2
10
160
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2737/19950110_EstatCiutat1994.pdf
913e37f7a06d4069d2fcb5cbcb388454
PDF Text
Text
Conferencia de l'Excm. Sr.
Alcalde Pasqual Maragall
"BALAN~ DEL' ANY 1994.
L'ESTAT DE LA CIUTAT"
�Benvolguts amics, benvolgudes amigues.
La meva compareixenc;a d'enguany, que és la que fa
dotze, té per a mi un valor especial. El té perque ja fa
dotze anys que sóc alcalde d'aquesta ciutat, i aixo personalment significa molt, pero té un valor també -i sobretot- perque en aquests dotze anys hem viscut una
transformació de la ciutat d'un abast difícilment exagerable i, finalment, perque aquesta és la compareixenc;a
previa a les eleccions municipals que viurem d'aquí a
pocs mesos i que tindran, no ens enganyem, una gran
transcendencia. ·
En les eleccions que s' acosten ens hi juguem molt,
més enlla de la il ·lusió amb que jo personalment i el
meu equip afrontem la nova etapa que s' obre per a
Barcelona. Una il·lusió que neix de !'experiencia, del
coneixement directe del territori, de tot allo que hem fet
i de tot allo que volem fer, que és molt, per Barcelona.
13
�En aquestes eleccions ens hi juguem d' entrada
!'existencia d'un model que ha permes de fer de
Barcelona una ciutat més oberta, més atractiva (a la gent i
a la inversió), més solidaria, més habitable, amb més qualitat de vida -amb més qualitat en general-, perque
aquesta paraula és aplicable a diferents camps. Hi ha
plans de qualitat de tot: d'empreses i, per que no?, de ciutats també. ¿Per que no hi pot haver un pla de qualitat de
ciutats que demostri que la ciutat esta servint bé els seus
ciutadans? Aixo és el que volem en aquesta nova etapa.
I ens hi juguem també, dins del panorama polític
catafa, la possibilitat que continuiY existint una confrontació civilitzada i dialogant -una confrontació que no ha
de ser vista com un factor negatiu, sinó com una expressió de la divergencia que neix de la pluralitat d'opcions i
d'interessos que conviuen a la nostra societat, i concretament a la nostra ciutat. El pluralisme és un bé massa
preuat, que no s' aconsegueix un dia i per a sempre, sinó
que cal refon~:ar a cada moment. 1 en la política catalana,
la tendencia al monopoli -ideolbgic, informatiu, empresarial- és una temptació massa forta que cal combatre.
En segon lloc, faré un repas breu, quasi telegrafie, a
les realitzacions d'aquest any -el que fóra propiament
un balan9 del 1994-, que ha estat l'any de la superació
de les difi<(llltats i de la confirmació que la nostra aposta,
l' aposta del "model Barcelona", era bona: hem resistit
millor la recessió i estem en una millor situació de partida per beneficiar-nos de la reactivació economica.
Després els donaré algunes dades que avalen aquesta
afirmació, que no és en absolut gratuita o improvisada.
En tercer lloc, em proposo de parlar-los deis projectes
de futur, deis projectes que han de confirmar Barcelona
com una gran metropoli europea i mediterrania -aquesta
dimensió, la mediterrania, tindra un relleu ben especial
aquest any 1995-, com la capital d'una euroregió de 15
milions d'habitants, i com la porta sud de la Unió
Europea, que acabem d' ampliar a quinze socis.
1 finalment no vull cloure la meva intervenció d' aquest
vespre sense fer una al-lusió al moment polític actual.
l. El "model Barcelona"
És per tot aixo que la meva conferencia-balarn;
d'enguany tindra un caire diferent a !'habitual.Emproposo, si vostes tenen la paciencia d'escoltar-me, dividir
la meva exposició d' aquest vespre en tres blocs d'una
extensió diversa: en primer lloc, i en una mena de balan9
a l'engros d'aquests dotze anys de mandat, faré referencia a allo que he anomenat el "model Barcelona", i que
és !'aposta per fer ciutat, per dirigir o, almenys, per liderar el procés de transformació d' aquesta ciutat en un
sentit determinat, urbanísticament reparador i socialment i territorialment reequilibrador.
Aquest salt endavant no ha estat fruit de la casualitat.
No som en el punt que som per atzar. L'aposta feta en
14
15
En els últims anys, efectivament, la ciutat ha fet un
salt qualitatiu. De la ciutat "olímpica i metropolitana"
que demanavem el 1982, hem passat a una Barcelona
que, un cop suprimides les fronteres intercomunitaries,
és centre d'una euroregió de 15 milions d'habitants, i que
té posada l'aspiració a configurar-se com la porta sud
d'Europa i comuna de les capitals culturals europees.
�els últims quinze anys -fruit de la idea de ciutat bastida
perla generació de professionals i treballadors antifranquistes que va desembarcar al' Ajuntament el 1979- és
el que ens permet ara trobar-nos en una bona situació
de partida.
Basicament, en el fons del "model Barcelona" hi ha
l' aposta per la ciutat europea, és a dir, per la ciutat que
no segrega, en que conviuen diversos usos
(Barcelona és encara una ciutat industrial, tot i el predomini del sector de serveis) i en que no es constitueixen
barreres infranquejables que separin els barris benestants de la miseria, com passa als Estats Units. "Hell is
an American city", titulava fa un temps, amb la seva
contundencia habitual, el setmanari The Economist, i
recordo que alguna vegada he comentat públicament que
el pitjor d'aquesta afirmació és que no diu que una ciutat
americana és l'infern sinó que l'infern és una ciutat
americana. Nosaltres hem fugit d'aquest model.
La nostra estrategia -que no ha estat una estrategia
intervencionista pero sí una estrategia de lideratge i de
complicitat- ha estat clara, i ha estat guanyadora. Hem
rehabilitat els barris periferics, fent-los part de la ciutat,
dignificant-los i convertint-los ells mateixos en centres
urbans. Hem tancat així part de les ferides que el franquisme va inferir en aquesta ciutat, amb el seu creixement descontrolat i especulatiu, alie -o, més ben dit,
contrari a les necessitats de la gent.
Hem fet créixer la ciutat de forma ordenada i cap a on
volíem, cap a on hem interpretat que la ciutat volia. Hem
compensat l'expansió "espontania" cap a ponent amb un
reequilibri cap a llevant. Hem tornat a convertir la pla9a
16
de les GIOries -on Cerda havia situat el centre de la nova
ciutat, de la ciutat metropolitana- en un deis focus d'una
ciutat que ja no té un únic centre. Els projectes impulsats per la iniciativa privada han trobat un sector públic
atent a corregir els desequilibris i a orientar el creixement economic de manera que la ciutat es transformés
de la manera més equilibrada i sostenible possible,
reduint les desigualtats socials, evitant especialitzacions
empobridores de l'espai urba i del teixit social. Hem fet
una gran transformació urbana, i aixo cal dir-ho ben alt,
sense perdua de cohesió, sense accentuar les desigualtats
socials i territorials, mentre la renda familiar disponible
no ha fet més que créixer per damunt de la mitjana catalana i espanyola.
Hem frenat una excessiva terciarització de l' Eixample,
amb l'operació que va dissenyar Joan Busquets, amb
la seva ordenan9a de l'any 1988, en que ja millorava,
jo cree que d'una manera molt precisa, la situació:
possibilitava la recuperació d' espais interiors de
man9ana de l'Eixample, mantenía l' estructura de les
fa9anes, obligava a una certa continencia en les transformacions, en els canvis que s'hi poguessin fer. Jo
cree que aquesta nova regulació va incidir-hi d'una
forma molt positiva.
Com a ordenan9a, cree que des de Rius i Taulet és
probablement la més innovadora, la més positiva, ja que
moltes d'elles, com la d' Aiguader, van haver de consagrar !'existencia d'una realitat que superava l'ordenan9a
anterior. L' ordenan9a d' Aiguader ha de consagrar
l' existencia d' atics, no perque la permeti de nou, sinó
perque ja hieren. El que va fer, per tant, va ser legalitzar
una situació. Després es van succeir una colla d'altres,
17
�que es poden veure en aque ta exposició que Albert
Serratosa ha muntat a la Universitat Pompeu Fabra, que
esta molt bé, pero en la qual pot er no s' insisteix prou
en el fet que les ordenances darreres han canviat molt i
molt les expectatives de futur de 1'Eixample -i és cert
que no se 1 podía demanar] última ordenam;a, ja que
gairebé és posterior al exposició o simultania.
Hem reactivat, amb la complicitat del sector privat, la
vida al cor de la ciutat impedint que s h.i enquistin le
ille de oledat i pobresa, i aixo es diu molt de pressa
pero al darrera hi ha una feina molt importa:nt, portant
nova vida.-i aixo vol dir en primer lloc deixant-hi entrar
la Hum del ol- al Raval, a la Ciutat Vella. Fomentant-hi
una ocupació, lenta i pacífica per part dels estudiants i
de le parelles joves. Esponjant-ne una den itat excessiva, sense despla\:ar-ne els ve!ns. Rehabilitant els habitatge i construint-ne de nous. CoJ.locant-hi algunes de les
in titucions culturals que e tan de tinades a., tenir un
gran protagonisroe en la vida d aque ta ciutat com ón
la Ca a de la Caritat i el Museu d Art Contemporani o
les noves facultats de Ja Universitat de Barcelona i de la
Urúver itat Ramon Llull - aque ta ja hi és provisionalment dintre de la Ca a de la Caritat, i a més ha adquirit
un altre espai per quedar- 'bi definitivament- i encara
hi podríem afegir el Convent de Sant Agusti i d altre
indrets que estan rehabilitant.
Tot i que s' escapa de les nostres estrictes competencies, i malgrat els impediments físics d' una ciutat molt
den a i acabada ense a pene e pai cap a on créixer,
hem dut a terme una política activa d adqui ició de sol i
de promoció d habitatge a sequible i públic (Ciutat Vella,
Catalana/Poblenou vore de le Ronde Diagonal Mar).
18
Hem estat una referencia a Europa, i més enlla. Ho deia
fa ben pocs dies un diari de Madrid: el model a seguir per
Lisboa, en la seva transformació propiciada per
l'Exposició de 1998, és Barcelona i de fet ho esta essent.
Alguns ciutadans que han anat a Lisboa per aquestes festes
m'han explicat fins a quin punt és acostat el que s'esta preparant alfa al que es va fer aquí; de fet estan guanyant una
fa\:ana marítima que tenien abandonada al costat del port.
I hem dut la nostra batalla en favor del reconeixement
del pes que les ciutats han de tenir en la construcció europea al bell mig de les institucions comunitaries:
Barcelona ocupa, no pas per atzar sinó per la seva vocació municipalista i per la seva comprensió ca~ ~l. fe~
regional, la presidencia del Consell de Mumc1p1s i
Regions d'Europa i la vicepresidencia del Comite de
les Regions, i un barceloní és el president de 1' Assemblea
de Regions Europees també. Barcelona és avui a Europa
la capital del regionalisme i la capital del municipalisme.
I ha de ser bo pera tots. No és senzill, pero és bo.
Hem estat pioners en la defensa de la idea que les ciutats europees, a més de competir entre elles (buscant
inversions i localitzacions), havien de cooperar, fent
valer les seves especificitats, els seus punts forts, pero
aportant entre totes, a partir de la seva propia experiencia, les solucions als problemes urbans -que són, no ho
oblidem, els problemes del 80% de la població europea:
que és la que viu a les ciutats. Hem estat prese~ts 1
actius a la fundació d'Eurociutats. De la C-6. De diversos programes comunitaris (Polis, etc.).
Aquest model, que inclou tot aixo (urbanisme, europeisme, transformació), l'hem bastit sobre el consens,
19
�sobre la implicació dels ciutadans i sobre la complicitat
entre sectors. La complicitat que ens va portar a organitzar els millors Jocs Olímpics de la histüria (se'n recorden?), en un 1992 que alguns voldrien ben llunya pero
que s'ha revelat com l'atot principal del nostre present i
del nostre futur com a ciutat. El consens que ha portat al
disseny i l' aprovació dels dos Plans Estrategics -una
fórmula que hem vist premiada a Europa i seguida amb
exit a Espanya i a tota l' America Llatina- on tothom
-patronal i sindicats, universitats i associacions, institucions i societat civil- ens hem posat d'acord sobre cap a
on volem que avanci la nostra ciutat. I tot plegat, vull
insistir-hi, sota un lideratge, sota una autoritat a vegades
sobretot moral, del' Ajuntament.
Ha calgut dones un nou contracte entre els ciutadans i
el cotxe, que ha passat i que passa per una activa política
d' aparcaments, per la millora de la connectivitat (Prim,
Bac de Roda, Guipúscoa, Aiguablava), per l' equilibri
del transit entre les grans vies metropolitanes i els
carrers del centre (Aragó, Mistral, Pi i Margall,
Meridiana), que poden recuperar així el seu caracter de
vies urbanes, de rambles, en detriment del d'autopistes
dins la ciutat que tenien fins ara. Hem posat i posarem
barreres a l' expansió del transit, tant físiques com
economiques (Projecte Gaudí). I naturalment, continuarem promocionant el transport públic, des de la convicció que és un element indispensable per a la qualitat de
vida i per al reequilibri social.
Un lideratge i una autoritat morals que ens han
permes d' anar més enlla del que prescriu estrictament la
normativa, i que ha fet que el sector privat adoptés com
a propies algunes de les pautes, fins i tot estetiques, de
1' actuació municipal en materia d'urbanisme i de disseny: és el cas de !'hotel Hilton, de la neteja de fac;anes,
de la renovació dels quioscos de flors i de premsa de la
Rambla, de la nova arquitectura de Núñez i Navarro als
xamfrans de l'Eixample, del mobiliari urba, de les parades d'autobús, deis opis, de l'accés als parquings.
En aquesta aposta per la qualitat de vida a la ciutat,
hem introdult també uns criteris de disseny urba que van
clarament en la direcció d'un urbanisme més educat,
més net, més amable -més friendly, que dirien els
anglo-saxons. És el cas de la rambla de Catalunya, paradigma d'una concepció de disseny urba amatent a suprimir les barreres arquitectoniques, els obstacles al mig
del carrer, l'aparcament de les motos sobre les voreres. I
és el cas de l'aposta perla transparencia, que ens ha portat a dissenyar uns accesos vidriats als aparcaments, a
augmentar la superficie acristallada dels autobusos, a
obrir a la vista, mitjanc;ant reixes, els jardins tancats de
l'Escola Industrial, en una operació que volem estendre
al Palau Robert, al Seminari, a la Universitat.
Dins d'aquest consens ciutada, ha estat i és molt important posar l'emfasi sobre l'ús racional de la ciutat. En el
context d'un discurs més ampli sobre l'escassetat i sobre
l' austeritat com a valor a potenciar, ens hem adonat que la
ciutat és un bé escas, a repartir entre molts. Entre vianants
i cotxes. Entre cotxes i transport públic. Entre habitatges i
equipaments. Entre equipaments i espais verds.
20
Hem introdult criteris de gestió i d'eficacia en l'administració, que tenen el punt de partida en la important
descentralització que va experimentar l' Ajuntament amb
21
�l'anibada de la democracia (el 21 % de la plantilla municipal s'ha descentralitzat als districtes, quan el 1986
només estava adscrita als districtes un 5% de la plantilla), i que continua ara amb una disminució important
del nombre de treballadors (la plantilla municipal,
comptant-hi l' Ajuntament més els instituts, s'ha redui:t
en 2.000 persones en els darrers cinc anys: de 15.917
treballadors el 1991 a 13.990 el 1994) i un creixement
paral·lel de la productivitat. Aixo fa que l' Ajuntament
sigui més efica\'..
Hem estat pioners en l'ús de les noves tecnologies,
amb una informatització dels serveis intems i, després,
dels serveis extems (les oficines integrades d'atenció al
ciutada en els districtes ), la qual cosa permet coses tan
eficaces com les consultes telefüniques per a resoldre
tramits administratius, el telefon O1O o els serveis de
teletext. Actualment el 60% de les llicencies d'obres
menors i activitats no classificades es concedeix en un
termini de dos dies.
pals, les zones de vianants com la carretera de Sants, el
carrer Gran de Gracia, Major de Sarria o fins i tot la Via
Júlia, on ja hi ha un clima de comer~). És aquesta oferta
de qualitat la que ens ha permes veure aquests dies de
N adal tot de cotxes amb matrícula de Girona o de
Tarragona, i de més enlla, que se sumen a la gent de Vic,
Sabadell o Manresa que baixen a comprar aquí.
Aquesta promoció de les potencialitats de Barcelona
ha tingut aquest darrer any un impuls particular amb la
constitució, conjuntament amb el sector privat, de les
diverses campanyes de promoció economica d'aquells
sectors on se' ns reconeix, més enlla de l' ambit estricte
de la nostra influencia economica, una especial fortalesa
i capacitat d'atracció: el disseny, el turisme, les universitats, la medicina i la farmacología, i la logística. La setmana entrant, precisament, seré a Londres per cloure la
primera edició d'unes setmanes de promoció a !'exterior
que hem anomenat Barcelona Business Week.
I hem apostat, al costat del sector privat, per millorar i
potenciar aquells sectors que fan de la nostra ciutat un
focus d'atracció. L'oferta comercial, en primer lloc, que
ha sabut mantenir l'equilibri entre l'oferta comercial tradicional -de gran qualitat- i les franquícies internacionals, i l'equilibri entre la potencialitat de l'eix comercial
central (des de l' Illa de la Diagonal fins al Portal de
l' Angel) i la promoció del petit comen; (mercats munici-
El nostre model de dihleg i de recerca del consens ha
tingut una aplicació especial, amb un exit envejable, en el
camp de la seguretat urbana. La constitució, ara fa deu
anys del Consell de Seguretat Urbana i l'aplicació d'un
model preventiu de control de la delinqüencia, amb
emfasi en la prevenció estesa a tot el tenitori, que és el
que permet la govemació municipal descentralitzada, ha
tingut uns efectes espectaculars que es reflecteixen perfectament en el descens experimentat (d'un 21aun13%)
per l'índex de victimització al llarg dels darrers anys: una
disminució d'un 37% entre 1988 i 1993. El colofó necessari per a as segurar l' exit permanent d' aquest model és la
justícia rapida, que es va comen~ar a aplicar durant els
loes Olímpics i que la Carta municipal recull.
22
23
Hem procurat de trencar els monopolis existents, que
anaven en detriment d'una millor oferta o d'un servei
més bo, com ha estat el cas del Pla d'Hotels o de l'adjudicació de les contractes de neteja, respectivament.
�Justícia rapida, per altra banda, que de moment a les
altres ciutats espanyoles no ha prosperat. A Madrid, per
exemple, els jutges han optat per, simplement, deixar
en llibertat practicament tothom que arriba per la vía de
la justícia rapida, per falta de mitjans, per raons que ara
jo no jutjo, pero el fet és que no esta funcionant. A
Sevilla una mica millor, a Valencia molt poc. De fet, a
les reunions que tenim de Grans Ciutats, Barcelona
apareix com el model que les altres ciutats han d'aplicar. Aquí funciona bé. Hi va haver un intent de frenar
aquest moviment de la justícia rapida, de reduir el nombre de jutjats de seguida que els va sobrar una mica de
temps, perque eren tan efica<;os efectivament que es
podien trobar mancats de la necessaria alimentació de
casos. Pero van buscar-se la feina, en el bon sentit de la
paraula. Van tractar de jutjar en el día els ca os d'accidents o d'alcoholemies. I s'ha fet, s'ha acon eguit. És a
dir, s'ha anat buscant la funció un cop creat l'organ, en
el qual creiem, i que un cop existeixi com a justícia
local, no sera només justícia rapida de l'Estat, immediata en el temps, sinó també immediata en l' espai.
Aquest organ arribara a cobrir un 80 o 90% dels petits
problemes que fan la nostra preocupació diaria de ciutadans i que la gent ja ha renunciat a imaginar que es
poden solucionar.
hem encomanat sovint a associacions intermedies- amb
uns índexs d'utilització ciutadana molt alts.
L'esport a la ciutat s'ha convertit en un dels grans
atractius de Barcelona. Cal no oblidar que l' esport és
una de les grans activitats de lleure en les nostres societats del final de segle, i conseqüentment una de les que
mouen més recursos economics i humans -on cal destacar el paper dels voluntaris. La participació dels nostres
conciutadans en les curses populars (com la de la Merce
o la marató) i en les jomades de bicicletes o de patinadors, és un fenomen nou i impressionant. L' increment i
la millora de les insta!· lacions esportives propiciats pels
Jocs han estats espectaculars: entre 1988 i 1993, s'han
més que duplicat, en passar de poc més de mil a poc
més de tres mil.
Pero Barcelona s'ha consolidat també comuna capital de l'esport d'élite. Sense que ningú entengui amb
aixo que vull atribuir-me l'exit d'altri, cree que és
important subratllar que els triomfs del Bar<;a (amb quatre lligues consecutives i dues finals de la Copa
d'Europa, una d'elles victoriosa) o dels tennistes nascuts
o formats a Barcelona (Sergi Bruguera, Arantxa
Sánchez, Conchita Martínez ... ), per no es mentar la vela
o el motociclisme, no són fruit de cap atzar, sinó d'una
serie de factors que tenen a veure obviament amb el
clima amable, amb la tradició esportiva i amb l'impuls
dels Jocs, pero també en el creixent nivell de qualitat de
vida a Barcelona.
La idea que ha guiat, i amb que ha culminat, tota
aquesta transformació i tota aquesta dinamització de la
ciutat esta continguda en una frase de Shakespeare que
resumeix perfectament la nostra voluntat: "La ciutat és la
gent". Hem fet una ciutat pera la gent, i l'hem feta amb
la gent. Els resultats cree que són importants. Hem bastit
una amplia xarxa d'equipaments -la gestió dels quals
És el resultat de la nostra feina, i el resultat d'una ciutat que ha trobat la manera d' accedir a una colla de
camps, un dels quals és el de l'esport popular pero
24
25
�també el de l'esport d'élite. Pero jo cree que esta relacionat i que aquesta multiplicació dels punts esportius
que hi ha hagut permetra que en el futur aquesta deu no
s'assequi, sinó que continu:in sortint campions. La base
de la qualitat és la quantitat; en l' esport aixo és claríssim. I per tant, el fet que cada vegada més escoles,
clubs, associacions tinguin accés, a tots els barris, a instal ·lacions esportives de qualitat permeten d'imaginar
que en futur aixo sera així.
al pluralisme i a l' interes de la cartellera barcelonina
com a motius de l' exit. Aquesta ciutat ha estat una ciutat exportadora de figures teatrals, pero no ha sigut un
gran mercat teatral precisament. A vegades es diu que
és més important ser exportadors que no pas consumidors. Pero en aquest cas és tan important el consum
com l' exportació, perque aleshores vol dir que s' esta
creant el clima, el tou cultural perque en el futur
segueixin sortint aquestes figures del camp teatral i del
camp cultural en general.
En els darrers anys hem assistit a canvis espectaculars
en el lleure dels nostres habitants: els nous espais urbans
han estat ocupats a partir del dia mateix de la seva inauguració -tot i que en els últims sis anys hem augmentat
l'índex d'hectarees de verd urba per habitant en un
40%-, els nous centres comercials (com l'Illa) han atret
nous clients, les noves platges han donat una imatge fins
ara insolita, més propia de Sitges o Castelldefels, al nostre litoral, la gent ha descobert racons de Barcelona
nous, i ha modificat els seus comportaments lúdics i culturals amb els nous espais, com el Port Olímpic o la
Casa de la Caritat.
Un creixement encara més gran (el 18'8%) l'ha tingut el nombre de visitants dels museus, en una nova
demostració que la nostra capacitat d'atracció turística
tenia un punt de partida (i no pas una estació d' arribada) en els Jocs de 1992. L'oferta hotelera ha augmentat un 60% en els darrers sis anys (s'ha passat de
15.737 places a 26.291) i aixo no obstant els nivells
d' ocupació són prou bons, gra.cies sobretot al fet que
hem aconseguit d ' introduir una competencia que ha
tingut efectes benefics sobre els preus i sobre la qualitat del servei.
El creixement del nombre d' espectadors de teatre,
molt important (un 12'5% d'augment entre 1988 i
1993), ha estat afavorit, sens dubte, per la més gran
facilitat en l' adquisició telefonica o informatica
d' entrades, pero també per la qualitat creixent dels productes que s' ofereixen -com reconeixia fa pocs dies
Mario Gas en unes declaracions, en que oposava el bon
teatre que es fa aquí amb una perdua d' identitat teatral
a Madrid. La xifra d'espectadors de teatre el 1994
havia superat, abans d' acabar l' any, el milió i avui
mateix, en un diari de la ciutat, un crític fa referencia
Barcelona és avui, efectivament, una referencia a
Europa i al món. Aixo ho veus quan visites els Estats
Units, i hi estan fent una pel·lícula (per cert, encara no
estrenada aquí) que es diu "Barcelona", i tothom et
.pregunta per la teva ciutat. O quan l ' alcalde
d' Asunción, al Paraguai, afirma davant del president
González que Barcelona és l' exemple a seguir. O quan
el nou alcalde de Roma, un "verd" que ha aconseguit
derrotar la candidatura neofeixista, diu que vol aconseguir la mateixa complicitat ciutadana que hem aconseguit a Barcelona.
26
27
�Pero és també una referencia a Catalunya i Espanya
endins. A Toledo, amb un important nucli historie,
estan pendents de la nostra experiencia amb el programa Gaudí de control del transit rodat. 1 a moltes ciutats
i viles de Catalunya, com ja havia passat a principis de
segle amb la difusió de l' arquitectura modernista,
l'estil, la manera de fer de Barcelona a l'hora de dissenyar i construir els espais públics s'ha estes en una
benefica tacad' olí.
2. L'any 1994
Es troba en un bon moment la seva capacitat d'atracció, de negoci i d' oci. El sostre d' oficines de Barcelona
ha passat en sis anys de 2.630.000 m 2 a 3.700.000 m2 •
No s'han ocupat tots. Hi ha un estoc de sostre terciari
sense ocupar, pero no és exagerat. Potser és la demanda
d'un any o d'un any i mig. Tenint en compte la relació
qualitat-preu, ens diuen els que en saben que Barcelona
no és només un bon lloc per anar-hi, sinó també per
invertir-hi.
L' atur a Barcelona és inferior al d' altres ciutats europees com: Copenhague (17,3%), Anvers (13,7%), Berlín
(13% a l'est i 12,8% a l'oest), Mila (14%), Londres
(13,9%), l'Haia (15,2%). 1 és similar a la taxa de París
(12,5%) i Manchester (12,41 %).
Entraré ara en el que és propiament el balanc; de
l' any que acabem de deixar. 1 ho faré reprenent la meva
afirmació inicial: un any més s 'ha demostrat que aquest
model funciona i que funciona bé. No és per casualitat
que la ciutat es troba en una molt bona situació de partida. Hem resistit la recessió millor que els altres (el
1993, el creixement del PIB va ser petit, pero en qualsevol cas positiu, mentre a Catalunya i Espanya eren
negatius) i ara afrontem millor la recuperació (la previsió pera 1994, d'un 2'40%, tot i que en consonancia
amb la mitjana espanyola, és alta si tenim en compte
que no sortim d'una situació de creixement negatiu).
Per tant, mentre que Espanya del 91 al 94 no creix, sinó
que disminueix al 93 i rebota en el 94, Barcelona no ha
deixat de créixer cap any, encara que el creixement no
és sempre uniforme.
No podem dir el mateix de la carrega. Al revés, hi
hem perdut, en el moment en que tots els aeroports
avarn;ats del món estan especialitzant-se cada cop més
en carrega. En canvi en aquest camp, la nostra tecnología de l' aeroport de Barcelona esta fallant, i per tant
ens hem d' afanyar.
Barcelona es troba, dones, en un bon moment. S'hi
troben, d' entrada, les finances municipals, que s'han
sanejat, amb un nivell raonable d' endeutament.
Tot plegat, indicadors, juntament amb molts d' al tres
que no els esmentaré per manca de temps, d'una situació
de revifalla evident.
28
29
El transit a l' aeroport ha superat, amb més de 1O
milions de passatgers (10.647 .281 passatgers, exactament), el record historie de 1992 (317 mil més que el
1992 i 648.775 més que el 1993). 1 el que és forc;a significatiu: el transit internacional s'ha doblat en menys de
10 anys: de 1.736.000 passatgers el 1984 s'ha passat, el
1993, a 3.949.000.
�La Ciutat Vella
Un exemple evident de recuperació i dels resultats
positius de la complicitat a que he fet referencia el
tenim en la rehabilitació de la Ciutat Vella, que aquest
any de 1994 ha confirmat les expectatives i ha pres
l'impuls definitiu.
En aquest any hem engegat el proces d' ampliació de
capital de PROCIVESA, que vam iniciar fa tot just dos
mesos i que esperem que trobi el ressó més adequat.
Finalment hem aconseguit un ajut de Fons Europeus
molt importants a través del Ministeri d'Obres
Públiques, de l' ordre de 3.800 milions a gastar en 4 o 5
anys, la qual cosa permetra la realització del Pla Central
del Raval. Només imagineu-vos que al mig del Raval,
entre el carrer Sant Pau i el carrer de !'Hospital, i el
carrer Sant J eroni i el carrer de la Cadena, hi haura un
espai més gran que la Piazza N avona. És evident que
tindrem el sol, l' aire, espetegant al centre del Raval, que
és en aquest moment una de les zones més complicades
de la ciutat. Aquesta i la del Nucli Antic, on aquest any
hem obert un espai entre el carrer Allada i el carrer
Vermell, un espai insolit que mai havia estat dibuixat
perque existís. Són dos carrers que no es tocaven i que
ara es poden veure perque s'ha tirat la manc;ana que hi
havia entremig. Una gent que no veien el sol gaire
sovint ara estan animats a continuar, a prosperar.
amb la Generalitat garanteix la construcció de prop de
3.000 pisos, la majoria destinats a substituir els edificis
afectats per l' aluminosi i al tres patologies estructurals, i
la reparació de 4.700 pisos del Patronat Municipal de
l'Habitatge igualment deficients.
Estem parlant d'un volum d'inversió de 8.000 milions
de pessetes, molt important, que ens ha de servir de
referencia de l' esforc; que s' esta fent en aquest terreny.
Per altra banda, només amb els plans que ara hi ha en
marxa a la zona de llevant de la ciutat, esta previst que
es facin de l'ordre de 15.000 habitatges, per tant 45.000
habitants, comptant els 2.400 del que en diuen la "nova
Vila Olímpica", l'espai on hi havia la fabrica de gas de
Sant Martí, comptant els 6.000 que s'han de fer entre la
Diagonal i el mar, en el tros que s' esta obrint des del
carrer Llacuna fins al capdavall, i comptant la gran operació de futur que és la Sagrera, que és la urbanització
de tot l' espai de vies ferries entre Sant Andreu i la plac;a
de les Glories, que inclou la construcció de la gran estació de l' AVE, el tren d'alta velocitat, i inclou també
l' aprofitament de tots aquests espais en zones verdes i
habitatges fins a 100.000. És una zona molt densa que
s'esta esponjant per una banda per mantenir el seu equilibri de creixement.
El 1994 -i ara aprofitem per seguir en el terreny de
l'habitatge, pero des d'una perspectiva global de ciutattambé ens ha portat acords, encara que no estem fent tot
el que voldríem fer. Sí que s'ha fet una tasca important a
la Ciutat Vella. Així, el conveni que el maig vam signar
Ja sabeu que a mi no m'ha impressionat mai l'afirmació que Barcelona esta perdent habitants, perque no
n'esta perdent. Som uns 2.200.000. No són gent que
hagi marxat de Barcelona sinó que han anata dormir a
fora, pero que treballen aquí. 1 en aquests 2.200.000 hi
estic descomptant els que marxen de Barcelona per
treballar a fora, i que tampoc per aixo deixen de ser
barcelonins.
30
31
�Estem en un concepte metropolita de la ciutat, on no
hem de miraron dorm cadascú sinó on paga impostos.
Aquesta consideració té uns efectes de solidaritat fiscal
que nosaltres hem predicat sempre. Jo recordo haver calculat, abans de l' any 87, que cada familia de Barcelonamunicipi estava exportant unes 2.000 pessetes l' any per
despeses a fer fora, a l' area metropolitana, als municipis
metropolitans que ho necessitaven. El Pare de les
Planes, per exemple, que s'inaugura un dia d'aquests,
sota Pubilla Cases, en un barri poblat de !'Hospitalet,
més dens que Barcelona i que ha nascut de Barcelona,
d' alguna manera. Per tant, és lOgic que la part millor de
Barcelona sigui solidaria amb !'Hospitalet, i ho ha estat.
1 aquesta solidaritat s'haura de consagrar en un futur
d'una forma més evident, per continuar aquestes polítiques d'habitatge i de millora urbanística que afectin tots
aquells que viuen i/o treballen a Barcelona.
La renovació urbanística
Barcelona, malgrat la recessió economica i la contenció pressupostaria, ha continuat al llarg del 1994 la seva
renovació urbanística -en la qual, en els últims anys,
hem aconseguit d' implicar-hi progressivament el sector
privat i d' altres institucions públiques (de fet, els projectes que es presenten aquests dies a la pla9a Nova signifiquen una inversió de 13.000 milions de pessetes
d' aportació municipal o d' empreses municipals i de
5.500 milions d'aportacions externes).
• Els passeigs i les places. La millora de l' espai
públic ha augmentat la superficie destinada als vianants, creant espais que consoliden una nova imatge de
la ciutat. L'inici de les obres al passeig Marítim de la
Barceloneta, l'acabament del passeig de Sant Antoni (al
costat de la pla9a dels Pa"isos Catalans) i de la Rambla
de Sant Andreu, i les obres a la Meridiana i a la perllongació de la Diagonal són sens dubte les actuacions més
destacades, que han anat acompanyades de l'inici d'un
nou passeig al carrer del Brasil, la continuació del
carrer Tarradellas, la nova avinguda Mistral, i l'acabament del carrer de Tarragona, a més de les actuacions a
la pla9a de Catalunya i l'inici de les obres a la pla9a de
la Universitat.
• Els jardins i els pares. S'ha fet tota la sanefa dejardins per sota de la serra i per sobre de la Ronda de Dalt:
des del Pare de l'Oreneta fins al Nus de la Trinitat, passant per Can Sentmenat, per la Tamarita, pel Pare de les
Heures, o les Llars Mundet, que des d'ahir passen a ser
un lloc habitat i ocupat, el Pare de Canyelles i algun
altre que segurament no he citat. Pero és una millora per
a tota la ciutat perque s'han anat continuant aquests
pares que van ser l'element distintiu del primer urbanisme. El conjunt de pares de barrí d'una extensió més
gran d'una hectarea ha anat augmentant al ritme mitja
d' un per any.
Les actuacions en aquesta materia fetes o en curs d'execució al 1994 poden classificar-se en sis grans capítols:
A més de les obres en curs pera l' acabament del Pare
de Sant Martí i del de Canyelles, cal destacar el Pare de
la Barceloneta (als antics terrenys de la Catalana de
Gas), el Pare de la Font Florida, el de l'Illa de la
Diagonal i el de l'antiga Caserna de Girona, que es complementen amb d'altres més petits com els d'Olga
32
33
�Sacharoff, Valentí Petit o Mitre-Ganduxer (tots tres derivats d' actuacions finarn;;ades per capital privat) i amb
l' actuació continuada al Park Güell i als Pare dels Tres
Turons, els resultats de la qual ja són apreciables.
• Actuacions de millora urbana, escampades per la
ciutat, derivades dels PERis o de programes integrals
d'urbanització a Roquetes, a Can Caralleu, a les Planes,
a la Guineueta, a la Ciutat Meridiana (escales mecaniques), a la Trinitat Nova i a la Zona Franca.
• L' obertura de nous carrers o les modificacions de
tras;at per a la millor connectivitat urbana, com són ara
el nou tras;at de l' avinguda Vallbona per enllas;ar la Via
Júlia amb la Ciutat Meridiana a través del carrer
Aiguablava, el redres;ament del carrer de Sant Antoni
Maria Claret al passeig de Maragall, l' acabament del
carrer Pallars entre el Palau de Justícia i la rambla de
Prim, l'avinguda J.V. Foix i la continuació de l'avinguda
dels Ferrocarrils Catalans.
avinguda Pi i Margan . i la reordenació dels carrers de
J oan XXIII i de la Maternitat, vinculada al conveni
amb el FC Barcelona.
Dins aquest mandat, i pel que fa als grans pares,
s' acabara el nou Pare de Diagonal Mar, es continuaran
les actuacions al Pare Güell i al dels Tres Turons, i es
permeabilitzara la Ciutadella mitjans;ant l' obertura de
passos pel zoolOgic. Cree que aixo és totalment necessari per fer justícia a tota la inversió que s'ha fetal darrera
amb la Vila Olímpica. Pel que fa als pares més petits, el
pare de la Torre Girona (al costat del Palau de
Pedralbes), el de les Tres Xemeneies, el del Clot de la
Mel i el de la Paperera del Poblenou, fruit del planejament urbanístic d' aquesta etapa, aniran completant la
xarxa de pares de barrí.
Tota aquesta feina té i tindra una continultat. Entre
els projectes en marxa hi ha l' arranjament de l' actual
Passeig Marítim (finans;at pel MOPTMA), un nou passeig al carrer de Guipúscoa (pendent d'un conveni amb
la Generalitat), el projecte d'arranjament del passeig de
Gracia (pendent d'un acord sobre la participació dels
comerciants ), el nou passeig de les Corts i Sants sobre
el primer cinturó (en un tram de 1.200 metres que va
de la Travessera de les Corts al carrer Pavía), la nova
La línia de treball empresa en la millora urbana mitjans;ant els PERis i el que anomenem microplans
incloura el pla integral de remodelació dels espais
públics de la Trinitat Nova, en la línia del que s'ha fet a
la Guineueta i a la Pau, la millora dels espais públics del
Poble-sec i la continultat dels altres ja endegats. En
aquest sentit, sera un element destacat la remodelació de
la plas;a de Cerda (ahir, en la reunió que vam tenir amb
el regidor Truñó a la Bordeta, la gent preguntava per la
plas;a Cerda, i jo els deia si recordaven aquelles inundacions a la plas;a Cerda, coses que la gent ja donen per
descomptades). Així dones, la plas;a Cerda passara a ser
una plas;a de qualitat, més aixecada, enjardinada, amb
forma rodona, per on es podra circular com en aquestes
rotondes que es fan ara, davant de la caserna, justament,
i connectant l' avinguda General Mitre amb el Passeig de
la Zona Franca.
34
35
• La millora de l' accessibilitat a l' espai públic i als
edificis municipals, amb actuacions importants com el
Pla d'accessibilitat del Carmel, l'avinguda del Paral·lel i
les obres a les Cases Consistorials.
�A Barcelona el que s'esta fent és eliminar tots aquells
pun que no tenien entit, que d alguna forma en feien
pen ar en l'ab urd de la ciutat. Tot aquell darreres que
ID bavia a la carretera de la Sagrera a les vie del tren,
hi havia trossos que no sabies on eres, si en un món
urbanitzat, civilitzat o si en un anti-món. Dones bé, tot
aque t racons lletjos han anat de apareixent i és el que
va omplint el vas de la qualitat i va fent 1a gent més exigent i més satisfeta.
Pel que fa a nous carrers, es pot preveure a mig termini l'acabament de l'enlla9 Via Júlia-Ciutat Meridiana,
per l'avinguda de Vallbona, l'acabament de l'avinguda
dels Ferrocarrils Catalan fins al carrer Mineria, i el de
l'eix Carretera del Prat-Mineria fins a la Gran Via.
Paral·lelament s'avan9ara en l'obertura del carrer
Bilbao i s'hauria de treballar en altres actuacions com el
carrer Lisboa, que va quedar penjat des del fons de la
Clota, a la sortida del túnel de la Rovira, on ara s'ha
inaugurat un CAP fanta tic de dos moduls, de l' arquitecte Riba- Piera, en aquella mena de loggia florentina
que ell mateix va construir i que el regidor del Districte
immediatament quan la va veure, va dir: "aquí s 'hi po aran els drogaaddictes". I a en Ribas Piera no li va fer
gracia la idea perque ell havia con tru'it allo com un
e pai obert no pa per tancar-lo pero a vegade la ociologia mana obre l arquitectura, i un regidor de di tricte
és un socioleg obligat perque sap perfectament on passen les coses.
mala qualitat, en aquest moment esta generant qualitat.
Dones aquest punt és l'inici de la prolongació del carrer
Lisboa fins al capdamunt, a la Vall d'Hebron, i aixo
estava en la famosa bossa dels acabats dels J ocs
Olímpics, on havíem de posar 1.000 milions cada institució i acabar quantitat de coses: des de pavimentar tot
Montju'ic, fins als accessos a la piscina vella de
Montju'ic, fins a quantitat de petits racons que envoltaven les Rondes i que no estaven del tot acabats, i un
d'ells era aquest, que no es va fer perque determinades
institucions no hi van voler col·laborar.
De la mateixa manera, l' enlla9 Coll del PortellPortell, l'acabament de la Mare de Déu del Coll, !'obertura de l'enlla9 Maignon-Mare de Déu de la Salut, i
l' obertura de -carrers al Poblenou. I en el proper mandat
s'haura de treballar, finalment, a avan9ar i acabar la
Ronda del Mig, fins ara posposada en favor de les rondes exteriors.
No vull cloure aquest apartat de millores urbanes
sense fer una referencia al mobiliari urba que encara cal
renovar: les fonts de beure, un fanal per a l'Eixample
amb tipología uniforme d'empla9ament i que optimitzi
el rendiment energetic i la millora de la senyalització
viaria podrien perfectament ser els propers objectius.
La situació economica
Ell mateix el va inaugurar l' altre dia, en presencia del
pre ident de la Generalitat i del ConseUer i aquell punt
que era un punt problematic i que generava di cordia o
La ciutat de Barcelona ha passat els Jocs Olímpics, i
després d' aquests dos anys de recessió té un superavit de
6.000 milions i acaba l'any 1994 sent l'única administració pública espanyola gran que no incrementa el
36
37
�no se'n surt: en materies de sanitat, d'educació ... i en
canvi els ajuntaments sí, i el de Barcelona el que més.
L' autonomía catalana es va endeutant, de l' ordre de
150.000 milions l'últim any, que és el valor de tot el que
ens hem endeutat nosaltres des de 1980, practicament
fins avui, perque és una institució en fase expansiva,
pero des del punt de vista financer nosaltres estem
donant una llic;ó.
deficit. Per dir-ho més clar, redueix el seu deute en
6.000 milíons, i concretament el seu endeutament a curt
termini, que és el més empipador, passa de 20.000 a
7.000 milions. Aixo és possible perque s'ha fet una política adequada al moment. Aquí tothom esta predicant la
convergencia economica europea, i aquí els únics que
convergim som l 'Ajuntament de Barcelona, que tenim
un superavit de caixa, que redu!m l' endeutament, i que
estem afegint 6.000 milions a l'estalvi del país, després
de financ;ar les nostres inversions. A més, invertim els
20.000 milíons de cada any, que són uns 13.000 nets i
uns 7 .000 de transferencies. Aquest és el miracle de
Barcelona: no que hagi fet els Jocs, sinó que els ha fet i
ara es pot dir el que jo us he explicat, cosa que no pot fer
ni l' Alcalde de Montréal ni el de Moscou, i no sé si els
de Los Angeles i Seül.
El benestar social
Ara, aixo no ha estat facil per a l' Ajuntament. Si
miren les cares deis regidors, són les de gent que ha
estat lluitant per aconseguir-ho. I ho ha fet. I d'aixo
n'hem d'estar tan orgullosos com de l'exit dels Jocs,
perque hagués pogut ser relativament esperable haver
tingut un exit mundial i que després no ens n'haguéssim
pogut sortir. Pero no ha estat aquest el cas. Aquest any
passat el deute de les administracions espanyoles ha
estat de l' ordre de 37 bilions de pessetes, mentre que la
renda nacional és de 66 bilions: un 60%, per tant, és de
deute públic, que ha arribat ja justament al límit.
D'aquests 37 bilions, i mirant fins al juliol, vam calcular
que hi havia hagut un increment de l' ordre de 6 bilions
aproximadament, dels quals 3 o 4 els aportava l' estat,
O' 85 les autonomies i O' 1 les administracions locals. Per
tant qui convergim som els ajuntaments. És l'Estat que
Jo només us vull dir que en cap moment aquesta ciutat ha deixat de tenir una planificació molt aprofundida
en materia de Benestar Social i us en donaré un exemple. Quan hi ha recessió hi ha més indigents i més miseria al carrer, és habitual que succeeixi. Nosaltres ara
estem segurament amb un nombre d'indigents al carrer
més gran del que teníem fa quatre anys. Es parlava d'un
nombre de 200, 300, 400 i ara n'hi ha 600, i en els pitjors moments 800. Dones els Serveis Socials de
l' Ajuntament de Barcelona els coneixen tots, tots i
cadascun. I la gent no s'ho creu, no s'ho creuen ni ells.
Al meu barri hi ha un triangle, entre el passeig de Sant
Gervasi i República Argentina, que és un triangle
comercial, i on hi ha un cinema abandonat. Dones comprant per aquesta zona, se'm va acostar un senyor que
38
39
Aixo vol dir que no invertim? Dones no. Vol dir que
tot aixo que estem fent costa diners. Hem calculat quin
és el val9r dels projectes en marxa avui a Barcelona, que
tenen una vida mitjana d'un any i mig: 58.000 milions,
aquest és el valor de l'increment del patrimoni públic.
�em va dir que em coneixia de feia temps i és molt possible, que anava bastant desastrat, pobre, i em va dir
que ell volia sortir d'aquella situació, encara que hi ha
d'altres casos en que no volen. Jo li vaig dir que el vindria a veure un noi i ell pensava que no el trobaria. Pero
jo li vaig dir que sí que el trobaria, que en aquesta ciutat
no es deixa que la gent passi fred, no es deixa que la
gent passi les nits de l'hivem sense cap mena de protecció, i que a les persones que han arribat a aquest límit de
marginació a la vida, se'ls tracta de convencer que vagin
per un camí diferent i en tot cas se' ls va fent un seguiment. En molt casos els mateixos vei"ns defensen la vida
d' aquestes persones en els barris, ja que no provoquen
malestar i a més a vegades diuen que prefereixen
aquests i no segons qui. Pero en tot cas nosaltres entenem que aquesta és una situació que hem d' anar simplement seguint i tractant de corregir, pero sense obviament
for9ar les coses més enlla del necessari.
Pero aquella zona ha deixat de ser un niu on hi pugui
haver gent que nosaltres no sabem que els passa. 1 les
miseries han de sortir al carrer, per reconeixer-les coma
tals i després arreglar-les, si podem. El que és evident és
que mantenint sistemes d'ignorancia que ens ajuden a
dormir amb la consciencia tranquil· la, aixo no ho arreglarem. Tal com estem treballant des de l' Ajuntament és
quan la ciutat podra dormir tranquil· la.
3. El futur
Barcelona afronta aquests anys decisius del final del
segle des d'una posició consolidada i, el que és més
important, amb nous projectes de futur. En aquest context, és important retenir dues idees: en primer lloc, hi
ha un disseny de ciutat. Un disseny consensuat en el
segon pla estrategic de la ciutat i en l' esfor9 conjunt,
públic-privat, de promoció exterior de la ciutat. El segon
pla estrategic aposta per la qualitat. La qualitat de vida i
la qualitat dels serveis han de ser els trets definidors de
la Barcelona de l'any 2000.
Aquest és un exemple del que estem fent en el camp
del Benestar Social, que és molt més ampli, seguint un
pla integral en el qual participen totes les entitats de la
ciutat que s'ocupen d'aixo, que són moltíssimes i creixents, i en les quals nosaltres només sumem el lideratge
i la coordinació. De vegades tenim discrepancies amb
algunes, com quan vam tancar pensions a la Ciutat
Vella, perque tenien una clientela que ja no hi anava
més. Pero és que aquella gent estaven morint a les fondes, no malvivint, malmorint. Perque hi havia fondes
insalubres, molt barates, "llits calents", com en deien, i
amb aixo hem tingut percepcions diferents a la gent que
hi esta treballant de manera voluntaria i que tenen
tendencia a un sentimentalisme molt immediat, logic.
1 per controlar la qualitat de la ciutat s'ha de fer el
mateix que fan les empreses quan fan un pla de quali-
40
41
1 ens agradaria que el Pla Estrategic, que no és
l' Ajuntament, sinó que són onze institucions: el Foment
del Treball, la Cambra, UGT, CCOO, la Universitat, el
Cercle d'Economia, la Pira, el Consorci de la Zona
Franca, el Port ... dones ens agradaria que aquests fossin
els controladors de la qualitat, de l' aglomeració urbana,
i no només l' Ajuntament.
�tat, que és definir els parametres de la ciutat, posar-se
un objectiu, uns indicadors, i mesurar. Velocitat comercial, per exemple. Amb les Rondes hem aconseguit
pujar 3 km/h la velocitat comercial de tothom, dels 3
milions de viatges diaris.
Nosaltres ens podem fixar un objectiu, un indicador,
comparant-nos amb altres ciutats, i mantenir que la ciutat ha millorat de qualitat si realment aquest objectiu
s'ha aconseguit o si s'ha mantingut !'indicador, o si no
s'ha empitjorat tant comes preveia. Aquesta sera la nostra manera d'actuar.
I en segon lloc, la segona idea a retenir, és que comptem amb uns elements basics, amb uns projectes de
futur. Pel que fa a les grans actuacions de futur, perque
n'hi ha que són grans malgrat el període d' austeritat, en
aquest període en el qual tothom s' acorda a dir que el
que s'ha de fer des del punt de vista del sector públic en
general, i els ajuntaments també, és més la qualitat que
la quantitat; és més la inversió intangible, que no pas la
gran inversió d' obra pública, pero hi ha algunes grans
obres públiques que s'han de fer. I les vull citar. Una és
la reordenació de la llera del Besos.
de la depuradora, i de les platges. I la possibilitat que hi
hagi uns equipaments esportius, de lleure, tant a Sant
Adria com a Badalona.
Hi ha pero una dificultat molt gran que és la propia
existencia de la incineradora i de la depuradora, que són
inevitables. Jo recordo que quan es va inaugurar la depuradora per Tarradellas i Serra, que va costar 4.000
milions en aquell moment i que va permetre depurar els
detritus de 600.000 habitants d'aquesta ciutat abans
d'arribar al mar. Va ser aleshores que els ciutadans van
poder comen\:ar-se a banyar a la Mar Bella, no abans.
Aixo no es pot variar, no es pot treure d'alla. I la incineradora tampoc. Estem amb Garraf ple, ja no hi cap practicament res, amb Gava que ens esta pressionant perque
no hi llencem res més, perque qualsevol dia d'aquests
s' acabara el conveni que teníem per explotar la propietat
de Garraf, i sense sistemes alternatius. Els sistemes
selectius són molt lents, no són rendibles immediatament i per tant siguem ecologics pero també raonables:
haurem de fer servir la incineració, fins i tot alguna altra
incineradora de les que ja tenim.
L'operació del Besos s'ha d'entendre com un projecte integral, regit des de l'inici per criteris que assegurin les condicions hidrauliques del riu; com un espai
metropolita que ha d' articular diferents municipis i
barris, en el qual hauran de desapareixer les línies
aeries d'alta tensió, que s'hauran de soterrar en galeries
de serveis, tot plegat dins d'un pla de racionalització
del transport electric. I finalment, millorar tot el que és
la desembocadura del Besos al mar, de !'incineradora,
Per tant, no es pot pensar que es puguin treure aquestes dues instal·lacions del Besos. ¿Com es pot fer aleshores per compatibilitzar aixo amb la prolongació de les
platges que nosaltres hem fet cap als municipis que ho
han vist i que també en volen, com és el cas de Sant
Adria i Badalona? Es pot fer guanyant terreny al mar.
Nosaltres pensem guanyar unes 5 ha al mar, davant justament de la depuradora i de la incineradora, de manera
que les platges continuaran i sense bellugar-se, la incineradora i la depuradora passaran a un segon pla, quedaran retirades, respecte de la posició dominant que tenen
42
43
�ara enfront del mar. Aquestes extraccions que s'hauran
de fer per fer aquestes 5 ha noves es faran alfa mateix,
perque en el projecte de Diagonal Mar s'ha d'excavar
una illa de 4 ha per 20 m de profunditat; són 800.000 m 3
que es posaran al mar, davant del Besos, a banda i
banda.
Una altra inversió important és la inversió en mobilitat: el quart Cinturó. El quart Cinturó ens afecta perque
en aquest moment hi ha una relació dolenta entre la
Ronda de Dalt, la B-20 i la B-30, perque a la B-30 es
paga i a la B-20 no. Aleshores el que passa és que els
camions de la B-30 passen perla B-20; camions que no
passaven per Barcelona, ara hi passen, perla B-20 i per
la B-10, la Ronda del Litoral, encara que ja hi posem
limitacions horaries. L'ideal seria que la B-30 no tingués
peatge perque aleshores s'hauria acabat aquesta broma.
Aixo hagués estat molt facil fa uns anys si haguéssim
anat al rescat de la concessió quan hi passaven pocs cotxes, pero es va desaprofitar aquesta ocasió que jo i
d'altres varem plantejar, i ara és més difícil perque hi
passen més cotxes i és més negoci. Per tant, si ara es vol
rescatar, costa més car.
Per altra banda, estan passant els anys i com que una
de les clausules fixa el límit de cotxes que hi hauran
passat, és possible que es pugui plantejar el tema amb
seriositat. Jo he parlat amb els accionistes més importants del sistema d'autopistes i de la B-30 també, i us
die que jo cree que el que s'ha de fer és internalitzar
costos, tant en el tema aquest com en el tema d' aparcaments. Hem d' arribar a situacions en les quals el pagament dels serveis de mobilitat serveixi per cobrir els
costos de mobilitat, cosa que ara no succeeix i aleshores
44
obliga a unes imposicions més elevades per poder pagar
via fiscal les inversions que s'hagin de fer. No esta bé
que uns senyors no paguin per uns serveis que tenen
igual que abans i que abans pagaven, i que mentrestant
no tinguem diners per pagar les Rondes, o que hagi
d'haver-hi una gran violencia entre institucions per
veure qui paga. El normal seria que la propia mobilitat
ho pagués aixo; no die de posar una peatge a les
Rondes, sinó més aviat rescatar el peatge de la B-30 i
induir més moviment per aquesta via.
Nosaltres recomanaríem que el quart Cinturó tingués
la mateixa tipología que les Rondes, no una tipología
d' autopista, perque a la regió metropolitana la densitat
és tan gran que les necessitats de respecte cap a l'entorn
són les mateixes, practicament, que vam tenir a Nou
Barris. Idealment hauria de ser no la M-40, aquesta gran
riuada de cotxes impressionant, barbaritat des del punt
de vista de la ciutat com a ciutat, perque divideix, sinó el
que suggerim és que la B-40, des de Mataró fins a
Vilanova, passant per Granollers i per Abrera, estigués
concebuda com la B-20, com la Ronda de Dalt: amb un
grau de submergiment, amb una circulació per una
banda segregada i per l' altra no. Si han de fer cinc o
quatre carrils, que en facin dos a sobre i dos a sota, que
els de sobre siguin semaforitzats, pero que serveixin de
col· lectors perque la gent no vegi aquestes vies com un
enemic sinó com un servidor, que és el que han de ser.
Tot plegat haura d'anar acompanyat, indubtablement,
per una potenciació dels aparcaments metropolitans de
disuassió, que faci possible el park & ride. Tot aixo ens
ha de possibilitar fer operacions més agosarades en materia de grans aparcaments de disuassió a les entrades de la
45
�ciutat central o abans, alfa on arriba el transport públic.
Si ara vostes em pregunten quina és la gran mancarn;a
d' aquesta ciutat és que no té un pla de metros nou, un pla
de transports. El pla intermodal de transports no existeix.
Aquesta és la gran deficiencia. I jo cree que aquest pla
vindra després d' un tema, del qual no en parlaré, perque
considero que esta arreglat des de fa un any, i concretament des que fa un mes es va aprovar la inserció en el
pressupost de la Generalitat d'una partida ampliable fins
a 7 .000 milions per pagar el transport públic de
Barcelona, que és el Contracte-programa. I un cop signat
el Contracte-programa s'ha d'entrar necessariament a
definir un conveni d'inversions per una colla d'anys.
L' aeroport del Prat no pot continuar com esta. Esta
molt bé per passatgers, pero per la carrega molt malament, i nosaltres hem de ficar-nos al cap que si volem
ser la capital del sud d'Europa hem de tenir un aeroport
millor, amb més capacitat, i que sigui transoceanic. I un
element importantíssim d' aquest caracter de l' aeroport
és que estigui servit pel tren d'alta velocitat, per l' AVE.
Si no hi ha intermodalitat, si no hi ha l' AVE a l' aeroport,
no estarem aprofitant la nostra condició de ciutat central
de la xarxa C-6, de 15 milions d'habitants. I sera l'aeroport d' aquests 15 milions per a determinats viatges,
havent-:-hi l' AVE que vindra l'any 2002. I aquests 15
milions sí que rendibilitzen l' AVE, l' aeroport de gran
dimensió, i els vols transoceanics. I aixo no només ho
fan a Londres; ho fan a tot arreu on són intel·ligents.
Estan jugant a la intermodalitat.
podra fer alfa. És una magnífica ampliació que no perd
contacte amb MontjuYc. Hi ha sempre el dilema, sobre el
qual no us entretindré, del metro de Montjulc, Zona
Franca i Pedrosa.
El Port de Barcelona s'ha especialitzat en dos: per
una banda és el port comercial i per altra el port de lleure, i arribara un día que se'ns plantejara la necessitat de
dividir-lo. Fins i tot des del punt de vista de la seva
explotació i del seu funcionament, probablement
s'haura de pensar definitivament en l' obertura d'una
nova bocana. La distancia que hi ha entre el Moll de
Sant Bertran i el contradic és mínima. S'hi han d'invertir diners. Pero aixo vol dir que els camions que ara
passen encara pel passeig de la Barceloneta per arribar
fins a les esculleres, per davant de Capitanía o del Club
Natació o dels restaurants de la Barceloneta, deixin de
passar-hi, ja que passarien com una circulació interna
del port comercial. Mentre, el port de lleure i de passatgers, incloent el de la Transmediterrania, els vaixells de
Mallorca, entrarien perla nova bocana i anirien directament al Port Vell o a l' estació marítima, el financ;ament
de la qual s' arreglara ben aviat. Aquesta és una altra
gran inversió que s 'ha de fer.
La cultura
De l' ampliació de la Pira no us en parlo perque és el
regal d'hivern que tenim. Ben aviat la veureu. S'esta
acabant i espero que el mes de man; Construmat ja es
En el camp cultural, tindrem el día 30 de marc; el
Museu d' Art Contemporani acabat -avui hem tingut
precisament la reunió del Consorci i el gerent ja ens ho
ha certificat. Es pot allargar, a tot estirar, fins al 15
d' abril. En tot cas, per Sant J ordi esteu convidats a
46
47
�entrar-hi. L' obrirem, amb una mínima presentació -ja
veurem l' abast que podra tenir-, perque la gent de
Barcelona prengui possessió d'una inversió que s'ha fet
amb els seus diners i amb l'ajut de sector privat, per
altra banda, que és qui esta encarregat de comprar
l' obra, de la Generalitat i de l' Ajuntament de Barcelona.
És una magnífica construcció que ens ajudara a vitalitzar la Ciutat Vella, i per altra banda convidara aquesta
ciutat a fugir d'un perill que ha tingut que és quedar-se
ambla consagració d'una determinada modernitat, defugint els canvis ulteriors, per quedar-se en una etapa.
En aquesta ciutat ara ens podríem quedar consagrant
una certa modernitat d'aquests anys que hem viscut i
oblidant que la vida és canviar sempre, i que a més de
consagrar el passat hem de tenir un temps per la gent
jove i per l' art nou.
En aquesta exposició del Noucentisme, es comparava
el que feien Dalí, Miró i altres, amb el que van seguir
fent altres, que va ser Noucentisme fins als anys 30.
Precisament nosaltres hem de tenir els museus per a tots
dos. Uns els posaríem al Museu d' Art Modern i l'art
d'avui al Museu d' Art Contemporani. Aixo ja ho van
veure l' Alexandre Cirici i Cesáreo Rodríguez Aguilera
l'any 57, quan van comen9ar el projecte de museu d'art
contemporani, i ho va veure en J oan Rigol, quan va
entrar de conseller de Cultura.
És curiós perque en tots aquests casos no ha estat mai
l' Ajuntament qui ha fet el ronsa: ni amb el Liceu, ni
amb el MNAC, ni amb l' Auditori ... Ens han fallat més
aviat d'altres administracions pel que fa al ritme. Pero
en fi, aquests dos museus els tindrem.
L' altre dia algú em deia que parlem molt de cultura
pero resulta que l' Auditori no s'ha acabat, el Teatre
Nacional tampoc, el MNAC tot just esta en la seva primera fase, el MACBA sembla que no s' acaba mai, i a més el
Liceu s'ha cremat. Pero es va deixar que el Lliure no s'ha
firmat, que el Thyssen esta inaugurat des de fa un any i
mig, que l' Arxiu de la Coronad' Aragó també, que el
Centre de Cultura Contemporania també, que estem fent
el Forum Nord al Passeig de Verdum que és un centre de
difusió cultural i tecnolügica en barri obrer, i si se suma
tot aixo es veura que no hi ha cap ciutat a Europa que tingui un programa cultural de la mateixa ambició. No em
comparo amb París i amb Londres, pero us asseguro que
no hi ha cap ciutat a Europa amb aquest programa.
Pero finalment, l' edifici, que és el més important, hi
és, i les idees també.
El Teatre Lliure espero que sigui ben aviat; que es
firmi el seu projecte de finan9ament. Tampoc no ha estat
l' Ajuntament qui ha fet el ronsa amb aixo. Ja sabeu que la
nostra opinió és que el Lliure hauria de comen9ar a treballar a l' espai del Mercat de les Flors, sense que el Mercat
deixi de ser un teatre d'experimentació en el sentit més
pur de la paraula. Pero és evident que el canvi del Lliure,
de passar d' aquella saleta de Gracia al Palau de
l' Agricultura, potenciaría aquella zona com a zona teatral.
Dintre de l' any tindrem el romanic, aquesta vegada sí,
perque hi ha el projecte d' inversió, i l'Estat ha dit que sí,
encara que havia fet una mica el ronsa l'última vegada.
Resolts els grans problemes infrastructurals, és l'hora
de posar l'emfasi en els aspectes de qualitat de vid~ i en
el protagonisme -que vol dir també, abans que res, la
48
49
�responsabilització- dels ciutadans. En acabar els Jocs, ja
vaig anunciar que els grans objectius (i els grans atots)
d' aquesta ciutat es resumien en la cultura i el civisme.
La culminació del "model Barcelona", com a part
inseparable de la seva renovació urbanísitica i de la seva
reactivació economica, és la consolidació de Barcelona
com una de les grans capitals culturals europees. Tots
vostes saben que aspirem a ser designats Ciutat Europea
de la Cultura l'any 2001. Aquesta és una qüestió que es
decidira en el segon semestre de l' any que ve. Pero en
tot cas, nosaltres tenim la mateixa actitud que davant
dels Jocs, quan, sense tenir la nominació a la butxaca,
vam comen9ar a reconstruir de bell nou el vell estadi de
Montju!c. En els anys immediats, a vegades en els
mesos immediats, una serie d'infrastructures culturals
-el MACB, el MNAC renovat, l' Auditori de Moneo, el
Liceu reconstru!t-, obriran les seves portes, augmentant
l' atracció que Barcelona exerceix sobre el seu entom, un
entom cada vegada més ampli.
Al mateix temps, caldra potenciar els nous sectors
culturals -amb un emfasi especial en el camp de l' audiovisual- i continuar impulsant aquells sectors on som
forts -com l' editorial, on Barcelona continua sent la
capital de l' edició en llengua castellana.
Pero no hi ha cultura sense civisme. Cal una nova cultura cívica, basada en el dihleg i la tolerancia. En el respecte a l' altre, que no és en absolut incompatible amb
l'afirrnació prudent de la propia identitat. Una actitud que
també ha de manifestar-se cap enfora: en aquest sentit
hem vist enguany manifestacions molt importants de solidaritat --com la mobilització de la gent jove pel 0'7%-,
50
que fan de Barcelona un centre actiu de la solídaritat i de
la cooperació internacional. Al llarg de 1995, com ja deia
al principi, durant la Conferencia de Ciutats Mediterrames
que farem al mar9 i, a la tardor, ambla convocatoria d'una
conferencia ministerial de la Unió Europea sobre la
Mediterrania, Barcelona exercira la seva capitalitat
-economica, cultural i ara també política- sobre la regió.
4. Epíleg
I ara voldria acabar amb una referencia al moment
polític. No puc deixar de fer-ho. Jo, coma balan9, <liria
que en la situació política espanyola que estem vivint hi
ha com a element positiu la col·laboració de CiU en la
governació d'Espanya, en una optica de progrés i de
cohesió social. Penso que és un fenomen que potser
s'havia prodult durant la República pero que en aquest
moment esta adquirint un nivell d'importancia molt gran
i que ha tingut per a mi la seva expressió més clara en la
sessió del Senat en que es va debatre l' estat de les autonomies. Penso que va ser una sessió secular, historica en
tot un segle, ja que mai en aquest país s'havia pogut discutir la pluralitat de l'Estat, en una cambra democraticament elegida, utilitzant els idiomes de cadascú, sense
que la majoria de la gent s'hagués de posar la traducció
simultania. Tot aixo em sembla enormement positiu.
Podria ser negatiu el fet que aquesta col·laboració dels
nacionalístes d' aquí pogués substituir la genu!na necessitat de governació aquí, seria un joc de mans difícil
d'acceptar, ja que seria una mena no d'anticatalanisme
sinó d' acatalanisme practic. Perque si resulta que el
51
�catalanisme oficial només es dedica a ajudar a governar
Espanya i que aleshores no cal que doni comptes del que
fa aquí, dones malament per Catalunya. Aixo podría ser
un resultat negatiu que espero que no es produeixi i que
probablement no es produira si les coses van com han
d'anar i hi ha els canvis necessaris.
També és cert que com a element negatiu cal asseny alar la manca de col·laboració sincera, excepte a
nivells molt baixos, molt elementals, i encara amb suspicacies, entre les institucions catalanes. Aixo encara
no s'ha arreglat i seria un desig meu, i ara faré una
oferta molt concreta, que aixo s' arregli, encara que
sigui l' any de les eleccions.
Em sembla molt positiva la constitució de la
Comissió mixta Ajuntament-Generalitat que va acabar
ja la seva feina tecnica pera la Carta Municipal. Ara ja
són la Conselleria i 1' Alcalde qui han de rematar la
feina. Tecnicament ja esta establert i ara queda ja com a
tema estrictament polític.
És també molt positiva la convocatoria del 2n
Congrés Municipalista pera la tardor de l'any 1995.
Aquí a Catalunya, concretament a Barcelona, es van
passar potser quinze anys preparant el Ir Congrés
Municipalista de l'any 1933, que va comern;ar amb unes
jornades municipalistes al juliol del 1915, la primera
setmana municipal, celebrada al Saló de Cent de
l' Ajuntament de Barcelona. A través de les set setmanes
celebrades entre 1916 i 1921 fins a les assemblees de
batlles de la tardor del 1931, celebrades al Palau de la
Generalitat i que donen lloc a la Federació de Municipis
Catalans, es va arribar finalment a reunir el Ir Congrés
Municipalista Catala al febrer del 1933, organitzat perla
Federació i convocat per la Generalitat de Catalunya i
que va tenir lloc també al Saló de Cent del' Ajuntament.
Lentament anirem avanc;ant; tindrem el 2n Congrés
aquesta tardor. És molt bona notícia. Les comis ions
podran comenc;ar a treballar i jo cree que ens situem en la
perspectiva d'un segon gran salt endavant del municipalisme, que pera mi és un component fonamental del catalanisme, fins i tot perque a Catalunya, moltes vegades, no
hi ha hagut altre govern que aquest. També ha tingut
ajuntaments forts. Quan ha tingut Generalitat també ha
tingut Consell de Cent i institucions dels ajuntaments.
Haig de dir que una preocupació que es podria plantejar és a quin acord es pot arribar a Catalunya, que tingui
la garantía que després al Parlament espanyol sera aprovat. Perque aquesta llei, com que modificara algunes
lleis basiques de l' Estat, malament si el Parlament de
Catalunya l' aprova i després no té un correlat positiu en
el Parlament espanyol.
Avancem tant com ens permeten les circumstancies. I
ara ve l' oferta.
En aquest sentit, ja puc anunciar que el ministre de la
Presidencia esta disposat a encetar converses i m'ha fet
saber l'opinió positiva que el govern de l'Estat té sobre les
possibilitats de passar endavant la legislació especial de
Barcelona quan modifiqui les lleis basiques espanyoles.
Al Govern catafa: ara i despres del maig. En l' esperit
de les paraules del President d'UDC, ara més que mai
calen acords amples, de gran consens, per demostrar als
ciutadans que sabem avantposar, en una situació de crisi,
l'interes de la ciutat i del país als de partit.
52
53
�En aquest sentit anuncio la disponibilitat de
l' Ajuntament i també del govem espanyol pera seure a
la taula a Barcelona o a Madrid a considerar conjuntament aquells aspectes de la Carta Municipal que modifiquin lleis del parlament espanyol.
ma en si mateix deixa d'engrescar i deixa de provocar
respecte, perque no va -parlo d'un fenomen europeu, no
només a Espanya-, la gent només demana o consumeix
moltes més notícies dolentes sobre el sistema, que són
els seus vicis ocults posats de relleu.
Finalment, cree que a Catalunya, igual com a Espanya
-aixo és un judici sobre la situació estrictament política-,
els efectes del domini de l' economía especulativa sobre
la moral social, privada i pública, han estat devastadors
En una sessió, fa uns sis mesos, del Consell
Economic Assessor de l' Alcaldia, format per economistes molt eminents, vaig formular la pregunta següent:
"És la corrupció con eqüencia de la crisi política o é la
crisi política conseqüencia de la corrupció?" La majoria
van anunciar opinions favorables a la segona versió de
les coses. Van dir que hi ha una crisi perque hi ha
corrupció que l' esta provocant.
El mateix succeeix amb el terrorisme d'Estat, real o
merament possible. És l'altra cara de l'ordre de l'Estat, si
es vol, la cara més autentica per a aquells que no hi
creuen. La forc;a o la coerció estatal crues i sense embuts.
Tanmateix, el primer intervinent en aquest sentit va
donar immediatament raó a la meva sospita en sentit
contrari, en comenc;ar ambles següents paraules: "la caiguda del mur de Berlín" i tots vam dir que estava abonant la idea que hi ha una crisi política causada per
factors intemacionals o exteriors impossibles de controlar. 1 aquest tipus de crisi dóna lloc que els graus de
corrupció pública i privada que sempre hi ha, es converteixin en l'única notícia interessant.
És el posicionament de l'esceptic davant d'un sistema
polític en crisi i sense respostes a les seves preguntes. 1
en aquest moment explicar, imaginar, consumir, i
comentar els evidents vicis ocults del sistema es converteix en la passió de la majoria del públic. Quan el siste-
54
Tot polític sap que hi ha un moment en que ha de tancar els ulls, i en aquell segon processa mil equacions
morals, historiques, sentimentals, etc. 1 sap que el seu
silenci d'aquell moment pot tomar-li amb el temps com
un clam, segons com vagin les coses.
Jo no sóc avui aquí per jutjar ningú. Ni molt menys.
Ni tan sols les responsabilitats polítiques. Que els delictes els jutgin els jutges, i les responsabilitats polítiques
els parlaments nacionals. Jo sóc alcalde de Barcelona i
se m'ha de jutjar i qualificar pel que faig aquí. L'únic
que sí que die és que l' apoteosi barroca del diner, que és
el que avui he comenc;at dient, i que va anunciar Raimon
Obiols l'any 1988, es va imposar -s'estava imposant ja
en aquell moment- amb tota la forc;a. "Sólo lo ético es
práctico", ha dit algú recentment. Dones bé, solament
l' etica dita "poc política" de Raimon Obiols va donar
políticament en el clau. Tot el que esta passant ara és
una conseqüencia d'aquella arrogancia, la del diner i la
d'alguns representants de l'Estat.
Si alguna cosa em reca, a mi personalment, és haver
conviscut una colla d'anys com a Alcalde, en la meva
ciutat, que ha passat de tot -penes i glories-, pero que
55
�majorment ha anat cap amunt, haver conviscut amb un
submón, financer-jurídic, podrit, poderós, important i que
ha imposat els seus metodes i la seva llei en molts casos.
El súmmum d'aquesta situació va ser l'exportació a
Madrid d'alguna de les figures rellevants d'aquest món.
Una obra d'art de l'habilitat política o de la capacitat de
negociació amb finalitats difícils d' escatir.
Afortunadament tot aixo s' acaba. És el millor merit
que es pot atribuir a aquest moment tempestuós.
1 cree que és l' obligació dels qui ens governen, a
nivell de país, i dels qui col-laboren en aquesta governació -socialistes espanyols i catalans, nacionalistes catalans i nacionalistes i socialistes bascos-, travessar
aquesta etapa sense que els tremoli el pols i sense suggerir en cap moment dubtes respecte del seu capteniment.
Han de seguir fins que el sistema judicial hagi substanciat de manera suficient tots els casos d'immoralitat
pública i privada que té entre mans, tant a Madrid com a
Barcelona. No hi ha cap alternativa. Cap. Totes les alternatives pensables són dolentes.
La crisi del progressisme nascut al segle XVIII, la insuficiencia de la democracia com a sistema d' organització
social i política, l' obsolescencia de les ideologies tradicionals conservadores -que tanmateix retornen de tant
en tant com a refugi- són a la base d'aquesta situació
des del punt de vista de les idees.
Aquí a Espanya estem vivint una doble ressaca.
Després de vint anys de reforma Suárez-González, són
molts els perjudicats i altres tants els seus descendents
que han sentit explicar a casa seva una historia de les
coses diferent de l' oficial. D' altra banda, a l' esquerra, els
més tradicionalistes es pregunten de nou entre gratificats
i sorpresos si no és veritat que sempre havien tingut raó, i
si els reformistes pragmatics no han quedat realment presoners del seu pragmatisme. Aquesta i no altra és la
famosa "pirn;a". No és pas un invent del Sr. Anguita.
Els fills de l' ancien régime i els de l' antifranquisme
es pregunten ensems si no han estat una mica enganyats
per uns pretesos "centristes" i si no fóra millor escombrar-los per tornar de nou als bons vells enfrontaments
entre dreta i esquerra.
Dit aixo, i torno al principi d' aquest raonament, és
evident que la causa de tot és, segurament, una disminució dels reflexos dels polítics davant de la immoralitat o
una moral en que el diner i el poder són valors en ells
mateixos, pero també, i sobretot, la mundialització de
l' economia i les comunicacions, la perdua de referents
segurs, la por a la propia acció humana sobre l' entorn,
perque és l' especie humana mateixa la que es formula
interrogants que abans eren privats: "qui som, a on
anem", etc., és !'especie que s'ho pregunta, no un pintor
frances o un poeta angles.
El nostre projecte és fer de Barcelona una ciutat equilibrada, una aglomeració que s'ha de vertebrar físicament i administrativament i que és la Barcelona gran.
Que no s'enganyi ningú. La Barcelona gran que és
referencia de les ciutats del nord del sud europeu.
56
57
Així és tal com es veuen les coses des d' aquest racó
del món que és la Pla~a de Sant Jaume.
Als dos cantons de la pla~a hi ha dos projectes en part
coincidents i en part enfrontats sobre !'estrategia més
adequada per a Barcelona. Aixo és veritat.
�A l' altra banda de la pla9a, aixo es comparteix pel
que fa a la primera i última part. Pero es considera
també que dos dels grans perills de Catalunya són la
fragmentació i les ciutats hanseatiques, les ciutats massa
fortes, d'alguna manera. És a dir, que els grans valors
són la unitat i la uniformitat -uniformitat vestida de
comarcalisme o de submissió a la llei general catalana-:
d'aquí la reticencia reiterada davant dels intents d'elaboració, dictaminació i aprovació de la Llei Especial de
Barcelona, la Carta Municipal.
Inevitablement aquella extensió fixava uns conceptes de civilitat i modernitat del moment, i potser antiquats ben aviat. Avui diríem fibra optica, Rondes i
universitats en comptes de telefon, carreteres i oficis.
I sobretot ens adonem, per exemple, que la democratització de l'ensenyament implica avui la seva massificació, almenys com a mesura transitoria, i que. per
tant els clixés de l' ordre familiar aplicat a l' ordre
social no són valids, com van semblar en aquell
moment.
Aquesta visió oblida i tapa la més antiga i famosa de
Barcelona com a force de frappe de Catalunya. Alguns
dels seus epígons arriben a proposar una capital "federal", centrada fora de la ciutat tradicional, darrera de
Collserola -estrategia interessant en alguns sentits perque estava fins i tot prevista en aquells esquemes del Pla
Director de l' any 60 pero totalment forassenyada com a
idea global, socialment desequilibrada, economicament
costosíssima, i políticament suspecta.
Ara de nou Barcelona esta estenent civilitat a tot
Catalunya o millor, i més modestament, esta actuant
com a model urba per a un sistema de ciutats del qual
ella mateixa n' extrau bona part de la for9a.
¿Quan s'entendra d'una vegada que, tal com va succeir en el millor període medieval i renaixentista, la salut
de Barcelona i de Catalunya estan tan íntimament lligades que no es poden destriar?
Esperem també que Espanya se sentira reflectida en
el seu Senat i confortable amb la seva pluralitat.
Quan trobarem el punt just tots plegats? El punt just
del dialeg entre dues animes tan identiques, tan semblants i tan properes.
Nosaltres hem fet el miracle de Barcelona, gracies a
la complicitat dels barcelonins. Nosaltres podem fer el
nou miracle d'un salt endavant, economic, tecnologic i
cultural, mantenint la complicitat i la cohesió social.
No ens hem equivocat de models.
La recentment inaugurada exposició del Noucentisme
descriu un dels moments crucials d'aquest dialeg: quan
Barcelona va escampar la civilitat per Catalunya i va traduir la modernitat a esquemes extensibles, predicables
per tot el país.
58
Esperem que ben aviat aquesta dualitat funcionara bé,
que s'admetra la seva positiva coexistencia, que s'abandonaran les pors i les suspicacies que posen traves a la
seva marxa.
Si aquestes dues equacions funcionen la for<;a que
n' extraurem pot ser immensa.
Qui s'atreveixi amb Barcelona ha de mesurar molt bé
el que diu i el que fa. Barcelona té un cor complex i vol
molt i fia poc. . . al qui no coneix. Vol molt i dóna tot a
59
�qui mereix la seva confiam~:a, qui comparteix realment i
cordialment els anhels i les preocupacions.
,,
Index onomastic
Ara calen canvis i canvis transcendents: de caracter
tecnolbgic, de comportament cívic, de més autoritat.
Hem de crear l'equip nou que piloti !'entrada al segle
XXI, a partir del credit immens que aquesta ciutat ha
obtingut de propis i estranys per la forma com s'ha
transformat i com s 'ha presentat davant del món.
Ara la ciutat ja ha palt l'esfor¡;; olímpic i ja és cam,
múscul i sang del seu cos.
Entrem en una nova etapa en la qual aspirem a una
nova onada de transformacions, més tecnologiques i
culturals, adrec;ades també al canvi de comportaments
urbans, que faran de Barcelona la capital del sud
d'Europa.
D' aquesta forma, la recuperació economica sera
també una nova etapa d'esplendor de la ciutat, de la
Barcelona gran i metropolitana i de Catalunya sencera, i
una contribució important per integrar autenticament
Espanya en l' estil de vida europeu.
1 de passada haurem posat el nostre gra de sorra per a
l'edificació d'aquest futur un xic desconegut, esperanc;ador i alhora tenebrós que s' anuncia des de 1989 i en el
qual no dubto que les ciutats i els ciutadans i el civisme
jugaran un paper més i més important.
60
Aiguader, J aume, 17
Anguita, Julio, 57
Bruguera, Sergi, 25
Busquets, Joan, 17
Cerda, Ildefons, 17
Cirici, Alexandre, 48
Dalí, Salvador, 48
Gas, Mario, 26
González, Felipe, 27, 57
Martínez, Conchita, 25
Miró, Joan, 48
Obiols, Raimon, 55
Ribas Piera, Manuel, 36
Rigol, Joan, 48
Rius i Taulet, Francesc de P., 17
Rodríguez, Cesáreo, 48
Sánchez, Arantxa, 25
61
�Serratosa, Albert, 18
Shakespeare, William, 24
Suárez, Adolfo, 57
Truñó, Enrie, 35
Col·lecció Alcaldia
1. L' estat de la ciutat, 1983-1990
2. La ciutat i els Comtes de Barcelona
3. Balan9 de l'any 1991. L'estat de la ciutat
4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann,
Pasqual Maragall i J acques Delors
5. Balan9 de l'any 1992. L'estat de la ciutat
6. Declaració Rio-Barcelona, 1992.
7. Balan9 de l'any 1993. L'estat de la ciutat
8. Balan9 de l'any 1994. L'estat de la ciutat
62
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1994
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-01-10
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Govern
Alcaldes
Acció política
Model social
Balanç
Economia
Abstract
A summary of the resource.
Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1994.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/2735/InfComEsp_197506_n502_RadAme_p210_PM_BD.pdf
1750de3a859b5306fdd2b6d100bd52e2
PDF Text
Text
PASCUAL MARAGALL
Universidad autónoma de Barcelona
Los
radicales
americanos
Educación y
estratificación
laboral
e
REO que las polémicas entre economistas neoclásicos y economistas radicales
tienen casi siempre algo de frustración. Es
como si los primeros fueran conductores de
a¡¡tomóvil en la cuneta tratando de arreglar
una avería y los segundos fuesen peatones
incapaces de ayudar, poco interesados en el
tema. En lo que sigue vamos a resumir algunos de los argumentos que los radicales
desarrollan frente a las averías de la economía neoclásica, especialmente en el terreno
de la educación y la estratificación de la fuer
za de trabajo. No pienso que haya llegado
todavía el momento de incorporar unos argumentos y otros a un marco más o menos
común, susceptible de verificaciones empíricas válidas para todos. Sólo ocasionalmente
se producen intercambios productivos entre
la escuela neoclásica y sus críticos, éntendiendo por :productivo" cualquier ejercicio
que confirme o refute limpiamente aseveraciones ajenas.
El camino seguido por las ideas radicales
en el campo que nos ocupa puede sintetizarse en los siguientes pasos: 1) Steve Marglin (7) pone de relieve que la división del
trabajo en el sistema industrial norteamericano de principios de siglo para acá obedece
a razones de control, dentro de la fábrica o
empresas, más que a razones de productividad; 2) Samuel Bowles (1) trata de demostrar cómo el sistema educativo realiza la fun• Estas notas fueron preparadas inicialmente
para una charla en el Colegio de Economistas
de Barcelona.
210/ICE-JUNIO 1975
ción de legitimar esle control, cuya fundamentación no p uede hallarse ya sólo en los
requisitos tecnológicos; Bowles y Gintis (2)
llevan a cabo una ulterior investigación en
el mismo sentido, integrando una crítica de
lo que llaman el IQ-ism (la ideología que
quiere que los éxitos académicos y económicos de un individuo son explicados por su
coeficiente de inteligencia -lnte/ligence
Quotient- obtenido por comparación de la
edad mental con la edad cronológica del mismo); 3) Gintis (4) empalma con las corrientes europeas de marx:ismo influido por
el existencialismo (A. Gorz (5) y grupos italianos corno lJ Manifiesto y desarrolla una
teoría americana de la alineación; 4) Christopher Jencks (6) demuestra, desde una perspectiva no necesariamente radical, el fracaso
del movimiento de escolarización en producir una mayor igualdad de ingresos en
Estados Unidos; Bowles y Gintis (3) abren
la vía hacia una nueva teoría de la empresa,
basada en sus estudios anteriores, caracterizando a la empresa no ya (no sólo) como
una unidad en la asignación de recursos, sino E:omo un sistema político.
El orden de los pasos reseñados no sigue
necesariamente el orden cronológico. Obedece más bien a los requisitos de mi orden
de exposición.
Pasando ipor alto la aportación de Marglin, que merece una atención especial, y
aparte del tema que aquí nos ocupa, veamos qué es lo que dice Bowles (1) acerca
de las relaciones entre el sistema educativo
y la producción.
1.
El sistema educativo satisface la necesidad de los empresarios de contar
con una fuerza laboral capaz y disciplinada y de ejercer sobre ella un
control social efectivo.
2.
A medida que la importancia-del trabajo cualificado y educado crecía, las
desigualdades presentes en la escuela
se tornaban importantes para la reproducción de las diferencias sociales de generación en generación.
3.
Las desigualdades de clase en el sistema educativo de los Estados Unidos no han disminuido en los últimos
cincuenta años.
4.
Y este último hecho no puede explicarse exclusivamente por las desigual-
�EDUCACION
dades constatables en el control de
las Comisiones de educación (organismos electivos por distrito escolar
y que dirigen la orientación general
de la enseñanza y la contratación de
profesores en el distrito).
El esquema, puesto de relieve por Bowles,
es un circuito que, partiendo de la existencia
de una estructura de clases, termina en el
reforzamiento de la misma, vía "desigualdad
de poder político" -+ "desigualdad en la
educación" -+ "legitimación y reproducción
de la estructura de clase".
Nótese, ante todo, que todo el argumento
se desarrolla sin referencia alguna a la explotación, en el sentído marxista. De lo que
se trata es de la existencia (o mejor de la
persistencia) de unas relaciones sociales de
producción entendidas en forma positiva:
"estructura autoritaria, tipos prescritos de
comportamiento y respuesta característicos
del lugar de trabajo" --(1) pág. 3-, estructura jerárquica típica de· las grandes empresas, definida en cada estrato por la cantidad de control de cada uno sobre el trabajo realizado por uno ·mismo y .por los demás -idem, págs. 10 y 22-; "sistema de
derechos y responsabilidades, obligaciones y
recompen sas~ que gobierna la interacción de
todos Jos individuos implicados en la actividad productiva organizada" ---{2) pág. 74--.
En estas condiciones, el esquema, en principio, es aplicable tanto a las sociedades socialistas avanzadas (típicamente la URSS) como a los Estados Unidos. Así lo dejan entrever algunos radicales en ocasiones (Bowles, por ejemplo, en (1), pág. 22; Gintis (4),
pág. 12; Bowles y Gintis (7), p ág. 75). Lo
importante, parece, no sería tanto la explotación, que depende del nivel de salarios,
como la copresión, o la alienación --como
diría Gintis- implícita en las relaciones c;¡ue
los individuos establecen entre sí y con los
medios de producción, en la empresa. Aunque explotación y alienación, como veremos,
no son independientes.
Las funciones del sistema escolar, analizado en su evolución histórica en Estados
Unidos desde mediados del XIX en adelante, son reseñadas por Bowles del modo
siguiente:
1.
L a escuela sustituye a la familia en
la transmisión de cualificación labo-
ral, a medida que el sistema de fábrica se impone, a lo largo del XIX .
2.
La generalización de la enseñanza
básica p uede trazarse históricamente
como una respuesta al aumento de
la combatividad política de los trabajadores, o, como en el caso de Inglaterra (1867), como garantía tras
la emancipación electoral de los obreros. La burguesía está, en esa época,
convencida de que la educación suaviza las reivindicaciones obreras.
3.
La escuela prepara a los hijos de la
clase obrera para el trabajo de fábrica al enseñar: disciplina y puntualidad, sumisión a una autoridad extrafamiliar, responsabilidad individual
por el trabajo realizado, aceptación
de la autoridad estatal (el maestro);
en fin, una ideología de contenido
burgués*.
4.
La escolaridad es particularmente importante en América para integrar las
sucesivas oleadas de inmigrantes rurales de E uropa. (Pienso que este
factor 1puede ser decisivo para explicar el adelanto de los Estados Unidos sobre Inglaterra en la aplicación
de la ensefi.anza elemental universal.)
5.
A medida que el trabajo a destajo
y los incentivos ligados al producto
van siendo sustituidos, la escolarización se va haciendo imprescindible
para motivar a los trabajadores en la
aceptación de tareas cada vez más
carentes de sentido.
6.
La escuela, por último, funciona como un medio de asignar a los jóve-
• Bowles (1) p. 6, cita a uo economista norteamericaoo -Thomas Coopcr, 1823-, que
di~ lo siguiente "La exteosión de la educación
a toda la comunidad tenderá a quitarle a la
gente de la clase obrera la idea, que se ha metido eo las cabezas de nuestros mecánicos y que
prevalece cada vez más, de que el trabajo manual es mal remunerado en la actualidad debido
a la colusión de los ricos contra el pobre.; de que
el trabajo puramente mental es comparalivamen poco valioso; de que la propiedad y la ri.queza no tendrían que ser acumúladas y transmitidas; de que cobrar interés sobre los préstamos y benefic.ios sobre el capital es injusto. La
gente equivocada e ignorante que toma estas fa.
lacias l)Or verdades aprenderá, cu.a ndo tengan
oportunidad de aprender, que Ja institución de
la sociedad política tuvo su origen en la protección de la propiedad."
ICE-JUNIO 1975/211
�nes sus puestos en la estructura de
clases.
Al movimiento en favor de la "common
school" (enseñanza universal e igual para
todos) de mediados del XIX sucedió, al cambiar el siglo, el movimiento "progresivo" en
favor de dar a cada individuo la enseñanza
que necesitaba. Ahí comienza el desarrollo
de las escuelas profesionales, que funcionan,
junto al bachillerato superior (high school)
como un medio patente de reproducir la estructura social. Es característico el hecho de
que, para 1900, muchos hijos de trabajadores llegaban ya, en Estados Unidos, al bachillerato superior. La diversificación del
trabajo en la fábrica, que se iba desarrollando en jerarquías cada vez más amplias y
complicadas, exigía una estratificación paralela del sistema educacional, y a ello respondía el movimiento progresivo con todo
y su carga de humanismo paternalista.
Si a .principios de siglo se intentó mantener la "high school" como institución diferencial para los hijos de la clase alta, hoy,
nuestra BOIWles, es el College *, y especialmente el College de cuatro años (por contraste con el Junior College de dos años)
el que sirve esta función. ·M añana será la
Graduate Facu/ty (q segundo ciclo universitario, que en Estados Unidos adquiere bastante autonomía respecto del .primero). Parece como si se tratase de una "escala móvil" de la éducación, cuya función no estaría tanto en enseñar determinadas habilidades o transmitir determinados saberes, sino
en mantener un abanico de saberes y credenciales suficientemente amplio y diversificado como para duplicar el abanico de
puestos ofrecido por la jerarquía productiva
y desarrollado por la estructura social.
Naturalmente, la prueba de esta hipótesis
debería basarse en la evidencia correlativa
de un progreso más lento de la estructura
de requisitos imprescindibles para la producción. Este es un punto no aclarado por
los radicales. A veces, como al principio de
Bowles (1), parece que la importancia económica de la cualificación y los saberes productivos está tecnológicamente determinada
(en ello se basa precisamente la obsolescencia de la familia, al iniciarse el proceso, en
tanto que institución socializadora del niño).
* El College americano corresponde aproximadamente a nuestro primer ciclo universitario.
212/ICE-JUNIO 1975
Otras veces parece como si se insistiese en
que los saberes adquiridos fuesen importantes, sí, para obtener el puesto correspondiente en la jerarquía productiva, pero en modo
alguno para desempeñar tareas productivas
una vez en el puesto.
La evidencia presentada por Bowles no
va tan lejos. Muestra: 1) que los hijos de
los padres situados en lo alto de la pirámide reciben más educación: 50 por 100 de
los bachilleres (o 40 por 100 de los jóvenes
"en edad") van a los College; pero sólo de
25 a 35 por 100 de los hijos de obreros;
2) que los hijos "afortunados" reciben no
sólo más sino mejor educación (puµto en
qu e Bowles empieza a librarse de la im putación de que su trabajo se preocupa sólo de
la igualdad del acceso a la educación) y que
además las di ferencias en el tipo de educación --clases reducidas y libertad de elección para los hijos de los ricos, clases masivas y organizadas entorno a criterios disciplinarios para los de los obreros-- tienden
a reproducir el tipo de diferencias entre los
desempeños en lo alto y en la base de la
jerarqu ía 1productiva; 3) que los resultados
obten idos en la escuela difieren entre clases
sociales pero no explican por sí solos las
diferencias de asistencia a los College, que
sería la explicación cómoda.
Hasta cierto punto, sugiere Bowles, los
padres obreros intemalizan en sus preferencias el tipo de elección (o mejor la falta de
ella) que se les ofrece en cuanto a qué clase
de educación necesitan sus hijos, "reflejando quizá (en su preferencia por los métodos
educacionales autoritarios) sus propias experiencias en el trabajo, que les han demostrado que la sumisión a la autoridad es un
ingrediente esencial de la capacidad de un
individuo para obtener y mantener un empleo seguro y bien pagado". _
De este modo, sigue el argumento, el sistema educativo prepara efectivamente a los
niños y jóvenes para su adscripción futura
a roles sociales que varían significativamente, de lo alto a la base de la jerarquía productiva, en autonomía e independencia. Los
hijos de las clases dirigentes aprenden seguridad en sí mismos; los de los obreros,
obediencia. Bowles supone, además, que si
los matrimonios tienden a producirse entre
gente de la misma clase (pues normalmente
se incuban en las escuelas y Colleges) tienden a consolidarse subculturas de clase ca-
�EDUCACION
racterizadas cada una por un determinado
tipo de rasgos psicológicos, que son los que
cuentan a la hora de hallar un puesto en la
estructura productiva.
Este desarrollo correlativo de las dos estructuras (social y productiva), vía sistema
educacional y subculturas de clase, halla refuerzo en la estructura política. Las clases
dirigentes, dada su desigual proporción de
poder político, determinan: 1) los criterios,
y 2) el tipo de financiación del sistema educativo, contribuyendo a perpetuar las diferencias. Es importante en este sentido la
tradición norteamericana de financiación local de la educación, puesta que, dada la segregación racial y por rentas en el mercado
de suelo y vivi<indas, los recursos por alumno entre distritos escolares difieren grandemente*.
En cuanto a los criterios (de admisión y
graduación) en las distintas fases del sistema
• En el estado de Texas, por ejemplo, los gastos por alumno en 1969-70 iban de un máximo
de $ 5.334 a un mínimo de $ 264. Ver estos datos
e información sobre la demanda de Juan Serrano contra el Estado de California por haber tenido que cambiar la residencia para dar enseñanza decente a sus hijos, estimada por el Tribunal Supremo del Estado, en P. Maragall: "Problemas de economía urbana. New York, 1971-72",
Boletín del GTP, Ayuntamiento de Barcelona,
número 28, págs. 40 y ss.
escolar, no es preciso que las clases altas
controlen directamente las Comisiones de
educación. Basta con que definan la aptitud o excelencia en términos de variables
en las que los hijos de las clases altas tienden a ser más aptos o sobresalir más (por
ejemplo, aprovechamiento escolástico). De
este modo la responsabilidad ,p or los resultados desiguales obtenidos en la escuela parece ser ajena a la clase alta y residir en
todo caso en la carencia, por parte de los
jóvenes de las clases inferiores, de una subcultura adecuada. Al mismo tiempo, el sistema de "pruebas objetivas" (que apareció
a principios de este siglo para mitigar la
franca desigualdad del "movimiento progresivo"), al permitir el paso hacia arriba de
unos pocos jóvenes procedentes de las clases inferiores, contribuye a fortalecer las virtudes legitimadoras del principio según el
cual hay que premiar la aptitud sobresaliente {"reward excellence").
Bo:wles se pregunta si, de acuerdo con los
estándares convencionales de eficiencia (maximizar el valor añadido), no podría ponerse
en cuestión este principio ("reward excellence") para conseguir el mayor incremento
posible en las capacidades individuales
-seleccionando quizá a la gente con notas
medias, o bajas, en las pruebas de admiICE-JUNIO 1975/213
�s10n a los Colleges- en vez de maximizar
el ".producto bruto" a base de admitir a los
mejores. "Si la ganancia incremental es el
objetivo, resulta todo menos obvio que haya
que escoger a los de arriba" (Bowles (1), página 25 n. y pág. 29). El .problema planteado es más propio de la teoría de la organización que da la asignación de recursos: "Considérese lo que ocurriría con la disciplina interna de las escuelas si el objetivo
de los estudiantes fuera terminar los últimos
en la distribución de notas."
En ésta, como en otras ocasiones, la fuerza del sistema establecido estriba en ser el
único consistente con la búsqueda de un óptimo dado el sistema de incentivos disponible. Pero nada indica que no puedan pensarse otros tipos de incentivos, ni que el óptimo actual presente sea precisamente el optimum optímorum.
B OWLF.S
y Gintis (2) completaron el
análisis anterior integrando el papel
del IQ-ismo en el esquema, a través de un
análisis estadístico de las relaciones entre
procedencia de clase, coeficiente de inteligencia (IQ) y éxito económico del individuo.
Con ello trataban de refutar las versiones
más crudas del IQ-ismo (Hernstein, Jensen),
que afirman su transmisión hereditaria y la
asociación causal del coeficiente de inteligencia con el éxito económico.
Procedencia de "clase alta" y "alto IQ"
son dos variables que correlacionan bien estadísticamente. Por otro lado, "clase alta" y
"éxito individual económico" también se
asocian satisfactoriamente. De ahí la posible
confusión. En su tratamiento de los datos,
Bowles y Gintis muestran que la procedencia social es la variable clave: la asociación
estadística entre .procedencia de la clase alta y éxito económico se reproduce casi exactamente si se eliminan las diferencias de IQ
infantil entre disti ntas clases socales; es deci r, 'Para individuos del mismo nivel cognoscitivo .pero distinta clase social, la asociación
de esta última con el éxito económico es
casi la misma que antes. En consecuencia
"la transmisión intergeneracional del status
social ·y económico opera principalmente vía
mecanismos no-cognoscitivos" a pesar de
que el sistema escolar premia los coeficientes
de inteligencia elevados y de que el IQ y
214/ICE~UNIO 1975
la procedencia de la clase alta están asociados.
Uniendo, entonces, la demostrada irrelevancia del mecanismo especfficamente genético (que operaría vía IQ) en la reproducción de generación en generación de la desigualdad económica con: 1) la irrelevancia
de los logros cognoscitivos en la contribución
de Ja escolaridad al éxito económico individual, y 2) el hecho de que la mayor parte de
la asociación entre IQ y éxito económico
puede ser explicado por Ja común asociación
de estas variables con la educación y la procedencia de clase, puede concluirse que el
coeficiente de inteligencia no es un importante criterio intrínseco para el éxito económico individual. Lo cual parece privar de
base a afirmaciones como las de Jensen acerca de la "inevitable asociación entre status
e inteligencia sobre la base de que la sociedad premia el talento y el mérito", o de
Hernstein sobre la "virtualmente hereditaria
meritocracia", producto· presunto de la reforma liberal de la enseñanza.
De todos modos, el coeficiente de inteligencia juega, a nivel ideológico, un importante .papel en el sistema norteamericano de
estratificación social, que es una resultante,
en opinión de Bowles y Gintis, de la jerarquía productiva. En efecto, como las muestras arriba citadas indican, el IQ es un factor decisivo en la legitimación de las relaciones sociales de producción (idénticas, como vimos, para Bowles, al sistema burocrático de estratificación en la actividad productiva). El análisis procede así:
1.
La producció.g. capitalista es más to-
talitaria, en su organización" de lo
que los modos de organización de las
otras esferas sociales (familia, relaciones interpersonales, leyes, política)
harían prever. Y es falso, como muestra la evidencia hlstórica,. que ese
carácter totalitario sea "naturalmente" admitido por los individuos implicados. La jerarquía burocrática no
es, ni ha sido históricamente, una
construcción que no haya necesitado
de violencia de algún tipo para imponerse.
2.
De ahí el papel del IQ-ismo. Esa
ideología fuerza el tipo de adhesión
preciso: es indispensable que la gente acepte lo impuesto como natural.
�El mecanismo de asignación de la
gente a los puestos en la jerarquía
y de recompensas diferenciales a esos
puestos debe tener visos de igualitariedad. El IQ-ismo cumple su cometido: 1) al proporcionar una justificación técnica (tecnocrática, según
nuestros autores) de la jerarquía productiva, y 2) al proporcionar una explicación meritocrática del encaje entre individuos y puestos en la jerarquía. Los atributos principales para
cada empleo pasan a ser, en esta visión, de tipo cognoscitivo y psico-motor. Como corolario, debe pensarse
que un sistema así, basado en la eficiencia, debe abjurar de toda consideración referente a casta, raza, sexo
u origen étnico.
3.
4.
Pero el IQ-ismo no cumpliría su pa.p el si su aceptación se limitara a los
círculos académicos y dirigentes. Y,
en efecto, esa ideología se abre paso
en la mente del pueblo, a pesar de
que el coeficiente de inteligencia no
es determinante de los logros ocupacionales y de que pocas ocupaciones
requieren factores cognoscitivos para
obtener la plaza, pero gracias a la
asociación indirecta entre unas y otras
variables.
¿Cómo se adueña tal ideología de la
mente popular? A través de la experiencia escolar de los individuos.
El sistema escolar, con su objetividad putativa, su orientación meritocrática y su ·eficiencia técnica en la
oferta de las necesidades cognoscitivas
de la fuerza de trabajo,, va imprimiendo en la gente la convicción de que
su individual coeficiente de inteligencia ha sido adquirido en una competición abierta y equitativa, y de que,
además, el éxito económico depende
de aquel coeficiente. "Cuanto más
fuertes son las asociaciones estadísticas entre IQ y nivel de escolaridad y
entre IQ y éxito económico, y más
débiles son las relaciones causales entre las mismas variables (entendiendo
por asociación estadística el coeficiente de correlación simple, y por "relación causal" la derivada parcial de
de una variable con respecto a otra)
mejor cumple la ideología del IQ su
.papel legitimador". Es decir, mejor se
resigna cada uno a su suerte y a aceptar el abanico de "suertes posibles"
tal como está definido por la jerarquía laboral.
5.
El análisis histórico muestra, a través
de la sucesión de movimientos en fa. vor de Ja enseñanza universal e igual
para todos, el movimiento "progresivo", las pruebas objetivas, la introducción de criterios de eficiencia en
la evaluación (Carnegie) y el Eugenies Movement (que presentaba visos
de seriedad científica a la pretendida
conexión entre carácter moral, inteligencia y valor social, sobre una base
biológica común), que el actual relacionar la escolaridad,, el coeficiente
de inteligencia y el éxito económico
proviene de un esfuerzo consciente
dirigido en .parte a administrar y legitimar el nuevo orderi económico basado en la división jerárquica del trabajo.
En base a lo precedente, Bowles y Gintis
"(rechazan) la noción de que el sistema educacional funciona o ha .funcionado alguna
vez primariamente para producir las aptitudes cognoscitivas que la modernización del
sistema económico iría tornando escasas y
por tanto valiosas". "La capacidad cognoscitiva no es un bien particularmente escaso,
y por tanto conlleva una mínima retribución
intrínseca." "Las aptitudes cognoscitivas adecuadas, concluimos, son generadas como un
subproducto de la presente estructura de la
vida familiar y la escuela."
e
ABE entonces preguntarse: ¿Qué es lo
que realmente determfaa las posibilidades individuales de tener éxito?, no siendo
ya el IQ un elemento ex.plicativo poderoso.
¿Cómo se transmite realmente de padres a
hijos Ja probabilidad de éxito en una sociedad en la que ya no basta la mera transmisión de capital físico o monetario para explicar la diversidad de escalones de la
jerarquía que se van reproduciendo? Contestar a estas preguntas obliga a estudiar el
otro extremo de la cadena: cuáles son los
criterios de contratación de los empresarios
y cómo esos criterios conducen a unas deICE-JUNIO 1975/215
�des sólo puede reforzar los tipos de conciencia desarrollados en la sociedad global."
Es preciso, pues, estudiar los criterios en
virtud de los cuales los empresarios contratan, conceden plazas fijas, promocionan y
pagan a los trabajadores; estudiar a continuación los procesos a través de los cuales
estos criterios llegan a ser aceptados como
justos· y estudiar por último cómo los individuos adquieren los atributos correspondientes. Se trata pues como decía, de andar
el camino andado, pero en sentido inverso.
Aquí me limitaré al primer trecho, el más
trascendente desde el punto de vista económico, y también, claro está, el menos reiterativo.
mandas consistentes con los mecanismos de
reproducción de las características personales que se han ido estudiando hasta aquí.
Yendo todavía más lejos, habría que determinar, a partir de un modelo racional de
comportamiento del empresario, cómo se
definen los empleos cuyas características deben encajar con la oferta de características
producidas por el sistema social y educacional, y ver entonces hasta qué punto es justa
la hipótesis de que la estratificación productiva determina la social-escolar.
Para obtener un empleo, suponen Bowles
y Gintis, es preciso pasar dos pruebas: 1) ser
capaz de desempeñarlo y desear el puesto;
2) poseer las características de raza, sexo,
edad, educación y comportamiento precisas
para que la asignación de esa persona a ese
puesto "contribuyan a. fortalecer la impresión de que el orden social de la empresa es
justo".
Esa posibilidad o capacidad para operar
correctamente, .p or hipótesis, depende de las
experiencias de cada uno en la familia y la
escuela. La empresa no es en modo alguno
una agencia socializadora completa y autosuficiente; su capacidad para moldear la conciencia de los trabajadores, y su comportamiento, de forma adecuada a sus necesida216//CE-JUNIO 1975
Lo primero que hay que preguntarse es
cómo se definen los roles laborales. El objetivo central de los capitalistas, tanto individualmente como colectivamente, es perpetuar su posición de clase. Para ello deben:
1) definir una estructura adecuada de roles
productivos, tal que permita mantener sin
discusión al capitalista y la dirección en lo
alto de la pirámide, 2) conseguir beneficios
adecuados a largo plazo, sin lo cual la empresa dejaría de existiJ: *. Así pues, "se persiguen los (máximos) beneficios tanto para
mantener el status de clase como en su calidad de fuente de ingresos".
Creo que puede interpretarse este pasaje,
crucial del trabajo de Bowles y Gintis (2),
páginas 83 en el sentido de que el sistema
no funcionaría si los beneficios de equilibrio
a largo plazo (aw1 siendo distintos de cero)
no permitieran una retribución significativamente más alta en la cumbre de la pirámide. Pero la existencia de un límite inferior
(mayor que cero) para los benefios no inquietaría a la economía neoclásica en la medida en que ese "límite inferior" pudiera explicarse como salarios de dirección, producto a su vez de la escasez relativa de la capacidad directiva, como talento distribuido
desigualmente por la naturaleza (física o social). Lo que hacen los autores radicales
aquí es sugerir que capitalistas y dirección,
al tener en sl!s manos la selección de técnicos, pueden definir los roles productivos de
* Bowles y Gintis (2), pág. 83 n., rechazan
la idea de que la maximización de las ventas o
del empleo sean objetivos sustancialmente distinguibles de la maximización de beneficios de una
economía --dicen- "mayormente competitiva
como es la de Estados U nidos" .
�EDUCACION
tal manera que: 1) sea imposible, o difícil,
que se .produzcan coaliciones de trabajadores capaces de elevar el nivel de salario por
encima de aquel punto crítico a partir del
cual las diferencias entre ese nivel y la retribución de los empresarios se hagan peligrosamente reducidas, y 2) sea imposibble a los
trabajadores, dada la fragmentación (tecnológicamente innecesaria) de sus tareas, adquirir una visión global del proceso productivo, en cuyo caso la capacidad diferencial
de los directores pasaría a ser comprendida
en su auténtica falsedad.
En todo caso, los sub-objetivos de los empresarios para perpetuar su posición social
serían: 1) la eficiencia técnica (definir los
puestos de trabajo dados los inputs); 2) el
control (a la vez mantener la elaboración de
decisiones en lo alto de la escala y mantener
los costes laborales en línea con la economía
en su conjunto), y 3) la legitimación de la
jerarquía productiva.
Estos sub-objetivos pueden no ser compatibles. Existe una ya abundante literatura demostrando que la recomposición de tareas y
el trabajo en equi,po aumentan la productividad, y es aquí donde la perspectiva de ?intis (4) y Marglin (7) enlaza con la lmea
europea de preocupaciones que ante~ citaba *. Y es precisamente cuando el pruner y
el segundo objetivos entran en contradicción
cuando más preciso se hace obtener el tercero.
Las relaciones entre superiores, subordinados y colegas "no deben violar las normas
de la sociedad global". "Y es precisamente
por esta razón que un superior debe cobrar
más que un subordinado,, cualquiera que sea
la escasez relativa de los dos tipos de trabajo." Y es también por esta razó~ que, en
condiciones normales, los empresanos no colocan a negros o mujeres por encima de los
• Quizás sería más correcto decir que cada
vez más algunos socialistas europeos se basan en
ta aportación empírica americana. Así el trabajo
de A Oorz (5) se basa en los trabajos de Geanlon, McGregor y Argyris. Las fuentes de evidencia citadas, por Bowles y Oinlis son Victor H.
Vreem "Industrial Social Psychology'', en The
Handbook of Social Psychology, vol. V, in Gardner Lindsey and Ellist Arensen (eds.), 1838, Y
Gintis (Mr. D . Thesis). Actualmente este tema ha
pasado a ser objeto de estudio ~e los Sin~ica
tos, que, sin embargo, Je ~a~ el titulo desden.o~~
de "la cuestión del abumm1ento en el trabaJO ,
y del Gobierno, que ha editado un masivo estudio,
Work in America.
.
blancos, o de los hombres; ni dan posiciones de mando a los jóvenes sobre los mayores (sí sobre los viejos), ni les parece deseable desasociar la autoridad jerárquica del nivel educativo, mientras los títulos académicos legitimen la autoridad, de acuerdo con
los valores sociales dominantes.
Provistos de este incipiente marco de hipótesis para una nueva teoría de la empresa,
Bowles y Gintis están en condiciones de preguntarse por las características de la demanda de trabajo. Cinco conjuntos de características del trabajador parecen relevantes:
1. Los atributos cognoscitivos: cualificación técnica y operativa (saber escribir a
a máquina, contabilidad, ingeniería química
o car:pintería). Sin embargo, el punto central
de los radicales es precisamente que este
subconjunto no es el fundamental.
2. Rasgos de personalidad: tacto, perseverancia, docilidad . ..
3. Modos de autopresentación, como
lenguaje y vestido, "distancia social" admitida respecto de las otras posiciones sociales
y hábitos de identificación entre colegas.
Esos atributos son valiosos para los empleadores en su intento por estabilizar y legitimar la estructura de roles productivos en la
organización.
4. Características adscriptivas: raza, sexo, etc.; tienen un valor similar.
5. Credenciales educativas: nivel y prestigio de la educación. Con el mismo valor.
Lo que todavía no se ha investigado suficientemente, según Bowles y Gintís, es cómo
estos cuatro rasgos no-cognoscitivos del trabajador están relacionados entre sí. Pero
puede presentarse un principio de evidencia
empírica para la imporancia de cada uno de
ellos. Ante todo, sin embargo, es preciso definir las características esenciales del orden
burocrático:
1.
Derechos, deberes y privilegios de los
individuos se determinan al margen
de las preferencias individuales o de
cualquier decisión cooperativa de los
trabajadores.
2.
Las relaciones entre individuos se caracterizan por ser jerárquicas e interdependientes.
ICE-JUNIO 1975/ 217
�3.
4.
Dentro de la regla general de control
desde artiba existen ámbitos sustanciales, pero limitados, de decisión autónoma por los trabajadores.
La determinación de los roles laborales por la rentabilidad y la compastibilidad con el control desde arriba implica que los obreros no pueden estar motivados por las satisfacciones obtenidas en el trabajo.
Los rasgos de personalidad característicos de la demanda de los empresarios se corresponden, entonces, en cada caso con la
posición del puesto de trabajo en la jerarquía. Richard Edwards (8) ha demostrado,
a través de puntuaciones simultáneas de una
muestra de trabajadores (Boston) por parte
de sus compañeros y por parte de los supervisores, cómo los más próximos a obtener
una propuesta de promoción por parte del
supervisor reúnen una serie de características, nunca mayormente cognoscitivas, que
pueden resumirse así: para los niveles más
bajos, el simple "respeto por las reglas"; para los más altos, a los que se permite" juzgar cuando y en qué circunstancias pueden
prescindir de la letra de la ley, "internalización de los valores de la empresa"; en fin,
para los niveles intermedios, la posibilidad
para sus superiores de fiarse de ellos (dependibility).
En cuanto a la auto..,presentación, Goffman (Th:: presentation of Self in Everyday
Lije) ha mostrado cómo el cumplimiento del
papel asignado exige de cada uno una prestación "dramática" adecuada. Así el médico debe no sólo curar, sino difundir ese
aura de infalibilidad que conviene, etc. Se
trata, como decimos aquí, de "vencer convenciendo".
De las características adscriptivas (raza,
sexo, edad) y sobre todo del credencialismo
ya se ha hablado aquí suficientemente. "El
empleador individual, cuando actúa individualmente, tiende a tomar los valores sociales y las creencias dominantes como datos,
y los violará sólo cuando sus beneficios a
largo plazo parezcan asegurados."
E Nbién
vista de lo expuesto,, y a la vista tamde la masiva bibliografía radical
sobre el tema de la estratificación laboral y
el papel de la educación en el mantenimiento de la desigualdad social derivada de
218/ICE-JUNIO 1975
aquella estratificación, no se acaba de comprender qué puede decirse (o qué es lo que
se quiere decir cuando se afirma), que los
radicales no se han preocupado del tema del
capital humano *.
El material que hemos resumido ha sido
originado precisamente (ver en especial el
último apartado de Bowles y Gintis (2), titulado "The failure of liberal Social Reform, etc."), por un deseo de criticar de arriba a abajo la teoría liberal meritocrática de
acuerdo con la cual los saberes obtienen recompensa. Tras el fracaso de las reformas liberales, suele seguir, como sucede ahora en
los Estados Unidos, una época de auge de
las doctrinas genetistas. El esfuerzo de los
radicales aquí reseñado va justamente en el
sentido de ofrecer una alternativa adicional
para explicar aquel fracaso, fracaso que se
constata en trabajos como el de Jencks (6)
sobre la incapacidad del sistema liberal de
los años sesenta para alterar significativamente el grado de desigualdad de la sociedad americana.
Pero las derivaciones del análisis aquí presentado, como es patente, van más allá de
este empeño coyuntural. Se trata, especialmente en el caso de Gintis, de comenzar
a construir una teoría crítica de las sociedades dominadas por la burocratización característica de las organizaciones de gran escala. La implicación básica de los radicales
analizados es que no hay avance posible hacia la igualdad sin una sustitución (radical,
claro) de la jerarquía productiva determinante de la alienación en el trabajo (Gintis)
y de la estructura social desigual que infunde y traspasa todos los subsistemas aparentemente útiles para corregir las inequidades
iniciales, como el subsistema educacional.
Tanto si se piensa que el excedente económico es ya "excesivo" (Gintis), por lo
que resulta factible experimentar con nuevos tipos de organización productiva --que
sus trabajadores reclaman- aún a riesgo de
perder ciertos grados de eficiencia, como si
se piensa que, como señalan los estudios
antes mencionados, una recomposición de
tareas, un mayor grado de descentralización
de las decisiones en caso de tareas .poco ruti-
* Ver, en este sentido, el número de INFORMACION COMERCIAL ESPA1'10LA dedicado
a los radicales americanos (abril 1974, número
488, esp. los artículos de R. Ortega y A. Pastor.
En este número, aparte de un texto de Michael
Zweig, quizá, no muy importante, no me parece
que haya una lectura seria de esos radicales.
�EDUCACION
narias, más complejas y desusadas (Vroom,
Gorz) aumentaría la productividad, es obvio
que nos movemos en la dirección de considerar que el sistema económico no está ya
suficientemente determinado por las constantes tecnológicas y psicológicas que tradicionalmente lo enmarcaban. Puesto que
está demostrado que una u otra voluntad
social organizada interviene en la determinación de los valores que adopta el sistema,
piensan los radicales, es llegado el momento
de enterrar la separación entre los deseos de
cambio y las restricciones de una ciencia económica supuestamente neutral.
Todo esto, como mostraba Hymer en sus
cursos en la New School, no es ajeno a la
penetración en Norteamérica de esquemas
que valoran en mayor medida que el marxismo tradicional la incidencia de los subsistemas superestructurales (y en nuestro caso el
sistema educativo) en la configuración de las
relaciones fundamentales del modo de vida
social.
¿Hasta qué punto estas esperanzas están
justificadas sólo coyunturalmente? ¿Hasta
qué punto responden precisamente a una situación provisional del capitalismo norteamericano, cuya crisis, tanto si deja de serlo
como si se hace más seria a plazo medio, habrá propiciado sólo pasajeramente la ilusión
de que cualquier cambio es posible?
Seguramente es pronto para hallar respuesta a estos interrogantes. Constatamos,
de momento, que existe un movimiento relativamente general (también en Europa) que
trata de subvertir el orden tradicional de las
determinaciones (tecnología-vida social) admitido casi sin solución de continuidad desde el siglo XVIII, con las excepciones pioneras del Bloomsbury keynesiano y la más
conocida de la Escuela de Frankfurt. Todos
parecen estar de acuerdo en que "el medio
es el mensaje", en que la ciencia no es neutral, en que la tecnología es el producto, y
los medios (de producción) el fin perseguido.
BIBLIOGRAFIA
(1) Samuel Bowles: "Unequal education and
the reproduction of the social division of labor",
Review of Radical Po/itical Economics 3, Fall/
Winter, 1971.
(2) S. Bowles y Herbert Gintis, Texto sobre
la estratificaión laboral y educación, distribuido
en la Conference en Labor Mark et Stratification,
Harvard University, March 16-17, 1973. Tomado
de un artículo publicado en Social Po/icy, nov./
1972 y en/ feb. 1973, págs. 73-96.
(3) S. Bowles y H. Gintis, "Towards a new
theory of the firm", ponencia presentada en la
Conference on Labor, etc. Desconozco si las ponencias han sido publicadas ya. Para este artículo he trabajado sobre mis notas.
(4) H. Gintis, "Alienation and Power'', RPPE,
4, 5 Fall 1972.
(5) André Gorz, "The prison factory", New
Left Review, M ay-June 1972.
(6) C'hristopher Jencks, lnequality. A Reassesment of the effect of family and schooling in
Americe, Basic Books, New York, 1972. Para
una crítica liberal de Jencks y su colusión con
la reacción antiliberal nixoniana, ver John
D'Owen, "Inequality" , en Cha/len ge. (The Magazine of Economic Affairs), March/ April, 1973,
pp. 59-62.
(7) Stephen Margin, "What do bosses do",
manuscrito no publicado, Department of Economics, Harvard University, 1971. Una porción de
este manuscrito está vertida al francés en un
libro de lecturas sobre el tema.
Bibliografía ad icional del grupo radical de
Harvard sobre el tem a :
S. Bowles, "The efficient Allocation of Ressources in Education", Quarterly l oumal of Eco-
nomics, May 1967; "Cuban Education and the
Revolutionary Ideology", Harvard Educational
Rcview (HER), 41, Nov 7 J ;"Schooling and
inequality f rom generation to generation", l ournal of Po!ifica/ Eco110111y, May-Juoe 72; "The
genetic inheritance of IQ and the intergcnerational Reproduction of economic inequality",
H 111ward Lnstitute f.or Economic Rescarch, Septiembre 72; "Contradictions in U. S. Higher
Education", en Jnmes Wcawer ed. Reatlings in
Polilical Economy, Boston, Allyn and BacOJl,
73?
S. Bowles y H. Gintis, "The ideology of progressive reform", en Henry Rosemont y Walter Feinberg (eds.). Work, Tecno/ogy and Educa/ion, Urbana, Illinois.
S. Bowles y Henry Levin, "The determinants of
scholastic achievement: an appraisal of sorne
recent evidence'', Journal o/ Human Ressources, 3 Winter 68.
(8) Richard Edwards, "Alienation and Inequality: Capitulist relations of production in a
bureaucratic enterpri se", Ph. D. Dissertation, Harvard University, July 1972.
Herbert Gintis, "Alienation ad Power: Towards
a Radical Welfare Economics", Ph. D. Dissertation, Hervard University, May 1969; "New
Working Class and Revolutionary Youth", Socia/ist R evolution J970; "Toward a Political
Econorny of Education : A R adical critique of
lvan Ilich's D eschooling Society" H. E. R., 42,
1, Feb. 72; "Education, Technology and the
Characteristics of Worker Productivity" American Economic Assocation Preceedinr:s, May 7 1;
"Power and Alienation", in James Weaver ed.
R eadings ...
ICE-JUNIO 1975/219
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02. Activitat professional
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista.
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Los radicales americanos: educación y estratificación laboral
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1975-10-07
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Economia
Educació
Ocupació
Estats Units
Bowles, Samuel
Gintis, Herbert
Description
An account of the resource
Article sobre la relació entre l'educació i el món laboral, en el context nord-americà.
n. 502, p. 210-219
Source
A related resource from which the described resource is derived
Información Comercial Española: revista de economia del Ministerio de Comercio
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Madrid
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Secretaría General Técnica del Ministerio de Comercio
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 792
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/2727/19680314_TitolNomenament_TecnicoGabineteProgramacion_AjBCN_PM.pdf
e4b7ea673417fdc088cd0a1996850a4a
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02.02. Gabinet tècnic de programació
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1965-1978
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Títol de Tècnic del Gabinet de Programació a l'Ajuntament de Barcelona nomenant Pasqual Maragall
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Ajuntament de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1968-03-14
Type
The nature or genre of the resource
Certificat
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Ajuntament de Barcelona
Gabinet tècnic de programació
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Economia
Description
An account of the resource
Títol expedit per l'Ajuntament de Barcelona, nomenant Pasqual Maragall "Técnico del Gabinete de Programación".
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Certificats
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2726/ExpedientAcademic_PM_UB_Economia_Fitxa_BD.pdf
cc914e05c5d4968dd03250848928309a
PDF Text
Text
.
/· l?({¡-65
e!f'
~
. ... . .. . ...
. ...... _ .........-...
en............... .....................................
domicilio en Barcelona
l
~- U/'
_g~. . Instituto
g~
k
•
~
---··-------:-----·-·--·-·-·--.. . . . . .e..... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .-·---····-·-·-·. . . .-.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..
1 de~04.<al¡_
- .n
!;
~
CUISO
ASIGNATURAS
'Á
- ......nacidoeldía.J J ...de.................~......................... dt19.4.'..J..
~a,;7............__,__"
\.,_tf::~~-
9~. -.. . . . . . . . . provincia de_........- ......~......................... hijo de ...... ....~~.e.... . . . . . ._. . . . . --Y de....._2~~"1Lt'--·-·--
FllMA DEL IHTHESADO.
o~") V~
..
~
Calificación ..
d0~_,,. ~-:,.
. .:._. . --·-
.Ú¡.~
TITULO:
11!ª~.i: wntrr 11 ....Gq4:{.l...C.é.1.D.AL4
Fundam.,ntos de Filosofía
......................
SE MATRICULO
Si EXAMIHO
AS I GNATURAS
--··································1,¿
·: _::
Análisis matemiltico 1. 0
m
"
.Q_____de 195.
EXAMENES
UNIVERSIDAD
y
M•trlnl•
EXTltAORDIHAllOS
OIDIHAllOS
: ••: g -: : :·: " " :" -~· ••••.·.· ::::
Teoria económica 1.0
_Expedido e1.J,L_de... _.b..fi.t
CURSO
EXAMEN ES
UN IVERSIDAD
~-
Estado
11 Universidad
- • '.,,••- de 19~
_ ,.,
Examen Preuniversilario
C;;tLw.~-.,""""-Fecha- - f......e
,:1<a4.c.~
Reváliái:l 1Me11elrr 0ome1 cm Ete11t/.a dr: ..................................·--·--·--· Fecha.......- .......................................de 19......_
&4ml!ll«
y
M•hlcul•
1915
SE MATRICULO
SE EXAMIHO
OIDIHAllOS
EXTUOIDIHAllOS
~::_::::
·•iZfí. :q,····· ----~::_ ~~ :=·----:
~ ú ::~: ·; 6~~ .... _· •••••• •
:=::_ _
m
••••••••"
"""" "
"
o
•
ª
Teoría Económica 2.•
Análisi1 matemático 2.
•••••••••••••u•••• •••••uoouoo••H•••••••••••••••• •·•••••••·•-••••••o-.,••••••••-
0
••••••• •••••
.......................
••
O•
• • • -•
···········-··--·- ·-···-··················
••• · - • • • • • • •• ••. .0040....000TOOOOOOOOOO••ooo
·-·-..··--··-···--·-····--··•••""-···-·········--·-· ......·-·····-··· ············-·-·· ·-·--·------·--·· --·-·-···········..····-··... .............. -- - -·-···· ...... ·-···--····................... ··--·····-·--·-·-·..··--··-.........
o••O•O•••• • •••----.--·-·-·-···-····-···-•OOOOOOOOO-OOOOO•OOOOO ... O•OO•••OOO . . . . . . . -
.........
···-···-··-··-·
O • • -• • •OOOOOOOO •• ••••••••••••O"
. . . . . . . . . . . . . . . . . . , _ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ._OO•OOOO•OOOOOOOOOOOOOOO. .O
••••••••••••··-·-····-·--•oo
OOOOO-•••• . .
. 18-V-1955
o
"'!
••
ao
Estructura e l. E
u
Religión 1.
n. esp. t.º .
0
Formación política 1.0
Educación física t. 0
•..u..
..•
Estructura e l. ~co es?,
Política económi
.
•
Teoría de la Co
o
o
ª
0
bilidad
..\ .......................................................................
Religión 2. 0
Formación política 2.0
Educación física 2. 0
...................... .................................. .................................. tiVAUDAllA.. O... ... 1~.V~195.5 .......................................-----·· -·- -
•
· · - - · - · · · · · - · · · . . . ._ , , , , . . , _ , . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . h
................
········---·····"''"
. . . . . . . . . . . . .. . . . . . .-
.......................................................................................
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . - . . . . . . . . .
........
.....................................
- .... -· ··- -............ ···· ........ · ·· - ... ........ .. · --·- -
• . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . _ . _ . . . . . . . . . . . . . . . . ._ . .. . . _ . . . . . . . . .
..............
-
. . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . .
-
- · · · - · · - - · - -· - - ·
.. ·_ .....- ............- ...............-..·-···· · .................
.........................................
· · · · · · · · · · · · · - -· -- · · · · · - · · · · - - · · · - - · · · · · ·
.................................................................................................................................................................................... ····-···· ........................................ ·-········-·..·····--·-·..···-······•*'•• ............................................................................................. .......................................................................................... .......................................................................................
••••""""""'°'""'"''''"""""'•"••Oo>• OOOOOO" ,.,.,,.,,.,,.,,., ...... , .....,.,,,.,,.,.,.
oo.,•••.,••••••••""'°
"'""°''" ... ""'•"•••""""'''
000000• .. 000 ""'""" . .........
'"""'"'º"'"'"' """''""""'""'º' 00000••••••••• ••••••••"'""'''º°'' ''°""' """''"'"•ooo•••••••••"""'"'" ' ' ""'""*'"' 0 "'"''""'""'"""""""'"'""•••oo••• •• ooOOo ...oOOOOo•Oo"'O*'' oo• ••••••••••""" " " " ' " ' " " " o••••"' 00*•" ' ... ''°''""""'''
º " " " ° ' ' " " ' " " ''""'•••••••Oo . . ooOOO++
OOHOOOOoOO••o••••••••••••"'"""' " " . " "
1
�~8,I
G)i A T U R A S
CURSO
y
M..rfcula
UNIVERSIDAD
SE MATRICULO
EXAMEN ES
SE EXAMINO
OltDINAltlOS
CURSO
ASIGNATURAS
EXTRAOltDINAltlOS
UNIVERSIDAD
EXAMENES
y
Matrlcula
SE MATRICULO
SE EXAMINO
OIDINAltlOS
O.l~
?RDINAllOS
Teorfa Económica 4.0
Econometría y Métodos Est.
Derecho Administrativo
o
Política Económica
~
Economía de la E
~
Religión 3.0
e
Háct~P... Plblica.
•
Formación politica 3. 0
Educación física 3.
•
0
Teoría General del Seguro
-.
Abonó los derechos del Grado y del Titulo de Licenciado en_q......de....Ee...13..4.f...M?... . . . . . . . . . . de 19t'J
¡o ,,o
... 'G
,,"'o ...ta
• ..i
~~
/)
_.3,..0..~~-~.--lQ.{)5. . . de 195........, con la calificación de .h~~····· · · · · · · ·
Recibl el Título en ...............de.....~".'...1. .~. .~~.~. . . . . . . .de 195........
Examen del Grado de la Licenciatura en ................ de .......
Remisión del expediente al Ministerio en................de.........~······MAR·;. .1979ie195........ Expedido con fecha ...............'~ e..MAR......J97.g. .................... .de 195 ........
t . . . Facultad: Folio........§.:?.......n. ~:.~LY...<?..... .
Domicilio actual ...~.u..1: . . .S:...- ...../..4....7...). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . _. . . . . . . .
Registro del Título: Ministerio: Folio ....~l.. ':!....n.º.........f..."i?:...
Curso
0
C U R S O
S
Y
.....
S E M
1 N A
R 1 O
CALIFICACIONES
S
i,,!(:.~~~·· ~g~~~~~~~:
=-~;=:;:~ ; ;:- = ;:;~-;=~: ~ ; .~-;-:_=;~- ~::~-:~~;~:~: ~~~~~~:::~-=-~
.
•••••••••••••••••••••••
"'''''' ~ ··• ••••••••••••••••••••••••••••••·'''''"'º'·•••••••o-•••••·''''''"'''••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••"''"''•'"'' '''""'''''-º'""'-''''''''''''''"'"'''''''"-'''''"''''"'''''''''''"·"'"'''' •• •"·••·•••••••••••-•" ""'"''." ' ' " ' " ' ' " ' " " ' ' " ' - - ' ' ' ' ' "''''''"''--•-•••"'''''._,,,,,.,,,,,,.,.,,,,.,,.,,,,,,,.,.,,,_,,,,.,,, .. ,.,,,.,,.,,.,,.,.,,"'·''''''''''"''''''''""''""''''''''""'''"''''''''''''''""'''•••
GRADO
DE
DOCTOR:
TESIS
''""''''"'"' __,,.,,.,,._,,,.,.. ,..,,..,,,,,,.,.,.,,..,.,,,,,.,.,,,,.,
DOCTORAL
Catedrático Director ........................................................................................................................................................................................................ TITULO DE LA. TESIS: ......................................................................................................................................................................................................_ .............................................
Iniciada el ................ de ...................................................... de 19................
Fecha de la lectura ............... de ............................................................... de 19 ................ en ..............................................................................
Calificación: ......................................................................................................................................
i
TITULO DE DOCTOR: Abonó Los derechos en ................de...............................................................de 19 ............-Expedido en ...............de ..................................:········.......... de 19................ENTREGA al interesado en ................de.......................................................de 19................
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Expedient acadèmic de Pasqual Maragall dels estudis de Llicenciatura d'Economia a la Universitat de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Universitat de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1957-1979
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Economia
Universitat de Barcelona
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Educació
Description
An account of the resource
Fitxa amb part de l'expedient acadèmic que conté les qualificacions de Pasqual Maragall cursant la Llicenciatura d'Economia.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu de la Universitat de Barcelona.
Codi de referència: ES CAT UB 450069
Signatura topogràfica: 01-6476:33
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/22/2714/democracia_ciutadans_coberta.jpg
2c540192f9808535a654f5e080ec150d
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.01. Activitat associativa
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada en relació a les activitats de caire associatiu de Pasqual Maragall.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La democràcia dels ciutadans
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Catalunya Segle XXI
Gomis, Llorenç
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Catalunya Segle XXI
Catalunya
Democràcia
Ciutadania
Economia
Model social
Description
An account of the resource
Epíleg de Pasqual Maragall.
El llibre sintetitza els treballs ralitzats en el marc de la Convenció Cívica Catalana per a la Renovació de la Cultura Política 1997-1998.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Edicions 62
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2711/passant_comptes_2019.jpg
d91154e4dd126a720e54f24572ff5733
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Passant comptes: memòries d'un economista al servei de les institucions
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Morillas Antolín, Andreu
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Economia
Morillas Antolín, Andreu
Biografies
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Govern alternatiu
Govern
Administració pública
Description
An account of the resource
Primera publicació escrita de la col·lecció de Testimonis Llegat Pasqual Maragall. 203 p.
Abstract
A summary of the resource.
Text a la contraportada:
L'autor presenta una panoràmica de la seva dilatada carrera professional dedicada a diverses institucions del país. És un repàs a quaranta-tres anys, que abasten un període que va del final de la dictadura als anys del sotrac del procés independentista.
La part central i més extensa del llibre està dedicada al treball d'Andreu Morillas, primer al costat de Pasqual Maragall al Parlament de Catalunya, on es fa un repàs exhaustiu i intencionat de l'estratègia de Pasqual Maragall per a assolir el Govern de la Generalitat, la transició des de
l'oposició al Govern i, finalment, la copiosa experiència de set anys de Govern, com a secretari d'Economia en els Governs dels presidents Maragall i Montilla.
D'aquesta etapa de Govern, sobretot des d'un punt de vista sectorial, es pot apreciar l'extensa obra feta, poc airejada encara, però també hi són presents episodis singulars dels quals se'n ha parlat poc.
Encara que a molts dels episodis d'aquestes memòries no els manquen tocs d'humor o ironia, l'autor no deixa de traslluir un cert desencís quan considera i observa el decaïment en l'obra de posteriors governs i el progressiu desprestigi de les institucions.
PASSANT COMPTES és, doncs, un intent d'explicar més de quaranta anys de treball a diverses institucions del país, però també una veu crítica del recent desplegament polític i institucional de Catalunya.
Bona part de les cent-quaranta pàgines dedicades a l'època parlamentària i a la col·laboració en el Govern de la Generalitat, permetran, sens dubte, donar testimoni i enriquir el bagatge de documentació i coneixement que constitueix el Llegat de Pasqual Maragall.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Fundació Catalunya Europa
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Text complet disponible a:<br /><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/publicacions/95/passant-comptes-mem%C3%B2ries-d-un-economista-al-servei-de-les-institucions.html">https://www.catalunyaeuropa.net/ca/publicacions/95/passant-comptes-mem%C3%B2ries-d-un-economista-al-servei-de-les-institucions.html</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
Testimonis Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2710/estructura_urbana_2019_coberta.jpg
82bc42ea4009b588b36937f5b8f7852b
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Estructura urbana i segregació: Un segle a Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Nicolini, Rosella
Garcia López, Miquel Àngel
Roig Sabate, José Luis
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Urbanisme
Barcelona
Economia
Model social
Habitatge
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Description
An account of the resource
Treball resultant de l'ajut de recerca 2017 del programa Llegat Pasqual Maragall.
El llibre és el número 3 de la Col·lecció Recerca - Llegat Pasqual Maragall.
116 p.
Abstract
A summary of the resource.
Text a la contracoberta:
Aquesta publicació es proposa oferir una anàlisi quantitativa d'un segle per a esbrinar si les diferents polítiques territorials aplicades a Barcelona - sobretot les de les últimes dècades - han estat efectives en el control dels problemes de segregació o discriminació urbana. L'estudi es compon de quatre assaigs que tenen l'objectiu principal d'identificar els determinants de la distribució dels col·lectius de ciutadans a Barcelona en funció de l'estructura urbana de la ciutat i de les polítiques aplicades per l'administració pública al llarg del temps. Aquesta última dimensió permet també revisar el pensament i l'acció de Pasqual Maragall en aquest àmbit, durant la seva etapa com a alcalde a l'Ajuntament de Barcelona.
L'estudi és el resultat de l'Ajut a la Recerca Llegat Pasqual Maragall 2017 que va ser atorgat als professors del departament d'economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Rosella Nicolini, Miquel Àngel Garcia López i José Luis Roig Sabaté.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Fundació Catalunya Europa
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Accés al llibre en format digital:<br /><a href="Accés%20al llibre en format digital: https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/publicacions/92/estructura-urbana-i-segregaci%C3%B3-un-segle-a-barcelona.html">https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/publicacions/92/estructura-urbana-i-segregaci%C3%B3-un-segle-a-barcelona.html</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Recerca
Sobre Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2708/19660625_ASTEF_PM.pdf
4c6499107ad051f0cac81ab6ba593ec8
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Diploma certificant l'assoliment amb èxit de l'estada amb l'ASTEF, en un programa de planificació sectorial
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Association pour l'organisation des stages en France
França. Ministère des affaires étrangères
França. Ministère des Finances
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1966-06-25
Type
The nature or genre of the resource
Certificat
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Francès
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Planificació
Economia
París
Delors, Jacques
Description
An account of the resource
El diploma certifica l'assoliment de les pràctiques dins el programa de planificació sectorial al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors a París del 10/01/1966 fins al 25/06/1966.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
París
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Certificats
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2707/19640729_SVIMEZ_PM.pdf
09a957d11686482df44bd840a34d51e0
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Certificat d'aprofitament del curs a l'SVIMEZ sobre el desenvoupament econòmic italià
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Centro per gli Studi sullo Sviluppo Economico
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1964-07-29
Type
The nature or genre of the resource
Certificat
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Universitats
Economia
Desenvolupament econòmic
Itàlia
Description
An account of the resource
Declaració certificant l'assistència i aprofitament de Maragall al curs durant 3 setmanes de juliol a SVIMEZ: Associazione per lo sviluppo dell'industria nel Mezzogiorno.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Roma
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Certificats
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/15/2703/1965_CV_manuscrit_PM.pdf
5b32c28b9cd5e1dae4e6f3f0d618bee4
PDF Text
Text
�������
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01. Activitat personal
Description
An account of the resource
Aplega la documentació generada entorn a les activitats de caire personal de Pasqual Maragall.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Nota biogràfica de Pasqual Maragall
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1965
Type
The nature or genre of the resource
Manuscrit
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Biografia
Economia
Ocupació
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Universitats
Description
An account of the resource
Nota manuscrita de Maragall escrita als 24 anys, explicant la seva experiència acadèmica i laboral fins aleshores.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 792
Escrits