3
10
78
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/261/20060330.pdf
29810574c52732fac4467248ec0029e9
PDF Text
Text
Declaració després de l'aprovació de l'Estatut de
Catalunya al Congrés dels Diputats
Congrés dels Diputats. Madrid | 30/03/2006
Catalunya està d'enhorabona. I té motius per estar-ho:
L'aprovació de la proposta d'Estatut de Catalunya al Congrés dels Diputats fa més realitat, fa
irreversible, un vell somni: Espanya reconeix el que som i reconeix el que volem ser.
Avui és un dia singular, un dia poc comú. Catalunya té un Estatut a l'altura del projecte catalanista
formulat ara fa 100 anys exactament. L'any 5, l'any 6 del segle passat. L'any de la Solidaritat
Catalana, de l'Institut d'Estudis Catalans, el moment de l'emergència del catalanisme. Hem hagut
d'esperar molt per aconseguir un Estatut que estigués a l'altura d'aquell somni. No es tracta de dir
que els estatuts que vàrem tenir no fossin bons pel moment en què es vivien; eren bons pel
moment en què es vivien. Però no eren el somni que teníem i ara sí. Perquè ara s'ha canviat el
concepte de país i s'ha canviat el sistema general de finançament, cosa que abans no s'havia
pogut aconseguir.
Ara Catalunya es posa al dia com a nació.
Aquesta mateixa setmana hem afirmat que totes les incidències seran anecdòtiques si el final del
procés és el que avui podem estar segurs que arribarà.
Perquè ara el que compta és el que tenim per endavant. Tenim una eina extraordinària a les
mans, a les mans de Catalunya, per construir el seu futur, un futur al qual tenen dret tots els
ciutadans i les ciutadanes del país.
Avui és Catalunya qui guanya: en reconeixement nacional de la seva personalitat, en finançament
i en capacitat d'autogovern. Jo crec que estem fent un salt endavant per a tota una generació.
Podem estar orgullosos, perquè hem manifestat, un cop més, la capacitat del nostre país de fer
avançar les seves propostes per la via del diàleg i del bon enteniment.
Aquest Estatut és molt sòlid. No s'ha fet contra res ni contra ningú. S'ha fet per governar-nos
millor. També per estar millor en l'Espanya plural que ajudem a construir i que avui, jo crec, ha fet
un pas de gegant.
Com a president voldria que tothom, sense excloure ningú, se sentís satisfet del treball que s'ha
fet.
A aquest Estatut s'hi ha arribat gràcies a la bona feina i l'esforç de molta gent: el president de
l'Institut d'Estudis Autonòmics, Carles Viver i Pi-Sunyer; el president del Consell Consultiu, Joaquín
Tornos; els membres del Govern de la Generalitat que han impulsat la proposta de finançament,
Antoni Castells, Josep Huguet, Joan Saura; el president del Parlament, Ernest Benach; els
presidents dels grups parlamentaris de CiU, Artur Mas, PSC-CpC, Manuela de Madre, ERC, Josep
Lluís Carod Rovira, i PP, Josep Piqué. Tots, perquè el 30 de setembre Josep Piqué hi era, hi va ser.
Els altres membres dels grups parlamentaris que han participat en la tramitació del Parlament i del
Congrés: Francesc Homs, Núria de Gispert, Ramon Camp; Lídia Santos, Miquel Iceta; Joan Ridao;
Francesc Vendrell; Jaume Bosch, Joan Boada.
Els lletrats del Parlament, Joan Vintró i Ismael Pitarch, i el lletrat del Congrés, José Luis
Peñaranda.
I també he de dir que no tot s'ha fet a Catalunya, per descomptat, també aquí. I aquí vull
anomenar molt especialment el secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, Francisco Caamaño.
Sense les seves anades i vingudes, de Madrid a Barcelona i de Barcelona a Madrid, no hauria estat
possible el que finalment ha estat realitat.
Per descomptat, també el president del Congrés dels Diputats, Manuel Marín, i el president de la
1
�Comissió Constitucional, Alfonso Guerra.
Els representants dels grups parlamentaris al Congrés que han contribuït al debat de la proposta
durant la Comissió: Alfredo Pérez Rubalcaba, decisiu, Diego López Garrido, Ramon Jáuregui,
Daniel Fernández; Federico Trillo, Soraya Sáenz de Santamaria; Josep Antoni Duran Lleida; Aitor
Esteban del PNV; Gaspar Llamazares, Joan Herrera; Román Rodriguez del Grupo de Coalición
Canaria-Nueva Canaria i Begoña Lasagabaster del Grupo Mixto, Eusko Alkartasuna.
I l'aportació i el suport de la societat civil catalana des del primer moment de la tramitació, entre
els quals no puc deixar de mencionar Josep M. Álvarez, Joan Coscubiela, Joan Rosell, Ricard
Fornesa i molts altres, als quals demano excuses per no citar en una relació que, per sort, és
extensíssima i que va començar a congriar-se ja a les acaballes de l'estiu passat, quan vaig
adreçar-me a moltes d'aquestes persones perquè diguessin sí a l'Estatut del passat 30 de
setembre. Com efectivament van fer i quasi diria a ulls clucs.
Vull agrair, finalment, però no menor, l'esforç que ha fet el president José Luis Rodríguez Zapatero
perquè Catalunya tingués la llei d'autogovern més ambiciosa dels tres darrers segles. S'hi va
comprometre i ho ha complert.
I ha estat decisiva la seva determinació i la del seu govern, en particular la del ministre José
Montilla.
Ara queda el procés de discussió al Senat. Mantinc la confiança que el procés seguirà avançant i la
majoria s'ampliarà encara més en aquest tràmit.
En qualsevol cas, després vindrà el moment que el poble de Catalunya ratifiqui amb el seu vot el
nou Estatut. Estic convençut que els ciutadans de Catalunya diran SÍ al seu futur. El camí no
s'atura.
En les properes setmanes i mesos, assumiré la meva responsabilitat com a president de la
Generalitat perquè el gran pas fet avui arribi a la seva culminació.
No ens aturarem. Amb l'aprovació d'aquest text, podem estar segurs com mai que les nostres
expectatives, els nostres desitjos, el que havíem somiat i els nostres anhels com a país tenen per
endavant un futur d'esperança i optimisme.
Catalunya està en condicions d'obrir una etapa més rica i més plena de la seva història. Una etapa
que farem en molt millors condicions. Una etapa de treball intens per al progrés i el benestar de la
ciutadania. Una etapa que ens permetrà refer i reforçar els llaços fraternals de Catalunya amb tots
els pobles d'Espanya.
Perquè no ho dubtin. Avui s'ha dit a l'hemicicle i és absolutament veritat: Espanya ha començat a
canviar i seguirà el camí de Catalunya. I molts d'aquells que encara avui es manifestaven contraris
o escèptics de la bondat del que avui s'ha votat, respecte de la seva importància, seguiran el camí
que Catalunya ha traçat. El camí de l'Espanya plural.
Moltes gràcies.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1743
Title
A name given to the resource
Declaració després de l'aprovació de l'Estatut de Catalunya al Congrés dels Diputats
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Congrés dels Diputats. Madrid
Subject
The topic of the resource
Autonomia
Catalanisme
Espanya plural
Estatuts
Política
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Declaracions
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-03-20
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/186/20041205.pdf
6bdb60996d0b65dc0cad7388e816e4d5
PDF Text
Text
Declaració institucional del president de la
Generalitat de Catalunya amb motiu del Dia de la
Constitució
Girona | 5/12/2004
Estimats conciutadans,
Avui ens podem preguntar: Què representava la Constitució
espanyola fa 26 anys?.
Ara ho sabem: representava l'oportunitat d'obrir una llarga etapa de
pau, democràcia i autonomia, desprès de l'intent dramàtic de la 2ª
República.
La victòria de les esquerres a Catalunya en les primeres eleccions,
les constituents de 1977, havia permès el retorn del president
Tarradellas, la recuperació d'un sistema autonòmic semblant al vigent
durant la segona República.
Però la Constitució del 78 era la suma d'una colla de pactes.
Acceptava la forma monàrquica de govern. La Constitució va proposar
la generalització del sistema autonòmic no solament a les tres
nacionalitats històriques que el van plebiscitar durant la República
sinó a totes les regions espanyoles
Ara, un quart de segle més tard, que hem de fer? Ara hem de crear el
Senat de les autonomies, posar en la Constitució el que hem fet en
aquest quart de segle i introduir-hi Europa, perquè vam entrar a la
Unió 8 anys desprès d'aprovar la Constitució espanyola. Hem
d'aconseguir que l'esperit inicial de la Constitució sigui respectat. Que
les nacionalitats siguin nacionalitats i les regions, regions. Que cada
nacionalitat històrica sigui considerada com a tal, com a comunitat
nacional.
Ara és l'hora del reconeixement constitucional de les Autonomies i de
donar cabuda a les diverses realitats que volen conviure en la nació
de nacions que és Espanya.
La lectura proposada per l'anterior Govern espanyol era restrictiva i
contrària a la direcció i la dinàmica que la Constitució del 78
assenyalava. Això ens ha fet perdre uns anys. En comptes de seguir
avançant es va oblidar aquell pacte fundacional i es congelava un
statu quo incomplet.
1
�Ara anirem endavant. Catalunya no fa trampes. Espanya pot confiar
en Catalunya, perquè Catalunya juga i jugarà net. Espanya hi sortirà
guanyant. Una Catalunya a la defensiva no convé a ningú. I una
Espanya a la defensiva, desconfiada, tampoc no convé a Catalunya.
Ciutadans de Catalunya,
A Miravet totes les forces polítiques del Parlament de Catalunya vam
acordar un calendari i unes formes d'actuar per a obtenir el consens
en la reforma de l'Estatut.
L'esperit de Miravet s'ha de respectar. El respectarem tots. És més:
estic convençut que Espanya necessita un acord com el de Miravet,
que recentment s'ha aconseguit a Catalunya. Sense això no hi haurà
reforma constitucional.
Quan la Conferència de presidents autonòmics ens reunirà a la
primavera, en nom del nou govern català explicaré l'Estatut aprovat
pels catalans. Quan Catalunya s'explica, convenç. El millor temps
encara no ha arribat; però el millor temps s'acosta. Que ningú no
l'esguerri per interessos de partit. Catalunya i Espanya no s'ho
mereixerien.
No hem de caure en cap provocació ni hem de decidir, davant les
dificultats que ens trobarem, que Espanya no té solució.
Ara tenim un nou Govern espanyol disposat a reprendre el camí de
l'avenç cap a l'Espanya diversa i plural prefigurada en la Constitució.
El president Zapatero està demostrant determinació i coratge polític
per dur endavant les reformes institucionals necessàries. Ha proposat
dues coses: una revisió del concepte de nació espanyola i més
respecte pel concepte de nació catalana.
Poc que ho havíem vist això abans...
Amb el president Zapatero compartim la convicció que ha estat
justament l'èxit de la Constitució el que ha obert la possibilitat de la
seva reforma raonada i raonable.
Estem començant a anar més lluny. Tots junts, Catalunya, Andalusia,
Euskadi, València, Galícia ...: tots. Espanya sencera entesa com la
lliure unió dels seus pobles.
Fóra un error negar-se ara a la necessària i convenient adequació
estatutària i constitucional. La Catalunya del segle XXI, l'Espanya
plurinacional i l'Europa unida, que també s'ha dotat d'un Tractat
Constitucional, han de trobar camins legals viables. Camins que
2
�puguin ser compartits amb comoditat per la immensa majoria dels
ciutadans i ciutadanes dels pobles d'Espanya.
Us en adoneu? Estem davant la cruïlla que sempre havíem somiat.
Europa ha integrat dins els 450 milions de persones que des del segle
XIX s'estaven fent mútuament la guitza .. i la guerra; Espanya es
reconeix diversa i dóna llibertat i confiança als seus pobles; Catalunya
s'afirma, creix lliure i potent, retorna implicació i solidaritat, afecte
per afecte. Espanya, per fi, s'expressa tal com és: plurinacional i més
europea que mai.
Ara ja no és l'horitzó que tenim al davant. És una realitat. Abordemla amb decisió, serenitat i fermesa. El millor temps és a tocar de dits.
Com a president de la Generalitat faré el que calgui per assolir-lo.
Estic convençut que així interpreto el desig majoritari del poble de
Catalunya.
Pasqual Maragall
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1668
Title
A name given to the resource
Declaració institucional del president de la Generalitat de Catalunya amb motiu del Dia de la Constitució
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Girona
Subject
The topic of the resource
Autonomia
Constitucions
Espanya plural
Territoris
Estatuts
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Declaracions
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-12-05
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/174/20040701.pdf
bc483b8944323d8d20c45bd7c489704c
PDF Text
Text
Del "Pal de paller" al "Catalanisme coral"
Universitat d'Estiu Ramon Llull | 1/7/2004
Ja sabeu que jo sempre he cregut que el triangle màgic d'un país és
el triangle universitat, govern i territori. Pot ser el Govern de la
Generalitat, pot ser el Govern d'una gran ciutat, i l'empresa. Si
aquest triangle funciona, funciona tot. Si aquest triangle no va i no hi
ha prou interrelacions, anem malament.
Catalunya ha sigut sempre un país molt singular: com que l'Estat no
donava de si el que aquí es demanava, el país es va haver d'inventar
moltes coses. Moltes vegades se les va inventar com a mini-estat,
com a Mancomunitat... després com a Generalitat, també com a
Ajuntament de Barcelona. I altres com a institucions privades que
tanmateix tenien una vocació pública, començant per les escoles, que
o eren privades o eren municipals, però en el fons el que volien ser
era catalanes, com les escoles de la Mancomunitat.
Vet aquí, doncs, la vostra, una Universitat privada que en definitiva
neix també d'aquest mateix impuls de la societat catalana de tenir
institucions, tant si la llei, o l'Estat, o la situació política les permetia,
com si no. I de tenir-les amb un alt nivell de qualitat. Dit això, jo
només us demanaré una cosa: treballeu a igualtat de costos socials.
És a dir, per què és tant important la Universitat Pública? Perquè és la
Universitat de tothom. Perquè és la Universitat que no només parteix
d'un designi, privat o no, però relacionat amb l'excel·lència del país,
sinó que a més pretén estendre aquesta excel·lència més enllà de les
fronteres de les classes socials o de la capacitat econòmica.
Si voleu ser fidels a aquest esperit del vostre naixement, i que és tant
comú a tantes iniciatives importants d'aquest país, haureu de tenir en
compte que la vostra excel·lència encara es veurà millorada i serà
més palesa en la mesura que sapigueu fer front en aquestes
condicions, que són una mica més restrictives per a l'excel·lència.
Vull aprofitar aquesta ocasió que m'oferiu per exposar algunes
reflexions sobre el moment que estem vivint, sobre present i
el futur de Catalunya, un cop tancat el llarg -llarguíssim- cicle
electoral que es va iniciar fa més d'un any amb les eleccions
municipals i que acabem de tancar amb les eleccions europees.
La successió d'esdeveniments electorals i polítics ha estat molt
intensa i ha donat lloc a interpretacions i balanços de tota mena. La
opinió pública ja s'ha fet una composició de lloc sobre els actors
1
�d'aquestes comtesses electorals i sobre l'argument de la situació
política resultant.
Catalunya té, des de fa mig any, un nou govern. Amb un
programa diferent, amb uns objectius diferents, amb noves
sensibilitats, noves prioritats i amb estils també diferents. Dilluns
d'aquesta setmana vaig comparèixer al Parlament llargament
per retre compte de l'acció de govern d'aquests sis primers mesos.
Ahir hi vaig tornar per una sessió ordinària de control. I també en
això, en la disposició a rendir comptes, el meu Govern - i crec que el
Govern espanyol també, per la assiduïtat amb la que el president del
Govern espanyol s'està sotmetent a l'escrutini del Parlament espanyol
- estem marcant una diferència.
Però crec que cal també un altre tipus de reflexió (més enllà dels
resultats electorals i dels primers balanços de gestió) i amb
voluntat de transcendir els esdeveniments immediats i els
càlculs a curt termini.
No crec errar gaire si interpreto que va prenent cos la idea de
que estem en un moment de transició a Catalunya i Espanya.
No és casual que, des de la distància, "The Economist" hagi titulat
el seu recent informe sobre Espanya: "The second transition".
Jo crec que els temes que no es posin sobre la taula ara, en
l'inici d'aquesta segona transició, no seran comptats. I és molt
important, en aquest moment precís, que tots els temes que
han de marcar el futur estiguin sobre la taula, perquè aquells
temes que no s'hi hagin posat seran escombrats per la marxa
endavant, que a partir d'ara serà frenètica, en els congressos que
s'obriran de tots els partits polítics; en els debats de la tardor; en
l'aprovació dels pressupostos... i immediatament després en
l'aprovació dels estatuts basc i català i l'obertura del meló de la
Constitució.
Obrim un període que jo crec que haurà de durar 25 anys o més.
Estem obrint un segon quart de segle diferent, i per tant estem en un
moment francament decisiu.
A Catalunya, amb unes o altres paraules i imatges, s'està
aixecant acta del final d'un paradigma polític, gairebé diria
d'un paradigma político-cultural, que ha configurat per a bé i
per a mal la política i la societat catalana durant 25 anys.
És el paradigma forjat durant la Transició i interpretat de forma
principal pel que -sense cap ànim pejoratiu- s'ha
anomenat pujolisme: és a dir aquest conjunt format per quelcom
més que un líder, més que uns partits, més que un moviment, i que
2
�ha tingut la virtut d'ocupar i vertebrar l'espai central de la política
catalana durant aquests anys. L'ha ocupat tan abastament que la part
i el tot (la part activa i la resta més passivament) s'han confós
completament durant una colla d'anys.
Ha estat un paradigma fundat en la necessitat i, quasi diria,
la obsessió per la recuperació, la reconstrucció i la preservació
de la identitat nacional. I probablement ha estat més un
paradigma negligent en la bona fonamentació i el bon ús de
l'autogovern i dels seus instruments. Ha estat més polític que
administratiu o més ideològic que polític, com volgueu.
S'ha pensat des d'un país a la defensiva, instal·lat permanentment
-o, almenys, massa sovint- en la identificació de perills d'enemics
exteriors i també interiors, més que no pas des de el punt de vista
d'un país optimista i segur de les seves capacitats i possibilitats, i no
dic que això no estigués justificat, estic descrivint una situació.
Però aquesta hiper consciència de la nostra fragilitat col·lectiva
ha acabat per passar-nos factura: la persistència en el discurs i
en les actituds defensives enlloc d'enfortir-nos ens ha evidenciat més
febles, els uns dels altres i potser de nosaltres mateixos, del que
realment som.
Així hem posat la nostra llengua i la nostra cultura a la defensiva, en
declarar-les en un estat de permanent normalització. La lògica de
la preservació essencial ha acabat per convertir-se,
paradoxalment, en el principal obstacle per a l'exercici de la
normalitat. La normalització s'ha menjat la normalitat, ha
ofegat la normalitat. Sempre dic que això és comprensible,
s'havia de passar per la normalització per arribar a la
normalitat, el que passa és que probablement ja fa un cert
temps que a la normalitat hi som i no ho sabem, o no ho hem
confessat.
Aquesta actitud defensiva ha convertit la cultura en una
dependència a vegades viciada. El proteccionisme condemna sempre
a la llarga a una eterna minoria d'edat, en el cas de la cultura
catalana o en qualsevol altre cas.
I una cultura permanentment sobreprotegida pot acabar
convertint-se en quelcom de massa fràgil, massa artificiós, i gairebé
diria fictici.
I sense sistema immunològic. Vull que se m'entengui. I que no
corrin a esquinçar-se les vestidures els qui ens acusen constantment
de voler desnaturalitzar, desnacionalitzar, desmuntar l'edifici de la
nostra identitat. Justament el que reclama, avui, el President de la
3
�Generalitat, és que comencem a mirar el present i el futur en clau
d'exercici de la normalitat que ja tenim. Que enfortim el sistema.
Que, com deia Miquel Martí Pol, ens llancem a caminar sense
crosses.
El proteccionisme sense límit, dic, és un vici que ha
contaminat les relacions entre el poder polític i el món de la
cultura i el món dels mitjans de comunicació.
La independència reclamada i proclamada d'actors i de vehicles
culturals ha acabat empantanegada en les xarxes d'un cert
clientelisme sorgit de la intervenció pública per mitjà d'ajudes massa
sovint poc transparents.
Estic convençut que en l'origen de l'enrevessada situació a
que hem arribat hi havia la voluntat indefugible de defensar,
protegir i impulsar la nostra cultura. Mai no negaré el mèrit i
la conveniència d'actuar així en els primers anys de la llibertat
recobrada.
D'una banda, la necessitat de recuperar anys i anys perduts per la
persecució política; i d'una altra, la consciència d'haver d'encarrilar la
cultura catalana en un mercat cultural dominat per altres cultures
més potents -molt més potents- com l'espanyola i, en un sentit més
ampli, l'anglosaxona.
El que ha succeït en la política cultural i de comunicació no és sinó un
exemple -probablement el més característic- d'una cultura política
que ha modelat la política i la societat catalana, la seva manera de
relacionar-se amb Espanya i Europa i, també, la seva manera de
posicionar-se al món.
Però el problema és que hem acabat enrocats en la defensa
identitària, intentant aprofitar les conjuntures favorables per
millorar la nostra situació, però renunciant a navegar en el
mar obert per la incapacitat o la poca voluntat de cercar els
aliats necessaris per solcar nous oceans amb seguretat.
Potser ens ha sobrat proteccionisme i ens ha faltat coratge.
Sincerament, entenc que aquest paradigma que ha presidit la realitat
i la interpretació de la realitat catalanes ha deixat de funcionar bé.
Avui, per llei de vida -i per les lleis de la política- el cicle protagonitzat
per aquell moviment - que per comoditat hem anomenat pujolismes'ha esgotat. Amb tot el respecte que em mereix la persona que el va
generar.
4
�Les interpretacions sobre les causes d'aquest fet poden ser diverses:
des de qui ho atribueix a causes personals (un recanvi de líder no
prou reeixit), a qui apunta a un error tàctic (mantenir una
determinada aliança política més temps del compte), passant pels qui
creuen que aquella estratègia política està exhaurida o, fins i tot, pels
qui - amb el final d'aquesta situació- entonen les absoltes pel
catalanisme, equivocadament.
Com poden comprendre ni em pertoca ni aquest és el lloc adequat
per a que els hi faci una exegesi d'aquestes interpretacions.
En canvi sí que m'interessa referir-me a la última qüestió, que de
molt llarg ultrapassa les peripècies dels partits polítics. És a dir,
m'interessa més dilucidar la qüestió de si hi ha catalanisme
després del pujolisme. N'hi ha. I tant si n'hi ha. Aquesta és la
qüestió. N'hi havia abans, n'hi ha hagut durant i n'hi ha ara. I n'hi
seguirà havent, no ho dubtin.
M'interessa referir-me, doncs, a aquesta qüestió perquè es vol fer
estendre la brama, com he dit fa un moment, que el canvi polític
esdevingut a Catalunya suposa l'inici d'un procés conscient de
descatalanització o, dit amb paraules més aparatoses per a alguns,
que estem davant d'un procés imparable d'espanyolització del país.
Podria tenir la temptació de despatxar aquest procés d'intencions
dient que es tracta d'una visió interessada i pròpia d'una concepció
patrimonialista de Catalunya, de la seva llengua i de la seva cultura,
de la seva història i de l'acció política catalanista.
Aquesta concepció és la que legitimaria la pretensió de repartir
patents de catalanitat i de catalanisme.
Però entenc que si fes això estaria entrant en un joc massa fàcil,
d'esgrima política probablement gratificant pels qui la practiquen, i
els qui de vegades la practiquem, però poc ben útil per aixecar un
debat amb ganes de mirar endavant.
Els qui creiem que el vell paradigma ha esgotat la seva utilitat,
el que hem de fer és pensar, assajar i articular un nou
paradigma, amb tota l'ambició de país que això exigeix, però a
la vegada amb tota la modèstia de comptar amb les lliçons i
amb els fets positius del passat, sense els quals tampoc
estaríem on som.
El meu punt de vista i el del meu Govern és diferent al punt de vista
dominant fins ara. Bastant diferent. Perquè avui ja no és suficient
defensar la identitat de Catalunya, de protegir la llengua i la cultura
5
�catalanes, mirar de sobreviure en un context que considerem
sistemàticament hostil. No, ja no es tracta d'això.
Es tracta de passar de la defensa a l'atac - en el bon sentit de
la paraula- , de superar els tics defensius, de pensar més en el
futur que podem construir que en el passat que volem
preservar, de confiar més en les nostres possibilitats que de
témer les nostres febleses i insuficiències.
Es tracta de rellegir el passat, sí, però amb menys beneiteria i també
amb més curiositat. Perquè sinó partiríem de bases viciades. És
curiós, perquè en tota aquesta preocupació que hem tingut per mirar
més el que ens deia el passat que no pas el futur, tanmateix el passat
no ha estat ben explicat. Per exemple, en aquest país hi ha la
tendència a confondre el Consell de Cent i la Generalitat: pregunteu
a la gent qui era Rafael de Casanova i us dirà, potser en un 70%,
que era el President de la Generalitat, i en canvi era el Conseller en
Cap del Consell de Cent de Barcelona. Un altre exemple: es parla de
la Corona d'Aragó i alguns pensen que estic inventant una cosa nova,
però només cal baixar des de la Diagonal cap a la Plaça Catalunya i
passar per Rosselló, Provença, Mallorca, València i Aragó. I si baixeu
més trobareu el Consell de Cent, la Diputació i les Corts Catalanes,
és a dir, les institucions.
Ho teníem ben enfocat a principis de segle. Jo sóc un obsés de mirar
el futur i tanmateix de buscar en alguns moments molt brillants del
passat el punt de partida. Crec que ens hauríem de dedicar a fer
aquest esforç, no de reconstrucció o reinvenció del passat, sinó de
franca investigació sobre el que va succeir, perquè va ser realment
extraordinari. El que va passar en aquest país els anys 6 i 7 del segle
passat és extraordinari: la Solidaritat Catalana, el Pressupost de
Cultura, que no era només de Cultura sinó que era d'escoles i
d'educació, que va ser la base del Patronat Escolar i de les escoles
municipals de Barcelona.
Torno al que he dit al principi de tot: com que l'Estat no donava de si
el que aquest país volia, el país es va inventar la solució. I la solució
va ser una trampa. L'Ajuntament de Barcelona va entabanar a l'Estat:
com que aquí hi havia mar i a Madrid no, aquí hi havia d'haver
l'Escola del Mar. I l'Escola del Bosc... i tantes altres, que figurava que
eren escoles per a nous projectes, però era mentida, en realitat
s'estava muntant un sistema escolar nou. I després va venir la
Mancomunitat, amb unes escoles d'una categoria molt noucentista,
extraordinària.
Segurament ens enganyaríem si penséssim que ara podem fer igual,
perquè aleshores, malgrat tot, es tractava de que una part de la
classe mitja-baixa entrés al sistema d'excel·lència educativa. I no
6
�tant com ara, amb la universalització no hi ha només classes mitgesbaixes relativament nombroses però no massives, sinó d'un país que
està sofrint un creixement demogràfic de portes enfora molt
important. Els problemes per tant són molt diferents. En tot cas,
fixeu-vos, l'any 1906-1907: Solidaritat Catalana; Pressupost de
Cultura; Congrés d'Escriptors Catalans; l' "Enllà" de Joan Maragall;
les cartes Maragall-Unamuno... que diuen molt sobre el que aquell
país era i hauria de ser cent anys després; "Les senyoretes d'Avinyó"
de Picasso; l'inici dels congressos municipalistes, que si aneu seguint
la història, són aquells que van marcar la pauta del progrés polític
cap a la Segona República, cap a l'intent d'una democràcia no
autocràtica.
Tot això haurà de ser, crec, objecte d'una gran celebració, que no dic
pas que hagi de ser un altre Fòrum. Dic que Catalunya haurà de fer
aquesta gran celebració, mirant el passat com a punt de partida
d'un altre salt endavant que ara hem de fer com es va saber fer en
aquell moment, per molt que després el futur immediat va ser tan
dramàtic, com tots sabem.
Hem de passar doncs de la normalització a la normalitat.
De la celebració de les derrotes a la de les passes endavant.
De la reivindicació a la proposta catalana: Catalunya no s'ha
de queixar més, no ha de bramar, no ha de plorar... Catalunya
ha de proposar. Ha d'exigir, però en el sentit més cordial de la
paraula.
Del proteccionisme a la llibertat amb regles equitatives.
De la ficció d'un món una mica fet a mida a la realitat del món
tal com és, del món obert. Les fronteres no existeixen, ni per
bé ni per mal, i per tant, enyorar-les és absurd.
En definitiva, estem parlant d'una nova cultura política i cívica,
d'un canvi en la nostra mentalitat col·lectiva que hauria
d'alimentar un nou escenari polític vàlid per a la Catalunya dels
propers vint-i-cinc anys.
Els canvis en la mentalitat col·lectiva no es fan d'un dia per l'altre, ni
òbviament es decreten.
No és cosa d'avui per demà unir cívicament Catalunya fins
aconseguir que s'expressin totes les Catalunyes: la que ha
parlat o s'ha sentit expressada fins ara, la que ha callat o no s'ha
sentit ben expressada i, també, la que encara no té consciència de
poder-hi dir la seva, però que n'anirà aprenent en els propers anys.
7
�Ras i curt, no s'improvisa en un dia una nova síntesi que representi
els valors compartits, les aspiracions socials, els imaginaris col·lectius
que donaran sentit i cohesió a la Catalunya del primer terç del segle
XXI.
No s'inventa el patriotisme. El patriotisme pensat pels fills més que
no pas des dels avis. És el que estic proposant. No s'inventa. Sense
oblidar allò, però pensat pels fills. El patriotisme que neix del barri
endreçat, de l'escola lluminosa, de la sanitat propera. Aquest és
l'autèntic patriotisme. El dels països que han fet la seva revolució en
el moment que l'havien de fer i que han sigut capaços de basar el
patriotisme justament en l'orgull que té cada ciutadà, no aquell de
més nissaga o el que més s'ha abraçat a la bandera, o el que més ha
sabut interpretar la pròpia identitat de país. Sinó el patriotisme
d'aquells que arribant allà moltes vegades des de fora, moltes
vegades des de les classes baixes d'aquell mateix país, han vist
gratificada la seva identitat personal per la existència d'un sector
públic, d'un estat, d'una societat vertebrada que els donava raó de
les seves pretensions i que els feia persones. Aquest és l'autèntic
patriotisme des del meu punt de vista. I això és el que hem de
pretendre.
Cap on crec que ha d'apuntar aquest nou paradigma?
S'ha acabat la Catalunya del "Pal de paller"? Probablement la
resposta sigui Sí.
En altres moments m'he servit de la bella imatge espriuenca dels
fragments del mirall que, reunits, permetien que Catalunya es veiés
sencera.
Avui els proposo que comencem a pensar i a parlar en termes d'una
mena de catalanisme que podríem anomenar Catalanisme coral.
Amb veus diverses, que ni sempre hagin de ser les mateixes
ni hagin de tenir sempre el mateix so, i que no ens preocupi
que no el tingui. Això no vol dir que siguin dissonants. Una
coral no és un sol so; és una coral, però tanmateix és
eufònica.
El "pal de paller" és la imatge d'una centralitat que, tant com
galvanitza i concentra al seu entorn, exclou del projecte tot allò que
no se situa en funció del propi subjecte polític central. Això és fins a
cert punt lògic o necessari en els períodes de construcció del país o
de re-construcció del país.
Però ja no podem aspirar més temps a ser una excepció
permanent, una nació sense estat debatent-se entre ser motor
d'Europa o locomotora d'Espanya. Hem de ser les dues coses alhora.
8
�Catalunya ha de tenir menys por i més ambició.
L'Euroregió i l'Espanya plural i diversa han de desactivar les
pors i permetre'ns caminar amb més naturalitat per abordar
els nostres objectius. A tots els nivells: el cultural, el
lingüístic, el polític, l'econòmic, el geoestratègic... El nacional,
en definitiva.
M'agradaria posar alguns exemples concrets de la nova actitud que
proposo.
No se'ls escaparà que la proposta de l'Euroregió PirineusMediterrània, consistent en articular un espai econòmic d'àmbit
superior al marc estricte de Catalunya, va en aquesta direcció i
moltes vegades per raons d'economies d'escala. Si no tenim l'escala
d'aquesta Euroregió no tindrem algunes de les coses que pensem que
tenim dret a tenir, però que ningú ens regalarà si no creem el mercat
interior que les faci rendibles. Per menys d'una població de 10, 12 o
16 milions d'habitants difícilment és pot tenir un aeroport
transoceànic. I això implica no només voler-ho, no només proclamarho.... també construir línies d'alta velocitat que connectin aquests
punts. Jo sóc un obsés de que Catalunya es definirà sobretot per la
equidistància, la capacitat d'accés a cada un dels seus punts. Perquè
la Catalunya estricta és un país suficientment petit tot i que molt
rebregat i, per tant, costós de comunicar, en termes econòmics i en
terme ecològics, però que tindrà la seva excel·lència el dia que
puguem dir que viure a Olot, o a Tortosa, o al Pallars, des del punt de
vista de l'accés, del tren, dels serveis, sigui raonablement similar a
punts de més centralitat.
Doncs bé, la proposta d'Euroregió va en aquesta direcció, no
solament per fonamentar el nostre futur econòmic sobre bases més
àmplies i potents que assegurin el progrés, la competitivitat i el
benestar en el nou marc europeu. Sinó també en el sentit de trobar
un referent que simbolitzi la vocació europea de Catalunya i la nostra
manera d'estar a Europa. Una manera, si volen, de visualitzar la
interdependència a escala europea i, a la vegada, la relativitat
creixent de les fronteres i els límits estatals.
En l'àmbit lingüístic, més enllà de la necessitat política de protecció
i estímul del català i més enllà de la decisiva batalla dels propers
anys per a que l'Estat espanyol assumeixi amb totes les
conseqüències el seu caràcter plurilingüístic -amb el
reconeixement europeu inclòs-, podem proposar-nos esdevenir
un idioma bandera de tots els idiomes que corren perill de perdre's.
Aquesta és una possibilitat que hem de considerar, sobretot perquè el
nostre no es perdrà, encara que hi ha qui diu que si. I jo estic
convençut de que no. En aquest sentit el català és, també,
9
�d'alguna forma una icona. I ha de fer servir aquesta icona com
a capital. Pot fer-ho.
Crec sincerament que el català s'ha de posar al servei d'una causa
que el transcendeix i fent-ho es beneficiarà també a ell mateix.
Fa pocs dies vaig participar al Fòrum en un Diàleg sobre la diversitat
lingüística. Un expert d'origen irlandès que ara viu a Gal·les va
proclamar la necessitat o la possibilitat de crear un museu mundial
dels idiomes, a manera de laboratori o centre d'investigació. Jo li vaig
contestar que aquesta és una idea molt interessant per Catalunya.
Perquè si s'ha de generar al món un laboratori o un lloc on estiguin
acumulats els registres i els escrits en tots els idiomes que encara
existeixen i que estan en perill de desaparèixer, el lloc ideal és
Catalunya. I aquí és on el català probablement s'ha de guanyar el
reconeixement. No només per la via de proclamar-se exactament
igual que les llengües estatals, perquè el català, tot i sent més
important, des del punt de vista numèric i literari, que moltes
llengües estatals, és molt fàcil d'entendre que els estats el dia que es
reuneixen no el comptin com a tal. És molt difícil d'aconseguir que el
català sigui considerat igual que una llengua estatal a Europa. I és un
mèrit del Govern espanyol aparèixer amb una fórmula, que no existia
inicialment en el projecte de Constitució Europea, i que és un punt de
partida.
Amb això vull dir que els catalanoparlants sentim com a pròpia la
causa general de la diversitat lingüística. És la nostra causa. Ens hi va
la identitat, la memòria i l'esdevenidor. El noble combat per la
llengua catalana no el lliurem en solitari, no és un combat
estrictament només per a nosaltres. La nostra causa és també la
causa de totes les llengües del món que no tenen prou reconeguts els
seus drets i estan més o menys amenaçades d'extinció.
Òbviament, l'important no és que el català sigui una icona,
l'important és que el català visqui. Contra el que es diu massa
sovint, el català no l'hem de només "defensar". L'hem de conrear,
l'hem d'expandir, l'hem d'esponjar internament per a que hi càpiguen
totes les variants i l'hem de portar més enllà de les seves fronteres
internes i externes, amablement, amigablement. Amb tenacitat. Jo
sempre poso l'exemple de tres expressions de la llengua catalana: del
que aquí diem capvespre, a les Illes diuen s'hora baixa i a la terra
dels meus avis, a Monóver, en diuen la poqueta nit. Són tres
maneres diferents de dir en català el mateix. És una llengua i al
mateix temps és una llengua internament molt plural.
Però això no és una tasca fàcil. Conciliar la necessària unitat de
l'idioma amb la seva diversitat real no és pas gens fàcil. Si volem
unir tots els qui l'haurien de defensar perquè el projecte tingui
10
�economies d'escala i, per tant, sigui viable, resultarà que la unitat
necessita de la diversitat. No és el mateix sobreviure amb una base
demogràfica de 6 milions que amb una de 12. Però els 12 no els
tindrem sense flexibilitat interior. Duresa i elasticitat alhora, dues
coses que no són gens fàcil de conjuminar.
El nou projecte col·lectiu que ha d'assegurar la nostra identitat,
reforçar la nostra capacitat de decisió, situar-nos en la nova Europa,
fer-nos competitius en un món global i, per tant, garantir el progrés
econòmic, social i espiritual dels catalans i les catalanes del nou segle
ha de sorgir d'una nova cultura política més oberta, més creativa,
més plural i amb més ambició real que verbal.
En els propers mesos penso anar desenvolupant aquesta reflexió que
avui he iniciat davant de tots vostès.
Perdonin-me la impertinència d'haver utilitzat un marc universitari
com aquest per fer-ho, però francament no en conec d'altre millor per
incitar i convidar a debatre.
Aquesta ha estat la meva intenció: provocar el debat col·lectiu, coral,
plural sobre el sentit de l'acció cívica i política que Catalunya
afrontarà en els propers anys.
Perquè seria una paradoxa que Catalunya entrés en un procés de
reformes institucionals i polítiques de gran abast i que, a la vegada,
l'enfonsament del vell paradigma cultural provoqués la percepció de
greus dubtes sobre la identitat col·lectiva i sobre la viabilitat com a
país. Ens cal entendre que el canvi de paradigma no només és
possible sinó que és necessari.
Aquesta és la qüestió que els hi vull deixar sobre la taula.
Moltes gràcies per la seva atenció i que tinguin una molt bona
Universitat d'Estiu.
Pasqual Maragall
11
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1656
Title
A name given to the resource
Del "Pal de paller" al "Catalanisme coral"
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Universitat d'Estiu Ramon Llull
Subject
The topic of the resource
Autogovern
Catalanisme
Espanya plural
Lideratge
Nacionalisme
Política
Model social
Territoris
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-07-01
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/667/20070509_LV.pdf
0f01f9f4068d466084897a2a108d25c7
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
09/05/2007
La Vanguardia, p.023, Opinión
El Estatut y la España plural
PASQUAL MARAGALL
Mis declaraciones de abril en el Congreso del partido de Prodi y la extensa entrevista que me
hizo Josep M. Muñoz en el último número de l’Avenç, de la que recomiendo la lectura a los
interesados en el tema de Catalunya y la España plural, han dado lugar a todo tipo de
comentarios.
Un colaborador mío en la Generalitat escribe, interpretando lo que yo pienso:
"Teníamos dos objetivos: Estatut y España plural. Uno lo hemos conseguido notablemente. El
otro ha fracasado, también notablemente. Esto es lo que nos hace pensar que, si además, ahora,
el Tribunal Constitucional tocara seriamente el Estatut, quizás el esfuerzo no habría valido la
pena".
Exacto.
Las especulaciones sobre lo que querían decir mis palabras de hace un tiempo a un periodista
italiano en Roma se han multiplicado.
En la entrevista a la que hago referencia, expresé un sentimiento que creo compartir con una
mayoría de los catalanes: si el Estatut de Catalunya acabara sufriendo un serio recorte a partir
de una hipotética sentencia del Tribunal Constitucional, se podría llegar a considerar que todo
el esfuerzo realizado durante tres años no habría valido la pena.
Aun así, creo que la agitación que se ha generado puede ayudar a que el Estatut no sea
impugnado. Ojalá.
Las dificultades de plantear la reforma constitucional - seguramente la vía más ambiciosa y la
que mejor blindaría las aspiraciones catalanas- como consecuencia, principalmente, de la
actitud del Partido Popular, y también del rechazo del plan Ibarretxe, me llevaron a creer que la
propuesta de reforma del Estatut de Catalunya era una vía alternativa para conseguir el objetivo
de la España plural. Y aquí es donde seguramente me equivoqué. La segunda vía era
políticamente más factible, pero ofrece menos garantías de futuro.
La constatación de que, de los dos objetivos, solamente se conseguía uno (la aprobación de un
buen Estatut para el autogobierno de Catalunya) y que el otro (el avance hacia la España plural)
se saldaba con una campaña contra la voluntad de entendimiento de Catalunya con los pueblos
de España, es para mí una razón de peso para sentir cierto desencanto.
Lo que dije en Roma es que, vistas las cosas ahora, quizás habría sido mejor lo que
intentábamos hacer hace diez años, que era cambiar el artículo 2 de la Constitución (tanto si se
aprobaba como si quedaba pendiente pero bien definido). Embarcarse en un Estatut de más de
200 artículos tenía su riesgo1.
Veremos cómo acaba todo. Depende del TC. Si la polémica reciente ha servido para que en
Madrid se den cuenta de lo que está en juego, deberíamos darnos por satisfechos.
180 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
Un rechazo o retraso ulterior o modificación sustancial del Estatut - después de su aprobación
en el Parlament de Catalunya, en el Congreso de España, en el Senado, y pasado el referéndum
catalán del 18 de junio- sería la confirmación de las sospechas nacionalistas tradicionales: en
España, a lo máximo que podemos llegar es a soportarnos con resignación, a la "conllevancia",
como decía alguien.
No es lo que habíamos pretendido. Ni es lo que hemos de pretender.
Esto es lo que dije al periodista italiano, uno de los biógrafos de Zapatero, en Roma durante el
congreso de La Margherita de Rutelli y Prodi, y lo que reiteré en una conversación con el
periodista Jordi Barbeta.
Ahora el campo de juego es Europa. Los italianos lo han visto los primeros. Por eso lanzaron el
1 de diciembre en Roma el PDE, con la adhesión de tres no italianos: François Bayrou, Josu
Jon Imaz y yo mismo.
Raimon Obiols ha hecho un análisis pormenorizado del proyecto de Rutelli y de la adhesión de
Fassino y los Democratici di Sinistra a éste, insistiendo en la laicidad del proyecto DS en
contradicción con el carácter democristiano del posicionamiento actual de Rutelli.
Creo que lo que no se puede menospreciar es la intuición, para mí nuclear, de la apuesta de los
italianos. Se trata de la constatación de que la nueva patria a la que pertenecemos es Europa y
de que en este escenario es necesaria una fuerza similar al partido demócrata de EE.UU. y un
sistema electoral basado en elecciones primarias y candidatos no decididos por los aparatos
partidarios sino por los propios ciudadanos demócratas o republicanos -en este caso populares-.
Si nuestra moneda es el euro y nuestra defensa será pronto europea, Europa es nuestro
escenario político de referencia.
Y esto no obstaculiza la existencia de parlamentos en Catalunya o en Escocia, como es notorio.
La reacción malhumorada de los conservadores británicos, y de algunos laboristas, a la victoria
del Scottish National Party, es indicativa, pero no cambiará el tránsito hacia un Reino Unido
más europeo y al mismo tiempo más devolucionista. Blair impulsó la devolution pero no el
europeísmo. Veremos qué hace Gordon Brown, que después de todo es escocés.
Dicho esto, pienso ayudar a mi partido, el PSC, en las elecciones municipales. Asistiré a
algunos actos de precampaña con candidatos socialistas o afines, algunos de ellos provenientes
del mundo de Ciutadans pel Canvi. Y seguiré participando modestamente en el proyecto de
Partido Democrático Europeo.
Espero que el Estatut no se encalle en la justicia. España y la política española tienen un sexto
sentido considerable, producto de más de cinco siglos de modernidad, imperio, decadencia a
partir del surgimiento británico, Guerra Civil, dictadura y democracia.
Me extrañaría mucho que no supiesen lidiar el toro del Estatut.
PASQUAL MARAGALL, ex presidente de la Generalitat de Catalunya
1 "Merkel quiere una Euroconstitución de bolsillo", decía Andreu Missé desde Bruselas (´El
País´. 29 de abril de 2007).
181 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
961
Title
A name given to the resource
El Estatut y la España plural
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Estatut
Espanya plural
Catalunya
Acció política
Territoris
Partits
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-05-09
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat política
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1626/0000000782.pdf
deda654ffea6da09850be9c57b349a71
PDF Text
Text
26NACIONAL
EL ADELANTADO DE SEGOVIA SÁBADO 29 DE ABRIL DE 2006
PASCUAL MARAGALL I MIRA
PRESIDENTE DE LA GENERALITAT DE CATALUÑA
«EL ESTATUTO ESTÁ HECHO
CON SENTIDO DE ESPAÑA»
EL PRESIDENTE DE CATALUÑA ABOGA POR LA “NACIÓN DE NACIONES” QUE DEFENDÍA EL SEGOVIANO ANSELMO CARRETERO
MIENTRAS QUE RECONOCE QUE EL PACTO ENTRE ZAPATERO Y CIU “HA PUESTO EN PELIGRO LA UNANIMIDAD ESTATUTARIA”
AURELIO MARTÍN
ENVIADO ESPECIAL BARCELONA
S
i hay algún presidente autonómico que centre en estos momentos la actualidad
política es sin duda el de Cataluña,
Pasqual Maragall, que intervendrá
en el Senado, la próxima semana,
donde se debate la reforma del Estatut, un asunto polémico que acapara la atención de los españoles.
Por si fuera poco, acaba de resolver una crisis de Gobierno, mientras se defiende de algunos de los
suyos, que no le quieren como
próximo candidato.
¿Qué es España para usted?
España es una nación de naciones, como decía el segoviano
Anselmo Carretero, íntimo amigo
de mi madre. Se casó con Ofelia
Gordón. Yo siempre pensé que ella
era inglesa, hasta que un día me
dijo José Luis Rodríguez Zapatero
que Gordón [la Pola de Gordón] es
un pueblo leonés.
Con apenas 27 años recién
cumplidos, ¿es necesario reformar la Constitución?
Va a ser un poco difícil reformarla porque requiere una mayoría cualificada y no veo al PP de
hoy en disposición, todavía se
aprecia la sombra alargada de Aznar. Confío en que eso sea posible,
en un periodo no excesivamente
largo, en un gran acuerdo de Estado, para poner la Constitución al
día.
¿Qué cambiaría?
Creo que los cuatro puntos
planteados por el Gobierno al
Consejo de Estado son perfectamente asumibles por todos.
¿Estatutos como el catalán
chocan contra el principio de solidaridad entre todos los españoles?
Eso es absolutamente erróneo.
Lo que hace el Estatuto de Cataluña es todo lo contrario, establece el principio de solidaridad, le
da concreción. Porque si yo le pregunto a usted o a cualquier español ¿en qué consiste la solidaridad en la España de hoy?, tendríamos tanto usted como yo una
cierta dificultad para explicarla. El
Estatut es un paso en el buen sentido de explicitar el principio de
solidaridad.
En estos momentos estamos
ante una inmigración desde fuera, de otros países, pero desde los
cincuenta hubo una interior que
trajo a Cataluña a miles de andaluces o castellanos, ¿qué aportación han hecho esos inmigrantes
a esta Comunidad?
La Cataluña de hoy no se entiende sin la aportación del medio
millón de ciudadanos que llega-
ron en los años cincuenta y otro
millón que lo hicieron en los sesenta, hasta principios de los setenta. El gran crecimiento económico predemocrático de Cataluña
y España va unido a ese gran desplazamiento interior.
¿Cataluña les ha sabido responder?
Creo que sí. Se ha creado una
simbiosis muy positiva.
¿Después de toda la polémica
durante la tramitación del Esta-
tut, cree que otros se van a fijar o
se están fijando ya en este modelo cuando les toque reformar sus
estatutos de autonomía?
Sin duda. Abre la puerta a una
serie de modificaciones estatutarias, lo que podríamos llamar la
segunda etapa del Estado de las
Autonomías.
Aunque la vida política se
tensó especialmente coincidiendo con el inicio de la guerra de
Irak, la discusión del Estatut ha
ahondado más las diferencias entre los ciudadanos. ¿Piensa que
vuelve la imagen machadiana de
las dos españas?
Precisamente me referí a estos
versos de Machado el otro día en
un mitin con José Luis Rodríguez
Zapatero: "Españolito que vienes
al mundo, te guarde Dios, una de
las dos españas va a helarte el corazón". Eso pasó, fue profético, pero creo que podemos decir que España ha superado la prueba, a día
JORDI BEDMAR PASCUAL
de hoy, y en este momento es capaz de mirarse al espejo en toda
su diversidad.
¿Se podría recuperar el espíritu de consenso que protagonizó
la transición?
Sí, pero hay que renovarlo, no
recuperarlo tal cual, porque aquel
venía muy dictado por unas circunstancias políticas y sociales
muy concretas.
¿Está satisfecho de cómo ha
quedado el proyecto de reforma
del Estatut, que ahora se discute
en el Senado?.
El Estatut que se aprobará definitivamente es muy bueno para
Cataluña y creo que abre la etapa
de esos segundos 25 ó 30 años de
la España plural. Respecto al método, digamos, ha sido una peripecia con cierto alarmismo inicial
por parte de algunos, con cierta
euforia y sorpresa, luego. Ha tenido de todo.
¿Cómo marchan sus relaciones con el Gobierno de José Luis
Rodríguez Zapatero? ¿Ha habido
desgaste?.
El camino que hemos andado
tiene trascendencia histórica y una
gran complejidad, pero bien está
lo que bien acaba. Incluso hubo
un efecto sorpresa…
¿Se refiere al acuerdo entre el
PSOE y CiU?
Sí. Fue una cierta sorpresa que
afectó de manera distinta a los diversos sujetos políticos, a Esquerra Republicana de forma muy clara, quizá porqué interpretaron que
no se apreciaba el apoyo parlamentario que estaban dando al
Gobierno socialista. Eso cayó mal.
Pero fue una astucia política muy
productiva de Rodríguez Zapatero, que en todo este proceso ha demostrado un gran coraje político.
¿Este pacto pueda dañar a su
Ejecutivo?
No, pero ha puesto en peligro
la unanimidad estatutaria.
¿Y en Madrid, puede haber
pacto de gobernabilidad?
La verdad es que, cuando se
produce una sorpresa, se pueden
producir dos, en el mismo sentido
o en el contrario.
¿Y con su Gobierno, entre el
PSC y CiU?
Yo estoy muy contento con el
Gobierno que tenemos que, por
otra parte, hemos potenciado significativamente y, por tanto, con la
configuración actual, se nos abre
casi medio mandato en clave muy
positiva. Con algunos costes, que
todos los cambios tienen un coste.
¿Su relación con el presidente
Rodríguez Zapatero es buena,
ahora?
Siempre ha sido buena, diría
�NACIONAL27
SÁBADO 29 DE ABRIL DE 2006 EL ADELANTADO DE SEGOVIA
conversaciones sobre ESPAÑA
4 DESCENTRALIZACIÓN
4 CASTELLANO
«LA DEVOLUCIÓN DE COMPETENCIAS A
LA BASE DEL SISTEMA ELIMINA COSTES»
«EN CATALUÑA DEBERÍAMOS
ENSEÑAR CUATRO IDIOMAS»
¿Cree que la descentralización estatal ha dado paso a una centralización autonómica, más burocracia?
La descentralización elimina distancias, que son elementos de burocracia. La devolución de competencias a la base del sistema elimina distancias y costes.
Por ejemplo, ¿no cree complicado que existan 17 modelos diferentes para un servicio universal como es la sanidad?.
Insisto en que la proximidad es mejor, como principio, lo que ocurre es que hay cuestiones de economías de escala o coherencia, que no deben de olvidarse. En la Europa de
hoy la movilidad es un derecho y, por tanto, todo lo que la impida o la haga más costosa,
es un defecto. Ahora bien, la proximidad sigue siendo una virtud.
¿Son necesarias televisiones autonómicas, pese a que acumulen grandes pérdidas?
Bueno, de pérdidas las hay en las autonómicas y en las otras, las estatales, y no sé
hasta qué punto en las privadas. Creo que estas cadenas son muy bien recibidas en
todos los lados. En Cataluña, por supuesto, ha tenido y tiene un papel fundamental en
la recuperación y normalización del catalán.
que desde antes de su elección como secretario general del PSOE.
Pero le da muchos disgustos,
creo que sus últimas declaraciones hablando de la soberanía de
Cataluña no sentaron muy bien
en La Moncloa.
Yo diría que nos sorprendemos
mutuamente. La idea del estatuto
como pacto entre el Parlament y
las Cortes Generales es asumible
por todos. Esto no afecta al concepto constitucional de la soberanía española.
¿Cómo ve la gestión del Gobierno de Rodríguez Zapatero en
los dos años que llevamos de legislatura?
Es lo que España estaba esperando. Los grandes temas, como
el terrorismo, los nuevos estatutos, la diversidad entre comunidades autónomas, Europa, van evolucionando positivamente. Creo
que todos se están enfocando
bien. Económicamente no hay duda.
¿Ha tenido que ver Cataluña
en la crisis del Gobierno central,
teniendo en cuenta la postura del
ex ministro de Defensa, José Bono, contra algunos argumentos
del proyecto de reforma del Estatut?
Creo que no, aunque es cierto
que Bono fue muy extremo en la
expresión de sus opiniones, que
eran francamente discordantes
con lo que el Gobierno estaba promoviendo.
El 3 de mayo próximo abre el
debate de presidentes en el Senado, que examina el texto de la reforma aprobado el 30 de marzo
en el Congreso ¿Cuál será su
mensaje a la Cámara?
Será un mensaje pedagógico,
es bueno explicarse y el Senado
está para eso. Voy a insistir en mi
mensaje del debate del Estado de
las Autonomias: este estatuto está
hecho con sentido de España.
¿Qué espera de Ezquerra en el
Senado, cree que terminará votando en blanco?
Hay que esperar y ver.
¿Y qué me dice del acuerdo de
la dirección de ERC de aconsejar
el voto nulo en el referéndum?
Es una decisión extraña y que
los ciudadanos quizá no van a entender del todo. Contra los adversarios de la España plural, que son
los del no, la única respuesta clara
es el sí.
El informe del letrado de la
Comisión de las Comunidades
Autónomas del Senado aprecia
que hay once artículos del Estatut de difícil encaje constitucional, ¿comparte esa idea?
No, porque el Consell Consultivo de Cataluña dictaminó hasta
19 puntos de posible colisión
constitucional y fueron modificados.
¿Cual es su valoración del papel del PP, que ha presentado cuatro millones de firmas para pedir
un referéndum, y del anuncio de
que van a recurrir el Estatut al
Constitucional?
Es el canto del cisne de la visión
de las dos españas, mientras que
yo creo que el Estatut es el punto
de partida de la España plural.
¿Y en el referéndum sobre el
Estatut del 18 de junio, qué
[ ]
”
No veo al PP de
hoy dispuesto a
reformar la
Constitución, se
aprecia la sombra
alargada de Aznar
saldrá? Hay encuestas que hablan
de que el sí superará el 50% de los
votantes.
Más..., lo que me satisface.
Los obispos van a recomendar
que se vote no
No me consta, me sorprendería.
En el futuro, ¿se ve como candidato a presidente de la Generalitat, de nuevo?
Por el momento no veo razones para no hacerlo.
Dicen que no va a ser candidato y que el PSC se va a inclinar por
el ministro Montilla, ¿tiene noticias?
No, no tengo esas noticias.
¿Cuales han sido las claves de
la crisis de Gobierno de Cataluña?
Ha sido una remodelación relativamente amplia de seis carteras,
importantes, en el sentido de tratar
de mejorar la adecuación de los perfiles personales de un Gobierno de
coalición que nació sin precedentes
autonómicos en Cataluña aunque
sí municipales, porque yo he sido
alcalde de la ciudad de Barcelona
¿Es verdad que en Cataluña se margina al castellano, como idioma?
No. Las dos lenguas son oficiales y como tales son respetadas. Yo soy
muy partidario de los idiomas y creo que en Cataluña deberíamos enseñar cuatro: catalán, castellano,inglés y francés.
¿Qué papel debe jugar España en la Europa de los 25?
España tiene en Europa un rol que no había tenido nunca. Hubo un
primer buen momento, que es el de la entrada, en 1986, y el buen entendimiento entre González, Kohl y Miterrand. Ahora estamos en el
segundo gran momento.
¿Deben tener las autonomías más protagonismo en las relaciones internacionales?
Sin duda. Para Cataluña es muy importante porque, como he
dicho, está a caballo de una región europea a los dos lados de la
frontera, con muchas cosas en común. La dimensión real de
nuestros problemas y de nuestras soluciones casi siempre es
europea.
durante muchísimos años y con esta misma fórmula de tripartito. En
las nacionalidades históricas sí existen este tipo de coaliciones.
En el caso de Cataluña tiene,
una particularidad es que uno de
los partidos es independentista o
soberanista. Lo que ocurre es que
yo creo que la propia participación
en un Gobierno como este va modelando actitudes más moderadas
o más cercanas entre unos y otros.
Todos estamos influidos por la coalición.
También le han dicho que
nombrar a Xavier Vendrell es una
provocación, aparte de una imposición de Esquerra.
No, el nombramiento venía
precedido de un incidente [envío
de cartas a personal de la Administración para apoyar económicamente al partido], que ha llamado mucho la atención.
Sin embargo, el secretario general del PSC y ministro Montilla
no avala este nombramiento.
El ministro José Montilla, sobre
este particular, no tiene intención
de expresar más que una opinión
personal.
¿El tripartito goza de buena
salud?
Sí. Después de un nacimiento
bastante accidentado tuvimos un
primer año difícil.
Se ha ido asentando como Gobierno, ha quedado muy oscurecida su labor por el Estatut y ahora
es cuando se comienzan a ver los
frutos de la gobernación. Es una
coalición con voluntad de futuro.
La oposición de CiU no lo
comparte, dice que no van a du-
rar un año.
A la oposición la pagan para eso.
¿Qué opina de la tregua de
ETA, cree que el Gobierno de
Rodríguez Zapatero está administrando bien esta oportunidad de paz?.
Es un momento, no para
exaltarse todavía, pero enormemente esperanzador. El
otro día estuve hablando con
José Ramón Rekalde [víctima
de un atentado de ETA en el
año 2000 que aboga por el reagrupamiento de los presos], le
pillé con un pie en el tren para
irse a Higueldo, porque prácticamente está viviendo aquí. Lo
que sucede es enormemente
positivo y esperanzador.
¿Y de los casos de corrupción en Marbella, qué puede
decir como municipalista, hay
muchas marbellas en otros
puntos de la geografía, aunque a menor escala o no tan
vistosos?.
No creo que pueda haber
muchos casos como éste. Es
cierto que el dinero fácil corrompe, ningún país democrático se ha visto libre de estos
achaques, el crecimiento excesivo es un caldo de cultivo de
la corrupción.
Pero se ha reaccionado, eso
es lo positivo. Es mejor que haya pasado y que se sepa pero
que no vuelva a ocurrir, puede
ser una buena advertencia.
�28NACIONAL
De cerca
EL ADELANTADO DE SEGOVIA SÁBADO 29 DE ABRIL DE 2006
conversaciones sobre ESPAÑA
>Despacho. El presidente Maragall ocupa un discreto despacho dentro del
impresionante inmueble del Palau de la Generalitat, uno de los edificios de origen medieval en Europa que se mantienen como
sede de un Gobierno. Su mesa limpia, nada
más el ordenador y el teléfono. Sobre una
estantería detrás, una foto de sus padres,
otra del Ejecutivo que preside una más con
su esposa y otra de sus hijos. En una de las
paredes, un cuadro pintado por el artista
Jordi Maragall, su hermano mayor.
JORDI BEDMAR
SIN FECHA PARA DEJAR LA POLÍTICA
“MI CORAZÓN NO DEBE SER INTERESANTE PARA LOS ‘PAPARAZZI’. NO SOY MANITAS EN LA COCINA PERO PUEDO HACER UN ARROZ”
A.M./BARCELONA
P
ascual Maragall solo tuvo
que cruzar la plaza de San
Jaume para tomar posesión
de su cargo. De alcalde de la Ciudad Condal a presidente de la Generalitat. También presidente del
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), nació en Barcelona el 13 de enero de 1941. Nieto
del poeta Joan Maragall e hijo del
senador Jordi Maragall, se licenció en Derecho y Ciencias Económicas en la Universidad de Barcelona (entre 1957 y 1964).
Edad.
65 años
Lugar de nacimiento.
Barcelona
Estado Civil.
Casado con Diana Garrigosa,
desde 1965
Número de hijos.
Tres, dos hijas y un hijo
¿Ha llevado algún día a clase,
o a la guardería a sus dos nietos,
este curso?
Sí.
¿Cómo desconecta cuando
llega a casa y se quita la corbata?
Tratando de poner distancia.
Si puedo ir al teatro, como ayer
noche [por el martes] para ver
una obra muy impresionante y
dura, argentina, el Túnel, de Ernesto Sábato, con Héctor Alterio,
un actor extraordinario. El cine,
el teatro son necesarios para evadirse.
Su lugar preferido para perderse sin salir de España (que no
sea dentro de su comunidad).
San Sebastián, por supuesto;
en Monóvar (Alicante), donde nacieron mis abuelos maternos, y
Andalucía.
Su equipo de fútbol (aparte
del Barça)
El Junior, que era donde jugaba yo cuando era pequeño
De no ser político, sería...
Posiblemente profesor de
Economía Urbana. Hubiera podido ser…
Escritor de cabecera
En el sentido de tenerlo cerca
de la almohada, Shakespeare.
Ahora estoy leyendo a José Manuel Caballero Bonald, es espléndido, estuvimos con él la otra noche.
Plato preferido.
La paella, pero el colesterol
acecha
¿Es manitas en la cocina?
No, pero le puedo hacer un
arroz.
¿Ha arreglado últimamente
algún enchufe en casa?
Alguna vez, pero poco
¿Con qué presidente autonómico hace mejores migas cuando se juntan en Madrid?
Con la presidenta Esperanza
Aguirre, y aunque no sea presidente, con el alcalde Alberto Ruiz
Gallardón, con Marcelino Iglesias.
Y no le cuento cómo nos lo pasamos con Revilla… En general, los
presidentes nos llevamos bien.
¿Cómo son sus mañanas de
los domingos?
Depende. Hay domingos laborables, si no pues descanso, pa-
Pasqual Maragall durante la entrevista con el enviado especial de El
Adelantado de Segovia, Aurelio Martín. /FOTOS: JORDI BEDMAR PASCUAL
seos, familia…
¿Se ha tenido que morder
muchas veces la lengua en su
Parlamento autonómico?
Sí, hay que ir con cuidado, se
entera todo el mundo
¿Y en alguna comparecencia
ante la prensa?
También, menos, porque uno
siempre espera de la bondad del
periodista, que sepa entender lo
esencial.
¿Por qué se hizo político, influyó su familia?
No, la Universidad era un hervidero antifranquista y me metió
en política José Ignacio Urenda,
que fue el iniciador de un grupo
que se llamaba Frente Obrero de
Cataluña (FOC)
¿Cuándo dejará la política?
Tengo previsto dejarlo en
algún momento, pero no tiene fe-
cha.
¿Qué hará cuando la deje?
Seguro que leer y escribir,
aparte de otras cosas
¿Les ha metido el gusanillo
de la política a sus hijos?
No. Una es arquitecta, la otra
periodista y el otro está trabajando en turismo, en hostelería.
¿Por qué los políticos no llevan corbata en los actos públicos de fin de semana?
Parece que es más adecuado,
aunque los hay que no la llevan
nunca, como Bargalló.
¿Quién es Aida?
¿La de la ópera?. No sé.
¿Cómo se llama la nueva pareja de Fran Rivera?.
Ni remota idea
¿Ha ojeado alguna revista del
corazón?
No, no
¿Le ha seguido algún "paparazzi"?
Estos del "Caiga quien caiga"… Otros, no, no debo de tener
un corazón interesante para ellos.
¿Cómo se lleva con los periodistas de Cataluña ?
Bien, normalmente
¿Y con los que hablan de usted desde los medios nacionales?
En Madrid suelo tener encuentros muy agradables con periodistas
¿Qué manifestación encabezaría en estos momentos?
Todas las que aboguen por la
igualdad
¿Cuánto cuesta un kilo de patatas?
No sé
¿Paga rondas en los bares
cuando entra a pedir el voto en
campaña electoral?
Si tengo dinero en el bolsillo,
no me cuesta hacerlo
¿Le han puesto alguna multa
de tráfico?
Siendo alcalde me pusieron
una por ir en bicicleta por el paseo central de la Rambla de Cataluña
¿Mantiene los amigos de la
juventud, o la política les ha separado?
Los mantengo, aunque no todos.
¿Va a ver los partidos de España en el Mundial?
De momento, vamos a ver qué
pasa con la final de París contra
el Arsenal, pero sí los veré.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El Estatuto está hecho con sentido de España
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Adelantado de Segovia
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Martín, Aurelio
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Espanya plural
Constitució
Estatut
Catalunya
Acció política
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-04-29
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/878/0000000641.pdf
70cc339507ed0d960aeba087262391f1
PDF Text
Text
EL PAÍS, miércoles 2 de noviembre de 2005
ESPAÑA
15
LA REFORMA DEL ESTATUTO CATALÁN El debate llega al Congreso
Pronunciamientos
del presidente
EL PAÍS, Madrid
José Luis Rodríguez Zapatero se
ha pronunciado en varias ocasiones sobre algunos aspectos de la
propuesta catalana. Lo que sigue
es un resumen de sus opiniones:
Zapatero defenderá cambios profundos
en el Estatuto por el interés general
El presidente tiene intención de precisar hoy en el Congreso su fórmula para definir a Cataluña
L. R. AIZPEOLEA, Madrid
José Luis Rodríguez Zapatero propondrá
hoy en el Congreso alternativas a los aspectos “inconstitucionales y que vulneren el interés general” del proyecto de Estatuto de Ca-
Zapatero, que ha aprovechado el
puente de Todos los Santos para
redactar personalmente su intervención, se moverá en el filo de la
navaja entre quienes le responsabilizan de impulsar una reforma estatutaria “inconstitucional de arriba abajo” y le exigen el rechazo de
su admisión a trámite, como el
PP; y quienes le reclaman que la
modifique lo menos posible, como sus socios catalanes de ERC e
ICV, a los que se añade CiU, que
también respaldó el texto en el
Parlamento de Cataluña.
El presidente adelantó el 12 de
octubre su posición al señalar que
el Estatuto quedará “limpio como
una patena” de inconstitucionalidades en las Cortes, lo que reiterará hoy. El pasado fin de semana
precisó los puntos del proyecto a
los que afectará la limpieza: modelo de financiación, leyes orgánicas, unidad de mercado y bilateralidad entre Gobierno y Generalitat. Todos ellos, relacionados con
el papel del Estado como garante
de la cohesión territorial. Previsiblemente, también se definirá sobre qué expresión sustituirá a la
denominación de Cataluña como
“nación” que plantea el proyecto
de nuevo Estatuto.
Zapatero aclarará que la modificación de algunos aspectos del
proyecto no significa su renuncia
a las reformas territoriales, anunciadas en el programa con que ganó las elecciones. Definirá su visión sobre la España plural, su
pretensión de reconocer las identidades y aumentar el autogobierno de los pueblos de España, como parte de su programa de ampliación de las libertades.
El presidente pretende que el
debate sirva para rebajar la preocupación social que ha suscitado
el proyecto estatutario y confía en
que los partidos catalanes —con
cuyos líderes conversó la pasada
semana— contribuyan a ello con
sus intervenciones.
El debate servirá a Zapatero y
a los líderes de todos los partidos
para conocer su margen de maniobra en la negociación que se iniciará en febrero en la Comisión Constitucional del Congreso, que preside Alfonso Guerra. En el caso de
los partidos catalanes, para conocer los límites de sus pretensiones;
en el de Zapatero, para saber el
nivel de cesión de las fuerzas catalanas; y en el del PP, para empezar
a desvelar si participará o no, con
la presentación de enmiendas, en
el debate en la comisión.
taluña, y defenderá a su vez su tramitación
en las Cortes como una necesidad democrática. También defenderá la España plural, el
reconocimiento de las identidades y un mayor autogobierno de sus pueblos. El Parla-
mento debate la admisión a trámite del proyecto catalán, y Zapatero afronta una de sus
intervenciones de mayor trascendencia en esta legislatura. Tendrá que definirse sobre
una reforma que divide a la opinión pública.
E Financiación. “Los Ejecutivos
autónomos y los partidos pueden
hacer todas las propuestas que
crean oportunas sobre el modelo
de financiación autonómica, pero corresponde decidirlo a todo
el país. Son unas reglas comunes,
cuyos principios básicos están
contenidos en la propia Constitución”. (28 de marzo de 2005)
E Nación. “No estamos estrictamente ante un concepto jurídico
y, por tanto, creo que si a la luz
de la Constitución no existe incompatibilidad —y, para eso, lógicamente, habrá los oportunos
dictámenes—, desde el punto de
vista del Gobierno no va a existir
mayor problema para que esa reforma del Estatuto y ese término
pueda aparecer en el Estatuto de
Cataluña”. (17 de junio de 2005)
“Se modificará el artículo primero del proyecto de Estatuto catalán para hacer compatible la
fuerte identidad de Cataluña con
el artículo 2 de la Constitución,
que reserva el concepto de nación para España”. (7 de octubre
de 2005)
“El Estatuto saldrá del Congreso limpio como una patena.
Tengo hasta ocho fórmulas para
definir a Cataluña. No es un problema jurídico, sino de sensibilidades y sentimientos”. (13 de octubre de 2005)
E Competencia. “La única y última voluntad para reformar un
Estatuto es la de las Cortes Generales”. (6 de octubre de 2005)
José Luis Rodríguez Zapatero, izquierda, y Pasqual Maragall, en la última Conferencia de Presidentes. / RICARDO GUTIÉRREZ
Catalunya va a presentar y defender hoy en el Congreso de
los Diputados un proyecto de
Estatut, que podría tener o no
tener defectos en cuanto a su
encaje constitucional, pero que
está hecho a conciencia y con la
voluntad de no tenerlos. No pretende ser una reforma constitucional. Si así fuere, habríamos
hecho una propuesta de ley del
Estatut y un proyecto de ley
acompañándolo y proponiendo la reforma de la Constitución.
El Consell Consultiu que, para entendernos, es el equivalente al Consejo de Estado a escala autonómica, no apreció tales
defectos; mejor dicho, señaló
en su dictamen hasta 19 puntos
de clara fricción con la Constitución. La ponencia parlamentaria asumió el dictamen y trató de superar dichas incompatibilidades entre la propuesta de
texto estatutario y la Carta
Magna. Puede haberse conseguido o no, pero la voluntad de
superar la fricción constitucional ha sido y es manifiesta.
En definitiva, será el Parlamento español quien decida, de-
El momento
más prometedor
PASQUAL MARAGALL
mocráticamente, sobre lo que
mejor conviene, lógicamente
sin alterar la voluntad esencial
del Parlamento de Catalunya.
Y en última instancia sería el
Tribunal Constitucional, si se le
pidiere, quien juzgará sobre la
cuestión formal. En todo caso,
finalmente, corresponderá al
pueblo de Catalunya decidir sobre si el texto es adecuado a sus
aspiraciones o no lo es.
Hemos convenido con los
cuatro partidos que votaron el
Estatut y representan casi el
90% de los votos de la Cámara
catalana que no habrá retirada
del texto si no es de común
acuerdo. Y yo, personalmente,
me he comprometido a no hacer uso del derecho que me asiste a disolver el Parlament y convocar elecciones durante el proceso.
Todo esto es enormemente
complejo y no debe ser tratado
con ligereza. Cualquier frivolidad o extremismo puede conducir a un callejón sin salida, de
consecuencias impredecibles.
Se trata de resolver uno de los
tres o cuatro temas cruciales de
la gobernación democrática de
este país, el del encaje de Catalunya en la España plural, y en
consecuencia, el carácter mismo de esa pluralidad de pueblos de España, tal como contempla la Constitución.
Estaríamos en el momento
más delicado pero también más
prometedor de la política española desde los primeros ochenta y desde la inserción en Europa y en el sistema occidental de
defensa, a mitad de la década.
Nos jugamos muchos años
de futuro. Y vamos a hacerlo
E Solidaridad. “No estoy de acuerdo con muchas cosas que dice
esa reforma del Estatuto y mi
obligación como presidente del
Gobierno es que esa reforma sea
respetuosa con los valores constitucionales, los de la solidaridad,
la cohesión y la convivencia de
identidades en un proyecto común”. (16 de octubre de 2005)
bien, como lo hicimos en las
mencionadas ocasiones anteriores.
La verdad es que los 25 años
pasados han sido a la vez los
mejores de nuestra historia contemporánea, en Catalunya y en
toda España, y al mismo tiempo escenario de un lento —imperceptible pero cierto— desgaste de los conceptos constitucionales que les han dado vida.
El dualismo o la distinción
entre nacionalidades y regiones
prácticamente ha desaparecido. Los sistemas de solidaridad, como ocurre en la misma
Europa, merecen una revisión,
una puesta a punto, tras 25
años de rodaje.
Vamos a hacerlo con cuidado. De otro modo, nos haríamos cómplices del eventual fracaso del sistema, ciertamente
gastado por los años y por el
uso, después de su rendimiento
satisfactorio durante un cuarto
de siglo que podemos calificar
como el más positivo de la España contemporánea.
Pasqual Maragall es presidente de la
Generalitat de Cataluña.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1335
Title
A name given to the resource
El momento más prometedor
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Estatut
Espanya plural
Catalunya
Territoris
Descentralització administrativa
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-11-02
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/257/20060315.pdf
3aad924852718558ecdac4c51fa78fda
PDF Text
Text
El president Maragall a l'acte commemoratiu del 50è
aniversari de l'Hospital de la Vall d'Hebron
Barcelona | 15/03/2006
Aquí a Catalunya tenim un bon sistema nacional de salut i vosaltres sou un dels centres sanitaris
més emblemàtics d'aquest sistema. I ho sou pel prestigi del vostre equip mèdic i científic. Ho sou
per l'eficàcia de l'equip directiu i gerencial. Ho sou per la professionalitat del personal d'infermeria
i per la dedicació del personal de manteniment i de serveis. Segur que hi ha moments en que
totes aquestes coses es poden superar i seria fatal que no intentéssiu millorar-ho, però heu arribat
a una cota important de qualitat. Crec que la qualitat humana i el compromís de tots aquells
voluntaris i voluntàries que col·laboren amb vosaltres en el benestar dels pacients és un element
fonamental també.
Al llarg d'aquests 50 anys d'història, l'hospital ha esdevingut un centre capdavanter a Espanya i a
Europa.
L'aposta que heu realitzat per la recerca clínica és fonamental perquè puguem parlar d'una
societat forta. S'ha adaptat contínuament a l'evolució de la societat, us heu anat adaptant. I avui
la Vall d'Hebron és un Hospital Universitari que ofereix una atenció humana i propera reconeguda.
Aquest és justament el motiu pel qual enguany el Govern ha honorat l'Hospital de la Vall d'Hebron
amb la placa Josep Trueta i la figura del Dr. Margarit amb la medalla Josep Trueta al mèrit
sanitari.
Si el Dr. Trueta és el substrat de la nostra tradició mèdica -està en les bases d'aquesta tradiciópersones com el Dr. Margarit han liderat la medicina contemporània a Catalunya i avui vosaltres
representeu el seu futur.
És a través d'aquest diàleg que la medicina catalana obrirà nous camins que ens condueixin cap a
l'extensió dels drets i el benestar individual i col·lectiu. I en això, el Govern estarà al vostre costat.
Em direu: "és el Govern qui ho ha de fer". No, sou vosaltres qui ho heu de fer, són les persones
que treballen de cara a la gent i el Govern ha d'estar al darrere empenyent i molt a prop.
El Govern estarà al vostre costat. Continuarem treballant per desplegar l'ambiciós programa
d'inversions que hem posat en marxa, i al mateix temps per ampliar les plantilles del personal
sanitari. Per incrementar la despesa per càpita en matèria de salut, assegurant la sostenibilitat
d'aquest sistema. Per millorar la qualitat de l'assistència sanitària o el temps d'espera quirúrgica, i
al mateix temps desenvolupar la recerca i la innovació a través d'una bioregió potent a Europa,
com ha dit la consellera. Perquè ens hem d'especialitzar, tampoc no ho podem fer tot, no podem
ser els primers en tot. En algunes coses voldríem ser primers a Europa i una d'elles és aquesta.
Justament, en la construcció d'una bioregió nosaltres sols no ho podríem fer. Nosaltres
necessitem ser una mica més grans que Catalunya per ser una regió europea potent. Hem de ser
no set, sinó quinze, i ho som. Tenim col·laboracions amb Montpellier, amb Toulouse, i amb Aragó i
les Balears i si poguéssim amb València. Les hem de tenir.
Per adaptar el sistema sociosanitari a l'atenció de les persones amb malalties cròniques i impulsar
alhora programes innovadors de detecció precoç dels càncers més comuns s'ha d'estar a la punta.
I hi serem.
Per desenvolupar la nostra aposta per la salut pública, començant la prevenció i la promoció de la
salut des de l'escola ens hi hem de posar.
Sabem que els ciutadans valoren positivament el sistema sanitari, és a dir, són més els que el
valoren positivament més que no pas els que el valoren negativament, que també n'hi ha, i n'hi ha
d'haver perquè sinó no seria una democràcia. Però creiem que podem oferir millors serveis que els
que tenim. Que el marge de millora que tenim és alt. I que l'èxit del nostre sistema sanitari no pot
suplir les seves mancances. Per això, ja ens hi hem posat a treballar en tots aquests temes.
1
�Si l'Estatut que estem a les portes d'aprovar es pot acabar convertint en una de les lleis més
avançades socialment d'Europa és perquè el nostre sistema de benestar està preparat per assumir
els reptes que se'n s plantegen. I si tenim un sistema de benestar sòlid és en bona mesura
gràcies a la qualitat dels professionals de la medicina i de la salut i dels altres sectors.
Per això compto amb tots vostès: per aconseguir que el llarg període de discussió política sobre
l'Estatut vagi obrint pas a una nova etapa de debat social i concret sobre les polítiques que
l'Estatut ens permetrà desenvolupar. Prou de parlar del marc de la cosa i parlem de la cosa, de les
coses.
Per aprofitar tot el potencial del nou Estatut i aconseguir que Catalunya sigui el que vol ser, un
país més pròsper i més cohesionat.
I per això vull gent convençuda del que fa. Vull que sapigueu que sóc exigent amb el meu propi
Govern en aquest sentit i, concretament, en el compromís per a la millora de la salut. Perquè és
un dels components clau de la política de reforma social d'aquest Govern.
En definitiva aquest és el veritable model europeu de progrés. Aquest és el veritable model de
ciutadania i de solidaritat que caracteritza el nostre continent.
L'Estatut ha tapat -ho dic entre cometes- les polítiques de salut, educació, infraestructures i un
nivell d'inversions en aquest país que dobla actualment el que es feia fa quatre anys. El dobla -dic.
A partir d'ara, no solament es faran aquestes polítiques de les qual parlo, cada cop millor, sinó que
se'n parlarà. I això és molt important. Perquè parlar només de les essències, parlar només de qui
som, no és tant important com parlar de com som i què fem i com podem millorar.
Per això, el segle XXI ha de ser, a Catalunya, a Espanya i a Europa també el segle de les persones
i de les polítiques de les persones.
I el nou Estatut serà un bon instrument per aconseguir-ho, perquè sinó no hauria valgut la pena.
Sempre que aquest Estatut compti amb la vostra complicitat, i n'estic segur que la tindrà.
Moltes gràcies.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1739
Title
A name given to the resource
El president Maragall a l'acte commemoratiu del 50è aniversari de l'Hospital de la Vall d'Hebron
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Subject
The topic of the resource
Balança fiscal
Catalanisme
Espanya plural
Euroregió
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-03-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1685/0000000656.pdf
2921606672fbcca0412fed2d3d7d7869
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 01995M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 14/10/2004 - Hora: 23:25
DIVENDRES
15 D’OCTUBRE DEL 2004
Política
el Periódico 19
Homenatge al president màrtir 3 L’anàlisi
Pàgines 18 a 20 888
EL RECORD DE COMPANYS,
LLAVOR DE FUTUR
És possible acabar amb les desconfiances entre Catalunya i Espanya
ARXIU / RUBÉN MORENO
PASQUAL MARAGALL
PRESIDENT
DE LA GENERALITAT
DE CATALUNYA
Aquest 15 d’octubre de 2004, en
complir-se els 64 anys de l’afusellament del president Lluís Companys, té per al Govern de Catalunya i el seu president una significació força emotiva. El catalanisme
d’esquerres –hereu de Macià,
Companys i Tarradellas– ha tornat
al Govern 65 anys després de la
derrota de Catalunya i de l’Espanya republicana. Enllaçar amb la
història estroncada suposa una satisfacció íntima i una vibració continguda. Per fidelitat a aquest llegat reividinquem el president Lluís
Companys i el seu exemple. Però
la commemoració d’avui no pot
ser exclusiva de les esquerres, ha
de ser i vol ser la celebració de tot
el poble de Catalunya.
És per això que el Govern de la
Generalitat dóna a aquesta commemoració tota la solemnitat que
li escau i una normalitat pròpia
d’un país reconciliat amb la seva
història. Res no justifica, avui, ni
l’oblit, ni el silenci. Res no justificaria, d’altra banda, la mitificació
acrítica del president màrtir.
Amb el record del president
Companys, rememorem les esperances d’autogovern, de justícia, de
democràcia i de llibertat d’aquella
Catalunya republicana dels anys
30. També recordem l’assalt franquista a aquelles esperances i la
tragèdia de la guerra incivil. Una
tragèdia col.lectiva composta de
centenars de milers de tragèdies
personals. El Fossar de la Pedrera
de Montjuïc vol ser un testimoni
digne d’aquestes tragèdies, entre
les quals sobresurt la del president
33 Ofrena floral a la tomba de Companys, l’any passat.
Companys pel seu simbolisme.
Però de ben poc ens serviria rememorar aquells fets si no n’aprenguéssim les lliçons permanents que
ens donen. Antoni Rovira i Virgili ho
formulava de forma punyent en el
seu jurament de l’exiliat: «De la
màxima dissort, sortirà el definitiu
redreçament de la història, si els catalans sabem aprofitar les duríssimes lliçons que hem rebut».
Estic convençut que els catalans
no oblidarem les lliçons de la
història. De fet, les vam tenir ben
presents fa vint-i-cinc anys en la recuperació de la democràcia i de
l’autogovern. La Catalunya d’avui ja
no és aquella Catalunya convulsa i
mancada d’una civilitat compartida.
Estem molt lluny d’aquella Catalunya vençuda. Tenim una Catalunya
renascuda que ha superat l’esperit
de guerra civil, que ha tornat a confiar en ella mateixa, que ha recupe-
rat el seu autogovern, que s’ha vist
reconeguda per l’Espanya democràtica, que ha pogut exercitar la seva vocació europea i que està en condicions d’anar més lluny si sabem
combinar ambició de futur i memòria històrica.
El sacrifici del president Lluís
Companys constitueix una fita essencial d’aquesta memòria per dues
La seva generosa actitud
davant la mort va indicar el
camí de la reconciliació
raons paradoxalment contraposades. En primer lloc perquè significa
el moment més negre de la nostra
història contemporània. El moment
en què la pretesa legalitat de l’Espanya rebel va assassinar el president
legítim de la Generalitat de Catalunya únicament i exclusivament pel
fet de ser-ho. Aquesta agressió màxima ha justificat actituds d’agror,
de retret i de desconfiança de Catalunya envers Espanya. Si ens haguéssim quedat en el plany i en el
rancor de la Catalunya vençuda no
seríem on som ara, ni podríem aspirar a anar més lluny. Per això,
cal tenir ben present l’altra cara
del sacrifici de Companys, la que
constitueix la llavor del renaixement de Catalunya i que no és cap
altra que la generositat amb què va
afrontar el seu destí fatal. Una generositat expressada serenament
en el seu testament i en les paraules que va pronunciar en el consell
de guerra que el va condemnar:
«Sabré morir serè i amb dignitat,
pels meus ideals de sempre i per
Catalunya [...] i sense cap ombra de
rancor».
D’aquesta manera, el president
Companys ens assenyalà el camí
per superar l’esperit de la guerra
civil, per preparar el camí de la reconciliació i per tenir la força de
tornar a començar. La seva actitud
davant de la mort es va convertir
en testimoni vivent del commovedor clam de «paz, piedad y perdón»
del president Manuel Azaña al saló
del Consell de Cent de l’Ajuntament de Barcelona el 18 de juliol
de 1938.
Aquesta associació del record
del president de la Generalitat i del
president de la República em permet expressar el reconeixement al
Govern de l’Espanya democràtica
per la seva voluntat de restituir
públicament i legalment l’honorabilitat del president Lluís Companys. És un gest de justícia
històrica, però sobretot és un gest
per a l’esperança en un futur en
què no resti cap ombra d’agror, de
retret i de desconfiança entre la Catalunya plenament autogovernada
i l’Espanya democràtica i plural. H
33 El cartell de la polèmica.
Pujol retreu al
PSC l’«apropiació
escandalosa»
de la figura del
líder republicà
EL PERIÓDICO
BARCELONA
Jordi Pujol es va mostrar ahir «indignat» amb el PSC pel que considera
una «escandalosa apropiació» de la
figura de Lluís Companys. «És d’un
oportunisme poc ètic», va dir l’expresident en referència al cartell editat pels socialistes per commemorar
el 64è aniversari de l’afusellament
de Companys en què aquest apareix
amb el logotip del PSC.
Mitjançant un comunicat, Pujol
va recordar que Companys va ser
afusellat per ser president de Catalunya, no per ser membre de cap
partit i, en aquest sentit, va assegurar que, encara que tampoc «estaria
bé», «es podria entendre» que ERC en
tragués profit, perquè Companys
era d’aquest partit.
El portaveu adjunt del grup del
PSC, Joan Ferran, va replicar a Pujol
que CiU, en els seus 23 anys de mandat, «mai va fer un homenatge digne» a Companys. «És comprensible
perquè CiU no s’ha sentit mai identificada amb la figura de Companys,
un president d’esquerres, preocupat
pels treballadors i advocat laboralista», va afegir. H
La Piel en su mejor forma
nº en
Sofás
1
Mod:
OQUIO
Sofa 3 plazas (211x96x90 cm.)
Tapizado en cuero
de 1,5mm de grosor
Varios colores a escoger
UNA ORGANIZACION INTERNACIONAL
En Barcelona:
Via Augusta, 184 (esq. Santaló)
Rocafort, 151 (esq. Aragó)
Comte d'Urgell, 41 (esq. Sepúlveda)
Joan Güell, 228 (esq. Europa)
Promoción:
1.720 €
IVA y transporte incluídos. Oferta válida hasta fin de existencias
www.masterpiel.com
barnapiel@masterpiel.com
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El record de Lluís Companys, llavor de futur
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1343
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Companys, Lluís, 1882-1940
Espanya plural
Catalunya
Commemoracions
Territoris
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-10-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1560/0000000800.pdf
c62e13f744c9bc668a82aece45c1359e
PDF Text
Text
Entrevista a La Vanguardia
"El tema vasco es la excusa para evitar el debate sobre la evolución de España"
RAFAEL JORBA
Barcelona.
Pasqual Maragall tiene un ojo puesto en las elecciones catalanes del 2003 y otro en las españolas del
2004. El candidato del PSC a la presidencia de la Generalitat reitera en esta entrevista su apuesta por la
catalanización de España, dice "que Cataluña, para avanzar, necesita una España en evolución" y
concluye que el conflicto vasco se ha convertido en la excusa para frenar este debate. Descarta una
"boda inmediata" con CiU en el 2003, pero augura un reencuentro en España entre socialismo y
nacionalismo democrático.
-Usted cumplirá 62 años en enero del 2003 y Artur Mas, 47. ¿Es consciente de que encarna la
alternancia, después de más de dos décadas de pujolismo, pero que su rival de CiU esgrime la
renovación generacional?
-Sí. Pero la renovación que se necesita no sé si es cuestión de números. Es más bien histórica. Es una
renovación que afecta al discurso político de Cataluña en todos los aspectos y que nosotros podemos
hacer mejor.
-El propio Mas afirmaba hace una semana que, a los 25 años del inicio de la transición política, Cataluña
necesita una nueva generación de personas que tome el timón...
-Yo pondré a trabajar a esa nueva generación. Siempre me he rodeado de equipos que combinaban
experiencia e innovación.
-¿Piensa incluir en su programa electoral el compromiso de que, en el caso de ser elegido presidente,
establecería una limitación de mandatos al frente de la Generalitat?
-Sí.
-¿Cuántos?
-Dos mandatos, es decir, ocho años.
-El candidato de CiU no descarta una reforma del Estatut para dar una mayor cobertura política a su
propuesta de autogobierno y avanza, incluso, la necesidad de alcanzar un amplio consenso, empezando
por el PSC...
-Yo me pregunto por qué no lo han hecho hasta ahora. ¿Por qué ahora sí y hace unos meses no? El
último informe que ha hecho el letrado del Parlament Joan Vintró descarta más bien la modificación del
Estatut. Ha buscado un punto intermedio entre las propuestas de reforma de las izquierdas y las de CiU,
que es refractaria a la modificación.
-¿Qué haría en el caso de que CiU, que no descarta la reforma, acabase proponiéndola?
-Ya saben a qué atenerse. Presentamos el proyecto de las izquierdas hace ya año y medio. CiU ha
frenado la comisión de autogobierno. Hemos propuesto una reforma del Estatut y el cumplimiento del
actual texto... La ley electoral, por ejemplo, que el Estatut obliga a hacer en un plazo fijo aún no se ha
hecho. Es uno de los puntos que CiU ha incumplido. Ha gobernado contra el Estatut.
-Mas ha apuntado que usted puede ser un obstáculo en el consenso que debería haber para abordar una
reforma estatutaria y que el proceso sería más productivo si se realizase con lo que representa José
Montilla...
-Dejando de lado la referencia positiva a José Montilla, que yo comparto, aunque esconde una malicia
que algún día explicaré,no acabo de entender cuál es la posición del señor Mas y de CiU. Hasta ahora se
han negado a la reforma y actualización del Estatut que hemos predicado. Si oficializan su postura, les
diremos: "Bienvenidos a casa".
-¿Comparte que la reforma debe hacerse con el mayor consenso posible?
-Evidentemente.
-El propio texto estatutario fija que toda reforma precisaría del apoyo de los dos tercios del Parlament.
¿Está usted en condiciones de garantizar que una reforma del Estatut que lograse esta mayoría tendría
el aval del PSOE en Madrid?
�-Puedo garantizar que quien debe hacer la reforma, que es el Parlament de Catalunya, la hará. CiU
conoce cuáles son nuestras posiciones en esta materia, han sido depositadas en el registro del
Parlament y nadie puede engañarse sobre nuestras intenciones. ¿Si la reforma será aprobada en Madrid
por las Cortes? Dependerá de las mayorías que surjan de las elecciones de marzo del 2004.
-Yo le pregunto por el apoyo del PSOE...
-Confío absolutamente en que el PSOE estará de acuerdo.
-Rodríguez Zapatero participará en breve en dos grandes actos del PSC, uno en Gavà y otro en Lleida...
¿Qué papel tendrá el líder del PSOE en la campaña catalana?
-Creo que es muy importante que se sepa que José Luis Rodríguez Zapatero comulga con la idea de que
España necesita un paso adelante en la evolución constitucional que la propia Constitución prevé. Y, en
este sentido, ya puedo avanzarle que comparte la necesidad de la reforma del Senado para que se
convierta en la cámara de los territorios que forman España. Ahora no lo es.
-¿Y sobre la presencia de las autonomías en la representación del Estado en Europa?
-Ambas cosas van ligadas. Si el Senado es quien conforma la voluntad nacional desde el punto de vista
del conjunto de los territorios que forman España, esta voluntad nacional es la que se expresará fuera
de España, en línea con lo que ocurre en otros estados federales europeos.
-Sus asesores electorales le han aconsejado a menudo que hable menos de España y que centre sus
intervenciones en la política catalana. ¿Por qué no les hace caso?
-Creo que la actual situación en la que Cataluña no se implica en los problemas españoles es contraria a
los intereses de Cataluña. Cataluña, para avanzar, necesita una España en evolución. No una España
momificada, congelada... Necesitamos una España europea, plural, que nosotros llamamos federal, una
España viva. Conviene que España haga un segundo gesto, que es absolutamente necesario, para
demostrar al mundo que la Constitución no es un corsé sino un instrumento para caminar. Y eso sólo se
logrará con un gobierno distinto en España.
-También desde CiU, a raíz de la polémica desatada por la filtración de los contactos entre Carod-Rovira
y Otegi para que ETA dejase de atentar en Cataluña, se ha argumentado que hay que impedir que el
conflicto vasco "contamine" el debate catalán...
-En la polémica sobre la vasquización de Cataluña y la catalanización de España, yo estoy por la
catalanización de España. Lo que estamos haciendo desde el PSC es decir a España que no nos es
indiferente y que los problemas fundamentales del Estado español son también los nuestros.
-¿Es desde esta óptica que hay que entender, por ejemplo, su petición de que Pujol medie entre los
gobiernos del PP y el PNV?
-No sé si hablé tanto de mediación como de implicación. A nadie se le escapa que el tema vasco se ha
convertido en la excusa para evitar el debate que se debería de haber hecho sobre la evolución
constitucional de España. El máximo interés de Cataluña es que este debate se produzca.
-Lo que usted consideró inicialmente como una "cuestión anecdótica" ha llevado en dos ocasiones al
presidente Aznar a pedir explicaciones a Rodríguez Zapatero por los acuerdos entre los socialistas y
ERC...
-Más que anecdótica es una cuestión pasada. Es un encuentro que se sitúa en medio de la tregua de Eta
(escríbalo en minúsculas, por favor) hace tres años. Creo que ERC ha cometido últimamente dos o tres
errores... Pero Aznar los está utilizando no para dañar a ERC sino para poner palos en las ruedas de la
evolución política en Cataluña y España.
-Usted mantiene un discurso propio sobre el País Vasco. ¿Hasta cuando podrá hacerlo?
-Cataluña debe tener un discurso propio sobre España y debe lograr que contamine el discurso socialista
español, casi diría el discurso español "tout court"... Si no es así, Cataluña no tendrá el futuro que
esperamos.
-El retorno del PSOE al gobierno podría abrir, según usted, un "nuevo consenso" en España al objeto de
rescatar al PNV, que quedó descolgado de la Constitución...
-Pienso que la España federal de la que hablamos es una España en la que será mucho más fácil integrar
los temas de la diversidad. El federalismo está hecho para eso.
-Carles Bonet, senador de ERC, abona esta tesis en una carta dirigida al portavoz socialista Juan José
Laborda: "Consideramos al PSOE el interlocutor útil y necesario para hacer de España un Estado
�orientado al progreso y respetuoso con las nacionalidades, con políticas alternativas a las del modelo
conservador y uniformista que representa el PP".
-La diferencia entre Bonet y Pujol es que Pujol también lo cree, pero no lo dice. O sólo lo dice en
privado.
-¿Usted no comparte la afirmación que se ha hecho a veces desde el nacionalismo catalán de que el PP y
el PSOE son lo mismo?
-Lo ha dicho el propio Pujol, pero sabe que no es verdad. Y sabe que yo lo sé y que Rodríguez Zapatero
también.
-El PSOE, desde las elecciones vascas, se debate entre seguir el guión del PP o liderar una alternativa de
la pluralidad en España, es decir, la vía seguida por Francesc Antich y Marcelino Iglesias en Baleares y
Aragón. ¿Comparte este diagnóstico?
-Sí. Quizá no se han valorado suficientemente los cambios que se produjeron en las últimas autonómicas
en las que, una parte de España, Asturias, Aragón y Baleares, giraron hacia una concepción distinta del
país.
-¿No cree que, pensando en el medio plazo, un pacto entre PSC y CiU reforzaría la centralidad catalana y
podría sumarse un día a esa alternativa de la pluralidad en España?
-El dogma dominante en el nacionalismo catalán, y en concreto en CiU, ha sido el desinterés por que lo
que sucediese en España más allá del famoso grifo del poder y el dinero que, por cierto, no ha resultado
muy productivo. Desde este punto de partida, es difícil alcanzar acuerdos. Tras las elecciones generales
del 2004, dependiendo de cuál haya sido el resultado de las catalanas, se puede producir un escenario
que predetermine la necesidad de alianzas en el sentido de un retorno al corazón de lo que fue el
espíritu constitucional y las fuerzas que lo formularon: la alianza catalanista entre socialismo y
nacionalismo democrático... Pero eso exigirá tiempo.
-¿El modelo federal que usted alienta se articula en torno a las nacionalidades históricas o prevé repetir
el esquema de "café para todos" de las 17 comunidades existentes?
-La Constitución es un ser vivo. Una Constitución congelada no responde a las necesidades. No tengo
duda alguna de que las ambigüedades de la Constitución española, que fueron queridas y eran
necesarias, se irán aclarando con el paso del tiempo. El reconocimiento de las diferencias se hizo casi
por omisión. Napoleón decía que las constituciones cuanto más ambiguas mejor. Y probablemente
llevaba razón: las constituciones no hablan de lo que aún no se puede hablar. Pero las constituciones
vivas acaban haciéndolo, y la española lo hará.
-Usted ha alentado encuentros entre los socialistas de la antigua Corona de Aragón: Antich, Iglesias y
Pla... Según un estudio de las cajas de ahorros del área, Cataluña, Valencia, Aragón y Baleares
constituyen una unidad económica que representa una tercera parte del PIB español (33,7%).
-Y casi un 50% de las exportaciones...
-¿Se trata sólo de hacer lobby o de ir más allá en el terreno político y cultural?
-No. Se trata del dibujo de España. El arco mediterráneo noroccidental es el segundo motor, y no por
orden de importancia, de la economía y de la sociedad española. Y, como tenemos dificultades en hacer
entender el mensaje federal en España mientras siga puesto el freno de mano del gobierno conservador
del PP, pienso que es mejor explicar el mapa de España que resultaría de una visión federal de la política
española que no la propia definición de una política federal. Porque el mapa plural y no radiocéntrico de
España, el mapa de la España-red, es más contundente y fácil de visualizar. Todo el mundo entiende
que es un sinsentido que no haya tren de alta velocidad entre Barcelona y Bilbao, entre Barcelona y
Valencia, y que sí lo haya de Madrid a Valencia, de Madrid a Bilbao o de Madrid a Barcelona.
-Para cerrar este bloque, ¿cree que la inmigración puede amenazar nuestra identidad?
-La inmigración, que es una necesidad, es al mismo tiempo un problema que hay que resolver allí donde
realmente se puede influir: en la frontera y en los barrios. La frontera común es ahora europea y, por
tanto, o hay una política europea de inmigración o no hay política que sirva... Por otra parte, donde más
podemos incidir es en la relación con los inmigrantes en los barrios de llegada. Son los barrios de la
antigua inmigración de los años sesenta y se les obliga a vivir una miseria y unos problemas que ya
vivieron hace cuarenta años. Es un sarcasmo histórico. Si el país no se vuelca en la mejora de estos
barrios, de sus escuelas, estará cometiendo un agravio a toda una generación de españoles.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El tema vasco es la excusa para evitar el debate sobre la evolución de España
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Jorba, Rafael
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
País Basc
Espanya plural
Terrorisme
Acció política
Constitució
Estatut
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-09-22
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1596/0000000759.pdf
b0f291c49b1c6186429b9240083f29b1
PDF Text
Text
���
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Em preocupa més Madrid que Euskadi
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Gómez, José Luis
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Espanya plural
Nació
Estatut
Catalunya
Euroregió
Madrid
País Basc
Acció política
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-11-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes