3
10
104
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1427/19941214d_00664.pdf
48d7273daa1f30ae4e1bc0243a14f298
PDF Text
Text
La ciutat, agent i escenari de la comunicació (Conferència inaugural a la Facultat de
Periodisme de la Universitat Ramon Llull, 14 de desembre de 1994)
1
l—"
VULL AGRAIR A LA FACULTAT DE PERIODISME DE LA UNIVERSITAT RAMON LLULL LA
SEVA INVITACIÓ A PRONUNCIAR AQUESTA CONFERÈNCIA INAUGURAL. PER A MI
CONSTITUEIX UNA DOBLE SATISFACCIÓ SER AVUI ENTRE VOSTÈS. EN PRIMER LLOC,
PERQUÈ LES QÜESTIONS ,,RELACIONADESSAMB L
INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ -QUE
CADA DIA QUE PASSA OCUPEN UN LLOC MÉS CENTRAL EN LA NOSTRA SOCIETAT, UNA
y'^t
SOCIETAT QUE POT SER DEFINIDA JA COM LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ- FA TEMPS QUE
M'INTERESSEN, PERSONALMENT 1 COM A ALCALD D'AQUESTA CIUTAT. I EN SEGON LLOC,
PERÒ NO MENYS IMPORTANT, PERQUÈ LA INSTAL • ACIÓ D'UNS ESTUDIS UNIVERSITARIS EN
AQUESTA ANTIGA CASA DE LA CARITAT CONSTITUEIX UN PAS.ENÇAVANT MÉS EN UNA
r
_
POLÍTICA QUE HEM IMPULSAT DES DE L'AJUNTAMENT I QUE ÉS LA DE CONVERTIR EL
RAVAL EN UN POTENT CENTRE CULTURAL I IJNIVEÏRSITARI.
^fln.v^,
BEN AVIAT, AMB L'ACABAMENT DE LES OBRES DEL
ti^L
MACBA I DE LA PLAÇA QUE HI HA AL
DAVANT, TINDREM JA EN MARXA ALGUNES DE LES PECES CENTRALS D'AQUELL PROJECTE
QUE ES VA COMENÇAR EN ÈPOCA DEL MEU ANTECESSOR, NARCÍS SERRA, I QUE EN VAM
DIR "DEL LICEU AL SEMINARI". UN PROJECTE DE TRANSFORMACIÓ DEL RAVAL, QUE
VOLEM QUE TINGUI, QUE TINDRÀ UNS EFECTES DE METÀSTASI POSITIVA, DE
CONTAMINACIÓ POSITIVA, SOBRE L'ENTORN. LA PRESÈNCIA D'UNA ACTIVA VIDA
ESTUDIANTIL SE SUMARÀ ALS ESFORÇOS QUE, DES DEI, DISTRICTE
I EN COL.LABORÀCÍÓ
AMB EL SECTOR PRIVAT, ES FAN PER DUR A TERME UN DELS CANVIS MÉS DIFÍCILS, DE MES
GRAN ABAST, PERÒ TAMBÉ DE MÉS PROFUNDITAT QUE S'HAN PORTAT A TERME A
BARCELONA EN ELS ÚLTIMS QUIÑZF, ANYS.
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
LA TRANSFORMACIÓ, SILENCIOSA PERÒ CONSTANT, POTSER NO MOLT ESPECTACULAR
PERÒ IMPARABLE, DE LA CIUTAT VELLA ÉS UNA DE LES ACTUACIONS QUE MES
M'ENORGULLEIXEN COM A ALCALDE. LA REALITAT DEL CCCB, A LA QUAL SE SUMA DES
D'ARA LA FACULTAT DE PERIODISME DE LA RAMON LLULL I EL DESENVOLUPAMENT DEL
CIDOB -I EN UN FUTUR ESPEREM QUE NO GAIRE 4.,LUNYÁ. LA FACULTAT DE GEOGRAFIA I
HISTORIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA-, VOMENÇA A FER REALITAT EL SOMNI DE
CAPGIRAR LA SITUACIÓ DE MAR INALITAT I DE EGRADACIÓ CREIXENTS QUE PATIA EL
RAVAL I QUE SEMBLAVA TAN DIFÍCIL D'ATURAR. 1
L'HEM AM:1,MM, ESPCWANT--LO, FENT-LO RESPIRAR, DONANT-HI ENTRADA AL SOL.
ENDERROCANT LES CASES VELLES I CONSTRUINT-NE DE NOVES, PERQUÈ ELS VEÍNS'NO
HAGUESSIN DE DEIXAR EL BARRE PORTANT-HI SABA NOVA, LA VIDA NOVA QUE Hl HEU
DE DONAR ELS ESTUDIANTS. AQUESTA ÉS LA NOSTRA APOSTA, I JO VULL AGRAIR ALS
RESPONSABLES DE LA UNIvERsrrAT RAMON
LLIllí QUE L'HAGIN FETA SEVA.
CREC, A MÉS, QUE LOPORTUNITAT D'AQUESTA APOSTA PEL RAVAL TINDRÁ UN EFECTE
DESITJABLE SOBRE LA NOVA FACULTAT DE IERIODISME, EN TANT EN QUANT LA
CENTRALITAT URBANA CONSTITUEIX UNA LOCALITZACIÓ PRIVILEGIADA PER A LA
COMUNICACIÓ, SI ESTEM D'ACORD QUE LA CIUTAIT ÉS COMUNICACIÓ, ÉS INNEGABLE QUE
EL CENTRE ATORGAUNPLUS»JN ESCREIX, A AQUESTA FACILITAT DE COMUNICACIÓ.
LA C1UTAT, LLOC DE COMUNICACIÓ
Jo SEMPRE HE DEFENSAT EL VALOR QUE TENEN ¡LES CIUTATS COM A LLOC PRIVILEGIAT
D'INTERCANVI. D'INTERCANVI DE MERCADERIES, PERÒ TAMBÉ D'INTERCANVI D'IDEES.
^
"J
2
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
• ,J-://‘,/g
r7
D'INTERCANVI, EN DEFINITIVA, D'INFORMACIÓ. LES CIUTATS NEIXEN D'AQUESTÁ
NECESSITAT HUMANA D'INTERCANVI. EL COR DE LES CIUTATS DE LA NOSTRA
CIVILITZACIÓ CLÀSSICA, LA CIVILITZACIÓ GRECO-ROMANA, EL CONSTITUEIX L'ÀGORA, EL
FÓRUM, UN LLOC DE MERCAT, D'INTERCANVI DE PRODUCTES, PERÒ TAMBIUN LLOÇ DE
TROBADA, DE DISCUSSIÓ, DE DEBATPOLÍTIC
CIUTADÁ. LES CIUTATS SEMPRE HAN
..I _
ACOMPLERT AQUESTA I:UNCIÓ, SI NO DEIXEN DE SER LLOCS D'ATRACCIÓ DE LA GENT I DE
LES IDEES.
/ i!„.„,„)
I HE DEFENSAT, I DEFENSO, FINS I 'I'OT UNA CERT. 'D RANCIA D'AQUESTA
INF'ORMACIÓ. ÉS VERITAT, POTSER, QUE AVUI VIVIM ENVOLTATS D'UN EXCÉS
D'INFORMACIÓ QUE A VOLTES SEMBLEM INCAPAÇOS D'ABSORBIR, D'ASSIMILAR , PERO JO
PREFEREIXO LA REDUNDÀNCIA D'INFORMACIÓ A LA POBRESA D'INFORIvIACIÓ. I AQUESTA
CAPACITAT D'OFERIR INFORMACIÓ, D'OFERIR FIINESTRE S OBERTES A LA CREACIÓ, AL
DIÀLEG, A L'APROFUNDIMENT CULTURAL, NOMÉS PODEN DONAR-LA LES CIUTATS.
LA MULTIPLICACIÓ DELS CONTACTES SIGNIFICA MULTIPLICAR LES OPORTUNITATS PER A
LA CREATIVITAT. LA DENSI;A\ URBANA HA DE SER VISTA, EN AQUEST SENTIT, COM UNA
OPORTUNITAT -SEMPRE QUE NO S'ARRIBI, BEN EI\ITÉS, A UNES DESECONOMIES D'ESCALA,
•-.
AL CAOS DISGREGADOR QUE CARACTERITZA LES GRANS MEGALÒPOLIS DEL 'IERCER MÓN.
BARCELONA, CIUTAT CULTURAL EUROPEA
BARCELONA HA FET EN ELS DARRERS ANYS UNA APOSTA CLARA PER SER UNA DE LES
CIUTATS QUE PESIN CULTURALMENT A EUROPA. ESTEM ENLLESTINT, O RENOVANT, UN
SEGUIT DE GRANS INFRASTRUCTURES CULTURAL S QUE ENS HAN DE PERMETRE SITUAR-
3
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALINA
NOS DINS DELS GRANS CIRCUITS D'INTERC
CULTURAL QUE FUNCIONEN AVUI A
EUROPA I AL MÓN SENCER.
SENSE UN CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÁIiIIA COM EL QUE JA TENIM, NO PODEM
1
PORTAR -NI EXPORTAR- LES GRANS PRODUCCIONS QUE ES FAN AL CENTRE POMPIDOU O
AL PALAU GRASSI DE VENECIA , SENSE UN AUDITORI CAPAÇ, NO PODEM FER VENIR LES
GRANS ORQUESTRES INTERNACIONALS, NI PODREM CONSOLIDAR EL NIVELL
INTERNACIONAL DE LA NOSTRA
OBC. SENSE
LICEU DOTAT DELS ÚLTIMS AVENÇOS
TÈCNICS I DE L'ESPAI SUFICIENT, NO PODREM FER VENIR NI FER ANAR LES GRANS
PRODUCCIONS OPERÍSTIQUES QUE ES FAN A LA SCALA, EL COVENT GARDEN O LA
MONNAIE.
I SI NO DONEM AL TEATRE LLIURE VESPAI QUE ES MEREIX EN EL PALAU DE
L'AGRICULTURA, FAREM DIFÍCIL LA CONTINUÏTAT D'UN ALT NIVELL COM EL QUE HAVIEN
ACONSEGUIT FABIÀ PUIGSERVER I LLUÍS PASQUAL.
LA CAPITALITAT EUROPEA DE LA_CULTURA -ÉS A DIR, ACONSEGUIR LA NOMINACIÓ PER A
L'ANY
2001 D'ALEÓ QUE EN PROPIETAT S'ANOMENIk LA CIUTAT EUROPEA DE LA CULTURA-
ÉS UN FACTOR DE PRESENCIA I DE COMPETITIVITAT INTERNACIONAL COM A CIUTAT.
PERQUE AVUI LES CIUTATS NO EN TENEN PROU ÁLMB SER ACTIUS CENTRES FINANCERS O
COMERCIALS. ELS CAL TAMBÉ SER ACTIUS CULTURALMENT. PARÍS -MIMADA PER UNA
POLÍTICA GOVERNAMENTAL DE GRANDEUR- 110 HA ENTES PERFECTAMENT, I HA
INCREMENTAT, AME OPERACIONS COM EL GRAN LOUVRE O LA GARE D'ORSAY, LA SEVA
GRAN CAPACITAT D'ATRACCIÓ.
A BARCELONA ELS RECURSOS SÓN ELS QUE SÓN -I ARA, GRÀCIES A LA LLEI DE
MECENATGE, S'OBREN NOVES POSSIBILITATS- PERÒ NO RENUNCIEM A LA NOSTRA
AMBICIÓ.
I, COM JA VAM FER QUAN ESTÀVEM PENDENTS DE LA NOMINACIÓ COM A SEU
DELS JOCS OLIIVIPICS DEL
1992 (SE'N RECORDEN?), NO ESPERAREM NI SUPEDITAREM LA
4
�o
Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
NOSTRA AMBICIÓ DE CAPITALITAT CULTURAL AL FET QUE GUANYEM O NO LA NOSTRA
CANDIDATURA PER AL 2001.-ÁmB DENOMINACIÓ O SENSE, BARCELONA ENTRARÁ AL
SEGLE XXI COM UNA DE LES GRANS CIUTATS EUT
L'APOSTA DE LA CANDIDATURA DE . BARCELO
PEES DE LA CULTURA.
_SERA_PRECISAMENT PER LA
COMUNICACIÓ, PER LES NOVES FORMES D'EXPRESSIÓ CULTURAL QUE TENEN EL SEU
•
VEHICLE EN ELS MITJANS ÁLIMO— VISUALS, AMB LA IDEA QUE EUROPA S'EXPRESSI
CULTURALMENT APROFITANT LA PLATAFORMA QUE LI OFEREIX BARCELONA I
MITJANÇANT LES NOVES TECNOLOGIES.
EN LA FITA DEL 2001, BARCELONA ASPIRA A CIDNIRIBUIR A LA CREACIÓ D'UN DIÁLEG
INTEREUROPEU, A LA DEFINICIÓ D'UNS ELEMENTS CULTURALS COMUNS QUE SIGUIN ALA
BASE DE LA NOVA IDENTITAT EUROPEA. ÉS A LES 1 CIUTATS QUE ES FAN ELS CIUTADANS , I
SOM LES CIUTATS QUE HEM D'iVROFITAR—NOS DEL FET QUE PARLEM, PER DAMUNT DELS
IDIOMES DISTINTS, UN LLENGUATGE COMÚ, 1PER CONSTRUIR AQUESTS ELEMENTS
D'ENTESA, D'INTEGRACIÓ. HI HA UNS CODIS, UNES MANERES DE PRODUIR—SE I
D'ENTENDRE LES COSES, QUE SÓN COMUNS A TOTES LES CIUTATS EUROPEES.
I Hl HA UNES COMPLICITATS QUE SALTEN PER DAMUNT DE LES BARRERES, A VEGADES
SEMBLA QUE INFRANQUEJABLES, DE LES IDENTITATS NACIONALS I ESTATALS ,
No ÉS CAP
ATZAR QUE, EN ACABAR LA SEGONA GUERRA MUNDIAL, A L'HORA DE TENDIR PONTS
ENTRE PAÏSOS FINS FEIA POC MORTALMENI1 ENFRONTATS, ES RECORREGUÉS A
L'INSTRUMENT DE L'AGERMANAMENT ENTRE CIUTATS: QUAN UN FRANCÉS I UN ALEMANY
DEIXAVEN DE SER UN FRANCÉS I UN ALEMANY PER. PASSAR A SER UN CIUTADÀ DE
Lió I UN
CIUTADÀ DE COLONIA, L'ENTESA ERA, INDUBTABEEMENT, MÉS FÁCIL.
5
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
BARCELONA, CAPITAL DE LA MEDITERRÀNIA
AQUESTA CAPACITAT DE DIÀLEG VOLEM POTENCIAR-LA MOLT PARTICULARMENT A
L'ALTRE ÀMBIT PRIVILEGIAT DE LA NOSTRA PROJECCIÓ COM A CIUTAT: LA
MEDITERRÁNIA, D'AQUÍ A POC MÉS DE DOS MESOS, EL 8 I 9 DE MARÇ, SE CELEBRARÁ A
BARCELONA -PER INICIATIVA NOSTRA, DE LA QUili HEM FET PARTÍCIPS EL CATRE, HAIFA,
MARSELLA, ROMA I TUNIS- UNA CONFERENCIA DE CIUTATS MEDITERRÀNIES, QUE
ÁPLEGARA, A MES DELS ALCALDES, INTEDLECTUALS3.- UMVERSITARIS I EXPERTS EN AFERS
_
.
DE COOPERACIÓ. LA INTENCIÓ BÁSICA DE LA CONFERENCIA ÉS SUBRATLLAR EL PAPER
QUE LES CIUTATS PODEM TENIR EN LA RECOMPOSICIÓ DEL DIÁLEG INTERCULTURAL I
INTERRELIGIÓS A CAREA MEDITERRÀNIA, SENSE EL QUAL NO PODREM CONJURAR
L'AMENAÇA D'UNA EXPLOSIÓ DE DESCONTENTAMENT A LA RIBERA SUD -ON ELS
PROBLEMES DE CREIXEMENT DEMOGRÀFIC, D'EMIGRACIÓ I DE CANALITZACIÓ D'AQUEST
DESCONTENTAMENT SOCIAL CAP A L'INTEGRISME RELIGIÓS S'ACCENTUEN.
EN EL CAMÍ CAP A L'EVITACIÓ DEL CONFLICTE, COM JA VA PASSAR EN EL PROCÉS DE
HELSINKI CAP A LA INSTITUCIONALITZACIÓ DE LA CSCE, ÉS BÁSICA LA PROMOCIÓ DEL
DIÀLEG, DE L'INTERCANVI, DEL CONTACTE. I ílS JUSTAMENT AQUÍ QUE LES CIUTATS
PODEM FER UNA MICA DE XARXA DE SEGURETAT DE TOT EL PROCÉS.
AQUEST PAPER DE CAPITAL DE LA MEDITE
A QUE BARCELONA TÉ EN L'ÀMBIT
ECONÓMIC I CULTURAL -N'ÉS, DE TOTES LES RIBERENQUES, LA CIUTAT MÉS IMPORTANTES VEURÀ REFORÇAT L'ANY QUE VE, QUAN BARCELONA ESDEVINDRÁ A MES LA CAPITAL
POLÍTICA DEL MEDITERRANI, ARRAN DE L'ACCEPTACIÓ, PER PART DEL GOVERN
ESPANYOL, DE L'OFERIMENT DE BARCELONA A ACOLLIR ALGUNES DE LES REUNIONS DE
NIVELE GOVERNAMENTAL QUE TINGUIN LLOC DURtANT LA PRESIDENCIA ESPANYOLA DE LA
UNIÓ EUROPEA I, MÉS CONCRETAMENT, LA QUE S'HA ANUNCIAT JA A LA CIMERA D'ESSEN
6
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
I QUE APLANARÀ EL CAMI CAP A LA DESITJADA I NECESSÀRIA CONFERÈNCIA,-- DE
SEGURETAT I COOPERACIÓ A LA MEDITERRÀNIA. UNA IDEA, AQUESTA, QUE VA
PROPOSAR LA DIPLOMÀCIA ESPANYOLA, I L'ALESHORES MINISTRE D'AFERS EXTERIORS,
FRANCISCO FERNÁNDEZ ORDÓÑEZ, ARA FA QU4TRE ANYS I QUE, DESPRÉS DE VEURE'S
INTERROMPUDA PER LA GUERRA DEL GOLF, RENEIX ARA AMB NOVA FORÇA.
LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ
EN LA CIMERA ANTERIOR A ESSEN, QUE VA SER LA DE CORF, A FINALS DE JUNY, ES VA
PRESENTAR L'INFORME DE LA COMISSIÓ BANpEMANN SOBRE LA SOCIETAT DE LA
........_.INFORMACIÓ. AQUESTA COMISSIÓ, DE LA QUAL VAIG TENIR LA SORT DE SER CRIDAT A
FORMAR PART, VA DESENVOLUPAR EL CAPÍTOL DEDICAT A LA SOCIETAT DE LA
INFORMACIÓ DEL LLIBRE BLANC DE DELORS tÉS A DIR, EL LLIBRE BLANC SOBRE
COMPETITIVITAT, CREIXEMENT I OCUPACIÓ, ENl QUÉ AQUEST GRAN CONSTRUCTOR DE
L'EUROPA COMUNITÀRIA QUE HA ESTAT JACQUE1 DELORS DEFINIA ELS DESAFIAMENTS I
..... .........
APUNTAVA LES RESPOSTES QUE CALIA DONAR PER FER COMPATIBLES A EUROPA EL
CREIXEMENT ECONÒMIC, LA COMPETITIVITAT INTERNACIONAL I LA CREACIÓ D'OCUPACIÓ.
ES A DIR, LES GRANS QÜESTIONS QUE DETERM IN ARAN EL FUTUR DE LA U NI Ó, AIXÍ COM
LA SEVA CAPACITAT, ALS ULLS DELS SEUS CIUTAt)ANS, DE SER UNA FONT DE BENESTAR I
PROGRÉS.
EN AQUESTA NOVA EUROPA, I EN EL NOU CONTEXT INTERNACIONAL, CADA COP MÉS
INTERDEPENDENT I CADA COP MÉS COMPETITIU, I N QUÉ ENS MOVEM, LA INFORMACIÓ HI
TÉ UN PAPER BÀSIC.
7
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALINA
LES PROPOSTES DE LA COMISSIÓ BANGEMANN INTENTEN ABASTAR UNA SERIE D'OBJETIUS
MACROECONÒMICS, COM SÓN ARA UNA MÉS ORAN COMPETITIVITAT INDUSTRIAL, LA
PROMOCIÓ DE LA CREACIÓ D'OCUPACIÓ 1 NOVES FORMES D'ORGANITZACIÓ DEL TREBALL,
MILLORES EN LA QUALITAT DE VIDA I EN EL MEDI AMBIENT. AQUESTS OBJECTIUS
INCLOUEN TAMBÉ UNA RESPOSTA A LES NECESSITATS SOCIALS I UNA MES GRAN EFICÀCIA
EN LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS PÚBLIC S.
EL GRAN DESAFIAMENT PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DEPENDRÀ DE LA NOSTRA
CAPACITAT D'INTRODUIR, EXPERIMENTAR I DESENVOLUPAR A GRAN ESCALA AQUESTES
NOVES APLICACIONS, LES NOVES TECNOLOGIES
DE SER VISTES COM UN MITJÀ PER A
MILLORAR L'EFICÀCIA I COM UNA VIA PER A CREAR NOVES OPORTUNITATS PER ALS
CIUTADANS. LA TECNOLOGIA DE LA INFORMACIÓ NO NOMÉS ÉS APLICABLE DE FORMA
PASSIVA A LA MANERA D'OPERAR D'UNA EMPRESA, SINÓ QUE ÉS TAMBÉ UN
CATALITZADOR PER A UNA REORGANITZACIÓ MÉS AMPLIA.
LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ HAN DE PERMETRE UN ACCÉS ÁGIL, RÀPID I
MAJORITARI A LA INFORMACIÓ, I HAN DE PERMETRE, AL MA1ÉIX TEMPS, DIBUIXAR LA
UTOPIA D'UNA SOCIETAT MÉS LLIURE, EN TANT EN QUANT SERÁ UNA SOCIETAT MÉS
INFORMADA I UNA SOCIETAT MÉS DESCENTRALITZADA, ON EL PODER DE DECISIÓ FACILITAT PER UN MÉS GRAN ACCÉS A LA INFORM.:1\.' CIÓ- SERÁ MÉS PROPER AL CIUTADÀ.
AQUEST NOU SALT ENDAVANT TECNOLÒGIC, QUE TINDRÀ UNES REPERCUSSIONS
INNEGABLES SOBRE LA NOSTRA SOCIETAT, NO 1-IAURIA DE DEIXAR-SE ÚNICAMENT AL
LLIURE JOC DEL MERCAT, PERQUÉ CAL QUE TINGUEM MOLT EN COMPTE LES SEVES
IMPLICACIONS SOCIALS I TERRITORIALS -I, MOLT 44 PARTICULAR, L'ACCÉS DEMOCRÀTIC A
LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I L2k TRANSMISSIÓ DE DADES. ÉS AQUÍ ON
8
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
LES CIUTATS TENIM MOLT A DIR, JA QUE EL
80 %
DE LA POBLACIÓ EUROPEA ES
CONCENTRA A LES CIUTATS.
EN EL SI DE LA COMISSIó BANGEMANN, VAIG PROPOSAR QUE LES CIUTATS SIGUIN ELS
NÒDULS DE LA XARXA, PERQUÉ SÓN DE FET ELS LLOCS ON ES CONCENTREN ELS USUARIS I
ELS SERVIDORS. PERQUÈ, DE FET, ES PARLA MOLT DE LES AUTOPISTES DE LA
INFORMACIÓ, PERÒ NO GAIRE DELS SEUS CARRER. HEM D'ARRIBAR A LES PORTES I A LES
ESCALES DELS CIUTADANS. PER A ACONIEGUIR-HO, HEM DE
TREBALLAR
CONJUNTAMENT. I ÉS PER AIXÒ QUE, MÉS QUE D'AUTOPISTES DE LA .INFORMACIó, ÉS
IMPORTANT PARLAR DE SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ.
LA COMISSIÓ BANGEMANN VA ESTABLIR ALGUNES OBLIGACIONS PER ALS CONSUMIDORS I
PER A MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA. EL TE ET'REBALL AJUDARÀ A PROMOURE LES
CONNEXIONS ELECTRÒNIQUES AMB EL MÓN PROFESSIONAL, AMB INDEPENDENCIA DEL
SISTEMA UTILITZAT. EN AQUEST SECTOR SORGEIXEN ALGUNS PROBLEMES DERIVATS DEL
FET QUE LES POSSIBILITATS DE CONNEXIÓ SÓN ENCARA ESTRETES, I QUE TINDRAN UN
EFECTE INDIRECTE SOBRE LA LEGISLACIÓ LA 3ORAL I DE LA SEGURETAT SOCIAL.
L'APRENENTATGE A DISTANCIA EXIGEIX LA CR*ACIÓ DE CENTRES D'ENSENYAMENT A
DISTANCIA (COM ACABA D'OCóRRER AMB LA CREACIó DE LA UNIVERSITAT OBERTA PER
PART DE LA GENERALITAT) PER AL PúBLIC, LES GRANS EMPRESES I LES
ADMINISTRACIONS PUBLIQUES ,
UNA XARXA DE BANDA AMPLA I ALTA DEFINIC4IÓ TRANSMETRÀ SERVEIS MULTIMEDIA
INTERACTIUS I CONNECTARÀ SENSE RESTRICCIONS UNIVERSITATS I CENTRES
D'INVESTIGACIÓ A TOTA EUROPA. SISTEMES TELEMÀTICS D'ABAST EUROPEU DIRIGIRAN EL
TRÀNSIT PER CARRETERA 1 ALTRES SERVEIS DE IR!ANSPORT.
9
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
BARCELONA, DES DE LA RECUPERACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA MUNICIPAL, S' HA DESTACAT
PER LA SEVA CAPACITAT DE REFLEXIÓ ACTIVA SOBRE EL FET URBÀ, I PER LA SEVA
CAPACITAT DE GENERAR PROPOSTES DE FUTUR PER A LES NOSTRES CIUTATS. EL "MODEL°'
BARCELONA QUE VA CRIS'IRAL •LITZAR ENTORN L'ORGANITZACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS
DE
1992, CONSTITUEIX UNA APOSTA PER LA dIUTAT COM A LLOC DE
DIÀLEG I DE
CREACIÓ. BARCELONA NO PARLA DELS PROBL MES DE LES CIUTATS, SINÓ DE COM
CONTRIBUIR, DES DE LA SEVA PROPIA EXPERIENCIA, A TROBAR LES SOLUCIONS A
AQUESTS PROBLEMES -UNES SOLUCIONS QUE SÓN 1 BÀSICAMENT, URBANES- I A ENCARAR
ELS NOUS REPTES QUE LA TECNOLOGIA POSA AL NOSTRE DAVANT.
LES NOVES TECNOLOGIES DE LA COMUNICACIó HIAN DE FER POSSIBLE, PER EXEMPLE, UN
ÚS MÉS RACIONAL DE LA CIUTAT, HAN D'AJUDARi-NOS A ADMINISTRAR ADEQUAMENT UN
BÉ ESCÀS COM ÉS L'ESPAI URBÀ. EN TENIM UN EXEMPLE EN L'EXPERIÈNCIA QUE
COMENCEM A APLICAR ARA A LA CIUTAT VELEN EL PROJECTE GAUDÍ, QUE PERMET UN
ACCÉS INTEL .L1GENT A CERTES ZONES DEL DISTRICTE.
PER ACABAR, EM SEMI3LA IMPORTANT SUBRATLLAR QUE LES NOVES TECNOLOGIES HAN
DE SERVIR PER REFORÇAR LA NOSTRA PROPOSTA
ICE
CIUTAT HUMANA, EN QUÉ LA MESCLA
D'USOS -I NO L'ESPECIALITZACIO ZONAL- ENS PERMETI D'EVITAR LA DERIVACIÓ CAP A UNA
EXAGERACIÓ ADDICIONAL DEL MODEL DE CIUTAt NORD-AMERICANA, ON ARA -GRÁCIES
PRECISAMENT A LES NOVES TECNOLOGIES DE Lri COMUNICACIÓ- ES FAN CENTRES DE
TREBALL EN EL MIG D'ENLLOC, 1 ES CREU POSSISLE PODER PRESCINDIR TOTALMENT DE
L'ENTORN URBÀ CLÀSSIC, CADA COP MÉS ABANDONAT A LA SEVA PROPIA SORT. EL REPTE
DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ ÉS FER UNA SOCIETAT MÉS BEN COMUNICADA, PERO
NO PAS UNA SOCIETAT COMPARTIMENTADA I ATLUDA.
MOLTES GRÀCIES.
lo
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4333
Title
A name given to the resource
Conferència ”La ciutat, agent i escenari de la comunicació”
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Facultat de Periodisme de la Universitat Ramón Llull
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Comunicació
Mitjans de comunicació
Competitivitat
Cultura
Societat de la informació
Model social
Barcelona
Ciutats
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-12-14
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2589/19890422d_00336.pdf
deb2298012fad0841b19698b99023569
PDF Text
Text
- ----·- . ··
. ...
,----·-.--........_................. .
-~
........ ,.......,._..~........ . .
.
11.
BARCELONA
Presentación de
Pasqual Maragall,
Alcalde de
Barcelona
En el inicio de esta reunión de las Eurociudades, dos afios y medio después de la reunión de Rotterdam, que significó el
nacimiento de W1 creciente espíritu de competencia pacífica y colaboración entre las grandes ciudades europeas, me es grato recordarles brevemente el trayecto y los objetivos de esta colaboración en el momento en que se inician las sesiones de trabajo.
Europa no existiría -todos lo sabemos por propia experiencia- sin las ciudades. Europa es básicamente, y en muchos sentidos, un sistema de ciudades. Si bien las ciudades no han estado
presentes en los inicios de la con.<;trucción de la Europa comunitaria, ésta no podría desarrollarse y consolidarse sin una participación activa de las ciudades. Es nuestra responsabilidad. es la
responsabilidad de las Eurociudades y es la razón de ser de esta
Conferencia como expresa el Manifiesto de convocatoria.
La conferencia de Rotterdam de 1986 reunió a diez grandes
ciudades europeas en una conferencia donde las ciudades manifestaron su voluntad de contribuir a la realización de la unión europea, y también de promover una acción conjunta ante la Comunidad Europea para conseguir una mayor atención a sus problemas.
En estos dos afios y medio el proyecto de construcción europea ha avanzado considerablemente y la perspectiva del 1 de enero de 1993 nos hace sentir a todos, cada vez más. ciudadanos de
Europa.
La integración económica va acompafiada de un mayor grado
de integración social y regional, y de cooperación cultural y tecnológica. En este proceso, las ciudades están destinadas a jugar
un rol más importante cada dfa. La creación del Consejo Consultivo de Autoridades Regionales y Locales ha significado un reco. nocimiento formal de la contribución de las regiones y las ciudades en la construcción de la Europa unida.
\
La Conferencia Eurociudades reúne hoy, en Barcelona, a Alcaldes y primeras autoridades de una veintena de grandes ciudades europeas.
Quiero saludar especial y fraternalmente aquí a los Alcaldes
de Lisboa, señor Nuno Krus Abecasis; de Vitoria, señor Cuerda;
al representante del Ayuntamiento de Birmingham, sefior Bore,
Presidente del Consejo de Desarrollo: al Alcalde de Marsella,
�,,....
señor Vigoroux; y a los alcaldes que nos acompañarán, de
Montpellier, sefior Freche; de Nápoles, sefior Lezzi; de Lyon,
sefior Noir; de Valencia, sefiora Ródenas; de Génova, sefior
Campan; y a los Tenientes de Alcalde, algunos ya presentes aquí
esta mañana, sefiores: Linthorst, de Rotterdam; Maibaum, de Colonia; Ortiz de Arrabia, de Bilbao; Villa, de San Sebastián; Ortufío, de Madrid; Tielemenas, de Bruselas; Julien, de Toulouse,
asf como representantes de Burdeos, Milán, Valladolid, Venecia,
etc.
Otras ciudades nos han hecho llegar su acuerdo en los objetivos de la Conferencia, firmando el Manifiesto que la ha convocado, aunque no hayan podido asistir por problemas que los
Alcaldes conocemos bien y que nos retienen a menudo en nuestra
ciudad.
La Conferencia Eurociudades no reúne únicamente a los representantes de las ciudades. Sin la ayuda de organizaciones internacionales como el Conseil des Comunes et Régions d'Europe
y de lULA, que nos representan a todos. hubiera sido más difícil
que hoy nos encontráramos aquí.
Quiero saludar también, y muy especialmente, el apoyo recibido del Parlamento Europeo y del Consejo de Europa, que visité
personalmente el pasado mes de febrero. Están aquf representados por los Vicepresidentes, sefiora Boot, sefior Dido y sefior
Siurana, Vicepresidente de la Conferencia de Poderes Locales del
Consejo de Europa.
Y por último-pero ellos saben que no son precisamente los
últimos en nuestro aprecio-quiero agradecer el gran apoyo que a
la contercncia. y a todas las miciativas prcm ov1das por nuestra
ciudad, han dispensado siempre dos grandes amigos de Barcelona que hoy están aquf con nosotros, el Ministro italiano, Cario
Tognoli y el Vicepresidente del Conseil National des Villes,
Gilbert Bonnemaison, encargado del Forum europeo de prevención contra la inseguridad ciudadana. Su presencia, así como la
del Ministro Serra, en su representación del gobierno español,
que nos acompañará mañana, indica claramente nuestra voluntad
de contribuir a la construcción de Europa, no contra ni al margen
de los gobiernos nacionales, sino con ellos y con las regiones.
Muchos de nosotros unimos en nuestras personas responsabilidades municipales y regionales o nacionales.
Para tenninar no puedo dejar de referinne a la relación de las
Eurociudades con los organismos ejecutivos de la Europa comunitaria, en especial con la Comisión de Bruselas. Es cierto que
consideramos que nuestros problemas y demandas no han recibi-
14
�..
do históricamente toda la atención que creemos merecían. como
ya expresamos en Rotterdam y como ha reconocido el mismo
Parlamento Europeo. Pero también es cierto que en los últimos
afias hemos apreciado una evolución muy positiva y sabemos
que hoy podemos contar con la comprensión del Presidente Delors. que ha intentado incluso asistir a la conJerencia y nos ha enviado un mensaje de apoyo, así como de los Comisarios señores
Ripa di Meana (representado en esta sesión por el Sr. Giulianelli), Millan (representado por el Sr. Camhis) y Dondelinger
(que nos ha enviado también un extenso y caluroso mensaje de
adhesión).
De este mensaje quiero destacar una.'i palabras que me
parecen significativa.<;:
"A l'heure ou l'Europe, résolument engagée dans un processus irréversible de mise en commun, s'apprcte a constituer
un grand espace sans fronticres. la notion d'Europc des citoyens devient une réalité de plus en plus perceptible. Elle
pcrmet d'instaurcr un récl dialogue entre la Communauté et
ses citoycns et de lcur faire prcndrc davamage consciencc
qu'ils sont au centre-----en tam que destinataircs et en tant
qu'acteurs-d'un projet de société mieux intégrée et plus
dynamique, sachant se déterminer en fonction de ses valcurs propres. La Conférencc Eurocités s'inscrit parfaitement d:ms ces finali tés ct dans ccttc action.
C'cst aussi et surtout par ses cités glorieuses. chargées
d'art ct d'histoirc, richcs de lcur diversi té et de leur bcauté
que l'Europc existe et a inscrit au niveau mondial sa présence et sa valeur.
Mais ces cités nc rcpésentem pas seuicmcnt des points lumineux sur la carte de l'histoire. Par le foisonnement des
échanges et des activités qui les caractérisent elles rccclent
aussi un potentiel tres sur permettant a nos citoycns de
marquer les étapes de lcur évolution et de lcur progres.
La Conférence Eurocités est importante ames yeux puisqu'elle se veut en mcme temps qu'une célébration de notrc
passé commun. une occasion de débaL'i sur des problématiques d'aujourd'hui. A ce double titre je veux en souligner
la signification profonde,l'appcl aoeuvrcr ensemble et
souhaite a cctte recontre tour le succcs auquel son ambition
ct ses finali tés la prédestinent. "
Estoy convencido que la Conferencia Eurociudades permitirá
desarrollar líneas de cooperación entre las ciudades europeas y
E urociudades 89
1S
�..
entre éstas y los organismos comunitarios. Desde ahora ofrezco
nuestra colaboración en iniciativas concenadas entre los Comisarios y las Eurociudades como el proyecto del libro blanco sobre
el medioambiente urbano que nos propuso, hace unos días en
Bruselas. el Comisario señor Ripa di Meana.
Barcelona se pone al servicio de Europa y de sus ciudades
parJ exponer al mundo nuestras realidades y nuestros proyectos
conjuntos en el horizonte del año 1992.
GrJcias a LOdos los asistentes por estar aquí con nosotros.
Sabiendo de vuestro trabajo y de la dictadura que a menudo nuestra agenda local ejerce sobre nuestras vidas, vuestra presencia
aquí es doblemente de agradecer. A los expcnos que han colaborado en el libro y en la reunión de trabajo que se celebró el pasado 24 de febrero con la colaboración del Instiruto de Estudios
Metropolitanos y de EURICUR y a los representantes de los medios de comunicación social, que, muchos de ellos. nan venido J
Barcelona expresamente para esta conlercncla.
16
�BORRADOR DE DECLARACION FINAL DE EUROCIUDADES
Los representan tes de las ciudades e instituciones
reunidas en la Conferencia de Eurociudades de Barcelona
(Abril l. 989), continuación de la reunión sobre "las
ciudades, motor de la recuperación económica" celebrada
en Rotterdarn en 1986, constatan aue:
Más de la mitad de la población de la CE vive en
las grandes ciudades europeas y más del 90% puede
considerarse población urbana.
El espacio europeo integrado se configura y comunica a través de las eurociudades asumiendo un
conjunto de funciones de centralidad (funciones
direccionales, productivas, de servicios, tecnológicas, financieras, comerciales, cornunicacionales, culturales y lúdicas), que las convierten en
elementos de superación de las fronteras nacionales y regionales y en los principales núcleos de
comunicación y contacto entre los ciudadanos europeos.
Las eurociudades tienen un importante papel corno
impulsoras del desarrollo económico, corno centros
de innovación social, cultural y técnica y como
núcleos de integración comunitaria.
Los problemas de las áreas urbanas, por su importancia para el conjunto de Europa y por sus efectos sobre las funciones de centralidad asumidas
por
las
eurociudades
son
hoy
objeto
de
preocupación e interés por parte de los organismos
europeos y gobiernos nacionales.
Hasta ahora no ha existido una suficiente consideración de estos problemas por parte de la CE en lo
que se refiere a la presencia de las ciudades en
las instituciones y a la aplicación de programas y
fondos comunitarios.
Ante todo ello reconocen:
La necesidad y la voluntad de las eurociudade s de
participar activamente en la construcción de la
Europa comunitaria, consolidar el sistema europeo
de ciudades y desarrollar la cooperación con las
grandes ciudades que no forman parte de la CE.
1
�La voluntad de intensificar los esfuerzos de
coordinación
entre
las
eurociudades
y
de
cooperación entre sus administraciones para
facilitar el análisis y diagnóstico de los
problemas urbanos, así como la ejecución de
políticas comunes.
La coincidencia de las eurociudades en demanda de
una política comunitaria urbana en los siguientes
ámbitos :
-
Protección del medio ambiente y mejora de la
calidad de vida.
Infraestructura de accesibilidad y comunica ciones, así como mejora del tráfico urbano.
Renovación
de
centros
históricos
y
recalificación de periferias.
Bienestar social y, en especial, pobreza y marginalidad urbanas.
Seguridad ciudadana.
Programas culturales.
Promoción económica y cooperación tecnológica.
Y proponen las siguientes actuaciones prioritarias:
Solicitar a la CE
l. La creación de una "task force" para temas urbanos,
dentro de la Dirección General XVI de Política
Regional, con el objetivo de desarrollar una
política comunitaria para las eurociudades.
2. Un análisis de las posibilidades de financiació n
comunitaria de proyectos urbanos, la creac1on de
programas operativos integrados específicos para las
áreas metropolitanas, definidas como demarcaciones
susceptibles de acogerse directamente al FEDER, la
fijación de un porcentaje mínimo de dedicación de
los fondos estructurales para las áreas urbanas.
3. Hacer de 19 9 2, un año de proyección de Europa en
todo el mundo, sobre la base de dar un contenido y
una imagen europeas a los JJ. 00. que organizan
Barcelona y Albertville.
4. Intensificación de los recursos comunitarios de
inversiones
en
grandes
infraestructuras
de
comunicación entre las eurociudades.
2
�5. Estudio de la creaclon de programas específicos en
temas de medio ambiente, tráfico urbano, renovación
de centros históricos, pobreza y marginalidad
social,
seguridad
ciudadana
y
actividades
culturales.
6. Fomento de la colaboración y transferencia de
tecnologías urbanas entre ciudades europeas mediante
programas de intercambio de responsables y expertos
urbanos y el respaldo de centros de investigación y
desarrollo de las tecnologías urbanas.
Proponer a las eurociudades participantes:
l. Adhesión a la declaración de la Haya:
es el planeta.
2. Colaboración en el libro blanco
comunitaria relativa al ambiente
por la Comisión Europea.
Nuestro país
sobre estrategia
urbano promovido
3. Participar conjuntamente en el proyecto ROME y en el
Informe sobre grandes ciudades europeas promovido
por la Dirección General de Política Regional.
4. Realización conjunta de bienales culturales de
jóvenes creadores y de las campañas de difusión del
deporte en las ciudades.
5. Estudio del impacto del Acta Unica Europea en
gobiernos locales.
los
6 . Plantear conjuntamente los problemas y proyectos de
las grandes ciudades en el Comité Consultivo de
Autoridades Regionales y Locales.
7 . Constituir una Comisión y una Secretaria Técnica
para la aplicación de los acuerdos tomados en esta
Conferencia y, en especial, para promover las
relaciones entre las eurociudades y los organismos
comunitarios y europeos.
8 . Designar a
. . . . . . . . . . ...
Conferencia de Eurociudades.
3
próxima
sede
de
la
�...
CIUDADES NO ASISTENTES PERO QUE HAN EXPRESADO SU
ACUERDO CON EL MANIFIESTO Y SU APOYO A LA CONFERENCIA
AMSTERDAM
representada por ROTERDAM
AMBERES
ATENAS
DUBLIN
FRANKFURT
GLASGOW
LILLE
PARIS
Mensaje de MAUROY (ALCALDE)
Mensa j e de CHIRAC (ALCALDE)
SEVILLA
--
~-.
....... ~
.
STRASBOURG
STUTGGART
TESALONICA
VENEZIA
TAMBIEN HAN MANIFESTADO SU INTERES POR LA CONFERENCIA
CIUDADES QUE NO ESTAN INTERESADAS EN LA COMUNIDAD
ECONOMICA EUROPEA COMO
BUDAPEST
GINEBRA
LENINGRADO
1
�...
INFORME DE LA REUNió DE LA DELEGACió DEL GRUP EUROCIUTATS AMB EL
PRESIDENT JACQUES DELORS. (Brussel.les, 24 d'octubre de 1989)
L'Alcalde
de
Barcelona,
formant part d'una
delegació
d'alcaldes del grup d'Eurociutats, va participar, el proppassat
24 d'octubre, en una reunió de treball amb Jacques Delors,
President de la Comissió de les Comunitats Europees, així com en
una reunió posterior amb Bruce Millan, comissari responsable de
les polítiques regionals de la Comissió Europea.
Els Alcaldes van cridar l'atenció del president de la Comissió
Europea sobre les preocupacions comunes de les grans metropolis
en vigílies de la realització del gran espai únic de 1993: els
problemes de la circulació a les ciutats i de la xarxa de
transport europea encara inacabada; la qualitat de vida dels
ciutadans i els problemes de l'entorn urba; els problemes lligats
a la toxicomanía; els problemes de l'acollida dels immigrants;
els problemes dels centres dels nuclis urbans i de la seva
periferia, especialment en el marc de la reconversió industrial i
de l'envelliment de les poblacions.
El President de la Comissió de les Comunitats va posar de
manifest l'interes de la Comissió Europea en potenciar la relació
amb les Grans CiutatsjEurociutats, sempre que no es generin
reaccions contraries dels governs nacionals.
La cooperació entre : la Comissió de les Comunitats i el grup
Eurociutats es tradueix en la voluntat - posada de manifest per
Delors- de desenvolupar programes concertats, en la participació
en l'elaboració i execució de programes europeus, i en els acords
i recomanacions de la Comissió als governs nacionals sobre
qüestions d'interes perles ciutats, etc. La Comissió, malgrat
les seves limitacions, pot donar suport financer i
tecnic als
programes interciutats.
Un altre dels projectes de Jacques Delors és el de crear una
"cellule" o "task force" que coordini l'actuació i les relacions
dels Comissaris i de les Direccions generals respecte a les
ciutats.
El President de la Comissió va recordar que un cert nombre de
grans
ciutats ja es beneficien de la
política
regional
comunitaria,
i va indicar que d'altres programes comunitaris
podien interessar les ciutats,
coro les noves tecnologies,
ocupació, o la lluita contra la gran pobresa.
. .. 1 ...
�El Comissari Bruce Millan va subratllar, per la seva part, que
a Londres i a Marsella ja s'experimentaven projectes-pi lots
patrocinats pel FEDER i que en el marc de l'article 10 del
la
Reglament FEDER s'obrien perspectives importants per a
cooperació entre ciutats.
La delegació del grup d'Eurociutats estava formada per Pasqual
Maragall i Mira,
alcalde de Barcelona,
Richard M. Knowles,
líder de l'Ajuntament de Birmingham, Michel Noir, diputat i
alcalde de Lió, Paolo Pilliteri, alcalde de Mila, Martin Grueber,
tinent d'alcalde de Finances de Frankfurt, R. den Dunnen, tinent
d'alcalde de Rotterdam, Jordi Borja, president de la Conferencia
Barcelona 89,
i Ch. Boiron, president de la Conferencia Lió 90.
Va assistir també Josef Hofmann, president del Consell Consultiu
de les Col·lectivitats Regionals i Locals davant la Comissió,
i
president internacional del Consell dels Municipis i Regions
d'Europa, i alcalde de Magúncia.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Conferencia de Eurociudades de Barcelona: presentación de Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona (22 abril 1989)
Subject
The topic of the resource
Eurocities
Europa
Ciutats
Barcelona
Acció política
Relacions Internacionals
Description
An account of the resource
Inclou també “Borrador de declaración final de Eurociudades” i “Informe de la reunió de la delegació del grup Eurociutats amb el president Jacques Delors (Brussel.les, 24 d'octubre de 1989)”.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Català
Type
The nature or genre of the resource
Escrit
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1989-04-22
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1178/19881209d_00320.pdf
4ef1b1598e6eca36f0d297ac038110c8
PDF Text
Text
2x0
CONFERENCIA DEL EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR.
PASQUAL MARAGALL, SOBRE "BARCELONA EN EL SISTEMA
DE CIUDADES EUROPEO".
Colegio de España
París, 9 de desembre de 1988
�Sra. Directora del Colegio de España,
Señoras y señores,
Quisiera en primer lugar agradecer al Colegio de
España en París su invitación para comparecer hoy ante
ustedes, y tener así la oportunidad de hablarles de un tema
apasionante y cargado de significaciones para nosotros los
europeos.
Voy a hablarles de las ciudades en general, de las
ciudades europeas en particular y, por supuesto, de
Barcelona, la ciudad de la que me honro en ser el Alcalde.
Hablar de las ciudades vuelve a ser un tema de
actualidad en Europa, después de haber superado las ciudades
una cierta crisis conceptual que habrá durado desde finales
de los años 60 hasta principios de la década de los 80.
Personalmente estoy convencido de que no sólo es actual
hablar de las ciudades sinó que resulta muy necesario,
porque en un mundo en transformación nos encontramos ante
la posibilidad de redefinir el rol de las ciudades,
especialmente en el área europea.
�FITXA 1
1.1
En ningún otro lugar del mundo es posible encontrar una
concentración parecida de patrimonio cultural y social como
el que se da en los grandes ejes urbanos europeos
(Manchester - Londres - París - Milán - Roma o Hamburgo
Frankfurt - Lyon - Barcelona) o en círculos de urbanidad en
los que caben joyas como Viena, Budapest, Praga y Munich.
Esta es la riqueza de Europa, y se debería ser
consecuente con ella en el sentido de saberla mantener y
aprovechar.
Pero temo que no es así. Creo que Europa no hace el
esfuerzo que debería hacer por sus ciudades, ni aprovecha a
fondo sus ciudades.
Si pensamos en lo que ocurre en la Europa Comunitaria,
que es, en definitiva, el nucleo central de Europa, el área
urbana por excelencia, se entenderá bien lo que quiero
decir.
Los gastos comunitarios giran alrededor de la Política
Agrícola Común que, directa o indirectamente, absorbe más
del 60% del presupuesto de la Comunidad.
�FITXA 1
1.2
El contribuyente europeo financia unos excedentes
agrícolas elevadísimos para sostener una determinada
población agraria, que es absolutamente minoritaria en el
continente urbano por definición.
Es decir, en la Comunidad existe una desproporción en
la atención de los sectores sociales, que perjudica
claramente a las ciudades.
Y ese perjuicio se traduce lógicamente en una pérdida
de posibilidades para las ciudades.
Creo que las ciudades europeas deberían pesar un poco
más. Deberían ser tenidas más en cuenta en los centros de
decisión comunitarios y estatales.
Europa ha de recuperar una cierta "militancia urbana",
si quiere realmente ser una región competitiva a escala
mundial.
�FITXA 2
2
LA FUNCION ESTABILIZADORA DE LAS CIUDADES
Primero fue la ciudad y después la nación y el Estado.
Esta sucesión histórica en la organización social tiene aún
hoy algunas consecuencias.
La Europa de las naciones y los Estados, que es la
Europa que hay - no hay otra -, es más lenta en su
articulación y utiliza lenguajes más enfrentados que la
Europa de las ciudades.
Observen ustedes lo difíciles que son a veces las
relaciones interestatales, incluso en el seno de la
Comunidad Europea.
Les aseguro que las relaciones entre las ciudades son
mucho más fáciles. Pueden llegar a ser verdaderamente
fluidas. La relación entre ciudades es más ágil, más
directa, más rápida que entre Estados, y, sobre todo, es
menos conflictiva.
Aunque existen diferencias entre las ciudades - que no
son sólo diferencias de tamaño - no es menos cierto que
�FITXA 2
2.1
ninguna otra creación del hombre social tiene tanto en
común en su diversidad.
Es más, la tendencia en el mundo de hoy es,
precisamente, la de la igualación funcional de las ciudades,
que no excluye la revalorización de las formas de vida
urbana por el deseo que se siente de reforzar
las
identidades comunitarias frente a la uniformización mundial.
Creo que las ciudades, sin los condicionamientos
político-militares que pesan sobre los Estados, pueden
rendir un buen servicio en el campo de la cooperación
internacional, de la apertura al exterior, de la fluidez de
los contactos e intercambios, y todo ello representa, como
saben ustedes, una contribución fundamental a la
pacificación de las relaciones internacionales y a la
solidaridad entre los pueblos.
En esta tarea las ciudades europeas tienen mucho que
aportar. Y, sin duda, el fortalecimiento de sus relaciones
mutuas favorecerá tanto la articulación del propio sistema
europeo de ciudades como su proyección económica y cultural
a escala mundial.
�FITXA 3
3
EUROPA, UN SISTEMA DE CIUDADES
Hoy la interdependencia económica y política mundial
tiene su mejor expresión en el hecho de que existe una
articulación entre las grandes urbes, de manera que éstas
constituyen un verdadero sistema mundial de ciudades. Los
intercambios de todo orden entre las ciudades llegan al 75%
del volumen total de los intercambios mundiales.
Dentro de este sistema mundial, Europa forma un
sistema específico de ciudades, que se caracteriza por su
cohesión global y por su diversidad interna, lo que le da
una gran potencialidad.
En la etapa actual de importantes y rápidos cambios
tecnológicos y económicos, las ciudades como centros de
creatividad, de difusión de la cultura y de concentración de
capitales estan renovando su función.
Quisiera adelantar una idea sobre la que voy a
insistir.
La competencia entre territorios para asegurar la
�FITXA 3
3.1
atracción de la investigación, la producción y los servicios
se libra actualmente entre ciudades. Y diversos son los
elementos que intervienen en la competencia:
- La infraestructura de comunicaciones en sentido
amplio:
carreteras,
puertos,
aeropuertos,
telecomunicaciones.
- La capacidad de asentar una investigación y
desarrollo en nuevas tecnologias.
- La disposición de recursos humanos cualificados,
capaces de marcar y seguir el ritmo de la
evolución, de la tecnificación y de la
producción.
- La capacidad de erigirse en centro de cultura y
de servicios personales de todo tipo, en centro
de esparcimiento, de ocio y de deporte.
Pues bien, el sistema de ciudades europeo reune todo
eso, incluso con holgura. Posiblemente, ninguna otra región
del mundo se halla, en su conjunto, tan equilibradamente
dotada como la europea para satisfacer las necesidades de la
�FITXA 3
3.2
nueva formulación de la competencia entre territorios.
Pero para que las potencialidades del sistema europeo
de ciudades puedan liberarse y el área europea pueda ocupar
en el plano mundial el lugar altamente competitivo que le
corresponde, deben corregirse determinadas situaciones
bloqueantes.
La primera de las rectificaciones necesarias es la de
reconocer, en las políticas y en los presupuestos estatales
y comunitarios, la función de motor de las economías y de
los desarrollos sociales que realizan las ciudades.
Y la siguiente de las rectificaciones necesarias es que
el sistema europeo de ciudades debe mejorar articulación
interna, y para ello se impone alcanzar un nivel de
especialización funcional y productiva entre las ciudades
europeas, que permita la subsistencia de todas las partes,
ya que son, al fin y al cabo, complementarias.
�FITXA 4
4
LA POSICION DE BARCELONA EN EL SISTEMA MUNDIAL DE CIUDADES
Barcelona es el punto de referencia de un territorio
- la macroregión, a la que luego me referiré - que comprende
una de las áreas europeas con mejores expectativas.
La situación geoestratégica de Barcelona dentro del
área es buena; incluso muy buena. La conexión de la ciudad
con la red de autopistas favorece a Barcelona. El
Mediterráneo español penetra en Centroeuropa pasando por
Barcelona. El eje Hamburgo - Barcelona -Algeciras constituye
una de las columnas dorsales de la Europa comunitaria. Pero
perjudica , y mucho, la mala conexión ferroviaria con Europa
que aisla el puerto de Barcelona y reduce la capacidad de
intercambio y de distribución de la ciudad.
El gobierno español acaba de tomar una decisión de gran
trascendencia para el país, que, indudablemente, beneficiará
también a Barcelona. Se trata de la conversión de la red
ferroviaria española al ancho europeo.
Los vuelos internacionales interurbanos a escala
mundial son un buen indicador del rango de una ciudad.
�FITXA 4
4.1
Si se ordenan en una lista las cien ciudades del mundo
con más rutas internacionales, se observa que la República
Federal de Alemania, Estados Unidos y Gran Bretaña tienen
siete ciudades en la lista, Holanda y España cuatro (Madrid,
con 177 rutas, Barcelona 135, Palma de Mallorca 62 y Las
Palmas 60), y Canada, Francia y Suiza tienen 3 ciudades.
París es la ciudad del mundo con más rutas
internacionales
- tiene 315 -, lo que hace que París esté conectado con el
20 % de las ciudades del mundo. Y eso significa no sólo un
flujo de relaciones directo entre París y aquellas ciudades,
sinó también una relación de Europa con el resto del mundo.
El dominio de Europa en la jerarquía mundial es, pues,
evidente. Todas las ciudades de primer rango están en
Europa, excepto Nueva York, así como todas las ciudades de
segundo rango, excepto Montreal.
Según esta ordenación, Madrid ocupa el lugar número
veinte y Barcelona el treinta entre las grandes ciudades del
mundo. El lugar en la ordenación es importante pero también
lo es el rol. Barcelona necesita mejorar su lugar en el
ranking. Por eso tiene tanto valor para la ciudad la
cuestión del aeropuerto, y también necesita redefinir su
�FITXA 4
4.2
rol, que es lo que, con carácter general, se está estudiando
en la elaboración de un Plan Estratégico Económico y Social
que permita definir los factores de especialización de la
ciudad y busque el reequilibrio social.
�FITXA 5
5
LA CAPITALIDAD MACROREGIONAL DE BARCELONA
Tradicionalmente todas las ciudades han tenido su
"hinterland". El poder y la riqueza de una ciudad dependían
en buena parte de las características de su "hinterland".
Hoy este concepto ya no es válido, o, en todo caso,
habría que cambiar la definición de "hinterland" y
considerarlo en función del nuevo alcance que las
comunicaciones actuales dan a la ciudad central, y en
función de la articulación urbana del espacio y de las
especializaciones entre las ciudades.
Barcelona es una capital natural -no la capital- de una
macro-región europea, con un radio de aproximadamente 360
kilómetros y de unos 15 millones de habitantes.
Barcelona es un centro neurálgico de lo que denominamos
Norte del Sur: una amplia región que comprende una franja
del mediodía francés y una porción importante del
Mediterráneo español. Se trata de un perímetro delimitado
por Toulouse (Midi-Pyrénés), Zaragoza, Valencia, Baleares y
Montpelier (Languédoc/Rosellón).
�FITXA 5
5.1
Antes el triángulo formado por Lyon, Toulouse y
Marsella era una región frontera de Europa. Con el ingreso
de España y Portugal en la Comunidad este territorio deja de
ser un "cul de sac" para adquirir la función de zona de
asentamientos productivos, gracias a la profundidad
territorial que añaden España y Portugal.
La macro-región "Norte del Sur" tiene su peso
demográfico centrado en el Sur: Barcelona 1.7 millones de
habitantes (3.1 CMB, 4.0 RMB), Valencia 0.745, Zaragoza
(Gozne) 0.572, Hospitalet de Llobregat 0.295, Badalona
0.225, Santa Coloma de Gramanet 0.135, Sabadell 0.185,
Tarrasa 0.165, Toulouse 0.325, Montpelier 0.120 y Perpiñan
0.83.
La conexión interna de este espacio por autopista es
buena. El punto más alejado de Barcelona, Toulouse, se situa
a poco más de 4 horas de viaje, y cuando esté hecho el túnel
del Puymorenes quedará a unas 3 horas y cuarto, con lo que
todo el radio de la macro-región podrá ser cubierto
aproximadamente en el mismo tiempo.
El túnel del Puymorenes, que supone una perforación de
4.8 kilómetros de longitud, reforzará el eje París-Barcelona
�FITXA 5
5.2
por la via del Macizo Central francés y la conexión con el
túnel del Cadí.
Debo comentar con satisfacción que el Fondo Europeo de
Desarrollo y Equipamientos Regionales (FEDER), acaba de
conceder una subvención de 180 millones de francos para el
proyecto del Puymorens, que ha sido valorado inicialmente en
550 millones de francos.
En el conjunto de las 136 regiones que componen el
Mercado Común, la región económica en la que Barcelona se
halla situada en la posición central, ocupa el primer lugar
por su dimensión territorial, el segundo lugar en número de
habitantes (la primera en población es el South East
londinense), y el tercer lugar en aportación al PIB (la
primera y la segunda en aportación son South East y la Ille
de France, es decir, Londres y París - Recordemos que el
área económica de París es la primera región industrial de
Francia).
Barcelona se halla dispuesta a asumir su
responsabilidad en el seno de esta macro-región, que cuenta,
como ya les he indicado, con grandes posibilidades.
�FITXA 6
6
FINAL
Quisiera repetir una idea que considero básica. Hoy, la
competencia entre territorios, entre países, si se considera
desde una dimensión política, es, fundamentalmente una
competencia entre ciudades.
El país que tenga ciudades en buena posición
competitiva será un país en buena posición mundial.
Lo mismo puede decirse de los ámbitos regionales
internacionales.
El área europea es la región mundial que tiene la mejor
concentración de centros urbanos por su diversidad y
potencionalidad.
Por ello creo que Europa se halla en óptimas
condiciones de competitividad a escala mundial, pero también
- y esto es muy positivo - en inmejorables condiciones para
jugar un papel pacificador y reequilibrador en los asuntos
mundiales.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4084
Title
A name given to the resource
Conferència de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall, sobre "Barcelona en el sistema de ciudades europeo"
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Estructura de la conferència: - Las ciudades, riqueza de Europa. - La función estabilizadora de las ciudades. - Europa, un sistema de ciudades. - La posición de Barcelona en el sistema mundial de ciudades. - La capitalidad macroregional de Barcelona.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Colegio de España, Paris, França
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Municipis
Unió Europea
Relacions Internacionals
Administració local
Ciutats
Territoris
Acció política
Euroregió
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-12-09
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2582/19870422d_00204.pdf
32c78dd40538fdbdfe1b49ea91fe376a
PDF Text
Text
Alcaldia
Gabinet de
Comunicació
±I^I
Ajuntament
i^^
3
t'
de Barcelona
Plça. S. Jaume s/n.
08002 Barcelona
Telèfon: 301 07 07
Tèlex: 54519 Laye e
Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall al cicle
"Barcelona demà, pensa en la gent gran".
Barcelona, 22 d'abril 1987
�IIIIII^
Ajuntament TV de Barcelona
Gabinet de Comunicació
SENYORES, SENYORS:
EL PARE D'UN AMIC MEU DEIA SOVINT: "TINC GANES DE
JUBILAR —ME PER COMENÇAR A TREBALLAR ".
AQUESTA FRASE, SENS DUBTE EXAGERADA, IL.LUSTRA UN
ESPERIT QUE VEIEM TAMBÉ REFLECTIT EN AQUESTES AULES DE
EXTENSIó UNIVERSITàRIA.
JO VULL FELICITAR A LA FEDERACIó D'ASSOCIACIONS DE
LA TERCERA EDAT DE CATALUNYA PER AQUESTA INICIATIVA DE
POSAR A L'ABAST DE LA GENT GRAN UN VENTALL DE CURSOS
PELS QUE VULGUIN EIXAMPLAR ELS SEUS CONEIXEMENTS.
EN AQUESTA CONFERANCIA QUE INAUGURA EL CICLE
"BARCELONA DEMà, PENSA EN LA GENT GRAN" POSSIBLEMENT
ESPERARAN SENTIR EL QUE HA FET I EL QUE FAR
L'AJUNTAMENT PER LA GENT GRAN.
INEVITABLEMENT, EN PARLARÉ D'AIXó.
Ref.:
�—3+IIIII
Ajuntament 1 111W de Barcelona
Gabinet de Comunicació
PERò A Mí EL QUE M'AGRADARIA AVUI, COM ALCALDE DE
BARCELONA I COM A FILL D'UNA CIUTAT QUE ESTIMO, ES
INCITAR — LES A VOSTÉS PERQUè EXPLORIN LA NOSTRA CIUTAT,
PERQUè LA CONEGUIN MÉS I MILLOR.
LA VOSTRA PRESèNCIA AQUí ÉS PROVA QUE TENEN VOSTÉS
UNA CURIOSITAT, UNA INQUIETUD PER FER COSES QUE NO HAN
POGUT FER MENTRE DEDICAVEN TOTA LA SEVA CREATIVITAT I
TOT EL SEU ESFORÇ A TREBALLAR PERQUè NOSALTRES QUE SOM,
ELS VOSTRES FILLS I ELS VOSTRES NETS, POGUESSIM FER EL
MATEIX EN MILLORS CONDICIONS.
I AQUESTA CIUTAT, BARCELONA, TÉ MOLT I MOLT PER
OFERIR .A GENT AMB CURIOSITAT, AMB INQUIETUD I AMB TEMPS
PER EXERCIR—LES.
I, A MÉS, EL NOSTRE CLIMA ENS PERMET ESTABLIR UN
CONTACTE F1SIC, IMMEDIAT, AMB LA CIUTAT, AMB ELS SEUS
CARRERS, GAIREBÉ DURANT TOT L'ANY.
�—4—
Ajuntament
'VIIIF de Barcelona
Gabinet de Comunicació
BARCELONA ESTà DE MODA EN EL MóN.
L'URBANISME QUE HEM POSAT EN PRàCTICA EN ELS ANYS
QUE PORTEM A L'AJUNTAMENT HA CONVERTIT LA CIUTAT EN UN
CENTRE DE CURIOSITAT MUNDIAL PER ARQUITECTES,
URBANISTES, ESCULPTORS.
ALGú HA DEFINIT LA BARCELONA ACTUAL COM EL MÉS
IMPORTANT MUSEU D'ART A L'AIRE LLIURE DEL MóN
OCCIDENTAL.
JO ELS VULL INVITAR A QUE DESCUBREIXIN AQUEST
MUSEU. AQUESTES PLACES, AQUESTS ESPAIS, AQUESTES VIES
REMODELADES; TANTES I TANTES FAÇANES RECUPERADES, QUE
ESTAVEN AMAGADES SOTA UNA CAPA DE BRUTíCIA; ELS VITRALLS
MODERNISTES; ELS JARDINS AMAGATS DARRERA PARETS; ELS
EDIFICIS HISTóRICS QUE ANEM RECUPERANT.
CONEIXEN VOSTÉS LA PLAÇA DE LA PALMERA? O LA
CREUETA DEL COLL? LA VIA JúLIA? LA CASA DE LA CARIAT?
(...)
Ref.:
�Ajuntament
y^^ll„
,
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
DARRERA DELS PROJECTES QUE HAN DUT A AQUESTES
REALITZACIONS NO HI HA TAN SOLS UNA PREOCUPACIó
ESTÉTICA.
HI HA TOTA UNA TEORIA I UNA PRàCTICA URBANíSTICA DE
COM RECUPERAR UNA CIUTAT MALMESA DURANT MOLTS ANYS
D'ESPECULACIó SENSE CONTROL DEMOCRàTIC. UNA TEORIA QUE
VA RESUMIR MOLT BÉ L'ORIOL BOHIGAS EN UN ARTICLE RECENT.
AQUEST ARTICLE ES REFERIA AL CENTRE I A LA
PERIFIRIA I A LES RELACIONS QUE HAN DE TENIR; AL PLà I
AL PROJECTE I A LES RELACIONS QUE HAN DE TENIR. EN
BOHIGAS VE A DIP. QUE PROU DE PLANS I MÉS PROJECTES.
JO PENSO QUE ÉS UNA TEORIA QUE HA ESTAT INDUïDA
PER UNA PRàCTICA POLíTICA NOSTRA, A LA CIUTAT DE
BARCELONA.
EN BOHIGAS TAMBÉ DIU QUE HI HA D'HAVER MENYS
ZONIFICACI6, MENYS PLANIFICACI6 D'AQUESTA QUE DIU EL QUE
Ref.:
�Ajuntament 1111V de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
S'HA DE FER I EL QUE NO S'HA DE FER EN CADA ZONA, PERQUè
PRECISAMENT EL QUE ES VOL ACONSEGUIR ÉS LA BARREJA.
TOTHOM ESTà BASTANT D'ACORD QUE LA CIUTAT QUE
BUSQUEM ÉS UNA CIUTAT EN LA QUAL HI HA UNA BARREJA
D'ACTIVITATS. QUE LA GRàCIA DE LA CIUTAT RAU JUSTAMENT
EN AQUESTA COINCIDINCIA D'USOS DIFERENTS.
PER TANT, ZONIFICAR LA CIUTAT — AQUI VA LA
INDUSTRIA, AQUI VA LA VIALITAT, AQUI VA LA RESIDINCIA,
AQUI VA EL COMERÇ— ÉS EL CONTRARI DEL QUE DEFINIM COM A
CIUTAT.
PER TANT, NO A LA ZONIFICACIó I Sí A LA BARREJA;
TAMBÉ AL DISSENY FORMAL — DIU ELL — ,
INTERVENCI6 FORMAL.
MENYS STANDARS
Sí A LA
URBANíSTICS
QUANTITATIUS, MENYS APROFITAMENTS DEL SòL I MÉS
"MULLAR—SE" L'URBANISTA EN LA DEFINICIó DE QUIN ES EL
DISSENY FïSIC QUE HAURIA DE TENIR DETERMINADA PLAÇA, I
UN DETERMINAT CONJUNT D'ELEMENTS URBANS.
�-7Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
FINALMENT ACABA PARLANT, I JO CREC QUE D'UNA FORMA
UNA MICA FORÇADA I MOLT DISCUTIBLE, DE DESTRUIR I
CONSTRUIR I DEL RESPECTE QUE HEM DE TENIR A ALL QUE HI
HA JA FET, SOBRE TOT EN ELS CENTRES DE LES CIUTATS
VELLES, COM LES NOSTRES: A MADRID, A BARCELONA, A PARIS
O A VIENA. I EL QUE S'HA DE FER ÉS HIGIENITZAR, AL
MATEIX TEMPS QUE HEM DE MONUMENTALITZAR LA PERIFèRIA,
QUE ES LA LLIÇ6 DE VIENA.
VIENA, ALS ANYS VINT, JA ESTAVA MONUMENTALITZADA.
JA ESTAVEN FENT LA PERIFèRIA, AALò QUE NOSALTRES FA POC
QUE HEM COMENÇAT A MADRID O A BARCELONA.
I PEL QUE FA AL CENTRE, CAL CONSERVAR—LO. PER
TAMBÉ DIU ELL: COMPTE, D'ACORD AMB CONSERVAR, NO
CONSTRUIR GAIRE MÉS, HGIENITZAR, PER QUE NO TOT SIGUI
LA FALERA DE CONSERVAR I QUE NO CONSTRUïM RES DE NOU.
PERQUE CIUTAT ES INNOVACIó I SI NO HI HA CREACIó,
SI NO HI HA UNA MICA DE MANCA DE RESPECTE PEL PASSAT,
UNA MICA, MALAMENT RAI. ALGUNA COSA HEM DE DESTRUIR.
Ref.:
�Ajuntament 1 91F de Barcelona
Gabinet de Comunicació
A LA PERIFÈRIA, NOSALTRES HEM POSAT ÉNFASI EN EL
SENTIT SEGÜENT: ALGú VA DIR, EN EL CENTRE DE BARCELONA
EL QUE CAL ÉS ATREVIR-SE, COM ENS HEM ATREVIT A TORNAR A
CREAR CIUTAT, ESPAIS NOUS. NO NOMÉS RESPECTAR, SINO
CREAR. I A LA PERIFÈRIA EL QUE CAL ÉS MONUMENTALITZAR.
I BEN SANTAMENT QUE HO VA DIR. A LA PERIFÈRIA DE
BARCELONA, MONUMENTALITZAR NO VOL DIR SENZILLAMENT CREAR
MONUMENTS. VOL DIR DIGNIFICAR.
NOSALTRES ENS NEGUEM ROTUNDAMENT A ADMETRE
L'URBANISME DESTRUCTIU D'AQUESTS aLTIMS CINQUANTA ANYS.
I, ¿COM HEM D'ARREGLAR-LO? DONCS HI HA COSES QUE, ELS
DIC MOLT SINCERAMENT, NO TENEN ADOB POSSIBLE. COM
AQUESTS GRANS BARRIS NOUS.
QUAN EM PREGUNTEN QUE S'HA DE REHABILITAR, ÉS QUE S'HA
DE REHABILITAR TANT LA CIUTAT SATÈLITE DE CORNELLà COM
EL RAVAL, EVIDENTMENTT. NOMÉS QUE EL RAVAL ÉS DE L'ANY
1700, POSEN PER CAS, ÉS DEL SEGLE XVIII I CORNELLà ÉS
DE FA 30 ANYS. PER S'HA DE REHABILITAR IGUAL.
Ref.:
�—9—
¡fIIIIi
Ajuntament 1 111W de Barcelona
Gabinet de Comunicació
PER AIXò, HO CONFESO, NO TENIM LA SOLUCIó, DE
MOMENT NO LA TENIM. ARA, EL QUE Sí QUE SABEM ÉS QUE
L'úNICA SOLUCI6, EL MILLOR CAMí DE LA SOLUCI6 ÉS QUE HI
HAGI VITALITAT DEMOCRàTICA EN AQUESTS CENTRES. QUE HI
HAGI L'ACCI6 PERMANENT DELS VENS QUE S'ORGANITZIN, O
DELS SEUS REPRESENTANTS, A TRAVÉS DELS DISTRICTES, O.
DELS MUNICIPIS METROPOLITANS, PER REFER AQUEST TEIXIT.
NOSALTRES, A LA BARCELONA ESTRICTA, AL MUNICIPI DE
BARCELONA, HEM VOLGUT MONUMENTALITZAR LA PERIFèRIA EN
AQUEST SENTIT. I ELS POSARÉ UN EXEMPLE PERQUè EL VEGIN
BEN CLAR. A LA PLAÇA DE LLUCMAJOR HI HAURà, EN EL FUTUR
PRòXIM, L'ESTATUA DE VILADOMAT QUE ERA AL CIM DEL
"LLAPIS" DEL CINC D'OROS.
AQUESTA ESTATUA, COM VOSTÉS SABEN, VA PROVOCAR UN
GRAN DEBAT A BARCELONA. PERQUè, DIGUEM —HO CLAR, LA
BURGESIA DEL PASSEIG DE GRàCIA NO VOLIA UN MONUMENT A PI
I MARGALL I A LA PRIMERA REPúBLICA EN EL COR DE
L'EIXAMPLE. ÉS AIXí. I, EN CANVI, L'AJUNTAMENT EL SI QUE
Ref.:
�—10—
1+I1111
Ajuntament '' ! tltiF de Barcelona
Gabinet de Comunicació
EL VOLIA. I AQUí VA HAVER—HI UN GRAN ESTIRA I ARRONSA
QUE ES VA SALDAR AMB AQUESTA MENA DE COMPROMíS QUE ENTRE
EL PASSEIG DE GRàCIA I ELS JARDINETS HI ANÉS EL MONUMENT
A PI I MARGALL. I ES VA QUEDAR ALL SOBRE, AL DAMUNT DE
L'OBELISC.
QUAN VA VENIR L'ACABAMENT DE LA GUERRA,
EVIDENTMENT ALL ES VA TREURE I ES VA SUBSTITUIR PER UNA
ALTRE ESTATUA QUE A MÉS NO ES VA POSAR AL CIM SINò AL
PEU. I QUE VA SER, DURANT MOLTS ANYS, UN LLOC DE
PROBLEMES, DE PINTADES DIVERSES.
AQUESTA ESTATUA VA REAPAREIXER EN UN MAGATZEM
MUNICIPAL I ÉS MAGNíFICA, ÉS ENORMEMENT DIGNA I D'UNA
MIDA MOLT MÉS QUE NATURAL. JO LA VAIG DESCUBRIR
PRECISAMENT. A L'EXPOSICIó "CATALUNYA DINS DE L'ESPANYA
MODERNA", QUE ES VA PRESENTAR A MADRID. HUGUET,
MARTORELL I MACKAY, QUE SóN ELS SóN ELS QUE VAN MUNTAR
L'EXPOSICI6, L'HAVIEN TRETA DELS MAGATZEMS MUNICIPALS.
ERA ALL I VAIG DIR: "ESCOLTEU, AQUESTA ESTATUA HA
D'ANAR AL CARRER ALTRA VEGADA".
�-11—
Ajuntament
mal
'911? de Barcelona
Gabinet de Comunicació
I HI ANIRà, NO UNA ALTRA VEGADA, PERQUè NOSALTRES
NO VOLEM TAMPOC CONTINUAR O REFER PERMANENTMENT ELS
DEBATS ANTICS, NO ES TRACTA D'AIXò. ES TRACTA EN AQUEST
MOMENT DE LA PÇA. DE LLUCMAJOR, ALL ON PASSA EL
PASSEIG DE VALLDAURA I ES CREUA AMB EL PASSEIG DEL
VERDUM, I ON COMENÇA LA VIA JúLIA, EL QUE PODIA SER EL
COR DELS NOUS BARRIS. ALLà, PRECISAMENT, SER EL GRAN
MONUMENT, ALLà EL POSAREM.
UN ALTRE EXEMPLE QUE ELS VULL POSAR ÉS LA PLAÇA
DELS PAÏSOS CATALANS, DE L'ESTACI6 DE SANTS.
ABANS D'HAVER — HI LA PLAÇA DE L'ESTACI6 DE SANTS,
MOLT DISCUTIDA DES DEL PUNT DE VISTA URBANSTIC, HI
HAVIA UN ENTORN ABSOLUTAMENT MISERABLE. LA SUMA DE
L'ANOMENADA TORRE DE CATALUNYA AMB L'ESTACI6 DE SANTS
DONAVA UN RESULTAT PITJOR QUE ZERO, MOLT DOLENT.
UNA VEGADA, UN CONDUCTOR DE CAMI6 ES VA ESTACIONAR
Ref.:
�-12—
Ajuntament V de Barcelona
Gabinet de Comunicació
DAVANT MEU AMB LA LLUM VERMELLA AL CARRER DE NUMàNCIA O
AL DE LA INFANTA CARLOTA, NO RECORDO BÉ ON ERA. ELL I JO
ENS MIRAVEM LA PLAÇA, QUE S'ESTAVA ACABANT DE CONSTRUIR.
ALESHORES EM VA MIRAR I JO LI VAIG PREGUNTAR QUE LI
SEMBLAVA. "ÉS INTRIGANT SR. MARAGALL". BÉ, DONCS AQUESTA
PLAÇA INTRIGANT EM SEMBLA QUE HA ACONSEGUIT TRENCAR UNA
ASIMETRIA.
EL QUE HA FET EN PEÑA GANCHEGUI AL DARRERA, A
L'ESPANYA INDUSTRIAL, ÉS UNA MICA PROSSEGUIR AQUESTA
FORMA DE DIGNIFICACIó DELS VOLUMS QUE PER Sí MATEIXOS
EREN IRRECUPERABLES.
L'URBANISME QUE HEM TINGUT EN ELS DARRERS
CINQUANTA ANYS HA SIGUT TAN ABSOLUTAMENT MISERABLE, QUE
EVIDENTMENT CAL UNA CERTA POTéNCIA URBANÍSTICA. ÉS
PERILLOSA, AIXò JO HO RECONEC, I ÉS ARRISCADA, I LA GENT
POT DIR "COMPTE QUE AIXò QUE S'ESTà FENT ÉS MOLT
ARRISCAT", "ALERTA QUE ÉS MOLT PERSONAL, PORTA MOLT EL
SEGELL D'AQUELLS QUE HO FAN".
Ref.:
�—13—
:fllllll
Ajuntament 1411+" de Barcelona
Gabinet de Comunicació
BÉ, I QUÉ? ÉS
IMPORTANT QUE ENS ARRISQUEM,
ÉS
MOLT
IMPORTANT QUE ENS ARRISQUEM A DONAR ALS ARTISTES, ALS
MILLORS, LA POSSIBILITAT DE POSAR EL SEU SEGELL A LES
OBRES QUE S'ESTAN FENT, A LA BARCELONA D'AVUI. SI NO,
L'üNIC QUE TINDREM SERà AQUESTA COSA MARCA DE FàBRICA
DEL PERIODE DE TRANSICI6, QUE
ÉS
MOLT IMPORTANT., QUE
ÉS
EL "SALVEM...". SALVEM—HO TOT.
NO
CAL QUE DIGUI FINS
RESPECTE
I HO
A
QUIN
PUNT
ESTEM PRACTICANT, I
ÉS
AIXò EM MEREIX
EL QUE HEM FET:
RECUPERAR LA MEï •t^R.IA COL.LECTIVA. PERS CREEM COSES
NOVES, PERQUè
SI
NO EL QUE FAREM
DEL PASSAT. UNA MENA DE PREVENCI6
f"i
ÉS
UNA CòPIA GROLLERA
O UN NOU
RITUAL, UNA
NA DE LITúRGIA DE RECORD. I EM FA L'EFECTE QUE LES
CIUTAS
NO
VIUEN D'AIXò,
NO
VIUEN EXCLUSIVAMENT D'AIXò.
AMB AQUESTS EXEMPLES HE VOLGUT IL.LUSTRAR UNA MICA
EL QUE HI HA DARRERA D'AQUESTS ESPAIS.
EM PODRIA EXTENDRE MOLT I MOLT SOBRE MÉS EXEMPLES
ENCARA. PER PREFEREIXO DEIXAR — HO COM A SUGGERIMENT PER
�-14—
+IIIÍI'
Ajuntament 1111F
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
QUE VOSTÉS INVESTIGUIN.
PENSO QUE AQUESTES AULES PODRIEN ORGANITZAR UN
MONOGRàFIC SOBRE AIXò, SI ES QUE NO HO HAN FET JA.
EN QUALSEVOL CAS AMB MOLT DE GUST ELS SERVEIS DE
L'AJUNTAMENT, I MOLT ESPECIALMENT LES REES D'URBANISME
I CULTURA HI COL.LABORARIEN.
TOT EL SEGUIT D'OBRES QUE HEM FET APUNTEN CAP A
UNA BARCELONA FUTURA QUE CONTINUAREM! FENT; OBERTA AL
MAR, ARTICULADA AMB LA SEVA
REA METROPOLITANA I AMB
CATALUNYA, AMB NOUS EIXOS D'ACTIVITAT QUE COMPENSARAN
ELS QUE JA EXISTEIXEN.
UNA BARCELONA, A MÉS, QUE CONTEMPLARA LA
PROBLEMàTICA ESPECÍFICA DE LA GENT GRAN COM MAI S'HA FET
FINS ARA.
CADA COP MÉS LA NOSTRA CIUTAT ÉSÉS HABITABLE PELS
RESULTATS DE QUALITAT DE VIDA OFERTS I PERQUA EXISTEIXEN
�—17—
Ajuntament
^+ Í
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
QUE TOT ESTE RESOLT. EVIDENMENT FALTEN MOLTES COSES PER
FER I PENSO QUE ÉS BO QUE APROFITEM OCASIONS COM AQUESTA
PER POSAR — LES EN COMi.
EN EL TRANSPORT, NO TINC CAP DUBTE QUE HI HA DOS
ASPECTES ACONSEGUITS MOLT IMPORTANTS, EL PRIMER
L'AMPLITUD DE LA XARXA QUE POSA AL 98% DE LA POBLACIó DE
LA CIUTAT A UNA DISTàNCIA INFERIOR ALS 400 M. D'UNA
PARADA DE METRO O BUS; EL SEGON EL TENIR UN SISTEMA DE
PAGAMENT GRATUïT O SEMIGRATUïT PER LA INMENSA MAJORIA DE
LA POBLACI6 GRAN DE LA CIUTAT.
ES EVIDENT QUE AIXó ES POT PERFECCIONAR, I HO
FAREM, I QUE CAL MILLORAR LA QUALITAT I CONFORT DEL
TRANSPORT I DELS SEUS ACCESOS, BAIXAR L'ALÇADA DE LA
PLATAFORMA DELS AUTOBUSSOS, DISMINUIR LES ARRENCADES I
PARADES BRUSQUES, SOLVENTAR ELS DESNIVELLS DEL METRO.
EN L'HABITATGE, ESTA CLAR EL DISSENY DE LES
TIPOLOGIES DE SERVEIS NECESSARIS, AJUT A LA LLAR PER
MANTENIR EN TOTS ELS CASOS QUE ES PUGUI EL DOMICILI
á
w
Ref.:
�—18—
+11M
Ajuntament "!III+' de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
TRADICIONAL. PER AIX6 HEM PROMOGUT L'AJUT D'UN
TREBALLADOR FAMILIAR A HORES, BLOCS D'APARTAMENTS AMB
SERVEIS COMUNS, COM JA HEM FET A CANYELLES O A LA CIUTAT
VELLA, PERQUè HI PUGUI DESPLAÇAR—SE LA GENT GRAN QUE POT
VIURE AUT¿NOMA PER¿ QUE NO TE PIS, O EL QUE TÉ NO
ESTA
EN CONDICIONS PER CONSTRUCCIó, PREU O ACCESSIBILITAT (
CINQUè SENSE ASCENSOR ), RESIDèNCIES PER QUI NO POT
VIURE AUT¿NOM.
ES CLAR QUE SABEM EL QUE CAL, PER¿ ES CLAR TAMBÉ
QUE NO HEM POSAT EN MARXA ELS RECURSOS SUFICIENTS, AIX6
ÉS
MÉS EVIDENT ENCARA QUAN PARLEM DEL VELL MALALT. LA
SOLUCI6 ÉS UN AJUT A LA LLAR DE SANITAT I LA IMPLANTACIó
D'HOSPITALS DE CRóNICS I D'ATENCIONS MíNIMES.
D'AIXó L'UNIC EXEMPLE PúBLIC A TOT EL PAIS ÉS EL
CENTRE GERIàTRIC MUNICIPAL, QUE TOTS SABEM QUE AMB ELS
SEUS 370 LLITS ÉS INSUFICIENT. CAL QUE TOTES LES
ADMINISTRACIONS ENS DOTEM DE MÉS SERVEIS D'AQUESTES
CARACTERíSTIQUES AL SERVEI DELS CIUTADANS.
�Ajuntament
de Barcelona
Àrea de Serveis
Socials
c/. Ciutat, 4, 5è. planta
Tel. 301 88 61
PROPOSTA DE TEXT
"BARCELONA DEMA, PENSA EN LA GENT GRAN"
Là-. ciutat ha d'ésser pensada al servei dels seus ciutadans
i cada cop més la nostra ciutat és més habitable pels resultats de qualitat de vida oferts i perquè existeixen els canals per a que les necessitats i aspiracions dels seus ciutadans siguin atesses: democràcia, participació, organització dels serveis i recursos per posar en marxa els serveis.
Els ciutadans de Barcelona cada,dia són més grans. La Barcelona actual és la ciutat més envellida d'Espanya i en funció d'això és
una ciutat més europea i més desenvolupada. Les grans ciutats del món
(Paris, Londres, Viena, Berlin, Montreal, Milà, Buenos Aires, Filadèlfia,
Munich, etc.) tenen percentatges d'envelliment superiors al nostre. Això
vol dir que la Barcelona del Demà ha de ser una .ciutat més preparada per
a la vida en qualitat de la gent gran, perquè n'hi haurà més i perquè estem assegurant que el creixement ecocòmic i ciutadà de Barcelona no es
deturi, i per tant els recursos a esmerçar-hi seran superiors.
Des de la perspectiva dels socialistes a més haig de dir que
aquest és un clar exponent de la nostra opció política, el fer una ciutat
més habitable per la gent gran, fa que sigui una ciutat millor per tothom, perquè tots els barcelonins tenim pares, parents, amics dins l'anomenada tercera edat, perquè tots esperem arribar-hi, i perquè el que és una
necessitat per alguns, serà una millora per tothom.
Per tant jo no vull fer el discurs de que la civilització va
a pitjor, pot anar a pitjor sinó ho controlem, sinó aprofitem els coneixements, avenços, la vostra experiència, la tècnica per millorar la qualitat de vida de tots nosaltres. A veure qui pot dir que els hospitals no
�Ajuntament
Àrea de Serveis
Socials
de Barcelona
c/. Ciutat, 4, 5è. planta
Tel. 301 88 61
2.
han millorat, que no s'opera amb més mitjans i seguretat ara que fa anys,
que no tenim ara més línies . i millors metros i autobussos per tota la geografia de la ciutat, que no és millor la xarxa d'enllumenament, aigua i
clavegueram que abans. Es a dir la modernitat, la introducció d'avenços
tecnològics, no sols fa que la riquesa de la ciutat sigui més gran, i que
per tant la vida dels barcelonins millor, també fa que fins i tot els ciutadans més desvalguts tinguin més benestar: La gent gran que viu sola
podrà tenir un petit comunicador-alarma, connectat a la xarxa telefònica
per avisar a una centraleta de serveis socials que pateix una emergència
de qualsevol tipus.
El que no voldria, però, és donar la impressió de que tot està
resolt. Evidentment falten moltes coses per fer i penso que és bo que aprofitem ocasions com aquesta per posar-les en comú.
En el transport, no tinc cap dubte que hi ha dos aspectes aconseguits molt importants, el primer l'amplitud de la xarxa que posa al 98%
de la població de la ciutat a una distància inferior als 400 m. d'una parada de metro o bus; el segon el tenir un sistema de pagament gratuït o semigratuït per la immensa majoria de la població gran de la ciutat. Es, però,
evident que això es pot perfeccionar, i ho farem, i que cal millorar la qua
litat i confort del tansport i dels seus accesos, baixar l'alçada de la
plataforma dels autobussos, disminuir les arrencades i parades brusques,
solventar els desnivells del metro, etc. No hi ha cap dubte de que les olim
piades són un repte pel nostre transport, però, per a mi no hi ha tampoc
cap dubte de que la superació d'aquest repte repercutirà favorablement en
la gent gran.
En l'habitatge, està clar el disseny de les tipologies de serveis necessaris, ajut a la llar per mantenir en tots els casos que es pugui
el domicili tradicional, encara que sigui amb l'ajut d'un treballador familiar a hores, blocs d'apartaments amb serveis comuns, com ja hem fet a Canyelles o a la Ciutat Vella, perquè hi pugui desplaçar-se la gent gran que
pot viure autònoma però que no te pis, o el que té no està en condicions
per construcció, preu o accessibilitat (cinquè sense ascensor), residències
per qui no pot viure autònom.
.
�Ajuntament
de Barcelona
Àrea de Serveis
Socials
c/. Ciutat, 4, 5è. planta
Tel. 301 88 61
3.
Es clar que saben el que cal, però es clar també que no hem posat en marxa els recursos suficients, això és més evident encara quan parlem
del vell malalt. La solució és un ajut a la llar sanitari i la implantació
d'hospitals de crónics i d'atencions mínimes. D'això l'únic exemple públic
a tot el pais és el Centre Geriàtric Municipal, que tots sabem que amb els
seus 370 llits és insuficient. Cal que totes les administracions ens dotem
de més serveis d'aquestes característiques al servei dels ciutadans.
La cultura, no hi ha dubte de que Barcelona és un dels grans
centres culturals del món, però també és cert que les seves manifestacions
culturals no arriben a determinats sectors de la seva població. Per això
és tan important la tasca del seu moviment associatiu la F.A.T.E.C. darrerament, i des de fa més anys l'A.C.A. (Associació Coordinadora de l'Ancianitat) han desenvolupat una tasca de promoció cultural entre la gent gran
molt interessant. En aquest sentit l'Ajuntament l'ha recolzat (cesió de
locals a A.F.O.P.A., celebració de l'acte central dels Jocs Florals de la
Gent Gran al Saló de Cent, etc.) i pensem que la nostra política de promoció socio-cultural encaixa perfectament en la iniciativa de participació
de vostés: els centres cívics de la ciutat són el receptacle idoni per a
moltes de les activitats que la FATEC promocioni, i a més permeten la interrelació amb grups d'altres edats, que poden apendre molt de l'experiència i la ciutadania dels grups de la gent gran.
Els serveis socials, s'avençat tenint ara un centre de serveis
socials per cada gran barri de la ciutat, amb un equip multidisciplinar
expert per atendre els problemes socials de tota la població, així mateix
disposem d'una xarxa de més de 30 casals d'avis que permeten oferir nuclis
d'activitat associativa, recreativa, artística, esportiva i cultural a més
de 30.000 socis. Es, però, evident que no tenim solucions suficients pels
casos més greus de pensions molt baixes, de manca de poder adquisitiu, de
demències senils, etc., que precisen no de solucions barcelonines, sinó que
han de ser plantejaments que han d'abordar el govern de la Generalitat i
de l'Estat Central.
Nosaltres no ens cansarem de repetir com nivell de l'Administració més proper ál. ciutadà que som els més ben situats per captar quines són
�AM,
^:Ilill Ajuntament
'ill9f de Barcelona
Àrea de Serveis
Socials
c/. Ciutat, 4, 5è. planta
Tel. 301 88 61
les necessitats de la població, i també naturalment de la gent gran, per
resoldre-les nosaltres (si ens toca) o elevar-les a qui correspongui (Generalitat o Administració Central de l'Estat). Així mateix som també els més
ben situats per oferir molts dels serveis públics a la gent gran, i per tant
reclament que se'ns transfereixen a l'Ajuntament. Es absurd que a Barcelona tinguem Casals d'Avis de la Generalitat i l'Ajuntament i Residències d'Avis de la Diputació i l'Ajuntament. Oferim que tots els gestioni l'Ajuntament sota les directrius de nivells superiors de l'Administració que han
de dissenyar com han de ser i com s'han de finançar.
Finalment només voldria dir que l'actuació de l'Ajuntament volem que es caracteritzi per la seva transparència i eficàcia i per això els
oferim el millor servei d'informació sobre com funciona la ciutat, quins
són els seus serveis i com s'accedeix als mateixos. Els serveis d'informació municipal i el 010, ens serveixen alhora per conèixer que és el que la
gent demana i necessita, i per tant treballar en fer una ciutat millor per
a tothom.
Barcelona, 6 d'abril del 1987
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall al cicle "Barcelona demà, pensa en la gent gran"
Subject
The topic of the resource
Persones grans
Barcelona
Ciutats
Model social
Urbanisme
Description
An account of the resource
Inclou, al final, la proposta inicial de conferència.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-04-22
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2748/19900418_ForumCivic.pdf
4122212ecc7d8bc562307d45f8cb6756
PDF Text
Text
FoRUM CíVIC DE BARCELONA
18 D'ABRIL DE 1990
INTERVENCió DE L'EXCM. SR. ALCALDE.
ESTIMATS
AMICS,
AMB
LES PARAULES QUE ACABEN
DE
DIR-VOS, I AMB LES QUE US DIRa TOT SEGUIT L'ATUR ISERN,
ESTARa QUASI TOT DIT DEL QUe NOSALTRES us ESTEM OFERINT
I US ESTEM DEMANANT.
TANMTEIX
JO
REFEReNCIA I,
ESTIC AQUÍ UNA MICA COM
A
PUNT
EN AQUEST SENTIT, US EXPLICARÉ UN PRIMER
ESBóS DEL QUe SóN UNES REFLEXIONS QUE HEM FET DES
DARRERS MESOS DE L'ANY 1989, AMB LA IDEA
AVUI AQUí I,
EN TOT CAS,
DELS
D'EXPOSAR-LES
D'ANAR-LES DESENVOLUPANT AMB
EL QUe NOSALTRES HEM ANOMENAT UN RELAT,
UNA
DE
UNA EXPOSICió,
REFLEXIó QUE VOLEM PúBLICA I COMPARTIDA DEL MOMENT
ACTUAL DE LA CIUTAT DINS EL PAíS I,
CREC QUE ENS PODEM
ATREVIR A DIR ARA, DINS EL MóN.
DES
ESPANYA,
DE
BARCELONA,
MIREM
DONCS,
CATALUNYA,
MóN,
EN EL CANVI DE DeCADA
PODRIA SER L'INICI D'UN NOU SEGLE,
1
MIREM EL
PROBABLEMENT
MIREM
QUE
-AIXo
�RAIMON
OBIOLS HO HA EXPLICAT MÉS D'UN COP,
MESOS-,
COM
JA FA
UNS
EL 89 DEL SEGLE XVIII HO VA SER DEL SEGLE
XIX I QUASI DEL XX.
OBLIDEM PER UN MOMENT, DONCS, LES OBRES AL CARRER,
LA SEQUERA,
I,
EL PREU DE LA LLET, LES CUES CORRESPONENTS
LA CORRUPCió APARENT DE LA POLíTICA A
FINS I TOT,
VALeNCIA, SEVILLA O BARCELONA, PER NO PARLAR DE MADRID.
INICIEM
UNA
REFLEXIó COL.LECTIVA,
PReVIA DEL MOMENT,
LLEN9AR-NOS
BARCELONA
DE LA DeCADA,
UNA
DIGESTió
DEL SEGLE,
ABANS DE
A DEBATRE DEMOCRaTICAMENT QUI
CONDUIRa
AQUEST PRIMER ACTE DE LA TRANSICió AL
A
SEGLE
XXI.
I
M'AGRADARIA
COMEN9AR AMB UNA REFLEXIó
QUE
ÉS
MANLLEVADA COM VaRIES DE LES QUE VINDRAN:
POC
A
POC
NORMALITZANT-SE
MONOLíTIQUES
úNICS,
-DIU
I
DELS
LA
CITA- EL
ABANDONA
LES
AUTORITARISMES,
I DELS RACISMES.
ESTEM
DISTRETS
MIRADA
SERENA
A ESPANYA,
DELS
PARTITS
MENTRESTANT,
QUAN
UNA
ESPANYOL
ENS
DONARIA UNA VISió GENS CATASTRoFICA DEL MOMENT.
2
VA
POSICIONS
EN UN AMBIENT ENRARIT,
AL PANORAMA POLíTIC
MóN
�ELS PROBLEMES HI SóN, COM A TOT ARREU. INCLúS
EN
TENIM
NOSALTRES
PLURALITATS
DE
DEBILITATS
DE
DE
PARTICULARS,
CULTURES
I
DE
D'AFEGITS:
POBLES,
INADEQUACió
TARANNa,
CERTES
DE
LA
PROSPERITAT ECONoMICA A LA SOLIDARITAT SOCIAL ...
D'AQUí,
DONCS,
QUE
ENS HaGIM
D'ESFOR~AR
A
ENCAIXAR NOVES SITUACIONS I QUE HaGIM D'AMPLIAR EL
NOSTRE
HORITZó A FI QUE ELS NOSTRES PROBLEMES
PUGUIN EMMARCAR EN AQUEST ORDRE UNIVERSAL QUE
A
POC ES VA IMPLANTANT.
POC A POC HA
ES
POC
D'OBRIR-SE
PAS AQUESTA MADURESA POLíTICA -DIU LA CITA- QUE EN
DEFINITIVA SUPOSA TAMBÉ UNA MADURESA HUMANA.
I
DAVANT
D'AIXo ES DEMANA UN CERT
PRIMER,
CALIBRAR
LES
TREMP
MORAL:
CONSEQÜeNCIES DE
LES
PARAULES (TEMA SOBRE EL QUAL HEM DE TORNAR) .
I SEGON, NO REGATEJAR
HEM
DE
DE COMPRENSió:
ESFOR~OS
LLUITAR CONTRA CENTRALISMES
APROFUNDIR
EN
LA NOSTRA
PRbPIA
VISCERALS
IDENTITAT,
RESPECTE I FOMENT DE LES NOSTRES CULTURES,
NOSTRES LLENGÜES,
CONTRIBUIR
AMB
I
AMB
DE LES
DE LES NOSTRES POSSIBILITATS DE
ELS
3
MILLORS
TALENTS
A
L'ORDRE
�INTERNACIONAL,
HUMANITZACió
RESTA
A LA JUSTíCIA DISTRIBUTIVA,
DEL NOSTRE QUEFER QUOTIDia.
-S'ACABA
D'HORITZó
LA
ESTRET I,
CITA- SóN
A
LA
TOTA LA
PREOCUPACIONS
EN DEFINITIVA,
SóN
FACTORS
D' EMPOBRIMENT HUMa.
SóN
PARAULES
DE
JORDI
MARAGALL,
SENADOR,
CONSTITUEIXEN
UN DIAGNbSTIC I UN PROGRAMA,
CREC
DIAGNoSTIC
JO,
UN
I UN CODI
O
MORAL,
QUE
MILLOR,
DE
MORAL
PúBLICA.
LES
REPETEIXO,
DONCS,
PARAULES".
"NO REGATEJAR ESFOR<;os
DESDE
LA
NOSTRES
"CALIBRAR LES CONSEQÜeNCIES DE
DE
PRbPIA IDENTITAT" A FI QUE LA
PROBLEMES
COMPRENSió
SOLUCió
PUGUI . EMMARCAR-SE
EN
DELS
L'ORDRE
UNIVERSAL QUE POC A POC ES VA IMPLANTANT.
PARAULES OPTIMISTES,
DONCS,
QUE A MI EM RECORDEN
UNES ALTRES QUE TAMBÉ US VULL CITAR EN AQUEST TEXT
ENORMEMENT SUGGESTIU,
EXIGENT, FRESC I ESTIMULANT -QUE
TENIU REPRODUiT EN UNA FOTOCbPIA,
PRESIDENT DE TXECOSLOVaQUIA I,
MOMENT QUE HO VA ESCRIURE,
NOMÉS
UN
FRANKFURT
DIRECTOR
AMB
TAN
DE HAVEL,
EN AQUELL MOMENT, EN EL
ARA FA UN ANY, POSSIBLEMENT
DE TEATRE QUE
VA
SER
EL PREMI DE LA PAU I QUE VA
4
DE L'AVUI
PREMIAT
ENVIAR
A
UN
�TEXT PER SER LLEGIT EN AQUELL ACTE DE PREMIACió, PERQUe
NO
SE'L
VA DEIXAR SORTIR DE TXECOSLOVAQUIA I
MAXIMILIAN SCHELL,
EM PENSO,
VA
SER
UN ACTOR ALEMANY, QUI VA
LLEGIR EL TEXT QUE ELL HAVIA ESCRIT.
AQUEST TEXT ES DIU "PARAULES SOBRE LA PARAULA",
PARLA DE LA IMPORTaNCIA DE LA PARAULA,
DE LA MaGIA
I
DE
LA PARAULA, DE L'AMBIGÜITAT DE LA PARAULA, I ENCARA DEL
PERILL
PER
LA
QUE
HAN
DE LA PARAULA INDISCUTIBLE.
I ALESHORES
PEORA D'AQUESTA ANaLISI UNA COLLA DE
ESTAT
LLIBERTAT,
PERESTROIKA.
PAU,
IMPORTANTS A LA NOSTRA
SOCIALISME I,
VIDA
PASSA
PARAULES
COM
SóN
FINALMENT, FINS I TOT,
I AQUí DIRíEM "CATALUNYA", O AQUí
DIRíEM
"ELS EQUILIBRIS ECONbMICS", POTSER.
LECTURA
RABióS,
DEL
JO
AQUESTA QUE ES FA DES
DIRIA,
DELS SEUS PROPIS EFECTES.
DEL
DEL
I,
LA
INFINITA
CAPITALISME
LLOC ON ES COUEN ELS
SAVIESA
IGNORANT
SOBRETOT, DITA DES DE LA
PARAULES S'IMPOSEN, PER FI, A LA
DE
L'AGNOSTICISME
DES DE MÉS ENLLa DE LES IL.LUSIONS
SOCIALISME MÉS INGENU,
INTENSITAT
DE
FOR~A
CANSADA
CANVIS,
ON
LES
I ALS TANCS. DES
DELS
EXCESSOS
DEL
LLENGUATGE.
ENS PODEM PREGUNTAR SI,
5
DE NOU,
LA
VERITAT,
LA
�VERITAT
D'EUROPA
EN AQUEST CAS,
NO ENS VINDRa DE
LA
FRONTERA I NO PAS DEL COR DEL SISTEMA.
JO
US
DEMOSTRA
AJUDAR
RECOMANO LA LECTURA D'AQUEST
DISCURS
QUE
JUSTAMENT QUE ENCARA HI HA PARAULES QUE PODEN
EL MóN,
DELS SENTIMENTS,
D'AQUELL
QUE ENCARA ES POT PARLAR
D'IDEES
DES
(I NO NOMÉS DES DE L'ESPECULACió), DES
MíNIM DE SENTIMENT SENSE EL QUAL LA IDEA ESTa
MANCADA DE LA VIBRACió QUE ES NECESSITA PER ARRIBAR
AL
DESTINATARI.
EL PROCÉS CAP A LA MADURESA POLÍTICA D'UN PAíS COM
A PROCÉS, TAMBÉ, DE MADURESA HUMANA QUE, EN PARAULES DE
JORDI
MARAGALL
CONEIXEMENT,
AMB
"S'ADQUIREIX
CULTURA,
SERENA CAPACITAT DE DIR (COM
LES COSES PEL SEU NOM,
SENSE
AMB
AMB
HAVEL)
SENSE ENTERBOLIR EL LLENGUATGE,
ALTERAR ELS ESPERITS,
SENSE PERORE DE VISTA
LA
FONDaRIA DELS PROBLEMES QUE AFECTEN EL MóN SENCER EN UN
MOMENT DE GRANS TRANSFORMACIONS i DE GRANS CANVIS".
L'ESQUERRA
ESPERITS
AUTeNTICS
EL
DEMOCRaTICA
D'AQUEST
PAíS,
MÉS PROGRESSISTES DEL LIBERALISME I
DEL CATALANISME,
ELS
ELS
MÉS
NO ARRIBARAN A POSSEIR TOT
PES QUE HAN DE POSSEIR FINS QUE EN EL SEU
NO HI HAGI AQUEST BRI DE SENTIMENT PROFUND,
6
I
MISSATGE
ANCORAT EN
�UNA
MORAL POTENT,
ON CONFLUEIXIN MADURACió
HUMANA
I
POLÍTICA, CONVICCió PERSONAL I COHEReNCIA PúBLICA. FINS
QUE
LES
PARAULES NO ES BASIN CLARAMENT EN
SENTIMENTS
ARRELATS I FETS DEMOSTRABLES.
I VOSTeS ARA ES PODEN PREGUNTAR:
I
QUE TÉ AIXo A
VEURE AMB BARCELONA, I EL SEU PRESENT I EL SEU FUTUR, I
AMB LA CREACió D'UN FORUM CiVIC?
I JO ELS DIC QUE
JA
HI ANIREM ARRIBANT.
DIGUEM
MÉS
AL
DE PASSADA,
NOSTRE
L'ESPECTACLE
TEMA,
I ENS HAUREM ACOSTAT UNA MICA
QUE
AQUESTS
DIES
ASSISTIM
SEMPRE SORPRENENT D'UNS ACTES QUE
A
NEGUEN
UNS ALTRES D'ANTERIORS- I ELS ACTES SóN TAMBÉ PARAULES,
SóN MISSATGES.
ELS
ACTES
CRIDA
EN EL FONS NO ERA TAN IMPREVISIBLE
QUE
QUE VAN INICIAR CONJUNTAMENT FA 8 MESOS
I LA TEoRICA PERIFeRIA DEL NACIONALISME
LA
OFICIAL
ACABARIA EN UNA SOROLLOSA DISCREPaNCIA DE GESTOS: MANCA
REMARCABLE
DE
CALIBRACió
DELS
EFECTES
DELS
ACTES
INICIALS.
DESITGEM
QUE
PREVEIEM,
AMB TOT,
TOT
L'eXIT
LA
I NO NOMÉS DESITGEM
QUE ES MEREIX
RECTIFICACió
I
QUE
CERTAMENT
TINDRa
CONTACTES
ENTRE MONARQUIA I POBLE SEMPRE HAN TINGUT
7
ACTUAL.
SINó
BEN
AQUESTS
A
�CATALUNYA -QUAN ELS SECTORS MÉS EQUaNIMS DEL PAíS S'HAN
PRONUNCIAT A FAVOR- AQUEST RESULTAT POSITIU.
D'ANAR
A
PRINCIPIS DE SEGLE PER
PODER-HO
I HAURíEM
DEMOSTRAR,
PERo SEMPRE HA ESTAT AIXí.
ACABEM
EL NOSTRE PASSEIG PELS SENTIMENTS DEL MóN,
TAN ESPECTACULARMENT ALLIBERATS EN ELS DARRERS 10 O
12
MESOS.
JO
EN
ELS RECOMENARIA LA LECTURA,
AQUEST
CAS UNA CITA TAN
-I ELS ESTALVIARÉ
LLARGA- DEL
TREBALL
DEL
CAPíTOL
CATALa DEL CLUB DE ROMA,
QUE HA ESTAT RESUMIT
FA
EN EL DIARI DE BARCELONA
PER
POC
LLORET
DEVESA,
MAGNíFICAMENT RESUMIT, I DEL QUE JO M'ATREVEIXO A CITAR
CINC PUNTS MOLT BREUMENT.
AQUEST
CORRECCió,
PER TANT,
D'UNA
SER.
TREBALL
SEGURAMENT,
EN FASE
PER PART D'EDICIONS 62 PER A SER
ÉS ENCARA
VERSió
PERo
ÉS ARA,
UN ESBORRANY.
DE
PUBLICAT.
NO EM DONIN LA
DEFINITIVA PERQUe SEGURAMENT NO
HO
ÉS UN TREBALL ENORMEMENT INTERESSANT EN
Fe
DEU
EL
QUAL S'ESTABLEIXEN COMA PRINCIPIS DE TREBALL:
l.
QUE EL DOGMA DE LA SOBIRANIA NACIONAL,
8
COM LA
�VELLA
IDEA DE LA RAó D'ESTAT,
INTOCABLE,
LA
SER
CONSIDERAT
QUAN HI HA INTERESSOS SUPERIORS EN JOC. QUE
SOBIRANIA
IDENTITAT
NO POT
NACIONAL,
RELIGIOSA
PERPETUACió DE
L'ESPECIFITAT CULTURAL
NO
PODEN SERVIR PER
LA MISeRIA O LA
O LA
EMPARAR
VIOLACió
DELS
LA
DRETS
HUMANS.
QUE
2•
L'ORDRE MUNDIAL,
GOVERNANTS,
CLASSES
DE
GRUPS
EN
VALORS:
I SOBRETOT
EN
ÉS NECESSARI DESENVOLUPAR
EL
DE LA DIGNITAT
DE
LA
LES
QUATRE
PERSONA
HUMANA, EL DE LA SOLIDARITAT SOCIAL, EL DE L'AUSTERITAT
ECOLbGICA-DEMOGRaFICA I EL DE L'ABOLICió DE LA GUERRA.
3.
QUE
L'OBJECTIU
ALS
PER ALS PAiSOS EN VIA DE
DESENVOLUPAMENT
PRIMORDIAL ÉS VeNCER LA FAM DIA RERA DIA
PAiSOS INDUSTRIALITZATS ES FA NECESSARI
L'EFICieNCIA
BOSSES
DE
DESENVOLUPAMENT
UNES
CONDICIONS
DEMOGRaFICA
ASSEGURAR
DELS SERVEIS I EVITAR LA CONSOLIDACió
POBRESA.
DEL
I
QUE MENTRE
ECONbMIC
DE
VIDA
CAPA~
NO
ES
D'ASSEGURAR
ACCEPTABLES,
PLANETA PORTARa
I
GENERI
DE
UN
LOCALMENT
L'EXPLOSió
IMMIGRANTS
DEL
MóN
SUBDESENVOLUPAT A L'INDUSTRIALITZAT.
4.
RESIDUS
QUE ELS PAiSOS INDUSTRIALITZATS ES DESFAN DELS
ON MENYS RESISTeNCIA S'OFEREIX,
9
DINTRE I FORA
�DE
LES SEVES FRONTERES.
DELS
ESTATS
aCIDA,
POT
NO
LES FRONTERES I LA
ATUREN LA CONTAMINACió
NI L'EFECTE HIVERNACLE.
SOBIRANIA
NI
LA
PLUJA
I QUE PER TANT EL
MóN
TROBAR-SE SENSE SORTIDA SI LA SOBIRANIA DE L'ESTAT
CONTINUA CONSIDERANT-SE INTOCABLE.
QUE
5.
LA
CREDITORS
PAiSOS
IDEOLoGICAMENT
DEL
CONDONACió
S'HA
I
AQUEST SENTIT,
FORMA
UNA
CONTRARI
FER
DE
PART
MANERA
NO HA DE SER VISTA COM UNA
TERCERMUNDISME
L'IMPERIALISME.
DE
DEL DEUTE PER
NI
DES
DEL
COM
UNA
PUNT DE
NEUTRA
VICToRIA
CLAUDICACió
VISTA
DELS
DAVANT
EGOiSTA,
EN
ELS PAiSOS AVANyATS IMPEDIRAN D'AQUESTA
ALLAU
MIGRATbRIA QUE
AUGMENTARIA
EN
CAS
LES BOSSES DE POBRESA I EL RISC DE CONFLICTES
CULTURALS.
I,
EN
FI,
D'ALTRES
REFLEXIONS
D'UNA
ENORME
PROFUNDITAT I INTEReS.
VOSTeS
VEURE
AMB
COMPRENDRAN
DE SEGUIDA QUE TOT AIXb TÉ
LES PREOCUPACIONS DiaRIES DE
L'ALCALDE
A
DE
BARCELONA, COM DE LA MAJORIA DELS ALCALDES DE LES GRANS
CIUTATS
URBa,
DE
D'EUROPA,
CONCERNITS COM ESTEM
PELS BROTS D'INTOLERaNCIA,
DESEQUILIBRI
PEL
PER LES PERSPECTIVES
DEMOGRaFIC ENTRE LES DUES
10
DUALISME
RIBES
DEL
�PER
MEDITERRANI,
DELS
LA INSEGURETAT,
POBRES
PAiSOS
D'ESTUPEFAENTS,
DISTRIBUCió
PER
PER LA
CONTROLAR
INCAPACITAT
LA
PRODUCCió
I DELS PAiSOS RICS PER CONTROLAR-NE LA
I
LA
COL·LOCACió
I
BLANQUEIG
DELS
BENEFICIS, -ENCARA QUE ALGUNA BONA NOTíCIA ES POT DONAR
AVUI
MATEIX SOBRE AQUESTA QÜESTió-,
PER LA DIFICULTAT
PER ALTERAR HaBITS INDIVIDUALMENT úTILS A CURT
TERMINI
PERb SOCIALMENT RUiNOSOS A LLARG, ETC.
ÉS MÉS: L'ALCALDE DE BARCELONA ESTa, HA ESTAT I HA
D'ESTAR
SEMPRE
CONCERNIT PER COM ES
REPARTEIXEN
LES
SOLUCIONS A AQUESTS PROBLEMES.
AVANyO
POLíTIQUES
QUE,
IGUAL
COM
NO
CREC
ESPANYOLES QUE NO INTEGRIN
EN
SOLUCIONS
L'ADMINISTRACió
LOCAL, I CONCRETAMENT LES GRANS CIUTATS, TAMPOC NO CREC
EN
SOLUCIONS
EXCLUSIVAMENT
POLíTIQUES
PER
UN
MUNDIALS
PENSAMENT,
REGULADES
DIGUEM-NE,
UNIVERSITARI, AMB DIAGNbSTICS INCLúS COINCIDENTS.
JA
SABEN
INAUGURAR
ACTUALITAT
LA
VOSTeS
QUE EL PRíNCEP
DE
GAL · LES
MODA D'OPINAR SOBRE TEMES NO DE
AMB PROU MÉS DISCRECió QUE
REIALS EUROPEES HAN FET POSTERIORMENT.
11
ALTRES
VA
RABIOSA
FIGURES
�AMB
MOTIU D'UN SOPAR QUE EL PRíNCEP DE GAL· LES VA
FER FA APROXIMADAMENT UN ANY A KENSINGTON
VA
REUNIR
A
12
PRIMERíSSIMA FILA,
MANERA
PERSONALITATS
EUROPEES
-NO
QUE
DE
PERo Sí UNA DE CADA PAíS I D'ALGUNA
REPRESENTATIUS-,
FINAL,
PALACE,
ENS VAM POSAR TOTS D'ACORD AL
(PROFESSORS
UNIVERSITARIS,
ALCALDES,
SUBSECRETARIS D'INTERIOR), EN QUe CALDRIA
ARQUITECTES,
TAXAR L'úS DELS DERIVATS D'HIDROCARBURS.
I,
TANMATEIX, AL FINAL RESTAVA LA DISCREPaNCIA DE
QUe SE N'HAVIA DE FER DELS RESULTATS D'AQUESTA TAXACió,
QUE
ERA
BONA
EN Sí MATEIXA,
EN
LA
MESURA
EN
QUe
SEGURAMENT LA UTILITZACió EXCESSIVA D'AQUESTES RESERVES
ENEGeTIQUES
ECOLoGIC
HAURIA
DEL
DEFINITIVA,
MóN.
DE PORTAR PROBLEMES A
I
PER
TANT
UNA
L'EQUILIBRI
TAXACió,
EN
ERA UNA DESINCENTIVACió EN EL SEU úS I UNA
COSA A CONSIDERAR POSITIVAMENT EN Sí MATEIXA.
TANMATEIX,
DE
DELS
LA DISCUSSió QUEDAVA SOBRE QUe S'HAVIA
FER AMB AQUESTS RECURSOS,
PAiSOS
FINANCERAMENT
ENDARRERITS
SI PRESERVAR
-QUE
SERIEN
LA
NATURA
COMPENSATS
DEL FET DE NO RECóRRER A UNA UTILITZACió
MÉS FaCIL I MÉS RaPIDA DE LES SEVES RIQUESES
NATURALS,
SELVES O MINARALS, QUE JA EXISTEIXEN-, O BÉ CONSTRUCCió
12
�DE SISTEMES DE TRANSPORT I ALTRES SERVEIS ALTERNATIUS A
L'úS
MASSIU D'AQUESTES FONTS D'ENERGIA EN
AVAN~ATS
PAiSOS
I CONCRETAMENT EN LES SEVES GRANS CIUTATS.
L'ALCALDE
LA
ELS
DE BARCELONA VA DEFENSAR,
SEGONA ALTERNATIVA,
COM ÉS OBVI,
UNIDA NO ADVERSATIVAMENT A
LA
PRIMERA, NO CONTRADINT-LA. DEFENSANT QUE S'HA DE REDUIR
EL
CONSUM I COMPENSAR ELS PAiSOS DELS QUALS ES
QUE
NO
SACRIFIQUIN LES SEVES
NOSALTRES HEM FET.
RESERVES
DEMANA
NATURALS
COM
PERo AL MATEIX TEMPS S'HA D'INCIDIR
EN EL CONSUM DIRECTAMENT, SE LI HA DE DIR AL CONSUMIDOR
QUE
ÉS LA GRAN CIUTAT,
QUE ES PODEN CONSTRUIR,
QUE HI HA SISTEMES ALTERNATIUS
QUE ES PODEN UTILITZAR,
I QUE
EL MóN, EUROPA, ELS ESTATS, PODEN SUBVENCIONAR.
VEURAN
VOSTeS
BRUSSEL · LES,
DESPRÉS,
RECENTMENT,
SI TENIM
HI
TEMPS,
HAVIA
A
UNANIMITAT
INTERNACIONAL EN UNA REUNió DEL WORLD FORUM,
MUNDIAL DE L'INSTITUT INTERNACIONAL D'ENTITATS
SOBRE
COM
DEL FORUM
LOCALS,
LA NECESSITAT DE PRIMAR EL QUE EN AQUESTA REUNió
ES DEIA EL SOFTWARE,
SOBRE EL HARDWARE,
EN LA SOLUCió
DELS PROBLEMES DE TRANSPORT EN LES GRANS CIUTATS.
ÉS A DIR,
UNANIMITAT INTERNACIONAL EN EL FET
QUE
EN EL CENTRE DE LES CIUTATS, EN MATeRIA DE TRaNSIT I DE
13
�TRANSPORT,
ÉS
MÉS
IMPORTANT UTILITZAR SaVIAMENT
ELS
RECURSOS ESCASSOS, MOLT ESCASSOS, QUE TENIM, QUE NO PAS
SUBSTITUIR-LOS
PER UNS ALTRES,
QUE NO PAS CREAR
UNES
GRANS INFRESTRUCTURES NOVES. DESPRÉS MATISARÉ UN MOMENT
TOT AIXo RESPECTE DE LA NOSTRA CIUTAT.
TOTES AQUESTES QÜESTIONS A ESPANYA, I A CATALUNYA,
ES VIUEN UN XIC COMA QÜESTIONS ESPECULATIVES, QUAN SóN
EN
REALITAT LES AUTeNTIQUES QÜESTIONS SOBRE LES
QUALS
ES
DEBATRa
I
QUALITAT
EL FUTUR DE LA HUMANITAT
CONCRETA,
DE VIDA ALS CARRERS I LES CASES DE
LA
BARCELONA
EN ELS PROPERS ANYS.
NOSALTRES
ESTEM CENTRATS ENCARA EN LA
DEL MODEL DE GOVERN.
UN
TEMPS,
[SI
DEFINICió,
I PROBABLEMENT HO ESTAREM
LA GENT NO ES CANSA D'UN
ENCARA
PERíODE
TAN
LLARG I ENS ENGEGA A TOTS PLEGATS A DIDA].
NO
CORREREM
AQUEST
PERILL SI SABEM
DONAR
DUES
PENYORES:
*
LA DE LES PROVES QUE AVANCEM EN AQUEST PROCéS DE
DEFINICió, QUE NO ENS ATUREM.
*
LA DE LES TRANSFORMACIONS CONCRETES.
14
�PER EXEMPLE:
AQUEST
NOSALTRES DEMOSTRAREM QUE AVANCEM EN
PAíS EN MATeRIA DE MODEL DE GOVERN SI EL
COMEN~A
LA SEVA REFORMA EN LA LíNIA QUE FA DOS ANYS VA
EL
APROVAR
FEDERAL
CONGRÉS
LENTAMENT, MOLT LENTAMENT, PERb
PER EXEMPLE,
LA
AVUI,
PARAULES
LA
DELS
SOCIALISTES.
AVAN~ARíEM,
AVAN~AREM.
TAMBÉ, DE TRANSFORMACIONS CONCRETES:
MANCA DE CREDIBILITAT DEL NACIONALISME
PROVÉ,
SENAT
-JO CREC,
OFICIAL
NO
ENCARA- DEL FET QUE LES SEVES
SIGUIN ENTESES GENERALMENT COM A CONTRaRIES A
VERITAT
(NO
ÉS EL CAS),
ACOMPANYEN A LES PARAULES:
SINó
QUE
ELS
FETS
NO
ON SóN LES OBRES QUE HAN DE
FER GRAN LA CATALUNYA QUE TAN SOVINT INVOQUEM? ON ÉS LA
SAVIESA
DE GOVERN QUE HA DE RECONCILIAR
AMB
SEVA
LA
REBREGADA,
CONREUS,
REALITAT
MOLT
LES
RICA
PEDRERES,
DE
TERRA
TAMBÉ,
I
MOLT
PERb
ELS
CATALANS
DENSA,
MOLT
TURMENTADA
PELS
SORRALS,
PELS
TERRERES I
INCENDIS I L'ESPECULACió, PER L'OROGRAFIA REBREGADA QUE
EN
DIFICULTA LES COMUNICACIONS,
PER L'EXEGÜITAT
DELS
RECURSOS NATURALS?
EN JORDI SOLÉ TURA,
FIN DE UN MODELO POLíTICO",
ALTRE
TITULAT
"MASSA
EN UN ARTICLE TITULAT
"EL
I EN JAUME GUILLAMET EN UN
POLÍTICA
I
POC
GOVERN",
QUE
S'EXPLICA PER Sí SOL AMB EL TíTOL, HAN PARLAT CLARAMENT
15
�SOBRE AQUESTA SITUACió.
LES
JUGADES
DUES
POLíTIQUES
IMPORTANTS
DEL
NACIONALISME OFICIAL HAN ESTAT:
- EL
SISTEMA
NOU
MODEL TERRITORIAL DE L'ANY
87,
COM
A
DE "CaSTIG" A BARCELONA I DE CONTROL PAM A PAM
DE LES COMARQUES.
- L'APADRINAMENT D'UN RADICALISME NACIONALISTA QUE
PERMETÉS
AL
L'ESCENARI
NACIONALISME OFICIAL SITUAR-SE AL MIG
POLíTIC COM A
FOR~A
MODERADA
I
DE
MODERADORA
D'UNA "REALITAT EXALTADA".
AQUESTES DUES JUGADES HAN TINGUT LA SEVA TRADUCCió
EN REACCIONS DESCONTROLADES DELS ESQUEMES PROMOGUTS, EN
MOLTS
TEMES
CITAT
ABANS,
TOTHOM,
EN
QUE ARA NO CITARÉ.
I
ALTRES ESTAN
ALGUNS D'ELLS ELS
EVIDENTMENT
LA POLÍTICA DE CADA DIA.
DAVANT
HE
DE
I HEM DIT QUE NO
HAVíEM DE PARLAR TANT DE POLÍTICA DE CADA DIA, SINó QUE
ENS ANIRIA BÉ SITUAR-NOS EN EL MOMENT I EN L'ESPAI
VIVIM.
EN
QUE
AQUEST PUNT POTSER SERIA OPORTú UN RETORN A
HAVEL.
HAVEL
REPASSA
LA
16
PAU,
EL
SOCIALISME,
LA
�PERESTROIKA,
PERb
LENIN, MARX, FREUD, HITLER I HEIDEGGER ...
QUAN PARLA ALS ALEMANYS,
ADRE~AT
ALS ALEMANYS,
(PERQUe ÉS
QUE L'HAN PREMIAT),
DECLARAR
LA SEVA INCOMPRENSió PEL FET QUE
MEDIOCRE
-DIU- S'EMPORTÉS
MARES DE L'AUDITORI 11 ,
UN
DISCURS
DESPRÉS DE
UN
"BURGeS
L'ENTUSIASME DELS
PARES
I
AFIRMA RESPECTE DE LES RELACIONS
ENTRE ELS ALEMANYS I ELS TXECS:
"JO
TXECS
PELS ALEMANYS NO PUC PARLAR,
PUC
AFIRMAR
QUE EN CURS DE
DeCADES LES ANIMOSITATS,
ALIMENTATS
ReGIM
PASSIONS,
DURANT SEGLES S'HAN
PERb
LES
I
PELS
DARRERES
PREJUDICIS
EVAPORAT.
AQUEST
-ES REFEREIX AL SEU, A L'EXISTENT EN AQUELL
MOMENT,
TOTALITARI- HA CULTIVAT EN NOSALTRES
TAN
DESCONFIAN~A
GENERALITZACIONS,
PROFUNDA
FRASES
ENVERS
TOTES
FETES,
CONSIGNES
I
ESTEREOTIPS
ADULADORES
A
TOTS ELS NIVELLS
LES
IDEOLOGIES,
MENTALS
DE
UNA
I
CRIDES
LES
NOSTRES
EMOCIONS, DES DE LES MÉS ELEMENTALS FINS A LES MÉS
ELEVADES,
QUE
D'IMMUNITAT
ZANT,
TOT
AVUI
EXPERIMENTEM
DAVANT DE QUALSEVOL ESQUER
UNA
MENA
HIPNOTIT-
I L'ASPECTE SUGGERENT QUE TRADICIONAL-
MENT HA TINGUT LA CRIDA NACIONAL O NACIONALISTA."
I
MÉS
ENDAVANT
17
DIU,
�ÉS,
"EL
MóN HUMa S'HA DE RECONeIXER COM
EL
UNA
COMPLICADA COMUNITAT DE MILERS I MILIONS
D'ÉSSERS HUMANS úNICS I IRREPETIBLES QUE,
DE
CENTENARS
DE
BONES
QUALITATS,
QUE
A
TENEN
PART
TAMBÉ
CENTENARS DE DEFECTES I DE TENDeNCIES DOLENTES LES
QUALS, PERo, UN NO POT CONVERTIR AMB UNA PLANXA DE
FRASES BUIDES,
EN UNA MASSA UNIFORME, COM ARA UNA
CLASSE SOCIAL, UNA NACió, UNA FOR<;A POLíTICA".
PERQUe CATALUNYA SIGUI UNA PE<;A POSITIVADORA EN EL
TRACTAMENT I SOLUCió DELS PROBLEMES DE CIVILITZACió QUE
SE'NS PLANTEGEN -QUE JA HO ÉS,
SIGUI
DEL TOT,
JO CREC, PERo PERQUe HO
TANT COM POT ARRIBAR A SER-HO-,
HA DE
CONFIAR EN BARCELONA.
S'HA DE DESCONFIAR MENYS DE BARCELONA I DE LA SEVA
TRANSFORMACió NECESSaRIA, DE NOU, EN ALLo QUE MAI NO HA
DEIXAT DE SER DEL TOT,
HA
VOLGUT
DEIXAR
EN ALLo, EN TOT CAS, QUE MAI NO
DE
SER,
QUE
ÉS
UNA
CIUTAT
CAPDAVANTERA.
I CAPDAVANTERA EN DUES DIRECCIONS: EN LA QUANTITAT
I
QUALITAT
DELS
SEUS
18
SERVEIS
SINGULARS,
DEL
SEU
�URBANISME,
DEL SEU TEATRE,
DE LA SEVA MúSICA,
DE
LA
SEVA TECNOLOGIA I DE LA SEVA INDúSTRIA.
I,
TAMBÉ,
SERVEIS
RAMON
EN LA QUALITAT I REPARTIMENT DELS SEUS
MíNIMS.
TRIAS
REGIDOR
EN
SABEU AQUELLA FRASE QUE VA
FARGAS
EL
EN
PLENARI
EL SEU úLTIM
DE
PRONUCIAR
DISCURS
L'AJUNTAMENT,
COM
A
CITANT
A
GUICCIARDINI, UN VIATJANT ITALia DEL SEGLE XVI.
GUICCIARDINI
TINDRa
DEIA
QUE
BARCELONA
SEGURAMENT
ELS MONUMENTS QUE TÉ FLOReNCIA o VENeCIA,
TÉ UNA COSA MOLT IMPORTANT,
NO
PERO
QUE ÉS UNA QUALITAT MíNIMA
MOLT CONSIDERABLE.
I
D'UNA
AIXo ÉS EL MILLOR QUE ES POT DIR,
CIUTAT.
CAPITAL,
PERQUe
ADMIRAR,
NO
D'UNA CIUTAT-CIUTAT,
COM,
NO D'UNA
CIUTAT-
D'UNA CIUTAT QUE ÉS CAPITAL D'UN
IMPERI,
ALESHORES
COMEN~ANT
SEGURAMENT
HI HA D'ALTRES
COSES
A
PELS CASTELLS I SEGUINT PELS PALAUS.
PERo D'UNA CIUTAT-CIUTAT,
BURGESOS
SEGONS
FORMADA PER
I PER TREBALLADORS,
CIUTADANS,
PER
EL QUE ES POT ADMIRAR ÉS
QUE HAGI SABUT REPARTIR ELS SEUS RECURSOS.
I BARCELONA
HO HA SABUT FER.
PER TANT, QUAN JO DIC CIUTAT CAPDEVANTERA, QUAN JO
19
�DIC CATALUNYA ENS HA D'AJUDAR AMB AIXb,
QUE
CATALUNYA
VENeNCIA,
ENS
QUE
HA
D'AJUDAR
TAMBÉ;
PERb
A
TAMBÉ
NO ESTIC DIENT
SER
FLOReNCIA
CATALUNYA
O
ENS
D'AJUDAR A SER UNA CIUTAT-MIRALL DES DEL PUNT DE
HA
VISTA
DE LA IGUALTAT, DES DEL PUNT DE VISTA DE LA JUSTíCIA.
SI VOLEU, POSEM-HO A L'INREVÉS.
PERQUe
BARCELONA
ARRIBI
LIDERAR
A
AQUEST
POSICIONAMENT
DE CATALUNYA,
POSICIONAMENT POSITIVADOR
DE
COM
AL
CATALUNYA
POSSIBILITATS,
AL
POSSIBILITATS,
ACTUAL
QUE
FIDELITAT
A
HEM
PAíS,
LíMIT
LA
MaXIM
DE
PaTRIA
LES
DE
SEVES
LES
DE TROBAR LA SORTIDA
ENS OBLIGA,
A
LíMIT
A
SEVES
L'IMPASSE
INDEGUDAMENT,
A TRIAR
(QUASI
SUBMISSió,
DIRIA
ENTRE
DE
VEGADES) O EMPENTA TRANSFORMADORA.
HEM
DE CONVeNCER QUE SOM
CONSERVAR.
PRIMERES
HEM
DE
PEORES
DEMOSTRAR
CAPA~OS
QUE
DE TRANSFORMAR I
ESTEM
DEL SEGLE XXI I QUE ESTEM,
POSANT
COM
LES
DEIA
L'ORIOL BOHIGAS, "MONUMENTALITZANT LA PERIFeRIA".
PERb
TAMBÉ ESTEM DIGNIFICANT EL MUSEU
DE LA CIUTAT,
DE
FENT ELS FONAMENTS QUE EL PALAU NACIONAL
MONTJUiC MAI NO HA TINGUT,
MúSICA,
EL
D'HISTbRIA
RESTAURANT
20
DEL
REFENT EL PALAU
PARC (L'ACTUAL
DE
LA
MUSEU
DE
�ZOOLOGIA)
I
LA
CASCADA.
I,
LAST
BUT
NOT
LEAST,
TRIOMFANT, POC A POC, EN LA LLUITA DE RITMES QUE PORTEM
A CIUTAT VELLA: ENTRE EL RITME DE LA MILLORA I EL DE LA
DEGRADACió (EMPATANT,
DE MOMENT,
A CAMP CONTRARI, QUE
ÉS EL QUE ESTEM FENT EN AQUEST INSTANT) .
AQUEST
1
ÉS EL MISSATGE DE LA
BARCELONA
DELS
90 QUE CATALUNYA ESTa ACCEPTANT I QUE ESPANYA, -POTSER
PER PRIMER COP-, ENTÉN,
QUE
COMEN~A
A ENTENDRE. UN MISSATGE
BARCELONA S'HA PLANTEJAT DE VEGADES TOTA
SOLA,
I
AMB AJUTS INTERMITENTS DE L'ESTAT I MOLT ESCADUSSERS DE
LA GENERALITAT.
A
VOLTES JUSTIFICADAMENT.
NO LLEGIU EN
AQUESTES
PARAULES UNA CRíTICA POLÍTICA A CURT TERMINI, PERQUe NO
ÉS AQUEST EL CAS. A VOLTES JUSTIFICADAMENT.
MÉS
SOVINT SENSE JUSTIFICACió.
TEMPS TINDREM
DE
DISCUTIR SOBRE AQUESTA QÜESTió.
PERo NO ENS ENGANYEM:
DEL PROGRÉS,
LA
"ARA
LA BARCELONA
NO ACONSEGUEIX QUE AL NIVELL ESPANYOL, DE
POLíTICA
INFERNAL,
SI BARCELONA,
ESPANYOLA,
ES
TRENQUI
LA
AQUESTA ABSURDA DUTXA ESCOCESA,
T'ESTIMO,
ARA NO T'ESTIMO",
21
DIALeCTICA
EL PENDULAR
A QUe ENS
OBLIGUEN
�D'UNA
BANDA,
NOSTRE
EL CENTRALIME DISTANT,
I DE L'ALTRA
EL
SENTIMENT,
EN
(RE)SENTIMENT -PERQUe NO EN DIC
DIRIA,
EN
AQUEST
NACIONALISTA-,
ARRIBAR
A
CAS,
(RE)SENTIMENT- NACIONAL
BARCELONA
NO
SERa MAI
ALLo
SER I QUE ELS CIUTADANS VOLEN
PER
QUE
O
POT
AQUESTA
CIUTAT.
NO
PASSARíEM DE SER "UN CARACTERíSTIC",
DIU EN TEATRE O EN CINE- UN CARACTERíSTIC
MOMENTaNIAMENT
-COM
ES
INTERESSANT,
DE MODA INCLúS EN L'ESCENA
APASSIONANT
DE L'EUROPA DELS '90.
I
PER
SITUAR
LA
DINaMICA
ESPANYOLA EN UN MARC MÉS PRODUCTIU,
ACOSTAREM,
ENS HEM D'ACOSTAR
POLÍTICA
CATALANO-
MENYS ESTeRIL, ENS
SENSE DUBTE A UN SISTEMA
FEDERAL.
UN SISTEMA FEDERAL EN QUe,
SIGUI
PRIMER,
REAL I "COMPLET" (NO COIX) .
L'AUTONOMIA
LOCAL
I
EL
L'AUTOGOVERN
EN QUe ES RECONEGUI
CARaCTER
TRIPLE
DE
L'ADMINISTRACió PúBLICA: CENTRAL, AUTONoMIC I LOCAL. EN
QUe ELS PROBLEMES DE BARCELONA TINGUIN PER TANT UN MARC
ESTABLE
DE SOLUCió,
CONSAGRAT EN LA CARTA MUNICIPAL O
LLEI ESPECIAL DE BARCELONA.
22
�I DIC MÉS:
QUE
SI ELS TEMES DELS MILIONS DE CIUTADANS
VIUEN A BARCELONA,
MADRID,
SEVILLA,
BILBAO NO TENEN RESPOSTA POLÍTICA REAL I
SISTEMA
NO
VALeNCIA
O
CONCRETA,
EL
S'ESTABILITZARa I ELS PUNTS DE FUGA DE
LA
PLURINACIONAL
DIVERSITAT
PASS ARAN
DOMINAR
A
DEFINITIVAMENT L'ESCENA, EN UN ARGUMENT QUE JO CREC QUE
SERIA SINCOPAT I FATIGANT, I DESCONNECTAT DE L'ESCENARI
INTERNACIONAL.
NO VOL DIR,
AIXo
EL
D'AMAGAR
EN ABSOLUT,
SEU CARaCTER,
LA SEVA
QUE BARCELONA HAGI
PASSió.
LA
SEVA
SINGULARITAT.
LA
SINGULARITAT
D'UNA CULTURA.
DE BARCELONA ÉS SER
LA
CAPITAL
I MOLTES ALTRES. PERo AQUESTA ÉS LA MÉS
IMPORTANT.
AIXo ENS DóNA MÉS PERFIL INTERNACIONAL QUE NO
PAS
PROBLEMES DE COMPRENSió (QUE EN PROVOCA, PERo MENYS DEL
QUE ES DIU) .
EL QUE HEM DE MALDAR ÉS PER NO SER PRESONERS DE LA
NOSTRA
SINGULARITAT COM A PAíS,
I PARALITZATS
COP PER LA PARAULA QUE ENS DESIGNA.
23
AQUEST
�SI
HAN
AGAFEU LA PREMSA INTERNACIONAL,
POSAT
ARTICLES
UN
PARELL
D'EXEMPLES
THE DRAMA IS ON THE STAGE",
ESTa EN L'ESCENARI",
QUE
MACCAULEY
DIU,
BARCELONA
D'UN
"BRIO"
L'AUTORA:
EN
VEUREU
QUE ES TITULA "NOT
ÉSA DIR, "NO TOT EL DRAMA
(TAMBÉ EN ELS CARRERS, VE ADIR).
CITANT
A
UNA
ALTRA
AUTORA,
TEMPESTUóS
I
IRREPRIMIBLE".
I
TURBULENTA
HISTORIA
COM
A
I
SEGUEIX
"PERo BARCELONA ÉS TAMBÉ UNA CIUTAT AMB
SEVA
CATALUNYA
ROSE
DóNA LA IMPRESSió D'UN DOLL DE VIDA
ENGRANADA TRADICió TEATRAL QUE ES REFLECTEIX
LA
ALL
"MÉS POTSER QUE QUALSEVOL ALTRA CIUTAT EN EL
MóN,
BEN
RECENTS),
S'US
TANT FANTaSTICS I TANT APASSIONATS COM AQUEST
DE JENNIFER DUNNING AL N.Y.T.,
I
(I AQUí
UNA
TANT
CAPITAL
DE
COM EN EL SEU STATUS DE CENTRE DE LES ARTS A
ESPANYA".
QUe MÉS VOLDRíEM?
PREMSA
SOBRE
EN FI, DE VEGADES UN TROBA A LA
INTERNACIONAL TAN SERIOSA COM
ALGUNES
BENEVOLENTS
EXAGERATS,
QUE
AQUESTA
DE LES PECES DE LA NOSTRA
NO PAS EL NOSTRE
MATEIX.
I DEGUTS A L'APASSIONAMENT
JUDICIS
CULTURA
MÉS
SEGURAMENT
FAVORABLE.
COM N'HI HA DEGUTS A L'APASSIONAMENT
DESFAVORABLE
O AL DESCONEIXEMENT. PER EXEMPLE SI VOSALTRES AGAFEU EL
24
�STREET
"WALL
IMPORTANT,
POC
JOURNAL",
QUE
ÉS UN ALTRE
DIARI
QUASI, COM EL PRIMER CITAT, RELATIVAMENT FA
VA PUBLICAR UN ARTICLE QUE ES TITULAVA
FUELS
TAN
AMBITIONS": BARCELONA
AMBICIONS,
DIU,
PERo
NO
ALIMENTA
DóNA LA
"BARCELONA
UNES
TALLA,
GRANS
ACABA
DE
REALITZAR MAI) .
DONCS BÉ, LA IMPRESSió QUE DONEM A LA GENT QUE ENS
VENEN
A
CONeIXER -QUE SóN CADA COP MÉS- ÉS
UNA
MICA
AQUESTA.
I
CANTó
LA INTERPRETACió QUE SE'N DóNA DEPeN
EN
EL
COMENTARISTA.
SINGULARS,
I
QUAL
PARTIDaRIAMENT
AIXo
DEPeN
MOLT
DEL
FET
QUE
SOM
AQUELLS
QUE
SE SENTEN
DEL
CAPITAL
ES
MOLT
DEL
SITUA
EL
QUE
SOM
FET
D'UNA
CULTURA
SINGULAR.
I
AQUESTA DIFEReNCIA,
HISToRIA
DEL
DE
JUSTAMENT
COM
PER
I TENEN CURIOSITAT PER CONeIXER LA
BARCELONA COM UNA HISToRIA DE LA
CATALANISME,
SUPOSEM,
ATRETS
I QUE ESTUDIEN DOMeNECH I
UNA FIGURA DE L'ART,
CAPITAL
MUNTANER,
PERo TAMBÉ
DE
LA
POLÍTICA I, SI VOLEU, DEL PAíS, COM UNA FIGURA PúBLICA,
DONEN
LA
VERSió
QUE
DESMESURADAMENT, POTSER.
25
ENS
AFAVOREIX.
DE
VEGADES
�I
L'ALTRA,
LA QUE NO S'INTERESSA
PER LA
NOSTRA
SINGULARITAT, ÉS LA QUE JUSTAMENT ENS REBAIXA.
PER
SEVA
TANT,
REITERO,
SINGULARITAT
SINGULARITAT
I
BARCELONA NO HA D'AMAGAR
NO HA DE PENSAR QUE DE
I DE L'AFIRMACió DE LA SEVA
LA
LA
SEVA
SINGULARITAT
COM A CAPITAL DEL CATALANISME O DE LA CULTURA CATALANA,
SE'N
DERIVIN
CONSEQÜeNCIES NEGATIVES
NECESSaRIAMENT,
SINó BEN AL CONTRARI.
PERo
EVIDENTMENT QUE AMB TOT AIXb NO
MOLT MENYS ENCETAT,
SEGUR,
HAURíEM
NI
EN TOT CAS NO HAURíEM ESGOTAT, BEN
ELS PROBLEMES DELS QUALS UN FoRUM COM AQUEST HA
DE PARLAR.
BARCELONA ESTa COMPLETANT ARA EL CINTURó VIARI QUE
ROMA,
NOVA YORK, Lió O PARÍS TENEN DES DE FA BASTANTES
DeCADES.
TOTS HEM VIST EL "BOULEVARD
PERIFERIQUE",
A
PARíS, I A Lió FA MOLTS ANYS QUE EL DEVIEN ACABAR, O EL
"RACCORDO ANULARE" DE ROMA.
TOTS SABEM QUe ÉS UNA COSA
QUE NOSALTRES AQUí FINS ARA NO HAVíEM SABUT TENIR.
HO COMENCEM A TENIR.
26
ARA
�AQUESTA ÉS UNA CONDICió,
PARLAR
PER MI, SINE QUA NON PER
AMB AUDaCIA EN MATeRIA DE TRANSPORT.
BARCELONA
POT
PRESIDIR,
COM HA PRESIDIT,
LA
MUNDIAL
"UNió
ANAR A BRUSSEL·LES,
ÉS A DIR,
AL WORLD
FORUM
I
ALGUNES DE LES SESSIONS DE
DE CIUTATS".
I
POT
INCLúS
ESTAR
D'ACORD L'ALCALDE DE BARCELONA AMB TOTS ELS PAiSOS, AMB
TOTS ELS REPRESENTANTS,
QUE
QUE EN AQUELL MOMENT
DECLAREN
MÉS AVIAT EN EL CENTRE DE LA CIUTAT NO S'HI HA
DE
FER GRAN COSA.
PERo
HEM
DE
SABER
QUE PER
POGUER
PARLAR
AMB
AUDaCIA D'AQUESTES QÜESTIONS S'HA DE TENIR EL MíNIM. ÉS
A DIR, ES PARLA DES D'UN MíNIM DE PARTIDA QUE NOSALTRES
ENCARA NO TENíEM, I QUE TOT JUST ARA ESTEM REUNINT.
EN
MATeRIA
CONTAMINACió,
ELS
DE
TRANSPORT,
DE
TRaNSIT,
DE
CIUTADANS HAN DE TENIR ALTERNATIVES
EN AQUESTA FASE DE TRANSICió A MODES MÉS "ECOLoGICS" DE
BELLUGAR-SE MASSIVAMENT D'UN PUNT A L'ALTRE.
A
AQUESTES TRANSICIONS NO S'HI VA NOMÉS
ESTIRATS
PER LA PUNTA DEL NAS I FER OBLIGACió, SINó PARTINT D'UN
CERT
GRAU
DE RECONCILIACió INTERNA
POSSIBILITATS,
LES
NECESSITATS
27
RESPECTE
DE
I LES OBLIGACIONS
LES
DE
�CADASCú.
DIT
AIXo,
DEVELOPMENT
ACCEPTEM
FORUM"
HARDWARE,
I
INVERTIR
EN
Sí
QUE
LES
DIUEN.
CONCLUSIONS
EL
"NO INVERTIM
EN CANVI EN SOFTWARE",
QUE
EDUCACió PER TREURE EL MaXIM
"WORLD
MÉS
EN
VOL
DIR
PARTIT
DEL
MIGRAT ESPAI QUE TENIM.
I ENCARA ENS FALTA, SEGURAMENT, UNA ALTRA CONDICió
PReVIA,
QUE
ÉS LA XARXA METROPOLITANA DE
METRO,
PER
DIR-HO D'UNA FORMA REDUNDANT.
TOT
I QUE,
EN AQUESTES QÜESTIONS,
ÉS MOLT SA DE
TENIR PRESENT LA CONCLUSió DE BRUSSEL·LES,
XARXA
DE
UNA
METROPOLITANA DE METRO VOL DIR QUE LA GENT PUGUI
ANAR DE BADALONA A SANTA COLOMA EN METRO.
SER
PERQUe
NO TÉ PERQUe
QUE A BARCELONA ES PUGUI ANAR DE SANTS A LA
CATALUNYA
I
NO
ES PUGUI ANAR
EN
CANVI
PLA~A
DES
DE
BADALONA A SANTA COLOMA, QUE SóN DOS MUNICIPIS DE L'AMB
DE 200.000 HABITANTS CADASCUN,
NO
TENEN
AUTOBúS,
CONNEXIó
PER
METRO.
RELATIVAMENT COMPLEXE,
O PRaCTICAMENT,
TENEN
I QUE
CONNEXIó
PEL QUe SE'N DEIA
PER
LA
CARRETERA DE SANTA COLOMA A BADALONA.
L'ALTRE
DIA VAIG BAIXAR EN TREN PER
28
ESTALVIAR-ME
�LA CUA DE L'AUTOPISTA,
UNA BONA SOLUCió) .
GENT
VA
PENSAR,
METRO
(NO SÉ SI VEU PENSAR-HI PERo ÉS
QUAN VAM ARRIBAR A BADALONA,
BAIXAR PERQUe JA HAVíEM ARRIBAT.
BE,
I
I
MOLTA
JO
VAIG
ARRIBARÉ A LA PLA9A CATALUNYA, AGAFARÉ EL
ME
N'ANIRÉ A L'AVINGUDA DEL
TIBIDABO,
O
A
PENITENTS.
EL
SENYOR DE BADALONA NO HO POT FER AIXo.
NOSALTRES
ESTEM PAGANT UN ERROR
IMPORTANT,
UN
I AQUí
ERROR
D'ESCALA, EN L'APRECIACió POLÍTICA DEL QUe ÉS LA CIUTAT
FíSICA.
HEM CONFóS LA CIUTAT AMB EL MUNICIPI,
CIUTAT ÉS ALLÍ ON LA GENT DORM,
ESTIMA,
QUAN LA
TREBALLA I VA
AL CINEMA O AL TEATRE, INDEPENDENTMENT DEL MUNICIPI.
BARCELONA
CREA PROBLEMES,
ES NEGA A ACCEPTAR QUE LA
CREA MISeRIA,
I
GRAN
CIUTAT
CREA SOLITUD, COM ES
DIU SOVINT.
RECORDO HAVER-HO DISCUTIT UN DIA LLARGAMENT AMB EL
PARE GENERAL DELS CAPUTXINS, EL PARE FLAVIO, UN HOME DE
VENeCIA, QUE
PASSAT ALS
I
VA VENIR EL DIA DE SANTA EULaLIA DE L'ANY
CAPUTXINS DE SARRia.
ESTAVaVEM DISCUTINT DE ROMA,
HAVIA HAGUT UN SERMó,
PERQUe A ROMA
HI
UNA FILÍPICA, -MAI MÉS BEN DIT-,
29
�DEL
PAPA A L'ALCALDE.
L'ALCALDE
DIMITIR,
SURTEN
DE
VA
DELS
ROMA
UNA FILíPICA TAN IMPORTANT
AL
PLEGAR,
CAP DE DOS
O
TRES
JO LI DEIA
TENIM TAMBÉ BASTANTA EXPERieNCIA D'AIXo,
QUE
MESOS
PERQUe NO SE'N SORTIA.
PROBLEMES DE ROMA.
SI EL PAPA EN VOL SABER,
QUE
VA
NO
SE'N
QUE
AQUí
DE TAL MANERA
POTSER QUE ALGUN DIA
EM
CRIDI I EN PODREM PARLAR.
BARCELONA
QUAL
LA
ES NEGA A ACCEPTAR EL CLIXÉ
SEGONS
GRAN CIUTAT ES QUI CREA PROBLEMES,
QUI
EL
CREA
MISeRIA I QUI CREA SOLITUD.
BARCELONA ES NEGA -DIGUEM-HO TOT- DES DEL REALISME
D'UNA
CERTA CONSCieNCIA DE CIUTAT
ESTAT
FERIDA
ABASTABLE,
PEL DESENVOLUPAMENT SALVATGE
CINQUANTES-SETANTES,
PERo NO MORTALMENT,
QUE
DELS
HA
ANYS
I RECUPERADA
"PRODIGIOSAMENT" (PER ALLo DE "LA CIUTAT DELS PRODIGIS)
EN ELS DARRERS 10 ANYS.
(RECUPERADA VOL DIR EN AMBICió,
PERo TAMBÉ, JA HO
HE DIT, EN HUMANITAT}.
LA
CIUTAT ÉS EL LLOC ON LA SOCIETAT
ELS SEUS PROBLEMES.
30
POSA,
DESA,
�L'ESCRIPTOR
L'INSTITUT
AMERICa FORD,
D'ESTUDIS
QUE HA ESTAT FA POC
NORD-AMERICANS,
ENTREVISTA QUE LI VAN FER,
DEIA,
EN
A
UNA
QUE EL CAMP ÉS MENYS INHUMa
PERQUe A LA CIUTAT LA GENT S'IGNORA: A LA CIUTAT UN POT
MORIR D'ACCIDENT I ELS CONCIUTADANS PASSAR DE LLARG.
PERo
COMEN~AR
PER
CORRESPONENT
VINGUÉS
ÉS PROBABLE
DEL
CAMP
QUE
L'ACCIDENTAT
L'AMENA~A
PERQUe
DE
MISeRIA EL FES FORA D'ALLa ON ESTAVA. A BARCELONA HI HA
UN
40 % DE PROBABILITATS QUE QUALSEVOL CIUTADa
O
ELS
SEUS PARES, ALMENYS, VINGUESSIN D'ALTRES PROViNCIES.
BARCELONA
VIRTUT
DEL
ES
QUAL
NEGA
EL
A ACCEPTAR
SER
EL
CIUTAT
FATALISME
GRAN
VULGUI
EN
DIR
NECESSaRIAMENT AQUEST TIPUS DE PROBLEMES.
I EN CANVI,
LA
SEGÜENT
ES PLANTEJA ELS SEUS PROBLEMES DES DE
EXPLICACió:
LA SOCIETAT
GENERA
SOLITUD,
GENERA UNA COLLA DE PROBLEMES, I ELS UBICA ALLa ON POT,
EN
AQUELL
TRO~
DE TERRITORI QUE
HO
ADMET,
QUE
ÉS
PRECISAMENT LA CIUTAT, PERQUe EL CAMP NO HO ADMET.
ELS
INHUMANS,
CODIS
MÉS
MORALS
DURS.
DEL CAMP
SóN
ENORMEMENT
EN AQUEST SENTIT NO PERMETEN
SUPERVIVeNCIA.
31
MÉS
LA
�ÉS A DIR,
MERCADERIES,
DE
LA CIUTAT ÉS UN CONJUNT DE
ALTRES
DE
D'IDEES TAMBÉ, DE COMUNICACIONS, DE BÉNS,
PRODUCTES,
UNES
FLUXES,
QUE LA FAN MÉS HUMANA DEL QUE SERIA
CONDICIONS,
EN
LES CONDICIONS
DE
EN
VIDA
AiLLADA, PRECISAMENT.
L'AVANTATGE
DE
LA
CIUTAT
ÉS
QUE
ACCEPTA
ELS
MARGES, ÉS QUE ELS MARGES EXISTEIXEN. PERo LA CIUTAT, I
BARCELONA
N'ÉS
UN CAS,
ÉS UNA LLUITA
PERMANENT
PER
NEGAR ELS MARGES COM A MARGES I PER INTEGRAR-LOS DINTRE
DEL COL·LECTIU. AQUESTA ES LA NOSTRA IDEOLOGIA.
LA IDEOLOGIA DE LES CIUTATS ANTERIORS,
VAN DONAR EL NOM A LA CIUTAT,
ERA
AQUESTA.
TEMPS,
QUE
SóN
ERA
ENCARA,
DE LES QUE
-ATENES, PER EXEMPLE- NO
I HO HA SIGUT DURANT
MOLT
UNA IDEA SEGONS LA QUAL LA CIUTAT TÉ UNS MARGES
EXTERIORS,
QUE HI HA CIUTADANS
QUE
NO
SóN
CIUTADANS. I LA CIUTADANIA ES MANTÉ JUSTAMENT PERQUe TÉ
UNA
CLASSE FORA DE LA CIUTADANIA QUE FA LES FEINES QUE
ELS CIUTADANS SóN MASSA IMPORTANTS PER FER.
LA
NOSTRA CIUTAT,
NO BARCELONA,
SINó TOTES
LES
CIUTATS EUROPEES, PERo BARCELONA AL DAVANT, SóN CIUTATS
QUE AVUI ES PLANTEGEN PRESCINDIR D'AQUESTA COMODITAT. I
32
�AIXo
QUE
POT
SEMBLAR
UNA BELLA
FRASE
POT
SER
UN
PROBLEMA ENORMEMENT DIFíCIL EN LA PRaCTICA DiaRIA. I TÉ
A VEURE AMB LLEIS,
VEURE
I AMB LLEIS D'ESTRANGERIA,
I TÉ
AMB LLIBERTAT O NO AL MERCAT DE TREBALL,
A
I TÉ A
VEURE AMB CODIS MORALS I CODIS ECONoMICS.
NOSALTRES
BARCELONA
PRETENEM
QUE
EN
SIGUI UNA REFEReNCIA A
TEMES D'HABITATGE,
QUALITAT
NIVELL
DE
VIDA
EUROPEU.
EN TEMES DE SEGURETAT,
EN
EN TEMES DE
DROGA ...
I
US DIC LA BONA NOTíCIA QUE US VOLIA DIR
DE LA REPASSADA
CONSTRUIR
REUNIÓ
ABANS.
DE PAPERS QUE HEM FET AQUESTS DIES PER
AQUESTES NOTES HA SORTIT UNA REFEReNCIA A LA
QUE
HI
HA HAGUT A
LONDRES
SOBRE
LA
LLUITA
MUNDIAL CONTRA LA DROGA. HI HA HAGUT PER PRIMERA VEGADA
UN
ACORO
DE
PRODUCTORES
NACIONS,
DE
NACIONS
DROGA.
HI
HA
DE
HAGUT
CONSUMIDORES
EL
QUE
I
EL
CORRESPONSAL DEL DIARI "EL PAíS" EN DEIA "UNA LLAMADA A
INSTITUCIONES
TAN
ELEMENTALES COMO LAS FAMILIAS Y
EL
VECINDARIO A COLABORAR".
JO
QUAN VAIG LLEGIR AIXo VAIG PENSAR QUE
GENT HI TOCAVA,
NOSALTRES
AQUESTA
PERQUe REALMENT LA CONCLUSió A LA QUAL
HEM ARRIBAT EN AQUESTA LLUITA
33
DRAMaTICA
ÉS
�QUE
L'úNICA SOLUCió,
PROBLEMES
D'AQUEST PROBLEMA I DE TOTS
DE MARGES I DE MISeRIA HUMANA,
HUMANA-,
DE LES CIUTATS,
-NO
A LES CIUTATS,
ELS
URBANA,
ESTa EN
LA
PROXIMITAT.
NO ES POT ENTRAR A MATAR EN AQUESTS PROBLEMES
DE
L'ESTAT,
NI TAN SOLS DES DE L'AUTONOMIA.
GRANS
DINERS,
COM
DES
S'HI
HA
D'ENTRAR.
SENSE
ELS
DIUEN
ELS
FRNACESOS,
SENSE
AQUESTS GRANS RECURSOS TAMPOC NO ENS
EN SORTIRíEM, ÉS CERT.
I EN AQUESTA REUNIÓ DE LONDRES AQUESTA CONSCieNCIA
EVIDENTMENT HI ERA. IGUAL QUE ES VA FER AQUESTA CRIDA A
"INSTITUCIONES
VECINDARIO"
QUAL
TAN ELEMENTALES COMO LAS FAMILIAS Y
TAMBÉ SE'N VA FER UNA ALS
BANCS.
COSA TOTS QUEDEM REASSEGURATS DE QUE EL
HI ERA.
EL
AMB
LA
REALISME
NO NOMÉS TRACTAVEN DE LIMITAR EL CONSUM, TAMBÉ
TRACTAVEN
D'
ERRADICAR
BENEFICIS
DEL TRaFIC,
EL TRaFIC I
EL
COMER~
EL BLANQUEAMENT DEL DINER.
TANT VAN FER UNA CONCLUSió,
UNA DIRECTRIU,
DEMANAR ALS BANCS INTERNACIONALS LA SEVA
DELS
PER
ADRE~ADA
A
COL·LABORACió
EN AQUEST SENTIT.
JO QUAN VAIG VEURE QUE
BANDA
I QUE PER ALTRA
34
S'ADRE~AVEN
S'ADRE~AVEN
ALS BANCS D'UNA
A LES FAMíLIES I
AL
�VEiNAT,
VAIG
IMPORTANT,
PENSAR QUE LA REUNIÓ DE LONDRES ERA MOLT
PERQUe
NACIONALS,
O
LES
REUNIONS
LOCALS ACABEN
INTERNACIONALS,
ADRE~ANT-SE
O
O ALS VEiNS
O
ALS BANCS, PERo A TOTS DOS ALHORA, NORMALMENT NO.
EN AQUESTA REUNió A MÉS HI VA HAVER UNA COSA
MOLT
IMPORTANT, QUE ÉS MOLT IMPORTANT PER LA NOSTRA CIUTAT I
PEL
QUE
PASSI
EUROPEES,
I
A
COM
RESOLDRE
PROPOSAVEN
CULTIUS.
LA
I
I
A
D'ALTRES
ÉS QUE ES VAN POSAR D'ACORD ELS
AMB ELS AMERICANS,
DE
BARCELONA
PERQUe TENIM ENFOCAMENTS
AQUESTA
QÜESTió,
I
EUROPEUS
DIFERENTS
ELS
LLUITA AMB ARMES QUíMIQUES
CIUTATS
AMERICANS
CONTRA
EN CANVI ELS EUROPEUS VAN DEFENSAR AMB ELS
PAiSOS
LLATINOAMERICANS
LLUITA
CONTRA LA PRODUCCió D'ESTUPEFAENTS QUE FOS
CONSIDERADA
ELS
AMB
QUE ERA MILLOR
UN
LES CONDICIONS SOCIALS I
TIPUS
DE
MÉS
ECONoMIQUES
DELS PAiSOS PRODUCTORS.
COSES
DI
NNUU
JO
MEU
GENARO,
QUE
JO HE SENTIT A DIR
A
VIENA,
AL
SR.
QUE ES EL CAP MUNDIAL DE L'AGeNCIA DE
LES
SOBRE LA LLUITA CONTRA ESTUPEFAENTS,
I COSES QUE
HE SENTIT A DIR AL COMISSARI DE CIUTAT VELLA
PRESIDENT DEL DISTRICTE,
QUE ESTa AQUí,
CLOS, POSADES EN UN MATEIX PAPER.
35
EN
O
AL
JOAN
�PERo
AIXo ÉS MOLT IMPORTANT QUE EN AQUEST MóN QUE
OPTIMíSTICAMENT AL PRINCIPI DEFINíEM COM
A
UN
NOU
AQUESTA,
PER
ORDRE,
ESTIMULANTS
COM
QUE ENS FAN PENSAR QUE LA LLUITA DE CADA
DIA
SOLUCIONAR
HI HAGI COSES TAN
APROXIMANT-SE
AQUESTS
TEMES
NO ÉS
EN
VA,
NO
ÉS
TOTALMENT EN VA.
ESTEM EN EL BON CAMí PER LIMITAR I DESPRÉS VeNCER,
SEGURAMENT,
UNA
DE
-AIXo JA ELS NOSTRES FILLS, NO NOSALTRES-,
LES
HUMANITAT:
QUE
PODRíEM
ANOMENAR
PLAGUES
DE
LA
LA DROGA, QUE SE'NS IMPOSA COM UNA COSA QUE
NO SABEM EXPLICAR.
I DIRIA PER ACABAR,
MANERA,
TORNANT A HAVEL QUE,
DE TOTA
UN COP DIT AIXo, SERa BO QUE NO ENS CREIEM QUE
EN LES NOSTRES PARAULES HI HA LA SOLUCió DE TOT.
HAVEL DIU,
QUE
HAN
MOLT CLARAMENT,
ACABAT OPRIMINT,
QUE AQUESTES PARAULES
INICIALMENT VAN
SER
TOTES
PARAULES SALVADORES.
DIU EXACTAMENT,
LA
QUE
PRIMER,
US HE DIT AL PRINCIPI·:
SEGON MILENI DESPReS DE CRIST,
RES,
EUROPA,
UNA COSA MOLT SEMBLANT A
"A LES
ACABALLES
AQUEST MóN I, ABANS QUE
ES TROBEN EN UN ENCREUAMENT.
36
DEL
FA MOLT DE
�TEMPS QUE NO HI HAVIA TANTS MOTIUS D'ESPERANCA I
TANTS
MOTIUS PER TÉMER QUE SI TOT ANÉS MALAMENT LA CATaSTROFE
SERIA DEFINITIVA".
TESITURA
ES A DIR, SE SITUA TAMBÉ EN AQUESTA
AL MATEIX TEMPS TRISTA I ESPERANCADA,
QUE ÉS
EL TíTOL DE L'ARTICLE QUE US LLEGIA AL PRINCIPI.
PERb DIU,
L'HOME
SENTENCIANT,
"EN TOTS ELS CASOS EN
QU~
S'HA EQUIVOCAT FATALMENT -RELACió AMB LA NATURA
(CREIEM DOMINAR-LA), COMPRENSió DE LA PRbPIA HISTbRIA I
PLANEJAMENT
D'UNA
VIDA FELIC PER TOTHOM
NUCLEAR- LA
CAUSA
HA
ESTAT
COMUNA:
I
OPTIMISME
UNA
DISCRETA
TRANSFORMACió DE LA PARAULA HUMIL AMB PARAULA ARROGANT.
I
PROPOSA
LLUITAR
TOT
JUNTS
CONTRA
LES
PARAULES
ARROGANTS.
ES TRACTA,
ES A DIR,
LES
DIU,
D'UNA TASCA ESSENCIALMENT MORAL.
ES TRACTA DE CALIBRAR,
CONSEQÜeNCIES
DEL
QUe
I TORNO AL PRINCIPI,
DIEM
I
UNIFICAR
DIGNIFICACió POLÍTICA AMB LA DIGNIFICACió PERSONAL.
37
LA
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Conferència de Pasqual Maragall al Fòrum Cívic de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1990-04-18
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Balanç
Acció política
Model social
Territoris
Ciutats
Planificació
Description
An account of the resource
Conferència de l'alcalde al Forum Cívic de Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 799
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1196/19890526d_00343.pdf
86066c6a4db907e6972d99208440426d
PDF Text
Text
SUMARI
La Barcelona del 93
2
Tres etapes durant un segle
3
Els museus i el Pla Domènech
4
El Pacte Cultural i el futur a plaç mig
5
El conjunt d'Estació del Nord:
l'Arxiu de la Corona d'Aragó i La Biblioteca Provincial
7
El Gran Teatre del Liceu
7
La Fundació Tàpies
8
Col.lecció Thyssen a Pedralbes
9
Eix Museu de la Ciència-Observatori Fabra-Mentora Alsina
9
Museu d'Art de Catalunya
10
Museu d'Art Contemporani
13
Centre de Cultura Contemporània de la Casa de la Caritat
14
L'Auditori Municipal
16
PREGUNTES:
1. Signatura conveni auditori
17
2. Terrenys Teatre Nacional
17
3. Carta Conseller Guitart
17
4. Llei de Museus
18
5. Possibles obres inacavades pel 92
19
6. Canvi de programa al Palau Nacional
21
7. Ampliació Líceu i postura dels veïns
23
8. Canvi d'us de la gran sala del Palau Nacional
24
1
�Bona tarda. Ja fa temps que us havia promès alguna informació
cultural. Doncs, a veure si tenim temps i tranquil.litat per
començar i entrar, encara que no sigui aquesta l'última vegada i
després hi haguem de tornar. No obstant, ja us avanço que en
Ferran Mascarell està a disposició vostra per aclarir qualsevol
mena de detalls, avui i més endavant.
La Barcelona del 93
Nosaltres, en aquesta casa, creiem que l'objectiu fort del "post92" ha de ser el tema cultural. Ja sabeu que en aquesta primera
fase del mandat, en primer lloc, ens hem preocupat, de crear
l'equip i les estructures, i després de crear els projectes, ja
amb noms i cognoms, arquitectes i finances, del que és la
Barcelona del 92.
Ara se'ns està pràcticament acabant el temps en el qual estem en
condicions de definir projectes per aquesta data més o menys
màgica. Deixant de banda la màgia de la data del 92, és evident
que la ciutat està en una fase creativa i està esperant, perquè
té potència, perquè té capacitat, la formulació de projectes
viables, raonables i, al mateix temps, ambiciosos.
Hi ha una colla de coses que nosaltres voldríem lligar a aquesta
empenta, però no necessàriament a la data del 92, en part sí, com
ara veurem, i en part no. I una bona part d'aquests projectes són
els projectes entorn de la cultura.
Barcelona, com a ciutat, ha d'anticipar-se a un 93 en el qual és
ben evident que haurà nascut una nova realitat cultural que és la
realitat europea. Una realitat que no funcionarà com a mite,
sinó justament com a quotidianitat, com una realitat diària, més
enllà de les cultures tradicionals, més enllà de les cultures de
l'estat.
I no estem parlant de cosmopolitisme o d'un cert
internacionalisme, estem parlant de que existirà una economia i
una sociologia unitària, i per tant també, progressivament, una
cultura en què els contactes estaran molt més intensificats. Per
tant Barcelona s'ha de preparar per aquest 93 d'una nova cultura,
d'una societat europea que s'anirà definint com una realitat, com
un mercat, un mercat cultural, i no ens han de fer por les
paraules, perquè és així de veritat.
S'ha parlat molt de la Barcelona capital, però a mi m'agradaria
començar dient que, primer de tot, en el camp de la cultura
nosaltres el que perseguim és ser una ciutat. O sigui, la cultura
de la Barcelona ciutat és la que primer ens ha de preocupar, si
bé també hem de saber que aquesta ciutat no donarà tot el que pot
donar de si, ni els ciutadans estaran satisfets amb la seva
demanda, tal com nosaltres entenem que la formulen, si Barcelona
no aferma una capitalitat catalana, una capitalitat hispànica,
2
�una capitalitat internacional o europea que lliga amb el que
acabo de dir. Però partint d'una ciutat que funciona com a
ciutat. Punt. Minúscula, culturalment.
Tres etapes durant un segle
Històricament, aquesta ciutat ha tingut tres etapes durant
aquest segle.
}
Un primer terç de segle molt creatiu en el qual es van posar les
bases del que són les grans infrastructures culturals de la
ciutat.
Una segona fase de desmantellament, que és la fase 39-78, en la
qual tot va avall, amb dues excepcions que són les dues grans
donacions de dos grans personatges excepcionals, que van existir
en la història, que van ser en Miró i en Picasso. Però deixant de
banda això, és una fase pràcticament de desmantellament o de
pèrdua del que la gent que va treballar el primer terç de segle,
els Pijoan, els Puig i Cadafalch, els Pere Corominas, etc, havien
començat.
Una fase de degradació d'un patrimoni que teníem. Degradació no
exempta d'actituds heroiques i enormement d'agrair, com són les
de tots aquells funcionaris responsables de cultura que en un
entorn difícil es van agafar a aquelles obres d'art i a aquells
museus caducs, o caducants, i van tractar de mantenir-los i de
fer-los sobreviure. Actitud que la història els agrairà molt i
els hi estem nosaltres començant a agrair ara. Perquè, entre
altres coses, si avui podem parlar d'una tradició cultural i
d'aquesta línia cultural és també gràcies a ells.
Però aquesta etapa es va acabar i va venir una enormement més
positiva, que és l'etapa del 78-89. Estic parlant de grans
infrastructures culturals, però també d'activitat, d'activació.
No parlaré avui molt de l'activitat cultural, però si vostès
repassen veuran que pràcticament en aquests deu anys el que hem
fet és rellegir com a ciutat tota la nostra història pictòrica i
escultural, i refer, potser no tant, però quasi, tota la nostra
història musical, i així podríem anar seguint. La història
teatral també, encara que potser no amb la mateixa intensitat.
Però de fet el país, la ciutat, Barcelona el que ha fet en
aquests deu o dotze anys ha sigut tornar a llegir els seus
clàssics. Tornar a ensenyar o a ensenyar-se els seus pintors, des
del Casas fins al Gargallo, des del Julio González fins al
Picasso, fins als amics del Picasso i, en fi, jo diria que fins
al Rogent. Ara no em faran explicar tota la llarga sèrie
d'exposicions que hem anat fent durant aquests anys, i que
representen un nova relectura, des de la llibertat, del que era,
del que ha estat el nostre patrimoni històric després de la
5
3
�degradació. Tornat a llegir, tornat a representar. El mateix ha
succeït, potser d'una forma més discutible, amb menys intensitat,
amb la música, i el mateix ha succeït en el teatre.
Es evident que una cosa nova ha succeït. Una formulació, que jo
m'atreveixo a dir que és nova, de tot el patrimoni espectacular,
en el sentit d'espectacle, de festa i d'espectacle, que aquesta
ciutat ha anat creant en els darrers anys, a partir d'un cert
excepcticisme, inicialment, però finalment amb un èxit assegurat.
Els museus i el Pla Domènech
D'altra banda, i des del punt de vista museístic, en aquest país
s'ha fet una cosa enormement important i que mai agrairem prou,
que és haver tingut la paciència de fer un pla de museus, com va
ser el Pla Domènec.
El Pla Domènec, que avui podríem discutir de la mateixa manera
que s'està discutint el Pla General Metropolità, hi ha qui el vol
revisar. Jo no revisaria ni un ni l'altre. Els plans són per ferlos una vegada, molt de tant en tant, i per retocar-los. No s'han
de considerar sagrats ni s'han de fetitxitzar. No són tabús,
s'han de poder tocar. Però, en canvi, no són coses que s'hagin de
replantejar de nou cada vegada, perquè aleshores s'esgotaria la
seva pròpia virtualitat.
Amb el pla de museus passa el mateix que amb el Pla General
Metropolità, hi ha coses que tocarem, que estem començant a
retocar. Però el Pla Domènec té una virtut immensa, que és la
d'haver posat senderi i haver reformulat d'una manera
"agiornada", al dia, el que van ser els intents del primer terç
de segle dels Pijoans i dels promotors de la nostra museística. I
de fer-ho en un context absolutament diferent, definint les zones
de la Ciutadella, del Casc Antic a l'entorn del carrer Montcada,
del Barri Gòtic, del Raval i de Montjuïc com a àrees més
importants. Amb les seves peces peces singulars i la seva
vocació, cada una d'elles. Zones que jo crec que estan molt ben
definides.
Però no només això: s'ha aconseguit ampliar la Fundació Miró,
s'ha aconseguit consolidar el Museu Picasso, que pràcticament
s'estén en tres palaus i amb col.leccions més enriquides per les
donacions que hi ha hagut, s'han ampliat altres museus.
Un cas seria el cas del Museu de Zoologia. L'altre dia molts de
vostès van assistir a la inauguració que el converteix, una mica
en una història molt singular.
4
�Un antic restaurant del Parc, d'en Domènec i Muntaner, de
l'Exposició del 88, que en Girona no va voler pagar. Manuel
Girona, que era de la Comissió dels Vuit de l'Exposició, el que
portava la bossa dels diners, de seguida va dir "El restaurant no
hi fa res, nosaltres volem l'exposició, el restaurant és a més a
més.", com ara algunes coses es discuteixen en aquell cas va
discutir el restaurant del Parc, i el restaurant del Parc no es
va acabar i es va fer l'Exposició sense restaurant, no s'havia
acabat. Com no s'havia acabat l'Arc del Triomf, com no s'havia
acabat el Palau de Justícia, que l'altre dia vam saber-ho en la
inauguració del Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya; es va
inaugurar l'any 1904.
Doncs bé, el Museu de Zoologia, que va néixer d'una reconversió i
d'una nova idea donada per un container construït entorn de
l'Exposició, ara, amb una directora excepcional com és la Roser
Nos, que es retira ara, però que continuarà col.laborant, i amb
una fase d'empenta cultural que ha durat aquests deu anys, ha
passat a ser el museu cabdal de la ciutat i museu-museu, amb
serveis, amb espai, amb el mínim de serveis complementaris que
calen perquè es pugui dir que un museu realment és.
Podríem parlat d'altres museus. Parlaríem del Clarà, i d'altres
inversions que s'han fet i que ens permeten de dir avui que en
aquests deu anys no només s'ha formulat una política de museus i
s'ha racionalitzat, sinó que ja s'hi ha començat a intervenir
d'una forma molt significativa.
I avui els museus, primer, saben on van, cosa que és molt
important; i segon, no són aquells nius de goteres que eren.
Recordin, per exemple, la Biblioteca dels Museus d'Art, la del
Parlament de Catalunya, en el cantó del Palau del Parlament, que
amenaçava ruïna constantment i que pràcticament el que no hi
havia eren diners ni per impedir que allò es degradés d'una
manera visible dia a dia.
El Pacte Cultural i el futur a plaç mig
Aquesta ha estat la fase que hem viscut i ara ens toca pensar en
una fase que de fet es va començar a formular entorn del Pacte
Cultural, i que és la fase del gran rellançament cultural que
veiem, diguem-ne, per al 93. Es a dir, el futur a plaç mig.
El Pacte Cultural, es va signar i és un acord que es va fer. Que
té totes les firmes que ha de tenir, suposant que valguin, i hem
de suposar que sí. La nostra, almenys, val, perquè ens mantenim
en la mateixa posició. Hi vam posar en el Pacte la reconstrucció
del Palau Nacional, i està signat, com a esforç comú;
l'elaboració o construcció d'un Patronat de Museus; l'enfortiment
de la Xarxa de Biblioteques Populars; la solució del tema de
l'Orquestra Ciutat de Barcelona com un tema d'interès de tothom,
5
�de totes les institucions que signaven, i bàsicament en aquest
cas de l'Ajuntament i la Generalitat, i una política concertada
d'ajut al teatre.
No diré ni jutjaré ara què s'ha fet o què no s'ha fet, però el
que és evident és que l'esperit i la lletra del Pacte han quedat
arraconats en la realitat política dels darrers mesos, dels
darrers anys, i que per tant, si nosaltres mirem cap al futur el
primer que hem de fer és rellegir el Pacte com a punt de partida
del que volem que es faci en el futur.
Tractarem d'explicar-vos, succintament, quins són els nostres
projectes culturals en matèria sobretot d'infrastructures, doncs
ja he dit que no parlaria massa d'activitats, en podríem, però ho
farem un altre dia.
Fent un llistat d'infrastructures ens en surten 16 de molt
importants, de les quals 5 són importantíssims o de molt
singulars si ho voleu, doncs importants ho són totes. Anem per
parts i comencem per les 5 grans infrastructures que en aquest
moment estan més dibuixades quant a les seves característiques de
futur.
Del Palau de la Música no parlaré en aquest moment doncs ho
considero com una cosa pràcticament acabada, amb uns problemes
determinats, que si vostès m'ho pregunten els explicaré en què
consisteixen i com crec que es resoldran. Però en tot cas,
deixant de banda el Palau de la Música, aquestes grans
infrastructures serien la remodelació del Museu d'Art de
Catalunya, la construcció del Museu d'Art Contemporani de
Barcelona, la construcció de l'Auditori Municipal, la construcció
del Centre de Cultura Contemporània de la Casa de la Caritat i la
construcció del Centre Cultural del Nord de la Ciutat, que
nosaltres anomenem Narcís Monturiol.
Aquests són els cinc grans projectes en els quals està embarcada
la ciutat. Amb un grau de desenrotllament diferent que els hi puc
explicar amb bastant detall. Ho puc fer en alguns, en uns altres
hauria de fer més cas del que hem digui ara en Ferran Mascarell.
Però, amb bona mesura, els podria explicar quina ha estat la
història, i quin és el present, i quin és el futur possible, en
diferents graus, d'aquests cinc projectes.
D'altra banda, velem tres temes que tenen a veure amb la
infrastructura cultural de la ciutat, que potser són més temes de
xarxa que d'infrastructura, en el sentit d'un gran edifici o una
gran instal.lació. Són el tema teatral, molt lligat al municipal
del Mercat de les Flors, però també en el seu desdoblament amb el
nou Teatre Lliure. El tema de la remodelació de l'Arxiu Històric
Municipal
i de l'Hemeroteca Municipal,
amb els trasllats
6
�necessaris. I tercer tema, la modernització i ampliació de la
Xarxa de Biblioteques Populars que estava prevista en el Pacte
Cultural.
El conjunt d'Estació del Nord:
l'Arxiu de la Corona d'Aragó i La Biblioteca Provincial
Dit això, queden una colla d'instal.lacions puntuals en les quals
l'Ajuntament intervé, normalment oferint terrenys, i ens les
quals també la iniciativa sol ser d'una altra administració.
Aquest és el cas de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, pel qual oferim
una nova ubicació en el recinte -en el que en podríem dir el
recinte-, en els entorns de l'antiga Estació del Nord. Una
ubicació ja triada. Una urbanització ja feta. Un parc que no s'ha
inaugurat no sé per què però,; que es podria inaugurar qualsevol
dia perquè està acabat.
També és el cas de la nova Biblioteca Provincial, que nosaltres
havíem imaginat en el mateix complex i que encara té algun
problema de definició. Vostès saben que això ho paga l'estat,
però la Generalitat ha de dir quina és la ubicació que prefereix.
La ubicació que nosaltres havíem proposat no acaba de ser
conformada per les altres institucions, sobretot per la
Generalitat, que és qui ha de dir. L'estat en aquest cas més
aviat ha de pagar, i està disposat a pagar.
havent-hi, només,
Hi ha aquesta indefinició d'ubicació,
l'avantprojecte que nosaltres havíem presentat, de fer-ho tot en
el conjunt d'Estació del Nord, a la banda d'ençà del Pont de
Marina, que considerem com un punt en el el qual han de confluir
una colla de nous projectes que s'ajudin mútuament i que ajudin
la ciutat a rellançar una reurbanització, per dir-ho així, un
rellançament urbanístic d'una part de la ciutat que ho necessita.
La construcció del Teatre Nacional de Catalunya, a l'altre cantó,
justament, del Pont de Marina. I la solució financera... no és
aquest un tema de construcció ni d'infrastructura en el sentit
físic, en definitiva dállò que ja he citat com a tema de Pacte
Cultural.
I, per últim, m'agradaria citar quatre infrastructures de gran
significació que, per raons diverses, en aquest moment estan
també en fase de definició.
El Gran Teatre del Liceu
El primer cas és el Gran Teatre del Liceu, que és el primer
teatre d'òpera d'Espanya, i s'ha de considerar així. Que té un
projecte de reconstrucció, més que de reconstrucció, de
modificació, de transformació, de la mà d'Ignasi Solà Morales.
7
�Amb els problemes que vostès saben, perquè segurament ho han
llegit als diaris, de les afectacions que això pugui representar
en l'entorn urbanístic immediat, però que en tot cas van
clarament a pal.liar els defectes de l'únic teatre de l'òpera del
món de primera categoria que és un teatre entre mitgeres, l'únic.
Ni el Colón de Buenos Aires, ni la Fenice de Venècia, que jo
sàpiga, ni la Sc.ala de Milà, ni el San Carlo de Nàpols, ni
l'Opera de París, ni la nova de la Bastilla, ni el Covent Garden,
ni cap. Es a dir, no hi ha cap òpera del món que estigui feta
entre parets. I això és molt típic de la nostra ciutat, som així,
per dir-ho d'alguna manera.
Amb els hotels ens trobem amb el mateix tipus de problema. Som
una ciutat de minifundi urbanístic. No hi ha solars grans, no hi
ha grans finques a quatre vents, en aquesta ciutat, no hi són. No
som una capital d'estat, d'imperi. Arribats a l'any 1989, volent
tenir una òpera de primera categoria que competeixi amb les que
hem dit, hem de fer un esforç amb el Gran Teatre del Liceu.
Aquest esforç està definit, i, com sol passar en aquesta ciutat,
hauran de treballar molt els colzes perquè aquest espai es pugui
crear.
Això té les seves pegues, com vostès poden imaginar, però té
també una colla d'avantatges que ara no és el moment d'elaborar.
La remodelació del Gran Teatre del Liceu, és un projecte que està
sobre la taula. Que té possibles protagonistes i sobre el qual,
modestament, puc respondre amb la part que em toca com a ciutat i
com a cronista. Els ho puc explicar però crec que la majoria de
vostès saben exactament, -doncs han vist les maquetes-, saben
quines són les virtuts i quins els problemes del mateix.
La Fundació Tàpies
Sobre la Fundació Tàpies els hi puc parlar bastant més
llargament, perquè es tracta d'un projecte en el qual aquesta
casa ha tingut un paper molt preponderant en la seva gestació.
Evidentment que, com en altres ocasions de la nostra història i
abans hem parlat del Miró i del Picasso, el generador principal
de la Fundació Tàpies és el propi Tàpies.
La proposta d'en Tàpies era, fa 4 anys, 3 anys i mig-4 anys, una
proposta inescapable. E11 i la seva dona, la Teresa, que és una
bona col.leccionista, havien sigut capaços d'identificar 4 peces
de cada un dels anys que van de 1945 a 1985, que era l'any del
qual estem parlant, una col.lecció única al món i fantàstica pel
seu valor.
8
�Finalment no han sigut 4 de cada any, és possible que hi hagi
anys que siguin 2, i en altres 3, i en altres 5. Però, en fi,
entorn d'aquest número de coses, estem parlant de 160 peces. Es
una col.lecció molt important, que a més, aniria acompanyada de
la propietat de quadres aliens, d'altres pintors, del propi
Tàpies, que es donen a la Fundació. I va acompanyat també de tota
la col.lecció de llibres d'art oriental de Tàpies, que és com es
diu sovint la "Segona Col.lecció de França". Es una col.lecció
molt valuosa d'art xinès i d'art oriental, molt necessària en
aquesta ciutat, que encara no té un centre d'art oriental
important, i que segurament, com tantes vegades en la seva
història, gràcies a l'existència d'una persona que l'ha
col.leccionat i que després té la generositat de donar-la,
existirà. Existirà gràcies a en Tàpies.
Aquesta és una història molt interessant que si m'ho pregunten
els ho explicaré. El cas és que les obres estan en marxa, amb les
seves dificultats, com sempre i s'acaben a finals d'aquest any.
No hi falta la imaginació dels artistes en el moment de fer
l'obra i, per tant, la millora del projecte respecte del que hi
havia inicialment, cosa que en aquest projecte ha passat en dos
sentits i dues vegades: una arquitectònicament i l'altra
jurídicament i econòmicament. Però això només ho explicaré si
vostès m'ho pregunten.
Col.lecció Thyssen a Pedralbes
Hi ha la ubicació de la col.lecció Thyssen a Pedralbes. D'això
me'n han sentit parlar vàries vegades, menys últimament, perquè
jo deixo ara que parlin els arquitectes, els dibuixos i les
obres, que espero començaran aviat, passat l'estiu o abans de
l'estiu, de seguida que sigui possible, el juliol s'adjudiquen
les obres. En fi, la prehistòria i la història de tota aquesta
història, vostès la saben perquè l'he explicat, inclús saben no
només la història sinó també les opinions.
Eix Museu de la Ciència-Observatori Fabra-Mentora Alsina
En fi, hi ha una última col.lecció de coses que m'agradaria
parlar un moment, que és un indret de Barcelona poc reconegut com
a indret de cultura o de ciència, però que ho és o pot ser-ho
encara més, que és tot el recorregut o tot l'escenari entorn del
Museu de la Ciència de la Caixa, l'observatori Fabra i La Mentora
Alsina.
La mentora Alsina és un vell museu de la ciència municipal, vell,
vellíssim, dels anys 30 que, com sempre passa s'acaba convertint
en museu ell mateix, les seves pròpies parets. Com el propi
9
�observatori Fabra, que si ara no s'hi fes res l'hauríem de tancar
i considerar un museu i aniríem massivament a veure'l perquè és
maco de veure com exponent de l'astronomia antiga, però és que
està en exercici. En fi, sobre això també els en parlaré. Hi ha
un projecte molt maco i molt consensuat entre l'antiga Corporació
Metropolitana, que està, via mancomunitat o com sigui, fent els
accessos, el senyor Vaireda, que és de Patrimoni de la
Generalitat de Catalunya, que ha fet un projecte de remodelació
de l'edifici i l'Ajuntament de Barcelona, que també se'n cuida de
lligar-lo amb La Mentora Alsina.
Aquí hi ha tota una zona una mica inèdita que pot revitalitzar-se
amb l'obertura del nou Cinturó, obertura que portarà un canvi
ambiental a tota aquella zona, a disgust dels que hi vivim, però
que és necessari pels costos del progrés, però que té alguns
avantatges. Algun dels avantatges serà precisament, suposo,
l'accés a tota aquesta zona que ara mateix els explicava.
Museu d'Art de Catalunya
Si ens parem de moment en els cinc grans projectes, en el que es
refereix a museus, l'Ajuntament el que vol en principi, és
desenrotllar el que es va firmar en el Pacte Cultural.
Evidentment, no hem canviat d'opinió. En el cas del Museu d'Art
de Catalunya podem dir que tenim acabat el programa, i això a
vostès els semblarà poc i a mi em semblarà molt. Un programa
acceptat per l'arquitecte, i vostès saben que hi ha programa,
projecte, realització, finançament, organització i explotació,
però en primer lloc les infrastructures culturals, per existir, i
sobretot els museus, han de tenir programa i han de tenir
projecte.
Aquí tenen vostès el conveni signat fa aproximadament un mes per
la senyora Gae Aulenti en el qual ella accepta el nou programa
que se li fa, després d'haver entregat, el mes de novembre o
desembre passat, el 85% del projecte acabat. Es dur, és dur per a
un arquitecte qualsevol, i més si un és Gae Aulenti, que li
diguin, quan ja ha entregat acabat, definitiu, el 85% del
projecte, que li canvien el programa.
Això és el que va succeir, però Gae Aulenti ha acceptat, fa
aproximadament un mes, aquests canvis de programa i està
treballant en l'acabament del projecte adaptat al nou programa.
En aquest nou programa, ja els ho avanço, l'antiga sala gran, amb
aigua, i amb Taull, refrectori de Sixena, el Viladomat i el Sert
a dalt de tot, doncs no hi és.
La sala hi és, però tot això que els hi he dit no hi és. Només es
manté el restaurant transparent, que baixa d'una de les grades. I
s'hi afegeix un element nou, un element important, que és la
10
�prolongació de les grades del fons, les oposades, davant per
davant, al gran orgue, prolongació cap al terra de la sala oval,
que ja saben que és la sala oval més gran d'Europa, en forma de
graderia, en forma d'auditori. Tot per obtenir el que el nou
programa demanava, i demana, que és que el Palau Nacional de
Montjuïc, a més de ser el Museu d'Art de Catalunya, el gran Museu
Romànic, Medieval i de tot l'art de Catalunya fins a l'art
modern, sigui també un gran lloc d'activitat cultural i faci ús
d'un dels grans actius que té, que és l'espai.
El Museu d'Art de Catalunya és tan gran com el Metropolitan sense
ampliar, i és tan gran com la Gare d'Orsay. Jo he vist la Gare
d'Orsay amb la Gae Aulenti, abans de la inauguració, i, com si
diguéssim, he demanat preus i mesures, i els hi dic que el tamany
és el mateix. Es un gran museu, és el més gran receptacle
cultural que tenim. I, en aquesta ciutat en què, com abans hem
vist, és difícil trobar espai per als colzes, és molt important
poder mantenir un espai com a container d'activitats. No
museístic en el sentit tradicional i antic, sinó d'activitat
museística, de caràcter cultural i inclús també de caràcter
congressual o musical.
Aquest és el nou programa de la sala gran del Palau Nacional. El
meu desig, i és fundat que es pugui complir, és que l'any 1992
aquesta sala i tota la planta baixa del Palau Nacional estigui
acabada. Això vol dir tenir el Museu d'Art Romànic canviat de
lloc, invertit amb el Gòtic, perquè s'ha descobert que finalment
cada canvi de lloc del Romànic és un cost important. S'han de
minimitzar el número de canvis i per tant haver de treure les
pintures que el Pijoan va desenganxar de les capelles de Taüll,
de la vall de Boí i de les altres, i després haver-les de tornar
a posar, per dir-ho d'alguna forma, és molt més costós que no pas
preparar la sala actual del Gòtic,
que es desmantellaria
prèviament per al Romànic, deixar-hi el Romànic ja
definitivament, i traspassar finalment el Gòtic a l'actual
localització del Romànic.
Vostès es trobaran l'any 92 amb una inversió de les dues
situacions. Aquest és el projecte actual, que queda completat amb
la primera fase, amb l'acabament de la sala que Gae Aulenti està
acabant de projectar en aquest moment, sala que té una finalitat
bàsicament de sala cultural, de sala museística, de sala cultural
i congressual en el sentit més ample de la paraula.
Inclús els hi diria una mica més si no fos una intimitat que no
he compartit amb altra gent, però després, si no ho fem, no m'ho
tirin en cara, als hi dic precisament per les ganes de dir-los
coses que sempre tinc.
La festa inaugural dels Jocs del 92, la festa, dic, no la
inauguració, la festa social, estaria molt bé a la sala gran, la
sala oval del Palau Nacional, que de fet és el Museu Olímpic. En
el cor del cor dels Jocs, entre l'International Broadcasting
11
�Center, que estarà a baix, a la Fira, i l'Estadi, entre la
piscina. Picornell i el Palau Nacional. I al costat del palauet
Albéniz, que és residència reial. On millor que a la sala oval
del Palau Nacional podrien els reis d'Espanya rebre els caps
d'estat i les personalitats mundials que vinguessin el dia de la
inauguració dels Jocs del 92, commemorant a més que allà mateix
el seu avi va rebre tothom, que per això es va construir aquella
sala l'any 1929.
Aquesta és una possibilitat. Miraríem de veure fins a quin punt,
per altra banda, això ens pot permetre d'aconduir-hi alguns
recursos més dels que tenim en aquests moments previstos de fons
que inicialment no s'havien previst. Quant al finançament
d'aquest projecte, nosaltres pensem que això formaria part del
conjunt de coses que hem anomenat, molt impròpiament, Holding
Cultural.
Nosaltres pensem que aquests cinc grans projectes podrien
aconduir-se millor des del punt de vista de la seva construcció,
si fóssim capaços de constituir un ens de gestió, empresa o
similar, que amb les aportacions d'inversió de cada una de les
institucions que hi tenen compromisos, fos capaç efectivament de
construir, no d'explotar, de construir. És a dir, discutir amb
els arquitectes, amb les empreses constructores, adjudicar, tenir
economies externes, com diuen els economistes, de preus i
d'inputs de materials, i ser capaços de tenir els coses a l'hora,
amb plaç i amb preus acceptables.
Aquesta seria una proposta que nosaltres faríem ï, repeteixo és
una proposta, no és cap fet consumat, no és cap imposició a
ningú, és una possibilitat. Es pot fer d'altres maneres? Sí
senyor, es pot fer d'altres maneres, per exemple peça per peça.
En tot cas, nosaltres comptem com el Museu d'Art de Catalunya,
tenim els nostres propis comptes del que l'Ajuntament hi pot
aportar. Són xifres que no sobrepassen segurament el 20 o el 30%
del cost total de la construcció. Inclús reduïda amb la versió
actual del nou programa, que és una versió que deu tenir un cost
reduït, en un 20 o un 25%, un 17 o un 18% respecte del programa
inicial. L'aportació de l'Ajuntament, la possible aportació, deu
bellugar-se entre la quarta i la tercera part d'aquest nou cost.
I, tanmateix, sabem que -en Ferran això us ho explicarà amb molt
més de detall-, el Ministeri de Cultura está disposat a
participar en aquest museu en un terç del seu cost de construcció
i en un terç del seu cost d'explotació,
cosa enormement
important.
Es un pensament del ministre Semprún, que jo comparteixo, que el
més important que tenim, i que per tant hem de valorar i hem de
desenrotllar, és, com a peça única, el Palau Nacional, és el
12
�Museu d'Art de Catalunya, el Museu d'Art Romànic. I, per tant, la
seva postura és molt congruent de voler apostar fort per aquest
projecte, i la nostra ho és d'agrair-li aquesta col.laboració. Hi
ha, per altra banda, possibilitats de finançament enormement
favorables, que el senyor Mascarell el dia que ho consideri
oportú els ho explicarà, i si considera que avui no és el moment
doncs no ho farà, però hi ha possibilitats de finançament
enormement favorables, d'alguna empresa estrangera que està
implicada en un esforç de penetració en el mercat local de la
construcció.
-Pregunta: podria dir la quantitat global?
¿El del Palau Nacional? 4.500 milions, en el programa actual, en
la versió actual. Això són dues fases, eh?
-[Ferran Mascarell] Sí, el total són 4.500 i la proposta
municipal, proposta que per part del ministeri està acceptada,
verbalment, és d'executar en un terç per cada una de les
administracions.
Museu d'Art Contemporani
En el Museu d'Art Contemporani les coses són més conegudes i, en
fi, es tracta d'un consorci a tres, amb la societat civil. La
societat civil molt amiga de la societat pública, diguéssim, en
aquest cas, perquè, diguem-ho tot, la Fundació va néixer en
aquesta casa, però és veritat que sense els que la van fundar i
la presideixen no existiria, i per tant els hem d'agrair el seu
esforç i la voluntat que hi han posat les 30 empreses que estan
representades a la Fundació.
En tot cas, saben vostès que és un consorci a tres. Que està ben
definit, que té uns estatuts, que té també unes participacions
meitat i meitat de l'Ajuntament i de la Generalitat. L'estat no
hi és i aquí hi hauria una llarguíssima discussió de per què
l'estat no hi hauria de ser, però en principi l'estat no hi és ni
manifesta una gran predisposició a ser-hi.
En canvi, hi ha la Fundació. Crec que en això hem treballat bé.
Que s'ha creat, simultàniament a la idea física del contenidor, a
la idea de l'arquitecte. I així hem anat creant també no només el
container sinó l'entitat que ha de dotar de contingut a aquest
container.
A més puc dir que la Fundació treballa molt bé quant a anar
assegurant, dintre del que és la societat barceloni na i
catalana, les possibilitats d'anar arreplegant el poc que hi ha
en aquesta ciutat en matèria d'art contemporani. Això s'està fent
bé. S'està fent amb mà esquerra i amb discreció, i tal com s'han
de fer les coses.
13
�Hi ha un problema, que és un problema sobrevingut: la Generalitat
ha descobert, hem descobert conjuntament, amb els nostres
advocats, que la inversió que es faria a parts iguals, en estar
ubicada en un terreny que és propietat d'un consorci local, que
és un altre consorci, el Consorci de la Casa de la Caritat,
passaria a ser propietat d'aquest consorci d'aquí 70 anys. Amb lo
qual la Generalitat afirma que hi té una impossibilitat jurídica
d'invertir, perquè no té previst fer una inversió. Bé si que ho
te previst perquè en altres casos ho fa, és el cas de les
escales, però almenys en aquest cas no vol fer una inversió en un
solar que li representi haver de perdre la seva alíquota part de
propietat, per dir-ho d'alguna forma. No obstant jo crec que això
està resolt
[F.M.] Sí. De fet, dimarts passat, en la reunió del Consorci del
Museu, de la Permanent del Consorci del Museu, va quedar resolt.
La Generalitat accepta aquesta proposta de conveni on queda més o
menys explicitada quina és l'aportació de les parts del Consorci
del Museu en relació al solar, i de quina manera el solar
reverteix a l'entitat que el cedeix, que és la Casa de la
Caritat, en el cas que deixi de fer els usos per als quals està
previst. Però hi ha solucions, està solucionat.
[P.M.] Em penso que la Generalitat es compromet a invertir una
quantia a l'entorn deis 100 milions, o 90...
[F.M.] Una mica més: 100-170 milions, en la qüestió de
l'aparcament i de la urbanització de la Plaça dels Angels, que
això ho farà, diem-ne, el Museu, del qual el 50%, naturalment, és
de la Generalitat.
[P.M.] El Museu d'Art Contemporani té ja un avantprojecte
magnífic, per als qui l'han pogut gaudir en detall, i de gran
qualitat, de Richard Meyer. Aquest projecte s'ha hagut de
modificar una mica, perquè tornem a ser en el mateix: tocava amb
l'edifici de les Apuestas Mútuas Deportivo-Benéficas, de l'any 60
i pico, i s'ha hagut de comptar que aquest edifici encara hi és.
Segurament desapareixerà d'aquí un any i mig, però de moment
encara hi és i treure'l ens costaria la broma de 500 milions. Per
tant sembla molt enraonat no haver de fer aquest sobresforç. Això
ha obligat a alguns retocs, ï això fa que el Richard Meyer no
hagi vingut encara aquí amb un projecte més definitiu, però de
fet ve a finals de juny. El veuré, segurament, si puc, el dia 22
de juny.
Centre de Cultura Contemporània de la Casa de la Caritat
De manera que aquí estem frec a frec amb un altre projecte, que
és el quart que us he dit, que el connecto, que és el del Centre
de Cultura Contemporània de la Casa de la Caritat. Aquí nosaltres
hem constituït un consorci amb la Diputació, que és fill d'un
14
�conveni entre el President Tarradellas i l'alcalde Serra, que va
ser després desenrotllat amb molta il.lusió pel President Martí,
i estic parlant del President de la Diputació, Francesc Martí,
que va fer la seva via de definició del projecte, etc. Vostès
saben que les definicions de projectes en altres contextos no són
més ràpides que les nostres, tampoc. A París, si un pensa el que
ha estat la Gare d'Orsay, o la piràmide del Pei, o la Villette,
són temes que han durat, quant a definició, 10 anys, fàcilment.
Han passat 2 o 3 presidents, el Giscard, Mitterand. O sigui que
hi ha la mà de tothom, en aquestes coses.
El projecte nostre és evident que ha anat passant per moltes mans
i que ha tingut un temps de maduració molt llarg. Torna a ser
veritat que hi ha aquesta impossibilitat de descompartir
propietats. Aquest projecte neix d'una posada en comú de
propietats diverses. Es un pool de propietats immobiliàries
posades en una mateixa mà, en el mateix sac, diguéssim, pel
President Tarradellas i l'alcalde Serra amb una finalitat encara
poc definida, en aquell moment; que el President Martí i jo
mateix vam començar a definir una mica més, i que finalment ha
anat agafant, com fan les coses que finalment surten bé, una
certa empenta d'activitat inclús abans de la definició formalment
definitiva del projecte.
El projecte ara està en aquesta situació. La Diputació n'ha fet,
i això és la millor notícia en aquest terreny, dels últims dos o
tres mesos, doncs el President de la Diputació vol que la
Diputació faci d'aquest projecte una mica l'emblema de la seva
participació cultural a la ciutat de Barcelona, com va fer amb el
Palau d'Esports el President Dalmau l'emblema de la seva
participació esportiva a la ciutat de Barcelona. Culturalment el
President Royes ha decidit que la Diputació de Barcelona
concentri la seva inversió cultural a la ciutat entorn d'aquest
projecte i per una quantia aproximada de 3.000 milions, que ens
permet a nosaltres, en l'horitzó del 92, preveure perfectament
que les coses que s'hi volen fer s'hi podran fer.
Hi ha un programa definit, hi ha el consorci format. Espero que
la setmana entrant no, perquè el President Royes és fora
d'Espanya, però l'altra hi haurà reunió del Consorci de la Casa
de la Caritat, i espero que podrem començar a adjudicar obres,
molt simples de moment, d'enderrocs, de qualificació, perquè
justament els projectes constructius puguin anar endavant amb més
força. En fi, queda l'Auditori Municipal, i acabo.
15
�L'Auditori Municipal
En l'Auditori Municipal hi ha un acord amb el Ministeri de
Cultura, hi ha un acord per les quanties, que ja s'han publicat
tantes vegades que no repetiré. Finalment, a l'últim minut, hi ha
una actitud de la Generalitat de Catalunya de demanar que aquest
acord es deturi i que la signatura no es faci, perquè voldria, la
Conselleria de Cultura, parlar amb nosaltres de participar en
aquest projecte, juntament amb el vell, i oblidar el projecte de
participació de la Generalitat en l'Orquestra Ciutat de
Barcelona.
Res no ens agradaria més que això, i no només ens agradaria sinó
que res no ens agradarà més que això. Ho farem. Però, com és
obvi, després de tants problemes per arribar a definir unes
quotes de participació Ministeri-Ajuntament, el que no farem serà
parar la firma d'un conveni que ha costat tant d'aconseguir.
Aquest conveni preveu, per part de l'Ajuntament, una
col.laboració de 1.026 milions, per part del Ministeri de 3.500,
i per part de l'Institut Municipal de Promoció Urbanística de
1.390. Torno a dir: 1.026, 3.500, 1390, que s'arrosseguen des de
l'any 89, on comença l'IMPU invertint, perquè el Ministeri no
tenia possibilitats d'inversió en aquest any, fins l'any 1994 en
que es fa el darrer pagament.
Hem acordat amb el Ministeri afegir una cláusula en aquest
conveni que diu textualment: "La cuota financiera correspondiente
al Ayuntamiento, como a cualquiera de las entidades dependientes
del mismo, queda abierta a la participación de otras
instituciones públicas y privadas." Amb lo qual, si arribem a un
acord amb la Generalitat, és factible que entri sense necessitat
d'haver d'anar a un altre conveni, sinó amb una addenda o
suplement del conveni ja signat aleshores amb el Ministeri.
No els amago que si això es produís, que espero que es produirà,
el calendari no només de pagaments sinó de realitzacions es
podria escurçar, i sobretot el de realitzacions, es podria
escurçar. De manera que el que altrament a la millor és un
calendari d'acabament per a l'any 93 o quasi 94, podria ser un
calendari d'acabament per a l'any 92. El que està en joc, per
dir-ho d'una altra forma, en aquest cas és més aviat la data
d'acabament que no pas una altra cosa, i evidentment la presència
de la Generalitat, que és prou important en si mateixa.
Aquests són els elements fonamentals que els volia comentar,
quedo avui a la seva disposició, i evidentment més endavant,
també, per anar elaborant sobre aquestes qüestions. Avui no és el
dia millor, segurament... si volen fer alguna pregunta d'urgència, la fan; si volen que després en Ferran Mascarell, en un lloc
16
�més tranquil, per exemple en la sala del Quixot, els pugui detallar una mica més els números, podrà fer-ho espero, d'acord amb
la seva agenda, i, en fi, a la seva disposició.
PREGUNTES:
1.- La firma del conveni aquest, quan s'ha de fer?
-Per la firma no hi ha data, pel Ministeri. Per una raó: el
Ministeri sobrepassa, diu, el tope que té fixat en el programa
d'auditoris, el Programa Nacional d'Auditoris... té una quota de
participació que desconec, però en tot cas, en el cas de
Barcelona afirma que sobrepassa aquesta quota i que per tant ha
d'anar a una modificació jurídica prèvia per la via del decret
d'aquesta quantia, cosa que ja ha fet en altres ocasions però en
tot cas no està fet per aquesta i això produeix un cert retard en
la signatura formal d'aquest conveni. Però els termes del conveni
són aquests i el conveni és aquest que hem vist, no variarà.
2.- Jo volia preguntar-li en quin moment l'Ajuntament de
Barcelona cedirà a la Generalitat els terrenys per tal de fer el
Teatre Nacional, i després quina valoració en fa i si ha
contestat a la carta que li va adreçar el Conseller Guitart.
-Hi ha un conveni entre la Generalitat de Catalunya i
l'Ajuntament per a la cessió dels terrenys per a la construcció
del Teatre Nacional de Catalunya, que incorpora els suggeriments
de la Generalitat en els seus escrits de 21 d'abril i 12 de maig.
O sigui que això es pot signar quan sigui. Es estrictament un
problema d'agenda.
La carta no l'he contestat, no, perquè la carta, per contestarse, necessita arreplegar tot aquest material i considerar-lo en
el seu conjunt.
3.- Quina valoració en fa, d'aquesta carta, en el seu contingut?
-Miri, en fi, la mateixa que he fet de tot plegat, en el pols de
les paraules que he dit, una mica implíticament. Jo crec que hi
ha una actitud dubitativament positiva. En fi, que sembla que sí.
Holding no, ha dit, i em sembla que digui que no perquè a més la
paraula és molt lletja i a la millor no és la més adequada. Si al
holding li diem ECUSA, que és Equipaments Culturals, S.A., doncs
a la millor dirà que sí. Si en diem d'una altra forma doncs a la
millor encara dirà més que sí. Jo crec que hi ha una actitud
d'aproximació, d'acostament, partint d'un punt de partida difícil
per al Conseller, que és un pacte no complert, que ell jo crec
que voldria complir, -hem de pensar tots que la seva intenció és
17
�aquesta, que ell voldria complir-, almenys en el seu esperit. I,
no ens hem d'enganyar, sempre amb el fre aquest de la preocupació
immensa que té la Generalitat de Catalunya de que quedi ben clar
sempre tantes coses alhora, que és pràcticament impossible que
quedin clares totes i aleshores no es firma i no es fa res.
Sempre amb aquest problema una mica d'identitat i que jo no puc
amagar perquè prou que m'ha fet patir com per haver-lo d'amagar,
que entenc i que comprenc, ho he dit moltes vegades, i ho torno a
dir, que l'entenc i que el comprenc, però és un problema
pragmàtic de primera magnitud i vostès ho han de saber. A l'hora
d'imaginar calendaris tot es complica per aquest tipus de coses.
Ara, jo crec que hi ha una voluntat de col.laboració, per part de
la Generalitat, per part de l'Ajuntament hi és.
En el memoràndum que jo vaig entregar, no ja en el Pacte Cultural
sinó al President Pujol el mes d'agost de l'any 1988, aviat en
farà un any, i que encara no se m'ha contestat. Si vostè vol,
aquesta carta és una mica la resposta a aquell memo, una mica.
Tot això ja hi era. Vostès saben que jo el mes de novembre vaig
tenir la desagradable experiència de que se'm digués que no de
tot el que jo havia demanat l'agost. No vaig comentar-ho massa,
hi havia altres coses per davant, no era el moment. En fi, l'únic
que se'm va dir no que no sino que potser en el tema dels hotels,
precisament. De l'únic que se'm va dir que a la millor sí era el
tema dels hotels, i ja saben el fi que això va tenir després i
les reaccions que hi van haver i el tipus de situacions que això
ha provocat.
En tot cas jo crec que això és positiu, que l'aproximació del
Conseller és positiva i que se superen aquests problemes jo diria
de formes i d'exclusivismes i d'una mica de problemes inventats
que no tindrien per què existir, doncs que arribarem a un acord.
4.- Jo volia preguntar pel tema dels museus, d'una forma global
tenint en compte, precisament, que la Llei de Museus, o el Projecte de Llei de Museus, ja ajornat, etc, ha sigut sempre un
conflicte entre la Generalitat i l'Ajuntament. En la nova
situació, com veu l'alcalde aquest tema?
-Miri, jo no el veig de cap manera. De moment l'estan estudiant i
jo, abans de parlar sobre aquest tema me'n guardaré prou.
Jo dic el que jo veig, és a dir el que nosaltres veiem i l'oferta
que nosaltres hem fet i que tornem a fer, la col.laboració del
Pacte Cultural, la de sempre, que torna a ser la mateixa. Ho
elaborem, fem un Patronat de Museus, posem davant de cada museu
una personalitat civil de primera magnitud, fem com va fer la
República, que és la millor tradició barcelonina, que ha perdurat
inclús per sobre i més enllà dels règims polítics i tot.
18
�La Junta de Museus de Barcelona té una llarga tradició, ha tingut
funcionaris, els funcionaris que jo vaig conèixer quan vaig
entrar de funcionari en aquesta casa, encara n'hi havia que eren
funcionaris de la Junta de Museus, no eren funcionaris de
l'Ajuntament. En fi, va ser la Junta la que va llançar tantes i
tantes coses. Qui la presidia, durant la República? Doncs vàries
persones, entre elles en Pere Corominas. Va ser President de la
Junta de Museus, per la via del consens, imagino. Ara em costaria
de saber si hi havia un decret o dos o què va succeir, però en
tot cas era una personalitat civil. I aquesta és la nostra
proposta: anar a una Junta de Museus, anar a un Patronat de
Museus i anar a una Junta de cada museu, a la millor, presidit,
si es vol, per evitar problemes, perquè no es digui "home, és que
l'Ajuntament de Barcelona ho té, és el propietari de tot i per
tant s'ho vol quedar", doncs no.
Fem consorcis, com ja els hem fet, fem juntes, posem sobretot
personalitats civils al damunt, que això facilita enormement les
coses, perquè els polítics ja prou feina que tenen per anar a
presidir consorcis als quals després arriben tard i finalment
tampoc resolen gran cosa. De manera que aquest és el
posicionament nostre. Que això ho volen posar en una llei? Doncs
si ho posen així votarem a favor. Que volen fer una llei tipus
Max Cahner? Doncs no ens entendrem.
Si tornem una mica a l'esperit aquell incautacionista i una mica
miop, de dir "Doncs això es resol amb una majoria en el
Parlament". Escolti'm, no és un problema d'una majoria en el
Parlament. Ja pot fer el que vulgui i és sobirà per fer-ho, però
una cosa és això i l'altra és resoldre el problema realment. I
crec que hi ha proves que en aquest país, per aquest sistema, hi
ha coses que no s'han resolt, pensant que es resoldrien. El
nostre posicionament serà molt positiu si tot això s'enfoca com
una ascensió legal d'un acord previ en la línia filosòfica que jo
li he dit ara, que és la que jo crec que la majoria no ja de
l'Ajuntament sinó de la societat barcelonina entén, i tinc proves
del que dic.
5.- Abans ha parlat en referència a coses que l'any 1888 no
havien quedat acabades, com per exemple l'Arc de Triomf o el
Palau de Justícia. Això vol dir que hi ha algunes coses que ja
està clar que el 92 no estaran acabades, algunes de les que quan
es va llançar la idea es va dir que havien d'estar per al 92.
-Home, ja li he dit una molt clarament. El que passa és que
l'èmfasi que vostè posi en això dependrà de vostè. Jo no sé si he
dit mai que el Palau Nacional sencer estaria acabat el 92. Potser
sí. En tot cas, si ho he dit, ho hauré de corregir.
Jo sóc un fanàtic partidari que la idea del 92 és un catalitzador
i és un gran esquer i un gran argument, una data màgica, però una
cosa és que ho sigui perquè es belluguin els projectes i una
19
�haguéssim hagut d'explicar tot de nou. Doncs amb aquest ministre
no. Es una persona que ja ve informada i això és una cosa enormement d'agrair. I les petites baralles dialèctiques que ens tenim
de veure qui és més visionari jo em penso que són la sal de la
vida, que està molt bé que a Madrid tinguin empenta perquè si no
ens avorriríem.
Barcelona és sempre una excepció en la filosofia política de
Madrid des del punt de vista dels programes nacionals. Vostès
agafen un programa nacional del que sigui, i Barcelona no hi cap,
simplement. Per tant, en fi, això costa. I s'ha arribat a un
acord. Per tant, firmem-lo. Si la Generalitat ve serà més fàcil
que acabem el 92.
6.- Un parell de coses: d'una banda voldria saber si la Gae
Aulenti està en relació amb el Palau Nacional des de fa tres o
quatre anys; per què aquesta modificació programàtica se li ha
sol.licitat ara, i després una altra qüestió respecte a la Casa
de la Caritat, si L'aplicació d'aquest nou programa comportarà un
canvi en la direcció del projecte, de la persona que el dirigeix,
que actualment està al front del Centre.
-Del projecte del Centre? Miri, la senyora Aulenti va trigar lo
seu a definir, i com és lògic. Jo em vaig dedicar durant molts
mesos, bastants mesos, a portar tots els convidats que jo tenia
al palauet Albéniz a Montjuïc. I d'aquests convidats hi ha de
tot, hi ha tota mena de persones que van opinar sobre allò,
inclosos, evidentment, els regidors de la casa, de la majoria i
de l'oposició. Des del senyor Trias Fargas, fins al senyor Pere
Duran, passant per convidats estrangers, o el Raimon Obiols... en
fi, tots els que vaig poder els vaig dur a veure aquell projecte.
Vaig dur l'altre dia el senyor Fraga perquè ho veiés. I, clar,
tothom es queda escruixit de la magnitud d'aquell espai, tothom
es queda escruixit. I quan un; explica la història, doncs és una
història molt barcelonina, aquesta història de l'any 75, em penso
que era, del dia de Santa Llúcia, que cau un encrostonat
d'aquells de guix, "Crac!", sobre la taula de la presidència, i
es tanca la sala. Aquesta és la història real de la Sala Oval del
Palau Nacional.
Després encara ve una mena d'exposició del cuir que van fer un
dels dos Prenafetas, penjant uns cuirs perquè no hi hagués
goteres. Però allò va ser l'última cosa que hi va haver,
escadussera, i no s'hi va tornar mai més i allò es va anar
enfonsant. I hi ha tot el projecte d'en Ramos, que vostès
coneixen. Hi ha tata una història al darrera simultània, quasi,
del primer projecte que hi ha hagut.
21
�Ve la Gae Aulenti i fa un projecte enormement agosarat en un
moment en què el d'Orsay és molt discutit. Té un èxit popular com
no n'ha tingut cap museu, cap museu ha tingut les cues que encara
té avui la Gare d'Orsay, potser el del Pei ara sí, perquè és la
cosa de la novetat, del Louvre, però segurament cap museu, que no
sigui el Louvre, ni el Vaticà, ni el Prado ni el Metropolitan ha
tingut l'atenció que ha tingut aquest. Però és molt discutit.
Vostè sap que els museòlegs diuen que aquesta senyora està fent
un museu no per a les obres sinó unes obres per a un museu. Això
ho ha dit tothom, està tan dit que no val la pena que jo ho
repeteixi. Jo continuo pensant, tanmateix, que un museu que és
una obra en si mateix, no dic tant com ella, com diuen els seus
detractors que ella pensa, però sí que dic que un museu que és
interessant en si mateix, independentment del que hi hagi dintre,
és interessant també.
I a mi m'interessa que a Montjuïc la gent hi vagi, sobretot,
perquè haver-hi ja hi ha el més important del món, en romànic, i
la gent no hi va. Després em veuran que em barallo en el tema del
metro i la gent es pregunta "A aquest home qué li ha agafat amb
el metro?" Doncs una de les coses importants del metro, de les
més importants, és el Museu, que la gent pugui anar al Museu. I
hi ajudarà molt, en aquest museu i en la seva atracció, el fet
que el museu en si mateix sigui una cosa que creï atenció i que
creï opinió a nivell mundial.
I l'ha creat. L'única cosa d'aquesta ciutat que ha sortit mai a
la portada del "Sunday Magazine" del "New York Times" , l'única,
és una foto de la senyora Gae Aulenti a la sala gran del Museu de
Montjuïc, al davant. Per tant, s'ha d'anar molt amb compte, amb
això. S'ha de treure d'això tot el profit que se'n pot treure i,
al mateix temps, modestament però raonablement, com a ciutat,
anar definint el nostre programa, i el nostre programa s'ha anat
definint cada vegada més com decididament partidari de salvar la
sala gran com a tal sala gran.
Jo no li vaig demanar a la Gae Aulenti que tragués totes les
obres d'art d'allà, no li vaig demanar. Li vaig dir "Barcelona
necessita aquesta sala perquè no en té". Té un petit Palau de
Congressos, té uns palaus que estan plens cada dia i necessita
aquesta sala per altres coses que per ser un museu tradicional.
Entre altres, per exposicions d'art, museístiques del propi
museu, però també concerts d'orgue o reunions congressuals. En
fi, això és el que es va plantejar el mes de novembre,
aproximadament quan jo vaig tornar de Seúl, i va ser una patacada
molt forta però aquesta dona ho ha anat acceptant, i finalment
tenim aquest projecte més modest i més ben definit, jo crec que
més ben casat amb la ciutat.
22
�El director? No ho sé, això no li puc dir, en aquest moment.
Suposo que tot va bé, de moment.
7.- Li volia preguntar sobre el tema del Liceu, l'oposició que
els veïns han fet contra l'ampliació del Liceu, i que s'han
adreçat a l'Ajuntament en certa manera com a advocat d'ells. En
aquest cas, quina serà la posició sobre aquest tema?
-Home, jo no sé si els veïns s'han adreçat a l'Ajuntament com a
advocat o no. En tot cas, la gent sempre s'adreça a l'Ajuntament,
en principi, cosa que em sembla molt bé. El projecte no va sortir
de l'Ajuntament, va sortir de que el Consorci del Liceu i el seu
gerent, el senyor Busquets, aconsellat pels senyors que l'han
d'aconsellar, que són el senyor Rigol, el senyor Bricall i el
senyor Ingla, que són els permanents del Comitè Executiu del
Liceu, van encarregar a l'Ignasi de Solà aquest projecte amb un
programa, també. Li van dir "Senyor arquitecte, aquest Liceu, que
és fantàstic, té dos problemes fonamentals, com a mínim: un, no
té alçada, i com no té alçada no es poden fer produccions i el
cost de canviar escenaris és extraordinàriament alt, i segon no
té serveis, i per no tenir serveis no té ni porta. No té porta
per entrar que no sigui la porta principal, per entrar a
l'escenari".
Si vostès un dia passen per les Rambles, i entre un colmado i una
joieria, o quasi, veuen un portal petitet i veuen que per aquell
portal petitet hi entren unes coses immenses que sembla que no
càpiguen en aquesta habitació, estan davant de la porta d'entrada
a l'escenari del Liceu. Jo un dia em vaig trobar amb la sorpresa
que hi vaig entrar i no vaig saber que estava entrant en el
Liceu. En fi, és una porta ni des del punt de vista de seguretat,
ni des del punt de vista cost ni des de cap punt de vista és
admissible. Per tant, alguna cosa s'ha de fer, i això és el
primer que es farà. El Liceu, a més, necessita refrigeració. La
temporada en aquest país, donada la climatologia, és molt curta.
Jo, a hores d'ara, al Liceu ja ho passo malament. El mes de maig
i fins el mes d'octubre, ben entrat, suo molt, en el Liceu se
sua, cosa que no té massa sentit si no és que, sembla que als
artistes no els agrada que hi hagi una refrigeració molt
pronunciada. Però a altres llocs l'han solucionat. I nosaltres
l'hem de solucionar si volem una temporada llarga.
Nosaltres què farem amb els veïns? Com amb tot, tractarem
d'explicar-los que aquestes coses són necessàries, que amb el
temps es poden pair, que amb brutalitat no es poden pair, que és
qüestió de parlar-ne. En fi, que tampoc és una cosa que nosaltres
volguem per demà passat, que sí voldríem per demà passat aquestes
coses més immediates. Hi ha, a més, l'estímul, com sempre, que
Madrid s'ha proposat fer una autèntica òpera, i això enardeix.
23
�El dia de l'homenatge a en Carreras, en el moment en què es va
pronunciar, no explíticament sinó implícitament, aquest repte, la
gent es va posar a aplaudir bojament, perquè entenen que hem de
tenir una òpera millor que la de Madrid i abans que la de Madrid.
Possiblement abans no serà, però nosaltres sí que tractarem de
convèncer els veïns que a poc a poc i amb bona lletra les coses
es poden fer, amb perjudici segurament d'algú, en benefici de la
ciutat, i amb perjudicis compensats per a aquells que els
tinguin, i amb el màxim compte possible.
8.- Yo quería volver a la gran sala. ¿El cambio de uso de la
gran sala se ha debido a que usted ha sufrido algún tipo de...?
Bueno, ha habido muchos comentarios que creían que esa sala, tal
como la diseñó Gae Aulenti, era, por decirlo de alguna manera,
demasiado vanguardista. ¿Las protestas iban por ahí?
-Sí luego Ferran les explicará más. Yo les digo mi opinión. Jo he
tingut dos comentaris, la gent entusiasta: "això és el més gran
que es fa a Barcelona, això és el més important, no ho deixeu de
fer..." , comentaris d'aquests que et comprometen molt com a
alcalde perquè dius "no pots dir que no a una cosa que diuen que
és la més important "; i l'altra "Això és la bestiesa més gran que
es fa" I jo us haig de dir que en això jo estava empatat, i que a
mi, personalment, el que em va decidir va ser un altre tipus de
consideració, que és el coneixement del que és la ciutat en el
seu conjunt.
Aquesta ciutat no té espais, no en té. I si en té un és sagrat i
s'ha de mirar de convèncer el projectista que sigui que vingui i
que ens entengui, que entengui que som una ciutat per a la qual
aquell espai no és el mateix que la Gare d'Orsay per a París. No
ho és. No tenim dues òperes, no tenim la Bastilla, no tenim el
Louvre, no tenim els Invàlids, per començar, ni els Champs
Elysées, no tenim tot això. No ho tenim, aquests espais no hi
són, a Barcelona. Per tant, si en tenim un, abans de farcir-lo
una altra vegada, com hem fet amb tot, amb l'Eixample, amb els
interiors de mansana de l'Eixample, amb tota la ciutat, pensemnos-hi dues vegades. Aquest ha estat el motiu fonamental.
Molt bé, moltes gràcies.
24
�1^-
77. t77 -
—^
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
Departament de Premsa
CONFERèNCIA DE PREMSA
DE L'ALCALDE DE BARCELONA SOBRE CULTURA
26 DE MAIG DE 1989
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4102
Title
A name given to the resource
Conferència de premsa de l'Alcalde de Barcelona sobre cultura a la ciutat
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Anella Montjuic. Conjunt Estació del Nord.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ajuntament
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Cultura
Missatges institucionals
Art
Acció política
Barcelona
Ciutats
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1989-05-26
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/756/20010313_LV.pdf
27ac16ea0ad6c9d398051108da39b47b
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
13/03/2001
La Vanguardia, p.044, Cultura
Constructivo y crítico. TRIBUNA
PASQUAL MARAGALL
Estos días, dando vueltas al eterno tema de Barcelona y de su singularidad, me he entretenido, a
ratos perdidos, a identificar nombres y caras de personas que para mí representan la especial
manera de ser de la ciudad. No sé si me atreveré a definir qué es esta manera de ser, otros lo
han hecho, pero os puedo asegurar, no en referencia al qué, sino al quién, que una de las
personas que me han venido a la cabeza es Ignasi de Solà-Morales.
¿Qué tiene Ignasi, qué tiene Barcelona, inconfundible? ¿Y por qué son tan singulares? Puede
ser una elegante forma de resumir una cultura, un civismo, sin imposiciones aparentes, sin
esfuerzo. Puede ser una sonrisa inteligente, muy inteligente. Puede ser el civismo que sólo
puede proceder de otra ciudad más alcanzable, como Olot. Y, en todo caso, la osadía de
construir sin dejar de ser crítico. Puede ser que eso le haya acortado la vida. Pero la ha hecho
más redonda y más ejemplar.
Mi sobrina se ha quedado sin padrino, pero no sin modelo.
148 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1220
Title
A name given to the resource
Constructivo y crítico
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Solà-Morales, Ignasi de, 1942-2001
Arquitectura
Urbanisme
Barcelona
Necrologies
Ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-03-13
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat política
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/712/19950324_LV.pdf
079c2b5841095280994e4959bb514363
PDF Text
Text
OPINIÓN
2 2 LA VANGUARDIA
VIERNES, 24 MARZO 1995
CARTA a PASQUAL MARAGALL de JOSÉ MARTÍ GÓMEZ Y JOSEP RAMONEDA
R
El discurso
del escándalo
PONIÉNDOSE DEL
lado de los escandalizados
uno esculpe a módico
precio su propia escultura
de héroe moral
ecordamos que en las últimas semanas,
señor alcalde, usted ha hecho críticas a
la hipocresía y apelaciones a la transparencia. A todos los políticos les llega algún momento en que tienen que mirar a otra parte, ha dicho usted. Y si tiene que salir, que salga
todo, ha afirmado en otra circunstancia. Ambas
afirmaciones invitan a la pregunta retórica: ¿ha
tenido usted que mirar a otra parte muchas veces? ¿Tiene usted idea clara de las dimensiones
de este todo? Pero, en cualquier caso, sus palabras tocan al centro de gravedad de las cuestiones
de corrupción y abuso de poder que enturbian
hasta la asfixia el ambiente político.
T
En estos momentos, el discurso dominante es
el del escándalo. Nada es más resulten que rasgarse las vestiduras ante la miseria ajena. Poniéndose del lado de los escandalizados uno se esculpe su propia escultura de héroe moral a módico
precio y sin esfuerzo alguno. Mientras este discurso sea el dominante y escasee cierto escepticismo crítico, la hipocresía hará estragos. Y la
forma de no resolver el problema está cantada:
los que ahora más ostentosamente proclaman su
indignación dejarán de hacerlo cuando tengan el
poder en las manos. El punto de partida para
afrontar la cuestión de la podredumbre nos parece, alcalde, que tiene que asentarse en la realidad
de las cosas, sin marcar fronteras anatemizantes,
y en el verdadero sentido de la democracia.
Los gobernantes democráticos no son por na-
turaleza forzosamente más virtuosos que otros se hacen inimaginables. Hay gentes fuera de toda
gobernantes. El sufragio electoral da legitimidad sospecha que conocen bien cómo fue el entramapolítica pero no licencia para la impunidad. La do de los GAL y aseguran en conversaciones pridiferencia es que el gobernante autoritario es por vadas que este va a terminar siendo el mayor esdefinición insensible a sus trapacerías y el gober- cándalo de la democracia.
nante democrático tiene que obrar en consecuenT
cia cuando se le descubre en falta. Así de sencillo.
Aparece, al llegar a este punto, la cuestión de la
Este obrar en consecuencia es quizá lo que más se participación, que asegure a la vez la transparenecha de menos. Pero la cantidad de gente dando cia y el diálogo entre gobernantes y gobernados.
lecciones es, sin duda, lo que más sobra. Por eso a La política, señor alcalde, está perdiendo su virnosotros de todo lo que hemos oído y leído sobre tualidad constructiva y la democracia está cada
el GAL la única cosa que realmente nos ha impre- vez más secuestrada en las esferas del poder y de
sionado han sido las palabras de Cristina Cuesta, los partidos políticos. ¿Cómo conseguir que el
hija de una víctima de ETA, cuando semanas ciudadano no sea sólo sujeto pasivo de las técniatrás, en una carta, nos decía: "El día en que em- cas comunicativas de seducción, sino actor que
pecé a comprender que tan víctimas son los del tiene su palabra que decir en el juego democrátiGAL como los de ETA, como una víctima de la co? ¿Cómo abrir este juego?
tortura o de los Comandos Autónomos AnticapiTienen aquí posiblemente que cambiar mutalistas, inicié un camino de no retorno al odio". chas cosas y muchas actitudes. Se echan en falta
organizaciones intermedias que compliquen el
•
En el actual debate sobre los GAL, como casi juego y hagan llegar opiniones y propuestas de los
siempre, los grandes olvidados son las víctimas. ciudadanos a los gobernantes. Se echa en falta el
Que en este caso no son más que el decorado de intercambio y la proximidad comunicativa. Se
fondo de una lucha por el poder. Pero las cosas echa en falta la renovación en la vida pública, hay
son así y lo seguirán siendo, de modo que la cues- jóvenes que desde que nacieron han visto siemtión no es aumentar el coro de los escandaliza- pre las mismas caras, y unas ciertas posibilidades
dos, sino ver qué se puede hacer con la democra- de discriminar entre tanto electo escondido bajo
cia para que la podredumbre emerja antes de que las faldas del cabeza de lista. Y se echa en falta,
haga metástasis y para que no se vuelva a llegar a sobre todo, cierto respeto al lenguaje. Vivimos
inundados de eufemismos. Como si éste
una situación como la actual en que la exfuera el único recurso del político y, a
presión "que salga todo" asusta pormenudo, del periodista.»
que las proporciones de este todo
COR
IAS
RESPUESTA de PASQUAL MARAGALL
E
ALCALDE DE BARCELONA
Una mayor
participación
EL MUNICIPALISMO
es la mejor apuesta para
garantizar la cercanía
entre ciudadanos
y Administración
s cierto que lo que vosotros llamáis "el
discurso del escándalo" parece que ocupa todo o casi todo el espacio vital del
país, pero no creo que sea lo correcto el
dejarse arrastrar por los acontecimientos como si
camináramos dentro de una espiral sin salida.
Todo lo que ahora acontece tiene que ver con
aquella apoteosis barroca del dinero que, como
una vorágine, devoró personas de estilos muy diferentes.
Ahora, cuando poco a poco todo se empieza a
ver más claro, porque en la mayoría de los casos
los hechos ya se encuentran en la mesa de un juez,
hay que admitir que entre los escandalizados
también se encuentran aquellos que no tienen
ningún motivo para ello. La hipocresía de los que
se aprovechan de las circunstancias se ha añadido en este momento al estupor de quienes con
sinceridad se han visto sorprendidos por los
acontecimientos.
•
Ya se ha dicho en más de una ocasión que todos los casos abiertos, y especialmente la suma de
todos ellos, provocan escepticismo y falta de credibilidad general en el propio Estado, en sus sistemas y sus servidores, lo cual, desde luego, no es
nada bueno para España. Por ello me parece que,
más que adentrarnos en un circuito de lamentaciones o en un repaso minucioso de las causas
-que las hay- de tanto embrollo, lo que ahora
conviene es sacar conclusiones
provechosas. El mejor combate a la
falta de credibilidad deberá basarse en
una mayor participación. Solamente con el concurso de todos los ciudadanos, de una mayoría
democrática, podremos resituarnos en el camino
y abandonar la cuneta en la que los hechos nos
han dejado. Y cuando digo participación me refiero, claro, a un conjunto lo más amplio posible
de actitudes.
Los ciudadanos podemos dejar de ser lo que
vosotros, Martí Gómez y Ramoneda, llamáis
"sujeto pasivo", o lo que yo llamo "subditos", a
través de muchísimas y variadas fórmulas. En
una carta reciente a los jóvenes barceloneses, he
invitado a las nuevas generaciones a trabajar con
las ONG. Esta es una de las vías posibles, una
buena vía. Los servicios de voluntariado y las organizaciones sin afán de lucro son una excelente
inmunización contra la fría incredulidad en los
recursos de la sociedad.
También he dicho otras veces que cuanta más
capacidad de decisión tengan las administraciones más cercanas a los ciudadanos, más posibilidades de participación se establecen y mayor
control se ejerce. Las comunidades autónomas y
ayuntamientos son administraciones próximas.
Esta proximidad es lo que puede dar confianza
a la ciudadanía. Por eso, entre otras razones, las
ciudades merecen ganar capacidad de gestión y
de autoridad, más autonomía. La
ley de grandes ciudades, todo el paquete que conforma el pacto local y la carta municipal, en el caso de Barcelona, son, aparte
de necesidades para un mejor funcionamiento de
las ciudades, una forma de asegurar una mayor
cercanía entre ciudadanos y Administración local. También para conseguir una mayor participación democrática que nos aleje de los estilos escandalosos necesitamos ganar en proximidad y
necesitamos que la legislación se adapte a las especificidades y a los promedios.
•
Puede parecer que trato de esquivar las cuestiones principales. Pero nada más lejos de mi intención ni de mi convicción. Me parece que lo
fundamental, ahora m ismo, ya no es insistir en la
búsqueda de algunas causas, sino proponer soluciones para que la misma sociedad disponga de
vacunas que la inmunicen contra la desesperanza
y la falta de confianza en sus representantes legítimos y que aumenten su propia capacidad de influencia en las transformaciones que se deben llevar a cabo.
Es por todo esto, precisamente, que me parece
fundamental asegurar el fortalecimiento del espíritu participativo y garantizar la máxima cercanía entre los ciudadanos y la Administración. El
municipalismo, otra vez, se erige como la mejor
apuesta.»
ENCUESTA
¿Sería positivo elevar de 5 a 15 millones el umbral de delito fiscal?
J. J. LÓPEZ GARRIGA
Abogado. Director de
Management Empresarial
JOAN COSCUBIELA
Secretario de relaciones
institucionales CC.OO., Cat.
ASSUMPTA TORRENT
Periodista. Responsable
de gabinete de prensa
ANABELLLISET
Abogado de
Lliset Advocáis Associats
CARMEN RANGIL
Secret. de política sindical
de UGTde Cataluña
J. GAY DE MONTELLA
Vocal del comité ejecutivo
Fomento Trabajo Nacional
Sí. Considerando la presión fiscal que soportan las
pimes, es importante no
"amenazarlas" con prisión
menor. Pero debe perseguirse y sancionarse la defraudación recalcitrante.
No. Supondría ampliar la
tolerancia ante el cáncer
del fraude fiscal, causa del
déficit público. Es necesaria una mejor tipificación
de este delito y más medios
para perseguirlo.
Sí, siempre que esta cantidad represente, como mínimo, el 20% de la cuota de
impuesto que pagar. Asimismo, la regularización
voluntaria debería eximir
de responsabilidad penal.
La criminalización de hechos sociales debe responderá criterios de realismo y
proporcionalidad. Estos
criterios exigían una actualización de la cifra de cinco
millones fijada en 1985.
Indistintamente de la cantidad, lo absolutamente
necesario es perseguir, controlar y establecer los mecanismos para que desaparezcan las bolsas de fraude
y todos paguen.
Sí. En cualquier forma hay
que separar la infracción
administrativa de la vía penal. La cifra de quince millones tampoco se ajusta a
la realidad económica de
nuestro país.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1174
Title
A name given to the resource
CORRESPONDENCIAS: RESPUESTA de PASQUAL MARAGALL (ALCALDE DE BARCELONA). Una mayor participación.
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Abstract
A summary of the resource.
Carta de resposta a José Martí Gómez i Josep Ramoneda (inclosa a la mateixa pàgina de La Vanguardia).
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Ciutadania
Barcelona
Corrupció
Espanya
Ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-03-24
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Alcalde de Barcelona
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1355/19931007d_00588.pdf
d500e5977ace0963be148986aa78d680
PDF Text
Text
Sr. Presidente, distinguidos amigos:
Es para mí un honor dirigirme a ustedes en el marco de ésta conferencia
Europea para reflexionar y debatir sobre la cultura en la ciudad y es,
además, una satisfacción hacerlo en el marco incomparable de Praga, capital
de cultura, representación emblemática ella misma de la ciudad como gran
aportación civilizatoria de Europa.
Este honor me ha correspondido, creo, por mi condición de Presidente de la
organización más importante de gobiernos locales de Europa, el CMRE,
pero también estoy aqui, quiero creer, 'por el hecho de representar a una
ciudad, BCN, que probablemente encarna muchos de los atributos que
identifican esta Europa que estamos construyendo.
La mezcla de historia, tradición y futuro, las tensiones y la fuerza de
identidades plurales; los conflictos de nueva generación, pero también el
empuje y la imaginación creadora, son esencias en las que todos podemos
reconocernos.
Hablar en nombre de una ciudad, en este foro, aquí en Praga, es lo que
legitima mi presencia.
Las ciudades son los espacios donde se producen y entrecruzan discursos y
culturas diversas. Son los laboratorios del futuro donde se ponen a prueba la
invención de nuevas fórmulas. En ella se multiplican las oportunidades
imprevisibles que son el caldo de cultivó de la historia de nuestra especie.
¿Donde, sino en las ciudades puede hablarse de cultura?
�La cultura, como la civilización o la civilidad es el territorio para el
entendimiento, donde pueden convivir las pertenencias y las alteridades,
donde se puedan conciliar lenguajes de todo orden sin exigencias
uniformistas.
Esta es su grandeza y su complementariedad con la democracia, sin la cual
resulta incompleta, pero para la cual resulta imprescindible. Las democracias
no sobreviven lejos de la energia y el calor de la cultura.
Los gobiernos locales son el primer y el más importante ámbito de la
actividad cultural. Por su naturaleza son tos que pueden y deben combinar el
apoyo y el estímulo a los ciudadanos para el conocimiento y para la
creatividad, pero tambien para la crítica y el debate.
En efecto las ciudades son los lugares privilegiados para que el poder y el
individuo se acerquen, probablemente son el único punto de encuentro que
puede garantizar el fluido entre gobernado y gobernante.
De este fluido nace la cultura en su sentido más cóncavo, en el que caben
más acepciones. La cultura entendida como civilización.
Debemos congratularnos del camino que la joven Europa está
emprendiendo. Y digo joven porque cOntiene todos los elementos de un
proyecto en formación, con larga historia a sus espaldas, con dolor y
pasiones, pero que llegará a conformarse si somos capaces de seguir
creyendo y luchando por ello.
Creo que debemos congratularnos porque en el Tratado instituyente de la
Union Europea se reconoce rotundamente el principio de subsidiariedad, al
que ya hemos empezado a llamar de proximidad. Este principio, que para
nosotros es una actualización de nuestra vieja cultura federalista, cobra todo
su sentido dentro de un contexto en el que los poderes locales son
considerados elementos estructurales, con igual dignidad que todos los
2
�demás niveles del gobierno. La aceptación solemne de que las competencias
deben siempre ser ejercidas lo más cerca posible a los ciudadanos es el
nuevo paradigma.
Los que siempre hemos creido en ello, estamos convencidos de su
autenticidad y sabemos que es el mejor instrumento para construir una
convivencia.
Quiero recordar aquí que fue precisamente el Consejo de Europa, a través
de la creación en 1957 de la conferencia permanente de poderes locales y
regionales, quien puso una primera piedra sólida en este cometido.
Estos dias se consolidaran nuevas reformas que tambien avanzan en este
sentido. Como Presidente del CMRE aplaudo este avance.
La gran Europa es el marco que todos deseamos para que estos principios
tengan su máxima virtualidad. Mient0s, nos corresponde a cada uno
llevarlos a la práctica.
En momentos corno los que estamos viviendo, con la paz todavia
amenazada, con el florecimiento, a veces enaltecedor a veces destructor de
los nacionalismos sepultados por la historia, con una crisis grave del estado
del bienestar y la consciencia planetaria de los límites del crecimiento, ahora
más que nunca estarnos obligados a creer en nuevas ideas. Estas ideas ya se
estan gestando y desde muchos áng4los ya aparecen como realidades
tangibles.
La nueva cultura solo puede ser universalista y localista, ambas a la vez, sin
contradicciones.
Hay motivos para confiar en los camin s que se emprenden. Puedo hablar
de nuestra experiencia particular y creo 'que es un ejemplo del discurso que
quiero transmitir.
3
�En Barcelona hemos sido privilegiados don una oportunidad excepcional. La
celebración de los 1100 en nuestra ciudad ha sido la gran ocasión para que
se encadenaran a lo largo de más de una década todos los elementos que
hacen posible que una ciudad se sienta Iviva. Creo que puedo decir que los
éxitos de nuestros proyectos tienen una razón clave, y ésta es la
identificación de los ciudadanos y su participación apasionada, desde todos
los sectores de la sociedad.
Esta es una prueba del valor de proximidad. El mismo proyecto, dirigido
desde un gobierno más lejano al ciudadano, no hubiera alcanzado ni una
mínima parte de los logros que se han conseguido.
Efectivamente hemos movilizado a la sociedad civil no solo para financiar
construcciones y actividades culturales., sino tambien para generar nuevas
ideas, para sumarse a viejas aspiraciones y para consolidar un orgullo de
ciudad sin exclusiones.
Somos conscientes de que la imagen de _BCN puede aparecer hoy
fuertemente asociada a un éxito económico, urbanístico o promocional. Así
es, en parte, creo, su realidad. Sin embargo quiero hacer patente que el
verdadero secreto de todo ello estriba en lo que podríamos llamar "cultura
cívica" que se ha conseguido levantar entre todos, esta vez gracias a un
objetivo feliz, pero que debemos ser capaces de mantener y acrecentar.
Somos conscientes de su fragilidad, y éste es el reto. Es un reto que quiero
hacer extensivo a todos nosotros.
El equilibrio de la convivencia y su grado de madurez cultural es inestable
por naturaleza y exige una tensión constante que sea capaz de crear una
atmósfera propicia para el intercambio, el conocimiento y la creatividad.
�Los gobiernos locales tenernos depositada en primera instancia la confianza
de los ciudadanos para asegurar los Mecanismos que permitan la libre
expresión de las personas y ésta es una enorme responsabilidad.
Tenernos una ventaja y ésta es que nos: podemos alimentar de las propias
fuerzas de la ciudadanía. El ciclo de aprendizaje entre unos y otros se
produce de de forma natural en los niveles inmediatos de gobierno. La
vitalidad de los pueblos y ciudades de Europa y del mundo entero empieza
por este eslabón.
Pero ésta no es la (Mica responsabilidad. Nuestros objetivos deberian ir más
allá y ser muy ambiciosos en lo que se refiere a la cooperación. La
cooperación y el diálogo estan en el origen de cualquier empresa humana, la
cultura no es sino una cadena de transmisiones elaborada y es núcleo de la
civilización.
Estarnos aqui reunidos para ejercer esta función y añadir piezas a este
edificio en un contexto precisamente ¡ que, creo yo, ostenta la mejor
representatividad de la Europa real. Esté es el principal foro de encuentro
del que disponemos, y creo sinceramente que nadie en la actualidad discute
esta evidencia.
No quiero dejar de referirme a las comunidades multiraciales y
pluriculturales. Estas son una realidad creciente en nuestro mundo. La mayor
parte de ciudades estan enfrentadas a e'ta complejidad que tiene un doble
perfil. De un lado éstas pluralidades' son un terreno fértil para los
desencuentros, para las hostilidades. De otro son la esperanza de una
sociedad más rica.
Nos concierne a todos decantar esta frágil frontera.
Pero además en nuestras ciudades existen grupos vulnerables (la tercera
edad, los niños) y sectores crecientes de población que viven o estan
5
�amenazados por la terrible exclusión del desempleo que conlleva la pérdida
del principal vínculo con el tejido social.
Dia a dia debernos esforzarnos en hacer retroceder los límites de la
marginación, en promover la integraçión cultural de las poblaciones
periféricas y generar nuevas cohesiones :que refuercen las identidades pero
tambien su incorporación a culturas universales.
Las grandes ciudades europeas soy hoy también el contrapunto
indispensable al renacimiento de las culturas nacionalitarias o regionales, de
base histórica y linguistica, revestidas a veces por una identidad étnica.
Aunque esta identidad puede tener derivaciones peligrosas, es también un
factor de cohesión y de movilizaciones ;constructivas de comunidades que
pretenden afirmarse en un mundo de fronteras confusas.
c
Nuestras ciudades, lugares de intercambio y escenarios de tolerancia, deben
jugar una función thirilitusatigria de los renacidos regionalismos y
nacionalismos de base cultural.
Todos somos cómplices de lo que ocurre en cualquier lugar de nuestro
planeta y no promoveremos lo mejor de lls personas de nuestras ciudades, si
no estimularnos su dimensión solidaria.
Si no somos capaces de tener iniciativas que generen reacciones colectivas
de acción humanitaria o de intervención en allí donde el sufrimiento y la
negación de derechos humanos sea inaceptable, no seremos capaces de
resolver las encrucijadas de nuestra era.
El verdadero humanismo para el s. XXI, es el de una cultura que reclama
universalidad mientras respeta al individuo y sus pertenencias (morales,
6
�religiosas, territoriales, linguísticas, familiares) pero se enfrenta con
solidaridad y con energía ante toda clase de marginacion.
No quiero terminar siendo demasiado trascendental, pero creo firmemente
que el futuro de la cultura está íntimamente atado al futuro de las ciudades.
Debernos salvar a ambas y al mismo tiempo. Esta es mi propuesta.
7
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4261
Title
A name given to the resource
Culture in towns: Cultura a les ciutats / Conferència
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Cultura cívica.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Praga
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Cultura
Ciutats
Model social
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-10-07
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1043/19860918d_00150.pdf
43fb46914f3deb2702b93e38ca484fda
PDF Text
Text
LL71
Ajuntament de Barcelona
Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la
cloenda del curs "La televisión por cable en la
metrópolis del futuro" de la UIMP
Saló de Cent, 18 de setembre 1986
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
SENYORES, SENYORS:.
AVUI TANQUEM EL CURS DE LA UNIVERSITAT
INTERNACIONAL MENÉNDEZ Y PELAYO, QUE AQUEST ANY HA
TINGUT PER LEMA "LA TELEVISI6 PER CABLE EN LA METR6POLIS
DEL FUTUR, BMCELONA
1986
- 1992".
PERMETEU—ME ABANS DE TOT QUE CELEBRI LES EONES
RELACIONS D'AQUESTA CASA I DE TOTA LA CIUTAT DE
BARCELONA AME, LA UNIVERSITAT INTERNACIONAL. VULL AGRAIR
MOLT SINCERAMENT ALS RESPONSABLES DE LA UNIVERSITAT PEL
SEU ENTUSIASME I PER LA CONFIANÇA QUE HAN DEPOSITAT EN
BARCELONA.
AQUESTA CORDIALITAT HA ESTAT UN ELEMENT FONAMENTAL
EN L'EXIT DEL CURS, EL RESS¿ DEL QUAL HA ANAT MOLT MÉS
ENLLÁ DELS CERCLES INTERESSATS PER LA TEMÁTICA DEL CURS
S'HA EXT(1S A TOTS ELS CIUTADANS.
CREC QUE ELS OBJECTIUS DEL CURS S'HAN ASSOLIT AMB
SATISFACCI¿;, 1 LES CONSEQÜèNCIES SERAN BENEFICIOSES PER
�Ainntarnent de Barcelona
Gabinet de Comunicació
TOTHM I . ENCARA QUEDA PER FER L'ANSLISI DE LES
EXPERIINCIES QUE HEM VISCUT AQUESTS DIES A BARCELONA.
PESO QUE POT DONAR ABUN)ANT MATERIA DE REFLEXI¿ PELS
MESOS
EL CURS TAMBÍ HA CONSOLIDAT LES PRETENSIONS DE
BARCELONA CON A FSRUM DE DISCUSSICS, I, MIS ENDAVANT, COM
A MARC IDEAL PER A LLENÇAR EL PROJECTE PILOT DEL
CABLEJAMENT.
L'AJUNTAMENT DE BARCELONA EST. MOLT SATISFET DE
SEMINARI DE LA UIMP I ':'AMBÉ DE L'EXPERIèNCIA DE LA
TRANSMISSIC; DE DOS CANALS ADDICIONALS. LES PROSPECCIONS
REALITZADES CONSTATEN QUE L'AUDIINCIA HA ESTAT MOLT
ELEVADA.
ARA, EN AQUEST ACTE NOMÉS VULL RECORDAR BREUMENT LA
POSICI6 DE L'AJUMTAMENT DE BARCELONA RESPECTE AL FUTUR
DEL CABLE.
HE DIT ALGUNES VEGADES QUE EL CABLE ÉS PER LES
CIUTATS D'AVUI EL QUE VA SER EL GAS O ELE TRANVIES PER
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet
de Comunicació
LES CTUTATS DEL SEGLE XIX I COMENÇAMENTS DEL XX. 1,'S A
DIR, UNA XARXA DE SERVEIS QUE HA DE PERMETRE LA MILLORA
DE LES CONDICIONE DE VIDA I DE RELACIó DELS HABITANTS
U R BAN S .
D'AOUEETA MANERA, PER COHERe. NCIA AMB LA POLÍTICA
DE RENOVACI6 I MODERNITZACI6 DE LA CIUTAT QUE ENS HEM
PROPOSAT, L'AJUNTAMENT ;)E, BARCELONA NO RODIA DEIXAR DE
PRENDRE PART EN EL REPTE DEL CABLE.
I AQUEST PROPESIT 1S TAMBÉ COHERENT AMB LA NOSTRA
HISTERIA.
DE BARCELONA VA SORTIR EL PRIMER FERROCARRIL
D'ESPANYA, BARCELONA VA SER LA PRIMERA CIUTAT D'ESPANYA
AME GAS
D'ENLLUMENAT, DE LES PRIMERES EN TENIR UNA XARXA
DE TRANVIES I DES DE BARCELONA VA EMETRE LA PRIMERA
EMISSORA COMERCIAL D'ESPANYA: EAJ-1 RADIO BARCELONA.
¿EN QUINA MIDA. PENSEM QUE EL FUTUR DE LA CIUTAT POT
CANVIAR PER LA. PRESNCIA DEL CABLE?
LA FICCI5 CIENTÍFICA, EL CINE I LA TELEVISICS ENS
OFEREIXEN SOVIET DUES VISIONS EXTREMES DE LES CIUTATS
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicad()
DEL FUTUR.
SI HA UNA VISI6, OUE PODRIEM DIR "ECOLOGISTACATASTROFISTA', ENTRE COMETES, QUE VEU LES CIUTATS COM
EXPRESSI6 DF L'APOCALIPSIS DE LES DEIXALLES, UN M5N DE
CIUTATS TRISTES, VIOLENTES, CONTAMINADES. UN M6N ON ELS
MITJANS AUDIOVISUALS S5N INSTRUMENTS D'ALIENACI6 O
D'OPRESSI5 DE L'ESTAT POLICIAL. AQUEST ÉS EL M6N QUE
DESCRIU MAGISTRALMENT EL FILM BLADE RUNNER O L'EPISODI
INICIAL DE LA SERIE MAX HEADROOM, DE CHANNEL FOUR TV.
L'EXTREM OPOSAT, LA VISI6 QUE PODRIEM DIR
"D'UTOPISME AUDIOVISUAL" VATICINA EL FI DE LA CIUTAT TAL
CON ARA LA CONEIXEM, COM A CENTRE DE RELACI6, PER SER
SUBSTITUYDA PER UN M6N D'UNITATS FAMILIARS AILLADES QUE
ES RELACIONEN AMB L'EXTERIOR AMB APARELLS DE TELEVISI5 I
TERMINALS D'ORDINADOR. ÉS UNA VISI6 ENTRE IDíLICA I
SINISTRA, FRUIT DE LES FANTASIES D'ALGUNS ENTUSIASTES
BENINTENCIONATS DE LES NOVES TECNOLOGIES.
JO PENSO QUE LA METR5POLIS DEL FUTUR NO SER S NI UNA
COSA NI L'ALTRA. I QUE SEPA COM VOLEM QUE SIGUI. 1 CREC
�—6—
i\juntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
QUE LES NOVES TECNOLOGIES DE COMUNICACI6 ENS PODEN
AJUDAR A CONVERTIR LA CIUTAT MODERNA EN SOCIETATS COM
EREN L'ATENES DE PERICLES O LA CóRDOBA DELS CALIFES, SI
EM PEPEETEN L'EXAGERACI(5.
LES CIUTATS HAN ESTAT SEMPRE UN LLOC ON LA GENT ES
TROBA I ES COMUNICA. LA CIUTAT IS MERCAT, ÉS CONTACTE,
CONFRONTACI6, DEBAT, INTERCANVI, OPORTUNITATS, OFERTA DE
SERVEIS. TOTES AQUESTES QUALITATS DE LA CIUTAT PODEN
SER ENFORTIDES AMB LA IMPLANTACIS DEL CABLE.
L'AUGHENT DF LA OJANTITAT I LA QUALITAT DE LA
IMPORmACI5 SUPOS 7\P, j,
UN
CONFRONTACI¿S 1 ]
. S RICA,
CONTACTE MIS PRUIM,
UN DEBAT MIS CREADOR,
UNA
UN
INTERCANVI MÉS FRMSPARENT, UN MILLOR ACCIS ALS SERVEIS.
PER AIH5 VULL REAFIRMAR LA VOLUNTAT POLÍTICA
D'AQUES7 AJUNTAMENT DE P IRAR ENDEVANT EL PROJECTE DE
CABLEJAR BARCFLO! A.
VULL RENOVAR LA OFERTA DE BARCELONA DE SER LA
CIUTAT PILOT DEL CABLE A ESPANYA. I ESTEM DISPOSATS A
�Ajuntarnent de Barcelona
Gabinet
de
Comunicació
COMPARTIR L'EXPERINCIA AMB TOTES LES
INSTITUCIONS
INTERESSADES.
BARCELONA S'OFEREIX COM A CIUTAT-PILOT, NO SOLAMENT
PER RAONS TEkNIQUES. PER A PROVAR ESTRICTAMENT LA
TECNOLOGIA SERVIRIA QUALSEVOL ALTRA CIUTAT I POTSER UNA
CINTAT MIS PETITA. PER BARCELONA TÉ UNES ALTRES
CONDICIONS ESPE FIOUES: f'S UN MERCAT IMPORTANT, ÉS UN
MERCAT SENSIEILITZAT, Tí BONES POSSIBILITATS PER A LA
RECEPCU¿'A
SATE T ,.LIT. I BARCELONA SER S UN CENTRE
D'ATENCI5 MUNDIAL
Gnkus
ALS JOCS, SI S'OBTENEN.
PENSO TAMBf QUE EL PAPER DELS MUNICIPIS HA DE SER
MOLT IMPORTANT. CON A ADMINISTRACIONS MS PRUIMES ALS
CIUTADANS, EN
ELS MILLORS CANALS PER COORDINAR
AQNESTES EXPERINCIES.
FINALMENT, MAIG DE FER ESMENT DE LA OPORTUNITAT
11NTCA QUE LA CANDIDATURA OLÍMPICA ENS OFEREIX PER
ACCELERAR LA NOSTRA INCORPORACI6 A LA CARRERA PER LA
IMPLANTACIC; DE LES NOVES TECNOLOGIES.
�-8Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicad()
Ref :
EL PROJECTE BIT 92, QUE VOSTES CONEIXEN, ES LA
CONCRECI1; PPkTICA DE LA NOSTRA PARTICIPACIó. BIT 92 TE
COM. A OBJECTIUS PRIMORDIALS, D'UNA BANDA ASSEGURAR LES
COMUNICACIONS DURANT LA CELEBRACI6 DELS JJ.00. D'ALTRA
BANDA, DOTAR BARCELONA D'UNA INFRAESTRUCTURA DE SERVEIS
PERMANENTS ADEQUATS A LES NECESSITATS DE LA CIUTAT I LA
SEVA (IREA.
Jo
VULL
ACABAR FENT UNA CRIDA A TOTHOM,
IESTITUCIONS, COMPANYIES, PROFESSIONALS, INVESTIGADORS,
ESTUDIANTS, PERQUE S'APUNTIN A AQUEST REPTE QUE
TRANSFORMAR EL NOSTRE Ftr-UR.
MOLTES GP51CIES.
,$)
POT
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3949
Title
A name given to the resource
Curs de la UIMP "La televisió per cable en la metròpolis del futur" / Paraules cloenda
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Infraestructures
Mitjans de comunicació
Societat de la informació
Telecomunicacions
Barcelona
Model social
Ciutats
Universidad Internacional Menéndez Pelayo (Barcelona, Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-09-18
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències