1
10
48
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/212/20050721.pdf
2fdd5501c1ab04aea2939132880f1910
PDF Text
Text
Acte commemoratiu del centenari de la Cambra de Comerç
de Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols | 21/07/2005
Avui celebrem el centenari de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de
Guíxols.
Hi ha moments de la història que queden per sempre. L'any 5, l'any 6, l'any
7 del segle passat, perquè ara recordem que era el segle passat, doncs va
ser un moment excepcional en el qual es va crear la nacionalitat catalana i
es van fer tantes i tantes coses en aquest país.
La creació de la Cambra de Comerç de Sant Feliu va ser un símbol destacat
de la vitalitat d'aquell moment, com ho hagués pogut ser tantes i tantes
coses que van passar en aquell moment. Això va culminar la posada en
marxa del tren petit entre Sant Feliu i Girona, el carrilet, i la inauguració del
port comercial.
Estic convençut que l'impuls que estem donant a infraestructures
fonamentals per les comarques gironines i la costa brava centre com
l'aeroport de Girona i el TGV vindrà acompanyat de nous projectes de futur
de la Cambra de Comerç de Sant Feliu, que contribuiran sense cap mena de
dubte a enfortir l'esperit emprenedor d'aquestes comarques.
La voluntat del president i del Govern que jo presideixo és la d'assolir el
màxim consens en totes les coses importants de Catalunya i per començar
en l'Estatut, ja hi podeu comptar. I el determini ben decidit del Govern per
assumir els seus compromisos en aquest terreny. Jo espero que d'aquí a 25
es pugui dir que fa 25 anys es va fer un gran Estatut.
I aquest gran Estatut no vol dir que l'anterior no ho fos, ho va ser en el seu
moment, però en aquest moment ha quedat una mica superat pel pas del
temps i per tant n'hem de fer un de nou i posa't al dia.
Hem passat una primera etapa de democràcia i autonomia recuperades i
avui Catalunya dibuixa nous horitzons, amb visió, amb tremp, amb ganes,
amb confiança amb ella mateixa i entre aquests projectes i aquests
horitzons hi ha evidentment el nou Estatut d'Autonomia i un sistema de
finançament més just, més objectiu.
Si ara pregunteu quin és el sistema de finançament us diria que és un
conjunt d'un seguit de lleis que són llargues d'explicar i que no es poden
resumir en un sol principi. Penso que quan vam dir renda i població, pagar
per renda i rebre per població, no sé si era òptim, però tenia l'avantatge que
la gent ho podia entendre. I ara si tu preguntes en virtut de què paguem i
en virtut de què rebem, ningú ho sabria explicar. I això és dolent per un
1
�país, perquè és bo que un país sàpiga com paga i com rep. Si més no perquè
la gent estigui amb la tranquil·litat de saber que hi ha una norma, que
després es pot discutir perquè aquesta norma és objectiva.
Us vull reafirmar la meva voluntat d'assolir el màxim consens amb l'obtenció
d'un nou Estatut per aquest país i en aquest moment, no dic que l'estatut
que tenim no sigui digne del país, ho és, potser no ho és d'aquest moment
perquè han passat uns anys.
Reitero la meva confiança en el sentit de responsabilitat de totes les forces
polítiques.
Un sentit de responsabilitat que va impregnar tota la trajectòria política d'un
guixolenc il·lustre: Josep Irla, president de la Generalitat de Catalunya a
l'exili.
Però també vull manifestar la determinació del Govern per assumir els
compromisos que hem contret amb els ciutadans d'impulsar una
transformació econòmica, social i territorial que converteixi Catalunya en un
país a l'alçada de les seves empreses, dels seus territoris i dels seus
ciutadans.
A mi si em pregunten quin és l'objectiu que persegueix aquest Govern.
L'objectiu no és l'Estatut, l'Estatut és un mitjà. I quan ho dic la gent se
sorprèn, per què no havíem quedat que l'Estatut era el més important? Sí
que ho és, però per tenir una vida millor. I si no ho fos, no seria tant
important.
La raó social, la millora de la qualitat de vida en l'edat difícil de la vida,
aquest és el nostre gran objectiu: tenir a Catalunya una de les millors
qualitats d'Europa és l'objectiu del Govern i dels partits que li donen suport i
diria del conjunt del Parlament.
Per això calen tres polítiques: una de reforma social i ambiental, una política
d'infraestructures, sense unes bones carreteres connexions, trens,
aeroports, no faríem pas res, i una reforma tecnològica, ja que sense un
avenç tecnològic important no s'és ningú en el món obert en el qual vivim
ara. Aquests són els eixos del nostre govern.
I per això cal un Estatut que ens doni els mitjans legals i econòmics per
aconseguir aquestes finalitat, insisteixo i no em cansaré de repetir-ho, no és
un fi en sí mateix, és un mitjà per aconseguir els objectius que aquest país
s'ha formulat.
L'objectiu en sí mateix no és una llei, no és un paper escrit, és una via
social, és un país, un territori, una gent, uns municipis, unes cambres de
comerç, unes empreses, uns sindicats que se sentin a gust.
2
�L'essencial és les polítiques que estem fent i que l'Estatut potenciarà amb
més llibertat de maniobra i amb més recursos. Jo, deixeu-m'ho dir, hi ha
tres etapes de la vida que jo crec que són essencials per a la nostra qualitat
de vida: la infància, la joventut i la tercera edat.
Jo estic obsessionat amb que l'Estatut, tota la política que fem ho és per
ajudar a aquestes tres etapes de la vida o si no, no serveix per a res. De
zero a tres vol dir ensenyament infantil fins els sis anys, vol dir fer una
inversió, que ara estem fent, mai vista en llars d'infants, per arribar a les
30.000 places, la joventut amb dues subetapes de 14 a 16 i des de
l'acabament de l'ensenyament secundari i la universitat fins a l'obtenció
d'una feina estable, són els dos moments en què no queda clar... Dels 14 als
16 hi ha molts nanos que estan fent el batxillerat i no saben ben be perquè
servirà, no ho tenen clar. Van a l'escola, però no hi són, no hi tenen el cap
posat i això ho hem de poder resoldre. De 14 a 16 es produeix una
desmotivació considerable en un sector de la població escolaritzada que no
troba sentit en l'ensenyament que rep i els joves a partir dels 18 no troben
un mercat estable com abans. Nosaltres quan acabàvem cobràvem molt poc
però entràvem i sabíem que sempre aniríem pujant, ara no. Ara els costa
més d'entrar i quan entren ningú els garanteix que no sortiran.
Estem treballant a fons en aquests temes que he dit.
I per fi la tercera edat, que comença molt abans perquè hi ha moltes
empreses que pleguen, perquè la mundialització vol dir que empreses d'aquí
que semblaven indiscutibles marxen ràpidament i gent que es troba als 55
anys o fins i tot abans que ja han plegat, per dir-ho alguna forma. I vet aquí
que són gent que tenen capacitat que tenen i energies per treballar i en
canvi el sistema no els dona solució.
I d'altra banda, les jubilacions anticipades que van en el mateix sentit. Però
la gent viu molts més anys amb la qual cosa la vellesa comença abans i
acaba després i ara ja no és senzillament una etapa terminal de la vida, una
etapa llarguíssima quasi tant llarga o més llarga que la joventut, i més plena
de possibilitats de vegades, perquè l'esperança de vida s'ha allargat i, per
tant, en aquest sector de la població li hem de donar una perspectiva a llarg
termini d'una manera imperiosa.
Perquè tots aquests processos de caire social trobin pautes de solució
raonables i justes crec que és indispensable que els altres dos temes
prioritaris que són les infraestructures que he dit, les infraestructures i la
tecnologia, estiguin a l'alçada i no ho estan. No cal que us ho digui aquí
perquè falten carreteres, falten connexions. No dic que s'hagi de tornar a fer
el mateix que hi havia abans. El que dic és que s'han de trobar solucions
pels problemes que tenim ara.
D'aquí la importància d'una política econòmica, comercial, industrial i agrària
amb objectius clars i d'una filosofia ambiental a l'alçada d'una consciència
3
�creixent que hi ha de la importància de no espatllar el medi per obtenir uns
objectius que finalment seriem traïts pels medis que hauríem utilitzat.
La manca de recursos econòmics i el retard en la tecnologia i la innovació jo
crec que són imperdonables. La manca de talla o mida de determinades
empreses en sectors amb un grau de concentració elevat també. Això és una
altra qüestió que afecta a les cambres de comerç amb tota evidencia i a la
vida econòmica, però no al conjunt de la societat. I després hi ha la
deslocalització; la deslocalització planificada amb manteniment de seus
centrals i amb capacitats de decisió i segments avançats del procés
productiu com ara la recerca i la innovació pot ser la millor via i facilitar la
reducció de la immigració i a l'hora el manteniment de la competitivitat.
No és necessàriament que un fabricant de productes de consum massiu
instal·li part de les seves activitats en països de ma d'obra abundant i més
barata. Moltes vegades hi ha problemes amb la legislació local dels països de
destí, per manca de lleis efectives, per la protecció de la propietat
intel·lectual. Sobre això hi estem treballant, però ja hem obtingut en aquest
camp, un major rigor.
Un altre tema es la manca fins ara d'un planejament seriós de les
comunicacions. En el conjunt d'Espanya, no de caràcter radial ens ha
perjudicat molt. La idea de veure Espanya com una cosa que neix amb un
centre i que s'estén per tota la geografia de la península sobre la base de
comunicacions exclusivament radials, és un error immens. Quan va venir el
Banc Mundial, l'any 1960, ja va dir que els dues coses més importants que
havia de fer Espanya era l'autovia de Bilbao i la de la Jonquera a Múrcia i
van encertar i cap d'aquestes sortia del centre del país sinó que agafen el
país tal com era.
En aquest sentit crec que en els darrers 25 anys ha faltat ambició.
Afortunadament el nou Govern espanyol veu les coses d'una manera distinta
a la tradicional, ja heu vist aquests plànols que han fet, encara insuficients,
que consti, de quines han de ser les noves vies importants de l'Estat
espanyol, però ja no totes són partint de Madrid.
Creiem que les coses estan canviant, però falta encara distribuir més i millor
el poder i els recursos concentrats per les autoritats estatals en alguns
casos, com és d'AENA. S'hauria de tenir també una mentalitat no radial en el
cas de les comunicacions aèries.
Altres infraestructures abandonades tenen a veure amb la seguretat, amb la
justícia, com és el cas de les presons. A Catalunya tenim 5.000 places de
presoners i 8.000 presos. Aquest sistema no pot funcionar bé. Finalment
tenim un conseller de Justícia que s'ha posa al cap fer cinc noves presons,
que ho està negociant amb tots els territoris on han d'anar a parar i que està
aconseguint que els municipis de destí no pensin que allò és una maledicció
sinó una gran infraestructura que fins i tot els pot aportar un gran benefici
4
�encara que tinguin mala imatge. S'ha d'acabar amb aquesta idea que les
infraestructures necessàries pel país són coses que tenen mala imatge.
Tenen bona imatge pel conjunt del país i en tot cas els llocs on s'han de
posar hi ha d'haver la compensació suficient.
En seguretat estem iniciant el desplegament a la capital i al conjunt del país
i complirem l'objectiu de desplegament total dels Mossos l'any 2008 i, per
tant, fixeu-vos, crec que el que s'ha fet de be i s'ha fet molt bé en els
primers 25 anys d'afirmació nacional, del primer estatut, de respecte pel
país, de sentit de país, de guany en el concepte de Catalunya com a nació...
Perquè diem nació ara a l'Estatut? Us ho vull explicar en un minut. Per una
raó, perquè quan tot va començar, va començar molt bé. Va haver-hi una
Constitució molt intel·ligent que va dir nacionalitats i regions. Hi havia un
dualisme dintre de la Constitució. I després hi havia una transitòria que
deixava clar que aquestes nacionalitats eren les que havien plebiscitat
estatuts anteriorment: Catalunya, Galícia i Euskadi. Vet aquí que després, i
no dic que estigui malament sinó que va crear confusió, hi ha altre
autonomies que també se n'han dit de nacionalitats, i potser tenen tota la
raó per fer-ho. Què passa ara? Que hem de restituir aquell interessant
dualisme de la constitució espanyola que deia nacionalitats i regions, però
que ja no pot ser amb el mateix nom. Per tant, nosaltres ens hem de dir
nació o comunitat nacional com ha dit el president del Consell d'Estat.
No es tracta de ser independentistes, es tracta de ser responsable i
reconèixer les diferències que hi ha en aquest país, com a riquesa, no només
com un problema o una pedra a la sabata.
A Catalunya, doncs, estem encantats de saber que Espanya poc a poc va
reconeixent que la nostra singularitat no és un problema sinó una riquesa.
Sabem que hi ha gent que no ho admetrà mai, però això no ens aturarà,
perquè sabem que hi ha molta més gent i més intel·ligent que sí que ho
acceptarà.
Moltes gràcies a tots.
5
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1694
Title
A name given to the resource
Acte commemoratiu del centenari de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Sant Feliu de Guíxols
Subject
The topic of the resource
Comerç
Commemoracions
Estatuts
Infraestructures
Model social
Ocupació
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Sant Feliu de Guíxols
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-07-21
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1159/19880530d_00293.pdf
e41c9c46a2c8f1e36e9363cbd33ca51a
PDF Text
Text
Alcaldía
Ajuntament
/i de Barcelona
Gabinete
I
de
Comunicación
Pza. S. Jaime sin.
08002 Barcelona
Tel. 301 07 07
Télex 54519 Laye
1
LA
COMMEMORACIÓ SOLEMNE DE LA TRADICIó FIRAL DE
BARCELONA, EN EL MARC GENERAL DEL CENTENARI DE L'EXPOSICIÓ
UNIVERSAL DE 1888, QUE L'AJUNTAMENT I LA CIUTAT COMMEMOREN
AQUEST ANY CONVIDA A UNA REFLEXI6 ESTIMULANT SOBRE EL
PAPER DE LA FIRA DE BARCELONA, LA SEVA HIST6RIA I EL SEU
ç-,
FUTUR.
1
L
L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA TREBALLAT A FONS I ESTA
COMPROMAS A FER-HO EN EL FUTUR PER A POTENCIAR LA FIRA DE
BARCELONA COM A INSTRUMENT DE PROJECCIó INTERNACIONAL DEL
COMERÇ, LA INDÚSTRIA I ELS SERVEIS DE LA CIUTAT I DE TOT
CATALUNYA, AIXí COM DE PLATAFORMA DE PROJECCIó
INTERNACIONAL DE L'ECONOMIA ESPANYOLA, D'ACORD AMB LA SEVA
ACREDITADA TRADICIó. L'EXECUCIó EN MARXA DE NOUS PROJECTES
EN L'AMPLIACIó D'INSTAL.LACIONS I SERVEIS COL.LOCA LA FIRA
EN UN MOMENT PARTICULARMEMNT INTERESSANT.
BARCELONA ÉS CONEGUDA ARREU COM CIUTAT,, ,-I5-É FIRES
IMPORTANTS
EN
TOTS
ELS SECTORS I ..AMB
UN
"t`Vvk
àMBIT
INTERNACIONAL CONSOLIDAT I RECONEGUT.-LÁ ZONA D'INFLU1NCIA
ECON6MICA\ DE LA CIUTAT S'ESTà AMPLIANT AQUESTS DARRERS
ANYS A UNA AMPLIA REGIÓ EUROPEA QUE COMPRèN EL NORD
D'ESPANYA I EL SUD DE FRANÇA, UNA REGIó SUD DE L'EUROPA
MEDITERRàNIA REPRESENTADA PER CIUTATS COM VALèNCIA,
p¿Rv A
�-4~
ER1
o,
Alcaldía
Gabinete de
Comunicación
Ajuntament
de Barcelona
, i¿Ill 1)
s ,:,,
1
,
y
0.(1'
Pza. S. Jaime s/n.
08002 Barcelona
Tel. 301 07 07
Télex 54519 Laye
'R-
L,9'A , '''L (rp.J j''
i f
r
-.
130.
.< IY i ‘jj ,,:10'; ri:: c
-1 ' ',,
i.
7
(;)
SARAGOSSA, TOULOUSE, MONTPELLER L MARSELLA QUE ENS AGRADA
/
D'ANOMENAR COM EL NORD DEL SUD.
LA FIRA DE BARCELONA HA ESTAT UN FACTOR DECISIU EN AQUEST
FENóMEN, HA ESTAT PROBABLEMENT LA PRIMERA INSTITUCI6
ECONÒMICA QUE HISTÒRICAMENT HI HA EXERCIT UNA ATRACCIÓ. EN
L'ACTUAL SITUACIÓ, AQUESTA TENDèNCIA CAP A UNA REGI6
EUROPEA MEDITERRàNIA ENTRE FRANÇA I ESPANYA OFEREIX A LA
FIRA NOVES POSSIBILITATS.
tux(
LA COMMEMORACIÓ DE LA TRADICIÓ I LA CONTINUITAT FIRAL DE
LA CIUTAT CONINCIDEIX, D'ALTRA BANDA, AMB UN MOMENT
,.114m.cr,Aos)
D'IL.LUSIó HISTòRICA DE BARCELONA I DELS BARCELONINS.
Há.- -:'7.5o6s6LípIds'D411992 1b VISCUDA PER
'
BARCELONA NO SOLS COM UN GRAN ESDEVENIMENT ESPORTIU DE
CARáCTER UNIVERSAL, SINò COM L'OCASIÓ DE FER UN SALT
ENDAVANT
PERMETILA CIUTAT COL.LOCAR—SE FAVORABLEMENT
EN EL LLINDAR DEL SEGLE XXI. ES EL QUE VA FER BARCELONA
TAMBÉ EN OCASIÓ DE LES EXPOSICIONS UNIVERSALS DE 1888 I
(-1929."--„LA TRADICI6 FIRAL DE LA CIUTAT VA LLIGADA A AQUESTS
GRANS SALTS ENDAVANT I LA FIRA DE BARCELONA, QUE PARTICIPA
ACTIVAMENT EN ELS ESFORÇOS D'AVUI PER LA BARCELONA DEL
:,-,,
>. )
7
-,›
17.
2,
1
DEMá, Hl TÉ UN NOU REPTE I UNA NOVA OPORTUNITAT.
1 co M A te*OZ Al be cftrsailvvA7
plAjo c 14 00
11
Dei 7,fyt tpt.- rpfl "ebta
p kt>z, be7 1 tif liCCA1114 1 ktoliot41Qvt'S 1
liS eiti cAftran rli a rvilw De'''. lerMen" (-4"5 A-tc`f Ann
] c. , p~
114 pini pi)
I? ' 1. 'phi; , i ‘ 'w', FOZ, Trk Al
1 i0 TOA be 1 04 v u tu ro- 471K Pti- itSbOV 4 0111.414 chi
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4065
Title
A name given to the resource
Acte inaugural de la Fira Internacional de Barcelona, FIB'88
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Fira de Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Commemoracions
Comerç
Indústria
Relacions Internacionals
Model social
Barcelona
Fira de Barcelona
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-05-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/974/19850303d_00059.pdf
77e02a2bdf0232fa6bf72d1d884b1a26
PDF Text
Text
;ca
-
^^
^\
^^^
^
Avui és un dia important per a la nostra ciutat.
La constitució de la Confederació de Comerç de Catalunya,
suposa la consolidació d'un sentiment, i una necessitat que ha forjat la unió de tots els comerciants de Catalunya.
Difícilment pot analitzar-se la història de la nostra ciutat i la de Catalunya si no es té en compte el paper dut a terme pels gremis en el decurs de la seva història. Sense els gremis no és possible comprendre la vida
de Barcelona. L'arbre dels gremis que podem veure en el Museu d'Història de la Ciutat dóna sentit i conforma la -idea del paper preponderant que ha tingut el comerç, no només en la vida econòmica de la nostra ciutat, sinó en la
seva vida pública. La participació gremial en el Consell
de Cent va suposar la incorporació plena d'aquella capacitat imaginativa -que va crear riquesa en les nostres places i en els nostres carrers-, en el Govern de la Ciutat.
ts innecessari insistir en quelcom conegut de -tots, però sí que és important recordar, en moments singulars com ho és aquest, que la Casa de la Ciutat i el desen
volupament de Barcelona, de la seva història i dels seus costums, ha anat inexorablement unit a la vida gremial i comercial.
Però, si la història, el nostre passat, ha de ser
en el nostre present, el nostre present ha de consolidar el
nostre futur i, avui i aquí, es posa en evidència una cosa
desitjada per tots aquells que hem fet possible que la demo
cràcia en el nostre país sigui una realitat. La democràcia
necessita no només la voluntat d'uns homes, sinó també la configuració progressiva d'un teixit social arrelat a les nostres Institucions, als nostres costums i a les nostres tradicions. El teixit social, amb organitzacions fortes com
�2)
la que avui es constitueix, és una peça clau per tal que el
sistema de relacions jurídiques en què es vertebra l'Estat
en els seus diversos àmbits d'organització sigui una garantia per a la vida democràtica del País; una consagració pro
gressiva de les nostres llibertats i dels nostres drets, que
han tingut la seva millor expressió en la lluita de tot un poble per aconseguir l'autogovern i recobrar les Institucions
que varen fer gran Catalunya en els seus millors moments històrics.
Es per això que deia que el nostre present ha d'anar
configurant una realitat política per al nostre futur, assentada en bases sòlides que han de venir de la mà de persones,
de col.lectius, que s'integrin organitzativament en la vida
dels nostres pobles i de les nostres ciutats. Vet aquí doncs,
la meva felicitació com a Alcalde de la Ciutat per aquesta -
iniciativa, i els meus millors desigs.
Cal reconèixer que el món del Comerç, el dels seus
gremis, el de les Associacions de Botiguers, han fet una con
tribució fiscal important per al nostre País en moments difí
cils per a tots, i que han sabut estar a l'hora de les exigències i potser, de vegades, sense massa comprensió per part
de tots. En aquest sentit, vull assenyalar que, des de la -Casa de la Ciutat, estarem molt atents a les preocupacions que
suggereixin els vostres representants per tal que les accions
públiques tinguin l'equilibri adient i que no recaiguin neces
sàriament de manera inadequada sobre aquells quecontribueixen
a crear riquesa i que fan un servei a la nostra comunitat.
El Govern de la Ciutat és sensible a l'esforç que
s'ha fet i, en aquest sentit, els demanaria una major compren
sió i un major esforç, si és possible, per contribuir a crear
un estat d'il.lusió; per tal de recuperar, en tota la seva -dimensió, els desigs de fer ciutat, de crear riquesa i de bus
car fórmules que permetin la incorporació progressiva de la nostra joventut a llocs de treball que, sens dubte, el món del
�3)
comerç està en disposició d'anar creant. No es tracta de grans planificacions, es tracta, a vegades, de fer coses me
nudes que poden semblar insignificants, però que com la his
tòria ens ha demostrat, ens han permès realitats que tenen
un pes específic i una projecció política que va més enllà
dels nostres límits territorials.
Els gremis varen tenir un paper important en el món de la feina. En la recerca d'iniciatives que eixamplin,
en aquest camp, els horitzons de la nostra joventut, la Casa
de la Ciutat pren un compromís ferm de donar-los tot el seu
suport.
Suport que no es fonamenta en unes simples espectatives, sinó que, en temes que han tingut una incidència especial en la vida de la ciutat, hem mantingut un oferiment
de col.laboració que s'ha concretat en el temps, per tal de
pal.liar els efectes negatius que
Vs I/derivavencom
es el cas
de la inseguretat. El President del Consell de Gremis de Barcelona és testimoni d'aquesta voluntat del Govern de la
ciutat, donat que ha participat activament amb els seus -col.laboradors en la confecció d'un programa de recomanacions que constitueixen una aportació important per tal que
el dret que tenen tots els ciutadans de guadir de seguretat
en els nostres carrers i en les nostres places, ï_ fins i tot
en els espais més recollits, pugui ser progressivament una
realitat i, en aquesta línea, mantenim'.:el nostre compromís
i demanem també que continuï aquesta col.laboració.
Al començament feia referència a la importància
que té per a Barcelona i per a la Casa de la Ciutat aquest
acte constituent, i em vénen a la memòria els noms dels -carrers del barri vell i del rabal que expressen la vida dels diversos gremis i de les activitats comercials de la
nostra ciutat; d'aquí doncs, que unit el record i la histò
ria al paper que tots junts hem de jugar en l'esdevenidor,
�4)
com a Alcalde de la Ciutat, pensi que seria interessant que
la Confederació del Comerç de Catalunya tingués la seva seu
al cor de la ciutat, vella expressió en tants aspectes de la
vida cultural, económica i política. Per aixó, consti el -meu oferiment en aquest acte per tal de trobar la solució -més adient per a aquesta qüestió que, sens dubte, crec que serà acollida favorablement per la Confederació. A la vegada, això seria un motiu per establir una nova col.laboració
entre la Casa de la Ciutat i la Confederació.
Per últim, voldria expressar-los els meus millors
desigs que la Confederació assumeixi, amb l'empenta que avui
els ha dut aquí, un paper important en la nostra vida col.lec
tiva.
^
t
& ►,,.a v^ ^^ /"^ CQ,^^^ 1,^ c^ ('
C1W '
/N
11,)~44,1
l
177 /¿.4 Lb(~-
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3880
Title
A name given to the resource
Assemblea constituent de la Confederació de Cambres de Comerç de Catalunya
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Congressos
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Comerç
Barcelona
Acció política
Model social
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona
Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-03-03
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1179/19881222d_00315.pdf
2c526e685afeca4e919410da68afd8fe
PDF Text
Text
??1
'BARCELONA' 92: EFECTE SOBRE L'ECONOMIA DE LES CIUTATS"
CONFERLICIA DE L'EXCM. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL,
A LA CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ, INDUSTRIA 1 NAVEGACIÓ
DE VALENCIA.
4
.2A,it
Al/
92
Val¿,1ncia, 22 de desembre de 1938
�LA
IMPORTANCIA ECONOMICC FINANCIERA DEL
SISTEMA
MUNICIPAL DE BARCELONA
Per situar 1 exposició de les possibilitats de tot
tipus que obre el projecte olímpic els donaré una
informació
-.)rvia sobre el sistema munici p al. de
Barcelona.
L'Ajuntanent de Barcelona i les seves entitats,
allò (Tue globalment constitueix el sistema municipal,
té un pressupost consolidat de prop de 210.000 milions
aprorimadament. Aix5 haura representat, l'any 1933,
una despesa,
de l'ordre de les 122.000
pta. p er cada ciutadA de Barcelona.
(El Projecto de Pressupost de l'Ajuntament per a
.000
milions, el quo re p resenta un increment
1939:
( del 10% sobre 21 p ressupost homogeni de 1908 i d'un
\ 4,5 % sobre el nominal. El 2ressupost consolidad brut
,------de l'Ajuntanent i les seves entitats s'eleva a 220.700
Les
inversions notes seran de
63.337
ilions).
Per situar l'actuació econòmica del sector públic
local en el context de la ciutat, es
l'import agregat pressupostari amb (=_
i. :c
qt comparar
/
estimat,
Pressupost
�i la properció sobre p assa el 3 % en les previsions per
a 1982.
L'actuació del sistema/~4.-nk, municipal sobre
l'economía. de laciutat ha tingut una caract e rística
fonamental: representar un esforc inversor
excepcional.
Entre l'any
1 el 1981') hi ha hagut una
inversió
).in 20/21% del
esforg
inversor
pressupost. j. lolt ner sobre, oro p orcionalment, de la
que s'ha efectuat des d'altres administracions.
mateixa,
Per
d'acuesta magni
una activitat
es converteix en u
ctuació de
supnncia. T:_:s una a,'Ilació de anincia en el mateix
s en ti t que ho són les
lsabilitats assumides per
l'Ajuntament de
rcelona en
siqnificat
la Cultura, l'Ens
corn
1;
/.L
).(114, �.!–
a específics tan
lops
ament o la
Sanit C.
De la mateíxa manera cli p
•
en
moments molt
concrets de la his , 5ria de la ciutat, l'Ajuntament va
entendre . que s'havia de fer carrec d'uns serveis de
supincia ner voder mantenir i promoure la capi- a_Atat
de Barcelona; en el període més recent hem cregut cue
serv.canitalita
o
//t
�els daficits de la ciutat només es podrien comengar a
resoldre si es fofa un osforg extraordinari des de la
nr3pia ciutat.
ha
he m fet, encara que aquest tipus
d'actuacions córresponquessin, en mol . s casos al que
normalment s'espera de l'Administració Central i de
l'Administració auton3mica.
El resultat obtingut
l'octub. e de
1986
Lausanne, quan Barcelona fou designada seu olímpica,
ens ha donat la raó.
L'AREA METROPOLITANA
Barcelona,
la Barcelona metropolitana , és 15
ciutat 5 amb majar pos esnecífic d'una Amplia zona
_____----geografica transpirewynca que fa forga tem p s vara
\\
comengar a identificar com el nord del sud, en una
caractorització que ha tingut un 3xit molt notable. No
és una regió de fronteres boli definidos, però comprn,
a més de Catalunya, bona part del Midi francs que
gravita entorn de 'OUlouse,)tota la regió LlenguadocRosselló probablemeit una bona part de la franja
urbana de la Costa.. nava.
A
�És en aquest plantejament en el que _e sentit
comengar
nensar en los
nossibilitats
u una
cooPeració 7-dés sistemática entre Barcelona i Catalunva
Valancia.
no solament en la perspectiva del
nrojecte
1",
4-1
it
de
La
incorporació
d'Esnanya a
la
comunitat
econmica europea . ha produït un canvi d'eTailibri al
sud de .:ranga.
Aquesta rogi8 he p assat de ser
--frontera, cul de sac, a ser una zona de Das. 1 una
zona de pas, ner cert, crue se situa entre les regions
europeos que estan experimentant un creixement ràpid.
Aquí 11.1s on el paner de Barcelona esdevé crucial.
Barcelona, la Barcelona metropolitana pot oferir
els instrunonts i els servois duna metrO:noU moderna
trans_rmació. Ll nort, un aeroport connec
xarxes
t,,rnaeionals, uns po
:. ,oderns un centre de s
torta cultu
fisticats i una amplia
un mercat centra_
una notaL
universitaria poden desplaçar cap
13
can
na.
�Vull fer especial esment de la importáncia que té
per Barcelona aconsecTuir que el nostre aeronort sigui
aeroport
•
utilitzat per tota aquesta regio com a enl aq. de vals
internacionals, especialment cap a América
nírica.
c—
jyti7
A - Ait
El desenvolupament de les comunicacions aèries
vostas
ho coa rendran perfectament- ha
grevlent el
pen nsula,
en
1
-7)er de ,
derna.
„ero.00r,_
re u p e.r
ta d'Es,aAya, de tota la
cia el por
l'epoca
Barce 'Ona havia rc _esentat
p ro
ac
,
crar
1
trastocat
t
ol
ha
a sumit
vera gairahé hegemó
ia
de
Barcelona
en
ca
aquest
terreny es un ep e extraordinari.
Des d'un punt de vista estrictament urhá ens hem de
plantejar alguns objectius bàsics:
necuperaci5 de qollcerola con a pare central
lleculp eraci6 de la fagana marítima
Recu .neraci6 de Ciutat Vella
Creació d' una estructura de transport autanticament
metropolitana
ohjectius
básios
�EL PRESENT DEPÈN DEL FUTUR
Una herOncia que tino del meu pas per la Facultat
de Cilazi2snOnliques, tot i que l'Pstudi de
les expectatives i de la informació ha evolucionat
molt, una de les idees-forga de l'economía que cm va
quedar gravada, és que la realitat
-
depOn molt del
futur. El p resent depOn molt del futur, no només del
passat; no només del que son les arrels; no només del
que ens determina des del punt de vista del que esta
ja fet 1 de la infraestructura que tenim i de tal com
som.
esperem
canvis
El p resent cenen també de tal com volem ser o
ser. En aquest sentit, cree que els grans
de la historia de la humanitat no es pode n
segurament explicar, si no és, precisament, en funció
més del futur, i de la percepció que els ciutadans
van tenint del futur, més que no pas de la influOncia
del passat. Si el massat fos semp re determinant del
que esta passant en el present no hi haurien hagut els
gran canvís que s'han produit, a no ser aquells que
s'esperaven, a quens que eren previsibles; pero no
aquells que van ser imprevisible, i que constitueixen
la majoria dels grans canvis que s'han produft.
Tots volem una ciutat millor, un pais
7
millor, en
Historia i
canvis en funcie
del futur
�gu¿,: els problemes d'avuí es tractin amb rigor _
solvencia en el q ue, arnés, sorgeixin solucions als
problemes
que encara no existeixen però nue
que pensem
que poden plantejar-se.
1
és
en aguesta línia que nenso que és
important acollir-se a una tradició del pensament
ecom)mic que ha anat sempre per aquest caml i que
est à lljgada d'alguna forma amb el penSament de
Keynes. Ell explicava molt clarament
el Tractat
sobre el diner, (Treatise on monev), 1 ambé en altres
articles molt interessants
com
d' alguna
deis anys 20
i
forma la gent t ndeix a actuar en
fundió de la seva p ercepció 1 _1 futur.
insistía en acuesta imatge
1.,:eynes
és tan coneguda de que
l'important és 'existancia «d'objectius a realitzar
admesos per a tothom- Que /aizó després es produís amb
una determinada políti4 monetaria, és una altra
qüesti6.
A mi el que m nteressa remarcar avui, és que ell
insistía en cuy/ la importAncia de que la humanitat,
els paYsos, s ciu '-ats, tinques sin objectius conequts
o relativwent conegut, i en tot cas assumibles, 1
7
que es pouessin aconsequir.
Aix6 faria una mica de
objectius
coneguts i
.ssumibles
�motor del moviment del sistema. Era Keynes qui deia
aquella frase famosa en el sentit que unes ampolles
planes d'or ensorrades a una determinada profundita
serien elements mobilitzadors de moltes activitat
Keynes interpretava la història de la bu anitat
en func56 també de com aquest tipus d'object
quantitat de diners que hi anava associat
influien
l'evolució històrica. Fins i tot /va arribar a
en
fer una interpretació de la història Zo
sino
del passat, en el sentit de
OM
del futur,
el successiu
descobriment de les mines d'or, /es podia relacionar
amb apoques de gran auge, de g n activitat econòmica.
C Om
ner exemole,
s'havien
mines /com la de Sierra Morena
tancat
conseqüentment,
3 'existencia
h
o
d'urì
ý
d'uns
.7
en
tornat
forma
o riodes de
d'aquella societat
a
obrir
re a iva,
gran
a
esplendor
concret, fos l'imperi roma o
l'Espanya dels Arab. .
Ara bé,
i am
crític de Key
basava, en
part,
és a on anava, seré una mica
i d'aquesta interpretació que es
bona part, en associar aquells dos
í
fenamens den'existancia d' una ouantitat de diners
d'uns objectius importants en el futur. Pera aouesta
o
�interpretació l a feia d'una manera mecanica, duna
forma causal í senzilla: hi havia el descobriment de
les mines, hi havia una quantitat de diners i hi hay,ia
un
creixement
l'escola
económic.
marxista,
1 d'acuesta
va
teOria,
fer una críticÁ molt
interessant p eroue va. dir:
molt hé,
ha una
.
'
,
r
. -----,
. .
crítica
marxista
correlació
estadística entre aques-,t,s moments
de
/
descobriments
i
els moments
/ gran
activitat
económica,
per..., quin és''i ou i quin
gallina?; quina és la causa4 quin és
de
le
1 1 eJecte?;
'
qua
,
quantitat de diners
o el
és —e-1 —que c,emostra que
descobrí me
és la
mines
és el que
produeix
l'activitat, etc?/ Qui ens explica p erquè es van
tornar a obrir
les
descobrir 11méri
mines? Oui ens explica peroua es va
1
No quins efectes va tenir, que ja
ho sabem, sinó pergué hi van anar. 117:s un fet casual?
/ personalitat d'un home?
1s
un
impuls
irresistible d'un sector de la societat? Què és
exaCtament?.
La internretacié d'acuest,,,Sector és la de que
aquests grans descobriments
aquest cicle d'obertura,
de fixació d'objectius que estimulen fins i tot la
creació de massa
l'exist&ncia d'u
netaria,
esta relacionat amb
desig insatisfet dintre de
10
la
r(v( /
[ALLÁ,.
r
�societat que aleshores es manifesta en forma del í
descobriment i
que
produeix com a efecte, despra ,
unes causes més o menvs secundaries en els pret sque
provoquen
uns
discutible.
beneficis i una situació
En tot cas,
qua
r
lt més
hi ha abans del
descobrinent?
Abans del fet fçsic, assoct desprès d'una
manera una mica mecánica amb el .reixement econòmic,
tensió social:
creixement eco.
hi ha una demanda, una tensi, una electricitat si
voleu. hi ha una societat qu necesita d'alguna forma
projectar-se i que troba e els descobriments del nou
eón, de les mines, etc/ la manera de realitzar una
tensió anímica,social, i aquesta expressió és válida,
que s preexistent.l aquesta escola cemostra que
precisament al "1-:_scento", al s.XIV i als inicis del
s.XV,
molt
abzins
descobriments, / en
d'América,
mundial
q
de
que es
ProduYSsin
aquest cas el
_ va provocar la revolució
que va
crear el
els
descobriment
comercial
món modern
en
definit x,al "trescento", com deia, hi havia una
soci cat amb una (lemanda insatisfeta d'activitat i de
les idees.
11
c-PÁdtit'
�Barcelona és una ciutat que durant molts anys ha
viscut
amb una superestructura si
voleu, cmb una
projecció
de Barcelona
capacitat d'a p licació de p rojectes molt inferior,
potser, a la que la seva base, tant social com
cultural i evidentment política
p qnneLtL1, 1 aixó ha
fet que aquesta ciutat, repetidament en el curs de la
hist¿5ria, s'hagi
projectat cap al futur
cap a
XX
buscant una capitalitat, un protagonisme quo
les seves condicions u permetien de tenir i que
tanmateix II oren negados per raons de carActer
polític, econamic, o les que fossin. I així, als 80
. .
del segle passat, una genoració espl&idida va llenar
el somni de la Barcelona de l'eixample i va dibuixar
el seu somni a l'entorn d'un projecte que va. ser
Exposició 88
l'Exposició Universal del 88.
Amb l'im p Uls d'aquests anys es va passar d'una
Barcelona que era un conjunt de cases emmurallades a
un enorme eimaPleque es va estendre per tot el pla
(le Barcelona i va saltar mes onllA en un sola
generació
El segon gran impuls que va rebre Barcelona per
convertir-se en una ciutat moderna va ser l'exposició
del 99. D'acuesta exp osició hem rebut la urbanització
12
Exposició 29
�de la muntanya de Montjuïc i la Plaga
Espanya, el
metro
gran
i
l'herncia de la primera
onada
d'immigració del segle, que si d'una banda va produir
greus problemes d'habitatge, d'altra va constituir un
importantíssim element de renovació de la nostra
població, que ja mostrava una clara tendncia a
l'env .11iment.
Acuesta Barcelona que va sortir de l'exposició
dels
la, Barcelona dels anys trenta, ja va
manifestar la seva vocació
-
■■■••■■
N ~N
ja va ser
capdavantera de la innovació cultural.
L'impacte que va produir el navelló Mies van der
Rohe, recentment reconstruIt, venia afavorit pel nucli
d'arquitectes racionalistes que en aquells anys es va
constituir a Barcelona, el CATPAC.—Avui podem
contemplar l'her7-ncia d'aquells bornes a les obres de
Sert -Casa Bloc, dispensari antituberculos, casa del
carrer Munraner- feligment retrohada a la Fundació
Miró.
No oblidem tampoc que , Le Corbusier va fer per la
Generalitat el p la a4a d'ordenació de l'area de
Barcelona,
incloent la ciutat de renos i vacances de
Cava -- Castelldefels.
�Penso
que
a horas d'ara el nrojecte deis jocs
°limpies pot fer un Papar semblant, de catalitzador de
voluntats
JJ.00'92, afecte
catalitzador
d'energies.
El p rimer sunort econòmic concret g en al
nrojecte
olímníc el1Ls_calltznir a la Cambra de Comerç de
Barcelona. Mi havia una trentena d'empresaris. En el
moment d'entrar ja vaig tenir l'impressió que tenia
un argument fabulós que no l'havia pensat
suport empresar.
que era
que cent anys abans, any més, any menys, l'Alcalde
Rius i Taulet havia reunit als Muntades i a tots els
grans homes d'empresa d' a q uella época mar dir-los
aproximadament; "senyors, han de donar suport al
projecte de l'exposició universal del 38". 1 aixó va
succeir, i no discutirem el mes o quin va ser l'any
exactament, pero era aaroximadanient cent anys abans
del moment en el que en Joan Mas Cantí
jo entravem a
la Cambra de Comerg. 1 efectivament aquest argument
els impresiona
convencer-los
va acabar, no dic que ja
nerque
de
ja n'estaven abans,
d'alguna forma, es va desvetllar una bona disposició
que hi era, però que no s'havia formulat, i que
despre-,1s amb Carlos Ferrer Salat va tenir un reflex
esprmdid en el terreny material i deis números.
14
Ferrer Salat
�Per aix6 dic aquí que al darrera de la candidatura
olimpica hi havia una tensió social prvia, una tensió
cultural pravia, una tensió anímica pr(Ivia
d'una ciutat que vol orojectar-se en l'espai i en el
temps i que esta buscant el millor catalitzador per
fer-ho, el millar projecte que puqui vestir, articular
i vehicular
les seves aspiracions.
Ara que a tota Europa i a Espanya es viu una clara
reactivació
econ3mica val la pena recuperar aquest
discurs. Els empresaris catalans el van entendre de
seguida, i es van apuntar a aquest projecte
mobiltza.dor que són els Jocs Olímpics, el paper dels
q uals va ser, precisament, ajudar a trencar la
uniformitat del pessimisme social prevalent en aguell
moment.
El futur de Barcelona 1?..s radicalment atractiu.
No es tra ta d'opinions aillades. Barcelona esta en
un moment dolg de creació, de vitalitat, d'intercanvi
que va IVs enlla de les nostres fronteres, de la
pr8nia cita t
15
�Barcelona esta emergint. S'ha produit ja un fen(Smen
visible de rotrobament de la ciutat ner part deis
ciutadans 1 un revifament de l'orgull deis
barcPlonins. 'N un fen3men positiu, que ha estat
ampli, plural, sense reserves.
11-
LA INVERSIO OLIMPICA ov
u
Resum de desposes
Directo Olímpic
Estat
24.724
Generalitat
8.697
Diputació
5.051
Aj.(-Barna)
Parcial no estrictament
Olímpic
).075
Total
1 4.699
46.762,
55.459
1.9
6.999
2.210
Aj. 3C11
39.024
—502
91.326
COOB
97.021
200
97.221
Privats
51.3
31.230
82.548
2_9.855
211.607
4
440.462
2
2-'9
\j,7‘
--(1,0-1,e,
y2)
9A-lr
'2
a
4
2š
22
7T-3
�No s'inclou
S'inclou
Túnel Vallvidriera
Cinturons
Aeropuert
Auditori
Port
Palau Nacional de Montjuïc
TGV o ample europeu
Casa de la Caritat
Autopista. Darna-Sitges
Centre Narcís Montuno!
Metro Regional
Centre del Medi Urba
Autopista Mataró-Nord
Parc
Contracte-Programa Transports
Túnel d'Uorta
Biomb'dic
�L'ARQUITECTURA OLIMPICA
Les realitzacions per al 92 constitueixen una
oportunitat per poder tenir a Barcelona alqunes
mostres de la millor arquitectura d'aquests moments, a
nivell internacional.
Projecte
Arquitectes
VilaOlímnica...............
Bohigas, Martorell i
Mackay, Puig-Domenech.
Torre de Comunicacions........
Norman Foster.
Museo d'Arte de Cataluya
Cae Aulentí.
Estadi Olimpic............. ......
Vi torio Gregotti.
Palau
Arata isozaki, Correa, Milá,
Mar q arit, Boixader.
......
Museo d'Arte Contemporani.....
Auditori........ ......
RicharG Meier.
............
Psafael Moneo.
Universidad de l'Esport i
Teatre Nacional de Catalunva......... Ricard Bofill
18
�EUROPA: SISTEMA DE CIUTATS
La projecció de Barcelona a Europa la veiem en
el marc el que considerem que és el model urbá del
continent. Europa és fonamentalment un sistema de
ciutats.
Catalunya és, juntament arlo el País Base, la
zona d'Espanya més urbanitzada. S'hi troba un conjunt
de ciutats mitjanes que articulen un sistema, el
centre del qual és Barcelona i la seva área.
La realitaL del sistema de ciutats catalá s'oposa
a la imatge d' una Barcelona que s'exte'_n com una taca
d'oli ocupant-ho tot. Catalunya compta amb una xarxa
de ciutats,
que si funciona bé, si es eficient, pot
mantenir l'equilibri del territori.
Per() tot el
conjunt depèn també de que Barcelona funcioni.
El sistema catan de ciutats, la Catalunva de
les ciutats, la Catalunya que tenim avui, funcionará
si l'estructura del seu territori es eficient, si está
ben connectat, si els impulsos arriben allá on han
d'arribar, si les respostes es produeixen en el moment
que s'han de produir.
19
sist. catan
de ciutats
�La Catalunya del futur ha d'aconseguir integrarrn
a la xarxa urbana europea. 1. l sistema europeu de
futur: integrarsE
xarxa europea
ciutats s'estructura entorn d' una unja que lliga
Londres amb la Conca del Ruhr, passant per Amsterdam i
Paris, i que per la Val! del IZoina per enllaçar amb la
Vall del ?o a Italia. L'autopista i el sistema
ferroviari catala lliga Barcelona anb el que es podria
qualificar de carrer major d' Europa.
L'adhesió d'EsPanv a la CEE és transcendent per al
futur de Barcelona com a capital europea.
En vull referir a un altre aspecte del paper de les
ciutats i dels sistemes de ciutats que ha comengat a
paper de les
ciutats
suscitar-se en els fòrums internacionals.
S'es_á obrint nas la idea de que les ciutats, com a
motors d'activitat económica que són, no reben
l'atenció que mereixen p er part deis poders públics.
D'altra
banda,
cada vegada s'extén més
la
conscióncia que la política a g raria de la CEE, 1 de
tots
els
països
desenvolupats en
general, és
antieconómica, cara, potser una mica immoral i que pot
conduir el :fiercat Comú a la fallida financera.
pol. urbana vs
pol.agraria
CEE
�Barcelona ha tincrut un destacat paper en aquesta
presa de consciancia. El mes de maig de 1986 en la
confer(7mcia del Pons de Nacions Unides per a la
Població, sobre Pehlació i futur urba. A les
conclusions de la confer¿.Incia, entre altres coses, es
reclamava la presncia de les ciutats en els fòrums
internacionals i es donava suport a la redistribució
de
recursos
fiscals
humans dins
les
àrees
metro p olitanes. Des d'un altre punt de vista,
s'acordava també l'elaboració a' una enquesta informe
sobre grans ciutats.
Més endavant,
assistir
11 d'octubre del mateix any, vaig
a Rotterdam a una reunió d'alcaldes
representants de grans ciutats per debatre el paper
d'aquestes en la recuperació econ3mica. Aquí vaig
permetre'm de defensar, amb un cert radicalisme, que
les ciutats, dintres d' Europa i dintre del Mercat
lobby
Comú, haurien d
crear un
perquè Europa no
segueixí pagant els excedents agraris que esta pagant.
Avui dia, el contribuent europeu, esta finançant
uns excedents agrario imp ortantíssims per mantenir una
• determinada població agraria, uns excedents de gra, de
blat,
per¿S també de llet, i de formatges nolt
21
excedents agraris
�importants. Els ha de subvencionar per després poder
exportar a pasos que quan un els visita es queixen
del que esteî fent.
El treballador industrial o de serveis o terciani
de les ciutats europees, de Barcelona, de Madrid, de
Viena, de Paris, de Roma, está finançant una
alimentació non cara que a més no es menja i que ha
d'enviar a fora subsidiada, perqua es po q ui vendre a
uns països que la podrien obtenir amh uns costos
diferents.
Aquesta és una situació que no té massa sentit. Jo
cree que les ciutats europees ha de pesar una mica
més. Jo cree Que aix6 es pot entendre perfectament a
Valancia, tot i la seva tradició agrícola.
Tradicionalment, el nacionalisme que tots tenim a
dintre, l'es p erit de supervivència i de defensa, ha de
fer que,
nis parlaments,
el territori
estigui
representat, no només la població.
lleis que surten a tot el món tendeixen a ser
una mica més conservadores d'allò que la gent, en
general, pensa. Per qua ? Perquè els i a 1 ments i les
lleis electorials estan formats de forma en qué el pes
del terrítori, í per tant, d'alguna forma de la
22
representar
el territori
�inèrcia de la tradició, és més important que el pes
del factor urba. Aixé és així.
Penso que és important que a Europa hi hagi un
moviment en el sentit de reconeixer això i posar-hi
una corta limitació.
El
,g roni europeisme, pot i ha de recuperar una
certa militancia urbana. O si no ho
malament. 1 ho
té malament, p erquè primer pagar excedents agraris a
Europa és car. Són excedents que fan cada any i que
cada any s'han de pagar.
en, perqua pagar les ciutats també és car.
Mantenir ciutats és car. Pera ja les tenim, no es fan
cada any, estan fetos.
en tercer
oc, perquè l'Europa de les nacions
que és la que hi ha - no hi ha d'altre - és més lenta
parla llenguatges més enfrontats que no pas l'Europa
de les ciutats.
El que és propi d'Europa són precisament. És car
sí, és complicat sí, s'han de mantenir. Pera és també
la seva riquesa.
dificultats
pel factor urba
�La competncía entre territoris per assegurar-se
l'atracció de la investigació, la producció i els
serveis,
es
lliura,
actualment entre
ciutats.
Barcelona és el punt de referncia d'un territori
que esta en una fase delicada de reconversió. Es pot
dir que ja ens estem jugant el futur de la macroregió
per a l'any 2000 i Barcelona, que és molt conscient de
la seva responsabilitat
responsabiiitat envers aquesta regió, pateix
encara unes estrangulacions perriloses que dificulten
plegament de les seves funcions dins d'aquesta
el des
zona. 13 ,..r exemple, no té acabat, ni definit en una
part, el seu sistema de comunicacions.
Sí que, en canvi, la connexió de Barcelona amb la
xarxa
d'autonistes
afavoreix
la
ciutat.
La
Mediterrania espanvola penetra a Centreeuropa passant
per
Barcelona.
L'Eix
Hamburg-Barcelona-Algeciras
constitueix una de les columnes dorsals de l'Europa
comunitaria. Pera perjudica, i molt, la mala connexió
ferroviaria amh Europa, que asilla el port de Barcelona
i redueix la capacitat d'intercanvi i de distribució
que té la ciutat- Aquest p roblema
però, ha de
quedar resolt un con es faci realitat concreta la
decisió
recent del Govern d'adoptar l'ample de via
europeu per a la nostra xarxa ferroviaria.
24
�En el món hi ha 1.434 àrees metropolitanes.
Els
_. _ ...
•.
..
."-
i
nterurbans a escala mundial si
(: vols internacionals
_----1
un bon indicador del rang d'una ciutat. Si s'or nen
arces metropol.
en una. llista les cent ciutats del món amb ,6 .,) rutes
internacional, s' observa que la R.F.A., Esta ' s Units i
Gran Bretanya tenen set ciutats a la. llisc; Espanya,
cuatro (Madrid, amb 177 rutes, Barcelon 135, Palma de
Mallorca 62 i Las Palmas 60); i .anada, França i
SuYssa tonen tres ciutats. El c. nini d'Europa a la
jerarquia mundial és, doncs, ev dent.
Totes les ciutats de ir mera fila són a Europa,
excepte Nova York, així c m tetes les ciutats de segon
rang, excepto Monreal.
Segons aquest ordenació, Madrid ocupa el lloc
número vint i
a .elona el trenta entre les grans
ciutats del món El lloc en l'ordenació és important,
nerò també boAs el rol. Barcelona necessita minorar
el seu lloc /l ranking. per això s'ha insistit tant en
la qüesti
condicio
de l'aeroport, que ofereix magnífiques
climatològiques
funcionals,
amb una
obertura al trlfic del 95 % deles boros disponibles.
la C4 1 at també, necessita redefinir el seu rol que és
q ue,
amb
caràcter general s'esta
l'elaboració d'un Pla Estratègic.
25
estudiant amb
ordenació ciutat
al món
�MÉS ENLLf, DEL 92: EL PLA ESTRATEGIC. BARCELONA' 93
Ens hem de situar en la perspectiva de l'any
2000,
amb
una
economia
internacional
més
any 2000, econ.
internacional
interde p endent i també més competitiva.
A principis de novembre es va constituir a
Barcelona
el Consell 1 General del Pla Estratagic
constitució
Consell Gral.P]
Econòmic i Social, amh la participaci6, al costat de
l'Ajuntament, de
més de 140 entitats econòmiques,
eulturals i soci ls.
Amb la decisió de dotar-se d'un Pla Estratagic,
Barcelona s'incorpora al grup mundial de ciutats que,
com San Francisco, Chicago, Rotterdam,
Tokio, Mi
•••■••
Singapur, Amsterdam
p
o Toronto, ha apostat per la
lanificació col.lectiva del seu futur.
El ?la és un instrument mor a donar continuïtat
amplitud
a l'impuls cconamic de la
ciutat
de
Barcelona. El ?la pretén assegurar i millorar el
manteniment de la dinamica de Barcelona en un futur a
mig termini.
T7r
un Pla per a l'acció i la aarticipació, des
del començament, de tots els agents econ8mics 1
socials que actuen a la ciutat.
acci6/particip.
agents econ.
�Es
tracta
oportunitats
de
que
detectar
t
i
Barcelona,
aprofitar
i
de
les
fer-ho
col.lectivament. No n'hi ha prou amb generar
activitat, sinó que cal assegurar l'entorn perquè
aquesta activitat sigui rentable.
A través del Pla Estraté. gic, Barcelona intenta
definir els
rs diferencials,
cis avantatqes
comparatius, de la ciutat dins del sistema de ciutats
europeu í mundial.
Anth
Pla,
el
identificats
el sector privat
tindrA
ben
els mercats amb gran p otencial
de
creixement, que haurA de cohrir directament. També les
administracions
locals,
auton¿Smica,
central
comunitaria, coneixeran les necessitats p ubliques que
s'haurien d'assumir.
Aquest "pacte econòmic de ciutat" pot fer possible
una promoció econòmica consensuada i una participació
equilibrada en les institucions econmiques i nitres:
Fira, C.Z.F., Mercabarna, Cidem, Patronat Catan. Pro
Europa, Universitats, etc.
"
'ti' piti
/(/V1 /i4/)
AtAvtik
97
(/{2{.4_11
ct-
identificar
potencialitats
�La Barcelona del 93 tó una justificació i una
filosofía ben senzi lles
amb
imagint
els mitjans
L
amb el temps , amb previsk
s
hn
élP
p1anificar jLnar
tots plegats, administracions, entitats
i particulars - perque la ciutat continuï en alga a
partir del que haurem acumulat.
Percjue en el sistema mundial de ciutats es produeix
una interacció entre les seves peces que comporta
competitivitat i complementarietat.
En aquest marc,
s'imposa l'estandarització
l'especialització productiva.
Iii ha activitats o sectors emergents en la
indústria i els serveis en els que Barcelona pot tenir
unes p ossibilitats pecialització; i hi ha altres
activitats o sectors, que podríem identificar con a
tradicionals o madurs, en els quals Barcelona pot
comptar amb una avantatges comparatius i amb elernent s
de desenvolupaments potencial poc exolotats encara.
Una especialització, avui per avui, .o-As )ot s
competitiva si integra les tres
innovació i iniciativa.
2$
It
especialització.
�Per això, un deis objectius que ens hem proposat
és el d'aconseguir que Barcelona .i la seva Area siguin
un important centre d'investigació i de producció de
centre d'investg.
noves tecnolo,j ies, que hauran de ser promocionadas,
per descomptat, amb empenta i iniciativa.
Valencia pot
plantejaments
i,
tenir un
pacer
molt probablement,
en
aquests
l'Area
de
Barcelona també en té en els plantejaments que es fan
:
En el conjunt de les 136 regions que composen el
ercat Cornil, la regió econòmica en
Ia-- -(771Ue
Barcelona
está situada en una nosició ral, ocupa el primer
lloc per la seva dimenFerritorial, el segon lloc
en nombre d'ha tants (la primera en població és el
Soth East it dinenc), i el tercer lloc en aportació al
PIB (la rimera i la segona són el South East i l'Ile
de -2rance, és a dir, Londres i París).
Barcelona es troba en condicions immillorables
per a convertir-se en
d'aquesta gran
a re
capital econòmica i cultural
eur o p ea
cur
de 15 milions d'habitants.
Fins el punt le es pot afirmar que si aquesta Area es
vol dote d' una ciutat central, no pot ser altra que
Ba c;--ona.
29
Don, capital
econ. 15 14
�En el benents que no es tracta de propugnar un
--centralisme regional (supranacio ley ner a Barcelona,
sinó d'establir un . subsis Ma equilibrat de ciutats
cada ciutat,
el seu rol
dins del sistema eu peu de ciutats--, on cada ciutat
tingui un
funcions
a,,,egurat i Barcelona acompleixi unes
capitalitat, que eón necessàries en un
terr c o i d'aquestes dimensions i característiques.
En una primera
aproximació poden avançar
que
algunes de les oossihilitats a potenciar de Barcelona
se situen en el camp dels serveis especilitzats a les
empreses, 'a bioMedicina
la posici6 estratAgica
les comunicacions, la loc-alitz,
d'investigació
centres de decisió, i la distribuci6 comercial.
El projecte estratègic de convertir Barcelona en
una
capital internacional
de
.
-oro- celo mundial
interessa,evidentment, Barcelon que es convertiria
en el centre d'una regió.prou Amplia per sostenir,
finançar, une serveis' dist ibuïts equilibradament en
un espai8 regí
reqil i de gualitat suficient p er atendre
les
.ssitats de la població exigent. Però aquest
projecte sobrePassa l'estricte inters de Barcelona i,
possiblement la seva canacitat, i es converteix en un
projecte r7u e interessa tot el
país:—
potencialitats
de Barcelona
�voldria
p
repetir una idea que considero básica.
7ui, la com et?mcia entre territoris, entre pasos,
si es considera des d'una dimensi5 política és,
fonamentslment-, una competC-mcia entre ciutats.
_
El país
pee
tinqui ciutats en bona posició
competitiva serà un país en bona posició mundial.
k
ti )
1/2
11QA‘t,
(.,"'"
io9ArUW
31
y 6t(
-s-)
&
66-e
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4085
Title
A name given to the resource
Barcelona '92: efecte sobre l'economia de les ciutats Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de València
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Estructura de la conferència: - La importància economico-financera del sistema municipal de Barcelona. - Area Metropolitana. - El present depèn del futur. - Inversió olímpica. - Macroregió 2000. - Més enllà del '92, Pla Estratègic i Barcelona '93. La competència entre territoris, entre països, si es considera des d'una concepció política, és una competència entre ciutats.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de València
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Municipis
Economia
Finançament
Comerç
Indústria
Ciutats
Barcelona
Acció política
Description
An account of the resource
Conté notes i correccions manuscrites de PM.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-12-22
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/240/20060113.pdf
8e3c41f589ef28211af16f947daec7ae
PDF Text
Text
Centenari de la Cambra de Comerç de Tàrrega
Mercat Municipal de Tàrrega | 13/01/2006
Bona nit, senyor alcalde, senyor president del consell superior de cambres i amic, senyor GómezNavarro, que molta gent no sap que va ser vicepresident dels Jocs Olímpics de Barcelona, senyor
conseller, senyor delegat, estimats amics
Vull en primer lloc felicitar a les empreses i a les entitats que han estat guardonades aquesta nit
memorable i dir-li a la presidenta de la cambra de comerç de Tàrrega fins a quin punt aquest acte
és expressiu del millor d'aquest país. Agrair-li la seva perspicàcia, la seva tenacitat i la seva
intel·ligència i la seva prestació per aquesta festa magnífica i esplèndidament ben organitzada.
Trobo que ha estat un gran encert de premiar unes trajectòries d'unes persones de les quals
moltes vegades tendim a oblidar-nos, però que han estat la base d'allò que ara tenim. De tot allò
bo que ara tenim, que és molt.
Estimats amics, aquest 2006 esdevé en un moment que és especial en la història de Catalunya i
que celebra també un altre centenari, que és el centenari de la cristal·lització d'un projecte
catalanista, perquè efectivament l'any 1906, 1907 si vostès volen, Solidaritat Catalana, la gran
embranzida de tot el projecte catalanista que de fet s'havia incubat a finals del segle XIX, en un
moment en què Espanya no estava passant el seu millor moment perquè havia perdut les colònies
però Catalunya començava a pujar.
I vet aquí que ha hagut de passar 100 anys perquè realment aquell projecte tingués com té ara la
maduresa que li permetrà, esperem-ho així, de tenir la llei bàsica que aquest país es mereix i de
tenir-la més de 25 anys després de la primera que va ser molt celebrada, molt positiva, però que
ha estat esmussada pel temps, una mica gastada pel temps, i que avui necessita posar-se al dia.
L'any 1906 va ser l'any de l'aparició, efectivament, d'un moviment catalanista que avui jo crec que
arriba a una maduresa llargament sospirada, llargament buscada.
Aquest va ser un moviment que va saber posar una idea per damunt de les ideologies, una idea de
país, de solidaritat i Catalunya també per damunt dels principis ideològics de cadascú i aquest
moment vingué acompanyat d'un esclat de la cultura, de les arts, de la indústria, de la ciutadania,
en definitiva.
Un esclat que es produí arreu de Catalunya i la prova és el que avui estem celebrant. Un esclat
que va unir política i cultura, que va generar aliances socials, econòmiques i polítiques que
evolucionarien amb l'esperit de cada temps fins convertir-se en referents ineludibles del teixit cívic
i associatiu del nostre país. Amb entitats de referència com ara la cambra de comerç de Tàrrega,
que avui amb la celebració del seu centenari aquí al mercat municipal ens convida a pensar que la
memòria d'aquest 1906 a les Terres de Lleida esdevé més estimulant i més pensant en el futur
que no pas nostàlgica i pensant solament amb el passat.
Teniu empreses potents i emprenedors socials, ara li estava dient a Gómez Navarro, 15.000
habitants, 35.000 habitants en l'àmbit de la cambra, i ja veieu les empreses que aquí es fan, que
aquí es couen, que aquí creixen i aquí triomfen.
Una societat civil, doncs, rica diversa i innovadora i un territori que comença a créixer en el marc
de l'Euroregió, (mai insistirem prou en què ja no hi ha fronteres, hem de buscar aliances més enllà
de les barreres tradicionals que ara ja no hi són) que situarà la Catalunya interior en la seva justa
dimensió i les Terres de Ponent en una posició de centralitat, perquè, efectivament, en aquesta
Euroregió, amb Aragó, Balears, amb Catalunya, per descomptat, però també amb Midi Pirineus, el
Llenguadoc Rosselló, hi tenim una centralitat que es ben a prop d'aquí.
Compartim un designi per convertir les Terres de Lleida en un dels pols agroindustrials més
potents d'Europa i a fe que aquesta nit demostra que ho estem aconseguint, que ho esteu
aconseguint. Hem posat en marxa noves estratègies de desenvolupament rural i de competitivitat
del sector agrari, de la mà de la conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca; per fi comencem a
tocar el canal Segarra-Garrigues, que avui hem visitat amb el conseller, compteu amb la nostra
voluntat de modernitzar el canal d'Urgell (també avui hem estat amb ells) i disposem d'una aposta
compartida per desenvolupar el vincle entre recerca i innovació a partir del triangle Universitat-
1
�empresa-territori, que ja sabeu que és el triangle màgic, amb l'anella de l'agroindústria al mig com
a emblema.
La col.laboració entre la Generalitat i els ajuntaments per enfortir els serveis de benestar vindrà
acompanyada a Tàrrega per la creació de 82 noves places de llars d'infants, el començament de la
construcció del nou parc social i sanitari, ben a prop d'aquí l'aeroport de les Terres de Lleida a
Alguaire, que estarà construït l'any 2008 i l'aposta per definir noves infraestructures transversals
com l'eix transversal ferroviari.
Estem projectant noves infraestructures viàries nord-sud que complementin el tren d'alta
velocitat, com ara l'autovia Tarragona-Montblanc-Tàrrega. L'eix de l'Agricultura, en dic jo. Seran
infraestructures que crearan riquesa, generaran llocs de treball i estimularan una millor
diversificació de l'economia lleidatana amb noves activitats logístiques, industrials i turístiques.
Les oportunitats que s'albiren, doncs per a Tàrrega, per les terres de Lleida i per tota Catalunya
són immenses, però per aprofitar-les plenament hem de trobar un nou sentit, un vell sentit, si
voleu, però renovat a la nostra catalanitat. No n'hi ha prou en ser diferents. Hem de voler ser
millors, no podem caure en l'autocomplaença.
Catalunya no depèn només de l'aprovació de l'estatut ni d'una bona governació. Tindrem Estatut i
serà un estatut que ens permetrà autogovernar-nos amb més plenitud. Però el futur de Catalunya,
sobretot, depèn del fet que anem junts, que estiguem units i que siguem capaços de traduir la
millora del nostre autogovern amb l'enfortiment de les aliances socials, econòmiques, polítiques i
territorials que ens faran progressar col.lectivament.
I és en aquest àmbit on la memòria de 1906 té tot el sentit de projecte i de futur que li donem a
aquest 2006, per demostrar-nos que som capaços de fer compatible el creixement econòmic i la
qualitat i per desenvolupar totes les potencialitats de la xarxa de ribes i ciutats que articulen el
nostre territori.
Institucions com la Cambra de Comerç de Tàrrega, les empreses i associacions premiades aquesta
nit, són una mostra del dinamisme econòmic, social i cultural de la societat targarina per
contribuir-hi activament.
Com a president de la Generalitat us asseguro que em tindreu al vostre costat, en podeu estar ben
segurs, de la mateixa manera que jo compto amb tots vosaltres amb exigència i amb complicitat
per tornar a sentir que aquest país, que aquesta terra camina i ho fa en la bona direcció.
Moltes gràcies i bona nit.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1722
Title
A name given to the resource
Centenari de la Cambra de Comerç de Tàrrega
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Mercat Municipal de Tàrrega
Subject
The topic of the resource
Catalanisme
Comerç
Commemoracions
Infraestructures
Tàrrega
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-01-13
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/270/20060507.pdf
a9e874ea3de5eab428db966edd3ae8db
PDF Text
Text
Clausura del Congrés del Món Rural
Palau de Congressos de Catalunya | 07/05/2006
Veig cares amigues. Bé, no totes, no tinc el plaer de conèixer-vos a tots i a totes, però veig cares
amigues. D'ençà que, fins i tot abans, bastant abans, d'arribar i de formar govern a Catalunya
vaig tenir ocasió de conèixer Catalunya endins, una realitat que per a mi, fins aquell moment, ho
haig de reconèixer, m'era desconeguda, més enllà dels llibres i del que havia après per lletra
impresa.
I vaig conèixer unes persones, una gent, arran d'un incendi que va haver-hi a Castelltallat, que hi
vaig anar. Vaig conèixer unes famílies i aquestes famílies me'n van presentar unes altres, aquests
altres que em van presentar uns amics i aquests amics, unes amigues a Tàrrega, per tot. I vaig
començar a entendre l'esperit del camp de Catalunya. Cert que el camp de Catalunya no és només
allò, que és potser el cor del camp de Catalunya, però no solament allò és el camp de Catalunya,
hi ha una gran diversitat. Però en aquelles persones, algunes de les quals són aquí i m'agrada
retrobar-les, jo crec que s'hi resumeix d'una manera molt clara, molt definitiva, molt positiva, molt
proactiva, molt de mirem cap endavant i no solament cap endarrere, el que és la realitat de la
gent del camp aquí.
Mireu, nosaltres els governs, jo crec que no havien entès el camp. I no seré jo qui digui que ara
l'hem entès i abans no, perquè entendre el camp vol dir entendre'l cada dia i entendre'l en les
seves circumstàncies canviants. Jo quasi diria conseller que de la teva conselleria n'hauríem de
dir, segurament, d'Agricultura, a més de Ramaderia i Pesca, també de l'Agroindústria i que, per
tant, un bocinet del que és la indústria ens l'hauríem de menjar en aquesta conselleria, perquè si
no no tindrem el concepte des del punt vista de pràctic de les coses que s'han de fer, des del punt
de vista de les polítiques que s'han de tirar endavant, no tindríem la denominació que cal perquè
l'Agricultura i el camp de Catalunya vagin bé i vagin endavant.
Però és clar, no és només de canvis de nom que vivim. Sinó que, aquests canvis de nom, aquests
canvis d'orientació general jo crec han d'anar acompanyant una nova pràctica.
Benvolguts amigues i amics, avui arribem al final del principi d'una aventura extraordinària per al
nostre país. Heu vingut a parlar del món rural a Barcelona, a la capital, i ho fem avui, a poques
setmanes d'una cita cabdal per al futur d'aquest país, per al futur de Catalunya, quan els
ciutadans seran cridats a decidir sobre el nou Estatut, pels volts de la meitat del mes de juny.
Una cita que, malgrat tots els avatars del procés, malgrat la incomprensible actitud dels seus
detractors, estic convençut que el nostre poble resoldrà amb una gran i una positiva afirmació
com a país.
Tindrem Estatut. No només tindrem Estatut. Tindrem un gran Estatut.
La setmana que ve convocaré el referèndum que ha d'obrir la segona etapa de la governació
d'aquest país. Diguem-ho clarament, aquest país ha viscut els millors trenta anys de la seva vida
moderna, segurament, perquè n'hi va haver d'altres de bons moments, però van durar poc o van
ser incomplets o van ser complets en el camp de la cultura i de l'economia, però no en el de la
política. Ara, hem tingut per primer cop en la història moderna, més d'un quart de segle de
democràcia i d'autonomia. Però, si ens quedéssim aquí, amb la satisfacció del que hem
aconseguit, i no tracéssim projectes de futur, estaríem traint l'esperança i les possibilitats reals del
nostre poble.
Estem, doncs, en un procés, jo crec, no només en el vostre sector, en tots els sectors, en tots els
racons de Catalunya, en un moment realment decisiu. No solament pel judici que fem del present
que tenim, sinó també del que ha de venir. Vagi per endavant, repeteixo la meva felicitació per la
feina feta, per tots i totes en aquest congrés. Tothom que hi ha volgut participar, hi ha pogut
participar i hi participa i de la pluralitat de la vostra participació se'n deriva la garantia de la
realitat de les vostres pretensions.
Ara començarà una etapa tant o més important que la que avui tanquem: la de l'aplicació efectiva
dels criteris i conclusions a les quals el congrés ha arribat.
1
�Confio, en aquest sentit, que el paper que la Fundació Congrés del Món Rural tindrà, d'ara
endavant, la possibilitat de desenvolupar les propostes que aquí heu aprovat.
El Rural'06 haurà estat la punta de llança del canvi de paradigma en aquesta Catalunya dels
territoris menys densos, diguem-ho així, perquè és la definició millor del que és el camp.
Un canvi de xip impulsat pel fins fa poc estimat conseller Antoni Siurana, a qui vull agrair molt
especialment el seu impuls, la seva bonhomia, el seu caràcter i la seva aposta per la
modernització del sector agroalimentari català. L'Antoni és aquí, li dono les gràcies des de lluny i
crec que ningú se sorprendrà si us demano per a ell un fort aplaudiment en aquest moment.
No ho tenia fàcil, l'Antoni. Va haver d'afrontar des de l'inici les vicissituds que han marcat
l'agricultura catalana en els darrers anys: massa exposada, excessivament propensa a patir el mal
comportament dels mercats. Però tenia clar l'objectiu: el món rural necessitava un salt endavant
en productivitat i en vertebració. Siurana en deia "retornar al món rural i a la seva gent el prestigi
que es mereixen". I aquest ha estat l'esperit del Congrés del Món Rural.
Ara, el conseller Jordi William Carnes, que ha viscut en primera línia l'impuls i gestació del
congrés, sabrà entendre'n les conclusions i orientar la política del DARP en aquest sentit, el conec
molt bé. Entre d'altres raons, perquè tots aquests passejos que he començat dient que havia fet
pel camp de Catalunya els vaig fer amb ell. I en bona mesura, gràcies a ell.
Durant aquest Congrés heu parlat del que passa al Món Rural. I s'han pogut posar en relleu virtuts
i s'han pogut posar en relleu problemes que defineixen la nostra situació de partida. I la nostra
posició és bona. Catalunya, diguem-ho clarament, és una potència agroalimentària. I quan dic que
és una potència agroalimentària heu d'entendre dues coses. Una, que ho és en comparació amb
altres, i que ho és internament com a definició d'ella mateixa en comparació amb altres sectors.
Cosa que de vegades s'oblida.
Catalunya és una potència agroalimentària i aquest ser-ho, la defineix. No és solament una cosa
que també té, és una de les coses importants que té. En un doble sentit. És una potència present
per les seves capacitats reals en els sectors més potents, agricultura i pesca, porcí, olivarer,
fruiter, en producció, en inversió, en comerç, en tot el que hi està relacionat. I també en el sentit
de futur, pel seu potencial de desenvolupament agroalimentari, del qual en tenim mostres
exemplars.
Cal començar, doncs, per posar en relleu el valor econòmic i el valor social del camp català.
El pes de la seva aportació al gruix de la nostra economia és prou evident, segur que n'heu parlat
a bastament aquest dies. Aporta el 15% de la facturació total de la indústria catalana; consumeix,
per a la seva transformació, entre el 60 i el 70% de les produccions primàries agràries i pesqueres
catalanes; representa un 20% de la població i és responsable de la gestió del 80% del territori
català, dels seus recursos bàsics més valuosos.
Sempre he dit, i els que em coneixen ho saben, que l'agroalimentari és un dels tres sectors punta
de Catalunya. I quan dic sectors no em refereixo al camp, dic de Catalunya, de l'economia
catalana. Ho ha de ser, tenim les capacitats des del punt de vista de la formació, del tarannà, i des
del punt de vista material, per ser-ho.
Això són més que xifres. Això és una realitat molt contundent que distingeix una bona colla de
tòpics sobre el que ha estat i és el món rural a Catalunya.
Li hem de donar valor Catalunya endins. No hem de témer el fet que durant anys s'ha produït un
retrocés en la participació del sector agrari en el conjunt de l'economia, perquè avui el flux ja no
és del camp a la ciutat. El món agrícola retrocedeix, però el món rural es manté, es transforma.
Món agrícola i món rural no són ben bé la mateixa cosa, però estan vinculats indissolublement.
Sense agricultura, sense agricultors, sense ramaders, no es podria sostenir la preservació del
territori.
Com deia Joan Caball aquesta mateixa setmana, si no m'erro, l'espai agrari ha de deixar de ser un
territori residual i la població activa agrària ha de tenir garantida la seva presència arreu del
territori.
2
�Un món rural pròsper requereix indubtablement una agricultura viva. Però també que se li doni
valor de cara enfora.
Les dades ens continuen mostrant un distanciament massa ampli entre món rural i món urbà. El
conseller ens ho explicava l'altre dia, encara hi ha massa gent que pensa que cal protegir el
territori a costa dels pagesos. Però em penso que ha de ser ben bé al contrari, perquè no hi ha
territori més desprotegit que aquell on no hi ha qui el treballi, se l'estimi, el senti i se'l faci seu.
Per això és tan important -com he dit- cloure a Barcelona, un congrés que ha impulsat una
conselleria que ha fixat la seva seu a Lleida. Aquest és el missatge: les decisions s'han de prendre
sobre i des del territori, i, tanmateix, el món rural també s'ha d'explicar sobre i des del món urbà.
És el diàleg rural-urbà, que ja he reclamat altres vegades, i té exemples fantàstics com, per
exemple, l'experiència d'agricultors i ramaders amb cuiners, buscant l'excel·lència dels productes
bàsics de la nostra gastronomia.
Tothom ha de prescindir de prejudicis en aquesta matèria, per això, el Govern de la Generalitat
treballa per fer realitat la Catalunya en xarxa on tothom tingui els mateixos drets i deures cívics,
visqui on visqui.
Aquest esforç s'ha de fer a través del pacte territorial. Un pacte que esdevingui la base de
legitimitat social per enfortir les iniciatives rurals i que doni suport als serveis que el món rural
produeix.
Hem de creure i hem de fer creure en el futur de la Catalunya rural, perquè en bona mesura és el
futur del país i perquè en bona mesura el seu futur depèn del fet que convencem d'aquestes
possibilitats.
Per això, d'aquest congrés tots n'esperem solucions i respostes estratègiques per al futur d'un
sector, de la població i de l'economia, molt importants en el nostre país, per avançar en la
professionalització del món rural. Què vol dir? Vol dir formació, vol dir productivitat i vol dir
innovació.
Avui ja no n'hi ha prou amb l'aprenentatge de l'ofici en el sentit tradicional, en el de la transmissió
de pares a fills d'allò que els nostres pares aprengueren dels seus. No n'hi ha prou. Avui cal
formació, cal prendre risc, calen estratègies compartides. I cal, en el nostre món rural, canviar de
model productiu. Aquest és el repte, canviar de fórmula per trobar-ne una de realment eficaç. I
només n'hi ha una de realment eficaç, que és l'excel·lència en la producció. El compromís per
l'excel·lència del camp català crec que ha de ser el vostre objectiu, el nostre objectiu.
Mireu, no es tracta de si al sector agroalimentari rural català li convé un canvi o no, el dilema és
un altre: o fem nosaltres els objectius i les estratègies a la transformació que estem
experimentant o ens les faran. I vindran de l'exterior. Ja sabem què és millor i què és pitjor, i no
parlo només de l'agricultura i la de la ramaderia, evidentment, ja ho sabeu.
Aquest congrés, però, ha servit per posar en evidència que la vida del món rural no és solament la
vida de la pagesia, que hi ha tot un altre món vinculat a l'agroturisme, la natura i la cultura
emergent a Catalunya i que ha de ser un dels grans aliats de l'agroindústria, de màxima qualitat
en la recerca de l'excel·lència de la qual parlàvem.
Un exemple d'això és el dels Rovira de Sagàs. Se'ls va cremar la fàbrica l'any 94. Podem dir que
ho van perdre gairebé tot. Només els van quedar les pedres. Però van creure en un projecte, van
lluitar i avui són un model d'excel·lència en la combinació de productes de qualitat i cuina de
màxim nivell.
Si creieu en vosaltres mateixos, aquesta és la norma, aquesta és la fórmula, si creieu en vosaltres
mateixos, la gent creurà en vosaltres, i si no, no, com deia aquell.
I el govern estarà al vostre costat, si vosaltres creieu en vosaltres mateixos, fent el màxim esforç
pressupostari possible, per part del govern, per complementar la vostra acció.
Però cal que siguem realistes, cal que acceptem que a base de nostàlgies no trobarem el
desllorigador, perquè és clar que hem de saber defensar el que és nostre, però no perquè sigui
3
�nostre solament, que també, sinó perquè és excel·lent que puguem dir que ens l'estimem perquè
és el millor.
Per tot això hauran de servir les conclusions del congrés i per això caldria seguir, per descomptat,
més enllà del congrés, el debat, per donar, per donar un veritable contingut al principi de
sostenibilitat, per enfortir el teixit social rural, per estimular una administració més eficaç i més
àgil en la seva actuació respecte a les necessitats del món rural.
Tota la feina feta durant aquest any, jo crec que ha estat una oportunitat magnífica per generar
complicitats i permetre la concertació entre tots els actors implicats. I com a president de la
Generalitat, us ben asseguro que em tindreu al vostre costat de la mateixa manera que jo compto
amb tots vosaltres, cadascú des del seu lloc, amb exigència i amb complicitat, per tornar a sentir
que aquest país, que aquesta terra, camina.
Aquests reptes no són exclusius del món rural, sinó que afecten el conjunt de Catalunya. I, com us
deia en començar, en les properes setmanes afrontem un primer pas decisiu.
No ho dubteu. El futur del món rural, el futur de Catalunya sencera, passa per un Estatut que
estigui al nivell dels reptes que ens hem marcat. L'Estatut no ho resol tot, no ho preveu tot,
afortunadament. Però sense l'Estatut, poc podríem fer, el que podem fer realment, que és molt
més del que hem fet fins ara. I el nou Estatut serà bo per al Món Rural.
L'horitzó que tindrem davant nostre serà més ample amb el nou Estatut que no pas amb el vell.
Això és evident, molt més ample.
Necessitem aquest Estatut per aplicar definitivament una política agrorural pròpia, amb mitjans, a
l'alçada de les ambicions i conclusions d'aquest congrés. I quan dic mitjans dic mitjans, tots
entenem el que vull dir.
És enormement important tenir les idees clares, però també tenir els recursos per posar-les en
pràctica. I Catalunya no els ha tingut. Penseu que amb l'Estatut passarem d'un finançament que
no se sabia mai si era prou o no. És a dir, se sabia que no era prou, però no se sabia a quina
fórmula responia, a un que diu que per Catalunya i per tot Espanya, perquè això serà llei per a tot
Espanya, s'han de rebre uns serveis de qualitat igual per un esforç fiscal relatiu igual. Aquest és el
principi de solidaritat que Catalunya ha acceptat i ha imposat, d'alguna manera. Que és molt lluny
de la realitat actual.
I penseu que amb tot això ens n'anem a unes inversions del 18'8% en els propers 7 anys, que és
la fase previsible de finançament europeu, més enllà l'Estat espanyol no es podia comprometre, el
qual representa un increment del 50% de les inversions de l'Estat a Catalunya respecte de la que
teníem fins ara, que era el 12%. Tenint un 18'8% de la renda nacional, teníem un 12% de les
inversions. I, per tant, 6 punts més, un 50% més. Un increment formidable del que és la inversió
de l'Estat.
Per això, quan es diu i l'Estatut en què queda? L'Estatut queda en què els recursos són més grans
i les competències per utilitzar aquests recursos també. Demanem més diners i més llibertat per
gastar-los. Diguem-ho així. Des del punt de vista dels interessos materials, ja no parlo dels
conceptes de la nació, la nacionalitat, etc. perquè ja sabem que amb això hi ha tanta gent que
s'esvera a favor com en contra.
I això és la definició neta i clara de Catalunya com a nació, corresponent al concepte de
nacionalitat de la Constitució espanyola.
El nou Estatut serà bo per a tots, però també per al món rural. I l'horitzó que tindrem davant serà
evidentment més ample. Necessitem l'Estatut per aplicar definitivament una política agrorural
pròpia, com he dit, a l'altura de les nostres ambicions i que complementi i reforci les accions de la
nova PAC davant dels reptes d'una agricultura progressivament més globalitzada.
Podem rebutjar obtenir més finançament? Més competències? Més capacitat de decisió? Ningú no
ho entendria. Ningú no entendrà que avui es demani el NO a un Estatut que ens dóna més
finançament i demà ens reclamin més diners per al món rural. Seria un contrasentit.
4
�No crec en la resignació ni la renúncia com a actituds vàlides per construir el nostre futur. Seria
una irresponsabilitat provocar de nou la frustració del nostre país en un moment on ens ho estem
jugant, si no tot, molt, quasi tot.
Som en el principi d'una nova era per al món rural a Catalunya i en el principi d'una nova era per
Catalunya.
Amb les conclusions del congrés, d'aquest congrés, i amb l'avenç del nou Estatut, disposem dels
instruments imprescindibles per fer el salt endavant.
Confio en vostès, confio en vosaltres, en la vostra responsabilitat i en la vostra energia.
No ens posem límits, no ens hem de posar límits a la nostra ambició. Endavant.
5
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1752
Title
A name given to the resource
Clausura del Congrés del Món Rural
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Congressos de Catalunya
Subject
The topic of the resource
Agricultura
Comerç
Congressos
Estatuts
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-05-07
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1431/19950120d_00668.pdf
b84fb1bd13996cefd0388589cdc7fa8d
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
Data: 20/1/95
GUIÓ
Per a:
De:
Assumpte:
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (NB)
Cloenda de la Barcelona Business Week
Proposta d'intervenció de l'Alcalde a la cloenda de la Barcelona Business Week:
LADIES AND GENTLEMEN, DEAR FRIENDS,
I HAVE GREAT PLEASURE IN CLOSING THE BARCELONA BUSINESS WEEK HERE
IN LONDON.
I BELIEVE THAT THIS EVENT IS A STP AHEAD IN THE WIDE PROMOTION
ACTIVITY OF THE BARCELONA CITY COUNCIL FOR SOME REASONS.
FIRSTLY, THIS EVENT HAS BEEN ADRESSED TO THE SPECIFIC ECONOMIC AND
BUSINESS SECTOR THAT EXISTS IN LONDON ff4 ORDER TO EXPLAIN THE
RANGE OF BARCELONA'S CURRENT SPECIFIC OFFERS
FN
THIS SECTOR: THE
LATEST DEVELOPMENTS IN URBAN PLANNING, ARCHITECTURE, DESIGN,
TOURISTIC POSSIBILITIES AND FINANCIAL AND LOGISTIC SERVICES.
1
THE BARCELONA BUSINESS WEEK HAS SUPPOSED A SIGNIFICANT CHANGE
RESPECT TO THE USUAL AND GENERIC SEMINARIES ON THIS MATTER. YOUR
WELCOMING ANSWER TO THIS INITIATIVE HAS SHOWED THAT THIS NEW,
RISKY AND MORE DIFFICULT APPROACH4AS BEEN A SUCCESS.
LOND4.NBB
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
SECONDLY, THIS IS A MIXED INITIATIVE, A JOINT—VENTURE BETWEEN THE
BARCELONA CITY COUNCIL, THE BUSINESSMEN AND PUBLIC INSTITUTIONS.
IT HAS BEEN A NEW PROOF OF TV E GOOD RELATIONSHIP BETWEEN
BARCELONA'S PUBLIC ADMINISTRATION¡ AND PRIVATE BUSINESSES THAT HAS
DISTINGUISHED BARCELONA DURING THE LAST YEARS. I WOULD LIKE TO
THANK AGAIN ALL THE BUSINESSME^1 AND INSTITUTIONS WHICH HAVE
ç
COLLABORATED IN THIS INITIATIVE, SP ÉCIALLY ALL THE PEOPLE WHO HAVE
MOVED TO LONDON TO TAKE PART
I1lsT
THE DIFFERENT SESSIONS OF THIS
WEEK.
THIRDLY, THIS WEEK IS NOT A CIR^CUMSTANTIAL EVENT WITHOUT A
PROGRAMME OF CONTINUITY LATER ON'}1 FORTUNATELY, ALL THE SECTORIAL
CAMPAIGNS THAT HAVE PRESENTED DURING THESE DAYS HAVE ITS OWN
ACTION AND PROMOTION PLAN BEING IMPLEMENTED EVERY DAY. THE
BARCELONA BUSINESS WEEK HAS MEANT JUST ONE STEP MORE IN THIS
CONTINUOS ACTION. A VERY USEFUL MOMENT TO STRENGTHEN CONTACTS
WITH PEOPLE FROM GREAT BRITAIN INTÉRESTED IN BARCELONA.
NEVERTHELESS, THE MAIN TASK WILL BEGIN NEXT MONDAY TRYING TO
TRANSFORM THE RELATIONSHIP AND CONTACTS HERE INICIATED IN
BUSINESS OR SPECIFIC PROPOSALS OF COLLABORATION OR EXCHANGE.
FINALLY, BECAUSE THIS IS THE FIRST B 1RCELONA WEEK. IN MID FEBRUARY
WE WILL HELD ANOTHER ONE IN NEW YORK AND FROM 13TH TO 17TH OF
MARCH IN FRANKFURT. THIS NEW INSTRIIJMENT STARTS GONG ON NOW.
LOND4.NBB
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
I WOULD LIKE TO THANK YOU ALL. WE ARE WAITING FOR YOU IN
BARCELONA I AM SURE THAT BARCEL01.11A WON'T DISAPPOINT YOU.
THANK YOU VERY MUCH.
-7
A
, 777
._,-------1,
A
""'"
•
n
LOND4,NBB
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4337
Title
A name given to the resource
Cloenda Barcelona Business Week
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Londres, Anglaterra
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Competitivitat
Comerç
Relacions Internacionals
Finançament
Acció política
Territoris
Barcelona
Congressos i conferències
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-01-20
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1264/19911204d_00467.pdf
712b597d4667cebc63ede468ad7c0c4d
PDF Text
Text
1'
(9
AíOG/22)
CLOENDA II JORNADES DE CIUTAT VELLA
Pati Llimona, 4 de desembre de 1991.
Moltes gràcies Sr. Regidor.
Unes paraules, en primer lloc, no diria de satisfacció, sinó de
refermament en haver sentit el to i el caràcter d'aquestes
conclusions, en la mesura que testimonien la continuïtat d'un
esforç, com deia ara el Regidor, que un de vegades pensa si no es
podria arribar a perdre, i no s'ha perdut. No s'ha perdut perquè
el to i el contingut d'aquestes paraules així ho demostren.
No crec que s'hagi de ser enormement optimista ni pel que fa al
passat immediat ni al futur immediat, perquè, segurament, estem
passant una fase d'ajust econòmic i social, que no és que fos
imprevist, però, en tot cas, sí que ha estat amb una mica més
d'impertinència del que havíem imaginat. Superem, efectivament,
sis mesos enrere o un any enrere en les coses, o dos anys
enreree, quan es van fer les Primeres Jornades i parlàvem
d'aquell moviment de vaixell.
Sempre que ve una petita recessió, o una gran recessió, és
impertinent, mai és pertinet. Per dir-ho d'un altra manera, mai
no és del gust de ningú, de nosaltres, i d'aquells que posen
l'accent. I és que, ho he dit moltes vegades, no seria possible
dur endavant ni la millor i més ben programada acció pública
sense les accions privades i les accions benefactores. Aquests
�que posen més l'èmfasi en aquesta part de les nostres accions com
a comunitat haurien de reflexionar seriosament cada vegada que ve
una petita crisi d'aquestes, tan}petita com creiem i que esperem
que sigui. Haurien de reflexionar sobre l'enorme intensificació
la
dels problemes, pel fet de
incidència econòmica global
negativa. Tots ho sabem.
Aquesta és una ciutat que ha passat d'una taxa d'atur del 21% -no
fa encara sis anys-, al 8 %, i, amb tot i això, ens costa de
tirar endavant la millora dels punts territorials on es
concentren justament l'atur
i
Ils
problemes. Imaginem el que
hagués estat tirar endavant, o tan sols mantenir, empatar -com he
dit a vegades-, amb la misèria laCiutat Vella, si això no hagués
estat així. Es impossible d'imaginar, em fa feredat de pensar en
el que això hagués estat. Aquest
és una llança que jo trenco en
favor de l'acció global, en favor de la promoció econòmica de la
ciutat -en favor d'aquestes accions que de vegades poden semblar
fins i tot alienes al que es fa aquí en concret, que poden
semblar olímpiques, que poden smblar matafísiques, que poden
semblar exagerades-, i, tanmateix, estan orientades al fons del
nostre programa, del nostre cor
diria -,
i del nostre cap, a la
mateixa finalitat a la qual estan orientades les accions que es
porten en aquest districte per part de tots els que som aquí.
Accions en la millora de la situació dels ciutadans de la Ciutat
Vella i dels altres barris de la ?iutat.
�Concretaré les meves paraules en tres punts, per ser una mica mes
punyent sobre algunes coses que en aquesta fase, que no durarà
molt -estic segur-, ens fan especialment mal o ens posen
especialment problemes: el camp de l'habitatge, el camp deis
sistemes jurídics finalment, -ho que ens faci mal, però que és
important, i aquí s'ha citat, i m'agradaria d'insistir-hi- el
camp de l'educació.
No ens donen el mitjans, no ens els donen els poders més alts,
per lluitar seriosament contra la degradació amb una política de
rehabilitació. Aquest matí s'ha reunit la Junta i el Consell
d'Administració de PROCIVESA -que com sabeu és aquesta societat
anónima que ens vam haver d'inventar per portar cap aquí mitjans
económics que amb les lleis vigents no s'hi podien dur-, i hem
constatat, una vegada més, que els preus unitaris, deis quals
nosaltres poden obtenir sòl, de sota deis habitatges degradats
del segle XVIII, o que tenen históries fins i tot anteriors, són
molt superiors als que les lleis preveuen, també les lleis mes
recents i les mes agosarades.
Continua escribint-se sobre l'aig , a de l'oceà en aquesta materia,
se'n continua parlant i llençant
araules que no tenen eficàcia.
Continua faltant encara un bon tros entre la bona voluntat dels
governants, que, a més, com més allunyats estan deis problemes
salen tenir mes bona voluntat, i l'eficácia de les seves
paraules. Aquest és un punt que jo vull reiterar, tot i que ha
hauria de tenyir d'un esperit d'una certa esperança, en la mesura
3
�que els imminents programes de rehabilitació que semblen poder
sorgir del Ministeri, i espero 4ue de la Generalitat, semblen
haver-se adonat que els problemesIdels habitatges en el centre de
les grans ciutats són qualitativOment diferents dels altres, i
que, per tant, no es poden tractar amb mesures genèriques en un
Butlletí Oficial amb una excepció, amb una disposició addicional,
sinó que s'han de tractar amb un esforç molt específic.
Nosaltres els diem: "Mirin, nosaltres som artesans. Els
capitalistes d'aquest negoci sán vostès, els que tenen els
impostos grans, els que tots pagiiem perquè es pugui fer política
redistributiva segons els manualsjd'Hisenda Pública; vostès tenen
la Renda, l'IVA, i l'Impost ce Societats, els tres grans
impostos. Nosaltres tenim impostos sobre la propietat i sobre el
comerç, que no donen més que per mantenir els serveis de la
ciutat al nivell que els ciutada s demanen, no des del punt de
vista de la redistribució i de l rehabilitació, sinó al nivell
de mantenir la bondat del sistema tal com és. Doncs bé, nosaltres
som artesans que hem trobat algun
en trobem alguns,
justament
empresaris,
no tots ni molt menys,
tirar
de
si
renovació.
Ara,
d'invertir
en
desllorigadors de la
endavant.
vostès
vostès
aquest
i així és molt difícil
Nosaltres
volen,
de
la
som
els
rehabilitació
s'han d4 fiar de nosaltres,
equip humà que
ara
vosaltres, els que seieu en aquesta sala".
4
misèria,
és
aquí,
artesans
i
de
o
la
vostès han
-que
sou
�Nosaltres els diem als poders alts que inverteixin en aquest
petit col.lectiu, perquè és la única esperança -única de vostès,
senyors que manen-, que els barris degradats no es degradin més.
Aquests artesans, aquests empresaris de la rehabilitació, facin
el favor d'arriscar!, i de posar capital en les societats, en
els instruments i en els col.1 ctius que treballen en això,
perquè ells són els únics que peden convertir la seva lletra
morta en lletra viva, amb acció viva, i amb rehabilitació.
Estem massa lluny encara i, ho tdrno a dir, els estàndars de les
lleis i dels plans no ens serveixen.
Aquest matí hem calculat el que ens costava el m2 construït a
Ciutat Vella rehabilitat, 160.00
Ptes/m2, com a mínim, comptant
la part corresponent de realiot ament d'aquells que segurament
s'hauran de desplaçar de les case$ on són, no del barri, però sí
de les cases velles on són, per oder-los reinquivir en un altre
lloc ,i alliberar aquell sòl que està sota les cases que ells
ocupen. Quan a nosaltres ens diuel (jo ja n'estic una mica tip!):
"Els farem a vostès "vivenda", però facin el favor de donar-nos
sòl". ¿Com els podem donar sòl, si el sòl està sota de les cases
que hem de tirar a terra, amb ]especte de la gent que hi ha
dintre, i desplaçar aquesta gent pagant-los unes indemnitzacions
o donant-los un habitatge alternatiu? Això ens costa molt més que
el que les lleis d'aquests senyors, que ens diuen que els donem
sòl, preveuen per ajudar-nos a obtenir-lo.
�¿Com podem fer-ho?, ¿No hi ha un grau d'hipocresia o, fins i tot,
de cinisme, incorporat en aquellos paraules? Jo us dic que no hi
és aquest grau de cinisme, hi ha un cert grau d'ignorància que és
molt pitjor, perquè en aquest cis és molt pitjor haver-nos-les
amb la ignorància que no pas amb la malicia. La malícia sempre és
reversible, la ignorància a vega1es no ho és. La llunyania dóna
lloc a la ignorància de les circ.imstàncies concretes. Torno a
dir: estan massa lluny els està*idars de les lleis i està massa
lluny encara l'actitud positiva i canviant -canviant a millor-, i
encara està prou lluny l'actitud dels governants de dalt de fiarse dels de baix, perquè puguin invertir els seus diners amb
accions que siguin realment resolutives.
El
segon punt és el que jo diria
sistema
dibuixar
jurídic.
un
La
el
dogmatisme progressista
igualtat
o és igual
jurídic
d'igualtats
sistema
a
l'uniformisme
sobre
del
i
el territori
-imagineu que s'ha de fer el matéix aquí que el que s'ha de fer
en un altre districte-, és el matéix que condemnar la desigualtat
a
perpetuar-se;
és,
potser,
igualitarista,
enormement
progressista. Estar ajudant d una forma inconscient, però
significativa, a la perpetuació dé la misèria i de la desigualtat
és potser molt ingenu i molt ben intencionat, però nosaltres no
ens podem permetre el luxe de la ingenuïtat, perquè estem dintre
del "caldo" del problema, però des d'aquest "caldo" sí que els ho
diem, i jo amb això soc una mica agosarat, perquè els que estan
més en el "caldo" són vostès que
2ii
viuen cada dia. Penso que els
interpreto, si dic que els sistemes jurídics haurien de ser
�capaços de matisar i de perdre 1a por a no haver d'imposar un
sistema uniforme per anar a la nit a dormir tranquils perquè
s'han complert les lleis fonamentals del sistema democràtic. Que
estiguin tranquils! El que és imptprtant no és tant que s'apliquin
les lleis d'una forma teòricament igualitària, sinó justament;
que tinguin la flexibilitat d'Itdmetre que hi ha sectors del
territori on s'ha de tenir precisament un dret excepcional per
arribar a la igualtat.
S'hauria d'obtenir dels sistemes jurídics la capacitat del matís,
del detall i la desigualtat compensatòria, per arribar a la
igualtat real, trencant l'unifcrmisme tant en els sistemes
fiscals com en els sistemes judicials.
Nosaltres hi estem molt a prop i tots ho sabem, tot i que sembla
mentida, perquè de fet, de vegaáes, les coses empitjoren i tots
vivim aclaparats, però sabem que 4es del punt de vista preventiu
i repressiu -quasi, diria- estem molt més a prop de la solució.
Però, aquests sistemes que anem construint entre tots es troben
al final sense una terminal en la qual lliurar la mercaderia de
la nostra acció preventiva i repressiva humana. Podríem dir que
no hi és aquest remei, no hi és
erqué està lluny. També perquè
és un sistema judicial uniformis a, abstracte, que no és capaç
del matís, que no s'adiu al matís, perquè té por que sigui
injustícia, quan realment el que és injust és la distància i la
uniformitat.
�Aquest és un segon punt que no altres hem de declarar com a
preocupant, tot i que sabem que també en aquest punt s'estan
acostant els altres. Jo els haig de dir, i això és potser una
primicia -l'anunci de les primícies acaben sempre militant en
contra de la seva realització, de manera que ho dic amb una gran
discreció-, perquè tingueu l'esperanga de saber que les coses es
belluguen, que el Ministre de 4stícia vindrà a Barcelona per
discutir amb nosaltres les poss bilitats de la famosa justicia
local. La justicia rápida de laque es va parlar és per la que
s'està treballant en relació amb el gran esdeveniment olímpic,
que ens serveix també per això, doncs, potser no ho permet,
justament, perquè és rápida també en el temps la seva posada en
marxa -d'aquí al mes de març ha d'estar això funcionant-, doncs,
segurament, no ens permetrà aplegar la immediatesa temporal, la
justicia rápida, amb la immediatesa física, que és la justicia a
prop.
Jo els dic que la immediatesa física és la condició inexcusable
de permanencia de la immediates41 temporal. No hi ha justicia
rápida permanent. Es pot fer una operació de quinze dies, també
d'un any, i n'hi ha hagut; hi h n hagut experiments de justicia
rápida en aquesta ciutat i en aquest país, abans d'unes esmenes
que van modificar les condicionsde la seva pròpia organització.
Però, torno a dir, no hi haurà justIcia rápida permanent, si no
hi ha justicia rápida també des del punt de vista físic.
8
�Hi ha uns signes que ens diuen que pot haver-hi un acostament
dels poders més alts als més baijtos, que som nosaltres, en el
sentit de poder admetre que això Os necessari. Segurament, és un
procés molt llarg, però, en tot
as, hi ha un moviment en aquest
sentit.
Finalment, la qüestió de la LOGSE i de les escoles, ja que és
enormement important el que s'ha iit aquí en les conclusions que
s'han llegit i el que ha dit el Regidor. Es enormement important
que siguem capaços d'aconseguir escoles dintre de la comunitat,
del que podríem dir la comunitat 4ue és el barri, el districte.
Si no hi ha aquest complement, to i que les escoles no ens faran
feliços tal com són, ni a nosaltres ni als nanos -per
entendre'ns-... (Els nanos no hl van molt contents a l'escola.
Segurament, en aquest barri alguns hi anaven més contents que en
d'altres, pel que pugui representar l'escola justament de millora
respecte a l'entorn familiar, però el sistema no ens fa
enormement feliços i sabem que patirem, diguéssim, per arribar a
un sistema escolar que estigui m&s dotat de sentit del que ara
tenim) ..., és evident que aquí Si hi haguessin més escoles, tal
i com són les escoles avui, hi g anyaríem moltíssim i, en aquest
sentit,
sí que hem de dir cue hi ha un fet enormement
encoratjador, no només des del punt de vista urbanístic com se
sol dir, que és la presència de la Universitat entre nosaltres.
Això implica una voluntat de fer ciutat i de fer urbs molt
important
i
molt
lloable,
i per nosaltres
enormement
�encoratjadora. Es, potser, la tiotícia més bona que hem tingut
aquest últim any des del punt d vista de l'estratègia de fer
ciutat, una estratègia profunda de fer ciutat, però és que, a
més, no és qualsevol equipament
que ve a animar el barri, és
un equipament educatiu, precisament, i en aquest sentit hauria de
ser símbol d'una voluntat de po4tar tota l'educació, tot el
sistema educatiu, cap aquí.
Jo me'n recordo que alguns de
nostres vells republicans,
l'Adroer Gironella, per exemple, durant la república, i amb motiu
de la marxa de les col.lectivitats religioses d'aquesta ciutat,
utilitzaven les escales d'aquests ordres religioses precisament
per dur-hi els nanos d'aquest bari, d'aquí, i els nanos d'aquí
anaven a "can Jesuita" a Sarrià, posem per cas, i en Gironella
m'explicava com feia classes; u a mena de colònies, però eren
unes colònies que no eren colònies, eren colònies dintre de la
ciutat, i cada dia, a més. ¿Qu
feien? Bé, doncs, agafaven les
infraestructures escolars buides pel drama immens que va
representar aquella guerra absurda, absurda i horrible, i les
feien servir per als sectors soc als que també les necessitaven.
Però bé, ara no es tracta d'això
ara es tracta justament que
les escales vinguin de Sarrià clp aquí, no que els nanos vagin
d'aquí a les escales de Sarrià. Això és molt més difícil des del
punt de vista del funcionament d
la societat.
Tres punts, doncs, en els quals vull reflectir, sobretot, la
voluntat que tenim l'equip
irigent en aquest moment a
10
�l'Ajuntament de Barcelona, primer de conjuminar les grans accions
amb les petites accions, la mapro i el micro -en fi, no som
partidaris de la macropolítica n1 de la micropolítica, sinó de
les dues, i no hi ha altra soluc1ó que combinar-les-, i, segon,
tinguin la certesa que nosaltres estem molt pendents del que es
farà aquí, perquè de què vosts se'n surtin, començant pel
Regidor, depén que realment nosaltres ens en sortim davant de la
nostra conciència.
Moltes gràcies i molta sort.
11
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4170
Title
A name given to the resource
Cloenda II Jornades de Ciutat Vella: Revitalització social, urbana i econòmica
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Preu m2. Expropiacions i indemnitzacions.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Pati Llimona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Benestar Social
Comerç
Ocupació
Habitatge
Barcelona
Model social
Ciutat Vella
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-12-04
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1176/19881130d_00318.pdf
c52679321e1e7b241eddb8875c275485
PDF Text
Text
V. 749
(
g)
CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA
BARCELONA DEVELOPMENT AGENCY
Industrial Promotion Department
DISCURS DE L' ALCALDE DE BARCELONA
EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL
A LONDRES (30.11.88)
HOME OFFICE: Polígono Industrial de la Zona Franca, Calle 60 n° 421, Sector A, 08004 Barcelona, SPAIN
Tel. (3) 335 91 51, Fax. (3) 335 49 29, Télex 51781 CZFB E
�Ím
,4
WQ) CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA
BARCELONA DEVELOPMENT AGENCY
Industrial Promotion Department
Ladies and gentlemen,
On behalf of the Barcelona City Council and the Barcelona
Development Agency which organizes this presentation, I wish you all
a warm welcome.
As you may know, Spain is currently a very popular country with
foreign investors. Yet Britain accounts for only a small part of
this investment. In 1987 British investment amounted to only 45,4
billion pesetas (220.000 million £) or 6,2 % of ah l foreign
investment in Spain. 9,7 billion pesetas (50.000 míllion £) were
invested in the region of Catalonia and accounted for just 4,08 %
of all foreign investment there.
This means that Catalonia, which received over 32,7 % of the foreign
investment nade in Spain last year, received only 21,3 % of total
British investment in Spain.
We are very interested in seeing more British firms set up in the
Barcelona area. This is especially important as Great Britain in the
fourth—ranking exporter to Spain (after Germany, France and Italy)
and our imports last year amounted to 421,9 billion pesetas (2,04
billion £). Because British firms already sell so much to us it
seems only logical that more of your companies should consider
opening plants in Spain.
Already such companies as J. LYONS, CHEMICAL INDUSTRIES, BLAGDEN
INDUSTRIES, COURTAULDS, J.P. COATS, J. BROOK, RTZ BORAX, LUCAS CAV.,
LIN PAC CONTAINERS, LAPPORTE INDUSTRIES, UNILEVER, BEECHAM, LANCING
IBERICA and NIELSEN CHEMICALS. The Managing Directors of the last
two ones will be speaking to you shortly, have started operations in
Barcelona.
HOME OFFICE: Polígono Industrial de la Zona Franca, Calle 60 n° 421, Sector A, 08004 Barcelona, SPAIN
Tel. (3) 335 91 51, Fax. (3) 335 49 29, Télex 51781 CZFB E
�(41)
Núm
We think that there is room for more of you and that's why this
morning we will be gi.ving you detailed information about the
advantatges of industrial investment in the Barcelona area.
First of all, Manuel Ludevid and Josep Bertrán of the Barcelona
Development Agency, will describe some of the features which
make investing in Barcelona an attractives prospect.
Then, Leo Reuter, Manager of the Barcelona office of Lloyd's
Bank will tell you about the financial scene and Spanish banking
practices.
Jerome Scanell of Coopers and Lybrand will talk about fiscal
and legal conditions for British companies investing in the
Barcelona area.
And to conclude, Antonio Cirera, Managing Director of LANCING
IBERICA, and Mr. Bill Daniels, General Manager of NIELSEN CHEMICALS
will describe what it is like for a British company to invest
in Spain.
I'd like to invite you all to join us for lunch following the
presentation. After lunch we'll show you a short film about
Barcelona, which will be followed by a question and answer session.
Because we have a full morning ahead I won't take up much more
of your time right now. I would just like to say that the Greater
Barcelona Area, with its 4 million inhabitants, is currently
in a period that is sure to go into history as a time for initiative
and creative force. The prospect of hosting the 1992 Summer Olympic
Games has given our entire business community a tremendous push
and Barcelona is now, more than ever before, a city involved
in projects, a city involved in doing business, a city involved
in irinovation.
2
�Núm. 3
This is not the first time Barcelona has experíenced a boom like
this. Back in 1882 and again in 1929 when Barcelona organized two
World Fairs, the city proved how international it was, how
economically vibrant and vital. It is not just a coincidence that
Barcelona was the home of Spain's industrial revolution and has been
a centre of business and industry for over 200 years.
What makes things different this time is that 1992 is not only the
year of the next Olympic Games, it is also the big year for Europe:
the year Spain and the other EEC countries will become a Single
European Market. For Spain, it will be the moment of truth, the
moment of become the full citizens of Europe we have long aspired to
be.
Faced with twin challenges for 1992, Barcelona is already opening
outward, internationalizing local business and welcoming foreign
industries wishing to set up in Spain. Barcelona and the entire
region of Catalonia are currently attracting more industrial
investment than any other part of Europe and Catalan businesses are
among the leading investors abroad.
Before closing, I'd like to say a few words about how good it is to
live in Barcelona. We like to think of it as the Northernmost part
of southern Europe, a place with unbeatable scenery and climate and
all the cultural and cosmopolitan attractions of a major European
capital.
I would be pleased indeed if you would seriously consider going into
business in the Barcelona area. It is a place famed for its
hospitality and you can be certain that you will be warmly welcome
there.
As your Consul General in Barcelona told me once, a few years ago:
"You are putting Barcelona on the map". We are already on it. Just
try to know personally why it is so.
Thank you.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4082
Title
A name given to the resource
Discurs a la Confederation British Industry
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Londres, Anglaterra
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Indústria
Comerç
Barcelona
Territoris
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-11-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1021/19860513d_00127.pdf
e7f173e29f221a2b45cff44fb4a397c7
PDF Text
Text
c4r
Ajuntament de Barcelona
Intervenci6 de
l'Excm. Sr. Alcalde a "The 1986 Top Management
Forum"
Barcelona, 13 maig de 1986
�Ladies and Gentlemen:
One of the purposes of this conference is to exchange
experiences and analyse the strategies that will permit Europe to
meet the changos and challenges of tomorrow.
I intend to expose, from the point of view of a local
Government executive, what Spanish local Governments have made to
adapt themselves to u future that we can see at hand.
In the iast ten years Spain has been subjected to radical
changos, as 7ou well know. We have evolved from a personal
dictato-rshin tu a political decentralized Parlamentary Monarchy
with a socialist Government, and we have joined the EEC.
Among the processes of those changes, we had local
Government elections for the first since time the Civil War in
1979 and again in 1983.
In Spain we have discussed largely on the effects of Spain's
entry into the Comm•m Market on Spanish Economy. We know that our
industry was built partly under strong protectionism and
therefore it is not competitive in European terms.
But tnere has not been a similar discussion on
the
competitiveness of our public administration. I have always
thought
that
Spanish nublic administration is
the
less
�competiti qe area of the whole Spanish economy.
Nevertheless from 1979 the new elected local Governments had
led the movement to reform public administration. And often this
movement has done beyond the boundaries of public sector. Local
Governments have reacted in front of the crisis in a more dynamic
way than mane prívate agents.
Public Administration in Spain is organized in three main
levels: Central Government, Autonomous Regions and Local
Governments or Municipalities. Accordingly, public expenditure
has undergone a process of redistribution.
1980
1981
1982
1983
1984
Central Government
58,67
55,47
45,34
45,88
42,77
Social Security
(Excludinq pensions)
28,72
28,92
35,37
29,32
28,79
Autonomous and Local
Governments
12,60
15,61
19,30
24,81
28,44
100
100
100
100
100
TOTAL
It
would like to explain to you the case of my city.
Barcelona, 1 think, is a good example of what local qovernment
can do, provided an apropiate political will.
The City of Barcelona is the centre of an urban metropolitan
�area formed by 27 councils with a common urban authority: The
Metropolitan Corporation of Barcelona. The central city has a
population of around 1,7 milion people, which has been stabilized
for the last 15 years. The metropolitan area has a total
population of 3,1 minan, that is the 52 per cent of the total
Catalan population.
The Barcelona Local Government, the Ajuntament de Barcelona,
has an administration manned by 13.050 civil servants. But this
administration denendin g directly from the city council is only
a narcel of the whole nunicipality.
There
are also 22 autonomous agencies with diferent legal
structures from private corporation to local government agency.
The total municipal conglomerate has a consolidate budget of
140.000 milion pts. -that is to say a thousand millón dollarsand employs 24.000 people.
The estimate weight of the Ajuntament de Barcelona on the
local economy is about the 6,7 per cent of the Gross local
product.
In 1979 the Ajuntament de Barcelona started an
administrative and financial reform that became a model for the
rest of Snanish p ublic administration.
The first democratic elected council realísed as soon as it
�took office that it was almost impossible to isolate the problems
and attack them according to a priority ordenation. We found in
Barcelona up tu 230 especific services, most of them wíthout any
hierarchy of objectifs.
The financial situation was not any better. The deficit was
enormous. It carne from an obsolete local structure and from the
fínantial habits of the sixties, when an accelerate growth allowed
tu pay for the deficit of one year with the incoming increases of the
followinç years.
The managment reforms began by expenditure control. And
that control liad to begin with staff expenditure. In just nine
rnonthsze made a census of civil servants, we enlarged and
unfied the hours of work and we implemented a computerised
Control.
We reduced the staff categories from 260 to 71. We
acknowledged the representativity of unions and we achieved an
agreement on labour conditions.
As a result, our administration increased its qualification
and without íncreasing the real cost. In 1985 there are a
thousand employes less than in 1979. The anount of peonle with
technical, skilled jobs has increased a 17%, whereas clerical,
and subaltern jobs have decreased a 16%.
�After 6 years of management we can show an increase in the
quantity and a hetter quality of the municipal services without
an increase of the real expenditure. That means of course an
increase of the productivity of inputs.
There are two reasons for this increase of productivity. The
first one comes from taking advantage of the productive stimuli
that went along the democratization of local governments: a
transparent system of salary, and labour conditions, a
hiqher par icipation of citizens.
The second reason is that Barcelona municipality has been
the first administration to question the old hureaucratic model
of managment and organization.
have just seen some examples of the managment mesures we
have ap plied to our administrations. 1 would like to talk now
about how the local governments can help the economic recovery
effort.
The crisis has touched Barcelona Metropolitan area very
hard. The development rate is around 20% in the central city and
20% in the rest of the metropolitan area. Industrial reconversion
has been done in a "savage" way, as an outcome of a "economic
mortality process".
Local Governments, even in big cities, have not the means
�the State has to act on economic policy. But in my opinion, the
whole of the Local Governments of Spain are apt to generate
through saving and investment policies a change of the economic
expectations more important that an increase of the quantity of
money would do.
On the other hand we have seen througout the crisis the
limitations of global effective demand regulation polioles. We
can exnect then an increase of attention on complementary
approaches as industrial, scientific and technoloqical research
and innovation nolicies.
Here a g ain local governments can play an important part.
They can prenote investment and innovation appart from
accomplishing their tradítional functions. They can act as
uniformity dreakers,
they can change the polarization
of
pessimist exnectations that are behind crises.
The cíty of Barcelona and the Metropolitan Area have
developed economic animation activities, reasonable and feasible
mensures against the causes and effects of economic crisis and
for economic recovery.
Doth Local Governments, the City and the Aren, as well as
the rest of the councils of the Area, are usinq all the available
means to develop a climate that favorises stablíshing new
enterprises. In fact, Barcelona local government acts as an
�innovator public entrepreneur -an specimen Schumpeter had not
foreseen. It acts in two ways:
1) as an innovator institut ion and 2) as an agent that creates
innovating institutions.
1) - Barcelona's bidding for the 1992 Olympic Ganes
- The Industrial Hotel for small business.
It offers
them
space and facilities for a limited time.
- Economic promotion at the Porough level.
- A pilot o p tical fibre net linking three municipal buildings.
2) In 1985 was created Iniciatives S.A., a private corporation
municipally owned ,dhose objectíve is to promote innovating
activities of public interest, in cooperation with private
capitals and followind the pattern of a capital company. It
starts with a capital of 1000 milion pts.
For each project a specific company will be created, where
Iniciatives is to be a minority partner. The first projects in
evaluation include a telecomunication tower and a cable TV net
for the whole citv.
The
Cit y Council nlays also an important part as an active
speaker with other institutions, such as:
- The Zona Franca (Free Zone)
�-9-
- The Harbour
- The Fair
- The Airoort
All of them are developing transformation and promotion
strategies.
The Zona Franca is a public consortium. It is an area of 600
Ha, 6 milíon square metres, beside the Port, and from the sixties
on has become a privileged site for motor industries to settle.
The pioneer fin m was Seat, a former FIAT partner, now linked to
Volkswagen.
The Zona Franca is launchinq now actions to
promote
industrial land.
The Autonomous Port of Barcelona is an autonomous public
authority from the MPU, the Central Government Public Works
Denartment. It is responsible for management and Development of
Barcelona Harbour, the third Medíterranean Port after Marseilles
and Genova. The port authority has recently developed
rationalisation and expansion plans to adapt the port to the new
hinterland created by Spain's joining the CEE.
Barcelona Pair is a public institution in charge of economic
promotion through fairs, either general or s p ecific exhibitions.
Their
activíties are based mostly on Montjuïc Park and held a
varied range of exhibitions, from automobile through electronic,
�including
public works machinery,
photographic and
video
industry, building technology and others.
Barcelona Airport La managed by a public authority from the
Central Government Transport Department. Its terminal facilities
are rather obsolete and there is a lack of international direct
connexions, which amounts to a negative factor for the
localization in Barcelona Area of economic activity working
within an international setup.
Land nolicv
Barcelona has a high population density. That is why urban
renewal and economic development must (o alonq with an active
land policy. The city has created new public spaces of a high
urban quality, oven or especially in marginal districts.
The previous condition of this nolicv was of course land
availability which very often has come from disaffected
industrial facilities.
The
Metropolitan Area
is
developing a very
active
industrial nolicy providing urban facilities and services to
available land.
They are alreadv working three management
organisations for the three following areas. a) L'HospitaletCornell á
' , b) Casteildefels-GavI-Sant Boi and e) Molins de ReiSant Feliu de Llobregat. Two more areas will be working soon: a)
�Barcelona-Nord and b) Valls, where the Business and Technology
centre is develoning.
The most ambicious program under way is the Poblenou
district urban renewal project. Its goal, is the urban
development of a half-empty old industrial area and opening the
city to the sea. It calls for supressing a railway branch and redesign partly the Barcelona railway system.
In this area we intend to build the Olympic Village, if
Barcelona is charged with the 1992 cames organization. It we do
not get the Games the redevelopment program will qo on, but with
different timíng.
,e
lee
ar eeo initially affected extends to 100 Ha, a milion
square metres, and includes many industrial and vacant lots. The
industries still on operaton whose land is affected are offered
alternativo locations in industrial areas owned by the
Metropolítan Area.
Beyond the urban aspects of the project there will be also
important economic by effects. The scheme will give a stronq
thrust, te investment, which will affect not onlv the central
city but also the whole area and further.
All this policv is being supported by a set of tools
different to the traditional measures of municipal policy, though
�these are also beina put into practice.
Thus, Iniciatives S.A. corporation is meant to use a bigger
power to absorb and reduce the uncertainess associated with
innovation processes, especially in a context of crisis- postcrisis. The corporation will operate in a capital risk way.
It
will partici p ate in investments and will leave then when the
project succeed.
4
There is a Municipal Division to manage non municipal
resources intended to fight unemployment. The city assignes
then
to temperary jobs for unemployed workers. This program is
completed by Munici p al resources for public works.
The Metronolitan Area and other institutions are promoting a
Science Park ,
The Park is designed for high-tech enterprises,
especiallv those that may constitue complementary grouns and
enterprises that need a good accessibility to research centres.
The Park will offer technical services of consulting, technology
transfer and others which are essential to medium and little
small business.
The 1992 Olympic Games candidature is intended to generate
sound expectations involving the private sector. How does it work
hefore the IOC decission on the Games, in October 1986?
The Candidature acts as a project catalyzer. Thus, we have
�reached an agreement with the National Railway Company, RENFE, on
the rail branch surrounding the Poble Nou area that could not
have been achieved without the idea of the Games.
It also enforces the power of negotiation of the City with
other institutions, and it accelerates the negotiation
processes, too.
As
for
traditional mesures of
municipal
government
inplemented by the City of Barcelona, they have been acting as
a
stabilizers of building and civil engineering demand.
The real investment of the City Council has been as follows:
real investmcnts
(milion r)ts)
1980-83
1984
1985
1986
24.623
10.854
17.326
14.838
The City of Barcelona has made use of different organization
patterns to promote new enterprises, considerate oid ones and
impose their structures:
1) Direct activities by local bodies:
Public works, infraestructure promotion, etc, executed by
brivate enterorises.
�2) Agreements with other governments:
Central Government, Regional government, National Railways.
3) Agreements with public enterprises:
National Telephone Company.
4) Agreements with private enterprises:
Hewlett Packard, Olivetti.
The budget of the whole municipal activity, 140.000 milion
pts., i F dístributed acordinq to the form of management as
follows:
direct management
37%
Municipal companies specific agencies
44%
Purchases and service contracts
13%
Mixed organisations
6%
(Including Mercabarna and Tersa, CZF excluded)
Finally, I have to undeline two secundary though important
conditions:
1) The opportunities created by three Universíties in the
Metropolitan Area,
2) The location of the Metropolitan Area in relation to the rest
�of Europe makes Barcelona the capital of a EEC economic regim
that surprises political borders, that creates important
opportunities of control and economic polarization and
facilitates hígh level service generation.
have to recall also some weakness conditions:
1) Insufficient develonment of engineering enterprises with
anility for technology integration, from feasability
studies te detailed design.
2) Insufficíent develonment of an urban system te cope, with
liqht or heavy traffic.
3) Financial insufficiency coming from a local tax system
very límitated and rigid.
I have tried to explain how there are possible wavs for
local authorities te promote and imp ulse economic recovery. I
have intended to show how Spanish local Governments in general
and Barcelona in narticular are concious of their possibilities.
Ue know what the challenge is, and we are in the front line to
find issues for it.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3927
Title
A name given to the resource
Discurs al "The 1986 Top Management Forum"
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Hotel Princesa Sofia, Barcelona
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Competitivitat
Comerç
Administració local
Acció política
Model social
Europa
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-05-13
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències