1
10
104
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/746/19980502_LV.pdf
8c3f20e81f57e9de18739ca6aeef749d
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
02/05/1998
La Vanguardia, p.020, Opinión
¿Sabático? DESDE ROMA
Autor: PASQUAL MARAGALL
Cuando llego a casa por la tarde es mediodía o primera tarde en Nueva York. Entran los correos
electrónicos, los "mails". A veces el "toshiba" no consigue conectar y hay que esperar a la
noche. A las doce es la mejor hora. Organizamos en Nueva York un nuevo seminario con Mary
Ann Newman, la flamante premio Carner del día de Sant Jordi, la americana que mejor habla
catalán y conoce mejor a D'Ors, la sobrina de Arthur Miller, la colaboradora de Xavier Rubert y
Pep Subirós en la Cátedra Barcelona de NY University. Ayer noche, yo ya dormía, entró su
traducción al inglés de las notas en catalán para el seminario sobre la "Devolution of power to
Regions and Cities. A Road to European Citizenship". Faltan cuartos y habrá que hacer un
último esfuerzo en la obtención de fondos. Llamaré a Merril Lynch.
Por la tarde Bricall había hecho una magnífica exposición sobre la Europa de las ciudades y las
universidades en mi tercer seminario romano ("Modello Barcellona"). A mediodía estuvimos
en la Galleria Borghese admirando esos Berninis en que los dedos se hunden en la carne de
Dafne como si en vez de mármol fuera de algodón. Pero no pudimos terminar la visita.
"L'Unità" nos esperaba para una entrevista frente al antiguo Matadero del barrio del Testaccio.
Dejamos a Diana con los Vila-Abadal/Romaní en la Pinacoteca.
Me despierto al alba y redacto unas notas para este artículo y otras, más difíciles, para definir
posiciones ante la avalancha de presiones desencadenadas por el magnífico trabajo del tándem
Almunia-Borrell. No habrá elecciones pronto. Mejor. Cada cosa a su tiempo. Debo terminar de
lanzar el Aula Barcelona en la Universidad Central y queda mucho trabajo por hacer hasta fin
de año.
Hablo con Luigi Zanda, director del Giubileo, del post-Giubileo en Roma. Me gusta colaborar
con ellos y lo voy a seguir haciendo. Ponen una consultora importante a trabajar en ello. Yo
debo supervisar. Truñó ya está ayudando en el plan Torino 2006. El embajador, siempre activo,
me llama para que hagamos algo parecido con Génova. Parece que relanzan el canguro
Génova-Barcelona.
Barcelona en todos lados. El domingo llega Richard Rogers para hablar en mi seminario el
lunes. Él es uno de los propagadores del modelo Barcelona en Londres, al tiempo que el
inspirador del Millenium. El martes participo con Prodi y Bassanini -el gran reformador del
estado italiano- y también con Monti y la Bonnino, los dos comisarios italianos de la Unión
Europea, en la presentación de la reforma.
El miércoles, avión a Nueva York, seminario sobre la Europa próxima y vuelta a Roma el
lunes, parando en Barcelona para recoger a mis padres. Y más sesiones en Roma Tre, la tercera
Universidad. Firmaremos seguramente un convenio Roma Tre- Universitat de Barcelona para
seguir adelante con el programa.
¿Sabático?
PASQUAL MARAGALL
132 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02. Activitat professional
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista.
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1209
Title
A name given to the resource
¿Sabático? DESDE ROMA
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Europa
Universitat
Europa Pròxima
Model Barcelona
Roma
Nova York
Ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-05-02
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat professional
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2668/WP2_Europa_AAixala.pdf
eaf75570ef7cd299bcb485fb4ce92d9d
PDF Text
Text
Working paper n.2
“Ciutadans d’Europa,
unim-nos!”
La contribució de Pasqual Maragall a l’impuls i
projecció d’un moviment europeu de ciutats
Albert Aixalà i Blanch
DIRECTOR DE PROGRAMES DE LA FUNDACIÓ CATALUNYA EUROPA
I PROFESSOR ASSOCIAT DE CIÈNCIA POLÍTICA A LA UPF
Octubre 2015
1
�Nota d’agraïment
Agraeixo l’orientació inicial de Margarita Obiols en aquesta recerca, i els comentaris a la
primera versió del text de Maria Antònia Sabartés i Javier Sánchez Cano, de gran ajuda per tal
de completar aquest document, així com l’entrevista concedida per Francesco Rutelli. Finalment,
agrair la col•laboració de Fidel Bellmunt, responsable de l’Arxiu Pasqual Maragall, per l’accés a la
documentació disponible d’aquest període.
2 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�Sumari
0. INTRODUCCIÓ
4
1. LES CIUTATS COM ACTORS INTERNACIONALS
6
2. LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA (1983-1997)
8
2.1. La Declaració de Rio i la “treva olímpica”
2.2. Barcelona i l’activisme internacional de Pasqual Maragall
3. BARCELONA, CAPITAL EUROPEA
3.1. La presidència del Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE)
3.2. El Tractat de Maastricht i el principi de subsidiarietat
4. EL COMITÈ DE LES REGIONS (I DE LES CIUTATS)
9
11
13
13
16
17
4.1. La negociació per a la constitució del Comitè de les Regions
4.2. L’exercici de la presidència del Comitè de les Regions
4.3. Barcelona i l’activisme europeu de Maragall
17
20
23
5. UNA ACCIÓ POLÍTICA AL SERVEI D’UNA CAUSA: L’EUROPA DE LES CIUTATS
24
6. CONCLUSIONS
26
7. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
28
3
�0. Introducció
P
asqual Maragall i Mira, com alcalde de Barcelona, va ser el principal artífex de la projecció
internacional de la ciutat, abans i després dels Jocs Olímpics de 1992. El llegat d’aquella
projecció és ben visible a la Barcelona d’avui, que s’ha situat com una gran ciutat europea
i global, que exerceix de pol d’atracció cultural i és reconeguda internacionalment com a
centre generador d’activitat econòmica. Però el llegat del pensament i l’acció de Pasqual Maragall
en aquest àmbit resta per analitzar i relatar.
Des de l’inici del seu mandat, Maragall va impulsar la participació activa de l’Ajuntament en
múltiples organitzacions internacionals de ciutats, i el que durant els anys 80 fou una necessitat per
situar Barcelona al mapa i promocionar la imatge de ciutat olímpica, als anys 90 es va convertir
en voluntat de liderar i transformar aquestes organitzacions per a convertir-les en agents de
transformació, en actors polítics de la nova etapa històrica que es va obrir a Europa i al món després
de la caiguda del mur de Berlin i la desaparició de la Unió Soviètica.
El resultat d’aquesta tasca de projecció de la ciutat va portar l’alcalde Maragall a exercir de President
del Consell de Municipis i Regions d’Europa -la secció europea de la Unió Internacional d’Autoritats
Locals- i, posteriorment, de President del Comitè de les Regions de la Unió Europea, impulsant el
reconeixement del rol a les ciutats en el procés de construcció europea. A nivell internacional,
Maragall va impulsar la unió de les dues grans federacions internacionals de ciutats i autoritats
locals -la IULA i la FMCU- sota el lema United Cities, que va donar lloc a l’actual CGLU, amb seu
a Barcelona, ja en temps de l’alcalde Joan Clos.
El lideratge de l’alcalde Maragall també va donar lloc a projectes d’alt contingut simbòlic que van
contribuir a elevar l’status de Barcelona com a referent polític de les ciutats, com la Declaració Rio
de Janeiro-Barcelona de l’any 1992 en ocasió de la celebració de la conferència de Nacions Unides
sobre Medi Ambient l’any que Barcelona organitzava els Jocs de la XXVa Olimpíada, o la crida de
l’alcalde Maragall per aconseguir una “treva olímpica” en el conflicte dels Balcans l’estiu de 1992
i que va tenir com a resultat l’inici d’un ampli projecte de cooperació amb Sarajevo, seu olímpica
l’any 1984, durant el setge que va viure entre els anys 1992 i 1995.
Barcelona, sota el lideratge de Pasqual Maragall, va ser capaç de transformar una estratègia de city
marketing prèvia als Jocs Olímpics en una estratègia de city leadership que encara avui, quasi vint
anys després de deixar l’alcaldia, segueix vigent i continua oferint noves oportunitats a la ciutat.
Motiu suficient per reivindicar-ne el seu llegat.
En el marc de la projecció internacional de la ciutat impulsada per Maragall, resulta especialment
rellevant la seva contribució a l’impuls i projecció d’un moviment europeu de ciutats, a partir de la
creació d’Eurocities el 1986, que li permetria convertir-se en President del Consell de Municipis i
Regions d’Europa (CMRE) entre 1991 i 1997 i President del Comitè de les Regions de la UE entre
1996 i 1998.
L’objectiu d’aquest estudi és, doncs, analitzar l’acció de Pasqual Maragall en la projecció d’aquest
moviment de ciutats europees entre 1991 i 1998, a partir dels seus discursos i articles i de la seva
intensa agenda i activitat internacional. Una activitat que el va portar a teixir una àmplia xarxa de
contactes amb alcaldes de tot el continent i que van situar Barcelona a l’epicentre de la transformació
del rol de les ciutats per a convertir-les en actors polítics de la nova etapa històrica que es va obrir a
Europa després de la caiguda del mur de Berlin i la desaparició de la Unió Soviètica.
4 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�El desenvolupament de la recerca es basarà en tres fonts principals: les memòries de la direcció
de Relacions Internacionals de l’Ajuntament de Barcelona; el fons documental de l’arxiu Pasqual
Maragall -que ens ofereix la possibilitat de recuperar la seva agenda de viatges i contactes, així
com de sistematitzar els seus articles i discursos sobre aquesta àmbit; i les entrevistes amb algunes
persones que van col•laborar amb l’alcalde Maragall en l’àmbit internacional, des del gabinet
d’alcaldia i el gabinet de relacions internacionals de l’Ajuntament.
En el primer capítol s’analitza el nou rol de les ciutats en l’escenari internacional a partir dels anys
80; en el segon, es descriu el context de l’acció internacional de la ciutat de Barcelona durant els
anys 80 i 90; en el tercer s’analitza específicament l’acció política de Margall en l’àmbit europeu
durant els anys 90; en el quart s’explica específicament la seva tasca com a president del Comitè
de les Regions, i en el cinquè s’aborda la teorització de l’Europa de les ciutats per part de Maragall
com a conseqüència directa de la seva acció política.
5
�1. Les ciutats com actors internacionals
L
’objecte d’estudi d’aquesta recerca és el rol de Pasqual Maragall en la contribució de Pasqual
Maragall en l’impuls i projecció d’un moviment europeu de ciutats. La hipòtesi de treball és
que aquesta contribució va permetre que tinguessin un lloc en la construcció europea posterior
a Maastricht -convertint-les en actors polítics- tot reforçant el lideratge barceloní, en un marc
de desenvolupament d’un nou model de diplomàcia de ciutats a nivell internacional.
Aquesta recerca parteix dels treballs de Manuel Castells i Jordi Borja (1997) sobre la gestió de
les ciutats en l’era de la globalització i la informació i el seu paper en l’escena mundial, que van
conceptualitzar el nou rol de les ciutats als anys 90; de l’anàlisi de Rafael Grasa (2006) sobre les
xarxes globals de ciutats; i de la teoria sobre la ciutat global definida per John Friedman (1986) i
desenvolupada per Saskia Sassen (1991 i 1994) i actualitzada per Simon Curtis (2011). Una nova
teoria urbana que estudia les ciutats com a espais relacionals globals, com a nodes polítics, econòmics
i socials de les noves realitats transnacionals, que connecten l’espai local amb la globalitat.
Aquests treballs s’emmarquen en una teoria més àmplia de les relacions internacionals que defineix
un nou ordre mundial, en el procés de globalització que s’inicia als anys 70-80, que transcendeix
les tradicionals relacions diplomàtiques entre estats, per incorporar l’acció d’organitzacions no
governamentals, autoritats públiques sub-estatals i un creixent rol de l’opinió pública internacional.
En aquest context, les ciutats han desenvolupat dos tipus d’estratègies: una estratègia de màrqueting
urbà dirigit a desenvolupar polítiques d’atracció d’inversions i de posicionament internacional, en
el marc de relacions de competència amb d’altres ciutats de la mateixa regió o d’altres continents;
i una estratègia de col•laboració amb d’altres ciutats que busquen posicionar-se políticament en
el context internacional, exercir una certa influència en l’establiment de l’agenda internacional i
desenvolupar noves formes de governança.
En el marc d’aquesta segona estratègia les ciutats esdevenen “actors polítics” que estableixen
relacions multinivell per tal de fomentar una “governança multinivell” com a mecanisme equilibrador
d’un sistema internacional estatocèntric, com han analitzat autors com Michele Acuto (2013).
En l’àmbit de la Unió Europea, les ciutats i les regions han tingut l’oportunitat de desenvolupar
estratègies pròpies en el marc d’un sistema de governança multinivell, tal i com han assenyalat
autors com Carolyn Moore (2008), Simona Piettoni (2010), Francesc Morata (2005) i Javier Sánchez
Cano (2015), que va tenir el seu punt àlgid en la dècada i mitja que transcorre entre l’aprovació del
Tractat de Maastricht el 1991 i el procés d’elaboració de la Constitució Europea primer i el Tractat
de Lisboa després (2002-2007).
En aquest treball analitzarem l’acció de Pasqual Maragall en l’àmbit europeu i internacional des
d’aquesta perspectiva. L’aposta de l’alcalde Maragall per construir un moviment europeu de ciutats
i una diplomàcia internacional de ciutats durant els anys 90 no sembla respondre a una voluntat
de city marketing sinó a una voluntat de city leadership, per a desenvolupar noves formes de
governança en les que les ciutats hi tinguessin un paper rellevant, especialment en el marc de la
nova Unió Europea sorgida del Tractat de Maastricht.
6 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�Una estratègia present des dels anys 80, i que es va desenvolupar en els anys previs als Jocs Olímpics,
amb una voluntat expressa d’incorporar els alcaldes d’altres ciutats al projecte olímpic1 i d’utilitzar
la projecció internacional de la ciutat, per impulsar xarxes europees i internacionals, amb una aposta
molt personal de Pasqual Maragall per convertir Barcelona en un referent urbà, en líder de les
xarxes de ciutats a Europa i al món, més enllà dels rèdits materials que la ciutat en pogués obtenir.
Una aposta que va tenir continuïtat en l’estratègia posterior de la ciutat amb l’alcalde Joan Clos i
que arriba fins a l’alcaldessa Ada Colau. En aquest sentit, cal entendre dos projectes tant diferents
com el Fòrum Universal de les Cultures de 2004 i la Xarxa de Ciutats-Refugi de 20152 .
Aquesta estratègia de Maragall encaixa perfectament amb el seu ideal de ciutat i en la concepció
que va defensar sempre de quin havia de ser el rol de les ciutats a Europa i al món.
Per Maragall, la ciutat era l’espai on la societat hi abocava tots els seus problemes però també
l’únic espai on els podia resoldre, metàfora de tots els problemes i complexitats del món. Maragall
recordava sovint als seus regidors que “canviant un barri” estaven contribuint a “canviar el món”,
en la mesura que si arreglaven els problemes d’un barri com el Raval, estaven contribuint a resoldre
els problemes de les ciutats d’on provenien les persones que vivien al Raval.
I per fer-ho, oferia Barcelona com a punt de referència per a d’altres ciutats: “Una de les virtuts que
ha tingut Barcelona durant aquests anys -afirmava Maragall el gener de 1990- ha estat crear una
petita doctrina de salvació, d’esperança en el futur de les ciutats. (...) Nosaltres voldríem ser, perquè
sabem que podem ser-ho, una mica el far d’aquest europeisme urbà progressista” 3.
L’activisme internacional de Pasqual Maragall s’explica, per sobre de tot, per aquesta voluntat
d’esdevenir “far” d’una nova forma de fer política des de la ciutat, i de contribuir a resoldre els
problemes del món, més enllà de les limitades possibilitats -i nul•les competències- que un govern
municipal podia i pot disposar en l’arena internacional. Però també s’explica pel seu convenciment
que la nova etapa que s’obria després de la caiguda del mur de Berlín i del teló d’acer a Europa,
acompanyada de la nova Europa de Maastricht podia oferir grans oportunitats a les ciutats en general
i a Barcelona en particular.
1 Antònia Sabartés afirma que hi va haver una voluntat expressa d’incorporar altres ciutats i teixir complicitats amb altres alcaldes
al voltant del projecte de Jocs Olímpics. A Catalunya i Espanya a través de les subseus olímpiques, i a nivell internacional amb la
invitació a la inauguració dels Jocs, a la que van assistir uns 40 alcaldes d’arreu del món. Entrevista a Antònia Sabartés realitzada
el 7 de juliol de 2015.
2 Javier Sánchez considera que el Fòrum tenia un projecte polític darrere sobre el rol de les ciutats al món. L’ajuntament va
intentar explicar la internacionalització de la ciutat als barcelonins, però aquest intent per fer “marca interna” no va funcionar.
Entrevista a Javier Sánchez Cano realitzada el 3 de juliol de 2015.
3 Citat a Mauri, L. i Uría, L. (1998), La gota malaia, Edicions 62, Barcelona, p.342-343
7
�2. La projecció internacional de
Barcelona (1983-1997)
L
a contribució de l’alcalde Maragall a la construcció d’un moviment europeu de ciutats que
esdevingués “actor polític” del procés de construcció europea, cal contextualitzar-lo en les
relacions internacionals desenvolupades per l’Ajuntament de Barcelona durant el seu mandat.
En aquest sentit, cal prestar una atenció especial a l’evolució durant els anys 80 i 90 de la
Unió Internacional d’Autoritats Locals (IULA), la Federació Mundial de Ciutats Unides (FMCU),
l’Associació Mundial de Grans Metròpolis (Metròpolis), el programa de nacions unides HABITAT, i
els múltiples convenis de col•laboració i agermanament amb desenes de ciutats dels cinc continents.
En aquest marc cal distingir diverses etapes. En l’etapa pre-olímpica, es poden distingir clarament
dues fases en l’acció internacional i europea de l’Ajuntament de Barcelona.
La primera etapa (1983-1987) protagonitzada per la candidatura de Barcelona a organitzar els Jocs
Olímpics d’estiu de 1992, la consolidació de relacions d’agermanament amb les ciutats de Colònia,
Milà, Boston, Sao Paulo i Montevideo, i la incorporació a les organitzacions europees i internacionals
de ciutats, com la International Union of Local Authorities (IULA), la Féderation Mondial des Cités
Unies (FMCU), o l’Associació Mundial de les grans metròpolis (Metropolis), entre d’altres.
La segona (1987-1991), caracteritzada per la construcció d’una imatge de ciutat vinculada a
l’organització dels Jocs Olímpics. Un temps de viatges pels cinc continents en una tasca sistemàtica
de promoció de la ciutat, que evidencia el lideratge de Pasqual Maragall en aquesta tasca de promoció
i en l’impuls de l’acció exterior de l’Ajuntament, posant les bases per a la seva eclosió en els anys
posteriors. És en aquesta etapa que es crea el gabinet de relacions internacionals de l’Ajuntament,
amb en Jordi Borja4 al capdavant fins el 1995, quan va ser substituït per Margarita Obiols.
En l’etapa post-olímpica (1992-1997) és quan es consolida el lideratge internacional de Barcelona i
el seu alcalde, quan Barcelona assoleix el ple reconeixement internacional gràcies a una estratègia de
city leadership. Una estratègia construïda a través de la presidència de Pasqual Maragall del Consell
de Municipis i Regions d’Europa (CMRE) i del Comitè de les Regions de la UE, i d’iniciatives
d’alt contingut simbòlic com la Declaració Rio-Barcelona, el programa de cooperació amb la ciutat
assetjada de Sarajevo i la ciutat dividida de Mostar -que aconsegueix involucrar a ciutats europees
i de l’orient mitjà- i la voluntat de reforçar Barcelona com a “capital mediterrània” a partir de la
cimera Euro-mediterrània de 1995.
És en aquest període quan s’aposta clarament per la participació en el projecte de construcció
europea, sota l’empara de l’impuls que suposa el Tractat de Maastricht, i es construeix la imatge de
Barcelona com a model de diplomàcia de ciutats, alhora que augmenta el seu prestigi internacional
com a model d’èxit de transformació urbana, susceptible de ser exportat. I és també al final d’aquest
període, després de la Conferència HABITAT 2 a Istanbul el 1996, que es consolida el lideratge
internacional de Barcelona per construir una nova organització mundial de ciutats sota el nom ideat
per Pasqual Maragall: United Cities.
Finalment, la darrera etapa ja es produeix en temps de l’alcalde Joan Clos, entre 1998 i 2004.
Les fites de la ciutat durant aquests anys -com el reconeixement del paper de les ciutats per part
4 Jordi Borja, regidor entre 1979 i 1987, va assumir la direcció de les relacions internacionals de l’Ajuntament l’any 1987 i a partir
de setembre de 1992 va exercir com a “Delegat de Relacions Exteriors”.
8 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�de Nacions Unides, la intervenció de l’alcalde de Barcelona a l’Assemblea General de Nacions
Unides, i la creació de la United Cities and Local Governments (UCLG) amb seu a Barcelona- són
resultat de l’impuls previ de l’alcalde Pasqual Maragall.
L’activisme internacional de Pasqual Maragall durant els més de 14 anys en què va ser alcalde de la
ciutat, es pot mesurar amb un indicador: el nombre de viatges oficials que va realitzar5.
Entre 1983 i 1997, Maragall va realitzar una dotzena de viatges als Estats Units, on s’hi va
desplaçar per primer cop l’any 1983 per inaugurar la Càtedra Barcelona-Nova York i formalitzar
l’agermanament amb la ciutat de Boston. L’any 1986 hi tornaria per a ser rebut a Washington per
l’aleshores vicepresident George Bush. L’any 1985 va realitzar un primer viatge oficial per Amèrica
Llatina, on va visitar Rio de Janeiro, Sao Paulo, Montevideo i Buenos Aires. Hi tornaria l’any 1986
a Puerto Rico i el 1991 a Mèxic. Corea i Japó també van formar part de l’agenda internacional
de Pasqual Maragall. A Corea hi va viatjar el 1984 i el 1988 en l’etapa de preparació dels Jocs
Olímpics de Seül, aprofitant el segon viatge per visitar el Japó i entrevistar-se amb dos ministres del
govern japonès. A Japó hi tornaria el 1993. El darrer escenari internacional dels viatges de l’alcalde
Maragall va ser la Mediterrània, on va visitar Tunísia el 1986, Turquia el 1996 i Algèria el 1997.
Viatges que van servir per formalitzar els agermanaments amb les ciutats de Monterrey (Mèxic),
Pusán (Corea), Montevideo, Rio de Janeiro, Sao Paulo i Tunis.
En total, 22 viatges oficials a Amèrica, Àsia i el Nord d’Àfrica (1,5 per any) als que cal afegir visites
a més de quaranta ciutats europees: Albertville, Amsterdam, Atenes, Berlín, Birmingham, Bonn,
Budapest, Brussel•les, Dublín, Colònia, Copenhaguen, Davos, Düsseldorf, Estocolm, Estrasburg,
Florència, Frrankfurt, Gènova, Ginebra, Göteborg, Hèlsinki, Lausana, Leningrad (Sant Petersburg),
Lisboa, Londres, Luxemburg, Milà, Montpeller, Munic, Oxford, París, Porto, Praga, Roma,
Rotterdam, Sarajevo, Stuttgart, Toulouse, Torí, Viena...
2.1. La Declaració de Rio i la “treva olímpica”
L’any 1992 va marcar, sens dubte, un abans i un després en la projecció internacional de la ciutat
de Barcelona, gràcies als Jocs Olímpics. Però el que va caracteritzar la fita olímpica en la projecció
de la ciutat va ser la seva capacitat per a transcendir els Jocs en tant que esdeveniment esportiu de
caràcter global amb iniciatives de caràcter simbòlic, com la “Declaració Rio-Barcelona 1992” o la
cooperació institucional amb la ciutat assetjada de Sarajevo durant la guerra dels Balcans i la crida
feta per l’alcalde Maragall per aconseguir una “treva olímpica” durant la celebració dels Jocs. Dues
iniciatives que van fixar l’objectiu de Barcelona: convertir-se en referent de les ciutats d’arreu del
món per estar en disposició d’exercir un cert lideratge en el moviment internacional de ciutats.
El 2 de maig de 1992 va començar el setge sobre la ciutat de Sarajevo, capital de Bòsnia-Herzegovina
i ciutat olímpica el 1984, quan va organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern. El drama de Sarajevo va
marcar els Jocs Olímpics. En el seu breu discurs d’inauguració, Maragall va fer una “crida pública
per al compliment de l’acord del 17 de juliol6 , relatiu a una treva a l’antiga Iugoslàvia”, a demanda
del secretari general de Nacions Unides. “Podria ser la treva olímpica de la tradició clàssica, i potser
l’inici del retorn al sentit comú i al comportament cívic” -va reblar7.
5 Llistat elaborat en base a la informació de les memòries de l’activitat internacional publicades per l’Ajuntament de Barcelona
el 1995 i el 2006.
6 Acord d’alto al foc signat a Londres el 17 de juliol de 1992.
7 Discurs de Pasqual Maragall en la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, 25 de juliol de 1992.
9
�La treva olímpica demanada per Maragall en nom del secretari general de Nacions Unides, i amb el
suport implícit del Papa en el seu missatge als Jocs, no es va aplicar, però Maragall va convocar a
una seixantena d’alcaldes d’arreu del món al Saló de Cent de Barcelona, el dia 26 de juliol -l’endemà
de la inauguració dels Jocs- per demanar la fi del conflicte. Maragall havia convidat a la cerimònia
d’inauguració als alcaldes de les capitals de les 6 repúbliques iugoslaves, però només l’alcalde de
Sarajevo, Muhamed Khesevljakovic, va venir a Barcelona per adreçar-se als alcaldes reunits al Saló
de Cent i fer evident davant el món l’horror de la guerra en una ciutat que tot just 8 anys abans havia
acollit els jocs olímpics d’hivern. Pocs dies després es constituïa el Comitè Ciutadà de Solidaritat
amb Sarajevo i el mes d’octubre de 1992 va sortir el primer comboi d’ajut humanitari organitzat per
l’Ajuntament.
El govern de la ciutat va mobilitzar tota la ciutat en aquest projecte, amb una desena de combois i
enviaments de roba, medicaments, aliments i fins i tot autobusos i una ambulància, així com concerts i
manifestacions de solidaritat i expedicions d’objectors de consciència als camps de refugiats de Croàcia.
Entre les múltiples activitats impulsades per l’Ajuntament cal destacar dues iniciatives d’impacte
europeu: la Declaració sobre l’ex Iugoslàvia signada pel CMRE a proposta de Barcelona i Estrasburg
l’any 1993 i l’adhesió a la campanya “Sarajevo, Capital Cultural d’Europa” que pretenia que el
Consell de Ministres de Cultura de la UE nomenés Sarajevo capital cultural europea. La proposta
no va prosperar, però es va aconseguir celebrar el Festival d’Hivern de Sarajevo entre el 21 de
desembre de 1993 i el 21 de març de 1994.
Després de les eleccions municipals de 1995, Maragall va declarar simbòlicament Sarajevo
Districte 11è de Barcelona, va viatjar a la ciutat al mes de setembre amb un avió militar dels
cascos blaus de l’ONU i va convidar a l’alcalde de Sarajevo, Tarik Kapusovic, a fer el pregó de les
Festes de la Mercè d’aquell any. Després dels acords de pau de Dayton de novembre de 1995, va
promoure l’obertura d’una ambaixada local a Sarajevo amb la col•laboració de set ciutat europees
més -Bolonya, Budapest, Estocolm, Estrasburg, Lisboa, Ljubljana i Viena- i el suport del Consell
d’Europa, i va viatjar de nou a la ciutat el mes de març de 1996 per a inaugurar-la.
L’altre gran projecte simbòlic impulsat per Maragall fou la Declaració Rio-Barcelona. Rio de
Janeiro va ser la seu de la “Cimera de la Terra”, la Cimera de Nacions Unides sobre el Medi
Ambient i el Desenvolupament entre el 2 i el 12 de juny de 1992, tan sols unes setmanes abans
que Barcelona inaugurés els Jocs de la 25ena Olimpíada el dia 25 de juliol. Aquesta cimera va
ser un dels esdeveniments més importants de la dècada, en la mesura que va posar les bases per
a una nova agenda de desenvolupament sostenible -l’Agenda 21- i es va signar la Convenció per
la Diversitat Biològica i la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic, que va assumir per primera
vegada de forma oficial els efectes nocius de l’activitat humana sobre el clima i la necessitat de
prendre mesures per corregir-los.
En aquest context, Barcelona va saber aprofitar molt hàbilment la coincidència dels dos grans
esdeveniments per promoure la “Declaració Rio de Janeiro-Barcelona”, signada pels alcaldes
Marcelo Alencar i Pasqual Maragall, una declaració de 7 punts en la que es comprometien a
“utilitzar la força de la nostra imatge al servei d’un món que és cada dia més un sol món i d’una
humanitat que aspira a la pau i a l’amistat” des de la convicció que “el rol de les ciutats en el món
serà creixent i positiu”8.
En aquesta declaració manifestaven el seu compromís amb el medi ambient i el desenvolupament
sostenible, reivindicaven les ciutats com espais de “diversitat i d’integració, de tolerància i
8 Declaració Río, 22 de desembre de 1992, citada a Barcelona al món, Ajuntament de Barcelona (1995).
1 0 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�d’intercanvi” que fomentin “la integració de les societats urbanes multiculturals”, oferien les ciutat
com a plataforma “d’intermediació política i social” per fer front a la crisi de la política, i afirmaven
la voluntat de les ciutats de “desenvolupar un acció pròpia en l’àmbit internacional”, assumint un
nou rol i aspirant a ser “interlocutors vàlids i reconeguts de les grans organitzacions internacionals”,
fixant-se un objectiu per aconseguir-ho: la unificació de les dues grans organitzacions internacionals
de ciutats, la IULA i la FMCU, que s’havien creat a l’empara de la política de blocs i que calia
superar en el nou context obert per la fi de la guerra freda.
La Conferència de Rio el 1992 va ser l’oportunitat per posar a treballar conjuntament, per primer
cop, les dues grans organitzacions internacionals de ciutats, la FMCU i la IULA, que juntament
amb les associacions Metrópolis i Summit van posar en marxa el Grup dels 4, per coordinar l’acció
mundial de les ciutats sobre la base del seguiment dels treballs de la Conferència de Rio, i l’octubre
de 1992 es va crear un “comitè d’enllaç” entre la FMCU i la IULA amb el CMRE, per a facilitar
l’apropament entre les diferents organitzacions amb l’objectiu d’avançar cap a una Assemblea
Mundial de Ciutats Unides. En aquest apropament hi van tenir un rol imprescindible els presidents
de les tres organitzacions: l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall (CMRE), l’alcalde de Lisboa,
Jorge Sampaio (FMCU) i el president de la IULA, l’italià Ricardo Triglia9.
L’acció conjunta dels 4 presidents davant del secretari general de Nacions Unides, Boutros BoutrosGhali -amb qui es van reunir el desembre de 1993- va tenir com a resultat que la constitució de
l’Assemblea Mundial de Ciutats es celebrés conjuntament amb la Conferència HABITAT II, a
Istanbul el 1996, i que aquesta es plantegés com una “Cimera de ciutats”, on els alcaldes hi van tenir
un paper protagonista i es van posar les bases per a que la futura organització mundial de ciutats
tingués un estatut especial en el si del sistema de Nacions Unides.
De fet, l’activisme internacional de Pasqual Maragall va ser tal que va acceptar la Presidència Delegada
de la FMCU des de finals de 1995 fins a mitjans de 1997, coincidint amb la celebració a Istanbul de
l’Assemblea Mundial de Ciutats i la Conferència HABITAT II, tot i ser president d’una organització,
el CMRE, que era la secció europea de la IULA, l’altra organització mundial de ciutats.
2.2. Barcelona i l’activisme internacional de Pasqual Maragall
L’activitat internacional de l’alcalde Maragall es va traduir també en l’organització a Barcelona
d’algunes grans conferències internacionals, des de la Conferència Internacional sobre Població
i Futur Urbà de 1986 -organitzada per Nacions Unides i que va comptar amb la participació del
secretari general de l’ONU, Javier Pérez de Cuéllar- fins a la primera conferència de ciutats del
mediterrani celebrada el març de 1995 -uns mesos abans de la Conferència Intergovernamental
Euromediterrània que va donar lloc al “Procés de Barcelona”- o la trobada de ciutats llatinoamericanes
que es va realitzar el 1997 en paral•lel a la reunió del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID)
que es va celebrar a la ciutat.
L’aposta per Amèrica Llatina es va consolidar amb la creació el 1993 del Centro Iberoamericano de
Desarrollo Estratégico Urbano (CIDEU), amb l’objectiu de difondre el model i la metodologia del
Pla Estratègic de Barcelona a les ciutats llatinoamericanes, i el compromís amb la Mediterrània es
va fer efectiu amb l’establiment de programes de cooperació amb ciutats fortament colpejades per
la violència, com Alger, i amb el compromís del procés de pau entre Israel i Palestina, a través de
l’agermanament simultani de Barcelona amb Tel-Aviv i Gaza, i els programes de cooperació amb
Gaza desenvolupats a finals dels anys 90, per contribuir a millorar les seves infraestructures bàsiques.
9 Ricardo Triglia era alcalde d’una petita localitat del Piemont, Coniolo, i president de l’Associació Nacional dels Municipis
Italians, vinculada als municipis democratacristians.
1 1
�Després de la Conferència de Ciutats del Mediterrani celebrada a Barcelona el març de 1995, es va
posar en marxa un secretariat, com a òrgan coordinador, format per les ciutats d’Alger, Amman,
Jericó, Haifa, Marsella, Nicòsia, Rabat, Roma, Sarajevo, Tunis i Barcelona, amb una secretaria
tècnica amb seu a Barcelona. Aquest secretariat es va convertir en interlocutor de la Comissió
Europea per a la seva política euromediterrània.
L’activisme internacional de Maragall va fer créixer el rol i el prestigi internacional de Barcelona,
que va assolir el seu zenit ja en temps de l’alcalde Joan Clos, quan Barcelona va liderar la creació
d’una única organització internacional de ciutats -la UCLG-CGLU- i l’alcalde Joan Clos es va
convertir en la primera autoritat local en adreçar-se a l’Assemblea General de Nacions Unides, el
6 de juny de 2001. Tres anys més tard, el maig de 2004 prop de 3.000 representants de governs
locals d’arreu del món van participar a París en el congrés fundacional de la United Cities and Local
Governments (UCLG), que va decidir establir la seva seu a Barcelona. Un èxit que culminava una
llarga trajectòria iniciada 20 anys abans, i que situava a la ciutat com un referent del municipalisme
internacional i un dels millors exemples de la “diplomàcia de ciutats” que ha defensat el moviment
internacional de ciutats. Amb la creació de la CGLU Barcelona culminava la seva aposta per
aconseguir que les ciutats del món parlessin amb una sola veu, un dels grans reptes plantejats per
Maragall durant el seu mandat.
Tanmateix, a partir de 1992 l’alcalde Maragall es va centrar molt més en Europa, amb un objectiu
clar: construir un moviment europeu de ciutats, enfortir les organitzacions de ciutats i de poders
locals, i convertir les ciutats en actors polítics rellevants en el marc de la construcció europea.
Aquest és l’objecte principal d’aquest treball, tot i que és indestriable de la contribució al moviment
internacional de ciutats, que culminaria en l’etapa de Joan Clos.
En opinió d’Antònia Sabartés el lideratge de Maragall va començar amb l’elecció com a president
de la CMRE el 1991. “Maragall es pren molt seriosament la presidència del CMRE i allà comença la
teorització del paper de les ciutats. Assumeix la presidència del CMRE abans del que estava previst
i hi convida a tothom”10. Des d’allà es posa en marxa el G-4 (CMRE, IULA, FMCU, Metropolis),
que possibilita que per primer cop a la història un alcalde, Jean Doré, de Montreal, parli davant una
cimera de Nacions Unides, la Cimera de la Terra de 1992. “Allà vàrem comprendre, com havíem fet
a nivell europeu, que la unió seria la nostra força, i el nostre objectiu, impulsar la veu de les ciutats
a l’escena internacional”11.
En el context d’aquesta presidència, Margarita Obiols cita un altre moment important en la trajectòria
internacional de Pasqual Maragall: els Estat Generals del CMRE l’any 1994, on Maragall va llançar el
seu “mot d’ordre”: “Nacions Unides, Ciutats Unides” davant François Mitterrand i Bronislaw Geremek12.
En opinió de Sabartés “Maragall va obrir la via internacional i l’alcalde Clos la va saber aprofitar molt
bé”. En aquest sentit Sabartés destaca l’empatia de Pasqual Maragall amb els altres alcaldes: “Sempre
preguntava pels seus problemes i per la situació a les seves ciutats”. I és així també com Maragall va
assolir una posició de lideratge. Barcelona va participar del G-4 (les 4 grans organitzacions) i després
del G-10, el grup d’organitzacions internacionals de ciutats en les que es negocia Istanbul i la creació
del CGLU. I com a president del CMRE, va impulsar la Carta d’Autonomia Local de la IULA.
10 Entrevista a Antònia Sabartés. Barcelona, 7 de juliol de 2015.
11 Sabartés, Ma Antònia: “La internacional urbana”. Article escrit en motiu del centenari del moviment internacional de ciutats.
http://www.rabat2013.uclg.org/sites/default/files/a.sabartes_completo_esp.pdf
12 Obiols, Margarita; “El poder de las ciudades”. Article escrit en motiu del centenari del moviment internacional de ciutats.
http://www.rabat2013.uclg.org/es/noticias/el-poder-de-las-ciudades
1 2 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�3. Barcelona, capital europea
L
“- I després dels Jocs, què? - Després dels Jocs, Europa!”
’aposta barcelonina per les xarxes de ciutats europees es remunta a 1986, quan es va constituir
el grup Eurocities, format per les ciutats de Barcelona, Birmingham, Frankfurt, Lió, Milà
i Rotterdam. És a dir, les “segones capitals” dels sis principals països de l’Europa dels 12.
Aquest grup es va consolidar a partir de la conferència celebrada a Barcelona l’abril de 1989,
quan sota el lema “Les ciutats i la construcció d’Europa” es va fixar com a prioritat “participar
activament en la construcció de l’Europa comunitària i consolidar el sistema europeu de ciutats”13.
Només 7 mesos després, la Comissió Europea, a través del seu President, va reconèixer aquest
grup de ciutats com a interlocutor, i el 1992 Eurocities va inaugurar la seu de la seva secretaria a
Brussel•les.
El grup es va consolidar en les conferències anuals successives a Lió (1990), Birmingham (1991),
Frankfurt (1992) i Lisboa (1993), i, en pocs anys, Eurocities va créixer de les sis ciutats fundadores
a més de 40, incorporant a diverses capitals d’Estat com Madrid, Lisboa, Atenes, Copenhaguen,
La Haia i Bonn, a més d’algunes de les principals ciutats del continent com Amsterdam, Munic
i Marsella. El grup de ciutats va posar en marxa sis comitès sectorials (Cooperació Econòmica
i Regeneració Urbana, Benestar Social, Cooperació Tecnològica, Transports, Cultura i Medi
Ambient) liderats respectivament per les ciutats de Munic, Birmingham, Niça, Leeds, Bolonya i
Rotterdam, i es va situar com un punt de referència per a les polítiques socials i territorials de la
Comissió Europea.
El germen d’Eurocities va permetre que Barcelona pogués aspirar al lideratge del Consell de
Municipis i Regions d’Europa (CMRE). El 12 de desembre de 1991 a París, l’alcalde Maragall
fou elegit president del CMRE, per aclamació, substituint el veterà alcalde de Magúncia, el
democratacristià Josef Hoffmann. La seva candidatura fou presentada pel president de la FEMP,
Tomás Rodríguez Bolaños, alcalde de Valladolid. I delegà les seves funcions en el vicepresident
Hoffman fins l’octubre de 1992, passats els Jocs Olímpics.
3.1. La presidència del Consell de Municipis i Regions
d’Europa (CMRE)
Maragall va prendre possessió del càrrec a Barcelona el 8 de maig de 1992, la vetlla del dia d’Europa,
en un acte al Palau de Pedralbes en què va participar el President de la Comissió Europea, Jacques
Delors14. En aquest acte, que va precedir la primera reunió del bureau presidida per Maragall, hi
van participar el president del Consell d’Europa, els alcaldes del C-6 i una àmplia representació
institucional.
Un any abans, el 8 de maig de 1991, s’inaugurà la Representació de la Comissió Europea a la ciutat
-també amb la presència de Delors- manifestant el clar compromís de la ciutat amb el projecte
europeu, però també el compromís del president de la Comissió amb Barcelona, en un any clau per
al futur d’Europa, en el que es celebrarien dos referèndums sobre el recentment aprovat Tractat de
13 Declaració final. Conferència Eurociutats, Barcelona 1989. Citat a Barcelona al Món (Ajuntament de Barcelona, 1995).
14 Com a nota curiosa i rellevant, cal mencionar que el president de la Generalitat, Jordi Pujol, no va participar en la recepció a
Pedralbes per trobar-se a Cracòvia, formalitzant la seva candidatura a la presidència de l’Assemblea de les Regions d’Europa,
que l’acabaria elegint el 2 de juliol d’aquell mateix any a Santiago de Compostel•la vencent la candidatura del President de
la Xunta, Manuel Fraga.
1 3
�Maastricht, a Dinamarca i França. Segons Sabartés, en la fluïda relació institucional entre Maragall
i Delors hi va tenir un paper rellevant la cap de gabinet de Delors, que mantenia una molt bona
relació personal amb Elisabeth Gateau, secretària general del CMRE.
En l’acte de presa de possessió com a president del CMRE el 8 de maig de 1992, Maragall va reafirmar
el seu ideari d’europeisme urbà: “L’Europa nascuda de Maastricht és l’Europa de les regions i les ciutats,
l’Europa territorial, concreta, físicament determinada, amb noms, accents i perfils diferents i, tanmateix,
irrevocablement disposada a la unió en llibertat (...). Les ciutats són el ciment d’Europa, però Europa també
ha de ser l’àmbit superior on les ciutats i les regions trobin el diàleg i la cooperació que necessiten”15.
Maragall va fixar l’objectiu: la participació de les ciutats en els mecanismes de cooperació i decisió
a nivell europeu. I Delors hi va respondre positivament, veient en aquest discurs una via de sortida al
creixent euroescepticisme generat per l’aprovació del Tractat de Maastricht, especialment a França:
“Les ciutats són elements essencials de la construcció de l’Europa autèntica, són l’esglaó entre el
poder que s’allunya i els simples ciutadans”. La sintonia, però, venia de lluny. Maragall i Delors
havien coincidit a París a mitjans anys 60 i la seva relació s’havia reprès en els darrers anys. Una
relació de col•laboració que es va mantenir al llarg dels anys 90 i que Barcelona va agrair nomenant
Delors “Friend of Barcelona” el 1998.
El Consell de Municipis d’Europa (CME) es va crear a Ginebra el 1951, i l’any 1984 es va convertir
en Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE), com a resposta al creixent moviment regional
europeu, que va acabar constituint l’Assemblea de Regions d’Europa (ARE) el 1985. El CMRE estava
format per les seccions nacionals i les associacions d’entitats locals i territorials dels estats membres
del Consell d’Europa -en aquell moment, 38 associacions nacionals de 25 països- i la representació
espanyola es canalitzava a través de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).
Segons Antònia Sabartés al CMRE no li agradava el projecte d’Eurocites, perquè era un projecte de
grans ciutats16. El CMRE, en canvi, era una federació de federacions de municipis, amb milers de
ciutats petites i mitjanes. Tenia la seu a París i una oficina a Brussel•les. Però Maragall va ser molt
ben rebut a la CMRE perquè, de fet, gairebé el van anar a buscar. Sabartés afirma que “el CMRE
buscava un president del sud i socialista. Per tant, Elisabeth Gateau i la secció italiana del CMRE
van prendre la iniciativa d’anar a buscar el Pasqual”. De fet, Maragall va anar a buscar el suport
de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), qui l’havia de proposar formalment,
quan ja estava tot negociat amb la secretaria general del CMRE i es gaudia del suport dels alcaldes
italians i francesos, principalment.
La FEMP, presidida per Tomás Rodríguez Bolaños, alcalde de Valladolid (PSOE) i amb Antonio
Luís Hernández de secretari general, “era més partidària de posar un alcalde d’una ciutat mitjana, i
no gran, i no es refiaven de Maragall, que anava per lliure”, segons Sabartés. La FEMP no acceptava
el predomini de les grans ciutats -les del C-7 liderades per Barcelona ja s’havien incorporat
a Eurocities- “però van haver d’acceptar la candidatura de Maragall com un fet consumat”. En
aquestes condicions “la FEMP no té més remei que presentar-lo com a candidat”, tot i que fins
llavors Maragall no havia tingut cap càrrec a la federació de municipis.
La presidència de Maragall va donar un nou impuls al CMRE, posant el seu capital polític al
servei de l’organització i utilitzant el nou càrrec per fer créixer el prestigi internacional de la ciutat.
Maragall i el seu equip, amb Jordi Borja al capdavant, van saber establir una relació de confiança
i col•laboració amb la secretària general del CMRE, Elisabeth Gateau que va convertir la relació
15 Citat a La gota malaia, p. 339.
16 Entrevista a Antònia Sabartés. Barcelona, 7 de juliol de 2015.
1 4 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�Barcelona-CMRE en una win win situation. Una col•laboració afavorida per l’afiliació política,
en la mesura que Gateau formava part del Partit Socialista francès -en aquell moment, el partit
governant a França- i que Borja va saber utilitzar la complicitat de diversos partits socialistes
europeus, que volien propiciar que un membre de la seva família política fos el nou president del
CMRE. Tanmateix, només el capital polític que tenia en aquell moment Maragall, així com el
suport dels socialdemòcrates alemanys i holandesos a l’elecció d’un alcalde dels països del sud,
expliquen que l’aleshores ministre francès dels departaments i els territoris d’ultramar, Louis Le
Pensec, desistís del seu desig d’esdevenir president del CMRE17.
A partir de 1992, el CMRE va establir 4 comissions de treball sectorial (Medi Ambient, Afers Socials,
Transports, Política Regional i Urbana) i una “Comissió de dones representants de les autoritats
locals i regionals” per promoure el seu paper i enfortir la seva presència política. Però la principal
aportació de Maragall va ser el paper protagonista que va donar al CMRE en el reconeixement de
les ciutats i les col•lectivitats locals en la construcció europea, a través de l’impuls i la creació de la
Conferència de Poders Locals i Regionals d’Europa, l’Intergrup dels Electes Locals i Regionals del
Parlament Europeu, la I Conferència Parlament Europeus-Poders Locals l’abril de 1994 i, finalment,
la participació dels ens locals al Comitè de les Regions.
La Conferència de Poders Locals i Regionals d’Europa (CPLRE) es va crear el 1957 com una
conferència d’alcaldes vinculada al Consell d’Europa. En aquest marc s’aprova la Carta Europea
d’Autonomia Local el 1985, i el 1994 es decideix convertir i estabilitzar les reunions amb la creació
del Congrés de Poders Locals i Regionals, que celebra la seva primera conferència del 31 de maig
al 3 de juny de 1994. Maragall va ser molt actiu en la promoció de la Carta Europea d’Autonomia
Local. En aquell moment Maragall era president del CMRE i Pujol ja era president de l’ARE.
El CMRE participava com a organització consultiva del CPLRE, però la FEMP és qui decidia la
representació espanyola en el Congrés. I l’ARE va demanar que les regions també hi participessin.
Pujol i Maragall participen en les negociacions de creació de la CPLRE tot i no assumir-hi cap
càrrec institucional. I pacten amb la secretària general del Consell d’Europa, Catherine Lalumière,
que la nova organització es dividiria en dues cambres: una cambra de poders local i una cambra
de regions. Una divisió que segueix vigent en l’actualitat i que es va negociar el desembre de 1992
en una reunió a París entre la secretària general del Consell d’Europa, el president del CPRLE, el
president de l’ARE (Jordi Pujol) i el president del CMRE (Pasqual Maragall)18.
Maragall va posar el seu capital polític al servei de les ciutats europees alhora que va aprofitar el
càrrec per elevar la posició política internacional de la ciutat. El resultat va resultar exitós, tant
per Barcelona com pel CMRE, en la mesura que Maragall va aconseguir fer-se un lloc en les
negociacions sobre la composició del Comitè de les Regions, aconseguint que fos també un òrgan
de representació de les ciutats, com veurem a continuació.
Tot això sense oblidar el conflicte a l’antiga Iugoslàvia. Maragall també va utilitzar la presidència
del CMRE per influir a la IULA en relació al conflicte bosnià. El 5 de setembre de 1995 va presentar
al Congrés de la IULA a La Haia una proposta per garantir una presència quinzenal o mensual
d’un alcalde europeu en cada un dels enclavaments protegits de Nacions Unides a fi de verificar
l’aixecament efectiu del setge pel que fa a la reinstauració de serveis municipals, a més de promoure
la creació de l’Ambaixada de la Democràcia Local a Sarajevo. Iniciatives que no podia impulsar des
d’un òrgan institucional com el Comitè de les Regions.
17 Citat a La gota malaia, p. 341.
18 Segons explica Maragall en una entrevista a Catalunya Ràdio el 31 de maig de 1994. http://www.cvce.eu/en/obj/interview_
with_pasqual_maragall_i_mira_european_citizenship_at_the_level_of_municipalities_and_regions_strasbourg_31_may_1994-enc885d88f-36b8-46a2-b646-c4396ea06a02.html
1 5
�3.2. El Tractat de Maastricht i el principi de subsidiarietat
Maragall va aconseguir utilitzar el Tractat de Maastricht, acordat el desembre de 1991 i signat el 7
de febrer de 1992, per donar un tomb a la preeminència de les regions en un òrgan pensat inicialment
per ser un òrgan de participació dels länder alemanys i les comunitats autònomes espanyoles, que
reivindicaven el seu rol des de l’Assemblea de Regions d’Europa. França i el Regne Unit eren els
més interessats en aconseguir que les ciutats tinguessin un paper rellevant en el nou Comitè de les
Regions i ells havien forçat la inclusió de les ciutat en l’article del Tractat que creava el Comitè.
El Tractat de Maastricht va instaurar el principi de subsidiarietat com un dels principis fonamentals
de la Unió Europea, i va reconèixer el paper institucional dels nivells territorials subestatals, tant en
la gestió de fons europeus, com en els mecanismes consultius de presa de decisions. El “principi de
subsidiarietat” establia que les competències havien de ser exercides pel nivell de l’administració
més proper al ciutadà, llevat que raons d’eficàcia, equitat, cohesió social o nacional justifiquessin
el contrari. El principi estava tan pensat per salvaguardar les competències nacionals com les
competències dels poderosos länder alemanys davant les creixents competències comunitàries.
En aquest mateix sentit, el Tractat va preveure la creació d’un “Comitè de les Regions” com un òrgan
consultiu del conjunt de les institucions europees -Comissió, Parlament i Consell de Ministres- amb
el mateix rang que el Comitè Econòmic i Social. La creació del Comitè, una demanda específica
dels länder alemanys per fer front a la poca capacitat per influir en les decisions comunitàries que
afectaven a les seves competències, es va fer des d’una formulació ambigua, però amb el compromís
de dotar-lo de més poders en la reforma del Tractat que havia de produir-se el 1996, i que acabaria
donant lloc al Tractat d’Amsterdam.
Des d’aquell moment, Maragall va aixecar la bandera de la subsidiarietat, que ja no abandonaria:
“De totes les idees europees, més que la del federalisme que alguns compartim i d’altres no tant,
la de la subsidiarietat és la idea que pot fundar Europa. És el principi d’organització, no la idea
abstracta, la que pot fundar la construcció europea”19.
19 Citat a La gota malaia, p. 344.
1 6 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�4. El comitè de les regions (i de les ciutats)
P
asqual Maragall i Jordi Borja van veure en el Tractat de Maastricht una gran oportunitat per
a les ciutats. L’article 198 del Tractat, pel qual es creava el Comitè de les Regions, establia
que l’organisme de caràcter consultiu, estaria compost per “representants dels ens regionals i
locals”, amb un total de 189 membres distribuïts proporcionalment entre els Estats membres
segons el seu pes en el Consell. Així Alemanya, França, el Regne Unit i Itàlia tindrien 24 membres i
Espanya 21. Aquests membres havien de ser nomenats pel Consell, per unanimitat i a proposta dels
respectius Estats Membres, per un període de quatre anys i amb un mandat renovable. En aquest
sentit, resultava rellevant que tant Espanya com Alemanya tinguessin més membres al Consell que
als länder o CCAA -16 i 17 respectivament- fet que obria la porta a que hi participessin representants
municipals sense haver de competir amb la representació dels ens regionals.
L’article 198 deixava clar també que els membres del Comitè “no estarien vinculats per cap mandat
imperatiu” i que exercirien les seves funcions “amb absoluta independència, en l’interès general de
la Comunitat”20. El Comitè, que havia de designar un president i una mesa per un període de dos
anys, podia ser convocat a instàncies del Consell o de la Comissió, o reunir-se per pròpia iniciativa
per presentar dictàmens a requeriment del Consell o de la Comissió o per pròpia iniciativa quan ho
considerés oportú.
4.1. La negociació per a la constitució del Comitè de les
Regions
L’alcalde Maragall es va fixar com a objectiu prioritari de la seva contribució al moviment europeu
de ciutats, que aquestes estiguessin representades al nou Comitè de les Regions en peu d’igualtat amb
els governs regionals, per tal de convertir-les en actors polítics rellevants i garantir el compliment
del principi de subsidiarietat. Per tal d’assolir aquest objectiu, es va enfrontar al govern espanyol i
als presidents autonòmics socialistes per aconseguir el seu objectiu, també en contra d’allò defensat
pel president Jordi Pujol, que en aquell moment era President de l’ARE, i ho va fer establint aliances
al més alt nivell, buscant la complicitat dels governs britànic i francès i, molt especialment, de la
Comissió Europea.
El 9 d’agost de 1992 Maragall es va reunir a Barcelona amb el primer ministre britànic John
Major, aprofitant la seva presència als Jocs Olímpics, per parlar de la composició del Comitè de les
Regions així com de la candidatura olímpica Manchester 200021. Ho va fer només uns dies després
d’entrevistar-se amb Delors per tal de plantejar-li la importància de constituir el Comitè amb una
composició equilibrada entre regions i ciutats. Una tasca en la que persistiria durant l’any 1993,
amb una nova entrevista amb Delors (29 d’abril), i amb el comissari d’organització institucional,
Raniero Vanni d’Archirafi, l’octubre de 1993 i el febrer de 1994.
Entre 1991 i 1994, Maragall i Delors es van entrevistar en un mínim de 6 ocasions, tant a Barcelona
com a Brussel•les. La primera, el 13 de març de 1991, quan Maragall va anar a Brussel•les a demanarli suport en la cooperació transpirinenca i en els projectes d’Eurocities i del C-622, només dos mesos
després d’haver sigut rebut en audiència a París pel President Mitterrand, a qui li havia exposat
20 Tractat de la Unió Europea (TUE), signat a Maastricht el 7 de febrer de 1992.
21 Guió 179/92. Gabinet d’Alcaldia. Arxiu Pasqual Maragall.
22 Guió 12/91. Gabinet Alcaldia. Arxiu Pasqual Maragall.
1 7
�la importància que l’alcalde de Barcelona atorgava a la cooperació amb les ciutats franceses23. La
darrera, l’1 de març de 1994, pocs dies abans de la constitució del Comitè de les Regions.
En la gestació de la creació del Comitè de les Regions i el rol que hi va jugar Pasqual Maragall també
hi va tenir un paper rellevant Eneko Landaburu, aleshores director general de Política Regional
de la Comissió. Landaburu va crear un Consell Consultiu d’Autoritats Locals i Regionals de la
Comissió Europea que es reunia 2 o 3 cops l’any per discutir la política regional, els fons europeus,
etc. En aquest consell, que va funcionar entre 1992 i 1994, hi participaven representants del CMRE
i de l’ARE, entre d’altres, i Maragall ja hi va participar. Segons Antònia Sabartés, l’objectiu de la
Comissió era reforçar les ciutats per tal que tinguessin un paper en el Comitè de les Regions.
En aquest període també va ser rellevant la relació amb l’alcaldessa d’Estrasburg, Catherine
Trautman, i la celebració dels Estats Generals dels Municipis i les Regions d’Europa entre el 21
i el 23 d’octubre a la ciutat seu del Consell d’Europa, així com la relació establerta amb Bernard
Kouchner -exministre i important col•laborador del President Mitterrand- que va ser pregoner de
les festes de la Mercè de 1993.
La tasca de lobbying a favor de les ciutats de l’alcalde Maragall es va estendre al Parlament Europeu,
buscant la seva complicitat per assolir una representació “equitable” entre regions i ciutats que
evités que el CdR es convertís en un “Senat de les Regions”24, i al Consell Econòmic i Social, oferint
el CMRE com a interlocutor per tal de posar en marxa els aspectes organitzatius i pressupostari del
Comitè de les Regions abans de la seva constitució25, i fins i tot amb els länder alemanys: el 26 de
gener de 1994 es va reunir a Barcelona amb el Ministre d’Afers Federals i Europeus de l’Estat de
Baviera, a petició del ministre alemany26.
L’activisme del CMRE i de Maragall en les negociacions de la composició del nou òrgan comunitari
va ser intens. De fet, el CMRE fins i tot va presentar una queixa a la Comissió Europea per la
composició de les representacions d’Espanya, Alemanya, Bèlgica i Portugal, per entendre que
fomentava un fort desequilibri a favor de les regions -els 6 representants belgues eren per les 3
regions i les 3 comunitats lingüístiques- o perquè no designaven electes, en el cas de Portugal.
Al final del procés la representació regional i local al Comitè de les Regions, aprovada pel Consell
de Ministres de la UE el 7 de febrer de 1994 després de diversos ajornaments, va resultar bastant
equilibrada (99 a 90) per la decisió de determinats Estats, especialment França i el Regne Unit.
França, per exemple, va establir 8 representants regionals, 8 departamentals i 8 municipals. I al
Regne Unit els 24 representants eren de comtats i municipis. En el cas espanyol, el Govern va
atribuir un representant per cada una de les 17 Comunitats Autònomes, més 4 alcaldes titulars i
4 alcaldes suplents. Els titulars eren els alcaldes de Barcelona i Madrid, l’alcaldessa de València,
que era també presidenta de la FEMP i l’alcalde de Còrdova, Herminio Trigo, d’IU. A Alemanya,
els 16 länder van obtenir un representant cada un d’ells -entre els quals les ciutats-estat de Berlín,
Hamburg i Bremen- i les autoritats locals van obtenir 8 representants més. I Portugal va acceptar
que la seva representació estigués formada per electes locals i no per funcionaris27.
23 Guió 01/91. Gabinet Alcaldia. Arxiu Pasqual Maragall.
24 Guió 83/93. Reunió amb Pierre Cot, president del Grup Socialista al Parlament Europeu. Gabinet d’Alcaldia. Arxiu Pasqual
Maragall.
25 Guió 84/93. Reunió amb Susanne Tiemann, president del Comitè Econòmic i Social de les Comunitats Europees, Gabinet
d’Alcaldia, Arxiu Pasqual Maragall.
26 Guió 17/94, Gabinet d’Alcaldia, Arxiu Pasqual Maragall.
27 Despatxos , notes i reunions amb Elisabeth Gateau durant l’any 1993. Guions 02/93, 112/93, 224/93, 264/93, Gabinet d’Alcaldia,
Arxiu Pasqual Maragall.
1 8 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�La batalla per la presidència del Comitè de les Regions va ser dura i conflictiva. Maragall comptava
amb el suport del CMRE, que l’havia proposat com a candidat. D’altra banda, l’ARE estava dividida
entre el president de Flandes, el democratacristià Luc van der Brande i el president de la regió del
Llanguedoc-Rosselló, el liberal Jacques Blanc, que tenia el suport de Jordi Pujol. També a Espanya
hi havia tensions. Entre els presidents autonòmics socialistes es criticava que Maragall hagués
recollit suports sense comptar amb ells -que poc abans havien donat suport a Pujol com a president
de l’ARE- i per al propi Pujol que un alcalde presidís el Comitè de les Regions -i que aquest alcalde
fos Pasqual Maragall- era inacceptable.
En la reunió de representants autonòmics socialistes per decidir l’estratègia a seguir en relació
a la Constitució del CdR que es va produir a la seu del PSOE el 3 de març de 1994 hi va haver
molta tensió. Alguns dirigents socialistes espanyols es preguntaven: “¿Maragall es el candidato del
CMRE o del PSOE?” . No volien acceptar un alcalde de candidat perquè alguns -com Extremaduraaspiraven a una vicepresidència del CdR i, de fet, estaven negociant pactar amb Jordi Pujol aquesta
vicepresidència. La majoria, en tot cas, es mostraven molt crítics amb Maragall per haver anat per
lliure i presentar la seva candidatura com un “fet consumat”. Finalment, però, s’acaben acordant
com objectius del partit aconseguir una vicepresidència i una vocalia del CdR. De manera que es
dóna suport a la candidatura de Pasqual Maragall com a instrument per assolir aquests objectius, i
sempre que no els posi en perill28.
La mateixa tensió s’havia respirat en l’entrevista que van mantenir Pujol i Maragall el 28 de febrer
de 1994, 10 dies abans de la constitució del Comitè. “Jo també sóc candidat natural [a la presidència
del Comitè de les Regions] però tinc molta feina” -li va etzibar el president a l’alcalde29.
L’alcalde Maragall va presentar oficialment la seva candidatura l’endemà de la reunió amb Pujol i
abans d’entrevistar-se a La Moncloa amb Felipe González i Narcís Serra el dia 2 de març, a qui va
comunicar que tenia possibilitats de ser elegit vicepresident, com així va ser. El dia 8 de març el
CMRE el va proposar oficialment candidat i Maragall va negociar amb el belga Luc van der Brande
la vicepresidència primera del Comitè, d’esquenes -però- al grup socialista al Comitè, que li va
retreure haver negociat i cedit la presidència als democratacristians sense sotmetre l’acord al grup
socialista obviant que el laborista britànic Charles Gray també aspirava al càrrec.
Maragall va defensar el seu acord davant el grup socialista -format per 79 membres i sense majoria
en el si del Comitè- i va obtenir el suport a la seva candidatura davant de Charles Gray per 47 vots
contra 32, desautoritzant així el president del grup socialista, Willy Claes, ministre d’afers exteriors
belga i posterior secretari general de l’OTAN. Finalment, l’ARE va presentar dos candidats -Van der
Brande i Blanc- i la divisió a punt va estar de permetre una victòria de Maragall: Blanc va obtenir
56 vots, Maragall 55 i Van der Brande 50. Blanc seria elegit president, però va haver d’acceptar que
Maragall no només fos elegit vicepresident, sinó que el succeís dos anys més tard.
El dia 10 de març, l’ARE, el CMRE, el grup socialista i el grup popular europeus van signar un
acord segons el qual Pasqual Maragall succeiria a Jacques Blanc a partir de 1996 i van fer signar al
propi Blanc, en un document que Maragall, el Gabinet de Relacions Internacionals de l’Ajuntament
i la secretària general del CMRE van haver d’utilitzar reiteradament per fer complir els pactes dos
anys més tard.
El Comitè de les Regions, després de la seva sessió constitutiva els dies 9 i 10 de març de 1994 a
Brussel•les, es va tornar a reunir en sessió plenària els dies 5 i 6 d’abril, per adoptar el reglament
28 Memoràndum 28/94. Gabinet d’Alcaldia. Arxiu Pasqual Maragall.
29 Memoràndum 25/94. Gabinet d’Alcaldia. Arxiu Pasqual Maragall.
1 9
�intern i constituir vuit comissions de treball: política regional i desenvolupament econòmic;
ordenació de l’espai rural; transports i comunicacions; polítiques urbanes; ordenació del territori;
medi ambient i energia; educació i formació; Europa del ciutadans, investigació, cultura, joventut i
consumidors; i cohesió econòmica i social.
En el procés de creació del Comitè, les regions no van aconseguir el seu objectiu de convertir-lo en
un “Senat de les Regions” i el rol de les ciutats al Comitè va ser contraproduent en relació al rol que
volien jugar les regions. No van aconseguir, per tant, representació per si mateixes. Però el Comitè
tampoc es va convertir en el que volia la Comissió: un consell on negociar la política regional. Una
negociació que va seguir en mans dels Estats.
Ara bé, també cal recordar que en el procés de constitució del CdR cap länder va votar a favor de
separar ciutats i regions. Només ho van defensar Catalunya i el País Basc. Vist en perspectiva, i
en opinió de Javier Sánchez, potser hagués sigut més convenient crear un Comitè de Regions i un
Comitè de Governs Locals o separar el Comitè de les Regions existent amb la reforma del Tractat
d’Amsterdam, però cap actor rellevant ho va posar sobre la taula.
És en aquest context que cal entendre la batalla entre Jordi Pujol i Pasqual Maragall per la representació
de regions i ciutats al nou Comitè. Segons Javier Sánchez, la batalla entre Pujol i Maragall, que
entre 1992 i 1995 van coincidir com a presidents del CMRE i de l’ARE respectivament, va ser una
batalla “per dotar de contingut el Comitè de les Regions”, entre la “identitat regional i les xarxes de
ciutats post-nacionals”. En la seva opinió, “l’impacte de la UE sobre les regions i les ciutats és molt
diferent perquè a les regions els hi treu competències i capacitat de decisió”30.
4.2. L’exercici de la presidència del Comitè de les Regions
El 20 de març de 1996 Maragall va ser elegit President del Comitè de les Regions per una majoria
àmplia i sense cap candidat alternatiu. Tot i que Jacques Blanc es va resistir a complir el pacte de
1994, Maragall -després de resultar reelegit alcalde el maig de 1995- es va imposar després de ser
reelegit president de la CMRE en l’assemblea celebrada a Torí l’1 de desembre i aconseguir que
Pujol -que havia sigut reelegit president de la Generalitat aquell mateix any després que Maragall
renunciés a presentar-se com a candidat del PSC- garantís la seva neutralitat en el procés.
L’elecció confirmava una doble capitalitat: “Barcelona és avui a Europa la capital del regionalisme
i la capital del municipalisme. I ha de ser bo per a tots. No és senzill, però és bo”, havia afirmat
Maragall després de ser elegit vicepresident del Comitè el 199431. Tanmateix, Pujol mai va reconèixer
a Maragall aquesta doble funció. El 16 de maig de 1997 -quan ja havia anunciat que deixaria
l’alcaldia de Barcelona- Maragall va presidir a Amsterdam una històrica cimera de 260 presidents
regionals i alcaldes de grans ciutats europees prèvia a la Conferència Intergovernamental que havia
d’aprovar la revisió del Tractat de Maastricht. Pujol no hi va assistir. Maragall, dolgut, va afirmar:
“Hi ha absències que no són perdonables”32.
En el seu discurs d’investidura com a president del Comitè de les Regions, Maragall es va fixar
com a objectius el reconeixement del Comitè de les Regions com a institució europea, l’impuls de
la presència del Comitè en els debats entorn a la reforma del Tractat de Maastricht i la consolidació
del paper del Comitè en el procés de construcció europea. Però va voler definir sobretot el caràcter
30 Entrevista amb Javier Sánchez. Barcelona, 3 de juliol de 2015.
31 Citat a La gota malaia, p. 351.
32 Citat a La gota malaia, p. 352.
2 0 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�del Comitè: “Nosaltres som els representants del ciutadans concrets i reals de l’Europa que vol,
no només paraules, no només grans solucions, sinó una vida quotidiana millor”. I fer-ho defensant
Europa no com una idea abstracta, sinó com “un conjunt de ciutats i regions amb accent propi,
amb rostre propi, enormement diferents i de vegades fins i tot enfrontades, que segueixen ara amb
angoixa i esperança, amb il•lusió i temor al mateix temps, el procés d’una nova construcció (...) que
es diu Europa”.
El discurs acabava amb una constatació de les dificultats del procés, puix que la “cultura europea
que estem construint es fa sobre la bases no només d’idiomes diferents sinó d’estructures mentals
diferents i de discursos diferents”. Calia, per tant, construir “entre tots, un nou llenguatge europeu”33.
Pocs mesos després, a Brussel•les, i en una conferència titulada “Le rôle du Comitè des Régions dans
le processus de construction européenne”, insistiria en aquesta idea: “Com transmetre les mateixes
idees a un ciutadà de Tampere i a un altre de Siracusa?” I ell mateix responia: substituint l’esquema
“top down” per un esquema “bottom-up” en el procés de construcció europea. És a dir, proposa
construir Europa des de baix, erigint el Comitè de les Regions com un “traductor d’una realitat local
i regional a nivell europeu i traductor d’una realitat europea als nivells local i regional”, per tal de
construir la nova ciutadania europea. O en altres paraules -més planeres- utilitzades al Saló de Cent
de l’Ajuntament l’abril de 199734: “Volem més Europa, però més a prop”.
En un altre discurs rellevant d’aquesta etapa, el discurs de Lausana de 2 de maig de 199635,
Maragall hi desenvolupa la seva visió de “L’Europa de les ciutats” caracteritzada no només per la
subsidiarietat i la proximitat sinó per la llibertat i la solidaritat. Per Maragall “l’aire de les ciutats
ens fa lliures” -com resa el proverbi alemany- però també concentren gran part de les desigualtats
econòmiques i socials existents. Per tant, l’Europa de les ciutats ha de ser “L’Europa de la cooperació
i el partenariat (...) per assegurar la solidaritat quotidiana i expressar de forma comuna, sobre tot el
continent però també a l’exterior, la solidaritat d’Europa”. L’Europa de les ciutats, per tant, només
podia desenvolupar-se en un context d’unió política, del nord i del sud d’Europa, de l’Est i de l’Oest
del continent.
Finalment, en el discurs de cloenda de la Cimera Europea de Regions i Ciutats -convocada a
iniciativa de Maragall- celebrada a Amsterdam el 16 de maig de 1997, poc abans que la Conferència
Intergovernamental acabés els treballs de revisió del Tractat de la Unió Europea, Maragall va tenir
l’oportunitat de culminar el seu discurs europeista davant el President del Parlament Europeu i del
President del Consell de Ministres de la UE36.
En aquell discurs, Maragall recorda -citant a Denis de Rougemont- que “Europa és molt més
antiga que les seves nacions, com també ho és la seva ambició universal i universalista”, i que la
seva història “es pot recórrer i identificar a través de les seves ciutats, les seves catedrals, els seus
ajuntaments i els seus costums”, més antigues que les nacions de les que formen part. I ho fa per
afirmar que sense l’Europa de les regions i les ciutats, els ciutadans no acceptaran més Europa:
“Volen més Europa perquè els hi dóna més seguretat i identitat, no menys. Però no acceptaran que,
amb l’excusa d’aquesta seguretat global, Europa (o els Estats) s’apropiïn o no tornin moltes de
33 Discurs consultat a través de l’Arxiu Pasqual Maragall.
34 Discurs d’inauguració de la “Conferència sobre la Carta Europea d’Autonomia Local”, Barcelona, 24 d’abril de 1997.
Disponible a través de l’Arxiu Pasqual Maragall.
35 Discurs de Pasqual Maragall a Lausana, el 2 de maig de 1996, convidat per l’alcaldessa i la secció suïssa del CMRE com a
president del CMRE i del Comitè de les Regions. Disponible a http://www.pasqualmaragall.cat/media/0000001000/0000001365.
pdf
36 Discurs disponible a través de l’Arxiu Pasqual Maragall.
2 1
�les coses que podem fer nosaltres mateixos”. Per això reivindicava els governants territorials com
“un exèrcit potencial de pedagogia europea de valor considerable” i alerta sobre el risc d’utilitzar
la integració europea per a substituir els localismes: “És poc prudent que la E d’Europa aparegui
substituint la TO de Torino o la M de Munic. Seria la imatge mateixa del que la gent no vol que
succeeixi”.
Maragall acaba el discurs oferint a l’”Europa escèptica”, “el llenguatge de la identitat múltiple però
responsable (..) el llenguatge de la subsidiarietat, de l’autogovern lleial” al crit -de ressonàncies
marxistes- “Ciutadans d’Europa, unim-nos!”.
Però l’aportació de Maragall en l’exercici de la presidència del Comitè de les Regions va anar
més enllà de l’impuls polític i la teorització del rol de les ciutats i les regions en la nova Europa.
Maragall va voler influir en la revisió del Tractat de Maastricht per tal d’incorporar les principals
demandes de les ciutats i regions europees.
Segons explica Antònia Sabartés, des del gabinet d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona es feia un
seguiment exhaustiu de cada reunió de la conferència intergovernamental de 1996-1998 per valorar
els posicionaments de cada un dels 15 estats membres en relació a l’augment de competències del
Comitè de les Regions. L’alcalde Maragall, com a president del Comitè de les Regions, signava
cartes a tots els primers ministres o ministres d’afers exteriors agraint les seves posicions per
incorporar determinats aspectes al nou Tractat o per demanar que els incorporessin. Aquesta intensa
activitat va produir la sensació general que Maragall, i amb ell la ciutat de Barcelona, estaven molt
presents en tots els debats. De fet, fins i tot abans d’assumir la presidència, l’any 1995, va convocar
una reunió al Saló de Cent de Barcelona de la mesa del Comitè de les Regions amb el president
del grup de reflexió encarregat de preparar la Conferència Intergovernamental, l’espanyol Carlos
Westendorp37.
El nou tractat, signat l’octubre de 1997, va establir l’autonomia del Comitè de les Regions en
relació al Comitè Econòmic i Social, i va consolidar i estendre el rol del Comitè com a òrgan de
consulta, doblant el nombre d’àrees en les que el Consell i la Comissió havien de consultar al
Comitè (incorporant la política social i d’ocupació, el medi ambient, la formació professional i el
transport) i establint que el Comitè també podria exercir d’òrgan consultiu del Parlament Europeu.
Unes demandes del Comitè que havien sigut incorporades a l’Informe Stoiber-Gomes, elaborat pel
primer ministre de Baviera, Edmund Stoiber, i l’alcalde de Porto, Fernando Gomes. L’única proposta
rellevant de l’informe que no va ser acceptada fou el dret del Comitè a iniciar procediments davant
del Tribunal de Justícia Europeu. Una proposta que ja havia posat sobre la taula Jordi Pujol en el seu
informe de 1995, quan proposava que el Comitè es convertís en el “guardià de la subsidiarietat”38.
El nou Tractat, per tant, va consolidar l’estructura del Comitè, però no va incorporar canvis
substancials en relació al paper de les regions i les ciutats en la nova arquitectura europea, ni li va
donar l’status institucional que demanava Maragall en prendre possessió del càrrec de president. El
1997 quedaven lluny les paraules de Jacques Delors en la constitució del CdR: “El Comitè de les
Regions serà una peça única del tauler institucional. Serà capaç d’exercir un poder molt especial,
basat en l’expertesa i la influència”39 i la seva última intervenció al Comitè com a President de
la Comissió, el setembre de 1995, posant l’accent en el rol del Comitè en el funcionament de la
democràcia europea, per reduir la distància entre Brussel•les i els ciutadans.
37 Entrevista amb Antònia Sabartés.
38 “Landmark opinion on the Revision of the Treaty on European Union” (CdR 136/95), conegut com a “Pujol Report”.
39 Citat a “Key Dates in the history of the Committee of the Regions”, 2004, p. 6.
2 2 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�Per tant, podem dir que els objectius més ambiciosos fixats per al Comitè de les Regions no es
van assolir en els 4 anys que Maragall va ser vicepresident i president de la institució, però es van
fer uns primers passos importants que després han donat peu a d’altres avenços. El Comitè es va
convertir en consultiu del PE, el Tractat de Niça (2001) li va donar la capacitat de presentar recurs
davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i finalment el Tractat de Lisboa (2009) consagra
la cooperació territorial com a principi de la UE.
Tanmateix, l’evolució posterior del Comitè no va respondre a les expectatives. Els interessos d’unes
regions i altres eren contraposats, i la presència de les regions en el procés de governació d’Europa
ha desaparegut de l’agenda. Anys més tard, les regions amb capacitat legislativa van intentar tenir
una nova influència a través del REGLEC, però tampoc va funcionar. L’ampliació de 2004 va
fer que la qüestió regional fos encara més complexa, en la mesura que no només els organismes
regionals presents al CdR es van multiplicar, sinó que la majoria d’ells no tenien una estructura i
organització similar als de l’Europa dels 12 o dels 15.
En qualsevol cas, la presidència del Comitè de les Regions, entre març de 1996 i febrer de 1998,
va coincidir amb la seva etapa final com alcalde i es va allargar fins més enllà del seu mandat a
Barcelona. El va succeir en el càrrec el socialdemòcrata alemany Manfred Dammeyer, ministre
d’afers federals i europeus del Land del Nord del Rin i Westfalia. Pocs mesos abans, l’octubre de
1997, Maragall també havia deixat la presidència del CMRE, essent substituït per l’expresident
francès Valéry Giscard d’Estaign, aleshores president de la regió de l’Auvergne.
4.3. Barcelona i l’activisme europeu de Maragall
En aquests darrers anys de mandat com alcalde Maragall també intentarà aconseguir algun rèdit del
seu activisme europeu per a la ciutat de Barcelona. Després del fracàs en l’obtenció de la seu de
l’Agència Europea del Medicament, que finalment es va instal•lar a Londres, Maragall va apostar
per la Capitalitat Europea de la Cultura. Primer es va voler presentar una candidatura per l’any 2000,
però el gran nombre de candidatures -que va obligar al Consell de Ministres a nomenar 9 capitals,
entre elles Santiago de Compostela- va aconsellar presentar una candidatura per a l’any 2001.
La candidatura “Barcelona 2001: El temps de la imaginació” es va presentar l’abril de 1995 en un
acte que va comptar amb el suport de nombroses personalitats europees del món de la cultura que,
juntament amb representants de la cultura catalana i espanyola, van constituir el “senat ciutadà”
de la candidatura. Maragall, però, no va aconseguir el suport del govern de Felipe González, que
no va voler presentar la candidatura de Barcelona abans de les eleccions de 1996. Les gestions de
l’alcalde Maragall amb el comissari Marcelino Oreja per intentar que el nou govern del PP assumís la
candidatura tampoc no van fructificar. El nou govern va preferir assegurar la nominació de Santiago
per l’any 2000 i aconseguir la capitalitat cultural de 2002 per a Salamanca, compartida amb Bruges.
Barcelona, per tant, es va quedar sense capitalitat cultural, i la necessitat de trobar un gran esdeveniment
es va convertir en una obsessió. Va ser aleshores, a finals del 1996, quan va sorgir la idea d’organitzar
un Fòrum Universal de les Cultures per a l’any 2004. Un projecte que, sota el mandat de l’alcalde
Joan Clos, va marcar el final d’una etapa, que havia començat 30 anys abans, quan en el seu primer
discurs com alcalde, Pasqual Maragall es va proposar mantenir i reforçar els contactes internacionals
i el “leadership dels municipis espanyols” per situar Barcelona “en una cota superior”.
No podem, doncs, valorar la trajectòria europea i internacional de Maragall en termes de beneficis materials
per la ciutat sinó en termes de beneficis immaterials, de prestigi internacional. Maragall va estar al servei d’una
causa, la causa del municipalisme, més enllà dels rèdits que finalment el seu activisme reportessin a la ciutat.
2 3
�5. Una acció política al servei d’una causa:
l’Europa de les ciutats
L
a projecció internacional de Pasqual Maragall, el seu europeisme actiu, amb voluntat de
convertir la ciutat “en far d’un europeisme urbà progressista”, va convertir Barcelona en una
ciutat plenament inserida en la nova “identitat-projecte” europea. Maragall entenia Europa
com la nova nació a la que calia aspirar. Una nació de ciutadans que superés les velles nacions
europees, llargament enfrontades. I per a construir la gran nació europea oferia la “petita pàtria” de
les ciutats.
Maragall, que havia sabut dotar Barcelona d’una identitat-projecte amb els Jocs Olímpics, que la
va dotar d’orgull per projectar-la cap al futur, va voler dotar a les ciutats europees d’una identitatprojecte vinculada al projecte de construcció europea. Podríem dir, per tant, que la principal
característica del lideratge de Pasqual Maragall en l’àmbit europeu i internacional va ser posar en
valor la ciutat com a “identitat-projecte”, utilitzant la terminologia de Manuel Castells. Una identitat
urbana basada en un projecte de ciutat i no en una identitat-resistència, pròpia de determinats
nacionalismes i localismes.
Francesco Rutelli, alcalde de Roma entre 1991 i 200140, destaca que cal entendre l’activisme de
Maragall en el context del anys 90, quan es va produir “l’esperança en la democràcia local” en un
moment en què es teoritzava sobre el final de la història i de les ideologies. Aquest moviment de
ciutats dels anys 90, que té una força inèdita segons Rutelli, és fruit de les xarxes ja creades als
anys 80. Es produeix una continuïtat entre les xarxes creades els anys 80, en una Europa encara no
reunificada, i l’eclosió del moviment de ciutats als anys 90, quan s’estableixen relacions amb les
ciutats de l’Est d’Europa.
Un moment històric en què la “proximitat” i la “subsidiarietat” s’entenien com a “complementàries
de la globalització”. Una democràcia local que havia de fer possibles governs menys burocràtics i
més dinàmics. En aquest context, la idea de ciutat té en la ciutat de Barcelona una de les expressions
més importants, i com a conseqüència moltes ciutats europees deuen a Barcelona aquesta idea de
ciutat que també van fer seva.
En el lideratge de Pasqual Maragall en el moviment europeu i internacional de ciutats, com en
bona part de la seva acció política, la pràctica precedeix (i condueix a) la teoria. És l’exercici
pràctic de la política i del lideratge el que el condueix a elaborar, amb posterioritat, una teoria.
Practice drives theory, que diuen els anglosaxons. És així com es va construir la teoria del “Model
Barcelona” i és així com s’ha d’entendre el seu pensament sobre el rol de les ciutats en el procés
de construcció europea. La pràctica política que desenvolupa entre 1986 i 1998, que s’inicia amb
l’impuls d’Eurocities i culmina amb la presidència del Comitè de les Regions, és el que li permet
teoritzar l’Europa de les ciutats i les regions, l’Europa pròxima, l’Europa de la subsidiarietat.
En aquests dos anys de presidència del Comitè, Maragall va avançar en la teorització de l’Europa
de les regions i l’Europa de la proximitat, especialment de la mà d’un grup d’alcaldes italians i del
nou president del govern italià, Romano Prodi. Maragall va conèixer Prodi a Brussel•les el juliol
de 1995, quan havia sigut elegit candidat del centre-esquerra italià per a les eleccions generals de
l’any següent. Un cop elegit president del govern italià s’hi va tornar a reunir el juny de 1996, per
40 Entrevista realitzada a Francesco Rutelli, el 20 de novembre de 2014, en motiu de la seva participació en la primera
conferència anual “Llegat Pasqual Maragall”.
2 4 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�a demanar-li el seu suport a les reivindicacions del Comitè de les Regions en la revisió del Tractat.
L’estreta col•laboració amb els alcaldes de Roma (Francesco Ruttelli), Venècia (Màssimo Cacciari),
i Bolonya, entre d’altres, i la sintonia amb Prodi va donar lloc a la publicació col•lectiva “Europa
prossima”, un dels exemples col•lectius més reeixit de reflexió sobre l’Europa de les ciutats i les
regions41.
En aquesta publicació Maragall hi desgrana la seva “Teoria de la proximitat”42, fonamentada en
tres principis: federalisme, subsidiarietat i proporcionalitat. Per Maragall el federalisme representa
“l’ideal d’una federació d’Estats europeus anàloga a la dels Estats Units d’Amèrica”; la subsidiarietat
“exigeix que cap autoritat traspassi la seva esfera de competència” i està vinculada a la devolution,
és a dir, a “l’autogovern recuperat”; i entén la proporcionalitat com “la necessitat que la Unió no
utilitzi més mitjans dels necessaris per a perseguir determinades finalitats que li són atribuïdes
subsidiàriament”.
En base a aquesta teoria, Maragall defensa que la ciutadania europea, la nova “nació Europea”
només es pot crear a partir de la ciutadania europea, com una “nació cívica” i, per tant, estructurada
en base a la societat civil. En la seva concepció societària de la nació, “la societat civil és l’elixir
de la llarga vida” i alerta sobre el perill que Europa es construeixi com una “societat estatalitzada”,
seguint el model francès i alemany, i allunyant-se del model britànic i italià, “països caracteritzats
fonamentalment com a societat civil”43.
En aquesta nova nació europea, per tant, les ciutats hi tenen un paper essencial perquè es situen
entre la societat i l’Estat. La seva tesi és que “Europa no pot fer-se sense unió ni sense devolució”
i la seva conclusió que “Europa existeix en la mesura que el seu territori es descriu com un sistema
de nodes actius (les ciutats i els seus hinterlands), més que no pas com un pastís partit en trossos
per les fronteres estatals”44. És a dir, Europa és, per sobre de tot, un sistema de ciutats. I és en aquest
sistema de ciutats, que Barcelona vol exercir el lideratge.
41 Maragall, Pasqual (ed.): Europa próxima: Europa, regiones y ciudades, Edicions UPC i Edicions UB, Barcelona, 1999.
42 Maragall, Pasqual: “Teoría de la proximidad: federalismo, subsidiariedad y proporcionalidad” a Europa próxima: Europa,
regiones y ciudades (1999), pp. 45-49.
43 Maragall, Pasqual: “Europa: una nueva nación: La ciudadanía europea” a Europa próxima: Europa, regiones y ciudades
(1999), pp. 51-54.
44 Maragall, Pasqual: “La devolution en Europa: conclusiones” a Europa próxima: Europa, regiones y ciudades (1999), pp. 117121.
2 5
�6. Conclusions
Maragall entenia Europa com la nova nació a la que calia aspirar. Una nació de ciutadans que superés
les velles nacions europees, llargament enfrontades. I per a construir la gran nació europea oferia la
“petita pàtria” de les ciutats.
La seva principal aportació en l’àmbit europeu va ser posar en valor la ciutat com a identitat-projecte,
utilitzant la terminologia de Manuel Castells. Una identitat urbana basada en un projecte de ciutat i no
en una identitat-resistència, pròpia de determinats nacionalismes i localismes.
Maragall, que havia sabut dotar Barcelona d’una identitat-projecte amb els Jocs Olímpics, que la
va dotar d’orgull per projectar-la cap al futur, va voler dotar a les ciutats europees d’una identitatprojecte vinculada al projecte de construcció europea. I ho va fer a través de la pràctica institucional:
institucionalitzant les xarxes de ciutats, donant nova vida a institucions existents, com el CMRE, i
aprofitant l’oportunitat del nou marc normatiu sorgit del Tractat de Maastricht, a través del Comitè de
les Regions i el principi de subsidiarietat.
Pasqual Maragall va saber aprofitar la finestra d’oportunitat que implicava la nova etapa que es va obrir
a Europa a partir de 1989-1991 per dotar de capacitat institucional al moviment europeu de ciutats.
L’alcalde Maragall va entendre que les ciutats no serien un actor reconegut a Europa si no formaven
part de les institucions que representaven a les administracions sub-estatals, i és per aquesta raó que
va lluitar no només per a que fossin reconegudes en igualtat amb les regions sinó per aconseguir que
un alcalde, el de Barcelona, liderés aquestes institucions.
En aquest punt els objectius estratègics de Maragall en l’àmbit europeu van coincidir amb els seus
objectius en l’àmbit nacional, en el que lliurava una batalla institucional entre el municipalisme que
liderava ell des de l’Ajuntament de Barcelona i el nacionalisme que liderava Jordi Pujol des de la
Generalitat de Catalunya. Una batalla que es va traslladar a l’àmbit europeu i que va tenir com a
resultat que els dos polítics catalans més importants del moment tinguessin una presència institucional
i simbòlica a Europa que no s’ha tornat a igualar.
Maragall va aconseguir ser elegit president del CMRE i del Comitè de les Regions, i després de ser-ho
va posar el seu càrrec i la institució que representava al servei d’una causa: la causa del municipalisme
europeista. És a dir, al servei d’unes ciutats que havien d’esdevenir la nova force de frappe de
l’europeisme. Un europeisme urbà i pròxim, capaç de fer viure Europa a cada barri de cada ciutat
europea. Una Europa pròxima, que no intentés esborrar les singularitats sinó que es construís com a
paraigua d’aquesta pluralitat. E pluribus unum, resaria la no nata Constitució una dècada més tard.
Les presidències del CMRE i del Comitè de les Regions es van caracteritzar, com la majoria de
càrrecs institucionals que va exercir Maragall, per la voluntat de canvi: canvi tant en les formes, en
els símbols, com en el fons, en el marc institucional. Maragall va deixar empremta en les institucions
que va presidir, tot i que va ser al CMRE on va poder assolir millor els seus objectius, esdevenint un
instrument útil per institucionalitzar el rol de les ciutats tant a nivell europeu com mundial. El Comitè
de les Regions, en canvi, va resultar ser un artefacte més complex de conduir, coincidint, a més, la seva
presidència amb l’etapa final com alcalde.
Podríem, fins i tot, fer el paral•lelisme entre la presidència del CMRE i la seva etapa com alcalde de
Barcelona i la presidència del Comitè de les Regions i la seva etapa com a president de la Generalitat.
La segona va ser més breu i va haver de fer front a moltes més resistències, però va aconseguir la
2 6 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�consolidació i el reconeixement institucional singularitzat que volia per al Comitè, més enllà de la
seva evolució posterior.
Finalment, i en relació a l’impacte concret a la ciutat de Barcelona del lideratge europeu de Pasqual
Maragall, cal reconèixer que no es van aconseguir resultats tangibles, i llargament esperats, com ara
la seu d’un organisme comunitari. Però l’actiu europeisme de Pasqual Maragall, amb voluntat de
convertir la ciutat “en far d’un europeisme urbà progressista”, va convertir Barcelona en un model per
a la majoria d’alcaldes de grans ciutats europees dels anys 90.
En aquest sentit, la principal aportació de Maragall a la projecció internacional de la ciutat va ser un
intangible: el prestigi internacional. Maragall va situar Barcelona al capdavant de les ciutats europees
i en una de les ciutats referent a nivell internacional. Un prestigi que vint anys després segueix donant
notables fruits a la ciutat.
2 7
�7. Referències
Acuto, M. (2013). Global cities, governance and diplomacy: The urban link. Routledge.
Acuto, Michele (2013) “City Leadership in Global Governance”. Global Governance: A Review of
Multilateralism and International Organizations: July-September 2013, Vol. 19, No. 3, pp. 481-498.
AJUNTAMENT DE BARCELONA (1995): Barcelona al món. Barcelona en el Mundo. Barcelona in
the World. Gabinet de Relacions Exteriors de l’Ajuntament de Barcelona.
AJUNTAMENT DE BARCELONA (2006): Barcelona in the World 1995-2004. Departament de
Relacions Internacionals de l’Ajutament de Barcelona.
AJUNTAMENT DE BARCELONA (2008): Pasqual Maragall i Mira. Medalla d’Or de la Ciutat. Àrea
de Relacions Públiques i Protocol de l’Ajuntament de Barcelona.
ARXIU PASQUAL MARAGALL. Fons documental del President Pasqual Maragall i Mira. Arxiu
Nacional de Catalunya.
BORJA, Jordi i CASTELLS, Manuel (1997): Local y global. La gestión de las ciudades en la era de
la información. Editorial Taurus, Barcelona.
CASTELLS, Manuel (1996): La era de la información. Economía, sociedad y cultura. Alianza
Editorial, Barcelona.
CLOS, Joan (2004): “Barcelona: la ciutat, espai de cohesió social”. Revista FRC nº8. Fundació Rafael
Campalans.
COOPER, Robert (2002): “The Post-Modern State” in LEONARD, Mark (ed.) Re-ordering the world.
The Foreign Policy Centre, London.
COMMITTEE OF REGIONS (2004): Key Dates in the history of the Committe of the Regions,
Brussels
CURTIS, Simon (2011): “Global cities and the transformation of the international system” Review of
International Studies, vol. 37, n.4, p. 1923-1947
FRIEDMANN, John (1986): “The World City Hypothesis” Development and Change vol. 17, p.6984.
GRASA, Rafael (2006): “The evolution of the International System: The Time of Global Networks
and Interconnected cities” in Barcelona in the World 1995-2005, Ajuntament de Barcelona
GRASA, Rafael y SÁNCHEZ CANO, Javier (2013): “Acción internacional y en red de los gobiernos
locales. El caso de la ayuda para el desarrollo” en Revista Cidob d’Afers Internacionals n.104, p.83105. Cidob, Barcelona.
KISSACK, Robert (2013): “Ciudades y espacions urbanos en la política internacional” en Revista
Cidob d’Afers Internacionals n.104, p.7-18. Cidob, Barcelona.
2 8 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�MAURI, Luis i URÍA, Lluís (1998): La gota malaia. Una biografia de Pasqual Maragall. Edicions 62,
Barcelona.
MARAGALL, Pasqual (1997): “Document històric: carta de Pasqual Maragall a Pujol i González”,
Barcelona, metròpolis mediterrània, n.37. Ajuntament de Barcelona.
MARAGALL, Pasqual, ed. (1999): Europa pròxima. Europa, regiones y ciudades. Edicions UPC i
Edicions UB, Barcelona.
MARAGALL, Pasqual (2008): Oda inacabada. Memòries. La Magrana, Barcelona.
MOORE, Carolyn (2008): “A Europe of the regions vs. the regions in Europe: reflections on regional
engagement in Brussels” Regional and Federal Studies, 18(5), p. 517-535
MORATA, Francesc (2005): El proyecto de Tratado Constitucional: la participación regional en el
control de subsidiariedad. Bellatera: Institut Universitari d’Estudis Europeus, WPOL 9/2005
PIATTONI, Simona (2010): The theory of multi-level governance: conceptual, empirical, and
normative challenges. Oxford: Oxford University Press.
SÁNCHEZ CANO, Javier (2015): “Entre lo interno y lo europeo: la acción exterior de las regiones en
la Unión Europea”. REAF, núm.21, abril 2015, p. 128-158
SASSEN, Saskia (1991): The Global City: New York, London, Tokyo. Princeton University Press,
Princeton.
SASSEN, Saskia (1994): Cities in a Global Economy, Thousands Oaks, California, Pine Forge Press.
SASSEN, Saskia (2005): “The Global City: Introducing a Concept” Brown Journal of World Affairs,
vol. XI, n.2, p. 27-43
SERRA, Narcís (2004): Barcelona, 1979-2004: vint-i-cinc anys de transformacions. Conferència de
Narcís Serra al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, 25 de març de 2004. Àrea de Relacions
Publiques i Protocol de l’Ajuntament de Barcelona.
2 9
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
“Ciutadans d'Europa, unim-nos!”: La contribució de Pasqual Maragall a l'impuls i projecció d'un moviment europeu de ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Aixalà i Blanch, Albert
Type
The nature or genre of the resource
Working Paper
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Europa
Ciutadania
Ciutats
Relacions Internacionals
Description
An account of the resource
Número 2 de la col·lecció de Working Papers del programa Llegat Pasqual Maragall.
Abstract
A summary of the resource.
"Ciutadans d'Europa, unim-nos!" és el segon working paper de la col·lecció Llegat Pasqual Maragall. El seu autor, Albert Aixalà, analitza l'acció de Pasqual Maragall en la projecció del moviment de ciutats europees entre 1991 i 1998, a partir dels seus discursos i articles i de la seva intensa agenda i activitat internacional. Una activitat que el va portar a teixir una àmplia xarxa de contactes amb alcaldes de tot el continent i que van situar Barcelona a l'epicentre de la transformació del rol de les ciutats per a convertir-les en actors polítics de la nova etapa històrica que es va obrir a Europa després de la caiguda del mur de Berlín i la desaparició de la Unió Soviètica.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Fundació Catalunya Europa
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2015-10
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Recerca
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1035/19860707d_00142.pdf
6c01a6091db2fb5cc4577d1a3329499c
PDF Text
Text
Palabras inaugurales del Excm Sr. Alcalde en el ler. Coloquio
Barcelona-Mediterránea
7 de Julio 1986
�SEÑORAS, SEÑORES, BIENVENIDOS A BARCELONA. AL
CONVOCAR ESTE COLOQUIO, BARCELONA QUIERE REAFIRMAR SU
VOLUNTAD DE SER UN CENTRO DE DEBATES Y SU VOCACIóN
MEDITERRáNEA.
LAS CIUDADES MEDITERRáNEAS TIENEN TODAS UNA VOCACIÓN
SECULAR DE INTERCAMBIO, DE APERTURA A TODA CLASE DE
IDEAS. EL MAR HA SIDO SIEMPRE UN ELEMENTO DE UNIÓN, MáS
QUE DE SEPARACIóN. Y MáS QUE NINGÚN OTRO LO HA SIDO, LO
ES, ESTE MEDITERRáNEO NUESTRO, CUNA Y CRISOL DE
CIVILIZACIONES.
LAS CIUDADES TIENEN UN PAPEL CRUCIAL A DESARROLLAR
EN LOS INTERCAMBIOS INTERNACIONALES. LAS CIUDADES ESTáN
�DESPROVISTAS DE MUCHOS DE LOS PREJUICIOS NACIONALISTAS DE
LOS QUE LOS ESTADOS NO SE PUEDEN DESPRENDER. LAS CIUDADES
NO TIENEN FRONTERASS, NO TIENEN EJÉRCITOS. POR ESO EL
DIáLOGO ENTRE CIUDADES PUEDE SER MáS FRANCO, MáS ABIERTO
QUE ENTRE ESTADOS.
Y CUáNTO MáS ENTRE CIUDADES TAN FAMILIARES COMO LAS
DE LA CUENCA MEDITERRáNEA. TENEMOS UNA MANERA COMÚN DE
ENTENDER LA VIDA, UN LENGUAJE QUE NOS ES FAMILIAR, UNOS
HáBITOS VITALES QUE NOS UNEN.
BARCELONA SE SIENTE MUY ORGULLOSA DE PODER OFRECER
SUS EXPERIENCIAS, SUS REALIZACIONES, SUS PROYECTOS A LAS
CIUDADES AQUÍ REPRESENTADAS Y A TODAS LAS DEL MUNDO.
�ALGUNAS DE NUESTRAS INICIATIVAS TIENEN SUS PARALELOS
EN OTROS LUGARES. OTRAS, LO PUEDO DECIR SIN FALSE
MODESTIA, SON ABSOLUTAMENTE PIONERAS.
EN ESTE COLOQUIO, LOS DIFERENTES GRUPOS DE TRABAJO
HARAN UN REPASO DEL AMPLIO CAMPO DE ACTUACIÓN DE LA
ADMINISTRACIÓN MUNICIPAL. ASí VEREMOS NUESTRA ACTUACIÓN
PARA IMPULSAR EL DESARROLLO ECONÓMICO; SE DEBATIRá LA
GESTIÓN DE LOS DATOS DE LA POBLACIÓN Y LOS PROBLEMAS QUE
PLANTEA EL EQUILIBRIO ENTRE LA NECESIDAD DE INFORMACIÓN Y
EL RESPETO A LA INTIMIDAD. SE REPASARá LA LUCHA CONTRA EL
DETERIORO AMBIENTAL. EXAMINAREMOS UNA DE LAS FUNCIONES
MáS CARACTERÍSTICAS DE LA ACTIVIDAD MUNICIPAL, LA
PLANIFICACIÓN URBANÍSTICA. FINALMENTE, SE ESTUDIARá LA
�ACCIÓN DE LOS AYUNTAMIENTOS EN EL CAMPO DE LOS SERVICIOS
SOCIALES Y DE LA ANIMACIÓN SOCIOCULTURAL.
ESTOY SEGURO DE QUER LA GRAN COMPETENCIA TÉCNICA DE
LOS PONENTES DE ESTOS GRUPOS DE TRABAJO HARáN ALCANZAR UN
ALTO NIVEL EN LAS DISCUSIONES Y SE EXTRAERá DE ELLAS
CONCLUSIONES MUY VALIOSAS.
EL PROGRAMA COMPLEMENTARIO DE VISITAS, AUNQUE
CONDICIONADO POR EL ESCASO TIEMPO DISPONIBLE, LES DARá,
CREO YO, UNA IMAGEN CABAL DE LA BARCELONA QUE ESTAMOS
RECONSTRUYENDO.
NO MEQUEDA MáS QUE REITERALES MI BIENVENIDA Y
DESEARLES UNA FELIZ ESTANCIA ENTRE NOSOTROS.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3941
Title
A name given to the resource
1er Col·loqui Barcelona - Mediterrània / Inauguració
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Relacions Internacionals
Mediterrània
Territoris
Acció política
Ciutats
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-07-07
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1058/19861120d_00171.pdf
c683fc1f8f1480c0956beb37963c94bf
PDF Text
Text
Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall a
la Graduate School of Design (Harvard)
Cambridge, Massachusetts, 20 de novembre 1986
�IT IS AN HONOUR AND A PLEASURE FOR A CATALAN TO BE
IN THIS HOUSE WHERE ANOTHER CATALAN, AND A BARCELONIAN,
TOO, JOSEP LLUIS SERT, SPENT SO MANY YEARS OF HIS
FRUITFUL CAREER.
WHEN I WAS FIRST ASKED TO GIVE THIS LECTURE HERE, I
WONDERED WHAT COULD THE MAYOR OF BARCELONA EXPLAIN TO A
GRADUATE SCHOOL OF DESIGN AUDIENCE THAT WOULD BE OF
INTEREST.
I AM AFFRAID I HAVE NOT FOUND A SATISFACTORY ANSWER
TO THAT QUESTION.
URBAN POLICY IN BARCELONA
BARCELONA HAS A LOT TO OFFER TO YOU, THIS IS
SOMETHING I AM SURE OF. SO PERHAPS THE BEST I SHOULD
TELL YOU WOULD BE JUST 'COME TO BARCELONA AND DISCOVER
HER BY YOURSELVES'.
THAT WOULD BE RATHER RUDE, OBVIOUSLY. SO, I WILL DO
MY BEST TO CONVEY TO YOU THE PASSION I FEEL FOR MY CITY
AS EVERYONE THAT GETS TO KNOW HER DOES.
THERE ARE MORE SUITABLE PEOPLE THAN I AM TO SPEAK
ABOUT BARCELONA IN ARCHITECTURAL TERMS, SOME OF THEM
�_3_
VERY WELL KNOWN IN THIS SCHOOL, AS PROFESSOR RAFAEL
MONEO.
NEVERTHELESS LET ME EXPLAIN SUMMARILY BARCELONA'S
CONTRIBUTION TO URBAN THEORY AND PRACTICE AS IT HAS BEEN
RECENTLY STATED BY ORIOL BOHIGAS, A PROFESSIONAL YOU
KNOW ALSO VERY WELL AND THE PRINCIPAL BRAIN AND
EXECUTIVE BEHIND THE URBAN POLICY WE HAVE BEEN
DEVELOPING IN BARCELONA MUNICIPALITY FOR THE LAST 6
YEARS.
THESE IDEAS ARE RELATED TO RELATIONSHIPS BETWEEN
URBAN CENTER AND PERIPHERY, TO THE OPPOSITION BETWEEN
PLANS AND PROJECTS AND TO THE IMPORTANCE OF FORM IN
URBAN POLICY.
ORIOL BOHIGAS AN HIS TEAM AT THE CITY HALL
CONDUCTED A POLICY BASED ON THE CONVICTION THAT A SET OF
PROJECTS IS A BETTER TOOL OF URBAN CONTROL THAN A
GENERAL PLAN.
THE MODEL WAS ASUMED BY THE CITY COUNCIL. IT MEANT
ALSO GIVING UP ZONING AND SEEKING FOR A CITY WHERE ALL
ACTIVITIES COEXISTED.
�-4-
THE MOST VISIBLE ASPECT OF BARCELONA URBAN POLICY,
HOWEVER, AND THE ONE THAT HAS AROUSED MORE CONTROVERSY,
IS THE PRIORITY OF FORM OVER QUANTITATIVE STANDARDS.
BOHIGAS HAS PLEADED FOR URBAN POLITICIANS AND
TECHNICIANS TO INVOLVE THEMSELVES IN DEFINING THE
PHYSICAL FORM OF THE CITY.
HENCE A DARING ENGAGEMENT TO BUILD A SET OF URBAN
SPACES -PARKS, PLACES- OF HIGH URBAN AND DESIGN QUALITY
THROUGHOUT THE CITY, ESPECIALLY IN THE MOST DECAYED
AREAS, BOTH IN THE CENTER AND IN THE PERIPHERY.
I AM GLAD TO SAY THAT IN THOSE PROJECTS WE HAVE
HAD THE CONTRIBUTION OF AMERICAN ARTISTS SUCH AS JOE
HELLMAN, ELSWORTH KELLY, BRYAN HUNT AND RICHARD SERRA.
THE EXPERIENCE HAS BEEN A SUCCESS, AND HAS SHOWN,
IN BOHIGAS'S WORDS, THAT URBAN FORMALIZATION AND
"MONUMENTALIZATION" OF DULL PERIPHERIC AND DEGRADED
QUARTERS CAUSES SOCIAL AGGLUTINATION AND THE CREATION OF
COLLECTIVE PARTICIPATION PRIMARY INSTRUMENTS.
�-5-
BARCELONA, CATALONIA, SPAIN
NOW I WOULD LIKE TO GIVE YOU MY POINT OF VIEW ON
WHAT PAPER BARCELONA CAN PLAY IN CATALONIA, IN SPAIN, IN
EUROPE AND THE WORLD, AND ALSO A GENERAL REFLECTION ON
WHAT IS THE ROLE OF THE CITIES IN THE WORLD.
AS YOU KNOW, BARCELONA IS, HAS BEEN FOR CENTURIES,
THE CAPITAL CITY OF CATALONIA, AN AUTONOMOUS REGION IN
NORTHEAST SPAIN WITH ITS OWN LANGUAGE, CATALAN,
DIFFERENT TO SPANISH.
THROUGHOUT THE MIDDLE AGES, THE COUNTS OF BARCELONA
WERE ALSO KINGS OF ARAGON WHO REIGNED OVER A
CONFEDERATION OF KINGDOMS INCLUDING MOST OF SPANISH
MEDITERRANEAN COAST, THE BALEARIC ISLANDS, PART OF
SOUTHERN FRANCE, SOUTH OF ITALY, SICILLY AND SARDINIA.
THE HOUSE OF BARCELONA HAD ALSO CONSULATES IN THE
MAIN CITIES OF THE MEDITERRANEAN BASIN THAT ACTED AS
AGENTS OF A POWERFUL COMMERCIAL EMPIRE.
A:FTER FERDINAND AND ISABELLA, THE CROWNS OF ARAGON
AND CASTILE WERE CARRIED BY THE SAME HEADS. THAT ROYAL
UNION MARKS THE START OF MODERN AGE IN SPAIN.
�-6-
THE CATALAN SPLENDOR OF THE MIDDLE AGES WAS
FOLLOWED BY A LONG PERIOD OF DECLINE. CATALONIA DID NOT
RECOVER IN FACT UNTIL LAST CENTURY.
I HAVE INDULGED MYSELF IN THIS RAW APPROACH TO
CATALAN HISTORY BECAUSE YOU CAN FOLLOW IT IN THE VERY
STREETS OF BARCELONA, IN OUR BUILDINGS, OUR CHURCHES.
YOU CAN READ IT EVEN ON A MAP.
�-ïTHE DEVELOPMENT OF BARCELONA
BARCELONA SAW A FANTASTIC DEVELOPMENT FROM THE MID
XIXth CENTURY. UP TO 1859 BARCELONA WAS CLOSED WITHIN
THE WALLS THE PERIMETRE OF WHICH HAD NOT ALTERED FROM
THE MIDDLE AGES. IN 1859 WAS APPROVED THE PLAN DEL
ENSANCHE, THE "ENLARGEMENT PLAN", DEVELOPED BY ILDEFONSO
CERDà. THE WALLS WERE PULLED DOWN AND THE CITY SPREAD
OVER THE SURROUNDING PLAIN AND REACHED THE NEARBY
VILLAGES: SARRIà, ST GERVASI, GRàCIA, ST MARTí.
MY GRANDFATHER, FOR INSTANCE, WAS BORN IN 1860 IN
THE VERY HEART OF THE MEDIEVAL CITY. LATER HE WENT OUT
THE WALLS, TO THE ENSANCHE AND FINALLY TO ST GERVASI. IN
A SENSE HE FOLLOWED THE GROWTH OF THE CITY. IN JUST 50
YEARS HIS GENERATION EXPANDED MORE THAN PREVIOUS
GENERATIONS FOR 10 OR 15 CENTURIES.
I RECALL RICARDO'S "LOW PRICE OF CORN ", 1815, WHERE
HE SAID THAT INCREASES IN POPULATION WOULD INCREASE THE
SUPPLY OF LAND SO THAT RENTS WOULD NOT RISE. IT WAS NOT
EXACTLY SO IN BARCELONA. LAND PRICES WENT UP, AND ONLY
IN DOWNTOWN, ROUND THE CITY HALL, MODERATLY DOWN.
�-8IN 1888 AN UNIVERSAL EXHIBITION WAS HELD ON THE
GROUNDS OF THE OLD CITADEL, OMINOUS SYMBOL OF CENTRALIST
OPRESSION, BUILT IN THE XVIIIth CENTURY AFTER THE FIRST
BOURBON KING OF SPAIN AND DEMOLISHED SHORTLY AFTER THE
WALLS WERE PULLED DOWN. THE UNIVERSAL EXHIBITION
UNDERLINED THE DEFINITIVE ASSERTION OF THE CITY
DEVELOPED BY CERDà, AS WELL AS A DEMONSTRATION OF
CATALAN BOURGEOSIE'S FAITH ON MODERNITY, PROGRESS AND
INDUSTRIALIZATION.
CATALONIA WAS OPEN TO THE CULTURAL TRENDS COMING
FROM EUROPE AND WAS ABLE TO GIVE THEM A PERSONAL
INTERPRETATION. AT THE SAME TIME THAT PARIS, VIENNA,
PRAGA, BRUSSELS, GLASGOW AND LONDON KNEW THE ART
NOUVEAU, THE SEZESSION OR MODERN STYLE, IN BARCELONA
MODERNISME FLOURISHED WITH EXTRAORDINARY STRENGTH.
MODERN STYLE ARCHITECTURE HAD IN BARCELONA A FIELD
TO EXPRESS ITSELF AS NO OTHER CITY OF EUROPE HAD. YOU
CAN STILL ADMIRE THE RESULTS WALKING ON THE STREETS OF
MY CITY AND LOOKING AT THE INCREDIBLE FAÇADES THAT
CATALAN BOURGEOSIE HAD THE COURAGE TO BUILD.
THIS CREATIVITY WAS SUSTAINED THROUGHOUT THE YEARS
BEFORE THE SPANISH CIVIL WAR, IN SPITE OF SOCIAL UNREST
�-9AND IN SPITE OF PRIMO DE RIVERA DICTATORSHIP.
FIRST WORLD WAR BROUGHT TO CATALONIA PICASSO, WHO
CAME BACK, PICABIA AMONG OTHERS. BUT IT ALSO BROUGHT
MONEY. CATALAN INDUSTRIALITY TOOK ADVANTATGE OF SPAIN'S
NEUTRALITY TO MAKE GOOD BUSINESS OUT OF SELLING GOODS TO
BOTH ALLIED AND CENTRAL POWERS. THAT COULD EXPLAIN SOME
OF THE NEUTRALIST FEELINGS THAT CATALAN BOURGEOISSE
STILL IS SHELTERING.
THE 1929 UNIVERSAL EXHIBITION GAVE BARCELONA THE
MOST IMPORTANT THRUST TO MODERNITY SINCE THE PREVIOUS
1888 EXHIBITION. THE 1929 EXHIBITION WAS BOLD ENOUGH TO
HOST AND SHOW TO THE WORLD THE MIES VAN DER ROHE GERMAN
PAVILLION, WHICH WE REBUILT LAST WINTER.
THE FIRST BARCELONA UNDERGROUND RAIL SYSTEM WAS
ALSO BUILT FOR THE 1929 EXHIBITION, AS WELL AS MANY
IMPORTANT URBAN PROJECTS.
IT WAS IN THIS TIME WHEN ARNOLD SCHONBERG BEGAN
MOSES AND ARON IN BARCELONA. HIS DAUGHTER IS NAMED AFTER
THE SECOND MOST POPULAR VIRGIN IN CATALONIA AFTER
MONTSERRAT: NúRIA.
�-10-
IN THE REPUBLIC YEARS, THE THIRTIES, ARCHITECTURE
WAS AGAIN THE FIELD WHERE CATALAN CAPACITY TO CATCH THE
SIGNS OF THE TIMES WAS MORE EVIDENT. RACIONALIST
ARCHITECTS FLOURISHED IN CATALONIA. JOSEP LLUIS SERT AND
MEMBERS OF GATPAC ARCHITECT GROUP MADE BARCELONA THE
CENTRE OF INTEREST OF EUROPEAN ARCHITECTS. THE
GENERALITAT, THE CATALAN AUTONOMOUS GOVERNMENT,
ENTRUSTED LE CORBUSIER THE DESIGN OF A NEW DEVELOPMENT
PLAN OF BARCELONA METROPOLITAN AREA.
THE SPANISH PAVILION OF 1937 PARIS EXHIBITION,
WHERE PICASSO'S GUERNICA WAS FIRST SHOWED, AS WELL AS
WORKS BY MIRó, GARCIA AND CALDER, WAS DESIGNED BY JOSEP
LLUÍS SERT, AS YOU KNOW.
LATER CAME WHAT IT CAME. AND FOR DECADES CATALONIA
WAS TO MANY SPANIARDS A SYMBOL OF RESISTANCE TO FASCISM,
A PLACE WHERE ONE COULD FEEL AN EUROPEAN ATMOSPHERE. AND
BARCELONA WAS ITS FOCAL POINT.
HOWEVER STRONG THE DICTATORSHIP PRESSURE WAS,
CATALAN'S LOVE OF FREEDOM CREATED AND ENVIRONMENT LESS
OPRESSIVE THAN IN THE REST OF SPAIN.
�WHEN PICASSO, IN SPITE OF HIS GENIUS, WAS LOOKED
SUSPICIOUSLY BY FRANCO'S REGIME, WHEN EVEN HIS NAME WAS
ALMOST FORBIDDEN IN THE SPANISH PRESS, THE CITY OF
BARCELONA OPENED ITS PICASSO MUSEUM. THIS IS AN EXAMPLE,
BUT I COULD OFFER MANY OTHERS TO YOU.
NOW SPAIN IS A PARLIAMENTARY DEMOCRATIC MONARCHY.
SPAIN HAS JOINED THE COMMON MARKET AND DECIDED NOT TO
LEAVE NATO. BARCELONA HAS GOT THE 1992 OLYMPIC GAMES
ORGANITATION.
A GREAT DEAL OF ADJUSTEMENTS AND CHANGES ARE
EXPECTED TO HAPPEN IN SPAIN AND ITS RELATIONSHIP WITH
EUROPE AND THE REST OF THE WORLD.
HOW DOES BARCELONA AND CATALONIA FIT IN THIS SCENE?
�-12BARCELONA, CATALONIA, EUROPE AND THE WORLD
CATALANS HAVE ALWAYS FELT AT HOME IN EUROPE. AND SO
THE PRESIDENT OF CATALANS AUTONOMOUS GOVERNMENT SAID IN
AACHEN, WHERE CHARLEMAGNE IS BURIED:
"CATALONIA HAS
COME BACK HOME ".
AS A CATALAN WRITER, ECONOMIST AND ENGINEER, LUIS
RACIONERO, HAS POINTED OUT, BACK IN THE Xth CENTURY
ROMANESQUE MONASTERIES IN THE CATALAN PIRENEES WERE AN
EUROPEAN CULTURAL ENCLAVE ACTING IN A WAY AS A BRIDGE
BETWEEN GREEK HUMANISTIC HERITAGE, ARABIC AND PROVENÇAL
CULTURES.
WHAT WILL HAPPEN WITH CATALAN CULTURE, WITH CATALAN
NATIONALITY AS SPAIN JOINTS EUROPE? ONE MAY THINK
CATALAN NATION AND OTHER NATIONAL MINORITIES WILL EXPAND
AS THE STATE-NATION LOSES POWER. OTHERS DO NOT AGREE
WITH THIS IDEA. THEY SAY THAT FAR FROM THAT COMMON
MARKET TENDS TO ENFORCE THE STATE STRUCTURE OF SPAIN.
I THINK BARCELONA HAS A LOT TO OFFER TO EUROPE.
LAST SEASON WE SHOWED IN LONDON AN EXHIBITION CALLED
"HOMAGE TO BARCELONA". THE GREAT
SURPRISE OF THIS
EXHIBITION WAS RAMON CASAS'PAINTINGS . WHAT WE WANTED TO
�-13DO WITH THE EXHIBITION, AS WE DID IN LAUSANNE WITH THE
TREASURES OF BARCELONA SHOWING WHICH IS STILL ON, IS TO
EXPLAIN TO THE WORLD THAT PEOPLE AS PICASSO, GAUDí,
MIRó, DALÍ OR PAU CASALS ARE NOT ISOLATED PERSONALITIES
GROWING SPONTANEOUSLY ON A GREY LANDSCAPE. WE WOULD LIKE
TO MAKE UNDERSTAND THAT WE HAVE HAD A FAVOURABLE
ENVIRONMENT THAT HAS MADE SUCH GENIUSES POSSIBLE. EUROPE
HAS SOMETHING TO DISCOVER IN CATALONIA, AND CONVERSELY.
FROM THE POINT OF VIEW OF REGIONAL AND URBAN
ECONOMICS, WHICH WAS MY OWN ACADEMIC SUBJECT BEFORE I
BECAME A FULL TIME POLITICIAN, BARCELONA HAS ALSO AN
IMPORTANT ROLE TO PLAY IN THE EUROPEAN SYSTEM OF CITIES.
BARCELONA IS TO BECOME TE LINK THAT WILL ATTACH THE
IBERIAN PENINSULA TO THE URBAN EUROPEAN AXIS THAT GOES
FORM LONDON TO MILAN.
THERE IS A REGION DEFINED ROUGHLY BY THE AREAS OF
BORDEAUX, TOULOUSE AND MILANO WICH HOLDS AN ENORMOUS
ECONOMIC, SCIENTIFIC AND CULTURAL POTENTIAL. UNTIL
SPAIN'S COMING INTO THE EEC THIS REGION HAS BEEN A
BORDER REGION, A CUL -DE -SAC. FROM NOW ON IT WILL HAVE AN
INCREASING CHARACTER OF PASSAGE.
�-14BARCELONA WANTS TO ATTRACT THE GRAVITY CENTRE OF
THIS REGION TOWARDS THE CATALAN SYSTEM OF CITIES. AND TO
DO SO, BARCELONA HAS TO COMPETE WITH TOULOUSE, WHICH IS
A FORMIDABLE CENTRE OF HIGH TECHOLOGY INDUSTRIES, AND
MARSEILLES, WHOSE PORT FIGHTS WITH BARCELONA AND GENOA
FOR THE FIRST PLACE IN THE MEDITERRANEAN.
WE HAVE CALLED THIS REGION THE "NORTH OF SOUTH" OF
EUROPE. WITHIN THIS REGIONS THE CONNECTIONS BETWEEN
THEIR CITIES ARE ALREADY NATURAL. WE HAVE ONLY TO
ENHANCE THEM, TO FACILITATE THEM.
MONTPELLIER IS THE CITY THAT FIRST MADE A MOVE ON
THIS DIRECTION. M. FRECHE, THE MAYOR OF MONTPELLIER, WAS
THE FIRST FRENCH POLITICIAN TO WELCOME THE ENLARGEMENT
OF THE EEC. MONTPELLIER HAS UNDERSTOOD THAT IS EASIER
FOR THEM GOING TO BARCELONA THAN TO PARIS. BARCELONA IS
THE NEAREST BIG MARKET TO MONTPELLIER, THE NEAREST BIG
CITY.
BARCELONA CAN BE A CAPITAL OF THE NORTH OF THE
SOUTH OF EUROPE. THIS AREA HAS AN "ART OF LIVING", SO TO
SPEAK, THAT IS VERY ATTRACTIVE TO THE NORTH: CLIMATE,
LANDSCAPE, LEISURE. AT THE SAME TIME TE MAIN CITIES OF
THE AREA HAVE AN IMPORTANT ECONOMIC CAPACITY.
�-15-
BARCELONA TOWARDS 1992
BARCELONA, HOWEVER, NEEDS A LARGE AMOUNT OF
INVESTMENTS TO BE READY FOR THE CHALLENGES OF NEXT
CENTURY.
THE MODERN BARCELONA HAS DEVELOPED BY IMPULSES.
THIS HAPPENED IN THE XIXth, WHEN THE WALLS WERE PULLED
DOWN, AND IN 1929, WITH THE INTERNATIONAL EXHIBITION, AS
I HAD SAID BEFORE.
NOW WE HAVE CHOSEN THE 1992 OLYMPIC GAMES TO GIVE
A SIMILAR THRUST.
OUR PURPOSE IS TO ENHANCE BARCELONA'S STATUS AS A
SECOND CAPITAL OF SPAIN AND A LEADING MEDITERRANEAN
METROPOLIS AND TO TAKE FULL ADVANTAGE OF THE MANY
DISTINGUISHING FEATURES OF THIS CITY.
THE BIGGEST OPERATIONS WE HAVE ALREADY STARTED
AFFECT THREE PRINCIPAL AREAS: THE HILLS WHICH FORM THE
CITY'S WESTERN, BORDER THE COASTAL AREA TO THE NORTHEAST
OF BARCELONA, AND THE OLD CENTRAL CITY.
�-16THE SERRA DE COLLSEROLA, A CHAIN OF LOW COASTAL
HILLS, HAS BEEN AN OBSTACLE TO BARCELONA'S URBAN GROWTH
THROUGHOUT HISTORY. WE INTEND TO TURN THIS AREA INTO
METROPOLITAN BARCELONA'S CENTRAL PARK. THE BARRIER THAT
IT IS AT PRESENTLY WILL BECOME A PLEASANT LINK BETWEEN
THE CENTRAL CITY AND THE INDUSTRIAL AND RESIDENTIAL
TOWNS BEYOND THE HILLS.
BARCELONA'S WATERFRONT STRETCHES FROM THE MOUTH OF
THE LLOBREGAT RIVER, TO THE SOUTHWEST, TO THE MOUTH OF
THE BESOS RIVER TO THE NORTHEAST, EXTENDING ALONG
APPROXIMATELY EIGHT MILES OF COASTLINE INCLUDING THE
HARBOUR FACILITIES. THE NORTH BANK OF THE LLOBREGAT
DELTA HAS DEVELOPED INTO AN IMPORTANT AND MODERN
INDUSTRIAL AREA. ON THE SOUTH BANK THERE IS THE
BARCELONA INTERNATIONAL AIRPORT, AND A RICH HIGHLY
COMPETITIVE AGRICULTURAL AREA.
THE COASTAL AREA NORTHEAST OF THE BARCELONA
HARBOUR IS KNOWN AS THE "EASTERN BEACHES" AND EXTENDS
APPROXIMATELY FIVE KILOMETERS ALONG THE COAST. THIS
STRETCH, ALONG WITH THE INLAND AREA ADJOINING IT, WILL
BE THE FOCUS OF A SERIES OF PROJECTS.
�-17BARCELONA HAS BEEN LIVING, AS WE CATALANS SAY,
"WITH ITS BACK TO THE SEA", WHICH IS IN DIRECT
CONTRADICTION WITH THIS CITY'S BRILLIANT PAST AS THE
CENTER OF A COMMERCIAL EMPIRE BASED ON MARITIME TRADE.
BUT, INDEED, THE MODERN CITY HAS MANAGED TO ERECT A WALL
BETWEEN ITSELF, ITS WAY OF LIFE, AND THE NEIGHBORING
SEA.
ONE OF THE PRINCIPAL CONCERNS OF THE CITY COUNCIL
IS TO TEAR DON THIS INVIABLE WALL. THE RENOVATION OF THE
BOSCH AND ALSINA DOCK AT THE HARBOUR, WHICH WAS FORMERLY
USED AS A TIMBER STORAGE AREA, REPRESENTS AN IMPORTANT
STEP IN THIS DIRECTION. THAT WAS A RELATIVELY EASY
PROJECT TO CARRY OUT BECAUSE IT INVOLVED A LIMITED AREA
AND, DUE TO ITS CENTRAL LOCATION, PROVIDED IMPORTANT AND
OBVIOUS SOCIAL BENEFITS.
BUT THE EASTERN BEACHES INVOLVE A DIFFERENT SET OF
PROBLEMS. THE BEACHES THEMSELVES ARE IN VERY BAD
CONDITI.ONS BECAUSE OF DOMESTIC AND INDUSTRIAL SEWAGE AS
WELL AS DEBRIS AND GARBAGE WHICH HAS BEEN DUMPED THERE.
THE 1,300 ACRE AREA ADJOINING THE WATERFRONT, CALLED
POBLE NOU, IS AN OLD INDUSTRIAL AND RESIDENTIAL AREA,
ENCIRCLED BY RAILWAY TRACKS WHICH ISOLATE IT FROM THE
SEA FROM THE REST OF THE CITY.
�-18-
THE GREAT CHALLENGE WHICH WE AIM TO FACE IS THE
RENEWAL OF THIS AREA, INCLUDING RECLAIMING THE
WATERFRONT AS A SPORTS AND RECREATION AREA, AND BREAKING
THE COLLAR OF RAILWAY LINES ENCIRCLING POBLE NOU, THUS
OPENING IT TO THE REST OF THE CITY, AND BARCELONA TO THE
SEA.
THERE ARE THREE STEPS INVOLVED IN REACHING THIS
GOAL: FIRST, THE "SPECIAL PLAN FOR THE EASTERN BEACHES";
SECOND, REMOVING THE RAILWAY TRACKS AND, THIRD, THE
EXPANSION AND CONSTRUCTION OF IMPORTANT FACILITIES
INCLUDING THE "OLYMPIC VILLAGE".
THE "SPECIAL PLAN FOR THE EASTERN BEACHES" HAS TO
PRINCIPAL AIMS; FIRST, TO CLEAN UP THE WATER IN THE
BEACHFRONT AREA THROUGH THE INSTALLATION OF A NEW SEWER
SYSTEM AND SEWAGE RECYCLING PLANTS; AND, SECOND, TO
PROTECT THE SHORE FROM EROSION THROUGH THE CONSTRUCTION
OF PIERS.
WHEN THE PLAN IS COMPLETED, APPROXIMATELY 400
ACRES OF ADDITIONAL LAND WILL BE OPENED TO THE SEA. ONLY
PART OF THIS LAND WILL BE AVAILABLE FOR URBAN USES, THE
REST BEING SUBJECTED TO COAST LAW RESTRICTIONS. THIS NEW
�-19LAND, THEN, WILL BE USED FOR NEW BEACHES, A GREAT
MARITIME PARK, A YATCHING HARBOUR AND OTHER SPORTS AND
RECEAT:CONAL AREAS.
URBAN DEVELOPMENT IN POBLE NOU HAS BEEN BLOCKED BY
THIS RAILWAY NETWORK, SINCE THE WATERFRONT WAS BUILT UP
BY INDUSTRIES DEPENDENT UPON THE RAILROAD SYSTEM. THE
TRAIN TRACKS RUNNING ALONG THE COAST ARE, TO A GREAT
EXTENT, RESPONSIBLE FOR THE SEPARATION BETWEEN BARCELONA
AND ITS WATERFRONT. ALONG A STRETCH OF APPROXIMATELY
SEVEN KILOMETERS OF TRACK, THERE ARE ONLY TWO PEDESTRIAN
OVERPASSES AND TO GROUND LEVEL CROSSINGS.
RAILWAY FACILITIES ACCOUNT FOR ALMOST A HUNDRED
ACRES OF THE LAND AREA OF POBLE NOU. INDUSTRIAL USE OF
THESE RAILWAY LINES HAS DECREASED, HOWEVER, AND SEVERAL
STOPS ON THE LINE HICH ARE PRIVATELY OWNED BY LARGE
INDUSTRIES, ARE NO LONGER IN USE.
THANKS TO THE OLYMPIC DEADLINE THE CITY OF
BARCELONA, THE CATALAN AUTONOMOUS GOVERNMENT, THE
CENTRAL GOVERNMENT AND THE NATIONAL RAILWAY CORPORATION
CAME TO AN AGREEMENT LAST WINTER TO CHANGE THE BARCELONA
RAILWAY NETWORK, INCLUDING THE RENOVATION OF THE COASTAL
TRACKS..
�-20-
POBLE NOU IS AN URBAN DISTRICT WITH A VERY
DEFINITE CHARACTER OF ITS OWN AND A STRONG SENSE OF
COMMUNITY. THE FACT THAT IT WAS ISOLATED FROM THE CENTER
CITY BY RAILWAY TRACKS HAS RESULTED IN A CERTAIN
CULTURAL INDEPENDENCE ON THE PART OF THE PEOPLE OF POBLE
NOU. THIS COMMUNITY BOASTS A LONG TRADITION OF SOCIAL
ACTIVITY WHICH IS STILL ALIVE TODAY THROUGH ITS MANY
CULTURAL AND RECREATIONAL SOCIETIES.
THE PHYSICAL CHARACTERISTICS OF THIS PREDOMINATELY
INDUSTRIAL AREA HAVE ALREADY BEEN POINTED OUT. IN SHORT,
HEAVY.INDUSTRIES, MOST OF WHICH ARE NOW OBSOLETE, LEND
AN AURA OF "INDUSTRIAL REVOLUTION" TO THE LANDSCAPE.
MANY FIRMS, HOWEVER, ARE NOW MOVING THEIR FACTORIES TO
NEER FACILITIES IN DIFFERENT INDUSTRIAL AREAS, SUCH AS
THE LLOBREGAT DELTA, LEAVING BEHIND A NUMBER OF UNUSED
BUILDINGS AND LAND PLOTS.
THE BULK OF THE "NATIVE" POPULATION OF POBLE NOU
LIVES IN THE CENTER OF THE DISTRICT, NEAR THE "RAMBLA",
OR PROMENADE. THEIR DWELLINGS, MOST OF WHICH ARE AT
LEAST FIFTY TO EIGHTY YEARS OLD, ARE AS DATED AS THE
INDUSTRIES SURROUNDING THEM. THERE ARE HUGE HOUSING
COMPLEXES ON THE NORTHERN BORDER OF THE DISTRICT, WHICH
�-21WERE BUILT DURING THE SIXTIES, BUT WHICH, IN FACT, ARE
PART OF AN ENTIRELY SEPARATE DISTRICT.
THERE WILL BE SEVERAL OLYMPIC SPORTS FACILITIES IN
THIS AREA, INCLUDING A MULTI -PURPOSE SPORTS HALL IN THE
OLD FISHMARKET, OLYMPIC AND TRAINING POOLS IN THE
MARITIME PARK, A SPORTS PALACE IN THE MARITIME PARK AND
ATHLETIC TRACKS IN THE OLYMPIC VILLAGE.
AFTER THE OLYMPIC GAMES, THIS AREA WILL BE OVEREQUIPED AND, THUS, WILL BECOME A SUPPLY AREA FOR THE
REST OF THE CITY.
THE SETTING UP OF THE OLYMPIC VILLAGE WILL ENTAIL
THE LARGEST INVESTMENT ASSOCIATED WITH THE OLYMPIC
GAMES. LODGINGS MUST BE PROVIDED FOR APPROXIMATELY
14,000 PEOPLE AND, BECAUSE OF SECURITY REGULATIONS, THE
VILLAGE MUST BE A SELF-CONTAINED UNIT. IN ADDITION TO
THE RESIDENTIAL STRUCTURES IT MUST INCLUDE PUBLIC AREAS
AND SERVICES, SUCH AS: RESTAURANTS, MEETING POINTS, A
COMMERCIAL CENTER, A RECREATION AND LEISURE CENTER, A
POST OFFICE BRANCH, PUBLIC GROUNDS, PARKING LOTS, A BUS
TERMINAL AND SPORTS FACILITIES.
�-22I'HE OLYMPIC VILLAGE WILL BECOME THE NUCLEUS OF A
LARGE-SCALE URBAN RENEWAL SCHEME. THE NEW COMMERCIAL,
SPORTS, CULTURAL AND RECREATIONAL FACILITIES WILL SERVE
AS AN IMPORTANT REGENERATIVE ELEMENT OF THE NOW-DECAYED
URBAN STRUCTURE. THE OLYMPIC VILLAGE, LOCATED IN THE
HEART OF POBLE NOU, WILL NOT BE A NEIGHBORHOOD OUTSIDE
THE CITY, BUT RATHER A STIMULUS FOR THE REVIVAL AND
RENEWAL OF THIS AREA. AFTER THE GAMES, THERE WILL BE
LITTLE DIFFICULTY SELLING OR RENTING THE NEW DWELLINGS;
SINCE `.THIS IS PUBLICALLY OWNED PROPERTY, BUILDING COSTS
WILL BE LOW AND PRICES WILL BE COMPETITIVE. PRIVATE, OR
MIXTED PUBLIC AND PRIVATE FUNDS COULD BE USED TO
FINANCE, BUILD AND MARKET THE OLYMPIC VILLAGE APARTMENTS
FOLLOWING THE GAMES.
I WANT TO EMPHASIZE, ONCE AGAIN, THE IMPORTANCE OF
THIS OPERATION TO BARCELONA'S FUTURE. POBLE NOU IS
BARCELONA'S NATURAL DOOR TO THE SEA. WHEN, IN THE MIDNINETENTH CENTURE, ILDEFONSO CERDà DESIGNED THE
"EIXAMPLE", AN URBAN PLAN FOR THE EXPANSION OF DOWNTOWN
BARCELONA, POBLE NOU WAS TO BECOME THE "MARITIME FAÇADE"
OF THE CITY. URBAN RENEWAL IN POBLE NOU WILL, AS CERDá
ORIGINALLY PROPOSED, FOCUS ATTENTION ON THIS "MARITIME
FAÇADE" AND SERVE TO COUNTERBALANCE THE WESTWARD SHIFT
OF THE CITY'S CENTER OF GRAVITY.
�-23-
THE OLD CENTRAL CITY URBAN RENEWAL SCHEME IS NOT
SO DIRECTLY LINKED TO THE 1992 DEADLINE. THE OLD CENTRAL
CITY IS AN AREA OF 386 Ha, THAT IS, ABOUT 960 ACRES AND
A POPULATION OF 116.738.
IN THIS AREA ARE THE MAIN BUILDINGS OF BARCELONA
HISTORY: THE CITY HALL, THE GENERALITAT OR AUTONOMOUS
GOVERNMENT HALL, THE CATHEDRAL, THE MEDIEVAL EXCHANGE
AND MANY OTHER CIVIL AND RELIGIOUS BUILDINGS.
BUT THERE IS ALSO AN IMPORTANT STOCK OF DERELICT
HOUSES SHELTERING MARGINAL DWELLERS WITH MANY PROBLEMS
OF VICE, CRIME, UNEMPLOYEMENT AND DRUG ADDICTION.
BARCELONA HAS, IN A WAY, A DEBT WITH THE OLD CITY.
WE COULD NOT BET FOR THE FUTURE IF WE HAD NOT RESPECT
THE PAST. AND THE OLD CITY IS OUR PAST.
THE PROJECTS CONCERNING THE OLD CITY ARE MUCH
SLOWER THAN THE COASTAL ONES. IT IS A LONG PROCESS MEANT
TO RECOVER FOR PUBLIC AND PRIVATE USES AN IMPORTANT SET
OF DECAYED NOBLE BUILDINGS AND PUBLIC SPACES, RENEW THE
PRIVATE DWELLINGS AND ACT OVER THE URBAN TISSUE TO MAKE
POPULATION DENSITY DECLINE.
�-24-
A PLEAD FOR EUROPEAN CITIES
I WOULD LIKE NOW TO MAKE A LITTLE DISGRESSION
THROUGH SOME IDEAS ON CITIES AND SYSTEMS OF CITIES,
ESPECIALLY IN EUROPE.
FROM THE AGE OF ENLIGHTENMENT, THE XVIIIth CENTURY,
MANKIND BEGAN TO BELIEVE IN PROGRESS, BEGAN TO BELIEVE
THAT THE WORLD'S EVILS WOULD FIND SOLUTION WITHIN
PROGRESS. PROGRESS WAS SOMEHOW RELATED TO URBANIZATION.
CITIES WERE REGARDED AS A SUPPORT TO PROGRESS.
THIS BELIEF LASTED UNTIL THE LATE 1960'S, ROUGHLY
SPEAKING. MAN BEGUNS TO SEE HIMSELF AS PART OF A MENACED
ENVIRONMENT. THERE IS A NEW CONSCIENCE THAT BOTH MAN AND
ENVIRONMENT ARE PERISHABLE GOODS. THEY CAN DISAPPEAR
BECAUSE OF HUMAN MADE DEVICES - THE BOMB, SO TO SPEAK AND BECAUSE OF DECAY PROCESSES.
EVERYTHING THAT FROM THE XVIII WAS LOOKED ON AS
SACRED WAS CALLED IN QUESTION, INCLUDING THE CITIES AS A
PROGRESS FACTOR. THUS ALAIN TOURAIN CAN SAY THAT THE
CITY IS A PLACE OF SIN, POVERTY, CRIME, UNEMPLOYMENT,
UNHAPPINESS. IT IS BETTER TO BE IN THE SUBURBS OR IN A
�-25AGRICULTURAL COMUNE, BUT OUT OF THE CITY, IN ANY CASE.
ANOTHER SIGN OF THE TIME IS THE RECURRENCE OF
STAGNATION THEORIES.
THE SEVENTIES BEGAN WITH THE REAPPARITION OF
WHITE -WASHED OLD THEORIES, NAMELY THE THEORY OF LIMITS
OF GROWTH SUSTAINED BY THE CLUB OF ROME, FORRESTER,
MEADOWS AND THE LIKE. WHAT ONCE HAD BEEN LAND, AS A
SCARCE FACTOR, IT WAS NOW ENERGY, OIL.
IT IS RELEVANT FOR THE FUTURE OF CITIES THAT ENERGY
COSTS GO DOWN. THIS CAN HELP TO HAVE A SOCIETY WHERE THE
DIFFERENCES, THE FRONTIER BETWEEN CITY AND COUNTRY WOULD
NOT EXIST. THAT IS TO SAY, AN URBANISED COUNTRY, MEANING
THAT ONE CAN FIND THERE THE POSSIBILITY OF LIVING WITH
DIGNITY, WITH A GOOD LEVEL OF KNOWLEDGE AND HUMAN
RELATION AVALABILITY. ON THE OTHER HAND, CITIES WHERE
ITS DWELLERS ARE NOT CAPTIVE OF CONGESTION COSTS.
FROM AN EUROPEAN OUTLOOK, HOWEVER, ONE CANNOT SPEAK
ABOUT THE FUTURE OF CITIES WITHOUT A REFERENCE TO
PRESENT AGRICULTURE POLICY IN THE ECONOMIC EUROPEAN
COMMUNITY, THE COMMON MARKET.
�-26EUROPEAN CITIES HAD TO ESTABLISH A LOBBY TO STOP
EUROPE PAYING FOR SUBSIDIZED FARM SURPLUSES.
THE INDUSTRIAL AND TERTIARY EUROPEAN WORKER IS
FINANCING A VERY EXPENSIVE FOOD POLICY WHICH RESULTS IN
DUMPING EXPORTS.
I HAD THE PRIVILEGE TO BE RECEIVED BY PRESIDENT
ALFONSIN IN ARGENTINA WHEN SPAIN HAS JUST SIGNED THE
AGREEMENT TO ENTER THE COMMON MARKET. PRESIDENT ALFONSIN
GREETED ME WITH A GENTLE REBUKE FOR OUR JOINING THE EEC.
"YOU HAVE JUST DONE US AN ILL TURN" HE SAID. EUROPE
PRODUCES MEAT AT A COST OF 130, SELLS IT AT 90 IN
ARGENTINA WHERE WE CAN PRODUCE IT AT 100".
THIS IS OF COURSE AN ABSURD SITUATION.
WE ARE SPENDING THE MONEY OUR OLD CITIES NEED IN
FOOD WE DO NOT EAT, BUT USE IT TO HINDER THE EFFORTS OF
NATIONS THAT ARE STRUGGLING AGAINST UNDERDEVELOPMENT.
IN EUROPE, AND IN ALL THE WORLD I THINK, WE HAVE A
PARLIAMENTARY SYSTEM THAT OUTWEIGHS TERRITORIAL
REPRESENTATIVITY OVER POPULATION. AS A RESULT, THE LAWS
�-27-
AND RESOLUTIONS ISSUED BY THESE PARLIAMENTS ARE MORE
AGRARIAN ORIENTED AND THEREFORE MORE CONSERVAT.IVE THAN
THE WHOLE OF THE POPULATION IS.
IN MY OPINION EUROPE HAS TO RECOVER A CERTAIN URBAN
MILITANCY. PAYING FOR FOOD SURPLUSES IS EXPENSIVE AND
HAS TO BE DONE EVERY YEAR. PAYING FOR THE CITIES IS ALSO
EXPENSIVE, BUT CITIES ARE ALREADY THERE, THEY ARE NOT
PRODUCED YEARLY.
A EUROPE, A WORLD SEEN AS A SET OF NATIONS ARE A
EUROPE AND A WORLD SLOWER, WITH MORE CONFRONTED
LANGUAGES THAN A EUROPE AND A WORLD SEEN AS A SYSTEM OF
CITIES.
CITIES HAVE NO FRONTIERS, NO ARMIES, NO CUSTOMS, NO
IMMIGRATION OFFICIALS. CITIES ARE PLACES FOR INVENTION,
FOR CREATIVITY, FOR FREEDOM.
KEEPING A SYSTEM OF CITIES RUNNING IS EXPENSIVE,
YES IT IS. IT IS NOT EASY, IT IS NOT. BUT WE HAVE TO
KEEP IT. IT IS OUR REACHNESS.
�-28BARCELONA AND THE AMERICAS
BARCELONA IS ALSO BETTING FOR BEING THE BRIDGE
BEWEEN LATIN AMERICA, AND THE WHOLE AMERICAN CONTINENT,
AND EUROPE. BARCELONA IS THE MOST IMPORTANT SPANISH
LANGUAGE PUBLISHING INDUSTRY CENTER IN THE WORLD.
BARCELONA IS THE FIRST CITY OF EUROPE IN LATIN AMERICAN
RESIDENTS.
WE WANT TO CONSOLIDATE OUR POSITION IN THE AMERICAN
EXPORT IMPORT TRADE. AND WE WANT TO EXTEND THE INFLUENCE
OF OUR PORT BEYOND SPANISH FRONTIERS. AND WE WANT ALSO
MANY NORTH AND SOUTH AMERICAN EXPORTERS THAT NOW OPERATE
THOUGH LONDON OR ROTTERDAM TO COME TO BARCELONA. IT IS
CHEAPER, AND WE ARE AS EFFICIENT AS THEM.
�-29A LOOK AT THE YEAR 2000
LOOKING ALL THE WAY TO THE NEXT CENTURY I SEE OUR
FUTURE RATHER OPTIMISTICALLY.
CATALONIA IS RECOVERING THE POWER OF INVENTION, THE
CREATIVITY, THE SPIRIT OF ENTERPRISE THAT MADE HER THE
MOST DYNAMIC REGION OF SPAIN. AND SHE IS GOING TO DO IT
WITH SPAIN, NOT AGAINST SPAIN.
THE 1992 OLYMPICS HAS BEEN A POWERFUL TRIGGER TO
START A FORMIDABLE REACTION OF OPTIMISM. THEY ARE A
CHALLENGE TO GET OUR CITY READY TO ENTER THE TWENTY
FIRST CENTURY AS A MODERN, EFFICIENT AND AT THE SAME
TIME LIVEABLE CITY.
WE CATALANS ARE COMING TO TERMS WITH OUR OWN
HISTORY. WE HAVE TO ACKNOWLEDGE THAT OUR FUTURE IS
NARROWLY LINKED TO THE FUTURE OF SPAIN. WE HAVE A
PRIVILEGED PART IN THIS FUTURE. CATALONIA HAS TO BE THE
LEADER OF THE TRANSFORMATION OF SPAIN. THE LEADER OF THE
PROCESS THAT WILL MAKE SPAIN BECOME AN EUROPEAN NATION,
THAT WILL MAKE SPAIN CEASE TO BE A KIND OF RESERVATION
OF EXOTISM.
�-30THE ROLE OF CATALONIA IS CRUCIAL. AND SO IS THE
ROLE OF BARCELONA. I AM SPARING NO EFFORT TO KEEP
BARCELONA MOVING. AND THE CITY WILL ANSWER, HAS ALREADY
ANSWERED TO THE CHALLENGE.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3964
Title
A name given to the resource
A la Graduate School of Design de la Universitat de Harvard / Conferència.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Sumari: - Política urbana de Barcelona. - Barcelona, Catalunya, Espanya. - El desenvolupament de Barcelona. - Barcelona, Catalunya, Europa i el món. - Barcelona cap al 1992. - Ciutats europees. - Barcelona i les Ameriques. - Una mirada al 2000.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cambridge, MA, EEUU
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Urbanisme
Història
Federalisme
Relacions Internacionals
Infraestructures
Europa
Barcelona
Model social
Ciutats
Estats Units
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-11-20
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/747/19980509_LV.pdf
f07b58880a42efdc771f148e77ae6e42
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
09/05/1998
La Vanguardia, p.022, Opinión
"Back to New York"
Autor: PASQUAL MARAGALL
Me esperan abajo para empezar. Tony Judt, director del Instituto Europeo de la Universidad de
Nueva York, John Newhouse (ex Brookings Institute), Xavier Rubert, Ricard P. Casado,
Robert Leonardi (London School of Economics), Dennis Smith (NYU), etcétera. Judt dice que
en Nueva York la gente va apareciendo poquito a poco. ¡Como en Roma!
Ayer cenamos en Mortimer's. El Spanish Institute reunió a un grupo que iba de los artistas y su
mundo, Brian Hunt, con una señora escultural, como corresponde a un escultor. Joe Helman y
Barbara, Agnes Gund, presidenta del MOMA -que apareció, en efecto, pero luego desapareció-,
los españoles de rigor, Allendesalazar, un Piniés, Fernando Aleu, Inmaculada de Habsburgo,
Vasallo, etcétera, y la gente de New York University, Sennet, Saskia y demás.
Esto parece una crónica de sociedad. Y lo es. Pero no es mala sociedad. Esta Nueva York, para
bien o para mal, es mi Nueva York. Lástima que falte Carmen Zulueta, hija de Luis de Zulueta,
nacido en Barcelona, ministro y embajador de la República, ella misma exiliada republicana y
mi madre neoyorquina, la persona que me acogió el 7 de septiembre de 1973, que aterrricé aquí
como un pollo mojado y sin saber adónde ir. Su número de teléfono se convirtió en mi
salvavidas, tanto que todavía lo recuerdo: TR9 4723, número más, número menos.
El hermano de Carmen, Julián, médico, ex alcalde socialista de Ronda, tenía que hablar esta
tarde en el Spanish Institute y compartir la cena conmigo, pero el Instituto se ha liado y le han
cancelado la charla. Qué pena. El domingo almorzaré con Carmen.
Bueno, tuve que hablar yo solo. Propuse la idea más lógica. España podría convertirse en la
primera monarquía federal. "Magari!"
133 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02. Activitat professional
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista.
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1210
Title
A name given to the resource
Back to New York
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Judt, Tony
Zulueta, Carmen de, 1916-2010
Federalisme
Nova York
Europa New York University
Ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-05-09
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat professional
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1179/19881222d_00315.pdf
2c526e685afeca4e919410da68afd8fe
PDF Text
Text
??1
'BARCELONA' 92: EFECTE SOBRE L'ECONOMIA DE LES CIUTATS"
CONFERLICIA DE L'EXCM. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL,
A LA CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ, INDUSTRIA 1 NAVEGACIÓ
DE VALENCIA.
4
.2A,it
Al/
92
Val¿,1ncia, 22 de desembre de 1938
�LA
IMPORTANCIA ECONOMICC FINANCIERA DEL
SISTEMA
MUNICIPAL DE BARCELONA
Per situar 1 exposició de les possibilitats de tot
tipus que obre el projecte olímpic els donaré una
informació
-.)rvia sobre el sistema munici p al. de
Barcelona.
L'Ajuntanent de Barcelona i les seves entitats,
allò (Tue globalment constitueix el sistema municipal,
té un pressupost consolidat de prop de 210.000 milions
aprorimadament. Aix5 haura representat, l'any 1933,
una despesa,
de l'ordre de les 122.000
pta. p er cada ciutadA de Barcelona.
(El Projecto de Pressupost de l'Ajuntament per a
.000
milions, el quo re p resenta un increment
1939:
( del 10% sobre 21 p ressupost homogeni de 1908 i d'un
\ 4,5 % sobre el nominal. El 2ressupost consolidad brut
,------de l'Ajuntanent i les seves entitats s'eleva a 220.700
Les
inversions notes seran de
63.337
ilions).
Per situar l'actuació econòmica del sector públic
local en el context de la ciutat, es
l'import agregat pressupostari amb (=_
i. :c
qt comparar
/
estimat,
Pressupost
�i la properció sobre p assa el 3 % en les previsions per
a 1982.
L'actuació del sistema/~4.-nk, municipal sobre
l'economía. de laciutat ha tingut una caract e rística
fonamental: representar un esforc inversor
excepcional.
Entre l'any
1 el 1981') hi ha hagut una
inversió
).in 20/21% del
esforg
inversor
pressupost. j. lolt ner sobre, oro p orcionalment, de la
que s'ha efectuat des d'altres administracions.
mateixa,
Per
d'acuesta magni
una activitat
es converteix en u
ctuació de
supnncia. T:_:s una a,'Ilació de anincia en el mateix
s en ti t que ho són les
lsabilitats assumides per
l'Ajuntament de
rcelona en
siqnificat
la Cultura, l'Ens
corn
1;
/.L
).(114, �.!–
a específics tan
lops
ament o la
Sanit C.
De la mateíxa manera cli p
•
en
moments molt
concrets de la his , 5ria de la ciutat, l'Ajuntament va
entendre . que s'havia de fer carrec d'uns serveis de
supincia ner voder mantenir i promoure la capi- a_Atat
de Barcelona; en el període més recent hem cregut cue
serv.canitalita
o
//t
�els daficits de la ciutat només es podrien comengar a
resoldre si es fofa un osforg extraordinari des de la
nr3pia ciutat.
ha
he m fet, encara que aquest tipus
d'actuacions córresponquessin, en mol . s casos al que
normalment s'espera de l'Administració Central i de
l'Administració auton3mica.
El resultat obtingut
l'octub. e de
1986
Lausanne, quan Barcelona fou designada seu olímpica,
ens ha donat la raó.
L'AREA METROPOLITANA
Barcelona,
la Barcelona metropolitana , és 15
ciutat 5 amb majar pos esnecífic d'una Amplia zona
_____----geografica transpirewynca que fa forga tem p s vara
\\
comengar a identificar com el nord del sud, en una
caractorització que ha tingut un 3xit molt notable. No
és una regió de fronteres boli definidos, però comprn,
a més de Catalunya, bona part del Midi francs que
gravita entorn de 'OUlouse,)tota la regió LlenguadocRosselló probablemeit una bona part de la franja
urbana de la Costa.. nava.
A
�És en aquest plantejament en el que _e sentit
comengar
nensar en los
nossibilitats
u una
cooPeració 7-dés sistemática entre Barcelona i Catalunva
Valancia.
no solament en la perspectiva del
nrojecte
1",
4-1
it
de
La
incorporació
d'Esnanya a
la
comunitat
econmica europea . ha produït un canvi d'eTailibri al
sud de .:ranga.
Aquesta rogi8 he p assat de ser
--frontera, cul de sac, a ser una zona de Das. 1 una
zona de pas, ner cert, crue se situa entre les regions
europeos que estan experimentant un creixement ràpid.
Aquí 11.1s on el paner de Barcelona esdevé crucial.
Barcelona, la Barcelona metropolitana pot oferir
els instrunonts i els servois duna metrO:noU moderna
trans_rmació. Ll nort, un aeroport connec
xarxes
t,,rnaeionals, uns po
:. ,oderns un centre de s
torta cultu
fisticats i una amplia
un mercat centra_
una notaL
universitaria poden desplaçar cap
13
can
na.
�Vull fer especial esment de la importáncia que té
per Barcelona aconsecTuir que el nostre aeronort sigui
aeroport
•
utilitzat per tota aquesta regio com a enl aq. de vals
internacionals, especialment cap a América
nírica.
c—
jyti7
A - Ait
El desenvolupament de les comunicacions aèries
vostas
ho coa rendran perfectament- ha
grevlent el
pen nsula,
en
1
-7)er de ,
derna.
„ero.00r,_
re u p e.r
ta d'Es,aAya, de tota la
cia el por
l'epoca
Barce 'Ona havia rc _esentat
p ro
ac
,
crar
1
trastocat
t
ol
ha
a sumit
vera gairahé hegemó
ia
de
Barcelona
en
ca
aquest
terreny es un ep e extraordinari.
Des d'un punt de vista estrictament urhá ens hem de
plantejar alguns objectius bàsics:
necuperaci5 de qollcerola con a pare central
lleculp eraci6 de la fagana marítima
Recu .neraci6 de Ciutat Vella
Creació d' una estructura de transport autanticament
metropolitana
ohjectius
básios
�EL PRESENT DEPÈN DEL FUTUR
Una herOncia que tino del meu pas per la Facultat
de Cilazi2snOnliques, tot i que l'Pstudi de
les expectatives i de la informació ha evolucionat
molt, una de les idees-forga de l'economía que cm va
quedar gravada, és que la realitat
-
depOn molt del
futur. El p resent depOn molt del futur, no només del
passat; no només del que son les arrels; no només del
que ens determina des del punt de vista del que esta
ja fet 1 de la infraestructura que tenim i de tal com
som.
esperem
canvis
El p resent cenen també de tal com volem ser o
ser. En aquest sentit, cree que els grans
de la historia de la humanitat no es pode n
segurament explicar, si no és, precisament, en funció
més del futur, i de la percepció que els ciutadans
van tenint del futur, més que no pas de la influOncia
del passat. Si el massat fos semp re determinant del
que esta passant en el present no hi haurien hagut els
gran canvís que s'han produit, a no ser aquells que
s'esperaven, a quens que eren previsibles; pero no
aquells que van ser imprevisible, i que constitueixen
la majoria dels grans canvis que s'han produft.
Tots volem una ciutat millor, un pais
7
millor, en
Historia i
canvis en funcie
del futur
�gu¿,: els problemes d'avuí es tractin amb rigor _
solvencia en el q ue, arnés, sorgeixin solucions als
problemes
que encara no existeixen però nue
que pensem
que poden plantejar-se.
1
és
en aguesta línia que nenso que és
important acollir-se a una tradició del pensament
ecom)mic que ha anat sempre per aquest caml i que
est à lljgada d'alguna forma amb el penSament de
Keynes. Ell explicava molt clarament
el Tractat
sobre el diner, (Treatise on monev), 1 ambé en altres
articles molt interessants
com
d' alguna
deis anys 20
i
forma la gent t ndeix a actuar en
fundió de la seva p ercepció 1 _1 futur.
insistía en acuesta imatge
1.,:eynes
és tan coneguda de que
l'important és 'existancia «d'objectius a realitzar
admesos per a tothom- Que /aizó després es produís amb
una determinada políti4 monetaria, és una altra
qüesti6.
A mi el que m nteressa remarcar avui, és que ell
insistía en cuy/ la importAncia de que la humanitat,
els paYsos, s ciu '-ats, tinques sin objectius conequts
o relativwent conegut, i en tot cas assumibles, 1
7
que es pouessin aconsequir.
Aix6 faria una mica de
objectius
coneguts i
.ssumibles
�motor del moviment del sistema. Era Keynes qui deia
aquella frase famosa en el sentit que unes ampolles
planes d'or ensorrades a una determinada profundita
serien elements mobilitzadors de moltes activitat
Keynes interpretava la història de la bu anitat
en func56 també de com aquest tipus d'object
quantitat de diners que hi anava associat
influien
l'evolució històrica. Fins i tot /va arribar a
en
fer una interpretació de la història Zo
sino
del passat, en el sentit de
OM
del futur,
el successiu
descobriment de les mines d'or, /es podia relacionar
amb apoques de gran auge, de g n activitat econòmica.
C Om
ner exemole,
s'havien
mines /com la de Sierra Morena
tancat
conseqüentment,
3 'existencia
h
o
d'urì
ý
d'uns
.7
en
tornat
forma
o riodes de
d'aquella societat
a
obrir
re a iva,
gran
a
esplendor
concret, fos l'imperi roma o
l'Espanya dels Arab. .
Ara bé,
i am
crític de Key
basava, en
part,
és a on anava, seré una mica
i d'aquesta interpretació que es
bona part, en associar aquells dos
í
fenamens den'existancia d' una ouantitat de diners
d'uns objectius importants en el futur. Pera aouesta
o
�interpretació l a feia d'una manera mecanica, duna
forma causal í senzilla: hi havia el descobriment de
les mines, hi havia una quantitat de diners i hi hay,ia
un
creixement
l'escola
económic.
marxista,
1 d'acuesta
va
teOria,
fer una críticÁ molt
interessant p eroue va. dir:
molt hé,
ha una
.
'
,
r
. -----,
. .
crítica
marxista
correlació
estadística entre aques-,t,s moments
de
/
descobriments
i
els moments
/ gran
activitat
económica,
per..., quin és''i ou i quin
gallina?; quina és la causa4 quin és
de
le
1 1 eJecte?;
'
qua
,
quantitat de diners
o el
és —e-1 —que c,emostra que
descobrí me
és la
mines
és el que
produeix
l'activitat, etc?/ Qui ens explica p erquè es van
tornar a obrir
les
descobrir 11méri
mines? Oui ens explica peroua es va
1
No quins efectes va tenir, que ja
ho sabem, sinó pergué hi van anar. 117:s un fet casual?
/ personalitat d'un home?
1s
un
impuls
irresistible d'un sector de la societat? Què és
exaCtament?.
La internretacié d'acuest,,,Sector és la de que
aquests grans descobriments
aquest cicle d'obertura,
de fixació d'objectius que estimulen fins i tot la
creació de massa
l'exist&ncia d'u
netaria,
esta relacionat amb
desig insatisfet dintre de
10
la
r(v( /
[ALLÁ,.
r
�societat que aleshores es manifesta en forma del í
descobriment i
que
produeix com a efecte, despra ,
unes causes més o menvs secundaries en els pret sque
provoquen
uns
discutible.
beneficis i una situació
En tot cas,
qua
r
lt més
hi ha abans del
descobrinent?
Abans del fet fçsic, assoct desprès d'una
manera una mica mecánica amb el .reixement econòmic,
tensió social:
creixement eco.
hi ha una demanda, una tensi, una electricitat si
voleu. hi ha una societat qu necesita d'alguna forma
projectar-se i que troba e els descobriments del nou
eón, de les mines, etc/ la manera de realitzar una
tensió anímica,social, i aquesta expressió és válida,
que s preexistent.l aquesta escola cemostra que
precisament al "1-:_scento", al s.XIV i als inicis del
s.XV,
molt
abzins
descobriments, / en
d'América,
mundial
q
de
que es
ProduYSsin
aquest cas el
_ va provocar la revolució
que va
crear el
els
descobriment
comercial
món modern
en
definit x,al "trescento", com deia, hi havia una
soci cat amb una (lemanda insatisfeta d'activitat i de
les idees.
11
c-PÁdtit'
�Barcelona és una ciutat que durant molts anys ha
viscut
amb una superestructura si
voleu, cmb una
projecció
de Barcelona
capacitat d'a p licació de p rojectes molt inferior,
potser, a la que la seva base, tant social com
cultural i evidentment política
p qnneLtL1, 1 aixó ha
fet que aquesta ciutat, repetidament en el curs de la
hist¿5ria, s'hagi
projectat cap al futur
cap a
XX
buscant una capitalitat, un protagonisme quo
les seves condicions u permetien de tenir i que
tanmateix II oren negados per raons de carActer
polític, econamic, o les que fossin. I així, als 80
. .
del segle passat, una genoració espl&idida va llenar
el somni de la Barcelona de l'eixample i va dibuixar
el seu somni a l'entorn d'un projecte que va. ser
Exposició 88
l'Exposició Universal del 88.
Amb l'im p Uls d'aquests anys es va passar d'una
Barcelona que era un conjunt de cases emmurallades a
un enorme eimaPleque es va estendre per tot el pla
(le Barcelona i va saltar mes onllA en un sola
generació
El segon gran impuls que va rebre Barcelona per
convertir-se en una ciutat moderna va ser l'exposició
del 99. D'acuesta exp osició hem rebut la urbanització
12
Exposició 29
�de la muntanya de Montjuïc i la Plaga
Espanya, el
metro
gran
i
l'herncia de la primera
onada
d'immigració del segle, que si d'una banda va produir
greus problemes d'habitatge, d'altra va constituir un
importantíssim element de renovació de la nostra
població, que ja mostrava una clara tendncia a
l'env .11iment.
Acuesta Barcelona que va sortir de l'exposició
dels
la, Barcelona dels anys trenta, ja va
manifestar la seva vocació
-
■■■••■■
N ~N
ja va ser
capdavantera de la innovació cultural.
L'impacte que va produir el navelló Mies van der
Rohe, recentment reconstruIt, venia afavorit pel nucli
d'arquitectes racionalistes que en aquells anys es va
constituir a Barcelona, el CATPAC.—Avui podem
contemplar l'her7-ncia d'aquells bornes a les obres de
Sert -Casa Bloc, dispensari antituberculos, casa del
carrer Munraner- feligment retrohada a la Fundació
Miró.
No oblidem tampoc que , Le Corbusier va fer per la
Generalitat el p la a4a d'ordenació de l'area de
Barcelona,
incloent la ciutat de renos i vacances de
Cava -- Castelldefels.
�Penso
que
a horas d'ara el nrojecte deis jocs
°limpies pot fer un Papar semblant, de catalitzador de
voluntats
JJ.00'92, afecte
catalitzador
d'energies.
El p rimer sunort econòmic concret g en al
nrojecte
olímníc el1Ls_calltznir a la Cambra de Comerç de
Barcelona. Mi havia una trentena d'empresaris. En el
moment d'entrar ja vaig tenir l'impressió que tenia
un argument fabulós que no l'havia pensat
suport empresar.
que era
que cent anys abans, any més, any menys, l'Alcalde
Rius i Taulet havia reunit als Muntades i a tots els
grans homes d'empresa d' a q uella época mar dir-los
aproximadament; "senyors, han de donar suport al
projecte de l'exposició universal del 38". 1 aixó va
succeir, i no discutirem el mes o quin va ser l'any
exactament, pero era aaroximadanient cent anys abans
del moment en el que en Joan Mas Cantí
jo entravem a
la Cambra de Comerg. 1 efectivament aquest argument
els impresiona
convencer-los
va acabar, no dic que ja
nerque
de
ja n'estaven abans,
d'alguna forma, es va desvetllar una bona disposició
que hi era, però que no s'havia formulat, i que
despre-,1s amb Carlos Ferrer Salat va tenir un reflex
esprmdid en el terreny material i deis números.
14
Ferrer Salat
�Per aix6 dic aquí que al darrera de la candidatura
olimpica hi havia una tensió social prvia, una tensió
cultural pravia, una tensió anímica pr(Ivia
d'una ciutat que vol orojectar-se en l'espai i en el
temps i que esta buscant el millor catalitzador per
fer-ho, el millar projecte que puqui vestir, articular
i vehicular
les seves aspiracions.
Ara que a tota Europa i a Espanya es viu una clara
reactivació
econ3mica val la pena recuperar aquest
discurs. Els empresaris catalans el van entendre de
seguida, i es van apuntar a aquest projecte
mobiltza.dor que són els Jocs Olímpics, el paper dels
q uals va ser, precisament, ajudar a trencar la
uniformitat del pessimisme social prevalent en aguell
moment.
El futur de Barcelona 1?..s radicalment atractiu.
No es tra ta d'opinions aillades. Barcelona esta en
un moment dolg de creació, de vitalitat, d'intercanvi
que va IVs enlla de les nostres fronteres, de la
pr8nia cita t
15
�Barcelona esta emergint. S'ha produit ja un fen(Smen
visible de rotrobament de la ciutat ner part deis
ciutadans 1 un revifament de l'orgull deis
barcPlonins. 'N un fen3men positiu, que ha estat
ampli, plural, sense reserves.
11-
LA INVERSIO OLIMPICA ov
u
Resum de desposes
Directo Olímpic
Estat
24.724
Generalitat
8.697
Diputació
5.051
Aj.(-Barna)
Parcial no estrictament
Olímpic
).075
Total
1 4.699
46.762,
55.459
1.9
6.999
2.210
Aj. 3C11
39.024
—502
91.326
COOB
97.021
200
97.221
Privats
51.3
31.230
82.548
2_9.855
211.607
4
440.462
2
2-'9
\j,7‘
--(1,0-1,e,
y2)
9A-lr
'2
a
4
2š
22
7T-3
�No s'inclou
S'inclou
Túnel Vallvidriera
Cinturons
Aeropuert
Auditori
Port
Palau Nacional de Montjuïc
TGV o ample europeu
Casa de la Caritat
Autopista. Darna-Sitges
Centre Narcís Montuno!
Metro Regional
Centre del Medi Urba
Autopista Mataró-Nord
Parc
Contracte-Programa Transports
Túnel d'Uorta
Biomb'dic
�L'ARQUITECTURA OLIMPICA
Les realitzacions per al 92 constitueixen una
oportunitat per poder tenir a Barcelona alqunes
mostres de la millor arquitectura d'aquests moments, a
nivell internacional.
Projecte
Arquitectes
VilaOlímnica...............
Bohigas, Martorell i
Mackay, Puig-Domenech.
Torre de Comunicacions........
Norman Foster.
Museo d'Arte de Cataluya
Cae Aulentí.
Estadi Olimpic............. ......
Vi torio Gregotti.
Palau
Arata isozaki, Correa, Milá,
Mar q arit, Boixader.
......
Museo d'Arte Contemporani.....
Auditori........ ......
RicharG Meier.
............
Psafael Moneo.
Universidad de l'Esport i
Teatre Nacional de Catalunva......... Ricard Bofill
18
�EUROPA: SISTEMA DE CIUTATS
La projecció de Barcelona a Europa la veiem en
el marc el que considerem que és el model urbá del
continent. Europa és fonamentalment un sistema de
ciutats.
Catalunya és, juntament arlo el País Base, la
zona d'Espanya més urbanitzada. S'hi troba un conjunt
de ciutats mitjanes que articulen un sistema, el
centre del qual és Barcelona i la seva área.
La realitaL del sistema de ciutats catalá s'oposa
a la imatge d' una Barcelona que s'exte'_n com una taca
d'oli ocupant-ho tot. Catalunya compta amb una xarxa
de ciutats,
que si funciona bé, si es eficient, pot
mantenir l'equilibri del territori.
Per() tot el
conjunt depèn també de que Barcelona funcioni.
El sistema catan de ciutats, la Catalunva de
les ciutats, la Catalunya que tenim avui, funcionará
si l'estructura del seu territori es eficient, si está
ben connectat, si els impulsos arriben allá on han
d'arribar, si les respostes es produeixen en el moment
que s'han de produir.
19
sist. catan
de ciutats
�La Catalunya del futur ha d'aconseguir integrarrn
a la xarxa urbana europea. 1. l sistema europeu de
futur: integrarsE
xarxa europea
ciutats s'estructura entorn d' una unja que lliga
Londres amb la Conca del Ruhr, passant per Amsterdam i
Paris, i que per la Val! del IZoina per enllaçar amb la
Vall del ?o a Italia. L'autopista i el sistema
ferroviari catala lliga Barcelona anb el que es podria
qualificar de carrer major d' Europa.
L'adhesió d'EsPanv a la CEE és transcendent per al
futur de Barcelona com a capital europea.
En vull referir a un altre aspecte del paper de les
ciutats i dels sistemes de ciutats que ha comengat a
paper de les
ciutats
suscitar-se en els fòrums internacionals.
S'es_á obrint nas la idea de que les ciutats, com a
motors d'activitat económica que són, no reben
l'atenció que mereixen p er part deis poders públics.
D'altra
banda,
cada vegada s'extén més
la
conscióncia que la política a g raria de la CEE, 1 de
tots
els
països
desenvolupats en
general, és
antieconómica, cara, potser una mica immoral i que pot
conduir el :fiercat Comú a la fallida financera.
pol. urbana vs
pol.agraria
CEE
�Barcelona ha tincrut un destacat paper en aquesta
presa de consciancia. El mes de maig de 1986 en la
confer(7mcia del Pons de Nacions Unides per a la
Població, sobre Pehlació i futur urba. A les
conclusions de la confer¿.Incia, entre altres coses, es
reclamava la presncia de les ciutats en els fòrums
internacionals i es donava suport a la redistribució
de
recursos
fiscals
humans dins
les
àrees
metro p olitanes. Des d'un altre punt de vista,
s'acordava també l'elaboració a' una enquesta informe
sobre grans ciutats.
Més endavant,
assistir
11 d'octubre del mateix any, vaig
a Rotterdam a una reunió d'alcaldes
representants de grans ciutats per debatre el paper
d'aquestes en la recuperació econ3mica. Aquí vaig
permetre'm de defensar, amb un cert radicalisme, que
les ciutats, dintres d' Europa i dintre del Mercat
lobby
Comú, haurien d
crear un
perquè Europa no
segueixí pagant els excedents agraris que esta pagant.
Avui dia, el contribuent europeu, esta finançant
uns excedents agrario imp ortantíssims per mantenir una
• determinada població agraria, uns excedents de gra, de
blat,
per¿S també de llet, i de formatges nolt
21
excedents agraris
�importants. Els ha de subvencionar per després poder
exportar a pasos que quan un els visita es queixen
del que esteî fent.
El treballador industrial o de serveis o terciani
de les ciutats europees, de Barcelona, de Madrid, de
Viena, de Paris, de Roma, está finançant una
alimentació non cara que a més no es menja i que ha
d'enviar a fora subsidiada, perqua es po q ui vendre a
uns països que la podrien obtenir amh uns costos
diferents.
Aquesta és una situació que no té massa sentit. Jo
cree que les ciutats europees ha de pesar una mica
més. Jo cree Que aix6 es pot entendre perfectament a
Valancia, tot i la seva tradició agrícola.
Tradicionalment, el nacionalisme que tots tenim a
dintre, l'es p erit de supervivència i de defensa, ha de
fer que,
nis parlaments,
el territori
estigui
representat, no només la població.
lleis que surten a tot el món tendeixen a ser
una mica més conservadores d'allò que la gent, en
general, pensa. Per qua ? Perquè els i a 1 ments i les
lleis electorials estan formats de forma en qué el pes
del terrítori, í per tant, d'alguna forma de la
22
representar
el territori
�inèrcia de la tradició, és més important que el pes
del factor urba. Aixé és així.
Penso que és important que a Europa hi hagi un
moviment en el sentit de reconeixer això i posar-hi
una corta limitació.
El
,g roni europeisme, pot i ha de recuperar una
certa militancia urbana. O si no ho
malament. 1 ho
té malament, p erquè primer pagar excedents agraris a
Europa és car. Són excedents que fan cada any i que
cada any s'han de pagar.
en, perqua pagar les ciutats també és car.
Mantenir ciutats és car. Pera ja les tenim, no es fan
cada any, estan fetos.
en tercer
oc, perquè l'Europa de les nacions
que és la que hi ha - no hi ha d'altre - és més lenta
parla llenguatges més enfrontats que no pas l'Europa
de les ciutats.
El que és propi d'Europa són precisament. És car
sí, és complicat sí, s'han de mantenir. Pera és també
la seva riquesa.
dificultats
pel factor urba
�La competncía entre territoris per assegurar-se
l'atracció de la investigació, la producció i els
serveis,
es
lliura,
actualment entre
ciutats.
Barcelona és el punt de referncia d'un territori
que esta en una fase delicada de reconversió. Es pot
dir que ja ens estem jugant el futur de la macroregió
per a l'any 2000 i Barcelona, que és molt conscient de
la seva responsabilitat
responsabiiitat envers aquesta regió, pateix
encara unes estrangulacions perriloses que dificulten
plegament de les seves funcions dins d'aquesta
el des
zona. 13 ,..r exemple, no té acabat, ni definit en una
part, el seu sistema de comunicacions.
Sí que, en canvi, la connexió de Barcelona amb la
xarxa
d'autonistes
afavoreix
la
ciutat.
La
Mediterrania espanvola penetra a Centreeuropa passant
per
Barcelona.
L'Eix
Hamburg-Barcelona-Algeciras
constitueix una de les columnes dorsals de l'Europa
comunitaria. Pera perjudica, i molt, la mala connexió
ferroviaria amh Europa, que asilla el port de Barcelona
i redueix la capacitat d'intercanvi i de distribució
que té la ciutat- Aquest p roblema
però, ha de
quedar resolt un con es faci realitat concreta la
decisió
recent del Govern d'adoptar l'ample de via
europeu per a la nostra xarxa ferroviaria.
24
�En el món hi ha 1.434 àrees metropolitanes.
Els
_. _ ...
•.
..
."-
i
nterurbans a escala mundial si
(: vols internacionals
_----1
un bon indicador del rang d'una ciutat. Si s'or nen
arces metropol.
en una. llista les cent ciutats del món amb ,6 .,) rutes
internacional, s' observa que la R.F.A., Esta ' s Units i
Gran Bretanya tenen set ciutats a la. llisc; Espanya,
cuatro (Madrid, amb 177 rutes, Barcelon 135, Palma de
Mallorca 62 i Las Palmas 60); i .anada, França i
SuYssa tonen tres ciutats. El c. nini d'Europa a la
jerarquia mundial és, doncs, ev dent.
Totes les ciutats de ir mera fila són a Europa,
excepte Nova York, així c m tetes les ciutats de segon
rang, excepto Monreal.
Segons aquest ordenació, Madrid ocupa el lloc
número vint i
a .elona el trenta entre les grans
ciutats del món El lloc en l'ordenació és important,
nerò també boAs el rol. Barcelona necessita minorar
el seu lloc /l ranking. per això s'ha insistit tant en
la qüesti
condicio
de l'aeroport, que ofereix magnífiques
climatològiques
funcionals,
amb una
obertura al trlfic del 95 % deles boros disponibles.
la C4 1 at també, necessita redefinir el seu rol que és
q ue,
amb
caràcter general s'esta
l'elaboració d'un Pla Estratègic.
25
estudiant amb
ordenació ciutat
al món
�MÉS ENLLf, DEL 92: EL PLA ESTRATEGIC. BARCELONA' 93
Ens hem de situar en la perspectiva de l'any
2000,
amb
una
economia
internacional
més
any 2000, econ.
internacional
interde p endent i també més competitiva.
A principis de novembre es va constituir a
Barcelona
el Consell 1 General del Pla Estratagic
constitució
Consell Gral.P]
Econòmic i Social, amh la participaci6, al costat de
l'Ajuntament, de
més de 140 entitats econòmiques,
eulturals i soci ls.
Amb la decisió de dotar-se d'un Pla Estratagic,
Barcelona s'incorpora al grup mundial de ciutats que,
com San Francisco, Chicago, Rotterdam,
Tokio, Mi
•••■••
Singapur, Amsterdam
p
o Toronto, ha apostat per la
lanificació col.lectiva del seu futur.
El ?la és un instrument mor a donar continuïtat
amplitud
a l'impuls cconamic de la
ciutat
de
Barcelona. El ?la pretén assegurar i millorar el
manteniment de la dinamica de Barcelona en un futur a
mig termini.
T7r
un Pla per a l'acció i la aarticipació, des
del començament, de tots els agents econ8mics 1
socials que actuen a la ciutat.
acci6/particip.
agents econ.
�Es
tracta
oportunitats
de
que
detectar
t
i
Barcelona,
aprofitar
i
de
les
fer-ho
col.lectivament. No n'hi ha prou amb generar
activitat, sinó que cal assegurar l'entorn perquè
aquesta activitat sigui rentable.
A través del Pla Estraté. gic, Barcelona intenta
definir els
rs diferencials,
cis avantatqes
comparatius, de la ciutat dins del sistema de ciutats
europeu í mundial.
Anth
Pla,
el
identificats
el sector privat
tindrA
ben
els mercats amb gran p otencial
de
creixement, que haurA de cohrir directament. També les
administracions
locals,
auton¿Smica,
central
comunitaria, coneixeran les necessitats p ubliques que
s'haurien d'assumir.
Aquest "pacte econòmic de ciutat" pot fer possible
una promoció econòmica consensuada i una participació
equilibrada en les institucions econmiques i nitres:
Fira, C.Z.F., Mercabarna, Cidem, Patronat Catan. Pro
Europa, Universitats, etc.
"
'ti' piti
/(/V1 /i4/)
AtAvtik
97
(/{2{.4_11
ct-
identificar
potencialitats
�La Barcelona del 93 tó una justificació i una
filosofía ben senzi lles
amb
imagint
els mitjans
L
amb el temps , amb previsk
s
hn
élP
p1anificar jLnar
tots plegats, administracions, entitats
i particulars - perque la ciutat continuï en alga a
partir del que haurem acumulat.
Percjue en el sistema mundial de ciutats es produeix
una interacció entre les seves peces que comporta
competitivitat i complementarietat.
En aquest marc,
s'imposa l'estandarització
l'especialització productiva.
Iii ha activitats o sectors emergents en la
indústria i els serveis en els que Barcelona pot tenir
unes p ossibilitats pecialització; i hi ha altres
activitats o sectors, que podríem identificar con a
tradicionals o madurs, en els quals Barcelona pot
comptar amb una avantatges comparatius i amb elernent s
de desenvolupaments potencial poc exolotats encara.
Una especialització, avui per avui, .o-As )ot s
competitiva si integra les tres
innovació i iniciativa.
2$
It
especialització.
�Per això, un deis objectius que ens hem proposat
és el d'aconseguir que Barcelona .i la seva Area siguin
un important centre d'investigació i de producció de
centre d'investg.
noves tecnolo,j ies, que hauran de ser promocionadas,
per descomptat, amb empenta i iniciativa.
Valencia pot
plantejaments
i,
tenir un
pacer
molt probablement,
en
aquests
l'Area
de
Barcelona també en té en els plantejaments que es fan
:
En el conjunt de les 136 regions que composen el
ercat Cornil, la regió econòmica en
Ia-- -(771Ue
Barcelona
está situada en una nosició ral, ocupa el primer
lloc per la seva dimenFerritorial, el segon lloc
en nombre d'ha tants (la primera en població és el
Soth East it dinenc), i el tercer lloc en aportació al
PIB (la rimera i la segona són el South East i l'Ile
de -2rance, és a dir, Londres i París).
Barcelona es troba en condicions immillorables
per a convertir-se en
d'aquesta gran
a re
capital econòmica i cultural
eur o p ea
cur
de 15 milions d'habitants.
Fins el punt le es pot afirmar que si aquesta Area es
vol dote d' una ciutat central, no pot ser altra que
Ba c;--ona.
29
Don, capital
econ. 15 14
�En el benents que no es tracta de propugnar un
--centralisme regional (supranacio ley ner a Barcelona,
sinó d'establir un . subsis Ma equilibrat de ciutats
cada ciutat,
el seu rol
dins del sistema eu peu de ciutats--, on cada ciutat
tingui un
funcions
a,,,egurat i Barcelona acompleixi unes
capitalitat, que eón necessàries en un
terr c o i d'aquestes dimensions i característiques.
En una primera
aproximació poden avançar
que
algunes de les oossihilitats a potenciar de Barcelona
se situen en el camp dels serveis especilitzats a les
empreses, 'a bioMedicina
la posici6 estratAgica
les comunicacions, la loc-alitz,
d'investigació
centres de decisió, i la distribuci6 comercial.
El projecte estratègic de convertir Barcelona en
una
capital internacional
de
.
-oro- celo mundial
interessa,evidentment, Barcelon que es convertiria
en el centre d'una regió.prou Amplia per sostenir,
finançar, une serveis' dist ibuïts equilibradament en
un espai8 regí
reqil i de gualitat suficient p er atendre
les
.ssitats de la població exigent. Però aquest
projecte sobrePassa l'estricte inters de Barcelona i,
possiblement la seva canacitat, i es converteix en un
projecte r7u e interessa tot el
país:—
potencialitats
de Barcelona
�voldria
p
repetir una idea que considero básica.
7ui, la com et?mcia entre territoris, entre pasos,
si es considera des d'una dimensi5 política és,
fonamentslment-, una competC-mcia entre ciutats.
_
El país
pee
tinqui ciutats en bona posició
competitiva serà un país en bona posició mundial.
k
ti )
1/2
11QA‘t,
(.,"'"
io9ArUW
31
y 6t(
-s-)
&
66-e
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4085
Title
A name given to the resource
Barcelona '92: efecte sobre l'economia de les ciutats Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de València
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Estructura de la conferència: - La importància economico-financera del sistema municipal de Barcelona. - Area Metropolitana. - El present depèn del futur. - Inversió olímpica. - Macroregió 2000. - Més enllà del '92, Pla Estratègic i Barcelona '93. La competència entre territoris, entre països, si es considera des d'una concepció política, és una competència entre ciutats.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de València
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Municipis
Economia
Finançament
Comerç
Indústria
Ciutats
Barcelona
Acció política
Description
An account of the resource
Conté notes i correccions manuscrites de PM.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-12-22
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/711/19950312_LV.pdf
a4b462e3818ca6337f2e4b44ab4d145c
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
12/03/1995
La Vanguardia, p.028, Opinión
Barcelona y el metro
Autor : PASQUAL MARAGALL
El 14 de enero de 1991 el ministro de Obras Públicas y Transportes, José Barrionuevo, la
presidenta de la EMT (Entitat Metropolitana del Transport), Mercè Sala, y el conseller de
Política Territorial y Obres Públiques, Joaquim Molins, firmaron un convenio para, entre otras
cosas, construir la línea 2 del metro de Barcelona.
A los cuatro años de la firma, y habiéndose gastado el gobierno autonómico 29.000 millones de
los 36.000 millones de pesetas previstos, de los cuales 12.000 fueron aportados por el Estado y
vinculados claramente a la llegada del metro a Montjuïc, sólo se ha acabado lo siguiente:
llegada a Fondo (Santa Coloma de Gramenet); cocheras de Sant Genís; tramo de Sagrada
Família-Sant Antoni de la línea 2 (el túnel ya estaba abierto desde 1976).
Y queda por terminar lo siguiente: Sant Antoni-Palau Nacional de Montjuïc; Sagrada FamíliaLa Pau; estaciones de Tetuán, Sagrada Família y Universitat, y urbanización de calle
Guipúzcoa.
La cantidad presupuestada será superada con mucho; los plazos se alargarán por lo menos un
año o dos, y en el caso de Montjuïc, no queda ni dinero ni capacidad (el metro convencional no
puede subir a Montjuïc), ni voluntad de quien debe hacerlo: la Generalitat.
El convenio es un fracaso completo, que sorprende a Josep Borrell, actual titular del Moptma, a
Mercè Sala y a todos cuantos intervinieron en su negociación. Nadie ignora que el
Ayuntamiento de Barcelona se esforzó por obtener el compromiso de unos y otros, que para
hacerlo hubo de vencer muchas resistencias, y que nunca creyó (ni pidió) en un metro pesado o
convencional para llegar a Montjuïc. Hasta el extremo de inducir a compañías francesas
(Matra) y canadienses (UTDC) a hacer ofertas y maquetas de metros ligeros, capaces de subir
pendientes del 7 % con facilidad, y mucho más versátiles o flexibles que el metro pesado o
convencional.
Pero la Generalitat impuso como condición para la firma del convenio: a) el uso del metro
pesado o convencional y b) la finalización en 1995, último año del convenio. No ha cumplido
lo último y ha sido incapaz -lógicamente- de cumplir lo primero. Si existiera el equivalente de
las lágrimas de cocodrilo para expresar, no la pena, sino la alegría ficticia, lo utilizaría hoy para
calificar el júbilo que manifiestan los comunicados autonómicos.
Se ha demostrado su absoluta incapacidad para invertir, su nula voluntad de cumplir lo que
firma, y el problema infinito que se ha creado la propia comunidad autónoma al embarcarse en
una subasta de promesas de la que no podrá ahora escapar.
El gobierno de la Generalitat tiene que hacer llegar el metro, tal como le pidió hace años la
EMT y ahora han aprobado todos los grupos políticos, a Llars Mundet, Canyelles, Roquetes
Altes y Trinitat Nova; al Carmel; a Bon Pastor; a Zona Franca y Pedrosa (nuevas instalaciones
de la Fira).
Y solucionar con un metro elevado o de superficie la conexión con Montjuïc y eventualmente
con los destinos antes citados, uniendo así las dos ferias (y por cierto, haciendo buena al menos
78 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
una de las promesas del candidato "prometedor" de CiU: el metro automático en Pedrosa,
similar al VAL de Toulouse).
Claro que el gobierno autonómico también puede incumplirlo todo, incluso su propio
compromiso en el metro a Torre Baró, Ciutat Meridiana y Can Cuyàs. No sería la primera vez.
Cuando hace tres semanas, los técnicos que habíamos nombrado el conseller Josep Maria
Cullel y yo mismo nos presentaron sus proyectos, creí sinceramente que las cosas se
encarrilaban.
En vano. Incapaces de cumplir con lo firmado, los responsables convergentes se lanzaron a
tapar un incumplimiento con otro: el de Montjuïc-Zona Franca con el de los barrios de la zona
norte de la ciudad e intentando así confundir a los ciudadanos con una falsa disyuntiva: El
dinero (que no tenían) del primer proyecto (Montjuïc-Zona Franca), lo prometían para el
segundo (algunos barrios del distrito de Nou Barris).
Vamos a ver ahora cómo se salen de ésta.
La ciudad, en cambio, ha salido ganando. La ciudad sabe lo que quiere y cómo lo quiere. Y
quién lo tiene que hacer.
El Ayuntamiento seguirá abierto a discutir el calendario y los detalles del Programa de
Inversiones. También a insistir en Madrid para que se revisen las cantidades disponibles una
vez constituida la Autoridad Única del Transporte. También para firmar de una vez el contrato
Programa del Transporte. (¿Qué falta, ya?)
Y los vecinos pueden confiar en que haremos todo lo posible por obtener respuestas claras,
soluciones inteligentes y compromisos firmes.
PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona
79 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1173
Title
A name given to the resource
Barcelona y el metro
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Transport públic
Metro
Ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-03-12
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Alcalde de Barcelona
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2808/19970313_ElPerdiodico_BCNCapitalMundoIberoamericano_PM.pdf
ce086caef9fe68a9cd0169bc01987c3a
PDF Text
Text
ELPERJÓDÍCO
Alcalde de Barcelona y presidente de CIDEU.
Barcelona, capital del
mundo iberoamericano
L
as ciudades han constituido desde siempre é espacio natural de
las relaciones humanas, el espacio donde han cristalzado intercambios
de todo tipo: culturales, económicos,
sociales... y donde se ha revelado un
mayor dinamismo para avanzar en el
progreso de la sociedad Las concentraciones urbanas deben enfrentarse a
nuevas realidades derivadas de la densificación demográfica, la globalization
de la economía, el crecimiento económico sostenible y la emergente sociedad de la Información, entre otras, que
requieren una gran capacidad de adaptación y respuesta
Según estudios presentados por la
ONU, la población mundial pasará de
los 6.160 millones de personas en el
año 2000 a 8.290 mitones el año 2025,
de los cuales un 6 1 % (5.070 millones)
vivirá en aglomeraciones urbanas (esta
última cifra representa hoy en ota casi el
40% del total). Esta nueva situación
está planteando ya grandes retos a las
ciudades si quieren conseguir un desarrollo armónico. B ex ministro J o M p
Borrad, en un artículo reciente, se preguntaba cuántos habitantes cabemos
en el mundo, y argumentaba que todo
depende de la capacidad que tengamos de ahorrar energia, lo cual hace
aún más importante el tema de la eficiencia de las ciudades.
Por otra parte, la mundialización de
la economía condiciona y configura el
nuevo entorno de las concentraciones
urbanas, hasta el punto de que éstas
son ya elementos centrales en los procesos de desarrollo económico.
B papei de las ciudades en el ámbito internacional ha ido ganando enteros
en las últimas décadas. Son entidades
productoras de bienes y servicios que
compiten entre ellas para incrementar
el nivel de bienestar de sus habitantes.
La elaboración de planes estratégicos se presenta corr» la mejor vía posble para lograr que las ciudades se
adapten a los desafíos que tienen planteados-. Estos planes deben servir,
pues, pera dar una respuesta a las exigencias que plantea la economía internacional, y deben basarse en el consenso entre todos los agentes económicos y sociales de la ciudad. La ciudad del futuro será capaz de crear soluciones a los problemas que tiene
planteados en la medida en que sea
capaz de basar sus relaciones en la
cooperación, tanto interna-entretosdiferentes agentes que la integran-corno
externa H»laboracion entre ciudades-.
En este sentido, Barcelona, a través
del Plan Estratégico Barcelona 2000,
ha destacado como un punto de referencia importante entre las ciudades de
Europa y Laünoamérica, y ha sentado
�(t\ ELPERiÓDJCO
A
las bases para un modelo de gestión
que ha sido elogiado en todo el mundo.
Este modelo de gestión, conocido como modelo Barcelona y que se aplicó
con éxito en los JJOO de 1992, se basa en la complicidad entre los sectores
público y privado; y entre ciudad y ciudadanos.
El objetivo general del Plan Estratégico Barcelona 2000, integrado
por la administración leca) y asociaciones empresariales, sindicales, universidades y otros agentes económicos, rac k » en impulsar la integración del área
económica de Barcelona en la economía Internacional con el fin de garantizar el desarrollo en términos de progreso económico, social y de caidad
de vida Para avanzar en esta Inea, se
han fijado una serie de objetivos que
van desde dimensionar el territorio u
ofrecer respuestas a tos retos de integración social o a las necesidades
. logísticas, hasta fomentar actividades
relacionadas con la información, la salud y la educación, o impulsar et peso
de la actividad productiva industrial.
Nuestra experiencia, asi como la de
otras ciudades, en la elaboración de
estos planes estratégicos hizo pensar
que la fórmula valía la pena que fuera
compartida. En la confirmación de esta
idea influyeron también los apoyos recibidos de la Unión Europea y la OCDE,
que nos concedió d premio al mejor
provecto de desarrollo estratégico.
Con esta finalidad ss fundó en Barcelona en 1993 d Centro Iberoamericano de Desarrollo Estratégico Urbano
(CIDEU) bajo la presidencia d d atcaJde
de Santiago de Chüe, Jaime Ravtnat,
d que posteriormente sustituí en d cargo. B CIDEU es una asociación de ciudades que contó con la aprobación
previa de la Conferencia Ibercamericana de Jefes de Estado en la cumbre de
Madrid (1902) y d apoyo d d Ministerio
de Asuntos Exteriores español. Hoy
cuanta con 48 ciudades asociadas de
18 países, y su sede permanente está
en Barcelona. Sus principales objetivos
son: impulsar la realización e rnpiameníaoün de planes estratégicos, faettar
una metodología para d desarrollo estratégico urbano, propulsar cinámicas
participativas entre todos los agentes
sociales y económicos de las ciudades,
y estimular d Intercambio da experiencias e ¡rtfonTiaaones en este campo.
Esta semana (dd 12 d 14 de marzo) d CIDEU organiza en Barcelona sus
actividades anuales: d seminario técni-
1 3 HÍAÇ 897
co, la conferencia y la asamblea, en la
que la presidencia será propuesta d alcalde de Rio, Lutz Paulo Conde. Estas
actividades servirán de foro de debate y
de intercambio de experiencias entre
ciudades españolas y laí¡r»arnericanas
para ayudar a mejorar y solucionarlos
problernas actuales de nuestras socieEste año, la celebración de las actividades d d CIDEU sa ha hecho coincidir con los actos que d Banco Irrterarnericano de Desarrolo (BID) organiza
en Barcelona con motivo de su Asamblea de Gobernadores. Con este motivo, d d 13 d 19 se celebra en Montjiic
la exposición Las dudadas toeroamerícanas en el nuevo s&o, motoras de un
continente en aba, organizada conjuntamente por las dos instituciones, y e n
la que se presentan tos provectos y
realidades de ciudades iberoarnericanas en d campo de la planificación estratégica. La relación entre d QDBJ y
d BID se vio incrementada en 1995
con un acuerdo de cooperación.
La celebración en Barcelona de los
actos anteriores citados convertirá a
nuestra ciudad, durante unos días, en
la capitel d d mundo beroamericano en
los ámbitos de la planificación estratégica y ecorrtmico-financierD. La caidad
será, en definitiva, d tema estrella que
reunirá un gran numero de autoridades
locales para debatir sobre las pautas
que han de marcar d desairólo urbano
dd futuro.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Barcelona, capital del mundo iberoamericano
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-03-13
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Amèrica Llatina
CIDEU
Barcelona
Ciutats
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 527
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2802/19910525_DiarideBarcelona_BarcelonaCiutatFetaBarcelonins_PM.pdf
adc733f2fdef0d61199419d42a5b6b88
PDF Text
Text
PUBLICACIÓ
Diputació
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
DATA
2>W/ à*£orcehna
25 M a i g 1991
OPINIÓ
Barcelona, una
ciutat f eta pels
barcelonins
Pasqual Maragall
l meu enyorat amic i fidel adversan polític,
E
Ramon Trías Fargas, va descobrir-me una bella definició de Barcelona, deguda a l'escriptor i
polític renaixentista italià Francesco Guicciardini.
En el seu discurs de comiat de l'Ajuntament, pronunciat en el plenari municipal l'estiu del 1987,
Ramon Trías va acabar la seva intervenció tot
evocant les paraules de Giucciardini: "La ciutat
de Barcelona és una ciutat que potser no gaudeix
dels monuments i edificis de Florència o deVenècia, però hi ha una bellesa natural, hi ha una uniformitat i una categoría mínima a tots els nivells
que la fan molt singular. I és que Barcelona està
feta per tots els barcelonins". Això va ser escrit
l'any 1512. D'aleshores ençà, Barcelona ha passat
moltes vicissituds, ha viscut períodes d'intensitat i
de signes històrics diversos. Però la cosa fonamental, la seva qualitat urbana mitjana i el fet que
és una ciutat feta per tots els barcelonins, es manté per damunt de tot. Encara més, s'ha reforçat
Barcelona ha experimentat en els darrers dotze
anys una transformació urbana d'una gran envergadura. L'equip de govern municipal, liderat pels
socialistes, ha dut a terme una política de reequilibri intern de la ciutat, de potenciació econòmica i
de reparació del teixit urbà. L'èxit d'aquesta estratègia -que ha comptat amb el gran impuls que
li ha donat l'organització dels Jocs Olímpis del
1992- no ofereix cap mena de dubte. En els darrers quatre anys, per exemple, l'atur a Barcelona
s'ha reduït a la meitat. Els espais públics creats
-places, parcs i jardins- no només han estat premiats a Harvard i han cridat l'atenció dels especialistes d'arreu, sinó que han estat immediatament ocupats i gaudits pels barcelonins: la gent
els ha fet seus des d'un primer moment. I això és
la cosa més important.
En aquests darrers anys, Barcelona s'ha convertit en un punt de referència important per a les
ciutats europees. Ha estat escoltada en els fòrums
europeus i ha estat assenyalada com un exemple a
seguir. El seu paper central dins de la macroregió
de la Mediterrània nord-occidental s'ha vist reforçat per la constitució de la xarxa anomenada
C-6. que agrupa, a més de Barcelona. Palma de
Mallorca. València. Saragossa, Montpeller i Toulouse.
L'organització dels Jocs no ha fet oblidar mai
a la ciutat que el nostre horitzó no era el 92. Per
això vam elaborar amb la participació de 190 institucions de tota mena. el Pla Estratègic per a la
Barcelona de l'any 2000. Hi vam dibuixar la ciutat que volíem tots els barcelonins. Les opcions
econòmiques, les apostes de futur, la vocació internacional de la ciutat s'hi troben reflectides,
però també la voluntat ferma de fer una ciutat
cada dia més equilibrada, més solidaría, més amable, amb menys trànsit, amb menys fums i amb
menys soroll.
En aquest any, hem fet molta feina de la bona.
No sempre hem trobat la col·laboració que hauríem volgut per part de la institució de govern de
tots els catalans. En canvi, hem comptat amb l'entusiasme de la immensa majoria dels barcelonins,
que han suportat la incomoditat que les obres ens
han causat a tots plegats amb la certesa que servien per millorar substancialment la ciutat i la
seva qualitat de vida. Ells saben que la ciutat no
s'acaba, tot al contrari, el 92.
La Barcelona dels anys 90, la que comença
amb la indispensable participació de tothom a
partir de diumenge que ve, girarà entorn de tres
grans projectes: la definitiva recuperació de la
Ciutat Vella, el naixement esperançador de la
Ciutat Nova de Llevant, i la consolidació de Barcelona com una capital cultural i universitaria.
Efectivament, un cop fetes les grans obres d'infrastructura (aquelles que no es veuen, però que hi
són), havent recuperat Montjuïc i el Poblenou, la
nova façana marítima i les noves platges, havent
consolidat el paper de la ciutat com a centre
econòmic i de comunicacions de la Mediterrània
occidental, aquestes són les tres grans apostes del
futur. La transformació de la Ciutat Vella en un
focus de cultura, ens permetrà guanyar la batalla
contra la marginalità! i la degradació. El sorgiment de la Ciutat Nova a Llevant, a partir de les
grans operacions renovadores de la Vila Olímpica
i de la prolongació de la Diagonal des de la plaça
de les Glòries fins al mar, juntament amb diverses
promocions o les acordades amb les cooperatives
sindicals, permetrà oferir percentatges significatius d'habitatge assequible en una zona de la ciutat fins ara inarticulada i inacabada. I serà aquí on
sorgirà el gran equipament cultural i artístic de
Llevant.
Barcelona, capital de Catalunya, és una ciutat
densa, dinàmica, amb un bon nivell d'ifrastructures i amb una riquesa cultural envejable. No és
una gran capital estatal o imperial, a diferència de
París o Viena. Però té aquella qualitat essencial
que la feia tan singular als ulls de Guicciardini: és
una ciutat feta pels seus habitants. Dur a terme la
Barcelona dels anys 90 requereix, ara més que
mai. el supon i la participació de tots els ciutadans. Us hi convido. •
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Barcelona, una ciutat feta pels barcelonins
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-05-25
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Ciutadania
Model social
Acció política
Ciutats
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 538
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1218/19900502d_00380.pdf
422a3c6665ee7f66f2bfd1621ae9b8fb
PDF Text
Text
A"C1 \2)C
?
GVci 2
pv\n
#
IL LUSTRE SENYOR DEGà, SENYORES I SENYORS,
VULL AGRAIR D'ENTRADA L'AMABLE INVITACIó
DEL COL . LEGI D'ADVOCATS A PRONUNCIAR AQUESTA
CONFERèNCIA SOBRE EL PAPER DE BARCELONA AL
MóN. LA INVITACIó EM SATISFà DOBLEMENT, PER
L'OPORTUNITAT QUE SE'M BRINDA D'EXPOSAR
ALGUNES DE LES PREOCUPACIONS DE L'ALCALDE DE
BARCELONA I PERQUè EL COL . LEGI D ADVOCATS ÉS
UNA INSTITUCIó D'UNA GRAN SIGNIFIpACIó PER A
LA NOSTRA CIUTAT, I QUE INTEGRA UT COL.LECTIU
DE CIUTADANS ESPECIALMENT SENSIB E A L'ESTAT
DE BARCELONA.
PERQUè, EFECTIVAMENT, POCA *ENT COM ELS
ADVOCATS. A TRAVÉS DE L'ENQUESTA DIàRIA QUE
PODEN FER D DELS SEUS DESPATXOS ESTAN TAN
AMATENTS I TA AL CORRENT DEL POLS VITAL DE
LA CIUTAT. I POCA GENT COM VOSTS SABEN QUE
EL CLIMA ECONòMIC I SOCIAL DE LA CIUTAT HA
CANVIAT POSITIVAMENT EN ELS DARRERS ANYS.
�ALLÒ QUE ABANS EREN EXPEDIENTS DE CRISI, DE
LIQUIDACIó D'EMPRESES, D'ACOMIADAMENT, SóN
ARA EXPEDIENTS DE CONSTITUCIÓ DE 0OCIETATS, I
GESTIONS RELACIONADES AMB INVERSIONS DE
CAPITAL EXTERIOR. VOSTèS SóN ELS PRIMERS A
NOTAR AQUEST CANVI DE SIGNE DE LACONJUNTURA.
I POCA GENT COM VOSTèS VIU Ef, REPTE, ON
PROBABLEMENT CONFLUEIXEN LA IL•LUSIó AMB LA
INQUIETUD,
DE LA
INTERNACONALITZACIó
CREIXENT, IMPARABLE, DE LA NOST
ECONOMIA,
AMB LA INFLUèNCIA QUE TÉ SOBRE LL VIDA DELS
BARCELONINS. ÉS PER AIXò QUE VOLbRIA PARLARLOS AVUI DEL ROL INTERNACIONAL DE1BARCELONA.
FA UNS ANYS -VIST EN PERSPECTIVA, NO
GAIRES, PERò SI HEM DE JUDICAR PER L'ESFORÇ
FET I PER LA INTENSITAT AMB Q Jè ELS HEM
VISCUT, JA SEMBLEN MOLTS- TENíEM UNA PREOCUPACIÓ ESSENCIAL: SITUAR BARCELONA EN EL
MAPA. I AIXò PODEM DIR QUE JA' SIMA ACONSEGUIT, EN GRAN PART GRàCIES A LA DESIGNACIÓ DE
BARCELONA COM A SEU DELS JOCS 4LíMPICS DE
1992. PERò TOTS VOSTèS SABEN QU AQUEST FET
ES VA PRODUIR TAMBÉ COM A CONSEQÜèNCIA D'UNA
�VOLUNTAT PRèVIA DE PRESèNCIA DE LA CIUTAT EN
EL MÓN.
A MÉS, AQUEST RELLANÇAMENT INTERNACIONAL
NO
úNICAMENT UN FENOMEN OUE AFECTI
g
BARCELONA: SóN LES CIUTATS WROPEES MÉS
ÉS
CAPDAVANTERES LES QUE HAN PRES NOilA CONSCIéNCIA DEL SEU PAPER COM A MOTOR DEL DESENVO LUPAMENT ECONÒMIC.
peÁ c4z '
PENSIN QUE AVUI DIA EL PRESSUPOST(DE MÉS
D'UNA CIUTAT EUROPEA ÉS SUPERIOR AL DE LES
DEMARCACIONS TERRITORIALS DE NIVELL SUPERIOR
(DEPARTAMENT, PROVíNCIA O REGIó),. NO ÉS EL
CAS D'ESPANYA, EVIDENTMENT, PE LA NOSTRA
CONFIGURACIÓ AUTONÓMICA, PERÒ AIX ÉS AIXí EN
D'ALTRES PAÏSOS.
PERò, PER DAMUNT DE TOT, ALLÓ QUE DETERMINA AQUEST PAPER PREPONDERANT DE LES CIUTATS
A EUROPA ÉS LA SEVA CAPACITAT
DESENVOLUPAMENT GENERAL,
D'INFLUIR EN EL
D'ACIIJAR COM A
AGENTS ECONÒMICS (LA SEVA INTERVENCIÓ ESTRAJ
TéGICA, EL SEU SUPORT ALS SECTORS LOCALS, A
�L'ATRACCIÓ D'EMPRESES, ETC.).
EUROPA, UN SISTEMA DE CIUTATS
EN MÉS D'UNA OCASIó HEM DEF[NIT EUROPA
COM UN SISTEMA DE CIUTATS. EUROPAIÉS, EFECTIVAMENT, EL CONTINENT URBà PER EXCEL•LèNCIA.
LA MAJOR PART DE LES GRANS CIUTA` ['S DE PRIMER
ORDRE ESTAN SITUADES A EUROPA. DIXO A BANDA
EL FENOMEN DE LES MACROCIUTATS ¡DEL TERCER
MóN, QUE ÉS TOTA UNA ALTRA COSA.; EL SISTEMA
EUROPEU DE CIUTATS ES CARACTERITZA PER LA
SEVA COHESIó GLOBAL I PER LA SEVA DIVERSITAT
INTERNA, LA QUAL COSA LI DóNA UNA GRAN POTENCIALITAT.
EN L'ETAPA ACTUAL DE CANVIS RàPIDS I
IMPORTANTS EN EL CAMP DE L'ECONOMIA I DE LA
TECNOLOGIA, LES CIUTATS S'ENFROITEN A NOUS
DESAFIAMENTS, LA SOLUCIó DELS QUALS PASSA PEL
i
SEU REFORÇAMENT COM A CENTRES DE CREATIVITAT,
DE DIFUSIó DE LA CULTURA I DE CONCENTRACIó DE
CAPITALS.
�c4
7_ .
/•"
"^
3^
^i^j'-1^^1.
/(
COM A CONSEQUéNCIA D'AIXò, LA COMPETèNCIA PER ATREURE LA RECERCA, LA ORODUCCIó I
ELS SERVEIS ES PRODUEIX PRIORITàRIAMENT ENTRE
CIUTATS.
ELS ELEMENTS QUE IN['ERVENEN EN
AQUESTA COMPETÒNCIA SóN DIVERSOS, PERò ES
PODEN RESUMIR EN ALGUNS PUNTS CONCRETS:
- LA VOLUNTAT, CONSENSUADA AMB ELS
DIVERSOS ESTAMENTS DE LA CIUTAT, !D'ARRIBAR A
SER UNA GRAN METRòPOLI DE SERVEIS
- UNA RELACIó FèRTIL ENTRE NDúSTRIA I
INVESTIGACIó, ENTRE EMPRESA I UNIVERSITAT,
QUE INTEGRI INVESTIGACIÓ I INNOVACIó, I QUE
FACI POSSIBLE EL DESENVOLUPAMENT
E LES NOVES
TECNOLOGIES.
- UNA BONA INFRASTRUCTURA DE COMUNICA.-------CIONS, EN UN SENTIT AMPLI (AUTOPISTES, PORTS,
AEROPORTS, TELECOMUNICACIONS), QUE POSSIBILITI UN ACCÉS RàPID I FàCIL.
- LA CAPACITAT DE CONVERTIR-SE EN CENTRE
DE CULTURA I DE SERVEIS PERSONALS DE TOTA
c ^^
�MENA, EN CENTRE DE LLEURE I D'ESPORT.
AIXI, NO ENS HA D'ESTRANYAR QUE, SEGONS
UNA ENQUESTA RECENT, LES GRANS CIUTATS
FRANCESES QUE HAN ATRET UN MÉS GRAN NOMBRE DE
CREADORS D'EMPRESES (ÉS A DIR, PARIS, LIó,
MARSELLA, BORDEUS, LILLE, NIÇA I TOLOSA) SÓN
CIUTATS QUE TENEN AEROPORT, UN TEIXIT ECONòMIC DIVERSIFICAT I UNA CONCENTRAIÓ BASTANT
NOTABLE DE CENTRES DE RECERCA.
CAL AFEGIR TAMBÉ QUE LA COMPETITIVITAT
ENTRE CIUTATS DEPèN CADA COP MÉS1DE FACTORS
COM EL MEDI AMBIENT I LES INFRAS.+ URES
EDUCATIVES I CULTURALS. EN UNA PARAULA,
PODRÍEM DIR QUE LES CI
A U^
SÓN E MPRESES QUE
COMPETEIXEN PER ATREURE INVERSIONS
I
RESIDENTS, VENENT A CANVI LOCALITZACIONS.
UN ESTUDI PUBLICAT ARA FA UN ANY PER LA
DATAR FRANCESA, ÉS A DIR, LA
Dp LÉGATION 1.
L'AMÉNAGEMENT nu TFRRITOIRE ET à L'ACTION
RÉGIONALE, AVALUAVA LA COMPETITIVITAT DE LES
CIUTATS EUROPEES EN BASE A UNA SèRIE DE
PARàMETRES QUE COMPRENIEN
6
�- LA POBLACIÓ I EL SEU CREIXEMENT,
- LES EMPRESES MULTINACIONAL$
- LES INFRASTRUCTURES
- EL NOMBRE D'ENGINYERS, DIRECTIUS I
TèCNICS
- LA RECERCA I LA UNIVERSITAT
- LES PLACES FINANCERES
- EL TRàNSIT DE PORTS I AEROPORTS
- L'EXPANSIÓ CULTURAL
- LES CIUTATS DE FIRES I CONGRESSOS
- LA PREMSA I L'EDICIó
- LES TELECOMUNICACIONS
- LES CIUTATS
AMB MÉS
ACTIVITATS
ESPECIFIQUES.
DONCS BÉ,
EN AQUEST RàNKING,
QUE
ENCAPÇALAVEN LòGICAMENT LONDRES I PAR'
SEGUIDES EN SEGON LLOC PER MILà} BARCELONA
S'HI TROBAVA EN TERCER LLOC _ AL MÀTEIX NIVELL
DE
MADRID,
MUNIC,
FRANKFURT,
BRUSSEL•LES I AMSTERDAM.
SUBRATLLO LA DADA,
ROMA,
A MÉp A MÉS, I
BARCELONA ES TROBA
CLASSIFICADA ENTRE LES CIUTATS ON NO DOMINA
ESPECIALMENT ALGUN DELS INDICADORS ESMENTATS,
�LA QUAL COSA VOL DIR QUE ÉS UNA CIUTAT
BASTANT EQUILIBRIDA EN LA SEVA OFERTA I, PER
TANT, EN LA SEVA CAPACITAT D'ATRACCIó.
ALTRAMENT, NO TÉ RES D'ESTRANY QUE ENTRE
AQUESTES CIUTATS QUE ACABO D'ESMENTAR S'HI
TROBIN TRES CIUTATS FUNDADORES DEL MOVIMENT
EUROCIUTATS, DEL QUAL PARLARÉ DESPRÉS, I QUE
NO SÓN CAPITALS D'ESTAT.
TANMATEIX, NO ES TRACTA NOMÉS D'ATREURE,
SINó DE PROJECTAR. BARCELONA HA DE SER TAMBÉ
UN CENTRE DE PRODUCCVÓ DE FLJXOS CAP A
L'EXTERIOR. I ENTRE
TENIR__ .__I251-
AQUESTS ACTIUS HAN DE
^^,^.^k
PA
¿
„„N, LvU^-^ ^
CULTURALS.
JUNTAMENT AMB LA COMPETITIVI AT, L'ALTRA
GRAN ATOT DE LES CIUTATS ÉS LA 44OMPLEMENTARIETAT, QUE PASSA PER L'ESP1CIALITZACIó
FUNCIONAL I PRODUCTIVA, CENTRADA EN ALGUN
SECTOR O SECTORS ECONòMICS I DE SERVEIS. EN
UN DOCUMENT DE TREBALL D'UNA
CONFERèNCIA
INTERNACIONAL CELEBRADA RECENTMENT A BRUSSELLES,
EN ESMENTAR AQUESTA ESPFCIALITZACIó
�ENTRE CIUTATS, ES DEIA -I SUBRATLLO QUE HO
DEIA UN ORGANISME DEL PARLAMENT IUROPEU, NO
PAS NOSALTRES-, QUE BARCELON SEMBLAVA
MOSTRAR UN ESPECIAL DINAMISME EN TOTS7ELS
àMBITS.
PERó AIXò NO
ÉS
SUFICIENT.
El
HA ENCARA
MOLTS DèFICITS HISTóRICS A RESOLDRE, MOLTES
COSES A APUNTALAR. HO ESTEM FENT; I HO ESTEM
FENT A UN RITME MOLT RàPID, QUE A1VEGADES ENS
IMPEDEIX -PER LA SEVA MATEIXA RAPIDESA- DE
VEURE'N LA GLOBALITAT, L'ABAST TOTAL D'AQUEST
CANVI IMPRESSIONANT. PERò LA GENT QUE VE DE
FORA, I QUE AL CAP D'UN TEMPS¡ RETORNA A
BARCELONA,
ÉS
PERFECTAMENT
1
CONSCIENT
D'AQUESTS CANVIS, I HO DIUEN AMB IL«LUSIó I
FINS I TOT -DEIXIN-M'HO DIR- AMB t/N CERT PUNT
D'ENVEJA.
UN ALTRE INFORME, AQUEST D'UTN INSTITUT
ITALIà, I DEL QUAL S'HA FET RESS4 RECENTMENT
LA PRENSA, ESTABLIA UN RáNKING
CIUTATS
DÉTRINTA-UNA,
INDUSTRIALITZADES DE TOT EL
_MóN, I
ASSENYALAVA QUE BARCELONA -LA /NOVENA EN
POBLACIÓ, LA SEGONA EN DENSITAT (DESPRÉS DE
�PARÍS), LA CINQUENA EN QUILòMETRES DE XARXA
DE METROS, LA VUITENA PEL NOMBRE JE--CTRCULACIó DE VEHICLES -,
TENIA ENCARA
DÒFICITS EN
ZONES VERDES, TOT I L'ESFORÇ IMPORTANT QUE
HEM FET AQUESTS DARRERS ANYS.
EN AQUEST SENTIT, M'AGRADA IA REMARCAR
ELS AVANTATGES, NO SEMPRE PONDERATS, DEL FET
QUE BARCELONA, LA CIUTAT MUNICIPAL, PERDI
POBLACIÓ EN BENEFICI DE L'àREA METROPOLITANA,
LA CIUTAT-REAL. CREC QUE S'HA D'AVALUAR
`POSITIVAMENT LA J DES-DENSIFICACIó QUE AIXò
SUPOSA PER A LA CIUTAT CENTRAL, QUE JA NO POT
CRÉIXER MÉS, EMPRESONADA COM ESTá ENTRE ELS
DOS RIUS I LA SERRA DE COLLSEROLA
LA POSICIó INTERNACIONAL DE BARCELONA
BARCELONA ÉS EL PUNT DE REFERèNCIA D'UN
TERRITORI, D'UNA
MACROREGIó/EUROPEA QUE ÉS
UNA DE LES àREES AMB EXPECTATIVES DE DESENVOLUPAMENT MÉS GRANS DE TOTA LA COMUNITAT.
10
»
�LA POSICIó DE BARCELONA DINS EL SISTEMA
EUROPEU DE CIUTATra ÉS MOLT BONA. LA CONNEXIÓ
DE LA PENÍNSULA AMB LA XARA EUROPEA
D'AUTOPISTES AFAVOREIX CLARAMENT' BARCELONA.
L'EIX D'ACTIVITAT ECONòMICA ES VAi DESPLAÇANT
CADA COP MÉS CAP A LA MEITAT ORIENTAL DE LA
PENÍNSULA IBèRICA, EN UNA FRANJA MÉS O MENYS
ESTRETA DE TERRITORI QUE SEGUIIX BASTANT
FIDELMENT EL TRAÇAT DE L'AUTOPISTA QUE UNEIX
LA JONQUERA AMB CADIS, I QUE, NORD ENLLà,
ARRIBA SENSE INTERRUPCIÓ FINS A HAMBURG I
FINS A LONDRES.
AQUí ES DEMOSTRA L'ENCERT DE FER EN EL
MOMENT OPORTÚ LA XARXA D'AUTOPISTES QUE UNIA
LES QUATRE CAPITALS CATALANES I UE FA QUE
BARCELONA NO TINGUI RES A ENVEJAR A ALTRES
CIUTATS PUNTERES EUROPEES. HO DI
PERQUé HI
HA UNA CERTA OPINIó QUE POTSER PECA DE MASSA
CAUTA, DAVANT DELS GRANS ESFORÇOS INVERSORS,
QUE DESPRÉS -COM EN EL CAS DE LES AUTOPISTESACABEN DEMOSTRANT LA SEVA RENDABILITAT A MIG
TERMINI.
EN CANVI, ÉS CERT QUE ENS
11
ERJUDICA LA
cavvutvnA .
/11_,
•CAL447
^{
�P °
i-~^
„j
^
MALA CONNEXIÓ FERROVIàRIA AMB
C/t
^
e
EUROPA QUE
^
14-4,4r
pt..,_,ÁJLOLe./(-.
AÏLLA EL PORT DE BARCELONA I QUEREDUEIX LA
CAPACITAT D'INTERCANVI I DISTRIBJCIó DE LA
CIUTAT. D'AQUI ELS ESFORÇOS QUE HEM DE FER
TOTES LES ADMINISTRACIONS PER I ACONSEGUIR
L'AMPLE
DE VIA
EUROPEU. INDISPENSABLE PER
CONNECTAR EL PORT, I L'ARRIBADA DEL TGV A
BARCELONA.
I D'AQUí TAMBÉ LA IMPORTàNC A VITAL DE
L'AEROPORT, QUE ESTá SENT RENOVAT ;I AMPLIAT A
BONA MARXA. COM TAMBÉ CREIX A UN RITME
SUPERIOR A LES PREVISIONS EL =TRàNSIT DE
PASSATGERS, QUE DURANT EL PRIMER TRIMESTRE
D'ENGUANY HA SOFERT UN INCREMENT ESPECTACULAR
DEL 20 % RESPECTE AL MATEIX PERIODE DEL
1989.
AQUESTES XIFRES FAN DEL PRATI L'AEROPORT
EUROPEU QUE HA EXPERIMENTAT UN CREIXEMENT MÉS
GRAN EN EL 1990. FINS AL PUNT QUE ES TEM QUE
FINS I TOT FACI INSUFICIENT ABAN
2000
DE L'ANY
L'AMPLIACIó ACTUAL.
LES AUTORITATS AèRIES HAN
ARRIBAT A
PLANTEJAR RECENTMENT LA CONSTRUCCIÓ D'UNA
TERMINAL MÉS AMPLIADA, TOT I QUE LA PREVISIó
12
C^^^
d
sn-9
�DEL PROJECTE ACTUAL ÉS QUE PUGUI ACOLLIR
GENEROSAMENT MÉS DE 12 MILIONS DE PASSATGERS
A L'ANY. A MÉS A MÉS, CAL TENIR EJ COMPTE QUE
NO ES PRODUEIXEN "PUNTES" EXCESSIVES, I QUE
EL TRàNSIT ESTà DISTRIBUïT BASTANT HOMOGèNIAMENT AL LLARG DE L'ANY.
TOT PLEGAT }rA QUE BARCELONA OCUPI
AQUESTA POSICIó ,
RAL D'UNA MACROREGIó
EUROPEA, QUE SALTA PER DAMUNT DE LES
;
FRONTERES DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES I FINS
I TOT DELS ESTATS, FINS A ABRAÇAR UN RADI
D'APROXIMADAMENT 350 KM I D'UNS€15 MILIONS
D'HABITANTS.
ÉS
^^
„9„, rA.ei_
NsktPi‹
EL QUE HEM ANOMENAT EN1 MÉS D'UNA
OCASIó EL NORD DEL SUD: UNA àREA DELIMITADA
PER TOULOUSE, SARAGOSSA, VALèN4A, PALMA DE
MALLORCA I MONTPELLER. UNA àREA D UN GRAN PES
DEMOGRàFIC I ECONòMIC, I D'UN G
ECONòMIC. ABANS, EL TRIANGLE
""ru,K.-
N DINAMISME
4ó— TOULOUSE-
MARSELLA ERA EL CUL DE SAC D'EUROPA, PERÒ DES
DE L'INGRÉS D'ESPANYA I PORTUGAL Á LA COMUNITAT EUROPEA, HA PASSAT A SER UNA ZONA
D'ASSENTAMENTS PRODUCTIUS.
13
�EL CANVI IMPORTANT ÉS QUE ABANS PERPINYà
O TOULOUSE MIRAVEN CAP A PARíS,
ARA COMEN-
CEN A MIRAR DECIDIDAMENT CAP A BARCELONA. UN
ARTICLE RECENT DE "LE FIGARO" REMARCAVA QUE
EL VENT S'HA
GIRAT
DELCOSTAT
h -
IIRINEUS,
COM LA CATALUNYA SUD (QUE ÉS DEFINIDA
I
COM
A
"SUPERPUISSANCE RÉGIONALE DAtRIèRE SA
CAPITALE BARCELONE") HAVIA GUANYAT LA PARTIDA
A LA CATALUNYA NORD.
COM TAMBÉ MIRA CAP A BARCELONA, CADA
VEGADA MÉS, TOTA LA VALL DE L'EIRE, DES DE
g.
SARAGOSSA
FINS
A PAMPLONA. PODRIEM DIR QUE,
EN DEFINITIVA, ES TRACTA DE LA REEDIICó
D'AQUELL ANTIC SOLAR CATALANO-ARAGONÉS, QUE
ELS REIS CATALANS VAN ACRÉIXER DES DE
BARCELONA CAP A MONTPELLER, AL NO*D, I FINS A
MÚRCIA, AL SUD.
EUROCIUTATS
HA
EUROPEA
ESTAT
ALLÒ
PRECISAMENT
LA
QUE HA PROPICIAT LA
14
INTEGRACIó
PRESA
DE
^Q
^^ ^v`, ^
Gc,^ t ^
Cf,,,
o
�CONSCIèNCIA DE LES CIUTATS EUROPEES DEL SEU
ROL COM A MOTORS DEL DESENVOLUPAMENT
ECONòMIC, I DE LA NECESSITAT DE CONSTITUIR-SE
EN INTERLOCUTORS VàLIDS DE 01 COMISSIÓ
EUROPEA. AMB AQUESTA CONVICCIÓ Vp TENIR LLOC
EL NAIXEMENT D'EUROCIUTATS, QUE ÉS UN
INSTRUMENT MÉS, ENCARA QUE NO L'üNIC, D'UNA
POLÍTICA àMPLIA DE RELACIONS EXTE42IORS I QUE,
PENSO, POT ACABAR CONSTITUINT EL MARC IDONI
3
PER A MOLTES DE LES RELACIONS QU* FINS ARA
HEM ANAT TEIXINT.
ARA FA UN ANY, L'ABRIL DEL 1989, VA
TENIR LLOC A LA NOSTRA CIUTAT LA PRIMERA
CONFERèNCIA D'EUROCIUTATS, QUE V REUNIR ELS
ALCALDES I REPRESENTANTS D'UNA VINTENA DE LES
PRINCIPALS CIUTATS DE L'EUROPA COMUNITàRIA,
JUNTAMENT AMB REPRESENTANTS DE LA COMISSIÓ
EUROPEA I DEL PARLAMENT EUROPEU.
EL MOVIMENT D'EUROCIUTATS ÉS
RES,
L'EXPRESSIÓ
DE
DE
LES GRANS CIUTATS
DAVANT
DE
LES INSTITUCIONS
GOVERNS ESTATALS,
ABANS QUE
LA VOLUNTAT D'UN
NOMBRE
DELS
1
DE
FER
CERT
VALER
COMUNITàRIES
I
ELS INTERESSOS I LES
15
�CONCEPCIONS EUROPEES DE LES CIUTATS. EL GRUP
FUNDADOR D'AQUEST MOVIMENT ESTà CONSTITUïT
PER SIS GRANS CIUTATS, QUE SóN BARCELONA,
T---BIRMINGHAM, FRANKFURT, LIó, MILà 1 ROTTERDAM,
QUE CONSTITUEIXEN EL COMITè ORGANITZADOR DE
LA PRòXIMA CONFERèNCIA, QUE PINDRà LLOC
JUSTAMENT LA SETMANA ENTRANT A LIó.
POSTERIORMENT, S'HAN ADHERIT EUROCIUTATS
CIUTATS COM AMSTERDAM,
BRUSSEL . LES,
COLòNIA,
ATENES,
BORDEUS,
ESTRASBJRG, LILLE,
LISBOA, LIVERPOOL, MADRID, MARSELLA, NàPOLS,
STUTTGART, TESSALàNICA, TOULOUSE
VALèNCIA.
LAMES D ,' OCTUBRE PASSAT, ELS ALCALDES DE
LES SIS CIUTATS FUNDADORES VAM SÉR REBUTS A
rA COMISSIó
BRUSSEL-LES PEL PRESIDENT DE
EUROPEA, EL SR. JACQUES DELORS, 1 PEL COMISSARI BRUCE MILLAN. EN AQUESTA IREUNIó, EL
PRESIDENT DELORS VA PROPOSAR LA CREACIÓ D'UNA
"TASK FORCE" QUE COORDINI LES ACTIJACIONS DELS
COMISSARIATS I DE LES DIRECCIONS GENERALS EN
L'àMBIT DE LES CIUTATS. VA SER,
SENS DUBTE,
UN PRIMER PAS IMPORTANT EN EL R CONEIXEMENT
DE LES CIUTATS COM UN INTERLOCUTOR VàLID DE
16
�LA COMISSIó DE LES COMUNITATS EURPPEES, I DEL
SEU PAPER FONAMENTAL EN LA CONSTRUCCIÓ DE
L'EUROPA UNIDA.
ELS OBJECTIUS DEL PLA ESTRATèGIC
L'IMPULS DE BARCELONA, HO HE DIT EN
MÚLTIPLES OCASIONS I HO REITER
AVUI, NO
S'ACABA EL 1992. BARCELONA VOLI ACABAR DE
GARANTIR EL SEU DESENVOLUPAMENT FUTUR EN EL
CONTEXT EUROPEU I MUNDIAL. PERAIXò CALIA
DEFINIR ELS FACTORS D'ESPECIALITACIó DE LA
CIUTAT I BUSCAR AL MATEIX TEMPS EL REEQUILIBRI SOCIAL. AQUESTS SóN PRECISAMENT, A GRANS
TRETS, ELS OBJECTIUS QUE ES VA MACAR, ARA FA
DOS ANYS, LA COMISSIó ENCARREGADA D'ELABORAR
EL PLA ESTRATèGIC ECONòMIC I SOCIAL BARCELONA
2000.
L'ELABORACIÓ DEL PLA ESTRATèÇIC S'HA FET
DE FORMA CONSENSUADA, AMB LA IMPLICACIó D'UN
AMPLïSSIM VENTALL D'INSTITUCIONS,
ORGANITZA-
CIONS I ENTITATS ECONòMIQUES, € SOCIALS I
CULTURALS DE LA CIUTAT. EN CONCRET, HAN ESTAT
17
�188 LES INSTITUCIONS I PERSONALIII'ATS QUE HI
HAN PARTICIPAT. CREC QUE LA XIFRA ÉS PROU
SIGNIFICATIVA. L'APROVACIÓ DEL DOCUMENT
FINAL, EN UNA SESSIó SOLEMNE FETA AL SALó DE
CENT DE L'AJUNTAMENT EL PASSAT ;DIA 19 DE
`
MARÇ, MARCA UNA FITA IMPORTANTEN AQUESTA
DEFINICIó DE QUé VOLEM QUE SIGUIí LA CIUTAT
DEL DEMà, LA CIUTAT DE L'ANY 20001
EL PLA ESTRATèGIC ÉS UN INSTRUMENT PER
DONAR CONTINUïTAT I AMPLITUD
,t
L'IMPULS
ECONòMIC DE BARCELONA. EL FET D'HAVER COMPTAT
AMB TOTS ELS AGENTS SòCIO-ECONòMICS DE LA
CIUTAT, QUE ÉS L'AUTèNTICA PROTAGONISTA DEL
PLA, N'ASSEGURA PRECISAMENT LA 1UTILITAT I
L'EFICàCIA.
EN AQUEST SENTIT, VULL DEIXAR CLAR EL
COMPROMÍS FERM DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA
DE TIRAR ENDAVANT LES POLÍTIQUES SUGGERIDES
AL PLA EN àREES DE LA SEVA COMPEèNCIA O EN
AQUELLES ON POT EXERCIR UN CERT LIDERATGE, O
TENIR SIMPLEMENT ALGUNA INFLUèNCIA.
EL PLA HA FIXAT TRES GRANS LINIES ESTRA-
8
�TèGIQUES:
- LA CONFIGURACIÓ DE BARCELONA COM UN
DELS CENTRES DIRECCIONALS DE LA MACROREGIó
EUROPEA SUDOCCIDENTAL,
- LA MILLORA DE LA QUALITAT; DE VIDA I
DEL PROGRÉS DELS SEUS CIUTADANS, DINS D'UNA
CIUTAT SOCIALMENT EQUILIBRADA,
- LA POTENCIACIó
AVANÇATS A L'EMPRESA.
RESPECTE AL DARRER OBJECTIU CREC QUE ÉS
JUST RECONèIXER QUE A BARCELONA XISTEIX UN
ENDARRERIMENT IMPORTANT -RESPECT A MILà O A
MUNIC, PER EXEMPLE- EN ALLò QUE P.' 51 A EMPRESES
DE SERVEIS A LES EMPRESES. PERò ELS HE DE
RECORDAR QUE
AQUESTES EMPRESES HAN DE SORGIR
DEL MERCAT. L'AJUNTAMENT LLANÇARà MISSATGES
7
AL MERCAT,
DIFONDRE
LA
L'EXISTèNCIA
MERCAT
ME
FARá RECOMANACIONS PÉR CREAR •I
CONVICCIó DE
L'OPORTUNITAT
DE
D'AQUESTES
EMPRESES.
PERò
HA DE RESPONDRE.
I VOSTéS,
QUE
SóN
HI
HAN
CONSCIENTS
D'AQUESTA
MANCANÇA
19
EL
�D'APORTAR TAMBÉ LA SEVA AJUDA INESTIMABLE.
LA CIUTAT COM A REDISTRIBUiDOR DE RIQUESA
M'HE REFERIT AMB BASTANT D'éMFASI AL
PAPER DE LA CIUTAT COM A GENERADO DEL DESENVOLUPAMENT ECONóMIC, I PER TANT1DE RIQUESA.
LA CIUTAT REP -I VA A BUSCARI- UNA SèRIE
D'INPUTS ECONÒMICS, ALS QUALS AP ICA CREATIVITAT I VALOR AFEGIT.
ELS ACREIX,
ELS
TRANSFORMA, I ALESHORES ELS POT RDISTRIBUIR.
EL CREIXEMENT ECONÒMIC QUE V A U EFECTIVAMENT LA NOSTRA CIUTAT
ÉS
EL QUE 1 NOSALTRES,
ENTRE TOTS, HEM INDUlT. CREC QUE NINGÚ NO
PODRà DISCUTIR QUE ELS RESULTATS SÓN SATISFACTORIS. FA UNS ANYS, POCS ANYS, VIVíEM
OBSESSIVAMENT LA PREOCUPACIÓ DE L/ATUR. AVUI
AQUESTA PREOCUPACIÓ ES MANTÉ, PER h EL CERT
ÉS
QUE L'ATUR HA BAIXAT CONSIDERABLEMENT A
ESPANYA, MO T MÉS A CATALUNYA (UN* CINC PUNTS
PER SOTA),LI ENCARA MÉS A BARCVLONA. L'ATUR A
BARCELONA HA BAIXAT JA PER S015. DELS DOS
20
�DíGITS, PER SOTA DEL
Q PER CENT, I AIXò
UN èXIT INDISCUTIBLE DE TOTS.
ÉS
ÉS
EL RESULTAT,
COM ELS DEIA AL PRINCIPI, D'AQUET CANVI DE
SIGNE POSITIU DE LA CONJUNTURA.
I
PERó ES MANTENEN ALGUNES 1DSIGUALTATS,
PERQUé EL CREIXEMENT ECONóMIC I LA CONSEGÜENT
DISMINUCIó DE L'ATUR NO AFECTA TI)THOM DE LA
MATEIXA MANERA. ELS ATURATS DE LLARGA DURADA
CONTINUEN TENINT GRANS DIFICULTATS PER INCORPORAR-SE AL MERCAT DE TREBALL, I L'ATUR
FEMENí MANTÉ COTES MOLT MÉS ALTES QUE NO
L'ATUR MASCULÍ.
a
L'ATUR FEMENÍ, UNIT A LA DESIGUALTAT
SALARIAL I LA DISCRIMINACIó LABORAL QUE
PATEIXEN ENCARA MOLTES DONES AL NOSTRE PAÍS,
ÉS
UNA DE LES QÜESTIONS QUE EN $ FA ESTAR
ENCARA MOLT LLUNY DE LES SOCIALDEMOCRáCIES
DEL NORD D'EUROPA: MENTRE QUE A SUèCIA EL 50
% DE LA FORÇA DE TREBALL
CONDICIONS
ÉS
FEMENINA, I EN
D'IGUALTAT PROGRESSIVA,
TOTAL, AMB EL TREBALL MASCUL
SINó
AQUÍ LA
INTEGRACIó DE LA DONA AL MNERCAT DE TREBALL
NO PASSA GAIRE DEL 30 % I SUBSISTEIX UNA
21
�DESIGUALTAT EVIDENT, QUE CAL CORRpGIR.
LA CIUTAT HA DE SER TAMBÉ UN CENTRE
REDISTRIBUiDOR DE RIQUESA, HA DE CONTRIBUIR
AL REEQUILIBRI SOCIAL I TERRI'rORIAL, HA
D'AJUDAR A CORREGIR LES DESVICIONS QUE
PROVOCA EL CREIXEMENT. AQUESTA ÉS LA PREOCUPACIÓ CENTRAL DE L'ALCALDE DE BARCELONA EN
AQUESTS MOMENTS. JA HE DIT I REPpTIT QUE, UN
COP POSATS EN MARXA ELS TRENS DEL '92, ARA
ERA L'HORA DE CENTRAR-NOS EN ELS ROBLEMES DE
LA QUALITAT DE VIDA.
LA BARCELONA DEL 93
ÉS
PER AIXò QUE PARLEM DE LA BARCELONA
DEL '93. UNA CIUTAT QUE CANVIA OUALITATIVAMENT, QUE ESDEVÉ UNA METRoPOLI DE SERVEIS.
UNA CIUTAT MÉS BEN ACABADA, FíSTCAMENT MÉS
BEN ACABADA, ON S'HAGIN TANCAT LES FERIDES
PROFUNDES QUE Hl VA OBRIR L'ESPECULACIÓ DELS
ANYS SEIXANTA.
UNA CIUTAT EQUILIBRADA, S)CIALMENT I
22
�FíSICAMENT EQUILIBRADA, ON LA CONTRAPOSICIÓ
CENTRE-PERIFèRIA
S'HAGI VIST MATISADA I
FINALMENT SUPERADA PER UNA MULTIPLICITAT DE
CENTRES -ALLò QUE EN DIEM LES àREES DE NOVA
CENTRALITAT- I PER LA
HUMANITZACIÓ DE LA PERIFèRIA.
VULL REFERIR-ME A UN EXEMPLE CONCRET
D'AQUESTA POLÍTICA, QUE POTSER NO ÉS PROU
CONEGUT DE TOTS ELS BARCELONINS PIRò QUE TÉ I
TINDRà UNA INCIDèNCIA ENORME: PER ALS
DISTRICTES DE NOU BARRIS I DE SAN
ANDREU. ÉS
L'àREA DE RENFE-MERIDIANA,
SITUAbA EN UNA DE
LES ENTRADES DE LA CIUTAT.
DONCS BÉ,
ESTEM
CONSTRUINT
PORT,
I
UN PARC I UNS
PROMOVENT-HI
UN HOTEL
ARA HI
AMPS
D'ES-
UN
CENTRE
COMERCIAL.
NO DUBTIN QUE AQUESTA PART DE LA CIUTAT
ESDEVINDRà MÉS CIUTAT, I PARTICI'ARà MÉS DEL
PROCÉS CREATIU DE LA CIUTAT.
1,
LA CONSTRUCCIÓ DELS CINTIITRONS,
TAN
BàSICA PER A LA CIUTAT, COMPORTARà A MÉS UNA
DISMINUCIó SIGNIFICATIVA DEL
TRàNSIT A
23
�u11-2~lt ›Jr
L'AVINGUDA MERIDIANA. AIX. ENS PERMETRà DE
DISMINUIR ELS CARRILS E cilcuLAció
CONVERTIR LA MERIDIANA EN UNA
RádédilLA
URBANA,
AMB UNA DOBLE FILADA D'ARBRAT.
VOLEM UNA CIUTAT RAONABLEMENT CóMODA I
HABITABLE.
PER AIXò HEM DISSENYAT UNS
CINTURONS HUMANS, QUE TINGUIN iUN IMPACTE
1
AMBIENTAL 1 ACÚSTIC REDUiT AL MINIM POSSIBLE.
N'ÉS UNA BONA MOSTRA EL TRAM JA C NSTRUiT DEL
INTURó DEL LITORAL, QUE MOLTS CIUTADANS VAN
9
INAUGURAR FA UNES SETMANES AMB TANTA IL.LUSIó
I CURIOSITAT QUE FINS I TOT VAN PROVOCAR UN
EMBÚS. I N'ÉS UN EXEMPLE LA COBERTURA D'UNA
PART u s eR_ . NT DEL SEGON CINTURÓ, PACTADA AMB
ELS VEÏNS FINS A L'EXTENUACIó DELS NEGOCIA1
DORS PER?, AMB LA SATISFACCIÓ D1HAVER ATèS
RAONABLEMENT LES DEMANDES DELS CI,TADANS.
I PER AIXò HEM POSAT L'ACCEVT SOBRE ELS
PARCS URBANS. I SOBRE EL GRAN
PA]C CENTRAL,
EL CENTRAL PARK DE L'àREA METROPOLITANA, QUE
ÉS EL COLLSEROLA.
I HEM OBERT UNA NOVA FAÇANA MARÍTIMA DE
24
11.w
d,p,t-vs7'cc-,
f-e(4,-,
66-
,
�LA CIUTAT,
CONSTITUÏEN
IXÇAILES VIES DEr TREN QUE
UNA BARRERA PER AL 1POBLENOU
DINAMITZANT TOTA L'àREA DE LLEVANT, AMB LA
PROLONGACIÓ DEL PASSEIG DE CARLESI FINS AL
0,99/1"CtA--
MAR, ON NOUS EDIFICIS D'OFICIN#S I EL NOU
r
PALAU DE CONGRESSOS SIGNIFICARAN UNA FORTA
QLt
POTENCIACIÓ DEL SECTOR.
I HEM REGENERAT
.
—
LES PLATGES DE
BARCELONA, ON LA GENT POT TORNAR BANYAR—SE.
(t.t^- L4/e,
().1(
r7,
/
I Hl HAURá UN NOU PORT ESPORTIUiA LA VILA
71:1:
OLÍMPICA.
4a,
f
?
re...,
I /jai-
ESTEM FENT TAMBÉ UNA CIUTAT QUE PRESTI
SERVEIS CULTURALS DE PRIMER ORDRE EN AQUESTS
MOMENTS S'ESTAN COMENQAMPACONSTRUIR L'AUDI-
thiorrti.u4fij
TORI I EL TEATRE NACIONAL A LA PLAÇA DE LES
ARTS, ON FINALMENT S I EMPLAÇARá TAMBÉ —Hl HA
IX.
CABUT, AMB UNA PETITA DISMINUCI1) DEL VOLUM
EDIFICAT— EL NOU EDIFICI DE L'AIXIU DE LA
CORONA D'ARAGÓ. AIXò SIGNIFICARáiUNA CONCEN1
TRACIó D'OFERTA CULTURAL QUE, SENS DUBTE,
REVITALITZARà UNA ZONA ABANS DE1RADADA PER
L'ABANDó DE L'ESTACIÓ DEL NORD.
beit‘
(
f
1dt.
)
25
(2-
1
t41.
9
5
4, au7
td77-1.‹,A, e¿ti
c-/t-
�HEM
TIRAT
ENDAVANT
1-----
RESTAURACIÓ
DEL
MUSEU D'ART
LA
DE
NECESSáRIA//
CATALUNYA,
SOTA LA MIRADA ATENTA D'UNA OMISSIó DE
< pi I')
SEGUIMENT ENCAPÇALADA PER PERE DURAN FARELL,
ti
I ON PARTICIPA LA GENERALITAT DE 0£TALUNYA.
HEM CONTRIBUiT A RESTAURAR EL PALAU
DE
LA MúSICA I A MODERNITZAR-NE ELS ERVEIS. Hl
HA UN PLA AMBICIóS D'AMPLIAR I MODERNITZAR EL
LICEU, QUE TOPA AMB ALGUNES DIFIOULTATS QUE
ESTIC SEGUR QUE PODREM RESOLDRE PER MITJà DEL
DIàLEG.
#
e ey,,t4,z-
r4)24-
¿ 4-74 i.‹,1,z4
d 14
I ESTEM FENT UNA CIUTAT QUE CONSTITUEIXI
UN PUNT DE REFERéNCIA PER ALS EU OPEUS. UNA
CIUTAT ACOLLIDORA,
DOTADA D'UNA OFERTA
CULTURAL TEMPTADORA, 1 D' UNA INFRASTRUCTURA
CM-
HOTELERA I DE SERVEIS QUE PERMÉTI ACOLLIR
ty
AQUEST FLUX CADA VEGADA MÉS GRAN DE GENT QUE
ENS VISITA. PENSIN QUE EUROPA TÉ CINC O SIS
GRANS CENTRES D'ATRACCIÓ -I DE GENERACIó- DE
FLUXOS, I BARCELONA REUNEIX LES CONDICIONS
PER SER-NE UN D'ELLS.
26
�LA CARTA MUNICIPAL
BARCELONA TÉ UNA ESPECIFICTAT PRòPIA
COM A GRAN METRòPOLI, I AQUESTA ESPECIFICITAT
HA DE TENIR FORÇOSAMENT UNA TRAD CCIó EN ELS
INSTRUMENTS LEGALS QUE PERMETI4J LA SEVA
ACTUACIÓ I LA SEVA COHESIÓ A NIIELL DE LA
CIUTAT REAL, DE LA CIUTAT METROPO1.,ITANA.
EN MOMENTS CONCRETS DE LA OSTRA HISTòRIA MODERNA, L'AJUNTAMENT VA CREURE QUE HAVIA
D'ASSUMIR -EN ABSèNCIA D'UNES INSTITUCIONS
NACIONALS CATALANES- UNS DETERMINATS SERVEIS
DE SUPLèNCIA QUE POGUESSIN MANTENIR I PROMOURE EL CARáCTER DE CAPITALITAT QUE TÉ LA
r^
CIUTAT.
EN EL PERIODE MÉS RECENT, HELI CREGUT QUE
LES MANCANCES DE LA CIUTAT NOMÉS ES PODIEN
COMENÇAR A RESOLDRE SI ES FEIA UN ESFORÇ
EXTRAORDINARI. I L'HEM FET, ENCARA QUE EL
TIPUS D'ACTUACIÓ CORRESPONGUÉS EN MOLTS CASOS
AL QUE S'ESPERA D'UNA ADMINISTRAC ±o ESTATAL.
I L'HEM
DEL TEMPS.
I HO HEM FET AMB RIGdR, AVALUANT
27
1714
vt
�MOLT BÉ QUé SIGNIFICAVA CADA ESFORÇ INVERSOR,
CADA NOU PROJECTE.
PERÒ ENS FALTEN INSTRUMENTS PER ACTUAR
SOBRE LA CIUTAT REAL, QUE ÉS LA CIUTAT QUE
COINCIDEIX AMB EL MERCAT DE TREBALL DE BARCELONA, AMB ELS MILERS I MILERS DE tERSONES QUE
ENTREN I SURTEN DIàRIAMENT DE BARCELONA CAP A
LES SEVES FEINES I PER PRESTAR ELS SEUS
SERVEIS.
LA CARTA MUNICIPAL HA DE DONAR SORTIDA A
QUATRE TIPUS DE QÜESTIONS:
- EL GOVERN METROPOLITà, SEVSE QUE AIXò
SIGNIFIQUI UNA RESSURRECCIó DE VELLES
INSTITUCIONS. L'ÚNICA CONDICIó QéE EM SEMBLA
EXIGIBLE ÉS QUE ALLò NOU SIGUI MILLOR QUE
ALLò VELL, QUE LA NOVA CARTA SIGUT MILLOR QUE
LA LLEI ESPECIAL D'EN BALLBÉ DE LPANY 1960, I
QUE LA NOVA CONFIGURACIÓ METROPOLITANA SIGUI
MILLOR QUE LA CMB -NO COM ARA, QUE ÉS PITJOR.
- LA DESCENTRALITZACIÓ DEL MOUCIPI, QUE
RECULLI I AMPLIi LA GENEROSA DES4NTRALITZA28
�CIó CAP ALS DISTRICTES QUE HEM EFECTUAT EN
ELS DARRERS ANYS.
- LES FORMES CARACTERÍSTIQUES DEL GOVERN
DE LA CIUTAT I DEL LLIURAMENT I FINANçAMENT
DELS SEUS SERVEIS.
- I LA FORMA DE CONCRETAR LA PARTICIPACIó DE LA CIUTAT, DE LA GENERALITAT I DE
L'ESTAT EN LES GRANS INSTITUCIONS1DE BARCELONA: EL PORT, L'AEROPORT, EL CONSORCI DE LA
ZONA FRANCA, LA FIRA, ELS MUSEUS, LES UNIVERSITATS O L'AUTORITAT UNICA DELj TRANSPORT.
AQUESTA ÉS UNA POSSIBILITAT, UNAiOPORTUNITAT
QUE CREC QUE CAL APROFITAR, I EN LA QUE
BARCELONA ESTà DISPOSADA NO NOMÉi A DEMANAR,
SINó A OFERIR.
L'EUROPA DE LES CIUTATS
VOLDRIA,
PER ACABAR, FER
èMFASI EN
AQUESTA BONA DISPOSICIÓ DE BARCELONA A OFERIR
LA SEVA COL•LABORACIó EN LA PROJECCIÓ
EXTERIOR DE LA CIUTAT,
QUE IGNIFICA I
29
�COMPORTA, EN DEFINITIVA, LA PROJECCIÓ DE TOT
EL PAíS.
EN EL MARC DE LA CONSOLIDACIÓ DE LES
MACROREGIONS EUROPEES, L'EUROPA DE LES
CIUTATS NO ÉS UNA IDEA ALTERNATIVA I INCOMPATIBLE AMB EL TRADICIONAL BINOMI EUROPA DELS
ESTA
T TS .__ T
EUROPA DELS POBLES. ELS ESFORÇOS
ENCAMINATS A LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE
BARCELONA CONTRIBUEIXEN POSITIVAMENT I OBREN
NOVES POSSIBILITATS A LA PROJECCIÓ DE
CATALUNYA DINS L'EUROPA DE LES REGIONS, I A
LA PROJECCIÓ D'ESPANYA DINS L'EUROPA DELS
ESTATS.
L'EUROPA DE LES CIUTATS ES,
EN
DEFINITIVA, LA REIVINDICAC . DEL APER DE LES
CIUTATS EN LA CONSTRUCCIÓ D
EUROPA UNIDA,
DESPRÉS DE TANTS ANYS DE P • DOMINI DELS
'N LA
POLÍTICA
PER A BARCELONA, AQUEST ÉS U
MOMENT PLE
INTERESSOS
AGRíCOLES
COMUNITàRIA.
D'INTERèS I DE POSSIBILITATS. EUROPA ENS POT
AJUDAR A RESOLDRE ELS PROBLEMES
30
TíPICAMENT
�URBANS, QUE SóN PRECISAMENT ELS PROBLEMES DE
LA MAJORIA DELS CIUTADANS EUROPEUS.
LA
COMISSIó EUROPEA POT I HA DE DQNAR SUPORT
ECONòMIC I POLÍTIC A LES CIUTATS, I A LES
SOLUCIONS QUE LES PRòPIES CIUTATS APORTEM EN
MATèRIES TAN IMPORTANTS COM ÉS ARA
EL
TRàNSIT.
PERMETIN-ME, DONCS, QUE ELS DEMANI LA
SEVA COL . LABORACIó, QUE FACIN SEVA AQUESTA
VOLUNTAT DE CONSTRUCCIÓ EUROPEA,
I QUE APOR-
TIN LA SEVA FORMACIÓ I EXPERIèNCI1 PROFESSIONALS A L'ENGRANDIMENT DE LA CIUTAT I A LA
SEVA PROJECCIÓ.
MOLTES GRàCIES.
í
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4124
Title
A name given to the resource
Barcelona, una nova frontera / Conferència
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Europa és un continent urbà. Competitivitat entre ciutats. Empresa - Ciutat - Universitat. Especialització funcional i productiva entre ciutats. La ciutat perd població en benefici a l'area metropolitana. Pla Estratègic: configurar Barcelona com un dels centres direccionals de la Macroregió, millorar la qualitat de vida i potenciar l'indústria i els serveis avançats a l'empresa. Aigua: advertència. La Carta: descentralització i finançament.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col.legi d'Advocats
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Euroregió
Barcelona
Territoris
Acció política
Ciutats
Catalunya
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1990-05-02
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències