1 10 11 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1462/19951127d_00700.pdf fb0e68cdf92790f6f99146b64adcfd16 PDF Text Text Data: 27/11/95 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr , Alcalde Gabinet (NB) Recepció ofe rt a per l'Ajuntament als assistents a la Conferència Intergovernamental Euromediterrània. De cara a l'assistència de l'Alcalde a la recepció ofe rt a per l'Ajuntament als assistents a la Conferència Intergovernamental Euromediterrània, es fan avinents les qüestions següents: A la recepció hi assistiran els ministres d'Afers Exteriors dels 15 països membres de la Unió Eu ro pea i els representants dels governs dels 12 països mediterranis no membres de la UE, a més dels alcaldes i representants de les ciutats mediterrànies que pa rt icipen a la Conferència de Ciutats del Mediterrani. (S'adjunta en annex les llistes d'assistents). L'Alcalde ha de fer una intervenció de benvinguda als assistents, d'uns 8 minuts aproximadament, que ha estat traduïda a l'anglès, el francès i l'àrab. A.l k �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Proposta d'intervenció de l'Alcalde: MINISTROS, AUTORIDADES, ALCALDES, LES DOY LA BIENVENIDA A NUESTRA CIUDAD EN UNA OCASIÓN TAN SIMBOLICA COMO LA CELEBRACION EN BARCELONA DE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL EUROMEDITERRANEA. BARCELONA ESTA ORGULLOSA DE ACOGER ESTA CONFERENCIA Y DE VERSE RECONOCIDA COMO UNA REFERENCIA URBANA CLAVE EN EL MEDITERRÁNEO. LA PROMOCION DE MECANISMOS DE DIÁLOGO EN EL MEDITERRÁNEO ES URGENTE. HEMOS GANADO, SIN EMBARGO, UNA PRIMERA BATALLA, QUIZAS LA MÁS IMPORTANTE : CONVENCERNOS TODOS, EN LAS DOS RIBERAS, DE LA IMPORTANCIA DE EMPRENDER ESTE DIÁLOGO. ES EVIDENTE QUE ESTE PROCESO TIENE QUE SER LIDERADO POR LOS ESTADOS EUROPEOS Y MEDITERRÁNEOS. ES EN ESTE SENTIDO QUE SALUDAMOS CON ENTUSIASMO SU COMPROMISO DECIDIDO EN LA ORGANIZACION DE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL EUROMEDITERRÁNEA. 2 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA FUE EN ESTA MISMA SALA DEL CONSEJO DE CIENTO DONDE, EL 21 DE MAYO DE 1990, EL ENTONCES MINISTRO ESPAÑOL DE ASUNTOS EXTERIORES, FRANCISCO FERNANDEZ ORDOÑEZ, PLANTEO LA POSIBILIDAD DE UNA CONFERENCIA DE SEGURIDAD Y COOPERACION EN EL MEDITERRANEO. BARCELONA ACOGIÓ CON SATISFACCIÓN ESA IDEA, FORMULADA CON EL APOYO DE LA DIPLOMACIA-ITALIANA, DE CREAR UN FORO PERMANENTE DE COOPERACIÓN ENTRE LOS PAÍSES DEL MEDITERRÁNEO, INSPIRADO EN LA FÓRMULA Y EN LA EXPERIENCIA DE LA CONFERENCIA DE SEGURIDAD Y COOPERACIÓN EN EUROPA QUE HABIA TENIDO LUGAR EN HELSINKI. DESDE BARCELONA SIEMPRE SE HA REIVINDICADO EL CONCEPTO MEDITERRÁNEO EN SU TOTALIDAD GEOGRAFICA Y SE HAN VISTO CON INCOMODIDAD LOS INTENTOS DE LIMITARLO O DIVIDIRLO EN UN NORTE Y UN SUR, EN UN ORIENTE Y UN OCCIDENTE. LA PROPUESTA HISPANO-ITALIANA DE UNA CONFERENCIA DE COOPERACIÓN SE VIO FRUSTRADA, TEMPORALMENTE, POR LA GUERRA DEL GOLFO, UN CONFLICTO QUE PONIA DE RELIEVE "LA AUSENCIA DE UN SISTEMA EN ESTA REGIÓN PARA PREVENIR Y HACER 3 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA FRENTE A LAS CRISIS" A LA QUE FERNANDEZ ORDOÑEZ HABIA HECHO REFERENCIA. LA CONFERENCIA EUROMEDITERRÁNEA SUPONE, PUES, UN RELANZAMIENTO DE ESTA IDEA . UN PRIMER PASO HACIA EL ESTABLECIMIENTO DE VÍNCULOS FUERTES Y ESTABLES ENTRE LAS RIBERAS NORTE Y SUR DEL MEDITERRÁNEO. QUE LA CONFERENCIA SE PRODUCE EN UN MOMENTO OPORTUNO, QUE HAY UNA ENORME RECEPTIVIDAD Y UN ANSIA DE DIALOGO SE DEMUESTRA POR LA MULTITUD DE INICIATIVAS PARALELAS QUE HAN SURGIDO. INSTITUCIONES PUBLICAS REGIONALES Y LOCALES, ENTIDADES PRIVADAS, ORGANIZACIONES NO GUBERNAMENTALES HAN PUESTO EN MARCHA MULTITUD DE ACTIVIDADES. UN EJEMPLO DE ESA ILUSION ES LA CONFERENCIA DE CIUDADES DEL MEDITERRÁNEO QUE SE CELEBRA ESTOS MISMOS DÍAS ENTRE NOSOTROS. LAS CIUDADES SON ESPACIOS PRIVILEGIADOS PARA EL DIÁLOGO, PARA EL COMERCIO DE LAS COSAS Y DE LAS IDEAS. ESE PAPEL ESTABILIZADOR HA TENIDO UNA RELEVANCIA HISTORICA EN EL MEDITERRÁNEO Y LO VUELVE A TENER EN LAS CIRCUNSTANCIAS DE HOY. 4 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LAS CIUDADES Y LAS REGIONES TIENEN MUCHO QUE DECIR EN EL DIÁLOGO MEDITERRANEO Y EN LA COOPERACIÓN QUE NECESARIAMENTE LE DEBE SEGUIR. LAS CIUDADES TIENEN MENORES CONDICIONANTES DIPLOMÁTICOS Y PUEDEN EVITAR MEJOR LAS RIGIDECES QUE TODA NEGOCIACIÓN ENTRE ESTADOS COMPORTA INEVITABLEMENTE. EL PROCESO DE HELSINKI PREVEIA LA PROMOCIÓN DE LOS INTERCAMBIOS Y DE LA COOPERACIÓN COMO BASE PARA CONSTRUIR EL DIÁLOGO. LAS CIUDADES, Y PARTICULARMENTE LAS CIUDADES DEL MEDITERRÁNEO QUE ESTAN HOY AQUÍ AMPLIAMENTE REPRESENTADAS, TIENEN LA EXPERIENCIA DE LA COLABORACIÓN EN CUESTIONES CONCRETAS, QUE AFECTAN DIRECTAMENTE LA VIDA COTIDIANA DE SUS CIUDADANOS. LAS CIUDADES POR DEBAJO - O AL LADO - DE LOS ESTADOS PUEDEN CONSTITUIR LA "RED DE SEGURIDAD" DE TODO EL PROCESO. SERIA OPORTUNO QUE ESTE PAPEL DE APOYO SE FORMALIZARA EN UN RECONOCIMIENTO EXPRESO DE LA REPRESENTACION QUE LAS REGIONES Y CIUDADES 5 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA DE EUROPA HAN CONFIADO AL COMITE DE LAS REGIONES DE LA UNION EUROPEA. ESTOY CONVENCIDO DE QUE LAS CIUDADES DEL MEDITERRANEO, Y BARCELONA PARTICULARMENTE, PUEDEN Y HAN DE TENER UN PAPEL RELEVANTE EN LAS ACTIVIDADES QUE CONCRETARAN LAS PROPUESTAS DE LA CONFERENCIA EUROMEDITERRANEA. BARCELONA REITERA SU DISPONIBILIDAD A SER UN ESPACIO PARA EL DIÁLOGO Y EL ENCUENTRO DE LAS DIFERENTES CULTURAS Y RELIGIONES DEL AREA DEL MEDITERRANEO ASI COMO SU INTERES EN PARTICIPAR EN EL SEGUIMIENTO Y PUESTA EN MARCHA DE LOS ACUERDOS LOGRADOS EN ESTA CONFERENCIA. LA SEGURIDAD Y LA COOPERACIÓN EN EL MEDITERRÁNEO CONCIERNE A TODOS . BARCELONA, LAS CIUDADES DEL MEDITERRANEO, SE SIENTEN COMPROMETIDAS EN ESTA TAREA Y DESEAN QUE LOS TRABAJOS DE LA CONFERENCIA EUROMEDITERRANEA SUPONGAN UN PASO DECISIVO HACIA UNA PAZ ESTABLE. MUCHAS GRACIAS. 6 �Proposta d'intervenció de l'Alcalde: MINISTROS, AUTORIDADES, ALCALDES, LES DOY LA BIENVENIDA A NUESTRA CIUDAD EN UNA OCASIÓN TAN SIMBOLICA COMO LA CELEBRACION EN BARCELONA DE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL EUROMEDITERRANEA. BARCELONA ESTA ORGULLOSA DE ACOGER ESTA CONFERENCIA Y DE VERSE RECONOCIDA COMO UNA REFERENCIA URBANA CLAVE EN EL MEDITERRÁNEO. LA PROMOCION DE MECANISMOS DE DIÁLOGO EN EL MEDITERRÁNEO ES URGENTE. HEMOS GANADO, SIN EMBARGO, UNA PRIMERA BATALLA, QUIZAS LA MÁS IMPORTANTE : CONVENCERNOS1 TODOS, EN LAS DOS RIBERAS, DE LA IMPORTANCIA QE EMPRENDER ESTE DIÁLOGO. ES EVIDENTE QUE ESTE PROCESO TIENE QUE SER LOS ESTADOS EUROPEOS Y LIDERADO POR EN ÉSTE SENTIDO QUE MEDITERRÁNEOS. ES SALUDAMOS CON ENTUSIASMO SU COMPROMISO DECIDIDO EN LA ORGANIZACION1 DE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL EUROMEDITERRÁNEA. 2 EUROMED.NBB �[CANVIAR A CATALÀ] VA SER EN AQUEST MATEIX SALÓ DEL CONSELL DE CENT ON, EL 21 DE MAIG DE 1990, L'ALESHORES MINISTRE ESPANYOL D'AFERS EXTERIORS, FRANCISCO FERNANDEZ ORDOÑEZ, VA PLANTEJAR LA POSSIBILITAT D'UNA CONFERÈNCIA DE SEGURETAT I COOPERACIÓ A LA MEDITERRÁNIA. BARCELONA VA ACOLLIR AMB SATISFACCIÓ AQUESTA IDEA, FORMULADA AMB EL SUPORT DE LA DIPLOMACIA ITALIANA, DE CREAR UN FÒRUM PERMANENT DE COOPERACIÓ ENTRE ELS PASOS DE LA MEDITERRÀNIA, INSPIRAT EN LA FÓRMULA I EN L'EXPERIÈNCIA DE LA CONFERÈNCIA DE SEGURETAT I COOPERACIÓ EN EUROPA QUE HAVIA TINGUT LLOC A HELSINKI. DES DE BARCELONA SEMPRE S'HA REVINDICAT EL CONCEPTE MEDITERRANI EN LA SEVA TOTALITAT GEOGRÁFICA 1 S'HAN VIST AMB INCOMODITAT ELS INTENTS DE LIMITAR-LO O DIVIDIR-LO EN UN NORD I UN SUD, EN UN ORIENT I UN OCCIDENT. LA PROPOSTA HISPANO-ITALIANA D'UNA CONFERÈNCIA DE COOPERACIÓ ES VA VEURE FRUSTRADA, TEMPORALMENT, PER LA GUERRA DEL GOLF, UN 3 EUROMED.NBB �CONFLICTE QUE POSAVA DE RELLEU "L'ABSÈNCIA D'UN SISTEMA EN AQUESTA REGIÓ PER PREVEURE I FER FRONT A LES CRISIS", A LA QUAL FERNANDEZ ORDOÑEZ HAVIA FET REFERÈNCIA. LA CONFERÈNCIA EUROMEDITERRÀNIA SUPOSA, DONCS, UN RELLANÇAMENT D'AQUESTA IDEA, QUE HA POTENCIAT EL MINISTRE SOLANA. UN PRIMER PAS CAP A L'ESTABLIMENT DE VINCLES FORTS I ESTABLES ENTRE LES RIBERES NORD I SUD DE LA MEDITERRÀNIA. [CANVIAR A CASTELLÀ] QUE LA CONFERENCIA SE PRODUCE EN UN MOMENTO OPORTUNO, QUE HAY UNA ENORME RECEPTIVIDAD Y UN ANSIA DE DIALOGO SE DEMUESTRA POR LA MULTITUD DE INICIATIVAS ; PARALELAS QUE HAN SURGIDO. INSTITUCIONES PUBLICAS REGIONALES Y LOCALES, ENTIDADES PRIVADAS, ORGANIZACIONES NO GUBERNAMENTALES HAN PUESTO EN MARCHA MULTITUD DE ACTIVIDADES. UN EJEMPLO DE ESA ILUSION ES LA CONFERENCIA DE CIUDADES DEL MEDITERRÁNEO QUE SE CELEBRA ESTOS MISMOS DÍAS ENTRE NOSOTROS. 4 EUROMED.NBB �LAS CIUDADES SON ESPACIOS PRIVILEGIADOS PARA EL DIÁLOGO, PARA EL COMERCIO DE LAS COSAS Y DE LAS IDEAS. ESE PAPEL ESTABILIZADOR HA TENIDO UNA RELEVANCIA HISTORICA EN EL MEDITERRÁNEO Y LO VUELVE A TENER EN LAS CIRCUNSTANCIAS DE HOY. LAS CIUDADES Y LAS REGIONES TIENEN MUCHO QUE DECIR EN EL DIÁLOGO MEDITERRANEO Y EN LA COOPERACIÓN QUE NECESARIAMENTE LE DEBE SEGUIR. LAS CIUDADES TIENEN MENORES CONDICIONANTES DIPLOMÁTICOS Y PUEDEN EVITAR MEJOR LAS RIGIDECES QUE TODA NEGOCIACIÓN ENTRE ESTADOS COMPORTA INEVITABLEMENTE. EL PROCESO DE HELSINKI PREVEIA LA PROMOCIÓN DE LOS INTERCAMBIOS Y DE ! LA COOPERACIÓN COMO BASE PARA CONSTRUIR EL DIÁLOGO. LAS CIUDADES, Y PARTICULARMENTE LAS CIUDADES DEL MEDITERRÁNEO QUE ESTAN HOY AQUÍ AMPLIAMENTE REPRESENTADAS, TIENEN LA EXPERIENCIA DE LA COLABORACIÓN EN CUESTIONES CONCRETAS QUE AFECTAN DIRECTAMENTE LA VIDA COTIDIANA DE SUS CIUDADANOS. LAS CIUDADES POR DEBAJO - O AL LADO - DE LOS ESTADOS PUEDEN CONSTITUIR LA "RED DE SEGURIDAD" DE TODO EL PROCESO. 5 EUROMED.NBB �SERIA OPORTUNO QUE ESTE PAPEL DE APOYO SE FORMALIZARA EN UN RECONOCIMIENTO EXPRESO DE LA REPRESENTACION QUE LAS REGIONES Y CIUDADES DE EUROPA HAN CONFIADO AL COMITÉ DE LAS REGIONES DE LA UNION EUROPEA. ESTOY CONVENCIDO DE QUE LAS CIUDADES DEL MEDITERRANEO PUEDEN Y HAN DE TENER UN PAPEL RELEVANTE EN LAS ACTIVIDADES QUE CONCRETARAN LAS LA PROPUESTAS DE CONFERENCIA EUROMEDITERRANEA. [CANVIAR AL CATALÀ] BARCELONA [REPRESENTADA AVUI AQUÍ PER UNES 50 SINDICALS, EMPRESARIALS, PERSONALITATS REITERA LA SEVA CULTURALS I ASSOCIATIVES] DISPONIBILITAT A SER UN ESPAI PER AL DIÀLEG I L'ENCONTRE DE LES DIFERENTS CULTURES I RELIGIONS DE L'ÀREA DE LA MEDITERRÀNIA, AIXÍ COM EL SEU INTERÈS A PARTICIPAR EN EL SEGUIMENT 1 LA POSTA EN MARXA DELS ACORDS ASSOLITS EN AQUESTA CONFERÈNCIA. LA SEGURETAT I LA COOPERACIÓ A LA MEDITERRÀNIA ENS CONCERNEIX A TOTS. BARCELONA, LES CIUTATS 6 EUROMED.NBB �DE LA MEDITERRÀNIA, SE SENTEN COMPROMESES EN AQUESTA FEINA I DESITGEN QUE ELS TREBALLS DE LA CONFERÈNCIA EUROMEDITERRÀNIA REPRESENTIN UN PAS DECISIU CAP A UNA PAU ,ESTABLE. MOLTES GRÀCIES. MUCHAS GRACIAS. 7 EUROMED.NBB � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4368 Title A name given to the resource Recepció oferta per l'Ajuntament als assistents a la conferència Euromediterrània Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Govern Euromediterrània Municipis Acció política Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-11-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1463/19951127d_00701.pdf 938f920d754c21af045f6299d56bb1db PDF Text Text Qe. C MAJESTADES: r¿txua. eq.AT 9.ckv,oárr�c vu e)ciketi/.~ (I'S COMO EN OCASIONES ANTERIORES, ME COMPLACE PRESENTARLES EN NOMBRE DE LA CORPORACIÓN MUNICIPAL DE BARCELONA Y DE TODA LA CIUDAD NUESTRO RESPETO Y NUESTRA GRATITUD. BARCELONA VIVE ESTOS DÍAS UNAS JORNADAS MUY ESPECIALES DE ILUSIÓN POR EL DIÁLOGO EN EL MEDITERRÁNEO. A LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL CONVOCADA POR LA UNIÓN EUROPEA SE HA SUMADO UNA INSÓLITA EXPLOSIÓN DE INICIATIVAS DE INSTITUCIONES PÚBLICAS TERRFFORIALES, DE ENTIDADES PRIVADAS Y DE ORGANIZACIONES NO GUBERNAMENTAL ES. ESTA ACTIVIDAD ES UN FIEL REFLEJO DE UN ANSIA DE DEBATE, DIÁLOGO Y PARTICIPACIÓN. BARCELONA SERÁ UN ESCENARIO ORGULLOSO DE ESTAS INICIATIVAS. PERO BARCELONA QUIERE SER MÁS QUE UN ESCENARIO. QUIERE HACER SU APORTACIÓN AL ENCUENTRO, QUIERE DAR EL CALOR DE LA PARTICIPACIÓN Y MOSTRAR LA CONTRIBUCIÓN QUE LAS CIUDADES DEL MEDITERRANEO PUEDEN HACER A LA PAZ. ASÍ QUISIMOS SER, Y ASÍ FUÍMOS, PARA QUIENES DESDE TODO EL MUNDO SE ACERCARON A BARCELONA DURANTE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. Y QUEREMOS SERLO HOY NUEVAMENTE. �PERMITIDME QUE, EN EL MARCO DE ESA VOLUNTAD DE SERVIR A LA PAZ, MOSTREMOS NUESTRA CONFIANZA HACIA QUIENES VIENEN A NUESTRA CIUDAD PARA AVANZAR EN LA PACIFICACIÓN DE ZONAS EN DÓNDE EL CONFLICTO TODAVIA PERVIVE. BARCELONA SE ENORGULLECE DE SER LUGAR DE ENCUENTRO PARA LA PAZ. SENYOR_: BARCELONA S'ENORGULLEIX DE PODER SER EL LLOC D'ENCONTRE PER A LA PAU. TENIM LA CONFIANÇA I LA SEGURETAT QUE ESPANYA HA DE TENIR UN PAPER ESSENCIAL EN AQUEST ESFORÇ COOPERADOR, EN AQUESTA ABRAÇADA A FAVOR DE LA COL.LABORACIÓ. A MÉS, PERO, COMA ALCALDE D'AQUESTA CIUTAT DE LA QUAL N'OSTENTEU EL TÍTOL DE COMTE, VULL APROFITAR L'AVINENTESA I)E TENIR-VOS ENTRE NOSALTRES PER FELICITAR-VOS AMB MOTIU DEL VINTÉ ANIVERSARI DE LA VOSTRA CORONACIÓ COM A REI DE TOTS ELS ESPANYOLS. HAN ESTAT TEMPS COMPLICATS, NO SEMPRE AMABLES NI SEMPRE COM HAURÍEM DESITJAT, I VÓS HEU SABUT ASSENYALAR-NOS EN TOT MOMENT EL CAMÍ DE LA CONCÒRDIA I EL DE LA PROJECCIÓ CAP A LA RESTA DEL MÓN. �TINGUEU BEN SEGUR, SENYOR, QUE BARCELONA US ACULL ARA COM HO HA FET SEMPRE, AMB L'ESTIMA QUE US rfENIM I AMB EL RESPECTE QUE US DEVEM, I QUE ES EN NOM D'AQUESTS SENTIMENTS QUE US REITEREM LA NOSTRA ADHESIÓ A VÓS I A LA INSTITUCIÓ QUE TAN DIGNAMENT REPRESENTEU. BENVINGUTS A CASA VOSTRA, MAJESTATS, BENVINGUTS A LA CASA QUE ARA VOL SER-HO TAMBÉ DE LA PAU I DE LA COOPERACIÓ, CAPITAL --NI QUE SIGUI PER UNS DIES-- D'EUROPA 1 DEL MEDITERRANI. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4369 Title A name given to the resource Recepció SSMM Reis d'Espanya. Conferència Euromediterrània Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Govern Municipis Euromediterrània Acció política Territoris Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-11-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/779/20050509_LV.pdf 22840306e477c6918fc08d681b770470 PDF Text Text 18 LA VANGUARDIA P O L Í T I C A EL DÍA DE EUROPA   LUNES, 9 MAYO 2005 La opinión política La conmemoración del día de Europa coincide cada año con el 9 de mayo, en recuerdo de la misma fecha del 1950, en la que Robert Schuman presentó su propuesta para la crea- ción de una Europa organizada, que, conocida como declaración Schuman, se considera el germen de la creación de lo que actualmente es la Unión Europea. Pasqual Maragall, presi- dente de la Generalitat, y Artur Mas, jefe de la oposición, exponen en estos artículos para La Vanguardia sus respectivas opiniones precisamente con motivo del día de Europa. PASQUAL MARAGALL ARTUR MAS El día de Europa, la hora del Mediterráneo Cosas de las que no se habló en el referéndum tefan Zweig, europeísta y pacifis- evitado la segunda guerra. Aunque lord Keyta, en pleno fragor de la Primera nes estuvo escribiendo desde 1918 que el traGuerra Mundial, escribió un tex- tado de paz de París era tan cruel con los vento corto, La Torre de Babel, en el cidos en la primera guerra que difícilmente se cual dio un vuelco al mito bíbli- podría evitar la segunda. Así que, como Marx co. La torre, para el escritor aus- había explicado, la historia tiene que pasar triaco, era un símbolo de lo que los hombres, dos veces para realmente haber pasado. unidos y coordinados, podían llegar a hacer: Hoy Europa entera conmemora el 60 anialcanzar sueños imposibles, llegar al cielo. versario del fin de la Segunda Guerra MunDios se asustó de lo que los hombres juntos dial, y lo hace por primera vez unida de verllegaron a hacer y los castigó con la diversidad dad, superadas ya, gracias a la última ampliade lenguas, para crear confusión entre ellos. ción, las peores cicatrices de los años de sepaZweig contaba como, con el tiempo, algu- ración causada por la guerra fría y por el suenos hombres audaces pusieron los cimientos ño de la razón que fue finalmente la pesadilla de una nueva torre, empezaron a buscar en comunista. los otros pueblos conocimientos comunes, y Precisamente este año el Partenariado hasta dieron gracias a Dios por su castigo por- Euromediterráneo llega a su décimo aniversaque “con la pluralidad que les había imparti- rio. Y lo hace, a pesar de todas las dificultado, les había dado la posibilidad de gozar del des, con un balance positivo, a pesar del colapmundo de muchas maneras y so del proceso de paz entre árade amar con conciencia más bes e israelíes iniciado en Osfirme la propia unidad en melo, que había sido precisamendio de las diferencias”. te una de las condiciones para Muchos años después, en el el nacimiento del proceso de 2001, tras el 11 de septiembre Barcelona; a pesar de los mory la destrucción de las Torres tales atentados de Nueva Gemelas, Xavier Rubert de York y Washington, CasablanVentós desenterró otro mito bíca y Madrid; o el impacto de la blico, el de la destrucción del guerra de Iraq, que dividió a templo por Sansón, para buslos europeos. car referencias a aquel hecho A pesar de esas dificultades, brutal perpetrado por los suicies innegable que las reformas das de Al Qaeda, y nos recorpreconizadas por la declaradó que Sansón también murió ción de Barcelona están en en el empeño. Y que el “temmarcha en muchos de los llaplo” destruido, las torres, ve- NOS JUGAMOS mados estados terceros medinían a ser ahora el equivalente terráneos: avanzan las reformoderno del templo que pre- el reequilibrio mas económicas y algunos paítendía llegar a Dios, provocanses han emprendido interesande la construcción do su reacción vengativa. tes procesos de reforma polítiSiguiendo con el símil, ¿qué ca. Cierto, la primera confesería ahora Europa? Podría europea, el ser arte rencia euromediterránea fue pensarse que Europa aspiraría seguida por el fracaso del proa ser la segunda torre de y parte o sólo confín ceso de paz entre Israel y PalesZweig: el intento de hacer de tina. La historia tiene que pala diversidad cultural una unisar dos veces. dad política. El próximo mes de noviembre transcurrirá Hoy, 9 de mayo, celebramos el día de Euro- en Barcelona la cumbre euromediterránea pa. Será una ocasión única para recordar la que relanzará el proceso. Los avances sustanextraordinaria naturaleza de esa unión de pue- ciales en Chipre, la nueva oportunidad para blos y de estados que se ha convertido en un la paz que parece vislumbrarse en Oriente Mecaso único de tolerancia mutua. dio, y la incorporación de más estados (los Ello nos ha permitido gozar de una paz que nuevos estados miembros y Libia) conforman está en las antípodas de lo que ocurrió en el una buena base para dar un golpe de timón. continente durante la primera mitad del siglo Hoy conmemoramos, pues, el día de EuroXX. No hace falta recordar los millones de pa con la vista puesta en el futuro. Ante ella se muertos y la crueldad inaudita que se abren tres proyectos de alcance. El primero, la enseñorearon de los campos de batalla en la ratificación y puesta en marcha de la ConstituPrimera y la Segunda Guerra Mundial, en la ción europea, en la cual catalanes y españoles que por primera vez se bombardeó desde el en general ya hemos desempeñado un papel aire ciudades enteras. Con un solo preceden- muy importante. El segundo gran proyecto es te, un ensayo macabro: el de la guerra civil es- el nuevo impulso al proceso de Barcelona, en pañola, la primera en la que grandes ciudades el cual estamos decididos desde hace tiempo a fueron bombardeadas por la aviación (Ma- mantener un alto grado de implicación desde drid y Barcelona) y una pequeña pero enorme- Catalunya. El tercer proyecto es el nuevo promente simbólica ciudad, Gernika, fue arrasa- ceso de ampliación hacia el sur y el este. da por la aviación, con consecuencias que toHace algo más de un año, en Davos, con davía hoy no se han apagado del todo. Ana Palacio y Javier Solana defendimos ese Arthur Miller ha contado en un pequeño proceso, que será lento, sin duda –durará 15 opúsculo que el viejo Roosevelt confesó que años–, pero nos conviene. su gran error había sido la neutralidad en la Nos jugamos el reequilibrio de la construcguerra civil española. De haber intervenido, ción europea. El ser arte y parte o sólo confín parecía deducirse de sus palabras, se hubiera europeo.c abitualmente, el día de Eu- blico el pasado 13 de abril, llega a una concluropa es una oportunidad sión que tener muy en cuenta: con su actual para reflexionar sobre has- crecimiento, Europa no puede permitirse su ta qué punto va haciéndo- actual Estado del bienestar. Una previsión se realidad la Europa políti- que, por cierto, parecía afirmarse el mismo ca. Con el referéndum so- día cuando se hacía público también que, dubre el tratado constitucional todavía próxi- rante el año 2006, veinte millones de jubilamo, uno puede pensar que este año la re- dos alemanes volverían a ver –por segundo flexión ya se hizo. En aquella ocasión habla- año consecutivo– congeladas sus pensiones. mos mucho sobre Europa, pero siempre en Estas circunstancias podrían agobiar, parafunción de la política local y pendientes, to- lizar, si se consideran en toda su magnitud dos, de los respectivos resultados. continental. La estrategia de Lisboa contemNo estoy seguro, así, de que el referéndum pla, sin embargo, que las soluciones tienen acabara de servir para comunicar a la opi- que buscarse a escala nacional. Cada cual denión pública lo verdaderamente esencial de be procurar, en su país, modificar las tendenaquello que está sucediendo en Europa. El de- cias que nos llevan a convertirnos en un conbate levantó poco vuelo y los favorables al tinente sin fuelle. Cada cual debe ver cómo tratado tuvimos que lidiar con aquellos que mejorar su competitividad, abordando su enacusaban el texto de neoliberal, de militaris- señanza, su servicio público, sus infraestructa y de destruir el Estado turas… ¿En Catalunya estadel bienestar, extremos tomos trabajando en este sentidos ellos falsos por poco do, para que el país continúe que se hiciera una lectura siendo motor de Europa mínimamente atenta. sean cuáles sean las circuns¿Qué quiero decir cuantancias globales? do hablo de esencial en el A las elecciones catalanas debate europeo? Desde mi del 2003, CiU se presentó punto de vista, hoy, día de con una voluntad del todo Europa equidistante entre coherente con la estrategia el referéndum español y el lisboeta. Hablábamos de mofrancés, es importante señavilizar todas las fuerzas de la lar que la construcción eurosociedad catalana “per fer pea es un éxito que permite un gran esforç d'excel·lènque 25 países y 450 millocia”, apostando sobre lo que nes de personas vivan en un yo llamé las cuatro íes: iniciaespacio donde la libertad, la UN AÑO Y tiva, infraestructuras, innodemocracia y el respeto a vación e internacionalizalos derechos humanos son medio de gobierno ción. ¿El Gobierno tripartito sagrados. Este éxito y todo ha hecho una apuesta similo que conlleva: la posibili- tripartito ha supuesto lar? Más bien no y, en temas dad de progreso social, el como las infraestructuras, es mantenimiento del Estado que Catalunya pierda del todo patente un gran gradel bienestar, incluso la codo de parálisis. operación al desarrollo en dosis de confianza Lo peor del caso no es que todo el Tercer Mundo… deno se tengan en cuenta todas penden, sin embargo, de las íes. Lo peor de la situaque la economía europea mantenga un alto ción es que Catalunya no dé confianza econónivel de competitividad, cosa por el momen- mica. En su libro Trust, Francis Fukuyama to más bien incierta. sostiene la tesis de que, hoy, los países progreEn marzo del 2000 el Consejo Europeo san no por los factores clásicos de producacordó la que se llamó estrategia de Lisboa, ción (tierra, trabajo, capital…), sino por la un documento que tenía como objetivo con- confianza que se genera en el ámbito político vertir la Unión Europea en la economía más y social. Clasifica, así, los países por el nivel dinámica del mundo, entre aquel año y el de confianza y pone en lo más alto los países 2010. Para ello se señalaron las lagunas de la anglosajones o escandinavos, y los latinos economía europea que se debían superar: abajo. una formación frecuentemente insuficiente, Durante años, Catalunya era un espacio especialmente entre los trabajadores, poca que generaba grandes dosis de confianza. Haflexibilidad en la organización del trabajo, blando con empresarios, catalanes y extranjeun envejecimiento progresivo, poca innova- ros, todo el mundo está de acuerdo que un ción y poca investigación, un sector público año y medio de Gobierno tripartito ha sualgunas veces poco ágil… puesto que el país descienda considerable¿Cómo ha evolucionado todo ello desde mente en la clasificación de Fukuyama. marzo del 2000? Pues más bien poco. En De todo esto no se habló durante el referénmarzo del 2004, el informe Kok evaluó el gra- dum europeo. Creo, sin embargo, que aprodo de cumplimiento de la estrategia de Lis- vechando el día de Europa es oportuno traboa y el resultado es desalentador. Concluía tar de ello. Debemos hacerlo para que la soque prácticamente es imposible cumplir con ciedad catalana sea consciente de cuáles son los objetivos propuestos. las circunstancias y cuáles los retos. Y ello El referido informe no es el único docu- porque, como siempre en nuestra historia, ¡a mento que señala las dificultades de la econo- nosotros, el maná no nos va a caer del cielo! mía europea. El informe de primavera del A los datos y a las polémicas de estos días me Fondo Monetario Internacional, hecho pú- remito.c S H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1381 Title A name given to the resource El día de Europa, la hora del Mediterráneo Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Extent The size or duration of the resource. 20050509_LV.pdf Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Euromediterrània Europa Mediterrània Territoris Europa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-05-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. President de la Generalitat de Catalunya Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/762/20051128_LV.pdf beac5344d95d66ce0b07e194213a704e PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 28/11/2005 La Vanguardia, p.027, Opinión Más Mediterráneo, más Europa PASQUAL MARAGALL Más Mediterráneo, más Europa: Al Izdihar - el crecimiento personal y el desarrollo pleno e integral de la ciudadanía- es el objetivo planteado. Los académicos han utilizado a menudo una imagen muy explícita para explicar las peculiaridades del proceso europeo. Construir Europa es como ir en bicicleta; si dejamos de avanzar, perdemos estabilidad y corremos el riesgo de caernos. Después de pedalear por la larga cuesta de la ampliación con éxito, la Unión Europea se ha tambaleado precisamente cuando parecía que las cosas iban mejor, cuando nos hemos relajado y hemos dejado de pedalear en una misma dirección. El momento actual se superará con dificultad y después de muchas negociaciones Europa seguirá avanzando como lo ha hecho en los últimos 50 años. Pero para superarlo realmente, Europa debe fijarse nuevos objetivos. Por lógica política y geográfica se impone que este nuevo impulso se dirija, en buena medida, hacia el Sur, hacia el Mediterráneo. El año 2005 será recordado, quizá, como el año de la crisis del proceso de construcción política de la Unión. Pero seguramente también pasará a la historia del Mediterráneo como el año del relanzamiento del proceso de Barcelona. No olvidemos que la propia Unión Europea ha declarado el año 2005 el año del Mediterráneo. Y esperemos justamente que este objetivo sirva para recuperar la fe en un proyecto europeo robusto. En 1995, y en un contexto todavía afectado por la caída del muro de Berlín, la Unión Europea celebró una conferencia sobre el Mediterráneo en la que se adoptó la declaración de Barcelona. Un compromiso en el que se postula un sistema de relaciones multilateral y sostenible para promover un progreso global a partir de tres ejes: a) la paz, la seguridad y los derechos humanos; b) el desarrollo económico y financiero; c) la cohesión social, el diálogo cultural y humano. Diez años después, el balance del Partenariado Euromediterráneo no es del todo positivo: a la prolongación de algunos conflictos regionales, sobre todo los de Palestina y Sahara Occidental, se han sumado ciertos efectos negativos de la globalización. De este modo, algunas esperanzas nacidas en los primeros años de la posguerra fría se han visto frustradas y la desigualdad entre el norte y el sur del Mediterráneo sigue creciendo. Los efectos de esta situación comienzan a manifestarse con crudeza. El fenómeno de la inmigración ilegal en España, que ha tenido como colofón las dramáticas escenas de la valla de Melilla, es un ejemplo muy próximo. O la irrupción violenta de los movimientos islamistas radicales en el Mediterráneo, Madrid, El Cairo o Casablanca. Tampoco pueden considerarse completamente ajenos los episodios de fractura social que se viven en Francia (a pesar de que ahí intervienen otros factores de signo diferente). La estrategia europea para el Mediterráneo no puede esperar por más tiempo. El ejemplo de los países que se adhirieron a la Unión Europea el pasado año es elocuente y supone una esperanza estimulante: la preparación para la incorporación ha transformado lo que habían sido países 172 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA cerrados, autoritarios y con economías completamente arruinadas - como eran Polonia o Letonia- en estados que compiten en los mercados globales, al tiempo que protegen y amplían los derechos de sus ciudadanos. Europa no proyecta su poder con la amenaza de la fuerza, sino con el estímulo de la cooperación, el comercio y los contactos entre las personas. Este es su softpower. Hay quien considera que la combinación de poder suave y flexibilidad como norma permitirá que Europa lidere el siglo XXI. Vale la pena practicarlo. Esta fórmula es la que ha hecho posible que Europa disfrute del periodo de paz más prolongado de su atribulada historia, de una prosperidad y de unos niveles de justicia social y de igualdad de oportunidades sin precedente en el mundo. ¿Cómo extender este modelo a países que no pueden formar parte de ella? Este es el interrogante que hemos comenzado a responder estos días en Barcelona. No es un reto sencillo, pero el Partenariado o Asociación Euromediterránea ha hecho ya progresos sustanciales en este sentido en los últimos diez años. La mayoría de los acuerdos de asociación entre la UE y los países mediterráneos ya están en vigor. Ahora empiezan a concretarse los planes de acción derivados de la nueva política de vecindad que deben convertirse en auténticos motores de reforma y desarrollo para nuestros asociados. Recientemente se han materializado una importante serie de iniciativas vinculadas al proceso de Barcelona: 1) la consolidación del Femip (Instrumento Financiero para la Inversión y la Asociación Euromediterránea) en el marco del Banco Europeo de Inversiones, que esperemos que acabe dando paso a un Banco Euromediterráneo de Desarrollo; 2) el impulso a la Asamblea Parlamentaria Euromediterránea; 3) la inauguración de la Fundación Anna Lindh para el Diálogo entre Culturas en Alejandría. A los máximos dirigentes políticos de los estados corresponde relanzar el proceso de Barcelona, que es como se le conoce desde hace diez años. Pero deben hacerlo con espíritu abierto a la crítica y especialmente a las sugerencias de quienes deben ser los verdaderos protagonistas de la asociación: la ciudadanía de los 25 estados de la Unión Europea, de los 11 estados mediterráneos (una vez se haya incorporado Libia) y de los países candidatos del sudeste de Europa, en especial Turquía. Si la integración europea resulta ya irreversible es sobre todo porque, más allá del impacto en los estados y en las administraciones de la Unión, ha tenido una repercusión directa en la vida de las mujeres y los hombres de Europa. El Partenariado Euromediterráneo es, sin embargo, un proceso de asociación que debe ser compartido por las dos orillas del Mediterráneo. Por eso es importante atender a las voces árabes en el momento de elegir el camino. Un variado grupo de intelectuales árabes elaboran desde el 2002, con el apoyo del Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo, un informe anual sobre el desarrollo humano en el mundo árabe. En la edición correspondiente al 2004, las redactoras y redactores proponen un objetivo para el mundo árabe, lo que ellos denominan Al Izdihar: el crecimiento, la afloración de un proceso de desarrollo personal que, una vez enraizado, será la base de la libertad y del buen gobierno. Es necesario, en consecuencia, que los países árabes lleguen a eliminar las diversas barreras al desarrollo de las personas en todos los sentidos: laboral, político, de opinión, afectivo, religioso, etcétera. Desde Catalunya nos hemos propuesto firmemente contribuir al debate sobre el balance de los primeros diez años y, sobre todo, sobre su futuro. Nos fijamos como objetivo principal hacer que todas las voces sean escuchadas: las de las mujeres, las de los jóvenes, las más críticas, las más informadas. Por nuestra propia naturaleza, desde la Generalitat de Catalunya nos estamos 173 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA concentrando en el papel que las autoridades locales y regionales deben desempeñar en el Mediterráneo. La experiencia regional europea nos ofrece lecciones cruciales: 1) el principio de subsidiariedad, que acerca la decisión a la ciudadanía y mejora la transparencia; 2) la autonomía de las autoridades locales y regionales como garantía del pluralismo político; 3) la cohesión regional como condición necesaria para un desarrollo integrado y sostenido; 4) la cooperación transfronteriza como motor de integración y crecimiento. Todos son principios válidos también en la orilla Sur. Para debatir sobre estos temas hemos convocado por primera vez a las autoridades locales y regionales de todo el ámbito euromediterráneo en Barcelona dos días antes de la cumbre, en la Conferència Euromed de Regions Barcelona + 10, para poner las bases que otorguen a las ciudades y regiones un papel más activo en el partenariado. Estos días en Barcelona se están fijando las marcas del camino que nos conduce al futuro. Un futuro marcado por dos retos, apuntados desde cada una de las orillas del Mediterráneo. Desde el norte, el reto es crear una metodología que permita reproducir en los países del Sur mediterráneo los éxitos que hemos conseguido en Europa. Desde el Sur, el reto es contribuir a un partenariado centrado en las personas, persiguiendo Al Izdihar, el desarrollo pleno e integral de la ciudadanía, que libere el talento, las opiniones y las emociones de las personas sin las cuales no es posible la felicidad del individuo, pero tampoco el crecimiento económico ni la innovación. Nuevamente, el futuro de Europa pasa por el Mediterráneo. Pero en esta ocasión habrá que procurar pedalear con fuerza y con la marcha rápida puesta. Pasqual Maragall President de la Generalitat 174 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1233 Title A name given to the resource Más Mediterráneo, más Europa Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Euromediterrània Europa Catalunya Territoris Subsidiarietat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. President de la Generalitat de Catalunya Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1641/0000000704.pdf 0fedae006b3d385958c486d4ee474936 PDF Text Text 14 21 entrevista n3.qxd 14 18/04/2007 9:05 PÆgina 14 L’OPINIÓ L’AVENÇ 324 MAIG 2007 L’ENTREVISTA PASQUAL MARAGALL ‘EL ZAPATERO FEDERALISTA HA DEIXAT PAS A UN ZAPATERO FELIPISTA’ Text: Josep M. Muñoz Fotografia: Martí Gallén �14 21 entrevista n3.qxd 18/04/2007 9:05 PÆgina 15 L’AVENÇ 324 MAIG 2007 L’OPINIÓ 15 La presidència de Pasqual Maragall a la Generalitat de Catalunya (2003-2006) ha estat tan breu com intensa i accidentada. Ara fa deu anys, Maragall va deixar l’alcaldia de Barcelona i va marxar a Roma, tot fent evidents les seves desavinences amb el seu propi partit, el PSC. Uns mesos més tard, l’estiu del 1998, va tornar a Barcelona per encapçalar un repte d’una magnitud considerable: fer que les esquerres catalanes governessin la Generalitat i, al mateix temps, tractar d’imprimir un gir federal en les relacions Catalunya-Espanya. Ara, allunyat per primer cop en la seva vida professional i política de la plaça de Sant Jaume, Maragall repassa en aquesta conversa la seva trajectòria presidencial, marcada pel procés de reforma de l’Estatut d’Autonomia i per una relació canviant, de la complicitat inicial al desencontre final, amb el president del govern espanyol i secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero. L’entrevista, la primera en profunditat que concedeix Maragall després de deixar la presidència, té lloc en el seu nou despatx d’expresident, un pis lluminós d’un edifici noucentista de l’arquitecte Josep M. Pericas, situat a la Diagonal, a tocar el Passeig de Gràcia. Situem-nos en el 1998, quan vostè torna de Roma i accepta el repte pendent del seu partit: guanyar la presidència de la Generalitat. Per això, vostè assumeix que cal ocupar l’espai central de la política catalana. En un acte fet al Palau de la Música, el PSC i vostè mateix presenten un document que es diu “Per Catalunya”. Què s’hi propugnava? Aquest document partia de la base que el catalanisme nacionalista havia fet un servei important a Catalunya, però que calia una renovació. I que, bàsicament, del que es tractava era de passar de la relació de desconfiança amable amb Espanya, de respecte però de no interferència –el “mírame y no me toques”, que era mutu–, a un altre plantejament, que vindria a ser el de dir “deixa’m que et digui com volem que siguis”. Per part d’Espanya això ja se sabia. La novetat seria que Catalunya deia la seva respecte de l’Espanya plural, i de com havia de ser Espanya. Per això calia fer una cosa que el nacionalisme –lògicament, dins aquest plantejament seu de no tocar les coses– no havia volgut fer, que era posar l’Estatut al dia, un quart de segle després. La seva formulació del catalanisme té unes arrels i uns plantejaments diferents a les del nacionalisme. Què és el que la diferencia? El catalanisme que jo podia representar, d’arrel municipalista, no era una mera contraposició al catalanisme conservador, sinó que tractava de recuperar l’embranzida del 1906-07, de les primeres formulacions del catalanisme. Per a mi, aquest plantejament era doblement seductor: d’una banda, pel salt històric que representava la connexió amb el catalanisme del meu avi, que era el que jo havia mamat. I d’altra banda, perquè aquest catalanisme del 1906-07 va ser molt municipalista. De fet, es va començar a formular –perquè no es podia fer d’una altra manera– des de l’Ajuntament de Barcelona, amb el famós pressupost de Cultura de 1908. El que van fer els regidors era una cosa absolutament revolucionària: empalmar amb l’escola de Xicago i anar a un esquema d’ensenyament local –cosa que evidentment no passava a l’Espanya de las Escuelas Nacio- nales ni pràcticament a cap país europeu. Aquest primer catalanisme es mostra preferentment preocupat per l’educació com a eina de vertebració del país. A mi em va semblar que calia connectar amb aquesta tradició pedagògica, que a l’Ajuntament van reprendre Maria Aurèlia Capmany, Oriol Bohigas i Marta Mata com a regidors de Cultura i d’Educació. Per tal d’ocupar l’espai del catalanisme, hi ha també per part de vostè la idea que això s’ha de fer més enllà dels límits estrictes del seu partit. D’aquí sorgeix la coalició amb Ciutadans pel Canvi. D’on surt aquesta plataforma? Aquesta tradició pedagògica de què parlava ara és en certa forma també la base de Ciutadans pel Canvi. Per què aquest nom? Per què calia marcar que, a més de la tradició socialista, la del PSC, hi havia d’haver un element de proximitat a la ciutadania. La plataforma havia anat sorgint des dels primers anys 90 amb el que vam anomenar primer Catalunya Segle XXI. Llorenç Gomis, Antoni Moragas, Betona Comín, Francesc Raventós, Albert Broggi i Josep M. Vallès n’havien estat els promotors. Quan anys després torno d’Itàlia i encetem el projecte de conquesta de la Generalitat, una de les condicions que poso és la coalició amb Ciutadans pel Canvi, que és la marca electoral continuadora d’aquell projecte. El 1999, vostè guanya les eleccions en nombre de vots, però no en escons. La seva candidatura, en coalició amb Iniciativa fora de Barcelona, aplega pràcticament tot el vot d’esquerres, però no va fer prou forat entre l’electorat nacionalista. Què va faltar aleshores? Simplement, la llei electoral. Amb una llei com la que preveia l’Estatut, hauríem governat ja en el 1999. De fet, mai no s’havia donat un tomb electoral com aquell: vam tenir quatrecents mil vots més, un 50% més del que havíem tingut. Si no recordo malament vam passar de 800.000 a quasi 1.200.000 vots! Però CiU va seguir governant amb el PP, per un escó de diferència: 68 a 67. Els precedents d’on veníem eren d’una gran submissió ideològica a les formulacions del nacionalisme. Els socialistes �14 21 entrevista n3.qxd 16 18/04/2007 9:05 PÆgina 16 L’OPINIÓ L’AVENÇ 324 MAIG 2007 ENTREVISTA no només no guanyàvem, sinó que en alguns punts no plantàvem cara. Deu anys abans, quan Pujol va suprimir la Corporació Metropolitana de Barcelona, em vaig quedar sol amb l’alcalde de Badalona defensant la seva necessitat. De manera que la situació de 1999 no m’agafava de nou. Durant la legislatura següent (1999-2003), vostè es dedica a preparar l’alternativa. Forma un govern a l’ombra i fins i tot arriba a presentar una moció de censura a Pujol. Què vol dir “fins i tot”? ¿Després dels anys que dúiem, i d’un govern que ja estava bastant arnat? La democràcia és això! La moció de censura la vaig fer bastant en solitari –com si diguéssim, la vam acabar de fer la Diana i jo, la nit abans. Bé, vam tenir ajuda, no dic que no, però va ser una decisió bastant personal. Alguns companys de grup no hi estaven d’acord. la Constitució hagués reconegut ‘ SiCatalunya com a “comunitat nacional”, la discussió de l’Estatut no hauria tingut la falta de paraigua que ha patit ’ En aquells anys, vostè també havia començat a recórrer el país, més enllà de la seva àrea metropolitana. Vaig començar a visitar el país, amb el mateix esperit que, quan era alcalde, havia anat a viure als diferents barris de Barcelona. Recordo particularment un dia, l’estiu de 1998, poc després que jo anunciés la meva candidatura, que vam anar amb en Jaume Badia a Castelltallat. Era l’estiu aquell dels incendis, i la zona havia quedat molt afectada. Vam conviure amb la família Duocastella. Per a mi va ser molt emocionant, realment. Hi vaig tornar una segona vegada, a la tardor següent, i me’n vaig emportar en Ramon Margalef, perquè vaig pensar que era interessant que veiés el que havia passat; ell era un especialista mundial en medi ambient. Van ser visites que em van marcar molt. D’una banda, perquè em van permetre empalmar amb la Catalunya interior, d’arrel cristiana, que jo no coneixia prou. Amb aquests viatges vam començar a crear una candidatura i una filosofia sobre bases molt sòlides, tant pel que tenia de tornar a la Catalunya profunda, com pel que tenia de l’element ambientalista modern. Margalef va ser una persona que em va influir moltíssim: em va emocionar molt veure’l entrar a Palau el dia que vaig prendre possessió com a president. I va anar trenant també l’estratègia conjunta amb els que seran després els seus socis de govern. Amb ells, el desembre del 2001, es posen d’acord en la necessitat de la reforma de l’Estatut. Sobre quines bases s’havia de fer aquest Estatut nou? Havíem parlat temps enrere amb Francisco Rubio Llorente, president del Consell d’Estat, sobre la reforma constitucional. Hi havia el tema de la successió a la corona –que tenia un problema d’incoherència amb altres aspectes de la mateixa Constitució, com ara la igualtat de sexes–, i el tema de la denominació de les autonomies, que no són enumerades una per una en el text de la Constitució, perquè van constituir-se posteriorment. Amb ell vam parlar de la possibilitat de modificar l’article 2 de la Constitució, per fer-hi constar les disset autonomies pel seu nom, i aprofitar aleshores per assenyalar les diferències entre unes i altres –cosa que ens ha faltat després. Si la Constitució hagués tingut una clara diferenciació entre nacionalitats i regions, probablement tota la discussió de l’Estatut no hagués tingut la falta de paraigua que ha tingut. I ha hagut de ser l’Estatut el que introduís, una mica d’esquitllentes, aquesta dualitat constitucional de les nacionalitats i regions. Creant una terminologia recomplicada, en el preàmbul, i sense valor dispositiu. Si la Constitució hagués reconegut en l’article segon les “comunitats nacionals” de Catalunya, Galícia, Euskadi i Navarra, ens ho haguéssim estalviat després. No haver-ho fet va tenir conseqüències greus. La situació actual és lamentable. Ara en parlarem. Abans, però, voldria aturar-me en les eleccions del 2003. Malgrat que CiU torna a tenir més escons que el PSC, finalment es constitueix un govern tripartit d’esquerres. Com s’arriba al pacte del Tinell, i en particular, a integrar-hi ERC? S’hi arriba perquè sumem netament una majoria d’escons, a diferència del 1999. Però caldria remuntar-nos un temps. Immediatament abans de les eleccions de 1999 és quan tenim la reunió a la platja del Miracle, a Tarragona, amb en JosepLluís Carod-Rovira, a qui jo aleshores no coneixia. El catalanisme dominant després de la guerra civil havia estat sempre més aviat de la Catalunya Vella, com ho era en Pujol. Era un catalanisme partidari d’anar “Nord enllà, on la gent és desvetllada i feliç”. En canvi Carod i Bargalló eren de la Catalunya Nova. I el catalanisme de la Catalunya Nova sempre ha estat menys benedictí i més peninsular, a voltes iberista. No vull dir més espanyolista, però en tot cas no té aquesta visió mística, historicista, del país. Aquell dia jo li portava a Carod-Rovira un paper que es deia Els quatre federalismes. Aquest paper l’havia fet a Roma i va ser allà que en vaig parlar amb Felipe González, sopant a la Piazza de Santa Maria in Trastevere. Ell em va venir a veure per convèncer-me que m’havia de presentar a les eleccions. Jo li vaig dir que no seria sense determinades condicions. “Qué condiciones?” va preguntar. “El federalismo” vaig dir. “Pero será cooperativo, no?” va fer. “No, no,” li dic, “diferencial.” L’home va sortir reconfortat, perquè jo no deia que no de presentar-me, però també una mica esverat! Les condicions que jo vaig elaborar a Roma i que vaig presentar a Carod a la platja del Miracle el 1999 eren els qua- �14 21 entrevista n3.qxd 18/04/2007 9:07 PÆgina 17 L’AVENÇ 324 MAIG 2007 tre federalismes: el polític, el cultural, l’econòmic i el judicial. Els termes us els podeu imaginar. En el federalisme cultural, hi havia la qüestió de les llengües. I el tema de la història comuna dels pobles d’Espanya, que parlàvem feia temps amb Jordi Nadal i un grup d’historiadors, com el valencià Pedro Ruiz Torres, el president de Castilla-La Mancha i altres, i que no s’ha arribat a fer mai (sembla mentida!). Les altres eren: el tema econòmic –el famós percentatge 50-25-25 de distribució percentual de la despesa pública (estatal, autonòmica i local), que ara ha quedat superat per la realitat– i la qüestió judicial, que és on hem quedat més enrere, perquè el sistema judicial és sempre, per naturalesa, més conservador. Sobre això vam tenir, temps enrere, moltes discussions amb Rubio Llorente, amb María Teresa Fernández de la Vega, que havia estat jutge durant molts anys a Barcelona, i amb Juan Antonio Belloch. I havíem avançat bastant en la via de la devolució judicial, salvat sempre el que se’n deia recurs d’unificació de doctrina. El desembre del 2003 se signa el Pacte del Tinell i vostè constitueix el govern. Fins a quin punt va poder fer el govern que imaginava? És difícil refer el que imaginaves abans de fer un govern, perquè el que compta i el que queda és el govern real. Vol dir les persones? L’OPINIÓ 17 No, em refereixo al pes que hi tenien els partits. En l’acord de govern hi van tenir molt a veure els partits, per descomptat. Van ser José Montilla, Joan Puigcercós i Joan Saura, amb l’ajut d’Ernest Maragall i de Joan Ridao, els que, en nom dels partits respectius, van tancar l’acord. Em refereixo sobretot al document del Pacte de Progrés i al repartiment de les carteres entre els tres partits. En un govern de coalició, la clau de la governabilitat la tenen sobretot els partits. En qualsevol cas, la tranquil·litat va durar ben poc. El gener del 2004 es va filtrar que Carod-Rovira s’havia entrevistat, essent conseller en cap, amb ETA. Quina va ser la seva reacció? La meva reacció va ser treure-li les competències que havia exercit malament. I hi va haver la reacció de Madrid, que va ser molt forta. El PSOE encara no governava, i possiblement no hauria arribat a governar si la reacció no hagués estat fulminant, superior a la que jo havia inicialment previst. És veritat, doncs, que va haver-hi una pressió molt forta de Madrid perquè la reacció fos més contundent, i és veritat que jo vaig accedir-hi. Però no me’n penedeixo. És clar que després va haver-hi l’11-M, i les tergiversacions d’Acebes i d’Aznar, que van ser molt més decisives perquè el PSOE arribés a governar. El matí del dia 11 jo vaig trucar a Aznar, i li vaig demanar si estava segur que havia estat �14 21 entrevista n3.qxd 18 18/04/2007 9:08 PÆgina 18 L’OPINIÓ L’AVENÇ 324 MAIG 2007 ENTREVISTA EL DEBAT SOBRE LES INFRAESTRUCTURES Durant la negociació de l’Estatut, al llarg de l’estiu del 2005, vostè va presentar a Zapatero un document amb quinze punts. Com va anar aquella negociació? Hi havia bastants punts que es quedaven sobre la taula, amb l’anotació: Solbes-Castells. El tema econòmic, de competències. Però els dos punts on ens vam encallar van ser els paradors i els aeroports. És a dir, va haver-hi un moment que a Madrid em venien a dir: que l’Estat desapareixeria de Catalunya. Amb la idea que l’Estat és un poder físic, i que no n’hi ha prou amb tenir lleis: has de tenir un peu, has de tenir presència. La Policia Nacional ja es retirava, quedava només la Guàrdia Civil a les fronteres... Què quedava? Hi havia la sensació, per part de l’Estat, que es perdia presència. En tot cas, hi havia a la Moncloa aquesta inquietud que l’Estat desapareixia de Catalunya. Per això discutíem dels paradors i dels aeroports, AENA. Aquí va començar la discussió important. Jo els vaig explicar aleshores una anècdota de l’època en què Thomas Enders era l’ambaixador nord-americà a Madrid, i l’ATT havia de venir a Espanya a instal·lar-se. En tornar d’un viatge a Califòrnia, després dels Jocs de Los Angeles, ens vam aturar a Nova York i vam anar a sopar amb la Diana, en un restaurant de les Torres Bessones, amb dos representants d’ATT. Ells ens van tranquil·litzar, dient que decidirien quina ciutat seria la seva seu a Espanya en funció de criteris merament “científics”. Em van dir que tenien una llista d’unes trenta variables (preu, qualitat de vida, distància, etc.) en funció de les quals decidirien. Passat un temps, rebo un telegrama de l’ambaixador Enders que diu: “Han triat Madrid. La raó principal: la inexistència [a Barcelona] de vols sense escales” amb els Estats Units. Això per mi va ser una obsessió sempre més. Ja ho era aleshores, i ho és ara: en aquest nostre món tan obert, o ets un hub o, si no, no ets ningú. Anys enrere Felipe González em va plantejar l’alta velocitat a Sevilla com una compensació de la forta inversió estatal en els Jocs del 1992. Tenia una part de raó. El problema és que l’alta velocitat es va frenar i que encara seguim discutint si el TGV ha de passar o no per sota la Sagrada Família! Aquella batalla la vam perdre, l’hem perdut en el temps. Amb Aznar també. De manera que els temes d’aquella època després s’han anat esfilagarsant, i ja no hi ha una discussió d’aquell nivell. Hi ha coses que s’han anat fent, però aquests plantejaments geopolítics, aquest debat d’estratègia territorial i política ha quedat una mica perdut. Hi ha temes pendents que no s’han tornat a reprendre. Hi ha hagut manca de visió i d’ambició. Però és enormement important que Catalunya empenyi aquests projectes, perquè s’hi juga molt… ETA. I em va contestar amb aquesta frase típica d’ell: “Sin ningún género de dudas.” Al migdia, les televisions angleses ja deien que eren els islamistes. La destitució de Carod va posar de relleu que el seu govern tenia una inestabilitat interna important, agreujada per una hostilitat externa. D’entrada, se’n va qüestionar la legitimitat mateixa, fins al punt que Artur Mas evitava adreçar-se a vostè com a “president”. La dreta en general és més freda, no és tan sentimental com l’esquerra. Sap que té el poder econòmic i bona part del comunicacional, i que per tant normalment governarà. L’esquerra només té el polític, quan el té, i en tot cas té un cert pes cultural. L’esquerra és més emocional. La dreta té un discurs més calculat. També és cert que, en aquest cas concret, a CiU hi havia un esqueixament per la pèrdua del poder. El desencís i el disgust seus eren autèntics. Una de les coses que li retreia l’oposició és que vostè no era conscient del canvi d’escala que significava passar de governar un ajuntament, encara que fos tan gran com el de Barcelona, a presidir la Generalitat. Com va viure el canvi de costat de la plaça de Sant Jaume? Amb una sensació de canvi d’escala, per descomptat. Encara que jo sempre havia treballat a la plaça de Sant Jaume, arribar a la presidència de la Generalitat no havia estat el meu somni. Jo era més del cantó sud de la plaça. Per tant, més que un somni realitzat, va ser un canvi d’escala molt fort. En tot cas, la singladura del seu govern va ser tan accidentada que un dels seus consellers va comparar-la amb un viatge en el Dragon Khan. Una de les crisis més importants es va produir arran de l’esfondrament al Carmel. En un ple del Parlament dedicat a aquesta qüestió, el 24 de febrer del 2005, vostè deixa anar la cèlebre frase: “Vostès tenen un problema, i aquest problema es diu 3 %”. Què va passar aquell dia? No entenia –de forma potser una mica innocent– la visceralitat de l’oposició, que en el fons s’ha d’anar a buscar en el que deia tot just ara. CiU veia la possibilitat de tornar al govern. Convergència tenia un retret històric, la querella de Banca Catalana, que havia generat no diré odi però sí mals sentiments. Pujol s’havia sentit personalment atacat, no ja pel franquisme, sinó per un govern socialista, on hi havia Narcís Serra, i en un moment en què jo era alcalde de Barcelona. És una cosa que algun dia s’haurà de tornar a estudiar. En fi, potser és anar una mica enrere, però crec que aquest és un element a tenir en compte, un element explicatiu d’algunes coses. I que es va traduir, probablement, en una mena de radicalització dels sentiments a Catalunya. I passa també que a mi em costa d’aguantar: no sóc un professional de la tensió, per dir-ho d’alguna manera. El cas és que aquell dia la vaig engegar pel broc gros. Això del 3 % �14 21 entrevista n3.qxd 18/04/2007 9:09 PÆgina 19 L’AVENÇ 324 MAIG 2007 L’OPINIÓ 19 venia de lluny i era en boca de molts empresaris. Recordo fins i tot que Florentino Pérez havia insinuat en un programa de televisió que la raó per la qual les seves empreses no havien treballat pràcticament a Catalunya podia tenir relació amb aquell famós percentatge. Que possiblement era més alt i tot. Catalunya, el que s’ha de fer és suportar-se. No voler-se convèncer mútuament, perquè això no serà mai possible. És un pas enrere respecte del federalisme. Malgrat tot, el seu govern decideix tirar endavant la reforma de l’Estatut, que es converteix, per a bé i per a mal, en el gran tema de la legislatura. I això ens porta a la seva relació amb José Luis Rodríguez Zapatero. Zapatero va fer un pas enrere respecte del seu federalisme inicial. Ell havia sortit elegit secretari general del PSOE, per només nou vots de diferència respecte a José Bono, que era el candidat oficial, gràcies al fet que una part de la delegació de Catalunya –no pas tota– li va donar suport. Penso que el PSC –com explica un llibre recent de Gonzalo López Alba, titulat El relevo, que crec que es queda una mica curt en aquest tema– va votar dividit, encara que, com que el vot era secret, això no se sabrà mai. Amb els andalusos va passar el mateix. Zapatero havia fet dues visites aquí com a candidat a la secretaria general. En la primera no va parlar gaire, va venir amb Jesús Caldera, i va ser Caldera que va parlar tota l’estona, fins al punt que jo li vaig preguntar: “¿y tú no tienes nada que decir?” En la segona visita ja es va expressar més clarament. Jo vaig declarar després que Zapatero era “la gran esperanza blanca”. Ell era, per altra banda, amic de l’Anna Terrón i del Germà Bel, amb els que havia coincidit a les Joventuts. A l’hora de votar, una part del PSC va optar per Zapatero i una part per Bono. I amb una part dels vots andalusos –Alfonso Guerra no veia amb bons ulls Bono, perquè venia del PSP–, els vots catalans van ser determinants perquè sortís Zapatero. cas Banca Catalana havia creat una ‘ Elmena de radicalització dels sentiments a Catalunya, i aquest és un element explicatiu d’algunes coses posteriors ’ Mentre vostè i Zapatero van ser a l’oposició, la seva sintonia semblava clara, particularment en qüestions com l’Espanya plural. L’estiu del 2003 el PSOE aprova, a Santillana de Mar, un document que fixa la posició del partit respecte a les reformes estatutàries en curs. Sí, de fet ho fa, encara que no tan enllà com jo hauria volgut. Però en aquell moment l’eix Maragall-Zapatero funciona. Després es produeixen dos desencontres, que es reflecteixen en una reunió del consell nacional del PSC, el febrer del 2006, a la qual assisteix Zapatero i en què jo, en el meu discurs, li dic allò que “dicen que yo soy imprevisible, ¡pero mira que tú!” Sortint del consell nacional, Zapatero se’n va a veure els empresaris catalans amb José Montilla. Aquest és un dels desencontres. I l’altre? L’altre és quan rep a Mas a la Moncloa, i surten junts a dir que han arribat a un acord sobre el que ha de dir l’Estatut. El que passa és que, amb tot això, es torna a la filosofia antiga. El Zapatero federalista de Santillana ha deixat pas a un Zapatero felipista. Tornem a allò de sempre, la conllevancia: amb De fet, vostè, una setmana abans de les eleccions del 14 de març, va publicar un article a El País on apuntava que el projecte federal del PSOE no estava prou madur. Sembla que aquest article va disgustar Zapatero. Segurament. Ell es va anar trobant cada vegada més amb la situació real. Amb una Espanya que no admet el federalisme que ell havia assumit, almenys aparentment. Ell, a dife- �14 21 entrevista n3.qxd 20 18/04/2007 9:11 PÆgina 20 L’OPINIÓ L’AVENÇ 324 MAIG 2007 ENTREVISTA rència de la tradició anterior del socialisme andalús, venia d’una veta republicana, no sé si federalista però sens dubte més federalitzant. Però tot això es va anar esmussant, amb el pas del temps, cap a una mena de realpolitik que consistia no a formular el projecte històric de l’Espanya federal, sinó el de la conllevancia –que era el de Pujol i González. Que per mi va quedar sancionat absolutament en el moment en què fan fora Narcís Serra del govern, amb l’excusa de les escuchas. En definitiva és el moment en què el PSOE ha perdut la majoria absoluta, necessita recolzaments externs i aleshores CiU exigeix condicions. al plantejament de do ut des, sense tractar d’obrir alguna fórmula nova espanyola de caràcter federal. Després del pacte Mas-Zapatero, justament, vostè diu una frase molt expressiva: “No em tornaran a fotre” i evoca aquests precedents, és a dir, que quan hi hagut la possibilitat que una altra versió del catalanisme manés, els governs de Madrid han acabat preferint el pacte amb el nacionalisme conservador. Aprovat l’Estatut, vostè fa fora ERC del govern, perquè propugna el vot negatiu en el referèndum, de manera que ha d’escurçar la legislatura i donar pas a unes eleccions anticipades. Unes eleccions en les quals el seu partit descarta que vostè sigui el candidat, no és així? Durant la discussió de l’Estatut, Zapatero ja anava dient que no em presentés. En una entrevista a la Moncloa em va dir que preferia Montilla com a president. Jo m’enduia l’Estatut i ell com a president del PSOE proposava un altre president de la Generalitat. El que ell no sabia és que, mani qui mani a la Generalitat, s’haurà de barallar amb Madrid. Ja s’està veient. No oblidem que quan Manuela de Madre va defensar, de forma vibrant, en un comitè federal del PSOE molt mogut, que Catalunya era una nació l’impacte va ser fortíssim. Ara bé, sense grup par- I la prova fefaent és la formulació que fan Zapatero i Mas en el preàmbul de l’Estatut, aquella fórmula excessivament alambicada, que ja no tenia gaire a veure amb els plantejaments lamentari propi serà molt difícil que es mantingui un equilibri a Madrid. És clar que Zapatero sempre podrà tirar mà de Duran Lleida... es va anar trobant amb la ‘ Zapatero situació real, amb una Espanya que no admet el federalisme que ell havia, almenys aparentment, assumit ’ que havíem fet amb Rubio Llorente. I d’això en patim ara. Va haver-hi un moment que semblava que es podia canviar la Constitució i, perdut aquest moment, es va anar enrere, es va tornar Zapatero havia dit a l’inici del procés estatutari: “Pasqual, apoyaré la reforma que salga del Parlament de Catalunya”. Vostè s’ha sentit, personalment, traït? Sí, tinc la impressió que el plantejament inicial s’ha perdut, i que l’objectiu ambiciós que ens havíem plantejat aquí i allà perilla. Un pas enrere molt evident. En el seu balanç polític i personal, hi ha una coincidència general a situar-hi dos grans actius. Un és haver fet possible l’alternança en el govern de la Generalitat. L’altre, haver posat a l’agenda política la qüestió de l’Espanya plural. Què en pensa ara, de tot plegat? �14 21 entrevista n3.qxd 18/04/2007 9:12 PÆgina 21 L’AVENÇ 324 MAIG 2007 A mi m’agradaria pensar en termes que siguin més de futur, i geogràficament més europeus. Se’m fa difícil tornar a l’esquema anterior de l’Espanya plural. Som en un escenari europeu, i, aleshores, què vol dir la nació? No ho sé, però la Ségolène Royal ha estat fent mítings amb La Marsellesa i demanant que hi hagi una bandera francesa a cada casa... Però això és que França és així! L’octubre passat vaig anar, convidat pels italians, a una reunió de llançament de la idea d’un Partit Demòcrata europeu. Per a mi, en aquell moment s’obre aquest nou escenari en què el tema ja no és Espanya ni Catalunya, sinó què fan Catalunya i Espanya en la nova nació, ben real, que és Europa. Que té moneda i exèrcit, i que comença a tenir la possibilitat de tenir partits europeus. Som a Europa, i el canvi de dimensió no és només quantitatiu sinó qualitatiu. Canvien no solament l’ordre de les peces en joc, sinó les peces mateixes. I el que passa és que la política europea serà cada vegada més com la política americana, amb dos grans partits, però que ja no són partits de fidelitat ideològica, sinó de posicionaments globals. No anem per tant cap a forces polítiques de caràcter ideològic molt marcat, sinó amb grans opcions estratègiques. Els primers que ho han sabut veure són els italians, que són els més llestos i flexibles. Romano Prodi i Francesco Rutelli es pregunten per què no anar directament a fer el gran Partit Demòcrata europeu. I conviden François Bayrou i Pasqual Maragall per parlar-ne. Jo m’imagino que d’aquí a uns anys hi haurà dos grans partits europeus, el Demòcrata i el Popular. És el que correspon al canvi de dimensió, que és també un canvi d’estils, de conceptes, del tipus de relació entre les persones i la força política en què estan enquadrades, amb molta més llibertat, perquè l’espai és tan més ample, físicament i políticament, que tu pots evolucionar amb una llibertat de moviments que abans no tenies. L’OPINIÓ 21 Crec que la idea d’un Partit Demòcrata europeu és una idea guanyadora –de fet, els italians, l’esquerra italiana, el dia que jo era a Venècia amb Massimo Cacciari, van decidir entrar- la Moncloa, Zapatero em va dir que ‘ Apreferia Montilla com a president. Jo m’enduia l’Estatut i ell proposava un altre president de la Generalitat ’ hi–, crec que és el futur. Jo hi coincideixo estratègicament, encara que tampoc no és una cosa que t’entusiasmi personalment tant com et podia entusiasmar el Partit Socialista on vas néixer, amb el qual la vinculació humana i ideològica, filosòfica i política, era molt marcada, molt específica, i la prò- pia coherència del grup molt forta. Ja no és el cas. Això és un gran transatlàntic en el qual tu viatges. En això estarem. Aquest és doncs el seu horitzó personal? Ara el meu horitzó polític és, personalment, més limitat, però sí, estaré disponible. Parlant d’això, hi ha la qüestió de si es fa o no la proposta de Zapatero i de Prodi de crear una política euromediterrània. Fins ara, això era una cosa relativament limitada, perquè és filla de les conferències de Barcelona de 1995 i 2005, en les quals jo vaig tenir un paper relatiu, primer com a alcalde i després com a president de la Generalitat. Aquest escenari s’està consolidant, i jo podria tenir un rol dins d’una institució directament centrada en l’Euromediterrània, que fins ara ha tingut un caràcter més tècnic i cultural però que anirà agafant més pes. El que passa és que el descabdellament de les decisions a Europa és tan lent! Ja ho veurem. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall: El Zapatero federalista ha deixat pas a un Zapatero felipista Source A related resource from which the described resource is derived L'Avenç Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Muñoz, Josep M. Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Expresident Estatut Espanya Catalunya Tripartit Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Partido Socialista Obrero Español Euromediterrània Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-05-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1701/0000000624.pdf 55713d86d9d847bc8de62988f3d902b3 PDF Text Text 62 firmas Expansión, miércoles 16 de mayo de 2007 VISIÓN PERSONAL ANÁLISIS DE ACTUALIDAD A cada cual, lo suyo GuillermoChicote PresidentedelaAPCE El primer tren de alta velocidad en período de pruebas en la localidad de Sant Joan Despí, a las puertas de Barcelona. / Efe Ejes, territorios y leyes PasqualMaragall El actual eje España / Italia es bastante inédito en el postfranquismo. Alemania y Francia fueron nuestros anfitriones europeos. También Craxi, Andreotti y Cossiga se interesaron por el ensamblaje de España en Europa. Pero fue el trío González /Mitterrand /Khöl el padre de la ampliación ibérica de la Unión. Es evidente que Barcelona y Cataluña tenían algo que decir en ese proceso. Solana y González imaginaron para ello, y consiguieron, una excelente Conferencia de Barcelona en 1995, luego reiterada en 2005. En la primera, Barak y Arafat escenificaron un abrazo que desgraciadamente no ha tenido consecuencias, o no todas las que se imaginaron entonces. El despertar del islamismo violento (11-S, 11-M) puso freno al proceso euromediterráneo naciente. Pero, pase lo que pase con el eje euromediterráneo, las conferencias de Barcelona, con su hija, la Fundación Anna Lindh, que tiene sede en Alejandría, y con la facilidad financiera euromediterránea (Femip), lo cierto es que el eje euromediterráneo empresarial se está dibujando con vigor inusitado. Y la idea italiana de un banco euromediterráneo semejante al Banco del Este en Londres puede añadir valor al proyecto. La fusión de las autopistas Abertis y Autostrade, y la posible entre las eléctricas Enel y Endesa, caminan en esa dirección. Veremos cómo termina ese proceso. Los antecedentes del eje empresarial España-Italia no fueron muy afortunados. Conde y Montedison intentaron un primer ensamblaje en pleno desarrollismo. Pero recuerdo que en aquella época Carlo Benedetti visitó España y quedó sinceramente impresionado por sus entrevistas con el Rey, Felipe González y el alcalde de Barcelona. O al menos lo decía. Para él la nueva España era un descubrimiento sorprendente. Ahora, la empresa italiana RCS Mediagroup, editora del Corriere della Sera y propietaria de El Mundo, ha adquirido el Grupo Recoletos, propietario de EXPANSIÓN. En este momento, quizás avanzan más rápido las alianzas empresariales que los grandes tratados políticos, que en todo caso deben tener acompañamiento económico. En Europe’s World (otoño 2006) se publicó un afilado artículo de Richard Youngs sobre el proceso Barcelona cuyo título lo dice todo: How Europe’s Mediterranean Policy went so wrong, acompañado de una inteligente y breve respuesta de Shoefthaller, hasta ahora director de la agencia euromediterránea Fundación Anna Lindh. De lo que no cabe duda es de que la competitividad en infraestructuras es decisiva para que lo sean los países y los territorios respectivos. Concretamente, la competitividad de los aeropuertos y las comunicaciones ferroviarias. Hace años, el entonces embajador de Estados Unidos en España Tom Enders me comunicó que ATT había optado por ubicarse en Madrid en vez de por Barcelona por, cito, “la inexistencia de vuelos nonstop BCN / NY”. Lógico. Debería preocuparnos igualmente la cobertura de Internet y de telefonía móvil. En el camino hacia mi segunda residencia en el norte de Cataluña hay lugares en que pierdo cobertura. Y así no se puede ir por el mundo. Hace ya muchos años, desde el Ayuntamiento, empezamos a cablear Barcelona con fibra óptica, empezando por el enlace entre los edificios del Ayuntamiento y Esta- dística municipal. Luego, con la empresa americana de Mauureen O’Ryan seguimos cableando la ciudad aprovechando la construcción de las Rondas y de los nuevos espacios olímpicos. Es cierto que hay nuevas tecnologías menos costosas, pero ¿son igualmente seguras? La alta velocidad es otro factor. Ahí la discusión la tuve con Felipe González y Pepe Borrell. Felipe hizo un planteamiento inicial aceptable –de entrada–. Los Juegos Olímpicos en Barcelona significaron una inversión global (pública y privada, en parte recuperable) de 280.000 millones d e pesetas de entonces. Justo ahora se ha acabado de pagar la factura. Eran inversiones a pagar en 25/30 años y debía correr el año 1987. Y paralelamente se construía la alta velocidad Madrid-Sevilla. Si no era así, decía Felipe, la alta velocidad no llegará nunca a la puerta de África. De acuerdo. (Mientras escribo este artículo paso por las Rondas de regreso a Barcelona y no quiero ni pensar lo que hubiera sucedido sin ellas). Pero la alta velocidad todavía no ha llegado a Barcelona. Treinta años más tarde. Mientras en Francia van de un sitio a otro, no a 300 sino a 400 km. por hora. Nos hemos dormido Aznar proponía un esquema radial de alta velocidad, a lo que le respondí que de Madrid a cada capital de provincia, en alta velocidad, y de Barcelona a Bilbao en velocidad alta, era una barbaridad. Borrell me había asegurado que Barcelona-Valencia se haría pero no en alta velocidad sino en velocidad alta, a 200 y pico km/hora. Y así se hizo. Pero no sólo es que la velocidad hasta Valencia fuera mayor desde Madrid que desde Barcelona, ¡es que para ir a Alicante había que cambiar de tren! Miren: ésas son las cosas que cuentan. Y pueden preguntar: y entonces, ¿para qué sirve el Estatuto de Cataluña? Pues el Estatuto (los Estatutos) ha servido para poner las cosas en su sitio, para que se empiece a entender que España no es un conjunto de puntos a una cierta distancia de un centro, sino una matriz. Y que la optimización de su funcionamiento exige partir de ahí. A veces pienso, como ustedes saben, que con una reforma del artículo 2 de la Constitución, incluyendo la denominación de las diecisiete comunidades autónomas, que no figuran aún en ella, y especificando el carácter de comunidades nacionales (o nacionalidades históricas) de Cataluña, Euskadi y Galicia, así como el carácter foral de la de Navarra –tal como habíamos hablado con Francisco Rubio Llorente– nos habríamos ahorrado muchos problemas… y un Estatuto de más de doscientos artículos, pendiente aún del pase por el Tribunal Constitucional y de varios recursos judiciales. ¿Que esa reforma constitucional requería una mayoría que el PP no estaba dispuesto a abonar? Es posible –aunque cuando eso se formuló y tal como se formulaba, hace ya bastantes años, no estaba tan claro que hubieran obstado los populares. Y en todo caso hubiera quedado claro el camino a seguir en el momento oportuno. La acritud entre comunidades que se generó tras el Plan Ibarretxe y el Estatut de Cataluña quizás hubiera sido menor. EXPANSIÓN no se responsabiliza de las opiniones vertidas en esta sección. Pasados unos días desde que se produjo la primera bajada en la bolsa de determinados valores de compañías inmobiliarias, puedo dirigirme a todos los posibles compradores de vivienda para hacer algunas precisiones. En primer lugar, hay que establecer la diferencia sustancial que existe entre las empresas inmobiliarias y las promotoras constructoras de edificios. Las primeras son empresas cuyo objeto fundamental es la comercialización de suelo, es decir, la materia prima sin la cual no es posible construir las viviendas. Por otra parte, las empresas promotoras constructoras se ocupan fundamentalmente de la construcción y comercialización del producto final, o sea, las viviendas. Cabe preguntarse si la brusca y repentina caída del valor de las acciones de las primeras puede repercutir negativamente sobre la actividad y solvencia de las segundas. Pues bien, desde mi responsabilidad puedo afirmar rotundamente que dicho fenómeno bursátil no tendrá consecuencias sobre el mercado de la vivienda, porque las dos tipologías societarias que he descrito antes configuran dos segmentos empresariales distintos, que si bien caminan juntos en determinados momentos, como puede ser el de la búsqueda de suelo, divergen en sus objetivos finales, puesto que el de las promotoras constructoras es construir y vender viviendas, ya sean éstas libres o protegidas. Así, la razón fundamental de este desplome bursátil es una sobrevaloración de determinadas compañías. Por lo tanto, la pérdida de valor de sus acciones simplemente supone ajustarlas a su valor patrimonial real. Cambios en el mercado inmobiliario Sin embargo, un porcentaje altísimo de las empresas que forman parte de nuestra asociación, la APCE, se dedican a adquirir suelo finalista y a promover sobre el mismo los edificios que correspondan. Por otra parte, también es necesario resaltar que, en general, las empresas promotoras constructoras están hoy mucho más capitalizadas que en 1992, fecha de la última recesión por lo que se refiere al mercado inmobiliario. No obstante, la APCE, previendo que en los siguientes años podían producirse cambios en el mercado inmobiliario, encargó en el año 2003 a la prestigiosa firma Analistas Financieros Internacionales un estudio que intentase predecir el comportamiento del mercado de vivienda hasta el año 2012. De dicho informe, que fue hecho público por nuestra asociación en el momento de su elaboración, se desprendía que, mientras el crecimiento económico fuera sostenido, se continuasen creando puestos de trabajo e integrándose los nuevos inmigrantes que fuesen llegando, aun teniendo en cuenta que los intereses hipotecarios probablemente iban a tener un crecimiento sustancial, como finalmente así ha sido, el mercado se normalizaría en un crecimiento de los precios de la vivienda entre el 5% y el 6,5% anual. Este análisis se está cumpliendo en gran medida y ha sido ratificado por prestigiosos analistas económicos en nuestro XXV Coloquio nacional del pasado mes de noviembre. Podemos concluir, pues, que la vivienda de nueva construcción no bajará de precio, sino más bien lo contrario si tenemos en cuenta la reciente entrada en vigor del Código Técnico de la Edificación, cuya aplicación a las nuevas construcciones incrementa el precio de la construcción, y se incrementará incluso algo más cuando entre en vigor la nueva Ley del Suelo, que establece mayores cesiones de suelo a los ayuntamientos, mayores reservas de suelo para vivienda protegida y creación de nuevos trámites administrativos, la mayor parte de ellos innecesarios, pero que dilatan el tiempo de ejecución de una promoción inmobiliaria. Y es por todo lo ya dicho por lo que no hay ninguna razón objetiva que pueda hacer pensar que el precio de la vivienda bajará en los próximos años, así que todas aquellas personas que, hallándose en la necesidad de adquirir una vivienda, se mantengan expectantes a la espera de una caída de los precios, que con toda seguridad no se va a producir, deberían analizar las operaciones que se les presenten cuidadosamente y comparar los precios y calidades de la oferta existente, pero no dejar de comprar, porque, a la larga, el esfuerzo que tendrán que hacer para adquirir su vivienda será mayor. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Ejes, territorios y leyes Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Estatut Infraestructures Aeroports Constitució Euromediterrània Ferrocarrils Catalunya Model social Acció política Espanya Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 962 Source A related resource from which the described resource is derived Expansión Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-05-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3875/FMHP_01017.jpeg 7fc2313d08ab60a4069f2320abb585e8 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 28/11/2005 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel AC Forum Title A name given to the resource Pasqual Maragall taula del dinar ofert als participants en la Conferència Euromediterrània de caps d'Estat i de Govern Subject The topic of the resource Presidents Alcaldes Dinars Mediterrània, Regió Euromediterrània Maragall Mira, Pasqual, 1941- Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Clos i Gimenez, Joan, 1945- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3876/FMHP_01018.jpeg a3841df3825d2aa054fed4f62fb0d04b Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 28/11/2005 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel AC Forum Title A name given to the resource Pasqual Maragall taula del dinar ofert als participants en la Conferència Euromediterrània de caps d'Estat i de Govern Subject The topic of the resource Presidents Dinars Mediterrània, Regió Euromediterrània Maragall Mira, Pasqual, 1941- Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Clos i Gimenez, Joan, 1945- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3877/FMHP_01019.jpeg b95268f0b1e1fbb03d38d669a1a3a4a3 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 28/11/2005 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel AC Forum Title A name given to the resource Pasqual Maragall i Zapatero sortint del dinar ofert als participants en la Conferència Euromediterrània de caps d'Estat i de Govern Subject The topic of the resource Presidents Mediterrània, Regió Euromediterrània Maragall Mira, Pasqual, 1941- Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3878/FMHP_01020.jpeg ac752664a685bb06a8c6009558463c04 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 28/11/2005 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel AC Forum Title A name given to the resource Pasqual Maragall parlant al dinar ofert als participants en la Conferència Euromediterrània de caps d'Estat i de Govern Subject The topic of the resource Presidents Mediterrània, Regió Euromediterrània Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies