2
10
40
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1148/19880322d_00279.pdf
b8ab482fe524f0c6804eedb4cda3096b
PDF Text
Text
22 -- 03 -
'
Ajuntament
de Barcelona
Alcaldía
Gabinete de
Comunicación
Pza. S. Jaime s/n.
08002 Barcelona
Tel. 301 07 07
Télex 54519 Laye
THE CITY OF BARCELONA IS THE CENTRE OF AN URBAN
METROPOLITAN AREA WITH A TOTAL POPULATION OF 3,1 MILION,
WHICH REPRESENTS 52 PER CENT OF THE TOTAL CATALAN
POPULATION. THE CITY CENTRE HAS A POPULATION OF ABOUT
1,7 MILION INHABITANTS, WHICH HAS BEEN STABLE FOR THE
LAST 15 YEARS.
THE INFLUENCE OF BARCELONA AS A LABOUR MARKET,
HOWEVER, EXCEEDS THE STRICT METROPOLITAN AREA TERRITORY
AND COVERS UP TO 50 MUNICIPALITIES WITH A POPULATION OF
4,2 MILION PEOPLE.
I WOULD NOW LIKE TO SAY SOMETHING ABOUT THE ROLE
PLAYED BY BARCELONA'S MUNICIPAL GOVERNMENT IN PROMOTING
INVESTMENT.
THE ECONOMIC CRISIS OF THE LAST DECADE HAS BADLY
AFFECTED BARCELONA'S METROPOLITAN AREA. THE UNEMPLOYMENT
RATE TODAY IS AROUND /41% IN THE CITY CENTRE AND 22% IN
THE REST OF THE METROPOLITAN AREA. INDUSTRIAL ADJUSTMENT
HAS BEEN CARRIED OUT ON A MASSIVE SCALE,A1S-PAR—G g—TREAL-e-EL-B.7 ATÉ-D-- ÓVIN TID E —0-11 AN uTtON OMI-C-- L I F E—CYC I, E
TT30C-2§17.
�HOWEVER, LOCAL GOVERNMENTS, EVEN IN LARGE CITIES,
---SUCH AS BARCELONA, DO NOT HAVE THE MEANS CENTRAL
GOVERNMENTS DO TO ATTEMPT TO OFF-SET EXTREME ECONOMIC
CONDITIONS. NEVERTHELESS, IN MY OPINION, THE UNITED
ACTION OF SPANISH LOCAL GOVERNMENTS IS CAPABLE OF
GENERATING, THROUGH SAVING AND INVESTMENT POLICIES, A
SIGNIFICANT POSITIVE SHIFT IN THE COUNTRY'S ECONOMIC
EXPECTATIONS.
LOCAL GOVERNMENTS CAN PROMOTE INVESTMENT AND
INNOVATION, BES IDES ACCOMPLISHING THEIR TRADITIONAL
FUNCTIONS. THEY 'CAN ACA5 tiÑartFORMÍITY-BfaKEM_T,HAT-IS
T
SAY-7,---------TilEY--C-PiN-CHANGE
prÉS. szyn sP.Eermq-oNs--isAT- -A-RkfiEtítND--Tnsk._Fscnom,T
dÉIars-,
ir
THE CITY OF BARCELONA AND THE METROPOLITAN AREA, AS
WELL AS THE REST OF THE MUNICIPAL COUNCILS OF THE AREA,
ARE USING ALL THE AVAILABLE MEANS TO DEVELOP A CLIMATE
THAT IS APPROPIATE TO THE ESTABLISHMENT OF NEW
ENTERPRISES. IN FACT, BARCELONA'S LOCAL GOVERNMENT IS
ACTING AS AN INNOVATIVE PUBLIC ENTREPRENEUR -A SPECIMEN
SCHUMPETER DID NOT FORESEE.
�IN OCTOBER THE SEVENTEENTH 1986 BARCELONA WON THE
RACE FOR THE 1992 OLYMPIC GAMES. APPART FROM MY IMMENSE
PERSONAL SATISFACTION AND THE FORMIDABLE EXPLOTION OF
JOY THAT BARCELONA SAW, THAT DAY MARKED THE END OF AN
SITh4C WHERE THE ROLE OF BARCELONA LOCAL GOVERNMENT AS
UNIFQRMI-TY—BREAKER HAS BEEN SHOWN CLEARLY.
;f
p&i(tjJft
I WOULD LIKE TO QUOTE SOME LIMES FROM A REPORT BY
THE CATALAN CHAMBZE OF PUBLIC WORKS BUILDERS TO
ILLUSTRATE MY WORDS. THIS REPORT POINTED A DECREASE IN
PUBLIC INVESTMENT IN SPAIN EXCEPT FOR LOCAL GOVERNMENTS.
AND CONCLUDED:
IlÁ,9`14/
THE MERE FACT OF THE CANDIDATURE HAS- GIN THREE
POSITIVE EFFECTS:
1.
IT BAS MEANT A THRUST TO CATALAN
ETREPENEURSHIP
2.
IT j'Ala STARTED A SET OF PUBLIC WORKS AND
EQUIPEMENT PROJECTS THAT CANNOT BE STOPPED
3.
IT fitVg" MADE PUBLIC OPINION SENSITIVE TO
EXISTING LACK OF PUBLIC WORKS AND EQUIPMENT.
�IT IS HARDLY POSSIBLE_THAT 2111S THRUST IS
40ST. THE CLIMATE FOR THE RECOVERY OF BUILDING
SECTOR IS ALREADY ESTABLISHED".
I THINK THESE LINES ARE EXPRESSIVE ENOUGH. 1 CAN
ONLY UNDERLINE THAT THEY WERE WRITTEN BEFORE BARCELONA
GOT THE OLYMPIC GANES ORGANIZATION.
AFTER BARCELONA'S NOMINATION, AS YOU CAN EXPECT,
--EXCHANGE TO
BUILDING ACTIVITY INDEXES ALL THE ECONOMIC INDICATORS
CONFIRM OUR BEST HOPES.
THE OLYMPIC BIDDING HAS BEEN OUR BIGGEST CONCERN
FOR THE LAST COUPLE OF YEARS.
BUT THE BARCELONA MUNICIPALITY HAS NOT PUT ALL ITS
ECONOMIC RECOVERY BET ON IT.
IT HAS ALSO ACTED AS AN AGENT CREATING INNOVATIVE
INSTITUTIONS.
I
1<.-
ke4
THE CITY FOUNDED IN 1985 INICIATIVES S.A.,
A
MUNICIPALLY OWNED CORPORATION. AS MR FRANCESC RAVENTOS,
(7
(IC
�-5-
G-T/..íGW417_
MANAGING DIRECTOR, CAN EXPLAIN, ITS OBJECTIVE IS TO
PROMOTE INNOVATIVE ACTIVITIES OF
INTEREST,
IN COOPERATION
WITH PRIVATE CAPITAL AND FOLLOWING
________
THE PATTERN OF A VENTURE CAPITAL COMPANY.
FOR EACH PROJECT A SPECIFIC COMPANY IS CREATED,
WHERE THE MUNICIPAL COMPANY IS A MINORITY PARTNER. THE
FIRST PROJECTS EVALUED INCLUDED A TELECOMUNICATIONS
TOWER AND A CABLE TV NETWORK FOR THE WHOLE CITY. AMONG
THE PROJECTS ALREADY PUT INTO PRACTICE THERE IS THE RELAUNCHING OF THE OLDEST NEWSPAPER OF TE
EUROPEAN
CONTINENT, THE "DIARI DE BARCELONA".
WE ARE SPECIALLY CONCERNED WITH ATTRACTING FOREIGN
/
INVESTMENT, AND OUR JOB IS MADE EASIER BY THE FACT THAT
WE ARE SURE THAT OUR LOCATION OFFERS A SERIES OF
SUBSTANTIAL ADVANTATGES.
THIS LAST POINT IS AMPLY PROVEN BY THE INCREASING
VOLUME OF FOREIGN INVESTMENT ATTRACTED TO SPAIN, AND BY
THE QUALITY NAMES THAT HAVE SET UP FACILITIES IN
BARCELONA.
NOW, MORE THAN EVER, INVESTING IN BARCELONA MAKES
�SENSE. LOCATING
.
--- IN_BA,RCELONADOESNOT ONLY PROVIDE
ACCES S TO A LARGE AND RELATIVELY UNTAPPED DOMESTIC
ECONOMY, BUT ALSO BENEFITS FROM A
LOW-COST PRODUCTION
LOCATION FROM WICH TO SUPPLY THE REST OF EUROPE.
THE BARCELONA METROPOLITAN AREA HAS DEVELOPED A
VERY ACTIVE INDUSTRIAL POLICY PROVIDING SUITABLE LAND
WITH THE NECESSARY URBAN FACILITIES AND SERVICES. TRREE
INDUSTRIAL LAND MANAGING BODIES HAVE ALREADY BEEN PUT IN
PLACE AROUND BARCELONA AND TWO MORE WILL BE OPERATIVE
VERY SOON, INCLUDING A TECHNOLOGICAL PARK.
THE PARK IS DESIGNED FOR_HIGH7TECH ENTERPRISES,
ESPECIALLY THOSE THAT MAY CONSTITUTE COMPLEMENTARY
GROUPS . AND ENTERPRISES THAT NEED
_
_
_
READY ACCESS TO
SUITABLE RESEARCH CENTRES. THE PARK WILL OFFER TECHNICAL
CONSULTING SERVICES, TECHNOLOGY TRANSFER AND BUSINESS
FACILITIES WHICH ARE ESSENTIAL TO MEDIUM AND SMALL SIZE
BUSINESSES.
ONE OF THE MAIN ATTRACTIONS OF THIS TYPE OF
DEVELOPMENT IS THE PROXIMITY OF LOCATION OF MANY
DIFFERENT COMPANIES AND RESEARCH ENTITIES THUS ALLOWING
FOR EASIER CROSS-FERTILIZATION AND MUTUAL
INTEREST
�-7-
SYNERGIES.
OLIVETTI HAS ALREADY ANNOUNCED ITS SETTING UP A
PERSONAL COMPUTER PRODUCTION PLANT ON THIS SITE. HEWLETT
PACKARD WILL BE INVESTING IN A FAÇILITY OF ITS OWN ON A
NEARBY LOCATION. AND SO WILL SIEMENS.
A SECOND INITIATIVE IS THE COORDINATING ROLE THAT (\i)
THE CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA IS TAKING V
WITH RESPECT TO THE DEVELOPMENT OF INVESTMENT AND THE
CONTINUED UPDATING OF A RECENTLY COMPLETED INVENTORY OF
AVAILABLE INDUSTRIAL LAND. WHERE SPECIFIC TYPES OF
URBANIZED INDUSTRIAL LAND ARE FOUND TO BE LACKING, WE
HAVE MÁDE SURE THAT THESE ARE DEVELOPED AND MADE
AVAILABLE.
911_12
THE MOST AMBITIOUS PROGRAM UNDER WAY IS THE
A,/ V
^^^^^
POBLENOU DISTRICT URBAN RENEWAL PROJECT. ITS GOAL IS
THE URBAN DEVELOPMENT OF A HALF-EMPTY OLD INDUSTRIAL
AREA AND THE CONNECTION OF CENTRAL BARCELONA WITH ITS
WATERFRONT. IN THIS AREA WE INTEND TO BUILD THE OLYMPIC
VILLAGE.
THE AREA INITIALLY AFFECTED EXTENDS TO
100
1
�HECTARES, AND INCLUDES MANY INDUSTRIAL AND VACANT LOTS.
THE
INDUSTRIES STILL IN OPERATION WHOSE LAND
AFFECTED,
ARE OFFERED ALTERNATIVE LOCATIONS
IS
IN
INDUSTRIAL AREAS OWNED BY THE METROPOLITAN CORPORATION.
BEYOND THE URBAN ASPECTS OF THE PROJECT THERE WILL
ALSO BE IMPORTAT ECONOMIC SIDE-EFFECTS. THE SCHEME IS
EXPECTED TO GIVE A STRONG IMPULSE TO INVESTMENT, WHICH
WILL AFFECT NOT ONLY THE CITY CENTER BUT ALSO THE WHOLE
AREA AND BEYOND.
SO, WHAT ABOUT BARCELONA'S FUTURE? AS A GENERAL
COMMENT WE EXPECT TO SEE BARCELONA'S ECONOMY
INCREASINGLY LINKED TO THOSE OF THE OTHER ECC COUNTRIES
AS MUCH AS CONTINUING TO PROVIDE_A_MAJOR_PORTIQN___OF
SPAIN'S DOMESTIC INDUSTRIAL REQUERIMENTS. SIMILARLY, AS
__-
IN THE PAST, WE EXPECT TO SEE BARCELONA IN THE
FOREFRONT OF INNOVATION AND INDUSTRIAL DEVELOPMENT
WITHIN
SPAIN.
OUR IMMEDIATE INTEREST IN THIS SENSE IS TO HELP
CHANNEL THESE EFFORTS TOWARDS CONTINUED DEVELOPMENT OF A
DIVERSE AND BALANCED INDUSTRIAL BASE THAT IS AT THE SAME
TIME
TECHNICALLY INNOVATIVE,
PROVIDES
SUITABLE
�EMPLOYMENT LEvIps, AND IS DIVERSIFIED TO AN EXTEND THAT
WILL HELP AMELIORATE THE EFFECTS OF THE MOR...EXTREME
CYCLICAL ECONOMIC MOVEMENTS.
TO CONCLUDE,
WE ARE EXTREMELY OPTIMISTIC OF
BARCELONA'S FUTURE BOTH WITHIN SPAIN AND EUROPE. WE
WOULD LIKE YOU AND OTHER FOREINGN INVESTORS TO HELP
DEVELOP AND BENEFIT FROM THIS PROCESS OF CHANGE. rippE
HAT--
PR
9
U
xotr\_,ya-LL_.--SE<Tq9US-É
CT ION LOCATIO
CONnüER
Panu -UENEVIT-
ADVANTÁS
THANK YOU FOR YOUR ATTENTION.
--11~01
--15-R-C»1
A
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4054
Title
A name given to the resource
Intervenció en la reunió amb empresaris del U.S. Business Group
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Hotel Majestic, Barcelona
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Comerç
Indústria
Finançament
Economia
Administració local
Barcelona
Acció política
Estats Units
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-03-22
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1149/19880406d_00278.pdf
ebb01bbec327db665bcc5c207930eff8
PDF Text
Text
Q : 2-1 I
OLI
L'ALCALDE DE BARCELONA
PRESENTACI6
En un any d ' e sdeve nime nt s im p ortant s de re sult ats mo lt
favorable s, 1 ' activita t del Consorc i de la Zona Franca de
Barcelona ha e stat Marcada per dos fets clau que cal destacar.
En primerr lloc, la definitiva in stituc io nali t zacie) del Pare
Te c n o lo- c del Val le- s , mi ti ancant 1 ' acord signat amb la
Consell eri a d' In dilstri a de la Genes alitat de Catalun y a Per a la
romocio- conjunta del parc.
Aixo' nermet de garantir tant la viabilitat econo- mica del
projec te con el desnlegament complet de serve s te' cnics a les
emn re ses d' alt a teconologi a, aun constitueixen e ls fonaments
essenc al s per al dese nvo lupament de la nava in dISstri a i la
oderntzaci6 de la j a exi stent .
En segon I loc, la consoli dacio- de les activitats de promocinindustrial, que han si tuat el Consorci en un lloc p rivilegiat en
el carro de 1' atracció d' inver sie; e stranger a can a Barcelona .
I Ob er tur a d ' una oficina a New York, a mi tj an 1927, ha
renre sent at un primer pas en la implantacio- 'una xarxa destinada
�L'ALCALDE DE BARCELONA
a detectar, en orinen, les intencions d'inversió envers el nostre
pass.
Ambdós `ets s'inscriuen en el mes armnli context de la tasca
de cíese nvo lueament industrial de 1' =rea económica de Barcelona,
objectiu permanent del Consorci d'ençà de la seva fundació.
Pascnuaï Maraaaïl i Mira
Alcalde de Barcelona
President del Consorci de la Zona Franca
de Barcelona
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4055
Title
A name given to the resource
Presentació de les activitats del Consorci Zona Franca
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Consolidació de les activitats de promoció industrial.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Consorci Zona Franca, Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Indústria
Economia
Acció política
Consorci de la Zona Franca de Barcelona
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-04-06
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1155/19880426d_00287.pdf
27962618d50e1d50eef0ef67afed6de7
PDF Text
Text
Ajuntament
de Barcelona
Alcaldia
Gabinet de
Comunicació
Plça. S. Jaume s/n.
08002 Barcelona
Telèfon: 301 07 07
Tèlex: 54519 Laye e
"L 'A IRE ÉCONOMIQUE DE BARCELONE, UNE OPTION JUSTIF IÉE"
CONFERENCIAA DE L EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL A TOULOUSE.
Toulouse, 26 d'abril de 1988
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
MESDAMES ET MESSIEURS,
AU NOM DE LA VILT,E DE BARCELONE ET AU NOM DE
TOUTES LES CORPORATIONS ÉCONOMIQUES ICI REPRESENTÉES,
(PORT AUTòNOI4 DE BARCELONA, PARC TECNOLòGIC DEL VALLèS,
CàMARA
DE COMERÇ DE BARCELONA ET FIRA DE BARCELONA) JE
VOUS REMERCIE DE VOTRE PRÉSENCE á CETTE RÉUNION QUI,
J'ESPRE, SERA PLEINE D' INTÉRET POUR VOUS.
JE DOIS AVOUER, EN TOUTE FRANCHISE, QUE JE SUIS
PERSUADE QU'IL EXISTE DE FORTES RAISONS QUI POUSSERONT
VOS ENTREPRISES á CONS IDÉRER L'AIRE DE BARCELONE COMME
UNE OPTION SÉRIEUSE AU MOMENT DE DÉCIDER Ou PLACER VOS
ENTREPRISES EN DFIIORS DE VOTRE PAYS.
ET CELLE-CI EST UNA OCCASION SANS PRÉCÉDENT,
PUISQUE, POUR LA PREMIèRE FOIS, SOUS LE TITRE "AREA
ECON6MICA DE BARCELONA", NOUS PRESENTONS DANS CE CADRE
PRIVILÉG IÉ DE LA FOIRE DE TOULOUSE, LES POSSIBILITÉS QUI
SONI OFFERTES PAR L'ENSEMBLE DES INSTITUTIONS a CEUX QUI
�-3-
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
SERAIENT DÉSIREUX, SOIT D'IN:ITIER, SOIT DE DEVELOPPER
DFS RELATIONS COMMERC IALES DANS L'AIRE DE BARCELONE.
C' EST DANS LE STAND "AREA ECONÓMICA DE BARCELONA"
QUE VOUS TROUVEREZ LA CLÉ POUR FAIRE DES AFFAIRES à
BARCELONA. CHACUNE DES INSTITUTIONS QUI S'Y TROUVENT
REPRÉSENTÉES ONT LEUR R6LE SPÉCIFIQUE, CEPENDANT, LE
FAIT DE SE PRÉSENTER CONJOINTEMENT ICI GARANTIT LA
VOCATION DE TOUS D'ETRE PRESENTS DE MAN IèRE ACTIVE DANS
L'ÉCONOMIE INTERNATIONALE ET NOTRE BONNE DISPOSITION
POUR ARTICULER LES INICIATIVES DONT LES DIFFÉRENTS
INSTITUTIONS DE L'AIRE DE BARCELONE SE FONT L'ÉCHO.
L' "ARFA ECONSMI CA DE BARCELONA" EST AUS SI UN
CONCEPT GÉOGRAPH IQUE ET ÉCONOMIQUE. C' EST á TRAVERS LUI
QUE NOUS SOUHAITONS METTRE à VOTRE PORTEE LE POTENTIEL
D'UNE DES 136 REGIONS ÉUROPÉENNES LES MIEUX PLACEES EN
CE
MOMENT POUR FAVORISER L' INVE STI SSEMENT ET
LE
DÉVELOPPEMENT ÉCONOMIQUE. CETTE RÉGION, QUI A SON POIDS
SPÉCIFIQUE DANS LA MÉDITERRANÉE, EST FORMÉE PAR LE MIDIPYRÉNÉES, LE LANGUEDOC-ROUSSILLON, L'AIRE DE SARAGOSSE,
LA C5TE DE VALENCIA ET LA CATALOGNE ELLE-MME. CETTE
�Ajuntament de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
RÉGION EST HABITÉE PAR 15 MILLIONS DE PERSONNES ET ELLE
EST LA SEPTIèME D'APRèS LE NOMBRE
D'HABITANTS ET LA
QUINZIéME D'APRS LA SUPERFICIE DU TERRITOIRE DANS
L' EN SEMBLE DES 136 RÉGIONS ÉUROPÉENNES. BARCELONE EN EST
SON CENTRE ÉCONOMIQUE ET INDUSTRIAL LE PLUS IMPORTANT,
AGISSANT DANS UN RAYON DE 350 KM.
L'OPTION
"ARFA ECONóMICA DE BARCELONA"
EST
ÉGALMENT JUSTIFIÉE POUR DIX RAISONS:
PREMIèRE
NA)
RAISON:
ACCROISSEMENT ACTUEL DE
L' ÉCONCïMIE ESPAGNOLE. L' AUGMENTATI ON DU PRODUIT NATIONAL
BRUT
ESPAGANOL A ÉTÉ, EN 1987, DU 4,5% BIEN AU DESSUS DE
LA MOYENNE DE LA CEE. D'AUTRE PART, LE DIFFERENTIEL DE
L' INFLATION EN ESPAGNE PAR RAPPORT AUX AUTRES PAYS DE LA
Ca1MUNAIITÉ EUROPENNE S' EST ÉNORMÉMENT RÉDUIT: LE 5%
D'INFLATION DE
1987,
SIGNIFIE QUE
LA LUTTE CONTRE
L'INFLATION EN ESPAGNE EST SUR LE POINT D'OBTENIR UN
GRAN SUCCS.
�—5—
Ajuntament de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
DEUXIèME.
(RAISON) .
BARCELONE EST LA PORTE i
D'ENTRÉ E a UN MARCHÉ DE 35 MILLIONS DE CONSOMMATEURS.
BARCELONE, Dii SA SITUATION GÉOGRAPH IQUE, PROCHE DE
LA FRONTIèRE AVEC LA FRANCE, AYANT D'EXCELLENTES VOIES
D'ACCS, ROUTIèRES, MARITIMES ET AÉRIENNES, EST LA PORTE
IDÉALE D'UN MARCHÉ DE 35 MILLIONS DE CONSOMMATEURS
ESPAGNOLS, QUI EST EN PLEIN DÉVELOPPEMENT. C' EST AUSSI
UNE PORTE POUR LE MARCHÉ DE L'AFRIQUE DU NORD, DU MOYEN
ORIENT ET DE L'AMÉRIQUE LATINE. LA CATALOGNE EST, PAR
AILLEURS, UNE DES REGIONS DE L'ESPAGNE AYANT LE PLUS
GRAND NIVEAU DE REVENUS ET DE CONSOMMATION, AUSSI BIEN
DOMESTIQUE QU' INDUSTRIEL.
TROISIME.
(RAISON) .
BARCELONF.
POSSèDE
UNE
PUISSANTE INFRASTRUCTURE INDUSTRIELLE ET D'EXCELLENTES
COMMUNICATIONS AVEC L'EUROPE ET LE RESTE DU MONDE.
L' "ARFA ECONÓMICA DE BARCELONA" SE TROUVE à UNE HEURE ET
DEMI, , EN VOITURE, PAR L'AUTOROUTE, DE LA FRONTIèRE
FRANCAISE. ELLE POSSèDE UN AÉROPORT INTERNATIONAL RELIÉ
AUX PLUS IMPORTANTES MÉTROP6LES DU MONDE ET QUI
ACTUELLEMENT EST EN TRAINT D'èTRE AGRANDI ET MODERNISE.
^
u
�-6Ajuntament de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
LE PORT DE BARCELONE TIENT OCCUPER LA PREMIèRE PLACE
DANS LA MÉDITERRANÉE, IL EST EN PLEIN DIVELOPPEMENT ET
POSSèDE UNE ZONE DOUANIRE EXEMPTÉE FORT INTÉRESSANTE.
EN 12 HEURES UN CAMION PEUT TRANSPORTER VOS PRODUITS DE
BARCELONE FPANKFURT POUR UN MONTANT DE 1.667 DOLLARS
AMÉRICAINS.
D'AUTRE PART,
CORRECTEMENT URBANISA,
IL DISPOSE DE SOL INDUSTRIEL,
OG
VOUS POUVEZ PLACER
VOS
INDUSTRIES. LES MAIRIES DE L'"AREA METROPOLITANA" DE
BARCELONE FONT UN GRAND EFFORT AFIN D'AGRANDIR
CONSTAMMENT LEURS OFFRES. IL FAUT REMARQUER LA MISE EN
ROUTE, DANS SIX MOIS, DU PARC TECNOL¿GIC DEL VALLS (1
30 KM. DU CENTRE DE BARCELONE)
EMPLACEMENT MIS
OFFERTS
A
oa,
SON EXCELLENT
PART, TOUTE UNE SÉRIE DE SERVICES SONT
AUX ENTREPRISES DOUÉES
D'aNE
TECHNOLOGIE
AVANCÉE. PARMI CES SERVICES ON PEUT CITER UN "INSTITUT
DE TRANSFERNCIA DE TECNOLOGIA"
ET
UN
"CENTRE
D'EMPRESES" POUR L'INSTALLATION DE NOUVELLES OU DE
PFTITES
ENTREPRISES,
QUI FOURNISSENT DES CONSEILS
�-7Ajuntament de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
AS SFS SEURS ET DES ACTIVITÉS DE FORMATION.
ET, CE QUI EST LE PLUS IMPORTANT: L' ÉNORME RÉSEAt1
D' ENTRE PRI SES INDUSTRIELLES QUI EXISTE DÉJà, ET QUI SONT
EN MESURE DE DEVENIR DES FOURNISSEURS, SOUMISSIONNAIRES
OU BIEN D'EFFICACES AUXILIAIRES DE VOTRE ENTREPRISE.
BARCELONE EST LE COEUR DE L'INDUSTRIALISATION DE
L'ESPAGNE. UNE INDUSTRIE DIVERSIFIÉE ET EFFICACE EXISTE
DEPUIS 200 ANS DANS NOTRE AIRE ET L'ON PEUT DIRE QUE
PRATIQUEMENT TOUS LES SECTEURS INDUSTRIELS Y
SONT
RE PRÉ SENTÉS .
QUATRIèME. (RAISON) . LES GENS. LE PERSONNEL DONT
VOTRE ENTREPRISE PEUT AVOIR BESOIN. DEPUIS L'OUVRIER
MANUEL JUSOU'AU DIRECTEUR D'USINE SONT DISPONIBLES POUR
èTRE ENGAGÉS, MOYENNANT UN SALAIRE RAISONNABLE. ILS ONT
UN NIVEAU TRèS QUALIFIÉ ET UNE BONNE FORMATION
PROFESSIONNELLE:
A) ILS SONT DISPONIBLES, PUISQUE LE PROBLèME
DU CH6MAGE PROVOQUÉ PAR LA CRISE,
A
�-8Ajuntament de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
FAVORISÉ UNE SITUATION Oü IL N' EXI STE
COMME D AN S D'AUTRES
PAS,
PAYS, UN MANQUE DE
P!AIN D'OEUVRE QUALIFIÉE.
B)
LE COIT DU TRAVAIL EN
ESPAGNE EST,
ENCORE AUJOURD'HUI, INFÉRIEUR à CELIJI DE
PRESQUE LA TOTALITÉ DES PAYS ÉUROPFNS (à
L'EXECPTION DU PORTUGAL ET DE LA GRèCE),
ET BIEN INFÉRIEUR à CEUX DU JAPON ET DES
ETATS UNIS.
C)
LE DEGRÉ DE QUALIFICATION EST ELEVÉ.
BARCELONE CONCENTRE TROIS UNIVERSITÉS AVEC
UN NOMBRE TRèS ÉLEVÉ D'ÉTUDIANTS ET AVEC
UN NIVEAU IMPORTANT. LES EFFORTS FAITS
DANS LA RECHERCHE,
SONT AUS SI
IMPORTANTS. RÉCEMMENT,
TRèS
DES CENTRES DE
RECHERCHE APPLIQUÉE ONT ÉTÉ CRÉES DANS
NOTRE AIRE. (MICROÉLECTRONIQUE, NOUVEAUX
MATERIAUX,
"CENTRE DE CAD", "INSTITUT DE
DISSENY TEXTIL", ETC.)
D) FINALEMENT, IL EXISTE à BARCELONE UNE
�—9—
Ajuntament de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
CULTURE ET UN SENS ETHIQUE DU TRAVAIL
PROVENANT D' UNE HISTOIRE ORIENTÉE VERS LE
TRAVAIL INDUS`PRIEL ET DOUF,E D'UNE
MENTALITÉ D'ENTREPRISE. LES RÉSULTATS SONT
Là: LA PRODUCTIVITÉ LA PLUS ÉLEVÉE DE
L' ESPAGNE.
CINOUIèME. (RAISON) . UNE FISCALITÉ RAISONNABLE.
LES IMP6TS PAYÉS PAR LES ENTREPRISES NATIONALES ET
ÉTRANGRES EN ESPAGNE
AIRE,
ET, PLUS CONCRèTAMENT, DANS NOTRE
SUPPORTENT LA CONCURRENCE D'AUTRES PAYS
L'EUROPE (NOTRE 35% DE L'IMP6T SUR LES SOCIÉTÉS
DE
EST
TOUJOURS INF É RIEUR à CELUI APPLIQUÉ DANS LA PLUPART DES
PAYS DE LA COMMUNAUTÉ) . D'AUTRE PART, L'IMP6T SUR LE
REVENU, QUI S'APPLIQUE AUX RENTES INDIVIDUELLES, EST à
SON TOUR MOINS ÉLEVÉ QUE DANS BEAUCOUP DE PAYS DU CENTRE
ET DU NORD DE L'EUROPE.
SIXIèME (RAISON) . LES SERVICES AUX ENTREPRISES.
BARCELONE EST UNE GRANDE VILLE DE 2 MILLIONS D'HABITANTS
ENVIRON, 3 MILLIONS SI L' ON TIENT COMPTE DE L'AIRE
�—10—
Ajuntament de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
MÉTROPOLITAINE. ELLE A DEPUIS TOUJOURS ÉTÉ OUVERTE AUX
AFFAIRES INTERNATIONALES. VOILá POURQUOI ELLE DISPOSE DE
TOUTE SORTE DE SERVICES DONT UNE ENTREPRISE PEUT AVOIR
BESOIN: BANOUES NATIONALES ET 1.TRANGèRES, UNE BOURSE DE
VALEURS TRS ACTIVE, DES ENTREPRISES CONSULTATIVES,
AUDITRICES; D'NSSURANCES, UNE CHAMBRE DE COMMERCE
CENTENAIRE ET UNE FOIRE QUI ACCUEILLE,
5
TRAVERS SES 40
SALONS, PRESQUE DEUX MILLIONS ET DEMI DE VISITEURS PAR
AN.
,01/
SEPTIME (RAISON). STIMULOR LES INVESTISSEMENTS.1
BARCELONE ET SON AIRE D'INFLUENCE JOUISSENT D'UNE SÉRIEI
D'ÉLÉMENTS CAPABLES DE STIMULER LES INVESTISSEMENT
INDUSTRIELS AU DESSUS DE LA MOYENNE ÉUROPÉENNE:
A) VOUS POUVEZ OBTENIR DES SUBVENTIONS ALLANT
JUSQU'AU 30% DE VOTRE INVESTISSEMENT DANS DES
CAPITAUX ACTIFS SI VOTRE ENTREPRISE EST PLACÉE
DANS L'UNE DES NOMBREUSES ZONES D' URGENT
REINDUSTRIALITZACI5 DE L'AIRE DE BARCELONE.
1
�—11—
Ajuntament de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
B) VOUS POUVEZ OBTENIR DES DÉDUCTIONS FISCALES
TRèS IMPORTANTES EN RAISON DE LA CRÉATION DE
POSTES DE TRAVAIL (0,5
MILLIONS DE PESSETAS PAR
EMPLOYÉ) OU BIEN AVEC DES INVESTISSEMENTS
D'ACTIFS FIXES (JUSQU'AU 15%) .
C)
VOUS POUVEZ OBTENIR DES
AVEC UN FAIBLE
CRÉDITS SUBVENTIONNÉS,
INTÉRT, A TRAVERS LE "BANCO DE
CRÉDITO INDUSTRIAL".
D) VOUS POUVEZ Br NÉFICIER DE NOMBREUSES AIDES
RECHERCHE AU DÉVELOPPEMENT,
à
LA
ET AUSSI
L' INSTALIATION DF. NOUVELLES TECHNIQUES.
HUI'.PIPME ( P.AISON) . LA QUALITÉ DE VIE. LA CATALOGNE
EST LA CALIFORNIE DE L'EUROPE POUR CE QUI EST DE LA
QUALITÉ DE VIE. BEAUCOUP PARMI VOUS CONNAISSENT NOTRE
RÉGION EN TANT QUE TOURISTES. BARCELONE EST UNE VILLE
COSMOPOLITE, PLEINE D'ATTAITS
CULTURELS ET DE LOISIRS Oü
IL FAIT BEAU VIVRE. ELLE EST LA COMBINAISON ENTRE
�-12-
Ajuntament de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
L'OUVERTURE VITALE DU SUD DE L'EUROPE ET LA TRADITION
CULTURELLE DU CENTRE ET DU NORD DE L'EUROPE. BARCELONE
EST AUJOURD'HUI, DU POINT DE VUE CULTUREL, UN POINT DE
REPèRE MONDIAL. VIVRE DANS NOTRE VILLE PEUT VOUS
GARANTIR TOUS LES CONFORTS D'UNE GRANDE VILLE MODERNE.
NEUVIME. LES JEUX OLYMPIQUES DE 19E12. COMME IL
EST DÉJS ARRIVÉ LORS DES DEUX EXPOSITIONS UNIVERSELLES
(CELLE DE 1989 ET CELLE DE 1929) , BARCELONE VIBRE EN CE
MOMENT POUR L'ORGANISATION DES JEUX OLYMPIQUES D'ETÉ DE
1992. LES JEUX CONSTITUENT, NON SEULEMENT UNE OPORTUNITÉ
CONCRèTE DE FAIRE DES AFFAIRES POUR BEAUCOUP
D'ENTREPRISES, MAIS AUSSI UN STIMULATION POUR LA MISE EN
ROUTE DE NOMBREUX PROJECTS D' ENTREPRI SE PUBLIQUES OU
PRIVÉS. C'EST UN MOMENT D'ENTHOUSIASME CRÉATEUR DANS
TOUS LES DOMAINES ET QUE NOUS VOULONS MENER AU —DELj DE
L' AN NÉE 1992.
.
UN MOMENT DONI VOTRE ENTREPRISE DOIT
PROFITER.
DIXIME.
(RAISON).
L'EXISTENCE D'INSTITUTIONS
�—13—
Ajuntament de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
LA
TELLES QUE LE PORT AUT¿NOM DE BARCELONA,
BARCELONA", "EL
CONSORCI DE LA ZONA FRANCA", ET LA
"CAMERA DE COMERÇ,
POU R
CONJOITEMENT
I ND ííST RI A I NAVEGAC I6
AVEC LA MAIRIE DE BARCELONE,
DISPOSI TION
"F IRA DE
ELLES SONT
A
VOTRE ENTIèRE
VOUS A ID ER DAN S LES
PROCES SUS
CONCERNANT LES INVEST I S SEMENT S , VOUS FOURNISSANT TOUTE
SORTE DE REN SEIGNEMENTS Q UALIE IÉES AU SERVICE DE VOTRE
ENTRE PRI SE ET DES INSTITUT I ONS Id I REPRÉSENTÉES DONT LE
SEUL BUT EST DE VOUS RENDRE LA TáC HE PLUS EAC ILE.
EN RÉSUM1, JE CROI S, HONN&TEMENT , QU IL EXISTE
SUF FI S AM MENT DE P,AI SON S POUR TEN IR COMPTE DE NOTRE
OP T ON.
P ERMETTEZ–MO I DE VOUS DIRE, AU NOM DE LA VILLE ET
DES CORPOP,ATION S Q UI M'ACCOMPAGNENT IC I , QUE VOUS SEREZ
TOUS CHALEUREUSEMENT A CCUEI L LI S SI VOUS DÉC ID EZ , á BON
ESC IENT , DE CI-TOI S IR NOTRE AIRE POUR IN STAL LER VOTRE
ENTRE PRI SE.
-BARCELZ-NE , QUI A TOUJOURS EA IT PREUVE D &TRE UNE
�-14-
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
VILLE OUVERTE, VOUS RECEVRA CHALEUREUSEMENT, LES BRAS
OUVERTS.
MERC I
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4061
Title
A name given to the resource
L'Aire Economique de Barcelone, une option justifiée / Conferència
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Consumisme. Parc Tecnològic del Vallès. Institut de Transferència Tecnològica. Port Autònom. Fira. CZF.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Tolouse, França
Language
A language of the resource
Francès
Subject
The topic of the resource
Economia
Indústria
Relacions Internacionals
Infraestructures
Barcelona
Acció política
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-04-26
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1158/19880520d_00291.pdf
f8ca1e70524a543dd35f148ffb721ae2
PDF Text
Text
`^
^.
EL SECRETAR! PARTICULAR DE
L'ALCALDE DE BARCELONA
PARAULES DE PRESENTACIO DEL SENYOR ALCALDE EN LA CONFERENCIA
PRONUNCIADA PEL SENYOR PERE DURAN I FARELL
Saló de Cent.
20 de maig de 1988.
Molt Honorable senyor President, Excel.lentíssimes i Il.lustríssimes Autoritats, senyor President de la Comissió del Centenari i membres de la Comissió, Regidors, estimats amics:
En l'inici dels actes que han de constituir la commemoració
del Centenari de l'Exposició Universal de 1888, evidentment, amb
un to modest, com s'escau en el període polític que estem vivint,
modest, però puntual -avui és el dia, tal dia com avui La Reina
Regent va inaugurar l'Exposició, no podiem faltar en el calendari- ens va semblar que la Presidència de la Comissió del Centenari havia de ser, havia de recaure en un ciutadà il.lustre.
El 88 va ser una explosió de ciutadania, impulsada des de
l'Ajuntament d'en Rius i Taul-?t, però involucrant tothom.
Pere Duran és de la raça d'empresaris-ciutadans que ens han
honrat amb la seva imaginacio i creativitat. En el camp de l'energia i en molts altres camps. I Pere Duran ha estat sempre, a
més, un home d'unitat -i vull remarcar-ho avui, és el dia que
s'escau per fer-ho- un home que a diferència dels que van
protagonitzar el tràgic període en què aquesta ciutat va ser
nomenada "la ciutat de les bombes", va cercar sempre acords i ha
cercat sempre acords amb la societat i, concretament, amb els
treballadors.
Jo, personalment, els puc dir que recordo l'any 67, un any
d'inici d'una certa crisi econòmica, un pre-anunci del que hauria
de ser la crisi econòmica: vagues, problemes... Essent ell President d'una gran empresa barcelonina, amb dificultats en aquell
moment, i essent jo un membre, molt modest, de la direcció d'un
Partit d'esquerra, aleshores, però, molt present a les fàbriques
del metall de Barcelona, va enviar un intermediari a cercar una
solució al conflicte, solució que en aquell moment no es va
trobar, però que va donar lloc a una declaració d'en Pere Duran,
difícil, arriscada, a favor dels Sindicats clandestins, com a
interlocutors vàlids. Haig de dir, a més, que l'intermediari era
en Jordi Pujol i Soley.
�Y
EL SECRETARI PARTICULAR DE
LALCALDE DE BARCELONA
Quina diferència, Pere Duran! amb aquella burgesia que els
nostres avis van haver de condemnar per la seva insensibilitat
davant de les causes dels aldarulls. Moltes coses han canviat,
els treballadors també. En tot cas, amb Pere Duran tenim tota una
transició cap a una classe empresarial diferent, agnòstica en
matèria d'ideologia social, molt més oberta (com ha de ser) al
diàleg i a la construcció en comú. Té la paraula.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4064
Title
A name given to the resource
Paraules de presentació del Senyor Alcalde en la conferència pronunciada pel Senyor Pere Duran Farell en motiu de la commemoració del Centenari de l'Exposició Universal de 1888
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Subject
The topic of the resource
Commemoracions
Història
Indústria
Duran Farell, Pere, 1921-1999
Model social
Exposició Universal de Barcelona (1888)
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-05-20
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1159/19880530d_00293.pdf
e41c9c46a2c8f1e36e9363cbd33ca51a
PDF Text
Text
Alcaldía
Ajuntament
/i de Barcelona
Gabinete
I
de
Comunicación
Pza. S. Jaime sin.
08002 Barcelona
Tel. 301 07 07
Télex 54519 Laye
1
LA
COMMEMORACIÓ SOLEMNE DE LA TRADICIó FIRAL DE
BARCELONA, EN EL MARC GENERAL DEL CENTENARI DE L'EXPOSICIÓ
UNIVERSAL DE 1888, QUE L'AJUNTAMENT I LA CIUTAT COMMEMOREN
AQUEST ANY CONVIDA A UNA REFLEXI6 ESTIMULANT SOBRE EL
PAPER DE LA FIRA DE BARCELONA, LA SEVA HIST6RIA I EL SEU
ç-,
FUTUR.
1
L
L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA TREBALLAT A FONS I ESTA
COMPROMAS A FER-HO EN EL FUTUR PER A POTENCIAR LA FIRA DE
BARCELONA COM A INSTRUMENT DE PROJECCIó INTERNACIONAL DEL
COMERÇ, LA INDÚSTRIA I ELS SERVEIS DE LA CIUTAT I DE TOT
CATALUNYA, AIXí COM DE PLATAFORMA DE PROJECCIó
INTERNACIONAL DE L'ECONOMIA ESPANYOLA, D'ACORD AMB LA SEVA
ACREDITADA TRADICIó. L'EXECUCIó EN MARXA DE NOUS PROJECTES
EN L'AMPLIACIó D'INSTAL.LACIONS I SERVEIS COL.LOCA LA FIRA
EN UN MOMENT PARTICULARMEMNT INTERESSANT.
BARCELONA ÉS CONEGUDA ARREU COM CIUTAT,, ,-I5-É FIRES
IMPORTANTS
EN
TOTS
ELS SECTORS I ..AMB
UN
"t`Vvk
àMBIT
INTERNACIONAL CONSOLIDAT I RECONEGUT.-LÁ ZONA D'INFLU1NCIA
ECON6MICA\ DE LA CIUTAT S'ESTà AMPLIANT AQUESTS DARRERS
ANYS A UNA AMPLIA REGIÓ EUROPEA QUE COMPRèN EL NORD
D'ESPANYA I EL SUD DE FRANÇA, UNA REGIó SUD DE L'EUROPA
MEDITERRàNIA REPRESENTADA PER CIUTATS COM VALèNCIA,
p¿Rv A
�-4~
ER1
o,
Alcaldía
Gabinete de
Comunicación
Ajuntament
de Barcelona
, i¿Ill 1)
s ,:,,
1
,
y
0.(1'
Pza. S. Jaime s/n.
08002 Barcelona
Tel. 301 07 07
Télex 54519 Laye
'R-
L,9'A , '''L (rp.J j''
i f
r
-.
130.
.< IY i ‘jj ,,:10'; ri:: c
-1 ' ',,
i.
7
(;)
SARAGOSSA, TOULOUSE, MONTPELLER L MARSELLA QUE ENS AGRADA
/
D'ANOMENAR COM EL NORD DEL SUD.
LA FIRA DE BARCELONA HA ESTAT UN FACTOR DECISIU EN AQUEST
FENóMEN, HA ESTAT PROBABLEMENT LA PRIMERA INSTITUCI6
ECONÒMICA QUE HISTÒRICAMENT HI HA EXERCIT UNA ATRACCIÓ. EN
L'ACTUAL SITUACIÓ, AQUESTA TENDèNCIA CAP A UNA REGI6
EUROPEA MEDITERRàNIA ENTRE FRANÇA I ESPANYA OFEREIX A LA
FIRA NOVES POSSIBILITATS.
tux(
LA COMMEMORACIÓ DE LA TRADICIÓ I LA CONTINUITAT FIRAL DE
LA CIUTAT CONINCIDEIX, D'ALTRA BANDA, AMB UN MOMENT
,.114m.cr,Aos)
D'IL.LUSIó HISTòRICA DE BARCELONA I DELS BARCELONINS.
Há.- -:'7.5o6s6LípIds'D411992 1b VISCUDA PER
'
BARCELONA NO SOLS COM UN GRAN ESDEVENIMENT ESPORTIU DE
CARáCTER UNIVERSAL, SINò COM L'OCASIÓ DE FER UN SALT
ENDAVANT
PERMETILA CIUTAT COL.LOCAR—SE FAVORABLEMENT
EN EL LLINDAR DEL SEGLE XXI. ES EL QUE VA FER BARCELONA
TAMBÉ EN OCASIÓ DE LES EXPOSICIONS UNIVERSALS DE 1888 I
(-1929."--„LA TRADICI6 FIRAL DE LA CIUTAT VA LLIGADA A AQUESTS
GRANS SALTS ENDAVANT I LA FIRA DE BARCELONA, QUE PARTICIPA
ACTIVAMENT EN ELS ESFORÇOS D'AVUI PER LA BARCELONA DEL
:,-,,
>. )
7
-,›
17.
2,
1
DEMá, Hl TÉ UN NOU REPTE I UNA NOVA OPORTUNITAT.
1 co M A te*OZ Al be cftrsailvvA7
plAjo c 14 00
11
Dei 7,fyt tpt.- rpfl "ebta
p kt>z, be7 1 tif liCCA1114 1 ktoliot41Qvt'S 1
liS eiti cAftran rli a rvilw De'''. lerMen" (-4"5 A-tc`f Ann
] c. , p~
114 pini pi)
I? ' 1. 'phi; , i ‘ 'w', FOZ, Trk Al
1 i0 TOA be 1 04 v u tu ro- 471K Pti- itSbOV 4 0111.414 chi
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4065
Title
A name given to the resource
Acte inaugural de la Fira Internacional de Barcelona, FIB'88
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Fira de Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Commemoracions
Comerç
Indústria
Relacions Internacionals
Model social
Barcelona
Fira de Barcelona
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-05-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1162/19880608d_00206.pdf
1e511e3524d2fcc560ec700adeb09aac
PDF Text
Text
Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Sr.
Pasqual IvIaragall, en el sopar homenatge a Charles
A. Ford, Gran Ho te
Sarrià.
Barcelona,- 8 de juny de 1988
�QUERIDA SEÑORA CONSUL DE ESTADOS UNIDOS:
APRECIADO SEÑOR CONSUL COMERCIAL:
APRECIADOS AMIGOS:
ES UNA GRAN SATI SFACCIóN PARA MI ESTAR CON
USTEDES HOY, ESTA NOCHE, PARA RENDIR HOMENAJE AL
SEÑOR CóNSUL COMERCIAL DE LOS ESTADOS UNIDOS, SR.
CHARLES A. FORD, AL FI NAL DE SU MANDATO EN NUESTRA
C IUDAD.
TENGO,
POR LO MENOS,
TRES MOTIVOS DE
SATISFACCIóN.
SATI SFACCIóN, EN PRIMER LUGAR, POR RECONOCER
UN MAGNÍFICO TRABAJO EN EL TERRENO DE LA PROMOCIóN
ECON5MICA E INDUSTRIAL DEL AREA ECON6MICA DE
BARCELONA.
LA REACTIVACIóN Y • LA PROYECCI6N
�ECONóMICA DE TODA EL áREA DE INFLUENCIA DE
BARCELONA FIQJ PA ENTRE NUESTRAS MáS IMPORTANTES
PRIORIDADES. Y PARA ELLO TODOS LOS ESFUERZOS SON
POCOS .
SATISFACCIóN, EN SEGUNDO LUGAR, PORQUE
RECONOCEMOS ESTA NOCHE UN ESTRECHAMIENTO DE LOS
LAZOS ECONóMICOS Y COMERCIALES CON LOS ESTADOS
UNIDOS. HE PROCLAMADO A MENUDO MI SIMPATíA HACIA
LOS ESTADOS UNí7JO S DE AMéRI CA COMO MI SEGUNDA
PATRIA, Y ME FELICITO HOY UNA VEZ MáS DE LA
EXCELENTE LABDR DESARROLLADA POR EL CONSULADO EN
BARCELONA, Y EL SR. FORD EN PARTICULAR, POR ATRAER
HACIA NUESTRA áREA GEOGRáFICA EL INTERéS COMERCIAL
E INVERSOR
NORTEAMERICANO,
TRADICIONALMENTE
LOCALIZADO EN OTRAS áREAS DE ESPAÑA,
MUY
ESPECIALMENTE EN MMADRID .
SATISFACCIÓN,
POR FIN,
PORQUE
ESTAMOS
�RINDIENDO HOMENAJE A UP. SERVIDOR PúBLICO, A UN
RESPONSABLE DE LA. ADMINISTRACIóN 'PúBLICA, QUE ES,
AL MISMO TIEMPO, UN MAGNÍFICO EMPRENDEDOR. SIEMPRE
HE CREIDO QUE SE PUEDE SER EMPRENDEDOR DESDE LA
ADMINI STRAC IóN PúBLICA, QUE' SE PUEDE ACTUAR CON
INICIATIVA Y AUDACIA, QUE NO SON PATRIMONIO DE LA
EMPRESA PRIVADA. Y ME ALEGRO HOY DE PODER RECONOCER
ESTE ESPÍRITU EN EL TRABAJO DE "JACK" FORD.
QUISIERA, POR OTRA PARTE, APROVECHAR ESTA
OCASIóN PARA RECORDARLES EL COMPROMISO DEL
CONSORCIO DE LA ZONA' FRANCA,
D
COMO AGENCIA PARA EL
ARROLLO ECON5MICO DE BARCELONA, EN LA PROMOCIóN
INTERNACIONAL DE NUESTRA áREA GEOGRáFICA.
DESEARÍA RECORDARLES QUE HACE YA MáS DE UN AÑO
QUE EL - CONSOFCI O DEC IDI6 ABRIR EN NUEVA YORK LA
PRIMERA OFICINA PERMANENTE (DE UNA ENTIDAD PUBLICA
ESPAÑOLA) PARA LA CAPTACIóN DE INVERS
I6N
NORTEAMERICANA, DIRIGIDA CON GRAN ACIERTO POR EL
�SR. FERRAN LEMUS, QUE TENEMOS EL GUSTO DE TENER CON
NOSOTROS ESTA NOCHE.
EL BALANCE DE UN AÑO DE TRABAJO DE LA OFICINA
DE NUEVA YORK ES MUY POSITIVO: EXISTEN
NEGOCIACIONES CON 62 EMPRESAS (15 CON PROYECTOS DE
INVERSIONS "GREFN FIELD" Y 17 CON PROYECTOS DE
" JO I NT-VENTU RE " )
DURANTE ESTE MI SMO MES DE JUNIO
SE ESTáN VISITANDO 14 EMPRESAS, Y DENTRO DE UNOS
DÍAS EL SR. LEMUS TRENDRá OCAS IóN DE CONECTAR CON
76 EMPRESAS CANA DIENSES EN UN ACTO A CELEBRAR EN
TORONTO, QUE SE EMPEZ6 A GESTAR A RAZ DE MI
RECIENTE VISITA A AQUELLA CIUDAD.
EN TODO ESTE TRABAJO PROMOCIONAL,
HEMOS
ENCONTRADO S TEMPRE EN CHARLES A. FORD Y EL
CONSULADO DE ESTADOS UNIDOS, UN APOYO ENTUSIASTA Y
CONSTANTE.
POR TODO ELLO, ME COMPLACE ENTREGAR AL SR.
CHARLES A. FORD EL PRIMER PREMIO BARCELONA DE
�PROMOCIóN INDUSTRIAL, QUE CONSISTE EN ALGO MUY
LIGADO A LA TRADI CIóN CULTURAL DE NUESTRA CIUDAD:
UNA PIEZA DEL ARQUITECTO ANTONI GAUDï, EXPRESI6N
DEL GENIO Y LA INICIATIVA DE NUESTROS CIUDADANOS.
MUC HAS GRACIAS.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4068
Title
A name given to the resource
Sopar homenatge a Charles A. Ford, cònsol comercial dels Estats Units
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Gran Hotel Sarrià, Barcelona
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Commemoracions
Relacions Internacionals
Gestió pública
Comerç
Indústria
Acció política
Territoris
Ford, Charles A.
Estats Units
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-06-08
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1163/19880609d_00297.pdf
3d0850bd1c1d39e728cbe4cd1d3a5894
PDF Text
Text
ATRACCIÓ Y PROJECCIÓ ECONOMICA DE BARCELONA
PASQUAL MARAGALL
Alcalde de Barcelona
Conferència-col.loqui en el Cercle d'Economia
9 de juny de 1988
�-2-
Moltes grácies, estimat President i amics, senyores i
senyors. Sóc jo qui estic agraït al Cercle d'Economia per haverme convidat a donar aquesta conferencia en aquest moment.
Agraïment que, d'altra banda, ve de lluny.
El Cercle d'Economia és, i va ser en un moment más difícil
que l'actual, una institució liberal i amb un sentit aperturista.
Va ser una veu discordant i una veu coratjosa, quan això tenia un
valor per a l'evolució del país tant en el camp polític com en el
camp economic. Hi recordo conferencies, aquí, al Cercle, que per
a nosaltres eren una esperança i eren una indicació i una
referencia a la qual ens podíem agafar per anar endavant.
I el país va anar endavant i, si s'ha de mirar enrera i
veure en que es va basar l'evolució, segurament algunes de les
paraules que van tenir més significació i valor es van dir
justament en aquesta sala.
Vuil recordar com Alcalde de la ciutat que el Cercle reuneix
una mostra significativa del qué és l'empresariat i el món
econòmic, i que ja comptava amb la ciutat, ja hi tenia fe, abans
del 17 d'octubre de 1986.
En aquesta tribuna, el meu antecessor i jo mateix hem tingut
l'oportunitat
d'expressar
les gran línies
de
l'actuació
�-3municipal, molt especialment des del punt de vista financer i
econòmic.
Avui m'extendré una m-ca més en el tema de la proTecció
exterior de la ciutat, tal i :om m'han demanat. Es una petició
que em satisfà perquè em confirma que els e$forços de la ciutat
en aquest terreny tenen un rssó i susciten un interès en els
nostres empresaris inquiets.
Es veritat que una certa relació amb l'exterior es va
produir amb la nominació olímpica. Però, també, tots vostès saben
que aquest fet va ser la conseauència d'una colla de voluntats,
de la presència de la ciutat al món.
De tot això els parlaré al Ilarg de la meva exposició, que
voldria que no fos excessivament llarga. Em donaria per satisfet
si els fes arribar tres o quatre idees ben clares sobre el que jo
crec que aquesta societat ha de ter a partir d'ara, vista la seva
situació, les seves condicions i el futur que hi ha al davant.
Vull expressar, també, que l'interès del Cercle contrasta
amb la forma i la manera com de vegades altres s'expressen o com
es van expressar determinats projectes expansionistes de la
ciutat, carregats de bona voluntat però que no van reeixir, els
anys 60, 70,... i que sense el contrapès d'un govern democràtic,
no podien tenir ni varen tenir efectivament cap credibilitat.
�-4-
Avui, està de moda, en part, el reivindicar com a bo tot el
que es va iniciar i que després va fracassar, els anys 60 o 70,
per bons que fossin en altres aspectes aquells anys. Vull deixar,
també, clara referència del treball i l'enfocament diferent que
es va fer des del Cercle, clarament democràtic des del principi i
orientat a buscar no només les obres necessàries pel futur de
Barcelona sinó també el context polític en el qual aquestes
tenien tot el seu sentit.
Y no és el mateix el que ara es fa que el que s'hagués pogut
fer en aquell moment. Ara, la qualitat dels projectes en surt
beneficiada.
Aixi, la democràcia a més de bona políticament també és
positiva en el sentit que dóna una qualitat de vida millor, uns
projectes més ben acceptats, més ben participats per la societat
i amb menys errors.
Barcelona en el mapa hi ha estat sempre. Hi ha una frase,
afortunada o no, que un dia es va dir, que el que pretenia és que
Barcelona estigués en el mapa. La veritat és que si ens ho mirem
amb una mica de serenitat, ja hi erem en el mapa, sempre hi hem
estat. Barcelona de temps enrera ha tingut sempre una tradició,
un públic. El que és possible és que el públic ara hagi crescut
una mica.
�-5Un públic en el mon de l'opinió sobre la ciutat, en el món
cultural, en el món esportiu. I en molts aspectes l'ha tingut i
molt fidel. Ha tingut una tradició de ciutat resistent, de ciutat
combativa i de ciutat industrial i industriosa, llibertària també
en el millor sentit, i una certa llegenda èpica. Hi ha
barcelonistes al Marroc, hi ha penyes barcelonistes a prop de
Mòdena, ... I no és només en l'esport, és també una certa
modernitat, un cert modernisme, una certa qualitat de vida. Això
sempre hi ha estat, i sempre hi ha hagut un públic per aquestes
virtuts que la nostra ciutat té. Ara allò cert és que Barcelona
pot estar al mapa d'una altra manera i d'això és del que els
volia parlar.
Ara hi pot ser com una ciutat, a més, moderna, atractiva i
amb ambicions fonamentades, amb unes ambicions de capitalitat.
Barcelona comença a ser vista com una ciutat capdavantera en
determinades funcions. Hem aconseguit la universalització del nóm
de Barcelona i això és el resultat d'un grapat de factors.
Anar pel món explicant la candidatura de Barcelona pels jocs
olímpics ens ha posat en contacte amb els centres d'informació i
de
creació
d'opinió a nivell internacional.
Els propis agermanaments entre ciutats, que sembla un tema
purament formal, també és una ajuda i comença a produir uns
certs resultats. I no només els agermanaments formals, aquells
�-6-
que es signen, que tenen un acte, com a Colònia, com a Corea, com
el de Boston,... A més d'aquests, n'hi ha de no signats i
d'informals que són també molt positius. Amb Milà és un
agermanament no signat, però enormement efectiu; Amsterdam n'és
un altre, i Rotterdam, presents cada dia en forma de contactes,
inclús de vegades amb col.laboracions concretes.
La nominació de Barcelona com a seu dels Jocs de 1992
converteix la ciutat en un centre d'atracció i, per tant,
d'interés econòmic i financer ideal. No dic, però, que sigui un
centre neuràlgic. Això, potser seria excessiu.
Un arquitecte molt important, Norman Foster, em deia
apassionadament que no és que ell hagi guanyat un concurs, és que
ell necessitava, desitjava, estava realment ansiós de poder
guanyar aquest concurs. Va ser el millor projecte, i, doncs, s'hi
va abocar per això. I és fàcil d'entendre. A un gran arquitecte
internacional avui li interessa poder dir que a Barcelona hi ha
una peça seva. I més avui que fa uns anys.
Aquesta és una realitat i una constatació. Jo crec que podem
dir, i hem de dir-ho, perquè sinó seria falsejar les coses, que
estem fent el que havíem de fer. Calia dotar la ciutat d'un
projecte de futur que fos mobilitzador d'energies i de recursos,
i això s'ha fet.
�-7Es va apostar pel projecte olímpic perquè ram veure que hi
havia més possibilitats d'èxit que no pas :.s tres vegades
anteriors i que, per tant, es podia apostar fort i bé. Es més, el
fet d'haver apostat tres vegades durant seixant_ anys va ser la
principal raó. I molt concretament a Los Angel u s l'any 1984.
Aquest va ser l'argument fonamental de la nostra presentació, i
jo diria que el més exitós, quan vàrem dir: fa seixanta anys que
estem a la cua.
L'any 1920 van tornar d'Anvers en Samitier i en Zamora,i els
esportistes d'aquí que hi havien anat a part1Jipar junt amb una
colla d'altres esportistes catalans, ho van demanar. Es va passar
per la "guixeta" la instància d'organitzar els Jocs del 24.
S'havia posat la primera pedra del que finalment l'any 86 seria
una realitat.
Es va apostar fort perquè es sabia que es pódia guanyar. I
crec que aquesta és una de les funcions de l'Administració
actual: el fet que la societat pugui disposar del marc de
condicions generals més favorables. De cap :le les maneres
substituir a la societat, peró sí donar la referencia del quadre
en el qual aquesta es pot desenvolupar millor, des del punt de
vista de les activitats productives, culturals, de lleure,
etc...
Aportem, doncs, La configuració d'un marc 9.specialment
favorable que és el que n'hem de dir les expectativas del 92.
�-8-
Sobre això en vàrem parlar molt, inclús abans de la nominació. Jo
feia servir una frase de Garcia Duran, que citant, en penso,
l'Arrow, economista i Premi Nobel, deia que les situacions de
crisi es produeixen perquè hi ha una polarització d'expectatives,
un pessimisme injustificat. Nosaltres vam actuar una mica al
principi amb la convicció de trencar aquesta uniformitat
pessimista. No només dient "som optimistes" sinó, a més, oferint
un projecte engrescador i d'expansió del nom de la ciutat.
Vam començar les obres abans de la nominació, justament per
això, i també perquè sabíem que era un bon argument per obtenirla, perquè a última hora la determinació de guanyar havia de ser
la nostra millor argumentació.
Donada aquesta situació, i trencada ja aquesta uniformitat
negativa, no només per això, sinó també per totes les raons que
tenen a veure amb el fet d'una determinada política econòmica del
Govern, un determinat moment econòmic d'Europa, vull dir que
nosaltres també d'alguna forma hi hem contribuït. Així, s'esdevé
que Catalunya es retroba a sí mateixa. El fet de tenir una
autonomia, un sentiment de pàtria que ja no es coartat per ningú,
ens dóna una certa confiança en el futur, en nosaltres mateixos.
Són una sèrie de factors que han configurat un canvi
d'expectatives, molt espectacular en aquesta ciutat.
Un cop establert aquest marc que tots hem contribuït a fer,
�-9en especial des de les Administracions Públiques, és l'hora de la
societat. Es l'hora dels empresaris, és l'hora que vostès entrin
a actuar, "entrin a matar", però per fer d'empresari, no per fer
de polític.
Una altra aportació significativa d'aquests darrers mesos ha
estat que hem passat d'una situació de lluita contra les
conseqüències de la crisi, l'atur, molt en particular, a una
lluita contra les causes de la manca de benestar social.
1 cap Administració, ni la municipal, pot, si vol lluitar
sistemàticament per alguna cosa, ignorar que l'arma més important
de què disposem com a instrument operatiu és el mercat. Els hi
posaré l'exemple més clar: Ciutat Vella. Com a Administració fins
ara, no vull dir que hem fracassat, perquè em semblaria que és
injust amb els esforços extraordinaris que s'han fet durant tots
aquests anys. Però sí que és cert que, en tot cas, no hem
avançat tant de pressa com els problemes han avançat, fins fa
molt poc. Nosaltres ens hem convençut al final que a Ciutat Vella
no s'aconseguiran les fites que volem, els objectius que es
volen, si només treballem amb el Butlletí Oficial de l'Estat, de
la Generalitat o amb la Gaseta Municipal; si només treballem
sobre la base de programes d'àrees o declaració d'àrees de
rehabilitació integrada, inclús amb uns beneficis en els crèdits
per rehabilitació, etc... si no procurem que tot això vagi
acompanyat d'un canvi d'expectatives.
�-10I el mercat? El mercat pot actuar de dues formes:
perversament o positivament. En casos com el de Ciutat Vella el
mercat actua d'una forma perversa. Hi ha informació sobre els
problemes, i aquesta en genera més de problemes. Aleshores, el
que succeeix és que la gent que encara dóna un to, i que per tant
sent com un sacrifici personal el mantenir-s'hi, marxa. Voten amb
els peus, com diuen els llibres d'economia urbana. S'en van i la
seva partida crea encara més buit perquè ha generat més
problemes; de manera que el mercat abandonat a ell mateix, en
aquest cas perversament, està creant encara un problema més gran
que el que hi ha.
Nosaltres no hem de substituir el mercat, hem de capgirar-lo
perquè actuï en un sentit positiu. I hem de fer unes grans
inversions, un gran gest, perquè de cop i volta el marc de vida
en aquest sector de la ciutat, de la Ciutat Vella, sigui tal que
les decisions individuals, aquelles que s'expressen a través del
mercat de béns i de serveis, siguin positives per al districte i
per tant per a la ciutat.
Una lluita sistemàtica contra les conseqüències de la crisi
inclou, i ha d'incloure, una certa incidència sobre el mercat, i
sobre l'accia, ajudada, però lliure del mercat, com a factor
positiu per redreçar aquesta ciutat.
Nosaltres, hem perdut una mica la vergonya i hem entrat a
actuar a partir de l'estiu de 1985, pas de l'equador del segon
�mandat. Aleshores, ens vam preguntar si podíem continuar sent
insensibles al fet que l'atur seguia pujant, si ens podíem quedar
atrinxerats amb la tranquilitat de la consciència de saber que
segons els manuals d'economia, del Masgrev per exemple,
l'Administració Local no té perquè ficar-se en temes d'atur o de
redistribució. I vam dir que no, que no ens podíem quedar aquí i
havíem de fer coses; algunes a Ciutat Vella i algunes altres en
el terreny de l'animació econòmica directa.
I així es va crear "Iniciatives ",
que com a idea va néixer
potser l'estiu de 1985, fent-la realitat, però, al cap d'un any.
Avui ha creat disset empreses, que després triomfaran o no,
fracassaran o no, aniran endavant o no, seran útils o no, però en
tot cas demostren que des de la ciutat ens vam dir que cal anar
endavant, i perdre una mica el respecte als dogmes en matèria de
què és el que pot fer o es pot deixar de fer en relació a la
lluita contra la situació econòmica desfavorable que patíem.
"Inïciatïves" el que fa és posar idees en el mercat i ajudar
a que aquestes idees hi siguin, després ens retirem. La nostra
idea és no ser-hi mai més de tres o quatre anys. De manera que en
retirar-nos ja compti amb socis, amb persones, amb grups i amb
informacions que fan que allò tingui una solvència econòmica.
En canvi, també vam decidir d'actuar en els marges del
mercat. Es a dir, allà on no és tan fàcil trobar les persones o
�-12els grups de solvència i amb prou informació, i el que s'ha fet
és crear aquesta solvència, crear aquesta informació. I això és
el que no es pot inventar. Jo sóc enormement escèptic sobre el
fet que això es pugui fabricar, igual que no es poden fabricar
carrers, si ho poguessin fer no hi hauria problemes de tràfic.
De manera que en el marge hi actuem amb gran escepticisme,
però amb gran voluntat. "Barcelona Activa" i l'Area de
Desenvolupament Econòmic i Social el que fan és això: aportar més
gent en nom del mercat. "Iniciatives" el que fa és agafar gent
que ja està en el mercat, ajudar-los a reeixir; agafar gent que
té idees sobre la ciutat, d'entre aquests molts ciutadans que hi
ha a Barcelona que pensen que tenen la gran idea. Nosaltres
l'ajudem ha tirar-la endavant. Això és "Iniciatives".
En canvi, "Barcelona Activa" és ben bé la gent que no s'ha
atrevit, que encara no ha entrat al mercat, que no ha començat.
Nosaltres els ajudem a aconseguir-ho. I això és la prova que
nosaltres hem tractat d'anar una mica més enllà del que hi ha.
Amb el Consorci de la Zona Franca vam fer el mateix. El
Consorci de la Zona Franca era un gestor, un grup industrial molt
important;
cada vegada menys Zona Franca i cada vegada més
Consorci; cada vegada més polígon industrial, de quasi un milió
vuit-cents mil metres quadrats, però, ple ja. No hi havia res més
a fer, excepte cobrir un forat de 7.000 milions de pessetes que
es va trobar i que es va sanejar amb l'ajuda del Ministeri
�-13-
d'Hisenda. Trobada la solució pel forat financer que hi havia i
un cop solucionat aquest problema, el que fem és volar. I amb en
Ramon Mas el Consorci de la Zona Franca ha volat. S'ha convertit
en l'agent de desenvolupament econòmic de l'àrea de Barcelona; té
representants a Nova York; té ja en el seu record i en el seu
arxiu uns viatges de planificació econòmica al Nord d'Itàlia
(Milà, Torí), a Suècia i als Estats Units (Xicago, Boston, Nova
York, Washington,...) i a Alemanya i a Holanda.
I han donat ja el seu resultat: hi ha empreses americanes
que vam trobar a Xicago el novembre de l'any 1986 que ja són
aquí, que han invertit; han comprat una empresa de pneumàtics,
s'han instal.lat, no a Barcelona, sinó a Balsareny perquè són
gent que el que prefereixen és estar a prop d'aquell business
district, això per descomptat. Però a més a més perquè volen la
tranquilitat i valoren el preu del terreny. Però Balsareny és
també regió econòmica de Barcelona. Aquest de la Zona Franca és
un exemple que els hi puc donar, i els en puc donar més.
El Parc Tecnològic del Valles n'és un altre. Es va fer amb
la convicció i la mania que teníem els qui proveníem de la
Universitat que el millor que es pot fer en aquesta vida és
conjuminar universitat-empresa i ciutat. En aquesta combinació,
en aquest triangle està la base de l'èxit. Ha costat molt de ferlo, en molts sentits: ecònomic, tècnic, de definició de quin
tipus d'empreses hi havien d'anar, polític, de si això estava
�-14permès o no estava permès,... A la fí s'ha trobat la manera,
pràcticament ja existeix, i un dia d'aquest s'inaugurarà. El Parc
Tecnològic del Vallès en el 50 o 60 està venut i de vegades el
que passa és que empreses que hi van, via Consorci de la Zona
Franca, com que ho troben car s'en van a Balsareny. El que vull
dir és que també serveix d'encaminador d'inversions vers la
Catalunya interior.
I podriem parlar de Mercabarna, de quan abans preguntava als
seus directius per què no competiem amb Perpinyà, i em deien que
allà és on s'envasa, es reben, es recicla tota la collita o bona
part de la fruita i verdura que es produeix aquí, a València o a
Almeria. Ara ja, per fi, i per primera vegada, em contesten que
abans no ho podíem fer perquè Mercabarna no era encara un mercat
d'origen a Europa, però que ara ho està començant a ser.
Mercabarna ara és dues coses alhora: és el mercat de Barcelonaciutat, on hi van a comprar els detallistes dels quaranta mercats
municipals, tots amb la seva petita parada, sense cambres de
conservació, sense magatzems, i que per tant han d'anar a comprar
i vendre; i, al mateix temps, és on hi arriben flors d'Almeria í
vénen compradors d'Almeria i per descomptat de Girona
j
Tarragona. De manera que Mercabarna comença a ser, comença a
tenir aquesta talla mínima que permet pensar en una incidència en
el mercat europeu, i tot just comença a ser-ho. En tot cas, i a
diferents nivells, vegin que s'està fent el que crec que s'havia
d'intentar fer.
�-15-
Però hi ha gent que no ho ha entès així. Hi ha gent que ha
entès que l'Administració no hi hauria d'entrar en aquestes
coses, que havia de deixar més espontaneïtat, però la realitat
demostrarà, i està demostrant, que s'havia de fer.
Vostès em preguntaran, doncs, a hores d'ara quina és la
importància del sistema econòmic municipal. Quants diners belluga
i què representa per habitant o què representa sobre l'economia
local? El sistema municipal no es refereix al pressupost de
l'Ajuntament, que són cent i escaig mil milions i 20.000 milions
més si afegim els crèdits que demanem per a invertir. Si a això
hi afegim tota l'activitat de les empreses municipals, tenim el
sistema municipal:
transports,
Iniciatives,... Així,
pompes fúnebres, el sector
pressupost consolidat del holding són
uns dos-cents deu mil milions. Es a dir, unes 122.000 pessetes
per habitant y any. Això representarà un 13 % del producte
interior brut si és que es pot parlar en aquests termes a l'hora
de parlar de la ciutat.
El 8 ; 6 % del pressupost i el 4,6 per les inversions
incloses a les empreses i també en els Jocs Olímpics. Es evident
que, entre el 1980 i el 1988, del 20 al 21 % del pressupost s'ha
invertit; molt per damunt de les proporcions que es troben en
altres administracions públiques.
I aquesta activitat inversora ha estat potser una activitat
de suplència. Una actuació de suplència en el mateix sentit que
�-16-
ho és el fet que l'Ajuntament estigui fent serveis que, arreu del
món i arreu d'Espanya, fa normalment l'Estat o les Comunitats
Autònomes tan aviat com s'els hi han transferit: temes culturals,
museus, institucions de recerca, ensenyament o sanitat.
De la mateixa manera que en moments molt concrets de la
nostra història moderna, l'Ajuntament va creure que havia
d'assumir uns serveis de suplència per a mantenir i promoure el
caràcter de capitalitat de Barcelona, en el període més recent
hem cregut que les mancances de la ciutat només es podien
començar a resoldre si es feia un esforç extraordinari. I l'hem
fet encara que aquest tipus d'actuació corresponia en molts casos
al que s'espera d'una administració de caràcter superior. I
l'hem fet perquè som conscients del valor del temps, de la
importància d'haver-ho fet en el moment oportú.
El resultat obtingut, segons diversos indicadors, crec que
ens dóna la raó. Tot això, i que quedi clar, ha portat que el
servei del deute de l'Ajuntament, el deute per habitant, inclús
el deute en valor absolut de la ciutat de Barcelona sigui més
gran que el de la ciutat de Madrid, on és l'Estat o potser la
Comunitat Autònoma, qui fa moltes de les coses que aquí fa el
municipi. Això ho hem de saber, com també que les comparacions
amb Madrid es fan en unes magnituds que no són exactes.
Es lògic que la pressió fiscal i també la capacitat de
�-17finançament es refereixi, sobretot, a la capacitat d'impuls que
té la zona més central i més rica, més central de l'àrea en el
seu conjunt, es digui municipi o es digui àrea metropolitana.
Però en tot cas, que quedi clar que l'esforç que hem fet l'estem
pagant i el pagarem, i és un deute relativament elevat.
La ciutat, amb tot el que té al davant, ha de continuar fent
aquest esforç. D'això n'estic plenament convençut. En Pere Duran
Farell, en un discurs extraordinari, magnífic, a l'Ajuntament de
Barcelona, ho deia i ho calificava de "bogeria responsable". Ara
bé, he de dir que això s'ha de fer, però s'ha de fer amb
consciència í de manera vigilant. Es a dir, fem-ho sempre sabent
el que estem fent. En Pere Duran és evident que en aquell moment
estava impulsat pel mateix entusiasme que enz i m pulsa a molts
quan pensem i actuem en els projectes de la ciutat i, inclús,
encara que puguin no estar massa de moda en aquest moment.
I és aquest entusiasme una mica el pre- requisit per començar
a discutir les possibilitats d'aquesta ciutat.
�-18-
LA INVERSIó OLíMPICA
Resum despeses
Directe Olimpic Parcial no estrictament
olímpic
Total
24.724
79.975
104.699
Generalitat 8.697
46.762
55.459
5.061
1.938
6.999
Estat
Diputació
Aj.( -Barna) 2.210
Aj. BCN
39.824
51.502
91.326
COOB
97.021
200
97.221
Privats
51.318
31.230
82.548
228.855
211.607
440.462
Es el que estem fent. Aquest és un resum del que jo en dic
el llençol olímpic. Es el paper que jo vaig portar al President
del Govern el més de març i li vaig explicar tot el que s'està
fent a Barcelona.
Aquí es parla d'una inversió total de 440.000 milions de
pessetes. I aquí hi ha una colla d'agents inversors que són
l'Estat, la Generalitat, la Diputació, l'Ajuntament, el COOB i
els privats.
L'Estat inverteix uns 104.000 milions. La Generalitat està
�-19previst que n'inverteixi uns 5.000, la Diputació uns 7.000,
l'Ajuntament uns 91.000, el COOB 97.000 i el sector privat,
especialment en la Vila Olímpica, però també en algunes altres
inversions, uns 82.000 milions. L això, que suma 440.000 milions,
no inclou el Túnel de Vallvidrera, que són uns 12.000 milions;
l'aeroport, que són 18.000 milions - ja el donavem per
descomptat en el moment en què es va fer aquest llençol; el port,
que vol invertir 30.000 milions, sobretot privats; el TGV;
l'autopista Mataró-Malgrat,
tot i que és
una
autopista
parcialment olímpica. I els diré perquè.
Aquest llistat d'inversions directament i indirectament
olímpiques no compta amb l'autovia de Mataró-Malgrat, però
aquesta és una autovia indirectament olímpica perquè nosaltres
comptem que vindran a Barcelona unes 400.000 persones l'any 1992.
Catalunya, que és una regió turística europea per excel.lència
amb una regió que enmarcaríem a l'entorn d'un radi de 90 minuts
de Barcelona-ciutat, noranta minuts de cotxe, tindria uns 75.000
llocs per hostejar els forasters, comptant campings, pensions,
apartaments i hotels.
I el Túnel d'Horta s'haurà de fer algun dia perquè és un
lligam tan absolutament natural i lògic entre l'eix que ara s'ha
creat del port olímpic, de la Vila Olímpica, de Carles I amb
Marina, Sagrada Família, Túnel de la Rovira i sortida al
velòdrom. Només cal foradar el velòdrom per sortir a la Flor de
Maig, de la Diputació. A l'altra banda hi ha el Parc Tecnològic
�-20-
del Vallès, i a 200 metres Bellaterra. De manera que aquest serà
l'eix tecnològic de Barcelona; sobretot, si el parc biomèdic que
es pensa pel costat de la vila olímpica es fa. Es una inversió
que els nostres fills veuran.
Aquí si que hi ha els cinturons, hi ha el metro, inclús el
metro olímpic, el de la Zona Franca, el de Montjuïc; hi ha
l'Auditori, hi ha el Teatre Nacional. Hi ha aquest AuditoriTeatre Nacional que serà fantàstic al costat de la plaça de les
Glòries, amb en Ricard Bofill i en Rafael Monneo que s'han posat
d'acord; dos arquitectes genials que es posen d'acord per fer una
urbanització junts. 1 hi ha el Palau Nacional de Montjuïc que
l'Aulenti, una autora genial de la Gare d'Orsay, està dibuixant
per a nosaltres. Hi ha la Casa de la Caritat, que és la nostra
sorpresa d'aquesta ciutat, un espai obert tant gran com la plaça
Sant Marc de Venècia, dintre del Raval i amb el seu pati Maning
que ja funciona, que ja existeix, un gran pulmó dintre del que és
Barcelona.
El Centre Narcís Monturiol, centre de cultura al nord de la
ciutat, en els barris obrers de la ciutat perquè no pot ser que
tot ho fem a Montjuïc o a Ciutat Vella. Hem d'anar als barris i
allà a més de plantar-hi símbols, com és la República de
Viladomat - que estava sobre "el llapis" fins l'any 39 i ara la
posarem a la plaça Llucmajor, que és la plaça gran dels obrers de
Barcelona
hi ha d'haver també la realitat d'uns serveis
�-21culturals. Hem de fer el nostre "Pompidou" dels treballadors.
Es té en compte també el Parc Biomèdic, que és al costat de
l'Hospital del Mar i la Vila Olímpica. En fí, totes les
inversions que s'han de fer en les quatre àrees olímpiques: Poble
Nou, Montjuïc, Vall d'Hebró-Velòdrom i la Diagonal. Totes
aquestes inversions hi són, això és el que hem de fer, això és el
que hem de finançar.
Ara el que els volia dir és que tot això hauria de comptar
amb un element nou, i hauria de ser una reflexió estratègica que
potser fins ara no hem fet. La ciutat ha tingut unes intuicions,
uns sentiments en el sentit que s'havia d'anar per aquí i es
feia, que hi havia cartes guanyadores i s'hi apostava. Però, és
evident que ha arribat el moment en què ens hem de plantejar, i
d'una forma molt seriosa, una estratègia participada de futur,
que sigui coneguda i que identifiqui què és el que hem de fer i
quins són els sectors que realment valen la pena i quins són
aquells que potser no.
Aquesta idea de pla estratègic, de cara a l'any 2000, és
l'instrument per donar continuïtat i amplitud a l'impuls econòmic
que ara té la ciutat, un impuls que ha estat generat bàsicament
per la iniciativa privada, que ha remuntat crisi, i per
l'activitat pública que ha actuat com a conductora d'aquest marc
de referències i com a complementària.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4069
Title
A name given to the resource
Atracció i projecció econòmica de Barcelona / Conferència
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Inicitives SA, Barcelona Activa, Area per al Desenvolupament Econòmic i Social, Prac Tecnològic del Vallès, Mercabarna, Barcelona Tecnologia. Túnel d´Horta, Cinturons. Poble Nou, Montjuic, Vall d´Hebron, Diagonal. Universitat - Empresa - Ciutat.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cercle d'Economia
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Economia
Indústria
Relacions Internacionals
Barcelona
Acció política
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-06-09
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1172/19880927d-00309.pdf
155f4c203fd75022fc1d7f9b477ecff2
PDF Text
Text
DISCURSO DEL ALCALDE DE BARCELONA,
DE INTRODUCCION
A LA PRESENTACION DEL ARFA ECONÓMICA DE BARCELONA
EN TOKYO (27 DE SEPTIEMBRE DE 1988)
SeKorafi y SePiores :
En nombre de la Ciudad de Barcelona y en nombre
de todas las entidades económicas aquí representadas (Asociación
de Empresarios de Cataluña, Cámara de Comercio de Barcelona
y
Feria de Barcelona) les agradezco muy sinceramente su presencia
en este acto, que espero sea de su interés.
Con franqueza debo confesarles que estoy ampliamente
convencido de que existen poderosas razones para que sus empresas
consideren el área de Barcelona como una seria opción a la
hora de localizar sus industrias fuera de su pais.
Durante esta mañana, un técnico de Price Watcrhouse
y profesor en la Escuela de Management IESE, Sr. Kimio Kase,
va a detallar algunos aspectos del porqué y del cómo invertir
en Barcelona. Asimismo, tres empresarios de empresas japonesas
que han invertido ya en nuestra área, tendrán ocasión postcrio-mente de exponerles personalmente su experiencia.
Yo quisiera tan sólo, a modo de introducción, destacar diez razones que me parece que tienen suficiente peso
para
justificar la consideración de la "Opción Barcelona".
Veamos, estas diez razones.
Primera. El crecimiento actual de la economía
espanola. El crecimiento del Producto Nacional Bruta Español
ha sido en 1987 del 5,2 %,bien por encima de la media de los paises
�de la CEE. Por otra parte, el diferencial de inflación de
España respecto al recto de paises de la CEE se ha reducido
de forma muy notable: el 5% de inflación del año 87, significa
que la lucha contra la inflación está consiguiendo en España
éxitos muy notables. Como decía recientemente John Philipsborn,
Vicepresidente del Chase Manhattan 5ank, en el "Wall Sreet
Journal" del 11 de noviembre de 1987:
"España es uno de los pocos paises en Europa que merecc ser considerado en términos de crecimiento a largo
plazo".
S gunda. Barcelona es La puerta de entrada a un mercado
Je 35 millones de consumidores. Barcelona, por su ubicación
geogrófica, cercana a la frontera con Francia, cori excelentes
accesos por tierra, mar
y
aire, es la puerta ideal a un mercado
de 35 millones de consumidores españoles, en franca expansión.
Es, asimismo, una puerta al mercado norteafricano, del Medio
Oriente
y
de América Latina. Catalu'rSa es, por otra parte, una
de las zonas de España de mayor nivel de renta
y
de mayor con-
sumo tanto doméstico como industrial.
Tercera. Barcelona cuenta con unaotente infraestructura
industrial, y buenas
comunicaciones con Europa y el resto del
mundo. El área económica de Barcelona se halla a hora y media
en automóvil, por autopista, de la frontera francesa. Posee
un aeropuerto internacional conectado a las principales metrópolis del mundo, que esta siendo en estos momentos ampliado
y modernizado. El puerto de Barcelona compite por el primer
puesto del área mediterránea, está en plena expansión,
y
cuenta
con una interesante Zona Aduanera Exenta. En 12 horas un camión
lleva sus productos de Barcelona a Frankfurt por un precio
aproximado de 1.667 dólares americanos.
Por otro lado, existe suelo
industrial disponible, bien
urbanizado, para la ubicación de sus industrias. Los ayunta-
^
�mientos del área de Barcelona están desarrollando un gran esfuerzo por ampliar constantemente esta oferta. Destaca, en
este sentido, la puesta en marcha, dentro de 6 meses, del Parqus Tecnoló ó dei Vallés (a 30 Kms del centro de Barcelona)
en el que, además de una excelente ubicación, se ofrecen a
las empresas de tecnología avanzada toda una serie de servicios
entre los que destacan un Instituto de Transferencia de Tecnología y un Centro de Empresas para la instalación de nuevas
o pequerlas empresas, con asesoramiento
y
actividades de forma-
ción incluidas.
Y lo que es más importante: la enorme red de empresas
industriales existentes, que puedan convertirse en suministradores, subcontratistas o en eficaces auxiliares de su empresa. Barcelona es el corazón de la industrialización de Esparra.
Hace 200 años que existe una industria diversificada
y
eficaz,
en nuestra área: prácticamente todos los sectores industriales
se hallan representados.
Cuarta. La gente. Las personas que puede necesitar su
empresa, desde el trabajador manual hasta el director de fábrica, están disponibles a ser contratadas, a un salario razonable
y con altos niveles de cualificación
y
formación profesional:
a) l+:stán disponibles, puesto que el problema del
desempleo motivado por la crisis, ha creado
una situación en la que no existe, como en otros
paises, escasez de mano de obra cualificada.
b) El coste del trabajo es en Espaiia, todavía hoy,
inferior al de la práctica totalidad de paises
europeos (excepto Portugal
y
Grecia), e inferior
a los de Japón y Estados Unidos.
e) El grado de cualificación es elevado, Barcelona
Concentra tres Universidades con un elevado
número de estudiantes
y
con un importante nivel.
El esfuerzo realizado en investigación es, asimismo,
not_:ir,le, con la reciente cree<: i'7r: de
�centros de investigación aplicada en nuestra
área (Microelotrónica, Nuevos Materiales, Centro
de CAD/CAM, Instituto de Diseño Textil, etc.).
d) Finalmente, existe en Barcelona una cultura
y una ética del trabafó muy arraigada en una
historia orientada hacia el trabajo industrial
y la mentalidad empresarial. Como resultado,
la productividad es la más elevada de España.
Quinta. Una fiscalidad razonable. Los impuestos que pagan
las empresas nacionales y extranjeras en España y, concretando,
en nuestra área, resisten bien la competencia con otros
paises de Europa (Nuestro 35% de Impuesto de-Sociedades es,
todavía hoy, inferior al tipo aplicado en la mayoría de países
de la CEE). Por otra parte, el Impuesto sobre la izenta de las
Personas Físicas, que grava la renta individual, es, asimismo,
menos importante que en la mayoría de paises del centro y dei
norte de Europa.
Sexto. Los Servicios a las em p resas. La ciudad de Barcelona es una gran metrópoli de casi 2 millones de habitantes y
de hasta
3
millones si consideramos el área metropolitana.
Ha estado siempre abierta a los negocios internacionales. De
ahí que cuenta con todos los servicios que pueda necesitar
su empresa: bancos nacionales y extranjeros, una activa bolsa
de valores, empresas consultoras, auditoras y de ingeniería,
aseguradoras, una centenaria Cámara de Comercio y una Feria
de Muestras que concentra, a través desus 40 salones a más
de 2.296.764 visitantes al año.
Séptimo. Incentivos a
la inversión. Barcelona y su área
de influencia gozan de una serie de incentivos a la inversión
industrial que se hallan por encima de la media europea:
a) Hasta hoy s e ha podi d() obtener subvenc:i.orie^ de
hasta un 30 % de s u i river:; i ón en activos fijos si
s u empresa se ubicaba e n eina de l a s numer'os'as 'Lonas
t? p t.)rt;entc? ReinciuH i.ri3l i zacic,n del Arca de Barce; nrca .
Un nuevo rondo del r'i:[)RR (de la CEE) continúa este
mecanismo de incentivos (hasta el 20 % de la inversión
en a ct ivos fijos).
�b) Puede obtener deducciones fiscales de importancia por creación de lugares de trabajo (0,5
millones de ptas por empleado) o por inversiones
en activo fijo (hasta el 10 %).
e) Puede obtener créditos subvencionados, a bajo
interés, a través del Banco de Crédito Industrial.
d) Puede beneficiarse de numerosas ayudas a la
investigación
y
desarrollo, así como a la
implantación de nuevas tecnologías.
Octava. La calidad de vida. Cataluña es la California
de Europa, en términos de calidad de vida. Muchos de ustedes
conocen ya nuestra área como turistas. Dentro de ella, Barcelona es una ciudad cosmopolita, llena de atractivos culturales
y recreativos para vivir. Es la combinación entre la apertura
vital del sur de Europa, y la tradición cultural del centro
y del Norte de Europa. [Barcelona es hoy, desde el punto de
vista cultural, un punto de referencia mundial. Y vivir en
nuestra ciudad le puede garantizar todas las comodidades de
una gran metrópolis moderna.
Novena. Los Juegos Olímpicos de 1992. Como ocurrió ya
en el pasado en dos Exposiciones Universales (la de 1889 y
la de 1929), Barcelona vibra en estos momentos con el impulso
de la organización de los Juegos Olímpicos de Verano de 1992.
Los Juegos constituyen no sólo una concreta oportunidad de
negocio para muchas empresas, sino un estimulo para el desarro
llo de innumerables proyectos empresariales públicos y privados. Es un momento de fiebre emprendedora en todos los aspectos, que nosotros pretendemos extender más allá de 1992. Un
momento que puede aprovechar su empresa,
�E
Décimo. La "Flarcclona Development. Agency". Una últims
razón para considerar la "Opción Barcelona" es la existencia
del
Consorcio de la
Zona Franca, la Barcelona Development
Agency, que ha organizado este viaje
y
que yo me honro en pre-
sidir. La BL)A está a su completo servicio para ayudarle en
su proceso de toma de decisiones de inversión con informaciones
y
contactos muy concretos:
a)
Sobre disponibilidades y precios de suelo endus•
trial.
b) Sobre empresas locales que puedan ser pot era,.::, les "çpartncru", suministradoras, o
C)
:;Obre
ei
1)0tCeec131
r1pc:!'n
t:e
de nuestra Universidad y cent
d) Sobre le;, incentivos
;y is
;r!
el re ate:;.
cl!' e1Ve',;1'rV;fe
ros e:; l >rr r,r
inversión
r
,.,
I i Y.ádu.
inrfu:l;t.rr.il.
e) Sobre cualquier otro aspecto que l euda necesitar
su compañia.
Todo un equipo hum a n o , especializado
i z a do y profesionalizado,
esta
al servicio de
empresa para hacerle las canas más fá-
:;u
ciles.
En suma, pues, creo honestamente que existen algunas razones para considerar nuestra opción.
Quiero expresarles,
des económicas que
nom b re de
en
m e <ic:vmhaiian ien
calurosamente bienvenidos s
1
a ciudad y
de
la::
c,ntida
ente acto, que ustedes serán
deciden escogernos como área para
i
la Instalación de su empresa.
Barcelona, que
c:nn
cordialidad
y
fué
siempre un ciudad abierta, les
rcc:ihlr:s
calor.
Pasqual l+l; d r riyu
Alcalde de
Tolcyo, 77
li + r'r:e
l1
i cin:e
de septiembre
de 1988
N
.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4078
Title
A name given to the resource
Introducció a la presentació de l’Àrea Econòmica de Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Creixement de l'economia espanyola, infrastructura industrial i bones comunicacions amb Europa i la resta del món, xarxa d'empreses industrials ja existents, fiscalitat raonable, serveis a les empreses, incentius a l'inversió, qualitat de vida, els Jocs Olímpics i la Barcelona Development Agency.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Tokyo Kaykan, Tokio
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Economia
Indústria
Comerç
Infraestructures
Finançament
Barcelona
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-09-27
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1174/19881102d_00313.pdf
efcf020fae740524cf2f945fec4b6fba
PDF Text
Text
Contitució del Consell General del Pla Estratègic Econòmic i
Social de Barcelona.
Paraules de l'Excm. Alcalde, Sr. Pasqual Maragall.
Saló de Cent de la Ciutat
Barcelona, 2 de novembre de 1988
�CONFERENCIA SR. ALCALDE CONSTITUCIO CONSELL GENERAL DEL PLA
dia 2 de NOVEMBRE DE 1988
Moltes gràcies Sr. Conseller per les seves paraules, per la
seva presència avui en aqui,
pel
que això representa per tots
nosaltres. Moltes gràcies Sr. Cecchini, per la seva exposició,
necessàriament breu, però. crec que sintètica i clara del que
comença ja a ser una teoria general d'Europa que entre tots es va
fent i es va construint.
1
Jo voldria dir, avui, a les institucions que estan aqui
reunides, veient-les en aqui, que segurament mai en la història
dels darrers anys hi ha hagut en aquest Consell de Cent una cosa
més semblant a aquell Consell de Cent que va donar nom a aquest
Saló.
Crec que vostés representen, que tots representem, una
ciutat des de l'angle dels interessos personals, sectorials,
col.lectius, de cadascú, de cada institució i, que en definitiva
aquella balbucient, jo diria, democràcia de la baixa edad mitja
s'acostava una mica justament a això.
Un lloc on tots les interessos estaran presents per tal de
determinar el seu futur, per tal de determinar quina era la seva
contribució a les empreses nacionals, a les guerres de conquesta
en aquell moment expansiu, inclús des del punt de vista militar,
quina era en definitiva, la:governació;d'aquest •territori ample
que : s'en.deia el Consell
�Ja saben vostés que en a la història d'aquesta ciutat, la
discusió sobre com es `constituïa el Consell, com es constituïen
els disputats i els consellers generals, com s'elegien cada any,
perque s'anavan canvien cada any els consellers en cap, van ser
l'eix vertebrador pràcticament de tota la història política de la
ciutat i, pràcticament, jo diria també de Catalunya.
La busca i la via dels diferents sistemes d'inversió,
diferents interessos socials, van ser els que s'expresaven,aqui,
les relacions entre aquestes classes i grups i la monarquia. Tot
aixó va ser pràcticament, jo crec, l'eix de la política
barcelonina i catalana de molts segles.
Han passat molts anys des de tot allò, han passat moltes
coses en aquest Saló i fora d'aquest Saló. Un dia a l'any 1714
una colla de regidors, de consellers en aquell moment, es van
juramentar en aqui, encara hi ha un gravat que ho recorda en aqui
en aquest espai central, i van sortir al carrer per defensar els
drets del Consell de Cent, els drets en definitiva de Catalunya.
Va haver-hi una derrota, va haver-hi una recuperació. Res no
amaga el fet de que aquest gòtic esplendorós que tenim aqui,
encara que Saber va marcar el final d'una etapa d'expansió
secular de la ciutat.
Avui a la llotja de València, aquest mati,
jo pensava
veient aquell gòtic abarrocat- esplendorós valencià
casi ,diria
fins a quin punt no es veritat que a nosaltres quan va arrivar,
2
�'no ja al 1714 sino abáns, ens va arribar un cert móment de parada
històrica. Han .páStát : els :, anys
a arrivat el segle XIX . ha
–
--..-artibat la industriálització 6e la qual 'áqui se, n'ha parlat,
perque és la base del nostre pais, de la nostra ciutat. Una
-,
durailt 15 segles va .está encerclada en unes múrálles
:de-possem 10 Km2. 15-","-seglee,' volgúem-ne sortir i que no-sortia
-.
, _ ,_
•,
:„,_
mai per raons d'impoténCia física, econòmica, militar,
d'imposicions exteriors i que aleshores précticament en 50anys,
els anys que van de 1860 a 1910 multiplica el seu espaide 10
_
<
Km2. a 90 Km2.
I aqui en aquest Saló, vostés veuen les banderes de Gracia,
de San Marti de Provençals de 1897 de Sants, de Sarriá de Sant
Gervasi, van anant ser tragats, englotits, per aquest creixement
de la ciutat que no era un creixement devastador solament, sinó
que era també, en definitiva, el cumpliment d'un desitg històric
d'una ciutat que volia més, que podia ser molt més del que esteva
sent. Però, jo haig de dir, que ja en aquesta primera expansió i
1
en aquesta primera onada que segurament no es va planificar, no
hi havia un Pla Estratègic en aquell moment, però esteva
•
segurament programat en el cor deis ciutadans, deis més animosos,
deis més actius i els preus i els costos que es van pagar per
.
,
•
,
•
aquella .. expansió • van
'emblemàtic-
molts
i molt
aqüellaeXpiiái6,.'„üe..::et
va,donars'lloc_a ,1„.-.existencia
qUe el moment
elevats
.
•
.„
.
l'exposició universal del 88
era pes mes
enllà dér:que : . esél'céntre delyropiPoble_NOuuna'cosa
ens podem enorgullir com a ciutadan s '. l 'ya donar lloc després al
�Camp de la Bota i va donar lloc a una colla d'infraciutats que
eran el cost de la ciutat que s'estaVa creant.
-,
Va venir una segona generació de 1910 a 1936 que és el gran
trencall, el gran trencament de la ciutat, de la societat, del
pais, de tota Espanya, , d'Europa en definitiva, si pensem bé. I en
aqui una altra generació •va fer un altre impuls important cap
1
endavant centrada en l'entorn si voleu a l'any 29, podiem centrar
en diversos moments, peró l'any 29 va ser també un moment
emblemátic d'aquesta generació, d'aquest periode abans d'entrar
en la gran crisi deis anys 30. 1 aquella expansió i aquella
conquesta de MontjUIc i aquella, urbánització-de MontjuIc que es
va quedara mig fer, però que es va engegar, .té també un cost.
I si ara anem a , la Zona Franca i vostés veuen les cases
barates, el barri d l-Eduard : 'Aunós i veuen Can Tunis i els que
coneixien Can Valero, perque ara no hi és Can Valero, sabran que
• la ciutat tot i amb la seva empenta i els seus palaus nacionals i
el seu Palau de l'Exposició i la Fira, van tenir de pagar un cost
molt elevat els ciutadans de la ciutat per aquella exposició.
Va venir finalment el periode del 39 fine al 75 el periode
de la dictadura, en que aquesta
. . ciutát-de fet: . pasa de 90 Km2. a
; - 470 Km2. pasa a . convertilr- -, en.uheinetrópolis' no precissament
esequilibráda>internaiént„--.
d'equilibri en aquell
arnb un centré:qúe es malmet,
_profundament
afortunadament no del tot,
1
_
un- suburbi que és segurament . en
�$àl
qualitat
vida, en qualitat ur -dels pitjors
._
de
Europa
..
que en bona part ho 'continua sent
Hi ha hagut un creixement econòmic evident 'des de L'any 60,
des de l'any 59 en endavant fins a l'any 75, però
-és
evident que
el cost . ja;en aquest periode social, polític, moral, econòmic ,,va
ser extraordinari, urbanísticament també molt - important..
Avui ens plantegem, doncs el refer, el reconstruir. Primer
va ser el salvar, en la primera fase de transició democrática,
salvar tot el possible, els mobles que es puguessin salvar
d'aquella experiència de creixement devastador. Després hem
parlat de refer, de reunir, ara parlem de projectar, i no de
projectar qualsevol paper, sinó realment de fer físicament la
ciutat, que segurament estava darrera ,els somnis de totes
aquestes generacions seculars de ciutadans. que volien el millor
per Barcelona i ademés, de fer-ho sense admetre, no dic sense
pagar costos, que s'ha s'hauran de pagar, però sense admetre que
la distribució dels costos que s'han de pagar sigui esbieixada i
recaigui sempre de la mateixa manera, de la mateixa forma i en la
mateixa gent.
Per tant s'imposa una aliança social, que jo crec, que ha
,
ta Ciutat sempre que
estat en e'l` cor 'dels;millors moments d'aques
:aquesta ciutat. ha anat endavant
classes ,.primer meñestrais,`
^sigut;:perque hi-ha
artesenes, ,obreres amb
a
t
".:unes
una voluntat
d''empenta, de ;;-1`1-uita
�però, . de .`progrés
una classe professional ilustrada que ha sapigut veure en ` el
'poble' ° el seu mil lor , aliat> d' aqüesta ciutat, quan la gent de ;°dalt
:no • s'ha esbarat, no s'ha espantat, no 'ha tingut que demanar
l'ajut del garrot per contenir la situació, sinó que ha confiat,
ha apostat en el -futur i ha apostat en la gent. Aquest
'la
el
moment en que ara ens trobem, >és necessari construir aquesta
aliança no li vull donar un caràcter rimbombam, sinó
senzillament un compromís, un pacte, com tants n'hi han hagut en
aquest pais, per anar endavant entre un poble treballador que veu
amb esperança i amb temor, al mateix temps el que representa el
futur, el que representa. el 92, el que representa Europa, el que
representen els grans projectes que Barcelona té al davant
d'altra banda unes classes mitjanes i empresarials í
professionals que en aquest moment senten el gust de l'aventura,
afortunadament, un alt-re cop.
ï Sense premiar el risç i la innovació no hi ha cap
possibilitat de que Barcelona vagi endavant. Barcelona ha de
preveure en els seus codis morals que aixó sigui possible, que
aquells que arisqueñ. més, que innoven més, que són mes capaços de
dibuixar el futur
personal, si cal,
d'apostar pel
futur amb la seva
fortuna
quin premiats.
..
;..
,
. .
s evident, tanmateix, que sense q
.
, .....
l`a societat sencere no
monti un sistema de participació en l'excedent així`
contrapesos per evitar que, justament, .aquest premi en
de
el
risc
�•
es converteixi en una base de poder social i econòmic. Si això no
és així tampoc aconseguirem alió que voliem, i el creixement serà
ofegat . pels mateixos que el van iniciar.. Es per ``' això que
s'imposa una aliança com la nostre, una aliança social com la
millor tradició que aquesta ciutat ha posat de relleu al llarg
segles.
I quan parlo d'aliança social no parlo només de capital i
treball, no parlo només d'això, parlo també de que s'ha d'estar
vigilant no només contra les concentracons de poder econòmic,
també contra las concentracions de poder polític, per tant, de la
vitalitat d'un moviment de ciutadans que ha de saber en cada
moment discutir i participar de les transformacions que aquesta
ciutat esta veient. Sabent que si no hi han transformacions no hi
haurà res a repartir i no hi haurà res a discutir i no haurà
ciutat. que podem gaudir, però sabent al mateix temps, que
cadascú té el dret i casi diria la obligació, d'expresar quins
són els seus interessos en cada moment, i estic pensant també en
les dones, els joves i la tercera edat. Estic pensant en un atur
en aquesta ciutat que, afortunadament, des del punt de vista
d'atur juvenil ha baixat sensiblement en els últims dos anys, que
es maté en una cota altíssima en els joves i en una cota molt
alta en les dones que són avui el 50% dels nostres parats, quan
com vostés saben només un . terç de la nostra població activa és
femenina, lo qual vol dir que en bona mesura l'atur que tenim són
dones que estan buscant treball i no en troben,
d'una forma regular en el mercat establert.
7
no en troben
�Joves que no el trobeñ, dones que no el troben, dones qu
definitiva, `en
páis :en aquests del Nord en que.. ens
en
volem
entrada en e1 mercat de
integrar °i ens
activa, homes u. dones i en
, treball. Suecia
definitiva la seva riquesa
mateix temps la seva igualtat, jo
bóna mesura en aquesta sabiesa i. en
crec, van precissament
á.
~aquesta distribució...
Una jubilació que es va anticipant, per tractar d'evitar els
problemes de l'atur.-per.ò que deixen sense, moltes vegades,
possibilitats .d'acció
a,
bona
aquells que encara en tenen
mesura la capacitat.
El. Pla Estratègic
ciutat, més que una formula, més
que una nova planificació ha de, ser, jo crec, com s'ha dit, :en la
declaració de les institucions, una eina per identificar
obstacles, estrangulaments, problemes, i al mateix temps
potencialitats. , Una eina per saber què hem de fer a1 mercat
financer en aquesta
què passa amb la ciència en aquesta
ciutat o per què no progresa més el que és la investigació, la
bàsica i l'aplicada," què passa amb la Universitat i la seva
relació amb la societat en conjunt; què passa amb 1 atur:femení;
1 centre` -d'una '.ciutat, ho .deia ,el. Sr.
com s' ha"..:de. refer
.
Cecchini,` els' ciutadans :; s' en >: van';,deT ;çentre, .. abandonen:centre
d'on va néixer tot, aquest centre' de 10 Rm2 que va ser l à base de
..
..
-hem
de primar
nostres
:
comunicacioàs,
de
fer,;amb
les
hem
tot; què
,.
..
..
• ...
."/Y.. ,°iáTr:^áv`'`•4.Ái:^Sr". "3 -.
...
..-.
c_2
�la velocitat d'ample de via, i ",per tant, en definitiva les
mercaderies, el port, la connexió mercantil amb Europa; què hem
de fer perque mes i. mes comunicacions des 'del=punt de vista aeri
es deturin en el nostre aeroport; què hem de fer perque el nostre
port finalment arrivi a ser aquesta porta d'entrada a l'Europa
del Sud del Mediterrani nord occidental, i comenci a fer ni que
sigui mínimament la competència juntament amb els altres do s .
grans ports d'aquesta regió en els del nord d'Europa; perquè un
dia Milano decidí tenir el seu port a Rottderdam; què hem de fer,
que hem de fer en matèria de comunicació parlada i visual, es que
aquesta ciutat ha de tenir un sistema de fibra òptica de
cablejat, es que ja ,: les experiències que hi ha internacionals no
ho acosellen, potser.
Hem de saber -ho, hem de saber si aquesta ciutat subterrània
del cable, dels tuneas, dels que parla cada vegada més, el seu
compatriota Tognoli, el Ministre de les Arees Urbanes d'Italia,
que s'esta planificant també a Tokio, és una cosa que en el futur
ens haurà d'interessar al voltant de l'any 2000, o si no és
aquest el cas, si el que estem necessitats d'estudiar i de
decidir eón encara qüestions que atanyen a la nostre superficie,
en el nostre territori, a la seva extensió.
Jo voldria dir, per a ,cabar,::,que Barceloa té una :clara
s si
ecuació formulada, . que
no sabem optar per al nostre lloc a Europa, si no sabem
identificar exactament qué es el que podem fer, en el millor dels
^_._^-.4f'^M
.xy^:
?'.
.."-.-
,
•h?e^Yt ...r......:•-.
. ..`.
^
.:r.i.. ^^.€.1.^.. -.znr.r,^`^^.^"9•-er.^ar.
^^.M7s.:^;'.:i•'.ryr.y^..^::^f`..:.
.. .r,^....aP.^';a;Y
,.......-",i
.r'+,tF:.^
�..,
•.
>...
casos primer identificar-ho i segon aconseguir-ho.
Nosaltres som réáiistés sabem el que 'som 1- .sabem el gitie no
"som, sabem
:;franja ;aquesta que nosaltres hem parlat del
algunes .;vegades ," - ;>el.' Sant Well que deia el pofessor
'zona d'atraccióo,:- d'atractiu des del -punt :': de
vista climàtic, des del punt de vista vocacional, des del punt de
vista de l'atmosfera industrial, universitari, etc. Ho és, des
de molts punts de vista. Però sabem també que en definitiva,
aquesta Europa que s'esta fent, és un gran mercat i és un gran
debat entre ciutats. Sabem que més enllà dels plantejaments
defensius, dels nivells d'admisnitració superior als de les
ciutats, els regionals, els estatals, que lògicament van a
defensar una mica peculiaritats, d'alguna forma, les ciutats fan
l'aposta per la europeiritat, per "la. universalitat, perque una
ciutat no té fronteres, una ciutat només viu si exporta, per
definició, no es pot menjar el_ que produeix, no fa ja productes
materials, és un centre de serveis terciari en bona mesura, i es
farà rica, i es farà' digne de les ambicions dels seus ciutadans
si pot més i més produir pels demés en el continent els serveis
que els demés demanen. Per tant, nosaltres veiem Europa con un
sistema de ciutats, un sistema : en el qual hi ha debat,
competència pacífica o bona entre ciutats, a veure qui és més
espabilat, qui s'en surt
veure qui innova m
a veure qui
actes
endavant
al mateix temps , 'el sistema d'aliances:de
ciutats:.
�Hi han moltes ciutats que han arriva
conclusió de que moltes coses que
'música-de
-` de
els ciutadans volen tenir:
uposem, no
poden tenir perque és
per les seves dimensions i s'han d'aliar amb unes altres
ciutats 'p
tenir les orquestrés qué desitgen, per exemple
l'orquestra jove d'Europa que Budapest, Viena i Praga estan finançant
atterços perque la volen tenir i saben que en una ciutat, cada vegada
més, els diners compten, els costos compten i:segurament li és
difícil a una ciutat financiar-ho. Per tant, competència entre
ciutats i també aliances entre ciutats, aquest és el futur
europeu.
Si Europa és alguna cosa, "Sr. Conseller, és un continent de
ciutats, Europa no és un continent agrari, l'Europa que té un
pressupost encara format amb el seu 65% per FEOGA per un Fons
d'Orientació Agraria, és per definició el continent urbà,
evidentment que va neixer com a continent agrari, perque primer
de tot s'havien de posar d'acord els agricultors i els estats,
que en definitiva, veuen en l'agicultura una mica la base del que
ha de ser la defensa nacional, i quan estan en aquestes
concepcions de defensa estatal, és lógic que primer vegin
l'agricultura com una base fonamental, i el carbó i l'acer, i
Europa va a ser inicialment.aixó, però avui en dia l'Europa
assolida dels seus,.origens
<
molt ; legitimats en el
moment en :'que es va iniciar '.tot, , pòdèr
La gran potencialitat d'Europa és el sistema de ciutats, que
�és un sistema enormement car de mantenir, però, que nosaltres
estem convençuts donará més beneficis que costos si se sap
aprontar, si se sap-desarrollar i si cada una de las seves
ciutats, la nostre en particular, troben el seu indret, el seu
lloc i el seu objetiu. Es per aixó que nosaltres avui ens reunim
aqui en Consell d'Institucions de la ciutat, per mirar de tirar
endavant per aquest oárif i per mirar de contribuir positivament a
l'excedent net de l'Europa, de la Si Europa. •
Tenim entre nosaltres a l'emisor de l'informe del cost de la
nova Europa, i ha de saber que está en una ciutat que está
disposada a apostar pel cost i pel benefici de la Si Europa,
perque el benefici és més gran que el cost, i per fer-ho es
planteja un Pla Estratègic que no vol ser una planificació en el
sentit clàsic, tancada, sinó torno a dir-ho, una identificació
-dels punts d'avantatge, una identificació dels punts de
debilitat, una colla de mesures per solucionar les
segones i
aprofitar les primeres, i la formulació d'un programa social de
canvi, que permeti que la ciutat segueixi per aquesta via. Si ho
aconseguim, ni que sigui modestament, ens farem dignes de la
herència que secularment molts ciutadans barcelonins van
expresar, de vegades al carrer i moltes vegades en aquest Saló.
Moltes gràcies a tots.
2 dé novembre.dlv 1988
"
•
12
•
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4080
Title
A name given to the resource
Constitució del Consell General del Pla Estratègic Econòmic i Social de Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Història
Indústria
Societat
Barcelona
Acció política
Model social
Planificació
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-11-02
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1176/19881130d_00318.pdf
c52679321e1e7b241eddb8875c275485
PDF Text
Text
V. 749
(
g)
CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA
BARCELONA DEVELOPMENT AGENCY
Industrial Promotion Department
DISCURS DE L' ALCALDE DE BARCELONA
EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL
A LONDRES (30.11.88)
HOME OFFICE: Polígono Industrial de la Zona Franca, Calle 60 n° 421, Sector A, 08004 Barcelona, SPAIN
Tel. (3) 335 91 51, Fax. (3) 335 49 29, Télex 51781 CZFB E
�Ím
,4
WQ) CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA
BARCELONA DEVELOPMENT AGENCY
Industrial Promotion Department
Ladies and gentlemen,
On behalf of the Barcelona City Council and the Barcelona
Development Agency which organizes this presentation, I wish you all
a warm welcome.
As you may know, Spain is currently a very popular country with
foreign investors. Yet Britain accounts for only a small part of
this investment. In 1987 British investment amounted to only 45,4
billion pesetas (220.000 million £) or 6,2 % of ah l foreign
investment in Spain. 9,7 billion pesetas (50.000 míllion £) were
invested in the region of Catalonia and accounted for just 4,08 %
of all foreign investment there.
This means that Catalonia, which received over 32,7 % of the foreign
investment nade in Spain last year, received only 21,3 % of total
British investment in Spain.
We are very interested in seeing more British firms set up in the
Barcelona area. This is especially important as Great Britain in the
fourth—ranking exporter to Spain (after Germany, France and Italy)
and our imports last year amounted to 421,9 billion pesetas (2,04
billion £). Because British firms already sell so much to us it
seems only logical that more of your companies should consider
opening plants in Spain.
Already such companies as J. LYONS, CHEMICAL INDUSTRIES, BLAGDEN
INDUSTRIES, COURTAULDS, J.P. COATS, J. BROOK, RTZ BORAX, LUCAS CAV.,
LIN PAC CONTAINERS, LAPPORTE INDUSTRIES, UNILEVER, BEECHAM, LANCING
IBERICA and NIELSEN CHEMICALS. The Managing Directors of the last
two ones will be speaking to you shortly, have started operations in
Barcelona.
HOME OFFICE: Polígono Industrial de la Zona Franca, Calle 60 n° 421, Sector A, 08004 Barcelona, SPAIN
Tel. (3) 335 91 51, Fax. (3) 335 49 29, Télex 51781 CZFB E
�(41)
Núm
We think that there is room for more of you and that's why this
morning we will be gi.ving you detailed information about the
advantatges of industrial investment in the Barcelona area.
First of all, Manuel Ludevid and Josep Bertrán of the Barcelona
Development Agency, will describe some of the features which
make investing in Barcelona an attractives prospect.
Then, Leo Reuter, Manager of the Barcelona office of Lloyd's
Bank will tell you about the financial scene and Spanish banking
practices.
Jerome Scanell of Coopers and Lybrand will talk about fiscal
and legal conditions for British companies investing in the
Barcelona area.
And to conclude, Antonio Cirera, Managing Director of LANCING
IBERICA, and Mr. Bill Daniels, General Manager of NIELSEN CHEMICALS
will describe what it is like for a British company to invest
in Spain.
I'd like to invite you all to join us for lunch following the
presentation. After lunch we'll show you a short film about
Barcelona, which will be followed by a question and answer session.
Because we have a full morning ahead I won't take up much more
of your time right now. I would just like to say that the Greater
Barcelona Area, with its 4 million inhabitants, is currently
in a period that is sure to go into history as a time for initiative
and creative force. The prospect of hosting the 1992 Summer Olympic
Games has given our entire business community a tremendous push
and Barcelona is now, more than ever before, a city involved
in projects, a city involved in doing business, a city involved
in irinovation.
2
�Núm. 3
This is not the first time Barcelona has experíenced a boom like
this. Back in 1882 and again in 1929 when Barcelona organized two
World Fairs, the city proved how international it was, how
economically vibrant and vital. It is not just a coincidence that
Barcelona was the home of Spain's industrial revolution and has been
a centre of business and industry for over 200 years.
What makes things different this time is that 1992 is not only the
year of the next Olympic Games, it is also the big year for Europe:
the year Spain and the other EEC countries will become a Single
European Market. For Spain, it will be the moment of truth, the
moment of become the full citizens of Europe we have long aspired to
be.
Faced with twin challenges for 1992, Barcelona is already opening
outward, internationalizing local business and welcoming foreign
industries wishing to set up in Spain. Barcelona and the entire
region of Catalonia are currently attracting more industrial
investment than any other part of Europe and Catalan businesses are
among the leading investors abroad.
Before closing, I'd like to say a few words about how good it is to
live in Barcelona. We like to think of it as the Northernmost part
of southern Europe, a place with unbeatable scenery and climate and
all the cultural and cosmopolitan attractions of a major European
capital.
I would be pleased indeed if you would seriously consider going into
business in the Barcelona area. It is a place famed for its
hospitality and you can be certain that you will be warmly welcome
there.
As your Consul General in Barcelona told me once, a few years ago:
"You are putting Barcelona on the map". We are already on it. Just
try to know personally why it is so.
Thank you.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4082
Title
A name given to the resource
Discurs a la Confederation British Industry
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Londres, Anglaterra
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Indústria
Comerç
Barcelona
Territoris
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-11-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències