1
10
3
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1375/19940225d_00612.pdf
0d4d1bfc337f4be414931147f552ba04
PDF Text
Text
Paraules de l'Alcalde n la inauguració del Centre de
Cultura Contemporánia de Barcelona (25 de febrer de
1994)
AUTORITATS, AMICS I AMIGUES,
L'OBERTURA DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE
BARCELONA
ÉS
UNA GRAN NOTICIA PER A LA CIUTAT.
QUAN VAM CLOURE ELS JOCS OLÍMPICS, ENTESOS COM A LA
GRAN OCASIÓ I EL GRAN PRETEXT PER A LA TRANSFORMACIÓ
URBANA DE LA CIUTAT, VAN DIR QUE ELS ANYS A VENIR EREN
ELS ANYS DE LA CULTURA.
SETZE GRANS PROJECTES D'INFRASTRUCTURA CULTURAL ES
TROBAVEN ALESHORES EN MARXA. DUR-LOS A TERME ERA I
UNA FEINA DIFÍCIL,
INÉS
ÉS
EN UNS MOMENTS, COM ELS
PRESENTS, D'AUSTERITAT PRESSUPOSTàRIA. PERo TOTS ÉREM I
SON CONSCIENTS DE LA IMPORTàNCIA ESTRATèGICA QUE TENIA
PER A LA CIUTAT AFIRMAR EL SEU CARáCTER CULTURAL.
ARA N'ESTEM VEIENT ELS PRIMERS FRUITS. LA INAUGURACIÓ
DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA
ÉS
EL
PRIMER PAS PER A LA TRANSFORMACIo RADICAL DEL COR DE LA
CIUTAT. LA CIUTAT VELLA I, BEN PARTICULARMENT, EL
RAVAL, SoN TAN ENDINS DE LA CIUTAT QUE NO PODIEM
�PERMETRE'NS QUE EN QUEDESSIN FORA. LA CIUTAT RENOVADA
HAVIA D'INSUFLAR NOVA VIDA AL SEU CENTRE, PERQUè SENSE
COR L'ORGANISME NO TÉ VIDA.
PER AIXò VAN DISSENYAR UNA OPERACIÓ AMBICIOSA, QUE VAM
BATEJAR AMB EL NOM DE "DEL SEMINARI AL LICEU", QUE VOL
CONVERTIR EL RAVAL EN UN GRAN CENTRE CULTURAL, TEATRAL,
LIRIC, MUSEÍSTIC I UNIVERSITARI. BEN AVIAT, ABANS D'UN
ANY, OBRIRa LES SEVES PORTES, AQUÍ MATEIX AL COSTAT, EL
MUSEU D'ART CONTEMPORANI DE BARCELONA. DAVANT SEU, LA
UNIVERSITAT DE BARCELONA Hl INSTAL LARa LA SEVA
FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISToRIA.
LA RENOVACIÓ DE LA CASA DE L'ARDIACA, SEU DE L'INSTITUT
MUNICIPAL D'HISTÒRIA,
í
QUE ESTARá LLESTA ABANS DE
L'ABRIL DE 1995, I LA1INSTAL-LACIó DE LA UNIVERSITAT
POMPEU FABRA EN DIVERSOS ESPAIS ENTRE LA RAMBLA I LA
CIUTADELLA, SóN ELS ELEMENTS QUE CONFIGURARAN, A TOTS
DOS COSTATS DE LA RAMBLÁ, UNA NOVA CIUTAT VELLA.
L'AFIRMACIó DE BARCELONA COM LA CAPITAL DE LA CULTURA
CATALANA, COM L'ALTRA i CAPITAL D'ESPANYA I COM UNA DE
LES CIUTATS EUROPEES DELA CULTURA NOMÉS SERà POSSIBLE,
PERO, AMB LA COL . LABORP4Ió ENTRE LES INSTITUCIONS I AMB
EL SUPORT DECISIU DE LA CIUTADANIA. N'ACABEM DE TENIR
UN EXEMPLE EN L'INCENDI1DEL LICEU, QUE MALGRAT EL SEU
CARáCTER DE TRAGèDIA HA DE SER VIST COM L'INICI D'UNA
NOVA EMPENTA, D'UNA NOVA CONQUESTA.
21
�VULL APROFITAR LA PRESéNCIA DEL VICE-PRESIDENT I DE LA
MINISTRA DE CULTURA,
AIXI COM DE LES AUTORITATS
CATALANES, PER REFERMAR LA VOLUNTAT DE BARCELONA
D'ESDEVENIR, L'ANY 2001, LA CIUTAT EUROPEA DE LA
CULTURA -ALLò QUE ANOMENEM, MÉS COL LOQUIALMENT, LA
CAPITAL CULTURAL EUROPEA.
BARCELONA HA FET DE LA SEVA CREENÇA EN LA CIUTAT COM A
LLOC DE DIàLEG, D'INTERCANVI I DE PROGRÉS, LA SEVA
APOSTA DE FUTUR. LES CIUTATS SóN EL LLOC ON LA
HUMANITAT D1POSITA ELS SEUS PROBLEMES, I SóN TAMBE -PER
PROXIMITAT, PER CONEIXEMENT DIRECTE DELS PROBLEMES- EL
LLOC D'ON SORGEIXEN LES SOLUCIONS.
L'EXPOSICIÓ AMB QUè S'INAUGURA EL CENTRE -LA VISIÓ DE
LES CIUTATS DES DEL GLOBUS AL SATéL . LIT- PERMET ALGUNES
CONSTATACIONS QUE, NO PER EVIDENTS, VOLDRIA ESTAR-ME DE
RECORDAR. LA VISIÓ DES DE L'AIRE ENS DEMOSTRA ALIJO QUE
SEMPRE HEM DEFENSAT: QUE LA CIUTAT NO
ÉS
DETERMINADA,
NI ENCAIXONADA, PER UNS LÍMITS ADMINISTRATIUS, SINó PER
LA REAL1TAT DEL SEU CONTINU URBà, DEL SEU MERCAT DE
TREBALL, DE LA SEVA FORÇA D'ATRACCIo ,
LES VISIONS MÉS LLUNYANES, I NOCTURNES, DES DEL
SATeL LIT ENS MOSTREN L'EXTRAORDINàRIA POTèNCIA DEL FET
URBà AL NOSTRE CONTINENT: LES CIUTATS SóN LA FORÇA
D'EUROPA.
�EL FET QUE LA CIUTAT HAGI ESTAT L'EIX QUE ARTICULA EL
PROJECTE CULTURAL DEL CENTRE QUE AVUI INAUGUREM ÉS
DONCS COHERENT AMB LAPREEMINENÇA QUE ATORGUEM AL FET
URBá I AMB LA TRADICTó BARCELONINA DE REFLEXIÓ SOBRE
L'ARQUITECTURA I L'URBANISME.
TAMBÉ ÉS COHERENT AMB AQUESTA TRADICIó L'EXTRAORDINàRIA
REHABILITACIÓ DE L'ANTIGA CASA DE CARITAT QUE HAN DUT
A TERME PIÑóN I VIAPIANA, DOS ARQUITECTES QUE ESTAN
DEIXANT LA SEVA EMPREMTA PERSONAL, QUE ÉS TAMBÉ LA DE
L'ESCOLA D'ARQUITECTURA DE BARCELONA, EN LLOCS PROU
SIGNIFICATIUS DE LA CI4JTAT.
LA CASA DE CARITAT SERà PER A MOLTS DELS NOSTRES
CONCIUTADANS, I PER ALA MAJORIA DELS QUI ENS VISITEN,
UNA
AUTéNTICA DESCOBERTA.
ELS
SEUS
EFECTES
CONTAMINANTS, DE ONTAMINACIó POSITIVA, SERAN
BENEFICIOSOS PER A TOT EL RAVAL. AQUESTA VA SER
L'APOSTA DEL CENTRE POMPIDOU AL MARAIS PARISENC -UN
CENTRE AMB QUI EL CCCBSANTINDRá, A PARTIR DEL JUNY QUE
VE, UN INTERCANVI PRIVILEGIAT- I AQUESTA SERà TAMBÉ LA
NOSTRA AMBICIó.
UNA AMBICIó QUE AVUI, DE FORMA ESCLATANT, COMENCEM A
FER REALITAT.
MOLTES GRàCIES.
ord. 1. #7 cccb.txt
��E5 FEB ' y 4 10:39 C.CULTURP CONTEP1PORRNIR 4120520
jj
Centre de Cultura
Contemporània de Barcelona
Casa de Cantar
Montalegre, 5
08401 Barcelona
Tel,fons: (93) 412 07 81 /
Telefax: (93) 4) 2 05 20
82
DATA /
DATE: 2,5r 2
DESTINATARI
1"94 •
REMITENT
DESTINATARIO
DESTINATION
REMITENTE
DESTINATAIRE
EXPEDITEUR
SENDER
sr. ^,tvi- muijoa
402 7532
..^..AX:
*k**
w
w,k *
t**
t * & e**,t*
,r
'~
FAX: 412 05 20
Te1éfons:
*1r,e*, t ,t w
e
412 0 7 81
412 07 82
**xx *,4**w4*»*f *xV, raer t*x* *,r *rt +r*w,k,t*x
Després d'aquest full enviem
Después de seta hoja mandamos
After this sheet we are sending
Aprés cette feuille nous envoyons
+k
fulls més.
hojas más.
sheets more.
feuilles plus.
*w
,e
t*
�25 FEB '94 10,40 C.CULTURA CONTEMPORANIA 4120520
EL
PRESIDENT
DE LA
DIPUTAcIG DE BARCELONA
Inau-uració Centre de Cultura
Senyor vice- president de l overn, alcalde de Barcelona, ministra
de Cultura, conseller de ultura,amigues i amics,
compi- pensar que tots els presenta compartim la sensació
d'estar articipant e un d'aquells actes excepcionals sobre els
que no pot prevaler ni la indiferència ni el murmuri. Aquesta
singu aritat, rese . 'ada per MaJ.raux ale actes mitjançant els
a1= l'home arr.nca al una c-sa de la mort, crec que es
peraectament apli able a aquesta linauguració. Això és el que fe
exactament avui, evitar la mort, la desaparició, de la valia Casa
neva vida com a Casa de Cultura.
de la Caritat % donan
Em
z
1/u0
Aquest edifici va acomplir com á Cas de Caritat i durant més
d'un segle una tasca decisiva en l'atenció social del pals,
deixant una emprempta encara viva en el record de malta
ciutadans. Entre nosaltres són presente avui un bon grup
ti\t‘
d'ex - asilats de la Casa Provincill de Caritat que viuran a ben
segur a quest acte amb la nostalcli4 de veure passar e l darrer full
e la història d'una institució ;que els va acal ir en la seva
nfantesa i amb l'emoció de saber que seguirà n peu aquest
ement de referència de les seves vivències de jov ntut.
ir
41.
IUMV4,1
primer full del canvi de la Casa de Caritat va passar-se ja fa
35 anys, en ser rellevada per les Llars Mundet; un trasllat que
va condemnar aquest conjunt situ t en el cor de Barcelona a una
etapa d'indecisió i precarietat.
El
s
�LJ
1
LL
-"^ 1C1
•
YCl
4.
\+VL I
V I\fl
'.+VI
1!
LI
II VI
\fll 11f1 "11LtJJLV
EL PRESIDENT
nZ
zw
nIPÜTAció DE F3.4.,RCT:LOxaA,
spectacularment
Avui, el vell recinte, convenientment enovat,
renovat, diria jo, s'estrena 1 com a Ce re de Cultura
Contemporània amb la voluntat d'oferir i,4 Bar lona, a Catalunya,
arta i crítica sobre
a tota Espanya, un espai per a la '`reflexió
a
'
7n (i
1
totes les manifestacions rer~tq propies
. Una oferta
estretament lligada a la fidelitat a la tradició coamopolita de
la Mediterrània.
rG•
mi-ecz de"
t dee les Ciutats
un
agosarada.sÉprimer
el
e !'s
a,aposta
gosarada
La Ciutat
centre cultural d'aquestes caracteristiques al món. És, doncs,'en
ell mateix, un acte d'afirmació d'una voluntat de lideratge
cultural;
- un projecte ambiciós, considerada l'ambició com a
primera condició per 4, renovar la vocació de lideratg que el
nostre país i la seva capital han tingut sempre. És de
superar una llarga i necessària etapa de recuperació de la nostra
identitat nacional, d'aprofundiment de la convivència, de
superació de les urgénciea culturíïa i històriques. Som una nació
que té la força i. la vitalitat, expressades per la seva capital
en nom i representació de tantes i tantes ciutats, per Optar
.
serosament a aquest lideratge.
^,
^nl,^•
ni::
A diferència
altres cent s c ltura].s una abms^^t part de les
seves sales theilff buides' Expressament buides. En aquesta opció
el gran '' desaf i atent del Centre. Arró enep ermetrà ter
arribar a BarCel na ,
- grane esdeveniments culturals del món
gràcies a la nostra:`
en( els més prestigiosos circuits
internacionals.
C11:►
1"141
�25 FEB '94 10 : 41 C. CULTURA CONTEMFORANIA 4120520
F.^
c^^:l t^iÓ^F
24:e: 4
PRESIDENT
Jan LA
.A.
DIPUTA-CIÓ DE BARCELON
El buit material dels interiors de la Ciutat de les Ciutats,
donarà lloc a un exercici permanent de creació i destrucció, de
reconstrucció periódica d'estructures, imatges i continguts per
millor conéixer i difondre la vitalitat creadora de la ciutat. En
virtq de la dimensió universal de la cultura que tots professem,
cal entendre-ho com un homenatge en aquells que creuen que la
reconstrucció periódica deis temples és la garantia de la seva
eternitat. x si això no fos exactament així, us vull demanar com
a president del Consorci rector del Centre de Cultura
Contemporània de Barcelona la vostra complicitat per tal de donar
resposta al desafiament que suposa aquesta Ciutat de les Ciutats.
A mi m'agrada pensar que aquest centre seria el lloc idoni per
que Marco Polo descrivTs al gran Khubilai les ciutats invisibles
que per elle inventó Italo Calviflo. La sala on exposar-hi el
mític
atles de totes les
vers
de
ciutats deque
1'unl
disposava el
Gran Khan en el que s'h
s'hi podia trobar fins 1 tot les formes de
les ciutats que encara no tenien ni nom ni forma.
En aquell atles, al costat de Constantinoble, Jerusalem,
Samarcanda, hi devia figurar /ben segur(Barcelona, A quin altre
lloc podia abrir-se un centre especialitzat en el fenòmen
cultural i social de la ciutat si np a la Barcelona de finals del
segle xx?
Quin altre lloc més adequat que la Ciutat de les Ciutats per
! 1! donar resposta a les inqutuds del propietari del legendari atles
qui deia: Les ciutats creuen qué só n obra de la ment o de
l'atzar, perd n3 1' un ni l'altre són suficients •er
els seus murs. D'una ciutat no
set maravelles, sindede
k 0,5
s)e''.
�L.!
r LD
41GkJJGU
r.J
E^ PRESIDENT
3aE I,."
DIPUTACIÓ 3]E
13..4.1tC,ELONA.
Modestament, volem mantenir viva la llegenda. Ag osaradament,
com a aula magna per descabdellar
regles que expliquen la Eerga creadora de les ciutats.
proposem aquest Centre
lea
(Aviat farà tres anys que amb l'alcalde Maragall inauguràvem el
Palau Sant Jordi, la construcció del qual havia estat finançada
majoritàriament també per la Diputació de Barcelona. El Palau
Sant Jordi és avui l'orgull de la ciutat i de l país, el record
d'uns Joca ©limpics que varen impressionar el món. En aquella
inauguració vaig qualificar el palau com un monument a la
col.laboració del conjunt dels ajuntaments barcelonins amb e3.
repte olimpie de la capital de Catalunya. Avui, bé podriem dir
que Barcelona respon a aquell acte de cooperació tot obrint las
portes a un centre de codificació i difusió de la cultura del
municipalisme de la que tots els ajuntaments en són
J1
protagonistas.
En obrir les portes d'aquest primer gran equipament cultural de
la Barcelona post-olímpica, santo la mateixa emoció de la jornada
inagural del Sant Jordi, i no només per tractar-se d'una gran
inversió pública de la Diputació'de Barcelona, sino per la plena
consciencia d'estar col.laborant amb fets concrete a combatre una
onada de precipitat i injustificat pessimisme sobre el present i
el futur de Barcelona.
Tia convido a fer vostre el Centre de Cultura Contemporània de
Barcelona. Que els ciutadana siguin els primers a la Ciutat de
les Ciutats i que aquest sigui, como ho és la ciutat real, un
i
exemple de llibertat, tolerància i creativitat.
Moltes grades.
�25 FEB '94 10 : 43 C.CULTURA CONTEMPORHNIA 4120520
r. b
Autoritats, senyores, senyors
Aquests dies he explicat moltes vegades
què és aquest centre. Probablement molts de vosaltres ho
haureu llegit o sentit en els mitjans de comunicació que
tan generosament ens han tractat. No hi tornaré, per no
avorrir-vos amb la reiteració i perquè, tanmateix, crec
que ser á el pas del temps, el desenvolupament de la
nostra activitat, el que millor dirá que és aquesta casa,
si ha estat el que voliexn que fos i si tenia sentit el
que ens hem propossat.
Ara, el que voldria és oferir el Centre a
la ciutat. Aquesta casa, la Antiga Casa de Caritat, que
ha deixat petges en els cossos i en les animes d'alguns
aci presents que hi varen pasar la seva infancia, que
está plena de memoria i de vivencies personals, torna a
la ciutat reconvertida en Centre cultural. Un edifici
que, d'acord amb el projectelPirión/Viaplana, fa bones les
paraules del poeta: m'eacamel nou, m'enamora el vell.
Era una illa bancada al mig del Raval, un lloc
d'assistencia', pero també, e reclusió on s'hi arribava
per necessitat i on es patien dures exigències
disciplinaries. Ara será un espai obert, en un barri que
surt del seu aïllament i que, dia a dia, es va obrin a la
�rLD D4
vpsniu.n
1
• 1
ciutat sencera.
L'antiga Casa de Caritat i el nou Centre
de Cultura Contemporánia de Barcelona, tot forma part
d'aquest ens complex que anomenem ciutat. Les ciutats son
l'obra humana per excel.léncia, ens diu l'antropòleg Lévi
Strauss, per tant són camins retorçats que mai no
s'escriuen d'una manera recta. 1 em sembla que no és
casual que Barcelona sigui la primera ciutat que es
planteja un Centre cultural que fa del concepte propi de
ciutat el seu tema. Aquesta Barcelona, burgesa
mercantil, amb vocació universal, en la qual el poder
politic ha anat generalment!escás, és, si em permeteu el
joc de paraules î amb totes les reserves respecte de la
paraula puresa, una ciutat cívicament pura, encara
burocràticament poc contaminada. 1 qui sap si aquesta és,
justament, la seva xispa.
A l'obrir e j. Centre
inauguren també la
primera exposició própia,1 ideada per Albert Garcia
Espuche iproduida pels serveis d'aquesta casa. "Ciutats:
del globus al satèl.lit" es tan una manera de presentar
1
el tema del Centre
com
una expressió del estil rigorós i
pedagógic que volem que caracteritzi la nostra feina. Ens
apropem a ciutat desde l'aire, des d'on es
descobreixen prou les seves contradiccions, la seva
rápida evolució contemporania, per presentar globalment
aquest objecte que, próximaient, amb l'exposició conjunta
�GJ
f
LD
7 4 l^J • 44 L. ^^VL
I
VtCh'1 LVIY i
GI II -VECH^
71t-I 41G1J.>G!'J
amb el Pompidou començarem `a visitar desde dins.
Mentre aquest Centre es construía, hem
vist com, no gaire lluny d'ací, als Balcans, al cor
d'Europa, una vegada més, determinats poders practicaven
la destrucció sistemàtica de les ciutats. No és nou ni
rar. Dubrovnik i Sarajevo! s'han convertit en símbols
d'allò més noble que representen les ciutats: la memòria
i la convivènciaen la llibertat. Cíclicament apareixen
forces disposades a acabar amb una i altra. I no podem
oblidar que Barcelona va patir un primer assaig de
destrució aérea de una gran ciutat, preludi del que
passaria després a Rotterdam, a Coventry i a tantes
altres ciutats durant la guerra europea. Per això cal
defensar les ciutats, sempre, pera especialment ara quan
el "model serbi", el que pretén negar la diversitat,
s'estén amb força contaminant per tot el continent. Des
de la Barcelona vella, aquesta inauguració es també un
record solidari per treure a les ciutats iugoeslaves de
l'oblit.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4281
Title
A name given to the resource
Inauguració del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Convertir el Raval en un gran centre cultural. L'afirmació de Bcn com a capital cultural catalana i com a l'altra capital d'Espanya i com una de les ciutats europees de la cultura només serà possible amb la co|laboració entre les instituacions i amb el suport decisiu de la ciutadania.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Casa de la Caritat
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Cultura
Art
Model social
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-02-25
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2728/19940225_CCCB.pdf
be701e4c1a74418da5a09c862abcb8bd
PDF Text
Text
Paraules de l'Alcalde n la inauguració del Centre de
Cultura Contemporánia de Barcelona (25 de febrer de
1994)
AUTORITATS, AMICS I AMIGUES,
L'OBERTURA DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE
BARCELONA
ÉS
UNA GRAN NOTICIA PER A LA CIUTAT.
QUAN VAM CLOURE ELS JOCS OLÍMPICS, ENTESOS COM A LA
GRAN OCASIÓ I EL GRAN PRETEXT PER A LA TRANSFORMACIÓ
URBANA DE LA CIUTAT, VAN DIR QUE ELS ANYS A VENIR EREN
ELS ANYS DE LA CULTURA.
SETZE GRANS PROJECTES D'INFRASTRUCTURA CULTURAL ES
TROBAVEN ALESHORES EN MARXA. DUR-LOS A TERME ERA I
UNA FEINA DIFÍCIL,
INÉS
ÉS
EN UNS MOMENTS, COM ELS
PRESENTS, D'AUSTERITAT PRESSUPOSTàRIA. PERo TOTS ÉREM I
SON CONSCIENTS DE LA IMPORTàNCIA ESTRATèGICA QUE TENIA
PER A LA CIUTAT AFIRMAR EL SEU CARáCTER CULTURAL.
ARA N'ESTEM VEIENT ELS PRIMERS FRUITS. LA INAUGURACIÓ
DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA
ÉS
EL
PRIMER PAS PER A LA TRANSFORMACIo RADICAL DEL COR DE LA
CIUTAT. LA CIUTAT VELLA I, BEN PARTICULARMENT, EL
RAVAL, SoN TAN ENDINS DE LA CIUTAT QUE NO PODIEM
�PERMETRE'NS QUE EN QUEDESSIN FORA. LA CIUTAT RENOVADA
HAVIA D'INSUFLAR NOVA VIDA AL SEU CENTRE, PERQUè SENSE
COR L'ORGANISME NO TÉ VIDA.
PER AIXò VAN DISSENYAR UNA OPERACIÓ AMBICIOSA, QUE VAM
BATEJAR AMB EL NOM DE "DEL SEMINARI AL LICEU", QUE VOL
CONVERTIR EL RAVAL EN UN GRAN CENTRE CULTURAL, TEATRAL,
LIRIC, MUSEÍSTIC I UNIVERSITARI. BEN AVIAT, ABANS D'UN
ANY, OBRIRa LES SEVES PORTES, AQUÍ MATEIX AL COSTAT, EL
MUSEU D'ART CONTEMPORANI DE BARCELONA. DAVANT SEU, LA
UNIVERSITAT DE BARCELONA Hl INSTAL LARa LA SEVA
FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISToRIA.
LA RENOVACIÓ DE LA CASA DE L'ARDIACA, SEU DE L'INSTITUT
MUNICIPAL D'HISTÒRIA,
í
QUE ESTARá LLESTA ABANS DE
L'ABRIL DE 1995, I LA1INSTAL-LACIó DE LA UNIVERSITAT
POMPEU FABRA EN DIVERSOS ESPAIS ENTRE LA RAMBLA I LA
CIUTADELLA, SóN ELS ELEMENTS QUE CONFIGURARAN, A TOTS
DOS COSTATS DE LA RAMBLÁ, UNA NOVA CIUTAT VELLA.
L'AFIRMACIó DE BARCELONA COM LA CAPITAL DE LA CULTURA
CATALANA, COM L'ALTRA i CAPITAL D'ESPANYA I COM UNA DE
LES CIUTATS EUROPEES DELA CULTURA NOMÉS SERà POSSIBLE,
PERO, AMB LA COL . LABORP4Ió ENTRE LES INSTITUCIONS I AMB
EL SUPORT DECISIU DE LA CIUTADANIA. N'ACABEM DE TENIR
UN EXEMPLE EN L'INCENDI1DEL LICEU, QUE MALGRAT EL SEU
CARáCTER DE TRAGèDIA HA DE SER VIST COM L'INICI D'UNA
NOVA EMPENTA, D'UNA NOVA CONQUESTA.
21
�VULL APROFITAR LA PRESéNCIA DEL VICE-PRESIDENT I DE LA
MINISTRA DE CULTURA,
AIXI COM DE LES AUTORITATS
CATALANES, PER REFERMAR LA VOLUNTAT DE BARCELONA
D'ESDEVENIR, L'ANY 2001, LA CIUTAT EUROPEA DE LA
CULTURA -ALLò QUE ANOMENEM, MÉS COL LOQUIALMENT, LA
CAPITAL CULTURAL EUROPEA.
BARCELONA HA FET DE LA SEVA CREENÇA EN LA CIUTAT COM A
LLOC DE DIàLEG, D'INTERCANVI I DE PROGRÉS, LA SEVA
APOSTA DE FUTUR. LES CIUTATS SóN EL LLOC ON LA
HUMANITAT D1POSITA ELS SEUS PROBLEMES, I SóN TAMBE -PER
PROXIMITAT, PER CONEIXEMENT DIRECTE DELS PROBLEMES- EL
LLOC D'ON SORGEIXEN LES SOLUCIONS.
L'EXPOSICIÓ AMB QUè S'INAUGURA EL CENTRE -LA VISIÓ DE
LES CIUTATS DES DEL GLOBUS AL SATéL . LIT- PERMET ALGUNES
CONSTATACIONS QUE, NO PER EVIDENTS, VOLDRIA ESTAR-ME DE
RECORDAR. LA VISIÓ DES DE L'AIRE ENS DEMOSTRA ALIJO QUE
SEMPRE HEM DEFENSAT: QUE LA CIUTAT NO
ÉS
DETERMINADA,
NI ENCAIXONADA, PER UNS LÍMITS ADMINISTRATIUS, SINó PER
LA REAL1TAT DEL SEU CONTINU URBà, DEL SEU MERCAT DE
TREBALL, DE LA SEVA FORÇA D'ATRACCIo ,
LES VISIONS MÉS LLUNYANES, I NOCTURNES, DES DEL
SATeL LIT ENS MOSTREN L'EXTRAORDINàRIA POTèNCIA DEL FET
URBà AL NOSTRE CONTINENT: LES CIUTATS SóN LA FORÇA
D'EUROPA.
�EL FET QUE LA CIUTAT HAGI ESTAT L'EIX QUE ARTICULA EL
PROJECTE CULTURAL DEL CENTRE QUE AVUI INAUGUREM ÉS
DONCS COHERENT AMB LAPREEMINENÇA QUE ATORGUEM AL FET
URBá I AMB LA TRADICTó BARCELONINA DE REFLEXIÓ SOBRE
L'ARQUITECTURA I L'URBANISME.
TAMBÉ ÉS COHERENT AMB AQUESTA TRADICIó L'EXTRAORDINàRIA
REHABILITACIÓ DE L'ANTIGA CASA DE CARITAT QUE HAN DUT
A TERME PIÑóN I VIAPIANA, DOS ARQUITECTES QUE ESTAN
DEIXANT LA SEVA EMPREMTA PERSONAL, QUE ÉS TAMBÉ LA DE
L'ESCOLA D'ARQUITECTURA DE BARCELONA, EN LLOCS PROU
SIGNIFICATIUS DE LA CI4JTAT.
LA CASA DE CARITAT SERà PER A MOLTS DELS NOSTRES
CONCIUTADANS, I PER ALA MAJORIA DELS QUI ENS VISITEN,
UNA
AUTéNTICA DESCOBERTA.
ELS
SEUS
EFECTES
CONTAMINANTS, DE ONTAMINACIó POSITIVA, SERAN
BENEFICIOSOS PER A TOT EL RAVAL. AQUESTA VA SER
L'APOSTA DEL CENTRE POMPIDOU AL MARAIS PARISENC -UN
CENTRE AMB QUI EL CCCBSANTINDRá, A PARTIR DEL JUNY QUE
VE, UN INTERCANVI PRIVILEGIAT- I AQUESTA SERà TAMBÉ LA
NOSTRA AMBICIó.
UNA AMBICIó QUE AVUI, DE FORMA ESCLATANT, COMENCEM A
FER REALITAT.
MOLTES GRàCIES.
ord. 1. #7 cccb.txt
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules de l'Alcalde en la inauguració del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (25 de febrer de 1994)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-02-25
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Barcelona
Cultura
Museus
Description
An account of the resource
Discurs de l'alcalde el dia de la inauguració de l'edifici del CCCB a l'antiga Casa de la Caritat.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
51:31 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Josep Ramoneda
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Ramoneda, Josep
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Cultura
Barcelona
Ciutats
Política
Catalunya
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Description
An account of the resource
Entrevista a Josep Ramoneda i Molins (Cervera, 1949)
Periodista, filòsof i escriptor.
És autor de diverses obres i col·laborador habitual d'El País, El Diari Ara i de la Cadena Ser.
Va rebre l'encàrrec de crear i dirigir el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) el 1989, càrrec que ocupà fins el 2011.
Des de 2009 és president de l'Institut de la Recherche et de l'Innovation (IRI) de París.
Ocupa el càrrec de President del Grup 62 des del 2014.
El 2013 funda la revista de pensament La Maleta de Portbou, que encara dirigeix, i l’Escola Europea d’Humanitats.
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/288522983" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/288522983">Llegat Pasqual Maragall: Josep Ramoneda</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Biblioteca Sant Gervasi - Joan Maragall
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2017-11-27
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall