2
10
76
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2612/Pasqual_Maragall_Politica_Prosa.pdf
bedf02e396d790d0229cb06c521654e2
PDF Text
Text
QUI SOM?
SUBSCRIPCIÓ
POLÍTICA
ACCÉS SUBSCRIPTORS
EDITORIALS
LA REVISTA
CONTACTA
EL DOSSIER
PLAÇA OBERTA
PERSONES
BLOG
CULTURA
SUBSCRIPCIONS
ÀLBUM
SOCIETAT
ACCÉS SUBSCRIPTORS
NÚM. 0
PENSAMENT PROPI
Pasqual
Maragall
Jordi Mercader | 17 Setembre 2018
Pasqual Maragall a una conferència a Elx el 2008. © Manuel
Lorenzo / EFE.
¿Q
uè diria Pasqual Maragall de
seguir en política? Aquesta és
una pregunta sense resposta,
que no l’ha de tenir per no caure en la
indecència, com deia Ernest Maragall
�l’endemà de ser nomenat conseller d’Acció
Exterior del Govern de Quim Torra. Les
posicions polítiques de Pasqual Maragall
responen a un pensament ideològic divulgat a
bastament, a una tradició familiar, a unes
circumstàncies històriques determinades i a
unes experiències de govern ben presents.
Tothom pot saber què ha dit, què ha escrit i
què ha fet Pasqual Maragall. La seva és una
oda inacabada que es pot rellegir però no
concloure.
«Només hi ha una cosa gran, i aquesta és
l’ànima d’un poble petit i concret, amb el seu
idioma, els seus vents i el seu horitzó. I només
hi ha una cosa més gran encara: la unió
d’aquest poble amb d’altres per formar un
sentiment més poderós. I aquesta unió
requereix, més enllà dels textos
constitucionals, un esperit constitucional de
lleialtat per part de tots». Això va dir a
l’aeroport de Los Rodeos, Tenerife, el juny de
1992. Deu anys més tard, Els orígens del futur,
rematava aquesta declaració de principis amb
una advertència signi cativa: «Però cal unirse per pròpia voluntat, no pas perquè
t’uneixin».
Autèntic partisà de la unió en la pluralitat i del
combat contra el nacionalisme esdevingut
metàstasi estatista, no s’ha estat mai de
proclamar-ho. «El que més ens preocupa als
catalans és el seu nacionalisme (el de Madrid).
�La segona cosa que ens preocupa és el nostre.
Per aquest ordre». La constatació de l’efecte
perniciós de l’acció conjunta d’aquests dos
nacionalismes sobre el país és permanent. El
1986, a Refent Barcelona, ja s’hi referia
assegurant que «Catalunya és una realitat
torturada des de fora i per nosaltres
mateixos».
El catalanisme és el
seu nacionalisme,
Autèntic partisà
però no pas un
de la unió en la
nacionalisme més
pluralitat i del
sinó un nacionalisme
determinat, tal com
ho explica al pròleg
del llibre del seu
combat contra el
nacionalisme
esdevingut
amic Xavier Rubert
metàstasi
de Ventós titulat De
estatista, no s’ha
la identitat a la
estat mai de
independència. Un
proclamar-ho.
nacionalisme
determinat que
sempre procura denominar pel seu nom
propi, catalanisme, i aquest «no es realitzarà
més que en la perfecció del seu objectiu
especí c, que és transformar Espanya en un
subjecte europeu, diguem-ne modèlic, de
futur. Això és el que Europa espera de
nosaltres, i no solament per comoditat. El
modelo catalano dels italians, el Barcelona model
dels anglesos, tant se val el nom. Catalanisme
és per ells, sobretot, guanyar la llibertat en la
�unió, com volen els federalistes, més que no
pas en la separació».
Un vespre de 2005 a Galicia, en un auditori a
vessar, es preguntava en veu alta i de forma
retòrica «¿és possible a la vegada el ple
autogovern de Catalunya i formar part
activament de l’Espanya democràtica i
plural?». La resposta va ser sentenciosa: «És
possible, i no només possible, sinó que
únicament per aquesta via té sortida
Catalunya. I crec sincerament que únicament
per aquesta via té sortida Espanya». Maragall
estava fent un tour per les Espanyes per
intentar explicar allò que molta gent no volia
entendre o pretenia confondre
interessadament davant la proposta del nou
Estatut. Els contraris a aquella operació amb
sentit d’estat i sentit de les Espanyes, com va
recordar en una sessió del Senat per desfer
malentesos, proliferaven per al seu disgust,
alineats en acusacions contradictòries, per
defecte els uns i per excés els altres.
«Això és el que Europa espera de
nosaltres: el modelo catalano dels
italians, el Barcelona model dels
anglesos, tant se val el nom.
Catalanisme és per ells, sobretot,
guanyar la llibertat en la unió, com
�volen els federalistes, més que no pas
en la separació».
Al Club Segle XXI, la seu més nostrada de
l’Espanya o cial, davant el socialisme
governant, va descriure en un paràgraf de tres
frases contundents la intencionalitat del nou
text. «L’Estatut que pretenem no és una
dissimulada declaració d’independència. Com
tampoc és una acceptació vergonyant de
vassallatge. L’Estatut que volem és, en tot cas,
una lliure declaració d’interdependència». La
lliure declaració d’interdependència era la
seva fórmula habitual per referir-se a l’opció
determinada que proposava que els catalans
assumissin lliurement. Una formulació molt
mesurada que amb el pas del temps guanya
sentit. En el seu argumentari, la llibertat de
decisió estava incorporada i reconeguda en el
referèndum estatutari, tal vegada per això no
ho explicitava com un dret a reclamar, sinó
com la repetició d’un exercici ja practicat l’any
1980.
Fundadors subscriptors:
més que lectors, actors
disposats a canviar les
coses.
SUBSCRIPCIONS
Abans de dir-ho a Madrid ho havia declarat
solemnement al Parlament en la sessió
d’investidura amb aquestes paraules:
«L’Estatut que volem és una lliure declaració
�Parlament de Catalunya. 2003. Joan Saura, Pasqual Maragall i Josep
Lluís Carod Rovira al debat d’investidura. © Andreu Dalmau / EFE.
d’interdependència des de la llibertat de
decisió, interdependència, perquè som
conscients que, avui més que mai, ciutats,
nacions, continents sencers, participen
activament en una mateixa història. Nosaltres
hi som i volem ser-hi reconeguts». L’exercici
d’aquesta decisió lliure sobre un text
ambiciós, com el de l’Estatut aprovat pel
Parlament al setembre de 2005, no seria un
passeig de ors i violes.
Maragall no va haver
d’esperar a palpar-
La lliure
ho la tardor d’aquell
declaració
any per poder
d’interdependència
descriure amb
antelació el
viacrucis que hauria
d’arribar més tard.
era la seva
fórmula habitual
per referir-se a
Ho va fer el 2003,
l’opció que
davant la cambra
proposava que
catalana. «Si
els catalans
�Catalunya deixa de
assumissin
provocar recels, si
lliurement. Una
Espanya deixa de
tenir por de la seva
riquesa i pluralitat,
ah! aleshores ens en
podem sortir; si el
que impera és
formulació molt
mesurada que
amb el pas del
temps guanya
sentit.
novament
l’amenaça, el recel, el ressentiment, la visió
reduccionista, unitarista i rígida, aleshores no
anirem be», es pot llegir al diari de sessions
del Parlament.
La transcripció del discurs d’investidura
recull també, entre remors de veus dels
presents, el seu pla davant una eventual
reacció negativa al projecte. «Catalunya no es
deixarà ensarronar més… en sabem un niu de
menyspreus, de rodeigs, d’excuses
burocràtiques, de la callada per resposta…
mirin, si això ha de ser l’antecedent d’altres
coses que vindran, el drama està servit», així
va parlar als diputats abans de xar la seva
posició en el supòsit d’una repetició dels
antecedents.
El seu pla B era aquest: «En cas de dilació
indeguda en la tramitació, en cas de no presa
en consideració, en cas d’impugnació o
inadequació substantiva del resultat nal en el
bloqueig del procés, la ciutadania catalana
serà cridada a pronunciar-se mitjançant un
�procediment de consulta general, el
procediment de consulta general que s’estimi
més adient en aquella circumstància, sempre
dintre de la legalitat, sobre la seva adhesió al
text estatutari aprovat pel Parlament».
El drama estava servit, atès que la seva
presumpció es va complir gairebé l per
randa, inclosa una traca nal del Tribunal
Constitucional l’any 2010. Tanmateix, en
aquells moments, la seva batalla principal era
i és contra el general Eisenhower, àlies
familiar d’un neuròleg alemany de nom maleït
que sempre s’ha resistit a pronunciar. Ningú
va fer seva l’opció de portar a referèndum
l’Estatut original. ¿Què hauria fet Pasqual
Maragall a partir de 2010?. La pregunta que no
es pot respondre és políticament seductora,
però malauradament impròpia. Només ens
podem re ar del seu llegat i de les seves
formulacions de futur, que, tot sigui dit,
sovintejaven.
«Catalunya no es deixarà ensarronar
més… en sabem un niu de
menyspreus, de rodeigs, d’excuses
burocràtiques, de la callada per
resposta… mirin, si això ha de ser
l’antecedent d’altres coses que
vindran, el drama està servit».
�En una intervenció a Nueva Economía, l’any
2005, va resumir la seva visió constitucional
del vell contenciós català: «Entenc que el 1978
l’essència del pacte constitucional va consistir
en què Catalunya i el País Basc renunciaven a
exercir el dret d’autodeterminació a canvi
d’obtenir un nivell d’autonomia i autogovern a
l’alçada del que s’havia aconseguit amb els
estatuts de la Segona República». Feta aquesta
interpretació del pacte, va concretar
l’aspiració subsegüent: «Ara, el nucli del pacte
constitucional renovat hauria de consistir en
què les nacionalitats històriques acceptin la
generalització autonòmica, la igualtat
competencial i l’equilibri del model, al mateix
temps que les altres comunitats reconeguin la
diversitat plurinacional, pluricultural i
plurilingüística d’Espanya i, en conseqüència,
les expressions polítiques pràctiques i
simbòliques dels fets diferencials». En d’altres
paraules, el reconeixement com a nació, no
citat en aquesta argumentació concreta,
perquè les frases no poden ser in nites i ho
citava a la següent.
Dos anys abans havia dit a Madrid, just a la
vigília de la presentació de les bases del nou
Estatut, «no passa res per reconèixer la fatiga
dels materials constitucionals i estatutaris…
nosaltres proposem el pacte permanent del
catalanisme amb l’Espanya democràtica, el
pacte federal que proporciona un horitzó
estable als autogoverns; viable si a Catalunya
�es renova el pacte catalanista i aquest
s’expressa de forma unitària, viable si es
recupera i renova una idea plural d’Espanya».
Això era l’any 2003, però podria haver estat dit
ahir, especialment pel que fa als
condicionants d’unitat política del
catalanisme i l’exigible recuperació de l’essa
nal de les Espanyes per fer possible cap
avenç. No es va descuidar Maragall en aquella
conferència del compromís de lleialtat federal
a prendre per part de Catalunya, en el cas de
ser acceptada la renovació constitucional que
hauria de reconèixer-la com a nació amb
autogovern ple en una Espanya plural, federal.
Sempre ha tingut present la lleialtat.
«Si ho plantegem»,
va insistir un dia al
«Nosaltres
Palau de la Música,
proposem el
«se’ns demanarà
pacte permanent
legítimament que
Catalunya respecti
les condicions
d’estabilitat del
del catalanisme
amb l’Espanya
democràtica,
sistema, és a dir, que
viable si a
no hi hagi el que en
Catalunya es
d’altres nacionalitats
renova el pacte
i regions del món
catalanista i
federal, que
aquest
consisteix en què, en
cada contesa
electoral, en funció
s’expressa de
forma unitària,
�dels resultats que
viable si es
puguin considerar-
recupera i renova
se medianament
favorables per a les
forces partidàries de
una idea plural
d’Espanya».
la secessió o la
independència, es plantegi l’autodeterminació
i la consulta autodeterminista».
Maragall ha conjugat el seu propòsit
catalanista i el seu esperit federal amb
variacions diverses, provocant reaccions
idèntiques, enervades, aquí i allà. Tant és que
ho fes en prosa poètica o en discurs
periodístic. «L’adéu Espanya s’ha de
reconsiderar. La mare Espanya, també.
Espanya serà la nostra lla o no serà», va
deixar anar en una ocasió i es va obrir el cel en
una inoblidable tempesta de crítiques. Molt
poques ànimes acceptaven, i accepten,
pací cament la idea de situar Catalunya a la
cabina de comandament d’Espanya, el que no
va impedir que ho repetís moltes vegades.
El seu objectiu polític va ser formulat de forma
impecable, blindant-lo d’interpretacions de
part, en un article periodístic a La Vanguardia,
titulat Sostiene Rubert o Això és un diàleg,
continuació de la seva antiga polèmica arran
del llibre ja citat de l’amic independentista.
Aquesta és la descripció de la seva dèria:
«Convèncer l’Espanya central i sobretot
l’Espanya profunda dels nostres sentiments
�positius envers elles, però sense necessitat de
recórrer realment a una construcció política
virtual, com la seva, difícilment creïble i en
realitat innecessària, excepte per la nalitat
pedagògica d’una millor comprensió dels
fets».
«Convèncer l’Espanya central i
sobretot l’Espanya profunda dels
nostres sentiments positius envers
elles, però sense necessitat de
recórrer realment a una construcció
política virtual».
En el seu estira i arronsa amb l’estratègia
independentista de Rubert, Maragall es
rea rma en la fe en el seu posicionament i en
els dubtes que li provoca l’altra via. «Atès que
jo crec que aquestes coses hi ha molta gent a
Espanya que les entén, tinc la con ança que
més aviat o més tard s’imposarà la raó. És
més, si m’imagino com arribar al mateix
resultat des d’una Europa en la que les
nacionalitats (Escòcia, Llombardia o
Catalunya) puguin parlar com estats, no em
surten els comptes de quan això podrà ser.
Perquè aleshores a més de convèncer els
espanyols, o al menys desarmar els seus
arguments, haurem de convèncer els
europeus, que no són uns angelets… els
europeus no estan per bromes. El millor que
�poden fer per nosaltres és, en efecte, anar
relaxant la contundència del principi de
sobirania, anar reconeixent l’existència dels
pobles d’Europa que no són estats. Anar-los
donant canxa. Tots entenem que d’aquí a 20
anys Baviera no comptarà menys que Malta. El
que no sabem és com».
L’any 2003, molt abans de la creuada contra
l’Estatut i de les conseqüències del
malbaratament d’aquest intent -probablement
la darrera carta enviada des de Catalunya a
l’Espanya plural- Maragall va fer un exercici
de prospectiva del fenomen independentista
davant una audiència poc amiga de cap
reforma constitucional federal ni d’acceptar
una relació bilateral entre Espanya i
Catalunya. Hi ha una altra via, els va
assegurar, la renúncia a Espanya, «la resposta
independentista, basada en la convicció de la
irreformabilitat d’Espanya, de la seva
mentalitat col·lectiva i de les seves
institucions. Seria la renúncia a gestionar la
pluralitat per la insu ciència dels actuals
instruments i, sobretot, per la percepció de
que no és possible establir ponts si en una de
les ribes no hi ha ningú disposat a avançar el
tram que li correspon. És una proposta fàcil i
contundent, però que es va desenvolupant
amb creixent so sticació. Es tracta d’una
posició minoritària, l’atractiu de la qual pot
anar creixent en un context d’hostilitat».
�No hi ha res fàcil en Maragall, el seu
projecte polític està elaborat a partir
de la il·lusió per damunt les recances
històriques, sense opció al defalliment
en la persecució de la seva veritat,
obviant exabruptes i estridències dels
adversaris.
El 2005, quan hi havia més independentistes
que el 2003 i menys que el 2018, el president
Maragall a rmava a l’auditori de la Pedrera:
«Mireu, la nostra independència real en el
futur ha de ser la d’existir amb vida pròpia, la
de tenir iniciativa, la de crear més
oportunitats de les que tenim. Tot el demés
són romanços». «La meva veritat», sostenia
mentre defensava a capa i espasa l’Estatut que
estava elaborant el Parlament, «és que
Catalunya serà in nitament més forta
conduint Espanya que soleta a Europa.
Catalunya en una Espanya federal i tranquil·la
pot molt més que anant per lliure».
Davant els romanços, ha rea rmat
contínuament el seu axioma. «Partim del
principi de que som diferents i volem anar
junts. Aquesta és la realitat d’Espanya. Aquest,
i no cap altre, és el sentiment de comunitat, la
identitat compartida que ens de neix». Així de
taxatiu es mostrava a Granada en aquella
ronda de conferències abans esmentada,
�aquell tour per «convèncer Espanya de la seva
miopia». El nal, proposat una i mil vegades,
del seu camí és conegut: Catalunya estat
federat en una Espanya federal; mai va caure
en la ingenuïtat de pensar que aquest camí
seria planer. Podríem sospitar que gairebé
sospirava que no ho fos, de senzill; preferia un
camí so sticat, ple de revolts i girs tàctics,
segurament per poder-lo recórrer amb la seva
passió habitual.
Paradoxalment, defensava que el seu nal pel
vell contenciós es podia bene ciar del camí
proposat pel seu rival intel·lectual més
apreciat, Rubert de Ventós, al qual li
reconeixia «la ironia mortífera,
tremendament efectiva», de suggerir
justament la independència «per recrear una
interdependència mai abjurada i no una
sobirania ja inexistent (per sort?, per
desgràcia?), en un món on ja no hi ha
sobirania; és el camí racional i el company
indefugible. Millor que el regateig nacionalista
de curta volada, clònic del seu adversari.
Millor per arribar, passant per la
deconstrucció i alleujament de l’estat -així, en
minúscula-, a la seva reconstrucció en les
escales apropiades, que serien diverses per a
cada funció. Millor per
que el federalisme
babau, exclusivament sentimental (oh,
ajuntem-nos germans, perdonem-nos
mútuament els pecats!) o pitjor encara el
federalisme homogeneïtzador, que no
�buscaria unir llibertats sinó embolcallar-les
amb una cotilla elegant».
No hi ha res fàcil en Maragall, el seu projecte
polític està elaborat a partir de la il·lusió per
damunt les recances històriques, sense
atendre a l’adjectiu impossible, sense opció al
defalliment en la persecució de la seva veritat,
obviant exabruptes i estridències dels
adversaris. «No ho han entès així aquells que
no ho han volgut entendre mai. Però jo no
penso perdre més temps ni amb aquells que
m’han acusat i m’acusen, justament a mi,
d’haver-me convertit en perillosament
nacionalista o de voler dinamitar l’Estat
espanyol, ni amb aquells que ens tracten de
sucursalistes de Madrid». Així parlava
Maragall, poques setmanes abans de deixar la
Presidència de la Generalitat.
Comparteix la publicació
Sobre l'Autor/a: Jordi Mercader
Analista d'actualitat a diversos mitjans de
comunicación.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Hyperlink
A link, or reference, to another resource on the Internet.
URL local
The URL of the local directory containing all assets of the website
<a href="https://www.politicaprosa.com/pasqual-maragall/" target="_blank" rel="noopener">https://www.politicaprosa.com/pasqual-maragall/</a>
URL
<a href="https://www.politicaprosa.com/pasqual-maragall/" target="_blank" rel="noopener">https://www.politicaprosa.com/pasqual-maragall/</a>
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall: què diria Pasqual Maragall de seguir en política?
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Mercader, Jordi, 1956-
Source
A related resource from which the described resource is derived
Política & Prosa
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Article
Abstract
A summary of the resource.
Anàlisi rigorós a partir dels textos i paraules de Pasqual Maragall, durant la seva trajectòria política. El periodista i excol·laborador de Maragall, explica amb rigor i exactitud, què va dir Pasqual Maragall sobre Catalunya i Espanya, a partir dels seus textos i paraules, advertint sobre la temptació indeguda, de plantejar què diria avui.
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Acció política
Federalisme
Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2018-09-17
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2614/20120825_Laudatio_PM_ACastells.pdf
c006523f06ca087fe08d24bd05641362
PDF Text
Text
Laudatio Pasqual Maragall
(UCE, Prada, 23/08/12)
M. H. President Maragall, Sr. Jordi Sales, President de l’equip rectoral de la
Universitat Catalana d’Estiu; Sr. Francesc Homs, Secretari General de la
Presidència de la Generalitat de Catalunya; Sr. Salvador Giner, President de
l’Institut d’Estudis Catalans; Sr. Jordi Montaña, Rector de la Universitat de Vic;
Sra. Josefina Matamoros, Directora del Museu de Colliure, senyores i senyors,
amics.
Voldria començar aquestes paraules amb uns mots d’agraïment i de felicitació.
D’agraïment, per suposat, a la UCE i al President Maragall per haver-me fet
l’honor d’oferir-me participar en un acte com aquest, amb l’encàrrec de dir unes
paraules per glossar la trajectòria política de Pasqual Maragall.
I unes paraules, també, de felicitació. De felicitació al President Maragall, digne
mereixedor d’aquesta distinció, i de felicitació, també, a la UCE per l’encert de
l’atorgament d’aquest Premi Canigó a la seva figura. És important aquest
reconeixement. Ho és pel fet en sí mateix. Perquè és important que un país
valori, reconegui i faci seus els llegats d’aquells dels seus fills que han
protagonitzat la seva història. És a dir, d’aquelles persones que, a fi de
comptes, constitueixen un capital col·lectiu, un patrimoni del conjunt del país. I
això és especialment important a Catalunya on tant ens costa entendre la
importància de la continuïtat institucional. Entendre, en definitiva, que la força
d’un país, la seva columna vertebral, són les institucions. I que el
reconeixement de les persones que n’han estat al front ens fa més forts i més
grans a tots.
Aquest reconeixement és també important, no cal dir-ho, per la persona que el
rep, el President Pasqual Maragall. A ell l’engrandeix i ell engrandeix el Premi. I
finalment és important per la institució que l’atorga, aquesta UCE, que aquest
any celebra la seva 44ena edició. Facin els comptes i conclouran amb mi que la
UEC ha estat un símbol, precisament, de la pervivència i la continuïtat de la
nostra nació. Ho va ser en els moments més difícils i ho és avui.
Per tot això, crec que el fet que avui, precisament aquí a Prada, testimoni i
símbol de la voluntat de ser del nostre poble, memòria viva de Catalunya per
tantes raons, precisament aquí a Prada, al peu del Canigó, la UCE reti aquest
1
�homenatge al nostre President Pasqual Maragall té un valor molt especial.
Gràcies, doncs, i felicitats.
Parlava de símbols i de testimonis. Pasqual Maragall és i serà per sempre un
símbol i un exemple per a tots nosaltres. Ho és per moltes i molt diverses
raons: pel seu coratge, per la seva dignitat, pel seu exemple de servei al país,
per ser un testimoni de pensament lliure, per la seva capacitat per mirar més
enllà, per la seva dedicació a la causa de l’europeisme; també, deixeu-me dirho, per saber fer-se estimar. No és fàcil sintetitzar la trajectòria política de
Pasqual Maragall. Perquè si en les darreres dècades la política catalana ha
donat un personatge polièdric i complex, un personatge del qual es pot dir
qualsevol cosa menys que ha estat lineal i previsible, aquest personatge és,
sens dubte, Pasqual Maragall.
Ara bé, precisament per això mateix és una personalitat que ha traspassat
fronteres, un personatge transversal per definició. Que se l’han pogut fer seu
gents de condicions, orígens i, si voleu també, ideologies ben diverses. Per
això també ningú se l’ha pogut apropiar ben bé del tot. Malgrat que alguns ho
hagin intentat i de quina manera. Però ell ha fugit sempre de ser reclòs en
qualsevol mena de presó. Ha volgut i sabut evitar els encarcaraments de la
vida política, que acaben convertint en una espècie de milícia, secta o orde
dedicada a l’apostolat el que hauria de ser l’expressió lliure de les pròpies idees
al servei d’un projecte.
Ha fugit sempre de la milícia de la política, doncs, per l’amor infinit per la
llibertat. També, probablement, perquè sempre ha sabut que només podia ser
un home de tots si no era un home en exclusiva de ningú. En realitat, per la
seva manera d’entendre el lideratge, no sabria dir si mai formulada d’una
manera acabada massa conscientment, però en canvi expressada en l’acció,
en els fets, d’una manera nítida, tal vegada com a resultat d’aquest instint
sovint infal·lible que ha estat una de les característiques proverbials del
personatge.
Crec que no hi ha massa discussió si afirmo que Pasqual Maragall és un dels
homes que han marcat la vida política del país des del restabliment de
l’autogovern i de la democràcia. I que l’han transcendit. Quan la història passi
comptes, quan faci el seu balanç; quan mirem endarrera i contemplem aquests
anys, veurem que ell ha estat un dels escollits, un dels que podem comptar
gairebé amb els dits d’una sola mà. Disculpin-me si goso manllevar una
expressió de Paul Samuelson, el gran economista, que fent referència a un
debat sobre el futur del capitalisme entre Schumpeter i Sweezy, moderat per
Leontieff, que va tenir lloc a Harvard els anys quaranta del segle passat, deia
2
�referint-se a aquestes figures il·lustres: “quan els gegants encara trepitjaven la
terra”. Tal vegada és que em faig gran, però em temo que d’aquí pocs anys, no
massa, quan girem la vista enrere també direm: “quan la política estava
protagonitzada per gegants”, i Pasqual Maragall haurà estat un d’ells.
President de la Generalitat, alcalde de Barcelona, president del Partit dels
Socialistes de Catalunya, del qual fou un dels fundadors. Personalitat complexa
i polièdrica, qualsevol cosa menys lineal i previsible, he dit. També
contradictòria, si es vol. Però ... malgrat això, malgrat això, res no resultaria
més equivocat que no veure fins a quin punt la trajectòria política de Pasqual
Maragall té una coherència fonamental. Malgrat això, seria un error majúscul
excusar-se en aquesta complexitat i manca de linealitat per no fer l’esforç de
veure que darrera de la superfície, la trajectòria política de Pasqual Maragall
està marcada per uns corrents de fons, que encaixen plenament i donen un
sentit, com el de pocs, al conjunt de la seva acció política. Corrents de fons
perfectament coherents sota una superfície de vegades imprevisible i agitada.
Avui la política catalana, i no cal que digui fins a quin punt l’espai socialista,
troba a faltar, i de quina manera, el buit que ha deixat la figura política de
Pasqual Maragall. Hi ha un espai polític orfe i hi ha una escena política
incompleta, les dues coses. Si hi ha un buit, és perquè abans algú l’ocupava,
en lideratge i en projecte polític. De manera que reflexionar sobre el llegat
polític de Pasqual Maragall és una tasca important, no només des del vessant,
sens dubte atractiu, de l’interès historiogràfic, sinó també, i sobretot, per la
configuració de l’espai polític del catalanisme, i més enllà de la pròpia
concepció de la política, en els temps que tenim al davant. Em permetran,
doncs, que, pensant en la Catalunya de demà, aprofiti aquesta laudatio, per
apuntar algunes idees sobre el llegat polític de Pasqual Maragall.
Si haguéssim de resumir en una línia el corrent de fons que ha presidit la
trajectòria política de Pasqual Maragall jo diria que ha estat el d’una vida al
servei de la llibertat i al servei de la seva pàtria, del seu país. I és a partir
d’aquesta idea bàsica que voldria fer unes breus reflexions entorn la seva
aportació al projecte del catalanisme polític, per suposat amb la qüestió eterna
de l’encaix de Catalunya amb Espanya en primer pla; entorn seu compromís
amb Europa i amb la ciutat de Barcelona; i finalment, entorn al seu
testimoniatge respecte a una certa concepció de la política i del lideratge.
Pasqual Maragall ha estat un home clau en l’evolució del catalanisme polític.
És l’amor al seu país el que el du a defensar i encarnar, com pocs, una
determinada concepció de l’encaix de Catalunya amb Espanya. Si es vol, a
formular un projecte per a Espanya des de Catalunya: el del federalisme, o
3
�federalisme asimètric, que tracta de materialitzar l’Estatut. Un projecte que vol
fer compatible l’afirmació de l’autogovern i del reconeixement nacional de
Catalunya amb la implicació activa amb l’estat democràtic espanyol. Que
ofereix el model d’autogovern de Catalunya com a fórmula de transformació de
l’estat espanyol.
De fet, aquest compromís d’implicació amb Espanya està en l’origen mateix, en
l’esperit fundacional, del catalanisme polític, quan, al tombant del segle dinou al
segle vint, es planteja dos objectius ben clars: autogovern per a Catalunya i
transformació de l’estat espanyol.
Ell hi creia, molts hi crèiem. Pensàvem, i alguns continuem pensant, que aquest
era i és l’autèntic esperit de la Constitució. Però Espanya no creu en aquest
projecte. Avui el federalisme pot continuar sent un bon model per a un pacte
bilateral d’autogovern de Catalunya dins d’Espanya. Però crec que ha deixat de
ser un model per a la transformació de l’estat espanyol. O en tot cas, ha deixat
de ser-ho fins que els mateixos espanyols decideixin que volen un estat federal
i no un estat unitari, centralitzat a Madrid i impregnat per tot arreu de
nacionalisme espanyol. És a dir, per ser exactes, ha deixat de ser un projecte
mínimament rellevant de transformació de l’estat espanyol impulsat des de
Catalunya.
Pasqual Maragall significa, en aquest sentit, la culminació i l’esgotament del
que ha estat una de les constants del catalanisme polític: la voluntat
transformadora de l’estat espanyol. Ell ho va intentar, va encapçalar el projecte
per intentar-ho. Ho va fer com ho havien fet altres abans que ell, com estava
inscrit en el codi del catalanisme polític. Ho va portar fins el final, amb la
tossuderia que el caracteritza. I no ens en vam sortir. Espanya no vol ser
redimida per Catalunya. Amb Espanya hem de pactar-hi, no intentar salvar-la.
Alguns retreuen la manca d’encert de tot el procés estatutari. El vaig viure de
prop i no seré jo qui afirmi que no es van cometre errors i que de tornar-ho a fer
tot s’hauria de fer igual. Crec que no, que el procés està ple de marrades i que
moltes coses s’haurien de fer diferent. Començant per la pròpia concepció del
que és l’Estatut: el pacte d’autogovern de Catalunya dins d’Espanya. I aquest
pacte l’han de fer els que poden governar a Catalunya, que s’han de posar
prèviament d’acord i anar junts, amb els que poden governar a Espanya. Això
no es va saber veure i d’aquí venen molts dels problemes.
Però són problemes d’itinerari, no de fons. El problema de fons és que el
procés estatutari ha posat de relleu fins a quin punt a Espanya encara perviu
una dificultat intrínseca per acceptar la diversitat, fins a quin punt la lògica de la
4
�imposició preval per damunt de la del pacte i la negociació. En realitat, fins a
quin punt, malgrat la Constitució i tots aquests anys de democràcia i estat de
les autonomies, la concepció imperant al conjunt de l’estat és la d’aquesta
Espanya de matriu castellana, profundament unitària i incapaç d’acceptar l’altre
tal com és. El problema de fons és que el procés estatutari ha posat de relleu
fins a quin punt una de les constants de la política espanyola és impedir una
Catalunya forta políticament i econòmicament. El problema de fons és que el
procés estatutari ens ha fet veure com n’és de fàcil, simplement amb una
espurna, encendre fogueres de sentiment anticatalà a la resta d’Espanya i fins
a quin punt algunes forces polítiques espanyoles estan disposades a jugar amb
aquest fet.
El procés estatutari ha estat el detonant que ens ha fet veure, amb pesar i
amargor, i també, cal reconèixer-ho, amb una certa perplexitat, aquesta realitat.
En tot cas, ha estat el catalitzador, el detonant, no el causant d’aquesta realitat.
Per molt que això hagi incomodat els que prefereixen viure posant el cap sota
l’ala, sense entendre que els problemes, per molt que tractem de sepultar-los,
sempre acaben fent acte de presència i que no hi ha res pitjor que ignorar una
màxima aparentment tan òbvia com és la de que la política es basa sempre en
la realitat. De manera que, malgrat tots els errors d’itinerari, valia la pena
intentar-ho, encara que només fos per saber tot això i per concloure que
Espanya ha decidit, ‘de facto’, dur a terme una autèntica revisió involutiva de
l’esperit del pacte constitucional.
Deia que, en intentar tirar endavant aquest projecte, Pasqual Maragall feia seva
la millor tradició del catalanisme polític. La que van cantar els poetes. Joan
Maragall en l’Oda a Espanya, l’any 1896, quan deia “Escolta, Espanya, la veu
d’un fill/ que et parla en llengua no castellana”; i Salvador Espriu, en La pell de
brau, l’any 1960, quan proclamava que “Diversos són els homes i diverses les
parles,/ i han convingut molts noms a un sol amor”. Tots ells se senten fills
d’Espanya, encara expressen els patiments que es desprenen d’aquesta
complexa relació sentimental. Això s’ha acabat, ara potser hauríem de prendre
nota de les paraules de Joan Margarit, que tan influït es considera precisament
pels dos poetes als que m’acabo de referir, quan l’any 2009, en l’acte de
celebració de la diada, en la seva Meditació de Vil·la Joana deia: “Cal esborrar
tants mites amagats/ dessota la mirada impertorbable/ de les aus de rapinya
que vigilen encara./ Tota la vida les he hagut de veure,/ de pedra o de bronze
en els escuts enormes,/ presidint les façanes de l’Estat./ El cos posat de front,/
el cap de rigorós perfil./ Les ales, un capot damunt l’espatlla./ Un ull maligne, el
bec cruel a punt/ d’arrencar les entranyes. Dominar/ sense dormir. Quin aire
respiràveu,/ aus colossals amb urpes,/ per decidir el que en dèieu unitat de
destí?/ Em sembla que, com jo, ja us heu fet velles./ Que la vostra mirada/ ja no
5
�és ni severa, ni ferotge. Ni rapinyaire./ Però encara se sent aquella olor/ de
corral. De gallinassa./ Aquell himne. La Història d’Espanya”
Bé, ara ho sabem. No hi ha futur per a un projecte de Catalunya per a Espanya.
Com he dit, amb Espanya hem de pactar-hi, no intentar salvar-la. Naturalment,
tot això té conseqüències no precisament insignificants en alguns camps molt
importants. Les té pel que fa al projecte del catalanisme polític i les relacions
Catalunya-Espanya. Acabo de referir-m’hi. I també respecte a les relacions
entre el socialisme català i el socialisme espanyol, el que ens condueix al punt
crític de la necessitat ineludible d’un projecte progressista a Catalunya, que
aspiri a ser majoritari i que s’expressi amb total independència i autonomia
respecte de qualsevol força política espanyola. Crec que també en aquest punt,
com en el de les relacions Catalunya-Espanya, només revisant alguns dels
elements subsidiaris del seu projecte (com el de l’articulació amb el PSOE), el
socialisme català podrà ser fidel al seu designi fundacional.
He assenyalat que el servei a la llibertat i a la seva pàtria són les dues
constants del corrent de fons que inspira la vida política de Pasqual Maragall.
També és l’amor al seu país el que explica dos altres elements clau de la seva
trajectòria política com són Barcelona i Europa. Maragall no es pot entendre
sense Barcelona, i la Barcelona del darrer mig segle no es pot entendre sense
Maragall. Maragall és genèticament un espècimen barceloní. El seu nom estarà
associat per sempre a Barcelona. És més, la fabulosa transformació de la ciutat
durant la seva època, la fulgurant irrupció de Barcelona en l’escena mundial,
els Jocs Olímpics, l’èxit indiscutible, si es vol, de la seva etapa com a alcalde
de Barcelona, en contrast amb el sabor agredolç, amb regust de fracàs, de
derrota, de l’etapa com a president de la Generalitat, amb la mala premsa del
govern tripartit, i les turbulències de l’episodi estatutari, tot plegat, pot portar a
la idea d’una espècie d’escissió: el Pasqual Maragall barceloní mereix
matrícula; del dirigent polític català i nacional, és millor que, una mica
compassivament, no en parlem gaire.
Em nego a que la història faci seva aquesta versió dels fets. Abans ja he parlat
dels clarobscurs del procés estatutari. La revisió de tot plegat està tot just per
encetar. Però el que vull afirmar amb tota rotunditat és que Pasqual Maragall
ha estat sempre i en tot moment un dirigent polític de país, un dirigent nacional.
I que només amb aquesta perspectiva pot ser valorada i apreciada en tota la
seva dimensió la seva etapa d’alcalde de Barcelona. És a dir, en la perspectiva
del dirigent polític que, com alcalde de Barcelona, tenia també un projecte per
Catalunya, i era perquè tenia aquest projecte, i només perquè el tenia, que va
poder jugar el paper que va jugar com alcalde de Barcelona.
6
�Com alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall mira sempre més enllà. Assumeix
amb això, també amb això, la millor tradició del catalanisme polític, que sempre
ha sabut fins a quin punt Barcelona és el bastió i el vaixell insígnia del país. Ni
Barcelona seria el que és si la història no l’hagués feta capital d’una nació, ni
Catalunya seria la nació que és sense la ciutat de Barcelona. Sense el
magnetisme i capacitat d’irradiació que sempre ha tingut la gran ciutat burgesa,
motor econòmic i pol cultural de primeríssim nivell.
És més, en bona part, la dificultat d’articulació de Catalunya amb Espanya
s’explica, sense cap mena de dubte, pel fenomen barceloní. I la rivalitat
fonamental, la que explica l’actitud de permanent hostilitat de l’estat espanyol
envers Catalunya, és la rivalitat Barcelona-Madrid, i la dificultat espanyola per
acceptar aquesta realitat de fet que és la de la bicapitalitat entre Barcelona i
Madrid en tants i tants aspectes, per no parlar dels camps en els que el que hi
ha és simplement la capitalitat de Barcelona.
És per això que treballant com ho va fer per la Barcelona en què somiava,
Pasqual Maragall feia a la vegada el millor servei que podia fer a la causa de
Catalunya i del catalanisme. Naturalment, un projecte de Barcelona i de
Catalunya d’unes característiques determinades: una Barcelona cosmopolita,
diversa, que no té por d’obrir-se al món, que perquè se sent segura de les
seves arrels, no tem navegar en mar obert. En una Catalunya que vola alt i
mira més enllà, i que no té res a veure amb aquesta Catalunya resclosida,
asfixiant i autoreferencial, aquesta Catalunya de vol gallinaci, en la que tan
sovint se situa el nostre debat polític.
És clar que, des de Barcelona, Maragall va tenir un projecte per Catalunya i va
ser capaç de donar una dimensió nacional a la seva executòria. Va treballar
com el que més pel país i en fer-ho va ajudar a demostrar fins a quin punt n’és
de falsa i de perniciosa la contradicció que alguns, en els dos extrems, han
volgut crear entre Barcelona i Catalunya. En un dels extrems, el d’alguns
nacionalistes catalans (o això pretenen ser) que sembla que per defensar
Catalunya hagin de bescantar Barcelona, i que veien, i no sé si veuen encara,
un perill per Catalunya en tot allò que signifiqui exaltar Barcelona. Són aquests
que han arribat a donar a entendre que potenciar Barcelona és propi d’una visió
hanseàtica del país! I en l’altre extrem, en l’actitud d’alguns antinacionalistes
catalans (és a dir, nacionalistes espanyols) que sembla que només poden
parlar bé de Barcelona i dir-ne meravelles si això els serveix per bescantar
Catalunya (un d’ells ha arribat a dir recentment que mentre que Barcelona era
una realitat, Catalunya era una ideologia!).
7
�És l’amor al país i la dimensió nacional el que explica la seva trajectòria com a
alcalde de Barcelona. Com és el que explica també el seu compromís amb la
causa europea. És un compromís permanent, tossut, perseverant. De primera
hora. Que està present com una constant en tota la seva trajectòria política.
Com alcalde de Barcelona, quan arriba a presidir, en condició de tal, el Comitè
de les Ciutats i les Regions de la Unió Europea. I per suposat com a President
de la Generalitat, on fa un dels eixos de la seva acció política exterior l’impuls
decidit de l’euroregió Pirineus-Mediterrània. Aquesta euroregió que comprèn els
territoris d’Aragó, les Illes, el País Valencià i Catalunya, al sud dels Pirineus, i
les regions del Llenguadoc-Rosselló i Midi-Pirineus al nord.
Ell era conscient de fins a quin punt per estar presents al món cal una massa
crítica imprescindible, que no és la dels set milions i mig d’habitants del
principat. I de fins a quin punt entre els territoris d’aquesta euroregió hi ha
vincles molt forts, complementarietats, unes arrels i una història fortament
entrellaçada, i a la vegada uns objectius estratègics compartits. I era conscient
que encara que fos avançant pas a pas, com només es poden fer les coses
moltes vegades, calia convertir aquesta realitat de fet en una realitat
institucional cada cop més vertebrada. No hi ha cap lloc millor que aquest on
avui em trobo, des de Prada, per proclamar que aquest era i és un gran
projecte, i que com en tantes altres coses el temps donarà la raó a l’instint
estratègic de Pasqual Maragall.
El compromís amb la causa europea no s’esgota, però, amb la preocupació pel
lloc que li pertoca a Catalunya, a la nostra llengua i la nostra cultura dins de
l’entramat institucional europeu. És un compromís que va més enllà, que ho és
amb el que suposa el moll de l’os de l’europeisme: la integració política
europea. També en aquest punt, Pasqual Maragall entronca amb una constant
del catalanisme que ens diu que catalanisme i europeisme han anat sempre de
la mà. El catalanisme és genuïnament europeista, per adhesió i comunió amb
els valors i la idea d’Europa, perquè sap que tot el que sigui transferir poder
polític de Madrid a Brussel·les ens apropa a la realització de les nostres
aspiracions nacionals i a resoldre el problema històric de l’encaix de Catalunya
a l’estat espanyol, i a superar la dificultat que ha significat aquest estat per a la
consecució de les aspiracions nacionals de Catalunya. Tan clar i indiscutible és
aquest compromís de Pasqual Maragall que en el moment de deixar l’activitat
política de primer pla va voler posar el seu capital polític al servei explícit
d’aquesta causa amb la creació de la Fundació Catalunya Europa.
Voldria acabar aquestes paraules amb un reconeixement al paper de Pasqual
Maragall com a líder polític. Abans m’he referit a que l’amor a la llibertat i al seu
país són dues constants de la trajectòria política de Pasqual Maragall. La
8
�llibertat és el valor suprem. I Pasqual Maragall ha estat, per damunt de
qualsevol altra cosa, un dirigent polític que ha estimat la llibertat i ha actuat
lliurement. Perquè només així es fa un servei al projecte polític que es vol
defensar. Només els dirigents polítics que pensen pel seu compte i que no
tenen por a dir el que pensen, són capaços de merèixer la confiança dels
ciutadans. Només els que estan convençuts del que diuen i defensen són
capaços de convèncer els altres d’allò que proclamen.
Dignitat i coratge per actuar amb llibertat i per establir aquest fil invisible que es
diu confiança entre el dirigent polític i una majoria de la societat. Aquest
lideratge que fa que una majoria social sigui capaç de seguir el dirigent quan
aquest li proposa els més grans desafiaments, els reptes més difícils. Aquest
és el llegat que ens deixa Pasqual Maragall. També el buit, tan difícil
d’emplenar, en l’escena política del nostre país.
Pasqual Maragall és i serà sempre un líder polític respectat i admirat. Aquest és
un privilegi que podrà compartir, tal vegada, amb alguns altres, no masses, dels
dirigents d’aquest darrer capítol de la nostra història. Ell podrà afegir a aquests
títols, però, un altre de molt especial, i del qual se’n pot sentir molt orgullós: el
de saber-se el fill més estimat de Catalunya.
Moltes gràcies.
Antoni Castells
9
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Laudatio d'Antoni Castells sobre Pasqual Maragall al Premi Canigó 2012 de la Universitat Catalana d'Estiu.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Castells, Antoni
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Premis i reconeixements
Universitat Catalana d'Estiu
Acció política
Catalanisme
Barcelona
Description
An account of the resource
Laudatio llegida per Antoni Castells en l'acte d'atorgament del premi a Pasqual Maragall.
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Prada
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2012-08-23
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2615/20080701_glossaPM_NSerra_MedallOrBCN.pdf
b4e180730ef63f0b93f096e4de4c5531
PDF Text
Text
Paraules de Narcís Serra glossant l’Excm. Sr. Pasqual
Maragall Mira en l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de
la Ciutat
1 de juliol de 2008. Saló de Cent. Ajuntament de Barcelona.
Estimats amics Pasqual Maragall i Diana Garrigosa,
Molt Honorable President de la Generalitat,
Excel·lentíssim Senyor Alcalde,
Querido Ministro de Asuntos Exteriores y Cooperación,
Regidors de la Ciutat,
Amigues i amics,
Si hi ha algú que hagi merescut la medalla d’or de la Ciutat en
els darrers cinquanta anys, i encara no la tingui, aquesta
persona és Pasqual Maragall.
Les meves paraules no seran, doncs, de justificació d’un fet
evident. Ni vull que siguin el relat dels records tan vius de molts
anys d’actuació i, deixeu-m’ho dir, de serveis polítics al país.
Encara que quan vaig començar a pensar en aquestes
paraules els records venien sols: de l’època en que
preparàvem assignatures de la carrera amb un grup d’amics, al
1
�piset del carrer de Còrsega des d’on vàrem organitzar la
primera campanya electoral l’any 1977; dels maldecaps
econòmics i de la reforma administrativa municipal quan
encetàrem la gestió d’aquesta Ciutat, al retorn de Lausanne
amb la designació olímpica a la butxaca; del dolor de l’atemptat
d’Hipercor o l’assassinat d’Ernest Lluch, a la joia de la
cerimònia inaugural dels Jocs. Però ja he dit que no crec que el
que ara hagi de fer és alliberar els records personals. Aquesta
és la cerimònia d’atorgament de la medalla de la Ciutat, per
decisió del Consell plenari que la representa. Per això adreço la
meva intervenció cap al terreny de la reflexió,
del
reconeixement.
Pasqual Maragall pertany a la generació que ha fet possible la
transició. No era una generació homogènia, solem dir que
l’integraven els que van lluitar contra la dictadura. És evident
que Pasqual Maragall era un d’ells. La generació era més
àmplia: també l’integraven els franquistes que van entendre
que la democràcia era l’única solució per assegurar la
convivència entre els espanyols.
Han passat més de trenta anys i ara puc dir que són d’aquesta
generació tant Felipe González com Adolfo Suárez, tant
Rodolfo Martin Villa como Jordi Solé Tura, tant Miquel Herrero
de Miñón com Miquel Roca i Junyent, tant Fernando Abril com
Pasqual Maragall.
És la generació marcada per un èxit: la democràcia que avui té
Espanya. Uns van lluitar per aconseguir-la i els altres van
2
�comprendre que era el règim necessari quan la Unió Europea
ja portava vint anys d’existència.
Pasqual Maragall va començar molt aviat. No tenia vint anys i
ja era membre del Front Obrer Català i fundava un grup polític
universitari, el Moviment Febrer 62 en el que el vaig conèixer i
del que n’era impulsor.
Crec que una inclinació política tan marcada va acompanyada,
si és sincera, d’una forta vocació de servei públic. En el dirigent
universitari hi havien ja les capacitats, l’esperit, l’empenta i la
inquietud intel·lectual que han caracteritzat els llargs anys de
responsabilitats polítiques en els àmbits de Barcelona i
Catalunya de Pasqual Maragall.
Crec també que l’educació familiar ha estat un element
fonamental en la formació del pensament de Pasqual Maragall.
Parlo de l’avi, però especialment dels pares, en Jordi Maragall i
la Basilisa Mira, als que, en paraules d’Eugenio Trias, els va
tocar viure “el costat dolent” i la “nit fosca” de la nostra història
com a poble.
Joan Reventós, en ocasió del traspàs de Jordi Maragall, va
descriure com ell veia el seu ideari:
“Catalanisme en diàleg amb Castella, cristianisme liberal,
cultura
sense
dirigisme,
hospitalitat
i
generositat
intel·lectual, sensibilitat artística i elegància moral van
caracteritzar Jordi Maragall. De tot això, mai no se’n va
gloriar; simplement ho va practicar i així ho va transmetre
3
�–amb el seu exemple i els seus silencis profunds- als seus
fills i als seus amics. Va ser fidel al llegat familiar, el
conservà i l’enriquí per traspassar-lo als seus fills,
conscient de pertànyer a un llinatge que honora Catalunya
i que, de retop, obliga a tots els qui l’hereten”.
Pasqual Maragall ha estat molt conscient d’aquest llegat
familiar que li ha donat aplom per pensar en el demà, per
perseguir tossudament la seva visió d’una ciutat més viva, per
ser inconformista respecte del statu quo, de les idees còmodes.
Jordi Maragall es va definir en un article publicat els primers
anys de la transició d’aquesta manera:
“La meva militància és, doncs, aquesta: esmerçar-me a
guanyar adeptes a una consigna de participació reflexiva,
responsable,
lliure,
intel·ligent,
apassionada;
maldar
perquè creixi el nombre de partidaris, encara que no ho
siguin dels mateixos continguts que jo visc i defenso a
ultrança. Prefereixo haver de discutir amb un oponent
partidari d’uns altres esquemes que no haver-me-les amb
partidistes ignorants”.
Pasqual Maragall ha estat sempre un partidari amb conviccions
profundes, idees que ha defensat amb tenacitat. Seguint la
distinció del seu pare, no ha estat mai un partidista dòcil.
I aquest home ha estat l’Alcalde del Jocs Olímpics i, encara
més, ha estat l’Alcalde de la transformació de Barcelona.
4
�Barcelona va despertar amb la democràcia. El primer
Ajuntament va iniciar una tasca de dignificació dels barris,
d’operacions puntuals que cercaven recosir el teixit urbà, obrint
places, creant espais verds allà on eren possibles. Passat
aquest període, era evident la necessitat d’una concepció
global del progrés de la ciutat, concepció que va madurar, a
partir de 1983, l’alcalde Pasqual Maragall. Calia integrar peces
tan diverses com l’obertura de Barcelona al mar, la continuació
de la tasca d’igualar la qualitat urbana dels diferents barris, la
projecció internacional de Barcelona, les rondes, o la
humanització de les vies urbanes com ara la Meridiana, per
citar uns quants exemples. Aquesta integració en un gran
projecte global, tan complex com imaginatiu, ha estat l’obra de
l’alcalde més important que ha tingut Barcelona en el darrer
segle.
I és ben cert que els Jocs Olímpics van ajudar molt. Van ser
l’ocasió que s’havia d’aprofitar per a integrar voluntats, per
sumar esforços i inversions. Però sense aquest projecte global
del que parlo, sense saber ben bé el que volíem, haurien estat
una ocasió desaprofitada. Al contrari, Barcelona els va aprofitar
al màxim, precisament perquè amb temps per endavant es va
construir el projecte d’una nova Barcelona.
I així, a tot el món, es va començar a parlar del “Model
Barcelona”, sense que aquesta expressió tingui un únic
significat, perquè almenys jo en conec tres.
5
�El primer el va establir el Royal Institute of British Architects
quan va donar la medalla d’or a tres alcaldes i a urbanistes de
Barcelona, justificant-la “per la combinació d’espectaculars
projectes urbans i la millora a petita escala en places i carrers”.
L’arquitecte anglès Richard Rogers ho ha dit d’una altra
manera “El truc de Barcelona ha estat començar per la qualitat i
seguir per la quantitat”. Doncs bé, la persona que sintetitza
aquest tarannà, aquesta versió de “Model Barcelona” és, sens
dubte, l’alcalde Maragall.
El segon significat entén per “Model Barcelona” la col·laboració
eficient, la cooperació per assolir fites comunes entre el sector
públic i el privat. Aquí també tornem a trobar a Pasqual
Maragall i els seus esforços per intentar que Barcelona fos un
motor econòmic, creant empreses com Iniciatives, elaborant els
Plans Estratègics en els que es programava, fins i tot a mig
termini, aquesta col·laboració entre administracions, empreses i
societat civil.
El propi Pasqual Maragall ens ha proporcionat una tercera
definició del “Model Barcelona”. Ell ha escrit que és “la suma
d’uns valors, als quals s’ha d’afegir una visió de futur, a la qual
alhora s’ha de sumar un esdeveniment que era com un
argument per a la transformació de la ciutat”.
L’esdeveniment, ja el sabem, van ser els Jocs. La visió de futur
és la que definiren l’alcalde i l’equip que ell va impulsar. Els
valors també els defineix Maragall: “Consens, participació,
complicitat
públic-privat,
civisme,
diversitat
sociocultural,
6
�equilibri social, vida al carrer. Però també: esperit de
competició, modernitat, sostenibilitat i subsidiarietat, i fins i tot,
algun de més antic, com el sentiment de ciutat”.
En tots tres significats de l’expressió “Model Barcelona”, la
figura de Pasqual Maragall n’és un element imprescindible. Dit
d’una altra manera: tant si ho encarem d’una manera com
d’una altra, no es pot comprendre la Barcelona d’avui sense el
guiatge, l’impuls, la visió que Maragall hi ha aportat.
Vull afegir, però, que hi ha un element que ha estat essencial
en tot aquest procés: és el gruix humà de Pasqual Maragall,
l’home que ha paït prou bé la ciència econòmica com per
conèixer les limitacions de la tecnocràcia; el que, fidel al llegat
familiar, creu que la cultura, la inquietud intel·lectual són
requisits necessaris per a fer política.
És també l’home que diu al llibre “Barcelona, la ciutat
retrobada” que l’alcalde és com una esponja que “ha d’absorbir
les idees, les il·lusions i les necessitats dels ciutadans i
convertir-les en projectes i solucions”. En un altre llibre,
“Diàlegs a Barcelona” que va produir l’any 1983 amb aquesta
gran dona que va ser Maria Aurèlia Capmany, engrescat pel
tarannà vital i humà de la companya d’aquelles passejades li
diu, citant a Shakespeare, que la ciutat és la gent i que aquest
serà el seu eslògan tota la vida. Per tot això, en Pasqual
Maragall pregonava que volia “una Barcelona recuperada en
ambició, però també en humanitat”.
7
�L’ambició en els projectes, en les solucions ha estat una
composant essencial de l’eficàcia de la gestió i el guiatge de
Pasqual Maragall ja des del seu primer mandat. Volia, millor
diríem somiava, una Barcelona oberta al món, que lluités per a
ser-ne una de les seves 15 grans ciutats i d’aquesta manera va
esdevenir el primer, i incansable, presentador de la Barcelona
democràtica a la societat internacional. Va utilitzar, és evident,
la targeta de presentació que constituïen el Jocs, però també
les incomptables targetes amb què ens podem promoure, des
del clima suau a la qualitat de vida, passant per Gaudí, Picasso
o Miró. Molt hem caminat en la direcció d’aquest somni en els
seus períodes de mandat i també en els dels seus successors
a l’Alcaldia. També envers l’acompliment d’altres somnis de
Pasqual Maragall hem avançat amb força, en la direcció de
l’autoestima com a ciutat, en la de “guanyar la batalla de la
urbanitat després d’haver guanyat la de la infraestructura”, per
citar dos exemples més de la seva visió humanista de la ciutat.
Però hi ha un somni que no l’hem vist complir-se. És el de
l’Àrea Metropolitana, l’entitat que haurien de crear els 27
municipis que formen la Barcelona metropolitana real, per tal
d’adaptar-se als temps, als problemes, als reptes i a les
oportunitats
del
moment.
Aquest
somni,
com
contemporàniament va passar amb el Gran Londres, va ser
tallat de soca-rel pels que veien un perill per Catalunya on no hi
havia més que la ferma voluntat de bastir una gran capital a
favor del país que volia servir.
8
�El que està clar és que Pasqual Maragall és un polític que ha
anat generant idees i propostes, moltes de les quals tenen avui
una actualitat ben viva. En el camp municipal n’esmento unes
quantes ultra la Barcelona metropolitana de la que ja he parlat:
l’organització
consensuada
en
districtes,
la
planificació
estratègica, la integració de la iniciativa privada en les
polítiques públiques i l’ajuntament com a instrument per a la
promoció econòmica. Pensant en Barcelona ha fet propostes
que li han donat el lideratge municipal a Espanya, l’aproximació
a València i entre Catalunya i el País Valencià, Barcelona com
a segona capitalitat espanyola, la seva projecció a través de
l’Euroregió.
En Pasqual Maragall no ha considerat mai que per estar en la
vida local no s’hagués de reflexionar sobre la convivència plural
a Espanya. Aquest home que prefereix definir-se com a
catalanista, però que ha declarat “si em pregunten des de
Madrid si sóc nacionalista, jo dic que sí” ha fet moltes
propostes per reviscolar solucions federals a la convivència
entre els espanyols. Fidel al llegat familiar li escauen plenament
les paraules dedicades per Joan Reventós al seu pare i que ja
he citat: “Catalanisme en diàleg amb Castella”... No han sigut
temps propicis per assimilar ni aquestes propostes ni aquest
tarannà, sobre tot més enllà de l’Ebre, però és ben cert que
sense aquesta manera de ser traslladada a la Presidència de la
Generalitat no tindríem avui un nou Estatut d’Autonomia.
9
�I és que la persona de Pasqual Maragall no cap en un sol
motlle. Als que creuen que llençava massa idees, que eren
imprevisibles, el seu llibre amb Maria Aurèlia Capmany mostra
que ja des dels començaments com a alcalde tenia clares
conviccions i les idees ben fermes. Als que consideraven que
era massa visionari, ell oposa la transformació real de
Barcelona; als que creien que pensava massa en el demà
responia resolent els problemes de cada dia... I és que quan un
polític és, com Maragall, de gruix personal i llarga executòria, el
propi camí recorregut és la millor manera de trencar els tòpics o
els prejudicis que sobre la seva actuació poden existir.
El passat mes d’octubre Pasqual Maragall va fer públic que
patia la malaltia de l’Alzheimer. Avui ja ha constituït i presideix
una Fundació per agregar-se, des de Barcelona, a la lluita
mundial contra aquesta malaltia.
És
un
nou
gest
inconformista,
vital,
humà,
del
seu
temperament, reconegut pels ciutadans de Catalunya quan, fa
poc temps el van nomenar “Català de l’Any” per iniciativa
popular.
He volgut subratllar tant la trajectòria com l’home davant del
guardó que li atorga la Ciutat. He començat dient que aquesta
decisió no necessita justificació per a cap ciutadà coneixedor
del que ha passat els darrers 25 anys. Vull acabar remarcant
que aquesta radical transformació de Barcelona, aquestes
propostes ambicioses i eficients, aquesta tenacitat en la
defensa dels interessos de la ciutat, només són possibles en
10
�una persona que s’identifiqui amb Barcelona, que la visqui en
les seves virtuts i els seus defectes, en una paraula: que
l’estimi, que tingui passió per ella.
I per molt valuosos que hagin estat els serveis que Pasqual
Maragall ha prestat a la Ciutat, és sobre tot aquesta relació
d’afecte la que, al meu parer, el fa mereixedor de que
Barcelona li atorgui avui la seva medalla d’or.
Sant Cugat, 29 de juny de 2008
11
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules de Narcís Serra glossant l’Excm. Sr. Pasqual
Maragall Mira en l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de
la Ciutat
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Serra, Narcís
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Premis i reconeixements
Medalla d'Or
Barcelona
Alcaldes
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent. Ajuntament de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-07-01
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
41:15 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Carme Valls
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Valls Llobet, Carme
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Federalisme
Feminisme
Catalunya
Ciutadans pel Canvi
Description
An account of the resource
Entrevista a Carme Valls Llobet (Barcelona, 1945), endocrinòloga i política.
El 1966 participa en la fundació del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, acte conegut com a caputxinada.
Des del 1983 és membre de l'ONG Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris dedicada a evidenciar les diferències de gènere en la salut i en els serveis sanitaris.
Presidenta de la Fundació Catalunya Segle XXI (2005-2016).
Diputada al Parlament de Catalunya pel PSC-Ciutadans pel Canvi a les eleccions al Parlament de Catalunya (1999-2006).
Vicepresidenta de Federalistes d'Esquerres (2012-actualitat).
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/321740407" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/321740407">Testimoni Pasqual Maragall: Carme Valls</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Galeria Carles Taché
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Carme Valls Llobet del </span><a href="http://catalunyaeuropa.net/ca/testimoni_pm/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span> </span>
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2018-07-18
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
44:02 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Daniel Cando
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Cando Cando, Daniel
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Front Obrer de Catalunya (FOC)
Ajuntament de Barcelona
Sindicalisme
Description
An account of the resource
Entrevista a Daniel Cando Cando (La Corunya, 1943), treballador del metall, sindicalista i polític.
Va estudiar a l'Escola d'Aprenents de la Maquinista Terrestre i Marítima MTM, on va cursar formació professional de primer grau de 1958 a 1961. Va treballar a la MTM fins al 1968, quan va ser acomiadat per motius polítics.
Membre del comitè executiu del FOC (1963-1969) on coïncideix amb Pasqual Maragall.
El 1964 va ser un dels fundadors de Comissions Obreres de Catalunya (CCOO).
Va ser comissionat de l'alcaldia del programa "Barcelona solidària" (1999-2009).
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Biblioteca Juan Marsé - El Carmel
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Daniel Cando Cando del </span><a href="http://catalunyaeuropa.net/ca/testimoni_pm/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span> </span>
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/311654913" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/311654913">Testimoni Pasqual Maragall: Daniel Cando</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2017-10-31
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
35:31 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Àngela Vinent
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Vinent Besalduch, Àngela
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Periodisme
Comunicació
Ajuntament de Barcelona
Acció política
Description
An account of the resource
Entrevista a Àngela Vinent Besalduch (Barcelona, 1955), periodista.
Va ser redactora a Catalunya Express i Mundo Diario (1976-1980) i a El Noticiero Universal (1980-1982).
Ocupà el càrrec de subdirectora del diari Avui entre 1982-1991.
Va entrar l'Ajuntament de Barcelona a col·laborar amb Pasqual Maragall com a Cap de premsa de l'alcaldia (1991-1996).
Va ser Cap d'informatius de Barcelona Televisió (1997-1999).
Va exercir d'assessora de comunicació de Pasqual Maragall (1999-2003).
Va ser nomenada Consellera del Consell de Govern de la CCMA i la CCRTVi (2006-2011).
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/298560720" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/298560720">Testimoni Pasqual Maragall: Àngela Vinent</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Biblioteca Jaume Fuster
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Àngela Vinent Besalduch del </span><a href="http://catalunyaeuropa.net/ca/testimoni_pm/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span> </span>
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2017-12-18
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
51:31 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Josep Ramoneda
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Ramoneda, Josep
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Cultura
Barcelona
Ciutats
Política
Catalunya
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Description
An account of the resource
Entrevista a Josep Ramoneda i Molins (Cervera, 1949)
Periodista, filòsof i escriptor.
És autor de diverses obres i col·laborador habitual d'El País, El Diari Ara i de la Cadena Ser.
Va rebre l'encàrrec de crear i dirigir el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) el 1989, càrrec que ocupà fins el 2011.
Des de 2009 és president de l'Institut de la Recherche et de l'Innovation (IRI) de París.
Ocupa el càrrec de President del Grup 62 des del 2014.
El 2013 funda la revista de pensament La Maleta de Portbou, que encara dirigeix, i l’Escola Europea d’Humanitats.
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/288522983" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/288522983">Llegat Pasqual Maragall: Josep Ramoneda</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Biblioteca Sant Gervasi - Joan Maragall
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2017-11-27
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
20:05 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Manel Royes i Vila
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Royes Vila, Manel
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Barcelona
Terrassa
Front Obrer de Catalunya (FOC)
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Description
An account of the resource
Entrevista a Manel Royes i Vila (Terrassa, 1940), polític i economista.
Alcalde de Terrassa pel PSC (1979-2002).
President de la Diputació de Barcelona (1987-2003).
Delegat de l’Estat al Consorci de la Zona Franca (2004-2012).
Fou un dels fundadors del Front Obrer de Catalunya, després va ser un dels creadors de Convergència Socialista de Catalunya, des d’on va ingressar al PSC-Congrés i d'allà al Partit dels Socialistes de Catalunya quan es va fundar, ocupant-hi diverses responsabilitats.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Manel Royes i Vila del </span><a href="http://catalunyaeuropa.net/ca/testimoni_pm/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span> </span>
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/280150465" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/280150465">Testimoni Pasqual Maragall: Manel Royes</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2017-11-29
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
46:33 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Enric Truñó
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Truñó Lagares, Enric
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Description
An account of the resource
Entrevista a Enric Truñó i Lagares (Barcelona, 1949), enginyer químic i polític.
Regidor de l’Ajuntament de Barcelona (1979-1998), al capdavant de diverses àrees: joventut, esports, ensenyament i turisme, així com el districte de Sants-Montjuïc. Va ser el regidor responsable dels Jocs Olímpics d’estiu de 1992.
Fou comissionat de l’Alcaldia pel Fòrum Universal de les Cultures (1996-98) i vicepresident de la Diputació de Barcelona (1987-91).
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Enric Truñó Lagares del </span><a href="http://catalunyaeuropa.net/ca/testimoni_pm/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span> </span>
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/267564809" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/267564809">Testimoni Pasqual Maragall: Enric Truñó i Lagares</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Ajuntament de Barcelona
Alcaldes
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Joventut
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2017-07-17
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
36:42 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Mary Ann Newman
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Newman, Mary Ann
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
President de la Generalitat de Catalunya
Campanyes
Ciutadans pel Canvi
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Nova York
Catalunya
Description
An account of the resource
Entrevista a Mary Ann Newman (Nova York, 1951), lingüista i traductora.
Ha ensenyat llengua i literatura espanyola i catalana en diverses universitats estatunidenques i ha escrit articles sobre literatura i traducció i ha publicat traduccions del castellà i el català a l’anglès d’autors com Quim Monzó, Joan Maragall i Narcís Comadira.
Va ser la coordinadora de la Càtedra Nova York-Barcelona a la New York University (1983 a 1986).
Va col·laborar en diverses ocasions amb Pasqual Maragall a finals dels 90 amb les seves activitats acadèmiques entre Nova York i Roma. Després amb les candidatures d’aquest a la presidència de la Generalitat (1999 i 2003).
Va dirigir el Catalan Center de Nova York-Institut Ramon Llull, adscrit a la NYU (2006 a 2011).
Dirigeix el Farragut Fund for Catalan Culture in the US.
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/273648667" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/273648667">Testimoni Pasqual Maragall: Mary Ann Newman</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Biblioteca Jaume Fuster
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Maty Ann Newman del </span><a href="http://catalunyaeuropa.net/ca/testimoni_pm/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span> </span>
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2017-12-18
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall