1
10
6
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/2758/19940821_LV_BuscaTrascendencia_VHavel_TradPM.pdf
13ef82d55c66f237f6361fd4a5cec8c2
PDF Text
Text
LAVANGUARDIA
....
�
2
Aiumamem de Barce1on;;
, AGO. 1991t
t 1,:)
En busca de la trascendencia
El presidente checo, Vac/av Have/, analiza unfuturo que no admite respuestas clásicas a preguntas nuevas
no ha acabado de nacer. Nunca antes el ser humano
había poseido tanta iníormación y, sin embargo .
dice Havc:I. hay algo que los antiguos sabian que a
nosotros se nos escapa. Havel planteó sus pro-
Vaclav Havel, presidente e intelectual checo. inten·
ta desbrozar el camino ya planteado por Walter
Benjamin, aquel que va de un mundoqueaim no ha
acabado de desaparecer al mundo nuevo que aun
VA(:LAV HAVJU,
H
.
•
ay buenas raz.Ones paracreér
que la era moderna ha termi
nado. Mucha& son las cosas
que indican que estamos
atravesando un periodo de
transición: algo parece �r
yéndose y algo distinto estar naciendo peno
samente. Es como si algo estuviese detrum
bándose, decayendo y acabándose 111ientras
algo nuevo, todaVía indefinido, emergiera de
.
la confiisión.
Lo c;iaracteristico en los periodos de confu- ·
sión es la mema y fusión de cultura y la plura
lidad o el paralelismo de los csccnarios int�
lectualcs y espirituales. Son periodos en que
·
.
todos los sistemas consistentes de valores se
desmoronan; en que culturas distantes en el
tiempo y en el espacio son descubiertas o re
::,-.-
destrucción de las culturas indlgenas que con
lleva la expansión comercial de Occidente. Lo
veo todo como una expresión típica de nuestra era multicultural y como seftal de que una
amalgama de cultutas se está formando. Algo
nuevo nace. Una era sucede a otra y todo re.
sulta posible.
. El mareante desarrollo de la ciencia, con su
fe incondicional en la realidad objetiva y su
completa fun�ament.aclón ·en leyes generales
y racionalmente cognoscibles, condujo al na. cimiento de la moderna civilización tecnoló
gica. Se trata de la primera civilización con
una cobertura global y ata unas sociedades a
otras, .sometiéndolas a todas a un destino �
mún y generaJ.
Al mismo tiempo, la reiación entre ia cien
cia moderna y el mundo parece baber agotado
su potencial. A esa .relación le failta algo. Le fal
ta Ja conexión con la naturaleza mú inlri�
ca de la realidad y con la experiencia humana
natural. la ciencia moderna cl!sica describia
�'Algo parece estar yéndose
y algo_· distinto estar naciendo
penosamenie. Es como si algo
estuvi�e derrumbdndose y algo
nuevo :emergiera de la confusión"
sólo la superficie de la& cosas, una sola dimen
sión de la realidad.
A más . dogmatismo en la confusión entre
esa sola dimensión y la auténtica esencia de la
realidad. másengai\osaes la ciencia. Sabemos
ahora inconmensurablemente más ace·rca del
universo ctue nuestros antepasados y, sin em
bargo, parece cada vez niás claro que ellos sa
blan algo más esencial que nosotros, algo que
se nos escapa .
.Lo mismo que ocurre con la naturaleza ocu
rre con nosotros mismos. Conocemos más
profundamenl� que nun� todos nuestros ór
ganos y su5 funciones, su estructura in.tema y
descubiertas. Nuevos significados naeen gra
duafmente en ese encuentro o ioferseoción de
dementas muy diversos.
Hoy, ese estado de·espfritu o ese estado del
mundo se llama posmodemismo. Para mí,·un
símbolo de ese estado seria un beduino mon
tado en un camello con sus túnicas tradiciona
les, con tejanos debajo, un transistor en la
mano y Un anuncio de Coca-Cola en la cola
del animal.
No estoy haciendo broma sobre el beduino,
ni vierto ninguna lágrima intelectual por la
.
puei;taS en una conlcrenc1a �n f iladclfia d 4 de ju
lio. al serle c-onccdida la Philadelphia Lillc:rcy Mc
dal. La publicamos en la versión dr un traductor de
excepción: Pasqual Maragall. all:aldc de Ban-elona.
·
·
las reaccione$ bioquímicas que tienen lugar
en ellos, y cuanto más mejoramos ese conoci
m¡ento, más inaprensible nos parece el espf ri
tu, el proP.6sito y el significado del sistema
que nuestros órganos forman en sú conjunto
y que experimentamos como nuestro unico
yo, como nuestra única identidad.
�¡ pu�. disfrutamos de los avances de la
civilización moderna que han hecho más fácil
nuestra existencia fisica en tantos aspectos
importantes. Pero no sabemos qué hacer
euctamente con nosotros mismos, hacia
dónde ir. El mundo de la experiencia parece
caótico, confuso. Los expertos nos explicarán
lo que queRJD.os del mundo objetivo, pero en
tenctemos cada vez menos nuestras propias
vidas.
...
.
.Vivimos en el mundo posmodemo, donde
todo es posible y casi nada cierto y seguro.
F.sta situación tiene consecuencias sociales y
políticas. La civilización planetaria a la que
pertenecemos todos nos enfrenta con retos
globales. Pero permanecemos i mpotentes
·
ante ellos porque, b!sicamente, nuestracivili
ziwión ha globalizado sólo la superficie de
nuestras vida&.
Pero nuestro yo interior continúa teniendo
vida propia, aparte. Y a menos respuestas
�LAVANGUARDIA
*
�
2 1
.:..1umamen1 lie Barceiot:<•
m:rse
·
que en' otros periodos históricos. Los politicos
se preocupan oon raz:ón por encontrar solu�
·
. ""
·
·
Cuando buscamos la fuente más natural
para la c reaéión de un nu evo orden mundi81,
es normal qu�:miremos.hacia los fundamen
tos tradicionales de la justicia moderna y ha-
1991t
cía uno de los lugares ·más grandes de la era
moderna: el .conjunto de valo res que fueron
.proclamados por pJ'.imera vez en este edificio
(el Independence Hall de Filadelfia). Me re
fiero al nspeto por el ser humano individua 1 y
único y sus libertades y derechos inalienables,
y tambi6n al principio de que todo poder deri
va del-pueblo. Me estoy refiriendo a las ideas
fundame"talesdela democracia moderna.
Pero incluso esas ideas son insuti.Cientcs.
lenemos que ir mucho más allá y más a fon�
do. Hoy estamos en un lugar distinto y frente a
uua situación diferente:, a la cual no pueden
dar respuesta satisfactoria las clásicas soluciones niodcmas.
, .� realidad..el principio mismo de los dere
chos humanos inalienables. conferidos al ser
humano por el Creador, nació de la idea típi
came nte moderna de que ese ser humano,
sii;ndo capaz de conocer hJ naturaleza y el
mundo, era la cumbre de la creación y el señor
de este muo�. �e antropocentrismo mo-
proporcionadas por la era del conocimiento
raéio nal a las preguntas básicas del ser huma
no más p ro fun damente pa.cece Ja aente afeo
a las antiguas certi dumbR5 de su tribu.
Debido.a ello, las culturas singulares, cada
vtz más en contacto entre it como resultado
de la civiliución contemporánea, 9e · dan
cuenla con nueva ui¡encia de au P,IOJ>ia auto
nooúa intcrha y de las ijjfercncias interna& en
relación con otras culiuras. Los conflictos cut.
turales están en alza y son més peligrosos hoy
ciories a 1a supervivencia de una civilización
que es global y multicUltural; buscan mecanis
mos de coexistencia pacifica que puedan·ser.
establecidos y respetados, así como una serie
de principios en los cuales podtt ñmdamentar todo esto.
Estas cuestiones han sido parti<:ularmente
dramatizadu por dos ácontecirn ientos cru
ciales de la segunda mitad del si�o XX: el ro
lapso del cofonialismo y la cafda del comunis
mo. El ornen mundial artificioso de las déca
das anteriores se ha desvanecido y aún no ha
aparecido un orden distinto y más justo.
La tarea política principal de los últimos
años de este siglo, en consecuencia, es la crea-
ción de u n nuevo modelo de coeiistencia en
tre las varias culturas. pueblos, razas y esferas
religiosas dentro de una sola civilización in
terconectada. Muchos.creen que esto puede
conseguirse a través' de medios técnicos: por
·la inven ción de n uevos instrumentos organi
zativos, poUticosy diplomáticos.
Sf, es claramente .necesario imaginar es
tructuras · organi:zativas apropiadas a la era
multicultural. Pero esos esfuerzos serán inúti
les si no nacen de algo más profundo, si no se
basan en valores gene�mente admitidos.
AGO.
·
"La tarea po/ltica principal
� la creación de un nuevo modelo
de coexistencia entre culturas,
pueblos, razas y religiones en una
sola civilización .interconectada"
derno si&nificó inevitablemente que aquel
que teóricamente dotó al ser humano de sus
deiechos inalienables, empezó a desaparecer
del .mundo. m estaba tanto más allá del alcan
oe de J� ciencia moderna, que fue gradual
·
mente empujado hacia una espe cie de esfera
privada, cuando no d i rectamente hacia la es
femdela fantaafa particular.esdecir, bacia un
lugar en que Jas obligaciones póblicas no son
de aplicación. La existencia de una autoridad
superioralserhumanoempezópuraysimple
mente a inteñerir en las aspiraciones de �te.
·
Clt'
•••
�LAVANGUARDIA
....
ttJ
::..iumament de Sarceior.a
Havel: "El ser humano sólo puede ser libre
si no olvida a aquel que le dotó de libertad" 2
La idéa de los derechos y l iberta
des humanos deb e estar presente en
el nuevo orden mundial, en cual
quier orden mundial que tenga sen
tido. Pero creo que deb e anclarse en
un lugar distinto y de un modo dife
rente al que ha sido habitual hasta
aho ra.
....
Paradoja: la ini>pirnci6n necesa
.
de la inte
ria para la n-gcneración
gri dad perdid a puede ser q ue se en
cuentre otra vez en la cicnda. En
una ciencia que es nueva -posmo
derna- y que produce ideas que en
cierto sentido le per mit an trascen
der sus propios límites. Daré dos
ejemplos:
El .. principio cosmológico antró
pico" nos conduce a la idea, quizá
tan antigua como la humanidad
misma, de que no somos una ano
malla accidental, ni el capricho mi
croscópico de u na minúscula par
tícula dando lumbos en los abis mos
sin fin del universo. Al contrario, se
gún este principio, estamos miste
riosamente conectados con el uni
verso, nos v em os reflejados en él,
del mismo modo que la evolución
del universo se rcílcja en no�otros
mismos.
En el momen to en 4ue empieza a
estar claro que estamos pruíunda
rncntc conectados con el universo
entero. la cie nc ia alcanza los l í m itL'S
extremos de su poder. Con el "prin
ci p io cosmológico antrópico" la
ciencia se ha situado en el borde en
t re c iencia y mito.
Con ello, no obstante, la cie nc ia
ha vuelto, después de un gran rodeo,
al ser humano , y le ofrece de n uevo
la integridad que había perdido. Y
lo hace anclando al ser humano en el
cosmos.
El segundo ejemplo es el de la "hi
pótesis Gaya... Esta teoria prueba
que l a densa red de interacciones
entre la parte orgánica y la parte
inorgánica de la su pe rfic i e de la Ti�
rra forma un solo sistema, una esp�
de de megaorganismo, un planeta
vivo, Gaya, denominación deriva
da de una antigua diosa reconocida
como arquetipo de la Madre Tierra
en casi todas las religiones existen
tes.
·
� t11t \
De a c uerdo con la hipóh."SÍS
Gaya, todos nosotros formamos
parte de un conjunto superior, mas
grande. Nuestro destin o no depen
de me ramente de lo que hac emos
para nosotros mismos; sino de lo
que· hacemos por Gaya en su �n
ju nto. Si la pone mos en pehgro,
Gaya prescindirá de nosotros en be
neficio de un valor superior. la vida
misma.
¿Qué es lo que hace tan sugestivos
la hipótesis Gaya· y el p rinc i pio an·
trópico? Muy simple: ambos nos re
cuerda n algo qu� sospechábamos
desde hace tiempo, algo que habla
mos proyectado en nuestros olvida
dos mitos y qu e quit.45 ha estado
durmiendo dentro de nuestros ar
quetipos desde siempre.
Esto es, la oonciencia de estar an
clados en la Tierra y el universo; la
certeu de que no estamos aquí so
los ni sólo para nosotros mismos,
s in o que formamos parte de entida
des misteriosas y superiores contra
las cuales no es aconscjabte blasfo·
.·
mar.
....
conciencia olvidada está co
dificada en todas las religiones. Las
cultu ras la prefiguran en for mas va
rias. Es una de las cosas que for m an
la base de la comprensión que el ser
humano tiene de si mismo , de su lu
gar en el mundo y, en último lugar, .
del mundo como tal. Esta concicn. cia o certeza nos dota de la capac id
da para autotniscendemos.
Esta
En los foros internacionales, Jos
polf ticos pueden reiterar mil veces
que la base del nuevo orden mun
dial debe ser el respeto U Jli versal por
Jos derechos humanos, pero eso no
significaría nada a no ser que tal im
perativo proceda del respeto por el
milagro de Ser, el milagro d el uni
verso, el milagro �e la naturaleza, el
milagro de nuestra propia existen
cia.
Sólo aquel que se someta a la au
toridad del orden un i ve rsal y de la
cre ación, aquel que valore la impor
tancia del derecho a fonnarpartede
ese orden·y de particular en él, pue
de valorarse genuinamente a sí mis
mo y a sus vecinos, y por consi·
guiente honrar tambi én los dere
chos de éstos.
La Decla raci ón de lndependen
cía adoptada hace 2l8 años en este
edificio, a fi rm a que el Creador dio
al hombre eJ derecho a disfrutar de
la libertad. Parece que el ser huma
no $6lo puede materializar la liber
tad si no olvida a aq uel que le dotó
de ella.•
·
Traducc ión de P�y¡ual Maraga/I
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
03. Activitat creativa
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
En busca de la trascendencia
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Havel, Václav
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-08-21
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Filosofia
Història
Description
An account of the resource
Article de Havel que recull les seves paraules en ser-li concedida la medalla Philadelphia Liberty, traduït per Pasqual Maragall
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Maragall, Pasqual, 1941- (traductor)
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 800
Articles
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
25:43 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Xavier Rubert de Ventós
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Rubert de Ventós, Xavier
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Família
Amistat
Universitats
Filosofia
Front Obrer de Catalunya (FOC)
Alcaldes
Cultura
Catalanisme
Federalisme
Rubert de Ventós, Xavier, 1939-2023
Description
An account of the resource
Entrevista a Xavier Rubert de Ventós (Barcelona, 1939), filòsof, escriptor i polític català.
És catedràtic d’Estètica de la Universitat Politècnica de Catalunya, i professor a universitats catalanes i diverses universitats nord-americanes com la Universitat de Harvard, Brown, Berkeley, Cincinnati o New York.
A la Universitat de New York va fundar la Càtedra Barcelona-New York i el New York Institute for the Humanities. I amb Eugenio Trías Sagnier van crear el Col·legi de Filosofia (1976), grup que va renovar la filosofia catalana durant la transició democràtica espanyola.
Ha estat també parlamentari del Congrés Espanyol i del Parlament Europeu pel PSC-PSOE. Va participar de la lluita antifranquista des del Front Obrer de Catalunya. Amic des de la infància de Pasqual Maragall.
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/133961647" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/133961647">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Xavier Rubert de Ventós (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Sala de Juntes de la Facultat de Matemàtiques de la UB
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Xavier Rubert de Ventós del </span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a>
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2014-11-27
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/1662/0000001316.pdf
3ba741e04e06a3c39f2b7087f14bc69a
PDF Text
Text
CULTURA
LA VANGUARDIA
A
Y ARTE.6
MARTES, 28ENERO1992
casá meya
,
Aquestes notes pertanyen
al discurs d’acceptació del
doctorat “honoris causa”
per la Universitat Lehigh de
Bethlehem, Pennsylvania,
el propassat 26 d’octubre.
Pasqual Maragail les ha traduYt
al cata1t a partir de la versió
anglesa publicada a “The New
York Review” el 5 de desembre
.
.
-
.
Avui, aquest principi cíyic és presentat de
vegadescom si fos oposat al principi d’afilia
ció
nacional, i es dóna a entendre que ignora o
suprimeix l’aspecte de la nostra casa representat per la nostra nacionalitat. Aixó és un malentés barroej del principi esmentat. Bén al
contrari, jo estic a favor del principi cívic per
qué represénta la millor manera per tal que els
individuses realitzin i realitzin la seva identi
tat en tots els cercles de casa seva i perqué
frueixin de tot el que pertany al seu món iiatu
ral i no solament d’alguns dels seus aspectes.
Establir un Estat sobre qualsevol altre princi
pi que el del civisme —perexemple el principi
de la ideologia, la nacionalitat o la religió—sig
nificaria fer más important que els altres ñn
aspectede casa nostra i, per tant, ens reduiria
com a pqble, reduiria el nostre món natural. 1
aixó quasi mai no condueix a res de bo. La
major part de les guerres i revolucions, per
exemple, yan succeir a causa d’aquésta concepció unidimensional de l’Estat. Un Estat
VÁCLAVHÁVEL
.
-
-
categoria “casa” pertany al que els
filósofs moderns anomenen el “món
natural” (. ..). Per a tothom la própia
casa és una experiéncia existencial
básica. El que una persona percep com a casa
seva (en el sentit filosófic del terme) es pot
comparar a un conjunt de cercles concntrics
amb el seu “jo” al mig. Casa meya és l’habi
tació on visc un temps, la cambra a la qual
m’he habituat, i que he cobert, per dir-ho així,
amb el meu invisible llençol. Recordo que fins
i tot la meVa cella a la presó era en un sentit
casa meya, i que em sentia molt fumut si em
requerien de sobte que canviés a una altra cel
la. La nova era exactament igual que l’ante
rior, o potser millor, peró sempre l’experi
mentava com una cosa aliena i poc amistosa.
Em sentia desarrelat i envoltatd’estranyesa, i
em costava un temps deixar d’enyorar la cella
anterior i sentir-me un altre cop a casa.
Casa meya és la casa on visc, el poble o
ciutat on vaig néixer, on he passat la major
part del temps. Casa meya és la meya famí
ha, el món dels meus amics, el medi social i in
teFlectual en el qual visc, la meya professió, la
meya empresa, el meu lloc de treball. Casa
meya és també, per descomptat, el país on
visc, la llengua que parlo i el clima espiritual i
intellectual del meu país expressat en l’idio
ma que s’hi parla. La llengua txeca, la manera
txeca de percebre e! món, l’experiéncia histó
rica txeca, el coratge txec i la covardia txeca,
l’humor txec: tot aixó és inseparable del cercie
de casa meya. Casa meya és doncs la meya
“txequitat”, la meya nacionahitat, i no veig
cap raó per la qual jo no hagués d’assumir-la
coma própia, essent com és una part tan subs
tancial de mi mateix com ho és, per exemple,
lameya masculinitat —unaltre aspecte de casa
meya—. Casa meya és, naturalment, no sols
la meya “txequitat” sinó la meya “txecoslova
queYtat”, és a dir, la meya ciutadania. En darrer terme, a casa meya és Europa i la meya
europeitat i —finalment—aquest planeta i la
seva actual civilització i, amb tota probabali
tat, el món sencer. Peró aixó no és tot: Casa
meya és també la meya educació, la meya
criança, els meus costums i el medi social on
Establir un Estat sóbrequalsevol
altre principi que el del civisme
—perexempie el principide la
ideologia, la nacionalitato la
religió—ens reduiriacom a poble
[a
—
basat en la ciutadania, que respecti la gent en
tots els aspectes del seu món natural, será un
Estat bésicament pacffic i hum.
Certament no vuil, per tant, suprimir la dimensió nacional de la persona humana, o ne
gar-la, o refusar de reconéixer la seva legitimi
tat i el seu dret a l’autoreahització. Simplement rebutjo aquehles nocions polítiques que,
en nom de la nacionalitat, pretenen o intenten
suprimir altres aspectes de la casa huiana, altres aspectes de la humanitat i els drets hu
rnans. 1em sembla que tina societat cívica, del
tipus que s’estit estabhint gradualment en els
estats democrtics moderns, és justament el
tipus de societat que deixa espai a la gent en
tot l’espectre del que determina la seva natu
ralesa, en tots aquells nivelis del món natural
que constitueixen la seva identitat.
Una societat civil basada en la universalitat
deis drets humans és el qué millor ens permet
realitzar-nos com tot el que som —nosolarnent.
membres de la nostra nació, sinó membres de
ARIANNEFABER la nostra família, del nostre barri, de la nostra
regió, de la nostra església, del nostre collegi
visc i considero meu. 1 si pertanyo a un partit, teixos i són un medi per a la nostra identitat professional, del nostre partit polític, del nos
indiscutiblernent será també casa meya.
humana. Si a l’home se’1priva completament tre país, de les nostres comunitats supranacio
Crec que cada cerche,cada aspecte de la casa dels diferents aspectes de casa seva, se’l priva nals—. 1ens permet ser tot aixó perqué la socie
humana, mereix que se Ii atorgui la seva part. de Simateix, de la seva humanitat.
tat ens tracta principalment com a membres
No té sentit negar o excloure per força cap as
de la raça humana, ésa dir, com a poble, com a
pecte, ni un de sol, en benefici dels altres; cap Societat cívica
sers humans singulars, amb una individuali
tat que troba la seva expressió més primária,
no hauria de ser considerat menys important
o inferior. Són tots part del nostre món natu
Jo estic per un sistema polític basat en el més natural i també més uniyersal en el nostre
ral i una societat córrectament organitzada els ciutadít i que reconegui els drets fonamentals, estatut de ciutadans, en la ciutadania en el
ha de respectar tots i donar-los la possibibtat civils i humans, en tota la seva universal vali sentit més ample i més pregon.
de plena realització. Aquesta és l’única viaper desa, i aphicats amb igualtat: és a dir, que cap
La sobirania de la comunitatla regió, la na
tal que la gent es realitzi lliurement com a és membre de cap raça, nació o religió no pot ser ció i l’Estat —defet tota la sobirania superior
sers humans1i exerciti la seva identitat. Tots dipositari de drets básics diferents dels dels al es deriva de l’única sobirania genuina, és a
els cercles de casa nostra, el nostre medi natu tres. En altres paraules: sóc partidari del que dir, la sobirania humana, que s’expressa polí
ral, formen part inseparable de nosaltres ma- s’anomena una societat cívica.
ticament en la sobirania cíyica..
PARACREAR
OAMPLIAR
SU
NEGOCIO
TENEMOS
UNA
FRANQUICIA
N°1
1
Escala i mitjó;1]
—
ENLOS
ESTANCOS . Invertir una escala és, sens
CONESTE
DISTINTIVOdubte, un gest modern. Corn ho
és, en general, segonsels catecis
USTED
PUEDE
PONER mes de la .modernitat artística,
qualsevol manipulació d’un obSUSANUNCIOS
EN
jecte quotidiá feta amb el propó
—
—
-
Un prodúcto líder en los Estados
—inidos,
desarrollado con tecnología
NASA, para la restauraáión de aparatos
sanitarios (bañeras, lavabos, inodoros, etc.),
elementos de cocina,etc., SIN OBRAS.
Formación para la utilizaciónpráctica del producto
y de su sistemade aplicación.
Concedemos zonas en exclusiva y apoyo
permanente para el desarrollode su negocio.
-
sit d’aconseguir alguna mena
d’ambigüitat semántica a través
LA VANGUARDIA;0]
de la introducció d’algun ele-
-
fltO9
Capacidad de inversión (variable
-egún
zonas) ambicióny dedicaciónpara
atender un importantey ampliomercado.
Si leinteresa,
escnbanos
incluyendo
suteléfono
y experiencia
a
FRANQUINTERS.A cf PradUlo,5.28002 MADRID.
FORA D’HORA
Sy
-
Y DEMAS
PRENSA
NACIONAL
AHORA
DESDE:
ment literari, metafóric o polisé
mic. Reproduir, a gran escala, un
mitjó o. qualseyol altre objecte
d’ús comú és, en canvi, segons
aquests mateixos catecismes, un
gest de mitificació d’alló triyial
típicament
postmodern. Dit
d’una altra manera: l”Homenat
ge a Maciá” segueix les petjades
de Duchamp, mentre que el
“Mitjó” projectat per al Palau
Nacional segueix els passos del
moviment inaugural de l’art
postmodem, el pop-art.
L’escultura de la plaça Catalu
nya confirma, en definitiva, una
obyietat que sol ser camuflada
pels crítics, que Josep Maria Su-
VIC,MANLLEU,
CARDEDEU,GRANOLLERS,
LLIÇÁ
DEVALL,CALDES
DE
MONTBUI
infórmese:
Tels:(93)4140279-4146561
ALQUILER
TV
VIDEO — CAMARAS
PROYECTORES
RETROPROYECTORES
—
TELEVISOR, Gran de Gracia, 7
Tel. 217-53-47
-
.
birachs, a pesar de les seves vel
leYtats verbals postmodernistes,
és el principal exemple nacional
deis carrerons sense sortida, deis
laberints de la puerihitat, a qué
condueix l’art modern. El projec
te de mitjó confirma, en canvi, el
que feia sospitar l’anáIisi de l’o
bra pictórica receñt del seu autor,
cada cop més caracteritzada per
trets .proverbialment postmo
derns, com el retom a la figuració, i’espiritualismé para-religiós
i conservador o l’ús d’un doble
codi que combina les técniques
modernes (trebahl matéric,,..)
contrastant amb el pastitx tradi
cionalista (referéncies a l’estética
oriental). Confirma, per dir-ho
rápid, que, per bé que Antoni Tá
pies s’entesti a oficiar literária
ment com a summe sacerdot de
la modernitat, s’ha convertit en
el mihlor, el més decoratiu i el
més genuí deis nostres artistes
postmoderns.
JOSEP MARIA RUIZ SIMON
.4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
03. Activitat creativa
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
A casa meva
Subject
The topic of the resource
Identitat col·lectiva
Europa
Ciutadania
Nacionalisme
Model social
Filosofia
Description
An account of the resource
Article de Václav Havel, traduit al català per Pasqual Maragall
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Havel, Václav
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Maragall, Pasqual, 1941- (traductor)
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Article
Abstract
A summary of the resource.
Aquestes notes pertanyen al discurs d’acceptació del doctorat “honoris causa” per la Universitat Lehigh de Bethlehem, Pennsylvania, el propassat 26 d’octubre.
Pasqual Maragall les ha traduït al català a partir de la versió
anglesa publicada a “The New York Review” el 5 de desembre.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-01-28
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1207/19891124d_00360.pdf
3eb813e76e177fec2f4958982e15f09c
PDF Text
Text
E I 'IQ
A C.441. 1'47r.,.
c3t ..C?
L{
. .
^^..L ^^C [^..
/"'t
—019
Ctri/(,,c L )Pt/t,‘
L'ALCALDE DE BARCELONA
V
/
'0-1,4„0 u ^^^^^ fry,&(
.
.
^
-^,
^^^
V)C^{i
l/(
^ ty ^ `.
C
i'iti 1M V^rtiwl
^
vt-b
,
v^^^ c:£9
t
v^ ' ^ti^Gfit^tc^-
ccutiü
1,4
^ ^e,c,42,1014
1
Ï
U
f1,4
dulf(1
tiMriÁÁliGv)
^ ti
d.,
ur‘f„
,/(->
CA:
6,-~ru„.
G' L
^f^J 1 L^u v
Lk-Ue
pPlAa- cbilA
Lix
c^
-^
^.^^^^
^^
k.^-vr_.PL.i-^ ^L,
^ ~-----=^^
Exp. 1536 - IMPPEMTA MUNICIPAL
�L'ALCALDE DE BARCELONA
Wi?
iPtt
v
,Å44cfiAl
C-1-'wttL
-¿,Livt,i
,>•,„4
,/1171.4-U,15.-
A7
5t/Lf
11
,_
2,0
?io
1
-‘74-
1
C0.4.mA-e..0£?7
ivw c//4,,/, (cy■}0'
Exp. 1536 -
DAPREMTA MUNICIPAL
PLA-F
1,14f
d_t2-1.
,,4A4u,1
)kr---\-/t/
�L'ALCALDE DE BARCELONA
LA,
r
t,t
9
{f/Uct,u4A.4.,:
mk,1).0
1_
,&e,L¿
a (?."
//tiA"" C^
Ex p 1 536 - IMPREMTA MUNICIPAL
e-4*
41.1,1--<°
IM
eft~
�(Li
úfal-(
dc2J
á
AÁA-a4-eA-te 1»,0 (2/¿‹-t
/(ÁJ ,6
(,,(.-Ga.“Lt(
t
t-cuR-de<<„__
Lvy)&-uvu, na,t,
/ln 9 (/f-¿T Ct4 ,PÁ/{
j
CU(i _j c,
^(
U
UtOi 6i{
U.
9^
s
/¿z ^ ^^ Gt.tiM
7/14-(
(
^
f,u1
H)(-AÁA-t-
t4
i
/t )
(^ l^ P
P/W4,
c^ ^^
49 ,I61 1
r\-v■/,
^ ^U J d-ze
atf /6-? 6/1-4e
142-1-9 fLn
CÁ-49A,<
;1¿.)
^
j/.1\ .
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4113
Title
A name given to the resource
Acte homenatge al jesuïta Ignacio Ellacuria en la seva mort (jesuïta / premi Alfonso Comín 6ª Edició)
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Commemoracions
Filosofia
Model social
Ellacuría, Ignacio
Necrologies
Religions
Description
An account of the resource
Text manuscrit de PM.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1989-11-24
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1139/19880218d_00266.pdf
5c807c4b0332f054261b562b1a196bec
PDF Text
Text
<
Ajuntament
de Barcelona
Alcaldia
Gabinet de
Comunicació
Paraules de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual
Maragall, en l'acte de pre sent aciò del llibre de Willy
Br an dt "La Tcura organizada".
Círculo de Lectores, Barcelona 18 de febrer 1988
Plça. S. Jaume s/n.
08002 Barcelona
Telèfon: 301 07 07
Tèlex: 54519 Laye e
�Ajuntament X 411+' de Barcelona
Gabinet de Comunicació
LA GRAN SATISFACCI6 QUE SENTO PER PARTICIPAR EN
AQUEST ACTE ÉS D'UN CONTINGUT DIVERS 4 I ALHORA
ENTRANYABLE.
EN PRIMER LLOC PER LA PRESèNCIA DE WILLY BRANDT A
BARCELONA.
_ EM nIE
SABí
t NM OBLIDAVA BARCELONA PERQUè EL RECORD
QUE EN TÉ VA UNIT A COSES MOLT SENTIDES QUE VENEN DE
LLUNY, PER NO L'HEM TINGUT A LA CIUTAT AMB LA9,0
FREQUèNCIA QUE VOLDRIEM. PER AIX6 AGRAiM TANT QUE AVUI
ENS HAGI VOLGUT PRESENTAR PERSONALMENT EL SEU LLIBRE.
TOTES LES RESPONSABILITATS, DISTINCIONS I HONORS_
QUE WILLY BRANDT HA REBUT AL LLARG DE LA SEVA DILATADA
ACTIVITAT PúBLICA SóN, SENS DUBTE, MERESCUTS.
MÉS QUE FER L'ELOGI DE McRITS PASSATS PROU
CONEGUTS, VOLDRIA DESTACAR NO JA LA VIGèNCIA DEL SEU
Ref.:
�•
Ajuntament 11II+ de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.: —
PENSAMENT SINó EL CARàCTER PRECURSOR I MORALMENT
INOBJECTABLE DE LES SEVES PROPOSTES.
BRANDT S'HA SENTIT COMPROMèS AMB ELS PROBLEMES DEL
SEU TEMPS: PER RESOLDRE'LS HA APOSTAT SEMPRE PEL FUTUR;
PER AIX6 ÉS UN PRECURSOR.
BRANDT S'HA DINTINGIT PER FER PROPOSTES CONCRETES
Qo S 4 1 k25
I REA STES. LA DIFERèNCIA AMB ALTRES QUE TAMBÉ EN FAN
ÉS
QUE LES SEVES ES FONAMENTEN EN EL DESTí COME. DE LA
HUMANITAT; PER AIX6 SóN MORALMENT INOBJECTABLES.
BRANDT HA APORTAT UNA NOVA DIMENSIó A LA POLÍTICA:
HA FET COINCIDIR
. .
u
UTOPIA A TRAVèS DE
L'IMPERATIU MORAL; PER AIXò LI DEVEM TANT.
MOLTES DE LES COSES QUE BRANDT DIU SóN L'EVIDèNCIA
MATEIXA. PERó PERQU1 L'EVIDèNCIA SIGUI EFICAÇ HA DE SER
EXPLICADA AMB ARGUMENTS I ARMADA AMB IDEES.
ff
¡^
3
�+la
Ajuntament ` or de Barcelona
n
Gabinet de Comunicació
Ref.: – 4
ES EL QUE FA BRANDT. SITUA LES MANCANCES DE
/ v-6`v,om 714-
LLIBERTAT, D'IGUALTAT, DE SEGURETAT I DE SOLIDARITAT EN
(-~ cart--)4,)
uNIC CONTEXT N PODEN SER ENTESES I SUPERADES: EL
MÓN, QUE ÉS EST I OEST, NORD I SUD A L'ENSEMS I
INDISSOLUBLEMENT.
LA RELACI6 ENTRE DESPESA EN ARMAMENT, MISèRIA
ECONòMICA I CULTURAL I DESTRUCCI6 ECOLòGICA ÉS, PER A
BRANT, LA CAUSA PRIMERA, DEL DESORDRE ACTUAL I DELS
PERILLS QUE AMENACEN EL NOSTRE FUTUR.
BRANDT DEMOSTRA QUE EL FUTUR DE LA HUMANITAT ÉS UN
FUTUR CCOMú, I PERQUè AQUEST FUTUR SIGUI POSSIBLE AFIRMA
QUE LA HUMANITAT S'HA DE COMPRENDRE I ORGANITZAR COM A
HUMANITAT. AIXò TAN SENZILL, REQUEREIX DRàSTIQUES
— J ru+r-
cmdt
I
1 c.dy
I `^^
V–
MESU RES .
BRANDT LES PROPOSA.
Ac-r,Lut.
C9
011-1-but; tr-ir
vall° da)
�Ajuntament
`1III ' de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.: — 5
EMS DIU QUE CAL FOMENTAR LA PRESSIó D'UNA OPINIó
PúBLICA IL.LUSTRADA PER ESTIMULAR ELS GOVERNS
INDECISOS.
QUE CAL SUBSTITUIR L'ESTRATèGIA DE LA INTIMIDACIó
PER UN CONCEPTE DE "SEGURETAT COMUNA".
QUE CAL UTILITZAR EN PROJECTES DE DESENVOLUPAMENT
ECONòMIC I SOCIAL UNA PART SUBSTANCIAL DELS RECURSOS
PERDUTS EN L'ARMAMENT.
QUE
CAL CREAR UN "FONS DE
SOLIDARITAT
INTERNACIONAL" EN QUÉ PARTICIPIN SOBRETOT ELS ESTATS
UNITS I LA UNI6 SOVIèTICA, ELS QUE MÉS TENEN PER
APORTAR I TAMBÉ MÉS PER COMPROMETRE.
DvO 9"NS
^,ai
AQUESTES SóN ALGUt, ÉS DE LES PP OSTES QUE BRANDT
AVANÇA EN EL SEU LLIBRE:
^—
`^
�S
,.fIIIII
Ajuntament 11111r de Barcelona
Gabinet de Comunicació
NO
ÉS
Ref.: — 6
QUE SIGUIN PROPOSTES REALITZABLES. O
IMPOSSIBLES; SóN SENZILLAMENT INAJORNABLES, SI VOLEM
SALVAR EL FUTUR.
DEL FUTUR, O DELS FUTURS, —NO ÉS CASUALITAT— EN
\
PARLA
SOVINT L'ESQUERRA.
COM DIU RAIMON OBIOLS:
"L'ACCIó,
SOCIAL
I
COL.LECTIVA, COM A EXERCICI DE CONEIXEMENT I DE
LLIBERTAT, ÉS LA QUE PERMETRà CONSTRUIR UN FUTUR
CONCRET D'ENTRE ELS MOLTS FUTURS POSSIBLES".
BRANDT AFEGIRIA QUE TOTS ELS FUTURS POSSIBLES HAN
DE
TENIR NECESSàRIAMENT EN COMÚ L'ESFORÇ DE SALVAR EL
FUTUR ÚNIC, EL DE LA HUMANITAT, EL QUE ELS COMPRAN A
TOTS.
EL MISSATGE DE BRANDT ENS MARCA EL NORD D'AQUESTA
GRAN TASCA QUE NOMÉS POT SER COL.LECTIVA I SOLIDàRIA.
�DIRECTOR GENERAL DE CIRCULO DE LECTORES, S. A.
VALENCIA. 344-346
L. 2587600
II
Excmo.señor
Pascual Maragall
Alcalde de Barcelona
Ayuntamiento
Plaça Sant Jaume, s/n
li
08002 Barcelona
ai
Barcelona, 5 de febrero de 1988
Querido señor Alcalde:
I^
Basándome en la confirmación que mé llega vía Dieter Koiiiecki acerca de su
intervención en el acto con Willy Brandt, que tendrá lugar el jueves, 18
de febrero, a las 8 de la tarde en nuestra sede de calle Valencia, 344, me
permito enviarle un juego de pruebas de impresión del' libro "La locura
organizada: carrera armamentista y hambre en el mundo" 1 Estas pruebas le
permitirán ya conocer el contenido del libro que, según mis noticias, se
ha brindado usted tan amablemente a presentar. Los ejemp1 lares definitivos del libro estarán disponibles hacia finales de la próxima semana.
Si prefiere usted no limitarse en su charla a la problemática del libro y
extenderse en la figura política y humana de Willy Braridt, puede hacerlo
libremente. En nuestra revista Círculo 2, que le acompaño en el anexo,
hemos publicado recientemente un extenso articulo sobré, el ex canciller,
dentro del espacio "Gente comprometida" (páginas 6 - 9).
Como le decía en mi carta anterior, a continuación del ;
l acto tendrá lugar
una cena en un restaurante de Barcelona, para la que desearíamos contar
con su presencia. Tgibién seria útil saber si desea usted que acuda algún
invitado especial. í , Q, / p0(7,12
N c i1 41.
`
t
Con anterioridad al acto, alrededor de las 18,30 h, tendrá lugar un encuentro
de Willy Brandt con la prensa. Seria para todos muy agradable contar también
k C' (,t,),p,
aquí con su presencia, si su tiempo se lo permite.
Finalmente me atrevo a preguntarle si no sería posible -en atención a la
figura de nuestro visitante- contar con la presencia de'una pareja de la
guardia municipal en uniforme de gala.
En el transcurso de la semana que viene se expedirán las invitaciones
aparecerán en la prensa los anuncios del acto.
fl
Reciba un saludo muy cordial,
y
�DIRECTOR GENERAL DE CIRCULO DE LECTORES, S. A.
VALENCIA. 344-348 TEL 258 7600
08009 BARCELONA
Excmo. señor
Pasqual Maragall
Alcalde de Barcelona
Ayuntamiento
Plaça San Jaume, s/n
•
08002 Barcelona
Barcelona, 29 de enero de 1988
Querido señor Alcalde:
Por conducto del señor Dieter Koniecki, amigo de nuestra casa, nos
llega la noticia de que e s tá usted dispuesto a presentar el • libro de
Willy Brandt "La locura organizada: carrera armamentista y hambre en
el mundo". Como le decía en mi carta anterior, WillOrandt estará en
Barcelona el jueves, 18 de febrero, y la presentación tendrá lugar a
las 8 de la tarde en la sede Circulo, calle Valencia, 344. Paralas
18,30 está prevista una rueda de prensa.
Huelga decir que la noticia que nos traslada Dieter Koniecki nos llena
de alegría. Sin embargo, para organizar con más seguridad el acto y
preparar anuncios e invitaciones, le agradecerla una pronta noticia
•
desde su propio despacho.
El libro saldrá de encuadernación alrededor del 10 de febrero. Actualmente
disponemos -ya. -de segundas pruebas corregidas que Pe podrla enviar
inmediatamente, tan pronto reciba sus noticias.
Por la noche, después del acto, organizaremos una cena en honor de
Willy Brandt, para la que nos gustarla contar con usted. Queda por
determinar todavía el restaurante.
Reciba un cordial saludo,
11
L2 9 01 1988
,.:, r-r00,1
�"
_
_ i
^
^
.
3D/ 2$‘01'
A les 14'15 h. d'avui telefona el Sr. Dielter Koniecki, des de
Madrid, per donar un missatge personal del :Sr. Willy Brandt. (Es
tracta d'una trucada rebuda a l'Alcaldia i desviada al Gabinet
per indicació d'en Salvador Sarquella).
Es relaciona amb la visita de l'Alcalde a Dü'sseldorf, la propera
setmana i es tracta d'un tema que el Sr. Kóniecki demana que es
tracti amb tota la discreció possible. De fet, demana parlar
personalment amb l'Alcalde.
La proposta de Willy Brandt per l'Alcalde ;és la següent: pel
proper dia 22, durant la celebració del C'óngrés del PSOE, i
aprofitant que el Sr. Willy Brandt assisteix com a delegat al
Congrés, el Sr.Koniecki organitza un dinar, reservat a molt
poques persones i al qual convida al Sr. Pasqual Maragall. Segons
ell explica, es tracta d'un dinar informal i! reservat, en cap cas
una sessió de treball massa organitzada, en el qual es tractarien
tots els temes de la visita no relacionats estrictament amb la
presentació del llibre (?). Es a dir, els aspectes més polítics
de la visita i que el Sr. Willy Brandt Ivol comentar abans
d'iniciar el viatge a Alemanya. .No ha parlat de qui són els
altres convidats al dinar, només ha mencionat l'Anna Balletbò.
El Sr. Koniecki insisteix molt en "que no : se mezcle la parte .
política del programa con lo relacionado conila presentación del
libro" i resumeix el missatge en 3 punts:
- el dinar és informal però' important pel Sr Willy Brandt i
només es veuria alterat per un motiu important (per exemple,
que
Felipe González desitgés dinar amb Wlly Brandt)
- separar els aspectes polítics de la visitade tots els altres
temes i tractar-los separadament en aquest dinar.
- parlar personalment amb l'Alcalde per comentar-li amb més
detall tota la qüestió del dinar amb WillyhBrandt. Remarcar que
es tracta d'un tema que cal tractar amb molt confidencialitat.
Demana resposta, si és possible, aquesta mateixa tarda, perquè
demà al matí a les 8'15 ha de parlar per telèfon amb el Sr.
Lahstein i confirmar-li el dinar. Els seus telèfons de Madrid
son:
- 91-458.09.60
91-458.19.87
91-259.07.87
El seu horari d'aquesta tarda é: de 16 a 19'15 hores.
El Sr. Koniecki és una persona molt amable;i parla un espanyol
correctíssim.
V ~
^3
21.~
�^-
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4045
Title
A name given to the resource
Presentació del llibre de Willy Brandt "La locura organizada: carrera armamentista y hambre en el mundo"
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Círculo de Lectores, Barcelona
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Socialisme
Política
Literatura
Ètica
Societat
Filosofia
Drets civils
Acció política
Model social
Brandt, Willy, 1913-1992
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-02-18
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/745/19980425_LV.pdf
2e1b456a964728ad1cd2010f1c81fb10
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
25/04/1998
La Vanguardia, p.030, Opinión
Pirámide. DESDE ROMA
Autor: PASQUAL MARAGALL
Cada lunes y cada miércoles hago por la mañana el trayecto que va de la estación Termini a la
Via Ostiense, donde está la facultad de Economía de la Tercera Universidad de los Estudios de
Roma. Cerca de Termini dejo a Diana en clase de italiano y enfilo una ruta llena de resonancias
que lleva del centro moderno de la ciudad hasta una de sus más antiguas entradas: Castro
Pretorio, Giolitti, Príncipe Umberto, Manzoni, Filiberto Emanuelle, San Giovanni Laterano,
Amba Aradam, Druso, Antoniniana, Guido Bacelli, termas de Caracalla, Viale Giotto y Porta
San Paolo. Ahí está la pirámide en honor de Cayo Cestio, tribuno de la plebe que murió en el
12 a. de C.
Vengas de donde vengas, ver la pirámide Cestia es como una buena noticia, una imagen
reconfortante. Y eso que está mal puesta, enclaustrada en la muralla de San Paolo.
No hace mucho, en Manhattan, tuve la sensación de estar en la auténtica Roma, en la capital del
imperio actual. Pero la pirámide romana me emociona más que la que corona el edificio de la
Chrysler, admitiendo que ésta es bella y que define el perfil de la ciudad que hoy es "caput
mundi".
¿Pero qué encontramos entonces en la vieja Roma de la pirámide? ¿Por qué atrae su simplismo,
su falta de actualidad, el gris de sus piedras grandes de mármol, el cementerio protestante que
comienza al lado: por qué atraen casi tanto o más que el escenario de la capital actual?
En ese cementerio yacen Shelley, Gramsci y el hijo de Goethe. ¿Qué los trajo aquí? Creo que lo
sé: los trajo aquí, como a miles y miles de peregrinos, la sospecha -luego certeza- de que en
Roma se encuentra lo más parecido a la cosa que nunca poseeremos, el conocimiento real de
nuestro origen.
Si no sabemos del todo de dónde caramba venimos y qué significa exactamente lo que los
biólogos nos explican y entendemos, pero que no podemos sentir, ver Roma quiere decir, al
menos, ver y tocar lo que muchos, muchísimos siglos han visto, la ciudad del tiempo, cerca del
origen y sin embargo viva, bella y concreta. Aquí nos parece entender, si no de dónde, sí por
dónde venimos.
131 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02. Activitat professional
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista.
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1208
Title
A name given to the resource
Pirámide. DESDE ROMA
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Filosofia
Roma
Nova York
Ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-04-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat professional
Articles