1
10
91
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1554/0000000794.pdf
3f625fa4e2bc3933febd8b97d574d392
PDF Text
Text
Entrevista a El Pais
"Celebramos el futuro, no el pasado"
PASQUAL MARAGALL / EX ALCALDE DE BARCELONA
'Celebramos el futuro, no el pasado'
FRANCESC ARROYO | Barcelona 26/07/2002
Pasqual Maragall era alcalde de Barcelona hace 10 años, cuando fueron inaugurados los Juegos
Olímpicos de Barcelona. Y era alcalde el 17 de octubre de 1986, cuando se concedió a la ciudad la
organización de los Juegos. Son dos momentos que guarda en su memoria. Pero ayer quería ser
cualquier cosa menos un nostálgico e insistía en que la celebración no era pura memoria, sino un
proyecto de futuro. De un futuro próximo, de la cita de 2004, y de un futuro más lejano del que los
Juegos de 1992 sólo fueron el comienzo.
Pregunta. ¿Cómo ve la conmemoración de los Juegos?
Respuesta. La idea es que la celebración sirva como trampolín de futuro. Creo que se celebra más el
futuro que el pasado.
P. ¿Cuál es su peor recuerdo de aquel proceso?
R. El peor periodo estuvo situado cerca de los Juegos de Seúl. No hay ningún gran acontecimiento de
carácter temporal y, por lo tanto, carente de burocracia estable que no tenga una crisis grave antes de
su celebración. A veces, la semana antes. Se produce por la falta de inercia que evita el peso muerto,
pero también el impulso. Esto produce momentos de angustia en los que se piensa que todo va a salir
mal.
P. ¿Y el mejor?
R. El 17 de octubre y el 25 de julio. Y ya más íntimamente: la inauguración del Sant Jordi y algunos
momentos de las visitas a las obras de la avenida de Icària. Ibas un día y pensabas que no se iba a
terminar nunca y, de pronto, algo estaba terminado y mostraba el imponente empuje. Y luego, ya en
1995, cuando fuimos con una barca a poner una banderita de Barcelona en medio del mar, junto a Sant
Adrià. Era decir: aquí habrá un dique. Ya está allí.
P. ¿Qué lección hay que sacar de los Juegos?
R. El aprendizaje del éxito. La convicción compartida por los ciudadanos de que nos podíamos proponer
algo muy complejo y hacerlo.
P. ¿Y en lo personal?
R. Yo he tenido grandes satisfacciones, pero siempre he pensado que era el nombre de la cosa, más que
la cosa misma. Vuelvo a lo general. Hay un vídeo que vale la pena revisar: incluye la ceremonia
inaugural y puede verse que cristalizaba el proceso previo, con éxito, con entusiasmo, con ilusión. Ahora
se trata de aplicar la lección aprendida. De saber que si Barcelona, si quiere, si arrastra a Cataluña, si
tiende puentes con España, no tiene límites. Puede tener una ambición inmensa. Ésta es la idea. Para
tener éxito hay que vencer y arrastrar.
P. ¿Cómo?
R. Con diálogo intelectual. Con complicidad. Compartimos un proyecto. Sentarse a habalr educadamente
es la democracia. Lo que propongo tiene que ver con la creación de identidades plurales, ricas. Y para
esto no basta el diálogo. Hace falta un proyecto compartido.
P. ¿Cuál?
R. El diálogo entre pueblos y culturas.
P. Parece el programa del Fòrum 2004.
R. Sí, bueno. No es cierto que quisiéramos una Expo. Preguntamos si había calendario, porque era una
marca que existía. Nos dijeron que estaba todo ocupado y no le dedicamos ni tres días. Hubo una
reunión de barceloneses universales que hicimos el día de Sant Esteve, que es cuando todo el mundo
está en casa: Federico Mayor Zaragoza, presidente de la Unesco; Juan Antonio Samaranch, que presidía
el COI; Jordi Pujol; yo, que era alcalde, y el primer teniente de alcalde, Joan Clos; Narcís Serra,
vicepresidente del Gobierno; Pere Duran Farell, que era una figura empresarial. Luego se añadieron
�otros, como, Josep Piqué.
P. Y encontraron la idea.
R. Pensamos que lo que mueve más gente en el mundo, al lado del deporte cada cuatro años en unos
Juegos Olímpicos, es la religión. Las religiones: la Meca, el Papa viajando a donde sea, y las ONG
trabajando por motivos humanitarios o promoviendo el diálogo universal. Y ésa fue la idea: diálogo de
las culturas universales. La diferencia era que los Juegos tienen el guión escrito desde 1896 en Atenas y
el del Fòrum tenemos que hacerlo. Y bien. Los primeros Juegos pasaron desapercibidos. Y los de 1900,
en París, también.
P. Proponer que el Fòrum acabe cuajando con la misma fuerza que los Juegos modernos es muy
ambicioso.
R. No será como Atenas o París. Aquello fue producto de uno de los primeros impulsos de la
globalización. Había un fuerte internacionalismo financiero-aristocrático, que puede estar representado
por el barón de Coubertin o por las grandes empresas que emergían en aquellos momentos, o desde un
punto de vista proletario a través de las Internacionales. Es el inicio de la globalización contemporánea.
Había una gran fluidez de ideas. Hoy hay, además, instantaneidad. Así que esto será mucho más rápido.
P. Un mensaje de Barcelona al mundo.
R. Cataluña y Barcelona, trabajando sin reservas, juntas, pueden ir hasta donde quieran. Pero también
hay que decir que los Juegos se hicieron gracias a la existencia en España de un Rey y un Gobierno que
los querían. Apostaron por Barcelona. La falta de modulación de un Estado de las autonomías que era
nuevo, casi federal, se suplió con la intuición compartida, por los guiños que la presidencia del Gobierno
supo hacer a Cataluña y a Barcelona en concreto. El Gobierno central se volcó y, por vez primera en la
historia, Barcelona y Madrid recibieron la misma inversión. Sabíamos que detrás había alguien que nos
respaldaba en materia de seguridad, en materia económica. Y que eran flexibles en los guiones de los
actos. Esto hoy existe, pero menos. Ahora bien, en Cataluña creo que podemos garantizar que lo que
dependa de los políticos funcionará muy bien. No habrá peleas. Hay un pasado compartido y un proyecto
compartido.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Celebramos el futuro, no el pasado
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Arroyo, Francesc
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Commemoracions
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Barcelona
Catalunya
Acció política
Description
An account of the resource
10è aniversari de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-07-26
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/2847/AiryMaragall_20anysTinell.pdf
170a137165746d7aa4e13723089af14b
PDF Text
Text
��
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules d'Airy Maragall de tancament a l'acte de commemoració dels 20 anys del Pacte del Tinell
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall Garrigosa, Airy
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2023-12-14
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Pacte del Tinell
Commemoracions
Fundació Catalunya Europa
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi d'Arquitectes de Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
Sobre Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/179/20040910.pdf
98401637aa78baf1a5e98ac59bca8337
PDF Text
Text
Missatge del president de la Generalitat amb motiu
de la Diada Nacional de Catalunya de 2004
Palau de la Generalitat | 10/9/2004
Benvolgudes i benvolguts ciutadans de Catalunya,
Aquest any és un any de canvis.
Des de fa uns mesos les esquerres catalanes tenim l'honor i la
responsabilitat de governar.
Som fills del somni de la Catalunya republicana i de la lluita contra la
dictadura.
Hem passat full a una llarga etapa de l'autogovern. El nostre país ha
madurat i les nostres institucions s'han enfortit.
Catalunya viu un moment crucial en el que s'han de traçar els
camins del futur.
Davant nostre tenim dues possibilitats:
- o anar fent,
- o bé l'acció col·lectiva, basada en la confiança i en la tenacitat.
Tenim un projecte compartit amb la majoria. Avançarem cap a un
futur cívic i nacional millor. Ens governarem amb plenitud...
I serem el que volem ser en l'Espanya plural, la gran Europa i en el
món obert.
El nostre país ha de navegar amb personalitat pròpia i decidits en un
món cada cop més interdependent.
¿Què simbolitza avui l'Onze de Setembre?
Avui celebrem la nostra memòria del 1714, quan el Conseller en Cap
de Barcelona, Rafael Casanova, va caure ferit al baluard de la Ronda
de Sant Pere, i la ciutat es va rendir.
Poc després un terç de la ciutat va ser ensorrada. Avui en tenim una
prova corprenedora en les runes del Born.
Quan demà vingueu al Parc de la Ciutadella recordeu que tot allò,
abans de ser ciutadella i baluard militar, i després Exposició Universal
l'any 1888, i després seu del Parlament, havien estat cases i carrers,
1
�poble enfeinat, poble lluitador, poble finalment derrotat.
I que va ser la victòria de les esquerres l'any 1977 i el President
Tarradellas, els qui ens en van tornar les claus.
Compartim aquesta memòria amb altres esdeveniments que han
marcat la nostra consciència en el segle XX i en l'inici del nou segle.
Per una banda, el dramàtic Onze de Setembre de 1973, a Xile, que
perdura en les nostres consciències com l'emblema de la lluita per la
llibertat a l'Amèrica Llatina.
Molts catalans ens vàrem sentir implicats. Un mossèn gironí, Joan
Alsina, hi va ser assassinat.
Molts exiliats sud-americans a Catalunya van trobar aquí aleshores la
terra d'acollida, de la mateixa manera que els seus pares havien
ofert casa seva a tants i tants catalans exiliats al 1939.
També el tràgic 11 de Setembre del 2001 a Nova York està inscrit en
les nostres consciències com el moment inicial d'un món més incert.
El terrible impacte de l'atemptat de Madrid o els esdeveniments de
l'Iraq, de Palestina, d'Israel o d'Ossètia del Nord, formen part de la
cara tràgica del present.
Res del que passa ja no ens és estrany. Tot lliga en un món més
dramàtic però també més conscient del que li està passant, més
obert.
Per això ens aboquem a l'abraçada solidària amb les víctimes, ...
a la col·laboració política per combatre el terrorisme, ...
a la cooperació econòmica per eradicar la pobresa,...
al diàleg entre cultures per desactivar el fanatisme.
Però ara mirem endavant. Necessitàvem una ambició compartida per
fer avançar la nostra nació. I la tenim.
El nostre futur nacional serà més sòlid i més atractiu si funciona bé el
triangle màgic que formen escola-govern-empreses...
si les nostres escoles i la nostra sanitat pública són millors;
si innovem a les nostres empreses, a l'administració, i a les
universitats,
2
�si les nostres viles i ciutats tenen els recursos que calen,
si les institucions públiques són més transparents.
Aquest és el nou patriotisme que tan sovint reclamo.
El de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya sense cap exclusió.
El dels homes i dones que senten el seu país com un país de
llibertat, de pau, de justícia, de progrés, de fraternitat.
L'autèntica pàtria es allà on aquests valors es fan realitat.
Sabem on som i sabem on volem anar. No en dubteu.
Venim d'un llarg període en què hem afirmat la nostra identitat, hem
reconstruït el nostre autogovern i hem fet créixer la convivència
cívica.
No hem estat un problema per Espanya, però també és cert que no li
hem proposat res de nou.
Hem passat una pàgina més del llibre de la història de Catalunya.
Ara aspirem a integrar plenament tots els ciutadans en el marc de
convivència del que ens hem dotat.
A enriquir la nostra identitat amb noves aportacions. A fer dels
nostres barris i escoles la garantia d'una integració sense pèrdua
d'identitat ni de qualitat de vida.
Aspirem, en definitiva, a fer que cada home i cada dona de Catalunya
puguin tirar endavant el seu projecte de vida en les millors condicions
possibles.
Hem obert un procés cívic per decidir de quina manera volem satisfer
les nostres aspiracions.
No ho farem amb la proclama estrident ni amb la rauxa d'un
moment, sinó avançant cada dia amb esperit positiu.
En els mesos que venen hi haurà el debat sobre el nou Estatut.
Entrem en un dels anys més decisius de la nostra història moderna.
I ens en sortirem. Guanyarem. N'estic convençut.
Caldrà que Catalunya expliqui i faci valer la seva voluntat col·lectiva
davant les institucions de l'Estat i del conjunt dels pobles d'Espanya.
3
�La Constitució espanyola haurà de reblar el clau.
Catalunya, la seva llengua, la seva cultura, la seva convivència i la
seva força col·lectiva no estan en perill, diguem-ho clar. Al contrari,
són més respectades que abans.
Catalunya és un país viu i en constant evolució. Sempre hi haurà un
present per transformar i un futur per guanyar; sempre podrem anar
més lluny.
Res no ens ha de privar de celebrar la Diada amb la màxima dignitat.
Amb la joia de ser on som i reconeixent l'esforç de tots aquells que
han contribuït amb generositat a la realitat viva i esperançada de la
Catalunya d'avui.
Celebrarem la Diada Nacional i renovarem el compromís per una
Catalunya més lliure, més justa i més fraternal.
Us convido a tots i totes a celebrar la Festa i, de manera especial, a
participar en l'acte institucional i popular demà al migdia al Parc de la
Ciutadella.
VISCA CATALUNYA!
Pasqual Maragall
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1661
Title
A name given to the resource
Missatge del president de la Generalitat amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya de 2004
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Acció política
Model social
Territoris
Commemoracions
Estatuts
Història
Missatges institucionals
Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Missatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-09-10
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/199/20050423.pdf
367055b59df6b657f74aa62a99df5269
PDF Text
Text
Declaració Institucional del president de la Generalitat,
amb motiu de la Diada de Sant Jordi
Barcelona | 23/04/2005
El calendari cívic de Catalunya té tres dates assenyalades: la d'avui, 23 d'abril, la de l'11 de
setembre i la del 15 d'octubre.
Són tres commemoracions amb orígens, significats i expressions diferents, però que
configuren el relat simbòlic de la catalanitat.
La diada de Sant Jordi és la nostra festa de la primavera.
Amb els anys n'hem fet una celebració de la cultura i dels llibres.
El Sant Jordi és l'expressió d'un poble en pau i d'una complicitat:amb la compra de roses i
llibres, un dia feiner es converteix en un dia de festa.
La diada de l'Onze de Setembre és la nostra festa nacional.
És la festa que ens aplega a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, sense cap
excepció.
És la celebració del compromís per una Catalunya més lliure, més justa i més fraternal.
L'any passat la Diada va adquirir la solemnitat institucional que li corresponia i que li
correspon.
El quinze d'octubre commemorem la figura del President Lluís Companys.
Catalunya vol restituir l'honor, la dignitat i la memòria de totes aquelles persones que
donaren la vida pel país. I el President Companys les representa totes, les representa millor
que ningú.
El Govern de Catalunya vol vincular aquestes commemoracions amb un avenç real en les
nostres finalitats, en els nostres objectius com a poble.
Aquest any podem celebrar un Sant Jordi lligat al reconeixement de la llengua catalana a la
Unió Europea.
Catalunya és una nació. Catalunya és una nació d'Espanya i d'Europa.
Formem part d'una Euroregió, la de l'antiga Corona d'Aragó, que va arribar a la seva
plenitud amb un Rei nascut a Montpeller, format a Monzón; Compte i Rei a Barcelona i
conqueridor a Mallorca i València.
Amb tots ells, agermanats, celebrarem, l'any 2008, el vuitè centenari del seu naixement.
Mai havíem avançat tant en el reconeixement de la nostra llengua i en tan poc temps. Mai
un Govern espanyol havia arribat tant lluny en el seu deure constitucional de protegir la
llengua catalana.
1
�Mai s'havia plantejat amb tantes expectatives d'èxit el reconeixement oficial del català a
Europa, tot i que encara hi ha molt camí per fer.
També enguany ens podem felicitar per haver resolt amb èxit una qüestió pendent de fa
molt temps.
Per fi es farà realitat la restitució dels documents confiscats, tant a la Generalitat de
Catalunya com a persones físiques i jurídiques, per part del règim franquista al final de la
Guerra Civil.
Aquesta restitució és un acte de justícia històrica.
Com també ho és la rehabilitació política i moral del president Lluís Companys.
El Govern espanyol ha fet les primeres passes, començant per manifestar la voluntat de
restituir públicament i legalment l'honorabilitat del president assassinat.
S'han fet gestos i està en marxa la iniciativa legislativa que ho farà possible.
S'estan trencant els darrers tabús. El que no vam acabar de fer en els anys de la Transició
democràtica ho acabarem ara.
El català a Europa, la devolució dels "Papers de Salamanca", la rehabilitació del president
Companys constitueixen tres exemples positius del que aconseguirem si definim amb
precisió els objectius i actuem amb determinació en les formes.
És així com Catalunya avança: amb unitat política i cívica, amb determinació, amb rigor i
amb diàleg.
Actuarem de la mateixa manera en els grans temes de país que ara ens ocupen: en
l'Estatut i el finançament que són els mitjans. I en la reforma social, l'ambició econòmica i el
respecte del territori i la transparència pública que, no oblidem mai, conformem els grans
objectius del Govern que presideixo.
Estic convençut que així ho farem. Una altra cosa no seria entesa ni admesa pel poble de
Catalunya.
Vull acabar les meves paraules amb un desig que és, també, un convenciment: l'any vinent
celebrarem la diada de Sant Jordi amb un nou Estatut. I aquest Estatut haurà començat a
esdevenir la millor eina per les nostres finalitats, pels nostres objectius com a país, que,
repeteixo, són la reforma social, l'ambició econòmica, el respecte del territori i la
transparència pública.
I haurà estat, un cop més, un èxit de la unió i la unitat.
Serà un èxit col·lectiu del poble de Catalunya.
Desitgem-nos tots un bon Sant Jordi!
Moltes gràcies.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1681
Title
A name given to the resource
Declaració Institucional del president de la Generalitat, amb motiu de la Diada de Sant Jordi
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Subject
The topic of the resource
Commemoracions
Territoris
Acció política
Model social
Autonomia
Catalanisme
Missatges institucionals
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Declaracions
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-04-23
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/212/20050721.pdf
2fdd5501c1ab04aea2939132880f1910
PDF Text
Text
Acte commemoratiu del centenari de la Cambra de Comerç
de Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols | 21/07/2005
Avui celebrem el centenari de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de
Guíxols.
Hi ha moments de la història que queden per sempre. L'any 5, l'any 6, l'any
7 del segle passat, perquè ara recordem que era el segle passat, doncs va
ser un moment excepcional en el qual es va crear la nacionalitat catalana i
es van fer tantes i tantes coses en aquest país.
La creació de la Cambra de Comerç de Sant Feliu va ser un símbol destacat
de la vitalitat d'aquell moment, com ho hagués pogut ser tantes i tantes
coses que van passar en aquell moment. Això va culminar la posada en
marxa del tren petit entre Sant Feliu i Girona, el carrilet, i la inauguració del
port comercial.
Estic convençut que l'impuls que estem donant a infraestructures
fonamentals per les comarques gironines i la costa brava centre com
l'aeroport de Girona i el TGV vindrà acompanyat de nous projectes de futur
de la Cambra de Comerç de Sant Feliu, que contribuiran sense cap mena de
dubte a enfortir l'esperit emprenedor d'aquestes comarques.
La voluntat del president i del Govern que jo presideixo és la d'assolir el
màxim consens en totes les coses importants de Catalunya i per començar
en l'Estatut, ja hi podeu comptar. I el determini ben decidit del Govern per
assumir els seus compromisos en aquest terreny. Jo espero que d'aquí a 25
es pugui dir que fa 25 anys es va fer un gran Estatut.
I aquest gran Estatut no vol dir que l'anterior no ho fos, ho va ser en el seu
moment, però en aquest moment ha quedat una mica superat pel pas del
temps i per tant n'hem de fer un de nou i posa't al dia.
Hem passat una primera etapa de democràcia i autonomia recuperades i
avui Catalunya dibuixa nous horitzons, amb visió, amb tremp, amb ganes,
amb confiança amb ella mateixa i entre aquests projectes i aquests
horitzons hi ha evidentment el nou Estatut d'Autonomia i un sistema de
finançament més just, més objectiu.
Si ara pregunteu quin és el sistema de finançament us diria que és un
conjunt d'un seguit de lleis que són llargues d'explicar i que no es poden
resumir en un sol principi. Penso que quan vam dir renda i població, pagar
per renda i rebre per població, no sé si era òptim, però tenia l'avantatge que
la gent ho podia entendre. I ara si tu preguntes en virtut de què paguem i
en virtut de què rebem, ningú ho sabria explicar. I això és dolent per un
1
�país, perquè és bo que un país sàpiga com paga i com rep. Si més no perquè
la gent estigui amb la tranquil·litat de saber que hi ha una norma, que
després es pot discutir perquè aquesta norma és objectiva.
Us vull reafirmar la meva voluntat d'assolir el màxim consens amb l'obtenció
d'un nou Estatut per aquest país i en aquest moment, no dic que l'estatut
que tenim no sigui digne del país, ho és, potser no ho és d'aquest moment
perquè han passat uns anys.
Reitero la meva confiança en el sentit de responsabilitat de totes les forces
polítiques.
Un sentit de responsabilitat que va impregnar tota la trajectòria política d'un
guixolenc il·lustre: Josep Irla, president de la Generalitat de Catalunya a
l'exili.
Però també vull manifestar la determinació del Govern per assumir els
compromisos que hem contret amb els ciutadans d'impulsar una
transformació econòmica, social i territorial que converteixi Catalunya en un
país a l'alçada de les seves empreses, dels seus territoris i dels seus
ciutadans.
A mi si em pregunten quin és l'objectiu que persegueix aquest Govern.
L'objectiu no és l'Estatut, l'Estatut és un mitjà. I quan ho dic la gent se
sorprèn, per què no havíem quedat que l'Estatut era el més important? Sí
que ho és, però per tenir una vida millor. I si no ho fos, no seria tant
important.
La raó social, la millora de la qualitat de vida en l'edat difícil de la vida,
aquest és el nostre gran objectiu: tenir a Catalunya una de les millors
qualitats d'Europa és l'objectiu del Govern i dels partits que li donen suport i
diria del conjunt del Parlament.
Per això calen tres polítiques: una de reforma social i ambiental, una política
d'infraestructures, sense unes bones carreteres connexions, trens,
aeroports, no faríem pas res, i una reforma tecnològica, ja que sense un
avenç tecnològic important no s'és ningú en el món obert en el qual vivim
ara. Aquests són els eixos del nostre govern.
I per això cal un Estatut que ens doni els mitjans legals i econòmics per
aconseguir aquestes finalitat, insisteixo i no em cansaré de repetir-ho, no és
un fi en sí mateix, és un mitjà per aconseguir els objectius que aquest país
s'ha formulat.
L'objectiu en sí mateix no és una llei, no és un paper escrit, és una via
social, és un país, un territori, una gent, uns municipis, unes cambres de
comerç, unes empreses, uns sindicats que se sentin a gust.
2
�L'essencial és les polítiques que estem fent i que l'Estatut potenciarà amb
més llibertat de maniobra i amb més recursos. Jo, deixeu-m'ho dir, hi ha
tres etapes de la vida que jo crec que són essencials per a la nostra qualitat
de vida: la infància, la joventut i la tercera edat.
Jo estic obsessionat amb que l'Estatut, tota la política que fem ho és per
ajudar a aquestes tres etapes de la vida o si no, no serveix per a res. De
zero a tres vol dir ensenyament infantil fins els sis anys, vol dir fer una
inversió, que ara estem fent, mai vista en llars d'infants, per arribar a les
30.000 places, la joventut amb dues subetapes de 14 a 16 i des de
l'acabament de l'ensenyament secundari i la universitat fins a l'obtenció
d'una feina estable, són els dos moments en què no queda clar... Dels 14 als
16 hi ha molts nanos que estan fent el batxillerat i no saben ben be perquè
servirà, no ho tenen clar. Van a l'escola, però no hi són, no hi tenen el cap
posat i això ho hem de poder resoldre. De 14 a 16 es produeix una
desmotivació considerable en un sector de la població escolaritzada que no
troba sentit en l'ensenyament que rep i els joves a partir dels 18 no troben
un mercat estable com abans. Nosaltres quan acabàvem cobràvem molt poc
però entràvem i sabíem que sempre aniríem pujant, ara no. Ara els costa
més d'entrar i quan entren ningú els garanteix que no sortiran.
Estem treballant a fons en aquests temes que he dit.
I per fi la tercera edat, que comença molt abans perquè hi ha moltes
empreses que pleguen, perquè la mundialització vol dir que empreses d'aquí
que semblaven indiscutibles marxen ràpidament i gent que es troba als 55
anys o fins i tot abans que ja han plegat, per dir-ho alguna forma. I vet aquí
que són gent que tenen capacitat que tenen i energies per treballar i en
canvi el sistema no els dona solució.
I d'altra banda, les jubilacions anticipades que van en el mateix sentit. Però
la gent viu molts més anys amb la qual cosa la vellesa comença abans i
acaba després i ara ja no és senzillament una etapa terminal de la vida, una
etapa llarguíssima quasi tant llarga o més llarga que la joventut, i més plena
de possibilitats de vegades, perquè l'esperança de vida s'ha allargat i, per
tant, en aquest sector de la població li hem de donar una perspectiva a llarg
termini d'una manera imperiosa.
Perquè tots aquests processos de caire social trobin pautes de solució
raonables i justes crec que és indispensable que els altres dos temes
prioritaris que són les infraestructures que he dit, les infraestructures i la
tecnologia, estiguin a l'alçada i no ho estan. No cal que us ho digui aquí
perquè falten carreteres, falten connexions. No dic que s'hagi de tornar a fer
el mateix que hi havia abans. El que dic és que s'han de trobar solucions
pels problemes que tenim ara.
D'aquí la importància d'una política econòmica, comercial, industrial i agrària
amb objectius clars i d'una filosofia ambiental a l'alçada d'una consciència
3
�creixent que hi ha de la importància de no espatllar el medi per obtenir uns
objectius que finalment seriem traïts pels medis que hauríem utilitzat.
La manca de recursos econòmics i el retard en la tecnologia i la innovació jo
crec que són imperdonables. La manca de talla o mida de determinades
empreses en sectors amb un grau de concentració elevat també. Això és una
altra qüestió que afecta a les cambres de comerç amb tota evidencia i a la
vida econòmica, però no al conjunt de la societat. I després hi ha la
deslocalització; la deslocalització planificada amb manteniment de seus
centrals i amb capacitats de decisió i segments avançats del procés
productiu com ara la recerca i la innovació pot ser la millor via i facilitar la
reducció de la immigració i a l'hora el manteniment de la competitivitat.
No és necessàriament que un fabricant de productes de consum massiu
instal·li part de les seves activitats en països de ma d'obra abundant i més
barata. Moltes vegades hi ha problemes amb la legislació local dels països de
destí, per manca de lleis efectives, per la protecció de la propietat
intel·lectual. Sobre això hi estem treballant, però ja hem obtingut en aquest
camp, un major rigor.
Un altre tema es la manca fins ara d'un planejament seriós de les
comunicacions. En el conjunt d'Espanya, no de caràcter radial ens ha
perjudicat molt. La idea de veure Espanya com una cosa que neix amb un
centre i que s'estén per tota la geografia de la península sobre la base de
comunicacions exclusivament radials, és un error immens. Quan va venir el
Banc Mundial, l'any 1960, ja va dir que els dues coses més importants que
havia de fer Espanya era l'autovia de Bilbao i la de la Jonquera a Múrcia i
van encertar i cap d'aquestes sortia del centre del país sinó que agafen el
país tal com era.
En aquest sentit crec que en els darrers 25 anys ha faltat ambició.
Afortunadament el nou Govern espanyol veu les coses d'una manera distinta
a la tradicional, ja heu vist aquests plànols que han fet, encara insuficients,
que consti, de quines han de ser les noves vies importants de l'Estat
espanyol, però ja no totes són partint de Madrid.
Creiem que les coses estan canviant, però falta encara distribuir més i millor
el poder i els recursos concentrats per les autoritats estatals en alguns
casos, com és d'AENA. S'hauria de tenir també una mentalitat no radial en el
cas de les comunicacions aèries.
Altres infraestructures abandonades tenen a veure amb la seguretat, amb la
justícia, com és el cas de les presons. A Catalunya tenim 5.000 places de
presoners i 8.000 presos. Aquest sistema no pot funcionar bé. Finalment
tenim un conseller de Justícia que s'ha posa al cap fer cinc noves presons,
que ho està negociant amb tots els territoris on han d'anar a parar i que està
aconseguint que els municipis de destí no pensin que allò és una maledicció
sinó una gran infraestructura que fins i tot els pot aportar un gran benefici
4
�encara que tinguin mala imatge. S'ha d'acabar amb aquesta idea que les
infraestructures necessàries pel país són coses que tenen mala imatge.
Tenen bona imatge pel conjunt del país i en tot cas els llocs on s'han de
posar hi ha d'haver la compensació suficient.
En seguretat estem iniciant el desplegament a la capital i al conjunt del país
i complirem l'objectiu de desplegament total dels Mossos l'any 2008 i, per
tant, fixeu-vos, crec que el que s'ha fet de be i s'ha fet molt bé en els
primers 25 anys d'afirmació nacional, del primer estatut, de respecte pel
país, de sentit de país, de guany en el concepte de Catalunya com a nació...
Perquè diem nació ara a l'Estatut? Us ho vull explicar en un minut. Per una
raó, perquè quan tot va començar, va començar molt bé. Va haver-hi una
Constitució molt intel·ligent que va dir nacionalitats i regions. Hi havia un
dualisme dintre de la Constitució. I després hi havia una transitòria que
deixava clar que aquestes nacionalitats eren les que havien plebiscitat
estatuts anteriorment: Catalunya, Galícia i Euskadi. Vet aquí que després, i
no dic que estigui malament sinó que va crear confusió, hi ha altre
autonomies que també se n'han dit de nacionalitats, i potser tenen tota la
raó per fer-ho. Què passa ara? Que hem de restituir aquell interessant
dualisme de la constitució espanyola que deia nacionalitats i regions, però
que ja no pot ser amb el mateix nom. Per tant, nosaltres ens hem de dir
nació o comunitat nacional com ha dit el president del Consell d'Estat.
No es tracta de ser independentistes, es tracta de ser responsable i
reconèixer les diferències que hi ha en aquest país, com a riquesa, no només
com un problema o una pedra a la sabata.
A Catalunya, doncs, estem encantats de saber que Espanya poc a poc va
reconeixent que la nostra singularitat no és un problema sinó una riquesa.
Sabem que hi ha gent que no ho admetrà mai, però això no ens aturarà,
perquè sabem que hi ha molta més gent i més intel·ligent que sí que ho
acceptarà.
Moltes gràcies a tots.
5
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1694
Title
A name given to the resource
Acte commemoratiu del centenari de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Sant Feliu de Guíxols
Subject
The topic of the resource
Comerç
Commemoracions
Estatuts
Infraestructures
Model social
Ocupació
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Sant Feliu de Guíxols
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-07-21
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/214/20050910.pdf
d6b3785bbc3babfdc2050f1dd4f4e55b
PDF Text
Text
Missatge institucional del president de la Generalitat de
Catalunya amb motiu de la Diada 2005
Palau de la Generalitat | 10/09/2005
Bona nit,
Demà celebrem la Diada Nacional de Catalunya. Aquest Onze de Setembre
és esperançador i alhora emocionant. Com poques vegades ho ha estat en
els darrers 25 anys.
Com sabeu, aquests dies he rebut a tots els líders polítics per conèixer la
seva predisposició de cara a l'acord necessari per al nou Estatut. Us haig de
dir, que des de les seves legítimes posicions polítiques, he vist en tots ells
generositat patriòtica per aprovar el millor Estatut per Catalunya.
Benvolguts conciutadans,
podeu tenir la seguretat que el President de la Generalitat i els líders polítics
catalans estan fent tot el possible perquè el nou Estatut sigui un èxit
col·lectiu.
A molts de vosaltres us pot semblar que tot aquest procés és llarg i fatigós.
Però si el nou Estatut ha de ser la guia de l'autogovern de Catalunya per a
tota una generació, cal un debat a fons. Encara ens queda un darrer esforç:
Un gran acord nacional no és mai fàcil. Però ara és possible. És possible si
fem les coses bé.
Catalunya té una autoritat moral i institucional que ha acumulat al llarg dels
anys. Una autoritat forjada amb la nostra voluntat constructiva i amb la
capacitat de diàleg i de convenciment que hem demostrat. No podem deixar
de convèncer a fora si volem millorar a dins, a casa nostra. Som gent de
respecte i que es fa respectar. Ara es tracta de donar valor a tot el capital
polític acumulat al llarg dels darrers 25 anys.
I en aquest sentit, en la darrera sessió del nostre Govern hem decidit
demostrar-ho, concedint la Medalla d'Or de la Generalitat a un dels
principals exponents d'aquesta trajectòria, Gregorio López Raimundo, qui fou
durant anys difícils, secretari general del PSUC.
No ho perdem de vista.
Ara podem millorar, i molt, el nostre autogovern. Podem millorar el
finançament que necessitem i que és de justícia, i fer-ho sense deixar de ser
solidaris. Podem obrir una nova etapa més fraternal i també més genuïna
amb el conjunt dels pobles d'Espanya. Tot això, encara que sembli difícil, és
perfectament possible: us ho asseguro.
1
�Des de 1964, en plena Dictadura, celebrem de nou l'11 de setembre. I des
de fa uns anys ens agermanem amb els dramàtics 11 de Setembre de Xile i
de Nova York. Tots tres són símbols de derrotes: a mans del centralisme, el
colpisme i el terror. Però Catalunya com a nació i els seus ciutadans i
ciutadanes hem d'obtenir victòries constants en benestar i en progrés. Una
darrera l'altra.
Fer que aquest progrés i que aquest benestar s'estenguin a tots els pobles,
viles i barris del país és la nostra nova frontera. Ens cal una afirmació
col·lectiva, com a país, i la tindrem.
I l'afirmació col·lectiva no consisteix en dir tres cops al dia "Visca", sinó en
millorar cada dia, cada dia, la qualitat de vida i la llibertat individual de cada
un dels ciutadans de Catalunya.
Ens cal una reforma social per fer de Catalunya un dels països més avançats
d'Europa. I aquesta política la tenim dibuixada i l'estem aplicant. Ja ara.
Passada l'aprovació de l'Estatut es veurà més clarament.
Estimats ciutadanes i ciutadans.
Demà, Diada de l'Onze de Setembre, molts de vosaltres sortireu amb la
senyera. Us demano que ho feu amb orgull, amb alegria i amb respecte per
a tothom. I que participeu de forma massiva i cívica en tots els actes
programats, i molt especialment en la celebració institucional del Parc de la
Ciutadella, a les 12 del migdia.
Aquesta celebració, organitzada conjuntament pel Parlament i el Govern de
Catalunya , com l'any passat, serà una mostra de la riquesa i la diversitat
del nostra país.
Serà una festa!!!!!. Una gran festa !!
La Diada Nacional és una ocasió immillorable per manifestar-nos tal com
som.
Us desitjo a tots una molt bona Diada.
Visca Catalunya!
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1696
Title
A name given to the resource
Missatge institucional del president de la Generalitat de Catalunya amb motiu de la Diada 2005
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Autonomia
Catalanisme
Commemoracions
Estatuts
Missatges institucionals
Acció política
Territoris
Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Missatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-09-10
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/218/20051010.pdf
48e05f691d667780971164b0aea96b8e
PDF Text
Text
Dia Mundial de la Salut Mental
Palau de Congressos de Catalunya | 10/10/2005
La consellera de salut, Marina Geli, acaba de dir que la inversió en hospitals
tendeix a ser una part més petita del total de la inversió i que la inversió en
xarxa territorial és més gran. Jo crec que això és un símbol de progrés
material i de progrés mental. És un canvi de mentalitat. La malaltia no és
una maledicció divina, sinó un defecte terrenal, una probabilitat limitada i,
sobretot, limitable.
Hi ha raons de pes per remarcar la importància del dia que ara encetem i
que vostès dedicaran als temes de la salut mental. Quatre de les sis
malalties més freqüents causants de discapacitats són trastorns mentals. I la
depressió n'és una de les més importants. I el cost personal i familiar de les
malalties mentals és enorme.
El cost econòmic i social també: a nivell macroeconòmic els costos directes
dels problemes de salut mental s'estimen al voltant del 3%-4% del PIB.
A Catalunya hi ha un total de 180.000 persones usuàries dels serveis de
salut mental (177.000 en els serveis comunitaris i 3.000 persones en règim
d'internament, inclosa la llarga estada). Per tant, un 3% de la població.
L'atenció a les persones amb malalties mentals i addiccions ha progressat i
millorat moltíssim als darrers anys. Però encara ens queda molt camí per
recórrer.
L'envelliment de la població, l'increment de factors de risc amb repercussió
sobre la salut mental, com la pobresa, l'abús de substàncies additives o
l'augment de la soledat, són factors que, inevitablement, contribuiran a
l'increment dels trastorns mentals, les properes dècades.
Això planteja nous reptes. I ens obliga a fer-hi front. Són reptes que hem
d'afrontar amb més recursos i millors instruments d'actuació. Reptes que
hem d'afrontar convertint l'atenció i la promoció de la salut mental en una
prioritat dels nostres sistemes de salut.
És justament per aquest motiu que els ministres de salut de la regió europea
de l'OMS varen aprovar, el mes de gener passat, la Declaració Europea per a
la salut mental a Europa, l'anomenada Declaració de Helsinki.
En aquesta línia el Ministerio de Sanidad del Govern espanyol està treballant
en l'elaboració de les Estratègies de Salut Mental del Sistema Nacional de
Salud.
1
�A Catalunya, des del Govern de la Generalitat, a través del Departament de
Salut, la consellera ha prioritzat l'elaboració d'un Pla Director de Salut
mental i Addiccions.
Aquest pla incorpora 3 missatges compartits amb tota Espanya i amb
Europa:
1. La necessitat d'integrar la xarxa de salut mental i la d'addiccions
(drogues) que tradicionalment havien estat separades.
2. La priorització de la promoció de la salut i la prevenció també, en l'àmbit
de la salut mental com ja és el cas en la medicina en general.
3. Un model de salut mental i addiccions d'accés universal. Orientat cap a
l'atenció comunitària, amb una clara vocació rehabilitadora i amb una ferma
voluntat normalitzadora. Voluntat que acompanyem amb una aposta
decidida per la lluita contra l'estigma social massa sovint associat a la
malaltia mental.
És precisament la necessitat d'oferir una resposta global a les necessitats
sanitàries, socials, laborals i educatives de les persones amb malalties
mentals i a les seves famílies, el que ha impulsat l'elaboració, per part del
Govern de la Generalitat, d'un Pla d'Atenció Integral a les Persones amb
Problemes de Salut Mental.
Aquest Pla d'Atenció Integral compta amb la implicació de 9 departaments
del Govern de la Generalitat (Salut, Benestar i Família, Educació, Comerç i
Turisme, Justícia, Interior, Presidència, Treball i Indústria, i Medi Ambient i
Habitatge), també de les associacions de familiars i usuaris, amb la de les
associacions de professionals i també amb la de la Federació i l'Associació
catalana de Municipis.
És, per tant, una aposta de Govern i una aposta de país, una aposta
compartida per tothom.
Un dels àmbits específics en el que volem incidir és la prevenció de la
malaltia mental i la seva detecció precoç entre una població vulnerable com
són els infants i els joves. Es calcula que gairebé un 24% de la població
catalana a partir de 18 anys presentarà, al llarg de la seva vida, algun
trastorn mental.
Per això hem endegat el Programa Salut i Escola. Aquest programa ens ha
de permetre millorar la coordinació entre l'escola i els serveis de salut.
Coordinació que és fonamental per: facilitar la promoció d'hàbits saludables,
reduir els comportaments que poden afectar negativament la salut (factors
de risc) i detectar els problemes de salut dels joves, per tal d'intervenir-hi
com més aviat millor.
L'atenció a la salut mental, juntament amb la política per a la promoció de
l'autonomia i l'atenció a les persones amb dependències, és un dels
2
�components clau de la política de reforma social del Govern, que és el
paquet de polítiques més important que estem tirant endavant. Una mica
obscurit, potser, per la discussió de la llei fonamental del país, que no ha
permès de veure- mentrestant, que les conselleries estaven treballant a
fons. No solament amb descriure i aprovar finalment una llei tant important
com és l'Estatut, sinó ja treballant amb cadascun dels camps que de fet
l'Estatut cobreix, i avançant en la millora de cadascun d'aquests camps.
Una política per construir un futur més just, a partir d'un present diferent. A
partir d'un present que mobilitzi totes les energies de la nostra societat per
assegurar el progrés individual i col·lectiu que és, en definitiva, és el progrés
de tots i cadascun dels ciutadans de Catalunya.
En definitiva aquest és el veritable model europeu de progrés. Aquest és el
model de ciutadania i de solidaritat que caracteritza el nostre continent.
Aquesta és una idea que compartim amb tots els pobles d'Europa. És una
idea europea 100%. Una idea que hem de continuar projectant al futur amb
una ambició renovada per garantir el major benestar dels nostres ciutadans i
ciutadanes.
Crec que el segle XXI ha de ser, a Catalunya, a Espanya i a Europa el segle
de les persones, de la seva realitat quotidiana i de la modificació important
d'aquesta realitat.
Tanmateix, sabem que no ho aconseguirem si no comptem amb
mecanismes:
De prevenció de les malalties mentals,
De suport a la rehabilitació
D'integració social que necessiten les persones que pateixen trastorns
mentals en aspectes bàsics com l'habitatge, el treball o el lleure
I de seguiment personalitzat de les persones que pateixen malalties mentals
greus,
Per això celebro un acte com aquest d'avui, molt sincerament: perquè veig
que hi ha consciència del repte que tenim, projectes clars del què ens cal fer
i voluntat dels governs i del conjunt del conjunt de la societat per tirar-los
endavant.
Moltes gràcies.
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1700
Title
A name given to the resource
Dia Mundial de la Salut Mental
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Congressos de Catalunya
Subject
The topic of the resource
Recerca i Desenvolupament
Sanitat
Commemoracions
Model social
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-10-10
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/219/20051015.pdf
c3404c9f178346b63430db8d3355d5a4
PDF Text
Text
Acte commemoratiu del 65è. aniversari de la mort del
president Lluís Companys
Fossar de Santa Eulàlia. Montjuïc. Barcelona | 15/10/2005
Després de sentir les paraules tenses, emotives, però al mateix
temps sossegades, esplèndides, de Josep Lluís Carod Rovira, vull dirlos clarament que el visca Catalunya de Macià i Companys tenia el
dring de la nova aventura, de la barca nova. Ells van ser els primers
presidents de la Generalitat nova. Ells van ser els primers presidents
de la Generalitat secular, civil.
Hi ha hagut 126 presidents abans del que us parla avui amb especial
emoció. Però abans de Macià i Companys tots havien estat d'un dels
tres braços de la Diputació del General, tots del braç eclesial.
(Hi ha gent que encara no sap que Rafael Casanova no era pas
president de la Generalitat, que era conseller en Cap del Consell de
Cent, val a dir alcalde de Barcelona.)
L'avi Macià, el primer autèntic president del Govern de la Generalitat,
d'un govern formal, modern, ha estat el president més estimat per
tothom. Però Companys és el més entranyable, el que millor
representa la nostra aventura com a poble en els moments més
tràgics, per Catalunya, Espanya i Europa, els moments més tràgics
de la història moderna, potser de tota la nostra història com a poble
català.
Roosevelt va confessar al final de la seva vida que el més greu error
de la seva carrera política havia estat la no intervenció en la guerra
d'Espanya. Massa tard. Quan ho va dir Companys ja era mort, havia
estat mort aquí.
Joan Reventós, que va reclamar el retorn de Tarradellas i va evitar
una Generalitat sense ànima, sense nom, sense dring; Joan Reventós
sentia una veneració especial per Companys, i ens va ensenyar a
conèixer i a estimar Companys, que és el mateix que dir que ens va
ensenyar a estimar Catalunya, la Catalunya autèntica, la gloriosa i la
vençuda: Catalunya tal com és, tal com ha estat.
Companys i Macià van proclamar el 14 d'Abril la República catalana
en el sí de la Federació de Repúbliques Ibèriques. Aviat van veure
que Catalunya havia de pactar amb Espanya i van adoptar el nom de
Generalitat i un Estatut que avui ens semblaria probablement del tot
insuficient.
Nosaltres també pactarem. Però el nostre pacte no serà com aquell,
no haurà de ser com aquell. Les coses han canviat. Ara vivim en una
1
�Catalunya i una Espanya en pau i democràcia des de fa més d'un
quart de segle, en una Catalunya i una Espanya que progressen més
ràpidament que Europa.
I no serà mèrit solament de la nostra generació, certament, sinó de la
seva, de la generació de Companys i de la Generació de Macià, i
d'Irla, del gran Tarradellas, i del fecund i llarg període de Jordi Pujol.
Llegiu si us plau la intervenció de Pujol en el Debat sobre l'estat de
l'autonomia de l'any 1987. Crec que s'hi reflecteix un judici sever i
lúcid sobre l'evolució de la nostra autonomia.
L'Estatut no va poder realitzar-se i dur-se a la pràctica amb l'ambició
amb que s'havia redactat. Però no es va arribar a canviar. No era el
moment encara.
Ara sí. El nou Estatut ara és un estudi profundament rigorós de què li
cal a Catalunya per a ser el que sempre ha volgut ser. Amb un
respecte cabal per Espanya i pels pobles d'Espanya. Això sí: el nou
Estatut, l'estatut de Barcelona, rellançat a Miravet i pastat de principi
a final a la Ciutadella de Barcelona, ha estat fet en el millor moment
per a què ni ens callem rés ni ens puguin donar massa lliçons de dret.
No fóra bo que la prudència o els temors que varen estar presents el
1980, el 1987 o el 1999 ens obliguin ara: no hi ha raons. I ens
sabrem explicar. Ara la prudència i l'experiència ens obliguen a ser
rigorosos, flexibles sens dubte, però sobretot, sobretot, exigents. Dic
la prudència ens obliga a ser exigents. La raó i la història estan de la
nostra part.
Ara podem dir que Catalunya és una nació, ara podem dir Catalunya
és una nació, ara hem de dir Catalunya és una nació. Podem dir que
Catalunya ha estat una nació des de fa segles, i que ho és en el marc
de l'Estat espanyol. Perquè aquesta és la realitat.
Sobre els sentiments no es mana, sobre els sentiments no hi ha llei.
Mereixen respecte. Sóc dels que creuen, amb el President Zapatero,
que allò que compta és la capacitat de compartir ciutadania i civisme
i la capacitat de teixir aliances.
Sabem que dintre de Catalunya hi ha diversos graus de combinació
dels sentiments de pertinença: hi ha ciutadans, molts ciutadans, que
no volen triar entre dos amors ni posar-los en ordre, n'hi ha que els
poden en ordre invers a l'ordre dels altres - sense problemes
I per descomptat hi ha en canvi mitjans de comunicació d'institucions
venerables que escampen la deformació i l'odi: vet aquí un dels
misteris més ben guardats de la realitat actual. Un autèntic misteri de
la fe.
2
�En tot cas la majoria, la gran majoria dels representants del poble de
Catalunya hem proclamat Catalunya com a nació, en el marc de
l'Estat espanyol, de la nació de nacions que és Espanya puix que
d'acord amb la Constitució està formada no solament per regions sinó
per nacionalitats. I els puc dir que hi ha juristes eminents
especialitzats en l'estudi de la Constitució que no aprecien
inconstitucionalitats manifestes en el nou Estatut. N'hi haurà d'altres,
evident, però n'hi ha molts d'aquest cantó.
Crec, amb el president del govern espanyol, que l'Estatut anirà
endavant, i estic cert també que els noms i les competències i els
recursos que el Parlament espanyol acabarà acceptant seran
bàsicament els que hem proposat. Fora bo que les grans qüestions
estiguessin resoltes abans de Nadal: no convé tenir Catalunya i
Espanya senceres amb l'ai al cor durant molt de temps, tot i que el
temps tot ho acaba curant.
Nosaltres no som en absolut dogmàtics però sabem que ens assisteix
la raó després de dos anys de treball intens i discret. Estem
convençuts que el bon treball triomfa sempre i que arribarà el dia que
puguem cridar, com va fer Companys, Visca Espanya! Sabent aquest
cop que no passarà el que deia el poeta Machado: que una de les
dues Espanyes havia de gelar-nos el cor si érem nascuts a la pell de
brau. A ells sí.
Aquí el van afusellar i a baix al fossar de la Pedrera descansen les
despulles d'ençà que l'Ajuntament de Barcelona va dignificar el
cementiri dels miserables.
Va ser aleshores que Heribert Barrera va demanar i aconseguir que
l'estàtua del General Franco deixés de presidir el pati del Castell, cosa
que vaig cuitar a fer amb l'acord del Capità General. I sabem que dos
juristes, un d'ells de Lleida, van poder comprovar que els soldats que
el van afusellar van respectar la seva darrera voluntat; "no em
dispareu a la cara".
Ara només falta que culmini la revisió i arxiu del procés de Lluís
Companys, com va prometre tal dia com avui ara fa un any la
vicepresidenta del govern espanyol. I avui ho ha reiterat per carta
adreçada a l'Associació per Immolats. Ara només falta això.
Visca Catalunya.
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1701
Title
A name given to the resource
Acte commemoratiu del 65è. aniversari de la mort del president Lluís Companys.
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Fossar de Santa Eulàlia. Montjuïc. Barcelona
Subject
The topic of the resource
Autonomia
Commemoracions
Estatuts
Acció política
Territoris
Govern
Història
Política
Companys, Lluís, 1882-1940
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-10-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/221/20051021.pdf
9b1589e05da77de8324df03df455b7d5
PDF Text
Text
Dia de la Justícia a Catalunya
Palau de Congressos de Catalunya | 21/10/2005
Senyor president del Tribunal, autoritats, presidents, il·lustríssim
senyor president de l'Associació catalana pro-justícia, senyores i
senyors, jutges de pau.
Unes paraules no per breus menys sentides. No cal remarcar la
importància de l'administració de justícia en un estat democràtic i
social de dret. La justícia, vostès són els que ho saben millor, ha de
protegir els drets dels ciutadans i les ciutadanes. Sense una
administració de justícia eficient, la societat democràtica deixa de ser,
corre el risc de no poder regular els seus conflictes i, per tant, corre
el risc de no ser una societat democràtica.
La celebració del dia de la Justícia ens serveix per recordar a tothom,
ciutadans i poders públics, aquesta importància fonamental del
sistema de Justícia, del seu paper i del prestigi que ha de tenir en el
moment històric en que Catalunya s'està avançant i li està dient a
l'Estat quina és la nostra concepció de l'autogovern i de la possibilitat
que voldríem en els serveis públics.
El Govern de la Generalitat reconeix la importància de la Justícia no
solament amb una commemoració anyal. La reconeix prestant-li
atenció tant en la seva política com en les actuacions del
Departament, en el terreny de la justícia i també del sistema
penitenciari. Mesures meditades i, al mateix temps, mesures
ambicioses que jo crec que són conegudes per tots vostès.
Com ha indicat el conseller Vallès, aquest Govern dóna prioritat
pressupostària, que a última hora és el que compta, a aquestes
actuacions fent de la conselleria un dels Departaments amb
increments superiors a la mitjana per a l'exercici pressupostari de
l'any 2006. Hi posarem més recursos.
Aquest any, el Govern dedica la celebració del Dia de la Justícia a la
commemoració del 150 aniversari de la Justícia de Pau, com a primer
nivell d'actuació de l'administració de la Justícia, la més propera a la
societat, i la que ha de respondre més immediatament a les
demandes dels ciutadans i les ciutadanes. I amb aquesta
commemoració, volem reconèixer dues coses: la importància d'una
Justícia propera a la ciutadania i la dedicació i la competència dels
seus titulars.
La importància de tenir un mecanisme eficaç per resoldre els
conflictes menors, encara que de vegades no per ser menors són els
menys incòmodes per la convivència social. Al contrari, són els més
1
�incòmodes per aquesta convivència. La justícia de pau és eficaç per la
capacitat d'intervenir de manera àgil en la resolució dels petits
conflictes socials que són els que formen el caràcter d'un país i els
que fan el dia a dia d'un país.
En segon lloc, conec la dedicació i la competència dels seus titulars,
dels jutges de pau, que exerceixen la seva funció amb el rigor del seu
bon criteri i amb la legitimitat que els dona la seva proximitat als qui
sol·liciten la seva empara, sense que la seva vinculació a la comunitat
on imparteixen justícia sigui cap obstacle, que no ho és, a la seva
independència o a la seva imparcialitat.
Vull dir-vos clarament que ens sentim orgullosos de la justícia de pau
i dels jutges de pau. Són una prova evident del que pot ser una
administració de justícia accessible, propera, vinculada al país, a la
terra, a la gent. Vostès saben que aquest President ha estat un
partidari fervent de la justícia de proximitat. Les crítiques que ha
desvetllat la proposta d' institucionalitzar-la en nuclis urbans queden
desmentides, crec, per l'experiència que vostès signifiquen en l'àmbit
de la Justícia.
Una part significativa dels catalans no tindran probablement altre
contacte directe amb la justícia que no sigui a través del seu jutjat de
pau.
Doncs bé, vostès saben també que aquest President i el seu Govern
són impulsors de la cooperació entre el govern de la Generalitat i el
govern municipal. Som uns absoluts convençuts que la justícia de
proximitat és també, en aquest sentit, una expressió d'aquesta
col·laboració entre diverses administracions, entre aquestes
administracions, i entre diversos nivells de govern.
Però volem que aquest reconeixement no quedi només en paraules.
Per això mateix, el Govern i el Departament treballen i treballaran per
millorar les condicions de l'exercici de la Justícia de pau, amb mitjans
materials i tecnològics més adequats, en benefici de la societat a la
que serveixen. I treballarem per establir la justícia de proximitat amb
el rang que mereix.
L'impuls per a comptar amb un nou Estatut significa també un impuls
per a comptar amb una administració de justícia més eficient i més
propera.
La distància és condició de la justícia, però es tracta de la distància
moral, i es tracta de la independència de criteris, i crec que l'exemple
de la justícia de pau, i de tots vostès com als seus dignes titulars, ens
anima a nosaltres com a representants del poble de Catalunya a
seguir promovent l'aproximació de la justícia a la societat, tal com
2
�estableix el projecte de l'Estatut. Aquest Estatut de Catalunya compta
amb un ampli suport social i ha de ser un instrument al servei de la
ciutadania, dels seus drets i de les seves aspiracions.
Acabo. Felicitacions, doncs, molt sinceres i molt autèntiques, als que
han rebut el reconeixement de 25 anys d'exercici com a jutges de
pau, felicitacions i agraïment a tots els qui exerceixen aquesta funció,
i estímul també per a continuar la seva tasca.
Em plau cloure aquest acte amb agraïment i amb la reiteració del
ferm propòsit del govern que presideixo d'acostar la justícia a la
societat sense demèrit de la seva independència, al contrari, amb
benefici del seu prestigi, i de la confiança del poble en el sistema
judicial que és la marca típica dels països democràtics més
conseqüents i més acreditats, més indiscutits.
Moltes gràcies a tots.
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1703
Title
A name given to the resource
Dia de la Justícia a Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Congressos de Catalunya
Subject
The topic of the resource
Commemoracions
Seguretat ciutadana
Model social
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-10-21
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/234/20051205.pdf
833c1d49bc7dd12395395342f4d26f2b
PDF Text
Text
Missatge institucional del president de la Generalitat,
Pasqual Maragall, amb motiu del dia de la Constitució
2005
Palau de la Generalitat | 5/12/2005
Bona nit,
Demà farà vint-i-set anys que els ciutadans de Catalunya vam votar
la Constitució, com tots els altres espanyols.
Un any més podem commemorar aquella fita amb normalitat.
Amb unes institucions plenament consolidades i amb la convicció
d'haver recorregut de manera satisfactòria un llarg camí de progrés.
Les nostres esperances, l'any 78, tenien noms i cognoms: eren la
llibertat, la democràcia, l'autonomia i l'avenç social.
Aquelles idees són, avui, realitats incontestables i madures.
Espanya és ara una societat plenament desenvolupada, que participa
de forma decisiva a la construcció d'una Europa unida. I contribueix
també a la pau en el món.
Tanmateix cal reconèixer, com dèiem ara fa un any, que els somnis
compartits quan vam votar la Constitució encara no s'han acomplert
del tot.
I que hi ha realitats avui que eren difícilment imaginables fa 27 anys.
Entre elles el mateix Estat de les Autonomies, que la Constitució va
fer possible però que només anunciava.
Vull dir que l'any 78 vam dipositar una llavor. En terra fèrtil.
Ara cal que en reconeguem els fruits i sapiguem adaptar-los a les
noves realitats.
Tan senzill com això.
Benvolguts conciutadans:
Catalunya ha proposat un nou Estatut per millorar i reforçar
l'autogovern.
A veure si ens entenem: o l'Estatut serveix per finançar els serveis i
1
�per una major qualitat de vida o no pagaria la pena.
O serveix per augmentar la nostra seguretat, per a encarar millor el
fenomen de la immigració, i per garantir la cohesió social al nostre
país, o no caldria haver-lo canviat.
La proposta d'Estatut, aprovada per gairebé el 90 % dels diputats del
Parlament de Catalunya el mes de setembre, és ara a les Corts
Generals, on s'ha de debatre i acordar.
Després tornarà a Catalunya perquè sigui el poble, per a que siguin
els ciutadans i ciutadanes, els qui diguin la darrera la paraula.
Catalunya ha fet la seva proposta de futur des de la Constitució.
La nostra és una proposta feta amb sentit d'Estat.
Catalunya ho ha dit de forma clara:
Nosaltres som una nació.
Què volem dir amb això?
Volem dir que tenim identitat nacional, que tenim personalitat pròpia,
que tenim llengua, cultura i dret civil propi. Que quedi clar.
I també hem dit que volem tenir un futur compartit amb tots els
pobles d'Espanya.
El nostre esperit és fraternal. I respectuós. Per això podem demanar
respecte per la nostra proposta, i per les nostres institucions, per la
nostra manera d'interpretar la Constitució. Sempre, respectant la
jurisprudència del Tribunal Constitucional.
La Constitució és sensible als canvis que reclama la societat; no pot
ser un objecte de culte que petrifiqui un moment històric.
L'esperit de la transició i dels pares de la Carta Magna era el progrés,
el canvi, la millora política.
L'Espanya d'avui és distinta de la de fa un quart de segle.
I Catalunya encara ha canviat més: ha canviat ella mateixa i ha
canviat la seva governació, abans inexistent.
I això és perfectament compatible amb el reconeixement del valor de
la Constitució com a pedra angular de la nostra democràcia, del
nostre Estatut i del nostre autogovern.
És la llei bàsica. És el fonament. Sobre aquest fonament hem edificat
la realitats esplèndides d'avui. I sobre aquests fonaments, posats al
dia, volem edificar el futur: La Catalunya dels nostres fills i néts.
2
�Dedicaré tot el meu esforç per fer-ho possible, convençut que així
interpreto el desig majoritari del poble de Catalunya.
Aquest és el meu compromís com a president de la Generalitat.
Podeu comptar-hi.
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1716
Title
A name given to the resource
Missatge institucional del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, amb motiu del dia de la Constitució 2005
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Catalanisme
Commemoracions
Constitucions
Dret constitucional
Història
Missatges institucionals
Espanya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Missatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-12-05
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències