1
10
40
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1159/19880530d_00293.pdf
e41c9c46a2c8f1e36e9363cbd33ca51a
PDF Text
Text
Alcaldía
Ajuntament
/i de Barcelona
Gabinete
I
de
Comunicación
Pza. S. Jaime sin.
08002 Barcelona
Tel. 301 07 07
Télex 54519 Laye
1
LA
COMMEMORACIÓ SOLEMNE DE LA TRADICIó FIRAL DE
BARCELONA, EN EL MARC GENERAL DEL CENTENARI DE L'EXPOSICIÓ
UNIVERSAL DE 1888, QUE L'AJUNTAMENT I LA CIUTAT COMMEMOREN
AQUEST ANY CONVIDA A UNA REFLEXI6 ESTIMULANT SOBRE EL
PAPER DE LA FIRA DE BARCELONA, LA SEVA HIST6RIA I EL SEU
ç-,
FUTUR.
1
L
L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA TREBALLAT A FONS I ESTA
COMPROMAS A FER-HO EN EL FUTUR PER A POTENCIAR LA FIRA DE
BARCELONA COM A INSTRUMENT DE PROJECCIó INTERNACIONAL DEL
COMERÇ, LA INDÚSTRIA I ELS SERVEIS DE LA CIUTAT I DE TOT
CATALUNYA, AIXí COM DE PLATAFORMA DE PROJECCIó
INTERNACIONAL DE L'ECONOMIA ESPANYOLA, D'ACORD AMB LA SEVA
ACREDITADA TRADICIó. L'EXECUCIó EN MARXA DE NOUS PROJECTES
EN L'AMPLIACIó D'INSTAL.LACIONS I SERVEIS COL.LOCA LA FIRA
EN UN MOMENT PARTICULARMEMNT INTERESSANT.
BARCELONA ÉS CONEGUDA ARREU COM CIUTAT,, ,-I5-É FIRES
IMPORTANTS
EN
TOTS
ELS SECTORS I ..AMB
UN
"t`Vvk
àMBIT
INTERNACIONAL CONSOLIDAT I RECONEGUT.-LÁ ZONA D'INFLU1NCIA
ECON6MICA\ DE LA CIUTAT S'ESTà AMPLIANT AQUESTS DARRERS
ANYS A UNA AMPLIA REGIÓ EUROPEA QUE COMPRèN EL NORD
D'ESPANYA I EL SUD DE FRANÇA, UNA REGIó SUD DE L'EUROPA
MEDITERRàNIA REPRESENTADA PER CIUTATS COM VALèNCIA,
p¿Rv A
�-4~
ER1
o,
Alcaldía
Gabinete de
Comunicación
Ajuntament
de Barcelona
, i¿Ill 1)
s ,:,,
1
,
y
0.(1'
Pza. S. Jaime s/n.
08002 Barcelona
Tel. 301 07 07
Télex 54519 Laye
'R-
L,9'A , '''L (rp.J j''
i f
r
-.
130.
.< IY i ‘jj ,,:10'; ri:: c
-1 ' ',,
i.
7
(;)
SARAGOSSA, TOULOUSE, MONTPELLER L MARSELLA QUE ENS AGRADA
/
D'ANOMENAR COM EL NORD DEL SUD.
LA FIRA DE BARCELONA HA ESTAT UN FACTOR DECISIU EN AQUEST
FENóMEN, HA ESTAT PROBABLEMENT LA PRIMERA INSTITUCI6
ECONÒMICA QUE HISTÒRICAMENT HI HA EXERCIT UNA ATRACCIÓ. EN
L'ACTUAL SITUACIÓ, AQUESTA TENDèNCIA CAP A UNA REGI6
EUROPEA MEDITERRàNIA ENTRE FRANÇA I ESPANYA OFEREIX A LA
FIRA NOVES POSSIBILITATS.
tux(
LA COMMEMORACIÓ DE LA TRADICIÓ I LA CONTINUITAT FIRAL DE
LA CIUTAT CONINCIDEIX, D'ALTRA BANDA, AMB UN MOMENT
,.114m.cr,Aos)
D'IL.LUSIó HISTòRICA DE BARCELONA I DELS BARCELONINS.
Há.- -:'7.5o6s6LípIds'D411992 1b VISCUDA PER
'
BARCELONA NO SOLS COM UN GRAN ESDEVENIMENT ESPORTIU DE
CARáCTER UNIVERSAL, SINò COM L'OCASIÓ DE FER UN SALT
ENDAVANT
PERMETILA CIUTAT COL.LOCAR—SE FAVORABLEMENT
EN EL LLINDAR DEL SEGLE XXI. ES EL QUE VA FER BARCELONA
TAMBÉ EN OCASIÓ DE LES EXPOSICIONS UNIVERSALS DE 1888 I
(-1929."--„LA TRADICI6 FIRAL DE LA CIUTAT VA LLIGADA A AQUESTS
GRANS SALTS ENDAVANT I LA FIRA DE BARCELONA, QUE PARTICIPA
ACTIVAMENT EN ELS ESFORÇOS D'AVUI PER LA BARCELONA DEL
:,-,,
>. )
7
-,›
17.
2,
1
DEMá, Hl TÉ UN NOU REPTE I UNA NOVA OPORTUNITAT.
1 co M A te*OZ Al be cftrsailvvA7
plAjo c 14 00
11
Dei 7,fyt tpt.- rpfl "ebta
p kt>z, be7 1 tif liCCA1114 1 ktoliot41Qvt'S 1
liS eiti cAftran rli a rvilw De'''. lerMen" (-4"5 A-tc`f Ann
] c. , p~
114 pini pi)
I? ' 1. 'phi; , i ‘ 'w', FOZ, Trk Al
1 i0 TOA be 1 04 v u tu ro- 471K Pti- itSbOV 4 0111.414 chi
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4065
Title
A name given to the resource
Acte inaugural de la Fira Internacional de Barcelona, FIB'88
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Fira de Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Commemoracions
Comerç
Indústria
Relacions Internacionals
Model social
Barcelona
Fira de Barcelona
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-05-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1163/19880609d_00297.pdf
3d0850bd1c1d39e728cbe4cd1d3a5894
PDF Text
Text
ATRACCIÓ Y PROJECCIÓ ECONOMICA DE BARCELONA
PASQUAL MARAGALL
Alcalde de Barcelona
Conferència-col.loqui en el Cercle d'Economia
9 de juny de 1988
�-2-
Moltes grácies, estimat President i amics, senyores i
senyors. Sóc jo qui estic agraït al Cercle d'Economia per haverme convidat a donar aquesta conferencia en aquest moment.
Agraïment que, d'altra banda, ve de lluny.
El Cercle d'Economia és, i va ser en un moment más difícil
que l'actual, una institució liberal i amb un sentit aperturista.
Va ser una veu discordant i una veu coratjosa, quan això tenia un
valor per a l'evolució del país tant en el camp polític com en el
camp economic. Hi recordo conferencies, aquí, al Cercle, que per
a nosaltres eren una esperança i eren una indicació i una
referencia a la qual ens podíem agafar per anar endavant.
I el país va anar endavant i, si s'ha de mirar enrera i
veure en que es va basar l'evolució, segurament algunes de les
paraules que van tenir més significació i valor es van dir
justament en aquesta sala.
Vuil recordar com Alcalde de la ciutat que el Cercle reuneix
una mostra significativa del qué és l'empresariat i el món
econòmic, i que ja comptava amb la ciutat, ja hi tenia fe, abans
del 17 d'octubre de 1986.
En aquesta tribuna, el meu antecessor i jo mateix hem tingut
l'oportunitat
d'expressar
les gran línies
de
l'actuació
�-3municipal, molt especialment des del punt de vista financer i
econòmic.
Avui m'extendré una m-ca més en el tema de la proTecció
exterior de la ciutat, tal i :om m'han demanat. Es una petició
que em satisfà perquè em confirma que els e$forços de la ciutat
en aquest terreny tenen un rssó i susciten un interès en els
nostres empresaris inquiets.
Es veritat que una certa relació amb l'exterior es va
produir amb la nominació olímpica. Però, també, tots vostès saben
que aquest fet va ser la conseauència d'una colla de voluntats,
de la presència de la ciutat al món.
De tot això els parlaré al Ilarg de la meva exposició, que
voldria que no fos excessivament llarga. Em donaria per satisfet
si els fes arribar tres o quatre idees ben clares sobre el que jo
crec que aquesta societat ha de ter a partir d'ara, vista la seva
situació, les seves condicions i el futur que hi ha al davant.
Vull expressar, també, que l'interès del Cercle contrasta
amb la forma i la manera com de vegades altres s'expressen o com
es van expressar determinats projectes expansionistes de la
ciutat, carregats de bona voluntat però que no van reeixir, els
anys 60, 70,... i que sense el contrapès d'un govern democràtic,
no podien tenir ni varen tenir efectivament cap credibilitat.
�-4-
Avui, està de moda, en part, el reivindicar com a bo tot el
que es va iniciar i que després va fracassar, els anys 60 o 70,
per bons que fossin en altres aspectes aquells anys. Vull deixar,
també, clara referència del treball i l'enfocament diferent que
es va fer des del Cercle, clarament democràtic des del principi i
orientat a buscar no només les obres necessàries pel futur de
Barcelona sinó també el context polític en el qual aquestes
tenien tot el seu sentit.
Y no és el mateix el que ara es fa que el que s'hagués pogut
fer en aquell moment. Ara, la qualitat dels projectes en surt
beneficiada.
Aixi, la democràcia a més de bona políticament també és
positiva en el sentit que dóna una qualitat de vida millor, uns
projectes més ben acceptats, més ben participats per la societat
i amb menys errors.
Barcelona en el mapa hi ha estat sempre. Hi ha una frase,
afortunada o no, que un dia es va dir, que el que pretenia és que
Barcelona estigués en el mapa. La veritat és que si ens ho mirem
amb una mica de serenitat, ja hi erem en el mapa, sempre hi hem
estat. Barcelona de temps enrera ha tingut sempre una tradició,
un públic. El que és possible és que el públic ara hagi crescut
una mica.
�-5Un públic en el mon de l'opinió sobre la ciutat, en el món
cultural, en el món esportiu. I en molts aspectes l'ha tingut i
molt fidel. Ha tingut una tradició de ciutat resistent, de ciutat
combativa i de ciutat industrial i industriosa, llibertària també
en el millor sentit, i una certa llegenda èpica. Hi ha
barcelonistes al Marroc, hi ha penyes barcelonistes a prop de
Mòdena, ... I no és només en l'esport, és també una certa
modernitat, un cert modernisme, una certa qualitat de vida. Això
sempre hi ha estat, i sempre hi ha hagut un públic per aquestes
virtuts que la nostra ciutat té. Ara allò cert és que Barcelona
pot estar al mapa d'una altra manera i d'això és del que els
volia parlar.
Ara hi pot ser com una ciutat, a més, moderna, atractiva i
amb ambicions fonamentades, amb unes ambicions de capitalitat.
Barcelona comença a ser vista com una ciutat capdavantera en
determinades funcions. Hem aconseguit la universalització del nóm
de Barcelona i això és el resultat d'un grapat de factors.
Anar pel món explicant la candidatura de Barcelona pels jocs
olímpics ens ha posat en contacte amb els centres d'informació i
de
creació
d'opinió a nivell internacional.
Els propis agermanaments entre ciutats, que sembla un tema
purament formal, també és una ajuda i comença a produir uns
certs resultats. I no només els agermanaments formals, aquells
�-6-
que es signen, que tenen un acte, com a Colònia, com a Corea, com
el de Boston,... A més d'aquests, n'hi ha de no signats i
d'informals que són també molt positius. Amb Milà és un
agermanament no signat, però enormement efectiu; Amsterdam n'és
un altre, i Rotterdam, presents cada dia en forma de contactes,
inclús de vegades amb col.laboracions concretes.
La nominació de Barcelona com a seu dels Jocs de 1992
converteix la ciutat en un centre d'atracció i, per tant,
d'interés econòmic i financer ideal. No dic, però, que sigui un
centre neuràlgic. Això, potser seria excessiu.
Un arquitecte molt important, Norman Foster, em deia
apassionadament que no és que ell hagi guanyat un concurs, és que
ell necessitava, desitjava, estava realment ansiós de poder
guanyar aquest concurs. Va ser el millor projecte, i, doncs, s'hi
va abocar per això. I és fàcil d'entendre. A un gran arquitecte
internacional avui li interessa poder dir que a Barcelona hi ha
una peça seva. I més avui que fa uns anys.
Aquesta és una realitat i una constatació. Jo crec que podem
dir, i hem de dir-ho, perquè sinó seria falsejar les coses, que
estem fent el que havíem de fer. Calia dotar la ciutat d'un
projecte de futur que fos mobilitzador d'energies i de recursos,
i això s'ha fet.
�-7Es va apostar pel projecte olímpic perquè ram veure que hi
havia més possibilitats d'èxit que no pas :.s tres vegades
anteriors i que, per tant, es podia apostar fort i bé. Es més, el
fet d'haver apostat tres vegades durant seixant_ anys va ser la
principal raó. I molt concretament a Los Angel u s l'any 1984.
Aquest va ser l'argument fonamental de la nostra presentació, i
jo diria que el més exitós, quan vàrem dir: fa seixanta anys que
estem a la cua.
L'any 1920 van tornar d'Anvers en Samitier i en Zamora,i els
esportistes d'aquí que hi havien anat a part1Jipar junt amb una
colla d'altres esportistes catalans, ho van demanar. Es va passar
per la "guixeta" la instància d'organitzar els Jocs del 24.
S'havia posat la primera pedra del que finalment l'any 86 seria
una realitat.
Es va apostar fort perquè es sabia que es pódia guanyar. I
crec que aquesta és una de les funcions de l'Administració
actual: el fet que la societat pugui disposar del marc de
condicions generals més favorables. De cap :le les maneres
substituir a la societat, peró sí donar la referencia del quadre
en el qual aquesta es pot desenvolupar millor, des del punt de
vista de les activitats productives, culturals, de lleure,
etc...
Aportem, doncs, La configuració d'un marc 9.specialment
favorable que és el que n'hem de dir les expectativas del 92.
�-8-
Sobre això en vàrem parlar molt, inclús abans de la nominació. Jo
feia servir una frase de Garcia Duran, que citant, en penso,
l'Arrow, economista i Premi Nobel, deia que les situacions de
crisi es produeixen perquè hi ha una polarització d'expectatives,
un pessimisme injustificat. Nosaltres vam actuar una mica al
principi amb la convicció de trencar aquesta uniformitat
pessimista. No només dient "som optimistes" sinó, a més, oferint
un projecte engrescador i d'expansió del nom de la ciutat.
Vam començar les obres abans de la nominació, justament per
això, i també perquè sabíem que era un bon argument per obtenirla, perquè a última hora la determinació de guanyar havia de ser
la nostra millor argumentació.
Donada aquesta situació, i trencada ja aquesta uniformitat
negativa, no només per això, sinó també per totes les raons que
tenen a veure amb el fet d'una determinada política econòmica del
Govern, un determinat moment econòmic d'Europa, vull dir que
nosaltres també d'alguna forma hi hem contribuït. Així, s'esdevé
que Catalunya es retroba a sí mateixa. El fet de tenir una
autonomia, un sentiment de pàtria que ja no es coartat per ningú,
ens dóna una certa confiança en el futur, en nosaltres mateixos.
Són una sèrie de factors que han configurat un canvi
d'expectatives, molt espectacular en aquesta ciutat.
Un cop establert aquest marc que tots hem contribuït a fer,
�-9en especial des de les Administracions Públiques, és l'hora de la
societat. Es l'hora dels empresaris, és l'hora que vostès entrin
a actuar, "entrin a matar", però per fer d'empresari, no per fer
de polític.
Una altra aportació significativa d'aquests darrers mesos ha
estat que hem passat d'una situació de lluita contra les
conseqüències de la crisi, l'atur, molt en particular, a una
lluita contra les causes de la manca de benestar social.
1 cap Administració, ni la municipal, pot, si vol lluitar
sistemàticament per alguna cosa, ignorar que l'arma més important
de què disposem com a instrument operatiu és el mercat. Els hi
posaré l'exemple més clar: Ciutat Vella. Com a Administració fins
ara, no vull dir que hem fracassat, perquè em semblaria que és
injust amb els esforços extraordinaris que s'han fet durant tots
aquests anys. Però sí que és cert que, en tot cas, no hem
avançat tant de pressa com els problemes han avançat, fins fa
molt poc. Nosaltres ens hem convençut al final que a Ciutat Vella
no s'aconseguiran les fites que volem, els objectius que es
volen, si només treballem amb el Butlletí Oficial de l'Estat, de
la Generalitat o amb la Gaseta Municipal; si només treballem
sobre la base de programes d'àrees o declaració d'àrees de
rehabilitació integrada, inclús amb uns beneficis en els crèdits
per rehabilitació, etc... si no procurem que tot això vagi
acompanyat d'un canvi d'expectatives.
�-10I el mercat? El mercat pot actuar de dues formes:
perversament o positivament. En casos com el de Ciutat Vella el
mercat actua d'una forma perversa. Hi ha informació sobre els
problemes, i aquesta en genera més de problemes. Aleshores, el
que succeeix és que la gent que encara dóna un to, i que per tant
sent com un sacrifici personal el mantenir-s'hi, marxa. Voten amb
els peus, com diuen els llibres d'economia urbana. S'en van i la
seva partida crea encara més buit perquè ha generat més
problemes; de manera que el mercat abandonat a ell mateix, en
aquest cas perversament, està creant encara un problema més gran
que el que hi ha.
Nosaltres no hem de substituir el mercat, hem de capgirar-lo
perquè actuï en un sentit positiu. I hem de fer unes grans
inversions, un gran gest, perquè de cop i volta el marc de vida
en aquest sector de la ciutat, de la Ciutat Vella, sigui tal que
les decisions individuals, aquelles que s'expressen a través del
mercat de béns i de serveis, siguin positives per al districte i
per tant per a la ciutat.
Una lluita sistemàtica contra les conseqüències de la crisi
inclou, i ha d'incloure, una certa incidència sobre el mercat, i
sobre l'accia, ajudada, però lliure del mercat, com a factor
positiu per redreçar aquesta ciutat.
Nosaltres, hem perdut una mica la vergonya i hem entrat a
actuar a partir de l'estiu de 1985, pas de l'equador del segon
�mandat. Aleshores, ens vam preguntar si podíem continuar sent
insensibles al fet que l'atur seguia pujant, si ens podíem quedar
atrinxerats amb la tranquilitat de la consciència de saber que
segons els manuals d'economia, del Masgrev per exemple,
l'Administració Local no té perquè ficar-se en temes d'atur o de
redistribució. I vam dir que no, que no ens podíem quedar aquí i
havíem de fer coses; algunes a Ciutat Vella i algunes altres en
el terreny de l'animació econòmica directa.
I així es va crear "Iniciatives ",
que com a idea va néixer
potser l'estiu de 1985, fent-la realitat, però, al cap d'un any.
Avui ha creat disset empreses, que després triomfaran o no,
fracassaran o no, aniran endavant o no, seran útils o no, però en
tot cas demostren que des de la ciutat ens vam dir que cal anar
endavant, i perdre una mica el respecte als dogmes en matèria de
què és el que pot fer o es pot deixar de fer en relació a la
lluita contra la situació econòmica desfavorable que patíem.
"Inïciatïves" el que fa és posar idees en el mercat i ajudar
a que aquestes idees hi siguin, després ens retirem. La nostra
idea és no ser-hi mai més de tres o quatre anys. De manera que en
retirar-nos ja compti amb socis, amb persones, amb grups i amb
informacions que fan que allò tingui una solvència econòmica.
En canvi, també vam decidir d'actuar en els marges del
mercat. Es a dir, allà on no és tan fàcil trobar les persones o
�-12els grups de solvència i amb prou informació, i el que s'ha fet
és crear aquesta solvència, crear aquesta informació. I això és
el que no es pot inventar. Jo sóc enormement escèptic sobre el
fet que això es pugui fabricar, igual que no es poden fabricar
carrers, si ho poguessin fer no hi hauria problemes de tràfic.
De manera que en el marge hi actuem amb gran escepticisme,
però amb gran voluntat. "Barcelona Activa" i l'Area de
Desenvolupament Econòmic i Social el que fan és això: aportar més
gent en nom del mercat. "Iniciatives" el que fa és agafar gent
que ja està en el mercat, ajudar-los a reeixir; agafar gent que
té idees sobre la ciutat, d'entre aquests molts ciutadans que hi
ha a Barcelona que pensen que tenen la gran idea. Nosaltres
l'ajudem ha tirar-la endavant. Això és "Iniciatives".
En canvi, "Barcelona Activa" és ben bé la gent que no s'ha
atrevit, que encara no ha entrat al mercat, que no ha començat.
Nosaltres els ajudem a aconseguir-ho. I això és la prova que
nosaltres hem tractat d'anar una mica més enllà del que hi ha.
Amb el Consorci de la Zona Franca vam fer el mateix. El
Consorci de la Zona Franca era un gestor, un grup industrial molt
important;
cada vegada menys Zona Franca i cada vegada més
Consorci; cada vegada més polígon industrial, de quasi un milió
vuit-cents mil metres quadrats, però, ple ja. No hi havia res més
a fer, excepte cobrir un forat de 7.000 milions de pessetes que
es va trobar i que es va sanejar amb l'ajuda del Ministeri
�-13-
d'Hisenda. Trobada la solució pel forat financer que hi havia i
un cop solucionat aquest problema, el que fem és volar. I amb en
Ramon Mas el Consorci de la Zona Franca ha volat. S'ha convertit
en l'agent de desenvolupament econòmic de l'àrea de Barcelona; té
representants a Nova York; té ja en el seu record i en el seu
arxiu uns viatges de planificació econòmica al Nord d'Itàlia
(Milà, Torí), a Suècia i als Estats Units (Xicago, Boston, Nova
York, Washington,...) i a Alemanya i a Holanda.
I han donat ja el seu resultat: hi ha empreses americanes
que vam trobar a Xicago el novembre de l'any 1986 que ja són
aquí, que han invertit; han comprat una empresa de pneumàtics,
s'han instal.lat, no a Barcelona, sinó a Balsareny perquè són
gent que el que prefereixen és estar a prop d'aquell business
district, això per descomptat. Però a més a més perquè volen la
tranquilitat i valoren el preu del terreny. Però Balsareny és
també regió econòmica de Barcelona. Aquest de la Zona Franca és
un exemple que els hi puc donar, i els en puc donar més.
El Parc Tecnològic del Valles n'és un altre. Es va fer amb
la convicció i la mania que teníem els qui proveníem de la
Universitat que el millor que es pot fer en aquesta vida és
conjuminar universitat-empresa i ciutat. En aquesta combinació,
en aquest triangle està la base de l'èxit. Ha costat molt de ferlo, en molts sentits: ecònomic, tècnic, de definició de quin
tipus d'empreses hi havien d'anar, polític, de si això estava
�-14permès o no estava permès,... A la fí s'ha trobat la manera,
pràcticament ja existeix, i un dia d'aquest s'inaugurarà. El Parc
Tecnològic del Vallès en el 50 o 60 està venut i de vegades el
que passa és que empreses que hi van, via Consorci de la Zona
Franca, com que ho troben car s'en van a Balsareny. El que vull
dir és que també serveix d'encaminador d'inversions vers la
Catalunya interior.
I podriem parlar de Mercabarna, de quan abans preguntava als
seus directius per què no competiem amb Perpinyà, i em deien que
allà és on s'envasa, es reben, es recicla tota la collita o bona
part de la fruita i verdura que es produeix aquí, a València o a
Almeria. Ara ja, per fi, i per primera vegada, em contesten que
abans no ho podíem fer perquè Mercabarna no era encara un mercat
d'origen a Europa, però que ara ho està començant a ser.
Mercabarna ara és dues coses alhora: és el mercat de Barcelonaciutat, on hi van a comprar els detallistes dels quaranta mercats
municipals, tots amb la seva petita parada, sense cambres de
conservació, sense magatzems, i que per tant han d'anar a comprar
i vendre; i, al mateix temps, és on hi arriben flors d'Almeria í
vénen compradors d'Almeria i per descomptat de Girona
j
Tarragona. De manera que Mercabarna comença a ser, comença a
tenir aquesta talla mínima que permet pensar en una incidència en
el mercat europeu, i tot just comença a ser-ho. En tot cas, i a
diferents nivells, vegin que s'està fent el que crec que s'havia
d'intentar fer.
�-15-
Però hi ha gent que no ho ha entès així. Hi ha gent que ha
entès que l'Administració no hi hauria d'entrar en aquestes
coses, que havia de deixar més espontaneïtat, però la realitat
demostrarà, i està demostrant, que s'havia de fer.
Vostès em preguntaran, doncs, a hores d'ara quina és la
importància del sistema econòmic municipal. Quants diners belluga
i què representa per habitant o què representa sobre l'economia
local? El sistema municipal no es refereix al pressupost de
l'Ajuntament, que són cent i escaig mil milions i 20.000 milions
més si afegim els crèdits que demanem per a invertir. Si a això
hi afegim tota l'activitat de les empreses municipals, tenim el
sistema municipal:
transports,
Iniciatives,... Així,
pompes fúnebres, el sector
pressupost consolidat del holding són
uns dos-cents deu mil milions. Es a dir, unes 122.000 pessetes
per habitant y any. Això representarà un 13 % del producte
interior brut si és que es pot parlar en aquests termes a l'hora
de parlar de la ciutat.
El 8 ; 6 % del pressupost i el 4,6 per les inversions
incloses a les empreses i també en els Jocs Olímpics. Es evident
que, entre el 1980 i el 1988, del 20 al 21 % del pressupost s'ha
invertit; molt per damunt de les proporcions que es troben en
altres administracions públiques.
I aquesta activitat inversora ha estat potser una activitat
de suplència. Una actuació de suplència en el mateix sentit que
�-16-
ho és el fet que l'Ajuntament estigui fent serveis que, arreu del
món i arreu d'Espanya, fa normalment l'Estat o les Comunitats
Autònomes tan aviat com s'els hi han transferit: temes culturals,
museus, institucions de recerca, ensenyament o sanitat.
De la mateixa manera que en moments molt concrets de la
nostra història moderna, l'Ajuntament va creure que havia
d'assumir uns serveis de suplència per a mantenir i promoure el
caràcter de capitalitat de Barcelona, en el període més recent
hem cregut que les mancances de la ciutat només es podien
començar a resoldre si es feia un esforç extraordinari. I l'hem
fet encara que aquest tipus d'actuació corresponia en molts casos
al que s'espera d'una administració de caràcter superior. I
l'hem fet perquè som conscients del valor del temps, de la
importància d'haver-ho fet en el moment oportú.
El resultat obtingut, segons diversos indicadors, crec que
ens dóna la raó. Tot això, i que quedi clar, ha portat que el
servei del deute de l'Ajuntament, el deute per habitant, inclús
el deute en valor absolut de la ciutat de Barcelona sigui més
gran que el de la ciutat de Madrid, on és l'Estat o potser la
Comunitat Autònoma, qui fa moltes de les coses que aquí fa el
municipi. Això ho hem de saber, com també que les comparacions
amb Madrid es fan en unes magnituds que no són exactes.
Es lògic que la pressió fiscal i també la capacitat de
�-17finançament es refereixi, sobretot, a la capacitat d'impuls que
té la zona més central i més rica, més central de l'àrea en el
seu conjunt, es digui municipi o es digui àrea metropolitana.
Però en tot cas, que quedi clar que l'esforç que hem fet l'estem
pagant i el pagarem, i és un deute relativament elevat.
La ciutat, amb tot el que té al davant, ha de continuar fent
aquest esforç. D'això n'estic plenament convençut. En Pere Duran
Farell, en un discurs extraordinari, magnífic, a l'Ajuntament de
Barcelona, ho deia i ho calificava de "bogeria responsable". Ara
bé, he de dir que això s'ha de fer, però s'ha de fer amb
consciència í de manera vigilant. Es a dir, fem-ho sempre sabent
el que estem fent. En Pere Duran és evident que en aquell moment
estava impulsat pel mateix entusiasme que enz i m pulsa a molts
quan pensem i actuem en els projectes de la ciutat i, inclús,
encara que puguin no estar massa de moda en aquest moment.
I és aquest entusiasme una mica el pre- requisit per començar
a discutir les possibilitats d'aquesta ciutat.
�-18-
LA INVERSIó OLíMPICA
Resum despeses
Directe Olimpic Parcial no estrictament
olímpic
Total
24.724
79.975
104.699
Generalitat 8.697
46.762
55.459
5.061
1.938
6.999
Estat
Diputació
Aj.( -Barna) 2.210
Aj. BCN
39.824
51.502
91.326
COOB
97.021
200
97.221
Privats
51.318
31.230
82.548
228.855
211.607
440.462
Es el que estem fent. Aquest és un resum del que jo en dic
el llençol olímpic. Es el paper que jo vaig portar al President
del Govern el més de març i li vaig explicar tot el que s'està
fent a Barcelona.
Aquí es parla d'una inversió total de 440.000 milions de
pessetes. I aquí hi ha una colla d'agents inversors que són
l'Estat, la Generalitat, la Diputació, l'Ajuntament, el COOB i
els privats.
L'Estat inverteix uns 104.000 milions. La Generalitat està
�-19previst que n'inverteixi uns 5.000, la Diputació uns 7.000,
l'Ajuntament uns 91.000, el COOB 97.000 i el sector privat,
especialment en la Vila Olímpica, però també en algunes altres
inversions, uns 82.000 milions. L això, que suma 440.000 milions,
no inclou el Túnel de Vallvidrera, que són uns 12.000 milions;
l'aeroport, que són 18.000 milions - ja el donavem per
descomptat en el moment en què es va fer aquest llençol; el port,
que vol invertir 30.000 milions, sobretot privats; el TGV;
l'autopista Mataró-Malgrat,
tot i que és
una
autopista
parcialment olímpica. I els diré perquè.
Aquest llistat d'inversions directament i indirectament
olímpiques no compta amb l'autovia de Mataró-Malgrat, però
aquesta és una autovia indirectament olímpica perquè nosaltres
comptem que vindran a Barcelona unes 400.000 persones l'any 1992.
Catalunya, que és una regió turística europea per excel.lència
amb una regió que enmarcaríem a l'entorn d'un radi de 90 minuts
de Barcelona-ciutat, noranta minuts de cotxe, tindria uns 75.000
llocs per hostejar els forasters, comptant campings, pensions,
apartaments i hotels.
I el Túnel d'Horta s'haurà de fer algun dia perquè és un
lligam tan absolutament natural i lògic entre l'eix que ara s'ha
creat del port olímpic, de la Vila Olímpica, de Carles I amb
Marina, Sagrada Família, Túnel de la Rovira i sortida al
velòdrom. Només cal foradar el velòdrom per sortir a la Flor de
Maig, de la Diputació. A l'altra banda hi ha el Parc Tecnològic
�-20-
del Vallès, i a 200 metres Bellaterra. De manera que aquest serà
l'eix tecnològic de Barcelona; sobretot, si el parc biomèdic que
es pensa pel costat de la vila olímpica es fa. Es una inversió
que els nostres fills veuran.
Aquí si que hi ha els cinturons, hi ha el metro, inclús el
metro olímpic, el de la Zona Franca, el de Montjuïc; hi ha
l'Auditori, hi ha el Teatre Nacional. Hi ha aquest AuditoriTeatre Nacional que serà fantàstic al costat de la plaça de les
Glòries, amb en Ricard Bofill i en Rafael Monneo que s'han posat
d'acord; dos arquitectes genials que es posen d'acord per fer una
urbanització junts. 1 hi ha el Palau Nacional de Montjuïc que
l'Aulenti, una autora genial de la Gare d'Orsay, està dibuixant
per a nosaltres. Hi ha la Casa de la Caritat, que és la nostra
sorpresa d'aquesta ciutat, un espai obert tant gran com la plaça
Sant Marc de Venècia, dintre del Raval i amb el seu pati Maning
que ja funciona, que ja existeix, un gran pulmó dintre del que és
Barcelona.
El Centre Narcís Monturiol, centre de cultura al nord de la
ciutat, en els barris obrers de la ciutat perquè no pot ser que
tot ho fem a Montjuïc o a Ciutat Vella. Hem d'anar als barris i
allà a més de plantar-hi símbols, com és la República de
Viladomat - que estava sobre "el llapis" fins l'any 39 i ara la
posarem a la plaça Llucmajor, que és la plaça gran dels obrers de
Barcelona
hi ha d'haver també la realitat d'uns serveis
�-21culturals. Hem de fer el nostre "Pompidou" dels treballadors.
Es té en compte també el Parc Biomèdic, que és al costat de
l'Hospital del Mar i la Vila Olímpica. En fí, totes les
inversions que s'han de fer en les quatre àrees olímpiques: Poble
Nou, Montjuïc, Vall d'Hebró-Velòdrom i la Diagonal. Totes
aquestes inversions hi són, això és el que hem de fer, això és el
que hem de finançar.
Ara el que els volia dir és que tot això hauria de comptar
amb un element nou, i hauria de ser una reflexió estratègica que
potser fins ara no hem fet. La ciutat ha tingut unes intuicions,
uns sentiments en el sentit que s'havia d'anar per aquí i es
feia, que hi havia cartes guanyadores i s'hi apostava. Però, és
evident que ha arribat el moment en què ens hem de plantejar, i
d'una forma molt seriosa, una estratègia participada de futur,
que sigui coneguda i que identifiqui què és el que hem de fer i
quins són els sectors que realment valen la pena i quins són
aquells que potser no.
Aquesta idea de pla estratègic, de cara a l'any 2000, és
l'instrument per donar continuïtat i amplitud a l'impuls econòmic
que ara té la ciutat, un impuls que ha estat generat bàsicament
per la iniciativa privada, que ha remuntat crisi, i per
l'activitat pública que ha actuat com a conductora d'aquest marc
de referències i com a complementària.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4069
Title
A name given to the resource
Atracció i projecció econòmica de Barcelona / Conferència
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Inicitives SA, Barcelona Activa, Area per al Desenvolupament Econòmic i Social, Prac Tecnològic del Vallès, Mercabarna, Barcelona Tecnologia. Túnel d´Horta, Cinturons. Poble Nou, Montjuic, Vall d´Hebron, Diagonal. Universitat - Empresa - Ciutat.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cercle d'Economia
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Economia
Indústria
Relacions Internacionals
Barcelona
Acció política
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-06-09
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1179/19881222d_00315.pdf
2c526e685afeca4e919410da68afd8fe
PDF Text
Text
??1
'BARCELONA' 92: EFECTE SOBRE L'ECONOMIA DE LES CIUTATS"
CONFERLICIA DE L'EXCM. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL,
A LA CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ, INDUSTRIA 1 NAVEGACIÓ
DE VALENCIA.
4
.2A,it
Al/
92
Val¿,1ncia, 22 de desembre de 1938
�LA
IMPORTANCIA ECONOMICC FINANCIERA DEL
SISTEMA
MUNICIPAL DE BARCELONA
Per situar 1 exposició de les possibilitats de tot
tipus que obre el projecte olímpic els donaré una
informació
-.)rvia sobre el sistema munici p al. de
Barcelona.
L'Ajuntanent de Barcelona i les seves entitats,
allò (Tue globalment constitueix el sistema municipal,
té un pressupost consolidat de prop de 210.000 milions
aprorimadament. Aix5 haura representat, l'any 1933,
una despesa,
de l'ordre de les 122.000
pta. p er cada ciutadA de Barcelona.
(El Projecto de Pressupost de l'Ajuntament per a
.000
milions, el quo re p resenta un increment
1939:
( del 10% sobre 21 p ressupost homogeni de 1908 i d'un
\ 4,5 % sobre el nominal. El 2ressupost consolidad brut
,------de l'Ajuntanent i les seves entitats s'eleva a 220.700
Les
inversions notes seran de
63.337
ilions).
Per situar l'actuació econòmica del sector públic
local en el context de la ciutat, es
l'import agregat pressupostari amb (=_
i. :c
qt comparar
/
estimat,
Pressupost
�i la properció sobre p assa el 3 % en les previsions per
a 1982.
L'actuació del sistema/~4.-nk, municipal sobre
l'economía. de laciutat ha tingut una caract e rística
fonamental: representar un esforc inversor
excepcional.
Entre l'any
1 el 1981') hi ha hagut una
inversió
).in 20/21% del
esforg
inversor
pressupost. j. lolt ner sobre, oro p orcionalment, de la
que s'ha efectuat des d'altres administracions.
mateixa,
Per
d'acuesta magni
una activitat
es converteix en u
ctuació de
supnncia. T:_:s una a,'Ilació de anincia en el mateix
s en ti t que ho són les
lsabilitats assumides per
l'Ajuntament de
rcelona en
siqnificat
la Cultura, l'Ens
corn
1;
/.L
).(114, �.!–
a específics tan
lops
ament o la
Sanit C.
De la mateíxa manera cli p
•
en
moments molt
concrets de la his , 5ria de la ciutat, l'Ajuntament va
entendre . que s'havia de fer carrec d'uns serveis de
supincia ner voder mantenir i promoure la capi- a_Atat
de Barcelona; en el període més recent hem cregut cue
serv.canitalita
o
//t
�els daficits de la ciutat només es podrien comengar a
resoldre si es fofa un osforg extraordinari des de la
nr3pia ciutat.
ha
he m fet, encara que aquest tipus
d'actuacions córresponquessin, en mol . s casos al que
normalment s'espera de l'Administració Central i de
l'Administració auton3mica.
El resultat obtingut
l'octub. e de
1986
Lausanne, quan Barcelona fou designada seu olímpica,
ens ha donat la raó.
L'AREA METROPOLITANA
Barcelona,
la Barcelona metropolitana , és 15
ciutat 5 amb majar pos esnecífic d'una Amplia zona
_____----geografica transpirewynca que fa forga tem p s vara
\\
comengar a identificar com el nord del sud, en una
caractorització que ha tingut un 3xit molt notable. No
és una regió de fronteres boli definidos, però comprn,
a més de Catalunya, bona part del Midi francs que
gravita entorn de 'OUlouse,)tota la regió LlenguadocRosselló probablemeit una bona part de la franja
urbana de la Costa.. nava.
A
�És en aquest plantejament en el que _e sentit
comengar
nensar en los
nossibilitats
u una
cooPeració 7-dés sistemática entre Barcelona i Catalunva
Valancia.
no solament en la perspectiva del
nrojecte
1",
4-1
it
de
La
incorporació
d'Esnanya a
la
comunitat
econmica europea . ha produït un canvi d'eTailibri al
sud de .:ranga.
Aquesta rogi8 he p assat de ser
--frontera, cul de sac, a ser una zona de Das. 1 una
zona de pas, ner cert, crue se situa entre les regions
europeos que estan experimentant un creixement ràpid.
Aquí 11.1s on el paner de Barcelona esdevé crucial.
Barcelona, la Barcelona metropolitana pot oferir
els instrunonts i els servois duna metrO:noU moderna
trans_rmació. Ll nort, un aeroport connec
xarxes
t,,rnaeionals, uns po
:. ,oderns un centre de s
torta cultu
fisticats i una amplia
un mercat centra_
una notaL
universitaria poden desplaçar cap
13
can
na.
�Vull fer especial esment de la importáncia que té
per Barcelona aconsecTuir que el nostre aeronort sigui
aeroport
•
utilitzat per tota aquesta regio com a enl aq. de vals
internacionals, especialment cap a América
nírica.
c—
jyti7
A - Ait
El desenvolupament de les comunicacions aèries
vostas
ho coa rendran perfectament- ha
grevlent el
pen nsula,
en
1
-7)er de ,
derna.
„ero.00r,_
re u p e.r
ta d'Es,aAya, de tota la
cia el por
l'epoca
Barce 'Ona havia rc _esentat
p ro
ac
,
crar
1
trastocat
t
ol
ha
a sumit
vera gairahé hegemó
ia
de
Barcelona
en
ca
aquest
terreny es un ep e extraordinari.
Des d'un punt de vista estrictament urhá ens hem de
plantejar alguns objectius bàsics:
necuperaci5 de qollcerola con a pare central
lleculp eraci6 de la fagana marítima
Recu .neraci6 de Ciutat Vella
Creació d' una estructura de transport autanticament
metropolitana
ohjectius
básios
�EL PRESENT DEPÈN DEL FUTUR
Una herOncia que tino del meu pas per la Facultat
de Cilazi2snOnliques, tot i que l'Pstudi de
les expectatives i de la informació ha evolucionat
molt, una de les idees-forga de l'economía que cm va
quedar gravada, és que la realitat
-
depOn molt del
futur. El p resent depOn molt del futur, no només del
passat; no només del que son les arrels; no només del
que ens determina des del punt de vista del que esta
ja fet 1 de la infraestructura que tenim i de tal com
som.
esperem
canvis
El p resent cenen també de tal com volem ser o
ser. En aquest sentit, cree que els grans
de la historia de la humanitat no es pode n
segurament explicar, si no és, precisament, en funció
més del futur, i de la percepció que els ciutadans
van tenint del futur, més que no pas de la influOncia
del passat. Si el massat fos semp re determinant del
que esta passant en el present no hi haurien hagut els
gran canvís que s'han produit, a no ser aquells que
s'esperaven, a quens que eren previsibles; pero no
aquells que van ser imprevisible, i que constitueixen
la majoria dels grans canvis que s'han produft.
Tots volem una ciutat millor, un pais
7
millor, en
Historia i
canvis en funcie
del futur
�gu¿,: els problemes d'avuí es tractin amb rigor _
solvencia en el q ue, arnés, sorgeixin solucions als
problemes
que encara no existeixen però nue
que pensem
que poden plantejar-se.
1
és
en aguesta línia que nenso que és
important acollir-se a una tradició del pensament
ecom)mic que ha anat sempre per aquest caml i que
est à lljgada d'alguna forma amb el penSament de
Keynes. Ell explicava molt clarament
el Tractat
sobre el diner, (Treatise on monev), 1 ambé en altres
articles molt interessants
com
d' alguna
deis anys 20
i
forma la gent t ndeix a actuar en
fundió de la seva p ercepció 1 _1 futur.
insistía en acuesta imatge
1.,:eynes
és tan coneguda de que
l'important és 'existancia «d'objectius a realitzar
admesos per a tothom- Que /aizó després es produís amb
una determinada políti4 monetaria, és una altra
qüesti6.
A mi el que m nteressa remarcar avui, és que ell
insistía en cuy/ la importAncia de que la humanitat,
els paYsos, s ciu '-ats, tinques sin objectius conequts
o relativwent conegut, i en tot cas assumibles, 1
7
que es pouessin aconsequir.
Aix6 faria una mica de
objectius
coneguts i
.ssumibles
�motor del moviment del sistema. Era Keynes qui deia
aquella frase famosa en el sentit que unes ampolles
planes d'or ensorrades a una determinada profundita
serien elements mobilitzadors de moltes activitat
Keynes interpretava la història de la bu anitat
en func56 també de com aquest tipus d'object
quantitat de diners que hi anava associat
influien
l'evolució històrica. Fins i tot /va arribar a
en
fer una interpretació de la història Zo
sino
del passat, en el sentit de
OM
del futur,
el successiu
descobriment de les mines d'or, /es podia relacionar
amb apoques de gran auge, de g n activitat econòmica.
C Om
ner exemole,
s'havien
mines /com la de Sierra Morena
tancat
conseqüentment,
3 'existencia
h
o
d'urì
ý
d'uns
.7
en
tornat
forma
o riodes de
d'aquella societat
a
obrir
re a iva,
gran
a
esplendor
concret, fos l'imperi roma o
l'Espanya dels Arab. .
Ara bé,
i am
crític de Key
basava, en
part,
és a on anava, seré una mica
i d'aquesta interpretació que es
bona part, en associar aquells dos
í
fenamens den'existancia d' una ouantitat de diners
d'uns objectius importants en el futur. Pera aouesta
o
�interpretació l a feia d'una manera mecanica, duna
forma causal í senzilla: hi havia el descobriment de
les mines, hi havia una quantitat de diners i hi hay,ia
un
creixement
l'escola
económic.
marxista,
1 d'acuesta
va
teOria,
fer una críticÁ molt
interessant p eroue va. dir:
molt hé,
ha una
.
'
,
r
. -----,
. .
crítica
marxista
correlació
estadística entre aques-,t,s moments
de
/
descobriments
i
els moments
/ gran
activitat
económica,
per..., quin és''i ou i quin
gallina?; quina és la causa4 quin és
de
le
1 1 eJecte?;
'
qua
,
quantitat de diners
o el
és —e-1 —que c,emostra que
descobrí me
és la
mines
és el que
produeix
l'activitat, etc?/ Qui ens explica p erquè es van
tornar a obrir
les
descobrir 11méri
mines? Oui ens explica peroua es va
1
No quins efectes va tenir, que ja
ho sabem, sinó pergué hi van anar. 117:s un fet casual?
/ personalitat d'un home?
1s
un
impuls
irresistible d'un sector de la societat? Què és
exaCtament?.
La internretacié d'acuest,,,Sector és la de que
aquests grans descobriments
aquest cicle d'obertura,
de fixació d'objectius que estimulen fins i tot la
creació de massa
l'exist&ncia d'u
netaria,
esta relacionat amb
desig insatisfet dintre de
10
la
r(v( /
[ALLÁ,.
r
�societat que aleshores es manifesta en forma del í
descobriment i
que
produeix com a efecte, despra ,
unes causes més o menvs secundaries en els pret sque
provoquen
uns
discutible.
beneficis i una situació
En tot cas,
qua
r
lt més
hi ha abans del
descobrinent?
Abans del fet fçsic, assoct desprès d'una
manera una mica mecánica amb el .reixement econòmic,
tensió social:
creixement eco.
hi ha una demanda, una tensi, una electricitat si
voleu. hi ha una societat qu necesita d'alguna forma
projectar-se i que troba e els descobriments del nou
eón, de les mines, etc/ la manera de realitzar una
tensió anímica,social, i aquesta expressió és válida,
que s preexistent.l aquesta escola cemostra que
precisament al "1-:_scento", al s.XIV i als inicis del
s.XV,
molt
abzins
descobriments, / en
d'América,
mundial
q
de
que es
ProduYSsin
aquest cas el
_ va provocar la revolució
que va
crear el
els
descobriment
comercial
món modern
en
definit x,al "trescento", com deia, hi havia una
soci cat amb una (lemanda insatisfeta d'activitat i de
les idees.
11
c-PÁdtit'
�Barcelona és una ciutat que durant molts anys ha
viscut
amb una superestructura si
voleu, cmb una
projecció
de Barcelona
capacitat d'a p licació de p rojectes molt inferior,
potser, a la que la seva base, tant social com
cultural i evidentment política
p qnneLtL1, 1 aixó ha
fet que aquesta ciutat, repetidament en el curs de la
hist¿5ria, s'hagi
projectat cap al futur
cap a
XX
buscant una capitalitat, un protagonisme quo
les seves condicions u permetien de tenir i que
tanmateix II oren negados per raons de carActer
polític, econamic, o les que fossin. I així, als 80
. .
del segle passat, una genoració espl&idida va llenar
el somni de la Barcelona de l'eixample i va dibuixar
el seu somni a l'entorn d'un projecte que va. ser
Exposició 88
l'Exposició Universal del 88.
Amb l'im p Uls d'aquests anys es va passar d'una
Barcelona que era un conjunt de cases emmurallades a
un enorme eimaPleque es va estendre per tot el pla
(le Barcelona i va saltar mes onllA en un sola
generació
El segon gran impuls que va rebre Barcelona per
convertir-se en una ciutat moderna va ser l'exposició
del 99. D'acuesta exp osició hem rebut la urbanització
12
Exposició 29
�de la muntanya de Montjuïc i la Plaga
Espanya, el
metro
gran
i
l'herncia de la primera
onada
d'immigració del segle, que si d'una banda va produir
greus problemes d'habitatge, d'altra va constituir un
importantíssim element de renovació de la nostra
població, que ja mostrava una clara tendncia a
l'env .11iment.
Acuesta Barcelona que va sortir de l'exposició
dels
la, Barcelona dels anys trenta, ja va
manifestar la seva vocació
-
■■■••■■
N ~N
ja va ser
capdavantera de la innovació cultural.
L'impacte que va produir el navelló Mies van der
Rohe, recentment reconstruIt, venia afavorit pel nucli
d'arquitectes racionalistes que en aquells anys es va
constituir a Barcelona, el CATPAC.—Avui podem
contemplar l'her7-ncia d'aquells bornes a les obres de
Sert -Casa Bloc, dispensari antituberculos, casa del
carrer Munraner- feligment retrohada a la Fundació
Miró.
No oblidem tampoc que , Le Corbusier va fer per la
Generalitat el p la a4a d'ordenació de l'area de
Barcelona,
incloent la ciutat de renos i vacances de
Cava -- Castelldefels.
�Penso
que
a horas d'ara el nrojecte deis jocs
°limpies pot fer un Papar semblant, de catalitzador de
voluntats
JJ.00'92, afecte
catalitzador
d'energies.
El p rimer sunort econòmic concret g en al
nrojecte
olímníc el1Ls_calltznir a la Cambra de Comerç de
Barcelona. Mi havia una trentena d'empresaris. En el
moment d'entrar ja vaig tenir l'impressió que tenia
un argument fabulós que no l'havia pensat
suport empresar.
que era
que cent anys abans, any més, any menys, l'Alcalde
Rius i Taulet havia reunit als Muntades i a tots els
grans homes d'empresa d' a q uella época mar dir-los
aproximadament; "senyors, han de donar suport al
projecte de l'exposició universal del 38". 1 aixó va
succeir, i no discutirem el mes o quin va ser l'any
exactament, pero era aaroximadanient cent anys abans
del moment en el que en Joan Mas Cantí
jo entravem a
la Cambra de Comerg. 1 efectivament aquest argument
els impresiona
convencer-los
va acabar, no dic que ja
nerque
de
ja n'estaven abans,
d'alguna forma, es va desvetllar una bona disposició
que hi era, però que no s'havia formulat, i que
despre-,1s amb Carlos Ferrer Salat va tenir un reflex
esprmdid en el terreny material i deis números.
14
Ferrer Salat
�Per aix6 dic aquí que al darrera de la candidatura
olimpica hi havia una tensió social prvia, una tensió
cultural pravia, una tensió anímica pr(Ivia
d'una ciutat que vol orojectar-se en l'espai i en el
temps i que esta buscant el millor catalitzador per
fer-ho, el millar projecte que puqui vestir, articular
i vehicular
les seves aspiracions.
Ara que a tota Europa i a Espanya es viu una clara
reactivació
econ3mica val la pena recuperar aquest
discurs. Els empresaris catalans el van entendre de
seguida, i es van apuntar a aquest projecte
mobiltza.dor que són els Jocs Olímpics, el paper dels
q uals va ser, precisament, ajudar a trencar la
uniformitat del pessimisme social prevalent en aguell
moment.
El futur de Barcelona 1?..s radicalment atractiu.
No es tra ta d'opinions aillades. Barcelona esta en
un moment dolg de creació, de vitalitat, d'intercanvi
que va IVs enlla de les nostres fronteres, de la
pr8nia cita t
15
�Barcelona esta emergint. S'ha produit ja un fen(Smen
visible de rotrobament de la ciutat ner part deis
ciutadans 1 un revifament de l'orgull deis
barcPlonins. 'N un fen3men positiu, que ha estat
ampli, plural, sense reserves.
11-
LA INVERSIO OLIMPICA ov
u
Resum de desposes
Directo Olímpic
Estat
24.724
Generalitat
8.697
Diputació
5.051
Aj.(-Barna)
Parcial no estrictament
Olímpic
).075
Total
1 4.699
46.762,
55.459
1.9
6.999
2.210
Aj. 3C11
39.024
—502
91.326
COOB
97.021
200
97.221
Privats
51.3
31.230
82.548
2_9.855
211.607
4
440.462
2
2-'9
\j,7‘
--(1,0-1,e,
y2)
9A-lr
'2
a
4
2š
22
7T-3
�No s'inclou
S'inclou
Túnel Vallvidriera
Cinturons
Aeropuert
Auditori
Port
Palau Nacional de Montjuïc
TGV o ample europeu
Casa de la Caritat
Autopista. Darna-Sitges
Centre Narcís Montuno!
Metro Regional
Centre del Medi Urba
Autopista Mataró-Nord
Parc
Contracte-Programa Transports
Túnel d'Uorta
Biomb'dic
�L'ARQUITECTURA OLIMPICA
Les realitzacions per al 92 constitueixen una
oportunitat per poder tenir a Barcelona alqunes
mostres de la millor arquitectura d'aquests moments, a
nivell internacional.
Projecte
Arquitectes
VilaOlímnica...............
Bohigas, Martorell i
Mackay, Puig-Domenech.
Torre de Comunicacions........
Norman Foster.
Museo d'Arte de Cataluya
Cae Aulentí.
Estadi Olimpic............. ......
Vi torio Gregotti.
Palau
Arata isozaki, Correa, Milá,
Mar q arit, Boixader.
......
Museo d'Arte Contemporani.....
Auditori........ ......
RicharG Meier.
............
Psafael Moneo.
Universidad de l'Esport i
Teatre Nacional de Catalunva......... Ricard Bofill
18
�EUROPA: SISTEMA DE CIUTATS
La projecció de Barcelona a Europa la veiem en
el marc el que considerem que és el model urbá del
continent. Europa és fonamentalment un sistema de
ciutats.
Catalunya és, juntament arlo el País Base, la
zona d'Espanya més urbanitzada. S'hi troba un conjunt
de ciutats mitjanes que articulen un sistema, el
centre del qual és Barcelona i la seva área.
La realitaL del sistema de ciutats catalá s'oposa
a la imatge d' una Barcelona que s'exte'_n com una taca
d'oli ocupant-ho tot. Catalunya compta amb una xarxa
de ciutats,
que si funciona bé, si es eficient, pot
mantenir l'equilibri del territori.
Per() tot el
conjunt depèn també de que Barcelona funcioni.
El sistema catan de ciutats, la Catalunva de
les ciutats, la Catalunya que tenim avui, funcionará
si l'estructura del seu territori es eficient, si está
ben connectat, si els impulsos arriben allá on han
d'arribar, si les respostes es produeixen en el moment
que s'han de produir.
19
sist. catan
de ciutats
�La Catalunya del futur ha d'aconseguir integrarrn
a la xarxa urbana europea. 1. l sistema europeu de
futur: integrarsE
xarxa europea
ciutats s'estructura entorn d' una unja que lliga
Londres amb la Conca del Ruhr, passant per Amsterdam i
Paris, i que per la Val! del IZoina per enllaçar amb la
Vall del ?o a Italia. L'autopista i el sistema
ferroviari catala lliga Barcelona anb el que es podria
qualificar de carrer major d' Europa.
L'adhesió d'EsPanv a la CEE és transcendent per al
futur de Barcelona com a capital europea.
En vull referir a un altre aspecte del paper de les
ciutats i dels sistemes de ciutats que ha comengat a
paper de les
ciutats
suscitar-se en els fòrums internacionals.
S'es_á obrint nas la idea de que les ciutats, com a
motors d'activitat económica que són, no reben
l'atenció que mereixen p er part deis poders públics.
D'altra
banda,
cada vegada s'extén més
la
conscióncia que la política a g raria de la CEE, 1 de
tots
els
països
desenvolupats en
general, és
antieconómica, cara, potser una mica immoral i que pot
conduir el :fiercat Comú a la fallida financera.
pol. urbana vs
pol.agraria
CEE
�Barcelona ha tincrut un destacat paper en aquesta
presa de consciancia. El mes de maig de 1986 en la
confer(7mcia del Pons de Nacions Unides per a la
Població, sobre Pehlació i futur urba. A les
conclusions de la confer¿.Incia, entre altres coses, es
reclamava la presncia de les ciutats en els fòrums
internacionals i es donava suport a la redistribució
de
recursos
fiscals
humans dins
les
àrees
metro p olitanes. Des d'un altre punt de vista,
s'acordava també l'elaboració a' una enquesta informe
sobre grans ciutats.
Més endavant,
assistir
11 d'octubre del mateix any, vaig
a Rotterdam a una reunió d'alcaldes
representants de grans ciutats per debatre el paper
d'aquestes en la recuperació econ3mica. Aquí vaig
permetre'm de defensar, amb un cert radicalisme, que
les ciutats, dintres d' Europa i dintre del Mercat
lobby
Comú, haurien d
crear un
perquè Europa no
segueixí pagant els excedents agraris que esta pagant.
Avui dia, el contribuent europeu, esta finançant
uns excedents agrario imp ortantíssims per mantenir una
• determinada població agraria, uns excedents de gra, de
blat,
per¿S també de llet, i de formatges nolt
21
excedents agraris
�importants. Els ha de subvencionar per després poder
exportar a pasos que quan un els visita es queixen
del que esteî fent.
El treballador industrial o de serveis o terciani
de les ciutats europees, de Barcelona, de Madrid, de
Viena, de Paris, de Roma, está finançant una
alimentació non cara que a més no es menja i que ha
d'enviar a fora subsidiada, perqua es po q ui vendre a
uns països que la podrien obtenir amh uns costos
diferents.
Aquesta és una situació que no té massa sentit. Jo
cree que les ciutats europees ha de pesar una mica
més. Jo cree Que aix6 es pot entendre perfectament a
Valancia, tot i la seva tradició agrícola.
Tradicionalment, el nacionalisme que tots tenim a
dintre, l'es p erit de supervivència i de defensa, ha de
fer que,
nis parlaments,
el territori
estigui
representat, no només la població.
lleis que surten a tot el món tendeixen a ser
una mica més conservadores d'allò que la gent, en
general, pensa. Per qua ? Perquè els i a 1 ments i les
lleis electorials estan formats de forma en qué el pes
del terrítori, í per tant, d'alguna forma de la
22
representar
el territori
�inèrcia de la tradició, és més important que el pes
del factor urba. Aixé és així.
Penso que és important que a Europa hi hagi un
moviment en el sentit de reconeixer això i posar-hi
una corta limitació.
El
,g roni europeisme, pot i ha de recuperar una
certa militancia urbana. O si no ho
malament. 1 ho
té malament, p erquè primer pagar excedents agraris a
Europa és car. Són excedents que fan cada any i que
cada any s'han de pagar.
en, perqua pagar les ciutats també és car.
Mantenir ciutats és car. Pera ja les tenim, no es fan
cada any, estan fetos.
en tercer
oc, perquè l'Europa de les nacions
que és la que hi ha - no hi ha d'altre - és més lenta
parla llenguatges més enfrontats que no pas l'Europa
de les ciutats.
El que és propi d'Europa són precisament. És car
sí, és complicat sí, s'han de mantenir. Pera és també
la seva riquesa.
dificultats
pel factor urba
�La competncía entre territoris per assegurar-se
l'atracció de la investigació, la producció i els
serveis,
es
lliura,
actualment entre
ciutats.
Barcelona és el punt de referncia d'un territori
que esta en una fase delicada de reconversió. Es pot
dir que ja ens estem jugant el futur de la macroregió
per a l'any 2000 i Barcelona, que és molt conscient de
la seva responsabilitat
responsabiiitat envers aquesta regió, pateix
encara unes estrangulacions perriloses que dificulten
plegament de les seves funcions dins d'aquesta
el des
zona. 13 ,..r exemple, no té acabat, ni definit en una
part, el seu sistema de comunicacions.
Sí que, en canvi, la connexió de Barcelona amb la
xarxa
d'autonistes
afavoreix
la
ciutat.
La
Mediterrania espanvola penetra a Centreeuropa passant
per
Barcelona.
L'Eix
Hamburg-Barcelona-Algeciras
constitueix una de les columnes dorsals de l'Europa
comunitaria. Pera perjudica, i molt, la mala connexió
ferroviaria amh Europa, que asilla el port de Barcelona
i redueix la capacitat d'intercanvi i de distribució
que té la ciutat- Aquest p roblema
però, ha de
quedar resolt un con es faci realitat concreta la
decisió
recent del Govern d'adoptar l'ample de via
europeu per a la nostra xarxa ferroviaria.
24
�En el món hi ha 1.434 àrees metropolitanes.
Els
_. _ ...
•.
..
."-
i
nterurbans a escala mundial si
(: vols internacionals
_----1
un bon indicador del rang d'una ciutat. Si s'or nen
arces metropol.
en una. llista les cent ciutats del món amb ,6 .,) rutes
internacional, s' observa que la R.F.A., Esta ' s Units i
Gran Bretanya tenen set ciutats a la. llisc; Espanya,
cuatro (Madrid, amb 177 rutes, Barcelon 135, Palma de
Mallorca 62 i Las Palmas 60); i .anada, França i
SuYssa tonen tres ciutats. El c. nini d'Europa a la
jerarquia mundial és, doncs, ev dent.
Totes les ciutats de ir mera fila són a Europa,
excepte Nova York, així c m tetes les ciutats de segon
rang, excepto Monreal.
Segons aquest ordenació, Madrid ocupa el lloc
número vint i
a .elona el trenta entre les grans
ciutats del món El lloc en l'ordenació és important,
nerò també boAs el rol. Barcelona necessita minorar
el seu lloc /l ranking. per això s'ha insistit tant en
la qüesti
condicio
de l'aeroport, que ofereix magnífiques
climatològiques
funcionals,
amb una
obertura al trlfic del 95 % deles boros disponibles.
la C4 1 at també, necessita redefinir el seu rol que és
q ue,
amb
caràcter general s'esta
l'elaboració d'un Pla Estratègic.
25
estudiant amb
ordenació ciutat
al món
�MÉS ENLLf, DEL 92: EL PLA ESTRATEGIC. BARCELONA' 93
Ens hem de situar en la perspectiva de l'any
2000,
amb
una
economia
internacional
més
any 2000, econ.
internacional
interde p endent i també més competitiva.
A principis de novembre es va constituir a
Barcelona
el Consell 1 General del Pla Estratagic
constitució
Consell Gral.P]
Econòmic i Social, amh la participaci6, al costat de
l'Ajuntament, de
més de 140 entitats econòmiques,
eulturals i soci ls.
Amb la decisió de dotar-se d'un Pla Estratagic,
Barcelona s'incorpora al grup mundial de ciutats que,
com San Francisco, Chicago, Rotterdam,
Tokio, Mi
•••■••
Singapur, Amsterdam
p
o Toronto, ha apostat per la
lanificació col.lectiva del seu futur.
El ?la és un instrument mor a donar continuïtat
amplitud
a l'impuls cconamic de la
ciutat
de
Barcelona. El ?la pretén assegurar i millorar el
manteniment de la dinamica de Barcelona en un futur a
mig termini.
T7r
un Pla per a l'acció i la aarticipació, des
del començament, de tots els agents econ8mics 1
socials que actuen a la ciutat.
acci6/particip.
agents econ.
�Es
tracta
oportunitats
de
que
detectar
t
i
Barcelona,
aprofitar
i
de
les
fer-ho
col.lectivament. No n'hi ha prou amb generar
activitat, sinó que cal assegurar l'entorn perquè
aquesta activitat sigui rentable.
A través del Pla Estraté. gic, Barcelona intenta
definir els
rs diferencials,
cis avantatqes
comparatius, de la ciutat dins del sistema de ciutats
europeu í mundial.
Anth
Pla,
el
identificats
el sector privat
tindrA
ben
els mercats amb gran p otencial
de
creixement, que haurA de cohrir directament. També les
administracions
locals,
auton¿Smica,
central
comunitaria, coneixeran les necessitats p ubliques que
s'haurien d'assumir.
Aquest "pacte econòmic de ciutat" pot fer possible
una promoció econòmica consensuada i una participació
equilibrada en les institucions econmiques i nitres:
Fira, C.Z.F., Mercabarna, Cidem, Patronat Catan. Pro
Europa, Universitats, etc.
"
'ti' piti
/(/V1 /i4/)
AtAvtik
97
(/{2{.4_11
ct-
identificar
potencialitats
�La Barcelona del 93 tó una justificació i una
filosofía ben senzi lles
amb
imagint
els mitjans
L
amb el temps , amb previsk
s
hn
élP
p1anificar jLnar
tots plegats, administracions, entitats
i particulars - perque la ciutat continuï en alga a
partir del que haurem acumulat.
Percjue en el sistema mundial de ciutats es produeix
una interacció entre les seves peces que comporta
competitivitat i complementarietat.
En aquest marc,
s'imposa l'estandarització
l'especialització productiva.
Iii ha activitats o sectors emergents en la
indústria i els serveis en els que Barcelona pot tenir
unes p ossibilitats pecialització; i hi ha altres
activitats o sectors, que podríem identificar con a
tradicionals o madurs, en els quals Barcelona pot
comptar amb una avantatges comparatius i amb elernent s
de desenvolupaments potencial poc exolotats encara.
Una especialització, avui per avui, .o-As )ot s
competitiva si integra les tres
innovació i iniciativa.
2$
It
especialització.
�Per això, un deis objectius que ens hem proposat
és el d'aconseguir que Barcelona .i la seva Area siguin
un important centre d'investigació i de producció de
centre d'investg.
noves tecnolo,j ies, que hauran de ser promocionadas,
per descomptat, amb empenta i iniciativa.
Valencia pot
plantejaments
i,
tenir un
pacer
molt probablement,
en
aquests
l'Area
de
Barcelona també en té en els plantejaments que es fan
:
En el conjunt de les 136 regions que composen el
ercat Cornil, la regió econòmica en
Ia-- -(771Ue
Barcelona
está situada en una nosició ral, ocupa el primer
lloc per la seva dimenFerritorial, el segon lloc
en nombre d'ha tants (la primera en població és el
Soth East it dinenc), i el tercer lloc en aportació al
PIB (la rimera i la segona són el South East i l'Ile
de -2rance, és a dir, Londres i París).
Barcelona es troba en condicions immillorables
per a convertir-se en
d'aquesta gran
a re
capital econòmica i cultural
eur o p ea
cur
de 15 milions d'habitants.
Fins el punt le es pot afirmar que si aquesta Area es
vol dote d' una ciutat central, no pot ser altra que
Ba c;--ona.
29
Don, capital
econ. 15 14
�En el benents que no es tracta de propugnar un
--centralisme regional (supranacio ley ner a Barcelona,
sinó d'establir un . subsis Ma equilibrat de ciutats
cada ciutat,
el seu rol
dins del sistema eu peu de ciutats--, on cada ciutat
tingui un
funcions
a,,,egurat i Barcelona acompleixi unes
capitalitat, que eón necessàries en un
terr c o i d'aquestes dimensions i característiques.
En una primera
aproximació poden avançar
que
algunes de les oossihilitats a potenciar de Barcelona
se situen en el camp dels serveis especilitzats a les
empreses, 'a bioMedicina
la posici6 estratAgica
les comunicacions, la loc-alitz,
d'investigació
centres de decisió, i la distribuci6 comercial.
El projecte estratègic de convertir Barcelona en
una
capital internacional
de
.
-oro- celo mundial
interessa,evidentment, Barcelon que es convertiria
en el centre d'una regió.prou Amplia per sostenir,
finançar, une serveis' dist ibuïts equilibradament en
un espai8 regí
reqil i de gualitat suficient p er atendre
les
.ssitats de la població exigent. Però aquest
projecte sobrePassa l'estricte inters de Barcelona i,
possiblement la seva canacitat, i es converteix en un
projecte r7u e interessa tot el
país:—
potencialitats
de Barcelona
�voldria
p
repetir una idea que considero básica.
7ui, la com et?mcia entre territoris, entre pasos,
si es considera des d'una dimensi5 política és,
fonamentslment-, una competC-mcia entre ciutats.
_
El país
pee
tinqui ciutats en bona posició
competitiva serà un país en bona posició mundial.
k
ti )
1/2
11QA‘t,
(.,"'"
io9ArUW
31
y 6t(
-s-)
&
66-e
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4085
Title
A name given to the resource
Barcelona '92: efecte sobre l'economia de les ciutats Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de València
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Estructura de la conferència: - La importància economico-financera del sistema municipal de Barcelona. - Area Metropolitana. - El present depèn del futur. - Inversió olímpica. - Macroregió 2000. - Més enllà del '92, Pla Estratègic i Barcelona '93. La competència entre territoris, entre països, si es considera des d'una concepció política, és una competència entre ciutats.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de València
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Municipis
Economia
Finançament
Comerç
Indústria
Ciutats
Barcelona
Acció política
Description
An account of the resource
Conté notes i correccions manuscrites de PM.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-12-22
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/1454/19950830d_00691_LD.pdf
bd881b52b26fe8f989d579c4ab3d8c80
PDF Text
Text
(30/08/95)
Rupia, 8-20 d'agost de 1991
Estimat President,
L'octubre de 1985 vaig anar a Leningrad per segoq.a vegada, persignar l'agermanament entre aquesta
ciutat i Barcelona. Un deis tres o quatre dies d'esta~a vaig passar-lo alllit, malalt, veient passar a gran
velocitat els núvols que el vent sobre el Neva transf ortava cap a ponent.
i
No vaig perdre el temps del tot: amb aquella oc$ió insospitada per davant, vaig iniciar una llarga
carta al President del Govem Espanyol i al PresideTt de la Generalitat ... que mai no vaig acabar.
Dos anys després vaig posar el meu Gabinet a tretJallar sobre aquells papers. Tampoc no ens en vam
sortir, tot i que l'esfon;:, com es veu més endavant,¡ no va ser inútil. El temps, les vicissituds i moltes
pluges han passat des d'aleshores. Barcelona va adonseguir el somni d'esdevenir capital del món per
uns dies i es va posar a treballar com mai.
Dues eleccions més van deixar el seu rastre d'emc ció, paraules creuades i canvis d'equip de govem.
Els col·laboradors passen -alguns per sempre. La d4rrera elecció, totjust abans de l'estiu, obre el pasa
un any decisiu pera la ciutat. No és un mal moment per tornar-ho a provar.
Comencem no solament un any decisiu sinó tamb¿ un quadrienni sencer de govem municipal (19911995). Heus ací, dones, cls nostres projectes, la n< stra situació de partida, alió que ens manca i alió
que podem oferir, cree, a Catalunya i Espanya.
Al final n'hi faré un recordatori per tal que la le tura necessariament extensa d'aquestes lletres, si
!'arriba afer en la calma de l'estiu o en el retoma l: taula plena de missatges, la faci sabent que no~
cal retenir-ne els detalls.
.__
Li vull parlar (1) de l'esdeveniment olímpic del 2. (2) De la significació de Barcelona, del que
volem ser. (3) De la Carta Municipal o Llei Espedial de la Ciutat. (4) Del Pla Estrategic Barcelona
2.000. (5) Inevitablement, deis diners. 1 (6) de la ~itat de Vida a la gran ciutat, aquesta assignatura
eternament pendcnt de la classe política -quasi diri de l'establisJlmeot- davant deis ciutadans.
Encara he de confessar-li, en comen9ar, l'admiració¡ sincera que Ji professo i el respecte i la solidaritat
' ALCAL DJA
- pag. 1 -
R•glstre de Sortfd
J.t:fit~j
--..:;:.:.;: ..
"
"
..... .
�barrejats que guíen les mcvcs actituds amb voste, nés enlla de les coincidcncies i di-screpancies.
En el President del Govern espanyol he apres a ~ro bar una persona que interpreta millor que ningú
tota !'ambició i cautela de la meva generació. M'hi sento cordialment i intel·lectualment interpretat i
amb mi, cree, milers i milers de ciutadans de Barcf lona de la meva gcneració i de les altres.
Aixó és així, tot i que no és facil, a la Barcelona rgullosa i exigent d'avui, a la vella Barcelona mil
vegades ferida i ofesa i tantes altres victoriosa, obtfni r un respecte des del Sud de l'Ebre.
1
Al President de la Generalitat tots cls catalans e! \veiem -amb diferencies polítiques o sense- com la
veu del país, el seu gest, la representació person4Iitzada de Catalunya, de la nostra intransigencia i
flexibilitat, com l'interpret apassionat del nostre jmoment historie i el Prcsident de l'eclosió de la
Generalitat com a lnstitució arnb tots els ets i uts, r spectada per tothom i envejada per molts.
Adhuc aquells qui hem hagut de sofrir l'efecte am g d'actituds que li ha dictat ben certament el seu
innat sentit de la gravetat de la própia cornesa his~órica, hern apres a admetre que la seva acritud té
sempre una causa.
Les paraules que segueixcn estan dictadcs, dones
elegit, Qcl respecte profund que li mereix el desti
inspira la missió que tots plcgats, del més alt fi.ns a
dignament la humanitat i la natura que ens envolte
juntament amb la il·lusió de !'alcalde novament
1atari d'aquesta carta, solament superat pe! que li
més humil, servim amb bona fe: la de representar
.
***
(1) Els Jocs Olímpics
L'organització deis Jocs Olímpics, com voste sap molt bé, es compasa per nosaltres de dos
igualment importants: la infrastructura urbana i l"o9eració deis Jocs.
elernent~
i
Puc assegurar-li que els dos camps estan ben treballgts i que donaran el seu fruit l'estiu del 92.
,i
Fa exactament dos anys vam acabar el període mésl dificil d'aquests treballs, el període 87-89, des de
la nominació de Lausana, a finals del 86, a la qt$1 voste va contribuir personalment amb la seva
presencia, i la dificil transformació del comite ~e candidatura en comite d'organització, fins 1'
aparició, diría al carrer, en els espais públics, deis' primers resultats de la nostra tasca constructiva,
inici ben dramatic per cert, com voste recordara.
- pag. 2-
...
�1
la carta d'identitat de Catalunya i la més bcn programada del nostre futur turístic de bon nivell. Els
hotels estaran llestos i podran albergar a Caps ~'Estat i família olímpica estricta -si no passa res
imprevisible.
L'operació organitzativa esta en bones mans. També l'equilibri economic esta assegurat després de la
darrera reunió de la Comissió Delegada, del 2< de julio!. El proper 17 de setembre aprovarem
l'emissió de 19.000 milions.
Caldra refors:ar els aspectes de relació internacio*al i seguretat, a !'entrada de l'any decisiu. També
enfortir la relació amb els mitjans de comunicaciq, especialment les internacionals: les informacions
sobre Barcelona es multiplicaran a partir d'ara, i no seran caritatives.
A aquests aspectes penso dedicar-me personalme~ amb més intensitat a partir d'ara. Les obres estan
ben seguides i segueixen els terminis. L'operació ttn si sortira bé: la informatica, la telecomunicació,
la competició esportiva i la logística aniran perfec~ament. L'equip, repeteixo, és de primera qualitat i
esta ben cohesionat. Té al capdavant un executiu ie xcelent i efectiu, Josep Miguel Abad, al qual no
m'arrepentiré d'haver defensat en els moments de chsi.
1
Voldria assegurar al Prcsidcnt del Govern l'assumbció per part de I'Alcaldia-Presidencia del COOB
de l'esperit que interpreto que es despren de les sfves paraules: seguretat corn a prioritat i treballar
políticament i en els detalls per obtenir una imatge 1de país que es correspongui amb l'esforc; realitzat i
)'enorme oportunitat histórica que tenim al davant. 1
La Presidencia de la Generalitat té un rol importa tt a jugar en aquest terreny, i jo li sol.licitaré una
defínició específica deis movirnents i gestions a re Jitzar, per posar-me imrnediatament en línia amb
els plantejaments que calgui desenvolupar.
Catalunya no pot desaprotítar l'ocasió histórica que se li brinda també a ella de fer el que el passat no
va permetre: explicar-se amb fets.
Si Espanya pretén legítimament demostrar que h~ canviat tant com el món sospita, Catalunya vol
mostrar-se al món com a nacionalitat amb totes les ~e la llei; Espanya no pQ1 ignorar-ho: ha d'ajudar.
1
El president de la Generalitat que sorgeixi de les
crucial.
roperes eleccions, insisteixo, hi tindra un paper
Ell, rnés que ningú, ha de garantir i sera responsable que la sintonía domini en l'emissió dels
missatges plurals que, com he dit, han de preveure'$. Fins ara, em permeto constatar, aquesta emissió
ha estat irreprotxable tret d'excepcions que no han pogut deslluir la trajectoria general.
¡
Reitero la meva disponibilitat. durant els proper$ mesos. ~ acudir als requeriments que voste
consideri convenients, i amb la freqüencia que cbnvingui, per anar mantenint aquesta trajectoria
- pag. 4-
�conjunta. Ningú més que nosaltrcs serem rcspons1bles del seu desenvolupament adequat. Perla meva
part tinc plena consciencia que cal estar disposats als sacrificis que calguin i a esfor9os importants en
aquesta línia.
A aquestes paraules d'agost haig d'afegir, ja al fi(l.al d'aquest mes políticament revolucionari, que el
que he dit fins aquí adquireix ara especial rcllevanf ia.
No seria bo que s'escampés la impressió que <tlterem proccdiments per fets succeHs a la Unió
Sovietica. Algunes de les propostes que he formulat fa temps, en cercles reduHs i discrets, sobre
elements de pluralitat a les cerimonies d'inaugura~ió poden apareixer ara com una excessiva sensibilitat a fets exteriors. Tindrem ocasió de comentar ~uest aspecte amb el President del COI i amb voste
mateix.
Per altra banda, la situació internacional ha evolucionat de tal manera que els .Toes de Barcelona, ja
des del principi pretendents a una aureola de fesfivitat del re-encontre a múltiple escala, es poden
estar convertint en efecte en l'oportunitat que l'opipió pública internacional espera cada cop amb més
ansietat per comprovar si en el món pesen més les¡formidables transformacions positives deis darrers
anys o, les també impressionants dificultats, diferincies i obstacles economics, polítics i ideologics
que s'hi oposen.
1
Excuseu-me la petulancia. Cree que les coses dJ manera realista són així, que no es tracta d'una
exageració.
1
n!
La veritat és que, per últim, tot plegat no ens
les coses més facils sinó més difícils. Tant en
1
l'aspecte de la seguretat, comen el del protocol i eq el de la modulació deis missatges a emetre, el cas
deis símbols, deis llenguatges i deis gestos.
Treballarem apassionadamcnt perque tot aixo surti e.
***
- pag.
s-
�(2) Que vol Barcelona.
Barcelona no es conformara amb haver donat u~ salt prodigiós endavant, com en el '88 del segle
passat o en el '29. Vol estabilitat en la classiflcació general de ciutats. Mantenir-se amunt. No
decaure.
Considcrem que el projectc olímpic ha estat un m nífic esperó pera les energics de la ciutat i que ha
canalitzat cap a Barcelona recursos extra-locals en una magnitud sempre desitjada pero mai obtinguda
en els darrers 60 anys -f1ux que vo ldríem constant i no episodic, si bé més orientat cap a la despesa
corren!, a partir d'ara.
1
El Holding Olímpic i les altres inversions en infnastructures cmpreses directament per l'Estat i/o la
Generalitat han permes mohilitzar, juntament am~ la inversió local i privada, recursos de l'ordre deis
750.000 M en un període relativament breu, d~ 4/5 anys; i ha pcrmes dotar la Ciutat i !'Arca
Metropolitana de bones vies de comunicació, j telecomunicacions, hostelería, centres terciaris
altematius, col·lectors, estadis i altres instal·lacions esportives, port de lleure, aeroport, vialitat
primaria, i també iniciar la reforma de les grans éstructurcs culturals (Palau Nacional, Museu d'Art
Modem, Convent deis Angels, Casa de Caritat, 1}1onestir de Pedralbes, Teatre Nacional, Auditori,
Arxiu de la Corona d'Aragó, Museu d'Art Cont~mporani, nou Teatre Lliure, reforma del Liceu,
reforma del Plau de la Música, Museu d'Historia d~ la Ciutat i excavacions. Jardí Botanic, etc.)
Falten encara moltes coses: particularment acab* l'embranzida en materia d'estructures culturals,
1
assegurar !'oferta d'aigua neta i vertebrar la zona ~'activitats logístiques del Llobregat, a la qua! em
referiré més endavant.
¡
~na
Estructurada ja en la realitat física i social com
arca metropolitana de 3-4 milions d'habitats,
Barcelona ha de mantcnir vives les fonts del scu cr,·ixement qualitatiu i de la seva competitivitat com
a ciutat.
El centre municipal de l'area, el municipi de Barcrlona. perd població. Il'area en el seu conjunt no
creix, com tampoc no ho fa Catalunya. Hi ha, per tlant, un logic desplayament de la població cap a la
periferia de l'area urbana i un nou equilibri derriografic AMB-Catalunya, després de 25 anys de
conccntració (1950-1975). Aixo planteja alguns prqblemes de qualitat de vida i d'equitat en sectors de
la població, pero no grans inquietuds d'estrategia tetritorial, al contrari. No es tracta de fer créixer més
ni el municipi ni !'arca. Es tracta de potenciar els s~us factors d'atracció d'interessos, d'inversions, de
tecnología, d'actívitats academiques i científique~, de gent qualificada, d'activitats culturals d'alt
nivel!. I de fer-ho equilibran! !'oferta de factors g'atracció ~ tal de no minvar la del conjunt de
centres urbans de Catalunya, sinó més aviat potenciant-los, així com potenciant la connexió del
sistema urba-metropolita espanyol dins del sistema oe ciutats més gran que és Europa.
Cree que es pot demostrar que el benefici de les grans decisions preses en els darrers anys sobre
Barcelona arribenª tot Catalunya i doten Espanya 'un incipient sistema metropolita competitiu amb
- pag. 6-
�les xarxes urbancs europees, el qua! beneficia
falten encara coses, com he dit.
tot, la peninsula en una mesura considerable. Perú ens
Ens falta aigua i espai. L'any passat vam patir ur inici de restricció. Aquest any el rebut de l'aigua
augmenta en un ten;: de !50 a 200 pta. el m3. D'aquí al 2.000 haurem d'invertir 100.000 M en
depuració i noves captacions complcmentaries prendre una decisió en materia d'aportacions de
cabals extcrns, en el seu cas. No sembla que aq4estes despeses superin les previsions que els nous
responsables del medi ambient, els bons amics Albert Vilalta i Vicent Albero, estan barallant com a
possibles i necessaries en els conjunts catala i esp~nyol. Aixó és un factor de confianc;:a per a un tema
tan delicat.
¡
Barcelona s'esta comenc;:ant a plantejar la possibili~at d'una doble xarxa d'aigua (per beure i reciclada)
i desitja contribuir ª la conversió deis Idos rius, Besos i Llobregat, en escenaris
naturals/convencionals de gran valor i netedatj Tots dos objectius es complementaran. Sense
depuració no hi ha dignitat paisatgística ni tampoc jaigua suficicnt.
l
¡
l
És coneguda la meva posició sobre !'Arca Mettopolitana. La seva dispersió en diverses entitats
sectorials i territorials va ser un error polític i estrategic, segurament sense grans repercussions
electorals a curt termini, i dictat per un calcul de r :equilibri territorial a Catalunya queja no té raó de
ser, ateses les tendencies espontimies.
1
!
Les millors epoques de la historia de Catalunya han anat unides ª les d'una Barcelona forta
políticament i económicament. No és cert qu~ !'autonomía de Catalunya demani, exigeixi o
simplement es pugui permetre una Barcelona febl ~ . No és cert que Barcelona tregui la seva fortalesa
del fet d'haver substitui"t un poder catala inconstan~, insuficient i mal vist per la resta de la península.
Barcelona ha fet aquesta funció de substitució -i, per dir-ho d'alguna manera, tot Catalunya sobreviu
en alguna mesura gracies a aquest fet. Tanmatedc, Barcelona no hauria pogut fer-ho si no hagués
existit un sentiment de nacionalitat subjacent que~ expressava a través deis diversos noms, banderes i
símbols de la ciutat.
d~
Pero és errat pensar que ara, recuperat el camí
la Catalunya rica i plena, autónoma i confiada,
Barcelona hagi de renunciarª la seva potencia, quf segueix essent la millor garantía de la llibertat de
Catalunya. Així ha estat, repeteixo, en els millorf; moments de la nostra historia com a poble, no
solament en els més dif1cils.
j
J
El que sí que és cert és que hi ha un jQg_ subtil
signiticacions (Espanya, Catalunya, Barcelona) i
encara ho és també que la potencia de Barcelona -jel que un dia Jordi Pujo! va anomenar la "la force
de frappe" de Catalunya- no tindria la consistenc~a i la profunditat que té si no fos per !'existencia
d'una xarxa urbana molt rica i atapelda, de la q$al Barcelona és tan sois l'encapyalament , i que
Barcelona ha de col·laborar afer que es respecti ii s'enforteixi com a tal malla de país, perque d'ella
obté la demanda, les arrels, l'estabilitat i la raó hist~rica de la scva propia existencia com a capital.
1
- pag. 7-
�Tanmateix Barcelona no fóra el que és -i Catalun tampoc-, malgrat tots els entrcb~tncs, ignon1ncies i
que han jugat en el si d'un mercat, d'un país i d'un
agressions vinguts de lora, si no hagués estat n.cl
Estat més grans, no sempre facils ni bcnevolen~s, pero sernpre virtualmcnt presents com a ambit
econornic, com a repte cultural i polític, com ~ font de bra<;:os i talcnts per a la nostra propia
construcció nacional i urbana.
r.hl
¡
! Espanya no fóra Espanya sense Barcelona -com ino ho fóra sensc Catalunya. Aixó vol dir que en la
regularització de les nostres relacions inter-territobals dins de la península hem de deixar lloc a una
estrategia per Barcelona -i per Catalunya- pen~ada des d'Espanya, des del conjunt dels pobles
d'Espanya, des d'un estat en el que nosaltres soml part important, a voltes decisiva, porta d'Europa i
locomotora económica, cultural i tecnica.
Tot altre plantejament, scrnpre respectable, equiv;¡tldria a conformar-nos amb ~nys del que podem
arribarª ser, amb mcnys del queja som.
~
'
A finals de 1909, .loan Maragall, en un article de~icat a l'Emporda, encetava un plantejament en que
els significats de Barcelona, Catalunya__,_ Espunya i Europa anaven prenent la forma t}ue
aproximadament avui els donaríem.
1
Som europeus perquc som catalans, com els altres b acionals del continent; Catalunya és "la sal" de la
nostra condició d'europeus. La millor manera de s~r espanyols és ser bons catalans. I arribara un dia
que no caldra ni dir-se catalans: n'hi haura prou amb dir-se empordanesos o barcelonins. Aquest és el
missatge maragallia. La veritat és en la part i no en 1el tot, en la llavor més que en el fruit.
prepara~
d'aq~í
La nostra ciutat es
rebre el món,
a un any, en aquest marc de certeses, sabcnt-se
1
capital d'una cultura nacional única, irrepetible, i s~bent que aquesta cultura no tindra tot el valor que
pot tenir si no és en el sí de la construcció federal i tespectuosa de l'Espanya moderna i plural. Sabentse també capital temporal de les esperances de frafernitat i compctició esportiva i pacífica de milers
1
de milions d'homes i dones de tot el món.
Allo que és bo QIT Barcelona és bo ~ Catalunya ¡ allo que és bo I2IT Catalunya ho és lliT Espanya.
Veritats que solament demanen una condició pert ser-ho del tot, en profunditat: que puguin ser
expressades en un marc de confians;a creixent en que els sacrificis que mútuament comporten siguin
admesos sense recan<;:a, com el preu habitual i n~ excessiu del comer<;: de sentiments i donacions
recíproqucs en que consisteix la coexistencia dins !d'un projccte comú, de tots els pobles d'Espanya,
orientat cap a la unitat europea, la pacificació de la Mediterrania, i la fraternitat iberoamericana.
1
Barcelona ofereix a Catalunya i a Espanya la po*ibilitat de jugar -intensament per uns dies, més
constantment i modestament després- el rol de dinamitzadora d'un conjunt de projcctes positivadors
de la convivencia.
'
Centre mundial de la competició pacífica, avantguarda de l'autonomisme iberic, referencia del nord
- pag.
s-
�del sud europeu, motor del dinamismc de le1 ciutats europees, ciutat més ~ran de la ribera
mediterr~mia, candidata a seu europea pcrmanent~ capital cultural europea del 2.000: aixó és el que
volem ser, aixó és el que d'alguna manera jaso m, r mb el vostrc ajut.
***
(3) La Carta Municipal
Q
Llci Especial de la
Ciuta~
1
i
L'any 1904, Cambó demanava a Alfons Xlii una ~leí pera la Ciutat. Jaume I la hi havia donada l'any
1284 amb el Recognoverum Proccres, el contiljlgut del qua! fou desenvolupat més tard en les
Ordinacions d'En Sanctacília. Felip V les va re~car en el Decret de Nova Planta, que va, dones,
enxiquir el territori del Consell de Cent (del Montb Catus o Montgat al Castro Felix o Castelldefels) i
va retomar Barcelona a les estrictes muralles, més un erm definit per !'are de l'abast deis canons
¡
situats en elles (!'actual Eixample).
!
La ciutat va revifar i va aconseguir, abans que la lnei, el territori: no havien passat dos segles queja
tots els ajuntaments creats ~la Nova Planta a 1~ plana estricta del Barcelones, amb els noms de les
parróquies sufraganies d'altres esglésies intramursJ eren annexionats de nou pe! municipi central (Sant
Martí de Proven~als, Sant Joan d'Horta, Sants, Saht Vicen~ de Sarria i Sant Gervasi, la Mare de Déu
de Gracia, Sant Andreu de Palomar, les Corts de ~ia). Restaven forales parróquies-Ajuntaments de
més enlla deis rius. A partir del 1860, fisicament~ la nova ciutat gran era un fet en enderrocar-se les
muralles i urbanitzar-se l'Eixample.
1
La demanda de Cambó era, dones, una coronaci~, la petició d'admissió d'un fet ja incontrovertible.
Feia alguns anys jaque els poetes havien cantat 1~ ciutat salta-carenes, de riu a riu estesa, i defensada
pels torreons (Garraf, Sant Pere Martir Mont.at) i per dues "troneres avanyades: los pits de
Catalunya, Montseny i Montserrat".
i
1
Igualment ara Barcelona demana amb tot respecté, després de 8 anys de treballs preparatoris, quan
entretant s'han anat omplint els pocs buits de sol yrbanitzable dins el municipi central, quan ja és un
fet la nova xarxa de mobilitat possible -amb els c~nturons i els túnels-, el reconeixement de les seves
!
especialitats jurídiques en tres camps:
1
(A) el de l'especial relació del municipi central i els que l'envolten, tots units ja en una sola
aglomeració regional de més de 4 milions d'habitats, que necessita administració comuna de les grans
infrastructures i planejament territorial singular, aikí com !'específica col·laboració deis municipis que
formen el continuum urba central de l'aglomedció i que haurien d'administrar en comú el seu
urbanisme menor, i qui sap si una pila de serveis de diversos ordres, avui coartats per !'existencia de
tantes fronteres locals.
- pag. 9-
�(B) el camp de la col·laboració entre Institucion$ diverses en la gestió d'infrastructures i serveis de
gran signifícació, situats avui en un o altre domi~1i competencia!, basicament en el de l'Estat: Port,
Aeroport, Mercats Centrals, Fira, Palau de Con~ressos, Zona Franca, Zona d'activitats logístiques,
Pare Tecnológic. Per posar un exemple, perquei l'Aeroport marxi bé hi han d'estar representats la
Gencralitat, I'Ajuntament, el Foment i I'Ajuntament del Prat, i aixó rcquereix la transformació previa
de !'Ente Nacional de Aeropuertos en un holdir}g d'ens singulars o societats anónimes de gestió;
almenys en el cas deis grans aeroports (Madrid, B~rcelona, Palma).
1
Podríem afCgir-hi, pero ja han estat esmentades i t~nen caracter diferent, les estructures culturals, com
el Liceu, I'Auditori i el Museu d'Art de Catalunya, on les administracions públiques presents a la
Ciutat van lligant lentament els sistemes de col·la~oració més adients. (En aquest scntit hem de veure
amb optimisme les perspectives actuals, que faraJt! de Barcelona el que sempre ha estat en potencia,
un centre cultural europeu de primera magnitu~, si bé amb la recan¡;a d'un entusiasme conjunt
insufícient en la impulsió de !'Olimpíada Cultural, ocasió única per convertir el gran escenari
barccloní en el marc de creacions artístiques de gntn nivell).
Encara en el terreny de l'articulació de les "grans 4ntitats" barcelonines o metropolitanes, el municipi
es considera menystingut -sense fer grans escaqafalls- en la representació de la societat en les
Univcrsitats i les Caixcs d'Estalvi. Potser la Llei E ~pecial de Barcelona hi podría fer alguna cosa.
!
L'Ajuntament de Barcelona (amb el de Sabadell) ~a
cedir terrenys i fíns i tot diría el leadership pera
1
la creació de la Universitat Autónoma, la Comissiq Gestora de la qua! era presidida pel Primer Tinent
d'Aicalde; I'Ajuntament i la Diputació van cedir ~ocals (al costat de la Casa Gran) i diners per la
fundació de la Caixa de Barcelona, avui fusionada len la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona ("la
Caixa") , i tanmateix hi té mcnys representants qU( els respectables Círculo Agrícola Catalán de San
Isidro i la Societat d'Amics del País.
(C) el camp de les especialitats administrativc~ i físcals, Barcelona ha estat sempre ferment
d'innovacions i especialitats en aquests camps (des lde la creació deis Delegats de Serveis o l'arbitri de
radicació, fíns a temes tan a la frontera del Dret C~ vil com el testament sacramental) que ben sovint
han acabat convertint-se en llei general. ¿Per que ~o reconeixer de nou que Barcelona, per tradició,
per practica, per raons diverses, se situa a l'avantgu~rda d'una colla de procediments que necessiten el
suport de la llei per consagrar-se, i que poden contribuir, modestament,
la solució deis famosos
problemes de la gran ciutat, del "malheur de bahlicue" del que parlen els francesos, i la nostra
obsessionant manca de qualitat de vida en les aglon~eracions mctropolitanes?
ª
i
Hi tomaré al final d'aquestes lletres. A Barcel~na el marc legal fonamental el componen la
Constitució Espanyola, l'Estatut de Catalunya i la n<~ stra Llei Especial.
L'Estatut, en reconeixer la necessitat de regular el tet metropolita, no pensa en altra cosa. La Llei de
Bases de Regim Local i la Llei de Finances Loca*, quan reconeixen la vigencia parcial de l'antiga
- pag. 1o-
�Llei Especial
sentit.
la necessitat d'una regulació fin mcera especial per a Barcelona, .. van en el mateix
Entenem que les administracions superiors tendeJixin a reaccionar davant aquesta histórica pretensió
barcelonina adduint l'inconvenient del greuge pomparatiu. Pero també entenem que si les lleis
fonamentals -no solament ara sinó fins i tot en períodes no democratics- han admes !'existencia del
concepte jurídic d'especialitat, és perquc de Jaum4 I a Francesc Cambó, des deis anónims compiladors
de la baixa Edat Mitjana fins a Josep Ma. Ballbé, !'insigne redactor de la Carta de Barcelona de 1961,
la realitat i e1s projectes sortits de la profunditat del cos social s'acaben imposant als arguments de
conveniencia.
Que ningú no esperi que Barcelona segueixi con~ribuint de forma tan assenyalada com fins ara a la
formació contemporánia de I'Espanya democr~tica i la Catalunya autónoma si, passat el '92,
Barcelona no disposa de l'instrument legislatiu de 'navegació histórica que pretén, rnereix i necessita.
Resumint: regular les relacions en el comp]e, territori metropolitá i en el centre historie de
l'aglomeració; equilibrar de forma estable les rela~ions entre la capital i el país; fer participar la ciutat
i la Generalitat de Catalunya, junt a l'Estat i a la $ocietat civil, en la gestió de les grans institucions i
estructures tecniqucs, económiques, culturals i al~res; dotar la ciutat deis instruments necessaris per
fer front als problemes del medí ambient i el translport, la inseguretat i l'habitatge, el finanyament deis
serveis i la seva materialització: heus aquí l'objectiu del que anomenem Carta Municipal de Barcelona
***
o conjunt de regulacions que la Ciutat demana per¡anar endavant.
¡
Dues-centes entitats han treballat durant dos a¡nys per procluir un escenan de futur credible
1
estimulan!. 1 ho han aconseguit.
*En dates [(d'l) i (14)] de juny de 1990 vam p~esentar-vos, estimat President, les conclusions del
treball. Catorze ~' comandats per un promdtor, treballen encara en la definició més acurada
d'aquells objectius que no disposen clarament d'una administració o institució de tutela competencialment responsable.
Els tres grans eixos de consens són la vertebració 'una macro-regió europea del Nord del Sud com a
condició de progrés; la prioritat deis serveis a les persones i la qualitat de vida com a marca distintiva
de la filosofía compartida per tots els barcelonins, ' l'emfasi en els serveis a les empreses.
Si hom pensa que en els anys '20 Barcelona era, a s ulls d'Europa, "la ciutat de les bombes", que una
novel·la podía fer fortuna aleshores sota el títol de Quan mataven pels carrers, que els odis més
reconsagrats i la intolerancia més arrauxada presid~en les nostres hores en els '30 i els '40, que !'actual
President de la Generalitat era maltractat a la Via Ij_aietana en iniciar-se els '60 per haver gosat criticar
1
1
-pág. 11 -
�l'anti-catalanisme militant del director d'un diari i que en els primers '70 vivíem ..estats d'excepció,
reunions limitades a 20 persones i execucions po ítiques ... qui pot negar que veure avui formar-se el
consens de 200 entitats sobre el nostre futur i ~omprovar que entre elles hi ha els sindicats i la
patronal, el comen; i la Universitat, no constitueix tot un petit miracle? No és aquest el millor resum
de les transformacions polítiques que Espanya, C'atal unya i Barcelona han viscut en els darrers 15
anys?
1
Em consta que S.M. el Rei, a qui vam presentar ep primer lloc les conclusions del Pla, el 25 de maig
de 1990, n'és un defensor entusiasta i que les inibatives semblants que es desenvolupen a Madrid i
Sevilla tenen a veure amb l'opinió favorable que ~'ha generat en cercles importants. L'OCDE ha rebut
una exposició detallada del Pla Estrategic i en rec~mana el model a les ciutats deis pai"sos membres.
1
Esperem que aviat S.M. el Rei podra presidir un4 reunió extraordinaria del Consell General del Pla
per rellanyar el nostre esfory, a les portes del 1992, justament per marcar des d'ara la voluntat d'anar
més enlla.
El Pla, o l'esperit del P1a, que deu molt a l'activi·at i !'eficacia extraordinaries del President del seu
Comite Executiu, Francesc Ravcntós, i al seu equip de col·laboradors, amb Francesc Santacana i
Manuel de Forn al davant, ha produi"t ja fruits tang bies.
Resultat de l'esperit que animava les primeres eunions "estratcgiques", i del suport decidit del
Conseller d'Economia, Macia Alavedra, ha estat la creació de la primera iniciativa conjunta de la
comunitat financera barcelonina, entom de l'Ass ,ciació "Barcelona Centre Financer Europeu", que
avui presideix Claudi Boada, així com la candidatura d'Espanya per a la seu del futur Banc Central
Europeu a Barcelona.
Aquesta candidatura, plena de difícultats -i no la r1tenor la indefinició de la data en que la Comunitat
entrara finalment en aquesta fase de la seva uni 'icació financera-, Barcelona !'ha adoptat amb un
entusiasme par<d ·le! al de la candidatura olímpica, ·i bé ohviament scnse el matcix grau de massivitat
i seguimcnt popular.
Estem segurs que la Presidencia del Govem Espar
psicológica i material d'aquest objectiu, que apunt
historia, pero ho fa en un moment i en unes e
ambiciosos. (El comportament de la pesseta durant
yo! i la de la Generalitat entendran la importc'mcia
a una de les fragilitats més conegudes de la nostra
ndicions que ens permeten de ser prudentment
la crisi sovietica és un altre factor encoratjador).
Barcelona no entendria una actitud simplement correcta en aquesta qüestió. Ens hi juguem molt.
Volem estar permanentment informats de les poss ~bil itats rcals i de les condicions en que es prendra
la decisió. No volem estar al marge de la xarxa de ldecisions financeres ªEuropa. El nostre potencial
economic ho demana i ho permet. Estem disposa~s a l'especialització i a la modestia pero no a la
desaparició, financerament parlant. Som conscient~ que hi ha un !loe per a nosaltres en aquest espai i
lluitarem aferrissadament per ocupar-lo.
1
- pag. 12-
�1
'
¡
De la mateixa manera que tractem de cobrir les opstres flaqueses, tractarem també de treure partir de
la nostra particular configuració. La densitat d~ !Barcelona, que ens fa una ciutat humana, calida,
estimada per propis i estranys, i ens lleva les perr:>pectives capitalines de les grans seus estatals, ens
obliga a regimentar l'ús de l'espai i ens dóna, pot~er, un molt extremat sentit del detall, de la forma:
Barcelona és un munt de ferros treballats, fonnigló retor<¡:at per extreure'n un gest impossible, fustes
llaurades, parets esgrafiades, vidres recargolats, f~<;anes polides, baranes historiades, pedres picades i
pedreres reaprotitades, joies, estucs, retaules, raco~s inaudits; cada pam quadrat, tanmateix, tendeix a
ser una obra d'artesania en aquesta ciutat sotmqsa, diuen, a la tiranía del pam quadrat, a l'avar-ª
poverta d'espai i a l'imperi de l'estetica que denunc~ava Unamuno i lloava Cervantes.
1
L'any 2.000 esta servint, en aquest marc, com a rejferencia d'un nou pacte amb l'entorn. Un grau més
d'ambició en el dimensionament de les estructures lque no ens ha de llevar l'humanisme i la prudencia
de les formes. Per aixo les autovies torturadamen~ discutides i dissenyades per evitar la dictadura de
la funció sobre la forma. Algunes torres altes, pqro no moltes, les justes per a una generació que,
malgrat les aparences, vol sobretot conservar l'es~erit d'una ciutat proporcionada, justa, continguda,
com la volia el viatjant italiá del segle XV que cita va Ramon ·rrias Fargas en el seu discurs de comiat
consistoriaL Conservar elmateix espcrit, pero vit¿. '
Hi ha dos projectes que m'agradaria citar en
subsol.
ague~
context: el cablejat de la ciutat i l'ordenació del
Ciutat densa, ciutat congestionada, ciutat cara: tre · coses que van juntes i que ningú no sap del tot
com ordenar en la seqi.icncia de causes a efectes. E s economistes tendeixen a dir-nos que el sol hi és
car pcrquc és escas, i dcns perquc és car. 1 congesti' nat perque és dcns.
Pero Barcelona ha funcionat historicament prou bé coma matriu de 11uxos i moviments. L'Eixamplc
racionalista del XIX és un model internacional d'o ~timització del nombre d'intcrcanvis per unitat de
superficie i de temps. Resistin1 prou bé l'enves ida actual de la motorització? I les que encara
vindran? En parlarcm més endavant -i en seguirem arlant sempre.
En tot cas, per mantenir i augmentar el seu atractillj. Barcelona compta aprofitar la densitat per oferir
comunicacions a costos per capita baixos. La nostr~ ciutat apila molts habitants i empreses a sobre de
cada hectarea de sol. Si el sol esta equipat, cablejat,l conncctat a xarxcs de comunicació, aquesta hi és
barata per a cada usuari.
D'aquí ve la importancia i la factibilitat de la xar: a de cablejat optic . .la són tres els ministres de
Transport amb els quals hcm tractat aquesta qüesti . Esperem que la nova llei de televisió per cable
ens permeti finalmcnt activar aqucst projecte, que n<jl es limita als serveis de televisió convencional.
'
De la matcixa manera i per scmblant raó: la necessiiat
d'ordenar un subsol enormement carregat, som
t
pioners en la cartografía subterrania, la creació de ~leries de serveis i la col·Iaboració entre autoritat
- pag. 13 -
�local i emprcscs de servei públic.
1k
Un altre fill del Pla Estratcgic és la Xarxa C-6
ciutats del Nord del Sud d'Europa (Montpeller,
Tolosa, Saragossa, Valencia, Palma de Mallorca U, Barcelona). Aquest conjunt de capitals, i les seves
regions d'inf1uencia, sumen més de 15 M d'ha~itants (el 5 % de la CEE) i el 8 % del territori
comunitari. Compten amb una taxa d'atur superio{ a la mitjana europea, pero també amb un ritme de
1
creixement economic superior.
No sembla que els canvis polítics municipals danJers hagin de malmetre la cohesió d'un conjunt que
reuneix totes les circumst<'mcies per convertir-se eh un deis complexos territorials equilibradors d'una
1
Europa que pesa molt cap al nord i, des de fa un an y i mig, també cap a l'est.
Igual com el Pla Estratcgic ha escollit la vía ram¡mble de privilegiar l'ample de via europeu sobre
l'aspecte "gran velocitat per a passatgers" i no! ha descuidat mai la connexió sud de la xarxa
(Barcelona-Madrid-Valencia), de la mateixa manera tenim dret a esperar una comprensió intel·ligent
deis beneficis que pera tota la península ha de tenit -com també per al Midi frances- el fet de disposar
d'una regió frontissa potent, a cavall deis Pirineus ~ que deixaran de ser barrera per esdevenir crullla,
com els Alps ho han estat durant segles a !'Europa ~entra!
¡
El somni deis nostres profetes s'esta fent realita : ,_j Pirineu comptara. Els túnels del Cadí
Puymorens ens hi acosten.
i del
Val a dir que una pcrmanent font d'insatisfaccion ha estat la connexió aeroportuaria, sortosament
enfocada cap a un futur ben diferent amb el nou ed ~fici terminal i -csperem - ho- amb la transformació
de la seva conncxió ferroviaria. El canvi del mo~el de gestió, insinuat en l'apartat anterior i, per
descomptat, el canvi en !'actitud de la nostra com~anyia de bandera en el tractament de la creixent
demanda de vols internacionals a Barcelona, han ~e conduir a la formació d'un espai aeroportuari
peninsular de caracter dual i a un millor aprofitame1~t deis avantatges locacionals de Barcelona.
1
A la formació d'aquest hub aeroportuari, necessitatj d'hangars i serveis d'entreteniment (avui un avió
gran no pot ser revisat, no pot "dormir" a Barceloqa), hem de sacrificar seguran1ent altres projectes
interessants -pero no tan estrategics- en l'entorn aetoportuari, com una gran instal·lació firal o altres
1
amb el mateix consum d'espai. (Aixo no exclou porser un ús firal de qualitat i menor dimensió, que
podría complementar l'atractiu de l'aeroport).
1
Sense un mercat de 15 M d'habitants no és po$sible, al Sud d'Europa, disposar d'un aeroport
transoceanic. Pero fins i tot aquest mercat virtual pot ser inoperant si els costos comparatius i la
qualitat del servei no són els adequats.
El conjunt Port = Aeroport = Mercabarna = Zona franca = Fira = Zona d'activitats logístiques pot
convertir-se finalment, en el canvi de segle, en uh complex modestament competidor deis grans
centres de distribució de la costa atlantica centre-e1 ropea (Amsterdam, Rotterdam, Anvers), que és
- pag. 14-
t
.
�per on entren la gran majori a el e les mercacleries missatges i passatgers proceden~ d'America i del
Pacífic.
A la potenciació d'aquestes activitats i de la se .a coherencia territorial dedicarem bona part deis
esforvos estrategics.
1
1
Pero no hi ha dubtc que la capacitat d'atracció, l'i ~teres i la qualitat d'una ciutat depenen basicament,
en darrer terme, de la qualitat de vida de les persohes que hi viucn i hi treballen .
A aquest punt, que el Pla Estrategic considera f entral, dedicaré l'apartat sise . Pero abans hem de
parlar de diners .
***
- pag. 15-
�Transcric aquí, benvolgut President, les Jletres ~ue sobre aquest tema li vaig cscriurc tcmps enrera.
Tenen !'aroma d'aquell període ( 1985-87) pero cdnserven tota la fragancia d'una realitat que en molts
aspectes, malauradament, no ha canviat prou. E~ altres aspectes, al contrari, ha estat desbordada per
les considerables transformacions que entre tots Hem sabut o pogut empenyer a Barcelona.
En un sentit, dones, aquestes lletres passades ser. eixen per fer més punyents els plantejaments que la
ciutat fa a I'Estat i la Generalitat. Ha passat el ~ i algunes inequitats evidents continuen. No pot
ser.
}'
ª
D'altra banda, serveixen també per posar en evi encía solucions que s'han donat temes aleshores
pendents: aquest mes hem inaugurat, com he d ,t, el Cinturó del Litoral que travessa Barcelona i el
Túnel de Vallvidrera (TABASA) i a principis de ~etembre haurem inaugural el Circuit de Montmeló,
etc.
El text de 1987 deia així:
El moment és particularment greu i esperan ador al mateix temps. Barcelona, gracies a un lent
avanc; a través d'estudis i negociacions amb antettiors Governs va veure assumides per l'Estat deutes
propers als 100.000 milions de pessetes arran de 1 accés del Partit Socialista al Govern el 1982.
11
11
Aquests deutes, corresponents en gran part als teressos composats deis seus deticits corrents des
del 1974 al 1982, és a dir, al cost acumulat de finPnc;ament de la insuficienc ia del sistema fiscal local
aplicat al cas particular de Barcelona, tenen tann)ateix causes reals i tangibles que en bona part han
continuat actuant a partir del 30-XII-82. 1 die, eq bona part, perquc en part van ser pal.liades per la
mi llora del sistema fiscal local per a Madrid i Bar :e lona a partir del primer de gener del 1983.
" De seguida veurem aquestes causes reals i la din .ensió deis seus efectes.
11
Haig de recordar també que aquest sanejamcnt deis deutes fins al 30-XII-1982, en retardar-se pe!
que fa a la seva materialització, va provocar carr~gucs financeres anuals de l'ordre de 2.000 milions
de pessetes: pero davant de la magnitud de l'esfor~ estatal, el sacrifici local no sembla extraordinari. 11
Vull insistir abans, tanmateix, en que la conjuntura (que podría decantar-nos de nou cap al
desequilibri cronic si no adoptéssim cap mesura) és particularment oportuna per precisament adoptarles.
11
L'Ajuntament de Barcelona s'ha acreditat com .n bon gestor deis recursos a la seva disposició: ha
multiplicat els serveis amb una plantilla en desceqs des de !'abril del 1979 fins avui,.. ha disciplina! els
seus recursos humans, ha millorat la imatge de l'J}dministració Pública, té un credit financer superior
al que tenia abans que el General Franco decapi~és el valor nominal de les obligacions emeses per
financ;ar l'Exposició Universal, acut al mercat efe capitals japones sense aval del Regne i en les
- pag. 16-
�mateixes con~icions que aquest i_ha est1 ~~~a cl~u per trob~r- vies ~e ~olució
que han constltui"t l'entramat real1 el tra~de ~a nostra cns1 econom1ca.
ª lQ-Q 11. punts negres
!1
" Els Túnels del Tibidabo, a realitzar per l'empre!sa TABASA, que comptava amb uns 6.000 milions
de ptes. de deutes, van ser objecte d'una transmi$ió d'accions per valor de 2.500 milions de pessetes
(gener del 1983) de les Corporacions Locals, q~e les havien adquirit i sanejat, a la Generalitat de
Catalunya, contra promesa de pagament deis m~eixos en forma d'obres en el Túnel de Vallvidrera.
Als 5 anys d'aquella transmiss ió, el pagament en bpccie no s'ha efectuat, cosa que va donar lloc a un
requeriment formal de devolució de les accions, rtqueriment que no va ser ates.
1
" El Consorci de la Zona Franca, sanejat per l'ac$ió conjunta de l'Ajuntament propietari, el Ministeri
d'Hisenda, deutors i Bancs i Caixes, esta avui !rendint un excedent net important i actua com a
Agencia de Desenvolupament Industrial de l'Are4 de Barcelona. La Generalitat no ha volgut escoltar
en diverses ocasions les invitacions formals i documentades, a incorporar-se al Consorci. Avui el
CZFB gestiona el Pare Tecnologic del Valles, compartint l'accionariat de la Societat explotadora amb
la Conselleria d'lndústria, a la qua! vaig cedir sen~e contrapartida la Presidencia.
~apítol
11
El deficit deis transports de Barcelona és un
ayart. Redactat i acordat a nivell tecnic el
Contracte- Programa per a la seva assumpció i ejl desplegament de les inversions de futur~,
el
lt'.
Ministeri de Transports, que va acceptar dotar a 1~ Generalitat deis fons necessaris perque pugués fer
front al 30% del deficit que li correspondria #rontar segons l'esmentat acord tecnic, retarda la
signatura del Contracte-Programa en base a una ~rgumentació centrada en el greuge comparatiu. Es
1
aquest un deis punts més greus i dolorosos de la elació Ciutat-Autonomia-Estat. Caldra insistir-hi al
final d'aquestes pagines.
_.
1
" Trasllat i rcconversió d'Hispano Olivetti
~~·v
(d'acor~ amb el Ministcri d'lndústria i evitant un tancamcnt
o desaparició de la zona). En un moment determi*at, a la signatura de l'escriptura pública de compravenda del terreny de nova ubicació, propietat [metropolitana, al Pare Tecnologic del Valles, el
contracte es va poder frustrar en anunciar el Not~ri que alguns Registradors havien rebut notificació
de la Generalitat de Catalunya de comunicar pre~iament les inscripcions de contractes en els quals
intervingués la Corporació Metropolitana de ~arcelona, que en aquel! moment havia estat ja
legalment suprimida tot i que seguía, i segueix, enj funcions.
1
1
SEAT, els preus del sol de la qua!, propiet~t en últim terme de l'Ajuntament de Barcelona,
encobrien una subvenció anual implícita importa~.
11
" Motor Ibérica i EN ASA (Idem) .
"Maquinista Terrestre i Marítima (contracte de Metro de Barcelona per 12.000 mi!ions peral grup
Mitsubishi-CAF-MTM gracies al qua! sobreviul'dmpresa).
1
" Polígon Montmeló-Parets-Granollers (propietat jdel Consorci de la Zona Franca), destinat a circuit
l
- pag. 17-
�motorista permanent. Aquest polígon, propietat dq:l Consorci de la Zona Franca, esta pendent encara
de les gestions urbanístiques que porta a terme 1~ D.G. corrcsponent de la Generalitat de Catalunya
amb els Ajuntaments respcctius, i també de le$ subvcncions del CSD i la D.G. d'Esports de la
Generalitat, a la meva manera de veure insuficien~s per a dotar a Catalunya i Espanya del circuit que
es mereixen, en el centre d'una de les regions d~afició motorista i automobilística més importants
Cardús,
d'Europa i en un moment en que els exits de DE~BI (a escassos Kms. del circuit) i deis
Aspar, Garriga, Sito Pons i Pérez-Sala, així com als tragics accidents que se succeeixen en els nostres
antiquats circuits -l'últim d'ells el de "Mingo" Parés a les 24 hores de Montjui"c- farien especialment
oportunes les decisions en aquest scntit. El Reia{ Automóbil Club de Catalunya i algunes firmes
patrocinadores segueixen disposades a adquirir i lfinanc;ar terrenys i instal.laciones, en cas d'obtenir
unes ajudes raonables.
11
"MERCABARNA (passant de deficit anual a superavit continuat). Hospitals municipals (avui amb
costos per U.B.A. de 15.000 ptes., inferiors a qualshol deis del sistema públic i pagant al día els seus
provei"dores), etc.
*
ª
" Es a dir l'Ajuntament de Barcelona ha passat !de ser agent de crisi
ser factor de solucions,
contribuint a l'encarrilament de situacions dificqs lligades a crisis bancaries (Túnels i Polígon
Montigala) a ineficacia histórica d'empreses públiques estatals (SEAT, MTM, ENASA) o mixtes i
locals (Mercabarna, IMAS, Pompcs Fúnebres, etc.) 1
~preses
Aquesta realitat és reconeguda gencralment per
provei"dores, contractistes i intermediaris
financers. Voste, Sr. President, té mitjans per com~rovar-ho.
11
!
" Es més: Barcelona ciutat ha contribu"it meqtrestant, no només a finan¡;ar serveis d'ambit
estatal/autonómic, com és conegut i reiteraré aqt í, sinó a finan¡;ar serveis locals deis municipis
metropolitans contigus.
2.000 pessetes a l'any a finan<;ar un
" En efecte, cada família barcelonina ha contribu"it amb
pressupost, el de la CMB, del qua! no ha rebut pracrticament cap servei, i que no percivia al seu tom
més que una part de la contribució estatal lógica i nil una sola pesseta de contribució autonómica.
" El tema metropolitano és adjectiu.
" Aquí rau el nus de la qüestió més greu de les que el passat ens ha plantejat i el futur ha de
contemplar.
- pag. 18 -
�" Els 26 municipis que rodegen Barcelona, amb ~ .300.000 habitants, constit ucixe~ en bona part alió
negatiu de la imatge brillant que en ocasions pot qonar la ciutat central.
i
" La nostra realitat urbana esta constituida sobre ila falsedat histórica d'una especialització de l'espai
central i suburba, atribuint-se només al central el1~om del conjunt.
" ~n fi, no pot ?cuitar-se .q ue la prudent millora ~e les pe:spectives econom iques ha de contribuir a
an1mar-nos a correr cls nscs calculats que semJte van lhgats a l'abordatge deis
pleJts histories
ltm gl!H'Ienk~f'er<ITS".
l
v
" Comentem ara les dcspeses de capitalitat.
" Barcelona, per suplencia o per potencia, ha subst tuYt l'Estat en molts camps.
" En alguns d'ells "alió suplert" ha passat a ser la Generalitat per transferencia deis servers
corresponents. Jo diría que aquest és el cas més geperal.
1
" Sanitat, Ensenyament Basic i Professional, Mus~us, Institucions culturals i economiques (ja vistes,
Palau, Liceu, etc.), Conservatori , Orquestra Munlcipal, són els serveis singulars més rellevants en
1
aq uest sentit.
" ¿Qui ha de pagar aquests serveis? O millor e "t, ¿A través de quins nivells de l'Administració
Pública el ci utada (que en definí ti va sempre és qui paga) ha de finan<;ar aquests serveis?
" Si els serveis han estat transferits sembla d _ que ha de ser la Gencrali tat qui canalitzi el
finan<;amcnt. Pero, ¿com, si el cost efectiu d'; quests serveis no figurava en el valor de les
transferencies en el seu moment?
" Centrem-nos en el "com" i deixem el "12IT que no figurava", que seria materia pcr a una altra ocasió.
" Només d'una manera i en un instant precís pot cOijlvalidar- se aquest error. Aquest moment és ara. El
mode és incloure aquestes despeses en el cost efectiu abans de globalitzar aqucst cost i convertir-lo en
un percentatge deis ingressos de I'Estat.
" Només així s'haura acabat, si a partir d'aquest ¡instant la Generalitat disposa deis mitjans per a
finan<;ar i efectivament finan<;a els serveis, la iniqua situació actual.
" Avui per avui, el ciutada de Barcelona, i aquí es troba el matís al qual em vaig referir, finan<;a per
partida doble alguns deis serveis públics que consur eix.
-.
" Els hospital s municipals, per excmple, malgrat ser els més barats, en costos, del sistema públic, no
són totalment finan<;ats pel concert amb l'Institut C~tala de la Salut.
- pag. 19-
1
�Un !lit de Bellvitge, de la Val! d'Hebron, costa a ¡tots dos hospitals de I'IC S més lk 25.000 ptes/dia
que 1' ICS paga directament a través de les seves n~mines i despeses de material i amortització.
1
1
Un llit de !'Hospital del Mar, per a un assegur~t del sistema de seguretat social, és financ;at per
aquest només en 2/3 .. . i l'altre l/3 el paga el matefx assegurat barceloní ¡a través deis seus impostos
municipals! Pero no per aixo dei xa de posar religi~sament les seves cotitzacions pera cobrir el 100%
deis costos: després aquestes cotitzacions són desvfades o bé cap a hospitals públics menys eficients o
més cars de la propia ciutat, o bé a hospitals d'al t'es punts geografics del sistema, o les dues coses,
que és el més plausible.
11
" Aquesta situació no pot continuar així. 1 el muteix ocorre amb les escoles, Museus, etc., ... La
situació de les escoles és una paradoxa historipa. Les escales municipals no costen al nivel!
estatal/autonomic ni un centim. Si fossin públique~-públiques aquest nivel! de govem ho pagaría tot.
Si fossin privades, tot o part. Com que són municip~ls no paga res. ¿S'ha de concloure que les Escales
municipals han de simplement tancar? ¿Que el legislador va voler que es tanquessin quan va dictar la
Constitució i I'Estatut?
l
1
11
¿No és més logic pensar que han de ser relinanc;ades, igual que les altres, pel contribuent general i
no pellocal, pellocal, que jg paga la seva quota c01b contribuent de I'Estat pera financ;ar les escales
privades i les autonomiques?
ª
ª
11
Una altra cosa seria si les escales rnunicipals exi4 issin més d'un nivel! d'oferta pública estandard,
com un luxe especial de la ciutat. Pero resulta que ¡aquesta ciutat té, en proporció, la meitat d'escola
pública que les altres.
1
" Resulta un cop més, que les carencies de I'Estat a iBarcelona, o la vivacitat de la societat civil local,
que és l'altra cara de la mateixa moneda, van generar una situació singular que ara cal conservar en
allo que té debo (iniciativa, creativitat, gestió proxi1na, etc.) i corregir en el que té d'inicu.
11
Aquí
serveis
!'oferta
qüestió
!'autonomía, confiada en aquesta creativitf t local i preocupada logi cament per fer arribar
a comarques al lunyades, va reblar el clau¡ de la situació injusta en congelar pn'tcticament
d'escola pública a Barcelona -ciutat- cosa fins a cert punt explicable- i oblidar totalment la
del financ;ament de !'oferta municipal existdt -actitud inexplicable a més d'injusta.
Els Museus de Barcelona, han estat fins ara com una família aristócrata carregada de propietats i
mancada d'ingressos. Han arrossegat dignament la ~eva miseria, combinant com han pogut les obres
mestres amb les goteres, els riscs d'inseguretat amb ~a iniciativa deis seus directors i conservadors.
11
i
Vostes em diran que aixo passa o ha succeYt, en jla majoria deis Museus. 1 en part és cert. Pero
només en part. Aquí hi ha el magnífic Museu de Salsona (Generalitat) o el d'Escultura de Valladolid
(Estat), o l'Arqueologic de Mérida.
11
- pag. 20-
�". Per_o ai~o r:o és sigr~ifi~a tiu. El més si~ni~catÍ u és q~c ~1 t\~uscu de Solsona,- el de Valladolid,
1Arxru d Indres de Sevrlla, el de Ceramrca ¡de Valencra r cls del Prado, Militar, Exercit,
Contcmporani i Biblioteca Nacional de Madrid ... fÓ n tots de I'Estat o !'Autonomía.
" I en canvi, el Museu d'A rt de Catalunya, el d'Ah Modern, el Picasso, el Rocamora d'Indument<1ria
el de Música, el de Cen'tmica de Barcelona, el de lN umismatica, ... i, fin s a 24 Muscus, cap d'ells és d~
I'Estat ni de I'A utonmnia.
;
1
" L'Autonomia no podía assumir-los per falta de · cursos o per !'existencia d'altres prioritats. L'Estat
no ho volia.
" 1 a fe que la Ci utat de Barcelona no els renun9iaria facilment: per sent it historie, per obligacions
jurídiques de prescrvació de donacions i llegats fUs a la ciutat i per convicció sobre la bondat de la
. '1 oca 1.
1
gestro
" L'únic que la ciutat sot met a la seva considerac' ó és la possibilitat i la conveniencia que el nivel!
estatallautonomic financii'n en tot o en part allo q¡ue el govern de la ciutat i el contribuent els estan
estalvian_t_. No tot, pero sí aixo.
paradox~l
" La situació deis Museus es va fcr més
encara en establir-se la gratuftat deis Museus de
l'Estat. Nosaltres no ens ho podíem perrnetre. A ~a, el visitant foraster pot pensar que la ciutat de
Barcelona és menys generosa que les altres, quar~ el ciutada de Barcelona, en tant que ciutada, és
l'únic que esta finan<;ant els seus propis museus.
" El Conseller de Cu ltura, Max Cahner, va vol ~ r arreglar la situació nlltJanc;;ant una incautació
encoberta deis Museus de Barcelona, segons la ¡qua!, a més a més, la Ci utat segu iría pagant el
manteniment d'allo incautat.
¡
" Durant la gestió del Conseller Rigol les coses van canviar. Ara semhla que es vol resuscitar aquell
projecte intervencionista.
1
" La Llei de Sanitat de I'Estat sembla orientar-se pet la mateixa via. Els hospitals municipals passarien
a integrar-se en una arca sanitaria regida perla Ge1eralitat i financ;ada -pel que fa a aquests hospitalsper l'Ajuntamcnt, igual que ara, amb l'únic consolj:¡ue on ara podem gestionar, i gestionar bé, millor
que els altres ni vells de govern, ara podrem prot~star, ja que se'ns dóna la minoría del Consell de
I'Area. Trist consol. 1 mal negoci per al país que ,leura ineluctablement com la gestió empitjora i el
financ;;ament no millora.
¡
" No voldria que creiessin que estic pintant un ciuadre deliberadament negre. C<J,dascun d'aquests
temes té plantejades vies singulars de solució que ~ls regidors barcelonins han anat impulsant davant
deis Ministres i #Consellers" corresponents.
- pag. 21 -
�Pero després de vuit anys d"'impulsió" ha arribat e moment de la veritat.
Des del 1980 el Consell Pie de la Ciutat de Barcflona, sempre P.QI unanimitat, s'ha dirigit a vostes,
sobre aquesta qüestió, en multitud d'ocasions. ~o mateix ho he fet¡ verbalment, també diversesJt /
vegades. En alguna ocasió he obtingut una respost4 verbal o, fins i tot, una excusa per escrit.
(
~ue el Govern de Madrid ha imposat. l'Ajuntament
El 1986. ªcausa de !'especial política d'austeritat
de Barcelona haura de disminuir el seu pressupost. f
ª
Haig d'assegurar-los que J'única solució
aqueJt contrasentit és el finan,ament ru;r I'Estat. via
Generalitat, deis costos de capitalitat Q P.QI servelis voluntaris -és ª dir, els costos que l'Estat i la
Gen~ralitat s'estalvien P.QI !'existencia de serveis m~nicipals homolegs."
1
La primera conclusió que cree que cal extreure d'aquestes cartes és fins a quin punt el
problema de sempre (ho era el 1979, va scr-ho el ~985-87, ho ha estat en el contracte- programa del
transport signat el 1991 -i d'aplicació retroactiva de$ del 1985!) és el retard en Jª implementació de les
solucions.
\
1
Els interessos compostos del temps transcorregut a 'a negociació són sempre els que acaben havent de
ser traslladats al futur i els que acaben impcdint que¡la so lució sigui completament satisfactoria.
¡
Barcelona, a més a més, ha comptat i compta am~ un altre factor "alentador de dcficits" per dir-ho
molt cruament: la convicció que paguem P.QI altres; ~ la realitat que ningú -ni Estat, ni Generalitat- ens
ha negat mai el fonament del nostrc argument sinó qomés l'oportunitat del mateix.
passa~
¿Comes podía entendre que Barcelona deixés
l'ocasió histórica d'endeutar-se fins allímit legal
i escometre així les tasques pendents en materia d'ipfrastructura? ¿Quina raó tenia per no fer-ho si a
més a més sabia que "li debien" -i li deuen- 15.000 milions de pessetes/any per serveis prestats per
compte de l'Estat i la Generalitat? ¿Com atendrej les crítiques previsibles de l'oposició sobre la
despesa i el deute si al govern de la ciutat Ji consÜ1 que aquesta mateixa oposició, des de les seves
posicions de govern, quan les ha tingut, no ha mogut un dit per resoldre una inquietu4 tan palesa?
obr~s
Més encara: ¿Com considerar excessives les
realitzades quan també neixen de l'excedent
generat per una gestió financera modelica, mantentnt un "rating" altíssim als mercats de capitals a
- pag. 22-
�desc~ns
llarg i a curt tcrmini, amb una planti lla en
des del 1979, amb unes cmpreses i institucions
municipals ahir dcficititrics i avui product~res ele diviclends -com la Societat Municipal
ci'Aparcaments, la gestora ele les instaLiacions ol~mpiqucs (BPOSA), Iniciatives SA, Mcrcabarna, El
Consorci ele la Zona Franca i en un sentit la Fira baque els actius del Consorci i de la Fira pertanyen
en última instancia a l'Ajuntament)- i dotades d'urts actius que superen en molt els nostres deutes?
i
1
Barcelona té ara 100.000 milions de clcute sa a 'larg termini, contrapartida lógica del nostre esfon;
compartit en infrastructures, i uns al tres l 00.000 ilions de cleute curt, suma algebraica deis cleticits
anuals producte deis serveis que paguem per ,ercers, i deis retareis ele la implementació ele les
solucions avui vigents ( liquidaeió de deutes fins al 31-12-82, contracte-programa 1985-1991 ).
ª
En algun d'aquest dos sumancls caldria incloure la nostra contribució al sanejament cl'institucions i
empreses que s'ha explicat amb anterioritat (T AB J SA, Zona Franca i Transports principalment).
1
Barcelona no demana que se li retorni aquesta cbntribució. Tampoc que algú pagui el deute sa per
comptc de la ciutat. Ni tan sois que algú assumc~xi el deute mcnys sa. Podem pagar aquests deutes,
els estem pagant.
!
Barcelona dcmana que d'un C.Q12 se la compensi
de la Generalitat.
Q4 les despeses
en que incorre J2IT compte de I'Estat
i
1
i
Ho clemana ~poder afrontar amb garanties d'exit el decisiu 92 i un post-92 raonablement actiu, com
el que ens proposem en aquest quatrienni (20.oqo milions de pessetes d'inversió anual - el mateix
nivel! deis darrers anys sense inversions olímpihues- i superiors despcses de manteniment de la
infrastructura crescuda). Ho demana perquc és
justícia. I ho demana perque no seria lógic, tot i
reconeixer tot el que s'ha fet pera ella, que la nos(a pressió fiscal hagués de ser més alta de la que ha
estat en els darrers cinc anys -ja en si superior a la de la majoria de les grans ciutats espanyoles i molt
superior a la ele Madrid, per prendre una rcferenci<. habitual.
Q$
Per a la bona gestió del deute necessitem la collaboració del Ministeri d'Hisenda i la Conselleria
d'Economia, l'implementació correcta d'un refinaqs:ament que porti a 15 o 20 anys el tcrmini dins del
qua! fcr front a la totalitat de les obligacions genCI'ades per l'esfor~ 92. (Comen~ant a cornptar des de
1989).
El Ministeri d'Economia té clocumentades les d des i
despcses de 4apitalitat
mesures: el pagament de les
refinanc;ament olímpic.
1
criteris precisos per als dos tipus de
les boni ficacions necessaries per al
La Conselleria d'Economia els té pe! que fa al primer aspecte
President de la Generalitat, pe! que fa al segon tem .
- pag. 23 -
els tindra, s1 així ho clesitja el
�1
Ens consta que la Conselleria i el Ministeri afronten en aqucst moment la revisió
relacions financeres.
d~
les seves propies
La solució que es doni en aquest tema bilateral (Ministeri- Gcneralitat) no sera verídica si no inclou
les despeses de capitalitat -ésa dir, per enesima i ~!tima vcgada: el pagament d'allo ja transferit de fet
a Catalunya i actuat no pcr !'autonomía sinó per la¡ciutat.
Acceptem (com gencralment s'accepta) q~e l'objectiu de repartimcnt de la despesa pública
neta entre les tres administracions (50/25/25), cqu~valcnt a una divisió pcr mcitats de la despcsa entre
Estat i territori i de la despesa territorial entre autonomía i poders locals, no pot aconseguir-se sense
un posterior o simultani procés de traspas de comnetencies i obligacions al sector local.
1
Només vull fer patent que en el mateix moment rn que s'acordi aquest procés -que pot tenir com a
horitzó temporal raonable l'any 2.000 (tal com v~ prcvcure l'últim congrés del partit més gran deis
espanyols)-, Barcelona aparcixcra com ªacreedora de compcnsacions degudes als serveis queja esta
prestant. A Barcelona el procés "ulterior o simultaJlli" és ja "passat".
1
En altres ciutats i municipis acorren proccssos seniblants, en rnolt menor mesura.
Som conscients que la transformació de les infrasfructurcs de Barcelona pot encendre, en els menys
raonables, sentiments de grcuge. L'Ai caldc de Bar~e lona esta disposat a anar fins on calgui per tal de
demostrar la magnitud de l'esfon,: propi, la seva c~mparació favorable tant amb el d'altres escenaris
del 92 (Madrid, Sevilla) com amb l'esfor<;: important pero relativament modest que el govem
autonómic ha realitzat a Barcelona en el marc de les seves creixents competencies i obligacions. La
ciutat, li ho asseguro, no s'ha quedat enrere, sinó al¡contrari.
Ho die sense petulúncia ni acritud: l'csfor<;: que el ~overn que voste prcsideix ha fct a Barcelona esta
entre els més rendibles, económica i socialmcnt, pensant en Catalunya i Espanya.
***
- pag. 24-
t
1
�(6) La Qualitat de Vidaª la gran ciutat
Si alguna cosa cm mou, més encara que la q ·estió económica, a escriure'l és el que podríem
anomenar "l'objecte social" de les nostres adminis racions: la qualitat de vida.
. .
. -ª
1 1mpress10
.
. ' que 1es a dmm1stracwns
.
1
Domma
no ejStem donant resposta als nous reptes, cada cop més
qualitatius i difícils d'amarrar. Especialment en
Id grans ciutªts.
i
1
Espanya, i Catalunya i Barcelona en particular, Óbtindricn una qualiticació excel·lent en els temes
classics de l'administració pública, davant un tribunal format per les altrcs nacions i ciutats del món
(llevat potser del tema terrorista, si és que és susc~ptible de judici exterior i no demana, com jo cree,
una prudent reserva per part deis obscrvadors interpacionals).
1
Pero així com som model polític, no ho som en 1~ qualitat de vida pública. Les nostres ciutats, ens
diuen, i Barcelona en concret, són sorolloses, facilrpent tendeixen a la brutícia, són insegures, cares en
l'habitatge, lentes i excessives en la circulació iprivada -i per tant en la circulació pública de
superficie-, insolidaries, incapaces d'eliminar tot~ment la miseria, d'evitar la degradació de barris
sencers, impotents davant les immigracions fatalm4nt dictades pe! nostre propi progrés, brou de cultiu
d'agressi vi tats, demograticament decadents ...
Una cantarclla scnse fi amb que els nostres propis . itjans de comunicació, els nostres partits polítics
(quan es reuneixen en Congrés), associacions, veYn$, els nostres PIQl2.Í.S_ fills, regalen les nostres orelles
1
d'administradors enterament lliurats a la tasca d'imr· edir aquestes sensacions.
Sembla com si, excel·lint en la pura gestió polític< • i infrastructural, estiguéssim dones construint un
magnífic país nou, o renovant magníficament un vell país, transformant prodigiosament la nostra
ciutat... pcr fer-ne l'escenari de !'eterna incapacitat de millorar de debo. El millor escenari del pitjor
drama, el de sempre.
I potser en realitat no es pot fer gaire més. A tot ¡::stirar, la necessitat que en el cor sentim d'haver
contriburt a objectius que realment tinguin a veure r,b alió que compta per a la humanitat (la millora
i la dignitat del nostre entom huma i natural), la pqdem satisfer a compte del que haurem aconseguit
en termes d'orgull col·lectiu: Espanya és més respebtada, Catalunya més lliure, Barcelona més ciutat
que mai. Els altres cns ho diuen. La nostra geJt gran se scnt més protegida -económicament,
sanitariament. Els jovcs no ho diuen, pero nosaltres sabcm que viuen en millors condicions. I
tanmateix ... estem realment anant més enlla?
El mobil més profund d'aquesta carta, estimat President, es la convicció que cree que hem de
compartir per forc;a, que es pot anar més enlla. Que·. a quasi hi cstem anant. Que també en la finalitat
de la nostra vida col·lectiva, en el sentit més exigen, el més proper a la moral social, tenim o podem
tenir avenc;os.
- pag. 25-
�del 97. Barcelona esta passant a ser potser la clutat europea amb més parkings"'públics -sobretot
residencials.
1
Per que no parkings privats? Perque no són rendi~les en comparació amb la construcció d'oficines i/o
habitatges, als preus relatius actuals. Modificarem el planejament en conseqüencia. Esperem que es
construeixin 100 parkings privats més (al marge qels obligats per les normes en els edificis de nova
construcció, on també hem augmcntat !'standard)' en solars requalificats o aprofitats a petició deis
districtcs, d'aquí al 97.
Les motos soro !loses estan essent retirade : 10.000 en un any; les sancions de les Prefectures
de Transit han augmentat; els experiments de p~rmissivitat també -per exemplc, en l'aparcament
nocturnal carrcr, en el centre de la ciutat; les sire9es de les ambulancies públiques han disminui't llur
estridencia.
¡
1
El Ministeri d'Economia i Hisenda esta estudiant Pfr primer cop el preu de la gasolina en funció de la
necessitat de com a mínim mantenir el prcu relatw deis transit privat en les arces metropolitanes, i
també estudia la compcnsació de les rebaixcs d'IV A a l'automobil, per les mateixes raons.
1
La Volskwagen ha creat una joint vcnture amb Slwatch, !'empresa su"issa de rellotges, per crear un
1
cotxe petit, per a ducs persones i una caixa de Cc ca-cola. Fins i tot els grans constructors s'adonen
que el futur també haura de ser diferent.
Permeti'm desitjar ferventment que en aquestes qüJ stions no s'adopti solament el punt de vista macroeconomic, sinó també el micro-polític de les ciutat~ congestionades, que necessiten indicacions ciares
que els poders extra-urbans són sensibles als seus problemes, tant en materia de preus relatius com de
recursos disponibles pe! finanyament de les estrucfures i l'explotació del transport públic i en la línia
d'atorgar poders efectius als elegits locals.
1
Diría que en aquest desig hi ha representa! el prin< ipal deis greuges (i la principal de les esperances)
que una autoritat local pot adreyar a les superiors.
A voltes, quan les autoritats superiors decideixen "posar- s'hi" i atacar els problemes de la qualitat de
vida en les nostres ciutats (Pla Felipe de Transpo~s , Pla Pujo! de vivencia, per exemple), el nostre
sentiment es divideix de seguida en dues direccio s: (1) per fi un augment de recursos llargament
demanat, i (2) quants errors no es cometran des de la llunyania deis enfocs "macro" o "nacionals" de
problemes que localment coneixem fins a la nausea
La qualitat deis carrers, del transit, de les emissiofls soniques, de la congestió ... encara que sembli
impossible, és dominable. No radicalment, pero sí slgnificativament. La gent no demana gaire més.
Feu-nos confianc;a i avanc;arem clarament en aquest: qüestió.
- pag. 28-
�1 si algun scntit té que !'Alcalde d'una ciutat gosi adrc<;ar-se en aquest to al seu Presidcnt és perque
creu que pot contribuir, amb ~n angle de visió ~articular, a la matisació de les regles de la nostra
col·laboració amb aquesta ti. Es perquc des de l'~lcaldia es vcucn aspectcs que cree interessant fer
concixcr als nivclls més alts de governació.
No prctenc amb aquestes llctres incidir en l'enf~dós tema de les relacions inter-institucionals, en
especial dins de Catalunya, que cns incomoda coi~~ a tal, tant al Presidcnt de la Gcncralitat com a mi.
Tots dos sabem el que hem hagut d'cmpassar i el ~ue hcm hagut de for<;ar per respondrc dignament a
les exigencies evidents i respectives de l'orgull na~ional i local. Tots dos sabem que els rcsultats de la
nostra rclació -sigui quina sigui la qualificació f!ue aquesta mereixi públicamcnt- són, en aquest
aspecte, enormcment positives. 1 sabem tanmateix ~ue partim de principis diferents i probablement no
conciliables en el curs de la nostra activitat poptica, per continuada i !larga que aquesta pugui
semblar, breu com és en rcalitat si es compta el te\mps que necessita la historia per precipitar canvis
significati us.
1
Es tracta aquí de col·laborar d'una manera que els ryostres equips de govern coneixen. Armet i Guitart,
en Cultura, Trias i Clos, en Sanitat, De Nada! i B<)rrell, en Hisenda, Torres i les autoritats del transit,
Raventós i Alavedra en la promoció economicai Marta Mata, Rubacalba i Carme Laura Gil en
Ensenyament, EuUdia Vintró i els responsables del Benestar Social -una "cartera" que per cert va ser
creada a l'Ajuntament de Barcelona (1987) i succe$ivament a la Generalitat (1 988) i a I'Estat ( 1989)-,
Jordi Borja i els res ponsables de cooperació, tots elb han demostrat capacitat d'entendre's.
Els ha calgut el nostre conscntimcnt per fer-ho? Sfns dubte, directament o indirectament. Quan dalt
de tot es creen tensions, als nivells operacionals p~teix la cooperació, encara que ben sovint la fon;a
de les coses. l'interes i !'amor DIQDl dels responsabl$s és més fort que el clima a la cúpula.
Pero hi ha una colla de sectors en que no ens sortim tant com voldríem. El tré'msit i l'aparcament,
l'habitatge i la degradació de barris, la inseguretat i ~a droga son els exemples més clars.
!
1
Aquí no és que ens ho diguin -és que nosaltres ho s""bem, que hem de fer més.
!
Normalmcnt cns "passem la pilota" com podem: vo~te no em dona sól, jo no li faig vi venda; l'Estat no
cm va passar cls polígons en bones condicions, jo ro cls omplo; !'autonomía de Catalunya no ha fet
l'esfory equivalent al que l'Estat ha fet en altres Gomunitats que no tenen tal transferencia i on el
centre actua directament: l'Estat no li passan1 els dipers que demana; voste em demana que la policía
local tingui el canktcr de policia judicial, jo li die ¡que els jutjats no ho volen, pitjor, que tinc altres
problemcs més importants que traspassar diners ~ la policía autonómica, etc ... 1 encara és més
revoltant que altres !'evasiva triangular ("ara no m'ajmoYni que estic per aquest altre senyor"), situació
que es dóna sovint, com és logic, en un sistema de tres nivells de govern.
1
En aquestes situacions, repeteixo, el cinisme d'unal certa part de l'opinió es justificaría si no féssim
alguna cosa diferent i consumíssim el temps que tdnim en llarguíssimes disquisicions bilaterals que
- pag. 26-
�no resolen els problcmes de la gent, si no tan sois, en elmillor deis casos, els deis g("}vemants deis dos
nivells involucrats.
***
Concretament: en el tema del trimsit hem de
recon~ixer
(1) que la mobi litat en el centre de les ciutats, ta~'t la
pública com la privada, no paga els costos
que genera,
i que, per tant, haura d'augmentar els seus preus;
(2) que el preu de la mobilitat privada haura d'augmentar més que el de la pública, perque la primera
genera més costos de congestió (cues, contaminació, etc ... ); (3) que les ordenances no es compleixen
perque les multes no es paguen -especialment entre municipis diferents-, que per tant les autoritats
locals, mancades a més de poders efectius directe$ com la retirada de carnets o la immobilització de
vehicles "in situ", no podran mai, en aquestes condicions, ordenar el trimsit, mai. (Utilitzo superlatius
per ser més ciar. Voste cm perdonara la contunden~ia).
1
1
Preus baixos de la mobilitat en el centre, que és !un "bé escas"; encara més baixos en la mobilitat
privada que en la pública, respecte al que hauria ~e ser, i per tant pocs autobusos, mal finanyats, i
perduts en un mar de vehicles privats, més contaminants i sub-óptims, com diuen els economistes;
preus relatius de la mobilitat regits molt més pe~ preocupacions macroeconómiques -IPC- que pe!
desig de millorar el transit; bombardeig insistent d~ls "car-makers" per vendre cotxes més i més grans
i potents que cada copes taran més estona parats e~ cues més llargues; timidesa de les administracions
davant del fet de la magnitud del PNB, l'export~ció i l'ocupació implicats en el sector deis "carmakers"; impossibilitat de construir aparcamentsi privats en el marc d'un planejament urbanístic
desfasat, que no els reconeix el cankter d'equipa_$ent i no ha previst, en general, sól qualificat per
aquesta fínalitat (que pocs aparcaments en alyadc' trobara voste en les nostres ciutats atapeides de
cotxes, al carrer i sobre les voreres!).
Aquesta és la situació, llargament dramatitzada.
~~?
~o
hi podem fer res? En cas que poguéssim, ho
1
1
Ja estcm comen~ant afer algunes coses. Hem gastat o compromes molts diners pcr facilitar a la ciutat
una circumval·lació interna com la que tenen Pariís, Nova York o Madrid. 1 en fer una altra línia
transversal de metro, la línia 2.
1
Estem construint 50 parkings públics o
- pag. 27-
concession~ls fins al 93, i en preveiem 50 més abans de la fi
�* **
No és molt difcrent el me
1
missatge en el que es refereix .. a l'habitatge
la
degradació de barris.
Vam passar ben bé sis anys donant-nos cops dontra la paret en aquesta materia. (Tot i que la
responsabilitat la tenien persones que van ser cap~ces, per exemple, de transferir I'estoc municipal de
vi venda als ocupants i d'eliminar en 1O anys i sen~ traumes les barraques de la Perona).
Vam qualificar sol d'equipament en els centr s antics; vam seguir les lentes i enrevessades
'
i
prescripcions de les Arces de Rehabilitació Integ$1 (ARis); vam cercar sol per oferir pera habitatge
protegit o públic, etc. Els resultats foren molt pob1 ' s.
Desesperanyat, cm vaig adreyar per escrit al Presi<Jent de la Generalitat, sobre la qüestió específica de
la Ciutat Vella. No va servir de gran cosa -i ho ent~nc perfectament; a mi potser cm passaria el mateix
que a ell, si hagués d'entendre la qüestió de la Ciutht Vella a una certa distancia.
Ens vam decidir per la creació d'un instrument mdrcantil, una societat anónima, a mitges amb sectors
privats interessats en la millora del barrí, per tal de fer a través del mercat -i utilitzant els avantatges
del procediment de l'ARI, tot sigui dit- alió que ¡ amb els metodes administratius tradicionals i les
misérics cconómiqucs habituals no es podia fer. 1
Els resultats són considerables. Hem adquirit disqetament potser 300.000 m2 de sostre (l'equivalent
a la Vila Olímpica). Hem enderrocat i enderrocaretn algunes mansanes, fent que el millor factor de la
rehabilitació -la llum del sol- penetri en el cor pe la Ciutat Vella. 1-Iem sanejat carrers i serveis
públics, construint alguns equipaments de barrí (~o tants com preveicn els Plans urbanístics) i atret
equipaments de ciutat i nacionals (Universitats j Museu d'Art Contcmporani, Centre de Cultura
1
Contcmporania, H.cmeroteca, etc.).
El barrí ha canviat. Els joves hi van. Artistes í prot'essionals hi cerquen ubicacions. La moral deis tres
nuclis actius del barrí : associacions de ve"ins, co~erciants i cntitats benefiques, ha millorat. La de la
1
policía també. (Després em referiré a la inseguretat: de vegades m'he referit a la tecnica de !'esquiador
de fons -un esfory urbanístic, un esfory de seguretak, i així successivament- per descriure el que cal fer
com a marc de l'actuació pública en barris degrada's).
Pero el secret de la rehabilitació esta en la descentralització, la proximitat, el domini del
territori. Barcelona ha tingut la sort de trabar alhqra la fórmula, els diners i les persones capaces de
dirigir des del lloc (des del districte) 1'acció rchabil1tadora.
¡
Vol dir tot aixó que la Ciutat Vella esta salvada?
N¡o necessariament
Periódicament retorna el pessimisme -potser perJ ent forya. Si augmenta l'influx d'immigrants amb
pocs recursos, en moments detemlÍnats, la "digesti~ urbana" es fa difkil.
.. pag. 29-
�Déu-nos-en-guard d'un defallimcnt, ni que fos tempora l, de l'acció rehabilitadora. En 1O mesos
podríem perdre 3 anys .
1
l
La clau esta en cls equips humans, de nou. Són ge~t que han de combinar un profund coneixement del
mercat immobiliari, amb una capacitat de solid~ritat carent de dogmatisme (per col·laborar amb
cntitats eclesiastiqucs igual com amb la policía naLional o els comerciants) i una noció molt clara del
que es pot i s'ha d'exigir a l'administració judicial i també a l'administració sanitaria i educativa).
Si la societat que regim fos capa<; de retribuir amb alguna divisa -potscr altra que el dinerl'excel-lencia en aquesta materia, d'una forma tan ~iligent i categórica com la que utilitza per retribuir
el talent empresarial, aquí tindríem un grup select~ de "milionaris" d'aquesta divisa.
1
Pero aquesta és la gran mancanya del nostre sisterl1a: no sap "enriquir" les persones a les que demana
talents diversificats com els que he citat. És ma~sa unidimensional. Fa deis empresaris, quasi per
for<;a, gent insolidaria (amb moltíssimes cxcepcioths) i de la gent solidaria, pobres de solemnitat (amb
també excepcions) i gent negada pel cillcul economic i perla mínima malícia.
1
(* Les ciutats han apres a vigilar "que fan les altres". Recordin els periódics incidents verbals
provinents de regidors poc avisats, de diferents ~unicipis, referents a "l'exportació de mendicants" i
altres fantasmes, que, com totes les il·lusions óptjques, tenen sempre una base real. El col·lectiu de
mendicants, per exemple, té un sector d'una gran n~obilitat i capacitat d'informació inter-ciutats).
Excusi'm Voste la digressió . Voste es dqu estar preguntant: que dimonis vol !'Alcalde de
Barcelona que jo faci en materia d'habitatge?
j
!
( 1) No ohlidar que les lleis generals no sempre is erveixen: els costos unitaris de construcció i els
barems d'ingressos que s'utilitzen en la llei no serv~ixen pera Barcelona.
1
(2) No oblidar que el municipi de Barcelona és ja 1cabat, pie, curull; que no hi ha sol urbanitzable.
1
(3) Concloure per tant que l'únic sol obtenible ~ a sota de cases que cal comprar i buidar abans
d'enderrocar, per dir- ho molt brutalment, i que pq tant s'haurien de gastar més dincrs que en d'altres
circumstimcies.
(4) Admetre que, a la Barcelona real, més gran que la municipal, té tanta influencia en el preu de
l'habitatge la inversió en metro i bus -i túnels i cint;urons- com la inversió en habitatge.
¡
(5) En resum: sobre la base deis quatrc punts !anteriors, anar a concertar un Pla d'habitatge (i
transport) de Barcelona, amb tots els instruments al lama.
- pag. 30-
�En tot cas, cal saber que els preus reals a Barcelon: estan probablement baixant i que seguiran baixant
durant bastants mesas. Obri vostc el diari qualsevp l dia i vegi la creixent publicitat immobiliaria: hi
ha competencia. M' esta mal el (iir-ho, pero dam ' ra la majar part d'aquesta publicitat hi ha la ma
municipal: a la Vila Olímpica, Montigala, Va 1 d'Hebron, Eixample Marítim, Llars'93, Barna
Rehabilitació, Porxos d'en Fontscre, i fins i tot al~ apartaments universitaris de Bellaterra. 1 aquí no
compto encara Procivcsa*, que és !'empresa mixta re la Ciutat V ella.
1
Aquesta és la nostra política: fer vivendes perque 1o pugin de preu.
Nosaltres anomenem habitatge assequible aquell ~ue es ven amb poc marge o marge nul -és a dir, a
preu de cost. Aquest és I'habitatge que promociopem. No creiem que la pobresa extrema es pugui
resoldre amb habitatges per sota d'aquest preu. Ha e ser amb subvencions o cxempcions a la persona.
L'habitatge barat no fa rica la gent pobra. 1 tendei . a empobrir l'entorn. disminuint els valors de les
propietats adjacents.
(* on espero que la Generalitat acabi oo l·laborant) És per aixo que vam comen<;:ar la
rehabilitació deis 4 km de fa<;:ana costanera amb habitatges per a classe mitjana i mitjana alta. No
volíem haver d'enfrontar el manteniment amb ca rec als pressupostos públics de 4 km d'habitatge
social: irnpossible.
Ara volem que es destini una part de l'estoc d'hal!>itatges
de la Nova Icaria a gent jove de la classe
1
mitjana, a prcu de cost, en la banda baixa deis preu~ de mercat (hahitatge assequible).
1
Altrament estaríem faltant a la norn1a que cns he ~ imposat i que el rnercat accepta: sempre que el
municipi cntri d'alguna forma en una operació imn~o biliaria de grans dimensions exigira que una part
deis habitatges es destinin a aquest segment de la p~blació.
1
1
Així ha estat en l'Eixample Marítim i en la Vall 11-Iebron, on estem comercialitzant dos paquets de
!50 habitatges cada un (sobre un total de 500). Ig~a lment a Montigala i d'alguna forma a Bellaterra
(Cerdanyola).
1
1
No és impossible que els promotors augmentin 1 ~1 seva oferta i ofereixin dos preus en una mateixa
operació, carregant el benefici majoritariament e~ una part de I'opcració i triant adequadament les
dimensions i les ubicacions més i menys favorablel
El sector immobiliari de les ciutats ccntrals, on ten~n tanta importancia el preu de repercussió del sol,
els valors Iocacionals i els ambientals -i per tant la jinversió urbanitzadora- tendin'l a -ser un sector amb
una forta presencia pública, bé operacionalment bé 'per la vi a del concert.
La millor resposta a la seva hipotetica pregunta (" ue puc fer jo?") és la següent: (1) capitalitzar les
- pag. JI -
�operacions immobiliarics cm preses pe! municipi . participant-hi com a accionista-; (2) financ;ar tot
aquell habitatge públic o soc ial que el municipi errt demani per endegar el circuit de rehabilitació i per
fer front a la destrucció d'habitatges (per accident per envelliment prematur -aluminosi-).
'
Habitatge -públic o social- l'hem d'oferir a tots ~quells qui, voluntariament o involuntariament, la
ciutat obliga a marxar de casa. 1a ningú més.
'
q
En bona mesura, aquí com en materia financera 1 es tracta de posar en rnarxa processos sanejats i
solvents i fer front dignament a l'amortització deis ~ostos del passat.
Tot aixo es traduira en la creació d'una "ndva classe" d'administradors urbans i empreses
especialitzades, combinant l'agilitat operativa amb ll'admissió d'objcctius prefixats pe! sector públic.
1
El nou Pla d'habitatge ha d'afavorir aquest procés. !El Pla sense el mercat no val per res. El mercat tot
sol destrueix valors amb la mateixa eficacia amb qpe els crea.
***
Si li hagués escrit a voste fa tan sois 3 mesos aquest últim apartat de la meva carta, el de la
inseguretat, hagués estat molt més negatiu del que ra ho sera.
'1
Un terc; de les oficines de "La Caixa" de Barceloqa atracades en un any; rebot a l'al<;a en l'índex de
victimitzaci ó que analitzem des del 1985 ; frustracip creixent d'una poli cía local que només a través de
moltes hores extra i l'exercici d'un cert heroisme c~mpetencial manté a ratlla una pressió deliquencial
scmprc al ta; successives recaigudcs en el desa¡j¡im deis jutges i fiscals més actius en la seva
sensibilitat per la preocupació ciutadana en aqtlest tema (moció Bandrés sobre incompatibilitat
d'instrucció i sentencia; fracas de l'operació "j ustícia rapida" a la Costa Brava per falta de
col.laboració d'alguns fiscals) ; un cos de Polici~ Nacional poc motivat, amb vacants en excés i
fronteres mal definirles ; el projecte de dignifi4ció de la "Jefatura" i sobretot de les 5 grans
comissaries avanc;ant amb una lentitud exasperant; ila mi llora de la situació penitenciaria (trasllat de la
1
presó de la Trinitat), produint-se també amb una tnorositat excessiva; un cos consular rutinitzant ja
les seves queixes estivals sobre la victimització tur!stica; etc.
!
¡
De tota manera, el projecte de la Carta Municipal i!Ia proximitat deis Jocs Olímpics semblen haver fet
possible el tan esperat miracle: el Consell del Pod~r Judicial, amb coneixement i aquiescencia global
del Ministeri i de les autoritats judicials catalanes, proposa la creació de quatre nous jutjats de guardia
i es compromet així a agilitzar processos i jutjar Jen 10 dies el presumptes delinqüents de delictes
menors, durant els Jocs Olímpics, i per suposat després.
-.
He proposat als representants del Consell l'aug,lnent de 4 a 5 deis Jutjats de Guardia
compromes a trobar ubicacions apropiarles.
- pag. 32-
m'he
�El Consell considera les dues altcrnativcs: cbncentració o dcsccntralització~ Amb 5 jutjats
dcsccntralitzats seria possible fer correspondre ~n jutjat i una super-comiss~r~a per a cada dos
districtes. Els districtes comptcn, cadascun, ctmb la seva estructura policial local, sota el
comandament d'un oficial. Tenen el seu Consell c1e Prevenció i una mesa de c~ordinació policía, on
es reuneixen !'oficial i els dos o tres comissaris ¡ue corresponen -encara avUI, sobre les 16 velles
comissaries existents- a cada districte municipal.
No li estranyi que m'extengui en aquests detalls. ~ 1 final totes les grans qüestions es redueixen a un
conjunt de detal ls.
j
1
Si Barcelona disposa, a finals del primer trimeSitre del 1992, amb aquesta estructuració policialjudicial, sera molt difícil que se'ns escapi una millbra real deis índexs de seguretat i, correlativament,
de !'eficiencia judicial percebuda pels ciutadans.
Si aixo és així, és molt difícil, en canvi, que pugu~m millorar. No li die que és possible que s'agreugi
la situació perque sent conscient de la fragilitat, ~ncara avui, d'aquestes expectatives de canvi, estic
obligat a expressar-mc com si aquestes pugéssim l no existir i a col.laborar, en aquest cas, amb una
modulació més optimista del que realment cree, a !mantenir la tensió i la moral que seran necessaries
1
aleshores . Voste compren perfectament el que vull dir.
Podría resumir dient que el famós "guardia de barrí" que ara ja existeix (més de 2/3 deis efectius
policials locals estan assignats als districtes), no a¡oareixera com a tal fins que no hi hagi una justícia,
no die de barrí, pero sí de districte, o de super-districte.
Paradoxalment, la proposta del Consell del Poder !Judicial res pon de manera aparentment negativa a
la nostra proposta de justícia municipal, tal i com epta recollida en el projecte de Carta.
qu~
Ens diu el Poder Judicial: " no ens fa falta
Vostes demanin pujar a l'esglaó de la Justícia
Municipal; ja baixem nosaltres al de la justícia de districte". O bé: "No fa falta que Vostes assumeixin
un rol en el camp judicial; nosaltres desconcertar~m la nostra propia organització i assumim la seva
preocupació ".
Nosaltres estem satisfets per aquest compromís, q'* ens sembla historie.
I en realitat ens consta que el Poder Judicial no ~s contrari a la Justícia Municipal, amb un camp
acotat a temes sub-criminals, faltes, accidents de tlransit, baralles de vei"ns, problemes de comunitats
de propietaris, arbitratges, i potser fins i tot petits dFlictes a la frontera del crim.
Entre d'altres raons perque aquesta "Justícia de PaJ" de gran ciutat solucionaría una.possible inequitat
constitucional de les nostres Beis basiques en tract~r-se de diferent manera la protecció jurídica de la
seguretat del ciutada (justícia professional) i del i campero! o habitant de petits nuclis urbans (no
professional).
- pag. 33 -
�Aquest és un tema que queda obert.
En tot cas, amb justícia descentralitzada o desconcentrada, municipal o no, é obvi que es creara un
camp en el qual la policia local de la gran ci4tat podría actuar -primer en la practica, després
formalment- coma policiajudicial.
1
Si Voste té la més mínima confian~a en les mevf s paraules, cregui'm: en aquests petits canvis ens
juguem la qualitat de vida. En ells i no en molts gr~s projectes Jegislatius o polítics.
1
Aquests canvis poden obtenir-se amb escasses adaf tacions legislatives.
L'Alcalde de Barcelona no solament no es pronu . cia sobre aquesta qüestió sinó que en condemnara
qualsevol formulació pública prematura, sobretot . · és dictada pe! desig d'impedir solucions més que
no pas pe! de trobar-les.
sed/car/prescat.pmm
- pag. 34-
�Ajuntament
~
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
17.12.96
Entrevista JP
(di a 19 i després)
1
JC + XT '?
reaccwns
possibles
Dia 19
Llei
JP si pero .. Llobregat/Besós
PM: jo t'enviaré
un text
Actes sessions anteriors
Cana a JP?
3a,pista alternativa a Barajas
1
Patrimoni
. Museus
. Tinell
. Palau Pedralbes
. Monestir Pedralbes
2004
Dossier JP-PM-NS-FM-JHS-PD
1
Documcnto2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment).
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4360
Title
A name given to the resource
Carta de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall al President del Govern Espanyol i al President de la Generalitat
Type
The nature or genre of the resource
Carta
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Competitivitat
Govern
Infraestructures
Indústria
Acció política
Espanya
Territoris
González Márquez, Felipe
Pujol, Jordi, 1930-
Barcelona
Is Replaced By
A related resource that supplants, displaces, or supersedes the described resource.
Té una versió posterior a #952 " Carta de Pasqual Maragall a Pujol i a González".
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-08-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Correspondència
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1442/19950408d_00679.pdf
9af78823be2eb1dfcf1561e944af172f
PDF Text
Text
PROPOSTA D'INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE PER AL SOPAR
DE CLOENDA DEL SALÓ CONSTRUMAT.
Fira de Barcelona, recinte Montjuïc-2
8 d'abril de 1995
Com a President del Consell General dp la Fira de Barcelona és per a mi
una satisfacció donar-los la benvinguda n aquest nou recinte Montjuïc-2.
Avui podem presentar una de les instaljacions que més transcendència ha
de tenir en la consolidació de la projec,iió internacional de Barcelona i de
la seva área metropolitana. Perquè no és només un espai de 100.000 m2, el
més modem i millor equipat d'EspanyA i molt probablement d'Europa, el
qué la Fira de Barcelona ofereix al sector exterior de la nostra economia.
La Fira de Barcelona és també un operador eficaç, experimentat i
competitiu. I a partir d'ara, en aquest nou recinte, ho será encara més.
Avui comencem a veure els fruits d'unaaposta de la Fira de Barcelona per
Pedrosa que s'està demostrant com la !més correcta. Una aposta que no
hipoteca cap desenvolupament futur !en canvi, s'erigeix en vèrtex d'un
triangle -juntarnent amb el nou port, la ZAL i el nou aeroport- que té la
vocació de constituir-se en una de les plataformes econòmiques més
potents de l'Europa Mediterrània: la Porta del Sud d'Europa.
Vull afegir aquí que ha estat una aposta que ha comptat amb una
col.laboració molt remarcable de l'Ajuntament de l'Hospitalet.
L'eix firal que defineixen el recinte hitóric de la Fira i aquestes noves
instal.lacions és, també, un eix de civilitat, de creixement durador i de
qualitat de vida. S'han articulat unes àrees fins ara marginals i degradades
que estableixen una nova relació de complementarietat entre Barcelona i
l'Hospitalet. Una zona que ambiciona una nova centralitat: económica, de
serveis i institucional. Però també de comunicacions, d'espais verds,
d'equipaments.
�'Járea de Barcelona está llançada en una via de creixement econòmic molt
important. Segons les darreres dades de la Cambra de Comerç, l'economia
de Catalunya ha crescut un 3,2% en els darrers mesos. No sha d'oblidar
que l'àrea de Barcelona és el veritable motor de l'economia catalana.
Hem estat anys insistint en el fet que el anvi d'escala que havia aconseguit
Barcelona li permetria situar-se en una situació més competitiva i
avantatjosa quan arribés la recuperacik5 económica. Ara comencem a
comprovar-ho.
L'ambient que es respira en el Construrnat és molt significatiu de l'ambient
que es respira a Barcelona. Les instal.lacions de Construmat, plenes de
visitants i expositors, són un reflex d'una ciutat amb els hotels al complet,
que obre nous enllaços aeris a l'Aeroport, que posa en marxa nous
projectes urbanístics, que construeix un milió de metres quadrats a l'any,
que consolida el seu Port corn un deis més actius de la Mediterrània.
El Construmat de 1997, que ja se celebrará aquí, en aquestes instal.lacions
que avui hem volgut mostrar-vos, trobarà una ciutat embarcada en nous
grans projectes:
- Les obres de l'estació de l'AVE a la Sagrera ja estaran avançades.
S'hauran acabat una part dels 17.000 habitatges que es
construiran a Sant Andreu, Diagonal, Front Marítim.
S'hauran iniciat les obres d'ampliació del Port, de la segona fase
de la ZAL, de la terminal de cárrega de l'Aeroport.
Será una ciutat més ben comunicada i més ben articulada amb la
seva área metropolitana.
- Una ciutat que avançarà amb força per esdevenir la Capital
Europea de la Cultura l'any 2001.
�Trobarà, en definitiva, una ciutat més c mpetitiva, optimista, il.lusionada;
més internacionalitzada, amb més qualitat de vida.
No ens várem equivocar quan vàrem apostar per Montjuïc-2 a Pedrosa. No
ens equivocarem ara.
Moltes gràcies.
text/pedrosa.con
3
��o 11-1-4wvIIA4,
v1:3
3-0
7\3-,
,
001P
9,\\
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4348
Title
A name given to the resource
Cloenda Saló Construmat
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Fira de Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Economia
Indústria
Infraestructures
Construmat
Congressos i conferències
Barcelona
Construcció
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-04-08
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1394/19940622d_00630.pdf
76eae415dab5b4284c49b7b51e06b8e9
PDF Text
Text
(j l
c bri4
oi(
CIA4 dcMc(
bi( t /diuLtun,
NaAr,_&
CONFERENCIA EUROCIUTATS - EUROEMPRESES
_...------
INTRODUCCIÓ DE EXCM. SR. ALCALDE
vvt&VL,'
CC C C (7,75
INCERTIDUMBRE ECONóMICA Y POLíTICA.
t'^^ f' ^-
ECONóMICA: MEJORA ECONÓMICA MODESTA A MEDIO PLAZO
"HORROR A LA INFLACIÓN": A LARGO PLAZO.
›-
--^
i
Sç
^
^
PRIMARIAS T/FI$DALES„j
POLíTICA: ELECCIONES EUROPEAS =
ULTIMA VEZ: 98/99: ELEGIR UN GOBIERNO O UN PRESIDENTE.
PARLAMENTO EUROPEO NO DEBE SERVIR PARA REPRESENTAR A
PEQUEÑAS CIRCUNSCRIPCIONES EN BRUSELAS O ESTRASBURGO:
PARA FORMAR UN GOBIERNO.
JACQUES DELORS: CRECIMIENTO Y EMPLEO.
ATENCIÓN AL NIVEL REGIONAL Y LOCAL.
"ROTACIÓN” (COMO EN LA ESPAÑA DE FINAL DEL XIX):
LUBBE 2S / DEHAENE.
PERO NO HEMOS VENIDO A HABLAR DE POLÍTICA.
HEMOS VENIDO A HABLAR DE LA POLIS, DE LA VIDA SOCIAL,
DE 15 .
kt:VM
C1 ^
@S Y LOS SERVICIOS QUE HACEN LA VIDA
COTIDIANA: DE LA MEZCLA DE MERCADO Y CIUDADANÍA QUE
YA PREOCUPÓ A ARISTÓTELES A EFECTOS MUY PRáCTICOS.
USTEDES SON ALCALDES Y RESPONSABLES MUNICIPALES QUE
FABRICAN CALLES, ABREN ZANJAS EN EL SUBSUELO Y RECOu:-PA c-Lb?
GEN Y ELIMINAN RESIDUOS EN LA CALLE.
1
^
^, y^1 ti,L
�USTEDES SON EMPRESARIOS QUE FABRICAN VEHÍCULOS PARA
LilfsLU
IR POR LA CALLE, TIENDEN çAIIEs DE FIBRA ÓPTICA PARA
TELEFONÍA Y TELEVISIÓN (TELE—TRABAJO, TELE—COMPRA,
TELE—BANKING, ETC.) Y FABRICAN ENVASES Y MERCANCÍAS
QUE HAY QUE DESCARTAR.
¿CÓMO DEBEN SER LAS CALLES Y LOS COCHES PARA QUE
CASEN BIEN?
¿QUIÉN PAGA LOS COSTES DE UNOS Y OTROS?
NO PODEMOS HACER CALLES ESTRECHAS Y COCHES ANCHOS.
O QUIZáS HAY QUE DIFERENCIAR EL PRODUCTO: COCHE
ESTRECHO, CORTO Y SILENCIOSO PARA CALLE ESTRECHA Y
CONGESTIONADA, Y COCHE ANCHO Y RáPIDO PARA AUTOPISTA.
¿DEBEMOS LEVANTAR TODAS NUESTRAS CALLES PARA EXTENDER
CABLES DE FIBRA óPTICA? ¿CóMO LLEGAMOS DE LA CALLE A
LOS DOMICILIOS? ¿QUIÉN PAGA LOS ' TRANSFORMADORES? ¿QUÉ
ESPACIO OCUPAN: PÚBLICO, PRIVADO, COMÚN? ¿PUEDE LA
UNIÓN EUROPEA INCENTIVAR A LAS CIUDADES Y EMPRESAS
QUE INSTALEN "TRANSFORMADORES" PRONTO EN CADA
MANZANA?
BARCELONA TIENE YA 40 KM. DE GALERÍAS DE SERVICIOS
RODEANDO EL CENTRO, CON SUS ESTANTERÍAS PARA CABLES
ÓPTICOS, ELÉCTRICOS, DE COBRE, TUBERÍAS DE AGUA Y SI
�CONVIENE DE GAS. ¿CÓMO REGULAR EL SUBSUELO? ¿DEBEMOS,
COMO EN TOKYO, METROPOLITANIZAR A LA COTA -12 0 -20?
POR ÚLTIMO, EMPRESARIOS Y ALCALDES DEBEMOS DECIRLES A
LOS ESTADOS, A LAS REGIONES Y AL NIVEL EUROPEO, COMO
VEMOS POSIBLE QUE ELIMINEMOS LOS RESIDUOS QUE PRODUCE
NUESTRA VIDA EN COMÚN.
COMO EN PRECIO, COMO EN TECNOLOGIA, DÓNDE Y DE QUE
MANERA, Y QUIEN PAGA. ¿EL CONSUMIDOR EN EL PRECIO?
¿EL CONSUMIDOR VIA IMPUESTOS? ¿EL PRODUCTO VIA IMPUESTOS REPERCUTIBLES O NO EN EL PRECIO? (SIEMPRE
ESTO DEPENDE ENORMEMENTE DE LA RIGIDEZ DE LA DEMANDA,
COMO SABEN).
¿QUE PROPORCIONES DE RECICLAJE, "DUMPING" E INCINERARACIÓN SON PREVISIBLES EN LOS DISTINTOS CONTEXTOS
EUROPEOS, EN LAS DIVERSAS EUROPAS?
¿COMO COMBINAR ELIMINACIÓN DE RESIDUOS Y PRODUCCIÓN
DE ENERGA? ¿COMO IMPLICAR AL CIUDADANO EN UNA SELECTIVIDAD CASI GRATUITA PARA EL PRODUCTOR Y LA CIUDAD?
QUIZáS PRODRAN DARSE ALGUNOS EJEMPLOS O COMBINACIONES DE EJEMPLOS EN DISTINTOS ESCENARIOS.
HAY QUE DARLE AL CIUDADANO PEDAGOGÍA Y PRUEBAS
FáCILES DE ENTENDER DE QUE SU VIDA VA A CAMBIAR EN LA
3
�SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN, DE LAS AUTOPISTAS (Y DE
LAS CALLEJUELAS) DE LA INFORMACIÓN.
Él
-&-\_
PARA ESTO TAMBIÉN DEBERÍAN SERVIR ESTAS JORNADAS DE
LOS DOS CONJUNTOS DE PROTAGONISTAS DE LA VIDA COTIDIANA. PARA CONCRETAR. PARA ESCOGER EJEMPLOS Y PROYECTOS QUE DEN PISTAS AL GRAN PÚBLICA SOBRE EL GRAN
TEMA: ¿ COMO SERá LA CIUDAD DEL 2.000 ? BLADE RUNNER
O HAMPTEAD ? ¿ MILTON KEYNES O MALAKOFF? ¿BAD GODESBERG O PIAllA DEL POPOLO ? P-1-'4/41 o
SEGURAMENTE NINGUNO DE ESTOS EJEMPLOS ES VáLIDO. ¿QUÉ
PODEMOS PUES IMAGINAR? ¿HACIA DÓNDE DEBEMOS IR? ¿CóMO
CREAR UN ESCENARIO EN COMÚN PARA INGENIEROS, ARQUITECTOS, ECONOMISTAS, ABOGADOS, ASOCIACIONES DE VECINOS Y COMERCIANTES, DIPUTADOS DEL PARLAMENTO, MINISTROS ESTATALES, QUE LES AYUDE A DICTAMINAR Y A DECIDIR ?
CREO QUE EMPRESARIOS Y ALCALDES, Y NUESTROS COLABORADORES DEBEMOS CONVENCER A TODOS DE QUE EL TERRITORIO
URBANO NECESITA DE UN NUEVO CONTRATO SOCIAL, BASADO
NO EN GRANDES PRINCIPIOS, SINO EN GRANDES Y PEQUEÑOS
PROYECTOS Y EN UNAS NORMAS DE CONVIVENCIA Y CIUDADANÍA.
4
�r
ALGO DE ESO DECÍA RAVI DAHRENDORF EL DOMINGO PASADO:
LA COMBINACIÓN DE SEGURIDAD Y LIBERTAD, PERO CONCRETANDO. NO EN ABSTRACTO SINO EN ESCENARIOS CONCRETOS(
CON LOS DATOS REALES. EN TIEMPO REAL.
HE AQUÍ EL RETO DE ESTAS JORNADAS, A LAS QUE AGRADEZCO SU ASISTENCIA Y PARA LAS QUE PIDO MODESTIA, OBSTINACIóN Y AMBICIóN AL MISMO TIEMPO.
PASQUAL MARAGALL
5
��22 ce6-
o
L'ALCALDE DE BARCELONA
,�^,
»tpi'vt,„.„-e
4—twcLA--1
A
cv\-.4./k
2ukr,9 /AA„,
,1
-5(
\AA") veim
í,
e
6L,
„xko4
Ý
42..)
r-
L
LA;¿k
(„t1 a– 1.7 c--(-4?)
elo4 (c.“_e_f
Jute,
1-?
tL
(A11-17
LA,
ytn..)
(--)
A-11-h 11-19
-Y11 1 1-4111 41
t(
7
c.--)
k
(-91
,
(t)2-41;j12
�-
L'ALCALDE DE BARCELONA
,k3uLe,
1".r
(A-9 ca..;
tog
d(p
Ltsz-) )2-' 6\1 cL---5
LAtiLL-f 61-4,N
„tt
vk_An
LC
1
PLI 1
/./
o
c'(.7
7
cl utul-sr-
cz.,_11.9)
(j>
CLCL-4"1 -‘
kiA)
A
c/f
cm,/
VI' el
(Así-)
—7,
,)cì-
I,
cf2,ej_
cÀ1c
vv)'
0(2.4 ctite,
•
�L'ALCALDE DE BARCELONA
c.,4-22)
tL
(3
/U-
¿c-
z
ÁÁ\
A
4
‘`
( b),„,
‘.; 14/1,›
ívtg
v
(V- —
¿AM", ivre
2-e
--Ut.,1.--tí:
.
JL&t-•tivtp--1
1-1A--.4-)
2fi.
ti
?
-1)-4)
f
C-b
rtA-4."
'
litl',LLAIrry)
NI(
‘.j15" f)-0
<
1;6,
1
tz_
ki,s1,‘
/LIÁ,
'7
�L'ALCALDE DE BARCELONA.
o
o
O
<1-daL,
cletA--e( oý
("_15 Lk a-A te,t4,-- eC,(
C\
(C2,
(
n!
(1ce.?
k\ç,
cj ,,
LA), A--)
am-Q-
V7ÁŠ
•
1 `'Qrs-
Ctik--‘ a-2
a-u
IQ
-LeAvto
(vc)
Oa
Ir
'7
1('aZ
1
(ft-, ?
t7
1- um-V—r)
(11
UL,"-Azu.
tpLUA-4-4)
1,H
¿4UA4-,9
7
c-, tÁveu,c,-,
L
CAN-e Crtj-Dt---(
L.A.AA
CA.7.1,(J7/(9,-)
oul dcfr-Gtva--11--‘`
,.-b ve c4.4,-;
("7 Art.
i-?-1-4-1
c.-
cy~
G-Le c,
0Ld_9›
L7
2
�L'ALCALDE DE BARCELONA
,.
\
Va
1' Lit,-,)
1
CÁ,
titiv•-0--
IA.As-vt"--‘.9---) ,
1
CienA) k-rf
--)
t:L{'/\A–st--0 , pm.
,
&ti
atr
k pi-g fr
ef\v9i-`
(
Ls ,..1
,/, (ir-a,
p.,
6tit'Al c'.7
7)c.,t0-1-A- ‘)1--
..cb
LA--e.A,v-„e"--
J
ml vtit- ,,,t)..4 ,I
c-,t1--,
i,ii^:"
vzfr-
.1'i'd:' i-rvy
,AL0--, .
‘1-4
N-1
-
(
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4300
Title
A name given to the resource
Conferència Eurociutats - Euroempreses / Conferència a la Sessió inaugural
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Euroregió
Municipis
Indústria
Acció política
Territoris
Empreses
Barcelona
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-06-22
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1389/19940601d_00626.pdf
6ff24fd9390f77a29ae06ef4c5702380
PDF Text
Text
PROPOSTA D'INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE AL CONSELL GENERAL DE FIRA
DE BARCELONA (1/6/94)
LIQUIDACIÓ DE L'EXERCICI 1993
DAVANT ELS RESULTATS CORRESPONENTS A 1993, CAL QUE TOTS ENS
FELICITEM PEL QUè HA ESTAT UN BRILLANT EXERCICI DES DE LA VESSANT
ECONÒMICA, PERÒ, SOBRETOT, DES DE L'ACTIVITAT FIRAL I CONGRESSUAL.
L'ACTIVITAT FIRAL REALITZADA HA ESTAT INTENSíSSIMA: 38 SALONS AMB
MÉS DE 20.000 EMPRES EXPOSITORES I UNA AFLUèNCIA SUPERIOR ALS
J./
2 MILIONS DE VISITANT
S. ELS SEUS EFECTES EN L'ECONOMIA LOCAL HAN
ESTAT D'UNA GRAN IMPORTàNCIA, AMB UNA OCUPACIÓ HOTELERA DEL 90%
EN ALGUNS CASSOS I L'INCREMENT DE L'ACTIVITAT EN ELS SERVEIS, LES
EMPRESES I EL COMERÇ.
AIXÒ NO OBSTANT, HEM DE SEGUIR VETLLANT PER LA RENDIBILITAT QUE
CADA EXPOSITOR HA DE REBRE DE LA SEVA PARTICIPACIÓ ALS NOSTRES
CERTàMENS, QUE ÉS LA MILLOR GARANTIA DE FUTUR. EM COMPLAU
OBSERVAR, EN AQUEST SENTIT, QUE LES NOVES INICIATIVES QUE S'ESTAN
DUENT A TERME DONEN RESULTATS POSITIUS.
1
�AQUESTES INICIATIVES S'ORIENTEN A COMPTAR AMB UNA PARTICIPACIÓ
MéS ACTIVA DE LES EMPRESES I PER INTERNACIONALITZAR LA INSTITUCIó; PER PRENDRE CONTACTE I FER NEGOQIS AMB EMPRESES D'ARREU DEL
MÓN.
AMB AQUEST OBJECTIU ES VAN POSAR EN MARXA ELS PROGRAMES DE
COOPERACIÓ EMPRESARIAL QUE ES FAN PER ENCàRREC DE LA COMUNITAT
EUROPEA I QUE, DES DE 1991, CADA COP TENEN MéS èXIT.
ESTIC CONVENÇUT QUE AQUEST ÉS EL CAMí ADEQUAT PER A CONTINUAR
POSICIONANT-NOS COM LA PRIMERA INSTITUCIó FIRAL DE LA MEDITERRàNIA.
FIRA DE BARCELONA SEMPRE HA MANTINGUT EL LIDERATGE EN EL CONJUNT
DE L'ESTAT ESPANYOL I BONA PART DE LES NOSTRES FIRES OCUPEN TAMBÉ
UN LLOC DESTACAT EN ELS CIRCUITS INTERNACIONALS. PERÒ HEM DE
CONTINUAR CREIXENT.
D'ALTRA BANDA, EL FET QUE BARCELONA HAGI ASSOLIT LA SETENA
POSICIÓ EN EL RANKING INTERNACIONAL DE CIUTATS ORGANITZADORES DE
CONGRESSOS ÉS UN FET QUE ENS ENORGULLEIX, PERò QUE REQUEREIX UN
ESFORÇ CONTINUAT PER CONSOLIDAR I AUGMENTAR EL LIDERATGE I EL
PRESTIGI QUE AIXò COMPORTA.
2
�LA REALITAT DE L'ACTIVITAT FIRAL A BARCELONA CONTRASTA AMB
ALGUNES MANIFESTACIONS PÚBLIQUES QUE DE VEGADES ES FAN I QUE,
SENSE CAP MENA DE DUBTE, LESIONEN GREUMENT LA IMATGE I LA MARCA
DE FIRA DE BARCELONA, QUE ÉS UN DELS ACTIUS MÉS IMPORTANTS QUE
TENIM.
NO PODEM PPERMETRE QUE S'ATEMPTI CONTRA UNA INSTITUCIó QUE GENERA
TANTA ACTIVITAT ECONÒMICA PER A LA CIUTAT I QUE ASSUMEIX UNA
RESPONSABILITAT DE PRIMER ORDRE DAVANT UN NOMBRE MOLT IMPORTANT
D'EMPRESES I SECTORS ECONÒMICS.
DE PORTES ENDINS HEM DE SER CAPAÇOS DE GENERAR TOTES LES
CRíTIQUES CONSTRUCTIVES AMB LA FINALITAT DE MILLORAR CONSTANTMENT
LA NOSTRA GESTIÓ I ELS NOSTRES RESULTATS; PERÒ CAP ENFORA, ÉS
NECESSARI EL COMPROMíS DE VETLLAR PER CREAR UNA OPINIÓ PÚBLICA
SEMPRE RESPECTUOSA AMB LA FIRA I POSITIVA EN RELACIÓ AMB LA SEVA
ACTIVITAT.
EN RELACIÓ ALS RESULTATS ECONóMICS1 CREC QUE ÉS MOLT IMPORTANT
MANTENIR L'èMFASI EN EL PAPER DE LA FIRA COM A GENERADORA
D'ACTIVITAT ECONÒMICA I PROMOTORA DEL CREIXEMENT I DE LA
INTERNACIONALITZACIÓ DEL NOSTRE TEIXIT EMPRESARIAL.
PER TOT AIXÒ ÉS EVIDENT QUE L'ENTESA INSTITUCIONAL ÉS UN FACTOR
DETERMINANT PER APLICAR COHERèNCIA, SINèRGIES, PRAGMATISME I
RIGOR A LA GESTIÓ I AL DESENVOLUPAMENT DE LA NOSTRA ACTIVITAT.
3
�AFRONTEM 1994 AMB UNA RENOVADA IL.LUSIó I NOUS REPTES. AMB UNA
CONJUNTURA ECONÒMICA QUE COMENÇA A DONAR SIGNES DE RECUPERACIÓ.
FIRA DE BARCELONA HA D'ESTAR PREPARADA PER A UNA NOVA EMBRANZIDA
EN EL CONTEXT D'UNA OBERTURA EXTERIOR I UNA COMPETèNCIA CADA COP
1
MÉS GRAN A TOTS ELS NIVELLS.
PER AIXÒ ENS ESTEM PREPARANT, AMB UN PALAU DE CONGRESSOS RENOVAT
I AMB LES NOVES INSTAL.LACIONS A MONTJUïC -2, QUE BEN AVIAT SERAN
OPERATIVES.
VULL CONCLOURE RENOVANT LA MEVA FELICITACIó AL COMITè EXECUTIU
PEL TREBALL REALITZAT EL 1993.
irp/fira.txt
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4295
Title
A name given to the resource
Consell General de la Fira de Barcelona: Liquidació de l'exercici 1993
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Programes de cooperació empresarial. Bcn setena posició en el ranking internacional de ciutats organitzadores de congressos.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Sala de l'Hemicicle, Palau núm. 1
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Congressos i conferències
Indústria
Competitivitat
Relacions Internacionals
Acció política
Fira de Barcelona
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-06-01
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1174/19881102d_00313.pdf
efcf020fae740524cf2f945fec4b6fba
PDF Text
Text
Contitució del Consell General del Pla Estratègic Econòmic i
Social de Barcelona.
Paraules de l'Excm. Alcalde, Sr. Pasqual Maragall.
Saló de Cent de la Ciutat
Barcelona, 2 de novembre de 1988
�CONFERENCIA SR. ALCALDE CONSTITUCIO CONSELL GENERAL DEL PLA
dia 2 de NOVEMBRE DE 1988
Moltes gràcies Sr. Conseller per les seves paraules, per la
seva presència avui en aqui,
pel
que això representa per tots
nosaltres. Moltes gràcies Sr. Cecchini, per la seva exposició,
necessàriament breu, però. crec que sintètica i clara del que
comença ja a ser una teoria general d'Europa que entre tots es va
fent i es va construint.
1
Jo voldria dir, avui, a les institucions que estan aqui
reunides, veient-les en aqui, que segurament mai en la història
dels darrers anys hi ha hagut en aquest Consell de Cent una cosa
més semblant a aquell Consell de Cent que va donar nom a aquest
Saló.
Crec que vostés representen, que tots representem, una
ciutat des de l'angle dels interessos personals, sectorials,
col.lectius, de cadascú, de cada institució i, que en definitiva
aquella balbucient, jo diria, democràcia de la baixa edad mitja
s'acostava una mica justament a això.
Un lloc on tots les interessos estaran presents per tal de
determinar el seu futur, per tal de determinar quina era la seva
contribució a les empreses nacionals, a les guerres de conquesta
en aquell moment expansiu, inclús des del punt de vista militar,
quina era en definitiva, la:governació;d'aquest •territori ample
que : s'en.deia el Consell
�Ja saben vostés que en a la història d'aquesta ciutat, la
discusió sobre com es `constituïa el Consell, com es constituïen
els disputats i els consellers generals, com s'elegien cada any,
perque s'anavan canvien cada any els consellers en cap, van ser
l'eix vertebrador pràcticament de tota la història política de la
ciutat i, pràcticament, jo diria també de Catalunya.
La busca i la via dels diferents sistemes d'inversió,
diferents interessos socials, van ser els que s'expresaven,aqui,
les relacions entre aquestes classes i grups i la monarquia. Tot
aixó va ser pràcticament, jo crec, l'eix de la política
barcelonina i catalana de molts segles.
Han passat molts anys des de tot allò, han passat moltes
coses en aquest Saló i fora d'aquest Saló. Un dia a l'any 1714
una colla de regidors, de consellers en aquell moment, es van
juramentar en aqui, encara hi ha un gravat que ho recorda en aqui
en aquest espai central, i van sortir al carrer per defensar els
drets del Consell de Cent, els drets en definitiva de Catalunya.
Va haver-hi una derrota, va haver-hi una recuperació. Res no
amaga el fet de que aquest gòtic esplendorós que tenim aqui,
encara que Saber va marcar el final d'una etapa d'expansió
secular de la ciutat.
Avui a la llotja de València, aquest mati,
jo pensava
veient aquell gòtic abarrocat- esplendorós valencià
casi ,diria
fins a quin punt no es veritat que a nosaltres quan va arrivar,
2
�'no ja al 1714 sino abáns, ens va arribar un cert móment de parada
històrica. Han .páStát : els :, anys
a arrivat el segle XIX . ha
–
--..-artibat la industriálització 6e la qual 'áqui se, n'ha parlat,
perque és la base del nostre pais, de la nostra ciutat. Una
-,
durailt 15 segles va .está encerclada en unes múrálles
:de-possem 10 Km2. 15-","-seglee,' volgúem-ne sortir i que no-sortia
-.
, _ ,_
•,
:„,_
mai per raons d'impoténCia física, econòmica, militar,
d'imposicions exteriors i que aleshores précticament en 50anys,
els anys que van de 1860 a 1910 multiplica el seu espaide 10
_
<
Km2. a 90 Km2.
I aqui en aquest Saló, vostés veuen les banderes de Gracia,
de San Marti de Provençals de 1897 de Sants, de Sarriá de Sant
Gervasi, van anant ser tragats, englotits, per aquest creixement
de la ciutat que no era un creixement devastador solament, sinó
que era també, en definitiva, el cumpliment d'un desitg històric
d'una ciutat que volia més, que podia ser molt més del que esteva
sent. Però, jo haig de dir, que ja en aquesta primera expansió i
1
en aquesta primera onada que segurament no es va planificar, no
hi havia un Pla Estratègic en aquell moment, però esteva
•
segurament programat en el cor deis ciutadans, deis més animosos,
deis més actius i els preus i els costos que es van pagar per
.
,
•
,
•
aquella .. expansió • van
'emblemàtic-
molts
i molt
aqüellaeXpiiái6,.'„üe..::et
va,donars'lloc_a ,1„.-.existencia
qUe el moment
elevats
.
•
.„
.
l'exposició universal del 88
era pes mes
enllà dér:que : . esél'céntre delyropiPoble_NOuuna'cosa
ens podem enorgullir com a ciutadan s '. l 'ya donar lloc després al
�Camp de la Bota i va donar lloc a una colla d'infraciutats que
eran el cost de la ciutat que s'estaVa creant.
-,
Va venir una segona generació de 1910 a 1936 que és el gran
trencall, el gran trencament de la ciutat, de la societat, del
pais, de tota Espanya, , d'Europa en definitiva, si pensem bé. I en
aqui una altra generació •va fer un altre impuls important cap
1
endavant centrada en l'entorn si voleu a l'any 29, podiem centrar
en diversos moments, peró l'any 29 va ser també un moment
emblemátic d'aquesta generació, d'aquest periode abans d'entrar
en la gran crisi deis anys 30. 1 aquella expansió i aquella
conquesta de MontjUIc i aquella, urbánització-de MontjuIc que es
va quedara mig fer, però que es va engegar, .té també un cost.
I si ara anem a , la Zona Franca i vostés veuen les cases
barates, el barri d l-Eduard : 'Aunós i veuen Can Tunis i els que
coneixien Can Valero, perque ara no hi és Can Valero, sabran que
• la ciutat tot i amb la seva empenta i els seus palaus nacionals i
el seu Palau de l'Exposició i la Fira, van tenir de pagar un cost
molt elevat els ciutadans de la ciutat per aquella exposició.
Va venir finalment el periode del 39 fine al 75 el periode
de la dictadura, en que aquesta
. . ciutát-de fet: . pasa de 90 Km2. a
; - 470 Km2. pasa a . convertilr- -, en.uheinetrópolis' no precissament
esequilibráda>internaiént„--.
d'equilibri en aquell
arnb un centré:qúe es malmet,
_profundament
afortunadament no del tot,
1
_
un- suburbi que és segurament . en
�$àl
qualitat
vida, en qualitat ur -dels pitjors
._
de
Europa
..
que en bona part ho 'continua sent
Hi ha hagut un creixement econòmic evident 'des de L'any 60,
des de l'any 59 en endavant fins a l'any 75, però
-és
evident que
el cost . ja;en aquest periode social, polític, moral, econòmic ,,va
ser extraordinari, urbanísticament també molt - important..
Avui ens plantegem, doncs el refer, el reconstruir. Primer
va ser el salvar, en la primera fase de transició democrática,
salvar tot el possible, els mobles que es puguessin salvar
d'aquella experiència de creixement devastador. Després hem
parlat de refer, de reunir, ara parlem de projectar, i no de
projectar qualsevol paper, sinó realment de fer físicament la
ciutat, que segurament estava darrera ,els somnis de totes
aquestes generacions seculars de ciutadans. que volien el millor
per Barcelona i ademés, de fer-ho sense admetre, no dic sense
pagar costos, que s'ha s'hauran de pagar, però sense admetre que
la distribució dels costos que s'han de pagar sigui esbieixada i
recaigui sempre de la mateixa manera, de la mateixa forma i en la
mateixa gent.
Per tant s'imposa una aliança social, que jo crec, que ha
,
ta Ciutat sempre que
estat en e'l` cor 'dels;millors moments d'aques
:aquesta ciutat. ha anat endavant
classes ,.primer meñestrais,`
^sigut;:perque hi-ha
artesenes, ,obreres amb
a
t
".:unes
una voluntat
d''empenta, de ;;-1`1-uita
�però, . de .`progrés
una classe professional ilustrada que ha sapigut veure en ` el
'poble' ° el seu mil lor , aliat> d' aqüesta ciutat, quan la gent de ;°dalt
:no • s'ha esbarat, no s'ha espantat, no 'ha tingut que demanar
l'ajut del garrot per contenir la situació, sinó que ha confiat,
ha apostat en el -futur i ha apostat en la gent. Aquest
'la
el
moment en que ara ens trobem, >és necessari construir aquesta
aliança no li vull donar un caràcter rimbombam, sinó
senzillament un compromís, un pacte, com tants n'hi han hagut en
aquest pais, per anar endavant entre un poble treballador que veu
amb esperança i amb temor, al mateix temps el que representa el
futur, el que representa. el 92, el que representa Europa, el que
representen els grans projectes que Barcelona té al davant
d'altra banda unes classes mitjanes i empresarials í
professionals que en aquest moment senten el gust de l'aventura,
afortunadament, un alt-re cop.
ï Sense premiar el risç i la innovació no hi ha cap
possibilitat de que Barcelona vagi endavant. Barcelona ha de
preveure en els seus codis morals que aixó sigui possible, que
aquells que arisqueñ. més, que innoven més, que són mes capaços de
dibuixar el futur
personal, si cal,
d'apostar pel
futur amb la seva
fortuna
quin premiats.
..
;..
,
. .
s evident, tanmateix, que sense q
.
, .....
l`a societat sencere no
monti un sistema de participació en l'excedent així`
contrapesos per evitar que, justament, .aquest premi en
de
el
risc
�•
es converteixi en una base de poder social i econòmic. Si això no
és així tampoc aconseguirem alió que voliem, i el creixement serà
ofegat . pels mateixos que el van iniciar.. Es per ``' això que
s'imposa una aliança com la nostre, una aliança social com la
millor tradició que aquesta ciutat ha posat de relleu al llarg
segles.
I quan parlo d'aliança social no parlo només de capital i
treball, no parlo només d'això, parlo també de que s'ha d'estar
vigilant no només contra les concentracons de poder econòmic,
també contra las concentracions de poder polític, per tant, de la
vitalitat d'un moviment de ciutadans que ha de saber en cada
moment discutir i participar de les transformacions que aquesta
ciutat esta veient. Sabent que si no hi han transformacions no hi
haurà res a repartir i no hi haurà res a discutir i no haurà
ciutat. que podem gaudir, però sabent al mateix temps, que
cadascú té el dret i casi diria la obligació, d'expresar quins
són els seus interessos en cada moment, i estic pensant també en
les dones, els joves i la tercera edat. Estic pensant en un atur
en aquesta ciutat que, afortunadament, des del punt de vista
d'atur juvenil ha baixat sensiblement en els últims dos anys, que
es maté en una cota altíssima en els joves i en una cota molt
alta en les dones que són avui el 50% dels nostres parats, quan
com vostés saben només un . terç de la nostra població activa és
femenina, lo qual vol dir que en bona mesura l'atur que tenim són
dones que estan buscant treball i no en troben,
d'una forma regular en el mercat establert.
7
no en troben
�Joves que no el trobeñ, dones que no el troben, dones qu
definitiva, `en
páis :en aquests del Nord en que.. ens
en
volem
entrada en e1 mercat de
integrar °i ens
activa, homes u. dones i en
, treball. Suecia
definitiva la seva riquesa
mateix temps la seva igualtat, jo
bóna mesura en aquesta sabiesa i. en
crec, van precissament
á.
~aquesta distribució...
Una jubilació que es va anticipant, per tractar d'evitar els
problemes de l'atur.-per.ò que deixen sense, moltes vegades,
possibilitats .d'acció
a,
bona
aquells que encara en tenen
mesura la capacitat.
El. Pla Estratègic
ciutat, més que una formula, més
que una nova planificació ha de, ser, jo crec, com s'ha dit, :en la
declaració de les institucions, una eina per identificar
obstacles, estrangulaments, problemes, i al mateix temps
potencialitats. , Una eina per saber què hem de fer a1 mercat
financer en aquesta
què passa amb la ciència en aquesta
ciutat o per què no progresa més el que és la investigació, la
bàsica i l'aplicada," què passa amb la Universitat i la seva
relació amb la societat en conjunt; què passa amb 1 atur:femení;
1 centre` -d'una '.ciutat, ho .deia ,el. Sr.
com s' ha"..:de. refer
.
Cecchini,` els' ciutadans :; s' en >: van';,deT ;çentre, .. abandonen:centre
d'on va néixer tot, aquest centre' de 10 Rm2 que va ser l à base de
..
..
-hem
de primar
nostres
:
comunicacioàs,
de
fer,;amb
les
hem
tot; què
,.
..
..
• ...
."/Y.. ,°iáTr:^áv`'`•4.Ái:^Sr". "3 -.
...
..-.
c_2
�la velocitat d'ample de via, i ",per tant, en definitiva les
mercaderies, el port, la connexió mercantil amb Europa; què hem
de fer perque mes i. mes comunicacions des 'del=punt de vista aeri
es deturin en el nostre aeroport; què hem de fer perque el nostre
port finalment arrivi a ser aquesta porta d'entrada a l'Europa
del Sud del Mediterrani nord occidental, i comenci a fer ni que
sigui mínimament la competència juntament amb els altres do s .
grans ports d'aquesta regió en els del nord d'Europa; perquè un
dia Milano decidí tenir el seu port a Rottderdam; què hem de fer,
que hem de fer en matèria de comunicació parlada i visual, es que
aquesta ciutat ha de tenir un sistema de fibra òptica de
cablejat, es que ja ,: les experiències que hi ha internacionals no
ho acosellen, potser.
Hem de saber -ho, hem de saber si aquesta ciutat subterrània
del cable, dels tuneas, dels que parla cada vegada més, el seu
compatriota Tognoli, el Ministre de les Arees Urbanes d'Italia,
que s'esta planificant també a Tokio, és una cosa que en el futur
ens haurà d'interessar al voltant de l'any 2000, o si no és
aquest el cas, si el que estem necessitats d'estudiar i de
decidir eón encara qüestions que atanyen a la nostre superficie,
en el nostre territori, a la seva extensió.
Jo voldria dir, per a ,cabar,::,que Barceloa té una :clara
s si
ecuació formulada, . que
no sabem optar per al nostre lloc a Europa, si no sabem
identificar exactament qué es el que podem fer, en el millor dels
^_._^-.4f'^M
.xy^:
?'.
.."-.-
,
•h?e^Yt ...r......:•-.
. ..`.
^
.:r.i.. ^^.€.1.^.. -.znr.r,^`^^.^"9•-er.^ar.
^^.M7s.:^;'.:i•'.ryr.y^..^::^f`..:.
.. .r,^....aP.^';a;Y
,.......-",i
.r'+,tF:.^
�..,
•.
>...
casos primer identificar-ho i segon aconseguir-ho.
Nosaltres som réáiistés sabem el que 'som 1- .sabem el gitie no
"som, sabem
:;franja ;aquesta que nosaltres hem parlat del
algunes .;vegades ," - ;>el.' Sant Well que deia el pofessor
'zona d'atraccióo,:- d'atractiu des del -punt :': de
vista climàtic, des del punt de vista vocacional, des del punt de
vista de l'atmosfera industrial, universitari, etc. Ho és, des
de molts punts de vista. Però sabem també que en definitiva,
aquesta Europa que s'esta fent, és un gran mercat i és un gran
debat entre ciutats. Sabem que més enllà dels plantejaments
defensius, dels nivells d'admisnitració superior als de les
ciutats, els regionals, els estatals, que lògicament van a
defensar una mica peculiaritats, d'alguna forma, les ciutats fan
l'aposta per la europeiritat, per "la. universalitat, perque una
ciutat no té fronteres, una ciutat només viu si exporta, per
definició, no es pot menjar el_ que produeix, no fa ja productes
materials, és un centre de serveis terciari en bona mesura, i es
farà rica, i es farà' digne de les ambicions dels seus ciutadans
si pot més i més produir pels demés en el continent els serveis
que els demés demanen. Per tant, nosaltres veiem Europa con un
sistema de ciutats, un sistema : en el qual hi ha debat,
competència pacífica o bona entre ciutats, a veure qui és més
espabilat, qui s'en surt
veure qui innova m
a veure qui
actes
endavant
al mateix temps , 'el sistema d'aliances:de
ciutats:.
�Hi han moltes ciutats que han arriva
conclusió de que moltes coses que
'música-de
-` de
els ciutadans volen tenir:
uposem, no
poden tenir perque és
per les seves dimensions i s'han d'aliar amb unes altres
ciutats 'p
tenir les orquestrés qué desitgen, per exemple
l'orquestra jove d'Europa que Budapest, Viena i Praga estan finançant
atterços perque la volen tenir i saben que en una ciutat, cada vegada
més, els diners compten, els costos compten i:segurament li és
difícil a una ciutat financiar-ho. Per tant, competència entre
ciutats i també aliances entre ciutats, aquest és el futur
europeu.
Si Europa és alguna cosa, "Sr. Conseller, és un continent de
ciutats, Europa no és un continent agrari, l'Europa que té un
pressupost encara format amb el seu 65% per FEOGA per un Fons
d'Orientació Agraria, és per definició el continent urbà,
evidentment que va neixer com a continent agrari, perque primer
de tot s'havien de posar d'acord els agricultors i els estats,
que en definitiva, veuen en l'agicultura una mica la base del que
ha de ser la defensa nacional, i quan estan en aquestes
concepcions de defensa estatal, és lógic que primer vegin
l'agricultura com una base fonamental, i el carbó i l'acer, i
Europa va a ser inicialment.aixó, però avui en dia l'Europa
assolida dels seus,.origens
<
molt ; legitimats en el
moment en :'que es va iniciar '.tot, , pòdèr
La gran potencialitat d'Europa és el sistema de ciutats, que
�és un sistema enormement car de mantenir, però, que nosaltres
estem convençuts donará més beneficis que costos si se sap
aprontar, si se sap-desarrollar i si cada una de las seves
ciutats, la nostre en particular, troben el seu indret, el seu
lloc i el seu objetiu. Es per aixó que nosaltres avui ens reunim
aqui en Consell d'Institucions de la ciutat, per mirar de tirar
endavant per aquest oárif i per mirar de contribuir positivament a
l'excedent net de l'Europa, de la Si Europa. •
Tenim entre nosaltres a l'emisor de l'informe del cost de la
nova Europa, i ha de saber que está en una ciutat que está
disposada a apostar pel cost i pel benefici de la Si Europa,
perque el benefici és més gran que el cost, i per fer-ho es
planteja un Pla Estratègic que no vol ser una planificació en el
sentit clàsic, tancada, sinó torno a dir-ho, una identificació
-dels punts d'avantatge, una identificació dels punts de
debilitat, una colla de mesures per solucionar les
segones i
aprofitar les primeres, i la formulació d'un programa social de
canvi, que permeti que la ciutat segueixi per aquesta via. Si ho
aconseguim, ni que sigui modestament, ens farem dignes de la
herència que secularment molts ciutadans barcelonins van
expresar, de vegades al carrer i moltes vegades en aquest Saló.
Moltes gràcies a tots.
2 dé novembre.dlv 1988
"
•
12
•
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4080
Title
A name given to the resource
Constitució del Consell General del Pla Estratègic Econòmic i Social de Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Història
Indústria
Societat
Barcelona
Acció política
Model social
Planificació
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-11-02
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1176/19881130d_00318.pdf
c52679321e1e7b241eddb8875c275485
PDF Text
Text
V. 749
(
g)
CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA
BARCELONA DEVELOPMENT AGENCY
Industrial Promotion Department
DISCURS DE L' ALCALDE DE BARCELONA
EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL
A LONDRES (30.11.88)
HOME OFFICE: Polígono Industrial de la Zona Franca, Calle 60 n° 421, Sector A, 08004 Barcelona, SPAIN
Tel. (3) 335 91 51, Fax. (3) 335 49 29, Télex 51781 CZFB E
�Ím
,4
WQ) CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA
BARCELONA DEVELOPMENT AGENCY
Industrial Promotion Department
Ladies and gentlemen,
On behalf of the Barcelona City Council and the Barcelona
Development Agency which organizes this presentation, I wish you all
a warm welcome.
As you may know, Spain is currently a very popular country with
foreign investors. Yet Britain accounts for only a small part of
this investment. In 1987 British investment amounted to only 45,4
billion pesetas (220.000 million £) or 6,2 % of ah l foreign
investment in Spain. 9,7 billion pesetas (50.000 míllion £) were
invested in the region of Catalonia and accounted for just 4,08 %
of all foreign investment there.
This means that Catalonia, which received over 32,7 % of the foreign
investment nade in Spain last year, received only 21,3 % of total
British investment in Spain.
We are very interested in seeing more British firms set up in the
Barcelona area. This is especially important as Great Britain in the
fourth—ranking exporter to Spain (after Germany, France and Italy)
and our imports last year amounted to 421,9 billion pesetas (2,04
billion £). Because British firms already sell so much to us it
seems only logical that more of your companies should consider
opening plants in Spain.
Already such companies as J. LYONS, CHEMICAL INDUSTRIES, BLAGDEN
INDUSTRIES, COURTAULDS, J.P. COATS, J. BROOK, RTZ BORAX, LUCAS CAV.,
LIN PAC CONTAINERS, LAPPORTE INDUSTRIES, UNILEVER, BEECHAM, LANCING
IBERICA and NIELSEN CHEMICALS. The Managing Directors of the last
two ones will be speaking to you shortly, have started operations in
Barcelona.
HOME OFFICE: Polígono Industrial de la Zona Franca, Calle 60 n° 421, Sector A, 08004 Barcelona, SPAIN
Tel. (3) 335 91 51, Fax. (3) 335 49 29, Télex 51781 CZFB E
�(41)
Núm
We think that there is room for more of you and that's why this
morning we will be gi.ving you detailed information about the
advantatges of industrial investment in the Barcelona area.
First of all, Manuel Ludevid and Josep Bertrán of the Barcelona
Development Agency, will describe some of the features which
make investing in Barcelona an attractives prospect.
Then, Leo Reuter, Manager of the Barcelona office of Lloyd's
Bank will tell you about the financial scene and Spanish banking
practices.
Jerome Scanell of Coopers and Lybrand will talk about fiscal
and legal conditions for British companies investing in the
Barcelona area.
And to conclude, Antonio Cirera, Managing Director of LANCING
IBERICA, and Mr. Bill Daniels, General Manager of NIELSEN CHEMICALS
will describe what it is like for a British company to invest
in Spain.
I'd like to invite you all to join us for lunch following the
presentation. After lunch we'll show you a short film about
Barcelona, which will be followed by a question and answer session.
Because we have a full morning ahead I won't take up much more
of your time right now. I would just like to say that the Greater
Barcelona Area, with its 4 million inhabitants, is currently
in a period that is sure to go into history as a time for initiative
and creative force. The prospect of hosting the 1992 Summer Olympic
Games has given our entire business community a tremendous push
and Barcelona is now, more than ever before, a city involved
in projects, a city involved in doing business, a city involved
in irinovation.
2
�Núm. 3
This is not the first time Barcelona has experíenced a boom like
this. Back in 1882 and again in 1929 when Barcelona organized two
World Fairs, the city proved how international it was, how
economically vibrant and vital. It is not just a coincidence that
Barcelona was the home of Spain's industrial revolution and has been
a centre of business and industry for over 200 years.
What makes things different this time is that 1992 is not only the
year of the next Olympic Games, it is also the big year for Europe:
the year Spain and the other EEC countries will become a Single
European Market. For Spain, it will be the moment of truth, the
moment of become the full citizens of Europe we have long aspired to
be.
Faced with twin challenges for 1992, Barcelona is already opening
outward, internationalizing local business and welcoming foreign
industries wishing to set up in Spain. Barcelona and the entire
region of Catalonia are currently attracting more industrial
investment than any other part of Europe and Catalan businesses are
among the leading investors abroad.
Before closing, I'd like to say a few words about how good it is to
live in Barcelona. We like to think of it as the Northernmost part
of southern Europe, a place with unbeatable scenery and climate and
all the cultural and cosmopolitan attractions of a major European
capital.
I would be pleased indeed if you would seriously consider going into
business in the Barcelona area. It is a place famed for its
hospitality and you can be certain that you will be warmly welcome
there.
As your Consul General in Barcelona told me once, a few years ago:
"You are putting Barcelona on the map". We are already on it. Just
try to know personally why it is so.
Thank you.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4082
Title
A name given to the resource
Discurs a la Confederation British Industry
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Londres, Anglaterra
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Indústria
Comerç
Barcelona
Territoris
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-11-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2572/19850504d_00067_0001.pdf
28c5def7e1f0f62e6d79737946b0c4ff
PDF Text
Text
/1/k kjEsT-4.1-
N
t\J
ur4
U '4
ue-
(-i-v o
VU1-. --Ç 701 ,
PC C.A1
17 )0
j'
5 e v bit
-
n. A
cuDitlb
&ce)
Oi ovil::
r E LB fick4 4v *i4
241
-.C->\)l
uf¿._
ti)
(r-
P01/
pul) i'DtM
A-0 0/4 /1-1
P.\ 4191' c,:94.1
C _30
0(.2.72_
1) 1-7
g tt . s
n PO
L45
IV
c>,' u M
gel,L tgA
M
S')
tiC
cA u IVA D
tiN
UN
t-75
t'E-c/c/1_
U N fl
TkL
uki
éte. Litt 1C
qvc
Dti
41)
£Z,-tb.
Ce)
IsJ
cit
o
1)0-
v. 4
(L'o Ñ 11-
év
Cc».)
55
(Luz-vri`ç)
L
fugg75
CA 1./
VI-1114J j
(Ñ4y CM)
LES
4
y
ité 4 T! 4,e
1,1C-S
(f;
1 /5
LI1
ES
I4S
CA
Tb--krb-D
E y u t-V7-11.4
rzzyv lutç
67L:01
1:1071-1
y bt: t/iiiç L 4St3
S f c14,1 f fl E ni r(inMS A Q () ED".]
C,,M
J'Es' Çl11,(14.0
CA S /4 J0 q í c; 4-71/(,, f171-ot:
�f4
1L
)Ji
EA/
(5 (.1-7U
7
/)t-
I)(r
A-ifA (4 1)s .tç)--7)
(40
SU - 71)
L
Y`
mç
C
(11
6-1,15,-Co
(/Ç
(1 u c;
r 7--"7-1)
e-k)
¿itS
11?
‘fc' .-\\I
Piitš bel,/
c
(2,4
't)'
-
T\-,)
U)
Out
t:t
'T
3 ti
L
07-113
17)
(41
i?c-f L.);;
C.19
brVih,JUL
b
ti
lD
LiÇl'E
'JI
¿4'¿,, In3
omrt..-
V
t-1- ii4114141-t,z,
ein-4.1
C
(ro
Ú-eW (1.151,14(1- Vc f
ft/0-1,e'L
/f) Ittt.
v-1)
/í73[
AL9
L4&I
t-1) rz,o
(o
t:
kIJkÑ(-4? u-c, Cd1.4v111)
ett
ki • A/1 t9/ 1A) S
ilv01,1;
ki-11.4, < 5
eT
YJC
i‘i 5 2.
P4--)01-
c7 /1-p
)0
k k/L----
-‘)5 S /1-74,-1,./ L; S
Ç,
k,‘,/ 7E-
t) fu' -11.) t.;17d
C-.044 y s
/2,1 A'-irni
Cerril°
e--L
»c strsU)/14"1Y1,n'ici
Z-v ç
1:7– t421.) .
trn,t)
tal--)14,
i7 C1
t prv
4v,..05
itc,s
o
ij )1).
I 4-V
4
C.,' ccrt.)
/Jt 2
0C- 94
1)c-- -171_
(.,(nil
1rc-'Lis
(? t.-- t.:3 7.9 .151-u). 4
t‘.iht
UN
n
O
i
'14 Al
s
111-J
LA
1,)
pe:
a
ejKi L-"Z_
_1 Ti ruí
4
�rv
Jytivi;
LL
tr
■iC- cit-ris
1i
Oarn-i7
t'Y'd 715-
L
el IL.LfJ
Ni/es-01p
g
11
LIL
ttr,i L.,,rtwvf
¿4/1 ;77)-tr, r)/1-0
Voz4r-o
1k
(./:),(// Pc-n-
t4
/1 tgit-ci\
PA"\-tb
Eçc.\
c
(S
711114
Pre...)•vv:
CbJ
(vi
1)1/W •
e"z--
4
r7rn L'Ç
u sol
ektrí t_rhiTt.-7
ì'
DUr.4 . ti_ e
A 0,5411.
.19gr
atzieL
ì ‘,14:71e.-5-tcpa-/ 7Pv4
Q U c frt--)Atc tw A
E--JrciLAJc
•1
Ot;
L'ilt '10)1
g1L-tio AJA
P-1-ilTer-vtrat
(c- //t.
0 \I
É77 "evu t f
ht
Okir2)
(Y-AA1*-1
f,
(-911-4
Cit 47- (JPI FA Py4f1-44
Al 0rt?,/ ' 44 g
c4-€1:7t
acyp-i c
A-wwo (s-
f-N
P
j
7
rel)
i
(.;
C
411. o
hit:7
A
Los
s'un-o/kt_
r C'D S
Q tJ t: PO 5-07 LA. DI
1).1 t-'1-
k)111 A
e 5 -pm
0,4,1.1-
W---7rYv
¿,±7-"/ 1:0$
PO k t. °u-WM/1.0
;
11;t15
,
,11trt Cz'7 -o-vx.174
(// v 0/ f»)-vtl otcnv
e C.:
nill
CV?
,(4 O S'
re 61-v 12
/31-u-r-v to,t,
(..(nl--11
ihj 1-1)
L4--briA
ft
ti
L
—
hl Y) v ¿.>4),An
S
jcp
Y4
L's 174
L'ç, TE
con:
ri
S ý( (171, L0
kfc.-
ru 7-o
t;71
T1--00 --/Q (u)
ft L1"1/1.
\1
DC ejs»¡
o( f4n
ft'
Q
112 L i.) 11-0 41'5
ilóAP -170--,
11-5
t,14./
("N
(5{1_
Joi
Li A*
0-11(■L'ett,-7--
Q ■.)(":"- hip
Jk.94 'N
14b711/)
�N
~-
'U\J (1)(x^ f^.^
c--1 ' 0‘)
f
l^ ti
/tiu G1t
D I it--v
O C y►!)L
e 130-rt
M
C=t)
`t
Q €11-
C iU TM,
^.%
A-1.2
\./
C©tli^ ^ l h►
i1,--,<,5
L A-
i
p ïiw LA)
i N^^h C 11-1L^r2, ^'o
G'ví> led, c AT-rtuun>A
t„o S
( t,til/
i t L yL Í^i ID'
É
G-exí c-- rt. 4-1A
CS
p
11 S t
C_ o
l)
iv t!
(^}YI ^^
Muy
r
il.to L uC
11--)* L S
Gi ^
ct V'A. t
r
C. L Z,.0 A->
r-£,)v
7ítS
`7 tS ^^,ti^
4
hEL
C /i1n v ti^
S o rv
1 7 ()Pe.'
S'111
P Altn' cu
Sr'9c1v"T-E L)ti, 6-05
c.t/r í?h, u ,U^
^
1-414
tt-ri nfe
LA 4-5
<1 E
s
IQ/
V^ r S T►1.v 1 ,u-;^ h.C-^, 1 e: $:4- vf2
d7c` ^A
pot t4rioi,i sil v tv<^^1`(
31' n ilw o á
trit...1
ct-v g M ,
1 r) ^^ C.43 G, ^ .
ror2
nwir^
,)oN i=idj7v()
/>,/ O niv - c-f r•
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs de benvinguda al Rei i la Reina d'Espanya al Saló de l'Automòbil de Barcelona.
Subject
The topic of the resource
Fira de Barcelona
Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938-
Indústria
Comerç
Barcelona
Relacions Internacionals
Globalització
Transports
Description
An account of the resource
Text manuscrit de PM del discurs.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-05-04
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències