2
10
342
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2819/19880708_MitingLaMonumental_PM.pdf
85f82eb3a01ad89d5400f3765ee53260
PDF Text
Text
MÍTING MONUMENTAL
8 de juliol de 1988
Vosotros
esperanza
-vosaltres-,
en
el
futuro
vuestro
que
entusiasmo,
représentais,
la
es
la
herencia, sois los herederos, de lo mejor que ha tenido
este país, y esta ciudad.
No
olvidemos de donde venimos y no
olvidemos
lo
que representamos.
Venimos de lejos, de muy lejos, de más de 10 años,
de mucho más.
Venimos
de
la
tradición obrerista, de
la
gran
tradición obrerista de este país.
Venimos
del conflicto como fuente de innovación y
de progreso.
1
�Venimos de la tradición heroica de la resistencia.
Venimos de los dolores del crecimiento.
Venimos de la vanguardia cultural.
Venimos
de
la lucha por la
democracia,
por
la
autonomia y por la libertad.
Representamos
la
tradición
progresista,
representamos el futuro de este país.
ESCOLTEU,
representem,
no
hem
d'oblidar
d'on
venim
i
què
però també hem de dir què aportem i també
hem de dir quin és el nostre compromís amb Espanya, amb
el país i amb la ciutat.
¿Què aportem els catalans a la política espanyola?
Potser
aportem
només
reclamacions,
gemecs ?
2
queixes
i
�Potser aportem només irritació i conformisme ?
Seria molt trist que només aportéssim això.
Pero
no.
No
us inquieteu.
aportar molt a la política
Podem
Els
catalans
podem
espanyola.
aportar una Catalunya oberta,
dialogant
i
constructiva per fer una Espanya moderna i equilibrada.
Per
fer una Espanya que compti en el gran projecte
de
la unitat europea.
Podem
aportar
una Catalunya capdavantera
en
la
concepció federal de l'Estat.
Podem
aportar
una Catalunya
solidària
amb
els
altres pobles d'Espanya.
Podem
obligada
aportar una Catalunya que sigui
en
la
cultura
i
en
la
solidaritat i en la distribució.
3
referència
riquesa,
en
la
�I
podem fer-ho perquè molta gent -nascuts aquí
vinguts de fora- creu en el futur de Catalunya,
o
com hi
creieu vosaltres.
Son gent que desitgen sentir un discurs esperançat
sobre el futur, com el desitgeu sentir nosaltres.
Son
en
la
gent que desitgen apassionadament
il·lusió
de fer
realitat
la
participar
Catalunya somiada.
Son gent que desitgen soldar el destí personal amb
el destí col·lectiu del país estimat.
Aquesta gent són
majoria en el nostre país, no ho
dubteu.
Aquesta
gent no es mereixen una vida pública orfe
d'esperança.
Aquesta
gent
no
es mereixen
irritat, immòbil.
4
un
país
insegur,
�Estic
convençut -com esteu convençuts
vosaltres-
que tenim les idees, l'habilitat i l'energia suficients
per moure aquest país.
Estic convençut que tenim la prudència
necessària
per asserenar aquest país.
No
sucat
ens
amb
quatre
podem conformar amb una Catalunya
oli,
adagis
basada en quatre adagis i
que
són una caricatura
de
de
prou,
la
pa
amb
nostra
manera de ser.
No ens podem conformar amb una Catalunya orgullosa
i prou, suspicaç i prou, més atenta als símbols que als
fets.
Hem de voler una Catalunya jove,
d'una
colla de virtuts,
moderna,
que compti en
els
hereva
projectes
importants de futur.
Que compti en el treball de les dones,
en la sort
dels marginats, en el futur dels joves, en la confiança
dels empresaris.
5
�Una
Catalunya
millor,
en art,
Catalunya
que
en què la vida de cada
en ciència,
tregui
tot
dia
sigui
en qualitat de vida, una
el
profit
de
les
seves
energies.
No
ens
construirem
poden conformar,
i no
ens
conformarem,
la Catalunya dels nostres somnis.
El país
amable, obert, tolerant, liberal (en el millor sentit),
de progrés (per tothom),
la nació no excloent, formada
de tots els rius que l'han regada,
construïda,
pam
a
pam, per les seves viles i ciutats, pels seus ciutadans
més actius.
I per aconseguir-lo la ciutat de Barcelona farà la
seva aportació al país.
Hi aportarà
el seu dinamisme.
Hi aportarà el seu
esperit de ciutat oberta i de progrés.
Catalunya
i Espanya poden comptar amb
Barcelona,
esteu-ne segurs.
Visca Barcelona, Visca Catalunya, Visca Espanya !
6
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Míting 10è aniversari del PSC a La Monumental
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-07-08
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Campanyes
Acció política
Model social
Catalunya
Espanya
Commemoracions
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
La Monumental (Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Description
An account of the resource
Acte de celebració dels deu anys de la unitat socialista a Catalunya, amb la formació del PSC.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 176
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2818/19880305_ConvencioMajNacProg_PM.pdf
4d7a867553094d4732de8bbc91d6b2b6
PDF Text
Text
Pasqual Haraqall
Bon dia a tothom.
Suposo que s'espera de mi que us
digui fins a quin punt un socialista que està al capdavant d'un
Ajuntament de Catalunya està satisfet de que aquesta reunió
existeixi, i que el moviment que aquesta reunió coemnça vagi
endavant.
I que us digui cóm els municipis, els Ajuntaments de
Catalunya, estem confiats en el canvi de clima que es pot i es té
que donar en aquest país.
I cóm estem confiats en que el
Parlament de Catalunya esdevingui el lloc on realment es
produeixi el debat que s'ha de produir en el nostre país, i que
permeti que les institucions mantinguin una relació d'entesa, que
al mateix temps hi hagi l'entesa i el debat que han de fer anar
endavant a Catalunya. Aquesta entesa de les institucions, que ha
�mancat en aquest país, els darrers anys, que ha de ser molt
millor, hi ha indicis de que es pot arribar a produir, en el camp
que jo domino més, del municipi, del municipi de Barcelona.
Hi ha proves de que això es pot produir, a pesar de
tot, i una n'és el Consorci Sanitari. Per aquells que llegiu i
seguiu atentament el que és la pràctica de les coses,
l'administració de les coses, el Consorci Sanitari de Barcelona
és una conquesta important. Jo crec que no només de Barcelona
sinó de tot Catalunya. Un sistema a través del qual el govern
autonòmic i l'Ajuntament es poden posar d'acord per dur endavant
els hospitals de la ciutat. Hem trigat vuit anys, però ara el
tenim aquest Consistori.
0 el Parc Tecnològic del Vallès on també hi ha una
col·laboració, molt meritòria -deixeu-m'ho dir-, entre una entita
que el va crear i que està condemnada a desaparèixer, com és la
Corporació Metropolitana de Barcelona, i l'entitat que l'ha
suprimit, com és la Generalitat de Catalunya.
Avui el Parc
Tecnològic és presidit pel Conseller d'Indústria Macià Alavedra,
i gestionat, en canvi, pel Consorci de la Zona Franca que va
rebre de la Corporació Metropolitana l'encàrrec de fer-ho.
0 el Museu d'Art Contemporani de Barcelona del qual
ahir vàrem aprovar, en la sessió plenària de l'Ajuntament de
Barcelona, els nous estatuts, que aquest any tindrà projecte,
l'any que ve obra, i d'aquí a tres anys obres d'art a dins, i que
es farà conjuntament.
O la Carta Municipal que és una gran esperança per a
mi, per molts, de cóm Barcelona ha de resoldre -Barcelona, i
segurament la seva àrea de l'entorn- molts problemes que han
quedat per resoldre. Temes aquests en els quals hi ha indicis de
que poden haver-hi acords, hi ha d'haver-hi acords, entre les
institucions d'autogovern a Catalunya.
Perquè hem perdut molt de temps. Hem perdut temps amb
l'ordenació del territori -vuit anys-, per l'estropici que
finalment s'ha produït. Per l'eix transversal. Parlo només de
les grans aspiracions, de les velles aspiracions, d'aquelles
coses que si ens haguessin preguntat l'any 77 o l'any 79 què és
�48
el que s'havia de fer a Catalunya, haguéssim dit immediatament
aquest, aquest i aquest projecte. L'ordenació del territori, les
comarques, vuit anys i sense solució.
L'eix transversal.
L'aigua de l'Ebre, l'aigua de Tarragona, que representarà i
representa la millor esperança de que no es produeixi la
macrocefàlia de Barcelona.
El tràfic de Barcelona.
Els cinturons, tot just
començats.
L'exprés regional, la connexió Mataró-Vilanova, la
conversió de l'antic vuit català en un eix de transport
ferroviari ràpid -ni metro ni ferrocarril, exprés regional-. El
propi metro de Barcelona que ha de fer un salt endavant, i que no
l'ha fet, només se n'han fet unes cues, però no s'ha convertit en
un nou plà de metros com el que la ciutat i l'aglomeració ara
necessita.
Les universitats, quán va trigar la República a canviar
la universitat? Que poc que va trigar per endegar el que es veia
clarament com un tema capdal per la història del país.
És
evident que la universitat d'aleshores no era una universitat de
masses com és la d'ara. És evident que ara són més diners. I és
cert que amb vuit anys d'autonomia encara no s'ha posat realment
en marxa la reforma de la universitat, la millora de la
universitat.
L'ensenyament avançat, que poc que va trigar la
República d'entomar la tradició de les primeres modificacions de
l'ensenyament, del Montessori, i del Patronat Escolar, per
convertir Barcelona i tot Catalunya en un laboratori del que
havia de ser el nou ensenyament -encara en vivim d'aquell
record-.
I que poc quehem avançat des d'aleshores.
Quán
esperàvem els anys seixantes i setantes, a les escoles d'estiu,
el moviment de Rosa Sensat, com no esperàvem aquesta autonomia
que avui tenim, i que encara no s'ha traduït en una, diria, nova
moral, en un nou funcionament del sistema educatiu, que molts i
molts mestres, i molts i molts pares, i molta gent que hi
treballa han maldat per això.
Refer la Ciutat Vella de Barcelona, i aquest és un tema
d'estat. No hi ha cap país que no s'hagi plantejat com a tema de
país el refer l'antiga capital. Pensem que la Barcelona vella és
�49
això, és el poc estat que teníem, l'estat que teníem era la
Ciutat Vella, el barri gòtic, els seus edificis nobles, i encara
està per refer.
Dos anys esperant l'aprovació d'una Àrea de
Rehabilitació integrada per la Barcelona vella. I no és només un
tema de l'Ajuntament, també és un tema nacional. Ho és aquí, i
ho és a França, ho és a Itàlia, ho és fins i tot a d'altres
comunitats autònomes. Aquí no ho ha estat.
I parlaria de tantes i tantes coses que segurament són,
òbviament, temes que un govern català hauria i haurà de
plantejar-se com a temes urgents, que no haurien d'haver esperat
tant. Les noves tècniques, la biomedecina. La recuperació dels
que són fora, en Ferrater Mora, o ena Ramon Xirau, o l'Eduard
Nicol, o el Manuel Cardona que és director de l'Institut (Plane)
de Stuttgart, o els entesos catalans -que n'hi ha- en
superconductivitat i en ciència dels materials, que estan arreu,
estan a Madrid, estan a Berkeley, estan pel món però no estan
aquí. I no costa gens que sigui aquí. La investigació puntera
ara en superconductivitat no és la més cara. Ho és molt més la
investigació en,electrònica. Amb 280 milions cada any es podria
mantenir
un
centre
d'investigació
sobre
nous
materials
relativament digne en la nostre ciutat, en el nostre país, i no
el tenim.
Tantes i tantes coses que no s'han pogut fer, que no
s'han fet, i que ara se'ns obren les portes per debatre, i més
endavant per construir.
I tantes i tantes coses que són els
temes tradicionals de l'esquerra i que nosaltres estem en
condicions de debatre i de tornar a posar sobre la taula.
I
tants i tants temes que són els temes nous de l'esquerra. Ahir
es feien 50 propostes per la modificació de la situació de la
dona a Catalunya. Pensem que el 50% dels aturats, a la nostra
ciutat, a Barcelona, són dones, sent així que només una tercera
part de la força de treball són dones, és a dir, que el que hi ha
en aquest moment és una gran, un volcar-se de les dones sobre el
mercat de treball.
I jo crec que això no és més que una
indicació de que efectivament estem caminant cap a Europa.
Pensem que Suècia és 50%-50% la distribució d'homes i dones en el
mercat de treball efectiu, no a les llistes de demanda de
treball, sinó en el mercat de treball efectiu.
I que en bona
part, el fet que Suècia sigui un país més avançat rau justament
�50
en això, en que han posat en contribució a totes les seves forces
productives, i la dona en primer lloc. Aquesta és una de les
grans esperances de canvi a Catalunya, i l'hem d'empènyer. I és
un tema clàssic que hem de traduir amb les seves coordenades
actuals.
Com ho és, amb noves formulacions, la integració del
voluntariat com a substitut de la beneficència clàssica. Sabem
que la dreta combina hàbilment aquest darwinisme social, de
desesperança, de que res no es pot fer per lluitar contra la
misèria en la seva arrel, en les seves causes, sí només en els
seus efectes.
I ens combina aquest fatalisme i aquesta
desesperança amb uns tocs de beneficència per tranquilitzar la
consciència i poguer acusar a l'esquerra aleshores de falta
d'acord. Quan l'esquerra el que està fent és integrar aquestes
qëstions, que s'han d'integrar.
I també tractar de tenir un
esquema més ample en el que aquest voluntariat hi tingui un
paper, un esquema més ample que es plantegi seriosament desmontar
la màquina de la misèria.
Aquest és un tema vell i nou de
l'esquerra que vosaltres haureu de desenvolupar.
Com les noves relacions en el lloc de treball, noves
relacions que en definitiva a Europa són velles relacions. No fa
molt jo estava a Alemanya visitant la fàbrica Bayer. Ningú diria
que aquest és un invent extraordinàriament modern, és una cosa
que ve de lluny.
I tanmateix en el consell de supervisió de
Bayer hi ha un 50% d'obrers i de representants jurídics dels
sindicats. Res no s'ha fet en aquest camp -zero-, en un país que
va veure néixer l'UGT, que va veure néixer el moviment sindical,
i abans encara el moviment d'associacionisme dels treballadors.
Res no s'ha pogut fer en aquests darrers anys.
I el federalisme com a sistema de govern a tres
nivells, el federalisme del Canadà, el d'Alemanya, el de Suïssa,
el que sigui, però un sistema en el que tres nivells de govern
puguin col·laborar i tirar endavant aquelles competències que,
com és molt lògic i molt clar, pràcticament cap d'elles, de les
més importants, es poden desenvolupar només amb un sol nivell de
govern, i encara diria, amb dos nivells de govern.
Qualsevol
qüestió que mireu, des de la promoció econòmica fins els serveis
�51
socials, necessiten de la col·laboració
l'autonomia i del govern local.
de
l'estat,
àe
Temes vells i temes nous que ara tindrem ocasió de
debatre, i que hem de debatre, en un moment en que se'ns està
preguntant qui ha de governar aquest pais. Però no només qui ha
de governar aquest pais, sinó quines idees són les que s'imposen
en aquest pais, i aqui és on jo crec que la vostra col·laboració
pot ser més important. En un moment en que els mites de la dreta
van perdent força, de la mateixa manera que l'economia inspirada
per Reagan, la política de Reagan va perdent força, en un moment
en que l'egoisme social i l'egoisme nacional, justificat, quasi
diria, després de les desfetes nacionals que varen tenir els
Estats Units amb la guerra del Vietnam, que varen néixer amb gran
força als Estats Units, avui estan de devallada.
Un egoisme
nacional que no és més que l'aplicació al camp col·lectiu de la
màxima miserable de la dreta de que la caritat ben entesa comença
per un mateix, traduït a termes col·lectius.
Un moment doncs en que és possible que l'esquerra
catalana es trobi amb un buit d'idees dominants per omplir, i una
demanda per part del poble per omplir-lo amb idees al mateix
temps velles i noves. Però de vegades l'esquerra catalana sembla
que no s'acabi de creure que porta el relleu de la Catalunya més
autèntica, la justament menys necessitada d'ajuts simbòlics, la
més realment i més apassionadament enamorada de si mateixa, de
Catalunya, i per tant, dels altres pobles, més creadora i més
fraternal.
Jo crec que això, que és obvi, convé dir-ho i
tornar-ho a dir. Crec que convé lluitar pel que de vegades pot
semblar massa obvi.
Crec que hem de fer com els mestres que
s'han d'esforçar per escenificar cada dia com si no fos sabut
allò que per ells és sabut. Crec que cal explicar clarament el
que ja és clar. Crec que hem d'evitar la necessitat de destacar
per un nou enfoc, moltes vegades, i insistir en les obvietats, en
el que és just, en el que és millor. Crec que cal "machacar"
l'evidència, més enllà de l'originalitat.
Crec que la força
potencial dels que sou aquí, i altres qaue no hi són però que hi
seran, conté més passat del país, i conté per tant també molt més
futur. No tenim el dret, no teniu el dret de no posar-la aquesta
força potencial a treballar.
Individual o col·lectivament.
Individualment cada ú, segons la seva línia, segons la seva
�ln
spiració
-f-ració.
doneu.
C r _„
ts
I
c
° " lecti vament,
S(lr,„
« autog O V er n a r - s e >
* l e s ' c°<« una
• • M o i ta sprt.
52
sèrie
ln
X
'.amb
dividus
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Intervenció a la Convenció per una majoria nacional i de progrés
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-03-05
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Municipis
Esquerra (Ciències polítiques)
Catalunya
Federalisme
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Acció política
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cotxeres de Sants (Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 175
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2817/19880430_PerUnaCatalunyaMesIgualitaria_RObiols.pdf
d1439034254ab285a1849677c4e878f7
PDF Text
Text
PER UNA CATALUNYA MES IGUALITARIA
¿¿sy*
G*S^U f
p~
RAIMON OBIOLS
30 d'abril de 1988
�LA TERRA DELS NOSTRES PARES, LA PATRIA DELS NOSTRES FILLS
NINGÚ NO TE LA POSSIBILITAT D'ESCOLLIR EL PAIS ON LI HA TOCAT DE NÉIXER. BEN MIRAT, NI TAN SOLS ELS QUI ES VEUEN OBLIGATS A CANVIAR EL SEU LLOC DE RESIDENCIA TENEN LLIUREMENT AQUESTA OPCIÓ. L'ATZAR, UNA CONJUNCIÓ DE FACTORS QUE NO CONTROLEM, ENS
HAN FET
SER CIUTADANS
D'AQUEST PAIS
CONCRET,
CIUTADANS DE CATALUNYA. AQUESTA HA ESTAT LA TERRA DELS NOSTRES PARES O SERA, EN UN DEMA QUE JA PALPEM, LA PATRIA DELS
NOSTRES FILLS.
NO HEM ESCOLLIT, SI MES NO AMB PLENA LLIBERTAT O AMB UN CALCUL DE CONVENIENCIA, LA TERRA ON ENS HA TOCAT DE VIURE. HEM
TRIAT, AIXÒ SI, MOLTS DE NOSALTRES, LA VOLUNTAT DE SER SOLIDARIS AMB LA GENT QUE HI VIU, LA VOLUNTAT DE TRANSFORMAR-LA,
D'ALLIBERAR-LA DELS ESCLAVATGES QUE ENS VENEN IMPOSATS DE
FORA I DE LES DESIGUALTATS I LES INJUSTÍCIES QUE NEIXEN I ES
MULTIPLIQUEN DINTRE NOSALTRES MATEIXOS, PER LES DIFERENCIES
DE CLASSE, PER L'AFANY D'ACUMULACIÓ DE RIQUESA, PER L'EXPLOTACIÓ MES O MENYS DISSIMULADA D'UNS HOMES DAMUNT DELS ALTRES.
HEM FET L'OPCIÓ DE NO RESTAR INDIFERENTS A ALLO QUE HEM VIST
I HEM SENTIT I HEM VISCUT. HEM DECIDIT DE NO FER-NOS COMPLICES AMB EL NOSTRE SILENCI O LA NOSTRA INHIBICIÓ D'UNA SOCIETAT DESIGUAL I CLASSISTA. ENDUTS PER UNS IDEALS SEMBLANTS I
1
�SOLIDARIS, HEM ESCOLLIT POTSER CAMINS DIFERENTS QUE CONFLUEIXEN: UNS QUANTS ENS HEM DEDICAT A LA FEINA DE LA POLÍTICA; D'ALTRES, MOLTS DELS QUI M'ESCOLTEU AQUEST MATI, HEU
NODRIT ELS RENGLES DEL TEIXIT SOCIAL D'AQUEST PAIS. EN VOSALTRES ES TROBA LA REPRESENTACIÓ MES VIVA DE LES ENTITATS
CULTURALS, DE LES ASSOCIACIONS DE VEINS; DELS TREBALLADORS
DE LES GRANS EMPRESES DE CATALUNYA -DE SEAT, DE LA MAQUINISTA, DE PEGASO O DE LA SEDA-, DELS SINDICATS DEL METALL, DEL
TEXTIL, DE LA CONSTRUCCIÓ, DE LES INDUSTRIES QUÍMIQUES, DELS
SERVEIS; HI HA ENTRE
VOSALTRES LA VEU
DEL MON RURAL,
DELS
MOVIMENTS DE JOVENTUT, DELS GRUPS D'ESPLAI; VOSALTRES FEU
POSSIBLE L'ACTIVITAT I LA PRESENCIA DE LES ASSOCIACIONS DE
CONSUMIDORS, DELS MOVIMENTS ECOLOGISTES, DELS CLUBS I LES
FEDERACIONS ESPORTIVES, DELS GRUPS DE JUBILATS...
LA NOSTRA OPCIÓ PERSONAL
HA ESTAT SOVINT
UNA OPCIÓ DE
PER
VIDA, QUE ENS ACOMPANYARÀ SEMPRE MES ENLLÀ DELS PROBLEMES I
LES CONTRARIETATS. JO VAIG PRENDRE-LA JA FA MOLTS ANYS, 31,
NO PAS PER UN DESIGNI PERSONAL SINO PERQUÉ BEN AVIAT VAIG
SENTIR-ME INTEGRANT D'UN PROCES COL·LECTIU, UN PROCES DE
RESISTENCIA CONTRA UN SISTEMA POLITIC QUE OFEGAVA LES LLIBERTATS INDIVIDUALS I COL·LECTIVES DEL POBLE DE CATALUNYA I
QUE IMPEDIA DE FORMA AUTORITARIA QUE FESSIN CAMÍ LES NOSTRES
LEGITIMES ASPIRACIONS A UNA SOCIETAT MES JUSTA, MES IGUALITARIA, ON FOS POSSIBLE L'EMANCIPACIÓ DE LES CLASSES POPULARS.
UN PROCES DE RESISTENCIA COMPLEX, SOVINT CONTRADICTORI, PERO
2
�QUE S'ALIMENTAVA D'UNA LLARGA TRADICIÓ, D'UNES PROFUNDES ARRELS QUE HEM ASSUMIT I QUE HAN MARCAT LA NOSTRA PERIPECIA
PERSONAL. UNES ARRELS QUE, EN EL MEU CAS, S'ENFONSAVEN EN LA
TRADICIÓ DEL SOCIALISME I DEL CATALANISME D'ESQUERRES, ALIMENTAT SOBRETOT PELS TREBALLADORS I ELS PAGESOS, LA GENT QUE
MES HA LLUITAT SEMPRE PER TOTES LES LLIBERTATS, PER QUALSEVOL LLIBERTAT CONCRETA QUE HAGUÉS ESTAT ARRABASSADA O ES
TROBES EN PERILL. SEMPRE HE SENTIT L'ORGULL D'AQUESTA TRADICIÓ PROGRESSISTA, SEMPRE HE ADMIRAT EL TREMP DELS HOMES I
DONES QUE VAN CREAR-LA I VAN SERVIR-LA, SEMPRE HE CONSIDERAT
UNA SORT IMPAGABLE LA COMPANYIA DE GENT DE PROCEDENCIA DIVERSA AMB QUI HE COMPARTIT UN PROJECTE COMÚ, PER CATALUNYA I
PEL SOCIALISME.
UN PROJECTE COMÚ QUE EN ELS TEMPS DE LA DICTADURA POSAVA
L'ACCENT EN LA LLUITA UNITARIA, EN L'ANHEL D'ACONSEGUIR UN
MARC DEMOCRATIC QUE PERMETÉS DESPRÈS EL LLIURE JOC DE LES IDEES I DELS PROGRAMES, DE LA DISCREPANCIA I DE LA DISCUSSIÓ
POLÍTICA, DE L'ENTESA I DE L'ACORD SEMPRE QUE FOSSIN NECESSARIS .
AMB AQUELLA OPCIÓ DE FA MES DE TRENTA ANYS, JO VAIG CERCAR
LA MEVA PROPIA MANERA DE SERVIR CATALUNYA, DE CONTRIBUIR
MODESTAMENT A FER QUE FOS MES LLIURE I MES JUSTA. PER AQUELLA ÈPOCA, NO HI ÉREM TOTS EN LES PRIMERES LÍNIES DE COMBAT
PER L'AUTONOMIA I PER LA DEMOCRACIA. I DELS QUE HI ÉREM, LA
MAJORIA HAVIEN SORGIT DELS SECTORS POPULARS DE CATALUNYA.
3
�DESPRÈS, AMB EL PAS DELS ANYS I L'EIXAMPLAMENT PROGRESSIU DE
LES POSSIBILITATS D'ACCIÓ POLÍTICA, HEM ANAT VEIENT COM INVOCAVA TAMBE LA CAUSA DE CATALUNYA MOLTA GENT NOUVINGUDA,
PROVINENT DE SECTORS DE LA DRETA QUE ANAVEN DESCOBRINT EN LA
NOVA SOCIETAT MOLTES
POSSIBILITATS D'ANAR PERPETUANT
TAMBE
ELS SEUS INTERESSOS. MES D'UN COP HEM ASSISTIT, SORPRESOS, A
LA IMPARTICIO DE DISCURSOS, DE CONSELLS I DE RETRETS, HEM
VIST COM ES DONAVEN PATENTS I ANATEMES DE CATALANISME. I, US
HO HE DE DIR AMB TOTA SINCERITAT, BEN A PROP DE LA INDIGNACIÓ CONTINGUDA I DE LA SORPRESA DAVANT DE TANTA AUDACIA, HEM
SENTIT EN EL FONS LA SATISFACCIÓ DE COMPROVAR QUE, MES ENLLÀ
DELS OPORTUNISMES, ELS CAMINS QUE HAVÍEM AJUDAT A TRAÇAR EREN TRANSITATS CADA COP PER MES GENT I ENS PORTAVEN A DESTINS QUE MOLTS ANYS ENRERA NO PODÍEM SOSPITAR.
AQUESTA ES LA CATALUNYA QUE ARA TENIM, AQUESTA D'AMPLES VIES
TRANSITABLES I DE NOMBROSOS DESTINS PER EXPLORAR I PER RECORRER. AQUESTA ES LA
CATALUNYA DEMOCRÀTICA I AUTÒNOMA
QUE
LA GENERACIÓ DELS NOSTRES PARES VA VEURE DESAPARÈIXER I QUE
LA GENERACIÓ DELS NOSTRES FILLS PETITS CONSIDERA TAN NATURAL
COM L'AIRE QUE RESPIREN. ¿ES, PERO, LA CATALUNYA QUE VOLEM,
AQUELLA CATALUNYA QUE HAURÍEM SOMNIAT? NO, CERTAMENT, I LA
SATISFACCIÓ DEL BALANÇ POSITIU QUE OFEREIXEN ELS ANYS MES
RECENTS DE LA NOSTRA HISTORIA,
NO ENS HAURIA DE FER
PERDRE
LA NOCIÓ DE TOT ALLO QUE ENCARA ENS RESTA PER ACONSEGUIR.
4
�CATALUNYA ES ENCARA UNA SOCIETAT INJUSTA
CATALUNYA ES, ENCARA AVUI, UNA SOCIETAT INJUSTA, ON ES PRODUEIXEN DESIGUALTATS FERIDORES. ES CERT QUE PER TOT ARREU
RECOLLIM INDICADORS QUE ENS PARLEN D'UNA MILLORA SUBSTANCIAL DE LA SITUACIÓ ECONÒMICA I QUE, SI SOM CAPAÇOS D'APROFITAR-HO, HI HA LES CONDICIONS SUFICIENTS PER FER UN SALT
ENDAVANT EN LA MODERNITZACIÓ DE LES NOSTRES ESTRUCTURES PRODUCTIVES. EN ELS DARRERS TEMPS S'HAN HAGUT DE FER MOLTS SACRIFICIS, I LA
CLASSE TREBALLADORA ES,
SENS DUBTE, QUI
HA
FET LA CONTRIBUCIÓ MES IMPORTANT. PERO ARA, S'OBREN NOVES
POSSIBILITATS I POTENCIALITATS. VAL A DIR QUE L'ACCIÓ DEL
GOVERN SOCIALISTA HA ESTAT ESPECIALMENT BENEFICIOSA PER A
CATALUNYA, I QUE LA NOSTRA RENDA PER CAPITA CREIX MES QUE
LA MITJANA ESPANYOLA, I QUE L'ATUR ES MES REDUIT AQUI. HI
HA SÍMPTOMES EVIDENTS, DONCS, DE MILLORA GENERAL EN L'ECONOMIA, MILLORA QUE ARA AMB GRAN OPTIMISME, INTENTA D'ATRIBUIR-SE UN GOVERN CATALÀ DE SIGNE CONSERVADOR QUE SE N'HA
MANTINGUT FONAMENTALMENT AL MARGE, QUE POSAVA LA SOLUCIÓ
DE
LA CRISI ECONÒMICA EN MANS DE LA LÒGICA DEL MERCAT, I QUE
S'HA ESCUDAT SOVINT EN UNA
PRETESA MANCA DE COMPETENCIES
I
DE RECURSOS PER JUSTIFICAR LA SEVA INHIBICIÓ.
PER UNA CATALUNYA MES JUSTA I MES IGUALITARIA
ASSISTIM, DONCS, SEGURAMENT, A UNA NOVA ETAPA DE CREIXEMENT
ECONOMIC, DE PROSPERITAT. PERO CATALUNYA ES ENCARA AQUELL
5
�PAIS ON HI HA UN DIVUIT PER CENT D'ATURATS, AQUELL PAIS
QUE
PRECISAMENT REPARTEIX DE FORMA DESIGUAL FINS I TOT EL SEU
ATUR: I AL COSTAT DE COMARQUES QUE SE SITUEN ENTORN DEL 10%,
DEL 15%, N'HI HA D'ALTRES QUE ARRIBEN EN CANVI AL 30% D'ATURATS O L'ULTRAPASSEN. I CATALUNYA ES AQUELL PAIS ON LES COMARQUES QUE TENEN UNA RENDA SUPERIOR SUPEREN EN UN 50% AQUELLES QUE LA TENEN MES BAIXA. I ES EL PAIS ON ENCARA ES
VIUEN A DIARI LES SEQÜELES D'UN URBANISME FEROTJAMENT CLASSISTA, EN POBLACIONS DE MILERS I MILERS D'HABITANTS ON ELS
AJUNTAMENTS ESMERCEN UN ESFORÇ TITANIC PER ANAR COBRINT ELS
DEFICITS D'EQUIPAMENTS
CATALUNYA ENDINS, ENCARA
I
D'INFRAESTRUCTURES.
HI HA
UN CENTENAR
MENTRESTANT,
DE POBLES
AMB
PROBLEMES D'ABASTAMENT D'AIGUA, I CENTENARS DE MASIES ESPEREN ENCARA, A FINALS DEL SEGLE XX, L'ARRIBADA DE L'ELECTRICITAT O DEL TELÈFON. NO US HO PENSEU PAS QUE VULGUI CARREGAR LES TINTES, PERO SERIA ESTÚPID I CRUEL D'IGNORAR QUE ELS
NOSTRES JOVES, MES DEL CINQUANTA PER CENT DELS NOSTRES JOVES, ACABEN ELS SEUS ESTUDIS I PASSEN QUATRE, CINC, SIS ANYS
SENSE TREBALL 0 AMB FEINES ESCADUSSERES, MAL PAGADES O QUE
NO TENEN RES A VEURE AMB ELS ESTUDIS QUE HAN FET. I QUE HI
HA, APROXIMADAMENT, UN DEU PER CENT DELS CELEBRES SIS MILIONS DE CATALANS QUE ES TROBEN EN ALLO QUE ELS ESPECIALISTES EN DIUEN SITUACIÓ DE RISC, ES A DIR, AMB PENSIONS INFERIORS AL SALARI MINIM O EN ATUR SENSE SUBSIDI I AMB POSSIBILITATS NUL·LES DE TROBAR FEINA A CAUSA DE LA SEVA EDAT
AVANÇADA. I SON MOLTES LES ASPIRACIONS LEGITIMES QUE RESTEN ENCARA SENSE RESPOSTA, DES DEL DRET A UNES CONDICIONS
6
�DE VIDA MES DIGNES PER A TOTHOM FINS A L'ANHEL DE TANTS I
TANTS JOVES QUE VOLDRIEN ANAR A LA UNIVERSITAT I NO PODEN;
DES DEL DRET A L'ASSISTÈNCIA SANITARIA EFICAÇ I HUMANITZADA
FINS A L'OBTENCIÓ D'UNA AUTENTICA IGUALTAT D'OPORTUNITATS
PER A TOTS...
TOTES LES LECTURES SON POSSIBLES, JA HO SABEM. TOT ES QÜESTIÓ DE POSAR L'ACCENT EN UNS INDICADORS O EN UNS ALTRES,
PERO CATALUNYA ES TAMBE, AVUI, EL PANORAMA QUE HE ESBOSSAT
AMB UNS QUANTS EXEMPLES. SEMPRE HE CREGUT QUE LA FORÇA DE
L'ESQUERRA EN GENERAL, I DELS SOCIALISTES EN PARTICULAR, RAU
EN LA SEVA CAPACITAT DE MANTENIR SEMPRE LA SENSIBILITAT SUFICIENT PER ADONAR-SE DE LA VIDA DE LA GENT, DELS SEUS PROBLEMES REALS, DE LA SITUACIÓ
D'INDEFENSIO EN QUE ES
TROBEN
ELS MES FEBLES, ELS OBLIDATS.
ELS PROBLEMES REALS DEL PAIS NO HAN MERESCUT L'ATENCIÓ DEL
GOVERN DE CIU
I NO ENS AGRADA
LA POLÍTICA DEL GOVERN
QUE HEM CONEGUT
EN
LES DARRERS VUIT ANYS DE CATALUNYA. PERQUÈ CREIEM SINCERAMENT QUE ELS GRANS PROBLEMES DEL NOSTRE PAIS NO HAN MERESCUT
L'ATENCIÓ PRIORITARIA; PERQUÈ HEM VIST NÉIXER I MULTIPLICARSE EXTRAORDINÀRIAMENT UNA
NOVA ADMINISTRACIÓ QUE
AMB UN MIMETISME LAMENTABLE ELS
REPRODUÏA
VICIS I LES INÈRCIES DE
LA
VELLA ADMINISTRACIÓ CENTRALISTA; PERQUÈ HEM VIST QUE LA RE-
7
�TORICA I LA PROPAGANDA SENSE MANIES PRETENIEN EL LLOC DE
LA
GESTIÓ ORDENADA I PERSISTENT; PERQUÈ HEM ASSISTIT A UN INTENT CONTINUAT D'APROPIACIÓ DE LA NOSTRA PRIMERA INSTITUCIÓ
NACIONAL, FINS A FER-NE EL REDUCTE D'UNA MINORIA DE CATALANS EN LLOC D'ANAR CONSTRUINT UN GRAN CASAL, AMB PORTA
FRANCA I FINESTRALS OBERTS; PERQUÉ HEM VIST QUE L'ENTESA
NECESSÀRIA EN MITJA DOTZENA DE COSES ESSENCIALS PER A LA
RECONSTRUCCIÓ NACIONAL DE CATALUNYA ERA SACRIFICADA EN BENEFICI D'UN INTERÈS PARTIDISTA QUE HA CONFÓS LA MAJORIA
PARLAMENTARIA AMB EL MONOPOLI DE LA VERITAT; PERQUÈ HEM
ANAT VEIENT QUE CATALUNYA PERDIA GRADUALMENT LA SEVA VOCACIÓ D'ENCAPÇALAR EL PROCES DE TRANSFORMACIÓ DEL VELL ESTAT
CENTRALISTA I ANAVA APAREIXENT ALS ULLS DELS ALTRES POBLES
D'ESPANYA COM UNA COMPANYA INSOLIDARIA QUE PERSEGUIA D'ARRENCAR NOUS BENEFICIS SOBRE LA BASE D'UNA CONFRONTACIÓ PERMANENT PERQUÈ HEM
CONSTATAT AMB SORPRESA
QUE LA
CATALUNYA
AUTÒNOMA S'EDIFICAVA SOBRE UN CENTRALISME OFEGADOR I QUE LES
ALTRES ADMINISTRACIONS CATALANES EREN CONSIDERADES ENEMIGUES
POTENCIALS I NO COL·LABORADORES LLEIALS AMB LA MATEIXA EMPRESA; PERQUÈ HEM VIST COM ELS SINDICATS I ELS
TREBALLADORS
HAN ESTAT IGNORATS SISTEMÀTICAMENT PER LA POLÍTICA DEL CONSELL EXECUTIU; PERQUÈ HEM POGUT COMPTAR QUE ELS DINERS DE
LES INVERSIONS NO HAN ESTAT GASTATS JUSTAMENT EN LES COMARQUES QUE MES HAN PATIT LA CRISI INDUSTRIAL I QUE MES DEFICITS TENEN ACUMULATS; PERQUÈ
HEM ASSISTIT A LA
IMPLANTACIÓ
D'UNA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL QUE, LLUNY DE PERSEGUIR UN
CREIXEMENT HARMONIC, HA OBERT LES PORTES A NOVES POSSIBI-
8
�LITATS DELS INTERESSOS ESPECULATIUS; PERQUÈ HEM VIST QUE
EL JOC, EN COMPTES D'ANAR-SE TROBANT REDUIT A UNS MARGES
PRUDENCIALS, HA ESTAT FORTAMENT INCENTIVAT I HA FET ENTRADA A LES BOTIGUES I ALS FORNS DE PA; PERQUÈ HEM SABUT QUE
LES SUBVENCIONS DE LA GENERALITAT HAN ESTAT CONCEDIDES SOVINT SOTA PRESSIÓ DE GRUPS D'INTERESSOS, EN LLOC DE CERCAR
UN REPARTIMENT EQUILIBRAT I JUST. I TANTES I TANTES COSES
QUE DIFUMINAVEN AQUELLA IDEA QUE ENS HAVÍEM ANAT DIBUIXANT
DE COM SERIA GOVERNADA UNA CATALUNYA QUE RECUPERAVA LA SEVA LLIBERTAT, LA SEVA AUTONOMIA I LES SEVES INSTITUCIONS
NACIONALS.
ARA, EN AQUESTA PRIMAVERA DE 1988, CATALUNYA ES TROBA EN
PLE PROCES ELECTORAL, ES A DIR, ES DISPOSA A FER BALANÇ DEL
GOVERN QUE HA TINGUT I A DESIGNAR LA MAJORIA QUE DONARA SUPORT AL NOU GOVERN. ES UN MOMENT IMPORTANT, UNA
OPORTUNITAT
QUE, SIGUI QUINA SIGUI L'OPCIÓ QUE PRENGUI LA MAJORIA DE CATALANS, CAL QUE S'APROFITI ADEQUADAMENT.
ELS SOCIALISTES ANEM ESPERANÇATS
ENS HI PRESENTEM, HO DIC
A LES PROPERES
ELECCIONS.
POTSER AMB IMMODESTIA PERO AMB
UN
ORGULL LEGÍTIM, AMB UN BAGATGE FORÇA IMPORTANT: UN PARTIT UNIT; UN PARTIT
AMB UN INDEX
NOTABLE D'AFILIATS; UN
PARTIT
AMB UNA AMPLIA EXPERIENCIA DE GOVERN, FORJADA EN ELS AJUNTAMENTS, EN LES DIPUTACIONS, EN EL GOVERN DE L'ESTAT, EN
LA
MATEIXA GENERALITAT, ON ELS CONSELLERS SOCIALISTES VAN MARCAR UN ALT NIVELL EN L'ÈPOCA DE LA GENERALITAT PROVISIONAL;
9
�UN PARTIT QUE SENT I VIU EN ELL MATEIX TOTES LES
ESPERANCES
I CONTRADICCIONS DEL NOSTRE POBLE; UN PARTIT DE SOLIDA IMPLANTACIÓ TERRITORIAL, QUE ES, DE FET, UN REFLEX FIDEL DE LA
SOCIETAT CATALANA.
UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRES
PERO MES ENLLÀ DE LA
VE D'UN PROCES
NOSTRA FORÇA, SENTIM L'IMPULS QUE
QUE HA ANAT
AGLUTINANT ENTORN NOSTRE
ENS
MOLTS
SECTORS PROGRESSISTES QUE NO MILITEN AL PSC PERO QUE CREUEN
I LLUITEN PER LA FORMACIÓ D'UNA MAJORIA ALTERNATIVA, UNA MAJORIA NACIONAL I
DE PROGRES QUE
PUGUI DISPOSAR DEL
SUPORT
PARLAMENTARI SUFICIENT COM PER GOVERNAR CATALUNYA.
HI HA MOLTA GENT QUE HAVIA ANAT ABANDONANT LA SEVA MILITÀNCIA POLÍTICA, MOLTA GENT QUE DESITJAVA D'ESTRENAR-LA D'UNA
VEGADA, QUE HA DECIDIT QUE NO PODIA DEIXAR-SE ESCAPAR AQUESTA OPORTUNITAT DE LA PRIMAVERA DE 1988. HI HA MOLTA GENT QUE
HA ASSISTIT AMB IMPOTENCIA I DISGUST A LA CONFIGURACIÓ
D'UN
MODEL DE GOVERN PER AL NOSTRE PAIS QUE NO S'ADEIA GENS, TAMPOC PER A ELLS, AMB EL QUE HAVIEN DESITJAT: I SABEN QUE NOMES AMB L'ESFORÇ DE TOTS ELS QUI PENSEN COM ELLS ES POSSIBLE
DE CANVIAR DE MODEL I DE GOVERN. PER AIXÒ S'HAN MOBILITZAT,
I HAN ESCOLLIT LA VIA QUE ELS HA SEMBLAT MES OPORTUNA. SABEN
QUE QUATRE ANYS MES AMB EL MATEIX DISCURS POLITIC, AMB EL
CONTINUISME TRIST D'UNA LÒGICA POLÍTICA QUE NO PODEN COMPAR-
10
�TIR, SERIEN JA UN CUMUL
D'ANYS EXAGERAT, UN AUTÈNTIC
EXCES
EN LA MESURA SEMPRE DESITJABLE. SABEN QUE SI NO PARTICIPEN
ACTIVAMENT EN EL PROCES DEL CANVI, MAI NO PODRIEN PERDONARSE UN DESENLLAÇ QUE ELS DESPLAURIA I QUE ELS SEMBLARIA PERNICIÓS PER A LA CATALUNYA QUE ELLS VOLEN. PER AIXÒ S'HAN
POSAT EN MARXA, I SUMEN EL SEU ESFORÇ A LA CAUSA PROGRESSISTA DE TANTA I TANTA GENT.
DARRERA DELS SOCIALISTES, DARRERA D'AQUESTA GENT D'ESQUERRA
QUE TREBALLA PER UNA NOVA MAJORIA, HI HA UN DISSENY, UN MODEL, UN SOMNI DE LA CATALUNYA QUE VOLEM. HI HA UN PROJECTE
POLITIC, HI HA UN PROGRAMA DE GOVERN, PENSAT I DEBATUT,
PONDERAT I POSSIBLE. JO US INVITO A TOTS VOSALTRES, I INVITO A TRAVES VOSTRE TOT EL POBLE DE CATALUNYA, A FER VOSTRE
I A COMPARTIR I A REALITZAR AQUEST PROJECTE. I HO FAIG AMB
LA CONVICCIÓ QUE HA ARRIBAT EL MOMENT DE DUR-LO A BON
ENTRE ALTRES COSES PERQUÈ ESTIC
CONVENÇUT QUE ES EL
PORT,
MILLOR
POSSIBLE PER A CATALUNYA I PERQUÈ HA ASSOLIT UN GRAU DE MADURESA I DE PENETRACIÓ SOCIAL
QUE EL FAN IDONI PER
CONDUIR
EL GOVERN DE CATALUNYA EN ELS PROPERS ANYS.
A CATALUNYA S'OBREN ARA DAVANT NOSTRE DUES ALTERNATIVES:
UNA JA ENS ES CONEGUDA, I SUPOSA EL CONTINUISME D'UNA POLÍTICA QUE NO HA SABUT RESPONDRE ALS REPTES BASICS DE LA
SOCIETAT CATALANA I A LES NECESSITATS MES URGENTS DEL NOSTRE POBLE; L'ALTRE, QUE ES L'EXPRESSIÓ D'UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRES, VOL FER LES COSES D'UNA MANERA COM-
11
�PLETAMENT DIFERENT.
L'ATUR, EL PRIMER PROBLEMA DE CATALUNYA
JO PENSO EN UN GOVERN DE CATALUNYA PREOCUPAT PER AQUELLS
QUE MES HO NECESSITEN TOT, QUE DONI L'ATENCIÓ NECESSÀRIA ALS
SECTORS MES MARGINATS DE LA NOSTRA SOCIETAT, AQUELLS QUE SOVINT QUEDEN DESPENJATS DELS BENEFICIS DE LA PROSPERITAT.
PENSO EN UN GOVERN QUE COMENCES CONSIDERANT QUE L'ATUR ES EL
PRIMER PROBLEMA DE CATALUNYA, AQUELL QUE HA D'OCUPAR LA NOSTRA ATENCIÓ PRIORITARIA. UN GOVERN QUE, DES DE TOTS ELS DEPARTAMENT, ENFOQUI LA SEVA GESTIÓ SITUANT LA LLUITA CONTRA
L'ATUR EN PRIMER TERME. QUE HI DEDIQUI RECURSOS, QUE DESTINI UN MINIM DE VINT MIL MILIONS DE PESSETES EN AQUESTS QUATRE ANYS A CREAR OCUPACIÓ PER ALS JOVES.
UN GOVERN QUE GOVERNI AMB RIGOR I EFICACIA
PENSO EN UN GOVERN QUE, A COSTAT DE LA QUE ACABO DE DIR, DIBUIXI LES SEVES PRIORITATS, CLARES I DEFINIDES, I LES TRADUEIXI EN UNA ACCIÓ DE GOVERN PLANIFICADA, AMB CALENDARIS
CONCRETS I AMB PARTIDES DELS PRESSUPOSTOS. QUE NO IMPROVISI,
QUE NO CANVIÍ DE RUMB A CADA MOMENT, QUE NO ES MOGUI PELS
CAPRICIS INESPERATS DEL SEU PRESIDENT, QUE NO HO CONDICIONI
TOT A LA CONJUNTURA MES IMMEDIATA, A LA CONVENIENCIA DEL MOMENT I QUE EXPLIQUI AL POBLE DE CATALUNYA ELS PROPÒSITS QUE
L'ANIMEN I ELS MITJANS DE QUE DISPOSA PER DUR A TERME ELS
12
�SEUS PROJECTES. QUE LI DIGUI QUE NO HO FARÀ TOT EN UN SOL
INSTANT NI AMB LA PERFECCIÓ MES ABSOLUTA, PERO QUE TE UNA
IDEA CLARA D'ALLO QUE CONVÉ DE FER EN PRIMER TERME I EL QUE
ANIRÀ VENINT DESPRÈS. QUE LI RECORDI QUE ELS RECURSOS SON
ESCASSOS PER DEFINICIÓ, PERO QUE NO DEIXARÀ DE BELLUGAR-SE I
DE NEGOCIAR PER OBTENIR UN MILLOR FINANÇAMENT PER A LA GENERALITAT, QUE SERA DUR I TENAÇ
A L'HORA D'EXIGIR ALLO QUE
CATALUNYA MEREIX I LI PERTOCA, PERO QUE OFERIRÀ LA VOLUNTAT
DE CORRESPONSABILITZAR-SE DE TOTS ELS COMPROMISOS QUE ASSUMEIXI. I QUE SI ELS RECURSOS SON ESCASSOS PER DEFINICIÓ, NO
SE'N PERDRA NI UN EN PROPAGANDA ESTÈRIL, EN AJUTS CLIENTELARS O EN CONCESSIONS ESCANDALOSES EN BENEFICI DE SOCIETATS
PRIVADES. I QUE LA LLUITA PER AUGMENTAR LA CAPACITAT D'INVERSIÓ SERA UNA OBSESSIÓ PERMANENT. I QUE NO DEIXARÀ DE CERCAR EN TOT MOMENT LA MANERA DE MILLORAR L'EFICACIA DE L'ADMINISTRACIÓ, DE REDUIR LA DESPESA CORRENT, DE CONTRACTAR EL
PERSONAL ESTRICTAMENT NECESSARI, D'AGILITZAR TANT COM ES
PUGUI LA BUROCRACIA, D'HUMANITZAR TANT COM SIGUI POSSIBLE
LA RELACIÓ AMB ELS CIUTADANS, DE FER QUE LA GENERALITAT SIGUI SENTIDA PER TOTHOM COM UNA INSTITUCIÓ ESTIMADA I PROPERA, UTIL I HONESTA. I QUE DIGUI EL POBLE DE CATALUNYA QUE
AIXÒ NO S'ACONSEGUIRÀ D'UN DIA PER L'ALTRE PERO QUE L'ESFORÇ
PER ASSOLIR-HO SERA SOSTINGUT I TENAÇ.
PENSO EN UN GOVERN AIXÍ. NO INTENTO FER-VOS UN DISSENY FANTASTIC, PERFECTE, ALLUNYAT DE LES LIMITACIONS DE LA PROPIA
CONDICIÓ HUMANA. PARLO D'UNA VOLUNTAT, D'UN ESFORÇ, D'UNES
LÍNIES MESTRES QUE PRESIDIRAN UNA ACCIÓ POLÍTICA.
13
�LA FORMACIÓ, UN ELEMENT FONAMENTAL
EN
LA
CONSTRUCCIÓ
DEL
PAIS
PENSO EN UN GOVERN QUE CONSIDERI QUE LA FORMACIÓ ES UN ELEMENT FONAMENTAL EN LA CONSTRUCCIÓ D'UN PAIS. UN GOVERN QUE
SE SENTI ORGULLOS DE LA TRADICIÓ PEDAGÓGICA DE CATALUNYA I
QUE, LLUNY DE SOMNIAR INÚTILMENT, ES PROPOSI UNA COSA TAN
SIMPLE I TAN IMPORTANT COM RECUPERAR AQUESTA TRADICIÓ I
CONTINUAR-LA AMB EL MATEIX ESPERIT DELS HOMES I DONES DE
LA
MANCOMUNITAT I DE LA REPÚBLICA. UN GOVERN QUE FACI QUE CATALUNYA DEIXI D'OSTENTAR EL TRIST RECORD DE SER L'ÚNICA COMUNITAT AUTÒNOMA D'ESPANYA ON L'ENSENYAMENT, PUBLIC I CONCERTAT, ENCARA NO ES PLENAMENT GRATUIT.
UN GOVERN QUE REGULI EL PRIMERISSIM NIVELL DE LES ESCOLES
BRESSOL, QUE EIXAMPLI EN UN CURS EL PARVULARI FENT UN NOU
CICLE DE 3-6 ANYS, QUE DEDIQUI A LA FORMACIÓ PROFESSIONAL
UN LLOC PREFERENT PER TAL QUE DEIXI DE SER L'ENSENYAMENT
VERGONYANT, UN INDRET DE FORMACIÓ ON NO S'EDUCA PER AL
TREBALL DEL DIA DE DEMÀ, UN CONJUNT DE MATÈRIES MES O MENYS
INUTILS ALIMENTADES PER UN PRESSUPOST INSUFICIENT. UN GOVERN
QUE NO PRETENGUI RECUPERAR DINERS SINO MILLORAR LA
DE L'ENSENYAMENT I
LA PREPARACIÓ DELS
MESTRES, QUE
QUALITAT
SÀPIGA
QUE ELS TEMPS ESTAN CANVIANT A RITME ACCELERAT I QUE LES NOVES TECNOLOGIES ENS PREPAREN UN FUTUR COMPLETAMENT DIFERENT,
14
�QUE LA UNIVERSITAT NO PODRA SOBREVIURE GAIRE AMB ELS DEFICITS ACTUALS, AMB LA INSUFICIENCIA RADICAL DE LES INVERSIONS, AMB LA SENSACIÓ D'INUTILITAT QUE FORÇOSAMENT S'HA APODERAT DE MOLTA DE LA GENT QUE HI TREBALLA. NO ES UNA CATALUNYA IDEALITZADA: ES, SI FA O NO FA, LA CATALUNYA DE LA
ROSA SENSAT I DE L'ARTUR MARTORELL, DE L'ALEXANDRE GALÍ I DE
LES ESCOLES D'ESTIU, DE L'ESCOLA DE TREBALL I DELS MOVIMENTS
DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA.
UNA CATALUNYA MES IGUALITARIA I TERRITORIALMENT MES
EQUILIBRADA
TENIM DRET A CREURE I A ESPERAR EN UNA CATALUNYA AIXÍ. UNA
CATALUNYA, AIXÒ SI,
QUE VAN DISSENYAR-NOS
TERRITORIALMENT MES
ELS POLITICS I
EQUILIBRADA DE
LA
ELS ESPECULADORS
DEL
FRANQUISME. UNA CATALUNYA AMB UNA CAPITAL GRAN I FORTA,
QUE
HA RECUPERAT L'ORGULL D'ELLA MATEIXA
MON
I QUE ES PROJECTA
ENLLÀ AMB EL CAP BULLENT DE PROJECTES I D'IDEES I AMB LA VOLUNTAT DE FER-LES REALITAT. UNA CAPITAL, BARCELONA, QUE NECESSITA EL SUPORT DECIDIT DEL GOVERN DE CATALUNYA PER CONTINUAR JUGANT I JUGAR-LO MES ENCARA, EL PAPER DETERMINANT
QUE SEMPRE HA TINGUT EN LA VIDA ECONÒMICA, CULTURAL, ARTÍSTICA I RECREATIVA DE CATALUNYA. I A COSTAT D'ELLA, UN TEIXIT DE CIUTATS ESTESES HARMONIOSAMENT PEL TERRITORI, AMB
UN
EIX DEL PIRINEU I UN EIX TRANSVERSAL QUE LES ATANSIN HORITZONTALMENT, ENCAPÇALANT UNES COMARQUES QUE, LLUNY DE SER UNA
AGENCIA PARTIDISTA BUIDA DE CONTINGUT, SIGUIN UN
15
INSTRUMENT
�DE REEQUILIBRI I LA GARANTIA DE LA IGUALTAT DE LA
PRESTACIÓ
DE SERVEIS EN EL CONJUNT DEL TERRITORI DE CATALUNYA.
DE FET, EN EL
PASSAT HISTORIC I EN
SEMPRE LA FORÇA
DE CATALUNYA
ELS TEMPS MES
HA DESCANSAT
RECENTS,
SOBRE LA
DOBLE
BASE D'UNA CAPITAL DINÀMICA I FORTA I D'UNA TRAMA DE CIUTATS
INTERMEDIES QUE HAN ESTAT EL MOTOR DEL SEU AMBIT D'INFLUENCIA. NO HI HA CONTRADICCIÓ NI PUGNA ENTRE UN ELEMENT I ALTRE: TOTS DOS S'AJUDEN I ES POTENCIEN. PER AIXÒ SERA BO SEMPRE DE NO UTILITZAR EL TERRITORI I LA SEVA ORGANITZACIÓ
UN INSTRUMENT D'UTILITZACIÓ
PARTIDISTA. PER
AIXÒ HA
COM
ESTAT
TAN MALAGUANYADA LA DIVISIÓ TERRITORIAL QUE S'HA APROVAT RECENTMENT SENSE EL CONSENS NECESSARI.
EL DIÀLEG NECESSARI
CONSENS QUE NOSALTRES MANTINDREM EN AQUELLES QUESTIONS BASIQUES DE DESENVOLUPAMENT DE L'ESTATUT O D'INTERÈS NACIONAL.
PER AIXÒ PENSO SOVINT EN ELS BENEFICIS INDISCUTIBLES QUE,
PER EXEMPLE, OBTINDRIA LA NOSTRA CULTURA SI HAGUÉS ESTAT
SINCERA LA VOLUNTAT D'ACORD QUE HI HAVIA DARRERA LA SIGNATURA DEL PACTE CULTURAL. PER AIXÒ PENSO SOVINT QUE CALDRÀ
RECUPERAR-LO I AMPLIAR-LO, PERQUÈ
LA CULTURA ES UN
ELEMENT
ESSENCIAL DE LA IDENTITAT DE CATALUNYA, PERQUÈ EL DEFICIT
DELS NOSTRES
EQUIPAMENTS CULTURALS
PODREM COMPENSAR-LO AMB
ES TAN
LA COL·LABORACIÓ
16
GRAN QUE
FRANCA I
NOMÉS
LLEIAL,
�PROJECTE A PROJECTE, PRESSUPOST PER PRESSUPOST, DE TOTES LES
ADMINISTRACIONS CATALANES.
NO PRETENC AMB LES MEVES
PARAULES DE FER-VOS LA RELACIÓ
LES LÍNIES MESTRES
LES MESURES
I DE
PROGRAMA DE GOVERN.
SI FOS
CONCRETES DEL
AIXÍ, NO PODRIA
DE
NOSTRE
PAS DEIXAR
DE
PARLAR-VOS DE LA NOSTRA VOLUNTAT DE FER POSSIBLE UNA AGRICULTURA VIVA I DINÀMICA, EN UN MON RURAL ON VALGUI LA PENA
VIURE. O DELS NOSTRES PROJECTES PERQUÈ EL PANORAMA DE LA SANITAT CATALANA NO ES VEGI PRESIDIT, COM AVUI, PEL DEFICIT ECONOMIC, PEL DESENCÍS DELS SEUS TREBALLADORS I PROFESSIONALS
I PER L'EXCES MASSIFICAT DE LA POBLACIÓ ALS SERVEIS SANITARIS. O DEL QUE VOLEM FER PER GARANTIR A LA GENT GRAN, A AQUELLA GENT QUE HA DEDICAT TOTA UNA LLARGA VIDA AL TREBALL I
A LA CONSTRUCCIÓ D'AQUEST PAIS, EL DRET A UNA VELLESA DIGNA,
PARTICIPADA I ACTIVA. I TANTES
I TANTES COSES QUE ARA
M'ES
IMPOSSIBLE DE DETALLAR-VOS. HE VOLGUT, NOMÉS, ASSENYALAR UNA
VOLUNTAT, UN DETERMINAT CONCEPTE DE CATALUNYA I DE LES SEVES
INSTITUCIONS, UN MODEL CONCRET DE COM PODRÍEM ANAR TRANSFORMANT AQUESTA PATRIA NOSTRA. LA RELACIÓ D'EXEMPLES CORRE SEMPRE EL PERILL DELS OBLITS I PER AIXÒ NO M'ESTENDRE MES EN LA
DESCRIPCIÓ DE CADA PEÇA D'AQUEST MOSAIC. PERO VULL QUE SAPIGUEU TAMBE QUE HEM DISSENYAT TOTES LES PECES, QUE LES HEM
TREBALLADES I DISCUTIDES AMB CURA I AMB ENTUSIASME. QUE
VOLGUT PENSAR EN
TOTS ELS
PROTAGONISTES D'AQUEST
HEM
PROJECTE
COMPARTIT QUE ELS SOCIALISTES US VOLEM OFERIR EN LES PROPERES ELECCIONS.
17
�CATALUNYA, DIVERSA I PLURAL
SABEM QUE CATALUNYA ES DIVERSA, I ES PLURAL. QUE LA SEVA RIQUESA VE, PRECISAMENT, DE LA SEVA DIVERSITAT. QUE LA NATURALESA ENS HA ESTAT JUSTAMENT PRODIGA EN LA VARIETAT DEL NOSTRE PAISATGE, I QUE LA HISTORIA,
LES GENERACIONS, ENS HA
AL LLARG DELS SEGLES I
DE
ANAT CONFORMANT COL·LECTIVAMENT
EN
LA SUMA I LA INTEGRACIÓ D'ORÍGENS I CULTURES DISTINTES. SABEM QUE TOT AIXÒ ENS HA EDUCAT UN XIC MILLOR EN LA TOLERANCIA, I QUE MAI UN VALOR TAN DEMOCRATIC COM AQUEST NO HAURIA
DE RECULAR NI UN PAM EN LA NOSTRA VIDA POLÍTICA I SOCIAL.
SABEM QUE LA NOSTRA DIVERSITAT
ES TAMBE LA GARANTIA
CONTRA
EL MONOPOLI, CONTRA L'APROPIACIÓ DE CATALUNYA, CONTRA LA DIVISIÓ MANIQUEA ENTRE ELS BONS I ELS MALS CATALANS. ELS SOCIALISTES HEM INTEGRAT AQUESTS VALORS COMUNITARIS, ELS SENTIM PROPIS, LLUITEM PER REFORÇAR-LOS EN LA NOSTRA EXISTENCIA
I EN LA NOSTRA ACTIVITAT POLÍTICA.
UN MISSATGE D'ESPERANÇA I D'IL.LUSIO
PER AIXÒ EL NOSTRE PROJECTE POLITIC VOL SER OFERT D'UNA MANERA GENEROSA I PARTICIPADA. PER AIXÒ VOLEM RESPECTAR LES
ALTRES OPCIONS POLITIQUES, PER BE QUE DENUNCIEM SENSE EMBUTS ELS INTERESSOS QUE SOVINT S'AMAGUEN DARRERA D'ALGUNA
D'ELLES. PER AIXÒ VOLEM OFERIR AL POBLE DE CATALUNYA UN MIS-
18
�SATGE D'ESPERANÇA I D'IL.LUSIO. PER AIXÒ RECLAMEM LA PARTICIPACIÓ DE TOTS
ELS CATALANS EN
LA CONSTRUCCIÓ D'UN
FUTUR
QUE ENS APASSIONA. UN FUTUR QUE JA ES AVUI MATEIX I QUE ANEM CONSTRUINT ENTRE TOTS.
M'HA CORRESPOST A MI D'ENCAPÇALAR AQUEST PROJECTE POLITIC.
ME'N SENTO AUTOR EN UNA PART, RESPONSABLE EN EL SEU CONJUNT, PROTAGONISTA AMB
LA COL·LABORACIÓ I
MOLTA GENT QUE L'HA FET
POSSIBLE. JO VULL APROFITAR
MATI PER PROPOSAR-VOS QUE EL
MES ENLLÀ DE LES COLUMNES
LA COMPANYIA
FEU VOSTRE, QUE EL
DE
AQUEST
COMUNIQUEU
D'AQUEST PATI, QUE JUNTAMENT
NOSALTRES EL FEU ARRIBAR A TOTS ELS RACONS DE CATALUNYA.
HI HA CAP POBLE QUE HAGI D'ACCEPTAR FATALMENT EL SEU
AMB
NO
DESTÍ.
TOTS SOM PROTAGONISTES DE LA NOSTRA PROPIA HISTORIA. PER
AIXÒ US DEMANO QUE AMB LA COL·LABORACIÓ DE TOTS SIGUEM CAPAÇOS DE MATERIALITZAT AQUEST
PROJECTE EN UNA NOVA
MAJORIA
QUE GOVERNARÀ CATALUNYA A PARTIR DEL 29 DE MAIG. A LES NOSTRES MANS TENIM LA CAPACITAT DE FER-HO POSSIBLE...
19
�'W
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Per una Catalunya més igualitària
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Obiols, Raimon, 1940-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-04-30
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Catalunya
Acció política
Desenvolupament econòmic
Desigualtats
Model social
Campanyes
Description
An account of the resource
Conferència de Raimon Obiols, que va ser presentat per Pasqual Maragall.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Casa de la Caritat, Pati Manning (Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 175
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2816/19880430_Presentacio_RaimonObiols_PM.pdf
ec23167464c4ba56f0dd38bdc58896f8
PDF Text
Text
PARADLES D'INTRODUCCIÓ DE L'EXCM. SENYOR PASQUAL MARAGALL A LA
CONFERENCIA "PER ONA CATALUNYA MES IGUALITARIA" CELEBRADA EL DIA
30 D'ABRIL DE 1988, AL PATI MANNING DE LA CASA DE LA CARITAT.
Bon dia a tothom, a mi m'agrada de diu-se que el qui us parlarà
ara» Raimon Obiols, és un vell amic i a vegades amb l'amistat i
amb l'amistat llarga és justament quan un es posa en condicions
de conèixer a la persona que ha de presentar i de fer-ho amb
consciència, amb coneixement, encara que evidentment amb el biaix
que dóna el fet de molts anys de coneixement.
Amb en Raimon Obiols, ahir ho recordava l'Isidre Molas, fa vinti-sis anys vam crear una primera organització socialista a la
Universitat unitària, un embrió potser del que hagués poder ser
un partit socialista en aquells anys, en tot cas, un embrió del
que és el socialisme català avui.
I vull recordar un fet de com va néixer fisícament aquell moviment, va néixer una nit a casa d'un bon amic, en Raimon Obiols i
jo mateix, amb una ciclostil de fusta, em penso d'aquelles que
utilitzaven alcohol que feien aquella tinta de color morat,doncs, vam estar imprimint sobre els clixés el que seria la primera octaveta d'aquell moviment, moviment del febrer del 62 i
aquesta octaveta era un colom, un colom de Picasso dibuixat que
en Raimon — j a sabeu que Raimon dibuixa molt bé, le ve de son
p a r e — va dibuixar el colom de Picasso sobre la cera del clixé i
tal com anaven sortint les octavetes una per una de la maquineta,
les anaven pintant resseguint una de cada color, una de blau, una
de vermell i una de groga. Aquelles octavetes col.leccionades i
amuntegades, a mitja nit,, ja^ quatre de la matinada, apilades,
embolicades i lligades, anaven al dematí, de la mateixa mà, ademes pràcticament nosaltres mateixos, de la Facultat de Deret de
la Diagonal i a les dotze que era el moment de màxima acumulació
des del Seminari, (no diré de quin perquè encara haurien baralles
per veure de quin va ser) els tiraven les octavetes que baixaven
volant sobre els estudiants que sortien en aquell moment, aquell
va ser el llançamen del moviment del febrer del 62. Es a dir, era
una època de la política en la que es combinava el valor, digueum'ho tot, que una mica es necessitava i també l'artesania, la
capacitat de fer la política amb les mans, de fer-la des de cero,
de fer-la des de quatre idees, en grups de poquíssima gent que
començaven a actuar i, és cert, que aqui a Catalunya hi ha altres
persones digníssimes que han fet i vam fer des d'aquella època
accions tan importants com aquella o d'altres o més importants
encara, però el que jo no he sapigut trobar (i us ho dic amb tota
la sinceritat i desafiu a ningú a que em demostri el contrari)
és, cap persona, de la història política de la Catalunya moderna,
estic parlant dés de l'any 50 cap aqui, que amb la mateixa continuïtat hagi estat present en totes les batalles per a la democràcia i per Catalunya, —• he dit en totes-- i estic segur que hi
ha moments, hi ha persones què tenen un clar protagonisme, però
són persones i són moments, no és la continuïtat que ha hagut en
l'acció
d'en Raimon Obiols des de l'any 1957 que jo el vaig
conèixer, fins ara.
1
�Va ser en aquell 62 famós, en el qual es va començar a contruir
reaiment el que seria el moviment de la llibertat i la democracia, en que per primera vegada va semblar, no només a aquells q ie
més obsessivament s'ho creien sempre que erf - va tot a punt de
caurey sino, a tothom, que el franquisme podria caure, la vagr
d'Astúrias, la vaga d'' la Maquinistf , /a ser present en aquell
moment, no romes a la Universitat oinò que estava present a través del movime-ií. socialista de Catalvnya en el món obrer i er. el
món pol'tia .' ser.y-re.-, sempre, el ^moviment socialista d'en Joan
Raventós \ Raimen O':iols
¿ irantanir en peu les dues banderes
del Cc ;a.i.a.:iftme ; ":l socialisme, d'una forma clara, d'una for^a
toçuca, i ; a ..orma que inclus en alguns els bagués pogut sembler
en aquell moment que era excessivament eru^nime quan hi Lavis?i
coses més importants per les quals lluitar 1 ells van manteni'
sempre en pet la dobZe bandera cel sojialisire i de Catalunya qu<=>
en definitiva era la mateixa bandera.
Però va estar present també en el 66, 67, 68 i en aquells primera de maig que en la primera crisi del capitalisme desarrollista van anunciar realment el que podia ser una crisi posterior
més gran i va ser present en el 70-71, i va ser present en l'Assemblea de Catalunya, en una Assemblea que va marcar teta una
etapa de la transició política i en la qual si ara repassem qui
era i qui no hi era, doncs-*- realment/molts no hi eren, dels que
avui s'omplen la boca amb el nom de la llibertat i amb el nom de
Catalunya i en aquell cas tan important de l'Assamblea de Catalunya i en aquell moviment tan important no hi eren i va ser
present a la Capuxinada i va ser empresonat i, una, dos i tres
vegades va ser detingut, per defensar una causa que en tot moir:ent
va saber servir amb modèstia, amb eficàcia i amb un lideratge que
li ha segut reconegut poc a poc però amb seguretat, en la història del nostre passat més immediat, en el nostre present i que li
serà reconegut en el nostre immediat futur.
Mireu, igual com els alcaldes de Catalunya hem lluitat per conseguir que la base d'aquest país estigués en condicions, de fer
front al repte immens d'estar a l'alçAda del que eren els nostres
somnis a l'any 75, 76, 77, aquells somnis de llibertat, d'amnistia, d'Estatut d'Autonomia, d'una Catalunya més gran, d'una Catalunya que empalmés amb l'esperit democràtic i autonòmic de la
República, igual com els alcaldes, repeteixo, de les grans ciutats de Catalunya han fet mínimament possible que avui puguem dir
que alguns d'aquells sommis s'han acomplert, jo crec que avui
tenim l'obligació de fer el mateix en tot Catalunya, que allò que
s'ha fet possible en trossos de Catalunya, en el territori de
Catalunya o sigui en la seva totalitat.
Hi ha qui enfronta el tot i la part, hi ha qui diu que tot Catalunya ha de passar per davant de les parts que formen Catalunya
i, nosaltres que l'ha hem feta des d'abaix, des de cada una de
les ciutats, de les seves parts, estem convençuts que justament
en cada una de les parts de Catalunya hi ha l'engruna de la seva
totalitat, nosaltres ho entenem perfectament, ho entenem des de
la Terra Alta, ho entenem des de Barcelona, des de la Garrotxa o
des de l'Empordà, que en cada una d'aquestes cornaques, en cada
una de les nostres ciutats, hi ha l'engruna, hi ha la llavor, hi
ha l'embrió de la totalitat de Catalunya, ja sabeu que el poeta
2
�va dir al principi de Segle, els hi deia ell als empordanesos".. si de Catalunya es perdés l'Empordà, Catalunya ja no seria e
mateix, Catalunya ja no fóra Catalunya., en c?T"i ;. ^.e Cataluña
només queda l'Empordà, tornarà a ser, t ^ r n è ?. *. .^porfià tornar-?
reconstruir el conjunt" el raateic diríem ..--"^l'cx *.$ «àe Barcelona :..
cada un de's que la treballat aqursts ;.../"•• sv?. v.'-v.1. _art do Cats
lunya de la part que V
""'.vit, si de
:V-i<;: :s -;rdés .-rcelona, Ca ta. .lui? y a ne fòr
.a nrsti*, no :-/;..->. "a . ...jt^í.xa, rerù .'
de CataJ.i.T.j.r nonn-*- qu^'i-o* 1? >-;e 1 >n? ïo ::" - ".',.". ;^s.*gu:r.-) •;;•'"•. Catalunya tairbd tcv.r.c.:.:'. • i jer ^ \.
.A- ':"'. -v."'? 3;/"u.i
"^sible
tenim un hav.ç que s- ~-'\ .;:..'>' /'.J:- ".:;.•:'-'
;•-, .^v c~ la '-. ..rrra i
,sfl'.';!aç t S o r t i s ?:,1 •";v.r.".r-..-i3. "'/"':.£ v.v".'.*. *•'. ri'*',:..' '.-.
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules d'introducció de l'Excm. Senyor Pasqual Maragall a la conferència "Per una Catalunya més igualitària" de Raimon Obiols, celebrada el dia 30 d'abril de 1988, al Pati Manning de la Casa de la Caritat.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-04-30
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Obiols, Raimon, 1940-
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Catalunya
Campanyes
Description
An account of the resource
Transcripció poc curosa. La part final del document no es pot llegir.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Casa de la Caritat, Pati Manning (Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 175
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2811/20000827_DiariGirona_PreguntesFerseEstiu_PM.pdf
1aecbb944482f4b0f899bc783354f973
PDF Text
Text
Diari de Girona DIUMENGE, 27 D'AGOST DE 2000
Opinió 21
Preguntes per fér^se a l'estiu
PASQUAL MARAQALL I MIRA
'estiu és temps de,
preguntes. El temps
passa amb una altra
cadència, permet el
repòs dels records i la regurgitació de certes qüestions, tant de
passat com de futur.
Una d'aquestes preguntes és
què hauria passat si s'hagués
acomplert la disposició de l'Estatut que diu que a la província
de Barcelona li toca 1 escó al Parlament de Catalunya per cada
50.000 habitants. A Barcelona li
tocarien 93 diputats (4,6 milions
d'hab./ 50.000, dades del 1996)
en comptes dels 85 que correspondrien a la població existent
quan es va aprovar l'Estatut. Fins
a quin punt aquesta disposició
transitòria (fixin-s'hi bé: transitòria des del 1978), quaii diu
que el nombre d'escons és vàlid
«mentre no s'hagi aprovat la llei
electoral catalana», no pressuposa en realitat que estem en fals
des del punt de vista estatutari?
Pensaven els diputats estatuents
en una transitorietat... de 22
anys?
Tant se val. Jo crec que en general el que hi ha és el que hi
havia d'haver i que res no passa
perquè sí. Hi ha coses més importants que les que es deriven
de les lleis. Les realitats evolucionen al seu aire.
Un país pot canviar malgrat el
seu govern, que és el que està passant a Catalunya. Canviaria més
i millor si tingués un bon govern,
que no el té. Té un govern d'esma, desproveït del seu alibi fonamental («la culpa la té Madrid»), perquè porta 8 anys essent decisiu a Madrid, i si culpa
hi ha, en tots cas, la comparteix.
I ara a sobre ha deixat de ser decisiu. Carent d'arguments i d'estratègia, o de tàctica (estratègia
no sé si ho era, allò d'abans), desproveït de projecte, torna i tor-
Els catalans no hem
de «demanar calés».
Que dibuixin un horitzó
espanyol a 20 anys
vista. Que projectin
la segona etapa
constitucional
na als amors inicials (la normalització, el cinema, les seleccions, el
nacionalisme decebut de la declaració de Barcelona) i, curiosament,
a la governabilitat, al «nosaltres el
que volem és col·laborar» i com a
molt al «nosaltres ja ho havíeiïi dit»
o al «són coses d'en Pere Esteve»
quan la Declaració de Barcelona ja
no toca. I algun detall de saviesa del
vell llop de mar comentant els drames del dia, els d'Euskadi o els d'El
Egido, però amb renúncia prèyia a
incidir-hi, renúncia que va ser intel·ligent i agraïda fa anys però que
ara és molt dubtós que sigui del tot
acceptable.
Catalunya va per una altra banda. La gent ha canviat. Ja ningú no
n'espera res de tres anys més de baralles internes dins la coalició governant i de disquisicions sobre la
data de les eleccions, no d'esperar
un any i mig més perquè ens donin més diners. I alguns desesperen,
potser abans d'hora, perquè Catalunya pugui arribar a reprendre el
rol capdavanter que va tenir en la
política de la transició i fins i tot
abans, en l'economia posterior al fa-.
mós informe del Banc Mundial del
1962. Recorden?, el Banc li va dir a
Espanya: deixa't d'esquemes radiocèntrics, i aposta per la línia la
Jonquera-Múrcia. I el país (i el turisme, per descomptat) es va posar
a créixer com una moto.
Ara estem tornant al radiocentrisme en base a la globalització, que
vol dir centralització dins de cada
país i creació d'una ciutat global per
barba en els països de mida mitjana-gran, Madrid en el cas d'Espan- •
ya. Els catalans hem perdut autoestima (amb puntes de cofoïsme,
com sempre) i anem desorientats.
No anem malament'però no sabem
ben bé a on anem.
Els governs no serveixen per tot,
com sovint es creuen (iriteressant
en aquest sentit, per cert, el debat
electoral nord-americà), però per a
una cosa sí que serveixen: per orientar-nos, per escriure un fQ conductor, per dotar el país d'autoritat, si
cal a base d'uniformes, protocol i
decrets, sí, però també i sobretot a
, base d'autoritat moral, de sentit del'anticipació, de capacitat per crear complicitats virtuoses, d'il·lusions
compartides, no diria de valors acceptats perquè estem en època de
canvi de paradigmes, però sí parlaria de capacitat d'adaptació a les
noves circumstàncies, de reformulació viva dels valors antics i d'assumpció intel·ligent dels nous.
Les il·lusions que comencen a ser
compartides avui a Catalimya no estan molt lluny, crec, de les següents:
, Resoldre bé l'allau immigratòria
que ens cau i que ens cal. .
Tornar la moral al sistema educatiu i als educadors sense resignarse a la dualització privat=bo /públic=problemesi
Augmentar les possibilitats de treball per a les dones, fer créixer la natalitat amb' un esquema socialdemòcrata i paritari de benestar.
Tenir una estratègia econòmica
i tecnològica clara. Encongir Catalunya en distàncies/temps i fer-ne
un país de 6 milions, no de quatre
+2, quatre de congestionats i dos
d'aïllats.
«Retornar» ofiltrarcompetències
a la societat i als ajuntaments.
Dotar-nos de regions entenedores que potenciïn les comunicacions,
les xarxes i els serveis que falten (si
hi hagués hagut Pirineu ara hi hauria eix pirinenc i si hi hagués hagut
Regió Metropolitana ara hi hauria
160 km de metro i no menys de 100,
com és el cas)
Nuclear o contribuir a una regió
euromediterrània de 15 milions
d'habitants, per sota dels quals no
tindrem ni aeroport transoceànic ni
òpera de primera classe (per molt
que convencin en Pep Caminal de
romandre lligat a la cadira del Liceu, en comptes de posar;lo a la Fira
de Barcelona, un gest propi de país
sense recursos ni imaginació, on només hi ha ima persona, normalmeiit
home, per a cada cosa).
Canviar la qualitat de les relacions
entre Catalunya i la resta dels espanyols: obtenir protecció estatal
pel català i protegir el castellà, que
és un capital formidable per Catalunya.
Encarrilar d'un cop la solució
(que trigarà anys a enllestir-se del
tot) del problema basc, que és en realitat el que roman de l'antic problema d'Espanya i que ho condicionà d'alguna manera tot. És més,
contribuir-hi des de Catalunya, no
intervenint-hi directament -en això
Tarradellas i Pujol han estat prou
prudents, i fins ara era correcteperò sí formulant una proposta catalana d'Espanya que actuï com a
teló de fons tranquil·litzador i il·lusionant a l'hora: no és pensable una
solució basca en una Espanya de les
autonomies immutable i intacta, i
això no facilita precisament les coses.
Alguns creuen que la solució ens
vindrà del PP. El PP ha guanyat per
majoria absoluta pel desgast nacionahsta i pel desgast socialista de 14
anys importants de govern sense una
base política tan sòlida com es podia pensar, amb una base inés aviat
electoral, amplíssima, heretada de
la república; i el PP ha guanyat com
ha guanyat perquè han anat petant
temes vells i temes nous: concreta-
ment el terrorisme i la immigració. I perquè si els governs socialistes havien de ser necessàriament
estatistes (estatistes en el sentit de
constructors del primer estat democràtic i autonomista de llarga durada que ha yist el segle XX), a la fi
l'empatx d'estatisme ens va impedir de fer el famós «canvi del canvi». El PP va aprofitar aquestfilóexcessivament doctrinari, va abaixar
impostos a partir de la bonança europea dels segons 90 i de la bona
herència de Solbes, i va capturar la
imaginació de sectors d'una joventut que s'havia d'afirmar d'alguna
manera contra els seus parés i contra el poder.
Però això també té menys solidesa del que aparenta. El terrorisme i
la immigració no són temes senzills.
Catalunya pot contribuir, indirectament en un cas, i per via d'exemple en l'altre, a entrar-hi a fons.
Els catalans hem de parlar en
aquest punt i hora. No «demanar
calés», necessitat a curt termini que
ho està enredant tot a llarg termini: hem de parlar formulant objectius i principis de caràcter federal,
o com vulguin dir-ne, que dibuixin un horitzó espanyol a 20 anys
vista. Que projectin la segona etapa constitucional.
Els calés ja vindran. Es derivaran d'una visió «reconstituent» que
és obligada 20 anys després i que
hem de començar a proposar oblidant (però també superant) les habilitats tècniques centrades en l'àrticle 151.2 o la disposició addicional X de la Constitució. En aquest
punt també la immediatesa ens perjudica. Necessitem temps i ambició.
No tenir pressa i apuntar lluny. L'única urgència que tenim és posar
mans al'obra, justament perquè el
camí, si ha de ser bo, haurà de ser
llarg.
President del grup parlamentari
PSC-Ciutadans pel Canvi
va treballar en els serveis exteriors
del KGB. S'expressa amb la rudesa
de qui pren de la democràcia els
glops que li interessen, i escup la resta. Veu al món exterior com una geMATÍAS VALLÉS
gantina Txetxènia. És l'anti-Hàvel,
recorre a la feresa fins i tot per proi.idimir Putin es va Aquesta predisposició li va perme- . quadrats. Després de casar-se amb Führer. L'enfrontament més llarg clamar que «formem part de la culsot metre a un test de tre salvar la situació a Berlín orien- una hostessa, va poder accedir a una de carros de la contesa va servir per- tura europea, i si els europeus ens
personalitat a l'a- tal, quan queia el Mur i rebia el mis- habitació sense finestra a l'exterior, què els nazis no prevalguessin on els rebutgen, ens.veurem obligats a trocadèmia del KGB. satge «Moscou no respon».davant de dotze metres quadrats. Les pri- tàrtars havien fracassat. La male- bar aliats».
Entre els trets negatius del seu les seves peticions desesperades d'a- vacions l'han ensinistrat per liderar dicció de «kursk», relacionada sens
Amb tot, no convé exagerar les
caràcter, es va detectar «un sen- juda. No obstant, no comptava que un país en bancarrota, però en la dubte amb la condició d'anomalia prevencions. Val més refugiar-se en
tit del perill per sota del normal». la societat occidental confon la fri- crisi del «Kursk» ha demostrat la magnètica que li presta l'elevada les paraules de leltsin, després d'oAixí s'explica la seva paràlisi gidesa amb la indolència.
seva immaduresa en el maneig de concentració de mineral de ferro, ferir-li a Putín la successió en la preimpàvida durant la tragèdia del
La gelor de Putin no fa distin- l'opinió pública. L'home que, entre pot enfonsar Putin com si fos un sidència russa. Davant els dubtes de
«Kursk», la seva estampa im- cions. Durant la seva estada a l'a- bromes i veres, anomena «professió submarí soviètic. S'esperava una rencartat-«saps, Boris Nikolàievitx,
mutable de donzell dolgut des de juntament de Sant Petersburg, com llicenciosa» el periodisme, s'ha com- mica més de previsió en el primer per ser-te honest, no sé si estic preCrimea. L'única aproximació a a adjunt del mort alcalde Sobtxak, portat com un analfabet mediàtic. lloc civilal comandament de l'e- parat», el beverri sortint es va rela vida íntima d'aquesta esfinx no va interrompre una reunió amb I no hauria de menysprear les im- quivalent al KGB.
fugiar en la seva facúndia habitual.
enigmàtica és el llibre d'entre- Ted Turner quan la seva dona va pa- plicacions de la paraula «Kursk», un
El president rus ha protagonit- «El nostre país no és tan enorme. Te
vistes Primera persona. En ell; tres tir un accident de trànsit que la va símbol de l'ocàs bèl·lic de Hitler.
zat una carrera tan meteòrica com les apanyaràs». Esperem que'així siperiodistes russos van aprofitar portar a l'UCI. No pot jutjar-se pels
«Kursk» no és sols una addició a difícil de justificar. En el moment gui, perquè un planeta interpretat
24 hores de converses amb el seu paràmetres habituals l'únic presi- la nòmina de naus de tràgica lle- oportú, no estava en cap lloc opor- a quatre mans per Vladimir Putin
president, per perforar el bún- dent occidental que ha accedit al cà- genda. És també el nom d'una de les tú o inoportú. Simplement, passa- i George W. Bush oferek més d'un
quer de la seva personalitat fins rrec per la seva actuació sense mi- ciutats més antigues dè Rússia -ftin- va per allà. Els quatre litres setma- motiu per a la inquietud. (Putin
àl nervi de la candidesa; acon- raments en una guerra, l'única mà- dada al segle XI-, on Hitler va ad- nals de cervesa que consumia a Ale- no va comunicar la conversa amb
seguint fins i tot declaracions xima aspiració del- qual era ^ vertir perprimera vegada que po- manya no justifiquen la predilecció leltsin ni a la seva dona, que es va
de les sevesfilles.Com una pre- convertir-se en espia, i que no ha dia perdre la Segona Guerra Mun- de leltsin per la seva persona. Els assabentar del nomenament del seu
monició del que ocorreria amb deixat de ser-ho. I també l'únic que dial. Els seus biògrafs coincideixen seus mèrits es comprimebcen en tres marit més tard que centenars de miel submarí, el nét del cuiner de va viure la seva infantesa perseguint que la gegantina batalla allà lliura- anys, amb un retrat de Pere el Gran lions de persones. I Lyudmila PuLenin i Stalin declarava que «en rates en un apartament, comunal da en l'estiu del 43 -dos milions presidint el seu despatx. Mai ha viat- tina va rebre la notícia a través d'ules situacions crítiques em man- sense aigua corrent ni banyera, tres d'homes, quatre mil avions, sis mil jat a l'Àfrica, ni a l'Amèrica Llati- na amiga, que acabava de veure la
tinc calmat. Fins i tot massa». persories apinyades en 20 metres vehicles blindats- va trasbalsar el na, ni als països àrabs, encara que informació en televisió).
La maledicció de Kursk
Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 27/8/2000. Pàgina 21
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Preguntes per fer-se a l'estiu
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-08-27
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Catalunya
Espanya
Acció política
Llei electoral
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Territoris
Divisions administratives i polítiques
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de Girona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 23
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2806/19970423_ElPeriodico_Recelos_PM.pdf
5081c8b4f58c5e21b3fba6aa7b4db3eb
PDF Text
Text
EL PERIÓDICO
2 3 ÀBR. 1997
LA CABALA
Recelos
B domingo 13 de abril publiqué un artículo
sobre algunos aspectos significativos del
complejo y cambiante cima político
catalán y español: Escampa, era el
encabezado que le había dado a mis
apuntes y que alfinalapareció con el titulo
más coivencional de Atreverse a pensar.
Al dia siguiente fui a Madrid, invitado
por la Asociación de Periodistas Europeos
que drtgen Cándido y Mgusl Ángel
AguHar, y por el Círculo de Debates que
conducen Javier Gómez Nevara,
Miguel Muntz y Alfredo Tejera, para
participaren un par de coloquios. Algunos
de los asistentes llevaban el articulo
recortado en el bolsillo. Pensé que les
había parecido bien. Pues no. Bueno: si
parecía bien, lo fue sin efectos apreciables.
En Madrid el tema era el "parar por el
tubo" de Pujol, y después seria el catalán
de loe obispos (y de los rectores), y
mañana cualquier gesto de los que la
derecha catalana mayorltarla se ve
obligada a hacer para que se le perdone el
pacto con el PP.
De modo que la sugerencia de mi
articulo parece que caerá en saco roto. En
él invitaba a aplaudr el reconocimiento de
la plmnadonaJidad del Estado que está
haciendo la derecha española, y pedía al
mismo tiempo que le izquierda española,
tradkáonalmente más federal y
autonomista que la derecha, dé un paso
adelante-no un paso atrás-en la
configuración del federalismo diferencial
permitido por la Constitución.
La gente prefiere un buen enemigo a
un amigo complicado. Basta con que
désele Catalunya se pronuncien, a
intervalos convenientes, un par de frases
de desamor o recelo para tener
garantizada la ccNTespondencia. España
se cierra como un caracol tocado en la
antena. Y a la inversa.
Encerrados sistemáticamente con el
único juguete de las relaciones entre el
poder estatal y el autonómico se renuncia
al gran debate que incomoda a unos y a
otros: el de la configuración del Estado
desde las premisas de la subsidíaridad. No
ha Negado todavía el tiempo del auténtico
diálogo. Pero legará.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Recelos
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-04-23
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Catalunya
Espanya
Subsidiarietat
Territoris
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 527
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2804/19930131_ElPeriodico_LaSubsidiariedad_PM.pdf
1ee27c73ad6997dc77770df0a96cefcc
PDF Text
Text
V
ELPERJÓDkO
Ammamem"de Barcelona
GiDinel de l Alcaldia
PASQUAL MARAGALL. Alcalde de Barcelona.
3 1 GE«. 1993
La subsidiariedad
La política es subsidiaria de la sociedad;
es decir, no debe intervenir cuando la
sociedad resuelve por ella misma sus
problemas. Y dentro de la política, la
comunidad autónoma, nacionalidad,
región, lando estado federado, no deben
intervenir cuando el municipio u otra
institución local puedan resolver los
problemas por sí mismos.
Siguiendo el principio, tampoco los
gobiernos federales, o estatales en su
caso, o la nación-Estado, deberían
intervenir en la solución de temas
supramunicipales que las autonomías o
regiones, etcétera, puedan solventar.
Y aun, en lo afto de la escala
europea, las instituciones comunitarias
deberían dejar a los estados todo aquello
que sea posible que éstos resuelvan
según sus leyes, tradiciones y cultura.
Desde el tamaño de la manzana danesa
hasta el lado por donde se conduce en
las carreteras inglesas o el horario de
cierre de los comercios en Francia (o tal
vez en Catalunya o quien sabe si,
incluso, en Barcelona).
Ésta es la sustancia del pnncipio de
subsidiariedad. Sus fuentes legales son:
la Carta Europea de Autonomía local,
ratificada por el Estado español y otros
20 estados, y la declaración de
Maastricht, que todavía ni es tratado ni
está vigente, pero lo estará
probablemente en el curso de 1993.
El primer ministro holandés Lubbers
-un democristiano liberal, gran defensor
de la subsidiariedad en su pais, donde
los municipios llegaron a canalizar el 50%
de gasto público-, nos contaba este
verano el origen de la subsidiariedad en
la doctrina social de la Iglesia Católica.
Isidre Molas, en uno de los últimos
números de Debat, publicó un trabajo
sobre el federalismo como garantía de la
libertad dentro de la democracia y como
filosofía que permite ir más allá de la
regla de la mitad más uno.
Uno puede preguntarse, a partir de
ahí, por el parentesco entre
subsidiariedad y federalismo. Ambos van
más allá de la Revolución Francesa y
buscan una mayor compenetración entre
sociedad y política, entre representados
y representantes, entre libertad
individual y voluntad nacional.
Tiempo de nuevas ideas
Creo que estamos en un momento
-que puede durar quizás más de lo que
querríamos- de decantación de nuevas
ideas, de nuevos principios. Todo obliga
a ello. Casi todo parece permitido.
El derrumbe comunista: el casi
paralelo y más discreto descrédito
interior de la versión del liberalismo que
asistió y contribuyó a dicho cataclismo
(eJ liberalismo ultraconservador, belicista
y nacionalista de Reagan, Bush y
Thatcher); el florecimiento - a veces
enaltecedor, a veces, al contrario,
destructor y cruel- de los nacionalismos
sepultados en la Europa que nace en el
Este y el Oeste: la crisis espectacular de
la soaaldemocracia, relacionada con su
propio éxito o con el cumplimiento
relativo de sus objetivos programáticos,
mientras otros retos sociales nacen (el
Cuarto Mundo, la solidaridad mundial y la
competencia mundial, las migraciones, el
empleo del tiempo en la tercera edad, el
transporte en las grandes ciudades, la
vivienda de los jóvenes, etcétera), todo
ello nos está poniendo, como
vulgarmente se dice, a parir. A crear
nuevas síntesis, nuevas ideas. No hay
muchas ideas viejas que sirvan
inequívocamente.
Pero casi todo está ya dicho, o lo
parece. Vuelven, pues, reformulados,
antiguos conceptos, como el federalismo
(la construcción de la política desde
fuera o bien la subordinación del sistema
político a la sociedad).
Bottom-upy no Top-to-oottom, de
abajo arriba y no de arriba abajo, como
se dijo en Edimburgo. Añadiríamos out-in
y no in-out de fuera a dentro del sistema
politico, y no al revés. Pero esta vez
ninguno de estos dos conceptos, en su
día revolucionarios, se van a imponer
mediante una revolución. (Nadie tan
apacible como Lubbers).
Edimburgo ha sido el escenario de
una de las transacciones que van a
componer la larga transición hacia un
sistema político nuevo. En principio, esas
transacciones van a tener que
producirse, cómo no, bilateralmente, en
tantos escenarios como combinaciones
de dos elementos pueden realizarse con
cuatro: Europa, Estado-nación, región o
nacionalidad, ciudad o municipio.
Progresivamente, sin embargo, las
mesas a tres bandas se van a imponer.
En Edimburgo, según se ha sabido
después, en la Conferencia de
Cooperación Interregional de Bruselas
(diciembre de 1992) se acordó que no
habría más contactos Europa-regiones o
Europa-ciudades si no es en presencia o
con el acuerdo de los estados.
Edimburgo fue, por tanto, una reunión
bilateral (Europa-estados) al máximo
nivel, donde se decidió uno o unos
escenarios trilatérales.
Desde Barcelona estamos luchando
hace tiempo para que se nos reconozca
&y
el derecho a ser convocados por el
Estado y la autonomia a una mesa a tres
bandas para discutir quién de ellas
subviene a la ciudad sus gastos de
capitalidad o de sustitución -aquéllos
que Barcelona realiza por cuenta del
Estado o de la Generalitat-, en la medida
en que la historia ha ido impulsando a la
ciudad a dotarse de servicios públicos
que el Estado no le daba en cantidad o
calidad suficiente y que la autonomía no
podía dar porque o no existia, o existia
pero no podía o no quería proporcionar.
Expscaclon a tres bandas
Sólo una profunda y sincera
explicación a tres bandas puede dar con
la solución. ¿Hasta dónde queremos
llegar entre todos? ¿Qué grado de
diferencialidad nos podemos permitir?
¿Qué grado de agravio comparativo?
Es evidente que la subsidiariedad.
que en este caso favorece de manera
clara al gobierno local de nuestra ciudad,
se deberá conquistar lenta y
progresivamente a través del conflicto y
el acuerdo Y que sin trilateralidad sólo
hay una solución a largo plazo: prescindir
de los servicios públicos en cuestión.
Curiosamente, en la reunión de
Bruselas que he mencionado se
evidenció que un concepto manejado
por los gobiernos estatales en
Edimburgo habría sido el de
Administración territorial, es decir, la
suma de la Administración regional o
autonómica y de la Administración local.
Jacques Delors considera que la
transacción de Edimburgo entre
Comunidad Europea y estados ha sido
un rodeo innecesario ("hamos salvado
la casa, pero hamos perdido el tren"), e
incluso piensa quizás que las regiones y
las ciudades son más europeistes que
los estados - y no le falta razón en ese
caso, para la media de los gobiernos
europeos, aunque resulta injusto con el
Gobierno español-.
Sea como sea, la subsidiariedad en
un sistema multinivet de gobierno
plantea interrogantes muy serios en la
teoría y en la práctica: la Comunidad
justifica su no aceptación formal de los
contactos directos con regiones y
ciudades en el propio principio de
subsidiariedad ("ésta es un tama
interno de toe estados"). En la práctica,
sin embargo, pugna (tanto desde la
Comisión como desde el Parlamento) por
dialogar y colaborar directamente con
unos y otros, y reclama una presencia
directa y sin intermediarios de (as figuras
políticas relevantes en el Comité de
�ELPERJÓDJCO
£S3
Ajuntament de Barcelona
3 1 GEH. 1993
Gabinet oe l'Aicaiflia
;
Regiones, las comisiones del Parlamento
y otros organismos de consulta
La Ley de Bases de Régimen Local
española deja en manos de las
comunidades autónomas la creación o
supresión de áreas metropolitanas, en
tanto que la legislación italiana, más
prudente, establece qué áreas
metropolitanas deben ser creadas a
juicio del Estado y en función del interés
general, y deja a las regiones
exclusivamente la fijación de sus límites
territoriales. En el primer caso, que es el
nuestro, prima el concepto visual o
bilateral de subsidiariedad ("no veo
nada de lo qua ocun» detrás de la
pared que usted, nivel inferior de
gobierno, representa pera mí: usted
manda en su casa"). La ordenación
administrativa y territorial es "un asunto
interno" de las comunidades
autónomas. Del mismo modo, en ese
modelo, las incursiones de la autonomía
en los barrios son inconcebibles.
Lo mismo, aparentemente, que en
Edimburgo: la Comunidad no tendrá en
teoría otros contactos con las regiones y
las ciudades que ios que los estados
permitan y controlen. Las regiones y
ciudades son "un asunto Interno" de los
estados. La Comunidad no debe
intervenir, siempre en teoría. El Comité
de Regiones no sólo lo designan los
estados, sino que cada Estado lo
designa a su manera. En el comité,
ciudades y regiones se confunden en un
solo concepto: administraciones
territoriales
Pero ya hemos visto que. en la
práctica, los escenarios trilatérales o
multilaterales se van a ir imponiendo. Y
ello significa varias cosas. Significa que
caminamos hacia un concepto
sustantivo y generalizado de
subsidiariedad: más allá del gobierno
inmediatamente inferior existe una
realidad que el gobierno superior no
puede ignorar, aunque sobre ella no
puede actuar si no es de acuerdo con el
gobierno inferior. Significa también que
crece con fuerza el principio de igual
dignidad de todos los niveles de
gobierno. Significa, por último, que los
ciudadanos pueden reclamar, en nombre
de esa misma dignidad, que sólo ellos
pueden prestar, a sus representantes,
que no se edifique ningún nivel
administrativo ni se preste servicio
público alguno que no se justifique ante
la sociedad como imprescindible.
No hay presunción de eficiencia en la
acción estatal. Si un día el ministro de
Transportes se despierta queriendo
arreglar el problema de la circulación en
la gran ciudad deberá refrenar su
creatividad; lo mismo, y más, el
comisario europeo correspondiente.
Deberán demostrar primero que una
mayor autorización o delegación de
poder en el nivel local, o en su caso
autonómico, no sería suficiente para
resolverlo.
Todo esto puede parecer
enormemente complicado y no lo es. .
Será lenta la cristaización del sistema
pero acabará exitieodo en términos
parecidos a los aquí expuestos. Los
ciudadanos no van a permitir otra cosa.
Desde esta perspectiva puede
reinterpretarse la crisis europea de las
relaciones entre sociedad y política, o
entre ciudadanos y políticos: las cosas
no siempre se están haciendo al nivel de
proximidad que los ciudadanos perciben
como posible y deseable.
A veces esa proximidad -como
reclaman más y más observadores cada
día- puede conseguirse mediante una
mayor o mejor pedagogía política. Hay
que explicarse más, de acuerdo. Pero
cuando uno oye indefinidamente que hay
que explicarse más, empieza a
sospechar que lo que ocurre es que no
se está explicando lo que la gente quiere
que le expliquen, o bien que no io está
explicando quien la gente quiere que se
lo explique.
>*ii
Principio de proximidad
Por eso propongo que al principio de
la subsidiariedad se le llame de
proximidad. Ésa es la auténtica cuestión
en juego.
Quedan aquí apuntados unos
criterios y abiertos una serie de
interrogantes. ¿Cómo se compaginan el
principio de igual dignidad de los niveles
de gobierno -implícito en el de
subsidiariedad- con el axioma de la
soberanía nacional, desbordado por
arriba (por la Comunidad) y por abajo
(por las nacionalidades), aunque
insustituido aún como concepto básico
de la política? ¿Qué podrá más. la
sugestión del futuro y de la ciudadanía
en una patria mayor o la del pasado
remoto de las repúblicas urbanas y los
condados? ¿O quizás la del pasado
reciente, con sus raices profundas, sus
patrias más pequeñas, más próximas
también? ¿La confianza o la prudencia?
Los tiempos no son propicios a fiarse
de nadie ni de nada. Pero a medida que
se vaya haciendo menos drástica la
necesidad de elegir entre confianza y
prudencia, entre futuro y pasado,
estaremos acercándonos al auténtico fin
del impasse político en Europa.
^
\
(
«
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La subsidiariedad
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-01-31
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Subsidiarietat
Divisions administratives i polítiques
Catalunya
Espanya
Barcelona
Europa
Àrea metropolitana
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 527
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2803/19980401_MarcDeReferencies_FuturCatalanisme_PM.pdf
a859d4e3e761c12d6bfe5ce044bc5437
PDF Text
Text
28
MARC DE REFERENCIES
li 3. Conjunt de persones ^i-i.^a s disposats en forma de circumferència al voltant
EL
£un es M i o d'un
rBt/o. Entri
s le stauen
a J rotilo de
o objectes; cast.
'rador per la cambra,
le fet, Tirant, c. 196.
Milà Rom. 168. Dins
'. Rogles formant, la
gent de l'horta | la Missa d'Alba espera allí, Llorente Versos 38. El rotlle dels festejadors creixia
El futur del catalanisme
per PASQUAL MARAGALL
T T T T T T T T
ordre acle' qual dfi . [analisi
, -1. .
és: Futur del catalanisme.
Passat, Present, Què fer?
Avui és més clar el futur
que el passat, el segle XXI
que el segle X I X . Si comencem pel futur acabarem
entenent perquè el passat
va ser insuficient. Fs contra
la llum del projecte que
volem j u t j a r els setis antecedents. Ks més engrescador i més ú t i l .
fil futur té dos noms:
l.'Furopa de les regions
fa lleialtat federal.
Avui ja veiem, al linai elei
final (.lei s. XX. de nou, la
llum d'una Furopa reconciliada, primer, amb el seu rol
en el món. i per ti. amb els
dimonis del seu passat.
Anem cap a tina l'nio
Furopea respectuosa dels
Fstats que- l'han creada però
inexorablement abocada
per això mateix a privilegiar
en la seva o r g a n i t / a c i ò
l'autèntic ordre démocratie :
de baix a dalt.
Furopa no serà acceptada si no garanteix la proximilat ele toles les (uncions
que poden ser mantingudes, o millor encara, retor-
nades, al nivell més baix.
L'emoció de la nova F.uropa unida -un nou sentiment de pertanyença- va
lligada inevitablement, com
a raonable condició de la
seva existència, a la saludable desconfiança envers la
distància immensa que
estan prenent alguns processos de decisió (els de
defensa i de seguretat, els
monetaris que hauran cle ser
substancials a Brusel.les o
Frankfurt per majoria, sense
vetos nacionals).
Des de Catalunya, una
de les nacionalitats, ele les
culture's, que1 van perdre pes
en el procés b r u t a l deformació de l'Furopa elei
XVHI i elei XIX, veiem amb
esperança, amb gratificació,
com la nova Furopa s'anuncia més modesta i més
atenta a la subsieliarietat, al
seu rol subsidiari respecte
dels Fstats. perquè això
comporta cle forma inevitable i segura la conversió
p a u l a t i n a dels Fstats en
esglaons intermedis d'un
altre procés ele mexlèstia i
devolució, ara cap a les
regions i les ciutats i municipis.
Fs digui el que es digui,
aquesta Furopa feeleral neix
d'una forma que la fa ivelcmptora de les realitats
nacionals i culturals obliela-
eles per la història.
FI principi europeu ele
elesconfiança elemocràtica.
referit a la distància en la
presa de decisions, beneficia els poders locals. Són
aleshores algunes regions
fortes i singulars les que
tenen la temptació de
defensar la renacionalització
de les polítiques europees
a condició que al costat dels
Estats s'hi asseguin les
regions amb competències
legislatives o amb competències de caràcter estatal,
curiosa paradoxa.
Paradoxa que no resistirà la força del moviment
que està situant la majoria
de les decisions en la base
elei sistema: la societat i els
poders propers. Aquesta
força és irresistible just a m e n t perejuè capgira
l'ordre ele les decisions i
completa així, 200 anys més
tard, el que la revolució
francesa va encetar però no
va culminar; la devolució
elei poder a la societat.
Aleshores ens vam quedar
en la nació elemocràtica,
que substituïa, a través ele
la seva representació
(l'Assemblea Nacional)
l'antiga Monarquia i l'antic
règim autocràtic. Però el
preu pagat va ser molt alt:
les minories restaven
subjugades, les petites
nacionalitats oprimides, les
cultures singulars anorreades.
Ara quan llegim en les
decisions cle la Comissió
Constitucional italiana (la
�29
MARC DE REFERÈNCIES
Bicameral) que la República (federal) italiana és formada per comunes, províncies, regions i estat, i que
tots ells no faran més que
el que la societat no pugui
fer ella mateixa; o quan
llegim que en el projecte
laborista britànic per a
Escòcia que "la transferència
de competències és tan
ampla que el document
només detalla les que
seguiran sota el control de
Westminster; economia, defensa, treball, qüestions
constitucionals i embriologia i l'avortament, quan
llegim aquestes coses sentim que una pàgina de la
història està essent passada,
i que la llarga recerca per
Catalunya de la seva autonomia i per l'esquerra
d'esdevenir el centre cle les
polítiques de llibertat, està
convergint cap a un punt
proper i esplèndid en què
Europa superarà el seu
complex americà -entenc
per "complex americà"
d'Europa la seva aspiració
a ser una sola gran nació
amb una sola bandera i un
sol sentiment, sense identitats locals o quasi-, i es
reconciliarà amb la seva
pròpia diversitat interna
negada per la història. I on
la gent provinent cle la llarga
i dramàtica marxa per
l'esquerra cap a un humanisme sempre evanescent i de vegades monstruosament autoritari, retrobarà
el sentit original de la pulsió
llibertària que l'animava eles
de l'origen. Catalunya, autonomista i llibertària de
sempre, pot respirar tranquil.la.
Però ha cle quedar clar
que en aquest joc, en el joc
de la proximitat, en el de la
construcció del federalisme
europeu de baix cap amunt
només hi té entrada el qui
té el carnet adequat: el
carnet de la lleialtat federal,
la Bundestreue alemanya, la
confiança de tots en el
servei a l'interès general per
part de cadascú.
D'aquí que tinguin raó
els qui matisen que la
subsidiarietat europea no
vol dir només proximitat,
sinó proximitat amb responsabilitat. És exacte.
Responsabilitat en clos
direccions: una, que cadascuna de les parts ha de ferse mereixedora de la confiança de le altres en quant
U
Desde
Catalunya
veiem amb
esperança com
la nova Europa
s'anuncia més
atenta a la
subsidiarietat
99
a la representació i així, en
els Consells de Ministres
europeus de Cultura, el
lanci alemany que toqui representa, per torns, a tots
els altres (sabran fer el
mateix Andalusia í Euskadi
que la Baixa Saxònia i
Baden Wutemberg?); i dues,
que algú ha de definir quan,
per raons d'eficiència i/o
d'equitat, convé més la
distància i l'arbitratge que la
proximitat. Però justament
aquestes raons s'han de demostrar. I no les contràries.
La càrrega de la prova passa
a dependre clels nivells
allunyats. No com fins ara,
que tot el que fan regions i
ciutats ha cle ser aprovat
pels Estats: tot el que no està
permès està prohibit. Ara
estem passant a dir: tot el
que no és reservat (a l'Estat)
està permès -com diu la llei
italiana del 15 de març de
1997, en el seu art. 2, tot el
que és de l'interès general
dels ciutadans d'un municipi o regió és competència dels seus governants,
inclòs allò que fins ara han
estat fent les delegacions
estatals en el lloc. Només
queda exceptuat allò que
l'art. 3r. reserva taxativament
a l'Estat. 1 l'Estat i Europa
es veuran generalment observats, quasi diria escrutats
cada cop que es reservin
una funció.
És impossible ser europeista d'aquesta Europa
modesta i subsidiària? Ben
al contrari: molts només
serem europeistes d'aquesta
Europa. Ja n'hem tingut
prou de patriotismes excessius.
Espanya" de Companys?
Com reformular avui un
sentiment de pàtria anàleg,
de la mateixa intensitat i la
mateixa generositat? Com
pot C a t a l u n y a posar-se
davant els qui dirigeixen la
conversió d'Espanya en un
estat europeu amb tots els
ets i uts?
Sabem algunes respostes
a aquestes preguntes.
Espanya".
L'acritud del "ells i nosaltres" i el "nosaltres sols"
deixa pas al moderat "Espanya és un fet entranyable" i
al més p o s i t i u "Escolta
Espanya".
Vivim un moment esperançat.
Què hem de fer?
Federalisme i diferència
o federalisme i igualtat.
-som diferents: en llenAlgunes coses del present, sembren ja clares: En- gua, en història, en cultura,
en dret. en política,
-volem el mateix, tenim
el mateix dret que els altres
(nosaltres i ells)
En el projecte
-que cadascú triï si
laborista
prefereix realit/ar els serveis
britànic la
a casa (Mossos) o que els
transferència de facins eles cle .Madrid (G.
competències és Civil)
Quan diem el mateix
tan àmplia que
dret, volem dir que tenim
només es detalla dret a rebre el mateix sevei
En quin punt del segle
les que reté
XVIII els catalans comencen
bàsic per habitant. El fet de
a actuar en interès propi i
ser més rics ens obliga a
Westminster
com ho formalitzen? En
pagar més i ho acceptem,
però no ens obliga :\ rebre
quin punt de la revolució
menys. Quan diem "el
liberal espanyola, a Catalunya, hi ha una escissió tre
mateix dret" volem dir
també el drei :\ rebre els
entre els que s'esveren de
"Catalunya és Espanya"
les conseqüències de la
serveis des de la mateixa
"Espanya és Catalunya"
revolució i esdevenen
"Espanya no és Catalu- distància, el dret al mateix
catalanistes porucs i aquells nya"
autogovern.
que converteixen el liCom c o n j u m i n a r d i t e "Catalunya no és Espaberalisme en catalanisme i, nya"
rència i igualtat en drets?
Igualtat de drets a rebre des
eventualment, en federalisNomés queden en peu
me?
la segona i la quarta pro- cle la mateixa distància la
Quins esdeveniments posta. Les altres dues. les mateixa aportació en serveis
del segle XX m a r q u e n dels anticatalans: "Catalunya per persona, i diferències
l'actitud del catalanisme fins és -simplement- Espanya" o existents en quant a llengua,
avui?
bé, "Espanya no és Cata- història i cultura, són dues
Es donen les circumstàn- lunya", és a dir. Espanya és coses que es poden casar
cies d'un retorn al sentiment una realitat independent de- per la via de l'opcionalilai.
prevalent en els curts pério- ies parts que geogràfica- Quan la desconfiança resdes que van de 1898 a 1909 ment la componen, han pecte dels serveis centrals
és més gran. en les coi de 1931 a 1933? Estaria perdut vigència.
justificat cle nou aquell
L'ambiciós "Espanya és munitats més diferencials,
optimisme català: el del Catalunya" que ja es va dir optarem per la substitució
sentiment de pàtria, el del entre 1898 i 1909, i que es dels serveis estatals, i en Ics
discurs de Cambó al Rei va dir amb emoció i respec- altres optaran per la con( 19O1), el del pressupost de te i bones ¡mencions, supe- t i n u ï t a t , és lògic. La perCultura (1907/8), el de l'Avi ra al separatista i utòpic cepció de la distància es
indiscutible, el del "Visca antipàtic, "Catalunya no és mes aguda en comunitats
tt
99
�30
^
d iferencials.
Però els catalans no hem
de construir sobre el greuge
el model d'Espanya que
proposem. No podem dir:
"no volem que els altres no
tinguin". \o podem dir: "si
a vostès tumbé els donen
això, nosaltres voldrem una
altra cosa pera seguir essent
diferents". Si "Espanya és
una realitat entranyable",
quines entranyes són les
dels catalans que no volen
pels altres el que volen per
si mateixos? Més enllà del
sentit comú, que nega a
determinades Comunitats
Autònomes el dret a anomenar-se raonablement
nacions, perquè no ho són.
els negarem també el dret
a autogovemar-sc? Q u i n
model d'Espanya tora uqucst. basat exclusivament
en la desconfiança per molt
j u s t i f i c a d a que hagi estat
històricament?
Tenim l'obligació i el
deure de l i d e r a r la recomposició històrica de tots
aquests sentiments en una
Espanya democràtica, federal i europea.
Catalunya endins avançarem per les vies concretes d'un catalanisme const r u c t i u , ple d'empenta i de
sentit comú.
I lem portat seny en el
tema ele la llengua, évitant
que no es convenis en l'inici
d'un periòdic passar comptes malaltís, productor de
sancions, p r o h i b i c i o n s i
obligacions que finalment o
no es compleixen o generen frustracions i reaccions
negatives, molt pitjors per
u la salut del català que els
problemes que s ' h a v i e n
volgut atacar. La I.lei del 83
s'ha de .sal vu r com u tal. amb
les modificai, ions que el
temps obliga de fer -obliga
i permet- per tal que la llei
MARC DE REFERÈNCIES
segueix sent una llei viva.
" El LLIBRE BLANC de la
Cultura ens ha de dir on
soni en política cultural -la
columna vertebral eie la
política catalana- vint anys
després del Congrés de la
Cultura Catalana. Ha d'analitzar, per exemple, el paper de la dualitat cultura
nacionul-cultura civil en el
teatre, la música, l'edició,
etc...
En el debat sobre la
CULTURA POLÍTICA, que
és ultra cosa, referida a les
regles del joc de la política
i als nous paradigmes
econòmics i socials, haurem
de participar en plataformes
obertes (promogudes per la
pròpia Fundació Campalans. les fundacions amigues
Nous Horitzons, Encaix i
Catalunya Segle XXI, i encara totes aquelles que es
preguntin honestament pel
f u t u r : F u n d a c i ó Bofill,
Fundació Joan Maragall.
Fundació Carles Pi i Sunyer,
Fundació Utopia (J. GarcíaNieto), Museu de la Ciència,
Fundació Joan Miró, etc.),
tant a casa nostra com a
Espanya i Europa.
No és poc el que s'hi
juga. Vint anys després del
Congrés de C u l t u r a ara
caldria una convenció catalana, o vàries alhora, que
definissin no les noves
polítiques -ara ja tenim
partits i Parlament. Consell
Executiu i Ajuntaments-, si
no els nous interrogants, els
nous temes, i el paper deia p o l í t i c a en la seva
formulació i solució. Per
descomptat, des de Catalunya: l'aportació catalana a
la re-situació de la política
en la vida social.
El nou catalanisme no
són cabòries. H a u r à de
començar perfilant el PLA
ESTRATÈGIC DE CATALUNYA, a través d'un sistema
participatiu en la definició
pot ser que no estiguem
preparant les bases futures
d'aquesta qualitat diferencial. Haurem viscut relativament bé, però començarem aleshores a viure
relativament pitjor.
L'aliança del centre liberal i l'esquerra catalanista és
aquí de tot punt necessària.
dels clos, tres, quatre grans
objectius que Catalunya
acara avui, i el desgranat
d'objectius instrumentals
que hi convinguin, així com
el sistema cle responsables
elei seguiment en la seva
consecució.
Les Universitats que són
tot i els seus problemes de
finançament i manca d'agilitat un dels sectors amb
més potencial projectiu cle
la vida catalana, les institucions empresarials, els
sindicats i les Cambres de
Comerç -que intel·ligentment s'agermanen cercant
la talla mínima, com és el
cas de les dels Vullesos i el
Bages i l'Osona-, les ONG's
més s i g n i f i c a t i v e s , les
entitats culturals i esportives, la gent d'església i de
confessions religioses, cle
fundacions assistència Is,
etc., hauran de posar-se a
treballar per a fer bo. a
nivell de C a t a l u n y a , el
triangle ciu ta t-u ni versila tempresu que en el nivell
municipal, comarcal i metropolità lia clonut ja els seus
fruits i ha adquirit una bona
experiència operativa.
Sens dubte els temes de
la qualitat (qualitat en els
serveis i productes, en l'administració pública i en les
empreses) i del poder
polític, econòmic i mediàtic
i comunicacional, estan en
el centre de les nostres
preocupacions. Els temes
de l'equitat, genuïnament
progressistes, no poden ser
sacrificats i s'han eie reformular a la llum cle les noves circumstàncies.
Pero ha de ser l'esforç
conentrat, ben programat i
flexiblement desplegat cle
les forces vives de Catalunya, en el marc determinat pel Parlament i amb
sanció final d'aquest mateix,
que perfili i concreti cada
un dels temes i objectius específics de l'acció catalana.
Si la majoria parlamentària no s'avé avui a aquest
acord, nosaltres, eles de
l'esquerra i el centre, hem
de començar a treballar-hi
igualment.
Q u a l i t a t , potència i
equitat són fites cle vegades
contradictòries. Caldrà triar.
Pot semblar que Catalunya
viu millor (qualitat), però
Els catalans del segle
XXI sabem l'Europa que
volem, i l'Europa que ve:
l'Europa forta, que és la de
la proximitat, la de les
regions i les ciutats, és a dir,
l'Europa legítima; l'Europa
forta, que és la de la Unió,
perquè és la de la nostra
moneda, la nostra defensa,
la nostra justícia i la nostra
cohesió social. L'Europa
dels Estats entesos com a
garants de la Unió i garants
de la devolució de poders
cap abaix.
De vegades, se'ns parla
només de l'Europa d'on
venim i no de l'Europa a la
qual anem. Anem a una
Europa forta i subsidiària
alhora, social i liberal, "forta
però no fortalesa", activa
però no invasora de la
proximitat -al contrari, "defensora de les identitats
diverses i de les ciutats com
a buse de civilització-.
L'Espanya catalana que
preconitzem hi podrà contribuir, ja hi està contribuint,
però ha cle consolidar la
seva cultura política, les
seves regles del joc democràtic. I el seu federalisme
vergonyant, l'ha cle fer
explícit i diferencial.
Hem cle fer el partit
d'Europa, d'aquesta Europa.
Pasqual Maragall
ex-alcalde cle Barcelona
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El futur del catalanisme
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-04-01
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Catalanisme
Acció política
Federalisme
Subsidiarietat
Europa
Espanya
Catalunya
Source
A related resource from which the described resource is derived
Marc de Referències
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 536
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2795/pasqual-maragall_7c7c21e7_500x760.jpg
e3caa86aa5d8602ead99bb10687d8f83
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall: pensamiento y acción
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Badia, Jaume
Bellmunt, Jaume
Brugué, Quim
Fuster, Joan
Nel·lo, Oriol
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Claret, Jaume (coord.)
Santos Mosquera, Albino (trad.)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2017
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Política
Catalunya
Barcelona
Description
An account of the resource
528 p.
Abstract
A summary of the resource.
Pasqual Maragall i Mira ha tenido una presencia activa en la vida política de Barcelona, de Cataluña y de España durante más de cuarenta años. Esa irradiación lo ha proyectado como una de las figuras catalanas contemporáneas de relevancia internacional. Son bien conocidas algunas de sus actuaciones y manifestaciones públicas. Y, sin embargo, no contábamos aún con una valoración suficientemente completa que nos permitiera comprender mejor su figura en todas sus dimensiones. Con la voluntad de dar a conocer la riqueza del pensamiento y del proyecto de Maragall, se abordan en este libro una serie de ejes decisivos en su trayectoria: la acción política como herramienta de cambio social; la ciudad y el territorio como espacio de intervención pública; la visión de una Cataluña proyectada hacia España y Europa; las políticas de gobierno como producto de una obra de conjunto; y los Juegos Olímpicos de 1992 como parábola de una experiencia pública exitosa. Esta visión de la obra y las reflexiones de Maragall nos revela la vigencia de sus ideas e intuiciones y, sobre todo, la continuidad de sus preocupaciones principales, tanto en el escenario político más cercano como a escala global.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
RBA Libros
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
ISBN: 9788490567791
License
A legal document giving official permission to do something with the resource.
<span>Adquirir el llibre en paper o ebook:<br /><a href="https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/pasqual-maragall_4117">https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/pasqual-maragall_4117</a><br /></span>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2792/19880305_ConvencioMajoriaSocial_PM.pdf
227f4df0d70909f5b116c1d9a91f852a
PDF Text
Text
PER UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRES
I. Un moment decisiu en el procés d'afirmació nacional de Catalunya.
Durant deu anys, entre 1977 i 1987, els catalans hem viscut el període
més llarg d'autonomia política de la nostra història contemporània.El
poble de Catalunya ha recuperat les institucions d'autogoven i, malgrat les dificultats, incomprensions i insuficiències que com a poble
hem hagut de vèncer, el marc ofert per la Constitució i l'Estatut
d'Autonomia
ha
permès
que
el
país
tirés
endavant.
A
diferència
d'altres moments de la nostra història nacional, avui aquest procés
sembla assentar-se en un marc democràtic irreversible, caracteritzat
per
la voluntat
de
tots de viure en pau
i llibertat
i d'assolir
progresivament uns nivells més alts d'autogovern i de prosperitat.
En aquesta etapa de la història recent de Catalunya, l'esquerra i els
sectors més progressistes de la societat catalana han tingut un paper
cabdal. Aquestes forces foren decisives en la resistència al franquisme durant els anys més negres de la dictadura i ho foren també en la
transició democràtica. Van saber interpretar millor que ningú les aspiracions nacional del poble de Catalunya, les van saber traduir en
iniciatives polítiques concretes i van ser destacadament presents en
els moments decisius de la formulació de l'alternativa democràtica a
Espanya. Avui, al cap de deu anys, perquè els intents de tergiversació
histórica no acabin emmascarant la realitat, cal afirmar clarament que
el camí fet només ha estat possible perquè a les primeres eleccions,
el juny de 1977, les esquerres van ser majoritàries.
Aquella majoria nacional de progrés féu possible el ràpid procés de
restabliment de la Generalitat i el retorn del President exiliat, Josep
Tarradellas.
En
una
transcisió
complexa
i a voltes
confusa,
aquells esdeveniments catalans constituiren el fet més nítid de trencament democràtic: entroncaven
la nova democràcia amb la que havia
caigut sota el franquisme, reivindicaven amb honor la nostra pròpia
�historia
nacional
i
mostraven
nítidament
no
tan
sols
la
nostra
voluntat de ser, sinó també la nostra voluntat i capacitat d'avançar
en el camí de l'autogovern democràtic, de la creixença nacional i del
progrés.
Durant la dècada 1977-1987 hem assistit a profundes transformacions en
la configuració del sistema de forces polítiques de Catalunya. El mapa
polític de la dreta s'ha recompost i la representació dels sectors socials més conservadors de la societat catalana -que el 1977 era exercida en primer lloc per la UCD- és avui pràcticament monopolitzada per
la coalició de Concergència Democràtica i Unió Democràtica.
També el bloc de les forces d'esquerra ha estat sotmès a intensos processos de canvi. L'espai comunista, que durant la dictadura va desplegar una tasca essencial per als interessos nacional de Catalunya i que
en els primers anys de la transcisió es va constituir en la segona
força política de Catalunya després del socialisme, ha viscut una profunda crisi. El nacionalisme radical, no ha aconseguit mai de superar
el caràcter de força minoritaria i no ha pogut connectar realment amb
els amplis sectors d'esquerra i catalanistes que havien protagonitzat
la transició. L'espai socialista s'ha consolidat com a punt de referència fonamental de l'esquerra, i gradualment s'hi han anat aglutinant els sectors progressistes més nombrosos de la societat catalana.
Però també aquest espai ha hagut de passar un procés complex i difícil.
El Partit dels Socialistes és el resultat del procés d'unitat or-
gànica probablement
més complicat
i arriscat
viscut per cap força
política durant la transició. I aquest procés s'ha saldat positivament. És hora de reconèixer la importància innegable d'aquest fet,
gràcies al qual els sectors populars i progressistes han donat la seva
representació política a unes forces de signe catalanista, les temptacions "lerrouxistes" no han trobat un espai on prosperar i el procés
de recuperació de l'autonomia política s'ha pogut establir i fonamentar sobre una voluntat d'integració de la societat catalana.
Però els costos d'aquesta unitat també han estet considerables. La veu
del socialisme català ha estat sovint condicionada per la seva
�vinculació
societat
amb
el
catalana
socialisme
han
trobat
esperaven de l'esquerra
n'hi
ha
espanyol.
a
faltar
Sectors
importants
la posició
majoritària per denunciar
hagut, d'una política
poc
respectuosa
de
de
fermesa
la
que
els errors, quan
amb
l'autonomia
de
Catalunya per part del govern central.
Les
conseqüències
d'aquests
canvis
són
evidents.
El
nacionalisme
conservador ha assumit la representació política del catalanisme de
molts sectors de la població que no comparteixen pròpiament el seu
projecte nacional ni la seva ideologia. El projecte nacional de les
forces
d'esquerres
superat per
s'ha
vist
l'enfrontament
difuminat
i, políticament,
entre el nacionalisme
ha
estat
conservador
i el
centralisme; aquest ha estat el signe dels darrers anys a la vida
política de Catalunya.
Aquest enfrontament és frustador i desgastador, perquè serveix per reforçar políticament i electoralment l'espai de la dreta conservadora,
pero no permet obtenir
resultats apreciables en l'aprofundiment
de
l'autogovern. Convergència -que va aprofitar amb èxit les contradiccions i limitacions de les esquerres catalanes- ha assolit una posició
fortament predominant i s'ha instal·lat amb una desimboltura abusiva a
la Generalitat, mentre que ha anat decantant-se ostensiblement cap a
la dreta. En part, pel seu propi impuls i pels seus propis interessos
-sovint no gaire coincidents amb els de la seva base electoral- i en
part per unes circumstancies que l'han anada involucrant cada vegada
més
íntimament
amb
les
percepcions
i
els
interessos
de
ladreta
espanyola, i d'una dreta espanyolista a Catalunya, que en el passat
havia
donat
proves
permanents
de col.laboracionisme
amb
qualsevol
aventura anticatalana i antidemocràtica quan això semblava afavorir
els
seus
interessos.
L'expansió
d'una
mena
de
neonacionalisme
instrumental de la dreta, que s'aprofita a fons de l'altual estat de
coses, és un dels trets més inquietants d'aquesta evolució.
Avui la vida política de Catalunya apareix marcada per un fet: la recuperació de l'autogovern és un èxit que correspon al conjunt de la
societat catalana i a la totalitat der les seves formacions polítiques; però els rendiments polítics d'aquesta recuperació no seran òp-
�tims mentre apareguin monopolitzats per un projecte polític de signe
conservador.
Per això, el moment és decisiu. Es donen les condicions necessàries
perquè de nou un projecte nacional impulsat pels sectors més progressistes de la societat catalana pugui permetre, com ara fa deu anys, de
fer un salt qualitatiu endevant.
En el terreny econòmic, el país pot fer un gran pas endavant en la mesura que se sàpiga aprofitar una conjuntura especialment favorable, a
condició que l'obra de govern resolgui satisfactòriament alguns reptes
fonamentals en els terrenys de les infrastructures, de l'ensenyament
universitari, del desenvolupament tècnic i de la formació professional
i tecnològica.
En el camp de la cultura, les energies estan a punt per avançar significativament, sempre que el preces de catalanització no sigui segrestat o minimitzat per unes opcions reaccionàries i sempre també que la
creació
no
sigui
pel
dirigisme
i el
d'ensenyament,
l'atenció
preferent
a
Universitat, a la formació professional
i tècnica
i a la millora
clientélisme.
pedagògica
En
sota
paralitzada
matèria
unes
guies
o
de
entrebancada
renovació
i
rigor
ja
no
la
depnèn
fonamentalment dels condicionaments pressupostaris o de competències,
sinó de factors polítics de decisió, entusiasme i participació.
En el terreny social, l'autogovern, més que predicar la compassió, ha
de prendre consciència que té la possibilitat real de fer una política
de redistribució social i d'equilibri territorial capaç d'evitar una
escissió comunitària com les que avui viuen les societats regides per
governs neoconservadors (dualisme social que a casa nostra prendria un
caràcter de més específica gravetat en la mesura que s'hi imbricarien
factors culturals i lingüístics.)
En conjunt, tot sembla a punt per a una nova situació. Es donen les
circunstancies necessàries perquè pugui reeixir una gran iniciativa
nacional de signe progressista. Però la situació en què estem és una
cruïlla. També s'hi poden interposar factors de signe negatiu. La con-
�1
f
tinuïtat de l'actual projecte conservador corre el risc de mantenir la
seva lògica estèril i frustradora. I, cosa que encara seria més greu,
corre el risc de mantenir els sectors populars i progressistes de la
societat catalana al marge del procés de consolidació de l'autogovern;
aquest fet fóra de conseqüències imprevisibles sobre les formes de representació política que aquests sectors poden acabar adoptant i, per
tant, sobre la configuració del sistema de forces polítiques a Catalunya .
Estem doncs, en un moment especialment decisiu. Un procés fràgil, reeixit a base de difícils equilibris, que tant es pot consolidar i aprofundir com començar-se a esquerdar. Naturalment, la direcció que
seguirà el curs de la vida política de Catalunya depèn de la voluntat
de les forces polítiques, de l'encert que puguin tenir a formular els
seus projectes i a corregir i modular les seves propostes. Però també
depèn, fonamentalment, de la capacitat de mobilització i d'incidència
dels sectors més actius i progressistes de la societat catalana per
particpar en aquest procés i condicionar-lo.
Es per aquests motius que els sotasignats creiem necessari de platejar
a la consideració pública unes propostes que ajudin a desbloquejar
l'actual situació política catalana.
II. Unes propostes per a una nova majoria nacional de progrés.
Volem assenyalar la nostra convicció que l'objectiu d'una nova majoria
nacional i de progrés, en el Parlament i en el Govern de Catalunya, és
avui a la vegada convenient i possible.
És un objectiu convenient per a Catalunya perquè és la fórmula capaç
de permetre unes noves cotes de competencies i un nivell més ample i
potent d'autogovern polític, no pas en el simple terreny de l'enfrontament retòric, sinó de la negociació concreta. Aquests darrers anys
hem fet la prova que una tàctica orientada al conflicte formal no
reporta resultats pràctics perceptibles. Les relacions entre el Govern
de Catalunya
i el Govern de l'Estat han d'estar presidides per la
�lògica
dels
interessos, moltes
vegades contraposats,
i no per
la
lògica de l'emotivitat. En aquest sentit, una nova majoria progressista de govern, bastida al voltant de les opcions majoritàries de
l'esquerra
i amb els més amplis suports parlamentaris, és avui la
solució més idònia.
Un govern nacional de progrés també és convenient en una conjuntura de
rellançament econòmic, per donar a l'obra de govern una perpectiva
reformadora favorable als sectors populars de la societat catalana i
per tornar a la Generalitat una coloració més oberta i plural, que
permeti aglutinar esforços més amples i potents i, en conseqüència,
una
ambició i un dinamisme de més volada.
Avui aquesta nova majoria de progés és possible. El temps pitjor de
1'ofensiva conservadora que s'ha produit a Catalunya i a tot Europa ja
ha passat. Les crisis, grans
i petites, dels diversos
sectors de
l'esquerra han estat superades. La coalició Iniciativa per Catalunya
ha emprès un procés de recuperació. Esquerra Republicana s'ha alliberat de la presència minoritària i coactiva en el govern de Convergència i dels nuclis que, des de dins mateix del partit, preconitzaven
l'entesa subordinada amb la dreta. Els socialistes catalans apareixen
units
i amb
testimonia
el
un marge
ressò
de maniobra
de
la
seva
cada vegada
proposta
més
ample, com
federalista.
El
ho
debat
d'orientació política al Parlament (octubre 1987) ha posat de manifest
un sensible acostament de les perspectives i els projectes immediats
d'aquestes forces polítiques.
Però la possobilitat -que afirmem ben real- d'un canvi de la correlació política no depèn únicament -ni tan sols, potser, fonamentalmentd'una recuperació d'aquestes forces polítiques i d'un acostament entre
elles. Depèn substancialment deia capacitat de reacció i mobilització
general dels sectors de progrés de la societat catalana, que avui,
n'estem persuadits, són majoria en el nostre país.
Es a aquesta majoria social, activa i dinamitzadora deia societat civil, des de les classes treballadores fins als sectors empresarials
més
dinàmics,
a
qui
avui
correspon, des
del
seu
pluralisme,
la
�possibilitat
de decidir. Homes i dones que volen participar
en la
definició del nostre futur col·lectiu: obrers, professionals i
tècnics, joves, pagesos, empresaris de mentalitat oberta i moral de
treball, gent de la cultura i les arts... Tots ells tenen avui la
capacitat de deicidr si volen que la situació continuï com ara o si
volen un canvi de panorama i l'obertura d'unes noves perspectives.
El nostre missatge a aquesta majoria és ún missatge concret. Avui
convé una nova majoria política a Catalunya: una majoria nacional i de
progrés. Per fer-la possible en les eleccions de 1988 són necessàries
les condicions següents: que els socialistes catalans aconsegueisin
dinamitzar
al
voltant
del
possible; que es produeixi
seu projecte
el màxim
suport
electoral
un increment general de les opcions de
progrés; que es verifiqui un acostament entre aquestes opcions a fi de
constituir una majoria parlamentària i de govern; que l'esquerra no
enquadrada
en els partits es mobilitzi; que hi hagi un gran debet
nacional sobre la tasca política i de govern que haurà de realizar la
nova majoria.
Es, doncs, necessària una iniciativa de diàleg
i de debat amb les
forces polítiques que poden representar aquest projecte nacional i de
progrés, en especial amb el Partit dels Socialistes de Catalunya. Una
iniciativa que permeti establir un espai de suport, però també de
condicionament crític, que serveixi per aglutinar forces i que ajudi a
conformar aquesta nova majoria nacional i de progrés. Us convidem a
participar
en
aquesta
iniciativa
guanyar aquests objetius.
- i -
i a
treballar
amb
nosaltres
per
�"GRANS EIXOS D'ACTUACIÓ DEL NOU
GOVERN"
"PER UNA MAJORIA NACIONAL I DE
PROGRÉS"
• Des de les 9.00 h. matí
Recepció, informació i lliurament de
documentació.
• A les 7.00 h. tarda.
Presentació de la Declaració de la Convenció.
• A les 7.30 h.
Parlaments.
• A les 9.00 h.
Festa.
M A les 11.00 h.
Ponències "Grans eixos d'actuació del nou
govern".
• A les 12.30 h.
Debat.
• A les 2.00 h.
Descans per dinar.
• A les 4.30 h. tarda.
Ponències i debat "Desenvolupar el país:
innovació tecnològica, creixement econòmic i
equilibri mediambiental"..
Ponències i debat "Governar amb els
ciutadans, administrar amb rigor".
Ponències i debat "Superar les desigualtats:
solidaritat social i reequilibri territorial".
Ponències i debat "Preparar el futur, formar la
joventut".
• A les 6.00 h.
Debats.
• A les 7.30 h.
Debat sobre l'esborrany de Declaració de la
Convenció.
• A les 9.00 h.
Fi de la sessió.
Informació i secretaria
Adreça: Rosselló, 2293er. Ia., Barcelona 08008.
Telèfon: 238 31 79.
M Convenció
Per Una M a j o r i a
Nacional i de
Progrés.
_^g
Butlleta d'inscripció
Nom i cognoms,
Adreça
Població
D.P.
Telèfons
Professió
Observacions ¡propostes
Preu d'inscripció: 500 pts.
Inscriviu-vos telefònicament, o bé per correu, mitjançant la butlleta.
•
�El desembre últim, un grup de
seixanta-vuit persones de procedències
polítiques diverses i vinculades a diferents realitats associatives, culturals i
territorials, va donar a conèixer un
document, titulat "Per una majoria
¿; c-onal i de progrés", on s'afirmava la
necessitat i la conveniència d'una
majoriaxl'orientació progressista per
governar el nostre país, i es proposava un
procés de reflexió i mobilització que la fes
possible. Posteriorment, en el congrés
del Partit dels Socialistes de Catalunya,
Raimon Obiols recollia la iniciativa i proposava dos nivells de diàleg en el si del progressisme i de l'esquerra catalana: el diàleg amb les altres forces de progrés; i,
molt especialment, el diàleg amb l'esquerra no enquadrada, desmobilitzada en
molts casos. Un diàleg que tingués com
objectiu el disseny de les grans línies programàtiques del nou govern, així
com la mobilització del poble català per
una nova etapa de construcció nacional.
D'aquesta voluntat compartida,
n'ha sorgit la convocatòria d'aquesta Convenció per una majoria nacional i de progrés, que vol ser la plataforma on tingui
lloc el diàleg de l'esquerra no enquadrada
amb els socialistes catalans i des d'on,
alhora, es promogui la idea d'un acord
programàtic i de govern entre les forces
d'esquerra catalanes.
En el document inicial que desencadenava aquest procés, hi dèiem, entre
altres coses:
I "Volem assenyalar la nostra
convicció que l'objectiu d'una nova majo; ria nacional i de progrés, en el Parlament
I i en el Govern de Catàïuâyà,<jés avui a
! la vegada convenient; impossible. "
I "Per fer-la possible en les eleccions
de 1.988 són necessàries les condicions
següents: que els socialistes catalans
aconsegueixin dinamitzar al voltant
del seu projecte el màxim suport electoral possible; que es produeixi un
increment general de les opcions de
progrés; que es verifiqui un acostament
entre aquestes opcions afide constituir
una majoria parlamentària i de govern;
que l'esquerra no enquadrada en els
partits es mobilitzi; que hi hagi un gran
debat nacional sobre la tasca política i de
govern que haurà de realitzar la nova
majoria".
I "Es, doncs, necessària una iniciativa de diàleg i de debat amb les forces
polítiques que poden representar
aquest projecte nacional i de progrés,
en especial amb el Partit dels Socialistes
de Catalunya. Una iniciativa que permeti establir un espai de suport, però
també de condicionament crític, que
serveixi per agrupar forces i que ajudi a
conformar aquesta majoria nacional
i de progrés. Us convidem a participar
en aquesta iniciativa i a treballar amb
nosaltres per guanyar aquests objectius. "
"UNA NOVA ETAPA DE CONSTRUCCIÓ
NACIONAL"
Dissabte, dia 5 de.Març
• Des de les 9.00 h. matí
Recepció, informació i lliurament de
documentació.
• A les 10.30 h.
Acte de Presentació de la Convenció.
• A les 11.30 h.
Ponències "Una nova etapa de construcció
nacional".
• A la 1.00 h.
Debat.
• A les 2.30 h.
Descans per dinar.
• A les 4.30 h. tarda.
Ponències i debat "Catalunya: perspectiva
europea i internacional".
Ponències i debat "El desenvolupament
institucional".
Ponències i debat "Municipis i construcció
nacional".
Ponències i debat "Catalunya i Espanya:
democràcia i federalisme".
• A les 6.00 h.
Debats.
• Ales 7.30 h.
Presentació de l'esborrany de Declaració de la
Convenció.
• À les 9.00 h.
Fí de la sessió.
�EL SECRETARI PARTICULAR DE
L'ALCALDE DE BARCELONA
COMUNICACIÓ INTERIOR
( Copia d"arxiu )
Data: 28-04-88
Ref. : 05116/88
Senyor Xavier Roig
Cap del Gabinet de Comunicació
Assumpte: Convenció per una Majoria Nacional i de Progrés
Resposta: S
Us adjunto fotocòpia de la transcripció de la
intervenció del senyor Alcalde a la primera sessió de la
Ce?..venció Per Una Majoria Nacional i de Progrés, que ens ha
ríreçat el senyor Carles Navales, de la Comissió Organitzadora.
«";:-'• agrairia que? tal i com sol·licita, vulgueu examinar el text,
c< r::agir-lo, si s'escau, i enviar-lo abans del dia 9 de Maig.
Gràcies i cordialment,
Salvador Sarqueila
ALCALDIA
Registre de sortida
Ne
005205
�_ J * Convenció
Per Una M a j o r i a N a c i o n a l
¿S
f'; '€. r
r i
Barcelona, 26 d'abril de 1988
Benvolgut Pasqual Maragall,
T'adrecem la transcripció de la teva intervenció a
la
la. sessió
¿e i a Convenció, amb
1
l objectiu de que corregeixis el text adequadament, modificant-lo,' en el seu cas, de la manera que creguis més
convenient, a punt de publicar. Per complir els plaços que
ens hem marcat, convindria tenir enllestida la correcció, i
entregada al carrer Rosselló, abans del dilluns dia 9 de maig,
Ben cordialment.
f}--^~r
Carles Navales
Comissió organitzadora
A L C A
!.. D I A
'• " ; * *..
rñSfi¿SÍL«...í:
_ 2 7 04 !968_ j
¡7o
0051 fe
Secretaria: Rosselló, 229 3er. la., Barcelona 08008, Telèfon 238 31 79.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Intervenció de Pasqual Maragall a la primera sessió de la <em>Convenció Per Una Majoria Nacional i de Progrés</em>.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-03-05
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Catalunya
Parlament de Catalunya
Campanyes
Acció política
Description
An account of the resource
Transcripció de la intervenció de Pasqual Maragall a la Convenció.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cotxeres de Sants (Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 175
Discursos i conferències