1
10
10
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/256/20060315ateneu.pdf
e22e4acae1d63217c947855f01d0f00e
PDF Text
Text
Acte central de l'Any de l'Ateneu
Barcelona | 15/03/2006
Us volia parlar de quina és la situació d'aquest país en aquest moment. Això no es pot fer en un o
dos minuts ni tan sols en mitja hora i no us vull cansar, però el centenari del trasllat de l'Ateneu
és una ocasió que repeteix moltes d'altres en aquests anys. Perquè fa cent anys va passar alguna
cosa, que encara no hem esbrinat del tot, però que va canviar la història i el destí d'aquest país.
Fa cent anys Catalunya formulava i engegava un projecte regenerador de país.
S'esgotava el règim de la Restauració i apareixien alternatives a la forma de governar i de pensar
els problemes de la societat catalana i espanyola d'aquell temps. De fet, el catalanisme polític i
cívic emergeix en aquell moment. A Catalunya, entre l'any 6 i l'any 7 del segle passat, esclata una
força creadora d'una intensitat com cap altre, potser, n'ha vist el nostre país. Va produir-se un
d'aquells rars moments de fecunda aliança entre la política, la cultura i la societat, que va fer
possible l'enlairament de la Catalunya, la formulació del projecte. Espanya, mentrestant, es
debatia en l'abaltiment posterior a la pèrdua de les darreres peces d'un antic imperi.
Sense abusar del paral·lelisme històric penso que a la Catalunya actual, passa una cosa semblant
a la de fa un segle, sense voler ser excessivament ambiciós. Més ben dit, penso que la Catalunya
actual està en condicions de fer realitat el projecte que fa un segle es va formular.
Aquesta Catalunya que es debat entre la identitat local i la referència mundial, que ens ha descrit
una vegada més el professor Castells, està experimentant novament un "tournant" decisiu. En
anteriors ocasions he expressat la percepció d'aquest canvi. S'ha anat fent evident la conclusió
d'un període durant el qual, en el darrer quart del segle vint, vam aconseguir refer la Catalunya
política i econòmica. Però aquella fórmula nascuda de l'antifranquisme s'ha esgotat.
Està emergint una nova forma d'observar i entendre Catalunya: més oberta, més plural, més
atenta al futur que al passat. Més polèmica? Sens dubte. Aparentment més contradictòria?
Probablement. Però què volem? Volem una Catalunya amansida i temorenca? Volem una
Catalunya que dubti davant d'aquest repte? És evident que no.
I les parets d'aquest Ateneu, que han sentit tantes i tantes discussions abrandades al llarg del
segle que ara celebrem, ens donen la raó.
Mireu, en dos anys, algunes coses importants han canviat, més enllà de persones o de col·lectius.
El procés de reforma del nostre Estatut d'Autonomia ha estat un magnífic reflex d'aquesta
transformació en curs. Aquesta vegada no ha estat una Transició que ha impulsat l'Estatut, sinó
que ha estat l'Estatut qui ha desllorigat el canvi de paradigmes. És l'Estatut que empeny en el
camí d'una evolució, una maduració del model territorial del conjunt d'Espanya.
El 30 de setembre de l'any passat va acabar el que podríem dir pre-Estatut. Fins i tot s'acaba, en
qüestió de dies, el període de confecció de la nostra llei fonamental. Ara ja toca començar a
pensar i a parlar del post-Estatut. De l'Estatut fet llei per al govern dels ciutadans i ciutadanes de
Catalunya.
Per això, quan d'aquí uns mesos, el 18 de juny, espero, la ciutadania de Catalunya aprovi el nou
Estatut, que serà cridada a aprovar el nou Estatut, tindrem la millor ocasió que hem tingut
probablement en tres-cents anys de construir, no només de proclamar, sinó de construir realment,
un futur més segur, més ple.
Proposo reclamar en aquell moment al conjunt de la societat catalana la seva contribució, la seva
presència, el seu vot i tota l'energia que durant anys s'ha esmerçat en la reivindicació perquè
s'orienti a partir d'ara i a partir d'aquell moment a construir un exemple per a la resta de pobles
d'Espanya i per tota Europa.
Hem de fer bona la nostra millor tradició, la que en els seus millors moments de la seva història
representa l'Ateneu. Catalunya ha d'abandonar l'obsessió introspectiva. El futur ja habita entre
nosaltres.
1
�El que importa és reconèixer qui són els emprenedors, els innovadors, els que fan coses en aquest
futur ja present i acompanyar-los. Nosaltres, aquest govern que presideixo, estem actuant de
catalitzador del canvi: no es tracta de dirigir des de dalt; del que es tracta és de mobilitzar i de
desvetllar.
Uns mots finals sobre la Constitució i l'Estatut. El que deia la Constitució del 78 era que hi havia
tres nacionalitats històriques. Per això el PP no la va votar.
Ara diem: en efecte, a Espanya hi ha tres territoris amb llengua i dret propis i que havien arribat a
l'autonomia de manera diferent i singular, abans que s'aprovés la Constitució.
Ara, quasi trenta anys més tard, no fóra acceptable que Espanya ens digués vostès són
nacionalitats i prou. Perquè després de la Constitució s'han aprovat set estatuts que defineixen llur
comunitat com a nacionalitat; i ara en seran vuit i acabaran essent-ne disset: l'efecte serà negar
l'existència de la diversitat d'Espanya: tots iguals.
Iguals en drets, sí. Iguals en obligacions, també; i a fe que ho hem demostrat.
Però nosaltres, la majoria dels catalans, estimem Espanya i els pobles d'Espanya i no volem
marxar. Sabem que Europa és la nova realitat que ens transcendeix a tots; nosaltres dintre
d'Espanya volem respecte i volem igualtat de drets.
Som diferents. Aquí hi ha la gràcia.
I igualtat de drets, no vol dir que siguem millors, som uns altres, som distints. Aquí hi ha la
gràcia.
Igualtat de drets vol dir que les diferències es respectin. Som diferents i som a dins: vet
aquí.
S'ha aprofitat la debilitat momentània del govern espanyol per l'ofensiva popular, del partit que no
va votar la Constitució, per oferir a baix preu el sí de Catalunya. I una part de les forces del meu
govern ha cregut que sortint al carrer per dir no era el més important.
Però ara el carrer és el Parlament espanyol. És allà on hem de convèncer i guanyar. I podem ferho i confio que ho farem.
És bàsic, per a això, que les grans institucions centrals, com AENA, cedeixin part del seu poder i
permetin que els aeroports siguin competitius i puguin administrar els seus moviments en el marc
de la legislació internacional, amb una direcció forta, designada per consens.
Al final sempre hi ha un tema que només és un tema que acaba sent el nom de tots els demés i
que segons com tombi i es solucioni ens farà feliços o no.
AENA té part, amb la Caixa, en l'aeroport de Luton (el tercer del Regne Unit) i un caramull d'altres
aeroports. El de Sidney és de Ferrovial, i el de Nàpols l'administra la British Airport Authority,
amb el vot decisiu de l'alcalde de la ciutat (que ara, per cert, ha passat a ser el president de la
regió Campània). Totes les fórmules són possibles a Europa, que és on som.
És per tant, perfectament possible que aquí es trobi la solució adient del nostre cas.
És igualment necessari que la inequitat dels peatges s'equilibri i que les inversions de l'Estat no
siguin discriminatòries sinó proporcionals. Ho estem aconseguint gràcies a tots, gràcies a aquest
pacte, els partits que estem al govern de Catalunya, els primers.
Seguirem aportant a la solidaritat amb tots els espanyols i en benefici de les comunitats que fa
vint anys estaven més endarrerides i que pel bé de tots cada cop són més desenvolupades, el qual
ens permet millorar la nostra contribució.
El mateix està passant amb Europa, aquells països que estaven contribuint també estan
començant a dir, vostès han millorat molt, per Espanya, Itàlia, Portugal, Gràcia, etc. Potser, per
2
�tant, que no els ajudem tant. Justament aquí ve el problema: coincideixen aquests dos moments,
el català i l'alemany. Nosaltres, sabent-ho, tindrem en compte que la raonable contenció del
nostre esforç solidari va justament paral·lela amb la contenció de l'aportació dels països europeus
que ens han ajudat en els darrers vint anys, des de 1986, des de l'any que vam entrar a la Unió
Europea. Per tant, acompassarem els canvis en el temps.
Farem una campanya per l'Estatut. Una campanya de participació que respecti la llibertat de vot
dels ciutadans. Com a president mobilitzaré amb totes les meves forces a tot el poble de
Catalunya pel seu futur i la seva dignitat.
I com a president estic en l'obligació de dir-vos que nosaltres, per ser a Europa, hem de ser més
grans, ens hem d'ajuntar. No per obeir un designi intern o històric, per una obligació de futur,
perquè no hi ha fronteres. Perquè un, sent el mateix que era, és avui més petit. Catalunya ella
sola a Europa no serà prou forta per ser el que ella és, el que ella vol ser. Estem impulsant una
regió europea amb els pobles germans de Tolosa, Llenguadoc, l'Aragó i les Illes. I, quan vulguin,
València.
D'aquí a dos anys en farà 800 d'un rei que va arreplegar totes aquestes terres i en va fer un regne
potent. No es tracta, però de mirar enrera ni d'embadalir-nos amb el passat. El passat és passat i
no tornarà. Mirem el futur i sabrem que en la nova Europa Unida s'ha de ser més gran.
Ens hem d'ajuntar amb d'altres per a tenir massa crítica; aeroports, tecnologia, universitats.
Podem construir, és més, estem construint una regió europea moderna de 12/15 milions
d'habitants amb els territoris veïns i en el mapa d'Europa, puntejat per les grans concentracions
urbanes de Madrid, París, Londres, Frankfurt i Milà, hi ha espai, en el mig d'aquest arc, per a una
regió europea potent, competitiva, tecnològicament avançada i políticament innovadora.
Aquí és on som nosaltres. Aquí és on volem ser.
Com fa cent anys van fer els homes que van protagonitzar, molts d'ells vinculats a l'Ateneu,
aquella etapa de la vida política i cultural de Catalunya, avui nosaltres també afirmem què volem
ser, què estem començant a ser i d'on ve tot aquest projecte. D'on ve cap i a on va.
Tenim un gran futur al davant.
Moltes gràcies.
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1738
Title
A name given to the resource
Acte central de l'Any de l'Ateneu
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ateneu Barcelonès
Subject
The topic of the resource
Ciència
Commemoracions
Sanitat
Hospital Universitari Vall d'Hebron
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-03-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1391/19940606d_00628.pdf
64cd3badbcc178f8f8dc29e57e06d514
PDF Text
Text
Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde en l'acte de lliurament de la
Medalla al Mèrit Científic al Dr. Fabiá Estapé i dels Premis
Barcelona Economia
(Saló de Cent, 6 de juny de 1994)
REGIDORS, AUTORITATS, AMICS,
VULL FELICITAR BEN CORDIALMENT ELS GUARDONATS AMB ELS PREMIS
BARCELONA ECONOMIA, UNS PREMIS QUE ARRIBEN TOT JUST A LA
SEVA SEGONA EDICIó PERò QUE JA ES VAN CONSOLIDANT COM UNA
REFERèNCIA DINS LA VIDA ECONòMICA DE LA CIUTAT.
EN PRIMER LLOC, HE DE FELICITAR LA FAMÍLIA CARULLA, AMB QUI
AQUEST AJUNTAMENT MANTÉ UNS CORDIALS LLIGAMS QUE ES RENOVEN
CADA ANY ARRAN DE LA CONCESSIó, EN AQUEST MATEIX SALó DE
CENT, DELS PREMIS DE LA FUNDACIÓ JAUME I.
EL MEU AGRAÏMENT ÉS TAMBÉ PER A SOGO, UNA EMPRESA JAPONESA
QUE VA ASSUMIR AMB DETERMINACIÓ ELS SEUS COMPROMISOS
INVERSORS I DE GESTIÓ I QUE, D'AQUESTA MANERA, VA DUR A BON
PORT LA CONSTRUCCIÓ DE L'HOTEL ARTS, TOT I ELS MOMENTS
D'INCERTESA ECONòMICA QUE VAN PRESIDIR LA CONJUNTURA
POST'92.
�FINALMENT, HE DE DESTACAR TAMBÉ EL PREMI A MEFF S.A. I AL
SEU PRESIDENT, JOSEP MANUEL BASáÑEZ, COM UN TESTIMONI A LA
SEVA CONTRIBUCIÓ A LA CONSOLIDACIÓ DE LA CIUTAT COM A PLAÇA
FINANCERA.
PERó NINGÚ NO S'HA DE SENTIR MOLEST NI S'ESTRANYARá SI LA
MEVA FELICITACIó MÉS ESPECIAL I EFUSIVA D'AQUEST VESPRE
ÉS
PER AL DR. FABIà (O FABIAN, COM PREFEREIX DIR-SE ELL, PERQUè
AIXò L'ACOSTA ALS FABIANS BRITàNICS) ESTAFÉ.
EL DR. ESTAFÉ HA ESTAT I
ÉS,
AMB TOTA LA SEVA HUMANITAT, LA
SEVA SAVIESA I LA SEVA EXPRESSIVITAT -NO EXEMPTA D'ALGUN
ESTIRABOT MÉS O MENYS OCASIONAL-, EL GRAN MESTRE DE MOLTS
DELS ECONOMISTES CATALANS I ESPANYOLS QUE AVUI OCUPEN LLOCS
DE RESPONSABILITAT A L'EMPRESA, A LA UNIVERSITAT O A L'ADMINISTRACIó.
AL COSTAT DE MESTRES COM JAUME yícENs I VIVES O JORDI NADAL,
INCORPORATS A LA FACULTAT p/'ECONóMIQUES DES DE LA SEVA
CREACIÓ EL 1954, ESTAFÉ HA ESTAT MESTRE D'ECONOMISTES COM
ERNEST LLUCH, NARCIS SERRA /-
I
TANTS D'ALTRES, ENTRE ELS QUALS
1
M'HI COMPTO JO MATEIX. LES1SEVES CLASSES 1, SOBRETOT, ALLI,
QUE APRENiEM D'ELL FORA DE LES AULES, SóN UN EXEMPLE DE LA
SEVA GRAN CURIOSITAT INTEL . LECTUAL I DE LA SEVA CAPACITAT
ENORME DE TREBALL.
�FORMAT ENCARA A LA FACULTAT DE DRET -COM SARDà DEXEUS I
TANTS D'ALTRES ECONOMISTESIdiTERIORS-, PERQUè A L'èPOCA NO
HI HAVIA UNS ESTUDIS D'ECONQMIA COM A TALS, ESTAPÉ HA ESTAT
L'INTRODUCTOR AL NOSTRE PAIIS D'ECONOMISTES TAN FONAMENTALS
PER AL PENSAMENT CONTEMPORANI COM SCHUMPETER, AUTOR DE
CAPITALISME, SOCIALISME 1 DEMOCRáCIA I DE LA FONAMENTAL
/.V4-HISTóRIA DE L'ANáLISI ECONÒMICA, O EL MATEIX GALBRAITH.
EN PERTOCA A MI -JA HO HA FET AMB COMPETèNCIA I CONEIXEMENT DE CAUSA ERNEST LLUCH-1GLOSSAR LA PERSONALITAT DEL DR.
ESTAPÉ. PERÒ Si QUE VULL REFERIR-ME AL SEU INTERèS PIONER
PER (CERDà, UN INTERèS QUE, A MESURA QUE VAN PASSANT ELS
ANYS, NO FA MÉS QUE AUGD1ENTAR ENTRE ELS ARQUITECTES I
URBANISTES -COM HO PROVA EL iVOLUM QUE VAN EDITAR, COORDINAT
PER JOAN BUSQUETS, ARA FA UN PARELL D'ANYS L'AJUNTAMENT I EL
MOPU, O ELS VOLUMS QUE MÉS1RECENTMENT HAN APAREGUT AMB NOUS
MATERIALS DE CERDà SOBRE1L'EIXAMPLE DE BARCELONA I DE
MADRID.
e,
If¿
/A.
•
\o").A.,bk.`
ESTAPÉ ES TAMBÉ UN HOME CONTRADICTORI. COMPRO NŠ AMB ELS
DES DE LA UNIVERSITAT -I DES DE TANTS ALTRES LLOCS- MALDáVEM
PER CONQUERIR LA LLIBERTAT I L'AUTONOMIA, AIXò NO LI HA
IMPEDIT D'OCUPAR RESPONSABILITATS CONCRETES -BÉ QUE PER UN
PERiODE CURT- A LA COMISSARIA DEL PLA DE DESENVOLUPAMENT,
DURANT ALGUNS ANYS MÉS, COM A RECTOR DE LA
??
UNIVERSITAT DE BARCELONA.
use
1n4„0 Le
C ov
,61
Ij-J2(m)f,,vuu„,./
�E_JL NO HA ESTAT, DONCS, UN ECONOMISTA DE GABINET, UN
PROFESSOR TANCAT ENTRE ELS SEUS LLIBRES. HA ESTAT UN HOME
ACTIU, HA ESCRIT A LA PREMSA, HA INTERVINGUT EN ELS MITJANS
DE COMUNICACIÓ, HA INFLUïT PODEROSAMENT »?N EIS SEUS ALUMNES
ï EN MOLTS DELS QUI NO VAN TENIR LA SORT DE SER-NE. SEMPRE
HA TINGUT A PUNT LA SEVA OPINIÓ CONTUNDEVT, DITA AMB
SORNEGUERIA EMPORDANESA I AMB LA SEGURETAT DEL QUI HA VISCUT
MOLT.
NO VOLDRIA ACABAR LA MEVA INTERVENCIÓ SENSE UNA REFERèNCIA
AL DIA D'AVUI, EN QUè TOT EUROPA CELEBRA EL CINQUANTè
ANIVERSARI DEL DESEMBARCAMENT DE NORMANDIA, QUE SIGNIFICà EL
PRINCIPI DE LA VICTÒRIA SOBRE EL FEIXISME AL VELL CONTINENT.
AVUI, EN UNS MOMENTS EN QUè ASSISTIM ALS INTENTS DE
REVISIONISME HISTòRIC SOBRE EL SIGNIFICAT QUE VA TENIR PER A
EUROPA L'ETAPA NAZI-FEIXISTA (I HEM SENTIT VEUS PREOCUPANTS
EN AQUEST SENTIT, A ROMA "PERò TAMBÉ A MADRID), CAL FER
FRONT, AMB RIGOR HISTòRIC PERÒ AMB FERMESA DEMOCRàTICA, A
TOTS AQUELLS QUI NEGUEN ELS VALORS QUE -AMB TANT D'ESFORÇLES FORCES DEMOCRàTIQUES D'EUROPA HEM ACONSEGUIT DE FER
NOSTRES: LA LLIBERTAT, LA TOLERàNCIA, EL RESPECTE A L'ALTRE,
LA SOLIDARITAT I EL BENESTAR.
MOLTES GRàCIES, DR. ESTAPÉ, PER TOT ALLÒ QUE ENS HEU
ENSENYAT, PER TOT EL QUE;HEU VISCUT -I EL QUE ENCARA US/
QUEDA 7ER VIURE - AMB PASSIÓ I INTEL • LIGèNCIA. GRàCIES.
^-----..._
ALCALDIA
Ragixlra d'Enersala
1
JJN
1
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4297
Title
A name given to the resource
Acte de lliurament de la Medalla d'Or al Mèrit Científic i dels Premis Barcelona Economia
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Economia
Ciència
Model social
Estapé, Fabià, 1923-2012
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-06-06
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1359/19931019d_00592.pdf
4f8867da57e0362ae654ab725f715f16
PDF Text
Text
Inau g uració dels salons Expoouimia/Equiplast (19 d'octubre
de 1993)
AUTORITATS, SENYORES I SENYORS,
ES PER A MI UNA SATISFACCIO, COM A ALCALDE DE LA CIUTAT I
PRESIDENT DE LA FIRA, INAUGURAR AQUESTS SALONS D'EXPOQUíMIA
I EQUIPLAST. UN SALONS QUE JA HAN ASSOLIT UN LLOC I UNA
PREEMINèNCIA CONSOLIDADES ENTRE ELS PROFESSIONALS I LES
EMPRESES DEL SECTOR QUíMIC ESPANYOL, COM LA NOMBROSA PRESèNCIA D'EXPOSITORS DEMOSTRA.
BARCELONA
ÉS
UNA CIUTAT bE LLARGA TRADICIó INDUSTRIAL. LA
CIUTAT MODERNA S'HA FET SOBRE LA INDÚSTRIA, L'HA FORJAT LA
SEVA INDÚSTRIA, ELS SEUS EMPRESARIS I ELS SEUS TREBALLADORS.
DES DE LA SEVA BASE TèXT ]IL TRADICIONAL, S'HA OBERT CAP A
D'ALTRES SECTORS,
QUíMIC, QUE
ES
EN QUè DESTACA SIGNIFICATIVAMENT EL
AVUI, TOT I LES DIFICULTATS PRESENTS, UN DELS
SECTORS EMPRESARIALS PUNTERS DE CATALUNYA.
ARA LA CIUTAT ESTá EVOLUCIONANT RàPIDAMENT CAP A UNA CIUTAT
DE SERVEIS. EL TERCIARI OCUPA JA EL PERCENTATGE MÉS ELEVAT
�DE LA NOSTRA Mà D'OBRA. ENTRE EL 1960 I EL 1986, LA POBLACIó
OCUPADA EN EL SECTOR SECUNDARI VA PASSAR DE LA MEITAT A LA
QUARTA PART DEL TOTAL. I AQUESTA ÉS UNA EVOLUCIÓ QUE ENCARA
NO S'HA ATURAT.
BARCELONA, I AIXí HO DEFINIT EL SEU PLA ESTRATèGIC EN QUè ES
DIBUIXA LA CIUTAT DE L'ANY 2000, VOL SER, ENTRE ALTRES
COSES, UN CENTRE DE SERVEIS AVANÇATS A LES EMPRESES, SENSE
RENUNCIAR PERÒ DEL TOT i PERQUé L'EQUILIBRI ENTRE ELS DIVERSOS SECTORS ECONòMICS ES UN VALOR PER A LA CIUTAT I UN
FACTOR D'EQUILIBRI SOCIAL- A LA SEVA BASE INDUSTRIAL.
BARCELONA ÉS LA QUE ÉS GRACIES A LA SEVA PECULIAR BARREJA
D'ACTIVITATS INDUSTRIALS; TERCIARIES I RESIDENCIALS.
AVUI ENS PREOCUPA LA SITUACIó D'UNA GRAN EMPRESA, QUE HA
ESTAT CABDAL PER AL CREIXEMENT I LA CONFORMACIó DE LA
BARCELONA ?ODERNA. D'UNA FORMA O ALTRA, ENTRE TOTES LES
INSTITUCIONS I ELS ESTAMENTS IMPLICATS, HEM DE TROBAR-HI UNA
SOLUCIo, QUE HA DE PASSAR PEL MANTENIMENT DE L'ACTIVITAT
INDUSTRIAL.
2
�LA INAUGURACIóN DE LOS SALONES EXPOQUiMIA/EQUIPLAST ES PUES
UNA BUENA OCASIÓN PARA REAFIRMAR NUESTRA VOCACIÓN
INDUSTRIAL, Y MAS CUANDO COINCIDE CON UN MOMENTO DE INCERTIDUMBRE Y DE PREOCUPACION ECONOMICA (AUNQUE QUIZA LOS
PRIMEROS PASOS HACIA LA RECUPERACION ESTEN YA DANDOSE). UNA
VOCACION INDUSTRIAL QUE HAY QUE HACER COMPATIBLE CON EL
RESPETO AL MEDIO AMBIENTE
1
LA PROTECCIÓN MEDIOAMBIENIrAL, AUNQUE SE ASOCIE TRADICIONALMENTE AL RESPETO POR LA NATURALEZA, ES TAMBIEN UN ASPECTO DE
GRAN INTERES POR LAS CIUDADES. HAY TAMBIEN UN MEDIO AMBIENTE
URBANO A PROTEGER, Y A COMPATIBILIZAR CON EL MANTENIMIENTO
DE CIERTAS ACTIVIDADES INDUSTRIALES. BARCELONA CUENTA YA CON
UNA EXPERIENCIA SIGNIFICATIVA EN EL TRATAMIENTO DE AGUAS, LA
ELIMINACIÓN DE RESIDUOS, LA LUCHA CONTRA LA CONTAMINACIÓN DE
HUMOS Y OLORES, QUE ABRE POSIBILIDADES DE COOPERACION CON LA
INDUSTRIA QUE ENTRE TODOS DEBEMOS EXPLORAR.
EXPOQUIMIA/EQUIPLAST ES TAMBIEN UNA BUENA OCASIÓN PARA PONER
DE MANIFIESTO ANTE LOS EMPRESARIOS Y LOS PROFESIONALES DEL
SECTOR QUÍMICO LA DECIDIDA VOLUNTAD DE BARCELONA DE
CONSOLIDAR SU REPUTADA rRADICIóN COMO CIUDAD DE FERIAS Y
CONGRESOS, COMO CIUDAD DE CONVENCIONES, COMO CIUDAD DE
SERVICIOS.
3
�LOS JUEGOS OLíMPICOS DEL PASADO AÑO NOS DEMOSTRARON, Y
DEMOSTRARON AL MUNDO, QUE NUESTRA CAPACIDAD DE ORGANIZACIÓN
NO OFRECE DUDAS. HOY ASPIRAMOS A NUEVAS METAS -LA MáS
INMEDIATA, PUES DEBERá DECIDIRSE EN EL PLAZO DE DIEZ DíAS,
ES LA SEDE DE LA AGENCIA EUROPEA DE EVALUACIÓN DEL
MEDICAMENTO.
1
LA CANDIDATURA DE BARCE1LONA, BASADA EN LA FUERZA DE LA
INDUSTRIA QUíMICA Y `ESPECíFICAMENTE FARMACÉUTICA DE
CATALUÑA, TIENE GRANDES POSIBILIDADES, SEGúN AFIRMABA LA
MINISTRA DE SANIDAD EN VISITA RECIENTE A LAS INSTALACIONES
QUE OFRECEMOS COMO SEDE A LA AGENCIA. DADAS LAS VINCULACIONES EUROPEAS DE LA INDUSTRIA QUíMICA CATALANA Y ESPAÑOLA,
NUESTRA CANDIDATURA ADQUIERE UN MAYOR RELIEVE.
PERO MáS ALLá DE ESTA APUESTA POR UNA SEDE COMUNITARIA,
BARCELONA, RENOVADA URBANiSTICAMENTE, CONSOLIDADA SU PRESENft
CIA EN EL SISTEMA DE CIUDADES EUROPEAS -UN SISTEMA DONDE LA
COMPETENCIA POR OBTENER LOCALIZACIONES, ES DECIR, INVERSIONES, ES BASTANTE ARDUA-, MEJORADAS SIGNIFICATIVAMENTE SUS
COMUNICACIONES Y SUS TELECOMUNICACIONES, ES AHORA UNA CIUDAD
PROYECTADA HACIA EL FUTURO.
4
�EL SIGNIFICATIVO AUMENTO DE LA OFERTA HOTELERA PRODUCIDO EN
LOS ÚLTIMOS MESES, Y LA bUPLICACIÓN DEL ESPACIO DE LA FIRA
DE BARCELONA, CON SU NUEVO RECINTO DE PEDROSA, SON BUENOS
EJEMPLOS DE ESA CONFIANZA CON LA QUE BARCELONA AFRONTA SU
FUTURO.
POR ELLO DOY LAS GRACIAS A TODAS LAS EMPRESAS Y A TODOS LOS
PROFESIONALES
QUE
EXPOQUIMIA/EQUIPLAST
ACODEN A ESTA
NUEVA
EDICIóN
DE
POR SU CONFIANZA EN LA FIRA
DE
BARCELONA.
MUCHAS GRACIAS.
ord. JMM
=7r
expoquim.txt
5
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4265
Title
A name given to the resource
Inauguració dels Salons Expoquimia i Equiplast
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Congressos
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Ciència
Indústria
Barcelona
Acció política
Model social
Expoquimia
Equiplast
Salons professionals
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-10-19
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1706/0000000616.pdf
7ee5bc3c4347a12124e87ab6de1c9935
PDF Text
Text
15/8/2007
NOVES ESTRATÈGIES PER A UN MÓN GLOBALITZAT // PASQUAL MARAGALL
La 'Boston Connection'
Catalunya ha de reforçar els lligams econòmics i científics que la uneixen amb Nova Anglaterra
PASQUAL Maragall*
Torno de Massachusetts admirat pel progrés,
potser una mica insultant, de les ciutats de Nova
Anglaterra. Em refereixo a la mateixa ciutat de
Boston, i a les més petites: Salem, Marbelhead i
Newport (Rhode Island).
Quan entre els anys 1971 i 1973 vaig anar amb
la meva dona Diana a Nova York, vam fer una
escapada en cotxe a Boston per visitar Xavier
Rubert de Ventós --que ara ha tornat a la ciutat
per atorgar el Premi Internacional Catalunya al biòleg Edward O.
Wilson, el primer científic que va encunyar el terme biodiversitat--.
Recordo, també, que ens va rebre Josep Lluís Sert a casa seva, a
Harvard, una versió moderna i funcional de la planta d'una capella
romànica, amb retaule del segle XIV inclòs. Sert no tenia títol
d'arquitecte homologat a l'Espanya de Franco, per aquest motiu no va
poder firmar, malgrat que hi havia col.laborat decisivament, el magnífic
projecte de la Fundació Miró ubicada a Montjuïc.
FA 25 ANYS vam tornar a Boston amb l'aleshores alcalde de
Barcelona, Narcís Serra, per agermanar Barcelona amb el Boston de
l'alcalde Kevin White. Encara no havia esclatat completament l'onada
d'opulència que s'observa ara. Va ser el primer dels agermanaments de
la Barcelona democràtica, sempre buscant ciutats culturalment
robustes, portuàries, no capitals d'Estat (exceptuant Montevideo), com
l'Istanbul d'Erdogan, el Xangai de Jiang Zemin o el Sant Petersburg
de l'alcalde Sobtxak. Si no recordo malament, en aquella segona visita
encara ens va empaitar algun industrial ric que formava part del Board
de Harvard perquè Barcelona contribuís econòmicament en la compra
de la casa de Sert per a la universitat.
En la segona visita oficial, el 1986, vam portar a Boston una rèplica en
marbre del Desconsol de Josep Llimona per situar-la al Commons, el
parc central de Boston. Ara està en un altre parc, el Rose Garden, i
l'escultura no es troba en gaire bon estat. Quan hi vagi pròximament
l'alcalde Jordi Hereu --que, diguem-ho de passada, s'ha format a
Esade i entendrà bé el clúster universitari-empresarial de Boston--,
espero que l'alcalde Menino ja l'hagi restaurat.
Parlant de diners, Harvard no té carència de dòlars: concretament té un
�fons de 30.000 milions de dòlars invertits en capital risc. Tot i així, un
professor del Massachusetts Institute of Technology (MIT), que es deu
trobar en una situació semblant, ens va demanar ajuda econòmica per
a una recerca puntera en implantacions de pròtesis vasculars
reabsorbibles, dirigida per una jove i brillant professora catalana del
MIT.
Una altra jove científica que treballa actualment a l'Hospital de Sant
Pau, en neurologia, i que ha estat investigant a Harvard, reforça la
connexió científica entre Barcelona i Boston. Forma part d'un elenc de
científics biomèdics que, com els doctors Massagué i Izpisúa i Valentí
Fuster, han establert una nova manera transoceànica de vida i treball
consistent a simultaniejar dues ocupacions: una aquí i una altra a
Amèrica.
Permetin-me una digressió relativa a aquesta mobilitat creixent de
centífics i empresaris. Bastants empresaris catalans, cada vegada més,
tenen un peu a Barcelona i un altre a Madrid, i a vegades un tercer en
alguna altra capital internacional. N'hi ha que viuen a Barcelona els
caps de setmana i la resta de la setmana la passen entre Madrid i una
altra capital europea. La necessitat d'anar a Madrid, inicialment pels
permisos i contactes oficials, s'ha tornat cada vegada més una
necessitat funcional, econòmica. Fa poc una empresa internacional va
tancar la seu a Catalunya i va concentrar la seva activitat a Madrid. Mal
assumpte.
Però la potència de la indústria química i farmacèutica catalana és
evident. Potser els hauríem de fer una mica més de cas en tot el que fa
als preus dels medicaments. La taxació excessiva dels preus és
interessant per als consumidors, però posa en perill l'esforç en recerca.
Un directiu d'un dels tres o quatre grans laboratoris quimicofarmacèutics catalans em va explicar de forma bastant convincent en una
visita a la seva fàbrica que és necessari provar cent línies d'innovació
per obtenir un nou específic rendible. Potser el nou ministre de Sanitat,
Bernat Soria, que és investigador, trobarà la solució a aquest
problema.
Tornant a Boston i a la internacionalització de la competència --en els
dos sentits de la paraula: l'econòmic i el que fa referència a la capacitat
de crear coneixement--, aquesta obliga empresaris i governs a
plantejar-se aliances internacionals, i als científics, com hem vist, a
assumir noves formes de vida.
EN AQUESTA línia, el pròxim viatge d'Hereu a Boston per reforçar els
beneficis de l'agermanament entre aquesta ciutat i Barcelona em
sembla del tot pertinent. Ens hi juguem molt en aquest escenari. I, com
�ja he dit, el terreny està abonat pels lligams científics i empresarials
existents. Crec que Joan Clos, que no sols és ministre d'Indústria, sinó
metge format a Edimburg i amb una curiositat científica innata, faria bé
de seguir aquest tema de prop.
Més dades: el cònsol espanyol a Boston és un perfecte coneixedor de
la realitat científica i empresarial de Massachusetts. Ell va ser qui ens
va posar en contacte amb la científica catalana que treballa en implants
cardiològics. I encara diré més: hi ha una empresa espanyola que està
a punt de comprar un banc a Boston.
La connexió amb Boston, o, si m'ho permeten, la Boston Connection,
promet.
*Expresident de la Generalitat
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La Boston Connection
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Boston
Barcelona
Globalització
Relacions Internacionals
Ciència
Economia
Model social
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1263
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-08-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1412/19941006d_00649.pdf
2932b1253fb1774c05f2f243c8cc4aac
PDF Text
Text
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (JMM)
Lliurament de medalles de la ciutat (6 d'octubre de 1994)
•rt•
Els premiats d'avui tenen en comú haver portat el nom de
Barcelona lluny de la nostra ciutat, empesos per les
circumstàncies històriques que els ha tocat de viure -tots
ells eren o són nascuts abans de la guerra- o perquè la
projecció de la seva capacitat professional 1 artística els
ha dut fronteres enllà.
Dos dels guardonats són, malauradament, ja morts: el Dr.
Josep Casanova, insigne representant del que podrlem anome-
nar l'escola barcelonina d'oftalmòlegs, més en general,
d'una més que prestigiosa i prestigiada tradició de la
medicina barcelonina i l'actor Albert Closas, desaparegut fa
ben poques setmanes.
Albert Closas, que havia debutat amb la mítica Margarida
Xirgu, té avui el reconeixement de la seva ciutat, d'on va
viure gairebé sempre allunyat -primer a Buenos Aires,
�després a Madrid-, però que sempre l'havia acollit amb els
braços oberts i amb un bon èxit de públic.
1
Closas forma part d'una tradició teatral en la qual va tenir
també un lloc destacat, bé que en una vessant més còmica, la
família Santpere, que aviat tindrá un monument al capdavall
de la Rambla, dissenyat per Oscar Tusquets.
Avellí
Artís-Gener, que tots coneixem pel seu pseudónim
"Tísner", és un escriptor eficaç i un magnífic representant
del periodisme d'abans de la guerra, d'aquell bon periodisme
forjat en una ciutat que bullia socialment i intel-lectualment. Després de prendre part
la guerra (de la qual ens ha
deixat testimoni literari en el primer volum de les seves
memóries, tan interessants), va conèixer l'exili mexicá.
Allá feren cap molts deis intel . lectuals d'una generació
irrepetible: Ramon Xirau
-\71;NLAVw--
c-elebrarem el
centenarij, Eduard Nicol (mort no fa gaires anys), Pere
Bosch i Gimpera, els Pi-Sunyer, i altres. Allá referen les
seves vides i trobaren noves oportunitats. Però alguns
d'ells optaren pel retorn, i els ho hem d'agrair. Ens feien
falta. Eren, són, la generaçió que ens va salvar els mots,
que ens ha donat el testimoni d'una Catalunya republicana
que no havíem pogut conéixer,
�Estic segur que Tisner voldrá que el nostre homenatge d'avui
no sigui només cap a la seva persona, sin() que el fem extensiu al qui fou el seu cunyat, Pere Calders, la mort recent
del qual hem sentit tots el$ qui n'admiraven la bondat de la
seva prosa tant com la bondat de la seva persona. La ciutat
de Barcelona, que havia reconegut ja Pere Calders l'any 1992
amb l'atorgament de la medalla d'or al mérit artistic,
renova aixi el seu homenatgé.
Federico Correa representa la finor, l'elegancia i el bon
gust dins d'una escola d'arquitectura, la de Barcelona, d'un
nivell artistic i professional altissim. Amb accents
britànics i italians, Correa és, potser per això mateix, un
personatge rotundament bargeloni -tan barceloní, que viu i
treballa sobre mateix de la , plaça de Sant Jaume. Amb el seu
soci Alfonso Milà, membre d'una altra familia de pregona
tradició a Barcelona, han estat muestres de les joves
generacions d'arquitectes. La seva intervenció en la definició de l'espai més emblemàtic deis Jocs Climpics, l'anella
de Montjuïc, i en la reconstrucció de l'Estadi de Montjuïc
els han lligat per sempre a un dels moments àlgids de la
història d'aquesta ciutat.
�El pare Evangelista Vilanova, monjo de Montserrat, representa un cristianisme obert, djalogant, atent als problemes del
seu temps i del seu país, que sempre hem associat al monestir de Montserrat particularment, a la revista "Qüestions
de vida cristiana", que v fundar el 1958 i que dirigeix
d'aleshores ençà. No és habitual, i és per això mateix que
vull ressaltar-ne la importancia, que la mena de guardons
que lliurem avui vagin destinats a un teòleg, la feina del
qual associem més aviat al silenci monàstic que a la celebració ciutadana. Per?) és indubtable que la riquesa d'una
ciutat, d'una comunitat, és indissociable de la seva riquesa
espiritual, sobretot quan aquesta s'expressa a través de la
paraula sàvia de Vilanova,
Núria Espert és, aquest vespre, la representant de la parau-
í
la i el gest. Tots recor~ amb emoció la seva intervenció,
al costat d'Irene Papas, enfila rebuda de la torxa olímpica a
Empúries, en un acte d'arrels mediterránies i noucentistes
que pregonava, des d'un bon principi, que no conceblem uns
Jocs Olímpics sense fer una especial atenció a l'art i a la
cultura.
Núria Espert és, sens dubte, l'actriu barcelonina més
internacional. Ella, com d'altres companys de la professió,
�estan duent arreu mostres de la creativitat i del bon ofici
del mon teatral barceloní
molt particularment, del món
operístic, al qual ella s'ha associat en els darrers anys,
amb un èxit inqüestionable.1
Deja en començar que els guardonats d'avui tenen en comú
l'haver portat lluny d'aquí el nom de la nostra ciutat. Pera
més enllà d'aquest tret cornil, i amb això acabo, el que els
caracteritza sobretot és la seva diversitat: les seves
distintes professions, les seves distintes sensibilitats,
les seves distintes tradicions intel . lectuals. Pera és
justament aquesta diversitat el que fa rica ï atractiva una
ciutat. La ciutat és la gent, i la gent és diversa. A tots
els premiats, els qui ja ens han deixat i els qui encara
continuen actius, els hem d'agrair que, des de la seva
diversitat, hagin contribut a fer de Barcelona una ciutat
més culta, més integrada 4 més solidària. Perquè hi ha
moltes maneres de fer ciutat, moltes maneres de fer ciutadans i ciutadanes lliures. Els guardonats d'avui, amb la
seva vida i les seves obres, ens n'han ofert un bon
testimoni. Sapiguem ser-ne dignes.
Moltes gràcies, doncs, a tots ells, 1 gràcies a tots vostès.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4318
Title
A name given to the resource
Lliurament medalles d'or de la ciutat de Barcelona al mèrit artístic i al mèrit científic
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Mérit artístic: N. Espert, A. Artís-Gener Tísner, A. Closas, F. Correa. Mérit científic: J. Casanovas i E. Vilanova.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Art
Ciència
Biografies
Model social
Artís-Gener, Avel·lí, 1912-2000
Closas, Alberto, 1921-1994
Correa, Federico, 1924-
Vilanova, Evangelista, 1927-2005
Espert, Núria, 1935-
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-10-06
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1110/19870906d_00235.pdf
265ca5df495c03f3eca0daf7554eb161
PDF Text
Text
^r
Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, al 8th
European Congress of Neyrosurgery
Barcelona, 6 de setembre de 1987
1
�Molt Honorable President, Mr. President, Ladies and Gentleman:
I am very pleased to give you my warmest welcome to
Barcelona.
Barcelona has been always an open city. She likes to receive
new people, new ideas, new cultural influences.
This is how Barcelona has grown in history and won a
reputation of culturated, liberated city.
We are proud of our mixed heritage that you can perceive in
our streets, from the varied urban landscape to the languages we
speek.
The city governemnt purpose is to enhance Barcelona's
ability to become an international seat for debate and cultural
and scientific exchange.
I am sure this congress will be an important step towards
this objectives.
You are well acquainted with the medical tradition of this
city.
Not a few barcelonians appear in the highest landmarks of
medicine history.
2
�Barcelona is also the only Spanish city with a large supply
of municipatilïty owned hospital and health services.
So
I hope you will find yourselves in
a
familiar
atmosphere and the congress benefit of it.
I have no dubt Barcelona will learn from the congress.
Let me wish you then a very happy stay with us.
Thank you very much.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4016
Title
A name given to the resource
Paraules a la 8th European Congress of Neurosurgery
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Ciència
Sanitat
Congressos i conferències
Model social
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-09-06
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/903/0000000673.pdf
b43fa190c81a88b5b25d83de03085fdc
PDF Text
Text
PRESENTACIÓ DE PASQUAL MARAGALL DE LA
CONFERÈNCIA “L’Institut d’Estudis Catalans i les
acadèmies científiques al segle XXI” DE SALVADOR
GINER A TRIBUNA BARCELONA AMB MOTIU DEL
CENTENARI DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS
18/06/2007 | Hotel Palace
[Salutacions i felicitació a l’IEC pel seu centenari]
L’Institut d’Estudis Catalans va néixer (com quasi
tot) l’any 1907.
Deu ser el mateix any del pressupost de Cultura de
l’Ajuntament de Barcelona de Bastardes i no sé si
de la Junta de l’Ampliación de Estudios de Madrid.
És també l’any de l’Enllà de Joan Maragall, anterior
a la Nacionalitat Catalana de Prat de la Riba. (Les
dues famílies, més endavant, van entreparentar-se,
però el modernisme de Maragall i el noucentisme de
Prat divergien i marcaven les dues ànimes de
Catalunya, la rauxa i el seny, la passió i la bona
lletra, el poema i el diccionari).
Dit això: l’arribada de Salvador Giner a l’Institut va
ser per a mi una excel·lent notícia. Una persona de
formació europea, excel·lent coneixedor de la
literatura anglesa i americana, Salvador Giner va
ser, amb Llorenç Gomis i altres, un dels primers
puntals de “Catalunya Segle XXI”, una associació
nascuda a les acaballes del segle XX, i trampolí de
les primeres victòries de les esquerres a la
Generalitat de Catalunya d’ençà de les dels anys 30
del segle passat.
1
�I per tant, trempolí de la reforma de l’Estatut –avui
pendent de sentència-. No crec que el toquin
massa, però l’Estatut és el marc, no és encara la
tela pintada. La tela l’ha de pintar el poble de
Catalunya ara. L’Estatut no és tampoc la garantia
d’una presència forta a Europa, que és la pàtria
gran. (Bona notícia avui l’acord Espanya-França
sobre la Constitució europea. El Consell europeu de
dijous serà decisiu.
(Jo penso ajudar a la creació de l’Europa política en
la mesura de les meves possibilitats.)
[UNS MOTS SOBRE EL TEMA DE LA CONFERÈNCIA]
L’Institut d’Estudis Catalans neix amb una visió i
concepció ja modernes de la cultura: des de
l’humanisme i l’ambició dels seus fundadors i dels
seu temps, concep les arts, les ciències, la
filologia— i l’expressió de totes elles en llengua
catalana—com a corrents indestriables.
El dia de la fundació de l’Institut, Eugeni d’Ors—que
en aquell moment només tenia 26 anys—va escriure
una glosa a La Veu de Catalunya defensant aquest
humanisme, justament l’afany de cultura que
acusava en Calvet (Gaziel). Deia que no s’assoliria
l’humanisme a Catalunya—el Clàssic, per usar el seu
terme—sense haver-hi incorporat:
(i cito:)
… molta filologia llatina i grega, molta
història, molta arqueologia (les ruïnes
d’Empúries, p.ex.), molta filosofia, molta
fisiologia i tot, i, per a dir-ho en quatre
paraules, clarament, UNA INTENSA FEBRE
D’ESPERIT CIENTÍFIC.
2
�!Això si que és una societat del coneixement! I com
tots sabeu, de seguida van maldar per reinventar el
romànic (cal rellegir la meravellosa biografia de
Pijoan per Pla en que descriu els viatges al Pirineu
per recuperar els frescos de les esglésies
romàniques), per normalitzar el català, per crear
l’Institut de la Meteorologia… en una paraula, per
inventar les institucions catalanes que avui
perduren.
Per a sort nostra, podem constatar que és aquest
mateix esperit, científic i cultural en tot el seu
abast, que anima avui l’Institut d’Estudis Catalans
presidit pel Dr. Salvador Giner.
Giner té una determinada concepció de l’Institut, i
ara el cito: “com a lloc d’encontre de les nostres
institucions universitàries i de recerca, com a
veritable àgora de la comunitat científica catalana
…., i com a plataforma transversal per al
coneixement cívic de la ciència i la cultura.”
No conec ningú més preparat i més dotat que el
professor Giner —per la seva formació i pel seu
tarannà—per dur a terme aquests objectius. Doctor
en sociologia per la University of Chicago i també
per l’Autònoma de Barcelona, ha fet estudis a
Colònia, ha estat professor a Yale, a King’s College,
a Roma, a l’Autónoma de México, ha estat
Catedràtic i Cap del Departament de Brunel West,
London, i no cal dir Catedràtic i Cap del
Departament de Sociologia de la Universitat de
Barcelona. Ha estat i és membre de més comitès
científics espanyols i europeus del que podem
d’esmentar aquí. La seva amplíssima bibliografia
abasta des de La teoría sociológica clásica y La
3
�cultura de la democracia fins a El destino de la
libertad: Una reflexión frente al milenio i inclou
obres cabdals de sociologia de Catalunya com The
Social Structure of Catalonia, i com a director i coautor: La cultura catalana, La societat catalana, i
l’Enquesta de la Regió de Barcelona 2000, títols que
no representen més que una mínima part de la seva
producció d’estudiós.
Salvador Giner personifica l’esperit científic que
caracteritza l’Institut. Combina sàviament el seny i
la ironia necessaris per liderar una institució
centenària amb l’entusiasme i l’energia que la
caracteritzaven fa cent anys. I ho fa tot amb aquell
punt de flema que li han deixat els anys a
l’acadèmia britànica. Independent de criteri, lliure
de tot dogmatisme, universalista i catalanista,
Salvador Giner és la viva continuació de la nissaga
de Prat, Pijoan, Puig i tots els que ja hem esmentat
avui.
Té la paraula.
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Presentació de la conferència de Salvador Giner, 'L’Institut d’Estudis Catalans i les acadèmies científiques al segle XXI'
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Hotel Palace (Barcelona)
Abstract
A summary of the resource.
Presentació de la conferència de Salvador Giner “L’IEC i les acadèmies científiques del segle XXI” a Tribuna Barcelona amb motiu del centenari de l’IEC.
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Giner, Salvador, 1934-
Institut d'Estudis Catalans
Ciència
Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-06-18
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/215/20050914.pdf
90475954bcefec4f1507fa4f00a8f90b
PDF Text
Text
Signatura del protocol de creació de l'Anella de
l'Agroindústria
Palau de la Generalitat | 14/09/2005
Senyor conseller primer; senyors consellers, Rañé, Siurana, Geli i Solà;
senyors i senyores alcaldes, Pagans, Ros i Pérez; senyor Pàramo, President
de la Diputació de Girona; senyor Moreno, vicerector primer de la Universitat
de Girona, senyor Arola, rector de la Universitat Rovira i Virgili, senyor
Viñas, rector de la Universitat de Lleida; senyors Morató i Cunillera,
benvolguts amics.
Estem en un acte ple de contingut i de significat. De contingut, perquè
referma l'aposta de Catalunya amb la ciència i la tecnologia; i de significat,
perquè reflecteix la voluntat de Catalunya de promoure els canvis més que
no pas adaptar-s'hi, que també és important, però no suficient.
Ahir el Consell Executiu va donar un nou impuls a la Bioregió i avui signem
el protocol de creació de l'Anella de l'Agroindústria. Catalunya serà, doncs,
un dels pols biotecnològics d'Europa i de l'EuroBioCluster del Sud.
La Ciència i la tecnologia ens mostren avui el camí de la transformació
social i econòmica de la Catalunya del segle XXI. I és aquest impuls,
juntament amb la política de reforma social i ambiental, i juntament amb la
millora de les infraestructures, el que constitueixen la raó de ser d'aquest
Govern. Insisteixo, aquestes són les nostres grans prioritats.
Ens trobem en el procés de transició cap a una nova fase de
desenvolupament econòmic i emergeix amb força el repte de la innovació.
La innovació i la investigació, per descomptat, sempre s'havien tingut com
un valor. Avui els tenim com un valor de creixement, com a motor de
creixement.
Si volem situar-nos amb les economies més dinàmiques del món, hem
d'avançar, i avançar clarament cap a una economia basada en el
coneixement, que aporti més valor afegit als nostres productes, perquè en
altres terrenys, probablement, la nostra capacitat competitiva, com a
d'altres països europeus, està minvant.
Ha de ser un dinamisme que tingui una base científica i tecnològica sòlida,
que incentivi la transferència del coneixement i el creixement empresarial, i
que incrementi els estàndards educatius de Catalunya: aquest és un altre
punt fonamental. Aquesta, almenys, és la nostra visió del que ha de ser i
serà el futur de Catalunya.
Com els deia, aquest dimarts el Govern va aprovar donar un nou impuls a
aquest projecte de la Bioregió, que és una de les línies prioritàries del Pla de
Recerca i Innovació 2005-2008 i avui signem el protocol de la creació de
1
�l'Anella de l'Agroindústria. Tot això és fruit d'una estratègia compartida pel
Govern de la Generalitat, pels governs locals, per les universitats i centres
de recerca, pels parcs científics i tecnològics i pel sector empresarial.
Sempre he cregut, i ho he dit moltes vegades, que l'Agroindústria,
juntament amb el turisme i els sectors tecnològics, eren tres dels motors
més importants de l'economia catalana; a vegades ens ha costat de
reconèixer-ho, però és cert.
Crec també que Ia denominació d'Agroindústria i el triangle universitatpoder local-empresa és el triangle màgic de l'economia i de la societat
catalana.
Catalunya avui posa en valor un sector que aporta el 15% de la facturació
total de la indústria catalana i consumeix per a la seva transformació entre
el 60 i el 70% de les produccions primàries agràries i pesqueres catalanes.
Que representa, per altra banda, el 20 % del sector agroindustrial de tota
Espanya. I que és un pol d'atracció d'inversions i d'expansió comercial de
primer ordre i està definit com un sector estratègic en la política industrial
del Govern.
L'aplicació de la biotecnologia en el sector agroalimentari ve recolzada per
l'impuls de 3 centres tecnològics que formaran part de l'Anella de
l'Agroindústria de Catalunya i que donaran suport a la transferència de
coneixement i tecnologia entre el món científic i l'empresa:
1. El Centre Tecnològic de la Nutrició i la Salut de Reus.
2. El Centre Tecnològic en Noves Tecnologies i Processos de l'Alimentació a
Monells-Girona.
3. I el Centre Tecnològic Agroalimentari a Lleida.
Aquests centres s'especialitzaran en funció del seu entorn empresarial i dels
recursos d'R+D disponibles. Asseguraran innovacions adaptades a l'empresa
catalana. S'incorporaran a la xarxa de centres tecnològics de la Generalitat
de Catalunya. I permetran desenvolupar nous productes, processos i
tecnologies relacionats en la cadena de valor agroalimentària.
Però la clau és la interacció i la confiança dels actors. I l'anella de
l'agroindústria serà la seva estructura de suport d'aquesta interacció, i serà
la seva base de projecció, marketing i comercialització internacional.
Serà una aliança d'aquests 3 centres i la clau de volta per potenciar i
coordinar les activitats de la xarxa de centres tecnològics.
Avui Catalunya està donant un pas endavant per esdevenir un dels referents
biotecnològics del sud d'Europa, en el marc de l'Euroregió, i fer efectiu el seu
designi amb l'Europa de la Innovació dintre de l'espai europeu de la recerca.
2
�La ciència i la tecnologia ens mostren el camí de la transformació social i
econòmica del segle XXI. El seu impuls, juntament amb la política de
reformes socials i ambientals, com he dit, i la millora de les infraestructures,
constitueix la prioritat i la raó de ser d'aquest Govern.
Volem que el nostre país disposi d'un model econòmic sòlid, competitiu i
sostenible, que asseguri el progrés i el benestar als ciutadans.
Aquest és el repte de Catalunya: un repte que és, per a mi i per a vostès,
una aposta que només pot ser guanyadora. Avui tenim una bona mostra.
Moltes gràcies.
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1697
Title
A name given to the resource
Signatura del protocol de creació de l'Anella de l'Agroindústria
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Subject
The topic of the resource
Agricultura
Ciència
Recerca i Desenvolupament
Model social
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-09-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1119/19871109d_00247.pdf
110d31d4f6fa7ce2cb7e6cff4f074776
PDF Text
Text
A
A,
SIS NOTES SOBRE EL
•OLITIC
I
EL_CIENTWTP
JORDI
mnR.1.5?
Novemore 1:967
V
1252,M5TW,L._
9Pdi S-4-
fi
V
�°
EL POLITIC I EL CIENTIFIC (NOTES)
1^
AUTOCBITICADE LI INZE L = L ECIUAL POLITIC:
EL DELIRI HISTORIC HP ESTPT mASSA SOVINT LA TEMPTACIO
DELS lNTEL.LECTUALS "LA REVOLUCIO PER SER CREADORA NO
POT PASSAR-SE D'UwA REGLA, MORAL O METAFISICAr QUE
EQUILIBRI EL DELIRI HISTORIC" ALBERT CAMUS.
FA 30 PNYS EXACTAMENT (NOVEMBRE 1957) AL_BERT CAMUS REBIP
EL NOBEL. POC TEMPS DESPRES MORIA (GENER 1960).
AVUI REPRESENTA UN MODEL IDEAL D'EQUILIBRI ENTRE EL
COmPROmIS (L'ENGAGEMEMT) PER LES CAUSES MORALES I EL
RESPECTE PELS PLTRES. DONCS "NONES HI HP UN LUXE. EL DE
LES RELACIONS HUMANES". I NONES UNA RESPOSTA EFICAC AL
"DILEMP: O POLICIA
O
FOLLIA" ,
^^^ INTRANSIGENCIA
EXTENUAwTDE LA MESURA".
L , INTEL.LECTUAL POLITIC TROBP LA MESURA • EN EL RIGOR DE
LA CIENCIA I EN EL RECONEIXEMENT DEL DRET.
�2. D OLITIC8,_
DRET I CIENCIES SOCIALS
LA POLITICA NO ES SOLAMENT ANALISI ClENTIFICA. PERO...
LA POLITICA SENSE DRET ES EL PODER DE LA FORCA I DE
L'AR8ITRARIETAT. EL DRET ES LA POSSIBILITAT DE JUSTICIA
PELS POBRES. I EL DRET, EN LA ME URA QUE ES UNA
`
CONSTRUCCIO CIENTIFICA ORIENTADA PER VALORS CULTURALS I
BASADA EN EL CONEIXEMENT DE LA REALITAT SOCIAL, ES UNp
PRÁCTICA D'IwTEL.LECTUALS ESPECIALITZATS.
NO PODEM SUBORDINAR Lp POLITICA AL DRET, DONCS SERIA
CAURE EN EL MES TOTAL CONSERVADURISME SOCIAL. LA
POLITICA ES UN VÚLUNTARISME SOCIAL: EL DRET ES LASEVA
MESURA, NO EL SEU FI. EL VOLUNTARISME DEL POLITIC SI VOL
SER ALHORA TRANSFORMADOR l RESPECTUOS DEL DRET S'HA DE
BASAR EN EL CONEIXEMEmT DE LA REALITAT SOCIAL. TORNEM A
LA PRACTICA ImTEL.LECTUAL (GLOBAL) DELS CIENTIFICS,
^
7ECNICS O PROFESSIONALS.
�•
_
3. CIENCIES SOCIALS PER FER VISIBLE L"ESTAT
EN AQUESTA MATEIXA FACULTAT ° FA UN ANY ~ EN LA LLICO
INAUGURAL, NORBERTO BOBBIO CITPVP LA SEVP DEFINICIO
PREFERIDA
DEMOCRACIA
DE
^POTERE
IN PUBLICO". LA
REPRESENTPCIO PUBLICA PERMET FER VISIBLE EL PODER
POLITIC, FER P L'ESTPT RELATIVAMEmT TRAWSPARENT A LA
SOCIETPT (NO AL REVES: LA SOCIETPT NO HP D,ESSER
TOTALmEmT TRANSPARENT A L'ESTAT).
L'AVANÇ DEMOCRPTIC DONCS ES LA CONQUESTA, MAI DEL TOT
ACABADA, DELS SECRETS DE L'ESTAT. NO ES UNA FUNCIO QUE
PUGUIN MONOPOLITZAR ELS INTEL.LECTUALS~ ELS CIENTIFICS
SOCIALS,
DEMOCRATICS
IMPULSATS
P E RO
SO NINDISPENSABLES.
ELS
PROCESOS
GENERATS PELS GRANS MOVIMENTS SOCIALS,
PER
FORCES
POLITIQUES.
DIRIGITS
DES
D'INSTITUCIONS REPRESENTATIVES, REQUERIRAN LA PARTICIPACIO C R ITICA DELS INTEL.LECTUALS,
LA
COL.LABORACIO
AUTOmOMA DELS CIENTIFICS SOCIALS.
LA POLITICP AmB BASE CIENTIFICA NO REQUEREIX TANT EN EL
CONEIXEMENT QüOTIDIA DE L'OPINIO PUBLICA PER PRACTICAR
UNA POLITICA D'IMATGE, SOVINT ESTERIL, COM EN EL
CONEIXEMENT DELS PROPIS MECANISMES DE L'ESTAT, DE LA
RELACIO PODERS POLITICS-CIUTADANS, AMB ELS SEUS EFECTES
EXCLOENTS I INTEGRQDORS, PRODUCTIUS 1 MALVERSADORS.
�º A º,5
4. L,ESTAT DEMOC R A ZlC I LA
s E y A_ LE GJI I.mAÇI g INT ^ L,LECIU8i,
ELS INTEL.LECTUALS I ELS CIENTIFICS SOCIALS COM A
LEBITIMADORS DE L'ESTAT DEMOCRPTIC:
L'OPCIO PER
LA LLIBERTAT, PER LA JUSTICIA, PER LA
IGUALTAT, PER LA SOLIDARITAT, ES UNA OPCIO DE VALORS, NO
REQUEREIX LA LEGITIMACIO CIENTIFICA.
PERO ELS INTEL.LECTUALS I ELS CIENTIFICS SOCIALS HAN DE
CONTRIBUIR A DEMOSTRAR LA SEVP VTABILITAT HISTORICA, HAN
DE CRITICAR LES SEVES INSTITUCIONS, HAN DE PROPOSAR NOUS
MECANISMES...
LA LEGITIMACIO INTEL.LECTUAL DE L'ESTAT DEMOCRATIC ES
UNA FUNGID HISTORICA QUE NO S'ACABA MAI, ES UN HORITZO
IDEAL CAP AL DUAL S I AVENQA CADA DIA.
AVUI,
UNA
DIMENSIO
FONAnENTAL DE LA LEGITIMPCIO
INACABADA DE L`ESTAT DEMOCRATIC ES EL DE LA
REVALORITZACIO POLITICA DELS GOVERNS LOCALS. NO ES
TRACTA D'AFIRMAR QUE SON TAN O MES ESTAT COr: ELS ALTRES
wIVELLS, SINO QUE SON, POTENCIALMENT,MES DEMOCRATICS,
MES VISIBLES, MES SOCIALITZATS, I PER TANT ES MEREIXEN
Q UE ELS
ALTRES
NIVELLS
QE L'E S TuT. AvUI, PER LA SEVA
mATURALESA I PER LA SEVA PRACTICA, REPRESENTEN UN NIVELL
�FONAMENTAL DE L`ESTAT . DEMOCRATIC. PERO NO TENEN EL
MATEIX RECONEIXEMENT SOCIAL I LEGAL NI ELS RECURSOS
ECONOMICS I JURIDICS NECESSARIS.
�5. POLITICJCIENTIFIÇBy_EL0TVELL]OÇBL
CRITICA PLS CONCEPTES TRADICIONALS DE
- POLITIC ENTES COM PROPAGANDISTA ABANS DE LES ELECCIONS
I BUROCRATA DESPRES.
- FUwCIONARI ENTES COM EXECUTOR RUTINARI DE LA INERCIA
ADMINISTRATIVA.
EL POLITIC LOCAL ES (HA D"ESSER)
A) UN REPRESENTANT POPULAR, &W COMUNICADOR SOBRETOT, I
CADA DIA.
B) UN RECEPTOR DE D EMANDES SOCIALS (CONEIXEMENT DE L A
REALITAT I PARTICIPACIO POPULAR) I UN FORMULADOR DE
PROJECTES COL.LECTIUS.
C) UNA PERSONALITAT EXECUTIVA QUE TE INICIATIVES I
CAPACITAT DE PRENDRE DECISIONS I DE MOBILITZAR
RECURSOS ' PER PROMOURE LA SEVA EXECUCIO.,
EL PROFESSIONAL O TECNIC QUE TREBALLA AMB EL POLITIC NO
POT SER EL FUNCIONPRI CONVENCIONAL~ QUE ES DEFINIA PEL
SEU STATUS, SINO LA PERSONA n 'ACrIO QUE ES DEFINEIX PEL
SEU ROL:
�A) HP DE PODER CONCRETAR I EXECUrAR ELS PROJECTES I LES
INICIATIVES.
B> MA DE COORDINAR L'ACCIO DELS SERVEIS ADMINISTRATIUS
PROPIS AMB ELS ALTRES SERVEIS O EMPRESES PUBLlCS I
PRIVATS.
C) HP DE SER CAPAC DE VERIFICAR I AVALUAR ELS EFECTES I
ELS RESULTATS OBTINGUTS.
HI HA DONCS UNA RELPCIO DIALECTICA PERMANENT ENTRE EL
"POLITIC" I EL "CIENTIFIC" EN EL NIVELL LOCAL, UNA
DIALECTICA EN L,ACCIO.
PERO AQUEST NO ES L , UNIC ROL POSSIBLE I NECESSARI DEL
"CIENTIFIC": NO TOTS ESTAN COMPROMESOS EN L,ACCIO
PUBLICA QUOTIDIANA. SORTOSAMENT.
¿ELS MECANISMES POLITlCS~ INSTITUCIONALS, ADMINISTRATIUS,
ACTUALS PERMETEN UNA CORRECTA SELECCIO DELS
"POLITICS", POSSIBILITEN
ALS "CIENTIFICS" EXERCIR ELS
..
ROLS DESCRITS, GENERAR LA DIALECTICA NECESSARIA ENTRE
UNS I PILTRES?
SON QÜESTIONS A LES QUE S'HA DE RESPONDRE AMB LA CRITICA
INTEL.LECTUAL.
�AVUI LA CRITICA INTEL.LECTUAL, CIENTIFlCA, HA
D'ANALITZAR AMB RIGOR EL .FUNCIONAMENT DE TOTS ELS PODERS
Y ADMINISTRACIONS. TAMBE DELS NIVELLS LOCALS.
AQUESTA ANALlSI CRITICA ENS
AJUDARA A CAmVIAR, A
INNOVAR. UN DELS REPTES POLITICS I INTEL.LECTUALS MES
IMPORTANTS QUE TENIM AVUI A LA NOSTRA CIUTAT ES
L°ELABORACIO DE LA CARTA MUNICIPAL. NO ES PODRA FER SI
NO HI HA UN MOVIMENT INTEL.LECTUAL D`ANALISI, DE CRITICA
I DE COOPERACIO, AüTONOM I RIGOROS, AMB EL QUAL DES DE
LES lNSTITUCIONS. DES DE LA POLITICP STRICTU SENSU°
HAGUEM DE CONFRONTAR-NOS.
�6.
SJEM p ERMETEU,
UNA RECOMHNACIO:_SIGUEU_D'8C%
EL MON DELS INTEL.LECTUALS, LA COMUmITAT CIENTIFICA TE
UNA PROFUNDA VOCPCIO D'UhIVERSALITAT. DES DE BARCELONA,
CIÚTAT OBERTP AL MOn COM HO SON SEMPRE LES GHA g S CIUTATS
DImAMIQUES I IL.LUSIONADES, DES DEL PPIS DE LES "CENT
CIUTATS" NO ES POT SINO REFUSPR EL PROVINCIANISME...
PERO ES TAMBE PROVINCIANISME EL SEGUIMEmT ACRITIC DE LES
MODES INTERNACIONALS, LA IMPORTPCIO
nC"
L'ULTIMA MODA
CULTURAL, DE L'ULTIMA CORRENT INTEL.LECTUAL.
ABANS
D'AHIR ELS PAISOS SOCIALISTES EREN E L TABU IDEOLOGIC,
AHIR ELS D EL TERCER
MON,
AVUI PER UNA ESQUERRA
INTEL.LECTUAL MES DESENGPNYADP QUE CRITICP ELS ESTATS
UNITS, MITIFICATS
^EL
SO lAL-LLIBERALISME... UN MITE
SUBSTITUEIX A UN ALTRE MITE PERO PER AuUEST CAMI NO
CONEIXEREM NI TRANSFORMAREM LA NOSTRA REALITAT. I, A MES
P MES, PER LA VIP DE LA IMPORTPCIO CULTURAL SZSTEMATICA,
NO SERIEM UN PUNT DE REFERENCIP NI D"INTERES PER NINGU.
NO H A ESTAT, NO ES, EM SEMBLA, EL CAS DE BARCELONA, NI
DE CATALUNYA. HEM ESTAT OBERTS AL MON PERQUE ENS
INTERESSAVA LA NOSTRA REALITAT, I AQUESTA PREOCUPACIO
ENS HA FET BUSCAR I TROBAR EN LES ALTRES CULTURES,
REFERENCIES I INSTRUMENTS VPLIDS PER NOSALTRES. EN MOLTS
CAMPS BARCELONA ES AVUI UN FOCUS D'ATRACCIO
INTEL.LECTUAL: HA ESTAT POSSIBLE ULAN HEM ACONSEGUIT
�ESTPBLIR UNA DIPLECTICP PRODUCTIVA ENTRE L°ACCIO SOBRE
LA NOSTRA REALITAT I EL CONEIXEMENT DE LES ALTRES
REPLITPTS.
LES CIENCIES SOCIALS, COM TOTES LES BRANQUES DE LP
CIENCIP I DE LA CULTURA, SON UNIVERSALS. PERO ELS
CIENTIFICS. ELS INTEL.LECTÚALS HAm DE TENIR LES SEVES
ARRELS. NO COMPLEIXEN EL SEU PAPER SI CAUEN EN LA
CONTEMPLACIO BEATA DE LES MODES CULTURALS EFIMERES I DE
LES REALITATS EXTERIORS
MITIFICADES. "DAS DORT IS
mIEMALS HIER" (EL QUE HI HP PFORP NO ES mAI ACI^) VA DIR
SCHILLER. SIGUEU D'ACI.
/
�IL-k ./1.3
^^.
^
iw9— cY9t
;
^^.
�¡ o Gh
c¢
_ ^ sl ^,t,
C7.-^ -, ^r^ JUM
(,,.G,
Crirj1,` ^
VV1/"^^' MJ' ^l O L. /*, i^ F .
Li
()Club
1
i3i/l i'^^ b r. LfiU.Gt•3
,(
W a^, ^ ^ ^j ti _
(4rut, p(a_rj(
tm-i,
( cT., tz,, ^ j ¡ CtiLc 141 ,j
A,,d
t44
,^, `„^
c
t
i
^ Ch¿O-Lz.
o&
G
L r'o
l-,c 0, Lt( frtioa .
o 9t`
C^u„ • (,^,,,,,,,,^
4c,44-7314
)2A, <AA.,
71-9^` ^^ ^°
q
fi^
^
x^
cut,k
L ( ^G C.L/ Lt l/Lc_
ci"
!!!!
^
_^^
^
G1 1 ^ ^ ` ( N^ \, C
^nn `^/1 ^ (^i
u-ti¿t"'
g
vl!`Q,4, (/Gc L I d ^ ^ L^ A
(AfC4,vVe
Nn‘ v^
/
o
^ YL O3(
Ca A-, ^e r
"t•-----k
Le ot‘seA, v;^
esu,.a . ) (c,)(e utrb."
°
c,t.ev, " a j ^
e
L cu,,
10-itt)
C,61 ^,^ew^,^ ct ^,^di,^ ,1_D ^j
", ^
^(^^
(^GLkelL é2C.ï
ia^^{
r
(rve -c )
r^r-^ ^ït. /^
GLto(f^^
N-O
cy^ C._ ^`r "k
^ ,..4..w^ e t¿
e
^0¢, ¢,,L,^ , eY ^ 0 c 1^ » ^ ( ^ d^ii aot.^A (/ o , ce -e
LÚA- '
ti ^^`^ ^ -C;It.fr`?/t,U
tni.-1/A (it
f
^ .^^^ w
r
1^,
�2
v
'7 4,1,-z„
I
6)
^/
^
cR,r
cv
C^
100
t-`^ 1") (A vv.~-
(.0"5 0-•; ' `1-6^
d.)
^1 ^
t(f)VtÁ^,
^ lN^^^
/1 1 0,it;,(A—Lcumlí,--
01,^ ^ ^„^ e^ Iw, +^c^^ V)
^^
^^-^ ^^ i^^^,
^/lM
w ^ , „ J ^,,, ^ ^ , r^1
^^
5 4
Ut l/^ "' v^ Y
^ .Lv^ o^-S
, l.^.lt,r ( 1
^4^^.J,l,,
c4AP`i-^- 11
G
Am
f
^.^^
-
^G^` 1 G^ —^
j^ 5^
cl) vvov-
Gl/t4163"
^ ^.^^ v,_
^^ „^,;,,,
„
G 1`"
"-e
^ ^ ce_,(
d,(^
v ' o ^ ^ %^
PAAA
o ^(/3
^ 0A-14/v1 L í^"., llV^.
t
,^ +^ ^ ec c(li^-^---' ^ c ^ ^ rw^ c.^ )
n,
^,
,,
t
^, ^,,
^a^^,^^^1`e.
`.^^^
^
M 157.1
—^ Fit&^
^
^.ah
^,^ ^—
^^^
�-trl e--K__
_01,470c,)
% Ln Luí ' 4/1/3 rv) 1,/-7/6
/Lt,o
^ .
i-tA-kJA,t,„ i,^t
vz-(1-k_
Ib^
^ ss,
^ (uf^, aPc (-^ Cvl h
o
(C-9'-'°¿4
/J-M'
^
.^ Lee.
^ ^ ^ wj ^
c
M,
°
u-U
..
ea ^ ^^^ a^ ^wL
^
l
119) 14_, /1,t-6(t)
^
^ ^ G^ .
^ ,n^ y
^ ^ ^ ^
^ (1A-;&,14,9
^^ ^`^^-^:e? , c,^^ c^` ( ^
(1)
µilifivvn't 1.04,L-0
910(1
C^^ ‘‘ 1 ot/i
citAv."§1c,„)
^r
í G, ^4
y
h
4' ÇA
^,^
1 ....
rs-.)
4/t4A-uV,.ti
171,5 Co,v,14 (.4„0:.
)71,/ k t,f, e ' t^tM
5
ITz4^
dt.)
^
^,►i^
^
11
,
onA ^ . A,m4:-, k
a 00-'‘ cavtiac-di--¿
%e
C,ItA uic<vro(e
itib UJ
clon`i-
.
uf.-
cv)+A/vviS
J`^^ o+ti• •,
/I')^
/1/x;^ a^-^ /I)
^.^Q kutc, (A IL,
v1
liti A4-1^/ p.(
^451k-v,r d.-te CaL iG,
c 3^^v^t^-^ v^ c, wv—:-Y
14/ to,, <
(4-:"'
y
-u ^^ ^
.1) ro
1
/
Lo/ a
6- l^`^`I vY"`^ L ^
I 6 Zátaizidp 9
SPA
�IV1 t i`7 V 1 k-
cAuch-1,-, (A9deitr.,_¿,
towitcdn
'^1 '
1
^/
V
N
`^
k
^
V-'
V` ^V^
^/ 1
(.A.P■J
yfrx
W) (/`-'
1/41,-2-12,"
^
^
C ^ ^ r!/^^
w " : (G
ol
d¿i
1
J tír
W3
`'
t.r ^
I
^^U
11
ncA_ j
1 ^^
J^^w
, ^)
^-4-^
^^^ ^ 4 r^-^
V"_ _
P
`
^^
.
, „ ,,Q
^s^ ^
12a
Pti la ,fl/' n' )
d^ ( ^ ^,/ ^
^ ‘&--
^ i^ —^^ ` ^^°^^^
^
d^
AA/
^^
cgurtA tA,) up- `ov~-1.-k
I.Mk_ n'y)
Ci"
^ ^^^
^
►
^
^^r^
^^
v
_
^
r
^
^`^^^
�UN?
C.aii/t
t
l í¡ s Lit-n/\_
1 jf
-(AAft:"1^ ^
^
(3 1 ^ ^ ^ ^ ^ ,^ : Ç /C^^^
-
,
t rG,^ ^ Q ^G c, ^^
/, _t _
ce ,
Avt4 ! "Jlarb-- 4^
,^
(M14
544°
o Veik
di
f)jgkiti‘^ dr)
1C-
ll(^ 0
QA,
}
(
)1.' ? I "
zcz.
( 4' 1 ^—
1),
/6 ( 11
9■c-0--
°
p14tn-.^^^-,
- j^Vt.^.^ ^
l
p
001
^
i^
^c^
^
n.
(4,-,1"5"
�512
eruk_orr LAA41A-4,u,(,_ 9)44-e L Lanmike-)
ort-Q ^^fÇ
1 ^:,^
(AA^ _\ 1.
V (/')
(r/aNk--5
►
ei,i,p é c.(Iv : 1
Á_ ^ G S,
--
MOJA "eacb--, ?
^
'`M I ^^ ' fiWte, ^c,
3-/m)hd.
a u ^.^z ca.^,^., ( ^u ^
cite 'irr
)49 mi tnind-,¿0Y
) Q,,^ ^ .12,1a Cahv) ^
^^^^^^
^ ^^^^
^
^
^^
^^
^,, ,t<,^.^
q
;e.
(A, "PAJA)
4Aetan ic ct:54A
SAI
,-1
-ALew"át
1
9A0 ncte"_.
(f4-
^
^--- =-
^, ^
^^
^
, ^ ^ ( ^v .–
^ ^
u;^T ^^^
^^
A 4,1-G,^;
^^o/^
^
^ ^ C..Q-_
^^^[
\
^
Le,,f ^c 1r73(A,Uose.,(
e,t,, u Gtt. t'CZ.
rt-Lcutz fiu^
^l L^
Pil
S cu,s (S c^
^
I
akvy, à coi. l rztg„ cít i Y
s c^
cirw4„
loi:/fi,-vç
.a, I
k.o ckA )
�^
^^ y ^ v^w q ^^ U,WO
CA 4 LJJJ1& .a41./1-0
diAo:
/eN11)1/P
^
f' 1".
1`°tiv"
a„,„._.[
^^,c.^-c
r^ ^ ,,,^
^
^^
(
^,^ ^ ^^w^ ^ ^-^ ^&^ ) ^
73,t161a,
^ P^^. ►^^r^^
/11{ ^-^i,^^
^S
fN
, u^ 4
^f ^ ^,
^
2^^^^
^
que:
^^^
s^
t-t-^-c^
a
^ ^-^-^¿.,ti- ,--- I 'v
e-- Q vi- S
^
I^ü11Y1.^S^^
^
^ ^^`^` ^^et-pia
pm c.Cl^ c^ ^ ^ ^ 9
Hv Ñ p k _ — ^
^
0,1-5,41
P-)/1-1^4^L c
.^
a_
' ^
^^
4
^
^ .^^
^
Cit`'
j ,/
kl)
\G0^162
1^,^^
ai
^^
lr.1.
�II , ^ 1
. (o 14Á4r;
^,. ^^^f w
?
P-1"-"1:41- c1( 014 ét-bkku
(
y 171
07 (tAx":
Ce‘-`
,1 t ‘ c
(Al
^ < <<
111
J6-1.,
"O
4,1--rt, J._
bi/la hitAA) tq w.> &e e
Issr
ut„/
U(. Calitif4 t4. o
¿-v)
ra Z
ceyt
T-c61
cAncs r
M ol o
(D2_ ¿Q-- S L-c l ct2-1 to,(
nbuynA
C
(buo /-~
.m4 , 5 utuim,„,,
Fiou91-1- DrF-m'irawi
PP7 17S UEu n,^;
�fo Lv q u te
c-^ 7"-P;S c-^At) Dc7 <ft)
^ ue3 í211./ Sr cU ksiDo, DES De su
77
Pu urt9
)
/J(1171(
2 M uugo .Sc-
Av-no esnv7l1
AIY E&11)
ft LO
74 0-'11 Lo
Qu
p ElutArdj ^^
CN1
Frt clar
LS G/--9,12.-
2r3Pow
" t',J -2 601116-0'
pt_d
^
r^iZ r-^tl C o ti.IS i IZ u l'h
Í' g1 R-4 L it PoUi n•c4
ku
rbov s?v
C.vék,1 í^^
viu rf-iV4,11,t-Joo/IZs
*U "
�.
^^ , ^ ^ d,^,
^o
^4P^^ nM ^'
ctivu4Z(4;-,;)
Go-k^
I
QA2
kuu
pu-) ny
,lA i.-em
cu,,
u-voArriv–
<<4 ,
ne-0
A
nian#Arr')
a—
wktujx. a~s Ipa
veit/kY
1/L2 a-, a,wt4
r ^,,
�o!
n
Co
ro Treh--
P iaj¿ 74-9
`
t2:5
m
!tl c ol ò — .,í^f M v1-774-7V
^J4-J4 44
/-c, Gt b
,
/,
^C57v^
de-fa v eig F
1-3-7v.^^
g
,
M l^9 ^ ' f7^ N
f
t-ti-,, ^i Pcrl^i
^
^
,Q
' I C%^
D4 e5- iZo
1/_01 - -4 e_rfi®r
o ^
P 1-N! ts-pi2
-s>
4(
^ 1.
‘29
^`
C ^l
1hr1C^
s^^
^+ V^^^EI
.
'
^ ^^
n
-^.p
C^,,La Ci ( l j /-75 W ^
/
4 14/1&MAA4rII,
_
1 '^^ r o f/e/J! a
, 0,1
l^'rat '^
^^
vi/t,
41/4‘)/Lck)
% (4! dLl L ^
^v
C-Z5
^
^^ b -11U
^ t
I^V
^ S
^^ ^oc^s ^
91-(=1' u?
Uit\i Citft c4-15,1
\
,
^L^2Q `' e- e 1Jol9_Pe3 G
P vt iv C Amr---asK -\Tuvis 4
b ^ cJE.
^^^s^^ fov«4ïc
)41
1(-01171-
^
�tt,csva uv citz
thik
^-^
/(x-ahuvnt-
z Grt.^irrc4
^.
sr ^A J6Itt- ópAXTrcli
f
°
tnk
Pv uiN 71 cok
ottl<1°-
e.
A
((LA
'^
/t^^bc,vc^ ^ PC-Tlï^^^ i
g,c.t14. ^^ ^ ^ ^ P Arivri1'- r-joOPL,_
itpai a
Kijrd E-rM-21
e.41A-4. ^ rG
S'r /%t
esv
^r
V,P:44
1,91,4,L s
o
0 u-- Y-1 lcr
41.4
(Á TIZA
Poa vr ,
1(4, /^, s-►-
c,
D
"44(,,bKiu14.e--
"4
W-4 C.,,
i^^('^^.
^v'^4i1hr A ti
%d c m, " ct,t R N2 f^-^C ?
U/1 ^k^
C^c.^%^,5
V
42,)
vels
(1-/(.4, hGu,,-y
11•
0,1,,g, e i (krA,.A;
(AA.nA-
■Lc.
—^®
^ ^^ P^ clA4tAnx4e ( 64 4 :
,
^^^
"
^^'
�4
"--‘ (titr\ix".
r2.9A¿%
^, ^ " ^
Zttl2A..oV^
a
^ /d¿,Gcgy
^` r
11)141b--( ` Wa 11,
u„.,
,
«4 hnmszg,
Tbuktew ut.)(
¿t,
Ve
cM4__
k
^° r
GrA.L"-e•v,-
_fiztu,kutc--
°^
CL.~
C^I
v, cti ,a4
/WIA<
i)~
11"24.(iut,
f
1
ol)
:^^,,;^^^ra
»tA" Rewr
uce
AC-L
.
(k5 ^^^^
ityul
^
^^ ^ ^^ ^^^ ^4
^o`^^
�^
4.12)(ÁmArbiln-))...e_
a VIA
^
^ <^.^^ It\ iAyi
�s, _
v4 _Jc
sz
piAis
Q^^= ^ ^C Si413er)
1^-V r-
NvM
r
^7
LA_ --ryzrYvt74-
kAJ
1(1),-)
r-re--0--e- LtAnvAi4L4._
Vni
^« ^ g (1'rJ S, G ^^
LemA4,; /_51wad^,.,
P/14-a-r4
�kLe5^LSY'Vt,.^
C
^ r^
T.1.534 9/vir
2NT-tnt oír-
01)1
it/W'rtaótz"---
SA,14 u e-LfD ^
LA
e%)
FenAe ^r
1),
ibTS
y)
T\ST c^
^1
^^
^^
t
^,,.^^
!
P
!1V
(15-o~
&rixem-9.,10-4 hvuir
N/0
^^^p.
^^ ^ ^
^
^^
-¿-)5^i^, ^
r2 r ^ ^: ^ ^^i•tf
/;
�1t0
„
p R^
-`''^
^ ,
/
.etA órkv
(Jo a_
KAkv ,/ -
/, ,"
^^
Q^
®V
^
cA
Z^
^^ ^
^^^ q
't ^
ke
(^ 1.)(Ár
^^
'
c` ^,,,^,^. G^^ ^^^ v^^
^ ^ï ^
^
^'`
If
( V1-8 9 1\_am:11-- . Aim,„,,,) k'ka.nL t&,
^ ^^
4^^
187-1 4.(,,,_a(1..-Ar-ale
/tAA 4
4-¿-.
i/t&Á.l: )
cc,1.
vimk
(7-1)1A1114
Vitj
_ 7
r ^Q
(ÍF
JC" Glf‘/<;-
/6_
1M
Rt
c tlwh-)V
I.
-
ri,t&4k-
Gom
Gkatni_ u,^.^ h^,.a
c;p_ATT-4w7-
nom-
.)/( ¿-0/a,„ s(uo
(Ups-eArb---- (t-N kAdLe
o-51 L )41~
c-PA)t^e- 0CG,&
(Ct_Me-z
�^ ^Cf^ .-3 ^
^
^
^-^u^-^
^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ l / ^v^
,^`
7Z(9
a_
19'
(55 Ait,d5
^//^^^ ^r G" 1¿,&
^^ ^^ ^
^
^ .^ ^ ^.
9/taucrol..r
».‹ Geé`c.(01.4
rzknik
4r-u.Aitc'et,
(4144(
�,,,kautÁr
T
cb---btAff¿ty-le (a, Cazu-z_
,,pit&
C-krésizsp/-x mas/P5-
/ffliJelith- Ak-ofk/Ok
(k.ma &CA
1)(4141 G4t4f&
caitmlwv4
d,„e
Me~-k_ t~„
^
LA)
n
2rvkAjn
A l'Ami I r(-((_,
ç
kiLe
cet9-, 22v^, cna-^ ^^^ ^
USA
D
�44
u
cabut) ,'
lea„ x
(2,eft-,9
eit.Jurd,Loz. ct) ( ar
cooec.
^,n..Q
ra,
^ I
com-„A„,
.
^» A
e 4AMiv
E-%
r
t ^.
^ -Qi^i31'^
,
k_
vt;
^ ^
GUA_ D1„
U-^%V^M^/t ^^ t í¿^ f' /
rt 4 Ai
^ -c r^
,
^ ^ 0.1., 0(c~,t
C,0 -W Á
TI
a 6,
"-C-,' Ct vL-4
(UPA /11
9Aj?
�j
"21
9, 4
(
S
G
1
^
á
c
^
^,
q-?^-^t L44-1
(A.tAnAtk
x
^
,
11/1
r
t&
I
COje/
dir
^^
k s
^^ u...)^ ^
t'a0"-rz–,^
i, ^ á ° .S'f'^
,rQ
,
cy.A.
ps
^^-(a`^
c
'
^ C.^ ^^ ^
_
^c^ J ; ^ d\
^^-^` ^.^
l‘a ^ 1-f9
�cet
(s? Gej
(-5,( ,P-2,t7tÁç-bkAk a44,Ilçrb
^^
c -41,4„m
J2-5
(Ma_01.1Arvt M
,,^^^a? c4;4,,-)
2 ut45
2/)
rzt... c^
D% u"(
Akt/L,
w^,o wt
^^ ,
,
^ ^ ^. ^
^ " t 41\r^`--^^
^ 99?^-r^ ^.SS^ l^s
.2 ---/),L-4 L
ou,s.)cp,4 Le
A
ei)
{
ciklu^cuit.„n
rA
,
^r
^ ^ ^ ^ •¡
^^.-c-
cx%1---)
G ^ e^.e
9
uvu.
Q »44-
^
%` (
ceE,Q., ) i , u-L1-,,
C
U`eM v-c oU& ^ ^c 1.44)2.é.
^ l^
r
-_
G^ )14 Ç, , A.
^ 41
kit."_ / ,-er o,Dr„ -, diLJAAAL‹,,Ar ?
C.m,fr
(,e^ ^-E ^. cdA /l
^¡`
Ni
,e ^ Gto
(tec k4.r0i1
N-D
(^A
^^^^
v C,^IQ^Uc ^
^
/^ °
�14)L(
D
to
1-1-7
v-e3ATT
cf--\14" cr)
^
Cumiki
^-^
J/D
QvG v EU 12,1;
cf),.
()`
c^.f,
a^^^
^^ `e^.^,°
(9-evAL-tMA144
xx2 ufLizAtAL
Let' ks„,
/ 3 C,'‘e^.
ti,
( wt-
^
Çvi
/trovvi,
ru^-)frç' (.444,-3ir
^
^^
d(
^^^ ^ ^^ .,
^^,
^^
( (\Ah&.
adv-ak K, A hil ott,f;-(
oi)g ^ti^ ^-^{ ^ ^ P.^^ ,^.0 `^^^C^(
^
t^^
�/11 ()«k (A,Un
t
k N2-4
5
-\"- 1
c.-1514k
r
,e4A, ' iz,r) +
('çCo,
)1/4-U1A--4~,
1tiL(
.^---^^,
f
(^,^`°^ ^ çC
V--A-
..^^, )`,
^1^C^2
^^
C^
^r cZ c^ l^
f^t ^^- ^ ( ^ ( 9 ^-^, ^
^.^ c
^ tvtL
twuts4 v,( e
d
^^^
`tom
vAAJL
AAAA • cg.(?)A,\A-(
¡ â^ pr^ .e
C^s íhC.
^ ^ ^ u,^,
71,tAgJk.
�r- ,
X2-LaGPA,,
v
A- c
^ ^^^^,^3 ^-'v ^^ (
^^
^
"
^..^
ctu:trs5
^
Czyd\.-li.1 ceitA4_
J
u?,
V
^
24? O V1-40c4,/
, jN
^/^/l^
^
w
^ { ^ S^
Ce__
04 a
V V ^
^^ V_
Gb2ÁNNU
4't
^
30 r
^^-^,G^
G^S^
^icU^ ^r
^ij6)i',
$pÐ
(kmAi Í- 1
o
/-q a,t.a- l -t-v=z 41,
1
(A) 4-7
(cm, ^
9t_ Gt,tA
^^G.^
r r^
k,; r!'e.
P^t.^C d 1/^ oU,1
^
fax," Ae y-LoMa« Y--ü,, \).
,
r
/t.nbtiul (wt cÁA,Lci-
r
c.^
r
^
Gtt^
! ,,.^. ^
Le4
^,
^ cti^ ^
^M \^ `° Í mi.^ `^(
t ^.i
[
(
- e ^ kncac
c 1/
_ l P,
^ 1 ^
0
Vt
zj fa,:s
�7
utÁ c
t,e,r~fAir a, l/r elkg. ( ^it'íot
- pt
Q-D-G'
CZL
2J2
c‘.
iIt c.. (.4
LeD_
ix\
pJva¿i
ko
c;i9Gte¿Aite
w
C
AA
a
1"-t. f` ` ‘'Y
124 kL0
t .1
U/u,
14 ' let .;.
d6,4,
i 'll1 -7
^ , c
peAlo (
ihmmA t
^ u, ^ ^ ^ ^,^^ ^- ^ .^^, ^ ^
^
, ^,
OAM CV-44AA-If ^^1
A
^
^-^ C)u R.S6. d "y
ÇAA4
af ,440,4 / „-
11-eA't
howt5L.
^
•1
�Vr
U^'^
^ ^c
0
‘1'1'
^`^^^^
,,^.
l¿zu
^
^
^^
^
`-^
Lwce
d 2 I ¿oo
2, 40. 000
c) Cz
4-it-Adt4;
(,Loutif2m/r (4' uidu(4-- cabb
{fica cradt.+.uLA-.
V7-J^+`( ''
ael)1194n
C,a /^ 4 l ^P
k:/;57,1
v
` 11 193J,
efti\
9/4 f(q:44- ctxy_;)
L
a Juat,) ty•n(-- 0(1~4-
rvyi k te cot j
trAAAi
tt
1414 ‘1) " (' ami
^1^
r
< ^^ ^ ^^
` l
)2,t,k Liuk.
r /►¡/^/
/^
l^ Y
I^ ^pV vA,,^ ^ / ^/v`
^V
^
^P^,^-^ ^.- r ,^,u^
^ . .
^
^ (m)fir~
^
^ ^s^^^^^
r
^
rc j j oto La.).
f A
/Y
v
{/^ ^
v^.r] IvA^/-^¡r^J
1
^
G/ z/t.t.e.
(curse.,
^S. ^ ^1
iVue,p‘r ^^^^i^ Gc `
rr
^
(.d-od`'`'
cl etiArtk,
ç(Guit
^
^ ^ ^ ^^^ ^ ^ ^- ^ r ^, ^, r ` ^
J^
^
1E1^ ^
^
^
^^^
`^'`"`^
4,^
ti 21k ^^^
`^ ^,^
�19
cnrífie
I(Jt‘itc,.(L'Ik
o t.
t
-^-^.^-^ f^•,-^.-^- ^„ (
yo(7-_,„(
c c-tA^A,1,c,c^ :.^
c^.- r
U,1 1
Vjt
ctt 1.101~-v(
b5v,krbuk to,
fr
AA1
h.
va_
OÁAA-t G,k.a.
nou
C^ C^z^'t.) It.v1,Q Uin^ ¡ Q
,i r Unesa ,
>: :^ ^ va.(
t-,A;n.4A/\ (7- 1 .
AolAtatm.4.
pn+Am
rcLA d'eU
)
(4~
ufevt-‘0,
Cru,,. kw4 et4
P'1-1
^,^
C-(ú
�/
^ N ^
r
^
:^ ^! ^^ ^ 7^t^'^^1^-t
Q
^ ) ^ ^ (
^
et-
,
ri
UNi tr5
LeNi^-^ ^
,^^ ;^: ^ ^9,1 TIA,s,6a c r
^
rit\r; 41--
^1^t
^^ t T^ r^ ^..^^ ^ i^i ^:/ li " ! ^/ ^ © F ti1,v P o U n^
1)' tS
P ur ', (.r
9ülthloilL ~ Irtu
L^ CkyL A
l^^
^^C^ nG
- `^.
I^ ^{ ^ i^
^^ r
ez- 0-)
A Ud, ^^-y
^
q 7 J---
4,A-m157yr
eM m L`4- – koc-r c-oltd 4-Kr\ f exí lm
Pmr.ftd. p,N,
L`Z-N."65
1--(.,uLbt f
f
^
^
CA ^^ ^
^
^
�^
^^Jr& L Ci C^v^ C^ 1 ^- ^^
Du5 p /wiç U ^
TLX, 70`0Ár ^^
^^1^'^
0V/i1,.11
hc(
4 CA <"4
L^^^ CCnl/
D' t-c_ u rywh,in
^-5--c..ti1 n _
NI
CL je-tw)vJ
hf o
LUsxts pykr
^`►
1
pro u
^
A
e' Av T j ^^ #443
P( l\r5
L ` 1--z,c)Kivkj
btf".-
vT 453
A (,(-M/ u.-.-
L'I-JuNiTZ-kair
(
i
�p
(51,1_,0
auivn
/12417i1bV4INIlr
i
^ ^--s 01-guLdç-V
k tA<C1&.t,-u^ y.,o
t
TM) rt,fZ h4-71
A
^^^ - k'lf5
b¿Z
4 ,F-4k,
LW
F(-o f) 4-0 o,t. r,
jyt)
_1 ^^4\IrtrJ
q U^= tititi)( C.o bt 9\J ( 4. 'tul)
^^s
&-L¿^..
f cv^
im p ayk rwl ..D&-2- ^ 6....f9vir
S r , ()ft°_^! DtYTXhvC,, Is'J
LS Pa o n.i1.
0(/ P
i CA k!. ►'rl tn-)^ c:^b ^2`^h1 i"(
Dtgl- TICL
^
A-1-
rnd. c7,
A-Q ucs r
kitt 4-x -
Pc.s3tz
PEUt/L4
Aro
lUn
'`
"
@A:7
:7
P11-17
va- 5 ^ c^ n^kr9?t-^-^^ ^
Av u?
�4 ue
(.0.)yyi c/t'v^ o'rN w\rm,cr
L`^ R5-,)
^,, ^o /^(^ o
ÍQUcI^
ci-D 4.1
CAT/14,1
t.,
.^
14
OL1'JÍ»
c? u rtt,J
otis t-/ c /
PoovKP
c
Po txl&
^r
(If\s^
^ ^-
WwuQ U\-/P11,
Gn t?u^-.siq;
t 15 114
v
nrr
f^r /n(JJ
Z6Nu
sOu'71--
ir
c^
O tra-- 7r- ttr—A-94A- ^
L es rkr
e
LA w6 n pv0 0 (A, rzz,&c,p4tt,_
.^ evLot 3 cm 4- g
b\
u^^
Pro
A "( '
---F©ki
(),(
(,(
6,v^.c_v®
A
i'
f -h) iites(rU kti Unr4
/4 ci93`^kt(
mp
^ ^ CS Yr ^ 1 —~ ^ t c^
D! o Civ sl i 6
LA c.^7^t-5r111 AZsb ! N4-- c 4-c34 ^
CYX l^^l
^
^7
E2
/^^ E}1- 4 ~1 1,414b
�t ^^
t5t5^
)ç) o d,n_s
fl\rhx73, ADYL-5'
-
i^-Q
cMu S
l^ t1
P Cfk_ Det-Cbltr,t b (27
-K1
11
D 6rx,i_atkucri c,9 ,
r ^.., ,,.^
4
V
c LA--yu,
` uN
tw r
-SL
o' 1
s
PE-h,
t
C-t/'L.p3 C^J
1..° )
t-f 7kU n/4- D '
ft-k,flu1¿"( P A-1-
ors-1
+'-sz.
.
D .
"ift,c,b Jvtu'álC.4-
Is P c^kf1.¡-pt
erts ^ (^nIJ vrj1
0/51. C." ") ic Jokidcr-4,..'44
4
egv Q v^
Pk°ru►volmtA/1"
^
Agmi9xc rvr urv De2-r
\r` /^ l rt. ewoé
fe..
wv-r—
^ ,
G2 14:c7 O
e
Ttsrr-7'74-e. !n
P dsf t.i' ^ p rh L^
Pe'
-i1:6A4 tn
719,1
(*:-QJ^.^--r
vr)-115 c-c-5 1
1
9?c331-rrk--1
1Dc_,1-11,Ltgkfi
c)
pa r} br/x3
s
p cnit ^^ ^^
l
Nrk-o ro 4'4'14 b
r\p)
per
^c^^ ^ ^ L
4'
^^-^
pçv u94,
A "^^.^ a^
p1'Q v ^ 4-6-tt fresrni.0
LA-ft /tyl - t..^ l'o
GU n,^j^
/^ ^
P' Ú AM (vt_
^rTvi
0^ ^at, c^ (941 c^.fi 34
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4025
Title
A name given to the resource
Sis notes sobre el polític i el científic / Conferència
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Mètode pel pensament i mètode per l'acció.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Facultat de Ciències Polítiques, UAB
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Ciència
Política
Model social
Description
An account of the resource
Text proposta inicial de Jordi Borja, seguit de la versió i notes manuscrites de PM.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-11-09
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
46:27 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Jordi Camí i Morell
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Camí, Jordi, 1952-
Muñoz, Josep M.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019-07-12
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Alzheimer
Ciència
Salut
Barcelona
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Description
An account of the resource
Entrevista a Jordi Camí (Terrassa, 1952), doctor en farmacologia clínica.
Catedràtic de Farmacologia de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
Director general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) (2005 - ).
Director de la Fundació Pasqual Maragall (2008 - ).
Director de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica de Barcelona (IMIM) (1985-2005).
Ha tingut una intensa activitat acadèmica entre la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universidad Pompeu Fabra, on a més de l'activitat docent i investigadora, hi ha ocupat diversos càrrecs (Delegat del Rector, Degà i Director de Departament).
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/387667488" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/387667488">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Jordi Camí i Morell</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Seu de la Fundació Pasqual Maragall
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Jordi Camí del </span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall