2
10
40
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1394/19940622d_00630.pdf
76eae415dab5b4284c49b7b51e06b8e9
PDF Text
Text
(j l
c bri4
oi(
CIA4 dcMc(
bi( t /diuLtun,
NaAr,_&
CONFERENCIA EUROCIUTATS - EUROEMPRESES
_...------
INTRODUCCIÓ DE EXCM. SR. ALCALDE
vvt&VL,'
CC C C (7,75
INCERTIDUMBRE ECONóMICA Y POLíTICA.
t'^^ f' ^-
ECONóMICA: MEJORA ECONÓMICA MODESTA A MEDIO PLAZO
"HORROR A LA INFLACIÓN": A LARGO PLAZO.
›-
--^
i
Sç
^
^
PRIMARIAS T/FI$DALES„j
POLíTICA: ELECCIONES EUROPEAS =
ULTIMA VEZ: 98/99: ELEGIR UN GOBIERNO O UN PRESIDENTE.
PARLAMENTO EUROPEO NO DEBE SERVIR PARA REPRESENTAR A
PEQUEÑAS CIRCUNSCRIPCIONES EN BRUSELAS O ESTRASBURGO:
PARA FORMAR UN GOBIERNO.
JACQUES DELORS: CRECIMIENTO Y EMPLEO.
ATENCIÓN AL NIVEL REGIONAL Y LOCAL.
"ROTACIÓN” (COMO EN LA ESPAÑA DE FINAL DEL XIX):
LUBBE 2S / DEHAENE.
PERO NO HEMOS VENIDO A HABLAR DE POLÍTICA.
HEMOS VENIDO A HABLAR DE LA POLIS, DE LA VIDA SOCIAL,
DE 15 .
kt:VM
C1 ^
@S Y LOS SERVICIOS QUE HACEN LA VIDA
COTIDIANA: DE LA MEZCLA DE MERCADO Y CIUDADANÍA QUE
YA PREOCUPÓ A ARISTÓTELES A EFECTOS MUY PRáCTICOS.
USTEDES SON ALCALDES Y RESPONSABLES MUNICIPALES QUE
FABRICAN CALLES, ABREN ZANJAS EN EL SUBSUELO Y RECOu:-PA c-Lb?
GEN Y ELIMINAN RESIDUOS EN LA CALLE.
1
^
^, y^1 ti,L
�USTEDES SON EMPRESARIOS QUE FABRICAN VEHÍCULOS PARA
LilfsLU
IR POR LA CALLE, TIENDEN çAIIEs DE FIBRA ÓPTICA PARA
TELEFONÍA Y TELEVISIÓN (TELE—TRABAJO, TELE—COMPRA,
TELE—BANKING, ETC.) Y FABRICAN ENVASES Y MERCANCÍAS
QUE HAY QUE DESCARTAR.
¿CÓMO DEBEN SER LAS CALLES Y LOS COCHES PARA QUE
CASEN BIEN?
¿QUIÉN PAGA LOS COSTES DE UNOS Y OTROS?
NO PODEMOS HACER CALLES ESTRECHAS Y COCHES ANCHOS.
O QUIZáS HAY QUE DIFERENCIAR EL PRODUCTO: COCHE
ESTRECHO, CORTO Y SILENCIOSO PARA CALLE ESTRECHA Y
CONGESTIONADA, Y COCHE ANCHO Y RáPIDO PARA AUTOPISTA.
¿DEBEMOS LEVANTAR TODAS NUESTRAS CALLES PARA EXTENDER
CABLES DE FIBRA óPTICA? ¿CóMO LLEGAMOS DE LA CALLE A
LOS DOMICILIOS? ¿QUIÉN PAGA LOS ' TRANSFORMADORES? ¿QUÉ
ESPACIO OCUPAN: PÚBLICO, PRIVADO, COMÚN? ¿PUEDE LA
UNIÓN EUROPEA INCENTIVAR A LAS CIUDADES Y EMPRESAS
QUE INSTALEN "TRANSFORMADORES" PRONTO EN CADA
MANZANA?
BARCELONA TIENE YA 40 KM. DE GALERÍAS DE SERVICIOS
RODEANDO EL CENTRO, CON SUS ESTANTERÍAS PARA CABLES
ÓPTICOS, ELÉCTRICOS, DE COBRE, TUBERÍAS DE AGUA Y SI
�CONVIENE DE GAS. ¿CÓMO REGULAR EL SUBSUELO? ¿DEBEMOS,
COMO EN TOKYO, METROPOLITANIZAR A LA COTA -12 0 -20?
POR ÚLTIMO, EMPRESARIOS Y ALCALDES DEBEMOS DECIRLES A
LOS ESTADOS, A LAS REGIONES Y AL NIVEL EUROPEO, COMO
VEMOS POSIBLE QUE ELIMINEMOS LOS RESIDUOS QUE PRODUCE
NUESTRA VIDA EN COMÚN.
COMO EN PRECIO, COMO EN TECNOLOGIA, DÓNDE Y DE QUE
MANERA, Y QUIEN PAGA. ¿EL CONSUMIDOR EN EL PRECIO?
¿EL CONSUMIDOR VIA IMPUESTOS? ¿EL PRODUCTO VIA IMPUESTOS REPERCUTIBLES O NO EN EL PRECIO? (SIEMPRE
ESTO DEPENDE ENORMEMENTE DE LA RIGIDEZ DE LA DEMANDA,
COMO SABEN).
¿QUE PROPORCIONES DE RECICLAJE, "DUMPING" E INCINERARACIÓN SON PREVISIBLES EN LOS DISTINTOS CONTEXTOS
EUROPEOS, EN LAS DIVERSAS EUROPAS?
¿COMO COMBINAR ELIMINACIÓN DE RESIDUOS Y PRODUCCIÓN
DE ENERGA? ¿COMO IMPLICAR AL CIUDADANO EN UNA SELECTIVIDAD CASI GRATUITA PARA EL PRODUCTOR Y LA CIUDAD?
QUIZáS PRODRAN DARSE ALGUNOS EJEMPLOS O COMBINACIONES DE EJEMPLOS EN DISTINTOS ESCENARIOS.
HAY QUE DARLE AL CIUDADANO PEDAGOGÍA Y PRUEBAS
FáCILES DE ENTENDER DE QUE SU VIDA VA A CAMBIAR EN LA
3
�SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN, DE LAS AUTOPISTAS (Y DE
LAS CALLEJUELAS) DE LA INFORMACIÓN.
Él
-&-\_
PARA ESTO TAMBIÉN DEBERÍAN SERVIR ESTAS JORNADAS DE
LOS DOS CONJUNTOS DE PROTAGONISTAS DE LA VIDA COTIDIANA. PARA CONCRETAR. PARA ESCOGER EJEMPLOS Y PROYECTOS QUE DEN PISTAS AL GRAN PÚBLICA SOBRE EL GRAN
TEMA: ¿ COMO SERá LA CIUDAD DEL 2.000 ? BLADE RUNNER
O HAMPTEAD ? ¿ MILTON KEYNES O MALAKOFF? ¿BAD GODESBERG O PIAllA DEL POPOLO ? P-1-'4/41 o
SEGURAMENTE NINGUNO DE ESTOS EJEMPLOS ES VáLIDO. ¿QUÉ
PODEMOS PUES IMAGINAR? ¿HACIA DÓNDE DEBEMOS IR? ¿CóMO
CREAR UN ESCENARIO EN COMÚN PARA INGENIEROS, ARQUITECTOS, ECONOMISTAS, ABOGADOS, ASOCIACIONES DE VECINOS Y COMERCIANTES, DIPUTADOS DEL PARLAMENTO, MINISTROS ESTATALES, QUE LES AYUDE A DICTAMINAR Y A DECIDIR ?
CREO QUE EMPRESARIOS Y ALCALDES, Y NUESTROS COLABORADORES DEBEMOS CONVENCER A TODOS DE QUE EL TERRITORIO
URBANO NECESITA DE UN NUEVO CONTRATO SOCIAL, BASADO
NO EN GRANDES PRINCIPIOS, SINO EN GRANDES Y PEQUEÑOS
PROYECTOS Y EN UNAS NORMAS DE CONVIVENCIA Y CIUDADANÍA.
4
�r
ALGO DE ESO DECÍA RAVI DAHRENDORF EL DOMINGO PASADO:
LA COMBINACIÓN DE SEGURIDAD Y LIBERTAD, PERO CONCRETANDO. NO EN ABSTRACTO SINO EN ESCENARIOS CONCRETOS(
CON LOS DATOS REALES. EN TIEMPO REAL.
HE AQUÍ EL RETO DE ESTAS JORNADAS, A LAS QUE AGRADEZCO SU ASISTENCIA Y PARA LAS QUE PIDO MODESTIA, OBSTINACIóN Y AMBICIóN AL MISMO TIEMPO.
PASQUAL MARAGALL
5
��22 ce6-
o
L'ALCALDE DE BARCELONA
,�^,
»tpi'vt,„.„-e
4—twcLA--1
A
cv\-.4./k
2ukr,9 /AA„,
,1
-5(
\AA") veim
í,
e
6L,
„xko4
Ý
42..)
r-
L
LA;¿k
(„t1 a– 1.7 c--(-4?)
elo4 (c.“_e_f
Jute,
1-?
tL
(A11-17
LA,
ytn..)
(--)
A-11-h 11-19
-Y11 1 1-4111 41
t(
7
c.--)
k
(-91
,
(t)2-41;j12
�-
L'ALCALDE DE BARCELONA
,k3uLe,
1".r
(A-9 ca..;
tog
d(p
Ltsz-) )2-' 6\1 cL---5
LAtiLL-f 61-4,N
„tt
vk_An
LC
1
PLI 1
/./
o
c'(.7
7
cl utul-sr-
cz.,_11.9)
(j>
CLCL-4"1 -‘
kiA)
A
c/f
cm,/
VI' el
(Así-)
—7,
,)cì-
I,
cf2,ej_
cÀ1c
vv)'
0(2.4 ctite,
•
�L'ALCALDE DE BARCELONA
c.,4-22)
tL
(3
/U-
¿c-
z
ÁÁ\
A
4
‘`
( b),„,
‘.; 14/1,›
ívtg
v
(V- —
¿AM", ivre
2-e
--Ut.,1.--tí:
.
JL&t-•tivtp--1
1-1A--.4-)
2fi.
ti
?
-1)-4)
f
C-b
rtA-4."
'
litl',LLAIrry)
NI(
‘.j15" f)-0
<
1;6,
1
tz_
ki,s1,‘
/LIÁ,
'7
�L'ALCALDE DE BARCELONA.
o
o
O
<1-daL,
cletA--e( oý
("_15 Lk a-A te,t4,-- eC,(
C\
(C2,
(
n!
(1ce.?
k\ç,
cj ,,
LA), A--)
am-Q-
V7ÁŠ
•
1 `'Qrs-
Ctik--‘ a-2
a-u
IQ
-LeAvto
(vc)
Oa
Ir
'7
1('aZ
1
(ft-, ?
t7
1- um-V—r)
(11
UL,"-Azu.
tpLUA-4-4)
1,H
¿4UA4-,9
7
c-, tÁveu,c,-,
L
CAN-e Crtj-Dt---(
L.A.AA
CA.7.1,(J7/(9,-)
oul dcfr-Gtva--11--‘`
,.-b ve c4.4,-;
("7 Art.
i-?-1-4-1
c.-
cy~
G-Le c,
0Ld_9›
L7
2
�L'ALCALDE DE BARCELONA
,.
\
Va
1' Lit,-,)
1
CÁ,
titiv•-0--
IA.As-vt"--‘.9---) ,
1
CienA) k-rf
--)
t:L{'/\A–st--0 , pm.
,
&ti
atr
k pi-g fr
ef\v9i-`
(
Ls ,..1
,/, (ir-a,
p.,
6tit'Al c'.7
7)c.,t0-1-A- ‘)1--
..cb
LA--e.A,v-„e"--
J
ml vtit- ,,,t)..4 ,I
c-,t1--,
i,ii^:"
vzfr-
.1'i'd:' i-rvy
,AL0--, .
‘1-4
N-1
-
(
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4300
Title
A name given to the resource
Conferència Eurociutats - Euroempreses / Conferència a la Sessió inaugural
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Euroregió
Municipis
Indústria
Acció política
Territoris
Empreses
Barcelona
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-06-22
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1389/19940601d_00626.pdf
6ff24fd9390f77a29ae06ef4c5702380
PDF Text
Text
PROPOSTA D'INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE AL CONSELL GENERAL DE FIRA
DE BARCELONA (1/6/94)
LIQUIDACIÓ DE L'EXERCICI 1993
DAVANT ELS RESULTATS CORRESPONENTS A 1993, CAL QUE TOTS ENS
FELICITEM PEL QUè HA ESTAT UN BRILLANT EXERCICI DES DE LA VESSANT
ECONÒMICA, PERÒ, SOBRETOT, DES DE L'ACTIVITAT FIRAL I CONGRESSUAL.
L'ACTIVITAT FIRAL REALITZADA HA ESTAT INTENSíSSIMA: 38 SALONS AMB
MÉS DE 20.000 EMPRES EXPOSITORES I UNA AFLUèNCIA SUPERIOR ALS
J./
2 MILIONS DE VISITANT
S. ELS SEUS EFECTES EN L'ECONOMIA LOCAL HAN
ESTAT D'UNA GRAN IMPORTàNCIA, AMB UNA OCUPACIÓ HOTELERA DEL 90%
EN ALGUNS CASSOS I L'INCREMENT DE L'ACTIVITAT EN ELS SERVEIS, LES
EMPRESES I EL COMERÇ.
AIXÒ NO OBSTANT, HEM DE SEGUIR VETLLANT PER LA RENDIBILITAT QUE
CADA EXPOSITOR HA DE REBRE DE LA SEVA PARTICIPACIÓ ALS NOSTRES
CERTàMENS, QUE ÉS LA MILLOR GARANTIA DE FUTUR. EM COMPLAU
OBSERVAR, EN AQUEST SENTIT, QUE LES NOVES INICIATIVES QUE S'ESTAN
DUENT A TERME DONEN RESULTATS POSITIUS.
1
�AQUESTES INICIATIVES S'ORIENTEN A COMPTAR AMB UNA PARTICIPACIÓ
MéS ACTIVA DE LES EMPRESES I PER INTERNACIONALITZAR LA INSTITUCIó; PER PRENDRE CONTACTE I FER NEGOQIS AMB EMPRESES D'ARREU DEL
MÓN.
AMB AQUEST OBJECTIU ES VAN POSAR EN MARXA ELS PROGRAMES DE
COOPERACIÓ EMPRESARIAL QUE ES FAN PER ENCàRREC DE LA COMUNITAT
EUROPEA I QUE, DES DE 1991, CADA COP TENEN MéS èXIT.
ESTIC CONVENÇUT QUE AQUEST ÉS EL CAMí ADEQUAT PER A CONTINUAR
POSICIONANT-NOS COM LA PRIMERA INSTITUCIó FIRAL DE LA MEDITERRàNIA.
FIRA DE BARCELONA SEMPRE HA MANTINGUT EL LIDERATGE EN EL CONJUNT
DE L'ESTAT ESPANYOL I BONA PART DE LES NOSTRES FIRES OCUPEN TAMBÉ
UN LLOC DESTACAT EN ELS CIRCUITS INTERNACIONALS. PERÒ HEM DE
CONTINUAR CREIXENT.
D'ALTRA BANDA, EL FET QUE BARCELONA HAGI ASSOLIT LA SETENA
POSICIÓ EN EL RANKING INTERNACIONAL DE CIUTATS ORGANITZADORES DE
CONGRESSOS ÉS UN FET QUE ENS ENORGULLEIX, PERò QUE REQUEREIX UN
ESFORÇ CONTINUAT PER CONSOLIDAR I AUGMENTAR EL LIDERATGE I EL
PRESTIGI QUE AIXò COMPORTA.
2
�LA REALITAT DE L'ACTIVITAT FIRAL A BARCELONA CONTRASTA AMB
ALGUNES MANIFESTACIONS PÚBLIQUES QUE DE VEGADES ES FAN I QUE,
SENSE CAP MENA DE DUBTE, LESIONEN GREUMENT LA IMATGE I LA MARCA
DE FIRA DE BARCELONA, QUE ÉS UN DELS ACTIUS MÉS IMPORTANTS QUE
TENIM.
NO PODEM PPERMETRE QUE S'ATEMPTI CONTRA UNA INSTITUCIó QUE GENERA
TANTA ACTIVITAT ECONÒMICA PER A LA CIUTAT I QUE ASSUMEIX UNA
RESPONSABILITAT DE PRIMER ORDRE DAVANT UN NOMBRE MOLT IMPORTANT
D'EMPRESES I SECTORS ECONÒMICS.
DE PORTES ENDINS HEM DE SER CAPAÇOS DE GENERAR TOTES LES
CRíTIQUES CONSTRUCTIVES AMB LA FINALITAT DE MILLORAR CONSTANTMENT
LA NOSTRA GESTIÓ I ELS NOSTRES RESULTATS; PERÒ CAP ENFORA, ÉS
NECESSARI EL COMPROMíS DE VETLLAR PER CREAR UNA OPINIÓ PÚBLICA
SEMPRE RESPECTUOSA AMB LA FIRA I POSITIVA EN RELACIÓ AMB LA SEVA
ACTIVITAT.
EN RELACIÓ ALS RESULTATS ECONóMICS1 CREC QUE ÉS MOLT IMPORTANT
MANTENIR L'èMFASI EN EL PAPER DE LA FIRA COM A GENERADORA
D'ACTIVITAT ECONÒMICA I PROMOTORA DEL CREIXEMENT I DE LA
INTERNACIONALITZACIÓ DEL NOSTRE TEIXIT EMPRESARIAL.
PER TOT AIXÒ ÉS EVIDENT QUE L'ENTESA INSTITUCIONAL ÉS UN FACTOR
DETERMINANT PER APLICAR COHERèNCIA, SINèRGIES, PRAGMATISME I
RIGOR A LA GESTIÓ I AL DESENVOLUPAMENT DE LA NOSTRA ACTIVITAT.
3
�AFRONTEM 1994 AMB UNA RENOVADA IL.LUSIó I NOUS REPTES. AMB UNA
CONJUNTURA ECONÒMICA QUE COMENÇA A DONAR SIGNES DE RECUPERACIÓ.
FIRA DE BARCELONA HA D'ESTAR PREPARADA PER A UNA NOVA EMBRANZIDA
EN EL CONTEXT D'UNA OBERTURA EXTERIOR I UNA COMPETèNCIA CADA COP
1
MÉS GRAN A TOTS ELS NIVELLS.
PER AIXÒ ENS ESTEM PREPARANT, AMB UN PALAU DE CONGRESSOS RENOVAT
I AMB LES NOVES INSTAL.LACIONS A MONTJUïC -2, QUE BEN AVIAT SERAN
OPERATIVES.
VULL CONCLOURE RENOVANT LA MEVA FELICITACIó AL COMITè EXECUTIU
PEL TREBALL REALITZAT EL 1993.
irp/fira.txt
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4295
Title
A name given to the resource
Consell General de la Fira de Barcelona: Liquidació de l'exercici 1993
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Programes de cooperació empresarial. Bcn setena posició en el ranking internacional de ciutats organitzadores de congressos.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Sala de l'Hemicicle, Palau núm. 1
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Congressos i conferències
Indústria
Competitivitat
Relacions Internacionals
Acció política
Fira de Barcelona
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-06-01
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1381/19940416d_00618.pdf
a737313011997733c75f48e42e46ac19
PDF Text
Text
Ref.:GUIó 77/94
16/4/94
Data:
GUIó
Per a:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (IQ)
Signatura del Conve i sobre el Delta del Llobregat
C"
AUTORITATS,
11* dívt,1
j(j-L
L'ACTE D'AVUI TÉ UNA GRAN RELLEVàNCIA PER AL FUTUR DE BARCELONA.
L'ACTUACIÓ INTEGRADA AL DELTA DEL LLOBREGAT CONSTITUEIX UNA GRAN
OPERACIó ESTRATéGICA DE GRAN IMPACTE ECONOMIC QUE CONSOLIDARá EL
ROL QUE JUGA BARCELONA I LA SEVA áREA METROPOLITANA EN EL CONJUNT
DEL TERRITORI ESPANYOL I EN EL CONJUNT EUROPEU.
EL CONVENI DE COOPERACIó EN INFR1ASTRUCTURES I MEDI AMBIENT AL
DELTA DEL LLOBREGAT RECONEIX EXPLÍCITAMENT QUE EL CENTRE DE
GRAVETAT DE L'ECONOMIA EUROPEA ES DESPLAÇA CAP A L'EIX MEDITERRANI I QUE L l áREA METROPOLITANA DE BARCELONA HA DE JUGAR UN PAPER
IMPORTANT EN L'ESTRATéGIA TERRITORIAL D'ESPANYA, COM UN DELS
PRINCIPALS CENTRES ARTICULADORS D
LES ECONOMIES DEL SUD D'EURO-
PA.
-/
�J
^ ,
I
¡
CJ
).1
,
2
L'OPERACIó DEL DELTA PERMETRá CONFIGURAR
4
^// `,PLATAFORMA
1j,
'^
r
CENTRE DIRECCIONAL O
DE PRIMER NIVELL ESTRATèGIC DEL SUD D'EUROPA EN EL
QUAL S'APROFITARAN
^
,
PRESENTA
UN
MÉS
RACIONALMENT LES POSSIBILITATS
QUE
LA CONCENTRACIÓ DE RECURSOS LOGíSTICS EN AQUESTA ZONA
I,
SENS DUBTE, PERMETRá MILLORAR LA COMPETITIVITAT DEL TERRITORI
ESPANYOL RESPECTE
A
D'ALTRES TERRITORIS D'EUROPA. L'IMPACTE QUE,
```- D'ALTRA BANDA, TINDRà AQUESTA AÇTUACIÓ EN LA CREACIÓ DE NOUS
LLOCS DE TREBALL ÉS D'UNA GRAN IMPORTàNCIA.
É ^^ k L ,,U N-6;C.^
LA NEGOCIACIÓ HA ESTAT LLARGA I A)-= H U` FINALMENT, PERO, EL CONSENS
I
ÑÑ 4OMV,NT1
Dt-Fíl.C-XLS
EL DIàLEG ENTRE LES ADMINISTRACIONS
HA FET POSSIBLE L'ACORD. CAL QUE E/ sTS EN FELICITEM.
BARCELONA
FETS
I
LA SEVA áREA METROPOLITANA VEUEN RECONEGUTS
HISTòRICS:
I)
EL RECONEIXEMENT DE LA SEVA REALITAT
_
METROPOLITANA nESï í:==`NT,à --DE---CeN£TA
I
AVUI DOS
^A^_ ^^TI^üC^___..1^IIM3^d 5^-RATZVAi
2) EL RECONEIXEMENT
PER PART DE
L'ESTAT
DE
1
C4PI,^AT.;Atf-EC'nAlrDEXCA DINS
COM A ALCALDE DE BARCELONA
L t$.. dwigi7,,L
D'ESPANYA.
I
COM
PRESIDENT DE LA MANCOMUNITAT
DE MUNICIPIS DE L'AREA METROPOLI'ANA DE BARCELONA VULL AGRAIR
ESPECIALMENT AL MINISTRE D'OBRESJPÚBLIQUES, TRANSPORTS
AMBIENT L'ESFORÇ QUE
HA
DUT A TERME ELL PERSONALMENT
TERI PER TIRAR ENDAVANT EL PROJECTE,
TENACITAT
ZARAGOZA.
I LA
I
I
I
MEDI
EL MINIS-
VULL AGRAIR TAMBÉ LA
DEDICACIÓ DEL SEU SECRETARI D'ESTAT,
JOSÉ
ALBERTO
�VULL CONSTATAR TAMBÉ LA MEVA SATISFACCIÓ PERQUè LA GENERALITAT I
EL SEU CONSELLER DE POLÍTICA TER1UTORIAL I OBRES PÚBLIQUES HAN
ENTèS QUE NO PODIEN RESTAR AL MARGE D'UNA OPERACIó ESTRATèGICA
1
TAN CAPITAL I DETERMINANT PER ALiFUTUR DE BARCELONA, QUE ÉS,
INDISCUTIBLEMENT, EL FUTUR DE CATAJJUNYA.
L
I
FINALMENT, EM SATISFà TECIALMENT QUE L'ACTE D'AVUI EL CELEBREM
A L'AJUNTAMENT DEL PRAT. EL PLA DEL DELTA ES EL PRIMER PROJECTE
D'AQUESTES DIMENSIONS ON EL RESPECTE PELS FACTORS MEDIAMBIENTALS
HA PESAT TANT COM LES NECESS1TAT$ ESTRATeGIQUES DE LES GRANS
INFRASTRUCTURES QUE S'HI IMPLANTEN1
MOLTES GRàCIES,
I
---.......-.....---,-
-•
,.•,.,;.4!,Z'',,,'
7
....»..--........--
O'''..."',.‘■-•""Z.',,,
,A1i
i..,
'-'34
!
1
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4287
Title
A name given to the resource
Signatura del Conveni sobre el Delta del Llobregat
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Infraestructures
Medi ambient
Indústria
Acció política
Territoris
Llobregat
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-04-16
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1377/19940304d_00614.pdf
5c0d37509688a6452e7e8818f84f83bd
PDF Text
Text
NOTAS PARA LA INTERVENCIÓN DEL ALCALDE
1.
La crisis del sector del automóvil en Europa,
analizada desde un punto de vista regional, afecta
básicamente a dos tipos de zonas: las de tradición
industrial transformadora, que han recibido
importantes inversiones desde los años 30 en la
Europa más avanzada y desde los 50 en la periférica
y, por otra parte, las zonas en las cuales las
decisiones de inversión han sido más tardías con
respecto al ritmo de gran crecimiento del mercado
iniciado en los años 60. Enïel segundo caso el
impacto de la crisis actual tiene una incidencia
porcentual mucho más fuerte y las soluciones son más
complejas, pues está todavía en la etapa de creación
de un tejido industrial basado en los proveedores del
sector. (Es el caso español de Linares, o lo que
pasaría en Vigo e incluso en Valladolid, en caso de
crisis de las empresas instaladas).
2.
Las soluciones técnicas que son aportadas en la
crisis del sector (que hace coincidir hoy en día un
factor cíclico económico con los factores
estructurales del sector europeo) conducen a una
�política de inversiones fuera d_e__Eu *ropa y de
empresas.
internacionalización de nuestras
alternativa
Esta
tiene indudables beneficios a medio
plazo, pero a corto plazo es contradictoria con el
mantenimiento de los puestos
de trabajo en las
fábricas menos productivas y, al mismo tiempo, por el
hecho de desplazar capitales a inversiones fuera de
las fronteras, dificulta la utilización de posibles
plusvalías para operaciones de reconstrucción local
del tejido industrial y de ocupación.
3. Por otra parte, en la medida en que la
competitividad exige la utilización, cada vez más
masiva, de las técnicas del "just-in-time" y del
concepto de parque de proveedores anexos a la fábrica
central, el impacto de la crisis afecta también al
amplio tejido del sector auxiliar creado entorno a
las primeras instalaciones. Otras razones
tecnológicas ponen en evidencia el tema: la dráma4ca
reducción del número de piezas de los automóviles por
razones económicas y de posterior reciclaje para
favorecer las políticas medioambientales y
preservacionista, deja un espacio muy reducido a la
industria auxiliar tradicional, que vende piezas de
2
�carácter independiente o no ensambladas directamente
en el proceso productivo.
Esta situación crea un elemento de conflictividad
-la
la reducción de
muy fuerte;
interregional
4.
producción por falta de demanda y por mejora del
proceso tecnológico conduce a una situación de
competitividad extrema: políticas de nacionalización
de suministros a cambio de 'luna reducción de los
puestos de trabajo, políticas de reconcentración de
f
la producción en las instalaciones en los países de
origen del capital, políticas de creación de centros
logísticos para el transporte de mercancías. A fin de
cuentas, políticas que tiendan
a
reducir el impacto
aprovechando la misma dinámica del cambio de
producción. Los limites se encuentran en que estas
soluciones van dejando de serlo a medida que se
profundiza en la crisis, ya que las oportunidades son
cada vez más pequeñas para aquellos que llegan más
tarde.
5.
Así pues,
imaginativas si
las soluciones han de ser
ue
os_--m-}nim-izar
más
e l imp cte-- y
aprovecharlo para empezar una etapa conjunta con el
desarrollo sostenido. Por un lado el refuerzo de la
�obligatoriedad de un reciclaje permitirá la
instalación de plantas de recuperación que pueden
aportar un gran número de puestos de trabajo.
Aprovechar espacios obsoletos de la industria del
automóvil para la instalación de estas plantas es un
tema a tener en cuenta. Por otro lado impulsar
fuertemente la línea del vehículo ecológico y urbano.
Una política consensuada antre
fabricantes
y
autoridades locales y regionales puede conducir a una
reactivación
del
mercado
ligado
a
condicionamientos del uso del automóvil en
los
los
núcleos urbanos. No se trata tanto de luchar contra
automóvil en la ciudad sino de hacerlo menos
conflictivo.
Ampliar el ciclo del automóvil con su reciclaje,
forzar un nuevo mercado cambiando las condiciones de
uso y aprovechar el cambio del sistema de producción
y distribución para mejorar y ampliar las
infraestructuras logísticas de distribución (y los
sistemas de just-in-time para mejorar y ampliar las
redes de telecomunicaciones), juntamente con el
aprovechamiento económico, si es posible, de los
espacios obsoletos, son las herramientas de uso más
generalizado.
�la
Otra alternativa tradicional ha sido
__
----reconversión de personal abriendo el espacio del
6.
sector de servicios y, especialmente,
los servicios
,
de baja calificación. La renovación a gran escala de
este sector no permite demasiado optimismo para esta
alternativa. A pesar de ésto el incremento del
turismo, en general, y del urbano en particular no
puede ser olvidado como una alternativa posible para
un pequeño sector de los trabajadores.
7.
Con todo, estamos hablando de la recuperación de
un número de puestos de trabajo entre el 25 y el 35
% de los que se han perdido. Para el resto, en que
otro 25% puede pasar a la jubilación anticipada, el
problema subsiste, dada la dificultad de reconversión
hacia sistemas de alto valor añadido ligados a las
industrias emergentes o de crecimiento actual.
Por lo tanto es preciso abordar una doble estrategia
en profundidad. Por un lado ha de hacerse una
prospectiva real
para determinar
los
límites
■--,,
estructuralesae_la_çrjzsily aprovecharl probable
cambio
de signo del ciclo economico para crear
condiciónes... para una política industrial alternativa
�que incluya reciclaje de–per.s_onal y, de una manera u
----otra, prime la contratación_de personal proveniente
—simultáneamente,
significa,
Esto
del
sector.
---(
1
orientar, cada vez más, la! formación de nuevos
1
profesionales y trabajadores en el campo de los
I
sistemas de alto valor añadido, especialmente el
nuevo mercado de las "autopistas de la información" y
las industrias ecológicas, ya que los puestos de
trabajo más tradicionales han de ser ocupados por
personal proveniente de los sectores en crisis.
8. La profundidad de la crisis es tan grande que
cualquier política regional ha de hacerse en un marco
europeo. La creación de un programa específico para
ayudar a la reconversión de regiones afectadas es
indiscutible pero esta ayuda
no
sólo ha de ser
financiera sino que, tal como se ha dicho, ha de
llevar sistemas cruzados/que combinen políticas de
inversiones y procesos tecnológicos. No se trata de
utilizar la legislación medioambiental como un nuevo
sistema proteccionista y ampliador del mercado. Se
trata, también, de aprovechar una situación
conflictiva para hacer un salto cualitativo.
6
�9. La salida de la crisis e
existe un entorno
más viable en donde
urbano con una
red industrial
diversificada. Como se ha apuntado ya al principio,
en España, las zonas donde
industrias del automóvil
la
decisión de instalar
se detiió al atractivo
de la
mano de obra barata (caso Santana-Suzuki en Linares)
de
atravesando por graves problemas
están
sin
desindustrialización,
otras
alternativas
disponibles.
10.
La
combinación
mantenerse en
reequilibrio
las
indudtria-servicios
ciudades.
debe
Son un factor de
social y económico.
Los servicios
avanzados a las empresas tienen un alto
valor
añadido: diseño, software, pubjjicidad.
11.
La formación profesional y
la investigación es
primordial. Ni los recursos naturales ni siquiera los
de capital van a tener en el futuro una importancia
tan decisiva como el grado de formación profesional y
de know-how. La existencia de centros de
investigación avanzada (universidades) cerca de las
localizaciones industriales es también fundamental.
�Los poderes públicos deben fomentar la
12.
cooperación con el sector privó ó y la búsqueda de
soluciones mixtas. Es el caso de la conferencia
Eurociudades-Euroempresas, que se celebrará en juni
.-en'Barcelona por manda-fa de la red de Eurociudades, y
que reúne a empresas y administración.
13.
Pero sobre todo las ciudgdes deben aportar una
visión
estratégica,
que vaya más allá
de las
urgencias tácticas de los distintos actores
económicos y sociales (industria, sindicatos, etc),
mediante la elaboración de planes que delimiten los
sectores dónde cabe actuar y diseñen las líneas de
futuro de la ciudad y su zona de influencia.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4283
Title
A name given to the resource
Red Española de Ciudades del Automóvil (RECA). Notas para la intervención del Alcalde
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Indústria
Competitivitat
Model social
Acció política
Red Española de Ciudades del Automóvil
Barcelona
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-03-04
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1368/19931215d_00603.pdf
061bacfb50f6228934167f8417844290
PDF Text
Text
ENV ,,,UR
:Telecopiad, Xerox 7021,14-12-93
16 36
GABINET REGTORATi
;
04027366.# 2
Gabinet del Rectorat
Unitat dc lelacions Exteriors
EdifiCi A
08193 Bell
(Barcelou). 5paín
Te1.: (3) 5811 1103 • (3) 58120 77
Fax. (3) 581 16 14
T81ax:52040PDUC1 E
Universitat Autdnema
de Barcelona
Dia 11 desembre 1993
Hora: 10
Sala $'Actes
Facul!at de Ciéncies Econòmiques
i Emmiresarials
ACTE INAUGURAL DEL
XVIII SIMPOSI D'ANÀLISI ECONÒMICA
Presideix i obre l'acte L'Excm. i Magfc. Reetdr de la UAB,
Dr, Josep M. Vallès
1, COMENÇA L'ACTE D'INAUGURACIO
ECONÒMICA
TÉ LA PARAULA LA DRA. ISABEL FB
D'I CONOMIA
EL XVIII SIMPOSI D'ANÀLISI
ERA, CAP DEL DEPARTAMENT
2. TÉ LA PARAULA EL DR. XAVIER VIVES, DIRECTOR DE L'INSTITUT
D'ANÀLISI ECONÒMICA
3. TÉ LA PARAULA L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE
BARCELONA, EL QUAL PRONUNCIARA LA CONFERÈNCIA INAUGURAL
4. (PÁRAULES
DE L'EXCM. I MAGFC. RIIICTOR DE LA UAB)
�LA ECONOMíA DESDE LAS CIUDADES
(Notas para la conferencia del Alcalde en la apertura del XVIII
Simposio de Análisis Económico, 15 de diciembre de 1993)
.1.1)%x
),J2- v (4+2 .1
(.5-v‘A
1. TEORíA ECONOMICA DE LAS CIUDADE
[A. Mas-Colell]
41.mmS^c .
- Desde un punto de vista económic
,
la ciudad ha sido intensa-
mente estudiada por los historiadores (Pirenne) i también por los
expertos en los múltiples aspectos de su entramado organizativo:
urbanistas, haciendistas, técnicos en transporte. Pero en cambio
no ha sido tan a menudo el objeto d e la reflexión general de los
economistas teóricos. (...) La ciudad no acaba de encajar en la
visión del mundo del pensamiento ebonómico tradicional.
- La ciudad es una aglomeración humana. Hay otros tipos de
aglomeración que no son ciudades. Son ejemplos extraños y transitorios: campos de refugiados, campamentos militares, (campus
universitarios?). La situación no mal es que una aglomeración
humana genere una dinámica interna de organización que es, al
fin y al cabo, de lo que llamamos ciudad.
1
�- ¿Por qué hay ciudades?
Hipótesis ecologista: En teoría po}3ria ser que la ciudad fuera
simplemente un error, una equivocac ón económica tanto mayor como
mayor sea la ciudad.
Según esta hipótesis, la dinámica de crecimiento de la ciudad
sería similar a la percepción del automóvil que se incorpora a
una carretera: Cada automovilista p c ede preferir individualmente
entrar en la carretera, pero para los que ya circulan en ella,
el efecto será de una mayor conges :ión.
Similarmente, cada habitante puede preferir trasladarse a vivir
a las ciudades, con lo cual éstas tenderán a ser cada vez más
densas y más extensas de lo que se la ideal.
Esta visión
es exagerada. Es
vierto que con el concepto
congestión se puede resumir el cos e económico de las ciudades.
Pero también es cierto que ante este coste hay beneficios de
interacción que son decisivos.
Estos beneficios pueden clasificarse en dos categorías:
1
a) Categoría convivencial.- Aquí
se incluyen todos aquellos
aspectos que hacen de los habitan es de una ciudad un bien de
consumo para los otros ciudadanos le la misma ciudad.
2
�Los avances tecnológicos en tranE portes y telecomunicaciones
deberían de haber tenido una influencia muy importante en la
desconcentración de los núcleos urbanos. Estos efectos dispersadores se han detectado claramente len algunas zonas, sobre todo
en Estados Unidos. No obstante, Ilas tecnologías también han
mitigado algunos de los costes de
b) Categoría productiva.- Son todo
ongestión.
aquellos aspectos que hacen
de las ciudades uno de los sistemas más productivos que ha
generado la evolución social. La fábrica es otro sistema , si
bien la ciudad es más antigua y, por tanto, menos probable que
sea transitoria.
Las ciudades interaccionan profundamente con su entorno próximo
y lejano. Por regla general, en ca a momento de la historia, lo
que exporta la ciudad está a un nivel superior -en términos de
sofisticación cultural o tecnológi:a- a lo que importa.
[En épocas muy antiguas, la agricultura fué inventada
y exportada desde las ciudades. "Versalles inventa la
agricultura y no la agricultura a Versalles ".
Jane Jacobs: Systems of Survival: A Dialogue on the
Moral Foundations of Commerce and Politics, 1993]
3
rY.0
�En nuestros días, las manufacturas industriales están siendo
substituidas por productos de elaboración más compleja:
servicios, ideas, o productos culturales.
Parafraseando a Le Corbusier: La ciudad es una aglomeración
humana económicamente irradiante.
- ¿Por qué persisten las ciudades?
La utilización de los factores de producción es más productiva
en el contexto ciudadano que fuera( de él. Este "multiplicador"
de la productividad del esfuerz
de los ciudadanos podría
considerarse como un fondo de come r cio de las ciudades.
Ya Adam Smith (La riqueza de las n ciones, libro 3 12) identificó
este fondo y consideró que debía est ar enraízado en el territorio
físico, en el caso de las ciudades, en los edificios.
Marshall proporciona una idea más moderna de este fondo de
comercio de las ciudades, basado
n su ambiente comercial y en (
su capital humano. Esta atmósfera especial debe, como ya apuntaba
Smith, estar enraizada en un terri torio físico.
Esta idea de la atmósfera especial que crean las ciudades es
sumamente atrayente en campos q
van más allá del análisis
económico estricto. ["Stadt luft macht frei", "carreratge"].
4
r'"
411 14`
l
-
�rvk
- ¿Ciudad especializada o ciudad di. versificada?
Difícil tensión entre las dos tendencias. La especialización
puede conllevar una vitalidad extraordinaria como consecuencia
de los rendimientos crecientes a escala. La diversificación sería
más adecuada en los momentos de dificultades económicas.
Lo que distinguiría una ciudad madura es que puede ser muy
especializada y que dispone de un fondo de comercio más diversificado y más convertible.
V■plA
-
tP
0,40. vik.e
2. SITUACIÓN ACTUAL DE LAS CIUDADES
\lAw 11^)
•
"Heli is an American city" procla}naba recientemente la portada
de "The Economist" (6-12 noviembre de 1993). El editorial de la
revista alababa la orientación de
uchos de los nuevos alcaldes
elegidos recientemente: "managers, no políticos". Me remito
nuevamente a J. Jacobs, que recomienda no seguir esta tendencia:
"Los negocios y el gobierno partee de bases morales muy diferebntes que conviene no confundir".
Ejemplos de éxito en la separación política/economía: Hong Kong, Taiwan.
5
�Ejemplos de fracaso de orientación businesslike en
la gestión pública: Definición de criterios de productividad en la policía de Nue4a York en los años 80.
(conf. J. Jacobs).
- "Barcelona, The Most Dynamic City in Europe". (Time, 11 de
junio de 1990). Barcelona como successful story de gestión de la
ciudad. Se ha conseguido a través de la combinación de:
a) Orientación businesslike en mulchos aspectos de la gestión
municipal: Contabilidad por partida doble, gestión por objetivos,
dirección gerencia! de los ámbitos Se utilizan instrumentos de
la gestión empresarial para lograr una mayor eficacia.
b)
Objetivos políticos: urbanismo redistributivo, cohesión
fr
social, calidad de vida, solidaridad, civismo.
c) Planificación estratégica. Barcelona concibe la planificación
estratégica como alternativa a la dos opciones clásicas de la
política urbana que, llevadas al extremo serían:
- Dejar actuar libremente a lls fuerzas del mercado.
- Planificar todos los aspectos del desarrollo urbano.
^
vt"14.-
v•4
t,^
-^/
6
r !
^
^ JS tk ^
Y^1 ^ ,t?^ t t/^M
l^ < wu► 41
rPh^
,
,,,^^ N.cI
J i V +MA, h
-11 toms
�conseguido crear mecanismos
El Plan estratégico de Barcelona
de diálogo y elaboración de propuejstas enormemente operativos,
en los que participan fuerzas
enfrentados:
instituciones,
con intereses teóricamente
organizaciones
empresariales,
organizaciones sindicales, universidades.
Éxitos del Plan estratégico:
- La propia creación de los mecanismos operativos de
diálogo.
- El cambio de escala. Barcelona aparece en las listas
de las principales metrópolis mundiales. Centro de la
macro-región mediterránea.
- Se ha enriquecido el tejido
-
conómico de la ciudad.
Se han construído numerosas infraestructuras de
apoyo a la movilidad, de telecomunicaciones, espacio
para oficinas, hoteles.
Barcelona ha incrementado notablem nte su oferta i la demanda ha
respondido muy positivamente. Ha
ci tado la demanda, a pesa r
us
de la crisis actual.
A
7
:
..e" c-api
Stk
ti5
freth
W.^454 Aettic,
�Ejemplos:
- Actividad de congresos (en 1993 quizás 120.000 ó
140.000 participantes).
- Aeropouerto: 10
iliones
Ilr
de pasajeros. Notable
incremento del tráfico internacional.
- Oferta de espacios comerciales, oficinas y hoteles:
L'Illa, próxima apertura Hotel Ritz Carlton Arts,
Diagonal Mar empezará pronto.
- Centro logístico del delta
1 Llobregat.
fr>^lJ
Barcelona vende su experiencia en planificación estratégica y en
G^^
la aplicación de tecnologías urbanas: TUBSA, Barcelona Tecnología. El Banco Mundial desea que l experiencia de Barcelona se
aplique en la modernización de las ciudades de América Latina.
g
.<4\mrAlk, WN"
3. ¿QUÉ PEDIRÍAN LAS CIUDADES A LA CIENCIA ECONÓMICA?
^'^ O'v
- ¿Cómo se vé la economía desde las ciudades? ¿Qué nuevos
enfoques de la ciencia económica
desearían las ciudades que
fueran desarrollados? Estas son lao preguntas -y los retos- que
,
�como Alcalde quisiera plantear anta una audiencia académica tan
destacada.
Recuerdo la referència que hacía al principio sobre el
profesor Mas-Colell: la
ciudad no hl sido estudiada en profundi-
^¡
dad por la ciencia económica. Fundamentalmente ha recibido, en
este sentido, aproximaciones tangeiciales. Este sería un primer
Jrc:
reto.
Í1, I'`I
#(.
ALV`ç/i
Necesidad de redefinir la macroeconomía desde un nivel micro.
(;)
No micro entendido en sentido neocijásico -empresa y consumidor-,
sino micro en sentido territorial: la ciudad, los ámbitos
territoriales en los que se realiza propiamente la actividad
económica.
Crítica a la abstracción de las políticas sectoriales que no son
espaciales y, por tanto, no eficaces a nivel micro.
E t.
1.
( /b 14■∎ 4
an
y^, k
tRt.AAo Es %.Á
G^ la•
=
Reivindicación de una nueva ! eóptica d
V N it$ S01:N
Nt. cGt
¡ti>
(,11zAnit4.01,
_
la economía que
incorpore la filosofía del concepko definido en política como L^ ^ '
T
R.;S
subsidiariedad. La subsidiarieda se define en política con
`a^
términos que son fundamentalmente económicos: eficacia, eficien-
^c^
r« ci.
Iri•
ill.
d
cia, economía de medios para resol4ver necesidades ciudadanas.
k trizk l')
N i&-
1^ I
.w ^- wg
t^
v..
d^
9
1341 .
ti.'^
r
^t •t^t
N
ltmF.iiw
G(iWl NltGiM
Q Ch
o
Si OLp
t1
P
^^ S
L.1.-
�El principio de subsidiariedad, o de proximidad /del poder,
significa que nada debe hacerse en un nivel de gob/erno más alto
que aquel que pueda hacerlo con igual eficacia. En general, el
nive
é rgobierno más próximo al ciudadano es el más eficiente.
La traducción de este principio a la Economía Política -en sus
múltiples aspectos- es otro de los retos que lanzo. En qualquier
caso me referiré a continuación a algunos aspectos que podrían
considerarse como concreciones de este planteamiento a cuestiones
específicas como el paro y el ciclo.
Ist„ ¡.1, (fi0y A4,444
3"` 3 11
""
4. El paro y las políticas contra el par'. Este es un caso
paradigmático de la eficiencia de las polí icas micro sobre las
macro. El éxito de las iniciativas locale- de promoción económica
se han demostrado como una de las herramientas más efectivas para
promover el empleo.
V VV4•WVW
f 7;
V
I^v►
ovo
LA,-)411#9
^t'0
--r...1~~
tMf►
#111
Li
i
C. (,Ç Nefr►S)
/ k~ t 1tdv
^ yN fr 4./v
5. Correlación del gasto público local con el ciclo económico.
Los gobiernos locales han visto
tributarias a aquellos impuest
ducidas sus posibilidades
menos flexibles respecto la
evolución de la actividad eco amic?. Ello conlleva que el gasto
público local pueda muy • ficilmente tener una repercusión
jki1
4
anticíclica.
lo
1
,^ ^^ f^
y
-}'
hf 1
iI
�r
vel
.^. Cogioloa
Sería muy importante encontrar
qué 4R
efectivos para cambiar el sentido
e
c anismos serían los más
esta correlación.
r110J
6. Ciudades y empresas. Como se ha apuntado anteriormente, ¿deben
las empresas gestionarse como las ciudades?, ¿y las ciudades como
las empresas?
¿Qué retos deben resolver conjuntamente ciudades y empresas?
- Sobre las redes de telecomunicaciones,
- sobre como han de ser los vehículos y las calles de
las ciudades del futuro,
- sobre qué papel deben jugar
articulación del reciclaje
iudades y empresa en la
de
residuos y ahorro
energético.
[Conferencia Eurocities-Eurofirms]
7. Ciudades y medio ambiente. ¿Qué papel tienen las ciudades en
la
articulación de políticas
1de
desarrollo sostenible y
corrección de los desequilibrios m ndiales? Estos son, sin duda,
dos de retos más trascendentales qu(1 tiene planteados la Economía
Política en términos generales.
11
�Y no se debe olvidar que es prec.samente en las ciudades del
mundo donde estos problemas se plantean de manera más acuciante.
Las ciudades ya han dado pasos }importantes en este campo:
Conferencias de Rio y Toronto. Declaración de Amsterdam de las
ciudades Europeas para la protección del Clima.
8. ¿Cómo se analiza la creciente competencia entre territorios?
La creciente mundialización de 1 economía ha conllevado la
aparición de un mercado global en el que distintos territorios
desean aprovechar sus ventajas estratégicas respectivas para
obtener la instalación de industrias, infraestructuras, instituciones.
¿Cuáles son los costes, los beneficios y la eficiencia de este
mercado mundial de territorios? ¿Cómo debería mejorarse para
beneficiar las zonas más necesitadas de desarrollo?
9. ¿Cómo se articula ciudadanía y mercado?
[La derecha prefiere hablar de "ciudadanía activa" a
fin de subrayar los deberes de los ciudadanos. La
izquierda intenta elaborar una noción de "ciudadanía
comunitaria" con la que prete de combinar la solidari
12
�dad con los derechos sociales y las prestaciones.
(...)
La ciudadanía es un concepto no económico que define
la posición de los individuos independientemente del
valor particular que se atribuya a la aportación de
l
cada uno al proceso económico. Y eso vale tanto para
los derechos como para los deberes. El derecho al
voto, por ejemplo, no depende del pago de los impues-
1
tos, aunque pagarlos sea una condición ligada a la
condición de ciudadanía.]
(Discurso de Ralph Dahrendorf al recibir el título de
Doctor honoris causa en la Un versidad de Urbino)
Democracia y mercado como sistema s fríos, coonstituídos como
principios, reglas e instituciones
cuya existencia depende del
compromiso de los ciudadanos. No
resuelven la necesidad de
pertenencia (sentimiento caliente).
(Conf. Gemerek, Dahrendorf) .
Circuitos concéntricos. El civismq como derecho de todas las
personas a ser respetadas en los div rsos círculos de pertenencia
que definen el mundo. (Conf. V. Ha el)
13
�10. ¿Cuál ha de ser el •a•el de las ciudades en el •roceso de
construcción europea?
Actualmente, el 65% de los problemas y necesidades de la
Comunidad se manifiestan en zona urbanas. Sin embargo, las
ciudades solo reciben el 25% de los recursos de los fondos
comunitarios para resolverlos.
La construcción europea debería basarse en el fortalecimiento de
la base -las ciudades- y del tejado que nos cobija -la Unión
Europea.
La Europa del futuro ha de ser la Europa de la Ciudades. Acaso
en la próxima Ronda del GATT, los representantes de las ciudades
europeas, americanas, asiáticas y de los países en desarrollo
deberían tener ya un papel importante en el proceso negociador.
[El 15 de diciembre, día de la co ferencia, finaliza el último
plazo de la Ronda Uruguay del GATT]
irp/econom.con
14
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4274
Title
A name given to the resource
Economia desde las ciudades / conferència inaugural del XVIII Simposi d'Anàlisi Econòmica
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, UAB
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Economia
Indústria
Comerç
Acció política
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-12-15
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1359/19931019d_00592.pdf
4f8867da57e0362ae654ab725f715f16
PDF Text
Text
Inau g uració dels salons Expoouimia/Equiplast (19 d'octubre
de 1993)
AUTORITATS, SENYORES I SENYORS,
ES PER A MI UNA SATISFACCIO, COM A ALCALDE DE LA CIUTAT I
PRESIDENT DE LA FIRA, INAUGURAR AQUESTS SALONS D'EXPOQUíMIA
I EQUIPLAST. UN SALONS QUE JA HAN ASSOLIT UN LLOC I UNA
PREEMINèNCIA CONSOLIDADES ENTRE ELS PROFESSIONALS I LES
EMPRESES DEL SECTOR QUíMIC ESPANYOL, COM LA NOMBROSA PRESèNCIA D'EXPOSITORS DEMOSTRA.
BARCELONA
ÉS
UNA CIUTAT bE LLARGA TRADICIó INDUSTRIAL. LA
CIUTAT MODERNA S'HA FET SOBRE LA INDÚSTRIA, L'HA FORJAT LA
SEVA INDÚSTRIA, ELS SEUS EMPRESARIS I ELS SEUS TREBALLADORS.
DES DE LA SEVA BASE TèXT ]IL TRADICIONAL, S'HA OBERT CAP A
D'ALTRES SECTORS,
QUíMIC, QUE
ES
EN QUè DESTACA SIGNIFICATIVAMENT EL
AVUI, TOT I LES DIFICULTATS PRESENTS, UN DELS
SECTORS EMPRESARIALS PUNTERS DE CATALUNYA.
ARA LA CIUTAT ESTá EVOLUCIONANT RàPIDAMENT CAP A UNA CIUTAT
DE SERVEIS. EL TERCIARI OCUPA JA EL PERCENTATGE MÉS ELEVAT
�DE LA NOSTRA Mà D'OBRA. ENTRE EL 1960 I EL 1986, LA POBLACIó
OCUPADA EN EL SECTOR SECUNDARI VA PASSAR DE LA MEITAT A LA
QUARTA PART DEL TOTAL. I AQUESTA ÉS UNA EVOLUCIÓ QUE ENCARA
NO S'HA ATURAT.
BARCELONA, I AIXí HO DEFINIT EL SEU PLA ESTRATèGIC EN QUè ES
DIBUIXA LA CIUTAT DE L'ANY 2000, VOL SER, ENTRE ALTRES
COSES, UN CENTRE DE SERVEIS AVANÇATS A LES EMPRESES, SENSE
RENUNCIAR PERÒ DEL TOT i PERQUé L'EQUILIBRI ENTRE ELS DIVERSOS SECTORS ECONòMICS ES UN VALOR PER A LA CIUTAT I UN
FACTOR D'EQUILIBRI SOCIAL- A LA SEVA BASE INDUSTRIAL.
BARCELONA ÉS LA QUE ÉS GRACIES A LA SEVA PECULIAR BARREJA
D'ACTIVITATS INDUSTRIALS; TERCIARIES I RESIDENCIALS.
AVUI ENS PREOCUPA LA SITUACIó D'UNA GRAN EMPRESA, QUE HA
ESTAT CABDAL PER AL CREIXEMENT I LA CONFORMACIó DE LA
BARCELONA ?ODERNA. D'UNA FORMA O ALTRA, ENTRE TOTES LES
INSTITUCIONS I ELS ESTAMENTS IMPLICATS, HEM DE TROBAR-HI UNA
SOLUCIo, QUE HA DE PASSAR PEL MANTENIMENT DE L'ACTIVITAT
INDUSTRIAL.
2
�LA INAUGURACIóN DE LOS SALONES EXPOQUiMIA/EQUIPLAST ES PUES
UNA BUENA OCASIÓN PARA REAFIRMAR NUESTRA VOCACIÓN
INDUSTRIAL, Y MAS CUANDO COINCIDE CON UN MOMENTO DE INCERTIDUMBRE Y DE PREOCUPACION ECONOMICA (AUNQUE QUIZA LOS
PRIMEROS PASOS HACIA LA RECUPERACION ESTEN YA DANDOSE). UNA
VOCACION INDUSTRIAL QUE HAY QUE HACER COMPATIBLE CON EL
RESPETO AL MEDIO AMBIENTE
1
LA PROTECCIÓN MEDIOAMBIENIrAL, AUNQUE SE ASOCIE TRADICIONALMENTE AL RESPETO POR LA NATURALEZA, ES TAMBIEN UN ASPECTO DE
GRAN INTERES POR LAS CIUDADES. HAY TAMBIEN UN MEDIO AMBIENTE
URBANO A PROTEGER, Y A COMPATIBILIZAR CON EL MANTENIMIENTO
DE CIERTAS ACTIVIDADES INDUSTRIALES. BARCELONA CUENTA YA CON
UNA EXPERIENCIA SIGNIFICATIVA EN EL TRATAMIENTO DE AGUAS, LA
ELIMINACIÓN DE RESIDUOS, LA LUCHA CONTRA LA CONTAMINACIÓN DE
HUMOS Y OLORES, QUE ABRE POSIBILIDADES DE COOPERACION CON LA
INDUSTRIA QUE ENTRE TODOS DEBEMOS EXPLORAR.
EXPOQUIMIA/EQUIPLAST ES TAMBIEN UNA BUENA OCASIÓN PARA PONER
DE MANIFIESTO ANTE LOS EMPRESARIOS Y LOS PROFESIONALES DEL
SECTOR QUÍMICO LA DECIDIDA VOLUNTAD DE BARCELONA DE
CONSOLIDAR SU REPUTADA rRADICIóN COMO CIUDAD DE FERIAS Y
CONGRESOS, COMO CIUDAD DE CONVENCIONES, COMO CIUDAD DE
SERVICIOS.
3
�LOS JUEGOS OLíMPICOS DEL PASADO AÑO NOS DEMOSTRARON, Y
DEMOSTRARON AL MUNDO, QUE NUESTRA CAPACIDAD DE ORGANIZACIÓN
NO OFRECE DUDAS. HOY ASPIRAMOS A NUEVAS METAS -LA MáS
INMEDIATA, PUES DEBERá DECIDIRSE EN EL PLAZO DE DIEZ DíAS,
ES LA SEDE DE LA AGENCIA EUROPEA DE EVALUACIÓN DEL
MEDICAMENTO.
1
LA CANDIDATURA DE BARCE1LONA, BASADA EN LA FUERZA DE LA
INDUSTRIA QUíMICA Y `ESPECíFICAMENTE FARMACÉUTICA DE
CATALUÑA, TIENE GRANDES POSIBILIDADES, SEGúN AFIRMABA LA
MINISTRA DE SANIDAD EN VISITA RECIENTE A LAS INSTALACIONES
QUE OFRECEMOS COMO SEDE A LA AGENCIA. DADAS LAS VINCULACIONES EUROPEAS DE LA INDUSTRIA QUíMICA CATALANA Y ESPAÑOLA,
NUESTRA CANDIDATURA ADQUIERE UN MAYOR RELIEVE.
PERO MáS ALLá DE ESTA APUESTA POR UNA SEDE COMUNITARIA,
BARCELONA, RENOVADA URBANiSTICAMENTE, CONSOLIDADA SU PRESENft
CIA EN EL SISTEMA DE CIUDADES EUROPEAS -UN SISTEMA DONDE LA
COMPETENCIA POR OBTENER LOCALIZACIONES, ES DECIR, INVERSIONES, ES BASTANTE ARDUA-, MEJORADAS SIGNIFICATIVAMENTE SUS
COMUNICACIONES Y SUS TELECOMUNICACIONES, ES AHORA UNA CIUDAD
PROYECTADA HACIA EL FUTURO.
4
�EL SIGNIFICATIVO AUMENTO DE LA OFERTA HOTELERA PRODUCIDO EN
LOS ÚLTIMOS MESES, Y LA bUPLICACIÓN DEL ESPACIO DE LA FIRA
DE BARCELONA, CON SU NUEVO RECINTO DE PEDROSA, SON BUENOS
EJEMPLOS DE ESA CONFIANZA CON LA QUE BARCELONA AFRONTA SU
FUTURO.
POR ELLO DOY LAS GRACIAS A TODAS LAS EMPRESAS Y A TODOS LOS
PROFESIONALES
QUE
EXPOQUIMIA/EQUIPLAST
ACODEN A ESTA
NUEVA
EDICIóN
DE
POR SU CONFIANZA EN LA FIRA
DE
BARCELONA.
MUCHAS GRACIAS.
ord. JMM
=7r
expoquim.txt
5
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4265
Title
A name given to the resource
Inauguració dels Salons Expoquimia i Equiplast
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Congressos
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Ciència
Indústria
Barcelona
Acció política
Model social
Expoquimia
Equiplast
Salons professionals
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-10-19
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1353/19931004d_00586.pdf
89c9ce77c1fd98ba02489fa4d616b8b5
PDF Text
Text
?Ir senbud -P)alíœ(oln
DISCURS DEL SR. ALCALDE A L'ACTE DE PRESENTACIO DE BARCELONA A
L'HOTEL PALACE DE MADRID
(DILLUNS, 4 D'OCTUBRE DE 1993)
BUENAS NOCHES,
MUCHAS GRACIAS POR SU ASISTENCIA. HEMOS VENIDO A HABLARLES
ESTA NOCHE DE
LA NUEVA BARCELONA, UNA CIUDAD QUE TIENE MáS
DE DOS MIL AÑOS DE HISTORIA, Y QUE EN LOS ÚLTIMOS AÑOS,
___---1
GRACIAS AL EXTRAORDINARIO ACICATE QUE HAN SIGNIFICADO LOS
JUEGOS OLÍMPICOS DEL PASADOIVERANO, HA SABIDO SITUARSE COMO
UNA DE LAS CIUDADES CON MAYOR DINAMISMO Y AMBICIÓN DE
EUROPA.
EL SEGUNDO TENIENTE DE ALCALDE, .E,L/ R. CLOS, LES HA EXPUESTO
CON DETALLE LA .TEALIDAD FINANCIERA DE LA CIUDAD. UNA
REALIDAD QUE TRADUCE EL GRA1 ESFUERZO QUE HA HECHO BARCELONA
PARA ORGANIZAR LOS QUE, EN PALABRAS DEL PRESIDENTE DEL
COMITé OLÍMPICO INTERNACIONAL, FUERON LOS MEJORES JUEGOS
OLÍMPICOS DE LA HISTORIA. PERMÍTANME AHORA QUE LES HABLE, DE
UNA FORMA MáS GENERAL, DE EA NUEVA BARCELONA.
�1. EL IMPACTO DE LOS JUEGOS OLIMPICOS
LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992 PERMITIó A
LA CIUDAD DAR UN EXTRAORDINARIO SALTO ADELANTE.
LAS INVERSIONES REALIZADAS EN BARCELONA A RAIZ DE LOS JUEGOS
HAN PERMITIDO A LA CIUDAD NO SOLO AMPLIAR SU OFERTA, SINO,
AL MISMO TIEMPO, MEJORAR ENORMEMENTE LA CALIDAD DE LA MISMA.
EN EFECTO, LA OFERTA DE 13 CIUDAD ES HOY DE PRIMER ORDEN:
LAS COMUNICACIONES VIARIAS, LOS RECURSOS HOTELEROS, LAS
TELECOMUNICACIONES, LOS EQUIPAMIENTOS DEPORTIVOS, LOS NUEVOS
EDIFICIOS INTELIGENTES PARA OFICINAS, LOS CENTROS UNIVERSITARIOS Y DE INVESTIGACIÓN, LAS NUEVAS ZONAS VERDES Y
LÚDICAS, LOS NUEVOS RECURSOS CULTURALES, ENTRE OTROS ELEMENTOS DESTACADOS, HACEN DE BARCELONA UNA OPCION MUCHO MAS
ATRACTIVA. MAS ATRACTIVA PARA UN MAYOR NUMERO DE PERSONAS,
DE INSTITUCIONES Y DE EMPRESAS Y, ASIMISMO, DE MAYOR NIVEL.
�2. EL CAMBIO DE ESCALA DE BARCELONA: UN GRAN RETO URBANO.
EN LOS ULTIMOS AÑOS, BARCELONA HA EXPERIMENTADO UN CAMBIO DE
ESCALA SUBSTANCIAL. LA MEJ'bRA EN LA CANTIDAD Y LA CALIDAD
EN LA OFERTA DE INFRAESTRUCTURAS Y SERVICIOS LE HA PERMITIDO
ENTRAR A FORMAR PARTE DE LA QUE PODRIAMOS LLAMAR "PRIMERA
DIVI ION" DE LAS CIUDADES EUROPEAS.
1
ELLO CONSTITUYE UN GRAN RETO PARA NOSOTROS. CUANDO LOS
CIUDADANOS DE BARCELONA lOPTAMOS POR DAR UN IMPULSO
CUALITATIVO A LA CIUDAD, REALIZAMOS UNA APUESTA COLECTIVA.
ESTA APUESTA SE HA BASADó EN EL CONVENCIMIENTO QUE UN
AUMENTO Y- UNA MEJORA DE LAOFERTA CONTRIBUYEN A GENERAR UNA
MAYOR DEMANDA.
UNA DEMANDA, CLARO ESTá, QUE NO SE HALLA EXCLUSIVAMENTE EN
NUESTRO MERCADO DOMÉSTICO
SINO QUE SE ENCUENTRA EN BUENA
MEDIDA FUERA DE NUESTRAS FRONTERAS. EL ESFUERZO DE PROMOCION
Y CAPTACION DE NEGOCIO SE DEBE REALIZAR A ESCALA INTERNACIONAL. BARCELONA YA ESTA EN LOS PRINCIPALES CIRCUITOS DEL
MUNDO Y DEBE REFORZAR ESTA POSICION.
PARA ELLO, TRABAJA EN UNA DOBLE DIRECCION. POR UNA PARTE,
1
CONTINUA MEJORANDO SU OFERTA URBANA. POR OTRA, TRABAJA
INTENSAMENTE EN LA CAPTACIOÑ DE DEMANDA.
�3\ LA MEJORA CONSTANTE DE LA OFERTA: 1000 HECTAREAS EN
MOVIWENTO
LA PRUEBA MAS EVIDENTE DE NUESTRA VOLUNTAD DE CONTINUIDAD EN
LA TRANSFORMACION EMPRENDIDA POW:LA CIUDAD ES ÉSTA: HOY EN
DÍA SE ESTAN DESARROLLANDO PROYECTOS DE RENOVACIÓN URBANA
QUE AFECTAN A UN TOTAL DE
1
000 HECTARE
EN 16 ZONAS DISTINTAS DE LA CIUDAD, UNA CIUDAD POR OTRO LADO
YA MUY TERMINADA, SIN GRANDES ESPACIOS LIBRES, SE ESTAN
DESARROLLANDO PROYECTOS NUEVOS. PROYECTOS QUE REFUERZAN EL
POTENCIAL DE NUESTRO PUERTO PARA CONVERTIRLO EN UN CENTRO
LOGISTICO INTERNACIONAL DE PRIMER ORDEN, QUE DOBLAN LA
SUPERFICIE DE NUESTRA FERIA INTERNACIONAL, QUE MULTIPLICAN
LOS EQUIPAMIENTOS CULTURALES (O MEJORAN RADICALMENTE SU
ESTADO ACTUAL), QUE AMPLIAN LA OFERTA RESIDENCIAL DE LA
CIUDAD, O QUE COMPLETAN LÁ DOTACION DE INSTALACIONES PARA
EMPRESAS DE SERVICIOS O COMERCIALES.
BARCELONA NO SE HA PARADO. CONTINUA CON UN VIGOR FIRME, A
PESAR DE LA DESACELERACION ECONOMICA QUE TODOS VIVIMOS.
�4. UN ESFUERZO REDOBLADO DE PROMOCION
ALGUNOS
CIUDAD
PUBLICISTAS
LA
PROMOCIÓN
HAN
VALUADO LO QUE
SUPUSO
"G
UITA" OBTENIDA
CON
LOS
PARA
LA
JUEGOS
OLIMPICOS, QUE SE ESTIMÓ EIN UNA CANTIDAD EQUIVALENTE A TODO
EL PRESUPUESTO ANUAL DEL ESTADO ESPAÑOL.
HAY QUE APROVECHAR, PUES, EL BUEN POSICIONAMIENTO DE LA
"MARCA BARCELONA" EN EL MUNDO.
${B
ESTO ES LO QUE ESTAMOS HACIENDO, EN ESTRECHA COLABORACION
CON LAS EMPRESAS BARCELONESAS.
UNO DE LOS GRANDES ACTIVOS DE LOS JUEGOS, UN ACTIVO INTANGIBLE, FUE EL DE LA COMPLICIDAD QUE GENERARON. COMPLICIDAD
ENTRE EL AYUNTAMIENTO, LAS¡ EMPRESAS, LAS INSTITUCIONES, LAS
ASOCIACIONES Y LOS CIUDAdIANOS. COMPLICIDAD A LA HORA DE
"OPOSITAR", A LA HORA DE "{PREPARAR", A LA HORA DE "ORGANIZAR", A LA HORA DE "REALIZ€AR". LA COMPLICIDAD, QUE DEVINO
CONSENSO, FUNCIONÓ, Y FUE LA CLAVE DEL ÉXITO.
QUEREMOS QUE ESTA COMPLICIDAD CONTINUE EN EL FUTURO. Y LO
HACEMOS PROMOCIONANDO CADA ASPECTO IMPORTANTE DE NUESTRA
OFERTA, COMO EL TURISMO, LA LOGÍSTICA, EL EQUIPAMIENTO
INMOBILIARIO, EL DISEÑO,
-7
.i
LA INDUSTRIAFARMACÉUTICA, LA
�CALIDAD DE NUESTROS CENTROS MÉDICOS Y CLINICOS.
EN ESTOS MOMENTOS, POR EJEMPLO, ESTAMOS REALIZANDO UN GRAN
ESFUERZO PARA ATRAER HACIA BARCELONA, LA AGENCIA EUROPEA
PARA LA EVALUACION DE LOS MEDICAMENTOS, COMO PUEDEN OBSERVAR
EN EL LIBRO DE CANDIDATURA QUE TIENEN USTEDES. ESTA CAMPAÑA
RESUME BIEN LA DIRECCION DE NUESTRO ESFUERZO: EL GOBIERNO
ESPAÑOL, LA GENERALITAT,I EL AYUNTAMIENTO Y TODAS LAS
EMPRESAS DEL SECTOR AGRUPADAS EN TORNO A FARMAINDUSTRIA,
ESTAMOS TRABAJANDO UNIDOS 'DESDE HACE MAS DE DOS AÑOS PARA
ATRAER HACIA ESPAÑA ESTA IMPORTANTE SEDE.
6
�5. ALGUNOS DATOS POSITIVOS
HAY ALGUNOS DATOS CONCRETO QUE NOS INDICAN QUE LA APUESTA
DE BARCELONA FUE ACERTADA Y OPORTUNA.
¿cr,7
t Str
EL PRIMER DATO POSITIVO-ES LA PROPIA EVOLUCION DEL EMPLEO EN
NUESTRA CIUDAD. BARCELONA TIENE UNA IMPORTANTE BASE
INDUSTRIAL Y SUFRE MAS DEPRISA QUE NADIE EN ESPAÑA LOS
EFECTOS DE LAS CRISIS ECONOMICAS. ESTE FUE EL CASO DE LA
CRISIS DE LOS AÑOS SETENTA.
I/
PUES BIEN, HOY LA SITUACIQN ES DISTINTA: UNA AÑO DESPUÉS DE
LOS JUEGOS, EN PLENA RECESION ECONOMICA, BARCELONA SIGUE
TENIENDO UN NIVEL DE DESEMPLEO QUE SE SITUA SEIS PUNTOS (EN
PORCENTAJE) POR DEBAJO DE LA MEDIA ESPAÑOLA, Y UN ,PUNTO POR
DEBAJO DE LA MEDIA CATALANA. ESTAMOS, PUES, RESISTIENDO LA
CRISIS ACTUAL CON -MAYOR ÉXITO QUE OTRAS CIUDADES.
POR OTRA PARTE, EL TURISMO SIGUE AUMENTANDO EN LA CIUDAD,
INCLUSO POR ENCIMA DE LOS NIVELES DE UN AÑO TAN EMBLEMATICO
COMO 1992. EN EL PRIMER TRIMESTRE DE 1993 LA AFLUENCIA
TURISTICA EN BARCELONA CR1CIO UN 7% . EN LA PASADA SEMANA
SANTA, NUESTRO AEROPUERTO A 1COGIó, EN SOLO DOS DIAS, A MAS DE
100.000 PASAJEROS. LA CAMPAÑA DE VERANO HA SIDO TAMBIÉN MUY
POSITIVA.
7
�EL PANORAMA DE LA ACTIVIDAD CONGRESUAL ES TODAVIA MEJOR. EN
1992, BARCELONA FUE LA 7 1 CIUDAD DEL MUNDO EN ORGANIZACION
DE CONGRESOS Y CERTAMENES
NTERNACIONALES. PUES BIEN, EL
PRESENTE AÑO, 1993, VAMOS A! CERRARLO CON EL DOBLE DE CONGRESISTAS QUE EL AÑO 1992, LA MITAD DE LOS CUALES SON EXTRANJEROS.
�6. UN GRAN POTENCIAL DE CRECIMIENTO
TODO ELLO CONFIGURA UN PANORAMA MUY FAVORABLE PARA EL
CRECIMIENTO FUTURO DE NUESTRA CIUDAD.
RECIENTEMENTE EL EUROPEAN ECONOMIC RESEARCH AND ADVISORY
CONSORTIUM, ANALIZÓ LA EVOLUCION DE LAS 30 PRINCIPALES
CIUDADES DE EUROPA Y CONCLUYÓ QUE BARCELONA ERA LA QUE TENíA
UN MAYOR POTENCIAL DE CRECIMIENTO ECONOMICO EN LA PROXIMA
DÉCADA.
BARCELONA CRECERA, SEGUN DICHO ESTUDIO, A UN RITMO DE UN
3,4% ANUAL, MUY POR ENCIMA DE LAS CIUDADES TRADICIONALMENTE
"ESTRELLAS" DE EUROPA COMO LONDRES (1,2 %),
FRANKFURT (2,6 %).
9
PARIS (2,6 %) O
�7. UNA MAGNIFICA RELACION CALIDAD-PRECIO
ESTOS ESCENARIOS DE FUTURO, TAN PROMETEDORES, LO SERAN,
ENTRE OTRAS RAZONES, PORQUE HOY BARCELONA OFRECE UNA
MAGNIFICA RELACION CALIDAD/PRECIO.
UN MUY RECIENTE ESTUDIO DE VISA INTERNACIONAL SEÑALA A
BARCELONA COMO LA CIUDAD MAS ASEQUIBLE DE EUROPA PARA
REALIZAR GESTIONES DE NEG040, ENTRE EL CONJUNTO DE CIUDADES
QUE "CUENTAN": AMSTERDAM, BRUSELAS, DUBLIN, FRANKFURT,
GINEBRA, LONDRES, MADRID, MILAN, OSLO Y PARIS. NINGUNA
OFRECIA UN NIVEL GENERAL DE PRECIOS TAN INTERESANTE COMO EL
NUESTRO EN ASPECTOS TALES COMO HOTELES, TAXIS, RESTAURANTES,
ALQUILER DE AUTOMOVILES, O SERVICIO DE SECRETARIA.
DE MODO QUE HOY EXISTE El4 BARCELONA UNA OFERTA PLENAMENTE
COMPETITIVA A NIVEL EUROPEO EN CALIDAD Y A UN PRECIO MUCHO
MAS ASEQUIBLE.
10
�8. UN FUTURO ESPERANZADO
ESTA ES LA BARCELONA QUE PRESENTAMOS HOY AQUí.
UNA CIUDAD EN TENSION CONTANTE PARA APROVECHAR HASTA EL
ULTIMO CÉNTIMO INVERTIDO EN LA GRAN TRANSFORMACION URBANA
RECIENTE.
UNA CIUDAD CON UN PROYECTO QUE SE RENUEVA, EN AVANCE
CONSTANTE DENTRO DEL ENTORN CADA VEZ MáS COMPETITIVO DE LAS
GRANDES CIUDADES EUROPEAS YMUNDIALES.
UNA CIUDAD QUE, GRACIAS AULA TRANSFORMACIÓN EXTRAORDINARIA
DE LOS ULTIMOS AÑOS, HA DADO UN GRAN SALTO CUALITATIVO Y
DISPONE AHORA DE UN NUEVO P TENCIAL. BARCELONA SE HA SITUADO
EN EL MAPA Y SE HA DOTADO DE UN NIVEL DE INFRAESTRUCTURAS Y
DE CALIDAD URBANA QUE LE SIUAN ENTRE LAS GRANDES CAPITALES
EUROPEAS. QUIERE ASí APROVECHAR LA OPORTUNIDAD HISTÓRICA DE
ACCEDER A UNA ETAPA DE DESARROLLO AUTOSOSTENIDO QUE NO
NECESITE YA DE GRANDES ACON'ECIMIENTOS EXTRAORDINARIOS SINó
QUE SEA EL FRUTO DE SU QUEHACER DIARIO Y DE SU PROBADA
VOLUNTAD DE MEJORA. CONTAMO1 PARA ELLO CON SU COLABORACIÓN.
MUCHAS GRACIAS.
�INTRODUCCION
Dar la bienvenida a todos los presentes, presentar al Alcalde de Barcelona
CONTENIDO:
Barcelona ciudad capital de Catalunya ha asumido siempre más responsabilidades que
los propios de una ciudad. Se ha considerado parte al tiempo que impulsora de los
cambios y acontecimientos.
Hechos como las exposiciones universalesi de 1888, 1929, etc. y más recientemente y ya
en la democracia española, en 1981 su Alcalde Narcís Serra y su Teniente de alcalde
Pasqual Maragall deciden proponer un nuevo impulso y un objetivo colectivo que
compense la depresión producida en nuestro país por la larga crisis económica del
petróleo (1975-1980) y además, el 23-f (y en Barcelona el asalto al Banco Central).
Este objetivo tuvo un nombre: los Juegos Olímpicos. Barcelona 92.
La ciudad de Barcelona fue un elemento decisivo para romper el pesimismo nacional de
la crisis y las reconversiones (1980-1985).
Por su lado la ciudad, tenía un doble objetivo recuperar su atraso histórico en inversiones
en infraestructuras, y a la vez sanear unas cuentas que venían castigadas por el gasto
público de la transición democrática.
En la década de los años 80, además del esfuerzo de la preparación de los JJ.00. y de
la consecuente transformación de la ciudad, Barcelona tuvo que afrontar el esfuerzo de
equilibrar sus cuentas. A ello ayudaron tres elementos fundamentales:
1. la Ley de Saneamiento de las Haciendas locales, que en parte cubrió el desequilibrio
histórico derivado de la transición.
2. La Ley de Haciendas locales que dio un nuevo marco fiscal a la Administración local y
al Ayuntamiento de Barcelona.
3. Un esfuerzo de rigor, con un modelo del gestión propio, en definitiva, con un plan de
racionalización que hiciera compatible el doble reto: el más visible, el de los JJ.00, y el
de equilibrar sus cuentas.
Para hablarnos en primer lugar de estos te as va a dirigirles la palabra el Sr. Joan Clos,
Teniente de Alcalde de Economia.
De biografia un tanto alejada incialmente ce los temas económicos, ya que es médico,
pero que se acercó a los temas públicos a través de la gestión
�Mayo 1992
PASQUAL MARAGALL i MIRA
Nació el 13 de enero de 1941 y es el tercer hijo de una
familia de ocho hermanos. Nieto del poeta Joan Maragall e
hijo del senador Jordi Maragall. Está casado con Diana
Garrigosa. Tiene dos hijas y un hijo.
Es licenciado en Derecho y an Ciencias Económicas y Master
por la New School for Social Research (New York). Se doctoró
en Ciencias Económicas por la Universidad de Barcelona en
1979 con el estudio "Los pracios del suelo". También fue
becado para un "stage" de seis meses en París.
Entre 1965 y 1976 fue func ionario del Gabinete de Programación del Ayuntamiento de Barcelona. Ha sido profesor
adjunto de Economía Urbana y Economía Internacional en la
Universidad Autónoma de B rcelona y fue profesor de la
Universidad Johns Hopkins de Baltimore (USA) durante el
otoño de 1978.
En 1979 se presenta en segun
para las elecciones municip
de alcalde de Organización y
cabo una importante reforma
o lugar en la lista socialista
les en Barcelona. Como teniente
Reforma Administrativa, llevó a
dministrativa.
Fue elegido Alcalde de Barcetlona el 2 de diciembre de 1982,
en sustitución de Narcís S ra y fue confirmado en su cargo
en las elecciones municipalles de 1983. Posteriormente ha
sido sucesivamente reelegido en las elecciones municipales
del 10 de junio de 1987 y del 26 de mayo de 1991.
Durante su mandato se ha producido una renovación urbanística de la ciudad, reequilibrándose el centro y la periferia. El 17 de octubre de 1986 Barcelona consiguió la nominación para la celebración de los Juegos Olímpicos de verano
en 1992. En estos últimos años, Barcelona se ha proyectado
internacionalmente y se ha consolidado como una de las más
importantes ciudades europeas.
Es presidente del Comité Or ganizador Olímpico Barcelona'92
(COOB'92). En 1988, y nu evamente en 1992, fue elegido
diputado al Parlament de Cat aluña.
En diciembre de 1991 fue elegido presidente del Consejo de
Municipios y Regiones de Europa (CMRE).
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4259
Title
A name given to the resource
Presentació de "La nueva Barcelona" / Discurs
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Hotel Palace, Madrid
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Competitivitat
Jocs Olímpics
Urbanisme
Relacions Internacionals
Indústria
Barcelona
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-10-04
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1321/19930419d_00549.pdf
9b8addfe40fdb054208fe72738f3aa27
PDF Text
Text
L'ALCALDE DE BARCELONA
Tifr'D2tiz ^
Ve-04iuz
cfwÁpkloktz-/t/liAJur
Qi1S urii-AAA"-
f raiLAA:ir
ruAdA-e
^
^
1.
^
r
,¡^
^ ^ 4Y r'i ^W ^
^
-- G-g`a,t- c2
N exa4 e_Q
OUI`Lt-
Gl4-1‘ h (
t..€ ti,■ Lt.0
psAlUm'Am
^^C, t^ nom¢
^.Lz ,¡,.. ^leÁlicy4
f
I
^^
í)CA uVA-C,
n
(ikL
~ 1-1
A A9,tcL4.-J,^
/(-N
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4227
Title
A name given to the resource
Inauguració de la Fira INFORMAT
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Produir per vendre.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Fira de Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Indústria
Comerç
Model social
Informat (Barcelona, Catalunya)
Salons professionals
Description
An account of the resource
Text manuscrit de PM.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-04-19
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1209/19891213d_00364.pdf
06d3590bb572f225c5ba95d7c463c41b
PDF Text
Text
,
.^ 3^ 1z )15
^i'^\_ ^^ v
`^
^
r
'e
^
^
^
l^ ^"^
^ ^
Sr P. Maragall.or Director General, senyor President de l'Association
Internationale Villes et Ports, senyor President del Port,
senyor Cap del Sector Naval, crec que l'existència d'aquesta
associació internacional de ciutats i ports i la celebració
d'aquest segon congrés són testimoni de l'existència d'una nova
dimensió portuària, d'una nova realitat que s'ha obert camí
lentament, però d'una forma ineluctable entre les ciutats i els
seus ports. I aquesta relació, a mi, que sóc economista de
professió, no em queda més remei que atribuir-la a l'existència
d'un fet relacionat amb el valor del port, com a ubicació, amb el
valor de l'entorn de terra que circunda aquest tros de mar iYr
abraçat per la pròpia ciutat, valor que antigament va ésser molt
alt en el terreny comercial, però no en el terreny dels usos
urbans, dels usos terciaris, dels usos de lleure, i que avui dia,
en canvi, per mor de l'evolució de les pròpies ciutats s'ha anat
convertint en un valor urbà "totyt coult", en un valor urbà, amb un )r
preu alt de metre quadrat d'u b^ icac ó portuària, des del punt de
vista de les ubicacions tradicionals de la ciutat, és a dir, de
les ubicacions terciàries que defineixen la ciutat.
A la nostra ciutat de Barcelona, com ha succeït a moltes altres
ciutats del món, com segurament a Marsella, Baltimore, San
Francisco, Gènova o Toronto, aquest espai portuari va ser un dels
inicis de la ciutat en sí mateixa, però la ciutat, al pas de¡s /9
segles, dels anys, s'ha anat allunyant d'aquell punt de partida
per ficar-se, endinsar-se, cada vegada més, dins la plana, dins
el territori, i de vegades ha' oblidat el punt de partida. El
moment que estem vivint avui és enormement emocionant perquè les
ciutats, les velles ciutats europees i també les noves ciutats
americanes, que van créixer molt ràpidament en un segle i mig,
estan tornant al punt de partida, i tornant a valorar el que
havia estat poc valorat des del .punt de vista ciutadà. _ ,És aquí ,_J
que aleshores apareix, si vostès volen, un conflicte, però un
conflicte interessant entre els usos tradicionals comercials del
port i els nous usos que tornen a ser els vells usos urbans de la
ciutat que s'acosta de nou al mar. Crec que la solució correcta
d'aquesta equació, que no és fàcil, s'està fent, pel sistema de
prova i error, i s'està fent d'ona forma cada vegada més acurada.
Hi ha experiències, com les de les ciutats que he citat en primer
lloc, que ens diuen fins on es pot arribar, fins /quin punt és
G^
cert que aquesta vella ubicació torna a ser enormement valorada,
i per tant que admet una càrrega d'usos de lleure i terciaris
enormement important._ . ` , També és veritat, però, que cada país i
cada ciutat té la seva pròpia prioritat i té la seva pròpia
civilització, i té la seva pròpia manera d'entendre la relació
entre la terra i el mar, i entre la ciutat i el port. Nosaltres
que som llatins, que som mediterranis,tenim un concepte molt fort )
de ciutat que no es dóna en altres indrets ni en uns altres
continents. Tenim un sistema urbà molt basat en el concepte de
centralitat o de centralitats alternatives, i no tant el concepte
americà de ciutats extensives, més propi de continents en els
quals l'escassesa
_d'espai pràcticament no es dóna, i on la possibilitat d'extensió
�és pràcticament infinita entorn de la ciutat. Per tant nosaltres
ens acostem al nostre punt de partida històric, com a ciutat, amb
un respecte molt singular i amb, una veneració molt particular. I
és això el que fa que les nostres discussions, en el cas de
Barcelona, segurament tamlé en el cas de Marsella, ho és també en
el cas de Gènova, siguin altrament aferrissades que aquelles que
es donen en el continent nord-americà. Nosaltres pensem que hem
de treure del continent nord-americà una lliçó, la lliçó de
capacitat de
l'empenta,
de
la
1'empresarialitat,
de
transformació, de la capacitat ce convertir les idees en fets, i
a més, de fer-ho en un termini relativament breu de temps, 4. en
canvi creiem que com a llatins, com a mediterranis, hi hem
d'aportar tota la nostra vella tradició de respecte pel que és
l'origen de la nostra ciutat, el centre inicial de la nostra
ciutat, i una certa jerarquització dels usos que no ha d'oblidar
també el valor que el port té com a paisatge. Aquí hi ha un
difícil equiliri que nosaltres estem encetant i que crec que es
traduirà en la realització d'un dels somnis de Barcelona, que és
la seva reconciliació amb el mar, amb el mar del qual va sorgir, .
Barcelona ha estat una capital que històricament té els seus
millors moments deguts a un imperi marítim, a un imperi no
militar sinó comercial, però marítim a última hora, que va tenir
un màxim d'esplendor a la baixa Edat Mitjana, al principi 4e-)-a^
Renaixença, i que després, com tantes ciutats mediterrànies, va
quedar presoner d'aquest propi mar interior que és el
Mediterrani, davant l'expansió _ immensa del comerç mundial en
l'Atlàntic i en el nou món. Avui el Mediterrani torna a ser un
mar important, un mar de pas, i un mar centre de civilització, i
és per això que, Barcelona com Gènova, com Marsella, com tantes
altres ciutats es planteja aquest reencontre amb el mar amb una
nova i '-lusió, tant des del punt de vista urbà i urbanístic com
des del punt de vista portuari. Nosaltres estem convençuts que
la Direcció actual del Port té aquestes coses al cap quan
presenta el que presenta, i que vol conjuminar una renaixença
comercial del port lligada a la seva expansió telemática,
tecnològica i territorial, amb aquesta recuperació urbana del seu
punt de contacte més central amb la vella ciutat. Pensin que per
nosaltres el port i el seu rellançament com a centre d'activitat
és una garantia de la recuperació de tota la ciutat antiga que en
aquest moment té un tap no urbà, no terciari, no d'activitat
ciutadana normal en el seu contacte amb el mar, i que amb els
projectes que s'estan estudiant pot recuperar una frontera oberta
d'activitat i per tant d'atracció a la ciutadania. Així ha
succeït en altres ciutats; nosaltres som ; en això, seguidors de
l'exemple d'altres ciutats. Tractarem d'incorporar-hi la nostra
pròpia idiosincràcia per a obtenir el millor resultat.
També vull dir que en el cas de Barcelona, d'aquesta Barcelona
llançada cap al futur, s'ha de dir que la ciutat justament en
aquest cas no té pressa, no té pressa per acabar aquests
projectes en un termini enormement breu. Aquesta pressa no
existeix. Som conscients que les relacions terra-mar són temes
de civilització enormement complicats i que requereixen una
maduració.
Evidentment el 92 exerceix sore nosaltres una
fascinació molt especial, i és la data de totes les coses i de
I7
�tots els projectes, però és evident que nosaltres volem que la
ciutat no deixi de tenir projectes per després del 92, i estem
preparant projectes per després del 92, i en bona part els
projectes del port em semblen situar-se en aquesta perspectiva de
menys urgència.
També dir que la ciutat, per al g a banda, està codificant el seu
passat en forma d'una nova llei. La ciutat està preparant una
nova llei, el que aquí a Catalunya i a Espanya en diem una Carta
Municipal, és a dir la seva llei especial de ciutat molt singular
que necessita una llei especia per viure i per funcionar. Hem
tingut una experiència de deu anys de democràcia, enormement
positiva i productiva, però ara està fent l'esforç de reflexionar
sobre aquests deu anys i posar sobre el paper d'una llei el que
són els mecanismes de funcionament que la ciutat ha experimentat
i que necessita formalitzar.
I dins d'aquests mecanismes,
evidentment, hi ha una nova relació entre la ciutat i el port.
Creiem que serà molt que aquest Inou esperit de co¢laboració que 0,
no existia segurament fa deu anys, o fa vuit anys o fins i tot fa
apareixent d'una manera
5 anys, del tot, i que ha ;anat
progressiva, quedi plasmat en uns textes legals que en Lo
definitiva hem de deixar com a ;herència a áquelles generacions
1
que ens seguiran.
Agrair la seva presència avui aquí, prometre'ls que Barcelona .L
seguirà els seus treballs amb enorme atenció, que a Barcelona
Quan entrava li
aquest tema avui és un tema apassionant.
preguntava al President del '' Port "per què teniu tants
congressistes, o com és que teniu tants congressistes" i em deia
"perquè en aquest moment les relacions entre port i ciutat tenen
un "glamour" especial, tenerH un interès i un "suspense" molt
especials". Sàpiguen que la ciutat seguirà amb molta atenció els
treballs que aquí es facin, que la ciutat de Barcelona és una
ciutat atenta, oberta, disposada a aprendre, que ha basat en el
comerç i en l'aprenentatge el,seu progrés, i que per tant, dels
treballs que vostès aquests dies realitzin n'esperem un resultat
enormement positiu per l'avenç dels nostres propis projectes i de
l'amistat entre totes les ciutats portuàries. Bon dia i moltes gràc
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4115
Title
A name given to the resource
Sessió d'obertura del segon Congrés de Ciutats i Ports
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Infraestructures
Ciutats
Indústria
Congressos i conferències
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1989-12-13
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1191/19890417d_00335.pdf
43f621bba4ada8eed1c9f82150985acf
PDF Text
Text
DISCURSO DEL ALCALDE DE BARCELONA, DE INTRODUCCION
EN LA PRESENTACION DEL AREA ECONOMICA DE BARCELONA
EN MILAN (17 DE ABRIL DE 1989)
Señoras y Señores:
En nombre de la Ciudad de Barcelona y en nombre
de todas las entidades económicas aqul representadas (Consorci
Zona Franca de Barcelona, Iniciatives, Patronat Municipal de
Turisme, COOB, Cámara de Comercio de Barcelona, Feria de
Barcelona) les agradezco muy sinceramente su presencia en este
acto, que espero sea de su interés.
Con franqueza debo confesarles que estoy ampliamente
convencido de que existen poderosas razones para que sus empresas
consideren el área de Barcelona como una seria opción a la hora
de localizar sus industrias fuera de su país y en un contexto
doblemente significativo para ustedes y para nosotros como el
hecho de compartir un mismo espacio geográfico, cultural y
empresarial en la Europa del Sur.
Yo quisiera tan sólo, a modo de introducción, destacar diez
razones que me parece que tienen suficiente peso para justificar
la consideración de la "Opción Barcelona".
Veamos, estas diez razones.
Primera. El crecimiento actual de la economía española. El
crecimiento del Producto Nacional Bruto Español ha sido en 1988
del 5%, bien por encima de la media de los países de la CEE. Por
otra parte, el diferencial de inflación de España respecto al
resto de países de la CEE se ha reducido de forma muy notable.
Como decía recientemente John Philipsborn, Vicepresidente del
Chase Manhattan Bank, en el "Wall Street Journal" del 11 de
noviembre de 1987:
"España es uno de los pocos países en Europa que merece ser
considerado en términos de crecimiento a largo plazo."
Segunda. Barcelona es la puerta de entrada a un mercado de
35 millones de consumidores. Barcelona, por su ubicación
geográfica, cercana a la frontera con Francia, con excelentes
accesos por tierra, mar y aire, es la puerta ideal a un mercado
de 35 millones de consumidores españoles, en franca expansión.
�Es, asimismo, una puerta al mercado norteafricano, del Medio
Oriente y de América Latina. Cataluña es, por otra parte, una de
las zonas de España de mayor nivel de renta y de mayor consumo
tanto doméstico como industrial.
Tercera. Barcelona cuenta con una potente infraestructura
industrial, y buenas comunicaciones con Europa y el resto del
mundo. El área económica de Barcelona se halla a hora y media en
automóvil, por autopista, de la frontera francesa. Posee un
aeropuerto internacional conectado a las principales metrópolis
del mundo, que está siendo en estos momentos ampliado y
modernizado. El puerto de Barcelona compite por el primer puesto
del área mediterránea, está en plena expansión, y cuenta con una
interesante Zona Aduanera Exenta. En 12 horas un camión lleva sus
productos de Barcelona a Frankfurt por un precio aproximado de
1.667 dólares americanos.
Por otro lado, existe suelo industrial disponible, bien
urbanizado, para la ubicación de sus industrias. Los
ayuntamientos del área de Barcelona están desarrollando un gran
esfuerzo por ampliar constantemente esta oferta. Destaca, en este
sentido, la reciente puesta en marcha, del Parque Tecnológico del
Vallés ( a 30 Kms del centro de Barcelona) en el que, además de
una excelente ubicación, se ofrecen a las empresas de tecnología
avanzada toda una serie de servicios entre los que destacan un
Instituto de Transferencia de Tecnología y un Centro de Empresas
para la instalación de nuevas o pequeñas empresas, con
asesoramiento y actividades de formación o incluidas. Prueba de
ello es la rápida tasa de ocupación del Parque, que tiene
previsto ampliar sus instalaciones.
Y lo que és más importante: la enorme red de empresas
industriales ya existentes, que puedan convertirse en
suministradores, subcontratistas o en eficaces auxiliares de su
empresa. Barcelona es el corazón de la industrialización de
España. Hace 200 años que existe una industria diversificada y
eficaz, en nuestra área: prácticamente todos los sectores
industriales se hallan representados.
Cuarta, la gente. Las personas que pueden necesitar su
empresa, desde el trabajador manual hasta el director de fábrica,
están disponibles a ser contratadas, a un salario razonable y con
altos niveles de cualificación y formación profesional:
a) Están disponibles, puesto que el problema del desempleo
motivado por la crisis, ha creado una situación en la
que no existe, como en otros países, escasez de mano de
obra cualificada.
�b)
El coste del trabajo es en EsJpaña, todavía hoy,
inferior al de la práctica totalidad de países europeos
(excepto Portugal y Grecia), e inferior a los de Japón
y Estados Unidos.
c)
El grado de cualificación es elevado. Barcelona
concentra tres Universidades con un elevado número de
estudiantes y con un importante nivel. El esfuerzo
realizado en investigación es, asimismo, notable, con
la reciente creación de centros de investigación
aplicada en nuestra área (Microelectrónica, Nuevos
Materiales, Centro de CAD/CAM, Instituto de Diseño
Textil, etc.).
c)
Finalmente, existe en Barcelona una cultura y una ética
del trabajo muy arraigada en una historia orientada
hacia el trabajo industrial y la mentalidad
empresarial. Como resultado, la productividad es la más
elevada de España.
Quinta. Una Fiscalidad razonable. Los impuestos que pagan
las empresas nacionales y extranjeras en España y, concentrando,
en nuestra área, resisten bien la competéncia con otros países de
Europa (Nuestro 35% de Impuesto de Sociedades es, todavía hoy,
inferior al tipo aplicado en la mayoría de países de la CEE). Por
otra parte, el Impuesto sobre la Renta de las personas Físicas,
que grava la renta individual, es asimismo, menos importante que
en la mayoría de países del centro y del norte de Europa.
Sexta. Los servicios a las empresas. La ciudad de Barcelona
es una gran metrópoli de casi 2 millones de habitantes y de hasta
4 millones si consideramos la gran área metropolitana. Ha estado
siempre abierta a los negocios internacionales. De ahí que cuenta
con todos los servicios que pueda necesitar su empresa: bancos
nacionales y extranjeros, una activa bolsa de valores, empresas
consultoras, auditoras y de ingenieria, aseguradoras, una
centenaria Camara de Comercio y una Feria de Muestras que
concreta, a través de sus 40 salones a más de 2,5 millones de
visitantes al año.
Séptima. Incentivos a la inversión. Barcelona y su área de
influencia gozan de una serie de incentivos a la inversión
industrial que se hallan por encima de la medida europea:
a) Hasta hoy se ha podido obtener subvenciones de hasta un
30% de su inversión en activos fijos si su empresa se
ubicaba en una de las numerosas zonas de urgente
�reindustrialización del Area de Barcelona. Un nuevo fondo de
FEDER (de la CEE) continúa este mecanismo de incentivos
(hasta el 20% de la inversión en activos fijos).
b) Puede obtener deducciones fiscales de importancia por
creación de lugares de trabajo (0,5 millones de Pts por
empleado) o por inversiones en activo fijo (hasta el 10%)
c) Puede obtener créditos subvencionados, a bajo interés, a
través del Banco de Crédito INDUSTRIAL.
D) puede beneficiarse de numerosas ayudas a la investigación
y desarrollo, así como a la implantación de nuevas
tecnologías.
Octava. La calidad de vida. Cataluña es la California de
Europa, en términos de calidad de vida. Muchos de ustedes conocen
ya nuestra área como turistas. Dentro de ella, Barcelona es una
ciudad cosmopolita, llena de atractivos culturales y recreativos
para vivir. Es la combinación entre la apertura vital del sur de
Europa, y la tradición cultural del centro y del Norte de Europa.
Barcelona es hoy, desde el punto de vista cultural, un punto de
referencia mundial. Y vivir en nuestra ciudad le puede garantizar
todas las comodidades de una gran metrópolis moderna.
Novena. Los Juegos Olímpicos de 1992. Como ocurrió ya en el
pasado en dos Exposiciones Universales (la de 1889 y la de 1929),
Barcelona vibra en estos momentos con el impulso de la
organización de los Juegos Olímpicos de Verano de 1992. Los
juegos constituyen no sólo una concreta oportunidad de negocio
para muchas empresas, sino un estímulo para el desarrollo de
innumerables proyectos empresariales públicos y privados. Es un
momento de fiebre emprendedora en todos los aspectos, que
nosotros pretendemos extender más allá de 1992. Un momento que
puede aprovechar su empresa.
Décima. Barcelona y Milán tienen, y ustedes lo saben bien,
muchas cosas en común, tantas que casi me atrevería a decir que
es un poco como su segunda casa; en cuanto a mentalidad, estilo
de vida y voluntad emprendedora;
Compartimos algo más que un espacio económico y de ello son
testigos privilegiados muchos de los que hoy estamos aquí;
�Esta inversión en intangibles, que existen, entre nuestras
ciudades, ha de ser un factor ciertamente favorable para las
decisiones de política de empresa como colofón de las otras
razones de tipo más objetivo que acabamos de comentar.
La Europa que se perfila es una Europa con dos grandes ejes
económicos, uno, tradicional y potente, en el norte, otro,
emergente y con fuerza, en el sur; que se complementan y dan
sentido a dos maneras de hacer la Europa del 93.
De nuestra capacidad de coordinar esfuerzos, especialmente
en el campo económico y social, va a depender en gran medida, el
éxito del auténtico mercado interior.
Les proponemos hacer juntos esta andadura en la convicción
de que en este intercambio entre las metrópolis del sur de Europa
va a residir la fuerza de nuestra contribución a la unidad
europea.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4097
Title
A name given to the resource
Discurso del Alcalde de Barcelona, de introducción en la presentación del Área Económica de Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Milán, Italia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Comerç
Finançament
Economia
Indústria
Competitivitat
Relacions Internacionals
Acció política
Barcelona
Àrea metropolitana
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1989-04-17
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències