1
10
9
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/177/20040902.pdf
a02ad9c467f292b411a9e8e6ed94ddb0
PDF Text
Text
Inauguració del Congrés Mundial "Moviments
Humans i Immigració", en el marc del Fòrum 2004
Auditori del Fòrum | 2/9/2004
Senyor alcalde, autoritats, secretària general de Migracions i d'Afers
Internacionals, estimats amics:
Només unes paraules per dir-vos quin és el meu sentiment, avui, en
aquest Fòrum, - que jo crec que enyorarem, perquè mai en aquesta
ciutat no s'havia donat una constel·lació d'esdeveniments, de diàlegs,
de personalitats, de la densitat i del nivell que hem vist aquests
mesos. Ho enyorarem i esperem que algun dia torni el Fòrum a
Barcelona.
D'una manera molt breu els vull cridar l'atenció sobre algunes
qüestions relacionades amb la immigració. Són producte de la reflexió
pràctica més que no pas de la teòrica:
1.- La pàtria de cadascú es tria tant com s'hereta, s'hereta tant
com es tria. Els homes i les dones són d'allà on guanyen la seva
llibertat i d'on veuen respectada la seva dignitat. La pàtria és el lloc
on la pròpia llibertat existeix i la pròpia dignitat és respectada.
2.- Els moviments migratoris són un element permanent de la
construcció del futur de la Humanitat, en el món obert i sense
fronteres. Això és un fet que és aquí per quedar-se, crec que de
manera definitiva.
3.- L'emigració no pot ser l'última esperança, per a tantes
persones. Probablement és cert que val més moure capitals i
coneixements que no pas grans contingents humans. L'emigració
hauria de ser un dret, una possibilitat, no una solució desesperada o
una obligació. Ja sé que estic parlant d'una utopia, però és una
utopia que segurament compartim.
4.- Qui paga els costos humans de l'emigració? En primer lloc,
els emigrants; i en segon lloc, els habitants dels barris de destí de les
migracions, així com els usuaris de serveis públics, sobretot
d'educació i salut, que cal compartir amb els que arriben de fora. No
els paguen pas de la mateixa manera els intel·lectuals o els polítics,
o aquells que especulen sobre els perills de les migracions, però que
no són afectats en la seva vida diària per l'arribada dels immigrants.
5.- Cal arribar a acords amb el països d'origen de les
migracions. Primer, per posar ordre en els processos de sortida i,
segon i complementàriament, per canalitzar les inversions que
1
�permetin crear "in situ" els llocs de treball que es busquen a fora.
Per ordenar els fluxos monetaris, també per ordenar els que es
deriven de les migracions. Fa poc, vaig ser al Marroc i em deien que
el Marroc, el 2004, és similar a l'Espanya de 1960. Que aleshores
aquí es vivia com ara comença a viure el Marroc, en bona mesura de
les remeses de divises per part dels emigrants i del turisme.
6.- Federico Mayor, l'exdirector general de la Unesco, em deia
que arribarà un dia, segles enllà, en el que tots serem del
mateix color: "cafè amb llet" -deia ell. Tots serem del mateix color,
i això és, si hi pensem una mica, un esdeveniment que succeirà. Això
passarà, però no hem de tenir pressa de que passi, més aviat a
l'inrevés. Jo crec que el ritme dels canvis és tant important com ho
són els canvis en ells mateixos. I espero de tots vostè reunits en
aquest Congrés que se celebra al Fòrum que tinguin encert perquè
ens hi juguem molt.
Pasqual Maragall
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1659
Title
A name given to the resource
Inauguració del Congrés Mundial "Moviments Humans i Immigració", en el marc del Fòrum 2004
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Auditori del Fòrum
Subject
The topic of the resource
Congressos
Fòrum de les Cultures
Immigració
Model social
Territoris
Liberalisme
Relacions Internacionals
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-09-02
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/180/20040926.pdf
1bd35b6d56e70dda8e25dde05c170d78
PDF Text
Text
Discurs de cloenda del Fòrum Universal de les
Cultures
Barcelona | 26/9/2004
S'acaba el Fòrum. S'acaba el primer Fòrum Universal de les Cultures.
No sé què farem a partir d'ara. Tant els que n'heu gaudit com els que
hi heu treballat, sobretot els que hi heu treballat, suposo que ara
descanseu i ben merescudament. També aquells a qui no els ha
agradat, perquè ara no sabran de què parlar.
Som a punt de tancar el primer capítol d'una nova experiència
adequada al món obert en què vivim, una cita que no va néixer per
competir, com els Jocs Olímpics, o exhibir, com les Exposicions
Universals, sinó per expressar, difondre i debatre, per discutir, per
parlar, per dialogar, també a nivell mundial.
Avui podem dir que s'acaba el primer Fòrum Universal de les Cultures
de l'era global. És cert que hi ha altres institucions a nivell global que
juguen papers de diàleg en terrenys específics: Porto Alegre a nivell
social, Davos a nivell econòmic, Kyoto en el camp ambiental, Nairobi
en el camp de l'hàbitat. Barcelona ha inaugurat una cinquena manera
de parlar al món dels temes que interessen els ciutadans i les
ciutadanes de cada un dels països i de cada una de les ciutats, i ho ha
fet de forma que no serà a la seu permanent; no podrem parlar a
Porto Alegre només de temes socials i a Barcelona del tema de les
cultures, si no que hi haurà un grup de ciutats que ho aniran fent. I
un dia de totes maneres tornarà el Fòrum a la ciutat de Barcelona.
Crec que s'hauria de prorrogar, però això no es pot fer. Més ben dit
no cal prorrogar el Fòrum a Barcelona, perquè la dinàmica que s'ha
posat en marxa a Barcelona no s'aturarà, i l'alcalde ho sap millor que
ningú. I res no impedeix que els espais del Fòrum, l'Auditori i el
Centre de Convencions, segueixin essent centres per al diàleg
mundial de les cultures, en tots els camps.
Vàrem inaugurar el Fòrum a dos mesos de l'11 de març amb el cor
encara encongit per tanta tragèdia, i aquests mesos el món s'ha
entossudit a donar-nos tristament la raó: Iraq, Ossètia, Israel,
Palestina, Darfoor, Haití i tants altres indrets que s'anaven despertant
cada dia amb l'horror i la misèria, amb el dolor incessant d'un món
que necessita trobar nous camins per frenar la seva destrucció.
Vàrem obrir el Fòrum sabent que la seva seguretat era un repte, i
tenim la satisfacció de cloure'l amb un nivell de tolerància i respecte i
amb un nivell de seguretat del recinte absolutament exemplar. No és
que cap altre cop un gran esdeveniment s'hagi pogut celebrar a
1
�Barcelona amb pau i tranquil·litat, és que el nivell de respecte entre
els participants ha estat altíssim.
Jo no he tingut mai cap dubte sobre el èxit del Fòrum, però hi ha una
cosa encara més important que l'èxit, l'encert, i el Fòrum ha estat un
encert. L'èxit comporta ressò, i l'encert comporta reconeixement, i la
iniciativa de Barcelona obtindrà el reconeixement internacional,
n'estic convençut, començant per Monterrey i a partir d'aquí en una
seqüència que esdevindrà imparable.
A partir d'aquí el Fòrum sempre tindrà Barcelona com a bressol, punt
de referència i de naixement, i segurament tornarà, no sé quan, però
ha de tornar. També vull que sàpiguen que el govern català està a
favor del retorn del Fòrum a Catalunya, quan sigui, quan convingui.
N'estic convençut que a partir d'avui Monterrey sabrà fer créixer amb
força i amb moltes més certeses que dubtes el seu Fòrum, que serà
el seu Fòrum i que hi haurà menys dificultats per fer entendre el que
Barcelona ha començat.
Vull expressar aquí el meu reconeixement més sincer als
representants del govern de Mèxic, de l'estat de Nuevo León, de la
ciutat de Monterrey, germana de Barcelona, per l'entusiasme amb
què han treballat perquè el segon Fòrum Universal de les Cultures
hagi estat possible.
Crec que el Fòrum ha tingut quatre assoliments importants: primer,
s'ha demostrat una vegada més la nostra capacitat col·lectiva
d'aplicar enginy, rigor i eficàcia en l'organització de grans
esdeveniments a escala internacional. Una vegada més Barcelona
haurà dotat d'una fornada d’excel·lents professionals i organitzadors.
Segon, s'han pogut fer sentir multitud de veus, i s'han produït els
diàlegs de més relleu sobre les grans qüestions de l'agenda mundial.
Tercer, una vegada més Barcelona ha ofert en nom de Catalunya i
d'Espanya el seu esforç, el seu treball i el seu compromís al món, i ha
sabut estar a l'alçada i ens n'hem de congratular.
Al Fòrum, com mai abans l'Estat i la Generalitat han estat al costat de
Barcelona. I finalment, s'ha fet irreversible la millora del llevant de la
ciutat, i això potser és la millor de les herències, la transformació del
llevant, la seva conversió en ciutat en majúscules. Qui recorda ara el
que hi havia aquí, qui recorda ara que aquí sota hi ha una
depuradora? Qui recorda el que era aquest món que semblava
condemnat a ser ignorat, com tantes vegades passa a tants llocs de
les ciutats del món? Barcelona i el seu alcalde han fet possible que ni
un pam d'aquesta ciutat no sigui reconeixible.
En aquest món de xarxes Catalunya ha donat, gràcies al Fòrum, un
gran pas endavant. Catalunya és avui més que mai un nou punt de
trobada, un node; es més punt de referència, és més espai de
2
�confluència i de projecció, és més un "hub" que fa un any. Tenim més
xarxa, més gruix, més serveis professionals, socials, institucionals
perquè l'esforç de construir xarxa, de fer diàlegs, de contacte i
obertura que s'ha fet ha estat importantíssim.
Durant 141 dies la nostra ciutat ha tingut una oferta cultural i
artística excepcional, s'han pogut sentir veus que altrament no hi
hagués hagut manera de fer audibles i d'amplificar-se. S'han acordat
i fet públiques aquí mateix declaracions d'ordre molt divers sobre els
principals eixos del debat del propi Fòrum: per exemple, en el camp
de les llengües, ha sorgit la idea tan meravellosa de crear un arxiu on
totes les llengües siguin registrades per escrit i fonèticament, que no
hi hagi cap de la qual no en quedi traça, perquè sabem que any rere
any centenars de llengües del món van desapareixent, i aquesta és
una situació que ens fa a tots més pobres. I que Barcelona sigui el
lloc on gràcies al Fòrum tots aquests registres es puguin arxivar i
guardar és molt emocionant.
El Fòrum Barcelona 2004 figurarà, doncs, a la partida d'un nombre
molt important de plataformes, processos i observatoris amb el diàleg
i el compromís en la recerca de la pau, l'equitat i la sostenibilitat com
a norma. Moltes de les organitzacions mundials que s'han trobat en
aquests prop de quatre mesos inscriuran el nom de Barcelona com
una referència nítida en les seves memòries, i "espero y deseo, estoy
convencido de ello, de que lo mismo ocurrirá en 2007 en Monterrey,
en Nuevo León".
La ciutat de Barcelona, demà, en desvetllar-se, podrà retrobar el seu
propi llegat, aquí on s'ha iniciat el camí irreversible que permetrà de
retornar la dignitat tantes vegades reclamada de la ciutat, com deia
Verdaguer, "de riu a riu estesa" (i arribava malament a tots els rius, i
ara arriba bé). Demà aquesta ciutat que vol avançar en la seva pròpia
història amb onades d’il·lusió i d'entusiasme, però també amb un
gran sentit del rigor, de la responsabilitat, del treball ben fet; aquesta
ciutat que demana més que mai ser la capital de Catalunya, podrà
agafar forces de nou per abocar-se de ple en la seva gent. Demà els
barcelonins i barcelonines, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya,
podran prendre possessió plena d'aquesta ciutat aquí recuperada.
Vull dir a l'alcalde de Barcelona, en nom de Catalunya, gràcies.
Catalunya se sent orgullosa de la seva capital i la capital ha honorat
el país i a tota Espanya.
Pasqual Maragall
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1662
Title
A name given to the resource
Discurs de cloenda del Fòrum Universal de les Cultures
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Subject
The topic of the resource
Model social
Congressos
Cultura
Fòrum de les Cultures
Immigració
Relacions Internacionals
Religions
Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-09-26
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/224/20051026.pdf
2b04089bd79757309fe7c8f7cbbbed65
PDF Text
Text
Inauguració del Congrés Europeu del Microcrèdit
sobre "Les microfinances i la inclusió social" (castellà
i català)
Palau de Pedralbes | 26/10/2005
Majestad, señor ministro, señor alcalde Accidental, señor presidente
de la Caixa Catalunya, presidente de la Fundación la Caixa y
presidenta de la red europea de microfinanzas señora Novak, a quien
hemos venido a escuchar. Amigos y amigas.
El año pasado en Barcelona, y por tanto en Cataluña, se presentó al
mundo el Foro Universal de las Culturas, lo presentamos como ciudad
y como país.
El Fòrumse convirtió en un ágora global de personas unidas por la
voluntad de corresponsabilizarse con los valores de la libertad, de la
dignidad de las personas, de la justicia y de la paz.
Este año Barcelona, Cataluña, Europa y España entera vuelven a
poner un grano de arena en la transformación del mundo, acogiendo
este Congreso Europeo del Microcrédito.
Han trascurrido casi 30 años desde que Mohamed Yunus, al que
tuvimos aquí el año pasado y pudimos escuchar, inició su camino
trabajando contra la miseria a través de los microcréditos.
Con su designio y el de tantos otros emprendedores sociales, 274
millones de personas, si no voy equivocado, han podido ganarse un
futuro digno convirtiendo sus utopías en realidades.
La verdad es que los microcréditos pueden revolucionar, creo que
están empezando a revolucionar la cooperación al desarrollo, con el
apoyo de la obra social de las cajas de ahorro, pero también a través
de interesantes iniciativas de finanzas éticas y sociales en el ámbito
de la sociedad civil y en el ámbito del voluntariado.
En Europa los microcréditos están convirtiéndose en un instrumento
realmente eficaz en reducción de la pobreza y de la exclusión social y
financiera.
Deia Víctor Hugo, que no hi ha res més poderós que una idea que
arriba a temps, i ara la idea de Mohamed Yunus arriba a temps arreu
del món.
1
�2005 es l'any, efectivament, del microcrèdit, i els microcrèdits es
consideren cada cop més un instrument fonamental per aconseguir
els objectius de desenvolupament del Mil·lenni.
Els convido a fer un esforç que deixi llavors, que obri noves visions i
que permeti que molts ciutadans i empreses avancin en la seva
pròpia història amb onades d'il·lusió i apostes de risc, però també
amb un extraordinari sentit de la responsabilitat i el treball ben fet.
Aquesta és la raó de ser del Congrés Europeu del Microcrèdit i el
motiu pel qual els agraeixo molt sincerament la seva presència aquí,
a Catalunya.
Tant de bo que la força de les paraules i del compromís de tots
vostès, ens ajudi a continuar el nostre camí cap a la millora de la
cohesió social amb una major eficàcia i també i sobretot amb una
major proximitat.
Moltes gràcies per estar aquí.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1706
Title
A name given to the resource
Inauguració del Congrés Europeu del Microcrèdit sobre "Les microfinances i la inclusió social" (castellà i català)
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Pedralbes
Subject
The topic of the resource
Benestar Social
Congressos
Model social
Finançament
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-10-26
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/227/20051116.pdf
396b60a99bb06c257bd3b2daf4ddfc8b
PDF Text
Text
Intervenció del president a la reunió del Comitè de
les Regions
Hemicicle del Parlament Europeu. Brussel·les. | 16/11/2005
Fa exactament un any (els dies 17 i 18 de novembre de 2004) vaig
tenir l'honor de participar en la sessió commemorativa del desè
aniversari del Comitè de les Regions. En aquella ocasió vaig comentar
que m'hauria complagut poder-me adreçar en català, en la meva
llengua, al Plenari. En aquell moment no era possible, i per això em
vaig haver d'"autotraduir" jo mateix.
Avui ja puc parlar el català de forma oficial. I em complau que el
Comitè de les Regions, òrgan representatiu de les autoritats regionals
i locals de la Unió europea, i per tant l'òrgan més proper als
ciutadans, sigui el primer a permetre-ho. El reconeixement de la
diversitat lingüística, la seva aplicació pràctica, són elements clau a
l'hora de reforçar el sentiment de pertinença dels ciutadans amb la
UE.
Hi ha un problema d'identitats i de distància entre Europa i els
ciutadans. I una de les maneres de resoldre'l és això que estem fent
avui aquí.
Vull agrair al Govern espanyol la seva receptivitat en aquesta qüestió,
i les gestions a les institucions comunitàries, que finalment han donat
un fruit positiu. Després de gairebé 19 anys les llengües co-oficials en
diverses Comunitats Autònomes espanyoles tindran un estatus
reconegut.
A iniciativa de la Comissió Europea, les institucions comunitàries han
definit un "Pla D" (Democràcia, Diàleg i Debat), que es publicarà al
desembre. Des del Comitè de les Regions, el president Straub ha
insistit que la "D" també ha de ser la inicial de "Descentralització".
Com he dit abans, aquesta és l'assignatura pendent d'Europa.
Vull aprofitar per agrair el suport del Comitè de les Regions per a
l'organització de la Conferència de Presidents de Regions
Euromediterrànies, que tindrà lloc a Barcelona els propers dies 25-26
de novembre, al voltant de la Cimera euromediterrània de caps
d'estat i de govern dels 25 estats membres de la Unió europea amb
els seus homòlegs dels 10 països mediterranis associats.
En efecte, els dies 27 i 28 de novembre tindrà lloc a Barcelona la
trobada diplomàtica de més alt nivell de la història entre líders
mediterranis. Exactament deu anys després de la Conferència
euromediterrània de ministres d'afers exteriors on l'any 1995 es va
1
�signar la Declaració de Barcelona. Barcelona ha estat triada de nou,
sota presidència britànica, com a escenari d'una trobada històrica,
confirmant la seva vocació de capital de la Mediterrània.
Hi haurà activitats produïdes des de la societat civil, com són una
Conferència Sindical i una cimera de líders empresarials; una
Conferència de Ciutats Euromediterrànies i un Seminari sobre els
Mitjans de Comunicació i la Mediterrània, organitzat per l'Institut
Europeu de la Mediterrània.
Les activitats organitzades per la Generalitat de Catalunya són
quatre:
1. Fòrum Euromed Salut (14-15 de novembre)
2. Cultura en l'espai euromediterrani (22-23 de novembre)
3. Conferència Euromed de Dones (25 de novembre)
4. Conferència Regional Euromed (25-26 de novembre), amb el
suport del Comitè de les Regions, que reunirà els presidents de
regions euromediterrànies, del nord i del sud.
Aquesta és una experiència única i arriscada, donada l'asimetria total
de competències entre els diferents estats. Tenim a hores d'ara més
de 40 regions confirmades, que representen no només l'Europa
mediterrània i els països de les ribes sud i est de la Mediterrània, sinó
també regions d'estats atlàntics (Bèlgica, Gran Bretanya, Portugal),
bàltics (Suècia, Lituània, Estònia) i centreeuropeus (Polònia,
República Txeca). Estem obrint un diàleg innovador per tal que la
dimensió territorial sigui tinguda en compte.
A la darrera sessió plenària del Comitè de les Regions del mes
d'octubre es va aprovar per unanimitat el dictamen sobre el "Desè
aniversari de l'Associació euromediterrània: Programa de treball per
afrontar els reptes dels propers cinc anys", la ponent del qual va ser
la Sra. Anna Terrón, delegada del govern de la Generalitat a
Brussel.les i membre suplent del Comitè. Entre altres aspectes, recull
la necessitat de crear un fòrum local i regional dins el marc
institucional euromediterrani.
Anem doncs en el mateix sentit, i estem en el mateix vaixell. Espero
poder-los saludar personalment a la Conferència de Barcelona, en la
qual ens proposarem rellançar el Partenariat Euromediterrani a partir
d'una major implicació i participació de les entitats locals i regionals, i
en definitiva, de la ciutadania, a la recerca d'una Mediterrània
pròspera i en pau.
Moltes gràcies.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1709
Title
A name given to the resource
Intervenció del president a la reunió del Comité de les Regions
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Hemicicle del Parlament Europeu. Brussel.les
Subject
The topic of the resource
Catalanisme
Congressos
Espanya plural
Territoris
Relacions Internacionals
Unió Europea
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-11-16
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/228/20051117.pdf
69bacd6cfe45292f99c61f3354455653
PDF Text
Text
Cloenda de la segona edició del Diàleg Orient Occident (castellà i català)
Caixa Fòrum | 17/11/2005
Ministro; senyora secretària general de Relacions Exteriors; queridos
amigos, estimats amics, diré unes paraules en català perquè si no, se
n'aniran sense saber com sona. I a més l'enteneu, o sigui que
imagina't.
La cimera Euromed de Caps d'Estat i de Govern constitueix una
ocasió perquè les autoritats locals i regionals, estatals, així com els
representants de la societat civil puguin participar activament en el
debat sobre els deu anys del Partenariat, i contribueixin activament.
Que aquests deu anys de viure en comú contribueixin activament a la
nova etapa de relacions euromediterrànies.
La Generalitat de Catalunya ha treballat fort per aconseguir que, en
aquesta ocasió, siguin els diversos nivells de pertinença i de
convivència política els que siguin presents. I en aquest sentit, dels
actes que estem preparant destaquen entre ells la Conferència
Euromed de Regions, Barcelona+10; la Conferència Euromed de
Dones, Barcelona +10; la 5a Conferència de Presidents de
Parlaments Euromediterranis; el Seminari de Mitjans de Comunicació
i la seva relació amb el Mediterrani; la Conferència de Ciutats
Euromediterrànies Barcelona+10 i la Cimera Euromediterrània de
Líders Empresarials, i encara el Fòrum Euromed de la Salut. Tot això
són trobades que acompanyaran a la gran trobada oficial.
Nosaltres estem convençuts que el mediterrani concentra tots els
desafiaments del segle XXI; és a dir que, d'alguna manera, quan
discutim de la globalització potser que, com ha dit el ministre,
comencem per la nostra globalització, la petita globalització que
tenim aquí, perquè en aquí, a més, no és només que estigui més a
prop, és que tots els desafiaments hi són. Hi trobem concentrats aquí
tots i cadascun dels grans problemes del món, com a realitats actuals
i coma dilemes de futur, i molt a prop.
Digamos que la Alianza de las Civilizaciones tiene aquí un banco de
pruebas fantástico, sin ir más lejos, i la incertesa i la magnitud dels
reptes que estan en joc han de constituir, jo crec, l'impuls polític que
s'ha decidit per apostar per un diàleg més continuat, més profund,
més articulat i més visible pels 35 països del Partenariat.
Jo vull agrair de debò al CIDOB i l'IEMed, al Narcís i a l'Andreu, que
deu anys després de la conferència ens hagin permès tornar a
abordar els temes de la Conferència Euromediterrània amb una base
1
�que fa deu anys no teníem. I vull agrair molt especialment la
presencia del ministre Moratinos. El ministre és tan sensat que a
vegades em fa patir, em fa patir en el sentit de dir com pot ser que
una persona tan bona persona , tan intel.ligent, tan assabentat de
totes les contradiccions que hi ha, realment estigui aconseguint el
que està aconseguint. Perquè normalment es pensa que el
pensament i l'acció són contradictoris, hi ha unes persones que
pensen, que ho saben tot, i uns altres que fan algunes coses, i els
que pensen normalment no fan res i els que les fan no pensen molt. I
aquí tenim un ministre que resulta que pensa i fa i resulta; per tant,
jo li vull agrair molt de debò la seva aportació. Jo crec que és el
ministre d'exteriors més ambiciós que hem tingut en aquest país des
que Espanya va entrar a la Unió Europea..
Vull comentar les paraules que he sentit per part de Narcís Serra
sobre el protagonisme dels ciutadans. Jo no sé si el protagonisme
dels ciutadans és una ambició raonable. Que és una ambició, segur, i
que és raonable tenir-la, també, però que és raonable pensar que es
pugui aconseguir això jo crec que va per molt llarg.
A mí, cuando voy a Madrid y me dicen que los derechos colectivos
son un problema porque sólo existen los derechos de los ciudadanos,
que pagan los ricos y reciben los pobres y que los territorios no tiene
nada que ver, ya empiezo a temblar, porque realmente tengo la
impresión que el concepto de ciudadano se puede utilizar para
muchas cosas, incluso para mantener en bajos niveles algunas de las
virtudes de lo que se entiende por ciudadanía, en el sentido de
democracia, en el sentido de proximidad, en el sentido de
autogobierno, de orgullo de uno mismo como persona y también
como político.
Dicha esta prevención, yo creo que hay que reafirmar que el
Mediterráneo existe y que es un territorio -con agua en medio-, pero
es un territorio que fue central y se volvió periférico. Un mar de paso
de otros que mandaban, de aquí salió todo y luego se quedó en nada,
se quedó en un mar que las demás zonas geográficas del mundo,
más potentes, cruzaban, e incluso cegaban, porque hubo un
momento en que no les interesó y cegaron el canal de Suez y no se
podía salir de ahí, se convirtió, efectivamente, en una especie de
golfo, que era un prueba de su propia impotencia. Y yo no creo que
podamos sobrevivir muchos de los que aquí estamos el día en que
esa fragilidad del Mediterráneo desaparezca, porque esto tardará, y
que el Mediterráneo se torne, efectivamente, lago interior abierto de
un mundo más coherente. Pero no me resigno a que mis nietos no lo
vean, y ese día que ellos verán el mundo será mejor, querrá decir
que el mundo, efectivamente, será mejor, que Turquía ya no será un
gigante mudo o que Israel y Palestina dejarán de ser la mano del
cordero en que el mundo vuelca su demanda de violencia, "l'ase dels
2
�cops" decimos en catalán, un burro que se tenía para darle golpes. Es
un territorio que tenemos para que el mundo exprese allí todo lo que
tiene de malo, para entendernos, y nos libere a los demás a tenerlo
que sufrir.
Dicho esto, y volviendo a la modestia de la situación en la que
estamos todavía, el IEMed, como ha demostrado Claret, y predica la
Secretaria General de Relacions Exteriors, es un arma que ponemos
al alcance de España y de Europa para avanzar en el buen sentido, en
este sentido del que dice que probablemente los objetivos finales van
a tardar en conseguirse pero, en todo caso, para acelerar la historia.
Muchas gracias.
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1710
Title
A name given to the resource
Cloenda de la segona edició del Diàleg Orient - Occident (castellà)
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Caixa Fòrum
Subject
The topic of the resource
Congressos
Globalització
Relacions Internacionals
Territoris
Model social
Europa
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-11-17
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/229/20051125.pdf
588289dc30c95f4a4f8ccf15ecfd102c
PDF Text
Text
5a. Conferència de Presidents de Parlament Euromed
Barcelona+10
Parlament de Catalunya | 25/11/2005
Altesa reial, príncep d'Astúries; Ernest Benach, president del
Parlament, d'aquest Parlament; Manuel Marín, president del Congrés
dels Diputats; Francisco Javier Rojo, president del Senado; Miguel
Ángel Moratinos, ministre d'Afers Exteriors, és un gran honor, deu
anys després, com recordarà sa altesa, i com recorda el president del
Congrés, que, aleshores, tenia un altre rol -deu anys després, dic-, és
un gran honor per a la Generalitat de Catalunya i el seu Govern rebre
en el nostre país una representació tant significativa dels parlaments
euromediterranis. I és reconfortant sentir per boca del president del
Parlament català la reiteració del lloc de Catalunya en la història i en
el Mediterrani.
Enguany, aquest any, celebrem el desè aniversari de la Declaració de
Barcelona, amb una nova cimera euromediterrània que tornarà a
situar la nostra mar, les seves cultures i la seva ciutadania en el
centre d'atenció de l'agenda europea global.
El propòsit que es va definir en la Declaració de Barcelona de l'any
1995, d'impulsar el diàleg entre els parlamentaris euromediterranis,
continua essent igualment vigent, que vol dir que hem avançat poc
amb relació a les expectatives generades fa deu anys, si continua
sent exactament vigent com aleshores és que hem avançat poc.
Estem segurs que la trobada d'avui inaugurarà l'ocasió per aprofundir
en l'àmbit de la cooperació parlamentària i per anar més endavant.
La Mediterrània, s'ha de reconèixer a si mateixa i incorporar el
potencial de la ciutadania i la diversitat de les seves cultures.
Ja hem pagat, durant cinc segles, el tribut de la divisió, que ens ha
convertit en un espai de pas, i no pas en el centre de cultures
compartides i de modernitat que vam ser segles enrere i que podem i
volem tornar a ser.
Amb aquest esperit els donem la benvinguda a Catalunya, tot agraint
al Congrés dels Diputats i al seu president l'organització d'aquesta V
Conferència de Presidents de Parlaments aquí, a Barcelona.
La vocació euromediterrània de Catalunya ens ha convertit en un país
compromès amb els objectius i els valors del Procés de Barcelona, i
avui la dimensió mediterrània de les polítiques del Govern de la
Generalitat té com a objectiu desenvolupar polítiques actives en
1
�matèria de cooperació, de diàleg i de potenciació de la societat civil i
de la democràcia.
Estem convençuts que Espanya ha d'exercir, més que mai, un paper
avançat en l'àmbit euromediterrani, i la Generalitat de Catalunya hi
contribuirà amb eficàcia i amb vocació de futur. El projecte
mediterrani ha de donar una nova raó de ser i una nova força al
procés de construcció europea, avui posat en qüestió.
La identitat mediterrània és la nostra identitat, i parlem des d'aquesta
identitat. Catalunya ha vist néixer a Barcelona el "partenariat", o
projecte o associació, euromediterrani, i l'aposta del Govern de la
Generalitat és continuar treballant activament per al seu
desenvolupament i la seva consolidació. Però hem de reconèixer que,
mirant enrere, deu anys enrere, l'abraçada entre Arafat i Barak, al
Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, no va ser premonitòria de
res; al contrari: la història sembla que ha de passar dues vegades per
haver passat realment. Hi tornem a ser.
La Declaració del 2005, com a Any del Mediterrani, obre, doncs, una
nova finestra d'oportunitats als reptes que han convertit la
Mediterrània com a punt de confluència d'Àsia, Àfrica i Europa en el
banc de proves de l'aliança de civilitzacions que el Govern de la
Generalitat recolza.
El multilateralisme tenaç i sincer és la base d'una veritable associació.
Hem de mantenir la metodologia general i aprofundir en el
"partenariat", en el projecte, en aquest projecte, amb més
generositat per part europea i més compromís de reforma per la part
del sud. Necessitem mètodes polítics que incloguin la inherent
diversitat de la regió, i la cooperació governamental és imprescindible
però no és suficient.
La descentralització, l'emergència d'actors locals i regionals i
l'aportació de la societat civil jugaran un paper clau en el camí cap a
la democràcia i cap a la democratització i cap a la modernització de la
regió, com també ho comença a fer l'associació entre el sector públic
i el sector privat en els programes de cooperació. Després d'una
dècada, amb alguns avenços, però també amb carències
significatives, la regió està preparada per assumir una associació més
profunda, més constructiva, més eficaç.
Estic convençut que la V Conferència Euromediterrània de Presidents
de Parlaments aportarà una elevada capacitat de reflexió sobre els
deu anys de projecte, contribuint activament a obrir una nova etapa
de les relacions euromediterrànies. I aquest ha de ser, crec, el millor
homenatge que fem a la Mediterrània, com a espai que es troba en
l'origen dels principis universals, com la democràcia o els drets
2
�humans, i com a espai que defineix el destí comú de la nostra
ciutadania.
Moltes gràcies.
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1711
Title
A name given to the resource
5a. Conferència de Presidents de Parlament Euromed Barcelona+10
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Subject
The topic of the resource
Congressos
Cooperativisme
Relacions Internacionals
Europa
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-11-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/270/20060507.pdf
a9e874ea3de5eab428db966edd3ae8db
PDF Text
Text
Clausura del Congrés del Món Rural
Palau de Congressos de Catalunya | 07/05/2006
Veig cares amigues. Bé, no totes, no tinc el plaer de conèixer-vos a tots i a totes, però veig cares
amigues. D'ençà que, fins i tot abans, bastant abans, d'arribar i de formar govern a Catalunya
vaig tenir ocasió de conèixer Catalunya endins, una realitat que per a mi, fins aquell moment, ho
haig de reconèixer, m'era desconeguda, més enllà dels llibres i del que havia après per lletra
impresa.
I vaig conèixer unes persones, una gent, arran d'un incendi que va haver-hi a Castelltallat, que hi
vaig anar. Vaig conèixer unes famílies i aquestes famílies me'n van presentar unes altres, aquests
altres que em van presentar uns amics i aquests amics, unes amigues a Tàrrega, per tot. I vaig
començar a entendre l'esperit del camp de Catalunya. Cert que el camp de Catalunya no és només
allò, que és potser el cor del camp de Catalunya, però no solament allò és el camp de Catalunya,
hi ha una gran diversitat. Però en aquelles persones, algunes de les quals són aquí i m'agrada
retrobar-les, jo crec que s'hi resumeix d'una manera molt clara, molt definitiva, molt positiva, molt
proactiva, molt de mirem cap endavant i no solament cap endarrere, el que és la realitat de la
gent del camp aquí.
Mireu, nosaltres els governs, jo crec que no havien entès el camp. I no seré jo qui digui que ara
l'hem entès i abans no, perquè entendre el camp vol dir entendre'l cada dia i entendre'l en les
seves circumstàncies canviants. Jo quasi diria conseller que de la teva conselleria n'hauríem de
dir, segurament, d'Agricultura, a més de Ramaderia i Pesca, també de l'Agroindústria i que, per
tant, un bocinet del que és la indústria ens l'hauríem de menjar en aquesta conselleria, perquè si
no no tindrem el concepte des del punt vista de pràctic de les coses que s'han de fer, des del punt
de vista de les polítiques que s'han de tirar endavant, no tindríem la denominació que cal perquè
l'Agricultura i el camp de Catalunya vagin bé i vagin endavant.
Però és clar, no és només de canvis de nom que vivim. Sinó que, aquests canvis de nom, aquests
canvis d'orientació general jo crec han d'anar acompanyant una nova pràctica.
Benvolguts amigues i amics, avui arribem al final del principi d'una aventura extraordinària per al
nostre país. Heu vingut a parlar del món rural a Barcelona, a la capital, i ho fem avui, a poques
setmanes d'una cita cabdal per al futur d'aquest país, per al futur de Catalunya, quan els
ciutadans seran cridats a decidir sobre el nou Estatut, pels volts de la meitat del mes de juny.
Una cita que, malgrat tots els avatars del procés, malgrat la incomprensible actitud dels seus
detractors, estic convençut que el nostre poble resoldrà amb una gran i una positiva afirmació
com a país.
Tindrem Estatut. No només tindrem Estatut. Tindrem un gran Estatut.
La setmana que ve convocaré el referèndum que ha d'obrir la segona etapa de la governació
d'aquest país. Diguem-ho clarament, aquest país ha viscut els millors trenta anys de la seva vida
moderna, segurament, perquè n'hi va haver d'altres de bons moments, però van durar poc o van
ser incomplets o van ser complets en el camp de la cultura i de l'economia, però no en el de la
política. Ara, hem tingut per primer cop en la història moderna, més d'un quart de segle de
democràcia i d'autonomia. Però, si ens quedéssim aquí, amb la satisfacció del que hem
aconseguit, i no tracéssim projectes de futur, estaríem traint l'esperança i les possibilitats reals del
nostre poble.
Estem, doncs, en un procés, jo crec, no només en el vostre sector, en tots els sectors, en tots els
racons de Catalunya, en un moment realment decisiu. No solament pel judici que fem del present
que tenim, sinó també del que ha de venir. Vagi per endavant, repeteixo la meva felicitació per la
feina feta, per tots i totes en aquest congrés. Tothom que hi ha volgut participar, hi ha pogut
participar i hi participa i de la pluralitat de la vostra participació se'n deriva la garantia de la
realitat de les vostres pretensions.
Ara començarà una etapa tant o més important que la que avui tanquem: la de l'aplicació efectiva
dels criteris i conclusions a les quals el congrés ha arribat.
1
�Confio, en aquest sentit, que el paper que la Fundació Congrés del Món Rural tindrà, d'ara
endavant, la possibilitat de desenvolupar les propostes que aquí heu aprovat.
El Rural'06 haurà estat la punta de llança del canvi de paradigma en aquesta Catalunya dels
territoris menys densos, diguem-ho així, perquè és la definició millor del que és el camp.
Un canvi de xip impulsat pel fins fa poc estimat conseller Antoni Siurana, a qui vull agrair molt
especialment el seu impuls, la seva bonhomia, el seu caràcter i la seva aposta per la
modernització del sector agroalimentari català. L'Antoni és aquí, li dono les gràcies des de lluny i
crec que ningú se sorprendrà si us demano per a ell un fort aplaudiment en aquest moment.
No ho tenia fàcil, l'Antoni. Va haver d'afrontar des de l'inici les vicissituds que han marcat
l'agricultura catalana en els darrers anys: massa exposada, excessivament propensa a patir el mal
comportament dels mercats. Però tenia clar l'objectiu: el món rural necessitava un salt endavant
en productivitat i en vertebració. Siurana en deia "retornar al món rural i a la seva gent el prestigi
que es mereixen". I aquest ha estat l'esperit del Congrés del Món Rural.
Ara, el conseller Jordi William Carnes, que ha viscut en primera línia l'impuls i gestació del
congrés, sabrà entendre'n les conclusions i orientar la política del DARP en aquest sentit, el conec
molt bé. Entre d'altres raons, perquè tots aquests passejos que he començat dient que havia fet
pel camp de Catalunya els vaig fer amb ell. I en bona mesura, gràcies a ell.
Durant aquest Congrés heu parlat del que passa al Món Rural. I s'han pogut posar en relleu virtuts
i s'han pogut posar en relleu problemes que defineixen la nostra situació de partida. I la nostra
posició és bona. Catalunya, diguem-ho clarament, és una potència agroalimentària. I quan dic que
és una potència agroalimentària heu d'entendre dues coses. Una, que ho és en comparació amb
altres, i que ho és internament com a definició d'ella mateixa en comparació amb altres sectors.
Cosa que de vegades s'oblida.
Catalunya és una potència agroalimentària i aquest ser-ho, la defineix. No és solament una cosa
que també té, és una de les coses importants que té. En un doble sentit. És una potència present
per les seves capacitats reals en els sectors més potents, agricultura i pesca, porcí, olivarer,
fruiter, en producció, en inversió, en comerç, en tot el que hi està relacionat. I també en el sentit
de futur, pel seu potencial de desenvolupament agroalimentari, del qual en tenim mostres
exemplars.
Cal començar, doncs, per posar en relleu el valor econòmic i el valor social del camp català.
El pes de la seva aportació al gruix de la nostra economia és prou evident, segur que n'heu parlat
a bastament aquest dies. Aporta el 15% de la facturació total de la indústria catalana; consumeix,
per a la seva transformació, entre el 60 i el 70% de les produccions primàries agràries i pesqueres
catalanes; representa un 20% de la població i és responsable de la gestió del 80% del territori
català, dels seus recursos bàsics més valuosos.
Sempre he dit, i els que em coneixen ho saben, que l'agroalimentari és un dels tres sectors punta
de Catalunya. I quan dic sectors no em refereixo al camp, dic de Catalunya, de l'economia
catalana. Ho ha de ser, tenim les capacitats des del punt de vista de la formació, del tarannà, i des
del punt de vista material, per ser-ho.
Això són més que xifres. Això és una realitat molt contundent que distingeix una bona colla de
tòpics sobre el que ha estat i és el món rural a Catalunya.
Li hem de donar valor Catalunya endins. No hem de témer el fet que durant anys s'ha produït un
retrocés en la participació del sector agrari en el conjunt de l'economia, perquè avui el flux ja no
és del camp a la ciutat. El món agrícola retrocedeix, però el món rural es manté, es transforma.
Món agrícola i món rural no són ben bé la mateixa cosa, però estan vinculats indissolublement.
Sense agricultura, sense agricultors, sense ramaders, no es podria sostenir la preservació del
territori.
Com deia Joan Caball aquesta mateixa setmana, si no m'erro, l'espai agrari ha de deixar de ser un
territori residual i la població activa agrària ha de tenir garantida la seva presència arreu del
territori.
2
�Un món rural pròsper requereix indubtablement una agricultura viva. Però també que se li doni
valor de cara enfora.
Les dades ens continuen mostrant un distanciament massa ampli entre món rural i món urbà. El
conseller ens ho explicava l'altre dia, encara hi ha massa gent que pensa que cal protegir el
territori a costa dels pagesos. Però em penso que ha de ser ben bé al contrari, perquè no hi ha
territori més desprotegit que aquell on no hi ha qui el treballi, se l'estimi, el senti i se'l faci seu.
Per això és tan important -com he dit- cloure a Barcelona, un congrés que ha impulsat una
conselleria que ha fixat la seva seu a Lleida. Aquest és el missatge: les decisions s'han de prendre
sobre i des del territori, i, tanmateix, el món rural també s'ha d'explicar sobre i des del món urbà.
És el diàleg rural-urbà, que ja he reclamat altres vegades, i té exemples fantàstics com, per
exemple, l'experiència d'agricultors i ramaders amb cuiners, buscant l'excel·lència dels productes
bàsics de la nostra gastronomia.
Tothom ha de prescindir de prejudicis en aquesta matèria, per això, el Govern de la Generalitat
treballa per fer realitat la Catalunya en xarxa on tothom tingui els mateixos drets i deures cívics,
visqui on visqui.
Aquest esforç s'ha de fer a través del pacte territorial. Un pacte que esdevingui la base de
legitimitat social per enfortir les iniciatives rurals i que doni suport als serveis que el món rural
produeix.
Hem de creure i hem de fer creure en el futur de la Catalunya rural, perquè en bona mesura és el
futur del país i perquè en bona mesura el seu futur depèn del fet que convencem d'aquestes
possibilitats.
Per això, d'aquest congrés tots n'esperem solucions i respostes estratègiques per al futur d'un
sector, de la població i de l'economia, molt importants en el nostre país, per avançar en la
professionalització del món rural. Què vol dir? Vol dir formació, vol dir productivitat i vol dir
innovació.
Avui ja no n'hi ha prou amb l'aprenentatge de l'ofici en el sentit tradicional, en el de la transmissió
de pares a fills d'allò que els nostres pares aprengueren dels seus. No n'hi ha prou. Avui cal
formació, cal prendre risc, calen estratègies compartides. I cal, en el nostre món rural, canviar de
model productiu. Aquest és el repte, canviar de fórmula per trobar-ne una de realment eficaç. I
només n'hi ha una de realment eficaç, que és l'excel·lència en la producció. El compromís per
l'excel·lència del camp català crec que ha de ser el vostre objectiu, el nostre objectiu.
Mireu, no es tracta de si al sector agroalimentari rural català li convé un canvi o no, el dilema és
un altre: o fem nosaltres els objectius i les estratègies a la transformació que estem
experimentant o ens les faran. I vindran de l'exterior. Ja sabem què és millor i què és pitjor, i no
parlo només de l'agricultura i la de la ramaderia, evidentment, ja ho sabeu.
Aquest congrés, però, ha servit per posar en evidència que la vida del món rural no és solament la
vida de la pagesia, que hi ha tot un altre món vinculat a l'agroturisme, la natura i la cultura
emergent a Catalunya i que ha de ser un dels grans aliats de l'agroindústria, de màxima qualitat
en la recerca de l'excel·lència de la qual parlàvem.
Un exemple d'això és el dels Rovira de Sagàs. Se'ls va cremar la fàbrica l'any 94. Podem dir que
ho van perdre gairebé tot. Només els van quedar les pedres. Però van creure en un projecte, van
lluitar i avui són un model d'excel·lència en la combinació de productes de qualitat i cuina de
màxim nivell.
Si creieu en vosaltres mateixos, aquesta és la norma, aquesta és la fórmula, si creieu en vosaltres
mateixos, la gent creurà en vosaltres, i si no, no, com deia aquell.
I el govern estarà al vostre costat, si vosaltres creieu en vosaltres mateixos, fent el màxim esforç
pressupostari possible, per part del govern, per complementar la vostra acció.
Però cal que siguem realistes, cal que acceptem que a base de nostàlgies no trobarem el
desllorigador, perquè és clar que hem de saber defensar el que és nostre, però no perquè sigui
3
�nostre solament, que també, sinó perquè és excel·lent que puguem dir que ens l'estimem perquè
és el millor.
Per tot això hauran de servir les conclusions del congrés i per això caldria seguir, per descomptat,
més enllà del congrés, el debat, per donar, per donar un veritable contingut al principi de
sostenibilitat, per enfortir el teixit social rural, per estimular una administració més eficaç i més
àgil en la seva actuació respecte a les necessitats del món rural.
Tota la feina feta durant aquest any, jo crec que ha estat una oportunitat magnífica per generar
complicitats i permetre la concertació entre tots els actors implicats. I com a president de la
Generalitat, us ben asseguro que em tindreu al vostre costat de la mateixa manera que jo compto
amb tots vosaltres, cadascú des del seu lloc, amb exigència i amb complicitat, per tornar a sentir
que aquest país, que aquesta terra, camina.
Aquests reptes no són exclusius del món rural, sinó que afecten el conjunt de Catalunya. I, com us
deia en començar, en les properes setmanes afrontem un primer pas decisiu.
No ho dubteu. El futur del món rural, el futur de Catalunya sencera, passa per un Estatut que
estigui al nivell dels reptes que ens hem marcat. L'Estatut no ho resol tot, no ho preveu tot,
afortunadament. Però sense l'Estatut, poc podríem fer, el que podem fer realment, que és molt
més del que hem fet fins ara. I el nou Estatut serà bo per al Món Rural.
L'horitzó que tindrem davant nostre serà més ample amb el nou Estatut que no pas amb el vell.
Això és evident, molt més ample.
Necessitem aquest Estatut per aplicar definitivament una política agrorural pròpia, amb mitjans, a
l'alçada de les ambicions i conclusions d'aquest congrés. I quan dic mitjans dic mitjans, tots
entenem el que vull dir.
És enormement important tenir les idees clares, però també tenir els recursos per posar-les en
pràctica. I Catalunya no els ha tingut. Penseu que amb l'Estatut passarem d'un finançament que
no se sabia mai si era prou o no. És a dir, se sabia que no era prou, però no se sabia a quina
fórmula responia, a un que diu que per Catalunya i per tot Espanya, perquè això serà llei per a tot
Espanya, s'han de rebre uns serveis de qualitat igual per un esforç fiscal relatiu igual. Aquest és el
principi de solidaritat que Catalunya ha acceptat i ha imposat, d'alguna manera. Que és molt lluny
de la realitat actual.
I penseu que amb tot això ens n'anem a unes inversions del 18'8% en els propers 7 anys, que és
la fase previsible de finançament europeu, més enllà l'Estat espanyol no es podia comprometre, el
qual representa un increment del 50% de les inversions de l'Estat a Catalunya respecte de la que
teníem fins ara, que era el 12%. Tenint un 18'8% de la renda nacional, teníem un 12% de les
inversions. I, per tant, 6 punts més, un 50% més. Un increment formidable del que és la inversió
de l'Estat.
Per això, quan es diu i l'Estatut en què queda? L'Estatut queda en què els recursos són més grans
i les competències per utilitzar aquests recursos també. Demanem més diners i més llibertat per
gastar-los. Diguem-ho així. Des del punt de vista dels interessos materials, ja no parlo dels
conceptes de la nació, la nacionalitat, etc. perquè ja sabem que amb això hi ha tanta gent que
s'esvera a favor com en contra.
I això és la definició neta i clara de Catalunya com a nació, corresponent al concepte de
nacionalitat de la Constitució espanyola.
El nou Estatut serà bo per a tots, però també per al món rural. I l'horitzó que tindrem davant serà
evidentment més ample. Necessitem l'Estatut per aplicar definitivament una política agrorural
pròpia, com he dit, a l'altura de les nostres ambicions i que complementi i reforci les accions de la
nova PAC davant dels reptes d'una agricultura progressivament més globalitzada.
Podem rebutjar obtenir més finançament? Més competències? Més capacitat de decisió? Ningú no
ho entendria. Ningú no entendrà que avui es demani el NO a un Estatut que ens dóna més
finançament i demà ens reclamin més diners per al món rural. Seria un contrasentit.
4
�No crec en la resignació ni la renúncia com a actituds vàlides per construir el nostre futur. Seria
una irresponsabilitat provocar de nou la frustració del nostre país en un moment on ens ho estem
jugant, si no tot, molt, quasi tot.
Som en el principi d'una nova era per al món rural a Catalunya i en el principi d'una nova era per
Catalunya.
Amb les conclusions del congrés, d'aquest congrés, i amb l'avenç del nou Estatut, disposem dels
instruments imprescindibles per fer el salt endavant.
Confio en vostès, confio en vosaltres, en la vostra responsabilitat i en la vostra energia.
No ens posem límits, no ens hem de posar límits a la nostra ambició. Endavant.
5
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1752
Title
A name given to the resource
Clausura del Congrés del Món Rural
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Congressos de Catalunya
Subject
The topic of the resource
Agricultura
Comerç
Congressos
Estatuts
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-05-07
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/292/20061001.pdf
afdf5be3b79a839e32fafdaeb2fafee6
PDF Text
Text
Intervenció en la cloenda del Seminari Internacional de
Joves Sindicalistes
Palau de Congressos de Girona | 01/10/2006
Crec que avui ja no hi ha debat polític o econòmic, al nostre país i arreu, a tot Europa i a tot el
món, que no comenci afirmant que aquests primers anys del segle XXI estan marcats pels reptes
de la globalització, o també podríem dir pel fracàs de la globalització, que no ha assolit els
objectius i no ha solucionat, o no ha fet front satisfactòriament, als reptes que tenim plantejats.
I també per la tensió que genera una societat cada cop més oberta, que combina aquesta
obertura amb la complexitat i amb l'evidència que existeixen moltes desigualtats.
Aquesta és una societat que comporta riscos nous, encara que té noves seguretats. No és que
sigui una societat menys avançada que fa un segle, no, estem més avançats, hi ha més seguretat,
però també hi ha nous riscos, i, per tant, la balança de la felicitat, de la seguretat, del bon viure,
del benestar, no sabríem dir fins a quin punt ha estat francament positiva. És evident que
materialment estem millor, però també és evident que, sense anar tan lluny, quan la meva
generació tenia la vostra edat començàvem, segurament des de més avall, però teníem segur un
camí de progrés econòmic que probablement molts de vosaltres no teniu. Es començava cobrant
poquíssim, i això segueix passant, i quasi sempre tenies la garantia que si tu havies trobat un lloc
de treball ja t'hi quedaves i anaves progressant d'una forma que jo veig que a les meves filles no
els passa.
Tenim, doncs, nous riscos i noves seguretats i, per tant, la societat ens obliga a mirar a prop, allò
que tenim al davant, però també a mirar lluny, en l'espai i en el temps. Des de qualsevol racó del
planeta avui veiem a l'horitzó un món format per grans conjunts o regions macroeconòmiques o
geoeconòmiques, molt interconnectades. I això vol dir que hem d'ampliar l'enfocament, tant en el
temps com en l'espai.
Però, al mateix temps, hem d'actuar a prop, en el microcosmos de les àrees urbanes, dels barris
de les ciutats i dels pobles en què vivim, perquè en cadascun d'aquests microcosmos es crea una
dinàmica que pot ser molt diferent. Com a Terrassa, que va com una moto com a ciutat, però on
hi ha hagut anys enrere barris francament dramàtics en els quals hi havia una concentració de
problemes. A més, el capitalisme i el mercat el que fan és enfortir aquest procés d’especialització
d'espais dolents en ser dolents, en la mesura que n'hi ha de bons que s'han especialitzat a muntar
una barrera per als que no tenen un cert nivell de riquesa, perquè ningú no pot entrar-hi. De la
mateixa manera, hi ha una certa especialització en la misèria a determinats barris que
s'autoalimenten perquè tots aquells que progressen una mica així que poden marxen d'aquell
barri, com ha succeït en diversos indrets al nostre país.
Sovint en aquests anys que portem en el govern, tres anys, hem hagut de formular polítiques que
jo, a vegades, anomeno la política de les tres "e": escales, escoles i empreses. I hauríem d'afegir
a aquestes tres "e" una "s", de salut, perquè aquests són els problemes de la vida de cada dia. És
tant com dir: polítiques socials, esforç en l'educació, bona política econòmica amb suport decidit a
les empreses i una bona atenció, tant educativa com sanitària. Això és el que finalment defineix la
qualitat d'un territori.
Les grans regions mundials i les polítiques sobre les noves formes de desigualtat que tenim a tocar
de dits han de ser, segurament, els dos extrems del nostre projecte. I és, partint d'aquesta visió,
que un seminari com el que heu organitzat crec que té tot el sentit del món.
En primer lloc, la unió, la unió transfronterera, a nivell europeu. Mireu, l'empresa més important
de Catalunya no és a Catalunya, per dir-ho així. Com que no hi ha fronteres, ara l'empresa de les
decisions de la qual depèn la sort de més empreses catalanes és una empresa a Tolosa, que està a
tocar de dits. És EADS, l'empresa que fabrica l'avió més gran del món, encara que ara té unes
certes dificultats com sabeu. Per tant, pensar que nosaltres podem treballar dins d'unes fronteres,
o que estem vivint en un món de fronteres, és equivocat.
La construcció de ponts de treball i relació entre vosaltres, avui, jo crec que és una garantia que
estareu ben situats per enfrontar-vos a aquest món nou, i és garantia també del moviment
sindical del futur i de poder actuar allà on importa, que és a l'escala europea.
1
�S'ha discutit molt sobre l'existència d'un dèficit polític europeu i s'ha parlat molt sobre la paràlisi
en què està immersa Europa, especialment després dels resultats negatius del referèndums sobre
la Constitució celebrats a França i Holanda.
Però mireu, jo crec més en allò que diu el títol d'un llibret d'un escriptor jove anglès que es diu
Mark Leonard, i que us recomano, que es diu Perquè Europa liderarà el futur. Perquè Europa, diu,
està estructurada internament com el món ho estarà globalment, en forma federativa i formant
grans blocs determinats per la talla dels més grans, els Estats Units, la Xina o l'Índia, suposem. O
sigui, un cop hi ha un país que té una determinada dimensió, això que els economistes en diem les
economies d'escala, els avantatges de ser grans, els altres estan obligats a posar-se d'acord amb
uns altres per tenir la talla que té el més gran, perquè la capacitat de produir més barat perquè
ets més gran, això que passa a les fàbriques, passa també en els països. Per tant, anem cap a un
món on hi haurà, no nacions, sinó grans blocs exactament iguals però d'un cert volum i capaços
de competir com a tals blocs polítics.
I jo estic d'acord amb Mark Leonard que en aquesta competició Europa no té les de guanyar
d'entrada, perquè Europa, per definició, era una mica la mare de la criatura de molts d'aquests
mons, per exemple els Estats Units o l'Amèrica Llatina. Va ser des d'Europa que va marxar la gent
perquè ja no hi cabia, i quan al segle XIX les coses van començar a anar bé, hi va haver vacunes i
es va solucionar el tema de la potato famine a Irlanda, la gent que no cabia a Europa va començar
a marxar a tot arreu i van crear mons. Potser els espanyols hi vam anar abans a l'Amèrica Llatina,
però, en definitiva, es van anar creant noves realitats que partien d'Europa. Però ara, Europa
s'està redefinint i ha de competir amb aquests mons que ella mateixa va crear o amb els que
preexistien, el món asiàtic, Oceania, etc. I això ho ha de fer, perquè si no ho fa, per descomptat,
no estarà en condicions de competir, però, al mateix temps, tindrà l'avantatge, d'alguna forma,
d'haver mantingut la seva diversitat interna, cosa que, segurament, altres no tenen.
Jo crec, per tant, que és important que des de la societat civil, vosaltres, els joves europeus, feu
fort i efectiu aquest associacionisme que esteu rellançant.
És la mateixa reflexió que faig als empresaris quan parlem de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània,
aquesta de la qual us he parlat, que hem volgut impulsar des de la presidència de la Generalitat
aquests anys passats: si l'Euroregió existeix en la societat, en el món econòmic, acabarà existint
també en termes polítics.
En segon lloc, us volia dir que aquest seminari és el reflex i la constatació de la vigència del
sindicalisme.
Jo vaig començar amb un sindicat que no era la UGT, ho haig de dir, perquè estava treballant a
l'Administració pública i allà estava com prohibit que hi hagués sindicats. Llavors vam haver de
muntar un sindicat, no clandestí ben bé, que es deia STAC, Sindicat de Treballadors de
l'Administració de Catalunya. Deu n'hi do el soroll que vam fer: una vaga general a l'Ajuntament
de Barcelona, la policia va envair l'Ajuntament, gasos lacrimògens, una situació bastant dramàtica
aquella. Però vam aconseguir, probablement, bona part del que volíem en aquell moment que hi
havia inflació important, una escala mòbil de salaris i uns drets sindicals dels quals els funcionaris
estàvem privats perquè se suposava que el sector públic no era cap empresa i, per tant, no hi
havia d'haver sindicats. En aquell moment ens vam enfrontar a la UGT, perquè la UGT i CCOO van
veure que naixia un altre sindicat en un sector important que no se'ls havia acudit que podia
existir. Perquè allà hi havia companys i companyes del PSUC, del FOC o socialistes, el que fos, i
vam haver de crear una cosa nova tots junts, era un sindicat unitari, que després, amb el temps,
es va anar assumint per part de les organitzacions clàssiques, una de les quals, la més important
segurament ara a Catalunya, sou vosaltres i CCOO.
Jo crec que la veu de la UGT es va fer sentir, des del primer moment, en el procés d'elaboració del
nou Estatut i en l'exigència d'un nou sistema de finançament.
Heu estat presents en l'esforç per dur a terme projectes clau com ara l'Acord Interprofessional de
Catalunya 2005-2007, que ens ha de permetre importants transformacions a les empreses, fent
compatible aquest ideal, sempre tan difícil, d'aconseguir, d'ajuntar, flexibilitat i seguretat.
Com vàreu ser presents, també, en l'establiment de l'Acord estratègic per a la internacionalització,
la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana. Vosaltres hi vau ser i jo us
n'estic immensament agraït perquè sense que vosaltres hi fóssiu, aquesta bona sintonia que hi ha
entre govern, sindicats i país, jo crec que no s'hauria aconseguit. Això no vol dir que vosaltres no
hagueu estat, la UGT ho ha estat, francament avançada en matèria d'obtenir aliances i relacions
2
�amb qualsevol força política, ja em sembla bé, però haig de dir que tinc la impressió que en
aquests tres anys hem viscut un període, encara inicial, però sense precedents en la col·laboració
entre govern i sindicats.
És cert que la legitimitat democràtica dels poders públics per actuar en les transformacions socials
depèn, en darrera instància, de les urnes, de la voluntat popular. I bé que ho sabem perquè ens
estem acostant a aquest moment, que és el primer de novembre.
Però la clau de l'èxit de qualsevol procés rau a saber obtenir, a més dels vots, de la legitimitat
democràtica, la legitimitat social. Perquè podríem trobar-nos en una societat ben governada, des
del punt de vista que manen aquells que han tingut més vots, que està molt bé, però que, en
conjunt, la societat no respecta tant com hauria de respectar el poder democràtic que ha estat
resultat de la seva pròpia intervenció electoral, del seu propi pronunciament. Això és molt corrent
en el món d'avui i, per tant, jo crec que hem d'anar a buscar, no solament la legitimitat del vot,
sinó també la legitimitat social, i aquesta s'obté a través del consens, de la negociació, del
compromís de les administracions, dels agents econòmics i els agents socials, en un objectiu
estratègic compartit, discutit i pactat.
A vosaltres us comença a arribar l'hora de prendre el relleu per seguir empenyent el procés de
reforma social del qual ara hem posat les bases, i de fer-ho amb el vostre propi accent que serà
diferent de les generacions anteriors. Però la societat necessita que vosaltres vingueu ara,
evidentment amb la prudència i les cauteles necessàries, amb un missatge que sigui vostre, propi i
diferent. Molts de vosaltres ja ho heu començat a fer i us animo a seguir, amb ambició col·lectiva.
Transformar la realitat no és un treball fàcil, però continua essent possible de fer-ho, sobretot si
una generació i la següent troben punts de contacte, sent diferents tanmateix, si troben el
passadís per connectar projectes de generacions diferents.
Vosaltres i nosaltres compartim l'objectiu de la justícia social, que forma part de la nostra i de la
vostra identitat política. No estem inventant res, ara celebrem el 75è aniversari de la legalització
del dret de les dones a votar, i quan hi penses dius, doncs és poc relativament. Per cert, fins quan
haurem d'esperar que els joves d'alguns països puguin venir i que països d'aquí al costat puguin
assistir en aquesta conferència?
Tinc la impressió aquests dies que els partits estan dient les seves propostes per a les eleccions
del dia 1 de novembre, que hi haurà una politització elevada de la vida de cada dia. Com us podeu
imaginar, celebro veure que hi ha programes que recullen l'experiència acumulada i l'obra
realitzada pel govern que Catalunya que he tingut l'honor de presidir durant aquests darrers anys.
És a dir, programes que recullen i projecten cap al futur el que s'ha començat des del 2003.
Compto que en el futur vosaltres seguireu intervenint activament per confirmar que el rol de la
UGT transcendeix l'estrictament sindical o professional per esdevenir un agent actiu de la societat
en el seu conjunt.
Moltes gràcies.
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1773
Title
A name given to the resource
Intervenció en la cloenda del Seminari Internacional de Joves Sindicalistes
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Congressos de Girona
Subject
The topic of the resource
Associacionisme
Congressos
Globalització
Relacions Internacionals
Sindicalisme
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-10-01
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/918/0000000890.pdf
cd0b872ed9885cb027e29fe986d0c3a2
PDF Text
Text
Clausura de la XII Trobada d’Economia de S’Agaró per Pasqual Maragall
17/11/2007, S’Agaró Hotel
Transcripció de la conferència:
Pasqual Maragall:
Doncs moltes gràcies, ara ja sabeu quin ha estat el meu paper aquí, avui,
portar Josu Jon [riures de fons] perquè...no, no, molt seriosament, hi ha poques
persones (jo en conec unes quantes a Europa) perquè he estat força implicat i
he estat, durant quatre anys, primer vicepresident i després president del
Comitè de les Regions, que és la tercera institució europea –el Consell, la
Comissió i el Comitè de les Regions– i ja em conec força bé el jargon, el
llenguatge europeu, i Europa com a realitat política, i us haig de dir que no hi ha
gaires persones que estiguin en condicions d’explicar el que acabeu de sentir
ara amb la claredat i al mateix temps la riquesa de matisos que ens ha aportat
Josu Jon Imaz.
[Pasqual Maragall s’adreça a Josu Jon Imaz]
Me parece que hemos salido ganando todos con el hecho que otros no hayan
podido venir y te hayamos tenido a ti, porque seguramente tu punto de vista es
más rico -y lo digo con toda la sinceridad y con toda la inmodestia-, porque
claro, el punto de vista más rico es siempre el de aquel que tiene más
contradicciones que soportar o que amalgamar, y que por tanto cuando luego
tiene que explicar la realidad es capaz de hacerlo sin olvidar nada. Hay otros
países y otras mentalidades. No digo de Italia, que es más parecida a nosotros
en muchos sentidos, y en algunos seguro que nos supera en capacidad de
improvisación y en riqueza de lenguaje.
Pero creo de veras que -i ara ja em passo al català una altra vegada-crec de
debò que Europa té, en aquest moment, la singularitat, i per això pot ser
important el seu rol en la organització internacional o mundial. Estats Units és
un país que té molts estats, però té pràcticament un idioma, o dos, si comptem
l’espanyol. En canvi, Europa té 30 estats (al voltant de 30 perquè no sé mai el
número del tot) i en canvi, de nacions en té més. Té 30 estats però deu tenir
segurament 40 nacions. Per què? Perquè hi ha estats que en tenen més d’una,
i un d’ells és l’Estat espanyol, un altre és el britànic, un altre segurament el
belga, i encara podríem anar seguint.
De manera que si Europa surt bé, el món pot estar tranquil perquè segurament
això serà un bon símptoma que el món pot anar bé. Una Unió, com és la
Europea, en què hi ha tants idiomes, en què hi ha tantes diferències i al mateix
temps, una relativa unitat de criteri... Jo penso que en aquest operador, vull dir,
podem trobar segurament un lideratge mundial que altres països que tenen
més poder (històricament econòmic, ara ja no està tan clar) i militar, amb tota
seguretat, segurament no tenen en aquest moment.
Aquest és un país, el nostre, que es permet el luxe de prescindir, ni que sigui
temporalment, de polítics de primeríssima fila com ara acabem de sentir.
-1-
�[Pasqual Maragall s’adreça de nou a Josu Jon Imaz]
Yo, Josu, lo que voy a hacer es invitarte a la Fundación Cataluña-Europa, un
invento –muy modesto- que hemos hecho aquí para estudiar lo que los
americanos llaman buenas prácticas, good practices, que no pretende cambiar
el mundo sino mejorar algunas cositas. Pueden ser muchas, e incluso
importantes, como sistemas de transportes o la financiación de la política, por
ejemplo, que es un tema que en Estados Unidos tienen ya muy suelto y en
cambio aquí tenemos muy mal. Aunque todos los empresarios tenéis que pagar
y decirme: «esto no lo puedes decir» [riures de fons] porque si no es peor, y en
cambio, en América es público y notorio que los empresarios y los no
empresarios ponen dinero, y lo tienen a gala, los partidos, decir que tienen más
dinero que los demás. No es como aquí que tienen la gala de decir que tienen
menos. Allí, en fin, el dinero es un valor reconocido, no es un pecado, es un
mundo un poco judeocristiano en el que estamos más metidos.
Bien, yo creo que tenemos muchas cosas, pues, que mejorar, y que
deberíamos de hacerlo sobre la base de mejorar los elementos del juego. Uno
de ellos el dinero en la política, otro la eficacia de las comunicaciones, y tantos
otros que en estos momentos nos preocupan muchísimo. Pero tratando de salir
un poco de los temas obsesivos que a veces nos abruman, creo que la
contribución de Josu Jon, en el terreno político, es absolutamente importante y
me congratulo mucho de que haya podido venir y estar hoy con nosotros.
Vosaltres, aquí, teniu segurament gravacions d’anys anteriors d’aquestes
sessions, ho dic perquè també, posats a fer comparacions i bones pràctiques,
una altra cosa que es podria fer és analitzar anys passats a veure què dèiem i
si ara diem el mateix o el contrari. També podria ser que d’això en traguéssim
algun ensenyament.
Mireu, jo crec que parlant del que a mi em tocava parlar, que és globalització i
creixement, però també, molt en concret, del tema mediterrani, crec que la
globalització ha arribat tard a la Mediterrània, o potser el que ha passat és que
la Mediterrània ha arribat tard a la globalització. Altres espais, com la Xina,
l’Índia, el Brasil o Sud-àfrica es dibuixen com a espais emergents, molt potents,
en una nova configuració multipolar del sistema mundial econòmic. En canvi, la
Mediterrània ha estat sempre immersa en diverses circumstàncies
desfavorables que no li han permès posicionar-se amb fortalesa davant els
canvis propiciats per la globalització, entesa, sobretot, com el creixement
econòmic basat en la liberalització dels fluxos globals, de capitals i de
mercaderies, i en els creixements impulsats per la revolució tecnològica de la
informació i la comunicació, i també, evidentment, en l’abaratiment dels
transports i la fi, que aquí s’ha mencionat, també, de l’atenció bipolar de la
Guerra Freda.
Això comporta el risc de la redundància pel Mediterrani, i de convertir-se en un
mercat negligible pels grans fluxos econòmics del segle XXI, mancat una mica
de massa crítica, d’estabilitat sociopolítica i d’integració geogràfica. D’una
banda és un mercat fragmentat, no té prou massa crítica, esvaït ja el somni del
-2-
�panarabisme, no hi ha integració politicoeconòmica entre els països, etc. Hi ha
clarament com a mínim tres àrees econòmiques diverses: d’una banda;
Turquia, amb dinàmica pròpia, i acostant-se a Europa (amb matisacions que
després farem). D’altra banda, l’Orient Pròxim, tensionat pel conflicte amb
Israel i fragmentat en petits països, tret del cas d’Egipte. I finalment, un Magrib,
no integrat, amb una línia recent d’arribada de normalitat internacional, amb
una Algèria traumatitzada per una guerra civil sagnant i una economia quasi
diria que impulsada però també tiranitzada pels líders hidrocarburs i un Marroc
emergent, però que parteix de molt avall, i una Tunísia petita, i políticament,
diríem, immobilitzada. D’altra banda, amb una estabilitat política complicada,
tensionada fortament per un conflicte palestino-israelià enquistat i per una
intervenció a l’Iraq catastròfica per als equilibris regionals i per al manteniment
de l’estatut.
Finalment, un pobre creixement econòmic real de zona, amb poca inversió
estrangera directa, poquíssima innovació i poc dinamisme en els mercats
interiors, segrestats, com estan, per l’immobilisme polític de les elits i amb una
pobra generació d’ocupació que provoca, evidentment, tensions socials
internes per les tensions perilloses, per a la seguretat i l’estabilitat social de
l’àrea, amb pressions migratòries com sabem, constants, cap al Nord.
Finalment, amb una política a la Mediterrània poc valenta, poc existent, quasi
diria. Europa ha prioritzat l’ampliació a l’Est i per tant, la crisi conseqüent de
creixement d’aquella ampliació, i ha infravalorat la importància de l’espai
euromediterrani.
En conseqüència, el creixement de la Mediterrània passa per la solució de
diversos dèficits en els mercats globals, convertint el Sud en la porta d’entrada
de mercaderies provinents de l’Orient, i això implica inversió en
infraestructures, polítiques energètiques integrades, polítiques de transports i
logística agrícola, projectes tecnològics, transferències de coneixement, que
són condicions absolutament indispensables perquè aquests processos vagin
endavant. I finalment, superació de les tensions geoestratègiques, estabilització
de l’Iraq, progrés clar i consolidació de la solució dels estats veïns, Israel i
Palestina, integració de Turquia a la Unió Europea, integració dels països del
Magrib en la zona de lliure circulació i de creixement sud-sud i superació de la
tensió Argèlia-Rabat.
Una política euromediterrània ben decidida significa, ha de significar, un
augment, quasi diria, exponencial de la inversió europea a la zona, repartir les
perspectives financeres 2013-2020 incorporant nous actors, obrint
definitivament el mercat a productes agrícoles, regulant els fluxos migratoris i
reinvertint les remeses d’una forma sistemàtica.
Crec que és essencial l’enfortiment de la institucionalització de les relacions
EUROMED (FEMID), el Fons del Mediterrani, Banc Euromediterrani,
Assemblea Parlamentària, Secretaria Permanent Euromed, Fundació Anna
Lindh. Mirin, tot això són institucions, són molts noms, son molts acronímics
nedant en un mateix mar i sense capacitat per solucionar els seus problemes.
-3-
�A mi m’agradaria sortir d’allò convencional i imaginar escenaris una mica
diferents i potser més suggerents. La Fundació Anna Lindh, la Fundació
Euromediterrània, el Procés Euromediterrani o Procés de Barcelona també,
que va néixer aquí, amb èxit, amb l’èxit de la primera conferència, alguns ho
recordareu, l’any 1995, em penso que va ser. Jo era alcalde de Barcelona,
aleshores i recordo perfectament que Arafat i Barak es van abraçar al Saló de
Cent de l’Ajuntament i allò semblava una cosa que no havia passat mai en
segles, gairebé, i que obria una nova etapa. Però va durar molt poc, perquè al
cap de poc hi va haver tots els conflictes que us pugueu imaginar i els
trencaments, al cap potser, d’un any. O sigui, tot allò que semblava meravellós i
que per cert, Javier Solana, que era ministre d’Exteriors del govern espanyol va
realitzar de manera molt eficient, va desaparèixer d’una forma rapidíssima. Tot
semblava meravellós però anaven passant els mesos i Israel i Palestina
xocaven de nou en una guerra cruenta.
La segona conferència, 10 anys després -perquè ens trobàvem cada deu anys,
no ens acostumem a fer-ho massa sovint- també a Barcelona, però aleshores
ja sota presidència anglesa, a mi em va agafar com a president de la
Generalitat i estava a tercera fila, per dir-ho d’alguna forma, nosaltres ja no
érem els organitzadors, Espanya no tenia la presidència, era Anglaterra, i
Anglaterra com sempre, l’interès que tingui en el Mediterrani és molt relatiu.
Ara que tornen a estar de moda les pel·lícules sobre Isabel I d’Anglaterra i Felip
II d’Espanya és bo de recordar que els interessos estratègics d’Espanya i
Anglaterra han estat sempre, absolutament, no oposats, sinó totalment
diferents i adreçats en direccions distintes.
Com deia irònicament Keynes, en el famós article sobre el botí espanyol, que
en deien, Spanish booty, li diu un anglès a l’espanyol: «se es conquistador
cuando no se puede ser pirata». Perquè és clar, el cost-benefici de la pirateria
és infinitament més positiu [riures de fons]. És més barat i dóna més. També
podríem dir que per als espanyols, la Mediterrània, un cop descoberta Amèrica
-i quan dic espanyols vull dir Espanya, el conjunt d’Espanya i el centre
d’Espanya- que un cop descoberta Amèrica, el Mediterrani va a passar a ser
com una anècdota menor, un petit mar interior que a més, quan a Suez
s’empipaven, quedava incomunicat. Perquè jo ara recordo que el canal va estar
tancat durant una bona colla d’anys i això ens obligava a subministrar-nos de
petroli, per exemple, des de l’Est, pel cap de Bona Esperança i per l’estret de
Gibraltar. Ja em direu quina era la centralitat de Barcelona, nul·la! Érem una
ciutat riberenca d’un petit llac interior que no tenia petroli i al qual s’havia
d’arribar donant la volta passant pel Sud d’Àfrica.
Doncs bé, el que van fer Felipe González i Javier Solana -i Narcís Serra- el 95,
a Barcelona, amb aquesta conferència, va ser transcendental. Quasi tant jo
diria, com els Jocs Olímpics del 92, dels quals tant s’ha parlat, o més. Ens va
posar de nou, literalment, al mig de la Terra, que és el nom del Mediterrani, en
el Mediterrani etimològic.
Fa bo de dir-ho des de S’Agaró estant, un dels racons més bells d’aquesta mar,
sense cap mena de dubte. I de fer-ho de la mà d’una persona com Anna
-4-
�Balletbó, que no solament s’estima aquest mar, sinó la gent que hi viu, la gent
que hi viu al voltant. I no precisament els més rics, sinó els qui les passen més
magres per raons econòmiques i encara més, ètniques i religioses. Hauríeu
d’haver vist l’Anna i la Diana visitant un Arafat atrafegat -perdonin la
redundància Arafat-atrafegat- que les atenia com podia mentre firmava papers
sense perdre la bonhomia. Hauríeu d’haver vist aquestes dues senyores
parlant amb Arafat, venent-li la mercaderia, explicant-li que el volien ajudar i
aquell pobre home, firmant els papers que havia de firmar i al mateix temps,
ocupant-se’n, a més. Era un home extraordinari.
Hem anat enrere en molts sentits, reconeguem-ho, d’ençà d’aquelles dates i
respecte als moments de l’agermanament d’Istambul amb Barcelona també, i
de Maragall amb Erdogan, que va ser, recordo, aclamat una nit de Reis, quan
els agermanaments consistien en què tu havies de visitar la ciutat. Jo hi vaig
anar, i ens vam agermanar amb Istambul, i aleshores hi havia una devolució de
la visita i Erdogan va venir, però el dia que va venir era el dia de Reis. Era la nit
de Reis, llavors jo havia d’anar al port de Barcelona perquè hi havia tots els
nanos allà, rebent els Reis que arribaven, etc. i vam sortir a l’edifici aquell petit
que hi ha del port amb l’Erdogan i vaig dir: “Però és que aquest ve de l’Orient
de debò”. Els nanos es van tornar bojos i l’Erdogan no s’ho creia. Ha estat un
dels millors dies, jo crec, de la vida d’Erdogan: el van aclamar com un rei mag!
[riures de fons].
Ara ho podem explicar tot amb un somriure als llavis i amb la recança de veure
que els qui ara marquen el ritme del ball d’Europa no acaben d’entendre que
els vots que localment pugui donar l’actitud de reserva amb Turquia, versus
Turquia, no valen ni de lluny la pèrdua d’un aliat estratègic, potent i decisiu a
l’Orient Mitjà. Amb això sí que estem d’acord amb Rodríguez Zapatero i per
descomptat, amb el meu amic de tota la vida i amb tantes batalles europees i
mundials, Jorge Sampaio. El que ja no està tan clar és que Espanya estigui
tenint l’actitud que cal amb la vora sud del Mediterrani. I sembla mentida
perquè la qualitat dels consellers del rei del Marroc, per exemple, Andrea Zulai,
és fora de tot dubte. I les bones relacions amb el govern algerià i amb els
ministres com Rashid Rajmani, a qui conec bé, perquè vam agermanar
Barcelona amb el gran Alger, també són evidents. Fa un temps es parlava de
reforçar i apostar per la Fundació Anna Lindh, però darrerament sembla que
Sarkozy ens dicta la política euromediterrània per no dir la política europea, i he
sabut que tinc una sincera admiració per a aquest senyor, pel president
francès. Crec que és un polític important i que està portant el ball a Europa tot i
les discrepàncies que he esmentat abans.
Espanya, ha perdut pistonada, sembla, en aquests escenaris Dommage.
Personalment, els meus interessos queden ja una mica lluny d’aquest escenari
que se m’apareix més aviat com un tema per a les memòries que no pas com
un tema de futur. Però l’Anna Balletbó, pot comptar, com sempre, que si
s’embranca en aventures mediterrànies, i més, si és de la mà de Selatim i
Zeynep que avui no sé si ha vingut, pot comptar amb mi. Demà passat, en tot
cas, haig d’anar de nou amb Josu Jon Imaz cap a Euskadi, en aquest cas per
parlar d’euroregions i coses semblants.
-5-
�Ja sabeu que fa un any vam estar amb Josu Jon a Roma, en el llançament d’un
partit, el PD, Partit Demòcrata, que ha fet forat a Itàlia i més que en farà a
Europa. A Catalunya hi ha un grup de persones, un centenar de persones,
dirigits per la Rosa Martí, ex alcaldessa de Parets, i l’escriptora Núria Albó, que
ho va ser de la Garriga, amb la Magda Casamitjana, que és l’alcaldessa de
Roses, en Ferran Mascarell, en Joan Margall (no Maragall, Margall), que és
l’alcalde de Torroella de Montgrí, i tota una colla d’altres que intenten obrir
aquesta via del partit demòcrata amb versió catalana, anomenada el Partit
Català d’Europa.
L’alcalde de Roma, Veltroni, que serà el candidat del Partit Demòcrata en les
eleccions italianes d’aquí a quatre anys, no ha pogut venir, justament, perquè
deu estar enfeinat amb aquestes coses i perquè a Roma s’hi està molt bé, com
us puc certificar personalment, s’hi viu molt bé. Hi vam ser recentment amb la
Magda Casamitjana, al Congrés, que precisament va elegir Veltroni com a futur
candidat per a les eleccions italianes presidencials d’aquí a quatre anys.
I entre altres coses, vam assistir, per cert, a San Paolo Fuori Mura, a un
Rèquiem de Verdi que valia totes les pessetes del món. Quan em mori voldria
que me’l posessin, escolteu. Si teniu ocasió de sentir el Rèquiem de Verdi, i a
més, el podeu sentir, sobretot, a San Paolo Fuori Mura, doncs us tornareu tots
catòlics i demanareu que us enterrin amb aquella música. (riures)
Jo sóc un convençut de la fórmula del PD. Penseu que -no sé si m’equivoco si
són cinc milions o tres milions, algú em va dir que potser no eren cinc milionsperò la xifra que a mi em constava era que els votants, en les eleccions
primàries que ha fet el Veltroni i els altres candidats, eren d’uns cinc milions de
persones. Jo me’n recordo que quan vaig tornar d’Itàlia l’any 98, i em va venir a
buscar Felipe González per dir-me que em presentés a les eleccions del
Parlament català, a la presidència de la Generalitat, jo li vaig dir: “Home, no
serà sense programa”. “Hombre, ¿pero qué programa?”, va dir ell. “Hombre, el
programa federalista”. “Cómo federalista? Serà cooperativo, no diferencial”,
vaig dir (perquè ja es rebaixaven, llavors ja es rebaixaven una mica). I perquè
s’entengués el que volia dir, al final de la meva estada a Roma vaig fer un
paper que es deia Els quatre federalismes, el cultural, el polític, l’econòmic i el
de les infraestructures.
Bé, doncs jo crec que les coses han d’anar per aquí. Crec sincerament que fins
i tot els millors de Madrid, com ara el que he citat, els hi costa una mica
d’entendre perquè, com deia el Josu Jon, una cosa és mirar les coses des del
mig i una altra és mirar-les des de l’exterior. Ja sabeu que es va fer famosa
aquella frase d’Aznar quan li vaig preguntar...jo havia fet una acord amb Felipe,
una mena de pacte no escrit amb Felipe González que em va dir: “Bueno, yo
voy a pagar los Juegos Olímpicos y voy a pagarte todo el dinero que haga falta
y toda la inversión etc. pero tú tienes que admitir que la primera línea de alta
velocidad sea Madrid-Sevilla”. “Hombre, la verdad es que es un poco
chocante”. Es clar, Madrid-Barcelona era cantat, no? Però és clar, era molt
astut i a més tenia la seva lògica i el seu pes. “Sí, porque además si llega a
África, etc.” [riures de fons]. Bé, molt bé, d’acord. I efectivament, la qüestió va
anar bé, pel país la qüestió va anar molt bé, va anar bé per Barcelona, va anar
-6-
�bé per Catalunya,va anar bé per Espanya, va anar bé per a tothom. La veritat
és que el senyor González no es va quedar tota la vida, va venir un altre senyor
que es deia Aznar. I l’Aznar va dir: “Hombre, esto de Barcelona-Madrid... no,
no, no, alta velocidad, de Madrid a cada capital de provincia en alta velocidad”.
Ja hi tornàvem a ser. És a dir, és la confusió del lloc on estàs com a lloc únic. O
sigui, tu veus el món des d’allà on estàs: si tu estàs a Madrid, l’alta velocitat és
anar de Madrid a..., doncs no, perquè de Barcelona a Bilbao es més important
que de Madrid a Zamora. Evident, que és més important, però no hi és, no hi
era. No està dibuixat, no estava dibuixat. I em temo que encara no ho està del
tot. Tant que fins i tot un dels ministres socialistes com Borrell, quan va venir,
sobre aquest tema, jo li vaig dir: “Bé, escolta, molt bé lo de Madrid-Sevilla, però,
i Barcelona-València?”. Diu: “Ah, Barcelona-València...velocidad alta”. “Que no
és el mateix velocidad alta que alta velocidad?”. “No”. La «velocidad alta» eren
200. I és amb el que estem. I punt.
I me’n recordo que la primera vegada que jo vaig anar al poble dels meus
abuelos, que és Monòver, a Alacant, vaig haver de baixar del tren a València i
agafar-ne un altre de València a Alacant, el primer a 200 i el segon a 150, no
me’n recordo exactament. No sé si ara ja hi arriba, o no, o ja ha passat, però us
ben asseguro que encara no hem superat unes rèmores que es van produir fa
25 anys enrere. O sigui, Jocs Olímpics, l’Expo de Sevilla, primera alta
velocitat...això, els que esteu en temes d’infraestructures a veure si...Que ens
està passant? Doncs que els altres països ens poden anar al davant.
Afortunadament, tenim empreses importants, com és Abertis, i no ho dic perquè
estiguin aquí ara, que han acabat, de fet, comprant infraestructures a fora.
Mirin, És molt important tenir infraestructures europees i tenir empreses, que
estiguin aquí i allà, o sigui, que tinguin actius. És enormement important. Això
que està passant amb alguns bancs a Madrid i algunes empreses
d’infraestructures a Madrid, que estan a Gran Bretanya, que estan comprant,
això es enormement positiu. I també és enormement positiu i serà enormement
positiu que Espanya entengui que amb un sol centre no en té prou.
O sigui, ara mateix, per exemple, empreses de capital risc, a Barcelona, no n’hi
ha. N’hi havia una que van fundar l’Ajuntament i Iniciativas S.A., i al final han
acabat operant totes a Madrid, pràcticament. No hi ha capital risc, a Catalunya.
No hi ha risc, capital risc, que era el que figura que ens definia, no? És clar, a
Madrid hi havia moltes altres coses, però capital risc segurament no, hi havia la
seguretat...aquí tenim la política...vull dir que estaven al mig. Doncs aquí, allò
que teníem doncs ara no ho tenim. De manera que, des d’aquest punt de vista,
ens queda molta feina a fer.
Senyors, no us vull cansar més, ja veurem com acaba tot plegat, al Mediterrani,
el nostre paper al Mediterrani, i l’evolució del que en bona hora va començar
l’any 1995 i que ara hauria de continuar.
Com que d’aquí a tres dies serem a la Fundación Sabino Arana seguirem
parlant d’això, perquè hi ha tot el tema tan interessant de que Espanya és un
estat però té diverses nacions. I que Europa, té, com he dit abans, força més
nacions que no pas estats, a diferència del que passa als Estats Units. Europa
és complicada, per això està en millors condicions d’entendre del món. Tot i
-7-
�que espero que “l’úlcera” dels Hillarys i Obamas serà més comprensiva que no
pas l’actual. Ja veurem.
De moment preocupem-nos del que és nostre, arreglem el Mediterrani, que ja
serà molt. Serà un bon entreteniment, magnífic primer pas. Qui pugui arreglar
Espanya i el Mediterrani, pot arreglar el món sencer, segur.
Moltes gràcies.
[Aplaudiments]
-8-
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Clausura de la XII Trobada d’Economia de S’Agaró
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
S’Agaró Hotel
Abstract
A summary of the resource.
Conferència de clausura de Pasqual Maragall de la XII Trobada d'Economia de S'Agaró.
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Economia
Model social
Congressos
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-11-17
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències