1
10
1
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/212/20050721.pdf
2fdd5501c1ab04aea2939132880f1910
PDF Text
Text
Acte commemoratiu del centenari de la Cambra de Comerç
de Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols | 21/07/2005
Avui celebrem el centenari de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de
Guíxols.
Hi ha moments de la història que queden per sempre. L'any 5, l'any 6, l'any
7 del segle passat, perquè ara recordem que era el segle passat, doncs va
ser un moment excepcional en el qual es va crear la nacionalitat catalana i
es van fer tantes i tantes coses en aquest país.
La creació de la Cambra de Comerç de Sant Feliu va ser un símbol destacat
de la vitalitat d'aquell moment, com ho hagués pogut ser tantes i tantes
coses que van passar en aquell moment. Això va culminar la posada en
marxa del tren petit entre Sant Feliu i Girona, el carrilet, i la inauguració del
port comercial.
Estic convençut que l'impuls que estem donant a infraestructures
fonamentals per les comarques gironines i la costa brava centre com
l'aeroport de Girona i el TGV vindrà acompanyat de nous projectes de futur
de la Cambra de Comerç de Sant Feliu, que contribuiran sense cap mena de
dubte a enfortir l'esperit emprenedor d'aquestes comarques.
La voluntat del president i del Govern que jo presideixo és la d'assolir el
màxim consens en totes les coses importants de Catalunya i per començar
en l'Estatut, ja hi podeu comptar. I el determini ben decidit del Govern per
assumir els seus compromisos en aquest terreny. Jo espero que d'aquí a 25
es pugui dir que fa 25 anys es va fer un gran Estatut.
I aquest gran Estatut no vol dir que l'anterior no ho fos, ho va ser en el seu
moment, però en aquest moment ha quedat una mica superat pel pas del
temps i per tant n'hem de fer un de nou i posa't al dia.
Hem passat una primera etapa de democràcia i autonomia recuperades i
avui Catalunya dibuixa nous horitzons, amb visió, amb tremp, amb ganes,
amb confiança amb ella mateixa i entre aquests projectes i aquests
horitzons hi ha evidentment el nou Estatut d'Autonomia i un sistema de
finançament més just, més objectiu.
Si ara pregunteu quin és el sistema de finançament us diria que és un
conjunt d'un seguit de lleis que són llargues d'explicar i que no es poden
resumir en un sol principi. Penso que quan vam dir renda i població, pagar
per renda i rebre per població, no sé si era òptim, però tenia l'avantatge que
la gent ho podia entendre. I ara si tu preguntes en virtut de què paguem i
en virtut de què rebem, ningú ho sabria explicar. I això és dolent per un
1
�país, perquè és bo que un país sàpiga com paga i com rep. Si més no perquè
la gent estigui amb la tranquil·litat de saber que hi ha una norma, que
després es pot discutir perquè aquesta norma és objectiva.
Us vull reafirmar la meva voluntat d'assolir el màxim consens amb l'obtenció
d'un nou Estatut per aquest país i en aquest moment, no dic que l'estatut
que tenim no sigui digne del país, ho és, potser no ho és d'aquest moment
perquè han passat uns anys.
Reitero la meva confiança en el sentit de responsabilitat de totes les forces
polítiques.
Un sentit de responsabilitat que va impregnar tota la trajectòria política d'un
guixolenc il·lustre: Josep Irla, president de la Generalitat de Catalunya a
l'exili.
Però també vull manifestar la determinació del Govern per assumir els
compromisos que hem contret amb els ciutadans d'impulsar una
transformació econòmica, social i territorial que converteixi Catalunya en un
país a l'alçada de les seves empreses, dels seus territoris i dels seus
ciutadans.
A mi si em pregunten quin és l'objectiu que persegueix aquest Govern.
L'objectiu no és l'Estatut, l'Estatut és un mitjà. I quan ho dic la gent se
sorprèn, per què no havíem quedat que l'Estatut era el més important? Sí
que ho és, però per tenir una vida millor. I si no ho fos, no seria tant
important.
La raó social, la millora de la qualitat de vida en l'edat difícil de la vida,
aquest és el nostre gran objectiu: tenir a Catalunya una de les millors
qualitats d'Europa és l'objectiu del Govern i dels partits que li donen suport i
diria del conjunt del Parlament.
Per això calen tres polítiques: una de reforma social i ambiental, una política
d'infraestructures, sense unes bones carreteres connexions, trens,
aeroports, no faríem pas res, i una reforma tecnològica, ja que sense un
avenç tecnològic important no s'és ningú en el món obert en el qual vivim
ara. Aquests són els eixos del nostre govern.
I per això cal un Estatut que ens doni els mitjans legals i econòmics per
aconseguir aquestes finalitat, insisteixo i no em cansaré de repetir-ho, no és
un fi en sí mateix, és un mitjà per aconseguir els objectius que aquest país
s'ha formulat.
L'objectiu en sí mateix no és una llei, no és un paper escrit, és una via
social, és un país, un territori, una gent, uns municipis, unes cambres de
comerç, unes empreses, uns sindicats que se sentin a gust.
2
�L'essencial és les polítiques que estem fent i que l'Estatut potenciarà amb
més llibertat de maniobra i amb més recursos. Jo, deixeu-m'ho dir, hi ha
tres etapes de la vida que jo crec que són essencials per a la nostra qualitat
de vida: la infància, la joventut i la tercera edat.
Jo estic obsessionat amb que l'Estatut, tota la política que fem ho és per
ajudar a aquestes tres etapes de la vida o si no, no serveix per a res. De
zero a tres vol dir ensenyament infantil fins els sis anys, vol dir fer una
inversió, que ara estem fent, mai vista en llars d'infants, per arribar a les
30.000 places, la joventut amb dues subetapes de 14 a 16 i des de
l'acabament de l'ensenyament secundari i la universitat fins a l'obtenció
d'una feina estable, són els dos moments en què no queda clar... Dels 14 als
16 hi ha molts nanos que estan fent el batxillerat i no saben ben be perquè
servirà, no ho tenen clar. Van a l'escola, però no hi són, no hi tenen el cap
posat i això ho hem de poder resoldre. De 14 a 16 es produeix una
desmotivació considerable en un sector de la població escolaritzada que no
troba sentit en l'ensenyament que rep i els joves a partir dels 18 no troben
un mercat estable com abans. Nosaltres quan acabàvem cobràvem molt poc
però entràvem i sabíem que sempre aniríem pujant, ara no. Ara els costa
més d'entrar i quan entren ningú els garanteix que no sortiran.
Estem treballant a fons en aquests temes que he dit.
I per fi la tercera edat, que comença molt abans perquè hi ha moltes
empreses que pleguen, perquè la mundialització vol dir que empreses d'aquí
que semblaven indiscutibles marxen ràpidament i gent que es troba als 55
anys o fins i tot abans que ja han plegat, per dir-ho alguna forma. I vet aquí
que són gent que tenen capacitat que tenen i energies per treballar i en
canvi el sistema no els dona solució.
I d'altra banda, les jubilacions anticipades que van en el mateix sentit. Però
la gent viu molts més anys amb la qual cosa la vellesa comença abans i
acaba després i ara ja no és senzillament una etapa terminal de la vida, una
etapa llarguíssima quasi tant llarga o més llarga que la joventut, i més plena
de possibilitats de vegades, perquè l'esperança de vida s'ha allargat i, per
tant, en aquest sector de la població li hem de donar una perspectiva a llarg
termini d'una manera imperiosa.
Perquè tots aquests processos de caire social trobin pautes de solució
raonables i justes crec que és indispensable que els altres dos temes
prioritaris que són les infraestructures que he dit, les infraestructures i la
tecnologia, estiguin a l'alçada i no ho estan. No cal que us ho digui aquí
perquè falten carreteres, falten connexions. No dic que s'hagi de tornar a fer
el mateix que hi havia abans. El que dic és que s'han de trobar solucions
pels problemes que tenim ara.
D'aquí la importància d'una política econòmica, comercial, industrial i agrària
amb objectius clars i d'una filosofia ambiental a l'alçada d'una consciència
3
�creixent que hi ha de la importància de no espatllar el medi per obtenir uns
objectius que finalment seriem traïts pels medis que hauríem utilitzat.
La manca de recursos econòmics i el retard en la tecnologia i la innovació jo
crec que són imperdonables. La manca de talla o mida de determinades
empreses en sectors amb un grau de concentració elevat també. Això és una
altra qüestió que afecta a les cambres de comerç amb tota evidencia i a la
vida econòmica, però no al conjunt de la societat. I després hi ha la
deslocalització; la deslocalització planificada amb manteniment de seus
centrals i amb capacitats de decisió i segments avançats del procés
productiu com ara la recerca i la innovació pot ser la millor via i facilitar la
reducció de la immigració i a l'hora el manteniment de la competitivitat.
No és necessàriament que un fabricant de productes de consum massiu
instal·li part de les seves activitats en països de ma d'obra abundant i més
barata. Moltes vegades hi ha problemes amb la legislació local dels països de
destí, per manca de lleis efectives, per la protecció de la propietat
intel·lectual. Sobre això hi estem treballant, però ja hem obtingut en aquest
camp, un major rigor.
Un altre tema es la manca fins ara d'un planejament seriós de les
comunicacions. En el conjunt d'Espanya, no de caràcter radial ens ha
perjudicat molt. La idea de veure Espanya com una cosa que neix amb un
centre i que s'estén per tota la geografia de la península sobre la base de
comunicacions exclusivament radials, és un error immens. Quan va venir el
Banc Mundial, l'any 1960, ja va dir que els dues coses més importants que
havia de fer Espanya era l'autovia de Bilbao i la de la Jonquera a Múrcia i
van encertar i cap d'aquestes sortia del centre del país sinó que agafen el
país tal com era.
En aquest sentit crec que en els darrers 25 anys ha faltat ambició.
Afortunadament el nou Govern espanyol veu les coses d'una manera distinta
a la tradicional, ja heu vist aquests plànols que han fet, encara insuficients,
que consti, de quines han de ser les noves vies importants de l'Estat
espanyol, però ja no totes són partint de Madrid.
Creiem que les coses estan canviant, però falta encara distribuir més i millor
el poder i els recursos concentrats per les autoritats estatals en alguns
casos, com és d'AENA. S'hauria de tenir també una mentalitat no radial en el
cas de les comunicacions aèries.
Altres infraestructures abandonades tenen a veure amb la seguretat, amb la
justícia, com és el cas de les presons. A Catalunya tenim 5.000 places de
presoners i 8.000 presos. Aquest sistema no pot funcionar bé. Finalment
tenim un conseller de Justícia que s'ha posa al cap fer cinc noves presons,
que ho està negociant amb tots els territoris on han d'anar a parar i que està
aconseguint que els municipis de destí no pensin que allò és una maledicció
sinó una gran infraestructura que fins i tot els pot aportar un gran benefici
4
�encara que tinguin mala imatge. S'ha d'acabar amb aquesta idea que les
infraestructures necessàries pel país són coses que tenen mala imatge.
Tenen bona imatge pel conjunt del país i en tot cas els llocs on s'han de
posar hi ha d'haver la compensació suficient.
En seguretat estem iniciant el desplegament a la capital i al conjunt del país
i complirem l'objectiu de desplegament total dels Mossos l'any 2008 i, per
tant, fixeu-vos, crec que el que s'ha fet de be i s'ha fet molt bé en els
primers 25 anys d'afirmació nacional, del primer estatut, de respecte pel
país, de sentit de país, de guany en el concepte de Catalunya com a nació...
Perquè diem nació ara a l'Estatut? Us ho vull explicar en un minut. Per una
raó, perquè quan tot va començar, va començar molt bé. Va haver-hi una
Constitució molt intel·ligent que va dir nacionalitats i regions. Hi havia un
dualisme dintre de la Constitució. I després hi havia una transitòria que
deixava clar que aquestes nacionalitats eren les que havien plebiscitat
estatuts anteriorment: Catalunya, Galícia i Euskadi. Vet aquí que després, i
no dic que estigui malament sinó que va crear confusió, hi ha altre
autonomies que també se n'han dit de nacionalitats, i potser tenen tota la
raó per fer-ho. Què passa ara? Que hem de restituir aquell interessant
dualisme de la constitució espanyola que deia nacionalitats i regions, però
que ja no pot ser amb el mateix nom. Per tant, nosaltres ens hem de dir
nació o comunitat nacional com ha dit el president del Consell d'Estat.
No es tracta de ser independentistes, es tracta de ser responsable i
reconèixer les diferències que hi ha en aquest país, com a riquesa, no només
com un problema o una pedra a la sabata.
A Catalunya, doncs, estem encantats de saber que Espanya poc a poc va
reconeixent que la nostra singularitat no és un problema sinó una riquesa.
Sabem que hi ha gent que no ho admetrà mai, però això no ens aturarà,
perquè sabem que hi ha molta més gent i més intel·ligent que sí que ho
acceptarà.
Moltes gràcies a tots.
5
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1694
Title
A name given to the resource
Acte commemoratiu del centenari de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Sant Feliu de Guíxols
Subject
The topic of the resource
Comerç
Commemoracions
Estatuts
Infraestructures
Model social
Ocupació
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Sant Feliu de Guíxols
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-07-21
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències