2
10
54
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1740/19950115_DdG_PM_Article.pdf
cf51ecce2136e1987c39a32fd4ec87f3
PDF Text
Text
1 5 GEN. 1995 (%)
Diari de Girona - ' '
L'alcalde de Barcelona. Pasqual Maragall, fa un
repàs als darrers esdeveniments polítics internacionals, espanyols i catalans a partir d'una carta
en un diari de la Glla d'una víctima del terrorisme
d t'l A. un article de Jean Daniel i una conferencia
de Vaclav Havel. Maragall conclou les seves relie-
sons dient que es pot apostar de valent per la fraternitat, pern -no com una ran prèvia que se ni
imposa, sinó com un designi irrefutable-.
A Cristina Cuesta Gorostidi, Vaclav Havel i Jean
Daniel: Bon any!
per Pasqual Maragall (*)
T a Ramón Jáuregui, també molt bon any!
T
ots anem en el mateix vaixell
asseljat per mil tempestes, fent
aigües per més d'un forat i tots
sentim els crits d uns passatgers contra d'altres. Els oficials
a bord són desbordats pels esdeveniments.
Es diguin Clinton, Balladur, Berlusconi,
Eltsin o González, cap d'ells no sembla
tenir-ho gaire clar. I un que ho tenia clar,
Delors, ha dit que preferia renunciar als
honors.
El nostre Pujol
semhla més tranquil. Ho sembla.
Però, n'està, com
creuen a Madrid?
Ho està més enllà
de la mesura en
què ser cap d'una
autonomia, àdhuc
forta, permet mirar
les coses amb una
certa distancia? Va prometre per Cap
d'Any que algun dia ens parlarà de moral
en general, i no només de corrupció. Restem a l'espera.
En la calma immerescuda, però total i
invasora, d'aquest final d'any a l'Empordà,
amb poca tele i més música que lletra, vaig
llegint tanmateix, a més de la novel·la
emocionant de Taslima Nasrim i la poesia
justa d'Alex Susanna (Boscos i Ciutats), la
carta de Cristina Cuesta a Martí Gómez y
Ramoneda, a La Vanguardia del 30 /5ÜI /
94, l'article <<Annus terribüis» de Jean
Daniel a El País del mateix dia i el discurs
del meu admirat Vaclav Havel al Congrés
Internacional de Pen Club íAvui 1 /XII /
94) que em va passar Josep M. Jaumà el
dia de Nadal.
Penso en la violència a Euskadi (GAL / ETA) i a Bosnia i a
Algèria i Ruanda, la latent à CisJordània, àdhuc la vehemència
dels acampats del 0,7% a la plaça
de Sant Jaume (santa vehemència! Santa vehemència perquè
mai la indignació que produeix la
injustícia patida pels altres no ha
provejeat una guerra. La dreta pot
sublcvar-se contra la ingenuïtat
de certes reaccions humanitàries,
per'» mai no podrà acusar-Ies de
violentes. Curiosa, per cert, la
negativa de la Generalitat a contribuir a l'any de l'ONU contra la
intolerància) i la força legal utilitzada pels Mossos d'Esquadra i
pels policies municipals (sobretot
pels MORSOB, més inexperts) que
e-lf-' vnn fer tora, i quasi diria també la vehemència d'algun editorinlista que ha vist en aquesta
causa de cooperació una de Ics
poques causes nobles. Violències i
vehemències que són testimoni de
l'exaltació del vaixell Terra, de la
brutalitat i sensibilitat dels seus
habitants, nosaltres, i de la indignació que alguns d'ells senten
espontàniament davant un designi que sembla inexorable.
Cristina Cuesta és lafillad'una víctima d'ETA. Escriu que cl
seu dolor només va començar a
tenir sentit el dia que el va posar
al servei dels altres, de les altres
víctimes, els familiars dels morts
d'ETA La cultura de la violència
ens contagia a tots. «Alguna cosa
deu haver fet» li va dir una noia
quan un policia autonòmic va
rebre puntades de peu a les festes
de Bilbao. Cristina diu que aquesta noia «està malalta de violència», que la síndrome del Nord ha
infectat tot Euskal Herria i que
tanmateix no s'ha de ser derrotista. «Avancem lentament, a empentes i rodolons,
però avancem».
La seva Asociación Paz y Reconciliación
ha atès casos de
familiars do víctimes dels GAL,
com Laura Martín, vídua d'un
dels atemptats
atribuïts a la banda contra-terrorista fa una colla
d'anys. Laura
Martín demana
solament un certificat que digui que el seu marit va morir
víctima d'un atemptat terrorista, suposo
que per poder acollir-se al què la llei estableix en aquests casos. Però la sentència
del judici a Arnedo i Domínguez parla d'associació iLb'cita, no d'organització terrorista. Quanta gent de bon cor considera que
els GAL són un problema menor, i que les
seves víctimes «s'ho mereixien» o «alguna
cosa deuen haver fet», diu Cristina, <es
tanca el cercle de l'horror».
La mare del darrer assassinat per ETA,
Alfonso Morcillo, sergent de la Policia
Municipal de Sant Sebastià, va dir que no
volia que ningú més patis el que ella
mateixa estava patint. «Aquest és l'únic
camí», conclou Cristina.
En les paraules de Cristina Cuesta es
�1 5 GEN. 1995
Diari de Girona
sense haver de canviar el món ni convertir
repeteix per dos cops la barreja
l'ètica en acció, -<i d'altres que són aquí per
«'grandesa i misèria», referida al
intervenir en el món i actuar-hi èticament
dolor i als éssers humans, a ella
sense tenir de cap manera la possibilitat
mateixa i als altres. S'hi refereix
d'entendre res del que passa».
com a constatació que «dóna sentit», com deia abans, que ens ajuda
Una divisió del treball més que dubtoa reconèLxer-noB tal com som.
sa, diu Havel: perversa. I fa una crida a un
compromís que comentaré a l'última part
Havel demana mentrestant als
escriptors «una anàlisi mes profun- d'aquestes reflexions.
da de les complexes arrels de la
(11)1/1/95
intolerància, de les fonts de l'agressió
humana, i (...) una clara iLluminadó de la
Finalment ha entrat la tramuntana. Ija
misèria de l'ànima contemporània».
Diana ha inspeccionat els marges i ha
Entres les causes suggereix les frustradecidit quins biirt-s
cions i soledats,
d'alzina s'hauran
lus inadaptacions
• • • • • • • H
de deixar créixer.
individuals i la
Hem anat a Can
pèrdua de les
«Llàstima que assequin el llac Mongol,
també
veritats metafísiques.
d'Ullastret; els quatre xavos que anomenat, segons
l'electricista, Can
«Qualsevol
dona l'ordi no es poden comparar Kelvinator, perquè
acte de violència
els de Can Mongol
contra un indiviamb la joia que donaria el llac» van ser els pridu -diu Havel—
mers a comprar li
deixa de ser una
unfrigoríficd'araó per sentir
qucr,ts marca. No solament els Català han
compassió i esdevé un acte real do violènbarrat el pas del camí del bosc -gràcies a
cia contra tots nosaltres». Com es pot fer
una sentència iniqua, ara que parlem tant
que la gent ho entengui? - e s pregunta.
de jutges- sinó que en Martí Isern, llur veí,
No voldria que ningú pensés que en
hi ha posat del seu cantó unes rodes de
subratllar les barreges misèria / grandesa
regirar els camps per acabar de fer el pas
o violència / vehemència o dolors dels uns /
difícil. Hem passat i hem tirat amunt pel
dolors dels altres, estic suggerint que no es
vell camí de Cursà, tot rumiant sobre l'odi
pot reaccionar a una violència si no és
entre veïns. El de Can Mongol ens diuen
engendrant-ne una altra, que totes les
que si hem vist passar en Maragall. Desviolències són iguals i que al capdavall el
préB, més d'aprop, certifica que el Maragall
món es divideix en ingenus de bona volunde la tele és difhent de l'autèntic, i que en
tat i savis malparits, o com diu Havel,
efecte, el camí de Corsa era aquest quan
«alguns que cobren per escriure dels
ell, de jove, anava a estudi a là Bisbal amb
horrors del món i de la responsabilitat
la bicicleta, però que ara snan perdut els
humana i uns altres que cobren per encarcamins. Terrible sentència també aquesta.
regar-se d'aquests horrors i assumir-ne la
Després de comprovar que la xemeneia
responsabilitat», o si es vol, «alguns que
de la bòvila fa línia recta amb la Mare de
són aquí per comprendre cl món i l'ètica»
Déu del Mont en el mateix indret
del camí, hem tombat cap a l'esquerra i cap amunt, per albirar
les Modes amb l'espetec del
darrer sol. Tot és ple de fang.
Deu meu com ha plogut
aquesta tardor! Tanla aigua com
fruita havia donat el camp. Cine
pots d'olives m'ho li'l aquest, any.
IÎI llac d'Ullastret s'ha tornat :i
fer; llàstima que l'assequin perquè els quatre xavos que dóna
l'on I i no en poden compartir iimh
la joia -i els calers- que domuki
el llac. Els esplugalxws dels
aiguamolls de Castelló s han alineat aquí. Abans-d'ahir, anant cap
a Empúries a veure els Ruhcrt i
el seu pare malalt, vam veun- els
esplugfill·lius campant amb el coll
graciós en essa. Aconseguirà en
Rargatal que el llac es refaci un
dia? L'Albert Vilalta no m'ha contestat el suggeriment telefònic
que li vaig fer quan el llac era ple.
Lex-alcaldc de Fontanilles en
canvi ho tenia dar, el llac sempre
havia estat allà quan ell era jove.
Fa dos anys, tombat d'esquena
n terra al camí de Corsa, meditava sobre els Jocs tot just passats,
i sobre els «jocs» que havien de
venir. Caram si han vingut! De
canto! Tol el que imaginava era
poc. L'èxit no es perdona. Afortunadament ja són passats i Barce-
09.
�1 5 GEN, 1995
Diari de Girona
»
es mantó, Conde i J> la Rosa són al lloc
previsible mentre Berlusconi encara és
limn gaudeix de bona salut No així cl país
primer ministre, a Catalunya hem tingut
en general. A.Catalunya, focs i aiguats,
el primer debat parlamentari seriós..., en
consellers canviats per temes lletjos,
fi, Veix transversal va estrenar el segon
empresaris modèlics a la presó; a Espantram entre Calldetenes i Sant Sadurní
ya, semblantment i, de propina, el tema
d'Osormort: 8,6 quilòmetres. «Més val això
dels GAU que ha marcat el pas de l'any
que res», setze anys després de la recupemés que el show de la genial Lloll des de la
ració de l'autonomia de Catalunya!
plaça Rius i Taulet.
Això sí, les rieres del Maresme contiHe estat mirant enquestes. Del juny
nuen sortint de mare. I a Barcelona ningú
cap aquí hem rebotat amb èxit. CiU, que
no es recorda que ens inundàvem cada dos
ens va passar a la ciutat de Barcelona de
anys: plaça Cerdà, avinguda d'Icària,
moltes desenes de milers de vote ifins i tot
carrer Prim, carrer Cartellà, Sant Pau del
el PP ens va passar), ara ens ha passat al
Camp, el Raval, Eduardo Aunós, carrer
darrere. Gran exit per a una campanya
Mineria, Can Farrero. etc.. Toquem fusta.
pre-elecloral llançada un any abans de la
data: en sis mesos han perdut tot l'avanç
que tenien i una micu més.
(i O I ) 2 / 1 / 9 5
El que ha estat francament ben dut és
Anem per les perspectives i els plans
cl comiat d'en Roca de Madrid. El pobre
d'acció. Jean Daniel no veu més llum a la
Santiago Roldan -el Roldan bo- s'hi va
França del final de l'era Mitterrand, que
tn>bar cl dia abans anant de Barcelona a
en l'Abbé Pierre i els jutges. 1-a seva visin
Madrid eu un avió mig buit amb cl mateix
del món al 94 no pot ser més desespeRoca acompanyat de TV3. Les cameres
rançada. Interesvan invadir la nau
sa la seva reflexió
àuria, ¡i cop d'i us is^^^^^^^^M ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ _
després de consitir el comandant,
derar la matança
que protestava:
• pot ser que algun
«En Miquel Roca ha fet el que de 150.000 tutsis
a Ruanda I postesenyor vagi a
Madrid acompaem va anunciar fa quatre anys rior a la de
100.000 hutus a
nyat d'una senyora
(i el contrari del que em va dir Burundi, 1972):
que no sigui la
tant de bo els
fieva i vostès cl
fa dos anys): tornar, però no per afriennistes tinpoden perjudicar!»
guessin raó que
Argumenta l'altuser el dofí consagrat
tots aquests odis
ra de les cirels va dur el colocumstàncies.
nialisme, però em
Finalment en
temo, diu, que no hi va haver una edat d'or
Miquel ha fet el que vam anunciar fa quapre-coloniaJ.
tre ¡mys dinant al Palauet (i cl contrari del
que em va dir fa dos anys a ca la Pilareta ):
' Poques sortides, doncs, en la reivrie histornar, però no per ser el dellï consagrat.
toricista, en l'estat previ o «natural-.
En Pujol encara somnia en aquella -ineCristina Cuesta ens proposa un camí:
xistent- reunió Pasqual, Miquel, Narcís a
la reconciliació de les víctimes, llur renúnRupià, i continua escampant que en Maracia a fer més mal. Camí difícil, que la
gall té la culpa de tot: corrupció de CiU
humanitat ha fet rarament.
inclosa.
Però el crit de Havel des del centre
Històries personals a part, 1994 també
d'Europa i des de la frescor dels que
ens ha dut algunes bones notícies: acord de «vénen del fred» i han patit totes les oprespau Israel-Palestina, reconciliació a la
sions, ens diu que hi ha una sensibilitat
Sud-àfrica de Mandela, inici de recuperamundial creixent en aquest sentit.
ció econòmica sense gaire inflació. Fòrum
No sé si Mendiluce hi estaria d'acord.
5+5 al Mediterrani i anunci de la cimera a
Fa unes setmanes va predicar a la Casa de
Barcelona, una colla de països del Tercer
la Caritat de Barcelona la necessitat de
Món continuen creixent més que el primer
passar a l'atac, de reaccionar davant els
món, primer debat sobre autonomies al
Zhirinovskis, els neo-nazismes i la passiviSenat (el més important a l'Espanya
tat civilitzada d'Europa.
moderna), el 0,7 avança (som al 0,5),
Fa dos mesos, quan vam trobar-nos
SEAT torna a vendre cotxes, l'exportació
amb l'alcalde de Sarajevo i el trio Mendilu-
�1 5 GEN. 1995
Diari de Girona
com el que Susan Soiling ha mostrat a
œ, Kouchner, Cohn-Bendit. ora evident la
Sarajevo - per cumins visible* o invisibles.
doblo necessitat d'una lòcça d ingerència o
por ajudar que la gent pugui obrir els ulls.
interposició i d u n a accióc'..il do wl.lnbinaEls polítics, almenys els mes intel·ligents,
ció entre ciutats: I «ambaixada de In
no rebutjaran una activitat com aquesta,
democràcia" a Sarajevo o«-« la proposta del
al contrari, l'agrairan (...) Una ven que
regidor de Cultura do Frankfurt. Uns
«punts d'encontre de la ciutadania» a Sara- sigui més que una mera queixa!».
jevo, peri) també polsera París, Frankurt i
Ingenuïtat? No m'ho sembla del tot Si
Barcelona, va per el suggeriment final.
que m'ho semblaria que es pensés que e!
que cal purament és com diu Cristina
Ija Guàrdia Urliana de Rarcelona vu
Cuesta, -defensar-nos dels salvadors de
salvar més vides a Ruanda que algunes de
pàtries», o com ha dit Havel algun cop.
les foires ONI 1 d'interposició. Simplement,
defensar-nos de la reacció de les cultures
posant ordre a les fileres de gent famMira i
singulars davant la forçada barreja interposant els febles al davant.
nacional de cultures. Tenir aquestes preHi tornarem. Una col·laboració internavencions per dogma,salvador tampoc no
cional, més ben dit, interciutats, entre poliens du gaire lluny. Es rcforawlar la precies municipals, serveis de neteja i elimigunta sense contestar-la: com conviurà la
nació de residus, salut pública local, comsingularitat amb la universalitat, la raó
panyies municipals o concessionàries d'aiamb l'individu? Kls estats amb les cull ligua, gas, electricitat. concessionàries de
res? .
telecomunicacions, etc.. farà molt pt>r combatre efectivament els desastres. J a va ser
«Ks quan la maldat humana deixa de
un gran èxit que l'ONL" admetés l'ampliaser un assalt ais nostres sentiments -diu
ció del concepte d'ajut humanitari, fins l'a
1 lavcl- i os converteix en una amenaça
poc limitat a
directe contra nnsalaliments,
tres-, que es pel. promedicaments i
duir -un despertar de
vestits, a nous
la gent pel que l'a al
conceptes de
«L·s diferències entre l'eiror i seu sentit de la rescaràcter muniponsabilitat respecte
l'encert són graduals, no són al món». <) com diu hi
cipal: subministrament d'ena Cuesta,
enlluernadores ni categòriques i, Cristi
nergia, calefac••avancem, lentació i aigua, elifiero avancem».
per tant, val més equivocar-se de ment,
mi nació de
Kns fan falta «lues
residus i uniaquest any: ( I )
poc optant per les pàtries petites» cuses,
formitat per les
reconèixer que solament «les deia singuforces de prolaritat i la modèstia
tecció.
podem parlar fort; que parlar dos de la
Això no treu la necessitat de desenvoluuniversalitat, des de la raó. des de la revopar el dret d'ingerència sobre la l>ase de
lució francesa o el dret natural, tant se val.
forces internacionals de voluntaris remuno és ja creïble, perquè totes les revolunerats. La pregunta no resolta és: el dret
cions i totes les raons (i totes les reaccions,
d'ingerència de qui? Els oi-ganismes interi la del Gingrich no serà excepció) han progovernamentals són poc electius perquè
duït monstres; i <2) que les diferencies
tendeixen a la competència a ia baixa deis
entre l'error i l'encert són graduals, no són
compromisos de cada govern: ningú no vol
enlluernadores ni categòriques, i que per
ser titllat de primo.
tant val més equivocar-se de por optant
En cl terreny de la conscienciació Havel
per les pàtries petites i els governs locals,
fa una proposta clam als intel·lectuals:
pel lliure mercat corregit, per la llibertat
«Crear gradualment una mena de lobby
no dogmàtica amb cohesió social, per l'ind'abast mundial, una germandat especial;
terès propi compatible amb el dels altres.
si em deixen fer servir l'expressió: una esA partir d'aquí podrem apostar de valent
pècie de màfia conspiratòria que tingués la
per la fraternitat no com una raó prèvia
intenció no solament d'escriure llibres meque se'ns imposa, sinó com un designi iiTeravellosos o manifestos puntuals, sinó defutable, una tendència m-ixent: no com un
tenir realment força en la política i en el
principi sinó com un fi.
coneixement humà dins d'un esperit de
solidaritat, d'una manera coordinada, deliberada -si cal amb un compromis personal
(*) Alcalde de Barcelona
te
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
A Cristina Cuesta Gorostidi, Vaclav Havel i Jean Daniel: Bon any! I a Ramón Jáuregui, també molt bon any!
Subject
The topic of the resource
Conflictes socials
ETA
Espanya
Globalització
Catalunya
Barcelona
Balanç
Acció política
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de Girona
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Article
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-01-15
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1737/0000001566.pdf
a22b4e0b4c714cfe22d52f3182e7aa88
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND Doc: 01695M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 16/09/2001 - Hora: 03:05
16 Tema del Domingo
N Terror global 3 Reacciones en España
DOMINGO
16 DE SEPTIEMBRE DEL 2001
el Periódico
ANÁLISIS
Los líderes catalanes opinan de la crisis
Cinco días después del triple atentado del martes en EEUU, llega el
momento de analizar y debatir las
consecuencias que tendrán para
nuestra sociedad el ataque. Los
principales políticos catalanes pasan revista a asuntos como las medidas de seguridad en las ciudades
o las relaciones de Occidente con el
mundo islámico.
JORDI
PUJOL
«Catalunya
condena los
atentados»
JOAN
CLOS*
Rehacer la
confianza,
abrir el diálogo
Difícilmente se borrarán de
nuestra memoria las imágenes
que recogen estas páginas: las
ruinas, la desolación y el horror
de la barbarie. Pero más allá de
la conmoción y la solidaridad, es
hora de apagar las cenizas y mirar hacia el futuro.
Las ciudades, y Nueva York es
un paradigma urbano sin rival,
tienen capacidad de regeneración, que es capacidad de ganar
el futuro. Y deberíamos tener la
suficiente serenidad, en conjunto, para construir este futuro sin
renunciar a la razón –sin añadir
violencia– y sin blindarnos ante
la nueva amenaza del terrorismo global, que, ciertamente, requiere medidas de seguridad,
pero que no interfieran en nuestra vida diaria de ciudadanos libres en sociedades libres.
Hay dos cosas más que podemos hacer. Una, sencilla y a la
vez profunda, es reconstruir la
confianza en la calle como espacio de convivencia entre ciudadanos diversos. Las próximas
fiestas de la Mercè nos dan la
oportunidad y por esta razón os
invito a salir de casa y a encontrarnos para celebrarlas.
La otra es la de plantearnos el
mundo que se está haciendo y el
que queremos, este mundo que
cambia sin que se atempere la
violencia y la injusticia. Intercambiar ideas, hacernos preguntas, escucharnos, pensar y repensar: esto es el Fòrum 2004 que ya
estamos haciendo.
No se trata de cosas banales.
La calle (el espacio común) y el
diálogo (la convivencia) son dos
elementos que definen la ciudad. Son Barcelona, son Nueva
York. Son la base de la paz y del
entendimiento mundial.
*Alcalde de Barcelona.
Declaración institucional, difundida el pasado 11 de septiembre, del
presidente de la Generalitat, Jordi
Pujol, tras el triple atentado.
«Hoy se han producido en Estados
Unidos hechos de una extraordinaria gravedad. Hechos que por
su magnitud, por la importancia
y significación de los objetivos atacados, por su dimensión política y
por el drama humano que comportan, tendrán, sin duda, muy serias repercusiones en todo el
mundo.
Confío en que estas repercusiones –tanto políticas, económicas
como de seguridad– podrán ser
controladas de una manera positiva. Que no afectarán, por tanto, la
necesaria estabilidad ni el progreso general ni, tampoco, una acción profunda y solidaria de reequilibrio mundial. La humanidad
dispone de elementos y de recursos para así sea.
Sé que interpreto el sentimiento del pueblo de Catalunya condenando una vez más, y con toda rotundidad, el terrorismo de todo tipo. Y que interpreto, igualmente,
este sentimiento expresando mi
más sentido pésame al pueblo de
Estados Unidos y especialmente a
las familias de las personas que
han muerto».
atacado a un pueblo, el pueblo
norteamericano, y a toda una civilización, a un modo de vida, a miles de civiles indefensos... Jamás
una ciudad –ni Gernika, ni Dresde, ni Hiroshima, ni Nagasaki–
son culpables de nada. Atacar a
una ciudad es matar a la memoria
colectiva.
Hemos entrado en una nueva
situación mundial, con peligros
evidentes, que requieren respuestas contundentes y enérgicas, pero también prudentes y reflexivas.
Todos los demócratas nos debemos unir en un combate mundial, global, contra el terrorismo.
Y se debe constituir un auténtico
Tribunal Internacional que actúe
con toda autoridad y legitimidad
contra los terroristas.
Pero, al mismo tiempo que se
hace necesaria una acción implacable contra el terrorismo, es necesario, también, que se lleve a cabo una acción implacable contra
todos aquellos caldos de cultivo
que crean los diferentes fanatismos.
Los grandes acuerdos globales
también han de ir encaminados a
acabar o a reducir los conflictos
en el mundo. Y tender a una mundialización con alma, controlada
por la especie humana y no dirigida contra ella.
En todos estos puntos, Europa
puede jugar un papel clave, fundamental, los intereses de Europa
no son en absoluto contrarios a
los intereses mundiales.
*Presidente del PSC.
JOSEP
PIQUÉ
«No es una lucha
entre civilizaciones»
El ministro de Exteriores, Josep Piqué, se expresó así ante el Congreso, el pasado jueves:
PASQUAL
MARAGALL*
Mundialización
con alma
Los ataques contra ciudades norteamericanas han escrito una
página negra sin precedentes en
la historia contemporánea. Han
«Hay que reafirmar la condena de
la naturaleza execrable de estos
actos frente a los que nuestras expresiones de condolencia y solidaridad, como víctimas también del
terrorismo, nunca serán excesivas.
El ataque ha puesto de manifiesto la vulnerabilidad de nuestras sociedades ante una nueva
amenaza que tiene que ser respondida por todos, pero no debemos pensar en términos de enfrentamiento entre civilizaciones,
sino de lucha de la humanidad
contra los que atentan contra ella.
Es preciso evitar, por ello, trasladar las consecuencias del atentado a otros conflictos concretos, como el árabe-israelí. Debemos mantener la confianza en nuestros valores: la democracia, los derechos
humanos y la libertad. En cuanto
a la respuesta a los atentados, hay
que subrayar que la decisión del
Consejo Atlántico de la OTAN requerirá una nueva concertación
de los 19 países miembros y que
en España, en virtud de los tratados firmados, no hará falta una
declaración formal al no tratarse
de una declaración de guerra sino
de un acto de legítima defensa».
JOSEP ANTONI
DURAN LLEIDA*
Confianza en
el futuro
Estos días, la humanidad espera la
reacción a los brutales atentados
contra los signos físicos más visibles del poder económico, militar
y político. Alguna reacción tendrá
que producirse, pero todos deseamos que se acierte a encontrar la
que, sin restarle ejemplaridad y
eficacia, permita encarar una nueva era en que se superen los errores de las décadas precedentes.
El 11 de septiembre del 2001 es
el punto de partida de una nueva
era. Los ataques no son sólo contra Estados Unidos. Estos hechos
han querido poner de relieve, a
los ojos de todo el mundo, que no
hace falta ser una gran potencia
política, ni tener el PIB más grande del mundo ni el más sofisticado de los escudos antimisiles para
hacer temblar la seguridad en
cualquier parte del planeta. Por
esta razón, la respuesta no es sólo
un asunto de Norteamérica. Contra más países se impliquen, mejor, y contra más naciones árabes,
también mejor. Lo peor que podría pasar es que consideráramos
el Bien como patrimonio del
mundo occidental y el Mal como
una metástasis engendrada por el
mundo islámico.
La desaparición de la guerra
fría aportó un valor añadido cara
a la paz. Ahora se deberá castigar
a los culpables de este drama
–pensar que esto no será así es
una ingenuidad–, pero este castigo no puede ser la divisa que estigmatice la construcción de la nueva era mundial. Dolor y rabia sí...,
pero serenidad y, sobre todo, confianza en el futuro.
*Presidente del comité de Govern de UDC.
ARTUR
MAS*
Unidos para no
caer en la
deseperación
El atentado terrorista de esta semana nos ha impactado a todos
de una manera muy profunda.
Siempre se debe condenar cualquier acto terrorista, pero se debe
condenar especialmente aquellos
que, como éste, se calculan con
exactitud y tienen consecuencias
tan devastadoras. Además, este
atentado no es sólo un ataque
contra EEUU, sino también contra
toda la humanidad.
A todos los que amamos la libertad y entendemos la democracia como el sistema que mejor garantiza los derechos individuales
y colectivos, nos toca estar unidos
contra el terrorismo. A pesar de la
brutalidad de esta acción no podemos caer en la desesperación.
Debemos reaccionar con serenidad y sensatez, como siempre ha
hecho Catalunya en los momentos difíciles. El pueblo norteamericano está dando un ejemplo de
patriotismo y generosidad que invita a la esperanza. Los que tanto
daño nos han hecho deben ser
castigados. A todos nos interesa
que este tipo de acciones no queden impunes. A todos nos interesa
defender la vida y la libertad. Y hacerlo de manera que no alimente
ni el odio ni la violencia entre los
pueblos del mundo.
*Conseller en cap de la Generalitat.
JOSEP LLUÍS
CAROD-ROVIRA*
La hora
de Europa
La atrocidad cometida contra el
pueblo nortamericano, con una
plasticidad cinematográfica y un
atrezo de horror, es el exponente
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Mundialización con alma
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Globalització
Terrorisme
Islamisme
Estats Units
Model social
Abstract
A summary of the resource.
Terror global. Els líders catalans opinen sobre la crisi.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-09-16
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1735/0000001568.pdf
61dfea0f07153f76ec2aee831f27a7e4
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 04895B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 14/02/2003 - Hora: 00:44
DIVENDRES
14 DE FEBRER DEL 2003
18 Tema del dia
el conflicte de l’Iraq
el Periódico
Opinions 3 El món i la guerra
Organitzacions polítiques i socials de tot el món
s’han coordinat per fer demà, 15 de febrer, una
manifestació global contra la guerra a l’Iraq en unes
Pàgines 2 a 20 888
500 ciutats de tots els continents. La que se celebrarà
a Barcelona compta amb el suport de quatre dels cinc
partits parlamentaris catalans.
EUROPA ALÇA LA BANDERA DE L’HONOR
El carrer demostrarà l’aïllament dels governs que secunden Bush
BERNARD CASSEN
DIRECTOR GENERAL
DE ‘LE MONDE
DIPLOMATIQUE’
I PRESIDENT
D’ATTAC-FRANÇA
En el lèxic de la política internacional, aïllament és una paraula esperpèntica que designa generalment una situació de desacord
amb el Govern dels Estats Units.
Fent un paral.lelisme amb la famosa fórmula anglesa segons la qual,
en cas que hi hagi boira al canal de
la Mànega, «el continent està
aïllat», ¿podem preguntar-nos qui
està actualment aïllat, i de qui, a
Europa?
El principal aïllament que hauria de preocupar un Govern democràtic és el seu respecte de la seva
pròpia opinió pública. En aquest
aspecte, els firmants de la famosa
carta dels vuit en suport a l’agressió
programada de George Bush contra l’Iraq estan dramàticament en
fals amb els seus pobles: en els son-
CiU
dejos, el 84% de l’opinió pública del
Regne Unit és hostil a una intervenció sense l’aval de les Nacions Unides; el 80% a Espanya; el 72% a
Itàlia, etcètera. Els únics governs en
sintonia amb una opinió europea
que no ha estat mai tan homogènia
sobre cap tema són els de Berlín,
Brussel.les i París.
Els milions de manifestants que
sortiran al carrer demà, dia 15 de febrer, tant a l’oest com a l’est del vell
Els pobles europeus
han estat traïts per
uns dirigents servils
continent, amb l’objectiu de manifestar la seva total oposició a la guerra nord-americana, seran portadors
de l’esperança d’una Europa verdaderament europea, i no simple súbdita de Washington.
L’aïllament que actualment salta
a la vista és el de George Bush, que
està duent a terme una política
bel.licista rebutjada massivament,
PSC
33 Escolars, ahir, a Barcelona.
no només a Europa sinó també al
Japó, a l’Àsia Oriental i a l’Amèrica
Llatina. Per no parlar del món arabomusulmà, on la unanimitat en contra és absoluta. Fins i tot als Estats
Units, a pesar de la insensata pressió
PP
mediàtica, només compta amb una
majoria molt feble.
Davant d’aquesta irada protesta
mundial contra una agressió de conseqüències desestabilitzadores incalculables, i no solament al Pròxim
Orient, l’equip de falcons d’extrema
dreta que envolta Bush desplega
mètodes de desinformació dignes de
la Unió Soviètica en plena guerra
freda. Les presumptes proves presentades pel secretari d’Estat Colin Powell sobre la col.lusió Iraq-Al-Qaida
no han convençut a ningú. Pel que
fa a Tony Blair, que també afirma
que posseeix proves, la presentació
d’aquestes proves s’ha saldat amb
un lamentable fiasco: ¡els serveis que
havien preparat la seva intervenció
es van limitar a plagiar una tesi doctoral a partir d’unes dades que es remuntaven a una dotzena d’anys enrere!
¿Quina és la raó que pot empènyer governs com el de José María
Aznar a alinear-se d’una manera tan
incondicional amb una política
nord-americana que apunta, entre
ERC
altres objectius, a debilitar tota
vel.leïtat d’afirmació d’una Europa
unida? Perquè, no ens fem cap
il.lusió, evidentment aquest és un
dels objectius estratègics de Washington. El secretari nord-americà
per a la Defensa, Donald Rumsfeld,
va declarar recentment que, per
ell, Europa és l’OTAN, és a dir, una
zona sota el comandament d’un
general vingut de l’altre costat de
l’Atlàntic.
Renunciant a tota dignitat i tota
voluntat de defensar els seus interessos nacionals i els de la resta
d’europeus, uns governs mercenaris, a imatge del «caniche» Blair
(així li diuen a Anglaterra), presten
jurament de fidelitat al seu sobirà.
Per altra banda, no en trauran cap
profit, ja que les classes dirigents
dels Estats Units fiquen a tots els
europeus en el mateix sac. Els manifestants del 15 de febrer són els
que alçaran la bandera de l’honor
d’Europa, traïda per uns dirigents
que només aspiren a la servitud voluntària. H
ICV
ESGOTAR LES
POSSIBILITATS
NO EN NOM
DE CATALUNYA
GARANTIR
LA SEGURETAT
PER LA LLIBERTAT SANG PER
DELS POBLES
PETROLI, NO
ARTUR
PASQUAL
JOSEP
JOSEP-LLUÍS
JOAN
Mas*
Maragall*
Piqué*
Carod-Rovira*
Saura*
Vull solidaritzar-me amb tots els
catalans que sortiran al carrer per
dir no a la guerra contra l’Iraq. Els
membres de CiU, i jo mateix com a
secretari general de CDC, marxarem al seu costat.
En aquesta crisi ens hi juguem
massa. Ens hi juguem l’autoritat
de l’ONU. Ens hi juguem la credibilitat de la política exterior de la
UE. Ens arrisquem a eixamplar perillosament l’escletxa entre Washington i Brussel.les. I ens hi juguem la unitat de l’OTAN. Tot això
ens obliga els polítics a buscar el
consens i estar a l’altura de les demandes dels ciutadans.
Negar el suport incondicional
als plans bèl.lics de Bush no significa que no vulguem lluitar contra
el terrorisme internacional. Nosaltres també volem desarmar l’Iraq i
creiem que s’ha d’acabar amb el
règim dictatorial de Saddam Hussein. Però abans d’alçar les armes,
cal esgotar totes les possibilitats
d’aconseguir una solució pacífica
del conflicte. La pau és la nostra
opció.
*Secretari general de CDC.
Totes les guerres són la confirmació
d’un fracàs. Aquesta no té la legitimitat del dret internacional i no
s’explica per una situació de risc
greu i imminent per a la pau. Estic
molt preocupat per les conseqüències que tingui en la població civil
iraquiana, primera víctima de Saddam. I també pel risc de més fanatisme dels que se senten agredits, de
desestabilització del Mediterrani, de
pujada del preu del petroli i de recessió.
Considero equivocada l’actitud
del Govern seguint la política de
Bush i, en canvi, recolzo la iniciativa francoalemanya que dóna a
l’ONU el protagonisme. No és cert
que Europa estigui més dividida ara
que el 1991, perquè llavors Europa
no tenia política pròpia. Ara en té,
en pot tenir. Tots ens hi juguem
molt. Que l’ONU comenci a ser més
que a semblar. A actuar en lloc de
dir. I que ho faci a favor dels interessos globals.
Demà, diguem clarament al món
que si la guerra es fa, no serà en
nom de Catalunya. H
*President del PSC.
El món s’enfronta a una infame
dictadura que és una amenaça
sistemàtica per a la pau i la seguretat internacional i que incompleix sistemàticament des de fa
12 anys totes les resolucions de
l’ONU. Davant d’aquesta amenaça, el Govern del PP fa el que
ha de fer, des de la profunda convicció que és la millor manera de
garantir un futur de pau i seguretat. Sense guiar-se per raons electorals o partidistes i conscients
dels costos.
No tots poden oferir aquesta
mateixa coherència. Els socialistes tenen el costum de fer, quan
governen, el contrari d’allò que
fan quan estan a l’oposició. CiU
també ha abandonat el camí de
la responsabilitat. Estic segur que
el desenllaç d’aquesta crisi portarà el desarmament i la pau. I
demostrarà les grans diferències
entre els polítics responsables i
aquells per als quals una campanya electoral justifica qualsevol
demagògia. H
*President del PP català.
El Govern dels Estats Units, amb el
suport incondicional d’Aznar, Blair
i Berlusconi, promou una guerra
denominada cínicament preventiva
contra l’Iraq, amb total impunitat,
erigint-se en justicier mundial. Les
futures víctimes, les de sempre: la
població iraquiana. I doblement víctimes, perquè l’esquerra europea no
pot obviar ara que la dictadura militar de Saddam Hussein aplica la
censura mediàtica, es basa en una
homogeneïtzació religiosa i cultural, practica el genocidi amb el poble del Kurdistan...
La tradició catalana ha estat
històricament pacifista i antimilitarista, ja que ha procurat resoldre els
conflictes polítics a través de procediments exclusivament polítics, no
pas exercint la força i, en tot cas,
sempre en el marc de decisions de
l’ONU. Un Estat no pot decidir unilateralment el futur d’un altre. I per
aquesta raó convidem la població
catalana a prendre part en la manifestació de demà contra la guerra,
contra les dictadures, per la llibertat
dels pobles. H
*Secretari general d’ERC.
Els governs i el Consell de Seguretat no són els únics actors de la
política internacional. Per això la
manifestació de demà no és un acte testimonial. Ni Blair, ni Aznar,
ni el mateix Bush poden tancar els
ulls als milions de persones que a
tot el món diuen no a la guerra, ni
a l’opinió de França, Alemanya i
Rússia.
La guerra contra l’Iraq, amb o
sense resolució favorable del Consell de Seguretat, és hipòcrita, perquè ningú va moure un dit quan
les armes de destrucció massiva es
van llançar sobre els kurds i Bush
sí que recolza el terrorisme de
Sharon. És cínica, perquè el principal objectiu és dominar les segones
reserves mundials de petroli. I és irresponsable, perquè la reordenació
de la regió en funció dels interessos dels EUA generarà més violència i més inestabilitat. Ara bé, per
sobre d’aquestes raons contra la
guerra n’hi ha una altra de més
important: els milions d’iraquians
que ja han patit la tirania de Saddam i anys de sancions. H
*President d’IC-V.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
No en nom de Catalunya
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Guerra
Iraq
Globalització
Catalunya
Acció política
Abstract
A summary of the resource.
En nom de Catalunya. El conflicte d'Iraq.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-02-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1715/0000000972.pdf
7d0194039557425b38bf50f2a6775401
PDF Text
Text
público
Domingo, 23 de noviembre de 2008
www.publico.es
15
«América no es tanto una tradición que continuar como un futuro que realizar»
–Octavio Paz–
América / Europa
Asuntos&cuestiones
gran
Wyoming
Dominio público
pasqual
maragall
Cuando la
verdad divide
a los españoles
Ex presidente
Generalitat de Catalunya
P
or primera vez en años, en
muchos años, América y
Europa están a la par. A la
par en renta por cabeza y a
la par en casi todo. Es cierto que Europa tiene más igualdad. Es
decir: la disparidad de rentas es menor en Europa que en América. Los
americanos, para ser ricos, han tenido que echar mano de muchos pobres, por decirlo así –hace menos de
un siglo tenían aún esclavos, en su
mayoría negros–.
Pero digámoslo todo: de poner orden, o desorden, en el mundo, se ocupan los americanos. Quizás las dos cosas tengan que ver. Dicho de otro modo, los europeos tienen más idiomas,
más culturas, y Estados Unidos más armas. Los europeos, para ser en promedio ricos, no necesitan envilecer tanto
los salarios como los americanos. Aquí
hay más igualdad. Y, encima, hay más
diversidad. Aquí no hay un solo idioma, o dos. Aquí hay un montón, aunque verdad es que todos acabamos hablando inglés, el latín moderno que todo el mundo más o menos conoce, excepto algunos políticos cercanos.
Yo soy europeo hasta el tuétano, entre otras cosas por razones derivadas
de la diversidad de mis progenitores:
ingleses, catalanes, valencianos, andaluces... Pero también por vocación
propia y por formación. A los 17 años
ya corría por París. A los 24, al día de
casarme, me fui con Diana, mi esposa,
alumna del Liceo Francés, a vivir seis
meses en París. Volvimos acá, tuvimos
dos hijas y al poco nos fuimos a pasar
dos años en Nueva York.
Lo digo para poner en contexto mi
experiencia americana. Cada uno tiene la suya, si la tiene... y todos la tenemos, aunque sólo sea por las películas que nos hemos tragado.
Mi experiencia particular es la siguiente: en Nueva York estudiábamos en la New School, fundada por
los alemanes que habían huido del
nazismo, muchos de ellos, posiblemente, judíos: Heilbronner, Hymer,
etc. Marcuse y Shönberg, que, por
cierto, vivió en Barcelona hasta la llegada de Franco, pasaban frío en Nueva York y se fueron a California...
Bromas aparte, nosotros pasamos
mucho frío en invierno y bastante calor en verano, pero, en todo caso, después de unos inicios durillos, nos acabamos enamorando de la ciudad. Dicho sea en beneficio o perjuicio de la
ecuanimidad de los comentarios que
puedan leerme sobre América.
Habría que añadir que Norteamérica no es tan solo Nueva York, sino
que, en cierto sentido, Nueva York es
la antítesis de EEUU y de América en
general. Se trata de la única ciudad, o
casi, con densidades europeas.
Mi tesis doctoral, sobre los precios
del suelo, se basó en el contraste entre América y Europa en este senti-
E
patrick thomas
Todos tenemos nuestra
experiencia americana,
aunque sólo sea por
las películas que nos
hemos tragado
Europa y América
están condenadas a
entenderse, y parece que
en la era de Obama van
a poder reencontrarse
do: Europa es densa en habitantes
y estrecha en territorio, y América,
proporcionalmente, todo lo contrario. Los europeos iban a América, del
Norte y del Sur, en busca de metales
preciosos, pero lo que encontraron,
sobre todo, fue espacio.
“Going West” fue la consigna de los
europeos que cruzaban el charco con
la esperanza de encontrar espacio y
metales preciosos. Chaplin se apiñaba
junto a cientos de emigrantes británicos e irlandeses en el barco que le condujo a Nueva York, donde, en películas
como The Kid (El Niño), pintaba vívidamente las aventuras y desventuras
de esas gentes. América era, para ellos,
Eldorado. Como para los españoles lo
fue América Latina, donde, en efecto, los metales preciosos abundaban
más que en el Norte. Quizás por ello,
el Norte es hoy más rico. Porque había
que trabajar, espabilarse, inventar y
acertar para salir adelante. Los hispanos buscaban oro. Y encontraron resistencia y civilizaciones enormemente más complejas que las del norte. Los
españoles, en parte, fueron seducidos
por los indígenas, a quienes sin duda
maltrataron y en ocasiones exterminaron. Pero aprendieron mil cosas de
ellos. Y aprehendieron otras mil. La
Malinche, dicen, se las arregló para traducir el idioma nativo a Cortés, pero
Cortés se llevó a Europa el oro que enriqueció a España, primero, y que acababa después en manos de los piratas
ingleses. Isabel I ennoblecía inmediatamente a esos piratas: Francis Drake
llegó a ser Sir Francis gracias al oro que
pirateó a los españoles en el Golfo de
Vizcaya. Keynes –que ahora vuelve a
estar de moda– lo explicó muy clarito en un artículo titulado The Spanish
Booty. “Se es conquistador cuando no
se puede ser pirata” era la frase de moda en la Inglaterra isabelina.
Con todos estos antecedentes, se
entenderá que nos emocionara oír
a los gobernantes españoles tratando de obtener una silla en el G-20,
el grupo de los países más poderosos del mundo, no el G-7, que son los
que tradicionalmente han mandado:
¡el G-20! Menos mal que Sarkozy nos
ayudó. Aunque se comprende que
esas cumbres en las que, en el descanso, cuando se habla informalmente
(y por tanto en serio) entre líderes, de
tú a tú, el que no sabe un mínimo de
inglés lo pasa mal.
Volviendo al principio: Europa y
América están condenadas a entenderse, si bien, en reuniones como mí-
nimo a 6 o 7, con Rusia, China, Mercosur, etc.
España hará bien en tratar de hacer humildemente los deberes, empezar por abajo, sin arrogancia, olvidando un pasado imperial que no
encanta a nadie, trabando alianzas
serias, sin paternalismo, con los países iberoamericanos, escuchándoles
en vez de hacerles callar, aliándose
con sus figuras más respetadas, con
los sucesores de Allende, con los dirigentes de Uruguay, Brasil y Argentina, con el mundo cultural iberoamericano que tanto nos ha dado, de García Márquez a Vargas Llosa; rescatando y respetando la figura del Libertador venezolano, Simón Bolivar, que
tiene una efigie caminante en Barcelona, junto al mar. Si no por otra cosa, por la amabilidad y el cariño con
que estos países acogieron a nuestros
exilados cuando el franquismo los
alejó de España: cuando Jiménez de
Asúa, los Trias, los Pi Sunyer, Anselmo Carretero y los federalistas leoneses, y miles de gallegos, cuando Bergamín y Soria, Bosch Gimpera y tantos otros, llegaron, esta vez no conquistadores ni vencedores, sino vencidos, a las costas americanas.
Parece que América y Europa, en
la era de Obama, van a poder reencontrarse. Los 200.000 europeos
que aclamaron a Obama en Berlín
eran algo más que un presagio. Eran
el inicio de un re encuentro en el que
no podemos faltar.
participa en:
blogs.publico.es/dominiopublico
l empeño por condenar
al olvido lo que se desconoce es complejo. Se
trata, una vez más, de
ocultar la verdad, como hicieron
los próceres de la patria cuando
dictaron una ley de punto final
sobre la dictadura, amnistiando
a responsables de delitos inexistentes. Obviaron el detalle de especificar qué es lo que se amnistiaba. Los militares apuntaban
con las armas y era difícil hablar.
Ahora que aparecen evidencias de que miles de niños fueron secuestrados, robados a sus
padres y entregados a otras familias, surgen de nuevo voces,
en el Partido Popular, afirmando
que ese tema divide a los españoles y que, además, según Ana
Mato, no interesa a nadie, razón
por la que hay que enterrarlo.
Habrá que fijar en qué cuneta de
la Historia hacemos una fosa común para que nadie sepa nunca
la magnitud de los crímenes cometidos por aquellos patriotas a
los que hemos dedicado tantas
plazas, monumentos y fechas
conmemorativas.
No sé qué se han creído que
son estos señores diputados de
la oposición, pero, en ningún caso, el voto les concede el derecho
a decidir qué somos los demás y,
mucho menos, a pensar por nosotros. Bastante hemos tenido
con librarnos de la fe obligatoria, para que ahora nos impongan lo que nos interesa o no. A
mí sí me interesa señora, y mucho. Si el hecho de conocer la
verdad, lejos de llevarles a la reflexión, les hace recular hacia la
trinchera para apuntalar con la
censura crímenes contra la humanidad, lo que debemos hacer los defensores de la paz y la
libertad es ahondar en el conocimiento de los hechos para librarnos de esa sombra que planea
sobre nuestra joven democracia
y la intoxica con la ignominia de
la legitimación del crimen.
Dice usted, señora Mato, que
esto divide a los españoles. Sólo puede haber dos grupos. Los
que se indignan ante los crímenes, violaciones y secuestros de
niños, y los que no. No basta con
condenar a ETA, hay más criminales aborrecibles que denunciar, aunque sean de los nuestros. Un poco de dignidad y decencia, ya toca.
participa en:
blogs.publico.es/
asuntos&cuestiones
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
América / Europa
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Estats Units
Europa
Globalització
Economia
Model social
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1557
Source
A related resource from which the described resource is derived
Público
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-11-23
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1706/0000000616.pdf
7ee5bc3c4347a12124e87ab6de1c9935
PDF Text
Text
15/8/2007
NOVES ESTRATÈGIES PER A UN MÓN GLOBALITZAT // PASQUAL MARAGALL
La 'Boston Connection'
Catalunya ha de reforçar els lligams econòmics i científics que la uneixen amb Nova Anglaterra
PASQUAL Maragall*
Torno de Massachusetts admirat pel progrés,
potser una mica insultant, de les ciutats de Nova
Anglaterra. Em refereixo a la mateixa ciutat de
Boston, i a les més petites: Salem, Marbelhead i
Newport (Rhode Island).
Quan entre els anys 1971 i 1973 vaig anar amb
la meva dona Diana a Nova York, vam fer una
escapada en cotxe a Boston per visitar Xavier
Rubert de Ventós --que ara ha tornat a la ciutat
per atorgar el Premi Internacional Catalunya al biòleg Edward O.
Wilson, el primer científic que va encunyar el terme biodiversitat--.
Recordo, també, que ens va rebre Josep Lluís Sert a casa seva, a
Harvard, una versió moderna i funcional de la planta d'una capella
romànica, amb retaule del segle XIV inclòs. Sert no tenia títol
d'arquitecte homologat a l'Espanya de Franco, per aquest motiu no va
poder firmar, malgrat que hi havia col.laborat decisivament, el magnífic
projecte de la Fundació Miró ubicada a Montjuïc.
FA 25 ANYS vam tornar a Boston amb l'aleshores alcalde de
Barcelona, Narcís Serra, per agermanar Barcelona amb el Boston de
l'alcalde Kevin White. Encara no havia esclatat completament l'onada
d'opulència que s'observa ara. Va ser el primer dels agermanaments de
la Barcelona democràtica, sempre buscant ciutats culturalment
robustes, portuàries, no capitals d'Estat (exceptuant Montevideo), com
l'Istanbul d'Erdogan, el Xangai de Jiang Zemin o el Sant Petersburg
de l'alcalde Sobtxak. Si no recordo malament, en aquella segona visita
encara ens va empaitar algun industrial ric que formava part del Board
de Harvard perquè Barcelona contribuís econòmicament en la compra
de la casa de Sert per a la universitat.
En la segona visita oficial, el 1986, vam portar a Boston una rèplica en
marbre del Desconsol de Josep Llimona per situar-la al Commons, el
parc central de Boston. Ara està en un altre parc, el Rose Garden, i
l'escultura no es troba en gaire bon estat. Quan hi vagi pròximament
l'alcalde Jordi Hereu --que, diguem-ho de passada, s'ha format a
Esade i entendrà bé el clúster universitari-empresarial de Boston--,
espero que l'alcalde Menino ja l'hagi restaurat.
Parlant de diners, Harvard no té carència de dòlars: concretament té un
�fons de 30.000 milions de dòlars invertits en capital risc. Tot i així, un
professor del Massachusetts Institute of Technology (MIT), que es deu
trobar en una situació semblant, ens va demanar ajuda econòmica per
a una recerca puntera en implantacions de pròtesis vasculars
reabsorbibles, dirigida per una jove i brillant professora catalana del
MIT.
Una altra jove científica que treballa actualment a l'Hospital de Sant
Pau, en neurologia, i que ha estat investigant a Harvard, reforça la
connexió científica entre Barcelona i Boston. Forma part d'un elenc de
científics biomèdics que, com els doctors Massagué i Izpisúa i Valentí
Fuster, han establert una nova manera transoceànica de vida i treball
consistent a simultaniejar dues ocupacions: una aquí i una altra a
Amèrica.
Permetin-me una digressió relativa a aquesta mobilitat creixent de
centífics i empresaris. Bastants empresaris catalans, cada vegada més,
tenen un peu a Barcelona i un altre a Madrid, i a vegades un tercer en
alguna altra capital internacional. N'hi ha que viuen a Barcelona els
caps de setmana i la resta de la setmana la passen entre Madrid i una
altra capital europea. La necessitat d'anar a Madrid, inicialment pels
permisos i contactes oficials, s'ha tornat cada vegada més una
necessitat funcional, econòmica. Fa poc una empresa internacional va
tancar la seu a Catalunya i va concentrar la seva activitat a Madrid. Mal
assumpte.
Però la potència de la indústria química i farmacèutica catalana és
evident. Potser els hauríem de fer una mica més de cas en tot el que fa
als preus dels medicaments. La taxació excessiva dels preus és
interessant per als consumidors, però posa en perill l'esforç en recerca.
Un directiu d'un dels tres o quatre grans laboratoris quimicofarmacèutics catalans em va explicar de forma bastant convincent en una
visita a la seva fàbrica que és necessari provar cent línies d'innovació
per obtenir un nou específic rendible. Potser el nou ministre de Sanitat,
Bernat Soria, que és investigador, trobarà la solució a aquest
problema.
Tornant a Boston i a la internacionalització de la competència --en els
dos sentits de la paraula: l'econòmic i el que fa referència a la capacitat
de crear coneixement--, aquesta obliga empresaris i governs a
plantejar-se aliances internacionals, i als científics, com hem vist, a
assumir noves formes de vida.
EN AQUESTA línia, el pròxim viatge d'Hereu a Boston per reforçar els
beneficis de l'agermanament entre aquesta ciutat i Barcelona em
sembla del tot pertinent. Ens hi juguem molt en aquest escenari. I, com
�ja he dit, el terreny està abonat pels lligams científics i empresarials
existents. Crec que Joan Clos, que no sols és ministre d'Indústria, sinó
metge format a Edimburg i amb una curiositat científica innata, faria bé
de seguir aquest tema de prop.
Més dades: el cònsol espanyol a Boston és un perfecte coneixedor de
la realitat científica i empresarial de Massachusetts. Ell va ser qui ens
va posar en contacte amb la científica catalana que treballa en implants
cardiològics. I encara diré més: hi ha una empresa espanyola que està
a punt de comprar un banc a Boston.
La connexió amb Boston, o, si m'ho permeten, la Boston Connection,
promet.
*Expresident de la Generalitat
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La Boston Connection
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Boston
Barcelona
Globalització
Relacions Internacionals
Ciència
Economia
Model social
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1263
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-08-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1683/0000000646.pdf
f5d8606845f79ab5b2d01a75527e6f45
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 02295B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 02/06/2005 - Hora: 23:51
DIVENDRES
3 DE JUNY DEL 2005
Opinió
el Periódico 7
L’article del dia
EL TSUNAMI EUROPEU
Es pot alentir la construcció europea, però evitant que ens desviïn del camí cap a la nova realitat del món
PASQUAL
Maragall*
es noves nacions ja no són
els estats, són regions
mundials. Europa és la regió mundial més avançada, i econòmicament la
més gran. La nova Europa dels 25 estats ha anat massa de pressa als ulls
de la gent, sobretot als països fundadors, on la revolta s’ha produït en
forma de reacció nacionalista, antiliberal i antisocial.
El moment que estem vivint és
un luxe per als que el vivim en pau i
davant de la televisió o davant dels
diaris. Sobretot a Espanya, gràcies a
la visió i l’audàcia del president Zapatero al plantejar el referèndum
quan i com ho va fer.
El món de sobte és més modelable i canviant, i no com abans, per
guerres, imposició i conquista, sinó
gràcies al vot democràtic. Tot el que
passa prové del fet que la dimensió
dels Estats Units d’Amèrica, aquell
gran invent europeu, ha anat imposant al mercat de les nacions, igual
que passa en el de les empreses,
unes dimensiones mínimes més
grans.
Europa ha volgut ser com les
dues grans nacions vencedores de la
segona guerra mundial, els Estats
Units i la Unió Soviètica. Era obligat.
I ha hagut de fer-ho no per conquista o assimilació forçada de pobles
diferents, sinó per adhesió lliure i
per interès econòmic. I se n’ha sortit: 500 milions d’habitants, el mercat més gran del món, la renda continental (no podem dir-ne nacional) més gran del món, una sola
moneda, cap exèrcit. Això és el que
som. I els europeus de parla francesa han estat els primers de dir: a poc
L
Família tipus
a poc, no volem anar tan de pressa,
ja se’ns ha colat Polònia, ara que no
se’ns coli Turquia, prou de deslocalitzacions, no anem tan ràpid.
Javier Solana, Ana Palacio i jo
mateix vam defensar fa un any i
mig a Davos que Turquia hi havia
d’entrar. Fixin-s’hi bé, ¿contra qui?
Doncs bàsicament contra Angela
Merkel, que sembla que aviat governarà Alemanya.
Ens estem quedant sols.
L’avantatge és que el primer país
que ha dit no no podem qualificar-lo
de reaccionari, és el país de la revolució i la república. Per tant, parada
i fonda en el procés de construcció
europea, que als que hi estàvem ficats ens semblava lent i morós, i a
molts, segons sembla, incomprensiblement veloç i excessiu.
SOM DAVANT
d’un moment de passar comptes entre la
gent i la política. I la nova política i
els nous polítics seran els que siguin
capaços de convèncer la gent que la
marxa de les coses és la que ha de
ser, que anem bé, que s’ha d’anar
canviant a un ritme sostingut, sense
precipitacions.
Fa poc es va arribar a un acord en
relació amb la Carta Municipal de
Barcelona a Madrid. Quan vam començar amb Narcís Serra, amb Estapé i amb Sardà Dexeus a reformar la Carta jo tenia els cabells negres i ara ja ho veuen. Era l’any
1980. Quina fantàstica morositat,
quina immensa mandra la de la
història.
Mirin: les noves nacions més o
menys unides del món no seran les
velles nacions, seran les grans regions mundials; Mercosur, la unió
magribina, la unió africana, la Unió
Europea, els Estats Units, Rússia, la
Xina, l’Índia, el Sud-est Asiàtic, Austràlia i no gaires més.
I amb les mides petites no es podrà competir, encara que hi pugui
LEONARD BEARD
haver andorres i mònacos i suïsses i
singapurs, igual com passa amb les
empreses.
La mobilitat de la població es pot
alentir, però no es pot aturar; més
encara, se l’ha d’alentir i d’ordenar.
Però no podem enganyar la gent
dient-li que es pot impedir. S’ha de
potenciar una deslocalització moderada, potent i controlada per evitar
excessius moviments de població. I
Anem a una xarxa de regions
mundials, que ja no es regirà
pels sentiments nacionalistes
s’ha de fer en cada país, en cada comarca, en cada ciutat, en cada barri:
vigilar com es produeix la química
entre els nouvinguts i els antics ciutadans, començant per la convivència a l’escola i la convivència a les escales de veïns dels barris.
Els explico el cas d’una població
catalana: els pisos construïts per un
fabricant de gasoses per als seus
obrers eren l’orgull de la vila. Allà
vivien els obrers modestament, però
hi vivien bé. Quan van poder passar
al centre de la població, les cases es
van anar buidant primer i després
es van omplir d’immigrants no ja
del sud d’Espanya, sinó del Magrib. I
el barri va començar a decaure. L’alcalde les va voler arreglar, però va
tenir mala sort. La seva dona es deia
de cognom Moreta. La gent, possiblement, quina ironia, els immigrants de la primera onada, van començar a dir que l’alcalde sortia
amb una mora i que per això cuidava exclusivament dels immigrants.
Fins que el van fer fora.
Els explico també el cicle anual
d’una escola de la Catalunya interior. A començaments de curs els
alumnes són els que són. Però ara el
curs ja no és estàtic i fix. Abans de
Nadal han arribat més famílies al
poble, més nens que s’han d’escolaritzar. Després alguns se’n tornen
als seus països d’origen, i a finals de
curs, amb la sega i el turisme, arriben més criatures de les que havien
marxat. ¿Qui pot planificar aquesta
seqüència?
Per als polítics de dretes hi ha
una solució: dir que es prohibeixi la
immigració. No dic prohibir-la –perquè no es pot fer fàcilment– dic dir
que es prohibeixi, confiant que la
gent sigui tan ignorant que s’ho cregui i els voti.
Aquests dos exemples són dues
petites al.legories del que passa a
Europa, del que va passar a França,
el que ha passat a Holanda i el que
pot passar en altres països.
Crec que s’imposa fer una reflexió conjunta dels grans líders europeus disposats a afrontar la situació,
els actuals i els anteriors, amb gent
nova, amb veus representatives de
la nova sensibilitat i realitat per
aixecar una bandera d’ambició i
seny, perquè ara veurem nous líders
venent-nos velles receptes i s’ha
d’evitar que ens desviïn molt del
camí cap a la nova realitat del món.
Anem cap a una xarxa de regions
mundials de grans dimensions i cap
a un món regit per l’economia i la
ciència i no pels sentiments nacionalistes, si bé a cada cantonada
d’aquest camí tals sentiments s’expressaran amb força.
S’ha de mantenir el tremp, mirar
lluny i no ensopegar.
Uns joves em diuen dues coses
que consigno: van votar en blanc en
el referèndum espanyol perquè són
europeistes, però ni ningú els va explicar la Constitució ni els va semblar que servís per millorar la seva
situació. Que típicament és de subocupació, de feines molt precàries, i
de disminució intermitent dels ingressos. Quan jo era jove es trigava a
millorar, però es començava aviat i
no es feia mai enrere. Però les coses
ara són diferents.
ELS JOVES
d’avui m’han
suggerit que al final dels processos
de ratificació del tractat, la Unió
convoqui un referèndum global
europeu. Si guanya el sí, endavant.
Si guanya el no, ens quedem en el
tractat vigent avui, el de Niça. Els he
dit que em sembla una proposta
molt lògica, amb un advertiment:
s’ha de preveure què passa als
països on hagi guanyat el no. Per a
això es poden arbitrar sortides raonables, com l’opting out que la Gran
Bretanya va aplicar en l’adopció de
l’euro com a moneda comuna. No
ha impedit que l’euro competeixi
amb el dòlar en el mercat mundial
de divises com a moneda reserva i,
no obstant, ni és un tema menor...
ni la Gran Bretanya és menys important que França.
La celebració de la cimera euromediterrània, Barcelona + 10,
d’aquí a sis mesos podria ser l’ocasió per discutir aquests temes amb
perspectiva.
Rendez-vous al novembre. H
*President de la Generalitat.
Horacio Altuna
GRUPO ZETA: Fundador: ANTONIO ASENSIO PIZARRO. President: Francisco Matosas. Vicepresident Executiu: Antonio Asensio Mosbah. Consellers: J. M. Casanovas, Serafín Roldán i Jesús Castillo. Secretari: J. R. Franco. Vicesecretari: E. Valverde. Conseller Dtor. General: J. Castillo. Dtor. Editorial i de Comunicació: M. Á. Liso. Comitè Editorial: J. M.
Casanovas, A. Franco, M. Á. Liso, J. Maraña, J. Oneto i J. Rivasés. Dtor. general de Premsa: Román de Vicente. Dtor. general de Publicitat, Màrqueting i Promocions: Joan Alegre. Dtor. general de Serveis Corporatius: Conrado Carnal. Dtor. general de Revistes: Alfredo Castro. Dtor. general de Distribució: V. Leal. Dtor. general de Llibres: Juan Pascual.
Dtor. de control: J. Martínez. EDICIONES PRIMERA PLANA: Dtor. General: J. Alegre. Directors: V. Blanes (màrqueting), J. G. Miquel (comunicació), M. Moya (producció), M. Fañanás (r. externes), D. Segura (promocions), C. Mateu (sistemes), P. Vidal (compres), J. Sicart (administració), X. Badia (control gestió), J. L. Busquets (tresoreria), D. Casanovas
(recursos humans), C. Moreno (adm. redacció). Ediciones Primera Plana S.A. Consell de Cent, 425-427, 08009 Barcelona. T: 93 265 53 53. Fax: 93 484 65 12/13. Delegació a Madrid: O’Donnell, 12, 28009 Madrid. T: 91 586 97 00. Fax: 91 586 97 29/30. Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Dtor. gerent: E. Ripollès. Directors: L. Miranda (tècnic), F. López
(producció). Distribució: Logística de Medios Catalunya S.L. Bailèn, 84, 2a planta. 08009. Barcelona. T: 93 484 66 00. Fax: 93 484 66 35. Publicitat: Zeta Gestión de Medios. Dtor. gerent: P. San José. Directors comercials: S. Germán (Catalunya), I. Monar (Madrid). Consell de Cent, 400. T: 93 265 53 53. Classificats: T: 93 265 57 27. Fax: 93 246 54 51.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El tsunami europeu
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Europa
Globalització
Catalunya
Espanya
Acció política
Territoris
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1340
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-06-03
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1671/0000000573.pdf
59fa20cff5bc63c0153a6b54126a6e6e
PDF Text
Text
New York, New York
Article de Pasqual Maragall a El Periodico (18-11-01)
New York, New York
Article de Pasqual Maragall, president del PSC
Des de l'11 de setembre vivim en un estat de precarietat psicològica col.lectiva. Han atacat les torres més altes
de la nostra civilització. I ho han fet en nom de Déu. I ho han fet de manera que tothom ho ha vist: ¡estava
passant! També han atacat la seu del poder militar més gran del món. L'atac ha estat quasi perfecte. La
precisió mil.limètrica amb què es va perpetrar només va fallar en el fet de no preveure que els telèfons mòbils
dels passatgers del quart avió es posarien en marxa i frustrarien el darrer atac a la seu del poder polític més
fort del món, la Casa Blanca.
L'odi, que s'ha d'haver acumulat durant un temps llarguíssim al cor dels terroristes, ens preocupa molt més que
no pas ens sorprèn la intel.ligent opció per la utilització d'idees i mètodes senzills (implementats de forma
sofisticada): el pont aeri de les vuit de Boston a Nova York, les escoles d'aviació per a aficionats de Florida, etc.
I ens preocupa perquè l'odi mata i la intel.ligència no. Però certament l'odi intel.ligent és el més perillós. No és
pensable que no tingui causes profundes i suports poderosos. En parlarem durant molt de temps. I parlarem de
com desactivar-lo.
Però avui, tornant de Nova York, havent visitat el que l'oficiositat nord-americana anomena el nivell zero, el lloc
del desastre, havent parlat amb amics americans, representants oficials i persones crítiques, vull parlar de la
ciutat i del que significa.
Deixo de banda què significa per a mi. Ja n'he parlat moltes vegades. És una ciutat que estimo. No igual però sí
amb la mateixa ambivalència amb què Joan Maragall estimava i blasmava alhora la Barcelona fantàstica i brutal
del canvi de segle. La ciutat que tot ho pot, per bé i per mal. La ciutat que els nord-americans en general no
estimen però admiren. La ciutat que ara, provisionalment, segons alguns, els nord-americans han fet seva. La
ciutat plena de banderes americanes a cada cantonada, a cada botiga, a cada restaurant, a cada vehicle.
Nova York és indubtablement la capital del món, de totes les ciutats del món. La més rica, la més densa, la més
perillosa, la més culta, la més representativa. En aquest sentit, és cert que els terroristes, atacant la ciutat de
Nova York, han atacat el món sencer. Possiblement els terroristes no comptaven amb el fet que Nova York no
és la ciutat més nord-americana de totes, però momentàniament ho ha esdevingut.
Per copsar què és Nova York en l'imaginari col.lectiu dels seus habitants cal llegir algun dels articles que ara
publiquen el Times i altres diaris. Un dels millors que he tingut l'ocasió de llegir el signa una novaiorquesa que
resideix momentàniament a Catalunya, Mary Ann Newman. Seria esplèndid que aquest diari el publiqués.
El nivell zero és un immens forat arranat i fumejant. És com la Co- lònia del 1945 però a l'inrevés: no un desert
amb l'agulla resistent de la catedral al mig, sinó un erm de runa sense les agulles bessones que la
singularitzaven. Un plafó indica els noms dels països de procedència de la gent que hi va morir: 63 països, una
tercera part del total de les Nacions Unides.
El nombre de morts és incert. Ha estat calculat amb uns coeficients de probabilitat. Un ministre d'Afers
Estrangers llatinoamericà, amb qui vaig visitar el lloc, em va indicar que el nombre de ciutadans del seu país
desapareguts s'acosta aparentment als 50, però que d'identificats només n'hi ha tres. Molts d'ells probablement
no tenien tots els papers en regla. Eren les nou del matí: dones netejant. Immigrants de baixos salaris i treball
precari. També diuen que hi ha gent que "ha decidit" desaparèixer aprofitant l'ocasió. La gran ciutat i el gran
desastre ho permeten.
Però Nova York segueix vital i activa com sempre. S'acosta Nadal i els llums habituals es comencen a encendre
--per cert, llums més petits, més nombrosos i mes elegants (que dibuixen els perfils singulars dels arbres) que
no pas les bombetes immenses que gastem per aquí.
El desplegable del consolat espanyol que anuncia les activitats culturals hispàniques és aclaparador: Josep
Pons, al Metropolitan; Alicia de Larrocha, al Lincoln Center; Josep Gort, a Broadway; Muntadas, al Soho... Per
citar només els catalans en escena i a les galeries d'art. Nous gratacels, nous comerços, nous restaurants... al
costat de clàssics com el Four Seasons de Mies van der Rohe. La cuina ha millorat molt des dels anys 70.
Richard Meier, l'arquitecte del Macba, m'explica les seves idees sobre la reconstrucció del World Trade Center.
Els oficials de la ciutat i del Departament d'Estat parlen de refer quatre torres de 80 pisos, com les que queden
al voltant del forat. Meier diu que n'haurien de ser cinc, per evitar la monotonia.
�Les torres feien 120 pisos pel cap baix. Van esbotzar tot el que hi havia al voltant, excepte un edifici antic de
pedra picada. El ferro ha sucumbit a la pedra. Un edifici de 70 pisos, modern, que té un trau al mig dibuixat per
l'agulla de la torre nord en caure, haurà de ser demolit.
Les torres una mica més llunyanes, de principis del XX, on van treballar els mestres d'obra italians que van
col.laborar amb Gaudí, els Guastavino, segueixen senceres. Deu quilòmetres més amunt, al Memorial que està
dedicat a Ulysses Grant, el general nordista que va alliberar els negres del sud per fer-ne soldats del nord en la
guerra de Secessió, el gaudinià més important que hi ha hagut, George Collins, professor de la Columbia
University, va fer construir una anella de bancs de trencadís com els del Parc Güell, amb accent americà. I
encara molt més amunt, als Cloisters, la tomba de Pere el Gran i el claustre de Cuixà.
Nova York es tot això i molt més. Se'n sortirà. Washington està més abatuda, diuen. El món està ferit en un
costat. Prop del cor. I és el món, no els americans tots sols, qui haurà de guarir la ferida. Els hem d'ajudar. Hi
ha mil maneres. Ja en parlarem.
18/11/2001(El periódico)
20/11/2001
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
New York, New York
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Terrorisme
Festes nacionals
Catalunya
Globalització
Estats Units
Nova York
Solidaritat
Acció política
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1370
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-11-18
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1669/0000000579.pdf
8c0f19eb940472551512a85c9464e0d5
PDF Text
Text
Temor global: qué hacer
Article de Pasqual Maragall al diari "La Nueva España"
La Humanidad rige su comportamiento por principios contradictorios como la capacidad de sufrir y la
indignación repentina. Cuando el sufrimiento sobrepasa una determinada cota tenemos revolución o reacción,
normalmente violentas. En caso contrario domina la aceptación de los hechos y la resignación. El mimetismo
desempeña un papel decisivo en la propagación de unas y otras actitudes.
Sin duda el 11 de septiembre cayó un rayo sobre el planeta, saltó un fusible y se apagó el reflejo de
resignación.
Me gustaría contribuir a la discusión sobre las causas y los efectos de todo ello.
¿De dónde proviene de hecho la inseguridad? ¿Cuáles son sus causas últimas? ¿Qué se puede hacer para
remediarlo?
De dónde proviene la inseguridad: causas posibles.
1. La inseguridad proviene de que sólo una amplia conjunción de países puede garantizar la seguridad, pero esa
conjunción hoy por hoy no es operativa ni puede responder con agilidad a los riesgos existentes. Tardará.
2. La inseguridad proviene hoy de que la seguridad global la garantiza de hecho un país, EE UU, más vulnerable
de lo que creíamos y menos previsible de lo que deseamos.
3. La inseguridad proviene de que no se cumple un supuesto básico de la vida social en paz: «Como regla
general nadie busca voluntariamente su propia muerte». El suicidio no es ni previsible ni evitable.
4. La inseguridad proviene del contacto demasiado rápido y masivo entre inversiones, culturas y etnias
diversas: la emigración / inmigración de personas y capitales y, por tanto, la desaparición de las fronteras y
distancias entre gentes distintas.
5. La inseguridad dimana de la constatación de que el mundo puede terminar por decisión humana (guerra
nuclear) o por comportamiento de los hombres (calentamiento de la atmósfera, desaparición de especies y
lenguajes) y no por prescripción divina.
6. La inseguridad es hija de esa fragilidad del mundo y nieta de algunas decisiones humanas: por ejemplo, la
de la explosión nuclear de Hiroshima, o la debilidad de Chamberlain ante Hitler en el Pacto de Munich.
Causas últimas.
1. No es que no exista un gobierno mundial como el que quería Kant, es que ni siquiera Europa existe en tanto
que gobierno. ¿Es la poca o mucha existencia de Europa ya excesiva para una minoría creciente de europeos?
¿Crece la euroindiferencia? No sería buena noticia.
2. EE UU no ha vivido nunca una guerra internacional en su territorio; sólo tienen el recuerdo de Pearl Harbor,
el temor de la «guerra fría» con el comunismo, y ahora el de Al Qaeda, que extiende los riesgos enormemente:
no es un Estado el que ataca sino un grupo de personas, siendo así que en el derecho internacional y en la
guerra internacional no existen más sujetos que los estados y en todo caso con menos status los pueblos
soberanos.
3. El 11 de septiembre, la guerra Israel-Palestina y el asesinato en la escuela de Erfurt son los escenarios
mundiales del desprecio por la vida de los demás que pueden exhibir los que están dispuestos a morir en el
empeño. Ni el país más fuerte del mundo es inmune a esta barbaridad. Ni el más armado. Ni los seres más
inocentes y más próximos.
4. La aceleración de la movilidad de las personas y los capitales da beneficios pero crea problemas de
adaptación. La inmigración a un país que crece y mejora el bienestar, en un entorno de países atrasados, quizá
se puede modular, pero no es fácil. El Gobierno español, por ejemplo, ha fracasado en el empeño.
�5. Tenemos la autodestrucción de la especie en nuestras manos. Ello produce ansiedad. El retraso de EE UU en
adherirse al convenio de Kyoto y el deshielo de los glaciares plantan la semilla de la duda respecto a la
capacidad de la especie para controlar su futuro.
6. El trayecto desde Hiroshima hasta las Torres Gemelas (*) parece dibujar una curva con oscilaciones ora
hacia la concentración ora hacia la diseminación de la capacidad destructiva, como ocurre en general con el
conocimiento y la información. Los desastres de la Humanidad provendrían de la ceguera de los poderosos a la
hora de calcular los efectos del uso de su poder, y por otra parte provendrían del bajo precio que los que no
son poderosos adjudican a su propio sacrificio a la hora de responder a las ofensas del poder.
Qué hacer.
1. La regionalización mundial es un proceso deseable. El Cono Sur o Mercosur debería haber evitado la
catástrofe económica y social argentina; la Unión Europea debería contar con una fuerza de intervención
suficiente para evitar conflictos antes del estallido; la Unión debería también prestar más atención al flanco sur,
al menos tanto como al del Este. Las guerras ya vendrán más del Sur que del Este. Conjuntos de tamaño
suficiente pueden constituir un consejo de seguridad auténtico y fiable.
2. Avanzar por la senda del Tribunal Internacional Penal. Los juicios de los tribunales ad hoc de la antigua
Yugoslavia y Ruanda son los primeros en la historia de la Humanidad en que no juzga el vencedor al vencido
(como en Nuremberg) sino un tribunal neutral a los culpables de genocidio y exterminio. Bin Laden y sus
colaboradores deben ser juzgados en un tribunal semejante. Musulmanes y cristianos y judíos deben respetar
por igual sus veredictos.
3. El icono o la imagen dominante en los medios y en la publicidad es el cuerpo bello. La escena dominante es
la violencia gratuita. La iniciativa Schroeder de limitar la violencia gratuita en los medios públicos y solicitar lo
mismo de los privados es un camino difícil pero sensato. Ese asesino asustadizo apuntando con las dos manos
en la pistola a un centímetro de la sien de la víctima no tiene nada que ver con el «a ver quién saca más
rápido» de las películas del Oeste. Democratiza no la belleza de los guapos y los ricos pero sí la venganza de los
feos y los pobres. De los que no tienen nada que perder porque en la vida tienen poco que ganar.
4. Hay dos cosas que hacer: (a) definir el volumen y el origen de la inmigración de forma clara y controlarlo en
lo posible; (b) preparar a los barrios y pueblos de destino de la inmigración para el impacto de su llegada,
garantizando la tranquilidad de sus calles, la no degradación de sus viviendas y la dignidad y calidad de sus
escuelas, en beneficio de todos. (**)
5. Sólo puede irse, a un ritmo más lento pero más seguro, hacia la mejora de todos, si las primeras potencias
limitan su crecimiento o aceptan distribuirlo (lo cual no será fácilmente aceptado por el electorado local) y si las
últimas naciones valoran adecuadamente las oportunidades que así se les ofrecen.
6. En un mundo desigual todo es más inestable. Si el precio de la vida difiere tanto es muy difícil la estabilidad
de cualquier sistema social. Si crece la ceguera de los poderosos y el autodesprecio de los ofendidos, la salida
lógica es inmoral e impracticable: la dictadura benevolente, esta vez de ámbito mundial. La única alternativa es
construir la legitimidad política internacional como un nuevo «demos» o pueblo soberano, empezando por
Europa, Mercosur o América Latina y África lo cual requiere de un previo «telos» o sentimiento de comunidad
en cada una de las regiones mundiales.
Conclusión.
El sentimiento de comunidad internacional sólo ha existido inmediatamente después de las dos guerras
mundiales. No hay más remedio que reconstruirlo desde la paz porque la próxima guerra mundial, de existir,
sería la última, sin duda.
El problema es que la democracia se inventó nacional y que la maximización del beneficio de los habitantes de
cada nación, sumada a la de las demás, es compatible con el desastre final. El bienestar de cada nación puede
llevar al malestar de todas.
Ello obliga a la democracia a extenderse, no sólo a nuevos países sino hacia un escalón más alto donde el
interés general coincida con el resultado de las elecciones. (Eso, por cierto, es lo que Europa está haciendo) Y
en la misma medida, en mi personal opinión, obliga a una compensatoria devolución a la sociedad y a los
poderes pequeños y próximos de parte de las responsabilidades y competencias que les han ido quitando la
creación de los estados primero y la mundialización después.
�El gran obstáculo a la efectividad de ese razonamiento un tanto piadoso es que los estados no saben o no
pueden sublimar hacia arriba y al mismo tiempo devolver hacia abajo, sin perder el mínimo de identidad que se
requiere para tareas tan difíciles las dos. ¿Les estamos pidiendo a los estados más de lo que pueden dar de sí?
Probablemente. Pero deberán demostrarlo.
Por el camino hemos introducido un supuesto discutible: que la globalización es imparable y más vale
modularla que negarla, o simplemente oponerse y basta. Somos bastantes los que creemos esto, pero algunos
admitiríamos abandonar el supuesto si se demuestra que la globalización es reversible. Sin graves pérdidas,
claro, cosa que parece poco probable. Modular la globalización no quiere decir no contar con los movimientos
que prefieren negarla. Mientras no haya un futuro claro sería muy torpe privar de virtualidad a quienes
prefieren actuar apelando a los valores más que a las soluciones.
(*) y desde la guerra de los Siete Días a la «intifada».
(**) En España no garantizar esto es, además, de una insensibilidad obscena para con los emigrantes
interiores, 30 o 40 años después de su llegada a las chabolas de Barcelona, Gerona y otras ciudades. Lo mismo
en Madrid, Valencia y Bilbao. Luego de haber arrancado con las uñas el mínimo de bienestar, la democracia y
unos barrios aceptables, los inmigrantes de entonces ven ahora cómo la democracia y la autonomía les propone
de nuevo la degradación de calles, viviendas y escuelas y la convivencia con la miseria que ya habían superado.
Algunos comentan: «Pero si ellos también fueron inmigrantes...». ¡Precisamente! Ahora ya no lo son, ni quieren
serlo de nuevo.
Pasqual Maragall es presidente del Partido Socialista de Cataluña y fue alcalde de Barcelona.
25/8/2002
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Temor global: qué hacer
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Nueva España
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Terrorisme
Globalització
Seguretat
Solidaritat
Catalunya
Model social
Acció política
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1366
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-08-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1543/0000000717.pdf
b2260604650a57573f3305d99f934bc5
PDF Text
Text
Entrevista a El Periódico (19-8-2001)
Pujol no gosa enfrontar-se un altre cop amb mi
No ofereix la més mínima oportunitat al dubte. Amb el relaxament de les
vacances que li il.lumina la cara, està absolutament convençut que quan
Pujol deixi el seu despatx al Palau serà per ocupar-lo ell.
A. Carbonell
Pasqual Maragall : "Pujol no s'atreveix a
tornar-se a enfrontar amb mi en unes
eleccions"
VA NEIXER A BARCELONA
EDAT 60 ANYS
TRAJECTORIA FUNDADOR DEL PARTIT DELS SOCIALISTES (PSC) I ALCALDE DE BARCELONA (1982-1997)
LUIS MAURI
--Als anys 60, vostè va victorejar la Cuba de Castro i la Iugoslàvia de Tito; als 70, va
somiar amb una societat socialista i democràtica després de la nit franquista; als 80 i
als 90, va governar Barcelona amb pols socialdemòcrata i liberal. Quin significat tenen
avui, de cara al segle XXI, la dreta i l'esquerra?
--L'esquerra és la que intenta realitzar els somnis. I la dreta és la que en desconfia. Però en
la tenacitat per realitzar els somnis sempre existeix la possibilitat de trair-los. Si només hi
penses o els desitges, els somnis són meravellosos; però per poder-los agafar és necessari
ficar-se en el fang de la realitat.
-- Quins somnis ha traït vostè?
-- Tinc somnis pendents, sí. Traïts? Segurament també.
-- Pot ser més precís?
--Un somni pendent, no només meu, sinó de la ciutat, del país, és la cita de Barcelona amb
les cultures del món el 2004. Es l'assignatura pendent de sempre, la reconciliació del món i
els ciutadans. Va començar amb Adam i Eva, suposo, però sobretot es va posar de manifest
als segles XVIII i XIX, amb Kant i Marx. Marx veia la història com una locomotora que només
podia anar endavant. Es podia aturar, sí, però no recular; el vent de la història l'empenyia
invariablement cap endavant. Kant era més escèptic. Però avui sabem que tot depèn de
nosaltres. Podem avançar i aturar-nos, però també podem destruir el món. Si ens equivoquem,
tot se'n pot anar en orris.
--Li preguntava pels seus somnis traïts.
--La vida és una continuïtat de traïcions percebudes, que probablement no són traïcions
reals. Un es va fent gran. Resulta que descobrim que els Reis són els pares, i així moltes
coses. No hi ha res tan idíl.lic com ens pensàvem. El creixement és un cúmul de petites
traïcions, d'un mateix o dels altres, a les quals hem de donar un sentit final més que original. No
hem de pensar tant en si fa 20 anys vas dir no sé què, i que després has fet què sé jo, sinó en
si el lloc on et dirigeixes és digne en funció del teu plantejament inicial. Si ets fidel als teus
orígens d'una manera radical i absoluta, acabaràs paralitzat, no podràs fer mai res.
-- La dialèctica mundialització-antimundialització és la versió actual de la dialèctica de
classes?
--L'està substituint. Marx ja ho va plantejar en aquests termes. El comunisme, el paradís a la
terra, segons Marx, només podia funcionar a escala mundial. I, en efecte, la globalització és
�aquí, però arriba del costat contrari. Qui porta el comandament és el capital. O, dit en termes
d'avui, l'economia està mundialitzant la societat i aquesta última no domina l'economia. La
qüestió és aconseguir que la societat no quedi a la mercè de l'economia.
-- El món serà global o no serà?
-- Sí, però no a partir d'ara. Avancem cap a un món global des del principi dels temps.
-- Quin és el lloc de Catalunya en aquest món global?
--La mundialització canvia la distància entre el que fas i l'efecte del que fas. Catalunya és
molt més petita en relació amb el món amb què es relaciona. Es menys mestressa del seu
propi destí, i això també li passa a Espanya, i a Europa. La globalització ens fa a tots plegats
menys amos del nostre destí.
-- Així doncs, els nacionalismes tenen el paper de protegir, de fixar les identitats dels
elements globalitzats?
-- La globalització comporta un perill de pèrdua d'identitat. S'ha de conjugar la consciència
de globalització amb la necessitat de particularització. Els federalistes hi estan treballant des
de ja fa molt de temps, també a Catalunya. Els nacionalismes que governen avui Espanya i
Catalunya han perdut el nord en vista d'una nova realitat en què el seu missatge no és suficient
ni satisfactori. El nostre missatge federalista potser és més complicat, però és capaç de donar
una resposta més adequada a la nova situació. Es millor l'Espanya plural i progressista que
l'Espanya de la desconfiança. Catalunya té la possibilitat i l'obligació de formular un projecte
diferent d'Espanya. Catalunya no ha d'aspirar a tenir un tracte especial com, per exemple,
Euskadi, sinó a posar damunt la taula un projecte d'Espanya on hi càpiga còmodament i els
altres, també.
--Vostè no es pot queixar de Jordi Pujol. Déu n'hi do quin regal que li ha fet retirant-se
de la competició electoral.
--I tant que em queixo. M'agradaria tornar-lo a guanyar en vots, i aquest cop, també en
escons.
--Dir que prefereix enfrontar-se a Jordi Pujol que a Artur Mas sona, permetim que ho
digui, una mica hipòcrita...
--Pujol no s'atreveix a tornar-se a presentar. No vol perdre. Ja va perdre amb mi una vegada,
encara que va acabar guanyant en temps de descompte i gràcies a la llei electoral. Però ara
no gosa tornar-ho a intentar, i envia aquest noi, Mas. Saben que no guanyaran i s'estan venent
el present en el mercat de futurs. Per aguantar en el poder dos anys més, paguen el suport del
PP al Parlament al preu de comprometre el seu recolzament al PP al Congrés quan, després
del 2004, els conservadors perdin la majoria absoluta.
-- Quina virtut política de Pujol considera envejable?
--Que parla alemany, que és una virtut política molt important. Bé, el seu coneixement de la
història i la seva fidelitat a Catalunya.
-- I de Mas?
�--Es un bon opositor. A l'Ajuntament de Barcelona vaig tenir a l'oposició, per CiU, Trias
Fargas, Cullell, Comas, Mas i Roca. El més dur de tots plegats, el més incansable, va ser Mas.
Ell va ser qui va boicotejar la Carta Municipal endarrerint-ne l'aprovació
--Recentment, vostè parlava d'un clamor que demana eleccions a Catalunya. Venint
cap a aquí no he sentit a ningú parlar-ne...
--No he dit que la gent parli, sinó que hi ha tres partits (PSC, ERC i IC-V) que van sumar
50.000 vots més que els altres dos (CiU i PP) i que han demanat eleccions urgentment.
Després de tota aquesta campanya de CiU per aconseguir més poder i més diners, ara sabem
quants diners donarà el nou sistema de finançament autonòmic, però no diuen quants n'hauria
donat l'antic. Hi ha una sensació inquietant de no saber si el fet que CiU vagi bé significa que el
país va cap endavant o no. El Govern no s'ocupa dels assumptes importants de la vida
quotidiana, de la immigració, de la seguretat, que està pitjor que mai, de l'escola, les
inversions...
-- No ha fet res bé el Govern de Jordi Pujol?
--Sí, moltes coses. Fonamentalment, el manteniment de la dignitat de ser català, de l'idioma,
de la seva his- tòria i les seves institucions. La creació de la consciència que Catalunya és
una nació.
-- Només la defensa de la identitat?
--I algunes altres coses, com la Universitat Oberta de Catalunya i TV-3.
-- En què s'hauria de notar el canvi que vostè propugna?
--En la vida quotidiana. Els 100.000 milions de pessetes de més que, segons CiU, reportarà
el nou finançament, em comprometo a destinar- los íntegrament a la família, l'ocupació de
les dones, l'escola, la natalitat, els avis i els menors en situació de risc. Tenim una de les taxes
de natalitat més baixes del món. S'han de fer polítiques perquè les dones puguin treballar i tenir
fills sense que això els suposi un sacrifici ímprobe o la pèrdua de la feina, o les empennyi a no
tenir fills.
--A la tardor, vostè presentarà la moció de censura més anunciada de la història. No el
preocupa que no el votin ni ERC ni IC-V?
--Presentaré la moció de censura. Es la meva obligació. Qui vulgui peixos que es mulli el cul.
Tantes queixes durant tant de temps perquè no hi havia oposició al Parlament... Doncs ara
n'hi ha. La gent podrà veure que hi ha una alternativa, i això, òbviament, horroritza CiU.
-- Quin PSOE prefereix, el de Felipe González, el d'Almunia o el de Zapatero?
--El de Zapatero.
--Donat que avui no n'hi ha cap altre, la seva resposta podria semblar a algú més
pragmàtica que sincera.
--Zapatero entronca amb el federalisme. Felipe havia de parlar en un llenguatge que arribés
als militants demòcrates antifranquistes, però també als fills de la Guàrdia Civil, com jo dic.
Ara fa falta algú que proclami l'Espanya plural, la dels socialistes de la República. Felipe
representa el període en què Espanya només podia canviar amb una política d'Estat fort; feia
�falta una persona que tingués l'Estat al cap. Ara cal una persona que tingui al cap el que vulgui,
però que alliberi el joc, que sigui més federal, que no el preocupi tant la unitat. El PSOE havia
de demostrar que és alguna cosa més que Felipe González, i ho ha demostrat.
LLEGINT EL DIARI AMB PASQUAL MARAGALL
LA IMMIGRACIO
El Govern central avorta la negociació i desallotja per la força els africans de Barcelona.
"Això no s'arregla amb una llei d'estrangeria. S'ha de donar poder als ajuntaments, que són
l'Administració més pròxima als ciutadans, perquè actuïn amb eficàcia i els barris i les
escoles puguin encaixar l'allau de gent amb problemes que arriba de fora. Els que estan pagant
el cost de la immigració són els antics immigrants, els immigrants interiors dels anys 50 i 60,
que veuen que els barris i les escoles que els va costar tant esforç dignificar es comencen a
degradar una altra vegada. Això és un sarcasme històric que no ens podem permetre. I també
s'ha d'invertir als països d'origen, perquè menys persones es vegin amb la necessitat d'emigrar.
Això, i no lleis d'estrangeria, és el que necessitem".
LA CLONACIO HUMANA
Científics i polítics d'arreu del món debaten els limits morals de la clonació humana.
" Què es pretén, recrear una persona o generar solucions per a determinades malalties? Si
t'equivoques al fer un fetge o un ronyó, el destrueixes i ja està, però si encertes, salves la
vida d'una persona. Però si t'equivoques al recrear un ésser humà... No hi ha garantia de no fer
monstres. No és acceptable que, per evitar que la naturalesa creï monstres, correm el risc de
fabricar-ne nosaltres".
L'IDIL.LI CRUZ-CRUISE
L'actriu espanyola Penélope Cruz i el nord-americà Tom Cuise esbomben la seva relació.
"Penélope Cruz és una actriu que em cau molt bé. La veritat, no sé què li veu a Tom Cruise,
ha, ha, ha. La seva exdona, Nicole Kidman, ara diu que per fi ha pogut posar-se sabates de
taló alt, perquè quan anava amb Cruise no podia fer-ho per no subratllar més la baixa alçada
de la seva parella. Encara que les notícies sobre la relació Cruz-Cruise també podrien ser una
estratègia purament de màrqueting."
FIDEL CASTRO
El líder cubà compleix 75 anys i diu que serà rebel fins que es mori.
"Està bé, però si Fidel Castro vol ser rebel de veritat, que permeti que la rebel.lia que
proclama continuï després d'ell. Castro hauria d'obrir la mà abans que sigui massa tard. Hauria
d'impulsar transició cap a la democràcia que permetés a Cuba sortir de l'aïllament".
PASQUAL MARAGALL
RADIOGRAFIA
L'amant de la vora del precipici
Maragall no és un polític comú. Ho confessa just abans de començar l'entrevista. "Si jo fos
un polític dels que es porten ara, li preguntaria quin titular vol que li doni", deixa anar amb un
punt d'ironia. "Com a la perruqueria: què vol?". Nét del poeta Joan Maragall, militant
revolucionari durant els anys d'universitari, l'exalcalde de Barcelona és un polític intuïtiu,
heterodox, indisciplinat, obstinat, amant de les passejades per la vora del precipici. Els
socialistes catalans confien en Maragall per trencar el malefici electoral que arrosseguen des
de l'any 1980 enfront de Jordi Pujol.
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pujol no s'atreveix a tornar-se a enfrontar amb mi en unes eleccions
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Mauri, Lluís
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Globalització
Catalunya
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Pujol, Jordi, 1930-
Oposició
Acció política
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-08-19
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1533/19970915d_00780.pdf
82bbfda2658440ba29e406afd89f96b8
PDF Text
Text
Ajuntament 41) de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
Data: 15/9/97
GUIÓ
Per a:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (IQ)
Constitució del Consell Ciutadà de Supon.
Proposta de paraules de cloenda de l'Alcalde :
US VULL AGRA1R MOLT SINCERAMENT LA VOSTRA
PRESENCIA AVUI AL SALÓ DE CENT I LA VOSTRA
PARTICIPACIÓ EN LA CONSTITUCIÓ DEL CONSELL
CIUTADÀ DE SUPORT DEL FÒRUM UNIVERSAL DE LES
CULTURES.
A TOTS ELS QUI ENS HEU VOLGUT ACOMPANYAR EN UN
DIA MOLT ESPECIAL PER A LA CIUTAT PERÒ TAMBÉ ALS
QUI ENS HAN FET ARRIBAR LA SEVA ADHESIÓ I NO HAN
POGUT SER ENTRE NOSALTRES.
PERMETEU-ME QUE DEDIQUI UI•1 - RECORD MOLT ESPECIAL
A TETE MONTOLIU QUI VA MANIFESTAR.
L sEu-sup
T
rn
2 2 SET. 1997 20
-9 1DG
�Ajuntament
•
de Barcelona
Gabinet de l'Atcaldia
PÚBLICAMENT AL FÒRUM 2004 QUAN POCS DIES ABANS DE
LA SEVA RECAIGUDA, A FINALS DE JUNY, ENS VA
ACOMPANYAR EN UN ACTE DE PRESENTACIÓ DEL
PROJECTE AL PALAUET ALBÉNIZ, AL QUAL TAMBÉ Hl
EREU ALGUNS DE VOSALTRES.
LA RESPOSTA I LES ADHESIONS REBUDES HAN ESTAT
UNÁNIMS. MOLTS AMICS, HOMES I DONES DE GRAN
PRESTIGI D'ARREU DEL MON, COM ARA FRANK O. GEHRY,
DESMOND TUTU, AMIN MAALOUF, ANTONIO TABUCCHI,
YEHUDI MENUHIN, EMMA BONINO, BOUTROS BOUTROSGHALI, JACQUES SANTER O GIORGIO STREHLER, PER
CITAR-NE NOMÉS ALGUNS, ENS 1 HAN FET ARRIBAR EL SEU
SUPORT,
EL FÒRUM UNIVERSAL D LES CULTURES QUE
BARCELONA PROPOSA AL MÓN ÑEIX, DONCS, AMB MOLTA
FORÇA; COM NO PODIA SER DE CAP ALTRA MANERA.
2
2004-9.IDG
�Ajuntament
*
de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
MOLTS DELS QUE AVUI SOU AQUI CORDAREU UNA
ALTRA OCASIÓ EN QUÉ TAMBÉ
DE CENT PER ENDEGAR UN
DE SETEMBRE DE
CONSELL DE SUP
S VAM REUNIR AL SALÓ
RAN PROJECTE. VA SER EL 19
86 QUAN VAM CONSTITUIR EL
T BARCELONA 92 QUE, EL MARÇ DE 1987
UN COP AONSEGUITS ELS JOCS, ESDEVENÍ EL SENA
OLÍMPIC.
L
DES D'ALESHORES HAN PASSAT MOLTES COSES EN
AQUESTA CIUTAT. ARA BARCELONA ES TROBA EN LA
MILLOR SITUACIÓ PER DONAR IMPULS A UN NOU
ESDEVENIMENT INTERNACIONAL. LA CIUTAT TORNA A
DONAR EL MILLOR D'ELLA MATEIXA I, UNA VEGADA MÉS,
DIU "ENDAVANT, SOM-HI!"
HO HA DIT JOAN CLOS EN COMENÇAR L'ACTE. EL FÒRUM
UNIVERSAL DE LES CULTURES1ÉS UN DELS REPTES MÉS
IMPORTANTS A QUÉ HAURÀ FER FRONT LA CIUTAT EN
3
2004-9 IDG
�Ajuntament 41) de Barcelona
Gabinet de l'Alcatdia
EL FUTUR. I ÉS UN REPTE JA DES D'ARA. EL FÒRUM 2004
SERÁ EL MOTOR QUE PERMETRÀ A BARCELONA FER EL
SALT AL NOU MIL.LENI.
EL FÒRUM 2004 ÉS UN PROJECTE A L'ALÇADA DE LA
BARCELONA D'AVUI I CONFORMARÁ LA BARCELONA DEL
FUTUR.
LA CIUTAT QUE MALDARÀ pER SEGUIR PROMOVENT
VALORS COM ELS DE LA CONVIVENCIA, EL RESPECTE
ENTRE ELS POBLES I LA LLIBERTAT.
LA CIUTAT QUE PROPOSA QUE ES DEBATI OBERTAMENT I
S'APROFONDEIXI DES DE TOTS ELS ÀMBITS EN LES
CONDICIONS DE LA PAU, LA CULTURA I LA CREACIÓ, I LA
CIUTAT I EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE.
4
2004-9.IDG
�Ajuntament •
de Barcelona
ESTIC SEGUR QUE
CULTURES
PASSARÀ
Gabinet de l'Alcaldia
EL FÒR M UNIVERSAL
EL
DARRER EXAMEN
DE
LES
I
LA
CONFERENCIA GENERAL DE LA UNESCO, QUE TINDRÀ
LLOC DEL 21 D'OCTUBRE AL 12 DE NOVEMBRE, L1 DONARÁ
LA EMPENTA DEFINITIVA.
QUAN AIXÓ SUCCEIXI BARCELONA, COM HA FET EN
D'ALTRES OCASIONS, TREBALLARÁ TENAÇMENT, AMB
IL.LUSIÓ I CONFIANÇA PEL 2004 PEL SEU FUTUR. I HO FARÁ
AMB TOTS VOSALTRES, HOMES I DONES QUE ESTIMEU LA
CIUTAT I QUE HO EXPRESSEU AVUI PÚBLICAMENT.
A TOTS, MOLTES GRÁCIES.
5
2004-9 1DG
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4439
Title
A name given to the resource
Proposta de paraules. Cloenda acte de constitució del consell ciutadà de suport al Fòrum Universal de les Cultures
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Fòrum de les Cultures
Globalització
Competitivitat
Model social
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-09-15
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències