1
50
112
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2668/WP2_Europa_AAixala.pdf
eaf75570ef7cd299bcb485fb4ce92d9d
PDF Text
Text
Working paper n.2
“Ciutadans d’Europa,
unim-nos!”
La contribució de Pasqual Maragall a l’impuls i
projecció d’un moviment europeu de ciutats
Albert Aixalà i Blanch
DIRECTOR DE PROGRAMES DE LA FUNDACIÓ CATALUNYA EUROPA
I PROFESSOR ASSOCIAT DE CIÈNCIA POLÍTICA A LA UPF
Octubre 2015
1
�Nota d’agraïment
Agraeixo l’orientació inicial de Margarita Obiols en aquesta recerca, i els comentaris a la
primera versió del text de Maria Antònia Sabartés i Javier Sánchez Cano, de gran ajuda per tal
de completar aquest document, així com l’entrevista concedida per Francesco Rutelli. Finalment,
agrair la col•laboració de Fidel Bellmunt, responsable de l’Arxiu Pasqual Maragall, per l’accés a la
documentació disponible d’aquest període.
2 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�Sumari
0. INTRODUCCIÓ
4
1. LES CIUTATS COM ACTORS INTERNACIONALS
6
2. LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA (1983-1997)
8
2.1. La Declaració de Rio i la “treva olímpica”
2.2. Barcelona i l’activisme internacional de Pasqual Maragall
3. BARCELONA, CAPITAL EUROPEA
3.1. La presidència del Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE)
3.2. El Tractat de Maastricht i el principi de subsidiarietat
4. EL COMITÈ DE LES REGIONS (I DE LES CIUTATS)
9
11
13
13
16
17
4.1. La negociació per a la constitució del Comitè de les Regions
4.2. L’exercici de la presidència del Comitè de les Regions
4.3. Barcelona i l’activisme europeu de Maragall
17
20
23
5. UNA ACCIÓ POLÍTICA AL SERVEI D’UNA CAUSA: L’EUROPA DE LES CIUTATS
24
6. CONCLUSIONS
26
7. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
28
3
�0. Introducció
P
asqual Maragall i Mira, com alcalde de Barcelona, va ser el principal artífex de la projecció
internacional de la ciutat, abans i després dels Jocs Olímpics de 1992. El llegat d’aquella
projecció és ben visible a la Barcelona d’avui, que s’ha situat com una gran ciutat europea
i global, que exerceix de pol d’atracció cultural i és reconeguda internacionalment com a
centre generador d’activitat econòmica. Però el llegat del pensament i l’acció de Pasqual Maragall
en aquest àmbit resta per analitzar i relatar.
Des de l’inici del seu mandat, Maragall va impulsar la participació activa de l’Ajuntament en
múltiples organitzacions internacionals de ciutats, i el que durant els anys 80 fou una necessitat per
situar Barcelona al mapa i promocionar la imatge de ciutat olímpica, als anys 90 es va convertir
en voluntat de liderar i transformar aquestes organitzacions per a convertir-les en agents de
transformació, en actors polítics de la nova etapa històrica que es va obrir a Europa i al món després
de la caiguda del mur de Berlin i la desaparició de la Unió Soviètica.
El resultat d’aquesta tasca de projecció de la ciutat va portar l’alcalde Maragall a exercir de President
del Consell de Municipis i Regions d’Europa -la secció europea de la Unió Internacional d’Autoritats
Locals- i, posteriorment, de President del Comitè de les Regions de la Unió Europea, impulsant el
reconeixement del rol a les ciutats en el procés de construcció europea. A nivell internacional,
Maragall va impulsar la unió de les dues grans federacions internacionals de ciutats i autoritats
locals -la IULA i la FMCU- sota el lema United Cities, que va donar lloc a l’actual CGLU, amb seu
a Barcelona, ja en temps de l’alcalde Joan Clos.
El lideratge de l’alcalde Maragall també va donar lloc a projectes d’alt contingut simbòlic que van
contribuir a elevar l’status de Barcelona com a referent polític de les ciutats, com la Declaració Rio
de Janeiro-Barcelona de l’any 1992 en ocasió de la celebració de la conferència de Nacions Unides
sobre Medi Ambient l’any que Barcelona organitzava els Jocs de la XXVa Olimpíada, o la crida de
l’alcalde Maragall per aconseguir una “treva olímpica” en el conflicte dels Balcans l’estiu de 1992
i que va tenir com a resultat l’inici d’un ampli projecte de cooperació amb Sarajevo, seu olímpica
l’any 1984, durant el setge que va viure entre els anys 1992 i 1995.
Barcelona, sota el lideratge de Pasqual Maragall, va ser capaç de transformar una estratègia de city
marketing prèvia als Jocs Olímpics en una estratègia de city leadership que encara avui, quasi vint
anys després de deixar l’alcaldia, segueix vigent i continua oferint noves oportunitats a la ciutat.
Motiu suficient per reivindicar-ne el seu llegat.
En el marc de la projecció internacional de la ciutat impulsada per Maragall, resulta especialment
rellevant la seva contribució a l’impuls i projecció d’un moviment europeu de ciutats, a partir de la
creació d’Eurocities el 1986, que li permetria convertir-se en President del Consell de Municipis i
Regions d’Europa (CMRE) entre 1991 i 1997 i President del Comitè de les Regions de la UE entre
1996 i 1998.
L’objectiu d’aquest estudi és, doncs, analitzar l’acció de Pasqual Maragall en la projecció d’aquest
moviment de ciutats europees entre 1991 i 1998, a partir dels seus discursos i articles i de la seva
intensa agenda i activitat internacional. Una activitat que el va portar a teixir una àmplia xarxa de
contactes amb alcaldes de tot el continent i que van situar Barcelona a l’epicentre de la transformació
del rol de les ciutats per a convertir-les en actors polítics de la nova etapa històrica que es va obrir a
Europa després de la caiguda del mur de Berlin i la desaparició de la Unió Soviètica.
4 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�El desenvolupament de la recerca es basarà en tres fonts principals: les memòries de la direcció
de Relacions Internacionals de l’Ajuntament de Barcelona; el fons documental de l’arxiu Pasqual
Maragall -que ens ofereix la possibilitat de recuperar la seva agenda de viatges i contactes, així
com de sistematitzar els seus articles i discursos sobre aquesta àmbit; i les entrevistes amb algunes
persones que van col•laborar amb l’alcalde Maragall en l’àmbit internacional, des del gabinet
d’alcaldia i el gabinet de relacions internacionals de l’Ajuntament.
En el primer capítol s’analitza el nou rol de les ciutats en l’escenari internacional a partir dels anys
80; en el segon, es descriu el context de l’acció internacional de la ciutat de Barcelona durant els
anys 80 i 90; en el tercer s’analitza específicament l’acció política de Margall en l’àmbit europeu
durant els anys 90; en el quart s’explica específicament la seva tasca com a president del Comitè
de les Regions, i en el cinquè s’aborda la teorització de l’Europa de les ciutats per part de Maragall
com a conseqüència directa de la seva acció política.
5
�1. Les ciutats com actors internacionals
L
’objecte d’estudi d’aquesta recerca és el rol de Pasqual Maragall en la contribució de Pasqual
Maragall en l’impuls i projecció d’un moviment europeu de ciutats. La hipòtesi de treball és
que aquesta contribució va permetre que tinguessin un lloc en la construcció europea posterior
a Maastricht -convertint-les en actors polítics- tot reforçant el lideratge barceloní, en un marc
de desenvolupament d’un nou model de diplomàcia de ciutats a nivell internacional.
Aquesta recerca parteix dels treballs de Manuel Castells i Jordi Borja (1997) sobre la gestió de
les ciutats en l’era de la globalització i la informació i el seu paper en l’escena mundial, que van
conceptualitzar el nou rol de les ciutats als anys 90; de l’anàlisi de Rafael Grasa (2006) sobre les
xarxes globals de ciutats; i de la teoria sobre la ciutat global definida per John Friedman (1986) i
desenvolupada per Saskia Sassen (1991 i 1994) i actualitzada per Simon Curtis (2011). Una nova
teoria urbana que estudia les ciutats com a espais relacionals globals, com a nodes polítics, econòmics
i socials de les noves realitats transnacionals, que connecten l’espai local amb la globalitat.
Aquests treballs s’emmarquen en una teoria més àmplia de les relacions internacionals que defineix
un nou ordre mundial, en el procés de globalització que s’inicia als anys 70-80, que transcendeix
les tradicionals relacions diplomàtiques entre estats, per incorporar l’acció d’organitzacions no
governamentals, autoritats públiques sub-estatals i un creixent rol de l’opinió pública internacional.
En aquest context, les ciutats han desenvolupat dos tipus d’estratègies: una estratègia de màrqueting
urbà dirigit a desenvolupar polítiques d’atracció d’inversions i de posicionament internacional, en
el marc de relacions de competència amb d’altres ciutats de la mateixa regió o d’altres continents;
i una estratègia de col•laboració amb d’altres ciutats que busquen posicionar-se políticament en
el context internacional, exercir una certa influència en l’establiment de l’agenda internacional i
desenvolupar noves formes de governança.
En el marc d’aquesta segona estratègia les ciutats esdevenen “actors polítics” que estableixen
relacions multinivell per tal de fomentar una “governança multinivell” com a mecanisme equilibrador
d’un sistema internacional estatocèntric, com han analitzat autors com Michele Acuto (2013).
En l’àmbit de la Unió Europea, les ciutats i les regions han tingut l’oportunitat de desenvolupar
estratègies pròpies en el marc d’un sistema de governança multinivell, tal i com han assenyalat
autors com Carolyn Moore (2008), Simona Piettoni (2010), Francesc Morata (2005) i Javier Sánchez
Cano (2015), que va tenir el seu punt àlgid en la dècada i mitja que transcorre entre l’aprovació del
Tractat de Maastricht el 1991 i el procés d’elaboració de la Constitució Europea primer i el Tractat
de Lisboa després (2002-2007).
En aquest treball analitzarem l’acció de Pasqual Maragall en l’àmbit europeu i internacional des
d’aquesta perspectiva. L’aposta de l’alcalde Maragall per construir un moviment europeu de ciutats
i una diplomàcia internacional de ciutats durant els anys 90 no sembla respondre a una voluntat
de city marketing sinó a una voluntat de city leadership, per a desenvolupar noves formes de
governança en les que les ciutats hi tinguessin un paper rellevant, especialment en el marc de la
nova Unió Europea sorgida del Tractat de Maastricht.
6 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�Una estratègia present des dels anys 80, i que es va desenvolupar en els anys previs als Jocs Olímpics,
amb una voluntat expressa d’incorporar els alcaldes d’altres ciutats al projecte olímpic1 i d’utilitzar
la projecció internacional de la ciutat, per impulsar xarxes europees i internacionals, amb una aposta
molt personal de Pasqual Maragall per convertir Barcelona en un referent urbà, en líder de les
xarxes de ciutats a Europa i al món, més enllà dels rèdits materials que la ciutat en pogués obtenir.
Una aposta que va tenir continuïtat en l’estratègia posterior de la ciutat amb l’alcalde Joan Clos i
que arriba fins a l’alcaldessa Ada Colau. En aquest sentit, cal entendre dos projectes tant diferents
com el Fòrum Universal de les Cultures de 2004 i la Xarxa de Ciutats-Refugi de 20152 .
Aquesta estratègia de Maragall encaixa perfectament amb el seu ideal de ciutat i en la concepció
que va defensar sempre de quin havia de ser el rol de les ciutats a Europa i al món.
Per Maragall, la ciutat era l’espai on la societat hi abocava tots els seus problemes però també
l’únic espai on els podia resoldre, metàfora de tots els problemes i complexitats del món. Maragall
recordava sovint als seus regidors que “canviant un barri” estaven contribuint a “canviar el món”,
en la mesura que si arreglaven els problemes d’un barri com el Raval, estaven contribuint a resoldre
els problemes de les ciutats d’on provenien les persones que vivien al Raval.
I per fer-ho, oferia Barcelona com a punt de referència per a d’altres ciutats: “Una de les virtuts que
ha tingut Barcelona durant aquests anys -afirmava Maragall el gener de 1990- ha estat crear una
petita doctrina de salvació, d’esperança en el futur de les ciutats. (...) Nosaltres voldríem ser, perquè
sabem que podem ser-ho, una mica el far d’aquest europeisme urbà progressista” 3.
L’activisme internacional de Pasqual Maragall s’explica, per sobre de tot, per aquesta voluntat
d’esdevenir “far” d’una nova forma de fer política des de la ciutat, i de contribuir a resoldre els
problemes del món, més enllà de les limitades possibilitats -i nul•les competències- que un govern
municipal podia i pot disposar en l’arena internacional. Però també s’explica pel seu convenciment
que la nova etapa que s’obria després de la caiguda del mur de Berlín i del teló d’acer a Europa,
acompanyada de la nova Europa de Maastricht podia oferir grans oportunitats a les ciutats en general
i a Barcelona en particular.
1 Antònia Sabartés afirma que hi va haver una voluntat expressa d’incorporar altres ciutats i teixir complicitats amb altres alcaldes
al voltant del projecte de Jocs Olímpics. A Catalunya i Espanya a través de les subseus olímpiques, i a nivell internacional amb la
invitació a la inauguració dels Jocs, a la que van assistir uns 40 alcaldes d’arreu del món. Entrevista a Antònia Sabartés realitzada
el 7 de juliol de 2015.
2 Javier Sánchez considera que el Fòrum tenia un projecte polític darrere sobre el rol de les ciutats al món. L’ajuntament va
intentar explicar la internacionalització de la ciutat als barcelonins, però aquest intent per fer “marca interna” no va funcionar.
Entrevista a Javier Sánchez Cano realitzada el 3 de juliol de 2015.
3 Citat a Mauri, L. i Uría, L. (1998), La gota malaia, Edicions 62, Barcelona, p.342-343
7
�2. La projecció internacional de
Barcelona (1983-1997)
L
a contribució de l’alcalde Maragall a la construcció d’un moviment europeu de ciutats que
esdevingués “actor polític” del procés de construcció europea, cal contextualitzar-lo en les
relacions internacionals desenvolupades per l’Ajuntament de Barcelona durant el seu mandat.
En aquest sentit, cal prestar una atenció especial a l’evolució durant els anys 80 i 90 de la
Unió Internacional d’Autoritats Locals (IULA), la Federació Mundial de Ciutats Unides (FMCU),
l’Associació Mundial de Grans Metròpolis (Metròpolis), el programa de nacions unides HABITAT, i
els múltiples convenis de col•laboració i agermanament amb desenes de ciutats dels cinc continents.
En aquest marc cal distingir diverses etapes. En l’etapa pre-olímpica, es poden distingir clarament
dues fases en l’acció internacional i europea de l’Ajuntament de Barcelona.
La primera etapa (1983-1987) protagonitzada per la candidatura de Barcelona a organitzar els Jocs
Olímpics d’estiu de 1992, la consolidació de relacions d’agermanament amb les ciutats de Colònia,
Milà, Boston, Sao Paulo i Montevideo, i la incorporació a les organitzacions europees i internacionals
de ciutats, com la International Union of Local Authorities (IULA), la Féderation Mondial des Cités
Unies (FMCU), o l’Associació Mundial de les grans metròpolis (Metropolis), entre d’altres.
La segona (1987-1991), caracteritzada per la construcció d’una imatge de ciutat vinculada a
l’organització dels Jocs Olímpics. Un temps de viatges pels cinc continents en una tasca sistemàtica
de promoció de la ciutat, que evidencia el lideratge de Pasqual Maragall en aquesta tasca de promoció
i en l’impuls de l’acció exterior de l’Ajuntament, posant les bases per a la seva eclosió en els anys
posteriors. És en aquesta etapa que es crea el gabinet de relacions internacionals de l’Ajuntament,
amb en Jordi Borja4 al capdavant fins el 1995, quan va ser substituït per Margarita Obiols.
En l’etapa post-olímpica (1992-1997) és quan es consolida el lideratge internacional de Barcelona i
el seu alcalde, quan Barcelona assoleix el ple reconeixement internacional gràcies a una estratègia de
city leadership. Una estratègia construïda a través de la presidència de Pasqual Maragall del Consell
de Municipis i Regions d’Europa (CMRE) i del Comitè de les Regions de la UE, i d’iniciatives
d’alt contingut simbòlic com la Declaració Rio-Barcelona, el programa de cooperació amb la ciutat
assetjada de Sarajevo i la ciutat dividida de Mostar -que aconsegueix involucrar a ciutats europees
i de l’orient mitjà- i la voluntat de reforçar Barcelona com a “capital mediterrània” a partir de la
cimera Euro-mediterrània de 1995.
És en aquest període quan s’aposta clarament per la participació en el projecte de construcció
europea, sota l’empara de l’impuls que suposa el Tractat de Maastricht, i es construeix la imatge de
Barcelona com a model de diplomàcia de ciutats, alhora que augmenta el seu prestigi internacional
com a model d’èxit de transformació urbana, susceptible de ser exportat. I és també al final d’aquest
període, després de la Conferència HABITAT 2 a Istanbul el 1996, que es consolida el lideratge
internacional de Barcelona per construir una nova organització mundial de ciutats sota el nom ideat
per Pasqual Maragall: United Cities.
Finalment, la darrera etapa ja es produeix en temps de l’alcalde Joan Clos, entre 1998 i 2004.
Les fites de la ciutat durant aquests anys -com el reconeixement del paper de les ciutats per part
4 Jordi Borja, regidor entre 1979 i 1987, va assumir la direcció de les relacions internacionals de l’Ajuntament l’any 1987 i a partir
de setembre de 1992 va exercir com a “Delegat de Relacions Exteriors”.
8 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�de Nacions Unides, la intervenció de l’alcalde de Barcelona a l’Assemblea General de Nacions
Unides, i la creació de la United Cities and Local Governments (UCLG) amb seu a Barcelona- són
resultat de l’impuls previ de l’alcalde Pasqual Maragall.
L’activisme internacional de Pasqual Maragall durant els més de 14 anys en què va ser alcalde de la
ciutat, es pot mesurar amb un indicador: el nombre de viatges oficials que va realitzar5.
Entre 1983 i 1997, Maragall va realitzar una dotzena de viatges als Estats Units, on s’hi va
desplaçar per primer cop l’any 1983 per inaugurar la Càtedra Barcelona-Nova York i formalitzar
l’agermanament amb la ciutat de Boston. L’any 1986 hi tornaria per a ser rebut a Washington per
l’aleshores vicepresident George Bush. L’any 1985 va realitzar un primer viatge oficial per Amèrica
Llatina, on va visitar Rio de Janeiro, Sao Paulo, Montevideo i Buenos Aires. Hi tornaria l’any 1986
a Puerto Rico i el 1991 a Mèxic. Corea i Japó també van formar part de l’agenda internacional
de Pasqual Maragall. A Corea hi va viatjar el 1984 i el 1988 en l’etapa de preparació dels Jocs
Olímpics de Seül, aprofitant el segon viatge per visitar el Japó i entrevistar-se amb dos ministres del
govern japonès. A Japó hi tornaria el 1993. El darrer escenari internacional dels viatges de l’alcalde
Maragall va ser la Mediterrània, on va visitar Tunísia el 1986, Turquia el 1996 i Algèria el 1997.
Viatges que van servir per formalitzar els agermanaments amb les ciutats de Monterrey (Mèxic),
Pusán (Corea), Montevideo, Rio de Janeiro, Sao Paulo i Tunis.
En total, 22 viatges oficials a Amèrica, Àsia i el Nord d’Àfrica (1,5 per any) als que cal afegir visites
a més de quaranta ciutats europees: Albertville, Amsterdam, Atenes, Berlín, Birmingham, Bonn,
Budapest, Brussel•les, Dublín, Colònia, Copenhaguen, Davos, Düsseldorf, Estocolm, Estrasburg,
Florència, Frrankfurt, Gènova, Ginebra, Göteborg, Hèlsinki, Lausana, Leningrad (Sant Petersburg),
Lisboa, Londres, Luxemburg, Milà, Montpeller, Munic, Oxford, París, Porto, Praga, Roma,
Rotterdam, Sarajevo, Stuttgart, Toulouse, Torí, Viena...
2.1. La Declaració de Rio i la “treva olímpica”
L’any 1992 va marcar, sens dubte, un abans i un després en la projecció internacional de la ciutat
de Barcelona, gràcies als Jocs Olímpics. Però el que va caracteritzar la fita olímpica en la projecció
de la ciutat va ser la seva capacitat per a transcendir els Jocs en tant que esdeveniment esportiu de
caràcter global amb iniciatives de caràcter simbòlic, com la “Declaració Rio-Barcelona 1992” o la
cooperació institucional amb la ciutat assetjada de Sarajevo durant la guerra dels Balcans i la crida
feta per l’alcalde Maragall per aconseguir una “treva olímpica” durant la celebració dels Jocs. Dues
iniciatives que van fixar l’objectiu de Barcelona: convertir-se en referent de les ciutats d’arreu del
món per estar en disposició d’exercir un cert lideratge en el moviment internacional de ciutats.
El 2 de maig de 1992 va començar el setge sobre la ciutat de Sarajevo, capital de Bòsnia-Herzegovina
i ciutat olímpica el 1984, quan va organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern. El drama de Sarajevo va
marcar els Jocs Olímpics. En el seu breu discurs d’inauguració, Maragall va fer una “crida pública
per al compliment de l’acord del 17 de juliol6 , relatiu a una treva a l’antiga Iugoslàvia”, a demanda
del secretari general de Nacions Unides. “Podria ser la treva olímpica de la tradició clàssica, i potser
l’inici del retorn al sentit comú i al comportament cívic” -va reblar7.
5 Llistat elaborat en base a la informació de les memòries de l’activitat internacional publicades per l’Ajuntament de Barcelona
el 1995 i el 2006.
6 Acord d’alto al foc signat a Londres el 17 de juliol de 1992.
7 Discurs de Pasqual Maragall en la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, 25 de juliol de 1992.
9
�La treva olímpica demanada per Maragall en nom del secretari general de Nacions Unides, i amb el
suport implícit del Papa en el seu missatge als Jocs, no es va aplicar, però Maragall va convocar a
una seixantena d’alcaldes d’arreu del món al Saló de Cent de Barcelona, el dia 26 de juliol -l’endemà
de la inauguració dels Jocs- per demanar la fi del conflicte. Maragall havia convidat a la cerimònia
d’inauguració als alcaldes de les capitals de les 6 repúbliques iugoslaves, però només l’alcalde de
Sarajevo, Muhamed Khesevljakovic, va venir a Barcelona per adreçar-se als alcaldes reunits al Saló
de Cent i fer evident davant el món l’horror de la guerra en una ciutat que tot just 8 anys abans havia
acollit els jocs olímpics d’hivern. Pocs dies després es constituïa el Comitè Ciutadà de Solidaritat
amb Sarajevo i el mes d’octubre de 1992 va sortir el primer comboi d’ajut humanitari organitzat per
l’Ajuntament.
El govern de la ciutat va mobilitzar tota la ciutat en aquest projecte, amb una desena de combois i
enviaments de roba, medicaments, aliments i fins i tot autobusos i una ambulància, així com concerts i
manifestacions de solidaritat i expedicions d’objectors de consciència als camps de refugiats de Croàcia.
Entre les múltiples activitats impulsades per l’Ajuntament cal destacar dues iniciatives d’impacte
europeu: la Declaració sobre l’ex Iugoslàvia signada pel CMRE a proposta de Barcelona i Estrasburg
l’any 1993 i l’adhesió a la campanya “Sarajevo, Capital Cultural d’Europa” que pretenia que el
Consell de Ministres de Cultura de la UE nomenés Sarajevo capital cultural europea. La proposta
no va prosperar, però es va aconseguir celebrar el Festival d’Hivern de Sarajevo entre el 21 de
desembre de 1993 i el 21 de març de 1994.
Després de les eleccions municipals de 1995, Maragall va declarar simbòlicament Sarajevo
Districte 11è de Barcelona, va viatjar a la ciutat al mes de setembre amb un avió militar dels
cascos blaus de l’ONU i va convidar a l’alcalde de Sarajevo, Tarik Kapusovic, a fer el pregó de les
Festes de la Mercè d’aquell any. Després dels acords de pau de Dayton de novembre de 1995, va
promoure l’obertura d’una ambaixada local a Sarajevo amb la col•laboració de set ciutat europees
més -Bolonya, Budapest, Estocolm, Estrasburg, Lisboa, Ljubljana i Viena- i el suport del Consell
d’Europa, i va viatjar de nou a la ciutat el mes de març de 1996 per a inaugurar-la.
L’altre gran projecte simbòlic impulsat per Maragall fou la Declaració Rio-Barcelona. Rio de
Janeiro va ser la seu de la “Cimera de la Terra”, la Cimera de Nacions Unides sobre el Medi
Ambient i el Desenvolupament entre el 2 i el 12 de juny de 1992, tan sols unes setmanes abans
que Barcelona inaugurés els Jocs de la 25ena Olimpíada el dia 25 de juliol. Aquesta cimera va
ser un dels esdeveniments més importants de la dècada, en la mesura que va posar les bases per
a una nova agenda de desenvolupament sostenible -l’Agenda 21- i es va signar la Convenció per
la Diversitat Biològica i la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic, que va assumir per primera
vegada de forma oficial els efectes nocius de l’activitat humana sobre el clima i la necessitat de
prendre mesures per corregir-los.
En aquest context, Barcelona va saber aprofitar molt hàbilment la coincidència dels dos grans
esdeveniments per promoure la “Declaració Rio de Janeiro-Barcelona”, signada pels alcaldes
Marcelo Alencar i Pasqual Maragall, una declaració de 7 punts en la que es comprometien a
“utilitzar la força de la nostra imatge al servei d’un món que és cada dia més un sol món i d’una
humanitat que aspira a la pau i a l’amistat” des de la convicció que “el rol de les ciutats en el món
serà creixent i positiu”8.
En aquesta declaració manifestaven el seu compromís amb el medi ambient i el desenvolupament
sostenible, reivindicaven les ciutats com espais de “diversitat i d’integració, de tolerància i
8 Declaració Río, 22 de desembre de 1992, citada a Barcelona al món, Ajuntament de Barcelona (1995).
1 0 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�d’intercanvi” que fomentin “la integració de les societats urbanes multiculturals”, oferien les ciutat
com a plataforma “d’intermediació política i social” per fer front a la crisi de la política, i afirmaven
la voluntat de les ciutats de “desenvolupar un acció pròpia en l’àmbit internacional”, assumint un
nou rol i aspirant a ser “interlocutors vàlids i reconeguts de les grans organitzacions internacionals”,
fixant-se un objectiu per aconseguir-ho: la unificació de les dues grans organitzacions internacionals
de ciutats, la IULA i la FMCU, que s’havien creat a l’empara de la política de blocs i que calia
superar en el nou context obert per la fi de la guerra freda.
La Conferència de Rio el 1992 va ser l’oportunitat per posar a treballar conjuntament, per primer
cop, les dues grans organitzacions internacionals de ciutats, la FMCU i la IULA, que juntament
amb les associacions Metrópolis i Summit van posar en marxa el Grup dels 4, per coordinar l’acció
mundial de les ciutats sobre la base del seguiment dels treballs de la Conferència de Rio, i l’octubre
de 1992 es va crear un “comitè d’enllaç” entre la FMCU i la IULA amb el CMRE, per a facilitar
l’apropament entre les diferents organitzacions amb l’objectiu d’avançar cap a una Assemblea
Mundial de Ciutats Unides. En aquest apropament hi van tenir un rol imprescindible els presidents
de les tres organitzacions: l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall (CMRE), l’alcalde de Lisboa,
Jorge Sampaio (FMCU) i el president de la IULA, l’italià Ricardo Triglia9.
L’acció conjunta dels 4 presidents davant del secretari general de Nacions Unides, Boutros BoutrosGhali -amb qui es van reunir el desembre de 1993- va tenir com a resultat que la constitució de
l’Assemblea Mundial de Ciutats es celebrés conjuntament amb la Conferència HABITAT II, a
Istanbul el 1996, i que aquesta es plantegés com una “Cimera de ciutats”, on els alcaldes hi van tenir
un paper protagonista i es van posar les bases per a que la futura organització mundial de ciutats
tingués un estatut especial en el si del sistema de Nacions Unides.
De fet, l’activisme internacional de Pasqual Maragall va ser tal que va acceptar la Presidència Delegada
de la FMCU des de finals de 1995 fins a mitjans de 1997, coincidint amb la celebració a Istanbul de
l’Assemblea Mundial de Ciutats i la Conferència HABITAT II, tot i ser president d’una organització,
el CMRE, que era la secció europea de la IULA, l’altra organització mundial de ciutats.
2.2. Barcelona i l’activisme internacional de Pasqual Maragall
L’activitat internacional de l’alcalde Maragall es va traduir també en l’organització a Barcelona
d’algunes grans conferències internacionals, des de la Conferència Internacional sobre Població
i Futur Urbà de 1986 -organitzada per Nacions Unides i que va comptar amb la participació del
secretari general de l’ONU, Javier Pérez de Cuéllar- fins a la primera conferència de ciutats del
mediterrani celebrada el març de 1995 -uns mesos abans de la Conferència Intergovernamental
Euromediterrània que va donar lloc al “Procés de Barcelona”- o la trobada de ciutats llatinoamericanes
que es va realitzar el 1997 en paral•lel a la reunió del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID)
que es va celebrar a la ciutat.
L’aposta per Amèrica Llatina es va consolidar amb la creació el 1993 del Centro Iberoamericano de
Desarrollo Estratégico Urbano (CIDEU), amb l’objectiu de difondre el model i la metodologia del
Pla Estratègic de Barcelona a les ciutats llatinoamericanes, i el compromís amb la Mediterrània es
va fer efectiu amb l’establiment de programes de cooperació amb ciutats fortament colpejades per
la violència, com Alger, i amb el compromís del procés de pau entre Israel i Palestina, a través de
l’agermanament simultani de Barcelona amb Tel-Aviv i Gaza, i els programes de cooperació amb
Gaza desenvolupats a finals dels anys 90, per contribuir a millorar les seves infraestructures bàsiques.
9 Ricardo Triglia era alcalde d’una petita localitat del Piemont, Coniolo, i president de l’Associació Nacional dels Municipis
Italians, vinculada als municipis democratacristians.
1 1
�Després de la Conferència de Ciutats del Mediterrani celebrada a Barcelona el març de 1995, es va
posar en marxa un secretariat, com a òrgan coordinador, format per les ciutats d’Alger, Amman,
Jericó, Haifa, Marsella, Nicòsia, Rabat, Roma, Sarajevo, Tunis i Barcelona, amb una secretaria
tècnica amb seu a Barcelona. Aquest secretariat es va convertir en interlocutor de la Comissió
Europea per a la seva política euromediterrània.
L’activisme internacional de Maragall va fer créixer el rol i el prestigi internacional de Barcelona,
que va assolir el seu zenit ja en temps de l’alcalde Joan Clos, quan Barcelona va liderar la creació
d’una única organització internacional de ciutats -la UCLG-CGLU- i l’alcalde Joan Clos es va
convertir en la primera autoritat local en adreçar-se a l’Assemblea General de Nacions Unides, el
6 de juny de 2001. Tres anys més tard, el maig de 2004 prop de 3.000 representants de governs
locals d’arreu del món van participar a París en el congrés fundacional de la United Cities and Local
Governments (UCLG), que va decidir establir la seva seu a Barcelona. Un èxit que culminava una
llarga trajectòria iniciada 20 anys abans, i que situava a la ciutat com un referent del municipalisme
internacional i un dels millors exemples de la “diplomàcia de ciutats” que ha defensat el moviment
internacional de ciutats. Amb la creació de la CGLU Barcelona culminava la seva aposta per
aconseguir que les ciutats del món parlessin amb una sola veu, un dels grans reptes plantejats per
Maragall durant el seu mandat.
Tanmateix, a partir de 1992 l’alcalde Maragall es va centrar molt més en Europa, amb un objectiu
clar: construir un moviment europeu de ciutats, enfortir les organitzacions de ciutats i de poders
locals, i convertir les ciutats en actors polítics rellevants en el marc de la construcció europea.
Aquest és l’objecte principal d’aquest treball, tot i que és indestriable de la contribució al moviment
internacional de ciutats, que culminaria en l’etapa de Joan Clos.
En opinió d’Antònia Sabartés el lideratge de Maragall va començar amb l’elecció com a president
de la CMRE el 1991. “Maragall es pren molt seriosament la presidència del CMRE i allà comença la
teorització del paper de les ciutats. Assumeix la presidència del CMRE abans del que estava previst
i hi convida a tothom”10. Des d’allà es posa en marxa el G-4 (CMRE, IULA, FMCU, Metropolis),
que possibilita que per primer cop a la història un alcalde, Jean Doré, de Montreal, parli davant una
cimera de Nacions Unides, la Cimera de la Terra de 1992. “Allà vàrem comprendre, com havíem fet
a nivell europeu, que la unió seria la nostra força, i el nostre objectiu, impulsar la veu de les ciutats
a l’escena internacional”11.
En el context d’aquesta presidència, Margarita Obiols cita un altre moment important en la trajectòria
internacional de Pasqual Maragall: els Estat Generals del CMRE l’any 1994, on Maragall va llançar el
seu “mot d’ordre”: “Nacions Unides, Ciutats Unides” davant François Mitterrand i Bronislaw Geremek12.
En opinió de Sabartés “Maragall va obrir la via internacional i l’alcalde Clos la va saber aprofitar molt
bé”. En aquest sentit Sabartés destaca l’empatia de Pasqual Maragall amb els altres alcaldes: “Sempre
preguntava pels seus problemes i per la situació a les seves ciutats”. I és així també com Maragall va
assolir una posició de lideratge. Barcelona va participar del G-4 (les 4 grans organitzacions) i després
del G-10, el grup d’organitzacions internacionals de ciutats en les que es negocia Istanbul i la creació
del CGLU. I com a president del CMRE, va impulsar la Carta d’Autonomia Local de la IULA.
10 Entrevista a Antònia Sabartés. Barcelona, 7 de juliol de 2015.
11 Sabartés, Ma Antònia: “La internacional urbana”. Article escrit en motiu del centenari del moviment internacional de ciutats.
http://www.rabat2013.uclg.org/sites/default/files/a.sabartes_completo_esp.pdf
12 Obiols, Margarita; “El poder de las ciudades”. Article escrit en motiu del centenari del moviment internacional de ciutats.
http://www.rabat2013.uclg.org/es/noticias/el-poder-de-las-ciudades
1 2 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�3. Barcelona, capital europea
L
“- I després dels Jocs, què? - Després dels Jocs, Europa!”
’aposta barcelonina per les xarxes de ciutats europees es remunta a 1986, quan es va constituir
el grup Eurocities, format per les ciutats de Barcelona, Birmingham, Frankfurt, Lió, Milà
i Rotterdam. És a dir, les “segones capitals” dels sis principals països de l’Europa dels 12.
Aquest grup es va consolidar a partir de la conferència celebrada a Barcelona l’abril de 1989,
quan sota el lema “Les ciutats i la construcció d’Europa” es va fixar com a prioritat “participar
activament en la construcció de l’Europa comunitària i consolidar el sistema europeu de ciutats”13.
Només 7 mesos després, la Comissió Europea, a través del seu President, va reconèixer aquest
grup de ciutats com a interlocutor, i el 1992 Eurocities va inaugurar la seu de la seva secretaria a
Brussel•les.
El grup es va consolidar en les conferències anuals successives a Lió (1990), Birmingham (1991),
Frankfurt (1992) i Lisboa (1993), i, en pocs anys, Eurocities va créixer de les sis ciutats fundadores
a més de 40, incorporant a diverses capitals d’Estat com Madrid, Lisboa, Atenes, Copenhaguen,
La Haia i Bonn, a més d’algunes de les principals ciutats del continent com Amsterdam, Munic
i Marsella. El grup de ciutats va posar en marxa sis comitès sectorials (Cooperació Econòmica
i Regeneració Urbana, Benestar Social, Cooperació Tecnològica, Transports, Cultura i Medi
Ambient) liderats respectivament per les ciutats de Munic, Birmingham, Niça, Leeds, Bolonya i
Rotterdam, i es va situar com un punt de referència per a les polítiques socials i territorials de la
Comissió Europea.
El germen d’Eurocities va permetre que Barcelona pogués aspirar al lideratge del Consell de
Municipis i Regions d’Europa (CMRE). El 12 de desembre de 1991 a París, l’alcalde Maragall
fou elegit president del CMRE, per aclamació, substituint el veterà alcalde de Magúncia, el
democratacristià Josef Hoffmann. La seva candidatura fou presentada pel president de la FEMP,
Tomás Rodríguez Bolaños, alcalde de Valladolid. I delegà les seves funcions en el vicepresident
Hoffman fins l’octubre de 1992, passats els Jocs Olímpics.
3.1. La presidència del Consell de Municipis i Regions
d’Europa (CMRE)
Maragall va prendre possessió del càrrec a Barcelona el 8 de maig de 1992, la vetlla del dia d’Europa,
en un acte al Palau de Pedralbes en què va participar el President de la Comissió Europea, Jacques
Delors14. En aquest acte, que va precedir la primera reunió del bureau presidida per Maragall, hi
van participar el president del Consell d’Europa, els alcaldes del C-6 i una àmplia representació
institucional.
Un any abans, el 8 de maig de 1991, s’inaugurà la Representació de la Comissió Europea a la ciutat
-també amb la presència de Delors- manifestant el clar compromís de la ciutat amb el projecte
europeu, però també el compromís del president de la Comissió amb Barcelona, en un any clau per
al futur d’Europa, en el que es celebrarien dos referèndums sobre el recentment aprovat Tractat de
13 Declaració final. Conferència Eurociutats, Barcelona 1989. Citat a Barcelona al Món (Ajuntament de Barcelona, 1995).
14 Com a nota curiosa i rellevant, cal mencionar que el president de la Generalitat, Jordi Pujol, no va participar en la recepció a
Pedralbes per trobar-se a Cracòvia, formalitzant la seva candidatura a la presidència de l’Assemblea de les Regions d’Europa,
que l’acabaria elegint el 2 de juliol d’aquell mateix any a Santiago de Compostel•la vencent la candidatura del President de
la Xunta, Manuel Fraga.
1 3
�Maastricht, a Dinamarca i França. Segons Sabartés, en la fluïda relació institucional entre Maragall
i Delors hi va tenir un paper rellevant la cap de gabinet de Delors, que mantenia una molt bona
relació personal amb Elisabeth Gateau, secretària general del CMRE.
En l’acte de presa de possessió com a president del CMRE el 8 de maig de 1992, Maragall va reafirmar
el seu ideari d’europeisme urbà: “L’Europa nascuda de Maastricht és l’Europa de les regions i les ciutats,
l’Europa territorial, concreta, físicament determinada, amb noms, accents i perfils diferents i, tanmateix,
irrevocablement disposada a la unió en llibertat (...). Les ciutats són el ciment d’Europa, però Europa també
ha de ser l’àmbit superior on les ciutats i les regions trobin el diàleg i la cooperació que necessiten”15.
Maragall va fixar l’objectiu: la participació de les ciutats en els mecanismes de cooperació i decisió
a nivell europeu. I Delors hi va respondre positivament, veient en aquest discurs una via de sortida al
creixent euroescepticisme generat per l’aprovació del Tractat de Maastricht, especialment a França:
“Les ciutats són elements essencials de la construcció de l’Europa autèntica, són l’esglaó entre el
poder que s’allunya i els simples ciutadans”. La sintonia, però, venia de lluny. Maragall i Delors
havien coincidit a París a mitjans anys 60 i la seva relació s’havia reprès en els darrers anys. Una
relació de col•laboració que es va mantenir al llarg dels anys 90 i que Barcelona va agrair nomenant
Delors “Friend of Barcelona” el 1998.
El Consell de Municipis d’Europa (CME) es va crear a Ginebra el 1951, i l’any 1984 es va convertir
en Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE), com a resposta al creixent moviment regional
europeu, que va acabar constituint l’Assemblea de Regions d’Europa (ARE) el 1985. El CMRE estava
format per les seccions nacionals i les associacions d’entitats locals i territorials dels estats membres
del Consell d’Europa -en aquell moment, 38 associacions nacionals de 25 països- i la representació
espanyola es canalitzava a través de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).
Segons Antònia Sabartés al CMRE no li agradava el projecte d’Eurocites, perquè era un projecte de
grans ciutats16. El CMRE, en canvi, era una federació de federacions de municipis, amb milers de
ciutats petites i mitjanes. Tenia la seu a París i una oficina a Brussel•les. Però Maragall va ser molt
ben rebut a la CMRE perquè, de fet, gairebé el van anar a buscar. Sabartés afirma que “el CMRE
buscava un president del sud i socialista. Per tant, Elisabeth Gateau i la secció italiana del CMRE
van prendre la iniciativa d’anar a buscar el Pasqual”. De fet, Maragall va anar a buscar el suport
de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), qui l’havia de proposar formalment,
quan ja estava tot negociat amb la secretaria general del CMRE i es gaudia del suport dels alcaldes
italians i francesos, principalment.
La FEMP, presidida per Tomás Rodríguez Bolaños, alcalde de Valladolid (PSOE) i amb Antonio
Luís Hernández de secretari general, “era més partidària de posar un alcalde d’una ciutat mitjana, i
no gran, i no es refiaven de Maragall, que anava per lliure”, segons Sabartés. La FEMP no acceptava
el predomini de les grans ciutats -les del C-7 liderades per Barcelona ja s’havien incorporat
a Eurocities- “però van haver d’acceptar la candidatura de Maragall com un fet consumat”. En
aquestes condicions “la FEMP no té més remei que presentar-lo com a candidat”, tot i que fins
llavors Maragall no havia tingut cap càrrec a la federació de municipis.
La presidència de Maragall va donar un nou impuls al CMRE, posant el seu capital polític al
servei de l’organització i utilitzant el nou càrrec per fer créixer el prestigi internacional de la ciutat.
Maragall i el seu equip, amb Jordi Borja al capdavant, van saber establir una relació de confiança
i col•laboració amb la secretària general del CMRE, Elisabeth Gateau que va convertir la relació
15 Citat a La gota malaia, p. 339.
16 Entrevista a Antònia Sabartés. Barcelona, 7 de juliol de 2015.
1 4 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�Barcelona-CMRE en una win win situation. Una col•laboració afavorida per l’afiliació política,
en la mesura que Gateau formava part del Partit Socialista francès -en aquell moment, el partit
governant a França- i que Borja va saber utilitzar la complicitat de diversos partits socialistes
europeus, que volien propiciar que un membre de la seva família política fos el nou president del
CMRE. Tanmateix, només el capital polític que tenia en aquell moment Maragall, així com el
suport dels socialdemòcrates alemanys i holandesos a l’elecció d’un alcalde dels països del sud,
expliquen que l’aleshores ministre francès dels departaments i els territoris d’ultramar, Louis Le
Pensec, desistís del seu desig d’esdevenir president del CMRE17.
A partir de 1992, el CMRE va establir 4 comissions de treball sectorial (Medi Ambient, Afers Socials,
Transports, Política Regional i Urbana) i una “Comissió de dones representants de les autoritats
locals i regionals” per promoure el seu paper i enfortir la seva presència política. Però la principal
aportació de Maragall va ser el paper protagonista que va donar al CMRE en el reconeixement de
les ciutats i les col•lectivitats locals en la construcció europea, a través de l’impuls i la creació de la
Conferència de Poders Locals i Regionals d’Europa, l’Intergrup dels Electes Locals i Regionals del
Parlament Europeu, la I Conferència Parlament Europeus-Poders Locals l’abril de 1994 i, finalment,
la participació dels ens locals al Comitè de les Regions.
La Conferència de Poders Locals i Regionals d’Europa (CPLRE) es va crear el 1957 com una
conferència d’alcaldes vinculada al Consell d’Europa. En aquest marc s’aprova la Carta Europea
d’Autonomia Local el 1985, i el 1994 es decideix convertir i estabilitzar les reunions amb la creació
del Congrés de Poders Locals i Regionals, que celebra la seva primera conferència del 31 de maig
al 3 de juny de 1994. Maragall va ser molt actiu en la promoció de la Carta Europea d’Autonomia
Local. En aquell moment Maragall era president del CMRE i Pujol ja era president de l’ARE.
El CMRE participava com a organització consultiva del CPLRE, però la FEMP és qui decidia la
representació espanyola en el Congrés. I l’ARE va demanar que les regions també hi participessin.
Pujol i Maragall participen en les negociacions de creació de la CPLRE tot i no assumir-hi cap
càrrec institucional. I pacten amb la secretària general del Consell d’Europa, Catherine Lalumière,
que la nova organització es dividiria en dues cambres: una cambra de poders local i una cambra
de regions. Una divisió que segueix vigent en l’actualitat i que es va negociar el desembre de 1992
en una reunió a París entre la secretària general del Consell d’Europa, el president del CPRLE, el
president de l’ARE (Jordi Pujol) i el president del CMRE (Pasqual Maragall)18.
Maragall va posar el seu capital polític al servei de les ciutats europees alhora que va aprofitar el
càrrec per elevar la posició política internacional de la ciutat. El resultat va resultar exitós, tant
per Barcelona com pel CMRE, en la mesura que Maragall va aconseguir fer-se un lloc en les
negociacions sobre la composició del Comitè de les Regions, aconseguint que fos també un òrgan
de representació de les ciutats, com veurem a continuació.
Tot això sense oblidar el conflicte a l’antiga Iugoslàvia. Maragall també va utilitzar la presidència
del CMRE per influir a la IULA en relació al conflicte bosnià. El 5 de setembre de 1995 va presentar
al Congrés de la IULA a La Haia una proposta per garantir una presència quinzenal o mensual
d’un alcalde europeu en cada un dels enclavaments protegits de Nacions Unides a fi de verificar
l’aixecament efectiu del setge pel que fa a la reinstauració de serveis municipals, a més de promoure
la creació de l’Ambaixada de la Democràcia Local a Sarajevo. Iniciatives que no podia impulsar des
d’un òrgan institucional com el Comitè de les Regions.
17 Citat a La gota malaia, p. 341.
18 Segons explica Maragall en una entrevista a Catalunya Ràdio el 31 de maig de 1994. http://www.cvce.eu/en/obj/interview_
with_pasqual_maragall_i_mira_european_citizenship_at_the_level_of_municipalities_and_regions_strasbourg_31_may_1994-enc885d88f-36b8-46a2-b646-c4396ea06a02.html
1 5
�3.2. El Tractat de Maastricht i el principi de subsidiarietat
Maragall va aconseguir utilitzar el Tractat de Maastricht, acordat el desembre de 1991 i signat el 7
de febrer de 1992, per donar un tomb a la preeminència de les regions en un òrgan pensat inicialment
per ser un òrgan de participació dels länder alemanys i les comunitats autònomes espanyoles, que
reivindicaven el seu rol des de l’Assemblea de Regions d’Europa. França i el Regne Unit eren els
més interessats en aconseguir que les ciutats tinguessin un paper rellevant en el nou Comitè de les
Regions i ells havien forçat la inclusió de les ciutat en l’article del Tractat que creava el Comitè.
El Tractat de Maastricht va instaurar el principi de subsidiarietat com un dels principis fonamentals
de la Unió Europea, i va reconèixer el paper institucional dels nivells territorials subestatals, tant en
la gestió de fons europeus, com en els mecanismes consultius de presa de decisions. El “principi de
subsidiarietat” establia que les competències havien de ser exercides pel nivell de l’administració
més proper al ciutadà, llevat que raons d’eficàcia, equitat, cohesió social o nacional justifiquessin
el contrari. El principi estava tan pensat per salvaguardar les competències nacionals com les
competències dels poderosos länder alemanys davant les creixents competències comunitàries.
En aquest mateix sentit, el Tractat va preveure la creació d’un “Comitè de les Regions” com un òrgan
consultiu del conjunt de les institucions europees -Comissió, Parlament i Consell de Ministres- amb
el mateix rang que el Comitè Econòmic i Social. La creació del Comitè, una demanda específica
dels länder alemanys per fer front a la poca capacitat per influir en les decisions comunitàries que
afectaven a les seves competències, es va fer des d’una formulació ambigua, però amb el compromís
de dotar-lo de més poders en la reforma del Tractat que havia de produir-se el 1996, i que acabaria
donant lloc al Tractat d’Amsterdam.
Des d’aquell moment, Maragall va aixecar la bandera de la subsidiarietat, que ja no abandonaria:
“De totes les idees europees, més que la del federalisme que alguns compartim i d’altres no tant,
la de la subsidiarietat és la idea que pot fundar Europa. És el principi d’organització, no la idea
abstracta, la que pot fundar la construcció europea”19.
19 Citat a La gota malaia, p. 344.
1 6 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�4. El comitè de les regions (i de les ciutats)
P
asqual Maragall i Jordi Borja van veure en el Tractat de Maastricht una gran oportunitat per
a les ciutats. L’article 198 del Tractat, pel qual es creava el Comitè de les Regions, establia
que l’organisme de caràcter consultiu, estaria compost per “representants dels ens regionals i
locals”, amb un total de 189 membres distribuïts proporcionalment entre els Estats membres
segons el seu pes en el Consell. Així Alemanya, França, el Regne Unit i Itàlia tindrien 24 membres i
Espanya 21. Aquests membres havien de ser nomenats pel Consell, per unanimitat i a proposta dels
respectius Estats Membres, per un període de quatre anys i amb un mandat renovable. En aquest
sentit, resultava rellevant que tant Espanya com Alemanya tinguessin més membres al Consell que
als länder o CCAA -16 i 17 respectivament- fet que obria la porta a que hi participessin representants
municipals sense haver de competir amb la representació dels ens regionals.
L’article 198 deixava clar també que els membres del Comitè “no estarien vinculats per cap mandat
imperatiu” i que exercirien les seves funcions “amb absoluta independència, en l’interès general de
la Comunitat”20. El Comitè, que havia de designar un president i una mesa per un període de dos
anys, podia ser convocat a instàncies del Consell o de la Comissió, o reunir-se per pròpia iniciativa
per presentar dictàmens a requeriment del Consell o de la Comissió o per pròpia iniciativa quan ho
considerés oportú.
4.1. La negociació per a la constitució del Comitè de les
Regions
L’alcalde Maragall es va fixar com a objectiu prioritari de la seva contribució al moviment europeu
de ciutats, que aquestes estiguessin representades al nou Comitè de les Regions en peu d’igualtat amb
els governs regionals, per tal de convertir-les en actors polítics rellevants i garantir el compliment
del principi de subsidiarietat. Per tal d’assolir aquest objectiu, es va enfrontar al govern espanyol i
als presidents autonòmics socialistes per aconseguir el seu objectiu, també en contra d’allò defensat
pel president Jordi Pujol, que en aquell moment era President de l’ARE, i ho va fer establint aliances
al més alt nivell, buscant la complicitat dels governs britànic i francès i, molt especialment, de la
Comissió Europea.
El 9 d’agost de 1992 Maragall es va reunir a Barcelona amb el primer ministre britànic John
Major, aprofitant la seva presència als Jocs Olímpics, per parlar de la composició del Comitè de les
Regions així com de la candidatura olímpica Manchester 200021. Ho va fer només uns dies després
d’entrevistar-se amb Delors per tal de plantejar-li la importància de constituir el Comitè amb una
composició equilibrada entre regions i ciutats. Una tasca en la que persistiria durant l’any 1993,
amb una nova entrevista amb Delors (29 d’abril), i amb el comissari d’organització institucional,
Raniero Vanni d’Archirafi, l’octubre de 1993 i el febrer de 1994.
Entre 1991 i 1994, Maragall i Delors es van entrevistar en un mínim de 6 ocasions, tant a Barcelona
com a Brussel•les. La primera, el 13 de març de 1991, quan Maragall va anar a Brussel•les a demanarli suport en la cooperació transpirinenca i en els projectes d’Eurocities i del C-622, només dos mesos
després d’haver sigut rebut en audiència a París pel President Mitterrand, a qui li havia exposat
20 Tractat de la Unió Europea (TUE), signat a Maastricht el 7 de febrer de 1992.
21 Guió 179/92. Gabinet d’Alcaldia. Arxiu Pasqual Maragall.
22 Guió 12/91. Gabinet Alcaldia. Arxiu Pasqual Maragall.
1 7
�la importància que l’alcalde de Barcelona atorgava a la cooperació amb les ciutats franceses23. La
darrera, l’1 de març de 1994, pocs dies abans de la constitució del Comitè de les Regions.
En la gestació de la creació del Comitè de les Regions i el rol que hi va jugar Pasqual Maragall també
hi va tenir un paper rellevant Eneko Landaburu, aleshores director general de Política Regional
de la Comissió. Landaburu va crear un Consell Consultiu d’Autoritats Locals i Regionals de la
Comissió Europea que es reunia 2 o 3 cops l’any per discutir la política regional, els fons europeus,
etc. En aquest consell, que va funcionar entre 1992 i 1994, hi participaven representants del CMRE
i de l’ARE, entre d’altres, i Maragall ja hi va participar. Segons Antònia Sabartés, l’objectiu de la
Comissió era reforçar les ciutats per tal que tinguessin un paper en el Comitè de les Regions.
En aquest període també va ser rellevant la relació amb l’alcaldessa d’Estrasburg, Catherine
Trautman, i la celebració dels Estats Generals dels Municipis i les Regions d’Europa entre el 21
i el 23 d’octubre a la ciutat seu del Consell d’Europa, així com la relació establerta amb Bernard
Kouchner -exministre i important col•laborador del President Mitterrand- que va ser pregoner de
les festes de la Mercè de 1993.
La tasca de lobbying a favor de les ciutats de l’alcalde Maragall es va estendre al Parlament Europeu,
buscant la seva complicitat per assolir una representació “equitable” entre regions i ciutats que
evités que el CdR es convertís en un “Senat de les Regions”24, i al Consell Econòmic i Social, oferint
el CMRE com a interlocutor per tal de posar en marxa els aspectes organitzatius i pressupostari del
Comitè de les Regions abans de la seva constitució25, i fins i tot amb els länder alemanys: el 26 de
gener de 1994 es va reunir a Barcelona amb el Ministre d’Afers Federals i Europeus de l’Estat de
Baviera, a petició del ministre alemany26.
L’activisme del CMRE i de Maragall en les negociacions de la composició del nou òrgan comunitari
va ser intens. De fet, el CMRE fins i tot va presentar una queixa a la Comissió Europea per la
composició de les representacions d’Espanya, Alemanya, Bèlgica i Portugal, per entendre que
fomentava un fort desequilibri a favor de les regions -els 6 representants belgues eren per les 3
regions i les 3 comunitats lingüístiques- o perquè no designaven electes, en el cas de Portugal.
Al final del procés la representació regional i local al Comitè de les Regions, aprovada pel Consell
de Ministres de la UE el 7 de febrer de 1994 després de diversos ajornaments, va resultar bastant
equilibrada (99 a 90) per la decisió de determinats Estats, especialment França i el Regne Unit.
França, per exemple, va establir 8 representants regionals, 8 departamentals i 8 municipals. I al
Regne Unit els 24 representants eren de comtats i municipis. En el cas espanyol, el Govern va
atribuir un representant per cada una de les 17 Comunitats Autònomes, més 4 alcaldes titulars i
4 alcaldes suplents. Els titulars eren els alcaldes de Barcelona i Madrid, l’alcaldessa de València,
que era també presidenta de la FEMP i l’alcalde de Còrdova, Herminio Trigo, d’IU. A Alemanya,
els 16 länder van obtenir un representant cada un d’ells -entre els quals les ciutats-estat de Berlín,
Hamburg i Bremen- i les autoritats locals van obtenir 8 representants més. I Portugal va acceptar
que la seva representació estigués formada per electes locals i no per funcionaris27.
23 Guió 01/91. Gabinet Alcaldia. Arxiu Pasqual Maragall.
24 Guió 83/93. Reunió amb Pierre Cot, president del Grup Socialista al Parlament Europeu. Gabinet d’Alcaldia. Arxiu Pasqual
Maragall.
25 Guió 84/93. Reunió amb Susanne Tiemann, president del Comitè Econòmic i Social de les Comunitats Europees, Gabinet
d’Alcaldia, Arxiu Pasqual Maragall.
26 Guió 17/94, Gabinet d’Alcaldia, Arxiu Pasqual Maragall.
27 Despatxos , notes i reunions amb Elisabeth Gateau durant l’any 1993. Guions 02/93, 112/93, 224/93, 264/93, Gabinet d’Alcaldia,
Arxiu Pasqual Maragall.
1 8 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�La batalla per la presidència del Comitè de les Regions va ser dura i conflictiva. Maragall comptava
amb el suport del CMRE, que l’havia proposat com a candidat. D’altra banda, l’ARE estava dividida
entre el president de Flandes, el democratacristià Luc van der Brande i el president de la regió del
Llanguedoc-Rosselló, el liberal Jacques Blanc, que tenia el suport de Jordi Pujol. També a Espanya
hi havia tensions. Entre els presidents autonòmics socialistes es criticava que Maragall hagués
recollit suports sense comptar amb ells -que poc abans havien donat suport a Pujol com a president
de l’ARE- i per al propi Pujol que un alcalde presidís el Comitè de les Regions -i que aquest alcalde
fos Pasqual Maragall- era inacceptable.
En la reunió de representants autonòmics socialistes per decidir l’estratègia a seguir en relació
a la Constitució del CdR que es va produir a la seu del PSOE el 3 de març de 1994 hi va haver
molta tensió. Alguns dirigents socialistes espanyols es preguntaven: “¿Maragall es el candidato del
CMRE o del PSOE?” . No volien acceptar un alcalde de candidat perquè alguns -com Extremaduraaspiraven a una vicepresidència del CdR i, de fet, estaven negociant pactar amb Jordi Pujol aquesta
vicepresidència. La majoria, en tot cas, es mostraven molt crítics amb Maragall per haver anat per
lliure i presentar la seva candidatura com un “fet consumat”. Finalment, però, s’acaben acordant
com objectius del partit aconseguir una vicepresidència i una vocalia del CdR. De manera que es
dóna suport a la candidatura de Pasqual Maragall com a instrument per assolir aquests objectius, i
sempre que no els posi en perill28.
La mateixa tensió s’havia respirat en l’entrevista que van mantenir Pujol i Maragall el 28 de febrer
de 1994, 10 dies abans de la constitució del Comitè. “Jo també sóc candidat natural [a la presidència
del Comitè de les Regions] però tinc molta feina” -li va etzibar el president a l’alcalde29.
L’alcalde Maragall va presentar oficialment la seva candidatura l’endemà de la reunió amb Pujol i
abans d’entrevistar-se a La Moncloa amb Felipe González i Narcís Serra el dia 2 de març, a qui va
comunicar que tenia possibilitats de ser elegit vicepresident, com així va ser. El dia 8 de març el
CMRE el va proposar oficialment candidat i Maragall va negociar amb el belga Luc van der Brande
la vicepresidència primera del Comitè, d’esquenes -però- al grup socialista al Comitè, que li va
retreure haver negociat i cedit la presidència als democratacristians sense sotmetre l’acord al grup
socialista obviant que el laborista britànic Charles Gray també aspirava al càrrec.
Maragall va defensar el seu acord davant el grup socialista -format per 79 membres i sense majoria
en el si del Comitè- i va obtenir el suport a la seva candidatura davant de Charles Gray per 47 vots
contra 32, desautoritzant així el president del grup socialista, Willy Claes, ministre d’afers exteriors
belga i posterior secretari general de l’OTAN. Finalment, l’ARE va presentar dos candidats -Van der
Brande i Blanc- i la divisió a punt va estar de permetre una victòria de Maragall: Blanc va obtenir
56 vots, Maragall 55 i Van der Brande 50. Blanc seria elegit president, però va haver d’acceptar que
Maragall no només fos elegit vicepresident, sinó que el succeís dos anys més tard.
El dia 10 de març, l’ARE, el CMRE, el grup socialista i el grup popular europeus van signar un
acord segons el qual Pasqual Maragall succeiria a Jacques Blanc a partir de 1996 i van fer signar al
propi Blanc, en un document que Maragall, el Gabinet de Relacions Internacionals de l’Ajuntament
i la secretària general del CMRE van haver d’utilitzar reiteradament per fer complir els pactes dos
anys més tard.
El Comitè de les Regions, després de la seva sessió constitutiva els dies 9 i 10 de març de 1994 a
Brussel•les, es va tornar a reunir en sessió plenària els dies 5 i 6 d’abril, per adoptar el reglament
28 Memoràndum 28/94. Gabinet d’Alcaldia. Arxiu Pasqual Maragall.
29 Memoràndum 25/94. Gabinet d’Alcaldia. Arxiu Pasqual Maragall.
1 9
�intern i constituir vuit comissions de treball: política regional i desenvolupament econòmic;
ordenació de l’espai rural; transports i comunicacions; polítiques urbanes; ordenació del territori;
medi ambient i energia; educació i formació; Europa del ciutadans, investigació, cultura, joventut i
consumidors; i cohesió econòmica i social.
En el procés de creació del Comitè, les regions no van aconseguir el seu objectiu de convertir-lo en
un “Senat de les Regions” i el rol de les ciutats al Comitè va ser contraproduent en relació al rol que
volien jugar les regions. No van aconseguir, per tant, representació per si mateixes. Però el Comitè
tampoc es va convertir en el que volia la Comissió: un consell on negociar la política regional. Una
negociació que va seguir en mans dels Estats.
Ara bé, també cal recordar que en el procés de constitució del CdR cap länder va votar a favor de
separar ciutats i regions. Només ho van defensar Catalunya i el País Basc. Vist en perspectiva, i
en opinió de Javier Sánchez, potser hagués sigut més convenient crear un Comitè de Regions i un
Comitè de Governs Locals o separar el Comitè de les Regions existent amb la reforma del Tractat
d’Amsterdam, però cap actor rellevant ho va posar sobre la taula.
És en aquest context que cal entendre la batalla entre Jordi Pujol i Pasqual Maragall per la representació
de regions i ciutats al nou Comitè. Segons Javier Sánchez, la batalla entre Pujol i Maragall, que
entre 1992 i 1995 van coincidir com a presidents del CMRE i de l’ARE respectivament, va ser una
batalla “per dotar de contingut el Comitè de les Regions”, entre la “identitat regional i les xarxes de
ciutats post-nacionals”. En la seva opinió, “l’impacte de la UE sobre les regions i les ciutats és molt
diferent perquè a les regions els hi treu competències i capacitat de decisió”30.
4.2. L’exercici de la presidència del Comitè de les Regions
El 20 de març de 1996 Maragall va ser elegit President del Comitè de les Regions per una majoria
àmplia i sense cap candidat alternatiu. Tot i que Jacques Blanc es va resistir a complir el pacte de
1994, Maragall -després de resultar reelegit alcalde el maig de 1995- es va imposar després de ser
reelegit president de la CMRE en l’assemblea celebrada a Torí l’1 de desembre i aconseguir que
Pujol -que havia sigut reelegit president de la Generalitat aquell mateix any després que Maragall
renunciés a presentar-se com a candidat del PSC- garantís la seva neutralitat en el procés.
L’elecció confirmava una doble capitalitat: “Barcelona és avui a Europa la capital del regionalisme
i la capital del municipalisme. I ha de ser bo per a tots. No és senzill, però és bo”, havia afirmat
Maragall després de ser elegit vicepresident del Comitè el 199431. Tanmateix, Pujol mai va reconèixer
a Maragall aquesta doble funció. El 16 de maig de 1997 -quan ja havia anunciat que deixaria
l’alcaldia de Barcelona- Maragall va presidir a Amsterdam una històrica cimera de 260 presidents
regionals i alcaldes de grans ciutats europees prèvia a la Conferència Intergovernamental que havia
d’aprovar la revisió del Tractat de Maastricht. Pujol no hi va assistir. Maragall, dolgut, va afirmar:
“Hi ha absències que no són perdonables”32.
En el seu discurs d’investidura com a president del Comitè de les Regions, Maragall es va fixar
com a objectius el reconeixement del Comitè de les Regions com a institució europea, l’impuls de
la presència del Comitè en els debats entorn a la reforma del Tractat de Maastricht i la consolidació
del paper del Comitè en el procés de construcció europea. Però va voler definir sobretot el caràcter
30 Entrevista amb Javier Sánchez. Barcelona, 3 de juliol de 2015.
31 Citat a La gota malaia, p. 351.
32 Citat a La gota malaia, p. 352.
2 0 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�del Comitè: “Nosaltres som els representants del ciutadans concrets i reals de l’Europa que vol,
no només paraules, no només grans solucions, sinó una vida quotidiana millor”. I fer-ho defensant
Europa no com una idea abstracta, sinó com “un conjunt de ciutats i regions amb accent propi,
amb rostre propi, enormement diferents i de vegades fins i tot enfrontades, que segueixen ara amb
angoixa i esperança, amb il•lusió i temor al mateix temps, el procés d’una nova construcció (...) que
es diu Europa”.
El discurs acabava amb una constatació de les dificultats del procés, puix que la “cultura europea
que estem construint es fa sobre la bases no només d’idiomes diferents sinó d’estructures mentals
diferents i de discursos diferents”. Calia, per tant, construir “entre tots, un nou llenguatge europeu”33.
Pocs mesos després, a Brussel•les, i en una conferència titulada “Le rôle du Comitè des Régions dans
le processus de construction européenne”, insistiria en aquesta idea: “Com transmetre les mateixes
idees a un ciutadà de Tampere i a un altre de Siracusa?” I ell mateix responia: substituint l’esquema
“top down” per un esquema “bottom-up” en el procés de construcció europea. És a dir, proposa
construir Europa des de baix, erigint el Comitè de les Regions com un “traductor d’una realitat local
i regional a nivell europeu i traductor d’una realitat europea als nivells local i regional”, per tal de
construir la nova ciutadania europea. O en altres paraules -més planeres- utilitzades al Saló de Cent
de l’Ajuntament l’abril de 199734: “Volem més Europa, però més a prop”.
En un altre discurs rellevant d’aquesta etapa, el discurs de Lausana de 2 de maig de 199635,
Maragall hi desenvolupa la seva visió de “L’Europa de les ciutats” caracteritzada no només per la
subsidiarietat i la proximitat sinó per la llibertat i la solidaritat. Per Maragall “l’aire de les ciutats
ens fa lliures” -com resa el proverbi alemany- però també concentren gran part de les desigualtats
econòmiques i socials existents. Per tant, l’Europa de les ciutats ha de ser “L’Europa de la cooperació
i el partenariat (...) per assegurar la solidaritat quotidiana i expressar de forma comuna, sobre tot el
continent però també a l’exterior, la solidaritat d’Europa”. L’Europa de les ciutats, per tant, només
podia desenvolupar-se en un context d’unió política, del nord i del sud d’Europa, de l’Est i de l’Oest
del continent.
Finalment, en el discurs de cloenda de la Cimera Europea de Regions i Ciutats -convocada a
iniciativa de Maragall- celebrada a Amsterdam el 16 de maig de 1997, poc abans que la Conferència
Intergovernamental acabés els treballs de revisió del Tractat de la Unió Europea, Maragall va tenir
l’oportunitat de culminar el seu discurs europeista davant el President del Parlament Europeu i del
President del Consell de Ministres de la UE36.
En aquell discurs, Maragall recorda -citant a Denis de Rougemont- que “Europa és molt més
antiga que les seves nacions, com també ho és la seva ambició universal i universalista”, i que la
seva història “es pot recórrer i identificar a través de les seves ciutats, les seves catedrals, els seus
ajuntaments i els seus costums”, més antigues que les nacions de les que formen part. I ho fa per
afirmar que sense l’Europa de les regions i les ciutats, els ciutadans no acceptaran més Europa:
“Volen més Europa perquè els hi dóna més seguretat i identitat, no menys. Però no acceptaran que,
amb l’excusa d’aquesta seguretat global, Europa (o els Estats) s’apropiïn o no tornin moltes de
33 Discurs consultat a través de l’Arxiu Pasqual Maragall.
34 Discurs d’inauguració de la “Conferència sobre la Carta Europea d’Autonomia Local”, Barcelona, 24 d’abril de 1997.
Disponible a través de l’Arxiu Pasqual Maragall.
35 Discurs de Pasqual Maragall a Lausana, el 2 de maig de 1996, convidat per l’alcaldessa i la secció suïssa del CMRE com a
president del CMRE i del Comitè de les Regions. Disponible a http://www.pasqualmaragall.cat/media/0000001000/0000001365.
pdf
36 Discurs disponible a través de l’Arxiu Pasqual Maragall.
2 1
�les coses que podem fer nosaltres mateixos”. Per això reivindicava els governants territorials com
“un exèrcit potencial de pedagogia europea de valor considerable” i alerta sobre el risc d’utilitzar
la integració europea per a substituir els localismes: “És poc prudent que la E d’Europa aparegui
substituint la TO de Torino o la M de Munic. Seria la imatge mateixa del que la gent no vol que
succeeixi”.
Maragall acaba el discurs oferint a l’”Europa escèptica”, “el llenguatge de la identitat múltiple però
responsable (..) el llenguatge de la subsidiarietat, de l’autogovern lleial” al crit -de ressonàncies
marxistes- “Ciutadans d’Europa, unim-nos!”.
Però l’aportació de Maragall en l’exercici de la presidència del Comitè de les Regions va anar
més enllà de l’impuls polític i la teorització del rol de les ciutats i les regions en la nova Europa.
Maragall va voler influir en la revisió del Tractat de Maastricht per tal d’incorporar les principals
demandes de les ciutats i regions europees.
Segons explica Antònia Sabartés, des del gabinet d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona es feia un
seguiment exhaustiu de cada reunió de la conferència intergovernamental de 1996-1998 per valorar
els posicionaments de cada un dels 15 estats membres en relació a l’augment de competències del
Comitè de les Regions. L’alcalde Maragall, com a president del Comitè de les Regions, signava
cartes a tots els primers ministres o ministres d’afers exteriors agraint les seves posicions per
incorporar determinats aspectes al nou Tractat o per demanar que els incorporessin. Aquesta intensa
activitat va produir la sensació general que Maragall, i amb ell la ciutat de Barcelona, estaven molt
presents en tots els debats. De fet, fins i tot abans d’assumir la presidència, l’any 1995, va convocar
una reunió al Saló de Cent de Barcelona de la mesa del Comitè de les Regions amb el president
del grup de reflexió encarregat de preparar la Conferència Intergovernamental, l’espanyol Carlos
Westendorp37.
El nou tractat, signat l’octubre de 1997, va establir l’autonomia del Comitè de les Regions en
relació al Comitè Econòmic i Social, i va consolidar i estendre el rol del Comitè com a òrgan de
consulta, doblant el nombre d’àrees en les que el Consell i la Comissió havien de consultar al
Comitè (incorporant la política social i d’ocupació, el medi ambient, la formació professional i el
transport) i establint que el Comitè també podria exercir d’òrgan consultiu del Parlament Europeu.
Unes demandes del Comitè que havien sigut incorporades a l’Informe Stoiber-Gomes, elaborat pel
primer ministre de Baviera, Edmund Stoiber, i l’alcalde de Porto, Fernando Gomes. L’única proposta
rellevant de l’informe que no va ser acceptada fou el dret del Comitè a iniciar procediments davant
del Tribunal de Justícia Europeu. Una proposta que ja havia posat sobre la taula Jordi Pujol en el seu
informe de 1995, quan proposava que el Comitè es convertís en el “guardià de la subsidiarietat”38.
El nou Tractat, per tant, va consolidar l’estructura del Comitè, però no va incorporar canvis
substancials en relació al paper de les regions i les ciutats en la nova arquitectura europea, ni li va
donar l’status institucional que demanava Maragall en prendre possessió del càrrec de president. El
1997 quedaven lluny les paraules de Jacques Delors en la constitució del CdR: “El Comitè de les
Regions serà una peça única del tauler institucional. Serà capaç d’exercir un poder molt especial,
basat en l’expertesa i la influència”39 i la seva última intervenció al Comitè com a President de
la Comissió, el setembre de 1995, posant l’accent en el rol del Comitè en el funcionament de la
democràcia europea, per reduir la distància entre Brussel•les i els ciutadans.
37 Entrevista amb Antònia Sabartés.
38 “Landmark opinion on the Revision of the Treaty on European Union” (CdR 136/95), conegut com a “Pujol Report”.
39 Citat a “Key Dates in the history of the Committee of the Regions”, 2004, p. 6.
2 2 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�Per tant, podem dir que els objectius més ambiciosos fixats per al Comitè de les Regions no es
van assolir en els 4 anys que Maragall va ser vicepresident i president de la institució, però es van
fer uns primers passos importants que després han donat peu a d’altres avenços. El Comitè es va
convertir en consultiu del PE, el Tractat de Niça (2001) li va donar la capacitat de presentar recurs
davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i finalment el Tractat de Lisboa (2009) consagra
la cooperació territorial com a principi de la UE.
Tanmateix, l’evolució posterior del Comitè no va respondre a les expectatives. Els interessos d’unes
regions i altres eren contraposats, i la presència de les regions en el procés de governació d’Europa
ha desaparegut de l’agenda. Anys més tard, les regions amb capacitat legislativa van intentar tenir
una nova influència a través del REGLEC, però tampoc va funcionar. L’ampliació de 2004 va
fer que la qüestió regional fos encara més complexa, en la mesura que no només els organismes
regionals presents al CdR es van multiplicar, sinó que la majoria d’ells no tenien una estructura i
organització similar als de l’Europa dels 12 o dels 15.
En qualsevol cas, la presidència del Comitè de les Regions, entre març de 1996 i febrer de 1998,
va coincidir amb la seva etapa final com alcalde i es va allargar fins més enllà del seu mandat a
Barcelona. El va succeir en el càrrec el socialdemòcrata alemany Manfred Dammeyer, ministre
d’afers federals i europeus del Land del Nord del Rin i Westfalia. Pocs mesos abans, l’octubre de
1997, Maragall també havia deixat la presidència del CMRE, essent substituït per l’expresident
francès Valéry Giscard d’Estaign, aleshores president de la regió de l’Auvergne.
4.3. Barcelona i l’activisme europeu de Maragall
En aquests darrers anys de mandat com alcalde Maragall també intentarà aconseguir algun rèdit del
seu activisme europeu per a la ciutat de Barcelona. Després del fracàs en l’obtenció de la seu de
l’Agència Europea del Medicament, que finalment es va instal•lar a Londres, Maragall va apostar
per la Capitalitat Europea de la Cultura. Primer es va voler presentar una candidatura per l’any 2000,
però el gran nombre de candidatures -que va obligar al Consell de Ministres a nomenar 9 capitals,
entre elles Santiago de Compostela- va aconsellar presentar una candidatura per a l’any 2001.
La candidatura “Barcelona 2001: El temps de la imaginació” es va presentar l’abril de 1995 en un
acte que va comptar amb el suport de nombroses personalitats europees del món de la cultura que,
juntament amb representants de la cultura catalana i espanyola, van constituir el “senat ciutadà”
de la candidatura. Maragall, però, no va aconseguir el suport del govern de Felipe González, que
no va voler presentar la candidatura de Barcelona abans de les eleccions de 1996. Les gestions de
l’alcalde Maragall amb el comissari Marcelino Oreja per intentar que el nou govern del PP assumís la
candidatura tampoc no van fructificar. El nou govern va preferir assegurar la nominació de Santiago
per l’any 2000 i aconseguir la capitalitat cultural de 2002 per a Salamanca, compartida amb Bruges.
Barcelona, per tant, es va quedar sense capitalitat cultural, i la necessitat de trobar un gran esdeveniment
es va convertir en una obsessió. Va ser aleshores, a finals del 1996, quan va sorgir la idea d’organitzar
un Fòrum Universal de les Cultures per a l’any 2004. Un projecte que, sota el mandat de l’alcalde
Joan Clos, va marcar el final d’una etapa, que havia començat 30 anys abans, quan en el seu primer
discurs com alcalde, Pasqual Maragall es va proposar mantenir i reforçar els contactes internacionals
i el “leadership dels municipis espanyols” per situar Barcelona “en una cota superior”.
No podem, doncs, valorar la trajectòria europea i internacional de Maragall en termes de beneficis materials
per la ciutat sinó en termes de beneficis immaterials, de prestigi internacional. Maragall va estar al servei d’una
causa, la causa del municipalisme, més enllà dels rèdits que finalment el seu activisme reportessin a la ciutat.
2 3
�5. Una acció política al servei d’una causa:
l’Europa de les ciutats
L
a projecció internacional de Pasqual Maragall, el seu europeisme actiu, amb voluntat de
convertir la ciutat “en far d’un europeisme urbà progressista”, va convertir Barcelona en una
ciutat plenament inserida en la nova “identitat-projecte” europea. Maragall entenia Europa
com la nova nació a la que calia aspirar. Una nació de ciutadans que superés les velles nacions
europees, llargament enfrontades. I per a construir la gran nació europea oferia la “petita pàtria” de
les ciutats.
Maragall, que havia sabut dotar Barcelona d’una identitat-projecte amb els Jocs Olímpics, que la
va dotar d’orgull per projectar-la cap al futur, va voler dotar a les ciutats europees d’una identitatprojecte vinculada al projecte de construcció europea. Podríem dir, per tant, que la principal
característica del lideratge de Pasqual Maragall en l’àmbit europeu i internacional va ser posar en
valor la ciutat com a “identitat-projecte”, utilitzant la terminologia de Manuel Castells. Una identitat
urbana basada en un projecte de ciutat i no en una identitat-resistència, pròpia de determinats
nacionalismes i localismes.
Francesco Rutelli, alcalde de Roma entre 1991 i 200140, destaca que cal entendre l’activisme de
Maragall en el context del anys 90, quan es va produir “l’esperança en la democràcia local” en un
moment en què es teoritzava sobre el final de la història i de les ideologies. Aquest moviment de
ciutats dels anys 90, que té una força inèdita segons Rutelli, és fruit de les xarxes ja creades als
anys 80. Es produeix una continuïtat entre les xarxes creades els anys 80, en una Europa encara no
reunificada, i l’eclosió del moviment de ciutats als anys 90, quan s’estableixen relacions amb les
ciutats de l’Est d’Europa.
Un moment històric en què la “proximitat” i la “subsidiarietat” s’entenien com a “complementàries
de la globalització”. Una democràcia local que havia de fer possibles governs menys burocràtics i
més dinàmics. En aquest context, la idea de ciutat té en la ciutat de Barcelona una de les expressions
més importants, i com a conseqüència moltes ciutats europees deuen a Barcelona aquesta idea de
ciutat que també van fer seva.
En el lideratge de Pasqual Maragall en el moviment europeu i internacional de ciutats, com en
bona part de la seva acció política, la pràctica precedeix (i condueix a) la teoria. És l’exercici
pràctic de la política i del lideratge el que el condueix a elaborar, amb posterioritat, una teoria.
Practice drives theory, que diuen els anglosaxons. És així com es va construir la teoria del “Model
Barcelona” i és així com s’ha d’entendre el seu pensament sobre el rol de les ciutats en el procés
de construcció europea. La pràctica política que desenvolupa entre 1986 i 1998, que s’inicia amb
l’impuls d’Eurocities i culmina amb la presidència del Comitè de les Regions, és el que li permet
teoritzar l’Europa de les ciutats i les regions, l’Europa pròxima, l’Europa de la subsidiarietat.
En aquests dos anys de presidència del Comitè, Maragall va avançar en la teorització de l’Europa
de les regions i l’Europa de la proximitat, especialment de la mà d’un grup d’alcaldes italians i del
nou president del govern italià, Romano Prodi. Maragall va conèixer Prodi a Brussel•les el juliol
de 1995, quan havia sigut elegit candidat del centre-esquerra italià per a les eleccions generals de
l’any següent. Un cop elegit president del govern italià s’hi va tornar a reunir el juny de 1996, per
40 Entrevista realitzada a Francesco Rutelli, el 20 de novembre de 2014, en motiu de la seva participació en la primera
conferència anual “Llegat Pasqual Maragall”.
2 4 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�a demanar-li el seu suport a les reivindicacions del Comitè de les Regions en la revisió del Tractat.
L’estreta col•laboració amb els alcaldes de Roma (Francesco Ruttelli), Venècia (Màssimo Cacciari),
i Bolonya, entre d’altres, i la sintonia amb Prodi va donar lloc a la publicació col•lectiva “Europa
prossima”, un dels exemples col•lectius més reeixit de reflexió sobre l’Europa de les ciutats i les
regions41.
En aquesta publicació Maragall hi desgrana la seva “Teoria de la proximitat”42, fonamentada en
tres principis: federalisme, subsidiarietat i proporcionalitat. Per Maragall el federalisme representa
“l’ideal d’una federació d’Estats europeus anàloga a la dels Estats Units d’Amèrica”; la subsidiarietat
“exigeix que cap autoritat traspassi la seva esfera de competència” i està vinculada a la devolution,
és a dir, a “l’autogovern recuperat”; i entén la proporcionalitat com “la necessitat que la Unió no
utilitzi més mitjans dels necessaris per a perseguir determinades finalitats que li són atribuïdes
subsidiàriament”.
En base a aquesta teoria, Maragall defensa que la ciutadania europea, la nova “nació Europea”
només es pot crear a partir de la ciutadania europea, com una “nació cívica” i, per tant, estructurada
en base a la societat civil. En la seva concepció societària de la nació, “la societat civil és l’elixir
de la llarga vida” i alerta sobre el perill que Europa es construeixi com una “societat estatalitzada”,
seguint el model francès i alemany, i allunyant-se del model britànic i italià, “països caracteritzats
fonamentalment com a societat civil”43.
En aquesta nova nació europea, per tant, les ciutats hi tenen un paper essencial perquè es situen
entre la societat i l’Estat. La seva tesi és que “Europa no pot fer-se sense unió ni sense devolució”
i la seva conclusió que “Europa existeix en la mesura que el seu territori es descriu com un sistema
de nodes actius (les ciutats i els seus hinterlands), més que no pas com un pastís partit en trossos
per les fronteres estatals”44. És a dir, Europa és, per sobre de tot, un sistema de ciutats. I és en aquest
sistema de ciutats, que Barcelona vol exercir el lideratge.
41 Maragall, Pasqual (ed.): Europa próxima: Europa, regiones y ciudades, Edicions UPC i Edicions UB, Barcelona, 1999.
42 Maragall, Pasqual: “Teoría de la proximidad: federalismo, subsidiariedad y proporcionalidad” a Europa próxima: Europa,
regiones y ciudades (1999), pp. 45-49.
43 Maragall, Pasqual: “Europa: una nueva nación: La ciudadanía europea” a Europa próxima: Europa, regiones y ciudades
(1999), pp. 51-54.
44 Maragall, Pasqual: “La devolution en Europa: conclusiones” a Europa próxima: Europa, regiones y ciudades (1999), pp. 117121.
2 5
�6. Conclusions
Maragall entenia Europa com la nova nació a la que calia aspirar. Una nació de ciutadans que superés
les velles nacions europees, llargament enfrontades. I per a construir la gran nació europea oferia la
“petita pàtria” de les ciutats.
La seva principal aportació en l’àmbit europeu va ser posar en valor la ciutat com a identitat-projecte,
utilitzant la terminologia de Manuel Castells. Una identitat urbana basada en un projecte de ciutat i no
en una identitat-resistència, pròpia de determinats nacionalismes i localismes.
Maragall, que havia sabut dotar Barcelona d’una identitat-projecte amb els Jocs Olímpics, que la
va dotar d’orgull per projectar-la cap al futur, va voler dotar a les ciutats europees d’una identitatprojecte vinculada al projecte de construcció europea. I ho va fer a través de la pràctica institucional:
institucionalitzant les xarxes de ciutats, donant nova vida a institucions existents, com el CMRE, i
aprofitant l’oportunitat del nou marc normatiu sorgit del Tractat de Maastricht, a través del Comitè de
les Regions i el principi de subsidiarietat.
Pasqual Maragall va saber aprofitar la finestra d’oportunitat que implicava la nova etapa que es va obrir
a Europa a partir de 1989-1991 per dotar de capacitat institucional al moviment europeu de ciutats.
L’alcalde Maragall va entendre que les ciutats no serien un actor reconegut a Europa si no formaven
part de les institucions que representaven a les administracions sub-estatals, i és per aquesta raó que
va lluitar no només per a que fossin reconegudes en igualtat amb les regions sinó per aconseguir que
un alcalde, el de Barcelona, liderés aquestes institucions.
En aquest punt els objectius estratègics de Maragall en l’àmbit europeu van coincidir amb els seus
objectius en l’àmbit nacional, en el que lliurava una batalla institucional entre el municipalisme que
liderava ell des de l’Ajuntament de Barcelona i el nacionalisme que liderava Jordi Pujol des de la
Generalitat de Catalunya. Una batalla que es va traslladar a l’àmbit europeu i que va tenir com a
resultat que els dos polítics catalans més importants del moment tinguessin una presència institucional
i simbòlica a Europa que no s’ha tornat a igualar.
Maragall va aconseguir ser elegit president del CMRE i del Comitè de les Regions, i després de ser-ho
va posar el seu càrrec i la institució que representava al servei d’una causa: la causa del municipalisme
europeista. És a dir, al servei d’unes ciutats que havien d’esdevenir la nova force de frappe de
l’europeisme. Un europeisme urbà i pròxim, capaç de fer viure Europa a cada barri de cada ciutat
europea. Una Europa pròxima, que no intentés esborrar les singularitats sinó que es construís com a
paraigua d’aquesta pluralitat. E pluribus unum, resaria la no nata Constitució una dècada més tard.
Les presidències del CMRE i del Comitè de les Regions es van caracteritzar, com la majoria de
càrrecs institucionals que va exercir Maragall, per la voluntat de canvi: canvi tant en les formes, en
els símbols, com en el fons, en el marc institucional. Maragall va deixar empremta en les institucions
que va presidir, tot i que va ser al CMRE on va poder assolir millor els seus objectius, esdevenint un
instrument útil per institucionalitzar el rol de les ciutats tant a nivell europeu com mundial. El Comitè
de les Regions, en canvi, va resultar ser un artefacte més complex de conduir, coincidint, a més, la seva
presidència amb l’etapa final com alcalde.
Podríem, fins i tot, fer el paral•lelisme entre la presidència del CMRE i la seva etapa com alcalde de
Barcelona i la presidència del Comitè de les Regions i la seva etapa com a president de la Generalitat.
La segona va ser més breu i va haver de fer front a moltes més resistències, però va aconseguir la
2 6 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�consolidació i el reconeixement institucional singularitzat que volia per al Comitè, més enllà de la
seva evolució posterior.
Finalment, i en relació a l’impacte concret a la ciutat de Barcelona del lideratge europeu de Pasqual
Maragall, cal reconèixer que no es van aconseguir resultats tangibles, i llargament esperats, com ara
la seu d’un organisme comunitari. Però l’actiu europeisme de Pasqual Maragall, amb voluntat de
convertir la ciutat “en far d’un europeisme urbà progressista”, va convertir Barcelona en un model per
a la majoria d’alcaldes de grans ciutats europees dels anys 90.
En aquest sentit, la principal aportació de Maragall a la projecció internacional de la ciutat va ser un
intangible: el prestigi internacional. Maragall va situar Barcelona al capdavant de les ciutats europees
i en una de les ciutats referent a nivell internacional. Un prestigi que vint anys després segueix donant
notables fruits a la ciutat.
2 7
�7. Referències
Acuto, M. (2013). Global cities, governance and diplomacy: The urban link. Routledge.
Acuto, Michele (2013) “City Leadership in Global Governance”. Global Governance: A Review of
Multilateralism and International Organizations: July-September 2013, Vol. 19, No. 3, pp. 481-498.
AJUNTAMENT DE BARCELONA (1995): Barcelona al món. Barcelona en el Mundo. Barcelona in
the World. Gabinet de Relacions Exteriors de l’Ajuntament de Barcelona.
AJUNTAMENT DE BARCELONA (2006): Barcelona in the World 1995-2004. Departament de
Relacions Internacionals de l’Ajutament de Barcelona.
AJUNTAMENT DE BARCELONA (2008): Pasqual Maragall i Mira. Medalla d’Or de la Ciutat. Àrea
de Relacions Públiques i Protocol de l’Ajuntament de Barcelona.
ARXIU PASQUAL MARAGALL. Fons documental del President Pasqual Maragall i Mira. Arxiu
Nacional de Catalunya.
BORJA, Jordi i CASTELLS, Manuel (1997): Local y global. La gestión de las ciudades en la era de
la información. Editorial Taurus, Barcelona.
CASTELLS, Manuel (1996): La era de la información. Economía, sociedad y cultura. Alianza
Editorial, Barcelona.
CLOS, Joan (2004): “Barcelona: la ciutat, espai de cohesió social”. Revista FRC nº8. Fundació Rafael
Campalans.
COOPER, Robert (2002): “The Post-Modern State” in LEONARD, Mark (ed.) Re-ordering the world.
The Foreign Policy Centre, London.
COMMITTEE OF REGIONS (2004): Key Dates in the history of the Committe of the Regions,
Brussels
CURTIS, Simon (2011): “Global cities and the transformation of the international system” Review of
International Studies, vol. 37, n.4, p. 1923-1947
FRIEDMANN, John (1986): “The World City Hypothesis” Development and Change vol. 17, p.6984.
GRASA, Rafael (2006): “The evolution of the International System: The Time of Global Networks
and Interconnected cities” in Barcelona in the World 1995-2005, Ajuntament de Barcelona
GRASA, Rafael y SÁNCHEZ CANO, Javier (2013): “Acción internacional y en red de los gobiernos
locales. El caso de la ayuda para el desarrollo” en Revista Cidob d’Afers Internacionals n.104, p.83105. Cidob, Barcelona.
KISSACK, Robert (2013): “Ciudades y espacions urbanos en la política internacional” en Revista
Cidob d’Afers Internacionals n.104, p.7-18. Cidob, Barcelona.
2 8 | F U N D A C I Ó
C A T A L U N Y A
E U R O P A
/
L L E G A T
P M
-
W O R K I N G
P A P E R
N . 2
�MAURI, Luis i URÍA, Lluís (1998): La gota malaia. Una biografia de Pasqual Maragall. Edicions 62,
Barcelona.
MARAGALL, Pasqual (1997): “Document històric: carta de Pasqual Maragall a Pujol i González”,
Barcelona, metròpolis mediterrània, n.37. Ajuntament de Barcelona.
MARAGALL, Pasqual, ed. (1999): Europa pròxima. Europa, regiones y ciudades. Edicions UPC i
Edicions UB, Barcelona.
MARAGALL, Pasqual (2008): Oda inacabada. Memòries. La Magrana, Barcelona.
MOORE, Carolyn (2008): “A Europe of the regions vs. the regions in Europe: reflections on regional
engagement in Brussels” Regional and Federal Studies, 18(5), p. 517-535
MORATA, Francesc (2005): El proyecto de Tratado Constitucional: la participación regional en el
control de subsidiariedad. Bellatera: Institut Universitari d’Estudis Europeus, WPOL 9/2005
PIATTONI, Simona (2010): The theory of multi-level governance: conceptual, empirical, and
normative challenges. Oxford: Oxford University Press.
SÁNCHEZ CANO, Javier (2015): “Entre lo interno y lo europeo: la acción exterior de las regiones en
la Unión Europea”. REAF, núm.21, abril 2015, p. 128-158
SASSEN, Saskia (1991): The Global City: New York, London, Tokyo. Princeton University Press,
Princeton.
SASSEN, Saskia (1994): Cities in a Global Economy, Thousands Oaks, California, Pine Forge Press.
SASSEN, Saskia (2005): “The Global City: Introducing a Concept” Brown Journal of World Affairs,
vol. XI, n.2, p. 27-43
SERRA, Narcís (2004): Barcelona, 1979-2004: vint-i-cinc anys de transformacions. Conferència de
Narcís Serra al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, 25 de març de 2004. Àrea de Relacions
Publiques i Protocol de l’Ajuntament de Barcelona.
2 9
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
“Ciutadans d'Europa, unim-nos!”: La contribució de Pasqual Maragall a l'impuls i projecció d'un moviment europeu de ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Aixalà i Blanch, Albert
Type
The nature or genre of the resource
Working Paper
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Europa
Ciutadania
Ciutats
Relacions Internacionals
Description
An account of the resource
Número 2 de la col·lecció de Working Papers del programa Llegat Pasqual Maragall.
Abstract
A summary of the resource.
"Ciutadans d'Europa, unim-nos!" és el segon working paper de la col·lecció Llegat Pasqual Maragall. El seu autor, Albert Aixalà, analitza l'acció de Pasqual Maragall en la projecció del moviment de ciutats europees entre 1991 i 1998, a partir dels seus discursos i articles i de la seva intensa agenda i activitat internacional. Una activitat que el va portar a teixir una àmplia xarxa de contactes amb alcaldes de tot el continent i que van situar Barcelona a l'epicentre de la transformació del rol de les ciutats per a convertir-les en actors polítics de la nova etapa històrica que es va obrir a Europa després de la caiguda del mur de Berlín i la desaparició de la Unió Soviètica.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Fundació Catalunya Europa
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2015-10
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Recerca
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/32/2715/Llistat_Agermanaments_i_convenis.pdf
1879df6b9aa972f71610a21d06da3c20
PDF Text
Text
Agermanaments i convenis de col·laboració
Nombre de convenis 164
Any 1972 - 2007
Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
30-03-1984
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre
Barcelona i Colònia
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Norbert Burger-Alcalde
Colònia
01-12-1984
Conveni de col·laboració
Assessorament i cooperació en materia
de circulació
Manuel Pons-Cónsol Major
del Comú Andorra
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
23-03-1997
Conveni de col·laboració
Procés verbal de Col.laboració entre La
Wilaya d'Alger i Barcelona
Cherif Rahmani-Ministre
en Missió Extraordinaire
Pasqual Maragall-Alcalde
· Buenos Aires
22-04-1985
Conveni de col·laboració
Accions de intercanvi en temes urbans
Pasqual Maragall-Alcalde
Julio Cesar SaguierIntendente Municipal
· Buenos Aires
24-09-1986
Conveni de col·laboració
Conveni entre Corporació
Metropolitana de Barcelona i Àrea
Metropolitana de Buenos Aires
Agustí MarinaVicepresident CMB
Juan Antonio Portesi-Mtro
Govern Provincia Buenos
Aires
· Buenos Aires
23-06-1987
Conveni de col·laboració
Instrument de Ratificació Conveni
Col.laboració entre CMB i AMBA
Alejandro ArmendárizGovernador Buenos Aires
Pasqual Maragall-Pte.CMB
· Buenos Aires
17-01-1990
Conveni de col·laboració
Addenda al conveini de cooperació de
22-4-1985
Carlos Grosso-Intendente
Municipal Buenos Aires
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Córdoba
22-04-2005
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre Córdoba i
Barcelona (PECba)
Guillermo MarianacciSecretari de Govern
Córdoba
Xavier Casas-Primer
Tinent d'Alcalde Barcelona
· Córdoba
26-07-2006
Conveni de col·laboració
Adenda al conveni de cooperació de
22-4-2005.
Reemplaçament de la clausula 1ª
incorporant els punts 6,7i 8
Xavier Casas-Primer
Tinent d'Alcalde Barcelna
Luis Alfredo JuezIntendent Municipal
Córdoba
· La Plata
11-03-1987
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions entre La Plata i
Barcelona
Enrique BarésRepresentant Municipalitat
La Plata
Jordi Borja-Tinent Alcalde
Barcelona
· La Plata
27-04-1992
Conveni de col·laboració
Conveni Cooperació Tècnica entre La
Plata i Barcelona.
Julio Cesar Alak-Intendent
Municipal La Plata
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
ALEMANYA
· Colònia
ANDORRA
· Andorra la Vella
ALGÈRIA
· Alger
ARGENTINA
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 1 de 14
�Ciutat
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· Partido de General Pue 11-06-1992
Conveni de col·laboració
Protocol Col.laboració, intercanvi
experiències urbano-deportives Jocs
Olimpics 1992, Jocs Panamericans
1995
Mario Roberto RussakIntendent P.G. Pueyrredon
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Rosario
31-07-1999
Conveni de col·laboració
Declaració conjunta
Hermes Juan BinnerIntendent Rosario
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Anvers
13-06-1997
Conveni de col·laboració
Declaració d'amistat entre Barcelolna i
Anvers
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Leona Detiège-Alcadessa
Anvers
· Ostende
16-06-2006
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions. Col.laboració en
matèria de planificació urbanística
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Jean VandecasteeleAlcalde Ostende
07-06-1990
Conveni de col·laboració
Potenciació relacions económiques i
culturals
Ronald Mac Lean AlbaroaAlcalde La Paz
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Data
BÈLGICA
BOLÍVIA
· La Paz
BÒSNIA I HERCEGOVINA
· Sarajevo
10-11-1994
Conveni de col·laboració
Acord Col.laboració i Amistat. Pal-liar
efectes de la guerra (antiga Iugoslavia)
Tarik Kupusovic-Alcalde
Sarajevo
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Sarajevo
10-11-1994
Conveni de col·laboració
Addenda al protocol de 10-11-1994.
Entrega del telèfon satèl.lit
Tarik Kupusovic-Alcalde
Sarajevo
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Sarajevo
21-09-1996
Conveni de col·laboració
Acord Col.laboracio.Rehabilitació barrio
Mojmilo-Villa Olímpica Sarajevo'84
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Sabira HadzovicPta.Cantón Sarajevo
· Sarajevo
31-01-1998
Conveni de col·laboració
Declaració. ( Ratifiquen els acords
anteriors)
Midhat Haracic-President
Cantó Sarajevo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Sarajevo
04-11-2000
Agermanament
Protocol d'Agermanament. Potencià
relacions económiques i culturals.
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Mirsad Kebo-President
Cantó Sarajevo
· Campinas
31-03-2000
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació Tècnica
entre Campinas i Barcelona
Francisco Amaral-Prefeito
Municipal Campinas
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Porto Alegre
23-03-1999
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Raul Pont-Prefeito Porto
Alegre
· Porto Alegre
29-01-2002
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Barcelona i Porto Alegre.
Tarso Genro-Alcalde Porto
Alegre
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Rio de Janeiro
29-09-1972
Agermanament
Carta-Declaració de proyecte de
agermanament
Jose Mª de PorciolesAlcalde Barcelona
R.B. Dents-Cónsol General
Brasil
BRASIL
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 2 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· Rio de Janeiro
15-05-1993
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre Rio de
Janeiro i Barcelona
Cesar Maia-Prefeito Rio de
Janeiro
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Salvador de Bahia
09-06-2006
Conveni de col·laboració
Protocol d'Intencions entre L'Institut
Mpal Paisatge Urbà i el PMS
Joao Herinque de
Barradas-Prefecte del
Salvador
Jordi Portabella-Pte IMPU
· Salvador de Bahía
15-07-2004
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions
Antonio José Imbassahy
da Silva-Prefeito Salvador
de Bahia
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Santos
05-10-1989
Conveni de col·laboració
Promoure activitats d'intercanvi en
sector d'interès mutus
Telma de Souza-Alcalde
Ciudad de Santos
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Sao Paulo
15-05-1985
Agermanament
Promoure activitats d'intercanvi
d'interès mutus
Pasqual Maragall-Alcalde
Mario Covas-Alcalde
· Bogotá
26-09-2003
Conveni de col·laboració
Anexe al Protocol d'amistat i
cooperació del 22-3-1999
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Antanas Mockus-Alcalde
Mayor Bogotá
· Bogotá
18-07-2005
Conveni de col·laboració
Protocol d'amistat i cooperació
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Luis Eduardo GarzónAlcalde Mayor Bogotá
· Cartagena de Indias
15-03-1997
Conveni de col·laboració
Protocol d'amistat i cooperació
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Guillermo Paniza-Alcalde
Cartagena de Indias
· Medellín
02-10-1992
Conveni de col·laboració
Declaració d'Intencions
Carolina Homar-Regidora
Serveis Socials Barcelona
Alvaro Jimenez-Secretario
Serveis Socials Medellín
· Santa Fé de Bogotá
22-03-1999
Conveni de col·laboració
Construcció Archivo Districtal
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Enrique Peñalosa-Alcalde
Mayor Santa Fé de Bogotá
· Kyonggi
23-11-2000
Conveni de col·laboració
Acord d'Amistat i Col.laboració entre
Barcelona i Kyinggi
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Lim-Chang YuelGovernador Pronvicial
Kyonggi
· Pusan
25-10-1983
Agermanament
Carta-Declaració d'Agermanament
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Alcalde de Pusan
26-04-1991
Conveni de col·laboració
Protocol. Restauració del carrer
Barcelona a l'Havana
Wifredo Espinosa-Comité
Executiu L'Havana
Jordi Borja-Regidor
Relacions Internacionals
Barcelona
COLÒMBIA
COREA DEL SUD
CUBA
· La Habana
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 3 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· La Habana
25-10-1993
Agermanament
Acord d'Agermanament. Intensificar
les relacions enrtre els dos Governs
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Pedro Chávez-Pte
Assamblea Poder Popular
L'Havana
· La Habana
05-12-1994
Agermanament
Acord d'Agermanament entre el Dtre
de Nou Barris i el ¨Dtro de El Cerro
Juan José Ferreiro-Regidor
Dtro Nou Barris
Noelio Portal-Representant
Aj. L'Havana
· La Habana
10-05-1997
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre el
Dtre.Sants-Monjuic i el Municipi de
Marianao de l'Havana
Pere Alcober-Regidor
Dtre. Sants-Monjuic
Arturo R. BasPte.Assamble Poder
Popular Municipi Marianao
· La Habana
02-10-1997
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre Dtre
de Sarrìa-Sant Gervasi i el Municipi
Plaza de la Revolución
Jaume Ciurana-Regidor
Dtre.Sarrià-Sant Gervasi
Jorge Pollo-Cònsol
República de Cuba
· La Habana
22-05-1998
Conveni de col·laboració
Conveni de Col.laboracio entre Cuba i
Barcelona. Cesió de peçes i vehicles
usats amb destinació Cuba
Carmen San Miguel.
Regidora Mobilitat i
Seguritat Barcelona
Gastón Gorrita-Assamblea
Poder Popular L'Havana
· La Habana
22-09-1998
Conveni de col·laboració
Protocol per recuperar l'herència
arquitectónica catalana a l'Havana
Teresa Sandoval-Pta.IMPU
Barceloana
Eusebio Leal-Historiador
de la ciutat de l'Havana
· La Habana
14-09-1999
Conveni de col·laboració
Protocol per donació de pintures per
la Restauració del Palau Convencions
de l'Havana
Jordi Portabella-Pte. IMPU
Barcelona
Joan Marull-Consell
Delegat grup AZKO NOBEL
· La Habana
20-09-1999
Agermanament
Protocol d'agermanament entre el
Dtre.Horta-Guinardó i el Municipi de
Boyeros
Manuel de Jesus Paniagua- Immaculada MoraledaPte Assamblea Boyeros
Regidora Dtre Horta
Guinardó
· La Habana
16-11-1999
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre Dtre.
Les Corts i Assamble Poder Popular
Municipi de Playa
Jordi Hereu-Regidor Dtre.
Les Corts
Manuel Hermida-Cónsol
República de Cuba
· La Habana
14-11-2000
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre Dte
Sant Martí i Municipi d'Havana de L'Est
Francesc Narvaez-Regidor
Dte. Sant Martí
Carlos A. Roche-Pte
Assmblea Habana del Este
· La Habana
19-01-2002
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre Dtre
Nou Barris i el Municipi de El Cerro
Manuel Pérez -Regidor
Dtre. Nou Barris
Gaspar MoraguesSecretari Assamblea El
Cerro
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Sto Domingo de Guzmán i Barcelona
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Rafael Suberví-Alcalde Sto
Domingo Guzmán
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions
Omar Abdel AkherGovernador del Caire
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
REPÚBLICA DOMINICANA
· Santo Domingo de Guz 05-07-1996
EGIPTE
· El Caire
dijous, 17 / maig / 2007
23-06-1992
Pàg. 4 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
14-09-2006
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre
Barcelona i Dubayy
Jordi Hereu-Alcalde
Barcelona
Hussein Lootah-Dtor
General Dubayy
· Guayaquil
23-06-2005
Conveni de col·laboració
Conveni d'Amistat i cooperació entre
Guayaquil i Barcelona
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Jaime Nebot-Alcalde
Guayaquil
· Quito
14-10-2002
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre Quito i
Barcelona.
Paco Moncayo-Alcalde
Quito
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Quito
18-10-2005
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperacio entre Quito i
Barcelona.Renovació conveni de 14-22002
Paco Moncayo-Alcalde
Quito
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· San Francisco de Quito 28-03-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica
Rodrigo Paz-Alcalde San
Francisco de Quito
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
EMIRATS ÀRABS UNITS
· Dubayy
EQUADOR
ESPANYA
·
24-05-1990
Conveni de col·laboració
Addenda al conveni entre Barcelona i
la Societat Estatal del Cinquè Centenari
Jordi Borja-Regidor
Barcelona
Angel Serrano-Conseller
Delegat Societat 5è
Centenari
·
24-05-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de col.laboració entre
l'Ajuntament de Barcelona i Societat
Estatal Quinto Centenario
Pasqual Maragall- Acalde
de Barcelona
Luis Yañez-Barnuevo- Pte
Sociedad Quinto
Centenario
· Agencia Española de C 30-10-1990
Conveni de col·laboració
Conveni-Marc de Col.laboració entre
AECI i Barcelona
Fernando M.ValenzuelaPte. AECI
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Agencia Española de C 03-11-1995
Conveni de col·laboració
Pla Operatiu entre l'Agència Espanyola
de Cooperació Intenacional i Barcelona
per a territoris ocupats durant 1995
Ana Mª Ruiz-Tagle
Pasqual Maragall-Alcalde
Morales-Agència Espanyola Barcelona
· Agencia Española de C 22-09-1997
Conveni de col·laboració
Pla Operatiu per a 1997 Conveni Marc
de Col.laboració entre l'AECI i
Barcelona
Fernando Villalonga-Pte
AECI
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Madrid
08-09-1988
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre el MOPU,
Ajuntament Barcelona i la
Mancomunitat de Municipis de l'Àrea
Metropolitana
Angel Menendez-Dtor Gral
Instituto Territorio i
Urbanisme
Jordi Borja-Tinent Alcalde
Barcelona i Lluís TejedorVicepresident
Mancomunitat Municipis
· Madrid
18-10-1997
Conveni de col·laboració
Acord entre Madrid i Barcelona per la
fusió de candidatures per la Xarxa
nº4. Programa URB-AL
Jose Mª Alvarez del
Manzano-Alcalde Madrid
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 5 de 14
�Ciutat
· Montevideo
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
18-09-2003
Conveni de col·laboració
Conveni de Col.laboració entre
Mercociutats i el CIDEU
Javier Sanchez-Secretari
Gral CIDEU
Enrique Riera-Secretari
Executiu Mercociudades
ESTATS UNITS D'AMÈRICA
· Boston
23-11-1983
Agermanament
Carta -Declaració d'Agermanament
entre Barcelona i Boston
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Kevin H.White-Alcalde
Boston
· Boston
15-10-1998
Conveni de col·laboració
Memorandum d'Intencions en temes
econòmics entre Barcelona i Boston
Maravillas Rojo-Regidora
Barcelona
Robert J. Wolfang- Per la
Ciiutat de Boston
· Chicago
20-11-2006
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions entre Barcelona i
Chicago.
Jordi Hereu-Alcalde
Barcelona
Richard M. Daley-Alcalde
Chicago
· Seattle
06-12-2003
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Seattle i Barcelona
Gregory J.Nickels-Alcalde
Seattle
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Albertville
05-12-1988
Conveni de col·laboració
Declaració de Cooperació entre
Barcelona i Albertville
Henry Dujol-Alcalde
Albertville
Pascual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Lió
06-12-2004
Conveni de col·laboració
Acord de Cooperació Econòmica
Barcelona-Lió-Torí.
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Gerad Collomb-Alcalde Lió
· Lió i Marsella
09-07-1998
Conveni de col·laboració
Acord de Concertació Internacional
entre Barcelona, Gènova, Lió i Marsella
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Marie-Hélene FinasConseillère Mpal Lió i Jean
Claude Gaudin-Alcale
Marsella
· Montpeller
24-02-1986
Agermanament
Acord Complementari de la carta
d'agermanament entre Barcelona i
Montpellier de 23-11-1963
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
George Freche-Alcalde
Montpellier
· Perpinyà
21-01-1994
Conveni de col·laboració
Addenda al Conveni-Marc del 21-11994
Pasqual Maragall-Alcalde
de Barcelona
Joan-Pau Alduy-Alcalde de
Perpinyà
· Perpinyà
21-01-1994
Conveni de col·laboració
Conveni-Marc de Cooperació
Intermunicipal
Pasqual Maragall-Alcalde
de Barcelona
Joan-Pau Alduy-Alcalde de
Perpinyà
16-02-1999
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Dimitris L. AvramopoulosAlcalde Atenes
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
15-03-1997
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Oscar José Rafael BergerAlcalde Guatemala
FRANÇA
GRÈCIA
· Atenes
GUATEMALA
· Guatemala
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 6 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· San Pedro de Sula
12-02-1993
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica
Hector G.Guillen-Alcalde
San Pedro de Sula
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· San Pedro de Sula
16-03-1994
Conveni de col·laboració
Acord de Ratificació del Conveni de
Cooperació Tècnica de 12-2-1993
Luis García y BustamanteAlcalde de San Pedro
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· San Pedro de Sula
31-01-1996
Conveni de col·laboració
Protocol de Col.laboració "Barcelona
Solidaria"
Tona MascareñasAjuntament Barcelona
Hector Mauricio ReinaZona Metropol.Valle del
Sula
· San Pedro de Sula
10-07-1998
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Roberto Larios SilvaAlcalde San Pedro de Sula
· Tegucigalpa
13-11-1998
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Vilma de CastellanosAlcaldessa Dtro Central
Tegucigalpa
01-02-2007
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Budapest i Barcelona
Gàbor Demszky-Alcade
Budapest
Jordi Hereu-Alcalde
Barcelona
14-01-2000
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació enre
Esfahan i Barcelona
Mohamad Ali JavadiAlcalde Esfahan
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
28-05-1998
Agermanament
Conveni d'Agermanament entre Dublín
i Barcelona
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Jhon Stafford-Alcalde
Dublín
24-09-1998
Conveni de col·laboració
Acord d'Amistat i Col.laboració entre
Barcelona, Gaza i Tel aviv-Yafo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Roni Milo-Alcalde Tel avivYafo
· Gènova
09-07-1998
Conveni de col·laboració
Acord de concertació Internacional
entre las ciutats de Barcelona,
Gènova, Lió i Marsella
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Carlo Repetti-Alcalde
Gènova
· Gènova
17-02-1999
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Atenes, Barcelona i Gènova
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Giuseppe Pericu-Alcalde
Gènova
· Nàpols i Regió Campan 22-05-2002
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Nàpols, Barcelona i la Regió Campania
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Rosa Iervolino-Alcaldessa
Nàpols i Antonio BassolinoPte. Regió Campania
HONDURES
HONGRIA
· Budapest
IRAN
· Isfahan
IRLANDA
· Dublín
ISRAEL
· Tel aviv-Yafo
ITÀLIA
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 7 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
06-12-2004
Conveni de col·laboració
Acord de Cooperació Econòmica entre
Barcelona-Lió-Torí
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Sergio ChamparinoAlcalde Torí
· Azuchi
21-11-1989
Conveni de col·laboració
Acord com Ciutats Promotores
d'Intercanvi cultural Internacional
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Alcalde de Azuchi
· Iokoama
25-04-1990
Conveni de col·laboració
Comunicat Conjunt Barcelona-Iokoama
sobre l'exposició Barcelona Creation
1990
Pasqual Maragall-Alcalde
Hidenobu TakahideAlcalde Iokohoma
· Kobe
15-07-1991
Agermanament
Carta d'Intencions de Agermanament
entre Kobe i Barcelona
Kazutoshi SasayamaAlcalde Kobe
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Kobe
06-04-1993
Agermanament
Acord d'Agermanament entre Kobe i
Barcelona
Kazutoshi SasayamaAlcalde Kobe
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Kobe
03-04-2003
Agermanament
Declaració amb motiu Xè aniversari
Agermanamet entre Kobe i Barcelona
Tatsuo Yada-Alcalde Kobe
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
25-11-1991
Conveni de col·laboració
Acord Intencions Cooperació Tècnica
entre Barcelona, El Mina i L'Entitat
Metropolitana de Serveis Hidràulics
Abul Kader AlamedineAlcalde El Mina
Jordi Borja-Delegat per
L'Ajuntament Barcelona i
Manuel Hernandez-Pte
Entitat Metropolitana de
Serveis Hidràulics
· Agadir
05-10-1993
Conveni de col·laboració
Conveni de Col.laboració entre La
Mancomunitat de Municipis Area
Metropolitana de Barcelona i la Ciutat
d'Agadir
Mohamed El QuatiqAlcalde Agadir
Pasqual Maragall-Pte.
Mancomunitat Municipis
· Agadir
29-07-1994
Conveni de col·laboració
Missió d'Assessorament BarcelonaAgadir
Joan Parpal-Àrea
Metropolitana de Municipis
· Casablanca
05-10-2004
Conveni de col·laboració
Protocol de Cooperació entre
Barcelona y Casablanca
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Mohamed Sajid-Alcalde
Casablanca
· Tànger
25-11-1991
Conveni de col·laboració
Acord d'Intencions de Cooperació
Tècnica entre Barcelona, Tànger i
l'Entitat Metropolitana de Serveis
Hidràulics
Dehman Derham-Alcalde
Tànger
Jordi Borja-Delegat
Ajuntament Barcelona i
Manuel Hernández-Pte
Entitat Metropolitana
Serveis Hidràulics
· Torí
JAPÓ
LÍBAN
· El Mina
MARROC
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 8 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
13-12-2006
Conveni de col·laboració
Conveni entre Ajuntament Barcelona,
Comuna Tetuan i Agencia Urbana
Tetuan per la rehabilitació placetas
medina de Tetuan
Jordi Hereu - Alcalde
Barcelona
Rachid Talbi El-Alami Pte
Comuna Tetuan i Salim
Znibar Dtor Agencia
Urbana Tetuan
· Ciutat de Mèxic
07-09-1995
Conveni de col·laboració
Conveni Marc de Col.laboració entre
Promoció Ciutat Vella S.A i El
Fideicomiso del Centre Históric de la
Ciutat de Mèxic
Francesc Compta-Gerent
Promoció CiutatVella S.A.
Javier CarvalloRepresentant Fideicomiso
· Ciutat de Mèxic
14-09-1995
Conveni de col·laboració
Protocol de Col.laboració entre Agència
Paisatge Urbà i Fideicomiso Centre
Históric Ciutat de Mèxic en materies de
Protecció paisatge urbà
Ferran Ferrer Viana-Dtor
Agència Paisatge Urbà
Javier CarvalloRepresentant Fideicomiso
· Chihuahua
19-09-1994
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica entre
Barcelona y Chihuahua
Patricio Martínez-Alcalde
Chihuahua
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Distrito Federal de Mèx 08-12-1989
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Districte
Federal Mèxic i Barcelona
Manuel Camacho-Cap
Departament Dtre Federal
Mèxic
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Distrito Federal de Mèx 08-12-1992
Conveni de col·laboració
Acord de ratificació Conveni de
Cooperació Tècnica entre Districte
Federal de Mèxic i Barcelona
Manuel Camacho-Cap
Departament Dtre.
Federal Mèxic
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Estados Unidos Mexica 28-06-1986
Conveni de col·laboració
Memorandum de Cooperació entre la
Secretaria de desenvolupament urbà i
ecològica dels Estats Units Mexicans i
Barcelona
Manuel Camacho-Secretari
Desenvolupament Urbà
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Guadalajara
13-05-1998
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació Entre
Barcelona i Guadalajara
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Francisco Javier RamírezAlcalde Guadalajara
· León
14-07-1990
Conveni de col·laboració
Acord Intercanvi Tècnic Econòmic i
Cultural entre Leon (Mèxic i Barcelona)
Carlos Medina-Pte Mpal
León
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· MÈXIC DF
23-03-1999
Conveni de col·laboració
Protocol d'amistat entre Barcelona i
Mèxic
Joan Clos - Alcalde de
Barcelona
Cuauhtemoc Cardenas Governador Ciutat de
Mèxic
· Monterrey
27-06-1977
Agermanament
Proclama de "Ciutat Germana"
Cesar Santos-Cabildo de
Monterrey
· Monterrey
14-02-1990
Agermanament
Acord Complementari al conveni
d'agermanament entre Monterrey i
Barcelona
Sócrates Rizzo-Pte.
Municipal Monterrey
· Tetuan
MÈXIC
dijous, 17 / maig / 2007
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Pàg. 9 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· Monterrey
16-02-1990
Agermanament
Acord per un programa de
Col.laboració entre TUBSA.i Monterrey
en el marc de l'agermanament del 142-1990
Sócrates Rizzo-Pte Mpal
Monterrey
Jordi Borja-Pte. TUBSA
· Monterrey
05-10-1992
Agermanament
Protocol de Ratificació al Conveni
d'agermanament de 26-4-1977 i 14-21990
Albert Batlle-Regidor
Ajunta. Barcelona
Benjamín ClariondPte.Mupal Monterrey
· Monterrey
05-10-1993
Agermanament
Protocol de Ratificació al conveni
d'Agermanament del 26-4-1977, 14-21990 i 5-10-1992
Lluís Armet-Primer Tinent
Alcalde Barcelona
Benjamín ClariondPte.Mpal Monterrey
· Monterrey
15-10-2001
Conveni de col·laboració
Conveni d'Amistat i Cooperació entre
Monterrey i Barcelona
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Felipe de Jesús Cantú-Pte
Mpal Monterrey
· Puebla de Zaragoza
21-09-2005
Conveni de col·laboració
Conveni d'Amistat i Cooperació entre
Puebla de Zaragoza i Barcelona
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Enrique Doger-Pte Mpal
Puebla de Zaragoza
· Puebla de Zaragoza
03-07-2006
Conveni de col·laboració
Conveni d'Assitencia Tècnica entre
Puebla de Zaragoza i Associació
Mundial de Grands Metropolis
Enrique Doger-Pte Mpal
Puebla de Zaragoza
Joan Clos-Pte Metropolis
· Tijuana
13-07-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica entre
Tijuana i Barcelona
Carlos Montejo-Pte Mpal
de Tijuana
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Veracruz
06-06-2002
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Barcelona i Veracruz
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
José Ramón Gutierrez-Pte
Mpal Veracruz
07-06-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre
Barcelona i León
Luis Felipe P. CalderaAlcalde León
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Deir El-Balah
09-03-1995
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Samir Mohamed Al-AzaizaAlcalde Deir El-Balah
· Gaza
24-09-1998
Conveni de col·laboració
Acord d'Amistat i Col.laboració
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Aown Shawa-Alcalde Gaza
· Gaza
05-12-2001
Conveni de col·laboració
Acord entre Barcelona i Gaza.
Construcció en Gaza de "Barcelona
Peace Park"
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Nassi Khayet-Alcalde Gaza
· Jericó
09-03-1995
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Hassan Saleh-Alcalde
Jericó
NICARAGUA
· León
PALESTINA
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 10 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
13-12-1991
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre Asunción
i Barcelona
Carlos Filizzola-Intendente
Asunción
Albert Batlle-Regidor
Barcelona
· Lima
22-05-1986
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Científica i
Tècnica entre Lima i Barcelona
Alfonso Barrantes-Alcalde
Lima
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Lima
22-03-1999
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions de Cooperació
Tècnica entre Lima i Barcelona
Alberto Andrade-Alcalde
Lima
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Trujillo
04-02-1991
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions de Cooperació
Tècnica entre Trujillo i Barcelona
Eduardo L. Cuba-Rpte
Trujillo
Jordi Borja-Tinent
d'Alcalde Barcelona
· Trujillo
22-02-1991
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica entre
Trujillo i Barcelona
José Murgia-Alcalde Trujillo Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
27-09-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica i
Cultural entre Gdansk i Barcelona
Jacek Starosciak-Alcalde
Gdansk
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Leningrad
24-10-1985
Conveni de col·laboració
Conveni d'Amistat i Col.laboració entre
Barcelona i Leningrado
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
V.Hodyrev-Comité
Executiu Soviet Leningrado
· San Petesburgo
25-04-1994
Conveni de col·laboració
Conveni de Col.laboració entre
Benestar Social i Salut Pùblica de
Barcelona; L'IMAS el GASI i
L'Hospital Municipal Maria Magdalena
de San Petesburgo
Eulàlia Vintró-Ajuntament
Barcelona, Xavier CasasRegidor Barcelona, Josep
Fité-IMAS, Francesc RilloGASI
Yuri Gorbachev-Dtor
Hospital Sta Magdalena
San Petesburgo
· San Petesburgo
29-03-2002
Conveni de col·laboració
Protocol entre San Petesburgo i
Barcelona
Vladimir Yakovlev Governador de San
Petesburgo
Joan Clos - Alcalde de
Barcelona
· San Salvador
19-05-1995
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistad i Cooperació
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Mario Valiente-Alcalde San
Salvador
· San Salvador
09-06-1998
Conveni de col·laboració
Ratificació Protocol d'Amistat i
Cooperacio signat el 19-5-1995
Joan Clos-AlcaldeBarcelona
Hector Ricardo SilvaAlcalde San Salvador
· San Salvador
09-02-2007
Conveni de col·laboració
Renovació llaços d'amistat i vincles de
cooperació suscrits el 19 -5-1995 i
ratificat el 9-6-1998 entre San
Salvador i Barcelona
Ramón Nicolau, Regidor
de Participació Ajuntament
BCN
Violeta Menjivar, Alcaldesa
Municipalidad El Salvador
PARAGUAI
· Asunción
PERÚ
POLÒNIA
· Gdansk
RÚSSIA
EL SALVADOR
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 11 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
05-01-1997
Agermanament
Conveni d'Amistat i Agermanament
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Recep Tayyip-Alcalde
Istanbul
· Montevideo
17-04-1985
Agermanament
Acta Conveni d'Agermanament
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Aquiles R. LanzaIntendent Montevideo
· Montevideo
14-05-1986
Conveni de col·laboració
Acord complementari de la carta
d'agermanament entre Montevideo i
Barcelona d'abril 1985
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Jorge Luis ElizaldeIntendent Montevideo
· Montevideo
15-07-1991
Agermanament
Acord Complementari al Conveni
d'agermanament entre Montevideo i
Barcelona
Tabaré Vazquez-Intendent
Montevideo
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Montevideo
28-03-1995
Agermanament
Protocol Ratificació acord
complementari al conveni
d'agermanament entre Montevideo i
Barcelona
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Mariano Arana-Intendent
Montevideo
· Montevideo
31-10-1995
Conveni de col·laboració
Creació Comissió Mixta MontevideoBarcelona
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Mariano Arana SanchezIntendent Montevideo
· Montevideo
22-05-1997
Agermanament
Acord Complementari al conveni
d'agermanament entre Montevideo i
Barcelona
Maiano Arana-Intendent
Montevideo
Eulalia Vintró-Segona
Tinent Alcalde Barcelona
· Montevideo
22-03-1999
Agermanament
Ratificar el Conveni d'Agermanament
entre Montevideo i Barcelona
Mariano Arana-Intendent
Montevideo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Montevideo
30-01-2002
Conveni de col·laboració
Acord de Cooperació en materia
d'arxius municipals entre Barcelona i
Montevideo
Mariano Arana-Intendent
Montevideo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Montevideo
21-11-2003
Conveni de col·laboració
Memoràndum d'enteniment entre
Montevideo i Barcelona amb motiu de
la celebració del Campament de la
Pau en el marc del Fórum Universal de
las Cultures Barcelona 2004
Mariano Arana-Intendent
Montevideo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
15-03-1997
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Bolivar i Barcelona
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Manuel Rocca-Pte Càmara
Mpal Bolivar-Barcelona
11-03-1997
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Ariel Ulloa-Alcalde
Concepción
TURQUIA
· Istanbul
URUGUAI
VENEÇUELA
· Bolivar
XILE
· Concepción
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 12 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· Santiago de Chile
10-10-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de cooperació tècnica entre
Santiago de Chile i Barcelona
Jaime Ravinet-Alcalde
Santiago de Chile
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Santiago de Chile
26-04-1991
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica entre
Barcelona i el Ministeri de Bens
Nacionals de Chile
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Luis Alvarado ConstelaMinistre de Bens Nacionals
· Santiago de Chile
25-01-1992
Conveni de col·laboració
Protocol de Col.laboració entre
Fundació Salvador Allende i Barcelona
(Creació Museu Salvador Allende)
Isabel Allende-Dtra Gral.Fundació Salvador Allende
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Santiago de Chile
12-11-1992
Conveni de col·laboració
Acord de Ratificació del Conveni de
Cooperació Tècnica entre Santiago de
Chile i Barcelona
Jaime Ravinat-Alcalde
Santiago de Chile
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Santiago de Chile
15-03-1997
Conveni de col·laboració
Protocol de Ratificació del Conveni de
Cooperació Tècnica entre Santiago de
Chile i Barcelona
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Jaime Ravinat-Alcalde
Santiago de Chile
· Valparaiso
28-03-1990
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions de Cooperació entre
Valparaiso i Barcelona
Tona.M. Mascareñas-Dtra
Cooperació Amërica Latina
Ajuntament Barcelona
Raúl García-Dtor
Extensión Cultural
Valparaiso
· Valparaiso
19-12-1995
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Hernan Pinto MirandaAlcalde Valparaiso
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Valparaiso
28-12-2001
Agermanament
Protocol d'Agermanamet entre
Valparaiso i Barcelona
Xavier Casas-Primer
Tinent Alcalde Barcelona
Hernán Pinto-Alcalde
Valparaiso
· Valparaiso
27-07-2005
Conveni de col·laboració
Protocol. (Campanyes de Millora del
Paisatge Urbà)
Jordi Portabella-Pte IMPU
Barcelona
Aldo Cornejo-Alcalde
Valparaiso
· Viña del Mar
19-06-1997
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Maravillas Rojo-Tercera
Tinent d'Alcalde Barcelona
Rodrigo González-Alcalde
Viña del Mar
· Guangzhou
29-10-2003
Conveni de col·laboració
Conveni d'Intercanvi i cooperació entre
Guangzhoi i Barcelona
Zhang Guangning-Alcalde
Guangzhou
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Ningbo
27-10-1995
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Ningbo i Barcelona
Zhang Welwen-Alcalde
Ningbo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Ningbo
15-06-1999
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions entre el Port de
Ningbo i el Port de Barcelona
Chen Qi Hong-Autoritat
Portuaria Ningbo
Joaquim Tosas-Pte Port
Autònom Barcelona
· Shanghai
14-04-1989
Conveni de col·laboració
Memorandum d'Acord entre Barcelona
i Shangahi
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Zhu Rongji-Alcalde
Shangahi
XINA
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 13 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· Shanghai
31-10-2001
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre
Barcelona i Shangahi
Zhou Muyao-Alcalde
Shangahi
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Shanghai
24-07-2006
Conveni de col·laboració
Memoràndum sobre intercanvis i
cooperació entre Xangai i Barcelona
Feng Guoqin-Tinent
d'Alcalde Xangai
Jordi Portabella-Tinent
d'Alcalde Barcelona
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 14 de 14
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.03. Acció i òrgans de govern (de l'Ajuntament de Barcelona)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Documents produïts en l'exercici de l'acció del govern de la ciutat de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Llistat d'agermanaments i convenis de col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona 1972-2007
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Ajuntament de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-05-17
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Ajuntament de Barcelona
Barcelona
Ciutats
Description
An account of the resource
Relacions establertes amb ciutats de tot el món.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3332/FMHP_00471.bmp
df96e3dfcf010ed03892a74c97ba5680
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Title
A name given to the resource
Foto de grup de la reunió de la AMB
Subject
The topic of the resource
Reunions
Consellers
Alcaldes
Ciutats
Àrea Metropolitana de Barcelona
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
06-10-2004
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3355/FMHP_00494.jpg
c3b046e23204bda6747b887e27b9e86d
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Title
A name given to the resource
Foto de grup de la reunió amb l'alcalde de La Coruña
Subject
The topic of the resource
Reunions
Alcaldes
Ciutats
Comunitats autònomes
Periodistes
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Vazquez, Francisco
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
29-06-2004
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3405/FMHP_00544.jpg
20e61187c772928b956b357f0637b619
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall parlantla cloenda de les Jornades E-Governance
Subject
The topic of the resource
Discursos
Congressos i conferències
Tecnologia de la informació
Administració pública
Ciutats
Regions
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
06-07-2004
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3432/FMHP_00571.jpg
407d8b20ed164907ff046feb0048c86c
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Fòrum de Barcelona
Title
A name given to the resource
Foto de grup a la inauguració del Fòrum Urbà Mundial amb el Primer Ministre del Líban
Subject
The topic of the resource
Reunions
Cultura
Relacions internacionals
Presidents
Ministres
Ciutats
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Hariri, Rafiq
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
13-09-2004
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7101/45_JacquesDelors_PM.jpg
71e9a1ad09289c8660089eb2fe6bb3ed
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09. Alcalde de Barcelona
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
1982-1997
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall amb Jacques Delors
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Desconegut
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Delors, Jacques, 1925-2023
Relacions internacionals
Ciutats
Comitè de les Regions
Europa
Unió Econòmica i Monetària Europea
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/711/19950312_LV.pdf
a4b462e3818ca6337f2e4b44ab4d145c
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
12/03/1995
La Vanguardia, p.028, Opinión
Barcelona y el metro
Autor : PASQUAL MARAGALL
El 14 de enero de 1991 el ministro de Obras Públicas y Transportes, José Barrionuevo, la
presidenta de la EMT (Entitat Metropolitana del Transport), Mercè Sala, y el conseller de
Política Territorial y Obres Públiques, Joaquim Molins, firmaron un convenio para, entre otras
cosas, construir la línea 2 del metro de Barcelona.
A los cuatro años de la firma, y habiéndose gastado el gobierno autonómico 29.000 millones de
los 36.000 millones de pesetas previstos, de los cuales 12.000 fueron aportados por el Estado y
vinculados claramente a la llegada del metro a Montjuïc, sólo se ha acabado lo siguiente:
llegada a Fondo (Santa Coloma de Gramenet); cocheras de Sant Genís; tramo de Sagrada
Família-Sant Antoni de la línea 2 (el túnel ya estaba abierto desde 1976).
Y queda por terminar lo siguiente: Sant Antoni-Palau Nacional de Montjuïc; Sagrada FamíliaLa Pau; estaciones de Tetuán, Sagrada Família y Universitat, y urbanización de calle
Guipúzcoa.
La cantidad presupuestada será superada con mucho; los plazos se alargarán por lo menos un
año o dos, y en el caso de Montjuïc, no queda ni dinero ni capacidad (el metro convencional no
puede subir a Montjuïc), ni voluntad de quien debe hacerlo: la Generalitat.
El convenio es un fracaso completo, que sorprende a Josep Borrell, actual titular del Moptma, a
Mercè Sala y a todos cuantos intervinieron en su negociación. Nadie ignora que el
Ayuntamiento de Barcelona se esforzó por obtener el compromiso de unos y otros, que para
hacerlo hubo de vencer muchas resistencias, y que nunca creyó (ni pidió) en un metro pesado o
convencional para llegar a Montjuïc. Hasta el extremo de inducir a compañías francesas
(Matra) y canadienses (UTDC) a hacer ofertas y maquetas de metros ligeros, capaces de subir
pendientes del 7 % con facilidad, y mucho más versátiles o flexibles que el metro pesado o
convencional.
Pero la Generalitat impuso como condición para la firma del convenio: a) el uso del metro
pesado o convencional y b) la finalización en 1995, último año del convenio. No ha cumplido
lo último y ha sido incapaz -lógicamente- de cumplir lo primero. Si existiera el equivalente de
las lágrimas de cocodrilo para expresar, no la pena, sino la alegría ficticia, lo utilizaría hoy para
calificar el júbilo que manifiestan los comunicados autonómicos.
Se ha demostrado su absoluta incapacidad para invertir, su nula voluntad de cumplir lo que
firma, y el problema infinito que se ha creado la propia comunidad autónoma al embarcarse en
una subasta de promesas de la que no podrá ahora escapar.
El gobierno de la Generalitat tiene que hacer llegar el metro, tal como le pidió hace años la
EMT y ahora han aprobado todos los grupos políticos, a Llars Mundet, Canyelles, Roquetes
Altes y Trinitat Nova; al Carmel; a Bon Pastor; a Zona Franca y Pedrosa (nuevas instalaciones
de la Fira).
Y solucionar con un metro elevado o de superficie la conexión con Montjuïc y eventualmente
con los destinos antes citados, uniendo así las dos ferias (y por cierto, haciendo buena al menos
78 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
una de las promesas del candidato "prometedor" de CiU: el metro automático en Pedrosa,
similar al VAL de Toulouse).
Claro que el gobierno autonómico también puede incumplirlo todo, incluso su propio
compromiso en el metro a Torre Baró, Ciutat Meridiana y Can Cuyàs. No sería la primera vez.
Cuando hace tres semanas, los técnicos que habíamos nombrado el conseller Josep Maria
Cullel y yo mismo nos presentaron sus proyectos, creí sinceramente que las cosas se
encarrilaban.
En vano. Incapaces de cumplir con lo firmado, los responsables convergentes se lanzaron a
tapar un incumplimiento con otro: el de Montjuïc-Zona Franca con el de los barrios de la zona
norte de la ciudad e intentando así confundir a los ciudadanos con una falsa disyuntiva: El
dinero (que no tenían) del primer proyecto (Montjuïc-Zona Franca), lo prometían para el
segundo (algunos barrios del distrito de Nou Barris).
Vamos a ver ahora cómo se salen de ésta.
La ciudad, en cambio, ha salido ganando. La ciudad sabe lo que quiere y cómo lo quiere. Y
quién lo tiene que hacer.
El Ayuntamiento seguirá abierto a discutir el calendario y los detalles del Programa de
Inversiones. También a insistir en Madrid para que se revisen las cantidades disponibles una
vez constituida la Autoridad Única del Transporte. También para firmar de una vez el contrato
Programa del Transporte. (¿Qué falta, ya?)
Y los vecinos pueden confiar en que haremos todo lo posible por obtener respuestas claras,
soluciones inteligentes y compromisos firmes.
PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona
79 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1173
Title
A name given to the resource
Barcelona y el metro
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Transport públic
Metro
Ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-03-12
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Alcalde de Barcelona
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/712/19950324_LV.pdf
079c2b5841095280994e4959bb514363
PDF Text
Text
OPINIÓN
2 2 LA VANGUARDIA
VIERNES, 24 MARZO 1995
CARTA a PASQUAL MARAGALL de JOSÉ MARTÍ GÓMEZ Y JOSEP RAMONEDA
R
El discurso
del escándalo
PONIÉNDOSE DEL
lado de los escandalizados
uno esculpe a módico
precio su propia escultura
de héroe moral
ecordamos que en las últimas semanas,
señor alcalde, usted ha hecho críticas a
la hipocresía y apelaciones a la transparencia. A todos los políticos les llega algún momento en que tienen que mirar a otra parte, ha dicho usted. Y si tiene que salir, que salga
todo, ha afirmado en otra circunstancia. Ambas
afirmaciones invitan a la pregunta retórica: ¿ha
tenido usted que mirar a otra parte muchas veces? ¿Tiene usted idea clara de las dimensiones
de este todo? Pero, en cualquier caso, sus palabras tocan al centro de gravedad de las cuestiones
de corrupción y abuso de poder que enturbian
hasta la asfixia el ambiente político.
T
En estos momentos, el discurso dominante es
el del escándalo. Nada es más resulten que rasgarse las vestiduras ante la miseria ajena. Poniéndose del lado de los escandalizados uno se esculpe su propia escultura de héroe moral a módico
precio y sin esfuerzo alguno. Mientras este discurso sea el dominante y escasee cierto escepticismo crítico, la hipocresía hará estragos. Y la
forma de no resolver el problema está cantada:
los que ahora más ostentosamente proclaman su
indignación dejarán de hacerlo cuando tengan el
poder en las manos. El punto de partida para
afrontar la cuestión de la podredumbre nos parece, alcalde, que tiene que asentarse en la realidad
de las cosas, sin marcar fronteras anatemizantes,
y en el verdadero sentido de la democracia.
Los gobernantes democráticos no son por na-
turaleza forzosamente más virtuosos que otros se hacen inimaginables. Hay gentes fuera de toda
gobernantes. El sufragio electoral da legitimidad sospecha que conocen bien cómo fue el entramapolítica pero no licencia para la impunidad. La do de los GAL y aseguran en conversaciones pridiferencia es que el gobernante autoritario es por vadas que este va a terminar siendo el mayor esdefinición insensible a sus trapacerías y el gober- cándalo de la democracia.
nante democrático tiene que obrar en consecuenT
cia cuando se le descubre en falta. Así de sencillo.
Aparece, al llegar a este punto, la cuestión de la
Este obrar en consecuencia es quizá lo que más se participación, que asegure a la vez la transparenecha de menos. Pero la cantidad de gente dando cia y el diálogo entre gobernantes y gobernados.
lecciones es, sin duda, lo que más sobra. Por eso a La política, señor alcalde, está perdiendo su virnosotros de todo lo que hemos oído y leído sobre tualidad constructiva y la democracia está cada
el GAL la única cosa que realmente nos ha impre- vez más secuestrada en las esferas del poder y de
sionado han sido las palabras de Cristina Cuesta, los partidos políticos. ¿Cómo conseguir que el
hija de una víctima de ETA, cuando semanas ciudadano no sea sólo sujeto pasivo de las técniatrás, en una carta, nos decía: "El día en que em- cas comunicativas de seducción, sino actor que
pecé a comprender que tan víctimas son los del tiene su palabra que decir en el juego democrátiGAL como los de ETA, como una víctima de la co? ¿Cómo abrir este juego?
tortura o de los Comandos Autónomos AnticapiTienen aquí posiblemente que cambiar mutalistas, inicié un camino de no retorno al odio". chas cosas y muchas actitudes. Se echan en falta
organizaciones intermedias que compliquen el
•
En el actual debate sobre los GAL, como casi juego y hagan llegar opiniones y propuestas de los
siempre, los grandes olvidados son las víctimas. ciudadanos a los gobernantes. Se echa en falta el
Que en este caso no son más que el decorado de intercambio y la proximidad comunicativa. Se
fondo de una lucha por el poder. Pero las cosas echa en falta la renovación en la vida pública, hay
son así y lo seguirán siendo, de modo que la cues- jóvenes que desde que nacieron han visto siemtión no es aumentar el coro de los escandaliza- pre las mismas caras, y unas ciertas posibilidades
dos, sino ver qué se puede hacer con la democra- de discriminar entre tanto electo escondido bajo
cia para que la podredumbre emerja antes de que las faldas del cabeza de lista. Y se echa en falta,
haga metástasis y para que no se vuelva a llegar a sobre todo, cierto respeto al lenguaje. Vivimos
inundados de eufemismos. Como si éste
una situación como la actual en que la exfuera el único recurso del político y, a
presión "que salga todo" asusta pormenudo, del periodista.»
que las proporciones de este todo
COR
IAS
RESPUESTA de PASQUAL MARAGALL
E
ALCALDE DE BARCELONA
Una mayor
participación
EL MUNICIPALISMO
es la mejor apuesta para
garantizar la cercanía
entre ciudadanos
y Administración
s cierto que lo que vosotros llamáis "el
discurso del escándalo" parece que ocupa todo o casi todo el espacio vital del
país, pero no creo que sea lo correcto el
dejarse arrastrar por los acontecimientos como si
camináramos dentro de una espiral sin salida.
Todo lo que ahora acontece tiene que ver con
aquella apoteosis barroca del dinero que, como
una vorágine, devoró personas de estilos muy diferentes.
Ahora, cuando poco a poco todo se empieza a
ver más claro, porque en la mayoría de los casos
los hechos ya se encuentran en la mesa de un juez,
hay que admitir que entre los escandalizados
también se encuentran aquellos que no tienen
ningún motivo para ello. La hipocresía de los que
se aprovechan de las circunstancias se ha añadido en este momento al estupor de quienes con
sinceridad se han visto sorprendidos por los
acontecimientos.
•
Ya se ha dicho en más de una ocasión que todos los casos abiertos, y especialmente la suma de
todos ellos, provocan escepticismo y falta de credibilidad general en el propio Estado, en sus sistemas y sus servidores, lo cual, desde luego, no es
nada bueno para España. Por ello me parece que,
más que adentrarnos en un circuito de lamentaciones o en un repaso minucioso de las causas
-que las hay- de tanto embrollo, lo que ahora
conviene es sacar conclusiones
provechosas. El mejor combate a la
falta de credibilidad deberá basarse en
una mayor participación. Solamente con el concurso de todos los ciudadanos, de una mayoría
democrática, podremos resituarnos en el camino
y abandonar la cuneta en la que los hechos nos
han dejado. Y cuando digo participación me refiero, claro, a un conjunto lo más amplio posible
de actitudes.
Los ciudadanos podemos dejar de ser lo que
vosotros, Martí Gómez y Ramoneda, llamáis
"sujeto pasivo", o lo que yo llamo "subditos", a
través de muchísimas y variadas fórmulas. En
una carta reciente a los jóvenes barceloneses, he
invitado a las nuevas generaciones a trabajar con
las ONG. Esta es una de las vías posibles, una
buena vía. Los servicios de voluntariado y las organizaciones sin afán de lucro son una excelente
inmunización contra la fría incredulidad en los
recursos de la sociedad.
También he dicho otras veces que cuanta más
capacidad de decisión tengan las administraciones más cercanas a los ciudadanos, más posibilidades de participación se establecen y mayor
control se ejerce. Las comunidades autónomas y
ayuntamientos son administraciones próximas.
Esta proximidad es lo que puede dar confianza
a la ciudadanía. Por eso, entre otras razones, las
ciudades merecen ganar capacidad de gestión y
de autoridad, más autonomía. La
ley de grandes ciudades, todo el paquete que conforma el pacto local y la carta municipal, en el caso de Barcelona, son, aparte
de necesidades para un mejor funcionamiento de
las ciudades, una forma de asegurar una mayor
cercanía entre ciudadanos y Administración local. También para conseguir una mayor participación democrática que nos aleje de los estilos escandalosos necesitamos ganar en proximidad y
necesitamos que la legislación se adapte a las especificidades y a los promedios.
•
Puede parecer que trato de esquivar las cuestiones principales. Pero nada más lejos de mi intención ni de mi convicción. Me parece que lo
fundamental, ahora m ismo, ya no es insistir en la
búsqueda de algunas causas, sino proponer soluciones para que la misma sociedad disponga de
vacunas que la inmunicen contra la desesperanza
y la falta de confianza en sus representantes legítimos y que aumenten su propia capacidad de influencia en las transformaciones que se deben llevar a cabo.
Es por todo esto, precisamente, que me parece
fundamental asegurar el fortalecimiento del espíritu participativo y garantizar la máxima cercanía entre los ciudadanos y la Administración. El
municipalismo, otra vez, se erige como la mejor
apuesta.»
ENCUESTA
¿Sería positivo elevar de 5 a 15 millones el umbral de delito fiscal?
J. J. LÓPEZ GARRIGA
Abogado. Director de
Management Empresarial
JOAN COSCUBIELA
Secretario de relaciones
institucionales CC.OO., Cat.
ASSUMPTA TORRENT
Periodista. Responsable
de gabinete de prensa
ANABELLLISET
Abogado de
Lliset Advocáis Associats
CARMEN RANGIL
Secret. de política sindical
de UGTde Cataluña
J. GAY DE MONTELLA
Vocal del comité ejecutivo
Fomento Trabajo Nacional
Sí. Considerando la presión fiscal que soportan las
pimes, es importante no
"amenazarlas" con prisión
menor. Pero debe perseguirse y sancionarse la defraudación recalcitrante.
No. Supondría ampliar la
tolerancia ante el cáncer
del fraude fiscal, causa del
déficit público. Es necesaria una mejor tipificación
de este delito y más medios
para perseguirlo.
Sí, siempre que esta cantidad represente, como mínimo, el 20% de la cuota de
impuesto que pagar. Asimismo, la regularización
voluntaria debería eximir
de responsabilidad penal.
La criminalización de hechos sociales debe responderá criterios de realismo y
proporcionalidad. Estos
criterios exigían una actualización de la cifra de cinco
millones fijada en 1985.
Indistintamente de la cantidad, lo absolutamente
necesario es perseguir, controlar y establecer los mecanismos para que desaparezcan las bolsas de fraude
y todos paguen.
Sí. En cualquier forma hay
que separar la infracción
administrativa de la vía penal. La cifra de quince millones tampoco se ajusta a
la realidad económica de
nuestro país.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1174
Title
A name given to the resource
CORRESPONDENCIAS: RESPUESTA de PASQUAL MARAGALL (ALCALDE DE BARCELONA). Una mayor participación.
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Abstract
A summary of the resource.
Carta de resposta a José Martí Gómez i Josep Ramoneda (inclosa a la mateixa pàgina de La Vanguardia).
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Ciutadania
Barcelona
Corrupció
Espanya
Ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-03-24
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Alcalde de Barcelona
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/715/19960206_LV.pdf
6d641988e0bf032a75b1734449abf304
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
06/02/1996
La Vanguardia, p.025, Sociedad
Lluís Carreño
Autor: PASQUAL MARAGALL
LA HISTORIA, NOMBRE que a veces utilizamos para referirnos al futuro, dirá que ciertas
personas hicieron tales y tales cosas. Difícilmente dirá la verdad. Kundera ha dicho hace poco
que no es lo mismo "lo que realmente ocurrió" que lo que el historiador dice que ocurrió
realmente.
El tiempo deforma la lente con que miramos. Lo que interesa va variando y, sobre todo, se
destiñe el fondo de la imagen, quedando sólo los caracteres más centrales y prominentes. Pero
estos no son siempre los que fueron decisivos.
Lluís Carreño acaba de morir, aún joven y fuera del centro de la imagen y, sin embargo, fue
decisivo. Lo fue en persona, en singular, y lo fue en equipo.
En persona lo fue dirigiendo con coraje el Consorcio de Información y Documentación de
Catalunya, "la Mixta", como se le llamó primero: la Comisión Mixta de Estadística. Hoy es el
Institut d'Estadística de Catalunya. Digámoslo claro: el Institut lo creó Carreño. Gracias a
Gorina, Serratosa y otros adelantados primero, y gracias a Ramon Trias, en su fase de conseller
d'Economia, después. Con él firmé la paz institucional que traspasó la institución del campo
local al autonómico. Y gracias también, sobre todo, a Isidre Canals, a Vegara, a Raimon
Obiols, a Capellades, a Bravo, a Flors, a Casco, a Núria Bozzo... y a tantos otros profesionales
que, en equipo, generaron el "know how", que es lo más difícil, en la Escuela Industrial.
En equipo también Carreño, después de su etapa en la Corporación Metropolitana de
Barcelona, creó y sostuvo, con Ludevid y otros, la red de ciudades C-6: Barcelona, Montpellier,
Toulouse, Zaragoza, Valencia y Palma de Mallorca.
Sí: Carreño ha sido un metropolitano, un gran ciudadano de esta metrópolis que lucha por ser
alguien en un mundo de capitales estatales.
En el cuadro de las lanzas de Velázquez, él no sería, sin duda, el caballero que se inclina para
recibir las llaves, ni el que las da, sino uno de los que lo rodean. Pero podría ser que fuera tan
importante como aquéllos.
Sin duda, el esfuerzo titánico de la metrópolis Barcelona desde 1965 a 1995, desde el Esquema
Director del área hasta la Barcelona de los doce millones de pasajeros en el aeropuerto y cinco
millones de visitantes anuales, desde la Barcelona provinciana hasta la envidiada por Londres que nos imita en su logotipo- ha dejado huella en un par de generaciones.
Huella trágica, a veces, como hoy.
86 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1177
Title
A name given to the resource
Lluís Carreño
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Carreño i Piera, Lluís, 1933-1996
Necrologies
Barcelona
Àrees metropolitanes
Ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-02-06
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Alcalde de Barcelona
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/717/19960707_LV.pdf
46c43af54832d4ffa8864d90ef0622c5
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
07/07/1996
La Vanguardia, p.030, Opinión
Las ciudades: esperanza desbordante
Autor: PASQUAL MARAGALL
1. CIUDADES. La ciudad no está condenada. Hay una crisis, sí, pero en el término griego, hay
una crisis propia de la transformación.
Por eso pedimos a los arquitectos que lideren el intento de devolver confianza en la ciudad.
Porque la ciudad es la única esperanza de la humanidad.
La naturaleza es lo que nos han dado. La ciudad es lo que hemos hecho.
Podemos habernos equivocado. Las ciudades pueden no haber respetado el entorno, pueden
haber abusado de la naturaleza.
Reestudiemos nuestra relación con lo natural. Pero no condenemos lo convencional, lo
construido.
Lo histórico (lo sabemos) se asemeja a lo natural, lo consideramos patrimonio cultural.
Pero el auténtico dilema no está entre lo natural y lo cultural, entre lo que nos dieron hecho y lo
que hemos hecho, sino entre una cultura cívica obstinada y el abandono o la derrota frente al
océano de las megalópolis.
No es cierto que las grandes ciudades sean el fin de la humanidad. Tienen salvación. Es más,
las ciudades son la única solución de la humanidad.
Hay en ellas más posibilidades de instrucción, menos natalidad, más esperanza de vida, más
información...
Pero hay que poner alma en nuestras periferias, en los suburbios, calidad, calidad y calidad en
nuestros diseños periféricos, en los "terrenos de nadie".
Esto los arquitectos lo saben tratar, lo pueden hacer.
Los responsables públicos deben solicitarles ingenio y coraje y mediar entre ellos y una
ciudadanía a veces escéptica. Solicitar calidad a las dos partes: demanda y producción.
Barcelona quiere ser el lugar donde, a la entrada del siglo XXI, lo cultural, que es la ciudad,
tenga su lenguaje y su expresión.
2. METROPOLIS. Hace un par de años "The Economist" publicaba en portada una foto
terrorífica: un anciano cojo caminaba inseguro sobre un fondo del Bronx neoyorquino, casas
desvencijadas, porquería amontonada. El título era "Hell is an American city" (El infierno es
una ciudad americana), es decir, la definición de infierno es una ciudad americana.
Un informe exhaustivo que publicaba el mismo "The Economist" hace unos meses llegaba a la
conclusión de que todo lo positivo se correlacionaba bien con las ciudades y que las ciudades
centrales norteamericanas volvían a ganar población. Barcelona se citaba como una de las
ciudades esperanzadoras.
90 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
¿Qué está sucediendo realmente? ¿Es cierto lo que nos martillean sin parar sobre que el mundo
ser sólo un puñado de megalópolis infernales?
Depende. El mundo ser -es ya- un sistema de ciudades, con varios modelos: el norteamericano,
el europeo, el asiático... y sus mezclas. En torno a las grandes ciudades, otras pequeñas.
En la costa, concentración; en el centro, despoblación. En el centro, capitales voluntarias:
estrellas solitarias en el firmamento azul, cuajado por otra parte de constelaciones, que nos
revela la foto de la Tierra desde el satélite: Madrid, Berlín, París, Moscú, Pekín, Brasilia...
Este sistema, estas ciudades, serán buenas o malas según nuestra capacidad -la de los
profesionales y la de los responsables- de entender cómo la gente puede y quiere crear calidad e
identidad, códigos propios de un hábitat.
La metrópolis es el modelo vital de miles de millones de ciudadanos.
Es la parte más dinámica de la Tierra.
¿Demasiado dinámica? ¿Demasiado consumidora de energía y de recursos naturales?
De nuevo, depende. En Barcelona pagamos 250 pesetas por 1.000 litros de agua y el consumo
desciende. En otras ciudades pagan la quinta parte, pero el resultado es que no tienen agua, que
baja la oferta, no la demanda.
Restricciones.
En Barcelona construimos unas rondas magníficas (que ahora nadie quiere mantener) y su
puesta en marcha redujo un 15 por ciento el tráfico en el centro de la ciudad. Esto nos permitió
dar más espacio a los peatones con la ampliación de aceras y la reducción de calzadas.
A veces la inversión es necesaria para reducir el gasto, y las obras para limitar la polución: el
metro y el tranvía serán otro ejemplo.
Curitiba está mejor que otras ciudades latinoamericanas; Seattle, que otras norteamericanas.
¿Podemos crear metrópolis policéntricas habitables? Podemos. ¿Podemos vivir sin ellas? No
podemos.
El tema es si las metrópolis de 30 millones de habitantes son habitables.
El tema es cómo podemos hacerlas mejores.
Hay que perder el miedo al tamaño. Antes nos asustaban, como Alberto Sordi en aquella
película, con los millones de chinos que un día u otro nos invadirían.
Ahora nos asustamos con las ciudades chinas que crecen al 12 por ciento y nos están quitando
empleos sin moverse de sitio. ¿En qué quedamos?
La cuestión es poderse asustar de algo y si puede ser lejano y de otro color, mejor.
Con Jiang Zeminh hablamos de todo esto. Este hombre está haciendo algo importante: explicar
China al mundo.
91 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
Le pedí que liderara un movimiento de jefes de Estado a favor de dar a las ciudades confianza.
El fue alcalde de Shanghai y puede entenderlo.
Quitar confianza a las ciudades es quitársela a los ciudadanos.
La metrópolis son mejorables. Está inscrito en nuestro código genético el agruparnos. Ser
mejor que nos vayamos haciendo a la idea.
Invitamos a disminuir la congestión, la polución y la falta de significación de nuestras
periferias metropolitanas. Démosle la palabra.
No queramos resolver desde París un suburbio de Marsella. Instemos a Marsella, sin intervenir
demasiado, a formar su coalición metropolitana centro-suburbios.
3. RIO, ESTAMBUL, BARCELONA. En Río, en el año 1992, las ciudades no pudieron hablar
ante las naciones. La sala se quedó vacía.
Luego hablamos tres o cuatro veces con Butros Butros Ghali, en Estambul debía ser distinto.
En Río el tema fue el mundo. Pero en Estambul eran las ciudades.
Cada vez las dos cosas son lo mismo. Pero... una cosa es pensar globalmente y otra localmente.
Sin pensamiento local no hay pensamiento global viable.
Hay terror. O demagogia global o ideología global. Pero nada sostenible.
Por eso Estambul marca una diferencia. En Estambul finalmente las ciudades fueron aceptadas
como interlocutores, como "nuevos actores".
También eran nuevos actores las organizaciones no gubernamentales (ONG), las
multinacionales y los movimientos políticos y religiosos. Pero las ciudades se llevaron la
palma. Porque el tema era precisamente la ciudad.
En Pekín (cumbre sobre la mujer) las ONG marcaron la diferencia. En Davos, o en los debates
de Fortune, o en la Trilateral, son más bien las multinacionales.
Pero hay una ilación cronológica. En Río se pensó globalmente, pero el resultado fue: "Hágase
localmente todo lo que se pueda".
En Estambul se partió de esa premisa. Por eso también las ciudades hablaron.
Y las ciudades dijeron: subsidiariedad, carta mundial de la autonomía local, no exclusión.
Las ciudades llegan a la conclusión de que si no es juntas, no pueden mejorar del todo: la lluvia
ácida, las migraciones súbitas, el tráfico de drogas... Todo viene de otras ciudades.
Pero curiosamente, una vez juntas, su conclusión es esta: que cada una se arregle tanto como
pueda. En efecto. En Estambul las naciones dijeron a las ciudades: ustedes mandan, arréglense.
En resumen, el nuevo código es: establezcamos unas reglas internacionales de comportamiento,
un código simple de prohibiciones y derechos y, a partir de ahí, autogobierno, tan local como se
pueda: en el límite social, comunitario, individual.
92 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
Por eso la discusión sobre los derechos fue tan dura. En Norteamérica un derecho ("derecho a
la vivienda") da lugar a expectativas legales efectivas.
En el Mediterráneo es más bien una proclamación indicativa.
Los jefes de Estado occidentales se asustaron y no fueron a Estambul.
Fidel Castro fue el rey ("¿Dónde están los que ensucian tierras, ríos y mares? ¿Dónde los que
niegan derechos?", se preguntó entre aclamaciones).
A. Bhutto exclamó, terrorista: "Las especies encerradas en un espacio insuficiente terminan
devorándose". Se refería a las megaciudades.
Pero las ciudades hablaron un lenguaje más sabio, no tanto de buenos y malos: proximidad,
autocontrol, respeto.
Y llegó Barcelona. Aquí, por primera vez, una manifestación de arquitectos, que llegaron a
cortar la Rambla. No s si pensar bien o mal sobre ello.
Por fin la calidad de vida mueve pasiones.
Por fin los constructores de nuestras viviendas se muestran como dioses y como humanos
corrientes. Por fin se discute acaloradamente de contenedores, transporte, casas y terrenos de
nadie: de lo que vemos cada día y nos oprime o nos estimula.
Lástima que no demostramos una gran capacidad de acogida, porque una ciudad es cada vez
más -como se dijo- un contenedor de acontecimientos, un lugar de contactos.
Barcelona, esperanza. Esperanza desbordada. Esperanza desbordante.
PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona
93 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1179
Title
A name given to the resource
Las ciudades: esperanza desbordante
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Acció política
Barcelona
Desenvolupament sostenible
Futur
Ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-07-07
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Alcalde de Barcelona
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/724/19970525_LV.pdf
e902c47cd38c699d5a7751840d85ce0e
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
25/05/1997
La Vanguardia, p.039, Opinión
La cumbre de Amsterdam
Autor : PASQUAL MARAGALL
La cumbre de regiones y ciudades que ha tenido lugar en Amsterdam la semana pasada,
organizada por el Comité de las Regiones de la Unión Europea, supone un hito significativo en
el proceso de construcción europea. Constituye, de hecho, el nacimiento de un foro -que
debería tener una continuidad en el tiempo, bien sea de forma permanente o intermitente- que
haga sentir con fuerza su voz para presentar las preocupaciones y las reivindicaciones de los
gobiernos regionales y urbanos -y, a través de ellos, de los ciudadanos- ante las máximas
instituciones de la Unión Europea.
La participación que se registró en la cumbre fue todo un éxito e indica claramente que la
ilusión europeísta sigue viva, especialmente en los niveles de gobierno más próximos al
ciudadano. La imagen de los casi trescientos presidentes de regiones y alcaldes de grandes
ciudades reunidos en la sala central del impresionante edificio de la antigua bolsa de
Amsterdam (la Beurs van Berlage) supone, ya de por sí, la afirmación sólida y espectacular de
un europeísmo democrático y responsable que ha de ser valorada en su justa medida.
Además, el consenso conseguido en la cumbre, plasmado en el documento final entregado a la
presidencia holandesa de la Unión Europea, es un paso adelante para combatir el déficit
democrático del que a menudo se acusa, no sin cierta razón, a las instituciones de la Unión.
En las intervenciones de los representantes de los poderes territoriales que tomaron la palabra
en la cumbre se pusieron de manifiesto la vitalidad de la voluntad europeísta y la necesidad de
reforzar el proyecto europeo basándose en la cooperación y en la complementariedad entre los
diferentes niveles de administración, de acuerdo con el principio de "más Europa, pero más
regiones, más ciudades, más proximidad".
En la declaración final de la cumbre los representantes de las regiones y las ciudades europeas
elevaron a la Conferencia Intergubernamental (CIG) una serie de reivindicaciones concretas
que abarcan desde el reforzamiento del Comité de las Regiones (ampliando la lista de materias
de consulta obligada, o reconociendo a este órgano el derecho de recurso ante el Tribunal de
Justicia de las Comunidades Europeas) hasta la aplicación estricta del principio de
subsidiariedad en interés de los niveles locales y regionales, pasando por la obligación "moral"
de ampliar la UE a la Europa central y del Este, o la necesaria reforma de las políticas
estructurales, que debe llevarse a cabo con la cooperación de los niveles inferiores de gobierno.
Tres jefes de gobierno de países comunitarios participaron en la cumbre (el belga Jean-Luc
Dehaene, el italiano Romano Prodi y el holandés Wim Kok), así como el presidente del
Parlamento Europeo, José María Gil-Robles. Todos ellos coincidieron en afirmar el crucial
papel de las realidades locales y regionales en Europa, y en mostrar su apoyo a las
orientaciones del Comité de las Regiones. Mención destacada cabe hacer de la intervención de
Dehaene, quien destacó explícitamente que "una aplicación correcta de la subsidiariedad debe
tener en cuenta todos los niveles decisionales para la división de competencias y de
responsabilidades".
En efecto, los desafíos que tiene planteados en este momento Europa sólo podrán afrontarse
con una participación plena de las regiones y las ciudades. En esto coincidimos todos los
104 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
presentes en Amsterdam, desde el influyente presidente de Baviera, Edmund Stoiber, o el
alcalde de Oporto, Fernando Gomes (autores del informe que sirvió de base a los debates),
hasta los representantes italianos, ingleses, griegos, suecos o españoles -por citar algunos- que
tomaron la palabra. Cada uno en su propio idioma, pero utilizando un lenguaje común: el del
europeísmo. Tal como afirmé en el discurso de clausura de la cumbre, ofrecemos a la Europa
escéptica el lenguaje de la identidad múltiple, pero responsable que es, si no el único posible, sí
el mejor de todos.
La pelota está ahora en el tejado de la CIG. El Consejo Europeo que tendrá lugar a mediados de
junio en la capital holandesa deberá culminar el proceso de reforma del tratado de la Unión
Europea que se inició en marzo del 96. Los representantes de los Quince no pueden dejar de
lado la voz de los "pequeños", especialmente ahora que esta voz se ha hecho oír con fuerza y de
una manera unitaria entre las centenarias paredes de la Beurs van Berlage. Es ya inaplazable
edificar una Europa más próxima al ciudadano. Queremos completar lo que Maastricht empezó
y no terminó.
En el momento de la clausura, y mientras resonaban las notas del himno de Europa con todos
los presentes puestos en pie, tuve la visión de una Europa diferente, cohesionada en el respeto
de su diversidad, confiada y arraigada en las administraciones más cercanas a sus ciudadanos.
Tuve la convicción de que todos los esfuerzos realizados para organizar la cumbre habían
merecido la pena. El mensaje europeísta, que en ocasiones encuentra dificultades para hacerse
comprensible, tiene en cada presidente regional, en cada alcalde, un canal idóneo para su
difusión. Al día siguiente de la reunión de Amsterdam, cuando los participantes regresaban a
sus respectivos territorios, este efecto multiplicador ya se había iniciado.
Los ciudadanos deben saber que los representantes de los poderes que les son más próximos
son los intermediarios entre ellos y la Unión Europea en una doble vía: descendente
(acercando las políticas comunitarias) y ascendente (transmitiendo a las instituciones las
preocupaciones, intereses y sensibilidades de los habitantes de Europa). La mediación y el
fortalecimiento democrático que nosotros ofrecemos es una oferta que los estados miembro de
la Unión no pueden rechazar.
PASQUAL MARAGALL, presidente del Comité de las Regiones
105 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
10. Comitè de les Regions (CdR)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-1998
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1186
Title
A name given to the resource
La cumbre de Amsterdam
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Comitè de les Regions
Europa
Unió Europea
Regions
Ciutats
Cimera d'Amsterdam
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-05-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Alcalde de Barcelona
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/733/19980109_LV.pdf
bef01e2cbef2223c28d7844d45951a85
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
09/01/1998
La Vanguardia, p.019, Opinión
Montevideo. DESDE ROMA
Autor: PASQUAL MARAGALL
En las capitales de pequeños países el equilibrio entre significante y significado, o entre ciudad
y nación, se da de manera más confortable. La agresión solemne de lo nacional sobre lo local se
modera. El frenesí capitalino es más dominable. Son las capitales de provincias del mundo.
Montevideo, una de las ciudades más equilibradas que conozco, la capital de la Suiza
americana de los años 20 a 50, ciudad hermana de Barcelona desde 1985, la ciudad de Torres
García y la Xirgu, ha obtenido la secretaría administrativa del Mercado Común del Cono Sur,
Mercosur.
Gracias a la famosa pareja Iglesias-Sanguinetti (una especie de Gonzalvo III-Puchades, o de
Guardiola-Bakero de la política latinoamericana). Y gracias al alcalde Mariano Arana, quien
cedió a Mercosur el hotel Park frente a la costa a estos efectos.
Luego a Mariano Arana ni se lo agradecieron los jefes de Estado. Los alcaldes ya saben de eso.
Los alcaldes del Cono Sur han creado Mercociudades, una red prometedora que quiere ser
integrada en el Mercado Común. Se saldrán con la suya. Son gotas malayas, ya saben.
Los alcaldes son gotas malayas, una "llauna", una lata inmensa, una tortura o garrapata que se
adhiere sin remedio a los pobres gobernantes nacionales, que como es bien sabido son seres que
hacen lo que pueden por satisfacer los deseos infinitos de las ciudades y por tanto de los
ciudadanos. Lo que pueden, es decir, poco.
En este veranillo decembrino Montevideo me pareció, claro, mucho más alegre que en el 85,
pero "no" me pareció "otro" Montevideo sino el mismo. La ciudad equilibrada es siempre ella
misma. Dos imágenes imborrables: el cerrito y el cerro; el cementerio del cerrito, donde
descansan los restos de Torres García y Manolita Peña. Desolación elegante, vegetación
potente, líneas tranquilas y amplias, caballos bañándose en las charcas de nenúfares. Las
"bellaombres", u ombús, dominan la escena. La arquitectura, salvo algunos epitafios
corporativos, es muy digna. El alcalde Arana me conduce con orgullo de alcalde y de
arquitecto.
En el cerro el alcalde me muestra entusiasmado la iniciativa de unos ciudadanos que viven en
lo alto, en la calle Barcelona, dominando todo Montevideo como si de Montjuïc se tratara:
están pavimentando un sendero con adoquines que les cedió el Ayuntamiento. Arana pide -así
se lo transmití al alcalde Joan Clos- una pieza gaudiniana, un banco, una fuente o un farol, para
coronar la obra.
Me doy cuenta entonces, en esa gris mañana de domingo rioplatense, que el último trimestre
del año ha ido pasando y de que estoy haciendo más o menos lo que me propuse.
Releer lo hecho. Pasear sin nostalgia por el recuerdo para ayudar a construir algo nuevo a otros.
Explicarme. Explicarme a mí mismo en qué ha consistido ese tramo rico de mi vida, dejar que
las impresiones se posen, que el agua turbulenta de lo pasado se aclare. Antes de pensar en
nuevas cosas. Respetar la magnitud de lo vivido en los últimos 15 años.
116 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
Aquella tarde sopló el sur en Montevideo y la luz austral lo inundó oblicuamente todo con ese
enfoque preciso y un nivel de definición que las ciudades más cercanas al Ecuador rara vez
conseguimos.
117 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1195
Title
A name given to the resource
Montevideo. DESDE ROMA
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Alcaldes
Urbanisme
Balanç
Uruguai
Ciutats
Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-01-09
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat professional
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/744/19980404_LV.pdf
24e87ea20d83772f7c084b5a541053db
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
04/04/1998
La Vanguardia, p.020, Opinión
Manhattan. DESDE NUEVA YORK
Autor: PASQUAL MARAGALL
"Flood-tide below me! I see you face to face!"
Walt Whitman. Manhattan
Cuando llueve, Manhattan se colapsa y uno se reconcilia con su intuición. ¿Cómo es posible
que millones de personas entren y salgan de miles de pisos en cientos de rascacielos y se
muevan por la ciudad sin chocar unos con otros, por anchas que sean las avenidas y por
eficiente que sea el metro?
Sería interesante saber cuántas decenas de miles de ventanas hay en Manhattan. Son las
ventanas que el cámara de Woody Allen nos hace fisgar en sus "travellings" oblicuos y lentos,
que ordenadamente muestran sus cocinas chiquitas, gente solitaria, animales domésticos, miles
de libros, señoras en bata, yuppies veloces cruzando enormes oficinas llenas de ordenadores al
mando de gente guapa, y casi siempre algún asesinato o por lo menos un robo. Finalmente una
persona en la acera da muestras de ansiedad moviéndose arriba y abajo mientras espera a
alguien que no llega, o cargando bártulos, libros o paquetes imposibles de un lado para otro.
La persona es generalmente una mujer más bien bella, ya no tan joven, una neoyorquina
cualquiera, Annie Hall o Dianne Keaton, o más joven y opulenta como la Sorvino, nuestras
héroes contemporáneas (heroínas es peligroso) luchando contra los demonios del día: el atasco,
el estrés, la ignorancia total o el exceso de sabiduría, el tiempo que huye, la prisa, la inutilidad
aparente de cada uno de los movimientos que suceden a ritmo de vértigo en una ciudad que no
se inmuta, que repite cada día el rito de llenar y vaciar las decenas de miles de habitaciones con
sus correspondientes ventanas.
Todo ello contado con sorna, entre risas y breves llantos, con humor, por supuesto. Con la
seguridad de saberse esta ciudad el centro del mundo, el teatro del mundo, el punto de cita. En
Brooklyn Heights, junto al River Café, donde han construido un pequeño muelle cuadrado de
madera, elegantemente bordeado por una baranda con pasamano niquelado (como si fuese
Barcelona), en la que pueden leerse unos versos de Whitman, uno ve la proa entera de la isla de
Manhattan y tiene la seguridad de estar en la mejor platea que existe. Dan ganas de aplaudir.
130 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02. Activitat professional
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista.
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1207
Title
A name given to the resource
Manhattan. DESDE NUEVA YORK
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Nova York
Cinema
Ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-04-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat professional
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/745/19980425_LV.pdf
2e1b456a964728ad1cd2010f1c81fb10
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
25/04/1998
La Vanguardia, p.030, Opinión
Pirámide. DESDE ROMA
Autor: PASQUAL MARAGALL
Cada lunes y cada miércoles hago por la mañana el trayecto que va de la estación Termini a la
Via Ostiense, donde está la facultad de Economía de la Tercera Universidad de los Estudios de
Roma. Cerca de Termini dejo a Diana en clase de italiano y enfilo una ruta llena de resonancias
que lleva del centro moderno de la ciudad hasta una de sus más antiguas entradas: Castro
Pretorio, Giolitti, Príncipe Umberto, Manzoni, Filiberto Emanuelle, San Giovanni Laterano,
Amba Aradam, Druso, Antoniniana, Guido Bacelli, termas de Caracalla, Viale Giotto y Porta
San Paolo. Ahí está la pirámide en honor de Cayo Cestio, tribuno de la plebe que murió en el
12 a. de C.
Vengas de donde vengas, ver la pirámide Cestia es como una buena noticia, una imagen
reconfortante. Y eso que está mal puesta, enclaustrada en la muralla de San Paolo.
No hace mucho, en Manhattan, tuve la sensación de estar en la auténtica Roma, en la capital del
imperio actual. Pero la pirámide romana me emociona más que la que corona el edificio de la
Chrysler, admitiendo que ésta es bella y que define el perfil de la ciudad que hoy es "caput
mundi".
¿Pero qué encontramos entonces en la vieja Roma de la pirámide? ¿Por qué atrae su simplismo,
su falta de actualidad, el gris de sus piedras grandes de mármol, el cementerio protestante que
comienza al lado: por qué atraen casi tanto o más que el escenario de la capital actual?
En ese cementerio yacen Shelley, Gramsci y el hijo de Goethe. ¿Qué los trajo aquí? Creo que lo
sé: los trajo aquí, como a miles y miles de peregrinos, la sospecha -luego certeza- de que en
Roma se encuentra lo más parecido a la cosa que nunca poseeremos, el conocimiento real de
nuestro origen.
Si no sabemos del todo de dónde caramba venimos y qué significa exactamente lo que los
biólogos nos explican y entendemos, pero que no podemos sentir, ver Roma quiere decir, al
menos, ver y tocar lo que muchos, muchísimos siglos han visto, la ciudad del tiempo, cerca del
origen y sin embargo viva, bella y concreta. Aquí nos parece entender, si no de dónde, sí por
dónde venimos.
131 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02. Activitat professional
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista.
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1208
Title
A name given to the resource
Pirámide. DESDE ROMA
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Filosofia
Roma
Nova York
Ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-04-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat professional
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/746/19980502_LV.pdf
8c3f20e81f57e9de18739ca6aeef749d
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
02/05/1998
La Vanguardia, p.020, Opinión
¿Sabático? DESDE ROMA
Autor: PASQUAL MARAGALL
Cuando llego a casa por la tarde es mediodía o primera tarde en Nueva York. Entran los correos
electrónicos, los "mails". A veces el "toshiba" no consigue conectar y hay que esperar a la
noche. A las doce es la mejor hora. Organizamos en Nueva York un nuevo seminario con Mary
Ann Newman, la flamante premio Carner del día de Sant Jordi, la americana que mejor habla
catalán y conoce mejor a D'Ors, la sobrina de Arthur Miller, la colaboradora de Xavier Rubert y
Pep Subirós en la Cátedra Barcelona de NY University. Ayer noche, yo ya dormía, entró su
traducción al inglés de las notas en catalán para el seminario sobre la "Devolution of power to
Regions and Cities. A Road to European Citizenship". Faltan cuartos y habrá que hacer un
último esfuerzo en la obtención de fondos. Llamaré a Merril Lynch.
Por la tarde Bricall había hecho una magnífica exposición sobre la Europa de las ciudades y las
universidades en mi tercer seminario romano ("Modello Barcellona"). A mediodía estuvimos
en la Galleria Borghese admirando esos Berninis en que los dedos se hunden en la carne de
Dafne como si en vez de mármol fuera de algodón. Pero no pudimos terminar la visita.
"L'Unità" nos esperaba para una entrevista frente al antiguo Matadero del barrio del Testaccio.
Dejamos a Diana con los Vila-Abadal/Romaní en la Pinacoteca.
Me despierto al alba y redacto unas notas para este artículo y otras, más difíciles, para definir
posiciones ante la avalancha de presiones desencadenadas por el magnífico trabajo del tándem
Almunia-Borrell. No habrá elecciones pronto. Mejor. Cada cosa a su tiempo. Debo terminar de
lanzar el Aula Barcelona en la Universidad Central y queda mucho trabajo por hacer hasta fin
de año.
Hablo con Luigi Zanda, director del Giubileo, del post-Giubileo en Roma. Me gusta colaborar
con ellos y lo voy a seguir haciendo. Ponen una consultora importante a trabajar en ello. Yo
debo supervisar. Truñó ya está ayudando en el plan Torino 2006. El embajador, siempre activo,
me llama para que hagamos algo parecido con Génova. Parece que relanzan el canguro
Génova-Barcelona.
Barcelona en todos lados. El domingo llega Richard Rogers para hablar en mi seminario el
lunes. Él es uno de los propagadores del modelo Barcelona en Londres, al tiempo que el
inspirador del Millenium. El martes participo con Prodi y Bassanini -el gran reformador del
estado italiano- y también con Monti y la Bonnino, los dos comisarios italianos de la Unión
Europea, en la presentación de la reforma.
El miércoles, avión a Nueva York, seminario sobre la Europa próxima y vuelta a Roma el
lunes, parando en Barcelona para recoger a mis padres. Y más sesiones en Roma Tre, la tercera
Universidad. Firmaremos seguramente un convenio Roma Tre- Universitat de Barcelona para
seguir adelante con el programa.
¿Sabático?
PASQUAL MARAGALL
132 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02. Activitat professional
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista.
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1209
Title
A name given to the resource
¿Sabático? DESDE ROMA
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Europa
Universitat
Europa Pròxima
Model Barcelona
Roma
Nova York
Ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-05-02
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat professional
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/747/19980509_LV.pdf
f07b58880a42efdc771f148e77ae6e42
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
09/05/1998
La Vanguardia, p.022, Opinión
"Back to New York"
Autor: PASQUAL MARAGALL
Me esperan abajo para empezar. Tony Judt, director del Instituto Europeo de la Universidad de
Nueva York, John Newhouse (ex Brookings Institute), Xavier Rubert, Ricard P. Casado,
Robert Leonardi (London School of Economics), Dennis Smith (NYU), etcétera. Judt dice que
en Nueva York la gente va apareciendo poquito a poco. ¡Como en Roma!
Ayer cenamos en Mortimer's. El Spanish Institute reunió a un grupo que iba de los artistas y su
mundo, Brian Hunt, con una señora escultural, como corresponde a un escultor. Joe Helman y
Barbara, Agnes Gund, presidenta del MOMA -que apareció, en efecto, pero luego desapareció-,
los españoles de rigor, Allendesalazar, un Piniés, Fernando Aleu, Inmaculada de Habsburgo,
Vasallo, etcétera, y la gente de New York University, Sennet, Saskia y demás.
Esto parece una crónica de sociedad. Y lo es. Pero no es mala sociedad. Esta Nueva York, para
bien o para mal, es mi Nueva York. Lástima que falte Carmen Zulueta, hija de Luis de Zulueta,
nacido en Barcelona, ministro y embajador de la República, ella misma exiliada republicana y
mi madre neoyorquina, la persona que me acogió el 7 de septiembre de 1973, que aterrricé aquí
como un pollo mojado y sin saber adónde ir. Su número de teléfono se convirtió en mi
salvavidas, tanto que todavía lo recuerdo: TR9 4723, número más, número menos.
El hermano de Carmen, Julián, médico, ex alcalde socialista de Ronda, tenía que hablar esta
tarde en el Spanish Institute y compartir la cena conmigo, pero el Instituto se ha liado y le han
cancelado la charla. Qué pena. El domingo almorzaré con Carmen.
Bueno, tuve que hablar yo solo. Propuse la idea más lógica. España podría convertirse en la
primera monarquía federal. "Magari!"
133 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02. Activitat professional
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista.
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1210
Title
A name given to the resource
Back to New York
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Judt, Tony
Zulueta, Carmen de, 1916-2010
Federalisme
Nova York
Europa New York University
Ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-05-09
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat professional
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/748/19980523_LV.pdf
9174c9558dcf5f56cbb975e459593277
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
23/05/1998
La Vanguardia, p.020, Opinión
Nueva York (1): abril
Autor: PASQUAL MARAGALL
En la conferencia del mes de abril en la Universidad de Nueva York surgieron diez sugerencias
para la buena marcha de las ciudades en un mundo abierto, precedidas de una hipótesis de
trabajo.
Hipótesis: como concepto, la aldea global es menos útil que el mundo de ciudades. Concebir el
mundo como un sistema de ciudades ayuda más a pensar y hacer cosas positivas. Es menos
paralizante que el supuesto de que ya vivimos en una ciudad global y que nuestra ciudad es el
mundo.
Sugerencias:
1. Sin seguridad no hay confianza, y sin confianza no hay ciudadanía. La diversidad crece bien
sólo en ese contexto.
2. La violencia no es la ley de la ciudad. Matan más las pistolas que el cáncer.
3. Educar es la función más importante de las ciudades. Hoy la ciudad es la escuela, y sus calles
y plazas, las aulas.
4. Las ciudades no son el problema de la humanidad, sino el contenedor de sus problemas, así
como el mejor escenario de su solución.
5. Los gobiernos de las ciudades son más valorables ("accountable") que los otros gobiernos y
pueden mejorar aún su valoración si se hacen auditar regularmente en cuanto a la calidad de sus
servicios y de la ciudad.
6. Las ciudades necesitan estrategias en un mundo global y regionalizado en grandes unidades
como la UE o Mercosur. Instituciones globales como el Banco Mundial y regionales como el
BID o el BEI deberían premiar a las ciudades con estrategias sólidas.
7. Las dos áreas de acción estratégica en las ciudades son la construcción de consensos
interiores y el fortalecimiento de las conexiones exteriores. Sin alianzas ciudad central-región
metropolitana-comarcas no hay futuro.
8. Cable para todos (en la ciudad y en el campo) debería ser la regla. Acceso a Internet, es
decir, a ordenadores conectados por red telefónica, y educación para usarlos son los requisitos
indispensables.
9. Los mercados financieros para los gobiernos de las ciudades serán uno de los sectores de
mayor crecimiento de la economía. Intermediarios privados y banca regional pública deben
avanzar rápido en esa línea.
10. Las ciudades y las regiones están en condiciones de desempeñar un papel complementario
como disipadores de problemas ("trouble-shooters") en zonas en conflicto y un papel central
como creadoras de confianza cuando se dan migraciones y tensiones étnicas internas.
134 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
Las sugerencias 5, 6, 9 y 10 se convirtieron al final, junto con el crecimiento de las alianzas
ciudad central-suburbio y ciudad-campo, en "Las cinco propuestas de Nueva York", que las
ciudades presentes (Nueva York, Buenos Aires, Rosario, Santiago de Chile, Montevideo, Río
de Janeiro, México DF, San Juan P.R., Sevilla, Santiago de Compostela, Barcelona,
Indianápolis y Jersey City) están considerando implementar en el marco de la colaboración con
las universidades. Es posible que en abril de 1999 se vuelva a reunir en Nueva York ese miniDavos de las ciudades y las universidades. Podrían asistir los empresarios interesados.
135 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02. Activitat professional
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista.
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1211
Title
A name given to the resource
Nueva York (1): abril
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Nova York
Congressos i conferències
Globalització
Alcaldes
Barcelona
Ciutats
New York University
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-05-23
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat professional
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/749/19980530_LV.pdf
056bfc78e386be34581f0a7951626e01
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
30/05/1998
La Vanguardia, p.020, Opinión
Debates en Nueva York (2)
Autor: PASQUAL MARAGALL
Si en abril el tema fueron las ciudades en el mundo global -es curioso, como si el mundo
pudiera no ser global-, en mayo la discusión en la New York University fue sobre la devolución
de poder a regiones y ciudades en Europa, que es nuestro mundo próximo.
Al día siguiente de votarse el referéndum que ha devuelto a Londres el alcalde metropolitano
que Mrs. Thachter le quitó para gobernar la ciudad desde el Estado (liberal ella) y desde el
sector privado (ahí sí liberal, pero de un liberalismo dogmático), al día siguiente, sin casi haber
dormido, Sally Powell, la intrépida joven madre de Hammersmith, la concejal de izquierda,
estaba en Washington Square para explicar la vuelta de Londres a la democracia local y a la
ambición internacional.
Con ella Pia Marconi, tan joven como Sally, explicaba con parsimonia las pasmosa y
sistemática transformación del Estado italiano en un artefacto eficiente, ligero y reducido -¡pero
cuánto más legitimado!- de manos del ministro Bassanini, con el cual trabaja Pia. Ésos sí son
liberales prácticos. No del "laissez-faire", sino del deshacer.
En la misma sesión, Ricard Pérez Casado, ex alcalde de Valencia y ex administrador de la
Unión Europea en Móstar, la ciudad más dividida y cainita de Bosnia, explicaba cómo en la
Europa de la devolución los gestores locales tienen un posible "rol" diplomático desinhibido y
efectivo. Móstar es hoy, gracias a Ricard y a Hans Koshnik -corpulento anciano de Bremen, ex
alcalde también y predecesor de Ricard-, la única ciudad bosnia que dispone de un
Ayuntamiento democrático. En las demás ciudades, en teoría menos conflictivas, el censo falló.
Siempre pensé que el futuro de Móstar no estará bien sellado si no queda claro que el puente
que destruyeron los croatas o cristianos del barrio oeste no lo reconstruyen solos los
musulmanes del este del río Neretva, ayudados por Turquía. Quedaría para siempre que unos en
el siglo XVII lo hicieron, los otros lo bombardearon en el XX y los primeros lo volvieron a
poner ahí en el XXI, símbolo frágil del odio insuperable entre comunidades, piedra
reverenciada por unos y maldita para los demás.
Es en parte por ello que en el 96-97 Barcelona y Estambul se hermanaron para ayudar, desde
los dos lados y desde los dos confines del Mediterráneo, a rehacer el puente bien y para
siempre. Pero ahora el Estado turco (ni moro ni cristiano, ¡laico y militar!) amenaza con
encarcelar por una frase al alcalde electo islamista, Erdogan. Es considerable la miopía del
"establishment" político-mediático internacional, según el cual la carrera de Erdogan estaría
con ello a punto de terminar.
He escrito a Erdogan, que estuvo en el balcón del puerto como un auténtico mago de Oriente el
día que llegaron los Reyes Magos en enero del 97, y tengo entendido que está gestionando en
Ankara las ayudas para el puente.
136 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02. Activitat professional
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista.
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1212
Title
A name given to the resource
Debates en Nueva York (2)
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Erdogan, Recep Tayyip
Globalització
Descentralització administrativa
Nova York
Congressos i conferències
Mostar
Barcelona
Istambul
New York University
Ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-05-30
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat professional
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/750/19980613_LV.pdf
1e948c0e7617b764db69cb3e7e41dfc8
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
13/06/1998
La Vanguardia, p.024, Opinión
Ciudades europeas
Autor: PASQUAL MARAGALL
El libro de Leonardo Benévolo sobre la historia de las ciudades europeas es el mejor prólogo
para quien trate de adentrarse en la comprensión de la Europa real, la formada por su denso
sistema de ciudades.
Benévolo explica que las ciudades europeas de hoy son una evolución de algo que nació con la
decadencia del imperio. Ciudades romanas con un perímetro relativamente importante lo
restringieron a partir del siglo IV, cuando las incursiones exteriores empezaron a menudear.
Aparecen entonces las murallas, las aurelianas de Roma, en las cuales no es que esté empotrada
la pirámide de Cayo Cestio, que es anterior, sino que se empotran en ella. Más tarde vendrán
las murallas góticas de Barcelona y otras ciudades.
O sea, que la ciudad europea aparece como resultado de un acto de restricción y no de
expansión. Luego las murallas se desplazan tímidamente durante diez o quince siglos, y
finalmente, entre 1840 y 1870, estallan casi todas. En 1841, la junta presidida por el liberal
Llinars se presentó con pico y pala en la Ciutadella y empezó la demolición, luego detenida por
la apresurada reacción moderada. En Viena ocurrió lo mismo. La revolución industrial y la
revolución política dieron lugar a ciudades diez veces más grandes de lo que habían sido desde
el siglo IV hasta entonces.
Este largísimo periodo de incubación de la ciudad moderna ha dejado trazas profundas. Los
europeos hemos aprendido a leer en nuestros muros, monumentos, avenidas y espacios públicos
una herencia cultural no intocable, pero casi sagrada. Es el contrapeso (a veces excesivo y
opresor, pero casi siempre equilibrador) del dinamismo reformista, del paso inevitable del
tiempo y sus modas, de lo que hoy llamamos globalización o universalidad de muchos
fenómenos económicos y sociales.
Solamente la larga infancia de la ciudad europea puede explicar que su símbolo sea una ciudad,
Roma, de la que se han dicho cosas tan fuertes como que nunca volverá a ser lo que fue, que
ella es la imagen de la decadencia, y que es incapaz de dar más que una pequeñísima parte de lo
que promete (John Agnew).
La fascinación del pasado es en Roma irresistible. Pero también lo es, quizá, la intuición de que
todas las ciudades, poco o mucho, podrán acabar teniendo que pasar por una larga fase de
aceptación de que no todo lo que luce es sostenible.
137 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02. Activitat professional
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista.
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1213
Title
A name given to the resource
Ciudades europeas
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Benevolo, Leonardo
Urbanisme
Europa
Roma
Barcelona
Ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-06-13
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat professional
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/751/19981020_LV.pdf
217e32fe003e379c6d47e340e31b01d3
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
20/10/1998
La Vanguardia, p.033, Opinión
Un independiente a favor del consenso
Autor: PASQUAL MARAGALL
NO ES EXTRAÑO que se signifique su personalidad, su estilo de resolver problemas
en vez de crearlos.
Carlos Ferrer Salat era un joven, y cuando un joven nos abandona, siempre hay algo que
perdemos. Su juventud hizo increíble la noticia, nos pilló a todos por sorpresa. Tendemos a
idealizar a los que nos han dejado antes de hora. En esta ocasión no hace falta. Carlos goza de
un auténtico privilegio: era -y seguirá siendo- respetado por todos, rasgo de la gente con
personalidad abierta. Me podría extender sobre su indudable humanidad, la de un hombre sin
fronteras comprometido desde los años cincuenta con el proyecto de una España democrática,
moderna y europea. No es preciso.
Quiero resaltar su significación como gran ciudadano, como catalán de convicciones cívicas,
constante impulsor de proyectos. Cuando Barcelona necesitaba reunir recursos para su
promoción como candidata a los Juegos Olímpicos, Carlos Ferrer no tuvo ninguna duda. Se
puso delante, como buen deportista. Mientras algunos dudaban y otros quizá suspiraban en
secreto por un fracaso que les diera una razón que no tenían, Ferrer Salat se armó con lo mejor
que tenía, su inmensa humanidad, y ganó por goleada. Después, los Juegos Olímpicos
desencadenaron la ola de inversiones más importante que ha visto Cataluña en el siglo y la
principal en los últimos veinte años.
Ferrer Salat fue decisivo para convertir el Comité Olímpico Español en un socio leal y potente
del COOB y en el éxito del programa ADO. Cuando pedimos su colaboración, la prestó
encantado. En los primeros 70, aún con Franco, el Círculo de Economía que él presidía fue el
primero en plantear la necesidad de una institución metropolitana: "Gestión o caos", se titulaba
su manifiesto de entonces. La historia, 15 años más tarde y por sorpresa, se giró en contra.
Recientemente, tuvo mucho que ver en el homenaje a Cambó. Su labor empresarial y pública
obtuvo un fruto muy especial: el reconocimiento y admiración de los dirigentes sindicales, que
recuerdan el talante negociador y su capacidad para lograr la concertación social. No resulta
nada extraño que se signifique su personalidad, el estilo que le llevaba a resolver problemas en
vez de crearlos, como ha destacado Juan Antonio Samaranch. Con ambos hemos compartido
ese principio para construir consensos antes que crispar el ambiente, perseguir acuerdos en
lugar de acariciar la homogeneización, trabajar a favor de la confianza en vez de provocar
recelos. Ferrer Salat ha sido un empresario independiente que intentó -y consiguió- situarse en
la actitud opuesta a las genuflexiones: tender la mano. Su ejemplo debería animarnos a confiar
más en nosotros para afrontar los cambios con espíritu abierto y voluntad de futuro.
Personalmente, al menos, además de sentirme gratificado con su amistad, quisiera conservar el
recuerdo de un ciudadano comprometido con el consenso, favorable a los cambios necesarios,
valiente ante la terquedad del pesimismo, generoso en todos los sentidos.
138 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1214
Title
A name given to the resource
Un independiente a favor del consenso
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Ferrer i Salat, Carles, 1931-1998
Necrologies
Jocs Olímpics
Barcelona
Ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-10-20
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat professional
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/756/20010313_LV.pdf
27ac16ea0ad6c9d398051108da39b47b
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
13/03/2001
La Vanguardia, p.044, Cultura
Constructivo y crítico. TRIBUNA
PASQUAL MARAGALL
Estos días, dando vueltas al eterno tema de Barcelona y de su singularidad, me he entretenido, a
ratos perdidos, a identificar nombres y caras de personas que para mí representan la especial
manera de ser de la ciudad. No sé si me atreveré a definir qué es esta manera de ser, otros lo
han hecho, pero os puedo asegurar, no en referencia al qué, sino al quién, que una de las
personas que me han venido a la cabeza es Ignasi de Solà-Morales.
¿Qué tiene Ignasi, qué tiene Barcelona, inconfundible? ¿Y por qué son tan singulares? Puede
ser una elegante forma de resumir una cultura, un civismo, sin imposiciones aparentes, sin
esfuerzo. Puede ser una sonrisa inteligente, muy inteligente. Puede ser el civismo que sólo
puede proceder de otra ciudad más alcanzable, como Olot. Y, en todo caso, la osadía de
construir sin dejar de ser crítico. Puede ser que eso le haya acortado la vida. Pero la ha hecho
más redonda y más ejemplar.
Mi sobrina se ha quedado sin padrino, pero no sin modelo.
148 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1220
Title
A name given to the resource
Constructivo y crítico
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Solà-Morales, Ignasi de, 1942-2001
Arquitectura
Urbanisme
Barcelona
Necrologies
Ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-03-13
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat política
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/757/20020721_LV.pdf
f13fe1d8c5db3427ec549acb48a4a7ad
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
21/07/2002
La Vanguardia, p.005
BARCELONA ´92 La carrera sigue con el Fòrum 2004
PASQUAL MARAGALL
Los Juegos Olímpicos fueron una gran oportunidad para transformar Barcelona y, sobre todo,
para proyectar internacionalmente un modelo de ciudad. Barcelona dio un gran salto, pero aún
más: cogió impulso para el futuro. Otras ciudades han respondido a nuestro reto, pero que
sepan que Barcelona no ha detenido su carrera y ataca de nuevo.
Habíamos preparado el post-92. Llegó entonces la remodelación del Port Vell, con el
Maremàgnum y el World Trade Center; las grandes instalaciones culturales, como el Macba y
el Auditori; las zonas comerciales, como la Illa. Después llegó el plan del delta del Llobregat.
Y ahora, el liderazgo en el mundo de las ciudades. Barcelona ha conseguido para el 2004 la
sede permanente de las Ciudades Unidas, hasta ahora dividida entre La Haya y París. Se trata
de una noticia impresionante, que habrá que agradecer para siempre a Joan Clos y a su equipo
internacional.
El Fòrum 2004 sitúa a Barcelona, y con ella a Cataluña, como líder en la celebración del nuevo
tipo de acontecimientos internacionales del siglo XXI. ¡Felicidades!
Pasqual Maragall
Ex alcalde de Barcelona
151 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1222
Title
A name given to the resource
BARCELONA'92 La carrera sigue con el Fòrum 2004
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Fòrum de les Cultures
Jocs Olímpics
Ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-07-21
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat política
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/767/20070716_LV.pdf
f54919cf09f602ad62eeec2774e6f54c
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
16/07/2007
La Vanguardia, p.024, Opinión
Un mundo de ciudades
PASQUAL MARAGALL
Cada cual ve el mundo desde su propia ciudad. En el caso de Barcelona estamos hablando de
un municipio de menos de 2 millones de habitantes sobre 100 kilómetros cuadrados, como
París, en el marco de una conurbación de 4 millones de habitantes, centro de una Catalunya de
7 millones, en una España que no llega a los 50. Europa debe de tener entre 600 y 700 millones.
Entre 1979, fecha de las primeras elecciones democráticas, y 1995, en los dieciséis años
mágicos que nos tocó presidir a Narcís Serra y a mí, Barcelona vivió una transformación que
todo el mundo considera importante. Desde la atalaya de esa trayectoria de casi treinta años
creo poder afirmar que el secreto del éxito municipal de Barcelona tuvo dos caras: una, sumar
iniciativa pública y privada. Y dos, aplicar el principio de proximidad. Romper la barrera
ideológica que separa el lenguaje de la política del de la empresa y establecer que todo se debe
hacer y decidir cuanto más cerca de la gente, mejor. Con la excepción a veces exagerada de las
economías de escala: lo que se pueda hacer desde el barrio, que no se haga desde el distrito, y si
se puede hacer desde el distrito (en Barcelona había diez), que no se haga desde la ciudad.
Yo me fui a vivir a los barrios. Creamos presidencias de distrito elegidas, aunque perteneciesen
a partidos de la oposición - si bien es cierto que nombramos ejecutivos pertenecientes a la
mayoría de gobierno de la ciudad, que era progresista-. Muchas cosas cambiaron en España a
partir de 1979 y sobre todo a partir de 1985-1986, con la atrevida entrada en la OTAN (atrevida
para un gobierno socialista como era el que llevaban Felipe González y Narcís Serra). Y
cambiaron más aún a partir de la decisión del Comité Olímpico Internacional en 1986 de
atribuir a Barcelona la organización de los Juegos Olímpicos de 1992. Entramos también
entonces en la Comunidad Europea. España empezó a crecer. Gracias en buena medida a las
ayudas europeas, que ahora se han acabado. Y hoy por hoy España está creciendo por encima
de la media europea y ha pillado a Italia y Francia en renta per cápita. Lo que la evolución de
ese periodo me enseñó es lo siguiente: el mundo es, ante todo, un mundo de ciudades. Lo más
parecido a lo que el mundo es realmente es lo que se ve en esas fotos nocturnas hechas desde el
satélite. Una nube de puntos luminosos. Por cierto, una empresa de Barcelona, GEOvirtual, está
construyendo sistemas cartográficos digitales punteros. Yo puedo con su tecnología divisar en
la pantalla de mi ordenador nuestra casa de campo en el norte de Catalunya.
Bien, el mundo es cada vez más un mundo de ciudades, de Barcelonas, Parises, Buenos Aires y
Shanghais. Pero no sin mediaciones. Ylo que quiero subrayar es que las agregaciones más
significativas por encima de las ciudades puede que no vayan a ser dentro de un par de décadas
las naciones, que lo han sido hasta ahora. Las naciones son demasiado chicas para serlo. Los
continentes, demasiado grandes. Los grandes conjuntos, con ejército, bandera y moneda, van a
ser las uniones: la Unión Europea, EE. UU. y Mercosur. Y, por supuesto, algunas naciones de
gran tamaño: Rusia, China, India e Indonesia. La consigna parece ser: demos a las ciudades lo
que es de los ciudadanos y reservemos a las uniones lo que supere esa escala.
Nos acercamos así a un mundo de ciudadanos, a un mundo del que quizá podamos decir con
mayor razón que es el nuestro. Y construimos las fuerzas políticas en esa dimensión, en nuestro
caso, la europea. Los grandes estadistas nacionales van a ser los que sepan surfear en ese
océano. Y los alcaldes van a ser la infantería decisiva en la batalla. Se han cometido muchos
errores y se siguen cometiendo. Pero:
189 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
1. no es seguro que no podamos ir reduciendo el tamaño de los errores;
2. no hay argumentos definitivos que contradigan la presunción de que el movimiento de la
historia a largo plazo pueda ser direccional y positivo, no errático y catastrófico.
De acuerdo con que el petróleo es un recurso finito y que las temperaturas tienden a subir. Pero
en 1973 los norteamericanos vaticinaron el fin del petróleo y del crecimiento para los siguientes
diez o quince años. Y no ocurrió. Es más cierto que las fuel cells que tenían que sustituir a la
gasolina no prosperaron y que la televisión digital impidió la de alta definición (1.200 líneas en
vez de 600) porque el mercado no puede procesar dos grandes innovaciones al mismo tiempo.
El mercado tiene fallos. La planificación tiene más, sin duda, pero el mercado los tiene
también. Corrigiéndolos se puede mejorar. Que los dramas que aún existen hoy, por ejemplo en
África, no nos engañen. Que el terrorismo rampante no nos aterrorice, que es lo que pretende.
Lo único que no sabemos es cómo empezó todo y cómo acabará. Pero sabemos que el mundo
es gobernable. Cada vez más, a pesar de ETAS y Al Qaedas. España tiene cosas que decir en
este proceso, tiene mucho que hacer en Europa y hacia el Este, en el Mediterráneo, que se ha
convertido en uno de los rompeolas de las civilizaciones y las religiones todavía enfrentadas.
España tiene que desempeñar en Europa un papel no menor. El reciente eje franco-alemán, con
sus aspectos positivos, como la decisión de simplificar el tema de la Constitución europea,
decisión a la que se ha añadido Italia, requiere un contrapeso mediterráneo potente, como digo.
Estuve hace unos meses en Roma en el congreso del partido de Prodi y Rutelli y ahora también
de Fassino, D´Alema y Veltroni. Allí estaba también la señora Fernández de Kirchner, el kurdo
Barzani, el Frente Polisario y el Partido del Trabajo de India; en definitiva, el centroizquierda
internacional. Lo que podríamos llamar el Partido Demócrata Global. Hace tiempo que me
apunté a la idea del Partido Demócrata Europeo. Creo que desde 1995. Entonces era una
quimera. Ahora también, pero menos.
Espero que por ahí se haga más corto el camino que va hacia el mundo de ciudades. Algunos de
nosotros quizá no lo veremos. Pero nuestros hijos sí. Oal menos lo están intentando. Nuestros
nietos seguro que lo conseguirán. Antes, ir a Buenos Aires o a Nueva York desde Barcelona
costaba un dineral. Ahora los chicos se meten en internet y sacan billetes baratos. Mis abuelos y
los de mi esposa eran catalanes, andaluces, valencianos y riojanos. Todo en menos de medio
millón de kilómetros cuadrados. Pero mis hijos han vivido en Nueva York, Oporto y Argentina.
Mi hija mayor viajó sola a los 18 años hasta las puertas de Iraq. Y mis nietos son de primer
apellido portugués y quizás algún día otros sean argentinos.
Si esto no es un mundo de ciudades, ya me dirán lo que es.
PASQUAL MARAGALL, ex presidente de la Generalitat de Catalunya
190 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1243
Title
A name given to the resource
Un mundo de ciudades
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Description
An account of the resource
p. 24, Opinión
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Urbanisme
Ciutats
Barcelona
Globalització
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-07-16
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat política
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/775/20021116_LV.pdf
287bfa80b62e5d81b6cf53c827ddafe8
PDF Text
Text
LA VANGUARDIA
VIVIR EN BARCELONA
SÁBADO, 16 NOVIEMBRE 2002
4
TRIBUNA
El puente roto con
el mundo islámico
PASQUAL MARAGALL
E
ARCHIVO
Foto de familia de Pasqual Maragall con la delegación del Ayuntamiento de Estambul que se hermanó con el de Barcelona en 1997
El hermano turco de Maragall
El islamista moderado Erdogan tuvo en los 90 una gran relación con Barcelona
en este economista de 48 años uno
de sus mejores cómplices en la inacabada tarea de conseguir para los
uienes recuerdan a aquel
poderes locales un lugar, por mohombre alto, serio y de
desto que fuera, en la compañía de
frondoso mostacho, que
actores de la escena política interun mañana de enero de
nacional.
1997 paseaba en compaTodo empezó en 1996. Ese año se
ñía de su séquito por la Sagrada Facelebró en Estambul, bajo el patrocimília, no reconocen en Recep Taynio de las Naciones Unidas, la cumyip Erdogan a ese inquietante líder
bre de las ciudades del mundo. Maislamista en el que el presidente de
ragall congenió rápidamente con Erla Convención para el Futuro de Eudogan, un municipalista a la turca
ropa, Valery Giscard d'Estaing, ve
convencido del valor de la proximipoco menos que la reencarnación
dad que, a pesar de sus creencias rede Saladino y una amenaza para el
ligiosas, mostraba en aquel momenfuturo de la cristianísima UE. El ruto un escrupuloso respeto por el laitilante triunfador de las elecciones
cismo imperante en la sociedad y en
turcas y patrón del Partido Justicia
la política de su país.
y Desarrollo (AKP) dejó un buen saEl drama de los Balcanes reforzabor de boca, y una imagen muy disría esa relación. En los primeros
tinta a la que de él ha reflejado gran
días de 1997, Erdogan viajó a Cataparte de la prensa occidental, a los
luña para firmar un convenio de
responsables del Ayuntamiento de
amistad y hermanamiento entre EsBarcelona que le conocieron en los
tambul y Barcelona, un documento
incipientes foros internacionales de
casi exclusivamente simbólico, pegrandes ciudades de la segunda miro sellado en un momento en el que
tad de los noventa y en la visita que
los gestos simbólicos aportaban un
el entonces alcalde de Estambul hivalor político y estratégico añadido.
zo a la capital catalana en las fiestas
El discurso de la interculturalidad
ARCHIVO
navideñas de hace cinco años.
empezaba a sonar, y cualquier refeMargarita Obiols, jefa del gabine- Erdogan visitó las obras de la Sagrada Família
rencia al diálogo entre dos mundos
te de Relaciones Internacionales
enfrentados, como la que el alcalde
del Ayuntamiento de Barcelona, recuerda
de Estambul trajo a Barcelona un 5 de enen PRESENCIA DISCRETA
que el Erdogan de esa época ya apuntaba
ro, vigilia del día de los Reyes Magos venimaneras de “personaje extraordinario, de
dos de Oriente, era bien recibida.
político más popular que populista”, con
Fue entonces que Tayyip Erdogan y Pasiniciativa y con credibilidad, incluso en
qual Maragall plantearon la posibilidad
ambientes ajenos a ese islamismo moderade que Estambul y Barcelona, muy involuBarcelona no es en absoluto un
do que profesa el líder del AKP. El presicrada ya con Sarajevo, colaboraran en la
foco de atracción para los
dente del PSC, Pasqual Maragall, corroboreconstrucción del monumental puente
inmigrantes turcos. Fuentes del
ra esa impresión y confía en que su victode piedra de Mostar. Motivos ajenos a la
Ayuntamiento cifran en no más de
ria en los comicios turcos, lejos de constivoluntad de los dos alcaldes frustraron po130 las personas procedentes de
co después una iniciativa que, en la actuaTurquía que residen en esta
lidad, avanza muy lentamente pilotada
ciudad. Su presencia es tan
por la Unesco y el Banco Mundial.
discreta que apenas se observan
En septiembre de 1997, Pasqual MaraComo alcalde de Estambul,
rastros de ella, si no es en
gall cedió el sillón a Joan Clos, que mantuel ganador de las elecciones
ocasiones especiales, como el
vo esa relación fraternal con la ciudad turpartido de la Champions League
ca incluso después de que Tayyip Erdogan
turcas se alió con Maragall para
que el miércoles jugaron en el
tuviera que abandonar la alcaldía tras cuasituar a las ciudades en los
Camp Nou el Barça y el
tro años de mandato. En 1998, la Corte EsGalatasaray. De hecho, los turcos,
tatal de Seguridad, en un más que contrograndes foros internacionales
un pueblo que ha emigrado
vertido fallo –en el que muchos vieron la
masivamente a los países de la
mano del todopoderoso ejército turco–, le
Europa central y, especialmente, a
tuir un elemento más de fractura, suponga
condenó, por propagar el odio basado en
Alemania, forman en España un
una puerta abierta a la mutua comprensentimientos religiosos, a permanecer cuacolectivo muy modesto en cuanto
sión entre occidente y el mundo islámico.
tro meses en la cárcel, pagar una multa de
al número de sus integrantes se
Maragall y Erdogan forjaron sus carre3.000 dólares y quedar inhabilitado duranrefiere. La embajada en Madrid
ras políticas como alcaldes de una gran ciute cinco años para ocupar cargos públicos.
asegura que hay sólo entre 2.000 y
dad, el primero, y de una megalópolis de 8
Ésta es la razón por la que el líder de AKP,
3.000 residentes turcos en todo el
millones de habitantes, el segundo. En su
impedido de presentarse como candidato
Estado, de los cuales la mitad se
última etapa al frente del Ayuntamiento
a las recientes elecciones, no podrá accededica a la actividad comercial
de Barcelona, el hoy candidato socialista a
der a la jefatura del Gobierno que su carisla presidencia de la Generalitat encontró
ma parece tenerle reservada.c
RAMON SUÑÉ
Barcelona
Q
Un grupo de no más
de 130 personas
l año 1996 asistí en Estambul a la reunión
de Habitat II organizada por las Naciones Unidas. En aquella ocasión, a petición de las ciudades reunidas en el marco
de la Asamblea de Ciudades y Autoridades Locales (Wacla), que se había reunido previamente
en Tesalónica, las ciudades hablaron por vez primera en una reunión de las Naciones Unidas.
En Estambul me tocó hacer de “speaker” de
las ciudades en una cámara paralela a la de las
naciones, cámara que se denominó New Actors,
y que incluía ciudades, sindicatos, multinacionales y ONG. Las ciudades insistimos en que nosotros no éramos organizaciones no gubernamentales sino gubernamentales, aunque con minúscula. Recuerdo que la novedad causó cierta sensación. La CNN me entrevistó sobre esta materia.
De alguna forma se dio el primer paso de lo que
hace un año culminó con el discurso de Joan
Clos ante la Asamblea de las Naciones Unidas
en Nueva York.
Hoy el proceso ha avanzado muchísimo. Las
dos organizaciones mundiales de ciudades preexistentes, la IULA (International Unions of Local Autorithies, de matriz anglosajona) y la
FMCU (Fédération Mondiale de Cités Unies, de
matriz francófona) se han fusionado en una sola.
La semana pasada, en Túnez, han decidido su
nombre: Ciudades y Gobiernos Locales Unidos.
Es más, la sede de la nueva entidad mundial será, a partir del 2004, la ciudad de Barcelona. El
trabajo de Joan Clos, Ernest Maragall y Margarita Obiols ha dado un resultado espléndido.
Volvamos a Estambul 1996. Allí me reuní, después de la intervención en Habitat II, con el alcalde de la ciudad, Recep Tayyip Erdogan, un personaje muy estimado por la población y segunda
figura del partido islamista, dentro del cual representaba el ala moderada. El entendimiento fue
inmediato. Decidimos hermanar Estambul y
Barcelona. Seguimos así la línea de hermanar
Barcelona con ciudades con vocación o vínculos
europeos, como Boston, San Petersburgo (entonces Leningrado), Sao Paulo, Montevideo y
Shanghai, ciudades en general no capitales, portuarias y/o industriales y cul“ESPERO PODER
turalmente robustas.
reunirme un día con
Erdogan visitó Barcelona poErdogan en Mostar co después, en
enero de 1997.
para atravesar
Desde el balcón de la antijuntos el puente”
gua Junta de
Obras del Puerto, en el Portal
de la Pau, habló a los ciudadanos (una mayoría
de niños y padres y madres ilusionados) al atardecer de la noche de Reyes. Aquel hombre venía
realmente de Oriente. Ese momento tuvo una
magia muy efectiva.
Hablamos en aquellas fechas con Erdogan de
un proyecto que desgraciadamente no tuvo continuidad. Como es sabido, el puente otomano –del
siglo XVI– de Mostar, en Bosnia, había sido destruido unos años antes por un bombardeo croata, es decir, lanzado desde el barrio católico del
oeste de Mostar contra el punto de unión con el
barrio musulmán del este.
Aquel hecho había producido entre nosotros,
a raíz de nuestros viajes a Sarajevo, y también a
Mostar, una profunda y desagradable impresión.
El anuncio de Demirel, en aquel momento presidente turco, de la voluntad de su gobierno de financiar la reconstrucción del puente me había
parecido premonitoria de la continuación del estatus de Mostar como ciudad trágicamente dividida, después de los esfuerzos, exitosos, de nuestro amigo Ricard Pérez Casado, comisionado para la Unión Europea para unificar la ciudad a través de unas elecciones municipales libres.
La idea consistía en financiar conjuntamente
desde Barcelona y Estambul la reconstrucción
del puente, con fondos europeos y turcos. No tuvo efecto en aquel momento. Pero ahora el puente se está acabando de hacer.
Espero que un día podré reunirme en Mostar
con Erdogan y que atravesaremos juntos el puente. Como también espero que la victoria de Erdogan en las elecciones turcas signifique una oportunidad para ensayar un nuevo diálogo y una
nueva alianza entre el mundo occidental y el
mundo islámico.c
PASQUAL MARAGALL, presidente del PSC
y ex alcalde de Barcelona
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1360
Title
A name given to the resource
El puente roto con el mundo islámico
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Abstract
A summary of the resource.
Agermanament Ciutats
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Erdogan, Recep Tayyip
Municipis
Religions
Islamisme
Barcelona
Cristianisme
Mostar
Istambul
Turquia
Ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-11-16
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat política
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/807/0000001535.pdf
9c624c97d04e6391fc58d89e6ad5e60d
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a
15/02/1990 (938150) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 14
La Europa de las ciudades
PASQUAL MARAGALL
El "bulevar de los Pirineos", topónimo de la Europa de 1992 que ha sido acuñado al
unísono por EL PAÍS y Le Monde, es la avenida principal del núcleo de lo que en
Barcelona hemos dado en llamar el Norte del Sur. André Fontaine, en su artículo
introductorio al suplemento especial editado por los dos periódicos citados, se detenía
a subrayar el interés de la Europa de las ciudades que estamos propugnando un grupo
de alcaldes y que comienza a encontrar eco en las altas instancias comunitarias. Me
gustaría profundizar en el sentido de esta idea, de la que participan con un notable
entusiasmo algunas capitales españolas.
El triángulo Toulouse-Montpellier-Barcelona es hoy el esquema de una emergente
euroregión y núcleo significativo de un espacio subcontinental más amplio que
describe un círculo que comprende Valencia, Zaragoza, Bilbao, Burdeos, Lyón y
Marsella, conectando incluso con Milán. El citado triángulo, rebautizado
periodísticamente como el bulevar de los Pirineos, es, al fin y al cabo, la proyección de
futuro del viaje solar catalano-occitano de la Edad Media. Así, los nuevos intereses
comunes en el marco de la Europa unida se alimentan del sustrato histórico-cultural de
afinidades y, relaciones. Más difuminadas quizá, más genéricas, estas afinidades y
relaciones forman también un poso común en el ámbito más amplio representado por
las otras ciudades citadas. No se explicarían, de otro modo, la simpatía y las
adhesiones de principio que el concepto del Norte del Sur ha generado en estos años.
Es evidente que los conceptos, como las palabras, se prestan a todo tipo de juegos.
Hablar del Norte del Sur en un universo político y económico de creciente
bipolarización no es un recurso de camuflaje. Pertenecemos, sin duda, a un Sur
amplio, objetivamente al Sur menos favorecido del Norte desarrollado. Dentro de este
Sur que se debate entre sus posibilidades de- crecimiento y sus peligros de
suburbialización y dependencia hay una serie de ciudades en la situación estratégica
de articular los lazos de relación con las zonas centrales del futuro de Europa. El Norte
del Sur se plantea como un nuevo eje de desarrollo que puede generar una desviación
y una redistribución de los flujos del crecimiento económico. El Norte del Sur es una
zona de reequilibrio.
El Norte del Sur, en definitiva, es la estrategia común de una serie de ciudades para
integrarse en la dinámica económica de un área que alcanza como mínimo unos 15
millones de habitantes. Los Gobiernos regionales en España, en Francia y en Italia
pueden impulsar en este marco plurirregional e internacional subeuropeo políticas
sustanciales de colaboración. Las ciudades, en cambio, promueven actividades y
dinámicas más vivas e inmediatas, tanto en la promoción económica como en el
intercambio cultural y en la colaboración sobre problemas comunes.
En un marco más amplio, la Europa de las ciudades no es una idea alternativa al
tradicional binomio ideológico de la Europa de las patrias y la Europa de los pueblos.
Con patrias y con pueblos, las ciudades son la base de Europa. Europa es el
continente de las ciudades. En ninguna otra parte del mundo hay tantas y tan
importantes ciudades, tal densidad urbana y humana, tal cultura ciudadana. La Europa
de las ciudades es la reivindicación del papel de las ciudades en la construcción de la
Europa unida, tras tantos años de predominio de los Intereses agropecuarios en la
política comunitaria.
El primer resultado de la acción común de las ciudades europeas ha sido el grupo
Eurociudades, en el que participan varias capitales españolas. El congreso de
4
�Articles de Pasqual Maragall a
Barcelona, en abril de 1989, dio al movimiento un impulso decisivo para obtener el
reconocimiento como interlocutor de la Comisión Europea. La entrevista con el
presidente Jacques Delors en Bruselas a la que asistí con los alcaldes de Lyón, Milán,
Francfort y otras ciudades- ha sido un primer paso de un diálogo de las ciudades con
el naciente gobierno de Europa.
Para las ciudades españolas, éste es un momento lleno de interés y de posibilidades.
Europa nos puede ayudar a resolver los problemas típicamente urbanos, que no en
vano son los problemas cotidianos de la mayoría de los europeos. Europa puede dar
apoyo económico y político a las soluciones diseñadas en colaboración con las propias
ciudades. Un problema tan sensible como el del tráfico está siendo abordado
conjuntamente por Barcelona, Milán, Birmingham, Zúrich, Sevilla y Atenas. Las
recomendaciones que la Comisión Europea puede hacer sobre este punto a
Gobiernos, regiones y ciudades deberán ser decisiones para aplicar soluciones
adecuadas. En definitiva, Europa puede y debe ayudar también a mejorar la calidad de
vida de sus ciudadanos urbanos, es decir, de la gran mayoría de los europeos.
Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona.
5
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1074
Title
A name given to the resource
La Europa de las ciudades
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Europa
Ciutadania
Territoris
Ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1990-02-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/808/0000001456.pdf
67e6ac28e38252f7c16cd9bb62d0edfb
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a
04/11/1991 (3045268) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 22
PROYECTO DE LEY DE SEGURIDAD CIUDADANA
El papel y la responsabilidad de los municipios
PASCUAL MARAGALL I MIRA
El autor de este texto se lamenta de que el proyecto de ley orgánica de
Protección de la Seguridad Ciudadana, que estos días se debate en el Congreso
de los Diputados, no contribuya a respaldar las importantes actuaciones y la
responsabilidad que los municipios tienen en materia de seguridad ciudadana.
Los municipios han asumido desde siempre un papel muy relevante en temas de
seguridad ciudadana. Un papel que, en general, puede decirse que ha sido eficaz y ha
complementado la labor de otras administraciones y poderes públicos. La acción
municipal en asuntos de seguridad se ha circunscrito, preferentemente, a los aspectos
de convivencia diaria en los pueblos y ciudades, al ámbito de los problemas cotidianos
de seguridad, que es un ámbito ciertamente importante en la calidad de vida de las
personas.
De ello es muestra la ya larga tradición de reglamentos municipales que han ordenado
la convivencia en vías y espacios públicos, y que han establecido los límites que no
deben sobrepasarse en las relaciones vecinales. El ejemplo más significativo es la
defensa contra el gamberrismo o el vandalismo.
También hay que recordar el papel histórico que desarrollan las policías locales que,
justo es reconocerlo, han sabido ganarse frecuentemente la confianza de los vecinos
cuando éstos han necesitado amparo en situaciones de abuso, o frente a actos
contrarios a la seguridad colectiva.
Por otro lado, la diversidad de las competencias locales y la proximidad de los
ayuntamientos a la colectividad de los ciudadanos, ha permitido a los municipios
plantearse una política diferente a la usual, en materia de seguridad, caracterizada por
su alta sensibilidad a las demandas sociales, y por el apoyo de las actuaciones
represivas o limitativas con actuaciones de carácter asistencial y preventivo.
Una muestra concreta de ello es la constitución del Consejo de seguridad Urbana de
Barcelona en el que se integran todos los agentes sociales, que inciden en la
prevención de la inseguridad ciudadana. Este Consejo ha encaminado sus esfuerzos a
adoptar medidas para reducir la delincuencia y el sentimiento de inseguridad,
mediante un esfuerzo que concede la máxima importancia a la prevención y a la
participación ciudadana.
Asimismo, cabe citar las actuaciones municipales en materia de drogadicción, en las
que se ha combinado la política de atención a los drogadictos y de reinserción, con la
represión del tráfico de drogas en la vía pública.
La actuación municipal en materia de seguridad es, muchas veces, una exigencia de
los ciudadanos, sino de las administraciones y poderes públicos. Así ha ocurrido, con
ocasión de los recientes movimientos ciudadanos contra el tráfico de drogas. Al final,
el punto de encuentro entre tales movimientos, la Policía y la Judicatura, ha sido
siempre el Ayuntamiento.
Sin embargo, esta tradición municipal de intervención en temas de seguridad no ha
tenido más remedio que desenvolverse en un marco legal Ciertamente ambiguo. Ni la
6
�Articles de Pasqual Maragall a
vieja Ley de Orden Público, ni la reciente Ley de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad han
acabado de asegurar la posición municipal en esta materia.
Inseguridad jurídica
Esta inseguridad jurídica amenaza seriamente el futuro municipal en temas de
seguridad. Los tribunales exigen, con toda la razón que las leyes den cobertura
expresa y detallada a todas las acciones limitativas de derechos y, particularmente, a
las infracciones y sanciones que puedan aplicar las administraciones públicas. A partir
de esta doctrina, o bien se reconoce la competencia municipal de forma clara y
expresa, o bien los ayuntamientos estarán condenados a abstenerse en materia de
seguridad ciudadana.
Las Cortes Generales fueron sensibles a este problema cuando en 1985, al aprobar la
Ley de Bases de Régimen Local, dispusieron que los municipios deberían ejercer, en
todo caso, competencias en materia de seguridad en lugares públicos. No obstante, la
propia Ley pospuso la definición de dichas competencias hasta el momento en que se
aprobase la correspondiente Ley Sectorial que, justamente es el Proyecto de Ley
Orgánica de Protección de la Seguridad Ciudadana que se debate ahora en el
Congreso de los Diputados.
Pues bien, este Proyecto de Ley no contribuye precisamente a respaldar las
actuaciones y la responsabilidad que los municipios en materia de seguridad
ciudadana. Al contrario, la futura ley omite cualquier referencia a las administraciones
locales, las olvida absolutamente.
El efecto de esta indiferencia es importante, especialmente si se tiene en cuenta que la
nueva ley va a derogar la Ley de Orden Público, que era el único apoyo legal que los
ayuntamientos podían invocar hasta el momento.
De aprobarse el proyecto de ley en los términos actuales, los municipios deberán
asumir tan solo un papel subalterno de colaboración con las demás fuerzas de
seguridad. Difícilmente podrán plantearse iniciativas autónomas, que incluyan potestad
sancionadora, respondiendo a las demandas sociales.
Creo sinceramente que, en el actual debate sobre seguridad ciudadana, hay que
poner sobre la mesa el papel y la responsabilidad que corresponde a los municipios.
Debe responderse, en uno u otro sentido, a las peticiones que las administraciones
locales han expresado en temas como el reconocimiento de los reglamentos
municipales, su idoneidad para regular los aspectos peculiares de la convivencia en
pueblos y ciudades; la posición de los alcaldes como autoridades competentes en
temas de seguridad, o la necesidad de respaldo y potenciación de las juntas locales de
seguridad, que son el punto de encuentro y coordinación de las administraciones
competentes.
Hay que debatir sobre estos y otros temas que afectan muy directamente la vida
cotidiana de nuestras ciudades. Otro ejemplo es la necesidad de armonizar el derecho
de manifestación y el derecho de los ciudadanos a circular por las vías públicas.
Como dijo en cierta ocasión el alcalde Tierno Galván, no es suficiente con que se diga
a menudo que los municipios son la proa de la democracia, es necesario que además
se le reconozcan las competencias correspondientes y se les dote de los recursos
necesarios para asumir sus responsabilidades. El debate del Proyecto de Ley de
Protección de la Seguridad Ciudadana es una buena ocasión para ello. Todo lo demás
es simple retórica.
Pascual Maragall i Mira es alcalde de Barcelona
7
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1075
Title
A name given to the resource
El papel y la responsabilidad de los municipios
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Municipis
Seguretat
Legislació
Ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-11-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/811/0000001536.pdf
6d0cc68ca5cb57f42e90d71898308d81
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a
26/07/1992 (2890221) - Noticias
EL PAÍS / Madrid / El País Olímpico / Barcelona92 / Única, pág. 5
Sea éste el inicio de una paz duradera
PASQUAL MARAGALL
Ciudadanos del mundo:
Hace 56 años tenía que celebrarse una Olimpiada Popular en este Estadio de
Montjuïc.
El nombre del presidente de la Olimpiada Popular está grabado en la antigua puerta
de Marathon. Se llamaba Lluís Companys y era el presidente de la Generalitat de
Cataluña.
Hoy el estadio ha sido renovado y la ciudad también, con la ayuda de todos vosotros,
que yo agradezco.
Tengo el honor de saludaros a todos y daros la bienvenida a Barcelona, a los que
estáis aquí y a los miles de millones que nos estáis escuchando o viendo desde
cualquier parte del mundo.
Y lo hago en nombre del actual presidente de la Generalitat y en nombre del
presidente del Gobierno español, a quienes tengo el honor de representar. Sin su
intervención y la del vicepresidente Narcís Serra este momento nunca hubiera llegado.
Nuestra ciudad, esta ciudad abierta que es Barcelona, es hoy vuestra ciudad, la ciudad
del mundo entero.
Quisiera citar una carta que he recibido del secretario general de las Naciones Unidas
en la que me pide haga un llamamiento público para que se cumpla el acuerdo del 17
de julio relativo a una tregua olímpica que quizás signifique el comienzo del
restablecimiento del sentido común y del comportamiento cívico.
Hoy nuestra ciudad representa a Cataluña, a las 16 ciudades subsede, a toda España,
al amplio mundo iberoamericano que se encuentra aquí y muy especialmente a
Europa, nuestra nueva gran patria.
Y lo hace gracias al esfuerzo de 60.000 trabajadores, la mitad de ellos voluntarios,
bajo el mandato de Josep Miquel Abad, a quienes agradezco su entrega y dedicación.
Barcelona, que junto con Albertville ha hecho del 92 el año europeo de los Juegos,
quiere ser, por encima de todo, una ciudad europea, orgullosa de Coubertin y sus
amigos, de su espíritu internacionalista que ha permitido a nuestro siglo, el siglo del
progreso y de las guerras, de la arrogancia de las palabras y de la impotencia de los
corazones, encontrarse periódicamente para hacer deporte, para luchar sin violencia y
para hablar un lenguaje común.
Que esta fiesta sea también la de los hombres y mujeres, de las naciones y ciudades
de todo el mundo, y que signifique el inicio de una paz duradera que la juventud
merece y conseguirá.
¡Vivan los Juegos Olímpicos!
Tengo el honor de presentarles al presidente del Comité Olímpico Internacional, Juan
Antonio Samaranch.
12
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1078
Title
A name given to the resource
Sea éste el inicio de una paz duradera
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Abstract
A summary of the resource.
Transcricpió i traducció al castellà del discurs pronunciat per Pasqual Maragall a la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics
Barcelona
Guerra
Europa
Ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-07-26
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/812/0000001537.pdf
9c4e9047c69c9e3499ffae9913f695e4
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a
10/08/1992 (2893535) - Noticias
EL PAÍS / Madrid / El País Olímpico / Barcelona92 / Única, pág. 6
Nos habéis hecho felices
PASQUAL MARAGALL
Barcelona ha vivido unos días irrepetibles gracias al deporte y a los deportistas,
gracias a los voluntarios, gracias a los patrocinadores y gracias a los funcionarios que
han velado por la buena marcha de todo. Pero también gracias al genio creativo de
sus ciudadanos y de la presencia de los que barceloneses o forasteros, han llenado de
vida los magníficos escenarios de la ciudad.
Los Juegos son como una gran fiesta mayor del mundo. Hemos sido, por unos días,
una ciudad feliz. Una ciudad orgullosa de acoger gente de razas, lenguas y creencias
diversas. Hasta hemos tenido que ver la muerte de un bombero voluntario jubilado, el
amigo Ballesteros; de un buen ministro, Paco Fernández Ordóñez; y de un buen
ciudadano, el amigo Octavi Pellissa.
Hemos sido una ciudad ilusionada y solidaria en un mundo que no nos ha ahorrado su
cara turbulenta y desequilibrada. La guerra no ha querido saber nada de la tregua
olímpica. Ni los acuerdos de Londres han sido aplicados, ni las esperanzas de paz del
Papa en su mensaje a los Juegos se han cumplido. El espíritu de Abraham, el espíritu
del diálogo entre religiones, se ha vivido en Barcelona, pero no es todavía el espíritu
del mundo.
Los Juegos de Barcelona han demostrado que es posible que los pueblos compitan
entre sí y formen un mundo sin otros símbolos ni otras banderas que las libremente
compartidas, las que aceptan mezclarse democráticamente con otras y admiten que,
por encima de todas, está la bandera blanca de la paz, la que resulta de la síntesis de
todos los colores olímpicos, que son los del arco iris, los de los cinco continentes.
Pedimos en nombre de los Juegos de Barcelona y de su espíritu especial, único,
irrepetible, que los próximos sean mejores, que el deporte no tenga que sufrir la
arrogancia de la cultura, ni la cultura la del dinero, ni las ciudades la del comercialismo.
Nos habéis hecho totalmente felices durante 16 días. Procuraremos ser un poco más
felices durante muchos años y ayudar a otras ciudades de Europa y del mundo a
afirmar su protagonismo y sus ambiciones.
Somos la capital de Cataluña, una antigua ciudad de la nueva España plural y de la
nueva Europa que se une y se amplía. Una ciudad iluminada por la llama de Olimpia y
de Empúries, que ahora traspasaremos a los Juegos Paralímpicos.
Aquí habéis encontrado miles de amigos. Aquí habéis encontrado muchos voluntarios
de Barcelona, que seguirán luchando para mejorar la ciudad. El civismo y la urbanidad
serán nuestras banderas.
Vosotros, los que habéis venido de fuera, sois los nuevos amigos de Barcelona.
Ayudadnos a explicar que las ciudades tienen futuro. En octubre en Praga, y a finales
de año en Río de Janeiro, las ciudades de Europa y del mundo harán sentir su voz.
En Barcelona tenéis amigos para siempre.
¡Gracias a todos!
13
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1079
Title
A name given to the resource
Nos habéis hecho felices
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Abstract
A summary of the resource.
Transcricpció i traducció al castellà del discurs de clausura de Pasqual Maragall dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Barcelona
Ciutats
Balanç
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-08-10
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/814/0000001539.pdf
0bb1684b48b45c93cb4b849cad215c0d
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a
03/02/1993 (2995428) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 16
Regiones y ciudades de Europa
PASQUAL MARAGALL
El pasado 8 de mayo, el presidente de la Comisión Europea, Jacques Delors, definía
en Barcelona a las ciudades como los elementos esenciales de la construcción de la
Europa auténtica", como los intermediarios indispensables entre un poder que se
aleja, con problemas que, se complican, y sus ciudadanos". Más recientemente, el
canciller alemán Helmut Kohl se manifestaba partidario ante el Bundestag de "incluir
con más fuerza que hasta ahora a las ciudades y los municipios en la obra de la
unificación europea". También el presidente de la Asociación de Regiones de Europa
(ARE), Jordi Pujol, ha reconocido la coexistencia de ciudades y regiones en el llamado
Comité de Regiones.
En el artículo 198, la declaración de Maastricht dice que este Comité de Regiones está
formado por regiones y poderes locales. Con un exceso de ingenuidad o, al contrario,
con una punta de malicia, se ha dicho que las ciudades están presentes porque hay
países que no tienen regiones.
En efecto, la mayoría de los países de la Comunidad Europea no están organizados
en regiones, pero no es por este motivo por el que el Comité está formado a la vez por
regiones y poderes locales, sino por el principio de subsidiariedad incorporado en la
propia declaración de Maastricht.
El principio de subsidiariedad, o de proximidad del poder, dice que nada debe hacerse
en un nivel de gobierno más alto que aquel que pueda hacerlo con igual eficacia. La
carga de la prueba de la eficacia se supone que radica en los niveles superiores de
gobierno. En principio -según el concepto de subsidiariedad- el nivel más próximo de
administración es el más adecuado.
Éste es un principio profundamente democrático, pero es, además, un principio que
opta por una de las posibles confirmaciones de la democracia: la que minimiza la
distancia entre el ciudadano y el administrador público, a igual eficacia. Indirectamente
introduce, por otra parte, una consecuencia quizá no requerida por todos: la de la igual
dignidad de todos los poderes.
Ésa es la cuestión: las ciudades y poderes locales defienden la igual dignidad y, por
tanto, la composición equitativa o equilibrada del Comité de Regiones. Algunas
regiones europeas defienden la exclusividad del Comité en base a un nominalismo
equivocado. ¿Por qué lo hacen? ¿Hay alguna razón para ello, aparte del
corporativismo más o menos legítimo?
Hay la siguiente razón, que en la España de las Autonomías hemos de entender: hay
"regiones europeas", como Cataluña, que además son naciones sin Estado, pero
naciones, o nacionalidades, como dice la Constitución.
Estas regiones nacionales quieren participar de aquello que su ausencia de Estado les
ha quitado: la soberanía. En alguna medida, ésta es nuestra aspiración, y lo es
también, probablemente, en las regiones belgas y los länder alemanes. En este
sentido, el Comité de Regiones creado por el Tratado de Maastricht ha aparecido
como un deus ex machina, como una solución ideal de un problema insoluble.
Quizá sería soluble a la larga, cuando otros países hayan hecho su regionalización o
federalización y se pueda hacer en Europa lo que España en buena medida ya ha
hecho. Mientras tanto, con paciencia y con generosidad, catalanes y valones y
flamencos y alemanes de todos los länder hemos de compartir del Comité de
16
�Articles de Pasqual Maragall a
Regiones (y Ciudades) con las ciudades, y a través del diálogo, ir configurando un rol
más específico para unos y otros en la Europa del siglo XXI (de aquí a siete años).
De otra manera, habríamos cometido dos errores: a) malbaratar las inmensas
posibilidades de la democracia local como sistema de integración de la gente en la
política, y b) no tener en cuenta que es el propio concepto de soberanía nacional el
que se va "ablandando" a medida que el principio evidente de la igual dignidad de los
poderes va creciendo y el nuevo contenedor global que es Europa se va afirmando.
Con Jordi Pujol como presidente de la Asociación de Regiones de Europa, hemos
llegado de hecho al acuerdo de posponer hasta 1996 (año de la revisión del Tratado
de Maastricht) la definitiva configuración del Comité de Regiones y de hacer juntos,
regiones y ciudades, el camino hasta 1996.
Es una medida de prudencia. Respetémosla. La Asociación de Regiones de Europa y
el Consejo de Municipios y Regiones de Europa, que respectivamente presidimos,
ganarán así credibilidad. De otra manera, la perderían las instituciones y nosotros
mismos.
Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona y presidente del Consejo de Municipios y
Regiones de Europa.
17
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-1997
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1081
Title
A name given to the resource
Regiones y ciudades de Europa
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Europa
Regions
CMRE
Ciutats
Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-02-03
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/818/0000001543.pdf
40dfdc9ebfca1e62ee44a57c46b45068
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a
21/07/1994 (2810613) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Extra / Única, pág. 6
La ciudad con cable
Las nuevas 'autopistas' han de permitir dibujar la utopía e una sociedad más
informada y más descentralizada
PASQUAL MARAGALL
Hemos vivido y estamos viviendo vos para el futuro de las telecomunicaciones. El
Consejo Europeo de Corfú consagró las propuestas de la Comisión Bangemann, en la
que el presidente de Telefónica y yo mismo representamos a España. Estas
propuestas desarrollan el capítulo dedicado a la sociedad de la información en el Libro
Blanco de Jacques Delors sobre el crecimiento, la competitividad y la ocupación.
Así, pues, las redes telefónicas, hoy telemáticas (transmisoras de voz, pero también
de imagen y datos) transportarán comunicaciones entre las universidades europeas,
entre hospitales y médicos, entre los domicilios de los trabajadores administrativos o
profesionales y sus propias empresas, etcétera. Estas redes serán una realidad, junto
a los sistemas de petición de vídeos o de compras desde el domicilio, en las ciudades
europeas del 2000.
Las autopistas de la información, la importancia de las cuales ha sido remarcada
recientemente por el vicepresidente de Estados Unidos, Al Gore, han de posibilitar un
acceso ágil, rápido y mayoritario a la información y han de permitir también dibujar la
utopía de una sociedad más libre, en tanto que más informada y más descentralizada.
Este salto tecnológico hacia adelante, que tendrá unas repercusiones innegables
sobre nuestra sociedad, no debe ser confiado únicamente al juego de libre mercado,
sino que se deben tener en cuenta las implicaciones sociales y territoriales que puede
llevar consigo.
El entendimiento entre los productores y los usuarios ha de permitir un "contrato
urbano" que reduzca el coste ecológico de unos elementos que ya forman parte
irrenunciable de nuestra calidad de vida y que permita el acceso democrático a las
nuevas tecnologías de la información y la transmisión de datos. Este contrato no debe
basarse tanto en grandes principios como en grandes y pequeños proyectos y en unas
normas de convivencia y ciudadanía.
Las ciudades, que concentran a más de la mitad de la población europea, tienen
mucho que decir. La función de centralidad de las grandes ciudades no residen
únicamente en el campo político-administrativo, sino también en el financiero y
comercial, cultural y de ocio, científico y tecnológico y, especialmente, en el campo de
las comunicaciones. En definitiva, las grandes ciudades constituyen el corazón y el
sistema nervioso del funcionamiento europeo. Barcelona, desde la recuperación de la
democracia municipal, hace ahora 15 años, ha destacado por su reflexión activa sobre
el hecho urbano y por su capacidad de generar propuestas de futuro para nuestras
ciudades. El modelo Barcelona, que cristalizó en tomo a los Juegos Olímpicos del 92,
es una apuesta para la ciudad como lugar de diálogo y creación.
Sin una apuesta decidida por la creación de redes de transportes, de energía y de
telecomunicaciones, Europa puede perder buena parte de la potencialidad que le
otorga el mismo hecho del Mercado Único y de la Unión Política, ahora ampliada a 16
países.
Las autopistas de telecomunicación, en realidad, ya existen. Los grandes cables
troncales entre ciudades importantes ya funcionan. Lo que queda por hacer son las
27
�Articles de Pasqual Maragall a
calles de la comunicación, es decir, el cableado desde las centrales y las grandes
torres de comunicación hasta las manzanas de casas en las que vivimos y trabajamos.
E incluso esto, gracias al plan Fotón de Telefónica, empieza a avanzar rápidamente en
Madrid y Barcelona.
Hoy, en cierto sentido, y como ha repetido a menudo Josep María Canals, director de
Telefónica en Cataluña, tenemos en la puerta de casa un "caño" de gran capacidad de
comunicación para un uso ínfimo. Pocos son los abonados (empresas o grandes
instituciones) que sacan todo el partido de las posibilidades que el sistema de
comunicación está ofreciendo.
En la comisión Bangemann (que, según parece, va a mantenerse en el periodo postCorfú) insistí en que una ciudad cableada y bien dotada de "transformadores y
contadores", utilizando el símil eléctrico, es la mejor garantía de que todos los
productos imaginables (tele-trabajo, telecompra, tele-medicina, universidad a
distancia) serán viables.
En este sentido -y aún admitiendo la conclusión a la que llegamos de que no debería
utilizarse recursos públicos a gran escala en la creación de esa sociedad de la
información-, es evidente que algún programa europeo cofinanciando modestamente a
las ciudades que decidan invertir en el establecimiento de la red de "transformadores"
(o ATM's) entre la calle y el domicilio sería una muy buena noticia.
Creo sinceramente que en la fase actual todos debemos arriesgar algo si queremos
obtener los mejores resultados posibles. Arriesgar, en el sentido de no apegamos a
ideas preconcebidas ni en sentido monopolista ni en sentido librecambista: la
competencia es vital, pero ni en Estados Unidos, hasta hoy, hay más de una red
básica de telecomunicaciones. La habrá, pero no la hay todavía en la actualidad.
Debemos proteger nuestros intereses a la vez como país y como ciudadano s. Es
decir, debemos aceptar la competencia, estimularla incluso, y ponemos al servicio del
ciudadano que utilizará las telecomunicaciones de mil maneras diferentes. Hay que
hacerlo a precios reducidos y, al mismo tiempo, tratar de obtener el mayor número
posible de productos independientes, de sistemas participativos locales, de creatividad
no estandarizada circulando por las nuevas redes. Éste es el gran reto. Barcelona, y
con ella muchas otras grandes ciudades europeas, están preparándose para hacerle
frente y para ganar la partida.
¿Se imaginan ustedes una capitalidad europea de la cultura compartida por todo un
sistema de ciudades del continente? ¿Se imaginan un Shakespeare de Kenneth
Branagh o de Nanterre visionado a la vez en toda Europa? Yo sí. No para hoy ni para
mañana. Pero sí para el año 2001. Este ha sido uno de los objetivos de la Conferencia
de Eurociudades y Euroempresas, celebrada en Barcelona hace pocos días. De ahora
en adelante vamos a insistir en ello.
Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona.
28
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1085
Title
A name given to the resource
La ciudad con cable
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Telecomunicacions
Barcelona
Ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-07-21
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/861/0000001561.pdf
e573482e5e3508f4bebcb00389cc98c2
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a
19/10/2003 (5187122) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / Cultura, pág. 43
DESAPARECE EL ICONO INTELECTUAL DE LA ESPAÑA DEMOCRÁTICA
Fiel a un compromiso político
PASQUAL MARAGALL
Me sobresalta la noticia de la muerte de Manuel Vázquez Montalbán antes de leer en
un diario de Barcelona el artículo que me dedica. Prefiero no leerlo aún. Iba a ser el
penúltimo acto de un diálogo sostenido, aunque ni mucho menos continuo, a lo largo
de los años. Manolo faltará a la cita que teníamos concertada en la casa barcelonesa
de EL PAÍS el próximo martes para seguir coincidiendo y discrepando -más lo primero
que lo segundo-, esta vez delante del público.
Pienso que la generosidad parca del hombre crítico vale más que el halago fanfarrón.
Pero la generosidad de Manolo era un regalo raro, un metal precioso. Confieso que
conversar con Manolo, pudiendo ser apasionante, para mí no ha sido siempre fácil.
Una persona que no habla si no es estrictamente necesario no es una persona
cómoda. Manolo no ha sido exactamente así, pero ha sido hombre de silencios
sabiamente administrados.
Manolo ha formado parte del paisaje colectivo de Barcelona, de Cataluña y de España,
que se ha ido haciendo con el acicate de su mirada crítica, irónica, pero nunca
agnóstica: arriesgada. La Barcelona de hoy -la Barcelona que ha socializado el mar,
según sus palabras- no existiría sin su crónica. O no la veríamos igual. Del mismo
modo, la educación sentimental de la izquierda española está teñida del recuerdo de la
crónica que empezó a trenzar Manolo en la revista Triunfo, con la obsesión de
reconstruir la razón democrática.
Fue fiel durante toda su vida a su compromiso político, con una difícil mezcla de
confianza ciega en las personas que encarnaban lo mejor de la utopía del comunismo
y una distancia crítica que le permitió reconocer que se trataba de una utopía
mortalmente herida.
¿Cuesta imaginar la Cataluña de mañana sin la presencia de Manolo? En realidad
estará presente. Porque su interrogación lúcida la hemos aprendido. Porque nos
vamos a estar preguntando todo el tiempo qué hubiera dicho Manolo. Lo que nunca
sabremos son los giros que hubiera podido dar a sus interrogantes. Y nos duele en el
alma quedar con esa duda.
Manolo, te debemos algo más que la nostalgia de la revolución que no fue. Te
debemos el haber levantado sin frases huecas la utopía posible de la Cataluña del
pueblo y la España plural. ¡No te fallaremos!
Pasqual Maragall es presidente del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).
96
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1114
Title
A name given to the resource
Fiel a un compromiso político
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Abstract
A summary of the resource.
Amb motiu de la mort de Manuel Vázquez Montalbán.
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Necrologies
Vázquez Montalbán, Manuel, 1939-2003
Barcelona
Acció política
Periodisme
Ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-10-19
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/946/OpinioSocialista_1986_n1_LaCapacitatGestioAjuntaments_PM.pdf
cff545a57b30974e308809f86efacc4a
PDF Text
Text
La capacitat de gestió
dels ajuntaments
PASQUAL MARAGALL
L'experiència de sis anys i mig d'ajuntaments democràtics
ens permet afirmar que, dintre del sector públic, els ajuntaments són el subsector que respon amb més flexibilitat als
reptes d'una administració moderna. Els ajuntaments de Catalunya i d'Espanya són capaços de generar, mitjançant l'estalvi i la inversió, un canvi d'expectatives econòmiques més
importants que el que podria provocar un augment de la circulació monetària des del Banc d'Espanya.
El sistema democràtic local és el més adequat per produir uns serveis
ajustats a la demanda. La confirmació d'aquesta afirmació la trobem
dins de l'alta mortalitat política dels alcaldes de les poblacions on es produeixen fenòmens d'ineficàcia,
Per això no es pot admetre el simplisme que contempla el dèficit com a
única referència i veu els ajuntaments com uns malversadors irresponsables.
Els alcaldes han estat més a prop de l'arquetipus shumpeterià d'empresari que molts dels que professen com a empresaris. Han corregut més
risc, fins i tot pel que fa al seu nivell d'ingressos i a la seva vida personal.
ELS AJUNTAMENTS, SECTORS GESTORS PER EXCEL'LÈNCIA
L'Administració local és l'administració que està més a prop dels ciutadans i, per tant, és el sector de l'activitat pública més fàcil de ser controlat pels mateixos ciutadans.
Els ajuntaments no tenen pròpiament l'element de la competència mútua entre ells, però en canvi és fàcil de caure en la comparació entre ajuntaments .
El públic, o en aquest cas els ciutadans, compara, i pot produir-se el
fenomen de "votar amb els peus", És adir, pot traslladar la seva residència si els serveis oferts per l'ajuntament del costat són millors que els
d'allà on s'està visquent.
A més a més la proximitat als ciutadans del sector local dóna a les eleccions locals una força fiscalitzadora molt superior a la que és normal en
�L'O P JNJO SOCIA LISTA
altres nivells de l'administració, en què la competència electoral es basa
fonamentalment en idees molt generals. La comprovació que es compleixin o no escapa quasi totalment de l'experiència en la vida social quotidiana del ciutadà com a individu.
En això l'estat és clarament diferent del sector privat. La critica de
l'empresariat a l'estat es basa en la comparació amb el sector privat on el
ciutadà pot comprar o no comprar, cosa que no pot fer amb l'estat.
AI sector local, però, aquest tipus de crítica liberal no és tan vàlida en
la mesura en què aquesta comprovació de qualitat i de preu hi és. 1 els
ciutadans la formulen cada dia. Qualsevol alcalde d'Espanya pot testimoniar fins a quin punt té present la pressió d'un "mercat" de ciutadans
que li recorda cada dia el que està fent bé o el que està fent malament.
Caldria definir, però, una grandària mínima a partir de la qual les corporacions locals poguessin assumir aquesta condició de gestors per
excel·lència. Les dimensions més apropiades serien ajuntaments grans i
mitjans, comarques i àrees metropolitanes. Els districtes i els ajuntaments
petits serien les unitats polítiques de participació o descentralització territorial.
Dels 935 municipis de Catalunya, 50 tenen entre 5.000 i 10.000 habitants, 38 entre \0.000 i 20.000, 24 entre 20.000 i 50.000, 8 entre 50.000 i
100.000, 7 entre 100.000 i 500.000, i només un, Barcelona, té més de mig
milió d'habitants.
Des d'aquesta perspectiva és evident que les corporacions locals comparteixen algunes de les caracteristiques de les empreses. És significatiu
que quan en un sistema d'economia centralitzada es vol fer un apropament al sistema de mercat es recorre als ajuntaments. Això va succeir a
Hongria on, per primer cop, els ciutadans van poder comprar un paper
que donava interessos. 1 aquest paper era emès pels ajuntaments.
En el camp de la incorporació de procediments informàtics, la capacitat de reacció dels ajuntaments ha estat molt a prop de la que es diu que
tenen les empreses. L'Ajuntament de Barcelona en va ser el capdavanter,
però l'esperit innovador s'ha estès a municipis més petits.
És molt significatiu el cas de Monòvar, on van dissenyar un programa
que va permetre informatitzar pràcticament tota la gestió municipal, incloses les actes de la Comissió de Govern. La qualitat del programa era
tan notable que la companyia subministradora de l'ordinador va comprar-ne el software per comercialitzar-lo entre els ajuntaments.
El professor Garcia Duran, seguint Kenneth Arrow, explica que bona
part de les crisis es poden analitzar en funció de la distribució de les expectatives optimistes i pessimistes. Segons aquest model, la crisi es pot
explicar per la polarització d'expectatives pessimistes. És adir, que el
grau de pessimisme existent és superior a allò que justifiquen les possibilitats reals d'inversió, d'activitat o d'ocupació.
Probablement, aquest país està visquent un moment semblant a aquest.
El que es tractaria de fer, des del punt de vista de política econòmica, seria frenar aquesta polarització excessiva cap al cantó pessimista. 1 aquest
paper de trencadors de la uniformitat, que diu García Duran, es pot exe~
cir molt millor des dels ajuntaments que des de cap altre centre de decisió.
EL CAS DE BARCELONA
L'Ajuntament de Barcelona és un conglomerat d'àre~s. i d'empreses el
moviment anual del qual està al voltant dels 120.000 milions de pessetes.
El ventall dels servei s que produeix comprèn des de serveis de software
fins a clavegueram i teatre infantil. La seva producció repres;nta m~s del
5 per cent del producte interior brut de la ciutat. Sens dubte es la pnmera
"empresa" de Catalunya i la que genera més efecte colaterals en totes
les direccions.
Té una plantilla de més de 11.000 funcionaris i 2.000 ~?'!tractats laborals. i afegim el personal del organs autònom de gesuo I el de les empreses municipals, arribem a xifre que ronden el 24.000 llocs de treball.
Barcelona, per tes seves característ iques especials, és una bon~ mo~tra
del que pot arribar a fer el sector local en general, sempre que hi hagi la
voluntat política adient.
.
.
La gestió portada des de 1979 ha permès realitzar un sa~eJ~ment financer i una reforma administrativa que són un punt de referència per la resta de les administracions públiques.
Durant els mesos immediats a la presa de possesió del primer consistori
democràtic es va constatar la dificultat d'aïllar els problemes i tractar-los
seguint un ordre de prioritats. A Barcelona es van inventari~r fins a 230
serveis específics molt diferents els uns dels altres, la major part dels
quals no tenien cap escala jerarquitzada d'objectius.
, ..
D'altra banda, la situació financera es caractentzava per un dèficit
enorme, producte d'una estructura local inflexible i antiquada i .dels hàbits adquirits als anys 60 en què el creixement accelerat permetia pagar
els dèficits d'un any amb l'augment dels ingressos dels següents.
Finalment i aquesta és una caracterí tica especifica de Barcelona,
l' Ajuntamen~ carregava, i carrega, amb el ~ost dels se~v.eis ~ipícs d'una
capital com Barcelona. La manca de reconeixement politic d aquesta c~
pitalitat ha fet que l'admini tració local sigui responsable d'uns ,serveIS
que normalment paga l'estat, o més recentment , els governs_ auton.oms:
L'Ajuntament de Barce lona. per exemple. manté 24 museus, ) hospitals I
11 centres d'EGB.
El procés de millora de la gestiò encetat per l'Ajuntament va començar
per la millora del control de la despesa. I aquest control havia de
començar per la de pesa de personal. En meny d'un any es va fer un
cens de per sonal, es van ampliar i unificar el horaris ~ es va impla~tar ~.n
control d'assistència informatitzat. Es va fer un proces de regularització,
es va simplificar la plantilla, i es van reduir les categories de 260 a 71. Es
van reconèixer les organitzacions sindicals com a interlocutores dels tre-
�L'O P IN IO SOCI A LIST A
balladors i es va firmar un acord de condicions laborals. Tot un seguit de
mesures que l'Administració central no va dur a terme fins tres anys després.
El resultat d'aquest procés va ser augmentar la tecnificació de l'Administració sense que el cost, en termes reals, pugés . El 1985 hi ha 1.000
funcionaris menys que el 1979, i les empreses municipals, incloent-hi
autobusos i metro , han pas sat de 11.200 a 8.900 treballadors .
Aquesta reducció absoluta amaga una intensa renovació de personal.
Es van incentivar les jubilacions anticipades, es van amortitzar places de
categories tècniques, que es van cobrir amb personal més jove i més ben
qualificat.
Aixi, el nombre de persones amb fun cions tècniques ha augmentat un
17 010 des de l'abril del 79 al desembre del 84, mentre que el nombre de
persones amb funcions administratives i subalternes ha baixat un 16 per
cent en el mateix període.
Després de 6 an ys es pot presentar un augment en la quantitat i una
millora en la qualitat dels Serveis municipals sense que els recursos consumits hagin augmentat. En efecte, el 1980 les despeses ordinàríes totals
van pujar a 79.067 milions de pessetes , pràcticament la mateixa quantitat
que el pressupost ordinari el 1985: 72.501 milions de pessetes. Això vol
dir, evidentment, que hi ha hagut un augment de la productivitat dels recursos.
Les causes de l'augment de la productivitat , tot i que són molt variades, es poden resumir en dos grups.
El primer consi steix en l'aprofitament dels estímuls productius que la
democratització de la vida municipal comporta: la transparència de les
condicions de treball, dels horaris, de les retribucions; l'aplicació d'inc.o~pa~~bili~ats, la introducció de la negociació cellectiva, la crítica i participacio CIUtadana, molt facilitades pel procés de descentralització
territorial.
Aquest conjunt de factors constitueixen estimuls molt poderosos per
augmentar l'eficàcia i la ineficàcia de la màquina municipal que , en definiti va, funciona dins d'un aparador. De fet, aquesta és la justificació de
fons de l'eficiència productiva de la despesa pública local en relació amb
altres sectors de l'Administració.
En segon lloc, l'Ajuntament de Barcelona és probablement l'Administració Pública que més ha contribuït, amb els plantejaments i amb els
fels, a posar en crisi el model d 'organització i gestió burocràtic, no sense
resistències per part dels sectors més interessats en defensar aquest model.
PARTICIPACIÓ DEL SECTOR LOCAL
EN LA DESPESA PÚBLICA
El subsector local de l'Administració Pública espanyola, amb més d'I
bilió de pessetes d'operacions sobre un total de 8 bilions, és una part no
gens menyspreable del Sector públic. Juntament amb el Sector autonòmic, que supera també el bilió, representa el 29 per cent de la despesa pública consolidada segons dades de la Dirección General de Coordinación
de Haciendas Territoriales, mentre que a Itàlia i al Regne Unit aquest nivell és del 17 i del 26 per cent, respectivament.
Això, d'una banda, vol dir que tenim uns nivells de descentralització
territorial de la despesa més plausible d'allò que normalment es vol admetre. Però, d'altra banda, encara estem molt lluny dels percentatges que
a l'any 1980 els experts reconeixien com a desitjables , que eren 50, 25 i 25
per les adminístracions central, autonòmica i local, respectivament.
El que és més greu, però, és que estem molt lluny d 'allò que la pròpia
realitat exigeix. Especialment en el subsector local, perquè no supera el
15 per cent del Sector públic, sense Seguretat Social.
Per assolir l'objectiu del 25 per cent de participació sense reduir els recursos de les comunitats autònomes no hi ha cap altra solució que recórrer a mesures fiscals no contemplades per les lleis vigents o no desenvolupades . Aquestes mesures haurien de permetre, en el context d'un augment del pressupost brut de les comunitats autònomes, un augment de la
capacitat neta de despesa del subsector local, mitjançant la redi stribució i
la creació de fons de cooperació municipal als governs autònoms.
Des de l'alcaldia de Barcelona defensarem sempre la implantació d'una
fiscalitat autonòmica sempre que es donin tres condicions: (1) que els recursos obtinguts es dediquin a nodrir la capacitat de despesa dels ajuntaments, és adir, el sector gestor per excellència, (2) que la redistribució es
faci objectivament, i (3) que la població en percebi clarament el benefici .
Però els tributs que es puguin establir d'acord amb aquesta concepció
fiscal, tot i que es refereixin a problemes específics i a zones concretes del
país, haurien de respectar el principi que, a mig termini, els impostos no
han de tenir un caràcter estrictament finalista. A mig termini, la solució
és federalitzant; renda, societats i IVA, repartits entre els tres nivells de
govern, com a Alemanya .
Cal que es produeixi una autèntica redistribució en cascada cap al Sector públic autònom i cap al Sector públic local. Nosaltres defensarem
sempre que en aquesta redistribució progressiva s'introdueixin criteris
d 'organització, exigències de control de qualitat, de màxims i mínims per
part de l'Administració central i, òbviament, de les administracions autònomes.
Els governs autònoms haurien de reconèixer que la pròpia essència del
seu poder polític en relació a les administracions local s consisteix precisament en això : la determinació dels criteris polítics que poden orientar la
despesa dels recursos que ells controlen.
�L'OPINIO SOCIALISTA
PROBLEMES PENDENTS
Hi ha un seguit de problemes que no han estat encara resolts després
de sis anys d'administració local democràtica, o que han sorgit de bell
nou durant aquest temps. Es tracta de la drogaaddicció i les seves derivacions cap al camp de la seguretat i l'administració de justícia i, indirectament, la sanitat, així com d'altres problemes relatius al comportament civil en una fase de transició.
En relació a les drogues, els últims cinc anys han vist créixer uns fenòmens molt semblants als que ja coneixen altres països, especialment els
Estats Units, des de fa quinze o vint anys. Ens referim a l'extensió del
consum, a les seves repercussions socials i als debats que genera.
No hi ha una forma única i definitiva de tractament dels drogaaddictes, especialment els heroïnòmans, a llarg termini. La discussió entre professionals gira sobretot entorn de les mesures de reinserció i de prevenció.
El ~ue.sí està clar, però, és que cal afrontar, com a mínim, els aspectes
samtans de la drogaaddicció.
Probablement la gestió dels serveis sanitaris és la prova més important
per aclarir com serà el repartiment de funcions entre les administracions
públiques. Per la seva participació al PIB i a la despesa pública són sens
dubte la columna vertebral dels serveis personals transferits a les comunitats autònomes.
La gestió per part de l'Administració local aquí també és garantia
d'eficàcia i innovació. Contra el que s'ha dit a vegades, quan l'administració local ha irromput a la Sanitat, ho ha fet atenent necessitats que altres administracions més burocràtiques o poc participatives havien ignorat, com Planificació familiar o Salut mental.
I no només en aquests casos. També en la gestió d'institucions complexes com hospitals, l'Administració local ha demostrat que té la força política i el coneixement professional precís per portar-la d'una manera diferent.
A Barcelona, per exemple, el cost per unitat d'assistència bàsica UBA
va ser, al 1984, de 15.691 ptes. per UBA i dia a l'Hospital del M;r i, d~
10.060 ptes. a l'Hospital de l'Esperança. Als hospitals de la Seguretat Social el cost és desconegut. La subvenció rebuda per UBA i dia ha estat de
10.472 ptes., mentre que a Sant Pau i al Clínic ha estat de 20.000 ptes. i
de 15.000 a alguns centres privats.
Quant a l'actuació dels ajuntaments davant l'atur, tot just hem
començat.
A Barcelona hi ha 270.000 joves entre 14 i 24 anys. Entre els 16 i 24
anys, el 42 per cent és a l'atur. La taxa de fracàs escolar, en termes de repetició de curs, és del 50 per cent a EGB, 55 per cent a BUP i 75 per cent
a FP. Aquestes xifres donen una idea de la magnitud del problema, de tal
com és ara i de com pot agreujar-se en un futur.
L'Ajuntament de Barcelona ha emprès la creació d'un dispositiu d'actuació en el camp de les iniciatives locals d'ocupació i de les iniciatives
empresarials.
D'aquesta manera s'ha fet un capgirament de fons. Fins ara els ajuntaments no admetien cap altra responsabilitat respecte a l'atur que l'ajut
per mitigar-ne els efectes. La veritat és que la contribució dels ajuntaments en la lluita contra l'atur és relativament marginal. Però no és possible declarar-se irresponsables davant aquest problema. La duració de la
crisi, que és superior del que ningú no havia previst, produeix efectes
qualitatius importants. Les possibilitats de reinserció laboral d'una persona decreixen en progressió geomètrica a mesura que s'allarga la durada
de la situació de desocupat.
El finançament dels transports públics exigeix també la perspectiva de
les solucions específiques. En el cas de Barcelona, la singularitat rau en el
caràcter metropolità dels serveis prestats i en els dèficits derivats de la
gran complexitat dels moderns sistemes de transport urbà.
LA CAP ACITAT DE BARCELONA
Tots els problemes esmentats anteriorment necessiten solucions específiques. En el cas concret de Barcelona, però, les solucions han de passar
també per la constatació de la capitalitat que Barcelona exerceix de fet i
que té voluntat de consolidar. Barcelona és capital de Catalunya, però és
també capital d'Espanya.
El reconeixement d'aquesta capitalitat no ha de limitar-se a uns drets
econòmics. Barcelona proposa un reconeixement polític de la seva capitalitat.
Hi ha una certa contraposició entre el debat propi de les ciutats i l'inevitable grau d'uniformitat que provoquen les capitals. Els valors propis
de les ciutats a vegades es veuen amenaçats per la presència d'una capitalitat política.
És important que hi hagi un equilibri entre el rol de capitalitat i el més
genèric, i fins a cert punt oposat, de ciutat. I potser aquí tenim la diferència que encara s'aprecia entre el cas espanyol i la posició que ocupen
Washington o Bonn als seus països. Ni Washington ni Bonn pretenen ser
al mateix temps la capital i la primera ciutat.
Evidentment a Espanya la situació no és la mateixa. La realitat de Madrid també és un factor que s'imposa. Però cal reconèixer que la llei no
esgota la realitat. Cal acceptar la idea d'un cert dualisme fàctic.
CRITERIS PER A UN MODEL DE GESTIÓ
Un model de gestió possible per a Espanya, que hauria de començar a
aplicar-se ara perquè estigués rodat el 1990, hauria de tenir en compte els
següents criteris i propòsits:
�I. Legalment o pràcticament les competències de l'estat i de les comunitats autònomes haurien de ser taxatives, amb numerus clausus i les locals, residuals.
'
2. No hi ha gairebé cap problema que pugui solucionar-se només des
d'un sol nivell de govern. L'atribució de competències que fan la Constitució i les lleis bàsiques és només una convenció simplificadora.
3. En realitat no hi ha competències exclusives, ni tan sols plenes. Totes són compartides, o quasi totes. El que és important és identificar el
responsable o responsables del projecte, de cada projecte.
4. El sector local ha d'arribar en cinc, sis o set anys al 25 per cent del
sector públic, excloent-ne la Seguretat Social.
5. Aquests objectius poden perseguir-se encara que no hi hagi lleis que
els consagrin.
6. Els polítics haurien de contenir-se la tendència a tractar directament
amb el ciutadà, passant per sobre dels poders elegits de nivell inferior.
7. Cal també autocontenció en la susceptibilitat. Hauria de ser normal
per exemple, que un ministre anés al Liceu sense haver de passar per la
taquilla del president de la Generalitat , del delegat de Govern i de l'alcalde. Els municipis no tenen fronteres . Aquesta és la seva força. Cal no enyorar els burots.
8. Barcelona hauria de ser la seu d'institucions d'àmbit estatal. Ni la
Constitució ni els costos ho impedeixen.
9. Barcelona ofereix a Catalunya i a Espanya un gran projecte, bo per
a tothom: l'organització dels Jocs Olímpics de 1992, que faran de trencadors d'uniformitat.
Aquests criteris i propostes no són el fruit de la bona voluntat o d'una
certa imaginació . Són el fruit de sis anys de pràctica política local: el
fruit d'una apassionada lectura, des de Barcelona, del projecte de construcció d'una Catalunya autònoma i d'una Espanya moderna.
El Wojtylanisme i
la tercera restauració
Del Vaticà II a la Contrareforma polonesa-germànica?
JOSEP M. a PIÑOL
La publicació d'un informe confidencial sobre la teologia de
l'alliberament presentat pel cardenal Ratzinger en una reunió
de cardenals i la de "La instrucció sobre alguns aspectes de
la teologia de l'alliberament" subscrita per la Congregació
per a la Doctrina de la Fe (3 de setembre de 1984), sacsejaren
potser per primera vegada amb contundència l'opinió pública. L'escalada, però, tot just havia començat. Seguirien les
declaracions explosives de Ratzinger a la revista "Jesus",
com a primícia del seu "Informe sobre la fe", la notificació
de l'ex-Sant Ofici: reserves sobre Boff (11 de març de 1985)
i, finalment, la sanció d'un any de silenci imposada paternalment al franciscà brasiler Leonardo Boff -què més voldria,
declarava ingènuament Ratzinger, que un any sabàtic? (I)
El cèlebre Informe Rockfeller ja havia donat el primer toc d 'alerta a
Nixon (1969), tot denunciant "la transformació de l'Església en força de
can vi a Llatinoamèrica". El " Comitè de Santa Fe", braintrust de la
ideologia reaganiana ja afirmava sense embuts : "cal enfrontar-se (i no
senzillament reaccionar a posteriori) amb la teologia de l'alliberament
com és utilitzada a l'Amèrica Llatina" (1980) (2). A Ratzinger, maitre- àpenser teològic de la Restau ració woj tyliana , només li intere s a l'ortodò xia , perqu è tal co m declarava a Viuorio Messori " defensar l'ortodòxia é
defensar el pobres". Una corti na de fum per tal d'encobrir la convergència objectiva amb le co nsigne de Reagan i, allò que és més greu, la
benedicció als dictadors llatinoamerican s. Encara no feia vint -i-quatre
hores de la promulgació de la "Instrucció", que els sicaris de Pinochet
assas sinaren el capellà francès André Jarlan a la barriada de la Victoria
de Santiago ...
Finalment, la paraula fatídica "restauració" és pronunciada obertament en la seva conversa. Ratzinger tocà d'entrada el tema suaument i
amb una extraordinària habilitat dialèctica: "Si per restauració s'entén
un tornar endarrera, aleshores no és possible cap restauració. L'Església
va endavant cap a l'acompliment de la història, mira endavant cap al Senyor". És l'aperitiu, la tasseta de cafè que va oferir gentilment a Leonar-
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La capacitat de gestió dels ajuntaments
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Administració local
Descentralització administrativa
Subsidiarietat
Espanya
Ciutats
Description
An account of the resource
n. 1 , febrer 1986
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Source
A related resource from which the described resource is derived
L'Opinió socialista
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Article
Abstract
A summary of the resource.
Article de Pasqual Maragall, revisant els reptes i capacitats de gestió de les corporacions locals de l'Estat Espanyol i en particular el cas de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/952/Carta_a_Pujol_Gonzalez_BMM_37_1997.pdf
ebf9f02176cdadbb2149c7209fdb2436
PDF Text
Text
QUADERN CENTRAL
Carta de Pasqual Ma raga 11
a Pujol i a González
Ara que me'n vaig, després de prop de quinze anys a l'Alcaldia de
Barcelona, he recordat aquell octubre de 1985 a Leningrad. Hi vaig
anar per segona vegada, per signar l'agermanament entre aquella
ciutat i Barcelona. Un dels tres o quatre dies vaig passar-lo al llit,
malalt, veient passar a gran velocitat els núvols que el vent sobre el
Neva transportava cap a ponent.
No vaig perdre el temps del tot, aquell inesperat dia d'inactivitat:
vaig iniciar una llarga carta al president del govern espanyol i al president de la Generalitat... que va quedar inacabada.
Dos anys després, vaig treure aquells papers d'un calaix. Tampoc no
me'n vaig sortir. Però l'esforç no va ser inútil. El temps, les vicissituds i moltes pluges han caigut des d'aleshores. Barcelona va aconseguir el seu somni mai confessat: ser capital del món durant uns
dies. Una fita històrica que va ser possible gràcies al fet que vam treballar com mai fins aleshores havíem fet.
Han hagut de passar diverses eleccions i el seu consegüent rastre
d'emoció, paraules creuades i canvis d'equips de govern. Els col·laboradors van passar, alguns per sempre més, i 1991 va obrir el pas
a un any que era decisiu per a la ciutat. I aquell no era un mal moment per tornar-ho a provar, de tornar a adreçar-me al president
del govern català i al president del govern espanyol.
1991 era un bon moment perquè encetàvem un any decisiu i un quadrienni sencer de govern municipal ( 1991-1995). I allà volia exposar
els nostres projectes, la nostra situació de partida, allò que ens manca
i el que crec que nosaltres podem oferir a Catalunya i Espanya.
L'any 1992 vam passar un parell de dies amb la família González al
Coto de Doñana. En aquella ocasió, vaig deixar al president espan-
yol una primera versió de la carta. Però ha estat ara, quan sóc a. punt
de deixar aquest càrrec que tantes satisfaccions m'ha donat, que he
trobat el moment d'enllestir-la. Al tercer cop no ha fallat.
Vull parlar-los de moltes coses, de l'esdeveniment olímpic del 1992
i del que aquest va significar per a la ciutat. Però també vull comentar-los la significació de Barcelona, del que tots plegats volem
ser. I no vull oblidar-me de la Carta Municipal o Llei Especial de la
Ciutat i del Pla Estratègic Barcelona 2000. I els diners, és clar, un
dels temes que en les nostres trobades, inevitablement, sempre acabem tocant. I la qualitat de vida a la gran ciutat, l'assignatura eternament pendent de la classe política -quasi diria de l'estoblishmentdavant dels ciutadans.
Al final els en faré un recordatori, per tal que la lectura -necessàriament extensa- d'aquestes lletres, tant si la fan en l'assossec de la llar
com en la tensió de la feina, la facin sabent que no els cal retenir-ne
els detalls.
I que vagi per endavant una petita confessió: l'admiració sincera
que professo al president de la Generalitat de Catalunya, i el respecte i la solidaritat barrejats que guien les meves actituds amb ell, més
enllà de les coincidències i discrepàncies que de tant en tant sorgeixen entre ell i jo.
Pel que fa a l'anterior president del govern espanyol, a qui adreçava
aquesta carta, vaig aprendre a trobar una persona que interpretava
millor que ningú tota l'ambició i cautela de la meva generació. M'hi
he sentit cordialment i intel·lectualment interpretat, i amb mi, crec,
milers i milers de ciutadans de Barcelona de la meva generació i de
les altres.
�QUADERN CENTRAL
No ha estat ni és fàcil, per a la Barcelona orgullosa i exigent d'avui,
per a la vella Barcelona mil vegades ferida i ofesa i tantes altres victoriosa, obtenir un respecte, un reconeixement, des del Sud de
l'Ebre.
Al marge de diferències polítiques, al president de la Generalitat, a
qui també adreço aquesta carta, el veiem tots els catalans com la veu
del país. El seu gest és la representació personalitzada de Catalunya,
de la nostra intransigència i flexibilitat. Ell és l'intèrpret apassionat
del nostre moment històric i el president de l'eclosió de la
Generalitat com a institució amb tots els seus ets i uts, respectada
per tothom i envejada per molts. Sense oblidar que tot això ho va
fer possible, durant anys de dignitat i mercès a un honorable retorn,
el primer president, el president Tarradellas.
Àdhuc els qui, com jo, hem hagut de sofrir l'efecte amarg d'actituds
que li ha dictat ben certament al president Pujol el seu innat sentit
de la gravetat de la pròpia comesa històrica, hem après a admetre
que la seva actitud té sempre una causa.
Les paraules que segueixen estan dictades, doncs, juntament amb la
il·lusió del qui ha estat alcalde durant prop de quinze anys, pel respecte profund que li mereixen els destinataris d'aquesta carta, solament superat pel que li inspira la missió que tots plegats, del càrrec
més alt fins al més humil, servim amb bona fe: la de representar honestament la humanitat i la natura que ens envolten.
"No ha estat ni és fàcil, per a la Barcelona
orgullosa i exigent d'avui, per a la vella
Barcelona mil vegades ferida i ofesa i tantes
altres victoriosa, obtenir un respect
un reconeixement, des del Sud de l'Ebn
,g^î%
"Barcelona va aconseguir el
seu somni mai confessat:
ser capital del món durant
uns dies".
Número 37 Setomhre-dctuhre 1W B.MM
�QUADERN CENTRAL
ELS JOCS OLÍMPICS
Com vostès saben molt bé, l'organització dels Jocs Olímpics es
componia de dos elements igualment importants: la infraestructura urbana i l'operació dels Jocs. Puc assegurar-los que els dos camps
estaven ben treballats, i la prova és l'èxit magnífic que vam assolir.
El període més difícil va ser el 1987-1989, des de la nominació a
Lausana, a la fi de 1986, a la qual vostès van contribuir personalment amb la seva presència, i la difícil transformació del comitè de
candidatura en comitè d'organització, fins a l'aparició al carrer, en
els espais públics, dels primers resultats de la nostra tasca constructiva. Inici ben dramàtic, per cert, com vostès recordaran.
A la inauguració de l'Estadi Olímpic van coincidir tots els elements
desfavorables que s'havien infiltrat en aquesta difícil fase del nostre
projecte: les presses, la descoordinació, la malícia política, la falta de
confiança, la data fixa que obligava necessàriament, la climatologia,
la faltà de maduresa, l'aposta pel vell Estadi en lloc de per una nova
instal·lació.
No s'inventa ni es decreta una ciutat olímpica: es construeix lentament sobre la base d'una vocació imprescindible. I, amb el temps,
la ciutat aprèn a ser olímpica.
Des de la distància d'avui, tots aquells sofriments semblen ben emprats. I sobretot es demostra encertada la fermesa de mantenir el
rumb sense grans derives i de guardar la confiança en l'equip inicial
-encara que, com inevitablement passa, alguns van haver de pagar
tots, aquest preu tan injust de la política-, sense posar atenció
efUes opinions dictades per l'ansietat més que pel fred raonament.
1 terreny de les infraestructures va ser molt positiu el grup de
treÄll creat per fer un seguiment de les obres. Els seus informes
'quAzenals, des d'una segona auditoria o auditoria d'alta direcció,
nafraven les peripècies que experimentava cadascun dels 300 proJrctes: l'aeroport, els trams de les rondes, les instal·lacions esportives, els canals de rem, els hotels, el Palau Nacional...
Com és ben sabut i acceptat per l'opinió pública, el resultat global
és molt positiu. Els camins crítics, en el llenguatge de l'enginyeria
constructiva, van ser successivament el trasllat de la línia fèrria del
Poblenou, l'aeroport, la plaça de les Glòries, les instal·lacions esportives per a les proves tesi de l'estiu de 1991, els hotels Joan Carles I i
Arts, que requerien un prudent període de rodatge abans d'allotjar
caps d'Estat i membres de la família olímpica; el Palau Nacional de
Montjuïc, seu de l'acte social d'inauguració, on vam rebre els convidats de tot el món i on Catalunva torna a mostrar el seu art romà-
B.MM Número 37 SeKnihrr-Oihibre !'W7
"No s'inventa ni es decreta una ciutat
olímpica: es construeix lentament sobre la
base d'una vocació imprescindible.
I, amb ei temps, la ciutat aprèn a ser
olímpica".
nie i el seu art gòtic; i el Nus de la Trinitat, nus gordià on s'uneixen
les dues rondes i l'autopista de França. I si volen també podem parlar de la pota sud de la Ronda Litoral, que ben aviat haurà d'enllaçar
aquesta via amb la Diagonal i baixar fins al riu Llobregat i travessarlo, davant de l'aeroport.
Al llarg d'aquell llunyà 1991 vam tenir ocasió de repassar l'estat
d'una de les obres que a mi em resultaven més emocionants: el
Palau Nacional. Es tractava de reconvertir aquell vell buc del 1929
en el segon gran museu d'Espanya, superat només pel Museu del
Prado. I és emocionant perquè es tracta de l'edifici més gran de
Barcelona i un dels museus més grans del món. El Museu Nacional
és sens dubte el més complet que existeix en art medieval, i en especial en art romànic. La tradició republicana i la llei autonòmica
van voler que fos el gran museu d'art de Catalunya, des de l'edat
mitjana fins al modernisme i les avantguardes, deixant fora l'arqueologia i Fart contemporani.
Finalment, el miracle va ser possible. Amb l'esforç de tots. L'estiu del
1992, el simbòlic edifici de Montjuïc va lluir, juntament amb l'Estadi, com la gran peça civil de l'esdeveniment olímpic, la carta d'identitat de Catalunya i la més ben programada del nostre futur turístic
de bon nivell. Aquest estiu hem inaugurat les sales d'art gòtic. Sols
resta desitjar que, transcorreguts deu anys des que es van iniciar les
obres, el projecte avanci sense deturar-se fins a ser culminat.
La realització de tota aquesta feina va ser possible perquè l'operació
era en bones mans. Pere Duran i Gae Aulenti, amb Enric Steegman,
la constructora italiana Edil Fornaciai i l'infatigable Josep Anton
Acebillo han de ser citats aquí. Així va ser possible garantir el no
�QUADERN CENTRAL
menys important equilibri econòmic d'aquesta magna operació.
Un apartat gens menyspreable de l'èxit assolit va ser degut al reforçament de les relacions internacionals i de la seguretat, així com
la relació amb els mitjans de comunicació, que, d'entrada, jo vaticinava que no ens donarien un tracte especialment caritatiu. Però no.
Les informacions sobre Barcelona a la premsa d'arreu del món es
van multiplicar, i no ens van deixar malament. Una de les claus que
van contribuir al nostre èxit i a la imatge positiva que la ciutat va
donar al món.
A tots aquests aspectes vaig dedicar-me personalment durant els
mesos previs al 25 de juliol de 1992. Tot i el convenciment que les
obres avançaven segons el que s'havia establert, i malgrat el meu
convenciment que l'operació funcionaria perfectament quant als
ca dels moviments i gestions que calia realitzar, per posar-me immediatament en línia amb els plantejaments que calia desenvolupar.
Catalunya no podia desaprofitar l'ocasió històrica que se li brindava, també a ella, de fer el que el passat no va permetre: explicar-se
amb fets.
Si Espanya pretenia legítimament demostrar que havia canviat tant
com el món sospitava, Catalunya volia mostrar-se al món com a nacionalitat amb tot allò que cal per ser-ho. I Espanya no podia ignorar-ho: al contrari, havia d'ajudar. En aquest sentit, doncs, el president de la Generalitat feia un paper crucial.
Ell, més que ningú, havia de garantir i ser responsable que dominés
la sintonia en l'emissió dels missatges plurals que, com calia preveure, va produir-se. Una emissió que va ser irreprotxable tret d'e-
"...una de tes obres que
a rri em resultaven més
emocionants:
el Palau Nacional".
vessants informàtic, de les telecomunicacions, les competicions esportives i la logística. L'equip, repeteixo, era de primera línia i estava molt ben cohesionat, amb un executiu excellent i efectiu com és
Josep Miquel Abad, al qual no em vaig penedir d'haver defensat en
els moments de crisi. Ho va tornar amb escreix.
Vaig voler assegurar al president del govern espanyol l'assumpció
per part de FAlcaldia-Presidència del COOB'92 de l'esperit que es
desprenia de les seves paraules: seguretat com a prioritat i treballar
políticament i en els detalls per obtenir una imatge del país que es
correspongués amb l'esforç realitzat i l'enorme oportunitat històrica que teníem al davant.
La Presidència de la Generalitat tenia un paper important els mesos
previs als Jocs Olímpics, i jo li vaig sol·licitar una definició específi-
Núniero 37 Setembre-Octubre 1997 B.MM
�QUADERN CENTRAL
pisodis puntuals que no van deslluir la trajectòria general. El president sap que els mesos previs a aquella data em vaig posar a les
seves mans per atendre els requeriments que considerés convenients, i amb la freqüència que cregués oportuna. Ningú més que
nosaltres érem responsables del desenvolupament adequat de tot
plegat. Per la meva part, tenia plena consciència que havíem d'estar
disposats als sacrificis que caiguessin i a esforços importants en
aquesta línia.
No hagués estat bo, per exemple, que s'escampés la impressió que
alteràvem procediments per fets succeïts a l'ex Unió Soviètica.
Algunes de les propostes que vaig formular en cercles reduïts i discrets sobre elements de pluralitat a les cerimònies d'inauguració
podien haver estat interpretades com una excessiva sensibilitat a
fets exteriors. Una circumstància que en el seu moment vaig tenir
ocasió de comentar amb el mateix president Pujol i amb el president del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch.
Per altra banda, la situació internacional els anys previs va evolucionar de tal manera que els Jocs de Barcelona, ja de bon principi
pretendents a una aurèola de festivitat i de retrobament internacional a múltiple escala, es podien convertir, en efecte, en l'oportunitat
que l'opinió pública internacional esperava amb ansietat: comprovar si en el món pesaven més les formidables transformacions positives recents o les també impressionants dificultats, diferències i
obstacles econòmics, polítics i ideològics que s'hi oposaven.
Excuseu-me la petulància.
Pé^ò el cert és que tot plegat no ens feia les coses més fàcils, sinó més
• dif%ils. Tant en l'aspecte de la seguretat, com en el del protocol i en
el cjt la modulació dels missatges a emetre, com en el cas dels sím' bojjj, dels llenguatges i dels gestos.
Vjjfn treballar amb passió perquè tot sortís bé. I va sortir bé.
JPerò Barcelona no es conforma amb haver de donar un prodigiós
'.W
*' salt endavant, com en el 88 del segle passat o en el 1929. Vol estabilitat en la classificació general de ciutats. Mantenir-se amunt. No
decaure.
El projecte olímpic va ser un magnífic esperó per a les energies de
la ciutat. Va canalitzar recursos extralocals en una magnitud sempre
desitjada però mai obtinguda en els darrers seixanta anys. Un flux
que voldríem que fos constant i no esporàdic.
El Holding Olímpic i les altres inversions empreses directament per
l'Estat i/o la Generalitat van permetre mobilitzar, juntament amb la
inversió local i privada, recursos de l'ordre dels 750.000 milions de
pessetes -alguns diuen 900.000 milions- en un període relativament
breu de quatre o cinc anys. I van permetre dotar la ciutat i l'àrea
metropolitana de bones vies de comunicació, telecomunicacions,
hostaleria, centres terciaris alternatius, collectors, estadis i altres
instal·lacions esportives, port de lleure, aeroport, serveis viaris primaris i també la reforma o la realització o l'inici de grans estructures culturals com el Palau Nacional, el Museu d'Art Modern, el convent dels Àngels, la Casa de la Caritat, el monestir de Pedralbes, el
Teatre Nacional, l'Auditori, l'Arxiu de la Corona d'Aragó, el Museu
d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), el nou Teatre Lliure, el
Liceu, la reforma del Palau de la Música, el Museu d'Història de la
Ciutat, el Jardí Botànic...
) Ì7 Setembrf-Ottubre l W
UN SISTEMA METROPOLITÀ EUROPEU
Falten encara moltes coses: particularment acabar l'embranzida en
matèria d'estructures culturals, assegurar l'oferta d'aigua neta i millorar l'àrea del Besòs i vertebrar la zona d'activitats logístiques del
Llobregat, a la qual em referiré més endavant.
Estructurada ja en la realitat física i social com una àrea metropolitana de tres-quatre milions d'habitants, Barcelona ha de mantenir
vives les fonts del seu creixement qualitatiu i de la seva competitivitat com a ciutat.
El centre municipal de l'àrea, el municipi de Barcelona, perd població -s'entén, població a l'hora de dormir. I l'àrea en el seu conjunt
no creix, com tampoc no ho fa Catalunya. Hi ha, per tant, un lògic
desplaçament de la població resident cap a la perifèria de l'àrea urbana i un nou equilibri demogràfic àrea metropolitana-Catalunya,
després de 25 anys de concentració (1950-1975). La nova situació
planteja problemes de qualitat de vida i d'equitat en sectors de la
població, però no grans inquietuds d'estratègia territorial. Al contrari. No es tracta de fer créixer més ni el municipi ni l'àrea. Es tracta de potenciar els seus factors d'atracció d'interessos, d'inversions,
de tecnologia, d'activitats acadèmiques i científiques, de gent qualificada, d'activitats culturals d'alt nivell. I de fer-ho equilibrant l'oferta de factors d'atracció per tal de no minvar la del conjunt de
centres urbans de Catalunya, sinó més aviat potenciant-los, així
com potenciant la connexió del sistema urbà-metropolità espanyol
dins del sistema de ciutats més gran que és Europa.
Les grans decisions preses en els darrers anys sobre Barcelona beneficien tot Catalunya i doten Espanya d'un incipient sistema metro-
�QUADERN CENTRAL
"És errat pensar que ara, recuperat el camí
de la Catalunya rica i plena, autònoma i
confiada, Barcelona hagi de renunciar a la
seva potència, que segueix essent la millor
garantia de la llibertat de Catalunya".
polita competitiu amb les xarxes urbanes europees, el qual afavoreix tota la península en una mesura considerable. Però ens falten
encara coses, com he dit.
Ens falta aigua i espai. Fins al 2000, en menys de deu anys haurem
invertit 100.000 milions de pessetes en depuració i noves captacions
complementàries, i haurem de prendre decisions en matèria d'aportacions de cabals externs, tot i que la tan criticada absorció dels
costos ecològics en el rebut de l'aigua ha permès un adequat finançament i una contenció evident del consum.
Barcelona s'ha plantejat la possibilitat de disposar d'una doble
xarxa de distribució d'aigua -per beure i reciclada- i desitja contribuir a la conversió dels rius Besòs i Llobregat en escenaris naturals/convencionals de gran valor i netedat. Tots dos objectius es
complementaran. Sense depuració no hi ha dignitat paisatgística ni
aigua suficient.
És coneguda la meva posició sobre l'àrea metropolitana. La seva
dispersió en diverses entitats sectorials i territorials va ser un error
polític i estratègic, segurament sense grans repercussions electorals
a curt termini, i dictat per un càlcul de reequilibri territorial a
Catalunya que ja no té raó de ser, ateses les tendències espontànies.
Les millors èpoques de la història de Catalunya han anat unides a
les d'una Barcelona forta políticament i econòmicament. No és cert
que l'economia de Catalunya demani, exigeixi o simplement es
pugui permetre una Barcelona feble. No és cert que Barcelona tregui la seva fortalesa d'haver substituït un poder català inconstant,
insuficient i mal vist per la resta de la península. Barcelona ha fet
aquesta funció de substitució. I, per dir-ho d'alguna manera, tot
"El projecte olímpic va ser
un magnífic esperó per a
les energies de la ciutat. Un
flux que voldríem que tos
constant i no esporàdic".
Numero 37 Setembre-Ot-tuim1 H47 E
�QUADERN CENTRAL
Catalunya sobreviu en alguna mesura gràcies a aquest fet.
Tanmateix, Barcelona no hauria pogut fer-ho si no hagués existit un
sentiment de nacionalitat subjacent que s'expressava a través dels
noms, banderes i símbols de la ciutat.
Però és errat pensar que ara, recuperat el camí de la Catalunya rica
i plena, autònoma i confiada, Barcelona hagi de renunciar a la seva
potència, que segueix essent la millor garantia de la llibertat de
Catalunya. Així ha estat, repeteixo, en els millors moments de la
nostra història com a poble, no solament en els difícils.
El que sí és cert és que hi ha un joc subtil de significacions (Espanya,
Catalunya, Barcelona). I encara ho és també que la potència de
Barcelona -el que un dia vostè mateix, senyor president de la
Generalitat, va anomenar la force de frappe de Catalunya- no tindria
la consistència i la profunditat que té si no fos per l'existència d'una
xarxa urbana molt rica i atapeïda, de la qual Barcelona és tan sols
l'encapçalament, i que Barcelona ha de col·laborar a fer que es respecti i s'enforteixi com a tal malla de país, perquè d'ella obté la demanda, les arrels, l'estabilitat i la raó històrica de la seva pròpia
existència com a capital.
Tanmateix, Barcelona no fóra el que és -i Catalunya tampoc-, malgrat tots els entrebancs, ignoràncies i agressions vinguts de fora, si
no hagués estat pel paper que han fet en el si d'un mercat, d'un país
i d'un Estat més grans, no sempre fàcils ni benèvols, però sempre
virtualment presents com a àmbit econòmic, com a repte cultural i
lític, com a font de braços i talents per a la nostra pròpia conscio nacional i urbana.
I Efcanya no fóra Espanya sense Barcelona, com no ho fóra sense
Cawlunya. Això vol dir que en la regularització de les nostres reia's interterritorials dins de la península hem de deixar lloc a una
esjftatègia per a Barcelona -i per a Catalunya- pensada des
íspanya, des del conjunt dels pobles d'Espanya, des d'un Estat en
el qual nosaltres som part important, a voltes decisiva, porta
d'Europa i locomotora econòmica, cultural i tècnica.
Tot altre plantejament, sempre respectable, equivaldria a conformar-nos amb menys del que podem arribar a ser, amb menys del
que ja som.
A la fi de 1909, Joan Maragall, en un article dedicat a l'Empordà, encetava un plantejament en què els significats Barcelona, Catalunya,
Espanya i Europa anaven prenent la forma que aproximadament
avui els donaríem.
Som europeus perquè som catalans, com els altres nacionals del
continent. Catalunya és la sal de la nostra condició d'europeus. La
millor manera de ser espanyols és ser bons catalans. I arribarà un
dia que no caldrà ni dir-se catalans. N'hi haurà prou amb dir-se empordanesos o barcelonins. Aquest és el missatge maragallià. La veritat és en la part i no en el tot, en la llavor més que en el fruit.
La nostra ciutat va rebre el món en aquest marc de certeses, conscient de ser capital d'una cultura nacional única, irrepetible, i sabent que aquesta cultura no tindrà tot el valor que pot tenir si no és
en el si de la construcció federal i respectuosa de l'Espanya moderna i plural. Conscient de ser també capital temporal de les esperances de fraternitat i competició esportiva i pacífica de milers de milions d'homes i dones d'arreu del món.
Allò que és bo per a Barcelona és bo per a Catalunya, i allò que és
bo per a Catalunya ho és per a Espanya. Veritats que solament de-
B.MM Numero í:
manen una condició per ser-ho del tot, en profunditat: que puguin
ser expressades en un marc de confiança creixent en què els sacrificis que mútuament comporten siguin admesos sense recança, com
el preu habitual i no excessiu del comerç de sentiments i donacions
recíproques en què consisteix la coexistència dins d'un projecte
comú, de tots els pobles d'Espanya, orientat cap a la unitat europea,
la pacificació de la Mediterrània, i la fraternitat iberoamericana.
Barcelona va oferir a Catalunya i a Espanya la possibilitat de jugar
-intensament durant uns dies, més constantment i modestament
després- el paper de dinamitzadora de projectes positivadors de la
convivència.
Centre mundial de la competició pacífica, avantguarda de l'autonomisme ibèric, referència del Nord del Sud europeu, motor del dinamisme de les ciutats europees, ciutat més gran de la ribera mediterrània d'Europa, capital cultural europea: això és el que volem ser,
això és el que d'alguna manera ja som, amb el vostre ajut.
xr
�QUADERN CENTRAL
LA CARTA MUNICIPAL O LLEI ESPECIAL DE LA CIUTAT
L'any 1904, Cambó demanava a Alfons XIII una llei per a la ciutat.
Jaume I la hi havia donada l'any 1284 amb el Recognoverum
Proceres, el contingut del qual fou desenvolupat més tard en les
Ordinations d'En Sanctacília. Felip V les va revocar en el Decret de
Nova Planta, que va enxiquir el territori del Consell de Cent -del
Monte Catus o Montgat al Castro Fèlix o Castelldefels- i va retornar
Barcelona a les estrictes muralles, més un erm definit per l'arc de
l'abast dels canons situats en elles, l'actual Eixample.
La ciutat va revifar i va aconseguir el territori abans que la llei: no
havien passat dos segles que ja tots els ajuntaments creats per la
Nova Planta a la plana estricta del Barcelonès, amb els noms de les
parròquies sufragànies d'altres esglésies intramurs, eren annexionats de nou pel municipi central. Sant Martí de Provençals, Sant
Joan d'Horta, Sants, Sant Vicenç de Sarrià i Sant Gervasi, la Mare de
Déu de Gràcia, Sant Andreu de Palomar, les Corts de Sarrià passaven a formar part de Barcelona. Restaven fora les parròquies-ajuntaments de més enllà dels rius. A partir del 1860, físicament, la nova
ciutat gran era un fet en enderrocar-se les muralles i urbanitzar-se
FEixample.
La demanda de Cambó era, doncs, un coronament, la petició d'admissió d'un fet ja incontrovertible. Feia alguns anys ja que els poetes havien cantat la ciutat salta-carenes, de riu a riu estesa, i defensada pels torreons del Garraf, Sant Pere Màrtir i Montgat, i per dues
"troneres avançades, los pits de Catalunya: Montseny i Montserrat".
Igualment ara Barcelona demana amb tot respecte, després de més
de deu anys de treballs preparatoris, quan entretant s'han anat om-
plint els pocs buits de sòl urbanitzable dins el municipi central,
quan ja és un fet la nova xarxa de mobilitat possible -amb els cinturons i els túnels-, el reconeixement de les seves especialitats jurídiques en tres camps.
En primer lloc, el camp de l'especial relació del municipi central i
els que l'envolten, tots units ja en una sola aglomeració regional de
més de quatre milions d'habitants, que necessita administració comuna de les grans infraestructures i planejament territorial singular, així com l'específica col·laboració dels municipis que formen el
continuum urbà central de l'aglomeració i que haurien d'administrar en comú el seu urbanisme menor, i qui sap si una pila de
veis de diversos ordres, avui coartats per l'existència de tantes fri
teres locals.
Z^K
"Les grans decisions preses en els darrers
anys sobre Barcelona beneficien tot
Catalunya i doten Espanya d'un incipient
sistema metropolità competitiu amb les
xarxes urbanes europees.
Però ens falten encara coses..."
"Convertir el Besòs i el
Llobregat en escenaris
naturals de gran valor".
, .C Sttraihic-l Mut™ I1"»" B.MH
�QUADERN CENTRAL
En segon lloc, el camp de col·laboració entre institucions diverses
en la gestió d'infraestructures i serveis de gran significació, situats
avui en un o un altre domini competencial, bàsicament en el de
l'Estat: port, aeroport, mercats centrals, Fira, Palau de Congressos,
Zona Franca, Zona d'Activitats Logístiques, Parc Tecnològic. Per
posar un exemple, perquè l'aeroport marxi bé hi han d'estar representats la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, el Foment i
l'Ajuntament del Prat de Llobregat; i això requereix la transformació prèvia de l'Ente Nacional de Aeropuertos (avui AENA) en un
holding d'ens singulars o societats anònimes de gestió. Almenys en
el cas dels aeroports de Madrid, Barcelona i Palma.
Podríem afegir-hi, però ja han estat esmentades i tenen caràcter diferent, les estructures culturals, com el Liceu, l'Auditori, el Museu
Nacional d'Art de Catalunya i el Macba, on les administracions públiques presents a la ciutat van lligar, lentament, els sistemes de
col·laboració més adients. En aquest sentit hem de veure amb optimisme les perspectives actuals, que faran de Barcelona el que sempre ha estat en potència, un centre cultural europeu de primera
magnitud.
Són mostra de la formidable explosió cultural el Centre de Cultura
Contemporània de Barcelona, el Teatre Nacional, la Ciutat del
Teatre, el Palau de la Música, la futura Biblioteca Provincial del
Born, la Biblioteca de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans,
FArxiu de la Corona d'Aragó, el convent dels Àngels, el Jardí
Botànic, els vells i nous museus i centres de cultura -com el BarbierMüeller, el Museu d'Història de Catalunya, el Museu de la Ciència i
Casararnona-, l'Aquàrium i la florida de teatres privats i sales d'art.
Encara en el terreny de l'articulació de les grans entitats barcelonines o metropolitanes, el municipi es considera menystingut -sense
fer grans escarafalls- en la representació de la societat en les universitats o les caixes d'estalvi. Potser la Llei Especial de Barcelona hi
podrà fer alguna cosa. El notari Puig Salellas ha proposat una fórmula intel·ligent per al primer tema. Quant al segon, ni el Defensor
del Poble Ruiz Giménez va gosar interposar un recurs, que reconeixia ben fonamentat, contra la llei catalana de caixes d'estalvi que va
suprimir quasi la representació dels municipis en aquestes, vigent a
la resta d'Espanya.
L'Ajuntament de Barcelona, amb el de Sabadell, va cedir terrenys i
fins i tot va tenir el leadership en la creació de la Universitat
Autònoma, la comissió gestora de la qual era presidida pel primer
tinent d'alcalde; l'Ajuntament i la Diputació van cedir locals, al cos-
> ÏT Sftaiibri: I.KKibre H
tat de la Casa Gran, i diners per a la fundació de la Caixa de
Barcelona, avui reconvertida en la Caixa d'Estalvis i Pensions de
Barcelona, "la Caixa". I tanmateix hi té els mateixos representants
que els respectables Círculo Agrícola Catalán de San Isidro i la
Societat d'Amics del País.
Finalment, en el camp de les especialitats administratives i fiscals,
Barcelona hi ha estat sempre ferment d'innovacions i especialitats,
des de la creació dels delegats de Serveis o l'arbitri de radicació, fins
a temes tan a la frontera del Dret Civil com el testament sacramental, de tal manera que en alguns casos han acabat convertint-se en
llei general. ¿Per què no reconèixer de nou que Barcelona, per tradició, per pràctica, per raons diverses, se situa a l'avantguarda d'una
colla de procediments que necessiten el suport de la llei per consagrar-se, i que poden contribuir, modestament, a la solució dels famosos problemes de la gran ciutat, del malheur de banlieue del que
parlen els francesos, i de l'obsessionant manca de qualitat de vida
en les aglomeracions metropolitanes?
Hi tornaré al final d'aquestes lletres. A Barcelona, el marc legal fonamental el componen la Constitució Espanyola, l'Estatut de
Catalunya i la nostra Llei Especial.
L'Estatut, en reconèixer la necessitat de regular el fet metropolità,
no pensa en altra cosa. La Llei de Bases de Règim Local i la Llei de
Finances Locals, quan reconeixen la vigència parcial de l'antiga Llei
Especial i la necessitat d'una regulació financera especial per a
Barcelona, van en el mateix sentit.
Entenem que les administracions superiors tendeixin a reaccionar
davant aquesta històrica pretensió barcelonina adduint l'inconvenient del greuge comparatiu. Però també entenem que si les lleis fonamentals -no solament ara sinó fins i tot en períodes no democràtics- han admès l'existència del concepte jurídic d'especialitat, és
perquè de Jaume I a Francesc Cambó, des dels anònims compiladors de la baixa edat mitjana fins a Manuel Ballbé, l'insigne redactor de la Carta de Barcelona de 1961, la realitat i els projectes sortits
de la profunditat del cos social s'acaben imposant als arguments de
conveniència.
Barcelona no pot seguir contribuint de forma tan assenyalada com
fins ara a la formació contemporània de l'Espanya democràtica i la
Catalunya autònoma sense disposar de l'instrument legislatiu de
navegació històrica que pretén, mereix i necessita.
Resumint: regular les relacions en el complex territori metropolità
i en el centre històric de l'aglomeració; equilibrar de forma estable
�QUADERN CENTRAL
"L'especial relació del municipi central
i els que l'envolten, tots units ja en una sola
aglomeració regional de més de quatre
milions d'habitants, necessita una
administració comuna de les grans
infraestructures i planejament territorial
singular".
"Perquè l'aeroport marxi bé
hi han d'estar representats
ia Generalitat, l'Ajuntament
de Barcelona, ei Foment i
l'Ajuntament del Prat de
Llobregat".
/
€
/^**%»
m
I
ll
\
les relacions entre la capital i el país; fer participar la ciutat i la
Generalitat de Catalunya, junt amb l'Estat i la societat civil, en la
gestió de les grans institucions i estructures tècniques, econòmiques, culturals i d'altres; crear la indispensable justícia local i la justícia immediata; dotar la ciutat dels instruments necessaris per fer
front als problemes del medi ambient, el transport i l'habitatge, el
finançament dels serveis socials i educatius i la seva materialització.
Heus aquí l'objectiu del que anomenem Carta Municipal de
Barcelona o conjunt de regulacions que la ciutat demana per anar
endavant.
7 Selcml-rc Octubre 1W B.MH
�QUADERN ŒNTRAI.
EL PLA ESTRATÈGIC BARCELONA 2000
Dues-centcs entitats han treballat durant anys per produir un escenari de futur creïble i estimulant. I ho han aconseguit.
Coneixen bé, estimats presidents, les conclusions del treball. En el
primer Pla, catorze grups, comandats per un promotor, van treballar en la definició més acurada dels objectius que no disposen clarament d'una administració o institució de tutela competencialment responsable. En total, 54 objectius van ser formulats i la meitat -i és molt- assolits.
Els tres grans eixos de consens eren la vertebrado d'una macroregió
europea del Nord del Sud com a condició de progrés, la prioritat
dels serveis a les persones i la qualitat de vida com a marca distintiva de la filosofia compartida per tots els barcelonins, i l'èmfasi en els
serveis a les empreses.
Si hom pensa que en els anys vint Barcelona era, als ulls d'Europa,
la cintili de les bombes, que una novel·la podia fer fortuna aleshores
sota el títol de Quan mataven pels carrers; que els odis més reconsagrats i la intolerància més arrauxada presidien les nostres hores en
els anys trenta i quaranta; que l'actual president de la Generalitat
era m a l t r a c t a t a la Via Laietana en iniciar-se els seixanta per haver
gosat criticar l'anticatalanisme militant del director d'un diari; i que
en els primers setanta vivíem estats d'excepció, reunions limitades
a v i n t persones, execucions polítiques... ¿qui pot negar que el fet de
veure avui tormar-se el consens de 200 entitats sobre el nostre futur
i comprovar que entre elles hi ha els sindicats i la patronal, el comerç i la Universitat constitueix tot un petit miracle? ¿No és aquest
el millor resum de les transformacions polítiques que Espanya,
Catalunya i Barcelona han viscut en els darrers quinze anys?
E ni consta que S.M. el Rei, a qui vam presentar en primer lloc les
conclusions del p r i m e r I 3 la, el 23 de maig de 1990, n'és un defensor
entusiasta i que les iniciatives semblants que es van desenvolupar a
Madrid i Sevilla tenien a veure amb l'opinió favorable que s'havia
generat en cercles i m p o r t a n t s . L'Organit/.ació per a la Cooperació i
el Desenvolupament Econòmics ( O C D E ) ha rebut una exposició
detallada del Pla 1 strategie i en recomana el model a les ciutats dels
països membres. El Centre Iberoamericà de Desenvolupament
1 ''strategic Urbà ( C I D I - ' . L ' i ha assessorat una vintena de ciutats del
Nou Mon seguint el model de Barcelona.
Resultat de l'esperit que animava les primeres reunions estratègiques,
i ilei suport decidit del conseller d Economia, Macià Alavedra, va ser
la creació de la primera iniciativa conjunta de la comunitat financera barcelonina, entorn de l'associació Barcelona, Centre Financer
Europeu, que primer va presidir ( ' l a u d i Boada i després, alternantse, els directors generals o presidents de les dues caixes grans, la
Banca Catalana i el Banc de Sabadell. No volem estar al marge de la
x a r x a de decisions financeres a Europa. El nostre potencial econòmic
ho demana i ho permet. Estem disposats a l'especialit/acio i a la
modestia, pero no a la desaparició, tmancerament parlant. Som
conscients que hi ha un lloc per a nosaltres en aquest espai, i l l u i t a rem aferrissadament per ocupar-lo. El Mercat de Futurs, que piloten
Hasane/ i Oller, ens ta creure que ho podem aconseguir. 1 també la
revifada de la Borsa, d i r i g i d a per Joan M o r t a l a .
De la m a t e i x a m a n e r a que t r a c t e m de cobrir les nostres flaqueses,
tractarem t a m b é de t r e u r e p a r t i t de la nostra p a r t i c u l a r configuració. I.a d e n s i t a t de Barcelona, que ens ta una c i u t a t h u m a n a , càlida,
"Centre mundial de la competició pacífica,
avantguarda de l'autonomisme ibèric,
referència del Nord del Sud europeu, motor
del dinamisme de les ciutats europees,
ciutat més gran de la ribera mediterrània
d'Europa, capital cultural europea: això és
el que volem ser, això és el que d'alguna
manera ja som".
�QUADERN CENTRAL
estimada pels d'aquí i pels de fora, i ens lleva les perspectives pròpies de les capitals de les grans seus estatals, ens obliga a organitzar
l'ús de l'espai, i ens dóna, potser, un molt extremat sentit del detall,
de la forma: Barcelona és un munt de ferros treballats, formigó retorçat per extreure'n un gest impossible, fustes llaurades, parets esgrafiades, vidres recargolats, façanes polides, baranes historiades,
pedres picades i pedreres reaprofitades, joies, estucs, retaules, racons inaudits; cada pam quadrat, tanmateix, tendeix a ser una obra
d'artesania en aquesta ciutat sotmesa, diuen, a la tirania del pam
quadrat, a l'avara povertà d'espai i a l'imperi de l'estètica que denunciava Unamuno i lloava Cervantes.
L'any 2000 i el segle XXI estan servint, en aquest marc, com a referència d'un nou pacte amb l'entorn. Un grau més d'ambició en el
dimensionament de les estructures que no ens ha de llevar l'humanisme i la prudència de les formes. Per això les autovies torturadament discutides i dissenyades per evitar la dictadura de la funció
sobre la forma. Algunes torres altes, però no gaires, les justes per a
una generació que, malgrat les aparences, vol sobretot conservar l'esperit d'una ciutat proporcionada, justa, continguda, com la volia el
viatjant italià del segle XV que citava Ramon Trias Fargas en el seu
discurs de comiat consistorial. Conservar el mateix esperit, però viu.
En aquest context, hi ha dos aspectes que sempre esmento: el cablatge de la ciutat i l'ordenació del subsòl.
Ciutat densa, ciutat congestionada, ciutat cara: tres coses que van
juntes i que ningú no sap del tot com ordenar en la seqüència de
causes a efectes. Els economistes tendeixen a dir-nos que el sòl és car
perquè és escàs. I congestionai perquè és dens.
Però Barcelona ha funcionat històricament prou bé com a matriu
de fluxos i moviments. L'Eixample racionalista del XIX és un model
internacional d'optimització del nombre d'intercanvis per unitat de
superfície i de temps. Resistirà prou bé l'envestida actual de la motorització? I les que encara vindran? En parlarem més endavant, i en
seguirem parlant sempre.
En tot cas, per mantenir i augmentar el seu atractiu, Barcelona
compta amb aprofitar la densitat per oferir comunicacions a costos
per càpita baixos. La nostra ciutat apila molts habitants i empreses
a sobre de cada hectàrea de sòl. Si el sòl està equipat, cablejat, connectat a xarxes de comunicació, aquesta hi és barata per a cada
usuari. D'aquí ve la importància i la factibilitat de la xarxa de cablatge òptic.
Quan faig els darrers tocs a aquesta antiga carta, som a punt d'obtenir per a Cable i Televisió de Catalunya -participada per la nostra
Catalana d'Iniciatives, que va ser la iniciadora del projecte ja l'any
1986 i la seva mantenidora al llarg del decenni- l'adjudicació de les
tres demarcacions catalanes del cable; i per a l'empresa de la qual
formen part i que està liderada per ENDESA, esperem, l'adjudicació de Retevisión, que s'ubicaria a Barcelona. Aquestes dues noticies, resultat d'un treball de molts anys, ens situarien finalment on
volíem ser en aquest camp decisiu. Ernest Maragall hi ha tingut
molt a veure: tot.
De la mateixa manera, i per la necessitat d'ordenar un subsòl enormement carregat, som pioners de la cartografia subterrània, la creació de galeries de serveis i la col·laboració entre autoritat local i
empreses de servei públic.
"Les perspectives actuals
faran de Barcelona el que
sempre ha estat en
potencia, un cenfe cultural
europeu de primera
magnitud"
(F Museu d'Art
Contemporani de
Barcelona)
�Ql'ADhRN CF.NTRAl
L'n altre fill del Pla Estratègic és la Xarxa C-6 de ciutats del Nord
del Sud d Europa (Montpeller, Tolosa, Saragossa, València, Palma
de Mallorca i Barcelona). Aquest c o n j u n t de capitals, i les seves regions d'influència, sumen mes de quin/e milions d'habitants -el
cinc per cent de la Comunitat Europea- i el vuit per cent del territori comunitari. Compten amb una taxa d'atur superior a la mitjana europea, però també amb un ritme de creixement econòmic superior.
No sembla que els canvis polítics municipals hagin de malmetre la
cohesió d ' u n conjunt que reuneix totes les circumstàncies per convertir-se en un dels complexos territorials equilibradors d'una
Huropa que pesa molt cap al Nord i, des del 1989, també cap a l'Est.
Igual que el Pla Estratègic ha escollit la via raonable de privilegiar
l'ample de via europeu sobre l'aspecte gran velocitat per a passatgers
i no ha descuidat mai la connexió sud de la xarxa (BarcelonaMadrid-Valencia), de la mateixa manera tenim dret a esperar una
comprensió intelligent dels beneficis que per a tota la península ha
de tenir -com també per al Midi francès- el fet de disposar d'un
regió frontissa potent, a cavall dels Pirineus, que deixaran de ser barrera per esdevenir cruïlla, com els Alps ho han estat durant segles
a l'Europa Centra!. El ("omite I n t e r p i r i n e n c de Poders Locals (Seu
d'L'rgell, Ariege, Comú d'Andorra, Barcelona i Toulouse) s'han adh e r i t al C-íi. F! somni dels nostres profetes es la realitat: els Pirineus
comptaran. Els túnels del Cadí i de Puymorens ens hi acosten. La
Carta dels Ciutadans i els Pirineus així ho expressa.
L'na permanent font d'insatisfaccions ha estat la connexió aeroportuária, sortosament enfocada cap a un t u t u r ben diferent amb el
nou edifici t e r m i n a l i -esperem-ho- amb la tercera pista i la transformació de la seva connexió ferroviària. El canvi de model de gestió, i n s i n u a t en l'apartat anterior i, per descomptat, el canvi d'actitud de la nostra companyia capdavantera i de les moltes més petites companvies que operen a Barcelona en el t r a c t a m e n t de la creixent d e m a n d a de vols i n t e r n a c i o n a l s a Barcelona lian de conduir a
la tormacio d ' u n espai aeroportuan p e n i n s u l a r de caràcter dual i a
un m i l l o r a p r o f i t a m e n t dels avantatges de localit/acio de Barcelona.
A la t o r m a c i o d'aquest linl< a e r o p o r t u a n , necessitat d'hangars i serveis ile m a n t e n i m e n t - a v u i un avio gran no pot ser revisat, no pot
i/.>ní;/>a B a r c e l o n a - , hem de sacrificar segurament altres projectes
i n t e r e s s a n t s però no tan estratègics en l ' e n t o r n aeroportuari, com la
uran i n s t a l · l a c i ó firal que es va proposar temps enrere o d'altres
amb el m a t e i x consum d espai.
"¿Per què no reconèixer que Barcelona,
per tradició, per pràctica, se situa a
l'avantguarda d'una colla de procediments
que necessiten el suport de la llei per
consagrar-se, i que poden contribuir
a la solució dels famosos problemes de la
gran ciutat?"
Sense un mercat de quinze milions d'habitants no és possible, al
Sud d'Europa, disposar d'un aeroport transoceanic. Però fins i tot
aquest mercat virtual pot ser inoperant si els costos comparatius i
la qualitat del servei no són els adequats.
El c o n j u n t Port-Aeroport-Mercabarna-Zona Franca-Fira-Zona
d'Activitats Logístiques pot convertir-se, finalment, en el canvi de
segle, en un complex modestament competidor dels grans centres
de distribució de la costa atlàntica centroeuropea (Amsterdam,
Rotterdam, Anvers), que és per on entren la gran majoria de les
mercaderies, missatges i passatgers procedents d'Amèrica i del
Pacífic.
A la potenciació d'aquestes activitats i de la seva coherència territorial dedicarem bona part dels esforços estratègics.
Però no hi ha dubte que la capacitat d'atracció, l'interès i la qualitat
d'una ciutat depenen bàsicament, en darrer terme, de la qualitat de
vida de les persones que hi viuen i hi treballen.
A aquest p u n t , que el Pla Estratègic considera central, dedicaré l'apartat sisè. Però abans hem de parlar de diners.
�QUADERN CENTRAL
EL FINANÇAMENT DE BARCELONA
Transcric aquí, benvolguts presidents, les lletres que sobre aquest
tema els vaig escriure temps enrere. Tenen l'aroma d'aquell període
(1985-87), però conserven tota la fragància d'una realitat que en
molts aspectes, malauradament, no ha canviat prou. En altres aspectes, al contrari, ha estat desbordada per les considerables transformacions que entre tots hem sabut o pogut empènyer a
Barcelona.
En un sentit, doncs, aquestes lletres passades serveixen per fer més
punyents els plantejaments que la ciutat fa a l'Estat i la Generalitat.
Ha passat el temps i algunes inequitats evidents continuen. No pot
ser. D'altra banda, serveixen també per posar en evidència solucions
que es van donar a temes aleshores pendents: la inauguració, l'agost
del 1991, del Cinturó del Litoral que travessa Barcelona i el Túnel
de Vallvidrera (TABASA), i del Circuit de Montmeló a principi de
setembre d'aquell mateix any.
El text de 1987 deia així:
"El moment és particularment greu i esperançador al mateix temps.
Barcelona, gràcies a un lent avanç a través d'estudis i negociacions
amb anteriors governs, va veure assumits per l'Estat deutes propers
als 100.000 milions de pessetes arran de l'accés del Partit Socialista
al govern el 1982.
"Aquests deutes, corresponents en gran part als interessos compostos dels seus dèficits corrents des del 1974 al 1982, és a dir, al cost
acumulat de finançament de la insuficiència del sistema fiscal local
aplicat al cas particular de Barcelona, tenen tanmateix causes reals i
tangibles que en bona part han continuat actuant a partir del 30 de
desembre de 1982.1 dic en bona part, perquè en part van ser pal.uades per la millora del sistema fiscal local per a Madrid i Barcelona a
partir del primer de gener del 1983.
"De seguida veurem aquestes causes reals i la dimensió dels seus
efectes.
"Haig de recordar també que aquest sanejament dels deutes fins al
30 de desembre de 1982, en retardar-se pel que fa a la seva materialització, va provocar càrregues financeres anuals de l'ordre de 2.000
milions de pessetes; davant, però, de la magnitud de l'esforç estatal,
el sacrifici local no sembla extraordinari. Vull insistir abans, tanmateix, en el fet que la conjuntura, que podria decantar-nos de nou
cap al desequilibri crònic si no adoptéssim cap mesura, és particularment oportuna per precisament adoptar-les.
"L'Ajuntament de Barcelona s'ha acreditat com a bon gestor dels recursos a la seva disposició: ha multiplicat els serveis amb una plantilla en descens des de l'abril del 1979 fins avui, ha disciplinat els seus
recursos humans, ha millorat la imatge de l'administració pública, te
un crèdit financer superior al que tenia abans que el general Franco
decapités el valor nominal de les obligacions emeses per finançar
l'Exposició Universal, acut al mercat de capitals japonès sense aval
del Regne i en les mateixes condicions que aquest i ha estat peça clau
per trobar vies de solució a deu o dot/.e punts negres que han constituït l'entramat real i el transport de la nostra crisi econòmica.
"Els Túnels del Tibidabo, a realit/ar per l'empresa TABASA per
compte del Consorci de Túnels del Tibidabo i l ' A j u n t a m e n t de
Barcelona (pel que fa al Túnel de la R o v i r a ) , estaven a t u r a t s . TA BASA tenia un passiu de 3.856 milions de pessetes i no pagava niés que
�QL'AIM'RN ŒNTRAL
als obligacionistes petits: era, de fet, una suspensió de pagament. Les
a d m i n i s t r a c i o n s locals ( A j u n t a m e n t , Diputació i Corporació
M e t r o p o l i t a n a ) varen sanejar l'empresa aportant per part de
l ' A j u n t a m e n t el cost del Túnel de la Rovira í per part del conjunt de
les administracions, el cost del Túnel de Vallvidrera. Varen adquirir
les accions al 81,67 per cent del valor nominal i van cedir dues terceres parts de les mateixes gratuïtament a la Generalitat, amb la promesa que aquesta invertiria, contra els seus pressupostos, dues vegades el valor de l'obra ja realitzada a Vallvidrera. A partir d'aquell moment, es c o n t i n u a r i e n les obres aportant una tercera part les administracions locals i dues terceres parts la Generalitat. Al cap de cinc
anys d'aquella transmissió gratuïta d'accions, el compliment de la
promesa no s'havia efectuat, cosa que va donar lloc a un requeriment formal de devolució de les accions no atès, però que va desencadenar l'inici de les obres, finançades evidentment amb un crèdit
contra TABASA i no contra els pressupostos de la Generalitat.
"FI Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), sanejat per
l'acció c o n j u n t a de l ' A j u n t a m e n t propietari, el ministeri d'Hisenda,
deutors i bano i caixes, esta avui rendint un excedent net important
i a c t u a com a Agencia de Desenvolupament Industrial de l'Àrea de
Barcelona. I.a G e n e r a l i t a t no ha volgut escoltar en diverses ocasions
les i n v i t a c i o n s , (orinals i documentades, a incorporar-se al
Consorci. Avui el C ' X I B gestiona el Parc Tecnològic del Vallès
-construït i finançat per l'antiga Corporació Metropolitana de
Barcelona iCM15i-, c o m p a r t i n t l'accionariat de la societat explotadora amb la conselleria d'Industria, a la qual vaig cedir sense contrapartida la ¡'residència.
"El dèficit dels transports de Barcelona és un capítol a part.
Redactat i acordat a nivell tècnic el contracte-programa per a la
seva assumpció i el desplegament de les inversions de futur precís,
el ministeri de Transports, que va acceptar dotar la Generalitat dels
fons necessaris perquè pogués fer front al trenta per cent del dèficit que li correspondria afrontar segons l'esmentat acord tècnic, retarda la signatura del contracte-programa en base a una argumentació centrada en el greuge comparatiu. És aquest un dels punts
més greus i dolorosos de la relació Ciutat-Autonomía-Estat. Caldrà
insistir-hi al final d'aquestes pàgines.
"Pel que ta al trasllat i la reconversió d'Hispano Olivetti, pactat amb
el ministeri d'Indústria per evitar-ne el tancament, a l'acte de signatura de l'escriptura pública de compravenda del terreny de nova
�QUADERN CENTRAL
"Barcelona no pot seguir contribuint de
forma tan assenyalada com fins ara a la
formació contemporània de l'Espanya
democràtica i la Catalunya autònoma sense
disposar de l'instrument legislatiu de
navegació històrica que pretén, mereix i
necessita: la Carta Municipal".
ubicació al Parc Tecnològic del Vallès, propietat metropolitana, el
contracte es va poder frustrar. I és que, en un moment determinat,
el notari va anunciar que alguns registradors havien rebut una notificació de la Generalitat de Catalunya que els obligava a comunicar prèviament les inscripcions de contractes en els quals intervingués la Corporació Metropolitana de Barcelona, que en aquell moment havia estat legalment suprimida, tot i que seguia, i segueix, en
funcions.
"Els preus del sòl de SEAT, propietat en últim terme de l'Ajuntament de Barcelona, encobrien una subvenció anual implícita important.
"Quant a Motor Ibérica i ENASA, vam ajudar amb la compravenda d'actius a sanejar i reconvertir les empreses.
"L'empresa Maquinista Terrestre i Marítima sobreviu gràcies al
contracte de Metro de Barcelona per 12.000 milions per al grup
Mitsubishi-CAF-MTM.
"El polígon Montmeló-Parets-Granollers, destinat a circuit motorista permanent, propietat del Consorci de la Zona Franca, està
pendent encara de les gestions urbanístiques que porta a terme la
Direcció General corresponent de la Generalitat de Catalunya amb
els ajuntaments respectius, i també de les subvencions del Consejo
Superior de Deportes i la Direcció General d'Esports de la
Generalitat, al meu parer insuficients per dotar Catalunya i
Espanya del circuit que es mereixen, en el centre d'una de les regions d'afició motorista i automobilística més importants
d'Europa. I en un moment en què els èxits de DERBI -a escassos
quilòmetres del circuit- i dels Cardús, Aspar, Garriga, Sito Pons i
Pérez-Sala, així com els tràgics accidents que se succeeixen en els
nostres antiquats circuits -l'últim d'ells el de Mingo Parés a les 24
hores de Montjuïc- farien especialment oportunes les decisions en
aquest sentit. El Reial Automòbil Club de Catalunya i algunes empreses patrocinadores segueixen disposades a adquirir i finançar terrenys i instal·lacions, en cas d'obtenir unes ajudes raonables.
"Així mateix, Mercabarna ha passat de dèficit anual a superàvit
continuat; els hospitals municipals paguen al dia els seus proveïdors i tenen uns costos per a la UBA (Unitat Bàsica Assistència!) de
13.000 pessetes, inferiors a qualsevol dels del sistema públic, etc.
"És a dir, l'Ajuntament de Barcelona ha passat de ser agent de crisi
a ser factor de solucions, contribuint a l'encarrilament de situacions
difícils lligades a crisis bancàries (Túnels i Polígon Montigala), a \:.
ineficàcia històrica d'empreses publiques estatals (SKAT, MTM,
ENASA) o mixtes i locals (Mercabarna, IMAS, Pompes Fúnebres, etc).
"Aquesta realitat és reconeguda generalment per empreses proveïdores, contractistes i intermediaris financers. Vostès, senyors presidents, tenen mitjans per comprovar-ho.
"Encara més: Barcelona ciutat ha contribuït mentrestant, no
només a finançar serveis d'àmbit estatal/autonòmic, com és conegut i reiteraré aquí, sinó a finançar serveis locals dels municipis metropolitans contigus.
"En efecte, cada família barcelonina ha contribuït amb 2.000 pessetes l'any a finançar un pressupost, el de la CMB, del qual no ha
rebut pràcticament cap servei, i que no percebia al seu torn més
que una part de la contribució estatal lògica i ni una sola pesseta de
contribució autonòmica.
"El tema metropolità no és adjectiu.
"Aquí rau el nus de la qüestió més greu de totes les que el passat ens
ha plantejat i el futur ha de contemplar.
"Els 26 municipis que rodegen Barcelona, amb 1.300.000 habitants, constitueixen en bona part allò negatiu de la imatge brillant
que de vegades pot donar la ciutat central.
"La nostra realitat urbana està constituïda sobre la falsedat històrica d'una especialització de l'espai central i suburbà, atribuint-se
només al central el nom del conjunt.
"En fi, no pot ocultar-se que la prudent millora de les perspectives
econòmiques ha de contribuir a animar-nos a córrer els riscs calculats que sempre van lligats a l'abordatge dels plets històrics llargament esperats.
"Comentem ara les despeses de capitalitat.
�50 QUADERN CENTRAL
LES DESPESES DE CAPITALITAT
"Barcelona, per suplència o per potència, ha substituït l'Estat en
molts camps.
"En alguns d'ells allò suplert ha passat a ser la Generalitat per transferència dels serveis corresponents. Jo diria que aquest és el cas més
general.
"Sanitat, ensenyament bàsic i professional, museus, institucions
culturals i econòmiques que ja hem vist (Palau, Liceu, etc.), Conservatori, Orquestra Municipal, són els serveis singulars més rellevants en aquest sentit.
"Qui ha de pagar aquests serveis? O, més ben dit, ¿a través de quins
nivells de l'Administració Pública el ciutadà -que en definitiva
sempre és qui paga- ha de finançar aquests serveis?
"Si els serveis han estat transferits sembla clar que ha de ser la
Generalitat qui canalitzi el finançament. Però, ¿com, si el cost efectiu d'aquests serveis no figurava en el valor de les transferències en
el seu moment?
"Centrem-nos en el com i deixem el per què no figurava, que seria
matèria per a una altra ocasió.
"Només d'una manera i en un instant precís pot convalidar-se
aquest error. Aquest moment és ara. I la manera és incloure aquestes despeses en el cost efectiu abans de globalitzar aquest cost i convertir-lo en un percentatge dels ingressos de l'Estat.
"Només així s'haurà acabat, si a partir d'aquest instant la
icneralitat disposa dels mitjans per finançar i efectivament finança
enerveis, la iniqua situació actual.
"A^ com ara, el ciutadà de Barcelona -i aquí es troba el matís al
em vull referir- finança doblement alguns dels serveis públics
'consumeix.
hospitals municipals, per exemple, malgrat ser els més barats
costos del sistema públic, no són totalment finançats pel concert
amb l'Institut Català de la Salut (ICS). Un llit de Bellvitge, de la Vall
d'Hebron, costa a tots dos hospitals de TICS més de 25.000 ptes/dia
que l'ICS paga directament a través de les seves nòmines i despeses
de material i amortització.
"Un llit de l'Hospital del Mar, per a un assegurat del sistema de seguretat social, és finançat per aquest només en dos terços... i l'altre
terç el paga el mateix assegurat barceloní ¡a través dels seus impostos municipals! Però no per això deixa de posar religiosament les
seves cotitzacions per cobrir el cent per cent dels costos: després
aquestes cotitzacions són desviades o bé cap a hospitals públics
"La densitat de Barcelona, que ens fa una
ciutat humana, càlida, estimada pels d'aquí
i pels de fora, ens obliga a organitzar l'ús
de l'espai, i ens dóna, potser, un molt
extremat sentit del detall".
menys eficients o més cars de la pròpia ciutat, o bé a hospitals d'altres punts geogràfics del sistema, o les dues coses, que és el més
plausible.
"Aquesta situació no pot continuar així. I el mateix ocorre amb les
escoles, els museus, etc... La situació de les escoles és una paradoxa
històrica. Les escoles municipals no costen al nivell estatal/autonòmic ni un cèntim. Si fossin publiques-publiques, aquest nivell de govern ho pagaria tot. Si fossin privades, tot o part. Com que són municipals no paga res. ¿S'ha de concloure que les escoles municipals
han de simplement tancar, o que el legislador va voler que es tanquessin quan va dictar la Constitució i l'Estatut?
"¿No és més lògic pensar que han de ser refinançades, igual que les
altres, pel contribuent general i no pel local, pel local que ja paga la
seva quota com a contribuent de l'Estat per finançar les escoles privades i les autonòmiques?
"Una altra cosa seria si les escoles municipals existissin a més d'un
nivell d'oferta pública estàndard, com un luxe especial de la ciutat.
Però resulta que aquesta ciutat té, en proporció, la meitat d'escola
pública que les altres.
"Resulta un cop més que les mancances de l'Estat a Barcelona, o la
vivacitat de la societat civil local, que és l'altra cara de la mateixa
moneda, van generar una situació singular que ara cal conservar en
allò que té de bo, és a dir, iniciativa, creativitat, gestió pròxima, etc.,
i corregir en el que té d'inic.
"Aquí, l'autonomia, confiada en aquesta creativitat local i preocupada lògicament per fer arribar serveis a comarques allunyades, va
reblar el clau de la situació injusta en congelar pràcticament l'oferta d'escola pública a Barcelona ciutat, cosa fins a cert punt explicable, i oblidar totalment la qüestió del finançament de l'oferta municipal existent -actitud inexplicable a més d'injusta.
"Els museus de Barcelona han estat fins ara com una família aristòcrata carregada de propietats i mancada d'ingressos. Han arrossegat dignament la seva misèria, combinant com han pogut les obres
mestres amb les goteres, els riscs d'inseguretat amb la iniciativa dels
seus directors i conservadors.
"Vostès em diran que això passa, o ha succeït, en la majoria dels
museus. I en part és cert. Però només en part. Aquí hi ha el magnífic Museu de Solsona (Generalitat) o el d'Escultura de Valladolid
(Estat), o l'Arqueològic de Mérida.
"Però això no és significatiu. El més significatiu és que el Museu de
Solsona, el de Valladolid, l'Arxiu d'índies de Sevilla, el Museu de
�QUADERN CENTRAL
Ceràmica de València i el Museu del Prado, el Militar, de l'Exèrcit,
el Contemporani i la Biblioteca Nacional de Madrid... són tots de
l'Estat o l'Autonomia.
"I en canvi, el Museu d'Art de Catalunya, el d'Art Modem, el
Picasso, el Rocamora d'Indumentària, el de Música, el de Ceràmica
de Barcelona, el d'Arts Decoratives... i fins a 24 Museus, cap d'ells
no és de l'Estat ni de l'Autonomia.
"L'Autonomia no podia assumir-los per falta de recursos o per l'existència d'altres prioritats. L'Estat no ho volia.
"I a fe que la ciutat de Barcelona no hi renunciaria fàcilment: per
sentit històric, per obligacions jurídiques de preservació de donacions i llegats fets a la ciutat i per convicció sobre la bondat de la
gestió local.
"L'únic que la ciutat sotmet a la seva consideració és la possibilitat
i la conveniència que el nivell estatal/autonòmic financin en tot o
en part allò que el govern de la ciutat i el contribuent els estan estalviant. No tot, però sí això.
"La situació dels museus es va fer més paradoxal encara en establirse la gratuïtat dels museus de l'Estat. Nosaltres no ens ho podíem
permetre. Ara, el visitant foraster pot pensar que la ciutat de
Barcelona és menys generosa que les altres, quan el ciutadà de
Barcelona, com a ciutadà, és l'únic que està finançant els seus propis museus.
"El conseller de Cultura, Max Cahner, va voler arreglar la situació
mitjançant una confiscació encoberta dels museus de Barcelona,
segons la qual, a més a més, la ciutat seguiria pagant el manteniment d'allò confiscat.
"Durant la gestió del conseller Rigol les coses van canviar. Ara sembla que es vol ressuscitar aquell projecte intervencionista.
"La Llei de Sanitat de l'Estat sembla orientar-se per la mateixa via.
Els hospitals municipals passarien a integrar-se en una àrea sanitària regida per la Generalitat i finançada -pel que fa a aquests hospitals- per l'Ajuntament, igual que ara, amb l'únic consol que allà on
ara podem gestionar, i gestionar bé, millor que els altres nivells de
govern, ara podrem protestar, ja que se'ns dóna la minoria del
Consell de l'àrea. Trist consol. I mal negoci per al país que veurà inéluctablement com la gestió empitjora i el finançament no millora.
"No voldria que creguessin que estic pintant un quadre deliberadament negre. Cadascun d'aquests temes té plantejades vies singulars de solució que els regidors barcelonins han anat impulsant davant dels ministres i consellers corresponents.
"Però desprès de vuit anys d'impulsió ha arribat el moment de la
veritat.
"Des del 1980 el Consell Plenari de la ciutat de Barcelona, sempre
per unanimitat, s'ha dirigit a vostès, sobre aquesta qüestió, en multitud d'ocasions. Jo mateix ho he fet, verbalment també diverses vegades, i en alguna ocasió he obtingut una resposta verbal o, fins i
tot, una excusa per escrit.
A causa de l'especial política d'austeritat que el govern de Madrid
ha imposat, l'Ajuntament de Barcelona haurà de disminuir el seu
pressupost.
Haig d'assegurar-los que l'única solució a aquest contrasentit és el
finançament per l'Estat, via Generalitat, dels costos de capitalitat o
per serveis voluntaris; és a dir, els costos que l'Estat i la Generalitat
s'estalvien per l'existència de serveis municipals homòlegs".
"Algunes torres altes, però
no gaires".
�QUADERN CENTRAI.
La primera conclusió que crec que cal extreure d'aquesta carta de
1987 és fins a quin punt el problema de sempre -ho era el 1979, va
ser-ho el període 1985-87, ho ha estat en el contracte-programa del
transport signat el 1990 i d'aplicació retroactiva des del 1985, i
igualment en el contracte-programa de 1996- és el retard en la implementado de les solucions. HI mateix pot passar amb el manteniment de les Rondes.
F.ls interessos compostos del temps transcorregut a la negociació
són sempre els que acaben havent de ser traslladats al futur i els que
acaben impedint que la solució sigui completament satisfactòria.
Barcelona, a més a més, ha comptat i compta amb un altre factor
avivador de dèficits per dir-ho molt cruament: la convicció que paguem per altres; i la realitat que ningú -ni Estat, ni la Generalitatno ens ha negat mai el fonament del nostre argument sinó només
la seva oportunitat.
¿Com es podia entendre que Barcelona deixés passar l'ocasió històrica que van suposar els Jocs Olímpics per endeutar-se fins al límit
legal i escometre així les tasques pendents en matèria d'infraestructura? Quina raó tenia per no fer-ho si a més a més sabia que /;'
devien -i li deuen- 15.000 milions de pessetes/any per serveis prestats per compte de l'Estat i la Generalitat? ¿Com atendre les crítiques previsibles de l'oposició sobre la despesa i el deute si al govern
de la c i u t a t li consta que aquesta mateixa oposició, des de les seves
posicions de govern, quan les han t i n g u t , no ha mogut un dit per
resoldre una i n q u i e t u d tan palesa?
Més encara: ¿Com es podien considerar excessives les obres realit/ades quan també van néixer de l'excedent generat per una gestió
financera modèlica, m a n t e n i n t un rating altíssim als mercats de capitals a llarg i curt t e r m i n i , amb una plantilla en descens des del
1979, amb unes empreses i i n s t i t u c i o n s municipals ahir deficitàries
i avui productores de dividends -com la Societat Municipal
d ' A p a r c a m e n t s , la gestora de les i n s t a i . l a c i o n s olímpiques
( H P O S A ) , I n i c i a t i v e s SA, Mercábanla, el Consorci de la Zona
Franca i en un s e n t i i la Fira, ja que els actius del Consorci i de la
Eira pertanyen en u l t i m a i n s t à n c i a a l ' A j u n t a m e n t - i dotades d'uns
actius que superen amb molt els nostres deutes?
L'n any abans de la celebració dels Jocs Olimpics, Barcelona tenia
100.000 m i l i o n s cl e deutes a llarg t e r m i n i , contrapartida logica del
nostre estore c o m p a r t i t en i n t r a e s t r u c t u r e s , i uns altres 100.000 milions de deute a c u r t t e r m i n i , suma algebraica dels dèficits anuals
producte dels serveis que paguem per tercers, i dels retards de la
i m p l e m e n t a d o de les solucions llavors vigents: liquidació de deutes fins al 31 de desembre del 1982, o el contracte-programa 19851991.
En algun d'aquests dos s u m a n d s caldria incloure la nostra contribució al s a n e i a m e n t d ' i n s t i t u c i o n s i empreses que s'ha explicat
amb a n t e r i o r i t a t , com ara TABASA, /ona Eranca i Transports,
principalment.
Barcelona mai no ha d e m a n a t que se li r e t o r n i aquesta contribució.
Tampoc que algú pagui el déme sa per compte de la c i u t a t . Podem
pagar aquests deutes, els estem pagant.
Barcelona d e m a n a que d ' u n a vegada se la compensi de les despeses
en que incorre per compte de l ' E s t a t i de la ( l e n e r a l i t a t .
E'a sis anvs, la c i u t a t ja ho demanava per poder a f r o n t a r amb garanties l'èxit que va c o n s t i t u i r el decisiu 1992 i un post 1992 rao-
nablement actiu, per al qual vam proposar una inversió anual de
20.000 milions de pessetes -el mateix nivell dels anys precedents a
aquella data sense inversions olímpiques- i superiors despeses de
manteniment de la infraestructura crescuda. I ho demanava perquè
no era lògic, tot i reconèixer tot el que es va fer per ella, que la nostra pressió fiscal hagués de ser més alta de la que havia estat en els
cinc anys precedents al 1992 -ja en si superior a la de la majoria de
les grans ciutats espanyoles i molt superior a la de Madrid, per
prendre una referència habitual.
Per a la bona gestió del deute necessitàvem i necessitem la col.laboració del ministeri d'Hisenda i la conselleria d'Economia, la implementado correcta d'un refïnançament que posi a quinze o vint
anys -començant a comptar des del 1989- el termini dins del qual
fer front a la totalitat de les obligacions generades per l'esforç del
1992.
El ministeri d'Economia tenia documentades les dades i els criteris
precisos per als dos tipus de mesures: el pagament de les despeses
de capitalitat i les bonificacions necessàries per al refinançament
olímpic. I.a conselleria d'Economia els tenia pel que fa al primer aspecte i els tindrà, si així ho desitja el president de la Generalitat, pel
que fa al segon tema. Ens consta que, tot just abans dels Iocs
Olímpics, la conselleria i el ministeri afrontaven la revisió de les
seves pròpies relacions financeres.
La solució que es doni en aquest tema bilateral (ministeriGeneralitat) no serà verídica si no inclou les despeses de capitalitat;
és a dir, per enèsima i última vegada: el pagament d'allò ja transferit
de fet a Catalunya i actuat no per l'autonomia sinó per la ciutat.
�QUADERN CENTRAL
"La Xarxa C-6 de ciutats del Nord del Sud
d'Europa (Montpeller, Tolosa, Saragossa,
València, Palma de Mallorca i Barcelona)
reuneix totes les circumstàncies per
convertir-se en un dels complexos
territorials equilibradors del continent".
Acceptem, com generalment s'accepta, que l'objectiu per a l'any
2000 de repartiment de la despesa pública neta entre les tres administracions del 50/25/25, equivalent a una divisió per meitats de la
despesa entre Estat i territori i de la despesa territorial entre autonomia i poders locals, no pot aconseguir-se sense un posterior o simultani procés de traspàs de competències i obligacions al sector
local.
Només vull fer patent que en el mateix moment en què s'acordi
aquest procés -que pot tenir com a horitzó temporal raonable l'any
2000, tal com va preveure el darrer congrés del partit socialista-,
Barcelona apareixerà com a mereixedora de compensacions degudes als serveis que ja està prestant. A Barcelona, el procés ulterior o
simultani és ja passat.
Som conscients que la transformació de les infraestructures de
Barcelona va poder encendre, en els menys raonables, sentiments
de greuge. L'alcalde de Barcelona sempre ha estat disposat a anar
fins on calgui per tal de demostrar la magnitud de l'esforç propi.
Ho dic sense petulància ni acritud: l'esforç que els governs que
vostès presideixen han fet a Barcelona està entre els més rendibles
de tots els que s'hagin fet, econòmicament i socialment, pensant en
Catalunya i Espanya.
�i QUADERN CENTRAL
LA QUALITAT DE VIDA A LA GRAN CIUTAT
Si alguna cosa em mou, més encara que la qüestió econòmica, a escriure'ls és el que podríem anomenar l'objecte social de les nostres
administracions: la qualitat de vida.
Domina la impressió que les administracions no estem donant resposta als nous reptes, cada cop més qualitatius i difícils d'amarrar.
Especialment a les grans ciutats.
Espanya, i Catalunya i Barcelona en particular, obtindrien una qualificació excellent en els temes clàssics de l'administració pública
davant un tribunal format per les altres nacions i ciutats del món,
llevat potser del tema terrorista, si és que és susceptible de judici exterior i no demana, com jo crec, una prudent reserva per part dels
observadors internacionals.
Però així com som model polític, no ho som en la qualitat de vida
pública. Les nostres ciutats, ens diuen, i Barcelona en concret, són
sorolloses, fàcilment tendeixen a la brutícia, són insegures, cares en
l'habitatge, lentes i excessives en la circulació privada -i per tant en
la circulació pública de superfície-, insolidàries, incapaces d'eliminar totalment la misèria, d'evitar la degradació de barris sencers,
impotents davant les immigracions fatalment dictades pel nostre
propi progrés, brou de cultiu d'agressivitats, demogràficament decadents... Una cantarella sense fi amb què els nostres propis mitjans
de comunicació, els nostres partits polítics -quan es reuneixen en
congrés-, les associacions, els veïns, els nostres propis fills, regalen
nostres orelles d'administradors enterament lliurats a la tasca
pedir aquestes sensacions.
ibla com si, excel·lint en la pura gestió política i infraestructural,«stiguéssim doncs construint un magnífic país nou, o renovant
m Jníficament un vell país, transformant prodigiosament la nosciutat... per fer-ne l'escenari de l'eterna incapacitat de millorar
debò. El millor escenari del pitjor drama, el de sempre.
I potser en realitat no es pot fer gaire més. A tot estirar, la necessitat que en el cor sentim d'haver contribuït a objectius que realment
tinguin a veure amb allò que compta per a la humanitat -la millora i la dignitat del nostre entorn humà i natural-, la podem satisfer
a compte del que haurem aconseguit en termes d'orgull col·lectiu:
Espanya és més respectada, Catalunya més lliure, Barcelona més
ciutat que mai. Els altres ens ho diuen. La nostra gent gran se sent
més protegida -econòmicament, sanitàriament. Els joves no ho
diuen, però nosaltres sabem que viuen en millors condicions. I tanmateix.... Estem realment anant més enllà?
El mòbil més profund d'aquesta carta, estimats presidents, és la
convicció, que crec que hem de compartir per força, que es pot
anar més enllà. Que ja quasi hi estem anant. Que també en la finalitat de la nostra vida col·lectiva, en el sentit més exigent, el més
proper a la moral social, tenim o podem tenir avenços.
I si algun sentit té que l'alcalde d'una ciutat gosi adreçar-se en
aquest to a vostès és perquè creu que pot contribuir, amb un punt
de visió particular, a la matisació de les regles de la nostra col·laboració amb aquest fi. És perquè des de l'Alcaldia es veuen aspectes
que crec interessant fer conèixer als nivells més alts de governació.
No pretenc amb aquestes lletres incidir en l'enfadós tema de les relacions interinstitucionals, en especial dins de Catalunya, que ens
incomoda com a tal, tant al president de la Generalitat com a mi.
Tots dos sabem el que ens hem hagut d'empassar i el que hem
"L'Ajuntament de Barcelona ha passat de
ser agent de crisi a ser factor de solucions,
contribuint a l'encarrilament de situacions
difícils lligades a crisis bancàries (Túnels i
Polígon Montigalà), a la ineficàcia històrica
d'empreses públiques estatals (SEAT, MTM,
ENASA) o mixtes i locals (Mercabarna)".
hagut de forçar per respondre dignament a les exigències evidents
i respectives de l'orgull nacional i local. Tots dos sabem que els resultats de la nostra relació -sigui quina sigui la qualificació que
aquesta mereixi públicament- són, en aquest aspecte, enormement
positius. I sabem tanmateix que partim de principis diferents i probablement no conciliables en el curs de la nostra activitat política,
per continuada i llarga que aquesta pugui semblar, breu com és en
realitat si es compta el temps que necessita la història per precipitar canvis significatius.
Es tracta aquí de col·laborar d'una manera que els nostres equips
de govern coneixen. Armet i Guitart, en Cultura, Trias i Clos, en
Sanitat, De Nadal i Borrell, en Hisenda, Torres i les autoritats del
Trànsit, Raventós i Alavedra en la Promoció Econòmica, Marta
Mata, Rubacalba i Carme Laura Gil en Ensenyament, Eulàlia
Vintró i els responsables de Benestar Social -una cartera que per
cert va ser creada a l'Ajuntament de Barcelona (1987) i successivament a la Generalitat (1988) i a l'Estat (1989)-, Jordi Borja i els responsables de Cooperació, tots ells han demostrat capacitat d'entendre's. Avui hauríem d'ampliar i actualitzar aquesta llista, però la
deixo tal com va ser descrita fa uns anys perquè dóna el flaire de l'època i perquè, en passar el temps, és cada cop més just i necessari
de recordar situacions antigues i noms i càrrecs passats, oblidats.
Els ha calgut el nostre consentiment per fer-ho? Sens dubte, directament o indirecta. Quan dalt de tot es creen tensions, als nivells
operacionals pateix la cooperació, encara que ben sovint la força de
les coses, l'interès i l'amor propi dels responsables són més forts
que el clima a la cúpula.
�QUADERN CENTRAL
Però hi ha una colla de sectors en què no ens en sortim tant com
voldríem. El trànsit i l'aparcament, l'habitatge i la degradació de
barris, la inseguretat i la droga són els exemples més clars.
Aquí no és que ens ho diguin -és que nosaltres ho sabem, que hem
de fer més. També en tot això hem millorat força des que això va
ser escrit però ho mantinc tel quel.
Normalment ens passem la pilota com podem: vostè no em dóna
sòl, jo no li faig habitatge; l'Estat no em va passar els polígons en
bones condicions, jo no els omplo; l'autonomia de Catalunya no ha
fet l'esforç equivalent al que l'Estat ha fet en altres comunitats que
no tenen tal transferència i on el centre actua directament: l'Estat
no li passarà els diners que demana; vostè em demana que la policia local tingui el caràcter de policia judicial, jo li dic que els jutjats
no ho volen, pitjor, que tinc altres problemes més importants que
traspassar diners a la policia autonòmica, etc... I encara és més revoltant que altres l'evasiva triangular ("ara no m'amoïni que estic
per aquest altre senyor"), situació que es dóna sovint, com és lògic,
en un sistema de tres nivells de govern.
En aquestes situacions, repeteixo, el cinisme d'una certa part de l'opinió es justificaria si no féssim alguna cosa diferent i seguíssim
consumint el temps que tenim en llarguíssimes disquisicions bilaterals que no resolen els problemes de la gent, sinó tan sols, en el
millor dels casos, els dels governants dels dos nivells involucrats.
"El preu de la mobilitat privada -pel que fa al trànsithaurà d'augmentar més
que el de la pública".
�QUADERN CENTRAL
L'ORDENACIÓ DEL TRÀNSIT
Concretament: en el tema del trànsit hem de reconèixer que la mobilitat en el centre de les ciutats, tant la pública com la privada, no
paga els costos que genera, i que, per tant, haurà d'augmentar els
seus preus. Que el preu de la mobilitat privada haurà d'augmentar
més que el de la pública, perquè la primera genera més costos de
congestió (cues, contaminació, etc). I, finalment, que les ordenances no es compleixen perquè les multes no es paguen -especialment
entre municipis diferents-, que per tant les autoritats locals, mancades a més de poders efectius directes com la retirada de carnets o
la immobilització de vehicles in situ, no podran, en aquestes condicions, ordenar mai el trànsit. Utilitzo superlatius per ser més clar,
vostès em perdonaran la contundencia.
Preus baixos de la mobilitat en el centre, que és un bé escàs; encara
més baixos en la mobilitat privada que en la pública, respecte al que
hauria de ser, i per tant pocs autobusos, mal finançats i perduts en un
mar de vehicles privats, més contaminants i subòptims, com diuen
els economistes; preus relatius de la mobilitat regits molt més per
preocupacions macroéconomiques -IPC- que pel desig de millorar
el trànsit; bombardeig insistent dels car-makers per vendre cotxes
més i més grans i potents que cada cop estaran més estona parats en
cues més llargues; timidesa de les administracions davant del fet de
la magnitud del PNB, l'exportació i l'ocupació implicades en el sector dels car-makers; impossibilitat de construir aparcaments privats
el marc d'un planejament urbanístic desfasat, que no els reconeix
el%ïràcter d'equipament i no ha previst, en general, sòl qualificat per
esta finalitat. Que pocs aparcaments en alçada trobarà vostè en
astres ciutats atapeïdes de cotxes, al carrer i sobre les voreres!
sta és la situació, llargament dramatitzada. No hi podem fer
En cas que poguéssim, ho faríem?
hem fet algunes coses. Vam gastar o comprometre molts diners
per facilitar a la ciutat una circumval.lació interna com la que tenen
París, Nova York o Madrid. I a fer una altra línia transversal de
metro, la línia 2. Vam construir cinquanta pàrquings públics o concessionals fins al 1993, i 35 més abans de la fi del 1997. Barcelona
està esdevenint potser la ciutat europea amb més pàrquings públics, sobretot residencials. Per què no pàrquings privats? Perquè
no són rendibles en comparació amb la construcció d'oficines i/o
habitatges, als preus relatius actuals.
Les motos sorolloses estan essent retirades des de fa temps; les sancions de les prefectures de trànsit han augmentat; els experiments
de permissivitat també -per exemple, en l'aparcament nocturn al
carrer, en el centre de la ciutat. Les sirenes de les ambulàncies públiques han disminuït llur estridència i tenen so discontinu i en
dues tonalitats, llevat de les que vénen de fora.
Permetin-me desitjar ferventment que en aquestes qüestions no
s'adopti solament el punt de vista macroeconòmic, sinó també el
micropolític de les ciutats congestionades, que necessiten indicacions clares que els poders extraurbans són sensibles als seus problemes, tant en matèria de preus relatius com de recursos disponibles per al finançament de les estructures i l'explotació del transport públic i en la línia d'atorgar poders efectius als elegits locals.
Diria que en aquest desig està representat el principal dels greuges
i la principal de les esperances que una autoritat local pot adreçar
�QUADERN CENTRAL
"El ciutadà de Barcelona
finança doblement alguns
dels serveis públics que
consumeix".
(F: Hospital del Mar)
"L'única solució a aquest contrasentit és el
finançament per l'Estat, via Generalitat, dels
costos de capitalitat o per serveis
voluntaris; és a dir, els costos que l'Estat i
la Generalitat s'estalvien per l'existència de
serveis municipals homòlegs".
a les superiors. A voltes, quan les autoritats superiors decideixen
posar-s'hi i atacar els problemes de la qualitat de vida en les nostres
ciutats -Pla Felipe de Transports, Pla Pujol d'habitatge, per exemple- el nostre sentiment es divideix de seguida en dues direccions.
En primer lloc, pensem: per fi un augment de recursos llargament
demanat. I, després, quants errors no es cometran des de la llunyania dels enfocaments macro o nacionals de problemes que localment coneixem fins a la nàusea?
La qualitat dels carrers, del trànsit, de les emissions sòniques, de la
congestió... encara que sembli impossible, és dominable. No radicalment, però sí significativament. La gent no demana gaire més.
Feu-nos confiança i avançarem clarament en aquesta qüestió.
No és molt diferent el meu missatge pel que fa a l'habitatge i la degradació dels barris.
Vam passar ben bé sis anys rosegant-nos els punys en aquesta matèria. Tot i que la responsabilitat la tenien persones que van ser capaces, per exemple, de transferir l'estoc municipal d'habitatge als
ocupants i d'eliminar en deu anys i sense traumes les barraques de
la Perona: quant no devem a Xavier Valls en aquests temes!.
Vam qualificar sòl d'equipament en els centres antics; vam seguir
les lentes i enrevessades prescripcions de les Àrees de Rehabilitació
Integral (ARIs); vam cercar sòl per oferir per a habitatge protegit o
públic, etc. Els resultats foren molt pobres.
Desesperançat, em vaig adreçar per escrit al president de la
Generalitat, sobre la qüestió específica de Ciutat Vella. No va servir
de gran cosa -i ho entenc perfectament; a mi potser em passaria el
mateix que a ell, si hagués d'entendre la qüestió de Ciutat Vella a
una certa distància.
Ens vam decidir per la creació d'un instrument mercantil, una societat anònima, a mitges amb sectors privats interessats en la millora del barri, per tal de fer a través del mercat -i utilitzant els
avantatges del procediment de l'ARI, tot sigui dit- allò que amb els
mètodes administratius tradicionals i les misèries econòmiques habituals no es podia fer.
Els resultats van ser considerables. Vam adquirir discretament, potser, 300.000 m2 de sostre, l'equivalent a la Vila Olímpica. Vam enderrocar algunes illes de cases, fent que el millor factor de la rehabilitació -la llum del sol- penetrés en el cor de Ciutat Vella. Vam sanejar carrers i serveis públics, construint alguns equipaments de
barri -no tants com preveien els plans urbanístics-, i vam atreure
equipaments de ciutat i nacionals: universitats, el Museu d'Art
Contemporani, el Centre de Cultura Contemporània, la Biblioteca
Provincial en el seu dia, etc.
Des de llavors, el barri ha canviat. Els joves hi van. Artistes i professionals hi cerquen ubicacions. La moral dels tres nuclis actius del
barri: associacions de veïns, comerciants i entitats benèfiques, ha
millorat. La de la policia també. Després em referiré a la inseguretat: de vegades m'he referit a la tècnica de l'esquiador de fons -un
esforç urbanístic, un esforç de seguretat, i així successivament- per
descriure el que cal fer com a marc de l'actuació pública en barris
degradats.
Però el secret de la rehabilitació està en la descentralització, la proj^
ximitat, el domini del territori. Barcelona ha tingut la sort de t
bar alhora la fórmula, els diners i les persones capaces de dirigiries
del lloc, des del districte, l'acció rehabilitadora.
Vol dir tot això que Ciutat Vella està salvada? No necessàriament.
Periòdicament retorna el pessimisme -potser perdent força. Si a
menta l'influx d'immigrants amb pocs recursos, en moments de"
terminais, la digestió urbana es fa difícil.
Déu nos en guard, d'un defalliment, ni que fos temporal, de l'acció
rehabilitadora. En deu mesos podríem perdre tres anys. La clau està
en els equips humans, de nou. Són gent que han de combinar un
profund coneixement del mercat immobiliari, amb una capacitat
de solidaritat mancada de dogmatisme per col·laborar amb entitats
eclesiàstiques igual com amb la policia nacional o els comerciants,
i una noció molt clara del que es pot i s'ha d'exigir a l'administració judicial, i també a l'administració sanitària i educativa.
Si la societat que regim fos capaç de retribuir amb alguna divisa potser altra que el diner- l'excel.lència en aquesta matèria d'una
forma tan diligent i categòrica com la que utilitza per retribuir el
talent empresarial, aquí tindríem un grup selecte de milionaris d'aquesta divisa.
�QUADERN CENTRAL
PER UN PLA D'HABITATGE l TRANSPORT
Les ciutats han après a vigilar què fan les altres. Recordin els periòdics incidents verbals provinents de regidors poc avisats, de diferents municipis, referents a l'exportació de mendicants i altres fantasmes, que, com totes les illusions òptiques, tenen sempre una
base real. El col.lectiu de mendicants, per exemple, té un sector
d'una gran mobilitat i capacitat d'informació interciutats.
Excusin-me vostès la digressió. Vostès es deuen estar preguntant: què
diables vol l'alcalde de Barcelona que jo faci en matèria d'habitatge?
Primer, no oblidar que les lleis generals no sempre serveixen: els
costos unitaris de construcció i els barems d'ingressos que s'utilitzen en la llei no serveixen per a Barcelona.
Segon, no oblidar que el municipi de Barcelona és ja acabat, ple,
curull; que no hi ha sòl urbanitzable.
Tercer, concloure per tant que l'únic sòl obtenible és a sota de cases
que cal comprar i buidar abans d'enderrocar, per dir-ho molt brutalment, i que per tant s'haurien de gastar més diners que en altres
circumstàncies.
Quart, admetre que, a la Barcelona real, més gran que la municipal,
té tanta influència en el preu de l'habitatge la inversió en metro i
bus -i túnels i cinturons- com la inversió en el mateix habitatge.
Cinquè, i en resum: sobre la base dels quatre punts anteriors, anar
a concertar un pla d'habitatge -i transport- de Barcelona, amb tots
els instruments a la mà.
tot cas, cal saber que els preus reals a Barcelona estan probablenlfcnt baixant i que seguiran baixant. Obrin vostès el diari qualseia i vegin la creixent publicitat immobiliària: hi ha competèn1'està malament dir-ho, però pels volts del 1992, darrera la
r part d'aquesta publicitat hi havia la mà municipal: a la Vila
npica, Montigalà, Vall d'Hebron, Eixample Marítim, Llars'93,
&rna Rehabilitació, porxos d'en Fontserè, i fins i tot als apartaments universitaris de Bellaterra, una altra iniciativa que va engegar Xavier Valls. Sense comptar Procivesa, l'empresa mixta de la
Ciutat Vella, on espero que la Generalitat acabi col·laborant.
Aquesta ha estat la nostra política: fer habitatges perquè no pugin
de preu. Avui hauríem d'afegir: Diagonal-Mar, Front Marítim,
Diagonal-Poblenou, etc.
Nosaltres anomenem habitatge assequible aquell que es ven amb
poc marge o marge nul; és a dir, a preu de cost. Aquest és l'habitatge que promocionem. No creiem que la pobresa extrema es pugui
resoldre amb habitatges per sota d'aquest preu. Ha de ser amb subvencions o exempcions a la persona. L'habitatge barat no fa rica la
gent pobra. 1 tendeix a empobrir l'entorn, disminuint els valors de
les propietats adjacents.
És per això que vam iniciar la rehabilitació dels 4 km de façana costanera amb habitatges per a classe mitjana i mitjana alta. No volíem haver d'enfrontar el manteniment amb càrrec als pressupostos
públics de 4 km d'habitatge social: impossible.
Volíem que es destinés una part de l'estoc d'habitatges de la Nova
Icaria a gent jove de la classe mitjana, a preu de cost, en la banda
baixa dels preus de mercat; és a dir, un habitatge assequible.
Altrament hauríem faltat a la norma que ens havíem imposat i que
el mercat accepta: sempre que el municipi entri d'alguna forma en
una operació immobiliària de grans dimensions exigirà que una
part dels habitatges es destinin a aquest segment de la població.
Així va ser en l'Eixample Marítim i en la Vall d'Hebron, on vam comercialitzar dos paquets de 150 habitatges cada un sobre un total de
500; igualment a Montigalà i d'alguna forma a Bellaterra (Cerdanyola). No és impossible que els promotors augmentin la seva oferta i ofereixin dos preus en una mateixa operació, carregant el benefici majoritàriament en una part de l'operació i triant adequadament
les dimensions i les ubicacions més i menys favorables. El sector immobiliari de les ciutats centrals, on tenen tanta importància el preu
de repercussió del sòl, els valors locacionals i els ambientals -i per
tant la inversió urbanitzadora- tendirà a ser un sector amb una forta
presència pública, sia operacionalment, sia per la via del concert.
La millor resposta a la seva hipotètica pregunta -"què puc fer jo?"és la següent: Capitalitzar les operacions immobiliàries empreses
pel municipi, participant-hi com a accionista; finançar tot aquell
habitatge públic o social que el municipi em demani per endegar el
circuit de rehabilitació i per fer front a la destrucció d'habitatges
per accident, envelliment lògic -façanes antigues- o envelliment
prematur -aluminosi.
L'habitatge públic l'hem d'oferir a tots aquells als quals, voluntàriament o involuntària, la ciutat obliga a marxar de casa. I a ningú
més, en principi.
En bona mesura, aquí com en matèria financera, es tracta de posar
en marxa processos sanejats i solvents i fer front dignament a l'amortització dels costos del passat.
Tot això es traduirà en la creació d'una nova classe d'administradors urbans i empreses especialitzades, combinant l'agilitat operativa amb l'admissió d'objectius prefixats pel sector públic.
�QUADERN CENTRAL
"Per a la bona gestió del deute necessitem
la col·laboració del ministeri d'Hisenda i la
conselleria d'Economia, la implementació
correcta d'un refinançament que posi a
quinze o vint anys -comptant des del 1989el termini dins del qual fer front a les
obligacions generades per l'esforç del 1992".
El nou Pla d'Habitatge ha d'afavorir aquest procés. El pla sense el
mercat no val per a res. El mercat tot sol destrueix valors amb la
mateixa eficàcia amb què els crea.
Si els hagués escrit a vostès algun temps abans aquest últim apartat
de la meva carta, el de la inseguretat, hagués estat molt més negatiu del que ara ho serà.
Vet aquí el panorama dels últims anys: un terç de les oficines de
"la Caixa" de Barcelona atracades en un any; rebot a l'alça en l'índex de victimització que analitzem des del 1985; frustració creixent d'una policia local que només a través de moltes hores extres
i l'exercici d'un cert heroisme competencial manté a ratlla una
pressió delinqüencial sempre alta; successives recaigudes en el
desànim dels jutges i fiscals més actius en la seva sensibilitat per la
preocupació ciutadana en aquest tema: moció Bandrés sobre incompatibilitat d'instrucció i sentència, fracàs de l'operació "justícia ràpida" a la Costa Brava per falta de col·laboració d'alguns fiscals, etc.; un cos de Policia Nacional poc motivat, amb vacants en
excés i fronteres mal definides; el projecte de dignificació de la
Jefatura i sobretot de les cinc grans comissaries que avança amb
una lentitud exasperant; la millora de la situació penitenciària
-trasllat de la presó de la Trinitat i de la Model- que es produeix
també amb una morositat excessiva; un cos consular que de manera rutinària exposa les seves queixes estivals sobre la victimització turística, etc.
De tota manera, el projecte de la Carta Municipal i els Jocs
Olímpics van fer possible el tan esperat miracle: el Consell del
Poder Judicial, amb coneixement i aquiescència del ministeri i de
les autoritats judicials catalanes, va proposar la creació de quatre
nous jutjats de guàrdia i es va comprometre així a agilitzar processos i jutjar en deu dies els presumptes delinqüents de delictes menors durant els Jocs Olímpics, i, evidentment, després.
Vaig proposar als representants del Consell l'augment de quatre a
cinc dels Jutjats de Guàrdia i em vaig comprometre a trobar ubicacions apropiades. El Consell va considerar les dues alternatives:
concentració o descentralització. Amb cinc jutjats descentralitzats
es podia aconseguir fer correspondre un jutjat i una supercomissaria per a cada dos districtes. Els districtes compten, cadascun, amb
la seva estructura policial local, sota el comandament d'un oficia
Tenen el seu Consell de Prevenció i una taula de coordinació pi
cíaca, on es reuneixen l'oficial i els dos o tres comissaris quejo-
"Unes empreses
i institucions municipals
ahir deficitàries i avui
productores de dividends"
(F: Mercabarna)
�QUADERN CENTRAL
"La qualitat dels carrers
és domJnable".
"Barcelona no desertarà d'aquest doble front
d'atenció i de legítima ambició. Exigirà
aquells instruments i recursos que calen a la
gran capital d'un petit país per acomplir amb
dignitat, autonomia i responsabilitat el seu
paper en el marc de Catalunya i d'Espanya".
rresponen -encara aleshores, sobre les setze velles comissaries existents- a cada districte municipal.
No els estranyi que m'estengui en aquests detalls. Al final totes les
grans qüestions es redueixen a un conjunt de detalls.
Si Barcelona disposa d'aquesta estructuració policíaca-judicial,
serà molt difícil que se'ns escapi una millora real dels índexs de seguretat i, correlativament, de l'eficiència judicial percebuda pels
ciutadans. Si això no és així, és molt difícil, en canvi, que puguem
millorar. No els dic que és possible que s'agreugi la situació, perquè
sent conscient de la fragilitat, encara avui, d'aquestes expectatives
canvi, estic obligat a expressar-me com si aquestes poguessin no
tir i a col·laborar, en aquest cas, amb una modulació més optimiÉa del que realment crec, a mantenir la tensió i la moral que
serai necessàries aleshores. Vostès comprenen perfectament el que
vujjfdir. Però, de fet, la millora ja s'ha produït: mentre un govern de
i ordre com el de Mrs. Thatcher veia empitjorar la taxa de crimaalitat en un 50% en deu anys (1980-90), Barcelona (1985-95)
millorava en un 50% la taxa de victimització.
Podria resumir dient que el famós guàrdia de barri que existeix
des del 1994 -més de dos terços dels efectius policíacs locals estan
assignats als districtes- no apareixerà com a tal fins que no hi hagi
una justícia, no dic de barri, però sí de districte, o de superdistricte.
Paradoxalment, la proposta del Consell del Poder Judicial responia
de manera aparentment negativa a la nostra proposta de justícia
municipal, tal i com estava recollida en el projecte de Carta d'aquell
moment. Ens deia el Poder Judicial: "no ens fa falta que vostès demanin pujar a l'esglaó de la justícia municipal; ja baixem nosaltres
al de la justícia de districte". O bé: "No fa falta que vostès assumeixin un paper en el camp judicial; nosaltres desconcentrarem la nostra pròpia organització i assumim la seva preocupació".
Nosaltres ens vam sentir satisfets per aquell compromís, que ens
sembla històric.
I en realitat ens consta que el Poder Judicial no és contrari a la justícia municipal, amb un camp limitat a temes subcriminals, faltes,
accidents de trànsit, baralles de veïns, problemes de comunitats de
propietaris, arbitratges, i potser fins i tot petits delictes a la frontera del crim.
Entre d'altres raons, perquè aquesta justícia de pau de gran ciutat
solucionaria una possible inequitat constitucional de les nostres
lleis bàsiques en tractar-se de diferent manera la protecció jurídica
de la seguretat del ciutadà -justícia professional- i del camperol o
habitant de petits nuclis urbans -no professional.
Aquest és un tema que queda obert.
En tot cas, amb justícia descentralitzada o desconcentrada, municipal o no, és obvi que es crearà un camp en el qual la policia local
• de la gran ciutat podria actuar -primer en la pràctica, després formalment- com a policia judicial.
Aquests canvis poden dur-se a terme amb escasses adaptacions legislatives, per bé que sempre caldrà cuidar-ne els detalls i afinar el
sentit de la proporcionalitat. Hi ha adaptacions, com la inclusió dels
graffiti en el Codi Penal, que més valdria no haver fet. No es maten
mosques a canonades. Si s'actua, però, amb cura i sensibilitat, i si
vostès tenen la més mínima confiança en les meves paraules, creguin-me: en aquests petits canvis ens juguem en molt bona mesura
la qualitat de vida. En ells, i no només en els grans projectes legislatius, polítics o urbanístics que, tanmateix, esdevenen indispensables.
Poden estar segurs, doncs, benvolguts presidents, que Barcelona no
desertarà d'aquest doble front d'atenció i de legítima ambició. Des
del primer, exigirà aquells instruments i recursos que calen a la gran
capital d'un petit país per acomplir amb dignitat, autonomia i responsabilitat el seu paper en el marc de Catalunya i d'Espanya. Des
del segon, Barcelona vetllarà per tal que les relacions entre l'administració i els ciutadans estiguin presidides per l'eficàcia i el respecte, per la tolerància i la civilitat. I és que, al capdavall, mai no podem
oblidar que, per damunt de tot, la ciutat és la seva gent.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Carta de Pasqual Maragall a Pujol i a González
Subject
The topic of the resource
Territoris
Espanya
Catalunya
Barcelona
González Márquez, Felipe
Pujol, Jordi, 1930-
Ciutats
Description
An account of the resource
27 p.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Source
A related resource from which the described resource is derived
Barcelona Metròpolis Mediterrània
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Article
Abstract
A summary of the resource.
Article publicat al número 37 Setembre-Octubre de 1997 de BMM. En el moment de deixar l'alcaldia de Barcelona, Pasqual Maragall va enviar aquesta carta als presidents català i espanyol.
Is Version Of
A related resource of which the described resource is a version, edition, or adaptation. Changes in version imply substantive changes in content rather than differences in format.
Té una versió prèvia a #1454 "Carta de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall al President del Govern Espanyol i al President de la Generalitat".
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-10-01
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/953/LondonGreenPaper_1997.pdf
d65efedda84cf32b3691ce78b5cce6b4
PDF Text
Text
Last year's Architecture Foundation debate. From left - Maragall, Hampson, Hall, Jenkins, Blair, Rogers ... and just behind, Cassidy and Booth.
London's Green Paper:
the view from Barcelona
Pasqual Maragall, Mayor of Barcelona since
1984, and leader of the city often cited as the
ideal model , sets out his reaction to
the Government's proposals for London.
h en in June 1996 Richard
Rogers and Norman Foster
invited me to a memorable session on
the future of London's government at
Westminster Hall (organised by the
Architecture Foundation) I couldn't
foresee what was going to happen, but
the atmosphere and the enthusiasm
were superb . Indeed, the character of
the developments to come is
unmatched in my recollection of similar political phenomena.
Add to this the following facts: on
July 16th, 1997 the Plenary Session of
the municipal council of Barcelona
approved unanimously the bill for a
new Charter for our city; and around
the same time the bicameral constitutional committee in Rome was legislating that the (Federal) Republic of
Italy is made up of cities, provinces,
regions and the state (no capital's');
all components on a similar footing.
Don't we live then in the midst of a
devolution revolution? Aren't we seeing the turning point of an era which
began back in 1978 with Proposition
13 in the Californian elections of that
year? Will the influence of that antifiscal revolution on the current proposals ever be recognised? Scotland's
W
Planning In London October 1997
Summary of the
Govemment's Green Paper
on London Government
Newleadership for London, the
Government's proposals for a
GreaterLondonAuthority, a
Consultation Paper can be
obtained fromthe Stationary
Officeand costs£7.10. It has a
foreword by the deputyprime
ministerwho saysthathe
hopesit 'willgeneratea great
debatein London'. Londoners
are invited to respond to 61
specific quesiionsposedby the
GreenPaper. Comments
should be sentto the
Govemment Officefor London
by October24.
Outline (Chapters I and 2)
The GreenPaperproposes a
Mayorand Assembly, both
direc~y elected. Togetherthey
will makeup the Greater
London Authority (GLA). The
Mayorwill be the executive, the
Assembly willscrutinise the
Mayor. The precise relationship
between the two and how differences between themwill be
resolved haveyet to be worked
out.
The functions of the Mayorwill
include
1 proposing the budget
2 devising strategies and action
plans
3 promoting actionto implement London-wide strategies
4 beinga voicefor London and
5 makingappointments to various bodies.
»>
referendum and the July 29th Green
Paper on London are going to be cornerstones and vital tests of the depth
and scope of the devolution process,
not only in the United Kingdom but in
Europe at large.
I refer the reader to the texts,
speeches and conclusions of the
European Summit of Regions and
Cities held in Amsterdam on May 1516, 1997 to appreciate the volume and
the quality of the expectations existing
in this area of governance (internet
access: http//:www.europa.eu.int/
index/htrn),
I will comment on the Green Paper
chapter by chapter and add, in bold
characters, some comments relating
the London proposal to the Barcelona
model.
First a note on style. New leadership for London - The Government's
proposal for a Greater London
Authority - A consultation paper is an
outstanding piece of new governance
style. Clear, candid , practical, open...
and on the Internet. The authors
deserve and will get a robust feed-back.
Chapter 1 - The strong sense of
identity of the five million citizens of
London, the lack of a clear voice for it,
the fact that too many decisions
regarding the life of such a substantial
and complex community were taken
by central government and shadowy
committees seem to be obvious reasons for the proposals and very much
in tune with the spirit of the times: to
make things closer, simpler and
accountable.
Still the fact that all 'this is important not just for London but for the
nation as a whole' would probably
deserve more than a simple list of the
facts that make London important for
all of Britain, i.e., the size of the
metropolitan economy, the gateway
character of the city for the nation,
etc... Possibly, it is more than enough
for Londoners to approve the proposal,
though it might be not enough for the
rest of the British citizens to accept it.
I am convinced that devolving powers to Londoners is better not only for
them but for Britain in general. The
case for that is well made out all
through the document: What about
formalising it from the very beginning? National governments are not
made to run cities, not even capitalcities. The 10 key criteria for the new
London government are consistent
with the so-called 'Barcelona model'
which has been so well presented by
Richard Rogers and Norman Foster
and referred to by Tony Blair.
'Strategic', 'streamlined', 'consensual', 'audible', etc... In some respects
it goes beyond and improves the
Barcelona model: the coherence of the
proposal with an overall philosophy of
the government about best value targets is lacking in the Barcelona/
Catalonia/Spain case (recall that the
Page 5
�MARAGALL
Barcelona Metropolitan Area authority
was partially suppressed in 1987, following the Thatcherite example in
London of the GLC); the modesty of
the objective of being 'influential' on
the decision-making of a range of both
public and private actors is striking for
a Latin observer, be it Italian, French
or Spanish: we keep on believing that
it is Law and only Law that changes
things! The very same debate and the
way it is opened is much superior to
the Barcelona Strategic Plan consensus building efforts, except for our
'bottom-up' procedure.
Chapter 2 - The five key roles of the
Mayor seem only a consequence of the
10 criteria for the new government,
but they are really innovative. There is
not such a strong figure in other
megalopolis but at the same time
other megalopolis have mayors with
many less restrictions on their administrative action. TakeNew York: I know
Giuliani well and knew Koch very well
and their way of doing things. They
have a police force of about 40,000
strong under their direct command,
something that the new LondonMayor
is most likely not to have. Yet the
London mayor of the year 2000 seems
to be devised to have a stronger influence on the overall landscape of
Londoners' living conditions, employment opportunities and transport side
effects (pollution and the like) than
New York or Mexico City mayors actually have.
The mayor/assembly relationship in
the GLA seems to me well handled.
The smallness of the assembly will
strike many. It sounds comfortable for
the new mayor and for the taxpayer,
but the absence of local representatives
in the assembly is difficult to understand at first glance, even with a lack
of direct local executive power of the
GLA, if I have understood it well.
In Barcelona the metropolitan
municipality is a body freely decided
and constituted by the mayors and
councillorsof the metropolitan municipalities, including those from the central city, whose mayor was elected
president. The two functional bodies
created by the 1987 law (Transportand
Environment, including Water and
Waste) coexist and work together with
the municipality. Its powers were
severely limited by those of the
Page 6
»>
In all thesefunctions the Mayor
will be scrulinisedby the
Assembly and the Assemblywill
also scrutinise the activities of
otherpublicly-funded bodies
and may also initiate its own
enquiries and reviews. The
Green Paperproposesthat the
Assemblyshouldhave 24-32
members.
The new authority willcover the
areaof the 32 Londonboroughs
and the Cityof London.
Electing the Mayor and
Assembly (Chapter 3)
Threeoptionsare suggested for
the methodof electing the
mayor:
the first-past-the-post system,
which meansthat the candidate
who gets the mostvotes
becomesmayor,eventhough
he or she may have received
lessthan half the votescast:
the secondballotsystemunder
which, if nonegets morethan
50% of the votes cast on the
first ballot,a limitednumberof
candidates go forwardto a second vote:and
the allematvevote system
wherevotersselectany number
of candidates in orderof preferenceand, if no candidate
securesan overall majority of
firstpreferences, then the lowest placedcandidate dropsout
and and his or her secondpreferencesare lransfered to the
othercandidates and thisprocess continues untilone candidate receives an overall
majority.
In discussing the methodof
electingthe assemblythe
Green Paperrooksat two questions:the sizeof constituencies
and the electoral system. The
constituencies could be the 32
boroughsor they could be 24
groupsof aboutthree parliamentaryconstituencies. or they
could be largermulti-member
constituencies, or evenone single London-wide constituency
The optionsin choosingthe
electoral systemdependon the
size of the constituencies. If the
constituencies are singleseat,
the elections would be eitherby
the firstpast the post systemor
by the alternative vote system. If
the constituencies are multimember,the Green Papermentionsthreeoptionsapartfrom
the first-past-the-post system:
the listsystem,which requires
electorsto vote, not for an individualcandidatebut for a party,
so that independent candidates
standno chance,
the additionalmembersystem,
whichallows a proportion of the
the seatsto be allocated on the
first-past-the-post system,with
the remainder allocated to parties on an all-London list,and
the alternative vote system,
wherevotersare required to put
candidates in orderof preference.
It is suggestedthat elections of
mayorand assemblyshould
take placetogethereyerythree
or four years. The Government
»>
Autonomous Community of Catalonia.
The Barcelona Metropolitan Area covers an area containing three million
people. The Metropolitan Region of
Barcelona, only a planning device up
to now, contains 4.2 million people.
Chapter 3 - Not opening the issue
of boundaries is a wise decision. In the
June 96 meeting at Westminster Hall,
Peter Hall suggested the South East
region as the new London area but
with a central London council of the
Barcelona central city size (1.5 to 2.0
million inhabitants) and its elected
mayor presiding automatically over
the Metropolitan Assembly. I liked this
formula then, but I lack the data needed to go further in this debate.
I understand that the Green Paper
refers to a London government of
around five million citizens and 32
boroughs plus the City Corporation.
The ineligibility to vote for London
workers not living in the area is a universal rule. But mayors tend to distinguish more and more between midnight population and mid-day population, the latter being substantially
larger than the former. The real problem is the day-time popoulation getting a 'free ride' from the resident population.
How many costs induced by the
midday inhabitants are the midnight
inhabitants ready to pay for? The
drama of many American large cities
lies there: rich suburbs use the central
city during the day and forget about it
when it comes to paying taxes. The
central city or parts of it tend then to
specialise in very low income families,
as well as in congestion and decay, on
top of high costs and high rates.
London would do a lot of good to
many large cities if its new
Government were to be clear and fair
about free-riding and tax-base sharing
with the rich suburbs.
The mayor's position should obviously be a full time responsibility. My
opinion about combining rnayorship
with other elected positions is biased:
the Catalan Parliament in which I
served for two terms is but a place of
consensus building (or dissent) about
asking more of the traditionally greedy
centre of the Nation-State. No other
real debate occurs there that can help
a mayor.
On the length of terms: mayoral
jobs need a maturation time for strategic projects to develop. Two or three
terms of respectively five or four years
are nevertheless better than an unlimited number of terms.
'Candidates with access to substantial resources should not be able to
draw on these to gain unfair advantage'. Please let us know about the
ways and means of guaranteeing that.
Wewill copythem.
Chapter 4 - 'Integrate strategic
land-use planning with economic
development, regeneration, transport,
environmental and other strategies':
There is a crucial combination of different abilities and disciplines in
obtaining this main objective of strategic governance. The superiority of
local versus national or central action
is precisely the fact that urban scenarios permit the kind of 'complicities'
needed.
The Green Paper states that the
London plan took ten years to be produced and that it was then out-of-date.
The Barcelona experience vis a vis
other cities in reference to the general
plan is that an existing plan is better
than a perfect plan. The lesson of our
experience is that 40 years of nondoing (the Francoist period) allowed
Barcelonato think out just every detail
of what had to be done: access to sea
and waterfront, beltway, museums
(which ones precisely), which kind of
peripheral monumentality and downtown decongestion - everything. What
is happening today in London, from
the general government set-up to considering remodelling Trafalgar Square,
is strikingly similar. It is incredible the
amount of things that can be achieved
in these conditions in a short space of
time. The so-called Barcelona miracle
is that of doing in ten years what was
thought of in forty. Projecting and
consensus building is the most time
consuming of all phases in the
improvement of a city.
The roles of the Secretary of State,
the GLA and the boroughs seem well
devised. I would not be surprised
though, that both central and local
governments wanted more for themselves and less for the Greater London
Authority.
Art. 4.18 of the Green Paper seems
to me a statement on transport which
would be difficult to improve. Same
Planning in London October 1997
�Cassidy foresees a hands-on
mayor with power
ony Blair has done London a great service by giving his personal stamp to
the concept of an elected mayor to put London on a par with other great
world cities. He has devised a 'strong mayor' solution to London's problems.A
format which willbe repeated in other UK cities beforetoo long,writesMichael
Cassidy.
Elected mayors are a constitutional novelty in Britain and could revolutionise the role of local government and reverse nearly two decades of emasculation of councils - to the point where now 84 per cent of all local government
spending is, in effect, allocated by Whitehall. It will also help to break political
monopolies in the more industrial parts of the country and bring fresh hope to
independentcandidateswho are outside the main party machines.
In London. the mayor will be the initiator. The assembly is much more likely to be a check on mayoral excesses rather than an upper tier of local government. This is no GLC. It will have very few service-delivery functions and even
at the mayoral level the main responsibilities willbe strategic and promotional.
Because of the limited role of the assembly and the slim-line staffing
requirement for the mayor,the housing of the new entity becomeslargely irrelevant. Campingout in Docklands may appeal to some but my money goes on a
location close to Parliament because the mayor will havea lot of business with
ministers (fighting London's claim for greater resources) and very likely will
need instant access to the nest of TV companiesat Millbank.
In planning terms it is obvious that the London Planning Advisory
Committee will disappear but much of its activities will be inherited by the
T
thing with art. 4.19 and the points that
will or should be the object of the
white paper announced for next
spring.
Making transport authorities
responsible for carbon dioxide emissions and for combining from rail to
pedestrian means of moving around is
a well formulated policy which can
change the quasi-military approach to
transport typical of our great cities,
which by reaction evolves into
extreme privatisation and later on into
decay.
We all in Europe expect a lot of
London's resolution to tackle these
issues with your new-found vigour. I
always thought that without an Euroforum of those producing cars and
those producing urban roads no way
out existed. Yet someone has to force
the other one into sitting down
together. It seems to me that now the
new British attitude towards London
is going to provide such a push. Awelcome push.
Small and clean cars should be
given advantage in using the centre.
An almost empty, larger than 4 meter
long car looking for a parking place
whose cost is not much above the cost
of a subway fare, is a stupid thing to
permit. Yet cars represent freedom in
many senses and for many people, spePlanning in London October 1997
»>
believes thatcampaignfunds
shouldbe strictlylimited.
The functions of the GLA
(Chapter 4)
. The Green Paperproposesa
verywide remilfor the new
authority: itsfunctions 'allcome
underthe generalheadingof
sustainable development - giving all Londoners an improved
and lastingqualityof life.combiningenvironmental, economic
and socialgoals'.It shouldbe
'equipped to thinkstrategically'
and 'ableto organise action',
"working throughexisting organisationsbut to a commonpurpose'. The functions of the GLA
are considered underthe following heads:
Land-use planning role
The boroughswill retain their
planningfunctions - preparing
theirboroughUnitary,
Development Plansand exercisingtheir development control
powers, butthey willdo so within a framework set by the new
authority. It willdo this eitherby
givingstrategic planning guidance,or by producing a structure plan,takingover the existing functions of the Government
Officefor Londonand the
LondonPlanning Advisory
Committee and operating largely independently of the
Secretaryof State.It mightbe
givenlts own development control powersover certain types of
development such as waste,
minerals, majorroadsand
development by the boroughs
themselves.
Transport
The Governmentintendsto
publisha national transport poli»>
mayor's office, as will those of the
Government Office for London. It seems
highly unlikely that individual planning
applications will hit the mayor's desk, but it
is entirely possible that capital-wide policies
will be developed which the boroughs will
Michael Cassidy is former
need to accept, such as relating to high
buildings,transport co-ordination, use of the chairman of the City policy
& resources committee.
River Thames and promoting economic
development.
I would like to see the mayor spearheading a drive to raise new money for
London's transport, perhaps picking up where voluntary bodies like London
First have recommended new initiatives, giving them the necessary support
and urging legislation on ministers. I regard road pricing as inevitable and perhaps part of the proceeds, along with parking income in London, might be set
aside for mayoral initiatives, which are very unlikely to be funded by any additional preceptson the boroughs.
In all this is going to be a hands-on mayor with wide ranging powers and a
huge constituency. My beliefis that political skills by themselveswill be inadequate - the job calls for executive experience, stamina and an ability to communicate. My own theory is that we have not yet seen the name emerge of the person likeliest to succeed but it is fascinating to speculate and to look forward to
the daywhen London has its first electedvoice.
cially those in need of them or newly
using them.
London should convene the great
meeting of car-makers and mayors
that will pave the way to the future: I
would certainly be there, (even if no
longer a mayor), as someone interested in cities' improvement.
Chapter 5 - The extent to which
the GLA should have access to local
taxation will depend on the willingness
of local authorities to admit the benefit
of a strategic and combined approach
to London's environment and future.
The willingness of central government
bodies to accept it seems guaranteed
by the very same production and tone
of the Green Paper.
Revenues will increasingly depend
on convincing people that intentions
and actions are well founded. Cities act
because externalities exist that the
market cannot internalise and nothing
other than a city's government can put
together the relevant information.
Such actions should lead to strategic
added value. Thus, city incomes will
have to be closely linked to the ability
of each city to put forward and 'sell' its
goals.
Every large city in Europe will end
up having its own law. London is having its own. We all welcome you back
into the family of local governance.
»>
Cl'. Withinthis,the GLA will producea transport
strategyfor London. This willbe delivered by a
newlycreatedLondonTransport Authority (LTA),
separate but underthe GLA in that its members
wouldbe appointed by the GLA and it wouldbe
accountable to the GLA.
Economic development and regeneration
The Government intends to publish proposals for
Regional Development Agencies for each region
in England. Londonwill haveitsown London
Deyeloprnent Agency, (LDA). The GLA willsetthe
framework and direction for long-term sustainable
economic regeneration. The LDA willco-ordinate
action,
Environmental Protection
The GLA willcoordinate LocaiAgenda21, develop London-wide strategies on air quality, noise
reduction and otherlocalissuesto be implemented by the boroughs and otheragencies.
Culture, media and leisure
It is intended that the GLA shouldplaya leading
rolein developing the cultural mediaand leisure
sectors: the extentto whichit shouldtake over
some of the functions of existing bodiesshouldbe
decided on a case-by-case basis.
Police
A new policeauthority for the Metropolitan Police
areais proposed, withthe GLA appointing all but
one of the elected members, the otherbeing
appointed by the districts outsideGreaterLondon.
Fire services
The LondonFireand CivilDefence Authority will
be reconstituted as a boardresponsible to the
GLA.
Other Pan-London Bodies
The extentto whichtheseshouldbe brought
underthe GLA willbe considered 'keeping firmlyin
mindthe needto be strategic, stream-lined and
clearin purpose'.
Financial Arrangements
The GLA willbe subjectto the financial regimefor
localauthorities. Existing arrangements for funding
London-wide services (police, fire,transportetc.)
willbe retained. As to otherexpenses, the Green
Paperaskswhethertheseshouldbe paidfor by
localtaxpayers or central government. Viewsare
soughton how some budgetary fiexibility couldbe
achieved. No directtaxingpoweris suggested.
Page 7
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
London's Green Paper: the view from Barcelona
Subject
The topic of the resource
Alcaldes
Barcelona
Àrees metropolitanes
Londres
Ciutats
Description
An account of the resource
3 p., n. 23, october 1997
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Source
A related resource from which the described resource is derived
Planning in London
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-10
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Anglès
Type
The nature or genre of the resource
Article
Abstract
A summary of the resource.
Article de Pasqual Maragall al número 23 d'octubre de la revista Planning in London sobre la governació de Londres i la Greater London Authority.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/992/19851108d_00090.pdf
08eddbbf76581ad55445c692f5a5d939
PDF Text
Text
Los ciudadanos en las urbes del año 2000
Ponència presentada per l'Excm. Sr. Alcalde al seminari "España
en el umbral del siglo XXI-Reflexiones sobre un futuro que ya es
presente", organitzat per la Federación de Jóvenes Cámaras de
España"
Barcelona, 8 de Novembre 1985
�-2-
Introducción
Señoras, señores:
La Federación de Jóvenes Cámaras de España ha tenido la
amabilidad de invitarme a participar en este seminario,
mü ho gusto he
p
.
Me gustaría empezar comentando el título del seminario y de
la ponencia. Encuentro muy apropiado este subtítulo - "un futuro
que ya es presente"- porque a veces no nos damos cuenta que el
fin de siglo, el año 2.000 está mucho más cerca de lo que parece,
apenas quince años.
Efectivamente, cuando oímos hablar de "siglo XXI", o "año
2.000" tendemos a asociarlo con ideas futuristas o de ficción
científica. Y no nos damos cuenta que este futuro ya es presente,
que la sociedad del siglo XXI, las ciudades del siglo XXI las
estamos construyendo ahora.
Yo quisiera centrar mi charla de hoy, para ceñirme al
enunciado de la ponencia específica, en mi visión de la ciudad
del año 2.000 y de los ciudadanos que en ella habiten, y muy
especialmente de lo que mejor conozco, del caso particular de
Barcelona.
También aprovecharé, en este contexto de reflexiones sobre
el futuro, para exponer una idea que he manifestado otras veces:
que el presente y el futuro dependen del pasado, pero que nuestro
presente depende también en gran medida de nuestras expectativas
para el porvenir.
�-3-
Finalmente referiré al papel, a mi juicio creciente, que
deberán jugar las administraciones locales en la vida de los
ciudadanos.
Catastrofismo ecologista-utopismo audiovisual
Quiero rechazar con toda rotundidad dos visiones de la
ciudad que a menudo aparecen en la prensa, en la literatura o en
el cine y la televisión.
Hay una corriente de ideología que acostumbramos a llamar
ecologista que ve el futuro como una especie de apocalipsis de
los desechos. Un mundo ensombrecido por la contaminación, de
ciudades tristes, violentas, inhóspitas. Es una visión que tuvo
una de sus mejores expresiones artísticas en la película
Blade Runner, que sin duda recordarán.
el polo opuesto nos ntramos
ontramoslos que vaticinan el fin
de la ciudad tal como la conocemos, como centro de relación, para
ser sustituida por un mundo de unidades familiares aisladas que
se relacionan con el exterior con aparatos de televisión, con
terminales de ordenador. Esta es una visión entre idílica y
siniestra,
fruto de las fantasías de algunos
entusiastas
bienintencionados de la informática.
Yo, por el contrario, creo que ya ahora estamos asistiendo a
un renacimiento del protagonismo de las ciudad que marcará su
evolución en el siglo que viene. No quiero d 'r con ello que
desprecio totalmente los peligros, o las ventajas, que nos
esperan y que los ejemplos que antes he puesto esquematizan. Pero
�-4-
creo que hemos de ser realistas y darnos cuenta que la sociedad
moderna quizas se parecera más a lo que era la Atenas de Pericles
o la Córdoba de los Califas que a aquellas imágenes futuristas.
El pasado
El nacimiento de las civilizaciones está ligado a la
extensión de la división social del trabajo. Más allá de la
incipiente separación del trabajo entre manual e intelectual, la
primera división social del trabajo es la división campo-ciudad.
En esta interpretación, que es discutible y ha sido discutida, el
campo aparece como la expresión geográfica del trabajo manual y
prouctivo, en tanto que la ciudad reune a las clases
improductivas e intelectuales: guerreros, sacerdotes, artistas y
funcionarios.
La actualidad de tal enfoque del fenómeno urbano proviene de
la idea bastante extendida de que lo que hasta poco se
consideraba una superestructura o un mero soporte geográfico de
unas relaciones sociales fundamentales, la ciudad, ha acabado hoy
por independizarse en cierto modo de aquellas relaciones
determinantes para constituirse a su vez en relación opresiva
entre los hombres.
En el límite inferior de esta interpretación estaría la
teoría que ve la ciudad como una ocasión contradictoria de
explotación indirecta por parte del capital en conjunto y de
explotación directa por parte de un sector del mismo, el sector
productor y comercializador de viviendas.
�-5-
En el límite extremo estarían todas las teorías anti-urbanas
al uso, tanto las que surgen como mera exasperación de una
corriente agrarista que no ha dejado de existir desde el siglo
XVIII, como las que, independientemente o no de esta especie de
nostalgia agrarista, se plantean la superación utopista de la
ciudad por la vía de las comunas u otras formas de organización
de la vida cotidiana.
Las teorías más extremas entre las que postulan la
conveniencia de un estudio de la ciudad partiendo de la no-ciudad
señalan a menudo hasta que punto el nacimiento de aquella es
contradictorio. Si ciudad y comercio acabaron por verse
identificados en una determinada fase del desarrollo de la vida
social, lo cierto es que habitación y comercio fueron actividades
netamente incompatibles en esta etapa de la prehistoria de la
civilización que se postula en muchos casos como
"estado
natural".
La ciudad abierta y cosmopolita, que conjuga mercado y
habitación, nace y se desarrolla con el capitalismo. Las ciudades
de la Antigüedad y de la Baja Edad Media no eran, como ha sido
corriente pensar, centros mercantiles. La afirmación de la ciudad
como centro mercantil se verifica en dura pugna con los intereses.
señoriales y agrarios, y sólo triu4a cuando la mundializac!ón de
la economía capitalista naciente, a partir del siglo XVI,
confiere al capital mercantil un papel de primer plano en la
estructura social.
Hasta bien entrado nuestro siglo se ha identificado las
ciudades como motor de progreso, tanto por parte de las teorías
�-6que inspiran el sindicalismo europeo como de los 7ricos del
capitalismo liberal. Las protestas antiurbanas procedían sólo de
las clases medias de extracción rural empobrecidas y urbanizadas
a la fuerza por el desarrollo económico, o bien de los que
permaneciendo en las pequeñas capitales de provincia veían
estancarse el entorno social ante la competencia de las grandes
áreas metropolitanas..
Las dudas respecto a este esquema aparecieron en conexión
con una serie de factores nuevos. Para las clases dominantes el
hecho preocupante era que la ciudad tradicional, que)Kdurante un
largo periodo fue tomada "tal cual" por la burguesía y utilizada
para sus
f
fines, dejó de cumplir sus objetivos
satisfactoriamente. Empieza a hablarse de costes de la congestión
cuando la complejidad creciente de la vida urbana en las grandes
ciudades impone a sectores amplios de las clases dominantes una
cierta experiencia de masificación - colas, aire sucio, ruidos que antes se suponía confinada a la vida cotidiana de las clases
dominadas.
Para la ideología obrera, en cambio, la ciudad, que siempre
había sido el escenario de la explotación industrial más o menos
estable, empieza a ser algo a recuperar en cuanto los costes
urbanos, como los traslados cada vez más largos, amenazan con
comerse lo obtenido mediante el trabajo y la lucha sindical. La
ciudad, la centralidad, la urAn rzación y los servicios locales se
li !
luchar no ya
algo por lol que hay que
convierten en
individualmente, sino colectivamente.
Desde esta perspectiva, los análisis que se hacían en la
primera mitad de los años setenta sobre la evolución previsible
�-7(US
ctud-ctoIJ1
fp ,.iD-40- 1
-
(lk^
ott 1, (t i )
clases altas, que se desplazarían a suburbios residenciales de
alto nivel, mientras que se dejaban los centros históricos
abandonados a su suerte y poblados por habitantes de bajo poder
adquisitivo y capacidad fiscal. Es decir, una evolución semejante
a la que apuntaban las grandes urbes de Norteamérica, más o menos
atemperada en Europa por una mayor tradición urbana, la ausencia
de segregación racial importante, el retraso de la motorización y
la mayor combatividad proletaria.
La recuperación de la ciudad
La crisis económica que se inició a mediados de los setenta
introdujo una corrección en la tendencia que acabo de apuntar. La
crisis ha producido, entre otros fenómenos, el progresivo
abandono de la mentalidad desarrollista y una consecuente actitud
conservacionista respecto a los centros urbanos tradicionales,
que ha aparejado una reconsideración de los valores de la ciudad
central como lugar de residencia.
En nuestro país, además, esto ha coincidido con la
democratización de las estructuras político-administrativas, y
muy especialmente las municipales, que han tenido una importancia
decisiva en el tratamiento dado al hecho urbano.
Me voy a permitir aquí citar casi textualmente un editorial
del diario EL PAIS del 10 de Agosto de 1982. El editorial estaba
escrito a proósito de una actuación urbanística del Ayuntamiento
de Madrid, pero creo que refleja bastante bien el nuevo estado de
opinión al que acabo de referirme.
�-8"La sensibilidad hacia el entorno urbano",
decía
el
editorialista, "ha cundido entre los nuevos ayuntamientos
democráticos. Podría incluso decirse que el mínimo para la
acetación de una política municipal, del signo político que sea,
pasa ya prr el respeto al urbanismo y a las señas de identidad
urbana en general que definen a las ciudades. En apenas unos años
(...) la conciencia ciudadana ha acrecentado su sensibilidad ante
los atropellos inmobiliarios y reacciona, cuando se atenta contra
el espacio público, con parecida fiereza y prontitud cuando ha de
defender lo propio".
"La defensa de la ciudad, de su habitabilidad entendida a la
vez como la práctica vivencial de su espacio pero tambien como
lugar de referencia histórica / de una historia marcada
Y
compartida", continuaba EL PAIS, " es actualmente algo más que un
enunciado".
Y después de citar algunos ejemplos de rehabilitación urbana
en EEUU y Europa, el editorial decía:
"Parece claro pues que esa extendida idea que hace apenas
veinticinco años hacía asociar lo nuevo como sinónimo de mejor ha
entrado en quiebra. No sólo razones de carácter históricoartístico o las apreciaciones de psicólogos sociales y urbanistas
convergen en la recomendación de proteger el viejo patrimonio
urbano. Incluso los economistas valoran hoy la renovación, frente
a la construcción de viviendas nevas, como un sensible ahorro de
inversiones, gracias al aprovechamiento de antiguas estructuras,
mas sólidas y eficaces para preservar del calor y el frío,
Y
e infree-s-tr--uctur-a,—Tpdo
�-9gracias al extenso aprovechamiento de barrios históricos
céntricos que ahorran transporte y obras de infraestructura. Todo
ello sin contar con la ventaja casi decisiva de soslayar así la
compra de suelo nuevo".
Y finalmente el editorial advertía de los peligros de un
nuevo tipo de especulación:
"Medidas de apoyo económico, subvenciones y ayudas
financieras son, pues, indispensables para lograr no sólo que la
ciudad mantenga la memoria, de su pasado, sino también para que no
ignore, al dictado del dinero, la relación con sus habitantes".
Bien, este editorial, aparte del habitival tono pedagogicomor lista de este diario, por lo demás tan estimable, creo que
p uede ser suscrito por la mayoría de los que actualmente tenemos
responsabilidades en el gobierno de nuestras ciudades.
Urbanismo en Barcelona
En el caso de Barcelona, podemos encontrar en la política
urbana que ha desarrollado el Ayuntamiento desde 1979 todos los
elementos que apunta el editorial. Que tambien lo podemos
interpretrar en el sentido de que la mejor manera de preparar el
futuro es recuperar el pasado.
Pero en Barcelona hemos hecho algo mas, estamos haciendo
algo mas. Hemos dado a los barrios periféricos una dignidad
urbana de la que carecían. Es lo que a veces se ha definido con
la frase "monumentalizar la periferia". Los barrios nacidos al
�-10abrigo del desenfreno urbanístico de los cincuentas y sesentas
carecían de refe cias urbanas que pudieran identificarlos como
conjuntos urbanos cohesionados. En muchos casos, además, estaban
más degradados que barrios con trescientos o cuatrocientos años
mas.
En Barcelona hemos conseguido difundir una nueva manera de
considerar nuestro Ensanche, de la Barcelona construida a partir
del derribo de las murallas a mediados del siglo pasado siguiendo
el plan Cerdá. f No voy a decir que todo el mérito ssea del
Ayuntamiento. Ya he expuesto antes como la tendencia a recuperar
el centro es un fenómeno más complejo. Pero sí me atrevo a
asegurar que nuestra política de rehabilitación de las fachadas,
de restauración de edificios modernistas, ha acelerado un proceso
más o menos espontáneo que ha evitado que el Ensanche se
convirtiera en una zona exclusivamente terciaria, desprovista de
vida fuera del horario laboral. Ahora el Ensanche es una zona
residencial cada vez más vital, donde una iniciativa estimula a
la otra.
En la periferia, como ya he dicho, hemos creado ciudad,
hemos creado espacios nuevos. Monumentalizar no quiere decir sólo
crear monumentos. Quiere decir dignificar. Nosotros nos negamos a
aceptar el urbanismo destrur de los últimos cincuenta años.
Pero tambien hemos tenido que admitir que la rehabilitación de
estos barrios, de los que antes hablaba, no tiene una solución
fácil.
Lo que sí sabemos, sin embargo, es que el mejor camino hacia
la solución es que en estos centros haya vitalidad democrática.
Que exista una acción permanente de los vecinos para rehacer este
�tejido. Que haya un estímulo para permanecer en el barrio. Y de
momento, lo mejor que hemos podido hacer es actuar sobre los
espacios comunes.
La Barcelona del futuro
Después de este repaso por el pasado, quizás algo extenso,
pero creo que imprescindible para comprender la ciudad que
estamos construyendo, voy a enunciarles lo que será la Barcelona
del futuro, lo que queremos que sea la Barcelona del futuro,
lo que ya hemos preparado para que este futuro sea realidad.
Barcelona esta cambiando. Es una realidad que a veces no
parece evidente, pero que ya ha sido motivo de sorpresa positiva
en los medios culturales internacionales prreocupados por el
urbanismo y por la evolución de las ciudades. El cambio que se
está produciendo es un cambio de tipo gradual que constituye los
cimientos de la Barcelona del siglo XXI.
En contraste con un cierto aire de pesimismo que se ha
respirado durante algun tiempo en nuestro país, y en contraste
con la incertidumbre y la inseguridad que han generado, hasta un
cierto punto, las polémicas sobre el urbanismo más reciente en
nuestra ciudad, la imagen que Barcelona ha dado fuera de España
es la de un ritmo trepidante.
Es cierto que a todos aquellos què son protagonistas,
s, les costará
ouizás víc
timas, de las actuaciones urbanística
admitir que puede ser calificado de dinámico lo que creen que es
de una lentitud exasperante. Pero una lentitud relativa es una
�-12característica normal de los planes urbanísticos en toda Europa,
y ante este hecho incontrovertible, las intervenciones que se han
ido haciendo, que se hacen y que se han programado para los años
próximos, han sido elogiadas por su dinamismo.
La Barcelona que queremos para el siglo que viene es una
Barcelona sobre la que existe entre sus ciudadanos un alto nivel
de consenso. Es una rcelona que no se tendrá que hacer
traumáticamente, con grandes operaciones quirúrgicas. Es una
5
arcelona que se fundamenta en la potenciación de lo que ha sido,
de lo que es Barcelona.
Será una ciudad de un alto nivel de calidad urbana. Será la
capital,
el
"cap i casal",
de una Cataluña moderna
y
desarrollada. Será también una gran capital de España y una
metrópoli mediterránea de amplia proyección internacional. Y será
una ciudad marítima, con unas playas recuperadas, de fácil acceso
desde todos los puntos de la ciudad.
En el programa de actuación municipal que vincula la
ejecución de los presupuestos del ayuntamiento, se preven tres
direcciones básicas de intervención. Una está dirigida a incidir
en la ordenación física de la ciudad, y las otras dos a la
potenciación de los servicios uranos y de los servicios
personales, respectivamente.
El desarrollo de los servicios uranos tendrá una influencia
decisiva en el funcionamiento de la Barcelona del futuro. Se ha
seleccionado un número limitado de grandes objetivos: la garantía
de
la calidad y la salubridad del medio ambiente y
la
alimentación, alcanzar unos niveles razonables de seguridad
�^
. ..
-13-
urbana, una mejora de la circulación de personas y mercancías, la
consolidación de los grandes servicios básicos metropolitanos y
la potenciación de otros servicios municipales tradicionales
1N`
como los de limpieza, ytrcados y protección contra emergencias.
Pero me gustaria explicarles los grandes ejes de actuación
que habrán de definir la imagen física de la Barcelona del año
2.000. Hay cuatro líneas de fuerza que delimitan estos ejes. Se
trata, en primer lugar, de abrir definitivamente Barcelona al mar
y de definir su fachada marítima. En segundo lugar, reconstruir
el macizo de Collcerola, cuya elevación más conocida es el
Tibidabo, de manera que se convierta en el gran parque central de
la ciudad metropolitana. Un tercer bloque de actuación se
dirigirá a mejoraqr la funcionalidad urbana y la dignidad física
del centro de a Ciudad, y el último tendrá como objetivo la
consolidación de una red viaria suficiente y eficaz.
Si me atreviera a destacar un conjunto de actuaciones sobre
las otras diría sin duda que la más trascendente es la de abrir
Barcelona al mar, aunque en realidad todas ellas están
relacionadas.
La operación más importante de la recuperación de la fachada
marítima es la que tiene como centro la rehabilitación urbana del
Poble Nou. El levantamiento de las vias de tren que ahor/
separan este arrio del mar, la conversión de una zona de
industrias obsoletas en zona residencial, es de una trascendencia
enorme para toda la ciudad.
En efecto. Hasta ahora Barcelona se ha desarrollado en
�-14sentido casi inverso al que había previsto Ildefonso Cerdá. El
centro de Barcelona ha ido ascendiendo desde la ciudad vieja, por
el
Paseo de Gracia
rehabilitación )del
paf_
y
(c
Pote
r
po r la Diagonal
arr a.
(;,,,,, rwc^..c, Cac i C.^ U^,crc`
Con
la
0-.4._
Nou, con la apertura de Carros I, que
4J'
será el Paseo de Gracia del año 2.000, los habitantes del Norte
de la Ciudad, o de la parte derecha del plano, para entendernos,
podrán ir andando a la playa en no más de media hora. Media hora.
Además, la construcción de las sedes de Instituciones en el
Paseo de Carlos I, como el Tribunal Superior de Justicia, la
proximidad del Parlamento de Cataluña, configurarán un nuevo eje
institucional que creará un centro que compensará la actual
gravitación excesiva de la ciudad hacia el Oeste.
)
Las nuevas tecnologias
Quisiera referirme ahora a algo que antes he aludido quizás
con un cierto sárcásmo . Estoy pensando en la influencia que
tendrá en la .vida futura la aplicación de nuevas tecnologías .
En Barcelona también en este campo estamos preparando el
futuro. Queremos que Barcelona sea la primera ciudad que disponga
de una red de transmisión de voz, datos e imagenes a través de
una red de cable de fibra óptica.
En este sentido tenemos ya diseñado un anteproyecto de mini
red experimental que dentro de un año puede estar ya en
fur1onamiento enlazando diferentes centros oficiales.
�' l^
-15-
En este campo nos hemos lanzado de una forma deliberadamente
arriesgada a la experimentación. Existen otras experiencias de
redes de cable de fibra óptica. Pero muy pocas, que yo conozca,
de transmisión integral de voz , datos e imagen.
El papel de los Ayuntamientos
Quisiera terminar con una reflexión sobre el papel que los
Ayuntamientos tendrán en la vida del ciudadano de la urbe del año
2.000. Y creo que el público al que me dirijo es el más adecuado
para el mensaje que quiero hacer llegar.
La experiencia de seis años y medio de ayuntamientos
democráticos nos permite afirmar que, dentro del sector publico,
los ayuntamientos son el subsector que responde con más
flexibilidad a los retos de una administración moderna.
El sistema democrático local es
el
más adecuado para
producir unos servicios ajustados a la demanda. La confirmación
de esta afirmación la encontramos en la alta mortalidad política
de los alcaldes de las poblaciones donde se producen fenómenos de
ineficacia.
Los alcaldes han estado más cerca del arquetipo
schumpeteriano de empresario que muchos de los que profesan como
empresarios. Han corrido más riesgo, incluso en su nivel de
�-16ingresos y en su vida personal.
La administración local es la administracion que esta mas
cerca de los ciudadano y por lo tanto, es el sector de la
actividad publica mas fácil de ser controlada por los ciudadanos.
Los ayuntamientos no tienen el elemento de la competencia
mutua entre ellos, pero en cambio es facil la complación entre
ayuntamientos.
El público, o en este caso los ciudadanos, compara, y puede
producirse lo que se ha llamado " votar con los pies" es decir/
puede trasladar su residencia si los servicios ofrecidos por su
ayuntamiento vecino som mejores que donde vive.
Ademas la proximidad a los ciudadanos de la administracion
local d a las elecciones municipales una fuerza fiscalizadora
muy superior a la que es normal en otros niveles de la
administración,
en los que competéncia electoral - se basa
fundamentalmente en ideas generales. La comprobación
cumplan o no escapa casi
que se
otalmente en la experien cia de la
vida social del ciudadano como individuo.
En esto el tado es diferente al sector privado. La critica
del empresariado al (tado se basa en la comparación con el
sector privado donde, el ciudadano puede comprar o no comprar,
cosa que no puede hacer con el
& tado.
En el sector local, sin embargo, este tipo de critica
liberal no es tan valido en la med
que esta comprobación de
calidad y de precio existe. Y los ciudadanos la formulan cada
�-17
dia. Cualquier alcalde de España puede testimoniar hasta que
punto tiene presente la presión de un " mercado " de ciudadanos
que le recuerda cada dia lo que esta haciendo bien o lo que esta
haciendo mal.
Por eso creo que una visión optimista del futuro, que
excluya sociedades dictatoriales debe contemplar una creciente
participación de la gestión de los ayuntamientos en cuestiones
que afectan a la vida diaria del ciudadano. Incluso en cosas
que,por lo menos en nuestro país, no es habitual que administren
los ayuntamientos. Me refiero a la sanidad, a la educación, o a
la seguridad ciudadana,por ejemplo.
s)7\
�AJUNTAMENT DE BARCELONA
Barcelona, 4 noviembre 1985
Quiero saludar muy cordialmente a la Federación de Jóvenes
Cámaras de España con motivo de su XVII Congreso Nacional que se
celebra en Barcelona.
Me satisface enormemente que la Federación haya escogido
Barcelona como sede de este Congreso. Espero que el ambiente de
nuestra ciudad colabore a que las sesiones sean fructíferas.
Barcelona ha-hecho ya una apuesta por el futuro y se prepara con
ilusión para iniciar el siglo XXI siendo una metrópolis moderna,
eficiente, creativa y acogedora.
Estoy seguro que de este Congreso surgirán nuevas ideas que
nos ayudarán a mejorar nuestros proyectos y los de toda España.
Reitero la bienvenida a los Congresistas y les deseo una
feliz estancia en nuestra ciudad.
Pasqual Maragall
Alcalde de Barcelona
R;^^í::i i ^ïE
!!!!
1
Exp 542 /83 - iMPREMTA !.IV\ICIPAL
¡!t
R
E ^:';
1
:^
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3898
Title
A name given to the resource
Los ciudadanos en las urbes del año 2000 / Ponència dins el Seminari "España en el umbral del siglo XXI, Reflexiones sobre un futuro que ya es presente"
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Facultat d'Econòmiques
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Administració local
Barcelona
Sociologia
Urbanisme
Acció política
Federación de Jóvenes Cámaras de España (Barcelona, Catalunya)
Ciutats
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-11-08
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/995/19851211d_00096.pdf
49f488641ef5c0b2cc919527113490af
PDF Text
Text
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE A LA INAUGURACIO
DEL "SEMINARI INTERNACIONAL DE LA REGIO MEDITERRANIA.
11 de desembre de 1985.
�AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRES ID ÈNCIA
- LES CIUTATS AQUÍ REUNIDES PERTANYEN A UNA REGIÓ, LA MEDITERRÀNIA, QUE ÉS EL BRESOL DE LA CIVILITZACIÓ OCCIDENTAL
I DURANT SECLES, EL CENTRE DEL MÓN CONEGUT. FORMEN PART
DE POBLES I CULTURES DIVERSES, PERÒ SECLES D'INTERCANVI
DE POBLACIÓ, DE CULTURA I DE COMERÇ FA QUE EL SENTIMENT
,;DE
PERTENÈNCIA A UNA CIVILITZACIÓ COMUNA, LA MEDITERRÀNIA,
SIGUI UN FET REAL.
-
EN L'ACTUALITAT•c0EXISTEIXEN EN AQUESTA REGIÓ, ECONOMIES
AMB DIFERENTS GRAUS DE DESENVOLUPAMENT I AMB BASES MOLT
DIFERENTS: DES DELS PAÏSOS INDUSTRIALITZATS EUROPEUS FINS
A PAÏSOS EXPORTADORS DE PETROLI I ECONOMIES DE PLANIFICACIÓ
CENTRALITZADA.
- L'ASSENTAMENT DE LA POBLACIÓ, ESTIMADA EN UNS 350 MILIONS
AL 1985, ES CARACTERITZA, EN EL - SEU CONJUNT, PER LA PRESÈNCIA
DE GRANS ESPAIS DESERT O SEMI-DESERTS, DONANT, GLOBALMENT,
UNA DENSITAT BAIXA DE 40 HAB/KM2. LA MEITAT DE LA POBLACIÓ,
PERÒ, ES TROBA A LA CONCA MEDITERÀNIA PROPIAMENT. DITA,
ON LA DENSITAT ÉS DE 120 HAB/KM2.
-
AMB EL COMENÇAMENT DE LA INDUSTRIALITZACIÓ, LA POBLACIÓ
DELS PAÏSOS MEDITERRÀNIS, AMB L'EXCEPCIÓ DE FRANÇA, S'HA
VOLCAT CAP A LA COSTA, JA QUE ELS SEUS HINTERLANDS SÓN
O MUNTANYOSOS O DESERTS I, PER TANT, INAPROPIATS PER L'ASSENTAMENT DE LA INDÚSTRIA. AIXÍ, A LA FRANJA LITORAL, LA
�AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRES ID ÈNCIA
2,
DENSITAT ÉS DE 300 HAB/KM2, I A L'ÈPOCA TURÍSTICA ARRIBA
ALS-600 HAB/KM2,
SI CONSIDEREM LA VESSANT NORD, ÉS A DIR L'EUROPEA, AQUESTA
SITUACIÓ CONTRASTA AMB LA DE LA RESTA D'EUROPA, ON LES
ZONES COSTERES ESTAN RELATIVAMENT MENYS DESENVOLUPADES
QUE LES INTERIORS,
- EN CONDICIONS DE CREIXEMENT RÀPID DE LA POBLACIÓ, ELS
PAÏSOS MEDITERRANIS ES PODEN DEFINIR COM INTRÍNSECAMENT
URBANS EL SEU GRAU D'URBANITZACIÓ ACTUAL, D'UN 45%, MOLT
PROPER AL DELS PAÏSOS DESENVOLUPATS, ES CALCULA QUE ARRIBARÀ
A UN 67% A L'ANY 2,000,
DUES DE LES SEVES CAPITALS, ESTAMBUL I EL CAIRO ES TROBARAN
ENTRE LES 25 MÉS GRANS DEL MÓN,
- LES CIUTATS MEDITERRÀNIES I LA XARXA. MEDITERÀNIA D ' AGLOMERACIONS METROPOLITANES HAURAN DE FER FRONT ALS PROBLEMES
DERIVATS DEL LLUR CREIXEMENT O REFORMA, DE L'ENCERT O
DESENCERT EN QUE ES TRACTIN AQUESTS PROBLEMES DEPENDRÀ
EN GRAN MESURA LA GENERACIÓ DEL CREIXEMENT ECONÓMIC I
DE L'OCUPACIÓ EN EL CONJUNT DELS PAÏSOS DE LA REGIÓ,
ES, PER TANT, ESENCIAL DISENYAR I APLICAR POLÍTIQUES URBANES
I D'ESTÍMUL ECONÓMIC ADEQUADES PERQUÈ EL CREIXEMENT METROPOLITÀ ES FACI DE LA MANERA MÉS EFICIENT I ORDENADA POSSIBLE,
REDUINT ELS DESEQUILIBRIS TERRITORIALS ENTRE CENTRES RICS
I PERIFÈRIES INFRAEQUIPADES, MAXIMITZANT LA CONECTIVITAT
�AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRES ID ÈNCIA
3,
DE TOT EL TERRITORI I FENT EN CONSEQÜÈNCIA POSSIBLE L'ENFORTIMENT I EXPANSIÓ DE FORMES VIVES DE CONVIVÈNCIA EN UNA
SOCIETAT URBANA PLURAL, OBERTA I PROGRESSIVA,
- PER ASSOLIR AQUESTS OBJECTIUS CAL POTENCIAR L'AUTONOMIA
DE LES CIUTATS I TROBAR NOVES FORMES INSTITUCIONALS QUE
PERMETIN GOVERNAR AMB EFICÀCIA ADMINISTRATIVA I ECONOMIA
DE RECURSOS, LA GRAN CONNURBACIONS I/O AGLOMERACIONS METROPOLITANES QUE ESTAN CRISTALITZANT A LA FRANJA COSTANERA
DE LA MEDITERRÀNIA,
No ES TRACTA TAN SOLS D'ASSOLIR ECONO-
MIES D'ESCALA PELS SERVEIS URBANS I METROPOLITANS,
Es
TRACTA DE FER PARTICIPAR ELS ESGLAONS BÀSICS DE L ' ADMINISTRACIó PÚBLICA, ELS MUNICIPIS, EN LA PLANIFICACIÓ I GESTIÓ
DELS PROBLEMES DEL LLUR CONTEXT TERRITORIAL IMMEDIAT I
SIGNIFICATIU, NO ABANDONANT LA SOLUCIÓ DELS MATEIXOS A
ALTRES INSTÀNCIES MÉS ALLUNYADES DELS ADMINISTRATS,
- EXISTEIXEN RESPOSTES INSTITUCIONALS DE DIVERSA NATURA
A AQUEST REPTES, A FINALS DELS SEIXANTA, FRANÇA OPERATIVITZAVA LES COMUNITATS URBANES, AMB RESULTATS DESIGUALS,
DURANT ELS SETANTA, NO ES REGISTRAREN SIGNIFICATIUS AVANÇOS
EN LA INSTITUCIONALITZACIÓ DE LES ÀREES METROPOLITANES
A LA Í'''ÏEDITERRÀNIA, SALVAT L'EXCEPCIÓ DE LA C.M.B. -QUE
FOU CONSTITUÍDA PER LLEI DE 1974, AMB ELS MATEIXOS ,LÍMITS
QUE LA COMARCA DEL 1953,
�AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRES ID ÈNCIA
- EN ELS DARRERS ANYS ES REGISTRÀ UNA NOVA DINÀMICA CONSTITUIENT, A ITÀLIA, LA LLEI SCALFARO DE 1983, EN L'ACTUALITAT
A LA COMISSIÓ D'AFERS CONSTITUCIONALS DEL SENAT, PREVEIA
LA INSTITUCIONALITZACIÓ DE CINC "PROVÍNCIES METROPOLITANES",
MILANO, GÉNOVA, TORINO, ROMA I NÀPOLS, LA LLEI TURCA DE
1984 ESTABLEIX TAMBÉ LES INSTITUCIONS METROPOLITANES A
ESTAMBUL I IZMIR, TOTS AQUESTS FETS DEMOSTREN UNA VOLUNTAD
CREIXENT A LA MEDITERRÀNIA PER DONAR RESPOSTES ADEQUADES
I EFICACES ALS NOUS REPTES,
- SI BÉ LES CIUTATS MEDITERRÀNIES PRESENTEN CARACTERÍSTIQUES
MOLT DIFERENTS TANT PEL QUE FA AL VOLUM, RENDA PER CÀPITA,
ESTRUCTURA INSTITUCIONAL, ETC., TAMBÉ ES CERT QUE MOLTS
DELS LLURS PROBLEMES SÓN COMUNS: URBANISME, PRESIÓ TURÍSTICA, PROVISIONS DE SERVEIS I DESENVOLUPAMENT ECONÓMIC EN
GENERAL.
- REUNIONS COM AQUESTA SÓN DONCS MOLT ÚTILS JA QUE L'INTERCANVI D'EXPERIÈNCIES I LA DISCUSSIÓ DELS PROBLEMES COMUNS
FACILITA LA SOLUCIÓ D'AQUESTS I ESTIMULA L'APARICIÓ DE
NOVES IDEES,
DONADA L'ESPECIFICIDAD DELS PROBLEMES DE LES CIUTATS MEDITERRÀNIES FORA BO QUE AQUEST INTERCANVI FOS CONTINUAT DE
TAL MANERA QUE PERMETÉS LA INSTITUCIÓ D'UNA COOPERACIÓ
QUE ES TRADUÍS EN TERMES CONCRETS.
�AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRES ID ÈNCIA
5,
- LA COOPERACIÓ INTERNACIONAL EN LA CONCA MEDITERRÀNIA EXISTEIX JA EN ALGUNS DOMINIS, EN CONCRET, PEL QUE FA LA PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT, ELS PAÏSOS MEDITERRANIS HAN FIRMAT
EL CONVENI DE BARCELONA, DINS DEL MARC DEL PROGRAMA D'ACCIÓ
DE LES NACIONS UNIDES PEL MEDITERRANI,
- LA COOPERACIÓ HA ESTAT TAMBÉ ENDEGADA PER LES ASSOCIACIONS
DE PODERS LOCALS I REGIONALS QUE, SOTA ELS AUSPICIS DEL
CONSELL D'EUROPA, VAN CELEBRAR ENGUANY A MARSELLA, LA
1" CONFERÈNCIA DE REGIONS DE LA CONCA MEDITERÀNIA, A LA
QUAL ES PRETEN DONAR-LI UNA CERTA PERIODICITAT I CONSTITUIRSE EN UN CONSELL DE REGIONS DEL MEDITERRANI,
- LA DECLARACIÓ DE MARSELLA, FRUIT DE L'ESMENTADA CONFERÈNCIA,
CONSTATA EL FET QUE MALGRAT L'EXISTÈNCIA D'ACORDS BILATERALS
ENTRE REGIONS VEYNES, LA CONCERTACIÓ INTERREGIONAL A LA
CONCA MEDITERRÀNIA ESTÀ LLUNY DE SER UNA REALITAT, LLEVAT
D'ALGUNS PROBLEMES MOLT CONCRETS, AL MATEIX TEMPS, QUE
ÉS NECESSARI UNA APROXIiMACIÓ MÉS GLOBAL ALS PROBLEMES
DE LA REGIÓ I LA SUPERACIÓ DE LES DESCONFIANCES ENTRE
ELS PODERS ESTABLERTS AIXÍ COM DE LES DISPARITATS DE COMPETÈNCIES,
- MALGRAT TOT, CAP DE LES ESMENTADES ESTRUCTURES DE COOPERACIÓ MENCIONADES ES REFEREIX ESPECÍFICAMENT A LA PROBLEMÀTICA
DE LES AGLOMERACIONS URBANES, PER AIXÒ CREC QUE SERIA
DE GRAN INTERÉS CONSIDERAR, EN AQUESTES SESSIONS DE TREBALL,
LA CONSTITUCIÓ D'UN FÓRUM INTERNACIONAL PEL TRACTAMENT
�AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
6.
D^ AQUESTA QÜESTIÓ DE GRAN IMPORTÀNCIA PEL FUTUR DELS PAYSOS
MEDITERRANIS,
10,XII.85,
�METROPOLITANA
DE BARCELONA
Ref
Data
AG/ms
9/12/85
CONFERÈNCIA INTA
Nota orientativa per l'allocució d'obertura
-
Les ciutats aquí reunides pertanyen a una regió, la mediterrània, que és
el bresol de la civilització occidental i, durant sectes, el centre del
món conegut.
Formen part de pobles i cultures diverses, però sectes
d'intercanvi de població, de cultura i de comerç fa que el sentiment de
pertenència a una civilització comuna, la mediterrània, sigui un fet real.
-
En l'actualitat, coexisteixen, en aquesta regió, economies amb diferents
graus de desenvolupament i amb bases molt diferents:
des dels països
industrialitzats europeus fins a països exportadors de petroli i economies
de planificació centralitzada.
-
L'assentament de la població, estimada en uns 350 milions al 1985, es
caracteritza, en el seu conjunt, per la presència de grans espais deserts
o semi-deserts, donant, globalment, una densitat baixa de 40 hab/km2.
La meitat de la població, però, es troba a l a conca mediterrània propiament dita, on la densitat és de 120 hab/km2.
-
Amb el començament de la industrialització, la població dels països mediterranis, amb l'excepció de França, s'ha volcat cap a la costa, ja que
els seus hinterlands són o móntanyosos o deserts i, per tant, inapropiats
per l'assentament de la indústria.
Així, a la fr an ja litoral, la densitat
és de 300 hab/km2. i a l'època turística arriba als 600 hab/km2.
CMB
PLAÇA LESSEPS 12-08023 BARCELONA
TEL. (93) 218 42 12 - TELEX 97775 CMBC
�Núm.
Si considerem la vessant nord, és
a dir
2
l'europea, aquesta situació contrasta
amb la de la resta d'Europa, on les zones costeres estan relativament menys
desenvolupades que les interiors.
-
En condicions de creixement ràpid de la població, els països mediterranis
es poden definir con intrínsecament urbans. El seu grau d'urbanització ac tual-, d'un 45%, molt proper al dels països desenvolupats, es calcula que
arriberà a un 67% a l'any 2.000.
Dues de les seves capitals, Estambul i El Cairo es trobaran entre les 25 més
grans del món:
o rtt
-
Les ciutats mediterrànies i la xarxa mediterrània d'aglomeracions Metropolitanes hauran de fer front als problemes derivats del llur creixemen. De
l'encert o desencert en que es tractin aquests problemes dependrà en gran
mesura la generació del creixement econòmic i de l'ocupació en el conjunt dels
països de la regió. Es, per tant, esencial disenyar i aplicar polítiques ur banes i d'estímul econòmic adequades perquè el creixement metropolità es faci
de la manera més eficient i ordenada possible, reduint els desequilibris
territorials ent re centres rics i perifèries infraequipades, maximitzant la
conectivitat de tot el territori i fent en consequència possible l'enfortiment
i expansió de formes vives de convivència en una societat urbana plural ,
oberta i progreiva.
-
Per assolir aquests objectius cal potenciar l'autonomia de les ciutats i
trobar noves formes institucionals que permetin governar amb eficàcia administrativa i economia de recursos, la gran conurbbacions i/o aglomeracions metropolitanes que estan cristalitzant a la franja costanera de la Mediterrània.
No es tracta tan sols d'assolir economies d'escala pels serveis urbans i met ro
-politans.Ercdefpatirelsgaonbàicdel'Amnstració
Pública, els municipis,en la planificació i gestió dels problemes del llur
context territorial iumediat i significatiu, no abandonant la
solució dels mateixos.- a altres instàncies més allunyades dels administrats.
-
Existeixen respostes institucionals de diversa natura a aquests reptes. A
finals dels seixanta, França operativitzava les comunitats urbanes, amb re
-sultadeig.Durantels ,oregistan fcius
Exp. A-20/85 -
IMPREMTA MUNCIPAI
�Núm.
3
avanços en la institunaionalització de les àrees metropolitanes a la Mediterrània, salvat l'excepció de la C.M.B. - que fou constituida per Llei de
1974.
-
(cNs-- ?
En els darrers anys es registrà una nova dinàmica constituient. A_Itàlia,
la llei Scalfaro de 1983, en l'actualitat a la Comissió d'Afers Constitucionals del Senat, preveia la institucionalització de cinc "províncies metropolitanes", Mil ano, Genova, Torino, Roma i Nàpols. La
llei
turca de 1984 es -
tableix també les institucions metropolitanes a Istambul i Izmir. Tots
aquests fets demostren una voluntad creixent a la Mediterrània per donar respotes adequades i eficaces als nous reptes.
-
Si bé les ciutats mediterrànies presenten característiques molt diferents
tant pel que fa al volum, rende per càpita, estructura institucional, etc...
també és cert que molts dels llurs problemes són comuns: urbanisme, presió
turística, provisions de serveis i desenvolupament econòmic en general.
-
Reunions com aquesta són doncs molt útils ja que l'intercanvi d'experiències
i la discussió dels problemes comuns facilita la solució d'aquests i estimula l'aparició de noves idees.
Donada l'especificitat dels problemes de les ciutats mediterrànies fora bo
que aquest intercanvi fos continuat de tal manera que permetés la institució
d'una cooperació que es tradus en termes concrets.
-
La cooperació internacional en la conca mediterrània existeix ja en alguns
dominis . En concret, pel que fa la protecció del medi ambient, els pa ï sos
mediterranis han firmat el Conveni de Barcelona, dintr el marc'del Programa
d'Acció de les Nacions Unides pel Mediterrani.
-
La cooperació ha estat també endegada per les associacions de poders locals
i regionals que, sota els auspicis del Consell d'Europa, van celebrar enguany
a Marsella, la 1 1 Conferència de Regions de la Conca Mediterrania, a la qual
es preten donar-li una certa periodicitat i constituir-se en un Consell de
Regions del Mediterrani.
.../...•
Exp. A - 20/85 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�Núm.
La declaració de Marsella, fruit de l'esmentada Conferència, constata el
fet que malgrat l'existència d'acords bilaterals entre regions veïnes,
la concertació interregional a la conca mediterrania està lluny ,de ser una
realitat, llevat d'alguns problemes molt concrets. Al mateix tempsíque és
necessari una aproximació més global als probelems de la regió i la supe ració de les desconfiances entre els poders establerts així com de les dis-
paritats de competències.
- Malgrat tot, cap de les esmentades estructures de cooperació mencionades es
refereix específicament a la - problemàtica de les aglomeracions urbanes.
Per aixó crec que seria de gran interés considerar, en aquestes sessions
de treball, la constitució d'un fórum internacional pel tractament d'aquesta
qüestió de gran importància pel futur dels països mediterranis.
Exp. A- 20/85 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3901
Title
A name given to the resource
Inauguració del Seminari Internacional de la Regió Mediterrània
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Euroregió
Relacions Internacionals
Acció política
Territoris
Mediterrània
Ciutats
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-12-11
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1024/19860516d_00129.pdf
e8071f872de92ae82535e13385754875
PDF Text
Text
0•P
Ajuntament de Barcelona
"Els JJ00 i un repte per a la Ciutat".
Confer.e'ncia de l'Excm.
Sr. Alcalde a l'Ateneu
Barcelona, 16 de maig de 1986
�SENYORES, SENYORS:
FA UN ANY VAIG COMPAREIXER EN AQUESTA TRIBUNA PER PARLAR DE
LA CATALUNYA DEL DEMS. DES D'UNA PERSPECTIVA LOCAL. EN AQUELLA
OCASI6 VAIG TENIR OCASI6 D'EXPLICAR EL PAPER QUE LA CANDIDATURA
DELS JOCS OLiMPICS PODIEN TENIR PER AL FUTUR DE BARCELONA I DE
CATALUNYA.
ES NOLT GRATIFICANT PER A MI VEURE COM AQUESTA CASA MANTÉ
L'INTERS PEL PROJECTE OLíMPIC, I COM CONEIX LA SEVA
TRASCEND j5NCIA PER A LA CIUTAT. FINS AL PUNT DE CORRER EL RISC DE
VEURE'M REPETIR ELS ARGUMENTS DE FA UN ANY.
PER C5 ENCARA QUE PUGUI CAURE EN REPETICIONS, NO EM CANSA
PARLAR DE LA CANDIDATURA OLíMPICA DE BARCELONA, CREO QUE CAL NO
DESAPROPITAR CAP OPORTUNITAT DE TRANSMETRE ALS MEUS CONCIUTADANS
LA PROFUNDA CONVICCI5 QUE TINC DE QUE EL REPTE DELS JJOO ÉS LA
iILLOR
IDEA OUE AQUESTA CIUTAT HA TINGUT EN MOLTS ANYS.
ARIOS REUS, BARCELONA ES TROBA A FINALS D'AQUEST SEGLE XX
DAVAMT DUES ALTERNATIVES. UNA SERIA ESDEVENIR UNA CAPITAL DE
PROViíNCIES, MES O MENYS PR6SPERA, MIS O MENYS FELIC.
LA SEGONA ALTERNATIVA ES LA D'UNA CIUTAT MODERNA, AMB UNA
PROJECCI5
A
TOTA ESPANYA, CAPITAL D'UNA CATALUNYA PRCSSPERA I
INTEGRADA A L'ESPAI ECONCSMIC EUROPEU, LíDER DE LES CIUTATS
�MEDITERRàNIES, CAPITAL EUROPEA AMB IRRADIACIè SOBRE TOT EL SUD DE
LA COMUNITAT EUROPEA I CIUTAT PONT ENTRE EUROPA I AMèRICA
LLATINA.
CREC QUE INTERPRETO BÉ EL SENTIR DELS BARCELONINS SI DIC QUE
L'ALTERNATIVA QUE TOTS VOLEM ES LA SEGONA.
DONCS BÉ, PENSO QUE EL PROJECTE OLíMPIC ÉS LA MILLOR EXCUSA,
EL MILLOR ESTIMUL QUE TENIM PER ACCELERAR EL PROCÉS QUE ENS
PERMETI CONFIGURAR UNA CIUTAT COM LA QUE VOLEM.
FINS ARA LES DEMANDES DELS CIUTADANS 1, CONSEQÜENTMENT,
L' ACTUACIè DE L'AJUNTAMENT S' HAN DIRIGIT SOBRE TOT ALS SERVEIS:
ESCOLES, SANITAT, NETEJA, SEGURETAT, CULTURA. EN ELS ANYS QUE
PORTEN D'AJUNTAMENT DEMOCRaTIC HEM ACONSEGUIT PRESTAR AQUESTS
SERVEIS AME UN NIV -ILLL D'EFIC A CIA SATISFACTORI, SENSE AUGMENTAR
PLANTILLES -BEN AL EONTRARI, DISMINUINT-LES- I. SENSE INCREMENT
DEL COST REAL. TOT NIX0 EN UN CONTEXT DE CRISI ÏCONÓSICA.
L'URBANISME SALVATGE QUE VA PATIR AQUESTA CIUTAT DURANT ELS
ANYS 60 1 COMENÇAMENTS DELS 70 HA FET QUE ELS BARCELONINS MIRIN
AMB DESCONFIANCA LES GRANS OBRES PúBLIQUES.
PERO PENSO QUE JA ÉS EL MOMENT DE QUE ENS TREIEM AQUEST
COMPLEX DE SOIR.E. UNA COSA ES, PER EXEI'PLE, REBUTJAR LA
CONSTRUCCI5 DE VIES RAPIDES SEGREGADES QUE TRENQUEN EL TEIXIT
URBà . ES UNA ACTITUD RAONABLE I COMPRENSIBLE. PER UNA ALTRA ÉS
�TENIR UNA- XARXA VIARIA OUE NO TÉ EL MíNIM D'EFIC_IèNCIA QUE UNA
CIUTAT DE LES CARACTERÍSTIQUES DE LA NOSTRA NECESSITA.
TENTE UN BIXA MPLE QUE FUNCIONA FORÇA BÉ. PER, EN CANVI,
TEL .ID UN PODED NOU AILLAT DE LA CIUTAT. I UNA ÁREA METROPOLITANA
AMB ACCÉS DIFICIL A LA CIUTAT CENTRAL I POC DOTADA DE
COIUNICACIOIS INTERIORS.
EL RIE BES6S SEPARA LA CIUTAT CENTRAL DE STA. COLOMA
(140.000 ïIANI`L' N S) , ST.
ADRIà (36.000 HABITANTS) I BADALONA
(230.000 IIAnTA_NTS) . DONCS
B1, SOBRE EL BESòS NOMÉS HI HA QUATRE
PONTS: EL DE PASSEIG DE SANTA COLOMA, EL DEL CARRER SANTANDER, EL
DEL CA ER ER G I CISCOA. I EL DE L'AUTOPISTA. I, PER SORT, DES DE FA
POC I HA DOS TUNELS DE METRO.
NO POT LEA QUE UN RIU URBà COM FS EL BESES SEPARI D'AQUESTA
MANERA LES POBLACIONS METROPOLITANES. CADA CARRER DE BARCELONA
HAURIA DE COiTI.NUAR EN UN CARRER DE STA. COLOMA O ST. ADRIà.
BARCELONA NECESSITA MOL`I`ES D'
INVERSIONS
PúBLIQUE S QUE
ASSEGURIN EL SEU FUTUR COM A CIUTAT. BARCELONA PRECISA S' UN GRAN
ESFORÇ EN EL TERRENY DE LES INFRAESTRUCTURES I '30 NOS EN EL DE
LES CO':UNIC IONS ESTRICTES PER MOLT QUE SIGUI EL MES EVIDENT.
BARCELONA `A D'OBRIR-SE AL MAR, TIA DE ESTAR COMUNICADA, HA DE
INTEGRAR-SE AL
TOT
AI
"ON
)li
LES
NOVES
TECNOLOGIES.
o CAL FER-HO. PER CAL QUE HI HAGI UNA IDEA
�-5-
NOBILITZADORA PER ENDEGAR EL PROCÉS AMB UN OBJECTIU COMG, AMB UN
PLAC FIXAT. I LA MILLOR COSA
ÉS,
SENS DUBTE, ELE JOCS.
NO DIC QUE LES INVERSIONS NO ES FESSIN SI NO Hl HAGUÉS
AQUESTA IDEA. PER CS EL RITME SERIA MIS LENT, 'IOLT NÉS LENT. ESTIC
:E, PER EXEMPLE, L'ACORD QUE VAN ARRIBAR AMB RENFE PER
SEGUR
AIXECAR
LES LiNIES DE
TREN DE LA COSTA NO S'UAURIA ASSOLIT SI NO
FOS PERQUE, PER TENIR LLESTA LA VILA oLímPicA PEL 1992, CAL
COMENÇAR A TIUBALIAR ARA MATEIX. I EL MATEIX ES POT DIR DEL
CONVENI DE DEFENSA DE LES COSTES QUE VAN SIGNAR AMB EL MOPU LA
SETMANA RSE\DA,
JA HO HE DIT ALTRES VEGADES. ESTIC CONVENCUT QUE LA REALITAT
DEPN NOLT DEL FUTUP. EL PRESENT DEPN MOLT DEL FUTUR, NO NOMÉS
DEL PASSAT; NO NOMÉS DEL QUE SóN LES ARRELS; NO DOMÉS DEL QUE ENS
DETERMINA DES DEL PUNT DE VISTA DEL QUE JA EST FET I DE LA
INFRAESTRUCTURA QUE TENIM I DE TAL CON SON.
EL PRESENT DEPN TAMBÉ D'ALL¿ QUE VOLEM SER O ESPEREN SER.
EN AQUEST SENTIT, CREC QUE ELS GRANS CANVIS DE LA EIST5RIA DE LA
HUMANITAT NO ES PODEN, SEGURAMENT, EXPLICAR SI NO
fS
PRECISAMENT
EN FUNCL; DEL FUTUR I DE LA PEROEPCIó QUE ELS CIUTADANS VAN
TENINT DEL FUTUR, MES QUE NO PAS DE LA INFLUENCIA DEL PASSAT.
SI EL PASSAT FOS SEMPRE L'UNIC DETERNINANT DEL QUE ESTA
PASSANT EN EL PRESENT, NO H1 HAURIEN HAGUT ELS GRANS CANVIS QUE
S I TIAN PRODUIT A LA HISTÒRIA, A NO SER AQUELLS QUE S'ESPERAVEN,
�AQUELLS QUE EREN PREVISIBLES; PERO NO AQUELLS QUE VAN SER
IMPREVISIBLES I QUE CONSTITUEIXEN LA MAJORIA DELS GRANS CANVIS
QUE S'HAN PR.ODUïT.
ES EN AQUEST SENTIT QUE VULL REMARCAR AVUI, LA IMPORTANCIA
DE QUE LA HUMANITAT, ELS PAISOS, LES CIUTATS, ELS POBLES, TINGUIN
OBJECTIUS CONEGUTS O RELATIVAMENT CONEGUTS I, EN TOT CAS,
ASSUMIBLES I QUE
ES POGUIN ACONSEGUIR. QUAN AQUESTA CIRCUMSTANCIA
ES DONA EA 1 EI., SI D'UNA SOCIETAT DETERMINADA, L'OBJECTIU MARCAT
ACTUA UNA MICA COM A MOTOR IMPULSOR DEL MOVIMENT DEL SISTEMA.
AQUESTA REFLE:IO TE -TOLT A VEURE AMB LA CANDIDATURA DE
i
BARCELONA ALS ,TOCS OLIEPICS D'ESTIU DE 1.992. PENSO, ESTIC BEN
SEGUR, QUE EL PROJECTE DELS JOCS OLIMPICS POT REPRESENTAR
PER ECTANEi'NT EL PAPER DE L'OBJECTIU CONEGUT, ASSUMIBLE I
ACO'NSEGUIBLE QUE FACI DE MOTOR DINAMITZADOR. EL PROJECTE DELS
SENSE CAP DUBTE,
EL MES IDONI
r
CATALITZADOR DE LES VOLUNTATS I ENERGIES DE PROGRÉ S QUE JA
JOCS DEL 92 CONS'T'ITUEIX,
r
EXISTEIXEN ARA AL SI DE LA NOSTRA SOCIETAT.
EN AQUEST SENTIT, A NINGU no SE LI ESCAPA QUE AL DARRERA DE
LA CANDIDATURA
OLï.MPICA HI HA UNA TENSI0 SOCIAL PRÈVIA, UNA
T'ENSIO CULTURAL PR E VIA, UNA TENSI6 ANÍMICA PR È VIA D'UNA CIUTAT
QUE VOL PROJECTAR-SE EN
L'ESPAI I EN EL TEMPS; D'UNA SOCIETAT QUE
ESTA CERCANT EL MILLOR CATALITZADOR POSSIBLE PER A REALITZAR LA
SEVA PROJ ::CCI6, EL MILLOR PROJECTE QUE PUGUI VESTIR, ARTICULAR I
VEHICULAZ LES SEVES ASPIRACIONS.
�PENSO, ESTIC SEGUR, INSISTEIXO, QUE AVUI NO EXISTEIX CAP
AETRE ESDEVENIMENT PACíFIC CAPAÇ DE CATALITZAR INICIATIVES DE
DESENVOLUPAI'ENT I DE CRIDAR AMB TANTA FORÇA L'ATENCI6
INTERNACIONAL, COM A UNS JOCS OLÍMPICS.
ELS JOCS OLI'MPICS DE 1.992 SON, DONCS, AVUI PER AVUI, L'EINA
MES ADIENT PER A CATALITZAR LES INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT
ECONOMIC, URDANISTIC I TECNOLOGIC QUE BARCELONA TE PLANTEJADES
PER A PROJECTAR-SE CAP ENDAVANT EN EL TEMPS I L'ESPAI.
I»OPGANITZACIO DELS JOCS OLIMPICS DEL 92 COMPORTARIA PER A
BARCELONA UNA EXTRAORDINARIA 1 DECISIVA EMPENTA AMB VISTES A
POSAR-SE AL DIA EN EL TERRENY DE L'URBANISME I DE LES
COMUNICACIONS, ESPECIALMENT PEL QUE FA A LES TELECOMUNICACIONS.
D'ALTRA BANDA, ELS ESFORÇOS QUE DES DE FA TEMPS JA ESTEM
FENT PER A PROJECTAR BARCELONA IMTERNACIONALMENT 1 CONVERTIR-LA
EN UNA METRÓPOLI EFICIENT I ATRACTIVA PER A LA UBICACIO DE NOVES
ACTIVITATS INDUSTRIALS I DE SERVEIS D'ALTA TECNOLOGIA, REBRIEN
AMB ELS JOCS UN SUPORT FONAMENTAL.
TAMPOC ES POT OBLIDAR LA REACTIVACIO DE QUE SERIEN OBJECTE
/
EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIO (AIXECAMENT DE LA VILA OLIMPICA A
POBLE NOU, RECUPERACI6 DE LA FAÇANA MARITIMA PER A LA CIUTAT,
MODERNITZACIé: I CONSTEUCCIO D'INSTAL.LACIONS ESPORTIVES...), O BE
ELS DEL TURISME 1 EL COMERÇ (UNES 300.000 PERSONES VISITARIEN
�BARCELONA AMB MOTIU DE LA CELEBRACIO DELS JOCS) .
ELS
JOCS OLtMPICS,
EN DEFINITIVA,
f
PROVOCARIEN
UNA
♦
DINA:^^TI T ZACIO GENERAL DE L'ECONOMIA, NO SOLAMENT DE LA CIUTAT SINO
DE TOT EE PAIS.
D'AETRA BANDA, DES DEL NOSTRE PUNT DE VISTA, QUE BARCELONA
ORGANITZI ELS JOCS OLIMPICS D'ESTIU DE 1.992 ES, GAIREBE ,UNA
QüESTI6 ')F JUSTÍCIA HISTòRICA. ABANS D'ARA, BARCELONA JA HA ESTAT
CANDIDATA EN UNES ALTRES TRES OCASIONS A ACOLLIR UNS JOCS. AIXO
VA SER ELS ANYS 1.924, 1.936 I 1,972.
CADASCUNA D'AQUESTES CANDIDATURES, MALGRAT NO HAVER ARRIBAT
AL SEU OBJECTIU, HA DEIXAT LLEGATS POSITIUS PER A LA CIUTAT. LA
/
CANDIDATURA ALS JOCS OLIMPICS DE 1.924 ENS VA DEIXAR L'ESTADI DE
LA FUXARDA; LA DE 1.936, L'ESTADI DE M0NTJUïC; I LA DE 1.972, LES
PISCINES I'rRNAT PICORNELL.
LES POSSIBILITATS QUE TE AVUI BARCELONA 'D'ACONSEGUIR LA
NOMINACIO
PER
A ORGANITZAR ELS JOCS DEL 92 SON, FUGINT DE
QUALSEVOL TIPUS DE TRIOMFALISME,
RAGNABLEME"T ELEVADES. DE
L'ALTERNANCIZ CONTINENTAL QUE ES NORMA NO ESCRITA DEL C.I.O.,
HOM POT DEDUIR QUE ELS JOCS OLIMPICS D'ESTIU DE 1.992 ES
CELEBRARAN A EUROPA.
ES DIFíCIL QUE AQUESTA TRADICI6 ES TRENQUI, I NO S'HA
D'OBLIDAR QUE, ENTRE ELS 24 PAISOS DE L'EUROPA OCCIDENTAL QUE
�TENEN PRESENCIA EN EL COMITE OLIMPIC INTERNACIONAL, ESPANYA ES
r
r
L'ÚNIC GRAN PAIS QUE MAI NO HA ORGANITZAT CAP EDICIO DELS JOCS
OLIMPICE' .
i
COM VAIG DIR EN EL MEU DISCURS DE PRESENTACIO DE LA
CANDIDAT URA. A LOS ANGELES I HE REPETIT DESPRS A BERLIN -EST,
A
LISBOA, A ROMA I A MOLTS ALTRES LLOCS, BARCELONA VOL FER ELS
JOCS, BARCELONA ES MEREIX ELS JOCS, BARCELONA ESTA MADURA PER A
ORGANI`.tZAR, E.L S JOCS.
HI HA D'ALTRES RAONS, NO ESTRICTAMENT ESPORTIVES PERO NO PER
r
AIXO MENYS SOLIDES, QUE JUSTIFICARIEN UNA DECISIO FAVORABLE A LA
NOSTRA CANDIDATURA.
D'UNA BANDA,
BARCELONA ARRIBARA,
TOT
COItvCIDINT í'L:'.`? LF-. FI D'AQUEST SEGLE, AL SEGON PMILENARI DE LA SEVA
^
EXISTENCIA, I, D'ALTRE BANDA, EL 1.992 S' ESCAUR1 EL CINQUE
CENTENARI D',I. DESCOP.-RIIMENT D' Ai•2ERICA.
PER')
MBE JUGA EN FAVOR DE LA CANDIDATURA OLIMPICA DE
BARCELON A LA REALITAT ESPORTIVA EXISTENT AVUI A LA NOSTRA
CIUTAT. _FACIES A LA SEVA CONSOLIDADA TRADICIO ASSOCIATIVA I A LA
NOTABLE COL.LABORACIO ENTRE LES ENTITATS I ELS CLUBS ESPORTIUS
PRIVATS AMB LA INICIATIVA :`MUNICIPAL I PUBLICA, BARCELONA POT ARA
GAUDIR.
D'UNA AMPLIA XARXA D'INSTAL.LACIONS 'ESPORTIVES,
PGBLIQUES COM PRIVADES.
TANT
BARCELONA NO HA DE PARTIR DES DE ZERO
CAP A LA META DEL 92. L'ANELLA OLIMPICA DE i1ONTJUIC I LES AREES
/
,.
ESPORTIVES DE LA DIAGONAL I EL VALL D'HEBRON SON BONS EXEMPLES
D' AIXO QUE DIC.
�-10-
DE POCA COSA ENS SERVIRIEN, TANMATEIX, TOTS ELS NOSTRES
ARGUMENTS I LA DISPONIBILITAT D'UNA INFRAESTRUCTURA ESPORTIVA
CAPAÇ, SI BARCELONA NO TINGUES DOS ELEMENTS ESENCIALS PER A SER
r
MEREIXEDORA D'UNS JOCS OLIMPICS.
AQUEST:?, DOS ELEMENTS ALS QUALS M'ESTIC REFERINT SON LA
UNANIMITAT POLITICA QUE ABONA LA CANDIDATURA I LA FERMA VOCACIO
OLIMPICA DELS SEUS CIUTADANS, UNA VOCACIO QUE ES VEU AVALADA PER
i
LA RICA I ININTERRUMPUDA TRADICIO ESPORTIVA DE QUATRE GENERACIONS
o
/
DE BARCELONINS. I AIXO NO SOLS ES IMPORTANT, SINO GAIREBE DECISIU
I CONCLOENT.
ELS JOCS OLÍMPICS NO S6N CAP AMENAÇA CONTRA LA CATALANITAT
DE CATALUNYA. BEN .:\L CONTRARI, CONSTITUIRAN UNA OCASI5 úNICA PER
DONAR A CONEIXER AL 16N, DES DE LA CONFIANÇA DE POBLE VELL I
IL.LUSIONAT, LAS NOSTRES PARTICULARITATS, LA NOSTRA IDENTITAT. I
HO PODPEM SER
A U`v PCBLIC QUE ES CO •ïPTARd EN L'ORDRE DELS
CENTENAF,'.S DE ;:'- IL IONS DE PERSONES.
LES POSSIBILITATS DE BARCELONA DE SER DESIGNADA SEU DELS
JCCS OLÍMPICS DE 1.992 SON ELEVADES, RAONABLEMENT ELEVADES.
PERD, BARCELONA NO TE TOTES LES POSSIBILITATS. EN Td MOLTES, ES
r
CERT, PERO NO LES `CE TOTES.
NOSTRA
r
1, ES MES, NO PODREM CONEIXER LA
SITCJACI5 AMB CERTITUD ABANS DEL DIA 17
D'OCTUBRE
D' ENGUANY.
AUGMENTAREM LES NOSTRES PROBABILITATS. MI TREBALLAREM DE
�VALENT, AIX‘O SI, PERO NO PODEM CAURE EN L'ERROR DE SUBESTIMAR LA
CAPACITAT 1 LA FORÇA DE LA RESTA DE LES CANDIDATURES QUE ASPIREN
A ORGANITZAE ELS JOCS DEL 92.
ES PEE ATEO QUE SERIA UNA GREU IRRESPONSABILITAT BAIXAR LA
1
‘
GUARDIA 1 RELAXAR EL NOSTRE ESFORÇ COL.LECTIU. PERQUE, EL NOSTRE
ESFORÇ ES, EN DEFINITIVA, LA MILLOR I MES EFECTIVA ACREDITACIO
QUE PODEN DURA LA CIUTAT DE LAUSANNE EL DIA 17 D'OCTUBRE.
PER(PUE SOC CONSCIENT DE LA NOSTRA CAPACITAT D'ESFORÇ
COL.LECTIU ES PERQUE TINC PLENA CONFIANÇA EN LA CANDIDATURA
OLÍMPICA DE BARCELONA I PER QUE DIC QUE LES NOSTRES POSSIBILITATS
SON RAONABLEMENT ELEVADES.
UN COP DIT OUE, SENSE SUBESTIMAR MINGU, MIREM CAP EL PROPER
17 D'OCTUBRE AMB CONFIANÇA PERMETEU-ME QUE INSISTEIXI EN UN
ASPECTE QUE CARACTERITZA A LA NOSTRA CANDIDATURA OLIEPICA I QUE
nS DE TRANSCENDENTAL IMPORNNCIA PER A LA CIUTAT DE BARCELONA I,
EN TANT QUE CAPITAL DE CATALUNYA, PER AL CONJUNT DEL NOSTRE PAIS.
AQUEST ASPECTE FONAMENTAL AL QUAL M'ESTIC REFERINT ES QUE
LES JOCS OLIrIPICS NO CONSTITUEIXEN EL OBJECTIU ULTIM DELS NOSTRES
ESFORCOS, PEE A BARCELONA, PER A CATALUNYA, ELS JOCS DEL 92
REPRESENTEN UN VERITABLE CATALITZADOR CAPAÇ DE DINAMITZAR TOTES
LES INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT QUE LA NOSTRA SOCIETAT TE
PLANTEJADES CARA A UN FUTUR IMMEDIAT.
�-12-
-
ES IMPORTANT QUE DESCARTEM LA VISIO DELS JOCS COM UN MANNA,
COM UN REMEI MIRACULOS, COM UNA PANACEA QUE RESOLDR. LES COSES
QUE NO RUTLLEN. ELS JOCS NO SON AIX¿5. SON, MES AVIAT, UN
TRENCADOR DE PESSIMISMES, UN ELEMENT DE MOVILIT ACIO D'ESFORÇOS.
D'ALTRA BANDA, I AL MARGE DELS INDUBTABLES BENEFICIS DE
TIPUS ECONOMIC, ESPORTIU I DE PROJECCIO INTERNACIONAL, Hl HAN
ALTRES ASPECTES DEL PROJECTE OLIMPIC DE BARCELONA QUE CAL
REMARCAR.
ELE JOCS DEL 92 CONSTITUEIXEN, SENSE CAP DUBTE, UNA EINA DE
PRIMER ORDRE PER A INCENTIVAR LA MOBILITZACIO PACIFICA DE LA
JOVENTUT; UNA EIMA QUE HA DE SERVIR PER A ESTIMULAR LA
PARTICIPACid DELE CIUTADANS EN LES ACTIVITATS ESPORTIVES I PER
ANIMAR A LA JOVENTUT DE TOT EL 4\1 A COMPETIR I A SUPERAR-SE.
9
UNA EINA, AL CAP I A LA FI, CAPAÇ DE DESENCADENAR UNA
OLIMPIADA CULTURAL A LA QUE BARCELONA
D'APORTAR,
DURANT
QUATRE
ANYS,
NETA F"
EL SEU LLEGAT
CONDICIONS
HISTORIC
BIMIL.LENARI, LES SEVES ARTS PLASTIQUES, LA SEVA MUSICA, EL SEU
TEATRE... EL SEU PASSAT I EL SEU PRESENT.
EL REPTE DELS JOCS ÉS DONCS EL REPTE DE CONVERTIR BARCELONA
EN LA CIUTAT QUE VOLEN QUE SIGUI. LA BARCELONA QUE VOL SER LA
SEU DEES JOCS OLIMPICS DE 1.992, LA BARCELONA CAPITAL D'UNA
CATALUNYA MODERNA,
DINMICA,
LA METROPOLI QUE HA DE SER
RECONEGUDA COM UNA GRAN CAPITAL EUROPEA EN LES PROXIMES DkADES,
�LA BARCELONA CAPITAL LLATINOAMERICANA I PORTA D'ENTRADA A EUROPA,
LA BARCELONA QUE REPRèN EL SEU LIDERATGE CULTURAL, LA BARCELONA
REINDUSTRIALITZADA DELS "NORANTA" HA DE SER UNA CIUTAT QUE TINGUI
EONES COMUNICACIONS CONVENCIONALS I UNES
UNES
EXCEL.LENTS
TELECOMUNICACIONS, UNS ENLLAÇOS AERIS INTERCONTINENTALS
ESTABILITZATS, UN PORT ACTIU I MODERN, UNA FIRA CONSOLIDADA I,
ENTRE MOLTES ALTRES COSES MES, UN GRAN MERCAT CENTRAL I UNA
ADMINISTRACIO EFICAÇ. BARCELONA HA DE SER, RESUMINT, UNA CIUTAT
EFICIENT.
ESTIC CONVENCUT QUE LA CAPITALITAT QUE PROPOSEM ES POT
DERIVAR AMB TOTA NATURALITAT D'AQUEST OBJECTIU D'EFICIENCIA. UNA
CAPITAL NO LA FAREN PAS AMB VOLUNTARISKE UNICANENT.
LA CIUTAT QUE VOLEM QUE SIGUI BARCELONA ES LA CIUTAT QUE
CATALUNYA NECESSITA COM A CAPITAL PER A PROJECTAR-SE AL MON, ES
LA CAPITAL QUE ESPANYA NO PODRA PERMETRE'S EL LUXE DE DEIXAR DE
BANDA SI VOL TENIR UNA PLATAFORMA INTERNACIONAL SOLVENT EN UNA
SERIE DE TERRENYS BEN CONCRETS I IDENTIFICABLES. ES, EN
DEFINITIVA, LA CIUTAT QUE MILLOR PODRIA LIDERAR EL QUE HEM
ANOMENAT "NORD DEL SUD".
EL REPTE DELS JOCS NO rES MÉS QUE EL REPTE DE FER AQUESTA
CIUTAT. ESTIC SEGUR QUE ELS BARCELONINS SABRAN FER FRONT A AQUEST
REPTE.
MOLTES GRACIES.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3930
Title
A name given to the resource
Els JJOO i un repte per a la ciutat / Conferencia
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Barcelona ha d'obrir-se al mar. Els JJOO és l'eina més adient per catalitzar les iniciatives de desenvolupament econòmic, urbanístic i tecnològic. Raons no esportives: bimi| lenari i V Centenari del descubriment d'Amèrica. Nord del Sud.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ateneu Barcelonès
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Ciutats
Planificació
Urbanisme
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-05-16
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1028/198606021d_00830.pdf
63a056388dbfb512a0406ef027420ffe
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona
PREGO DE FESTES DE VALLS
Barcelo
a, 21 de juny de 1986
�SEMPRE EMOCIONANT
PER A UN ALCALDE DE BARCELONA ÉS
FER EL PREG6 DE LA FESTA MAJOR D'UllA ALTRA CIUTAT DEL
NOSTRE PAÍS. CREC, A MÉS, QUE ÉS tNA NECESSITAT, UNA
NECESSITAT
SENTIDA I DEMANADA PER MI PER QUAN PRESUPOSA
ALTRES REALITATS,
VIATJAR PER CATALUNYA, I CONèIXER
SOVINT DIFERENTS A LES QUE ESTIC AVESATS A VEURE. PER
AIX6 Elo SENTO MOLT CONTENT AVUI D'EETAR AME VOSALTRES I
PODER COMPARTIR, ENCARA QUE SIGUI UNA ESTONA, AQUESTS
PRIMERS MOMENTS DE LA VOSTRA FESTA MAJOR.
A VEGADES PENSO QUE TOTS HEM DE FER UN EXERCICI DE
CONEIXEMENT MUTU, UN EXERCICI MS GRAN DEL QUE A VEGADES
FEM. EL CONEIXEMENT S UNA BONA MANERA DE SOLUCIONAR ELS
PROBLEMES I MALFIANCES QUE VAN SORGINT DE TANT EN
TANT.
POTSER, N'ESTIC SEGUR, ENS N'ADONARIEM QUE, MALGRAT TOT,
NO
SOM
VEGADES,
TAN
AL RES
DIFERENTS UNS DELS
PATIM
PROBL EMES COMUNS.
1.1 1,
TE,
A
I
QUE,
bg_IJyy
pPa~
EARCELONA
ki A VrtrivLik--
@
/A
ESALA, ELS MATEIXOS
PROBLEMES QUE LA VOSTRA CIUTAT.
VALLS HA ESDEVINGUT UNA CIUTAT INOUSTRIAL. ÉS, A MÉS,
UNA CIUTAT AME UN FORTA ACTIVITAT COMERCIAL 1 AGRÍCOLA.
�VALLS ÉS UN CAS, MALHAURADAMENT AI,
Ni O
GAIRE REPETIT, DE
VITALITAT ECON6MICA. LA CAPITAL DE L' ALT CAMP RESULTA UN
BON EXEMPLE PER A TOTES AQUELLES POBLACIONS DE CATALUNYA
QUE ES PENSEN QUE UNA CIUTAT DE LI NTERIOR DEL NOSTRE
PAÍS NO POT ESDEVENIR PUNTERA A LA I*11STRIA. ÉS AQUEST
UN ERROR QUE VALLS SE N'ENCARREGA, JO DIRIA DIA RERA
DIA, DE TIRAR PER TERRA.
VALLS ÉS UN EXEMPLE DE COM UNA «WAT POT ADAPTAR-SE
ALS TEMPS MODERNS SENSE PERDRE I1A SEVA IDENTITAT.
GRCIES A CIUTATS COM. AQUESTA TEN M A CATALUNYA UN
SISTEMA DE CIUTATS ARTICULAT,
QUE FÌ
UNCIONA I QUE ENS
PERMETR1 APROFONDIR AMB 1XIT EN EL REPTE DE LA
INCORPORACI5 AL MERCAT COMU.
COM A ALCALDE DE BARCELONA EM SENTO MOLT AGRAIT I
VOLDRIA DONAR-VOS ARA I DES D'AM LES GRICIES PER
HAVER-NOS DONAT EL SUPORT A LA CANDIDATURA OLIMPICA DE
LA CIUTAT. BARCELONA TORNA PER QUAII.TA VEGADA A DEMANAR
L'ORGANITZACI6 D'UNS JOCS OLÍMPICS.
A LES ALTRES TRES
OCASIONS LA IL.LUSI6 I LES GANES QUE ELS BARCELONINS HI
VIREM POSAR ES VA SENTIR DEFRAUD4DA AL NO SER-NOS
�CONCEDITS. CREIEM QUE ARA VA DE DEBE. ESPEREN I DESITGEM
QUE EL 1
D'OCTUBRE D'AQUEST ANY ELS MEMBRES DEL COMITÉ
OLíNPIC INTERNACIONAL REUNITS A LAUISANE FARAN JUSTICIA
I CONCEDIRAN A LA NOSTRA CIUTAT LA REALITZACI6 DELS JOCS
DE 1992.
PER CS QUE BARCELONA ORGANITZI U1S JOCS OLÍMPICS NO
ÉS NOMS UNA TASCA NOSTRA, ÉS UN PROJECTE QUE ULTRAPASSA
ELS LÍMITS DE LA CIUTAT PER A ESDEVENIR UN PROJECTE
CATALS, UN PROJECTE DE TOTS. PER AI) CS, EL VOSTRE SUPORT
ENS ES TAN GRAT I ENS ESTIMULA ENCARA MÉS EN EL TREBALL
D'ACONSEGUIR PER A BARCELONA I
ATALUNYA UNS JOCS
OLÍMPICS QUE FINS ARA ENS HAN ESTAT
EGATS.
I ÉS QUE VALLS I ELS SEUS CIUTADA S SEMPRE HAN TINGUT
CONTINUA TENINT UNA GRAN SETBILITAT PER LES
ACTIVITATS ESPORTIVES. GAIREBÉ TOTS ELS ESPORTS TENEN A
LA VOSTRA CIUTAT UNA I DUES REPRESEN91ACIONS. PODRIEN DIR
QUE A VALLS Hl HAN DOS CLUBS DE TOT. JO SEMPRE HE CREGUT
QUE LA SENSIBILITAT PER L'ESPORT NO SOL CREAR-SE
ARTIFICIALMENT SIN6 QUE NEIX MOLT PROFUNDAMENT DE LA
PR6PIA ANIMA, DEL PROPI TARANNS ELS CIUTADANS QUE
�COMPOSEN UNA COMUNITAT. fS UNA FORMA DE VEURE EL MóN I
DE VIURE'L.
I EN TENIM UN ALTRE EXEMPLE D'AIXc QUE ESTIC DIENT. A
L'EXPEDICIó CATALANA QUE L'ANY ITSAT VA CONQUERIR
L'EVEREST I A LA QUE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA LI VA
DONAR EL TOTAL SUPORT H1 PARTICIPPVEN ALPINISTES DE
VALLS. OSCAR CADIACH, QUE VA ARRIBAD AL CIM, ENCARA QUE
NO SIGUI D'AQUí ES SOCI DE LA SECCIó DE MUNTANYA DE
VALLS MENTRE QUE JORDI MAGRINYa SI QUE ÉS CONCIUTAD.
VOSTRE.
L'HOMENATGE QUE AQUESTS DIES DEDIQUEU ALS MÉS GRANS
DELS VOSTRES ESPORTISTES,
ALS
EONERS RECENTS DE
L'ESPORT ÉS UNA BONA MOSTRA DE L'E8PERIT DE LA CIUTAT
I, PER A Mí, ÉS UN NOU MOTIU DE SA ISFACCIó EN AQUESTA
VISITA A VALLS. TOT ALLCS QUE UNA CIUTAT FA PER L'ESPORT,
COM AQUESTA SETMANA DE L'ESPORT VALLENC, HO FA TAMB1 PER
LA CULTURA CÍVICA DELS SEUS HOMES I . DONES, DELS SEUS
NOIS I NOIES.
SI L'ESPORT 1S UNA ACTIVITAT QUE AGERMANA VALLS 1
�BARCELONA, N'El HA D'ALTRES QUE LA VOSTRA CIUTAT N'ÉS
PEONERA I MESTRA. M'ESTIC REFERINT ALS CASTELLERS.
CATALUNYA TI ENTRE LES SEVES TRADICIONS MÉS SENTIDES
AQUESTA DELS CASTELLERS. I VALLS N ES LA CREADORA, LA
MARE. LES VOSTRE DUES COLLES, LA VEL LA I LA JOVE PORTEN
PER CATALUNYA EL NON DE VALLS. BARCEL ONA TAMBÉ TI COLLES
CASTELLERES PERCS TOTES, I HO SE BEN BI, MIREN I AGAFEN
COM EXEMPLE A SEGUIR LES VOSTRES COLLES CASTELLERES.
NO CREGUEU QUE NO INTENTEN SUPERARSE I SUPERAR-VOS,
PER
PER ARA, NO ES POT. I NO SOLAMENT NOSALTRES SINE
CAP ALTRA CIUTAT DEL PAÍS. L'ANY PASSAT SEGUINT EN
AQUEST CAMí DE P NERS VAU INAUGURAR 1L PRIMER I PER ARA
1INIC
MííSEU CASTELLER A OD4 , TOTES LESI COLLES CASTELLERES
DE CATALUNYA HI HAN APORTAT ALGUNA CCSA.
NO PUC NI VULL DEIXAR DE FER F1SMENT, EN AQUESTA
OCASI6, A UN FESTA QUE S'HA FET TíPIOA A CATALUNYA I PER
LA QUAL MOLTS CATALANS US CONEIXEN I US VISITEN DURANT
L'ANY: LA CALCOTADA. NO VOLDRIA, PER, DEIXAR DE
CONSTATAR UNA REALITAT, UNA REALITAT QUE ES DONA CADA
ANY PER LES VACANCES D'ESTIU, ELS CAPS DE SETMANA O EN
AQUESTES FESTES CON LA CALCOTADA. ELS BARCELONINS,
�LA GENT DE CIUTAT, APROFITEM QUALSIOL OPORTUNITAT PER
DEIXAR LA CIUTAT I ANAR PER CAT[i1LUNYA. EN MOLTES
OCASIONS, DURANT LES VACANCES O VIATJANT PEL PAIS HE
VIST COM LA GENT PASSA PEP. UN LLOC, VISITA UNA POBLACIÓ
DE CATALUNYA SENSE APROFONDIR EN LA SEVA REALITAT. PEP.
pAp c- C UUOS
A, PENSA EN
AIXà, MOLTES VEGADES EL BARCELONI ES,
ELL I NO ARRIBA A CONéIXER LA REALITAT QUE TREPITJA, LA
REALITAT QUE COM A TOTES EST PLENA DE DIFICULTATS I
PROBLEMES. POTSER, JA HO DEIA AL COMENÇAMENT D'AQUEST
PREGÓ, CAL QUE ENS CONEGUEM MÉS I I`ILLOR. CAL FER UN
EXèRCICI DE CONEIXEMENT MUTU I, EN AQUESTA TASCA ELS
BARCELONINS FINS ARA NO N'HEM POSAT GAIRE DE LA NOSTRA
PART. VOLDRIA, COM A REPRESENTAT, ARA I AQU1, DE
BARCELONA PODER-VOS DONAR LES GRICIE k,.1 ~fit- `LA VOSTRA
DEFERèNCIA.
NO VOLDRIA FER-ME PESAT, CREC QUEiÉS HORA DE COMENÇAR
LA FESTA I QUE ELS PREAMBULS SEMPRE óN AIXè, PREAMBULS
QUE NOMÉS SERVEIXEN PER A DONAR PAS ALL VERITABLEMENT
IMPORTANT, QUE EN AQUEST CAS ÉS LA V STRA FESTA MAJOR.
PASQUAL MAFAGALL I MIRA
ALCALDE DE BARCELONA
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3934
Title
A name given to the resource
Festa Major de Valls / Pregó
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Sessions, Ajuntament de Valls
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Festes majors
Model social
Valls
Ciutats
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-06-21
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1035/19860707d_00142.pdf
6c01a6091db2fb5cc4577d1a3329499c
PDF Text
Text
Palabras inaugurales del Excm Sr. Alcalde en el ler. Coloquio
Barcelona-Mediterránea
7 de Julio 1986
�SEÑORAS, SEÑORES, BIENVENIDOS A BARCELONA. AL
CONVOCAR ESTE COLOQUIO, BARCELONA QUIERE REAFIRMAR SU
VOLUNTAD DE SER UN CENTRO DE DEBATES Y SU VOCACIóN
MEDITERRáNEA.
LAS CIUDADES MEDITERRáNEAS TIENEN TODAS UNA VOCACIÓN
SECULAR DE INTERCAMBIO, DE APERTURA A TODA CLASE DE
IDEAS. EL MAR HA SIDO SIEMPRE UN ELEMENTO DE UNIÓN, MáS
QUE DE SEPARACIóN. Y MáS QUE NINGÚN OTRO LO HA SIDO, LO
ES, ESTE MEDITERRáNEO NUESTRO, CUNA Y CRISOL DE
CIVILIZACIONES.
LAS CIUDADES TIENEN UN PAPEL CRUCIAL A DESARROLLAR
EN LOS INTERCAMBIOS INTERNACIONALES. LAS CIUDADES ESTáN
�DESPROVISTAS DE MUCHOS DE LOS PREJUICIOS NACIONALISTAS DE
LOS QUE LOS ESTADOS NO SE PUEDEN DESPRENDER. LAS CIUDADES
NO TIENEN FRONTERASS, NO TIENEN EJÉRCITOS. POR ESO EL
DIáLOGO ENTRE CIUDADES PUEDE SER MáS FRANCO, MáS ABIERTO
QUE ENTRE ESTADOS.
Y CUáNTO MáS ENTRE CIUDADES TAN FAMILIARES COMO LAS
DE LA CUENCA MEDITERRáNEA. TENEMOS UNA MANERA COMÚN DE
ENTENDER LA VIDA, UN LENGUAJE QUE NOS ES FAMILIAR, UNOS
HáBITOS VITALES QUE NOS UNEN.
BARCELONA SE SIENTE MUY ORGULLOSA DE PODER OFRECER
SUS EXPERIENCIAS, SUS REALIZACIONES, SUS PROYECTOS A LAS
CIUDADES AQUÍ REPRESENTADAS Y A TODAS LAS DEL MUNDO.
�ALGUNAS DE NUESTRAS INICIATIVAS TIENEN SUS PARALELOS
EN OTROS LUGARES. OTRAS, LO PUEDO DECIR SIN FALSE
MODESTIA, SON ABSOLUTAMENTE PIONERAS.
EN ESTE COLOQUIO, LOS DIFERENTES GRUPOS DE TRABAJO
HARAN UN REPASO DEL AMPLIO CAMPO DE ACTUACIÓN DE LA
ADMINISTRACIÓN MUNICIPAL. ASí VEREMOS NUESTRA ACTUACIÓN
PARA IMPULSAR EL DESARROLLO ECONÓMICO; SE DEBATIRá LA
GESTIÓN DE LOS DATOS DE LA POBLACIÓN Y LOS PROBLEMAS QUE
PLANTEA EL EQUILIBRIO ENTRE LA NECESIDAD DE INFORMACIÓN Y
EL RESPETO A LA INTIMIDAD. SE REPASARá LA LUCHA CONTRA EL
DETERIORO AMBIENTAL. EXAMINAREMOS UNA DE LAS FUNCIONES
MáS CARACTERÍSTICAS DE LA ACTIVIDAD MUNICIPAL, LA
PLANIFICACIÓN URBANÍSTICA. FINALMENTE, SE ESTUDIARá LA
�ACCIÓN DE LOS AYUNTAMIENTOS EN EL CAMPO DE LOS SERVICIOS
SOCIALES Y DE LA ANIMACIÓN SOCIOCULTURAL.
ESTOY SEGURO DE QUER LA GRAN COMPETENCIA TÉCNICA DE
LOS PONENTES DE ESTOS GRUPOS DE TRABAJO HARáN ALCANZAR UN
ALTO NIVEL EN LAS DISCUSIONES Y SE EXTRAERá DE ELLAS
CONCLUSIONES MUY VALIOSAS.
EL PROGRAMA COMPLEMENTARIO DE VISITAS, AUNQUE
CONDICIONADO POR EL ESCASO TIEMPO DISPONIBLE, LES DARá,
CREO YO, UNA IMAGEN CABAL DE LA BARCELONA QUE ESTAMOS
RECONSTRUYENDO.
NO MEQUEDA MáS QUE REITERALES MI BIENVENIDA Y
DESEARLES UNA FELIZ ESTANCIA ENTRE NOSOTROS.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3941
Title
A name given to the resource
1er Col·loqui Barcelona - Mediterrània / Inauguració
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Relacions Internacionals
Mediterrània
Territoris
Acció política
Ciutats
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-07-07
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1043/19860918d_00150.pdf
43fb46914f3deb2702b93e38ca484fda
PDF Text
Text
LL71
Ajuntament de Barcelona
Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la
cloenda del curs "La televisión por cable en la
metrópolis del futuro" de la UIMP
Saló de Cent, 18 de setembre 1986
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
SENYORES, SENYORS:.
AVUI TANQUEM EL CURS DE LA UNIVERSITAT
INTERNACIONAL MENÉNDEZ Y PELAYO, QUE AQUEST ANY HA
TINGUT PER LEMA "LA TELEVISI6 PER CABLE EN LA METR6POLIS
DEL FUTUR, BMCELONA
1986
- 1992".
PERMETEU—ME ABANS DE TOT QUE CELEBRI LES EONES
RELACIONS D'AQUESTA CASA I DE TOTA LA CIUTAT DE
BARCELONA AME, LA UNIVERSITAT INTERNACIONAL. VULL AGRAIR
MOLT SINCERAMENT ALS RESPONSABLES DE LA UNIVERSITAT PEL
SEU ENTUSIASME I PER LA CONFIANÇA QUE HAN DEPOSITAT EN
BARCELONA.
AQUESTA CORDIALITAT HA ESTAT UN ELEMENT FONAMENTAL
EN L'EXIT DEL CURS, EL RESS¿ DEL QUAL HA ANAT MOLT MÉS
ENLLÁ DELS CERCLES INTERESSATS PER LA TEMÁTICA DEL CURS
S'HA EXT(1S A TOTS ELS CIUTADANS.
CREC QUE ELS OBJECTIUS DEL CURS S'HAN ASSOLIT AMB
SATISFACCI¿;, 1 LES CONSEQÜèNCIES SERAN BENEFICIOSES PER
�Ainntarnent de Barcelona
Gabinet de Comunicació
TOTHM I . ENCARA QUEDA PER FER L'ANSLISI DE LES
EXPERIINCIES QUE HEM VISCUT AQUESTS DIES A BARCELONA.
PESO QUE POT DONAR ABUN)ANT MATERIA DE REFLEXI¿ PELS
MESOS
EL CURS TAMBÍ HA CONSOLIDAT LES PRETENSIONS DE
BARCELONA CON A FSRUM DE DISCUSSICS, I, MIS ENDAVANT, COM
A MARC IDEAL PER A LLENÇAR EL PROJECTE PILOT DEL
CABLEJAMENT.
L'AJUNTAMENT DE BARCELONA EST. MOLT SATISFET DE
SEMINARI DE LA UIMP I ':'AMBÉ DE L'EXPERIèNCIA DE LA
TRANSMISSIC; DE DOS CANALS ADDICIONALS. LES PROSPECCIONS
REALITZADES CONSTATEN QUE L'AUDIINCIA HA ESTAT MOLT
ELEVADA.
ARA, EN AQUEST ACTE NOMÉS VULL RECORDAR BREUMENT LA
POSICI6 DE L'AJUMTAMENT DE BARCELONA RESPECTE AL FUTUR
DEL CABLE.
HE DIT ALGUNES VEGADES QUE EL CABLE ÉS PER LES
CIUTATS D'AVUI EL QUE VA SER EL GAS O ELE TRANVIES PER
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet
de Comunicació
LES CTUTATS DEL SEGLE XIX I COMENÇAMENTS DEL XX. 1,'S A
DIR, UNA XARXA DE SERVEIS QUE HA DE PERMETRE LA MILLORA
DE LES CONDICIONE DE VIDA I DE RELACIó DELS HABITANTS
U R BAN S .
D'AOUEETA MANERA, PER COHERe. NCIA AMB LA POLÍTICA
DE RENOVACI6 I MODERNITZACI6 DE LA CIUTAT QUE ENS HEM
PROPOSAT, L'AJUNTAMENT ;)E, BARCELONA NO RODIA DEIXAR DE
PRENDRE PART EN EL REPTE DEL CABLE.
I AQUEST PROPESIT 1S TAMBÉ COHERENT AMB LA NOSTRA
HISTERIA.
DE BARCELONA VA SORTIR EL PRIMER FERROCARRIL
D'ESPANYA, BARCELONA VA SER LA PRIMERA CIUTAT D'ESPANYA
AME GAS
D'ENLLUMENAT, DE LES PRIMERES EN TENIR UNA XARXA
DE TRANVIES I DES DE BARCELONA VA EMETRE LA PRIMERA
EMISSORA COMERCIAL D'ESPANYA: EAJ-1 RADIO BARCELONA.
¿EN QUINA MIDA. PENSEM QUE EL FUTUR DE LA CIUTAT POT
CANVIAR PER LA. PRESNCIA DEL CABLE?
LA FICCI5 CIENTÍFICA, EL CINE I LA TELEVISICS ENS
OFEREIXEN SOVIET DUES VISIONS EXTREMES DE LES CIUTATS
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicad()
DEL FUTUR.
SI HA UNA VISI6, OUE PODRIEM DIR "ECOLOGISTACATASTROFISTA', ENTRE COMETES, QUE VEU LES CIUTATS COM
EXPRESSI6 DF L'APOCALIPSIS DE LES DEIXALLES, UN M5N DE
CIUTATS TRISTES, VIOLENTES, CONTAMINADES. UN M6N ON ELS
MITJANS AUDIOVISUALS S5N INSTRUMENTS D'ALIENACI6 O
D'OPRESSI5 DE L'ESTAT POLICIAL. AQUEST ÉS EL M6N QUE
DESCRIU MAGISTRALMENT EL FILM BLADE RUNNER O L'EPISODI
INICIAL DE LA SERIE MAX HEADROOM, DE CHANNEL FOUR TV.
L'EXTREM OPOSAT, LA VISI6 QUE PODRIEM DIR
"D'UTOPISME AUDIOVISUAL" VATICINA EL FI DE LA CIUTAT TAL
CON ARA LA CONEIXEM, COM A CENTRE DE RELACI6, PER SER
SUBSTITUYDA PER UN M6N D'UNITATS FAMILIARS AILLADES QUE
ES RELACIONEN AMB L'EXTERIOR AMB APARELLS DE TELEVISI5 I
TERMINALS D'ORDINADOR. ÉS UNA VISI6 ENTRE IDíLICA I
SINISTRA, FRUIT DE LES FANTASIES D'ALGUNS ENTUSIASTES
BENINTENCIONATS DE LES NOVES TECNOLOGIES.
JO PENSO QUE LA METR5POLIS DEL FUTUR NO SER S NI UNA
COSA NI L'ALTRA. I QUE SEPA COM VOLEM QUE SIGUI. 1 CREC
�—6—
i\juntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
QUE LES NOVES TECNOLOGIES DE COMUNICACI6 ENS PODEN
AJUDAR A CONVERTIR LA CIUTAT MODERNA EN SOCIETATS COM
EREN L'ATENES DE PERICLES O LA CóRDOBA DELS CALIFES, SI
EM PEPEETEN L'EXAGERACI(5.
LES CIUTATS HAN ESTAT SEMPRE UN LLOC ON LA GENT ES
TROBA I ES COMUNICA. LA CIUTAT IS MERCAT, ÉS CONTACTE,
CONFRONTACI6, DEBAT, INTERCANVI, OPORTUNITATS, OFERTA DE
SERVEIS. TOTES AQUESTES QUALITATS DE LA CIUTAT PODEN
SER ENFORTIDES AMB LA IMPLANTACIS DEL CABLE.
L'AUGHENT DF LA OJANTITAT I LA QUALITAT DE LA
IMPORmACI5 SUPOS 7\P, j,
UN
CONFRONTACI¿S 1 ]
. S RICA,
CONTACTE MIS PRUIM,
UN DEBAT MIS CREADOR,
UNA
UN
INTERCANVI MÉS FRMSPARENT, UN MILLOR ACCIS ALS SERVEIS.
PER AIH5 VULL REAFIRMAR LA VOLUNTAT POLÍTICA
D'AQUES7 AJUNTAMENT DE P IRAR ENDEVANT EL PROJECTE DE
CABLEJAR BARCFLO! A.
VULL RENOVAR LA OFERTA DE BARCELONA DE SER LA
CIUTAT PILOT DEL CABLE A ESPANYA. I ESTEM DISPOSATS A
�Ajuntarnent de Barcelona
Gabinet
de
Comunicació
COMPARTIR L'EXPERINCIA AMB TOTES LES
INSTITUCIONS
INTERESSADES.
BARCELONA S'OFEREIX COM A CIUTAT-PILOT, NO SOLAMENT
PER RAONS TEkNIQUES. PER A PROVAR ESTRICTAMENT LA
TECNOLOGIA SERVIRIA QUALSEVOL ALTRA CIUTAT I POTSER UNA
CINTAT MIS PETITA. PER BARCELONA TÉ UNES ALTRES
CONDICIONS ESPE FIOUES: f'S UN MERCAT IMPORTANT, ÉS UN
MERCAT SENSIEILITZAT, Tí BONES POSSIBILITATS PER A LA
RECEPCU¿'A
SATE T ,.LIT. I BARCELONA SER S UN CENTRE
D'ATENCI5 MUNDIAL
Gnkus
ALS JOCS, SI S'OBTENEN.
PENSO TAMBf QUE EL PAPER DELS MUNICIPIS HA DE SER
MOLT IMPORTANT. CON A ADMINISTRACIONS MS PRUIMES ALS
CIUTADANS, EN
ELS MILLORS CANALS PER COORDINAR
AQNESTES EXPERINCIES.
FINALMENT, MAIG DE FER ESMENT DE LA OPORTUNITAT
11NTCA QUE LA CANDIDATURA OLÍMPICA ENS OFEREIX PER
ACCELERAR LA NOSTRA INCORPORACI6 A LA CARRERA PER LA
IMPLANTACIC; DE LES NOVES TECNOLOGIES.
�-8Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicad()
Ref :
EL PROJECTE BIT 92, QUE VOSTES CONEIXEN, ES LA
CONCRECI1; PPkTICA DE LA NOSTRA PARTICIPACIó. BIT 92 TE
COM. A OBJECTIUS PRIMORDIALS, D'UNA BANDA ASSEGURAR LES
COMUNICACIONS DURANT LA CELEBRACI6 DELS JJ.00. D'ALTRA
BANDA, DOTAR BARCELONA D'UNA INFRAESTRUCTURA DE SERVEIS
PERMANENTS ADEQUATS A LES NECESSITATS DE LA CIUTAT I LA
SEVA (IREA.
Jo
VULL
ACABAR FENT UNA CRIDA A TOTHOM,
IESTITUCIONS, COMPANYIES, PROFESSIONALS, INVESTIGADORS,
ESTUDIANTS, PERQUE S'APUNTIN A AQUEST REPTE QUE
TRANSFORMAR EL NOSTRE Ftr-UR.
MOLTES GP51CIES.
,$)
POT
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3949
Title
A name given to the resource
Curs de la UIMP "La televisió per cable en la metròpolis del futur" / Paraules cloenda
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Infraestructures
Mitjans de comunicació
Societat de la informació
Telecomunicacions
Barcelona
Model social
Ciutats
Universidad Internacional Menéndez Pelayo (Barcelona, Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-09-18
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1045/19861001d_00153.pdf
60fe77ce0757605d197d81643ea346f1
PDF Text
Text
Speech of the Mayor of Barcelona , Mr. P. Maragall, delivered at the Congress
"The City, the Engine behind Economic recovery" in Rotterdam , 30 Sept. - 2nd Oct. 1986.
Mister Chairman, it is a real pleasure for me to be here in Rotterdam. Not for the first
time, but to be here together with with ten other cities to, as I understand,
talk about economic recovery.
For me, cities have no borders, cities have no armies. They are simply different
from each other. And they compete with each other peaceftil.ly on the basis of that
difference and by means of wit, economy and effort.
That is why a conference among cities tends to be a much more sincere framework
for conversation than conferences between nations. Cities do not think in terms of
survival, they do not act in terms of defense (this is not the role humanity has
laid on them); so they intend to be comnpetitive by means of peaceful commpetition,
imagination and creative factors. I tend to think about Europe which is, I understand, a framewark of this conference, as being mainly a system of cities.
Two weeks ago I was in Vienna,in Austria, and I realized that we were about 300 km
from Budapest and also 300 km or so from Prague and also 300 km fran Munich.
And you can state, when you are there, or when you are in Ranstad in Rotterdam
or when you are in the north of Italy or in the north of Spain, for that case,
that there is no other continent that has such a structure of urban settings
which makes it very particular. And I think this ís the best definition of Europe.
That far more than being a system of nations or homelands or regions it ácts as
a system of cities.
Each of these cities is a jewel. But as poited out rightly, Mr. Chairman, they are
very expensive to maintain. I think that we can ask ourselves if this fact is
a liability or an asset. Of course I tend to think that assets are higher than
liabilities.
Let's reckon with the fact that cur agriculture in Europe is not productive in
terms of comparison with agriculture of other continents. Let's reckon with the
fact that we spend a lot of money to protect this agriculture. Around 50% of
European Commnunity budget i s devoted to that purpose: protecting our food p roduction and raw material production. Why? Because, I think, and I hope that
everybody will agree with me, there is a preconception dcxninating in Europe that
food is safety. That in crisis one should take care of two basic things, that is,
Load and armny. Of course this preconception can be discussed fresn an econcinid
standpoint because armnies are not any longer those labour - intensive artifacts
we were used to in history. It is not clear anymore that preconceptions made
for the present political framework in Europe and in the wnrld are sound.
Both in terms of a come -back to reality and in termns of priorities in public budgets. The fact i s that a lot could be said against reality where half of public
funds are chanelled to protect agriculture. Why not protect cities? Why not admit
that one of the assets of Europe is precisely the fact that we live in cities which
have history, capacity to innovate, which are costly-of course-but can give back
a lot. Why not admit that that in economnic thinking there is, of course,
a school that says that basic production is first and agriculture is first and
that humanity has gane forward every time there was an innovation in basic production. As a reference you can take such a thinker as J.Jacobs. He says that
we should study the amount of influence that cities and urban concentration,
people living together, have had precisely on agricultural revolution. She said
that we should think about the agricultural revolution in the XVIII cent. which
was responsible for our demx3raphical growth in a way. Being influenced isot only
by the fact that some special discovery was made, say in Central Massive or in
agriculture, but think of the influence of the fact that in Versailles some mixing
of seeds was made that pernitted agricultural production to grow. Think also about
Carl Kautíky at the turn of the century talking about "the agrarian question"
which is not solved in Europe yet.
�He also said at that tire, very optimistically, that new schools of agrarian
technology in cities were going to provoke revolution in German agriculture.
So we have plenty of examples of people who thought that cities and urban culture,
urban technologies and urban assets should have more attehtion on the part of
nations, on the part of humanity. Why not to think that Europe, I come back again
to my main theme, should protect cities more than it does. Our constitutions and
our electoral laws are biased in favour of the countryside. This is known to
everybody. Therefore nobody should be surprised by the fact that our parliaments
are more traditional than our people and vote laws which are more traditional
than regular, popular thinking. That is due to the fact that fathers of our
homeland have always thought, when writing constitutuins or basic laws, in terms
of survival. Othsraise nations would not exist. Now the history id already there.
In Europe they are established as nations. Why not to think of that factor as
one influencing the amount of resources that voted to one side of the balance.
Protection of agriculture, which I think has to be maintained, is probably going
beyond the mark. I think, for example, of the fact that my city - Barcelonahas issued a small amount of 3 billion yen on the private market in Japan. That
was the moment when dollar was going up and everybody was thinking of other
sources of finance. Then Japanese market was offering fixed interest rates and
even with the risk of a change that was convenient. And we tried. We did not go to
the private market, to the samurai market, which is much more difficult to get in
but we went into the public market for 3 billion yen which is not much. I was told
by a Japanese agency that the nroney which was going to come up to this market to
buy up my bons was the money from agrarian saving banks in Japan. The reason for
that was that the price of rice was protected in Japan at that moment. Because
there was no eminent quantity of crops that year those savings were devoted to finance, for exanple, highways in Barcelona or urban investment in Barcelona. I think
that this is not a bad way. But I would like to stress that it is a long, cumbersome and conplicated way of financing which should not be forgottedn, which should
exist, but should exist tcigether with more straightforward ones directing
savings in the country to the cities . Some people think that there is a lot to
be discussed in this sense in Europe. But sane of our friends, out of Europe, think
the same.
When I was in Niontevideo,one and a half year ago, to sister my city with Montevideo,
President Sanginetti told me that I was entering the market which is discriminating them. Because European market is pioducing meat for about a hundred and fifty
and Europe is selling meat in Urugway for ninety. So that we are ruining their
agriculture and and we are ruining ourselves because we have to subsidize those
agricultural producers selling to his country. So the agricultural protection in
Europe is not only a problem for cities in Europe but also a problem for other
countries as well. I am not sure if the fact that Europe should cease exporting
those surpluses would be a solution for a while or a solution for the rest of the
countries producing cheap food. It is not that . I think rather that this solution
could not come out of export from countries with their present standard. It is not
sensible that Argentina, Urugway, Mexico, for that matter, can export a lot of stuff
to finance their industrial imports. Probably the solution is in another li.ne. In
the line that the Baker plan or others have thought in terms of sending capitals
to those count"ri.es to make real assets into production.
I do not thil,k that we should suppress agricultural protection. ESpeciAlly when
only main agricultures in Europe are already in, and I am thinking of Spain and
Portugal as well.So now when we are together and no more of these camplicated questions have to be asked we could think about limiting the power or the dinension
of those agricultures on European budget or else the European assets, our
assets, will not be profitable as much as they could be.
The come back to the role of cities and local governments in Europe in a more
practical way will be, I guess, the subje^^ tter of your discussions frean now on.
We know that the current mood, left and right, is that of the regulation and
one of the free cotmpetition. Cities are midway between state and a citizen. Between
general and particular. They are markets one way or the other. I would like to
explain how I undrestand it. I do not agree with those who talk about the state
as thé "bad one" and about individual initiative as the "good one". Initíative
�is very important but one should not forget that between individ»al s and the
state there are other things as well. It is not eniplty there. There are cities,
other regional and local governments and this is not olear that all irka governmPnts
share the same characteristics and that one can apply the same dictum to various
states or cities.
First of all, people buy and sell by moving and staying or coming back.I will
always renrember my staying in the US for three years and studying urban econcanics there. I was learning about the traditional American problem which is
of a central city being poor and suburb being rich - which is the cohtrary of
my country in the origin. I came back and visited Rotterdam about 10 years ago
and noticed that the American dilemna has arrived in Europe too. Then Rotterdam
was facing the problem of people going away to the suburbs or even beyond the
borders of the metropolitan area. I remeber ver well a survey made by two Dutch
(?) in which they made a very
specialists: Pieter de Vonk and Patrick
good measurment what rretropolitan areas were. I think that we are now very poor '.
in this kind of information. Ccxriparisons between cities on the international level
are not developed. There is no statistics about it. It seems incredible but this
is a fact. The reason for that is that political borders falsify all comparisons
so that there is no cammon language to talk about these cities statistically and
which were
in a meaningful way. The Dutch specialists made a few attempts .
very succesful. They compared metropolitan areas in central cities in the US
and in Europe and they came to a conclusion that, also in Europe at that time,
central cities were going down, metropolitan areas stagnating and outer rings growing. (Data were from the period 1970-1975). So already at that time. However not
in all areas in Europe.Southern countries like France or Soain were not in that
rriood. yet. They are now. Barcelona is losing population in the central city
while the metropolitan are of 3 million people does not change.It is growing
a little bit but not much. So 10 to 12 years ago we enteréd the American dilema.
Even in Meditterranean countries where,as you can imagine, the centre has a tremendous attraction sociologically speaking. Everybody tends te go to the centre.
Much more than in America. This is the problem with whi.ch we are faded. One of
recoverïng cities. And there is another problem, which is the title of this conference, namely cities as a tool ofrecovery of the nation or of Europe if you want.
And this is not impossible to tackle at the same time. The only thing we have to
do, to begin with, is to reckon with problems wehave and the framework we are in.
And one is a political franework about which I was talking at the beginning,
the second is the lack of statistical tools of analysis. Fortunately enough at a
conference held in Barcelona in May, and sponsored by the UN Fund for Population,
the decision was made to conduct the world urban survey, which is being done now.
It regards cities in three levels. "C" is centre or central city, "M" is strictly
metropoiitan area in the sense of some existing political arrangements which ,nnre
or less, exist at the planning or at the government level everywhere. The third
level is "R" far region: broader metropolitan area With all the hinterland. This
is being conducted right now. After the research we will be able to talk about
cities in the world and of the meaningful phenomena like those of density and congestion cost. And, of course, benefits.We cannot taik meaningfully about these
phenonena if we do not have the units of analysis well defined. And this is
what we will achieve after this research.
I think, to end, that in this conference we should claim for an increase in the
share of cities and local governments in European public expenditure. As well at
the national level as at the European level itself.
That would be the first thing.
The second proposal is to gain confidence and trust in cities acting as efficient
innovators, helping economic recovery and acting as uniformity breakers as I
would like to call them. It has been agreed that the good array of systems of local governments acting in this way has effects which can be compared to those
of the amount of money growing. I believe that. I believe that local governments
act on a level of consciousness which is that of expectations and real day-to-day
�life. So they can create different psychological moods in a society. Not always,
but they are able to do this. So I would emphasize again the idea Of gaining confidence and trust for cities acting as efficient innovators and uniformity
breakers. In this sense they are acting like prívate firms. They are not big
bureaucraciés and they can be campared with each other. The public sees the effect
and the cost of the production of local goods, so they can act in the way of creating confidence.
Third suggestion is that we should admit risk taking. Wé should admit that
cities can take risks and should undertake them and participate along with
private agents in risk taking ventures. This is the way we do it in Barcelona as
you will know from the follow-up of this conference. We do it through an array
of various devices, one of them being a private firm which is called Initiatives
Inc. which capital is owned by the city. The firm mixes with private capitalists
temporarily to help them to solve their uncertainty problems and the beginning
problems and then to quit. This is going to be the role of the city in this sector. To do and to accomplish this cities, let's be frank, should create a lobby
in Europe. Why not a cities'lobby in Europe?. Let's think of a lobby in very
practical terms - in European Parliament in Brussels. Why not?
Why should we allow the fact that half otEuropean budget goes to agriculture
and then to social fund,
which I am not against, decided by centre and by nation states. Then th regional policies decided by, again, national governments
and the centre in Brussels. Why not let European cities do their 'lob? And have
a little bit more of resources of that European budget. The lobby is possible.
On the other hand we have more and more mayors being European Parliamentaries
as the case in Milan. Tognoli is not here but others are coming probably so
the voice of cities can be heard in European Parliament and in European
bureaucracy if you want.
Let's think about urban renewal and urban technology fund. Why not? It does not
exist. Of course sane cities have got sane money out of Brussels, to speak that
way, by knowing complexities of those lobbies and corridors. But this is not the
kind of language I am taiking about. I am talking about the decision of Europe
to take the advantage of the fact that it has the best system of cities in the
world. So why not to talk about urban renewal and urban technology fund?
That weuld be our proposal.
Thank you Mr. Chairman.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3951
Title
A name given to the resource
Presentació de Barcelona en el congrés "The city, the engine behind economic recovery"
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Mercat japonès. Arees metropolitanes. Tecnologia agraria.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Rotterdam, Holanda
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Gestió pública
Ciutats
Congressos i conferències
Relacions Internacionals
Model social
Economia
Eurocities
Europa
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-10-01
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1058/19861120d_00171.pdf
c683fc1f8f1480c0956beb37963c94bf
PDF Text
Text
Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall a
la Graduate School of Design (Harvard)
Cambridge, Massachusetts, 20 de novembre 1986
�IT IS AN HONOUR AND A PLEASURE FOR A CATALAN TO BE
IN THIS HOUSE WHERE ANOTHER CATALAN, AND A BARCELONIAN,
TOO, JOSEP LLUIS SERT, SPENT SO MANY YEARS OF HIS
FRUITFUL CAREER.
WHEN I WAS FIRST ASKED TO GIVE THIS LECTURE HERE, I
WONDERED WHAT COULD THE MAYOR OF BARCELONA EXPLAIN TO A
GRADUATE SCHOOL OF DESIGN AUDIENCE THAT WOULD BE OF
INTEREST.
I AM AFFRAID I HAVE NOT FOUND A SATISFACTORY ANSWER
TO THAT QUESTION.
URBAN POLICY IN BARCELONA
BARCELONA HAS A LOT TO OFFER TO YOU, THIS IS
SOMETHING I AM SURE OF. SO PERHAPS THE BEST I SHOULD
TELL YOU WOULD BE JUST 'COME TO BARCELONA AND DISCOVER
HER BY YOURSELVES'.
THAT WOULD BE RATHER RUDE, OBVIOUSLY. SO, I WILL DO
MY BEST TO CONVEY TO YOU THE PASSION I FEEL FOR MY CITY
AS EVERYONE THAT GETS TO KNOW HER DOES.
THERE ARE MORE SUITABLE PEOPLE THAN I AM TO SPEAK
ABOUT BARCELONA IN ARCHITECTURAL TERMS, SOME OF THEM
�_3_
VERY WELL KNOWN IN THIS SCHOOL, AS PROFESSOR RAFAEL
MONEO.
NEVERTHELESS LET ME EXPLAIN SUMMARILY BARCELONA'S
CONTRIBUTION TO URBAN THEORY AND PRACTICE AS IT HAS BEEN
RECENTLY STATED BY ORIOL BOHIGAS, A PROFESSIONAL YOU
KNOW ALSO VERY WELL AND THE PRINCIPAL BRAIN AND
EXECUTIVE BEHIND THE URBAN POLICY WE HAVE BEEN
DEVELOPING IN BARCELONA MUNICIPALITY FOR THE LAST 6
YEARS.
THESE IDEAS ARE RELATED TO RELATIONSHIPS BETWEEN
URBAN CENTER AND PERIPHERY, TO THE OPPOSITION BETWEEN
PLANS AND PROJECTS AND TO THE IMPORTANCE OF FORM IN
URBAN POLICY.
ORIOL BOHIGAS AN HIS TEAM AT THE CITY HALL
CONDUCTED A POLICY BASED ON THE CONVICTION THAT A SET OF
PROJECTS IS A BETTER TOOL OF URBAN CONTROL THAN A
GENERAL PLAN.
THE MODEL WAS ASUMED BY THE CITY COUNCIL. IT MEANT
ALSO GIVING UP ZONING AND SEEKING FOR A CITY WHERE ALL
ACTIVITIES COEXISTED.
�-4-
THE MOST VISIBLE ASPECT OF BARCELONA URBAN POLICY,
HOWEVER, AND THE ONE THAT HAS AROUSED MORE CONTROVERSY,
IS THE PRIORITY OF FORM OVER QUANTITATIVE STANDARDS.
BOHIGAS HAS PLEADED FOR URBAN POLITICIANS AND
TECHNICIANS TO INVOLVE THEMSELVES IN DEFINING THE
PHYSICAL FORM OF THE CITY.
HENCE A DARING ENGAGEMENT TO BUILD A SET OF URBAN
SPACES -PARKS, PLACES- OF HIGH URBAN AND DESIGN QUALITY
THROUGHOUT THE CITY, ESPECIALLY IN THE MOST DECAYED
AREAS, BOTH IN THE CENTER AND IN THE PERIPHERY.
I AM GLAD TO SAY THAT IN THOSE PROJECTS WE HAVE
HAD THE CONTRIBUTION OF AMERICAN ARTISTS SUCH AS JOE
HELLMAN, ELSWORTH KELLY, BRYAN HUNT AND RICHARD SERRA.
THE EXPERIENCE HAS BEEN A SUCCESS, AND HAS SHOWN,
IN BOHIGAS'S WORDS, THAT URBAN FORMALIZATION AND
"MONUMENTALIZATION" OF DULL PERIPHERIC AND DEGRADED
QUARTERS CAUSES SOCIAL AGGLUTINATION AND THE CREATION OF
COLLECTIVE PARTICIPATION PRIMARY INSTRUMENTS.
�-5-
BARCELONA, CATALONIA, SPAIN
NOW I WOULD LIKE TO GIVE YOU MY POINT OF VIEW ON
WHAT PAPER BARCELONA CAN PLAY IN CATALONIA, IN SPAIN, IN
EUROPE AND THE WORLD, AND ALSO A GENERAL REFLECTION ON
WHAT IS THE ROLE OF THE CITIES IN THE WORLD.
AS YOU KNOW, BARCELONA IS, HAS BEEN FOR CENTURIES,
THE CAPITAL CITY OF CATALONIA, AN AUTONOMOUS REGION IN
NORTHEAST SPAIN WITH ITS OWN LANGUAGE, CATALAN,
DIFFERENT TO SPANISH.
THROUGHOUT THE MIDDLE AGES, THE COUNTS OF BARCELONA
WERE ALSO KINGS OF ARAGON WHO REIGNED OVER A
CONFEDERATION OF KINGDOMS INCLUDING MOST OF SPANISH
MEDITERRANEAN COAST, THE BALEARIC ISLANDS, PART OF
SOUTHERN FRANCE, SOUTH OF ITALY, SICILLY AND SARDINIA.
THE HOUSE OF BARCELONA HAD ALSO CONSULATES IN THE
MAIN CITIES OF THE MEDITERRANEAN BASIN THAT ACTED AS
AGENTS OF A POWERFUL COMMERCIAL EMPIRE.
A:FTER FERDINAND AND ISABELLA, THE CROWNS OF ARAGON
AND CASTILE WERE CARRIED BY THE SAME HEADS. THAT ROYAL
UNION MARKS THE START OF MODERN AGE IN SPAIN.
�-6-
THE CATALAN SPLENDOR OF THE MIDDLE AGES WAS
FOLLOWED BY A LONG PERIOD OF DECLINE. CATALONIA DID NOT
RECOVER IN FACT UNTIL LAST CENTURY.
I HAVE INDULGED MYSELF IN THIS RAW APPROACH TO
CATALAN HISTORY BECAUSE YOU CAN FOLLOW IT IN THE VERY
STREETS OF BARCELONA, IN OUR BUILDINGS, OUR CHURCHES.
YOU CAN READ IT EVEN ON A MAP.
�-ïTHE DEVELOPMENT OF BARCELONA
BARCELONA SAW A FANTASTIC DEVELOPMENT FROM THE MID
XIXth CENTURY. UP TO 1859 BARCELONA WAS CLOSED WITHIN
THE WALLS THE PERIMETRE OF WHICH HAD NOT ALTERED FROM
THE MIDDLE AGES. IN 1859 WAS APPROVED THE PLAN DEL
ENSANCHE, THE "ENLARGEMENT PLAN", DEVELOPED BY ILDEFONSO
CERDà. THE WALLS WERE PULLED DOWN AND THE CITY SPREAD
OVER THE SURROUNDING PLAIN AND REACHED THE NEARBY
VILLAGES: SARRIà, ST GERVASI, GRàCIA, ST MARTí.
MY GRANDFATHER, FOR INSTANCE, WAS BORN IN 1860 IN
THE VERY HEART OF THE MEDIEVAL CITY. LATER HE WENT OUT
THE WALLS, TO THE ENSANCHE AND FINALLY TO ST GERVASI. IN
A SENSE HE FOLLOWED THE GROWTH OF THE CITY. IN JUST 50
YEARS HIS GENERATION EXPANDED MORE THAN PREVIOUS
GENERATIONS FOR 10 OR 15 CENTURIES.
I RECALL RICARDO'S "LOW PRICE OF CORN ", 1815, WHERE
HE SAID THAT INCREASES IN POPULATION WOULD INCREASE THE
SUPPLY OF LAND SO THAT RENTS WOULD NOT RISE. IT WAS NOT
EXACTLY SO IN BARCELONA. LAND PRICES WENT UP, AND ONLY
IN DOWNTOWN, ROUND THE CITY HALL, MODERATLY DOWN.
�-8IN 1888 AN UNIVERSAL EXHIBITION WAS HELD ON THE
GROUNDS OF THE OLD CITADEL, OMINOUS SYMBOL OF CENTRALIST
OPRESSION, BUILT IN THE XVIIIth CENTURY AFTER THE FIRST
BOURBON KING OF SPAIN AND DEMOLISHED SHORTLY AFTER THE
WALLS WERE PULLED DOWN. THE UNIVERSAL EXHIBITION
UNDERLINED THE DEFINITIVE ASSERTION OF THE CITY
DEVELOPED BY CERDà, AS WELL AS A DEMONSTRATION OF
CATALAN BOURGEOSIE'S FAITH ON MODERNITY, PROGRESS AND
INDUSTRIALIZATION.
CATALONIA WAS OPEN TO THE CULTURAL TRENDS COMING
FROM EUROPE AND WAS ABLE TO GIVE THEM A PERSONAL
INTERPRETATION. AT THE SAME TIME THAT PARIS, VIENNA,
PRAGA, BRUSSELS, GLASGOW AND LONDON KNEW THE ART
NOUVEAU, THE SEZESSION OR MODERN STYLE, IN BARCELONA
MODERNISME FLOURISHED WITH EXTRAORDINARY STRENGTH.
MODERN STYLE ARCHITECTURE HAD IN BARCELONA A FIELD
TO EXPRESS ITSELF AS NO OTHER CITY OF EUROPE HAD. YOU
CAN STILL ADMIRE THE RESULTS WALKING ON THE STREETS OF
MY CITY AND LOOKING AT THE INCREDIBLE FAÇADES THAT
CATALAN BOURGEOSIE HAD THE COURAGE TO BUILD.
THIS CREATIVITY WAS SUSTAINED THROUGHOUT THE YEARS
BEFORE THE SPANISH CIVIL WAR, IN SPITE OF SOCIAL UNREST
�-9AND IN SPITE OF PRIMO DE RIVERA DICTATORSHIP.
FIRST WORLD WAR BROUGHT TO CATALONIA PICASSO, WHO
CAME BACK, PICABIA AMONG OTHERS. BUT IT ALSO BROUGHT
MONEY. CATALAN INDUSTRIALITY TOOK ADVANTATGE OF SPAIN'S
NEUTRALITY TO MAKE GOOD BUSINESS OUT OF SELLING GOODS TO
BOTH ALLIED AND CENTRAL POWERS. THAT COULD EXPLAIN SOME
OF THE NEUTRALIST FEELINGS THAT CATALAN BOURGEOISSE
STILL IS SHELTERING.
THE 1929 UNIVERSAL EXHIBITION GAVE BARCELONA THE
MOST IMPORTANT THRUST TO MODERNITY SINCE THE PREVIOUS
1888 EXHIBITION. THE 1929 EXHIBITION WAS BOLD ENOUGH TO
HOST AND SHOW TO THE WORLD THE MIES VAN DER ROHE GERMAN
PAVILLION, WHICH WE REBUILT LAST WINTER.
THE FIRST BARCELONA UNDERGROUND RAIL SYSTEM WAS
ALSO BUILT FOR THE 1929 EXHIBITION, AS WELL AS MANY
IMPORTANT URBAN PROJECTS.
IT WAS IN THIS TIME WHEN ARNOLD SCHONBERG BEGAN
MOSES AND ARON IN BARCELONA. HIS DAUGHTER IS NAMED AFTER
THE SECOND MOST POPULAR VIRGIN IN CATALONIA AFTER
MONTSERRAT: NúRIA.
�-10-
IN THE REPUBLIC YEARS, THE THIRTIES, ARCHITECTURE
WAS AGAIN THE FIELD WHERE CATALAN CAPACITY TO CATCH THE
SIGNS OF THE TIMES WAS MORE EVIDENT. RACIONALIST
ARCHITECTS FLOURISHED IN CATALONIA. JOSEP LLUIS SERT AND
MEMBERS OF GATPAC ARCHITECT GROUP MADE BARCELONA THE
CENTRE OF INTEREST OF EUROPEAN ARCHITECTS. THE
GENERALITAT, THE CATALAN AUTONOMOUS GOVERNMENT,
ENTRUSTED LE CORBUSIER THE DESIGN OF A NEW DEVELOPMENT
PLAN OF BARCELONA METROPOLITAN AREA.
THE SPANISH PAVILION OF 1937 PARIS EXHIBITION,
WHERE PICASSO'S GUERNICA WAS FIRST SHOWED, AS WELL AS
WORKS BY MIRó, GARCIA AND CALDER, WAS DESIGNED BY JOSEP
LLUÍS SERT, AS YOU KNOW.
LATER CAME WHAT IT CAME. AND FOR DECADES CATALONIA
WAS TO MANY SPANIARDS A SYMBOL OF RESISTANCE TO FASCISM,
A PLACE WHERE ONE COULD FEEL AN EUROPEAN ATMOSPHERE. AND
BARCELONA WAS ITS FOCAL POINT.
HOWEVER STRONG THE DICTATORSHIP PRESSURE WAS,
CATALAN'S LOVE OF FREEDOM CREATED AND ENVIRONMENT LESS
OPRESSIVE THAN IN THE REST OF SPAIN.
�WHEN PICASSO, IN SPITE OF HIS GENIUS, WAS LOOKED
SUSPICIOUSLY BY FRANCO'S REGIME, WHEN EVEN HIS NAME WAS
ALMOST FORBIDDEN IN THE SPANISH PRESS, THE CITY OF
BARCELONA OPENED ITS PICASSO MUSEUM. THIS IS AN EXAMPLE,
BUT I COULD OFFER MANY OTHERS TO YOU.
NOW SPAIN IS A PARLIAMENTARY DEMOCRATIC MONARCHY.
SPAIN HAS JOINED THE COMMON MARKET AND DECIDED NOT TO
LEAVE NATO. BARCELONA HAS GOT THE 1992 OLYMPIC GAMES
ORGANITATION.
A GREAT DEAL OF ADJUSTEMENTS AND CHANGES ARE
EXPECTED TO HAPPEN IN SPAIN AND ITS RELATIONSHIP WITH
EUROPE AND THE REST OF THE WORLD.
HOW DOES BARCELONA AND CATALONIA FIT IN THIS SCENE?
�-12BARCELONA, CATALONIA, EUROPE AND THE WORLD
CATALANS HAVE ALWAYS FELT AT HOME IN EUROPE. AND SO
THE PRESIDENT OF CATALANS AUTONOMOUS GOVERNMENT SAID IN
AACHEN, WHERE CHARLEMAGNE IS BURIED:
"CATALONIA HAS
COME BACK HOME ".
AS A CATALAN WRITER, ECONOMIST AND ENGINEER, LUIS
RACIONERO, HAS POINTED OUT, BACK IN THE Xth CENTURY
ROMANESQUE MONASTERIES IN THE CATALAN PIRENEES WERE AN
EUROPEAN CULTURAL ENCLAVE ACTING IN A WAY AS A BRIDGE
BETWEEN GREEK HUMANISTIC HERITAGE, ARABIC AND PROVENÇAL
CULTURES.
WHAT WILL HAPPEN WITH CATALAN CULTURE, WITH CATALAN
NATIONALITY AS SPAIN JOINTS EUROPE? ONE MAY THINK
CATALAN NATION AND OTHER NATIONAL MINORITIES WILL EXPAND
AS THE STATE-NATION LOSES POWER. OTHERS DO NOT AGREE
WITH THIS IDEA. THEY SAY THAT FAR FROM THAT COMMON
MARKET TENDS TO ENFORCE THE STATE STRUCTURE OF SPAIN.
I THINK BARCELONA HAS A LOT TO OFFER TO EUROPE.
LAST SEASON WE SHOWED IN LONDON AN EXHIBITION CALLED
"HOMAGE TO BARCELONA". THE GREAT
SURPRISE OF THIS
EXHIBITION WAS RAMON CASAS'PAINTINGS . WHAT WE WANTED TO
�-13DO WITH THE EXHIBITION, AS WE DID IN LAUSANNE WITH THE
TREASURES OF BARCELONA SHOWING WHICH IS STILL ON, IS TO
EXPLAIN TO THE WORLD THAT PEOPLE AS PICASSO, GAUDí,
MIRó, DALÍ OR PAU CASALS ARE NOT ISOLATED PERSONALITIES
GROWING SPONTANEOUSLY ON A GREY LANDSCAPE. WE WOULD LIKE
TO MAKE UNDERSTAND THAT WE HAVE HAD A FAVOURABLE
ENVIRONMENT THAT HAS MADE SUCH GENIUSES POSSIBLE. EUROPE
HAS SOMETHING TO DISCOVER IN CATALONIA, AND CONVERSELY.
FROM THE POINT OF VIEW OF REGIONAL AND URBAN
ECONOMICS, WHICH WAS MY OWN ACADEMIC SUBJECT BEFORE I
BECAME A FULL TIME POLITICIAN, BARCELONA HAS ALSO AN
IMPORTANT ROLE TO PLAY IN THE EUROPEAN SYSTEM OF CITIES.
BARCELONA IS TO BECOME TE LINK THAT WILL ATTACH THE
IBERIAN PENINSULA TO THE URBAN EUROPEAN AXIS THAT GOES
FORM LONDON TO MILAN.
THERE IS A REGION DEFINED ROUGHLY BY THE AREAS OF
BORDEAUX, TOULOUSE AND MILANO WICH HOLDS AN ENORMOUS
ECONOMIC, SCIENTIFIC AND CULTURAL POTENTIAL. UNTIL
SPAIN'S COMING INTO THE EEC THIS REGION HAS BEEN A
BORDER REGION, A CUL -DE -SAC. FROM NOW ON IT WILL HAVE AN
INCREASING CHARACTER OF PASSAGE.
�-14BARCELONA WANTS TO ATTRACT THE GRAVITY CENTRE OF
THIS REGION TOWARDS THE CATALAN SYSTEM OF CITIES. AND TO
DO SO, BARCELONA HAS TO COMPETE WITH TOULOUSE, WHICH IS
A FORMIDABLE CENTRE OF HIGH TECHOLOGY INDUSTRIES, AND
MARSEILLES, WHOSE PORT FIGHTS WITH BARCELONA AND GENOA
FOR THE FIRST PLACE IN THE MEDITERRANEAN.
WE HAVE CALLED THIS REGION THE "NORTH OF SOUTH" OF
EUROPE. WITHIN THIS REGIONS THE CONNECTIONS BETWEEN
THEIR CITIES ARE ALREADY NATURAL. WE HAVE ONLY TO
ENHANCE THEM, TO FACILITATE THEM.
MONTPELLIER IS THE CITY THAT FIRST MADE A MOVE ON
THIS DIRECTION. M. FRECHE, THE MAYOR OF MONTPELLIER, WAS
THE FIRST FRENCH POLITICIAN TO WELCOME THE ENLARGEMENT
OF THE EEC. MONTPELLIER HAS UNDERSTOOD THAT IS EASIER
FOR THEM GOING TO BARCELONA THAN TO PARIS. BARCELONA IS
THE NEAREST BIG MARKET TO MONTPELLIER, THE NEAREST BIG
CITY.
BARCELONA CAN BE A CAPITAL OF THE NORTH OF THE
SOUTH OF EUROPE. THIS AREA HAS AN "ART OF LIVING", SO TO
SPEAK, THAT IS VERY ATTRACTIVE TO THE NORTH: CLIMATE,
LANDSCAPE, LEISURE. AT THE SAME TIME TE MAIN CITIES OF
THE AREA HAVE AN IMPORTANT ECONOMIC CAPACITY.
�-15-
BARCELONA TOWARDS 1992
BARCELONA, HOWEVER, NEEDS A LARGE AMOUNT OF
INVESTMENTS TO BE READY FOR THE CHALLENGES OF NEXT
CENTURY.
THE MODERN BARCELONA HAS DEVELOPED BY IMPULSES.
THIS HAPPENED IN THE XIXth, WHEN THE WALLS WERE PULLED
DOWN, AND IN 1929, WITH THE INTERNATIONAL EXHIBITION, AS
I HAD SAID BEFORE.
NOW WE HAVE CHOSEN THE 1992 OLYMPIC GAMES TO GIVE
A SIMILAR THRUST.
OUR PURPOSE IS TO ENHANCE BARCELONA'S STATUS AS A
SECOND CAPITAL OF SPAIN AND A LEADING MEDITERRANEAN
METROPOLIS AND TO TAKE FULL ADVANTAGE OF THE MANY
DISTINGUISHING FEATURES OF THIS CITY.
THE BIGGEST OPERATIONS WE HAVE ALREADY STARTED
AFFECT THREE PRINCIPAL AREAS: THE HILLS WHICH FORM THE
CITY'S WESTERN, BORDER THE COASTAL AREA TO THE NORTHEAST
OF BARCELONA, AND THE OLD CENTRAL CITY.
�-16THE SERRA DE COLLSEROLA, A CHAIN OF LOW COASTAL
HILLS, HAS BEEN AN OBSTACLE TO BARCELONA'S URBAN GROWTH
THROUGHOUT HISTORY. WE INTEND TO TURN THIS AREA INTO
METROPOLITAN BARCELONA'S CENTRAL PARK. THE BARRIER THAT
IT IS AT PRESENTLY WILL BECOME A PLEASANT LINK BETWEEN
THE CENTRAL CITY AND THE INDUSTRIAL AND RESIDENTIAL
TOWNS BEYOND THE HILLS.
BARCELONA'S WATERFRONT STRETCHES FROM THE MOUTH OF
THE LLOBREGAT RIVER, TO THE SOUTHWEST, TO THE MOUTH OF
THE BESOS RIVER TO THE NORTHEAST, EXTENDING ALONG
APPROXIMATELY EIGHT MILES OF COASTLINE INCLUDING THE
HARBOUR FACILITIES. THE NORTH BANK OF THE LLOBREGAT
DELTA HAS DEVELOPED INTO AN IMPORTANT AND MODERN
INDUSTRIAL AREA. ON THE SOUTH BANK THERE IS THE
BARCELONA INTERNATIONAL AIRPORT, AND A RICH HIGHLY
COMPETITIVE AGRICULTURAL AREA.
THE COASTAL AREA NORTHEAST OF THE BARCELONA
HARBOUR IS KNOWN AS THE "EASTERN BEACHES" AND EXTENDS
APPROXIMATELY FIVE KILOMETERS ALONG THE COAST. THIS
STRETCH, ALONG WITH THE INLAND AREA ADJOINING IT, WILL
BE THE FOCUS OF A SERIES OF PROJECTS.
�-17BARCELONA HAS BEEN LIVING, AS WE CATALANS SAY,
"WITH ITS BACK TO THE SEA", WHICH IS IN DIRECT
CONTRADICTION WITH THIS CITY'S BRILLIANT PAST AS THE
CENTER OF A COMMERCIAL EMPIRE BASED ON MARITIME TRADE.
BUT, INDEED, THE MODERN CITY HAS MANAGED TO ERECT A WALL
BETWEEN ITSELF, ITS WAY OF LIFE, AND THE NEIGHBORING
SEA.
ONE OF THE PRINCIPAL CONCERNS OF THE CITY COUNCIL
IS TO TEAR DON THIS INVIABLE WALL. THE RENOVATION OF THE
BOSCH AND ALSINA DOCK AT THE HARBOUR, WHICH WAS FORMERLY
USED AS A TIMBER STORAGE AREA, REPRESENTS AN IMPORTANT
STEP IN THIS DIRECTION. THAT WAS A RELATIVELY EASY
PROJECT TO CARRY OUT BECAUSE IT INVOLVED A LIMITED AREA
AND, DUE TO ITS CENTRAL LOCATION, PROVIDED IMPORTANT AND
OBVIOUS SOCIAL BENEFITS.
BUT THE EASTERN BEACHES INVOLVE A DIFFERENT SET OF
PROBLEMS. THE BEACHES THEMSELVES ARE IN VERY BAD
CONDITI.ONS BECAUSE OF DOMESTIC AND INDUSTRIAL SEWAGE AS
WELL AS DEBRIS AND GARBAGE WHICH HAS BEEN DUMPED THERE.
THE 1,300 ACRE AREA ADJOINING THE WATERFRONT, CALLED
POBLE NOU, IS AN OLD INDUSTRIAL AND RESIDENTIAL AREA,
ENCIRCLED BY RAILWAY TRACKS WHICH ISOLATE IT FROM THE
SEA FROM THE REST OF THE CITY.
�-18-
THE GREAT CHALLENGE WHICH WE AIM TO FACE IS THE
RENEWAL OF THIS AREA, INCLUDING RECLAIMING THE
WATERFRONT AS A SPORTS AND RECREATION AREA, AND BREAKING
THE COLLAR OF RAILWAY LINES ENCIRCLING POBLE NOU, THUS
OPENING IT TO THE REST OF THE CITY, AND BARCELONA TO THE
SEA.
THERE ARE THREE STEPS INVOLVED IN REACHING THIS
GOAL: FIRST, THE "SPECIAL PLAN FOR THE EASTERN BEACHES";
SECOND, REMOVING THE RAILWAY TRACKS AND, THIRD, THE
EXPANSION AND CONSTRUCTION OF IMPORTANT FACILITIES
INCLUDING THE "OLYMPIC VILLAGE".
THE "SPECIAL PLAN FOR THE EASTERN BEACHES" HAS TO
PRINCIPAL AIMS; FIRST, TO CLEAN UP THE WATER IN THE
BEACHFRONT AREA THROUGH THE INSTALLATION OF A NEW SEWER
SYSTEM AND SEWAGE RECYCLING PLANTS; AND, SECOND, TO
PROTECT THE SHORE FROM EROSION THROUGH THE CONSTRUCTION
OF PIERS.
WHEN THE PLAN IS COMPLETED, APPROXIMATELY 400
ACRES OF ADDITIONAL LAND WILL BE OPENED TO THE SEA. ONLY
PART OF THIS LAND WILL BE AVAILABLE FOR URBAN USES, THE
REST BEING SUBJECTED TO COAST LAW RESTRICTIONS. THIS NEW
�-19LAND, THEN, WILL BE USED FOR NEW BEACHES, A GREAT
MARITIME PARK, A YATCHING HARBOUR AND OTHER SPORTS AND
RECEAT:CONAL AREAS.
URBAN DEVELOPMENT IN POBLE NOU HAS BEEN BLOCKED BY
THIS RAILWAY NETWORK, SINCE THE WATERFRONT WAS BUILT UP
BY INDUSTRIES DEPENDENT UPON THE RAILROAD SYSTEM. THE
TRAIN TRACKS RUNNING ALONG THE COAST ARE, TO A GREAT
EXTENT, RESPONSIBLE FOR THE SEPARATION BETWEEN BARCELONA
AND ITS WATERFRONT. ALONG A STRETCH OF APPROXIMATELY
SEVEN KILOMETERS OF TRACK, THERE ARE ONLY TWO PEDESTRIAN
OVERPASSES AND TO GROUND LEVEL CROSSINGS.
RAILWAY FACILITIES ACCOUNT FOR ALMOST A HUNDRED
ACRES OF THE LAND AREA OF POBLE NOU. INDUSTRIAL USE OF
THESE RAILWAY LINES HAS DECREASED, HOWEVER, AND SEVERAL
STOPS ON THE LINE HICH ARE PRIVATELY OWNED BY LARGE
INDUSTRIES, ARE NO LONGER IN USE.
THANKS TO THE OLYMPIC DEADLINE THE CITY OF
BARCELONA, THE CATALAN AUTONOMOUS GOVERNMENT, THE
CENTRAL GOVERNMENT AND THE NATIONAL RAILWAY CORPORATION
CAME TO AN AGREEMENT LAST WINTER TO CHANGE THE BARCELONA
RAILWAY NETWORK, INCLUDING THE RENOVATION OF THE COASTAL
TRACKS..
�-20-
POBLE NOU IS AN URBAN DISTRICT WITH A VERY
DEFINITE CHARACTER OF ITS OWN AND A STRONG SENSE OF
COMMUNITY. THE FACT THAT IT WAS ISOLATED FROM THE CENTER
CITY BY RAILWAY TRACKS HAS RESULTED IN A CERTAIN
CULTURAL INDEPENDENCE ON THE PART OF THE PEOPLE OF POBLE
NOU. THIS COMMUNITY BOASTS A LONG TRADITION OF SOCIAL
ACTIVITY WHICH IS STILL ALIVE TODAY THROUGH ITS MANY
CULTURAL AND RECREATIONAL SOCIETIES.
THE PHYSICAL CHARACTERISTICS OF THIS PREDOMINATELY
INDUSTRIAL AREA HAVE ALREADY BEEN POINTED OUT. IN SHORT,
HEAVY.INDUSTRIES, MOST OF WHICH ARE NOW OBSOLETE, LEND
AN AURA OF "INDUSTRIAL REVOLUTION" TO THE LANDSCAPE.
MANY FIRMS, HOWEVER, ARE NOW MOVING THEIR FACTORIES TO
NEER FACILITIES IN DIFFERENT INDUSTRIAL AREAS, SUCH AS
THE LLOBREGAT DELTA, LEAVING BEHIND A NUMBER OF UNUSED
BUILDINGS AND LAND PLOTS.
THE BULK OF THE "NATIVE" POPULATION OF POBLE NOU
LIVES IN THE CENTER OF THE DISTRICT, NEAR THE "RAMBLA",
OR PROMENADE. THEIR DWELLINGS, MOST OF WHICH ARE AT
LEAST FIFTY TO EIGHTY YEARS OLD, ARE AS DATED AS THE
INDUSTRIES SURROUNDING THEM. THERE ARE HUGE HOUSING
COMPLEXES ON THE NORTHERN BORDER OF THE DISTRICT, WHICH
�-21WERE BUILT DURING THE SIXTIES, BUT WHICH, IN FACT, ARE
PART OF AN ENTIRELY SEPARATE DISTRICT.
THERE WILL BE SEVERAL OLYMPIC SPORTS FACILITIES IN
THIS AREA, INCLUDING A MULTI -PURPOSE SPORTS HALL IN THE
OLD FISHMARKET, OLYMPIC AND TRAINING POOLS IN THE
MARITIME PARK, A SPORTS PALACE IN THE MARITIME PARK AND
ATHLETIC TRACKS IN THE OLYMPIC VILLAGE.
AFTER THE OLYMPIC GAMES, THIS AREA WILL BE OVEREQUIPED AND, THUS, WILL BECOME A SUPPLY AREA FOR THE
REST OF THE CITY.
THE SETTING UP OF THE OLYMPIC VILLAGE WILL ENTAIL
THE LARGEST INVESTMENT ASSOCIATED WITH THE OLYMPIC
GAMES. LODGINGS MUST BE PROVIDED FOR APPROXIMATELY
14,000 PEOPLE AND, BECAUSE OF SECURITY REGULATIONS, THE
VILLAGE MUST BE A SELF-CONTAINED UNIT. IN ADDITION TO
THE RESIDENTIAL STRUCTURES IT MUST INCLUDE PUBLIC AREAS
AND SERVICES, SUCH AS: RESTAURANTS, MEETING POINTS, A
COMMERCIAL CENTER, A RECREATION AND LEISURE CENTER, A
POST OFFICE BRANCH, PUBLIC GROUNDS, PARKING LOTS, A BUS
TERMINAL AND SPORTS FACILITIES.
�-22I'HE OLYMPIC VILLAGE WILL BECOME THE NUCLEUS OF A
LARGE-SCALE URBAN RENEWAL SCHEME. THE NEW COMMERCIAL,
SPORTS, CULTURAL AND RECREATIONAL FACILITIES WILL SERVE
AS AN IMPORTANT REGENERATIVE ELEMENT OF THE NOW-DECAYED
URBAN STRUCTURE. THE OLYMPIC VILLAGE, LOCATED IN THE
HEART OF POBLE NOU, WILL NOT BE A NEIGHBORHOOD OUTSIDE
THE CITY, BUT RATHER A STIMULUS FOR THE REVIVAL AND
RENEWAL OF THIS AREA. AFTER THE GAMES, THERE WILL BE
LITTLE DIFFICULTY SELLING OR RENTING THE NEW DWELLINGS;
SINCE `.THIS IS PUBLICALLY OWNED PROPERTY, BUILDING COSTS
WILL BE LOW AND PRICES WILL BE COMPETITIVE. PRIVATE, OR
MIXTED PUBLIC AND PRIVATE FUNDS COULD BE USED TO
FINANCE, BUILD AND MARKET THE OLYMPIC VILLAGE APARTMENTS
FOLLOWING THE GAMES.
I WANT TO EMPHASIZE, ONCE AGAIN, THE IMPORTANCE OF
THIS OPERATION TO BARCELONA'S FUTURE. POBLE NOU IS
BARCELONA'S NATURAL DOOR TO THE SEA. WHEN, IN THE MIDNINETENTH CENTURE, ILDEFONSO CERDà DESIGNED THE
"EIXAMPLE", AN URBAN PLAN FOR THE EXPANSION OF DOWNTOWN
BARCELONA, POBLE NOU WAS TO BECOME THE "MARITIME FAÇADE"
OF THE CITY. URBAN RENEWAL IN POBLE NOU WILL, AS CERDá
ORIGINALLY PROPOSED, FOCUS ATTENTION ON THIS "MARITIME
FAÇADE" AND SERVE TO COUNTERBALANCE THE WESTWARD SHIFT
OF THE CITY'S CENTER OF GRAVITY.
�-23-
THE OLD CENTRAL CITY URBAN RENEWAL SCHEME IS NOT
SO DIRECTLY LINKED TO THE 1992 DEADLINE. THE OLD CENTRAL
CITY IS AN AREA OF 386 Ha, THAT IS, ABOUT 960 ACRES AND
A POPULATION OF 116.738.
IN THIS AREA ARE THE MAIN BUILDINGS OF BARCELONA
HISTORY: THE CITY HALL, THE GENERALITAT OR AUTONOMOUS
GOVERNMENT HALL, THE CATHEDRAL, THE MEDIEVAL EXCHANGE
AND MANY OTHER CIVIL AND RELIGIOUS BUILDINGS.
BUT THERE IS ALSO AN IMPORTANT STOCK OF DERELICT
HOUSES SHELTERING MARGINAL DWELLERS WITH MANY PROBLEMS
OF VICE, CRIME, UNEMPLOYEMENT AND DRUG ADDICTION.
BARCELONA HAS, IN A WAY, A DEBT WITH THE OLD CITY.
WE COULD NOT BET FOR THE FUTURE IF WE HAD NOT RESPECT
THE PAST. AND THE OLD CITY IS OUR PAST.
THE PROJECTS CONCERNING THE OLD CITY ARE MUCH
SLOWER THAN THE COASTAL ONES. IT IS A LONG PROCESS MEANT
TO RECOVER FOR PUBLIC AND PRIVATE USES AN IMPORTANT SET
OF DECAYED NOBLE BUILDINGS AND PUBLIC SPACES, RENEW THE
PRIVATE DWELLINGS AND ACT OVER THE URBAN TISSUE TO MAKE
POPULATION DENSITY DECLINE.
�-24-
A PLEAD FOR EUROPEAN CITIES
I WOULD LIKE NOW TO MAKE A LITTLE DISGRESSION
THROUGH SOME IDEAS ON CITIES AND SYSTEMS OF CITIES,
ESPECIALLY IN EUROPE.
FROM THE AGE OF ENLIGHTENMENT, THE XVIIIth CENTURY,
MANKIND BEGAN TO BELIEVE IN PROGRESS, BEGAN TO BELIEVE
THAT THE WORLD'S EVILS WOULD FIND SOLUTION WITHIN
PROGRESS. PROGRESS WAS SOMEHOW RELATED TO URBANIZATION.
CITIES WERE REGARDED AS A SUPPORT TO PROGRESS.
THIS BELIEF LASTED UNTIL THE LATE 1960'S, ROUGHLY
SPEAKING. MAN BEGUNS TO SEE HIMSELF AS PART OF A MENACED
ENVIRONMENT. THERE IS A NEW CONSCIENCE THAT BOTH MAN AND
ENVIRONMENT ARE PERISHABLE GOODS. THEY CAN DISAPPEAR
BECAUSE OF HUMAN MADE DEVICES - THE BOMB, SO TO SPEAK AND BECAUSE OF DECAY PROCESSES.
EVERYTHING THAT FROM THE XVIII WAS LOOKED ON AS
SACRED WAS CALLED IN QUESTION, INCLUDING THE CITIES AS A
PROGRESS FACTOR. THUS ALAIN TOURAIN CAN SAY THAT THE
CITY IS A PLACE OF SIN, POVERTY, CRIME, UNEMPLOYMENT,
UNHAPPINESS. IT IS BETTER TO BE IN THE SUBURBS OR IN A
�-25AGRICULTURAL COMUNE, BUT OUT OF THE CITY, IN ANY CASE.
ANOTHER SIGN OF THE TIME IS THE RECURRENCE OF
STAGNATION THEORIES.
THE SEVENTIES BEGAN WITH THE REAPPARITION OF
WHITE -WASHED OLD THEORIES, NAMELY THE THEORY OF LIMITS
OF GROWTH SUSTAINED BY THE CLUB OF ROME, FORRESTER,
MEADOWS AND THE LIKE. WHAT ONCE HAD BEEN LAND, AS A
SCARCE FACTOR, IT WAS NOW ENERGY, OIL.
IT IS RELEVANT FOR THE FUTURE OF CITIES THAT ENERGY
COSTS GO DOWN. THIS CAN HELP TO HAVE A SOCIETY WHERE THE
DIFFERENCES, THE FRONTIER BETWEEN CITY AND COUNTRY WOULD
NOT EXIST. THAT IS TO SAY, AN URBANISED COUNTRY, MEANING
THAT ONE CAN FIND THERE THE POSSIBILITY OF LIVING WITH
DIGNITY, WITH A GOOD LEVEL OF KNOWLEDGE AND HUMAN
RELATION AVALABILITY. ON THE OTHER HAND, CITIES WHERE
ITS DWELLERS ARE NOT CAPTIVE OF CONGESTION COSTS.
FROM AN EUROPEAN OUTLOOK, HOWEVER, ONE CANNOT SPEAK
ABOUT THE FUTURE OF CITIES WITHOUT A REFERENCE TO
PRESENT AGRICULTURE POLICY IN THE ECONOMIC EUROPEAN
COMMUNITY, THE COMMON MARKET.
�-26EUROPEAN CITIES HAD TO ESTABLISH A LOBBY TO STOP
EUROPE PAYING FOR SUBSIDIZED FARM SURPLUSES.
THE INDUSTRIAL AND TERTIARY EUROPEAN WORKER IS
FINANCING A VERY EXPENSIVE FOOD POLICY WHICH RESULTS IN
DUMPING EXPORTS.
I HAD THE PRIVILEGE TO BE RECEIVED BY PRESIDENT
ALFONSIN IN ARGENTINA WHEN SPAIN HAS JUST SIGNED THE
AGREEMENT TO ENTER THE COMMON MARKET. PRESIDENT ALFONSIN
GREETED ME WITH A GENTLE REBUKE FOR OUR JOINING THE EEC.
"YOU HAVE JUST DONE US AN ILL TURN" HE SAID. EUROPE
PRODUCES MEAT AT A COST OF 130, SELLS IT AT 90 IN
ARGENTINA WHERE WE CAN PRODUCE IT AT 100".
THIS IS OF COURSE AN ABSURD SITUATION.
WE ARE SPENDING THE MONEY OUR OLD CITIES NEED IN
FOOD WE DO NOT EAT, BUT USE IT TO HINDER THE EFFORTS OF
NATIONS THAT ARE STRUGGLING AGAINST UNDERDEVELOPMENT.
IN EUROPE, AND IN ALL THE WORLD I THINK, WE HAVE A
PARLIAMENTARY SYSTEM THAT OUTWEIGHS TERRITORIAL
REPRESENTATIVITY OVER POPULATION. AS A RESULT, THE LAWS
�-27-
AND RESOLUTIONS ISSUED BY THESE PARLIAMENTS ARE MORE
AGRARIAN ORIENTED AND THEREFORE MORE CONSERVAT.IVE THAN
THE WHOLE OF THE POPULATION IS.
IN MY OPINION EUROPE HAS TO RECOVER A CERTAIN URBAN
MILITANCY. PAYING FOR FOOD SURPLUSES IS EXPENSIVE AND
HAS TO BE DONE EVERY YEAR. PAYING FOR THE CITIES IS ALSO
EXPENSIVE, BUT CITIES ARE ALREADY THERE, THEY ARE NOT
PRODUCED YEARLY.
A EUROPE, A WORLD SEEN AS A SET OF NATIONS ARE A
EUROPE AND A WORLD SLOWER, WITH MORE CONFRONTED
LANGUAGES THAN A EUROPE AND A WORLD SEEN AS A SYSTEM OF
CITIES.
CITIES HAVE NO FRONTIERS, NO ARMIES, NO CUSTOMS, NO
IMMIGRATION OFFICIALS. CITIES ARE PLACES FOR INVENTION,
FOR CREATIVITY, FOR FREEDOM.
KEEPING A SYSTEM OF CITIES RUNNING IS EXPENSIVE,
YES IT IS. IT IS NOT EASY, IT IS NOT. BUT WE HAVE TO
KEEP IT. IT IS OUR REACHNESS.
�-28BARCELONA AND THE AMERICAS
BARCELONA IS ALSO BETTING FOR BEING THE BRIDGE
BEWEEN LATIN AMERICA, AND THE WHOLE AMERICAN CONTINENT,
AND EUROPE. BARCELONA IS THE MOST IMPORTANT SPANISH
LANGUAGE PUBLISHING INDUSTRY CENTER IN THE WORLD.
BARCELONA IS THE FIRST CITY OF EUROPE IN LATIN AMERICAN
RESIDENTS.
WE WANT TO CONSOLIDATE OUR POSITION IN THE AMERICAN
EXPORT IMPORT TRADE. AND WE WANT TO EXTEND THE INFLUENCE
OF OUR PORT BEYOND SPANISH FRONTIERS. AND WE WANT ALSO
MANY NORTH AND SOUTH AMERICAN EXPORTERS THAT NOW OPERATE
THOUGH LONDON OR ROTTERDAM TO COME TO BARCELONA. IT IS
CHEAPER, AND WE ARE AS EFFICIENT AS THEM.
�-29A LOOK AT THE YEAR 2000
LOOKING ALL THE WAY TO THE NEXT CENTURY I SEE OUR
FUTURE RATHER OPTIMISTICALLY.
CATALONIA IS RECOVERING THE POWER OF INVENTION, THE
CREATIVITY, THE SPIRIT OF ENTERPRISE THAT MADE HER THE
MOST DYNAMIC REGION OF SPAIN. AND SHE IS GOING TO DO IT
WITH SPAIN, NOT AGAINST SPAIN.
THE 1992 OLYMPICS HAS BEEN A POWERFUL TRIGGER TO
START A FORMIDABLE REACTION OF OPTIMISM. THEY ARE A
CHALLENGE TO GET OUR CITY READY TO ENTER THE TWENTY
FIRST CENTURY AS A MODERN, EFFICIENT AND AT THE SAME
TIME LIVEABLE CITY.
WE CATALANS ARE COMING TO TERMS WITH OUR OWN
HISTORY. WE HAVE TO ACKNOWLEDGE THAT OUR FUTURE IS
NARROWLY LINKED TO THE FUTURE OF SPAIN. WE HAVE A
PRIVILEGED PART IN THIS FUTURE. CATALONIA HAS TO BE THE
LEADER OF THE TRANSFORMATION OF SPAIN. THE LEADER OF THE
PROCESS THAT WILL MAKE SPAIN BECOME AN EUROPEAN NATION,
THAT WILL MAKE SPAIN CEASE TO BE A KIND OF RESERVATION
OF EXOTISM.
�-30THE ROLE OF CATALONIA IS CRUCIAL. AND SO IS THE
ROLE OF BARCELONA. I AM SPARING NO EFFORT TO KEEP
BARCELONA MOVING. AND THE CITY WILL ANSWER, HAS ALREADY
ANSWERED TO THE CHALLENGE.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3964
Title
A name given to the resource
A la Graduate School of Design de la Universitat de Harvard / Conferència.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Sumari: - Política urbana de Barcelona. - Barcelona, Catalunya, Espanya. - El desenvolupament de Barcelona. - Barcelona, Catalunya, Europa i el món. - Barcelona cap al 1992. - Ciutats europees. - Barcelona i les Ameriques. - Una mirada al 2000.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cambridge, MA, EEUU
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Urbanisme
Història
Federalisme
Relacions Internacionals
Infraestructures
Europa
Barcelona
Model social
Ciutats
Estats Units
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-11-20
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/1069/19870102d_00185.pdf
04a058df1cf18437cff8aedf632569cc
PDF Text
Text
,
.
.^..,^^^
*,a^►
Ajuntament de Barcelona
MENSAJE DEL ALCALDE DE BARCELONA, EXCMO. SR. PASQUAL MARAGALL AL
EXCMO. SRL ETSUZO TSUJI, ALCALDE DE AZUCHI
Excmo. Sr. Alcalde:
Con-motivo de la inauguración de la nueva plaza de Azuchi me
es
muy grato enviarle a Vd. y a todos sus conciudadanos un
mensaje de felicitación en mi nombre y en
el
de toda la ciudad de
Barcelona.
Barcelona se une a la conmemoración de la misión de los
Jóvenes Legados de Tensho, cuya gesta histórica será perpetuada
en el mural de la plaza.
En esta ocasión en que recordamos el Renacimiento japonés
que tuvo lugar hace más de cuatrocientos años gracias al
intercambio entre Oriente y Occidente, quiero expresar mis votos
el intercambio entre nuestros países, entre
para
nuestras sociedades.
En este intercambio el papel de las ciudades ha de ser cada
vez más import ante.
Exp. 1.780/86 - IMPREMTA MUNICIPAL
�Barcelona y Azuchi pueden dar ejemplo estableciendo una
fructífera cooperación cultural.
Con el deseo de poder visitarles personalmente envío mi más
cordial felicitación a la ciudad de Azuchi y a Vd., Sr. Alcalde.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3975
Title
A name given to the resource
Mensaje del Alcalde de Barcelona, Excm. Sr. Pasqual Maragall al Excm. Sr. Etsuzo Tsuji, Alcalde de Azuchi
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Relacions Internacionals
Territoris
Azuchi
Ciutats
Alcaldes
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-01-02
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Correspondència
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1070/19870103d_00184.pdf
cbd9cb46f6fcb8d1ef9f3df63c586a3e
PDF Text
Text
EL ALCALDE DE BARCELONA
Mensaje del Alcalde de Barcelona al Alcalde de Berlín
Con motivo de la commemoración del 750 Aniversario de Berlín
quiero hacerle llegar la felicitación de la Ciudad de Barcelona
asi como mi más cordial y amistoso saludo personal.
Barcelona es y se siente parte de Europa. Berlín, situada en
el corazón de Europa, ciudad cuya historia es parte fundamental
de la historia europea y mundial, es un punto de referencia
obligado para Barcelona.
Barcelona ha conocido también épocas de tiranía, guerras y
destrucciones. Los barceloneses, como los berlineses, aman la paz
y la libertad.
Todo ello hace que nuestras ciudades se sientan atraidas una
por la otra, y que esta atracción haya dado sus frutos.
La presentación de la candidatura de Barcelona para los
Juegos Olímpicos de 1992 en la reunión celebrada en Berlín por el
Comité Olímpico Internacional, en junio de 1985 fue una fecha
significativa. La participación de la Orquesta Sinfónica de
Berlín en la Jornada Olímpica en Barcelona, en setiembre de 1986
�HOJA N.°
EL ALCALDE DE BARCELONA
y la visita del Berliner Ensemble son otros hitos de nuestras
relaciones.
En estos días en que Berlín cumple 750 años yo expreso mi
deseo de que la colaboración entre Berlín y Barcelona vaya en
aumento y conjuntamente podamos trabajar por la paz y el
entendimiento de todos los pueblos del mundo.
Reciba pues, señor alcalde, mi sincera felicitación y la de
la ciudad de Barcelona, y le ruego que la haga extensiva a todos
los miembros de la Asamblea Municipal, al Ayuntamiento de Berlín
y a todos sus conciudadanos.
Pasqual Maragall i Mira
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3976
Title
A name given to the resource
Mensaje del Alcalde de Barcelona al Alcalde de Berlín
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Barcelona
Territoris
Berlín
Ciutats
Alcaldes
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-01-03
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1077/19870314d_00193.pdf
1f5437b8eec750aecc743b4ff120d0f3
PDF Text
Text
Ajuntament
de Barcelona
Alcaldia
Gabinet de
Comunicació
Plça. S. Jaume s/n.
08002 Barcelona
Telèfon: 301 07 07
Tèlex: 54519 Laye e
ELS JOCS OLíMPICS I LA CATALUNYA DE LES CIUTATS. CONFERENCIA DE
L' EXCr . SR. PASQUAL . 11ARAGALL AL COL.LEGI
DE' PERIODISTES DE
GIRONA.,
Girona; 14 de març
de 1987
�+uui
•Ajuntament "1II +' de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
NADAL, FIDEL INTERPRI T Dr LES I- QUIETUDS DE GIRONA.
• AVïJI PRECISAN ELiT
I CO N JA SAT?EIJ, ''Ei"? FIRNAT ELS DOS-
COVEI
-DE BARCELONA; UN CONVENI
-------"
PEL • QUAL, E N TRE ALTRES COSES, L I AJUNTAMENT DE .GIRONA
AJUNTAMENTS, EL DE GIRONA I
.
_
OFEREIX 9^?.L•
i.?
:
Sr _U SUPORT PER RE0RGA1VIT%iAr L' AWïIU HISTòRIC••
DEL DE DARCELO;:JA. L'AJT1;`1i'A'=:r2:iT Dz_:. P.,ARC%LO'vA, .PER .LA.SEVA.
PART,
PRESTARA PART DELS FOïdS DEL MUSEU D'ART DE
CATALUNYA PER. M'POSICIONS A GIRONA.33 JJ^^^^
^(//
^.. .
^
( (/¿/1'nJ^VIÍ/
3^VV'
V
^^ ^^ . ' ^ . 1;=/^' ^ .^
^ 1 U- /VI` /^L^.n•
-
."'^
¡'^ /^^J.({
Y
,
•^
^ ,^ ^^^
o
/1^
..
^' ^ • . ^^^^Li^^^ .
^ ^^
.
.
�-4-
Ajuntament
Gabinet
de Barcelona
de Comunicació..
Ref.:
LA IMPORTANCIA DELS CONTACTES \PERSONALS. CATALUNYA,
RE AL ITAT URBANA.
OÑ\ .CO§&z 22I COM AQUEST TIA . ESTA? POSSIBLE, EN GRAN
PART, /2}C}2S A LA FLUIDA 23t&C13 . \O« ÑI9a .ENTRE AMB DO\
ªJ g 22AJ2rfSZ
I
%
`
^
<
<
\
NO EM REFEREIXO .T !< SOLS A •LES
« .
RELACIONS
INSTITUCIONALS, SINO TALL A LES.RELA /IONS PERSONALS,
UNS CONTACTES DIRECTES _PERSONA &- PERSONA O22 ES PODEN z22 2a2ItS32ç.
.AQUESTA\
2£O2I\I2^^
JERSONA«, AQUESTA f /3\IS2OSI\I5
¿L - CONTACTE, ¿SOFRE QUINA - REALITAT £ÇSIC2 S'ESTABLEIX?
S'ESTABLEIX SOBRE LA REALITAT DE DUES CIUTATS,
GI2GA. I BARCELONA, QUE S6z 25D95S I2fO2ÇF¡?iSSÏGa DE LA
22RX«`OS CIUTATS DE. CATALUNYA.
UNA 2&223 QUE . FUNCIONA, QUE \S EFICIENT,. QUE PERMET
\JE LA POSSIBILITAT DE CONTACTE DI2«CTE S'ESTENGUI A TOT
�-^
—5—
fIIIÍ(
de Barcelona
Ajuntament
Gabinet de Comunicació
Ref.:
CATALUNYA.
I
AIXò ÉS UNA , L:-,S
CAP.ACTERíSTIQU),S FONAMENTALS
DE LA VIDA . URBA'i;A, Ui'•i DELS ?".OTIUS PELS QUALS' LA GENT
TF,NDEIX • A FOReI11.R CIUTATS:
^
SOVINT
HE COI ";J,?Tc ' L' AVANT
r„ Dr' i'áADI?I1
ALCALDE
BAi.RT._:CO,
NOSALTRES
r
,
,:'^I• c,
Uï-J,^
n .-
.;?;.)3
':OLTA
ci [. PE
DEPENEN
'
..^
S O,
CI 1L '..L ^T,
SINO •
CIUTAT. TOT . _ rlDr:' C` T .';, Di; VEGADES, UNA
r ^^^ %r
_.__
_^^S
C^,
NEGUCIACIOriS
` T
.i 7 ..,rt .
^^:: ^'i. .;t±.Lï^^,_ ;"
AME
ATS . ',:L FET DE VIURE
I:,, EH ENCodTP E S INFO N\LS
'ATFI"A
SOBRE MOLTS DE
MADRID.
NO VULL DIP. TAT,? SOLS V EUP
r\ L A
n
DELS
D'ESTA
.: '
±m -T^-^r^^ DI?
1
-^ T?r.^
D
Dr L ??.,T,:,;_-1^J:_,,
Pï^.O!,L_,..:'S
n T =
COL.LEGA
DE L' ADI:I;-IISTRACIó CENTRAL —
,
.
{
APIS
C
SE
',.,^ _.._..7.^
`,
"i.I?'dI,^1R'.,5,
Tr7,
.iEU
DE PODER VEURE
ALCALDES, PET
FACILITAT R;:'SPO;::SMLi? .
EL
TC-}i, QUE
I?r?_rO'R C>U,?.
L
i^-
T^.I^^.ò
1 Oc:.
n - ;,,i Ii,:[,_
i`^
,.E.
..
^
•P Ç'•^
."^ .
DESENCALLAR
TOTA U';A REUt`IIó DE T REBALL-
i
VULL TT1.L[IS^ ..<< -.,
rnr^
- ^-)
^
^ r• i
^m
^.t^
^;;•:,_,CI-)o^ICt^.,
i?^ SI VOLF[J,
çnkiit-uln
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
2Lt6 QUE . Ix2sezSSa SOL? ALS QUE
PROFESSIONALMEN T
Sl2Ai!
O991Ca2
E'SS2On7 DE. LES , AVANTATGES DE LA
U m3^IIÇ^&C13,. CO2 }S EL =U CAS.
IS BEN
EL .\02E2223 DE SISTEMA DE CIUTATS
.
..
^ .
.
{^lls}\2£^ \ sQ 2aIÉ<222 ¿2^2\ &22 ¡ za\^; A \}2\O&
^
2&T2IK,
\
\
AL CICLE
Ç \^
«S222S DE LA CATALUNYA
DEL FUTUR"-.r
A GIRONA,
DEBAT ª
DEL 8
DURANT EL
E CRó2NA± If.TERRITORIAL.
CATALUNYA
APAREIX AVUI AL S ULLS DE L'OBSERVADOR, r¡'
LA TACA OÇ't« NOVA c223o/ k y Ià PER S22\.tT? \ •22 . ƒa
7s25I2&2 DELS S293 S.J20S Sc02ò:ICS I SOCIALS, COM UNA
^. \ZA DE CIOW,_ S6 202 O2 CONJUNT D'AGLOMERACIONS
cI2T¿PAUS,
PETITES
I\0 2A\2 PETITES, • 2ITJAN£ R
ACUESTA' . 22 a :_. O22 m%CICa C£ /¿D A
MIS
PER LA
2\SSRI2;2\\DOC?2 • D\aS FACTORS NATURALS ƒ A VOLTES
�Ajuntament "11W de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
TA1:E%. -
RESULTAT
ENCERTADES
• POLíTIQUES,
O NO.
MORES
I,
D' UPES .• D^TE P.HINADFS.
D' -ORDT;ïdACIo
UNA • POLÍTICA
D' A.ï?.A,
T
) •^t T
n
'r
\Tn
tT ' ¿^ f'1 ! l
. HAURIA_
PRIMER,
T ,l
D;;' ^!^
1T;^^L
C_:^
A O,_:JLClIU:
TERRITORIAL
OETENIR .
VIDA_
EL P,'iàlUM :r:^UILI_. REo gl I LA MES GRAN OUALIT AT .DE
T C(^-:-,;J•.J^.,^
P^=^í.^,
: AME EL
r ^ DEL
`'
"
??OSSI:I,ï ?S PER A__,
^
SACRIFICIS
PERi A.
I SEGOi',
^fir; 'T'' DE Cr_.:ALUi:ïYA,
r,
ENTESA
LA CORRECTA
CO_ _^.,^C_A C,^^a:^ïi:`._^o
L,,
' AGLO[iERACIO' 4 _-1U11ANES , AtHB
J ^^^ ?.,
CIUTATS
._1
GRAN DE CIIi_
nii^^.'.SG°^%\^
r-^^-'r
_.-^TO
r-' O.ï )T
._.
,L • TERRI
I
SOCIAL;)
'ï;`'Lii;^^U<<.:-^.T
?T
T
C e^^ï.._I;
O ^_^^.P^r
_d :Ii'í
POSSIDT
.
PEP.
EUROPEA:,
DE
RESULTATS
HABITATS, •I-i.A D' EST.AR
PER ALS SEUS tl.'
^`A`11:I1.
IMEE LLIGAT AME . LL'ENTORN
.:_^:._^.
i^:7r-^
^--^
^^A
EUROP
*UN
EN
-EL
:U;.OP
'-^
,
'.)T^
'
,,GIo
D'UNA_
EL
T
TAL
• ;'C( l'•;o1.;ICS
n
D^,
m
^
ïl_ DE
or' SEVES
^C
PARTS.
C,7-._n 1.._^CU''.^
>. ^, L1:,.
CO[':. AOUEST CONJUNT
SI°"^T^.....
^^..
a;
C-ili I'' .I
n
ird ';:^ ._. [Ji
CONCENTRADA
T__^Cr^ •^..^^ADA
^^ 7^I._,._,.
r"' ^( ..._r_i:`
^^m,'^^^ .:v
-* -T . CO
^^ SEVA
)^'^^^_-_ :;C_I^^
' L,,..
r"•.E
L.;T
�–8-
Ajuntament ' 1 111+ de Barcelona
Gabinet de Comunicació
LA.
A.nUEST
BONA
Ref.:
CONNEXIo DEL
DE
CIUTATS CATALd AMB
TEIXIT UP.P7'1-INDUSTRIAL I DE SERVr;IS DEPP3, .r1QU1
L ' A,P.:?A M f''TROPOLITAivA I
Sí CRUCIAL^I`r-. ?'?T, .DE
LA
JA
SISTEMA
r^'^^)PnI
J IT^;'?.
J_!
^
r f- TJ_ Cl ^^)_..
1\!..
FInS
.I
TOT
DÉ:
I:^,A^`C")•
L J O'. '^^ .
DE
P c-YW c:~1,143–,
¿k
LA. CAPIT?^,I,
PEROU
;^''TOI:
DE
T^ n ï:;'^^
P
,^L . ^
¡.
Dj Ui'i
DEL SEU
PL'!^1:=^
.I,
TERRITORI,
f
A.RTICULACIÓ D E ',Or^OI:S AJi,`P1;R_i T:TIUS
m ..^ .;."
,.
=, L
^ ^',
i^tJ i^_
m
1
n',._.
n
I
NO
SOLENT
ENTeS
I`:TCOM
CO
COIIP?J.i,iïENTAi
VERS
n IOP..
IJ °`^r
E^,
^.
E . ^
^j
w
JUGA
(rn.
/j-1-T
cz-In
EL
UNA
IS, SIN6
CZ
í~ i
u n/! tit-c.t5^ ,
- ^-^
t,,_
^
�1
-9IEIIIII
de Barcelona
Ajuntament
Gabinet de Comunicació
LA FAL.LACIA DE LA OP0áICI6 BARCELONA -CATALUNYA
.NO
^r,
CERT (7U7 CATALUNYA B' HAGI DE PLANTEJAR LA'
CONTRAPOSICIC;
9
L'OPCSICI5 ENTRE DUES CONCEPCIONS: UNA,
L' ALTEA,
'"BARCELCHINA"
ANTIBARCELONINA,
CeMAPCALISTA O SENZILLANENT'CATALA'HA.-
N o .S'ENT1N QT.11. VOL DiR EZACTAMENT•QUAN ES BATEJA LA
PETERA DE LES n p cioms ..CM LA. DE- LA CATALUNYA-HANSEaTICA
jA
SE.00- 1' CON. LA DE LA CATAWNYA-CIUTAT. MAI AQUESTES
DUNS COHCEPCIONS . ,
SI
ES -QUE SE'NPOT PARLAR CON DE
C07,7CEPCIONS • EN EL l'1.ATEI SENTIT L'UNA I L'ALTRA, NO HAN
ESTAT ()POSAD:ES. NI ns no QUE HO ESTIGUIN. ARA.
•
UNÌ
1S CERT,
En CANVI, QUE HI HA HAGUT HISTòRICAMHNT
CONTRAROS T CT5 ENTRE UNA CONCEPCI5 ;S
'INDUSTRIAL, MnS ÉNPREWMORA,
COCEPCIó
•
URBANA, MÉS
DE . CATALUNYA I UNA. ALTRA
M1B. TRADICIONAL,
PAIRALISTA, .11.1S
•
CONSERVADORA. .
.ACUESTA CONTRAPOSICIC)-1S . L7. níTIMA EN EL TÉRRENY DE
�—l UAjuntament '' iiI de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
DE L'
.-LES IDEI;S, EN EL TER REPdY
POTSER,
.HISTòR ICA
EL
.^.,
GOJ
°
SIGNE.
DE LA
..JA
rUP
SIGUI,
J?N
. ITICi
PER
A
CATALUNYA..
QUE
MENYS
CATALUNYA,
^
^ ^
i?IiIGíI
SIGUI DEL
LA SEVA FILOSOFIA
POT
UPA O:PCS•ICI&, O DUES OPOSICIONS.
FILS- CONCI;PTES •
„'
T
C:;^"Ci^T?^
:.`i
DF
c:T^. .t;,,T.?., I` `^`"
i
•
TERRI T ORIAL
DE
A RA NO HO `AVIA ? 7 ' Pn ,S
L R.1:
-,,
Ai?1LISI
PERò •. AI COM A T A SE FILOSóFICA
EMPRENDRE •L'ORDF,NACIÓ T E R7.iITORIAL
TII'.TGL FINS
EN L'
ESPECULACIo,
DE "i P_.P.:PAíS ." I
i i.'.
.^•
CONTRAPOSATS,
DE
MOLT
:í0.^^
"('IUTAT " COM
T
n_ U E
LïJ,
T `"''
it ^,
^
DESAPAREGUT . DE L?. •LI`:„RA`nL':'•.A CIP.NTí;FIÇA
I FIES
I
- TOT
HAN
DE -
LA POL1TICA.
•
LES
i-> -^ r.
^_^
_,T1T1,^: .
;,,Ói?
r; T1•l.^
T,.1.J.)
-.
(^ T ¡^T.ir
^-' (+
' ^^^..1^^'Cc;PC1`:'1.'.l
7
-^
LES PARTE,
^:, L...,.-.
lil UNA
^ I EN
;`-''"^..'
J ?^i^^.i
'' " l. 7
QUEE POSEN
_
n
m^
CAPITAL—PA1.^
1n
^•'
c
r ,; 7^
1ï.ç._^—CATALUNYA,
i T.
^O_s^,i..^_^,LC
.
F
.
.rV 1-.TSI
3LL,,_^
I
r7 m-,rí -rr^
n'T
- -^1:•-F^^C.L:-.:=!T'•
O
'II:.._^
FINS
I
1^ .^
TOT
7 1^l
VEC^ADES
,EQUIVALENTS.
¡¡
DIT rnVl
FoPT,
UNA
l l -i :^).
1- I. ^l. I ^i
'
':^
t
nrr
^^
C 'T^ IJ .
;T:uS^
CC
BARCELONA,
.CATALUNYA 1`1O '
P:'`.PACIc P5-1,13 REGIONS EUROPEES .
�Ajuntament '1111+ de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
. DE CULTURA P'ROPIA (BRETANYA, Coi:SF:GA, OCCITaNIA, ETC.')
CORRESPON -
AGLOMERACIó URBANA
DE
GRAN
D'UNA
'I? LA INEXI.:;TiNIA
MOSTO: . CLARAMENT
•
ARE LA
FET
I:'i XI^TètICIA D' UN PROJECTE i:ïJ`.CIOP'AL :; TA;,Li_
^
tT •'}1-'v.•T
Ct^^.^^C^!
,,,
CORRECTE,
. ^,^
^. ^>r^;^_^,.,;
.^; :l
I AI`{ó P`1C`^n
DIR,
AME
r"
Pt,^'
^.^.oTAMBÉ ES POL
i D'- ENCERTAR,
Li^, .1-. ^.^. I^.^^ p nC,ï.'.. ^^^'.•ILITF^ rn
.• y,--t -,
Ç)U,F. . SI
i* T,
BARCELONA E "I STE T" .` T,T, CAP I A LA FI P EP.ntJè CATALUNYA
PROU J:; ACIó CON PER HAVER-SE PROPOSAT I HAVER
,"
QUE
:E`? • DIr.''•r-^ï
^^' T,^'_o
t,._EN
ACONSEGUIT LA
F Or ._:,cl^
^ _^
CAPIT?.L, .
_
Y-)Vaul,
ï";S 1\ ' DI:'.,
• SOCIALS
UNA GRAN
^, DE
Jï ='.
^T
D
.CONJUNT
ÇL?S:'t^^„S I DE
:10 R.T:%,AC:IO?.-.TS AME' LA PRODUCCI6
GRUPS
PRIMàRIA
R' ALWr,NTS T ' DE '°PmÉi Ii?S PP.IM1'',P.ES I APLEGATS. EN
•Uid
AMB FU;NCIO_:._. D, • DIRECCIó
I
T_,? RT T O'?I
-.
"7
.-i
-i-•
i,.El UZ`.i'
I
';F
'S,
I .
Da?L ...
r' ^
n-^^?r'';
T•?`.RCrLO 'A
Z :OLT
COMSCIï::NT
QUE
T
n-^
^r .Ió ^:.I
* : S _'o
SER- LA PLATAFORMA
-:
^ ;^-(,
._^. ^ . ^^`
,;-rr^ra I ^:^ IC^.
J.. ..
LA. SENA
D' i:,XP'r.E.S SIO
^
^
DE CATALUNYA,• - L' I.-S;'";iMi,NT QUE CATALUNYA HA . .COi'STRUIT
•
-
�—12—
Ajuntament 'I!II +' de Barcelona
Gabinet de Comunicació
PER EXPRESSAR — SE I i:ELACIO: ?AI: = SE AME L'EXTERIOR..
!UI; ES
EL
BEN . EVIDF%?T
EN TOT
CAS F,S,.
COI`dTl APOSICIó ENTRE: Ucl EXTREM .I L'ALTRE
-QUE . DE LA
NO
SE'N
` POT
TREURE CAP ORIEï'T:\CIó P.?kTICI; I ltTIL PER . A E' E LAEORACIó
D' U??A -POLíTIC A`I'PPI.I"..'Oh.IAI_, ADAPTADA A LES rd.?CESSITATS DE
n
SORGEIXEN
.E SOP.CEI
Ei — DE
.^. QUE
I LS SóN L^"
'^C`
^ ^_íi'
0,. t_!,__
iC T,•
^ vL•.
,^
LES
DE_:
:i3í.
-.I`',.,
LA
^
I r, t^_.
"= .. S^_'
:oi.d CONSIDERADES i',^id- LA SEVA - REAL
1
i r,a. R
MAGNITUD I NO PAS EXTRAPOLADES COM.. NORMA D ACCIó.
PER •
i^i'.? _1PL:-; ,
LA. CO?'Tn.APOSICIó nUi', H I PUGUI HAVER
" n `^ ..^.
T'
,.rZ:^r, r n^_:,..:
T ^II
O .L:',
T,TERRA
^^.:
^ i..^.
"'C71
ç
UTA
CONCEPTE úTIL
I
PER
..,
, .«CELOivA
ENTRE T^^
;i;
O
LA
NDR.=; DETEP.`'III-?ADES
ENTENDRE
i
..•.CTITUD_,
I
I
.•. ^
'I"^
CANVI,.
^; C>T
O D'UN
L' ?l
ACTUAR
^.
- A PARTIR D'ELLES. NO
U l CONCEPTE
A.'IPÜLA - DES • D,E _IiALT
I';CO''IC
TD
uTIL, :1N5 DANYóS, QUAN ES
P E;', TAL D TREURE PROFIT. POLITIC,
ALTñE TIPUS, D'AQUEST I:.: sFP.ONTAiIE'iIT .
UI; L A OOL.L:•.J,OR.ACIo _uTIL
I
�-13-
es
■
^
Ajuntament 1111W de
Barcel
Sa
Gabinet de Comunicació
PRACTICA { j LA QUE S'\SI\ba3Mf SS O2 < talK ¡
:PUNT /2s © TERRITORI, / NO 22\
S'IMPOSA \2S. DE DALT.. \Ix3 • 20
DE PUNT A
g 2C23S32IA2222 LA ÜUS
HA D'IMPEDIR, •y\&Ç,
t'ZSIS2IC I2- D'ARBITRATGES DES DE DALT, ºeA¡ LES
\
CONTRAPOSICIONS 0 CO«za \SCis§ ENTRE ELS ELEMENTS -
DEL
SISTEMA TERRITORIAL NO S3\ PROU EFICAÇOS PER A t ©\ÑIj#3S
•
22U2&AL.
2o :f S
<
LIa
.
-
.
RECONEIXEMENT - I PERFECCIONAMENT
DEL
Cas}CT \2 922} OS CA T ALUNYA o0D23 2s03ae .g S& I§CO2202AC13
EUROPA QUE 22S PERMETI, AL M K2zI2 7 Fi2 S,
JUGAR « UN
: 22222 C&2OAzzEÇ22 I : ÇǃGII 1 A a ! fƒ UNA 2}/; AQUESTA, QUE
-\\
RABLES
DE
LA
CULTURA
RECL A MA ACTITUDS QUE 35H2 INSEP A
/
URBANA;
-
. .
.
c02 ARA \t'cOS? 22t
DEBAT,
»`§SÇIgªGI5 DE LA
)tE22tI2a2, t'IQ ?2R2 9 22 s£5 AVANT-GUARDES I EL RIGOR,
7`,T, 2«2zI2 Y2 22S/ 23 S'2n2IS}322ac13,
�—14—
:ER111I1
Ajuntament 1111* de Barcelona
Gabinet de 'Comunicació
PER UNA SOCIETAT SENSE DIFERèNCIES CAMP—CIUTAT
no VOLDFI.;
ESTIC DIENT S'INTERPRETES CON
(
'., ^^' T S_s ^?
^.: ^•
Sz P..TU ^Jrr _.
U;.? . . :
^_T^
C ^ `', ^ i.
^
.
Aï:^SOLU7.' .
r;:
.
.
"`,13154;
JO
CREC
°
UT?
LI—IDEAT
DE
SOCIETAT :d' E S UNEN -EL-QUAL
L A FRONTERA ÉïvTPE - CIUTAT I • C AI` 1P .
I
^`•.IXO T O ï,L^_'T P, I T '^ , íOLTS. HO HA
Ic0 - .:`A
•
DIT,
NO
EXISTEIX TANT.
P E i. EXEMPLE, MARX, I
UNA COSA QUE JIEM • DE
^?IT .`OLTA
- -"..
SL'.T,^.^_,^
QUE E S LA CIUTAT DEL FUTUR ID:°, A L? Ç_'UIiT ÉS L' ÒPTIM? .
^;^
TJ' oPTI'
.t J r.
,_
I ^MOLT
.iT
^
<^ i-`:; I T^T.
Ui:T
^ ^
iJ^ r,;^à:.^,
_
S
D p i? r..- QUIN EL - CA5'.P ., , S T à MOLT 'MES
;-`
i,
T ;, ^ SERVEIS-.QUE
n T '.,^
EN
. EL S; I^T`^IT D ; LA. COMODITAT
,
t.T^;jf.l ,, T^I^:.T
.^--
POSSI;3ILITAT •
r)
UN
D Tr MIi•;FAT
DE C`.? EI > i^^ .. '"-,.;r DE LO^- :^'^ ^^
7.-),
T^^',ITT._`^,
ALTRA
ARA EN
PA D
E° ,
COSTOS .DE CO N ( :
.,
,
DIFP•1:
D,. LA
i:IVELL DE
t;::IP1`1S..
I PER -
_.SOLA EIJ ^
(' -lA.TOTA
I ^^`^. ^ T ^^ , i. NO t? < DE PAGAR
QUE EST PATINT EN AQUEST MOMENT.
�-15Ajuntament 1 9I+' de Barcelona
Gabinet de Comunicació
^l
'
T ^ U='OP
Li^.
^^iT
\^
QUAL
r-_i 1
\nrnr.._:
^^... ^
7r:, , I)^ `S T =^ICi:T
.t,T C.n
T.
._ .r,
^iI:- - _-,.
._EF^ ..'ICIo _ -,
.'.m
LP1
^^
r
.
T'`
_^.^ P ER.
^ :F^: Gi^,T DE CIUTATS.
^ QUE :JOSAL TRES
^ U . I'.'.lV ,iI^ ^ U ^' nP_^U. EL
T
^ CIUTAT ATJ'Ir^A ^,`^
^_-^
- ,;r "
-. r
. _i..a,T,c.
^_
?
P –.
r._-
CIUTAT
ES UN I _.V
TM
TJ:`.1
C.
r^ n
^_,C10^.,
T `^.
TROS
ti.
O^
EUROPA
D'AQUESTA
^ iT
m:1`,1
T
n ;^
Y, S,
PROBLEMES,
AD< D'
I_G^T^:IA 1 DE Pk:OBL
UZs^?i.,;,
I .^ CARREGADA
?% t-: POSSIP.ILITATS.
'L
^^_ ^^ ;
R EORI^^,
LA
T_'ADICIO i"AW: : ",
L . cw77f(1-3
- 1,CI?, ,
t;UPF.`VIV ce
',.:S
F A PENSAR E..
ÉS
QUE
DINTRE
AQUEST
_^S T ESPERIT -DE
ELS
f?
w
Ts DE
:
S
FER-LES
F 'P . LES LLEIS, DE DECIDIR
T^.r S ^ •i! ^i Li•.
^^•m
ï^ r,
REPRESENTAT
ESTIGUI ^EP
^ E^^^.I-O^?I
QUEEL TERRITORI
^ r•Tr. ^m^_ ^. .I .__
-^^i Rl?Pr;'-ST,^;r^,r1^
.
_.
^ P,^`^T
1 ^^içu^^
ï_?L^
_,, I :> é
C RITICO.
mr
_ _.:
_ I,^.T
,^^r^,` ^ - i..GUi'. ..^`l'J - A ^ i. ''^:^.^CJ^^^.,
EL QUE DIC f ;'.UF TE 'I
'
L z4 .SUb-l^
^ ^^^,^l
l/
AnUEST rSPrP.IT nU:? TOTS TEï1IM A
CONSTITUCIO^_d S, EN EL '' - ?Oi'-Eï i DE
L E S )POLI T IO U iT S,
L^
IDEA
' JVA
LA
' QUE Y_S ^lOS`?'Ri::, ,
LI^O
A
•
7:^SPRi;S
ï-;= é:IC1?'' _TT .?UROPi?,U..
ROi , '.c. P ;'R_O f? ?'i TOT CAS
T-m -,T
^
° ^,O?:,
,0^.^_^l
,^.^
?JOS
ALTRES
GRECS,
;^LVT DELS
COSA QUE
COSA
TOT EUROPA,
^.
NO
d^^tS'
�–16–
Ajuntament ' V III'+ de Barcelona
Gabinet de Comunicació
EL
A ..TOT
SEGtJRAi:?.E% T
VFGADE
Ref.:
S • MIS
r'ó1 ,,
1. •' TZ ^A;^íEi^dTS
nu.,
S ó ';:
;,
UN
TRADI.CIO:'l-•.LIST_;S, L''.FiS
CONSERVADORS QUE
LA
POP,LACIó QUE HI-VIU...
• C._
LES
^S
LLEIS
•
QUE . SURTEN .Són - • GENERALENT
l'
i'ï`t
GENERAL,
171.!!
1 C ^^
`•f^`c•^`"`
GENT,
/.11^
LA L..i
` 1 3T•nn,.-^r,.
O1< .7 QUECa^T" T_^o QUE
CONSERVADORES
L'IEs
PENSA.
•
v
PER. Que?
-,
^j,.Jl\
iJ
e
ELS PA,RLA.NNITS O LES LLEIS
DE -
FETS
TANT,
1[':.11 ,
D
F OF`::A
Eï?
ctln EL P:;S DEL TEI'.RI T ORI, i PER
;^-;?^
r U ;;?
`^, .'.1
^ ^.
DE
':^,I
..
` ^^Ei FORA
_ J.7
riPOP.TA`" QU E EL P;^S- DEL
.
<.,IXó
ÉS
ELECTORALS ESTAN
.
;'
..FAi-i,.:.
F
AIXí _T_ TS QUELCOi-i QUE. CADA • VEGADA
`_n '.
'^' . ^T'
CC •; ..,.I ,.0 _o,
,
^-,_..A
F,E,
^r , U x- T
O UNA
^
_E._.."
TORNA
LLEI
A CATALUNYA.-
un
.
• QUE1IIAGI
t^UE i_; S If LP ^_ .'`^
''.T
•,
JO PL,. -^(;
TEN
I•
CADA VEGADA QUE
T „I T ;:rT r^ n
r 7
-,_ cJ
ii,
H I^_
UNA
T;s 12±1 AQUEST. ,1O
FI ^i. I^,ORsAL,
' FS
1'ACTOlc URii!?.•
TORNA, CADA VEGADA ^UE ES FA UNA LLET,
i
ICIó
^nR.AD,
Iï•^iRCIA .P." LA.
^-^m
AQUES T A REALITAT.
.'C!.<
(Y-1
(7Jl
tc-
7DL,'V
'_' l^"
1›,,t—o t
k
StrI/J› f' ‘ mhA
b2-15(‘-
_
l
�—17—
.~.,
Ajuntament 1117 de Barcelona
Gabinet de Comunicació
LA IMPORTANCIA DELS MUNICIPIS
PENSO QUE f:S EL 10hFMT QUE. EME ADONEM DEL PAPE
I
DE LA IMPORTNC T AUE TEMEN LES CIUTATS- I ELS POBLES, EL
covran
DE. LES CIUTATS I ELE covERms LOCALS, 'EN.
L'ADUIMISTRACI DE LA COSA
PER COMTRE, TOTES. LES . LLEIE QUE DARRERAMENT HAN
SORTIT . EN W. UEST PA1S,
A CATALUNYA,- SóN LLEIS
• I-NTEnvEucToNis iTÉs, NO P AS . LLIBERALS,.
DESCOMFIAMCA •
I
TRASPUEN. .UNA
TiTms TOT EL . QUEJ5.1 HA—A SOTA DEL GOVERN
AUTW-Zfl,' .I•QUE
És, EM..PRIMER.LLOC,. ELS AJUNTAMENTS..
T,A LLEI DE CAIXES, LA LLEI DE FIRES, LA LLEI -DE
- RIESCAMERES DE .couimc, LA LLEI DE CAMERES AGR á
I
LA LLEI.
DE COMAROUES SISN LLEIS • DE — DESCONFIAMCA CONTRA EL
TERRITORI T LA PO5LACIE; DE CATAL6MvA:, QUE . EN DEFINITIVA
EST .7:1 AGRUPADA LE
Po r )I;";7. -zs
:.TJNICIPALS„ ES TRACTA, EN
AOUESTES LLETS . , QUE ELE AJUMTMEMTS REPRESENTIN
ALGUNA .COSA
�— V( —
Ajuntament ''i0+' de Barcelona
Gabinet de Comunicació
P ER
QUE
OUPg . PPROU2 T_'ES CONFIA EN EL FONS —CONTRA EL
.7 C' DIU,
S 1T
i^ï^
T.
?^
^ . r • r-^
L'ESTA_,.
i^d1F:^E
EN I?L CONTACTE DI:.I^C1F^•^
PETIT ESTAT SI ES • VOL , IP,_';.c).PS`I'a.T, I . CIUTADà.
rS
COT-JEIA ...... • LA.. POSSI':ILI'TAT DE QUE AQUESTA
R.ELACIó CRJ_.I UNs-. CERTA DEPENDENCIA -'.L CILJTADà . RESPECTI.
DE •L' :i.'STAT , ' CONTRA EL
pUF.
S' I. T ct DIENT,. CONTRA EL
_ .,^_,
^^^
T_ ....,.
A^
QUE
I, ^_:_^
ES ^^^i
IS?'l. ^.iJ
LI ^_,_..^-^L
^ r '^
.^.•.0.^
` ,T
P^.ln
_ .. ^ ',,^ ..._^.'^._
- ^^ I Tr^_
_'•
l/
^
^
T^^^,
m^•I^
^_L ^ S - J. 1`T
` (1 ?
_OLl
MOLT
CENT
rr^;^._ ^..^i.FIÁ
EL PODER ,.iUt,:ICIPL-.L QUE E N ELS PODERS Q UE
HI
tiA MÉS
Ai aJ1:?T, I ÑI:io L E S ENQUESTES Li0 ï)'i__:OST`'EN..
I
QUAN ï.•?O ns AIXí "S P. I QUI. ELS VALORS SIT•:BòLICS
^ LE Pn1>>'ER,..,
QUE ESTA — .. IÉS c:MUMT n0?',' TAN ATRACTIUS
PRiECIS..-"?i,'.,MT COM A Síï-ïOLt;, ÑO COP` A GOVERNS - QUE TOTS 'HI
T^r,-"`.nIïE
_. ^lr,
^
^?;S
`"O m; ,
FAVOR..
A hAVO
_^
EL^
r. ^
^...1:._..i.T_^ .^;T^=^
... í^^,'i'7.,T
CAS
C^
..._=, D^^
T)EfiP"°1;`ï D`r,•250
.
Pï^L
COV^'r:;''
.._
.
CATAI c^
^ .I
(?UF•
DE NO_ TENIR " AiJTOï;OMIA,-.
�4
–19–.
+iiü
Ajuntament 1117 de Barcelona
Gabinet de Comunicació
,CONSIDEREM
FACI
EL OUE
EL
GOVERN AUTòPdW± CAT1Là CO 'í UídA. PRIORITAT,
^
FACI,
GOVERN O ido NO SIGUI.
SIGUI- UN NON
1n^:^
^.Tmn
'7C,
DECLARAREM
.^ ^7''^,^•"'^
_. _,...,•
Jt.
^^,; ^-:n^.
^. ,^l 'O"'],%•:
.._. rQUE
. EN
CLAR
ES_Lr
M1
'
A.F„^ISSATS PAR`;?IDAJ'_I:,
D'UNA .
AUTOT''O'''.IA. PF.Rò DESCOMPT.=1P? T
A.',`UE`TT EFECTE SI'_TO? IC, SI PREGUNTEN ALS CIUTADANS PEL
.
GOVERN, PER E' A.DT:INI ST T '-'' CIo, QUE ES ALLo OUL I; ,TTt:,RESSA .) ,
Q UE
^^T.Ló
1,S
/\
ni ^
T QUE
;L^, 1_,S.La
'
^.%T^,1' t''Im^ IV.^
^r
,_..,
t
T '
COTïT7OL7,:;
GO`'yT T=RT',
'íILLOi•'•...
r
QUE
^ (^> -: i^S EF•.L,C±
^ .T.^ rn It.i,
LíE ._,
^^ ,-^LLO
T
PROP, CUr1 ES ALLo
I ELE
i'I'
I-Tm,AT:= O.'v
í,,-?
D' L1 iLíl`%IS"'; ? '.:'IÓ,
EL
"S
EL
C UAL
QUE ES
EN
POT
NIVELL Di,
VOLDRIET-'I
ELS
Pu'3LICS ANESSIN
Í^T ^r
?,._.,i
' nT
_. I..^.
. . .__
DELS-,RECURSOS
^CU
1 ,_ ^P
è^ J.F',
_ L A:. _ r ^JOn
CIUTADANS
i'1\T:A'r:, LA , i AJOT<I A CON TESTA IP D1_Fi CTI3LEKEï'dT 0UE
.
Pï I_
,...,J,JS'L('rC.',T^S.
`^^T
T
•P
,';'nUè :MÜEST NIVELL
AQUEST NIVELL
- _ ,.
T,.^OD^^
I
SI
T rn
^1
. CPITICAR,
.r^___IC::.F.,
NO .
¡'.T
]
NO
PS AQUELL ESTAT L LUTTYà;
ADET OSTENTACIONS EXCESSIVES
T-? 1 T^TI i-i<, ES
^,^.,'rr'.;-,^,7
,.
:.)..^.i. •.U i„ .L_^._< D__. SEGUIDA_
DE
A
J;
_. ^
?r ^?Uj:CIE <
Ii ^. ï T^IATA^^:F^T^•TT,
'
-
T m 1 c•.
? CITJ,
:OJ._
1 r a. r i .^ ;_'.
^ SE'LS
ELSFiJL^^..,
"' r ^._.^.
°*^^
.`.T,
^. r'(?*_...'^^^
_ .•,
EL
CIT3 T
C.,., `'^_^'- -U^, ;?L
uns.^.
r.i r^
,-
_
DE
ES--
íC)TJr 1'
. %IÍ,J r^aCIL DE
r, ^. ^
r
^ JNA
j'
PROP.
i:S
�r
–20–
Ajuntament 'VIII+ de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Pr^ ^^
T
* A
i^
^,zl- i–r'.E
^ LA
z. _,. O^Ta,'::I
A
TORNAR
VULL1- I,rJ_
P,,P.
c1
. .
T J T1'-'^^^^
CAT^..J^
• PERSCITATJP"'•FNT
rUNCIO
.'1i
LA
CAPITALITAT- .
DE
T 'LO,;A .
LAl L;;
I D'APARADOR –COM
ES :'.LT:':_CT'A DE _'OTOR
P<<IS.
.,
LA
A '-7IPOTTIC
e
.ü.T;,.ÓPOLT c'.^.TCELO':-IINA
T
COï i^'
^'.C^'^r"T-:'.CIo
GENT
DEL
ENTRE LA'.
I UNA IDILIC:1 C;:ïALUM ^ A. COMARCAL
.
r -;r, T -^ c ,
n -Cr.
BASE
^J
T )__ C ^'^
1. ??A^',
L'1-n, 1J..
UNA
V 1^' ï^, .I=,TJí ^^.;':O?^1;,.CT.^ )_ .":.^'•. . ^ i .I .mCATAW;:,..'
TE
TINGUT OC ASIC7 D'_' J COuPROVAR CO?'í AQUESTA
c7^UTILS.EVOL .AT,7.'Ri?: CAPITA L – T,S - COi-;P":^,^„'1 PI.I ? L1`^,
7.'OSi^_ :^ -
Q UJ,
REAL.
^1^:'1IJ .
ELS^
TAN ORGULLOSOS DT' TT??'ZR UNA CAPITAL AME: UUNA
. UNA CAPITAL QUE
.
P."S[dCI,,. AL _`.C)r. C ADA CCP I' f::S AFIR.PLT.D A
PUGUI
P,^'.1^?
^.,^ .'^,._
^ T,–,,};
? T'C`T'
' r^ n
I .:^, r^
.i11
_ ^ Or
r» 0..CIA
r^r^
;^ ^
j. ^A].
r I:o I,,.
r-i ^^
T'
^ ^ JOC ^ %TJ
^ 1, P IC 7 .
_^.L
.^'?-^_.1..,-^?
�-21+mii
Ajuntament 1 111W de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
ELS JJ.00. I CATALUNYA
MES
ELS JOCS- SoTd, A1•. - S D'UN FE;'WFid ESPORTIU DEL.
ALT .HIVELL, U;'! PRETEXTE PER A DEFINIR, I. I FULS A R I DATAR
0,-
GnC`.^.'1 j
`
T f^I^
CGL.L.c,C.^
lti ç._ .•-1i_^L-?
T
f^
JEC ^.IIJ,
DE.
T'l
:. GR.REiIv
7,
,-L
E ï>i rL • D2?. L' ECOidWIA, 'EN - .3L DE . LA CULTURA,
L' Ur:};A,NI S:'ir,
^)
DEFI'?ICIó
F_L • D E . LA.
^'
•
T'T^^,^'^C'I"S
_ P.. 7 i^
i-^^7
I
INDUSTRIALS
^
T T CUOLek10UES .
DES
r^r•T
1 ^1
D ^.niT,-,,,
_i_
T
r; F ;.
PUNT
Ii:?TPn.PP:FTACIó DELS.
--
^,-:n
EXCEL.LENT
m REi._iC T R
T
A
T
t
D'AQUESTA
D
DES
JOCS OLí'i^-_PICS COi`'? . UNA •. OPORTUNITAT.
L I:) AK –EXPECTATIVES
OPTIMISTES
_
.,
COi: ^;^•
CONSOLIDAR
__
COL.LECTIU,
PESSIMISME
L'EXCESSIU
SIGNIFICATIU OUP FORA DE
COr"1,
r;T
L I.,TA,
BARCELONA
I
ES
,SCRÇ'-,i::IXÍN INICIATIVES
•^
P
^ POC'RAï:,A
7
Tn
• Ci L'ATRACTIU
i^.';1^t
fV OL^_.^
'T C' ^
I'S
DE ^^^\
:^ D:,
._i,.CJ'r;CT
T:.^:,
DE
-I^^>. S^U
: ;_:
'''>,?_ .•
T
1 T -^l^.Tw. D.i^_^^,_...:I•.?^C^Ó
. TTTlT..S T^
<^^,:Li,^_,lt-,
T
•
SER,
r^T T':'T
^.F^S L;PO^.^..^t'!.^.
QUE
DE
T 1 T
i,
^':Tf^ln
^
DEL
^^r,0 DEL
ïl(^^
2
É
O POT
S,
^ ') I FET D'ORGANITZAR
F_:(J,
EL
V^.
-.T,;T-'nT,CIO
P'; . ^:^. PROVES
^iT,iP1
T^Tc'r
- 'J _'-'S
-;^'.TJ
,.._...
ri ^:
9
O
:Di:.S.
DETERMINADES.
Iï'.
^^^
;., O
^T
'LA '
LES
�Ajuntament 1117 de Barcelona
Gabinet de.Cómunicacib
POSSIBILITATS Di, DIL;A,•1ITZACI6 . PCOT^.ióï-:ICA T CULTURAL . QUE
CREARAN ELS JOCS SUPEREN . -LES DERIVADES DEL F'E'?' QUÉ EN
•
•
UNA
UNES • QUANTES
POBL?`.0 io .. COï:vC r ET T, • S';_I CTLEERIi.
COMPETICIO:'?S ESPORTIVES,
Pi 1
in
' /^ -,m_
T T '^llü1
H..
'TT
^_
T,^
yllo
('iL.^
uLTI; PUGUI SER.
LA
•
CONCENTRA CIó
TERRITORIAL DELS
•
r SCEr~?ARIS D.E
CO'i:íP ETICIó . ERA 'U NA C:?CIó OBLIGADA P;;r ' A LA CANDIDATURA
•.
OLÍMPICA DE BARCr?,ONA. AQUEST F,S, TRADICIC'irdAL_IE dT, UN
DELS ELEMENTS ..irS V,.r,O7,ATS PEL CONJUNT-DELS 11, -`BRES DEL
C OI
L' H ORA DE. D'CIDIR—SP PER- UN;•. CIUTAT O - UNA ALTRA
PEr, A A D JUDIC A R I.1'O1G,ANITZACI6 D'UNS JOCS OLí,,PICS.
ELS JOCS S '?.._TOR GUJ,r\ A UNA. CIUTAT, NO A UN PA IS NI A
m^
.,.__,
•,.^r;rm
C`
^ h^
P_.1
^ Ti' ..^
.CAPACITAT :!S'., DIcT
nJJ'.;
DEPA.SSE.3 T,'
*.1
EVIDENT
^^U^,
QUE
_''IT::AR
-.. :?-',IT
^ .UNS EFECTES
TIENEN
IrdICIATIVES DE
I
UNA
Ur^
DiSErVOLUPAMENT
ESTRICTE • DEL íIJ::ICIPI . E SCOLLIT. .
il ' PERFECTAMENT
I ;ò S'HA
. ^11 ,T,_.
t CC^'i^`..F'.
:^ ;
T"'
+
C IIJmAT
1
LA
NO .
EA ..CA CUT. QUE E S PREDIQUI DES- D E BARCPLOI:,TA. - DES DE TOT
C ATALL'i;7A S'HA RT PIJ:i' UNA GRAN OUi+:?TITAT D'OFERTES DE
�-23Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
PARTICIPACIó I COL.LABOPACIó AME LA CANDIDATURA OLíMPICA
DE BARCELONA.
-DE BARCELONA
L'EXCEPCIONAL PPOJECCIó I NTERNACIONAL
T
.CT'
ACONSEGUIDA
PER
_,^
HA DI?
L^Ti^ C,«iDÍ..r.lU
^^^•
^^ rn -^,
n ^ OL1ï':t
' ^ ^
I,A r^
-
_ r R ^ U_^^d
FACTOR DE PRIMER OORDRE PER LA CAPTACIo DE NOVES
INVERSIONS
'TOTS
E C OidòmlnUTss
NDUSTRIALS A
I IMPLANTACIONS
ELS MUI;ICIPIS -DE-L' aREA __ETROPOLIT d1A DE BARCELONA,-
D'IGUAL
.:?Pv,TiE '.'..,
?.^
r w Tl
PER
^'r .. ^^APOSAR
Iti^,C-'S,_.^-..,•.I•
TI:LF,COt:UISICACIO; ?S
L'IMPACTE D E L.) JOCS DONARA L'IMPULS
-^ T r T T
t=:<^.1.C:.^^Oï:_>
AL DIA
r -.-
EL CAMP DE LES
T LES NCVVS .TECNOLOGIES; U N IMPULS
/
•
.
XXI .DE-LA-MA DF, LES
AL SEGLE ^.^^
m1^
I M PR:ESCI N DIBL E P E R- A.
CIUTATS. I rLS PA1SO'; D SENVOLUPAT S 'QUE FORMEN PART.. DEL
T URAL.
_ :^TUi,:AL.
r:ÒSTRE . :AI,c
;_,,,a,l^c_ NAL NA
MARC?^^ ,'mT^n'.TT
MOSTEE
T
PEL QUE? •
F;^ A LA CULTURA, ELS
JOCS DONARAN. A LA
^^,-,*^
^^
m DE DONAR-.SE
r
.^r. DE
A CO!^I^_+
7 dOSTP.F. CÚI_r-TUP ^L' OPC^?TiJï^iIlA1.
+.
m
• FORMA. P:ISIUC;
^, INDi:A
1.997 '
y.tRLU
DEL i .'.ói`. L'OLI: '.PIADA CULTURAL QUE
,C AL NOSTRE
»IS. DTTR¡,N`.ï E L OUADI:IE t ' ïI 1 .989-
DE SIGNIFICAR .EL
DEFI:'.I?IU
RECCNEIXEE 1T
�—24—
Ajuntament 'IIII+ de Barcelona
Gabinet de Comunicació
I N `:CER NACIOPTAL DE LA CULTURP. - CATALA N A.
AL MATr;.Ix Tl:MPS, L'ENERGIA COL.LECTIVA GEN-:R:iDA..PE,>
L!A DESIGNACIo OL1'tPICA JA Es`c`1
T
PEL
nC.
y n, ELS SEUS i ESt.JLTATS•
,r.^^
'If_. rUALIT^ITÍU DL LES
c^UE FA A 1.' I T?r?E i:i:'^i i T. 1^^t1;^,i^iTITF.IU
,.,
^
CATALANES..
PiZODUCCIOï.'S CULTURALS
^
/.
T-+
T^
nn n' ^ L^;..._^:-.^
^ ^T)
' ^^T/T?^-.-.E'3.1
li1`^
n ^^P^^
, r., ^.^-.
^ , DEPOSAR
JOCS ^OL,i:,:
i.. _ .^o?
/%
!
r^
l .,r,)r•,
.-rn,
ñ ^^-^
¡ --) ^nt
1^
C ' ^;^T
`<^^ '.;^
nn r^C,^s
CL:__!E,
Pt^^Ó,
,.,,C^LLi,.i'Ei:l.
_-^i
...
•' Af ^^.^-.
!U^n^m
' ,.^.L r
ELS
^Lc^
i
.^^[.
^ ) r{r+.,
^T,^ T , T_.i r ,.T..F
.^,1T.1.,
JOCS NO PODEN SER
r
^• .^Or,• r.:,
. ^I
ç''t?_^,F._.,
PER
.SI
LLUNY
n. UNA STz^P-:^lA
VARETA MàGICA
COM
r^ TOTS
^ -PROBLEMAS..
i^
;:PGLF^^•.
^C; ; ^^ ELS
. On,
; ^ , ,^^'
•
Í
Dt, Lr:, t EI.,IT1`:
R ES
T.
^
^
,/
1^IP1=^''ITZ'\DO,:
: nTT^ '-T, p,''',i^i_.::
P r^^ A -`T;
^
I .CATALITZADOR
DE
f
LES
^
iJ.^ICIc:.`.iIV^S
l: t - J t.:i T^n-,;r^i^:
QT. T,
..
D1?;F rU':.'UR I DE LA VOLUNTAT DE • P;:OGRES
_ IU .
^IGUI '
't^i L,C rn
ELS ^JOCS SIGUI
-""^,^
r'
;.,_:.,,:,,^,,I^,^.1.
. T ,,.^..,
, `<¡^^
°.C^liT;STa^;' II?ICIATTVES
P'?J^,IT,-.. "'^1`n
_
._.,:- •r,!'ISTt.I^:I;.
_
^
VOLUNTAT P,13 E L T:?I:^IT SOCI A L.
I
CAL
qUT^
AQUESTA
DIG:Jr7:1 !.dr, . QUE ' T.,S• JOCS ^M.r''i U NA- EMPENTA. Dt. CAIRE
:c',^CIC`^.'AL,
,
..
^PF:_:
,^ .
PER
ò CAL ('_ .T^;. J?`'^.VI , _ ..,`^' HI HAGI QUELCOM
-
�-25—
Ajuntament ' 1Itt de Barcelona
Gabinet de Comunicació
A
SER
EiiPENYAT .
JOCS
ELS
COP:'TE^IPLA1'S COM
!-,C,¡-^
( 1p.'TpTm
^i
7
DDESENVOLUPA=NT
UNA
0
SIT'tPL^,.
I^['C''SA
/^ r r^ 1 n^,
'ELS
D'UNA . CIUTAT.
r
r + Tr^T:,]r..-+^,.-..,..mr^\T
,-,.^_.:..,. ..._,_
OBLIDAR — I10,
SER
-
r^ EL.
^•
'PER A L.iaÇi,T^^R
r^
JOC..,
pT i - T.
HIN,
- ^d0^ POT
=,n.,
_..,S
T
.,I,
^^VUI
P O DE''
NO
`^i-ï:_ïPOC
PER tò,
OLíP=:PI0 0 ^^,
,
r
I^ ^POP ^^
:^^dT
.I;SDFVFNIï TE'. IT ESPORTIU - 7i' CAIRE I NT r.i:i,'T CIO ?[
EL
EN
r^^ri•,, . CAS,
;iGr_..L,^.ï^^
¡,
;:,L.^ JJ.00.
r.^
. - ,.^ ^
_:^.C_..,;,^t.xI
^' ^ ,,,•
EL
^^ . ASSOLIR
Pi:,..
PER , A
-
.,
.^:,_iJ
GRAU
ESPORTIU • OUE I:ECL-?x2G'1 EL i'?OSTEE PAI á
DIGi.dIPICAR
EL
?^
7 .
DE S^.,l^VII.
SERVIR
r
r_Ai' D}s
C^1^IEI,
,*1
p. ^
7;^_, n--.^,ilVOI^ UPAP'I7`
,..^
1
d
,'t''
PER. A.•ELEVAR
dIVELL D;-, L'ESPORT 9.T<•.Là
I
DE
L'ESPORT
-^,
^.,;-^i^
^,:. ^^T._OL
.
1
_
N
•
SIS
^
'yPUGUIN
i
,°
L^7PP.
ANYS 'O ASNOLIRENl NIVELLS ESPORTIUS QUE
CC`í-^PT:TNCIA 1`
LA
LES P^.i'rïE .^.ES POTèNCIES
ESPORTIVES 11U':7IAT,S CÒM ELS L.;;TATS -1 1 7JITS :-`' A'_:TRICA,
jJj,jT O SOVTó^.,'Iíl:'_
{%•
LA . .
1 EPu;'-LIC:?. J, .00RA rí'IC,T, ALWANYT:.
1
/
•
^
AlX
^
^
POT ACONSEGUIR,
INCLEME dTAR EL VALOR DEL
�-26-
^■
Ajuntament 'II de Barcelona
Gabinet de Comunicaóó
Ref.:
.NOSTRE ESPORT FINS A DIGNIFICAR-LO £ FER -LO RA TABLEMENT
COMPETITIU EN EL MERCAT ESPORTIU. INTERN, CIORAL,
ESTABLINT LES S2S3S « 2lOºA . CO&Jzesa JRI,f?I!a
TOT
DE )2020 §{Ç
I TECNIFICACI DE L'ESPORT QUE PUGUI P,s\2.2tROS222S MÉS AM\ICIOSOS A UN %{\\INI 2}S LLARG.
222. LA
AQUEST OBJECTIU 7a/SA I/22c9§asts/2«2
202\SCI\c13. DE t'SS90\2 ESCOLAR. \'2\ D'ACONSEGUIR ºe2
.L'ESPORT
DEIXI DÉ
ESCOLAR
. ..
.. COS UNA
/ \S22. cOU3ID32&?
..
"ASIGNATURA MARIA" PEE A INCORPORAR-SE
AIS DLA S D'ESTUDI AME
LES
DEFINITIVAMENT
MATEIXES , CONDICIONS DE -LES
o2SfS DISCIPLINES &C»D3 ^Ï0b3S
A BARCELONA JA; ESTEM TREBALLANT 3052 SERIAMENT EN
SO
&t QUE, SOS
AQUEST TEMA, SIIJANC A:2 UNA CAMPANYA MUNICIPAL
TA
^
EL 23:A "A L'ESCOLA,. 1E1.7,13 - ESPORT QUE 112I" S`SwD2Ç1 EL
^
TERCER 2RI y \\22j DEL CURS 1\985/SG.
^
�–27–
E 11111
Ajuntament . 1 1II +'. de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
ADMETEM . EL PAIS TAL COM ÉS
I.,;ïS AVANTATGES OUE EL S JOCS R,PRESE N TE ?, PERO, • ES
PODEN MALBARATAR\ SI EL PL*.IS NO ES PREPARA PER AFAVORIR– .
I.?E LA DIFUSIó.
I
r.I.'ò ÉS
EL QUE POT PASSAR SI S'IMPEDEIX
QUE EL SISTE MA Dl. CIUTATS CATALà CONTINUI FUNCIONANT BÉ.
T.S MOLT Ii'`PO:RTR''IT OUI? • F.S FACI UN ESFORÇ
PER ADMETRE - •
QUE-- EL . Pc_í.S- • PS CON ÉS- I ES REBIJTGI LA TEMPTACIó
.D'INTENTAR Q UE LA HISTERIA_ F-iCI MARXA- ENRERA.
UN CERT
VOLUNTARISME IIiPORTANT EN •LA VIDA DELS
?, OBLr,S I ES ' EVIDEUT OUE EN Et CAS t:E LES COMARQUES . S'HA.
DEMOSTRAT COM L;,.A VOLUNTAT COL.LECTIVA DE RECUPERAR–LES
PODIA
r FER – SE DE
r,
ARRIBARA
^T
ELS SENTIMENTS
i'OP.^^:,
^.I? ^TL,^
D EL S
NOSTRES . C IUTADA:dS. TOT AI::O ES CERT 1, PROBABLEI`-iENT, . ES
`nAP':tT? POSITILJ.
LA NOVA DIVISI6 TERRITORIAL DE CATALUNYA, PERÒ,
r7
CONFIGUPAR .^SOBRE
^,rDE CO:,:FI^Ti,^
C_t rtP.
.T ^A BASE
P
REALITATS
DE LES
�—28—
Ajuntament ''VII +' de Barcelona
Gabinet de Comunicació
D'AVUI .
ALGUNES D'AQUESTES REALITATS COINCIDEIXEïJ
•
AT 1Fi
LES QUE VAN COMDUIR.. A L :'? A PA DE PAU VILA, PEi:ò N'HI HA
D'ALTRES QUE NO. EL F%PdÒYEiT TiETROPOLITz DE ^ . BARCELONA,
PER EXEMPLE,
TF .
NO
T.Ei:IA EL 1936 LES CARACTERISTIQUES . QUE.
ARA, CIi;QUANTA ANYS DE SPRES .
LES COMARQUES COSTANERES TAMPOC. TOT EL QUE- • HA
PASSF.TAi •".B L A
DISTL I13UCIó D1, LA POBLACIó, BUIDAITT —SE
i
Oi'^:CJ'i:;,.i..;:,_.
E^1 DIEM
DIii•^ EL CARRER
n T _^^. EL QUEEN
m^;^ `^ m — r r P^"_
L'INTERIOR I .^.,
MAJOR D E CATALUNYA, DES DE FIGUERES FINS A SANT CARLES
DE LA R.^ PITA ( I
?-DÉS
AVALL), S UN
FET NOU QUE
ALESHORES
TOT JUST CONENÇAVA A EXISTIR. AQUESTS FETS OBLIGUEN A
PENSAR EN UNA DIVISI6 TERRITORIAL DIFERENT.
^ C-i 2o/yp .
,^:1-',
6 ^
DEBAT OL'F' VAM TENIR L'ABRIL. DEL
•
QUE
ES DEIA !._ UNA FR A SE MOLT TèC.aICA,
un S'AC A BA D' i"'i`":._,.':DRE
LA DISTRIBU o
DJ',
U
PERÒ QUE US POT EXPLICAR, QUE
LES COMARQUES DE CATALUNYA JA :,O
POT
.
SET: I.C[ OGèNIA .
J.T. LIO POT SER EL MATIEIX EL SOLSONS QUE EL GIRONèS;
�-29+IIIII
Ajuntament 11111 de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
O NO POT SER EL MATEIX EL PALLARS QUE
U N ES ;=SN UNES
COMARQUES CADA. VEGADA MI?S GRANS
T
^^.
rJiD:_,._,
CP^h
CADA VEGADA
IUL I3AIl Ex-"tPOi-2Dà.
" `- .PLENES
PL?'i^,;:^ ^
^ VEGADA MIS
C^';Dr.•
COMARQUES
:
góI:L?
T .? ;;.5
LES
L
^ AL_^r
^-+^ I'_'S.
c
r, I^i.F.S .•
i_;t^%^.D?. MIS PI•,.1
I . C:i^^.
CADA: ^VEGADA
TJ E 111?A: 'S EREN
D'UN PART IT
r^E;^^.PETITS
P __ I >POBLES
'
PO^-: ^'
ENTORN
EL QUE
JUDICIAL.
HAN ANAT A.i:."UIF:Ii:dT LA S E VA PROPIA AUTONOr:IA,
LA SEVA. PRòPIA FUNCIONALITAT-
RECORDEM
E L CAS D E L A P I SBAL , QUE E N EL
MOMENT
LES COMARQUES D'EN PAU VILA ES VA CONVERTIR
C A PIT A L
DE
LA
EIvT
DEL I'AIiR: EI:`PORDà PERQUé HI tïAVIA i:LS JUTJATS.
T,I,`.: p S ' IIT.
DE
TEN
IR EN COMPTE
.EN L A DIVISIÓ
COMARCAL
. -QUE .AVUI_ S' ADOPTI, AMB LA CONVICCIo iiECESSdRIE? D E TOTS . I.
^ TtiTnr
m r."_.:^..^.
DFI, ^ ^. .,U
T :_A
.CADASCUNDELS
NO- ES POT. A.R R I T ^i I? I DIR DES DE
.
DALT QUE ARA
S'APLICA AQUESTA DIVISI6 COMARCAL A LLAPIS I
AJUNTAMENTS QUE QUEDIN DI' TR` S6N ELS QUE SOS?,
.ELS
I LES
�-30-.
+ilill
+' de Barcelona
Ajuntament 11II'
Gabinet de Comunicació
COMARQUES S6N LES-QUE SE .
I
TANPOC N O. PODEN AN AR A UM SISTE MA DEL OUE EN
PODRIEN DIR ,_:L CAMPI
QUI
PUGUI.
rT QUE S'HA
i;
DE r OVL^iZ><.
CAS,^T'•.TTC'T.;
_ .h.I2I
EN TOT
^Ol C.+.^
;-. ^ NECESSARICRITERI
DE 'l';^N IR EN COMPTE LA VOLUNTAT DELS
D'APLICAR H A
AJUNTAMENTS I EL QUE HA PASSAT DES DEL 1936.
I
/_;,
•._^
AMAT
"L QUE _;.:.? PASSAT i;NS DEMOSTRA QUE CATALUNYA S'HA
T ^ ^rn_,..- UNA
i^li_L ic.^^Ii,._DA
I_ <<_DETERMINADA
•CCI^.?^TÍitr.,i:`d
AME
A.•iE
• UN
Rr.^LITAT^
-ESQTTELET, riÍ "i> U,''>1 COS '•:UM,?=:. SI VOLEU,: EN EL QUE IiI HA. UNES
Di':Ti.i.AIIHAA;?S TUI`CIONS, UNES A:'TICUL:?CIONS, UN S ROLS I.
m^ DIFERENCIATS
r_^`II: ,.^Lh
QUE
UE
n'l'^T'^
, ^rn ^^AQUESTA
MOLT
^. 'PAPERS
UNS
^,._..,:I
^'? T. z,
^,.-•^^
r, rnlc_.I
I
^ï'^
l
I-r>
^
lm
_ ^-,.
^ ^ I NO
DE ^\• ^cc^.- ._I^.> ^.,
^,,_
DIVISIó
,.:^I^^^AR.
.
(^^^`' T
i'Zr S,
AGRADEN
QUE " A TOTS EME AGRADEN
CONCEPCIONS
L^
•
AL T RUISTES, PO?TIQUES I NíTIOJES DE LA ?1ACIONALITAT
CATALANA
,.^;,,,
;,
r,,.i TI:i _,_i^ rni^^
7\
,J,
.. ,. ..^.I,.L^•L<.
Sol'i .:OLT ATRACTIVES,
P7ry:^^
,,
'rr,^ ^ ,.,
^r
r:(`'
^•T'-,
,r "-T
•^.'.,1t^i;.Ii>1,_•;
.CUEA? ELS
^-^
t !:.•.
A
r.
NOSTRES
^.L
RES
SI,
DD'UNA
Ui^.ï1
^^n^ PAIo
PAIS
^ ^=^:^_
T ^' TmnT
^ r•aT ^ _.0^,_^.!,
^ .,,^
, .^^,
^ r.^ C^^,
�»HM
I!* de Barcelona
Ajuntament
Gabinet de Comunicació
Re C
#22SSN$aC13-
EL COL.LEGI DE PERIODISTES DE- GIRONA HA VOLGUT QUE
US PARLI AQUEST VESPRE 50Ç2£ ELS JJ.00.
I
LA CATALUNYA
DE-LES CIUTATS.:
MES D'AGRAIR LA INz}2ac13 HAIG DE MANIFESTAR LA
H\7& SAT/SFACCƒ/ PER PODER TRACTAR D\ DOS IDE
-REALITATS, O DOS cC2J9E2S D'IDEES
°
0 DUES
REALITATS- g§3.
222SONAL 23Nf.3là2¿SSIOSSPz
«ÇISFACCI6 T EG2 . PER. PODER DEBATRE'LS - EN »UNA
CIUTAT QUE HA DONAT TAN PES PROVES DE VITALITAT, O£§
CULTURAL,
ElPUDS2
1 ./'I2Ç32} • PERS PROBLEMES
DE
c&225oe7A.
TOTES LES QUALS COSES 2E TINGUT OCASI6 DE COMPROVAR-
PERSONALMENT, EN LES DIVERSES VEGADES QUE es VINGUT aOEi
COM
- y 32 DEBATS, :
-ALCALDE &-/aRJlcIe A
- O/2Ñ}\2\ 09Ç-
£2 •\\S MOLIES
2,TÇT A G I2Ò22 A 2Ç %Ot PARTICULAR 2£x.
EL SOVT wsJa2-292C22.º\2 \1 \O2I2/ AME \`¿tE&tOS JOaºQIm
�—31—
X311111
Ajuntament 1 1II +' de Barcelona
Gabinet de Comunicació
FORMA EFICIF.:MT.
iX) SABR T.M FER?
• AQUESTA
LS LA REFLEXXI6 QUE . US VOLIA PROPOSAT AVUI .
^ïOLTEil GRàCIF S..
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3983
Title
A name given to the resource
Els Jocs Olímpics i la Catalunya de les ciutats / Conferència
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Índex de la conferència: - La importància dels contactes personals.Catalunya realitat urbana. - La fal·làcia de la oposició Barcelona - Catalunya. - Per una societat sense diferències camp - ciutat. - La importància dels municipis. - Els JJ.OO i Catalunya. - Admetem els país tal com és. Política d'ordenació territorial: màxim equilibri i la més gran qualitat de vida i la correcta connexió de Catalunya.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi de Periodistes de Girona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Barcelona
Sociologia
Municipis
Administració local
Territoris
Girona
Catalunya
Ciutats
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-03-14
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1083/19870404d_00201.pdf
d6c267b0cff16fbe628b04ffb00cdc93
PDF Text
Text
Ajuntament
de Barcelona
"Jocs
)ics
i la
Alcaldia
Gabinet de
Comunicació
Plea. S. Jaume s/n.
08002 Barcelona
Telèfon: 301 07 07
Tèlex: 54519 Laye e
Catalunya de les ciutats". Conferincia
a per l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall a Olot
Olot, 4 d'abril de 1987
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinei de Cornunicació
SENYORES SENY RS , AM ICS , COMPANYS :
AVUI HA ESTAT UN DIA MOLT DENS PER A MI. PRIMER RE
ASSISTIT A UNA REUNI¿ DEL PARTIT A BARCELONA.
DESPRÉS HE RAGUT D'ACOMPANYAR ELS FAMILIARS D' UN
BARCELONí QUE VA MORIR DIJOUS VíCTIMA D'UN
ATEMPTAT
TERRORISTA.
DESPRÉS HE PARTICIPAT A. LA CLOENDA DE LES JORNADES
D'ECONOMIA DEL PENEDS, A VILAFRANCA.
I FINALMENT HE VINGUT A OLOT.
PER A MOLTS DE NOSALTRES, QPI-P-BL
\OLOT•HA ESTAT SEMPPE UN LLOC PROPICI A LA REFLEXI6, A LA
PAU INTERIOR, UN LLOC ON EL DIhEG S'IMPOSA A LA
INCOMPREMSI6.
L'ESTIU PASSAT ES VA PODER PARLAR DE L'ESPERIT
�-5Ajuntamem Vj de Barcelona
Gabinet de Comunicad()
CATALUNYA APAREIX AVUI ALS ULLS DE L'OBSERVADOR, EN
. L.LIT I EN LA
LA TACA DE LA NOVA CARTOGRAFIA PER SAT è
REAL ITAT DELE SEDE FLUXOS ECON6MICS I SOCIALS, COM UNA
XARXA DF CIUTATS, COM IN CONJUNT D'AGLOMERACIONS DE
CIUTADANS, P
P TI T I} I NO TANT PETITES, MITJANES I MS
GRANE.
AOUESTA
XARZA Tf:
UNA' 1GCSGICA CREADA
PER
LA
HI ST¿RI A , PRODUCTV D EL S - FACTO12S NATURALS 1 A- ~--ES - RESULTAT
TAIIEÉ
UNES
DETERMINADES
POLiTIQUE ,
ET.4CERyADES O NO.
DORES
D'ARA,
UNA
POISTICA
D'ORD
ACI5
TERRITORIAL PAURIA DE TEN IR COM A OÉJECTIU: PRIMER,
OBTENIR EL MáXIM EQUILIBLI I LA MES -CtAN QUALITAT DE
VIDA POSSIBLES PEE AL CONJUNT
DEL PAÍS, AME
EL MíNIM DE
SACRIFICIS PER. A CADASCUNA DE LES SEVES PARTS.
I SEGON, LA CORRECTA CONNEXI5 DE CATALUNYA, EMTESA
CON AQUEST CONJUNT D'ACLOMERACIONS HUMANES, AME EL
�Ajuntament
e :Barcelona
Gabinet de Comunicació
SISTEMA
mns GRAN DE CIUTATS QUE ns
EUROPA.
EL TERRITORI D'UNA REGICS O SUBREGICS EUROPEA, PER
TAL D'ACONSEGUIR EL %(IY POSSIBLE DE RLSULTATS
ECONC-)MICS I SOCIALS PER DES SEUS HABITANTS, HA D' ESTAR
BED ESTRUCTURAT EN SI MATEIX I BEN LLIGAT AMB L'ENTORN
CONTINENTAL,
17,UROPA Tf, LA SEVA ACTIVITAT FORTAMENT CONCENTRADA
EN UN ESNQUELET
LA BONA cwn=i5 DEL SISTEMA DE CIUTATS CATALà AMB
AQUEST TEIXIT URR–INDUSTRIAL I DE SERVEIS DEPèN, AQUÍ
Sí CRUCIALMENT, DE L'AREA METROPOLITANA I FINS I TOT DE
LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA.
PEROU
PARRE
LA. CAPITAL D'UP, PAÍS JUGA NO SOLAMENT EL
DE MOTOR
ICUrJ\CIc DE.
DEL SEU TERRITORI,
ENTe'S COM UNA
wrons ALTERNATIUS I COMPLEMENTARIS, SINÓ
TAMB, EL DE PUNT
DE CONNLXI6 VERS L' EXTERIOR.
�–7–
Ajuntament
de Barcelona
Ref.:
Gabinet de (omuçiicació
LA FAL.LACIA DE LA OPOSIC15 BARCELONA–CATALUNYA
NO ¡ S CERT QUE CATALUNYA S' HAGI DE PLANTEJAR LA
CONTRAPOSICI6 O L' OPOSICI) ENTRE DUES CONCEPCIONS: UNA,
LA
L'ALTRA,
"E3Ai-??:'EL0'_'I:NA"
ANTIBARCELONINA,
COr•IA.RCAI.,I STA O SENZILLAMENT CATALANA.
N O S' E T "I`=:? (`?l.)¿S V O L DIR EXACTAMENT QUAN ES BATEJA I:,A
P?;It41O}.A f?E? LES OPCIONS' C01 LA DE LA CITkLUNYA–HANStIVICA
f
F
I I:A^t SEGONA COI' L.^1 DE LA 'vATALUNYA–CIU rtAT. MAI AQUE:i E S
S, SI ÉS Q U E SE'N POT PARLAR COM DE
DT7E4 CCJi:`CE
CONCE;PC.IO S E N EL MATEIX 3 £NTIT L'UNA I L'ALTRA, NO I-IAN
E ST^T OkrOSADE.S.
FS BO UI' HO ESTIt;tJIN;' ARA.
EN CANVI,
ÉS CM'
.
QUE Hl ITA HAGUT HISToRICAtvIENT
UNA CONTRAT'O:IICIá ENTRZ. UNA CONCEPCIó MÉS URBANA, MÉS
INDUSTRIAL, f,.1?;S EMPRENEDORA, DE CATALUNYA I UNA ALTRA
CONCEPCI6
i xl' S
TRADICIONAL,
MÉS
PAIRALISTA,
MÉS
CONSERVADORA.
AQUESTA CONTRAI:'OSICIS
FS
LEGïTIMA EN EL TERRENY DE
�Ajuntament 'Zde Barcelona
Gabinet de Comunicació
LES IDEES, UNEL TERRENY DE L'ESPECULACI5, EN L'AN'áLISI
HISTCSRICA POTSFR, PER e- MAI COM. A BASE FILOSCSFICA PER A
EMPRENDRE L'ORDEEACI5 TERRITORIAL DE CATALUNYA.
NING1-3 FINS ARA NO HO NAVIA PRETk5. MENYS QUE NINGi
EL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, SIGUI DEL
SIGNE QUE SIGUI, NO 'OT BASAR LA SEVA FILOSOFIA
TERRITORIAL EN UNA. OPOSIC I5, O DUES OPOSICIONS.
ELS CONCEPTES DE "RERAPAÍS" I DE "CIUTAT" COM A
CONCEPTES CONTRAPOSATS, FA MOLT TEMPS QUE HAN
DESAPAREGUT DE LA LITERATURA CIENTÍFICA I FINS I TOT DE
LA POLÍTICA.
LES ORES COWEPC1UTS QUE POSEN L'èMFASI EN UNA O
ALTRA DE LES
CAPITAL-PAíS O BARCELONA-CATALUNYA,
Sol PEPIWTA T TNT REVERSIDLES'INS I TOT DE VEGADES
EOUIVALPNTS.
S'HA OIT SOVINT QUE SENSE BARCELONA, CATALUNYA NO
FoRA UNA NACI5; QUE LA COMPARACI5 AMB REGIONS EUROPEES
�'-9--
-4.0*
Ajuntament
Ajuntarnent 9de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
DE CULTURA PR6PIA (BRETANYA, C ." 5RSEGA, OCCITINIA, ETC.)
MOSTRA CLARARENT QUE LA INEXISTNCIA
.GRAN
-
_
AGLOMERACI¿ URBANA ES CORRESPON DE FET
AMB LA
D'UN PROJECTE NACIONAL ESTABLE.
I AIX¿ PROBABLEMENT ES CORRECTE, PER C) TAMBÉ ES POT
DIR, AMB LA MATEIXA PROBABILITAT D'ENCERTAR, QUE SI
'
BARCELONA METED( ES AL CAP I A LA FI PERQUi ?
fS
CATALUNYA
PROU NACI(5 COM PER. HAVER-SE PROPOSAT 1 HAVER
ACONSEGUIT LA FORMACI6 D'AIXCS QUE FN bTEM UNA GRAN
CAPITAL,
ES A DIR, D'UN CONJUNT DE CLASSES I DE GRUPS
SOCIALS NO RELACIONATS AMB LA PRODUCCI6 PRIMSRIA
D'ALIMENTE 1 DE MATÉRIES PRIMERES I APLEGATS EN UN
TERRITORI REDU1T I DENS, AMB FUNCIONS DE DIRECCIó I
FFPRESENTACle) DEL PAIS.
BARCELONA ES MOLT CONSCIENT QUE LA SEVA
JUSTIFICACIC; HIST¿RICA ÉS SER LA PLATAFORMA D'EXPRESSIó
DE CATALUNYA, L'INSTRUMENT QUE CATALUNYA HA CONSTRUÏT
�—10—
Ajuntament Vi e Barcelona
Gabinet de Comunicació
PER EXPRESSAF-SE I RELACIONAR — SE AMB L'EXTERIOR.
EL QUE 1S BEN EVIDENT EN TOT CAS ÉS, QUE DE LA
CONTRAPOSICI0 ENTRE UN EXTREM I L'ALTRE NO SE'N POT
TREURE CAP ORIENTAC16 PRACTICA I IITIL PER A L'ELABORACIE)
D'UNA POLÍTICA TERRITORIAL ADAPTADA A LES NECESSITATS DE
CATALUNYA.
LES OPOSICIONS ISTILS S6N LES QUE SORGEIXEN DE LA
BASE, DE BAIX, Q9E_SSNQPN SID ERADES EN LA SEVA REAL
MAGNITUD 1 NO PAS EXTRAPOLADES COM A NORMA D'ACCI6.
PER EXFHPLF, LA CONTRAPOSICI6 QUE III PUGUI HAVER
ENTRE LLEIDA O LA TERRA BERMA 1 ENTRE BARCELONA O LA
RIBERA, 1S UN CONCEPTE ISTIL PER ENTENDRE DETERMINADES
ACTITUD S I FINS 1 TOT PER ACTUAR A PARTIR D'ELLES. NO
1S, EN CANVI, UN CONCEPTE SINE DANY6S, QUAN ES
MANIPULA DES DE DALT PER TAL DE TREURE PROFIT POLÍTIC,
ECON6E1C O D'UN ALTRE TIPUS, D'AQUEST ENFRONTAMENT.
IGUALMRNT VAL A DIR QUE LA COL.LABORACI6 GTIL 1
Ref.:
�9
Ajuntarnei t
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
PRACTICA ÉS LA QUE S'ESTABLEIX DES DE BAIX, DE PUNT A
- RIAMENT LA QUE
PUNT DEL TFPRITORI, I NO PAS NECESS á
S'IMPOSA DES DF DALT. AIXCS NO HA D' IMPEDIR, PER,
L'EXISTNCIA D'ARBITRATGES DES DE DALT, QUAN LES
CONTRAPOSICIONS O CONFLUNCIES ENTRE ELS ELEMENTS DEL
SISTEMA TERRITORIAL NO S6N PROU EFICAÇOS PER A L'INTERS
GENERAL.
NONS UN RECONEIXEMENT I PERFECCIONAMENT DEL
CARkTER UIB, DE CATALUNYA PODRS TROBAR UNA INCORPORACI6
A EUROPA DUE ENE PERMETI, AL MATEIX TEMPS, JUGAR UN
PA P ER C7,PDAVEUTEP I ORIGINAL. ÉS UNA VIA, AQUESTA, QUE
RECLAMA ACTI T UD:, QUE S j)N INSEPARABLES DE LA CULTURA
URBANA, CO1 ARA EL GUST PEL DEBAT, L'ESTIMACI¿ DE LA
PLURAL IT AT, L'INTFRS PER LES AVANT—GUARDES I EL RIGOR,
AL MATEIX TEMPS, BE L'ADMINISTRACIó.
�Ajuntament NjLde Barcelona
Gabinet de Comunicació
PER UNA
SOCIETAT SENSE DIFER1NCIES CAMP-CIUTAT
NO VOLDPIA QUE EL QUE ESTIC DIENT S'INTERPRETÉS COM
UN MENYSPREU VERS AL CAMP. EN ABSOLUT.
JO CPEC QUE L' IDEAL DE SOCIETAT N'ÉS UN EN
EL QUAL
LP FRONTERA ENTP7 CINTA' I CAMP JA NO EXISTEIX TANT.
\DI)
PO HAN DIT MOLTS. HO HA DIT, PER EXEMPLE, MARX, I
HO HA DIT MOLTA 1 ns GEN1. I ÉS UNA COSA QUE HEM DE
SAPER.
QUÉ :ÉS LA CIUTAT DEL FUTUR IDEAL? QUIN ÉS LIPTIM?
L'eSPTIM
ÉS D5NA CUAN EL CAMP ESTI MOLT MS
URBANITZAT 1 MOLT MÉS DOTAT DE SERVEIS QUE ARA EN DIEM
URBANS;
URBANITZAT EN EL
SENTIT DE LA COMODITAT, DE LA
POSSIBILITAT DE VIURE-HI AMB UN DETERMINAT NIVELE DE
DIGNITAT, DE CONEIXEMENTS, DE CONTACTES HUMANS.
1 PER
ALTRA BANDA, LA CIUTAT NO HA DE PAGAR TOTA SOLA ELS
COSTOS DE CONGESTI5 QUE ESTA PATINT EN AQUEST
MOMENT.
�--13—
de Barcelona
Ajuntament
Gabinet de Comunicació
I
Ref.:
EUROPA EN LA QUAL ACABEM D'ENTRAR ÉS
PER
DEFINICI6 EL CONTINENT DENSIFICAT, CARREGAT DE CIUTATS.
LA CIUTAT MATEIXA
s
Í
UN INVENT EUROPEU. EL QUE NOSALTRES
ENTENEN PER CIUTAT ÉS UN INVENT DELS GRECS, DESPRÉS
ROMZi PERc, EN TOT CAS B.EICAMENT EUROPEU.
NOSALTRES SON UN SECTOR, UN TROS D'AQUESTA EUROPA
TAN URBANA I TAN CARREGADA D'HISToRIA I
DE PROBLEMIS,
PER. TAMBÉ DE POSEIEILITATS.
LA MEVA
TEORIA,
LA MENA
IDEA ÉS QUE
TRADICIONALMENT, 9U » - .ESPERI`T' QUE TOTS TENIM A DINTRE
DL, DEFENSAR ALL¿ QUE ÉS NOSTRE, , AQ ST ( ESPERIT
SUPFRVIVNCIA, ENS FA PENSAR EN ELS
DE
MOMENTS DE FER LES
CONSTITUCIONS, EN EL MOMENT DE FER LES LLEIS, DE DECIDIR
LES POLÍTIQUES, QUE EL TERRITORI
ESTIGUI REPRESENTAT EN
ELS PARLAMENTE. I EJ:N REPRESENTAT.
AIX6 TI, MOL `I' ARGUMENTE A FAVOR, COSA QUE NO
CRITICO.
EL QUE DIC ÉS QUE TENIM A TOT EUROPA, I
�4./„.
(i
-In
Ajuntament»de
–14–
Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
SEGURA•ENT A TOT EL M6N, UNS PARLAMENTS QUE SóN DE
VEGADES MÉS TRADICTONALISTES, MÉS CONSERVADORS QUE LA
QUE: VI VID.
POHLAC
LES LLEIS QUE SURTEN S6N GENERALMENT MÉS
CONSERVADORES QUE ALL¿ QUE LA GENT, EN GENERAL, PENSA.
PER. OUC-.?
PERQU
ELS PARLAMENTS O LES LLEIS ELECTORALS ESTAN
FETS DE FORMA EN QUÉ EL PES DEL TERRITORI, I PER
TANT, D'ALGUNA FORMA DE LA INCIA DE LA TRADICI6, ÉS
MÉS IMPORTANT QUE EL PES DEL FACTOR URB7.
AIX6 ÉS AIX3: I ÉS QUELCOM QUE CADA VEGADA TORNA I
TORNA, CADA VEGADA QUE ES FA UNA LLEI, CADA VEGADA QUE
És FA UNA CONSTITUCI6, UNA LLEI ELECTORAL O UNA LLEI
TERRITORIAL, COM ÉS EN AQUEST MOMENT A CATALUNYA.
A
, JO PENSO QUE ÉS IMPORTANT QUE H1 HAGI UN
MOVIMENT, UNA
TENDA
A
RECONFIXER AQUESTA REALITAT.
�-15--
Ajuntament »Jfde Barcelona
Gabinet de Comunicació
LA
Ref.:
IMPORTáNCIA DELS MUNICIPIS
PENSO QUE f.,S EL MOMENT QUE ENS
ADONEM DEL PAPER
DF LA IMPORT:771NCIA QUE TEMEN LES CIUTATS I ELS POBLES, EL
GOVERN DE LES CIUTATS I ELS GOVERNS LOCALS,
EN
L'ADMINISTRACI6 DE LA COSA PúBLICA.
TOTES LES LLEIS QUE DARRERAMENT
SOPTIT
A CATALUNYA,
EN AQUEST RAíS,
SoN
HAN
LLEIS
INTERVENCIONISTES, NO PAS LLIBERALS, 1 TRASPUEN UNA
DESCONFIANCA VERS TOT EL
AUTONCSM, I QUE 153,
QUE Hl HA A SOTA DEL GOVERN
EN PRIMER LLOC, ELS AJUNTAMENTS.
LA LLEI DE CAIXES,
Lk— LUEI DE FIRES, LA LLEI DE
CAMBRES DE COMERC, LA LLEI DE CAMBRES AGRRIES I LA LLEI
DE COMARQUES SEJN LLEIS DE DESCONFIANÇA CONTRA EL
TEREITORI I LA ROBLACI¿) DE CATALUNYA, QUE EN DEFINITIVA
EST AGRUPADA. EN PODERS MUNICIPALS., ES TRACTA, EN
AQUESTES LLEIS,
D'EVITAR QUE RES AJUNTAMENTS REPRESENT1N
ALGUNA COSA IMPORTANT.
L
�—16—
Ajuntament
4h .11, —
_Harten) a
Gabinet de Comunicació
,•
PERQUé ES CONFIA EN EL FONS —CONTRA EL
PER. OUé!?
QUE S'ENS DIU—, EN EL CONTACTE DIRECTE ENTRE L'ESTAT,
PETIT ESTAT SI ES VOL, PER CS ESTAT, I CIUTADA.
ES CONFIA EN LA POSSIBILITAT DE QUE AQUESTA
RELACIS CREI UNA CERTA DEPENDENCIA DEL CIUTADA RESPECTE
DE L'ESTAT, CONTRA. EL QUE S' ESTA DIENT, CONTRA EL
LIBERALISME QUE
ES PREDICA.
PEPE NO ENS ENGANYEM: LA GENT CONFIA MOLT MÉS EN
EL PODER MUNICIPAL QUE EN ELS PODERS QUE H1 HA MÉS
AUUNT, I AIX(75 LES ENQUESTES HO D1MOSTREN.
I QUAN NO ÉS AIX1
És PERQUé ELS VALORS SIMBCSLICS
DELE PODERS QUE ESTAN MIS AMUNT SSN TAN ATRACTIUS
PRECTSAMENT CON A SíMBOLS, NO COM A GOVERNS— QUE TOTS HI
ESTARIEM A FAVOR.
És EL CAS DE CATALUNYA, DEL GOVERN CATALA, QUE
TOTS, DESPRÉS DE 250 ANYS DE NO TENIR AUTONOMIA,
Ref.:
�—17—
Ajuman-1Kit 1'4. de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicacso
CONSIDEREM EL GOVERN AUTMOM CATAL1 COM UNA PRIORITAT,
FACI EL QUE FACI, SIGUI UN BON GOVERN O NO HO SIGUI.
CLAR
QUE EN AQUESTS MOMENTS ENS DECLARAREM
AFERI SSATS PARTIDARIS D' UNA AUTONOMIA.
AQUEST EFECTE SIMbZLIC,
.PER¿
DESCOMPTANT
SI PREGUNTEM ALS CIUTADANS PEL
GOVERN, PER L'ADMINIST ACIIST, QUE ÉS AELC; QUE INTERESSA
- -"tliTE
MÉS, QUE ÉS ALLQ
ÉS Dit'S---„Z?ECTIU, QUE ÉS ALL5 EN
DEFINITIVA QUE EST MS A PROP, QUE.
ÉS ALL6 QUE ES POT
CONTROLAR mILLOR I ELS H1 DEMANEM ON '15 EL NIVELL_..–DE
GOTERN, D'ADMINISTRACIS, -ffit1TrtHkL ATOLDRIEM ELS
CIUTADANS QUE LA
MAJORIA DELS RECURSOS PúBLICS ANESSIN A
PARAR,
A
NIVELLS LOCALS.
PER.QU
AQUEST NIVELL NO ÉS AQUELL ESTAT LLUNYa;
PE T-?OU AQUES T NIVELL NO ADMET OSTENTACIONS EXCESSIVES DE
_
-
•
PODER 1 SI N'HI HA ES DENUNCIEN
IMMEDIATAMENT,
DESMUNTEN DE SEGUIDA. ÉS MOLT FICIL,
ES
IIOLT MS FICIL DE
CRITICAR, ELS AjUNTAMENTS, SE'LS TÉ MES A PROP. ES UNA
COSA QUE EL CIUTADI CONTROLA MEE-.
�—16
Ajuntament ijJìde Barcelona
Gabinet de Comunicaciá
Ref.:
VULL TORNAR A REFERIR—ME A LA IMPORTANCIA QUE TI-7
CATALUNYA
PER
LA
CAPITALITAT
DE BARCELONA.
PERSONNWENT HE TINGUT OCASIC; DE COMPROVAR COM AQUESTA
FUNCICS QUE ES ALHORA DE MOTOR I D'APARADOR — COM EN
QUALSEVOL ALTRA CAPITAL— ES COMPRESA PER LA GENT DEL
NOSTRE
PAIS.
LA HIPOTTICA CONFRONTACI¿ ENTRE LA
METRòPOLI EARCELONINA I UNA IDÍLICA CATALUNYA COMARCAL
f''S UNA FLABORACIS PARTIDISTA SENSE CAP BASE REAL. ELS
CATALANS ESTAN ORGULLOSOS DE TENIR UNA CAPITAL AME UNA
PRESNCIA AL N6N CADA COP MÉS AFIRMADA. UNA CAPITAL QUE
PU(RJI PROJECTAR—SL AMB POTNCIA PRCSPIA.
1 AQUi ÉS ON ENTREN ELS JOCS OLIMPICS.
�—19—
Ajuntarnen `'' 1 de 8arceIona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
ELS JJ.00. I CATALUNYA
ELS JOCS SEN, AMÍ D'UN FENOMEN ESPORTIU DEL MIS
ALT N I Vr:I, L,
UN PRETEXTE PER A DEFINIR, IMPULSAR I DATAR
OI3JJ:,t.TIU:3
GRANS.
COL.LECTIUS:
TERRENY
EN EL
DE
L'URBANISME, EN LL DE L'ECONOMIA, EN EL DE LA CULTURA,
¡JZ;; F?L DI, LA !:)EFIPIICIè D' ESTRATèC',IIS'S I;IDUSTRIALS I
TECNOLñGI(>Uï?S .
DES
D'AQUEST PUNT DE
VISTA,
DES
D'AQUESTA
INTERPRETACI6 DELr4 JOCS DLíMPICS COM UNA OPORTUNITAT
EXCFL.I. J JNT PER A. CONSOLIDAR EXPECTATIVES OPTIMISTES I
TRENCAR L'EXCESSIU PZSSIMISME COL.LECTIU, ÉS
SIGNIFICATIU ( EJE FORA DE BARCELONA SORGEIXIN INICIATIVES
COM ELS POJECTES DE BANYOLES O L'ATRACTIU PROGRAMA DE
1A
SEU' 9 2 .
ACUESTA DI?TJ:1I:Mt:^1ACIi^ DE L'HORITZ6 DEL 92
SER, MIS IMPORTANT QUE
FS, O POT
E L PROPI FET D'ORGANITZAR O NO LA
CEL.sF3RACIñ D'UNES PROVEE, OLÍ"IPIQUES DETERMINADES. LES
�-20—
AOW
Barceioii a
Ajuntament
Gabinet de Comunteaciú
Ref.:
POSSIBIEITATS DE DINAMITZACI6 ECONUICA I CULTURAL QUE
CRIARAN ELS
UNA
JOCS SUPEREN LES DERIVADES DEL FET QUE EN
POBLACIS CONCRETA
COMPETICIONS ESPORTIVES, PER
CELEBRIN UNES
QUANTES
MOLT IMPORTANT QUE AIX.C5
uLTIH PUCUI SER.
LA
CONCENTRACI6 TERRITORIAL DELS ESCENARIS DE
COMPETICI6 ERA. UNA OPCI¿ OBLIGADA PER A LA CANDIDATURA
OLíMPICA DE BARCELONA. AQUEST ÉS, TRADICIONALMENT, UN
DELE ELEMENTS MÉS VALORATS PEL CONJUNT DELS MEMBRES DEL
COI A. E' HORA DE DECIDIR—SE PER UNA CIUTAT O UNA ALTRA
PER A ADJUDICAR L'ORGANITZACIó D'UNS JOCS OLÍMPICS.
ELE JOCS S'ATORGUEN A UNA CIUTAT, NO A UN PAIS NI A.
UN ESTAT,
NñS
EVIDENT QUE TENEN UNS EFECTES I UNA
CAPACITAT DE DINAMITZAR INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT
QUE DEPASSEE L'AMEIT ESTRICTE DEL MUNICIPI EscoLIAT.
AIX S'HA ENTi7M RERFECTAMENT FORA DE LA CIUTAT. NO
HA CALGUT DIJE ES PREDIQUI DES
DE BARCELONA. DES DE TOT
CATALUNYA S' EA ITTBUT UNA GRAN QUANTITAT D'OFERTES DE
�-21-
irI
Ajuntament 11de Barcelona
GabineT. de Comunicació
Ref.:
t COL-LABORACIó AMB LA CANDIDATURA OLIMPICA
DF Y)APCYMOV.
+--
�-22-
Ajinnarnent
Ji de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
ADMETEM EL PAIS TAL COM ÉS
I . LES AVANTATGES- QUE ELS JOCS/REPRESENTEN / 1) , R5, ÉS
.
POWN MA4BRATAR
SI
EL
PAIS NO ES PREPARA ptR APIAVORIR.
,
,
!
NE 'LA
.
ryíri*I6.
/
-—
,..
\
I !\I" 3 ES EL/OUE POT PASSAR SI S'IPEDEIX
/
/
l
nu,
,
EL SIkrEMA DE CIUTAT8 CATAL CONTINUI FUNCIONANT BÉ.
ÉS MOLT IMPORTANT QUE ES FACI UN ESFORÇ PER ADMETRE
QUE EL PAiS ÉS CON ÉS I ES REBUTGI LA TEMPTACDS
U' INTENTAR QUE LA HISTERIA FACT. MARXA ENRERA.
UN CERT VOLUNTARISME ns IMPORTANT EN LA VIDA DELS
POFLES I ES EVIDFMT QUE EN EL CAS DE LES COMARQUES S'HA
DEMOSTRAT COM. (IDA VOLUNTAT COL.LECTIVA DE RECUPERAR-LES
PODIA ARRIBAR A FER-SE DE FORTA EN ELS SENTIMENTS DELS
NOSTRES CIUTADAIIS. TOT AIX6 ÉS CERT I, PROBABLEMENT, ÉS
TA(-B
POSITIU.
LA. NOVA DIVISIS TERRITORIAL DE CATALUNYA, PER¿,
S'EA DE CONFIGURAR SOBRE LA BASE DE LES REALITATS
�-23-
4011v
ikjuntament Vde Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
D'AVUI. ALGUNES D'AQUESTES REALITATS COINCIDEIXEN AMB
LES QUE VAN CONDUIP AL MAPA DE PAU VILA, PER¿ N'HI HA
D'ALTRES QUE NO. EL FEN5MEN METROPOLITá DE BARCELONA
P ER EXEMPLE, NO TENIA EL 1936 LES CARACTERíSTIQUES QUE
TÍ
ARA, CINQUANTA ANYS DESP4S.
LES COMARQUES COSTANERES TAMPOC. TOT EL QUE HA
PASSAT AMB LA DISTRIBUCIó DE LA POBLACI6, BUIDANT-SE
L' INTERIOR I CONCENTRANT-SE EN EL QUE EN DIEM EL CARRER
MAJOR DE CATALUNYA, DES DE FIGUERES FINS A SANT CARLES
DE LA R.PITA (I M 7 S AVALL), 1S UN FET NOU QUE ALESHORES
TOT JUST COMENCAVA A EXISTIR. AQUESTS FETS OBLIGUEN A
P ENSAR EN UNA DIVIS o TERRITORIAL DIFERENT.
AL DEBAT QUE VAM TENIR L'ABRIL DEL 86 A GIRONA,
. CNICA,
DEIA AME UNA FRASE MOLT T ¿
ES
QUE NO S'ACABA
D'ENTENDRE PER¿ QUE ES POT EXPLICAR, QUE LA DISTRIBUCI3
DE LES COMARQUES DE CATALUNYA JA NO POT SER HOMOGèNIA.
JA NO POT SER EL MATEIX EL SOLSON ¿. ' S QUE EL GIRON¿DiS;
O NO POT SER EL MATEIX EL PALLARS QUE EL BAIX EMPORDá.
¡
�—24—
Ajuntainent
ple Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
UNES 56N twr COM cU1 S CADA VEGADA TIES GRANE I
CADA VEGADA mÉS, UJVDES; LES ALTRES
SóN UNES COMARQUES
C a.DA VEGADA MES LE 1 ES I CADA VEGADA ,MES PETITES.
EL QUI' ABANS El-?E^? PETITS POBLES ENTORN D' UN PARTIT
JUDICI P,L.
E(A'w h\1AT ADÇ?UI:RINT LA SEVA PRcaPIA AUTORIOhIIA,
L D , SEVA
RECORD.''„
FUNCIONALITAT.
EL C1`t.S D'I°E LA I=,ISBAL, QUE EN EL MOMENT DIt',
FN LA
I,rS COLIAI2^^IJI;> D' EX PAU ri VIL AES VA; CONVERTI
1
y
CA^ATr DrL B
P AIX FI~,PCïRi^a I^.^RQUe HI F-iAV n" ELS JUTJATS.
^
,
AIS; S' IIA. DE TENIR EN COMPTE EN LA DIVISIÓ COMARCAL
QUE AVUI S'ADOPTI, AME LA CONVICCió NECESSàRIA DE TOTS I
CADASCUN DELS AJUNTAMENTS..
NO ES POT APRIPAR I DIR DES DE DALT QUE ARA
S'APLICA AQUESTA DIVISIñ COMARCAL A LLAPIS I ELS
EE CUFDIN DINTRE
AJUNTAMENTS QUE
COMARQUES SÓN LES :. UE SÓN.
S6N ELS QUE S6N, I LES
�CTI
Ajuntament , de Aarceho ra
Gabinet de Comurneació
I T±MPt3C", NO PODF.t`I. ANAR A UN SISTEMA DEL QUE EN
PODPIEM DIR. EL CAMPI
1PUGUI.
EN TOT CA, EL NECESSARI CRITERI DE GOVERN QUE S'HA
D'APLICAR HA DF TENIR EN COMPTE LA VOLUNTAT DELS
AJUNTAMENTS I EL QUE HA PASSAT DES DEL 1936.
I
EL QUE HA PASSAT ENS DEMOSTRA QUE CATALUNYA S'HA
ANAT CONSTITU?.NT EN UNA DETERMINADA REALITAT, AME UN
ESOUELET, AME UN COS HUMà SI VOLEU, EN EL QUE HI HA UNES
DETERMINADESFUNCIONS, UNES ARTICULACIONS, UNS ROLS I
UNS
PAPERS MOLT ?`'IFERENCIATS QUE AQUESTA
DIVISIÓ
TERRITORIAL HA DE REGONIXER I NO POT OBLIDAR.
LES CONCEPCIONS QUE A TOTS ENS AGRADEN MÍ,S,
ALTRUISTAS, PC TIONES I MÍTIQUES DE LA NACIONALITAT
CATALANA
SENTIMENTS,
Só;:N ;10
PEPE)
Ó
ATRACTIVES,
;IERVEIXEN
MOUEN ELS
PER A
NOSTRES
RES
SI,
PAT:AL.LELAMr'v`T, NO SABEN. O ?ZGANIT7AR. EL NOSTRE PAIS D'UNA
FORMA EFIC I
�—26—
Ajuntament Z, de Barcelona
Gabinet de Comunicadó
Ref.:
HO SABREM. PER?
AQUESTA
ns
LA REFLEXICS QUE US VOLIA PROPOSAT AVUI.
MOLTES GRkIES.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3989
Title
A name given to the resource
Els Jocs olímpics i la Catalunya de les ciutats / Conferència
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Índex conferència: - La fal·làcia de la oposició Barcelona - Catalunya. - Per una societat sense diferències Camp - Ciutat. - La importància dels municipis. - Els JJ.OO i Catalunya. - Admetem el país tal com és. -
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Olot
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Barcelona
Sociologia
Municipis
Territoris
Ciutats
Catalunya
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-04-04
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1153/19880413d_00283.pdf
54ed430b4880f10202b7842c2b8a3d73
PDF Text
Text
t3-114-5?P
I
tç
' I
&fu sle
)1\f(1,-
1
)(
c4V ArlD
g py 4
(
‘
5-cni
LEY U- A- US
PA( :
_
frrA
r
o
pck._
1
C;LITYlfr
:aç
te\s- ciE)-Yrks,
l
JUr 09 A "1
SŸ/,t7 (,49
11-sve-Pk eL
/11 4-(At d
21
Je714 r ()m'o
çrcv. .0\W
Pe-7,04
k-Ar- -ELS Inj-&
^ TI-5)14
«S
Ls7U,64"41*.
skaMl_ (
ke_75
.
leD,t,(494
yvt.4-e
v
r
\I UMt;(1-1
19\ ,11,C 6
5,a\r(-
-.<2 (e-12 N /171.-NO
tt,Ç
R3 17\71;19
L,
oe-b-(94-1---- A LA
(-0-v\MANtsit,
(3.GNIAI
LLiE
Qu v eLL
1-1y cornmii
Pez_ E~f/¿-6-1-
0(\PGOLAt\
4-sq.C.
oc--
rs
b47,t1
7-79r-
¿7/4-u (mg ¡.--V7-�(71A
�^
Q úC
¡°
V 91
M6-i) L^17^ 9
DOpN(A-M Peh
97-
/ 4 Ov
h &YyS,
ROO Firm?
^,^^ N' /11, o rit
e-
Gc U7^f
S't'I
LE S
9ipe\ o‘r-3 - 12 V1912yE:
O
1
ZZ,-w c;-rN
fewQ tJL 1 0,„
/4e-s-
,^
J^
_IDA/
p c G U^ c^3
:' l1ÍÒI1G5
0,( 71 1141r ^ ^,
^S
G4< P°
L rS 7-A.1 '( 1f
11 -
^/orrn
,p
1:
P oi-S
`7111
r^
k-yr fr^t--txt
QvC
Gr'P/1/5"
CU nh^ ¿el Fel4 fn- S oß en .WÇ
A
Gve3IYA2
W
4
Le-4
Adit-14 ,DrJç ! v ' e S
Ii.T/f / ycç
r /V ^ S
^` ►í^f`i^l 4 S^^LG4(^
^^ ^-^ ^.
t UN Í^^^
^^
trri
sek.^r ^:
UUl'h b/A-Sb
^^ ^, GI^ J\l ^ 1 ^1
r
^
/^ ^¡
K (, i g `^ ^4 V i9\- /'
2./^r., ^ , u z c:zJ71`vf^---11W LA ft E
.,
te" ,^'tX^bú^^^^^
r^ LA,
^^^^
^ W,V1a^^^^ ^_^^
�íJ
\\
cYJUS ^D
^ /ffliON/5 r,
\() ( U
06-0/15.c417
l'ruT )0
^ ^^ ^-^ ^ ^^^^^; : P
N
uvt. !),..414,4/ ^^> ^^
fret oil,
cel)
EI
^
^ ^^. ^ ^^ ^ ^^-
J
oc"
f
VOL o? N- 4J
IV
e-
Sr va(,eYil_ M ^,,
^lik.P " 1-- 41(él elkitr
c t- Mii?
R
^;Í 1-6.-r%v^-71-
dpv its-r
4 4 0 C.,5
i ^^
,
^¡5 i J '^ ^ ^'^¡
^
Jk kkC
col
^^ ^^
/\J t;
^( KA,4)
^^ ^ ^^
^
^ Ï^ S ^ u ^
^
c)ai " " `.
.
r-^^ ; crn--) \rPritA ov r-
r^ ^ 41-15
l, eiv( 9
Mg 7 i,4 tV P/-- (^' ^ b
Otf--
,1) " 001- G d ^ Der
c-1,50-4 , o 5 imi---
t,f,14 ^^ ur
k 2~
PAO
OC
okr-
6,y1
o A
9 -9 T-krç P
q'l\S ihAbi okr
elm-rn (J I
Co M /rA
` G%t,
1A,l. S Ñ tb./ D-PPYL.
P i1n Gn C^
^1 N S
C-e?,j1 (f6"r i .
( ft.SS ^
�,
i-b —v 1^
(..72-.Í tZ S^ "7 --/z7t li AJTJ
C
Nlz. ; lytys
l?),n)
t„o7^t¡^^^('^
E? f
l5-ç
ou
01,j e-
ca)vC1
cJ Nt e-e_. 6-015
ioorotDuz-
-77)eT 1)/s-i->mGp.(i 5 £timPne( L2 st \-55,4* twr
ez---
euçA
t ^^^=^
^
O' t bCtv"D . Tk" ^ ^t r otwd°^c;-^J'^
^^
cA v rpri`
A
^
^
.^--
p n'k. o
uNif\C^
N o VA G\
C-yvn«I ILA
^.
cA»,A ( t" n cm ,
n
v A-7\A )
9L)
ei
i
S"
gA; r f=1Cc.=^i G j
sc;\ Ev 1 b rs u' vr. - (:65
thr\ Luí
-^
1Yk kt o-ws
ca r–fif (rk.7f
U'ç U N k
otA- f,/
tx--- L A-
Dc
C ^. rJ ^-^^ --
0ti1119m/)
^I^ ^j` ^`$ P t, L4- —
al
^
PrIt, Pr. ,iY^'L ^
YA-o e3' A
P30 flFiryne,-5
o^^i ^
0 6D S ^t /.^ --^
( ..^.
CiUrYTT NO (-) M`ki
ka\- G^ ^ ^ i ^ G^ t^^ v4-;#
GO.
^^ b krYI-L
f1,4M - A ^5' 71ft^ ^: ,
�e
Q
cn,^ - ^^ ^ ^ ^
4ÅQ
G^ ^ ^ jùr
c^^
1
^^
^ ^ ^ ^ ^^ ^ -' ^` ^^^^ ^ ^^^
^- ^,^
^^^^^
^ ^U ^ ^`^^
e
^ w^^^ % ^ u ►^
\
tG Xk
^^
�;4(":11)4-
}^,
^^^ ' L^^
^^^
`ú u,(I A L-5 ^^-c G^^^2 e
C:a
Cnm p c,-ev1 r
D^ ^
u
p pl..v¡1 oo -m
^^.../
ÇlM C-911
11,11-(4)"
LA-
U r ¿.-!'
ili?db-57-5
^ ?
ET
".
uC ffflif 150 119 ( J) C
^^^ ^^^ ^ rG-^^-^
`^?
Oci? ll&
Kr-/0
4i
Sr í^i Pc.0
uii
úPL
„(,,z2--L- CJ ia ayv
C-STA-f-
722
ti-k-S ?A ° IS e eit4 c^
Az" vA
JL
ruonuz.^y ^ ^
^^ ^ ^^
CM4
tt
^
CM \I :^ l^ ^—
D evíGd irt,
ec te,»
<
ut=
'no
^
S r^ ^ S
í^
cdt›,15
eAf/v
(1 / cg t^
- trs
(-1(1-7
r ^^
eyGC-yu 4h41-2 ",b t
5
.
r O D 4/14 &5 r S
"J q- 1
Na ^^3 9 1 D
/
1.s7Y1
A I.' (thr>\e"-ç2
--& í E L R
L( )7 0 u
( 1 D '
^^ ^ /A-.) -7,2;-pui �.--6 e%
1
lf D
A
1 'v 71'
rb-li
rS
el>
r^f j yk ,
I- +
1 774 05PC59`t
^.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4059
Title
A name given to the resource
Presentació del llibre de Jordi Borja "Estado y Ciudad"
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Llibreria Tocs, Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Ciutats
Barcelona
Nacionalisme
Territoris
Acció política
Borja, Jordi, 1941-
Description
An account of the resource
Versió manuscrita de PM.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-04-13
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1157/19880506d_00289.pdf
fa530a4e1269c58d83d6fb78c7e72398
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
CONGRES DE L'EUROPE 1988
"L' Europe des Europeens - Educat.ions /Echanges/Culture"
Thème: "Le Rè1e des Vil les et Communes"
6 de maig de 1988
�IN THE BUILDING OF THE EUROPEAN UNION, CITIES MUST
PLAY AN IMPORTANT ROLE. I UOULD EVEN SAY THEY MUST PLAY
AN ESSENTI , ROLE. AND THIS IS NOT SURPRISING. AFTER
C C^uiE
ALL, CITI ,S HAVE ALWAYS PLAYED A BASIC ROLE IN THE
I-I I STORY OF PUR OP E. WE COULD SAY THAT THE MOST INTENSE
PAGES OF THE HISTORY OF OUR CONTINENT BEAR NAMES OF
CITIES OR OF EVENTS THAT HAVE TAKEN PLACE IN CITIES. AND
THIS PREPONDERANCE HAS INCREASED IN THE LAST CENTURIES.
SINCE THE CAPTURE OF TIIE BASTILLE UNTIL NOW, THE
HISTORY OF EUROPE CENTERS ON CITIES , AND THIS IS A
LOGICAL FACT. EUROPE IS TIIE CONGESTED URBAN-~CONTINENT BY DrFINITION. THE CONCEPT OF CITY IS AN
EUROPEAN INVENTION. I
^---
WOULD SAY THAT CITIES, REAL
CITIES, ARE WIIAT ti'IE HAVE UBRE, IN EUROPE. IN OTHER
CONTINENTS THERE ARF. FEWER AND TEND TO BE OF A SOMEWHAT
DIFFEP,ENT NATURE. WHAT WE UNDEI:STAND BY A CITY IS, I
�—3—
SUP PO SF., A GP.EEK I NVENTIO*: , THEN ROMAN AND MAINLY
EUROPEAN. THEREFORE, TIiAT PREDOMINANCE I SAID REFOR.E HAS
AN ORJECTIVE EXPLANATION.
A M ORE PROMINENT ROLE FOR C IT IES
IN 1986,
IN ROTTERDAM, DURING A CONFERENCE HELD BY
ELEVEN EUROPEAN COUNTRIES ON THE ROLE OF CITII:S IN THE
ECONO-iICAL RECOVERY, I DEFENDED -ti'dITH A DEGREE OF
RADICALISM- THAT CITIES t-dITHIN EUROPE AND CONCRETELY
6dITHIIv' THE COMMON MARKET SHOULD CREATE A LOBWTO DEFEND
--114-6--6-&— t-THE IDEA OF A GRADUAL REDUCTION OF THE F INANCIAL EFFORT
TO SUPPORT
.11E^^s'
...r1dv
.
"I'dí
r ^ '19,0I
THE EUROPEAN TAXPAYER FINANCES A
fnv'9
(k -roo 'M P'f)
VERY IMPORTANT
",00
^
r
1
■»1
IN ORDER TO SUPPORT A SPECIFIC :^^^
Or
AGRICULTURAL COMMUNITY, GRAIN AND WHEAT SURPLUS AND ALSO
MILK AND CIIF FSE SU RPLUS . TIIE TAXPAYER MUST SUBS IDI ZE
TIIESE SURPLUSES SO THAT THESE PRODUCTS CAN BE EXPORTED
TO A GROUP OF COUNTRIES, 9dI'.ICII, LATER, COMPLAIN ABOUT
WHAT WE ARE 001 NG .
e,
�-4-
IN 1985, SPAIN WAS JOINING THE COMMON MARKET. THAT
YEAR I TRAVELLED TO SOUTH AMERICA AND WE WERE TOLD A FEN
(WAT DID SANGUINETTI SAY? WHAT DID
THINGS THERE.
ALFONSIN SAY? THEY SA ID : "BY JOINING THE COMMON MARKET
YOU ARE DOING US A FAVOUR OF LITTLE USE, BECAUSE THE
COMP•1ON MARKET IS PRODUCING MEAT AT A PRICE OF 130, WE
PRODUCE THIS MEAT AT 100 AND YOU SELL IT TO US AT 90".
THIS IS TIIE SITUATION.
NDUSTRIAL I'WR.KI';R OR THE SERVICE WORKF IN THE
..
...•...
•..r►
V•^
^
.
MADR
D,
IN
IN
IN BARCELONA, IN
EUROPEAN CITIES,
1
THE
r_
PARIS,
.^
"11111111....-
r'r•-FOCO. TRIS
N ROM, HAS TO FINA _F VE Y EXP N SIVE
41111■
F00) IS NOT CON SU.''IED AND IT HAS TO BE SENT ABROAD
SUBS IDI ZED SO THAT IT CAN BE SOLD TO SOME OTHER
COUNTRIES. BUT TI3ESE COUN TRIES COULD OBTAIN IT AT A
DIFFERENT COST.
TH I S S ITUATI ON DOES N(7I' MAKE MUC II SENSE. I WOULD
LIKE TO LET THIS POINT RE QUITE CLEAR. I DO THINK THAT
EUROPEAN CITIES SHOULD CARRY MORE WEIGÜ'I'.
�—5—
NALI SM THAT G'vE
I RELIEVE THAT TIIE FEELING OF NATI
ALL KEEP INSIDE TOGETIIE R WITII A CE'TAIN FEELING OF
SURVIVAL AND DEFEN SE, EXPLAINS THI
SITUATION.
TI'I
I Ni:
O
S
PARTICULAR
T HEN DRAWING UP OUR CONS T TUTIONS– 4dE TEND TO
[^,
^
11 O
IMPO
RTANT IT IS
'0
--7
HAVE NOT ONLY A
REPRESENTATIO;1 OF Tlfii? POPULATION IN THE PARLIAMENT RUT
ALSO
A RF. PRESENTAT ION OF THE TERRITORY.
AND THAT HAS MANY ARGUMENTS IN ITS FAVOUR, I AM NOT
____--
--^
WHAT I MEAN IS THAT, AS A RESULT, WE
CRITICISING IT.
HAVE –IN EUROPE AND PROBARLY IN THE WHOLE WORLDPARLIAMENTS HH ICH ARE MORE
40 Mfbt
THAN THE AVERAGE
-LCULTURA4,
OF THE POPULATION AND THEREFORE, PARLIAMENTS WHIC;I ARE
MORE
`.C RA Dril' I ONALI
POPULATION.
ST I C
/^^ :^ ^^
/
(
TIiAN
THE^
í^ ^ G^ ^
/1„2,)
RAGE
l^' 7.t , y^
(J7„p
OF
J
TIIE
(f^ d^` c ,`^ ^^a
/,,<<^ c1,,
THE LAá1'S THAT ARE SET DOWN ROUND THE WORLD TEND TO
BE MORE CONSERVATIVE TIIAid PEOPLE ACTUALLY THINK. WHY?
RECAUSE THE MEMBERS OF PARLIAMENTS AND THE ELECTORAL
�-6-
LAWS IIAVE BE EN NADE IN SUCH A WAY THAT THE TERRITORY
AND, AS A CONSEnUENCE, THE INERTIA OF TRADITION RECOME
MORE IMPORTANT THAN TIIE iIRBAN FACTOR.
A CONTRIBUTION TO EUROPEAN CON STRUCTION
I
DO THINK `1'i IAT EUROPE NEEDS A P-1OVEMENT THAT IS
CAPA BLE OF RECOGNISING TRIS FACT AND THAT MUST PUT SOME
KIND OF LIMITATION.
110 omv`'
^r3 v
FINALLY, THE LA
\-mb--)te
---^---^,
HYPOTHES IS LIES ON THE NEED THAT
THI S
TSELF
P°lAY
BE
HAS) ^AND
rJ <=.
qUESTIONABLE- • F I sGAINING A CERTAIN MILITANCY, IN THE
EUROPEANI SN
TIIE
SI^
SE OF URB N MILITA NCY AND RELATED . TO WHAT I
'
Gt
SAID
1,sC
BEFORE. OTHERWISE, THE EUROPEÁVISM [ ;' IN TROUBLE. AND IT
^--IS IN TROUBLE BECAUSE, FIRST OF ALL, TO PAY EUROPE FOR
AGRICULTIJRAL SURPLUSES IS EXPENSIVE. THESE ARE SIJRPLUSES
WIIICH ARE CREATED EVERY YEAR AND HAVE TO .13E PA ID EVERY
YE AR.
j,,,r
^o v Mh': M k I f c;
n 'U 5`A-R C
irfl /i-'
L^ fl f'liS )vr
/4-ç
d,(° py
011i:7�.
^o^rrlb^^a^
(7. EC01,1D OF ALL, i^EC:AU;>E PAYING FOR TIII; ('ITII:S IS
riVOW
P ENS
FX_
E^1 IVE T
TOO..
MA I1`^iENï-1NCE
Tn
' r^ ^
S EXPENS
I.
TI.L,IP.
N^ IV E.
^' THEY
BUl
^^ S
�—7—
ARE ALREADY THERE. TIIEY ARE NOT SET UP EVERY YEAR, THEY
ARE ALREADY FUI LT
THIRD, BECAUSE THE EU ROPE OF THE NA TI ONS, ti'dHICH IS
QAt
64"
THE EXI STING O N E —THERE I S ;aOT ANY OTIIER— ISSLOi^1ER
AND
SPEAKS MORE CONFRONTED LANGUAGES THAN TIiE EUROPE OF
CITII:;S. P.T TIIIS IK)INT, IT IS A PLEASURE TO REMEP•IBER 401
PROFES SOR TIERNO G Ar,vaN VINO WAS TIIE GREAT MAYOR OF
MADRID. I REMET-IBER OUR FREQUENT CONVERSATIONS IN 6ti'HICH
4iE HAD AGREED IN THE IDEA OF AN EUROPE OF CITI7ENS, THE
EUROPE OF CITIES. ^
CITIES ARE CIIARACTERISTIC OF EUROPE. THEY ARE
EYPF.NSIVE AND COMPLICATED TO MANTAIN. RUT THEY ARE ALSO
ITS RI CHr,TES S.
ONCE, IN VIENhIA, I WAS TOLD : "WE ARE THREE HUNDRED
KILOMETRES FAR FROM BUDAP EST, THREP: HUNDRED FROI'•1 PRAGUE
AND TIIREE HUNDRED FRO M MUNICH, MORE OR LF,S S. PROVIDED
THERE ARE NOT BORDERS, IT IS A THREE—HOUR JOURNEY BY
-7-7 07,4�,
�-8-
CAR.
UROPTE IS THE ONLY PLACE IN THE WORLD WHERE THIS IS
POSSIBLE. O BE IN A CITY AT ONLY THREE HOURS FROM OTHER
THREE CITIIES WHICTT ARE REAL JEWELS FROM TIIE POINT OF
VIEv'V OF CULTtJR_T;, II ISTORY, MUSIC, CREATIVITY AND ALSO OF
TTIE INITIATIVE AND S`IOOGLES OF THEIR WORKING CLASS AS
WELL AS OF THE NUANCES THAT THEY I-IAVE ADDED TO SOCIAL
LIFE.
TRIS IS EUROPE'S RICHNESS.
EUROPE IZAS OLTAINED AN IMPORTANT
LEVEL
OF
SUPRANATIONALITY -THE MOST IMPORTANT LEVEL EVER OBTAINED
IN TER I-IISTORY OF THE WORLD- AND BECAUSE OF THIS, IT HAS
^-
- ------ -----
THE POWER AND THE MEANS TO WORK AND MAKE ITSELF BE HEARD
AS A REALITY THAT IS DI FFERENT FROM THE STATES WHICH IT
—
^
IS COMPOSED OF. NOW, IT IS
TI M E TO INTRODUCE NEW
AGENTS AND FACTORS -LIKE CITIES- IN ORDER TO I3UILD THE
EURnPEM UNION.
��—9—
EUROP)? MUST PI; AWARE. I`I' HAS
1
`i'
RAYE:
TH I S WAY.
" EUROPI';,
A SYSTI',R1 OI.`'
11,1 07ó
SUN1F THAT `;^PJ
ES".
WE SIIOULD GO
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4063
Title
A name given to the resource
Le rôle des Villes et communes / Conferència dins el Congrés d'Europa 1988 L'Europe des Européens
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
La Haia, Holanda
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Municipis
Administració local
Unió Europea
Democràcia
Acció política
Territoris
Barcelona
Ciutats
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-05-06
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1173/198809d_0101.pdf
ff28f3452764c5a22c3f85a0881d8685
PDF Text
Text
R
2G3
ESTI M[.DO
.,E.;OR ALCALDE DE S:-:ANG':<iI,
SEÑORES
MIEMBROS DEL CONSISTORIO DE LA CIUDAD DE SHANGHAI, SEI' ?OR
EMBAJADOR DE ESPATA, AMIGOS,
EL "PROTOCOLO DE ACUERDO" QUE SUSCRIBEN SI- T.ANGIIAI Y
BARCELONA -HAY C'UL CO'i1SIDERARLO COMO EL INICIO DE UNA.
ETAPA DE COIdOCI::-IEIdTO MUTUO Y DE CCLABORACIóN, QUE AMBAS.
CARTEE JE,.E_,U n - 1 CONDUZCA .A UN i?Ro<<:IMO HERMANAMIENTO
?TO Y
U:1A 77tUC T 1l7 =a_
7(7,77-70,y7,
.I.^ll:aa
1,.-„-,
_,•.y
L'1- _
^.^ _' 1J •
`;N OCASIONES cono ÉSTA ES iiABITUAL RïFERIRSE A LAS
SEMEJANZAS nUE lil:ISTEN ENTRE LAS CIUDADES CUE ACUERDAN
ESTABLECER LAZOS DE AMISTAD Y DE COLABORACIóN.
YO NO DUDO DE QUE EXISTEN TALES SEMEJANZAS ENTRE
NUESTRAS CIUDADES. INCLUSO PODRÍA SE Ñ ALARLES. ALGUNAS
SIMILITUDES IMPORTANTES ENTRE SHANGHAI Y BARCELONA QUE
TIENEN SU ORIGEN EN LA COMÚN CONDICIÓN DE CIUDADES
PORTUARIAS Y DE CAPITALES COSMOPOLITAS, CULTURALES Y
ECON6MICAMENTE DESARROLLADAS.
PERO ES INNEGABLE QUE TAMBIÉN EXISTEN DIFERENCIAS
ENTRE SHANGHAI Y BARCELONA. LA GEOGRAFíA Y LA HISTORIA
rt^
'B
T ^ EXPERIENCIAS
TUVIERAN
CIUDADES
IJDADES
^L'L T?-'.i_1
:HAM?.
±. HECHO
CLLC ^^.^is
A'1,1BAS
DESARROLLOS DISTINTOS.
y
�PRECISAMENTE POR ESO, CREO.OUE TIENE EÉRITO E
INTERÉ S
QUE INI CIEMOS ESTA ETAPA DE CONOCIMIENTO Y DE
COLABOPACI6N. LAS 'DIFERENCIAS PUEDEN SER TANBI{2 UNA
FUENTE QUE GENERE EERIOUECINIENTO EUTUO.
SIN DUDA nNE
PODREMOS . INTERCANVIAR
NUCHAS
EXPERIENCIAS Y Des ENCONTRAREMOS NUMEROSOS CAMPOS EN LOS
QUE COLABOIN R.
EARCELONA
SIDO TRADICIONALMENTE, E SE PROPONE
CONTINUAR SIÉNDOLO E N
EL FUTURO, UNA CIUDAD ABIERTA QUE
HA NECEO DE PUERTA A EUROPA Y AL
NORTE DE AFRICA PARA
ESPAQ A Y LA. PENÍNSULA IBÉRICA EN GENERAL. TAMBIÉN
NUESTRA BUENA' RELACIoN CON -A RICA HA SIDO UNA
CONSTANTE. BOSTON, SAO PAULO, MONTEVIDEO Y BUENOS AIRES
SON CIUDADES CON LAS QUE .BARCELONA MANTIENE RELACIONES
ESPECIALES.
BARCELONA S6L0 PUEDE SENTIRSE PLENAMENTE REALIZADA
DESDE ESTA FUNCI6N DE PUERTA Y PUENTE ENTRE PAÍSES,
CULTURAS, CONTINENTES 7 CIUDADES. .
.
PERMÍTAME SR. ALCALDE QUE LES OFREZCA LA AMISTAD Y
LA COLAEOPACI¿N DE BARCELONA COMO UNA PUERTA Y UN PUENTE
PARA EL GRAN DESARROLLO Y LA SABIA ABERTURA
A. MUNDO QUE
SHANGHAI ESTA EFECTUANDO COMO . AVANZADA DE XINA.
�IUY T:_ P ORT AN TE PARA FELICITARSE POR
UU7
HAY OTRA
LA
I;ICIATIVA
QUE
TO".A_;
NUESTRAS CIUDADES.
EL DESARROLLO DE LAS RELACIONES ENTRE LAS CIUDADES
ES UNA APORTACIóN POSITIVA A LA CAUSA DE LA PAZ.
LAS CIUDADES SON Y HAN SIDO SIEMPRE LUGARES DE
ENCUENTRO,
DE -INTERCAMBIO
Y
DE
DIALOGO.
ESTA
CA RACTTRÍSTICA FUNDAMENTAL DE LAS CIUDADES EXPLICA QUE
__ISTORIC MENTE HAYAN „_DO UN FACTOR DE PROGRESO Y DE
CULTURA.
Y
ES EN ESTAS POSIBILIDADES D1 ENCUENTRO, DE
INTERCAMBIO Y DE DIALOGO QUE BRINDAN LAS CIUDADES DONDE
RADICA EL ENORME POTENCIAL DE QUE. QUEREMOS
DESARROLLAR ENTRE SHANGMAY Y BARCELONA EN BIEN DE LA
PAZ, LA AMISTAD Y EL DESARROLLO MUTUO.
LOS CONTACTOS DIRECTOS QUE HE TENIDO COD? USTEDES
:DURANTE ESTOS DIAS ME PERMITEN AUGURAR QUE NUESTRAS
ESPERANZAS SE VERAN CORONADAS POR EL f,XITO Y QUE
;;'AIGHAI Y BARCELONA PODRAN CELEBRARLO.
MUCHAS GRACIAS.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4079
Title
A name given to the resource
Signatura de "Protocol d'acord" entre Shanghai i Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Minghang, Shanghai, Xina
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Shanghai
Relacions Internacionals
Cooperativisme
Acció política
Territoris
Ciutats
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-10-05
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències