3 10 68 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1117/19871107d_00233.pdf c0cdee0e28d370500c0e077357497a08 PDF Text Text Setembre de 1987 PARAULES DEL SENYOR ALCALDE (enviades als "Amics de les Rambles") - Agermanament de les Rambles de les quatre províncies catalanes. �L'ALCALDE DE BARCELONA En les festes del Roser de 1985, en agrair la concessió del títol de "Ramblista c'Honor" vaig dir que la Rambla es la perfecta representaci6 del que volem que sigui Barcelona: un lloc d'encontres, obert a la gent de totes condicions, edats, orígens; un lloc amable, de relació. I al mateix temps un centre comercial vital, innovador, creador de riquesa. Aquestes característiques de la Rambla, que volem que siguin les de Barcelona, defineixen molt bE.S. el que tamb s Catalunya. Un país integrador, no excloent, innovador i al mateix temps fidel al seu passat. Crec que l'agermanament entre les Rambles de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona pot ser molt valuos per a mantenir i potenciar les cualitats de les nostres rambles, de les nostres ciutats, del nostre país. És un projecte que s'insereix en la presa de conscilncia sobre la importancia dels centres histórics de les nostres ciutats. 6ABINET DE COMUNICACIÓ 1E6iST:',E DE SORTIDA -4 de libre r Se:-"P n.°- de 19t. �L'ALCALDE DE BARCELONA Els nostres cascos antics tenen una concentració d'edificis històrics, de tradició urbana, d'equipament comercial que els converteixen en centres d'atracció única en recuperació de la ciutat vella és Europa. La imprescindible perquè el conjunt de la ciutat desenvolupi tot el seu potencial creatiu, tant a Barcelona, com a Girona, Lleida i Tarragona. La promoció dels valors d'urbanitat que sintetitzen La Rambla es un important pas cap a aquest objectiu. Des d'aquestes pàgines felicito les Associacions de la Rambla de les quatre ciutats per la seva iniciativa, al mateix temps que envío una cordial salutació a tots els ramblistes i ciutad an s de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. 1 Pasqual Maragail � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4023 Title A name given to the resource Paraules del Senyor Alcalde enviades als "Amics de les Rambles". Agermanament de els Rambles de les quatre províncies catalanes Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Associacionisme Comerç Barcelona Territoris Model social Les Rambles Girona Tarragona Lleida Associació d'Amics, Veïns i Comerciants de la Rambla (Barcelona, Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-11-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1281/19920728d_00494.pdf 3f2809b9e612db7368f4b498254212a3 PDF Text Text SALUTACIÓ AL M. HBLE. PRESIDENT D LA GENERALITAT DE CATALUNYA, A L'EXCM. SR. PRESIDENT I MEMBRES DEL CIO, REPRESENTANTS DE LES EMPRESES COL.LABORADORES I IL.LUSTRES CONVIDATS. BARCELONA HA ESTAT DES DE SEMPRE UNA CIUTAT INDUSTRIOSA, OBERTA A LA INICIATIVA EMPRESARIAL I ON LES COMPANYIES DE CASA I DE FORA PODEN PRESUMIR D'UN DECIDIT SUPORT ALS GRANS PROJECTES CIUTADANS. QUAN VAM PRESENTAR LA CANDIDATURA OLÍMPICA, UN SEGUIT D'EMPRESARIS VAN OFERIR LA SEVA CONFIANÇA I LA SEVA DECIDIDA CONTRIBUCIÓ AL QUE ERA, EN AQUELLS MOMENTS, UN SOMNI DE FUTUR. BONA PART D'AQUELLES PERSONES QUE VAN COL.LABORAR TAN ACTIVAMENT SóN AVUI ENTRE NOSALTRES. JUST AFTER BARCELONA HAD BEEN NOMINATED, THE ORGANISING COMMITTEE BEGAN TO RECEIVE GENEROUS OFFERS OF COLLABORATION. FROM THE START, TOP INTERNATIONAL COMPANIES OF EVERY SECTOR DECIDED TO ASSOCIATE THEIR PRESTIGE AND THEIR MEANS WITH THE OLYMPIC GAMES. �I MUST ACKNOWLEDGE SUCH ANTICIPATION, AND THANK ALL THE PARTNERS, SPONSORS AND!SUPPLIES WHO BELIEVED IN BARCELONA'92 FROM THE1VERY OUTSET. 1 THROUGHOUT THESE YEARS, YOU HAVE STRENGTHENED YOUR LINKS WITH US, PROMOTING AND EXTENDING THE OLYMPIC IDEALS ALL OVER THE PLANET. LA MAYORÍA DE LAS EMPRESAS REPRESENTADAS AQUÍ, Y ESPECIALMENTE AQUELLAS RADICADAS EN NUESTRO PAÍS DESDE HACE TIEMPO, HAN COLABORADO MáS ALLá DE LA CESIÓN DE RECURSOS MATERIALES. LA ENTREGA DE LAS MUJERES Y LOS HOMBRES DE ESTAS EMPRESAS HA FACILITADO, GRACIAS A SU INAPRECIABLE APORTACIoN HUMANA, QUE LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS CONTARá CON EL APOYO DE EXCEXJENTES PROFESIONALES. FINALMENTE, QUISIERA ANIMAROS A PARTICIPAR DE ESTA FIESTA. COMO REPRESENTANTES DE LAS EMPRESAS QUE HAN HECHO POSIBLE LOS JUEGOS, EL COMITÉ ORGANIZADOR OS RECIBIRá EN TODAS PARTES CON LOS BRAZOS ABIERTOS. Y OS PUEDO AFIRMAR CON TODA SEGURIDAD, ANTES DE CERRAR LOS JUEGOS DE LA XXV OLIMPIADA, QUE LA CIUDAD NUNCA OLVIDARá VUESTRA PARTICIPACIÓN. HEMOS SELLADO YA UNA AMISTAD PARA SIEMPRE. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4187 Title A name given to the resource Paraules a les empreses col.laboradores dels Jocs Olímpics Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Reials Drassanes Language A language of the resource Català Castellà Anglès Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Finançament Comerç Model social Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/659/NotasComparacion_1974.pdf 0db6ec79a090e844b9bbc85cc936ee27 PDF Text Text ������������������������������������������������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1787 Title A name given to the resource Notas para una comparación de la teoria del imperialismo con la teoria del comercio internacional Description An account of the resource Economia W.P. IV. Extent The size or duration of the resource. 47 p. Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1974 Subject The topic of the resource Economia Comerç Globalització Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Note Note inside a the archival description or a component. En el treball s'hi indica: Este trabajo ha sido realizado con ayuda de una beca de la Fundación Juan March Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 792 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1276/19920715d_00489_0002.pdf 140c8e6308efca68a558545202077e1d PDF Text Text MISSATGE kwoosereenerrisi~11 DE L'ALCAL E DE BARCELONA A TOTS ELS DE GRANS MAGATZEMS I PETITS pENE ESTABLIMENTS, CAMBRERS I ALTRES PROFESSIONALS DEL Mo~asillwaid~ SECTOR DE LA RESTAURACI I L'HOSTALERIA. �Benvolgudes amigues, Benvolguts amics, Ha arribat el moment. Tot allò que vosaltres sou i representeu, és a dir la cara més amable d'aquesta ciutat, passarà a primer pla, tant com els records que els atletes facin a les instal lacions olímpiques. El vostre és un compromís molt gran. Tant, que goso afirmar que tots plegats som a les vostres mans. Si doneu el 100 de la vostra capacitat d'atenció, simpatia, seducció, bon humor i orgull de viure en aquesta 'èxit assegurat en una part ciutat, tenim el 100 importantíssima del repte dels Jocs Olímpics. Una part que ens toca de prop i que depèn de nosaltres i vosal- tres: la de l'atenciç a tots aquells homes i dones k d'arreu del món que vénen a competir o a veure les competicions. Milers i milers de pe sones, atletes, acompanyants, membres de la família olímpica, espectadors, etc., han arribat ja í aniran arribant a Barcelona durant els �elativament poc entre nosaltres propers dies. Estaran i després se n'aniran. Doncs bé; aquest és l'instant màgic de la simpatia per Barcelona. Demostreu-la i feula néixer en tots ells.; Per a tots nosaltres,1 per a tots els barcelonins, l'orgull del que hem fet ens ha de fer sentir més ferms més segurs però no tancats en però no més altius, nosaltres mateixos. Al'; contrari: L'hospitalitat, la generositat en el tracté, l'amabilitat en l'atenció al foraster que senti cu'iositat per conèixer-nos, la simpatia sempre, ens ha de fer mereixedors d'una medalla que vagi molt més enllà del 10 d'agost. Hem d'aconseguir que tothom s'endugui un record meravellós de Barcelona, de la se a gent, dels seus carrers, del que hi ha per veure i per comprar. Un record que els faci tornar. Aquesta ha de ser la nostra gran jugada en els dies que ara venen. t Us demano sobretot que emprengueu aquest moment excepcional de la nostra vida cololectiva com una immillorable inversió per al futur. No vulgueu abraçar-ho tot d'una revolada. Estigueu segurs i convençuts que molts dels qui ara vindran to4naran si els tractem bé. - 2 �A les vostres mans esta que aquesta ciutat magnífica que estem intentant de millorar dia a dia, que aquesta ciutat de 2.000 anys, e projecti esperançada, admirada per propis i estranysd lloada pel caràcter dels seus homes i dones, cap el 2000. í Amics, els Jocs ens posen a tots davant el punt de mira del món sencer. Fem-ho bé. però també per nosaltre Pasqual Maragall Per ells, pels qui vinguin mateixos. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4182 Title A name given to the resource Missatge de l'alcalde de Barcelona a tots els dependents de comerços, de grans magatzems i petits establiments, cambrers i altres professionals del sector de la restauració i l'hostaleria Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Comerç Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Model social Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/657/19750101_Memoria_investigacio_comerc_internacional_PM.pdf fb9ae35c5786d972bd94400f1f8fd77a PDF Text Text ����� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1785 Title A name given to the resource Memòria per treball d'investigació: Evolución de las teorias del comercio internacional de Quesnay a Keynes. Una nueva interpretación. Description An account of the resource 5 p. mecanografiat Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Subject The topic of the resource Economia Comerç Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Memòria Abstract A summary of the resource. Memòria justificativa d'una recerca on es planteja l'enunciat del tema, finalitat, pla d'execució, mitjans disponibles i requerits. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1975-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 792 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/226/20051111.pdf 6f7ba769270a1e718e5def30b0815a36 PDF Text Text Lliurament dels premis a la Internacionalització 2005 Pavelló italià de la Fira de Barcelona | 11/11/2005 Conseller, autoritats, amigues i amics, Ja ho hem vist amb el conseller que tenim: no hem perdut peu després de la pèrdua de l'inoblidable conseller Pere Esteve, no hem perdut peu. Vull començar la meva intervenció amb un reconeixement sincer cap a les empreses guardonades en aquesta nova edició dels Premis a la Internacionalització. Crec sincerament que són un reflex fidel de la Catalunya forta i oberta que ens ha convertit en un país en marxa. Hem sentit el conseller parlar de marca i d'identitat, parlar d'internacionalització i parlar també dels sectors madurs, i defensar també aquests sectors. Catalunya, com vostès saben millor que ningú, està creixent a la taxa més alta dels darrers tres anys, hem tancat el diferencial de creixement amb l'Estat, i estem assentant el nostre dinamisme sobre bases més sòlides que no pas les que teníem abans. Ja saben que des del 1996 cap aquí el nostre creixement no estava al nivell de la mitjana espanyola. Ara estem amb un creixement de les exportacions de béns d'un 6,3% el primer semestre de 2005, que indica que les empreses catalanes són competitives en un mercat obert. Aquest matí he tingut ocasió de veure a més que hi ha empreses internacionals que venen aquí i esdevenen més competitives. He estat visitant Roche Diagnòstics i Hewlett Packard i hem estat comentant, justament hem estat recordant, com fa una colla d'anys es va parlar de la possibilitat que l'empresa ATT vingués a Espanya; Barcelona volia que això fos aquí, a Catalunya, Madrid volia que fos Madrid. Finalment va ser a Madrid, ho recordo perfectament, i recordo perfectament el telegrama que vaig rebre del que aleshores era l'ambaixador dels Estats Units a Espanya. Aquesta és la situació en la qual estàvem. I avui vostès van cada dia millor, perquè efectivament van cada dia millor també les empreses internacionals a casa nostra. Crec que és positiu per a tots nosaltres. Que ha passat amb ATT? I m'han dit: ATT ja ha plegat. És a dir, l'empresa que havia vingut a fer xips i que en aquell moment va originar una competència entre territoris, que és lògic per altra 1 �banda, per veure qui se l'enduia, aquesta empresa no ha anat endavant, aquestes dues que he vist avui sí que hi han anat. Em fa l'efecte que això és un bon senyal perquè estic convençut que és important que les empreses catalanes surtin al exterior, que s'instal.lin a l'exterior però que no perdin peu aquí. I és també important que les grans empreses internacionals, que estan assentades a casa seva tinguin èxit aquí, perquè això és també un bon indicador de la marxa del nostre mercat. És important, d'altra banda, constatar l'increment de les exportacions, estem en un increment del 4,8% de les exportacions industrials d'alt contingut tecnològic el primer trimestre de 2005, fet que vol dir que les empreses catalanes són capaces d'evolucionar cap a sectors justament d'alt valor afegit. La situació de l'economia catalana doncs, ens convida a l'optimisme. Però també ens obliga a assentar les bases d'un model econòmic més competitiu a llarg termini. - Consolidar el creixement del PIB - Incrementar la nostra productivitat. Els pressupostos de l'any 2006 de la Generalitat de Catalunya són pressupostos amb ambició, amb ambició econòmica perquè contemplen destinar - més de 1.200 milions d'euros a l' Acord Estratègic per a la Internacionalització de l'Economia Catalana. - i 2.900 milions d'euros a transport i infraestructures, que per nosaltres és en aquest moment el dèficit més important. Tenim un increment de l'estalvi corrent del 20,6%, i una reducció d'un 21,5% del dèficit, i amb un increment de la inversió de 5.780 milions d'euros. Es tracta ara de construir futur, de construir un efectiu cercle virtuós d'estabilitat, inversió i prosperitat sense incrementar la pressió fiscal. Els de l'any que ve seran, com mai, uns pressupostos per situar les persones i les empreses en el centre de l'acció del Govern. Des del 1986 i fins el 2004 cada any, des de l'any 1986 fins avui, hem crescut un punt en relació a la mitjana europea, passant del 84 % de la mitjana d'Europa al 103%, on som avui. I som la punta de llança d'Espanya al Món: el 18% del PIB i el 28% de les exportacions. I ho volem continuar essent dotant a les empreses d'instruments més eficaços. Aquest és l'objectiu del Pla per a la Internacionalització 2005-2008. 2 �Volem aconseguir que arrelar o deslocalitzar no siguin estratègies contradictòries sinó plenament complementàries. Hem de tenir estratègies que reforcin la competitivitat de les empreses catalanes i la seva capacitat per invertir a l'exterior o bé exportar, i les tindrem, les tenim. Tenim un àmbit, que crec que és el nostre àmbit significatiu, de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània, en el qual la consolidació d'un espai comú, amb empreses tant importants com Airbus, la més important del món en aviació, és absolutament fonamental. L'Euroregió defineix el marc real de la nostra política econòmica i territorial; fronteres ja no n'hi han, i per tant, el nostre territori és a efectes pràctics, a efectes econòmics, el que els hi estic dient. El marc real de la nostra política internacional, competitiva, ha canviat perquè el món ha canviat. Un marc que ha canviat i que exigeix que ens dotem de nous instruments de governació per enfortir la capacitat de "generar futur", com vostès s'han posat per objectiu. I aquest objectius també són darrera del nou Estatut. Un Estatut que és un projecte que expressa la nostra voluntat de convertir la globalització en un factor de progrés per Catalunya, compartint aquest progrés amb el conjunt dels pobles d' Espanya. El progrés d'Espanya a l'últim terç del segle XX ha estat possible gràcies al sistema de govern democràtic que va establir la Constitució de 1978, i gràcies a l'entrada a Europa, el 1986. No en tenim cap mena de dubte. Avui, en ple segle XXI, l'horitzó de futur pel progrés de Catalunya ha de centrar-se en una colla de punts que els enumero, que els proposo considerar: 1- El desenvolupament d'un sector públic més eficient i més proper als ciutadans. Tenim 150.000 funcionaris. De vegades quan em bellugo per Europa, a França mateix, amb els de l'Euroregió, els hi pregunto: - Però vostès que estan fent? Què fan? - Doncs nosaltres fem una colla de serveis una mica semblants als de vostès. ... I em pregunten: - Vostès quants son treballant? - Doncs 150.000, i vostès? - 4 .000 4.000, és a dir, nosaltres tenim, i a veure si ens ho fiquem al cap, una part molt important, més del 50% de l'acció pública del sectors 3 �públics conjunts consolidats a Espanya, sense comptar, efectivament, el deute públic ni la seguretat social. En allò que és producció de serveis, en aquest moment a Espanya la proporció és 30% l'Estat, 50% les autonomies, 20%, que s'ha quedat curt, s'ha quedat xic, el sector local. Si considerem el cas de Catalunya no estem al 50%, probablement estem més aviat al 60%, que no pas al 50%, perquè aquí tenim serveis com ara la policia autonòmica que altres comunitats no tenen. Per tant, doncs, repeteixo, avui ens hem de centrar amb aquests punts fonamentals. 2- Eficiència. Un Govern actiu que cerqui avantatges competitives amb noves infraestructures, ciència i tecnologia, noves formes de protecció social i enfortiment de la seguretat, la identitat i la diversitat com a instruments de progrés; sense seguretat tota la resta no val. 3- En darrer lloc, però no menys important, una major participació de Catalunya a la presa de decisions col.lectives, en el marc de l'Espanya plural i de l'Europa ampliada. Aquests són els eixos que ens han de permetre aprofitar tot el potencial de la nostra societat. I aquests són, també, els objectius de l'Estatut, que és un instrument per governar el futur de Catalunya i res més que un instrument, justament per això. Ens trobem en un moment positiu per assumir un repte de gran magnitud, i això és el que aquesta nit, en el terreny de l'economia internacional celebrem: que la internacionalització de les empreses premiades, és el reflex d'una economia forta, oberta, que crea llocs de treball i estimula el progrés de tota la societat. D'un país que afronta els nous reptes amb voluntat col.lectiva i ambició. No ho dubtin: el Govern de la Generalitat i el COPCA continuaran estant en aquesta línia, continuaran estan al seu costat. Perquè el nostre és un partenariat generador de futur. Moltíssimes gràcies, bona nit. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1708 Title A name given to the resource Lliurament dels premis a la Internacionalització 2005 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pavelló italià de la Fira de Barcelona Subject The topic of the resource Comerç Competitivitat Economia Premis i reconeixements Model social Relacions Internacionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/223/20051025premis.pdf 217b28c9815c2616095117de4d8a356d PDF Text Text Lliurament dels Premis a la Innovació i la Qualitat 2005 Palau de la Música Catalana | 25/10/2005 Bona nit autoritats, guardonats, estimats amics en aquest Palau que es també una meravella de l’art i de la tècnica, i que ens parla d’una època en què Catalunya es va desvetllar i va començar a dibuixar el seu propi futur. Perquè això que veieu aquí, això tan únic, aquest modernisme, es correspon també a l’època del naixement del catalanisme. Jo crec que d’aquí un any hauríem justament de recordar l’inici d’aquella època, que va ser políticament, culturalment, artísticament, tecnològicament i econòmicament tan i tan potent. Vull en primer lloc felicitar les sis empreses guardonades aquesta nit amb la distinció que atorga el CIDEM. Crec sincerament que són un exemple de capacitat emprenedora i de com fer avançar la nostra economia en el món obert, perquè el món ja és obert, no hi ha fronteres que ens protegeixin. Les empreses premiades aquest any tenen a veure amb el sector de l’automòbil, el transport, la química, l’enginyeria i el tèxtil, per cert un dels més afectats per l’obertura dels mercats mundials, ja que parlem de món obert. Totes aquestes empreses demostren que el teixit empresarial català és fort i que té capacitat d’encarar el futur, un futur que està tan ple d’oportunitats, sense dubte, com d’incerteses. I cal saber aprofitar aquestes oportunitats i cal saber innovar. Ho estem començant a fer, ho esteu començant a fer, ho esteu fent. Per aconseguir aquest objectiu s’ha de combinar tres coses: ambició, rigor i excel·lència. I quasi diria un quart punt, un punt de gosadia. Qualitats totes elles que bé es podrien atribuir a aquells qui, fa cent anys, com he dit, a l’any 1905 , van col·locar la primera pedra d’aquest magnífic Palau. Mirin, vull felicitar també, haig de fer-ho, el CIDEM pel seu treball, que és un treball estratègic per assolir el nostre lloc en el context internacional. I ho faig en un dia en què estic feliç perquè hem aconseguit un Govern més àgil i un Govern més eficient sense haver de dir adéu a ningú, sense haver de prescindir d’un capital acumulat que és el capital humà, que és el que val més de tots. Dons bé, el CIDEM genera suport a la innovació tecnològica, aposta per la qualitat en la producció empresarial, dóna impuls a l’excel·lència en el teixit industrial català, i jo crec que incentiva 1 �l’aposta empresarial per la recerca i la innovació d’una manera eficient. Vet aquí el que fa el CIDEM, fa allò que li toca fer al sector públic, prestar tot el seu suport i la confiança de les institucions perquè els emprenedors no tinguin fre, no tinguin cap fre fora de la seva pròpia competència amb els altres. Vull reconèixer el paper en aquest sentit del Fòrum de la Innovació. Vint edicions donant premis de reconeixement a les empreses, són molt anys, són molts anys d’aposta per la innovació i d’aposta per la qualitat. Aquesta és una pedra molt ben posada en l’edifici del suport institucional a la innovació. Aquests premis, d’altra banda, tenen encara un altre valor, un valor diferent: reconeixem sobretot la capacitat de mirar lluny. De posar l’eficiència i els resultats a mig i llarg termini per davant del rendiment immediat. Reconeixem, en definitiva, el que podríem dirne visió estratègica. Reconeixem el coratge d’aquells que s’avancen als esdeveniments, no d’aquells que els segueixen. La nostra economia no ens permet, no ens permetria, esperar que les coses passessin per apuntar-s’hi, no ens permet estar a l’espera de noves realitats, que moltes vegades són realitats negatives com les deslocalitzacions. En el món d’avui, si no et mous, et mouen. No es pot estar quiet i vosaltres ho sabeu millor que ningú.Per això, hem d’estar en condicions d’esdevenir nosaltres el nostre propi motor i de generar el nostre propi ritme. I hem de tenir un Govern compromès amb el seu teixit industrial. L’Estatut?, l’Estatut de Catalunya és molt important, però això també és molt important, és tan important com l’Estatut. Crec que el Govern ha demostrat aquest compromís amb el seu teixit industrial de diverses maneres: a) L’Acord estratègic per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. El primer que vam fer. b) L’aprovació del Pla de Recerca i Innovació de Catalunya, dotat amb 860 M€, una part dels quals es gestiona des del propi CIDEM. c) I amb el suport econòmic als projectes de R+D+i, que aquest any, per part del Departament de Treball i Indústria, han obtingut 37 milions d’€ per finançar 615 projectes. Bé, aquestes línies d’ajut se sumen a les atorgades el 2004, 29,2 milions d’euros, destinats a 496 projectes. En total, en aquests dos 2 �anys de Govern hem finançat més de 1.100 projectes destinats a modernitzar i potenciar la innovació industrial a Catalunya. Mai s’havia fet tant. Jo crec que ara estem preparats per fer una colla de coses, estem preparats per assumir en el fons la nostra responsabilitat: Per fer la prospectiva necessària, és a dir, per dibuixar futurs. Per donar la formació apropiada i afrontar justament el futur amb garanties d’èxit. I, encara, per adoptar la tecnologia a l’abast. Mirin, a Catalunya hem de nuclear una regió europea, una Euroregió en diem de vegades, que ompli l’espai obert entre Madrid, Paris, Frankfurt i Milà. Tenim aquesta oportunitat, tenim aquest territori, hi ha aquest espai, però aquest espai no es nuclea sense motors potents, sense gent innovadora, sense empreses que tirin i sense un Govern que ho entengui. Aquest es el nostre objectiu. Ho estem fent. La innovació i la qualitat ens mostren el camí de la transformació social i econòmica del segle XXI, juntament amb la política de reforma social i ambiental, no es pensin que això són coses contràries. Si no poguéssim ajuntar aquestes dues coses tampoc arribaríem gaire més lluny. Juntament, dic, amb la reforma social i ambiental i, per descomptat, la millora de les infraestructures; tot això son els pilars fonamentals de la política del Govern de Catalunya avui. Aquest és el repte de Catalunya, un repte que és per mi i per vostès, estic segur, una aposta que hem de guanyar. Avui, hem vist una bona mostra, i els vull felicitar. Hem vist una mostra, jo crec varies mostres, que testimonien de l’existència aquí, a Catalunya, d’aquest esperit, d’aquesta visió, d’una bona composició del lloc d’allà on estem, del que volem. I a més, proves fefaents que en diversos punts de la geografia catalana hi ha gent que ha entès amb qui estem competint, de quina manera hem de competir i de quina manera poden guanyar. Hem vist unes mostres que a mi em fan ser, aquesta nit, molt més optimista. Moltes gràcies a tots i moltes felicitats. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1705 Title A name given to the resource Lliurament dels Premis a la Innovació i la Qualitat 2005 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música Catalana Subject The topic of the resource Comerç Competitivitat Model social Finançament Premis i reconeixements Recerca i Desenvolupament Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/178/20040905.pdf 75bec49069c9d4b800d052027ba307fb PDF Text Text Le processus de Barcelone, dixième anniversaire: le defí de la relance (francès) Alger | 5/9/2004 Mesdames, Messieurs, C'est pour moi un grand honneur de partager avec vous la vision que nous avons d'un processus qui porte le nom de Barcelone. Ma ville est très proche, en esprit et en distance, de la vôtre. Alger se trouve à quelque 500 Km. à vol d'oiseau de Barcelone. C'est plus ou moins la distance qui sépare Barcelone de Madrid ou de Lyon. Mais les distances géographiques ne correspondent pas aux abîmes que nous avons creusés entre les deux rives de la Méditerranée. Ici, je suis chez des voisins, plus encore, chez des amis. L'Algérie vit un moment très particulier et elle a largement montré sa volonté de renforcer ses liens avec l'Union européenne et ses voisins de la Méditerranée. Les circonstances dans lesquelles se trouvent aujourd'hui les deux rives de notre mer commune m'autorisent à penser que s'ouvre une nouvelle étape, et je suis confiant. Le nouveau gouvernement de la Catalogne est convaincu que la Méditerranée doit être une priorité essentielle de sa politique extérieure. Nous sommes pleinement en accord avec le nouveau gouvernement de l'Espagne. Un territoire à vocation méditerranéenne comme le nôtre ne peut rester en marge lorsqu'il voit les tensions et les difficultés existantes autour de notre mer. C'est la raison pour laquelle nous inquiètent aujourd'hui les limitations du processus engagé à Barcelone en 1995, il y aura donc dix ans l'année prochaine, un processus qui présente trop peu de succès à son actif. Déjà, chez nous, au printemps dernier, des représentants du gouvernement, des villes, du monde académique et de la société civile commençaient à lancer un message clair : la Catalogne devait se remettre au travail de toutes ses forces pour que l'anniversaire du processus de Barcelone soit chargé de projets et d'avenir, et non de frustrations et d'espoirs déçus. J'ai moi-même présenté cette idée à Rabat et au Roi du Maroc, il y a exactement trois mois. Depuis, nous avons été heureux d'apprendre, par Monsieur Moratinos, le ministre des Affaires étrangères de l'Espagne, qu'un sommet va être organisé à Barcelone pour relancer le processus euroméditerranéen à l'horizon des dix ans à venir. Mais cette fois nous ne pouvons pas nous permettre de nouveaux délais. Nous devons affronter les enjeux et les problèmes nouveaux sans jamais perdre pour autant les acquis de ces dix ans de coopération. Aujourd'hui, ici, à Alger, dans le cadre de ma première 1 �visite officielle en tant que président du gouvernement catalan, je m'honore de l'occasion qui m'est donnée d'apporter une modeste contribution au débat. Introduction : le bilan actuel du partenariat euroméditerranéen Je vais vous entretenir sur le Processus de Barcelone dans son dixième anniversaire, le défi de la relance de ce processus. Ce sera un peu technique mais, tout de même, je vise à avoir dans mes mots pas mal de sens, pas mal d'intentions. Quel est le moyen actuel d'un partenariat euromediterranéen ? voilà la question. En novembre 1995, lors de la Conférence de Barcelone, les États des deux rives de la Méditerranée s'engageaient à lancer un processus dont l'objectif était la cohésion et la stabilité des pays du bassin, sur la base de trois grands axes de partenariat : la coopération au plan politique et en matière de sécurité ; le renforcement des liens économiques et la libéralisation des échanges commerciaux pour assurer une prospérité partagée ; et, enfin, le rapprochement des sociétés, destiné à surmonter la méconnaissance et la méfiance, et à établir des ponts entre les personnes et les cultures. Barcelone devenait ainsi le nom d'une ambition partagée : l'émergence d'un espace de sécurité, de prospérité et de dialogue autour de la Méditerranée ; pour faire devenir la Méditerranée une mer d'échange et de fertilisation culturelle croisée, comme dans le passé. Aujourd'hui, le partenariat euroméditerranéen repose sur une conception élargie de la sécurité, selon laquelle la stabilité politique, les droits de l'homme et la sécurité militaire sont étroitement liées aux défis économiques et sociaux. Il est indispensable que l'Europe et les pays tiers méditerranéens unissent leurs forces pour croître et innover à l'échelle mondiale, c'est-à-dire, à l'échelle du monde ouvert, crée par la globalisation des contacts. Mais il n'est pas difficile de trouver dans l'espace méditerranéen des raisons d'être inquiet. La paix sera loin d'être réalisée, aussi longtemps que la Palestine ne sera pas un État viable et pacifique, aussi longtemps qu'Israël érigera des murs et que l'Irak ne sera pas pleinement souverain. Le développement économique des États des rives sud et orientale de la Méditerranée est insuffisant pour assurer notre propre sécurité, notre propre tranquillité, pour garantir la viabilité de la Méditerranée comme espace de commerce, de paix et de croissance. Le rapport des Nations Unies sur le développement humain dans les pays arabes souligne le fait que plus de la moitié des jeunes du 2 �monde arabe songent à émigrer. Ce matin même, près de la Cashba, j'ai interrogé un jeune homme « qu'est-ce que vous êtes ; étudiant, travailleur ? ». I m'ha dit « chômeur. ». Je ne sais pas si c'était vrai ou non mais, en tout cas, le fait qu'il puisse le dire est déjà, en soi même, préoccupant. Le respect des droits de l'Homme et des libertés politiques se heurte encore à des entraves dans certains États de la Méditerranée. La tendance est inquiétante : la différence entre les niveaux de vie sur les deux rives de la Méditerranée ne se resserre pas ; dans nos sociétés, l'incompréhension, loin de se dissiper, semble s'aggraver parfois, même si les contacts que nous venons de maintenir ouvrent la voie a l'espoir. Je voudrais mettre l'accent sur ce qui me semble être des tendances positives dans le panorama actuel. L'entrée, dans l'Union européenne, de deux États méditerranéens, Malte et Chypre, et le débat sur l'acceptation de la candidature de la Turquie renforcent la vocation méditerranéenne de l'Union. Cela symbolise clairement la manière dont le concept d'Europe est appréhendé : un projet commun, sur la base d'un ensemble de droits convenus d'un commun accord. Dans ce projet, l'élargissement à l'est et la Méditerranée sont des dimensions complémentaires, pas concurrentes -il faut bien le comprendre, de la politique internationale de l'UE. Malheureusement, on ne voit pas, dans un avenir proche, de relâchement de la tension à l'est de la Méditerranée ; en revanche, on observe une évolution porteuse d'espoir dans le Maghreb. Le Maroc a subi des très intéressantes réformes démocratiques, la Libye a cessé d'être un État paria de la communauté internationale et souhaite y jouer un rôle constructif. Ici, en Algérie, le conflit civil qui a causé tant de souffrances est en voie de solution - si non résoluet, dans ce climat de réconciliation, le pays mise sur le pluralisme en matière de politique et d'information. Nous avons placé de grands espoirs dans cette évolution du Maghreb. Il me semble donc qu'il n'est pas juste de dire que l'évolution politique en Méditerranée n'a fait que se dégrader depuis le lancement du processus de Barcelone. Même si, comme le disait votre Premier Ministre, il y a sept ans, à l'heure de ma première visite, on ne voyait pas clairement que l'Europe misait vraiment sur l'espace euroméditerranéen et sur le Processus de Barcelone. Trouver une solution aux conflits existants, et tout particulièrement à la question palestinienne, est essentiel, mais ne doit pas servir de prétexte pour cesser d'oeuvrer pour la réduction des tensions, dans l'approfondissement de la démocratie et dans la croissance économique. 3 �Ainsi, quasiment dix ans après, l'esprit de Barcelone est plus nécessaire que jamais. Les attentats de New York et de Washington en 2001, de Casablanca et d'Istanbul en 2003 et de Madrid en 2004 ont concentré les regards du monde entier sur la Méditerranée, qui est apparue comme l'un des principaux foyers d'instabilité à l'échelle mondiale, surtout à cause du terrorisme. Mais ce fléau n'est pas nouveau : parfois, l'opinion publique internationale semble oublier que la France, l'Espagne, l'Algérie ou l'Égypte ont subi ses effets dévastateurs avant 2001. La seule manière de lutter contre le terrorisme est d'accompagner un travail efficace d'investigation et de lutte policière, avec une action sur les causes profondes de l'instabilité. La solution apportée aux conflits politiques, la création d'opportunités économiques pour tous, en particulier pour les jeunes et les femmes, et la garantie du respect total des droits de l'Homme et des libertés politiques, tout cela constitue la meilleure façon de priver le terrorisme d'oxygène. Les États n'ont pu tout résoudre, mais la société civile n'a pas perdu son temps. Les liens qui peu à peu se sont tissés entre les sociétés méditerranéennes au cours de ces dernières années offrent un bilan important. Ce sont les personnes, les associations et autres organisations civiles, mais aussi les collectivités locales et régionales de tous les pays méditerranéens qui ont contribué le plus fortement à réduire la grande faille qui nous sépare encore. Le Maghreb et l'Europe, partenaires d'avenir Le Grand Maghreb, qui constitue le flanc sud-ouest de la Méditerranée, joue un rôle fondamental dans les politiques méditerranéennes. Il connaît certains des grands problèmes des pays tiers méditerranéens : une croissance économique timide -pas toujours-, un fort taux de chômage, des indicateurs sociaux encore faibles, voire des conflits territoriaux de longue durée. Mais c'est aussi ce Maghreb celui qui offre le plus de perspectives de progrès dans le partenariat avec l'Europe. C'est clair : ces États sont à l'avant-garde de la transformation de la région. Ainsi, le processus de libéralisation politique de l'Algérie et du Maroc, la libéralisation économique de la Tunisie et l'intégration régionale que constitue l'Union du Maghreb arabe nous indiquent le chemin que pourraient suivre d'autres États du sud et de l'orient méditerranéen. L'Union du Maghreb arabe, réactivée depuis trois ans et demi, représente, malgré ses limites, un tremplin de grande importance pour l'avenir. Aujourd'hui, notre travail ne consiste plus à modifier les frontières mais à les faire oublier. Le réveil de l'Union du Maghreb arabe a déjà favorisé la réactivation du dialogue 5+5, qui rassemble les cinq États maghrébins et le Portugal, l'Espagne, la France, l'Italie 4 �et l'île de Malte. Ce dernier point présuppose la reprise définitive de l'idée de sousrégion pour la Méditerranée occidentale. Le pari évident que prennent les États maghrébins dans l'association avec l'Europe est un jalon fondamental. Ce pari est un élément complémentaire des liens qu'ont ces États avec les autres pays arabes et musulmans, avec leurs voisins du continent africain ou avec d'autres alliés, tels que les États-Unis. Les organismes et les analystes qui travaillent sur la question depuis un certain temps sont parvenus à une conclusion récurrente : l'existence de ce que l'on appelle le « coût du non-Maghreb ». Les marchandises qui circulent librement entre les territoires des 25 États de l'UE, et qui circulent de plus en plus facilement entre l'Europe et les pays tiers méditerranéens, rencontrent toujours de gros obstacles pour circuler même entre les États maghrébins. Aux tarifs douaniers et aux contraintes à l'importation s'ajoutent d'autres barrières : fermeture des frontières, gestion défectueuse ou, tout simplement, absence d'un réseau de transports efficace. C'est pourquoi, les 75 millions de Maghrébins ne sont pas perçus comme un grand marché potentiel, mais comme des petits marchés fractionnés. Voilà le problème. L'Union Européenne, vous le savez, se prépare depuis quasiment un an à opérer un saut qualitatif dans ses relations avec ses voisins, sur la base de l'initiative de politique de voisinage appelée en anglais « Wider Europe », l' « l'Europe plus vaste ». À propos de cette initiative, je voudrais souligner deux points. Premier point : les frontières maritimes externes auront exactement le même statut que les frontières terrestres. Ainsi, pour l'Union européenne, l'Ukraine ou la Russie, par exemple, qui ont des frontières directes avec des États membres, sont pays voisins au même titre que l'Algérie ou l'Égypte. La politique de voisinage réserve un traitement différencié aux voisins de l'Union, non pas sur la base de leur situation géographique à l'est ou au sud de l'Europe, mais sur la base de l'évolution propre à chaque État. Ainsi prend fin le préjudice comparatif entre les ressources destinées au sud et celles destinées à l'est, ce que nous, États méditerranéens de l'Union européenne, avions revendiqué des années durant. Le deuxième point, tout aussi important, est la portée de l'offre proposée par la politique de voisinage : comme l'a dit Romano Prodi, l'Union pourra offrir à ses voisins « tout, excepté les institutions ». Compte tenu de la vaste gamme d'activités de l'Union européenne, qui va de l'enseignement supérieur à la politique régionale ou la monnaie unique, en passant par quasiment toutes les politiques imaginables, on voit bien les immenses possibilités qui s'ouvrent aux États méditerranéens. 5 �Mais on voit bien aussi les difficultés que suppose l'intégration des économies maghrébines dans un espace commercial ouvert, avec l'UE au centre, qui représentera environ 20 % de l'économie mondiale. Ces économies maghrébines doivent faire un énorme effort pour pouvoir être compétitives dans un marché entièrement libéralisé, où les possibilités sont immenses, et la concurrence féroce. Avec le concours de l'Institut européen de la Méditerranée et du Centre international de documentation de Barcelone (CIDOB), nous avons présenté, avant l'été, la première édition de l'Annuaire de la Méditerranée. Dans cet ouvrage figurent d'intéressantes études sur l'économie des pays tiers méditerranéens, et notamment sur les causes des difficultés que connaissent les pays du nord de l'Afrique pour attirer les investissements privés. On relève, dans l'ensemble de ces causes, la faiblesse du secteur financier de ces pays et les obstacles au financement des initiatives privées et des grands projets d'infrastructure. C'est un sujet sérieux auquel nous réfléchissons depuis longtemps. Nous sommes nombreux à penser que la création d'une Banque Euroméditerranéenne d'Investissements devrait être, malgré la réticence de certains Etats, une démarche prioritaire et urgente, en particulier lorsque l'on voit les excellents résultats qu'a donnés, dans les pays de l'Europe du centre et de l'est, le travail de la Banque Européenne de Reconstruction et de Développement. En Catalogne, nous ferons tous les efforts nécessaires -et en Espagne aussi, j'en suis convaincu- pour que cette Banque soit créée. Mais, en attendant, nous recherchons des formules appropriées aux besoins des pays du Maghreb pour ouvrir des lignes de crédit sous forme de financement et de capital-risque. Tant que la Banque n'est pas mise en place, nous devons explorer cette voie ainsi que d'autres procédés pour optimiser les possibilités qu'offrent les accords d'investissement et de partenariat, créés par les chefs d'Etat et de gouvernement. Il est donc important de stimuler aussi la Banque privée et nous agissons dans ce sens. Les jumelages, avec leurs projets, leurs échanges et leurs visites croisées, ne sont qu'une des formules de coopération directe, d'administration à administration. Les collectivités locales et régionales des deux rives de la Méditerranée sont dans une situation privilégiée car elles ont la capacité d'agir entre le cadre de l'État et celui de l'individu et la société civile, de générer des projets et des solutions concrètes qui supposent un usage très efficace des ressources. La coopération de ville à ville, de région à région, doit jouer un rôle de plus en plus important. Elle le fait, d'ailleurs, depuis des années, comme en témoignent les liens étroits existant entre les ville d'Alger et de Barcelone. A cet égard, en qualité de Président de la Generalitat de Catalunya, je 6 �me permets de vous confirmer ici notre volonté de travailler davantage dans ce domaine. L'Algérie est un pays prioritaire dans notre Plan directeur de coopération 2003-2006. Permettez-moi de vous confirmer que votre pays fait partie des pays au niveau mondial pour lesquels nous avons décidé de concentrer nos efforts de coopération. Et quand je parle de coopération, je me réfère aussi à une relation d'égal à égal avec les administrations et les organisations de la société civile. Nous proposons que les villes et les régions des deux rives jouent un rôle important dans la relance du processus euroméditerranéen. Dans cette optique, la Catalogne travaille conjointement avec d'autres régions européennes et maghrébines pour présenter une proposition au sommet de Barcelone + 10, qui se tiendra dans notre ville en novembre 2005, c'est déjà décidé. L'idée est que les villes et les régions du nord et du sud puissent s'appuyer sur un organe de représentation officiel, soit un bureau spécial du Comité des Régions, soit un organisme de représentation nouveau, comparable à l'Assemblée Parlementaire Euroméditerranéenne. Néanmoins, en ce qui concerne l'Union européenne, les changements institutionnels que je viens de mentionner sont tout à fait insuffisants, comme ils le sont dans les politiques cruciales, à l'exemple de la politique agricole commune. Pour que les autres mesures prospèrent, il faut que les institutions et les gouvernements de l'Europe, Etats et collectivités régionales et locales, adoptent une attitude nouvelle et qu'ils soutiennent les processus de démocratisation dans un esprit de respect et non d'arrogance. Quant aux pays de la rive sud de la Méditerranée, ils doivent, eux aussi, à mon avis, franchir des étapes très importantes. Il est juste de dire que les pays du Maghreb ont clairement montré, ces dernières années, qu'ils ont compris la nécessité d'une réforme, et que tous, chacun à son rythme et à sa manière, ont entrepris cette tâche. Le Maghreb arabe se trouve dans une période de réformes économiques, politiques et législatives qui constituent une occasion réelle de changement. Je pense que nous devons, en Europe, assumer cette réalité et être prêts à appuyer et à accompagner ces réformes. Certes, il reste encore un long parcours à mener sur la voie de la réforme politique et économique. En Europe il y a une méconnaissance certaine de la réalité du monde arabe, mise à part les conflits déclarés comme celui de la Palestine ou celui de l'Irak. Mais ne vous y trompez pas : nous sommes quelques-uns à suivre avec beaucoup d'espoir l'évolution de vos pays. La terrible violence qui a ébranlé l'Algérie dans la dernière décennie a freiné par contrecoup un processus de réformes naissant. Je suis heureux de voir que l'esprit de réformes a survécu à l'horreur de ces années 7 �difficiles et qu'en outre l'Algérie avance vers une nouvelle situation de réforme pacifique et de transition vers un pays nouveau, plus sûr et plus libre pour tous. L'Algérie est au centre géographique du Maghreb, elle est le pont entre la zone occidentale (le Maroc, la Mauritanie et le Sahara occidental) et la zone orientale (la Tunisie et la Libye). De plus, votre vaste territoire atteint la limite maritime de l'Europe (l'Espagne et l'Italie) et la limite désertique avec l'Afrique du Sahel (le Mali et le Niger). C'est pourquoi il est très important pour nous aussi que l'Algérie réussisse dans la construction d'une paix durable. Vous en êtes un État clé. La politique de concorde civile, dont nous partageons pleinement les objectifs, est potentiellement un processus exemplaire, pour autant que le gouvernement reste ferme et ne se résigne pas à l'impunité et à l'oubli. Cette politique n'est qu'un exemple de la réforme courageuse qui mise sur le pluralisme de l'information - ce n'est un secret pour personne que la presse algérienne, avec des blessures sans doute, figure parmi les plus pluralistes et les plus ouvertes du monde arabe -, un choix qui constitue un grand progrès dans la légitimation démocratique du pouvoir, qui mise aussi sur des réformes fondamentales comme l'officialisation de la langue tamazight ou la réforme du Code de la famille. Des réformes similaires ont eu lieu au Maroc récemment, tandis que d'autres pays, la Tunisie ou la Libye notamment, avancent à un rythme plus discret, surtout pour ce qui concerne le pluralisme politique. En définitive, nous assistons à ce qui pourrait être la naissance d'un Maghreb pluraliste, où les classes politiques ont pris conscience qu'il est important de renouveler des structures politiques peu souples, où les pouvoirs régionaux prennent de la vigueur et travaillent pour un développement durable, et où les sociétés civiles jouent un rôle de plus en plus grand, et notamment les groupes qui, comme les jeunes ou les femmes, ont une vie difficile dans le système actuel. Ils en sont les protagonistes. L'ampleur des enjeux est énorme. La violence radicale, le terrorisme, les conflits territoriaux non encore résolus, le chômage, la formation déficiente, les barrières commerciales. Certes, mais le moment est idéal pour affronter tous ces problèmes dans le respect des droits de l'Homme, en collaboration directe avec l'Europe. Ici et maintenant, je vous exhorte à compter, à tout moment et dans tous les cas, sur la Catalogne et sur l'Espagne dans cette tâche. Mesdames, Messieurs, dans un peu plus d'un an, le processus de Barcelone connaîtra son dixième anniversaire. Les États et les institutions de l'Union européenne ne sont pas les seuls à devoir trouver le moyen d'insuffler une nouvelle force à notre partenariat. Au nord, nous, les régions méditerranéennes, nous nous mobilisons déjà pour influer sur ses nouveaux contenus du Processus de Barcelone. 8 �Au sud-ouest de la Méditerranée, les États maghrébins doivent pouvoir être, grâce à leurs avancées, des acteurs décisifs qui transformeront en réalité les promesses d'avenir. Des promesses que nous avons formulées dans une ville méditerranéenne comme celleci, à une heure à peine de vol, en un lointain novembre 1995. Mesdames et Messieurs, Je vais finir par trois remarques pour vous donner à penser: Première. Regardez bien ce qui va se passer en Espagne au moment où, vint cinq années après son approbation, la constitution va être modifiée sur quatre points : la succession au trône ; la dénomination de nationalité et de région ; le Sénat d'un caractère fédéral ; le fait de notre appartenance à l'Union Européenne. Ce ne sera pas facile, mais je suis convaincu qu'on va réussir. Deuxièmement. Il faut comprendre que la concurrence et le pluralisme sont la loi, ainsi du marché que de la démocratie, chez vous et chez nous. Troisièmement. Il faut miser sur notre proximité. C'est notre grand atout. Nous sommes à moins d'une heure. Ce que l'histoire a parfois nié, la géographie l'imposera. La géographie a des raisons que l'histoire parfois ne connaît pas. Je le répète, ce que l'histoire nous a nié pendant des années, la géographie l'a finalement imposé. Je vous remercie de votre attention. Pasqual Maragall 9 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1660 Title A name given to the resource Le processus de Barcelone, dixième anniversaire: le defí de la relance Language A language of the resource Francès Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Alger Subject The topic of the resource Comerç Globalització Relacions Internacionals Territoris Barcelona Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-09-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/997/19851219d_00099_0001.pdf 15d44eae00020cb999ef826c88788cfe PDF Text Text LA PROMOCió, COM A CONJUNT DE TECNIQUES INTEGRADES AL PLA DE MARKETING PER ASSOLIR OBJECTIUS ESPECÍFICS EN L'OFERTA DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA A LA XXV OLIMPíADA, HA POSAT EN MARXA UNA SERIE D'ESTíMULS 1 ACCIONS LIMITADES EN EL TEMPS I EN L'ESPAI AMB EL PROP5SIT DE COMUNICAR A UN PúBLIC DETERMINAT (BÀSICAMENT MEMBRES DEL COI) ELS PUNTS FORTS DE LA NOSTRA CANDIDATURA. LA FILOSOFIA SUBJACENT EN EL PROGRAMA PROMOCIONAL ES FONAMENTA EN UNA ESENCIAL BASE DE PARTIDA: ¿PER QUÉ L'INTERESSA A BARCELONA LA REALITZACIó DELS JJ.00. DE 1992? PERQUE ES UN PROJECTE QUE: A) IMPULSA LES TRANSFORMACIONS GENERALS URBANÍSTIQUES I ALTRES D'ESPECíFIQUES (TELECOMUNICACIÓ I INFORMÀTICA). B) PROMOCIONA I PROJECTA A NIVELL INTERNACIONAL UNA CIUTAT I ESPANYA. C) POSSIBILITA UNA ÀMPLIA INTEGRACIO A L'IDEA DE TOT EL COL.LECTIU DE CIUTADANS, SENSE DIFERENCIES POLITIQUES O SOCIALS. D) IL.LUSIONA EL SECTOR MES JOVE DE LA POBLACIO EN LA SEVA PARTICIPACIO DIRECTA O INDIRECTA (DEPORTISTES/VOLUNTARIS). �E) INVOLUCRA. AFECTIVAMENT ECONOMICAMENT i A TOTES LES INS'['ITUCIONS MUNICIPALS, PROVINCIALS, AUTONOMIQUES I ESTATALS EN EL SEU SUPORT I REALITZACIO. CONSEQUENCIES D'AQUESTS TRETS: 1) L'AVANTPROJECTE TE DOS CONTINGUTS INTERRELACIONATS , U, EL QUE INTERESSA AL CÍO I RESTANT FAMILIA OLIMPICA I, DOS, EL QUE INTERESA A LA CIUTAT I AL PAIS QUE PRETEN REALITZAR ELS JOCS. 2) S'HA DE DEFINIR PER TANT, LA IMATGE DE BARCELONA QUE ES DESITJA DONAR EN L'ACCIO PROMOCIONAL I EN QUINS ARGUMENTS ENS BASEN PER A JUSTIFICAR AQUESTA IMATGE, AIXI COM CONNECTAR AQUESTA IMATGE A LA DE CATALUNYA I ESPANYA. 3) S'HA DE DESENVOLUPAR MECANISMES AMPLIS DE C,ANALITZACIO DE L'INTERES PARTICIPATIU, TANT A NIVELL CIUTADA COM A NIVELL INSTITUCIONAL. 4) S'HA DE DESENVOLUPAR CONTRAINFORMACIO COL.LECTIVES PER MECANISMES A DE CONTRARRESTAR CONTROL AQUEIXES I DE ACCIONS O PERSONALS QUE PRODUIRAN ELS QUE CERQUEN EL PROTAGONI:SME EN LA CRITICA O EN EL"JUGAR A LA CONTRA" DEL PROJECTE. �5) S'HA D'INCORPORAR, DES D'ARA MATEIX, EL SECTOR MES JOVE DE LA POBLACIÓ EN LA PARTICIPACIÓ EN EL PROJECTE. 6) S'HA DE POTENCIAR L'INVOLUCRACIÓ DE TOTES LES ENTITATS I ORGANISMES QUE ES VEURAN, DIRECTAMENT O INDIRECTA, AFECTATS PELS JJ.00., EN LA GESTIÓ DE LA CANDIDATURA. EN BASE A AIXò, PODEM ESTABLIR QUE ELS OBJECTIUS DE MARKETING SóN . 1) ACONSEGUIR LA NOMINACIÓ DE BARCELONA COM A SEU DELS JJ.00. DE 1992. 2) CREAR UN AMBIENT A BARCELONA I ESPANYA FAVORABLE A LA CELEBRACIÓ DELS JOCS DE 1992. 3) AFAVORIR LA IMATGE DE BARCELONA. AQUESTA DEFINICIÓ PRETÉN RESUMIR EL SUSTRAT O MISSATGE BÀSIC QUE HA D'ÉSSER PRESENT EN TOTA L'ACCIÓ DE MARKETING I QUE HA DE CONTRIBUIR AL MISSATGE MíNIM QUE TOTS ELS EMISSORS I RECEPTORS DE L'INFORMACIÓ DE BARCELONA '92 HAN D'EMETRE I/O CAPTAR. �1) BARCELONA ES UNA CIUTAT AMB UN PROJECTE CLAR DE DESENVOLUPAMENT, BASAT EN LA MILLORA DE LA REALITAT DE VIDA DELS SEUS CIUTADANS I AQUEST ESFORÇ DE CREIXEMENT QUALITATIU CORRE PARAL.LEL AL PROJECTE DE NECESSITATS PER A LA REALITZACIÓ DELS JJ.00. , EL QUE FACILITA LA SEVA ORGANITZACIÓ I DESENVOLUPAMENT COHERENT I CONJUNT. 2) BARCELONA, CAPITAL MEDITERRANIA I CENTRE CULTURAL• D'INFLUENCIA UNIVERSAL, VOL QUE ELS JJ.00. DE 1992 SIGUIN UN FENòMEN D'INTEGRACIÓ DE SOCIETAT, ESPORT I CULTURA, EN ELS QUALS L'INTEGRACIó DE LA CIUTAT I DE L'OLIMPIADA CULTURAL AMB ELS JJ.00. SIGUI TOTAL. 3) EL PROJECTE DE BARCELONA '92 ES PLANTEJA COM UNA ACTIVITAT EMPRENEDORA I CREADORA, BASADA EN LA CONJUNC16 D'INICIATIVES I ESFORÇOS GLOBALS DELS CIUTADANS, REPRESENTATS PER LES INSTITUCIONS PÚBLIQUES I PRIVADES EN LES REALITZACIONS I APORTACIONS, I PELS ESFORÇOS I RECOLZAMENTS INDIVIDUALS DELS MATEIXOS EN LA SEVA PREPARACIÓ I EXECUCI6. ES, DONCS, EL RESULTAT D'UNA VOLUNTAT COL.LECTIVA I UNANIME DE TOTS ELS BARCELONINS, QUE COMPTE AMB EL RECOLZAMENT TOTAL DE CATALUNYA I ESPANYA SENCERA. 4) L`AVANTPROJECTE JA HA ESTAT APROVAT,PER UNANIMITAT, PEL COMITÉ OLíMPIC ESPANYOL I EL GOVERN. �ELS EL D'INTERÉS, SEGMENTS NOSTRE "TARGET GROUP" PODRIA DEFINIR--SE: SEGMENT META "EXTRAORDINARIAMENT IMPORTANT" : MEMBRES DEL CIO SEGMENT META "IMPORTANT": MEMBRES DE COMITÉS OLIMPICS NACIONALS; DIRECTIUS DE FEDERACIONS ESPORTIVES DE DISCIPLINES INTERNACIONAL OLIMPIQUES, PREMSA ESPECIALITZADA, LIDERS D'OPINIÓ. SEGMENT META "INTERÉS ADICIONAL" : EX-OLIMPICS, ESPORTISTES I ARTISTES. AMBIT DE L'ACTIVITAT PROMOCIONAL: 1) INTERNACIONAL 2) LOCAL - CIUTADA 3) LOCAL - PAIS 4) NACIONAL - L'ESTAT EL MISSATGE A DESENVOLUPAR S'ESTRUCTURA. EN TRES ASPECTES: A) CONTINGUT BARCELONA EN L'ESPANYA MODERNA. CIUTAT D'UN PAIS QUE GARANTITZA UNA ACCEPTACIÓ PELS BLOCS DE L'EST I DE L'OEST, I SENSE PROBLEMES DE DISCRIMINACIÓ RACIAL, QUE POT SER ACCEPTADA �PER TOTS ELS PAISOS DEL MON„ BARCELONA, EL NORD DEL SUD I EL SUD DEL NORD. BARCELONA I L'ESPERIT OLiMPIC. CIUTAT QUE S'OBRE I RESPECTA L'ESPERIT OLÍMPIC I QUE CERCA UNA INTEGRACI6 TOTAL ENTRE LES SEVES GENTS I LA FAMÍLIA OLíMPICA. BARCELONA I LA SEVA CAPACITAT ESPORTIVA. CIUTAT I PAIS QUE ACULL CONTÍNUAMENT GRANS MANIFESTACIONS ESPORTIVES D'ÀMBIT INTERNACIONAL (CAMPIONATS DEL MON, EUROPEUS, IBEROAMERICANS, DEL MEDITERRANI, ETC.), AMB EXIT ORGANITZATIU I ESPORTIU I QUE HA PLANTEJAT EN REPETIDES OCASIONS LA SEVA VOLUNTAT DE REALITZAR ELS JJ.00. BARCELONA I EL SEU PROJECTE PER L'ANY 92. ES UN PROJECTE SERIES, EQUILIBRAT (SENSE ESTRIDENCIES, NI COLOSSALISMES), INTEGRAT EN EL DESENVOLUPAMENT ACTUAL I FUTUR DE LA CIUTAT I PERFECTAMENT ADAPTAT A LES NECESSITATS PER L'EXIT DELS JJ.00. B) ESTRUCTURA LòGICA LA IMATGE MODERNA I PLURAL D'ESPANYA LA D6NA EL REI I LA DE BARCELONA, EL SEU AJUNTAMENT. . LA D'ACCEPTACIO UNIVERSAL ES �BASA EN LA POTENCIACIO GLOBAL REBUT A ESPANYA (GOVERN, GENI°,RALITAT,AJUNTAMENT). LA SEVA VOLUNTAT OLíMPICA DE CANDIDATA HAURA D'ACOMPANYAR -SE DE L'EXPLI:CACIó DEL PROGRAMA "PROMOCIÓ OLIMPISME" . EL PROJECTE, SENYALANT LA PROFUNDITAT I SERIOSITAT DE L'ANÀLISI, ES CENTRARÀ EN ELS ASPECTES MES SIGNIFICATIUS PER LES SEVES ESPECTATIVES, COM A MEMBRE DEL CIO I LES DELS SEUS GRUPS D'INFLUNCIA, PARTICIPANTS I PREMSA. C) FORMAT I SIMBOLOGIA DESENVOLUPAR UN TO EXPOSITIU CLAR, PRECíS I CONCRET, DE FÁCIL COMPRENSI6 PER A UN PúBLIC TAN HETEROGENI, AMB UNA AUREOLA D'ENTUSIASME I CONVENCIMENT TOTAL, QUE APORTI UNA SEGURETAT COMPLEMENTARIA AL MISSATGE. POSICIONAMENT: DES DE li'ANALISI MULTIDIMENSIONAL DEL POSICIONAMENT DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA PODRÍEM ASSUMIR QUE: LA VARIABLE QUALITAT DE VIDA ÉS QUALIFICADA EN FUNCIó DE LA SEVA UBICACIÓ GEOGRÀFICA DE LA CIUTAT A LA VORA DEL MEDITERRANI,. COMPETITIVAMENT Y SOTA LA MATEIXA VARIABLE, LA CIUTAT DE BRISBANE �I PARIS SERIEN, JUNT AMB BARCELONA, LES MILLORS POSICIONADES. LA VARIABLE CULTURA ES POSICIONADA COM A RIC PASSAT SENSE DESCOBRIR. PARIS I AMSTERDAM, SOTA AQUEST PARÀMET , JUNT A BARCELONA SERIEN MES DESTACADES. LA VARIABLE TRANSPORTS ENS POSICIONA EN DESAVANTATGE A LES ALTRES CANDIDATES DONADA LA DENSITAT DEMOGRÀFICA I LA CONCENTRACIó COMERCIAL EN UN ÚNIC PUNT DIFICULTA L'ADEQUACIó DEL TRANSPORT DE SUPERFSCIE. EL REPOSICIONAMENT, AMB AVANTATGE COMPETITIU, SERIA POTENCIAR LA REALITAT DE QUE ELS CENTRES DE COMPETICIó ESTAN EN ZONES DESCONGESTIONADES I AMB BONA COMUNICACIó. LA VARIABLE ALLOTJAMENTS ENS POSICIONA EN LLOC PRIVILEGIAT. A MES, DEL PROJECTE DE LA VILA OLÍMPICA ES EL DE MAJOR IMPACTE. LA CONCENTRACIó DE LES ACTIVITATS A L'ANELL OLÍMPIC DE MONTJUIC ENS POSICIONA EN UNA SITUACIó òPTIMA. EN AQUÍ, EXISTIRIA UN VE RTADER AVANTATGE COMPETITIU. EN LA CONSTRUCCIó, ESTEM TAMBÉ BE POSICIONATS. S'HA COMENÇAT A TREBALLAR ABANS QUE NINGú I AQUI APAREIXERA ALTRE IMPORTANT AVANTATGE COMPETITIU. FINANCIACIó, SEGURETAT I PROMOCIó ENS POSICIONEN ENTRE LES �MILLORS OFERTES 1EN le REFERENT A TECNOLOGIA ESTEM TREBALLANT ACTIVAMENT PER REPOSICIONAR-NOS A UN NIVELL MES ELEVAT DE L'ACTUAL 1 MES PROPERS A LES ALTRES CANDIDATES. EN SÍNTESI, DE L'ANáLISI DE POSICIONAMENT PODRÍEM DESPRENDRE QUE ESTEM DAVANT D'UNA SITUACIÓ SALUDABLE, AMB BONA "CHANCE" I AMB REQUERIMENT DE TRACTAR ALGUNES VARIABLES PER ACONSEGUIR ENCARA MÉS COMPETITIVITAT. �PROPOSICI6 UNICA DE VENDA DEL PROJECTE L'OFICINA OLíMPICA HA DISSENYAT COM A PROPOSICIÓ UNICA DE VENDA EL SLOGAN OBJECTIU DE TOTS . EL SLOGAN S'HA INCORPORAT AL LOGOTIP OFICIAL COM A UNITAT INTEGRADA. RESPON A UNA FILOSOFIA DE LLARG TERMINI I A LA FLEXIBILITAT QUE PERMET ANAR ADAPTANT SEGONS NECESSITATS DE LA CAMPANYA ESPECIFICA. PER EXEMPLE: BARCELONA'92: OBJECTIU DE TOTS ELS BARCELONINS. BARCELONA'92: OBJECTIU DE TOTS ELS BARCELONA'92: OBJECTIU DE TOTS ELS JOVES DEL MON..ETC. ESPORTISTES. PER HOMOGENEITZAR LA IMATGE CORPORATIVA DE LA CANDIDATURA EN TOTA LA PUBLICACI6 I/O COMUNICACIÓ AUDIO-VISUAL S'INTEGRA AQUEST MISSATGE. �ACTIVIPATS REALITZADES: AMB L'OBJECTIU D'ESTENDRE EL CONEIXEMENT 1 INTERES PER LA CANDIDATURA DE BARCELONA'92 HA ESTAT ORGANITZADA ENTRE EL GENER DE 1984 1 ABRIL DE 1985, UNA SERIE D'ACTIVITATS DE CAIRE INFORMATIU. -MS DE VINT EXPOSICIONS EN DIFERENTS CIUTATS. -MS DE CINQUANTA CONFERENCIES I RODES DE PREMSA EN DIFERENTS PAÏSOS DE DOS CONTINENTS. -L 'EDICIÓ DE DIFERENTS PUBLICACIONS: BUTLLETI INFORMATIU BARCELONA OLYMPIC NEWS , ELS LLIBRES BARCELONA-92 I MONTJUiC OLÍMPIC, EL MONOGRÀFIC DE "QUADERNS D'ARQUITECTURA" DEDICA q A L'ANELL OLíMPIC, FOLLETONS INFORMATIUS I CENTENARS D'ARTICLES A LA PREMSA. AMB LA FINALITAT DE CREAR UN CLIMA D'OPINIó RESPECTE ALS JJ.00. DE 1992, HAN ESTAT REALITZADES, ENTRE MARÇ DE 1984 I ABRIL DE 1985, UNA SERIE DE CAMPANYES DE TIPOS PUBLICITARI, QUE PODEN SER RESUMIDES EN LES SEGÜENTS NOTES: -3.240 M2 DE BARRAT PUBLICITARI EN LA CIUTAT I "POSTERS" EN 1.500 ESTABLIMENTS DE BARCELONA I LA SEVA PROVINCIA. -CONSTRUCCU, I EXHIBICIó D'UNA MAQUETA DE 50 M2 DE L'ANELL OLíMPIC DE MONTJUÏC, REALITZAT EN XOCOLATA. PROVABLE PREMI GUINNES .; DE REPOSTERIA. -CONCURS DE COLLAGE SOBRE TEMES OLIMPICS PELS ESCOLARS ESPANYOLS. �ACTIVITATS PREVISTES: L'ESTR/TEGIA PROMOCIONAL I DE MARKETING S'ORIENTARAN A MANIFESTACIONS EXPRESSES DEL FAVOR I LA VOLUNTAT POPULAR PER QUE EN OCTUBRE DE 1986 ES PRODUEIXI LA NOMINACIO DE BARCELONA COM A SEU DELS JJ.00. DE 1992. DITES MANIFESTACIONS DEURAN PRODUIR-SE D'UNA MANERA SUFICIENTMENT NOTORIA COM PER QUE OBTINGUIN PROJECCIO Y, PER TANT, IMPACTEN ALS MEMBRES DEL CIO, ES DEFINEIXEN TRES ETAPES, EN AQUEST ORDRE: 1- ETAPA D'INFORMACIO/EDUCACIO 2- ETAPA DE MOTIVACIO 3- ETAPA DE MOBILITZACIO EN L'ETAPA D'INFORMACIO/EDUCACIO ES PREVEU, PER EXEMPLE, DES DE PROGRAMES DE RADIO, T.V., PREMSA, ETC. FINS UNA EXPOSICIO ITINERANT QUE A PARTIR DEL DIA 15 DE GENER DE 1986 RECORRERÁ LES CAPITALS AUTONOMIQUES I UNA CAMPANYA PUBLICITARIA ESPONSORITZADA PER UN EMPRESA D'ELECTRONICA, QUE AVUI ESTA EMITINT-SE , ORIENTADA AL SEGMENT INFANTIL PER CERCAR LA MASCOTA DE LA CANDIDATURA. L'INVERSIO PUBLICITARIA /PROMOCIONAL D'AQUESTA CAMPANYA SHA SITUAT EN 55.000.000 PTES. 1 A JUTJAR PELS RESULTATS OBTINGUTS FINS ARA, LA RECEPTIVITAT ARRIBADA AL PUBLIC INFANTIL ES FORMIDABLE. �LES ACTIVITATS PREVISTES SON AMBICIOSES I S'ANIRAN DONANT A CONE1XER MES DARRERA MES PER QUE LA CIUTADANIA TINGUI CONEIXEMENT DEL QUE ESTEM DESENVOLUPANT PUGUI, SEGONS LA NATURALESA DE L'ACTIVITAT,INVOLUCRAR-SE 1 PARTICIPAR ACTIVAMENT. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3903 Title A name given to the resource La promoció de Barcelona '92 / Conferència en motiu de l'Obertura del Curs 1985-86 del Club de Màrqueting de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Comerç Màrqueting Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-12-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1082/19870404d_00200.pdf 4b1c6c605186ab87cd7f1dfeeab74e7c PDF Text Text EFI^ y.. Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Teléf on: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e INTERBVENCI6 DE L'EXCM SR. ALCALDE A LES I JORNADES SOBRE L'ECONOMIA DE L'ALT PENEDéS Vilafranca del Penedés, 4 d'abril de 1987. �, ., a,,.. ^9IIIII Ajuntament '(1IJ+'' de Barcelona Gabinet de Comunicació AL DOCUMENT DE PRESENTACIó D'AQUESTES JORNADES ES DEIA QUE HAVIEN DE SER "UN FóRUM OBERT ON ES FACI UN DIAGNóSTIC ACURAT DE LA SITUACIó ACTUAL I ON SURGEIXIN LES LÍNIES MESTRES D'UNA ESTRATèGIA POSSIBLE A SEGUIR PER TAL D'ADAPTAR LA (NOSTRA) COMARCA A LES EXIGENCIES QUE PLANTEJA L'ACTUAL SITUACIó SòCIO—ECONòMICA". D'ALTRA BANDA, A L'EXPOSICIó DE MOTIUS DEL "PACTE DEL PENEDÉS" ES DEIA: "EN EL CAS DE CATALUNYA, LA RECUPERACIS ECONóMICA I L'ESTRUCTURACI6 TERRITORIAL DEL PAIS CONDICIONAN TOT EL PROCÉS POLÍTIC EN MARXA" I MÉS ENDEVANT: "NO ES GRATUÏT DE BARREJAR ELS CONCEPTES DE REACTIVACI6 ECONóMICA I D'ORDENACI6 TERRITORIAL (...) AVUI, HI HA UNA CONSCIèNCIA CLARA DE LA POSSIBILITAT DE PLANTEJAR, A PARTIR DE LA COMARCA, UN PROJECTE DE FUTUR QUE INTEGRI (...) LA REACCIó I RESPOSTA NECESSàRIES EN LA SITUACI6 ECONòMICA ACTUAL (...)". JO NO SÉ SI AQUESTA POSSIBILITAT HA ESTAT MALMESA AQUESTA SETMANA AMB LES MESURES LEGISLATIVES QUE �Ajuntament 1 1111F de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EL NOSTRE PARLAMENT HA APROVAT. Sí QUE ESTIC SEGUR, TANMATEIX, QUE ^-- ELS AJUNTAMENTS SóN L'ADMINISTRACIó QUE ESTA MÉS A PROP DELS CIUTADANS. ES EL SECTOR DE L°ACTIVITAT PúBLICA MÉS FàCIL DE SER CONTROLAT PELS MATEIXOS CIUTADANS. LA MAJORíA P• ICA QUE CO OLA EL GOVE I EL l ARLAM T i GAIRE EN LA CATAL YA, 'ERò, EMBL SER QU NO C• I IA ^ 1 ! Al'UN . AMENTS. ¿COM S'EXPLICA S ó ','INTEN AUTONO COM EL PODER I D.LS AJU+TAMENTS Q E LES LLEIS APROVADES EN? • / ° XPLICA �—4— Ajuntament l' lll+` de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: REPRESENTACIó DELS AJUNT NTS AL ORGAN DE OVERN E ES Q ROPIC ALLt II GL T DE PESE JO VULL SER OPTIMISTE I PENSAR QUE LA RACIONALITAT ACABA IMPOSANT—SE. LA REALITAT SEMPRE ANIRà PER DEVANT DE LES LLEIS, DIGUIN EL QUE DIGUIN AQUESTES. ES EVIDENT QUE ELS AJUNTAMENTS, PER ESTAR MÉS A PROP DELS CIUTADANS, REACCIONEN ABANS I MÉS FLEXIBLEMENT QUE ALTRES ADMINISTRACIONS DAVANT DE LES SITUACIONS NOVES. EN AQUESTES JORNADES S'HAN DEBATUT LES UPPACIó. AQUESTES SóN UNA RESPOSTA ^ INICIATIVES LOCALS D'OC, rr--° DELS AJUNTAMENTS DEIJANT L'ATUR I` LA CRISI ECONòMICA QUE IL.LUSTRA MOLT BÉ EL QUE ACABO DE DIR. M'AGRADARIA EXPLICAR —VOS BREUMENT QUE ÉS EL QUE ESTEM FENT A BARCELONA. �—5— j+Íllll Ajuntament `VIII f de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: L'ILE A BARCELONA L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA DIRIGIT ELS SEUS ESFORÇOS PEL RELLANÇAMENT ECONòMIC DE LA CIUTAT EN DUES LíNIES. D'UNA BANDA LA PROMOCI6 I ESTíMUL A INICIATIVES EMPRESARIALS QUE AMB EL SUPORT DE L'AJUNTAMENT PUGUIN OFERIR SOLUCIONS VIABLES A NECESSITATS I POSSIBILITATS DELS SECTORS PúBLIC I PRIVAT. D'ALTRA BANDA INICIATIVES LOCALS QUE TINGUIN COM A PRINCIPAL OBJECTIU LA GENERACI6 DE LLOCS DE TREBALL PERMANENTS. JA FA ALGUNS ANYS QUE GESTIONEM FONS PROPIS I ALIENS ESPECIALMENT ORIENTATS A LA CONTRACTACIó D'ATURATS I A LA REALITZACI6 DE SERVEIS I ACTUACIONS NECESSàRIS PER A LA COMUNITAT. EL MANTENIMENT D'AQUESTES ACTUACIONS I EL SEU VOLUM VAN ACONSELLAR LA CREACI6 D'UNA ESTRUCTURA ESPECíFICA: LA PONéNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL, COORDINAR, DONAR COHERENCIA ALS I AMB L'OBJECTIU DE 5 PLANS D'OCUPACIó ANALITZAR I EVALUAR L'IMPACTE ECONòMIC DE LES ACTUACIONS TRADICIONALS, I TAMBÉ DISSENYAR I APLICAR �—6— :flllll Ajuntament I'^^IÍ F de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ACTUACIONS ESPECIFICAMENT DESTINADES A L'ANIMACIó ECONòMICA DE LA CIUTAT. EN EL FONS, AQUESTA PONINCIA ES VA CREAR PENSANT QUE BARCELONA ES UNA CIUTAT ACTIVA, ON SURGEIXEN MULTITUD D'IDEES I PROJECTES DES DE LA MATEIXA SOCIETAT I QUE NO ES TRACTA EN ABSOLUT DE SUPLANTAR AQUESTA tt DINàMICA PER UNA ACTUACI6 ENCOTILLADA, BUROCRATITZADA, Cr ASSISTENCIAL. L'EXPERIINCIA RECOLLIDA A GRAN NOMBRE D'AJUNTAMENTS DEMOSTREN QUE, MÉS ENLLà DE LA BONA VOLUNTAT I DE LA COHESIó DELS GRUPS, PROJECTES D'AUTO —OCUPACIó, MOLTS DELS ESPECIALMENT DE JOVES ATURATS, NO TENEN LA VIABILITAT TICNICA, ECONòMICA, I GERENCIAL IMPRESCINDIBLE PER QUALSEVOL INTENT EMPRESARIAL, SOBRETOT SI ES TRACTA DE COOPERATIVES O SOCIETATS LABORALS. AQUESTA CONSTATACIó HA CONDUïT A L'ENGEGAMENT D'UN DELS PROGRAMES MÉS SUGGESTIUS: L'ESTABLIMENT D'UNA XARXA �-7- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DE "ANIMADORS DE DESENVOLUPAMENT" EN TERMINOLOGIA DE CEE. ES TRACTA DE JOVES ECONOMISTES SITUATS A CADA UN DELS DEU DISTRICTES MUNICIPALS LA MISI6 DELS QUALS ES INFORMAR, I ASSESSORAR ELS GRUPS O ORIENTAR, COL.LECTIUS JA VINCULATS ACTIVITATS DE TALLERS• PRE OPERATIVES ARTESANALS QU.E ENTRE C ICS O CENTRES ALTR S DE LE NC IONS ES Ti1 DI I LA REF X-I E ADA ^ J ES POi^ EN FUNCIO I R E r, ì UNT E T. DE I.L-SRS ^^ OD S Rà ES IM LAR EL BRE LES POS IB ¿TATS I RECU DELS UN DEL CLIENTS PREVISIBLES DE LA XARXA D'ANIMACIó ECONòMICA SERAN ELS ATURATS QUE VULGUIN ACOLLIR-SE A LA PERCEPCI6 ACUMULADA DELS SUBSIDIS D'ATUR EN CAS DE PROJECTE EMPRESARIAL VIABLE. LA NOSTRA INTENCI6 ES REFORÇAR LA COL.LABORACI6 QUE JA EXISTEIX ENTRE L'INEM PROVINCIAL I LA CAMBRA DE COMERÇ PER ACONSEGUIR QUE EL SERVEI DE LA CAMBRA DE SUPORT A LA CREACI6 D'EMPRESES SIGUI EL PIBOT D'ASSESSORAMENT TèCNIC PER TOTA LA CIUTAT. �-8— flllll Ajuntament IV de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EN QUALSEVOL CAS NO HI HA CAP DUBTE DE QUE UN DELS FACTORS FONAMENTALS DELS FRACS EMPRESARIAL INICIAL Sal LES DIFICULTATS DE FINANÇAMENT I LES LIMITADES POSSIBILITATS D'UNA BONA GESTIò. PER SUPERAR AQUESTS OBSTACLES L'AJUNTAMENT ESTABLIRà UN "HOTEL INDUSTRIAL" BASAT EN L'EXPERIèNCIA D'ALLò QUE A ALTRES PAÏSOS EUROPEUS REP EL NOM DE "VIVER D'EMPRESES". LA IDEA MOTRIU ÉS FACILITAR INSTAL.LACIONS, INFRAESTRUCTURA TèCNICA, I DE GESTI6 COMUNES PER TAL DE NO NOMÉS REBAIXAR PREUS SINO TAMBÉ DE FACILITAR UNS SERVEIS MÉS COMPETENTS QUE LA MITJANA EXISTENT. UNES ALTRA TERCERA EXPERIINCIA ÉS LA INCORPORACIò DE JOVES APRENENTS A UN SEGUIT DE TALLERS ARTESANALS DEL BARRI DE GRàCIA,) UN DELS SECTORS DE LA CIUTAT ON PERDUREN GRAN NOMBRE DE PERSONES DEDICADES A AQUESTA ACTIVITAT ECONòMICA, AMB MOLTS CASOS A PUNT D'EXTINGIRSE. JUNT AMB AQUESTA HI HA TAMBÉ UN PROGRAMA DE JOVES PER L'APRENENTATGE DE LA TèCNICA DE LA RESTAURACI6 DE VITRALLS ARTíSTICS¡ (CASA ELIZALDE) . AIXò PRETÉN CONCENTRAR UNA àMPLIA SèRIE D'ESFORÇOS EN LA �—9— +11111 Ajuntament '117 de Barcelona Gabinet de Comunicació RECUPERACI6 I REVITALITZACIó D'OFICIS ARTESANS RELACIONATS AMB LA REHABILITACI6 DEL PATRIMONI HISTòRIC I ARTISTIC, PARTICULARMENT IMPORTANT EN UNA CIUTAT DE LES CARACTERíSTIQUES DE LA NOSTRA. CAL NO OBLIDAR L'EXTRAORDINARI POTENCIAL DE GENERACI6 D'ACTIVITAT I DE CREACI6 D'OCUPACI6 QUE TÉ LA REHABILITACIó DE VIVENDES, ON AQUESTS OFICIS TAMBÉ TENEN MOLT A DIR. JUNT AMB LES ACTUACIONS QUE ACABO DE CITAR DIRIGIDES A LA CREACI6 DE TOT TIPUS D'EMPRESES, LA PONENCIA TREBALLA PER ESTIMULAR PARTICULARMENT AQUELLES QUE TENEN UN ACCENTUAT CARàCTER SOCIAL, ESPECIALMENT COOPERATIVES I SOCIETATS LABORALS. DIVERSOS CONTACTES AMB LES SEVES ORGANITZACIONS REPRESENTATIVES, VAN DIRIGIDES A ESTABLIR ACORDS DE COL.LABORACIó MUTUA, ESPECIALMENT ORIENTATS CAP A LA FORMACIó. TOTES AQUESTES ACTUACIONS COINCIDEIXEN AMB L'IDEA MOTRIU DE QUE L'AJUNTAMENT HA DE SER UN MOTOR DE L'ANIMACI6, DE L'ESTIMUL A L'ESPERIT EMPRENEDOR, EN LLOC �• -10+E Ajuntament 1111 de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: D'UNA RESERVA DISPONIBLE PER A CREAR UNA SIRIE D'ACTIVITATS O PROJECTES ASSISTITS MÉS O MENYS PERMANENTMENT AMB FONS PiBLICS. INICIATIVES S.A. VULL FER UNA BREU REFERèNCIA A UN DELS NOSTRES PROJECTES QUE MÉS HA DESPERTAT LA CURIOSITAT EN LA PREMSA I DELS MITJANS ECONòMICS. EM REFREIXO A INICIATIVES, S.A. L'OBJECTIU SOCIAL DE L'EMPRESA ÉS LA OMOCIó, ECONòMIQUES SUPORT I PARTICIPACI6 EN ACTIVITATS EL I SOCIALS QUE CONTRIBUEIXEN AL DESENVOLUPAMENT DE L'ENTORN SOCIOECONòMIC. L'ACTUACIó DE L'EMPRESA ES FA SEMPRE A TRAVIS DE PROJECTES CONCRETS, PRèVIA AVALUACIó á~e LA PARTICIPACIó ALS PROJECTES RESPON AL CONCEPTE DE CAPITAL RISC. ES TRACTA SOBRE TOT D'ACTUAR SOBRE AQUELLES ACTIVITATS MÉS NOVEDOSES, DE TECNOLOGIA AVANÇADA. UN EXEMPLE SERIA L'EMPRESA BARNA CABLE, AMB j1 ro- �—11— :fllllll Ajuntament "VII+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: L'OBJECTIU DE DOTAR BARCELONA AMB UNA XARXA DE TV PER CABLE. AQUEST PROJECTE ÉS D'UNA GRAN VOLADA TECNOLòGICA I CONTRIBUIRà A FER DE BARCELONA UNA CIUTAT CAPAÇ DE COMPETIR EN CONDICIONS, AMB ALTRES D'EUROPA. A VEGADES HE DIT QUE EL CABLEJAT DE LES CIUTATS ÉS PEL SEGLE XX ALIAS QUE LA INSTAL.LACIó DEL GAS I L'ELECTRICITAT VA SER lli PEL SEGLE XIX. SI AQUESTS VAN SER LA CONSAGRACIó DE LA REVOLUCIó INDUSTRIAL, AQUELLA SERIA PORTAR A LES CASES LA REVOLUCIò ELECTRòNICA. JO PENSO QUE TOTHOM ESTA D'ACORD QUE LES EMPRESES EMERGENTS, LES EMPRESES QUE TENEN MÉS FUTUR SóN LES QUE Tput PROCEDEIXEN DE SECTORS NO CLàSSICS. 3a' POLíTICA INDUSTRIAL METROPOLITANA A TRAVIS DE LA CORPORACIó METROPOLITANA DE tiUk AWtt T BARCELONA Ipwzm TAMBÉ DESENVOLUPANT UNA TASCA DE DINAMITZACI6 DE L'ACTIVITAT ECONòMICA, APROFITANT I MILLORANT L'ESTRUCTURA URBANA EXISTENT ORIENTANT LOCALITZACIONS I FACILITANT LA TRANSPARINCIA DEL MERCAT �–12– EIIIII Ajuntament '!!II1 de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació DEL SòL. ELS INSTRUMENTS PER QUE AIXò SIGUI POSSIBLE VENEN DONATS PER LA PLANIFICACIó URBANA, L'ACTUACIó COORDINADA AMB ORGANISMES EXISTENTS, COM EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, PROMOURE ENCONTRES ENTRE ELS SECTORS IMPLICATS, FOMENT DE POLïTIQUES DE GESTIó D'àMBIT LOCAL I FOMENT DE LA REORDENACIó DEL SECTOR TERCIARI I PRIMARI. VULL FER PARTICULAR ESMENT DE LA CREACIó DEL PARC TECNOLòGIC DEL VALLèS, ON ENTRE ALTRES, S'INSTAL.LARà LA NOVA FACTORIA DE MICROORDINADORS DE L'OLIVETTI. n TmTFTC, T A IDEA DEL PARC L 1D X711 V ILLÉS" TECiaLZGTC—CpM- --5 -eóN S'HA DIT DE VEGADES EL PARC TECNOLòGIC DEL VALLÉS ÉS AVANT TOT UNA OFERTA DE SóL INDUSTRIAL I UNA OFERTA DE SERVEIS PEL TEIXIT INDUSTRIAL CATALà. .N. CARACTERITZAT LA NOU V^ P^O•X^^ A°' IDENCIALS D'ALTA AZ'I7I'Ár, �—14— 1+ 1111 Ajuntament 'VIII+ de Barcelona Gabinet de Comunicació AMB MÉS ENTREBANCS, ACONSEGUIREM. Ref.: SENS DUBTE, PERò HO �-13+11111 Ajuntament ' 111 F de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 1^MB AVANTATGE D'AGLO ÉRACIó D'EMPRESES, EL SoL, BAIXA E^^ IICALI AT, L O°G A IT71ACId I AIX OCUP Ció ALT/ QU IT 1 DE L' E+TO • N DE ENT EMPRE ES TRACTA DE CREAR UN CENTRE TECNOLóGIC ON ES PRODUEIXI UNA SIMBIOSI ENTRE LA CIUTAT, LA UNIVERSITAT I L'INDUSTRIA, QUA FACILITI LA CREACIó DE NOVES EMPRESES DE "BONA" TECNOLOGIA I L'APLICACI6 DE NOVES TECNOLOGIES A SECTORS TRADICIONALS. I QUE EST OMPRO EGA ENT A PER A DEC ENS TRO M rsE NOU QUE CTIVITAT LA CO'PORAC NA QUEDA o METRO PERSONA REVE B FOR E M ES VA c R AL PARL VULL REFERMAR-ME EN LA MEVA OPONI6 DE QUE ELS QUE VOLEM TREBALLAR, ELS QUE ENS ESTIMEM CATALUNYA MÉS ENLLà DE DECLARACIONS ESSENCIALISTES, ELS QUE VOLEM QUE DE DEB6 SIGUI UNA TERRA PER VIURE -HI, PODREM FER FUNCIONAR EL PAIS: DES DE LES NOSTRES CIUTATS, LES NOSTRES VILES, LES NOSTRES COMARQUES. �R. Ref.: A Data: ::I I I Ajútitament Ii'de í 41 87 19/1/87 Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació ACTA Reunió Assistents: Lloc: Reunió Excm Sr. Alcalde i Sr. Joan Aguado, Alcalde de Vilafranca del Penedè s Ajuntament de Vilafranca (10/1/87) L'Alcalde de•Vilafranca, Joan Aguado, informa de la recent constitució del Consell de Promoció Econòmica de Vilafranca i fa. unes refer è ncies .a la seva -convicció que les accions . de desenvolupament s'han de plantejar amb una pers pectiva comarcal. Subratlla en aquest sentit que el Penedès s'hauria d'entendre com el conjunt format per les actuals comarques de l'Alt i Baix Penedès • i el Garraf. Sedueix explicant que es mantenen reúnions regulars amb els alcaldes- de Vilanova, El Vendrell i Sant Sadurní. En el • marc del debat sobre- l'estratègia per al desenvolupament econòmic_ s'ha establert• contacte amb el CEP, que ha preparat l'or g anització de les I Jornades d'Economia de l'Alt Peneds que- s'han de celebrar a Vilafranca a començaments d'abril. L'Alcalde de Vilafranca demana a l'Alcalde de Barcelona que accepti de p ronunciar una lliçó magistral en l'acte de cloenda de -les esmentades Jornades que se celebrarà el dia 4 d'abril. Fira de Vilafranca L'Alcalde de Vilafranca explica l'evolució de la Fira de la i del Vi (FIRAVI), que te una història- de celebració absolutament folklòrica i quin replantejament es va suscitar l'any 1983, després que tradicionalment s'hagués organitzat cada deu anys. Extilica que es va fer una consulta al sector i que, com a conseqiiencia, es va decidir de .conduir la , fira cap a l'es p ecialització en ma quinària. La nova periodicitat decidida és biennal. . El 1985 es v a celebrar amb èxit. Segueix ex p licant l'Alcalde de Vilafranca que està previst de celebrar novament la Fira al maig d'enguany i que les p erspectives són bones. Planteja l'Alcalde de Vilafranca el problema del nivell de la fira q ue no pot tenir caràcter nacional ni internacional en no complir-se les condicions que im p osa la legislació firal. El Departament de Comerç de la Generalitat p ermet d'utilitzar la Vinya Exp. 1.212 - 85 - IMPREMTA MUNICIPAL �ç ' iljuntament de Barcelona ' Gabinet de Comunicació Ref.- 2 - qualificació nacional referida a Catalunya, possibilitat que no colmata •les aspiracions de. Vilafranca. que • voldria un reconeixement. oficial d'un abast com a mínim espanyol. L'Alcalde de . Vilafranca suggereix que, com a sortida a la situació potser es p odria negociar un pacte amb •la Fira de Barcelona de manera que FIRAVI es poques convertir en un saló especialitzati autònom. L'Alcalde de •Barcelona considera que la proposta és molt interessant i diu que tractarà la qüestió amb J.M. Abad. Remarca el fet que hi ha el p recedent del Saló Cosmos que, essent de la Fira de Barcelona, .se celebra a Girona. L'Alcalde de Vilafranca ex p lica també que mantenen relacions amb el SITEVI de rontpellier que p articiparà a la Fira d'enguany. Això permetrà convidar l'alcalde de Montpellier,- Georges Fréche, a venir a Vilafranca p el FIRAVI de maig de 1987. L'Alcalde de Barcelona exp ressa les seves reserves sobre la p ossibilitat de tornar a anar a •Vilafranca el maig, després .que ja haurà participat eh les Jornades d'Economia. Barcelona 92 L'Alcalde de Vilafranca creu que des de la seva ciutat s'ha de fer un p lantejament que tin g ui en compte el conjunt del Penedes. L'acció que es faci s'haurà de -referir tant als aspectes esportius com als culturals. Creu que no s'ha de plantejar la çiestió de les seus d'activitats esportives sinó, ben al contrari, fer una proposta d'oferta de col.laboració. Pasqual Maragall comenta que en el plantejament de l'Alcalde de Vilafranca només hi troba a faltar l'aspecte turístic. Creu que s'hauria de tractar de manera especifica a les Jornades d'Economia prop osades i suggereix el nom de. Joan Cals. Remarca que és una qüestió que es podria connectar 'molt bé amb la p ossible oferta de la comarca en relació amb els Jocs del 92. L'Alcalde d.e Vilafranca oren nota del suggeriment i fa alguns comentaris addicionals sobre la conveniència de fer un plantejament comarcal del conjunt del Pened`s. Exp. 1.207-85 - IMPRENTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3988 Title A name given to the resource Jornades sobre l'Economia de l'Alt Penedès / Intervenció Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Rellançament econòmic: iniciatives empresarials i locals que generin lloc de treball. Ponència Desenvolupament Econòmic i Social. Iniciatives SA, Barna Cable, CMB, CZF, Ciutat - Universitat - Empresa. Projectes de ocupació. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Vilafranca del Penedès Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Congressos i conferències Alt Penedès Ocupació Comerç Finançament Telecomunicacions Acció política Model social Catalunya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM i l'acta de la reunió mantinguda amb l'alcalde de Vilafranca del Penedès, Joan Aguado. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-04-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències