1 10 6 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2855/portada_pm-europa-proxima.jpg 2f0be9d5ca5a2b47cef609db0197d515 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall i l'Europa Pròxima Creator An entity primarily responsible for making the resource Monterde, Óscar Lo Cascio, Paola Mayayo, Andreu Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2024 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Europa Europa Pròxima Catalunya Barcelona Comitè de les Regions Acció política Abstract A summary of the resource. Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 1941), alcalde de Barcelona i president de la Generalitat de Catalunya, ha estat una figura rellevant de la política catalana i espanyola dels darrers quaranta anys. Seguint amb la voluntat d’analitzar-lo i donar-lo a conèixer, la Fundació Catalunya Europa ha impulsat la realització d’una nova recerca que s’afegeix a les dues ja publicades en torn a la seva figura i la seva acció política: Pasqual Maragall. Pensament i acció i Maragall i el govern de la Generalitat: les polítiques del canvi. Aquest cop per aprofundir en el seu compromís amb el projecte d’integració política europea i la seva incansable activitat internacional, moguda pel convenciment de la importància d’Europa com a arena política fonamental, necessària i de futur. En aquest volum es tracta l’experiència de l’alcalde dels Jocs Olímpics i la projecció internacional de Barcelona, de l’home i dirigent polític colpit i compromès amb la pau durant el conflicte dels Balcans, de l’impulsor de la diplomàcia de ciutats i de la cooperació descentralitzada a la Mediterrània, del president del Comitè de les Regions, del professore de la Università Roma Tre que estudia, pensa, debat i reflexiona sobre Europa amb acadèmics i dirigents polítics. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available RBA Libros Fundació Catalunya Europa Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context ISBN: 9788411325363 Description An account of the resource 272 p. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2854/20240907_ElPunt_LlegatPM.pdf 704a5d9850edd15585dacf526dfc2882 PDF Text Text Dissabte, 7 Setembre del 2024 1,70€ ANY XLIX. NÚM. 16924 - AVUI ANY XLVI. NÚM. 15794 - EL PUNT DE SET EN SET Plana 9 KEEP CALM Plana 6 Plana 6 La clau la té Junts, encara que no la vulgui De trens, busos i carros La postmodernitat que ve Ramon Cotarelo. Politòleg Carina Filella. Periodista Enric Serra. Periodista Reportatge de Pere Bosch i Cuenca (planes 2 a 4) PORTADA: MIGUEL FONTELA DIARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC · Alt Pirineu · Barcelona · Camp de Tarragona · Catalunya Central · Lleida · Penedès · Terres de l’Ebre TRIBUNA Plana 20 Plana 25 Plana 21 Plana 16 L’Estat s’escuda en l’amnistia a Europa Mor el referent de l’heràldica i activista LGTBI Armand de Fluvià Niubó refreda la recuperació de la sisena hora i apel·la al consens Cinc mesos sense tren a Tarragona i les Terres de l’Ebre Es recolza en la llei a Estrasburg per evitar una condemna per vulneració de drets per l’1-O �2 | Dossier | El llegat de Maragall | EL PUNT AVUI DISSABTE, 7 DE SETEMBRE DEL 2024 Maragall, en un acte de tancament de campanya, el 30 d’octubre del 2006 ■ ORIOL DURAN El llegat de Maragall a La Fundació Catalunya Europa va néixer el 2007 per reflexionar sobre els reptes globals i el futur d’Europa Pere Bosch i Cuenca Barcelona – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – El 30 de juny del 2007, en l’acte de cloenda de la VIII Convenció de Ciutadans pel Canvi celebrada a Pineda de Mar, Pasqual Maragall va anunciar la creació d’una fundació destinada a “fomentar el debat, fer estudis i assessorar en el marc del creixent espai polític europeu”. Feia pocs mesos que l’exalcalde de Barcelona havia abandonat la presidència de la Generalitat i pocs dies d’ençà que havia formalitzat la seva renúncia a la presidència del PSC i, tot i que en un primer moment havia sospesat la possibilitat de vehicular la seva vocació europeista a través de la seva implicació en la gestació del Partit Democràtic Europeu (PDE), finalment va optar per una altra via, la d’una fundació anomenada Catalunya Europa. Durant mesos, Maragall es va dedicar en cos i ànima a buscar complicitats entre el món empresarial i polític per tal de fer realitat el seu projecte de crear una mena de think tank dedicat a elaborar estudis, impulsar debats i donar consells socials, culturals i econòmics en el marc de l’espai polític europeu. El projecte, però, va topar amb a La fundació també ha assumit el repte de donar a conèixer el pensament i l’obra de Maragall un entrebanc inesperat. El 20 d’octubre d’aquell any, el dia de la seva creació, Maragall anunciava públicament que patia de la malaltia d’Alzheimer. En la roda de premsa que va fer al costat de la seva dona, Diana Garrigosa, l’exalcalde de Barcelona va traslladar el seu habitual optimisme a través d’una frase que era també un missatge d’esperança col·lectiva: “Vam fer els Jocs Olímpics, vam aprovar l’Estatut i ara lluitarem contra l’Alzheimer.” Maragall també va anunciar que segui————————————————————————————————————————————— Dolors Camats, directora de la fundació, diu que a Maragall no el van aturar els límits administratius per fer el que creia ————————————————————————————————————————————— ria al capdavant de la Fundació Catalunya Europa. I va ser així. D’entre les iniciatives que es van impulsar destaca la creació d’una Xarxa d’Entitats Europeistes de Catalunya, amb una participació política molt plural, que denunciava que les institucions comunitàries eren “encara massa dèbils davant la fortalesa dels estats membres” i que la política europea seguia “molt centra- da en les relacions interestatals”. A poc a poc, la fundació es va convertir en un referent, un espai de debat sobre el futur d’Europa. A partir del 2011, al mateix temps que Maragall anava assumint un paper cada vegada més simbòlic, prenien un major protagonisme el seu germà Ernest i l’exconseller Antoni Castells, qui es va convertir en el president del consell assessor de l’entitat. Eren anys en què hi havia un debat intens en el socialisme català fruit del nou escenari polític provocat per la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, amb una pugna entre els militants del sector més catalanista i els que es decantaven per les tesis del PSOE. Amb el pas dels anys, la Fundació Catalunya Europa (www.catalunyaeuropa.net) s’ha acabat convertint també en una plataforma per donar a conèixer el pensament i l’acció de govern de qui va ser alcalde de Barcelona i president de la Generalitat. Dolors Camats, que és directora de la fundació des del febrer de l’any passat, considera que el pensament de Pasqual Maragall ha quedat clarament reforçat amb el pas dels anys i s’ha trencat aquella “imatge tan injusta d’un polític que improvisa”. Una de les aportacions que destaca Camats és la ca- a Des del 2017 ha impulsat tres llibres col·lectius, el darrer dedicat al seu compromís europeu Pasqual Maragall. Pensament i acció b Autoria: Jaume Claret (coord.) b Editorial: La Magrana Maragall i el govern de la Generalitat b Autoria: Josep M. Muñoz (edit.) b Editorial: RBA pacitat de l’expresident de la Generalitat per avançar alguns temes que han acabat esdevenint centrals en l’agenda pública: “Maragall és capaç d’anticipar perquè es prepara. Llegeix, escriu, està al dia i no deixa mai d’estudiar i reflexionar. També pel seu inconformisme davant els problemes i la seva energia per canviar el que no funciona. I per la creença que la política ha de ser útil a la gent, per això s’envolta de gent molt professional. Tot plegat li permet pensar a llarg termini, li fa detectar allò que és realment central i cal abordar. Que avui parlem de nou de la llei de barris o de millorar l’autogovern, en són exemples”, remarca Dolors Camats. La fundació, segons explica la seva directora, combina activitats de difusió del pensament i l’acció de Pasqual Maragall, com ara les publicacions, amb accions de reflexió i divulgació sobre la construcció europea, els grans reptes urbans o la qualitat democràtica. Tot plegat, a través de premis, seminaris, col·loquis. Camats destaca: “El que més ens interessa és portar a l’actualitat les idees força de Maragall i la seva manera d’entendre la política, Europa i el país, i com va fer possible alinear esforços públics i privats per transformar, fent sempre ús del diàleg amb propis i adversaris.” ■ �|3 EL PUNT AVUI DISSABTE, 7 DE SETEMBRE DEL 2024 Paola Lo Cascio, Andreu Mayayo i Òscar Monterde. Historiadors “Pasqual Maragall va ser molt anticipador en l’anàlisi europea” a Acaben de publicar un llibre dedicat al compromís de Pasqual Maragall en el projecte d’integració política europea a Defensen que el pensament i l’acció de l’expresident de la Generalitat poden ajudar a reflexionar sobre els reptes pendents Pere Bosch i Cuenca BARCELONA E n el prefaci del llibre se’ns recorda que aquest volum és un “complement necessari” dels dos que s’havien publicat, sobre el pensament de Pasqual Maragall (2017) i sobre la seva etapa com a president de la Generalitat (2021). En quin sentit? Andreu Mayayo: Fins ara se n’havien publicat dos volums, un sobre l’etapa com a alcalde de Barcelona i un altre com a president de la Generalitat. Calia ferne un altre sobre la dimensió internacional. Nosaltres formem part d’un projecte de recerca del ministeri centrat en l’aportació del municipalisme democràtic en la construcció europea. I Maragall té una dimensió europea molt important. Té una frase molt famosa que diu: “Catalunya com a punt de sortida, no d’arribada.” Aquesta construcció vol dir que no és nacionalisme, sinó que és federalisme. No tan sols del que normalment se’n diu dels estats o les regions, sinó bàsicament i fonamentalment també de les ciutats i de les àrees metropolitanes. En el seu moment aquest model es contraposava al de les regions, liderat per Jordi Pujol. Eren realment dos models contraposats? 118651-1283410Q . titucions europees com a molt llunyanes, defensa que les ciutats han de tenir un paper determinant. I això ho veus també en un tema que ha estat molt de moda darrerament, que és el del reconeixement del català a Europa. La primera tanda d’aquesta batalla es fa a partir de final dels anys vuitanta, però els primers passos es fan el 2004 perquè José Luis Rodríguez Zapatero necessita els vots d’ERC. La Generalitat s’implica en aquesta batalla, però Maragall es cuida molt d’explicar que no defensa el català amb un argumentari identitari, sinó per demostrar que la Unió Europea és una institució que és capaç de garantir la diversitat cultural i lingüística. Té un article en què reivindica la lluita pel reconeixement del català com una lluita que té a veure no tant amb Catalunya, ❝ Maragall no concep les institucions tant de forma jeràrquica, sinó horitzontal (Paola Lo Cascio) sinó amb els valors de la UE i com aquesta UE vertebra un espai i garanteix la llibertat. Lo Cascio, Monterde i Mayayo, a la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona ■ ORIOL DURAN Paola Lo Cascio: Són dues visions diferents. Tot això passa a finals dels vuitanta i principis dels noranta, amb un debat sobre la suposada pèrdua de poder dels estats nació. Al final no va ser així, però en aquell moment s’obre un debat sobre el tema. Sí que són dos models molt diferents, perquè en el fons la lògica de Pujol és una estratègia regionalista per a un objectiu nacionalista. I, aquesta, quina és la idea? La idea és vehicular a través del contenidor regió una cosa que en el fons entra en la concepció d’estat nació. I com que no ho puc fer en un estat, ho faré en una regió. La lògica de Pasqual Maragall és totalment diferent, perquè té un component que és molt anticipador i també molt útil, fins i tot per al debat que es té ara, que és que ell no concep les institucions tant de forma jeràrquica, sinó horitzon- tal. I, per tant, entén que són institucions europees tant els estats com les regions i les ciutats. I, a més a més, les ciutats tenen una particularitat molt destacada, i és que no només són l’administració més propera a la ciutadania, sinó també la que és capaç de construir més sinergia amb la societat civil. I com que la preocupació de fons de Maragall és que els ciutadans i les ciutadanes perceben les ins- Un dels conceptes que comentava és l’advertiment que fa Maragall respecte a l’allunyament de les institucions europees per part de la ciutadania. Un tema molt vigent... Òscar Monterde: Sí, es tracta d’una preocupació que és molt actual. Ell ja anticipa que les institucions europees s’estaven allunyant de la ciutadania. I la idea que té per salvar aquesta distància (i aquí pesa molt la seva formació municipalista) és donant protagonisme a les ciutats. Ell defensa que l’Europa dels estats nació genera moltes Passa a la plana següent �4 | Dossier | El llegat de Maragall EL PUNT AVUI DISSABTE, 7 DE SETEMBRE DEL 2024 Els tres autors, a l’entrada de la facultat de Geografia i Història, on exerceixen de professors ■ QUIM PUIG Ve de la plana anterior fronteres, genera molta resistència, i des de les ciutats es poden superar els límits que els estats imposen en la construcció de nous espais. Això, en el cas d’Europa, ho podrà experimentar molt més, una part en la seva teoria més purista, diguem, més de xarxes de ciutat. Però Europa pot provar una altra cosa, que és generar certs espais més institucionals que superin també aquestes xarxes. I, per tant, aquí és on hi ha una concepció diferent d’un regionalisme vinculat a les nacions, que és aquesta idea de macroregions. Ell considera Europa com un sistema urbà i defensa que hi ha diferents xarxes, diferents regions urbanes que ens dibuixen o que ens poden ajudar a articular aquesta Europa. Si fem cas del que s’ha acabat imposant, es tracta d’una batalla que guanya o que perd? Paola Lo Cascio: Les dues coses. D’una banda la guanya perquè tot just després del Tractat de Maastricht (1992) es crea l’anomenat Comitè de les Regions, que havia de ser la cambra de representació territorial. I hi ha una pugna molt forta sobre si aquest Comitè de les Regions havia de ser només de les regions o si les ciutats hi havien de tenir un paper. I aquesta és una batalla que guanya, perquè finalment a dins del comitè no només hi ha regions, sinó que també hi ha ciutats, i de fet ell acaba sent president del Comitè de les Regions. Però, d’una altra banda, també la perd perquè en realitat quan es planteja la reforma del Comitè de les Regions en el Tractat d’Amsterdam, ell reclama l’aprovació d’un protocol que defineixi millor i faci ❝ Maragall té una frase famosa que diu: “Catalunya com a punt de sortida, no d’arribada” (A. Mayayo) més operativa la subsidiarietat, i això no l’hi compren. En canvi, guanya perquè, en realitat, avui en dia existeixen tota una sèrie d’instruments que no han passat via tractat però que sí que existeixen a Europa, com les agències de cooperació territorial, les mateixes euroregions, les agendes urbanes..., que a l’hora de la veritat donen resposta a la idea que si tu tens un problema d’aigua, sigui a Barcelona, sigui a Montpeller, es tracta del mateix problema. I que per tant la Unió Europea pot haver de pensar de donar respostes comunes. Un altre dels temes que apareixen en el llibre és el pluralisme d’identitats. Com es concreta? Òscar Monterde: Aquí hi ha un símbol que s’hi representa molt, que és Sarajevo. El que s’està atacant és una concepció d’Europa. Anem cap a una Europa simbolitzada per aquesta ciutat, que és una ciutat diversa, multicultural, que ha de representar les tres grans religions, que significa un aspecte de convivència, de diversitat, que és el que ell defensa d’Europa. La idea de xarxa porta una concepció de les identitats que segurament és més difusa, més dispersa, més diversa. I això sí que és una de les tensions en el seu pensament. Com compaginar això amb les identitats que la gent expressa i que té des de la seva ciutat fins a la regió o la nació. Ell s’aferra molt a l’article de Václav Havel, que farà traduir. També busca aquesta síntesi, la idea de cercles concèntrics on no hi ha una única identitat, sinó que tothom té cercles de diferents identitats que es compaginen. I això és el que ens ajudarà a construir aquesta Europa també diversa. A l’hora de plasmar el seu model a les institucions s’aferra més a la idea de Havel i a l’hora de construir una xarxa més difusa mediterrània s’aferra més a una diversitat més genèrica, per dir-ho d’alguna manera. I aquesta és una de les tensions principals quan parlem de l’ampliació europea. Ell serà un Pasqual Maragall i l’Europa pròxima b Autoria: Paola Lo Cascio, Andreu Mayayo i Òscar Monterde b Editorial: RBA b Pàgines: 271 gran defensor de la incorporació de Turquia. Fins i tot quan parla de les euroregions i d’aquests sistemes urbans, molts cops hi inclou part del nord d’Àfrica i els països del Magreb. I de fet farà veure que la capital d’estat més propera a Barcelona precisament és la ciutat d’Alger. Paola Lo Cascio: La idea fonamental és que allò que articula drets és el dret de ciutadania. A partir d’aquesta idea, el que ha de fer Europa és proveir la gent d’aquest dret de ciutadania. Dins d’aquest dret, evidentment, hi ha el respecte i la salvaguarda de les diverses identitats. És com revertir el mecanisme que s’havia fet servir històricament durant els segles XIX i XX, quan es partia de la identitat i a partir d’aquesta identitat es generava ciutadania. Doncs aquí és una mica independent: tu tens la ciutadania i aquesta ciutadania es defineix a partir del fet que tu ets ciutadà d’un lloc, precisament d’un lloc europeu, perquè Europa és un lloc on es salvaguarden les identitats múltiples, concèntriques i diverses que com a ciutadà tens. I en aquest sentit sí que crec que és molt anticipador i molt escaient ara mateix. Tenim un percentatge de població europea, ni blanca, ni catòlica, ni cristiana. I amb això, o inventem alguna forma de donar-li una ciutadania que puguin sentir com a pròpia o estem perduts. ■ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El llegat de Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Bosch Cuenca, Pere Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2024-09-07 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Fundació Catalunya Europa Europa Pròxima Europa Description An account of the resource Reportatge publicat a El Punt Avui sobre la Fundació Catalunya Europa, que inclou una entrevista als autors del llibre "Pasqual Maragall i l'Europa pròxima", Paola Lo Cascio, Andreu Mayayo i Óscar Monterde. Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Avui Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. <a href="https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2455604-el-llegat-de-maragall.html" target="_blank" rel="noopener">https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2455604-el-llegat-de-maragall.html</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2815/20020215_NouFederalismeEuropeu_PM.pdf c09c22b387bdeb5810e4c3213e81789b PDF Text Text c • 1^6 JORNADA EUROPA PRÒXIMA: EL NOU FEDERALISME EUROPEU. 15/02/2002 Grup parlamentari del Partit dels Socialistes Europeus Acte de cloenda. Intervenció de Pasqual Maraaall, president del PSC Agrair la presència dels assistents i dels ponents que han participat en les dues taules: sobre el "Nou Federalisme europeu" i "ciutats i regions, motor de l'Europa pròxima". Agrair en particular la presència de col·legues d'altres països europeus que avui ens acompanyen. Hem de recordar amb èmfasi la tradició europeista dels socialistes -que avui les forces de la dreta volen amagarla seva aportació a la creació d'una Europa unida. No ha estat la dreta europea dels Aznar i Berlusconi la que ha impulsat Europa.... El paper rellevant en les dues passades dècades de socialistes com François Miterrand, Felipe González, com a líders estatals i de Jacques Delors, president de la Comissió, en l'aprofundiment de la Unió Europea que han fet possible les conquestes de la Unió, que han fet 1 �possible que avui estiguem parlant d'una veritable Europa Unida en un futur proper, amb la integració dels països de l'Est. També avui els socialistes europeus, des dels governs i des del Parlament estem empenyent les noves etapes de la integració europea: l'estratègia de Lisboa, l'agenda social, la política exterior i de seguretat comuna.... el procés constitucional, l'impuls de Laeken i la Convenció.... Els socialistes catalans estem compromesos amb la construcció d'Europa, d'aquesta "Europa pròxima" que estem configurant, Avui estem assistint a un moment crucial de la construcció europea. Diversos factors així ho assenyalen. L'adopció de l'Curo com la moneda única, com a culminació d'un procés de construcció europea, marcat en les seves últimes fases per Maastricht i el procés de convergència, la creació de la Unió Econòmica i Monetària, el banc Central Europeu i, finalment la moneda única. Avui, 290 milions d'europeus tenen la mateixa moneda. L'Curo és un element molt perceptible, que acosta Europa als ciutadans, que la fa pròxima. I �Com ho van fer l'eliminació de controls i fronteres per als ciutadans europeus, com ho han de fer l'intercanvi d'estudiants, la unificació de les titulacions acadèmiques.... L'Europa pròxima es construeix a través d'avenços concrets perceptibles pels ciutadans en les seves vides quotidianes .... Assistim també al procés de "constitucionalització" d'Europa. Després de Niça i de Laeken, el passat mes de desembre, estem davant d'un mandat de crear una Constitució Europea... I es farà a través d'un procés participatiu. Ja no és un tema reservat tan sols als governs dels Estats... sinó que incorpora els Parlaments i es demana la participació de les societats civils. Un procés que aproximarà Europa als seus ciutadans. Que aproparà per primera vegada de forma ostensible les institucions europees als seus ciutadans, que simplificarà la "maranya" institucional i normativa de la Unió, que és un dels elements que allunyen Europa dels ciutadans. 3 �Un procés que ha d'incorporar també les regions i que ha d'escoltar els poders locals. Avui les regions constitucionals, amb competències que desenvolupen o executen la legislació europea, han de ser considerades. Tenen un rol polític a jugar. Han de participar directament en els treballs de la Convenció del 2004. A través d'aquesta participació en el disseny de la Unió també s'acosta Europa als ciutadans... Veiem Governs estatals reticents en reconèixer la realitat regional... El govern espanyol ens ha donat un exemple recent, en negar la possibilitat que les CCAA participen en els processos de presa de decisions en matèries que son constitucionalment de la seva competència. O en negar-se a les reformes constitucionals necessàries per adequar les nostres estructures institucionals a la nova construcció europea... (Ja és ben curiós que un líder conservador regional, redactor de l'actual Constitució, com és Manuel Fraga, els tingui que donar lliçons als seus companys de partit que 4 �governen Espanya, sobre la necessitat de reformes parcials de la Constitució....) Avancem cap a una Europa pròxima. El procés de constitucionalització d'Europa permet fer un pas valent cap a una delimitació de les competències entre els diferents nivells de govern —local, regional, estatal, europeu—, per a que cadascun assumeixi plenament la seva responsabilitat en la presa de decisions. Per tal de que Europa esdevingui una veritable Federació dels Estats i dels pobles, compromesa a mantenir-se unida i en apropar la gestió política als ciutadans i ciutadanes a través de la descentralització de les decisions, per tal de donar sentit al principi de subsidiarietat. Que permeti associar a la construcció europea les regions, els territoris, les organitzacions de la societat civil. El nou federalisme europeu és l'Europa de la proximitat. És el projecte federal que defensem els socialistes, per a Espanya i per a Europa... El que vol construir Europa amb la seva ciutadania, que vol acostar les decisions al nivell més proper als ciutadans... S �Quin dubte hi ha que els municipis han d'estar estretament associats a les polítiques de la UE que vetllen pels ciutadans: polítiques socials, d'ocupació, polítiques per atendre els fenòmens migratoris.... Cal que el govern espanyol es comprometi amb Europa, d'una manera ferma i il·lusionada. Amb l'ambició de proposta i lideratge que hem perdut des que Felipe González no és al davant del govern espanyol... Tot el que hem avançat amb la integració econòmica i tot el que avançarem... Tot el que tenim davant, amb l'ampliació, amb la globalització, després de l ' l i de setembre, reclamen més Europa... Reclamen un Espai Europeu de Recerca Reclamen una Universitat més europea Reclamen una política econòmica europea amb un responsable europeu Reclamen la política exterior i de defensa europea Ç> �Demanen uns processos de liberalització correctes, que signifiquin millora de la competència i, per tant, de la qualitat de vida dels ciutadans. La cimera de Barcelona ha de posar èmfasi en la correcció els processos de liberalització dels mercats. (Espanya ha obtingut molt pobres resultats en els processos de privatitzacio i desregulacio. Els ciutadans i les empreses no es poden sentir satisfets...) Reclamen la carta de drets, la Europa social... (No voldríem que aquests aspectes fossin negligits en la propera cimera de Barcelona..) ...i reclamen una política activa, amb propostes i iniciativa per a cooperar i col·laborar amb els nostres veïns de la Mediterrània. Els plantejaments que avui governen Espanya no son aquests. Ens allunyen d'aquesta idea d'Europa i volen dissenyar una Espanya allunyada d'aquests valors: una Espanya més centralitzada, més autoritària, menys participativa, més allunyada dels ciutadans, però també dels nostres veïns... Cal que les idees de progrés tornin a governar Espanya. Per això demano l'esforç per a que aquestes idees es vagin estenent i vagin implantant-se... per això és necessari que els socialistes governin Catalunya, per a �superar la dialèctica paralitzant que s'ha establert entre l'Estat i Catalunya, per contribuir també decisivament a que en un futur pròxim les idees de progrés governin Espanya. V � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció a la cloenda de la Jornada Europa pròxima: El nou Federalisme Europeu Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-02-15 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Pròxima Europa Federalisme Socialisme Ciutats Regions Territoris Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Description An account of the resource Jornada organitzada pel Grup parlamentari del Partit dels Socialistes Europeus, en dues taules sobre el "Nou Federalisme europeu" i "Ciutats i regions, motor de l'Europa pròxima". Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 295 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/2812/19970604_ElPunt_EuropaMesAProp_PM.pdf b21230edc71372997f9a12b0f43c3a28 PDF Text Text PUNT DE VISTA EL PUNT / Dimecres, 4 de juny de 1997 L A T R I B U N A L Europa, una mica més a prop dans. Els estats, els espanyols com a espanyols, els fi-ancesos com a francesos, etc, ens sentim així més forts. Però no oblidem que, per al ciutadà, «Europa també cobra vida a través de la cooperació transfronterera, interregional i municipal» —com diu la declaració d'Amsterdam— i tampoc no oblidem que, amb vista als grans desafiaments (com poden ser el de la unió econòmica i monetària, l'Europa social, i tarnbé per a la pau entre els pobles), «Europa necessita el ple suport de les regions, ciutats i municipis, amb tota la seva diversitat i autonomia». En aquest front ens trobem els participants a la Cimera. Hem avançat un pas més cap a l'entesa i ens queda una bona X.E.I. tirada per recórrer. De moment, cal confirmar que la Conferència Intergovemamental sigui sensible a les peticions ambicioses però raonables del Comitè de les Regions i que doni la seva benedicció al nou símbol polític que s'ha iniciat amb aquesta cimera. decebut per no tenir la meva plaça degudament representada, però sens dubte el futur corregirà aquest error. La història no es pot aturar. De mojnent Barcelona, com tantes vegades, va suplir dignament. El gran repte de la Cimera d'Amsterdam va ser confirmar que aquells centenars d'accents diferents podien trobar un llenguatge comú. Aquest repte es va assolir. Al final, alcaldes i presidents van rubricar una declaració política que els avala com a actors imprescindibles de la construcció de l'única Europa que la gent del carrer pot acceptar. Una Europa intel·ligible, propera i raonable. Probablement, els governants que ens vam reunir a Amsterdam som un bon contrapunt al perill d'una Unió integrada per funcionaris allunyats dels problemes quotidians o d'una Europa dels estats que no aconsegueix explicar-se davant els ciutadans. L'anomenat dèficit democràtic és un problema apressant. Necessitem, no obstant, que els estats exerceixin com a tals, amb autoritat. Necessitem que Europa sigui forta, més poderosa en tot allò que desborda la capacitat dels goverqs: Bòsnia, l'Orient Pròxim, el Magrib i també la mundialització de l'economia o els reequilibris territorials necessaris, sense oblidar els drets fonamentals dels ciuta- T é-gràcia, això que ha passat a França. Veure que a Chirac li surt el tret per la culata tan escandalosament és molt agradable. Contemplar la fal·libilitat del poder, com aquests polítics orgullosos que presumeixen de ser la venerable encarnació del seny, de la raó, de l'ordre —per aquí també en tenim algun— s'equivoquen tan de ple és reconfortaiit. El gran Chirac va avançar les eleccions perquè comptava que els seus les guanyarien, tant se val. Necessitava que la gent digués amén. En realitat convocava un referèndum de confirmació de la dreta per poder aplicar després mesures encara més T Í P Finalment, és bo fer constar que l'èxit de la reunió va ser també el poder manejar les dificultats i la complexitat de les nostres diferències. La convocatòria va ser sorprenentment fàcil i ben entesa des del seu inici. Es va poder confeccionar amb rapidesa la llista d'assistents, l'evidència de la qual era discutible, però que va aconseguir un acord unànime. L'elaboració de la ponència va ser àrdua, apassionada i dura en alguns moments (com havia de ser). No obstant, la voluntat d'arribar a un bon pacte va superar les distàncies ideològiques, culturals i personals. El balanç final és molt apreciable, sobretot perquè no es va defugir abordar temes substancials en nom del consens. Regions i ciutats comencem un nou escenari de diàleg que ja és irreversible. Aquest és el balanç de la primera Cimera de Regions i Ciutats. Algú dubta que la segona ja està en marxa? Pasqual Maragall és alcalde de Barcelona i president del Comitè de les Regions de la UE T I MIQUEL PAIROU dràstiques i liberals que les que va intentar Juppé sense èxit. Però a França hi ha tradició democràtica i a pesar que som a l'època de les rentades de cervell televisives i de les grans manipulacions de les masses, els francesos tenen més forrnació política, criteri personal i memòria que altres europeus i han S L E R I A I S I A ra aquesta gelatina de sentiments en què s'ha convertit el barcelonisme de carnet tremola perquè te'n pots anar al Piemont amb els teus llibres, la teva urbanitat i el títol de català universal sota el braç. Ni cas, tu... La gelatina pot arribar a espesseir-se, però.sempre serà de consistència tova i manipulable. Un fitxatge pastanaga, un trofeu, i ja la tenim fosa. A més, pensa que t'idolatra a tu, sí, però també a un búlgar que escup, trepitja i renega sense parar i a un brasiler hàbil però totxo que no sap si amb,sis mesos enllestirà l'únic llibre que pensa llegir a la seva vida. No n'esperis gaire, de la gelatina. Encara en mamaves quan un home arribava amb males arts a la presidència de Can Barca i una guàrdia pretoriana batejada com els morenos li feia la feina bruta. Va venir amb una idea insígnia: despolititzar (o sigui, des- catalanitzar) el club. Dinou anys després, el soci continua bevent a galet i tancant els ulls al joc subterrani de la llotja. Tot sigui per un Barca triomfant! Tu ara ja no et mames ni el dit, però ell, protegit per una massa acrítica que se li aglutina a les assemblees, tam^ poc. I ja té temptacions plebiscitàries! «Després de tants anys, el soci no necessita que jo faigi campanya», diu. Mira-que sortirà reelegit i et fotrà canari més endavant... Ai, Guardiola, esportista elegant, lector, català universal, ves-te'n i no els expliquis res, als piemontesos. Fes-nos quedar bé. No els diguis que al soci no se'l pot enganyar però sí confiscar-li al camp les pancartes crítiques..Ni els parlis de l'únic president que guanya vots a base de sanglotar per la tele. Ni d'aquella mena de Torras i Bages que fuma montecristos i que té fil directe amb la Verge de la Mercè. Ni del ric hoteler que entre martingala i martingala se suca .a les fonts públiques per fer-se el graciós. Ves-te'n a Itàlia, jugador fi, amb la teva maduresa, i ni piu, d'aquesta comèdia tan. poc divina. «Ai, ves-te'n i no els expliquis res, als piemontesos. Fes-nos quedar bé. No els diguis que 'al soci no se'l pot enganyar' però sí confiscar-li al camp les pancartes crítiques» C Per molts anys^ senyor Chirac N Arxiu Municipal de Girona. Punt, El. 4/6/1997. Pàgina 5 R A u RAMON SARGATAL • F E L G Bon vent^ Guardiola PASQUAL MARAGALL a pocs dies, a Amsterdam, en la Cimera de Regions i Ciutats que va organitzar el Comitè de les Regions de la UE vam verificar que existeix una Europa (fins ara massa oculta) que aconsegueix convertir la diversitat en un px)derós al-legat de cohesió. Durant dos dies, més de dos-cents governants territorials, alcaldes i presidents de regions van debatre i consensuar la marxa de la construcció d'Europa. Va ser una esplèndida novetat. Fins ara, per a tot el món, Europa era aquesta fotografia de quinze personatges, amb rostres ben coneguts. Com en els processos de revelatge, a mesura que la imatge avança i es va definint, apareixen noves precisions, emergeixen nous rostres. I amb això ens acostem a una realitat més detallada, amb matisos i tons. Això és el que va succeir a Amsterdam. Aquesta Europa dels ciutadans que reclamem des de tots els fòrums s'ha fet una mica més òbvia. Ciutats i regions sense fissures (i això és un esdeveniment molt rellevant) han confirmat que el fet de ser diferents no és un llast per a la Unió, sinó tot el contrari.. La diversitat d'identitats és una enorme riquesa, que sens dubte constitueix el nostre fet diferencial. Aconseguir una Europa unida en allò indispensable, però respectuosa amb totes les cultures i dialogant fins als nivells més propers a la gent, és exactament una utopia que convé perseguir. De vegades (molt poques), les utopies semblen concrétar-se en un instant històric, i a Amsterdam això va ocórrer. L'alcalde de Bilbao comentava el sentiment, no exempt d'emoció, d'ocupar la seva plaça entre Berlín i Baviera, amb la presència una mica més enllà de Birmingham, les Balears i Bolonya... Alguns eren molt escèptics respecte a la idea de convocar eti peu d'igualtat les regions (les grans i poderoses, i també les més petites i dèbils) juntament amb les grans ciutats i totes les associacions de governs locals d'Europa. Com a català em vaig sentir A E L V E S P E R «Viya er Beti» apíofitat l'ocasió que els va oferir Chirac no per dir-li amén sinó per girar la truita. Quan Chirac va decidir-se a convocar eleccions anticipades ho devia fer en virtut del que vaticinaven les enquestes i del que aconsellaven els analistes al servei de la presidència. El fracàs d'aquestes enquestes i d'aquests analistes omple de satisfacció, no perquè hagin guanyat els socialistes —que ja ho tindran difícil— sinó perquè posa d'evidència que alguns ídols del món actual —l'estadística política, els estrategs— tenen els peus tan de fang que poden provocar grans desastres. Per molts anys. P JOAN POYANO oques coses hi ha més absurdes que el relativisme patriòtic, conducta segons la qual (per posar un exemple hipotètic) els de Vila-seca estan a matar amb els de Salou, però fa• ran front comú tarragoní contra un de Sant Pol de Mar que gosi ridiculitzar Port Aventura, maresmenc que automàticament rebrà l'ajut d'un mataroní, qui per patriotisme comarcal oblidarà temporalment les moltes vegades que s'ha sentit dir capgròs per l'esporàdic col·lega; i tots junts faran pinya catalana contra els andalusos... i així successivament. Aquest comportament frívol amb les enemistats s'ha encomanat al futbol, on es pot veure madridistes antibarcelonistes (termes gairebé sinònims) desitjar que el Barca guanyi la recopa pel simple fet qüe és un equip espanyol. Una mania sana s'ha de mantenir a les verdes i les madures —sobretot si va contra el veí, ja que la proximitat és indici que hi ha base real en la rancúnia—, i per això s'ha d'aplaudir sense reserves la coherència del Betis, que va fer l'impossible per perdre davant l'Sporting i assegurar-se que l'odiat Sevilla baixa a segona divisió. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Europa, una mica més a prop Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-06-04 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Subject The topic of the resource Europa Comitè de les Regions Europa Pròxima Ciutats Regions Cimera d'Amsterdam Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2610/_Il_sindaco_Maragall_Catalunya_EL_PAIS_Catalunya.pdf 4c462ac6bce5ec07f0a7df8602d6a051 PDF Text Text LA CARTA DEL CORRESPONSAL › ‘Il sindaco’ Maragall A Roma recorden l'exalcalde de Barcelona curiós i dolç, però capaç de baixar d'un taxi per posar ordre al trànsit DANIEL VERDÚ Roma - 27 ABR 2019 - 19:32 CEST Pasqual Maragall i Diana Garrigosa, a Roma, el desembre de 1997. AGUSTÍ CARBONELL �Els capritxos arqueològics del mercat immobiliari romà —cada període té els seus des de fa més de 2.700 anys, no us penseu— van voler que un enamorat del Mediterrani com Pasqual Maragall acabés vivint on començava la via Aurelia. Just aquí, a la via Titta Scarpa, número 2, al costat de l'illa que forma el Tíber a l'altura del Trastevere, va passar un any de la seva vida amb la seva dona Diana i el seu fill Guim. El seu rastre, els records del període que va cimentar el seu salt cap a la Generalitat, romanen entre els carrerons del centre, en el paper groc tacat d'oli de les fritades de cervells i carxofes de l'hostaria Dar Buttero. També en les lectures d'aquells dies, des de Semprún a Thomas Mann passant per Edgar Morin, i en el dietari que va publicar a La Vanguardia anticipant idees que vindrien. Però, sobretot, és fàcil fer revifar el seu record en l'admiració que despertava en la socialdemocràcia italiana, fascinada llavors amb la seva obra a Barcelona i que es va posar dempeus quan va arribar. Maragall va aterrar a Roma el setembre del 1997, poc després de la Diada d'aquell any. Va passar també un temps breu en un hotel a l’Aventino, just on la via Marmorata obre les portes del Testaccio. Després va viure un temps en un àtic prestat a la Villa Borghese, un espectacle amb vista als jardins del Principe per sobre de les possibilitats estètiques de gairebé qualsevol. Ell havia arribat amb un Ford Escort familiar platejat que va conservar anys després –“el romà” l’anomenava– i amb el qual va recórrer tot el Lazio amb la seva família. Aquells dies explotava el furor dels telefonini al carrer —cap país es va donar un cop al cap tan fort amb la qüestió— i l’Inter de Milà acabava de pispar Ronaldo al Barça. Va passar quan les graderies del calcio encara feien més soroll que les de la política a Itàlia, on un discret Romano Prodi inhalava els últims vapors de finezza que quedaven al Palazzo Chigi. Roma, en ple prejubileu, somiava encara amb ser una estrella en una moderna constel·lació europea des que havia ajudat a fundar-la. Francesco Rutelli, valor en alça de la socialdemocràcia, la dirigia des de dalt del Campidoglio, just on s'havia signat el Tractat 40 anys enrere. Una ciutat llavors en plena efervescència cultural i urbana, convertida en un malson ingovernable anys més tard (encara que els embussos fossin els mateixos, com el mateix Maragall va patir i va intentar posar-hi ordre ell mateix baixant d'un taxi camí a Fiumicino). Però el cotxe obliga a Roma. I els dimecres conduïa pacientment també a través de la via �Ostiense per arribar a les seves classes a la Universitat Roma-Tre: un curs creat especialment per a Maragall que van anomenar Europa Prossima. ADVERTISING Pisos y casas con hasta un 40% de dto. Descúbrelos aquí inRead invented by Teads El 10 de desembre, el dia que es va estrenar com a professore, l’escoltaven a la primera fila les principals branques de L’Ulivo, l'artefacte electoral que havia començat a funcionar un any abans. No s’ho van perdre el filòsof i llavors alcalde de Venècia, Massimo Cacciari, o el mateix Prodi, que segons explicava a la crònica d'aquell dia Enric González, va haver de fer equilibrismes vaticans per enaltir alhora el seu amic Jordi Pujol i Maragall. També va ser-hi, per descomptat, Rutelli, tan incapaç llavors com avui d'ocultar la seva admiració per “Pasqual”. “És l'alcalde contemporani més gran d’Europa. Així el vaig presentar una vegada en un míting i es va quedar de pedra. Era una barreja entre intel·lectual i administrador, alguna cosa raríssima en la política. A Barcelona va ser capaç d'implicar l'energia de l'alliberament del franquisme en un projecte col·lectiu. No era un líder arrogant, era el cap d'un equip”, assenyala Rutelli al telèfon. Deu anys després, va rebre la trucada del seu amic que li parlava d’Eisenhower, aquesta manera que tenia Maragall d'ironitzar amb la seva malaltia, i sobre com pensava combatre-la. �"La nostra mirada federalista ha estat malmesa per pulsions secessionistes i centralismes burocràtics", considera avui el seu amic i llavors alcalde de Venècia, Massimo Cacciari Jordi Pujol ja havia consumit la meitat de la seva penúltima legislatura i Maragall, que aquell any li va enviar una felicitació nadalenca des de la seu de la premsa estrangera amb un grup periodistes disbauxats i el mateix Romano Prodi, repetia a tothom que no tenia intenció de provar sort a l'altre costat de la plaça de Sant Jaume. Roma era només una pilota d'oxigen, una càmera hiperbàrica després de 15 anys al capdavant de l'alcaldia de Barcelona. Fins que el va visitar Felipe González per convèncer-lo del contrari, segons ell mateix va explicar en un míting a l’Hospitalet el 2006 juntament amb l'expresident del Govern. Enric Juliana, llavors corresponsal a Roma de La Vanguardia, va dinar i va xerrar algunes vegades amb ell durant aquell curs. “És difícil saber què pensava. Però buscava verificar realment si volia fer el pas. I allò passava per veure si l'hi demanaven i amb quins arguments. Comprovar si es creava un cert desig que fos candidat. Va entendre que la millor manera era desaparèixer un temps”. El camí, al cap i a la fi, semblava lògic. Els seus amics als ajuntaments d’Itàlia també havien fet passos. Les ciutats eren llavors el millor esquema per regenerar la política nacional, just el que intenta avui una altra vegada tímidament Itàlia. Walter Veltroni, que succeiria tres anys després Rutelli, es convertiria en secretari general del nou artefacte socialdemòcrata al país una dècada després. “Ens vam veure moltes vegades, a Roma i a Espanya. Sempre m'han impressionat dues coses que no són freqüents en nosaltres: la curiositat i la dolçor. Sempre em va semblar que tenia aquesta doble característica que, en el fons, és filla de la mateixa mirada cap a la vida. Ell era curiós per tot el que és nou: cultural, social, polític. Per també molt acollidor, sense aquesta violència de les certeses que lamentablement ens asfixien avui. Era un home més travessat pels dubtes que per les certituds”. �MÉS INFORMACIÓ Llegeix totes les cartes dels corresponsals Una manera de projectar el món a les antípodes de la que recorre Europa, com recorda el seu amic Cacciari amb certa amargor. “Va demostrar unes idees molt clares sobre l'exigència d'un veritable federalisme, especialment a escala europea. Un pensament que compartíem els alcaldes dels anys 90 que ha estat traït a tot arreu. Vam ser picats per les pulsions secessionistes i els centralismes burocràtics a la madrilenya i a la romana. L'última vegada que el vaig veure, fa uns deu anys, estava completament desconsolat pel naufragi de les nostres idees, que ha portat el desastre als nostres països, també a la Unió Europea. Van ser derrotades i es va imposar el que veiem avui, començant a Roma”. Una anècdota, i això aquí sempre consola, si un pensa que després de 28 segles aquesta ciutat encara funciona. S'adhereix als criteris de Més informació > ARXIVAT A: Pasqual Maragall · Roma · Itàlia · Europa Occidental · Europa CONTENIDO PATROCINADO Ahorra hasta 12.000 €. Sin comisiones y tiempo récord. Disfruta del connecting box del Citroën C4 Cactus. Pide tu oferta Hermosas ubicaciones abandonadas en las ruinas HOUSELL CITROËN EDITOR CHOICE I A MÉS… � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Hyperlink A link, or reference, to another resource on the Internet. URL local The URL of the local directory containing all assets of the website <a href="https://cat.elpais.com/cat/2019/04/27/catalunya/1556385182_568742.html" target="_blank" rel="noopener">https://cat.elpais.com/cat/2019/04/27/catalunya/1556385182_568742.html</a> <a href="https://elpais.com/ccaa/2019/04/27/catalunya/1556384330_308992.html" target="_blank" rel="noopener">https://elpais.com/ccaa/2019/04/27/catalunya/1556384330_308992.html</a> URL <a href="https://cat.elpais.com/cat/2019/04/27/catalunya/1556385182_568742.html" target="_blank" rel="noopener">https://cat.elpais.com/cat/2019/04/27/catalunya/1556385182_568742.html</a> <a href="https://elpais.com/ccaa/2019/04/27/catalunya/1556384330_308992.html" target="_blank" rel="noopener">https://elpais.com/ccaa/2019/04/27/catalunya/1556384330_308992.html</a> Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource ‘Il sindaco’ Maragall Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Roma Europa Pròxima Acció política Biografia Description An account of the resource Article sobre l'estada romana de Pasqual Maragall, a finals dels 90, a El País (27/04/2019) del corresponsal del diari, Daniel Verdú. Repassa els mesos que Maragall va viure a Roma entre 1997 i 1998. Creator An entity primarily responsible for making the resource Verdú, Daniel Source A related resource from which the described resource is derived El País Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Castellà Type The nature or genre of the resource Article Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2019-04-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/746/19980502_LV.pdf 8c3f20e81f57e9de18739ca6aeef749d PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 02/05/1998 La Vanguardia, p.020, Opinión ¿Sabático? DESDE ROMA Autor: PASQUAL MARAGALL Cuando llego a casa por la tarde es mediodía o primera tarde en Nueva York. Entran los correos electrónicos, los "mails". A veces el "toshiba" no consigue conectar y hay que esperar a la noche. A las doce es la mejor hora. Organizamos en Nueva York un nuevo seminario con Mary Ann Newman, la flamante premio Carner del día de Sant Jordi, la americana que mejor habla catalán y conoce mejor a D'Ors, la sobrina de Arthur Miller, la colaboradora de Xavier Rubert y Pep Subirós en la Cátedra Barcelona de NY University. Ayer noche, yo ya dormía, entró su traducción al inglés de las notas en catalán para el seminario sobre la "Devolution of power to Regions and Cities. A Road to European Citizenship". Faltan cuartos y habrá que hacer un último esfuerzo en la obtención de fondos. Llamaré a Merril Lynch. Por la tarde Bricall había hecho una magnífica exposición sobre la Europa de las ciudades y las universidades en mi tercer seminario romano ("Modello Barcellona"). A mediodía estuvimos en la Galleria Borghese admirando esos Berninis en que los dedos se hunden en la carne de Dafne como si en vez de mármol fuera de algodón. Pero no pudimos terminar la visita. "L'Unità" nos esperaba para una entrevista frente al antiguo Matadero del barrio del Testaccio. Dejamos a Diana con los Vila-Abadal/Romaní en la Pinacoteca. Me despierto al alba y redacto unas notas para este artículo y otras, más difíciles, para definir posiciones ante la avalancha de presiones desencadenadas por el magnífico trabajo del tándem Almunia-Borrell. No habrá elecciones pronto. Mejor. Cada cosa a su tiempo. Debo terminar de lanzar el Aula Barcelona en la Universidad Central y queda mucho trabajo por hacer hasta fin de año. Hablo con Luigi Zanda, director del Giubileo, del post-Giubileo en Roma. Me gusta colaborar con ellos y lo voy a seguir haciendo. Ponen una consultora importante a trabajar en ello. Yo debo supervisar. Truñó ya está ayudando en el plan Torino 2006. El embajador, siempre activo, me llama para que hagamos algo parecido con Génova. Parece que relanzan el canguro Génova-Barcelona. Barcelona en todos lados. El domingo llega Richard Rogers para hablar en mi seminario el lunes. Él es uno de los propagadores del modelo Barcelona en Londres, al tiempo que el inspirador del Millenium. El martes participo con Prodi y Bassanini -el gran reformador del estado italiano- y también con Monti y la Bonnino, los dos comisarios italianos de la Unión Europea, en la presentación de la reforma. El miércoles, avión a Nueva York, seminario sobre la Europa próxima y vuelta a Roma el lunes, parando en Barcelona para recoger a mis padres. Y más sesiones en Roma Tre, la tercera Universidad. Firmaremos seguramente un convenio Roma Tre- Universitat de Barcelona para seguir adelante con el programa. ¿Sabático? PASQUAL MARAGALL 132 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1209 Title A name given to the resource ¿Sabático? DESDE ROMA Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Universitat Europa Pròxima Model Barcelona Roma Nova York Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-05-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles