1 10 2 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2820/20020909_CoronaAragoPropostaFederal_PM.pdf 64fc2316a834cf5bf3dde821c378f694 PDF Text Text y INTERVENCIÓ DE PASQUAL MARAGALL Quin gust de sentir els accents diversos d'un mateix llenguatge! Tots sabem que els llenguatges que moren són aquells que no canvien, són aquells que es petrifiquen. Això pot succeir perquè hi hagi una altra llengua que s'hi posi al damunt i no es reaccioni, però pot ser també que, per por a l'existència d'altres llengües que s'han de posar al damunt, aquell llenguatge es tanqui a qualsevol contacte amb l'exterior. Sentint els accents que aquí hem sentit, algú pot no estar segur de que prevaldrem?, de que aquest llenguatge viurà? Perquè té tot el que s'ha de tenir per ser important: unitat i diversitat. I sabem que la naturalesa està feta així, i la humanitat també. Quan hi ha unitat, quan hi ha contacte, quan hi ha amistat, quan hi ha elements comuns i quan hi ha al mateix temps diversitat és quan la planta creix: és quan la naturalesa es desenvolupa, si no, no. Com deien davant del Rei els nobles aragonesos de la baixa edat mitjana: "A/os, que cada uno valemos tanto como vos, y todos juntos más que vos, vos facemos rey, a condición de que respetéis nuestros fueros y 1 �2 derechos, y si non, non"'. Aquesta frase, que Robert Hughes l'ha fet internacional al citar-la en un anglès perfecte en el seu llibre sobre Barcelona, demostra el orgull dels pobles de la Corona d'Aragó. Avui, quan escoltava els amics i honorables presidents de les autonomies i el secretari general dels socialistes valencians, m'he preguntat quants anys no feia que en aquesta ciutat i en aquest país se sentien discursos com aquests, tots junts i amb la transcendència política que tenen. Perquè discursos més inflamats i més radicals ben segur que els hem sentit, però d'un en un, i no capaços de sumar. I aquests, sumen. I nosaltres ens hi afegim. Benvolguts amics de l'Aragó, de les Illes Balears i del País Valencià, us vull agrair la normalitat i la cordialitat amb què heu vingut i heu acceptat participar en un acte com aquest, sota la denominació - que ens agermana - de la Corona d'Aragó. Que consti que no tenim cap pretensió historicista o purament nacionalista. És simplement una manera de demostrar que estem superant vells fantasmes que impedien l'expressió franca i oberta de la nostra relació fraternal. 2 �3 És cert que la ubicació de Tacte d'avui, en aquest recinte medieval, ens recorda el passat comú. És la forma que hem triat de demostrar-vos, modestament, des de Catalunya un sentiment de germanor i de reconeixement. És també una oportunitat de refermar el compromís de Catalunya, que vull expressar avui, amb tots i cadascun dels territoris que representeu. Tenim un compromís amb les Illes Balears (on per primer cop, des de Jaume I, no governa la dreta i els "de sempre". Avui les Illes Balears no estan ancorades en el passat ni en la nostàlgia, sinó construint un present, i ben construït i pensant i treballant pel futur). Ens mou amb ells la necessitat d'unes comunicacions més regulars i més competitives, l'agraïment per la contundencia, president Antich, del vostre compromís en favor de la llengua comuna, la felicitació per la franquesa de la vostra política en favor d'un turisme de qualitat i de la preservació del medi i del paisatge mediterrani. Heu marcat, 3 �4 president, unes línies d'acció que ens beneficiaran a tots. Catalunya té un compromís amb l'Aragó, el del nostre retrobament, president Iglesias, sobre la base d'una exaltació popular i massiva en favor de l'Ebre i de les Terres de l'Ebre, no solament del riu Ebre, que marca un giravolt secular, després de dècades, segles quasi, d'estranyament. President, heu conduït aquesta cruïlla històrica amb gran dignitat i coratge, amb una fidelitat total, que ens consta, a la vostra comunitat, i amb uns resultats inqüestionables, entre altres la fi del caciquisme i del neo-caciquisme i la conversió de Saragossa en un centre logístic de primeríssim nivell. El compromís de Catalunya amb el País Valencià: T'hem sentit, secretari general Pla, amb goig, amb fruïció. Necessitàvem sentir una veu venint del País Valencià que entonés aquesta cançó. Sabeu i sabem del creuament d'orígens que es dóna entre vosaltres, els valencians, i molts de nosaltres. Sabeu i sabem del parentiu entre el vostre accent i el català occidental, com sabem també de la riquesa i la creativitat del valencià, i sabem també de l'aportació aragonesa a la vostra cultura i a la vostra personalitat. Creativitat del valencià que podem 4 �comprovar llegint l'admirable versió que Joan Francesc Mira ha fet de la "Divina Comèdia" de Dante, una meravellosa traducció i magnífica documentació, on, per cert, s'endevina la riquesa cultural i l'empenta política dels nostres territoris per a fer-se un lloc - fa segles - entre el Vaticà, l'Al Andalús, Castella i els Francs. Venturosament, l'acte d'avui no és un fet casual i anecdòtic. S'inscriu en un procés iniciat l'estiu passat amb una trobada informal a Tortosa i que ha prosseguit amb un creixent grau de compromís amb les reunions de València, de Morella i de Palma. Estem fent camí, pas a pas, però amb determinació creixent. Ara ja ens uneixen més el present i el futur que no pas el passat. I estem configurant, per mitjà d'un diàleg obert, una entesa profunda entre els socialistes aragonesos, valencians, balears i catalans. Un diàleg i una entesa que ultrapassen de molt 5 �— 6 l'àmbit de partit o ideològic, perquè tenim l'ambició de servir les nostres respectives comunitats i d'esdevenir un instrument de retrobament i de reconeixement entre elles. La comuna adscripció socialista ens permet abordar amb franquesa i confiança els nostres problemes d'avui i pensar en un futur compartit, sense que passats recels i indiferències entre els nostres pobles ens paralitzin. Per això no tenim cap recança en reconèixer que tenim uns lligams comuns més profunds que els que es puguin derivar d'interessos circumstancials i canviants. No partim de zero. Comptem amb un bagatge compartit que volem activar. Una trajectòria que ha configurat la identitat i la personalitat pròpia de cada un dels nostres pobles i que, a la vegada, ens 6 �7 ha deixat uns trets culturals i lingüístics compartits que podem i volem conrear plegats. Som conscients que es tracta d'un actiu a potenciar i que, per damunt de tot, no pot quedar arraconat i amagat. Per això mateix, en la trobada parlamentària de Palma del passat juliol, vam acordar convidar i associar rellevants personalitats de l'àmbit cultural de les respectives comunitats a les nostres reflexions i treballs. I de la mateixa manera vam decidir impulsar la plena incorporació a l'Institut Ramon Llull de tots els territoris on es parla la llengua comuna i, també, instar la creació del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Ens reconeixem en una cultura compartida i això fa els nostres lligams més profunds. 7 �8 I aquest substrat històric comú ens permet compartir també una determinada visió d'Espanya: la de l'Espanya viva i plural, convençuts com estem que Espanya tant sols pot funcionar sobre la base de la lleialtat i la confiança entre l'Estat i les Comunitats Autònomes i entre elles mateixes. Amb unes institucions que l'expressin i amb una articulació en xarxa que la potenciï. Amb no solament un concepte d'Espanya, sinó també un dibuix de com creiem que ha de ser Espanya. Un dibuix infrastructural, físic, que ha d'incloure unes òptimes comunicacions per carretera, mar i aire f per cable i per conduccions d'energia, en el sí de la regió econòmica europea que realment som, en el colze que el Mediterrani defineix entre el continent i la península, protegit pel Pirineu. I al damunt d'aquesta xarxa nosaltres defensem un concepte 8 �legal. Un dibuix i un concepte. Un concepte que inclou: La reforma del Senat, que recollirà el caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic d'Espanya, i que el convertirà en el fòrum de cooperació de les Comunitats Autònomes i l'Estat i de les Comunitats entre sí. Inclou també la institucionalització de les Conferències de Presidents, marc de diàleg permanent entre el President del Govern i els Presidents de les Comunitats Autònomes. I no exclou el contacte directe entre el President del Govern i els Presidents de les Comunitats, ni tampoc els deures de cortesia institucional que hem vist sovint oblidats en els darrers anys, carregats de passeigs militars de ministres i d'aïllaments insulars de presidents. L'Espanya plural que cerquem inclourà la participació efectiva 9 �10 de les Comunitats Autònomes dins les institucions europees. En resum, un passat compartit, una visió i un dibuix d'Espanya coincidents i també uns interessos comuns, lligats al nostre present i a les nostres expectatives de futur. Ens reconeixem en uns interessos comuns que ens aconsellen reforçar els nostres lligams econòmics i socials. Com he dit, amb especial atenció a les infrastructures, al dibuix, factor clau del nostre desenvolupament econòmic: Eixos viaris i ferroviaris de l'eix mediterrani i del corredor de l'Ebre. Aeroports i ports. L'eix cultural d'un turisme sostenible. I un medi ambient i un paisatge amenaçats en els darrers 150 anys que estem decidits a preservar perquè forma part de l'imaginari col·lectiu de la nostra gent. 10 �11 Tot plegat -la nostra història, la nostra visió, els nostres interessos- ens fa proposar una manera pròpia d'estar a Espanya i a Europa. De l'antiga Corona d'Aragó a una regió europea de l'arc mediterrani nord-occidental i de l'arc pirinenc. Vet aquí el camí que se'ns obre al davant, ple de dificultats i tanmateix carregat de promeses, atractiu, quasi diria seductor, inescapable. La nostra força a Espanya i a Europa és esdevenir una regió europea potent, viva f dinàmica, peça clau de l'arc mediterrani nord-occidental i de la frontissa pirinenca. Una regió dotada d'una estratègia econòmica comuna. Connectada amb el centre d'Europa. Activa en la política mediterrània de la riba sud, tan necessitada d'activitat política i tan mancada d'ella (Hem de saludar, per una vegada, una acció que crec positiva del govern de la Generalitat en aquest terreny, tan mancat de realitats i d'iniciatives). Una regió protagonista de la recuperació d'un Pirineu, que ha estat barrera i pot i vol esdevenir cruïlla. 11 �12 I ens reconeixem també en una determinada manera de fer i d'entendre la política, guiada pel principi de proximitat i subsidiarietat, de donar més protagonisme al poder local i a la societat civil. Perquè socialisme ve de societat. Guiada, tota aquesta política, per l'honestedat, el coratge, la moderació, i la fidelitat al poble, a la gent, als ciutadans. Passat, present, futur. Tot això que compartim i que volem potenciar és també la nostra aportació a la renovació del socialisme espanyol, que vosaltres, amics Marcel·lí, Joan Ignasi, Francesc, representeu tant bé com José Luis Rodríguez Zapatero. Compartim tot això davant de la interessada identificació del PSOE amb el PP. Del PSOE del que formeu part i on ens retrobem a nivell federal. 12 �13 A Espanya, quan els nacionalismes xoquen fa falta un projecte. I un projecte substantiu, un projecte diferent. Davant del projecte neocentralista i neonacionalista del Govern espanyol. Davant de la fal·làcia de la segona transició, de l'esperit del 24-F, de la nova teorització de la submissió de les llengües pròpies per raons econòmiques i no per raons polítiques, de l'adormiment de l'esperit constitucional, de la reinterpretació de la història, començant per la de la Restauració, i que seguirà amb la de la dictadura del general Primo de Rivera, i espero que no siguin a temps de seguir amb la d'altres generals... Davant de tot això, els socialistes balears amb Francesc Antich, els socialistes aragonesos amb Marcel·lí Iglesias, els socialistes valencians amb Joan Ignasi Pla i els socialistes catalans, volem ser la punta de llança d'aquest projecte, que amb el liderat de José Luis Rodríguez Zapatero està convertint el socialisme espanyol en un socialisme renovat i compromès en tirar endavant l'Espanya que nosaltres volem federal. Que nosaltres 13 �14 volem federal, però que ens acontentem no amb els mots sinó amb les realitats. Ens acontentem amb que sigui viva i diversa, conscient de la seva pluralitat i de la història comuna - a voltes tràgica i cainita - dels seus pobles. Però, en definitiva, una realitat avui esperançadora. En aquest procés, el meu compromís és el d'impulsar el desenvolupament dels nostres interessos comuns, ajornat, quan no negat pel nacionalisme conservador, que sempre ha estat poruc a l'hora de plantejar seriosament una proposta de futur f lleial i constructiva. El meu compromís, el compromís dels socialistes catalans, és avui el de la germanor i el de la renovació. Aquí no hi ha reis enfrontats, aquí no hi ha paternalisme, aquí no hi ha victimisme aprofitat des de fora, aquí hi ha amics, hi ha conviccions compartides, hi ha estratègies comunes, compartides també a nivell federal. Les hem de fer prevaler en benefici dels nostres ciutadans. I prevaldran. 14 �15 Sigueu benvinguts. 15 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource De la Corona d'Aragó a la proposta federal Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-09-09 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Federalisme Catalunya Corona d'Aragó Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Partido Socialista Obrero Español Català Espanya. Cortes Generales. Senado Aragó Illes Balears Comunitat Valenciana Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Drassanes (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 265 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/695/19920209_LV.pdf 0fa1d1adab3eb598ed245697a39f595b PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 09/02/1992 La Vanguardia, p.028, Opinión Barcelona, Senado y bicapitalidad PASQUAL MARAGALL No hace mucho, en una entrevista para "La Vanguardia", se me preguntó si no sería razonable pedir el traslado del Senado a Barcelona. Y, naturalmente, contesté que sí. La pregunta, aunque inesperada, estaba en línea con el esquema de bicapitalidad española que he defendido para Barcelona desde hace tiempo, incluso en los foros políticos, económicos y culturales de Madrid. La dialéctica entre política y comunicación tiene sus leyes. A veces, la repercusión de unas palabras es superior a lo que pueda prever su autor, pero ante lo inesperado de una pregunta no se puede siempre aplazar la respuesta. Siendo muy consciente de lo difícil que sería trasladar a Barcelona el Senado, contesté afirmativamente, halagado de que por fin alguien pensara en términos parecidos a los míos en cuanto a la necesidad de utilizar en otras ciudades el efecto indirecto (económico, social, de empleo, moral, etcétera) de la presencia del Estado y de las grandes sedes, incluso privadas. La gracia del ejemplo del Senado, tan difícilmente factible por otra parte, está en el hecho innegable -si bien inmaterial y sin efectos prácticos- de que Cataluña sea, sin ninguna duda, la comunidad decana del autonomismo, tanto por la fecha de aprobación de su primer Estatuto de Autonomía (1932) como por otras razones bien conocidas de índole histórica y cultural. Me parece, incluso, que Barcelona puede pretender a una cierta especialización institucional en temas de autogobierno territorial -sea autonómico, sea local-. Está inscrito en nuestra historia desde el Recognoverunt proceres, Els Usatges y el Consell de Cent. En Barcelona se elabora el "Informe anual sobre las autonomías" y está a punto de aparecer el informe sobre el gobierno local, procedente de una fundación discreta pero eficaz como es la Carles Pi i Sunyer. Tanto los sucesivos ministros de Administración Territorial (Joaquín Almunia y José Manuel Eguiagaray) y políticos catalanes como Raimon Obiols y Miquel Roca la han honrado con su presencia y aliento en la presentación y en la edición de los informes. En los últimos años, además, el Saló de Cent se ha convertido en un simbólico foro autonómico. Por él han pasado los 17 presidentes de las comunidades a expresar su visión de la autonomía, con públicos, muchos de ellos catalanes de adopción, que han seguido con fervor las palabras de "sus" presidentes. Me permito decir a veces, en broma, que aquí pasan muchos políticos su examen de autonomía como en Madrid pasan el de estado. ¿Por qué no podría ser Barcelona la sede del Senado? Dejando por un momento de lado los inconvenientes materiales del traslado, podría ser una operación de gran significado político. Así lo debía entender el entrevistador que me lo preguntó y así lo entiendo como alcalde. El Senado en Barcelona podría ser un buen símbolo de la apuesta prefederalista de nuestra democracia por el autogobierno territorial. Insisto en que no me hago ilusiones, para el futuro inmediato, en relación con el Senado, pero subrayo que estamos hablando de la cámara territorial por excelencia. ¿Por qué no en un horizonte más alejado de las actuales prisas y de las actuales rigideces? 41 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Aunque no sea un ejemplo equiparable, en Puerto Rico, cuya capital es San Juan, Ponce es sin duda la capital del autonomismo -que allí quiere decir otra cosa que aquí, por supuesto-. En una ocasión, Rafael Hernández Colón -un gobernante admirable, en mi opinión- inquirió si el presidente Tarradellas podría ir a Ponce a dar una lección magistral sobre autonomismo -cosa imposible, por la edad del President-. Fue Isidre Molas, entonces vicepresidente del Parlament de Catalunya, y uno de nuestros más entendidos especialistas en la materia, y él puede testimoniar hasta qué punto hay ciudades, en todos los países, que encarnan con especial vigor determinados sentimientos y pueden muy dignamente ser sedes o depositarías de determinados valores y de las instituciones que los expresan. Hay otros ejemplos más cercanos y homologables de este proceso que siempre he defendido de distribución territorial de los organismos del Estado y de grandes sedes de empresas públicas. El más significativo es Alemania, modelo de estado federal, que tras la Segunda Guerra Mundial apostó por repartir las sedes institucionales entre sus principales ciudades. Así, por ejemplo, el Tribunal Constitucional está en Karlsruhe, al igual que el Tribunal Supremo y la Fiscalía del Estado, mientras que el Tribunal Federal de Cuentas y el de Patentes y Marcas están en Munich, la Oficina Federal de Trabajo en Nuremberg y el Banco Federal en Francfort. El Gobierno francés de Edith Cresson ha dado reciente ejemplo de una tendencia que podría extenderse, al trasladar a Estrasburgo la reputada Escuela Nacional de Administración, en un plan que comprende otros organismos y ciudades y que hasta hoy contempla desplazar fuera de París a más de 20.000 funcionarios. Cuando el Gobierno español se plantea crear una ciudad administrativa artificial fuera de Madrid, desde nuestra perspectiva federalista creemos más oportuno desplazar a otras ciudades organismos y centros del Estado. Pensemos en Asturias, por ejemplo, y en el efecto tonificante que tendría que alguna gran institución estatal, ligada si se quiere de una manera u otra a los intereses del Principado, trasladase su sede a Oviedo o a Gijón. De igual manera, podría argumentarse por criterios de vocación y oportunidad en favor de Valencia -ahora que se encuentra entre las candidatas finalistas para la sede de Euronews y que proyecta un importante desarrollo de las telecomunicaciones-, de Bilbao o de Zaragoza, como ciudades significativas. Hay organismos especializados -de marina mercante, de pesca, de agricultura o de minas, por decir algunos nombres- cuya ubicación en el centro peninsular resulta incluso paradójica. Pero podría sin duda apostarse por enclaves descentralizados para otro tipo de organismos sectoriales en favor de aquellas ciudades donde haya mayor tradición. Se trataría de favorecer "localizaciones preferidas" o especializaciones territoriales que el Estado debería apoyar. El desarrollo actual de las comunicaciones terrestres y aéreas y el de las telecomunicaciones contribuiría, sin duda, a paliar posibles inconvenientes. Quizás el eco de mis palabras se haya simplificado, pero la resonancia altamente positiva que la idea ha cosechado indica que algo está cambiando en la mentalidad general sobre la estructura territorial del Estado. Esta España que ha ensayado con tan buenos resultados un estado de las autonomías bien debe plantearse ese nuevo reto, lo que en la Francia tradicionalmente centralista se está llamando la "deslocalización". Creo que sería posible y deseable una mayor plasticidad de las decisiones del Estado en materia de ubicación de sus instituciones e intereses. Y que ello tendría efectos muy positivos en otros tantos puntos del país. Si el ejemplo del Senado ha servido de punto de partida para una reflexión en esta línea, habrá cumplido una misión no desdeñable. 42 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA La bicapitalidad española que Barcelona no ha dejado nunca de ejercer se reforzaría con la instalación de sedes significativas de instituciones públicas, que debería extenderse a otras ciudades, en una concepción más amplia de la distribución territorial del Estado. Esta es una causa que necesita muy buenos abogados no en el nivel de la política estricta, sino al nivel más profundo de la cultura política, ese nivel donde se fraguan los cambios de civilización y de conducta. Por supuesto que Barcelona tiene mucho que ofrecer también, a su nivel, en el terreno de la deslocalización de instituciones. Podría ser también un hecho revisable la centralización de instituciones catalanas, debida como todas a la comodidad, en el fondo, de sus protagonistas. El nuestro es uno de los muchos escándalos silenciosos de la política catalana de los últimos diez años. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 43 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1157 Title A name given to the resource Barcelona, Senado y bicapitalidad Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Acció política Espanya Catalunya Federalisme Espanya. Cortes Generales. Senado Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-02-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles