1
10
3
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1139/19880218d_00266.pdf
5c807c4b0332f054261b562b1a196bec
PDF Text
Text
<
Ajuntament
de Barcelona
Alcaldia
Gabinet de
Comunicació
Paraules de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual
Maragall, en l'acte de pre sent aciò del llibre de Willy
Br an dt "La Tcura organizada".
Círculo de Lectores, Barcelona 18 de febrer 1988
Plça. S. Jaume s/n.
08002 Barcelona
Telèfon: 301 07 07
Tèlex: 54519 Laye e
�Ajuntament X 411+' de Barcelona
Gabinet de Comunicació
LA GRAN SATISFACCI6 QUE SENTO PER PARTICIPAR EN
AQUEST ACTE ÉS D'UN CONTINGUT DIVERS 4 I ALHORA
ENTRANYABLE.
EN PRIMER LLOC PER LA PRESèNCIA DE WILLY BRANDT A
BARCELONA.
_ EM nIE
SABí
t NM OBLIDAVA BARCELONA PERQUè EL RECORD
QUE EN TÉ VA UNIT A COSES MOLT SENTIDES QUE VENEN DE
LLUNY, PER NO L'HEM TINGUT A LA CIUTAT AMB LA9,0
FREQUèNCIA QUE VOLDRIEM. PER AIX6 AGRAiM TANT QUE AVUI
ENS HAGI VOLGUT PRESENTAR PERSONALMENT EL SEU LLIBRE.
TOTES LES RESPONSABILITATS, DISTINCIONS I HONORS_
QUE WILLY BRANDT HA REBUT AL LLARG DE LA SEVA DILATADA
ACTIVITAT PúBLICA SóN, SENS DUBTE, MERESCUTS.
MÉS QUE FER L'ELOGI DE McRITS PASSATS PROU
CONEGUTS, VOLDRIA DESTACAR NO JA LA VIGèNCIA DEL SEU
Ref.:
�•
Ajuntament 11II+ de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.: —
PENSAMENT SINó EL CARàCTER PRECURSOR I MORALMENT
INOBJECTABLE DE LES SEVES PROPOSTES.
BRANDT S'HA SENTIT COMPROMèS AMB ELS PROBLEMES DEL
SEU TEMPS: PER RESOLDRE'LS HA APOSTAT SEMPRE PEL FUTUR;
PER AIX6 ÉS UN PRECURSOR.
BRANDT S'HA DINTINGIT PER FER PROPOSTES CONCRETES
Qo S 4 1 k25
I REA STES. LA DIFERèNCIA AMB ALTRES QUE TAMBÉ EN FAN
ÉS
QUE LES SEVES ES FONAMENTEN EN EL DESTí COME. DE LA
HUMANITAT; PER AIX6 SóN MORALMENT INOBJECTABLES.
BRANDT HA APORTAT UNA NOVA DIMENSIó A LA POLÍTICA:
HA FET COINCIDIR
. .
u
UTOPIA A TRAVèS DE
L'IMPERATIU MORAL; PER AIXò LI DEVEM TANT.
MOLTES DE LES COSES QUE BRANDT DIU SóN L'EVIDèNCIA
MATEIXA. PERó PERQU1 L'EVIDèNCIA SIGUI EFICAÇ HA DE SER
EXPLICADA AMB ARGUMENTS I ARMADA AMB IDEES.
ff
¡^
3
�+la
Ajuntament ` or de Barcelona
n
Gabinet de Comunicació
Ref.: – 4
ES EL QUE FA BRANDT. SITUA LES MANCANCES DE
/ v-6`v,om 714-
LLIBERTAT, D'IGUALTAT, DE SEGURETAT I DE SOLIDARITAT EN
(-~ cart--)4,)
uNIC CONTEXT N PODEN SER ENTESES I SUPERADES: EL
MÓN, QUE ÉS EST I OEST, NORD I SUD A L'ENSEMS I
INDISSOLUBLEMENT.
LA RELACI6 ENTRE DESPESA EN ARMAMENT, MISèRIA
ECONòMICA I CULTURAL I DESTRUCCI6 ECOLòGICA ÉS, PER A
BRANT, LA CAUSA PRIMERA, DEL DESORDRE ACTUAL I DELS
PERILLS QUE AMENACEN EL NOSTRE FUTUR.
BRANDT DEMOSTRA QUE EL FUTUR DE LA HUMANITAT ÉS UN
FUTUR CCOMú, I PERQUè AQUEST FUTUR SIGUI POSSIBLE AFIRMA
QUE LA HUMANITAT S'HA DE COMPRENDRE I ORGANITZAR COM A
HUMANITAT. AIXò TAN SENZILL, REQUEREIX DRàSTIQUES
— J ru+r-
cmdt
I
1 c.dy
I `^^
V–
MESU RES .
BRANDT LES PROPOSA.
Ac-r,Lut.
C9
011-1-but; tr-ir
vall° da)
�Ajuntament
`1III ' de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.: — 5
EMS DIU QUE CAL FOMENTAR LA PRESSIó D'UNA OPINIó
PúBLICA IL.LUSTRADA PER ESTIMULAR ELS GOVERNS
INDECISOS.
QUE CAL SUBSTITUIR L'ESTRATèGIA DE LA INTIMIDACIó
PER UN CONCEPTE DE "SEGURETAT COMUNA".
QUE CAL UTILITZAR EN PROJECTES DE DESENVOLUPAMENT
ECONòMIC I SOCIAL UNA PART SUBSTANCIAL DELS RECURSOS
PERDUTS EN L'ARMAMENT.
QUE
CAL CREAR UN "FONS DE
SOLIDARITAT
INTERNACIONAL" EN QUÉ PARTICIPIN SOBRETOT ELS ESTATS
UNITS I LA UNI6 SOVIèTICA, ELS QUE MÉS TENEN PER
APORTAR I TAMBÉ MÉS PER COMPROMETRE.
DvO 9"NS
^,ai
AQUESTES SóN ALGUt, ÉS DE LES PP OSTES QUE BRANDT
AVANÇA EN EL SEU LLIBRE:
^—
`^
�S
,.fIIIII
Ajuntament 11111r de Barcelona
Gabinet de Comunicació
NO
ÉS
Ref.: — 6
QUE SIGUIN PROPOSTES REALITZABLES. O
IMPOSSIBLES; SóN SENZILLAMENT INAJORNABLES, SI VOLEM
SALVAR EL FUTUR.
DEL FUTUR, O DELS FUTURS, —NO ÉS CASUALITAT— EN
\
PARLA
SOVINT L'ESQUERRA.
COM DIU RAIMON OBIOLS:
"L'ACCIó,
SOCIAL
I
COL.LECTIVA, COM A EXERCICI DE CONEIXEMENT I DE
LLIBERTAT, ÉS LA QUE PERMETRà CONSTRUIR UN FUTUR
CONCRET D'ENTRE ELS MOLTS FUTURS POSSIBLES".
BRANDT AFEGIRIA QUE TOTS ELS FUTURS POSSIBLES HAN
DE
TENIR NECESSàRIAMENT EN COMÚ L'ESFORÇ DE SALVAR EL
FUTUR ÚNIC, EL DE LA HUMANITAT, EL QUE ELS COMPRAN A
TOTS.
EL MISSATGE DE BRANDT ENS MARCA EL NORD D'AQUESTA
GRAN TASCA QUE NOMÉS POT SER COL.LECTIVA I SOLIDàRIA.
�DIRECTOR GENERAL DE CIRCULO DE LECTORES, S. A.
VALENCIA. 344-346
L. 2587600
II
Excmo.señor
Pascual Maragall
Alcalde de Barcelona
Ayuntamiento
Plaça Sant Jaume, s/n
li
08002 Barcelona
ai
Barcelona, 5 de febrero de 1988
Querido señor Alcalde:
I^
Basándome en la confirmación que mé llega vía Dieter Koiiiecki acerca de su
intervención en el acto con Willy Brandt, que tendrá lugar el jueves, 18
de febrero, a las 8 de la tarde en nuestra sede de calle Valencia, 344, me
permito enviarle un juego de pruebas de impresión del' libro "La locura
organizada: carrera armamentista y hambre en el mundo" 1 Estas pruebas le
permitirán ya conocer el contenido del libro que, según mis noticias, se
ha brindado usted tan amablemente a presentar. Los ejemp1 lares definitivos del libro estarán disponibles hacia finales de la próxima semana.
Si prefiere usted no limitarse en su charla a la problemática del libro y
extenderse en la figura política y humana de Willy Braridt, puede hacerlo
libremente. En nuestra revista Círculo 2, que le acompaño en el anexo,
hemos publicado recientemente un extenso articulo sobré, el ex canciller,
dentro del espacio "Gente comprometida" (páginas 6 - 9).
Como le decía en mi carta anterior, a continuación del ;
l acto tendrá lugar
una cena en un restaurante de Barcelona, para la que desearíamos contar
con su presencia. Tgibién seria útil saber si desea usted que acuda algún
invitado especial. í , Q, / p0(7,12
N c i1 41.
`
t
Con anterioridad al acto, alrededor de las 18,30 h, tendrá lugar un encuentro
de Willy Brandt con la prensa. Seria para todos muy agradable contar también
k C' (,t,),p,
aquí con su presencia, si su tiempo se lo permite.
Finalmente me atrevo a preguntarle si no sería posible -en atención a la
figura de nuestro visitante- contar con la presencia de'una pareja de la
guardia municipal en uniforme de gala.
En el transcurso de la semana que viene se expedirán las invitaciones
aparecerán en la prensa los anuncios del acto.
fl
Reciba un saludo muy cordial,
y
�DIRECTOR GENERAL DE CIRCULO DE LECTORES, S. A.
VALENCIA. 344-348 TEL 258 7600
08009 BARCELONA
Excmo. señor
Pasqual Maragall
Alcalde de Barcelona
Ayuntamiento
Plaça San Jaume, s/n
•
08002 Barcelona
Barcelona, 29 de enero de 1988
Querido señor Alcalde:
Por conducto del señor Dieter Koniecki, amigo de nuestra casa, nos
llega la noticia de que e s tá usted dispuesto a presentar el • libro de
Willy Brandt "La locura organizada: carrera armamentista y hambre en
el mundo". Como le decía en mi carta anterior, WillOrandt estará en
Barcelona el jueves, 18 de febrero, y la presentación tendrá lugar a
las 8 de la tarde en la sede Circulo, calle Valencia, 344. Paralas
18,30 está prevista una rueda de prensa.
Huelga decir que la noticia que nos traslada Dieter Koniecki nos llena
de alegría. Sin embargo, para organizar con más seguridad el acto y
preparar anuncios e invitaciones, le agradecerla una pronta noticia
•
desde su propio despacho.
El libro saldrá de encuadernación alrededor del 10 de febrero. Actualmente
disponemos -ya. -de segundas pruebas corregidas que Pe podrla enviar
inmediatamente, tan pronto reciba sus noticias.
Por la noche, después del acto, organizaremos una cena en honor de
Willy Brandt, para la que nos gustarla contar con usted. Queda por
determinar todavía el restaurante.
Reciba un cordial saludo,
11
L2 9 01 1988
,.:, r-r00,1
�"
_
_ i
^
^
.
3D/ 2$‘01'
A les 14'15 h. d'avui telefona el Sr. Dielter Koniecki, des de
Madrid, per donar un missatge personal del :Sr. Willy Brandt. (Es
tracta d'una trucada rebuda a l'Alcaldia i desviada al Gabinet
per indicació d'en Salvador Sarquella).
Es relaciona amb la visita de l'Alcalde a Dü'sseldorf, la propera
setmana i es tracta d'un tema que el Sr. Kóniecki demana que es
tracti amb tota la discreció possible. De fet, demana parlar
personalment amb l'Alcalde.
La proposta de Willy Brandt per l'Alcalde ;és la següent: pel
proper dia 22, durant la celebració del C'óngrés del PSOE, i
aprofitant que el Sr. Willy Brandt assisteix com a delegat al
Congrés, el Sr.Koniecki organitza un dinar, reservat a molt
poques persones i al qual convida al Sr. Pasqual Maragall. Segons
ell explica, es tracta d'un dinar informal i! reservat, en cap cas
una sessió de treball massa organitzada, en el qual es tractarien
tots els temes de la visita no relacionats estrictament amb la
presentació del llibre (?). Es a dir, els aspectes més polítics
de la visita i que el Sr. Willy Brandt Ivol comentar abans
d'iniciar el viatge a Alemanya. .No ha parlat de qui són els
altres convidats al dinar, només ha mencionat l'Anna Balletbò.
El Sr. Koniecki insisteix molt en "que no : se mezcle la parte .
política del programa con lo relacionado conila presentación del
libro" i resumeix el missatge en 3 punts:
- el dinar és informal però' important pel Sr Willy Brandt i
només es veuria alterat per un motiu important (per exemple,
que
Felipe González desitgés dinar amb Wlly Brandt)
- separar els aspectes polítics de la visitade tots els altres
temes i tractar-los separadament en aquest dinar.
- parlar personalment amb l'Alcalde per comentar-li amb més
detall tota la qüestió del dinar amb WillyhBrandt. Remarcar que
es tracta d'un tema que cal tractar amb molt confidencialitat.
Demana resposta, si és possible, aquesta mateixa tarda, perquè
demà al matí a les 8'15 ha de parlar per telèfon amb el Sr.
Lahstein i confirmar-li el dinar. Els seus telèfons de Madrid
son:
- 91-458.09.60
91-458.19.87
91-259.07.87
El seu horari d'aquesta tarda é: de 16 a 19'15 hores.
El Sr. Koniecki és una persona molt amable;i parla un espanyol
correctíssim.
V ~
^3
21.~
�^-
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4045
Title
A name given to the resource
Presentació del llibre de Willy Brandt "La locura organizada: carrera armamentista y hambre en el mundo"
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Círculo de Lectores, Barcelona
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Socialisme
Política
Literatura
Ètica
Societat
Filosofia
Drets civils
Acció política
Model social
Brandt, Willy, 1913-1992
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-02-18
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1309/19930304d_00535.pdf
973bebcc149d240c22a8d4e9ed7ef0f4
PDF Text
Text
ACTE D'HOMENATGE A WILLY BRANDT
Paranínf de la Universitat de Barcelona
4 de març de 1993
13:00 h.
Excm. i Magnific Sr. Rector, Sr. President de
la Internacional Socialistía,
companys
companyes, amics i amigues,
La darrera visita de Willy Elrandt a Barcelona
va ser al febrer de 1988 per a la presentació,
de la mà de Hans Mainke, d11 seu llibre "La
locura organizada:
carrer armamentista
y
hambre en el mundo" al Círcul o de Lectores.
En aquella ocasió vam comprovar que Willy
Brandt no oblidava Barcelona, perquè el record
que en tenia anava unit a coses molt sentides
per ell, com la causa de la llibertat per la
qual havia conegut Barcelona per primer cop en
aquell any dramàtic del 1937
quan va venir-hi
per coordinar el suport dels socialites
nòrdics a la República.
Aquest, avui, és, doncs,
un homenatge de
Barcelona a Willy Brandt, no solament merescut
sinó també degut. Un homena ge per demostrar
�la nostra admirad() per la selva memória, en un
moment en que la radical honestedat i el ciar
humanisme de Willy prandt resulten
estimulants.
Pertany a la privilegia 4a
generació de
polítics que han estat contemporanis de bona
part d'aquest segle, i que han participat de
manera activa, i a vegades delcisiva, en alguns
dels seus esdeveniments més importants.
A mi m'agradaria recordar ara, i vosaltres
segurament les recordareu, dijes fotografies de
Willy Brandt. Dues fotografies que van donar
la volta al món i que il.luétren dos moments
estelars de la seva trajectlória política i
vital.
de juny de 1963
La primera és aquella del 2
al costat de John Kennedy, el mític president
nord-americà, quan aquest va dir allò de "Ich
bin berliner" (sóc berlinès)
1
en un directe
desafiament a la pressió soviética sobre
Berlín.
Willy Brandt era aleshores l'alcalde de la
resistència, l'alcalde del Berlín resistent,
�el polític de la fermesa enfront de l'amenaça.
L'altra fotografia que m'agradaria recordar
és la d'un Willy Brandt aggnollat, el 7 de
desembre de 1970, davant del monument a les
víctimes del ghetto de VarsòMia, destruït per
les tropes alemanyes l'any 1944. Es aquest el
polític de la reconciliació, l'home de
l'obertura a l'Est i del realisme aplicat a
la divisió d'Alemanya.
Willy Brandt va recórrer tota l'escala de les
des de l'acta de
responsabilitats polítiques,
diputat fins a la pregidéncia de la
Internacional Socialista, can avui és succeït
pel meu amic, i amic de Barcelona, Pierre
Mauroy, i va servir a tots;els llocs amb el
mateix entusiasme. Però n'hi ha un que sempre
va considerar d'una manera molt especial, i és
È
el lloc d'Alcalde-president de Berlín.
Recordo la primera visita d V ell a Barcelona,
sent ja nosaltres a l'Ajuntament democràtic, i
com Narcís Serra, enfatitzarit la seva pròpia
experiència com a Alcalde, 11 deia:
"Willy,
hauríem d'aconseguir que hi hagués una llei o
�una obligació moral que digués que per ser
polític d'Estat s'hagués hag4t de ser, primer,
polític de ciutat, s'hagu4s hagut de ser
regidor d'una ciutat". I Willy Brandt va
contestar: "No només hi crecl sinó que vaig
convertir això prácticamentt en llei en el
Senat de Berlín quan hi vaig ser".
I va fer d'aquesta obligació o d'aquest deure
moral una obligació práctica. I volia, va
voler i aconsegui que la maj ria deis polítics
de l'Alemanya d'aquella época passessin
efectivament per l'experiénCia de la política
local.
Aquella experiència el va ma car profundament.
I no només perquè va haver de veure, sense
poder-la impedir, la doloro0a divisió física
de la ciutat des de 1961, sin?) perquè la
ciutat dividida i amenaçadd li va permetre
forjar la idea que presidir a des d'aleshores
la seva pròpia orientació pública: la
conjunció de llibertat i justf.cia.
Des del càrrec de cancellet de la República
Federal d'Alemanya va impulsar les reformes
socials i la unió econò*ica 1 monetària
�europea. Dirlem que Willy Brandt va saber
anticipar una combinació de Bad Godesberg i de
Maastricht.
Willy Brandt, doncs, es va deixar guiar sempre
per la raó i l'ètica. I si algun cop van
entrar en conflicte totes dues, l'ètica sempre
va guanyar la partida. Alg4nes de les seves
decisions -per exemple,
cancelleria federal l'any
l'abandó de la
74- reflecteixen
aquest combat intern.
Alguns deis honors i càrrecs de qué va ser
mereixedor, com el Premi Nobel de la Pau, la
presidència de la Comissi4 Nord-Sud o la
presidència de la Interna ional Socialista
mateixa,
són el reconeixement del seu
compromís amb l'ètica i la r
Es parla ja avui de la generació del néts de
Willy Brandt. No tots són
però, alemanys.
Felipe González no amaga ni la seva admiració
envers la figura de Willy Irandt ni el seu
deute d'agraiment envers e4 aquella persona
que va creure en aquell jóve de 32 anys,
nomenat Secretan i General del PSOE a Suresnes,
�en el congrés de la renovació del socialisme
espanyol, que el portaria vuit anys després a
les responsabilitats del govern.
Més que fer l'elogi dels mèrits passats prou
coneguts, voldria destacar ja no només la
vigència del seu pensament com el caràcter
precursor i moralment inobjectable de les
seves propostes.
Willy Brandt es va sentir
ompromés amb els
problemes de seu temps: pex a resoldre'ls va
apostar sempre pel futur; per això era un
precursor.
Willy Brandt es va distingir per fer propostes
concretes i possibles. L4 diferència amb
altres que també en fan, de propostes, és que
les seves es fonamenten se pre en el destí
comú de la humanitat; per a x8 eren moralment
inobjectables.
Moltes de les coses que Will
la pura evidència. Però
Brandt deia eren
rquè l'evidència
sigui eficaç ha de ser explicada amb arguments
i armada amb idees.
�Es el que feia Willy Brarldt. Situava les
mancances de llibertat, d'igualtat, de
seguretat i de solidaritat $n l'únic context
on poden ser enteses i supe ades: el context
del món, que per a ell era Est i Oest, Nord
Sud, a i'ensems i indissolub ement.
La relació entre despesa en armament, miséria
económica i cultural i destrtcció ecológica
repeteixo, despesa en armament, misèria econòmica i cultural i destrucc ó ecológica- era
per a Willy Brandt la causa primera del
desordre actual i deis perills que amenacen el
nostre futur.
Willy Brandt demostrà que el futur de la
humanitat és un futur comú,
i perquè aquest
futur sigui possible afirmav , que la humanitat
s'havia de comprendre i organitzar com a tal
humanitat. Això tan senzill
de dràstiques mesures i
però, requereix
illy Brandt les
proposava.
Deia,
primer,
d'una
opinió
cal
fo entar la
pressió
pública
il lustrada
per
que
estimular els governs indecisos.
a
�Que cal substituir l'es ratègia de la
intimidació per un concepte de "seguretat
comuna". Aquestes eren les s ves paraules.
Que
cal utilitzar en
projectes
de
desenvolupament econòmic i social una part
substancial
dels recursos perduts
en
l'armament.
Que cal crear un "fons
de solidaritat
internacional" en què partielpin sobretot
els
Estats Units i altres grans potències, els que
més
per a aportar i ttambé
tenen
més
per
a
comprometre.
Deja
coses
terrenys
persones
molts
similars
com
semblants
han
dit
Vaclav Havel
a
les
que
en
i
han
escrit
Raimon
Obiols.
Deja coses que avui a Pier e Mauroy i a mi
mateix ens obliguen. Ens obliguen perquè ell
parlava de la unificació a eEcala mundial, de
la mundialització deis problemes.
I
heus aquí que
Pierre Maurchr, que
ha estat
fins ara President de la Federació Mundial de
Ciutats Unides, i jo mateix4 com a president
�de les ciutats europees, eétem embarcats en
l'aventura comuna d'aconse uir que el món
tingui una sola organització de ciutats, que
davant o el costat de les
acions Unides hi
hagi ben aviat les ciutats 4nides, una sola
organització de ciutats.
Willy Brandt de ja que la pau és inseparable de
la llibertat. Willy Brandt parlava de la
tolerancia. Willy Brandt Va ser potser el
primer, potser el precurs
del que ara
anomenaríem una acció cívica europea.
Willy Brandt va ser en molté sentits també un
sant del voluntariat, de la 4edicació lliure i
voluntaria a les finalitatl de la minora
social. De j a, ho repeteix que la pau és
inseparable de la llibertat. Ho va creure i
l'Ostpolitik que va encapgailar apuntava en
aquesta direcció.
El 1989, aquest any que dé vegades Raimon
Obiols ha qualificat com l'autèntic canvi de
segle, li va donar la raó.
La unificació d'Alemanya en pau i democràcia
va ser la darrera gran satisfacció de la seva
�dilatada vida política.
El 22 de desembre de 1989 q an va participar
al costat de Von Weizácket, de Kohl i de
Modrow en l'obertura de la Porta de
Brandenburg va ser en aquel
moment l'alcalde
moral d'un Berlín per fi reuhificat.
L'exemplaritat personal de Willy Brandt
consisteix en haver estat alhora líder polític
i líder moral. Jo diria, ut3ilitzant paraules
de Havel, líder cívic, igual com ho va ser
Olof Palme.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4215
Title
A name given to the resource
Homenatge a Willy Brandt / Paraules
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Paranínf de la Universitat de Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Biografies
Commemoracions
Política
Acció política
Brandt, Willy, 1913-1992
Alemanya
Europa
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-03-04
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2794/19930304_n17_OpinioSocialista_HomenatgeWillyBrandt_PM_OCR.pdf
6bda975318fb0d97ac410a1bab4b4d7f
PDF Text
Text
s
o
C
I
A
L
I
s
T
A
DOSSIER: HOMENATGE A WILLY BRANDT
Klaus Lindenberg: «Van ser els anys en què al nom de Willy Brandt, no li calia cap altre
\
adjectiu arreu del món».
Pasqual Maragall.; «Voldria destacar no només la vigència del seu pensament, sinó el ca
ràcter precursor i moralment inobjectable de les seves propostes».
Pierre Mauroy: «Va ser un home enriquit per les proves, per les proves sempre superades,
proves fonamentadores de nous compromisos».
Raimon Obiols: «Recordar, doncs, no com a resultat de la fascinació immobilitzadora
d'un passat idealitzat, sinó com a mètode per a impedir que determinades coses es tornin a
repetir».
Cot-LABORACIONs:
Joan Benet, J. Carles Duran, Francesc de P. Mestres: Economia i socialisme. Notes per a
un diàleg.
Jordi Font i Cardona: Octubre'92: Una doble transició a Rússia.
Joan Blanch i Rodríguez: De ciutat a metròpoli.
Giorgio Ruffolo: La raó ètico-política del missatge socialista.
Luis Femando Valero lglesias: La LOGSE. Esperances i frustacions.
RECOMANACIONS:
Joan Fuster: El pluralisme de la condició humana.
Li'fum.
17
1
-
Vol. V
�«Voldria destacar no només la vigència del seu
pensament, sinó el caràcter precursor i moralment
inobjectable de les seves propostes»
Pasqual Maragall
La darrera visita de Willy Brandt a Barcelona, la va fer el febrer del 1988 per
a la presentació, de la mà d'Hans Meincke, del seu llibre La locura organízada:
ca"era armamentista y hambre en el mundo, en el Círculo de Lectores. En aque
lla ocasió vam comprovar que Willy Brandt no oblidava Barcelona perquè el
record que en tenia anava unit a coses molt sentides per ell com la causa de la
llibertat, per la qual havia conegut Barcelona, per primer cop, en aquell dramà
tic any de 1937, quan va venir-hi per coordinar el suport dels socialistes nòrdics
a la República.
Aquest és, avui doncs, un homenatge de Barcelona a Willy Brandt, no sola
ment merescut, sinó també degut, per demostrar la nostra admiració per la seva
memòria en un moment en què, la radical honestedat i el clar humanisme de
Willy Brandi resulten estimulants. Pertany a la privilegiada generació de polí
tics que han estat contemporanis de bona part d'aquest segle, i que han partici
pat de manera activa, i a vegades, decisiva, en alguns dels seus esdeveniments
més importants.
A mi, m'agradaria recordar ara, dues fotografies de Willy Brandt. Dues foto
grafies que van donar la volta al món i que il·lustren dos moments estel·lars de
la seva trajectòria política i vital. La primera és aquella del vint-i-sis de juny del
1963, al costat de John Kennedy -el mític president nord-americà- quan
aquest va dir: «lch binn ein Berliner», «sóc un berlinès», tot fent un desafia
ment directe a la pressió soviètica sobre Berlín. Willy Brandt era aleshores
l'alcalde de la resistència, l'alcalde del Berlín resistent, el polític de la fermesa
davant l'amenaça.
L'altra fotografia que voldria recordar és la d'un Willy Brandt agenollat el
11
�DOSSIER: HOMENATGE A WILLYBRANDT ------
set de desembre del 1970, devant el monument a les víctimes del guetto de
Varsòvia, destruït per les tropes alemanyes l'any 1944. És aquest el polític de la
------ L'OPINIÓ SOCIALISTA
blemes del seu temps. Per resoldre'ls va apostar sempre pel futur, per aquesta
raó fou un precursor. Willy Brandt es va distingir per fer popostes concretes i
reconciliació, l'home de l'obertura a l'Est i del realisme aplicat a la divisió
possibles. La diferència amb els altres, que també en fan, de propostes, és que
d'Alemanya.
les seves es fonamenten sempre en el destí comú de la humanitat. Per això eren
Willy Brandt va recórrer tota l'escala de la responsabilitat política, des de
moralment inobjectables.
l'acta de diputat fms a la Presidència de la Internacional Socialista, on ara el
Moltes de les coses que Willy Brandt deia eren pura evidència. Però perquè
substitueix, el meu amic i amic de Barcelona, Pierre Mauroy. I va servir en tots
l'evidència sigui eficaç s'ha d'explicar amb arguments i s'ha d'armar amb idees.
els càrrecs amb el mateix entusiasme. Però n'hi ha un que sempre considerà
Era això, el que feia Willy Brandt. Situava les manques de llibertat, d'igualtat,
molt especial, i és el càrrec d'alcalde-president de Berlín. Recordo la seva pri
de seguretat i de solidaritat en l'únic context en què es poden entendre i supe
mera visita a Barcelona -quan ja érem nosaltres a l'Ajuntament democràtic- i
rar, el context del món, que per ell era l'Est i l'Oest, el Nord i el Sud, a l'ensems
com Narcís Serra, emfasitzant la seva pròpia experiència com alcalde, li deia:
i indisolublement.
«Willy hauríem d'aconseguir que hi hagués una llei o un deure moral que
La relació entre la despesa en armament, la misèria econòmica i cultural i la
obligués que, per a ser polític d'Estat, s'haguí hagut de ser, abans, polític de
destrucció ecològica, repeteixo, la despesa en armament, la misèria econòmica i
ciutat, ser regidor d'una ciutat». I Willy Brandt li va contestar: «no només ho
cultural i la destrucció ecològica, era, per Willy Brandt, la causa primera del
crec, sinó que vaig convertir-ho pràcticament en llei al Senat de Berlín quan hi
desordre actual i dels perills que amenacen el nostre futur. Willy Brandt de
vaig ser». D'aquesta obligació, d'aquest deure moral, en va fer pràcticament una
mostrà que el futur de la humanitat era un futur comú, i perquè aquest futur es
obligació habitual. Volguè, i ho va aconseguir, que la majoria dels polítics de
fes possible afirmava que la humanitat s'havia d'organitzar i comprendre com a
l'Alemanya d'aquella època passessin, efectivament, per l'experiència de la regi
tal humanitat. Això tan senzill però, requereix dràstiques mesures i Willy
doria local.
Brandt les proposava. Deia, primer, que calia fomentar la pressió d'una opinió
Aquella experiència com a alcalde el va marcar profundament, i no tan sols
perquè hagué de veure, sense poder-ho impedir, la dolorosa divisió fisica de la
ciutat des del 1961, sinó perquè la ciutat dividida i amenaçada li va permetre
forjar una idea que presidiria d'aleshores ençà la seva pròpia orientació pública:
la conjunció de llibertat i justícia.
pública il·lustrada per estimular els governs indecisos.
Que calia substituir l'estratègia de la intimidació per un concepte de segure
tat comú.
Que calia utilitzar en projectes de desenvolupament econòmic i social una
part substancial dels recursos perduts en armament.
Des del càrrec de Canceller de la República Federal d'Alemanya impulsà les
Que calia crear un fons de solidaritat internacional en què hi participessin,
reformes socials i la unió econòmica i monetària europea. Diríem que Willy
sobretot, els Estats Units i les altres grans potències, perquè són aquelles que
Brandt va saber anticipar una combinació de Bad Godesberg i de Maastricht.
més tenen per a aportar i, també, més que comprometre-hi.
Willy Brandt es va deixar guiar, sempre, per la raò i l'ètica i, si alguna vegada
Deia coses molt semblants a aquelles que, en terrenys similars, han dit i han
van entrar en conflicte totes dues, l'ètica sempre va guanyar la partida. Algunes
escrit persones com Va.clav Havel i Raimon Obiols. Deia coses que avui, a
de les seves decisions, com per exemple, la d'abandonar la Cancelleria Federal,
Pierre Mauroy i a mi mateix, ens obliguen perquè ell parlava de la unificació
l'any 1974, reflecteixen aquest intens combat. Alguns dels honors i dels càrrecs
a nivell mundial, de la mundialització dels problemes i heus aquí que Pierre
als quals es va fer mereixedor, com el Premi Nobel de la Pau, la Presidència de
Mauroy, que ha estat fms ara President de la Federació Mundial de Ciutats
la Comissió Nord-Sud o la Presidència de la Internacional Socialista mateixa,
Unides i, jo mateix, com a President de les Ciutats Europees, ens hem embarcat
són el reconeixement del seu compromís amb l'ètica i la raó.
en l'aventura comuna d'aconseguir que el món tingui una sola organització de
Es parla, ja avui, de la generació dels nets de Willy Brandt. No tots són,
però, alemanys. Felipe GonzAfez no amaga ni la seva admiració per la figura de
ciutats. Que al davant, o al costat si voleu, de les Nacions Unides hi hagi ben
aviat les Ciutats Unides, una sola organització.
Willy Brandt, ni el seu deute d'agraïment envers aquella persona que va creure
Willy Brandt deia que la pau és inseparable de la llibertat. Willy Brandt
en aquell jove de trenta-dos anys nomenat secretari general del PSOE a Su
parlava de la tolerància. Willy Brandt fou potser el primer, potser el precursor
resnes, en el Congrés de la renovació del socialisme espanyol que el portaria,
d'allò que ara anomenaríem una acció cívica europea. Willy Brandt fou en
vuit anys després, a les responsabilitats del govern.
Més que elogiar els mèrits passats, prou coneguts, voldria destacar no tan
molts sentits, podria ser també perfectament, un sant del voluntariat, de la
dedicació lliure i voluntària a les fmalitats de la millora social. Deia -repeteixo
sols la vigència del seu pensament, sinó el caràcter precursor i moralment inob
que la pau era inseparable de la llibertat. S'ho va creure i l'Ostpolitik que va
jectable de les seves propostes. Brandt es va sentir compromès amb els pro-
encapçalar anava en aquesta direcció.
12
13
�DOSSIER: HOMENATGE A WILLYBRANDT ---
El 1989, aquell any que de vegades Raimon Obiols ha qualificat com l'au
tèntic canvi de segle, li va donar la raò. La unificació d'Alemanya en pau i
democràcia va ser la darrera gran satisfacció de la seva dilatada vida política. El
«Va ser un home enriquit per les proves, per les
proves sempre superades, proves fonamentadores
de nous compromisos»
vint-i-dos de desembre del 1989 quan va participar, al costat de Von Weiseker,
de Kohl i de Modrov, en l'obertura de la porta de Brandemburg va ser, en
aquell moment, l'alcalde moral d'un Berlín per fi reunificat.
Pierre Mauroy
L'exemplaritat personal de Willy Brandt consisteix en haver estat alhora
líder polític i líder moral. Jo diria, emprant paraules de Havel, que Willy Brandt
ha estat un líder cívic així com ho va ser Olof Palme.
PASQUAL MARAGALL
Alcalde de Barcelona.
Amb orgull i emoció participo en l'homenatge que avui es fa a Barcelona, al
nostre amic Willy Brandt. Aquells que han estat a prop seu, saben de la seva
personalitat tant excepcional. Saben, també, la fascinació que podia arribar a
exercir.
Alguns mesos després de la seva mort, crec que li devem alguna cosa més
que un homenatge, i que hem d'inclinar el cap davant el que ha estat la seva
aportació a aquesta segona meitat del segle XX, marcada pel trasbals i l'espe
rança d'una nova organització del món.
Alló que més desitjo retenir de Willy Brandt és la seva universalitat. Quina
paradoxa, per una personalitat tant fortament arrelada en la condició humana
de l'Alemanya de la seva època! Penso que aquest sentiment d'universalitat, ja
el tingué de jove, Brandt a Lubeck, com a jove militant polític que va escollir
l'exili com odi pel nazisme i com fidelitat al seu ideal polític.
Suposo que també el va mantenir a la resistència i que, tant a Dinamarca
com, després, a Noruega i a Espanya, va voler córrer tots els riscos per donar
testimoni de la seva fidelitat a unes idees que eren, potser, la seva única intran
sigència. I vull subratllar el seu lligam passional amb Espanya del qual, més
endavant, en va ser testimoni la seva amistat amb Felipe Gonza.Iez.
Realment, Willy Brandt fou l'home del refús de l'inacceptable. La pau va
arribar i aquest refús va evitar que es confongués el poble alemany amb els
dirigents nazis. Fou aquest refús que permeté a una generació de joves, de la
qual vaig formar part, cercar l'amistat dels joves alemanys en els dolorosos anys
de la postguerra, i abocar-nos en la cooperació europea. Es tractava de contri
buir a posar els primers fonaments d'Europa, la qual no va ser tan sols una
14
15
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Homenatge a Willy Brandt: Voldria destacar no només la vigència del seu pensament, sinó el caràcter precursor i moralment inobjectable de les seves propostes.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-03-04
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Brandt, Willy, 1913-1992
Homenatges i distincions
Socialisme
Alemanya
Description
An account of the resource
4 p., n. 17; 1 - Vol. V
Source
A related resource from which the described resource is derived
L'Opinió socialista
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
FCE
Articles