1
10
54
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/168/20040322.pdf
132a7e08943d839de7ad14fd2e8265b3
PDF Text
Text
Catalunya oberta: una estratègia econòmica
Cambra de Comerç de Barcelona | 22/3/2004
Agraeixo molt especialment al President de la Cambra, el Sr. Miquel
Valls, i al President de Foment del Treball, el Sr. Joan Rosell que
hagin propiciat aquesta trobada. I també agraeixo a tots vostès la
seva presència.
Vull fer-los arribar unes paraules carregades de projecte, carregades
de compromís per part del Govern que presideixo, però espero
també, si vostès així ho entenen, carregades de compromís en el
futur per la seva banda. Un compromís que vull suggerir, que vull
suscitar, que els vull proposar.
Haig de començar dient-los que la situació actual a la qual faré un
moment referència, no és una situació extraordinàriament senzilla de
gestionar. Venim d'una de les situacions més dramàtiques que ha
viscut aquest país, i jo diria Europa sencera, en els últims 25 anys.
Uns atemptats de l'Onze de Març a Madrid que han representat
d'alguna forma un dels moments més tràgics de la nostra
democràcia.
L'Onze de Març va ser efectivament un cop molt dur. Directe al cor i
la vida de molts ciutadans i ciutadanes de Madrid. Molt dur per a tots
nosaltres i també més enllà de les nostres fronteres. Amb un respecte
enorme pel dolor que encara està present en nosaltres, crec que ara
el que és important és fer una anàlisi serena i seriosa del que suposa
la constatació d'haver esdevingut objectius del terrorisme
internacional.
Tenim en aquest sentit la necessitat i la responsabilitat de redefinir, o
de contribuir a redefinir, una política europea de seguretat sense la
qual no podem fer front d'una manera efectiva a l'amenaça del
terrorisme. José Luis Rodríguez Zapatero ha dit que contra el
terrorisme no val la guerra sinó la comunitat d'intel·ligència. Penso
que la comunitat d'intel·ligència no és senzilla de posar-la en marxa, i
menys a Europa, on la pluralitat, la riquesa, els nacionalismes i els
sentiments diversos i confrontats ha de posar-se en comú, però
tanmateix no del tot i no per tot fan difícil una actuació que nosaltres
com a ciutadans europeus haurem d'exigir.
Catalunya pot contribuir a fer que Europa giri els ulls a la
Mediterrània. Amb institucions com l' Institut Europeu de la
Mediterrània, la Casa Àsia o el CIDOB, Catalunya ha de jugar un
paper clau en aquest territori, en aquest escenari, en la transformació
1
�dels riscos en oportunitats i en restablir els ponts de diàleg en tota
aquesta regió del Mediterrani.
També per evitar riscos de les reaccions emocionals incontrolades en
relació amb la immigració, que jo crec que es podria produir, i ho
demano a vostès no només per l'important paper econòmic que
juguen, sinó també perquè tenen també molts canals per influir a la
psicologia social. El Govern, per descomptat el primer, però vostès hi
han de contribuir. Crec que serà bo per a tots nosaltres que tractem
de crear una psicologia que eviti d'alguna forma els riscos de les
reaccions emocionals incontrolades en relació a la immigració,
especialment del Magrib.
Nosaltres, com a Govern català que s'estrenava, hem patit les
darreres setmanes una fase dura de crítica no habitual durant els
primers cent dies, però jo els dono per ben emprats perquè penso
que tot això en el futur, en moments que potser ens tocaria passarho malament, ja no ho passarem tan malament. Diguem-ne que
estem una mica curats d'espants.
L'altre esdeveniment al que vull fer referència és al que implica el
resultat de les eleccions generals del 14 de març. Els ciutadans i les
ciutadanes d'Espanya van donar una lliçó democràtica anant a les
urnes, massivament, i expressant, lliure i individualment, la seva
voluntat política. Ho vam demanar com a resposta a l'intent de
dinamitar el sistema que suposava l'atemptat: manifestar-nos
divendres 12 col·lectivament i manifestar-nos individualment a les
urnes el diumenge 14.
Estic convençut que el futur immediat farà bons la majoria dels
propòsits manifestats durant la campanya electoral i que tindrem un
govern espanyol amb el que podrem parlar de tot. I amb el que
acabarem entenent-nos. Dic acabarem entenent-nos perquè tampoc
s'ha de donar per descomptat que pel de la familiaritat ideològica hi
hagi una coincidència o una unanimitat absolutes.
Hem passat, això sí, d'una situació que generava tensió negativa a
una que generarà tensió positiva.
Perquè tensions n'hi haurà; ser del mateix color no vol dir ser
uniformes. La uniformitat no és ni signe de riquesa ni signe de
pluralitat, i nosaltres ho som, som rics en idees i sensibilitats plurals.
L'important és que existeixen canals de comunicació, i si no, la
voluntat de inventar-se'ls, que la tenim.
El camí que hem de recórrer, que Catalunya ja pensava recórrer,
ara no té perquè ser una carrera d'entrebancs.
2
�S'obre, per Catalunya, una oportunitat històrica i no la deixarem
escapar. Volem participar en el govern d'Espanya. Volem codecidir.
Volem estar al pont de comandament. I no em refereixo al nombre de
ministres, sinó a la capacitat d'influència, des d'aquí i des del propi
Govern.
No em voldria allargar gaire més i entrar ja en matèria.
El compromís del govern de Catalunya és ferm i es pot resumir en el
que són els objectius establerts a la cimera de Lisboa de l'any 2000:
volem que l'economia catalana sigui dinàmica i competitiva, basada
en el coneixement, capaç de generar un creixement sostingut i
sostenible, i amb major cohesió social.
I vostès diran, això és possible o és purament un enunciat de bones
intencions? Ho sembla, perquè, finalment, tots tenim a dins del cap i
a dins del cor la idea que aquestes coses no sempre han anat de la
mà. I que la competitivitat i el dinamisme econòmics tenen la seva
pròpia lògica que no sempre és amiga ni de la sostenibilitat ni de la
cohesió social. En canvi, em sembla que avui tots estem convençuts
que el món obert representa probablement un nou tipus de
competència, que la competitivitat és ja una altra cosa, basada
sobretot en la qualitat de les nostres pròpies societats interiors,
qualitat en la innovació, però també des del punt de vista de la
cohesió. La capacitat de generar riquesa sense per això mateix haver
de generar unes classes desafavorides, privades dels beneficis de la
societat del benestar.
És més possible ara, que fins ara, que la contradicció entre la
macroeconomia i la microeconomia sigui superada. La meva
impressió és que la macroeconomia ha anat bé, però de vegades
penso que la macro i la micro no sempre es donen la mà. I quan
parlo de la micro no parlo només de la micro-empreses sinó també de
la micro-famílies.
Aquest país ha viscut una economia molt dualitzada en què gran part
de la seva capacitat de creixement s'ha basat en el sector de la
construcció i immobiliari, que jo respecto enormement i considero
que ha sigut efectivament el motor del creixement, però que està
basat en l'existència d'unes expectatives positives respecte del propi
preu de la vivenda i dels preus immobiliaris. Per tant, en la mesura
que hi pugui haver una desinflada d'aquesta bombolla immobiliària que jo crec que no es punxarà, sinó que hem de desinflar una mica si això es fa bé no hi haurà problema, però si això passés d'una forma
poc preparada, el preu que pagaríem seria molt alt.
Els joves viuen pitjor a nivell econòmic avui que fa 2, 4 ó 6 anys. Són
autònoms que s'han de muntar la vida o que no tenen permanència
3
�assegurada al lloc de treball. En molts casos han vist créixer els seus
ingressos però no tant com ha pujat el cost de la vida, i en tot cas,
segur que no tant com han pujat els preus de la vivenda. Per tant,
tenim una meitat de la població que és propietària d'actius
immobiliaris, que està contenta quan els preus pugen, perquè la seva
riquesa augmenta i una altra meitat de la societat que quan això
succeeix és més pobra que abans. Aquesta és la situació a la qual em
referia i que haurem d'afrontar.
Nosaltres volem arribar a un acord per a la competitivitat, a un acord
sostenible, per a la millora de la productivitat i per a la
internacionalització. Per això el que volem és una estratègia
econòmica de futur que sigui sostinguda i coherent. I aquesta
estratègia passa pel diàleg i la concertació social. Perquè l'important
no és només el què sinó també el com.
En aquest sentit, el Govern està convençut que una política
econòmica adequada no és únicament el resultat de l'acció pública
que es vulgui impulsar des de la Generalitat. Requereix la implicació
de tothom:
- el diàleg entre totes les administracions
- la col·laboració público-privada,
- la implicació de tots els agents econòmics i socials; (i no tan sols
de la distinció més tradicional de empreses-treballadors, sinó també
del món educatiu en general i la universitat o els centres
d'excel·lència en particular).
Des del Govern ja hem començat a treballar per a que això sigui
possible. Potser el millor exemple és l' Acord estratègic per a la
internacionalització al qual em referia, que es va signar recentment
per les Conselleries d'Economia i Finances, de Treball i Indústria i de
Comerç i Turisme juntament amb CCOO, UGT, Foment del Treball,
PIMEC-SEFES i FEPIME.
Això està basat en la idea, que els reitero, que la societat catalana és
com una societat anònima, que té una presidència, que és el Govern;
uns accionistes, que són els ciutadans i les ciutadanes; uns directius,
que són les empreses catalanes i un sistema de formació, d'innovació
i de recerca, que són les escoles i les universitats. L'empresa a
Catalunya si aquestes tres funcions no van ben coordinades no anirà
bé. I vostès que són empresaris ho han d'entendre potser molt millor
que altres sectors de la societat. Han d'entendre que Catalunya és
com una empresa i que aquestes tres funcions s'han de coordinar
perquè les coses vagin bé, el qual no vol dir una política dirigista.
Lluny d'això.
4
�L'acord estratègic que hem signat és per a mi un vot de confiança
entre Govern i empresaris, entre Govern i sindicats i vull que quedi
clar en què consisteix en aquest marc la política econòmica que
impulsem des del propi Govern.
Primer. L'acord estratègic per a la millora de la nostra competitivitat
i la internacionalització de la nostra economia;
Segon. Tots els temes que tenen a veure amb el pressupost i
l'elaboració dels pressupostos; i
Tercer. La millora del finançament.
Com és lògic, aquests grans eixos van acompanyats d'altres mesures
també fonamentals del programa de Govern.
En concret, vull referir-me a quatre grans apartats, que són:
- l'ajuda a l'economia productiva i les petites i mitjanes empreses;
- les caixes d'estalvi i entitats d'assegurances;
- la millora de la gestió i de la capacitat normativa en els impostos
(tant propis, com cedits, com participats),
- i les reformes institucionals ( com la reforma de la Llei de la
Sindicatura de Comptes).
La nostra estratègia econòmica es basa també en una política
industrial activa -i preventiva a la vegada.
No descobreixo res de nou en insistir en el paper clau que la
indústria ha jugat històricament, i continua jugant, en l'economia
Catalana. No tan sols com a peça vertebradora de l'economia sinó
també en la generació d'efectes multiplicadors cap endavant i cap
enrere.
Tanmateix, per a que el seu rol de futur continuï essent vital, és
necessària una nova política industrial
- que faciliti la transició cap a una economia basada en el
coneixement i
- que potenciï les millores de la productivitat i les activitats de major
valor afegit,
- una política centrada en la innovació com a motor de creixement
que permeti a les empreses catalanes excel·lir i accedir a tecnologies
més modernes.
- Una política que faciliti la difusió tecnològica i el foment de la
cultura de la innovació entre el conjunt del teixit empresarial,
especialment entre les pimes.
Aquesta nova política industrial s'articularà sobre tres eixos claus:
5
�- La localització industrial,
- la transferència tecnològica,
- la innovació.
La nostra política industrial té un conjunt d'actuacions previstes, les
més importants de les quals son:
1. La creació d'una Agència Catalana d'Inversions
Una agència d'inversions depenent de la Secretaria d'Indústria i
Energia, que serà l'encarregada de canalitzar les inversions
estrangeres directes i la localització exterior dels nostres establiments
industrials i econòmics.
L'agencia d'inversions vetllarà també per la localització de noves
empreses que arribin es situïn en la mesura del possible en els
territoris amb activitats industrials en regressió.
L'Agencia Catalana d'Inversions, que naixerà d'estructures ja
existents al Departament d'Inversió Estrangera del CIDEM (Catalonia
Investment Agency) s'ocuparà de captar noves empreses que
diversifiquin el teixit industrial.
2. La creació d'un Observatori de Prospectiva Industrial
La situació existent obliga a dur a terme accions de prospectiva
industrial que efectuïn una diagnosi detallada capaç de detectar les
fases obsoletes (les que experimenten una clara erosió en termes de
competitivitat) i les accions de suport relacionades amb la
transferència de tecnologia que cal dur a terme per a consolidar les
fases competitives (aquelles que assoleixen alts nivells de
productivitat i eficiència).
Aquestes accions es duran a terme a partir d'un Observatori de
prospectiva industrial que es crearà al si del CIDEM.
A més, i amb la participació de les empreses més significatives del
sector es crearan unes "meses per a la competitivitat" que mitjançant
una metodologia establerta definiran les fortaleses i les debilitats de
cada sector
3. El Sistema Català d'Innovació
A més llarg termini, la nova política industrial articularà el Sistema
Català d'Innovació, la qual cosa suposarà la participació i cooperació
de tots els agents implicats en el procés innovador en la configuració
d'unes xarxes de centres de transferència tecnològica i d'innovació
que creïn l'entorn favorable per a la modernització de les empreses
catalanes.
Podem interpretar el Sistema Català d'Innovació com una
superposició jeràrquica d'una sèrie de Sistemes Territorials
6
�d'Innovació a partir del nucli central que forma l'àrea metropolitana
de Barcelona.
El Sistema Català d'Innovació estarà integrat, per una banda, pel
Sistema Català de Ciència i Tecnologia del que formen part les
universitats, els centres públics de recerca i els departaments
d'R+D+I de les empreses i, per altra, per les empreses innovadores
localitzades a Catalunya.
Internacionalització
Un cop esbossats els principals eixos i algunes de les actuacions en
política econòmica i industrial, m'agradaria centrar-me sobre el
primer dels que abans els he esmentat: la internacionalització de
l'economia catalana.
Si mirem les constants de la nostra economia, si mirem els
indicadors, ens mostren que estem davant d'una situació econòmica
fonamentalment -deixin-m'ho dir així- satisfactòria.
Especialment si la comparem amb el context europeu. Crec que és
important que aquesta realitat de bona salut de l'economia catalana
s'imposi a certes imatges alarmistes, creades de manera inconscient
la majoria de les vegades i de manera conjunturalment
malintencionada en altres casos .
M'agradaria donar algunes dades en aquest sentit. Bones i dolentes:
En matèria de PIB, en matèria d'inflació i en matèria d'estimació del
creixement del PIB de cara al futur i comparat amb Espanya, les
notícies són bones, però no serien tan bones com la mitjana
espanyola. Bé en relació a la Unió Europea. En els fons, si pensem,
Catalunya és un esglaó situat entre el centre d'Europa i el centre de
la península ibèrica. Tant des del punt de vista geogràfic com des del
punt de vista econòmic i de nivells de renda hauríem d'estar influïts
segurament per la major lentitud del creixement europeu, això no
tindria res d'estrany.
7
�Això va acompanyat d'una taxa d'atur inferior a l'espanyola i superior
a l'europea, un altre cop entremig. I una taxa d'ocupació millor a
l'espanyola, això enormement important, perquè una cosa és
apuntar-se a les llistes de l'atur i una altra és la capacitat de generar
la incorporació de tots els sectors de la població, les dones en
particular, al sistema productiu. I en aquest sentit, un altre cop
estem entre Espanya i Europa. Per bé i per mal.
Dit això, també cal advertir que no podem caure en el cofoïsme a
l'hora de contemplar la nostra economia. L'economia catalana té
molts reptes al seu davant; i aquests reptes poden esdevenir difícils
d'assolir i amb conseqüències econòmiques i socials traumàtiques si
no els sabem fer front.
Tenim al davant el repte de la internacionalització. Estem immersos
en un procés de canvi ocasionat per fenòmens comuns a totes les
economies desenvolupades com a conseqüència d'un món més obert,
més global i més competitiu.
Ens hem d'acostumar a pensar en termes nous, que és una cosa que
els empresaris normalment estan obligats a fer, perquè sinó no
podrien vendre o col·locar els seus productes en el mercat. Ens hem
d'avançar a estats de consciència que de vegades altres sectors de la
població els és més difícil d'entendre.
Les fronteres han desaparegut. Els estats segueixen sent molt
importants i és evident que en matèria de seguretat hauran de tenir
més competències. Però ja no tenim moneda pròpia, no tenim
fronteres, i amb les nostres regions veïnes ens hem de veure com un
continuum físic i polític perquè ho som. Els països són - com he dit
abans - com empreses i les empreses tenen un tamany òptic i tenen
una cosa que se'n diu economia d'escala.
Nosaltres estem en una situació com a país en el qual si no
augmentem de tamany no ens en sortirem. I augmentar de tamany
no vol dir fer conquestes militars, per descomptat, ni conquestes
econòmiques en sentit turístic. Es tracta de llençar llaços, de crear
sinèrgies, es tracta que sapiguem que en uns límits de 300
quilòmetres tenim uns 15/16 milions d'habitants en aquesta zona del
món tocant al Mediterrani, que estan lluny de les dues grans capitals
d'estat (Paris i Madrid), que voldrien ser més del que són, i que no
ho seran si no posen en comú, per raons d'escala, algunes de les
seves virtuts.
Això no vol dir que no podem competir o haguem d'invertir més en
productes i en serveis aeronàutics, per exemple. Tot i que sabem que
tenim a poques hores d'aquí la segona de les capitals en producció
aeronàutica, que es Toulousse.
8
�I això tampoc no vol dir que Catalunya es mengi a ningú, o que
nosaltres volem una regió europea en el sentit de crear unes noves
fronteres. El repte és aquest. El repte de la internacionalització és
trobar el tamany adequat i els ritmes adequats de millora.
L'objectiu és aconseguir fer del repte de la internacionalització una
oportunitat per a que les nostres empreses puguin competir amb èxit
a la lliga europea i perquè Catalunya pugui assolir i exercir un paper
rellevant en una euroregió del Mediterrani que s'obre de nou cap en
aquest moment cap a la seva part oriental.
Ja s'ha dit, en diverses ocasions, que el nostre model de
competitivitat està esgotant el seu recorregut. Jo no hi crec en això.
Aquest model, basat en els baixos costos laborals, el poc valor afegit i
el treball precari i poc especialitzat té un sostre que estem
pràcticament tocant. Ha de transformar-se si volem ser competitius
en el context internacional.
La nostra estratègia, doncs, és millorar la nostra competitivitat a
través justament de la millora de la productivitat. Aquest és el punt
clau.
I per aconseguir-ho hem d'incidir en uns factors estratègics
fonamentals com són
- la inversió en infrastructures,
- la formació de capital humà,
- la incorporació de processos d'innovació tecnològica en els sistemes
productius
- i més inversió en R+D+I
- finançament de projectes de capital risc
Aquest procés de canvi al que hem de saber respondre, de fet, ja
s'està produint. I a Catalunya d'una forma més marcada que a la
resta d'Espanya.
Això es veu clar quan analitzem l'evolució de certs indicadors en els
darrers 15 anys ( des de l'entrada a la UE):
1. Gran obertura de l'economia (exportacions + importacions en
béns i serveis sobre el PIB):
50'4% (1986) 97'8% (2002)
2. Grau d'obertura (en béns):
43'0% (1990) 66'6% (2002)
3. Saldo comercial de béns i serveis amb l'estranger:
-7'5% (1986) 3'2% (2002)
9
�4. % exportacions béns s/PIB:
14'2% (1990) 27'6% (2002)
5. % exportacions de Catalunya s/ total Espanya:
23'7% (1990) 27'7% (2002)
6. Exportacions catalanes de contingut tecnològic alt i mitjà:
63% del total d'exportacions industrials catalanes
32'3% del total de les equivalents a Espanya
7. Inversió estrangera:
Davant aquest repte, el Govern té una responsabilitat especial en la
generació d'un entorn social i institucional estable que faci possible
que aquesta transformació es produeixi de forma ràpida i ordenada.
En aquest sentit, com s'ha assenyalat, és rellevant l'Acord
Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de
l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana
recentment subscrit pel Govern, patronals i sindicats. Aquest
acord assenyala 15 línies estratègiques a seguir:
i. La dotació d'infrastructures, tant de transports i comunicacions
com de telecomunicacions, adequades a les necessitats de la nostra
economia. Per exemple, les infrastructures aeroportuaries i resoldre
d'una vegada el tema de les connexions, que són bàsiques, entre el
sistema aeroportuari i el conjunt els sistemes de transport. Em sumo
entusiàsticament a la demanda de l'alcalde de Barcelona - que per
descomptat havia parlat amb mi abans d'anunciar-ho - en l'exigència
que el tren d'alta velocitat arribi a l'aeroport. No a prop de l'aeroport,
no. A l'aeroport. Perquè en aquestes coses - vostès que són
empresaris ho saben - ens hi juguem molt per 20 ó 30 minuts de
diferència. Hem de jugar molt fort i molt seriosament en matèria
d'infrastructures per pensar-les totes elles cohesionades, que siguin
10
�un compacte competitiu imbatible.
ii. La garantia de subministraments energètics suficients i de
qualitat, el que comporta la millora de determinades xarxes de
distribució i l'impuls de noves fonts energètiques compatibles amb el
medi ambient i amb el disseny territorial i paisatgístic del país. No
oblidem que aquest disseny paisatgístic del país és un dels capitals
naturals que tenim. Imbatible si nosaltres no el fem malbé. A veure si
se'ns fica al cap a tots que finalment això no és una pretensió
d'intel·lectuals o de poetes o de pintors... Això és un valor per la
gent, un valor pel país des de tots els punts de vista i per tant l'hem
de considerar com un capital.
iii. La modernització i integració de les polítiques actives d'ocupació i
la formació de les persones, tant a nivell de l'educació general
(millorament dels sistemes educatius des de primària a la universitat)
com de la formació professional, en les seves diferents vessants
(reglada, ocupacional i contínua) i a nivell d'oferta d'educació infantil
(0 a 3 anys).
iv. La innovació tecnològica a tot nivell, àmbit al que cal donar la
màxima importància juntament amb la innovació de productes,
processos i estructures organitzatives (potenciació de les estructures
en xarxa, nous sistemes de motivació.....).
v. La inversió en la recerca (bàsica i especialitzada) i el
desenvolupament aplicat dels fruits d'aquesta recerca, tant per part
del sector públic com del sector privat.
vi. L'establiment de canals de concertació amb tots els ens públics
i privats que permetin garantir una millora de les condicions de vida,
especialment en els àmbits de l'habitatge, la sanitat i l'atenció a
les persones. Ja saben que aquestes són prioritats del meu Govern.
Quant a habitatge, vull afegir que aquesta sostenibilitat basada en la
cohesió social es trencaria si no ens adonéssim que un dels efectes
de la tendència perversa del mercat - el mercat té tendències
positives i tendències perverses - es la concentració de la riquesa i de
la pobresa. Això no està dit per la teoria microeconòmica i tanmateix
aquestes concentracions es produeixen per una qüestió de preus.
Però no solament perquè els preus de les zones riques són més alts,
sinó perquè desgraciadament la dinàmica dels preus juga en contra
de la barreja. Hi juga en contra perquè quan una persona veu que en
el seu barri va arribant més gent de fora i li canvien les condicions de
vida, aquella persona se'n va. I en el moment que aquella persona
se'n va els preus comencen a baixar. I això és el símbol i el signe que
comença la segregació.
11
�vii. L'establiment de mesures i serveis que facilitin la conciliació
de la vida laboral amb la vida personal i familiar.
viii. El millorament de la qualitat dels serveis de sanitat que
evitin les ineficiències que repercuteixen negativament en l'àmbit
empresarial i en les persones.
ix. Un sistema de protecció social que afavoreixi la inclusió
(complements de pensions, renda ciutadana garantida, etc.).
x. Aprofundir el desenvolupament del marc català de relacions
laborals i la negociació col·lectiva i els seus instruments per a la
millora de la qualitat del mercat de treball.
xi. La potenciació de criteris de sostenibilitat ambiental i de
responsabilitat social en el desenvolupament de les empreses.
xii. La disponibilitat de recursos financers assequibles per
finançar l'aplicació de les innovacions i els reajustaments necessaris
per adaptar-se als nou contextos econòmics.
xiii. La necessitat de projecció internacional de l'economia
catalana, abastant tant la exportació com la implantació productiva
en altres espais econòmics i la inversió a l'estranger.
xiv. La consolidació d'un entorn que afavoreixi l'activitat
empresarial, amb un marc normatiu i institucional estable i generador
de confiança i amb la potenciació de valors que contribueixin a crear
una nova cultura del treball.
xv. El foment i la promoció de xarxes d'excel·lència i
creativitat, així com l'impuls d'instruments facilitadors i estimuladors
de la capacitat emprenedora.
Catalunya té motius, arguments i raons per mirar amb optimisme
l'etapa que s'obre davant nostre.
Tenim capacitat emprenedora i noves generacions d'emprenedors,
empresaris i professionals; tots ells gent altament formada.
Tenim capacitat financera per endegar projectes.
Tenim una base productiva sòlida.
Tenim prestigi i reconeixement internacional i una bona imatge.
12
�Tenim i tindrem una administració "business friendly", que cercarà
sinèrgies amb els sectors empresarials. Que liderarà sense confondre
els papers, sense intervencionismes.
L'economia catalana ha estat sempre capaç de fer front als reptes de
l'obertura i de la internacionalització, com ho demostra, entre d'altres
coses, la força de les nostres exportacions.
I com ho demostren el vigor i la capacitat d'adaptació amb que les
nostres empreses i la nostra economia van saber superar, en el seu
moment, la crisi estructural del sector industrial, el tèxtil per
exemple, que havia estat, durant més d'un segle, l'eix vertebrador de
la nostra economia; i com va saber adaptar-se, amb èxit, a
l'obertura dels mercats i a la fi de l'existència d'un mercat protegit
que va suposar l'entrada a la Comunitat Europea a l'any 1986.
Catalunya no ha de tenir por a la internacionalització, al contrari, és
el terreny on millor ens sabem moure. Per això, hem d'ajudar a la
internacionalització i l'obertura de la nostra economia i a la capacitat i
la fortalesa de les nostres empreses per competir en un context
internacional.
Aquest país ha mostrat una fortalesa extraordinària quan ha fet falta,
i no tinguem cap dubte de que tornarà a mostrar-la.
I el compromís del Govern per a que això sigui així és un compromís
innegociable, és innegable. I serà permanent. Torno a dir que s'obre
una nova etapa per a Catalunya, amb oportunitats que podríem
qualificar d'històriques.
No només tirarem endavant projectes tant fonamentals per les 'lleis
estructurals bàsiques' d'aquest país com són el nou estatut, la millora
del finançament, la reforma del Senat, la justícia de proximitat o la
pluralitat cultural d'Espanya. En l'etapa que vam encetar a Catalunya
el desembre passat i a Espanya diumenge el 14 de març, creiem que
serà històric el fet que es consideri tan important com aquestes lleis
a les que m'he referit, els mapes, el dibuix, les infrastructures, les
xarxes. El passar d'un país-estrella, amb un centre i uns braços, a un
país-xarxa. Els mapes seran tan decisius com les lleis. Els mapes de
Catalunya i els mapes de tota Espanya. És aquí on ens hi juguem en
bona mesura el nostre futur.
Així com la ciutat de Barcelona, amb un govern central col·laborador,
va viure a final dels anys vuitanta i primers dels noranta, una
experiència contundent i reeixida, avui estic més convençut que mai
que ara repetirem aquesta experiència a escala catalana. Repetirem i
ampliarem. I els puc garantir que en uns anys veurem un canvi
extraordinari. Una Catalunya extraordinària, bolcada a fora, perquè
13
�en el món obert no hi ha fronteres ni defenses. La defensa és la
qualitat de vida interior i l'atac és l'exportació d'idees, de productes i
de capitals. Farem el possible i el que calgui perquè això sigui una
realitat. Ens hi juguem molt. Ens hi juguem moltíssim. Però aquest és
un joc apassionant i l'hem de guanyar.
Moltes gràcies.
Pasqual Maragall
14
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1650
Title
A name given to the resource
Catalunya oberta: una estratègia econòmica
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cambra de Comerç de Barcelona
Subject
The topic of the resource
Benestar Social
Economia
Euroregió
Finançament
Globalització
Infraestructures
Relacions Internacionals
Unió Europea
Model social
Territoris
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-03-22
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/178/20040905.pdf
75bec49069c9d4b800d052027ba307fb
PDF Text
Text
Le processus de Barcelone, dixième anniversaire: le
defí de la relance (francès)
Alger | 5/9/2004
Mesdames, Messieurs,
C'est pour moi un grand honneur de partager avec vous la vision que
nous avons d'un processus qui porte le nom de Barcelone. Ma ville
est très proche, en esprit et en distance, de la vôtre. Alger se trouve
à quelque 500 Km. à vol d'oiseau de Barcelone. C'est plus ou moins
la distance qui sépare Barcelone de Madrid ou de Lyon. Mais les
distances géographiques ne correspondent pas aux abîmes que nous
avons creusés entre les deux rives de la Méditerranée.
Ici, je suis chez des voisins, plus encore, chez des amis. L'Algérie vit
un moment très particulier et elle a largement montré sa volonté de
renforcer ses liens avec l'Union européenne et ses voisins de la
Méditerranée. Les circonstances dans lesquelles se trouvent
aujourd'hui les deux rives de notre mer commune m'autorisent à
penser que s'ouvre une nouvelle étape, et je suis confiant.
Le nouveau gouvernement de la Catalogne est convaincu que la
Méditerranée doit être une priorité essentielle de sa politique
extérieure. Nous sommes pleinement en accord avec le nouveau
gouvernement de l'Espagne. Un territoire à vocation méditerranéenne
comme le nôtre ne peut rester en marge lorsqu'il voit les tensions et
les difficultés existantes autour de notre mer. C'est la raison pour
laquelle nous inquiètent aujourd'hui les limitations du processus
engagé à Barcelone en 1995, il y aura donc dix ans l'année
prochaine, un processus qui présente trop peu de succès à son actif.
Déjà, chez nous, au printemps dernier, des représentants du
gouvernement, des villes, du monde académique et de la société
civile commençaient à lancer un message clair : la Catalogne devait
se remettre au travail de toutes ses forces pour que l'anniversaire du
processus de Barcelone soit chargé de projets et d'avenir, et non de
frustrations et d'espoirs déçus. J'ai moi-même présenté cette idée à
Rabat et au Roi du Maroc, il y a exactement trois mois. Depuis, nous
avons été heureux d'apprendre, par Monsieur Moratinos, le ministre
des Affaires étrangères de l'Espagne, qu'un sommet va être organisé
à Barcelone pour relancer le processus euroméditerranéen à l'horizon
des dix ans à venir.
Mais cette fois nous ne pouvons pas nous permettre de nouveaux
délais. Nous devons affronter les enjeux et les problèmes nouveaux
sans jamais perdre pour autant les acquis de ces dix ans de
coopération. Aujourd'hui, ici, à Alger, dans le cadre de ma première
1
�visite officielle en tant que président du gouvernement catalan, je
m'honore de l'occasion qui m'est donnée d'apporter une modeste
contribution au débat.
Introduction : le bilan actuel du partenariat
euroméditerranéen
Je vais vous entretenir sur le Processus de Barcelone dans son
dixième anniversaire, le défi de la relance de ce processus. Ce sera
un peu technique mais, tout de même, je vise à avoir dans mes mots
pas mal de sens, pas mal d'intentions. Quel est le moyen actuel d'un
partenariat euromediterranéen ? voilà la question.
En novembre 1995, lors de la Conférence de Barcelone, les États des
deux rives de la Méditerranée s'engageaient à lancer un processus
dont l'objectif était la cohésion et la stabilité des pays du bassin, sur
la base de trois grands axes de partenariat : la coopération au plan
politique et en matière de sécurité ; le renforcement des liens
économiques et la libéralisation des échanges commerciaux pour
assurer une prospérité partagée ; et, enfin, le rapprochement des
sociétés, destiné à surmonter la méconnaissance et la méfiance, et à
établir des ponts entre les personnes et les cultures. Barcelone
devenait ainsi le nom d'une ambition partagée : l'émergence d'un
espace de sécurité, de prospérité et de dialogue autour de la
Méditerranée ; pour faire devenir la Méditerranée une mer d'échange
et de fertilisation culturelle croisée, comme dans le passé.
Aujourd'hui, le partenariat euroméditerranéen repose sur une
conception élargie de la sécurité, selon laquelle la stabilité politique,
les droits de l'homme et la sécurité militaire sont étroitement liées
aux défis économiques et sociaux. Il est indispensable que l'Europe et
les pays tiers méditerranéens unissent leurs forces pour croître et
innover à l'échelle mondiale, c'est-à-dire, à l'échelle du monde
ouvert, crée par la globalisation des contacts.
Mais il n'est pas difficile de trouver dans l'espace méditerranéen des
raisons d'être inquiet. La paix sera loin d'être réalisée, aussi
longtemps que la Palestine ne sera pas un État viable et pacifique,
aussi longtemps qu'Israël érigera des murs et que l'Irak ne sera pas
pleinement souverain. Le développement économique des États des
rives sud et orientale de la Méditerranée est insuffisant pour assurer
notre propre sécurité, notre propre tranquillité, pour garantir la
viabilité de la Méditerranée comme espace de commerce, de paix et
de croissance.
Le rapport des Nations Unies sur le développement humain dans les
pays arabes souligne le fait que plus de la moitié des jeunes du
2
�monde arabe songent à émigrer. Ce matin même, près de la Cashba,
j'ai interrogé un jeune homme « qu'est-ce que vous êtes ; étudiant,
travailleur ? ». I m'ha dit « chômeur. ». Je ne sais pas si c'était vrai
ou non mais, en tout cas, le fait qu'il puisse le dire est déjà, en soi
même, préoccupant. Le respect des droits de l'Homme et des libertés
politiques se heurte encore à des entraves dans certains États de la
Méditerranée. La tendance est inquiétante : la différence entre les
niveaux de vie sur les deux rives de la Méditerranée ne se resserre
pas ; dans nos sociétés, l'incompréhension, loin de se dissiper,
semble s'aggraver parfois, même si les contacts que nous venons de
maintenir ouvrent la voie a l'espoir.
Je voudrais mettre l'accent sur ce qui me semble être des tendances
positives dans le panorama actuel. L'entrée, dans l'Union
européenne, de deux États méditerranéens, Malte et Chypre, et le
débat sur l'acceptation de la candidature de la Turquie renforcent la
vocation méditerranéenne de l'Union. Cela symbolise clairement la
manière dont le concept d'Europe est appréhendé : un projet
commun, sur la base d'un ensemble de droits convenus d'un commun
accord. Dans ce projet, l'élargissement à l'est et la Méditerranée sont
des dimensions complémentaires, pas concurrentes -il faut bien le
comprendre, de la politique internationale de l'UE.
Malheureusement, on ne voit pas, dans un avenir proche, de
relâchement de la tension à l'est de la Méditerranée ; en revanche,
on observe une évolution porteuse d'espoir dans le Maghreb. Le
Maroc a subi des très intéressantes réformes démocratiques, la Libye
a cessé d'être un État paria de la communauté internationale et
souhaite y jouer un rôle constructif. Ici, en Algérie, le conflit civil qui
a causé tant de souffrances est en voie de solution - si non résoluet, dans ce climat de réconciliation, le pays mise sur le pluralisme en
matière de politique et d'information. Nous avons placé de grands
espoirs dans cette évolution du Maghreb.
Il me semble donc qu'il n'est pas juste de dire que l'évolution
politique en Méditerranée n'a fait que se dégrader depuis le
lancement du processus de Barcelone.
Même si, comme le disait votre Premier Ministre, il y a sept ans, à
l'heure de ma première visite, on ne voyait pas clairement que
l'Europe misait vraiment sur l'espace euroméditerranéen et sur le
Processus de Barcelone.
Trouver une solution aux conflits existants, et tout particulièrement à
la question palestinienne, est essentiel, mais ne doit pas servir de
prétexte pour cesser d'oeuvrer pour la réduction des tensions, dans
l'approfondissement de la démocratie et dans la croissance
économique.
3
�Ainsi, quasiment dix ans après, l'esprit de Barcelone est plus
nécessaire que jamais. Les attentats de New York et de Washington
en 2001, de Casablanca et d'Istanbul en 2003 et de Madrid en 2004
ont concentré les regards du monde entier sur la Méditerranée, qui
est apparue comme l'un des principaux foyers d'instabilité à l'échelle
mondiale, surtout à cause du terrorisme. Mais ce fléau n'est pas
nouveau : parfois, l'opinion publique internationale semble oublier
que la France, l'Espagne, l'Algérie ou l'Égypte ont subi ses effets
dévastateurs avant 2001. La seule manière de lutter contre le
terrorisme est d'accompagner un travail efficace d'investigation et de
lutte policière, avec une action sur les causes profondes de
l'instabilité. La solution apportée aux conflits politiques, la création
d'opportunités économiques pour tous, en particulier pour les jeunes
et les femmes, et la garantie du respect total des droits de l'Homme
et des libertés politiques, tout cela constitue la meilleure façon de
priver le terrorisme d'oxygène.
Les États n'ont pu tout résoudre, mais la société civile n'a pas perdu
son temps. Les liens qui peu à peu se sont tissés entre les sociétés
méditerranéennes au cours de ces dernières années offrent un bilan
important. Ce sont les personnes, les associations et autres
organisations civiles, mais aussi les collectivités locales et régionales
de tous les pays méditerranéens qui ont contribué le plus fortement à
réduire la grande faille qui nous sépare encore.
Le Maghreb et l'Europe, partenaires d'avenir
Le Grand Maghreb, qui constitue le flanc sud-ouest de la
Méditerranée, joue un rôle fondamental dans les politiques
méditerranéennes. Il connaît certains des grands problèmes des pays
tiers méditerranéens : une croissance économique timide -pas
toujours-, un fort taux de chômage, des indicateurs sociaux encore
faibles, voire des conflits territoriaux de longue durée.
Mais c'est aussi ce Maghreb celui qui offre le plus de perspectives de
progrès dans le partenariat avec l'Europe. C'est clair : ces États sont
à l'avant-garde de la transformation de la région. Ainsi, le processus
de libéralisation politique de l'Algérie et du Maroc, la libéralisation
économique de la Tunisie et l'intégration régionale que constitue
l'Union du Maghreb arabe nous indiquent le chemin que pourraient
suivre d'autres États du sud et de l'orient méditerranéen.
L'Union du Maghreb arabe, réactivée depuis trois ans et demi,
représente, malgré ses limites, un tremplin de grande importance
pour l'avenir. Aujourd'hui, notre travail ne consiste plus à modifier les
frontières mais à les faire oublier. Le réveil de l'Union du Maghreb
arabe a déjà favorisé la réactivation du dialogue 5+5, qui rassemble
les cinq États maghrébins et le Portugal, l'Espagne, la France, l'Italie
4
�et l'île de Malte.
Ce dernier point présuppose la reprise définitive de l'idée de sousrégion pour la Méditerranée occidentale. Le pari évident que prennent
les États maghrébins dans l'association avec l'Europe est un jalon
fondamental. Ce pari est un élément complémentaire des liens qu'ont
ces États avec les autres pays arabes et musulmans, avec leurs
voisins du continent africain ou avec d'autres alliés, tels que les
États-Unis.
Les organismes et les analystes qui travaillent sur la question depuis
un certain temps sont parvenus à une conclusion récurrente :
l'existence de ce que l'on appelle le « coût du non-Maghreb ». Les
marchandises qui circulent librement entre les territoires des 25 États
de l'UE, et qui circulent de plus en plus facilement entre l'Europe et
les pays tiers méditerranéens, rencontrent toujours de gros obstacles
pour circuler même entre les États maghrébins. Aux tarifs douaniers
et aux contraintes à l'importation s'ajoutent d'autres barrières :
fermeture des frontières, gestion défectueuse ou, tout simplement,
absence d'un réseau de transports efficace. C'est pourquoi, les 75
millions de Maghrébins ne sont pas perçus comme un grand marché
potentiel, mais comme des petits marchés fractionnés. Voilà le
problème.
L'Union Européenne, vous le savez, se prépare depuis quasiment un
an à opérer un saut qualitatif dans ses relations avec ses voisins, sur
la base de l'initiative de politique de voisinage appelée en anglais «
Wider Europe », l' « l'Europe plus vaste ». À propos de cette
initiative, je voudrais souligner deux points. Premier point : les
frontières maritimes externes auront exactement le même statut que
les frontières terrestres. Ainsi, pour l'Union européenne, l'Ukraine ou
la Russie, par exemple, qui ont des frontières directes avec des États
membres, sont pays voisins au même titre que l'Algérie ou l'Égypte.
La politique de voisinage réserve un traitement différencié aux voisins
de l'Union, non pas sur la base de leur situation géographique à l'est
ou au sud de l'Europe, mais sur la base de l'évolution propre à
chaque État. Ainsi prend fin le préjudice comparatif entre les
ressources destinées au sud et celles destinées à l'est, ce que nous,
États méditerranéens de l'Union européenne, avions revendiqué des
années durant. Le deuxième point, tout aussi important, est la portée
de l'offre proposée par la politique de voisinage : comme l'a dit
Romano Prodi, l'Union pourra offrir à ses voisins « tout, excepté les
institutions ». Compte tenu de la vaste gamme d'activités de l'Union
européenne, qui va de l'enseignement supérieur à la politique
régionale ou la monnaie unique, en passant par quasiment toutes les
politiques imaginables, on voit bien les immenses possibilités qui
s'ouvrent aux États méditerranéens.
5
�Mais on voit bien aussi les difficultés que suppose l'intégration des
économies maghrébines dans un espace commercial ouvert, avec l'UE
au centre, qui représentera environ 20 % de l'économie mondiale.
Ces économies maghrébines doivent faire un énorme effort pour
pouvoir être compétitives dans un marché entièrement libéralisé, où
les possibilités sont immenses, et la concurrence féroce.
Avec le concours de l'Institut européen de la Méditerranée et du
Centre international de documentation de Barcelone (CIDOB), nous
avons présenté, avant l'été, la première édition de l'Annuaire de la
Méditerranée. Dans cet ouvrage figurent d'intéressantes études sur
l'économie des pays tiers méditerranéens, et notamment sur les
causes des difficultés que connaissent les pays du nord de l'Afrique
pour attirer les investissements privés. On relève, dans l'ensemble de
ces causes, la faiblesse du secteur financier de ces pays et les
obstacles au financement des initiatives privées et des grands projets
d'infrastructure. C'est un sujet sérieux auquel nous réfléchissons
depuis longtemps. Nous sommes nombreux à penser que la création
d'une Banque Euroméditerranéenne d'Investissements devrait être,
malgré la réticence de certains Etats, une démarche prioritaire et
urgente, en particulier lorsque l'on voit les excellents résultats qu'a
donnés, dans les pays de l'Europe du centre et de l'est, le travail de
la Banque Européenne de Reconstruction et de Développement.
En Catalogne, nous ferons tous les efforts nécessaires -et en Espagne
aussi, j'en suis convaincu- pour que cette Banque soit créée. Mais, en
attendant, nous recherchons des formules appropriées aux besoins
des pays du Maghreb pour ouvrir des lignes de crédit sous forme de
financement et de capital-risque. Tant que la Banque n'est pas mise
en place, nous devons explorer cette voie ainsi que d'autres procédés
pour optimiser les possibilités qu'offrent les accords d'investissement
et de partenariat, créés par les chefs d'Etat et de gouvernement. Il
est donc important de stimuler aussi la Banque privée et nous
agissons dans ce sens.
Les jumelages, avec leurs projets, leurs échanges et leurs visites
croisées, ne sont qu'une des formules de coopération directe,
d'administration à administration. Les collectivités locales et
régionales des deux rives de la Méditerranée sont dans une situation
privilégiée car elles ont la capacité d'agir entre le cadre de l'État et
celui de l'individu et la société civile, de générer des projets et des
solutions concrètes qui supposent un usage très efficace des
ressources. La coopération de ville à ville, de région à région, doit
jouer un rôle de plus en plus important. Elle le fait, d'ailleurs, depuis
des années, comme en témoignent les liens étroits existant entre les
ville d'Alger et de Barcelone.
A cet égard, en qualité de Président de la Generalitat de Catalunya, je
6
�me permets de vous confirmer ici notre volonté de travailler
davantage dans ce domaine. L'Algérie est un pays prioritaire dans
notre Plan directeur de coopération 2003-2006. Permettez-moi de
vous confirmer que votre pays fait partie des pays au niveau mondial
pour lesquels nous avons décidé de concentrer nos efforts de
coopération. Et quand je parle de coopération, je me réfère aussi à
une relation d'égal à égal avec les administrations et les organisations
de la société civile.
Nous proposons que les villes et les régions des deux rives jouent un
rôle important dans la relance du processus euroméditerranéen. Dans
cette optique, la Catalogne travaille conjointement avec d'autres
régions européennes et maghrébines pour présenter une proposition
au sommet de Barcelone + 10, qui se tiendra dans notre ville en
novembre 2005, c'est déjà décidé. L'idée est que les villes et les
régions du nord et du sud puissent s'appuyer sur un organe de
représentation officiel, soit un bureau spécial du Comité des Régions,
soit un organisme de représentation nouveau, comparable à
l'Assemblée Parlementaire Euroméditerranéenne.
Néanmoins, en ce qui concerne l'Union européenne, les changements
institutionnels que je viens de mentionner sont tout à fait
insuffisants, comme ils le sont dans les politiques cruciales, à
l'exemple de la politique agricole commune. Pour que les autres
mesures prospèrent, il faut que les institutions et les gouvernements
de l'Europe, Etats et collectivités régionales et locales, adoptent une
attitude nouvelle et qu'ils soutiennent les processus de
démocratisation dans un esprit de respect et non d'arrogance.
Quant aux pays de la rive sud de la Méditerranée, ils doivent, eux
aussi, à mon avis, franchir des étapes très importantes. Il est juste
de dire que les pays du Maghreb ont clairement montré, ces dernières
années, qu'ils ont compris la nécessité d'une réforme, et que tous,
chacun à son rythme et à sa manière, ont entrepris cette tâche. Le
Maghreb arabe se trouve dans une période de réformes économiques,
politiques et législatives qui constituent une occasion réelle de
changement. Je pense que nous devons, en Europe, assumer cette
réalité et être prêts à appuyer et à accompagner ces réformes.
Certes, il reste encore un long parcours à mener sur la voie de la
réforme politique et économique. En Europe il y a une
méconnaissance certaine de la réalité du monde arabe, mise à part
les conflits déclarés comme celui de la Palestine ou celui de l'Irak.
Mais ne vous y trompez pas : nous sommes quelques-uns à suivre
avec beaucoup d'espoir l'évolution de vos pays. La terrible violence
qui a ébranlé l'Algérie dans la dernière décennie a freiné par
contrecoup un processus de réformes naissant. Je suis heureux de
voir que l'esprit de réformes a survécu à l'horreur de ces années
7
�difficiles et qu'en outre l'Algérie avance vers une nouvelle situation de
réforme pacifique et de transition vers un pays nouveau, plus sûr et
plus libre pour tous. L'Algérie est au centre géographique du
Maghreb, elle est le pont entre la zone occidentale (le Maroc, la
Mauritanie et le Sahara occidental) et la zone orientale (la Tunisie et
la Libye). De plus, votre vaste territoire atteint la limite maritime de
l'Europe (l'Espagne et l'Italie) et la limite désertique avec l'Afrique du
Sahel (le Mali et le Niger). C'est pourquoi il est très important pour
nous aussi que l'Algérie réussisse dans la construction d'une paix
durable. Vous en êtes un État clé.
La politique de concorde civile, dont nous partageons pleinement les
objectifs, est potentiellement un processus exemplaire, pour autant
que le gouvernement reste ferme et ne se résigne pas à l'impunité et
à l'oubli. Cette politique n'est qu'un exemple de la réforme
courageuse qui mise sur le pluralisme de l'information - ce n'est un
secret pour personne que la presse algérienne, avec des blessures
sans doute, figure parmi les plus pluralistes et les plus ouvertes du
monde arabe -, un choix qui constitue un grand progrès dans la
légitimation démocratique du pouvoir, qui mise aussi sur des
réformes fondamentales comme l'officialisation de la langue
tamazight ou la réforme du Code de la famille. Des réformes
similaires ont eu lieu au Maroc récemment, tandis que d'autres pays,
la Tunisie ou la Libye notamment, avancent à un rythme plus discret,
surtout pour ce qui concerne le pluralisme politique.
En définitive, nous assistons à ce qui pourrait être la naissance d'un
Maghreb pluraliste, où les classes politiques ont pris conscience qu'il
est important de renouveler des structures politiques peu souples, où
les pouvoirs régionaux prennent de la vigueur et travaillent pour un
développement durable, et où les sociétés civiles jouent un rôle de
plus en plus grand, et notamment les groupes qui, comme les jeunes
ou les femmes, ont une vie difficile dans le système actuel. Ils en
sont les protagonistes. L'ampleur des enjeux est énorme. La violence
radicale, le terrorisme, les conflits territoriaux non encore résolus, le
chômage, la formation déficiente, les barrières commerciales. Certes,
mais le moment est idéal pour affronter tous ces problèmes dans le
respect des droits de l'Homme, en collaboration directe avec l'Europe.
Ici et maintenant, je vous exhorte à compter, à tout moment et dans
tous les cas, sur la Catalogne et sur l'Espagne dans cette tâche.
Mesdames, Messieurs, dans un peu plus d'un an, le processus de
Barcelone connaîtra son dixième anniversaire. Les États et les
institutions de l'Union européenne ne sont pas les seuls à devoir
trouver le moyen d'insuffler une nouvelle force à notre partenariat.
Au nord, nous, les régions méditerranéennes, nous nous mobilisons
déjà pour influer sur ses nouveaux contenus du Processus de
Barcelone.
8
�Au sud-ouest de la Méditerranée, les États maghrébins doivent
pouvoir être, grâce à leurs avancées, des acteurs décisifs qui
transformeront en réalité les promesses d'avenir. Des promesses que
nous avons formulées dans une ville méditerranéenne comme celleci, à une heure à peine de vol, en un lointain novembre 1995.
Mesdames et Messieurs,
Je vais finir par trois remarques pour vous donner à penser:
Première. Regardez bien ce qui va se passer en Espagne au moment
où, vint cinq années après son approbation, la constitution va être
modifiée sur quatre points : la succession au trône ; la dénomination
de nationalité et de région ; le Sénat d'un caractère fédéral ; le fait
de notre appartenance à l'Union Européenne. Ce ne sera pas facile,
mais je suis convaincu qu'on va réussir.
Deuxièmement. Il faut comprendre que la concurrence et le
pluralisme sont la loi, ainsi du marché que de la démocratie, chez
vous et chez nous.
Troisièmement. Il faut miser sur notre proximité. C'est notre grand
atout. Nous sommes à moins d'une heure. Ce que l'histoire a parfois
nié, la géographie l'imposera. La géographie a des raisons que
l'histoire parfois ne connaît pas. Je le répète, ce que l'histoire nous a
nié pendant des années, la géographie l'a finalement imposé.
Je vous remercie de votre attention.
Pasqual Maragall
9
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1660
Title
A name given to the resource
Le processus de Barcelone, dixième anniversaire: le defí de la relance
Language
A language of the resource
Francès
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Alger
Subject
The topic of the resource
Comerç
Globalització
Relacions Internacionals
Territoris
Barcelona
Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-09-05
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/228/20051117.pdf
69bacd6cfe45292f99c61f3354455653
PDF Text
Text
Cloenda de la segona edició del Diàleg Orient Occident (castellà i català)
Caixa Fòrum | 17/11/2005
Ministro; senyora secretària general de Relacions Exteriors; queridos
amigos, estimats amics, diré unes paraules en català perquè si no, se
n'aniran sense saber com sona. I a més l'enteneu, o sigui que
imagina't.
La cimera Euromed de Caps d'Estat i de Govern constitueix una
ocasió perquè les autoritats locals i regionals, estatals, així com els
representants de la societat civil puguin participar activament en el
debat sobre els deu anys del Partenariat, i contribueixin activament.
Que aquests deu anys de viure en comú contribueixin activament a la
nova etapa de relacions euromediterrànies.
La Generalitat de Catalunya ha treballat fort per aconseguir que, en
aquesta ocasió, siguin els diversos nivells de pertinença i de
convivència política els que siguin presents. I en aquest sentit, dels
actes que estem preparant destaquen entre ells la Conferència
Euromed de Regions, Barcelona+10; la Conferència Euromed de
Dones, Barcelona +10; la 5a Conferència de Presidents de
Parlaments Euromediterranis; el Seminari de Mitjans de Comunicació
i la seva relació amb el Mediterrani; la Conferència de Ciutats
Euromediterrànies Barcelona+10 i la Cimera Euromediterrània de
Líders Empresarials, i encara el Fòrum Euromed de la Salut. Tot això
són trobades que acompanyaran a la gran trobada oficial.
Nosaltres estem convençuts que el mediterrani concentra tots els
desafiaments del segle XXI; és a dir que, d'alguna manera, quan
discutim de la globalització potser que, com ha dit el ministre,
comencem per la nostra globalització, la petita globalització que
tenim aquí, perquè en aquí, a més, no és només que estigui més a
prop, és que tots els desafiaments hi són. Hi trobem concentrats aquí
tots i cadascun dels grans problemes del món, com a realitats actuals
i coma dilemes de futur, i molt a prop.
Digamos que la Alianza de las Civilizaciones tiene aquí un banco de
pruebas fantástico, sin ir más lejos, i la incertesa i la magnitud dels
reptes que estan en joc han de constituir, jo crec, l'impuls polític que
s'ha decidit per apostar per un diàleg més continuat, més profund,
més articulat i més visible pels 35 països del Partenariat.
Jo vull agrair de debò al CIDOB i l'IEMed, al Narcís i a l'Andreu, que
deu anys després de la conferència ens hagin permès tornar a
abordar els temes de la Conferència Euromediterrània amb una base
1
�que fa deu anys no teníem. I vull agrair molt especialment la
presencia del ministre Moratinos. El ministre és tan sensat que a
vegades em fa patir, em fa patir en el sentit de dir com pot ser que
una persona tan bona persona , tan intel.ligent, tan assabentat de
totes les contradiccions que hi ha, realment estigui aconseguint el
que està aconseguint. Perquè normalment es pensa que el
pensament i l'acció són contradictoris, hi ha unes persones que
pensen, que ho saben tot, i uns altres que fan algunes coses, i els
que pensen normalment no fan res i els que les fan no pensen molt. I
aquí tenim un ministre que resulta que pensa i fa i resulta; per tant,
jo li vull agrair molt de debò la seva aportació. Jo crec que és el
ministre d'exteriors més ambiciós que hem tingut en aquest país des
que Espanya va entrar a la Unió Europea..
Vull comentar les paraules que he sentit per part de Narcís Serra
sobre el protagonisme dels ciutadans. Jo no sé si el protagonisme
dels ciutadans és una ambició raonable. Que és una ambició, segur, i
que és raonable tenir-la, també, però que és raonable pensar que es
pugui aconseguir això jo crec que va per molt llarg.
A mí, cuando voy a Madrid y me dicen que los derechos colectivos
son un problema porque sólo existen los derechos de los ciudadanos,
que pagan los ricos y reciben los pobres y que los territorios no tiene
nada que ver, ya empiezo a temblar, porque realmente tengo la
impresión que el concepto de ciudadano se puede utilizar para
muchas cosas, incluso para mantener en bajos niveles algunas de las
virtudes de lo que se entiende por ciudadanía, en el sentido de
democracia, en el sentido de proximidad, en el sentido de
autogobierno, de orgullo de uno mismo como persona y también
como político.
Dicha esta prevención, yo creo que hay que reafirmar que el
Mediterráneo existe y que es un territorio -con agua en medio-, pero
es un territorio que fue central y se volvió periférico. Un mar de paso
de otros que mandaban, de aquí salió todo y luego se quedó en nada,
se quedó en un mar que las demás zonas geográficas del mundo,
más potentes, cruzaban, e incluso cegaban, porque hubo un
momento en que no les interesó y cegaron el canal de Suez y no se
podía salir de ahí, se convirtió, efectivamente, en una especie de
golfo, que era un prueba de su propia impotencia. Y yo no creo que
podamos sobrevivir muchos de los que aquí estamos el día en que
esa fragilidad del Mediterráneo desaparezca, porque esto tardará, y
que el Mediterráneo se torne, efectivamente, lago interior abierto de
un mundo más coherente. Pero no me resigno a que mis nietos no lo
vean, y ese día que ellos verán el mundo será mejor, querrá decir
que el mundo, efectivamente, será mejor, que Turquía ya no será un
gigante mudo o que Israel y Palestina dejarán de ser la mano del
cordero en que el mundo vuelca su demanda de violencia, "l'ase dels
2
�cops" decimos en catalán, un burro que se tenía para darle golpes. Es
un territorio que tenemos para que el mundo exprese allí todo lo que
tiene de malo, para entendernos, y nos libere a los demás a tenerlo
que sufrir.
Dicho esto, y volviendo a la modestia de la situación en la que
estamos todavía, el IEMed, como ha demostrado Claret, y predica la
Secretaria General de Relacions Exteriors, es un arma que ponemos
al alcance de España y de Europa para avanzar en el buen sentido, en
este sentido del que dice que probablemente los objetivos finales van
a tardar en conseguirse pero, en todo caso, para acelerar la historia.
Muchas gracias.
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1710
Title
A name given to the resource
Cloenda de la segona edició del Diàleg Orient - Occident (castellà)
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Caixa Fòrum
Subject
The topic of the resource
Congressos
Globalització
Relacions Internacionals
Territoris
Model social
Europa
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-11-17
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/230/20051126.pdf
6655a5530984643f6a5800a46aa4392c
PDF Text
Text
Sessió conjunta Regions i Ciutats Barcelona +10
Palau de la Generalitat | 26/11/2005
Alto representante, comissari, governadors, presidents, alcaldes,
il.lustres autoritats....
Todos los países de la zona euromediterránea, de los países europeos
que eran 10 menos, y de los países ribereños estuvieron
representados en la reunión de hace 10 años. Los resultados de
aquella reunión de 1995 fueron espléndidos, los efectos escasos. La
historia tiene que pasar dos veces para que haya pasado. Estamos
aquí 10 años más tarde, con diez países más que se han añadido a la
Unión.
Ahora los países euromediterráneos reunidos aquí 10 años más tarde
seguramente están en mejores condiciones de plantearse lo que
entonces fue sólo un adelanto.
És un honor rebre'ls i acollir-los al Palau de la Generalitat de
Catalunya, en aquest conjunt d'edificis que ja al segle XV acollia els
òrgans de govern de Catalunya i des dels quals bona part de la
política mediterrània es decidia aleshores.
Demà Barcelona serà testimoni d'un esdeveniment històric. Per
primera vegada, els caps d'estat i de govern dels estats de la Unió
Europea i els estats mediterranis no membres, es trobaran al més alt
nivell.
Aquesta era, sens dubte, una assignatura pendent de la relació entre
la Unió Europea i els seus veïns del sud.
El 1995 la Unió Europa va celebrar una conferència sobre la
Mediterrània i es va adoptar la Declaració de Barcelona. En aquest
compromís es postulava un sistema de relacions multilateral i
sostenible per promoure un progrés global en:
a) la pau, la seguretat i els Drets Humans;
b) el desenvolupament econòmic i financer,
c) i la cohesió social, el diàleg cultural i humà.
Deu anys després, el balanç del Partenariat Euromediterrani és
irregular i les conclusions difereixen.
Hi ha els qui veuen les realitzacions obtingudes contra tot pronòstic
davant uns xocs exteriors de gran magnitud, i els qui senten un punt
de frustració per les esperances trencades. Però uns i altres
coincideixen en una cosa: la convergència i la intensificació de
1
�relacions entre Europa i els seus socis ha estat lenta i és moment de
fer un cop de timó.
La voluntat de reforma real ha de quedar demostrada i el suport de la
UE també, perquè des del nord, tenim el repte de crear una
metodologia que permeti reproduir els èxits que hem tingut a Europa,
als països del sud mediterrani, i des del sud, on el repte és fer
possible l'eclosió d'un projecte comú, centrat en les persones cercant
Al Izdihar, la floració, el creixement de la ciutadania . Des del nord i
des del sud, compartim el repte d'obrir una nova etapa del projecte
comú euromediterrani.
Aquest moment d'inflexió arriba justament quan la Unió Europea està
vivint un període de desconcert; però Europa té molta més fortalesa
del que ens imaginem. I té, al davant, reptes i exigències que van
més enllà del seu propi territori. Tinc l'esperança que el rellançament
de l'associació euromediterrània pot ser, desitjaria que fos, la xispa,
la guspira que torni a posar en marxa el motor de la construcció
europea, i que al seu torn, aquesta construcció rellançada estiri amb
més força el procés euromediterrani.
La declaració per part de la UE del 2005 com a "Any del mediterrani",
obre una nova finestra d'oportunitats, assentant les bases per enfortir
el paper dels governs locals i regionals en el Partenariat.
La Declaració de Barcelona ja feia referència al paper que les
autoritats locals i regionals haurien de jugar en el procés que llavors
naixia.
Durant aquests deu anys s'han posat en marxa experiències
innovadores de cooperació descentralitzada. Ara hem de fer efectiva
una implicació més important dels governs locals i regionals, en els
programes de l'associació euromediterrània.
Ahir i avui ens hem reunit a Barcelona (presidents regionals, alcaldes
i altres representants dels governs de proximitat d'Europa i dels
països mediterranis) per compartir aquestes experiències.
La Declaració de Barcelona ens va reconèixer en aquell moment un
paper en el procés euromediterrani, que altres declaracions a nivell
europeu i euromediterrani han acabat confirmat.
La darrera ocasió va ser amb motiu de la trobada ministerial
euromediterrània de Luxemburg de fa 6 mesos. Els caps d'estat i de
govern són conscients del paper dels governs de proximitat. A la
Cimera Mundial de setembre de 2005 sobre els Objectius del
Desenvolupament del Mil.lenni varen fer una referència explícita al
paper de les autoritats locals i regionals. Malgrat això, el potencial
2
�dels governs de proximitat en el projecte comú del Mediterrani encara
no ha estat plenament aprofitat.
Els governs locals i regionals conformen una xarxa,una malla, un
mecanisme de transmissió d'anada i tornada, que es projecta de les
grans declaracions internacionals a les accions concretes sobre el
territori, i de les preocupacions del dia a dia de les persones, a les
grans iniciatives internacionals.
Tanmateix, el partnership euromediterrani no pot ser només una
associació entre els Estats, ha de posar-se al servei de les persones.
Aquesta línia es va iniciar amb el programa MEDA, que preveia un
capítol de suport a la cooperació descentralitzada, però
desgraciadament la crisi de la Comissió Santer va propiciar la
retallada d'un programa complex de gestionar, per la gran varietat
dels actors implicats.
Avui volem posar de relleu que aquesta varietat i diversitat és
precisament una riquesa. Que hi ha d'haver mecanismes que
permetin canalitzar part dels fons europeus cap a aquesta cooperació
entre governs de proximitat. Perquè fins ara els programes MEDA i
les accions en relació als països mediterranis han tingut molt poc en
compte la perspectiva local i regional.
Ens sembla que això, des d'una perspectiva global, és un error.
L'emergència de les regions i les ciutats com a motors de
desenvolupament econòmic és un fenomen mundial, que podem
constatar des de Mèxic i Brasil fins a Corea, Índia o la Xina.
A Europa tenim una experiència molt valuosa de desenvolupament
regional impulsada gràcies a la iniciativa privada, els governs de
proximitat i una política regional a escala europea, destinada a
cohesionar el territori de la Unió.
La globalització garanteix de fet l'assimetria, i els resultats del procés
que hem estat seguint va més aviat en la bona línia d'obtenir
resultats positius. Qui visiti avui Andalusia, l'oest d'Irlanda o Madeira,
amb prou feines reconeixerà aquelles regions que havien estat
l'origen d'importants fenòmens migratoris.
L'emergència de les Euroregions i de xarxes de ciutats i regions no
frontereres demostra que la integració territorial a Europa és gairebé
irreversible.
Aquesta transformació radical, que ara es viu també a Europa central
i de l'est, és un exemple de la importància del desenvolupament
3
�territorial, com a complement òptim de la liberalització econòmica, la
cohesió social i les reformes a escala estatal.
Nosaltres reclamem la inclusió d'aquesta perspectiva en el disseny de
l'associació mediterrània.
I també que es tinguin en compte de manera expressa dos principis
que ens semblen fonamentals, el de subsidiarietat i el de cohesió.
Avui signarem una declaració important. Una contribució valuosa a la
trobada històrica de demà i demà passat, fruit de mesos de
consultes. Amb aquesta declaració demostrarem el nostre compromís
amb el procés euromediterrani i el seu futur.
Per això m'adreço als representants del govern britànic i espanyol, al
Secretari General del Consell de la Unió Europea, al Comissari
Europeu de Pesca i Afers Marítims, i a totes les institucions
observadores i els demano que transmetin el missatge d'aquesta
declaració.
Una declaració de principis, una llista de peticions, i també, un
compromís ferm dels signataris amb el futur del Procés de Barcelona.
Moltes gràcies.
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1712
Title
A name given to the resource
Sessió conjunta Regions i Ciutats Barcelona +10
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Subject
The topic of the resource
Cooperativisme
Globalització
Relacions Internacionals
Unió Europea
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-11-26
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/292/20061001.pdf
afdf5be3b79a839e32fafdaeb2fafee6
PDF Text
Text
Intervenció en la cloenda del Seminari Internacional de
Joves Sindicalistes
Palau de Congressos de Girona | 01/10/2006
Crec que avui ja no hi ha debat polític o econòmic, al nostre país i arreu, a tot Europa i a tot el
món, que no comenci afirmant que aquests primers anys del segle XXI estan marcats pels reptes
de la globalització, o també podríem dir pel fracàs de la globalització, que no ha assolit els
objectius i no ha solucionat, o no ha fet front satisfactòriament, als reptes que tenim plantejats.
I també per la tensió que genera una societat cada cop més oberta, que combina aquesta
obertura amb la complexitat i amb l'evidència que existeixen moltes desigualtats.
Aquesta és una societat que comporta riscos nous, encara que té noves seguretats. No és que
sigui una societat menys avançada que fa un segle, no, estem més avançats, hi ha més seguretat,
però també hi ha nous riscos, i, per tant, la balança de la felicitat, de la seguretat, del bon viure,
del benestar, no sabríem dir fins a quin punt ha estat francament positiva. És evident que
materialment estem millor, però també és evident que, sense anar tan lluny, quan la meva
generació tenia la vostra edat començàvem, segurament des de més avall, però teníem segur un
camí de progrés econòmic que probablement molts de vosaltres no teniu. Es començava cobrant
poquíssim, i això segueix passant, i quasi sempre tenies la garantia que si tu havies trobat un lloc
de treball ja t'hi quedaves i anaves progressant d'una forma que jo veig que a les meves filles no
els passa.
Tenim, doncs, nous riscos i noves seguretats i, per tant, la societat ens obliga a mirar a prop, allò
que tenim al davant, però també a mirar lluny, en l'espai i en el temps. Des de qualsevol racó del
planeta avui veiem a l'horitzó un món format per grans conjunts o regions macroeconòmiques o
geoeconòmiques, molt interconnectades. I això vol dir que hem d'ampliar l'enfocament, tant en el
temps com en l'espai.
Però, al mateix temps, hem d'actuar a prop, en el microcosmos de les àrees urbanes, dels barris
de les ciutats i dels pobles en què vivim, perquè en cadascun d'aquests microcosmos es crea una
dinàmica que pot ser molt diferent. Com a Terrassa, que va com una moto com a ciutat, però on
hi ha hagut anys enrere barris francament dramàtics en els quals hi havia una concentració de
problemes. A més, el capitalisme i el mercat el que fan és enfortir aquest procés d’especialització
d'espais dolents en ser dolents, en la mesura que n'hi ha de bons que s'han especialitzat a muntar
una barrera per als que no tenen un cert nivell de riquesa, perquè ningú no pot entrar-hi. De la
mateixa manera, hi ha una certa especialització en la misèria a determinats barris que
s'autoalimenten perquè tots aquells que progressen una mica així que poden marxen d'aquell
barri, com ha succeït en diversos indrets al nostre país.
Sovint en aquests anys que portem en el govern, tres anys, hem hagut de formular polítiques que
jo, a vegades, anomeno la política de les tres "e": escales, escoles i empreses. I hauríem d'afegir
a aquestes tres "e" una "s", de salut, perquè aquests són els problemes de la vida de cada dia. És
tant com dir: polítiques socials, esforç en l'educació, bona política econòmica amb suport decidit a
les empreses i una bona atenció, tant educativa com sanitària. Això és el que finalment defineix la
qualitat d'un territori.
Les grans regions mundials i les polítiques sobre les noves formes de desigualtat que tenim a tocar
de dits han de ser, segurament, els dos extrems del nostre projecte. I és, partint d'aquesta visió,
que un seminari com el que heu organitzat crec que té tot el sentit del món.
En primer lloc, la unió, la unió transfronterera, a nivell europeu. Mireu, l'empresa més important
de Catalunya no és a Catalunya, per dir-ho així. Com que no hi ha fronteres, ara l'empresa de les
decisions de la qual depèn la sort de més empreses catalanes és una empresa a Tolosa, que està a
tocar de dits. És EADS, l'empresa que fabrica l'avió més gran del món, encara que ara té unes
certes dificultats com sabeu. Per tant, pensar que nosaltres podem treballar dins d'unes fronteres,
o que estem vivint en un món de fronteres, és equivocat.
La construcció de ponts de treball i relació entre vosaltres, avui, jo crec que és una garantia que
estareu ben situats per enfrontar-vos a aquest món nou, i és garantia també del moviment
sindical del futur i de poder actuar allà on importa, que és a l'escala europea.
1
�S'ha discutit molt sobre l'existència d'un dèficit polític europeu i s'ha parlat molt sobre la paràlisi
en què està immersa Europa, especialment després dels resultats negatius del referèndums sobre
la Constitució celebrats a França i Holanda.
Però mireu, jo crec més en allò que diu el títol d'un llibret d'un escriptor jove anglès que es diu
Mark Leonard, i que us recomano, que es diu Perquè Europa liderarà el futur. Perquè Europa, diu,
està estructurada internament com el món ho estarà globalment, en forma federativa i formant
grans blocs determinats per la talla dels més grans, els Estats Units, la Xina o l'Índia, suposem. O
sigui, un cop hi ha un país que té una determinada dimensió, això que els economistes en diem les
economies d'escala, els avantatges de ser grans, els altres estan obligats a posar-se d'acord amb
uns altres per tenir la talla que té el més gran, perquè la capacitat de produir més barat perquè
ets més gran, això que passa a les fàbriques, passa també en els països. Per tant, anem cap a un
món on hi haurà, no nacions, sinó grans blocs exactament iguals però d'un cert volum i capaços
de competir com a tals blocs polítics.
I jo estic d'acord amb Mark Leonard que en aquesta competició Europa no té les de guanyar
d'entrada, perquè Europa, per definició, era una mica la mare de la criatura de molts d'aquests
mons, per exemple els Estats Units o l'Amèrica Llatina. Va ser des d'Europa que va marxar la gent
perquè ja no hi cabia, i quan al segle XIX les coses van començar a anar bé, hi va haver vacunes i
es va solucionar el tema de la potato famine a Irlanda, la gent que no cabia a Europa va començar
a marxar a tot arreu i van crear mons. Potser els espanyols hi vam anar abans a l'Amèrica Llatina,
però, en definitiva, es van anar creant noves realitats que partien d'Europa. Però ara, Europa
s'està redefinint i ha de competir amb aquests mons que ella mateixa va crear o amb els que
preexistien, el món asiàtic, Oceania, etc. I això ho ha de fer, perquè si no ho fa, per descomptat,
no estarà en condicions de competir, però, al mateix temps, tindrà l'avantatge, d'alguna forma,
d'haver mantingut la seva diversitat interna, cosa que, segurament, altres no tenen.
Jo crec, per tant, que és important que des de la societat civil, vosaltres, els joves europeus, feu
fort i efectiu aquest associacionisme que esteu rellançant.
És la mateixa reflexió que faig als empresaris quan parlem de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània,
aquesta de la qual us he parlat, que hem volgut impulsar des de la presidència de la Generalitat
aquests anys passats: si l'Euroregió existeix en la societat, en el món econòmic, acabarà existint
també en termes polítics.
En segon lloc, us volia dir que aquest seminari és el reflex i la constatació de la vigència del
sindicalisme.
Jo vaig començar amb un sindicat que no era la UGT, ho haig de dir, perquè estava treballant a
l'Administració pública i allà estava com prohibit que hi hagués sindicats. Llavors vam haver de
muntar un sindicat, no clandestí ben bé, que es deia STAC, Sindicat de Treballadors de
l'Administració de Catalunya. Deu n'hi do el soroll que vam fer: una vaga general a l'Ajuntament
de Barcelona, la policia va envair l'Ajuntament, gasos lacrimògens, una situació bastant dramàtica
aquella. Però vam aconseguir, probablement, bona part del que volíem en aquell moment que hi
havia inflació important, una escala mòbil de salaris i uns drets sindicals dels quals els funcionaris
estàvem privats perquè se suposava que el sector públic no era cap empresa i, per tant, no hi
havia d'haver sindicats. En aquell moment ens vam enfrontar a la UGT, perquè la UGT i CCOO van
veure que naixia un altre sindicat en un sector important que no se'ls havia acudit que podia
existir. Perquè allà hi havia companys i companyes del PSUC, del FOC o socialistes, el que fos, i
vam haver de crear una cosa nova tots junts, era un sindicat unitari, que després, amb el temps,
es va anar assumint per part de les organitzacions clàssiques, una de les quals, la més important
segurament ara a Catalunya, sou vosaltres i CCOO.
Jo crec que la veu de la UGT es va fer sentir, des del primer moment, en el procés d'elaboració del
nou Estatut i en l'exigència d'un nou sistema de finançament.
Heu estat presents en l'esforç per dur a terme projectes clau com ara l'Acord Interprofessional de
Catalunya 2005-2007, que ens ha de permetre importants transformacions a les empreses, fent
compatible aquest ideal, sempre tan difícil, d'aconseguir, d'ajuntar, flexibilitat i seguretat.
Com vàreu ser presents, també, en l'establiment de l'Acord estratègic per a la internacionalització,
la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana. Vosaltres hi vau ser i jo us
n'estic immensament agraït perquè sense que vosaltres hi fóssiu, aquesta bona sintonia que hi ha
entre govern, sindicats i país, jo crec que no s'hauria aconseguit. Això no vol dir que vosaltres no
hagueu estat, la UGT ho ha estat, francament avançada en matèria d'obtenir aliances i relacions
2
�amb qualsevol força política, ja em sembla bé, però haig de dir que tinc la impressió que en
aquests tres anys hem viscut un període, encara inicial, però sense precedents en la col·laboració
entre govern i sindicats.
És cert que la legitimitat democràtica dels poders públics per actuar en les transformacions socials
depèn, en darrera instància, de les urnes, de la voluntat popular. I bé que ho sabem perquè ens
estem acostant a aquest moment, que és el primer de novembre.
Però la clau de l'èxit de qualsevol procés rau a saber obtenir, a més dels vots, de la legitimitat
democràtica, la legitimitat social. Perquè podríem trobar-nos en una societat ben governada, des
del punt de vista que manen aquells que han tingut més vots, que està molt bé, però que, en
conjunt, la societat no respecta tant com hauria de respectar el poder democràtic que ha estat
resultat de la seva pròpia intervenció electoral, del seu propi pronunciament. Això és molt corrent
en el món d'avui i, per tant, jo crec que hem d'anar a buscar, no solament la legitimitat del vot,
sinó també la legitimitat social, i aquesta s'obté a través del consens, de la negociació, del
compromís de les administracions, dels agents econòmics i els agents socials, en un objectiu
estratègic compartit, discutit i pactat.
A vosaltres us comença a arribar l'hora de prendre el relleu per seguir empenyent el procés de
reforma social del qual ara hem posat les bases, i de fer-ho amb el vostre propi accent que serà
diferent de les generacions anteriors. Però la societat necessita que vosaltres vingueu ara,
evidentment amb la prudència i les cauteles necessàries, amb un missatge que sigui vostre, propi i
diferent. Molts de vosaltres ja ho heu començat a fer i us animo a seguir, amb ambició col·lectiva.
Transformar la realitat no és un treball fàcil, però continua essent possible de fer-ho, sobretot si
una generació i la següent troben punts de contacte, sent diferents tanmateix, si troben el
passadís per connectar projectes de generacions diferents.
Vosaltres i nosaltres compartim l'objectiu de la justícia social, que forma part de la nostra i de la
vostra identitat política. No estem inventant res, ara celebrem el 75è aniversari de la legalització
del dret de les dones a votar, i quan hi penses dius, doncs és poc relativament. Per cert, fins quan
haurem d'esperar que els joves d'alguns països puguin venir i que països d'aquí al costat puguin
assistir en aquesta conferència?
Tinc la impressió aquests dies que els partits estan dient les seves propostes per a les eleccions
del dia 1 de novembre, que hi haurà una politització elevada de la vida de cada dia. Com us podeu
imaginar, celebro veure que hi ha programes que recullen l'experiència acumulada i l'obra
realitzada pel govern que Catalunya que he tingut l'honor de presidir durant aquests darrers anys.
És a dir, programes que recullen i projecten cap al futur el que s'ha començat des del 2003.
Compto que en el futur vosaltres seguireu intervenint activament per confirmar que el rol de la
UGT transcendeix l'estrictament sindical o professional per esdevenir un agent actiu de la societat
en el seu conjunt.
Moltes gràcies.
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1773
Title
A name given to the resource
Intervenció en la cloenda del Seminari Internacional de Joves Sindicalistes
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Congressos de Girona
Subject
The topic of the resource
Associacionisme
Congressos
Globalització
Relacions Internacionals
Sindicalisme
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-10-01
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/658/SomeComments_1974.pdf
043db0e426563308ad0dc4684160d768
PDF Text
Text
��������
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1786
Title
A name given to the resource
Some comments on the comparison between the theory of imperialism and the theory of international trade
Description
An account of the resource
Comunicació presentada al IV Congress of the International Economics Association, August 1974
Extent
The size or duration of the resource.
8 p.
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Subject
The topic of the resource
Economia
Comerç
Globalització
Language
A language of the resource
Anglès
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1974-08-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 792
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/659/NotasComparacion_1974.pdf
0db6ec79a090e844b9bbc85cc936ee27
PDF Text
Text
�������������������������������������������������
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1787
Title
A name given to the resource
Notas para una comparación de la teoria del imperialismo con la teoria del comercio internacional
Description
An account of the resource
Economia W.P. IV.
Extent
The size or duration of the resource.
47 p.
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1974
Subject
The topic of the resource
Economia
Comerç
Globalització
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Note
Note inside a the archival description or a component.
En el treball s'hi indica: Este trabajo ha sido realizado con ayuda de una beca de la Fundación Juan March
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 792
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/728/19971128_LV.pdf
03e2b2db08caade105f0e127baada8df
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
28/11/1997
La Vanguardia, p.021, Opinión
Micromega, local y global. DESDE ROMA
Autor : PASQUAL MARAGALL
Estamos buscando los nuevos límites, nuestro nuevo territorio. Recuerdan el chiste de aquel
que sube al cielo y ante el silencio reinante pregunta: ¿hay alguien? Eso nos preguntamos ahora
que nuestro mundo es "el" mundo: ¿hay algo más allá? Ahora que vemos la Tierra entera desde
el satélite. Una pelotita. Ahora que en ese lugar hay un satélite en vez del triángulo con el ojo
terrible de Dios. Ahora que ya estamos allí, nos damos cuenta de lo pequeño que era en
realidad el dios que habíamos imaginado. ¿Hay alguien más?, repreguntamos como en el chiste
a la voz solemne, tremenda y a la vez paternal que nos había contestado: "Soy Dios Padre". Y
tanto si hay alguien más. Dios es ya otra cosa mucho más grande, mucho más diferente, como
decíamos de niños.
El doctor Oró dice que hay muchas probabilidades de que haya otros universos y por tanto otras
vidas. No es esto mucho más que una traslación lógica del sensible empequeñecimiento de
nuestro mundo, a la vez real, gracias al avión y la televisión, y virtual; somos una pelotita
porque nos vemos como tal, desde lejos, suficientemente lejos.
Y además somos menos, menos categóricos, porque en el satélite lejano hay un tío que se
equivoca y tiene que salir a arreglarlo, se rasca, se marea, se olvida cosas. Un desastre. Como
en la oficina, como en casa. A lo mejor hasta cobra comisiones ilegales.
Havel, con la sabiduría indudable de los que vienen del frío, explica que el mundo actual se le
aparece como un beduino en jeans, recubierto de ropas tradicionales y montado en un camello
con un anuncio de Coca-cola en... la cola, bamboleando al son de su "walkman". Un lío
inmenso. Lo propio y lo extraño en extraña mezcla. El mundo y lo local, lo universal y diverso
y lo idéntico a sí mismo, en un solo punto, en cada punto. Saber dónde empieza el territorio de
los demás y termina el nuestro. ¿Será esa la nueva interrogación que nos inquieta?: qué es lo
micro y qué es lo mega. Dónde termina lo local y empieza lo global. Saber si en cada escenario
de la vida estamos solos o si hay alguien más.
Pero la respuesta existe: siempre hay alguien más. Lo que no sabemos es si esto es lo más
importante. O mejor dicho: lo que no sabemos es de qué manera esto es importante. De
momento sólo sabemos que los que vienen de la decepción, los que trabajan cerca de los
demás, los que mandan cerca pero poco..., todos éstos, parecen más de fiar.
110 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02. Activitat professional
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista.
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1190
Title
A name given to the resource
Micromega, local y global. DESDE ROMA
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Globalització
Administració local
Identitat (Concepte filosòfic)
Subsidiarietat
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-11-28
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat professional
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/737/19980207_LV.pdf
c81a9106f2c8b7c97b476d1d7113eff8
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
07/02/1998
La Vanguardia, p.020, Opinión
La distancia (2). DESDE ROMA
Autor: PASQUAL MARAGALL
España, Italia y Gran Bretaña se han igualado en riqueza. Alemania pasa delante y va
perdiendo complejos. Dahrendorf, alemán en Londres, pide que nadie se preocupe ya por
Alemania. Que no utilicemos la necesidad de evitar un marco demasiado fuerte para inventar
un euro que será demasiado constrictivo, que daría al traste con la sal de Europa, que es su
diversidad.
La Francia de Albert Camus nos enternece por su buena fe nacionalista y "demodé", en un
mundo de minorías, identidades, nacionalismos y particularidades.
La carta de Camus a su amigo alemán, en plena guerra, vaticina que Francia vencerá porque,
además de una nación, es también una idea. Habían tardado en coger las armas porque tenían
reparos a la guerra, pero esos reparos les harían finalmente más fuertes. Por eso debían ganar.
Las naciones fuertes son las que no son sólo nacionalistas, las que luchan por algo distinto que
ellas mismas.
El mundo entero que quería Marx como condición para la sociedad nueva se ha ido haciendo.
Pareció que se hacía entonces, pero no. Ha hecho falta un siglo entero, dos guerras mundiales, y
un rosario de guerras de fronteras entre civilizaciones y entre tribus para que supiéramos tres
cosas:
1) que la aldea global siempre retorna
2) que sin embargo no retorna para siempre y sin vueltas atrás: convive con el pasado
3) que su parto trae sufrimiento: el empleo en el Sudeste Asiático (y mañana en América
Latina) es paro en Europa y Estados Unidos.
122 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02. Activitat professional
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista.
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1199
Title
A name given to the resource
La distancia (2). DESDE ROMA
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Territoris
Identitat (Concepte filosòfic)
Nacionalisme
Europa
Globalització
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-02-07
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat professional
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/738/19980214_LV.pdf
8fe1cd59e3469acdc149f28877af6c6a
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
14/02/1998
La Vanguardia, p.020, Opinión
La distancia (3). DESDE ROMA
Autor: PASQUAL MARAGALL
La aldea global retorna. Rodeada del esnobismo de siempre, pero también de los buenos
sentimientos tradicionales, de las más puras actitudes, las más admirables.
Que la aldea global no retorna linealmente ni sin dolor podría expresarse con el anglosajón "for
good", que significa también "para siempre". La aldea global no retorna "for good", es decir, no
trae necesariamente bondad ni permanencia.
El bien y el futuro no son lo mismo, en efecto. Lo sabemos. En carne viva, después de lo que ha
llovido en este siglo. Lo bueno y lo permanente tampoco coinciden.
Pero el gozo del reconocimiento de la diversidad del mundo podrá quizás sobre lo demás.
Podrá sobre los costes de la diversidad reconocida, los costes de traducción, de adaptación, de
saturación de nuestra capacidad de asimilar informaciones. (La diferencia es información, la
uniformidad es reposo, no hay que procesarla.)
Si la diversidad les va pudiendo a sus costes lo sabremos dentro de treinta años, o quizás no lo
sabremos. Quizás la duda sea, esta sí, para siempre. Al menos en alguna medida.
¿Qué podrá más, el temor que provoca el fundamentalismo, el temor al arrastre masivo de
energías, al orgullo ofendido de millones de personas de una misma raza o credo, o la solidaria
satisfacción que nos sugiere ese mismo "no perderse nada" de la historia, esa misma
vindicación de los humillados?
La satisfacción... y a la larga la tranquilidad, porque mal podríamos descansar satisfechos si
supiéramos que más de medio mundo, dos tercios, vive humillado y ofendido.
El desprecio sospechado, sentido, es el mayor motor de la historia, el combustible más
inflamable.
123 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02. Activitat professional
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista.
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1200
Title
A name given to the resource
La distancia (3). DESDE ROMA
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Globalització
Territoris
Identitat (Concepte filosòfic)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-02-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat professional
Articles