1
10
2
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/1454/19950830d_00691_LD.pdf
bd881b52b26fe8f989d579c4ab3d8c80
PDF Text
Text
(30/08/95)
Rupia, 8-20 d'agost de 1991
Estimat President,
L'octubre de 1985 vaig anar a Leningrad per segoq.a vegada, persignar l'agermanament entre aquesta
ciutat i Barcelona. Un deis tres o quatre dies d'esta~a vaig passar-lo alllit, malalt, veient passar a gran
velocitat els núvols que el vent sobre el Neva transf ortava cap a ponent.
i
No vaig perdre el temps del tot: amb aquella oc$ió insospitada per davant, vaig iniciar una llarga
carta al President del Govem Espanyol i al PresideTt de la Generalitat ... que mai no vaig acabar.
Dos anys després vaig posar el meu Gabinet a tretJallar sobre aquells papers. Tampoc no ens en vam
sortir, tot i que l'esfon;:, com es veu més endavant,¡ no va ser inútil. El temps, les vicissituds i moltes
pluges han passat des d'aleshores. Barcelona va adonseguir el somni d'esdevenir capital del món per
uns dies i es va posar a treballar com mai.
Dues eleccions més van deixar el seu rastre d'emc ció, paraules creuades i canvis d'equip de govem.
Els col·laboradors passen -alguns per sempre. La d4rrera elecció, totjust abans de l'estiu, obre el pasa
un any decisiu pera la ciutat. No és un mal moment per tornar-ho a provar.
Comencem no solament un any decisiu sinó tamb¿ un quadrienni sencer de govem municipal (19911995). Heus ací, dones, cls nostres projectes, la n< stra situació de partida, alió que ens manca i alió
que podem oferir, cree, a Catalunya i Espanya.
Al final n'hi faré un recordatori per tal que la le tura necessariament extensa d'aquestes lletres, si
!'arriba afer en la calma de l'estiu o en el retoma l: taula plena de missatges, la faci sabent que no~
cal retenir-ne els detalls.
.__
Li vull parlar (1) de l'esdeveniment olímpic del 2. (2) De la significació de Barcelona, del que
volem ser. (3) De la Carta Municipal o Llei Espedial de la Ciutat. (4) Del Pla Estrategic Barcelona
2.000. (5) Inevitablement, deis diners. 1 (6) de la ~itat de Vida a la gran ciutat, aquesta assignatura
eternament pendcnt de la classe política -quasi diri de l'establisJlmeot- davant deis ciutadans.
Encara he de confessar-li, en comen9ar, l'admiració¡ sincera que Ji professo i el respecte i la solidaritat
' ALCAL DJA
- pag. 1 -
R•glstre de Sortfd
J.t:fit~j
--..:;:.:.;: ..
"
"
..... .
�barrejats que guíen les mcvcs actituds amb voste, nés enlla de les coincidcncies i di-screpancies.
En el President del Govern espanyol he apres a ~ro bar una persona que interpreta millor que ningú
tota !'ambició i cautela de la meva generació. M'hi sento cordialment i intel·lectualment interpretat i
amb mi, cree, milers i milers de ciutadans de Barcf lona de la meva gcneració i de les altres.
Aixó és així, tot i que no és facil, a la Barcelona rgullosa i exigent d'avui, a la vella Barcelona mil
vegades ferida i ofesa i tantes altres victoriosa, obtfni r un respecte des del Sud de l'Ebre.
1
Al President de la Generalitat tots cls catalans e! \veiem -amb diferencies polítiques o sense- com la
veu del país, el seu gest, la representació person4Iitzada de Catalunya, de la nostra intransigencia i
flexibilitat, com l'interpret apassionat del nostre jmoment historie i el Prcsident de l'eclosió de la
Generalitat com a lnstitució arnb tots els ets i uts, r spectada per tothom i envejada per molts.
Adhuc aquells qui hem hagut de sofrir l'efecte am g d'actituds que li ha dictat ben certament el seu
innat sentit de la gravetat de la própia cornesa his~órica, hern apres a admetre que la seva acritud té
sempre una causa.
Les paraules que segueixcn estan dictadcs, dones
elegit, Qcl respecte profund que li mereix el desti
inspira la missió que tots plcgats, del més alt fi.ns a
dignament la humanitat i la natura que ens envolte
juntament amb la il·lusió de !'alcalde novament
1atari d'aquesta carta, solament superat pe! que li
més humil, servim amb bona fe: la de representar
.
***
(1) Els Jocs Olímpics
L'organització deis Jocs Olímpics, com voste sap molt bé, es compasa per nosaltres de dos
igualment importants: la infrastructura urbana i l"o9eració deis Jocs.
elernent~
i
Puc assegurar-li que els dos camps estan ben treballgts i que donaran el seu fruit l'estiu del 92.
,i
Fa exactament dos anys vam acabar el període mésl dificil d'aquests treballs, el període 87-89, des de
la nominació de Lausana, a finals del 86, a la qt$1 voste va contribuir personalment amb la seva
presencia, i la dificil transformació del comite ~e candidatura en comite d'organització, fins 1'
aparició, diría al carrer, en els espais públics, deis' primers resultats de la nostra tasca constructiva,
inici ben dramatic per cert, com voste recordara.
- pag. 2-
...
�1
la carta d'identitat de Catalunya i la més bcn programada del nostre futur turístic de bon nivell. Els
hotels estaran llestos i podran albergar a Caps ~'Estat i família olímpica estricta -si no passa res
imprevisible.
L'operació organitzativa esta en bones mans. També l'equilibri economic esta assegurat després de la
darrera reunió de la Comissió Delegada, del 2< de julio!. El proper 17 de setembre aprovarem
l'emissió de 19.000 milions.
Caldra refors:ar els aspectes de relació internacio*al i seguretat, a !'entrada de l'any decisiu. També
enfortir la relació amb els mitjans de comunicaciq, especialment les internacionals: les informacions
sobre Barcelona es multiplicaran a partir d'ara, i no seran caritatives.
A aquests aspectes penso dedicar-me personalme~ amb més intensitat a partir d'ara. Les obres estan
ben seguides i segueixen els terminis. L'operació ttn si sortira bé: la informatica, la telecomunicació,
la competició esportiva i la logística aniran perfec~ament. L'equip, repeteixo, és de primera qualitat i
esta ben cohesionat. Té al capdavant un executiu ie xcelent i efectiu, Josep Miguel Abad, al qual no
m'arrepentiré d'haver defensat en els moments de chsi.
1
Voldria assegurar al Prcsidcnt del Govern l'assumbció per part de I'Alcaldia-Presidencia del COOB
de l'esperit que interpreto que es despren de les sfves paraules: seguretat corn a prioritat i treballar
políticament i en els detalls per obtenir una imatge 1de país que es correspongui amb l'esforc; realitzat i
)'enorme oportunitat histórica que tenim al davant. 1
La Presidencia de la Generalitat té un rol importa tt a jugar en aquest terreny, i jo li sol.licitaré una
defínició específica deis movirnents i gestions a re Jitzar, per posar-me imrnediatament en línia amb
els plantejaments que calgui desenvolupar.
Catalunya no pot desaprotítar l'ocasió histórica que se li brinda també a ella de fer el que el passat no
va permetre: explicar-se amb fets.
Si Espanya pretén legítimament demostrar que h~ canviat tant com el món sospita, Catalunya vol
mostrar-se al món com a nacionalitat amb totes les ~e la llei; Espanya no pQ1 ignorar-ho: ha d'ajudar.
1
El president de la Generalitat que sorgeixi de les
crucial.
roperes eleccions, insisteixo, hi tindra un paper
Ell, rnés que ningú, ha de garantir i sera responsable que la sintonía domini en l'emissió dels
missatges plurals que, com he dit, han de preveure'$. Fins ara, em permeto constatar, aquesta emissió
ha estat irreprotxable tret d'excepcions que no han pogut deslluir la trajectoria general.
¡
Reitero la meva disponibilitat. durant els proper$ mesos. ~ acudir als requeriments que voste
consideri convenients, i amb la freqüencia que cbnvingui, per anar mantenint aquesta trajectoria
- pag. 4-
�conjunta. Ningú més que nosaltrcs serem rcspons1bles del seu desenvolupament adequat. Perla meva
part tinc plena consciencia que cal estar disposats als sacrificis que calguin i a esfor9os importants en
aquesta línia.
A aquestes paraules d'agost haig d'afegir, ja al fi(l.al d'aquest mes políticament revolucionari, que el
que he dit fins aquí adquireix ara especial rcllevanf ia.
No seria bo que s'escampés la impressió que <tlterem proccdiments per fets succeHs a la Unió
Sovietica. Algunes de les propostes que he formulat fa temps, en cercles reduHs i discrets, sobre
elements de pluralitat a les cerimonies d'inaugura~ió poden apareixer ara com una excessiva sensibilitat a fets exteriors. Tindrem ocasió de comentar ~uest aspecte amb el President del COI i amb voste
mateix.
Per altra banda, la situació internacional ha evolucionat de tal manera que els .Toes de Barcelona, ja
des del principi pretendents a una aureola de fesfivitat del re-encontre a múltiple escala, es poden
estar convertint en efecte en l'oportunitat que l'opipió pública internacional espera cada cop amb més
ansietat per comprovar si en el món pesen més les¡formidables transformacions positives deis darrers
anys o, les també impressionants dificultats, diferincies i obstacles economics, polítics i ideologics
que s'hi oposen.
1
Excuseu-me la petulancia. Cree que les coses dJ manera realista són així, que no es tracta d'una
exageració.
1
n!
La veritat és que, per últim, tot plegat no ens
les coses més facils sinó més difícils. Tant en
1
l'aspecte de la seguretat, comen el del protocol i eq el de la modulació deis missatges a emetre, el cas
deis símbols, deis llenguatges i deis gestos.
Treballarem apassionadamcnt perque tot aixo surti e.
***
- pag.
s-
�(2) Que vol Barcelona.
Barcelona no es conformara amb haver donat u~ salt prodigiós endavant, com en el '88 del segle
passat o en el '29. Vol estabilitat en la classiflcació general de ciutats. Mantenir-se amunt. No
decaure.
Considcrem que el projectc olímpic ha estat un m nífic esperó pera les energics de la ciutat i que ha
canalitzat cap a Barcelona recursos extra-locals en una magnitud sempre desitjada pero mai obtinguda
en els darrers 60 anys -f1ux que vo ldríem constant i no episodic, si bé més orientat cap a la despesa
corren!, a partir d'ara.
1
El Holding Olímpic i les altres inversions en infnastructures cmpreses directament per l'Estat i/o la
Generalitat han permes mohilitzar, juntament am~ la inversió local i privada, recursos de l'ordre deis
750.000 M en un període relativament breu, d~ 4/5 anys; i ha pcrmes dotar la Ciutat i !'Arca
Metropolitana de bones vies de comunicació, j telecomunicacions, hostelería, centres terciaris
altematius, col·lectors, estadis i altres instal·lacions esportives, port de lleure, aeroport, vialitat
primaria, i també iniciar la reforma de les grans éstructurcs culturals (Palau Nacional, Museu d'Art
Modem, Convent deis Angels, Casa de Caritat, 1}1onestir de Pedralbes, Teatre Nacional, Auditori,
Arxiu de la Corona d'Aragó, Museu d'Art Cont~mporani, nou Teatre Lliure, reforma del Liceu,
reforma del Plau de la Música, Museu d'Historia d~ la Ciutat i excavacions. Jardí Botanic, etc.)
Falten encara moltes coses: particularment acab* l'embranzida en materia d'estructures culturals,
1
assegurar !'oferta d'aigua neta i vertebrar la zona ~'activitats logístiques del Llobregat, a la qua! em
referiré més endavant.
¡
~na
Estructurada ja en la realitat física i social com
arca metropolitana de 3-4 milions d'habitats,
Barcelona ha de mantcnir vives les fonts del scu cr,·ixement qualitatiu i de la seva competitivitat com
a ciutat.
El centre municipal de l'area, el municipi de Barcrlona. perd població. Il'area en el seu conjunt no
creix, com tampoc no ho fa Catalunya. Hi ha, per tlant, un logic desplayament de la població cap a la
periferia de l'area urbana i un nou equilibri derriografic AMB-Catalunya, després de 25 anys de
conccntració (1950-1975). Aixo planteja alguns prqblemes de qualitat de vida i d'equitat en sectors de
la població, pero no grans inquietuds d'estrategia tetritorial, al contrari. No es tracta de fer créixer més
ni el municipi ni !'arca. Es tracta de potenciar els s~us factors d'atracció d'interessos, d'inversions, de
tecnología, d'actívitats academiques i científique~, de gent qualificada, d'activitats culturals d'alt
nivel!. I de fer-ho equilibran! !'oferta de factors g'atracció ~ tal de no minvar la del conjunt de
centres urbans de Catalunya, sinó més aviat potenciant-los, així com potenciant la connexió del
sistema urba-metropolita espanyol dins del sistema oe ciutats més gran que és Europa.
Cree que es pot demostrar que el benefici de les grans decisions preses en els darrers anys sobre
Barcelona arribenª tot Catalunya i doten Espanya 'un incipient sistema metropolita competitiu amb
- pag. 6-
�les xarxes urbancs europees, el qua! beneficia
falten encara coses, com he dit.
tot, la peninsula en una mesura considerable. Perú ens
Ens falta aigua i espai. L'any passat vam patir ur inici de restricció. Aquest any el rebut de l'aigua
augmenta en un ten;: de !50 a 200 pta. el m3. D'aquí al 2.000 haurem d'invertir 100.000 M en
depuració i noves captacions complcmentaries prendre una decisió en materia d'aportacions de
cabals extcrns, en el seu cas. No sembla que aq4estes despeses superin les previsions que els nous
responsables del medi ambient, els bons amics Albert Vilalta i Vicent Albero, estan barallant com a
possibles i necessaries en els conjunts catala i esp~nyol. Aixó és un factor de confianc;:a per a un tema
tan delicat.
¡
Barcelona s'esta comenc;:ant a plantejar la possibili~at d'una doble xarxa d'aigua (per beure i reciclada)
i desitja contribuir ª la conversió deis Idos rius, Besos i Llobregat, en escenaris
naturals/convencionals de gran valor i netedatj Tots dos objectius es complementaran. Sense
depuració no hi ha dignitat paisatgística ni tampoc jaigua suficicnt.
l
¡
l
És coneguda la meva posició sobre !'Arca Mettopolitana. La seva dispersió en diverses entitats
sectorials i territorials va ser un error polític i estrategic, segurament sense grans repercussions
electorals a curt termini, i dictat per un calcul de r :equilibri territorial a Catalunya queja no té raó de
ser, ateses les tendencies espontimies.
1
!
Les millors epoques de la historia de Catalunya han anat unides ª les d'una Barcelona forta
políticament i económicament. No és cert qu~ !'autonomía de Catalunya demani, exigeixi o
simplement es pugui permetre una Barcelona febl ~ . No és cert que Barcelona tregui la seva fortalesa
del fet d'haver substitui"t un poder catala inconstan~, insuficient i mal vist per la resta de la península.
Barcelona ha fet aquesta funció de substitució -i, per dir-ho d'alguna manera, tot Catalunya sobreviu
en alguna mesura gracies a aquest fet. Tanmatedc, Barcelona no hauria pogut fer-ho si no hagués
existit un sentiment de nacionalitat subjacent que~ expressava a través deis diversos noms, banderes i
símbols de la ciutat.
d~
Pero és errat pensar que ara, recuperat el camí
la Catalunya rica i plena, autónoma i confiada,
Barcelona hagi de renunciarª la seva potencia, quf segueix essent la millor garantía de la llibertat de
Catalunya. Així ha estat, repeteixo, en els millorf; moments de la nostra historia com a poble, no
solament en els més dif1cils.
j
J
El que sí que és cert és que hi ha un jQg_ subtil
signiticacions (Espanya, Catalunya, Barcelona) i
encara ho és també que la potencia de Barcelona -jel que un dia Jordi Pujo! va anomenar la "la force
de frappe" de Catalunya- no tindria la consistenc~a i la profunditat que té si no fos per !'existencia
d'una xarxa urbana molt rica i atapelda, de la q$al Barcelona és tan sois l'encapyalament , i que
Barcelona ha de col·laborar afer que es respecti ii s'enforteixi com a tal malla de país, perque d'ella
obté la demanda, les arrels, l'estabilitat i la raó hist~rica de la scva propia existencia com a capital.
1
- pag. 7-
�Tanmateix Barcelona no fóra el que és -i Catalun tampoc-, malgrat tots els entrcb~tncs, ignon1ncies i
que han jugat en el si d'un mercat, d'un país i d'un
agressions vinguts de lora, si no hagués estat n.cl
Estat més grans, no sempre facils ni bcnevolen~s, pero sernpre virtualmcnt presents com a ambit
econornic, com a repte cultural i polític, com ~ font de bra<;:os i talcnts per a la nostra propia
construcció nacional i urbana.
r.hl
¡
! Espanya no fóra Espanya sense Barcelona -com ino ho fóra sensc Catalunya. Aixó vol dir que en la
regularització de les nostres relacions inter-territobals dins de la península hem de deixar lloc a una
estrategia per Barcelona -i per Catalunya- pen~ada des d'Espanya, des del conjunt dels pobles
d'Espanya, des d'un estat en el que nosaltres soml part important, a voltes decisiva, porta d'Europa i
locomotora económica, cultural i tecnica.
Tot altre plantejament, scrnpre respectable, equiv;¡tldria a conformar-nos amb ~nys del que podem
arribarª ser, amb mcnys del queja som.
~
'
A finals de 1909, .loan Maragall, en un article de~icat a l'Emporda, encetava un plantejament en que
els significats de Barcelona, Catalunya__,_ Espunya i Europa anaven prenent la forma t}ue
aproximadament avui els donaríem.
1
Som europeus perquc som catalans, com els altres b acionals del continent; Catalunya és "la sal" de la
nostra condició d'europeus. La millor manera de s~r espanyols és ser bons catalans. I arribara un dia
que no caldra ni dir-se catalans: n'hi haura prou amb dir-se empordanesos o barcelonins. Aquest és el
missatge maragallia. La veritat és en la part i no en 1el tot, en la llavor més que en el fruit.
prepara~
d'aq~í
La nostra ciutat es
rebre el món,
a un any, en aquest marc de certeses, sabcnt-se
1
capital d'una cultura nacional única, irrepetible, i s~bent que aquesta cultura no tindra tot el valor que
pot tenir si no és en el sí de la construcció federal i tespectuosa de l'Espanya moderna i plural. Sabentse també capital temporal de les esperances de frafernitat i compctició esportiva i pacífica de milers
1
de milions d'homes i dones de tot el món.
Allo que és bo QIT Barcelona és bo ~ Catalunya ¡ allo que és bo I2IT Catalunya ho és lliT Espanya.
Veritats que solament demanen una condició pert ser-ho del tot, en profunditat: que puguin ser
expressades en un marc de confians;a creixent en que els sacrificis que mútuament comporten siguin
admesos sense recan<;:a, com el preu habitual i n~ excessiu del comer<;: de sentiments i donacions
recíproqucs en que consisteix la coexistencia dins !d'un projccte comú, de tots els pobles d'Espanya,
orientat cap a la unitat europea, la pacificació de la Mediterrania, i la fraternitat iberoamericana.
1
Barcelona ofereix a Catalunya i a Espanya la po*ibilitat de jugar -intensament per uns dies, més
constantment i modestament després- el rol de dinamitzadora d'un conjunt de projcctes positivadors
de la convivencia.
'
Centre mundial de la competició pacífica, avantguarda de l'autonomisme iberic, referencia del nord
- pag.
s-
�del sud europeu, motor del dinamismc de le1 ciutats europees, ciutat més ~ran de la ribera
mediterr~mia, candidata a seu europea pcrmanent~ capital cultural europea del 2.000: aixó és el que
volem ser, aixó és el que d'alguna manera jaso m, r mb el vostrc ajut.
***
(3) La Carta Municipal
Q
Llci Especial de la
Ciuta~
1
i
L'any 1904, Cambó demanava a Alfons Xlii una ~leí pera la Ciutat. Jaume I la hi havia donada l'any
1284 amb el Recognoverum Proccres, el contiljlgut del qua! fou desenvolupat més tard en les
Ordinacions d'En Sanctacília. Felip V les va re~car en el Decret de Nova Planta, que va, dones,
enxiquir el territori del Consell de Cent (del Montb Catus o Montgat al Castro Felix o Castelldefels) i
va retomar Barcelona a les estrictes muralles, més un erm definit per !'are de l'abast deis canons
¡
situats en elles (!'actual Eixample).
!
La ciutat va revifar i va aconseguir, abans que la lnei, el territori: no havien passat dos segles queja
tots els ajuntaments creats ~la Nova Planta a 1~ plana estricta del Barcelones, amb els noms de les
parróquies sufraganies d'altres esglésies intramursJ eren annexionats de nou pe! municipi central (Sant
Martí de Proven~als, Sant Joan d'Horta, Sants, Saht Vicen~ de Sarria i Sant Gervasi, la Mare de Déu
de Gracia, Sant Andreu de Palomar, les Corts de ~ia). Restaven forales parróquies-Ajuntaments de
més enlla deis rius. A partir del 1860, fisicament~ la nova ciutat gran era un fet en enderrocar-se les
muralles i urbanitzar-se l'Eixample.
1
La demanda de Cambó era, dones, una coronaci~, la petició d'admissió d'un fet ja incontrovertible.
Feia alguns anys jaque els poetes havien cantat 1~ ciutat salta-carenes, de riu a riu estesa, i defensada
pels torreons (Garraf, Sant Pere Martir Mont.at) i per dues "troneres avanyades: los pits de
Catalunya, Montseny i Montserrat".
i
1
Igualment ara Barcelona demana amb tot respecté, després de 8 anys de treballs preparatoris, quan
entretant s'han anat omplint els pocs buits de sol yrbanitzable dins el municipi central, quan ja és un
fet la nova xarxa de mobilitat possible -amb els c~nturons i els túnels-, el reconeixement de les seves
!
especialitats jurídiques en tres camps:
1
(A) el de l'especial relació del municipi central i els que l'envolten, tots units ja en una sola
aglomeració regional de més de 4 milions d'habitats, que necessita administració comuna de les grans
infrastructures i planejament territorial singular, aikí com !'específica col·laboració deis municipis que
formen el continuum urba central de l'aglomedció i que haurien d'administrar en comú el seu
urbanisme menor, i qui sap si una pila de serveis de diversos ordres, avui coartats per !'existencia de
tantes fronteres locals.
- pag. 9-
�(B) el camp de la col·laboració entre Institucion$ diverses en la gestió d'infrastructures i serveis de
gran signifícació, situats avui en un o altre domi~1i competencia!, basicament en el de l'Estat: Port,
Aeroport, Mercats Centrals, Fira, Palau de Con~ressos, Zona Franca, Zona d'activitats logístiques,
Pare Tecnológic. Per posar un exemple, perquei l'Aeroport marxi bé hi han d'estar representats la
Gencralitat, I'Ajuntament, el Foment i I'Ajuntament del Prat, i aixó rcquereix la transformació previa
de !'Ente Nacional de Aeropuertos en un holdir}g d'ens singulars o societats anónimes de gestió;
almenys en el cas deis grans aeroports (Madrid, B~rcelona, Palma).
1
Podríem afCgir-hi, pero ja han estat esmentades i t~nen caracter diferent, les estructures culturals, com
el Liceu, I'Auditori i el Museu d'Art de Catalunya, on les administracions públiques presents a la
Ciutat van lligant lentament els sistemes de col·la~oració més adients. (En aquest scntit hem de veure
amb optimisme les perspectives actuals, que faraJt! de Barcelona el que sempre ha estat en potencia,
un centre cultural europeu de primera magnitu~, si bé amb la recan¡;a d'un entusiasme conjunt
insufícient en la impulsió de !'Olimpíada Cultural, ocasió única per convertir el gran escenari
barccloní en el marc de creacions artístiques de gntn nivell).
Encara en el terreny de l'articulació de les "grans 4ntitats" barcelonines o metropolitanes, el municipi
es considera menystingut -sense fer grans escaqafalls- en la representació de la societat en les
Univcrsitats i les Caixcs d'Estalvi. Potser la Llei E ~pecial de Barcelona hi podría fer alguna cosa.
!
L'Ajuntament de Barcelona (amb el de Sabadell) ~a
cedir terrenys i fíns i tot diría el leadership pera
1
la creació de la Universitat Autónoma, la Comissiq Gestora de la qua! era presidida pel Primer Tinent
d'Aicalde; I'Ajuntament i la Diputació van cedir ~ocals (al costat de la Casa Gran) i diners per la
fundació de la Caixa de Barcelona, avui fusionada len la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona ("la
Caixa") , i tanmateix hi té mcnys representants qU( els respectables Círculo Agrícola Catalán de San
Isidro i la Societat d'Amics del País.
(C) el camp de les especialitats administrativc~ i físcals, Barcelona ha estat sempre ferment
d'innovacions i especialitats en aquests camps (des lde la creació deis Delegats de Serveis o l'arbitri de
radicació, fíns a temes tan a la frontera del Dret C~ vil com el testament sacramental) que ben sovint
han acabat convertint-se en llei general. ¿Per que ~o reconeixer de nou que Barcelona, per tradició,
per practica, per raons diverses, se situa a l'avantgu~rda d'una colla de procediments que necessiten el
suport de la llei per consagrar-se, i que poden contribuir, modestament,
la solució deis famosos
problemes de la gran ciutat, del "malheur de bahlicue" del que parlen els francesos, i la nostra
obsessionant manca de qualitat de vida en les aglon~eracions mctropolitanes?
ª
i
Hi tomaré al final d'aquestes lletres. A Barcel~na el marc legal fonamental el componen la
Constitució Espanyola, l'Estatut de Catalunya i la n<~ stra Llei Especial.
L'Estatut, en reconeixer la necessitat de regular el tet metropolita, no pensa en altra cosa. La Llei de
Bases de Regim Local i la Llei de Finances Loca*, quan reconeixen la vigencia parcial de l'antiga
- pag. 1o-
�Llei Especial
sentit.
la necessitat d'una regulació fin mcera especial per a Barcelona, .. van en el mateix
Entenem que les administracions superiors tendeJixin a reaccionar davant aquesta histórica pretensió
barcelonina adduint l'inconvenient del greuge pomparatiu. Pero també entenem que si les lleis
fonamentals -no solament ara sinó fins i tot en períodes no democratics- han admes !'existencia del
concepte jurídic d'especialitat, és perquc de Jaum4 I a Francesc Cambó, des deis anónims compiladors
de la baixa Edat Mitjana fins a Josep Ma. Ballbé, !'insigne redactor de la Carta de Barcelona de 1961,
la realitat i e1s projectes sortits de la profunditat del cos social s'acaben imposant als arguments de
conveniencia.
Que ningú no esperi que Barcelona segueixi con~ribuint de forma tan assenyalada com fins ara a la
formació contemporánia de I'Espanya democr~tica i la Catalunya autónoma si, passat el '92,
Barcelona no disposa de l'instrument legislatiu de 'navegació histórica que pretén, rnereix i necessita.
Resumint: regular les relacions en el comp]e, territori metropolitá i en el centre historie de
l'aglomeració; equilibrar de forma estable les rela~ions entre la capital i el país; fer participar la ciutat
i la Generalitat de Catalunya, junt a l'Estat i a la $ocietat civil, en la gestió de les grans institucions i
estructures tecniqucs, económiques, culturals i al~res; dotar la ciutat deis instruments necessaris per
fer front als problemes del medí ambient i el translport, la inseguretat i l'habitatge, el finanyament deis
serveis i la seva materialització: heus aquí l'objectiu del que anomenem Carta Municipal de Barcelona
***
o conjunt de regulacions que la Ciutat demana per¡anar endavant.
¡
Dues-centes entitats han treballat durant dos a¡nys per procluir un escenan de futur credible
1
estimulan!. 1 ho han aconseguit.
*En dates [(d'l) i (14)] de juny de 1990 vam p~esentar-vos, estimat President, les conclusions del
treball. Catorze ~' comandats per un promdtor, treballen encara en la definició més acurada
d'aquells objectius que no disposen clarament d'una administració o institució de tutela competencialment responsable.
Els tres grans eixos de consens són la vertebració 'una macro-regió europea del Nord del Sud com a
condició de progrés; la prioritat deis serveis a les persones i la qualitat de vida com a marca distintiva
de la filosofía compartida per tots els barcelonins, ' l'emfasi en els serveis a les empreses.
Si hom pensa que en els anys '20 Barcelona era, a s ulls d'Europa, "la ciutat de les bombes", que una
novel·la podía fer fortuna aleshores sota el títol de Quan mataven pels carrers, que els odis més
reconsagrats i la intolerancia més arrauxada presid~en les nostres hores en els '30 i els '40, que !'actual
President de la Generalitat era maltractat a la Via Ij_aietana en iniciar-se els '60 per haver gosat criticar
1
1
-pág. 11 -
�l'anti-catalanisme militant del director d'un diari i que en els primers '70 vivíem ..estats d'excepció,
reunions limitades a 20 persones i execucions po ítiques ... qui pot negar que veure avui formar-se el
consens de 200 entitats sobre el nostre futur i ~omprovar que entre elles hi ha els sindicats i la
patronal, el comen; i la Universitat, no constitueix tot un petit miracle? No és aquest el millor resum
de les transformacions polítiques que Espanya, C'atal unya i Barcelona han viscut en els darrers 15
anys?
1
Em consta que S.M. el Rei, a qui vam presentar ep primer lloc les conclusions del Pla, el 25 de maig
de 1990, n'és un defensor entusiasta i que les inibatives semblants que es desenvolupen a Madrid i
Sevilla tenen a veure amb l'opinió favorable que ~'ha generat en cercles importants. L'OCDE ha rebut
una exposició detallada del Pla Estrategic i en rec~mana el model a les ciutats deis pai"sos membres.
1
Esperem que aviat S.M. el Rei podra presidir un4 reunió extraordinaria del Consell General del Pla
per rellanyar el nostre esfory, a les portes del 1992, justament per marcar des d'ara la voluntat d'anar
més enlla.
El Pla, o l'esperit del P1a, que deu molt a l'activi·at i !'eficacia extraordinaries del President del seu
Comite Executiu, Francesc Ravcntós, i al seu equip de col·laboradors, amb Francesc Santacana i
Manuel de Forn al davant, ha produi"t ja fruits tang bies.
Resultat de l'esperit que animava les primeres eunions "estratcgiques", i del suport decidit del
Conseller d'Economia, Macia Alavedra, ha estat la creació de la primera iniciativa conjunta de la
comunitat financera barcelonina, entom de l'Ass ,ciació "Barcelona Centre Financer Europeu", que
avui presideix Claudi Boada, així com la candidatura d'Espanya per a la seu del futur Banc Central
Europeu a Barcelona.
Aquesta candidatura, plena de difícultats -i no la r1tenor la indefinició de la data en que la Comunitat
entrara finalment en aquesta fase de la seva uni 'icació financera-, Barcelona !'ha adoptat amb un
entusiasme par<d ·le! al de la candidatura olímpica, ·i bé ohviament scnse el matcix grau de massivitat
i seguimcnt popular.
Estem segurs que la Presidencia del Govem Espar
psicológica i material d'aquest objectiu, que apunt
historia, pero ho fa en un moment i en unes e
ambiciosos. (El comportament de la pesseta durant
yo! i la de la Generalitat entendran la importc'mcia
a una de les fragilitats més conegudes de la nostra
ndicions que ens permeten de ser prudentment
la crisi sovietica és un altre factor encoratjador).
Barcelona no entendria una actitud simplement correcta en aquesta qüestió. Ens hi juguem molt.
Volem estar permanentment informats de les poss ~bil itats rcals i de les condicions en que es prendra
la decisió. No volem estar al marge de la xarxa de ldecisions financeres ªEuropa. El nostre potencial
economic ho demana i ho permet. Estem disposa~s a l'especialització i a la modestia pero no a la
desaparició, financerament parlant. Som conscient~ que hi ha un !loe per a nosaltres en aquest espai i
lluitarem aferrissadament per ocupar-lo.
1
- pag. 12-
�1
'
¡
De la mateixa manera que tractem de cobrir les opstres flaqueses, tractarem també de treure partir de
la nostra particular configuració. La densitat d~ !Barcelona, que ens fa una ciutat humana, calida,
estimada per propis i estranys, i ens lleva les perr:>pectives capitalines de les grans seus estatals, ens
obliga a regimentar l'ús de l'espai i ens dóna, pot~er, un molt extremat sentit del detall, de la forma:
Barcelona és un munt de ferros treballats, fonnigló retor<¡:at per extreure'n un gest impossible, fustes
llaurades, parets esgrafiades, vidres recargolats, f~<;anes polides, baranes historiades, pedres picades i
pedreres reaprotitades, joies, estucs, retaules, raco~s inaudits; cada pam quadrat, tanmateix, tendeix a
ser una obra d'artesania en aquesta ciutat sotmqsa, diuen, a la tiranía del pam quadrat, a l'avar-ª
poverta d'espai i a l'imperi de l'estetica que denunc~ava Unamuno i lloava Cervantes.
1
L'any 2.000 esta servint, en aquest marc, com a rejferencia d'un nou pacte amb l'entorn. Un grau més
d'ambició en el dimensionament de les estructures lque no ens ha de llevar l'humanisme i la prudencia
de les formes. Per aixo les autovies torturadamen~ discutides i dissenyades per evitar la dictadura de
la funció sobre la forma. Algunes torres altes, pqro no moltes, les justes per a una generació que,
malgrat les aparences, vol sobretot conservar l'es~erit d'una ciutat proporcionada, justa, continguda,
com la volia el viatjant italiá del segle XV que cita va Ramon ·rrias Fargas en el seu discurs de comiat
consistoriaL Conservar elmateix espcrit, pero vit¿. '
Hi ha dos projectes que m'agradaria citar en
subsol.
ague~
context: el cablejat de la ciutat i l'ordenació del
Ciutat densa, ciutat congestionada, ciutat cara: tre · coses que van juntes i que ningú no sap del tot
com ordenar en la seqi.icncia de causes a efectes. E s economistes tendeixen a dir-nos que el sol hi és
car pcrquc és escas, i dcns perquc és car. 1 congesti' nat perque és dcns.
Pero Barcelona ha funcionat historicament prou bé coma matriu de 11uxos i moviments. L'Eixamplc
racionalista del XIX és un model internacional d'o ~timització del nombre d'intcrcanvis per unitat de
superficie i de temps. Resistin1 prou bé l'enves ida actual de la motorització? I les que encara
vindran? En parlarcm més endavant -i en seguirem arlant sempre.
En tot cas, per mantenir i augmentar el seu atractillj. Barcelona compta aprofitar la densitat per oferir
comunicacions a costos per capita baixos. La nostr~ ciutat apila molts habitants i empreses a sobre de
cada hectarea de sol. Si el sol esta equipat, cablejat,l conncctat a xarxcs de comunicació, aquesta hi és
barata per a cada usuari.
D'aquí ve la importancia i la factibilitat de la xar: a de cablejat optic . .la són tres els ministres de
Transport amb els quals hcm tractat aquesta qüesti . Esperem que la nova llei de televisió per cable
ens permeti finalmcnt activar aqucst projecte, que n<jl es limita als serveis de televisió convencional.
'
De la matcixa manera i per scmblant raó: la necessiiat
d'ordenar un subsol enormement carregat, som
t
pioners en la cartografía subterrania, la creació de ~leries de serveis i la col·Iaboració entre autoritat
- pag. 13 -
�local i emprcscs de servei públic.
1k
Un altre fill del Pla Estratcgic és la Xarxa C-6
ciutats del Nord del Sud d'Europa (Montpeller,
Tolosa, Saragossa, Valencia, Palma de Mallorca U, Barcelona). Aquest conjunt de capitals, i les seves
regions d'inf1uencia, sumen més de 15 M d'ha~itants (el 5 % de la CEE) i el 8 % del territori
comunitari. Compten amb una taxa d'atur superio{ a la mitjana europea, pero també amb un ritme de
1
creixement economic superior.
No sembla que els canvis polítics municipals danJers hagin de malmetre la cohesió d'un conjunt que
reuneix totes les circumst<'mcies per convertir-se eh un deis complexos territorials equilibradors d'una
1
Europa que pesa molt cap al nord i, des de fa un an y i mig, també cap a l'est.
Igual com el Pla Estratcgic ha escollit la vía ram¡mble de privilegiar l'ample de via europeu sobre
l'aspecte "gran velocitat per a passatgers" i no! ha descuidat mai la connexió sud de la xarxa
(Barcelona-Madrid-Valencia), de la mateixa manera tenim dret a esperar una comprensió intel·ligent
deis beneficis que pera tota la península ha de tenit -com també per al Midi frances- el fet de disposar
d'una regió frontissa potent, a cavall deis Pirineus ~ que deixaran de ser barrera per esdevenir crullla,
com els Alps ho han estat durant segles a !'Europa ~entra!
¡
El somni deis nostres profetes s'esta fent realita : ,_j Pirineu comptara. Els túnels del Cadí
Puymorens ens hi acosten.
i del
Val a dir que una pcrmanent font d'insatisfaccion ha estat la connexió aeroportuaria, sortosament
enfocada cap a un futur ben diferent amb el nou ed ~fici terminal i -csperem - ho- amb la transformació
de la seva conncxió ferroviaria. El canvi del mo~el de gestió, insinuat en l'apartat anterior i, per
descomptat, el canvi en !'actitud de la nostra com~anyia de bandera en el tractament de la creixent
demanda de vols internacionals a Barcelona, han ~e conduir a la formació d'un espai aeroportuari
peninsular de caracter dual i a un millor aprofitame1~t deis avantatges locacionals de Barcelona.
1
A la formació d'aquest hub aeroportuari, necessitatj d'hangars i serveis d'entreteniment (avui un avió
gran no pot ser revisat, no pot "dormir" a Barceloqa), hem de sacrificar seguran1ent altres projectes
interessants -pero no tan estrategics- en l'entorn aetoportuari, com una gran instal·lació firal o altres
1
amb el mateix consum d'espai. (Aixo no exclou porser un ús firal de qualitat i menor dimensió, que
podría complementar l'atractiu de l'aeroport).
1
Sense un mercat de 15 M d'habitants no és po$sible, al Sud d'Europa, disposar d'un aeroport
transoceanic. Pero fins i tot aquest mercat virtual pot ser inoperant si els costos comparatius i la
qualitat del servei no són els adequats.
El conjunt Port = Aeroport = Mercabarna = Zona franca = Fira = Zona d'activitats logístiques pot
convertir-se finalment, en el canvi de segle, en uh complex modestament competidor deis grans
centres de distribució de la costa atlantica centre-e1 ropea (Amsterdam, Rotterdam, Anvers), que és
- pag. 14-
t
.
�per on entren la gran majori a el e les mercacleries missatges i passatgers proceden~ d'America i del
Pacífic.
A la potenciació d'aquestes activitats i de la se .a coherencia territorial dedicarem bona part deis
esforvos estrategics.
1
1
Pero no hi ha dubtc que la capacitat d'atracció, l'i ~teres i la qualitat d'una ciutat depenen basicament,
en darrer terme, de la qualitat de vida de les persohes que hi viucn i hi treballen .
A aquest punt, que el Pla Estrategic considera f entral, dedicaré l'apartat sise . Pero abans hem de
parlar de diners .
***
- pag. 15-
�Transcric aquí, benvolgut President, les Jletres ~ue sobre aquest tema li vaig cscriurc tcmps enrera.
Tenen !'aroma d'aquell període ( 1985-87) pero cdnserven tota la fragancia d'una realitat que en molts
aspectes, malauradament, no ha canviat prou. E~ altres aspectes, al contrari, ha estat desbordada per
les considerables transformacions que entre tots Hem sabut o pogut empenyer a Barcelona.
En un sentit, dones, aquestes lletres passades ser. eixen per fer més punyents els plantejaments que la
ciutat fa a I'Estat i la Generalitat. Ha passat el ~ i algunes inequitats evidents continuen. No pot
ser.
}'
ª
D'altra banda, serveixen també per posar en evi encía solucions que s'han donat temes aleshores
pendents: aquest mes hem inaugurat, com he d ,t, el Cinturó del Litoral que travessa Barcelona i el
Túnel de Vallvidrera (TABASA) i a principis de ~etembre haurem inaugural el Circuit de Montmeló,
etc.
El text de 1987 deia així:
El moment és particularment greu i esperan ador al mateix temps. Barcelona, gracies a un lent
avanc; a través d'estudis i negociacions amb antettiors Governs va veure assumides per l'Estat deutes
propers als 100.000 milions de pessetes arran de 1 accés del Partit Socialista al Govern el 1982.
11
11
Aquests deutes, corresponents en gran part als teressos composats deis seus deticits corrents des
del 1974 al 1982, és a dir, al cost acumulat de finPnc;ament de la insuficienc ia del sistema fiscal local
aplicat al cas particular de Barcelona, tenen tann)ateix causes reals i tangibles que en bona part han
continuat actuant a partir del 30-XII-82. 1 die, eq bona part, perquc en part van ser pal.liades per la
mi llora del sistema fiscal local per a Madrid i Bar :e lona a partir del primer de gener del 1983.
" De seguida veurem aquestes causes reals i la din .ensió deis seus efectes.
11
Haig de recordar també que aquest sanejamcnt deis deutes fins al 30-XII-1982, en retardar-se pe!
que fa a la seva materialització, va provocar carr~gucs financeres anuals de l'ordre de 2.000 milions
de pessetes: pero davant de la magnitud de l'esfor~ estatal, el sacrifici local no sembla extraordinari. 11
Vull insistir abans, tanmateix, en que la conjuntura (que podría decantar-nos de nou cap al
desequilibri cronic si no adoptéssim cap mesura) és particularment oportuna per precisament adoptarles.
11
L'Ajuntament de Barcelona s'ha acreditat com .n bon gestor deis recursos a la seva disposició: ha
multiplicat els serveis amb una plantilla en desceqs des de !'abril del 1979 fins avui,.. ha disciplina! els
seus recursos humans, ha millorat la imatge de l'J}dministració Pública, té un credit financer superior
al que tenia abans que el General Franco decapi~és el valor nominal de les obligacions emeses per
financ;ar l'Exposició Universal, acut al mercat efe capitals japones sense aval del Regne i en les
- pag. 16-
�mateixes con~icions que aquest i_ha est1 ~~~a cl~u per trob~r- vies ~e ~olució
que han constltui"t l'entramat real1 el tra~de ~a nostra cns1 econom1ca.
ª lQ-Q 11. punts negres
!1
" Els Túnels del Tibidabo, a realitzar per l'empre!sa TABASA, que comptava amb uns 6.000 milions
de ptes. de deutes, van ser objecte d'una transmi$ió d'accions per valor de 2.500 milions de pessetes
(gener del 1983) de les Corporacions Locals, q~e les havien adquirit i sanejat, a la Generalitat de
Catalunya, contra promesa de pagament deis m~eixos en forma d'obres en el Túnel de Vallvidrera.
Als 5 anys d'aquella transmiss ió, el pagament en bpccie no s'ha efectuat, cosa que va donar lloc a un
requeriment formal de devolució de les accions, rtqueriment que no va ser ates.
1
" El Consorci de la Zona Franca, sanejat per l'ac$ió conjunta de l'Ajuntament propietari, el Ministeri
d'Hisenda, deutors i Bancs i Caixes, esta avui !rendint un excedent net important i actua com a
Agencia de Desenvolupament Industrial de l'Are4 de Barcelona. La Generalitat no ha volgut escoltar
en diverses ocasions les invitacions formals i documentades, a incorporar-se al Consorci. Avui el
CZFB gestiona el Pare Tecnologic del Valles, compartint l'accionariat de la Societat explotadora amb
la Conselleria d'lndústria, a la qua! vaig cedir sen~e contrapartida la Presidencia.
~apítol
11
El deficit deis transports de Barcelona és un
ayart. Redactat i acordat a nivell tecnic el
Contracte- Programa per a la seva assumpció i ejl desplegament de les inversions de futur~,
el
lt'.
Ministeri de Transports, que va acceptar dotar a 1~ Generalitat deis fons necessaris perque pugués fer
front al 30% del deficit que li correspondria #rontar segons l'esmentat acord tecnic, retarda la
signatura del Contracte-Programa en base a una ~rgumentació centrada en el greuge comparatiu. Es
1
aquest un deis punts més greus i dolorosos de la elació Ciutat-Autonomia-Estat. Caldra insistir-hi al
final d'aquestes pagines.
_.
1
" Trasllat i rcconversió d'Hispano Olivetti
~~·v
(d'acor~ amb el Ministcri d'lndústria i evitant un tancamcnt
o desaparició de la zona). En un moment determi*at, a la signatura de l'escriptura pública de compravenda del terreny de nova ubicació, propietat [metropolitana, al Pare Tecnologic del Valles, el
contracte es va poder frustrar en anunciar el Not~ri que alguns Registradors havien rebut notificació
de la Generalitat de Catalunya de comunicar pre~iament les inscripcions de contractes en els quals
intervingués la Corporació Metropolitana de ~arcelona, que en aquel! moment havia estat ja
legalment suprimida tot i que seguía, i segueix, enj funcions.
1
1
SEAT, els preus del sol de la qua!, propiet~t en últim terme de l'Ajuntament de Barcelona,
encobrien una subvenció anual implícita importa~.
11
" Motor Ibérica i EN ASA (Idem) .
"Maquinista Terrestre i Marítima (contracte de Metro de Barcelona per 12.000 mi!ions peral grup
Mitsubishi-CAF-MTM gracies al qua! sobreviul'dmpresa).
1
" Polígon Montmeló-Parets-Granollers (propietat jdel Consorci de la Zona Franca), destinat a circuit
l
- pag. 17-
�motorista permanent. Aquest polígon, propietat dq:l Consorci de la Zona Franca, esta pendent encara
de les gestions urbanístiques que porta a terme 1~ D.G. corrcsponent de la Generalitat de Catalunya
amb els Ajuntaments respcctius, i també de le$ subvcncions del CSD i la D.G. d'Esports de la
Generalitat, a la meva manera de veure insuficien~s per a dotar a Catalunya i Espanya del circuit que
es mereixen, en el centre d'una de les regions d~afició motorista i automobilística més importants
Cardús,
d'Europa i en un moment en que els exits de DE~BI (a escassos Kms. del circuit) i deis
Aspar, Garriga, Sito Pons i Pérez-Sala, així com als tragics accidents que se succeeixen en els nostres
antiquats circuits -l'últim d'ells el de "Mingo" Parés a les 24 hores de Montjui"c- farien especialment
oportunes les decisions en aquest scntit. El Reia{ Automóbil Club de Catalunya i algunes firmes
patrocinadores segueixen disposades a adquirir i lfinanc;ar terrenys i instal.laciones, en cas d'obtenir
unes ajudes raonables.
11
"MERCABARNA (passant de deficit anual a superavit continuat). Hospitals municipals (avui amb
costos per U.B.A. de 15.000 ptes., inferiors a qualshol deis del sistema públic i pagant al día els seus
provei"dores), etc.
*
ª
" Es a dir l'Ajuntament de Barcelona ha passat !de ser agent de crisi
ser factor de solucions,
contribuint a l'encarrilament de situacions dificqs lligades a crisis bancaries (Túnels i Polígon
Montigala) a ineficacia histórica d'empreses públiques estatals (SEAT, MTM, ENASA) o mixtes i
locals (Mercabarna, IMAS, Pompcs Fúnebres, etc.) 1
~preses
Aquesta realitat és reconeguda gencralment per
provei"dores, contractistes i intermediaris
financers. Voste, Sr. President, té mitjans per com~rovar-ho.
11
!
" Es més: Barcelona ciutat ha contribu"it meqtrestant, no només a finan¡;ar serveis d'ambit
estatal/autonómic, com és conegut i reiteraré aqt í, sinó a finan¡;ar serveis locals deis municipis
metropolitans contigus.
2.000 pessetes a l'any a finan<;ar un
" En efecte, cada família barcelonina ha contribu"it amb
pressupost, el de la CMB, del qua! no ha rebut pracrticament cap servei, i que no percivia al seu tom
més que una part de la contribució estatal lógica i nil una sola pesseta de contribució autonómica.
" El tema metropolitano és adjectiu.
" Aquí rau el nus de la qüestió més greu de les que el passat ens ha plantejat i el futur ha de
contemplar.
- pag. 18 -
�" Els 26 municipis que rodegen Barcelona, amb ~ .300.000 habitants, constit ucixe~ en bona part alió
negatiu de la imatge brillant que en ocasions pot qonar la ciutat central.
i
" La nostra realitat urbana esta constituida sobre ila falsedat histórica d'una especialització de l'espai
central i suburba, atribuint-se només al central el1~om del conjunt.
" ~n fi, no pot ?cuitar-se .q ue la prudent millora ~e les pe:spectives econom iques ha de contribuir a
an1mar-nos a correr cls nscs calculats que semJte van lhgats a l'abordatge deis
pleJts histories
ltm gl!H'Ienk~f'er<ITS".
l
v
" Comentem ara les dcspeses de capitalitat.
" Barcelona, per suplencia o per potencia, ha subst tuYt l'Estat en molts camps.
" En alguns d'ells "alió suplert" ha passat a ser la Generalitat per transferencia deis servers
corresponents. Jo diría que aquest és el cas més geperal.
1
" Sanitat, Ensenyament Basic i Professional, Mus~us, Institucions culturals i economiques (ja vistes,
Palau, Liceu, etc.), Conservatori , Orquestra Munlcipal, són els serveis singulars més rellevants en
1
aq uest sentit.
" ¿Qui ha de pagar aquests serveis? O millor e "t, ¿A través de quins nivells de l'Administració
Pública el ci utada (que en definí ti va sempre és qui paga) ha de finan<;ar aquests serveis?
" Si els serveis han estat transferits sembla d _ que ha de ser la Gencrali tat qui canalitzi el
finan<;amcnt. Pero, ¿com, si el cost efectiu d'; quests serveis no figurava en el valor de les
transferencies en el seu moment?
" Centrem-nos en el "com" i deixem el "12IT que no figurava", que seria materia pcr a una altra ocasió.
" Només d'una manera i en un instant precís pot cOijlvalidar- se aquest error. Aquest moment és ara. El
mode és incloure aquestes despeses en el cost efectiu abans de globalitzar aqucst cost i convertir-lo en
un percentatge deis ingressos de I'Estat.
" Només així s'haura acabat, si a partir d'aquest ¡instant la Generalitat disposa deis mitjans per a
finan<;ar i efectivament finan<;a els serveis, la iniqua situació actual.
" Avui per avui, el ciutada de Barcelona, i aquí es troba el matís al qual em vaig referir, finan<;a per
partida doble alguns deis serveis públics que consur eix.
-.
" Els hospital s municipals, per excmple, malgrat ser els més barats, en costos, del sistema públic, no
són totalment finan<;ats pel concert amb l'Institut C~tala de la Salut.
- pag. 19-
1
�Un !lit de Bellvitge, de la Val! d'Hebron, costa a ¡tots dos hospitals de I'IC S més lk 25.000 ptes/dia
que 1' ICS paga directament a través de les seves n~mines i despeses de material i amortització.
1
1
Un llit de !'Hospital del Mar, per a un assegur~t del sistema de seguretat social, és financ;at per
aquest només en 2/3 .. . i l'altre l/3 el paga el matefx assegurat barceloní ¡a través deis seus impostos
municipals! Pero no per aixo dei xa de posar religi~sament les seves cotitzacions pera cobrir el 100%
deis costos: després aquestes cotitzacions són desvfades o bé cap a hospitals públics menys eficients o
més cars de la propia ciutat, o bé a hospitals d'al t'es punts geografics del sistema, o les dues coses,
que és el més plausible.
11
" Aquesta situació no pot continuar així. 1 el muteix ocorre amb les escoles, Museus, etc., ... La
situació de les escoles és una paradoxa historipa. Les escales municipals no costen al nivel!
estatal/autonomic ni un centim. Si fossin públique~-públiques aquest nivel! de govem ho pagaría tot.
Si fossin privades, tot o part. Com que són municip~ls no paga res. ¿S'ha de concloure que les Escales
municipals han de simplement tancar? ¿Que el legislador va voler que es tanquessin quan va dictar la
Constitució i I'Estatut?
l
1
11
¿No és més logic pensar que han de ser relinanc;ades, igual que les altres, pel contribuent general i
no pellocal, pellocal, que jg paga la seva quota c01b contribuent de I'Estat pera financ;ar les escales
privades i les autonomiques?
ª
ª
11
Una altra cosa seria si les escales rnunicipals exi4 issin més d'un nivel! d'oferta pública estandard,
com un luxe especial de la ciutat. Pero resulta que ¡aquesta ciutat té, en proporció, la meitat d'escola
pública que les altres.
1
" Resulta un cop més, que les carencies de I'Estat a iBarcelona, o la vivacitat de la societat civil local,
que és l'altra cara de la mateixa moneda, van generar una situació singular que ara cal conservar en
allo que té debo (iniciativa, creativitat, gestió proxi1na, etc.) i corregir en el que té d'inicu.
11
Aquí
serveis
!'oferta
qüestió
!'autonomía, confiada en aquesta creativitf t local i preocupada logi cament per fer arribar
a comarques al lunyades, va reblar el clau¡ de la situació injusta en congelar pn'tcticament
d'escola pública a Barcelona -ciutat- cosa fins a cert punt explicable- i oblidar totalment la
del financ;ament de !'oferta municipal existdt -actitud inexplicable a més d'injusta.
Els Museus de Barcelona, han estat fins ara com una família aristócrata carregada de propietats i
mancada d'ingressos. Han arrossegat dignament la ~eva miseria, combinant com han pogut les obres
mestres amb les goteres, els riscs d'inseguretat amb ~a iniciativa deis seus directors i conservadors.
11
i
Vostes em diran que aixo passa o ha succeYt, en jla majoria deis Museus. 1 en part és cert. Pero
només en part. Aquí hi ha el magnífic Museu de Salsona (Generalitat) o el d'Escultura de Valladolid
(Estat), o l'Arqueologic de Mérida.
11
- pag. 20-
�". Per_o ai~o r:o és sigr~ifi~a tiu. El més si~ni~catÍ u és q~c ~1 t\~uscu de Solsona,- el de Valladolid,
1Arxru d Indres de Sevrlla, el de Ceramrca ¡de Valencra r cls del Prado, Militar, Exercit,
Contcmporani i Biblioteca Nacional de Madrid ... fÓ n tots de I'Estat o !'Autonomía.
" I en canvi, el Museu d'A rt de Catalunya, el d'Ah Modern, el Picasso, el Rocamora d'Indument<1ria
el de Música, el de Cen'tmica de Barcelona, el de lN umismatica, ... i, fin s a 24 Muscus, cap d'ells és d~
I'Estat ni de I'A utonmnia.
;
1
" L'Autonomia no podía assumir-los per falta de · cursos o per !'existencia d'altres prioritats. L'Estat
no ho volia.
" 1 a fe que la Ci utat de Barcelona no els renun9iaria facilment: per sent it historie, per obligacions
jurídiques de prescrvació de donacions i llegats fUs a la ciutat i per convicció sobre la bondat de la
. '1 oca 1.
1
gestro
" L'únic que la ciutat sot met a la seva considerac' ó és la possibilitat i la conveniencia que el nivel!
estatallautonomic financii'n en tot o en part allo q¡ue el govern de la ciutat i el contribuent els estan
estalvian_t_. No tot, pero sí aixo.
paradox~l
" La situació deis Museus es va fcr més
encara en establir-se la gratuftat deis Museus de
l'Estat. Nosaltres no ens ho podíem perrnetre. A ~a, el visitant foraster pot pensar que la ciutat de
Barcelona és menys generosa que les altres, quar~ el ciutada de Barcelona, en tant que ciutada, és
l'únic que esta finan<;ant els seus propis museus.
" El Conseller de Cu ltura, Max Cahner, va vol ~ r arreglar la situació nlltJanc;;ant una incautació
encoberta deis Museus de Barcelona, segons la ¡qua!, a més a més, la Ci utat segu iría pagant el
manteniment d'allo incautat.
¡
" Durant la gestió del Conseller Rigol les coses van canviar. Ara semhla que es vol resuscitar aquell
projecte intervencionista.
1
" La Llei de Sanitat de I'Estat sembla orientar-se pet la mateixa via. Els hospitals municipals passarien
a integrar-se en una arca sanitaria regida perla Ge1eralitat i financ;ada -pel que fa a aquests hospitalsper l'Ajuntamcnt, igual que ara, amb l'únic consolj:¡ue on ara podem gestionar, i gestionar bé, millor
que els altres ni vells de govern, ara podrem prot~star, ja que se'ns dóna la minoría del Consell de
I'Area. Trist consol. 1 mal negoci per al país que ,leura ineluctablement com la gestió empitjora i el
financ;;ament no millora.
¡
" No voldria que creiessin que estic pintant un ciuadre deliberadament negre. C<J,dascun d'aquests
temes té plantejades vies singulars de solució que ~ls regidors barcelonins han anat impulsant davant
deis Ministres i #Consellers" corresponents.
- pag. 21 -
�Pero després de vuit anys d"'impulsió" ha arribat e moment de la veritat.
Des del 1980 el Consell Pie de la Ciutat de Barcflona, sempre P.QI unanimitat, s'ha dirigit a vostes,
sobre aquesta qüestió, en multitud d'ocasions. ~o mateix ho he fet¡ verbalment, també diversesJt /
vegades. En alguna ocasió he obtingut una respost4 verbal o, fins i tot, una excusa per escrit.
(
~ue el Govern de Madrid ha imposat. l'Ajuntament
El 1986. ªcausa de !'especial política d'austeritat
de Barcelona haura de disminuir el seu pressupost. f
ª
Haig d'assegurar-los que J'única solució
aqueJt contrasentit és el finan,ament ru;r I'Estat. via
Generalitat, deis costos de capitalitat Q P.QI servelis voluntaris -és ª dir, els costos que l'Estat i la
Gen~ralitat s'estalvien P.QI !'existencia de serveis m~nicipals homolegs."
1
La primera conclusió que cree que cal extreure d'aquestes cartes és fins a quin punt el
problema de sempre (ho era el 1979, va scr-ho el ~985-87, ho ha estat en el contracte- programa del
transport signat el 1991 -i d'aplicació retroactiva de$ del 1985!) és el retard en Jª implementació de les
solucions.
\
1
Els interessos compostos del temps transcorregut a 'a negociació són sempre els que acaben havent de
ser traslladats al futur i els que acaben impcdint que¡la so lució sigui completament satisfactoria.
¡
Barcelona, a més a més, ha comptat i compta am~ un altre factor "alentador de dcficits" per dir-ho
molt cruament: la convicció que paguem P.QI altres; ~ la realitat que ningú -ni Estat, ni Generalitat- ens
ha negat mai el fonament del nostrc argument sinó qomés l'oportunitat del mateix.
passa~
¿Comes podía entendre que Barcelona deixés
l'ocasió histórica d'endeutar-se fins allímit legal
i escometre així les tasques pendents en materia d'ipfrastructura? ¿Quina raó tenia per no fer-ho si a
més a més sabia que "li debien" -i li deuen- 15.000 milions de pessetes/any per serveis prestats per
compte de l'Estat i la Generalitat? ¿Com atendrej les crítiques previsibles de l'oposició sobre la
despesa i el deute si al govern de la ciutat Ji consÜ1 que aquesta mateixa oposició, des de les seves
posicions de govern, quan les ha tingut, no ha mogut un dit per resoldre una inquietu4 tan palesa?
obr~s
Més encara: ¿Com considerar excessives les
realitzades quan també neixen de l'excedent
generat per una gestió financera modelica, mantentnt un "rating" altíssim als mercats de capitals a
- pag. 22-
�desc~ns
llarg i a curt tcrmini, amb una planti lla en
des del 1979, amb unes cmpreses i institucions
municipals ahir dcficititrics i avui product~res ele diviclends -com la Societat Municipal
ci'Aparcaments, la gestora ele les instaLiacions ol~mpiqucs (BPOSA), Iniciatives SA, Mcrcabarna, El
Consorci ele la Zona Franca i en un sentit la Fira baque els actius del Consorci i de la Fira pertanyen
en última instancia a l'Ajuntament)- i dotades d'urts actius que superen en molt els nostres deutes?
i
1
Barcelona té ara 100.000 milions de clcute sa a 'larg termini, contrapartida lógica del nostre esfon;
compartit en infrastructures, i uns al tres l 00.000 ilions de cleute curt, suma algebraica deis cleticits
anuals producte deis serveis que paguem per ,ercers, i deis retareis ele la implementació ele les
solucions avui vigents ( liquidaeió de deutes fins al 31-12-82, contracte-programa 1985-1991 ).
ª
En algun d'aquest dos sumancls caldria incloure la nostra contribució al sanejament cl'institucions i
empreses que s'ha explicat amb anterioritat (T AB J SA, Zona Franca i Transports principalment).
1
Barcelona no demana que se li retorni aquesta cbntribució. Tampoc que algú pagui el deute sa per
comptc de la ciutat. Ni tan sois que algú assumc~xi el deute mcnys sa. Podem pagar aquests deutes,
els estem pagant.
!
Barcelona dcmana que d'un C.Q12 se la compensi
de la Generalitat.
Q4 les despeses
en que incorre J2IT compte de I'Estat
i
1
i
Ho clemana ~poder afrontar amb garanties d'exit el decisiu 92 i un post-92 raonablement actiu, com
el que ens proposem en aquest quatrienni (20.oqo milions de pessetes d'inversió anual - el mateix
nivel! deis darrers anys sense inversions olímpihues- i superiors despcses de manteniment de la
infrastructura crescuda). Ho demana perquc és
justícia. I ho demana perque no seria lógic, tot i
reconeixer tot el que s'ha fet pera ella, que la nos(a pressió fiscal hagués de ser més alta de la que ha
estat en els darrers cinc anys -ja en si superior a la de la majoria de les grans ciutats espanyoles i molt
superior a la ele Madrid, per prendre una rcferenci<. habitual.
Q$
Per a la bona gestió del deute necessitem la collaboració del Ministeri d'Hisenda i la Conselleria
d'Economia, l'implementació correcta d'un refinaqs:ament que porti a 15 o 20 anys el tcrmini dins del
qua! fcr front a la totalitat de les obligacions genCI'ades per l'esfor~ 92. (Comen~ant a cornptar des de
1989).
El Ministeri d'Economia té clocumentades les d des i
despcses de 4apitalitat
mesures: el pagament de les
refinanc;ament olímpic.
1
criteris precisos per als dos tipus de
les boni ficacions necessaries per al
La Conselleria d'Economia els té pe! que fa al primer aspecte
President de la Generalitat, pe! que fa al segon tem .
- pag. 23 -
els tindra, s1 així ho clesitja el
�1
Ens consta que la Conselleria i el Ministeri afronten en aqucst moment la revisió
relacions financeres.
d~
les seves propies
La solució que es doni en aquest tema bilateral (Ministeri- Gcneralitat) no sera verídica si no inclou
les despeses de capitalitat -ésa dir, per enesima i ~!tima vcgada: el pagament d'allo ja transferit de fet
a Catalunya i actuat no pcr !'autonomía sinó per la¡ciutat.
Acceptem (com gencralment s'accepta) q~e l'objectiu de repartimcnt de la despesa pública
neta entre les tres administracions (50/25/25), cqu~valcnt a una divisió pcr mcitats de la despcsa entre
Estat i territori i de la despesa territorial entre autonomía i poders locals, no pot aconseguir-se sense
un posterior o simultani procés de traspas de comnetencies i obligacions al sector local.
1
Només vull fer patent que en el mateix moment rn que s'acordi aquest procés -que pot tenir com a
horitzó temporal raonable l'any 2.000 (tal com v~ prcvcure l'últim congrés del partit més gran deis
espanyols)-, Barcelona aparcixcra com ªacreedora de compcnsacions degudes als serveis queja esta
prestant. A Barcelona el procés "ulterior o simultaJlli" és ja "passat".
1
En altres ciutats i municipis acorren proccssos seniblants, en rnolt menor mesura.
Som conscients que la transformació de les infrasfructurcs de Barcelona pot encendre, en els menys
raonables, sentiments de grcuge. L'Ai caldc de Bar~e lona esta disposat a anar fins on calgui per tal de
demostrar la magnitud de l'esfon,: propi, la seva c~mparació favorable tant amb el d'altres escenaris
del 92 (Madrid, Sevilla) com amb l'esfor<;: important pero relativament modest que el govem
autonómic ha realitzat a Barcelona en el marc de les seves creixents competencies i obligacions. La
ciutat, li ho asseguro, no s'ha quedat enrere, sinó al¡contrari.
Ho die sense petulúncia ni acritud: l'csfor<;: que el ~overn que voste prcsideix ha fct a Barcelona esta
entre els més rendibles, económica i socialmcnt, pensant en Catalunya i Espanya.
***
- pag. 24-
t
1
�(6) La Qualitat de Vidaª la gran ciutat
Si alguna cosa cm mou, més encara que la q ·estió económica, a escriure'l és el que podríem
anomenar "l'objecte social" de les nostres adminis racions: la qualitat de vida.
. .
. -ª
1 1mpress10
.
. ' que 1es a dmm1stracwns
.
1
Domma
no ejStem donant resposta als nous reptes, cada cop més
qualitatius i difícils d'amarrar. Especialment en
Id grans ciutªts.
i
1
Espanya, i Catalunya i Barcelona en particular, Óbtindricn una qualiticació excel·lent en els temes
classics de l'administració pública, davant un tribunal format per les altrcs nacions i ciutats del món
(llevat potser del tema terrorista, si és que és susc~ptible de judici exterior i no demana, com jo cree,
una prudent reserva per part deis obscrvadors interpacionals).
1
Pero així com som model polític, no ho som en 1~ qualitat de vida pública. Les nostres ciutats, ens
diuen, i Barcelona en concret, són sorolloses, facilrpent tendeixen a la brutícia, són insegures, cares en
l'habitatge, lentes i excessives en la circulació iprivada -i per tant en la circulació pública de
superficie-, insolidaries, incapaces d'eliminar tot~ment la miseria, d'evitar la degradació de barris
sencers, impotents davant les immigracions fatalm4nt dictades pe! nostre propi progrés, brou de cultiu
d'agressi vi tats, demograticament decadents ...
Una cantarclla scnse fi amb que els nostres propis . itjans de comunicació, els nostres partits polítics
(quan es reuneixen en Congrés), associacions, veYn$, els nostres PIQl2.Í.S_ fills, regalen les nostres orelles
1
d'administradors enterament lliurats a la tasca d'imr· edir aquestes sensacions.
Sembla com si, excel·lint en la pura gestió polític< • i infrastructural, estiguéssim dones construint un
magnífic país nou, o renovant magníficament un vell país, transformant prodigiosament la nostra
ciutat... pcr fer-ne l'escenari de !'eterna incapacitat de millorar de debo. El millor escenari del pitjor
drama, el de sempre.
I potser en realitat no es pot fer gaire més. A tot ¡::stirar, la necessitat que en el cor sentim d'haver
contriburt a objectius que realment tinguin a veure r,b alió que compta per a la humanitat (la millora
i la dignitat del nostre entom huma i natural), la pqdem satisfer a compte del que haurem aconseguit
en termes d'orgull col·lectiu: Espanya és més respebtada, Catalunya més lliure, Barcelona més ciutat
que mai. Els altres cns ho diuen. La nostra geJt gran se scnt més protegida -económicament,
sanitariament. Els jovcs no ho diuen, pero nosaltres sabcm que viuen en millors condicions. I
tanmateix ... estem realment anant més enlla?
El mobil més profund d'aquesta carta, estimat President, es la convicció que cree que hem de
compartir per forc;a, que es pot anar més enlla. Que·. a quasi hi cstem anant. Que també en la finalitat
de la nostra vida col·lectiva, en el sentit més exigen, el més proper a la moral social, tenim o podem
tenir avenc;os.
- pag. 25-
�del 97. Barcelona esta passant a ser potser la clutat europea amb més parkings"'públics -sobretot
residencials.
1
Per que no parkings privats? Perque no són rendi~les en comparació amb la construcció d'oficines i/o
habitatges, als preus relatius actuals. Modificarem el planejament en conseqüencia. Esperem que es
construeixin 100 parkings privats més (al marge qels obligats per les normes en els edificis de nova
construcció, on també hem augmcntat !'standard)' en solars requalificats o aprofitats a petició deis
districtcs, d'aquí al 97.
Les motos soro !loses estan essent retirade : 10.000 en un any; les sancions de les Prefectures
de Transit han augmentat; els experiments de p~rmissivitat també -per exemplc, en l'aparcament
nocturnal carrcr, en el centre de la ciutat; les sire9es de les ambulancies públiques han disminui't llur
estridencia.
¡
1
El Ministeri d'Economia i Hisenda esta estudiant Pfr primer cop el preu de la gasolina en funció de la
necessitat de com a mínim mantenir el prcu relatw deis transit privat en les arces metropolitanes, i
també estudia la compcnsació de les rebaixcs d'IV A a l'automobil, per les mateixes raons.
1
La Volskwagen ha creat una joint vcnture amb Slwatch, !'empresa su"issa de rellotges, per crear un
1
cotxe petit, per a ducs persones i una caixa de Cc ca-cola. Fins i tot els grans constructors s'adonen
que el futur també haura de ser diferent.
Permeti'm desitjar ferventment que en aquestes qüJ stions no s'adopti solament el punt de vista macroeconomic, sinó també el micro-polític de les ciutat~ congestionades, que necessiten indicacions ciares
que els poders extra-urbans són sensibles als seus problemes, tant en materia de preus relatius com de
recursos disponibles pe! finanyament de les estrucfures i l'explotació del transport públic i en la línia
d'atorgar poders efectius als elegits locals.
1
Diría que en aquest desig hi ha representa! el prin< ipal deis greuges (i la principal de les esperances)
que una autoritat local pot adreyar a les superiors.
A voltes, quan les autoritats superiors decideixen "posar- s'hi" i atacar els problemes de la qualitat de
vida en les nostres ciutats (Pla Felipe de Transpo~s , Pla Pujo! de vivencia, per exemple), el nostre
sentiment es divideix de seguida en dues direccio s: (1) per fi un augment de recursos llargament
demanat, i (2) quants errors no es cometran des de la llunyania deis enfocs "macro" o "nacionals" de
problemes que localment coneixem fins a la nausea
La qualitat deis carrers, del transit, de les emissiofls soniques, de la congestió ... encara que sembli
impossible, és dominable. No radicalment, pero sí slgnificativament. La gent no demana gaire més.
Feu-nos confianc;a i avanc;arem clarament en aquest: qüestió.
- pag. 28-
�1 si algun scntit té que !'Alcalde d'una ciutat gosi adrc<;ar-se en aquest to al seu Presidcnt és perque
creu que pot contribuir, amb ~n angle de visió ~articular, a la matisació de les regles de la nostra
col·laboració amb aquesta ti. Es perquc des de l'~lcaldia es vcucn aspectcs que cree interessant fer
concixcr als nivclls més alts de governació.
No prctenc amb aquestes llctres incidir en l'enf~dós tema de les relacions inter-institucionals, en
especial dins de Catalunya, que cns incomoda coi~~ a tal, tant al Presidcnt de la Gcncralitat com a mi.
Tots dos sabem el que hem hagut d'cmpassar i el ~ue hcm hagut de for<;ar per respondrc dignament a
les exigencies evidents i respectives de l'orgull na~ional i local. Tots dos sabem que els rcsultats de la
nostra rclació -sigui quina sigui la qualificació f!ue aquesta mereixi públicamcnt- són, en aquest
aspecte, enormcment positives. 1 sabem tanmateix ~ue partim de principis diferents i probablement no
conciliables en el curs de la nostra activitat poptica, per continuada i !larga que aquesta pugui
semblar, breu com és en rcalitat si es compta el te\mps que necessita la historia per precipitar canvis
significati us.
1
Es tracta aquí de col·laborar d'una manera que els ryostres equips de govern coneixen. Armet i Guitart,
en Cultura, Trias i Clos, en Sanitat, De Nada! i B<)rrell, en Hisenda, Torres i les autoritats del transit,
Raventós i Alavedra en la promoció economicai Marta Mata, Rubacalba i Carme Laura Gil en
Ensenyament, EuUdia Vintró i els responsables del Benestar Social -una "cartera" que per cert va ser
creada a l'Ajuntament de Barcelona (1987) i succe$ivament a la Generalitat (1 988) i a I'Estat ( 1989)-,
Jordi Borja i els res ponsables de cooperació, tots elb han demostrat capacitat d'entendre's.
Els ha calgut el nostre conscntimcnt per fer-ho? Sfns dubte, directament o indirectament. Quan dalt
de tot es creen tensions, als nivells operacionals p~teix la cooperació, encara que ben sovint la fon;a
de les coses. l'interes i !'amor DIQDl dels responsabl$s és més fort que el clima a la cúpula.
Pero hi ha una colla de sectors en que no ens sortim tant com voldríem. El tré'msit i l'aparcament,
l'habitatge i la degradació de barris, la inseguretat i ~a droga son els exemples més clars.
!
1
Aquí no és que ens ho diguin -és que nosaltres ho s""bem, que hem de fer més.
!
Normalmcnt cns "passem la pilota" com podem: vo~te no em dona sól, jo no li faig vi venda; l'Estat no
cm va passar cls polígons en bones condicions, jo ro cls omplo; !'autonomía de Catalunya no ha fet
l'esfory equivalent al que l'Estat ha fet en altres Gomunitats que no tenen tal transferencia i on el
centre actua directament: l'Estat no li passan1 els dipers que demana; voste em demana que la policía
local tingui el canktcr de policia judicial, jo li die ¡que els jutjats no ho volen, pitjor, que tinc altres
problemcs més importants que traspassar diners ~ la policía autonómica, etc ... 1 encara és més
revoltant que altres !'evasiva triangular ("ara no m'ajmoYni que estic per aquest altre senyor"), situació
que es dóna sovint, com és logic, en un sistema de tres nivells de govern.
1
En aquestes situacions, repeteixo, el cinisme d'unal certa part de l'opinió es justificaría si no féssim
alguna cosa diferent i consumíssim el temps que tdnim en llarguíssimes disquisicions bilaterals que
- pag. 26-
�no resolen els problcmes de la gent, si no tan sois, en elmillor deis casos, els deis g("}vemants deis dos
nivells involucrats.
***
Concretament: en el tema del trimsit hem de
recon~ixer
(1) que la mobi litat en el centre de les ciutats, ta~'t la
pública com la privada, no paga els costos
que genera,
i que, per tant, haura d'augmentar els seus preus;
(2) que el preu de la mobilitat privada haura d'augmentar més que el de la pública, perque la primera
genera més costos de congestió (cues, contaminació, etc ... ); (3) que les ordenances no es compleixen
perque les multes no es paguen -especialment entre municipis diferents-, que per tant les autoritats
locals, mancades a més de poders efectius directe$ com la retirada de carnets o la immobilització de
vehicles "in situ", no podran mai, en aquestes condicions, ordenar el trimsit, mai. (Utilitzo superlatius
per ser més ciar. Voste cm perdonara la contunden~ia).
1
1
Preus baixos de la mobilitat en el centre, que és !un "bé escas"; encara més baixos en la mobilitat
privada que en la pública, respecte al que hauria ~e ser, i per tant pocs autobusos, mal finanyats, i
perduts en un mar de vehicles privats, més contaminants i sub-óptims, com diuen els economistes;
preus relatius de la mobilitat regits molt més pe~ preocupacions macroeconómiques -IPC- que pe!
desig de millorar el transit; bombardeig insistent d~ls "car-makers" per vendre cotxes més i més grans
i potents que cada copes taran més estona parats e~ cues més llargues; timidesa de les administracions
davant del fet de la magnitud del PNB, l'export~ció i l'ocupació implicats en el sector deis "carmakers"; impossibilitat de construir aparcamentsi privats en el marc d'un planejament urbanístic
desfasat, que no els reconeix el cankter d'equipa_$ent i no ha previst, en general, sól qualificat per
aquesta fínalitat (que pocs aparcaments en alyadc' trobara voste en les nostres ciutats atapeides de
cotxes, al carrer i sobre les voreres!).
Aquesta és la situació, llargament dramatitzada.
~~?
~o
hi podem fer res? En cas que poguéssim, ho
1
1
Ja estcm comen~ant afer algunes coses. Hem gastat o compromes molts diners pcr facilitar a la ciutat
una circumval·lació interna com la que tenen Pariís, Nova York o Madrid. 1 en fer una altra línia
transversal de metro, la línia 2.
1
Estem construint 50 parkings públics o
- pag. 27-
concession~ls fins al 93, i en preveiem 50 més abans de la fi
�* **
No és molt difcrent el me
1
missatge en el que es refereix .. a l'habitatge
la
degradació de barris.
Vam passar ben bé sis anys donant-nos cops dontra la paret en aquesta materia. (Tot i que la
responsabilitat la tenien persones que van ser cap~ces, per exemple, de transferir I'estoc municipal de
vi venda als ocupants i d'eliminar en 1O anys i sen~ traumes les barraques de la Perona).
Vam qualificar sol d'equipament en els centr s antics; vam seguir les lentes i enrevessades
'
i
prescripcions de les Arces de Rehabilitació Integ$1 (ARis); vam cercar sol per oferir pera habitatge
protegit o públic, etc. Els resultats foren molt pob1 ' s.
Desesperanyat, cm vaig adreyar per escrit al Presi<Jent de la Generalitat, sobre la qüestió específica de
la Ciutat Vella. No va servir de gran cosa -i ho ent~nc perfectament; a mi potser cm passaria el mateix
que a ell, si hagués d'entendre la qüestió de la Ciutht Vella a una certa distancia.
Ens vam decidir per la creació d'un instrument mdrcantil, una societat anónima, a mitges amb sectors
privats interessats en la millora del barrí, per tal de fer a través del mercat -i utilitzant els avantatges
del procediment de l'ARI, tot sigui dit- alió que ¡ amb els metodes administratius tradicionals i les
misérics cconómiqucs habituals no es podia fer. 1
Els resultats són considerables. Hem adquirit disqetament potser 300.000 m2 de sostre (l'equivalent
a la Vila Olímpica). Hem enderrocat i enderrocaretn algunes mansanes, fent que el millor factor de la
rehabilitació -la llum del sol- penetri en el cor pe la Ciutat Vella. 1-Iem sanejat carrers i serveis
públics, construint alguns equipaments de barrí (~o tants com preveicn els Plans urbanístics) i atret
equipaments de ciutat i nacionals (Universitats j Museu d'Art Contcmporani, Centre de Cultura
1
Contcmporania, H.cmeroteca, etc.).
El barrí ha canviat. Els joves hi van. Artistes í prot'essionals hi cerquen ubicacions. La moral deis tres
nuclis actius del barrí : associacions de ve"ins, co~erciants i cntitats benefiques, ha millorat. La de la
1
policía també. (Després em referiré a la inseguretat: de vegades m'he referit a la tecnica de !'esquiador
de fons -un esfory urbanístic, un esfory de seguretak, i així successivament- per descriure el que cal fer
com a marc de l'actuació pública en barris degrada's).
Pero el secret de la rehabilitació esta en la descentralització, la proximitat, el domini del
territori. Barcelona ha tingut la sort de trabar alhqra la fórmula, els diners i les persones capaces de
dirigir des del lloc (des del districte) 1'acció rchabil1tadora.
¡
Vol dir tot aixó que la Ciutat Vella esta salvada?
N¡o necessariament
Periódicament retorna el pessimisme -potser perJ ent forya. Si augmenta l'influx d'immigrants amb
pocs recursos, en moments detemlÍnats, la "digesti~ urbana" es fa difkil.
.. pag. 29-
�Déu-nos-en-guard d'un defallimcnt, ni que fos tempora l, de l'acció rehabilitadora. En 1O mesos
podríem perdre 3 anys .
1
l
La clau esta en cls equips humans, de nou. Són ge~t que han de combinar un profund coneixement del
mercat immobiliari, amb una capacitat de solid~ritat carent de dogmatisme (per col·laborar amb
cntitats eclesiastiqucs igual com amb la policía naLional o els comerciants) i una noció molt clara del
que es pot i s'ha d'exigir a l'administració judicial i també a l'administració sanitaria i educativa).
Si la societat que regim fos capa<; de retribuir amb alguna divisa -potscr altra que el dinerl'excel-lencia en aquesta materia, d'una forma tan ~iligent i categórica com la que utilitza per retribuir
el talent empresarial, aquí tindríem un grup select~ de "milionaris" d'aquesta divisa.
1
Pero aquesta és la gran mancanya del nostre sisterl1a: no sap "enriquir" les persones a les que demana
talents diversificats com els que he citat. És ma~sa unidimensional. Fa deis empresaris, quasi per
for<;a, gent insolidaria (amb moltíssimes cxcepcioths) i de la gent solidaria, pobres de solemnitat (amb
també excepcions) i gent negada pel cillcul economic i perla mínima malícia.
1
(* Les ciutats han apres a vigilar "que fan les altres". Recordin els periódics incidents verbals
provinents de regidors poc avisats, de diferents ~unicipis, referents a "l'exportació de mendicants" i
altres fantasmes, que, com totes les il·lusions óptjques, tenen sempre una base real. El col·lectiu de
mendicants, per exemple, té un sector d'una gran n~obilitat i capacitat d'informació inter-ciutats).
Excusi'm Voste la digressió . Voste es dqu estar preguntant: que dimonis vol !'Alcalde de
Barcelona que jo faci en materia d'habitatge?
j
!
( 1) No ohlidar que les lleis generals no sempre is erveixen: els costos unitaris de construcció i els
barems d'ingressos que s'utilitzen en la llei no serv~ixen pera Barcelona.
1
(2) No oblidar que el municipi de Barcelona és ja 1cabat, pie, curull; que no hi ha sol urbanitzable.
1
(3) Concloure per tant que l'únic sol obtenible ~ a sota de cases que cal comprar i buidar abans
d'enderrocar, per dir- ho molt brutalment, i que pq tant s'haurien de gastar més dincrs que en d'altres
circumstimcies.
(4) Admetre que, a la Barcelona real, més gran que la municipal, té tanta influencia en el preu de
l'habitatge la inversió en metro i bus -i túnels i cint;urons- com la inversió en habitatge.
¡
(5) En resum: sobre la base deis quatrc punts !anteriors, anar a concertar un Pla d'habitatge (i
transport) de Barcelona, amb tots els instruments al lama.
- pag. 30-
�En tot cas, cal saber que els preus reals a Barcelon: estan probablement baixant i que seguiran baixant
durant bastants mesas. Obri vostc el diari qualsevp l dia i vegi la creixent publicitat immobiliaria: hi
ha competencia. M' esta mal el (iir-ho, pero dam ' ra la majar part d'aquesta publicitat hi ha la ma
municipal: a la Vila Olímpica, Montigala, Va 1 d'Hebron, Eixample Marítim, Llars'93, Barna
Rehabilitació, Porxos d'en Fontscre, i fins i tot al~ apartaments universitaris de Bellaterra. 1 aquí no
compto encara Procivcsa*, que és !'empresa mixta re la Ciutat V ella.
1
Aquesta és la nostra política: fer vivendes perque 1o pugin de preu.
Nosaltres anomenem habitatge assequible aquell ~ue es ven amb poc marge o marge nul -és a dir, a
preu de cost. Aquest és I'habitatge que promociopem. No creiem que la pobresa extrema es pugui
resoldre amb habitatges per sota d'aquest preu. Ha e ser amb subvencions o cxempcions a la persona.
L'habitatge barat no fa rica la gent pobra. 1 tendei . a empobrir l'entorn. disminuint els valors de les
propietats adjacents.
(* on espero que la Generalitat acabi oo l·laborant) És per aixo que vam comen<;:ar la
rehabilitació deis 4 km de fa<;:ana costanera amb habitatges per a classe mitjana i mitjana alta. No
volíem haver d'enfrontar el manteniment amb ca rec als pressupostos públics de 4 km d'habitatge
social: irnpossible.
Ara volem que es destini una part de l'estoc d'hal!>itatges
de la Nova Icaria a gent jove de la classe
1
mitjana, a prcu de cost, en la banda baixa deis preu~ de mercat (hahitatge assequible).
1
Altrament estaríem faltant a la norn1a que cns he ~ imposat i que el rnercat accepta: sempre que el
municipi cntri d'alguna forma en una operació imn~o biliaria de grans dimensions exigira que una part
deis habitatges es destinin a aquest segment de la p~blació.
1
1
Així ha estat en l'Eixample Marítim i en la Vall 11-Iebron, on estem comercialitzant dos paquets de
!50 habitatges cada un (sobre un total de 500). Ig~a lment a Montigala i d'alguna forma a Bellaterra
(Cerdanyola).
1
1
No és impossible que els promotors augmentin 1 ~1 seva oferta i ofereixin dos preus en una mateixa
operació, carregant el benefici majoritariament e~ una part de I'opcració i triant adequadament les
dimensions i les ubicacions més i menys favorablel
El sector immobiliari de les ciutats ccntrals, on ten~n tanta importancia el preu de repercussió del sol,
els valors Iocacionals i els ambientals -i per tant la jinversió urbanitzadora- tendin'l a -ser un sector amb
una forta presencia pública, bé operacionalment bé 'per la vi a del concert.
La millor resposta a la seva hipotetica pregunta (" ue puc fer jo?") és la següent: (1) capitalitzar les
- pag. JI -
�operacions immobiliarics cm preses pe! municipi . participant-hi com a accionista-; (2) financ;ar tot
aquell habitatge públic o soc ial que el municipi errt demani per endegar el circuit de rehabilitació i per
fer front a la destrucció d'habitatges (per accident per envelliment prematur -aluminosi-).
'
Habitatge -públic o social- l'hem d'oferir a tots ~quells qui, voluntariament o involuntariament, la
ciutat obliga a marxar de casa. 1a ningú més.
'
q
En bona mesura, aquí com en materia financera 1 es tracta de posar en rnarxa processos sanejats i
solvents i fer front dignament a l'amortització deis ~ostos del passat.
Tot aixo es traduira en la creació d'una "ndva classe" d'administradors urbans i empreses
especialitzades, combinant l'agilitat operativa amb ll'admissió d'objcctius prefixats pe! sector públic.
1
El nou Pla d'habitatge ha d'afavorir aquest procés. !El Pla sense el mercat no val per res. El mercat tot
sol destrueix valors amb la mateixa eficacia amb qpe els crea.
***
Si li hagués escrit a voste fa tan sois 3 mesos aquest últim apartat de la meva carta, el de la
inseguretat, hagués estat molt més negatiu del que ra ho sera.
'1
Un terc; de les oficines de "La Caixa" de Barceloqa atracades en un any; rebot a l'al<;a en l'índex de
victimitzaci ó que analitzem des del 1985 ; frustracip creixent d'una poli cía local que només a través de
moltes hores extra i l'exercici d'un cert heroisme c~mpetencial manté a ratlla una pressió deliquencial
scmprc al ta; successives recaigudcs en el desa¡j¡im deis jutges i fiscals més actius en la seva
sensibilitat per la preocupació ciutadana en aqtlest tema (moció Bandrés sobre incompatibilitat
d'instrucció i sentencia; fracas de l'operació "j ustícia rapida" a la Costa Brava per falta de
col.laboració d'alguns fiscals) ; un cos de Polici~ Nacional poc motivat, amb vacants en excés i
fronteres mal definirles ; el projecte de dignifi4ció de la "Jefatura" i sobretot de les 5 grans
comissaries avanc;ant amb una lentitud exasperant; ila mi llora de la situació penitenciaria (trasllat de la
1
presó de la Trinitat), produint-se també amb una tnorositat excessiva; un cos consular rutinitzant ja
les seves queixes estivals sobre la victimització tur!stica; etc.
!
¡
De tota manera, el projecte de la Carta Municipal i!Ia proximitat deis Jocs Olímpics semblen haver fet
possible el tan esperat miracle: el Consell del Pod~r Judicial, amb coneixement i aquiescencia global
del Ministeri i de les autoritats judicials catalanes, proposa la creació de quatre nous jutjats de guardia
i es compromet així a agilitzar processos i jutjar Jen 10 dies el presumptes delinqüents de delictes
menors, durant els Jocs Olímpics, i per suposat després.
-.
He proposat als representants del Consell l'aug,lnent de 4 a 5 deis Jutjats de Guardia
compromes a trobar ubicacions apropiarles.
- pag. 32-
m'he
�El Consell considera les dues altcrnativcs: cbncentració o dcsccntralització~ Amb 5 jutjats
dcsccntralitzats seria possible fer correspondre ~n jutjat i una super-comiss~r~a per a cada dos
districtes. Els districtes comptcn, cadascun, ctmb la seva estructura policial local, sota el
comandament d'un oficial. Tenen el seu Consell c1e Prevenció i una mesa de c~ordinació policía, on
es reuneixen !'oficial i els dos o tres comissaris ¡ue corresponen -encara avUI, sobre les 16 velles
comissaries existents- a cada districte municipal.
No li estranyi que m'extengui en aquests detalls. ~ 1 final totes les grans qüestions es redueixen a un
conjunt de detal ls.
j
1
Si Barcelona disposa, a finals del primer trimeSitre del 1992, amb aquesta estructuració policialjudicial, sera molt difícil que se'ns escapi una millbra real deis índexs de seguretat i, correlativament,
de !'eficiencia judicial percebuda pels ciutadans.
Si aixo és així, és molt difícil, en canvi, que pugu~m millorar. No li die que és possible que s'agreugi
la situació perque sent conscient de la fragilitat, ~ncara avui, d'aquestes expectatives de canvi, estic
obligat a expressar-mc com si aquestes pugéssim l no existir i a col.laborar, en aquest cas, amb una
modulació més optimista del que realment cree, a !mantenir la tensió i la moral que seran necessaries
1
aleshores . Voste compren perfectament el que vull dir.
Podría resumir dient que el famós "guardia de barrí" que ara ja existeix (més de 2/3 deis efectius
policials locals estan assignats als districtes), no a¡oareixera com a tal fins que no hi hagi una justícia,
no die de barrí, pero sí de districte, o de super-districte.
Paradoxalment, la proposta del Consell del Poder !Judicial res pon de manera aparentment negativa a
la nostra proposta de justícia municipal, tal i com epta recollida en el projecte de Carta.
qu~
Ens diu el Poder Judicial: " no ens fa falta
Vostes demanin pujar a l'esglaó de la Justícia
Municipal; ja baixem nosaltres al de la justícia de districte". O bé: "No fa falta que Vostes assumeixin
un rol en el camp judicial; nosaltres desconcertar~m la nostra propia organització i assumim la seva
preocupació ".
Nosaltres estem satisfets per aquest compromís, q'* ens sembla historie.
I en realitat ens consta que el Poder Judicial no ~s contrari a la Justícia Municipal, amb un camp
acotat a temes sub-criminals, faltes, accidents de tlransit, baralles de vei"ns, problemes de comunitats
de propietaris, arbitratges, i potser fins i tot petits dFlictes a la frontera del crim.
Entre d'altres raons perque aquesta "Justícia de PaJ" de gran ciutat solucionaría una.possible inequitat
constitucional de les nostres Beis basiques en tract~r-se de diferent manera la protecció jurídica de la
seguretat del ciutada (justícia professional) i del i campero! o habitant de petits nuclis urbans (no
professional).
- pag. 33 -
�Aquest és un tema que queda obert.
En tot cas, amb justícia descentralitzada o desconcentrada, municipal o no, é obvi que es creara un
camp en el qual la policia local de la gran ci4tat podría actuar -primer en la practica, després
formalment- coma policiajudicial.
1
Si Voste té la més mínima confian~a en les mevf s paraules, cregui'm: en aquests petits canvis ens
juguem la qualitat de vida. En ells i no en molts gr~s projectes Jegislatius o polítics.
1
Aquests canvis poden obtenir-se amb escasses adaf tacions legislatives.
L'Alcalde de Barcelona no solament no es pronu . cia sobre aquesta qüestió sinó que en condemnara
qualsevol formulació pública prematura, sobretot . · és dictada pe! desig d'impedir solucions més que
no pas pe! de trobar-les.
sed/car/prescat.pmm
- pag. 34-
�Ajuntament
~
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
17.12.96
Entrevista JP
(di a 19 i després)
1
JC + XT '?
reaccwns
possibles
Dia 19
Llei
JP si pero .. Llobregat/Besós
PM: jo t'enviaré
un text
Actes sessions anteriors
Cana a JP?
3a,pista alternativa a Barajas
1
Patrimoni
. Museus
. Tinell
. Palau Pedralbes
. Monestir Pedralbes
2004
Dossier JP-PM-NS-FM-JHS-PD
1
Documcnto2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment).
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4360
Title
A name given to the resource
Carta de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall al President del Govern Espanyol i al President de la Generalitat
Type
The nature or genre of the resource
Carta
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Competitivitat
Govern
Infraestructures
Indústria
Acció política
Espanya
Territoris
González Márquez, Felipe
Pujol, Jordi, 1930-
Barcelona
Is Replaced By
A related resource that supplants, displaces, or supersedes the described resource.
Té una versió posterior a #952 " Carta de Pasqual Maragall a Pujol i a González".
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-08-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Correspondència
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/952/Carta_a_Pujol_Gonzalez_BMM_37_1997.pdf
ebf9f02176cdadbb2149c7209fdb2436
PDF Text
Text
QUADERN CENTRAL
Carta de Pasqual Ma raga 11
a Pujol i a González
Ara que me'n vaig, després de prop de quinze anys a l'Alcaldia de
Barcelona, he recordat aquell octubre de 1985 a Leningrad. Hi vaig
anar per segona vegada, per signar l'agermanament entre aquella
ciutat i Barcelona. Un dels tres o quatre dies vaig passar-lo al llit,
malalt, veient passar a gran velocitat els núvols que el vent sobre el
Neva transportava cap a ponent.
No vaig perdre el temps del tot, aquell inesperat dia d'inactivitat:
vaig iniciar una llarga carta al president del govern espanyol i al president de la Generalitat... que va quedar inacabada.
Dos anys després, vaig treure aquells papers d'un calaix. Tampoc no
me'n vaig sortir. Però l'esforç no va ser inútil. El temps, les vicissituds i moltes pluges han caigut des d'aleshores. Barcelona va aconseguir el seu somni mai confessat: ser capital del món durant uns
dies. Una fita històrica que va ser possible gràcies al fet que vam treballar com mai fins aleshores havíem fet.
Han hagut de passar diverses eleccions i el seu consegüent rastre
d'emoció, paraules creuades i canvis d'equips de govern. Els col·laboradors van passar, alguns per sempre més, i 1991 va obrir el pas
a un any que era decisiu per a la ciutat. I aquell no era un mal moment per tornar-ho a provar, de tornar a adreçar-me al president
del govern català i al president del govern espanyol.
1991 era un bon moment perquè encetàvem un any decisiu i un quadrienni sencer de govern municipal ( 1991-1995). I allà volia exposar
els nostres projectes, la nostra situació de partida, allò que ens manca
i el que crec que nosaltres podem oferir a Catalunya i Espanya.
L'any 1992 vam passar un parell de dies amb la família González al
Coto de Doñana. En aquella ocasió, vaig deixar al president espan-
yol una primera versió de la carta. Però ha estat ara, quan sóc a. punt
de deixar aquest càrrec que tantes satisfaccions m'ha donat, que he
trobat el moment d'enllestir-la. Al tercer cop no ha fallat.
Vull parlar-los de moltes coses, de l'esdeveniment olímpic del 1992
i del que aquest va significar per a la ciutat. Però també vull comentar-los la significació de Barcelona, del que tots plegats volem
ser. I no vull oblidar-me de la Carta Municipal o Llei Especial de la
Ciutat i del Pla Estratègic Barcelona 2000. I els diners, és clar, un
dels temes que en les nostres trobades, inevitablement, sempre acabem tocant. I la qualitat de vida a la gran ciutat, l'assignatura eternament pendent de la classe política -quasi diria de l'estoblishmentdavant dels ciutadans.
Al final els en faré un recordatori, per tal que la lectura -necessàriament extensa- d'aquestes lletres, tant si la fan en l'assossec de la llar
com en la tensió de la feina, la facin sabent que no els cal retenir-ne
els detalls.
I que vagi per endavant una petita confessió: l'admiració sincera
que professo al president de la Generalitat de Catalunya, i el respecte i la solidaritat barrejats que guien les meves actituds amb ell, més
enllà de les coincidències i discrepàncies que de tant en tant sorgeixen entre ell i jo.
Pel que fa a l'anterior president del govern espanyol, a qui adreçava
aquesta carta, vaig aprendre a trobar una persona que interpretava
millor que ningú tota l'ambició i cautela de la meva generació. M'hi
he sentit cordialment i intel·lectualment interpretat, i amb mi, crec,
milers i milers de ciutadans de Barcelona de la meva generació i de
les altres.
�QUADERN CENTRAL
No ha estat ni és fàcil, per a la Barcelona orgullosa i exigent d'avui,
per a la vella Barcelona mil vegades ferida i ofesa i tantes altres victoriosa, obtenir un respecte, un reconeixement, des del Sud de
l'Ebre.
Al marge de diferències polítiques, al president de la Generalitat, a
qui també adreço aquesta carta, el veiem tots els catalans com la veu
del país. El seu gest és la representació personalitzada de Catalunya,
de la nostra intransigència i flexibilitat. Ell és l'intèrpret apassionat
del nostre moment històric i el president de l'eclosió de la
Generalitat com a institució amb tots els seus ets i uts, respectada
per tothom i envejada per molts. Sense oblidar que tot això ho va
fer possible, durant anys de dignitat i mercès a un honorable retorn,
el primer president, el president Tarradellas.
Àdhuc els qui, com jo, hem hagut de sofrir l'efecte amarg d'actituds
que li ha dictat ben certament al president Pujol el seu innat sentit
de la gravetat de la pròpia comesa històrica, hem après a admetre
que la seva actitud té sempre una causa.
Les paraules que segueixen estan dictades, doncs, juntament amb la
il·lusió del qui ha estat alcalde durant prop de quinze anys, pel respecte profund que li mereixen els destinataris d'aquesta carta, solament superat pel que li inspira la missió que tots plegats, del càrrec
més alt fins al més humil, servim amb bona fe: la de representar honestament la humanitat i la natura que ens envolten.
"No ha estat ni és fàcil, per a la Barcelona
orgullosa i exigent d'avui, per a la vella
Barcelona mil vegades ferida i ofesa i tantes
altres victoriosa, obtenir un respect
un reconeixement, des del Sud de l'Ebn
,g^î%
"Barcelona va aconseguir el
seu somni mai confessat:
ser capital del món durant
uns dies".
Número 37 Setomhre-dctuhre 1W B.MM
�QUADERN CENTRAL
ELS JOCS OLÍMPICS
Com vostès saben molt bé, l'organització dels Jocs Olímpics es
componia de dos elements igualment importants: la infraestructura urbana i l'operació dels Jocs. Puc assegurar-los que els dos camps
estaven ben treballats, i la prova és l'èxit magnífic que vam assolir.
El període més difícil va ser el 1987-1989, des de la nominació a
Lausana, a la fi de 1986, a la qual vostès van contribuir personalment amb la seva presència, i la difícil transformació del comitè de
candidatura en comitè d'organització, fins a l'aparició al carrer, en
els espais públics, dels primers resultats de la nostra tasca constructiva. Inici ben dramàtic, per cert, com vostès recordaran.
A la inauguració de l'Estadi Olímpic van coincidir tots els elements
desfavorables que s'havien infiltrat en aquesta difícil fase del nostre
projecte: les presses, la descoordinació, la malícia política, la falta de
confiança, la data fixa que obligava necessàriament, la climatologia,
la faltà de maduresa, l'aposta pel vell Estadi en lloc de per una nova
instal·lació.
No s'inventa ni es decreta una ciutat olímpica: es construeix lentament sobre la base d'una vocació imprescindible. I, amb el temps,
la ciutat aprèn a ser olímpica.
Des de la distància d'avui, tots aquells sofriments semblen ben emprats. I sobretot es demostra encertada la fermesa de mantenir el
rumb sense grans derives i de guardar la confiança en l'equip inicial
-encara que, com inevitablement passa, alguns van haver de pagar
tots, aquest preu tan injust de la política-, sense posar atenció
efUes opinions dictades per l'ansietat més que pel fred raonament.
1 terreny de les infraestructures va ser molt positiu el grup de
treÄll creat per fer un seguiment de les obres. Els seus informes
'quAzenals, des d'una segona auditoria o auditoria d'alta direcció,
nafraven les peripècies que experimentava cadascun dels 300 proJrctes: l'aeroport, els trams de les rondes, les instal·lacions esportives, els canals de rem, els hotels, el Palau Nacional...
Com és ben sabut i acceptat per l'opinió pública, el resultat global
és molt positiu. Els camins crítics, en el llenguatge de l'enginyeria
constructiva, van ser successivament el trasllat de la línia fèrria del
Poblenou, l'aeroport, la plaça de les Glòries, les instal·lacions esportives per a les proves tesi de l'estiu de 1991, els hotels Joan Carles I i
Arts, que requerien un prudent període de rodatge abans d'allotjar
caps d'Estat i membres de la família olímpica; el Palau Nacional de
Montjuïc, seu de l'acte social d'inauguració, on vam rebre els convidats de tot el món i on Catalunva torna a mostrar el seu art romà-
B.MM Número 37 SeKnihrr-Oihibre !'W7
"No s'inventa ni es decreta una ciutat
olímpica: es construeix lentament sobre la
base d'una vocació imprescindible.
I, amb ei temps, la ciutat aprèn a ser
olímpica".
nie i el seu art gòtic; i el Nus de la Trinitat, nus gordià on s'uneixen
les dues rondes i l'autopista de França. I si volen també podem parlar de la pota sud de la Ronda Litoral, que ben aviat haurà d'enllaçar
aquesta via amb la Diagonal i baixar fins al riu Llobregat i travessarlo, davant de l'aeroport.
Al llarg d'aquell llunyà 1991 vam tenir ocasió de repassar l'estat
d'una de les obres que a mi em resultaven més emocionants: el
Palau Nacional. Es tractava de reconvertir aquell vell buc del 1929
en el segon gran museu d'Espanya, superat només pel Museu del
Prado. I és emocionant perquè es tracta de l'edifici més gran de
Barcelona i un dels museus més grans del món. El Museu Nacional
és sens dubte el més complet que existeix en art medieval, i en especial en art romànic. La tradició republicana i la llei autonòmica
van voler que fos el gran museu d'art de Catalunya, des de l'edat
mitjana fins al modernisme i les avantguardes, deixant fora l'arqueologia i Fart contemporani.
Finalment, el miracle va ser possible. Amb l'esforç de tots. L'estiu del
1992, el simbòlic edifici de Montjuïc va lluir, juntament amb l'Estadi, com la gran peça civil de l'esdeveniment olímpic, la carta d'identitat de Catalunya i la més ben programada del nostre futur turístic
de bon nivell. Aquest estiu hem inaugurat les sales d'art gòtic. Sols
resta desitjar que, transcorreguts deu anys des que es van iniciar les
obres, el projecte avanci sense deturar-se fins a ser culminat.
La realització de tota aquesta feina va ser possible perquè l'operació
era en bones mans. Pere Duran i Gae Aulenti, amb Enric Steegman,
la constructora italiana Edil Fornaciai i l'infatigable Josep Anton
Acebillo han de ser citats aquí. Així va ser possible garantir el no
�QUADERN CENTRAL
menys important equilibri econòmic d'aquesta magna operació.
Un apartat gens menyspreable de l'èxit assolit va ser degut al reforçament de les relacions internacionals i de la seguretat, així com
la relació amb els mitjans de comunicació, que, d'entrada, jo vaticinava que no ens donarien un tracte especialment caritatiu. Però no.
Les informacions sobre Barcelona a la premsa d'arreu del món es
van multiplicar, i no ens van deixar malament. Una de les claus que
van contribuir al nostre èxit i a la imatge positiva que la ciutat va
donar al món.
A tots aquests aspectes vaig dedicar-me personalment durant els
mesos previs al 25 de juliol de 1992. Tot i el convenciment que les
obres avançaven segons el que s'havia establert, i malgrat el meu
convenciment que l'operació funcionaria perfectament quant als
ca dels moviments i gestions que calia realitzar, per posar-me immediatament en línia amb els plantejaments que calia desenvolupar.
Catalunya no podia desaprofitar l'ocasió històrica que se li brindava, també a ella, de fer el que el passat no va permetre: explicar-se
amb fets.
Si Espanya pretenia legítimament demostrar que havia canviat tant
com el món sospitava, Catalunya volia mostrar-se al món com a nacionalitat amb tot allò que cal per ser-ho. I Espanya no podia ignorar-ho: al contrari, havia d'ajudar. En aquest sentit, doncs, el president de la Generalitat feia un paper crucial.
Ell, més que ningú, havia de garantir i ser responsable que dominés
la sintonia en l'emissió dels missatges plurals que, com calia preveure, va produir-se. Una emissió que va ser irreprotxable tret d'e-
"...una de tes obres que
a rri em resultaven més
emocionants:
el Palau Nacional".
vessants informàtic, de les telecomunicacions, les competicions esportives i la logística. L'equip, repeteixo, era de primera línia i estava molt ben cohesionat, amb un executiu excellent i efectiu com és
Josep Miquel Abad, al qual no em vaig penedir d'haver defensat en
els moments de crisi. Ho va tornar amb escreix.
Vaig voler assegurar al president del govern espanyol l'assumpció
per part de FAlcaldia-Presidència del COOB'92 de l'esperit que es
desprenia de les seves paraules: seguretat com a prioritat i treballar
políticament i en els detalls per obtenir una imatge del país que es
correspongués amb l'esforç realitzat i l'enorme oportunitat històrica que teníem al davant.
La Presidència de la Generalitat tenia un paper important els mesos
previs als Jocs Olímpics, i jo li vaig sol·licitar una definició específi-
Núniero 37 Setembre-Octubre 1997 B.MM
�QUADERN CENTRAL
pisodis puntuals que no van deslluir la trajectòria general. El president sap que els mesos previs a aquella data em vaig posar a les
seves mans per atendre els requeriments que considerés convenients, i amb la freqüència que cregués oportuna. Ningú més que
nosaltres érem responsables del desenvolupament adequat de tot
plegat. Per la meva part, tenia plena consciència que havíem d'estar
disposats als sacrificis que caiguessin i a esforços importants en
aquesta línia.
No hagués estat bo, per exemple, que s'escampés la impressió que
alteràvem procediments per fets succeïts a l'ex Unió Soviètica.
Algunes de les propostes que vaig formular en cercles reduïts i discrets sobre elements de pluralitat a les cerimònies d'inauguració
podien haver estat interpretades com una excessiva sensibilitat a
fets exteriors. Una circumstància que en el seu moment vaig tenir
ocasió de comentar amb el mateix president Pujol i amb el president del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch.
Per altra banda, la situació internacional els anys previs va evolucionar de tal manera que els Jocs de Barcelona, ja de bon principi
pretendents a una aurèola de festivitat i de retrobament internacional a múltiple escala, es podien convertir, en efecte, en l'oportunitat
que l'opinió pública internacional esperava amb ansietat: comprovar si en el món pesaven més les formidables transformacions positives recents o les també impressionants dificultats, diferències i
obstacles econòmics, polítics i ideològics que s'hi oposaven.
Excuseu-me la petulància.
Pé^ò el cert és que tot plegat no ens feia les coses més fàcils, sinó més
• dif%ils. Tant en l'aspecte de la seguretat, com en el del protocol i en
el cjt la modulació dels missatges a emetre, com en el cas dels sím' bojjj, dels llenguatges i dels gestos.
Vjjfn treballar amb passió perquè tot sortís bé. I va sortir bé.
JPerò Barcelona no es conforma amb haver de donar un prodigiós
'.W
*' salt endavant, com en el 88 del segle passat o en el 1929. Vol estabilitat en la classificació general de ciutats. Mantenir-se amunt. No
decaure.
El projecte olímpic va ser un magnífic esperó per a les energies de
la ciutat. Va canalitzar recursos extralocals en una magnitud sempre
desitjada però mai obtinguda en els darrers seixanta anys. Un flux
que voldríem que fos constant i no esporàdic.
El Holding Olímpic i les altres inversions empreses directament per
l'Estat i/o la Generalitat van permetre mobilitzar, juntament amb la
inversió local i privada, recursos de l'ordre dels 750.000 milions de
pessetes -alguns diuen 900.000 milions- en un període relativament
breu de quatre o cinc anys. I van permetre dotar la ciutat i l'àrea
metropolitana de bones vies de comunicació, telecomunicacions,
hostaleria, centres terciaris alternatius, collectors, estadis i altres
instal·lacions esportives, port de lleure, aeroport, serveis viaris primaris i també la reforma o la realització o l'inici de grans estructures culturals com el Palau Nacional, el Museu d'Art Modern, el convent dels Àngels, la Casa de la Caritat, el monestir de Pedralbes, el
Teatre Nacional, l'Auditori, l'Arxiu de la Corona d'Aragó, el Museu
d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), el nou Teatre Lliure, el
Liceu, la reforma del Palau de la Música, el Museu d'Història de la
Ciutat, el Jardí Botànic...
) Ì7 Setembrf-Ottubre l W
UN SISTEMA METROPOLITÀ EUROPEU
Falten encara moltes coses: particularment acabar l'embranzida en
matèria d'estructures culturals, assegurar l'oferta d'aigua neta i millorar l'àrea del Besòs i vertebrar la zona d'activitats logístiques del
Llobregat, a la qual em referiré més endavant.
Estructurada ja en la realitat física i social com una àrea metropolitana de tres-quatre milions d'habitants, Barcelona ha de mantenir
vives les fonts del seu creixement qualitatiu i de la seva competitivitat com a ciutat.
El centre municipal de l'àrea, el municipi de Barcelona, perd població -s'entén, població a l'hora de dormir. I l'àrea en el seu conjunt
no creix, com tampoc no ho fa Catalunya. Hi ha, per tant, un lògic
desplaçament de la població resident cap a la perifèria de l'àrea urbana i un nou equilibri demogràfic àrea metropolitana-Catalunya,
després de 25 anys de concentració (1950-1975). La nova situació
planteja problemes de qualitat de vida i d'equitat en sectors de la
població, però no grans inquietuds d'estratègia territorial. Al contrari. No es tracta de fer créixer més ni el municipi ni l'àrea. Es tracta de potenciar els seus factors d'atracció d'interessos, d'inversions,
de tecnologia, d'activitats acadèmiques i científiques, de gent qualificada, d'activitats culturals d'alt nivell. I de fer-ho equilibrant l'oferta de factors d'atracció per tal de no minvar la del conjunt de
centres urbans de Catalunya, sinó més aviat potenciant-los, així
com potenciant la connexió del sistema urbà-metropolità espanyol
dins del sistema de ciutats més gran que és Europa.
Les grans decisions preses en els darrers anys sobre Barcelona beneficien tot Catalunya i doten Espanya d'un incipient sistema metro-
�QUADERN CENTRAL
"És errat pensar que ara, recuperat el camí
de la Catalunya rica i plena, autònoma i
confiada, Barcelona hagi de renunciar a la
seva potència, que segueix essent la millor
garantia de la llibertat de Catalunya".
polita competitiu amb les xarxes urbanes europees, el qual afavoreix tota la península en una mesura considerable. Però ens falten
encara coses, com he dit.
Ens falta aigua i espai. Fins al 2000, en menys de deu anys haurem
invertit 100.000 milions de pessetes en depuració i noves captacions
complementàries, i haurem de prendre decisions en matèria d'aportacions de cabals externs, tot i que la tan criticada absorció dels
costos ecològics en el rebut de l'aigua ha permès un adequat finançament i una contenció evident del consum.
Barcelona s'ha plantejat la possibilitat de disposar d'una doble
xarxa de distribució d'aigua -per beure i reciclada- i desitja contribuir a la conversió dels rius Besòs i Llobregat en escenaris naturals/convencionals de gran valor i netedat. Tots dos objectius es
complementaran. Sense depuració no hi ha dignitat paisatgística ni
aigua suficient.
És coneguda la meva posició sobre l'àrea metropolitana. La seva
dispersió en diverses entitats sectorials i territorials va ser un error
polític i estratègic, segurament sense grans repercussions electorals
a curt termini, i dictat per un càlcul de reequilibri territorial a
Catalunya que ja no té raó de ser, ateses les tendències espontànies.
Les millors èpoques de la història de Catalunya han anat unides a
les d'una Barcelona forta políticament i econòmicament. No és cert
que l'economia de Catalunya demani, exigeixi o simplement es
pugui permetre una Barcelona feble. No és cert que Barcelona tregui la seva fortalesa d'haver substituït un poder català inconstant,
insuficient i mal vist per la resta de la península. Barcelona ha fet
aquesta funció de substitució. I, per dir-ho d'alguna manera, tot
"El projecte olímpic va ser
un magnífic esperó per a
les energies de la ciutat. Un
flux que voldríem que tos
constant i no esporàdic".
Numero 37 Setembre-Ot-tuim1 H47 E
�QUADERN CENTRAL
Catalunya sobreviu en alguna mesura gràcies a aquest fet.
Tanmateix, Barcelona no hauria pogut fer-ho si no hagués existit un
sentiment de nacionalitat subjacent que s'expressava a través dels
noms, banderes i símbols de la ciutat.
Però és errat pensar que ara, recuperat el camí de la Catalunya rica
i plena, autònoma i confiada, Barcelona hagi de renunciar a la seva
potència, que segueix essent la millor garantia de la llibertat de
Catalunya. Així ha estat, repeteixo, en els millors moments de la
nostra història com a poble, no solament en els difícils.
El que sí és cert és que hi ha un joc subtil de significacions (Espanya,
Catalunya, Barcelona). I encara ho és també que la potència de
Barcelona -el que un dia vostè mateix, senyor president de la
Generalitat, va anomenar la force de frappe de Catalunya- no tindria
la consistència i la profunditat que té si no fos per l'existència d'una
xarxa urbana molt rica i atapeïda, de la qual Barcelona és tan sols
l'encapçalament, i que Barcelona ha de col·laborar a fer que es respecti i s'enforteixi com a tal malla de país, perquè d'ella obté la demanda, les arrels, l'estabilitat i la raó històrica de la seva pròpia
existència com a capital.
Tanmateix, Barcelona no fóra el que és -i Catalunya tampoc-, malgrat tots els entrebancs, ignoràncies i agressions vinguts de fora, si
no hagués estat pel paper que han fet en el si d'un mercat, d'un país
i d'un Estat més grans, no sempre fàcils ni benèvols, però sempre
virtualment presents com a àmbit econòmic, com a repte cultural i
lític, com a font de braços i talents per a la nostra pròpia conscio nacional i urbana.
I Efcanya no fóra Espanya sense Barcelona, com no ho fóra sense
Cawlunya. Això vol dir que en la regularització de les nostres reia's interterritorials dins de la península hem de deixar lloc a una
esjftatègia per a Barcelona -i per a Catalunya- pensada des
íspanya, des del conjunt dels pobles d'Espanya, des d'un Estat en
el qual nosaltres som part important, a voltes decisiva, porta
d'Europa i locomotora econòmica, cultural i tècnica.
Tot altre plantejament, sempre respectable, equivaldria a conformar-nos amb menys del que podem arribar a ser, amb menys del
que ja som.
A la fi de 1909, Joan Maragall, en un article dedicat a l'Empordà, encetava un plantejament en què els significats Barcelona, Catalunya,
Espanya i Europa anaven prenent la forma que aproximadament
avui els donaríem.
Som europeus perquè som catalans, com els altres nacionals del
continent. Catalunya és la sal de la nostra condició d'europeus. La
millor manera de ser espanyols és ser bons catalans. I arribarà un
dia que no caldrà ni dir-se catalans. N'hi haurà prou amb dir-se empordanesos o barcelonins. Aquest és el missatge maragallià. La veritat és en la part i no en el tot, en la llavor més que en el fruit.
La nostra ciutat va rebre el món en aquest marc de certeses, conscient de ser capital d'una cultura nacional única, irrepetible, i sabent que aquesta cultura no tindrà tot el valor que pot tenir si no és
en el si de la construcció federal i respectuosa de l'Espanya moderna i plural. Conscient de ser també capital temporal de les esperances de fraternitat i competició esportiva i pacífica de milers de milions d'homes i dones d'arreu del món.
Allò que és bo per a Barcelona és bo per a Catalunya, i allò que és
bo per a Catalunya ho és per a Espanya. Veritats que solament de-
B.MM Numero í:
manen una condició per ser-ho del tot, en profunditat: que puguin
ser expressades en un marc de confiança creixent en què els sacrificis que mútuament comporten siguin admesos sense recança, com
el preu habitual i no excessiu del comerç de sentiments i donacions
recíproques en què consisteix la coexistència dins d'un projecte
comú, de tots els pobles d'Espanya, orientat cap a la unitat europea,
la pacificació de la Mediterrània, i la fraternitat iberoamericana.
Barcelona va oferir a Catalunya i a Espanya la possibilitat de jugar
-intensament durant uns dies, més constantment i modestament
després- el paper de dinamitzadora de projectes positivadors de la
convivència.
Centre mundial de la competició pacífica, avantguarda de l'autonomisme ibèric, referència del Nord del Sud europeu, motor del dinamisme de les ciutats europees, ciutat més gran de la ribera mediterrània d'Europa, capital cultural europea: això és el que volem ser,
això és el que d'alguna manera ja som, amb el vostre ajut.
xr
�QUADERN CENTRAL
LA CARTA MUNICIPAL O LLEI ESPECIAL DE LA CIUTAT
L'any 1904, Cambó demanava a Alfons XIII una llei per a la ciutat.
Jaume I la hi havia donada l'any 1284 amb el Recognoverum
Proceres, el contingut del qual fou desenvolupat més tard en les
Ordinations d'En Sanctacília. Felip V les va revocar en el Decret de
Nova Planta, que va enxiquir el territori del Consell de Cent -del
Monte Catus o Montgat al Castro Fèlix o Castelldefels- i va retornar
Barcelona a les estrictes muralles, més un erm definit per l'arc de
l'abast dels canons situats en elles, l'actual Eixample.
La ciutat va revifar i va aconseguir el territori abans que la llei: no
havien passat dos segles que ja tots els ajuntaments creats per la
Nova Planta a la plana estricta del Barcelonès, amb els noms de les
parròquies sufragànies d'altres esglésies intramurs, eren annexionats de nou pel municipi central. Sant Martí de Provençals, Sant
Joan d'Horta, Sants, Sant Vicenç de Sarrià i Sant Gervasi, la Mare de
Déu de Gràcia, Sant Andreu de Palomar, les Corts de Sarrià passaven a formar part de Barcelona. Restaven fora les parròquies-ajuntaments de més enllà dels rius. A partir del 1860, físicament, la nova
ciutat gran era un fet en enderrocar-se les muralles i urbanitzar-se
FEixample.
La demanda de Cambó era, doncs, un coronament, la petició d'admissió d'un fet ja incontrovertible. Feia alguns anys ja que els poetes havien cantat la ciutat salta-carenes, de riu a riu estesa, i defensada pels torreons del Garraf, Sant Pere Màrtir i Montgat, i per dues
"troneres avançades, los pits de Catalunya: Montseny i Montserrat".
Igualment ara Barcelona demana amb tot respecte, després de més
de deu anys de treballs preparatoris, quan entretant s'han anat om-
plint els pocs buits de sòl urbanitzable dins el municipi central,
quan ja és un fet la nova xarxa de mobilitat possible -amb els cinturons i els túnels-, el reconeixement de les seves especialitats jurídiques en tres camps.
En primer lloc, el camp de l'especial relació del municipi central i
els que l'envolten, tots units ja en una sola aglomeració regional de
més de quatre milions d'habitants, que necessita administració comuna de les grans infraestructures i planejament territorial singular, així com l'específica col·laboració dels municipis que formen el
continuum urbà central de l'aglomeració i que haurien d'administrar en comú el seu urbanisme menor, i qui sap si una pila de
veis de diversos ordres, avui coartats per l'existència de tantes fri
teres locals.
Z^K
"Les grans decisions preses en els darrers
anys sobre Barcelona beneficien tot
Catalunya i doten Espanya d'un incipient
sistema metropolità competitiu amb les
xarxes urbanes europees.
Però ens falten encara coses..."
"Convertir el Besòs i el
Llobregat en escenaris
naturals de gran valor".
, .C Sttraihic-l Mut™ I1"»" B.MH
�QUADERN CENTRAL
En segon lloc, el camp de col·laboració entre institucions diverses
en la gestió d'infraestructures i serveis de gran significació, situats
avui en un o un altre domini competencial, bàsicament en el de
l'Estat: port, aeroport, mercats centrals, Fira, Palau de Congressos,
Zona Franca, Zona d'Activitats Logístiques, Parc Tecnològic. Per
posar un exemple, perquè l'aeroport marxi bé hi han d'estar representats la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, el Foment i
l'Ajuntament del Prat de Llobregat; i això requereix la transformació prèvia de l'Ente Nacional de Aeropuertos (avui AENA) en un
holding d'ens singulars o societats anònimes de gestió. Almenys en
el cas dels aeroports de Madrid, Barcelona i Palma.
Podríem afegir-hi, però ja han estat esmentades i tenen caràcter diferent, les estructures culturals, com el Liceu, l'Auditori, el Museu
Nacional d'Art de Catalunya i el Macba, on les administracions públiques presents a la ciutat van lligar, lentament, els sistemes de
col·laboració més adients. En aquest sentit hem de veure amb optimisme les perspectives actuals, que faran de Barcelona el que sempre ha estat en potència, un centre cultural europeu de primera
magnitud.
Són mostra de la formidable explosió cultural el Centre de Cultura
Contemporània de Barcelona, el Teatre Nacional, la Ciutat del
Teatre, el Palau de la Música, la futura Biblioteca Provincial del
Born, la Biblioteca de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans,
FArxiu de la Corona d'Aragó, el convent dels Àngels, el Jardí
Botànic, els vells i nous museus i centres de cultura -com el BarbierMüeller, el Museu d'Història de Catalunya, el Museu de la Ciència i
Casararnona-, l'Aquàrium i la florida de teatres privats i sales d'art.
Encara en el terreny de l'articulació de les grans entitats barcelonines o metropolitanes, el municipi es considera menystingut -sense
fer grans escarafalls- en la representació de la societat en les universitats o les caixes d'estalvi. Potser la Llei Especial de Barcelona hi
podrà fer alguna cosa. El notari Puig Salellas ha proposat una fórmula intel·ligent per al primer tema. Quant al segon, ni el Defensor
del Poble Ruiz Giménez va gosar interposar un recurs, que reconeixia ben fonamentat, contra la llei catalana de caixes d'estalvi que va
suprimir quasi la representació dels municipis en aquestes, vigent a
la resta d'Espanya.
L'Ajuntament de Barcelona, amb el de Sabadell, va cedir terrenys i
fins i tot va tenir el leadership en la creació de la Universitat
Autònoma, la comissió gestora de la qual era presidida pel primer
tinent d'alcalde; l'Ajuntament i la Diputació van cedir locals, al cos-
> ÏT Sftaiibri: I.KKibre H
tat de la Casa Gran, i diners per a la fundació de la Caixa de
Barcelona, avui reconvertida en la Caixa d'Estalvis i Pensions de
Barcelona, "la Caixa". I tanmateix hi té els mateixos representants
que els respectables Círculo Agrícola Catalán de San Isidro i la
Societat d'Amics del País.
Finalment, en el camp de les especialitats administratives i fiscals,
Barcelona hi ha estat sempre ferment d'innovacions i especialitats,
des de la creació dels delegats de Serveis o l'arbitri de radicació, fins
a temes tan a la frontera del Dret Civil com el testament sacramental, de tal manera que en alguns casos han acabat convertint-se en
llei general. ¿Per què no reconèixer de nou que Barcelona, per tradició, per pràctica, per raons diverses, se situa a l'avantguarda d'una
colla de procediments que necessiten el suport de la llei per consagrar-se, i que poden contribuir, modestament, a la solució dels famosos problemes de la gran ciutat, del malheur de banlieue del que
parlen els francesos, i de l'obsessionant manca de qualitat de vida
en les aglomeracions metropolitanes?
Hi tornaré al final d'aquestes lletres. A Barcelona, el marc legal fonamental el componen la Constitució Espanyola, l'Estatut de
Catalunya i la nostra Llei Especial.
L'Estatut, en reconèixer la necessitat de regular el fet metropolità,
no pensa en altra cosa. La Llei de Bases de Règim Local i la Llei de
Finances Locals, quan reconeixen la vigència parcial de l'antiga Llei
Especial i la necessitat d'una regulació financera especial per a
Barcelona, van en el mateix sentit.
Entenem que les administracions superiors tendeixin a reaccionar
davant aquesta històrica pretensió barcelonina adduint l'inconvenient del greuge comparatiu. Però també entenem que si les lleis fonamentals -no solament ara sinó fins i tot en períodes no democràtics- han admès l'existència del concepte jurídic d'especialitat, és
perquè de Jaume I a Francesc Cambó, des dels anònims compiladors de la baixa edat mitjana fins a Manuel Ballbé, l'insigne redactor de la Carta de Barcelona de 1961, la realitat i els projectes sortits
de la profunditat del cos social s'acaben imposant als arguments de
conveniència.
Barcelona no pot seguir contribuint de forma tan assenyalada com
fins ara a la formació contemporània de l'Espanya democràtica i la
Catalunya autònoma sense disposar de l'instrument legislatiu de
navegació històrica que pretén, mereix i necessita.
Resumint: regular les relacions en el complex territori metropolità
i en el centre històric de l'aglomeració; equilibrar de forma estable
�QUADERN CENTRAL
"L'especial relació del municipi central
i els que l'envolten, tots units ja en una sola
aglomeració regional de més de quatre
milions d'habitants, necessita una
administració comuna de les grans
infraestructures i planejament territorial
singular".
"Perquè l'aeroport marxi bé
hi han d'estar representats
ia Generalitat, l'Ajuntament
de Barcelona, ei Foment i
l'Ajuntament del Prat de
Llobregat".
/
€
/^**%»
m
I
ll
\
les relacions entre la capital i el país; fer participar la ciutat i la
Generalitat de Catalunya, junt amb l'Estat i la societat civil, en la
gestió de les grans institucions i estructures tècniques, econòmiques, culturals i d'altres; crear la indispensable justícia local i la justícia immediata; dotar la ciutat dels instruments necessaris per fer
front als problemes del medi ambient, el transport i l'habitatge, el
finançament dels serveis socials i educatius i la seva materialització.
Heus aquí l'objectiu del que anomenem Carta Municipal de
Barcelona o conjunt de regulacions que la ciutat demana per anar
endavant.
7 Selcml-rc Octubre 1W B.MH
�QUADERN ŒNTRAI.
EL PLA ESTRATÈGIC BARCELONA 2000
Dues-centcs entitats han treballat durant anys per produir un escenari de futur creïble i estimulant. I ho han aconseguit.
Coneixen bé, estimats presidents, les conclusions del treball. En el
primer Pla, catorze grups, comandats per un promotor, van treballar en la definició més acurada dels objectius que no disposen clarament d'una administració o institució de tutela competencialment responsable. En total, 54 objectius van ser formulats i la meitat -i és molt- assolits.
Els tres grans eixos de consens eren la vertebrado d'una macroregió
europea del Nord del Sud com a condició de progrés, la prioritat
dels serveis a les persones i la qualitat de vida com a marca distintiva de la filosofia compartida per tots els barcelonins, i l'èmfasi en els
serveis a les empreses.
Si hom pensa que en els anys vint Barcelona era, als ulls d'Europa,
la cintili de les bombes, que una novel·la podia fer fortuna aleshores
sota el títol de Quan mataven pels carrers; que els odis més reconsagrats i la intolerància més arrauxada presidien les nostres hores en
els anys trenta i quaranta; que l'actual president de la Generalitat
era m a l t r a c t a t a la Via Laietana en iniciar-se els seixanta per haver
gosat criticar l'anticatalanisme militant del director d'un diari; i que
en els primers setanta vivíem estats d'excepció, reunions limitades
a v i n t persones, execucions polítiques... ¿qui pot negar que el fet de
veure avui tormar-se el consens de 200 entitats sobre el nostre futur
i comprovar que entre elles hi ha els sindicats i la patronal, el comerç i la Universitat constitueix tot un petit miracle? ¿No és aquest
el millor resum de les transformacions polítiques que Espanya,
Catalunya i Barcelona han viscut en els darrers quinze anys?
E ni consta que S.M. el Rei, a qui vam presentar en primer lloc les
conclusions del p r i m e r I 3 la, el 23 de maig de 1990, n'és un defensor
entusiasta i que les iniciatives semblants que es van desenvolupar a
Madrid i Sevilla tenien a veure amb l'opinió favorable que s'havia
generat en cercles i m p o r t a n t s . L'Organit/.ació per a la Cooperació i
el Desenvolupament Econòmics ( O C D E ) ha rebut una exposició
detallada del Pla 1 strategie i en recomana el model a les ciutats dels
països membres. El Centre Iberoamericà de Desenvolupament
1 ''strategic Urbà ( C I D I - ' . L ' i ha assessorat una vintena de ciutats del
Nou Mon seguint el model de Barcelona.
Resultat de l'esperit que animava les primeres reunions estratègiques,
i ilei suport decidit del conseller d Economia, Macià Alavedra, va ser
la creació de la primera iniciativa conjunta de la comunitat financera barcelonina, entorn de l'associació Barcelona, Centre Financer
Europeu, que primer va presidir ( ' l a u d i Boada i després, alternantse, els directors generals o presidents de les dues caixes grans, la
Banca Catalana i el Banc de Sabadell. No volem estar al marge de la
x a r x a de decisions financeres a Europa. El nostre potencial econòmic
ho demana i ho permet. Estem disposats a l'especialit/acio i a la
modestia, pero no a la desaparició, tmancerament parlant. Som
conscients que hi ha un lloc per a nosaltres en aquest espai, i l l u i t a rem aferrissadament per ocupar-lo. El Mercat de Futurs, que piloten
Hasane/ i Oller, ens ta creure que ho podem aconseguir. 1 també la
revifada de la Borsa, d i r i g i d a per Joan M o r t a l a .
De la m a t e i x a m a n e r a que t r a c t e m de cobrir les nostres flaqueses,
tractarem t a m b é de t r e u r e p a r t i t de la nostra p a r t i c u l a r configuració. I.a d e n s i t a t de Barcelona, que ens ta una c i u t a t h u m a n a , càlida,
"Centre mundial de la competició pacífica,
avantguarda de l'autonomisme ibèric,
referència del Nord del Sud europeu, motor
del dinamisme de les ciutats europees,
ciutat més gran de la ribera mediterrània
d'Europa, capital cultural europea: això és
el que volem ser, això és el que d'alguna
manera ja som".
�QUADERN CENTRAL
estimada pels d'aquí i pels de fora, i ens lleva les perspectives pròpies de les capitals de les grans seus estatals, ens obliga a organitzar
l'ús de l'espai, i ens dóna, potser, un molt extremat sentit del detall,
de la forma: Barcelona és un munt de ferros treballats, formigó retorçat per extreure'n un gest impossible, fustes llaurades, parets esgrafiades, vidres recargolats, façanes polides, baranes historiades,
pedres picades i pedreres reaprofitades, joies, estucs, retaules, racons inaudits; cada pam quadrat, tanmateix, tendeix a ser una obra
d'artesania en aquesta ciutat sotmesa, diuen, a la tirania del pam
quadrat, a l'avara povertà d'espai i a l'imperi de l'estètica que denunciava Unamuno i lloava Cervantes.
L'any 2000 i el segle XXI estan servint, en aquest marc, com a referència d'un nou pacte amb l'entorn. Un grau més d'ambició en el
dimensionament de les estructures que no ens ha de llevar l'humanisme i la prudència de les formes. Per això les autovies torturadament discutides i dissenyades per evitar la dictadura de la funció
sobre la forma. Algunes torres altes, però no gaires, les justes per a
una generació que, malgrat les aparences, vol sobretot conservar l'esperit d'una ciutat proporcionada, justa, continguda, com la volia el
viatjant italià del segle XV que citava Ramon Trias Fargas en el seu
discurs de comiat consistorial. Conservar el mateix esperit, però viu.
En aquest context, hi ha dos aspectes que sempre esmento: el cablatge de la ciutat i l'ordenació del subsòl.
Ciutat densa, ciutat congestionada, ciutat cara: tres coses que van
juntes i que ningú no sap del tot com ordenar en la seqüència de
causes a efectes. Els economistes tendeixen a dir-nos que el sòl és car
perquè és escàs. I congestionai perquè és dens.
Però Barcelona ha funcionat històricament prou bé com a matriu
de fluxos i moviments. L'Eixample racionalista del XIX és un model
internacional d'optimització del nombre d'intercanvis per unitat de
superfície i de temps. Resistirà prou bé l'envestida actual de la motorització? I les que encara vindran? En parlarem més endavant, i en
seguirem parlant sempre.
En tot cas, per mantenir i augmentar el seu atractiu, Barcelona
compta amb aprofitar la densitat per oferir comunicacions a costos
per càpita baixos. La nostra ciutat apila molts habitants i empreses
a sobre de cada hectàrea de sòl. Si el sòl està equipat, cablejat, connectat a xarxes de comunicació, aquesta hi és barata per a cada
usuari. D'aquí ve la importància i la factibilitat de la xarxa de cablatge òptic.
Quan faig els darrers tocs a aquesta antiga carta, som a punt d'obtenir per a Cable i Televisió de Catalunya -participada per la nostra
Catalana d'Iniciatives, que va ser la iniciadora del projecte ja l'any
1986 i la seva mantenidora al llarg del decenni- l'adjudicació de les
tres demarcacions catalanes del cable; i per a l'empresa de la qual
formen part i que està liderada per ENDESA, esperem, l'adjudicació de Retevisión, que s'ubicaria a Barcelona. Aquestes dues noticies, resultat d'un treball de molts anys, ens situarien finalment on
volíem ser en aquest camp decisiu. Ernest Maragall hi ha tingut
molt a veure: tot.
De la mateixa manera, i per la necessitat d'ordenar un subsòl enormement carregat, som pioners de la cartografia subterrània, la creació de galeries de serveis i la col·laboració entre autoritat local i
empreses de servei públic.
"Les perspectives actuals
faran de Barcelona el que
sempre ha estat en
potencia, un cenfe cultural
europeu de primera
magnitud"
(F Museu d'Art
Contemporani de
Barcelona)
�Ql'ADhRN CF.NTRAl
L'n altre fill del Pla Estratègic és la Xarxa C-6 de ciutats del Nord
del Sud d Europa (Montpeller, Tolosa, Saragossa, València, Palma
de Mallorca i Barcelona). Aquest c o n j u n t de capitals, i les seves regions d'influència, sumen mes de quin/e milions d'habitants -el
cinc per cent de la Comunitat Europea- i el vuit per cent del territori comunitari. Compten amb una taxa d'atur superior a la mitjana europea, però també amb un ritme de creixement econòmic superior.
No sembla que els canvis polítics municipals hagin de malmetre la
cohesió d ' u n conjunt que reuneix totes les circumstàncies per convertir-se en un dels complexos territorials equilibradors d'una
Huropa que pesa molt cap al Nord i, des del 1989, també cap a l'Est.
Igual que el Pla Estratègic ha escollit la via raonable de privilegiar
l'ample de via europeu sobre l'aspecte gran velocitat per a passatgers
i no ha descuidat mai la connexió sud de la xarxa (BarcelonaMadrid-Valencia), de la mateixa manera tenim dret a esperar una
comprensió intelligent dels beneficis que per a tota la península ha
de tenir -com també per al Midi francès- el fet de disposar d'un
regió frontissa potent, a cavall dels Pirineus, que deixaran de ser barrera per esdevenir cruïlla, com els Alps ho han estat durant segles
a l'Europa Centra!. El ("omite I n t e r p i r i n e n c de Poders Locals (Seu
d'L'rgell, Ariege, Comú d'Andorra, Barcelona i Toulouse) s'han adh e r i t al C-íi. F! somni dels nostres profetes es la realitat: els Pirineus
comptaran. Els túnels del Cadí i de Puymorens ens hi acosten. La
Carta dels Ciutadans i els Pirineus així ho expressa.
L'na permanent font d'insatisfaccions ha estat la connexió aeroportuária, sortosament enfocada cap a un t u t u r ben diferent amb el
nou edifici t e r m i n a l i -esperem-ho- amb la tercera pista i la transformació de la seva connexió ferroviària. El canvi de model de gestió, i n s i n u a t en l'apartat anterior i, per descomptat, el canvi d'actitud de la nostra companyia capdavantera i de les moltes més petites companvies que operen a Barcelona en el t r a c t a m e n t de la creixent d e m a n d a de vols i n t e r n a c i o n a l s a Barcelona lian de conduir a
la tormacio d ' u n espai aeroportuan p e n i n s u l a r de caràcter dual i a
un m i l l o r a p r o f i t a m e n t dels avantatges de localit/acio de Barcelona.
A la t o r m a c i o d'aquest linl< a e r o p o r t u a n , necessitat d'hangars i serveis ile m a n t e n i m e n t - a v u i un avio gran no pot ser revisat, no pot
i/.>ní;/>a B a r c e l o n a - , hem de sacrificar segurament altres projectes
i n t e r e s s a n t s però no tan estratègics en l ' e n t o r n aeroportuari, com la
uran i n s t a l · l a c i ó firal que es va proposar temps enrere o d'altres
amb el m a t e i x consum d espai.
"¿Per què no reconèixer que Barcelona,
per tradició, per pràctica, se situa a
l'avantguarda d'una colla de procediments
que necessiten el suport de la llei per
consagrar-se, i que poden contribuir
a la solució dels famosos problemes de la
gran ciutat?"
Sense un mercat de quinze milions d'habitants no és possible, al
Sud d'Europa, disposar d'un aeroport transoceanic. Però fins i tot
aquest mercat virtual pot ser inoperant si els costos comparatius i
la qualitat del servei no són els adequats.
El c o n j u n t Port-Aeroport-Mercabarna-Zona Franca-Fira-Zona
d'Activitats Logístiques pot convertir-se, finalment, en el canvi de
segle, en un complex modestament competidor dels grans centres
de distribució de la costa atlàntica centroeuropea (Amsterdam,
Rotterdam, Anvers), que és per on entren la gran majoria de les
mercaderies, missatges i passatgers procedents d'Amèrica i del
Pacífic.
A la potenciació d'aquestes activitats i de la seva coherència territorial dedicarem bona part dels esforços estratègics.
Però no hi ha dubte que la capacitat d'atracció, l'interès i la qualitat
d'una ciutat depenen bàsicament, en darrer terme, de la qualitat de
vida de les persones que hi viuen i hi treballen.
A aquest p u n t , que el Pla Estratègic considera central, dedicaré l'apartat sisè. Però abans hem de parlar de diners.
�QUADERN CENTRAL
EL FINANÇAMENT DE BARCELONA
Transcric aquí, benvolguts presidents, les lletres que sobre aquest
tema els vaig escriure temps enrere. Tenen l'aroma d'aquell període
(1985-87), però conserven tota la fragància d'una realitat que en
molts aspectes, malauradament, no ha canviat prou. En altres aspectes, al contrari, ha estat desbordada per les considerables transformacions que entre tots hem sabut o pogut empènyer a
Barcelona.
En un sentit, doncs, aquestes lletres passades serveixen per fer més
punyents els plantejaments que la ciutat fa a l'Estat i la Generalitat.
Ha passat el temps i algunes inequitats evidents continuen. No pot
ser. D'altra banda, serveixen també per posar en evidència solucions
que es van donar a temes aleshores pendents: la inauguració, l'agost
del 1991, del Cinturó del Litoral que travessa Barcelona i el Túnel
de Vallvidrera (TABASA), i del Circuit de Montmeló a principi de
setembre d'aquell mateix any.
El text de 1987 deia així:
"El moment és particularment greu i esperançador al mateix temps.
Barcelona, gràcies a un lent avanç a través d'estudis i negociacions
amb anteriors governs, va veure assumits per l'Estat deutes propers
als 100.000 milions de pessetes arran de l'accés del Partit Socialista
al govern el 1982.
"Aquests deutes, corresponents en gran part als interessos compostos dels seus dèficits corrents des del 1974 al 1982, és a dir, al cost
acumulat de finançament de la insuficiència del sistema fiscal local
aplicat al cas particular de Barcelona, tenen tanmateix causes reals i
tangibles que en bona part han continuat actuant a partir del 30 de
desembre de 1982.1 dic en bona part, perquè en part van ser pal.uades per la millora del sistema fiscal local per a Madrid i Barcelona a
partir del primer de gener del 1983.
"De seguida veurem aquestes causes reals i la dimensió dels seus
efectes.
"Haig de recordar també que aquest sanejament dels deutes fins al
30 de desembre de 1982, en retardar-se pel que fa a la seva materialització, va provocar càrregues financeres anuals de l'ordre de 2.000
milions de pessetes; davant, però, de la magnitud de l'esforç estatal,
el sacrifici local no sembla extraordinari. Vull insistir abans, tanmateix, en el fet que la conjuntura, que podria decantar-nos de nou
cap al desequilibri crònic si no adoptéssim cap mesura, és particularment oportuna per precisament adoptar-les.
"L'Ajuntament de Barcelona s'ha acreditat com a bon gestor dels recursos a la seva disposició: ha multiplicat els serveis amb una plantilla en descens des de l'abril del 1979 fins avui, ha disciplinat els seus
recursos humans, ha millorat la imatge de l'administració pública, te
un crèdit financer superior al que tenia abans que el general Franco
decapités el valor nominal de les obligacions emeses per finançar
l'Exposició Universal, acut al mercat de capitals japonès sense aval
del Regne i en les mateixes condicions que aquest i ha estat peça clau
per trobar vies de solució a deu o dot/.e punts negres que han constituït l'entramat real i el transport de la nostra crisi econòmica.
"Els Túnels del Tibidabo, a realit/ar per l'empresa TABASA per
compte del Consorci de Túnels del Tibidabo i l ' A j u n t a m e n t de
Barcelona (pel que fa al Túnel de la R o v i r a ) , estaven a t u r a t s . TA BASA tenia un passiu de 3.856 milions de pessetes i no pagava niés que
�QL'AIM'RN ŒNTRAL
als obligacionistes petits: era, de fet, una suspensió de pagament. Les
a d m i n i s t r a c i o n s locals ( A j u n t a m e n t , Diputació i Corporació
M e t r o p o l i t a n a ) varen sanejar l'empresa aportant per part de
l ' A j u n t a m e n t el cost del Túnel de la Rovira í per part del conjunt de
les administracions, el cost del Túnel de Vallvidrera. Varen adquirir
les accions al 81,67 per cent del valor nominal i van cedir dues terceres parts de les mateixes gratuïtament a la Generalitat, amb la promesa que aquesta invertiria, contra els seus pressupostos, dues vegades el valor de l'obra ja realitzada a Vallvidrera. A partir d'aquell moment, es c o n t i n u a r i e n les obres aportant una tercera part les administracions locals i dues terceres parts la Generalitat. Al cap de cinc
anys d'aquella transmissió gratuïta d'accions, el compliment de la
promesa no s'havia efectuat, cosa que va donar lloc a un requeriment formal de devolució de les accions no atès, però que va desencadenar l'inici de les obres, finançades evidentment amb un crèdit
contra TABASA i no contra els pressupostos de la Generalitat.
"FI Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), sanejat per
l'acció c o n j u n t a de l ' A j u n t a m e n t propietari, el ministeri d'Hisenda,
deutors i bano i caixes, esta avui rendint un excedent net important
i a c t u a com a Agencia de Desenvolupament Industrial de l'Àrea de
Barcelona. I.a G e n e r a l i t a t no ha volgut escoltar en diverses ocasions
les i n v i t a c i o n s , (orinals i documentades, a incorporar-se al
Consorci. Avui el C ' X I B gestiona el Parc Tecnològic del Vallès
-construït i finançat per l'antiga Corporació Metropolitana de
Barcelona iCM15i-, c o m p a r t i n t l'accionariat de la societat explotadora amb la conselleria d'Industria, a la qual vaig cedir sense contrapartida la ¡'residència.
"El dèficit dels transports de Barcelona és un capítol a part.
Redactat i acordat a nivell tècnic el contracte-programa per a la
seva assumpció i el desplegament de les inversions de futur precís,
el ministeri de Transports, que va acceptar dotar la Generalitat dels
fons necessaris perquè pogués fer front al trenta per cent del dèficit que li correspondria afrontar segons l'esmentat acord tècnic, retarda la signatura del contracte-programa en base a una argumentació centrada en el greuge comparatiu. És aquest un dels punts
més greus i dolorosos de la relació Ciutat-Autonomía-Estat. Caldrà
insistir-hi al final d'aquestes pàgines.
"Pel que ta al trasllat i la reconversió d'Hispano Olivetti, pactat amb
el ministeri d'Indústria per evitar-ne el tancament, a l'acte de signatura de l'escriptura pública de compravenda del terreny de nova
�QUADERN CENTRAL
"Barcelona no pot seguir contribuint de
forma tan assenyalada com fins ara a la
formació contemporània de l'Espanya
democràtica i la Catalunya autònoma sense
disposar de l'instrument legislatiu de
navegació històrica que pretén, mereix i
necessita: la Carta Municipal".
ubicació al Parc Tecnològic del Vallès, propietat metropolitana, el
contracte es va poder frustrar. I és que, en un moment determinat,
el notari va anunciar que alguns registradors havien rebut una notificació de la Generalitat de Catalunya que els obligava a comunicar prèviament les inscripcions de contractes en els quals intervingués la Corporació Metropolitana de Barcelona, que en aquell moment havia estat legalment suprimida, tot i que seguia, i segueix, en
funcions.
"Els preus del sòl de SEAT, propietat en últim terme de l'Ajuntament de Barcelona, encobrien una subvenció anual implícita important.
"Quant a Motor Ibérica i ENASA, vam ajudar amb la compravenda d'actius a sanejar i reconvertir les empreses.
"L'empresa Maquinista Terrestre i Marítima sobreviu gràcies al
contracte de Metro de Barcelona per 12.000 milions per al grup
Mitsubishi-CAF-MTM.
"El polígon Montmeló-Parets-Granollers, destinat a circuit motorista permanent, propietat del Consorci de la Zona Franca, està
pendent encara de les gestions urbanístiques que porta a terme la
Direcció General corresponent de la Generalitat de Catalunya amb
els ajuntaments respectius, i també de les subvencions del Consejo
Superior de Deportes i la Direcció General d'Esports de la
Generalitat, al meu parer insuficients per dotar Catalunya i
Espanya del circuit que es mereixen, en el centre d'una de les regions d'afició motorista i automobilística més importants
d'Europa. I en un moment en què els èxits de DERBI -a escassos
quilòmetres del circuit- i dels Cardús, Aspar, Garriga, Sito Pons i
Pérez-Sala, així com els tràgics accidents que se succeeixen en els
nostres antiquats circuits -l'últim d'ells el de Mingo Parés a les 24
hores de Montjuïc- farien especialment oportunes les decisions en
aquest sentit. El Reial Automòbil Club de Catalunya i algunes empreses patrocinadores segueixen disposades a adquirir i finançar terrenys i instal·lacions, en cas d'obtenir unes ajudes raonables.
"Així mateix, Mercabarna ha passat de dèficit anual a superàvit
continuat; els hospitals municipals paguen al dia els seus proveïdors i tenen uns costos per a la UBA (Unitat Bàsica Assistència!) de
13.000 pessetes, inferiors a qualsevol dels del sistema públic, etc.
"És a dir, l'Ajuntament de Barcelona ha passat de ser agent de crisi
a ser factor de solucions, contribuint a l'encarrilament de situacions
difícils lligades a crisis bancàries (Túnels i Polígon Montigala), a \:.
ineficàcia històrica d'empreses publiques estatals (SKAT, MTM,
ENASA) o mixtes i locals (Mercabarna, IMAS, Pompes Fúnebres, etc).
"Aquesta realitat és reconeguda generalment per empreses proveïdores, contractistes i intermediaris financers. Vostès, senyors presidents, tenen mitjans per comprovar-ho.
"Encara més: Barcelona ciutat ha contribuït mentrestant, no
només a finançar serveis d'àmbit estatal/autonòmic, com és conegut i reiteraré aquí, sinó a finançar serveis locals dels municipis metropolitans contigus.
"En efecte, cada família barcelonina ha contribuït amb 2.000 pessetes l'any a finançar un pressupost, el de la CMB, del qual no ha
rebut pràcticament cap servei, i que no percebia al seu torn més
que una part de la contribució estatal lògica i ni una sola pesseta de
contribució autonòmica.
"El tema metropolità no és adjectiu.
"Aquí rau el nus de la qüestió més greu de totes les que el passat ens
ha plantejat i el futur ha de contemplar.
"Els 26 municipis que rodegen Barcelona, amb 1.300.000 habitants, constitueixen en bona part allò negatiu de la imatge brillant
que de vegades pot donar la ciutat central.
"La nostra realitat urbana està constituïda sobre la falsedat històrica d'una especialització de l'espai central i suburbà, atribuint-se
només al central el nom del conjunt.
"En fi, no pot ocultar-se que la prudent millora de les perspectives
econòmiques ha de contribuir a animar-nos a córrer els riscs calculats que sempre van lligats a l'abordatge dels plets històrics llargament esperats.
"Comentem ara les despeses de capitalitat.
�50 QUADERN CENTRAL
LES DESPESES DE CAPITALITAT
"Barcelona, per suplència o per potència, ha substituït l'Estat en
molts camps.
"En alguns d'ells allò suplert ha passat a ser la Generalitat per transferència dels serveis corresponents. Jo diria que aquest és el cas més
general.
"Sanitat, ensenyament bàsic i professional, museus, institucions
culturals i econòmiques que ja hem vist (Palau, Liceu, etc.), Conservatori, Orquestra Municipal, són els serveis singulars més rellevants en aquest sentit.
"Qui ha de pagar aquests serveis? O, més ben dit, ¿a través de quins
nivells de l'Administració Pública el ciutadà -que en definitiva
sempre és qui paga- ha de finançar aquests serveis?
"Si els serveis han estat transferits sembla clar que ha de ser la
Generalitat qui canalitzi el finançament. Però, ¿com, si el cost efectiu d'aquests serveis no figurava en el valor de les transferències en
el seu moment?
"Centrem-nos en el com i deixem el per què no figurava, que seria
matèria per a una altra ocasió.
"Només d'una manera i en un instant precís pot convalidar-se
aquest error. Aquest moment és ara. I la manera és incloure aquestes despeses en el cost efectiu abans de globalitzar aquest cost i convertir-lo en un percentatge dels ingressos de l'Estat.
"Només així s'haurà acabat, si a partir d'aquest instant la
icneralitat disposa dels mitjans per finançar i efectivament finança
enerveis, la iniqua situació actual.
"A^ com ara, el ciutadà de Barcelona -i aquí es troba el matís al
em vull referir- finança doblement alguns dels serveis públics
'consumeix.
hospitals municipals, per exemple, malgrat ser els més barats
costos del sistema públic, no són totalment finançats pel concert
amb l'Institut Català de la Salut (ICS). Un llit de Bellvitge, de la Vall
d'Hebron, costa a tots dos hospitals de TICS més de 25.000 ptes/dia
que l'ICS paga directament a través de les seves nòmines i despeses
de material i amortització.
"Un llit de l'Hospital del Mar, per a un assegurat del sistema de seguretat social, és finançat per aquest només en dos terços... i l'altre
terç el paga el mateix assegurat barceloní ¡a través dels seus impostos municipals! Però no per això deixa de posar religiosament les
seves cotitzacions per cobrir el cent per cent dels costos: després
aquestes cotitzacions són desviades o bé cap a hospitals públics
"La densitat de Barcelona, que ens fa una
ciutat humana, càlida, estimada pels d'aquí
i pels de fora, ens obliga a organitzar l'ús
de l'espai, i ens dóna, potser, un molt
extremat sentit del detall".
menys eficients o més cars de la pròpia ciutat, o bé a hospitals d'altres punts geogràfics del sistema, o les dues coses, que és el més
plausible.
"Aquesta situació no pot continuar així. I el mateix ocorre amb les
escoles, els museus, etc... La situació de les escoles és una paradoxa
històrica. Les escoles municipals no costen al nivell estatal/autonòmic ni un cèntim. Si fossin publiques-publiques, aquest nivell de govern ho pagaria tot. Si fossin privades, tot o part. Com que són municipals no paga res. ¿S'ha de concloure que les escoles municipals
han de simplement tancar, o que el legislador va voler que es tanquessin quan va dictar la Constitució i l'Estatut?
"¿No és més lògic pensar que han de ser refinançades, igual que les
altres, pel contribuent general i no pel local, pel local que ja paga la
seva quota com a contribuent de l'Estat per finançar les escoles privades i les autonòmiques?
"Una altra cosa seria si les escoles municipals existissin a més d'un
nivell d'oferta pública estàndard, com un luxe especial de la ciutat.
Però resulta que aquesta ciutat té, en proporció, la meitat d'escola
pública que les altres.
"Resulta un cop més que les mancances de l'Estat a Barcelona, o la
vivacitat de la societat civil local, que és l'altra cara de la mateixa
moneda, van generar una situació singular que ara cal conservar en
allò que té de bo, és a dir, iniciativa, creativitat, gestió pròxima, etc.,
i corregir en el que té d'inic.
"Aquí, l'autonomia, confiada en aquesta creativitat local i preocupada lògicament per fer arribar serveis a comarques allunyades, va
reblar el clau de la situació injusta en congelar pràcticament l'oferta d'escola pública a Barcelona ciutat, cosa fins a cert punt explicable, i oblidar totalment la qüestió del finançament de l'oferta municipal existent -actitud inexplicable a més d'injusta.
"Els museus de Barcelona han estat fins ara com una família aristòcrata carregada de propietats i mancada d'ingressos. Han arrossegat dignament la seva misèria, combinant com han pogut les obres
mestres amb les goteres, els riscs d'inseguretat amb la iniciativa dels
seus directors i conservadors.
"Vostès em diran que això passa, o ha succeït, en la majoria dels
museus. I en part és cert. Però només en part. Aquí hi ha el magnífic Museu de Solsona (Generalitat) o el d'Escultura de Valladolid
(Estat), o l'Arqueològic de Mérida.
"Però això no és significatiu. El més significatiu és que el Museu de
Solsona, el de Valladolid, l'Arxiu d'índies de Sevilla, el Museu de
�QUADERN CENTRAL
Ceràmica de València i el Museu del Prado, el Militar, de l'Exèrcit,
el Contemporani i la Biblioteca Nacional de Madrid... són tots de
l'Estat o l'Autonomia.
"I en canvi, el Museu d'Art de Catalunya, el d'Art Modem, el
Picasso, el Rocamora d'Indumentària, el de Música, el de Ceràmica
de Barcelona, el d'Arts Decoratives... i fins a 24 Museus, cap d'ells
no és de l'Estat ni de l'Autonomia.
"L'Autonomia no podia assumir-los per falta de recursos o per l'existència d'altres prioritats. L'Estat no ho volia.
"I a fe que la ciutat de Barcelona no hi renunciaria fàcilment: per
sentit històric, per obligacions jurídiques de preservació de donacions i llegats fets a la ciutat i per convicció sobre la bondat de la
gestió local.
"L'únic que la ciutat sotmet a la seva consideració és la possibilitat
i la conveniència que el nivell estatal/autonòmic financin en tot o
en part allò que el govern de la ciutat i el contribuent els estan estalviant. No tot, però sí això.
"La situació dels museus es va fer més paradoxal encara en establirse la gratuïtat dels museus de l'Estat. Nosaltres no ens ho podíem
permetre. Ara, el visitant foraster pot pensar que la ciutat de
Barcelona és menys generosa que les altres, quan el ciutadà de
Barcelona, com a ciutadà, és l'únic que està finançant els seus propis museus.
"El conseller de Cultura, Max Cahner, va voler arreglar la situació
mitjançant una confiscació encoberta dels museus de Barcelona,
segons la qual, a més a més, la ciutat seguiria pagant el manteniment d'allò confiscat.
"Durant la gestió del conseller Rigol les coses van canviar. Ara sembla que es vol ressuscitar aquell projecte intervencionista.
"La Llei de Sanitat de l'Estat sembla orientar-se per la mateixa via.
Els hospitals municipals passarien a integrar-se en una àrea sanitària regida per la Generalitat i finançada -pel que fa a aquests hospitals- per l'Ajuntament, igual que ara, amb l'únic consol que allà on
ara podem gestionar, i gestionar bé, millor que els altres nivells de
govern, ara podrem protestar, ja que se'ns dóna la minoria del
Consell de l'àrea. Trist consol. I mal negoci per al país que veurà inéluctablement com la gestió empitjora i el finançament no millora.
"No voldria que creguessin que estic pintant un quadre deliberadament negre. Cadascun d'aquests temes té plantejades vies singulars de solució que els regidors barcelonins han anat impulsant davant dels ministres i consellers corresponents.
"Però desprès de vuit anys d'impulsió ha arribat el moment de la
veritat.
"Des del 1980 el Consell Plenari de la ciutat de Barcelona, sempre
per unanimitat, s'ha dirigit a vostès, sobre aquesta qüestió, en multitud d'ocasions. Jo mateix ho he fet, verbalment també diverses vegades, i en alguna ocasió he obtingut una resposta verbal o, fins i
tot, una excusa per escrit.
A causa de l'especial política d'austeritat que el govern de Madrid
ha imposat, l'Ajuntament de Barcelona haurà de disminuir el seu
pressupost.
Haig d'assegurar-los que l'única solució a aquest contrasentit és el
finançament per l'Estat, via Generalitat, dels costos de capitalitat o
per serveis voluntaris; és a dir, els costos que l'Estat i la Generalitat
s'estalvien per l'existència de serveis municipals homòlegs".
"Algunes torres altes, però
no gaires".
�QUADERN CENTRAI.
La primera conclusió que crec que cal extreure d'aquesta carta de
1987 és fins a quin punt el problema de sempre -ho era el 1979, va
ser-ho el període 1985-87, ho ha estat en el contracte-programa del
transport signat el 1990 i d'aplicació retroactiva des del 1985, i
igualment en el contracte-programa de 1996- és el retard en la implementado de les solucions. HI mateix pot passar amb el manteniment de les Rondes.
F.ls interessos compostos del temps transcorregut a la negociació
són sempre els que acaben havent de ser traslladats al futur i els que
acaben impedint que la solució sigui completament satisfactòria.
Barcelona, a més a més, ha comptat i compta amb un altre factor
avivador de dèficits per dir-ho molt cruament: la convicció que paguem per altres; i la realitat que ningú -ni Estat, ni la Generalitatno ens ha negat mai el fonament del nostre argument sinó només
la seva oportunitat.
¿Com es podia entendre que Barcelona deixés passar l'ocasió històrica que van suposar els Jocs Olímpics per endeutar-se fins al límit
legal i escometre així les tasques pendents en matèria d'infraestructura? Quina raó tenia per no fer-ho si a més a més sabia que /;'
devien -i li deuen- 15.000 milions de pessetes/any per serveis prestats per compte de l'Estat i la Generalitat? ¿Com atendre les crítiques previsibles de l'oposició sobre la despesa i el deute si al govern
de la c i u t a t li consta que aquesta mateixa oposició, des de les seves
posicions de govern, quan les han t i n g u t , no ha mogut un dit per
resoldre una i n q u i e t u d tan palesa?
Més encara: ¿Com es podien considerar excessives les obres realit/ades quan també van néixer de l'excedent generat per una gestió
financera modèlica, m a n t e n i n t un rating altíssim als mercats de capitals a llarg i curt t e r m i n i , amb una plantilla en descens des del
1979, amb unes empreses i i n s t i t u c i o n s municipals ahir deficitàries
i avui productores de dividends -com la Societat Municipal
d ' A p a r c a m e n t s , la gestora de les i n s t a i . l a c i o n s olímpiques
( H P O S A ) , I n i c i a t i v e s SA, Mercábanla, el Consorci de la Zona
Franca i en un s e n t i i la Fira, ja que els actius del Consorci i de la
Eira pertanyen en u l t i m a i n s t à n c i a a l ' A j u n t a m e n t - i dotades d'uns
actius que superen amb molt els nostres deutes?
L'n any abans de la celebració dels Jocs Olimpics, Barcelona tenia
100.000 m i l i o n s cl e deutes a llarg t e r m i n i , contrapartida logica del
nostre estore c o m p a r t i t en i n t r a e s t r u c t u r e s , i uns altres 100.000 milions de deute a c u r t t e r m i n i , suma algebraica dels dèficits anuals
producte dels serveis que paguem per tercers, i dels retards de la
i m p l e m e n t a d o de les solucions llavors vigents: liquidació de deutes fins al 31 de desembre del 1982, o el contracte-programa 19851991.
En algun d'aquests dos s u m a n d s caldria incloure la nostra contribució al s a n e i a m e n t d ' i n s t i t u c i o n s i empreses que s'ha explicat
amb a n t e r i o r i t a t , com ara TABASA, /ona Eranca i Transports,
principalment.
Barcelona mai no ha d e m a n a t que se li r e t o r n i aquesta contribució.
Tampoc que algú pagui el déme sa per compte de la c i u t a t . Podem
pagar aquests deutes, els estem pagant.
Barcelona d e m a n a que d ' u n a vegada se la compensi de les despeses
en que incorre per compte de l ' E s t a t i de la ( l e n e r a l i t a t .
E'a sis anvs, la c i u t a t ja ho demanava per poder a f r o n t a r amb garanties l'èxit que va c o n s t i t u i r el decisiu 1992 i un post 1992 rao-
nablement actiu, per al qual vam proposar una inversió anual de
20.000 milions de pessetes -el mateix nivell dels anys precedents a
aquella data sense inversions olímpiques- i superiors despeses de
manteniment de la infraestructura crescuda. I ho demanava perquè
no era lògic, tot i reconèixer tot el que es va fer per ella, que la nostra pressió fiscal hagués de ser més alta de la que havia estat en els
cinc anys precedents al 1992 -ja en si superior a la de la majoria de
les grans ciutats espanyoles i molt superior a la de Madrid, per
prendre una referència habitual.
Per a la bona gestió del deute necessitàvem i necessitem la col.laboració del ministeri d'Hisenda i la conselleria d'Economia, la implementado correcta d'un refïnançament que posi a quinze o vint
anys -començant a comptar des del 1989- el termini dins del qual
fer front a la totalitat de les obligacions generades per l'esforç del
1992.
El ministeri d'Economia tenia documentades les dades i els criteris
precisos per als dos tipus de mesures: el pagament de les despeses
de capitalitat i les bonificacions necessàries per al refinançament
olímpic. I.a conselleria d'Economia els tenia pel que fa al primer aspecte i els tindrà, si així ho desitja el president de la Generalitat, pel
que fa al segon tema. Ens consta que, tot just abans dels Iocs
Olímpics, la conselleria i el ministeri afrontaven la revisió de les
seves pròpies relacions financeres.
La solució que es doni en aquest tema bilateral (ministeriGeneralitat) no serà verídica si no inclou les despeses de capitalitat;
és a dir, per enèsima i última vegada: el pagament d'allò ja transferit
de fet a Catalunya i actuat no per l'autonomia sinó per la ciutat.
�QUADERN CENTRAL
"La Xarxa C-6 de ciutats del Nord del Sud
d'Europa (Montpeller, Tolosa, Saragossa,
València, Palma de Mallorca i Barcelona)
reuneix totes les circumstàncies per
convertir-se en un dels complexos
territorials equilibradors del continent".
Acceptem, com generalment s'accepta, que l'objectiu per a l'any
2000 de repartiment de la despesa pública neta entre les tres administracions del 50/25/25, equivalent a una divisió per meitats de la
despesa entre Estat i territori i de la despesa territorial entre autonomia i poders locals, no pot aconseguir-se sense un posterior o simultani procés de traspàs de competències i obligacions al sector
local.
Només vull fer patent que en el mateix moment en què s'acordi
aquest procés -que pot tenir com a horitzó temporal raonable l'any
2000, tal com va preveure el darrer congrés del partit socialista-,
Barcelona apareixerà com a mereixedora de compensacions degudes als serveis que ja està prestant. A Barcelona, el procés ulterior o
simultani és ja passat.
Som conscients que la transformació de les infraestructures de
Barcelona va poder encendre, en els menys raonables, sentiments
de greuge. L'alcalde de Barcelona sempre ha estat disposat a anar
fins on calgui per tal de demostrar la magnitud de l'esforç propi.
Ho dic sense petulància ni acritud: l'esforç que els governs que
vostès presideixen han fet a Barcelona està entre els més rendibles
de tots els que s'hagin fet, econòmicament i socialment, pensant en
Catalunya i Espanya.
�i QUADERN CENTRAL
LA QUALITAT DE VIDA A LA GRAN CIUTAT
Si alguna cosa em mou, més encara que la qüestió econòmica, a escriure'ls és el que podríem anomenar l'objecte social de les nostres
administracions: la qualitat de vida.
Domina la impressió que les administracions no estem donant resposta als nous reptes, cada cop més qualitatius i difícils d'amarrar.
Especialment a les grans ciutats.
Espanya, i Catalunya i Barcelona en particular, obtindrien una qualificació excellent en els temes clàssics de l'administració pública
davant un tribunal format per les altres nacions i ciutats del món,
llevat potser del tema terrorista, si és que és susceptible de judici exterior i no demana, com jo crec, una prudent reserva per part dels
observadors internacionals.
Però així com som model polític, no ho som en la qualitat de vida
pública. Les nostres ciutats, ens diuen, i Barcelona en concret, són
sorolloses, fàcilment tendeixen a la brutícia, són insegures, cares en
l'habitatge, lentes i excessives en la circulació privada -i per tant en
la circulació pública de superfície-, insolidàries, incapaces d'eliminar totalment la misèria, d'evitar la degradació de barris sencers,
impotents davant les immigracions fatalment dictades pel nostre
propi progrés, brou de cultiu d'agressivitats, demogràficament decadents... Una cantarella sense fi amb què els nostres propis mitjans
de comunicació, els nostres partits polítics -quan es reuneixen en
congrés-, les associacions, els veïns, els nostres propis fills, regalen
nostres orelles d'administradors enterament lliurats a la tasca
pedir aquestes sensacions.
ibla com si, excel·lint en la pura gestió política i infraestructural,«stiguéssim doncs construint un magnífic país nou, o renovant
m Jníficament un vell país, transformant prodigiosament la nosciutat... per fer-ne l'escenari de l'eterna incapacitat de millorar
debò. El millor escenari del pitjor drama, el de sempre.
I potser en realitat no es pot fer gaire més. A tot estirar, la necessitat que en el cor sentim d'haver contribuït a objectius que realment
tinguin a veure amb allò que compta per a la humanitat -la millora i la dignitat del nostre entorn humà i natural-, la podem satisfer
a compte del que haurem aconseguit en termes d'orgull col·lectiu:
Espanya és més respectada, Catalunya més lliure, Barcelona més
ciutat que mai. Els altres ens ho diuen. La nostra gent gran se sent
més protegida -econòmicament, sanitàriament. Els joves no ho
diuen, però nosaltres sabem que viuen en millors condicions. I tanmateix.... Estem realment anant més enllà?
El mòbil més profund d'aquesta carta, estimats presidents, és la
convicció, que crec que hem de compartir per força, que es pot
anar més enllà. Que ja quasi hi estem anant. Que també en la finalitat de la nostra vida col·lectiva, en el sentit més exigent, el més
proper a la moral social, tenim o podem tenir avenços.
I si algun sentit té que l'alcalde d'una ciutat gosi adreçar-se en
aquest to a vostès és perquè creu que pot contribuir, amb un punt
de visió particular, a la matisació de les regles de la nostra col·laboració amb aquest fi. És perquè des de l'Alcaldia es veuen aspectes
que crec interessant fer conèixer als nivells més alts de governació.
No pretenc amb aquestes lletres incidir en l'enfadós tema de les relacions interinstitucionals, en especial dins de Catalunya, que ens
incomoda com a tal, tant al president de la Generalitat com a mi.
Tots dos sabem el que ens hem hagut d'empassar i el que hem
"L'Ajuntament de Barcelona ha passat de
ser agent de crisi a ser factor de solucions,
contribuint a l'encarrilament de situacions
difícils lligades a crisis bancàries (Túnels i
Polígon Montigalà), a la ineficàcia històrica
d'empreses públiques estatals (SEAT, MTM,
ENASA) o mixtes i locals (Mercabarna)".
hagut de forçar per respondre dignament a les exigències evidents
i respectives de l'orgull nacional i local. Tots dos sabem que els resultats de la nostra relació -sigui quina sigui la qualificació que
aquesta mereixi públicament- són, en aquest aspecte, enormement
positius. I sabem tanmateix que partim de principis diferents i probablement no conciliables en el curs de la nostra activitat política,
per continuada i llarga que aquesta pugui semblar, breu com és en
realitat si es compta el temps que necessita la història per precipitar canvis significatius.
Es tracta aquí de col·laborar d'una manera que els nostres equips
de govern coneixen. Armet i Guitart, en Cultura, Trias i Clos, en
Sanitat, De Nadal i Borrell, en Hisenda, Torres i les autoritats del
Trànsit, Raventós i Alavedra en la Promoció Econòmica, Marta
Mata, Rubacalba i Carme Laura Gil en Ensenyament, Eulàlia
Vintró i els responsables de Benestar Social -una cartera que per
cert va ser creada a l'Ajuntament de Barcelona (1987) i successivament a la Generalitat (1988) i a l'Estat (1989)-, Jordi Borja i els responsables de Cooperació, tots ells han demostrat capacitat d'entendre's. Avui hauríem d'ampliar i actualitzar aquesta llista, però la
deixo tal com va ser descrita fa uns anys perquè dóna el flaire de l'època i perquè, en passar el temps, és cada cop més just i necessari
de recordar situacions antigues i noms i càrrecs passats, oblidats.
Els ha calgut el nostre consentiment per fer-ho? Sens dubte, directament o indirecta. Quan dalt de tot es creen tensions, als nivells
operacionals pateix la cooperació, encara que ben sovint la força de
les coses, l'interès i l'amor propi dels responsables són més forts
que el clima a la cúpula.
�QUADERN CENTRAL
Però hi ha una colla de sectors en què no ens en sortim tant com
voldríem. El trànsit i l'aparcament, l'habitatge i la degradació de
barris, la inseguretat i la droga són els exemples més clars.
Aquí no és que ens ho diguin -és que nosaltres ho sabem, que hem
de fer més. També en tot això hem millorat força des que això va
ser escrit però ho mantinc tel quel.
Normalment ens passem la pilota com podem: vostè no em dóna
sòl, jo no li faig habitatge; l'Estat no em va passar els polígons en
bones condicions, jo no els omplo; l'autonomia de Catalunya no ha
fet l'esforç equivalent al que l'Estat ha fet en altres comunitats que
no tenen tal transferència i on el centre actua directament: l'Estat
no li passarà els diners que demana; vostè em demana que la policia local tingui el caràcter de policia judicial, jo li dic que els jutjats
no ho volen, pitjor, que tinc altres problemes més importants que
traspassar diners a la policia autonòmica, etc... I encara és més revoltant que altres l'evasiva triangular ("ara no m'amoïni que estic
per aquest altre senyor"), situació que es dóna sovint, com és lògic,
en un sistema de tres nivells de govern.
En aquestes situacions, repeteixo, el cinisme d'una certa part de l'opinió es justificaria si no féssim alguna cosa diferent i seguíssim
consumint el temps que tenim en llarguíssimes disquisicions bilaterals que no resolen els problemes de la gent, sinó tan sols, en el
millor dels casos, els dels governants dels dos nivells involucrats.
"El preu de la mobilitat privada -pel que fa al trànsithaurà d'augmentar més
que el de la pública".
�QUADERN CENTRAL
L'ORDENACIÓ DEL TRÀNSIT
Concretament: en el tema del trànsit hem de reconèixer que la mobilitat en el centre de les ciutats, tant la pública com la privada, no
paga els costos que genera, i que, per tant, haurà d'augmentar els
seus preus. Que el preu de la mobilitat privada haurà d'augmentar
més que el de la pública, perquè la primera genera més costos de
congestió (cues, contaminació, etc). I, finalment, que les ordenances no es compleixen perquè les multes no es paguen -especialment
entre municipis diferents-, que per tant les autoritats locals, mancades a més de poders efectius directes com la retirada de carnets o
la immobilització de vehicles in situ, no podran, en aquestes condicions, ordenar mai el trànsit. Utilitzo superlatius per ser més clar,
vostès em perdonaran la contundencia.
Preus baixos de la mobilitat en el centre, que és un bé escàs; encara
més baixos en la mobilitat privada que en la pública, respecte al que
hauria de ser, i per tant pocs autobusos, mal finançats i perduts en un
mar de vehicles privats, més contaminants i subòptims, com diuen
els economistes; preus relatius de la mobilitat regits molt més per
preocupacions macroéconomiques -IPC- que pel desig de millorar
el trànsit; bombardeig insistent dels car-makers per vendre cotxes
més i més grans i potents que cada cop estaran més estona parats en
cues més llargues; timidesa de les administracions davant del fet de
la magnitud del PNB, l'exportació i l'ocupació implicades en el sector dels car-makers; impossibilitat de construir aparcaments privats
el marc d'un planejament urbanístic desfasat, que no els reconeix
el%ïràcter d'equipament i no ha previst, en general, sòl qualificat per
esta finalitat. Que pocs aparcaments en alçada trobarà vostè en
astres ciutats atapeïdes de cotxes, al carrer i sobre les voreres!
sta és la situació, llargament dramatitzada. No hi podem fer
En cas que poguéssim, ho faríem?
hem fet algunes coses. Vam gastar o comprometre molts diners
per facilitar a la ciutat una circumval.lació interna com la que tenen
París, Nova York o Madrid. I a fer una altra línia transversal de
metro, la línia 2. Vam construir cinquanta pàrquings públics o concessionals fins al 1993, i 35 més abans de la fi del 1997. Barcelona
està esdevenint potser la ciutat europea amb més pàrquings públics, sobretot residencials. Per què no pàrquings privats? Perquè
no són rendibles en comparació amb la construcció d'oficines i/o
habitatges, als preus relatius actuals.
Les motos sorolloses estan essent retirades des de fa temps; les sancions de les prefectures de trànsit han augmentat; els experiments
de permissivitat també -per exemple, en l'aparcament nocturn al
carrer, en el centre de la ciutat. Les sirenes de les ambulàncies públiques han disminuït llur estridència i tenen so discontinu i en
dues tonalitats, llevat de les que vénen de fora.
Permetin-me desitjar ferventment que en aquestes qüestions no
s'adopti solament el punt de vista macroeconòmic, sinó també el
micropolític de les ciutats congestionades, que necessiten indicacions clares que els poders extraurbans són sensibles als seus problemes, tant en matèria de preus relatius com de recursos disponibles per al finançament de les estructures i l'explotació del transport públic i en la línia d'atorgar poders efectius als elegits locals.
Diria que en aquest desig està representat el principal dels greuges
i la principal de les esperances que una autoritat local pot adreçar
�QUADERN CENTRAL
"El ciutadà de Barcelona
finança doblement alguns
dels serveis públics que
consumeix".
(F: Hospital del Mar)
"L'única solució a aquest contrasentit és el
finançament per l'Estat, via Generalitat, dels
costos de capitalitat o per serveis
voluntaris; és a dir, els costos que l'Estat i
la Generalitat s'estalvien per l'existència de
serveis municipals homòlegs".
a les superiors. A voltes, quan les autoritats superiors decideixen
posar-s'hi i atacar els problemes de la qualitat de vida en les nostres
ciutats -Pla Felipe de Transports, Pla Pujol d'habitatge, per exemple- el nostre sentiment es divideix de seguida en dues direccions.
En primer lloc, pensem: per fi un augment de recursos llargament
demanat. I, després, quants errors no es cometran des de la llunyania dels enfocaments macro o nacionals de problemes que localment coneixem fins a la nàusea?
La qualitat dels carrers, del trànsit, de les emissions sòniques, de la
congestió... encara que sembli impossible, és dominable. No radicalment, però sí significativament. La gent no demana gaire més.
Feu-nos confiança i avançarem clarament en aquesta qüestió.
No és molt diferent el meu missatge pel que fa a l'habitatge i la degradació dels barris.
Vam passar ben bé sis anys rosegant-nos els punys en aquesta matèria. Tot i que la responsabilitat la tenien persones que van ser capaces, per exemple, de transferir l'estoc municipal d'habitatge als
ocupants i d'eliminar en deu anys i sense traumes les barraques de
la Perona: quant no devem a Xavier Valls en aquests temes!.
Vam qualificar sòl d'equipament en els centres antics; vam seguir
les lentes i enrevessades prescripcions de les Àrees de Rehabilitació
Integral (ARIs); vam cercar sòl per oferir per a habitatge protegit o
públic, etc. Els resultats foren molt pobres.
Desesperançat, em vaig adreçar per escrit al president de la
Generalitat, sobre la qüestió específica de Ciutat Vella. No va servir
de gran cosa -i ho entenc perfectament; a mi potser em passaria el
mateix que a ell, si hagués d'entendre la qüestió de Ciutat Vella a
una certa distància.
Ens vam decidir per la creació d'un instrument mercantil, una societat anònima, a mitges amb sectors privats interessats en la millora del barri, per tal de fer a través del mercat -i utilitzant els
avantatges del procediment de l'ARI, tot sigui dit- allò que amb els
mètodes administratius tradicionals i les misèries econòmiques habituals no es podia fer.
Els resultats van ser considerables. Vam adquirir discretament, potser, 300.000 m2 de sostre, l'equivalent a la Vila Olímpica. Vam enderrocar algunes illes de cases, fent que el millor factor de la rehabilitació -la llum del sol- penetrés en el cor de Ciutat Vella. Vam sanejar carrers i serveis públics, construint alguns equipaments de
barri -no tants com preveien els plans urbanístics-, i vam atreure
equipaments de ciutat i nacionals: universitats, el Museu d'Art
Contemporani, el Centre de Cultura Contemporània, la Biblioteca
Provincial en el seu dia, etc.
Des de llavors, el barri ha canviat. Els joves hi van. Artistes i professionals hi cerquen ubicacions. La moral dels tres nuclis actius del
barri: associacions de veïns, comerciants i entitats benèfiques, ha
millorat. La de la policia també. Després em referiré a la inseguretat: de vegades m'he referit a la tècnica de l'esquiador de fons -un
esforç urbanístic, un esforç de seguretat, i així successivament- per
descriure el que cal fer com a marc de l'actuació pública en barris
degradats.
Però el secret de la rehabilitació està en la descentralització, la proj^
ximitat, el domini del territori. Barcelona ha tingut la sort de t
bar alhora la fórmula, els diners i les persones capaces de dirigiries
del lloc, des del districte, l'acció rehabilitadora.
Vol dir tot això que Ciutat Vella està salvada? No necessàriament.
Periòdicament retorna el pessimisme -potser perdent força. Si a
menta l'influx d'immigrants amb pocs recursos, en moments de"
terminais, la digestió urbana es fa difícil.
Déu nos en guard, d'un defalliment, ni que fos temporal, de l'acció
rehabilitadora. En deu mesos podríem perdre tres anys. La clau està
en els equips humans, de nou. Són gent que han de combinar un
profund coneixement del mercat immobiliari, amb una capacitat
de solidaritat mancada de dogmatisme per col·laborar amb entitats
eclesiàstiques igual com amb la policia nacional o els comerciants,
i una noció molt clara del que es pot i s'ha d'exigir a l'administració judicial, i també a l'administració sanitària i educativa.
Si la societat que regim fos capaç de retribuir amb alguna divisa potser altra que el diner- l'excel.lència en aquesta matèria d'una
forma tan diligent i categòrica com la que utilitza per retribuir el
talent empresarial, aquí tindríem un grup selecte de milionaris d'aquesta divisa.
�QUADERN CENTRAL
PER UN PLA D'HABITATGE l TRANSPORT
Les ciutats han après a vigilar què fan les altres. Recordin els periòdics incidents verbals provinents de regidors poc avisats, de diferents municipis, referents a l'exportació de mendicants i altres fantasmes, que, com totes les illusions òptiques, tenen sempre una
base real. El col.lectiu de mendicants, per exemple, té un sector
d'una gran mobilitat i capacitat d'informació interciutats.
Excusin-me vostès la digressió. Vostès es deuen estar preguntant: què
diables vol l'alcalde de Barcelona que jo faci en matèria d'habitatge?
Primer, no oblidar que les lleis generals no sempre serveixen: els
costos unitaris de construcció i els barems d'ingressos que s'utilitzen en la llei no serveixen per a Barcelona.
Segon, no oblidar que el municipi de Barcelona és ja acabat, ple,
curull; que no hi ha sòl urbanitzable.
Tercer, concloure per tant que l'únic sòl obtenible és a sota de cases
que cal comprar i buidar abans d'enderrocar, per dir-ho molt brutalment, i que per tant s'haurien de gastar més diners que en altres
circumstàncies.
Quart, admetre que, a la Barcelona real, més gran que la municipal,
té tanta influència en el preu de l'habitatge la inversió en metro i
bus -i túnels i cinturons- com la inversió en el mateix habitatge.
Cinquè, i en resum: sobre la base dels quatre punts anteriors, anar
a concertar un pla d'habitatge -i transport- de Barcelona, amb tots
els instruments a la mà.
tot cas, cal saber que els preus reals a Barcelona estan probablenlfcnt baixant i que seguiran baixant. Obrin vostès el diari qualseia i vegin la creixent publicitat immobiliària: hi ha competèn1'està malament dir-ho, però pels volts del 1992, darrera la
r part d'aquesta publicitat hi havia la mà municipal: a la Vila
npica, Montigalà, Vall d'Hebron, Eixample Marítim, Llars'93,
&rna Rehabilitació, porxos d'en Fontserè, i fins i tot als apartaments universitaris de Bellaterra, una altra iniciativa que va engegar Xavier Valls. Sense comptar Procivesa, l'empresa mixta de la
Ciutat Vella, on espero que la Generalitat acabi col·laborant.
Aquesta ha estat la nostra política: fer habitatges perquè no pugin
de preu. Avui hauríem d'afegir: Diagonal-Mar, Front Marítim,
Diagonal-Poblenou, etc.
Nosaltres anomenem habitatge assequible aquell que es ven amb
poc marge o marge nul; és a dir, a preu de cost. Aquest és l'habitatge que promocionem. No creiem que la pobresa extrema es pugui
resoldre amb habitatges per sota d'aquest preu. Ha de ser amb subvencions o exempcions a la persona. L'habitatge barat no fa rica la
gent pobra. 1 tendeix a empobrir l'entorn, disminuint els valors de
les propietats adjacents.
És per això que vam iniciar la rehabilitació dels 4 km de façana costanera amb habitatges per a classe mitjana i mitjana alta. No volíem haver d'enfrontar el manteniment amb càrrec als pressupostos
públics de 4 km d'habitatge social: impossible.
Volíem que es destinés una part de l'estoc d'habitatges de la Nova
Icaria a gent jove de la classe mitjana, a preu de cost, en la banda
baixa dels preus de mercat; és a dir, un habitatge assequible.
Altrament hauríem faltat a la norma que ens havíem imposat i que
el mercat accepta: sempre que el municipi entri d'alguna forma en
una operació immobiliària de grans dimensions exigirà que una
part dels habitatges es destinin a aquest segment de la població.
Així va ser en l'Eixample Marítim i en la Vall d'Hebron, on vam comercialitzar dos paquets de 150 habitatges cada un sobre un total de
500; igualment a Montigalà i d'alguna forma a Bellaterra (Cerdanyola). No és impossible que els promotors augmentin la seva oferta i ofereixin dos preus en una mateixa operació, carregant el benefici majoritàriament en una part de l'operació i triant adequadament
les dimensions i les ubicacions més i menys favorables. El sector immobiliari de les ciutats centrals, on tenen tanta importància el preu
de repercussió del sòl, els valors locacionals i els ambientals -i per
tant la inversió urbanitzadora- tendirà a ser un sector amb una forta
presència pública, sia operacionalment, sia per la via del concert.
La millor resposta a la seva hipotètica pregunta -"què puc fer jo?"és la següent: Capitalitzar les operacions immobiliàries empreses
pel municipi, participant-hi com a accionista; finançar tot aquell
habitatge públic o social que el municipi em demani per endegar el
circuit de rehabilitació i per fer front a la destrucció d'habitatges
per accident, envelliment lògic -façanes antigues- o envelliment
prematur -aluminosi.
L'habitatge públic l'hem d'oferir a tots aquells als quals, voluntàriament o involuntària, la ciutat obliga a marxar de casa. I a ningú
més, en principi.
En bona mesura, aquí com en matèria financera, es tracta de posar
en marxa processos sanejats i solvents i fer front dignament a l'amortització dels costos del passat.
Tot això es traduirà en la creació d'una nova classe d'administradors urbans i empreses especialitzades, combinant l'agilitat operativa amb l'admissió d'objectius prefixats pel sector públic.
�QUADERN CENTRAL
"Per a la bona gestió del deute necessitem
la col·laboració del ministeri d'Hisenda i la
conselleria d'Economia, la implementació
correcta d'un refinançament que posi a
quinze o vint anys -comptant des del 1989el termini dins del qual fer front a les
obligacions generades per l'esforç del 1992".
El nou Pla d'Habitatge ha d'afavorir aquest procés. El pla sense el
mercat no val per a res. El mercat tot sol destrueix valors amb la
mateixa eficàcia amb què els crea.
Si els hagués escrit a vostès algun temps abans aquest últim apartat
de la meva carta, el de la inseguretat, hagués estat molt més negatiu del que ara ho serà.
Vet aquí el panorama dels últims anys: un terç de les oficines de
"la Caixa" de Barcelona atracades en un any; rebot a l'alça en l'índex de victimització que analitzem des del 1985; frustració creixent d'una policia local que només a través de moltes hores extres
i l'exercici d'un cert heroisme competencial manté a ratlla una
pressió delinqüencial sempre alta; successives recaigudes en el
desànim dels jutges i fiscals més actius en la seva sensibilitat per la
preocupació ciutadana en aquest tema: moció Bandrés sobre incompatibilitat d'instrucció i sentència, fracàs de l'operació "justícia ràpida" a la Costa Brava per falta de col·laboració d'alguns fiscals, etc.; un cos de Policia Nacional poc motivat, amb vacants en
excés i fronteres mal definides; el projecte de dignificació de la
Jefatura i sobretot de les cinc grans comissaries que avança amb
una lentitud exasperant; la millora de la situació penitenciària
-trasllat de la presó de la Trinitat i de la Model- que es produeix
també amb una morositat excessiva; un cos consular que de manera rutinària exposa les seves queixes estivals sobre la victimització turística, etc.
De tota manera, el projecte de la Carta Municipal i els Jocs
Olímpics van fer possible el tan esperat miracle: el Consell del
Poder Judicial, amb coneixement i aquiescència del ministeri i de
les autoritats judicials catalanes, va proposar la creació de quatre
nous jutjats de guàrdia i es va comprometre així a agilitzar processos i jutjar en deu dies els presumptes delinqüents de delictes menors durant els Jocs Olímpics, i, evidentment, després.
Vaig proposar als representants del Consell l'augment de quatre a
cinc dels Jutjats de Guàrdia i em vaig comprometre a trobar ubicacions apropiades. El Consell va considerar les dues alternatives:
concentració o descentralització. Amb cinc jutjats descentralitzats
es podia aconseguir fer correspondre un jutjat i una supercomissaria per a cada dos districtes. Els districtes compten, cadascun, amb
la seva estructura policial local, sota el comandament d'un oficia
Tenen el seu Consell de Prevenció i una taula de coordinació pi
cíaca, on es reuneixen l'oficial i els dos o tres comissaris quejo-
"Unes empreses
i institucions municipals
ahir deficitàries i avui
productores de dividends"
(F: Mercabarna)
�QUADERN CENTRAL
"La qualitat dels carrers
és domJnable".
"Barcelona no desertarà d'aquest doble front
d'atenció i de legítima ambició. Exigirà
aquells instruments i recursos que calen a la
gran capital d'un petit país per acomplir amb
dignitat, autonomia i responsabilitat el seu
paper en el marc de Catalunya i d'Espanya".
rresponen -encara aleshores, sobre les setze velles comissaries existents- a cada districte municipal.
No els estranyi que m'estengui en aquests detalls. Al final totes les
grans qüestions es redueixen a un conjunt de detalls.
Si Barcelona disposa d'aquesta estructuració policíaca-judicial,
serà molt difícil que se'ns escapi una millora real dels índexs de seguretat i, correlativament, de l'eficiència judicial percebuda pels
ciutadans. Si això no és així, és molt difícil, en canvi, que puguem
millorar. No els dic que és possible que s'agreugi la situació, perquè
sent conscient de la fragilitat, encara avui, d'aquestes expectatives
canvi, estic obligat a expressar-me com si aquestes poguessin no
tir i a col·laborar, en aquest cas, amb una modulació més optimiÉa del que realment crec, a mantenir la tensió i la moral que
serai necessàries aleshores. Vostès comprenen perfectament el que
vujjfdir. Però, de fet, la millora ja s'ha produït: mentre un govern de
i ordre com el de Mrs. Thatcher veia empitjorar la taxa de crimaalitat en un 50% en deu anys (1980-90), Barcelona (1985-95)
millorava en un 50% la taxa de victimització.
Podria resumir dient que el famós guàrdia de barri que existeix
des del 1994 -més de dos terços dels efectius policíacs locals estan
assignats als districtes- no apareixerà com a tal fins que no hi hagi
una justícia, no dic de barri, però sí de districte, o de superdistricte.
Paradoxalment, la proposta del Consell del Poder Judicial responia
de manera aparentment negativa a la nostra proposta de justícia
municipal, tal i com estava recollida en el projecte de Carta d'aquell
moment. Ens deia el Poder Judicial: "no ens fa falta que vostès demanin pujar a l'esglaó de la justícia municipal; ja baixem nosaltres
al de la justícia de districte". O bé: "No fa falta que vostès assumeixin un paper en el camp judicial; nosaltres desconcentrarem la nostra pròpia organització i assumim la seva preocupació".
Nosaltres ens vam sentir satisfets per aquell compromís, que ens
sembla històric.
I en realitat ens consta que el Poder Judicial no és contrari a la justícia municipal, amb un camp limitat a temes subcriminals, faltes,
accidents de trànsit, baralles de veïns, problemes de comunitats de
propietaris, arbitratges, i potser fins i tot petits delictes a la frontera del crim.
Entre d'altres raons, perquè aquesta justícia de pau de gran ciutat
solucionaria una possible inequitat constitucional de les nostres
lleis bàsiques en tractar-se de diferent manera la protecció jurídica
de la seguretat del ciutadà -justícia professional- i del camperol o
habitant de petits nuclis urbans -no professional.
Aquest és un tema que queda obert.
En tot cas, amb justícia descentralitzada o desconcentrada, municipal o no, és obvi que es crearà un camp en el qual la policia local
• de la gran ciutat podria actuar -primer en la pràctica, després formalment- com a policia judicial.
Aquests canvis poden dur-se a terme amb escasses adaptacions legislatives, per bé que sempre caldrà cuidar-ne els detalls i afinar el
sentit de la proporcionalitat. Hi ha adaptacions, com la inclusió dels
graffiti en el Codi Penal, que més valdria no haver fet. No es maten
mosques a canonades. Si s'actua, però, amb cura i sensibilitat, i si
vostès tenen la més mínima confiança en les meves paraules, creguin-me: en aquests petits canvis ens juguem en molt bona mesura
la qualitat de vida. En ells, i no només en els grans projectes legislatius, polítics o urbanístics que, tanmateix, esdevenen indispensables.
Poden estar segurs, doncs, benvolguts presidents, que Barcelona no
desertarà d'aquest doble front d'atenció i de legítima ambició. Des
del primer, exigirà aquells instruments i recursos que calen a la gran
capital d'un petit país per acomplir amb dignitat, autonomia i responsabilitat el seu paper en el marc de Catalunya i d'Espanya. Des
del segon, Barcelona vetllarà per tal que les relacions entre l'administració i els ciutadans estiguin presidides per l'eficàcia i el respecte, per la tolerància i la civilitat. I és que, al capdavall, mai no podem
oblidar que, per damunt de tot, la ciutat és la seva gent.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Carta de Pasqual Maragall a Pujol i a González
Subject
The topic of the resource
Territoris
Espanya
Catalunya
Barcelona
González Márquez, Felipe
Pujol, Jordi, 1930-
Ciutats
Description
An account of the resource
27 p.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Source
A related resource from which the described resource is derived
Barcelona Metròpolis Mediterrània
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Article
Abstract
A summary of the resource.
Article publicat al número 37 Setembre-Octubre de 1997 de BMM. En el moment de deixar l'alcaldia de Barcelona, Pasqual Maragall va enviar aquesta carta als presidents català i espanyol.
Is Version Of
A related resource of which the described resource is a version, edition, or adaptation. Changes in version imply substantive changes in content rather than differences in format.
Té una versió prèvia a #1454 "Carta de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall al President del Govern Espanyol i al President de la Generalitat".
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-10-01
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles