1
10
54
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/659/NotasComparacion_1974.pdf
0db6ec79a090e844b9bbc85cc936ee27
PDF Text
Text
�������������������������������������������������
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1787
Title
A name given to the resource
Notas para una comparación de la teoria del imperialismo con la teoria del comercio internacional
Description
An account of the resource
Economia W.P. IV.
Extent
The size or duration of the resource.
47 p.
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1974
Subject
The topic of the resource
Economia
Comerç
Globalització
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Note
Note inside a the archival description or a component.
En el treball s'hi indica: Este trabajo ha sido realizado con ayuda de una beca de la Fundación Juan March
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 792
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/658/SomeComments_1974.pdf
043db0e426563308ad0dc4684160d768
PDF Text
Text
��������
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1786
Title
A name given to the resource
Some comments on the comparison between the theory of imperialism and the theory of international trade
Description
An account of the resource
Comunicació presentada al IV Congress of the International Economics Association, August 1974
Extent
The size or duration of the resource.
8 p.
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Subject
The topic of the resource
Economia
Comerç
Globalització
Language
A language of the resource
Anglès
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1974-08-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 792
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2567/19840302d_00032.pdf
687c0eadd4932b65f32855a429b2403d
PDF Text
Text
"OBRIR CATALUNYA AL MÓN"
VERSIÓ RESUMIDA DEL DISCURS PRONUNCIAT PER L'EXCM. SENYOR
PASQUAL MARAGALL i MIRA, ALCALDE DE BARCELONA EL 2 DE MARÇ DE 1984,
A GIRONA, EN EL MARC DEL CICLE "ELS GRANS REPTES DE LA CATALUNYA
DEL FUTUR".
�Darrerament s'ha tornat a parlar dels greus perills
que está corrent Catalunya ara mateix. Des de diverses tri
bunes s'ha tornat a insistir en la tesi segons la qual el
nostre país es troba en un moment particularment difícil
de la seva história. Se'ns vol fer creure que som ara en
una situació que és més greu que la que viviem fa uns anys.
Se'ns demana que ens crispem davant d'aquests fets i que
mantinguem una actitud tensa i vigilant.
Davant d'aquesta tendència al pesimisme i a la lamentació vull comunicar un misatge d'optimísme i d'il.lu
sió.
El país passa per un moment de frustació que és
evident però aquesta frustació és circumstancial. Es un
pessimisme que es deriva del fet que només una part dels
ciutadans de Catalunya se senten responsables de l'obra
de construcció del seu país.
�Z
El diluvi de les paraules que ens cauen al damunt/
particularment en aquests moments de'campanya electoral
fa dificil veure les coses amb serenitat i equanimitat.
Hem de fer l'esforç de veure que Catalunya té ara al davant un dilema decisiu.
El pais té dues opcions molt clares. O bé tancar-ser
protegir-se de les influències exteriors, esforçar-se en
la purificació pròpia i obssersionar-se en la recerca de
les essències propies. Aquesta és la fórmula que ens pro
posa el nacionalisme essencialista. L'alternativa és l'ober
tura i, fonamentalment, l'adopció d'una posició de confian
9a i d'il.lusió. Es una alternativa que es basa en admetre
que Catalunya no respon a una fesomia estàtica sinó que és
exactament el que el seus ciutadans, tots els seus ciutadans, vulguinque sigui.
La diferència és fonamental. La primera alternativa,
la que promou un respecte a unes preteses essències nacio
�3
nats, és una opció immovilista. Es una opció que permet
tota mena de manipulacions dels qui s'han d'encarregar
d'administrar les essències i de jutjar si són respectades o no. Es l'opció que es troba en la base d'un nacio
nalisme que duu a la confrontació i a l'exclusió perqué
és un nacionalisme que necessita de sacerdots i que admi
nistra benediccions i anatemes.
La segona opció, la que suggereix que el pais, la
nació si voleu, és el que els seus homes volen que sigui,
és una opció dinàmica. Es un plantejament que, lògicament,
es recolza en el passat peró que assumeix l'evolució impo
ssada pels canvis que es van produint en les relacions
socials. Es tracta, fonamentalment, d'una opció d'il.lusió,
de confiança; de confiança en els homes i dones que viuen
en el país i, també - per qué no?, de confiança en la pròpia història del país, en el seu llegat cultural, en el
geni del país. Es una opció essencialment democràtica, que
no necessita ni sacerdots ni Messies. Es l'opció engresca
�4
dora que pot movilitzar novament les energies del país,
perquè no és excloent i admet molt diverses actituds po
lítiques.
Estem vivint en aquests moments sota l'apoteosi
d'una obssessió essencialista, sota la imposició d'un na
cionalisme que pretén mantenir el país en un estat perma
nent de tensió. L'amenaça exterior es conreada i manipulada i es proposa al país que adopti una actitud de setge.
�Aquest sí que , és un gran perill per a Catalunya una amenaça quines conseqüencies ja hem començat a copsar.
No es pot amagar el cap sota l'ala i imaginar que les coses són com abans, com en un mític abans, o potser imaginar que
són com voldriem que fossin. Perqué ni les coses són com abans
-per a dir-ho ras i curt- ni es viable treballar sobre imatges
o models falsos de la realitat. Que és el que s'ha fet en molts
casos; que és el que se'ns recomana des de les intàncies promotores d'un nacionalisme que podriem qualificar com nacionalisme
de frigorífic.
No ens podem enganyar a nosaltres mateixos. Cal que treballem el país auténtic, el que tenim, que no és com ens agradaria i que podem (canviar si som honestos en el diagnòstic i
si sabem trobar el camí per a obrir Catalunya al món que serà,
no n'hem de dubtar el camí que permetrà la recuperació, la reconstrucció, el desenvolupament del país.
�Perquè és una realitat, potser trista, potser lamentable,
que s'ha alterat la nostra posició relativa la conexió amb Espanya i també amb Europa. I aixó ha canviat fins i tot en un terreny tan essencial per a nosaltres com el de la cultura.
Fa uns vint anys, quan es va produir l'esclat inicial de
la producció editorial catalana vam tenir la satisfacció i l'orgull de fer entrar a la Península molts materials bàsics de les
Ciències Socials, fins i tot algunes mostres bàsiques de la literatura moderna. Aquesta situació tan positiva per a nosaltres
va durar set o vuit anys, potser deu, peró s'ha acabat. I és
molt important que els esforços dirigits a corregir una situació que no ens agrada parteixin de la constatació de la realitat. No de la seva mitificació. Hem hagut d'esperar a 1984 i a
una subvenció de la Diputació de Barcelona, per a disposar d'una
traducció catalana d'un llibre tan fonamental com "L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme" Max Weber.
�Pensem ara en l'orgull que ens produïa també la nostra
relació privilegiada amb Europa. Era relativament normal que els
vols que enllaçaven
Barcelona amb una colla de ciutats euro-
peas fossin més nombrosos que els que sortien de l'aeroport de
Barajas. Aixo també s'ha acabat . Podriem dir que l'equilibri
no es tan desfavorable pel fet de les nostres excel.lents communicacions per autopista. Però s'ha registrat un canvi qualitatiu evident. Els ponts aeris Madrid-Paris, Madrid-Brussel.les,
o Madrid-Ginebra no són ja, de cap manera, una mera conseqüència de la capitalitat. Les coses han canviat i ho hem de reconèixer. Si no ho fem i ens mantenim al marge moltes decisions
seguiran prenent-se sense cap control nostre i la situació de
marginalitat s'agreujarà. No ens queda més opció que forçar la
nostra presència en els llocs on es prenen les decisions i,sobretot, tenir en compte les realitats del moment.
Ja he apuntat quines són aquestes realitats per la via
no
de negar el que /són. Es lamentable perdre un tren per arribar
tard però encara es pitjor perdre'l per no tenir consciència
de que el tren està a punt de passar.
En aquest moments, el tren que està a punt de passar a
davant nostre és el tren de contruir un país que pugui integrar-se amb normalitat en el procés d'estructuració d'Europa
que s'esta vivint ara al continent, precisament en aquests anys
de crisi econòmica, de tensió internacional renovada, de represa de l'empobriment del Tercer Món.
Es una opció que no té res a veure amb el dilema que tan
barroeramert s 'ha presentat amb la pretesa &ntitesí1 Brussel.les
�l'enyorança d'una Europa del boom que., ara per ara, no existeix.
Es important remarcar quins són els autèntics valors d'Europa. Són uns valors que van més enllà dels valors del mercat.
Són els valors del pluralisme i de la convivència sobre un territori molt limitat de les més diverses opcions polítiques i de
llegats historics i culturals divergents.
Catalunya és avui una realitat urbana. Es normal, per
tant, que el país rebutgi periòdicament els intents de reconversió ruralista i pairalista. Catalunya és un sistema de ciutats, amb dèficits d'estructuració i integració, però amb una
fesomia cada cop mes configurada segons aquest model.
El sistema català de ciutats és una subsistema del sistema europeu de ciutats.
Es per aquesta banda per on Catalunya pot trobar una
via d'incorporació a Europa que li permeti, al mateix temps,
jugar un paper capdavanter i original. Però és fonamental entendre que connectar amb Europa no vol dir només el foradament del Cadí o l'arribada a la frontera de l'ample de via
europeu. Vol dir que el sistema català de ciutats ha de ser
un sistema europeu. I això implica una visió urbana, una cultura urbana sincronitzable amb les cultures urbanes d'Europa; implica entrar en el debat cultural del continent1 llençar-se a competir amb les ofertes de tota mena que es fan des
de totes les metropolis d'Europa.
Es un camí que exigeix, per
damunt de tot,la incorporació dels valors culturals i polítics
europeus, no en el nivell de la retòrica sinó en el dels fets.
�9
Per tant, es una via que reclama actituds que són inseparables de la cultura urbana, com el gust pel debat, l'estimació de la pluralitat, l'interés per les avant -guardes i el
rigor en l'administració.
�lo
Potser un dels trets que resulten més decebedors de
la situació que vivim és l'absència del debat públic que és
característic de les democrácies occidentals.
Darrerament, per la pressió de la campanya electoral,
s'ha suscitat una certa discusió entorn d'alguns temes de caràcter polític. Però el debat que necessita un país modern i
pluralista hauria d'incloure molts més centres d'atenció que
els d'incidència política directa, que els que afecten els meca
nismes de representació política.
Estem construint les inttucions del
pais i ho fem
1r-
sense debatre practicament res. So-
bre q " uestions de tanta importància com el tercer canal, la
policia autonòmica o els ajuts a la premsa, el debat ha :restat limitat als seus aspectes més folklòrics. A més, com que
qualsevol proposta ens ve inevitablement qualificada com a
"model català" -el "model català" de policia, el "model català"
de televisió...- la discussió tendeix a inhibir-se. Només els
molt insensats s'atrevirien,ainterrogar o a interrogar -se sobre
tants models catalans.
�^1
Però si al Parlament de Catalunya hem patit d'una pobresa de debat molt preocupant, encara és mes aguniosa la
manca de discussió en els mitjans de comunicació. No volia
parar-me a comentar la manca de pluralitat ideológica ni la
pressió que hi ha hagut per reduri-la encara més. Hi ha una
qüestió d'ordre més general que té una incidència més profunda en la fesomia que està adquirint el particular règim
polític de Catalunya. Em vull referir a una sacralització
de l'activitat pública que no té res a veure amb el legítim
respecte que s'ha de mantenir envers les institucions democrátiques. Aquesta sacralització ha desterrat del nostre
Parlament l'atac polític, lgironia, la pressió sostinguda,
les revelacions escandaloses es a dir les fórmules que han
caracteritzat
tots els parlament de l'Occident democrà-
tic.
El nostre Parlament és ara la cambra més avorrida
d'Europa.
�Aquesta irrealitat del debat té l'arrel en la concep
ció maniquea de l'administració pública que el govern minoritari de la Generalitat ha tingut l'habilitat d'imposar
a,^l'opinió pública del país. Les administracions públiques
¡.
segons aquesta concepció, es constitueixen en dos grans
grups: la de la Generalitat, que ara per ara assumeix una
mena de representació apolítica de les essencies nacionals,
i les altres, que són administracions contingents.
El corol.lari inicial d'aquest plantejament és clar.
La crítica de l'administració de la Generalitat és poc
aconsellable pel que suposa -inevitablement- de crítica de
les institucions d'autogovern. La crítica de les altres ad
ministracions és possible pel fet de la seva radical contin
gència.
Les conseqüencies d'una aital distinció són molt
greus i s'etltan veient cada dia en la probresa i fins i tot
surrealisme d'alguns dels debats apuntats. La manca de crí
tica està condunt a deficiències operatives serioses i, el
�l^
L'estrategia que ha mantingut fins ara el govern de la
estrategia
Generalitat és una/que condueix directament a la contradicció.
Pot donar als partits conservadors que han estat governant
Catalunya durant els darrers quatre anys algun avantatge a curt
termini però és un camí sense sortida.
Un govern no pot al mateix temps governar i lamentar-se.
Son dues actituds contradictóries . Tots els governs, des del
central fins als municipals, passant pel de la Generalitat, tenen moltes raons per a lamentar-se de les respectives herències. Però governar i ploriquejar no és compatible.
Tampoc és compatible omplir-se la boca amb expressions
tan contundens com "l'obra de govern" i renunciar al mateix
temps a alguns dels elements que són components essencials de
tot govern modern. Ens voldriem referir, per exemple, a la
fiscalitat i a l'acció coactiva. Un govern pot optar legítimament per una política de baixa fiscalitat o de màxima tolerància en l'exercici de les seves facultats coactives. Però un govern no pot -i menys un govern d'una Catalunya que
no ha tingut govern durant segles- renunciar d'una manera genè ica a la imposició tributaria i meny encara donar suport
-com ha fet d'una manera molt poc dissimulada- a accions de boi
cot de l'activitat fiscal, d'una altra administració. Si un
govern abandona, o fa veure que abandona, l'exercici de les seves facultats impositives deixa de ser un govern. Passa a ser
quelcom més proxim a una Fundació, potser al govern d'un Principat de Monaco o d'una illa-paradís fiscal, però deixa de ser
un govern modern.
�1
L'Estatut de Catalunya preveu en el seu article 37.3
que l'Administració de la Generalitat s'hauria d'estructurar seguint "criteris de descentralització, desconcentració i coordinació de funcions".
Fins i tot els intèrprets de l'Estatut més donats a re
marcar tots aquells aspectes que reforçarien la posició defla
4
Ge-=re-z-tziá ^tat
opinen que els principis estatutaris
descarten
l'opció d'un go-
vern centralitzat o bé un sistema administratiu concentrat.
La realitat de la confrontació administrativa que s'ha
viscut a Catalunya en els darrer quatre anys ha contradit les
previsions de l'Estatut.
Si l'Estatut reclamava descentralització i desconcentra
ció, el Govern de la Generalitat ha extremat el control central de les decisions i la gestió. On hi havia hagut d'haver
coordinació s'ha produït, amb massa freqüència, 'invasió
funcions locals.
de les
s
�14
No es tracta de fer unes lamentacions genériques. Hi
ha hagut exemples ben concrets de la desviació estatutària que
s'ha produït. Són fets ben concrets que no es poden cobrir amb
l'us reiterat de cortines de fum.
Parlem primer del fracàs descentralitzador. No n'hi ha
prou amb la persistent retórica ctSfy .e'.-tia
ruralis-
ta- i l'actitud de neguit davant d'un país cada cop més urbanitzat que no acaba de lligar amb la versió oficial que ens
suggereix una terra neta i verge.
De fet, es absolutament impossible descentralitzar quan
la vida política catalana va desenvolupant-se amb una producció
de lleis tan minsa. Si comptessim les lleis que han estat fruït
de la voluntad consensuada d'institucionalització del país ben
poca cosa ens queda. No s'ha fet una obra de govern basada en
la producció de lleis perquè el Govern de la Generalitat ha evi
tat d'entár en un camí que no podía controlar.
Es normal, per tant, que a través de la via del decret,
haguem assistit a una actuació governamental absolutament centralitzada.
�I7
No hi ha hagut descentralització de l'actuació de la
Generalitat. Els serveis territorials de la Generalitat han
acabat convertint-se en unes oficines administratives de nivell molt baix dedicades a la tramitació d'expedients. Fins
i tot alguns dels organs de l'Administració periférica de l'Es
tat havien dut a terme actuacions de coordinació de més alt con
tingut polític.
Peró l'actuació centralista i centralitzada ha estat
tapada per una allau de retórica i un devesall de visites.
�!3
Fets de tanta trascendència política com la concessió de
llicéncies de freqüència modulada o l'atorgament dels avals de
la CARIC s'han decidit sempre al marge d'una regulació legal
propiament dita, des del centre mateix del poder, a la Plaça
de Sant Jaume.
El propi president de la Generalitat ha reconegut
aquesta mateixa setmana la manca de descentralització. Ha ad
més que si ha d'anar peró ha vingut a dir-nos que es faria més
endavant, quan no hi hagi el perill de laminació de la Generalitat que assegura que existeix en aquest s moments.
No és molt exessiu, molt arriscat, fins i tot irresponsable acusar d'afany laminador uns ajuntaments que governen
amb el suport de la immensa majoria dels ciutadans de Catalunya ? Com es pot acusar de voluntad laminadora uns Ajuntament que s'han limitat a demanar no ser laminats en les seves
funcions ?.
No hi ha hagut coordinació de funcions. Els ajuntaments de
Catalunya s'hantrobat amb una reiterada invasió de les seves
competències. Aquest ha estat el cas de les oficines d'atur
tancades després d'una experiència curta i costosa o bé el de
les increibles oficines de benestar social.
7:
�1^t
Els exemples de l'actitud divisionista que s'ha es
tat fomentant ens venen a le memòria sense dificultat.
Tenim ara -se'ns ha dit- una Catalunya catalana i
una altra que probablement no ho és tant. Es normal, si
partim d'aquesta concepció global tan maniquea que les
iniciatives partidistes i divisionistes hagin proliferat.
Una part minoritària del país s'ha arrogat el dret de
jujtjar la catalanitat d'institucions i organitzacions
i, consequentment, el de proposar-ne les corresponents
alternatives "catalares".. I d'aquesta manera hem anat
complicant la construcció del país, encarint la seva ad
ministració i reduint-ne el rendiment, i, el que encara
és més greu, arisolidant la divisió i fomentant l'absten
ció de la meitat del país.
Alguns exemples són ben significatius. S'havia acon
seguit posar en marxa un procés consensuat per a la crea
ció de la Federació de Municipis de Catalunya, una organització que aplega ajuntaments amb una població represen
�20
tant del 85% del poble de Catalunya. Doncs bé, va ser ne
cessàri trencar el procés i inventar una alternativa "ca
talana ".
�2^
El mateix ha passat amb la irrupció de la policia autonòmica. En el desenvolupament espectacular dels serveis municipals que s'havia produït en els anys de la transició destacava en els últims anys una creixent corresponsabilització
dels Ajuntaments en les tasques de foment i protecció de la seguretat ciutadana. Ha estat una activitat que s'ha extès tan
considerablement perque hi ha hagut una insistent petició ciutadana en aquesta direcció. I els Ajuntaments han esmerçat uns recursos molt importants en l'adquisició de nous materials, en
la contralació de personal i en la formació dels seus cossos
de policia municipal.
Semblava raonable esperar d'una administració nova que
s'enfrontés amb el problema amb criteris de racionalitat i d'efi
ciència. Hauria estat lògic que s'hagués fet un esforç d'aprofitament de tot el que s'havia fet en aquest terreny des de les
administracions municipals. En realitat, teniem ja a Catalunya
més escoles de policia del compte, disposavem d'uns efectius
nombrosos, de recursos materials relativament importants i d'una
experiència indubtable.
Aqui també, però,es va optar per la duplicació. Per la
formulació d'una alternativa "catalana". Per la creació de cap
a peus d'una nova escola i per la imposició d'un model que, de
moment, es planteja com funcions gairebé exclusives unes funcions que, com la de vigilància d'edificis, han estat exercides i segueixen essent exercides per les policies municipals.
�21
Es contradictori, en qualsevol cas, que un govern
que ha basat la seva estratègia politica en la confrontació permanent amb el govern central trobi tan sorprenent que
uns governs municipals faciri sentiP la seva veu i denuncien
el que estimén que són invasions del seu ámbit de competèn
cies.
�23
Hi ha un element distorsionador en tota la política catalana i, per extensió, en tota la vida catalana, que fa impossible la movilització de les energies del pais, de l'energia,
l'entusiasme i creativitat dels seus ciutadans. Aquest obstacle és la permanent utilització de dues mesures per a valorar
i jutjar el que fan els homes i dones del nostre país.
Com es pot empènyer un pais en un moment desiciu com el
que estem vivintsi només comptem amb una part de la seva comunitat humana ?.
Aquesta és la trista realitat. Mig país, pot-
ser més de la meitat dels homes i dones de Catalunya assisteix
educadament a la construcció de les institucions i de l'aparell
administratiu sense sentir-se'n integrat.
�211
El problema de trobar la sintonia entre les diverses
administracions que actuen a Catalunya és fonamental amb vis
tes a aconseguir el rendiment de la gestió a que tenen dret
els ciutadans d'aquest país.
�25
La nostra aposta ha de ser per una Catalunya engrescadora, per
un país més animador , per una movilització que du
gui la gent jove als llocs de responsabilitat, per la confiança que no ens faci temer
constantment pel fracás dels nos
tres esforços, per una il.lusió que ensfaci treballar amb constàn
cia i ens susciti idees i camins innovadors, per un rebuig de la
carrincloneria que ens ofega, per una urbanitat civil acompanyada d'atreviment, d'imaginació; pel vot de confiança a la nostra
pròpia història, per la generositat envers els qui han vingut
d'altres terres, per prendre part en la tasca de modernització
d'Espanya, per la nostra presència activa a Europa i el món,
pel patriotisme que es deriva de la participació.
El nostre repte està a demostrar que el que és bell,
movilitzador, solvent i ple de contingut moral ha de ser també,
és, sens dubte, més eficaç.
�6 MAR,
En el marc' del cicle «Els grans reptes de la Catalunya del futur», l'alcalde
de Barcelona, Pasqual Maragall, va pronunciar a Girona una interessant
con/erencia que resumint en aquesta tribuna d'opinió
Obrir Catalunyä al món (I)
çi
antítesi Brussel.les o Managua. La proposta d'altes
nativa és ful.laç i es basa en l'enyorança d'una Eurt
pa del boom que, ara per ara, no existeix.
Es important remarcar quina són els autèntics vt
lo ra d'Europa. Són uns valors que van més enllà de
valora del mercat. Són els valors del piuralisme i d
la convivència sobre un territori molt limitat de te
més diverses opcions polítiques i de llegats històric
i culturals divergents.
ARRERAMENT s'ha tornat ,a parlar dels
greus perilla que està corrent Catalunya ara
mateix. Des de diverses tribunes s'han tornat a insistir en la tesi segons la qual el nostre país
es troha en un moment particularment dificil de la
S. aJ histúria. Se'ns vol fer creure que som ara en
una situació que és més greu que la que vivíem fa
uns anys. Se'ns demana que ens crispem davant d'aquests fets i que mantinguem una actitud tensa i vigilant.
D
Catalunya és aval una realitat urbana. Es norma
per tant, que el pais rebutgi periòdicament els ir
lenta de reconversió ruralista i pairalista. Cataluny
és un sistema de ciutats, amb dèficits d'estructura
ció i integració, perd amb una fesomia cada cop mé
configurada segons aquest model.
Duvant d'aquesta tendència al pesimisme i ala lamentació vull comunicar un missatge d'optimisme i
d'il.lusió.
El país passa per un moment de frustració que és
evident pera aquesta frustració és circumstancial.
Es un pessimisme que es deriva del fet que només
una part dels ciutadans de Catalunya se senten responsables de l'obra de construcció del seu país.
El diluvi de les paraules que ens cauen al damunt
particularment en aquests. moments de procampanya electoral, fa difícil veure les coses amb
serenitat i equanimitat. Hem de fer l'esforç de veure
que Catalunya té ara al davant un dilema decisiu.
El país té dues opcions molt clares. O bé tancarse, protegir-se de les influències exteriors, esforçarse en la purificació pròpia i obsessionar-se en la recerca de les essències pròpies. Aquesta és la fórmula
que ens proposa el nacionalisme essencialista. L'alternativa és l'obertura i, fonamentalment, l'adopció
d'una posició de confiança i d'il.lusió. Es una alternativa que es basa en admetre que Catalunya no respon a una fesomia estàtica sinó que és exactament el
que els seus ciutadans, tots els seus ciutadans, vulguin que sigui.
La diferència és fonamental. La primera alternativa, la que promou un respecte a unes preteses essències nacionals, és una opció immovilista. Es una
unció que permet tota mena de manipulacions dels
qui s'han d'encarregar d'administrar les essències i
de jutjar si són respectades o no. Es l'opció que es
troba en la base d'un nacionalisme que duu a la confrontació i a l'exclusió perquè és un nacionalisme
que necessita de sacerdots i que administra benediccions i anatemes.
/
/ r
o
1rk
I
1
't
La segona opció, la que suggereix que el país, la
nació si soles, és el que els seus homes voten que sigui, és una opció dinàmica. Es un plantejament que,
lògicament, es recolza en el passat però que assumeix l'evolució impossada pels canvis que es van
produint en les relaciona socials. Es tracta, fonamentalment, d'una opció d'il.lusió, de confiança; de
confiança en els homes i dones que viuen en el país, i
també —per què no'!— de confiança en la pròpia
història del país. cn el seu llegat cultural, en el geni
del pais. Es una opció essencialment democràtica,
que no necessita ni sacerdots ni Messies. Es l'opció
engrescadora que pot movilitzar novament les caerpies del país. perquè no és excloent i admet molt diverses • actituds polítiques.
•stem vivint en aquests moments sota l'apoteosi
d'una obsessió essencialista, sota la imposició d'un
nacionalisme que pretén mantenir el país en un estat
permanent de tensió. L'amenaça exterior és conreada i manipulada i es proposa al país que adopti una
actitud de setge.
Aquest sí que és un gran perill per a Catalunya,
una amenaça quines conseqüències ja hem començat u copsar.
No es pot amagar el cap sota l'ala i imaginar que
les coses són com abans, com en un mític abans, o
potser imaginar que són com voldríem que fossin.
Perquè ni les coses són com abans —per a dir-ho ras
i curt— ni és viable treballar sobre imatges o models falsos de la realitat. Que és el fet que s'ha fet en
molts casos: que és el que se'ns recomana des de les
instàncies promotores d'un nacionalisme que podriem qualificar corn nacionalisme de frigorífic.
No ens podem enganvar a nosaltres mateixos.
•
El sistema
català de ciutats és, segona Maragall, una
subsistema del sistema eurupeu de ciutats
Cal que treballem el país autèntic, el que tenim, que
no és com ens agradaria i que podem canviar si som
honestos en el diagnòstic i si sabem trobar el camí
per a obrir Catalunya al món que serà, n n'hem de
dubtar, el camí que permetrà la recuperació, la reconstrucció, el desenvolupament del país.
Perque és una realitat, potser trista, potser lamentable, que s'ha alterat la nostra posició relativa,
la conexió amb Espanya i també amb Europa. I aixó ha canviat fina i tot en un terreny tan essencial
per a nosaltres com el de la cultura.
Fa uns vint anys, quan es va produir l'esclat inicial de la producció editorial catalana vam tenir la
satisfacció i l'orgull de fer entrar a la península
molts materials bàsics de les Ciències Socials, fins i
tot algunes mostres bàsiques de la literatura moderna. Aquesta situació tan positiva per a nosaltres va
durar set o vuit anys, potser deu, però s'ha acabat. I
és molt important que els esforços dirigits a corregir
una situació que no ens agrada parteixin de la constatació de la realitat. No de la seva mitificació.
Hem hagut d'esperar a 1984 i a una subvenció de la
Diputació de Barcelona, per a disposar d'una traducció catalana d'un llib re tan fonamental com
«L'ètica protestant i l'esperit del capitalismes Max
Weber.
Pensem ara en l'orgull que ens produia també la
nostra relació priviléjliada amb Europa. Era relativament normal que els vols que enllaçaven Barcelona amb una colla de ciutats europees fossin més
nomhroses que els que sortien de l'aeroport de Barajas. Això també s'ha acabat. Podrlem dir qee l'equilibri no és tan desfavorable pel fet de les nostres
excel.lents comunicacions per autopista. Perd s'ha
registrat un canvi qualitatiu evident. Els ponts aeris
Madrid-París, Madrid-Brussel.les, O MadridGinebra no són ja. de cap manera, una mera conseqüència de la capitalitat. Les coses han canviat i ho
hem de reconèixer. Si no ho fem i ens mantenim al
marge, moltes decisions seguiran prenent-se sense
cap control nostre i la situació de marginalitat
greujare. Nu ens quema tnés opció que forçar la
nostra presència en els Iiocs on es prenen les decisions i, sobretot, tenir en compte 'les realitats del
moment.
Ja he apuntat quines són aquestes realitats per la
vida de negar el que no són. Es lamentable perdre
un tren per arribar tard perd encara es pitjor perdre'l per no tenir consciència de què el tren està a
punt de passar.
En aquests moments, el tren que està a punt de
passar a davant nostre es el tren de construir un país
que pugui integrar-se amb normalitat en el procés
d'estructuració d'Europa que s'està vivint ara al
continent. precisament en aquests anys de crisi econòmica, de tensió internacional renovada, de represa de I'entpuhriment del Tercer Món.
Es una opció que no té res a veure amb el dilema
que tan harroerament s'ha presentat amb la pretesa
El sistema català de ciutats és una subsistema dt
sistema europea de ciutats.
Es per auuesta banda per on Catalunya pol trc
bar una via d'incorporació a Europa que li permet
al mateix temps, jugar un paper capdavanter i orig
nal. Però és fonamental entendre que connecta
amb Europa no vol dir només el foradament da
Cadí o l'arribada a la frontera de l'ample de via et.
ropeu. Vol dir que el sistema tatalà de ciutats ha d
ser un sistema europeu. 1 això implica una visió m
bava, una cultura urbana sincronitzable amb k
cultures urbanes d'Europa; implica entrar en el de
hat cultural del continent, llençar-se a competí
amb les ofertes de tota mena que es fan des de tole
les metrópolis d'Europa. Es un camí que exigeix
per damunt de tot, la incorporació dels valors cultt.
rals i politics europeus, no en el nivell de la retòric
sinó en el dels fets.
Per tant, és una via que reclama actituds que só
inseparables de la cultura urbana, com el gust pe
debut. l'estimació de la pluralitat, l'interès per le
avant-guardes i el rigor en l'administració.
Potser un dels trets que resulten més decebedor
de la situació que vivim és l'absència del debut pú
blie que és característic de les democràcies Deciden
tuls.
Darrerament, perla pressió de la campanya clac
toral, s'ha suscitat una ce rta discusió entorn d'al
guns temes de caràcter polític. Però el debat que ne
cessita un país modern i pluralista hauria d'inclour
molts més centres d'atenció que els d'incidència pe
Mica directa, que els que afecten els mecanismes d
representació politica.
Estem construint les institucions del país i ho fem
sense debatre pràcticament res. Sobre qüestions de
tanta importància com el tercer canal, la policia autónoma o els ajuts a la premsa, el debat ha restat limitat als seus aspectes més folklòrics. A més. com
que qualsevol proposta em ve inevitablement qualilicada com a «model catalán —el «model català" de
policia, el « model català« de televisió...— la discus.
sió tendeix a inhibir-se. Només els molts insensat
s'atreverien a interrogar o a interrogar-se soben
tants models catalans.
Pera si al Parlament de Catalunya hem patit d'u
na pobresa de debut molt preocupant: encara és mé
aguniosa la manca de discussió en els mitjans de co
municaciú. No voldria parar-me a comentar la
manca de pluralitat ideológica ni la pressió que h
ha hagut per reduir-la encara Inés. Hi ha una qües
tió d'ordre més general que té una incidència mé
profunda en la fesomia que està adquirint el particu
lar règim politic de Catalunya. Em vull referir a unt
sacraliteació de l'activitat pública que no té res
veure amb el legítim respecte que s'ha de ntanteni'
.envers les institucions democràttques..Aquesta sa
cralització ha desterrat del nostre Parlament ratat
politic. lu ironia. la pressió sostinguda, les revela
eions escandaloses, és a dir, les fórmules que han ca
racteritzat tots els parlaments de l'Occident demo
acàcia.
El nostre Parlament és ara la cambra més avorti
da d'Europa.
Pasqual Maragall í Mira
.-11, <Me de Barcelona
�1 1 Ir11t. INV
^
M w.
Obrir ("ala/iiiira al »16n (i II)
QUESTA irrealitat del debat té l'arrel en la
concepció maniquea de l'administració pública que el govern minoritari de la Generait,t ha tingut l'habilitat d'imposar a l'opinió públi..I del país. Les administracions públiques segons
Aquesta concepció, es constitueixen en dus grans
cups: la de la Generalitat, que ara per ora assumeix
,na meno de representació apolítica de les essències
,ecionals. i les altres, que són administracions conn entl.
A
proposar-ne les corresponents alternatives "catala
res". I d'aquesta manera hem anat complicant I:
construcció del país. encarint la seva administració
reduint-ne el rendiment i, el que encara és més greu
consolidant lu divisió i fomentant l'abstenció de It
incita del pais.
•
Alguns cteinples són ben significatius. S'havir
conseguit posar en manta un procés consensual pe
a la creactu de la Federació de Municipis de Catalunya, una organització que aplega ajuntament>
;unh una pohlació representant del 85% del noble&
Catalunya. Dones hé, va ser necessari trencar e
procés i inventar una alternativa "catalana"
LI ntatcis ha passat amb la irrupció de la policia
autonòmica. En el desenvolupament espectacular
dels serveis municipals que s'havia produit en eh
ara s de la transició destacava en els últims anys una
creixent curresponsabilització dels ajuntaments en
Ics tasques de fument i protecció de la seguretat cita
!adona. lla estat una activitat que s • ha estès lar
considerablement perquè hi ha hagut una insistent
penen') ciutadana en aquesta direcció. I els ajuntaments han esmerçat uns recursos molt importants
en l'adquisició de nous materials. en la contratació
de personal i en la formació dels seus cossos de polia
eia municipal.
1.1 corol.lari inicial d'aquest plantejament és clar.
I o critica de l'administració de la Generalitat és
+c aconsellahle pel que suposa —inevitahlementle critica de les institucions d'autogovern. La crítica
l.c les altres administracions és possible pel fet de la
esa radical eontingencia.
I es conseqüencies d'una anal distinció son muls
cus s'estan seient cada dia en la probresa i fins i
n surrealisme d'alguns dels dehals apuntala. La
nuca de critica està conduint a deficiències opera,s es serioses. i el que encara és pitjor, anul.len tota
ossiMitas d'anàlisi racional del fenomen de l'admnstració pública i. per tant, la seva reforma i milor;iillent.
L'estratègia que ha mantingut fins ara el Govern
.lc lat Generalitat és una estratègia que condueix diestament a la contradicció. Pot donar als partits
.unservadors que han estat governant Catalunya
Jurant els darrers quatre anys algun avantatge a
:art termini perd és un camí sense sortida.
Ln govern no pot al mateix temps governar i
lamentar-se. Són dues actituds contradictòries. Tots
els governs. des del central fins als municipis, passant pel de la Generalitat, tenen moltes raons per a
lamentar-se de les respectives herències. Perb governar i ploriquejar no és compatible.
Tampoc es compatible omplir-se la boca amb exressiuns tan contundents com «d'obra de governs i
renunciar al mateix temps a alguna dels elements
.Iue són components essencials de tot govern modern. Ens voldríem referir, per exemple, a la ftscali:at i a l'acció coactiva. Un govern pot optar legítimament per una política de baixa fiscalitat o de màsima tolerància en l'exercici de les seves facultats
:oactises. Pera un govern no pot —i menys un go•crn d'una Catalunya que no ha tingut govern dutaxi segles— renunciar d'una manera genèrica a la
imposició tributària i menys encara donar suport
—ennt ha fet d • una manera Inolt poc dissimuladanccuins de hoieut de l'activitat fiscal, d'una ultra
Ami nisl raciO, Si un govern abandona, o fa veure
.tuc abandona. l'exercici de les seves facultats imposti,es deixa de ser un govern. Passa a ser quelcom
més prílsim a una Fundació, potser al govern d'un
Principat de Mónaco o d'una illa-paradís fiscal, pera deixa de ser un govern modern.
L'Estatut de Catalunya preveu en el seu article
? que l'.\dntinistraciú de la Generalitat s'hauria
d'estructurar seguint "criteris de descentralització,
slesconeentraciú i coordinació de funciona».
I ins i tot. els intèrprets de l'Estatut més donats a
remarcar tots aquells aspectes que reforçarien la posieii, del Consell Executiu opinen que els principia
estatutaris descarten l'upció d'un govern centralitzat o hé un sistema administratiu concentrat.
La realitat de la confrontació administraiva que
s • ha viscut a Catalunya en els darrers quatre anys ha
contradit les previsions de l'Estatut.
Si l'Estatut reclamava descentralització i desconcentraciú, el Govern de la Generalitat ha extremat
el control central de les decisions i la gestió. On hi
havia hagut d'haver coordinaciú s'ha produit, amb
russa lregüi noia. invasió de les funcions locals.
No es tracta de fer unes lamentacions genèriques.
IIi ha hagut exemples hen concrets de la desviació
estatutaria que s • ha produit. Són fets hen concreta
que nu es poden cobrir; uth l'ús rci,erat de cortines
de lunt
tricot primer del fracàs descentralitzador. No
n'hi h, prou amb la persistent retòrica ruralista i
l'a ct itud de neguit davant d'un país cada cop més
urbanitiat que no acaha de lligar altab la versió olieia! que ens suggereix una terra neta i verge.
De I'et. és ahsolutament impossible descentralitlar qu.ul hi sida política catalana va desenvolupantse :mil) una producció de lleis tan minsa. Si comp.
fóssim les lleis que han estat fruit de la voluntat con-
sensuada d'institucionalització del país ben poca
cosa ens queda. No s'ha fet una obra de govern basada en la producció de lleis perquè el Govern de la
(ienertli{al ha evitat d'entrar en un camí que no podia controlar.
Es normal. per tant, que a través de la via del decret. haguem assistit a una actuació governamental
ahsolutament centralitzada.
No hi ha hagut descentralització de l'actuació de
la Generalitat. Els serveis territorials de la Generalitat han acabat consertint-se en unes oficines administratives de nivell moll baix dedicades a la tramitació d'expedients. Fina i tot alguns dels organs
del • Adnlinistració periférica de l'Estat havien dut a
terme actuacions de coordinació de més alt contingut politic.
Perú I'actuacis, centralista i centralitzada ha estat
tapada per una allau de retórica i un devesall de visites.
Feu de tanta trascendencia política com la concessió de llicències de freqüència modulada o I'atorpiticitt dels avals de la CARIC s'han decidit sempre al marge d'una regulació legal propiament dita.
des del centre mateix del poder,.a la Plaça de Sant
la unte.
El propi president de la Generalitat ha reconegut
aquesta ntalci.sa setmana la manca de descentralització. fia adntés que si ha d'anar però ha vingut a
dir-nos que es faria més endavant, quan no hi hagi el
perill de Luninació de la Generalitat que assegura
que existeix en aquests Iltolttents.
No és molt excessiu, moll arriscat, fins i tol irresponsable acusar d'afany laminador una ajuntaments
que governen amb el suport de la immensa majoria
dels ciutadans de Catalunya? ¿Com es pot acusar de
voluntat h u ninadora uns ajuntaments que s'han limitat a demanar no ser laminats en les seves funcions?
No hi ha hagut coordinació de funciona. Els ajantmncnts de Catalunya s'han trobat una reitereada
invasió de les seves competències. Aquest ha estat el
cas de les oficines d'atur tancades després d'una experiencia curta i costosa o bé el de les increíbles oficines de henestar social.
lis exemples de l'actitud divisionista que s'ha natal !intentant ens venen a la memòria sense dificultat.
I enint ara —se'ns ha dit— una Catalunya catalana i una ultra que probablement no he és tant. Es
normal, si partim d'aquesta concepció global tan
in:miquea que les illieiatives parlidisles i divisionisIcs hagin proliferat. Una part minoritària del país
ha arrugat el dret de jutjar la catalanitat d'institucions i organitzacions i- consegüènunent, el de
Semblava raonable esperar d'una administració
nova que s'enfrontés amb el problema amb criteris
de racionalitat i d'eficiència. Hauria estat lògic quo
s'hagués fet un esforç d'aprofitament de tot el que
s'havia fet en aquest terreny des de les administra:
tions municipals. En. realitat, teníem ja a Catalunya
més escoles de policia del compte, disposàvem d'uns
efectius nombrosos, de recursos materials relativament importants i d'una experiència indubtable.
Aquí també, petó, es va optar per la duplicació..
Per la formulació d'una alternativa "catalana,r. PeC,
la creació de cap a peus d'una nova escola i per la
imposició d'un model que, de moment, es planteja
conc funciona que gairebé exclusives unes funcions
que, com la de vigilància d'edificis, han estat exercides i segueixen essent exercides per les policies municipals.
Es contradictori, en qualsevol cas, que un govern
que ha basat la seva estratègia política en la confrontació permanent amb el Govern central trobi
tan sorprenent que uns governs municipals facin
sentir la seva veu i denunciin el que estimen que són
invasions del seu àmbit de competències.
lli ha un element distorsionador en tota la política catalana i, per extensió, en tota la vida catalana.
que fa impossible la mobilització de les energies del
país, de l'energia. l'entusiasme i creativitat dels seus
ciutadans. Aquest obstacle és la permanent utilització de ducs mesures per a valorar i jutjar el que fan
els homes i dones del nostre país.
¿Grill es pot empènyer un país en un moment decisiu eons el que estem vivint si només comptem
amb una part de la seva; comunitat humana? Aqueslii es la trista realitat. Mig país, potser més de la
meitat dels homes i dones de Catalunya assisteix
educadament a la construcció de les institucions i de
l'aparell administratiu sense sentir-se'n integral.
LI problema de trobar la sintonia entre les diverses administracions que actuen a Catalunya és fonamental amb vistes a aconseguir el rendiment de la
gestió a què tenen dret els ciutadans d'aquest país.
La nostra aposta ha de ser per una Catalunya engrescadora, per un país més animador, per una movilitatciú que dugui la gent jove als llocs de responsahilital, per la confiança que no ens faci temer
constantment pel fracàs dels nostres esforços, per
una il.lusió que ens faci treballar amb constància i
ens susciti idees í camins innovadora. per un rebuig
de la carrincloneria que ens ofega, per una urbanitat
civil aeontpanyuda d'atreviment, d'imaginació: pel
vot de confiança a la nostra pròpia història, per la
generositat envers els qui han vingut d'altres terres.
per prendre part en la tasca de modernització d'Esp;mya, per la nostra presència activa a Europa i el
mon, pel patriotisute que es deriva de la participaciti.
LI Il ustre repte està a demostrar que el que és bell,
ntuvilitzador, solvent i ple de contingut moral ha de
ser (a nille. és. sens dubte, més eficaç.
Pasqual Maragall iMira
Alcalde de Barcelona
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Obrir Catalunya al món
Subject
The topic of the resource
Catalunya
Globalització
Relacions Internacionals
Planificació
Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Abstract
A summary of the resource.
Versió resumida del discurs pronunciat per l'excm. Senyor Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona el 2 de març de 1984, a Girona, en el marc del cicle "Els grans reptes de la Catalunya del futur".
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Girona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1984-03-02
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2572/19850504d_00067_0001.pdf
28c5def7e1f0f62e6d79737946b0c4ff
PDF Text
Text
/1/k kjEsT-4.1-
N
t\J
ur4
U '4
ue-
(-i-v o
VU1-. --Ç 701 ,
PC C.A1
17 )0
j'
5 e v bit
-
n. A
cuDitlb
&ce)
Oi ovil::
r E LB fick4 4v *i4
241
-.C->\)l
uf¿._
ti)
(r-
P01/
pul) i'DtM
A-0 0/4 /1-1
P.\ 4191' c,:94.1
C _30
0(.2.72_
1) 1-7
g tt . s
n PO
L45
IV
c>,' u M
gel,L tgA
M
S')
tiC
cA u IVA D
tiN
UN
t-75
t'E-c/c/1_
U N fl
TkL
uki
éte. Litt 1C
qvc
Dti
41)
£Z,-tb.
Ce)
IsJ
cit
o
1)0-
v. 4
(L'o Ñ 11-
év
Cc».)
55
(Luz-vri`ç)
L
fugg75
CA 1./
VI-1114J j
(Ñ4y CM)
LES
4
y
ité 4 T! 4,e
1,1C-S
(f;
1 /5
LI1
ES
I4S
CA
Tb--krb-D
E y u t-V7-11.4
rzzyv lutç
67L:01
1:1071-1
y bt: t/iiiç L 4St3
S f c14,1 f fl E ni r(inMS A Q () ED".]
C,,M
J'Es' Çl11,(14.0
CA S /4 J0 q í c; 4-71/(,, f171-ot:
�f4
1L
)Ji
EA/
(5 (.1-7U
7
/)t-
I)(r
A-ifA (4 1)s .tç)--7)
(40
SU - 71)
L
Y`
mç
C
(11
6-1,15,-Co
(/Ç
(1 u c;
r 7--"7-1)
e-k)
¿itS
11?
‘fc' .-\\I
Piitš bel,/
c
(2,4
't)'
-
T\-,)
U)
Out
t:t
'T
3 ti
L
07-113
17)
(41
i?c-f L.);;
C.19
brVih,JUL
b
ti
lD
LiÇl'E
'JI
¿4'¿,, In3
omrt..-
V
t-1- ii4114141-t,z,
ein-4.1
C
(ro
Ú-eW (1.151,14(1- Vc f
ft/0-1,e'L
/f) Ittt.
v-1)
/í73[
AL9
L4&I
t-1) rz,o
(o
t:
kIJkÑ(-4? u-c, Cd1.4v111)
ett
ki • A/1 t9/ 1A) S
ilv01,1;
ki-11.4, < 5
eT
YJC
i‘i 5 2.
P4--)01-
c7 /1-p
)0
k k/L----
-‘)5 S /1-74,-1,./ L; S
Ç,
k,‘,/ 7E-
t) fu' -11.) t.;17d
C-.044 y s
/2,1 A'-irni
Cerril°
e--L
»c strsU)/14"1Y1,n'ici
Z-v ç
1:7– t421.) .
trn,t)
tal--)14,
i7 C1
t prv
4v,..05
itc,s
o
ij )1).
I 4-V
4
C.,' ccrt.)
/Jt 2
0C- 94
1)c-- -171_
(.,(nil
1rc-'Lis
(? t.-- t.:3 7.9 .151-u). 4
t‘.iht
UN
n
O
i
'14 Al
s
111-J
LA
1,)
pe:
a
ejKi L-"Z_
_1 Ti ruí
4
�rv
Jytivi;
LL
tr
■iC- cit-ris
1i
Oarn-i7
t'Y'd 715-
L
el IL.LfJ
Ni/es-01p
g
11
LIL
ttr,i L.,,rtwvf
¿4/1 ;77)-tr, r)/1-0
Voz4r-o
1k
(./:),(// Pc-n-
t4
/1 tgit-ci\
PA"\-tb
Eçc.\
c
(S
711114
Pre...)•vv:
CbJ
(vi
1)1/W •
e"z--
4
r7rn L'Ç
u sol
ektrí t_rhiTt.-7
ì'
DUr.4 . ti_ e
A 0,5411.
.19gr
atzieL
ì ‘,14:71e.-5-tcpa-/ 7Pv4
Q U c frt--)Atc tw A
E--JrciLAJc
•1
Ot;
L'ilt '10)1
g1L-tio AJA
P-1-ilTer-vtrat
(c- //t.
0 \I
É77 "evu t f
ht
Okir2)
(Y-AA1*-1
f,
(-911-4
Cit 47- (JPI FA Py4f1-44
Al 0rt?,/ ' 44 g
c4-€1:7t
acyp-i c
A-wwo (s-
f-N
P
j
7
rel)
i
(.;
C
411. o
hit:7
A
Los
s'un-o/kt_
r C'D S
Q tJ t: PO 5-07 LA. DI
1).1 t-'1-
k)111 A
e 5 -pm
0,4,1.1-
W---7rYv
¿,±7-"/ 1:0$
PO k t. °u-WM/1.0
;
11;t15
,
,11trt Cz'7 -o-vx.174
(// v 0/ f»)-vtl otcnv
e C.:
nill
CV?
,(4 O S'
re 61-v 12
/31-u-r-v to,t,
(..(nl--11
ihj 1-1)
L4--briA
ft
ti
L
—
hl Y) v ¿.>4),An
S
jcp
Y4
L's 174
L'ç, TE
con:
ri
S ý( (171, L0
kfc.-
ru 7-o
t;71
T1--00 --/Q (u)
ft L1"1/1.
\1
DC ejs»¡
o( f4n
ft'
Q
112 L i.) 11-0 41'5
ilóAP -170--,
11-5
t,14./
("N
(5{1_
Joi
Li A*
0-11(■L'ett,-7--
Q ■.)(":"- hip
Jk.94 'N
14b711/)
�N
~-
'U\J (1)(x^ f^.^
c--1 ' 0‘)
f
l^ ti
/tiu G1t
D I it--v
O C y►!)L
e 130-rt
M
C=t)
`t
Q €11-
C iU TM,
^.%
A-1.2
\./
C©tli^ ^ l h►
i1,--,<,5
L A-
i
p ïiw LA)
i N^^h C 11-1L^r2, ^'o
G'ví> led, c AT-rtuun>A
t„o S
( t,til/
i t L yL Í^i ID'
É
G-exí c-- rt. 4-1A
CS
p
11 S t
C_ o
l)
iv t!
(^}YI ^^
Muy
r
il.to L uC
11--)* L S
Gi ^
ct V'A. t
r
C. L Z,.0 A->
r-£,)v
7ítS
`7 tS ^^,ti^
4
hEL
C /i1n v ti^
S o rv
1 7 ()Pe.'
S'111
P Altn' cu
Sr'9c1v"T-E L)ti, 6-05
c.t/r í?h, u ,U^
^
1-414
tt-ri nfe
LA 4-5
<1 E
s
IQ/
V^ r S T►1.v 1 ,u-;^ h.C-^, 1 e: $:4- vf2
d7c` ^A
pot t4rioi,i sil v tv<^^1`(
31' n ilw o á
trit...1
ct-v g M ,
1 r) ^^ C.43 G, ^ .
ror2
nwir^
,)oN i=idj7v()
/>,/ O niv - c-f r•
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs de benvinguda al Rei i la Reina d'Espanya al Saló de l'Automòbil de Barcelona.
Subject
The topic of the resource
Fira de Barcelona
Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938-
Indústria
Comerç
Barcelona
Relacions Internacionals
Globalització
Transports
Description
An account of the resource
Text manuscrit de PM del discurs.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-05-04
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1136/19880204d_00263.pdf
79108b86a3312ee4710d98d932ee17bd
PDF Text
Text
Discurso del Excmo. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de
Barcelona, con motivo de la Apertura de las Jornadas
"Innovación y Futuro".
4 de febrero de 1988
�SEÑORAS Y SEÑORES,
EN PRIMER LUGAR, DESEO DAR LA BIENVENIDA A
BARCELONA A LOS PARTICIPANTES EN ESTAS JORNADAS QUE NOS
VISITAN Y DESEAR, A TODOS USTEDES, UN PROVECHOSO
DESARROLLO DE ESTE ENCUENTRO.
ALGUNAS CONSIDERACIONES SOBRE LA SITUACIóN
ECONóMICA GENERAL PERMITEN SITUAR ADECUADAMENTE LOS
TEMAS QUE USTEDES VAN A DEBATIR.
LA INTERDEPENDENCI ECONóMICA, O, SI SE PREFIERE,
LA GLOBALIZACIóN DE LA ECONOMÍA, YA NO NECESITAN SER
DEMOSTRADAS.
�POR ESO LA MARCHA DE LA ECONOMÍA INTERNACIONAL ES
UN DATO INELUDIBLE A LA HORA DE ENJUICIAR LAS
PERSPECTIVAS ECON&4ICAS DE áMBITO NACIONAL, Y LA
RELACIóN DE TODO ELLO CON LA PPOMOCIóN Y CREACIóN DE
PYME.
A GRANDES RASGOS, LA ECONOMÍA INTERNACIONAL
APARECE ACTUALMENTE CARACTERIZADA POR UNA SERIE DE
DESEQUILIBRIOS QUE SE INTERACCIONAN.
DE UN LADO, LOS DÉFICIT DE LA ECONOMÍA DE LOS
ESTADOS UNIDOS, INTERNOS Y EXTERNO, - QUE GRAVAN
FUERTEMENTE EL CONJUNTO DE LA•OCDE, PUESTO QUE LOS
ESTADOS UNIDOS PARTICIPIN EN EL PIB TOTAL DE LA
ORGANIZACIóN CON UN 40%.
LA CAÍDA DEL DOLAR HA SIDO LA CONSECUENCIA DE ESTE
DESEQUILIBRIO CLAVE, Y, A LA VEZ SE HA CONFIGURADO
COMO UN INTENTO, POR PARTE DE LA ADMINISTRACIóN
NORTEAMERICANA, DE PALIARLO.
�TAMBIÉN EL CRACK BURS;TIL DE OCTUBRE DEL ANO
PASADO TENDRíA SU EXPLICACI6N üLTINA EN LOS DÉFICIT
NORTEAMERICANOS RELACIONADOS CON LA SITUACIóN DEL RESTO
DE LA ECONOMíA MUNDIAL.
LA CAíDA BURSíTIL, QUE POR SUPUESTO HA AFECTADO A
NUESTRAS BOLSAS, ESTE TENIENDO CARACTERíSTICAS Y
COMPORTAMIENTOS DISTINrTOS A LOS DEL MíTICO CRACK DEL
29.
LA CRISIS DE ENTONCES TARDE EN LLEGAR A EUROPA UN
AÑO, LA DEL 19 DE OCTUBRE LO HIZO EN 12 HORAS.
CONOCEMOS LAS CONSECUENCIAS INMEDIATAMENTE
RECESIVAS DE LA CRISIS DEL 29. - DE MOMENTO, LAS
ECONO4IAS AFECTADAS POR LA CAIDA DE AHORA HAN
CONTINUADO SUS PAUTAS ANTERIORES DE MODERADO
CRECIMIENTO, AL TIEMPO QUE LAS BOLSAS APUNTAN UNA
CAUTELOSA RECUPERACIóN.
�DE OTRO LADO TENEMOS LOS DESEQUILIBRIOS POR
SUPERAVIT DE ALEMANIA, JAPóN Y DE LAS ECONOMíAS
INTERMEDIAS DE TAIWAN, COREA DEL SUR, HONG-KONG Y
SINGAPUR,
SI BIEN LOS SUPERAVITS DE ESTOS PAISES OBEDECEN A
CAUSAS DISTINTAS, LA CONSECUENCIA ES LA MISMA
AGRESIVIDAD EXPORTADORA Y CONTROL Y ATONíA INTERNOS QUE
REDUCEN LA DEMANDA IMPORTADORA, Y, POR LO TANTO, LAS
POSIBILIDADES DE CRECIMIENTO DE OTRAS ECONOMíAS.
A ESTE CUADRO HABRíA QUE AÑADIR EL ESTRANGULANTE
PESO DE LA DEUDA EXTERIOR DE LOS PAÍSES EN VIAS DE
DESARROLLO, QUE RESTA ASIMISMO FLUIDEZ A LOS
INTERCAMBIOS MUNDIALES POR LA FUERTE REDUCCIóN DE LA
CAPACIDAD IMPORTADORA DE LOS PAISES ALTAMENTE
ENDEUDADOS.
�POR LO QUE RESPECTA A LA ECONOMÍA ESPAÑOLA, HAY
QUE DESTACAR QUE LOS RESULTADOS DE LOS DOS úLTITvOS AÑOS
HAN SIGNIFICADO UNA RECUPERACI6N ESPECTACULAR DE
ALGUNOS DE LOS INDICADORES MáS SIGNIFICATIVOS.
LA DEMANDA EFECTIVA SE HA SITUADO EN TASAS
SUPERIORES AL 6% ANUAL, RITMO QUE DUPLICA PRáCTICAMENTE
AL REGISTRADO EN LA CEE.
EL DATO MáS SOBRESALIENTE DE LA DEMANDA INTERNA HA
SIDO EL CRECIMIENTO DE LA INVERSIoN, QUE HA ALCANZADO
UNA TASA REAL DEL 14%, FRENTE AL 5,2% DE EUROPA EN
1987.
EL OTRO FACTOR QUE HA IMPULSADO A LA DEMANDA
INTERNA ES EL CONSUMO FAMILIAR, CUYO CRECIMIENTO HA
SIDO EN 1987 DE 4,1%QUE DUPLICA LA TASA DE DESARROLLO
EN LA CEE.
�EN CAMBIO,
EL SECTOR EXTERIOR HA DADO UNA
APORTACIóN NEGATIVA AL CRECIMIENTO DEL PIB.
EL GASTO INTERNO DE LA ECONOMÍA ESPAÑOLA ESTE
BENEFICIANDO EN UNA CUANTÍA IMPORTANTE A OTRAS
ECONOMIAS, A TRAVÉS DEL AUMENTO DE LAS IMPORTACIONES DE
BIENES Y SERVICIOS,NO COMPENSADAS POR LAS
EXPORTACIONES.
ESTE DESEQUILIBRIO SE HA TRADUCIDO EN UNA
FILTRACIóN NETA HACIA EL EXTRANJERO, QUE EN TÉRMINOS DE
PIB, ALCANZA MES DE 2 PUNTOS PORCENTUALES EN 1986 Y
1987.
ES DECIR, ESPAÑA HABRÉ HECHO UNA APORTACIóN,
MODESTA PERO NETA, AL CRECIMIENTO DE LA ECONOMíA
M U ND I AL .
SIN DUDA, LA INTEGRACIóN DE ESPAÑA EN LA CEE HABRá
CONTRIBUIDO A ESTA SITUACIóN DE MANERA DUAL.
�LA ECONOIIiíA ESPAÑOLA TUVO QUE SOPORTAR LA
EXPORTACIóN DE LAS EMPRESAS DE OTROS PAíSES
COMUNITARIOS, MáS COMPETITIVAS POR MEJOR DOTADAS.
PERO
ESTA COMETENCIA HA
PROVOCADO
UN
COMPORTAMIENTO MáS DINáMICO DE LAS EMPRESAS ESPAÑOLAS.
LAS IMPORTACIONES DE BIENES DE EQUIPO QUE
INCORPORAN INNOVACIóN •TECNOLóGICA HAN CRECIDO UN 30%.
ESTA RENOVACIóN DEBE DAR LUGAR A AUMENTOS DE LA
PRODUCTIVIDAD QUE MEJORARáN LA COMPETITIVIDAD DE LA
ECONOMIA ESPAÑOLA, LO QUE SE TRADUC IRá EN
COMPORTAMIENTOS MáS FAVORABLES DEL SECTOR EXTERIOR.
LA INTEGRACIóN EN EUROPA HA IMPULSADO TAMBIÉN LAS
INVERS IONES EXTRANJERAS, DE FORMA QUE LA BALANZA DE
CAPITALES HABRá AYUDADO A COMPENSAR LOS RESULTADOS
ADVERSOS DE LA BALANZA DE BIENES Y SERVICIOS.
�CON TODO, LA ECONOMíA ESPAÑOLA VA A/MENTANDO SU
PRESENCIA ACTIVA EN EL áMBITO INTERNACI +NAL . EN ESTE
SENTIDO, Y ASIMISMO POR RAZONES DE SOL DARIDAD HACIA EL
ESTIMADO PUEBLO ARGENTINO, HEMOS DE CELEBRAR LA
RECIENTE FIRMA DEL ACTA CONS T TUTIVA DEL TRATADO
GENERAL DE COOPERACIóN ENTRE ES'AÑA Y ARGENTINA, QUE
CONTEMPLA INTERCAMBIOS POR VAI R DE 350.000 MILLONES DE
PESETAS.
LA OCDE ATRIBUYE A LA ECONOMíA ESPAÑOLA UNA
EXPECTATIVA DE CRECIM NTO PARA 1988 DEL 3,5%, EL DOBLE
DEL PREVISTO PARA EL CONJUNTO DE LA CEE.
INDUDABLEME TE, DIVERSOS SON . LOS FACTORES QUE .
PUEDEN INFLU
NEGATIVAMENTE EN ESA EXPECTATIVA,
ALGUNOS DE IIS CUALES ESCAPAN A CUALQUIER POSIBILIDAD
DE CONTROL ESDE LOS MECANISMOS DE NUESTRA ECONOMíA.
OTR'i S , EN CAMBIO, DEP ENDERáN MUCHO DE LAS MEDIDAS
QUE S . ADOPTEN Y DE LAS ORIENTACIONES QUE PRESIDAN
NUES ►'A ACTIVIDAD.
�EN ESTE SENTIDO, ES INDUDABLE QUE, EN EL MARCO DE
LAS CARACTERÍSTICAS ESPECÍFICAS DE LA ECONOMIA
ESPAÑOLA, LA PROMOCIóN.Y CREACIóN DE PYME TIENEN UNA
IMPORTANTE FUNCIóN EN LA DOBLE DIRECCI6N QUE DEBE
MOTIVAR HOY NUESTRA POLÍTICA EMPRESARI AL LA COBERTURA
EN GRADO SUFICIENTE DE LA DEMANDA INTERIOR Y LA
EXPORTACIóN.•
HAY QUE IMPULSAR DECIDIDAMENTE LA COOPERACI6N
ENTRE ADMINISTRACIóN, UNIVERSIDAD Y EMPRESA PARA
ALCANZAR LOS OBJETIVOS NECESARIOS DE CALIDAD Y DE
COMPETIVIDAD DE NUESTRA PRODUCCI6N.
DFSDE EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA ESTAMOS
CONVENCIDOS DE LA CONVENIENCIA DE ESA COOPERACIóN.
LA ADMINISTRACI6N LOCAL PUEDE COLABORAR DE
DIVERSAS MANERAS A LA REACTIVACIóN ECONóMICA Y A LA
CREACI6N DE EMPLEO.
�LOS AYUNTAMIENTOS SON -SI ME PERMITEN LA
EXPRES ION- LA MáS "EMPRESARIAL" DE LAS ADMINISTRACIONES
PliBLICAS, LAS CUALES GASTAN YA UN 43°2% DEL P.I.B.
ESTA CALIFICACIóN EMPRESARIAL LES VIENE A LOS
AYUNTAMIENTOS POR SU PROXIMIDAD AL CIUDADANO
"CONSUMIDOR" LO QUE PERMITE UN MEJOR CONOCIMIENTO DE
SUS PROBLEMAS Y NECESIDADES ASí COMO UN MAYOR CONTROL
DE AQUEL SOBRE LO PRODUCIDO Y TAMBIEN PORQUE LOS
AYUNTAMIENTOS SON ADMINISTRACIONES DE DIMENSION
MANEJABLE, QUE PUEDEN INCORPORAR CIERTAS PRACTICAS
EMPRESARIALES. POR ESO EL CONTACTO, LA RELACION ENTRE
AYUNTAMIENTO Y EMPRESA ES MáS FáCIL: AMBOS ESTáN
SITUADOS MáS AL MISMO NIVEL.
EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA HA REDUCIDO SU
PLANTILLA -DE 15.000 FUNCIONARIOS A 13.000- DE MANERA
RACIONAL Y FLUIDA, Y, DIVERSIFICADO, EN CANTIDAD Y
CALIDAD, LOS PRODUCTOS QUE OFRECEMOS AL CIUDADANO.
�ESTO NOS HA ACERCADO AL SISTEMA EMPRESARIAL Y NOS
HA HECHO SENSIBLES A SUS PROBLEMAS Y A LAS
POSIBILIDADES DE COLABORAR CON éL.
HEMOS PROMOVIDO APORTACIONES COMO LA PONENCIA DE
DESARROLLO ECONóMICO Y SOCIAL, INICIATIVES, S.A. Y
BARCELONA ACTIVA, S.A. QUE TIENEN COMO OBJETIVO INCIDIR
DIRECTAMENTE EN EL TERRENO ECONóMICO.
NO SIMPLEMENTE PARA ALIVIAR LAS CONSECUENCIAS DE
LA CRISIS -CUYA MANIFESTACION MáS DOLOROSA ES EL PARO-,
SINO PARA COMBATIR SUS CAUSAS, ENTRANDO CON IMAGINACIóN
EN LA PROPIA ACTIVIDAD . ECONóMICA.
EL úNI CO REMEDIO EFICAZ CONTRA EL PARO ES PROMOVER
ACTIVIDAD ECONóMICA.
CON INICIATIVES, S.A. PRETENDEMOS ATENDER GRANPPS
PROYECTOS/ DE INTERnS PúBLICO.
�CON BARCELONA ACTIVA S.A. -QUE ES LA PRIMERA
EXPERIENCIA DE ESTE GÉNERO EN ESPAÑA- HEMOS PASADO A LA
MICRO-INTERVENCIóN EN LA CREACIóN DE EMPRESAS,
PRESTANDO APOYO EN LA. ETAPA DELICADA DE LOS PRIMEROS
PASOS DE NUEVAS EMPRESAS.
NOS SENTIMOS MUY PRÓXIMOS A LOS CIUDADANOS OUE
ARRIRFSGAN SU PRESTIGIO Y SUS RECURSOS PARA CREAR
NUEVAS EMPRESAS, Y, CON ELLAS, MáS OCUPACI6N.
NOS JUGAMOS, TODOS, BASTANTES COSAS EN COMúN.
DEFENDEMOS EL ESPIRITU DE RIESGO Y DE INICIATIVA.
DEFENDEMOS TAMBIéN LA POSIBILIDAD DE DESTERRAR, UNOS Y
OTROS, EL CPRáCTER RETRóGADO DE LAS ACTITUDES
REFRACTARIAS A TODO PLANTEAMIENTO DE INTERéS GENERAL.
SOBRE TODAS ESAS CUESTIONES TENDRáN USTEDES LA
OPORTUNIDAD DE TRATAR A FONDO EN ESTAS JORNADAS.
A LA VEZ QUE DECLARO ABIERTAS LAS SESIONES DE
�TRABAJO, LES REITERO MI MáS CORDIAL BIENVENIDA A
BARCELONA .
M UCHAS GRACIAS.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4042
Title
A name given to the resource
Jornadas de Innovación y Futuro. Promoción y creación de empresas / Discurs obertura
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
El contacte entre Ajuntament i Empresa és més fàcil.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
CMB
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Economia
Globalització
Relacions Internacionals
Territoris
Acció política
Espanya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-02-04
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2695/0000001422.pdf
a0ded53d050dfa76a889f4579d2fffd8
PDF Text
Text
Seminari Internacional "Ciutat, Nació i Terra"
(Institut d'Humanitats, 27.11.91. 19.00 hores)
CONFERENCIA DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL,
ALCALDE DE BARCELONA
"CIUTAT, NACIó, TERRA: REFLEXIÓ DE BARCELONA"
1
�CONFERèNCIA "CIUTAT, NACIó, TERRA".
La idea inicial d'aquestes conferències va ser la de
lligar el concepte de ciutat ï món com a llocs de la
diversitat, com a llocs on, justament, allò que defineix la
ciutat i el món, més que una característica comuna, és un
conjunt de caracterítiques de diversitat.
La ciutat és el lloc on la gent és gent, on els uns es
troben amb els altres i on als ciutadans no se'ls pregunta
d'on venen, sinó d'on són.
És el lloc del "ius soli", i no el lloc del "ius
sanguinis", per definició. És el lloc de l'intercanvi, del
comerç i del contacte. El mateix passa amb el món.
El món, ei problema i la gràcia que té és de ser
enormement divers, de ser com una ciutat. En canvi, la
nació, com dèiem, és la unitat, la unicitat, és justament la
pertinença, el fet de pertànyer a un col.lectiu definit per
una llengua, per una ètnia, per unes característiques
determinades, geogràfiques i físiques, i fins i tot
culturals. Per tant, si sóc d'una nació sóc diferent dels
altres nacionals, de les altres nacions. Si sóc d'una ciutat
sóc un component més dins dels molts diversos, d'un lloc en
el qual puc conviure, precisament, amb altres nacionals o
amb gent d'altres procedències i, tal com aquí s'ha dit per
part d'un dels ponents,
comença a treballar amb
1
la
�integració mai no acabada, segurament, de la nació que
toqui, la nació en la qual la ciutat està.
Algú va pensar que això podia ser un menyspreu respecte
a la nació i al nacionalisme, i jo voldria dir, d'entrada,
que no és així, que justament el fet que hi pugui haver una
unitat ideal entre ciutat i món, per ser tots ells el lloc
de l'encontre i de la diversitat, no vol dir que hi pugui
haver, precisament, un contacte directe entre la ciutat i el
món. I, d'alguna forma, l'humanisme - aquesta religió de la
tera sencera - se'ns apareix com una ingenuïtat,
històricament almenys, tot i que no vol dir que s'hagi de
renunciar. Se'ns apareix, però, com una ingenuïtat que obvia
una mediació necessària. No hi ha possibilitat de passar del
lloc de la diversitat-ciutat al lloc de la diversitat-món si
nó és a través de la mediació i de la cura d'humilitat que
representa reconèixer-se súbdit d'una nació, d'una
singularitat i d'una diferència. Només assumint aquesta
diferència, aquesta particularitat, serà possible després
reconstruir, em sembla, la universalitat del món.
Jo sempre cito els mateixos textos, perquè com que sóc
un alcalde d'una ciutat - i les ciutats el que fan és ocupar
bastant els seus governants - llegeixo poc, i aleshores unes
quantes lectures que tinc les cito d'una forma bastant
continuada i freqüentment. Una d'elles, i no la citaré en
extensió perquè algú ja me l'ha sentida, és una visió del
2
�segle passat, i es refereix, precisament, a la qüestió de la
particularitat i la universalitat. Es preguntava l'autor
d'aquest text si érem europeus o no - en aquell moment, cap
a l'any 1990, es parlava molt d'Europa, i l'article es
referia a si érem europeus ò no -.
L'autor, que era català, deia en definitiva que les
grans nacions, la gent que pertany a França o a Alemanya, no
es pregunta si són europeus sinó que diuen: sóc francès, sóc
alemany, i tothom ho entén. Quan diuen sóc francès o
alemany, diuen que són europeus. Per tant, els catalans,
deia, hauríem de dir el mateix. Nosaltres som catalans, i la
gent hauria d'entendre que som europeus directament.
Feia una certa apel.lació a no caure en una mena de
cosmopolitisme europeu, almenys aparentment europeista, i a
no perdre la gràcia, la sal i a no diluir la veritat, deia
ell, de la nostra nacionalitat. En aquest cas, de la nostra
nacionalitat catalana en un continent més ample que la podia
esvair d'alguna manera.
L'autor deia: per a mi, tot això d'Europa està molt bé,
tot això de les ciutats, també, però m'hi falta la sal, i la
sal és Catalunya. Aquesta sal és la particularitat. Aquesta
sal de la vida és justament el fet de pertànyer a un
col.lectiu que és limitat i que té, justament, unes
característiques pròpies que el fan diferent de les demés; i
sense aquesta particularitat, deia, no hi havia sal en
3
�aquesta comedia o en aquesta novel.la que és la vida.
Però la gracia d'aquest article no estava en aixó, que
segurament és una afirmació feta per altres i molt repetida
durant la història, sinó que d'aquest punt de partida, des
del cosmopolitanisme a un cert nacionalisme, l'autor
continuava aquest viatge i anava més enllà, perqué finalment
s'estava dirigint a uns ciutadans d'una ciutat o d'una
comarca, i els deja: "vosaltres, de moment, us heu de dir
catalans 1 arribará un dia en que, potser, ni us caldrà, i
us podreu dir comarcans, de la comarca que sigui, o
suposant, en el cas de Barcelona, barcelonins". Per qué ?
Perquè de la mateixa manera que Catalunya, deja ell, denota
Espanya, i es preguntava entremig qué se n'havia de fer de
la pertanyença espanyola i ho solucionava rápidament - la
millar manera de ser espahyols és ser catalans, o no és
així? Ningú pot contestar que no a aquesta pregunta, ni a
Catalunya ni a fora de Catalunya. La millar manera de ser
espanyols, bons espanyols, és ser catalans. Bé doncs, a
partir d'aqui, d'aquest nacionalisme, ell evolucionava cap a
una posició que linealment és molt lógica, i deia,
finalment, si era cert que és dins la particularitat que hi
ha la universalitat, i si era cert que és dins de l'afirmarse un mateix, que un es pot retrobar amb els demés, perqué
és
precisament la unitat del gest el que uneix, i no tant
l'idioma, suposem doncs, que també pot ser cert que un dia
4
�en que vostès que són de l'Empordà o de Barcelona es diran
empordanesos i no caldrà que es diguin catalans perquè
tothom entendrà que si es diuen empordanesos, són de
Catalunya.
L'autor anava més enllà i deia: si un dia a Catalunya
li falta l'Empordà, Catalunya no seria Catalunya, no seria
exactament Catalunya. I, en canvi, si un dia, de Catalunya
només li quedés l'Empordà, Catalunya se salvaria i tornaria
a ésser, perquè, acabava dient, és dintre del concret i
dintre de l'engruna, penso que deia, allà on hi ha la
veritat i no pas en el contenidor de l'engruna.
Bé, aquest tipus de pensaments crec que venen molt
sovint a molts ciutadans i, en tot cas, a alguns alcaldes
que veuen l'espectacle profús i divers i magnífic d'una
ciutat que a més se sap a ella mateixa i que a més s'explica
a ella mateixa i es defineix amb una gran brillantor. Jo no
ho faré aquí perquè en aquesta sala, precisament, hi ha
molts més millors cronistes de la ciutat, diria, que jo
mateix. Barcelona, s'ha dt molt, és una ciutat, és fins i
tot un prototipus de ciutat, potser el més genuí. Barcelona
no és una ciutat castell, com deia la Maria Aurèlia Capmany,
no és una ciutat que derivi d'un castell i d'un senyor que
vivia en el castell, sinó que és una ciutat ciutat, que surt
de baix, i que no prové de l'Estat ni de l'església. No és
filla de cap instància no ciutadana, aparentment. És una
�ciutat que s'ha fet ella mateixa. Si la ciutat és la gent,
com deia, sembla, Shakespeare, encara que amb un concepte
més cortesà de la ciutat, Barcelona és com molt poques
d'altres una ciutat de ciutadans.
Jo mateix, fa uns anys, crec que va ser l'any 83, quan
em van fer alcalde,
perquè em van fer alcalde - així, em
van tirar a la piscina i vaig haver de nadar
em vaig
dedicar a recórrer Barcelona, preguntant a la gent, a les
entitats dels barris, districte per districte, què pensaven
ells que s'havia de fer. I després de molt voltar per la
ciutat vaig arribar a la conclusió que el programa ja estava
fet, perquè el que em deien aquella gent era allò que
realment la ciutat volia i a més la cara de la ciutat era la
cara d'aquelles persones que jo veia, i , per tant, no se me
n'acudia una altra de millor, ja que la ciutat eren ells.
Després hi ha hagut d'altres regidors i d'altres
ciutadans il.lustres com, per exemple, Ramon Trias Fargas,
que han dit coses, jo crec, molt atinades sobre Barcelona
ciutat. En Trias Fargas citava un viatger florentí del s.
XVI anomenat Guichardini que deia: "Barcelona és una ciutat
- crec que deia una cosa molt semblant al que diem -, que
potser no gaudeix dels monuments i dels edificis de
Florència o Venecia, però hi ha una bellesa natural, una
uniformitat, deia, i una categoria mínima a tots els nivells
6
�que la fan molt singular". Podria tenir això alguna cosa a
veure amb la frase de Rubió i Todorí - tant influït pel mite
de la ciutat regió o de la Catalunya ciutat -, quan parlava
de l'àurea mediocritas, deia ell, amb el Regional Planning ?
No ho sabem. En tot cas, en l'època actual, els barcelonins
ens sentim hereus d'un gran esforç col.lectiu, d'una sèrie
llarga de generacions que han fet la ciutat. Queden molt
lluny els segles en què Barcelona va ser la capital d'una
Confederació d'Estats Medievals i, fins i tot, la capital
d'un imperi comercial a la Mediterrànea.
Però ja en aquell temps, la força de Barcelona va ser
les seves classes actives o el que, amb el llenguatge de
1'época,
ja en deien els ciutadans, els mercaders, els
ciutadans honrats, en deien, o els menestrals. Recordeu que
a les Corts Catalanes hi havia tres braços: hi havia el braç
eclesiàstic que presidia - tots els presidents de la
Generalitat pràcticament van ser capellans fins en Macià -;
hi havia el braç noble, que eren els militars, els nobles, i
que a més defensaven el país, - quan el defensaven, ja que
el 1714 la cosa no els va anar massa bé, i va haver de ser
l'alcalde de la ciutat, pobret, que no era ni noble ni
militar
sinó un advocat de Moià i conseller primer del
Consell de Cent, el que amb la Coronela, una mena de guàrdia
urbana, va defensar la ciutat heroicament tant com va poder
de l'escomesa castellano-francesa; i bé, el tercer braç a
�les Corts era justament aquell representat pel conseller
primer, - per exemple, en Rafel de Casanoves - que en deien
ciutadans honrats, ciutadans honrats en un moment en què tot
just el comerç devia estar entrant dins de les muralles, o
potser feia només dos segles, - que pel que estem parlant no
és tant-.
El comerç no entra dins de les muralles fins ben
avançada la baixa edat mitjana. Henri Lefévre explica en el
seu llibre sobre la ciutat com era precisament Lora de les
muralles, on hi havia tantes coses que són importants per a
la vida, com ho pot ser el comerç. Perquè aquest no es
considerava propi de la comunitat, sinó un contacte. En un
moment en què la ciutat era encara més comunitària, més
nació quasi que ciutat en el sentit mercantil i en el sentit
modern, el comerç es considerava una mica pecat i es feia
fora de les muralles en uns mercats prop de la creu - la
creu es trobava a la cruïlla dels camins, fora de la porta,
"fora de porta" en deien -, fora de muralla per espantar
els mals esperits que se suposava que eren sempre presents
en aquells indrets i on, a més, hi havia la prostitució.
Si aneu a Avila, o a alguna d'aquestes ciutats
castellanes tan maques i que encara tenen muralles, trobareu
la creu a fora, prop de la porta, i en aquesta creu hi havia
totes
aquestes coses importantíssimes per a la vida.
Aquestes coses no passaven dins la ciutat. Dintre la ciutat
8
�hi havia, efectivament, ciutadans honrats a la manera
d'Atenes, ciutadans patricis que no s'havien de barrejar amb
les coses lletges de la vida, i tampoc, per descomptat, amb
el mercat, i possiblement tampoc amb la producció que es
considerava mes aviat com a una qüestió deis esclaus. Els
esclaus eren naturalesa, no eren ciutat, no eren societat;
formaven part de l'entorn que utilitzava el ciutadà per
sobreviure.
Bé, qué queda de tot això a la Barcelona del s. XVIII?
Hi queda, segurament, una herencia nominal mes que no pas
real, per la qual he portat a col.lació ara i aquí tota
aquesta història, i una ciutat que es fa a ella mateixa sota
la base d'auto donar-se unes lleis, d'auto governar-se, de
tenir un Consell de Cent que sense ser democràtic, perquè no
ho era en el sentit modern de la paraula, incorporava una
bona part de representativitat, si Inés no de les famílies
importants de la ciutat i no nomes deis nobles, sinó,
justament, de les famílies burgeses, deis Tiers Etat, d'allò
que fins en aquell moment no s'havia . considerat com a
formant part realment del que era important de la vida i
imporant de la societat.
Si mireu un llibre molt maco, molt petit, que ha editat
l'Ajuntament, i que es diU el govern de la ciutat, en el
qual surten tots els consellers primers i alcaldes - un
invent de Felip V, com gairebé tot, ja que l'Ajuntament és
9
�un invent de Felip V, i abans era Consell de Cent,
consellers i conseller primer - veureu que els noms de tots
els consellers primers i alcaldes des de 1260 fins avui són
noms de families que repeteixen. Pràcticament, la durada de
la governació d'un alcalde, des de 1260 fins ara, el promig
és d'un any i mig de durada d'alcaldia, i encara aquest
promig está influït perquè hi va haver un alcalde que es
deja Porcioles que hi va estar setze anys, de manera que va
fer pujar la mitjana considerablement.
Aquests noms que vosaltres veieu en aquest llibre
veureu que es repeteixen segons unes seqüències diferents.
En la primera part del llibre, de 1260 fins ben entrada la
baixa edad mitjana, hi ha un nombre molt repetitiu i molt
curt de noms. Són sempre les mateixes families, deu, dotze,
vint families que repeteixen. A partir i després de las
lluites que hi ha entre aristocracia i burgesia aquest
nombre s'amplia 1 aleshores ja són més famílies les que
entren a poder governar, per dir-ho així, 1 per tant els
noms es repeteixen però en una serie de 40 o 50 en comptes
d'una serie de 10 o 12. Hi ha, doncs, una certa
democratització creixent que, finalment, i això és molt
caracteristic d'aquesta ciutat, arriba a una crisi, el 1714,
amb la dissolució del Consell de Cent per part d'un Monarca
que en el fons va ser un Monarca modernitzador, absolutista,
que va crear l'estat modern, en el sentit modern de la
10
�paraula, i que va acabar cruelment amb el que eren les
nostres llibertats. Però no perquè la guerra que havia
precedit aquesta victòria de Felip V fos una guerra
nacionalista, que no ho era.
Això la Núria Sales ho va explicar molt nítidament
l'últim 11 de setembre, al Consell de Cent, era una guerra
entre botiflers, diríem, i austríacs, però sense que això no
tingués encara cap connotació de caràcter nacional. Era
entre els que anaven a favor del borbó i els que anaven a
favor dels austríacs. Tan catalanistes eren els uns com els
altres, o millor dit, tan poc catalanistes eren els uns com
els altres. Perà, en definitiva, qui va guanyar va ser el
borbó i va suprimir les lleis que la ciutat s'havia donat, i
les va suprimir, diuen, i això és una hipòtesi que caldria
contrastar. En bona mesura no va acceptar, -com va acceptar,
sembla, pràcticament totes les constitucions Catalanes, que
se'n deien, i totes les Ordenacions que teníem - el costum
que s'havia anat imposant que el Rei no podia influir en la
selecció de noms de consellers que anaven dintre el saquet
del qual, per atzar, es treia una bola amb el nom del
conseller primer. Això no ho va acceptar. 1 diuen alguns que
aquí va esclatar realment la guerra i que això explica,
també, en bona part, que la defensa de la ciutat la fes qui
la va fer i no pas, per dir-ho així, el braç noble de les
Corts Generals.
11
�Bé, doncs, aquesta és una ciutat que ha tingut
constantment una consciéncia de tal i un govern com a tal.
Repeteixo, no hi ha estat en si mateix, en el sentit fort de
la paraula, no hi ha tampod una influència molt imporant de
l'Església, no tenim un episodi com a Colònia en el moment
en que la burgesia expulsa els bisbes d'una forma gairebé
violenta, un contrast brutal en el renaixement entre la
burgesia i l'Església, però, tanmateix, podem dir que és una
ciutat que no ha estat totalment dominada com d'altres
ciutats ha han estat, ciutats enormement respectables amb la
institució eclesiástica.
En fi, avui, després d'una llarguíssima història, podem
dir amb cert orgull, encara que no amb arrogancia, que
aquesta ciutat és una "self made city", és una ciutat que
s'ha fet ella mateixa. D'aquí li ve en part el que en
podríem dir una part del seu atractiu, segurament, tant pel
que fa als propis ciutadans de Barcelona que a vegades
poden, fins i tot, extremar aquest sentiment d'auto-estima
com pels ciutadans de fora que la visiten i l'estudien,
precisament com a tal, com a un espécimen de ciutat ciutat,
ciutat guió, ciutat, i no pas cap altra cosa.
Vol això dir que es pot explicar Barcelona sense
Catalunya? Ja he dit que no. Ja ha he dit al principi, i em
penso que seria tan erroni intentar explicar Barcelona sense
tirar ma de Catalunya com ha és valer explicar Catalunya com
12
�si Barcelona no existís.
S'ha citat molt sovint Vicenç Vives i d'altres autors
en el sentit que la nostra nació no es pot explicar sense la
nostra ciutat, capital. I él cert. La gran diferencia que hi
ha entre una nacionalitat com la nostra, -que és una
nacionalitat sense estat, per o
nacionalitat amb cultura, una
nació en el sentit estrigte amb qué va néixer aquesta
paraula, segurament en el sentit que aquesta va prendre cos
l'época moderna-, per mort que digui el meu amic Isidre
Molas, qui sovint repeteix que sense estat no acaba d'haver
nació del tot, podríem dir que Catalunya ho és, i ho és
precisament, a diferencia del que pugui passar a indrets que
ara no anomenaré per no Iferir susceptibilitats, en fi
cultures europees, regioná europees que no acaben de ser
nació, que tenen idioma, ' que tenen moltes coses que
nosaltres tenim i fins i tot un gran orgull i un passat
gloriós, i encara potser aria una certa bel.licositat i tot
per proclamar la seva independencia, però no tenen capital.
I en no tenir una capital no tenen el mitjá de
llenguatge davant el món, ro tenen la connexió amb el món,
no tenen el lloc des don fer-se valer com a tals nacions,
precisament, no tenen aquest punt de contacte que és la
ciutat important.
Peró al revés també és cert. La força de Barcelona li
ve, li ha vingut sempre de la barreja. I la barreja d'on li
13!
�ve? la barreja li ve del camp i de Catalunya sencera, com li
ha vingut després d'Espanya sencera, cosa que no podem
oblidar i que és un fet absolutament incontrovertible.
Hi ha qui vol refer la història i s'imagina que en el
fons aquesta vinguda darrera de gent que no és de comarques
sinó de comarques de fora de Catalunya no ha estat més que
el producte voluntari d'una política d'intimidació i de
colonització. Pot haver-hi hagut dintre dels rengles
d'aquells que governen l'Estat espanyol aquesta voluntat,
d'alguns, almenys. Però és evident que el fenomen depassa de
molt aquesta anècdota i s'assembla molt més a allò que ha
estat, en un sentit, la recreació, el creixement del Nord
d'Itàlia, i fins i tot dels Estats Units d'Amèrica, és a
dir, el producte d'una genuïna barreja d'elements vinguts de
fora. Però en bona mesura, durant molts segles, Barcelona
era el producte d'un país que existia, que tenia una
identitat, amb gran orgull, i que per altra banda produïa,
com encara existeix ara, una ciutat important. Si haguéssim
de complicar el discurs diríem, fins i tot, que Barcelona es
planteja ara un cert retrobament de les seves identitats
internes, una certa descentralització, una certa recreació
d'allò que va existir contra el que molta gent es pensa no
fa pas tant de temps, perquè els antics ajuntaments, que van
ser absorbits per Barcelona a finals del segle XIX o primers
del segle XX, fins al 1920, amb l'annexió de Sarrià, que
i4
�estan enormement mitificats per tots nosaltres, i ens
interessa que ho estiguin, ens va bé que ho estiguin perquè
és molt bo que hi hagi un cert esperit nacional, per dir-ho
així, cosa que no és dolenta, en cada un dels districtes de
Barcelona.
El cert és que, com gairebé tot el que va crear Felip
V, com ja he dit, en dissoldre, en acabar el Consell de
Cent, que anava des del Montecatos fins al Castrofelix, com
en deien de Castelldefels, fins al Montgat, i que cobria tot
aquest territori, que després se n'ha dit i ha estat una
àrea metropolitana, el que va fer va ser, per poder governar
tot aquest territori i donar-li una governació local, en
definitiva, crear en cada una de les parròquies que hi havia
a la plana del barcelonès, i fins i tot més enllà del
Llobregat i a l'altra banda del Besos, però sobretot a la
pròpia plana de Barcelona, entre Coilserola i el mar, crear,
dic, en cada una d'aquelles parròquies un ajuntament. El que
ells en deien "nuevo ayuntamiento", una paraula castellana
que es va aplicar aquí per crear els ajuntaments, els quals
si us hi fixeu, tots tenen noms de sants: Sant Gervasi, Sant
Vicenç de Sarrià, Sant Joan d'Horta, Sants, Sant Martí, Sant
Andreu, etc. El mateix succeeix a l'altra banda del riu,
excepte Cornellà, que és un nom romà, i l'Hospitalet, on hi
havia un hospital, així, doncs, tenim: Sant Vicenç, Sant
Boi, Sant Joan, Sant Feliu, Sant Climent, etc. Per què ?
15
�Perquè eren parròquies, i aquelles parròquies es van
convertir en ajuntaments. Moltes d'aquestes parròquies, a
més, eren sufragànies, com es deia, de les de dintre les
muralles, de les de dintre la Barcelona antiga i, per tant,
de fet, no només no eren ciutats, o no eren municipis, no
eren entitats relativament importants des del punt de vista
professional,
sinó que existien en virtut, també, de
l'existència de la pròpia ciutat dintre les muralles.
És doncs aquest un cas molt especial de ciutat, que
arribat un moment ha recuperat d'una banda, la seva
identitat externa, per dir-ho així, com a capital de
Catalunya i., d'altra banda, ha fet un intent de recuperació
del màxim d'elements d'identitat interns, que podien semblar
en un moment donat, fins i tot, com a perillosos per a la
pròpia identitat de la ciutat com a tal.
Repeteixo: identitat interna que no té la pàtina de
2000 anys d'història, sinó no més de 200 anys que ha servit
en bona part per a aglutinar, per donar dolor, per donar
bandera, si voleu, i caliu a l'existència de poders
intralocals. Nosaltres ens preguntem, aleshores, si aquesta
ciutat pot fer un paper dintre la nació, dintre la nacióestat mes gran i dintre Europa. I la veritat és que ens
trobem amb unes connexions de llenguatge molt importants
fora de Catalunya i fora d'Espanya. Ens trobem moltes
ciutats que, d'alguna manera, estan refent aquest mateix
16
�camí i que es plantegen, sens dubte d'una forma molt
agosarada i molt avançada sobre el temps de la realitat, si
el temps dels fets, es plantegen, dic, jugar un paper més
enllà dels seus propis límits.
Ara, a Europa, justament, es planteja com constituirla. El dia 10-11 de desembre a Maastricht, reconeixent
l'existència dels seus socis fundadors, que són els estats,
els fills de Felip V, els estats absoluts, però també en el
moment de la reconstitució, perquè la constitució és a Roma
l'any 1957-58, es planteja ara, l'any 1991, a Europa, aquest
esforç de recuperació d'elements d'identitat interns que van
més enllà dels propis Estats. Evidentment, això no és
general. Hi ha països que no s'ho plantegen, però nosaltres
sí. A Espanya hi ha un Estat i unes Autonomies; altres
països, com Alemanya, tenen el sistema dels Lànder, que els
porta en aquest sentit. Per tant, la supranació europea es
quedarà probablement en un reconeixement, no només dels
estats consagrats en els segles XVIII-XIX, sinó també en un
inici de reconeixement de coses que aquests propis estats no
havien reconegut ells mateixos fins fa relativament poc. Com
és el cas d'Espanya, perquè hi ha el reconeixement
republicà, pero aquest, precisament, devia estar a l'arrel,
una de les arrels de la curta vida de la República i del seu
final tràgic. En tot cas, doncs, un esforç meritori i
important el que s'està fent i que encara va més enllà. En
1!7
�contra del que alguns pensen, sense cap malícia, en aquest
intent de recuperació d'elements d'identitat interna dels
països en el moment de crear la supranació, que crec
meritori, hi són també les ciutats. És a dir, en el que se'n
diu preabreviatura al Comitè de Regions, no només hi ha
regions, i no només hi haurà regions, sinó que també hi
haurà les ciutats, d'alguna forma.
Quina és la diferència, doncs, des d'aquest punt de
vista, i aniré acabant de seguida, a Europa, entre ciutat i
nació, entenent per nació, en aquest cas precisament, la
regió, que és la nació petita, la nació en el sentit més
original i més primari. La diferència és que en el millor
dels casos i en un període de temps que no és immediat,
Europa es podrà dividir en regions. Podrem fer un mapa
d'Europa, tirant unes línies en les quals tot trosset de
terreny estigui dintre d'una regió, a més d'estar dintre
d'Europa.
En canvi, això no ho podrem fer mai amb les ciutats. No
podrem perquè la pròpia definició de ciutat és enormement
variable, per tamany, per importància i per tota mena de
característiques. És pràcticament impossible que algun dia
vegem un mapa d'Europa dividit en ciutats. Per tant, no ens
fem il.lusions ni temences que ningú no :s'imagini que les
ciutats poden voler algun dia substituir, en el sentit
poètic de finals del s. XIX com a element d'identitat del
18
�qual parlava al principi, les nacions-estat ni tan sols les
regions. No serà així.
Com em deia Jacques Delors quan va estar aquí a
Barcelona, i va estar molt amatent a respectar tots els
matisos, va dir: "les regions s'han d'institucionalitzar a
Europa, les ciutats són el motor d'Europa". És enormement
diferent, i, tanmateix, les dues coses són enormement
importants. Que s'hagi d'institucionalitzar les regions no
vol dir que les ciutats d'alguna forma no siguin reconegudes
i, d'una manera imperfecta, jo diria que el que succeirà a
Maastricht el dia 10 - gràcies, que quedi ben clar, a la
proposta Hispano-Alemanya, que han estat els dos països que
han defensat aquesta proposta, a capa i espasa, contra els
demés - el que es farà de manera imperfecta però germinal,
inicial, i després veurem què dóna de si aquesta llavor,
serà reconèixer l'existència d'aquestes fraccions o elements
d'identitat subeuropees i subestatals: les regions i les
ciutats.
Al meu entendre no passarà molt de temps sense que
aquest Comitè ell mateix es divideixi. Però, en fi, en un
moment en què tots hem de tenir la màxima prudència amb les
nostre paraules perquè la criatura encara no ha nascut, i
jugar amb el seu futur seria tant com jugar-se la pell de
l'ós abans d'haver-lo caçat, jo crec que no haig d'anar molt
més enllà, sinó indicar que probablement tot això succeirà i
19
�que no serà dolent que succeeixi si succeeix bé. No serà
necessàriament dolent i, per descomptat, la ciutat de
Barcelona i el seu Alcalde militaran a favor d'un
reconeixement específic per a cada una de les apel.lacions:
la regional i la ciutadana.
Nosaltres estem convençuts, i més ara, en els mesos que
han passat des del dia que amb en Josep Ramoneda vam parlar
de fer aquest seminari, que no hi haurà ni tampoc hi ha ni
ha hagut una Europa forta, - en el seu sentit ontològic
d'Europa forta per utilitzar, ja que parlem de filosofia,
una paraula que es pot criticar -, si no hi ha les ciutats.
Més ben dit, que Europa és sobretot - malgrat que trigarem
molt a poder desenvolupar del tot les conseqüències
d'aquesta afirmació -, un sistema de ciutats. I només cal
fer una cosa, que avui dia és bastant senzilla, i és agafar
un satèlit i marxar i, des del satèlit, mirar i aleshores
veureu tal com es veu en aquestes pel.lícules de l'Imax,
aquestes fotos en les quals es veu com arrenca la península
italiana i en una mateixa fotografia, que a més no és una
fotografia sinó una pel.lícula que es va movent, es veu
Venècia i Gènova, i ja veureu el que és Europa.
Europa és el continent urbà, és el continent poblat per
definició. No vol dir que no hi hagi la Selva Negra ni els
Monegros ni el Massís Central, que hi són, i que a més són
el contrapunt, i que com he dit abans són el que dóna,
20
�segurament, substància i sentit a les ciutats que els
representen després. Però, tanmateix, allò que se'ns apareix
com el dibuix d'Europa és el dibuix d'una taca, per dir-ho
així, que surt plena de vida. Surt, per altra banda, del
sudest anglès, entra pel Raandstat holandès, i se'n va pel
Rin i empalma d'alguna forma amb el Rhone i baixa fins a la
vall del Po i el Nord d'Itàlia amb el triangle amb Gènova,
Venècia i Milà, i que té un braç que s'endinsa dins la
Península Ibèrica en el qual nosaltres estem, braç que
nosaltres tractem de fer el més fort possible, justament per
a articular-nos físicament a l'Europa real que és aquesta,
no a l'esperit d'Europa sinó a la materialitat d'Europa,
sense la qual poc esperit hi haurà.
Totes les ciutats crec que han de lluitar per buscar el
seu rol, el seu paper, en aquesta supranació, i com en "La
Venganza de Don Mendo" no passar-se ni quedar-se curt.
Un pla estratègic que
sigui
excessiu, segurament farà
que la ciutat no faci sinó patir en la construcció europea.
Un missatge, en fi, que pequi per l'altra banda li passaria
exactament el mateix. Per tant, Barcelona com a ciutat que
plantejarà què pensa fer dintre d'aquesta supranació i com
es pensa relacionar amb la seva nació o amb les seves
nacions, en el sentit de nació i de nació-estat, pensa en la
seva vocació profunda que sap que no es realitzarà fins
després d'aquí a molts anys - nosaltres segurament ja no ho
21
�veurem -, però crec que té la profunda convicció, en les
seves minories més conscients i segurament, d'una forma
difusa, en la seva majoria, en la majoria de la població,
que ha de fer un paper no només de ciutat sinó de civisme,
de ciutadania, de ciutadanisme, i és aquesta la carta que
jugarà dintre d'Europa.
Sap que haurà d'esperar, com encara està esperant en
molts sentits dins l'Estat de les Autonomies i com a
Ajuntament, que moltes coses que encara han d'arribar
arribin. I sap que ha d'esperar perqué hi ha molts greuges
pendents que s'han de deixar, justament, substanciar i
resoldre pel pas de la història.
El greuge basc, segurament, encara trigarà anys, perquè
sang crida sang, i haurà de vessar-se, desgraciadament,
molta sang innocent abans que es creï una nova legitimitat
d'unió social, profunda, sentimental i volguda entre els
bascs i la resta dels pobles d'Espanya.
En el cas de Catalunya, això no és pas tan dramàtic,
però és cert que nosaltres hem d'esperar, no esperar
passivament, sinó que hem de lluitar, per altra banda,
perquè això sigui el màxim d'accelerat, però, al mateix
temps, hem d'anar dient sense descans allò que la nostra
consciència de ciutadans ens demana de dir, i és que
l'autogovern no s'esgota en la nació, i com deia el poeta a
finals de segle: la nostra particularitat d'éssers humans té
22
�altres mediacions inferiors a la de la nacionalitat que som,
justament, més humanes en fi tant que són més personals i més
properes.
Aquest serà el paper de la ciutat, de Barcelona.
Defensar juntament amb el gpvern espanyol, segurament, i en
el marc del moviment de ciutats i regions que existeix a
Europa, concretament el Consell de Municipis i Regions
d'Europa, defensar la importància de les regions, nacions i
de les ciutats. I dintre d'aquest conjunt, doncs, plantar la
llavor d'allò que algun dia, crec, serà l'autèntica Europa
de les ciutats. Aquesta és la nostra vocació. Els agraeixo
molt que vostès hagin vingut a fer aquesta reflexió sense la
qual nosaltres realment res no podríem.
La força de Barcelona està justament en el fet que en
els seus millors moments, i aquest probablement n'és un, ha
pogut atreure veus forasteres que des de fora ens han dit
molt millor que nosaltres allò que nosaltres érem. Moltes
gràcies per la seva presència.
23
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Ciutat, nació, terra: reflexió de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Ciutats
Nació
Globalització
Barcelona
Catalunya
Identitat (Concepte filosòfic)
Teoria de l'Empordà
Description
An account of the resource
23 p. Transcripció de la conferència de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, al Seminari Internacional Ciutat, Nació i Terra (Institut d'Humanitats, 27/11/91. 19.00 hores).
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Institut d'Humanitats
Date Available
Date (often a range) that the resource became or will become available.
1991/11/26
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-11-27
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
4:00 min
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Vídeo del discurs de Pasqual Maragall a la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Barcelona
Globalització
Catalunya
Espanya
Companys, Lluís, 1882-1940
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Vídeo
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Francès
Anglès
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Abstract
A summary of the resource.
L'alcalde de Barcelona i president del COOB, Pasqual Maragall, pronuncia el discurs d'inauguració del jocs d'estiu de la XXV olimpíada, a l'Estadi Olímpic (Lluís Companys) de Barcelona, el 25 de juliol de 1992.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Source
A related resource from which the described resource is derived
Vídeo al YouTube:<br /><br /><iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/9l6mBsRcnsM" frameborder="0" allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-07-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1310/19930306d_00536.pdf
e285883d3234d7860ab7efa5a7cf7b53
PDF Text
Text
6f 3/93/natz-Za.
(x ^UU,14 . LCLxArtr,ia
k,J-uu
á.^c^. 5/i‘u
Cc
NOTAS PARA INTERVENCION
A FIRENZE. 6 DE MARC
El planeta es hoy una sumi de interdependencias, la
economía se ha mundializadb y la desaparición de los
bloques ha derribado los
murs
político—militares creando
una nueva situación a la que debemos adaptarnos.
Ante el fin de un mundo dividido en bloques, en el que se
abren nuevos márgenes de Libertad para la actuación
internacional de las ciudades y de otros actores públicos
y privados, además de los estados, hay que fortalecer la
cooperación descentralizada entre municipios, mediante
planes de actuación que respondan a las necesidades de las
respectivas poblaciones.
El viejo concepto de que la relaciones internacionales
son exclusivamente las que establecen los Estados entre
sí, a través de órganos esta ales para el ejercicio de la
política exterior, está
siendo superada. Hoy las
relaciones internacionales son cada vez más
transnacionales y todo tipa de agentes intermedios se
puede decir que hacen politip internacional directamente,
mientras que los gobiernos locales y regionales tienen ya
�un margen de respuesta cr ciente ante el volumen de
demandas que reciben.
El mundo, y más concretament e Europa, está inmerso en un
acelerado proceso de cambios que obliga a reconsiderar los
esquemas tradicionales.
Como Presidente del Consejo de Municipios y Regiones de
Europa quiero enfatizar
el compromiso de nuestra
organización con la Unión Europea que se basa
fundamentalmente en nuest ra cultura específica, en
nuestros intereses propios, en nuestros proyectos de
futuro como gobiernos locales, como ciudades y regiones.
Todo ello lo podemos si tetizar en una palabra:
subsidiaridad. O, para muchas de nosotros: federalismo.
Pensamos en una Europa ftderal, con instituciones
comunitarias representativa y fuertes que asuman las
competencias que nos permitan a cada uno de nosotros
ejercer mejor las nuestras.
El principio de subsidiariáad no lo utilizamos contra
Europa, sino a favor de
uropa, La unión europea
progresará y se consolidará Si los ciudadanos, desde los
municipios y las regiones, se sienten partícipes del
�proyecto europeo. La princial urgencia de la situación
actual es la construcción de la ciudadanía europea.
Ahora bien, lo más importante es ir definiendo nuestras
posiciones básicas en relación a la construcción de una
Europa federal, descentralizada y, sobre todo, solidaria.
Quisiera destacar algunos aspectos del actual proceso de
unión europea que nos in eresan a todos nosotros,
municipios y regiones, especialmente. Tanto a los que
pertenecemos a la C.E. como a los que aún no se han
incorporado a ésta. Me refiero al esbozo de ciudadanía
europea que significa la concesión de derechos políticos
en el ámbito local y comunitario a todos los que posean la
nacionalidad de un país de 1
C.E.
Pero, déjenme que les recurde nuestra posición sobre
aquello que en el tratado de Maastricht nos concierne más
directamente, el Comité de las Regiones, y cual es la
situación actual al respecto.
El Art. 198 A del Tratado esitablece que el Comité de las
Regiones es un "Comité de clrácter consultivo compuesto
por representantes de los e tes regionales y locales".
Pretender la exclusión de lcs municipios y de los otros
entes locales en favor única
nte de las regiones se opone
�a la letra y al espíritu dell tratado, nos lleva a un
conflicto que puede paraliza
Comité y, en cualquier caso,
la constitución del propio
os debilita a todos.
El reconocimiento de un solo nivel territorial atenta al
principio de subsidiaridad y me parece impensable que
pudiera darse un paso atrás respecto, por ejemplo, a la
composición del actual
onsejo
Consultivo.
¿Cómo arraigaríamos las insti tuciones comunitarias, si se
excluye el único organismo
al que pueden acceder -con
funciones estrictamente de c c > nsulta- los representantes
más inmediatos de los ciuda danos? Los municipios, los
entes locales, las ciudades,
estaremos en el Comité de
Regiones. Y estoy seguro que tendremos en él una posición
conforme a nuestra auténtica
epresentatividad.
Pero nuestro mundo no termina en el continente europeo,
nuestras ciudades saben mirar más allá. Las ciudades, por
su propia naturaleza de reallidades abiertas a todos los
intercambios, no pueden encerrarse en un marco geográfico
rígido, por amplio que éste sepa. Debemos aceptar una cuota
de responsabilid mundial, delemos asumir ciertos deberes
de cooperación con países y ciudades más desafortunados
�que nosotros; incluso a vec s más desafortunados a causa
de nosotros.
Por ello aspiramos a ser interlocutores válidos y
reconocidos de las grandes organizaciones internacionales.
En primer lugar de las NacioAes Unidas, de sus organismos
el FNUAP, HABITAT, etc, y
especializados como la UNESC
de sus programas como el PNtJD. La Conferencia de Rio 92
vez a las Asociaciones
nos permitió por primera
Internacionales de ciudades y entes locales, con IULA y
FMCU
al frente, aparecer conjuntamente y ocupar un espacio
propio en la Conferencia y en la gestión de los programas
que de ésta se han derivado.
También se han iniciado experiencias de cooperación de
ciudades del Norte y del Star en el marco de programas
financiados por el Banco
Mundial. Esta presencia
internacional nos exige una estrecha colaboración, una
coordinación permanente y, si f es posible, alguna forma de
unión entre las asociaciones de ciudades, tanto
continentales como mundiales.
Como Presidente del Consejo de Municipios y Regiones de
Europa, pero también como miembro del Comité Ejecutivo de
IULA y Presidente-delegado
e la Federación Mundial de
5
�Ciudades Unidas, éste es un objetivo al que atribuyo la
máxima importancia. Nuestra prioridad debe ser promover
las más estrechas relacione d entre IULA y FMCU, las dos
organizaciones mundiales, clon mucho, más importantes,
hasta llegar a la unificación.
Hoy es un objetivo posible puesto que las diferencias
históricas entre ambas organizaciones ya no tienen razón
de ser. La actitud abierta y el talante dialogante de los
presidentes de IULA y FMCU nuestros amigos Triglia y
Sampaio, convierten esta tarda unificadora en algo viable
y que se puede emprender inmOdiatamente. El CMRE, por la
importancia decisiva que tienen los municipios y entes
locales europeos en ambas
rganizaciones mundiales, y
porque en ningún caso puede dimitir de su papel de máximo
representante de las asoci ciones europeas, tiene una
responsabilidad especial, mOior que la de cualquier otra
entidad, en la consecución dd esta unión. El mundo actual
nos invita a unirnos. Es nue tra apuesta, y estoy seguro
que vamos a ganarla.
Debemos impulsar, asumir y gestionar directamente
iniciativas de cooperació norte-sur y este-oeste,
teniendo en cuenta que las polí ticas en el primer y en el
segundo caso han de ser diJferentes y adaptadas a su
�diversa realidad económica y social.
Esto requiere:
- Agrupar esfuerzos entre ciudades para iniciativas más
ambiciosas,
lara división de las
con una
responsabilidades para sacar más provecho de nuestros
limitados recursos.
- Distinguir entre la cooperación clásica -acciones
programables a medio y largo plazo, incluso en materia de
presupuesto- y acciones de rgencia o emergencia que no
podemos prever, pero que obligan y nos obligarán cada vez
más a actuar sin espera.
En este último caso cada vez más las peticiones entre
ciudades aumentarán. Dado Ilue las ciudades no pueden
asignar a la cooperación grandes presupuestos, hará falta
que se doten de estructuras mínimas de acción, capaces de
hacer algo diferente de
l a' s grandes
organizaciones
internacionales: activar la movilización y sensibilización
ciudadana,
En el campo de la cooperació* programable y de urgencia,
las ciudades son los interme iarios más idóneos entre la
7
�población, las organizaciones no gubernamentales y los
organismos internacionales.
debemos solucionar cómo las
instituciones estatales con sus programas de cooperación,
normalmente sobrecargados organizativa y financieramente,
aceptan esta nueva situaciói y entienden la ventaja que
pueden sacar al potenciar el papel de las ciudades y
regiones en la cooperación y las relaciones
transnacionales en general. Nos corresponde a los poc.eres
locales hacer una labor pedagógica hacia nuestros
gobiernos.
Hace ya algún tiempo que en arcelona hemos aceptado estos
nuevos retos y hemos destin do esfuerzos y dedicación al
campo de la cooperación in ernacional. Lo hemos hecho
dentro de nuestras posibiliddes, no siempre suficientes,
pero con una voluntad cl ra de ejercer una acción
constante y efectiva por medio de diferentes instrumentos.
Barcelona realiza directa;nente asistencia técnica y
formación de recursos humano por medio del asesoramiento
en proyectos, organizació
de seminarios y jornadas
técnicas, recibiendo becarios y organizando visitas de
responsables políticos y técnicos de un gran número de
administraciones locales
e los países de la Europa
Central y Oriental, de la región mediterránea y de
�América Latina.
Para ello nuestra ciudad se ha dotado de un instrumento
especialmente útil para canlizar estos esfuerzos en el
campo de la cooperación técnica al crear una sociedad,
Tecnologías Urbanas de Bar celona,
S. A. (TUBSA), que
agrupa a diversas empres s municipales y privadas
especializadas en diferent es campos de la ingeniería
urbana, y que permite tra nsferir de manera ágil la
tecnología urbana experimentada en la ciudad de Barcelona
a otras administraciones públicas.
Se está colaborando con las c iudades de Sao Paulo y México
D.F. en materias de Reforma Administrativa y de mejora del
paisaje urbano; con San Petersburgo en el diseño de la red
de distribución de alimentos y en el Plan municipal de
desarrollo turístico; con
ga en el asesoramiento de su
planificación estratégica; cjn Varsovia en la realización
del Catastro; con Tánger, Lu4nda y Maputo en el diseño de
la política de tratamiento de los residuos urbanos.
Creemos que el concepto de co peración debe ir íntimamente
ligado al de solidaridad, p r lo que Barcelona también
realiza acciones específicas
este campo. Así, además de
�prestar apoyo económico a numerosas ONG's para la
realización de proyectos para el desarrollo, hemos
'Barcelona Solidaridad", que
instituido el premio anual
este año celebrará la ter era edición, y que premia
iniciativas en favor de la inifancia en el Tercer Mundo.
Y procuramos también generar los recursos que nos permitan
tener capacidad de respuesta en situaciones excepcionales
o de crisis, como son
los
dos convoyes de ayuda
humanitaria enviados rec'entemente a Sarajevo, la
colaboración en la Campañ por la Paz en el Sahara
Occidental o la ayuda en
la
financiación de autobuses
abana.
urbanos para la ciudad de La
Finalmente, y como consta ein la declaración entre las
ciudades de Rio de Janeiro y Barcelona que en el curso del
año 92 han sido capitales lel mundo con ocasión de la
Conferencia de Naciones Unidas sobre Medio Ambiente y
Desarrollo y la celebración de los Juegos Olímpicos,
quiero recordarles que el prTgreso de la humanidad se ha
realizado siempre mediante la cooperación, a través de la
creación de estructuras cada vez más amplias, más
complejas, más diversificadls.
El progreso va unido siemipre a la asociación y al
10
�intercambio, a la integraci n de las unidades existentes
en unidades mayores. Las ciudades construyen los vínculos
más inmediatos y más abiertos por la base, generan la
cultura del civismo que inegra lo más propio, lo que
identifica a cada uno con lo más abierto y universal.
Por eso, hoy, civismo y univ rsalïsmo son las dos caras de
una misma realidad. Un solo Tundo unido por los lazos que
las ciudades tejen entr ellas. El mundo de los
ciudadanos.
1
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-1997
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4216
Title
A name given to the resource
Conferència Internacional de Cooperació Regional i Municipal / Acte de cloenda
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Europa federal. Civisme i federalisme.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Florència, Itàlia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Globalització
Liberalisme
Cooperativisme
Municipis
Relacions Internacionals
Territoris
Acció política
CMRE
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-03-06
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1311/19930310d_00537.pdf
c1e93fcb24baf22d6ff7c9658529a1c7
PDF Text
Text
VISITA DE L'ALCALDE A L'IN4TITUT DE BATXILLERAT "EMPERADOR
CARLES"
10 de març del 1993
Jo vinc a parlar-vos de Barcelona, que és la meva feina. Del
moment que viu la nostra citat, del moment que vivim els
barcelonins i les barcelonines, però primer voldria parlar una
mica del context internacional i dels canvis que hi ha hagut a
nivell europeu i mundial, i de com ens afecten.
Hi ha qui diu -per exemple Raimon Obiols, que fa relativament
poc va escriure un llibre que es diu "Els futurs imperfectes" i
que crec és de les persones que més aviat va veure venir que a
Europa hi hauria canvis importants-, que el 1989 va ser
l'autèntic canvi de segle; que no haurem d'esperar l'any 2000
perquè els canvis importants van començar amb la caiguda del mur
de Berlín. En aquell moment va desaparéixer tot un món, el món
comunista als països de 1'E$t; de retruc va desaparéixer la
sensació, sobre tot a Amèrica, que hi havia un enemic, un altre
món; els països del tercer món en van sortir en certa manera
desavantatjats perquè estaven acostumats a jugar amb la
contradicció entre Amèrica i unió Soviètica i tractar de treure
algun benefici d'aquesta situació; curiosament, però, petites
guerres que no sortien per por a encendre l'espurna d'una guerra
atòmica, ara si que s'encenen i n'hi ha per tot arreu. D'alguna
manera, amb els noranta, hem entrat en el que podríem dir el
segle XXI.
S'han donat passos ferms cap a la unitat política de la Comunitat
Europea. Tot i que surten tensions, provocades per la importància
que tenen les modificacions que comporta aquesta unitat europea,
com ara la unificació d'Alemanya, que ha fet que el país que és
el centre i el motor econòmic d'Europa estigui en crisi, amb unes
tensions econòmiques molt fartes que ens afecten a tots. Ha
entrat en vigència el mercat!únic europeu -des del dia 1 de
gener-, i estem en ple procés de ratificació del Tractat de
Maastricht. Ja heu vist que i a Anglaterra o a Dinamarca hi ha
hagut problemes per això, i França van passar el referèndum
molt justet, però continua i va endavant el procés d'Unió
Europea. Ha començat fins i tot la negociació amb nous països que
volen entrar a la Comunitat, com Austria, Suècia, Finlàndia i
Noruega. Espanya, i altres països del sud d'Europa, està jugant
�amb això justament per aconseguir que la Unió Europea tingui en
compte el factor de cohesió, és a dir, que no hi hagi una Europa
del nord rica i una Europa del sud més pobre, sinó que hi hagi un
fons de cohesió que permeti portar una part de la renda més alta
que hi ha al nord cap al sud. Espanya està condicionant el seu
vot a favor de l'ampliació al fet que es compleixin els fons de
cohesió; això ens està ajudan econòmicament. I cada país està
jugant els seus interessos, co és lògic.
En l'Europa i en el món d'avui ara som més interdependents els
uns amb els altres i està menys clar que abans què és el que pot
passar. Ja no és tan fàcil preveure quines coses poden succeir.
Fins i tot el fantasma de la guerra s'ha instal.lat en llocs que
era imprevisible que ho fes.
Vosaltres segur que esteu pendents de les noticies i les aneu
seguint. S'ha de llegir els diaris, encara que de vegades faci
una mica de mandra perquè és lletra molt petita. Quan jo em faig
fer estudis, i demano com este un determinat barri o un problema
concret de la ciutat, la millor manera que hi ha d'estudiar totes
aquestes coses és agafar un bon arxiu de premsa i llegir tot el
que s'ha publicat. De fet, quasi tot surt als diaris, i fins i
tot diuen que els sistemes d'informació i d'espionatge o
informació confidencial treuen gairebé tota la seva informació
d'una bona lectura dels dïarisl Jo us aconsello que els llegiu.
La lectura de diaris en aquestipaís està molt per sota del nivell
que hi ha a Europa, i diuen que és perquè la televisió va arribar
molt aviat, molt abans del procés de democratització, i la gent
s'hi va afeccionar abans de tenir el costum de llegir diaris que
diguessin alguna cosa, perquè els diaris del temps d'en Franco no
deien ben bé res. Ja sabeu aquell consell que donava el general
Franco quan li venien a protestar o a dir-li que alguna cosa no
funcionava: deia "menos viajar y más leer los diarios", és a dir,
que la gent no havia d'assebextar-se de les coses i llegir els
diaris del règim, que no deien{res. Després de la desaparició del
franquisme, els diaris diuen coses, de vegades equivocades o
contradictòries, i això pot desorientar, però la democràcia és
així.
Jo imagino que vosaltres aneu seguint aquests canvis accelerats,
i imagino que esteu preocupats, com tots ho estem una mica, per
la intolerància. Es a dir, per les situacions que es veuen sorgir
en el món, a Alemanya, al centre d'Europa, que impliquen
intolerància dels habitants d'un lloc respecte dels que venen de
fora, cosa que abans potser no es produïa i ara es produeix amb
més intensitat. Es tracta de la xenofòbia o el nacionalisme
exacerbat, com és el cas de Iugoslàvia.
2
�Són temes en els quals Europa s'havia acostumat a no haver de
preocupar-se'n des de la guerra mundial, pagant el preu d'una
divisió
del món en dos blocs enfrontats però que tenia
l'avantatge d'una certa estobilització.
En canvi, ara, en
aixecar-se aquesta pressió de les dues potències mundials, a
cada racó d'Europa on hi haiun greuge comparatiu, un greuge
històric, s'aixequen veus, reivindicacions i fins i tot guerres,
guerres que poden ser fratrici$es com és el cas de Bòsnia.
No hi estàvem acostumats, isobte cada vegada que això surt.
Sobte que a Rostock, a Alemanya, hi hagi manifestacions contra la
presència de gent estrangera. Això a Europa havia passat els anys
trenta; justament el feixisme , i el nazisme van néixer en relació
amb aquest esperit explosiu, codi pel que és diferent. Però la
guerra els nazis la van perdre i tots crèiem que ens hi havíem
vacunat, que teníem un "se$uro" contra la intolerància i el
feixisme, però no és així. Hi ha nous brots d'intolerància.
Personalment, jo crec que no hi haurà nazisme, que no hi haurà
feixisme, i que els brots que ara veiem no són el cap d'un llarg
animal, sinó que són petites manifestacions d'un malestar, mal
dirigit en tot cas, però que no produirà -estic convençut- una
situació com la que va haver-hi els anys quaranta. Però si que és
cert que ens sobte que entre germans hi hagi la violència que hi
ha, i que sigui a la part del món més evolucionada. Europa ha
estat sempre la punta de la cultura, mundialmente, i al mateix
temps, però, ha donat aquesta mena d'espectacle de lluites
tribals que són molt semblants a les que es puguin donar a
Somàlia o a qualsevol punt d'Africa. Aquí hi ha un gran misteri
que jo crec que, entre tots, en aquest final de segle haurem
d'anar desentrallant.
Mentre, els Estats Units fan un gran canvi amb l'elecció de Bill
Clinton com a president. Es passa una pàgina de la història del
món, i igual com ha desaparegut el comunisme desapareix el que
se'n deia el neo-liberalisme ultraconservador, amb la política de
Reagan i Bush als Estats Units o de Margaret Thatcher a
Anglaterra, que es basa en dues coses: llibertat salvatge pel
mercat, sense cap mena d'impediment, i al mateix temps un
nacionalisme fortíssim que unifica el país, malgrat les seves
diferències socials cada vegada més grans -als Estats Units un
80 per cent deis habitants tenen menys diners ara que fa déu o
dotze anys-; unifiquen el país mitjançant l'agressió contra
Saddam Hussein o contra la petita illa de Granada, fan de la
nació un tot sobre la base d'una política internacional agressiva
atès que interiorment el que fan és dividir el país socialment.
Ha mort el comunisme, però ha mort també un model anti-comunista,
obertament conservador i basat en un Estat, malgrat tot, fort.
3
�Na sabem ben bé què en sortirà. de la situació actual dels Estats
Units. Hi ha molta gent que diu que Estats Units es tancarà,
perquè, diuen, Clinton ha guanyat les eleccions sobre la base de
dir que l'important no és Saddam Hussein sinó la situació
interna. Per exemple, si llegiu el diari d'avui, sortia Hillary
Clinton explicant la reforma sanitària dels Estats Units, i diu
que es podrà disminuir el cost fabulós del sistema sanitari sobre
la base d'impostos més alts sobre el que ells en diuen el
"pecat", sobre l'alcohol i el tabac; aquests dos impostos haurien
de pagar la reforma sanitària de tal manera que es permetés
extendre l'assistència a tothom alhora que es tanquen algunes de
les fugides de fons més importants, com l'excés de consum de
medicament o el fet que els metges estan tan espantats de poder
fallar que només per garantir la seva pròpia seguretat fan un
número de proves i anàlisis que van molt més enllà del que
l'economia del país pot suportar.
Hi ha una mica d'interrogaflt respecte com tot això anirà
evolucionant i sobre què voldrà dir aquests Estats Units més
introspectiu, que es preocupamés de si mateix que del món, per
bé o per mal, i quins efectes tindrà a Europa. Potser és veritat
que els Estats Units s'ajuntaran amb altres països americans i
prescindiran més d'Europa, però també és veritat que ara als
Estats Units es parla un llenguatge que Europa entén, que
nosaltres entenem.
*
Aquest és el món on estem, però
Però anem ja cap a casa nostra
cal saber què fa, què hi pinta aquesta ciutat.
Barcelona ha jugat un rol impo*tant en els darrers anys. Ha estat
el centre d'atenció internacional l'any 92 amb l'organització
dels Jocs, i no només amb l'organització dels Jocs sinó amb la
seva preparació. L'esforç que es va fer perquè Barcelona pogués
guanyar la nominació olímpi a, que recordeu va ser el 17
d'octubre, dia en què totho va sortir al carrer, ja ens va
col.locar en el mapa del món solt més del que estàvem abans, i
des d'aquest punt de vista va millorar la nostre posició
relativa.
Els Jocs han anat bé, molt bé. La ciutat ha quedat molt bé. S'ha
pogut dir que els Jocs han estat els millors de la història. I
això es diu sempre, però cost molt que es pugui dir. Es a dir,
per aconseguir que realment es pugui dir això s'ha d'haver
lluitat molt abans. Els barcelonins tenim una mica la sensació, i
ara que estem llegint el que està passant a Atlanta, que realment
els de Barcelona van ser els millors que hi ha hagut. Fins i tot
4
�hi ha premsa americana que diuen que els Jocs haurien de fer-se a
Atlanta el 1996, perquè toca, i després tornar aquí perquè aquí
ja ho tenim tot: tenim Mediterfània, tenim Montjuïc, tenim tot el
que s'ha de tenir i no caldria buscar, diuen, una altra ciutat.
Hem quedat bé. En canvi, fa uns anys ho vèiem molt negre. No sé
si ho recordareu, perquè abans potser seguieu menys l'actualitat
social i de la ciutat, però fa cinc o sis anys molts deien que no
seríem capaços d'organitzar els Jocs, que no els podríem pagar,
que quedarien moltes obres per fer, que no acabaríem les rondes
ni els estadis a temps, que la fórmula dels voluntaris
fracassaria, que hi hauria greus problemes de seguretat com a
Münich l'any 1972, que l'organització aniria bé però que seria un
fracàs perquè els esportistes espanyols no guanyarien medalles,
que el català quedaria relegat a un segon lloc, que no tindríem
lloc per allotjar els visitants. S'havia dit de tot, i tot va
anar molt bé. Va anar molt bé l'organització, i va anar molt bé
l'organització, no només dels Jocs, sinó també la de la ciutat
durant els Jocs.
Ja sabeu, perquè ho hem dit moltes vegades, que els Jocs eren una
gran excusa, un gran pretext per dur a terme una transformació
profunda de la ciutat en pocs anys. I això ho saben, encara que
no sempre ho diguin, els ciutadans barcelonins, que pensen: els
Jocs ens interessen, però en4 interessen també perquè la ciutat
canviï. Aquesta és l'equació que els barcelonins han entès bé:
per resoldre problemes i mancances antigues, Barcelona ha
aprofitat l'ocasió.
Alguns, per exemple, havien proposat que la vila olímpica dels
esportistes s'ubiqués fora de Barcelona, però construir-la dins
de Barcelona ens va donar l'Oportunitat de remodelar un barri
sencer i obrir Barcelona al malf.
*
Aquí és on voldria que veiessi
unes diapositives.
(Comentaris a les diapositives)
- Aquesta és la situació del Poblenou abans. Veieu l'avinguda
Icària, algunes fàbriques i 1 via del tren. El maig de l'any 89
vam treure la primera travessa del tren de Mataró, que ja no hi
va passar més. Treure la via del tren va ser el més important,
era el que els tècnics en diuen el "camí crític", és a dir,
l'operació que has de fer primer i més depressa per poder
continuar i aconseguir els objéctius.
�- Aquí veieu com es va haver dé treure tot un racó de ciutat, que
era de finals del XIX, amb unes velles fàbriques que amb el temps
havien estat abandonades. El aquesta zona pràcticament no hi
havia habitatge.
- Aquí comencen a pujar les torres de la Vila.
- Aquí veieu la Vila pràcticament feta. Aquesta mena de gran
mançana és el model de l'urbanisme que s'aplica, i que està tret
una mica de la Viena dels anys 20, un urbanisme racionalment
pensat. A dintre podeu veure unes construccions més baixes, que
són les primeres que s'han venut, curiosament; és una mica el
model de la caseta i l'hortet.
- Aquí està la Vila acabada. Aquest carrer és el carrer Marina,
que sempre ha tingut aquest nom però ningú no entenia perquè no
arribava al mar, i ara si que hi arriba.
- Aquest és el Port Olímpic.
- La platja.
- Això és justament el final del carrer Marina, que s'endinsa en
el Port Olímpic. Al final d'aquest carrer està previst que hi
hagi un nou palau de congresso3. El Port Olímpic es va fer d'una
manera que hi hagi els fonaments del que serà el nou palau de
congressos.
- Oh!... Ja sabeu que aban4 els de Girona ens deien, als
barcelonins, els de "Can Fangá", perquè quan a finals del segle
passat la Rambla encara no estava pavimentada i els "senyorassos"
de Girona baixaven al Liceu, sthavien d'enfangar. I ara ens diuen
els "oi què maco", perquè el4 barcelonins quan arriben a Girona
ho troben tot molt maco, diuen¡"oi què maco".
Aquest és el nou perfil de latciutat. Montjuïc sempre l'havíem
vist des del Tibidabo o des d4 l'Eixample. Aquesta és la nova
imatge de Montjuïc com un penyasegat que cau en sec, amb el
castell al capdamunt i la sevavessant de ciutat.
- Els Jocs ens han permès connectar tots els racons de la ciutat
i millorar el trànsit amb les rondes.
- Això és el parc de l'Estacióldel Nord.
- Aquesta és l'àrea de la Vila Olímpïca de la Vall d'Hebron, que
té 500 pisos mentre la del Poblenou en té dos mil. Aquí Barcelona
ha aconseguit recuperar un altjre barri, que en principi estava
�destinat a tenir una densitat molt més gran de la que ara té.
Tota aquesta zona, que estava destinada a ser un altre Sant
Martí, una Verneda -per dir-bo d'alguna forma-, un àrea molt
castigada per la densitat, ara ha acabat sent molt equilibrat.
- Un altra de les coses que he4i aconseguit és l'aeroport.
- Aquí estem ja a les rondes. Aquest és potser el punt més
difícil: és el moment en què la ronda Litoral, que ja venia des
de l'autopista de Martorell quan s'arribava a Sant Feliu de
Llobregat, comença la part ciutadana. Això va ser el més difícil
de construir.
La gent de vegades es pregunta per què aquest troç no és més
ampla, però aquí la ronda Litoral no podia ser més ampla. Les
ciutats pesen, i en comptes de ser indiferents als seus límits,
pesen sempre cap a la vora del mar; neixen prop del mar i
concentren totes les activitats. Per aquí passen tots els fluxes
de transport, i de transport d'energia; totes les canonades de
gas passen per aquí, igual que les conduccions elèctriques o les
línies telefòniques; hi ha vie$ de tren. Aquí no era fàcil fer-hi
passar una autovia urbana. Quan la gent es queixa dels problemes
que hi ha no tenen en compte una cosa molt important, i és que la
vocació de la ronda Litoral és ser urbana, ser més carrer de
ciutat que no pas lloc de tràfic per als camions que travessen la
ciutat.
Aquests camions no haurien de 4assar, però hi passen perquè abans
anaven per la B-30, i allà, o havien de pagar peatge o havien
d'agafar el lateral i trobar-sé que paraven a totes les cruïlles:
un trenta per cent del tràfic de grans camions va decidir
abandonar la B-30 i ficar-se no ja per la B-20 que seria la
ronda de Dalt, sinó per la B -40, que és aquesta. Però la B-10 no
està pensada per això, està pensada per un tràfic urbà. Està
pensada per al senyor que viu al Maresme i se'n vol anar a
l'Aeroport de El Prat, per a la persona que viu a Les Corts i ha
decidit anar al Port Olímpic.
La gent es pensa que en el movent que es fa una infrastructura
d'aquestes s'ha d'haver resoltjtota la seva problemàtica, però en
realitat la construcció és el "hardware", i després falta el
"software", la gestió d'aquesta infrastructura, per optimitzarla, i això és el que ara esteu fent. Això vol dir, per exemple,
que ara nosaltres estem dient que de 8 a 10 del matí i de 6 a 8
de la tarda no hi passin camions de més de deu tones, perquè són
les hores punta; hem mesurat les intensitats horàries i hem vist
que la capacitat de la ronda Litoral és sobrepassada en aquests
dos intervals. Per tant, en aquestes hores reenviem els camions
7
�cap a la B-20 i la B-30. Idèalment hauria de ser en totes les
hores, però veurem quins sistemes més o menys sofisticats de
control dels fluxes permeten que la utilització de les rondes
sigui l'òptima.
¡
- Aquí tenim diverses diapositives de les rondes. Les rondes
tenen deu carrils, sempre, ei tot el seu recorregut. O bé dos i
dos en els centrals i tres iltres en els laterals, o bé a la
inversa.
*} *
*
Després d'aquestes transformacions, la Barcelona real ja no és la
que va des del carrer Prim fins al carrer Badal -al límit amb
l'Hospitalet- i des de Collserola fins al mar, sinó tot allò que
les rondes i el túnels agafen. Perquè en el mateix temps que
abans arribàvem des de Collseola al mar i des del carrer Prim a
Badal, ara anem pràcticament ?es de Sitges fins a Montgat i des
del mar fins a Terrassa.
i
Això és un canvi fonamental pet a una ciutat, perquè vol dir que
tot el seu sistema de valors i de preus canvia. Perquè els valors
i els preus d'un terreny depenen de la seva accessibilitat, de si
és més o menys difícil arribar-hi o de si està ben situat. I quan
un mateix punt, sense variar él lloc, és més accessible, el seu
valor s'incrementa. El seu valor en un sentit positiu, no el seu
cost; el seu atractiu.
De tot aquest canvi, hi ha tites coses que cal destacar per a la
gent jove.
Gràcies als Jocs, a Barcelona hi ha més espais lliures i més
espais públics, sobretot instal.lacions esportives, però també
places, pistes de monopatí, parcs i equipaments cívics de tota
mena.
En segon lloc, la situació econòmica de Barcelona és millor. Avui
hi ha més oportunitats laborals i de futur per als joves. No
estic dient que el cicle ara sigui favorable, que no ho és, sinó
que sense l'esforç que vam fer sense la inèrcia que vam agafar,
ara estaríem molt pitjor. Barcelona, el 1982, deuria estar
aproximadament a un 20 per cent d'atur, i la joventut en un 30
per cent; havíem arribat a un moment en què un de cada tres joves
en edat de treballar, sortint del estudis, estava parat. La
situació actual de l'atur global és molt millor, malgrat que
tornem a estar malament, o comencem a estar pitjor del estàvem fa
un o dos anys. A Barcelona ara no arribem al 10 per cent d'atur,
que entre els joves déu ser d'un 10 o un 15 per cent.
8
�A Espanya torna a haver-hi la mateixa taxa d'atur de fa deu anys,
amb quasi tres milions d'atyrats, tot i que s'han creat un
1.300.000 llocs de treball. I us preguntareu com pot ser. L'atur
és el mateix perquè l'atur es mesura pel nombre de persones
potencialment actives, és a dir, homes i dones d'edats compreses
entre els 18 i els 64 anys i no incapacitats laboralment, que
volen treballar. Es deixen a fora, no només els jubilats i els
nens, sinó també les mestresses de casa, les senyores que diuen
que no estan buscant feina. Durant aquests deu anys ha succeït
que s'ha incrementat enormement, gràcies precisament al
creixement econòmic, el nombre¡de dones que han decidit que volen
buscar treball. Fent això, ¡aquestes dones passen a ser dones
aturades que abans no ho eren: Així com hi ha un milió més de
dones que treballen respecte deu anys enrera, l'atur no ha
minvat, perquè hi hagut un *ltre milió que ha decidit buscar
feina.
La segona part és que mentre Espanya ha tornat a la taxa d'atur
del 1982, Barcelona no hi ha tornat. Per què ? Perquè a
Barcelona hi ha hagut tot aquest esforç, que ha donat un més gran
dinamisme econòmic, i tot i que ara la conjuntura sigui dolenta,
partim d'unes bases més bones que les que teníem temps enrera.
En tercer lloc,
gràcies als Jocs, gràcies a l'èxit dels
voluntaris olímpics i paraljimpics, estem en condicions de
promoure una participació act4va més gran, i especialment dels
joves, en la vida de la ciutat.
Està clar que els voluntaris ho eren per als Jocs, però molts
d'ells, o molts de vosaltres,Ï heu demanat continuar, i per això
des de l'Ajuntament hem donat lrsuport a una associació anomenada
Voluntaris 2000 i hem impuls4t el projecte Sempre Voluntaris.
Aquest programa, organitzat per l'Area de Benestar Social,
ofereix fins a setanta entitats barcelonines que demanen
voluntaris per a una colla do coses que tenen a veure amb el
benestar social, la cultura i 'esport.
Aquests voluntaris ja no seran per uns Jocs olímpics, sinó per a
les olimpíades que suposa fer Ona ciutat millor cada dia.
* * *
Preguntes dels assistents.
-
Bicicletes, contaminació atmcsfèrica i iniciatives per afavorir
la conducció en bicicleta per ]a ciutat.
9
�A Barcelona es van començar à fer carrils-bici fa uns sis anys
aproximadament. Un dia em vaig llençar amb uns quants regidors,
un diumenge pel matí, per la Rambla Catalunya, i vam demanar a la
Guàrdia Urbana que reservésçla Rambla Catalunya, el carrer
Còrsega, un troç del carrer Muntaner, Diputació i un carril del
passeig de Gràcia. I aquest Va ser el primer carril-bici que hi
va haver. Després, aquest carril ha caigut en desús, perquè la
inèrcia, si no la combatim, iforta a que les coses tornin a ser
com abans.
El segon carril-bici va ser a ia Diagonal, i funciona. Jo crec,
modestament, que és correcte. Va des de la plaça Francesc Macià
fins al capdamunt de la zona universitària. T'hi has d'anar
parant a les cruïlles quan hi la llum vermella, però fins i tot
hi ha un semàfor indicatiu per a les bicis i el carril està
pintat a terra.
La idea és continuar. I dic estant aquí el regidor de Joventut,
que és qui ho ha de fer, i jas'espabilarà. La idea és continuar
des de la plaça Francesc Macià!fins al passeig de Sant Joan -tota
la Diagonal-, a passeig de Salt Joan cap a baix fins el parc de
la Ciutadella i des d'aquí, per darrera, pel carrer Wellington i
el passeig de Circumvalació, fins a la Vila Olímpica, i per la
Vila Olímpica fins al Besòs. Es podria fer tot el recorregut
teòric de la Diagonal: des de Diagonal-Mar, que és a la
desembocadura del Besòs, firis al capdamunt de la Diagonal a
Pedralbes.
Això es pot fer, i fa temps q4e se'n parla. Jo crec que té pocs
problemes. S'han de fer algunes adaptacions a les voreres, amb
algun gual, s'ha de pintar a terra, s'han de posar uns indicadors
semafòrics, i potser asfaltar alguns troços de la Diagonal que no
estan massa bé.
(^
A la Vila Olímpica hi ha molta gent que hi va, en bicicleta, i us
ho dic per si us pot inteifessar. I hi ha un llogater de
bicicletes que està davant dell'Estació de França, i que està
obert dissabtes i diumenges. S;hi pot llogar una bici per un preu
relativament mòdic i anar des $e l'Estació de França fins allà on
es vulgui: al passeig Nacion4l de la Barceloneta, que ara està
magnífic sense els tinglados i permet anar arran de l'aigua fins
a l'escollera, seguir pel passeig Marítim, i per Vila Olímpica
fins pràcticament el Besòs.
Un altre que s'ha dit que es faria seria l'Escorxador-Ciutadella.
Es evident que Barcelona té una pega respecte, per exemple,
d'Amsterdam, que és la ciutat de les bicis. Barcelona és més la
10
�ciutat de les motos en part pe desnivell que hi ha, de dos-cents
o tres-cents metres, des de la base de Coliserola fins al mar.
Però, en canvi, pels carrers transversals si que s'ha de poder
fer, sigui per la Gran Via osigui per la Diagonal. I aquesta
comunicació de l'Escorxador fins a la Ciutadella, que ajudaria
molt, seria fantàstica. La podem fer i la farem.
Quant als aparcaments,nosaltres ara estem començant a fer
aparcaments per motos, no a la vorera sinó al carrer. La nostra
gran preocupació entre el vianant i el vehicle s'ha trencat, i
que els vehicles ocupin les vores. Això és una cosa que no es pot
acceptar, i que anirem perseguint. La gent, abans, agafaven la
moto, encara que estigués en marxa, es posaven de peu i
l'aparcaven. Però ara hi hamotos molt grans que no es poden
pujar pel pes i aleshores puje amb la moto en marxa a la vorera,
aprofitant els guals de minusValids, que s'han convertit en el
pas per les "yamahas". En comptes d'anar caminant fins allà on
toqui, van per tota la vorera, i n'hi ha que aprofiten per
saltar-se una contradirecció.
Í
També hi ha cotxes que apargien sobre les voreres, que és un
crim. Es un crim perquè, primer, no es deixa passar la gent, i,
en segon lloc, les voreres no estan preparades per aguantar el
pes de vehicles i es fan malbé Hi ha repartidors, com aquests
camions blindats que porten es diners als bancs, que es posen
sobre les voreres del passeigde Gràcia i les destrossen. Hi ha
fins i tot serveis públics que R no respecten aquesta norma, com la
policia, serveis de manteniment elèctric, etc.
R
}
Tot això s'ha de canviar. Jo c]tec que amb la bici es pot ser molt
més tolerant, perquè és un màquina però es mou per energia
humana, no és un motor, i ami una mica de cura pot passar quasi
per tot arreu. A Califòrnia, Sobre tot a San Francisco hi ha una
cultura urbana que fa que el vianant i la bici tinguin prioritat
sobre els cotxes, i els cotxe, quan troben una persona, paren.
Aquí això no ho tenim, però o som la ciutat pitjor, de manera
que hauríem d'agafar una mica aquest model californià. Seria una
mica l'olimpíada de la qualitat de vida que jo us proposa.
I no és impossible. NosaltZ'es hem distribuït ara un manual
d'urbanitat, que també us arribarà a l'Institut, en el que aquest
tipus de coses es comencen a e4tendre.
Si tot això ho haguéssim dit fa cinc o deu anys, m'haguessiu
esbroncat. I ara no. Per què ? Perquè la ciutat ha guanyat una
certa legitimitat davant del ciutadá, fins i tot davant del
ciutadá jove -que és més exiger.t-, perquè s'ha sabut transformar,
ha sabut millorar, i hi ha un vot de confiança en la ciutat. Ara
11
�es tracta que aquest vot de confiança s'aprofiti perquè
l'ecologia avanci i la màquina retrocedeixi una mica, sense
perdre comoditat però a base d'anar substituint progressivament
el vehicle per una via més humanitzada.
Aquest és el gran repte de Barcelona, la urbanitat; no
l'urbanisme, perquè l'urbanisme ja l'hem guanyat, ja el tenim, i
ara toca la urbanitat i el civisme.
- Pregunta sobre el motiu principal per fer els Jocs Olímpics. Si
ha estat per transformar la ciutat, vol dir que l'esport no ha
comptat per a res ?
Jo crec que la ciutat de Barcelona volia les dues coses. Volíem
tenir els millors atletes del món aquí, fomentar l'esport,
millorar les instal.lacions esportives, divertir-nos, ser el
centre d'atenció del món durant quinze dies, però sobre tot
volíem recuperar cinquanta anys perduts. Una cosa s'ha convertit
en el pretext de l'altra, que jo crec que era més important.
Si no fos per això, no estaríeth aquí parlant de Jocs Olímpics. Ja
haurien passat, i avui no estem fent nostàlgia. El que estem fent
és analitzar com està la ciutat després dels Jocs i gràcies a
l'esforç de deu anys que s'ha iet pels Jocs.
- Pregunta sobre instal.lacions olímpiques tancades al públic.
Depén de quines. Hi ha quatre instal.lacions, que són l'Estadi,
el Palau Sant Jordi, el Velòdrom d'Horta i el Pavelló Municipal
del carrer Lleida, que han costat molts diners i es lloguen. No
es fan servir per a tothom, sinó per gent que paguen per
utilitzar-les.
L'èxit ha estat tan gran, que hem constituït una societat anònima
que es diu Barcelona Promoció Olímpica S.A., que és cent per cent
municipal però funciona com un4 empresa. El que fa és cobrar als
usuaris; si fan el Solo Moto l o el que sigui, els cobra un preu
determinat; si es fa un con9ert de rock a l'Estadi, aquesta
societat cobra, suposem, trenta milions, i cobra dels
organitzadors, que també van 4 fer-hi el seu negoci i se'ls pot
es fa servir per
exigir un pagament. El Velòdrom, a més,
entrenaments,
em penso que de jugadors de rugby i per temes de
gimnàsia,
i si hi passeu al vespre veureu que hi ha llums i gent
treballant-hi, perquè es lloga a diverses federacions esportives.
12
�D'aquesta forma, la crítica que es podria fer que a Barcelona els
Jocs li han costat molt, no e$ pot fer, en aquest sentit, perquè
la societat Barcelona Promoció reparteix un dividend a
l'Ajuntament. Es a dir, a la ciutat de Barcelona li representa
menys impostos.
Ara, això són aquestes quatre instal.lacions. Totes les altres,
si que estan obertes. I, per e*emple, a l'Espanya Industrial, que
és un dels regals que els Jocs han fet a la ciutat, ja hi ha
2.500 persones inscrites i 1.1300 en llista d'espera; són uns
quatre cinc mil socis, que paguen 2.500 pessetes al mes per tenir
accés a una varietat de serveis extraordinària. L'altra dia
calculàvem que si tinguéssim dues instal.lacions com aquesta a
cada districte, pràcticament .podríem dir que tots els ciutadans
de Barcelona tenen el seu polisportiu a un preu molt reduït.
I amb aquest preu reduït també cobrim gastos. El que passa és que
en aquest cas les despeses són menors, i per altra banda tampoc
no paguem amortització de les inversions que es van fer; això ja
ho paguen l'Ajuntament i l'Estat.
Avui, Barcelona és una de le4 ciutats d'Europa, sinó la ciutat
d'Europa, que ho té millor eniinstal.lacions esportives per a la
gent. Tenim 144 instal.lacion esportives municipals, contant-ho
tot, el que pugui haver-hi al sistema educatiu, els equipaments
de barri o els grans estadis.
Podeu preguntar del que volguet, no cal que sigui sobre els Jocs
Olímpics; de l'atur, dels joves, de l'economia, de política o de
la independència de Catalunya. L'altra dia vam anar a un institut
i es va aixecar un nano i va dir: vosté, com alcalde de
Barcelona, què fa per la independència de Catalunya ?, i tothom
va aplaudir; jo els vaig explicar que la meva àvia va néixer a
Andalusia, que el meu avi era de Sabadell i que la meva mare
venia de valencians, i que a mi m'interessava més anar tots junts
que no pas separats, i tothom a tornar a aplaudir.
- Pregunta sobre l'escut i la bandera de Barcelona.
Amb això hi ha una campanya, portada amb molt poca traça i amb
molta mala baba. L'escut de Barcelona és del segle XIV o del
segle XIII, i va començar amb les dues creus i les dues barres a
cada banda, que són quatre -dds i dos-. Hi ha gent que diu, amb
molta malícia, que això és dels temps del Franco; això s'ho va
inventar en Jaume I.
13
�Ara farem una exposició perquè ho vegi tothom, en la que hi haurà
tots els escuts que hi ha hagut durant la història de Barcelona.
Les barres apareixen de totes les maneres; hi ha quarters amb ha
dues, n'hi ha de tres, n'hi ha de quatre, i fins i tot amb cinc.
La més constant ha estat la de dues, la més antiga, la que ha
estat més històricament. A partir del segle XVIII, precisament
quan es treuen les llibertats a Catalunya amb Felip, és quan
s'instaura molt aquesta versió de quatre i quatre, que jo en dic
de vuit. Durant la Repúblic4 torna a ser moltes vegades la de
dues barres, i això és el que 1a anat quedant.
Hi ha gent, d'aquests que selles pensen totes, per atacar en
Maragall i l'Ajuntament, que diuen "aquests van en contra de
Catalunya perquè no posen les quatre barres a cada quarter, el
que fan és posar la bandera espanyola". Això no té res a veure
amb la realitat. Si tu agafes l'escut i el poses en forma de
bandera, hortizontal, pot semblar la bandera espanyola, però
tampoc no ho és; la bandera espanyola és roig, groc i roig, i la
bandera de Barcelona posada així no és així. La bandera de
Barcelona, però, no s'ha de pósar horitzonal, s'ha de penjar; la
bandera de Barcelona no és bandera, és escut; és un pendó.
Aleshores, té, a dalt a l'esquerra, la creu, i a baix a la dreta
la creu, i de fons les quatre barres, que se'n veuen dues i dues.
En aquest món hi ha de tot, i hi ha gent que se les pensa totes.
Diuen, a veure, "com podem demostrar que en .Karagall no es prou
catalanista i que l'Ajuntament tampoc", i s'inventen tot aquest
tipus de qüestions.
Jo crec que la bandera de Barcelona és molt maca. La bandera de
Barcelona és la bandera de Catalunya dels barcelonins, i per mi
és tan bandera catalana la bandera de Barcelona com la de
Catalunya. I a més té la Creu 4e Sant Jordi... "Toma ya!".
Aquestes són coses que segurament no tenen massa importància,
però que de vegades fan bullir l'olla de l'interés del públic.
Ara farem una exposició, que dins i tot penso que la podríem fer
mòbil pels districtes, però segur que està a L'Ajuntament. Em
sembla que el dia de Sant Joidi tornarà a haver-hi jornada de
portes obertes a l'Ajuntament, i s'aprofitaria per fer una
exposició de fotos de tots el0 escuts que hi ha a l'Ajuntament.
Es impressionant, perquè n'hi ha de dues, de tres, de quatre i
fins i tot de cinc barres. En tot cas, a l'Ajuntament o al
Col.legi de Periodistes es firà una exposició sobre el tema de
l'escut.
14
�- Pregunta sobre si els joves guanyen amb la unificació d'Europa.
Jo crec que si. La part do*enta, quina és ? Es que totes
aquelles àrees que no tinguii molta productivitat ho tindran
malament, perquè les seves empreses aniran tancant per l'efecte
de la competència d'altres empreses europees. Des d'aquest punt
de vista, no és que sigui negatiu, perquè t'obliga a treballar
millor, però es passarà pitjor durant un temps. L'altra part del
tema és que Barcelona, per exemple, pot guanyar aquesta aposta;
altres ciutats ho tenen pitjor¡ però Barcelona pot guanyar perquè
des de fa molt temps està oberta a Europa, la tenim molt a prop,
i els hàbits europeus de treballar no ens costaran massa de fer.
I hi ha un altre vessant que és enormement positiva per als
joves, sense cap mena de du]te. Es el plus de llibertat que
Europa representa. Treure les 4ronteres vol dir que pots estudiar
en una universitat estrangera, que el títol et valdrà. Hi ha un
període de transició, però jo 'veig, per exemple, que les meves
filles estan estudiant i estan pensant fer un any en una
universitat europea, amb un4 beca Erasmus o amb el que sigui.
Això es convalidará aquí, i¡abans no es podia. Quan jo era
estudiant no em van convalidar res; jo vaig estudiar a fora i
vaig haver de tornar a començar gairebé des del principi perquè
el títol que jo m'havia llicenciat a la Universitat de Barcelona
pràcticament no servia enlloc.;
De la mateixa forma, nos4ltres tindrem més accés com a
consumidors; com a producto zt s ens farà patir, però com a
consumidors ens afavoreix. Vol dir que tots els productes i
serveis europeus els podrem comprar a preus europeus, i si a
França fan les galetes més barates i millors, comprarem galetes
franceses. Hi haurà aquesta llibertat. La mateixa llibertat de
transport, o la llibertat de compte corrent; ara, per demanar un
crèdit has de pagar, suposen, el quinze per cent, però si
s'unifica Europa tal com està previst, com Alemanya o Anglaterra
tenen els tipus d'interés més baixos, podràs anar a un banc
anglès o alemany, fins i tot instal.lat a Barcelona, i que et
donguin un cr-edit al 8 per cent.
Avui en dia, per exemple, les nacions europees que ho tenen
millor tenen hipoteques a quinze, vint o trenta anys i amb tipus
d'interés del 9 per cent. Aleshores, és clar, amb unes condicions
així, el mercat de la vivenda seria més assequible. Entrar Europa
voldrà dir que el Banc Hipotecari espanyol i la banca espanyola
s'hauran d'amotllar a aquestel condicions, i els joves podran
comprar cases. La unificació europea va per aquí.
15
�Si no hi ha cap més pregunta, jo us agraeixo l'atenció, i us
demano que participeu en l'olimpíada de demà -no la d'ahir-, que
és la de fer entre tots de Barcelona la millor ciutat d'Europa,
si pot ser. Compto amb vosaltres. Moltes gràcies.
16
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4217
Title
A name given to the resource
Institut de batxillerat "Emperador Carles" / Xerrades
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Globalització
Relacions Internacionals
Educació
Infraestructures
Economia
Barcelona
Territoris
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-03-10
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1426/19941214d_00662.pdf
bcc8da83fbf0de64a65e7692ffa4f5ad
PDF Text
Text
Data: 14.12.94
GUIÓ
Per a:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (AB)
Visita a l'Institut de Batxillerat "Doctor Puigvert".
(c. Coronel Monasterio,1 / passeig de Sant Coloma). 10:00 hores.
De cara a la visita de l'Alcalde a l'Institut de Bat¡xillerat "Doctor Puigvert", es fan avinents els
aspectes següents:
- La presencia a l'Institut "Doctor Puigvert" s'inscriu dins de les visites que l'Alcalde fa
periòdicament als centres públics d'ensenyamentl secundan, i es la primera que tindrà lloc el
curs 94-95. Les anteriors van ser a l'Institut "Fort Pius" (Eixample) i a l'Institut de la
Maternitat (Les Corts), ambdues el passat mes de juny.
- És previst que la visita inclogui, per aquest ordre:
Breu recorregut per les instal.lacions del centre.
- Entrevista a l'emissora de radio de l'Institut.
- Intervenció de l'Alcalde davant deis alumnes (*).
- Preguntes deis assistents.
j
(*).
Prèviament a les paraules de l'Alcalde, es preveu que intervingui la directora de l'Institut,
Maria Serrano. Hi seran presents el regidor de Joventut, Francesc Trillas, i Antoni
Santiburcio com a regidor-president del Districte de Sant Andreu.
A continuació del guió s'adjunta una propo$ta per a la intervenció de l'Alcalde.
(**). S'adjunta també el dossier informatiu trames per l'Area d'Afers Socials i Joventut sobre
l'Institut de Batxillerat "Doctor Puigvert" ij la seva relació amb els programes i ajuts que
ofereix l'Ajuntament.
,A1
CALDIA
! Re.sais9roi d'Err.vtln
21 DI r 1094
N
-
7 9
`-(
�De cara a la intervenció de l'Alcalde davant dels alumnes de l'Institut de Batxillerat "Doctor
Puigvert", se suggereix tenir en compte els elements següents:
0. Salutació als estudiants i introducció sobre la visita:
a). Interés de l'Alcalde a conèixer els estudiants de batxillerat i a explicar-los
l'estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntament: Vosaltres sou uns
barcelonins molt importants; la Barcelona del 2000 sou vosaltres.
b). Interés especial a escoltar les opinions i respondre les preguntes deis
estudiants: com veieu Barcelona, com la vpleu, qué hi faríeu.
c). Referència al barri i districte on es troba l'institut, i a la seva situació i
integració en el conjunt de la ciutat.
En aquest cas es tracta de la zona del Districte de Sant Andreu llindant amb Santa
Coloma de Gramenet. Es podria fer referència a:
- Nus de la Trinitat i Ronda de Dalt: exemple de la gran transformació de
Barcelona en els últims anys, que ha suposat l'organització de
comunicacions i una operació d'ordenació urbana amb un gran parc a
l'interior.
- Actuacions de millora urbanística' al Districte de Sant Andreu: la més
recent, la remodelació del carrer Gran de Sant Andreu.
- Projectes de futur: l'operació Sant Andreu-Sagrera, amb un conjunt
d'elements importantissims per a la projecció de la ciutat i d'aquesta área de
Barcelona en concret: estació del tren d'alta velocitat, creació d'una extensa
zona verda i construcció d'habitatges.1
�1. La
situació de Barcelona
Vinc a parlar-vos de Barcelona, que és la meva feina, del moment que viu la
nostra ciutat i que vivim els barcelonins i fies barcelonines.
Per parlar de Barcelona, cal, en p ri mer lloc, fer referència al context inte rn acional
en què ens trobem. La situació internacional és cada vegada més impo rtan t, i ens
condiciona a tots com a ciutadans del món i, sobretot, com a ciutadans europeus.
A més, en el cas de Barcelona això és especialment significatiu, perquè la nostra
ciutat s'ha guanyat a pols, gràcies a les millores dels últims anys, una posició
rellevant: Barcelona té un lloc destacat al mapa, quan quinze anys enrera eren
molt pocs els que ens coneixien.
a) El
context internacional
La transformació de Barcelona s'ha produït coincidint amb un món que ha canviat
profundament.
S'han donat passos ferms en la Unió Europea, tot i que no hi falten algunes
tensions. Estem en un mercat únic europeu i, des del punt de vista institucional i
polític, ha nascut la unificació d'Europa. Aquesta Unió Europea és a punt
d'ampliar-se amb tres nous països (Àustria, Suècia i Finlàndia), i els països del
Sud hem de fer sentir la nostra veu. Les ciutats i les regions estem representades
en un Comitè específic (impo rt ància que l'Alcalde de Barcelona, en representació
de tots els municipis d'Europa, sigui el vice-president del Comitè de les Regions i
presideixi el CMRE).
En els últims anys, i encara avui, h an canviat i estan canviant moltes coses. Hi ha
qui diu que al 1989 van passar tantes coses a tot el món -una de fonamental: va
caure el mur de Berlín-, que aleshores Va començar el segle XXI. Els règims
comunistes han desaparegut d'Europa, i h an donat lloc a una situació de més
llibertat i de més inestabilitat alhora. H an aparegut noves incerteses, perquè ara el
món no ens sembla t an segur, i Europa està vivint un seguit de conflictes
nacionals cruents, ben a prop de nosaltres.i La guerra segueix a l'antiga Iugoslàvia,
malgrat la intervenció de les NNUU i 1'OTAN, i són nombrosos els països que
pateixen enfrontaments civils.
�Hem de ser capaços de treballar plegats per la pau. En el cas de l'antiga
Iugoslàvia, des de Barcelona estem col.laborant amb els ciutadans de Bòsnia, i
especialment amb Sarajevo (convois d'ajut humanitari, subministrament de
material sanitari i de transport, telèfon lliurat a l'alcalde de Sarajevo...).
Vosaltres, que segur que esteu pendents de les notícies i que llegiu els diaris s'han de llegir diaris!-, sabeu que el món está molt canviat i molt trasbalsat alhora,
i també podeu contribuir per tal que els problemes deis altres països siguin
menys greus: els problemes deis altres són també els nostres.
Aquests dies haureu pogut veure o viure les reclamacions que fan moltes persones
i entitats perqué les Administracions destinin el 0'7% deis seus pressupostos a la
cooperació internacional. Aquesta és una reivindicació que cal atendre, perquè és
una fórmula encertada per donar resposta a les demandes d'altres pobles.
Des de l'Ajuntament hi col.laborem, i per això tenim un programa que es diu
"Barcelona Solidària", que aplega els esforços municipals per ajudar les
organitzacions no governamentals i per col.laborar directament amb altres països.
Vosaltres també podeu col.laborar, perquè moltes d'aquests organitzacions
necessiten voluntaris que els ajudin. El voluntariat és imprescindible. Amb els
Jocs Olímpics tots vam veure la seva importáncia, però és necessari que la
societat segueixi comptant amb els voluntaris. Vull animar-vos a qué us
interesseu per ser voluntaris i col.laboreu amb aquelles entitats que treballen per
millorar les condicions d'altres països, o de les persones que a la nostra ciutat, a
la nostra societat, demanen una atenció especial.
La solidaritat no pot ser un concepte buit. I vosaltres podeu ajudar a omplir-lo
de contingut
El nostre futur és Europa, però ha de ser una Europa on s'expressin tots els seus
pobles amb veu pròpia i on es configuri un marc de relació i de solidaritat entre
els ciutadans; una Europa multiracial i multicultural, on les minories siguin
respectades i protegides; una Europa conscient de les seves necessitats però
també deis problemes d'altres indrets del món.
3
Precisament, aquesta mateixa setmana celebrarem una Conferència que té el
nom de "Europa Jove" i que aplegará representants d'entitats juvenils i
d'ajuntaments de tot el continent. S'hi parlará de tolerància i deis problemes deis
joves, i les conclusions que en surtin ben segur que ens ajudaran a tots plegats.
�b) El canvi de Barcelona.
La ciutat to rn a a a fr ontar amb entusiasme nous reptes, està engrescada en
consolidar les millores que hem aconseguit i segueix generant noves iniciatives.
Barcelona ha demostrat la seva capacitat de treballar amb imaginació i
fermesa, i ara està decidida a fer-se valer i a desenvolupar nous projectes
que permetin millorar la qualitat de vida i el benestar de tots els seus
ciutadans.
Els anys 90 van començar amb una crisi econòmica molt forta. Aquesta crisi ens
va afectar un any després dels Jocs Olímpics, en un moment que la ciutat havia
fet l'esforç més important. L'organització dels Jocs Olímpics va ser la gr an excusa
per dur a terme una transformació profunda de Barcelona en pocs anys, que
resolgués molts dels problemes i mancances que arrossegava la ciutat. Alguns
dels principals dèficits han estat superats, avui podem dir que Barcelona és una
de les ciutats amb més perspectives de futur.
La ciutat, per tant, ha fet front a la recessió perquè ha estat situada en una
millor posició de partida i ha refermat 1a seva presència en el món.
El 92 va justificar l'impuls que aquesta ciutat necessitava, que tots necessitàvem
per encarar el canvi de segle. Hem aconseguit obrir Barcelona al mar (gairebé 5
Km de platges i nous passeigs marítims), connectar tots els racons de la ciutat i
millorar el trànsit amb les rondes, tenir més instal.lacions esportives que cap altra
ciutat, tenir més places, parcs, jardins i espais públics que ningú, i tenir àrees
modernes de la ciutat on abans hi havia deixadesa i marginació.
Aquesta transformació ha posat les bases perquè Barcelona superés la crisi.
Una crisi que ara està arribant al final: tots els símptomes indiquen que la
recuperació és un fet.
En el cas de Barcelona, les últimes dades diuen que l'economia de la ciutat haurà
crescut, quan acabi aquest any, prop d'un 2'5 per cent, per sobre del 2 per cent
que creixerà l'economia espanyola. Aquest creixement tindrà lloc per segon any
consecutiu, la qual cosa demostra que B ar celona ha ressistit millor la recessió.
�Les previsions per al 1995 també indiquen que l'economia de Barcelona creixerà
encara Inés (es calcula que ho farà també en un 2'5%).
El fet que l'economia creixi vol dir que també baixarà l'atur. Aquest és el
problema més greu de la crisi, i cal superar-lo. Barcelona, per la seva millor
posició, ha tingut uns índexs d'atur más 'baixos que a la resta d'Espanya i més
propers a la mitjana europea, però cal esmerçar más esforços en aquest sentit.
c) La promoció de la ciutat, els preus i les loportunitats per als joves
Aquests esforços s'han de concentrar en la promoció de la ciutat com a centre
econòmic, industrial i de serveis, aprofitant les moltes possibilitats que tenim.
Aquestes possibilitats estan a la ciutat, pe/6 també a la seva área metropolitana.
Hem de comptar amb les noves infrastructures que hem creat, i tirar endavant els
nous projectes. Entre aquests projectes es ,troben el Pla del Delta del Llobregat, la
finalització de la reforma del Port i la seva ampliació, l'estació de la Sagrera, les
noves millores urbanístiques, la consolidació de la indústria i de sectors com els
serveis i les oficines, el comerç i la promoció de Barcelona en tots aquests
àmbits. Es tracta de fer de Barcelona una ciutat més competitiva.
Aquests conceptes econòmics poden semblar-vos una mica complicats i potser
una mica llunyans, però d'ells depenen moltes coses, també el vostre futur com a
ciutadans i com a persones que han de viure i treballar a la ciutat.
Segurament, també pensareu que Barcelona és ara una ciutat massa cara i
que costa trobar-hi oportunitats.
En els darrers anys, la ciutat -i el país- s'han encarit. S'han encara perquè valen
más, perquè ofereixen más, perquè són Inés atractives. Això té, però, els seus
efectes negatius, sobretot per als joves, i per als joves quan han de buscar un pis.
Durant els darrers anys els preus de l'habitatge han anat pujant. L'actuació
municipal, tant la que fa directament l'Ajuntament com en col.laboració amb
altres administracions, ha estat encaminada a posar más oferta al mercat per tal
de fer-los baixar, tot i que Barcelona é§ una ciutat molt densa i amb poc sòl
disponible. Això és el que hem fet i estem fent: fer el sòl més accessible amb les
rondes, fer un pla d'hotels, fer un pla de pàrquings.
�Ara els preus estan baixant, i en bona part gràcies a qué s'ha inventivat
l'increment de l'oferta i a qué s'han fet algunes operacions del que en diem
habitatge assequible. El que passa és que la legislació no está en les nostres
mans. Els grans plans d'habitatge estan en mans de la Generalitat. El más cert és
que els plans que han fet fins ara no han afavorit gaire la ciutat de Barcelona.
La llei d'arrendaments urbans, però, afavorirà l'habitatge de lloguer, que és la
fórmula que haurien d'utilitzar els joves mentre no estabilitzen la seva situació.
1 pel que fa a l'ocupació, está ciar que tróbar una bona feina no és fácil. Però el
problema de l'atur juvenil a Barcelona no es tan greu com ho era abans.
Tenint en compte que la vostra és una gentració nombrosa, tot i que cada vegada
en sou menys, heu de competir per un nombre limitat de llocs de treball
qualificats. Per?) jo confio que la millora de la situació económica de la ciutat
i els canvis que s'estan produint en el sistema educatiu contribuiran a
facilitar la vostra inserció gradual en el mercat laboral.
Aquesta inserció ja s'està veient afavorida per les noves modalitats de
contractació, que precisament serveixen I per iniciar determinats col.lectius de
joves en el món laboral. Aquestes mesures coincideixen amb la millora de la
situació económica.
Un bon sistema d'informació de les oportunitats que hi ha per als joves, com el
que posem al vostre servei des de l'Ajuntament, també és important en aquest
sentit. Cal utilitzar aquests serveis. És evident que la condició més important és
una bona formació, i ara les possibilitats que obre la reforma educativa i la
transformació deis estudis universitaris i de la formació professional afavoreixen
molt aquest aspecte. També cal, però, tenir en compte alternatives.
Per exemple, hi ha una possibilitat que s'utIlitza poc i que sol donar bons resultats:
em refereixo a l'autoocupació, a establir-se pel seu compte, pel vostre compte. La
ciutat ajuda els qui volen muntar petites empreses.
d. Els reptes de futur, el paper deis joves i el civisme
Aquesta és una idea important: la ciutat ajuda, té possibilitats i ofereix solucions.
�Molts diuen que a la gran ciutat tot són problemes, però el cert és que la majoria
de les persones viuen en ciutats. I si hi viuen és perquè a la ciutat és on es
troben más oportunitats, més oferta cultural i d'oci, més i millor de la
majoria de les coses que ens agraden i que volem. També hi ha problemes,
evidentment, però la ciutat té la capacitat de trobar solucions per a aquests
problemes. És important que ens fixem en els problemes que tenim, però també
en els que hem estat capaços d'anar solucionant.
El que cal és que la ciutat tingui una veritable capacitat de decisió i disposi
de recursos per treballa r. És per aixj que a Barcelona volem tenir una
Carta Municipal.
La ciutat té futur, i el futur de Barcelona és molt engrescador. En els últims
anys hem aconseguit una ciutat millor, i això ningú no ho discuteix. Hem de
seguir treballant-hi, per?) també hem de gaudir de la nostra ciutat. Gaudirne i respectar-la. De cara al futur més limmediat, tenim el desafiament -i la
gran oportunitat- de gaudir de la ciutat que hem transformat.
En aquests moments, els reptes de futur que la ciutat s'ha plantejat i que afecten
més la nostra vida de cada dia són, entre d'altres, els següents:
- Qualitat de vida: menys soroll, más espais verds i platges, més transport públic,
més carril bici, más i millor utilització deis serveis.
- Manteniment de la ciutat transformada.
- Més neteja: estem millor que no estáveni i millor que altres ciutats, però cal un
implicació més gran dels ciutadans.
i
- Més cultura: la cultura segueix sent unai de les nostres prioritats. Hem obert el
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona a la Casa de la Caritat, ben aviat
inaugurarem el MACBA i algunes sales del MNAC, el Monestir de Pedralbes
acollirà noves col.leccions, el Liceu tornarà a ser un dels principals centres
d'òpera d'Europa, i l'Auditori serà un actiu centre musical.
Per fer possible tot això cal que les administracions i la societat treballem
conjuntament. La capitalitat cultural ens, ha d'ajudar a fer tot això possible i
vosaltres també. Perquè els joves sou l'actiu més important que tenim les ciutats i
els pobles i perqué la cultura ens fa más llhares.
�La cultura i el civisme són la base de la convivència i el factor principal
perquè la ciutat sigui un conjunt plural, en què la tolerància i el respecte
siguin els elements compartits per tothom.
Barcelona ha aconseguit millores molt importants; es pot dir que tenim més
urbanisme, però que ens falta més urbanitat. Els últims temps ens h an fet més
cívics i més conscients de les condicions necessàries per a la convivència, però,
precisament perquè hem millorat en molts aspectes, cal que ens esforcem en
aquest sentit. I esforçar-se vol dir defensar els drets que tots tenim, però
també assumir i comprometre's amb els deures que la ciutat i la societat
necessiten de cadascú de nosaltres.
Aquest és un repte de futur, i vosaltres heu de prendre la paraula per complir-lo.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4332
Title
A name given to the resource
Visita a l'institut de batxillerat "Doctor Puigvert"
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Institut de Batxillerat doctor Puigvert, Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Infraestructures
Globalització
Relacions Internacionals
Benestar Social
Competitivitat
Territoris
Acció política
Model social
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-12-14
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències