1
10
25
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1729/0000001574.pdf
ea46760359e50992ad3591aaa99847bd
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 01895M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 01 Enviado por:
Dia: 25/09/2005 - Hora: 01:34
DIUMENGE
25 DE SETEMBRE DEL 2005
18 Política
el Periódico
La reforma estatutària 3 La declaració
El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va difondre ahir una carta oberta als
catalans en la qual demana suport unànime
Pàgines 15 a 18 LLL
al nou Estatut i promet vetllar perquè ningú ANÀLISI
trenqui, amb propostes inconstitucionals,
ASPIREM
«el somni» d’un millor autogovern.
A UN ESTATUT
QUE SIGUI ‘BRAU’
Carta oberta de Maragall
FERMÍ PUIG
CUINER
RICARD CUGAT
document
Ciutadans i ciutadanes de Catalunya:
Divendres vinent, dia 30 de setembre, el ple del Parlament de Catalunya ha de votar un nou Estatut. S’arribarà així al final d’un
procés que ha estat laboriós i difícil i en alguns moments pot haver
semblat per a molts de vosaltres
fins i tot enutjós.
Us parlo en nom propi, del govern, de la força política que presideixo i amb el suport inestimable i
la plena coincidència de criteris de
Josep-Lluís Carod-Rovira, de Joan
Saura i dels idearis polítics que representen. Com a president de la
Generalitat, i d’acord amb el tripartit, he cregut, en tot moment,
que la meva missió era impulsar i
animar els treballs de l’Estatut.
Hem gaudit de l’ambició i el
bon treball d’un Parlament de Catalunya estatuent: en definitiva és
el Parlament la institució que promou, fa i aprova l’Estatut.
Us he de dir, sincerament, que
tenim a l’abast aprovar un molt
bon Estatut. I que aquest Estatut,
lluny de ser una freda peça legal,
serà la millor garantia de la realització efectiva de les tres prioritats
del meu govern i de les forces que
el van constituir aviat farà dos
anys: l’equilibri territorial amb respecte al medi ambient, el benestar
social dels catalans i la modernització econòmica, tecnològica i
d’infraestructures del país.
«Catalunya pot tenir
l’Estatut que necessita. Hi
ha una possibilitat oberta»
Catalunya, després de 25 anys
de democràcia, autonomia i progrés, vol i pot parlar clar respecte
del que és i del que aspira a ser. Catalunya vol decidir com vol governar-se i quines competències i recursos necessita per portar-ho a terme. El nou text reconeix drets i
deures, estableix les competències
necessàries per a les institucions de
Catalunya, en regula un funcionament més democràtic i garanteix
els recursos per poder exercir l’autogovern.
L’Estatut que arriba al ple del
Parlament, quan sigui efectiu, no
únicament serà un bon Estatut,
sinó que ens proporcionarà el nivell més alt d’autogovern de què
Catalunya hagi disposat mai des
del 1714. No en tingueu el més mínim dubte.
Ara podem tenir un Estatut que
proclami ben alt que som una nació, dins de l’Estat espanyol; que
les nostres institucions de govern
33 Pasqual Maragall, ahir, camí de la plaça de Sant Jaume després d’anar a la missa tradicional de la Mercè.
són seculars; que històricament
hem tingut sistemes propis de regulació en llengua, cultura, dret civil i
organització territorial. Que Catalunya vol governar-se sense que les seves competències siguin envaïdes
per normes estatals. Que volem impulsar una Euroregió amb les comunitats veïnes que lliurement ho vulguin. I que necessitem un finançament millor i més just, tot i que Catalunya no es nega, en absolut, a seguir sent solidària amb els altres pobles d’Espanya.
En definitiva: ¿Pot Catalunya
aprovar un nou Estatut potent i al
dia? Pot. ¿Pot Catalunya tenir els recursos financers necessaris per exercir plenament el seu autogovern? Sí.
I ho podem aconseguir ara. ¿Pot Catalunya comptar amb les competències que necessita? Pot. ¿Pot Catalunya obtenir el respecte que mereix?
Catalunya pot. ¿Pot aconseguir tot
això amb el nou Estatut? ¡I tant que
pot!
Catalunya ho vol. Vol tenir un
nou Estatut. Ho volen els sindicats i
els empresaris, els col.legis professionals i les universitats, les fundacions
i les associacions, i tots els que treballen per Catalunya.
Catalunya pot tenir l’Estatut que
necessita. Hi ha una possibilitat
oberta. És més, el president del Govern espanyol s’ha compromès en
aquest sentit amb Catalunya, amb
les seves institucions i amb els seus
partits polítics, del govern i de l’oposició.
Si el poble de Catalunya ho vol i
sap que pot, ¿què pot impedir que la
seva voluntat es compleixi? No se
m’acut cap resposta raonable.
Benvolguts conciutadans: aquesta és una setmana decisiva. He demanat repetidament a tots els líders
parlamentaris la generositat exigible davant un projecte que ha de ser
per a tota una generació. No dubto
que tots tenen voluntat que l’Estatut
tiri endavant. Ara bé, en els darrers
moments de la negociació és l’hora
«Vetllaré perquè ningú
pugui malbaratar la legítima
ambició de Catalunya»
de fer els sacrificis que calguin per
trobar l’acord, és l’hora de ser ferms
en els principis i realistes en la forma, i de posar davant de tot els interessos dels ciutadans i ciutadanes de
Catalunya.
Les forces polítiques saben que
l’alternativa a un Estatut ambiciós i
possible alhora no és una altra que
continuar indefinidament amb l’Estatut de l’any 1979; i que això seria
anar cap enrere. Perquè el vell Estatut és bo, però el pas del temps l’ha
desgastat.
No és l’hora de deixar-nos portar
per temors sense fonament. És l’hora de ser agosarats. ¡És clar que sí! I
la proposta que podem tirar endavant amb el suport de la majoria de
les forces polítiques ho és molt. Seria un gran error no adonar-se del
gran pas endavant que ara podem
fer.
A hores d’ara no està garantit el
resultat final de la votació que s’ha
de produir divendres vinent. Amb
tot, crec que els responsables de les
diverses forces polítiques –he parlat
amb tots ells aquests dies– són conscients que el que ara compta no és
tenir més o menys raó. Ara és necessari el millor Estatut que mai haurem tingut, molt millor que l’actual,
ambiciós i raonable al mateix
temps, impossible de rebutjar.
No vull resignar el meu país a haver-se de governar els propers 25
anys amb un Estatut venerable, sí,
però superat per les exigències del
nou segle; per un Estatut que sigui
una rèmora per al bon govern de Catalunya.
Com a president, podeu tenir la
seguretat que vetllaré per evitar que
ningú pugui malmetre la legítima
ambició de Catalunya i el somni de
100 anys de catalanisme forçant fórmules que situïn les propostes catalanes més enllà d’una interpretació
certament avançada de la Constitució com la que Catalunya està en
condicions de formular.
Compto en aquests dies que queden amb el vostre suport i el vostre
estímul perquè, d’aquí a una setmana, Catalunya, a través dels seus representants legítims, hagi fet un pas
decisiu cap a la seva plenitud. Compto amb això i necessito aquest suport, el necessitem. El president, el
seu Govern i els tres partits que el
sustenten, i també hi incloc el principal partit de l’oposició, dedicaran
–em consta– tots els seus esforços
fins a l’últim moment per fer-ho
possible. H
Pasqual Maragall.
President de la Generalitat
Quan falten pocs dies per a la celebració del ple del Parlament que
decidirà sobre el nou Estatut, la incertesa sobre el seu desenllaç sembla afectar de la mateixa manera
polítics, periodistes i el conjunt de
ciutadans.
Sigui quina sigui la resolució final del Parlament, no dubto que
les posicions de tots els partits es
deuen haver inspirat en la recerca
del bé comú i que deuen haver
exercit la seva responsabilitat davant els catalans tant si el text definitiu és rebutjat com aprovat. Tan
lícita resulta la posició d’aquells
que sostenen que és una oportunitat històrica de millorar el nostre
autogovern com la dels que consideren aquestes millores insuficients per garantir el benestar i
l’ambició política de la Catalunya
dels nostres fills.
Segons quin sigui el resultat, els
analistes intentaran desencriptar
els interessos dels polítics, i la ciutadania s’expressarà quan li correspongui. Però, mentrestant, el ciutadà es pot plantejar algunes qüestions que li permetin formar-se’n
El nou text ha de donar
resposta a les múltiples
demandes del ciutadà
una opinió. Amb el nou Estatut,
¿serà possible que, gràcies al nostre
esforç fiscal, els nostres fills tinguin ordinador a les escoles, com a
l’Extremadura de Rodríguez Ibarra, i deixin els barracons? ¿Podran
els nostres avis viure i ser atesos
amb un mínim de dignitat? ¿Podran els nostres industrials comerciar amb el món i els nostres centres turístics rebre nous visitants
perquè la Generalitat gestionarà
els ports i els aeroports? ¿Podran
els nostres sindicats i empresaris
negociar un marc laboral propi?
¿Podrem exercir els nostres drets al
relacionar-nos amb l’Administració de justícia en català sense que
un jutge ens acusi de desacatament? ¿Podrà la Generalitat decidir la concessió de beques als nostres alumnes més brillants o als
més desafavorits econòmicament?
¿Permetrà l’Estatut la protecció
efectiva de la cultura catalana?
A aquestes i moltes altres preguntes hauria de donar resposta el
nou Estatut. El toro que pugui enviar-se o no a Madrid rebrà l’afaitada habitual de les Corts i la posterior del Tribunal Constitucional.
Aspirem, almenys, que l’exemplar
sigui brau, no fos cas que al final
hàgim de donar la raó a Bono
quan va dir allò que una nació sense Estat és pura poesia. H
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Carta oberta sobre la reforma estatutària
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
Constitució
Ciutadania
Territoris
Model social
Acció política
Abstract
A summary of the resource.
El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va difondre ahir una carta oberta als catalans en la qual demana suport unànime al nou Estatut i promet vetllar perquè ningú trenqui, amb propostes inconstitucionals, «el somni» d’un millor autogovern.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-09-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1717/que_passara_amb_lEstatut.pdf
77888477a0a628c5a12b75d725afd443
PDF Text
Text
LES INCERTESES DEL FUTUR POLÍTIC DE CATALUNYA
Què passarà amb l'Estatut?
¡Que lluny que queda el federalisme lleonès de Zapatero! El que va unir tots els
socialistes
PASQUAL Maragall
Dimecres, 30/07/2008 | El Periódico de Catalunya
El 9 d'agost venç el termini fixat en la disposició addicional primera de l'Estatut de
Catalunya per concretar les aplicacions dels preceptes del Títol VI, o sigui, el nou
sistema de finançament. Immersos en aquesta negociació, que no està sent gens fàcil,
podríem perdre de vista l'amenaça més important que encara penja sobre el nostre
Estatut. El futur de l'Estatut és un misteri. Depèn de si falta un membre determinat del
Tribunal Constitucional el dia que es reuneixi per debatre el tema, si és que es reuneix.
Un constipat oportú pot ser decisiu. Va d'un pèl. Rubalcaba és mestre en solucions: ja
ho arreglarà.
¡Que lluny que queda el federalisme lleonès de Zapatero! El que ens va unir tots els
socialistes en els congressos dels primers anys del segle XXI, tan llunyans ja que em
semblen del segle passat o d'en fa dos. Ja saben que hi ha malalties que alteren la
memòria i fan present allò que és remot mentre s'oblida el més recent. A mi em passa.
Pot ser que a altres també els passi i no ho sàpiguen. Perquè, si no recordo malament,
quan vaig anar amb l'Estatut sota el braç a Madrid --un text aprovat aquí amb el 90%
dels vots del Parlament de Catalunya-- em vaig trobar Zapatero amb una llista de
retallades. Al cap de poc, va aparèixer Artur Mas per la porta lateral i va resultar que ja
havia pactat les retallades amb el president, retallades i acords en virtut dels quals
Catalunya ja no era una nació en l'articulat, sinó només en el preàmbul, que no té
efectes jurídics positius (i s'hi advertia que eren els catalans els que es consideraven
nació, menys encara, nacionalitat). Els mateixos protagonistes havien fet saber al
president de la Generalitat, uns mesos abans, la conveniència que abandonés la
presidència passat el referèndum.
I AIXÍ VA SER, quin remei. Entre altres coses perquè ERC era evident que no podia
acceptar les retallades i es perdia la majoria al Parlament de Catalunya. Es tornaria així
al mateix de sempre, a la conllevància: els autèntics representants de les essències
respectives, els nacionalistes espanyols i els nacionalistes catalans, pactarien per sota la
taula i educadament les seves discrepàncies sense pretendre el miracle de convèncer-se
mútuament de res. Tot resolt. La legislatura es quedaria en tres anys, eleccions i fora.
CiU altra vegada a manar, com ha de ser.
Quan li vaig preguntar a Zapatero en qui pensava per encapçalar la candidatura
socialista en les immediates eleccions, em va dir que evidentment en l'exsecretari
d'organització del PSC, Montilla. El que no sé si va preveure és que Montilla se les
arreglaria per convèncer els d'Esquerra Republicana perquè tornessin al Govern després
d'haver-ne estat apartats pel seu no a l'Estatut i que, per tant, CiU es tornaria a quedar
fora de joc.
¿I l'Estatut? L'Estatut aniria a referèndum com estava previst. I així va ser. El dia 18 de
juny va superar l'aval popular, amb més abstenció de la desitjable (segurament com a
�conseqüència dels avatars del procés). Després, el dia 1 de novembre, després de votar
en les inevitables eleccions, Maragall se'n va anar al Puigsacalm com cada any en tal
data i vet aquí un gat, vet aquí un gos, el conte s'havia d'haver fos.
PERÒ NO: ARA resulta que no és el poble català, ni tan sols en referèndum, qui
decideix sobre el seu estatut. Són els jutges. Jutges que el poble, via Congrés i Senat, ha
nomenat. Perquè el poble, en la seva infinita innocència i la millor de les voluntats, es
pot equivocar. Els jutges nomenats pel poble, no. I si es dóna la casualitat que en falta
un i se'n va en orris tot el que s'ha fet, doncs fet està. I vet aquí un gat... la desafecció
(de molts catalans) haurà arribat.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Què passarà amb l’Estatut?
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Estatut
Justícia
Constitució
Espanya
Catalunya
Democràcia
Acció política
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-07-30
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1701/0000000624.pdf
55713d86d9d847bc8de62988f3d902b3
PDF Text
Text
62
firmas
Expansión, miércoles 16 de mayo de 2007
VISIÓN PERSONAL
ANÁLISIS DE ACTUALIDAD
A cada cual, lo suyo
GuillermoChicote
PresidentedelaAPCE
El primer tren de alta velocidad en período de pruebas en la localidad de Sant Joan Despí, a las puertas de Barcelona. / Efe
Ejes, territorios y leyes
PasqualMaragall
El actual eje España / Italia es bastante inédito en el postfranquismo. Alemania y Francia fueron nuestros anfitriones europeos. También Craxi, Andreotti y Cossiga se interesaron por el
ensamblaje de España en Europa. Pero fue el trío González /Mitterrand /Khöl el padre de la ampliación ibérica de la Unión.
Es evidente que Barcelona y Cataluña tenían algo que decir en
ese proceso. Solana y González imaginaron para ello, y consiguieron, una excelente Conferencia de Barcelona en 1995, luego reiterada en 2005. En la primera, Barak y Arafat escenificaron un abrazo que desgraciadamente no ha tenido consecuencias, o no todas
las que se imaginaron entonces. El despertar del islamismo violento (11-S, 11-M) puso freno al proceso euromediterráneo naciente. Pero, pase lo que pase con el eje euromediterráneo, las conferencias de Barcelona, con su hija, la Fundación Anna Lindh, que
tiene sede en Alejandría, y con la facilidad financiera euromediterránea (Femip), lo cierto es que el eje euromediterráneo empresarial se está dibujando con vigor inusitado. Y la idea italiana de
un banco euromediterráneo semejante al Banco del Este en Londres puede añadir valor al proyecto.
La fusión de las autopistas Abertis y Autostrade, y la posible
entre las eléctricas Enel y Endesa, caminan en esa dirección. Veremos cómo termina ese proceso.
Los antecedentes del eje empresarial España-Italia no fueron
muy afortunados. Conde y Montedison intentaron un primer ensamblaje en pleno desarrollismo. Pero recuerdo que en aquella
época Carlo Benedetti visitó España y quedó sinceramente impresionado por sus entrevistas con el Rey, Felipe González y el alcalde de Barcelona. O al menos lo decía. Para él la nueva España
era un descubrimiento sorprendente. Ahora, la empresa italiana
RCS Mediagroup, editora del Corriere della Sera y propietaria de
El Mundo, ha adquirido el Grupo Recoletos, propietario de EXPANSIÓN. En este momento, quizás avanzan más rápido las
alianzas empresariales que los grandes tratados políticos, que en
todo caso deben tener acompañamiento económico. En Europe’s
World (otoño 2006) se publicó un afilado artículo de Richard
Youngs sobre el proceso Barcelona cuyo título lo dice todo: How
Europe’s Mediterranean Policy went so wrong, acompañado de
una inteligente y breve respuesta de Shoefthaller, hasta ahora director de la agencia euromediterránea Fundación Anna Lindh.
De lo que no cabe duda es de que la competitividad en infraestructuras es decisiva para que lo sean los países y los territorios
respectivos. Concretamente, la competitividad de los aeropuertos y las comunicaciones ferroviarias.
Hace años, el entonces embajador de Estados Unidos en España Tom Enders me comunicó que ATT había optado por ubicarse en Madrid en vez de por Barcelona por, cito, “la inexistencia de
vuelos nonstop BCN / NY”. Lógico.
Debería preocuparnos igualmente la cobertura de Internet y
de telefonía móvil. En el camino hacia mi segunda residencia en
el norte de Cataluña hay lugares en que pierdo cobertura. Y así no
se puede ir por el mundo. Hace ya muchos años, desde el Ayuntamiento, empezamos a cablear Barcelona con fibra óptica, empezando por el enlace entre los edificios del Ayuntamiento y Esta-
dística municipal. Luego, con la empresa americana de Mauureen O’Ryan seguimos cableando la ciudad aprovechando la
construcción de las Rondas y de los nuevos espacios olímpicos.
Es cierto que hay nuevas tecnologías menos costosas, pero ¿son
igualmente seguras?
La alta velocidad es otro factor. Ahí la discusión la tuve con Felipe González y Pepe Borrell. Felipe hizo un planteamiento inicial
aceptable –de entrada–. Los Juegos Olímpicos en Barcelona significaron una inversión global (pública y privada, en parte recuperable) de 280.000 millones d e pesetas de entonces. Justo ahora se
ha acabado de pagar la factura. Eran inversiones a pagar en 25/30
años y debía correr el año 1987. Y paralelamente se construía la alta velocidad Madrid-Sevilla. Si no era así, decía Felipe, la alta velocidad no llegará nunca a la puerta de África. De acuerdo.
(Mientras escribo este artículo paso por las Rondas de regreso
a Barcelona y no quiero ni pensar lo que hubiera sucedido sin
ellas). Pero la alta velocidad todavía no ha llegado a Barcelona.
Treinta años más tarde. Mientras en Francia van de un sitio a otro,
no a 300 sino a 400 km. por hora.
Nos hemos dormido
Aznar proponía un esquema radial de alta velocidad, a lo que le
respondí que de Madrid a cada capital de provincia, en alta velocidad, y de Barcelona a Bilbao en velocidad alta, era una barbaridad. Borrell me había asegurado que Barcelona-Valencia se haría
pero no en alta velocidad sino en velocidad alta, a 200 y pico
km/hora. Y así se hizo. Pero no sólo es que la velocidad hasta Valencia fuera mayor desde Madrid que desde Barcelona, ¡es que
para ir a Alicante había que cambiar de tren!
Miren: ésas son las cosas que cuentan. Y pueden preguntar: y
entonces, ¿para qué sirve el Estatuto de Cataluña? Pues el Estatuto (los Estatutos) ha servido para poner las cosas en su sitio, para
que se empiece a entender que España no es un conjunto de puntos a una cierta distancia de un centro, sino una matriz. Y que la
optimización de su funcionamiento exige partir de ahí.
A veces pienso, como ustedes saben, que con una reforma del
artículo 2 de la Constitución, incluyendo la denominación de las
diecisiete comunidades autónomas, que no figuran aún en ella, y
especificando el carácter de comunidades nacionales (o nacionalidades históricas) de Cataluña, Euskadi y Galicia, así como el carácter foral de la de Navarra –tal como habíamos hablado con
Francisco Rubio Llorente– nos habríamos ahorrado muchos problemas… y un Estatuto de más de doscientos artículos, pendiente
aún del pase por el Tribunal Constitucional y de varios recursos
judiciales.
¿Que esa reforma constitucional requería una mayoría que
el PP no estaba dispuesto a abonar? Es posible –aunque cuando eso se formuló y tal como se formulaba, hace ya bastantes
años, no estaba tan claro que hubieran obstado los populares.
Y en todo caso hubiera quedado claro el camino a seguir en el
momento oportuno. La acritud entre comunidades que se generó tras el Plan Ibarretxe y el Estatut de Cataluña quizás hubiera sido menor.
EXPANSIÓN no se responsabiliza de las opiniones vertidas en esta sección.
Pasados unos días desde que se produjo la primera bajada en la bolsa de determinados valores de compañías inmobiliarias, puedo dirigirme a todos los posibles compradores de vivienda para hacer algunas precisiones.
En primer lugar, hay que establecer la diferencia sustancial que existe entre las empresas inmobiliarias y las
promotoras constructoras de edificios. Las primeras son
empresas cuyo objeto fundamental es la comercialización
de suelo, es decir, la materia prima sin la cual no es posible construir las viviendas. Por otra parte, las empresas
promotoras constructoras se ocupan fundamentalmente
de la construcción y comercialización del producto final,
o sea, las viviendas.
Cabe preguntarse si la brusca y repentina caída del valor de las acciones de las primeras puede repercutir negativamente sobre la actividad y solvencia de las segundas.
Pues bien, desde mi responsabilidad puedo afirmar rotundamente que dicho fenómeno bursátil no tendrá consecuencias sobre el mercado de la vivienda, porque las dos
tipologías societarias que he descrito antes configuran dos
segmentos empresariales distintos, que si bien caminan
juntos en determinados momentos, como puede ser el de
la búsqueda de suelo, divergen en sus objetivos finales,
puesto que el de las promotoras constructoras es construir
y vender viviendas, ya sean éstas libres o protegidas.
Así, la razón fundamental de este desplome bursátil es
una sobrevaloración de determinadas compañías. Por lo
tanto, la pérdida de valor de sus acciones simplemente supone ajustarlas a su valor patrimonial real.
Cambios en el mercado inmobiliario
Sin embargo, un porcentaje altísimo de las empresas que
forman parte de nuestra asociación, la APCE, se dedican a
adquirir suelo finalista y a promover sobre el mismo los
edificios que correspondan. Por otra parte, también es necesario resaltar que, en general, las empresas promotoras
constructoras están hoy mucho más capitalizadas que en
1992, fecha de la última recesión por lo que se refiere al
mercado inmobiliario. No obstante, la APCE, previendo
que en los siguientes años podían producirse cambios en
el mercado inmobiliario, encargó en el año 2003 a la prestigiosa firma Analistas Financieros Internacionales un estudio que intentase predecir el comportamiento del mercado de vivienda hasta el año 2012. De dicho informe, que
fue hecho público por nuestra asociación en el momento
de su elaboración, se desprendía que, mientras el crecimiento económico fuera sostenido, se continuasen creando puestos de trabajo e integrándose los nuevos inmigrantes que fuesen llegando, aun teniendo en cuenta que
los intereses hipotecarios probablemente iban a tener un
crecimiento sustancial, como finalmente así ha sido, el
mercado se normalizaría en un crecimiento de los precios
de la vivienda entre el 5% y el 6,5% anual. Este análisis se
está cumpliendo en gran medida y ha sido ratificado por
prestigiosos analistas económicos en nuestro XXV Coloquio nacional del pasado mes de noviembre.
Podemos concluir, pues, que la vivienda de nueva construcción no bajará de precio, sino más bien lo contrario si
tenemos en cuenta la reciente entrada en vigor del Código
Técnico de la Edificación, cuya aplicación a las nuevas
construcciones incrementa el precio de la construcción, y
se incrementará incluso algo más cuando entre en vigor la
nueva Ley del Suelo, que establece mayores cesiones de
suelo a los ayuntamientos, mayores reservas de suelo para
vivienda protegida y creación de nuevos trámites administrativos, la mayor parte de ellos innecesarios, pero que dilatan el tiempo de ejecución de una promoción inmobiliaria.
Y es por todo lo ya dicho por lo que no hay ninguna razón objetiva que pueda hacer pensar que el precio de la
vivienda bajará en los próximos años, así que todas aquellas personas que, hallándose en la necesidad de adquirir
una vivienda, se mantengan expectantes a la espera de
una caída de los precios, que con toda seguridad no se va
a producir, deberían analizar las operaciones que se les
presenten cuidadosamente y comparar los precios y calidades de la oferta existente, pero no dejar de comprar,
porque, a la larga, el esfuerzo que tendrán que hacer para
adquirir su vivienda será mayor.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Ejes, territorios y leyes
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Estatut
Infraestructures
Aeroports
Constitució
Euromediterrània
Ferrocarrils
Catalunya
Model social
Acció política
Espanya
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
962
Source
A related resource from which the described resource is derived
Expansión
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-05-16
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1694/0000000655.pdf
10794c2f5e60df54df5fa883d414894b
PDF Text
Text
���
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Una Europa más fuerte, más plural y más próxima
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Siglo
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Europa
Constitució
Referèndum
Federalisme
Territoris
Acció política
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1388
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-10-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1626/0000000782.pdf
deda654ffea6da09850be9c57b349a71
PDF Text
Text
26NACIONAL
EL ADELANTADO DE SEGOVIA SÁBADO 29 DE ABRIL DE 2006
PASCUAL MARAGALL I MIRA
PRESIDENTE DE LA GENERALITAT DE CATALUÑA
«EL ESTATUTO ESTÁ HECHO
CON SENTIDO DE ESPAÑA»
EL PRESIDENTE DE CATALUÑA ABOGA POR LA “NACIÓN DE NACIONES” QUE DEFENDÍA EL SEGOVIANO ANSELMO CARRETERO
MIENTRAS QUE RECONOCE QUE EL PACTO ENTRE ZAPATERO Y CIU “HA PUESTO EN PELIGRO LA UNANIMIDAD ESTATUTARIA”
AURELIO MARTÍN
ENVIADO ESPECIAL BARCELONA
S
i hay algún presidente autonómico que centre en estos momentos la actualidad
política es sin duda el de Cataluña,
Pasqual Maragall, que intervendrá
en el Senado, la próxima semana,
donde se debate la reforma del Estatut, un asunto polémico que acapara la atención de los españoles.
Por si fuera poco, acaba de resolver una crisis de Gobierno, mientras se defiende de algunos de los
suyos, que no le quieren como
próximo candidato.
¿Qué es España para usted?
España es una nación de naciones, como decía el segoviano
Anselmo Carretero, íntimo amigo
de mi madre. Se casó con Ofelia
Gordón. Yo siempre pensé que ella
era inglesa, hasta que un día me
dijo José Luis Rodríguez Zapatero
que Gordón [la Pola de Gordón] es
un pueblo leonés.
Con apenas 27 años recién
cumplidos, ¿es necesario reformar la Constitución?
Va a ser un poco difícil reformarla porque requiere una mayoría cualificada y no veo al PP de
hoy en disposición, todavía se
aprecia la sombra alargada de Aznar. Confío en que eso sea posible,
en un periodo no excesivamente
largo, en un gran acuerdo de Estado, para poner la Constitución al
día.
¿Qué cambiaría?
Creo que los cuatro puntos
planteados por el Gobierno al
Consejo de Estado son perfectamente asumibles por todos.
¿Estatutos como el catalán
chocan contra el principio de solidaridad entre todos los españoles?
Eso es absolutamente erróneo.
Lo que hace el Estatuto de Cataluña es todo lo contrario, establece el principio de solidaridad, le
da concreción. Porque si yo le pregunto a usted o a cualquier español ¿en qué consiste la solidaridad en la España de hoy?, tendríamos tanto usted como yo una
cierta dificultad para explicarla. El
Estatut es un paso en el buen sentido de explicitar el principio de
solidaridad.
En estos momentos estamos
ante una inmigración desde fuera, de otros países, pero desde los
cincuenta hubo una interior que
trajo a Cataluña a miles de andaluces o castellanos, ¿qué aportación han hecho esos inmigrantes
a esta Comunidad?
La Cataluña de hoy no se entiende sin la aportación del medio
millón de ciudadanos que llega-
ron en los años cincuenta y otro
millón que lo hicieron en los sesenta, hasta principios de los setenta. El gran crecimiento económico predemocrático de Cataluña
y España va unido a ese gran desplazamiento interior.
¿Cataluña les ha sabido responder?
Creo que sí. Se ha creado una
simbiosis muy positiva.
¿Después de toda la polémica
durante la tramitación del Esta-
tut, cree que otros se van a fijar o
se están fijando ya en este modelo cuando les toque reformar sus
estatutos de autonomía?
Sin duda. Abre la puerta a una
serie de modificaciones estatutarias, lo que podríamos llamar la
segunda etapa del Estado de las
Autonomías.
Aunque la vida política se
tensó especialmente coincidiendo con el inicio de la guerra de
Irak, la discusión del Estatut ha
ahondado más las diferencias entre los ciudadanos. ¿Piensa que
vuelve la imagen machadiana de
las dos españas?
Precisamente me referí a estos
versos de Machado el otro día en
un mitin con José Luis Rodríguez
Zapatero: "Españolito que vienes
al mundo, te guarde Dios, una de
las dos españas va a helarte el corazón". Eso pasó, fue profético, pero creo que podemos decir que España ha superado la prueba, a día
JORDI BEDMAR PASCUAL
de hoy, y en este momento es capaz de mirarse al espejo en toda
su diversidad.
¿Se podría recuperar el espíritu de consenso que protagonizó
la transición?
Sí, pero hay que renovarlo, no
recuperarlo tal cual, porque aquel
venía muy dictado por unas circunstancias políticas y sociales
muy concretas.
¿Está satisfecho de cómo ha
quedado el proyecto de reforma
del Estatut, que ahora se discute
en el Senado?.
El Estatut que se aprobará definitivamente es muy bueno para
Cataluña y creo que abre la etapa
de esos segundos 25 ó 30 años de
la España plural. Respecto al método, digamos, ha sido una peripecia con cierto alarmismo inicial
por parte de algunos, con cierta
euforia y sorpresa, luego. Ha tenido de todo.
¿Cómo marchan sus relaciones con el Gobierno de José Luis
Rodríguez Zapatero? ¿Ha habido
desgaste?.
El camino que hemos andado
tiene trascendencia histórica y una
gran complejidad, pero bien está
lo que bien acaba. Incluso hubo
un efecto sorpresa…
¿Se refiere al acuerdo entre el
PSOE y CiU?
Sí. Fue una cierta sorpresa que
afectó de manera distinta a los diversos sujetos políticos, a Esquerra Republicana de forma muy clara, quizá porqué interpretaron que
no se apreciaba el apoyo parlamentario que estaban dando al
Gobierno socialista. Eso cayó mal.
Pero fue una astucia política muy
productiva de Rodríguez Zapatero, que en todo este proceso ha demostrado un gran coraje político.
¿Este pacto pueda dañar a su
Ejecutivo?
No, pero ha puesto en peligro
la unanimidad estatutaria.
¿Y en Madrid, puede haber
pacto de gobernabilidad?
La verdad es que, cuando se
produce una sorpresa, se pueden
producir dos, en el mismo sentido
o en el contrario.
¿Y con su Gobierno, entre el
PSC y CiU?
Yo estoy muy contento con el
Gobierno que tenemos que, por
otra parte, hemos potenciado significativamente y, por tanto, con la
configuración actual, se nos abre
casi medio mandato en clave muy
positiva. Con algunos costes, que
todos los cambios tienen un coste.
¿Su relación con el presidente
Rodríguez Zapatero es buena,
ahora?
Siempre ha sido buena, diría
�NACIONAL27
SÁBADO 29 DE ABRIL DE 2006 EL ADELANTADO DE SEGOVIA
conversaciones sobre ESPAÑA
4 DESCENTRALIZACIÓN
4 CASTELLANO
«LA DEVOLUCIÓN DE COMPETENCIAS A
LA BASE DEL SISTEMA ELIMINA COSTES»
«EN CATALUÑA DEBERÍAMOS
ENSEÑAR CUATRO IDIOMAS»
¿Cree que la descentralización estatal ha dado paso a una centralización autonómica, más burocracia?
La descentralización elimina distancias, que son elementos de burocracia. La devolución de competencias a la base del sistema elimina distancias y costes.
Por ejemplo, ¿no cree complicado que existan 17 modelos diferentes para un servicio universal como es la sanidad?.
Insisto en que la proximidad es mejor, como principio, lo que ocurre es que hay cuestiones de economías de escala o coherencia, que no deben de olvidarse. En la Europa de
hoy la movilidad es un derecho y, por tanto, todo lo que la impida o la haga más costosa,
es un defecto. Ahora bien, la proximidad sigue siendo una virtud.
¿Son necesarias televisiones autonómicas, pese a que acumulen grandes pérdidas?
Bueno, de pérdidas las hay en las autonómicas y en las otras, las estatales, y no sé
hasta qué punto en las privadas. Creo que estas cadenas son muy bien recibidas en
todos los lados. En Cataluña, por supuesto, ha tenido y tiene un papel fundamental en
la recuperación y normalización del catalán.
que desde antes de su elección como secretario general del PSOE.
Pero le da muchos disgustos,
creo que sus últimas declaraciones hablando de la soberanía de
Cataluña no sentaron muy bien
en La Moncloa.
Yo diría que nos sorprendemos
mutuamente. La idea del estatuto
como pacto entre el Parlament y
las Cortes Generales es asumible
por todos. Esto no afecta al concepto constitucional de la soberanía española.
¿Cómo ve la gestión del Gobierno de Rodríguez Zapatero en
los dos años que llevamos de legislatura?
Es lo que España estaba esperando. Los grandes temas, como
el terrorismo, los nuevos estatutos, la diversidad entre comunidades autónomas, Europa, van evolucionando positivamente. Creo
que todos se están enfocando
bien. Económicamente no hay duda.
¿Ha tenido que ver Cataluña
en la crisis del Gobierno central,
teniendo en cuenta la postura del
ex ministro de Defensa, José Bono, contra algunos argumentos
del proyecto de reforma del Estatut?
Creo que no, aunque es cierto
que Bono fue muy extremo en la
expresión de sus opiniones, que
eran francamente discordantes
con lo que el Gobierno estaba promoviendo.
El 3 de mayo próximo abre el
debate de presidentes en el Senado, que examina el texto de la reforma aprobado el 30 de marzo
en el Congreso ¿Cuál será su
mensaje a la Cámara?
Será un mensaje pedagógico,
es bueno explicarse y el Senado
está para eso. Voy a insistir en mi
mensaje del debate del Estado de
las Autonomias: este estatuto está
hecho con sentido de España.
¿Qué espera de Ezquerra en el
Senado, cree que terminará votando en blanco?
Hay que esperar y ver.
¿Y qué me dice del acuerdo de
la dirección de ERC de aconsejar
el voto nulo en el referéndum?
Es una decisión extraña y que
los ciudadanos quizá no van a entender del todo. Contra los adversarios de la España plural, que son
los del no, la única respuesta clara
es el sí.
El informe del letrado de la
Comisión de las Comunidades
Autónomas del Senado aprecia
que hay once artículos del Estatut de difícil encaje constitucional, ¿comparte esa idea?
No, porque el Consell Consultivo de Cataluña dictaminó hasta
19 puntos de posible colisión
constitucional y fueron modificados.
¿Cual es su valoración del papel del PP, que ha presentado cuatro millones de firmas para pedir
un referéndum, y del anuncio de
que van a recurrir el Estatut al
Constitucional?
Es el canto del cisne de la visión
de las dos españas, mientras que
yo creo que el Estatut es el punto
de partida de la España plural.
¿Y en el referéndum sobre el
Estatut del 18 de junio, qué
[ ]
”
No veo al PP de
hoy dispuesto a
reformar la
Constitución, se
aprecia la sombra
alargada de Aznar
saldrá? Hay encuestas que hablan
de que el sí superará el 50% de los
votantes.
Más..., lo que me satisface.
Los obispos van a recomendar
que se vote no
No me consta, me sorprendería.
En el futuro, ¿se ve como candidato a presidente de la Generalitat, de nuevo?
Por el momento no veo razones para no hacerlo.
Dicen que no va a ser candidato y que el PSC se va a inclinar por
el ministro Montilla, ¿tiene noticias?
No, no tengo esas noticias.
¿Cuales han sido las claves de
la crisis de Gobierno de Cataluña?
Ha sido una remodelación relativamente amplia de seis carteras,
importantes, en el sentido de tratar
de mejorar la adecuación de los perfiles personales de un Gobierno de
coalición que nació sin precedentes
autonómicos en Cataluña aunque
sí municipales, porque yo he sido
alcalde de la ciudad de Barcelona
¿Es verdad que en Cataluña se margina al castellano, como idioma?
No. Las dos lenguas son oficiales y como tales son respetadas. Yo soy
muy partidario de los idiomas y creo que en Cataluña deberíamos enseñar cuatro: catalán, castellano,inglés y francés.
¿Qué papel debe jugar España en la Europa de los 25?
España tiene en Europa un rol que no había tenido nunca. Hubo un
primer buen momento, que es el de la entrada, en 1986, y el buen entendimiento entre González, Kohl y Miterrand. Ahora estamos en el
segundo gran momento.
¿Deben tener las autonomías más protagonismo en las relaciones internacionales?
Sin duda. Para Cataluña es muy importante porque, como he
dicho, está a caballo de una región europea a los dos lados de la
frontera, con muchas cosas en común. La dimensión real de
nuestros problemas y de nuestras soluciones casi siempre es
europea.
durante muchísimos años y con esta misma fórmula de tripartito. En
las nacionalidades históricas sí existen este tipo de coaliciones.
En el caso de Cataluña tiene,
una particularidad es que uno de
los partidos es independentista o
soberanista. Lo que ocurre es que
yo creo que la propia participación
en un Gobierno como este va modelando actitudes más moderadas
o más cercanas entre unos y otros.
Todos estamos influidos por la coalición.
También le han dicho que
nombrar a Xavier Vendrell es una
provocación, aparte de una imposición de Esquerra.
No, el nombramiento venía
precedido de un incidente [envío
de cartas a personal de la Administración para apoyar económicamente al partido], que ha llamado mucho la atención.
Sin embargo, el secretario general del PSC y ministro Montilla
no avala este nombramiento.
El ministro José Montilla, sobre
este particular, no tiene intención
de expresar más que una opinión
personal.
¿El tripartito goza de buena
salud?
Sí. Después de un nacimiento
bastante accidentado tuvimos un
primer año difícil.
Se ha ido asentando como Gobierno, ha quedado muy oscurecida su labor por el Estatut y ahora
es cuando se comienzan a ver los
frutos de la gobernación. Es una
coalición con voluntad de futuro.
La oposición de CiU no lo
comparte, dice que no van a du-
rar un año.
A la oposición la pagan para eso.
¿Qué opina de la tregua de
ETA, cree que el Gobierno de
Rodríguez Zapatero está administrando bien esta oportunidad de paz?.
Es un momento, no para
exaltarse todavía, pero enormemente esperanzador. El
otro día estuve hablando con
José Ramón Rekalde [víctima
de un atentado de ETA en el
año 2000 que aboga por el reagrupamiento de los presos], le
pillé con un pie en el tren para
irse a Higueldo, porque prácticamente está viviendo aquí. Lo
que sucede es enormemente
positivo y esperanzador.
¿Y de los casos de corrupción en Marbella, qué puede
decir como municipalista, hay
muchas marbellas en otros
puntos de la geografía, aunque a menor escala o no tan
vistosos?.
No creo que pueda haber
muchos casos como éste. Es
cierto que el dinero fácil corrompe, ningún país democrático se ha visto libre de estos
achaques, el crecimiento excesivo es un caldo de cultivo de
la corrupción.
Pero se ha reaccionado, eso
es lo positivo. Es mejor que haya pasado y que se sepa pero
que no vuelva a ocurrir, puede
ser una buena advertencia.
�28NACIONAL
De cerca
EL ADELANTADO DE SEGOVIA SÁBADO 29 DE ABRIL DE 2006
conversaciones sobre ESPAÑA
>Despacho. El presidente Maragall ocupa un discreto despacho dentro del
impresionante inmueble del Palau de la Generalitat, uno de los edificios de origen medieval en Europa que se mantienen como
sede de un Gobierno. Su mesa limpia, nada
más el ordenador y el teléfono. Sobre una
estantería detrás, una foto de sus padres,
otra del Ejecutivo que preside una más con
su esposa y otra de sus hijos. En una de las
paredes, un cuadro pintado por el artista
Jordi Maragall, su hermano mayor.
JORDI BEDMAR
SIN FECHA PARA DEJAR LA POLÍTICA
“MI CORAZÓN NO DEBE SER INTERESANTE PARA LOS ‘PAPARAZZI’. NO SOY MANITAS EN LA COCINA PERO PUEDO HACER UN ARROZ”
A.M./BARCELONA
P
ascual Maragall solo tuvo
que cruzar la plaza de San
Jaume para tomar posesión
de su cargo. De alcalde de la Ciudad Condal a presidente de la Generalitat. También presidente del
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), nació en Barcelona el 13 de enero de 1941. Nieto
del poeta Joan Maragall e hijo del
senador Jordi Maragall, se licenció en Derecho y Ciencias Económicas en la Universidad de Barcelona (entre 1957 y 1964).
Edad.
65 años
Lugar de nacimiento.
Barcelona
Estado Civil.
Casado con Diana Garrigosa,
desde 1965
Número de hijos.
Tres, dos hijas y un hijo
¿Ha llevado algún día a clase,
o a la guardería a sus dos nietos,
este curso?
Sí.
¿Cómo desconecta cuando
llega a casa y se quita la corbata?
Tratando de poner distancia.
Si puedo ir al teatro, como ayer
noche [por el martes] para ver
una obra muy impresionante y
dura, argentina, el Túnel, de Ernesto Sábato, con Héctor Alterio,
un actor extraordinario. El cine,
el teatro son necesarios para evadirse.
Su lugar preferido para perderse sin salir de España (que no
sea dentro de su comunidad).
San Sebastián, por supuesto;
en Monóvar (Alicante), donde nacieron mis abuelos maternos, y
Andalucía.
Su equipo de fútbol (aparte
del Barça)
El Junior, que era donde jugaba yo cuando era pequeño
De no ser político, sería...
Posiblemente profesor de
Economía Urbana. Hubiera podido ser…
Escritor de cabecera
En el sentido de tenerlo cerca
de la almohada, Shakespeare.
Ahora estoy leyendo a José Manuel Caballero Bonald, es espléndido, estuvimos con él la otra noche.
Plato preferido.
La paella, pero el colesterol
acecha
¿Es manitas en la cocina?
No, pero le puedo hacer un
arroz.
¿Ha arreglado últimamente
algún enchufe en casa?
Alguna vez, pero poco
¿Con qué presidente autonómico hace mejores migas cuando se juntan en Madrid?
Con la presidenta Esperanza
Aguirre, y aunque no sea presidente, con el alcalde Alberto Ruiz
Gallardón, con Marcelino Iglesias.
Y no le cuento cómo nos lo pasamos con Revilla… En general, los
presidentes nos llevamos bien.
¿Cómo son sus mañanas de
los domingos?
Depende. Hay domingos laborables, si no pues descanso, pa-
Pasqual Maragall durante la entrevista con el enviado especial de El
Adelantado de Segovia, Aurelio Martín. /FOTOS: JORDI BEDMAR PASCUAL
seos, familia…
¿Se ha tenido que morder
muchas veces la lengua en su
Parlamento autonómico?
Sí, hay que ir con cuidado, se
entera todo el mundo
¿Y en alguna comparecencia
ante la prensa?
También, menos, porque uno
siempre espera de la bondad del
periodista, que sepa entender lo
esencial.
¿Por qué se hizo político, influyó su familia?
No, la Universidad era un hervidero antifranquista y me metió
en política José Ignacio Urenda,
que fue el iniciador de un grupo
que se llamaba Frente Obrero de
Cataluña (FOC)
¿Cuándo dejará la política?
Tengo previsto dejarlo en
algún momento, pero no tiene fe-
cha.
¿Qué hará cuando la deje?
Seguro que leer y escribir,
aparte de otras cosas
¿Les ha metido el gusanillo
de la política a sus hijos?
No. Una es arquitecta, la otra
periodista y el otro está trabajando en turismo, en hostelería.
¿Por qué los políticos no llevan corbata en los actos públicos de fin de semana?
Parece que es más adecuado,
aunque los hay que no la llevan
nunca, como Bargalló.
¿Quién es Aida?
¿La de la ópera?. No sé.
¿Cómo se llama la nueva pareja de Fran Rivera?.
Ni remota idea
¿Ha ojeado alguna revista del
corazón?
No, no
¿Le ha seguido algún "paparazzi"?
Estos del "Caiga quien caiga"… Otros, no, no debo de tener
un corazón interesante para ellos.
¿Cómo se lleva con los periodistas de Cataluña ?
Bien, normalmente
¿Y con los que hablan de usted desde los medios nacionales?
En Madrid suelo tener encuentros muy agradables con periodistas
¿Qué manifestación encabezaría en estos momentos?
Todas las que aboguen por la
igualdad
¿Cuánto cuesta un kilo de patatas?
No sé
¿Paga rondas en los bares
cuando entra a pedir el voto en
campaña electoral?
Si tengo dinero en el bolsillo,
no me cuesta hacerlo
¿Le han puesto alguna multa
de tráfico?
Siendo alcalde me pusieron
una por ir en bicicleta por el paseo central de la Rambla de Cataluña
¿Mantiene los amigos de la
juventud, o la política les ha separado?
Los mantengo, aunque no todos.
¿Va a ver los partidos de España en el Mundial?
De momento, vamos a ver qué
pasa con la final de París contra
el Arsenal, pero sí los veré.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El Estatuto está hecho con sentido de España
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Adelantado de Segovia
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Martín, Aurelio
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Espanya plural
Constitució
Estatut
Catalunya
Acció política
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-04-29
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1609/0000000770.pdf
911183b6e84813e84c359241e0da0997
PDF Text
Text
����
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Vamos a hacer realidad el viejo sueño del catalanismo
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Antich, José
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
Espanya
Acció política
Territoris
Parlament de Catalunya
Nació
Constitució
Eleccions
Catalanisme
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-09-11
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1599/0000000762.pdf
5c2c06f3b9e3f24e5d29087c1ae09ca7
PDF Text
Text
����
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Si esto sale bien hay para 25 años pero nunca cerraremos el modelo de Estado
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Mundo
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Ramírez, Pedro J.
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Constitució
Catalunya
Espanya plural
Identitat col·lectiva
Finançament
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-12-19
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1598/0000000761.pdf
f2bcde738d477873a924686958615128
PDF Text
Text
�����
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
No sacrificaré la ambición del Estatut en aras del consenso
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Antich, José
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Llei de barris
Govern
Catalunya
Espanya
Constitució
Descentralització administrativa
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-12-19
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1594/0000000757.pdf
5527447a85f6f5cb838d81296c3be266
PDF Text
Text
�����
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
És un error votar sí o no a Europa en termes de distanciament nacional d'Espanya
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Sanchis, Vicent
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Europa
Constitució
Immigració
Model social
Acció política
Catalunya
Economia
Nacionalisme
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-09-11
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1593/0000000756.pdf
5168c605ef584676091064734e08704b
PDF Text
Text
����
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Els partits nacionalistes no creuen en una Constitució que resolgui els problemes
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Gispert, Emili
Espada, Ferran
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Constitució
Nacionalisme
Economia
Turisme
Model social
Acció política
Diada
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-08-22
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes