1
10
160
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1303/19930218d_00529.pdf
84907608462981f1c31c7e6cb0245edb
PDF Text
Text
1
Coofecéooia de l'Exom, Sr. Alcalde a la Societat Catalana
d'Economia Dijous 18.02.93. Institut d'Estudis Catalans.
19:80 hores.
"1993: LES PERSPECTIVES DE FUTUR PER A BARCELONA"
Les perspectives de futur per a Barcelona són positives. Jo no en
tinc cap dubte, tino les dades i les raons per coovéooer que és
així. Si hi ha goi té dubtes, espero que en acabar la nieva
000feréocia en tingui menys.
Barcelona está en miIIora condicions que altres ciutats per
afrontar la recessió económica internacional, gráoiea a les
inversions, al dinamisme i a la projecció internacional que els
esdeveniments de 1992 li han donat. Es a dir, gráoieo a aquells
feto que, segons com s'analitzi la situació, podien haver estat
causa de problemes i que en el ooatre cas són causa de solució, més
que de problemes.
Les perspectives de futur del propiA'uotameut, que tant preocupen
sempre els barcelonins, també són bones. L'Ajuntament de Barcelona
gaudeix d'una bona salut económica ' i financera, amb una situació
patrimonial que li permet assumix sense greus dificultats la
solució progressiva del deute acumulat en els darrers anys. Deute
que és fruit, sobretot, d'un extraordinari eetorg inversor -aixó és
el que tothom sap i el que tothom diu- compartit en gran part amb
l'Estat i el sector privat i, en menor mesura, amb la Generalitat;
però deute que també és producte de l'assumpció histórica, que
encara no ens ha estat compensada, de oompetéociea estataIe i
automómiguea en matéria de sanitat, ensenyament, cultura i
transports, entre altres.
Vostés saben que Barcelona és l'única ciutat d / EoDaoya que té
escoles, que té hospitals, una de les poques que té orquestra, que
té conservatori, que té palaus, que té escoles d'oficis, ..., penso
que tenim 40 escoles, 4 hospitals, 24 museus... 8i ha una altra
ciutat d'Espanya que té museus, que és Madrid, I» er6 Madrid té 23
museus de l'Estat i un municipal i Barcelona té un museu de l'Estat
i 24 muoioipals, i aquesta és la diferénoia,
�2
Si es produís, com desitgem, la solució deis problemes financers
característics de l'administració local eapauyola/ en general, i la
compensació de les ja citades "despeses de capitalitat" que
singularitzen la relació de l'Ajuntament de Barcelona amb les
administracions superiors i aquestes -Estat i Generalitatdecidissin l'establiment de polítiques de major suport a les grans
ciutats i l'administració local, l'evolució económica i financera
de l'Ajuntament de Barcelona, que ha aplicat mesures importants de
racionalització i estalvi, no solament no hauria de tenir gaire
ombres de preocupació, sinó que fins i tot podria ser molt i molt
brillant.
Les perspectives e000ómigueo de la ciutat, en aquest 1993, són
oIarameot eaperaugadores, ja que Barcelona ha reeixit amb els Jocs
a superar els tradicionals factors limitatius del seu
desenvolupament: tráoait, aparcament, botelo, aeroport, port,
telefonia, Fira, congressos, mercat immobiIiari.,. Tots aquests
sectors han fet un salt endavant.
El oiveIl de la inversió privada continua sent molt alt, amb grans
operacions urbanístiques en curs de realització, així com el oivell
d'inversió pública, raatroctura cultural i de
comunicacions.
Si la ciutat manté la 000fiaoga en les seves possibilitats i sabem
treure rendiment al capital a rit amb els Jocs Olímpics,
Barcelona podrá realitzar les oeve aspiracions com a gran ciutat
europea.
VoIdria dedicar la primera part d'aquesta
coutazéooia a parlar de
la situació económica de l'Ajuntament, perqué sé que és un tema que
interessa aempre. I sé que interessa, sobretot, en l'actual moment
post-olímpic.
- Evolució preoaopomtária de l'Ajuntament: Vbldria destacar els
punts següents:
-. L'evolució deis ingressos i despeses de l'Ajuntament entre I987
i 1993 (previsió) demostra que a partirde 1990 l'increment deis
ingressos és molt superior al de les despeses i que a partir de
1991 s'inicia una inflexió, en la que es manté l'increment deis
ingressos i decreixen les despeses.
-. El resultat de l'evolució anterior és el fort increment deis
recursos generats abans d'interessos.
=
|
�3
-, L'iuoremeut deis recursos generats ha superat els interessos a
partir de l'any 1991.
-. L'evolució deis recursos aplicats al procés inversor té un
increment máxlm a I'auy 1990. No va ser pas l'any 92 l'aoy de la
máxima inversió, ni tan sola el 91, L'any 90 és l'any que, donada
la programació de les ioveraiooa, estaven ja en marxa i acabant-se
tots els projectes i tot just havien oomeogat aguells altres de
darrera hora que tenien una vida d'un
parell o tres d'anys. Després
disminuim i ens anem a trabar un oivelI d'inversió al 92 similar a
l'any 88.
I,'&'uotameut va ter inversions directes d'una banda, però va
dotar a organismes que feieo inversions d'una altra banda, en bona
part Holsa, que va aplegar les tres empreses que l'Ajuntameot va
crear tot sol al principi, en tirar endavant el carro de les
inversions olímpiques, i que un cop creades va oferir-ne un terÇ a
la Generalitat i un tezg a l'Estat. La Generalitat no va poder fer
front t d i I'B t t i j la seva
participació demanada del 33 per cent fins un 50 per cent, perü amb
aïx(5 ens vam quedar una mica curts, en el sentit que nosaltres
havíem calculat que baviem de pagar un terg i vam haver de pagar la
mitat. Aquesta és la situació real de les tcaoafezéociea de capital
que es produeixen degut a l'eaforg inversor olímpic.
-, Relació entre els ingressos viu de I'Ajuotameot.
L'iocremeot d'ingressos és molt superior a l'increment de
l'endeutament. Aquesta és la diapositiva més interessant. L'any 88,
el pressuspost autogenerat de l'Ajuntament va arribar a ser d'un
1,99. L'any 88, els deutes vius de l'Ajuntament doblaben el nostre
pressupost d`ïogressoo. En canvi, aio/\ va anar descendint en els
anys 89, 90, 91, 92 per arribar a és la data actual. Es
a dir, el deute viu de l'Ajuntament,en aquest moment és 1,6 vegades
el seu pressuspost d'ïugreaeoa liquidats, és a dir, no el
pressupost de Iacomptabilitatpreosuspoatárïa, sinó el pressuspost
de la comptabilitat patrimonial.
\/oatéo saben que els Auntameota tenen l'obligació de ter comptabilitat per partida doble, patrimonial i empresarial, cosa que
no succeeix amb cap més de les administracions públiques d'aquest
país, segurament en tot el sud d , Euroga. No hi ha cap administració
pública espanyola i poques del sud d'Europa que hagi fet la
comptabilitat patrimonial, és a dir, que porten a final d'any un
baIaug en actiu i passiu i un compte d'explotació amb pérduea o
guanys.
�4
Es a dir, que estem parlant d'uns números en el quals hi ha comptat
tots els interessos generats per la inversió, tots els ïotereasoa
generats pel déficit provocats per les despeses de supléooia i de
capitalitat i a sobre encara, la necessitat de provisionar el
paper dolent, el paper de dificil cobrament pelo Ajuntaments.
En aquesta situació, nosaltres estem millor que una familia que es
compra una casa i s'ha d'endeutar amb una quantitat que és similar
a quatre vegades els seus ingressos anyals. L'&juotameot está
endeutat per una vegada i mitja els seus ingressos anyals i a més
amb una tendéncia clara a la disminució. Es a dir, está demostrant
una capacitat d'estalvi que no se li coneix, i per això jo volia
insistir avui justament en aquest
que és potser el més
desconegut de l'economia pública
.
Creo que l'efecte de La nova comptabilitat és positiu. Es tan
dificil que l'Estat espanyol ha hagut de donar una prórroga ala
ajuntaments per poder presentar els seus baIaogos de I'aoy passat,
que estava previst pel 31 de desembre del 92 i ara anem a fioaIo
d'abril.
En tot cas, jo creo que l'efecte d'això será positiu a Barcelona i
a tots els demés municipis pergoé ens situará en una posició real,
molt més real de la que sempre havíem estat i, per altra banda,
generará unes demandes que ara explicaré, que penso que hauran de
ser escoltades pezgué tenen una raó de ser bastant lógica.
Nosaltres, d'altra banda, hem creat una nova estructura gerencial,
ens hem organitzat en ámbito, que són conjunts organitzatius molt
més amplis que les antigues áreeo de l'&jootameut amb molta més
capacitat I)r' ia de decidir les se ves opecaoiooa.
Hem realitzat operacions de millora de l'estructura financera
durant l'any 92, hem fet una edició de bons "samurais", és a dir,
en el mercat públic japonés, el qué ens ha permés allargar els
nostres deutes, és a dir, posar el deute curt amb maduracions més
llargoes. Hem prorrogat el IJreaanopost, peró això no representa per
a nosaltres una gran dificultat, no atora la maquinaria municipal;
el pressuspost del 93 no és pas molt diferent al pressuspost del 92
i, per altra banda, ens permet una reflexió méa profunda sobre els
nous escenaris que efeotivameot representa l'any 93, i estem a punt
de tancar l'acord sobre el fioaogameot suplementan de les
inversions olimpïquea de Holsa.
�5
En definitiva, i molt resumidament, l'esforç positiu del 92 es
pagarà en 15 anys. Pagar-ho en 15 anys signifiva pagar-ho en molt
menys temps del que portem pagant les autopistes, que portem 25
anys pagant-les i encara seguim pagant, tot i que les coses que
nosaltres hem fet no tenen vida inferior a la de les autopistes,
sinó segurament en molts casos molt similar, com seria el cas de
les Rondes.
- Propostes de cara al finançament dels governs locals.
Passem ara al terreny de les propostes, que és aquest que acabo
d'anunciar. Propostes, de cara al finançament local, penso que
estem en condicions de plantejar, i que ja han estat plantejades.
Vostès saben que va haver-hi una reunió del G- 7, grans ciutats
espanyoles, que són les ciutats`` perifèriques més importants,
Bilbao, Barcelona, València i Sevilla, més la gran ciutat central,
que és Madrid, més les dues ciutats que, sense estar tan amunt en
població, tanmateix sobrepassesn els 500.000 habitants, que són
Saragossa i Màlaga. Aquestes set ciutats s'han reunit i han
demanat, primer, que els ajuntaments poguin revisar els cadastres
per trams, és a dir, anar a un Sistema anglosaxó o americà de
valoració més continuada de les propietats i no haver d'afrontar
cada 4 a 5 anys una petita revolució fiscal per la sobtada
revalorització de tots els actius.
L'autolïquidació de l'impost sobre les activitats econòmiques, que
vol dir que s'actui amb aquest impost igual com actuem en la renda,
és a dir, que la gent pugui declarar-se d'alta o de baixa, i
proposar la quantitat que ha de pagar conforme a les normes que li
venen donades en uns impresos que siguin explicatius i evidentment
amb el risc de no cobrar si la inspecció de l'Ajuntament o la
capacitat de requeriment dels serveis d'hisenda de l'Ajuntament no
arriben fins aquella persona que no ha declarat, és a dir,
carregant-se la càrrega de la prova anant en contra de l'Ajuntament
i no en contra de les persones. Hi ha, evidentment, una certa
dificultat, sobre tot per aquells ajuntaments que potser no tenen
mitjans de fer-ho. Nosaltres pensem que tenim mitjans de fer-ho i
de fet ja vam dedicar tres mesos a millorar la qualitat del padró
inicial; es van resoldre més de 30.000 consultes i per tant, si vam
poder fer aixà, per què no podríem fer un sistema d'inspecció i
autoliquidació?
�6
Reforma del trámit de nobrameot de multes: aquesta és una de les
graos vergonyes d'aquest país, a enganys i una de les
graos falsetats. Les multes no es cobren, no ens enganyem, i a
Barcelona, que es cobren molt, es Cobra un 30 %, i pecgoé ens bem
posat molt seriosos amb aquesta matério ' I aix(5 és degut a un
sistema de ootificaoiooa i garanties.
Participació en els impootos forts, i concretament en l'impost
sobre la renda de les persones físiques, no diré amb quina
quantitat. No volem competir amb les autonomies.
Les
grans ciutats espanyoles
proclamen autonomistes i
regionalistes, no ooutrárieaa les toomoiea, sinó que prefereixen
que primer s'obtingui el famós 15 % de retenció directe de l'IRPF
a dins de cada autonomia per seguidament, plantejar la própia
participació de les ciutats en ague i t impost, que en definitiva és
l'únic que pot donar al finangament municipal un carácter més
automátic, més flexible, més eot uedor i menys traomátic que
aquesta mena de grans males uotíoiéa que apareixen cada quatre o
cinc anys en els mitjans de comuoiCaoió.
Per tant, participació en els impostos forts i, finalment,
subvenció de cinc punts en els interessos del deute generat amb
motiu dels desequilibris de ciro a a dir, del deute generat
o aflorat, més ben dit, pel nou sistema de comptabilitat.
Les corporacions localo s'han trobat davant d'un sistema bancari
que els hi coneix molt millor les debilitats i fragilitats gráoiea
al nou sistema de comptabilitat, i aquest eaforg de sinceritat
hauria de ser primat. Igual com es prima a través del pla de la
vivenda amb 5 punts el tipus d'ioteréo a partir del pressuspostos
geoeraIo de l'Estat, de la mateixa forma s'hauria de fer amb els
ajuntaments pel fet de declarar millor quina és la qualitat del
seu paper, dels seus interessos potencials.
Hi ha unes estimacions molt r ides. Potser el deute total dels
municipis espanyols sigui d'un bilió de pessetes. Aix/\ faria que si
ens haguéssin de aubveooiooaz amb 5 punts en
els crédito
corresponents,
fi
el
pressupost de l'Estat espanyol hauria d'afegir 40.000 milions en
les seves partides anuals. Però les 9.000 corporacions lmcala
espanyoles de carácter municipal ja no compto les diputacions,
mancomunitats i altres - estarien ' ant un paper molt més animador
de la vida económica del que eotan | 'ugaot en aquest moment que se
senten totes aclaparades pel pes de la seva situació financera.
�7
Caldria afegir la demanda a la Generalitat, que comparteixen la
majoria
deIs ajuntaments
'
^catalans, de dotar el fons autooómic de
cooperació local. No és aquest el tema d'avui. Hi ha hagut una
manifestació del president de la Diputació basat en uns estudis de
la Federació de Municipis de Catalunya demanant que I'l,25 % del
pressupost de la Generalitat, net de traosferéocieo alo propio
ajuntaments i corporacions locala, fos destinat a la fundació del
famosíssim i non nat fons aotouómic de cooperació local, que
tindria un abast de 14 ó 15 mil milions de pessetes, amb el que
aixó pugui representar per a oadasoúo del municipis. Vuotés ja
s'imaginen el que aixó representa per Barcelona, que ella mateixa,
si agafem l'Area Metropolitana, és la meitat de la població
catalana i si agafem la ciutat estricta, és una mica méa d'una
quarta part.
Una bona part de les solucions als nostres problemea vindria de la
realització d'aquesta promesa, que té el seu origen a l'any 1985,
a l'AoaembIea de la Federació de Municipis de Catalunya a Reus,
quan el C000eIIer d'Economia de la Generalitat va anunciar la
creació d'aquest fons que després no ha existit mai.
Una reflexió que sí m'atraveixo a fer: si aizó no es fa, no ja aquí
sine) en altres autonomies, el que paoaará és que o'obIigará
moralment als ajuntaments a ser anti-autonomistes, d'alguna forma.
Es a dir, a ser aut000mioteo malgrat ells, perqué si fos pel seu
interés, haurien de mirar que l'Estat transferís el mínim possible
a les autonomies, de forma que la base sobre la qual s'aplica el
percentatge que l'Estat destina als 'uotameuta, al no ser minvada,
permetés un finançament més gran de les corporacions locals. Ara,
cada vegada que l'Estat fa una traosferéooia nova, cada vegada que
es parla de revisió del sistema finanancer aotouómio, a nosaltres
se'ns divideix el cor en dos. Jo, com a oatalá, dio "ja era hora",
i com a responsable municipal dio "ai, ai, ai". Pergué és evident
que la base neta sobre la qual el rebrá el
dia que l'anem a buscar per oodrir : el nostre fons de cooperació
local será més petita. Per tant, fem aquest fons, pergué si no el
fem estem obligant a generar una dialéctica que és, internament,
desagradable i fins i tot perillosa.
Problemes específics de l'A'untament, ja ho bem dit: despeses de
capitalitat i de supIéuoïa, tema |oo resolt, el principal deis
prubIemeo '¡
�8
Hi ha després, el desbloqueig de laCarta Municipal, que a vegades
ja em fa basarda de parlar-ne perqoé fa deu anys que la várem
oomeugar a revisar i encara hi som, i és evident que la Carta
Municipal s'ha de poder fer, pezgué a niveIl téooic i a oineII
polític no hi ha cap problema que impedeixi la seva aprovació. El
que passa és que no pot sortir una Carta Municipal nova després de
la que hi havia, de l'aoy 1961, que no tingui com a míoim la
mateixa ambició que va teuir aquella;i aquellatenir l'ambició
i
primer
creant la famosa comissió d'urbanismei serveis comuns i més
endavant, l'aoy 74, creant la Corporació
raoió Metropolitana. Es Iógio
que la Generalitat en un moment de la seva evolució, consideri que
ha de fer taula rasa de les coses pre-existents i per tant partir
de zero i comeogar amb un nou sistema comarcal igual al de l'any
33.
Però també és evident que aixó no fa justicia a la realitat, i que
la realitat és que els municipis de l'entorn de Barcelona tenen
unes interrelacions amb el nostre municipi de tal magnitud que fan
absolutament necessari que els problemes d'uns i d'altres es puguin
enfocar, al menys parcialment, d'una forma conjunta.
L'Alcalde de Bilbao em deia abans d'ahir que cada dio entren a
Bilbao més de 300 mil cotxes. Jo li/vaig preguntar quans cotxes hi
ha a Bilbao municipi, i em va dir que 300.000. La reacció inmediata
me y a va ser dir-li que el problema no está en els cotxes, el
problema está en Bilbao, pergoé tenen mal definida la seva ciutat,
pergué resulta que la meitat de la gent viu en un municipi on no
treballa. Es el municipi el que está mal definit, és la ciutat real
la que está mal definida i la que haurien de solucionar.
En fi, només dir que no seria bo que la Carta Municipal de la
Óemoczácia tos menys comprensiva i menys ambiciosa, en aquest
sentit, que la Carta Municipal que es va ^^r l'any l96I ^
!
Pel que fa al transport metropolità, cal la negociació d'un nou
contracte programa i la participació de la Generalitat en el
fioaogameot del déficit del transport, tal com succeeix en altres
comuoitato autóoomea, i concretament aquella altra que té Metro,
que és la Comunitat Autónoma de Madrid.
�9
- Perspectives e000Omigoes de la ciutat
Barcelona ha guanyat una aposta: demostrar
que més oferta reporta
més demanda. Jo m'he trobat, en a que han precedit al 92,
amb un ail.logiame que afirmava sempre que el qué havia de fer
l'Ajuntament era rebaixar impostos per evitar pérduee de les
companyies taxades.
|
Suposem el cas deis aparcaments: lés empreses cooaesiooáries deis
aparcaments del passeig de Gracia,em deien que ela treguéssim
l'impost de radicació, pergué la '{ rotació de les seves places
d'aparcament és molt baixa i per tant no fan benefici. No se-l's
acudia dir: "posin més guazdiea urbans, facin que els cotxes no
aparquin sobre les voreres del passeigde Gracia i així farem
negoci nosaltres i podrem pagar més impostos". No se-l's acudia; la
psicologia dominant era la %»oicolog ~ amaItbuoiaoa de pensar que tot
aniria sempre estret i malameot i que, per tant, el millor que es
podia f
l'Ajuntament
demanar una exempció fiscal.
AmÓ els hotels els podría di
mateix. Sentir plorar al
gremi hoteler, normalment, perqué d'ocupació era tant i
tant baixa, que no hi havi prou ptomoció de la ciutat, i que en
definitiva el que s'havia de fer era
donar algun tipus de subvenció
o perdonar algun impost. I bé, la ciutat ha multiplicat per dos la
seva capacitat hotelera i les tases d'ocupació, llevat de dos
mesos, que han estat gener i setembre, molt dolents (com sempre),
no han baixat.
En tot cas jo crec que hem guanyat aquesta aposta. No sempre la
`
creació de més oferta comporta ^ demanda, per en el cas de
Barcelona hi havia clarament una situació d'infradimensionament de
l'oferta en molts sectors.
Bi havia un problema que calia afrontar, que era decidir per on
faIIávem, si és que no teníem ofert4 no teníem demanda. Ara sabem
que en bona mesura, i no dic en tots els sectors, peró en bona
mesura era un problema d'oferta, perqué quan més oferim, més ens
demaoeo .
Aixó passa amb tot. Passa amb el tráoait, passa amb els hotels...
Deia Santiago Roldan, d'una manera
maneramolt expressiva, el día que es
va treure I'úItim con de les obres del nus de la Trinitat (que
I)ráotïcameot nárem treure el con i els cotxes ens van atropellar
inmediatament): "A Barcelona dóna gust, pergué totes les obres, en
quan s'inauguren, s'omplen".
=
�10
Aquesta és la sensació que dóna aquelsta ciutat, de ser una caldera
que está sempre plena de vida i gia, no aquesta situació
d'autopistes en mig del desert, de trena que passen per llocs on no
hi ha estacions.
Jo recordo de petit, quan anava amb el meu pare de viatge ala 15
anys, doncs eII havia d'anar a vendre medicines per tot Espanya
per guanyar-se la vida i als fills se'ns enduia un cada any, que
quan arribávem a Navarra i a Vitória, que tenien "fuero", ens
trc/bávem amb una cosa que jo no havia vist mai, que era carrers
encintats amb lIoms sense cases. Joestava acostumat a anar a Can
Guineueta a fer catecisme i a la Guineueta hi havia cases sense
carrer i sense lImms, i en canvi, hi havia llocs estranyíssims per
mí on els carrero hi eren, les lIums hi eren i les cases encara no
havien aparegut. Es a dir, que estaven pre-urbanitzats, per dir-ho
així.
Jo crec que, de debó, Barcelona és una ciutat que ha anat sempre al
darrera de les necessitats i que si no ha tingut més demanda ha
estat perqu6 no ha sabut trobar l'oferta adequada. Crec que aix/i és
el que l'any 92 demostra. Es la me y ahipótesis, que sotmeto al seu
milIor criteri i, per descomptat, a a discussió que hi pugui haver
en aquesta xerrada.
Els indicadors ho diuen. L'oferta hotelera ha passa t de 18.000 a
llits (Madrid en té 40.000). I l'ocupació hotelera, amb una
capacitat que és 1'7 vegades més gran que fa quatre anys, es manté
en un 60 per cent el mes de novembre.
El moviment de l'aeroport ha arribat als 10 miliooa, els somiats
deu milions de passatgers, aquest any. Havíem pensat que en serien
8, quan es va planificar, i que l'aeroport podia durar per més
anys, doncs está planificat fins un mázim de 12 mïli000 de
passatgers.
L'activitat de congressos prevista per a l'any 93 és la máxima
d'aquests últims anys. Els congressos celebrats a la Barcelona del
92 han estat de l'ordre de 315 i un número de delegats de 81.920,
xifra que curiosament és més baixa que la del 91, per diversos
motius -entre altres perqué no es comptabilitza aquí tot el període
olímpic-. La previsió de congressos
per al 93, que encara és
provisional, puja a 76,505; i sumant-hi la probabilitat de
congressos que estan emparaulats es pot preveure que la xifra es
situará entre les 120.000 i les 140.000 persones.
�11
'a a dir, no estem en una situació, repeteixo, en qué les dades ens
diguin que cal ser pessimistes. No cal ser pessimiata, Es pot ser
pessimista, si es vol, però cap raó indica que se n'hagi de ser, i
estic parlant des del punt de vista estrictament municipal.
Hi ha més linies telefóoiguea, de connexió internacional; hi ha una
potenciació inoneoaa de la capacitat d'intercomunicació d'aquesta
ciutat. Ha milIorat la qualitat de la telefonia, ja no hi ha
aquella queixa d'empresaris -Bendibérica, per exemple- que em deien
que no es podia parlar entre Grauollers i Barcelona, per no dir el
temps que trigaven cada vespre els seus executius en tornar a casa.
Les trucades telafóoigues de desembre 1992 són un 15% més que el
febrer del mateix any.
En els sis mesos després deis JJ s'han iootal ' Iat més circuits
directes que en tot l'aoy l988 i . En aquests sis mesos, la
digilitalització ha passat del 33 % al 35 %.
Al desembre del 92 hi ha hagut un increment del 28 % més de línies
per a la xarxa de caixers automátics que el mes de juny.
Hi ha una nova dimensió de la ciutat: Els JJ0O han perméa superar
els factors limitatius tradicionals per al desenvolupament de
Barcelona. Afegiré algunes dades més a les que ja he ofer t sobre
t
hotels i aeroports.
- TráoSït:
-. Da de la Ronda de Dalt: Les hores puntes d'aquesta Ronda se
situen entre les 9 i les 10 del matí. La capacitat máxima és en
toro dels I.500.
-. Do de la Ronda Litoral: Les intensitatshoráriesmáximes canvien
segons la direcció, és a dir, a la tarda, entre les 18 i les 20
hores, és la direcció Beaóo la que / va carregada, ï al matí, entre
8 i 10, és la direcció Llobregat la que va carregada. Els camions
dormen al Poble 0ou, J.A. Acebillo, el director técoio de l'IMPU,
explicava l'altre dia en un article molt clac a La Vanguardia qué
és el qué estava passant amb les Rondes. A les Rondes está passant
que hem primat més viatges de oami000 a Barcelona deis que hi havia
abaoo. Tots recordem els camions del carrer Mallorca o el carrer
Valéomia que no ens deixaven dormir, i els del Paral.lel, i la
circulació de la Meridiana...
�12
Doncs bé, tot aixó s'ha suprimit amb les Rondes, i ha passat alguna
cosa méa, que deis camions que passaven per la B-30, un 30 % s'han
ficat dintre de Barcelona, pergoé travessen Barcelona sense pagar
i sense aemáfozs. Si van per la B-30 Pelo carrils centrals, paguen.
Si van per la oaIgada lateral, tenen aemáfors i una congestió
de000muuaI. Si van per la B-l0, que és el MoIl de la Fusta, ni
paguen ni tenen semáfors.
Ara bé, la B-lO, que és la Ronda Litoral, no está teta pecgué els
camions que van de VaIéooia a FzaoÇa hi passin, però hi estan
passant. Per tant hem aplicat una mesura de limitació deis camions
demés
de
6
tones
de
í
que
sv ^^ les hores justament on les punites sobrepassen les máximes de
capacitat.
- Aparcaments. Notable ioc
t
municipals 82-92 i de les places
Aparcaments
privats de concessió pública passen de 16 el 1982 a 52 el 1992.
-. Obres noves de clavagueram. Aquí hi ha les obres que s'han
realitzat gráoies a I'eoforÇ olímpic. Diguem-ne olímpic, però en
realitat tenen molt poc d'olímpic, però hem acabat dient olímpic.
Aquí o'bao invertit 27.000 milions de pessetes, es a dir, en coses
que la gent no veu. Si pensem una mica, fa poca anys hi va haver
inundacions molt importants, molt destacadament al Poble Nou, però
també a la Zona Franca, a la plaga IdeIf000 Cerdá, etcétera.
-. La capacitat deis mol.lectoza. Es impresionant la capacitat del
col.lector del BooatelI, que fa passar, en plena oárrega, más de
100 metres cúbics per segon, que és tota l'aigua de l'Ebre sortint
al mar un dia d'estiu.
I això és només un ool.leotor, pergé hi ha el del carrer Ginebra,
el del Pobla Nou, el de Prim... Tots sabem el que eren aquestes
zones abano d'aquestes iotraatructureo.
Aquest eaforg ha fet disminuir molt notablement les zones
previsiblement inundables respecte l'aoy 1988. Hi ha zones que es
mantenen com a perilloses. Els t oios, per altra banda i molt
aáviameot des del seu punt de viot / i fan el que han de fer, em
volen oouv^ocec que no tot está fet 1 i que s'ha de seguir invertint
en clavegueram. Z jo m'ho crec. El que passa és que, de moment, el
que nosaltres hem fet és allunyar en 20 o 25 anys les inundacions
que en diuen de retorn. Nosaltres ara tenim una alta probabilitat
d'iuuodar-nos amb pluges de retorn de 50 anys, és a dir, si es
produeix una pluja de les que es produeixen cada 50 anys.
�13
Algunes d'aquestes zones inundables es poden solucionar amb
facilitat, com les de la Riera Blanca. Unes altres necessitarien
una inverssió forta amb interceptors de rieres que envien l'aigua
cap el Llobregat o cap el Besòs. En definitiva, la millora és molt
i molt considerable.
En una sèrie de sectors, estem invertint d'una forma important.
Tenim en marxa en aquest moment l'ampliació de la Fira, Montjuïc 2,
amb una societat patrimonial tot just creada, a mitges per la Fira
i la Cambra de Comerç, i l'expectativa immediata de convertir les
Arenes en un palau firal.
I tenim per altra banda la perspectiva d'un gran palau de
congressos per més endavant, a la Vila Olímpica, que no hi hem
renunciat, però que avui no estem encetant perquè no es pot encetar
tot a l'hora. Hi ha al mateix temps un projecte de palau de
convencions més xic que el gran palau de congressos, a la zona alta
de la Diagonal, tocant a l'hotel Juan Carlos I.
Tenim fins i tot situacions interessants en el mercat financer però
no vull allunyar-me tant del que és estrictament municipal. Per a
mí aquest és un tema sentimental, perquè recordo el paper
importantíssim que va tenir en Ramon Trias Fragas, quan tornant
d'un viatge als Estats Units conjunt que vam fer per promocionar
Barcelona l'any 86, després del nomenament de Barcelona com a
ciutat olímpica. A Chicago vam quedar meravellats de la potència
del mercat d'opcions i de futurs d'aquella ciutat, que havia estat
la gran capital de la Borsa i que va perdre aquest lloc en favor de
New York, però que després va reaccionar amb mercats d'especialitat. Aquí és on va néixer la idea del Mercat de Futurs i Opcions
de Barcelona.
També vull parlar un moment de merçat inmobiliari, de l'evolució
dels preus i també de l'evolució d0 la taxa d'atur.
L'evolució preu de venda de l'habitatge 1975-91, comparat amb
Madrid. L'important no és la ja sabuda escalada monumental del preu
real en els anys de la hiper-inflació, quasi diria, de l'habitatge,
sinó el fet que s'hagi frenat aquesta pujada en els dos últims
anys. I el fet també menys conegut que el preu real va anar
baixant. El preu real va baixar, de fet, des de l'any 1974 fins el
1984, i 10 anys de baixada de preu real, és a dir, de petits
increments de preu inferiors al creixement de l'índex general de
preus són molts i provoquen una davallada molt considerable del
preu real de la vivenda.
�14
Això es va recuperar en pocs anys, penso que l'any 88 vam arribar
al nivell de preus reals de l'any 74 i la continuació posterior de
la inflació dels preus de la vivenda va portar les coses molt més
amunt que els preus reals de l'any 74. Això s'ha acabat i els preus
comencen a baixar de nou.
-. Evolució 1'IPC l'any 1992. Baróelona està sempre per sobre.
Barcelona és una ciutat cara, però Barcelona no és més cara que les
ciutats igual de grans que ella.: A mí no se m'ha demostrat.
Segurament jo els hauria d'haver portat més dades en aquest sentit.
No disposo d'elles, però en principi no tinc demostració de què
Barcelona sigui més cara del que toca.
El que sí que sé és que la carestia relativa de Barcelona no sembla
incrementar-se, sinó que en l'últim; any sembla disminuir i ens va
acostant a l'evolució dels índexs de preus del conjunt de Catalunya
i d'Espanya.
-. L'atur. A l'any 91 hem arribat a tenir una taxa d'atur igual que
la mitjana europea. El fet que Barcelona estigui igual que Europa
en la taxa d'atur no té per què ser dolent. Aquest fet és relatiu,
depèn de les ciutats de les qualsIparlem. Jo estic segur que a
Colònia o a Manchester o a Birmingham, etcètera, hi ha taxes d'atur
més altes que a Barcelona.
No m'atreveixo a pronunciar-me sobre quina serà l'evolució de
l'atur, perquè estem parlant d'unal ciutat, i una ciutat és una
economia oberta per definició. En ün país potser el 10 o 20 per
cent dels seus intercanvis són exteriors i la resta interiors, i en
una ciutat el 50 ó 60 ó 70 per cènt dels seus intercanvis són
exteriors i per tant és molt difícil fer prediccions.
En tot cas, ja hem vist quina ha sigut l'evolució fins ara.
- Barcelona ven a l'estranger:
Els voldria dir que el que estem fent a Barcelona és tractar de
millorar les nostres expectatives per tal que la base d'exportació
de la ciutat sigui ben aprofitada, al màxim. Una ciutat que té
actius i els sap explotar pot mantenir millor que una altra el seu
nivell d'activitat.
�15
Nosaltres considerem que el 92 ha portat a Barcelona dos actius
importantíssims, prestigi i "know how". Tothom sap què és
Barcelona, on està. Em deien els expositors del Saló Gaudí, quan
vam anar a la inauguració amb el president Pujol, que abans, quan
arribaves i deies que venies de Barcelona, et preguntaven una altra
vegada d'on eres, et feien esperar mitja hora i al final et feien
passar però una mica a disgust. Ara et fan passar de seguida i a
més a més, amb un somriure. Això val molts diners,la inversió que
hem fet en capacitat de venda dels productes privats de Barcelona
és molt important, però també dels productes públics, de la
tecnologia de producció dels serveis públics i també de la de
serveis d'organització i de construcció.
Per tant, nosaltres, ara, ens estem concentrant, d'una forma
important, en vendre, en buscar mercats per això que Barcelona té.
- TUBSA: Empresa d'assessorament en plans estratègics i assistència
en tecnologia. Aquí tenim el llistat dels Plans estratègics que
s'han fet des de Barcelona a través de l'empresa TUBSA. D'Espanya
hi ha una dotzena, de l'estranger també... La nostra gent està
assessorant els plans estratègics de moltes ciutats.
TUBSA és una empresa que posa en el mercat tecnologies urbanes, és
a dir, de producció de serveis públics urbans, des de Costa d'Ivori
o la República Dominicana fins l'ajuntament de Praga...
- Barcelona Tecnologia:
Exemple d'alta tecnologia exportable, de projectes tecnològics
liderats.
L'empresa Barcelona Tecnologia és una empresa fundada dins del grup
d'empreses d'Iniciatives S.A. L'Ajuntament va crear una empresa de
capital risc en el sentit genèric, que és Iniciatives, i
Iniciatives va crear 34 empreses, gmés ben dit, va crear-ne 18, i
una de les 18 va ser una empresa de capital risc pura, que es deia
Barcelona Impuls, i aquesta va crear-ne més. I quan se'ns va
plantejar la possibilitat de privatitzar o semi- privatitzar
Inciatives, el que vam fer va ser ajuntar la mare amb la filla, per
dir-ho així, casar Iniciatives amb Barcelona Impuls.
�16
B.T.S.A. és una empresa que es va crear sobre la base del model de
la Doivezoïtat de Góteborg, que preten posar en el mercat la
tecnologia provinent de la investigació fetapels prot
ra
universitaris i
o,
principalment
i é
(5 té una enorme dificultat a
Espanya per problemes de dic i buzoccátio, peró en tot
cas, amb un éxit relatiu, encara moIt modets, B.T. deu haver creat
una bona dotzena de productes nousi sofisticats, i está ara en un
moment molt interessant.
-. Projectes en els qualsBarcelona hi participa,
fioaoÇats
báaioameot per la Comunitat Europea.
El més cooegut^ és el Gaudí,
que está dins del macro-projectePolis. Aquest és un projecte
d'investigació que el que pretén és 1 arribar a un sistema universal
de control del ±z^fic de les ciutats, amb una tarjeta intel.ligent
que permetés al mateix temps pagar les autopistes, pagar els ponts
o túoeIs de la ciutat, fins i tot arribar a pagar els aparcaments
del oeotre.
Shigueo que en aquest moment estem posant en marxa, i espero que
es realitxará dintre de poc, una empresa nova amb l'objectiu de
posar en venda en el món no ja la tecnologia urbana de serveis
urbans, sinó la que la gent reconeix que Barcelona té, després
d'bavec vist 3.500 milions de persones els Jocs Olímpics durant 15
dies. Que són tres coses: una, capacitat d'organització de grans
esdeveniments molt complexes; dos, capacitat de construcció
d'escenaris i infrastructures difícils; tercer, capacitat
escenográfica, de fez oerimóoieo im^ortauta
i atractives des del
punt de vista eacenogr^fic.
Si
de
fer per construi
i
Moscou vingui cap aqui
hi ha
o
aquí. I si aconseguimcon sud d'Amérioa es
porta
faci el famós pont de Coló diuen ells, que és el que ha
d'esoucgac en 500 km la distánciAque hi ha entre Montevideo i
Buenos Aires i fer de Montevideo e port real de Buenos Aires, que
ja hauria de ser-bo, doncs fer-ho nosaltres des d'aquí.
Nosaltres
hem tingut un paper destacat en l'organització de les
ciutats
l'assemblea
constituent del qual va ser Barcelona i ens han elegit com a
ciutat que presideix el CooeeII deMunicipis i Regions d'Europa i
aix6 no pensem que sigui una caooaIitat ni li donem una importánoia
purament I»rotocol^ria. Creiem que forma part d'aquesta eotratégia
de Barcelona de vemdre , o, en el miIlor sentit de la paraula.
�17
M'agradaria dir que no em sembla necessari posar massa éofasi en
afirmar que les perspectives de Barcelona en aquest 93 no són
negatives. Creiem que Barcelona ja és una de les grans ciutats
d'Europa, que sha confirmat com a tal, que s'ha de consolidar, que
s'ha de projectar. Creiem que, a més, Barcelona ha comeogat a
guanyar en un aspecte inonaterial, intangible peró enormement
important, potser definitiu, que és el de la conducta ciutadana, la
urbanitat, la disciplina vïária, la vida social, la lluita contra
el aozulI,,. Hem posat en marxa amb éxit fins i tot euperiéooiea de
justicia rápida en aquest país, cosa que és realment xocant i nova.
Efectivament, en aquesta ciutat s'ofereix qualitat de vida.
En aquest sentit, jo faig una crida contra el derrotiame, contra
l'esperit patidor. Ja sabem que a tots els socio del BarÇa els
agrada patir, quan entren al camp de futbol i veuen córrer a
l'extrem esquerre de I'egoip contrari, saben que patiran. Però jo
faria una crida contra l'excessiva afició a patir, pez/Jué no ens
ajuda.
Jo els convido a vostés a la confiança en qué podrem mantenir i
desenvolupar la posició obtinguda.
Moltes gráciea,
�NOTES DE L'ALCALDE DE CARA A LA (CONFERENCIA
A L'IEC
Es absolutament necessari un discurs seriós sobre l'aposta
guanyada per Barcelona (més ofe ta reporta més demanda, en
comptes de dir que poca demanda acaba fent aconsellable poca
oferta), explicitant costos i beneficis de cada solució, i
una perspectiva (o escenaris) raonable de futur.
Previ Consell Econòmic Assessor
Josep Pernau a El Periódico (1 o 7 de febrer de 1993)
ironitza sobre el riu de Folter a La Sagrera, i la
possibilitat o perill que l'Alcalde es torni a il . lusionar i
ens torni a embarcar en coses a pagar més enllà del 2007.
Imprescindible explicar que les Autopistes les estem pagant
encara ara (25 anys!) i el 92 el pagarem en 15 !.
[Articles Vilarasau, Pere Duran, Antoni Serra Ramoneda,
Andreu Mas?].
Referències: J. Semprún ("visionlrio")
- 10 àrees de nova centralitat (Joan Busquets)
- escrits Acebillo, Subirós
- ordenança sobre 1'Eixample
Necessitat Memo Microplans
O$ . 4 2
e^ W 1nrjt .114 vil
ord. xr "iec.not" (10/2/93) (JBad)
ca
<10.e/ ,
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4209
Title
A name given to the resource
1993 : les perspectives de futur per a Barcelona / Conferència
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Propostes per al finançament dels governs locals. Problemes específics: despeses de capitalitat i de suplència. Autoliquidació IAE, reforma del tràmit de cobrament de multes, participació en l'IRPF. Rondes, aparcament, co|lectors, habitatge, atur, imatge Bcn, Barcelona Tecnologia, projectes UE, CE. Perspectives econòmiques de Bcn.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Societat Catalana d'Economia, Institut d'Estudis Catalans
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Economia
Finançament
Lideratge
Acció política
Model social
Planificació
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-02-18
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2701/19920706_Impuls_CercleEconomia.pdf
370e18188f5b0eb435114636265ba642
PDF Text
Text
1
Cercle d'Economia / Barcelona, 6 juliol 1992
"1993, L'Impuls renovat de Barcelona"
Conferència pronunciada per 1'Excm.Sr.Pasqual Maragall,
Alcalde de Barcelona
M'agradaria que tinguéssim determinats moments, com
pot ser aquesta nit, per parlar amb tota la tranquil.litat
del món, sense la pressió d la possible influència que
poden tenir els nostres judicis en la realització dels
Jocs. Un cop passats els Jocs, hauríem de ser capaços de
trobar el to per fer l'anàlisi ponderada de l'esforç que
cadascú ha fet, el sector pri vat -i cadascun dels susbsectors privats-, el sector púbic -i cadascun dels subsectors
públics- i, en definitiva, també l'organització empresarial
que ha consistit en posar d'acord a tots aquests agents.
Les xifres dels Jocs
Una de les preguntes
e ja ens podem començar a
formular és "Qui ha pagat qua nt ?".
En els informes que vosa]jtres teniu (s'ha repartit una
avaluació de l'impacte econòmic global dels Jocs) es fa un
càlcul de quina ha estat la participació del sector privat
i del sector públic.
�2
Hi ha dues vies d'anàlisi diferents que ja s'aniran
lligant: una és la de l'impacte, que és una anàlisi "macro", per dir-ho d'alguna manera. L'altra és la del microanàlisi, projecte per projecte. S'ha fet l'esforç de càlcul
per les dues vies, però tots són encara discutibles.
Jo me'n fio molt del meu Gabinet de Programació i del
meu Regidor de Programació
Pressupostos, senyor Josep
Maria Vegara, economista, enginyer, ha estat director de
l'Institut
d'Estudis
Fiscals
i
té una
que
s'ha
visió
enormement
equànim i equilibrada.
I,
per
tant,
l'estudi
fet
sota
la
seva
direcció, per a mi és el que compta. De vegades veig altres
anàlisis; ara fa poc he vi4t una estimació de 900.000
milions. Es poden anar afegiSt coses que potser no tenen
res a veure, directíssimament a veure, amb els Jocs i que,
no obstant, es poden considerrr inversions del 92.
L'autopista Terrassa-Manresa és una inversió vinculada
als Jocs?. Si?. No?. Depèn. A Manresa pròpiament no hi ha
Jocs, però l'autopista suposa una millora per a l'activitat
global de Catalunya, fins i itot de 1'Area Metropolitana,
d'alguna forma.
L'illa d'or, per exemple, és un típic projecte del 92,
que ha nascut amb l'impuls clímpic, no per acabar-se en
aquest any, però sota l'esperit del 92.
Si suméssim projectes sirilars als anteriors, segurament que superaríem els 750.000 milions i arribaríem als
900.000 milions.
�3
En tot cas, crec que serà important valorar qui ha fet
què. Es una qüestió de justícia que s'ha de plantejar.
I és perquè veig el què diuen les xifres que tenim i
el què després sents a dir. L'opinió de la gent respecte de
qui ha fet què és normalment injusta amb algun dels actors,
normalment aquell que està m*s lluny. Per exemple, si es
pregunta a la gent, què ha fet la Comunitat Europea pels
Jocs, probablement es digui que no ha fet res. I no és
veritat. Europa hi ha col.laborat. Ha destinat un pressupost de deu milions d'Ecus perqué s'inverteixin en els Jocs
del 92, dos terços per Barcelona i un terç per Albertville.
Però la injustícia més gran es fa amb l'Estat. Tant en
l'operació com en les obres.
El COOB té un pressupost -l'operació, no les obres-,
de 150.000 milions, si comptem diners en efectiu exclusivament, i 175.000 o 180.000 si c omptem també les aportacions
en espècie de patrocinadors que contribueixen amb equips,
serveis, personal, etc.
L'Estat va destinar, des del primer moment, una
partida de 9.000 milions, que ara deuen haver pujat a 12 o
14, a fons perdut. I aquesta s una de les discussions que
hem tingut des del primer dia
perqué des del principi hem
insistit que fossin a fons per ut. I alguns dels intèrprets
de la voluntat estatal van dir: "No, no, això és a compte
per si hi ha algun dia un dèf cit ". En fi, jo interpreto
que era a fons perdut i això honora molt l'Estat.
�4
Perà, a més, ha fet una altra cosa que és important,
respecte de les estimacions d'ingressos que depenien de
l'Estat -no que ell aportava, però que depenien d'ell, com
emissions de segells, monedeg, apostes i loteries,- una
quantitat relativament important. Es va dir, concretament
el Secretari d'Estat Antoni Zabalza, "això, que és una
k
1
previsió firmada conjuntamentsper les quatre institucions
que composen el COOB, nosaltres ho considerem un compromís
t
si el mercat no aporta la quantitat prevista". I així ha
estat. Com sabeu, algunes d'aquestes figures d'ingressos
públics han patit una certa ?risi en els mesos i en els
anys que acabem de passar. I, per tant, l'Estat ha compromès que això tindria un bon fi, aquella previsió l'ha
convertit en una obligació.
L'Operació COOB serà una operació equilibrada, ja us
ho avanço, que podrà tenir un desviació de l'ú o del dos
per cent, com a màxim. La previsió econòmica inicial, feta
l'any 1987, es feia en base s una cotització del dòlar a
165 pessetes. Ara el dòlar
està
a
95 i, per tant, ha calgut
fer una reducció de despesa real de 10.000 milions. A mi ni
I
m'agradaria que el COOB tingués un superhàbit. Em semblaria
en certa manera injust, perquè hi ha tantes coses a pagar
que em sembla injust que es pogués lluir.
Com veiem, doncs, les previsions es compliran. I aquí
l'únic que pràcticament ha ana4 a risc ha estat l'Estat. En
el conveni de creació del COOB -que alguns ja no recordaran- deia que l'Estat es comprometia pels 9.000 milions
inicials i que, per tant, a patir d'aquí eren l'Ajuntament
1
�5
i la Generalitat els qui havien de pagar, un 40 % cadascun
i l'Estat només un 20 %. De manera que sobre el paper sí
que hi havia el compromís de ]t a Generalitat i de l'Ajuntament. Però a la pràctica, l'únic que realment ha corregut
el compromís, és l'Estat.
Amb les obres no podem di_ exactament el mateix perquè
les coses són formalment diferents. Les obres dels 500 i
escaig mil milions, l'Estat n'ha pagat pràcticament la
meitat. I es pot dir, és que ].i tocava. Sí i no. Li tocava
des d'un punt de vista històric, que tots els qui som en
aquesta sala considerem inapel.lable. Ja era hora que
l'Estat fes unes inversions importants a Catalunya, concretament a aquesta ciutat. Des d'aquest punt de vista, li
tocava.
Ara bé, per què ningú ha denunciat això, ni l'Estat,
ni l'Ajuntament? Perquè, prime , tots érem conscients de la
primera raó que he dit. Hi havia un endarreriment històric,
hi havia un deute moral. I, en segon lloc, hi havia un
càlcul polític de la Generalitat -que jo accepto-, en
virtut del qual es considera amb el dret a consolidar la
seva situació econòmica abans de fer front a totes les
obligacions que competencialmet i legalment per la Constitució i l'Estatut- li pertoquen.
I això és així i s'ha piloduït d'aquesta forma, però
s'ha de dir. Perquè aquest tipus de generositat en la
interpretació no sempre es troba en aquest món i, per tant,
jo vull ara agrair a l'Estat,1a la Generalitat, al sector
privat les seves aportacions, que a mi em semblen mesurades
�6
i proporcionades a l'esforç que hem fet i a la responsabilitat de cadascú.
El finançament de la ciutat
De vegades es pregunta quina és la situació de les
finances públiques i concret4ment de les locals, després
d'aquest esforç.
Puc parlar de les finances locals, que són de les que
en tinc un més gran coneixement de causa i, a més, estic
obligat a fer-ho. De les altre finances públiques també en
tinc la meva opinió, peró crep que no és ara el moment de
parlar-ne.
Els 100.000 milions d'í nversió olímpica que ha fet
l'Ajuntament de Barcelona surten d'uns pressupostos anuals
d'uns 150.000 milions o 250.000 milions, si comptem el
pressupost consolidat amb les empreses municipals. És que
nosaltres podem pagar tranquil.lament aquestes inversions
i la càrrega financera que h va associada? Rotundament,
sí. Està programat pel mateix Regidor Vegara perquè així
sigui. Es possible, és factible, ho estem fent i, a més, té
una base ben comprensible.
La inversió olímpica no ha estat una inversió desproporcionada. No ha estat, en cap cas, Montréal. A Montréal
van acabar l'estadi l'any passat i els Jocs els varen
celebrar l'any 76. I aquí se'is ha criticat pel contrari,
per haver fet un estadi, deen alguns, massa petit en
principi. Nosaltres no hem fet
res que no sigui proporcio-
�7
nat i que no doni, per dir-ho d'alguna manera, el seu
resultat. L'Estadi i el Palau Sant Jordi estan donant
dividends a l'Ajuntament. Aquest any no, perquè l'Ajuntament cedirà aquestes instal.11cions al COOB. Però n'hi va
haver l'any passat i n'hi haurà l'any vinent.
Les inversions que s'hanIfet han augmentat la riquesa
d'aquesta ciutat. Aquesta ciutat val més. Val més pel
sector públic i val més pel sector privat.
I ara plantegem-nos si n, és just que diguem, a una
audiència com aquesta que s'hc4 pot plantejar amb serietat,
si l'augment de preus del qual es parla molt sovint no té
dues cares: una que és la c'restia pel comprador i una
altra que és el benefici del venedor. Qui som els venedors
de Barcelona? Som els resident i propietaris de la ciutat.
I a qui fem pagar? Fem paga , evidentment, a nosaltres
mateixos -amb la qual cosa cancel.lem, des del punt de
vista de la comptabilitat, part d'aquest benefici- i als
que ens visiten, als que ens compren o als que volen venir.
Aquests paguen un peatge més lt perquè venen a una ciutat
que val més, que té més demanda i que té més oferta, però
que té més valor unitari.
I vostès em preguntaran: Però tot això té un efecte
fiscal? Té un efecte sobre le
bases fiscals de l'Ajunta-
ment que li permeti ingressat més a través de l'Impost
sobre Activitats Econòmiques i de la contribució urbana,
actualment de l'IBI? Doncs sí que els té. I d'aquí es
queixen els nostres joves que, probablement, són la part de
�8
la societat que, en aquesta cancel.lació d'ingressos i
despeses, els toca pagar.
Aquesta ciutat val més # produeix més riquesa, i,
lògicament, el sector públic té una participació més gran
gràcies a aquest increment de riquesa. I no només la
€
ciutat, també l'Estat i, per t Int, també la Generalitat que
es nodreix dels mateixos ingressos. Perquè els impostos més
elàstics al tipus de nova riquesa que s'ha creat són,
segurament, els de l'Estat i, per tant, els de la Generalitat, i no els locals. Els tritluts locals estan molt determinats. Són ingressos poc flexibles respecte el creixement
i la inflació, i que necessiten en tot cas d'esforços
polítics i administratius, con! re-avaluar, re-taxar cadastres, per poder a última hora capitalitzar o rebre la part
corresponent d'aquesta nova r iquesa que s'ha creat. És a
dir, l'Ajuntament ho ha de demanar. Per entendre'ns, ha de
dir al ciutadà: Vostè ha de reconèixer que la seva casa, el
sòl sobre la qual està assentada, val més que abans ï, per
tant, em deixarà que li palsi al cobrament un impost
proporcionalment més elevat.
Això succeeix amb l'Impost
sobre la Renda, però d'una
forma molt més automàtica.
Perquè s'incrementin els rèdis, només s'ha de canviar un
percentatge o no s'ha de canviar res, perquè ja puja la
renda ella sola.
Però, en definitiva, i deixant de banda aquesta
queixa, que és una queixa, típica de subsector d'ingressos
rígids -en una altra ocasió m'agradarà parlar de quines
solucions té aquest problema-, la veritat és que el sector
�9
públic està obtenint, i obtindrà un rèdit important de la
inversió que s'ha fet i, per tant, està en condicions de
pagar l'esforç realitzat.
Això no vol dir que l'Ajuntament no tingui problemes
econòmics. Els tenim de molt -bans dels Jocs, i els seguirem tenint mentre no es trobi una solució.
Aquests problemes tenen uns noms: transports i capitalitat.
I, sobre el 93, cal que primer estableixi clarament
les bases sobre les quals hem de plantejar els objectius.
Transports metropolitans
Els transports de Barcelona no són propietat de
l'Ajuntament de Barcelona, sifó que van ser traspassats a
l'Area Metropolitana. Les L1 is d'ordenació territorial,
que ens poden agradar o no però estan aprovades i són
vigents, van crear una Entitat Metropolitana del Transport
a la que es donaven els instrur$tents fiscals -si s'atrevia-,
per finançar o una part o li totalitat del dèficit del
transport públic que és, com vostès saben, molt considerable; a Barcelona i a totes le ciutats grans d'Europa.
L'Ajuntament va ser coher e nt i, per tant, va cedir les
companyies de transport a 1 Entitat Metropolitana, que
estava dotada d'unes possib.4.litats fiscals en aquesta
matèria que l'Ajuntament de Bsírcelona no tenia.
Es van posar les companyies de transport sota la
titularitat de qui, lògicameint, l'havia de tenir; que
�10
s'extenia a l'àmbit territorial sobre el qual es manifesta
la realitat transport, que és ]'Area Metropolitana. Aquesta
Entitat Metropolitana es, com ja he dit, titular legalment
reconeguda pel Parlament d
Catalunya per aplicar el
recàrrec sobre l'IBI. Aquest recàrrec, d'àmbit metropolità,
fa pagar a tots els ciutadans Ona part dels costos derivats
del fet que el bitllet que satisfan els usuaris té un preu
inferior al cost que genera el{ seu viatge.
Seguidament hi havia un isegon pas que no era fàcil.
S'havia de convèncer vint alca " des metropolitans que fessin
el mateix vot de traspàs en ell mateix moment. Això, que en
una altra ocasió no hauria est * t gens senzill, va ser fàcil
perquè sobre aquest tema se n'jhavia parlat molt i hi havia
un consens. Fins i tot amb ajuntaments que no tenen metro.
I ja es poden imaginar el què significa convèncer ajuntaments que no tenen el servei de metro perquè paguin una
part del seu dèficit. Però laixó es va aconseguir amb
relativa facilitat; es va trigar un any.
I després es va fer un altre pas, que era més complicat: posar-nos tots els ajuntaments d'acord en recaptar
4.000 milions com a recàrrec obre l'IBI per finançar les
necessitats metropolitanes de transport. I es va aconseguir.
Llavors, quan en aquest punt, malgrat no ser el
president de l'Entitat Metropolitana del Transport, però sí
podent parlar en nom de l'Are4i Metropolitana, en qualitat
de president de la Mancomunitat de Municipis de l'Area
Metropolitana de Barcelona, p
dir, molt seriosament, que
�11
si algú ha fet l'esforç de "retratar-se" davant del públic
barceloní i demanar-li el gensi simpàtic esforç o sacrifici
de pagar més sobre el seu rebuít de l'IBI, ha estat aquesta
entitat i, per tant, és a lquesta entitat a qui s'ha
d'ajudar.
L'Entitat del Transport està recaptant ara 4.000
milions de pessetes/any, per contribuir a un dèficit que
potser és més del doble d' aquesta xifra. I, dit sigui de
passada, per tranquil.litat Zels creditors i dels seus
obligacionistes, l'E.M.T. età ben gestionada. En un
termini molt immediat s'obti(ndrà un crèdit d'onze mil
milions del Banc de Crèdit Local que té com a garantia
precisament aquests ingressos i, per tant, un grau de
seguretat molt gran.
Però, a més, i ara per tranquil.litat de tots els
ciutadans barcelonins, amb això anirem forts a la Generalitat i a l'Estat, i insistirem en el què ja estem dient ara:
A la Comunitat de Madrid, on hi ha un consorci per a la
gestió del transport públic, la Comunitat Autònoma paga el
50 % d'aquest dèficit. En canvi, en el nostre cas, el de
l'Area Metropolitana de Barcelpna, la Comunitat Autònoma no
paga res.
El que sí és cert, en canvi, és que l'autonomia
catalana paga dos terços de la inversió, en casos com el
conegut "Pla Felipe", que és un pla de ferrocarrils de
rodalies, metros i altres infrastructures d'accés a les
grans ciutats. En aquest cas 14 Comunitat Autònoma paga dos
terços de la inversió i l'Estlat un terç. En canvi, a la
�12
Comunitat de Madrid és a l'inrevés, és l'Estat qui paga els
dos terços i la Comunitat només un terç. Per què passa
això? Perquè la història hajl anat conformant d'aquesta
forma, però cal dir-ho molt clarament, no hi ha equivaléncia.
I de l'Estat què s'ha d'e4tigir? A l'Estat cal demanarli que sigui raonable amb l'anàlisi del contracte-programa
que es va signar en el seu moment i que ha quedat una mica
desfassat.
L'Estat ara està pagant kines 23 pessetes per viatge,
la qual cosa és positiva. S'hagi passat d'un sistema d'auditoria complicadíssim, en el qul l'Estat analitzava tots els
comptes de les companyies de transports per veure quina
part del dèficit pagava, a un altre sistema en el què es
defineix el què aporta l'Estat com una fracció del cost
del bitllet. Ara es paga 50 pessetes per bitllet -40 i
escaig, si es compra la targeta de deu viatges-. A més
d'aquestes 40 pessetes, 1'Es:at n'hi afegeix 20, i ens
mancarien encara unes 20 més, aproximadament, perquè no hi
hagués dèficit.
Jo he estat partidari d'incrementar les tarifes en el
moment en què ha calgut. Cada vegada que hi ha unes eleccions en aquest país -que és 4uasi cada any-, hi ha hagut
algú, que ha demanat que no s'atpugin les tarifes. I com que
aquestes veus han tingut influència en la Comissió de
1
Preus, que és la que ha de v tllar per la inflació i la
bona marxa de l'economia del país, aquesta comissió els ha
donat la raó i ens han reba ixat la tarifa que s'havia
�13
demanat. De manera que, d'aquestes vint i escaig pessetes
que manquen, sempre n'hi ha quatre o cinc que cal posar-les
en el compte d'aquestes bones( ànimes, que han volgut que
els ciutadans de Barcelona paguin menys pel transport
públic.
Ara s'està revisant la narxa del contracte-programa
perquè l'any vinent finalitzl, la seva vigència. La meva
opinió és que els canvis d'impostos i de tarifes, encara
que siguin marginals, tenen
(l os
costos: un, pagar més i
l'altre, canviar, que és un ccst psicològic, a vegades més
gran que pagar més.
Per tant, jo no sóc partidari que ara, de cop i volta,
s'apugin les tarifes del transport enormement, però sí que
sóc partidari de fixar una lí ia claríssima que digui que
en quatre anys arribarem a pa ar, no el 45 o el 50 % del
cost, sinó segurament un 60 o un 65 %. Ha de ser així o, si
no, no hi ha solució.
I jo estic segur -perquè conec la gent que hi ha al
Ministeri d'Economia i Hisenda- que, per molt que els hi
costi plantejar determinades
discussions o determinades
vies, i més en aquest moment, aquesta l'acceptaran.
Despeses de Capitalitat
Barcelona té unes despeses, que s'estimen en 17.000
milions anuals per compte de
Fa deu anys que demanem poder
'Estat i de la Generalitat.
discutir
d'aquesta qüestió
i
�14
no ho aconseguim. Crec, però, que ara el moment és a punt
d'arribar .
Aquestes són les despesep de museus, d'hospitals, de
conservatoris, de l'escola Massana, de palaus, d'orquestres, que té l'Ajuntament i que normalment els ajuntaments
no tenen. Són més aviat desPeses d'autonomies o d'Estat.
L'Ajuntament les té en funció de l'estat de les transferències que hi van haver i que no es van discutir amb la
ciutat de Barcelona.
Nosaltres hem estat gairebé deu anys en una situació
que jo en diria de piloteig, ¡però no hi estarem més. Hem
volgut fer les inversions que1han posat aquesta ciutat en
f
el nivell on havia d'estar ., al mateix temps, no hem
deixat de prestar cap d'aquests serveis. Que ningú no
pogués dir que Barcelona perdia l'Escola Massana o la seva
orquestra per culpa dels Jocs Olímpics. Però ara que tenim
els Jocs fets, ara exigirem a aquells que han de pagar, que
paguin la part que els hi pertoca. Per la ciutat, l'obligas
ció principal ha estat no lDerdre el nivell d'aquests
serveis, que són històrics i modèlics. La major part d'ells
tenen al darrera unes històries de caràcter ciutadà, de
caràcter polític i de caràcte_ pedagògic, importants. Sóc
partidari de mantenir aquests serveis, però no, ara ja no,
sense la part d'aportació au:onòmica-estatal que els hi
pertoca.
Els posaré un exemple que servirà bastant per entendre
què passarà al 93. L'educació. L'Ajuntament hi ha de
destinar 10.000 milions cada any, dels quals una part li
�15
pertoca pròpiament perquè tots els ajuntaments han de
mantenir els edificis de les escoles públiques. Però és
que, a més, l'Ajuntament té 40 escoles, cosa que els altres
ajuntaments no tenen.
En aquest país les escoles són totes nacionals, abans
eren de l'Estat i ara són de les Comunitats Autònomes. Però
l'Ajuntament té 40 escoles: 1'.1scola del Bosc, l'Escola del
Mar, l'Escola Massana, entre 4ltes. Quan s'ha discutit amb
els ministres d'educació, en han dit que aquesta competència ha estat transferida a l'Autonomia. I l'Autonomia
ens ha dit que a ells no els h: ho havien valorat. Quan els
van transferir les escoles públiques no els van transferir
les municipals i, per tant, n4 ens ho poden pagar.
I no és que hi hagi puranent malícia, és que el tema
és enormement complicat perquè s'acaba amb una discussió de
qualitat, que m'interessa moll posar de relleu avui aquí.
Per exemple, em deia el Ministre Maravall, quan era
Ministre d'Educació: "Jo ja eltaria disposat a pagar, però
no puc, perquè resulta que en els territoris MEC -aquells
en què l'Autonomia no ha rebut encara la transferència en
Educació- el Ministeri aplica
Llei d'Educació, sobre quants
ns estàndards que estan a la
alumnes hi ha d'haver per
aula, per exemple. Si es dóna el cas que una escola pública
en té menys, se li retalla el
oncert, és a dir, la subven-
ció va a la baixa. Hem analitzat Catalunya i hem vist que
això a Cataluya no passa. Per tant, quan l'Autonomia li diu
a vostè que no té diners per pagar-li les seves escoles, és
veritat i no és veritat. Perqul una part dels diners sí que
�16
els té, doncs si l'Autonomia apliqués els mateixos estàndards que el Ministeri d'Educ4ció està aplicant als territoris MEC, tindria un sobrant que l'hauria de dedicar per
pagar les escoles de l'Ajuntament". Qui tenia raó? Tots dos
segurament. En tot cas s'haurtn de posar d'acord.
1993, l'impuls renovat dt Barcelona
L'Ajuntament de Barcelon4 avui és una institució que
està muntada sobre un caval d'uns 250.000 milions de
ptes./any de despeses i ingrelsos, i està disposada a fer
el què calgui perquè aquest ca all, que és molt potent i en
creixement, porti beneficis a
a ciutat i no problemes. Que
no transfereixi situacions de dificultats financeres, sino
que les absorbeixi, i les pot absorbir. Això implica el què
jo en dic la tercera fase del4 Jocs Olímpics.
Els Jocs Olímpics han tingut una fase de concepció,
molt engrescadora -en Joan Mas Cantí en sap molt d'això-,
i una fase posterior d'inversif i de realització que s'acabarà, no el dia 9 d'agost sine el dia 12 de setembre, quan
s'acabin els Paralímpics.
I té una tercera fase, tan important com les altres
dues, que és el que els militars en diuen "la explotación
del éxito". Aquesta fase cons i steix en finançar bé el què
s'ha fet i en treure'n el màxim profit. I, en aquesta etapa
estem disposats a treure prof4 de totes les inversions que
s'han fet en tots els sentits: econòmic, financer, però
també ciutadà.
�17
L'Ajuntament té un patrimoni molt crescut de 680.000
milions de pessetes. Aproximadament la meitat d'aquest
patrimoni està posat al servei públic i, per tant, no és
disponible. El patrimoni actual és molt superior al que
havia estat històricament i fa front a un bon nombre
d'obligacions. Nosaltres l'administrarem amb un esperit
empresarial.
S'està creant dins de l'Ajuntament un equip financer
que té aquesta missió, i que té un crèdit molt important
per la qualitat de les persones que el formen. Un equip
dels més respectables, deixeu-m'ho dir, de la ciutat o del
país en aquest moment.
Nosaltres proposem que aquesta infrastructura que s'ha
creat sigui utilitzada i aprofitada amb una gran expansió
en el terreny cultural. Per què en el terreny cultural?
Perquè creiem que les inversions estan en marxa, que el 92
ha servit per endegar una colla d'inversions culturals
importants i perquè pensem que, en definitiva, el què una
ciutat d'Europa ha de fer, és ser capaç d'oferir una
qualitat de vida i un component cultural en el sentit més
ampli. Suficient com per atraure inversions i atraure
clients, i atraure la gent mél qualificada que és la que
volem atraure.
Pel que fa a l'urbanisme, la inversió privada ha de
prendre el relleu en els nous projectes que estem vehiculant, principalment els del front costaner, des del port
fins el Besòs. El mateix pensem respecte un altre segon
gran projecte que és l'acabament de la Diagonal. Volem que
�18
aquest projecte finalitzi en els quatre anys propers, amb
la qual cosa s'haurà triangulat la part que quedava de la
Barcelona municipal. I els estic parlant de la municipal,
perquè dintre de la Barcelona Municipal, amb aquest avantprojecte del Pla de la Sagrera s'hauran colmatat les
possibilitats. Això vol dir qúe nosaltres hem de treballar
colze a colze amb l'àrea metropolitana per continuar essent
motor d'una evolució en què hi ha moltes coses a fer, com
es deia en la "Gestión del caos" de l'any 1973. Moltes
coses a fer en aquest terreny i, particularment, en la zona
d'activitats logístiques que hi ha entre l'aeroport i el
port, amb o sense desviació de¡1 riu. Es en aquesta zona on
ha d'arribar l'ample de via europeu, sobretot l'ample de
via, també el tren d'alta vel citat, per descomptat. Però
molt més important per l'animació de l'aeroport i del port,
és l'ample de via europeu.
L'aeroport ha de tenir elldesdoblament que necessita.
El tren ha d'arribar a l'aeroport d'una forma diferent a
com arriba ara. Ha d'arribar -com molt bé ja va preveure en
el seu moment el Ministre Barrionuevo, quan era Ministre de
Transports- passant per davant, i no acabant a l'aeroport,
sinó seguint en direcció a S
ges i Tarragona.
Així l'aeroport serà com 1ausana respecte de Ginebra,
una parada del tren que va des de Sitges i Tarragona a
Barcelona i a
França. Aquest
da.a
veurem que la gent anirà
a l'aeroport. Està demostrat psicològicament que els trens
que acaben en un cul de sac no són rendibles, sí que ho són
aquelles parades que estan posades en una línia.
�19
Per nosaltres, doncs, cultura en el sentit més ampli,
inversió privada amb urbanisme municipal i àrea metropolitana són les grans línies d'avenç.
I àrea metropolitana no vol dir només unes activitats
d'inversió en un punt concreto vol dir també, per exemple,
la redefinició del servei de r odalies. L'àmbit que hauria
d'abarcar és el de la la regió metropolitana: la dels
quatre milions i escaig d'habitants, no la dels tres
milions. La regió I, ja definida per Pau Vila ha de funcionar millor com a àmbit de la xarxa de rodalies en la que,
segurament, arribarà un dia eln què s'haurà d'implicar-hi
també una part de capital privat. N'he parlat amb la Mercè
Sala d'aquesta qüestió.
Cal que els serveis de ¶odalies t el vuit català en
definitiva, puguin ser gestionats d'una forma que tinguin
més relació amb la demanda, tant des del punt de vista
tarifari com, sobretot, des dej punt de vista de la qualitat. Que les rodalies puguin esdevenir una mica les autovies, les rondes si voleu o els túnels. Si hem après a
dotar-nos amb les infrastructures per la mobilitat amb
l'automòbil particular, per qiè no ho hem de fer amb el
transport públic, i concretament amb el pla de rodalies?.
Hi ha previstos 120.000 milions d'inversió d'aquí a
l'any 2000 per projectes de sanljament i d'abastament d'aigües a l'àrea metropolitana. AijIcò comportarà uns ingressos.
També des d'un punt de vista financer són inversions que
tenen una seguretat. Hi ha els ¶ànons 1 que actualment estan
una mica en crisi perquè la gent es pregunta si realment
�20
estan justificats pel tipus de serveis que s'obtenen. La
gent veu l'estat en què es ttoben el Besòs i el Llobregat
i es pregunta sobre la justificació d'aplicar el cànon de
sanejament. La gent, també, pensa que l'aigua no té el bon
gust que hauria de tenir -que ja és millor des que s'està
{
ampliant la planta d'ozoonització-.
De manera que ja veieu que hí ha projectes per davant.
I, abans d'obrir-me a les vostres preguntes, valdria que
sabessiu que a l'Ajuntament de Barcelona tenim una convicció. Creiem que els Jocs han creat un concepte nou: el
concepte de ciutat
competitiv4. En el temps que hem estat
preparant els Jocs, hem anaticreant, sense saber-ho, un
concepte nou, que és que les àiutats es poden governar com
una empresa i, tanmateix, servir l'interès general.
I la idea que nosaltres vendrem a Europa, dintre del
que és el sistema de ciutats europeu, és, justament, la
importància que les ciutats actuïn d'aquesta forma, en
funció de l'interès general però amb una clara formalització empresarial de les seves a Ctivitats.
Cada vegada són més les ziutats que s'adonen que no
poden prestar els serveis amb la qualitat i quantitat que
demanen els seus habitants,
si
empreses, canviant d'escala.
{
f
no és, com passa en les
Però una ciutat no pot canviar d'escala a voluntat, si
és que l'escala de les ciutats té algun sentit. Perquè,
quants habitants té Barcelona?,1.650.000 habitants? Puja o
baixa el nombre d'habitants de Barcelona?. Els divendres a
�21
la nit, si marxem per les autopistes veiem que entra tanta
gent com surt.
S'està creant la Catalunya-ciutat de la que parlaven
els nou-centistes. S'està convertint en una realitat, que
es manifesta, per exemple, en què hi ha ha molta més gent
de Rupià -que treballen a Girona- però que baixen a Barcelona sovint. Abans els feia malta por i ara els interessa.
Per tant, si és que la talla d'una ciutat té algun
sentit fora de la seva àrea tgetropolitana i, fins i tot,
del seu país en el cas de països petits o regions en el
sentit geogràfic de la paraulal és perquè que la seva força
prové d'un hinterland important, d'unes connexions sòlides
com les que nosaltres estem intentant crear amb les cinc
ciutats del nostre entorn. Es ]la xarxa C-6: Tolosa, Montpeller, Saragossa, València i Pa lma de Mallorca. Però també
ho són les aliances amb altres ciutats.
Hi ha projectes de compartir una orquestra entre dues
o tres ciutats. Fins ara hem estat acostumats a què una
orquestra era d'una ciutat: la de Viena, la de Berlín. Ara
hi ha ciutats que es plantegen de fer l'orquestra VienaPraga o Viena-Budapest. Potser) nosaltres ho haurem de fer
algun dia. Potser amb València que és d'on venen els
millors instrumentistes de vent.
Aquest és, somerament, .'esperit que jo us volia
transmetre. Barcelona té la convicció de poder vendre una
mercaderia que es diu, no només Barcelona, sinó ciutat, com
a concepte.
Res més. Gràcies.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
1993, l'impuls renovat de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-07-06
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Economia
Planificació
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Futur
Model social
Description
An account of the resource
21 p. Conferència pronunciada per l'alcalde Pasqual Maragall, sobre els reptes i oportunitats després dels Jocs Olímpics.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cercle d'Economia
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1226/19900823d_00400.pdf
689dec34d67b0e7a2b373aa9edb2dec9
PDF Text
Text
MISTER PRESIDENT, DEAR FRIENDS,
IT'S A GREAT PLEASURE FOR ME TO GIVE YOU ALL MY WARMEST
WELCOME TO BARCELONA, ON THE OCCASION OF THE WORLD CONGRESS
OF THE ECONOMETRIC SOCIETY.'
TONIGHT, I RAVE A DOUBLEREASON TO FEEL HAPPY WITH YOUR
COMPANY. FIRST OF ALL, AS MAYOR, BECAUSE THE CITY HOSTS FOR
THE FIRST TIME A WORLD MEETING OF THE ECONOMETRIC SOCIETY.
BARCELONA HAS INDEED A LONG TRADITION AS A VENUE FOR
CONFERENCES. NOW, WE ARE MAKING HARD EFFORTS TO CONSOLIDATE
THIS PRE-EMINENT ROLE AS A SERVICES CITY, WITH A GREAT
CULTURAL AND ACADEMIC ATTRACTIVENESS. YOUR DECISION TO
CELEBRATE YOUR CONGRESS IN OUR CITY MAKES US FEEL SURE THAT
WE ARE ON THE RIGHT PATH.
BESIDES, WE ARE VERY PROUD OF THE GROWWING GROUP OF
BARCELONA ECONOMISTS WHO ARE ACQUIRING A WIDE
ACKNOWLEGEDMENT IN THE FIELD OF ECONOMETRICS ...
AND, LAST BUT NOT LEAST, I'M VERY GLAD TO BE HERE AS AN
ECONOMIST, TURNED INTO MAYOR BUT WHO HAS NEVER FORGOTTEN HIS
ACADEMIC ORIGINS AND HIS TRUE PROFESSION.
�- COMPARE THE USELFULNESS OF BOTH ECONOMETRICS AND
POLITICAL ECONOMY AS PARADIGM WHEN GOVERNING A CITY.
if
ELABORATE ON:
- FROM CITIES AS MARKETPLACE TO CITIES AS ECONOMIC
ENGINES.
- BALANCED CITIES ARE CREATIVE CITIES.
- EUROPE AS A FUNDAMENTALLY URBAN CONTINENT.
- EUROPE AS A SYSTEM OF CITIES.
LET ME ADDRESS A FINAL WORD TO PROFESSOR FRANCO MODIGLIANI.
HIS WORKS ON THE ROLE OF SAVING IN ECONOMIC LIFE, AND ITS
INFLUENCE ON INVESTMENT AND CAPITAL FORMATION TO PROMOTE
BOTH GROWTH AND WELFARE, HAVE HAD A SOUND ECHO IN OUR
ACADEMIC WORLD. THAK YOU VTRY MUCH, PROFESSOR MODIGLIANI,
FOR YOUR WORK AND YOUR PRESENCE HERE.
THANK YOU VERY MUCH TO ATJL OF YOU, AND HAVE A NICE AND
USEFUL CONGRESS.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4132
Title
A name given to the resource
6è Congrés Mundial del Econometric Society / Salutació a la inauguració
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Pedralbes
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Economia
Euroregió
Congressos i conferències
Relacions Internacionals
Barcelona
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1990-08-23
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1332/19930629d_00564.pdf
9b3ea80747444a51334e8e06e2a8fafb
PDF Text
Text
ACTE D'ENTREGA DE LA MEDALLA D'OR AL MÈRIT CIENTÍFIC AL SR.
JOAN SARDÀ I DEXEUS
Saló de Cent, 29.6.93
TRANSCRIPCIÓ DE LES PARAULES LE L'ALCALDE
SRS. TINENTS D'ALCALDE, REGIDORS, SRS.
CATEDRÁTICS, ESTIMATS AMICS.
QUAN EN EL PLENARI DE L'AJUNTAMENT ES VA
CONCEDIR LA MEDALLA DlOR AL MÈRIT CIENTÍFIC A
EM VA VENIR,
JOAN SARDA DEXEUS,
IMMEDIATAMENT, EL RECORD D'ALLÓ QUE TENIA
MÉS ESPONTÀNIAMENT A PROF. ELS RECORDS
PERSONALS.
RECORDS QUE TENEN A VEURE AMB EL TRACTE
QUE VA1G TENIR AMB ELL. TRACTE QUE VA SER
SOVINTEJAT, SI BÉ NO AMB TOTA LA FREQÜÈNCIA
QUE JO HAGUÉS VOLGUT. PERO EN TOT CAS,
RECORD DE L'IMPACTE D'EN SARDÀ EN NOSALTRES,
EN MI PERSONALMENT. RECORDS DE QUAN L'ANY
1960, 59-60, VEIEM APARÈIXER UNA NOVA REALITAT.
1
SEGURAMENT TOTS NOSALTRES, AQUÍ Hl HA MOLTS
ECONOMISTES, NI HA MOLTS QUE SÓN DE
L'AJUNTAMENT I QUE SOM D'ALGUNA FORMA
ALUMNES D'EN SARDÀ, L'iARMET, EN JOAQUIM DE
�NADAL, EN PITO MARIJLL, EN JOAN MOLINA.
SEGURAMENT TOTS, SI ANÉSSIM A LES NOSTRES
BIBLIOTEQUES I COMENCESSIM A MIRAR PAPERS,
QUE DE BEN SEGUR HEM GUARDAT, MOLTS DELS
PRIMERS RETALLS DE DIARIS QUE TENIM I DELS
PRIMERS RECORDS I NOTES PRESSES. TENEN A
VEURE AMB LA MÀ D'EN SARDÀ I AMB AQUELL PLA
D'ESTABILITZACIÓ QUE VA INTRODUIR L'ECONOMIA,
L'ECONOMIA COM A CATEGORIA, L'ECONOMIA COM A
FET IMPORTANT, EN LES ÑOSTRES VIDES.
HO RECORDO TANT PER LA PART DEL SACRIFICI, DE
L'ESTABILITZACIÓ, DE LA :CRISI, COM DE L'EFECTE
QUE AIXÒ VA TENIR DESPRÉS EN EL CREIXEMENT I
QUE AVUI AQUÍ EL DR. ° SERRA RAMONEDA HA
EXPLICAT MOLT BÉ.
LUGO MOLT, EN EL MEU RECORD, LA FIGURA D'EN
SARDA AMB ELS QUI, EfOIATS PEL BANC MUNDIAL,
VAN VENIR A ESPANYA A F1ER EL SEU INFORME I ENS
VAN DIR EL QUE HAVÍEM D FER.
EL PRIMER QUE VAN DIR ERA QUE HAVÍEM DE FER
UNA AUTOPISTA QUE HAVIA D'ANAR DES DE LA
JONQUERA FINS A MURCIA, AUTOPISTA QUE ES VA
ACABAR FA. TOT JUST, DOS O TRES ANYS. AIXÒ JA
ENS INDICA LA RELATIVITAT DE LES COSES EN
AQUESTA VIDA 1 DE L'ECONOMIA, EN PARTICULAR.
�ÉS EL PRIMER QUE S'HAK/IA DE FER. ÉS DE LES
PRIMERES COSES QUE DESPRÉS ES VAN
COMENÇAR A FER, PERO MIREU SI HA HAGUT DE
PASSAR TEMPS I TEMES PER ACABAR UNA
ACTUACIÓ QUE SEMBLAVA TANT SENZILLA I TANT
EVIDENT 1 QUE TENIA TANTA RAÓ DE SER
DEFENSADA.
DESPRÉS RECORDO HAIVER LLEGIT LA SEVA
HISTORIA AL BANC D'ESPANYA, I D'HAVER-LA LLEGIT
D'ESTRANQUIS PERQUÈ, SI NO RECORDO
MALAMENT, EL SR. NAVARRO RUBIO LA VA HAVER
DE GUARDAR DURANT UN TEMPS PERQUÈ EN
AQUELLA HISTORIA S'HI XPLICAVEN COSES QUE
ENCARA NO EREN DE REBUT, ENCARA NO "ERAN DE
RECIBO" EN AQUELL MOMENT.
NO SE SI VA SER L'EDITORIAL TECNOS QUI HO VA
L'AMIC
PUBLICAR I PER TANT, SEGURAMENT,
TORTELLA ENS EN DE IA FER A MANS UN
EXEM PLAR •
RECORDO QUE EN AQUELLA HISTORIA DEL BANC
D'ESPANYA Hl HAVIA L'EXPLICACIÓ QUE L'OR DE
MOSCÚ S'HAVIA GASTAT. ÉS A DIR, EL FAMÓS
ARGUMENT DEL RÈGIM FRANQUISTA QUE ENCARA
ENS DEVIEN L'OR DE MOS C Ú NO ERA VERITAT. AMB
ELS COMPTES A LA MA, AMB LES COMPRES
D'ARMAMENTS O LES COMPRES D'AVITUALLAMENTS
3
�I PER ALTRES CAUSES, ALti.Ó S'HAVIA ESGOTAT. ERA
UN COMPTE ACABAT.
EVIDENTMENT ATACAVA LA BASE
ARGUMENTAL DEL MATE X RÈGIM I, PER TANT,
S'HAVIA DE FER DESAPARÈIXER I ES VA TENIR
CONGELAT DURANT TOT UN TEMPS.
AIXÒ
TOT AIXÒ VA FER PATIR EL SR. MINISTRE QUE,
SEGURAMENT, DEVIA REBRE TOTA MENA DE
CRÍTIQUES I TOTA MENA D14 BRONQUES, PER DIR-HO
ALTES
DE
LES
VULGARMENT,
MOLT
MAGISTRATURES DEL PAÍS PEL FET D'HAVER
DEIXAT QUE EN SARDÀ SCRIVÍS TOT ALLÒ QUE
HAVIA ESTAT ESCRIVINT ALF SERVEI D'ESTUDIS.
L'ANY 1970 JO ESTAVA FENT UN ESTUDI RECORDO
QUE EL FÈIEM EN AQUELLA MENA D'EDIFICI UNA
MICA ESTRANY QUE Hl HAVIA A ALLÒ QUE ES DEIA
AVINGUDA GARCIA MORATO I QUE ERA L'INICI DE LA
FACULTAT DE CIÈNCIES ! ECONÒMIQUES DE LA
UNIVERSITAT AUTÓNOMA.
BE, ALLÁ ESTÀVEM FENT UN ESTUDI AMB ALGUNS
QUE AVUI SOU AQUÍ, QUE ERA L' ESTUDI DE LES
I DELS RECURSOS DE
NECESSITATS
DE
L'ÀREA
BARCLONINA,
L'AGLOMERACIÓ
METROPOLITANA.
4
�QUAN ES VA ACABAR AQUEST ESTUDI QUE JOAN
SARDA DIRIGIA ME'N vAiq ANAR AMB UNA BECA A
ESTATS UNITS.
1
SARDA EM VA PREGUNTAR, "PERÒ ESCOLTI,
MARAGALL, VOSTÈ QUE Hl VA A FER ALS ESTATS
UNITS, QUE Hl VOL ESTUDIAR?". VAIG CONTESTAR,
"VULL ESTUDIAR DUES COSES, FONAMENTALMENT,
ECONOMIA INTERNACIONAL ( VAIG PENSAR QUE
AIXÒ LI AGRADARIA I QUE TENIA MES A VEURE AMB
LES MEVES PREOCUtACIONS, NO NOMÉS
ECONÒMIQUES, SINO PQLÍTIQUES) I ECONOMIA
LOCAL". ELL EM VA DIR IMMEDIATAMENT: "ESTUDIT
ECONOMIA LOCAL, HISENOA LOCAL, QUE D'AIXÒ EN
AQUÍ NO EN SAP NINGÚ".
BÉ, VAIG ESTUDIAR ECO!\10MIA LOCAL. D'ALGUNA
MANERA ELL TÉ UNA MICA LA CULPA QUE JO,
SEGURAMENT, AVUI EST!GUI AQUÍ. ELL TÉ LA
CULPA D'ESTAR ON ESTA, PERQUÈ HA SIGUT EL SEU
MÈRIT, PERÒ TAMBÉ TÉ LjA CULPA, UNA MICA, QUE
JO ESTIGUI ON SOC, I QUE ALGUNS DELS QUE SOM
AQUÍ HAGUEM FET EL QUE HEM FET.
1
JOAN SARDA, ABANS D'ENTRAR, HA DIT: "SI AVUI
S'HAGUÉS DE FER UN PLA D'ESTABILITZACIÓ PER
ARREGLAR LA CRISI, HAURIA DE SER UN PLA
D'ESTABILITZACIÓ INTERNACIONAL".
�EN AQUESTES PARAULES EM PENSO QUE Hl HA
TOTA LA SAVIESA, TOTA LA CONCRECIÓ DELS
CONEIXEMENTS ECONÒMIÇS D'EN SARDA DEXEUS.
PER NOSALTRES VA SER SEMPRE COM UNA MENA
DE "PARAIGUA". SABÍEM QIjJE Hl HAVIA ALGÚ QUE EN
SABIA MES. SABÍEM QUE ALGÚ QUE ERA CATALÀ, I
QUE CONEIXIA LA REALITAT, S'HAVIA IMPLICAT
MOLT AMB LA REALITAT, NCLÚS MÉS ENLLÀ DELS
PROBLEMES POLÍTICS ClUE Hl PODIEN HAVER.
SABIEM QUE Hl HAVIA ALGU QUE PENSAVA UNA
MICA PER NOSALTRES.
CREO QUE TOTS DESITJARÍEM QUE UNA VISIÓ
CATALANA DE L'ECONOMIA S'INSTAL.LÉS EN AQUEST
PAÍS. I QUAN PARLO D'AQUEST PAÍS ARA PARLO
D'ESPANYA. CREC QUE TQTS DESITJARÍEM QUE EN
AQUESTS MOMENTS DE dANVI QUE ESTEM VIVINT,
S'INSTALLES EN LA DIFECCIÓ DE L'ECONOMIA
ESPANYOLA, UNA VISIÓ CATALANA DE L'ECONOMIA
ESPANYOLA.
ESTIC SEGUR QUE SI FÉSSIM UNA ENQUESTA ENTRE
TOTS ELS QUE SOM PRESENTS, I ALGUNS QUE NO Hl
SÓN, AQUESTA SERIA UNA OPCIÓ GUANYADORA.
SI AIXÒ ARRIBÉS A PASSAR, I SI NO ARRIBA A
PASSAR SEGURAMENT TAMBÉ. TOTS PODREM DIR
�QUE L'ESPERIT DEL DR. $ARDÁ ESTÁ DIRIGINT LA
NOSTRA ECONOMIA EN UN MOMENT MOLT DIFÍCIL.
LA SEVA SAVIESA I LA SEVA MODESTIA DE DIR QUE
"LES COSES NO TENEN SOLUCIÓ" I QUE ELL "HAURIA
DE TORNAR A ESTUDIAR DES DEL PRINCIPI" SERÁ
UN BON AJUT PER AQUELLS QUE HAGIN DE DECIDIR.
ESPERO QUE HO FARAN I BÉ I ESPERO QUE HO
FARAN TOT EL QUE ES PUGUI FER DE BE, I QUE
RESPONDRAN AMB AQUEIST PRAGMATISME I AMB
HA
ESTAT
QUE
REFORMISME
AQUEST
PROFUNDAMENT L'ESPERIT DEL DR. SARDÀ.
EN NOM DE BARCELONA, EN NOM DE TOTS
NOSALTRES. DR. SARDÀ, IVÉOLTES GRÀCIES.
BARCELONA, 29.6.93
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4238
Title
A name given to the resource
Acte d' entrega de la Medalla d'Or al mèrit científic al sr. Joan Sardà i Dexeus. Transcripció de les paraules de l'Alcalde
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Història
Economia
Acció política
Sardà i Dexeus, Joan, 1910-1995
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-06-29
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1391/19940606d_00628.pdf
64cd3badbcc178f8f8dc29e57e06d514
PDF Text
Text
Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde en l'acte de lliurament de la
Medalla al Mèrit Científic al Dr. Fabiá Estapé i dels Premis
Barcelona Economia
(Saló de Cent, 6 de juny de 1994)
REGIDORS, AUTORITATS, AMICS,
VULL FELICITAR BEN CORDIALMENT ELS GUARDONATS AMB ELS PREMIS
BARCELONA ECONOMIA, UNS PREMIS QUE ARRIBEN TOT JUST A LA
SEVA SEGONA EDICIó PERò QUE JA ES VAN CONSOLIDANT COM UNA
REFERèNCIA DINS LA VIDA ECONòMICA DE LA CIUTAT.
EN PRIMER LLOC, HE DE FELICITAR LA FAMÍLIA CARULLA, AMB QUI
AQUEST AJUNTAMENT MANTÉ UNS CORDIALS LLIGAMS QUE ES RENOVEN
CADA ANY ARRAN DE LA CONCESSIó, EN AQUEST MATEIX SALó DE
CENT, DELS PREMIS DE LA FUNDACIÓ JAUME I.
EL MEU AGRAÏMENT ÉS TAMBÉ PER A SOGO, UNA EMPRESA JAPONESA
QUE VA ASSUMIR AMB DETERMINACIÓ ELS SEUS COMPROMISOS
INVERSORS I DE GESTIÓ I QUE, D'AQUESTA MANERA, VA DUR A BON
PORT LA CONSTRUCCIÓ DE L'HOTEL ARTS, TOT I ELS MOMENTS
D'INCERTESA ECONòMICA QUE VAN PRESIDIR LA CONJUNTURA
POST'92.
�FINALMENT, HE DE DESTACAR TAMBÉ EL PREMI A MEFF S.A. I AL
SEU PRESIDENT, JOSEP MANUEL BASáÑEZ, COM UN TESTIMONI A LA
SEVA CONTRIBUCIÓ A LA CONSOLIDACIÓ DE LA CIUTAT COM A PLAÇA
FINANCERA.
PERó NINGÚ NO S'HA DE SENTIR MOLEST NI S'ESTRANYARá SI LA
MEVA FELICITACIó MÉS ESPECIAL I EFUSIVA D'AQUEST VESPRE
ÉS
PER AL DR. FABIà (O FABIAN, COM PREFEREIX DIR-SE ELL, PERQUè
AIXò L'ACOSTA ALS FABIANS BRITàNICS) ESTAFÉ.
EL DR. ESTAFÉ HA ESTAT I
ÉS,
AMB TOTA LA SEVA HUMANITAT, LA
SEVA SAVIESA I LA SEVA EXPRESSIVITAT -NO EXEMPTA D'ALGUN
ESTIRABOT MÉS O MENYS OCASIONAL-, EL GRAN MESTRE DE MOLTS
DELS ECONOMISTES CATALANS I ESPANYOLS QUE AVUI OCUPEN LLOCS
DE RESPONSABILITAT A L'EMPRESA, A LA UNIVERSITAT O A L'ADMINISTRACIó.
AL COSTAT DE MESTRES COM JAUME yícENs I VIVES O JORDI NADAL,
INCORPORATS A LA FACULTAT p/'ECONóMIQUES DES DE LA SEVA
CREACIÓ EL 1954, ESTAFÉ HA ESTAT MESTRE D'ECONOMISTES COM
ERNEST LLUCH, NARCIS SERRA /-
I
TANTS D'ALTRES, ENTRE ELS QUALS
1
M'HI COMPTO JO MATEIX. LES1SEVES CLASSES 1, SOBRETOT, ALLI,
QUE APRENiEM D'ELL FORA DE LES AULES, SóN UN EXEMPLE DE LA
SEVA GRAN CURIOSITAT INTEL . LECTUAL I DE LA SEVA CAPACITAT
ENORME DE TREBALL.
�FORMAT ENCARA A LA FACULTAT DE DRET -COM SARDà DEXEUS I
TANTS D'ALTRES ECONOMISTESIdiTERIORS-, PERQUè A L'èPOCA NO
HI HAVIA UNS ESTUDIS D'ECONQMIA COM A TALS, ESTAPÉ HA ESTAT
L'INTRODUCTOR AL NOSTRE PAIIS D'ECONOMISTES TAN FONAMENTALS
PER AL PENSAMENT CONTEMPORANI COM SCHUMPETER, AUTOR DE
CAPITALISME, SOCIALISME 1 DEMOCRáCIA I DE LA FONAMENTAL
/.V4-HISTóRIA DE L'ANáLISI ECONÒMICA, O EL MATEIX GALBRAITH.
EN PERTOCA A MI -JA HO HA FET AMB COMPETèNCIA I CONEIXEMENT DE CAUSA ERNEST LLUCH-1GLOSSAR LA PERSONALITAT DEL DR.
ESTAPÉ. PERÒ Si QUE VULL REFERIR-ME AL SEU INTERèS PIONER
PER (CERDà, UN INTERèS QUE, A MESURA QUE VAN PASSANT ELS
ANYS, NO FA MÉS QUE AUGD1ENTAR ENTRE ELS ARQUITECTES I
URBANISTES -COM HO PROVA EL iVOLUM QUE VAN EDITAR, COORDINAT
PER JOAN BUSQUETS, ARA FA UN PARELL D'ANYS L'AJUNTAMENT I EL
MOPU, O ELS VOLUMS QUE MÉS1RECENTMENT HAN APAREGUT AMB NOUS
MATERIALS DE CERDà SOBRE1L'EIXAMPLE DE BARCELONA I DE
MADRID.
e,
If¿
/A.
•
\o").A.,bk.`
ESTAPÉ ES TAMBÉ UN HOME CONTRADICTORI. COMPRO NŠ AMB ELS
DES DE LA UNIVERSITAT -I DES DE TANTS ALTRES LLOCS- MALDáVEM
PER CONQUERIR LA LLIBERTAT I L'AUTONOMIA, AIXò NO LI HA
IMPEDIT D'OCUPAR RESPONSABILITATS CONCRETES -BÉ QUE PER UN
PERiODE CURT- A LA COMISSARIA DEL PLA DE DESENVOLUPAMENT,
DURANT ALGUNS ANYS MÉS, COM A RECTOR DE LA
??
UNIVERSITAT DE BARCELONA.
use
1n4„0 Le
C ov
,61
Ij-J2(m)f,,vuu„,./
�E_JL NO HA ESTAT, DONCS, UN ECONOMISTA DE GABINET, UN
PROFESSOR TANCAT ENTRE ELS SEUS LLIBRES. HA ESTAT UN HOME
ACTIU, HA ESCRIT A LA PREMSA, HA INTERVINGUT EN ELS MITJANS
DE COMUNICACIÓ, HA INFLUïT PODEROSAMENT »?N EIS SEUS ALUMNES
ï EN MOLTS DELS QUI NO VAN TENIR LA SORT DE SER-NE. SEMPRE
HA TINGUT A PUNT LA SEVA OPINIÓ CONTUNDEVT, DITA AMB
SORNEGUERIA EMPORDANESA I AMB LA SEGURETAT DEL QUI HA VISCUT
MOLT.
NO VOLDRIA ACABAR LA MEVA INTERVENCIÓ SENSE UNA REFERèNCIA
AL DIA D'AVUI, EN QUè TOT EUROPA CELEBRA EL CINQUANTè
ANIVERSARI DEL DESEMBARCAMENT DE NORMANDIA, QUE SIGNIFICà EL
PRINCIPI DE LA VICTÒRIA SOBRE EL FEIXISME AL VELL CONTINENT.
AVUI, EN UNS MOMENTS EN QUè ASSISTIM ALS INTENTS DE
REVISIONISME HISTòRIC SOBRE EL SIGNIFICAT QUE VA TENIR PER A
EUROPA L'ETAPA NAZI-FEIXISTA (I HEM SENTIT VEUS PREOCUPANTS
EN AQUEST SENTIT, A ROMA "PERò TAMBÉ A MADRID), CAL FER
FRONT, AMB RIGOR HISTòRIC PERÒ AMB FERMESA DEMOCRàTICA, A
TOTS AQUELLS QUI NEGUEN ELS VALORS QUE -AMB TANT D'ESFORÇLES FORCES DEMOCRàTIQUES D'EUROPA HEM ACONSEGUIT DE FER
NOSTRES: LA LLIBERTAT, LA TOLERàNCIA, EL RESPECTE A L'ALTRE,
LA SOLIDARITAT I EL BENESTAR.
MOLTES GRàCIES, DR. ESTAPÉ, PER TOT ALLÒ QUE ENS HEU
ENSENYAT, PER TOT EL QUE;HEU VISCUT -I EL QUE ENCARA US/
QUEDA 7ER VIURE - AMB PASSIÓ I INTEL • LIGèNCIA. GRàCIES.
^-----..._
ALCALDIA
Ragixlra d'Enersala
1
JJN
1
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4297
Title
A name given to the resource
Acte de lliurament de la Medalla d'Or al Mèrit Científic i dels Premis Barcelona Economia
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Economia
Ciència
Model social
Estapé, Fabià, 1923-2012
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-06-06
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1317/19930329d_00544.pdf
7e15c6e0f7ed1cf4c4a0d08877476511
PDF Text
Text
INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL
MARAGALL, A L'ACTE INAUGURAL DE CONSTRUMAT'93
INTERVENCIÓN DEL ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL,
EN LA INAUGURACIÓN DE CONSTRUMAT'93
Dilluns, 29 de març de 1993. Sala 7. Palau de Congressos
Lunes, 29 de marzo de 1993. Sala 7. Palacio de Congresos
Senyor President, Senyor Ministre, autoritats, amics: el valor i la significació creixent que
ha adquirit Construmat al llarg dels darrers anys, és amb tota seguretat el resultat de la
confluència d'una cojuntura econòmica, que va ser favorable en el conjunt del pais per una
banda, i d'altre, el moment extraordinari que ha viscut Barcelona amb la fita del 92 (altre
factor import ant). Totes dues coses h an estat les causes de la creació d'un clima, jo crec de
consolidació, de confiança entre els agents que actuen en el sector.
Fa uns dies, a Cannes, al MIPIM, que és una de les reunions internacionals importants en
el terreny immobiliari, vam tenir l'honor de rebre, jo en representació de tots vostès com a
ciutat, el premi a la ciutat que havia fet la transformació immobiliaria més important de
l'any.
Jo crec, que és aquesta confiança la que reclamem ara novament, en un moment en el que
la cojuntura, justament, no es tan procliu al optimisme com ho era fa uns anys.
Les administracions públiques ens hem de concentrar a posar la nostra pan, per evitar que
la confiança que ha existit fins ara es malmeti. Cal un rellançament de les iniciatives, cal
avançar en la concreció d'objectius compartits entre la iniciativa p ri vada i la iniciativa
pública. Estic convençut que aquest és l'únic camí.
Cal de vegades una planificació més estratègica, que no pas estrictament territo ri al. Que
I'hem de fer, la planificació territorial, però de vegades aquesta planificació ter ri to ri al
consisteix més en un catàleg d'escenaris d'horitzons, que no pas una indicació dels
processos que cal seguir per arribar-hi, i per tant, d'aqui que sigui, jo crec, decisiu que
siguem capaços de combinar el planejament ter ri tori al amb la planificació estratègica.
Se ri a suïcida, crec, sac ri ficar a una circumstància electoral, uns mesos que ens són
crucials per capitalitzar l'impacte encara calent, arreu del món de la marca Barcelona 92.
Barcelona, la seva àrea, ha de ser la po rt a del sud d'Europa. Si voleu la po rt a del nord del
sud d 'E uropa. Exactament el punt de connexió entre el sur i el centre. Hem d'analitzar i
hem d'aprendre del que altres ciutats molt més avessades que nosaltres, molt més
capitalitzades que nosaltres en aquest sentit, són capaces de fer en el nord d'Europa. Cas
de Rotterdam, és el cas sempre citat. Estem encara a moltíssima distància d'això, i
tanmateix el que ells han esdevingut en el nord d'Europa, nosaltres hem de tractar de ser
modestament en el sur, i hem de conseguir que el que Rotterdam és per al comerç amb el
nord atlàntic, que Barcelona ho sigui per al comerç amb el Mediterràni, amb l'Indic i amb
el sudest asiàtic.
�Ja hi han empreses, i vostès ho saben que modestament, però d'una forma creixent, estant
constituint a Barcelona, precisament, i a la seva àrea, el centre logístic de les seves
operacions al sud d'Europa. És el cas de la Cosco xinesa, de Nissan, de Sony, de
Seat-Wolkswagen, que estan triant Barcelona com a punt de pa rtida logístic de les seves
operacions per una zona que ens desborda llargament.
Avui el Ministeri, ens proposa a l'administració autonòmica i local una inversió de
400.000 millions en 10 anys, amb una colla de projectes que són fonamentals.
L'autovia de la marge dreta del Llobregat . El nou nus del Llobregat més complert, més
ben acabat. L'arribada de l'ample de via europeu al port. El nou enllaç ferroviari de metro
de exprés regional fins a l'aeroport. La segona pista de l'aeroport. La millora de la
capacitat de l'aeroport en quant a la seva manipulació de mercaderies. L'ampliació del
port, la zona d'activitats logístiques pròpiament dita. La desviació del riu. La regeneració
de costes, sense la qual la desviació del riu no serà acceptada pels habitants de la zona. La
nova incineradora, que ens ha de permetre tancar Garraf. La nova depuradora. La pota
sud. El lligam Consorci de la Zona Franca-Fira, Fira ampliada, ho ha dit el President de la
Fira, en el Montjuïc 2, tocant en l'espai tradicional on ara estem. El lligam dic Consorci de
la Zona Franca-Fira ampliada-Mercabarna, convertida avui ja també en un mercat que té un
àmbit merc an til cada vegada més ampli, que competeix cada vegada millor amb els mercats
del sur de França.
En tot això hi hem de ser, és el gran projecte de la dècada, juntament amb els més de
200.000 millions que s'han d'inve rtir en l'aigua per abastament i per depuració per aquest
país. M'estic referint exclusivament a Catalunya, no hem de perdre aquest tren.
Por último, la necesidad de la rehabilitación y el mantenimiento, y también diría de la
calidad de la construcción como motor, como uno de los factores positivos que han de
tirar del carro de la economía. La calidad va a ser una demanda que cada vez se nos exija
más, con un público cada vez más exigente, en cuanto al tipo de la construcción y a la
calidad de confort y de sus prestaciones.
El suelo es escaso, aquí se ha dicho, lo ha dicho también el Presidente de Construmat. A
precio tasado y ae protección oficial, dice él, se declara hoy en los medios de
comunicación, solo se puede plantear, viviendas en zonas de extraradio bien comunicadas,
afortunadamente hay más zonas de extraradio bien comunicadas, y esto hace que el precio
del suelo en el centro de Bracelona no aumente, y esto es positivo, no hay que olvidarlo.
Pero es evidente que, no me cansaré de repetirlo, la administración pública no ha
encontrado todavía la manera de hacer auténtica política de rehabilitación masiva en el
centro de las grandes aglomeraciones urbanas.
Porque los precios tasados, los módulos a los cuales se está pudiendo obtener la
protección, no son adecuados para conseguir la construcción o la rehabilitación en este
�suelo. El suelo de las grandes ciudades, el suelo en la Barcelona vieja, en la Barcelona
central, por ejemplo, pero en Madrid sería lo mismo, en Valencia exactamente igual, °s
como esas alfombras que están cubiertas de muebles encima y de las cuales no podemos
tirar de repente, para obtenerlas limpiamente. Para obtener ese suelo hay que desmontar lo
que hay encima, esto es enormemente caro y los módulos, repito, que las leyes preveen no
cubren ese coste.
Falta capital-riesgo público en las grandes ciudades, para que ese suelo central tan valioso,
si se computan las economías externas que genera su recuperación, pueda ser viabilizado.
Pero ese cálculo, para un beneficio positivo sobre el coste, sólo se puede obtener
agregando operaciones, creando externalidades positivas, creando mejores ambientes en
zonas muchas veces muy degradadas. Es muy difícil que con una ley de módulos esto se
obtenga, incluso con crédito barato, es estrictamente necesario crear empresas públicas o
mixtas en las cuales el capital-riesgo público se una al capital-riesgo privado.
Per últim, per acabar, crec que les administracions públiques han de fer l'esforç de
sobrietat, d'una banda, i d'imaginació alhora, que faci posible el retrobament primer de la
confi ança i desprès del creixement.
Moltes gràcies.
�Ref. M 48 /93
Data: 29/03/93
Ajuntament de Barcelona
ALCALDIA
MEMORÀ DU M
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (J. Bad.)
Inauguració de Construmat
Per a:
De:
Assumpte:
De cara a la intervenció de l'Alcalde en la inaguració del
SALO CONSTRUMAT, se suggereix que es tinguin en consideració
les idees següents:
- El valor i la significació creixent que ha adquirit
CONSTRUMAT al llarg dels darrers anys és, amb tota
seguretat, el resultat de la confluència de la cojuntura
econòmica favorable del país en el seu conjunt, per una
banda, i del moment extraordinari que ha viscut Barcelona
amb la fita del 92, per 1'ltra. Ha estat una consolidació
fruit de la confiança.
- Quan fa pocs dies'Alcal de • e Barcelona va acceptar de
rebem el reconeixement
els encbñtrés més' prestigiosos
en el sector de la promoc ó immobiliària, el premi del
IPIM¡ ho va, fer perquè eia un reconeixement a una t
`d'aquesta confluè n ciade factors i d'esforços. Era el
reconeixement d'aque a confiaça.
^t
- Es aquesta confiança la que reclamem, novament, en un
moment en què la cojuntura econòmica no és tan procliu a
l'optimisme com ho era fa uns anys.
Les administracions públiques s'han de concentrar a
posar la seva part per evitar que la confiança que ha
existit fins ara es malmetji: cal un rellançament de les
iniciatives,
cal
avançar) en la concreció d'objectius
comp artits entre la iniciativa pública i el sector privat.1 ^1^
A tot Espanya (Ref. a intervenció del Ministre) hi ha
motius per mantenir aquesta confiança: El propi President de
Construmat, afirma, avui, en un diari, que li plau el Pla
Infrastructures del Ministre Borrell.
pr.;:,,d^,
,u m wUa
`J-,
Barcelona
^
-1'5T
11,11.,nP
.^,,.
està compromesa en el rellançament del sector.,^
de projectes jque han de significar aquest =-^
rellançament.
I estic convençut que les empreses del sector
■respondran 4„Aq
pert superar aquest moment.
s ^)°'9
<
r ,4
n
1'
impuls
1
^ ^ ^`
,)Cc„,< G^ LU u
7,^. ,
^
_
^ —
,^ ^,
^v,
it9-
J
^^
J^uA^
h
-
ity-lea.,
1.e ív1-
U/l114
^
1^- c^ c ^-^--+"=^ ^ 1,¿/^ ^
¿Á
ou-0,1/
LLe0,44-
1
4.1,9
(A„
�2 9 '3(q,
riA
f.( a4-1
-‘48004
„ti r-'1,
(
LuItle L't
d 143_07 L.
/0
"
qm,,.1
nvitt-i"
cuL-Lk ..a4/14../94
11,11.t_
-au 1
cux.v4 I
aro
4
o/,
1/4‘4-641kL-a.'
P
"LA (C-C<>1
ev
titdirre_.
k
AiNS1-1/1
ott
QÇt
u..4)
ki
tulf■—/L-owv-t---f
„vt) itch (/1 104-,s/Ke
LArt.4-
ct4 4
_
f
1444
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4223
Title
A name given to the resource
Acte inaugural Construmat'93 / Paraules
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Congressos
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Infraestructures
Finançament
Economia
Acció política
Construmat
Salons professionals
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-03-29
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/856/0000001557.pdf
ed3e004f1043a479650c0c85c5326e93
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a
18/04/2001 (3726487) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 11
Agenda política y social
PASQUAL MARAGALL
Estamos en una encrucijada.
Mucho se ha hecho en este país en los últimos veinte años y mucho queda por hacer.
Hay que hacer cosas distintas. Hay que cambiar mucho para que todo siga yendo
bien. Y no todo ha ido tan bien.
Ha ido bien Europa y ha ido bien España.
Europa se encamina hacia la unión de todos los territorios y de todos los pueblos que
componen su diversidad. Su diversidad, que es irrenunciable, ha sido también la
fuente de las tragedias del siglo XX. La obsesión que una mayoría de europeos
comparten hoy es, por consiguiente, la de suturar una a una las heridas históricas y
componer un mosaico compatible, eficiente y bello. No volver nunca más a la locura de
antaño.
Algunos europeos piensan incluso en una filosofía europea de gobernación compatible
con el interés general del mundo. (Narcís Serra ha escrito un interesantísimo trabajo
en esta línea: ver CIDOB, número 2.000). Abandonadas las veleidades y pasiones de
su juventud, Europa quiere paz para sí y moderación para todos. Paz y moderación
incluso en las relaciones con los reinos animal y vegetal; con la naturaleza, no sólo
con la historia.
Sin embargo, Europa ha encendido en el mundo entero en siglos recientes la pasión
por el crecimiento y por el artificio, por los artefactos y los procesos que nos ahorran
privaciones. Y ahora va a ser muy difícil evitar que otros continentes no cometan
nuestros antiguos errores ni caigan en nuestros pecados de juventud. Con el
agravante de que esos otros mundos no tienen, como nosotros les tuvimos a ellos,
mundos por descubrir y gentes por dominar.
De ahí viene parte de la inmensa amargura que todavía sumerge a los pueblos que
llamamos atrasados y que un día fueron superiores.
Pero Europa, si actúa sabiamente, y si navega con sensatez entre la gran potencia
norteamericana y el resto del mundo -con prudencia y con audacia, si no, nada-,
puede en el siglo XXI devolver al resto de las naciones una buena parte de lo que les
debe. Y cobrarse una parte de lo que le deben, que también lo hay; no tanto como
creíamos, pero algo.
España está, por fin, en Europa. Y tiene a Europa pasablemente admirada por sus
procesos internos de transición del Estado todopoderoso al federalismo, al pacto
(foedus) entre sociedad y Estado, entre unos pueblos y otros, entre valores clásicos y
modernidad.
Sólo el PP -hoy importante, mañana menos- se empeña en predicar que la España
emergente es un espejismo y que cualquier día su pluralidad estallará en un inmenso
caos, en un barullo descomunal.
El papel de Cataluña en todo este proceso ha sido positivo y básicamente confiado, a
pesar de una oficialidad tendente (lógicamente, si se quiere) a no fiarse de nadie ni de
64
�Articles de Pasqual Maragall a
nada. Pero el pasado y el futuro se están cobrando en España algunos rescates
difíciles de pagar.
El pasado nos ha dejado la prenda del terrorismo de algunos vascos y el sufrimiento
de los demás. Y el futuro, compuesto de una natalidad irrisoria, una juventud alérgica
al trabajo físico y una vejez eterna, nos está llevando a aceptar con la razón unas
inmigraciones que bastantes no comparten con el sentimiento.
Cataluña ha actuado dignamente en el primero de esos dos escenarios preocupantes
en el tablado español.
Hemos llorado con amargura, pero sin explosiones de odio, en Hipercor en 1987 y en
los ayuntamientos metropolitanos y en el paseo de Gracia los últimos días del siglo,
nuestra parte del rescate pagado con sangre. Y hemos acompañado siempre
(siempre) a nuestros conciudadanos vascos dolientes. No obstante, Cataluña hay una
cosa que todavía no ha hecho, si bien se apresta a hacer en un futuro inmediato:
compartir lealmente tareas en el puente de mando en el viaje hacia la España plural y
reconciliada consigo misma, la España ya dispuesta a saberse adulta,
autorresponsable e independiente de todo padrecito que quiera salvarla de peligros
que ya no la acechan.
Vamos a hacerlo dibujando (no sólo imaginando) una España vertebrada sobre líneas
transversales y diagonales razonables, no una España concebida como el conjunto de
puntos a una cierta distancia del centro, siendo éste el punto que la une al resto del
mundo. Algo de esto debe haber, pero no sólo esto. El mapa hidrológico nacional hay
que rehacerlo siguiendo la nueva cultura del agua, no la antigua. El mapa del AVE y
los aeropuertos es decisivo. Ésta es la España real, objetivamente existente en la foto
del satélite. Lo demás...
En el otro escenario, el de la inmigración, vamos a jugar fuerte la única carta posible:
la de una oferta de integración solvente, sin olvidar las políticas de cupos razonables
en la demanda de inmigración y de integración.
Aquella ciudad o Comunidad Autónoma que se desconozca a sí misma hasta el punto
de ignorar los barrios presuntamente problemáticos, es decir, aquellos barrios carentes
de capacidad de integración en forma de escuelas robustas, espacios públicos dignos,
etcétera, aquella comunidad que no esté haciendo todo lo posible por eliminar riesgos
y regenerar tejidos urbanos degradados, que son imanes para los inmigrantes sin
techo ni derechos, tendrá que declararse étnicamente insolvente y, por tanto,
inservible para representar dignamente al país y la sociedad en la obtención de la
fraternidad.
Porque de esos barrios nacerán guetos, y de esos guetos, la violencia. Estamos a
tiempo de evitarlo. A tiempo de evitar lo que en Francia y en Alemania ha costado 40
años superar.
Pasqual Maragall es presidente del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).
65
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1102
Title
A name given to the resource
Agenda política y social
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Model social
Europa
Espanya
Catalunya
Immigració
Economia
Societat
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-04-18
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1715/0000000972.pdf
7d0194039557425b38bf50f2a6775401
PDF Text
Text
público
Domingo, 23 de noviembre de 2008
www.publico.es
15
«América no es tanto una tradición que continuar como un futuro que realizar»
–Octavio Paz–
América / Europa
Asuntos&cuestiones
gran
Wyoming
Dominio público
pasqual
maragall
Cuando la
verdad divide
a los españoles
Ex presidente
Generalitat de Catalunya
P
or primera vez en años, en
muchos años, América y
Europa están a la par. A la
par en renta por cabeza y a
la par en casi todo. Es cierto que Europa tiene más igualdad. Es
decir: la disparidad de rentas es menor en Europa que en América. Los
americanos, para ser ricos, han tenido que echar mano de muchos pobres, por decirlo así –hace menos de
un siglo tenían aún esclavos, en su
mayoría negros–.
Pero digámoslo todo: de poner orden, o desorden, en el mundo, se ocupan los americanos. Quizás las dos cosas tengan que ver. Dicho de otro modo, los europeos tienen más idiomas,
más culturas, y Estados Unidos más armas. Los europeos, para ser en promedio ricos, no necesitan envilecer tanto
los salarios como los americanos. Aquí
hay más igualdad. Y, encima, hay más
diversidad. Aquí no hay un solo idioma, o dos. Aquí hay un montón, aunque verdad es que todos acabamos hablando inglés, el latín moderno que todo el mundo más o menos conoce, excepto algunos políticos cercanos.
Yo soy europeo hasta el tuétano, entre otras cosas por razones derivadas
de la diversidad de mis progenitores:
ingleses, catalanes, valencianos, andaluces... Pero también por vocación
propia y por formación. A los 17 años
ya corría por París. A los 24, al día de
casarme, me fui con Diana, mi esposa,
alumna del Liceo Francés, a vivir seis
meses en París. Volvimos acá, tuvimos
dos hijas y al poco nos fuimos a pasar
dos años en Nueva York.
Lo digo para poner en contexto mi
experiencia americana. Cada uno tiene la suya, si la tiene... y todos la tenemos, aunque sólo sea por las películas que nos hemos tragado.
Mi experiencia particular es la siguiente: en Nueva York estudiábamos en la New School, fundada por
los alemanes que habían huido del
nazismo, muchos de ellos, posiblemente, judíos: Heilbronner, Hymer,
etc. Marcuse y Shönberg, que, por
cierto, vivió en Barcelona hasta la llegada de Franco, pasaban frío en Nueva York y se fueron a California...
Bromas aparte, nosotros pasamos
mucho frío en invierno y bastante calor en verano, pero, en todo caso, después de unos inicios durillos, nos acabamos enamorando de la ciudad. Dicho sea en beneficio o perjuicio de la
ecuanimidad de los comentarios que
puedan leerme sobre América.
Habría que añadir que Norteamérica no es tan solo Nueva York, sino
que, en cierto sentido, Nueva York es
la antítesis de EEUU y de América en
general. Se trata de la única ciudad, o
casi, con densidades europeas.
Mi tesis doctoral, sobre los precios
del suelo, se basó en el contraste entre América y Europa en este senti-
E
patrick thomas
Todos tenemos nuestra
experiencia americana,
aunque sólo sea por
las películas que nos
hemos tragado
Europa y América
están condenadas a
entenderse, y parece que
en la era de Obama van
a poder reencontrarse
do: Europa es densa en habitantes
y estrecha en territorio, y América,
proporcionalmente, todo lo contrario. Los europeos iban a América, del
Norte y del Sur, en busca de metales
preciosos, pero lo que encontraron,
sobre todo, fue espacio.
“Going West” fue la consigna de los
europeos que cruzaban el charco con
la esperanza de encontrar espacio y
metales preciosos. Chaplin se apiñaba
junto a cientos de emigrantes británicos e irlandeses en el barco que le condujo a Nueva York, donde, en películas
como The Kid (El Niño), pintaba vívidamente las aventuras y desventuras
de esas gentes. América era, para ellos,
Eldorado. Como para los españoles lo
fue América Latina, donde, en efecto, los metales preciosos abundaban
más que en el Norte. Quizás por ello,
el Norte es hoy más rico. Porque había
que trabajar, espabilarse, inventar y
acertar para salir adelante. Los hispanos buscaban oro. Y encontraron resistencia y civilizaciones enormemente más complejas que las del norte. Los
españoles, en parte, fueron seducidos
por los indígenas, a quienes sin duda
maltrataron y en ocasiones exterminaron. Pero aprendieron mil cosas de
ellos. Y aprehendieron otras mil. La
Malinche, dicen, se las arregló para traducir el idioma nativo a Cortés, pero
Cortés se llevó a Europa el oro que enriqueció a España, primero, y que acababa después en manos de los piratas
ingleses. Isabel I ennoblecía inmediatamente a esos piratas: Francis Drake
llegó a ser Sir Francis gracias al oro que
pirateó a los españoles en el Golfo de
Vizcaya. Keynes –que ahora vuelve a
estar de moda– lo explicó muy clarito en un artículo titulado The Spanish
Booty. “Se es conquistador cuando no
se puede ser pirata” era la frase de moda en la Inglaterra isabelina.
Con todos estos antecedentes, se
entenderá que nos emocionara oír
a los gobernantes españoles tratando de obtener una silla en el G-20,
el grupo de los países más poderosos del mundo, no el G-7, que son los
que tradicionalmente han mandado:
¡el G-20! Menos mal que Sarkozy nos
ayudó. Aunque se comprende que
esas cumbres en las que, en el descanso, cuando se habla informalmente
(y por tanto en serio) entre líderes, de
tú a tú, el que no sabe un mínimo de
inglés lo pasa mal.
Volviendo al principio: Europa y
América están condenadas a entenderse, si bien, en reuniones como mí-
nimo a 6 o 7, con Rusia, China, Mercosur, etc.
España hará bien en tratar de hacer humildemente los deberes, empezar por abajo, sin arrogancia, olvidando un pasado imperial que no
encanta a nadie, trabando alianzas
serias, sin paternalismo, con los países iberoamericanos, escuchándoles
en vez de hacerles callar, aliándose
con sus figuras más respetadas, con
los sucesores de Allende, con los dirigentes de Uruguay, Brasil y Argentina, con el mundo cultural iberoamericano que tanto nos ha dado, de García Márquez a Vargas Llosa; rescatando y respetando la figura del Libertador venezolano, Simón Bolivar, que
tiene una efigie caminante en Barcelona, junto al mar. Si no por otra cosa, por la amabilidad y el cariño con
que estos países acogieron a nuestros
exilados cuando el franquismo los
alejó de España: cuando Jiménez de
Asúa, los Trias, los Pi Sunyer, Anselmo Carretero y los federalistas leoneses, y miles de gallegos, cuando Bergamín y Soria, Bosch Gimpera y tantos otros, llegaron, esta vez no conquistadores ni vencedores, sino vencidos, a las costas americanas.
Parece que América y Europa, en
la era de Obama, van a poder reencontrarse. Los 200.000 europeos
que aclamaron a Obama en Berlín
eran algo más que un presagio. Eran
el inicio de un re encuentro en el que
no podemos faltar.
participa en:
blogs.publico.es/dominiopublico
l empeño por condenar
al olvido lo que se desconoce es complejo. Se
trata, una vez más, de
ocultar la verdad, como hicieron
los próceres de la patria cuando
dictaron una ley de punto final
sobre la dictadura, amnistiando
a responsables de delitos inexistentes. Obviaron el detalle de especificar qué es lo que se amnistiaba. Los militares apuntaban
con las armas y era difícil hablar.
Ahora que aparecen evidencias de que miles de niños fueron secuestrados, robados a sus
padres y entregados a otras familias, surgen de nuevo voces,
en el Partido Popular, afirmando
que ese tema divide a los españoles y que, además, según Ana
Mato, no interesa a nadie, razón
por la que hay que enterrarlo.
Habrá que fijar en qué cuneta de
la Historia hacemos una fosa común para que nadie sepa nunca
la magnitud de los crímenes cometidos por aquellos patriotas a
los que hemos dedicado tantas
plazas, monumentos y fechas
conmemorativas.
No sé qué se han creído que
son estos señores diputados de
la oposición, pero, en ningún caso, el voto les concede el derecho
a decidir qué somos los demás y,
mucho menos, a pensar por nosotros. Bastante hemos tenido
con librarnos de la fe obligatoria, para que ahora nos impongan lo que nos interesa o no. A
mí sí me interesa señora, y mucho. Si el hecho de conocer la
verdad, lejos de llevarles a la reflexión, les hace recular hacia la
trinchera para apuntalar con la
censura crímenes contra la humanidad, lo que debemos hacer los defensores de la paz y la
libertad es ahondar en el conocimiento de los hechos para librarnos de esa sombra que planea
sobre nuestra joven democracia
y la intoxica con la ignominia de
la legitimación del crimen.
Dice usted, señora Mato, que
esto divide a los españoles. Sólo puede haber dos grupos. Los
que se indignan ante los crímenes, violaciones y secuestros de
niños, y los que no. No basta con
condenar a ETA, hay más criminales aborrecibles que denunciar, aunque sean de los nuestros. Un poco de dignidad y decencia, ya toca.
participa en:
blogs.publico.es/
asuntos&cuestiones
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
América / Europa
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Estats Units
Europa
Globalització
Economia
Model social
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1557
Source
A related resource from which the described resource is derived
Público
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-11-23
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/945/BoletinGabineteTecnico_1974_n32_AspectosEconomicos_PM.pdf
0d57320578117c8b5649fa9118ba10fd
PDF Text
Text
BOLETIN
DEL GABINETE
TECNICO
DE
PROGRAMACION
Nº 3 2 - Octubre , 1974
�SUMARIO
Págs .
Introducción . • . . . .
1
1
t~
Aspectos e~onómicos de una consolidación
administrativa en la Comarca de Barcelona Por Mario Gimenez, Pascual Maragall y Gabriel Lucena . • . . . • . . . . . . • .
2
Sistema Informativo Integrado para la Gestión
y la Planificación en el Ayuntamiento de Barcelona. - Un caso concreto. el tratamiento dela población. Por J. M. Canals, M. Forn
23
La . compensación entre precios del suelo y
presión fiscal en el área urbana de Barcelona.
Un esquema simple. Por Pascual Maragall
48
Las Propuestas Laboristas respecto al suelo
urbano. Por J. García-Durán . . • . • . .
61
El proceso de programación en el Ayuntamie!!
to de Nueva York. Por Pascual Maragall .
66
Vida Local de Londres. Por J. García Durán
73
\ .•
ERRATAS OBSERVADAS
En la pág. 15 Tabla 2, donde dice "Mieria" debe
decir "Minería"
21 a
Por error se salt6 la numeraci6n de la pá
la pág. 23. No falta ninguna página.
g.
�ASPECTOS ECONOMICOS DE UNA CONSOLIDACION ADMINIS
TRATIVA EN LA COMARCA DE BARCELONA.
( Ponencia presentada a la I Reunión General de
Servicios de Estudios. Madrid. Noviembre 1973)
Es tópica la poca eficacia de los arreglos institucio
nales existentes en la aglomeraci6n barcelonesa. Los costes de la fragmentación administrativa han sido analizados en ocasiones ( cf. 11 Estudio sobre recursos económicos para la actu~
ción urbanística y la prestación de servicios en la comarca de
Barcelona••. 1972 Comisión de Urbanisrn.o- Universidad Autóno..
ma) y con más frecuencia han sido simplemente citados entrelos elementos explicativos de los problemas del área.
La fragmentación de un área metropolitana en pe quefios municipios conlleva varios tipos de costes ( frente a
una serie de ventajas ). Las escalas de operación pueden ser
insuficientes para (1) aprovechar economías derivadas de la mayor dimensión, o (2) simplemente plantearse la producci6nde serví~ios públicos que se definen para un ámbito territorial
más amplio. Ejemplos del primer tipo de costes serían no sólo los casos típicos de la tecnología de los servicios públicos
{ abastecimientos de aguas, colectores o estudios ), sino tam bién la fuerte incidencia de los gastos de Administración general {Alcaldía, Secretaría, etc. ) en los presupuestos de muni_
cipios de reducida dimensión. Ejemplos del segundo tipo sonlos relacionados con la movilidad metropolitana, en los que
las subdivisiones administrativas de éste nada pueden decidirindividualmente { mientras que sí pueden por lo mismo, obstacu
lizar decisiones ajenas).
Hay razones para pensar que no es útil insistir dem~
siado en estos temas. Las econom{as de escala pueden no ser
significativas en una buena parte de los servicios públicos lo cales. Por otro lado, la difusión de efectos externos en la
producción de servicios públicos y los problemas de medición y
asignación que esa difusión plantea pueden no ser el obstáculo fundamental en la eclosión del área metropolitana, cuando lo determinante es la resistencia estatal a admitir que exista un ni
vel administrativo metrop~litano.
2
�Pero como en nuestro caso tal resistencia estatal
se argumenta a menudo en términos de la dificultad que plan tea aquella medici6n de efectos externos y la correlativa asignaci6n de responsabilidades y recursos (x) creemos que sí vale la pena empezar a estudiar estas cuestiones.
¿ Existe un "contínuo· urbano" barcelonés significativo? Lcuales han sido los efectos de la formaci6n de ese hip~
tético espacio integrado sobre las administraciones locales del
mismo? ¿ Permite la aglomeraci6n barcelonesa la formaci6n de administraciones locales de potencia fiscal aceptable o no divergente en exceso, mediante una mera manipulaci6n de lími
tes administrativos? ¿cuáles serán los efectos de la consolid~
ci6n de municipios sobre rendinliento de determinados ingresos fiscales 1
Estos son los temas que pretendemos ir aborda_E
do. Las notas que siguen exponen algunas exploraciones preliminares sobre los mismos:
l. l. Se analiza la correlaci6n de rangos de lasclasificaciones de municipios comarcales según (a) dimensi6n,medida en número de habitante s: y (b) gasto ordinario por habitante. Se obtiene de paso una tipología simple de esos municipios de acuerdo con sus desviaciones positivas o negativas.
l. 2. Se utilizan los datos del Departamento de
Geografía de la Universidad de Barcelona ( Revista de Geografía ) y la tesis inédita de Horacio Capel ( La Red Urbana Es pañola t~ 50 ) para derivar indicaciones sobre la especializa
ci6n de las ciudades comarcales.
2. l. Se aplica una sugerencia de W. Thompson ( Prefacio a la Ec. Urbana p. 34 7 ) al análisis de las divergen - cías de base fiscal entre subdivisiones comarcales con el fin de calibrar las posibilidades de consolidaci6n administrativa
con diferentes grados de agregaci6n.
x El desacuerdo entre las administraciones locales existentessería así el obstáculo argüido por el Estado para explicar
la
demora en la aceptaci6n .de los esquemas institucionales metropolitanos propuestos ya en 1965.
3
�2. 2. Un cálculo de los efectos de diversas hipÓtesis de consolidaciÓn sobre el rendimiento en nuestra área
del Fondo Nacional de Haciendas locales.
En fin, esta nota no toca muchos de los as pecto s estadí'st icos y econÓmicos del binomio fragmentaciÓnconsolidaciÓn que habrá que considerar.
Señalemos algunos
de ellos:
- El término "consolidaciÓn" es muy amplio.
Cubre aquí desde la formaciÓn de supermunicipios a partir
de los actuales o la consolidaciÓn en uno solo, hasta la for
maciÓn de dos niveles, uno municipal ( o super-municipal )
para determinados servicios y otro a escala de la aglomera
ciÓn en conjunto.
Falta pues en nuestras nota el punto
d~
vista sectorial, el Único que puede basar la administraciÓn
a dos niveles por el lado de gasto ( véase el citado "Estu dio sobre recursos econÓmicos ... ").
- Los instrumentos estadÍsticos que habrá que
utilizar ~ la hora de proponer una tipologÍa más completa
de los municipios de la zona no son desde luego tan
simples como la comparaciÓn de rangos (l. l.) y los Índices de
especializaciÓn (1, 2). Tenemos ya programas estándar de análisis factorial para ello en el Centfo ordenador munici pal.
Esta misma v{a se iniciÓ J y quedó truncada ) para la
revisiÓn del Plan Comarcal ( ver M. Sola Morales "Factó rializaciÓn de caracterÍsticas de un área metropolitana" Revista de GeografÍa 197 O, nÚm. 2 ) y está siendo aplicada
en el Departamento de Geografía de la Universidad de Bar ..
celona para el estudio de l a red urba na española.
- El análisis aquÍ se extiende solo a la co
marca, cuando deberÍa cubrir toda el Area Metropolitana.
Véase en la página ~una conjetura sobre los peligros de
e·sa limitaciÓn territorial.
- Hablamos aqu{ de los costes de la fragmen
taciÓn pero no de sus ventajas. El control de los munici-:=
pios por los propietarios de suelo ( y de los distritos por las 'ruerzas vivas" ) impide ver las posibilidades de esta s subdivisiones en un área metropolitana integrada.
4
�l. DELIMITACION ESTADISTICA
l. l. La tipologia de mume1p1os de la Comarca
obtenida mediante la comparaciÓn de los rangos de poblaciÓn
y gasto por habitante es muy clara ( Tabla 1, Figuras 1, 2) :
los municipios de mayor tamaño, excluido el central, se sitÚan junto a éste y presentan clasificaciones relativamente b~
jas en gastos municipales por habitante, menos acusadamente en el caso de Hospitalet y de forma más clara en el
de
Badalona, Santa Coloma y Cornell á.
Esta misma situaciÓn
se prolonga siguiendo el eje de accesibilidad Sud Oeste Sant
Boi, Viladecans y Sant Vicens, municipios proletarios de tamaño medio.
Este continuo urbano diferenciado ( centro
de
mayor dimensiÓn y con un sector pÚblico rico, municipios de
tamaño demográfico importante -y creciente- en direcciÓn
NE y SO con un sector pÚblico empobrecido ) presenta va rias caracteristicas relevantes a la hora de considerar la
consolidaciÓn de jurisdicciones: (a) es un producto, en parte,
de la iragmentaciÓn administrativa del continuo urbano, (b) no respeta la débil resistencia geográfica de los rios Llobregat y Besós, (e) ha trastocado en el curso de los Últimosvein
ticinco años la jerarquia urbana histÓrica del área ( centrode gran dimensiÓn, municipios de tamaño importante fuera
del radio de 18 Km. definido por la Comarca del 1953 )
y
(d) muestra una correlativa diferenciaciÓn ordinal hacia arriba de los municipios más alejados de segunda residencia
o
con funciones agricolas aún significativas ( Castelldefels, Papiol, Santa Coloma de Cervello, Sant Climent, Pallejá y Sant
Just ); el mismo mecanismo explica el carácter equilibrado
de los rangos de municipios semi-industriales ( como Gavá ,
Prat, Monteada y Esplugas ).
Si parece obvio que la aglomeraciÓn como
tal
tiene que hacerse cargo de la rehabilitaciÓn del tejido urbano
diferenciado hacia abajo ( y de cuya deterioraciÓn es responsable unitariamente, como tal aglomeraciÓn ) también resulta atractivo por su simplicidad el criterio de compensar tal
asunciÓn de responsabilidades con la consolidaciÓn simultá
nea de los municipios de algÚn modo benefiQiados por la dis
tribuciÓn de funciones en el espacio urbano.
Pues bien, tcD
consolidaciÓn compensada solo puede realizarse extendiendo
la consolidaciÓn administrativa hasta los confines de la co
5
�marca ( hasta Montgat y Tiana por el N. E. y Castelldefels
y ~apiol por el S. y SO ).
La principal objeciÓn a esta imagen de la ciudad extendiéndose en luna creciente en torno a la sierra de
Collcerola ( la cual si ha significado una resistencia fisica a
la expansiÓn deÍ casco urbano ) debe provenir en el terreno
de la delimitaciÓn estadistica, del hecho de que el indicador
"gastos por habitante•• no carece de ambigüedad.
Asi,
las
altas clasificaciones relativas por este renglÓn de munici
píos pequeños como Sant Climent, Santa Coloma de CervellÓ,
Pallejá e incluso Papiol pueden corresponder más a una elevaciÓn relativa de los costes indirectos ( AdministraciÓn general ) debida a la insuficiencia de dimensiÓn, que a un efec
tivo nivel de prestaciÓn de servicios relativamente satisfac~
rio.
La segunda objeciÓn, de carácter prospectivo,
está conectada con la presumible eliminaciÓn de la barrera
constituida por la cadena montañosa en términos de distan cia-tiemp,o en un futuro prÓximo.
Este punto guarda rela
ciÓn con la expansiÓn NO. ( Sant Cugat, Sandanyola ) sugerí
da por ia necesidad de espacio para infraestructuras pÚblic~.
As{ se dibujan tres alternativas de consolida ciÓn: 1) continuo urbano en luna creciente; 2) ( recogiendo las dos objeciones anteriores ) ejes SO y E -sin los peque ,
ños municipios semi-rurales en el curso del Llobregat -mas
Sant Cugat y Sardanyola; 3) toda la comarca.
La segunda alternativa difiere de la primera
en el sentido de sustituir los municipios del confin Oeste
( Santa Coloma de CervellÓ, Sant Climent, Pallejá, Papiol )
por el área de descentralizaciÓn terciaria prevista en el esquema director de 1965 ( Sant Cugat, Bellaterra, Sardanyo la ).
La ter:cera alternativa es quizás la menos objetable.
La comparaciÓn efectuada no da criterios estadisticos rotundos para una consolidaciÓn solo parcial de la co
marca.
Al contrario, coincide en confirmar la intuiciÓn de
que la comarca funciona como sub- sistema urbano unitario ,
precisamente por su diferenciaciÓn funcional interna ( lo que
no implica pronunciar se por una forma de consolidaciÓn u
otra ) .
6
�La idea inicial de este ejercicio era la de ve
rificar la h:iJpÓtesis de que existe una correlaciÓn de rangos
pos:i,tiva entre dimensiÓn y gasto municipal por habitante formulada habitualmente para sistemas nacionales de ciudades.
Más concretamente: la hipÓtesis a verificar es que la medi da de tal correlaciÓn aumenta al englobar en un:a sola unidad
la ciudad central y los municipios de su entorno inmediato -que sufren tal proximidad en forma de proletarizaciÓn priv~
da y pÚblica, y que por tanto están mal clasificadas en gastos municipales por habitante e n relaciÓn a su nÚmero de ha
bitantes.
AsÍ es, en efecto.
El coeficiente de correlaciÓn de rangos ( Spearman ) que es muy bajo en la comarca
tal como está definido actualmente (
= O, 122, véase tabla 1)
aumenta hasta O, 261 en la hipÓtesis 1 ( Barcelona, Hospita let, Badalona, Santa Coloma y Cornellá formando una sola unidad ) .
Este aumento medirÍa la deterioraciÓn del en
torno del municipio central si supusiéramos que la demandade servicios locales crece más que proporcionalmente con la
dimensiÓn demográfica.
l. 2. Los ejercicios sobre la estructura fun cional del sistema urbano barcelonés confirman la misma hipÓtesis desde otro punto de vi s ta.
El crecimiento 50 - 70 ha
subvertido la jerarquía urbana tradicional del área m e t ropo~
tana a impulsos del centro.
L o s ocho municipio s especi a lizados (x) - . en construcciÓn e n 196 0 ( Hospitalet , Bad a lona ,
Santa Coloma, Cornellá, Sant Boí, Gavá, Esplugas, Sant Cugat ) definen claramente el ánn ito comarcal del subsistema
en todas las direcciones en torno al centro (Tabla 2).
El aumento de los Índices de especializaciÓn
industrial del 50 al 60 en Hospitalet, Santa Coloma, Corne llá y Sant Boi y la apariciÓn de nuevos municipios urbanos
(x) Cuando se habla de "especializaciÓn''en este punto utili zamos
los Índices funcionales de la Tab la 2, definidos p o r H. C a p e l como "el producto de la desviaciÓn de la tasa de o c upa c i Ón e n
una rama respecto a la población activa urbana de l a ciuda d (e~
presada.s a1nbas en tantos por diez mil respecto a los t ota les na
cionales urbanos) por el porcentaje de ocupaciÓn en dicha rama
respecto a la poblaciÓn activa de la ciudad considerada".
7
�con especializaciÓn industrial positiva ( Gavá, Ekplugas Sant
Feliu, Molins, Sitges ) contrasta con el descenso de los {n
dic·es tanto en el centro tradicional dominante ( Barcelona,
con la adiciÓn en este caso de Badalona ) como en los centros tradicionales de segundo orden fuera de la comarca: Sa
badell, Tarrasa, etc. ( Tabla 2 ).
Por Último las tasas de poblaciÓn activa
de
las ciudades comarcales son sistemáticamente inferiores
a
las de las ciudades extra-comarcales, situándose por debajo
del 48 por lOO en 1950 y del 43 por 100 en 1960, mientras
que Matará, M a nresa, Igualada, Tarrasa, Sabadell y Granollers se sitÚan por encima de esas cotas ( Tabla 3 ) .
Esta homogeneidad dual pone de relieve que
nos hallamos ante un sistema urbano m.etropolitano, dentro
del cual el sub- sistema comarcal se comporta en este aspe~
to como un elemento singular ( cuya estructura interna, como vimos anteriormente en el análisis dimensiÓn-nivel
de
gasto municipal, es diferenciada ) .
Todo esto parece indicar que una consolida ciÓn comarcal fuerte ( quizás la Única v{a defendible ya ah~
ra ) podr{a conducir a su vez a una repeticiÓn del proceso
de integraciÓn- diferenciaciÓn del espacio urbano exterior al
nuevo centro con las mismas caracter{sticas de intensidad con que se ha producido hasta ahora en el sub- sistema co marcal en torno al centro tradicional.
El Area ser{a tan im
pq_!,tS.nte ante el proceso de suburbializaciÓn generado en to-;,:
no al nuevo centro ( la Comarca ) como hoy lo es la Co
marca frente a las consecuencias del desbordamiento de los
l{mites administrativos de la capital.
Pero esto es solo
una conjetura.
Todas l a s observaciones aquí' reunidas son
'1~ ""¡
provisionales.
La base estadí'stica utiliz a da, así' como~'métodos de análisis, son muy rudimentarios.
Falta informa ciÓn para 1970 .
No es que no exista informaciÓn Mtp~.!':iOI-'
más actualizada y métodos más sofisticados para tratarla.
Al contrario, todo ello est á disponible, pero se requiere
un
plazo algo más largo para convertirlo en un informe provi sional sobre el tema.
8
�2.
EFECTOS FISCALES
Los efectos fiscales de la consolidaciÓn
están aún poco estudiados.
Lo Único que brindamos aquí' es
una serie de reflexiones sobre el tema, algunas índicacio
nes de estudios posibles y el resultado de un primer ejercicio sobre el efecto de la consolidaciÓn en las aportaciones a
nuestra área del Fondo Nacional de Haciendas Locales.
2. l.
La utilidad del planteamiento de una consolidaciÓn metropolitana, o sub-metropolitana como en este caso, puede verse tanto por el lado de los gastos pÚblicos como por el lado de los ingresos.
El argumento de las eco nomí'as de escala y dimensiones mÍnimas de servicio tiene
que ver con el primer aspecto.
Pero incluso con subdivi
siones administrativas idÓneas desde el punto de vista tecno
lÓgico, la efectiva prestaciÓn de servicios pÚblicos puede ~o
ser factible al nivel deseado por falta de una distribuciÓn
correcta de la capacidad fiscal ( subdivisiones ricas y po
bres del área n1etropolitana, divorcio necesidades-recursos).
En Estados Unidos se tiende a considerar
que este es el problema que justifica mayormente la formaciÓn de Órganos n1etropolitanos, lo que se explica: 1) por
las reticencias que provoca allí' siempre el aumento de di
mensiÓn y la pérdida de proximidad en las relaciones administraciÓn-ciudadano,
2) por la intensa segregaciÓn espa
cial por niveles de renta ( centro pobre, suburbio rico ).
Una forrna de enfocar el problema es dividir
el área sucesivamente en subáreas cada vez más pequeñas y
observ a r cual es el máximo nÚmero de subáreas en que
la
zona puede dividir se ( o el tamaño mí'nimo de las mismas ) ,
sin que l a dispersiÓn de los indicadores de capacidad fiscal
vaya rnás allá de una cota predeterminada que se considera
critica (x) . Se trata de formar subáreas lo suficientemente
grandes y diversificadas interiormente como para que las
disparidades de r e nta queden englobadas en su interior y no
haya entone es disp a rida d de rentas medias entre subáreas.
Si la dispersiÓn es 1nuy alta y no hay continuidad en t re distritos ricos y pobres, la Única instancia capaz de realizar
en su interior las compensaciones precisas' será, en el caso
extremo, el Órgano metropolitano.
(x) Ver W. Thompson. op· cit.
9
�Este ejerc1c10 puede realizarse en nuestra
área con tres niveles de subdivisiÓn: municipios, comarcas,
área·; o bien con cuatro: municipios, agregaciÓn sub- comar cal de municipios, comarcas, área, Se puede introducir la
subdivisiÓn de Barcelona en distritos al mismo nivel de la di
visiÓn municipal del área, con lo que la distribuciÓn ganarí;:
en homogeneidad de tamaños.
El ejercicio nos dará una p!J.
mera indicaciÓn de fragmentaciÓn administrativa Óptima en el
área desde este punto de vista.
Lo mismo puede hacerse,
quizás más fácilmente en una primera fase, con los municipíos de la Comarca tan sÓlo agrupándolos convenientemente
en super-municipios.
•,
.1 . . · ~ - lt
./
jo este punto de vista se ha realizado
un
ensayo de COnSOli ~
iÓn a
niveles, procurando obtener para
cada unidad una po aci Ón de.~. 100-200. 000 hab. , 200-300. 000 '\tt-lt\\0
..
hab. y 300-450. 000.
El é._..rto nivel de consolida cion ( malla 5 ) corresponde a la divisiÓn Barcelona-Resto de la Co marca.
rr
'
Malla
1
2
3
4
5
( Véase Tablas 4
NÚm. de
subdivisiones
Recorrido de la
renta per capita
(renta máx.- ren
ta minl Miles __Ets
38
19
11
7
2
a~ para
DesviaciÓn
tÍpica de las
rentas per
ca__Eita
90
83
49
35
32
21' 7
23,6
16,6
12,5
22,6
definiciÓn de las mallas )
La mayor dificultad apareciÓ al intentar consolidar la parte oriental. La gran poblaciÓn y baja renta de los
distritos IX y X y los municipios de Santa Coloma y Badalona, hacÍa difÍcil encontrar áreas ricas contiguas a las pobres
que
permitiesen la "compensaciÓn". A la vista de la tabla de dispe!_
siones se observa que, dejando aparte el caso de dos subdivisio
nes (Barcelona-resto de comarca), la menor dispersiÓn co rresponde ~la mayor malla ( 7 subdivisiones de 300-450. 000 ha
bitantes ).
10
�Si el objetivo perseguido fuera la creaCiÓn de
unidades capaces de soportar un gasto por habitante y año de ·
4. 000. pesetas por ejemplo, con una presiÓn fiscal máxima hipotética del 8 por 1 00, la consolidaciÓn deberia crear subdivi
siones con una renta media de 50. 000 pesetas per cap ita (x)-:
Y en ese caso la consolidaciÓn con municipios colindantes al
central deberia extender se obviamente a los más pobres
de
renta ( o bien deberian formarse municipios de tamaño medio
agrupando distritos de Barcelona con aquellos municipios empobrecidos ). La hipÓtesis de consolidaciÓn seria entonces semejante a la delimitaciÓn estadistica que engloba a los grandes y medianos municipios de carácter proletario.
SegÚn los datos de 1968, los municipios a com
pensar desde este punto de vista son Badalona, Cornellá, Pa-: ·
llejá, Ripollet, Sant Boi, Sant Climent, Sant Vicens, Santa Co
loma de CervellÓ y Santd Coloma de Gramanet. Con este
fin
se han probado distintas mallas modificando algunas de las an
teriores para tratar de obtener la máxima capacidad fiscal. La malla critica resulta de una variaciÓn de la nÚmero 4 ( 7
subdivisiones) en la que la renta per cápita m(nirna es de. 49. 803
pesetas.
.Con la malla 3 ( 11 subdivisiones ), cualquier madi
ficaciÓn empeora la distribuciÓn de las rentas; en el mejor de
los casos salen dos subdivisiones por debajo de las 50. 000 pe
setas/habitante.
Algo parecido ocurre con la malla 2 ( 19 subdivisiones ) en la que, si bien es posible, alterando las
subdivisiones, mejorar los mí'nimos, éstos siguen por debajo
de las 50.000 pesetas ( 46.276 y 47. 827 ).
Para la malla 5 ( Barcelona-resto Comarca )
se obtiene una capacidad fiscal parecida a la de la malla 4.
La renta mí'nima ( comarca ) es de 49.600 pesetas y la máxi
ma ( Barcelona ) de 82.130.
Como se ve, debido a la gran dispersiÓn
de
rentas y la segregaciÓn espacial de las mismas que se da en
el área barcelonesa, sÓlo disminuyen las diferencias de rentas
interáreas, o sus capacidades fiscales, cuando se toman subdivisiones de gran tamaño (300-450. 000). Esto parece indicar
que no se está lejos del caso extremo antes citado, en el que
la Única distribuciÓn capaz de compensar todas las desigualda
des es la que abarque a toda la zona como una unidad.
(x) Datos 1967-68.
11
�2. 2. Veamos ahora el rendimiento de la apo__:
taciÓn del Fondo Nacional de Haciendas municipales en tres
hipÓtesis de consolidaciÓn.
En base a datos referentes al año 197 O, la
distribuciÓn efectiva del 87 por 100 de la dotaciÓn del Fondo
( 4.937.026.435 pesetas) para reparto general por nÚmerode habitantes y grupo fue la siguiente:
Grupos de muni<;j.
pi os (habitantes)
Pesetas
por grupo
NÚm. habitan Cuota pe setas
tes por grupo por habitante
Más de l. 000. 000
4.241.472
232,89
lOO. 001 - l. 000.000
5.093.245
193,86
5.632.638
175,30
5. 001 - 20.000
7.538.094
130, 98
Menos de 5. 000
7.810.697
126,41
20. 001 - 100.000
987.405.287
Fuente: Bolet{n Oficial del Estado,
10-7-1971.
Considerando tal supuesto, real por otra pal'te, la liquidaciÓn correspondiente a Barcelona y su comarca
se desglosa as{:
Barc e lona - c iudad .
406.251.606 ptas.
Comarc a 1953
174.362.555
11
580.614.161
11
Total
El total actual comarcal de 580 millones
( 1970 ) baja a 538 millones en la hipÓtesis I de consolida ciÓn ( Barcelona más los cuatro municipios de mayor tama ño ), 532 millones en la hipÓtesis II ( los mismos más Sant
Adriá, Esplugas, Sant Just, San Joan, Sant Feliu y Mongat )
y 514 en la hipÓtesis III ( consolidaciÓn de toda la comarca
en un solo municipio ).
Sie.ndo el capÚulo del Fondo destina
do a ciudades de más de un millÓn una partida limitada,
el
descenso de la aportaciÓn por habita nte ( especialmente para
los de Barcelona-municipio ) al aumentar la poblaciÓn que -
12
�que entra en el reparto (x) compensa con creces el ascenso de grupo de los habitantes correspondientes a los municipios
consolidados.
La pérdida, sin embargo, no es de una mag~
tud imposible de compensar por otras v(as (1 0-15 por 1 00); y
sobre todo, el efecto similar -y aún más acusado- que sepr~
ducir(a sobre las aportaciones a Madrid hace pensar que
el
mecanismo ser(a modificado.
2.3. Tanto este ejerc1c1o como el anterior,de
todos modos, no entran en el aspecto más interesante de los
efectos fiscales de la consolidaciÓn, es decir, el feed-back de la misma sobre la estructura y el nivel de la fiscalidad ~
cal consolidada ( si bien el primer ejercicio permite una
aproximaciÓn muy agregada a este efecto, suponiendo una pre
siÓn fiscal en alza, por ejemplo ) .
Este feed-back debe
considerarse en dos eta-
pas:
1) El efecto inmediato, en términos de ingresos
fiscales, de la extensiÓn de ingresos de régimen especial a la
parte consolidada de la Comarca.
2) La repercusiÓn de tal extensiÓn sobre las variables de base de la aglomeraciÓn ( localizaciÓn residencial
e industrial, valores del suelo, etc., ), as( como la repercu
siÓn de la extensiÓn de los estándares de servicio correspo~
dientes.
Este doble mecanismo puede analizarse por
medio de un modelo iterativo cuyo desarrollo nos proponemos
desde ahora.
(x) La cuota por habitante para el mumc1p10 central pasa de 232, 89
pesetas a 204, 41 en la hipÓtesis !, 200, 02 pesetas en la hipÓtesis II y 189, 51 pesetas en la hipÓtesis III.
13
�Tilhl:~
H.:t ngo
:tiln·~o
pohlnción
r.:to. /hílb.
vn:-1 (13)
1
2
.1
ona (JJ.\)
3
17
14
19
1
lb
5
21
16
lO
3
7
(G)
8
10
2
Ho:;;'i tilll·t (H)
2
b
6
!-lolins d Hcy (:-n~)
17
16
1
}::)ntc:~ci:r
(>í)
11
7
4
· }íont~:lt C·~)
22
20
2
l'vll cj<1 (:'LL)
2J
15
~
I';:J'iOl
25
4
21
7
6
1
14
lo
4
9
13
4
6
23
17
27
26
l
13
5
!)
15
2i
7
20
]4
6·
21
lT
6
18
27
9
Sta. Colo;na de C~rvelló (s.C.C. )26
19 '
7
St!l • ..:o~ o::H di! Gra:¡nn.:-t (SCG)
4
24
20
Sarda~ola (S)
16
9
7
Tiana (r)
24
11
13
Vi l<Ld~c:~ ·1~ (V)
12
25
13
l._tun ic Í)•ios
B:~ l'Cd
Hrt d:~J
~astellctcfcls
CornclJ~
(G)
E·splugas
Gav~
(es)
t'<!
U obrl!g:'lt (E)
(PAP)
(P)
Pl'<tt de Llohrc .~ilt
s.
A(lri:ín de lk~és (~) .~ll)
S. B:>uclilio (S.B.)
.S. CJir.icnt (SCl L)
~. Ct1¡:,a t d,el Val] és
(~; ..;v)
~~
feliu de Llobrcgnt (S.F)
s.
Ju:\n Jksri
(sJ'n
~).:-::,y,~rn
S. Ju::;tl.'
(S.JT)
S. Viccntd cleJs Horts (SV)
1\ =
.
1
(d'}
:
27
2.901
r-~...---------- ------ -----------------------------'
~.:::
o, J 22
.
t =
o, 61-t
------------------- ------- ----------------------------- --------l<'u,~n.t~: i~~;,1 • nt·il.;iÓ , l } :tl.~pi:t n pa¡·tir ele "!.a -~C0:1l.'IJÚa
IJ;IJ"CC1UP.1"
r,,,!IÍ!-.; j •:.11
.:h."' Frb,l!lÜ;;;·,o )' .). Co
14
Pública loe;¡] en la
C0:ot:t1'~:t rl.!
�MUNICIPIOS DE LA COMARCA :
RANGos DE POBLACION V GTO. 1 HABITANTE.
Figura 1
Rango Población
•
27. •
•
•
•
~
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
PAP
•
SCLL
..·!i/i!!,i!fif!!!//;!1/!~> •
s ce •
•
•
...
•
20 •
. •es
J
•
~1
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
JO
•
e
•
•
V
•
•
•
•
•
•
•
•
e sa
•
•
Ba
•
•
•
SCG
•
•
•
oo . ·"·""';'·. ·;··· • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •••
•
10
20
27
Rango
Gto. 1 Habitante
�::!1
tO
e..,
Q
... _..,. ,...~.+,
fifi:Ufft
::::::::: !!'
. ::::::::1
DELIMITACION ESTADISTICA:
CORRELACION RANGOS POBLACION 1 GTO. POR HAB.
A. Municipios d•sviación positiva
B. Municipios •quilibrados
C. Municipios d~viación n•gativa
¡·····
·· ··· ··¡
···· ······
~
•••
6
•
••
•
••
li/f/~ft\l
,....
.......
..............
..¡¡¡¡1
.... .
········
··
··· ···········
~
�INDICE FUNCIONAL POR SECTORES
1950 - 1960
Mieria
Industria
1950 1 1960
1950 1 1960
-2 , 30
-1, 31
-0,10
-o, 06
-1,75
- 1,06
-0,08
-0,08
Sabadell
Tarrasa
Manresa
Matará
-o, 06
-o, 09
-o, 04
-0, 12
-o, 08
-o, 11
-o, 06
70,56
66,68
27,88
27,82
62,92
51,76
26,52
21,95
Vilanova i G .
Igualada
Granollers
Santa Coloma
-0,06
-0,10
-O, 09
-o, 05
-0, 03
07
14 , 54
14,20
9,04
7. 19
Cornellá
Vi1afr.anca
Sant -Boi
Prat
E'Sp1ugas
San Feliu Llob.
Sitges
Molins de Rey
Fuente: H.
-
-o,
-0,02
-
-0,02
-0,01
-
-
-o, 02
-
Capel.
-
-o, 01
-o, 02
-0,01
Electricidad
Agua, Gas y
S. San.
1950
1950 1 1960
11960
3, 14
114,73 -113,41
83,20
164,09
- 14' 7 6 29,45
38,29
3 ,21
48, 14 -1,67
51,37
Madrid
Barcelona
Hospitalet
Badalona
-
ConstrucciÓn
Comercio
1950
1960
1
Transportes
1950
1
1960
Servicios
1950
1 1960
6,1 50
-O, 64
0,01
0,09
-2,47
-O, 56
0,64
0,42
9 , 77
36, 93
-1,90
-2,73
6,66
9,64
18,39-11,72
-2,97 -1,34
-2,54 -1,35
-1,80
0,49
- 1, 91
0,95
-1,29 -1,06
-O, 94 -O, 51
-o,
-O,
-o,
-o,
18
18
06
08
-0, 17
<'o, 15
-0,03
-2, 51
-2,52
-1,64
-1,26
-3,09
-2,67
-1,06
-1,02
-1, 31
-1,28
-0,71
-0,77
-1,64
-1, 30
-0,58
-0,64
-5, 19
-4,80
-3,67
-2,87
-5 ,
-4,
-2 ,
-2,
10,39
12, 18
9,25
11,44
-O, 44
-O, 51
-0,44
-o, 08
-0, 18
-0 , 44
-0, 16
-2,03
-0,44
-0, 04
-0, 04
o, 13
-o,03
-0,03
-0,03
0,10
-0,66
-0,49
-O, 02
-0,47
-0,67
-0,60
-0,37
-0,84
-0,46
-0,42
-0,35
-0,09
-0,36
-0, 32
-0,29
-1, 15
-1, 15
-1' 04
-
-1, 1 o
-1,41
-1,23
-0,84
7,28
0,65
2,75
6 , 39
12,40
0,47
5, 31
5,62
-o. 14
0,63
-O, 23 -0, 14
-o, 71 2.71
-o, 19 -0,09
0,21
-o, 01
o, 02
0,18
-o, o 1
-0,36
-0,92
-o, 30
-o, 28
-0,64
-0,74
-0,45
-O, 31
-0,20
-0,01
-0, 18
-0,08
-0,33
-0,08
-0,26
-0,03
-0,57
-0,56
-0,31
-0,55
-
4, 10
8,00
l, 82
5, 72
-0,28
-0,29
-0,20
-0,25
-
-
-
-
-
12 , 69
2 7. 02
2, 92
4,57
TABLA 2
1,25
o, 10
O, 11
- 0,03
-
-
-
-
Tesis Vol. II Departamento de GeografÍa U.
-
-0,01
.. o,ol
-0,01
-0,01
-o , 01
-o, 29
B.
-
-
-
8,46 -147,41-187 , 99
- 6,75 -62,80 -32,2 8
-0,98
-5, 13
-5, 8 1
- 1,32
-4, 35
4,0~
-0,
-0,
-0,
-0,
15
13
13
15
-
-
64
90
98
17
-O, 77
-o, 36
-o. 85
-o, 52
-o,
-O,
-O,
-o,
56
44
38
44
�Tabla 3
POBLACION TOTAL Y PORCENTAJE DE POBLACION ACTIVA
CIUDADES DE LA AGLOMERACION BARCELONESA
1950
Número
orden
1960
o/o
poblaci6n
activa
poblaci6n
total
Número
orden
o/o
poblaci6n
activa
poblaci6n
total
399
396
395
394
393
392
385
Matar6
Manresa
Igualada
Tarrasa
Sabadell
Granollers
Vilanova
57, 52
55,07
54, 55
54, 38
54,26
52,43
48, 69
31. 642
4 0.452
16.954
58.880
59.494
15.480
19.483
404
402
394
392
391
385
Igualada
Manresa
Matar6
Sabadell
Molins
Granollers
Tarrasa
50, 4 0
49, 76
47 ,99
47, 76
47, 61
47' 11
44, 60
19.886
52.216
41.128
105. 152
1 o. 191
20. 194
92.234
377
370
364
357
352
342
308
Badalona
dospitalet
Barcelona
Prat
Cornellá
S. Baudilio
S. Adrián
47, 17
46,06
77,54
44,80
44, 10
43, 02
41,02
61. 654
71. 580
l. 280. 179
10.401
11.478
10. 811
10 . 227
353
351
350
345
337
335
320
Hospitalet
Badalona
Barcelona
Vilanova
S. Baudilio
Prat
Cornellá
42, 55
42,41
42, 38
42, 01
41, 51
41, 41
40, 17
122.81 8
92.25 7
l. 557. 863
25. 669
19.968
14. 131
2 4 . 7 14
39,86
l. 618. 435
317 Madrid
40, 08
2.259.931
39, 36
39, 30
38,24
36, 82
36, 79
12. 793
32. 590
15. 725
10.941
96. 217
287 Madrid
297
296
270
221
220
Esp1ugas
Sta. Coloma
Gavá
Si tges
Badalona
Fuente: M. Cape! Tesis Vol II. Dpto. de Geografra U. B.
Nota: El número de orden se refiere a la clasificaci6n española de mumc1p10s de
más de 1 O. 000 habitantes según o/o de poblaci6n activa. El total de estos municipios eran de 402 en 1950 y de 421 en 1960.
16
�Tabla 4
Disparidad de capacidad fiscal en las subdivisiones de la Comarca
(Medida por la renta per e á pita 19 68)
Malla actual ( 30 subdivisiones)
Are a
Renta /habitante
Población
67.232
75. 604
118. 688
103.507
53.423
104. 831
7 5. 178
87. 616
63. 733
71. 252
127. 675
77. 448
9 6. 600
137.550
142. 051
113.421
93.234
99. 175
126.913
172.201
337.222
165. 310
101.231
230.231
47. 315
79. 707
46.996
54.408
47. 644
52.224
51. 063
54.946
56. 458
45. 775
43. 100
48.409
42. 576
57. 567
41. 959
37.849
52.266
55.011
61.721
67.456
40. 541
49.455
39. 860
61. 748
59.246
56.592
150. 143
11. 2 72
66. 323
22.893
2 3. 190
216.433
14. 568
19. 627
5. 01 o
3. 345
2.400
27. 828
15.948
24.466
39. 248
l. 746
17.219
15. 620
10. 663
8. 602
12. 358
l. 848
9. 162
14. 337
Dto. I
II
III
IV
V
VI
VII
VIII
IX
X
XI
XII
Badalona
Castelldefels
Cornellá
Esplugas
Gavá
Hospitalet
Molins de Rey
Monteada
Montgat
Pallejá
Papiol
Prat de Llobregat
Ripollet
S. Adrián del Bes6s
San Boi
San Climent
San Cugat
San Feliu de Llobregat
San Juan De spi
San Just
San Vicens dels Hors
Sta. Coloma de Cervell6
Sta. Coloma de Gramanet
Sardanyola
Tia na
Viladecans
17
2. 399
18. 9 34
�Tabla 5
Malla 2 ( 19 subdivisiones )
Are a
. Dto.
Dto .
Renta per cápita
Poblaci6n
67.232
75. 604
118.688
103.507
79.920
75. 178
96. 600
137. 550
142.051
113.421
192.499
126.913
87. 616
172.201
63. 733
63. 733
69. 615
127. 675
77.448
77.448
168.611
168.611
187.776
101.231
115.115
115.115
Badalona, Tiana, Montgat
47. 527
157.452
Sta. Co1oma, Monteada,
Ripollet, Sardanyola
44.478
141. 110
Hospitalet I (x)
Hospitalet II (x)
52.224
52.224
106.216
106.216
Cornell~.
Esplugues, Sant
Just, S. Juan Despr, Ripoll,
Pallej~. S. Vicens, Molins de
Rei, S. Feliu, Sta. Coloma de
Cervell6, S. Cugat
50. 911
175.599
Prat, S. Boi, S. Climent,
Viladecans, Gav~. Castell
defels
so.
122.218
Dto.
Dto.
Dto.
Dto.
I
II
III
IV
V-VI
VII
Dto. VIII
Dto.
Dto.
Dto.
Dto.
Dto.
Dto.
IX a (x)
IX b (x)
X~ S. Adri~
XI
XII a (x)
XII b (x)
196
(x) Se considera el área dividida en dos de igual poblaci6n y renta
per cápita.
18
�Tabla 6
Malla 3
11 subdivisiones
.... -
Are a
Renta per e á pita
Población
86.822
79.920
72. 830
52.224
210.021
192.409
292.291
216.443
Dtos. XI, Esplugues, Cornella
S. Boi, S. Climent, Viladecans,
Gava, Castelldefels
77.838
284. 837
Dtos. III, S. Just, S. Juan Despr
Papiol, Palleja, S. Vicens, M o
lins de Reí, S. Feliu, Sta. Colo
ma de Cervell6
97. 168
211.515
77.445
2 30. 231
Dto. IX
63.733
337.222
Dtos. X, S. AdrHt, Sta. Coloma
de Gramanet
46.876
278.938
Badalona, Tiana, Montgat,
Monteada
48. 08 3
193. 163
Dtos. I y IV
11
V y VI
11
II, VII, Prat
11
Hospitalet
Dto. XII
19
�Tabla 7
Disparidad de capacidad fiscal en las subdivisiones de la Comarca
(Medida por la renta per e á pita 19 68)
Malla propuesta ( 7 subdivisiones )
Are a
Renta per e á pita
Poblaci6n
77. 303
4 56. 872
Dtos. XI, Hospitalet, Prat,
San Boi, San Climent, Vi la
decans, Gava, Castelldefels
69.243
4 39. 882
Dtos. III, Cornella, Esplugues,
San Just, S. Juan Despr, Papiol,
Palleja, S. Vicens, M o lis de
Rei, S. Feliu, Sta. Coloma de
Cervell6, S. Cugat.
81. 192
317.950
X
79.965
375. 331
XII
81. 800
402.432
63.7 3 3
3 3 7.222
47.037
321. 028
Dtos. II,
V,
Dtos. I. IV,
Dtos.
Dts.
VIII,
VI,
VII
IX
S. Adriá, Sta. Coloma, Sar danyola, Ripollet, Monteada,
Badalona, Tiana, Montgat.
20
�TABLA
8
Malla 5 ( 2 subdivisiones
Renta per capita
PoblaciÓn
Barcelona
82.130
1.815.891
Resto comarca
49.600
835.644
Are a
A) Fuentes para las tablas 4 a 8: Gabinete técnico de Pro
gramaciÓn, Factores EconÓmicos, apéndice al Plan G~
neral de AcciÓn Municipal.
Muns, JoaquÍn. ''La Renta de Barcelona-ciudad y su zo
na de influencia: un intento de determinaciÓn'', en Banca Catalana, diciembre 1971.
En ambas publicaciones las cifras de pobla ciÓn son estimaciones para 1968 que pecan por exceso, para
Barcelona-ciudad, y por defecto, para el resto de la comarca. Sin embargo, aún disponiendo de los datos del censo
de
1970, se ha preferido manejar las cifras de los anteriores estudios sin modificarlos, por interesar más el plante ami ento teÓrico del ejercicio que sus resultados prácticos.
B) Las modific a ciones introducidas para obtener subdivi siones de renta per capita semejantes o superiores ~ las 50. 000 pesetas son:
Malla 2:
Se separa San Adrián del distrito X y se
une al grupo de Santa Coloma, Monteada, etc. con lo que la
renta de este grupo pasa de 44.478 a 46.276 ptas./habitante.
Malla 4: Santa Coloma de Gramanet se une al distrito
IX con lo que se obtiene dos nuevos grupos:
Dto. IX + Santa Colom.a
S. Adrián, Sardanyola, Ripollet, Monteada, Badalona, Ti~
na y Montgat
21
h
Renta per
ca pita
PoblaciÓn
58.652
428.684
49.883
229.860
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02.02. Gabinet tècnic de programació
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1965-1978
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Aspectos económicos de una consolidación administrativa en la Comarca de Barcelona
Subject
The topic of the resource
Comarques
Barcelona
Economia
Administració local
Description
An account of the resource
n. 32, octubre 1974, p. 2-21
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Giménez Yuste, Mario
Lucena, Gabriel
Source
A related resource from which the described resource is derived
Boletín del Gabinete Técnico de Programación
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1974
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Article
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona
Abstract
A summary of the resource.
Ponència presentada a la I Reunión General de Servicios de Estudios. Madrid. Noviembre 1973
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 796
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1163/19880609d_00297.pdf
3d0850bd1c1d39e728cbe4cd1d3a5894
PDF Text
Text
ATRACCIÓ Y PROJECCIÓ ECONOMICA DE BARCELONA
PASQUAL MARAGALL
Alcalde de Barcelona
Conferència-col.loqui en el Cercle d'Economia
9 de juny de 1988
�-2-
Moltes grácies, estimat President i amics, senyores i
senyors. Sóc jo qui estic agraït al Cercle d'Economia per haverme convidat a donar aquesta conferencia en aquest moment.
Agraïment que, d'altra banda, ve de lluny.
El Cercle d'Economia és, i va ser en un moment más difícil
que l'actual, una institució liberal i amb un sentit aperturista.
Va ser una veu discordant i una veu coratjosa, quan això tenia un
valor per a l'evolució del país tant en el camp polític com en el
camp economic. Hi recordo conferencies, aquí, al Cercle, que per
a nosaltres eren una esperança i eren una indicació i una
referencia a la qual ens podíem agafar per anar endavant.
I el país va anar endavant i, si s'ha de mirar enrera i
veure en que es va basar l'evolució, segurament algunes de les
paraules que van tenir més significació i valor es van dir
justament en aquesta sala.
Vuil recordar com Alcalde de la ciutat que el Cercle reuneix
una mostra significativa del qué és l'empresariat i el món
econòmic, i que ja comptava amb la ciutat, ja hi tenia fe, abans
del 17 d'octubre de 1986.
En aquesta tribuna, el meu antecessor i jo mateix hem tingut
l'oportunitat
d'expressar
les gran línies
de
l'actuació
�-3municipal, molt especialment des del punt de vista financer i
econòmic.
Avui m'extendré una m-ca més en el tema de la proTecció
exterior de la ciutat, tal i :om m'han demanat. Es una petició
que em satisfà perquè em confirma que els e$forços de la ciutat
en aquest terreny tenen un rssó i susciten un interès en els
nostres empresaris inquiets.
Es veritat que una certa relació amb l'exterior es va
produir amb la nominació olímpica. Però, també, tots vostès saben
que aquest fet va ser la conseauència d'una colla de voluntats,
de la presència de la ciutat al món.
De tot això els parlaré al Ilarg de la meva exposició, que
voldria que no fos excessivament llarga. Em donaria per satisfet
si els fes arribar tres o quatre idees ben clares sobre el que jo
crec que aquesta societat ha de ter a partir d'ara, vista la seva
situació, les seves condicions i el futur que hi ha al davant.
Vull expressar, també, que l'interès del Cercle contrasta
amb la forma i la manera com de vegades altres s'expressen o com
es van expressar determinats projectes expansionistes de la
ciutat, carregats de bona voluntat però que no van reeixir, els
anys 60, 70,... i que sense el contrapès d'un govern democràtic,
no podien tenir ni varen tenir efectivament cap credibilitat.
�-4-
Avui, està de moda, en part, el reivindicar com a bo tot el
que es va iniciar i que després va fracassar, els anys 60 o 70,
per bons que fossin en altres aspectes aquells anys. Vull deixar,
també, clara referència del treball i l'enfocament diferent que
es va fer des del Cercle, clarament democràtic des del principi i
orientat a buscar no només les obres necessàries pel futur de
Barcelona sinó també el context polític en el qual aquestes
tenien tot el seu sentit.
Y no és el mateix el que ara es fa que el que s'hagués pogut
fer en aquell moment. Ara, la qualitat dels projectes en surt
beneficiada.
Aixi, la democràcia a més de bona políticament també és
positiva en el sentit que dóna una qualitat de vida millor, uns
projectes més ben acceptats, més ben participats per la societat
i amb menys errors.
Barcelona en el mapa hi ha estat sempre. Hi ha una frase,
afortunada o no, que un dia es va dir, que el que pretenia és que
Barcelona estigués en el mapa. La veritat és que si ens ho mirem
amb una mica de serenitat, ja hi erem en el mapa, sempre hi hem
estat. Barcelona de temps enrera ha tingut sempre una tradició,
un públic. El que és possible és que el públic ara hagi crescut
una mica.
�-5Un públic en el mon de l'opinió sobre la ciutat, en el món
cultural, en el món esportiu. I en molts aspectes l'ha tingut i
molt fidel. Ha tingut una tradició de ciutat resistent, de ciutat
combativa i de ciutat industrial i industriosa, llibertària també
en el millor sentit, i una certa llegenda èpica. Hi ha
barcelonistes al Marroc, hi ha penyes barcelonistes a prop de
Mòdena, ... I no és només en l'esport, és també una certa
modernitat, un cert modernisme, una certa qualitat de vida. Això
sempre hi ha estat, i sempre hi ha hagut un públic per aquestes
virtuts que la nostra ciutat té. Ara allò cert és que Barcelona
pot estar al mapa d'una altra manera i d'això és del que els
volia parlar.
Ara hi pot ser com una ciutat, a més, moderna, atractiva i
amb ambicions fonamentades, amb unes ambicions de capitalitat.
Barcelona comença a ser vista com una ciutat capdavantera en
determinades funcions. Hem aconseguit la universalització del nóm
de Barcelona i això és el resultat d'un grapat de factors.
Anar pel món explicant la candidatura de Barcelona pels jocs
olímpics ens ha posat en contacte amb els centres d'informació i
de
creació
d'opinió a nivell internacional.
Els propis agermanaments entre ciutats, que sembla un tema
purament formal, també és una ajuda i comença a produir uns
certs resultats. I no només els agermanaments formals, aquells
�-6-
que es signen, que tenen un acte, com a Colònia, com a Corea, com
el de Boston,... A més d'aquests, n'hi ha de no signats i
d'informals que són també molt positius. Amb Milà és un
agermanament no signat, però enormement efectiu; Amsterdam n'és
un altre, i Rotterdam, presents cada dia en forma de contactes,
inclús de vegades amb col.laboracions concretes.
La nominació de Barcelona com a seu dels Jocs de 1992
converteix la ciutat en un centre d'atracció i, per tant,
d'interés econòmic i financer ideal. No dic, però, que sigui un
centre neuràlgic. Això, potser seria excessiu.
Un arquitecte molt important, Norman Foster, em deia
apassionadament que no és que ell hagi guanyat un concurs, és que
ell necessitava, desitjava, estava realment ansiós de poder
guanyar aquest concurs. Va ser el millor projecte, i, doncs, s'hi
va abocar per això. I és fàcil d'entendre. A un gran arquitecte
internacional avui li interessa poder dir que a Barcelona hi ha
una peça seva. I més avui que fa uns anys.
Aquesta és una realitat i una constatació. Jo crec que podem
dir, i hem de dir-ho, perquè sinó seria falsejar les coses, que
estem fent el que havíem de fer. Calia dotar la ciutat d'un
projecte de futur que fos mobilitzador d'energies i de recursos,
i això s'ha fet.
�-7Es va apostar pel projecte olímpic perquè ram veure que hi
havia més possibilitats d'èxit que no pas :.s tres vegades
anteriors i que, per tant, es podia apostar fort i bé. Es més, el
fet d'haver apostat tres vegades durant seixant_ anys va ser la
principal raó. I molt concretament a Los Angel u s l'any 1984.
Aquest va ser l'argument fonamental de la nostra presentació, i
jo diria que el més exitós, quan vàrem dir: fa seixanta anys que
estem a la cua.
L'any 1920 van tornar d'Anvers en Samitier i en Zamora,i els
esportistes d'aquí que hi havien anat a part1Jipar junt amb una
colla d'altres esportistes catalans, ho van demanar. Es va passar
per la "guixeta" la instància d'organitzar els Jocs del 24.
S'havia posat la primera pedra del que finalment l'any 86 seria
una realitat.
Es va apostar fort perquè es sabia que es pódia guanyar. I
crec que aquesta és una de les funcions de l'Administració
actual: el fet que la societat pugui disposar del marc de
condicions generals més favorables. De cap :le les maneres
substituir a la societat, peró sí donar la referencia del quadre
en el qual aquesta es pot desenvolupar millor, des del punt de
vista de les activitats productives, culturals, de lleure,
etc...
Aportem, doncs, La configuració d'un marc 9.specialment
favorable que és el que n'hem de dir les expectativas del 92.
�-8-
Sobre això en vàrem parlar molt, inclús abans de la nominació. Jo
feia servir una frase de Garcia Duran, que citant, en penso,
l'Arrow, economista i Premi Nobel, deia que les situacions de
crisi es produeixen perquè hi ha una polarització d'expectatives,
un pessimisme injustificat. Nosaltres vam actuar una mica al
principi amb la convicció de trencar aquesta uniformitat
pessimista. No només dient "som optimistes" sinó, a més, oferint
un projecte engrescador i d'expansió del nom de la ciutat.
Vam començar les obres abans de la nominació, justament per
això, i també perquè sabíem que era un bon argument per obtenirla, perquè a última hora la determinació de guanyar havia de ser
la nostra millor argumentació.
Donada aquesta situació, i trencada ja aquesta uniformitat
negativa, no només per això, sinó també per totes les raons que
tenen a veure amb el fet d'una determinada política econòmica del
Govern, un determinat moment econòmic d'Europa, vull dir que
nosaltres també d'alguna forma hi hem contribuït. Així, s'esdevé
que Catalunya es retroba a sí mateixa. El fet de tenir una
autonomia, un sentiment de pàtria que ja no es coartat per ningú,
ens dóna una certa confiança en el futur, en nosaltres mateixos.
Són una sèrie de factors que han configurat un canvi
d'expectatives, molt espectacular en aquesta ciutat.
Un cop establert aquest marc que tots hem contribuït a fer,
�-9en especial des de les Administracions Públiques, és l'hora de la
societat. Es l'hora dels empresaris, és l'hora que vostès entrin
a actuar, "entrin a matar", però per fer d'empresari, no per fer
de polític.
Una altra aportació significativa d'aquests darrers mesos ha
estat que hem passat d'una situació de lluita contra les
conseqüències de la crisi, l'atur, molt en particular, a una
lluita contra les causes de la manca de benestar social.
1 cap Administració, ni la municipal, pot, si vol lluitar
sistemàticament per alguna cosa, ignorar que l'arma més important
de què disposem com a instrument operatiu és el mercat. Els hi
posaré l'exemple més clar: Ciutat Vella. Com a Administració fins
ara, no vull dir que hem fracassat, perquè em semblaria que és
injust amb els esforços extraordinaris que s'han fet durant tots
aquests anys. Però sí que és cert que, en tot cas, no hem
avançat tant de pressa com els problemes han avançat, fins fa
molt poc. Nosaltres ens hem convençut al final que a Ciutat Vella
no s'aconseguiran les fites que volem, els objectius que es
volen, si només treballem amb el Butlletí Oficial de l'Estat, de
la Generalitat o amb la Gaseta Municipal; si només treballem
sobre la base de programes d'àrees o declaració d'àrees de
rehabilitació integrada, inclús amb uns beneficis en els crèdits
per rehabilitació, etc... si no procurem que tot això vagi
acompanyat d'un canvi d'expectatives.
�-10I el mercat? El mercat pot actuar de dues formes:
perversament o positivament. En casos com el de Ciutat Vella el
mercat actua d'una forma perversa. Hi ha informació sobre els
problemes, i aquesta en genera més de problemes. Aleshores, el
que succeeix és que la gent que encara dóna un to, i que per tant
sent com un sacrifici personal el mantenir-s'hi, marxa. Voten amb
els peus, com diuen els llibres d'economia urbana. S'en van i la
seva partida crea encara més buit perquè ha generat més
problemes; de manera que el mercat abandonat a ell mateix, en
aquest cas perversament, està creant encara un problema més gran
que el que hi ha.
Nosaltres no hem de substituir el mercat, hem de capgirar-lo
perquè actuï en un sentit positiu. I hem de fer unes grans
inversions, un gran gest, perquè de cop i volta el marc de vida
en aquest sector de la ciutat, de la Ciutat Vella, sigui tal que
les decisions individuals, aquelles que s'expressen a través del
mercat de béns i de serveis, siguin positives per al districte i
per tant per a la ciutat.
Una lluita sistemàtica contra les conseqüències de la crisi
inclou, i ha d'incloure, una certa incidència sobre el mercat, i
sobre l'accia, ajudada, però lliure del mercat, com a factor
positiu per redreçar aquesta ciutat.
Nosaltres, hem perdut una mica la vergonya i hem entrat a
actuar a partir de l'estiu de 1985, pas de l'equador del segon
�mandat. Aleshores, ens vam preguntar si podíem continuar sent
insensibles al fet que l'atur seguia pujant, si ens podíem quedar
atrinxerats amb la tranquilitat de la consciència de saber que
segons els manuals d'economia, del Masgrev per exemple,
l'Administració Local no té perquè ficar-se en temes d'atur o de
redistribució. I vam dir que no, que no ens podíem quedar aquí i
havíem de fer coses; algunes a Ciutat Vella i algunes altres en
el terreny de l'animació econòmica directa.
I així es va crear "Iniciatives ",
que com a idea va néixer
potser l'estiu de 1985, fent-la realitat, però, al cap d'un any.
Avui ha creat disset empreses, que després triomfaran o no,
fracassaran o no, aniran endavant o no, seran útils o no, però en
tot cas demostren que des de la ciutat ens vam dir que cal anar
endavant, i perdre una mica el respecte als dogmes en matèria de
què és el que pot fer o es pot deixar de fer en relació a la
lluita contra la situació econòmica desfavorable que patíem.
"Inïciatïves" el que fa és posar idees en el mercat i ajudar
a que aquestes idees hi siguin, després ens retirem. La nostra
idea és no ser-hi mai més de tres o quatre anys. De manera que en
retirar-nos ja compti amb socis, amb persones, amb grups i amb
informacions que fan que allò tingui una solvència econòmica.
En canvi, també vam decidir d'actuar en els marges del
mercat. Es a dir, allà on no és tan fàcil trobar les persones o
�-12els grups de solvència i amb prou informació, i el que s'ha fet
és crear aquesta solvència, crear aquesta informació. I això és
el que no es pot inventar. Jo sóc enormement escèptic sobre el
fet que això es pugui fabricar, igual que no es poden fabricar
carrers, si ho poguessin fer no hi hauria problemes de tràfic.
De manera que en el marge hi actuem amb gran escepticisme,
però amb gran voluntat. "Barcelona Activa" i l'Area de
Desenvolupament Econòmic i Social el que fan és això: aportar més
gent en nom del mercat. "Iniciatives" el que fa és agafar gent
que ja està en el mercat, ajudar-los a reeixir; agafar gent que
té idees sobre la ciutat, d'entre aquests molts ciutadans que hi
ha a Barcelona que pensen que tenen la gran idea. Nosaltres
l'ajudem ha tirar-la endavant. Això és "Iniciatives".
En canvi, "Barcelona Activa" és ben bé la gent que no s'ha
atrevit, que encara no ha entrat al mercat, que no ha començat.
Nosaltres els ajudem a aconseguir-ho. I això és la prova que
nosaltres hem tractat d'anar una mica més enllà del que hi ha.
Amb el Consorci de la Zona Franca vam fer el mateix. El
Consorci de la Zona Franca era un gestor, un grup industrial molt
important;
cada vegada menys Zona Franca i cada vegada més
Consorci; cada vegada més polígon industrial, de quasi un milió
vuit-cents mil metres quadrats, però, ple ja. No hi havia res més
a fer, excepte cobrir un forat de 7.000 milions de pessetes que
es va trobar i que es va sanejar amb l'ajuda del Ministeri
�-13-
d'Hisenda. Trobada la solució pel forat financer que hi havia i
un cop solucionat aquest problema, el que fem és volar. I amb en
Ramon Mas el Consorci de la Zona Franca ha volat. S'ha convertit
en l'agent de desenvolupament econòmic de l'àrea de Barcelona; té
representants a Nova York; té ja en el seu record i en el seu
arxiu uns viatges de planificació econòmica al Nord d'Itàlia
(Milà, Torí), a Suècia i als Estats Units (Xicago, Boston, Nova
York, Washington,...) i a Alemanya i a Holanda.
I han donat ja el seu resultat: hi ha empreses americanes
que vam trobar a Xicago el novembre de l'any 1986 que ja són
aquí, que han invertit; han comprat una empresa de pneumàtics,
s'han instal.lat, no a Barcelona, sinó a Balsareny perquè són
gent que el que prefereixen és estar a prop d'aquell business
district, això per descomptat. Però a més a més perquè volen la
tranquilitat i valoren el preu del terreny. Però Balsareny és
també regió econòmica de Barcelona. Aquest de la Zona Franca és
un exemple que els hi puc donar, i els en puc donar més.
El Parc Tecnològic del Valles n'és un altre. Es va fer amb
la convicció i la mania que teníem els qui proveníem de la
Universitat que el millor que es pot fer en aquesta vida és
conjuminar universitat-empresa i ciutat. En aquesta combinació,
en aquest triangle està la base de l'èxit. Ha costat molt de ferlo, en molts sentits: ecònomic, tècnic, de definició de quin
tipus d'empreses hi havien d'anar, polític, de si això estava
�-14permès o no estava permès,... A la fí s'ha trobat la manera,
pràcticament ja existeix, i un dia d'aquest s'inaugurarà. El Parc
Tecnològic del Vallès en el 50 o 60 està venut i de vegades el
que passa és que empreses que hi van, via Consorci de la Zona
Franca, com que ho troben car s'en van a Balsareny. El que vull
dir és que també serveix d'encaminador d'inversions vers la
Catalunya interior.
I podriem parlar de Mercabarna, de quan abans preguntava als
seus directius per què no competiem amb Perpinyà, i em deien que
allà és on s'envasa, es reben, es recicla tota la collita o bona
part de la fruita i verdura que es produeix aquí, a València o a
Almeria. Ara ja, per fi, i per primera vegada, em contesten que
abans no ho podíem fer perquè Mercabarna no era encara un mercat
d'origen a Europa, però que ara ho està començant a ser.
Mercabarna ara és dues coses alhora: és el mercat de Barcelonaciutat, on hi van a comprar els detallistes dels quaranta mercats
municipals, tots amb la seva petita parada, sense cambres de
conservació, sense magatzems, i que per tant han d'anar a comprar
i vendre; i, al mateix temps, és on hi arriben flors d'Almeria í
vénen compradors d'Almeria i per descomptat de Girona
j
Tarragona. De manera que Mercabarna comença a ser, comença a
tenir aquesta talla mínima que permet pensar en una incidència en
el mercat europeu, i tot just comença a ser-ho. En tot cas, i a
diferents nivells, vegin que s'està fent el que crec que s'havia
d'intentar fer.
�-15-
Però hi ha gent que no ho ha entès així. Hi ha gent que ha
entès que l'Administració no hi hauria d'entrar en aquestes
coses, que havia de deixar més espontaneïtat, però la realitat
demostrarà, i està demostrant, que s'havia de fer.
Vostès em preguntaran, doncs, a hores d'ara quina és la
importància del sistema econòmic municipal. Quants diners belluga
i què representa per habitant o què representa sobre l'economia
local? El sistema municipal no es refereix al pressupost de
l'Ajuntament, que són cent i escaig mil milions i 20.000 milions
més si afegim els crèdits que demanem per a invertir. Si a això
hi afegim tota l'activitat de les empreses municipals, tenim el
sistema municipal:
transports,
Iniciatives,... Així,
pompes fúnebres, el sector
pressupost consolidat del holding són
uns dos-cents deu mil milions. Es a dir, unes 122.000 pessetes
per habitant y any. Això representarà un 13 % del producte
interior brut si és que es pot parlar en aquests termes a l'hora
de parlar de la ciutat.
El 8 ; 6 % del pressupost i el 4,6 per les inversions
incloses a les empreses i també en els Jocs Olímpics. Es evident
que, entre el 1980 i el 1988, del 20 al 21 % del pressupost s'ha
invertit; molt per damunt de les proporcions que es troben en
altres administracions públiques.
I aquesta activitat inversora ha estat potser una activitat
de suplència. Una actuació de suplència en el mateix sentit que
�-16-
ho és el fet que l'Ajuntament estigui fent serveis que, arreu del
món i arreu d'Espanya, fa normalment l'Estat o les Comunitats
Autònomes tan aviat com s'els hi han transferit: temes culturals,
museus, institucions de recerca, ensenyament o sanitat.
De la mateixa manera que en moments molt concrets de la
nostra història moderna, l'Ajuntament va creure que havia
d'assumir uns serveis de suplència per a mantenir i promoure el
caràcter de capitalitat de Barcelona, en el període més recent
hem cregut que les mancances de la ciutat només es podien
començar a resoldre si es feia un esforç extraordinari. I l'hem
fet encara que aquest tipus d'actuació corresponia en molts casos
al que s'espera d'una administració de caràcter superior. I
l'hem fet perquè som conscients del valor del temps, de la
importància d'haver-ho fet en el moment oportú.
El resultat obtingut, segons diversos indicadors, crec que
ens dóna la raó. Tot això, i que quedi clar, ha portat que el
servei del deute de l'Ajuntament, el deute per habitant, inclús
el deute en valor absolut de la ciutat de Barcelona sigui més
gran que el de la ciutat de Madrid, on és l'Estat o potser la
Comunitat Autònoma, qui fa moltes de les coses que aquí fa el
municipi. Això ho hem de saber, com també que les comparacions
amb Madrid es fan en unes magnituds que no són exactes.
Es lògic que la pressió fiscal i també la capacitat de
�-17finançament es refereixi, sobretot, a la capacitat d'impuls que
té la zona més central i més rica, més central de l'àrea en el
seu conjunt, es digui municipi o es digui àrea metropolitana.
Però en tot cas, que quedi clar que l'esforç que hem fet l'estem
pagant i el pagarem, i és un deute relativament elevat.
La ciutat, amb tot el que té al davant, ha de continuar fent
aquest esforç. D'això n'estic plenament convençut. En Pere Duran
Farell, en un discurs extraordinari, magnífic, a l'Ajuntament de
Barcelona, ho deia i ho calificava de "bogeria responsable". Ara
bé, he de dir que això s'ha de fer, però s'ha de fer amb
consciència í de manera vigilant. Es a dir, fem-ho sempre sabent
el que estem fent. En Pere Duran és evident que en aquell moment
estava impulsat pel mateix entusiasme que enz i m pulsa a molts
quan pensem i actuem en els projectes de la ciutat i, inclús,
encara que puguin no estar massa de moda en aquest moment.
I és aquest entusiasme una mica el pre- requisit per començar
a discutir les possibilitats d'aquesta ciutat.
�-18-
LA INVERSIó OLíMPICA
Resum despeses
Directe Olimpic Parcial no estrictament
olímpic
Total
24.724
79.975
104.699
Generalitat 8.697
46.762
55.459
5.061
1.938
6.999
Estat
Diputació
Aj.( -Barna) 2.210
Aj. BCN
39.824
51.502
91.326
COOB
97.021
200
97.221
Privats
51.318
31.230
82.548
228.855
211.607
440.462
Es el que estem fent. Aquest és un resum del que jo en dic
el llençol olímpic. Es el paper que jo vaig portar al President
del Govern el més de març i li vaig explicar tot el que s'està
fent a Barcelona.
Aquí es parla d'una inversió total de 440.000 milions de
pessetes. I aquí hi ha una colla d'agents inversors que són
l'Estat, la Generalitat, la Diputació, l'Ajuntament, el COOB i
els privats.
L'Estat inverteix uns 104.000 milions. La Generalitat està
�-19previst que n'inverteixi uns 5.000, la Diputació uns 7.000,
l'Ajuntament uns 91.000, el COOB 97.000 i el sector privat,
especialment en la Vila Olímpica, però també en algunes altres
inversions, uns 82.000 milions. L això, que suma 440.000 milions,
no inclou el Túnel de Vallvidrera, que són uns 12.000 milions;
l'aeroport, que són 18.000 milions - ja el donavem per
descomptat en el moment en què es va fer aquest llençol; el port,
que vol invertir 30.000 milions, sobretot privats; el TGV;
l'autopista Mataró-Malgrat,
tot i que és
una
autopista
parcialment olímpica. I els diré perquè.
Aquest llistat d'inversions directament i indirectament
olímpiques no compta amb l'autovia de Mataró-Malgrat, però
aquesta és una autovia indirectament olímpica perquè nosaltres
comptem que vindran a Barcelona unes 400.000 persones l'any 1992.
Catalunya, que és una regió turística europea per excel.lència
amb una regió que enmarcaríem a l'entorn d'un radi de 90 minuts
de Barcelona-ciutat, noranta minuts de cotxe, tindria uns 75.000
llocs per hostejar els forasters, comptant campings, pensions,
apartaments i hotels.
I el Túnel d'Horta s'haurà de fer algun dia perquè és un
lligam tan absolutament natural i lògic entre l'eix que ara s'ha
creat del port olímpic, de la Vila Olímpica, de Carles I amb
Marina, Sagrada Família, Túnel de la Rovira i sortida al
velòdrom. Només cal foradar el velòdrom per sortir a la Flor de
Maig, de la Diputació. A l'altra banda hi ha el Parc Tecnològic
�-20-
del Vallès, i a 200 metres Bellaterra. De manera que aquest serà
l'eix tecnològic de Barcelona; sobretot, si el parc biomèdic que
es pensa pel costat de la vila olímpica es fa. Es una inversió
que els nostres fills veuran.
Aquí si que hi ha els cinturons, hi ha el metro, inclús el
metro olímpic, el de la Zona Franca, el de Montjuïc; hi ha
l'Auditori, hi ha el Teatre Nacional. Hi ha aquest AuditoriTeatre Nacional que serà fantàstic al costat de la plaça de les
Glòries, amb en Ricard Bofill i en Rafael Monneo que s'han posat
d'acord; dos arquitectes genials que es posen d'acord per fer una
urbanització junts. 1 hi ha el Palau Nacional de Montjuïc que
l'Aulenti, una autora genial de la Gare d'Orsay, està dibuixant
per a nosaltres. Hi ha la Casa de la Caritat, que és la nostra
sorpresa d'aquesta ciutat, un espai obert tant gran com la plaça
Sant Marc de Venècia, dintre del Raval i amb el seu pati Maning
que ja funciona, que ja existeix, un gran pulmó dintre del que és
Barcelona.
El Centre Narcís Monturiol, centre de cultura al nord de la
ciutat, en els barris obrers de la ciutat perquè no pot ser que
tot ho fem a Montjuïc o a Ciutat Vella. Hem d'anar als barris i
allà a més de plantar-hi símbols, com és la República de
Viladomat - que estava sobre "el llapis" fins l'any 39 i ara la
posarem a la plaça Llucmajor, que és la plaça gran dels obrers de
Barcelona
hi ha d'haver també la realitat d'uns serveis
�-21culturals. Hem de fer el nostre "Pompidou" dels treballadors.
Es té en compte també el Parc Biomèdic, que és al costat de
l'Hospital del Mar i la Vila Olímpica. En fí, totes les
inversions que s'han de fer en les quatre àrees olímpiques: Poble
Nou, Montjuïc, Vall d'Hebró-Velòdrom i la Diagonal. Totes
aquestes inversions hi són, això és el que hem de fer, això és el
que hem de finançar.
Ara el que els volia dir és que tot això hauria de comptar
amb un element nou, i hauria de ser una reflexió estratègica que
potser fins ara no hem fet. La ciutat ha tingut unes intuicions,
uns sentiments en el sentit que s'havia d'anar per aquí i es
feia, que hi havia cartes guanyadores i s'hi apostava. Però, és
evident que ha arribat el moment en què ens hem de plantejar, i
d'una forma molt seriosa, una estratègia participada de futur,
que sigui coneguda i que identifiqui què és el que hem de fer i
quins són els sectors que realment valen la pena i quins són
aquells que potser no.
Aquesta idea de pla estratègic, de cara a l'any 2000, és
l'instrument per donar continuïtat i amplitud a l'impuls econòmic
que ara té la ciutat, un impuls que ha estat generat bàsicament
per la iniciativa privada, que ha remuntat crisi, i per
l'activitat pública que ha actuat com a conductora d'aquest marc
de referències i com a complementària.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4069
Title
A name given to the resource
Atracció i projecció econòmica de Barcelona / Conferència
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Inicitives SA, Barcelona Activa, Area per al Desenvolupament Econòmic i Social, Prac Tecnològic del Vallès, Mercabarna, Barcelona Tecnologia. Túnel d´Horta, Cinturons. Poble Nou, Montjuic, Vall d´Hebron, Diagonal. Universitat - Empresa - Ciutat.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cercle d'Economia
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Economia
Indústria
Relacions Internacionals
Barcelona
Acció política
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-06-09
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències