1
10
75
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/162/20031230.pdf
847be8cca11747f94d5dc974e03d05a4
PDF Text
Text
Missatge de cap d'any del president de la Generalitat
30.12.2003
Benvolgudes ciutadanes i benvolguts ciutadans de Catalunya,
Forma part dels bons costums instaurats des que els catalans vam
recuperar l'autogovern que el president de la Generalitat adreci un
missatge de Cap d'Any a la nació.
Tinc intenció de seguir, de bon grat, aquest costum, com també tinc
intenció de fer-ho amb altres usos establerts. El fil conductor de la
nació s'expressa en les actituds dels seus governants.
Però també tinc intenció de canviar estils i maneres de fer. És lògic.
El cert és que acabem de passar una pàgina de la nostra història.
Hem passat la pàgina dels primers vint-i-cinc anys d'autogovern
recuperat.
I hem iniciat un nou període. De 1978 ençà, i més en concret des de
1980, hem viscut anys en els quals Catalunya s'ha afirmat com a
poble i s'han consolidat les institucions.
No hi ha cap mena de dubte.
En aquest sentit és just reconèixer, avui, que el president Jordi
Pujol, durant tots aquests anys, ha encarnat amb dignitat evident la
més alta magistratura de Catalunya.
Vull que sapigueu que la meva voluntat és honorar, preservar i
engrandir el llegat dels meus antecessors.
Vull que sapigueu que em motiva, tant o més que el passat, el
futur. Avui es pot fer realitat la governació plena, pacífica, creativa i
moderna que en els anys 30 no va poder existir i que en els darrers
20 anys s'ha iniciat sense però culminar del tot.
Catalunya està vivint el període de llibertat i estabilitat més llarg que
mai hagi viscut. I d'això ens n'hem de sentir orgullosos tots. Perquè
ha estat responsabilitat de tots i mèrit de tots que les coses a
Catalunya s'hagin pogut fer d'aquesta manera.
Comença una nova etapa amb institucions idèntiques i amb persones
i idees noves, amb noves formacions polítiques al govern.
1
�El nostre compromís, el meu, el del conseller en cap i el de tot el
Govern, és el de passar tan aviat com sigui possible dels projectes a
les realitats, malgrat la lògica commoció que l'alternança democràtica
representa sempre, i més quan s'enceta per primer cop després de
tants anys de governs del mateix caràcter.
Som un país europeu normal. Ja no es pot dir que Catalunya no ha
gosat canviar de govern. Ja no es pot dir que no ens atrevim amb els
governs de coalició que són vigents a països com Alemanya, França,
Itàlia, Bèlgica, i Holanda.
Cal entendre i interpretar la situació present com un signe de la
normalitat del país, de la fortalesa de les institucions i de la voluntat
de canvi.
És lògic que alguns visquin un moment de desconcert o incertesa.
Però ningú no ha de tenir por: Catalunya seguirà anant endavant
amb més energia i força que abans. Hi ha una gran il·lusió i moltes
esperances i sé perfectament que no podem decebre, no solament el
nostre poble, sinó altres que observen el nostre projecte, el projecte
català actual, com a mínim amb curiositat i sovint amb complicitat.
En la nova etapa que ara obrim tenim plantejats tres grans
objectius: un nou horitzó nacional, un progrés compartit entre tots
els catalans, i un més gran equilibri territorial i ambiental.
Val a dir: un autogovern més efectiu, un sentiment de pàtria basat
en la llibertat i els drets de cadascú, i la consideració de cada punt del
territori com un actiu i no com una nosa, una distància o una
resistència a la mobilitat.
Amb un ús social del català més natural i més estès. I amb una més
clara percepció dels problemes i les solucions, que les tenim,
associades al fenomen de la immigració.
En definitiva, es tracta de fer una pàtria completa, una nació
completa, amb un patriotisme renovat: el que faci que els homes i
dones, ciutadans de Catalunya tots ells, tant se val de on hagin
vingut, se sentin orgullosos de viure en aquest país i disposats a
defensar-lo amb el treball i la paraula.
Que tots puguem sentir l'orgull de viure en el nostre país per la
nostra escola, per la nostra sanitat, per l'accés a l'habitatge dels
joves, per la política ambiental, per les comunicacions, per les
oportunitats de feina i de crear empresa, per la seguretat dels barris,
de la feina i dels transports, pel respecte als valors culturals i a la
creació.
2
�Hi ha a Catalunya grans escriptors i directors teatrals, músics d'alt
nivell, pintors i escultors i arquitectes admirats arreu, bons artistes i
artesans en tots els camps. I d'altres que vénen a instal·lar-se aquí.
Sempre ha estat així en els darrers 100 anys. Fem-ne ara una realitat
oberta als joves.
Ens acostarem a aquests objectius si fem les coses d'una manera
determinada, correcta, buscant en tot moment ...
... La unió de tots els catalans en els coses fonamentals...
... La pluralitat i la llibertat de pensament com a bandera
... Un diàleg franc i exigent amb Espanya i Europa...
... Una democràcia planera, més propera, més
participativa ...
... I un clima de serenitat i de confiança, però al mateix
temps de riscs assumits amb plena consciència ...
Per tal d'aconseguir-ho compto amb la vitalitat i el compromís de la
societat catalana,
dels treballadors i les treballadores,
de la gent emprenedora,
dels professionals,
de les empreses,
dels sindicats,
de les institucions de caràcter social, cívic, esportiu,
econòmic o universitari,
de les persones grans,
de les famílies,
de les entitats religioses
i de les que han fet del voluntariat la seva causa.
Dels educadors i dels qui tenen cura dels més necessitats.
De tots.
També dels qui no es deixen encabir en cap d'aquestes categories
perquè valoren per sobre de tot la seva individualitat.
Amb tots ells compto, amb tots vosaltres que m'esteu escoltant, que
m'esteu veient.
I em poso, també, a la disposició de tothom.
3
�Vull ser el president de tots els catalans i totes les catalanes. I espero
ser mereixedor de la confiança i l'honor que heu dipositat en la meva
persona i en el meu Govern.
Deixeu que m'acomiadi ara amb els mots d'una cançó de Nadal que
cantàvem a casa dels avis quan érem menuts i que els menuts avui
encara canten:
"El desembre congelat
confús es retira;
abril de flors coronat
tot joiós ens mira"
El futur ens mira. Us desitjo a tots un 2004 ple de ventura.
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1644
Title
A name given to the resource
Missatge de cap d'any del president de la Generalitat, 2004
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Subject
The topic of the resource
Autogovern
Benestar Social
Catalanisme
Gestió pública
Història
Missatges institucionals
Acció política
Model social
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Missatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-12-30
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/174/20040701.pdf
bc483b8944323d8d20c45bd7c489704c
PDF Text
Text
Del "Pal de paller" al "Catalanisme coral"
Universitat d'Estiu Ramon Llull | 1/7/2004
Ja sabeu que jo sempre he cregut que el triangle màgic d'un país és
el triangle universitat, govern i territori. Pot ser el Govern de la
Generalitat, pot ser el Govern d'una gran ciutat, i l'empresa. Si
aquest triangle funciona, funciona tot. Si aquest triangle no va i no hi
ha prou interrelacions, anem malament.
Catalunya ha sigut sempre un país molt singular: com que l'Estat no
donava de si el que aquí es demanava, el país es va haver d'inventar
moltes coses. Moltes vegades se les va inventar com a mini-estat,
com a Mancomunitat... després com a Generalitat, també com a
Ajuntament de Barcelona. I altres com a institucions privades que
tanmateix tenien una vocació pública, començant per les escoles, que
o eren privades o eren municipals, però en el fons el que volien ser
era catalanes, com les escoles de la Mancomunitat.
Vet aquí, doncs, la vostra, una Universitat privada que en definitiva
neix també d'aquest mateix impuls de la societat catalana de tenir
institucions, tant si la llei, o l'Estat, o la situació política les permetia,
com si no. I de tenir-les amb un alt nivell de qualitat. Dit això, jo
només us demanaré una cosa: treballeu a igualtat de costos socials.
És a dir, per què és tant important la Universitat Pública? Perquè és la
Universitat de tothom. Perquè és la Universitat que no només parteix
d'un designi, privat o no, però relacionat amb l'excel·lència del país,
sinó que a més pretén estendre aquesta excel·lència més enllà de les
fronteres de les classes socials o de la capacitat econòmica.
Si voleu ser fidels a aquest esperit del vostre naixement, i que és tant
comú a tantes iniciatives importants d'aquest país, haureu de tenir en
compte que la vostra excel·lència encara es veurà millorada i serà
més palesa en la mesura que sapigueu fer front en aquestes
condicions, que són una mica més restrictives per a l'excel·lència.
Vull aprofitar aquesta ocasió que m'oferiu per exposar algunes
reflexions sobre el moment que estem vivint, sobre present i
el futur de Catalunya, un cop tancat el llarg -llarguíssim- cicle
electoral que es va iniciar fa més d'un any amb les eleccions
municipals i que acabem de tancar amb les eleccions europees.
La successió d'esdeveniments electorals i polítics ha estat molt
intensa i ha donat lloc a interpretacions i balanços de tota mena. La
opinió pública ja s'ha fet una composició de lloc sobre els actors
1
�d'aquestes comtesses electorals i sobre l'argument de la situació
política resultant.
Catalunya té, des de fa mig any, un nou govern. Amb un
programa diferent, amb uns objectius diferents, amb noves
sensibilitats, noves prioritats i amb estils també diferents. Dilluns
d'aquesta setmana vaig comparèixer al Parlament llargament
per retre compte de l'acció de govern d'aquests sis primers mesos.
Ahir hi vaig tornar per una sessió ordinària de control. I també en
això, en la disposició a rendir comptes, el meu Govern - i crec que el
Govern espanyol també, per la assiduïtat amb la que el president del
Govern espanyol s'està sotmetent a l'escrutini del Parlament espanyol
- estem marcant una diferència.
Però crec que cal també un altre tipus de reflexió (més enllà dels
resultats electorals i dels primers balanços de gestió) i amb
voluntat de transcendir els esdeveniments immediats i els
càlculs a curt termini.
No crec errar gaire si interpreto que va prenent cos la idea de
que estem en un moment de transició a Catalunya i Espanya.
No és casual que, des de la distància, "The Economist" hagi titulat
el seu recent informe sobre Espanya: "The second transition".
Jo crec que els temes que no es posin sobre la taula ara, en
l'inici d'aquesta segona transició, no seran comptats. I és molt
important, en aquest moment precís, que tots els temes que
han de marcar el futur estiguin sobre la taula, perquè aquells
temes que no s'hi hagin posat seran escombrats per la marxa
endavant, que a partir d'ara serà frenètica, en els congressos que
s'obriran de tots els partits polítics; en els debats de la tardor; en
l'aprovació dels pressupostos... i immediatament després en
l'aprovació dels estatuts basc i català i l'obertura del meló de la
Constitució.
Obrim un període que jo crec que haurà de durar 25 anys o més.
Estem obrint un segon quart de segle diferent, i per tant estem en un
moment francament decisiu.
A Catalunya, amb unes o altres paraules i imatges, s'està
aixecant acta del final d'un paradigma polític, gairebé diria
d'un paradigma político-cultural, que ha configurat per a bé i
per a mal la política i la societat catalana durant 25 anys.
És el paradigma forjat durant la Transició i interpretat de forma
principal pel que -sense cap ànim pejoratiu- s'ha
anomenat pujolisme: és a dir aquest conjunt format per quelcom
més que un líder, més que uns partits, més que un moviment, i que
2
�ha tingut la virtut d'ocupar i vertebrar l'espai central de la política
catalana durant aquests anys. L'ha ocupat tan abastament que la part
i el tot (la part activa i la resta més passivament) s'han confós
completament durant una colla d'anys.
Ha estat un paradigma fundat en la necessitat i, quasi diria,
la obsessió per la recuperació, la reconstrucció i la preservació
de la identitat nacional. I probablement ha estat més un
paradigma negligent en la bona fonamentació i el bon ús de
l'autogovern i dels seus instruments. Ha estat més polític que
administratiu o més ideològic que polític, com volgueu.
S'ha pensat des d'un país a la defensiva, instal·lat permanentment
-o, almenys, massa sovint- en la identificació de perills d'enemics
exteriors i també interiors, més que no pas des de el punt de vista
d'un país optimista i segur de les seves capacitats i possibilitats, i no
dic que això no estigués justificat, estic descrivint una situació.
Però aquesta hiper consciència de la nostra fragilitat col·lectiva
ha acabat per passar-nos factura: la persistència en el discurs i
en les actituds defensives enlloc d'enfortir-nos ens ha evidenciat més
febles, els uns dels altres i potser de nosaltres mateixos, del que
realment som.
Així hem posat la nostra llengua i la nostra cultura a la defensiva, en
declarar-les en un estat de permanent normalització. La lògica de
la preservació essencial ha acabat per convertir-se,
paradoxalment, en el principal obstacle per a l'exercici de la
normalitat. La normalització s'ha menjat la normalitat, ha
ofegat la normalitat. Sempre dic que això és comprensible,
s'havia de passar per la normalització per arribar a la
normalitat, el que passa és que probablement ja fa un cert
temps que a la normalitat hi som i no ho sabem, o no ho hem
confessat.
Aquesta actitud defensiva ha convertit la cultura en una
dependència a vegades viciada. El proteccionisme condemna sempre
a la llarga a una eterna minoria d'edat, en el cas de la cultura
catalana o en qualsevol altre cas.
I una cultura permanentment sobreprotegida pot acabar
convertint-se en quelcom de massa fràgil, massa artificiós, i gairebé
diria fictici.
I sense sistema immunològic. Vull que se m'entengui. I que no
corrin a esquinçar-se les vestidures els qui ens acusen constantment
de voler desnaturalitzar, desnacionalitzar, desmuntar l'edifici de la
nostra identitat. Justament el que reclama, avui, el President de la
3
�Generalitat, és que comencem a mirar el present i el futur en clau
d'exercici de la normalitat que ja tenim. Que enfortim el sistema.
Que, com deia Miquel Martí Pol, ens llancem a caminar sense
crosses.
El proteccionisme sense límit, dic, és un vici que ha
contaminat les relacions entre el poder polític i el món de la
cultura i el món dels mitjans de comunicació.
La independència reclamada i proclamada d'actors i de vehicles
culturals ha acabat empantanegada en les xarxes d'un cert
clientelisme sorgit de la intervenció pública per mitjà d'ajudes massa
sovint poc transparents.
Estic convençut que en l'origen de l'enrevessada situació a
que hem arribat hi havia la voluntat indefugible de defensar,
protegir i impulsar la nostra cultura. Mai no negaré el mèrit i
la conveniència d'actuar així en els primers anys de la llibertat
recobrada.
D'una banda, la necessitat de recuperar anys i anys perduts per la
persecució política; i d'una altra, la consciència d'haver d'encarrilar la
cultura catalana en un mercat cultural dominat per altres cultures
més potents -molt més potents- com l'espanyola i, en un sentit més
ampli, l'anglosaxona.
El que ha succeït en la política cultural i de comunicació no és sinó un
exemple -probablement el més característic- d'una cultura política
que ha modelat la política i la societat catalana, la seva manera de
relacionar-se amb Espanya i Europa i, també, la seva manera de
posicionar-se al món.
Però el problema és que hem acabat enrocats en la defensa
identitària, intentant aprofitar les conjuntures favorables per
millorar la nostra situació, però renunciant a navegar en el
mar obert per la incapacitat o la poca voluntat de cercar els
aliats necessaris per solcar nous oceans amb seguretat.
Potser ens ha sobrat proteccionisme i ens ha faltat coratge.
Sincerament, entenc que aquest paradigma que ha presidit la realitat
i la interpretació de la realitat catalanes ha deixat de funcionar bé.
Avui, per llei de vida -i per les lleis de la política- el cicle protagonitzat
per aquell moviment - que per comoditat hem anomenat pujolismes'ha esgotat. Amb tot el respecte que em mereix la persona que el va
generar.
4
�Les interpretacions sobre les causes d'aquest fet poden ser diverses:
des de qui ho atribueix a causes personals (un recanvi de líder no
prou reeixit), a qui apunta a un error tàctic (mantenir una
determinada aliança política més temps del compte), passant pels qui
creuen que aquella estratègia política està exhaurida o, fins i tot, pels
qui - amb el final d'aquesta situació- entonen les absoltes pel
catalanisme, equivocadament.
Com poden comprendre ni em pertoca ni aquest és el lloc adequat
per a que els hi faci una exegesi d'aquestes interpretacions.
En canvi sí que m'interessa referir-me a la última qüestió, que de
molt llarg ultrapassa les peripècies dels partits polítics. És a dir,
m'interessa més dilucidar la qüestió de si hi ha catalanisme
després del pujolisme. N'hi ha. I tant si n'hi ha. Aquesta és la
qüestió. N'hi havia abans, n'hi ha hagut durant i n'hi ha ara. I n'hi
seguirà havent, no ho dubtin.
M'interessa referir-me, doncs, a aquesta qüestió perquè es vol fer
estendre la brama, com he dit fa un moment, que el canvi polític
esdevingut a Catalunya suposa l'inici d'un procés conscient de
descatalanització o, dit amb paraules més aparatoses per a alguns,
que estem davant d'un procés imparable d'espanyolització del país.
Podria tenir la temptació de despatxar aquest procés d'intencions
dient que es tracta d'una visió interessada i pròpia d'una concepció
patrimonialista de Catalunya, de la seva llengua i de la seva cultura,
de la seva història i de l'acció política catalanista.
Aquesta concepció és la que legitimaria la pretensió de repartir
patents de catalanitat i de catalanisme.
Però entenc que si fes això estaria entrant en un joc massa fàcil,
d'esgrima política probablement gratificant pels qui la practiquen, i
els qui de vegades la practiquem, però poc ben útil per aixecar un
debat amb ganes de mirar endavant.
Els qui creiem que el vell paradigma ha esgotat la seva utilitat,
el que hem de fer és pensar, assajar i articular un nou
paradigma, amb tota l'ambició de país que això exigeix, però a
la vegada amb tota la modèstia de comptar amb les lliçons i
amb els fets positius del passat, sense els quals tampoc
estaríem on som.
El meu punt de vista i el del meu Govern és diferent al punt de vista
dominant fins ara. Bastant diferent. Perquè avui ja no és suficient
defensar la identitat de Catalunya, de protegir la llengua i la cultura
5
�catalanes, mirar de sobreviure en un context que considerem
sistemàticament hostil. No, ja no es tracta d'això.
Es tracta de passar de la defensa a l'atac - en el bon sentit de
la paraula- , de superar els tics defensius, de pensar més en el
futur que podem construir que en el passat que volem
preservar, de confiar més en les nostres possibilitats que de
témer les nostres febleses i insuficiències.
Es tracta de rellegir el passat, sí, però amb menys beneiteria i també
amb més curiositat. Perquè sinó partiríem de bases viciades. És
curiós, perquè en tota aquesta preocupació que hem tingut per mirar
més el que ens deia el passat que no pas el futur, tanmateix el passat
no ha estat ben explicat. Per exemple, en aquest país hi ha la
tendència a confondre el Consell de Cent i la Generalitat: pregunteu
a la gent qui era Rafael de Casanova i us dirà, potser en un 70%,
que era el President de la Generalitat, i en canvi era el Conseller en
Cap del Consell de Cent de Barcelona. Un altre exemple: es parla de
la Corona d'Aragó i alguns pensen que estic inventant una cosa nova,
però només cal baixar des de la Diagonal cap a la Plaça Catalunya i
passar per Rosselló, Provença, Mallorca, València i Aragó. I si baixeu
més trobareu el Consell de Cent, la Diputació i les Corts Catalanes,
és a dir, les institucions.
Ho teníem ben enfocat a principis de segle. Jo sóc un obsés de mirar
el futur i tanmateix de buscar en alguns moments molt brillants del
passat el punt de partida. Crec que ens hauríem de dedicar a fer
aquest esforç, no de reconstrucció o reinvenció del passat, sinó de
franca investigació sobre el que va succeir, perquè va ser realment
extraordinari. El que va passar en aquest país els anys 6 i 7 del segle
passat és extraordinari: la Solidaritat Catalana, el Pressupost de
Cultura, que no era només de Cultura sinó que era d'escoles i
d'educació, que va ser la base del Patronat Escolar i de les escoles
municipals de Barcelona.
Torno al que he dit al principi de tot: com que l'Estat no donava de si
el que aquest país volia, el país es va inventar la solució. I la solució
va ser una trampa. L'Ajuntament de Barcelona va entabanar a l'Estat:
com que aquí hi havia mar i a Madrid no, aquí hi havia d'haver
l'Escola del Mar. I l'Escola del Bosc... i tantes altres, que figurava que
eren escoles per a nous projectes, però era mentida, en realitat
s'estava muntant un sistema escolar nou. I després va venir la
Mancomunitat, amb unes escoles d'una categoria molt noucentista,
extraordinària.
Segurament ens enganyaríem si penséssim que ara podem fer igual,
perquè aleshores, malgrat tot, es tractava de que una part de la
classe mitja-baixa entrés al sistema d'excel·lència educativa. I no
6
�tant com ara, amb la universalització no hi ha només classes mitgesbaixes relativament nombroses però no massives, sinó d'un país que
està sofrint un creixement demogràfic de portes enfora molt
important. Els problemes per tant són molt diferents. En tot cas,
fixeu-vos, l'any 1906-1907: Solidaritat Catalana; Pressupost de
Cultura; Congrés d'Escriptors Catalans; l' "Enllà" de Joan Maragall;
les cartes Maragall-Unamuno... que diuen molt sobre el que aquell
país era i hauria de ser cent anys després; "Les senyoretes d'Avinyó"
de Picasso; l'inici dels congressos municipalistes, que si aneu seguint
la història, són aquells que van marcar la pauta del progrés polític
cap a la Segona República, cap a l'intent d'una democràcia no
autocràtica.
Tot això haurà de ser, crec, objecte d'una gran celebració, que no dic
pas que hagi de ser un altre Fòrum. Dic que Catalunya haurà de fer
aquesta gran celebració, mirant el passat com a punt de partida
d'un altre salt endavant que ara hem de fer com es va saber fer en
aquell moment, per molt que després el futur immediat va ser tan
dramàtic, com tots sabem.
Hem de passar doncs de la normalització a la normalitat.
De la celebració de les derrotes a la de les passes endavant.
De la reivindicació a la proposta catalana: Catalunya no s'ha
de queixar més, no ha de bramar, no ha de plorar... Catalunya
ha de proposar. Ha d'exigir, però en el sentit més cordial de la
paraula.
Del proteccionisme a la llibertat amb regles equitatives.
De la ficció d'un món una mica fet a mida a la realitat del món
tal com és, del món obert. Les fronteres no existeixen, ni per
bé ni per mal, i per tant, enyorar-les és absurd.
En definitiva, estem parlant d'una nova cultura política i cívica,
d'un canvi en la nostra mentalitat col·lectiva que hauria
d'alimentar un nou escenari polític vàlid per a la Catalunya dels
propers vint-i-cinc anys.
Els canvis en la mentalitat col·lectiva no es fan d'un dia per l'altre, ni
òbviament es decreten.
No és cosa d'avui per demà unir cívicament Catalunya fins
aconseguir que s'expressin totes les Catalunyes: la que ha
parlat o s'ha sentit expressada fins ara, la que ha callat o no s'ha
sentit ben expressada i, també, la que encara no té consciència de
poder-hi dir la seva, però que n'anirà aprenent en els propers anys.
7
�Ras i curt, no s'improvisa en un dia una nova síntesi que representi
els valors compartits, les aspiracions socials, els imaginaris col·lectius
que donaran sentit i cohesió a la Catalunya del primer terç del segle
XXI.
No s'inventa el patriotisme. El patriotisme pensat pels fills més que
no pas des dels avis. És el que estic proposant. No s'inventa. Sense
oblidar allò, però pensat pels fills. El patriotisme que neix del barri
endreçat, de l'escola lluminosa, de la sanitat propera. Aquest és
l'autèntic patriotisme. El dels països que han fet la seva revolució en
el moment que l'havien de fer i que han sigut capaços de basar el
patriotisme justament en l'orgull que té cada ciutadà, no aquell de
més nissaga o el que més s'ha abraçat a la bandera, o el que més ha
sabut interpretar la pròpia identitat de país. Sinó el patriotisme
d'aquells que arribant allà moltes vegades des de fora, moltes
vegades des de les classes baixes d'aquell mateix país, han vist
gratificada la seva identitat personal per la existència d'un sector
públic, d'un estat, d'una societat vertebrada que els donava raó de
les seves pretensions i que els feia persones. Aquest és l'autèntic
patriotisme des del meu punt de vista. I això és el que hem de
pretendre.
Cap on crec que ha d'apuntar aquest nou paradigma?
S'ha acabat la Catalunya del "Pal de paller"? Probablement la
resposta sigui Sí.
En altres moments m'he servit de la bella imatge espriuenca dels
fragments del mirall que, reunits, permetien que Catalunya es veiés
sencera.
Avui els proposo que comencem a pensar i a parlar en termes d'una
mena de catalanisme que podríem anomenar Catalanisme coral.
Amb veus diverses, que ni sempre hagin de ser les mateixes
ni hagin de tenir sempre el mateix so, i que no ens preocupi
que no el tingui. Això no vol dir que siguin dissonants. Una
coral no és un sol so; és una coral, però tanmateix és
eufònica.
El "pal de paller" és la imatge d'una centralitat que, tant com
galvanitza i concentra al seu entorn, exclou del projecte tot allò que
no se situa en funció del propi subjecte polític central. Això és fins a
cert punt lògic o necessari en els períodes de construcció del país o
de re-construcció del país.
Però ja no podem aspirar més temps a ser una excepció
permanent, una nació sense estat debatent-se entre ser motor
d'Europa o locomotora d'Espanya. Hem de ser les dues coses alhora.
8
�Catalunya ha de tenir menys por i més ambició.
L'Euroregió i l'Espanya plural i diversa han de desactivar les
pors i permetre'ns caminar amb més naturalitat per abordar
els nostres objectius. A tots els nivells: el cultural, el
lingüístic, el polític, l'econòmic, el geoestratègic... El nacional,
en definitiva.
M'agradaria posar alguns exemples concrets de la nova actitud que
proposo.
No se'ls escaparà que la proposta de l'Euroregió PirineusMediterrània, consistent en articular un espai econòmic d'àmbit
superior al marc estricte de Catalunya, va en aquesta direcció i
moltes vegades per raons d'economies d'escala. Si no tenim l'escala
d'aquesta Euroregió no tindrem algunes de les coses que pensem que
tenim dret a tenir, però que ningú ens regalarà si no creem el mercat
interior que les faci rendibles. Per menys d'una població de 10, 12 o
16 milions d'habitants difícilment és pot tenir un aeroport
transoceànic. I això implica no només voler-ho, no només proclamarho.... també construir línies d'alta velocitat que connectin aquests
punts. Jo sóc un obsés de que Catalunya es definirà sobretot per la
equidistància, la capacitat d'accés a cada un dels seus punts. Perquè
la Catalunya estricta és un país suficientment petit tot i que molt
rebregat i, per tant, costós de comunicar, en termes econòmics i en
terme ecològics, però que tindrà la seva excel·lència el dia que
puguem dir que viure a Olot, o a Tortosa, o al Pallars, des del punt de
vista de l'accés, del tren, dels serveis, sigui raonablement similar a
punts de més centralitat.
Doncs bé, la proposta d'Euroregió va en aquesta direcció, no
solament per fonamentar el nostre futur econòmic sobre bases més
àmplies i potents que assegurin el progrés, la competitivitat i el
benestar en el nou marc europeu. Sinó també en el sentit de trobar
un referent que simbolitzi la vocació europea de Catalunya i la nostra
manera d'estar a Europa. Una manera, si volen, de visualitzar la
interdependència a escala europea i, a la vegada, la relativitat
creixent de les fronteres i els límits estatals.
En l'àmbit lingüístic, més enllà de la necessitat política de protecció
i estímul del català i més enllà de la decisiva batalla dels propers
anys per a que l'Estat espanyol assumeixi amb totes les
conseqüències el seu caràcter plurilingüístic -amb el
reconeixement europeu inclòs-, podem proposar-nos esdevenir
un idioma bandera de tots els idiomes que corren perill de perdre's.
Aquesta és una possibilitat que hem de considerar, sobretot perquè el
nostre no es perdrà, encara que hi ha qui diu que si. I jo estic
convençut de que no. En aquest sentit el català és, també,
9
�d'alguna forma una icona. I ha de fer servir aquesta icona com
a capital. Pot fer-ho.
Crec sincerament que el català s'ha de posar al servei d'una causa
que el transcendeix i fent-ho es beneficiarà també a ell mateix.
Fa pocs dies vaig participar al Fòrum en un Diàleg sobre la diversitat
lingüística. Un expert d'origen irlandès que ara viu a Gal·les va
proclamar la necessitat o la possibilitat de crear un museu mundial
dels idiomes, a manera de laboratori o centre d'investigació. Jo li vaig
contestar que aquesta és una idea molt interessant per Catalunya.
Perquè si s'ha de generar al món un laboratori o un lloc on estiguin
acumulats els registres i els escrits en tots els idiomes que encara
existeixen i que estan en perill de desaparèixer, el lloc ideal és
Catalunya. I aquí és on el català probablement s'ha de guanyar el
reconeixement. No només per la via de proclamar-se exactament
igual que les llengües estatals, perquè el català, tot i sent més
important, des del punt de vista numèric i literari, que moltes
llengües estatals, és molt fàcil d'entendre que els estats el dia que es
reuneixen no el comptin com a tal. És molt difícil d'aconseguir que el
català sigui considerat igual que una llengua estatal a Europa. I és un
mèrit del Govern espanyol aparèixer amb una fórmula, que no existia
inicialment en el projecte de Constitució Europea, i que és un punt de
partida.
Amb això vull dir que els catalanoparlants sentim com a pròpia la
causa general de la diversitat lingüística. És la nostra causa. Ens hi va
la identitat, la memòria i l'esdevenidor. El noble combat per la
llengua catalana no el lliurem en solitari, no és un combat
estrictament només per a nosaltres. La nostra causa és també la
causa de totes les llengües del món que no tenen prou reconeguts els
seus drets i estan més o menys amenaçades d'extinció.
Òbviament, l'important no és que el català sigui una icona,
l'important és que el català visqui. Contra el que es diu massa
sovint, el català no l'hem de només "defensar". L'hem de conrear,
l'hem d'expandir, l'hem d'esponjar internament per a que hi càpiguen
totes les variants i l'hem de portar més enllà de les seves fronteres
internes i externes, amablement, amigablement. Amb tenacitat. Jo
sempre poso l'exemple de tres expressions de la llengua catalana: del
que aquí diem capvespre, a les Illes diuen s'hora baixa i a la terra
dels meus avis, a Monóver, en diuen la poqueta nit. Són tres
maneres diferents de dir en català el mateix. És una llengua i al
mateix temps és una llengua internament molt plural.
Però això no és una tasca fàcil. Conciliar la necessària unitat de
l'idioma amb la seva diversitat real no és pas gens fàcil. Si volem
unir tots els qui l'haurien de defensar perquè el projecte tingui
10
�economies d'escala i, per tant, sigui viable, resultarà que la unitat
necessita de la diversitat. No és el mateix sobreviure amb una base
demogràfica de 6 milions que amb una de 12. Però els 12 no els
tindrem sense flexibilitat interior. Duresa i elasticitat alhora, dues
coses que no són gens fàcil de conjuminar.
El nou projecte col·lectiu que ha d'assegurar la nostra identitat,
reforçar la nostra capacitat de decisió, situar-nos en la nova Europa,
fer-nos competitius en un món global i, per tant, garantir el progrés
econòmic, social i espiritual dels catalans i les catalanes del nou segle
ha de sorgir d'una nova cultura política més oberta, més creativa,
més plural i amb més ambició real que verbal.
En els propers mesos penso anar desenvolupant aquesta reflexió que
avui he iniciat davant de tots vostès.
Perdonin-me la impertinència d'haver utilitzat un marc universitari
com aquest per fer-ho, però francament no en conec d'altre millor per
incitar i convidar a debatre.
Aquesta ha estat la meva intenció: provocar el debat col·lectiu, coral,
plural sobre el sentit de l'acció cívica i política que Catalunya
afrontarà en els propers anys.
Perquè seria una paradoxa que Catalunya entrés en un procés de
reformes institucionals i polítiques de gran abast i que, a la vegada,
l'enfonsament del vell paradigma cultural provoqués la percepció de
greus dubtes sobre la identitat col·lectiva i sobre la viabilitat com a
país. Ens cal entendre que el canvi de paradigma no només és
possible sinó que és necessari.
Aquesta és la qüestió que els hi vull deixar sobre la taula.
Moltes gràcies per la seva atenció i que tinguin una molt bona
Universitat d'Estiu.
Pasqual Maragall
11
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1656
Title
A name given to the resource
Del "Pal de paller" al "Catalanisme coral"
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Universitat d'Estiu Ramon Llull
Subject
The topic of the resource
Autogovern
Catalanisme
Espanya plural
Lideratge
Nacionalisme
Política
Model social
Territoris
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-07-01
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/188/20041214.pdf
c8e40ced6098b9fcc8530a6c9df49bf9
PDF Text
Text
Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2004
Auditori de Barcelona | 14/12/2004
Molt honorable senyor President del Parlament, Honorable Senyor
Conseller en Cap, Honorables senyors Consellers, Senyora Consellera
de Cultura, autoritats, amics, guardonats.
La Tomasa i en Miquel, en Miquel Núñez que ara us ha parlat i la
Tomasa, que ha pujat primer, representen per mi en el record una
cosa molt especial que és no solament l'esforç de les persones que en
la clandestinitat estaven tractant de portar la democràcia que ara
tenim i l'autonomia que ara tenim, sinó també l'esforç per mantenir
viu l'esperit d'aquest país i, encara que sembli mentida, la llengua
d'aquest país.
Dic que sembla mentida perquè ells originalment no parlaven el
català, però editaven "Treball", que era una revista del PSUC. El PSUC
en aquells anys representava un conjunt de forces polítiques, potser
millor que cap altre, perquè va saber, d'alguna forma, sobreviure a la
dictadura, va saber mantenir la reclamació de la democràcia però
també la reclamació de la vigència de l'esperit d'aquest país i
lentament, molt lentament, amb molts d'anys, amb molt de patiment
(a la Tomasa li van trencar l'esquena) ho van finalment aconseguir.
No ells sols, per descomptat, però ells al capdavant.
Consellers, autoritats, guardonats, amigues i amics. Aquest acte és el
reconeixement que Catalunya en el fons es fa a si mateixa. Els qui
tenim la responsabilitat de regir la governabilitat del país tenim cada
dia l'oportunitat de treballar pel país i cada any de guardonar uns
quants homes i dones entre tots els que són mereixedors per atorgarlos la Creu de Sant Jordi. Tot cos civil ben constituït ha de guardar
l'equilibri entre drets i deures, entre llibertat i igualtat, entre
interessos i altruisme, entre oportunitats i mèrits.
Les societats contemporànies busquen camins per conciliar tradició i
modernitat, per preservar un patrimoni valuós i compartit, per
reconèixer i premiar les actituds exemplars en els camps i disciplines
més diversos. D'aquesta recerca, d'aquest equilibri en surt un cos
civil, travat, sòlid i en progrés continu.
Quan la societat decideix atorgar una distinció a uns ciutadans o a
unes institucions es posen en risc intencionadament aquests equilibris
que existien. Per això avui enaltim el sentit del deure, la llibertat i
l'altruisme, el mèrit i l'excel·lència. És a dir, estem distingint la virtut
cívica més que no pas l'èxit enlluernador. Estem assenyalant i
distingint els virtuosos i aquests virtuosos conformen, si m'ho
permeteu, una mena d'aristocràcia dels mèrits i de les virtuts
1
�cíviques. El contrapès de l'herència i la història, entre passat i
present. És el que ens permet d'equilibrar la balança, equilibrar el
que és el nostre país per tot allò que en conforma el substrat. El que
dia a dia hi aporten aquestes trajectòries vitals que volem enaltir i
que volem reconèixer.
Les Creus de Sant Jordi són la màxima distinció civil que concedeix el
Govern de la Generalitat. No fan distinció entre homes dones,
artistes, científics, lluitadors sindicals, pedagogs o investigadors, els
vol a tots. Com tampoc no en fan entre les entitats que treballen per
la difusió dels valors o per la concòrdia, o per la igualtat o per la
preservació de la memòria col·lectiva. No prioritzen ni distingeixen
entre universitaris i obrers, entre cosmopolitisme i localisme, entre
excel·lència científica i lluita veïnal, entre recerca i difusió. És el mèrit
cívic, és l'aportació als diversos registres de la complexa respiració
del nostre país, allò que premiem.
D'ençà de la seva instauració aquests premis han estat atorgats a
més de vuit-cents homes i dones i a prop de tres-centes entitats i
col·lectius. Del conjunt de totes aquestes aportacions se'n desprèn
una imatge precisa de la realitat rica i plural que és Catalunya.
Aquest miler llarg de guardons conformen una paleta de colors que
defineix i il·lustra, amb tots els seus matisos la nostra realitat. Més
enllà del sentiment de pàtria hi ha una imatge de la pàtria, un
conjunt de cares que conformen i confirmen les obres, el treball, el
progrés, la creació, la reflexió i el mestratge dels homes i dones que
avui hem distingit i premiat.
Catalunya viu, deixeu-m'ho dir, un moment extraordinari,
esperançador. No deixem que ens segueixi dominant la temptació de
la derrota, que de vegades ens uneix més que no pas els petits èxits
que ens permeten d'anar endavant. No deixem que passi. És un
moment en què cadascun de nosaltres i tots col·lectivament hem de
saber aprofitar aportant-t'hi el millor de nosaltres mateixos. És un
moment extraordinari. Aportar-hi tot allò que ens ajudi al progrés de
ciutadans i ciutadanes, dels vells i els nous, i dels novíssims catalans
també. Aquest és l'alt valor que uneix i identifica totes les persones
que aquest vespre hem reconegut i premiat. A tots l'enhorabona i,
una vegada més, moltes gràcies per la vostra obra, moltes gràcies
per les vostres vides.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1670
Title
A name given to the resource
Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2004
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Auditori de Barcelona
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Catalanisme
Ètica
Cuevas, Tomasa, 1917-
Núñez González, Miguel, 1920-2008
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-12-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/199/20050423.pdf
367055b59df6b657f74aa62a99df5269
PDF Text
Text
Declaració Institucional del president de la Generalitat,
amb motiu de la Diada de Sant Jordi
Barcelona | 23/04/2005
El calendari cívic de Catalunya té tres dates assenyalades: la d'avui, 23 d'abril, la de l'11 de
setembre i la del 15 d'octubre.
Són tres commemoracions amb orígens, significats i expressions diferents, però que
configuren el relat simbòlic de la catalanitat.
La diada de Sant Jordi és la nostra festa de la primavera.
Amb els anys n'hem fet una celebració de la cultura i dels llibres.
El Sant Jordi és l'expressió d'un poble en pau i d'una complicitat:amb la compra de roses i
llibres, un dia feiner es converteix en un dia de festa.
La diada de l'Onze de Setembre és la nostra festa nacional.
És la festa que ens aplega a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, sense cap
excepció.
És la celebració del compromís per una Catalunya més lliure, més justa i més fraternal.
L'any passat la Diada va adquirir la solemnitat institucional que li corresponia i que li
correspon.
El quinze d'octubre commemorem la figura del President Lluís Companys.
Catalunya vol restituir l'honor, la dignitat i la memòria de totes aquelles persones que
donaren la vida pel país. I el President Companys les representa totes, les representa millor
que ningú.
El Govern de Catalunya vol vincular aquestes commemoracions amb un avenç real en les
nostres finalitats, en els nostres objectius com a poble.
Aquest any podem celebrar un Sant Jordi lligat al reconeixement de la llengua catalana a la
Unió Europea.
Catalunya és una nació. Catalunya és una nació d'Espanya i d'Europa.
Formem part d'una Euroregió, la de l'antiga Corona d'Aragó, que va arribar a la seva
plenitud amb un Rei nascut a Montpeller, format a Monzón; Compte i Rei a Barcelona i
conqueridor a Mallorca i València.
Amb tots ells, agermanats, celebrarem, l'any 2008, el vuitè centenari del seu naixement.
Mai havíem avançat tant en el reconeixement de la nostra llengua i en tan poc temps. Mai
un Govern espanyol havia arribat tant lluny en el seu deure constitucional de protegir la
llengua catalana.
1
�Mai s'havia plantejat amb tantes expectatives d'èxit el reconeixement oficial del català a
Europa, tot i que encara hi ha molt camí per fer.
També enguany ens podem felicitar per haver resolt amb èxit una qüestió pendent de fa
molt temps.
Per fi es farà realitat la restitució dels documents confiscats, tant a la Generalitat de
Catalunya com a persones físiques i jurídiques, per part del règim franquista al final de la
Guerra Civil.
Aquesta restitució és un acte de justícia històrica.
Com també ho és la rehabilitació política i moral del president Lluís Companys.
El Govern espanyol ha fet les primeres passes, començant per manifestar la voluntat de
restituir públicament i legalment l'honorabilitat del president assassinat.
S'han fet gestos i està en marxa la iniciativa legislativa que ho farà possible.
S'estan trencant els darrers tabús. El que no vam acabar de fer en els anys de la Transició
democràtica ho acabarem ara.
El català a Europa, la devolució dels "Papers de Salamanca", la rehabilitació del president
Companys constitueixen tres exemples positius del que aconseguirem si definim amb
precisió els objectius i actuem amb determinació en les formes.
És així com Catalunya avança: amb unitat política i cívica, amb determinació, amb rigor i
amb diàleg.
Actuarem de la mateixa manera en els grans temes de país que ara ens ocupen: en
l'Estatut i el finançament que són els mitjans. I en la reforma social, l'ambició econòmica i el
respecte del territori i la transparència pública que, no oblidem mai, conformem els grans
objectius del Govern que presideixo.
Estic convençut que així ho farem. Una altra cosa no seria entesa ni admesa pel poble de
Catalunya.
Vull acabar les meves paraules amb un desig que és, també, un convenciment: l'any vinent
celebrarem la diada de Sant Jordi amb un nou Estatut. I aquest Estatut haurà començat a
esdevenir la millor eina per les nostres finalitats, pels nostres objectius com a país, que,
repeteixo, són la reforma social, l'ambició econòmica, el respecte del territori i la
transparència pública.
I haurà estat, un cop més, un èxit de la unió i la unitat.
Serà un èxit col·lectiu del poble de Catalunya.
Desitgem-nos tots un bon Sant Jordi!
Moltes gràcies.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1681
Title
A name given to the resource
Declaració Institucional del president de la Generalitat, amb motiu de la Diada de Sant Jordi
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Subject
The topic of the resource
Commemoracions
Territoris
Acció política
Model social
Autonomia
Catalanisme
Missatges institucionals
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Declaracions
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-04-23
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/202/20050506.pdf
081a4a10c5aaaa70b4e650e574b80d07
PDF Text
Text
Discurs institucional sobre la nova etapa del Govern de la
Generalitat de Catalunya
Palau de la Generalitat | 06/05/2005
DE QUINA CATALUNYA ELS VULL PARLAR?
A Catalunya hi ha més de 200.000 infants de 0 a 3 anys. I només n’hi ha 67.000 que tenen
una plaça en una llar d’infants. Menys de la meitat, en places d’oferta pública.
A Catalunya hi viuen un milió de persones de més de 65 anys. Tres de cada deu viuen al
llindar de la pobresa.
Les famílies de Catalunya que tenen una hipoteca pel pis o casa en el que viuen, dediquen
una mitjana del 57 % dels ingressos familiars a fer-hi front.
A Catalunya hi ha una taxa d’immigració del 11,4 %. Només durant l’any 2004 la població
immigrada ha crescut en 153.000 persones. En els darrers mesos s’han presentat 113.036
expedients de regularització, dades d’avui mateix.
Anar de Manresa a Lleida, en tren, segueix suposant dues hores i mitja de trasllat. El
mateix temps que fa 50 anys.
Entre 1985 i avui, el 32 % dels joves nascuts en entorns rurals ha emigrat a les àrees
urbanes.
Catalunya ha crescut per sota de la mitjana espanyola els darrers 9 anys.
Podria continuar, però em penso que ja és suficient per donar-los una idea de quina
Catalunya els estic parlant.
M’entendran si els dic que el millor Estatut i el millor finançament foren inútils si no ens
haguessin de servir per atacar els problemes que hi ha al darrere dels exemples que els
acabo de posar. I darrere de molts altres que els podria posar.
És d’aquesta Catalunya de la que s’ocupa el Govern d’Esquerres i Catalanista que ahir
complia els seus 500 primers dies de treball.
Parlaré del govern, del seu estat de salut i del seu ordre de prioritats.
Per començar, m’agradaria descriure com veig el govern de Catalunya avui. Per continuar
després, parlant-los de la seva ambició reformadora, social i econòmica.
COM ÉS EL GOVERN D’ESQUERRES I CATALANISTA?
L’actual govern de Catalunya es va constituir el dia 22 de desembre de 2003. En 500 dies
aquest govern ha acumulat i consolidat uns actius considerables.
Hem pres el pols de l’estat del país i de les seves institucions. També de les seves
aspiracions i de les seves disponibilitats.
Hem escoltat i avaluat. Hem precisat els nostres objectius, hem fixat les orientacions de la
nostra acció, hem seleccionat els instruments per realitzar-la.
1
�Hem formulat projectes i els hem programat, els hi hem buscat finançament, els hem
encabit en un calendari. Hem dibuixat el camp de joc. Hem creat un equip. Hem actuat,
hem invertit, hem estalviat, hem tapat vies d’aigua.
El Govern d’Esquerres i Catalanista comença a desplegar tota la seva capacitat d’acció.
És un bon moment, doncs, per posar de relleu els principis que caracteritzen el nostre estil
de governar i donen consistència a l’acció realitzada.
També és un bon moment per insistir en els valors que orienten el projecte de reforma
social que estem impulsant.
Aquest és un Govern amb rigor institucional.
Ho hem demostrat especialment amb la institucionalització per llei de la figura del Conseller
Primer, que no tenia llei.
D’aquesta manera hem endreçat una situació desordenada que afectava el cor de les
institucions de la Generalitat, al mateix Govern de Catalunya.
Hem cedit la iniciativa legislativa al Parlament en matèries rellevants, com la modificació de
la Llei del Consell de l’Audiovisual; perquè quedi clar de quina és la competència de
cadascú; i per descomptat, la independència, no solament la independència dels mitjans,
sinó la independència del control dels mitjans. Feia falta.
I hem mostrat la nostra disposició a la constitució d’una Comissió d’Investigació quan ha
estat necessària, com ho ha estat en el cas de l’accident de la Línia 5 del Metro, al seu pas
pel barri del Carmel, i sobre l’obra pública a Catalunya durant els darrers anys.
Però aquest és un Govern no solament institucionalment rigorós, també és un govern
competent, que és capaç de definir una estratègia per a Catalunya i de definir el seu lloc en
l’Europa que neix i en el món global.
Que ha posat en marxa les principals polítiques recollides a l’Acord del Tinell.
Que ha actuat amb diligència a Sallent, a l’Anoia o a Gallecs i ha tingut capacitat de reacció
davant de situacions complexes com la que s’ha produït al barri del Carmel de Barcelona.
Aquest és un Govern solvent en la gestió dels recursos públics.
Ho hem demostrat auditant la situació econòmico-financera de la Generalitat, imposant-nos
un primer Pressupost d’austeritat i liquidant-lo amb una reducció del 33% del dèficit. En un
any.
Gràcies al rigor i la solvència inicial, el 2005 hem pogut presentar un Pressupost de gran
ambició social, que dobla gairebé l’esforç inversor per habitant de l’any 2003.
Aquest és un Govern transparent.
Des del primer moment hem fet públics tots els càrrecs de confiança. Hem realitzat
informes sobre l’estat de la Generalitat, no només sobre la situació econòmico-financera,
sinó també sobre l’organització i la gestió.
Hem fet transparents les ajudes als mitjans de comunicació privats. I hem canviat les
normes de contractació en l’obra pública.
2
�En síntesi,
Aquest és un Govern amb rigor institucional que actua amb ple respecte per les institucions
polítiques de Catalunya.
És un Govern competent que compleix els compromisos que ha adquirit amb els ciutadans.
És un Govern solvent que gestiona els recursos públics amb eficiència.
I és un Govern transparent perquè creu que la societat catalana i les seves institucions
faran un salt endavant si incorporen la transparència en els comportaments públics.
El nostre projecte de reforma social té l’objectiu de convertir Catalunya en un país més
pròsper i cohesionat.
Hem demostrat una nova sensibilitat social enfortint l’Estat del Benestar català i millorant
les condicions de la vida individual i col•lectiva dels ciutadans.
Tenim una nova sensibilitat territorial perquè volem garantir els mateixos nivells de vida
arreu del territori de Catalunya i apostem per la sostenibilitat, decididament. No és un
somni.
Tenim una estratègia econòmica col·lectiva dissenyada a partir d’una visió compartida amb
els empresaris i els treballadors.
Tenim un designi europeu. Un designi amb l’Europa de la innovació i la investigació que s’ha
començat a concretar amb el desenvolupament de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània.
Un designi amb l’educació, la cultura i la innovació, que són el fonament i el futur del
nostre continent.
Tenim una ambició de país que volem compartir amb tots els ciutadans i ciutadanes.
Per aconseguir la plena igualtat en la participació de les dones a la vida econòmica, social i
política de Catalunya.
Per oferir més i millors serveis a les famílies.
Per vetllar per la protecció dels infants.
Per assegurar els drets de les parelles homosexuals.
Per facilitar que els joves puguin accedir a un habitatge sense haver d’hipotecar els seus
projectes de vida.
Per fer possible que les persones grans, especialment les que no es poden valer per elles
mateixes, puguin viure en unes condicions dignes.
Per oferir més recursos i oportunitats als emprenedors, als creatius i als investigadors, però
també als pagesos o als qui han optat per viure en un entorn rural.
3
�Aquests són els objectius del nostre projecte de reforma social. Els objectius fixats en
l’Acord del Tinell.
I volem marcar la diferència treballant per Catalunya poble a poble, barri a barri, al costat
de la gent.
Aquests són els nostres valors que els confesso d’entrada.
Els valors que posem al servei d’un nou patriotisme, el patriotisme dels drets i la justícia
social, el de la dignitat reconeguda i el de les oportunitats de gaudir d’una vida millor.
Aquesta és la nostra ambició per la Catalunya dels 7 milions d’habitants.
Un Govern impulsor dels grans objectius de país: Estatut i Finançament, no
solament això, però també.
Reitero un cop més el compromís del Govern amb els dos grans objectius polítics de país
per aquesta legislatura: la reforma de l’Estatut i del finançament català.
I amb aquests dos objectius majors, altres dos objectius institucionals complementaris: la
nova organització territorial i la llei electoral. S’havien d’haver fet fa anys. Era un mandat de
l’Estatut de 1979.
Ho he afirmat des de l’inici d’aquest procés reformador: l’Estatut i el finançament, s’ha
d’entendre bé, són uns mitjans. No són finalitats en si mateixos. Són instruments al servei
d’una millor acció política, amb més marge polític i econòmic. Així ho vaig expressar el
passat mes de gener en un discurs a La Pedrera, dient que creia que era essencial que ens
fixem en les intencions finals de la reforma: l’Estatut per a què?
L’Estatut ha d’assegurar-nos la pau i la convivència cívica, ha de ser un instrument jurídic i
institucional per autogovernar-nos millor.
L’Estatut ha se servir per dur a terme millors polítiques econòmiques, socials, educatives,
sanitàries, territorials i culturals.
I si no, no faria servei. No hauria acomplert el seu objectiu.
Ras i curt, el nostre model de reforma de l’Estatut vol singularitzar-se tant pel consens, en
la forma, com pel seu contingut social.” [fi de la cita]
Així ho han entès els ponents de la reforma de l’Estatut quan han identificat en el text els
principis rectors que guiaran l’acció dels poders públics a Catalunya:
- La convivència social
- El reforçament de la identitat
- El progrés econòmic i social
- La cohesió i el benestar
- L’equilibri territorial
4
�- La sostenibilitat mediambiental
- La pau i la cooperació internacional
Aquests principis fonamenten el model civil i social que establirà el nou Estatut.
I a aquests principis els corresponen unes competències més ben definides i garantides i
també –en alguns casos- unes noves competències.
Poc a poc, el full de ruta dissenyat per les forces polítiques catalanes va avançant en el seu
camí. Ens apropem als moments decisius per aquesta reforma.
I és ara més que mai quan hem de ser curosos amb el nostre capteniment, que exigeix:
-
unitat en l’ambició compartida,
rigor en el treball polític,
tenacitat i generositat en el procés negociador
i responsabilitat amb el compromís adquirit.
Tinguin la seguretat que el President i el Govern de la Generalitat estan fent tots els
esforços per aconseguir aquesta unitat, sense la qual no faríem com a país ben res.
Tenim el dret a ser optimistes, però malfiem-nos del maximalisme fàcil, que en el fons
amaga una certa mandra per fer les coses com s’han de fer i una profunda desconfiança en
les possibilitats reals de Catalunya.
EL GOVERN DE LES REFORMES SOCIALS
Però l’objecte d’aquesta compareixença ni és fer balanç exhaustiu ni parlar només de
l’Estatut.
Vostès saben que l’acció del govern s’articula entorn de quatre eixos:
la transparència,
la innovació i la competitivitat,
la reforma social
i l’equilibri territorial, la proximitat als territoris.
El Govern ha dissenyat, conjuntament amb les agrupacions empresarials i sindicals, una
estratègia per transformar el nostre model de competitivitat ... En vaig parlar extensament
fa unes setmanes al Cercle Financer ...
Avui em centraré en la reforma social i l’equilibri territorial, que són dues cares de la
mateixa moneda.
Reforma social per generar més cohesió social i per evitar fractures.
Equilibri territorial per aconseguir un desenvolupament més harmònic del conjunt del país.
Catalunya no pot anar a dues velocitats: ni en el seu creixement econòmic, ni en la força
dels seus territoris, ni en la incidència de les seves polítiques.
He triat 7 polítiques per il·lustrar el que els vull transmetre :
5
�1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
Educació i cultura
Salut
Família
Atenció a la dependència
Habitatge
Seguretat i
Infraestructures i Territoris
Primera: Educació i Cultura
L’educació i la cultura estan en el cor del programa reformador del Govern. Perquè són
factors motrius del progrés econòmic i tecnològic i, a la vegada, són instruments essencials
d’integració cívica i de cohesió social.
El reconeixement del paper central de l’educació en el nostre projecte es correspon amb un
tractament prioritari en els Pressupostos, que ens ha permès entre altres coses:
- haver convocat 3.680 places d’oposicions tant a primària com a secundària, que
comprenen totes les especialitats;
- posar en marxa el Pla per a la llengua i la cohesió social, amb 649 aules d'acollida, per on
ja han passat 12.500 alumnes amb necessitats educatives específiques;
- activar el Pla de Construccions Escolars 2004-2007, en el qual tenim previst destinar
1.500 milions d’Euros, que prèviament haurem estalviat.
Al costat de l’acció del propi govern, apostem per la col·laboració amb els ajuntaments, ja
iniciada en l’àmbit dels processos d’escolarització o en el de planificació de l’educació
infantil.
I estem pensant el Pacte Nacional per a l’Educació, que és una iniciativa de diàleg i
participació de la comunitat educativa i del conjunt de la ciutadania sobre el futur que volem
per al nostre sistema educatiu.
La qualitat educativa, l’autonomia dels centres, la corresponsabilitat dels ajuntaments amb
l’educació, la xarxa integradora de centres públics i concertats, el perfil del professorat i la
participació de les famílies ... són les qüestions clau que haurà de recollir el Pacte Nacional
per a l’Educació i, posteriorment, la Llei Catalana d’Educació.
Pel que fa a la cultura, la nostra aposta és sòlida, amb un increment del 23,1 % del
pressupost d’aquest any, en la línia d’acomplir el compromís de doblar els recursos en una
legislatura.
Aquest increment ha anat acompanyat de decisions substantives i innovadores: l’inici i
desenvolupament del procés del Consell de la Cultura i les Arts dissenyat sota la direcció de
J M Bricall i la presentació del Pla de Cultura 2005-2007. Era difícil arribar a un consens en
aquest terreny, però justament la cultura té per norma ser exigent i s’ha d’aconseguir, ho
considero molt important.
Sense oblidar la projecció internacional de la nostra cultura, amb l’èxit de la Fira del Llibre
de Guadalajara (Mèxic) i la futura participació a la Fira de Frankfurt.
Segona: Salut
Estem construint un model sanitari que integra la salut pública i la millora de la qualitat de
l’atenció sanitària.
6
�Aviat farem públiques les principals propostes del Govern per racionalitzar la despesa i
millorar el finançament de la sanitat.
L’objectiu a mitjà-llarg termini és el d’arribar a una despesa sanitària pública similar a la de
la mitjana de l’Europa occidental (UE-15). Que era, perquè després ha baixat, del 6,3% del
PIB l’any 2002, mentre que a Catalunya estàvem al 4,7%.
Aconseguir-ho depèn dels recursos, però també d’una bona gestió, els garanteixo que hi
estem avançant. En parlarem, com saben, en la propera Conferència de Presidents
Autonòmics del mes de juny, tal com estava previst. Com també estava previst que jo hi
exposés el procés d’elaboració del nou Estatut. I ho faré.
Catalunya ha estat la comunitat autònoma amb menor increment de la despesa
farmacèutica de tot l’Estat aquest 2004. L’any passat no hi va haver desviació
pressupostària per primer cop des del 1981.
I més de 800 professionals passaran a treballar 6 hores diàries quan fins ara en feien dues i
mitja.
Estem treballant per aconseguir que el temps de visita arribi a 10 minuts de mitjana i per
disposar d’1 metge de família per cada 1.500 usuaris assignats.
Com també per millorar la detecció precoç dels càncers més comuns per tal de que en
menys de 30 dies el ciutadà tingui un diagnòstic.
Tindrem una atenció sanitària propera, amb uns professionals reconeguts i competents: és
un dels objectius essencials del departament de Salut.
Com també ho és donar el màxim suport a la tradició innovadora i investigadora de la
medicina catalana.
És també estratègic el desenvolupament de la bioregió, un clúster format per
farmacèutiques, hospitals, laboratoris i centres de recerca. Ha de convertir Catalunya en un
pol de referència europeu en l’àmbit de la biomedicina i la biotecnologia.
Tres dels pilars fonamentals d’aquesta bioregió són:
1) el Centre de Medicina Regenerativa liderat per professor Juan Carlos Izpisúa,
2) l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica, en el marc de l’impuls del Parc de Recerca
Biomèdica,
3) i el projecte liderat pel Dr. Joan Massagué, que situarà Catalunya en el mapa mundial de
la Recerca sobre el càncer.
Tercera: Família
La família és un dels elements clau en el manteniment de la cohesió social bàsica de la
nostra societat.
Els diversos tipus de família continuen essent, avui dia, la unitat bàsica de convivència i el
nucli fonamental de les relacions afectives interpersonals.
Però les estructures familiars estan experimentant un procés de diversificació.
La incorporació de la dona al món del treball, altíssima, igualant ràpidament cotes europees,
l’augment de l’esperança de vida o l’augment de la monoparentalitat són fenòmens positius
que demostren que som una societat oberta i dinàmica.
7
�Al mateix temps, però, exigeixen una política de suport a les famílies que sigui inclusiva i
que permeti que les persones amb responsabilitats familiars les puguin desenvolupar en les
millors condicions possibles.
En aquest àmbit ja hem començat a adaptar els serveis i els recursos a les famílies
monoparentals, a les famílies nombroses, a les famílies amb persones grans en situació de
dependència i a les persones grans soles.
El Departament de Benestar i Família concentra aquest any més del 5% del pressupost
global de la Generalitat per primer cop, complint una resolució del Parlament de l’abril de
1999; estem complint compromisos que s’havien adquirit en èpoques anteriors.
La partida destinada a les famílies ha crescut un 21,8%. Entre d’altres mesures inclou la
consolidació dels ajuts universals per infant a càrrec i nous ajuts universals per parts o
adopcions múltiples de bessons i trigèmins.
Facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral també és un dels nostres objectius
fonamentals.
L’avançament del curs escolar, la construcció de 30.000 noves places públiques de llars
d’infants o l’impuls de les mesures recollides a l’Acord Estratègic en l’àmbit econòmic i
laboral, són una mostra de l’acció que estem realitzant en aquest terreny.
Aquestes mesures, juntament amb la nova política d’habitatge, el Pla d’Acció i
Desenvolupament de les Polítiques de Dones, que ens ha de permetre avançar envers unes
famílies més democràtiques o la nostra voluntat de desenvolupar els serveis d’atenció a les
persones dependents ens permetran fer un salt qualitatiu important en el suport que la
Generalitat dona a les famílies.
Quarta: Atenció a la dependència
En aquest darrer àmbit, l’objectiu és ben senzill d’enunciar: avançar els serveis socials cap
a la universalització.
La nova Llei de Serveis Socials de Catalunya és un dels projectes més ambiciosos d’aquesta
legislatura. Ho dic rotundament. És un dels projectes i dels reptes més importants. Aquest
any 2005 aprovarem l’avantprojecte.
Em vull aturar un moment a parlar de l’atenció a les persones dependents.
A Catalunya hi ha unes 332.000 persones amb dependència: probablement és el problema
social més important que tenim.
Aquest any hi destinem gairebé 600 milions d’Euros.
Atendre’l com cal suposa construir la quarta pota del nostre sistema de benestar, després
de la salut, l’educació i la seguretat social: l’atenció a les persones dependents.
Per arribar-hi, la coordinació socio-sanitària és fonamental.
Els Departaments de Benestar i Família i Salut ja han presentat el Programa d’atenció a les
persones amb Dependència. Amb 3 objectius:
-ordenar i impulsar l’atenció a la dependència,
-millorar el suport a la vida autònoma
8
�-i avançar en la redacció de la Llei de l’Agència Catalana de la Dependència, prevista pel
2006.
Es tracta d’establir un sistema que garanteixi la continuïtat assistencial necessària per
atendre les persones amb diversos graus de dependència, apostant de manera clara per
l’atenció domiciliària.
Cinquena: Habitatge
Quan parlo amb joves, arreu del país, aquest és el problema. Al costat de la precarietat
laboral, però casi per sobre.
La manca d’habitatge dificulta greument la participació i la integració política, econòmica i
social dels joves.
Cal donar-hi una resposta col·lectiva. Els governs, sols, no podran resoldre aquest
problema. Però no es pot defugir, de cap manera, aquesta responsabilitat.
És fonamental que hi hagi una provisió suficient d’habitatge protegit que faciliti l’accés dels
joves a l’habitatge de compra. I a més, estimular, i amb això poso molt d’èmfasi
personalment, l’habitatge de lloguer com una opció factible al llarg del cicle vital. Tema
aquest absolutament perdut en la geografia política i social espanyola, no ja en la catalana,
dels darrers 25 anys. És fonamental que hi hagi habitatge protegit però és encara més
important que hi hagi un mercat de lloguer que permeti l’adaptació, sobretot del jovent,
justament en les circumstàncies canviants que la vida els està obligant a fer i que en la
meva generació no eren presents. Això requereix una societat diferent, una mobilitat i una
capacitat d’adaptació que en aquest moment no els estem oferint.
No estem parlant d’un problema només per als joves. El fet que les famílies amb una
hipoteca hagin de dedicar-hi, de mitjana, més de la meitat dels seus ingressos és realment
preocupant; perquè les famílies amb hipoteca en aquest país són un percentatge
elevadíssim del conjunt de les famílies.
Aquesta és la raó de ser del Pla Català pel Dret a l’Habitatge. Aquest Pla ha vingut
acompanyat de la Llei de reforma de la Llei d’Urbanisme (Llei 10/2004) i acabarà de
completar-se amb la Llei de l’Habitatge de Catalunya que presentarem aquest semestre.
El 2005 s’han incrementat el 46% les polítiques socials d’habitatge, les borses d’habitatge
jove, la xarxa de mediació pel lloguer social i els crèdits i ajuts als joves
No és tot el que fa falta, però és el que cal per començar a redreçar la situació amb
realisme.
Comencem a veure els primers resultats: en el primer any d’aplicació del Pla, la construcció
d’habitatges de protecció oficial ha augmentat un 26% respecte de l’any 2003.
El problema de l’habitatge afecta tot el país. Actuarem a tot el país. I ho farem des de la
proximitat, aprofitant l’experiència dels ajuntaments, que s’han de llançar una mica més,
acostumats com estaven a que no els hi donaven el que els hi havien d’haver donat i per
tant no ho feien perquè no ho podien fer. Ara ho hauran de fer amb la Generalitat perquè
nosaltres sí els donarem aquesta confiança però també aquesta exigència.
També aquesta ha de ser una política que combini creixement sostenible i equilibri
territorial. En els darrers 25 anys hem multiplicat per dos el sol urbà i urbanitzable. Això no
és un ritme sostenible, és insostenible. Ens porta al desastre ecològic.
9
�Sisena: Seguretats
La complexitat d’una societat avançada com la nostra ens fa més fràgils i vulnerables i, en
conseqüència, ha fet créixer extraordinàriament la demanda de seguretats.
Seguretat als carrers, a les carreteres, en el treball, en el consum ...
El Govern de Catalunya assumeix la responsabilitat de proporcionar respostes satisfactòries
a aquestes demandes ciutadanes. Ho fem convençuts del caràcter profundament social de
les polítiques de seguretat.
Estem governant les seguretats des de la planificació, la coordinació i la prevenció en
l’àmbit de la seguretat ciutadana i de la justícia.
El cos de Mossos d’Esquadra està responent, i molt positivament, a l’exigència d’eficàcia
policial pròpia d’una societat moderna com la nostra.
L’any 2005 és l’any del desplegament efectiu de la Policia de la Generalitat a la ciutat de
Barcelona, per arribar al servei que necessita: 2.527 Mossos d’Esquadra i una comissaria
per cada districte per garantir una policia de proximitat al servei dels ciutadans.
Amb la construcció de 75.000 m2 d’obra nova i 80 M€ d’inversió.
I amb la nova xarxa “Rescat”, un nou sistema de telecomunicacions que assegurarà la
coordinació amb totes les policies locals del Barcelonès, el servei de bombers i les
emergències mèdiques.
Continuarem el desplegament al Vallès, al Baix Llobregat, al Penedès, al Garraf, al Camp de
Tarragona i a l’Ebre, on volem haver culminat el desplegament el 2008.
I continuarem fent un important esforç contra la velocitat excessiva a la carretera amb el
Pla integral contra la velocitat excessiva, que hem posat en marxa.
En l’àmbit de la Justícia, el Govern treballa tenaçment per a modernitzar l’Administració de
Justícia, un objectiu no gens fàcil. Des de l’inici de la legislatura, amb 38 jutges nous per
atendre 33 nous òrgans judicials, amb inversions per seguir informatitzant els jutjats i amb
mesures per reduir l’interinitat del personal de suport.
Ahir en vam parlar amb el Fiscal General de l’Estat, el fiscal Mena i la Presidenta del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: Hi haurà Fiscals en Cap autonòmics , ja els hi
avanço, fins ara exclusivament provisionals i provincials. És una bona notícia.
Igualment, ja hem aprovat el Pla director d’equipaments penitenciaris, amb la creació dels
nous centres necessaris per resoldre l’actual congestió. És un dels temes dels quals estic
més satisfet, com s’està regirant la situació judicial i sobretot penitenciària en aquest país,
on la capacitat era de 5.000 i el nombre de reclusos de 8.000, i per tant on no podíem i no
estem oferint encara les mínimes garanties ni als interns ni a la societat. S’està fent un
esforç immens, esforç que requereix, d’altra banda, capacitat de compromís per part de la
societat, dels ajuntaments, de les zones afectades, i que només s’obté quan el Govern és
atrevit i a la vegada convincent, quan el Govern és amic, quan el Govern és proper, però té
una idea clara del que el país necessita. S’està aconseguint.
Considero la tasca que s’està fent en aquest camp com una de les més meritòries del meu
govern.
10
�Setena: Infraestructures i Territoris
Les infraestructures de transport ens han de connectar amb la resta de l’Espanya i d’Europa,
a l’hora que ens han de reequilibrar el territori. Teníem unes infraestructures absolutament
insuficients per l’ambició d’aquest país, desproporcionadament dolentes o pobres.
Les darreres setmanes hem avançat, tant aquí com amb el govern de l’Estat per definir i
aconseguir un gran acord sobre les infraestructures a Catalunya en l’horitzó dels propers 10
anys.
Un acord per aconseguir que la inversió pública es mantingui al voltant del 19% del PIB.
Que és el que ens correspon. De vegades se’ns diu que a tota Espanya és igual perquè els
rics paguen a Catalunya i els rics paguen a Andalusia, i els pobres d’Andalusia cobren i els
pobres de Catalunya també; per tant no és un problema de que Catalunya pagui i Andalusia
cobri, és un tema de que paguin els rics i cobrin els pobres. I jo em pregunto: i la
inversió?, perquè una cosa són els serveis i una altra la localització de les inversions i és
aquí on patim.
No podem acceptar de cap manera que s’hagi assolit, només puntualment, per les
inversions de l’AVE. La variable “inversió” és decisiva. I concretament la inversió estatal.
Amb l’Estat, compartim línies generals i objectius del Pla Estratègic d’Infraestructures de
Transport (PEIT) presentat pel Ministeri. És un bon punt de partida.
Com ho són els Pressupostos de l’Estat d’enguany en matèria d’Infraestructures, recollint
importants inversions en el TGV, en els Ports de Barcelona i Tarragona o en infraestructures
viàries (per exemple, la transformació de la N-340 en autovia del mediterrani o l’impuls de
l’Eix Pirinenc).
Ara bé: insisteixo. No podem considerar-ho una excepcionalitat. Per això estem negociant
la concertació amb l’Estat d’un veritable Pla Catalunya, perquè s’elabori i signi aquest 2005.
El Pla Estratègic d’Infraestructures de Transport ha de ser un dels instruments principals per
l’articulació d’una Espanya en xarxa, basada en l’adequació de les estructures econòmiques
a criteris d’eficiència, de demanda potencial i de masses crítiques que necessiten resposta.
El Pla Catalunya té 5 grans objectius:
1. Aconseguir la participació de la Generalitat en la gestió dels ports i aeroports catalans. No
podem passar més tenint la principal quasi de les nostres instal·lacions, tan important com
les grans fàbriques i com els grans centres de decisió governamental, un port, un aeroport,
transoceànic, de la importància del de Barcelona dirigit per un funcionari que depèn d’un
director general que viu a Madrid. No pot ser, és un problema de credibilitat, és un
problema d’eficàcia. Aconseguir doncs la participació de la Generalitat en la gestió dels ports
i dels aeroports, anant si cal a la posada en marxa d’un lloc de trobada d’aquestes grans
infraestructures com són el port i l’aeroport des del qual es pugui planificar el conjunt de
l’estratègia de les comunicacions internacionals d’aquest país.
2. Reforçar les comunicacions transpirinenques.
3. Equiparar territorialment la xarxa d’autopistes de peatge i d’autovies.
4. Prioritzar una nova connexió d’ample europeu ferroviari fins la frontera francesa.
5. I potenciar el tràfic mixt de passatgers i mercaderies al corredor mediterrani.
11
�Per la seva banda, el Govern de la Generalitat ja està desplegant, aquest 2005, una
important actuació planificadora i inversora:
1. Tenim en execució o pressupostades carreteres per valor de 2.127,6 M€ i hem iniciat els
tràmits per construir 4 nous eixos viaris en el marc del Pla d’Autovies: Vic-Ripoll, MaçanetPlatja d’Aro, Vilanova i la Geltrú-Manresa i Reus-Alcover. (AMTU)
2. Hem incrementat notablement l’aportació de la Generalitat a l’Autoritat del Transport
Metropolità i invertim en el desenvolupament dels Consorcis de Transport de Tarragona,
Lleida i Girona.
3. Impulsem els Centres Integrals de Mercaderies (CIM) de l’Empordà, la Selva i el Camp:
Catalunya ha d’esdevenir la plataforma logística del sud d’Europa.
4. I estem definint projectes clau per l’equilibri territorial de Catalunya. És el cas de l’Eix
Ferroviari Transversal, que unirà amb via d’ample europeu mixta per a mercaderies i
passatgers Lleida i Girona, establint la connexió de totes les ciutats més importants de la
Catalunya central com Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa i Vic. Abans de l’estiu es
presentarà el primer avantprojecte de traçat.
D’altra banda la millora de la capacitat i la qualitat de la xarxa elèctrica assegurant un
subministrament suficient per atendre les necessitats de progrés de Catalunya, es farà
d’acord amb el nou Pla Estratègic de l’Energia que presentarem aquest mes de maig.
Ja saben quina és la meva posició en aquest punt: respecte pel territori sí. Però creixement
i desenvolupament també. Catalunya ha de ser respectada, però no és una postal, és una
realitat viva. Ha de ser respectada, però ha de funcionar bé.
Permetin-me un breu excurs sobre l’estratègia econòmica.
Tot el que els acabo d’explicar s’assenta en una estratègia econòmica col•lectiva recollida,
com he dit, en l’Acord Estratègic per la Internacionalització, la Qualitat de l’Ocupació i la
Competitivitat de l’Economia Catalana...
... i en la nostra voluntat de promoure un gran pol de creixement i d’innovació al sud
d’Europa: l’Euroregió Pirineus-Mediterrània.
Avui no m’hi entretindré. Els remeto a altres intervencions meves, del conseller primer i dels
consellers que han parlat a bastament del nostre compromís amb la innovació i la
competitivitat.
Però vull que entenguin que les polítiques socials de les que els he parlat fins ara, només
seran sostenibles per la societat catalana si som capaços de millorar substancialment el
nostre model econòmic sobre la base de millorar-ne la competitivitat.
Estratègies territorials
Hi ha d’haver estratègies globals. Però hi ha d’haver també una acció de govern continuada
i ambiciosa que estengui el progrés i la igualtat d’oportunitats a tots els territoris, pobles i
ciutats.
12
�A Lleida, vertebrant una àrea metropolitana potent, fent una clara aposta per la indústria
agroalimentària, una de les tres més importants d’aquest país de cara al futur, i pel
desenvolupament turístic, especialment de Balaguer en amunt. La línia de La Pobla és una
gran oportunitat per aconseguir-ho. El Canal Segarra-Garrigues ha de ser factor decisiu de
desenvolupament.
Amb l’Alt Pirineu i Aran ben connectats amb la resta de Catalunya plenament integrat a
Catalunya. Ja he assenyalat la importància de l’ Eix Pirinenc. Al Pirineu cal ordenar el
creixement, però potenciant, també, l’activitat econòmica, especialment l’agricultura i el
turisme de qualitat.
El Pirineu català és la frontissa de l’Euroregió, i a través de la Comunitat de Treball dels
Pirineus s’allarga fins a l’Atlàntic.
Les Terres de l’Ebre han tornat a veure el futur. La derogació del transvassament de l’Ebre
obre un nou horitzó per aquesta terra que aposta per la sostenibilitat i per la recerca. La
Casa de l’Aigua de Tortosa n’és un bon exemple. La millora de les infraestructures
convertirà el sud de Catalunya en el punt d’unió entre l’Euroregió Pirineus-Mediterrània i
l’Arc Mediterrani. Pirineus-Mediterrània ens obliga a estar en tres posicions: amb els
Pirineus mirant l’Atlàntic; amb el Mediterrani mirant el sud, per descomptat, i entremig, la
regió Pirineus-Mediterrània que és el nucli central per nosaltres de l’estratègia territorial de
Catalunya.
La Catalunya central emergeix, amb ambició, com a contrapès de la regió metropolitana i
com a punta de diamant de la nova organització territorial. La cruïlla dels eixos transversals,
amb els que creuen el país de nord a sud, confereix a la Catalunya Central una posició
geoestratègica privilegiada per al seu desenvolupament. La línia ferroviària transversal
reforçarà aquestes potencialitats.
En el Camp de Tarragona, hi conflueixen dos dels eixos més dinàmics de tota Espanya –el
corredor del Mediterrani i [el que jo anomenaria ] l’eix de l’agricultura entre Tàrrega i Reus.
Això li dóna una elevada mobilitat per treball i unes perspectives de creixement demogràfic
molt importants. Ara cal planificar aquest creixement i dibuixar nous escenaris de futur pel
Camp vinculats als dos sectors fonamentals de la zona com són la química i el turisme.
A les comarques gironines estem posant fi al retard d’infraestructures. Això i la recerca de
noves vocacions vinculades al desenvolupament del triangle virtuós universitat-empresaterritori marca els eixos claus pel futur d’aquest territori. L’obertura exterior de les seves
empreses metal·lúrgiques, agroalimentàries, químiques i tèxtils demostra el camí a seguir.
I Barcelona i la seva regió metropolitana han d’esdevenir el pol més competitiu de
l’Euroregió i el punt de referència de comunicacions entre el nostre país i la resta del món.
Estem dibuixant una Catalunya digital, en xarxa i ciutadana.
L’estem projectant un conjunt de Plans i Programes per estructurar el país. Els en cito 8 :
1. El del Transport
2. El d’Infraestructures de Telecomunicacions. Bàsic per estendre l’ús de les TIC a tots i
cadascun dels racons del nostre país.
3. L’ Agroalimentari.
13
�4. Per la Internacionalització de l’Empresa Catalana.
5. Per la Recerca i la Innovació.
6. El de l’Energia. Que ha de resoldre el tema de les interconnexions.
7. El Programa de Sòl.
8. I el PUOSC.
És així com es construeix un país competent i competitiu.
És així com s’avança cap a la igualtat d’oportunitats, es visqui on es visqui, en l’accés als
mercats, als equipaments i als serveis del conjunt dels ciutadans.
Catalunya progressa socialment, a bona velocitat com demostren aquests dies ...
- les 345 noves places públiques de llars d’infants a Tarragona ciutat
- la construcció d’un nou CEIP amb capacitat per 450 alumnes a Vic
- al barri de la Torrassa de l’Hospitalet, els ajuts de la primera convocatòria de la Llei de
Barris
- a Salt i a Girona, el nou Hospital de Santa Caterina
- els habitatges de promoció pública al Barri de Sant Roc de Badalona.
- la banda ampla que està a punt d'arribar a tota la població de Lleida.
És així com demostrem que un Govern al servei dels seus territoris, a prop dels
ajuntaments, és un govern al servei dels seus ciutadans.
No entenc, i no accepto, que encara algú digui que no sap per a què reclamem un nou
finançament. És la reforma social. (Parafrasejant la campanya de Bill Clinton “És la reforma
social, estúpidos”).
La Catalunya que hem projectat i en la que estem avançant no és un titular. No és una
icona. Avui per avui es una realitat complexa, diversa, més avançada socialment i més
ambiciosa col·lectivament del que ho ha estat els darrers vint anys, i en això hem posat les
nostres esperances i les nostres passions.
Acabo.
El que he volgut significar amb aquesta compareixença és la profunda relació que hi ha
entre la Catalunya de progrés i benestar a la que aspiren els ciutadans i les ciutadanes de
Catalunya i la reforma de l’Estatut i del finançament que estem proposant.
El que dóna sentit a la voluntat de millorar el nostre autogovern és el servei al progrés i al
benestar de tots els catalans.
14
�Per dir-ho més clar: el projecte del Govern d’Esquerres i Catalanista és un projecte de
reforma social. És sobretot un projecte de reforma social que basa el seu patriotisme
justament en aquesta estratègia, en el fet que tots els catalans i totes les catalanes
reconeguin aquest país com el seu, no perquè els hi vingui de dalt, no perquè els hi vingui
del darrere, sinó perquè ells l’estan fent millor i el senten com seu i com una cosa que han
de defensar amb les ungles. Aquest és el patriotisme que nosaltres volem.
És un projecte atent a les necessitats quotidianes i immediates de la gent i al mateix temps
és un projecte generador d’oportunitats de futur.
És un projecte arrelat en les tradicions polítiques i socials de les esquerres catalanes, de
l’entesa catalana de progrés que governa Catalunya, però no és una mania ideològica sinó
un projecte orientat a servir l’interès general.
Tinguin la convicció que el Govern de Catalunya el serveix i servirà amb passió i
determinació.
Moltes gràcies.
15
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1684
Title
A name given to the resource
Discurs institucional sobre la nova etapa del Govern de la Generalitat de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Subject
The topic of the resource
Benestar Social
Catalanisme
Educació
Model social
Territoris
Acció política
Estatuts
Finançament
Gestió pública
Govern
Infraestructures
Missatges institucionals
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-05-06
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/214/20050910.pdf
d6b3785bbc3babfdc2050f1dd4f4e55b
PDF Text
Text
Missatge institucional del president de la Generalitat de
Catalunya amb motiu de la Diada 2005
Palau de la Generalitat | 10/09/2005
Bona nit,
Demà celebrem la Diada Nacional de Catalunya. Aquest Onze de Setembre
és esperançador i alhora emocionant. Com poques vegades ho ha estat en
els darrers 25 anys.
Com sabeu, aquests dies he rebut a tots els líders polítics per conèixer la
seva predisposició de cara a l'acord necessari per al nou Estatut. Us haig de
dir, que des de les seves legítimes posicions polítiques, he vist en tots ells
generositat patriòtica per aprovar el millor Estatut per Catalunya.
Benvolguts conciutadans,
podeu tenir la seguretat que el President de la Generalitat i els líders polítics
catalans estan fent tot el possible perquè el nou Estatut sigui un èxit
col·lectiu.
A molts de vosaltres us pot semblar que tot aquest procés és llarg i fatigós.
Però si el nou Estatut ha de ser la guia de l'autogovern de Catalunya per a
tota una generació, cal un debat a fons. Encara ens queda un darrer esforç:
Un gran acord nacional no és mai fàcil. Però ara és possible. És possible si
fem les coses bé.
Catalunya té una autoritat moral i institucional que ha acumulat al llarg dels
anys. Una autoritat forjada amb la nostra voluntat constructiva i amb la
capacitat de diàleg i de convenciment que hem demostrat. No podem deixar
de convèncer a fora si volem millorar a dins, a casa nostra. Som gent de
respecte i que es fa respectar. Ara es tracta de donar valor a tot el capital
polític acumulat al llarg dels darrers 25 anys.
I en aquest sentit, en la darrera sessió del nostre Govern hem decidit
demostrar-ho, concedint la Medalla d'Or de la Generalitat a un dels
principals exponents d'aquesta trajectòria, Gregorio López Raimundo, qui fou
durant anys difícils, secretari general del PSUC.
No ho perdem de vista.
Ara podem millorar, i molt, el nostre autogovern. Podem millorar el
finançament que necessitem i que és de justícia, i fer-ho sense deixar de ser
solidaris. Podem obrir una nova etapa més fraternal i també més genuïna
amb el conjunt dels pobles d'Espanya. Tot això, encara que sembli difícil, és
perfectament possible: us ho asseguro.
1
�Des de 1964, en plena Dictadura, celebrem de nou l'11 de setembre. I des
de fa uns anys ens agermanem amb els dramàtics 11 de Setembre de Xile i
de Nova York. Tots tres són símbols de derrotes: a mans del centralisme, el
colpisme i el terror. Però Catalunya com a nació i els seus ciutadans i
ciutadanes hem d'obtenir victòries constants en benestar i en progrés. Una
darrera l'altra.
Fer que aquest progrés i que aquest benestar s'estenguin a tots els pobles,
viles i barris del país és la nostra nova frontera. Ens cal una afirmació
col·lectiva, com a país, i la tindrem.
I l'afirmació col·lectiva no consisteix en dir tres cops al dia "Visca", sinó en
millorar cada dia, cada dia, la qualitat de vida i la llibertat individual de cada
un dels ciutadans de Catalunya.
Ens cal una reforma social per fer de Catalunya un dels països més avançats
d'Europa. I aquesta política la tenim dibuixada i l'estem aplicant. Ja ara.
Passada l'aprovació de l'Estatut es veurà més clarament.
Estimats ciutadanes i ciutadans.
Demà, Diada de l'Onze de Setembre, molts de vosaltres sortireu amb la
senyera. Us demano que ho feu amb orgull, amb alegria i amb respecte per
a tothom. I que participeu de forma massiva i cívica en tots els actes
programats, i molt especialment en la celebració institucional del Parc de la
Ciutadella, a les 12 del migdia.
Aquesta celebració, organitzada conjuntament pel Parlament i el Govern de
Catalunya , com l'any passat, serà una mostra de la riquesa i la diversitat
del nostra país.
Serà una festa!!!!!. Una gran festa !!
La Diada Nacional és una ocasió immillorable per manifestar-nos tal com
som.
Us desitjo a tots una molt bona Diada.
Visca Catalunya!
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1696
Title
A name given to the resource
Missatge institucional del president de la Generalitat de Catalunya amb motiu de la Diada 2005
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Subject
The topic of the resource
Autonomia
Catalanisme
Commemoracions
Estatuts
Missatges institucionals
Acció política
Territoris
Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Missatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-09-10
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/217/20050930.pdf
7f1443dd3cbaf976f4de3fb45e84d126
PDF Text
Text
Paraules del President de la Generalitat amb motiu de
l'aprovació del projecte de llei de l'Estatut de Catalunya
Parlament de Catalunya | 30/09/2005
Molt honorable senyor president, conseller primer, consellers, expresidents
de la Generalitat i del Parlament, alcalde de Barcelona, diputades i diputats.
La diversitat de registres de les contribucions que acabem de sentir crec que
és una prova de la dificultat del que hem fet, la dificultat que tenia el que
hem fet. Però també del valor que té el que hem fet.
Em permetran que els digui que no m'estendré en agraïments, que no em
puc estendre en agraïments. Crec que no és propi d'una terra que és nació,
ofegar-se en les emocions. El que no faré és repetir agraïments, subscric
tots els que s'han dit. I no ho faré perquè seria impossible de ser just. Sí
agrair al president del Parlament la qualitat extrema de la conducció dels
debats, i dir-los que sense un conseller primer que hagués estat alerta tot
aquest temps de la bona marxa i de la coherència del Govern, no hi hauria
hagut la possibilitat de dur les coses fins aquí, les dues coses alhora:
governar i debatre, decidir qui som i ser-ho.
Ens podem preguntar si la segona part del quadrienni ha de ser diferent, si
serà diferent. Ha de ser diferent! Ha de ser diferent perquè la percepció que
es té del que hem fet fins ara potser no està adequada a la realitat. Ha de
ser diferent sobretot la percepció que es té del Govern. Un país en obres és
allò que tenim. Un país en obres vol dir justament que ha fet alguna cosa
més que debatre en el Parlament sobre si havíem de tenir una nova llei, una
nova llei fonamental. Ahir van començar les obres de la carretera Palamós Palafrugell. Només perquè d'alguna forma puguem resumir amb un bon
exemple, perquè és una assignatura pendent de fa molt temps, que les
coses han anat fent-se.
Però jo us voldria convidar a més a més de compatibilitzar aquestes dues
coses que hem fet i que seguirem fent, m'agradaria convidar-vos a assajar
una nova cultura política. Una nova cultura política que crec que hem
encetat en aquest debat i amb el seu capteniment, el de tots. No es tracta
d'inventar res. Es tracta de compaginar rigor i educació, bona educació
democràtica. No està escrit que la política hagi de ser barroera. No ho és en
aquest moment, i no ho serà en el futur. I no ho ha de ser, a més, perquè la
gent pensa que quan extremem les nostres diferències més enllà de la bona
educació, en el fons és fals.
La gent pot pensar i de vegades pensa, en el fons s'entenen. De manera que
l'escàndol de la gent és doble: un el d'haver de suportar les nostres baralles,
i dues la de pensar que darrera d'elles no hi ha una raó profunda, que les
diferències són més estètiques i fingides que reals, que tots ells són iguals,
que s'entenen.
1
�Però deixin-me entrar en el cor del que els volia dir. Vull fer, si vostès m'ho
permeten, un elogi, l'elogi del diàleg. I l'elogi de la bilateralitat amb
Espanya, amb els pobles d'Espanya. El federalisme castellà parlava sempre
de la "nación de naciones" que es Espanya. Ens moriríem d'ensopiment si no
tinguéssim davant el repte de convèncer Espanya, de seduir-la com algú ha
dit en aquests dies. I, mireu, no ens barallarem pels noms. És igual que en
diguem federal, com que en diguem diversa, com que en diguem plural. Ens
dedicarem als continguts.
Espanya pot ser, és federal, però no ho pot dir. No ho ha pogut dir en tot el
segle XX, per mor del final del segle XIX. És a dir, Espanya sap que quan
comença a alliberar els seus pobles perquè diguin el que vulguin acaba
fàcilment en el cantonalisme. I saben per què? Perquè es la millor defensa
de la veritat sagrada d'Espanya, d'aquesta unitat imposada que nosaltres no
volem, en comptes de la lliure, que sí que proposem. Perquè aquests sectors
saben fàcilment que la millor manera de combatre la nostra personalitat
nacional i la pluralitat real d'Espanya, és oferir a tots i cada un dels pobles i
poblets d'Espanya, també la seva llibertat i la seva autonomia.
El viva Cartagena. Ho sap Espanya, això. Però ha trigat un segle a entendre
que per aquesta via, per la via de la multiplicació de les identitats el que
s'estava intentant de fer és ofegar les diferències. I les diferències hi són.
La millor manera d'ofegar l'autonomia, el nacionalisme, el sentiment de
pàtria de Catalunya ha estat moltes vegades, per part d'Espanya, el tractar
de reconèixer que "cada uno se llame como quiera". El tractar de reconèixer
que cada un té dret a fer el que vulgui. No! No és això el que Catalunya
proposa avui, que cadascú es digui com
vulgui. Volem precisió, volem rigor. Som en això noucentistes, en això hem
de ser molt precisos.
El nostre concepte de solidaritat és distint del foralisme. Que quedi clar. En
això també hem de ser precisos. Espanya diu als territoris forals: "Fes el que
vulguis, haz lo que quieras." I això ve del segle XIX, també. Però és que ho
reconeix la Constitució espanyola en una de les seves disposicions finals,
quan diu que queden derogades no les lleis del franquisme, sinó que queden
derogades les lleis de 1837 i 1876. Aquelles lleis liberals que havien rebaixat
els furs bascos. Això, a Espanya no li preocupa. Aquests territoris forals,
d'alguna forma, els considera més espanyols que cap altre. I bé, no ha servit
perquè hem vist el que ha succeït en aquests territoris. Encara que, diguemho clar, el temps està madurant, i creuem els dits. Perquè aquest drama
finalment s'acabi.
Mirin, en el nostre concepte d'equitat és "si tu t'ajudes, jo t'ajudo, i si no,
no". Hi havia una proclamació dels nobles de la Corona d'Aragó, quan feien
rei el rei, que li deien: "Nos, que cada uno valemos tanto como vos y todos
juntos más que vos, vos fazemos rey, a condición de que respetéis nuestros
2
�fueros y derechos, y si non, non", acabava. "Si tu t'ajudes, jo t'ajudo, i si no,
no".
Catalunya, per altra banda, no és solament que tingui el dret de dir-ho i
l'obligació de dir-ho. És que està vivint com estan vivint altres territoris
europeus. Ho està vivint la República Federal Alemanya amb una situació
d'esgotament del marge de maniobra que tenien per poder ser generosa
justament amb nosaltres. Amb Espanya, durant vint anys ho ha estat, però
ara no poden. I no poden perquè s'han ampliat a l'est i tenen les seves
pròpies obligacions internes de solidaritat.
A Catalunya li passa una mica el mateix. Nosaltres hem arribat allà on
podíem arribar. I nosaltres hem aconseguit que altres autonomies, més
pobres en renda, probablement, estiguin més ben equipades que la nostra.
Però ara el moment és el moment de dir-los: voleu sols, ja esteu en
condicions de volar, per descomptat, de ser ajudats. Però voleu sols.
I Catalunya proposa. Catalunya no està imposant, Catalunya està proposant.
Aquests dos anys passats -això no s'ha sabut, tampoc-, des de la nostra
activíssima Delegació a Madrid hem fet molta feina, amb molt bons amics i
molt bons aliats. Doncs bé, farem les Espanyes. Jo personalment en sóc crec que en som tots- uns enamorats d'aquestes Espanyes. Tant, que les
volem canviar, una mica. No ens n'inhibim. Les volem canviar una mica. És
el gran repte, el gran repte econòmic i polític que tenim: canviar el marc en
el qual estem. No solament parlar de nosaltres i ells. No, és que nosaltres
som ells, també. I en la mesura que ho som, volem canviar una mica això a
què pertanyem.
Mireu, el gran repte econòmic i polític -perquè és alhora econòmic i políticde Catalunya és crear un espai econòmic i polític potent. I nuclear-lo. Avui hi
ha una competència real entre territoris, real, econòmica i política. Nosaltres
simplement volem ser un dels territoris nuclears d'Europa. Ara no estem
parlant de lleis. No estic parlant de lleis, ni d'estatuts ni de constitucions.
Estic dient que hi ha a Europa, en aquesta Europa que s'està obrint, i que ha
eliminat les fronteres, una recomposició dels actors, del terreny de joc. I els
actors han de recompondre les seves estratègies. Nosaltres, només amb
Catalunya, no arribarem a ser la Catalunya
que voldríem ser. Si anem sols, quan ens està permès anar més enllà de
fronteres, perquè de fronteres no n'hi han, no faríem res.
És molt important això que es diu a la declaració del preàmbul, precisament,
de la necessitat de crear un territori més ample, en el qual nosaltres
puguem d'alguna forma assumir els nostres projectes, i realitzar-los.
Mireu, a última hora, i deixeu-me que estigui dient això un fidel exalcalde, hi
ha una competència real que està finalment nucleada per grans ciutats. I
això no és incompatible ni amb el nacionalisme, ni amb el sentiment de
pàtria, ni amb el federalisme, per descomptat. Hi ha Madrid, hi ha Londres,
3
�hi ha París, hi ha Frankfurt, hi ha Milà, que nucleen els territoris. I bé, doncs,
Barcelona ha de nuclear un d'aquests territoris europeus importants. I pot
fer-ho. Però per a això necessitem unes estratègies en el terreny de la
inversió, de les infrastructures i per descomptat de l'ambició empresarial. Si
no tinguéssim aquesta ambició i aquestes estratègies no arribaríem a ser, a
Catalunya, el que podem arribar a ser.
La gent s'estima el seu país de maneres diferents. La distància és clau. Les
grandàries també ho són. El país és més teu com més petit i, per tant,
segurament més homogeni. I bé, Catalunya és una combinació única de
grandària i de diversitat, d'intimitat i d'ambició. No és còmoda per als altres,
és difícil de classificar. Ho sentim molt, ho sentim pels altres, però ens
obliguem nosaltres mateixos a saber navegar en aquesta divisió inexistent
per a altres. Perquè estem en aquesta situació, que és molt peculiar. Som
més grans que molts que són regions, per entendre'ns, més grans i més
específics. I segurament una mica menys que aquells que són estats. Doncs,
molt bé, nosaltres estem creant una categoria. I l'hem de desenvolupar.
Alguns pensem que si el terme nació decau no valdrà la pena seguir.
S'equivoquen. Ho pensen no per nominalisme o per principi sinó per un
judici de fet. No es donarien les condicions, si això passés, perquè tota la
resta d'allò que estem proposant s'entengui. I en això tenen raó. Aquesta
presumpció seria certa. Però espero poder dir, i que el futur em doni raó,
que s'equivoquen. Perquè s'acceptarà, perquè la nostra proposta
s'acceptarà. Perquè els qui han de fer-ho i de dir-ho, ho direm i ho farem.
Mireu: la pau a Euskadi i l'Estatut de Catalunya són les proves de foc de
l'Espanya d'avui. I les guanyarem. I el nostre poble ho celebrarà.
Volia acabar dient una referència als vents i als déus, però el president del
primer partit de l'oposició -cap de l'oposició- i jo, hem arribat a una tal
identitat de pensaments que se m'ha avançat. Deixin-me dir, doncs, només,
com en el Viatge a Ítaca, em penso que era, "bon vent...", però amb barca
nova.
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1699
Title
A name given to the resource
Paraules del President de la Generalitat amb motiu de l'aprovació del projecte de llei de l'Estatut de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Subject
The topic of the resource
Autogovern
Autonomia
Catalanisme
Estatuts
Federalisme
Territoris
Model social
Acció política
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-09-30
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/227/20051116.pdf
396b60a99bb06c257bd3b2daf4ddfc8b
PDF Text
Text
Intervenció del president a la reunió del Comitè de
les Regions
Hemicicle del Parlament Europeu. Brussel·les. | 16/11/2005
Fa exactament un any (els dies 17 i 18 de novembre de 2004) vaig
tenir l'honor de participar en la sessió commemorativa del desè
aniversari del Comitè de les Regions. En aquella ocasió vaig comentar
que m'hauria complagut poder-me adreçar en català, en la meva
llengua, al Plenari. En aquell moment no era possible, i per això em
vaig haver d'"autotraduir" jo mateix.
Avui ja puc parlar el català de forma oficial. I em complau que el
Comitè de les Regions, òrgan representatiu de les autoritats regionals
i locals de la Unió europea, i per tant l'òrgan més proper als
ciutadans, sigui el primer a permetre-ho. El reconeixement de la
diversitat lingüística, la seva aplicació pràctica, són elements clau a
l'hora de reforçar el sentiment de pertinença dels ciutadans amb la
UE.
Hi ha un problema d'identitats i de distància entre Europa i els
ciutadans. I una de les maneres de resoldre'l és això que estem fent
avui aquí.
Vull agrair al Govern espanyol la seva receptivitat en aquesta qüestió,
i les gestions a les institucions comunitàries, que finalment han donat
un fruit positiu. Després de gairebé 19 anys les llengües co-oficials en
diverses Comunitats Autònomes espanyoles tindran un estatus
reconegut.
A iniciativa de la Comissió Europea, les institucions comunitàries han
definit un "Pla D" (Democràcia, Diàleg i Debat), que es publicarà al
desembre. Des del Comitè de les Regions, el president Straub ha
insistit que la "D" també ha de ser la inicial de "Descentralització".
Com he dit abans, aquesta és l'assignatura pendent d'Europa.
Vull aprofitar per agrair el suport del Comitè de les Regions per a
l'organització de la Conferència de Presidents de Regions
Euromediterrànies, que tindrà lloc a Barcelona els propers dies 25-26
de novembre, al voltant de la Cimera euromediterrània de caps
d'estat i de govern dels 25 estats membres de la Unió europea amb
els seus homòlegs dels 10 països mediterranis associats.
En efecte, els dies 27 i 28 de novembre tindrà lloc a Barcelona la
trobada diplomàtica de més alt nivell de la història entre líders
mediterranis. Exactament deu anys després de la Conferència
euromediterrània de ministres d'afers exteriors on l'any 1995 es va
1
�signar la Declaració de Barcelona. Barcelona ha estat triada de nou,
sota presidència britànica, com a escenari d'una trobada històrica,
confirmant la seva vocació de capital de la Mediterrània.
Hi haurà activitats produïdes des de la societat civil, com són una
Conferència Sindical i una cimera de líders empresarials; una
Conferència de Ciutats Euromediterrànies i un Seminari sobre els
Mitjans de Comunicació i la Mediterrània, organitzat per l'Institut
Europeu de la Mediterrània.
Les activitats organitzades per la Generalitat de Catalunya són
quatre:
1. Fòrum Euromed Salut (14-15 de novembre)
2. Cultura en l'espai euromediterrani (22-23 de novembre)
3. Conferència Euromed de Dones (25 de novembre)
4. Conferència Regional Euromed (25-26 de novembre), amb el
suport del Comitè de les Regions, que reunirà els presidents de
regions euromediterrànies, del nord i del sud.
Aquesta és una experiència única i arriscada, donada l'asimetria total
de competències entre els diferents estats. Tenim a hores d'ara més
de 40 regions confirmades, que representen no només l'Europa
mediterrània i els països de les ribes sud i est de la Mediterrània, sinó
també regions d'estats atlàntics (Bèlgica, Gran Bretanya, Portugal),
bàltics (Suècia, Lituània, Estònia) i centreeuropeus (Polònia,
República Txeca). Estem obrint un diàleg innovador per tal que la
dimensió territorial sigui tinguda en compte.
A la darrera sessió plenària del Comitè de les Regions del mes
d'octubre es va aprovar per unanimitat el dictamen sobre el "Desè
aniversari de l'Associació euromediterrània: Programa de treball per
afrontar els reptes dels propers cinc anys", la ponent del qual va ser
la Sra. Anna Terrón, delegada del govern de la Generalitat a
Brussel.les i membre suplent del Comitè. Entre altres aspectes, recull
la necessitat de crear un fòrum local i regional dins el marc
institucional euromediterrani.
Anem doncs en el mateix sentit, i estem en el mateix vaixell. Espero
poder-los saludar personalment a la Conferència de Barcelona, en la
qual ens proposarem rellançar el Partenariat Euromediterrani a partir
d'una major implicació i participació de les entitats locals i regionals, i
en definitiva, de la ciutadania, a la recerca d'una Mediterrània
pròspera i en pau.
Moltes gràcies.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1709
Title
A name given to the resource
Intervenció del president a la reunió del Comité de les Regions
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Hemicicle del Parlament Europeu. Brussel.les
Subject
The topic of the resource
Catalanisme
Congressos
Espanya plural
Territoris
Relacions Internacionals
Unió Europea
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-11-16
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/231/20051130.pdf
8f205ea32fb64f0392a60a6c648d482c
PDF Text
Text
Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2005
Museu Nacional d'Art de Catalunya | 30/11/2005
Consellers, autoritats civils, judicials, militars. Guardonats, amigues i
amics. Bona nit a tothom.
Gràcies per ser novament avui aquí, acompanyant amb la vostra
presència, el reconeixement que el Govern de la Generalitat fa, un
any més, a diverses trajectòries vitals, individuals i col·lectives, del
nostre país.
El lloc és digne, la companyia és bona. Les ressonàncies que,
cadascuna de les persones que ha anat passant per aquí, aixequen en
els nostres cors i en els nostres caps, són molt diverses: l'Esquerra i
la Lliga, nyarros i cadells, Ebre i Pirineu, València i Castelló, totes les
terres que parlen la nostra llengua i que tenen, amb nosaltres, un
sentiment comú.
Com tots els premis merescuts, aquestes Creus de Sant Jordi tenen
per a mi un doble significat. D'una banda són la manera, més noble i
simbòlica, que té aquest país de dir "Gràcies!" a al gent que,
d'aquesta forma tan variada, tan rica, ens està dient aquesta nit,
d'una manera gràfica, que aquest país és moltes coses alhora i
moltes de diferents, de vegades contradictòries, i que, justament, la
força del país rau en saber mantenir aquesta atenció entre coses tan
diferents. Si tots fóssim de la mateixa manera aquest país no seria el
què és, no seria tan ric com és. Crec, doncs, que és un
reconeixement i un agraïment, si voleu, en clau interior i que, per d'
altra banda, les Creus i les Plaques de Sant Jordi són també un
referent en l'horitzó de Catalunya. Són unes fites que assenyalen la
drecera o el camí d'aquí cap endavant. Les societats fortes,
tanmateix, necessiten tenir referents constants en la seva evolució.
Vull dir que les persones que van tenir la primera iniciativa, que van
obrir nous camins, que van donar les primeres respostes a
interrogants col·lectius... aquestes persones mereixen un
reconeixement per part de la societat. Persones que van veure el
món amb una visió pròpia i original a través de l'art, la ciència, la
política o l'economia. I són també persones que -venint al darrera
dels pioners-, van anar més enllà, i van assolir un nivell de gran
qualitat en la seva feina. Persones que van establir formes eficaces i
modèliques de treballar en un determinat camp, cadascuna en el seu.
D'aquesta mena de referents, com més n'hi ha, més capacitat té
aquesta societat per afrontar el futur amb solidesa i amb garanties.
Aquesta nit constatem que Catalunya té un futur prometedor.
Justament per això, es demostra a si mateixa, any rere any, la
1
�capacitat per anar enllaçant una cadena de solidesa cultural, cívica,
científica i social. Vosaltres heu demostrat i vist reconeguda la vostra
vàlua. El país la necessita i espera que la seguireu demostrant d'ara
en endavant.
Perquè Catalunya, com totes les societats, no es pot aturar. I amb
cada moviment, les certeses d'ahir són una mica menys certes i som
més a prop de desvetllar-ne alguna de nova, alguna altra veritat. Vet
aquí la paradoxa. Apareixen nous llenguatges, noves perspectives
culturals, nous paradigmes socials. Doncs bé, els guardonats
d'aquesta nit podríeu donar testimoni dels entrebancs del camí, dels
reptes intel·lectuals o materials als què heu hagut de fer front, les
dificultats que heu passat... i de com vau resoldre i superar feliçment
cada obstacle, en benefici vostre i també en benefici de tots.
Aquest esperit de superació és el que voldríem premiar cada dia.
Perquè la genialitat és un do individual cert. Però l'excel·lència és el
més semblant a un do col·lectiu, i només s'obté si es creen les
condicions i s'hi aplica l'esforç de manera tenaç, i constant.
L'excel·lència demana institucions compromeses amb la ciutadania
que abonin, amb polítiques públiques i socials adequades, el terreny
en el qual germinarà. Molts dels guardonats enguany -i en anys
anteriors, naturalment- us heu distingit al llarg de les vostres vides,
per la defensa de les llibertats i per la cerca d'aquesta excel·lència de
la qual estàvem parlant. Doncs bé, també hem de perseguir, en cert
sentit, l'excel·lència nacional, deixeu-m'ho dir així.
Mireu, fa 100 anys desapareixia l'imperi espanyol. En fa 70 que es va
assajar la forma republicana de governar i va acabar, tràgicament, en
una guerra i en una dictadura de 35 anys més. 35 anys més. En fa
30, però, vam guanyar la democràcia i en molt pocs anys vam bastir
l'edifici constitucional més sòlid que els pobles i les nacions d'Espanya
han tingut en segles. I aquesta mateixa setmana hem viscut, aquí, a
casa, la cimera Euromediterrània.
En només trenta anys, i dic només perquè són només trenta anys,
hem passat d'una dictadura que ens havia col·locat als marges de la
història, a veure com la ciutat de Barcelona esdevenia escenari de la
trobada de més alt nivell entre els països d'Europa i els de la riba sud
del Mediterrani.
Sembla mentida com canvien les coses. I sembla mentida com hi ha
coses que costen tant de canviar. Sembla mentida com hi ha forces
polítiques que s'entossudeixen en girar 180 graus el sentit i la
direcció de la nostra història i del nostre missatge. Sembla mentida
que encara hi hagi qui pretengui sembrar barroerament el dubte
sobre les veritables intencions de Catalunya, de Catalunya com a
comunitat i dels seus legítims representants. Perquè no s'entendria
2
�l'estabilitat certa dels darrers 25 o 30 anys sense la profunda,
genuïna i sincera, amistat entre catalans i castellans, bascos i gallecs,
andalusos i aragonesos i asturians, que nosaltres hem predicat. Una
amistat forjada i engrandida, paradoxalment, fora d'Espanya, primer,
principalment a l'exili a l'Amèrica Llatina on anaren a raure molts dels
homes i dones que havien lluitat, amb les seves idees sobretot,
castellans i catalans, per la llibertat i per construir un país
d'excel·lència.
Sembla mentida, dic, que tanta lluita, tant d'exili, tants de somnis
compartits podien haver estat inútils uns anys enrere. Sembla
mentida que l'amistat de Catalunya cap els altres pobles d'Espanya i
cap a Espanya com a projecte compartit, per a alguns no sigui,
encara, fonament prou sòlid com per acceptar que tenim dret a dir,
alt i clar, què volem ser, com volem ser i com volem estar.
Sortosament hi ha un gran marge per a la confiança. Si sabem fer les
coses bé aquest marge s'eixamplarà i estarem en condicions
d'enfortir, novament, la confiança que jo anomeno federal. Estarem
en condicions d'aproximar-nos com mai a una solució estable per a
un projecte que fa un segle que tenim plantejat com a país. I,
sobretot, serem en condicions d'exigir-nos, a nosaltres mateixos, la
mateixa excel·lència que avui hem volgut reconèixer, individualment
o col·lectivament en tots vosaltres.
Moltes gràcies a tots i felicitats. Endavant.
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1713
Title
A name given to the resource
Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2005
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Subject
The topic of the resource
Catalanisme
Premis i reconeixements
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-11-30
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/233/20051204.pdf
ec3e1f9e340ba090432cb21f82f58526
PDF Text
Text
Visita a la Cooperativa Vitivinícola Covides
Sant Sadurní d'Anoia | 04/12/2005
Aquest és un bon moment perquè comentem quatre coses que em
penso que ens importen a tots.
En primer lloc, fins ara no he dit res de les crides al boicot que hem
sentit.
Vivim moments apassionants a Catalunya i a Espanya. Després de 25
anys de construcció d'una nova convivència, d'un nou país, d'un nou
model d'estat, de vegades els mecanismes grinyolen una mica; de
vegades hi ha dificultats que potser no s'havien previst, però que un
moment o altre arriben i s'han de confrontar.
Crec que s' està posant de manifest la cara menys amable d'algunes
persones i d'alguns col·lectius que no ens ho volen posar fàcil.
Són gent que no dubten en alimentar falses passions, falsos greuges,
falsos clixés sobre qui som i com som.
Estant posant, crec que involuntàriament, perquè si fos
voluntàriament haurien d'haver fet un pensament abans, estan
posant les condicions per fer créixer la desconfiança i la desconfiança
és una mala herba que s'ha de tallar de seguida.
Desconfiança entre conciutadans d'aquest país anomenat Espanya i
entre els pobles d'Espanya.
Un problema que no existia, que no pot existir, i que comença a
ensenyar les orelles i hem d'anar amb molt de compte amb això.
En diuen boicot als productes catalans però estant plantant en el fons
l'esca de la desconfiança i això, si qualla, i tots hem de fer
l'impossible perquè no qualli, si això quallés, podria tenir
conseqüències de mal predir, que són de mal predir.
No s'adonen que predicant aquest boicot comercial estant atacant
l'arrel del que diuen defensar?
Què hi ha pitjor per a l'Espanya plural, i unida al mateix temps, que
promoure el trencament de la unitat de mercat?
Què hi ha pitjor que promoure la desconfiança entre els pobles
d'Espanya?
1
�Què hi ha pitjor pel futur de l'Espanya plural que la desconfiança
entre comunitats germanes?
Que no veuen que denunciant que no senten com a seus uns
productes que són seus estant donant ales a un sentiment
d'allunyament que inevitablement es radicalitzarà? Que no ho veuen
això?
És una gran irresponsabilitat que crec que es tornarà en contra dels
promotors.
Sóc molt optimista malgrat tot. He confiat sempre en què el poble és
profundament savi; els pobles són savis. Són, de vegades, els
dirigents els que no ho són. I aquesta situació es tornarà contra
aquells que vulguin aprofitar aquest error en benefici de posicions
extremistes.
En qüestió de confiança entre comunitats, entre pobles, entre
persones, entre la gent la pitjor llei, la pitjor, és la llei del pèndol.
Hem de fer tot el que sigui a les nostres mans per evitar-ho, que ara
no anem cap allà i després anem cap a l'altra banda en el sentit
contrari i ens allunyem encara més.
En primer lloc, vull que quedi constància que el president, els
consellers, el nostre Govern tenim plena consciència de la situació
que viviu vosaltres i altres sectors de l'economia catalana.
En segon lloc, com ja vaig dir al Senat, i ben clar, Catalunya parla i
proposa amb respecte, però aleshores exigeix respecte.
Catalunya és respectuosa, però reclama respecte i l'obtindrà.
En tercer lloc, vull demanar-vos que tots plegats tinguem confiança
en les nostres posicions.
En la qualitat dels productes que produïm, en la competència i la
competitivitat de les nostres empreses, però també en el sentit comú
dels ciutadans espanyols.
També la confiança i convicció en la legitimitat i oportunitat de les
nostres posicions i propostes col·lectives de futur.
Estic ben segur que els ciutadans d'aquests país que es diu Espanya
no es deixaran enredar per les posicions que els estan proposant.
Una cosa és que hi hagi gent que tingui pensaments i que els proposi
en unes finalitats que no compartim i que són perilloses i una altra és
2
�que la gent no sigui tant intel·ligent com per veure que aquestes
propostes no duen enlloc, que són demagògiques.
Ni uns i altres renunciarem a consumir productes de qualitat ni aquí
ni allí.
Ni les propostes catalanes fetes pel Parlament de Catalunya es
veuran afectades per aquesta mena de xantatge, ja hi podeu estar
ben segurs. I això sense renúncies perquè no renunciarem a res de
les nostres propostes.
Estem disposats a discutir, disposats a cedir, però no a renunciar.
Sempre s'hi guanya en el diàleg, s'hi guanya en les dues bandes,
però renunciar d'entrada, mai.
Ni els productes espanyols que es fan des de Catalunya poden deixar
de ser distribuïts arreu, ni les nostres propostes nacionals poden
acceptar aquest tipus de pressió que no és democràtica.
Vosaltres amics empresaris, qualitat, qualitat per damunt de tot.
Nosaltres els polítics seny, fermesa i negociació. Això és el que varem
acordar amb José Luis Rodríguez Zapatero: pacte, pacte i pacte i
sobre la base d'això Catalunya guanyarà. I Espanya hi sortirà
guanyant, també.
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1715
Title
A name given to the resource
Visita a la Cooperativa Vitivinícola Covides
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Sant Sadurní d'Anoia
Subject
The topic of the resource
Catalanisme
Comerç
Espanya plural
Espanya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-12-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències