1 10 1 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1295/19921104d_00512.pdf 3583fbd7e9866a3cdd4dee1f9013ebfe PDF Text Text Acte d'homenatqe a la memòria de Lluís Casassas i Simó al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona /4 novembre 1992) PARAULES DE CLOENDA DE L'EXCM. SR ALCALDE PASQUAL MARAGALL En el moment de cloure aquest act , voldria només reflexionar uns segons en veu alta sobre la dive sitat de les contribuciones que aquí s'han pogut i s'han hagut de sentir per fer justícia a la personalitat de Lluís Casassas. r Si no fos perquè es tard, hauria de parlar una molt bona estona sobre la seva contribució magnífiÇa, no només a l'estudi, sinó a la transformació d'aquesta ciutat, a la seva organització, a la seva divisió en districtes, que ha estat aquí citada i que, al capdavall, és probablement un de.s exercicis polítics més difícils que es pot imaginar: dividir un territori i, tanmateix, mantenir-lo unit. Va ser ell, amb en Joaquim Clusa i amb d'altres col.laboradors, qui va saber formular allò que altres políticament haviem de decidir i que vam poder decidir amb unanimitat, aquesta cosa que ens falta tant de vegades en aquest país, quan es parla de territori i que, en canvi, és la gondició indispensable per poder parlar de territori. Perquè el territori és, ben segur, tant per als geògrafs, tant. per als polítics, com per als ci tadans, el marc de tot allò que s'hi escau. I, per tant, en el moment d'ordernar-lo, en el moment de dividir-lo, d'organitzar-lo, segurament que no és regla d'or la de la majoria simple, la de la meitat més u. Lluís Casassas va ser la perdona entorn de la qual es va galvanitzar un estudi, una proposta que va poder arrossegar majories molt més àmplies, un consens total dels regidors d'aquesta ciutat, en una fase d'empenta inicial, en una fase jo diria constituent del propi ajuntament com a tal. Estic segur que el resultat serà durador. Això no li venia segurament només d'una dedicació momentània, sinó d'una història de la qual j4 vull remarcar un fet potser no molt conegut. Ell va ser un dels primers estudiants detinguts a la Universitat, potser l'any 1945, potser l'any 1947, a l'entorn d'aquests anys, en el marc d'algunes detencions d'estudiants progressistes que s'havien produït, en un moment en què realment ser detingut representava un perill, un perill molt gran. Ell va �ser, per altra banda, i així quedarà, aquell que ha distingit millor els conceptes del que és comarca, del que és àrea metropolitana, del que és conurbació estkicta, del que és regió metropolitana com a àmbit més ampli de planejament. No voldria estendre'm més, però, sí, en canvi, obrir al final d'aquesta sessió -que ha estat digna i completa- la porta a una reflexió col.lectiva de la nostra ciutat, del nostre país, sobre les coses que queden per fer en mOtèria de territori, justament: per què no imaginar que aquestes 1.leis que encara s'han d'aprovar i que estan mandatades pel calend ri legislatiu -com són la Llei de Regionalització, de creació de/les regions de Catalunya, com a demarcació de l'acció de la GOneralitat, i el Pla General Territorial de Catalunya i el Pla Parcial Territorial de la Regió I- puguin ser discutides, no ja per comissions tècniques, sinó també pel propi Parlament, amb los seves pròpies comissions, que existeixen -existeix la ComiOsió Institucional de Lleis Fonamentals, que és la que haur4 de discutir, ben segur, els temes de la regionalització, tant de temps esperats-, i puguin ser discutits seguint la geografia d'aquest territori estimat que és el Principat? És un suggeriment que faig no taüt com home de partit, no tant com a persona que té les seves pròpies opinions, sinó com a Alcalde d'aquesta ciutat. Per què no imaginar que la ComisOió Institucional del Parlament de Catalunya es reuneixi no notés a Barcelona, sinó també a Girona, també a Reus-Tarragona, jambé a Lleida, també segurament a Tortosa o a la Seu, o a Manresa o Vic, per discutir en diverses sessions el que haurà de ser, en definitiva, l'esperada Llei de Regionalització? Una llei que en ha d'obrir la porta, segurament, a moltes de les qüestions e fins ara per la nostra pròpia manca, per la nostra pròpia limit ció no hem sabut enfrontar. I per què no imaginar, també, que el Pla Territorial de Catalunya i el Pla Parcial Territorial d la Regió I, el de la Regió Metropolitana, es puguin discutir el primer en aquests mateixos escenaris, per part de la pròpi comissió -que aquesta és una altra, la de Política Territorial- i el segon a les ciutats regionals que formen aquesta cprona perifèrica d'una enorme potència, com és Mataró, com és Granollers, com són Terrassa i Sabadell, com són -per a aquells que així ho pensin, perquè aquest és un tema encara per debatre- Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, i per tont fer partícep el país de la discussió de la seva pròpia organització?. Estic segur que Lluís Casassas, això -no dic que ho volia, perquè trairia un pensament que no va* compartir en cap moment amb aquesta concreció- ho hagués imag nat com a positiu. �Jo tinc aquí les paraules, ben onegudes, que ell va escriure després de pujar a la Torre de Co lserola. Ell va ser el primer científic, jo diria fins i tot el primer ciutadà que, oficialment, acompanyat de la regidora Marta Mata, va pujar a la Torre de Collserola, aquesta torre que es va fer amb la condició que fos un mirador, el mirador de la Regió Metropolitana. Després de ser-hi, va escriure un meravellós article de geografia i de sentiment, que acaba dient el següent: "Només cal esguardar-ho lot amb els ulls ben atents i oberts amb esperança. Nomép cal recollir, en aquesta mirada, l'alè de les coses, el batec de les lluites, l'esplendor de les realitzacions neves -i la cúpula refulgent del Palau Sant Jordi n'és el seu símbol més alliçonador-, l'esperança que brilla en tetes direccions seguint les vies noves ja obertes com solcs generosos fendits en el territori, i totes les altres vies que ja se sent palpitar en tota la rosa dels vents i que sorgiran de l'entranya de la torre, el batement incessaflt i pregon del cor de Barcelona". Lluís Casassas i Simó. Universitari, geògraf i ciutadà eminent. Moltes gràcies. Pasqual Maragall C;A'')ASS: T � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4201 Title A name given to the resource Homenatge en memòria a Lluís Casassas Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Biografies Urbanisme Política Barcelona Acció política Casassas i Simó, Lluís, 1922-1992 Description An account of the resource Paraules de l'alcalde a la cloenda de l'homenatge. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-11-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències