EL TÍTOL "BARCELONA, CIUTAT VOCACIONALMENT OLÍMPICA". IL.LUSTRE COL.LEGI D'ADVOCATS DE BARCELONA 30 D'OCTUBRE DE 1989 �QUAN ENCARA ESTà EN EL RECORD DE TOTS EL MOMENT EN QUè EL PRESIDENT DEL COI VA PROCLAMAR QUE BARCELONA ORGANITZARIA ELS JOCS OLÍMPICS DE 1992, I JA A MENYS DE MIL DIES DE LA DATA QUE LA NOSTRA CIUTAT ESDEVINDRà LA CAPITAL DE L'ESPORT UNIVERSAL, NO PUC DEIXAR DE RECORDAR LA VOCACIÓ OLÍMPICA DE BARCELONA QUE, AL LLARG DEL TEMPS, HA ANAT FORJANT UNA LLARGA CADENA DE SòLIDS MEREIXEMENTS. EL NOM DE BARCELONA ES TROBA UNIT AL DE LA HISTòRIA DE LES OLIMPÍADES. HO TESTIFICA LA LàPIDA QUE ENS ASSABENTA QUE LUCIUS MINICIUS NATALIS, CIUTADà DE LA BARCINO ROMANA DEL S.II, VA SER EL GUANYADOR OLÍMPIC A LA CURSA DE QUàDRIGUES CELEBRADA L'ANY 129 A GRèCIA. PERò, LA VOCACIÓ OLÍMPICA DE LA NOSTRA CIUTAT ES FA PATENT ENCARA AMB MÉS FORÇA EN ELS JOCS OLIMPICS MODERNS. I TANMATEIX, TOT AIXò SERIA POC SI NO ANÉS AVALAT PER LA RICA TRADICIÓ ESPORTIVA DE QUATRE GENERACIONS DE BARCELONINS. BARCELONA ÉS L'ÚNICA CIUTAT DEL MÓN QUE HA DEMANAT eINC VEGADES LA SEU OLÍMPICA. HAN ESTAT ELS ANYS 1924, 1936, 1940, 1972 I, A L'úLTIM, EL 1982. �-2- FINALMENTHOVAREACOJiSEGUIR I BARCELONA, CIUTAT MEDITERRáNIA, OBERTA AL MóN, COMERCIAL, RICA, CREATIVA, AMABLE I QUE SAP CONJUGAR HISTORIA I MODERNITAT, TINDRà L'OPORTUNITAT DE DEMOSTRAR QUE ÉS CAPAÇ D'ACOLLIR AQUESTA FESTA DE L'ESPORT I LA JOVENTUT QUE SÓN ELS JOCS OLÍMPICS. EL REPTE OLÍMPIC IMPLICA, PERO, QUELCOM MÉS PER A LA NOSTRA CIUTAT. HA ESTAT EL MOTOR DEL DESENVOLUPAMENT DE LA VIDA CIUTADANA QUE ENS PERMETRà ASSOLIR LA QUALITAT DE VIDA QUE TOTS DESITGEM PER ALS NOSTRES CIUTADANS. BARCELONA COMPTAVA JA AMB UNA SOLIDA REALITAT ESPORTIVA. LA TRADICIÓ ASSOCIATIVA I LA COL.LABORACIó ENTRE ENTITATS I CLUBS ESPORTIUS PRIVATS AMB LA INICIATIVA MUNICIPAL I PÚBLICA HAVIA FET POSSIBLE DISPOSAR D'UNA AMPLIA XARXA D'INSTAL.LACIONS ESPORTIVES, TANT PÚBLIQUES COM PRIVADES. JA ALS ANYS VINT, EL MOVIMENT ESPORTIU BARCELONÍ ERA PROU AMPLI COM PERQUè EL 1924 ES FUNDÉS A BARCELONA EL COMITé OLÍMPIC ESPANYOL. PER AQUESTES RAONS NO HEM PARTIT DE ZERO. L'ESTADI DE MONTJUïC, CONSTRUiT PER PRIMERA VEGADA L'ANY 1929, AMB MOTIU DE L'EXPOSICIó INTERNACIONAL DE BARCELONA, I QUE HAVIA D'ACOLLIR ELS JOCS DE 1936, N'éS UN CLAR EXEMPLE. LA TOTALITAT DE L'ANELLA OLÍMPICA DE MONTJUiC I LES APEES ESPORTIVES DE LA DIAGONAL, VALL D'HEBRó 1 PARC DE MAR EN SóN UNS ALTRES. �-3- QUAN A COMENÇAMENTS DE SEGLE ES VA APROVAR LA JORNADA LABORAL DE VUIT HORES, ELS CIUTADANS VAN PODER PENSAR EN LES ACTfVITATS DE L'ESPORT I EL LLEURE. VAN NÉIXER MOLTS CLUBS I ASSOCIACIONS I EL CIUTADá VA DESCOBRIR LA PRàCTICA ESPORTIVA, TAL COM L'ENTENEM AVUI DIA. PARTINT D'AQUESTES PREMISSES BARCELONA ÉS, EN L'ACTUALITAT, UNA CIUTAT ON L'INDEX DE PRáCTICA ESPORTIVA ÉS FORÇA ALT, ON ES TREBALLA DE VALENT PER FER QUE L'ESPORT SIGUI UNA ACTIVITAT A L'ABAST DE TOTS ELS CIUTADANS, SENSE OBLIDAR LES PERSONES AMB DISMINUCIONS FÍSIQUES O PSÍQUIQUES AIXI COM TAMPOC LA GENT DE LA TERCERA EDAT:---- CONCRETAMENT, DES DE L'AJUNTAMENT, S'ESTá POTENCIANT AL MàXIM LA CONSTRUCCIÓ DE POLISPORTIUS, PISCINES, PISTES, GIMNASOS, AMB LA FINALITAT QUE L'ESPORT SIGUI UNA PRàCTICA ACEQUIBLE A TOTHOM, APROPANT ELS NUCLIS ESPORTIUS ALS DIVERSOS SECTORS DE LA CIUTAT, I, MOLT ESPECIALMENT, A AQUELLS QUE NO DISPOSEN DE BONES INSTAL.LACIONS ESPORTIVES D'INICIATIVA PRIVADA. LA POLÍTICA ESPORTIVA DE L'AJUNTAMENT SE CENTRA BáSICAMENT EN LA FORMACIÓ DELS NENS I ELS JOVES, PER ALS QUALS EXISTEIXEN CANPANY ES DE PROMOCIÓ D'ESPORTS ESPECÍFICS, I, SOBRETOT, LES ACTIVITATS PREVISTES EN UNA CAMPANYA QUE VAREM ENDEGAR FA QUATRE �-4- ANYS, I QUE EN DIEM "A L'ESCOLA MÉS ESPORT QUE MAI", QUE COM EL SEU NOM INDICA, PRETéN FAMILIARITZAR ELS ESCOLARS AMB L'ESPORT. I AIXò S'ACONSEGUEIX MITJANÇANT LA INSTITUCIó OBLIGATóRIA D'UNES HORES LECTIVES PER A L'ESPORT, DURANT LES QUALS ELS ESCOLARS DESCOBREIXEN AQUEST MóN. TAMBé SóN NECESSARIS LA FORMACIó DEL PROFESSORAT ADEQUAT, LA DIFUSIó DELS VALORS DE L 'OLIMPISME I, PER ÚLTIM, LA CELEBRACIÓ DE JOCS ESCOLARS QUE POTENCIEN LA CAPACITAT COMPETITIVA DELS JOVES. EN AQUEST MOMENT BARCELONA DISPOSA DE MES DE 1.300 INSTAL.LACIONS ESPORTIVES, D'UNS 250 ESPAIS PER A LA PRáCTICA MÉS INFORMAL DELS ESPORTS I ELS JOCS I D'UN NOMBRE D'ENTITATS ESPORTIVES SUPERIOR A 1.200. PER FER FRONT ADEQU AMENT A LA CELEBRACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS DE 1992, ,W-H-A-ELABORAT UN PLà DIRECTOR, QUE S'ESDEVè r _____________ INSTRUMENT DE PROGRAMACIó, CONTROL DE PROGRÉS I ELEMENT D'INTEGRACIó ENTRE LES DIVERSES àREES, AIXí COM INSTRUMENT COHESIONADOR DEL COOB'92. ESTà COMPOST PER 35 PROGRAMES D'ACTUACIÓ QUE ES DIVIDEIXEN EN MÉS DE 300 PROJECTES ENCAMINATS NO TAN SOLS A L'ORGANITZACIÓ DE LES COMPETICIONS ESPORTIVES, SINO DE TOTES AQUELLES QÜESTIONS NECESSARIES PER AL CORRECTE DESENVOLUPAMENT DELS JOCS: CERIMÒNIES, INFORMáTICA, SEGURETAT, INSTAL.LACIONS, IMATGE, FINANÇAMENT. �-5- EL PROJECTE OLIMPIC DE BARCELONA S'HA PLASMAT EN QUATRE AREES OLIMPIQUES, AMB SUPERFíCIES COMPRESES ENTRE LES 140 i LES 210 ha., SITUADES EN ZONES ESTRATéGIQUES DE LA CIUTAT. SÓN LES AREES OLIMPIQUES DE(C--40NTJUiC_u) VAe:1)71IEBRON), DIAGONAL PARC DE MAR, LES QUALS CONTENEN LA MAJOR PART DE LES INSTAL.ACIONS ESPORTIVES TANT D'ENTRENAMENT COM DE COMPETICIÓ. LA CONCENTRACIÓ EN DIFERENTS AREES PERMET UNA MAJOR LLIBERTAT DE MOVIMENTS I LA r INTEGRACIÓ DELS JOCS EN EL TEIXIT URBA DE LA CIUTAT. L'AREA DELMONTJUig SITUADA AL BELLMIG D'UN PARC URBA, ESTà COMPOSADA PER 1, L'ANELLA OLIMPICA: UW--COMPLEX- D'INSTALACTONS . /1-714 \---ESPORTIVES INTEGRAT PER L'ESTADI OLÍMPIC, EL PALAU ST. JORDI LES PISCINES PICORNELL I LA UNIVERSITAT DE L'ESPORT QUE, UNIDES PER UNA GRAN AVINGUDA I PER LA PLAÇA D'EUROPA, CONSTITUIRAN UNA ACRÓPOLIS LUDICO ESPORTIVA, ENVOLTADA PEL PARC DEL MIGDIA. BEN A PROP DE L'ANELLA OLIMPICA, S'INSTAL.LARá EL CENTRE PRINCIPAL DE PREMSA I EL CENTRE INTERNACIONAL DE RADIO TELEVISIÓ. ...----AQUESTA APEA ES COMPLEMENTA AMB DIFERENTS INSTAL.LACIONS (PALAU DE LA METAL.LURGIA, PABELLó DE L'ESPANYAMUSTRIAL PALAU MUNICIPAL D'ESPORTS I PISCINA MUNICIPAL. ACOLLIRA UN TOTAL DE 16 ESPORTS. �-7- G ty b INEFC . UNIVERSITAT DE L'ESPORT. ENSENYAMENT DE TèCNICS DE REMODELACIó DE LES PISCINES PICORNELL Of COMPLEX POLISPORTIU DE LA VALL D'HEBRó: TENNIS. VOLEI, TIR AMB ARC, PILOTA PORT OLÍMPIC DE BARCELONA. CENTRE MUNICIPAL DE VELA. HABITATGES - VALL D'HEBRó - MONTIGALà - POLÍGON HERRERIA - VILA OLÍMPICA . NOVA ICàRIA XARXA DE COMUNICACIONS VIàRIES: CINTURONS I METRO DE MONTJUÏC ,--------^ __--- TELECOMUNICACIONS : PROJECTE DE TELEVISIó PER CABLE PARTICIPACIó DELS CIUTADANS EN ELS JOCS: VOLUNTARIS OLÍMPICS OLIMPÍADA CULTURAL �-8FUNCIÓ MOTORA DELS JOCS DES DEL PUNT DE VISTA ESPORTIU: - NOVES INsTAL.LAçpos__. _._ .E.PORT-LVES TRINITAT, VERNEDA, PERILL, RENFE-MERIDIANA (EN CONSTRUCCIO), ETC. - CAMPANYA A L'ESCOLA MéS ESPORT QUE I: DIMECRES OLíMPIC, CAMPANYES DE PROMOCIÓ D'ESPORTS 1SPECíFICS, AMBAIXADES ESPORTIVES, FORMACIÓ DE PROFESSORAT E7PECIALITZAT, ETC. - CAMPANYES ESPORT PER A TOTHOM' - CAMPANYES ESPECIFIQUES ESPARTS PER A DISMINUïTS - CAMPANYES ESPECIFIQUES PORTS TERCERA EDAT - CAMPANYES PER ESPOFS ESPECíFICS (TENNIS, NATACIÓ, ATLETISME, VOLEI, ESQUí,yIICA, ETC.). tu¿- ())/(/(.»^ dil 112.41,/,_ tr:1( u\;I:n (P2_ ,¿( � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4109 Title A name given to the resource Barcelona, ciutat vocacionalment olímpica / Conferència dins Primera Convenció Olímpica "Panathlon Internacional" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Esport pràctica assequible per tothom. Pla director i programes d'actuació. Arees olímpiques: Vall d'Hebro, Montjuïc, Diagonal i Parc de Mar. Habitatges olímpics. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Advocats de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Esport Història Infraestructures Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Congressos i conferències Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-10-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1208/19891129d_00361.pdf 1625964a15c0c24f53e96e8bb8fd8f37 PDF Text Text 1, 1 1,,, 4,------..' • Gabinet Relacions Tècnic Públiques de i Protocol C1CLE DE CONFERENCIES "PORT I FUTUR" VII CONFERENCIA "EL PORT DE ROTTERDAM: PRESENT I FUTUR" PER ABRAHAM PEPER, ALCALDE DE ROTTERDAM. Dia : 29 de novembre Hora: 13,00 Lloc : Saló de Cent ORDRE DE L 'ACTE Obre 1 ' actel'Excm. senyor PASQUAL MARAGALL, Alcaide de Barcelona i dóna la paraula al Il.lm. senyor JOSEP MUNNE, President del Port Autbnom de Barcelona . Senyor LLUIS CARREÑO, Director de Relacions Institucional s del Port Autbnom ,qui far¿ la presentació del conferenciant . Conferència "El Port de Rotterdam : present i futur" per l 'Excm. Dr. ABRAHAM PEPER, Alcalde de Rotterdam. Torn de preguntes, moderades pel Senyor LLUIS CARRERÑO. Menda a càrrec de 1 'Excm. senyor PASQUAL MARAGALL. nkA L vs) , 1\A\AÁl ) G Zkki'vv1 wuTjt,x,- JL k\-)1,/ 11/44 (,(\ juu � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4114 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Abraham Peper, Alcalde de Rotterdam dins el Cicle de conferències "Port i Futur" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Barcelona port de sud d'Europa. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Relacions Internacionals Territoris Rotterdam Peper, Abraham Alcaldes Ciutats Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-11-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1209/19891213d_00364.pdf 06d3590bb572f225c5ba95d7c463c41b PDF Text Text , .^ 3^ 1z )15 ^i'^\_ ^^ v `^ ^ r 'e ^ ^ ^ l^ ^"^ ^ ^ Sr P. Maragall.or Director General, senyor President de l'Association Internationale Villes et Ports, senyor President del Port, senyor Cap del Sector Naval, crec que l'existència d'aquesta associació internacional de ciutats i ports i la celebració d'aquest segon congrés són testimoni de l'existència d'una nova dimensió portuària, d'una nova realitat que s'ha obert camí lentament, però d'una forma ineluctable entre les ciutats i els seus ports. I aquesta relació, a mi, que sóc economista de professió, no em queda més remei que atribuir-la a l'existència d'un fet relacionat amb el valor del port, com a ubicació, amb el valor de l'entorn de terra que circunda aquest tros de mar iYr abraçat per la pròpia ciutat, valor que antigament va ésser molt alt en el terreny comercial, però no en el terreny dels usos urbans, dels usos terciaris, dels usos de lleure, i que avui dia, en canvi, per mor de l'evolució de les pròpies ciutats s'ha anat convertint en un valor urbà "totyt coult", en un valor urbà, amb un )r preu alt de metre quadrat d'u b^ icac ó portuària, des del punt de vista de les ubicacions tradicionals de la ciutat, és a dir, de les ubicacions terciàries que defineixen la ciutat. A la nostra ciutat de Barcelona, com ha succeït a moltes altres ciutats del món, com segurament a Marsella, Baltimore, San Francisco, Gènova o Toronto, aquest espai portuari va ser un dels inicis de la ciutat en sí mateixa, però la ciutat, al pas de¡s /9 segles, dels anys, s'ha anat allunyant d'aquell punt de partida per ficar-se, endinsar-se, cada vegada més, dins la plana, dins el territori, i de vegades ha' oblidat el punt de partida. El moment que estem vivint avui és enormement emocionant perquè les ciutats, les velles ciutats europees i també les noves ciutats americanes, que van créixer molt ràpidament en un segle i mig, estan tornant al punt de partida, i tornant a valorar el que havia estat poc valorat des del .punt de vista ciutadà. _ ,És aquí ,_J que aleshores apareix, si vostès volen, un conflicte, però un conflicte interessant entre els usos tradicionals comercials del port i els nous usos que tornen a ser els vells usos urbans de la ciutat que s'acosta de nou al mar. Crec que la solució correcta d'aquesta equació, que no és fàcil, s'està fent, pel sistema de prova i error, i s'està fent d'ona forma cada vegada més acurada. Hi ha experiències, com les de les ciutats que he citat en primer lloc, que ens diuen fins on es pot arribar, fins /quin punt és G^ cert que aquesta vella ubicació torna a ser enormement valorada, i per tant que admet una càrrega d'usos de lleure i terciaris enormement important._ . ` , També és veritat, però, que cada país i cada ciutat té la seva pròpia prioritat i té la seva pròpia civilització, i té la seva pròpia manera d'entendre la relació entre la terra i el mar, i entre la ciutat i el port. Nosaltres que som llatins, que som mediterranis,tenim un concepte molt fort ) de ciutat que no es dóna en altres indrets ni en uns altres continents. Tenim un sistema urbà molt basat en el concepte de centralitat o de centralitats alternatives, i no tant el concepte americà de ciutats extensives, més propi de continents en els quals l'escassesa _d'espai pràcticament no es dóna, i on la possibilitat d'extensió �és pràcticament infinita entorn de la ciutat. Per tant nosaltres ens acostem al nostre punt de partida històric, com a ciutat, amb un respecte molt singular i amb, una veneració molt particular. I és això el que fa que les nostres discussions, en el cas de Barcelona, segurament tamlé en el cas de Marsella, ho és també en el cas de Gènova, siguin altrament aferrissades que aquelles que es donen en el continent nord-americà. Nosaltres pensem que hem de treure del continent nord-americà una lliçó, la lliçó de capacitat de l'empenta, de la 1'empresarialitat, de transformació, de la capacitat ce convertir les idees en fets, i a més, de fer-ho en un termini relativament breu de temps, 4. en canvi creiem que com a llatins, com a mediterranis, hi hem d'aportar tota la nostra vella tradició de respecte pel que és l'origen de la nostra ciutat, el centre inicial de la nostra ciutat, i una certa jerarquització dels usos que no ha d'oblidar també el valor que el port té com a paisatge. Aquí hi ha un difícil equiliri que nosaltres estem encetant i que crec que es traduirà en la realització d'un dels somnis de Barcelona, que és la seva reconciliació amb el mar, amb el mar del qual va sorgir, . Barcelona ha estat una capital que històricament té els seus millors moments deguts a un imperi marítim, a un imperi no militar sinó comercial, però marítim a última hora, que va tenir un màxim d'esplendor a la baixa Edat Mitjana, al principi 4e-)-a^ Renaixença, i que després, com tantes ciutats mediterrànies, va quedar presoner d'aquest propi mar interior que és el Mediterrani, davant l'expansió _ immensa del comerç mundial en l'Atlàntic i en el nou món. Avui el Mediterrani torna a ser un mar important, un mar de pas, i un mar centre de civilització, i és per això que, Barcelona com Gènova, com Marsella, com tantes altres ciutats es planteja aquest reencontre amb el mar amb una nova i '-lusió, tant des del punt de vista urbà i urbanístic com des del punt de vista portuari. Nosaltres estem convençuts que la Direcció actual del Port té aquestes coses al cap quan presenta el que presenta, i que vol conjuminar una renaixença comercial del port lligada a la seva expansió telemática, tecnològica i territorial, amb aquesta recuperació urbana del seu punt de contacte més central amb la vella ciutat. Pensin que per nosaltres el port i el seu rellançament com a centre d'activitat és una garantia de la recuperació de tota la ciutat antiga que en aquest moment té un tap no urbà, no terciari, no d'activitat ciutadana normal en el seu contacte amb el mar, i que amb els projectes que s'estan estudiant pot recuperar una frontera oberta d'activitat i per tant d'atracció a la ciutadania. Així ha succeït en altres ciutats; nosaltres som ; en això, seguidors de l'exemple d'altres ciutats. Tractarem d'incorporar-hi la nostra pròpia idiosincràcia per a obtenir el millor resultat. També vull dir que en el cas de Barcelona, d'aquesta Barcelona llançada cap al futur, s'ha de dir que la ciutat justament en aquest cas no té pressa, no té pressa per acabar aquests projectes en un termini enormement breu. Aquesta pressa no existeix. Som conscients que les relacions terra-mar són temes de civilització enormement complicats i que requereixen una maduració. Evidentment el 92 exerceix sore nosaltres una fascinació molt especial, i és la data de totes les coses i de I7 �tots els projectes, però és evident que nosaltres volem que la ciutat no deixi de tenir projectes per després del 92, i estem preparant projectes per després del 92, i en bona part els projectes del port em semblen situar-se en aquesta perspectiva de menys urgència. També dir que la ciutat, per al g a banda, està codificant el seu passat en forma d'una nova llei. La ciutat està preparant una nova llei, el que aquí a Catalunya i a Espanya en diem una Carta Municipal, és a dir la seva llei especial de ciutat molt singular que necessita una llei especia per viure i per funcionar. Hem tingut una experiència de deu anys de democràcia, enormement positiva i productiva, però ara està fent l'esforç de reflexionar sobre aquests deu anys i posar sobre el paper d'una llei el que són els mecanismes de funcionament que la ciutat ha experimentat i que necessita formalitzar. I dins d'aquests mecanismes, evidentment, hi ha una nova relació entre la ciutat i el port. Creiem que serà molt que aquest Inou esperit de co¢laboració que 0, no existia segurament fa deu anys, o fa vuit anys o fins i tot fa apareixent d'una manera 5 anys, del tot, i que ha ;anat progressiva, quedi plasmat en uns textes legals que en Lo definitiva hem de deixar com a ;herència a áquelles generacions 1 que ens seguiran. Agrair la seva presència avui aquí, prometre'ls que Barcelona .L seguirà els seus treballs amb enorme atenció, que a Barcelona Quan entrava li aquest tema avui és un tema apassionant. preguntava al President del '' Port "per què teniu tants congressistes, o com és que teniu tants congressistes" i em deia "perquè en aquest moment les relacions entre port i ciutat tenen un "glamour" especial, tenerH un interès i un "suspense" molt especials". Sàpiguen que la ciutat seguirà amb molta atenció els treballs que aquí es facin, que la ciutat de Barcelona és una ciutat atenta, oberta, disposada a aprendre, que ha basat en el comerç i en l'aprenentatge el,seu progrés, i que per tant, dels treballs que vostès aquests dies realitzin n'esperem un resultat enormement positiu per l'avenç dels nostres propis projectes i de l'amistat entre totes les ciutats portuàries. Bon dia i moltes gràc � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4115 Title A name given to the resource Sessió d'obertura del segon Congrés de Ciutats i Ports Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Ciutats Indústria Congressos i conferències Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-12-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1220/19900510d_00382.pdf d56d7582a5e53d8dc8ae7f64b3dcd5b9 PDF Text Text ^^N^^^l^^ | v^^ N^ w.^ ^Q ^8^OW^^ ^^^^^^^/ °"^^ " .,^ ^ w Dç ^^ ^ ^m "". .nu^^^^ ,nnnnu^^^ ^ / ^ . ^^TlC AQUl PER TAL lNAUGURAR LE8 w|" 0^NADES SOBRE LA A ISENDA DE LES GRAN3 REES ^ETROPOLlTANES » . 8 QUE8TES |ORNADE3 ' / S lN3ERElXEN EN L"MB{T D^ L^S ACT{VlTATS PREPARAT RlE3 DEL \UV [ ON6R ` S 8 NUAL DE LA T NTERNATlÚNAL ^[SCAL 83SDClAT[ON /l^ú) QUE ES ¡ ' ' ^ lQUl CELEBRARÁ A uA^CEL0NA EL MES Ó 0CTUBRE DE ^^^^. ` ' | ^ ú ,.JUNTAMENT DE ^v "" R A PATROClNA AQUEST SE^lN^Rl EN . ' ' ' ^ EL S[ DEL ^ONGR^5 ATES QUE CREU QUE ES TRACTA D UN DEL^ TEME3 ' ' / B 3lC3 P^R ENFOCAR EL3 RECUR US DE LES ClUTAT3 ^N L HORlTZ DE ' | ANY ^vvv. L ?ODO ¡ D' ERMETEU-ME QUE MAT^TZl EL CONCEPTE QUE TlNC DE 8RAN ~r yTV D L'ESQUEMA TRADlClONAL DEL C URANT T0T EL 3EG/E T. ' 'S A MUNlC[Pl, PRO8LEME3 COMUNS 'O S lTZ C VElENT DES6ASTAT ' - E QUAL[TAT D^ VlDA, S HA ANA| ' NCl lVÁ NO ^ ___^__-~-__ __ _COlNCl_ ^ ^ A C{UTAT_REAL. LA MOVlLlTAT - ' _UT^T ^m"^^ ~ ~' l DE EN EL CAMP [NDU8TRlAL DEL T^EBALL, LES NDVES TEC ' ' SERVElS, LA CR[^Cl DE ME CÁTS CULTURALS l EN CO0JUNT ^L ' / DESBDRDAMENT T^RRlTOR{AL DE ^L 0FERTA [ LA DEMANDA DE B N3 l " MDLT D[FERENT ^ DE LA QUE ES PDT SERVElG, CREA AVUl UN^ «ClUT T ClRCUM3CRIUR^ A UNES FRONTERES ADMlNlSTRATlYES O A UN SlST^MÁ G^^ES l N0 PUC ELECTORAL DE REP^ES^NTACl'^ A / ETITA FRA^E D'^N ^HAKE8PEARE ON ES ESTAR-ME N DE F^R-HO AVUl UN ^OSSl8LEMENT PER ^HAKESPEARE LA DlU «T HE ClTY lS TH^ PFOPL ' o p' ^ .ER ALS DEL REl. A LA CORT ENVOL ClTY E^A EL QUE ^ l DEL VV, ^3 UN ^ENS ELECTORAL l ADMlNl3TRATlV{STES DEL S^SLE ^ R A NOSALTR^8 HAURlA DE SER AQUELLA UN TERRlTORl ADMl0lSTRATlU. " '^ ^^ C0l^^lDENT AMB LA ^U^ LA 6ENT , THE VEGADE3 Nv FRONTERA . / ' » ^ -+ .ROBA RESP0STA A ^ LES NECE3SlTATS MES QUOT}DlANES^ PEOPLE , , COMUNlCAR-SE, ETCETERA TRE8ALLAR, DESCAN^ÁR, ESTUDI ^ « « ClUTAT ENDlN3 , HO FARE ARA ^E L^ W' .E REFLEXlONAT «DE . ClUTAT EN FORA » . D EMANO PR ER DlSCULPE3 PER APREClAClONS QUE ) -1^ - �POTSER SIGUIN DIFÍCILS D'ENTENDRE PELS CONVIDATS QUE AVUI VÉNEN D'ALTRES INDRETS I APROFITO PER SALUDAR MOLT CORDIALMENT A MR. ROBERT L. BEEBE DE NEW YORK, I AL DR. HECTOR L1-LL-€-G.A&QUE HA VINGUT DESDE LA CIUTAT DE CÓRDOBA DE LA REPÚBLICA ARGENTINA. PERÒ ELLS TAMBÉ HAN DE COMPENDRE (1UE SI UNA CARACTERÍSTICA TÉ EUROPA ÉS LA D'HAVER DESPLEGAT UN SISTEMA DE CIUTATS QUE CONSTITUEIXEN NO SIMPLEMENT LA RAÓ DE MOLT.`. BONA PART DE LA SEVA HISTÒRIA SINO QUE PROBABLEMENT LES GRANS UNITATS NACIONALS GIREN EN TORN DE LA DIMÀMICA DEL SISTEMA DE CIUTATS EUROPEES. (QUAN SHAKESPEARE PARLAVA DE LA "CITY OF LONDONh ES REFERIA A HISTÒRIES EN LES QUE EL QUE ÉS AVUI EL REGNE UNIT ERA EL CONJUNT DE CINC GRANS "CITYS", COM A MÍNIM). PERÒ AIXÒ, QUE ÉS EL NOSTRE PASSAT, I QUE HA ESTAT SUPERAT POSITIVAMENT PER LA UNIVERSALITZACIÓ DELS DRETS DELS CIUTADANS I PER LA CONSTITUCIO D'ESTATS CAPAÇOS DE VINCULAR, COM DIRIA MYRDAL, BASES DE SOLIDARITAT ENTRE PERSONES, HA DE SER TAMBÉ UN PUNT DE PARTIDA PER A L'ORGANITZACIÓ DEL PROPI SEGLE )1. Ho ENFATITZO PERQUE 1CADA VEGADA ESTIC MÉS CONVENÇUT DE QUE ESTEM TROBANT SOLUCIONS A LA MAJOR PART D'AQUESTS PROBLEMES QUE HAN ESTAT LA RAÓ DE SER DE LA POTÈNCIA DE L'ESTAT. ['ACTUAL CLIMA DE PAU A EUROPA, LA CADA VEGADA MÉS PERFECTA CAPACITAT DE REGULAC Ú]vLS PROBLEMES COMÉRCIALS A NIVELL INTERNACIONAL, LA CAPACITAT DEMOSTRADA PERQUE PROGRESSIVAMENT ES VAGIN MODERNITZANT LE$ INFRAESTRUÇT URFS E LQa LfQ TS I COMUNICACIÓ, I TAMBÉ LA PROGRESSIVA COINCIDÈNCIA DELS VALORS DEL SISTEMES NATURALS I AMBIENTALS, ENS ESTÀ DISSENYANT UN CONJUNT DE CAMINS PER A LA POLÍTICA DELS ESTATS, MÉS VNCULADA A GRANS ACORDS, ON HA DE PRIMAR LES SOLIDARITAT AMB EL NOSTRE PROPI MEDI I LA SOLIDARITAT AMB ELS PAÏSOS QUE ENCARA NO AN TROBAT UNA VIA PER UN CREIXEMENT ECONÒMIC SOSTINGUT, D'ALTRA BANDA ELS PROBLEMES NACIONALS EN ELS PAÏSOS DESENVOLUPATS: PROBLEMES DE NITAT, DE LES INFRAESTRUCTURES, DE COMUNICACIÓ, LES PENSIONS, LA INVESTIGACIÓ, ETC., PORTEN UN CAMÍ DE PROGRÈS QUE OBSERVAT EN 1 ANYS ÉS ENORME. A DISTÀNCIA DELS ÚLTIMS CINQUANTA �EN CANVI, NINGÚ POT DIR QUE TENIM CLARES SOLUCIONS PER A REPTES COM EL TRÀIFIC, LA PRESERVACIÓ DEL TERRITORI. EL MEDI AMBIENT, I EN GENERAL LA QUALITAT DE VIDA A LES S OLS GRANS CIUTATS. SI SABEM APROFITAR LA XARXA DE GRANS CIUTATS EUROPEES SEREM CAPAÇOS D'OFERIR UN MARC DE POTENCIALITATS SUPERIORS AMB UN COST ADEQUAT ENTENC QUE LA SÉVA FEINA TÉ, PER OBLIGACIÓ, LA NECESSITAT DE REFLEXIONAR I RECISAMENT SOBRE AQUESTS CONCEPTES: Qi ÉS EL U Q T DELS BÉNS I SERVEIS QUE S'HAN DE POSAR A LA DISPOSICIÓ DE LA CIUTAT REAL; QUINS SÓN ELS MECANISMES PER A EQUILIBRAR ELS • k STS a COSTOS; I QUIN HA DE SER EL NOU MARC PER A CREAR U51._.DDRET TR I BUTàR I ÚTIL PER A AQUESTS OBJECTIUS I, EN AQUEST CAS ESPECÍFIC, HARMONITZABLE A NIVELL D'EUROPA, DEL DRET TRIBUTàRI DE LA CIUTAT ADMINISTRATIVA HEM APRÉS MOLT, UNS DESDE LA TRADICI4 DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA I DE LES REFORMES NAPOLEÒNIQUES, D'ALTRES DES DE LA TRADICIÓ ANGLOXASONA, MOLT MÉS ADAPTABLE PERÒ POTSER MENYS ELEVABLE A LA CATEGORIA DE DOCTRINA JURÍDICA, EL CAMÍ A RECÓRRER ÉS MOLT IMPORTANT I, SI HEM PERMETEN, EL CENTRARIA EN QUATRE PUNTS: Qm"._, EL PRIMER ÉS POTSE UNA OBVIETAT, PERÒ NO PER AIXÒ DEIXA DE TENIR UN INTERÉS C CIfL: CAL CREAR O REFORÇAR AQUELLES INSTITUCIONS POLÍTIQUES QUE PRÉNEN AL I SERVEIS DE tAKACTER--METRUPO O EN GA S REC I DE NS IXÒ HO HEM APRÉS PER POSITIVA A PER L'EXPERIENCIPi D'AQUESTS DARRERS ANYS, A BARCELONA (COM A LONDRES) LES INVERSIONS I SERVEIS PÚBLICS DE CARÀCTER METROPOLITÀ S'HAN VIST PERJUDICATS PER AQUESTA MANCA INSTITUCIONAL, 1 EN CANVI, tSTEM SEGURS QUE A VALÈNCIA O A LIÓ L'ACCENT METROPOLITÀ ESTÀ PERMETENT AFRONTAR UNA NOVA DIMENSIÓ DELS PROBLEMES DE CIUTAT, PENSEM NOMÉS METRO, L CAS DEL �(UN SEGONCAMÍ PER AVANÇAR ÉS EL DE COMPENSAR LA POTÈNCIA DE LES INSTITUO ONS DE LA CIUTAT REAL AMB LA PRESÈNCIA DIRECTA DE L'ADMINISTRACIÓ I DE L ` IMPULS POLÍTIC QUE NECESSITEN ELS NIVELLS CIUTADANS, SEMPRE QUE LA PROXIMITAT A L'ADMINISTRAT GARANTITZI MILLOR QUALITAT EN LA PRESTACIÓ DEL SERVEI I EN LA CONCEPCIÓ I REALITZACIÓ DE LES INVERSIONS. EL RCEIrÇAMÍ DE PROGRÉS I POTSER EL QUE MÉS ENS HA DE PREOCUPAR AQUÍ ÉS DE CREAR ELS MECANISMES TANT JURÍDICS COM ECONÒMICS PER A GARANTIR UN EQUILIBRI ECONÒMIC EN LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS. AQUEST EQUILIBRI ES BASARIA EN UNA CORRECTA FINANCIACIÓ DE TOTS ELS SERVEIS QUE ES GESTIONEN PER DELEGACIÓ D'ALTRES ADMINISTRACIONS, EN UNA APLICACIÓ A NIVELL DE GR A NS CIUTATS DE PROGRAMES PACTATS ENTRE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL I LES ADMINISTRACIONS SUPERIORS, (EN AQUEST SENTIT M'HA INTERESSAT MOLTISSIM LA RECENT EXPERIÈNCIA ITALIANA LI_D.RADA FINS POC PEL QUE FOU ALCALDE DE MICA, SR , TOGN I OL I) , JI NALMENT EN UN SISTEMA TRIBUTARI PROPI QUE SIGUI CAPAÇ DE SUPERAR LES DIFICULTATS QUE COMPORTA EL FET QUE ELS GRANS IMPOSTOS (SOBRE LA RENDA O SOBRE EL VALOR AFEGIT) ESTIGUIN PRACTICAMENT MONOPOLITZATS PER EL NIVELL ESTATAL I COMUNITARI EN EL CAS DE L'EUROPA COMUNITARIA, L ` ÚLTIMA PERÒ NO LA MENYS IMPORTANT VIA DE PROGRÉS, LA VEIG D'ACCIONS DEL TIPUS DE LES QUE AVUI CELEBREM AQUÍ, EL FET DE TENIR REUNITS A BARCELONA, REPRESENTANTS DE L'ESTAT NEW YORK, DE LA CIUTAT DE FRANKFURT 1 DE LA D'AMSTERDAM, I APROFITO PER SALUDAR ALS SRS, ROBERT L. BEEBE, OTHMAR KINZL I HENRY A.J. MOR A QUI VULL AGRAIR LA SEVA BONA DISPOSICIÓ A PARTICIPAR EN AQUESTES JORNADES ACABANT D'ESTRENAR LA RESPONSABILITAT DE LA REGIDURIA D'HISENDA DE LA SEVA CIUTAT, Y, AMB ELLS ELS PROFESSORS GIANCARLO POLA, REMY PRUD'HOMME, HECTOR VILLEGAS I PETER A. WATT COM A EXPERTS EN ELS SISTEMES FISCALS DE MICA, Lió, BUENOS AIRES I BIRMINGHAM, ALS QUE TAMBÉ VULL FER ARRIBAR LA MÉS CORDIAL SALUTACIÓ No PUC ACABAR AQUESTES PARAULES D'INTRODUCCIÓ SENSE AGRAIR ESPECIALMENT L'ESFORÇ DELS NOSTRES PONENTS DRA, ANTONIA AGULLÓ I DR, ANTONI CASTELLS, ELLS ELS PODEN EXPLICAR MILLOR QUE �JO FINS A QUIN PUNT BARCELONA EN AQUEST TOMBANT DE SEGLE S'HA IMPOSSSAT L'OBLIGACIÓ DE CONTRIBUIR NO SOLAMENT AMB ELS Jocs OLÍMPICS DE 1992, SINO AMB UN ESFORÇ GLOBAL, k LA CREACIÓ__D,UNA NOVA CULTURA QUE LA CIUTAT HA D'ESDEVENIR UNA MENA Ii FERENCIA ILILUSIONANT I DE ATRACTIVA AIXÍ COM UNA EINA BàSICA PER LA MILLORA DE LA QÜALITAT DE VIDA. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4126 Title A name given to the resource Salutació de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall a les Jornades sobre la hisenda de les grans Àrees Metropolitanes / Inauguració Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. No coincidència entre la ciutat administrativa i política i ciutat real. Béns i serveis de caràcter metropolità (Metro), mecanismes jurídics i econòmics, sistema tributari propi. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. AMB Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Àrea metropolitana Economia Finançament Infraestructures Acció política Ciutats Impostos Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-05-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1231/19901017d_00409.pdf 234f74aaea79f840bd79e21dcbad9d1c PDF Text Text DECLARACIONS DE PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA I PRESIDENT DEL COOB'92 EN EL QUART ANIVERSARI DE LA NOMINACIO DE BARCELONA Barcelona emprèn, quatre anys després de la seva nominació, la fase final de la preparació dels Jocs Olímpics de 1992. Són els darrers mesos de l'execució d'un gran projecte, ideat, dissenyat i realitzat per homes i dones que pensen en Barcelona com la metròpoli que és i ha de ser, més enllà dels Jocs. Aquest convenciment col • lectiu que la ciutat hi havia de guanyar notablement, que, amb els Jocs, Barcelona podria assolir velles aspiracions que resoldrien grans dèficits en matèria de comunicacions o d'infrastructura cultural i esportiva, va ser una de les raons que van justificar l'entusiasme col • lectiu d'aquell 17 d'octubre d'ara fa quatre anys. Barcelona'92 era un gran projecte i avui ése ja, una gran realitat que ens projectarà més enllà de la cita olímpica. �-2Perquè els grans projectes mobilitzen. I els grans projectes que es materialitzen, gratifiquen els ciutadans i generen altres impulsos. Els grans projectes, però, acostumen a semblar desbordants quan es troben en plena fase d'execució. A ser una cosa no exactament igual a allà que els autors havien dibuixat en un paper o calculat en una computadora. Aquests petits desajustos entre el que s'havia previst i el que es fa realment, poden provocar alguns recels. Controvèrsies que són positives, al capdavall, si se situen en la seva justa proporció i ningú no pretén donar un relleu excessiu al seu protagonisme en l'execució del projecte. Es tracta, en realitat, de la dialèctica pròpia de les grans realitzacions i dels grans perïodes. Però aquestes realitzacions romanen, situen la ciutat en un esglaó molt més alt. Seran la base de futures progressions. Les obres que s'estan realitzant a Barcelona tenen una qualitat extraordinària, una qualitat molt singular, que enorgulleix els ciutadans i admira els foranis. �-3-Com a Alcalde de Barcelona, demano a tots els ciutadans que se'n facin valedors. Que no caiguin en el cansament o el desánim de confondre les molésties provocades per les transformacions en fenómens permanents de la nostra vida ciutadana. Els barcelonins han entès el sentit, la conveniència i la finalitat de les obres. Conseqüentment han sabut í saben suportar les inconveniències que les obres provoquen. Però han de tenir la garantia que, un cop acabades les obres, la ciutat tornará a la normalitat en tots els sentits. I això vol dir que Barcelona, que sempre ha estat una ciutat disciplinada, tornará a ser-ho. Perquè hi ha un perill cert en la situació actual: que les adaptacions transitòries siguin preses com a pauta de conducta. Que els aparcaments provisionals establerts durant les obres, saltant, en algunes ocasions, les barreres de la civilitat i del respecte als vianants i a les estructures urbanes, es converteixin en un costura, un cop acabades les grans actuacions, que es troben en la seva fase final. De cap manera podrem admetre que la tolerancia raonable dels nostres inspectors, de la nostra �-4policia, es converteixi en permissivitat un cop desapareguda la justificació de la tolerància. I en aquest marc, els mitjans de comunicació estan al seu lloc en assenyalar un cop i un altre els defectes, els retards i les mancances de la nostra fabulosa transformació. No fóra lògic esperar que els titulars de cada dia remarquessin només els aspectes positius d'aquesta transformació. Però caldria demanar sentit de la proporció i interès pels objectius finals, perquè, al capdavall, els ciutadans de Barcelona, aquest interès el tenen i el demostren. 17 d'octubre de 1990 Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4137 Title A name given to the resource Declaracions de Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona i President del COOB'92 en el quart aniversari de la nominació de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Urbanisme Infraestructures Barcelona COOB'92 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-10-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències