1
10
50
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/957/19830629d_00022.pdf
e7e42b58edf667f1ee7995194265c293
PDF Text
Text
SALUTACIO
Tota iniciativa és sempre un repte, és una evidència que la
il.lusió és el caliu que fa que cada dia hi hagi noves realitats que mostren la trajectòria del progrés de la nostra ciutat.
Com a barceloní, com a alcalde, com a alcalde vostre vull fer-vos partícips de la meva satisfacció per l'aparició dels
Quaderns d'Informació de la Guàrdia Urbana. Certament, els
canals d'informació són un element fonamental en el desenvolupament de qualsevol organització.
Aquest any s'acompleix el cent quarantè aniversari de la crea
ció de la Guardia municipal. Aixf, des de l'any 1843 Barcelona compta amb un permanent representant qualificat en els seus
carrers. Cent quaranta anys de tradició i servei al ciutadà obliguen, cada vegada més, a sostenir aquest esperit d'exigència tan característic i peculiar del nostre poble, que sent com a pròpies les qüestions lligades a les seves institucions.
La Guardia Urbana de Barcelona, com d'altres realitats de casa
nostra, és un punt de referència important per als Ajuntaments
catalans així com per a d'altres d'arreu de l'Estat. Aquesta
és una responsabilitat que, sense que ens faci pensar que ja esta tot fet, ens exigeix a esforçar-nos encara més en el treball de cada dia, cercant noves idees i potenciant les tasques
de formació com un element primordial. A l'Escola de la Guàrdia Urbana correspon una gran part d'aquesta responsabilitat,
intervenint com a motor i suport de noves iniciatives, de les
quals aquests Quaderns, entre altres, en són una mostra.
$óc coneixedor que la professió policial urbana exigeix sacrifïcis i abnegació i que, a vegades, el risc voreja i està present
en les seves actuacions. Les ingratituds són moltes, però també les satisfaccions configuren i acompanyen la possible sensació de solitud en el carrer,
�La dotació de recursos i mitjans materials és fonamental en
tota l'activitat professional. En el meu esperit i en els
dels meus col.laboradors de la Corporació hi ha la intenció
d'anar a una tecnificació de la protecció ciutadana, amb la
convicció que l'elevat sentit de la professionalitat, condició irrenunciable de la nostra institució, permetrà sostenir
el nivell de servei propi de la dignitat que la nostra Ciutat
mereix.
Barcelona, com totes les grans capitals, continua creixent en les seves exigències com també ho fa la complexitat de la
seva gestió, però això no ha de ser mai un impediment a l'apro
pament entre els ciutadans i l'administració.
Es en aquest context, en aquesta dinàmica, que la descentralització i la informació adquireixen una funció protagonista relle
vant, tant a la Casa Gran com en els Consells municipals dels Districtes,
Els Quaderns d'Informació de la Guardia Urbana poden ésser un canal eficaç de circulació d'informació on es pugui reflectir
i fer viure les particularitats de cada districte, de cadascuna
de les unitats i de cada servei al conjunt de totes les àrees municipals i al col.lectiu de persones i de patrimoni que treba
llen al servei de la Ciutat.
Vull fer una especial menció a les dates, tan nostres, que Barcelona viu cada mes de setembre amb motiu de les festes de la Mercè i la corresponent a la de la festa patronal de la Guàrdia
Urbana.
Les primeres representen per a qualsevol barceloní dies de joia,
però també signifiquen per als membres de la Guardia Urbana una
proliferació dels seus serveis.
La segona, és una jornada de particular emotivitat i d'identitat
professional, però també una mostra de la voluntat de projecció
ciutadana d'aquest Cos, que enguany s'ha concretat en l'organització de la Setmana de la Guàrdia Urbana, que amb molt de goig hem incorporat al Programa de les Festes de la Mercè.
�Des d'aquí, la meva salutació i felicitació per a tots els
membres de la Guardia Urbana.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3863
Title
A name given to the resource
Dia de la Guàrdia Urbana / Salutació
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Municipis
Benestar Social
Seguretat ciutadana
Administració local
Model social
Policia local
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1983-09-29
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/960/19840510d_00034.pdf
813cd619db9e31a928a24e602d9a545e
PDF Text
Text
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
BADALONINS, BADALONINES !
EL DEURE DE LA CORTESIA M'OBLIGA, EN PRIMER LLOC A DONAR
LES GRÀCIES AL SENYOR ALCALDE DE LA CIUTAT, EL SENYOR JOAN BLANCH
I A LA CORPORACIÓ MUNICIPAL QUE TANT DIGNAMENT PRESIDEIX PER HAVER- ME ESCOLLIT PER A LA SEMPRE GRATIFICADORA TASCA DE PRONUNCIAR,
AVUI, EL PREGO DE LES FESTES D'ENGUANY. PERO, SOBRE TOT, I EL
SENYOR ALCALDE SABRA DISCULPAR-ME, VULL DONAR LES GRÀCIES AL POBLE DE BADALONA, ALS BADALONINS I BADALONINES, PERQUE ESTIC SEGUR
QUE NO HI HA FESTA MAJOR POSSIBLE SENSE L'ESCALF POPULAR, SENSE
LA PARTICIPACIÓ ACTIVA DELS CIUTADANS, SENSE L'ENTUSIAS ME DELS ME
-NUTS,LAXIRODESJVLARMEBNCOSTÁLGIADE
MES GRANS. UNA FESTA QUAN ESDEVÉ COM TAL, QUAN S'ARRELA, NOMÉS
POT TENIR UN PROTAGONISTA: EL POBLE, TOTS NOSALTRES.
AMICS i AMIGUES, MIREU SI ES SENZILLA I A LA VEGADA IMPORTANT
AQUESTA SIMPLE FRASE: BADALONA ÉS EN FESTES, BADALONA CELEBRA LES
FESTES DE MAIG, LES FESTES QUE SON JA LA FESTA MAJOR DE LA CIUTAT
DE BADALONA. CONSIDERO QUE LA CIUTAT DE BADALONA ENS DONA UN EXEMPLE DE REALISME, DE SABER-SE SITUAR AL NIVELL DELS TEMPS. EN REPRENDRE LA TRADICIÓ DE LA FESTA DE L'ARBRE DE MAIG; DOTANT DE NOU
CONTINGUT AQUESTA ANTIGA CELEBRACIO, BADALONA VE A DIR-NOS TAMBÉ
QUE LES FESTES, LES TRADICIONS, EL MANTENIMENT DELS RITUS PROPIS
D'UNA COMUNITAT TENEN SENTIT EN LA ME SURA EN QUE SERVEIXEN A AQUESTA PROPIA COMUNITAT.
BADALONA CELEBRA LA SEVA FESTA MAJOR I HO FA EN TEMPS DIFÍCILS
QUE A LA VEGADA, PERÒ, SÓN TEMPS D'ESPERANÇA. ES CERT QUE HEM
D'ENFRONTAR-NOS A SERIOSOS PROBLEMES QUE ENS AFECTEN I SENS DUBTE
EL MÉS IMPORTANT -DIGUEM-HO CLAR AMB EL CONVENCIMENT QUE LA VERITAT
ENS AJUDA A AVANÇAR- ÉS EL DE L'ATUR, QUE PATEIXEN MOLTISSIMES
FAMÍLIES I QUE FA PLANEJAR NEGRES OMBRES SOBRE EL FUTUR DE MOLTS JO
VES. HI HA QUI POT PENSAR QUE EN LES SITUACIONS DIFÍCILS, EN ELS MOMENTS DE PREOCUPACIÓ NO TA SENTIT AQUESTA SORTIDA AL CARRER A CELE-
�2.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
BRAR LA FESTA I QUE AQUESTA FESTA TINGUI LA PROMOCIÓ, L'IMPULS
I EL RECOLZAMENT DEL PROPI AJUNTAMENT DE LA CIUTAT. HEM DE PROCLAMAR AMB VEU BEN ALTA QUE LA FESTA ÉS UNA DE LES EXPRESSIONS
MÉS VIVES DELS SENTIMENTS D'UN POBLE I D'UNA COMUNITAT. SENTIRNOS JUNTS EN LA FESTA; EN LA RECUPERACIÓ DEL CARRER, LA MÀGIA DE
L'ESPECTACLE O L'EMOCIÓ DE LA MÚSICA, ES TAMBÉ UNA MANERA DE
SENTIR-NOS JUNTS PER AFRONTAR AMB FE, AMB VOLUNTAT I AMB CORATGE
ELS MOMENTS DIFÍCILS I PER ENCARAR EL FUTUR. UN FUTUR QUE, ESTEUNE SEGURS, QUE SERÀ NOSTRE I DELS NOSTRES FILLS. TANT DE BÒ
QUE SIMBOLICAMENT CREMI ENGUANY EL DIMONI DE LES NOSTRES TEMENCES, DE LA POR, DE LA INSOLIDARITAT I DE LA DESCONFIANÇA I QUE
DE LES FLAMES, AL SORRAL, EN SURTIN PENYORES DE PAU, DE PROGRÉS,
DE JUSTÍCIA, DE SALUT I FEINA PER A TOTHOM, PER DIR-HO DE MANERA
BEN CLARA, BEN PLANERA.
VULL DIR-VOS, BADALONINS I BADALONINES, QUE HE LLEGIT
AMB MOLTA ATENCIO EL PROGRAMA D'AQUESTES FESTES DE 1984.
TOT
ELL ES PLE DE SUGGERIMENTS I ES UN SIMPTOMA DE LA VITALITAT
D'AQUESTA CIUTAT DE BADALONA. NO TINC CAP DUBTE QUE LA RECUPERACIÓ DE LES FESTES DE MAIG -UN GRAN ENCERT DE L'AJUNTAMENT
DEMOCRATIC DE LA CIUTAT- CONSTITUEIX TAMBE UN ESFORC CONSIDERABLE EN LA VOLUNTAT PREGONA DE RECUPERACIÓ DELS SENYALS D'IDENTITAT DE BADALONA I DE VOLUNTAT D' INTEGRACIO DE TOTS AQUELLS QUE
HI HEU NASCUT O QUE HI VIVIU.
CONEC B$, EM PERMETO DIR-HO.¡ ELS NEGUITS DE L'ALCALDE DE
BADALONA I DE L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIX, COM TAMBE ELS DE MOLTS
ALTRES BADALONINS I BADALONINES -CIUTADANS DE PRESTIGI RECONEGUT
O ANÒNIMS VEÏNS- ELS QUALS LLUITEN PERQUÉ LA SEVA, LA VOSTRA
CIUTAT SIGUI, PERQUÉ TINGUI UNA ESCALA HUMANA, PERQUÉ VALGUI LA PENA VIURE-HI, PERQUÉ CONSERVI I ENRIQUEIXI LA SEVA PERSONALITAT I PERQUÉ ELS VALORS CÍVICS I CULTURALS SIGUIN LA MILLOR
DE LES TARGES DE PRESENTACIÓ.
AQUESTA BADALONA. D'AVUI, AMB ELS SEUS PROBLEMES I
ELS SEUS PROJECTES, ELS SEUS DELIRIS I LES SEVES MANCANCES,
�3.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRES ID ÈNCIA
Es FILLA DE MOLTS ANYS D'HISTORIA, DE MOLTS ENCERTS I ERRORS
HUMANS, PERO ES SENS DUBTE UNA PEÇA MOLT IMPORTANT DINS DE
CATALUNYA I DINS D'ESPANYA I ENCARA HA DE SER-HO MES EN EL
FUTUR. PERMETEU-ME QUE A LA MEVA CONDICIO D'ALCALDE DE BARCE
LONA AFAGEIXI ARA TAMBÉ LA MEVA CONDICIO DE PRESIDENT DE LA
CORPORACIO METROPOLITANA DE BARCELONA. JO SE BEN BE, COM HO
SABEN TOTS ELS CIUTADANS, QUE BADALONA NO VOL ESSER UN SUBUR
BI, QUE BADALONA NO VOL ESSER UN ABOCADOR DELS PROBLEMES DELS
ALTRES, QUE BADALONA NO VOL RENUNCIAR IMPASSIBLEMENT A LA SEVA TRADICIO I A LA SEVA PERSONALITAT. GOSARE DIR-VOS, A RISC
DE NO FER CAP DESCOBRIMENT QUE BADALONA TE TOT EL DRET A LA
SEVA PERSONALITAT, AL SEU TARANNA COM A CIUTAT, A LA SEVA FORTALESA MORAL, CIVICA I ECONOMICA, A QUE TOT ALLO QUE VOLEM EXPRESSAR QUAN DIEM EL MOT CIUTAT SIGUI PLENAMENT VALID
A LA BADALONA DE 1984. PERO TAMBE VULL DIR-VOS UN XIC MES:
AVUI BADALONA JA ES, JA FORMA PART DE LA CAPITAL DE CATALUNYA,
PERQUE LA CAPITAL DE CATALUNYA JA NO ES LA CIUTAT ESTRICTE DE
BARCELONA SINO AQUESTS VINT-I-SET MUNICIPIS QUE S'EXTENEN PRACTICAMENT DES DEL MARESME FINS EL GARRAF, PEL VALLES I EL
BAIX LLOBREGAT AMB EL GRAN BATEC CENTRAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA. AVUI LA CAPITAL REAL DE CATALUNYA, TE QUASI TRES MILIONS I MIG DE CIUTADANS, HOMES I DONES QUE, COM VOSALTRES,
TENEN NEGUITS I PREOCUPACIONS, ESPERANCES I CORATGE D'ENCARAR
EL FUTUR, D'ENFRONTAR-SE ALS PROBLEMES AMB LA VOLUNTAT DE PODER DEIXAR ALS SEUS, ALS NOSTRES FILLS UNA RICA I BELLA HERÉN
CIA: MAJOR BENESTAR, MAJORS NIVELLS DE JUSTICIA, MES IGUALTAT,
UN CEL CLAR, UN MAR BLAU, UNA PATRIA PER A TOTHOM... BADALONA
HA ESTAT BRESSOL D'HOMES EMPRENEDORS COM SON TOTS AQUELLS QUE
ES LLENCEN AL MAR CERCANT L'AVENTURA O LLUITANT AMB CORATGE
CONTRA LES ONES PEL DIFICIL PA DE CADA DIA. AQUESTA CAPACITAT
EMPRENEDORA, AQUESTA VALENTIA DE LA GENT DE MAR HAN DE SER PO
SADES AL SERVEI DE LA RECUPERACIO MORAL I MATERIAL DE LA CIUTAT. BADALONA, CIUTAT INDUSTRIAL I MARINERA, HA DE CREAR RIQUESA, HA D'AFERMAR EL SEU TARANNA MEDITERRANI, HA DE SER UNA
PORTA MES DE LA PROJECCIO DE CATALUNYA I D'ESPANYA EN EL MON.
�4.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRES ID ÈNCIA
PERO TAMBE AQUEST MAR - BLAU EN LA LLUNYANIA, AMB ALTRES TONS
MENYS POETICS EN LA PROXIMITAT - HA DE SER EL MAR DELS NOSTRES.
FILLS, EL MAR DEL JOC, DEL CONTACTE AMB LA NATURA, DEL DRET A
QUE EL NOSTRE PATRIMONI NATURAL SIGUI COMPATIBLE AMB EL PROGRES
I EL BENESTAR.
LA CIUTAT DE BADALONA, FILLA DELS ROMANS I DELS IBERS, DE
MARINERS I PESCADORS, D'IMMIGRANTS DEL MARESME I D'ANDALUSIA,
NO TE CIUTADANS ABSTRACTES, SINO QUE S'ENFORTEIX EN LA DIVERSI
TAT I VARIETAT DELS SEUS BARRIS, TOTS AVUI EN PEU DE FESTA. BA
DALONINS DEL CENTRE I DEL COLL, DE DALT DE LA VILA, DEL GORG,
DEL BARRI DE PROGRES I DEL RAVAL, DE CAN CLARIS, DE CANYET I
DE POMAR DE DALT, DE MAS-RAM, DE BUFALA I DE BONAVISTA, DEL
MANRESA, DE CASAGEMES, DE CANYADO I LES GUIXERES, DE POMAR I DE
MORERA, DE SANT CRIST, DE LLOREDA I DE NOVA LLOREDA, DE SISTRELLS,
DE LA SALUT, DEL FONDO, DE PUIGFRED, DE MONTIGALA, DE LLEFIA,D_'AR
TIGUES, DE SANT ROC, DEL CONGRES, DEL REMEI, DE LA MORA ... TOT
AIXO ES BADALONA. AMB LA SEVA INDISCUTIBLE COMPLEXITAT, SUMA DE
PROBLEMES I D'ASPIRACIONS PERSONALS I COL.LECTIVES, PERO TAMBE
AMB QUINA RIQUESA I QUIN POTENCIAL HUMA ! AMB QUINA VOLUNTAT D'ESDEVENIR UN PROJECTE COL.LECTIU !. US DEIA ABANS QUE UNA FES
TA MAJOR - QUAN ES VISCUDA I SENTIDA PEL POBLE - TE UNA ALTRA
VIRTUT: LA VIRTUT DE LA INTEGRACIO, DE FONDRE EN UN SOL GRESOL
DIVERSES SINGULARITATS I APORTACIONS CULTURALS: CREC QUE AQUES
TA ES UNA DE LES CARACTERISTIQUES DE LA CIUTAT DE BADALONA I
DELS CIUTADANS DE BADALONA. MOLTS DE VOSALTRES PROCEDIU D'ALTRES TERRES D'ESPANYA, D'ANTIGUES SITUACIONS DIFICILS, QUE ARA,
ALS VOSTRES POBLES D'ORIGEN D'ANDALUSIA, D'EXTREMADURA, DE CAS
TELLA O DE MURCIA, PROCLAMEU AMB ORGULL LA VOSTRA CONDICIO DE
BADALONINS I DE CIUTADANS DE CATALUNYA, QUE ESTIMEU LA "FIESTA
DE LAS MIGAS" I LES BALLADES DE SARDANES, QUE CREIEU EN LA SOLIDA
RITAT ENTRE ELS HOMES I ELS POBLES I QUE US HEU CONVERTIT EN ARDITS DEFENSORS DE LA RECUPERACIO CULTURAL I LINGUISTICA DE CATALUNYA, RECUPERACIO EN MOLT BONA PART POSSIBLE GRACIES A L'ESFORÇ
I LA DEDICACIO D'UN BADALONI D'ADOPCIO - POMPEU FABRA - ARTIFEX
DE LA LLENGUA CATALANA MODERNA.
�5.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
PERO CAL DIR QUE LA INTEGRACIO A CATALUNYA DELS QUI HAN
FET EL DUR PELEGRINATGE DEL PA I LA CASA, NO ES FRUIT DE LES
PARAULES O DEL VOLUNTARISME, SINO DE LA CAPACITAT DE L'ACOLLI
MENT, DEL COMBAT COMII, DELS IDEALS COMPARTITS. MOLTES PERSONES S'HAN INTEGRAT A LA VIDA DE BADALONA -COM DE TANTES ALTRES
CIUTATS DEL NOSTRE ENTORN- PERQUE VAN TROBAR ALTRES CIUTADANS
QUE EREN SOLIDARIS, QUE LLUITAVEN AMB ELLES COLZE A COLZE, QUE
TENIEN IGUALMENT EL NEGUIT DE CONQUERIR UN FUTURO MES LLIURE,
MES JUST, MES IGUALITARI, BASAT EN LA VALUA DE CADASCO I NO EN
LA PRIMACIA DEL DINER, EN EL RECONEIXEMENT A LA FEINA BEN FETA
I NO DE L'APROFITAMENT ABUSIU DEL TREBALL HUMA, QUE PENSAVEN
-ENCARA QUE POTSER HO DEIEN AMB ALTRES PARAULES- QUE CAL TREBA
LLAR PER VIURE, QUE L'IMPORTANT ES LA VIDA I QUE NO S'HA DE VIU
RE PER TREBALLAR, QUE NO S'HA DE DEIXAR LA VIDA PER UN TROS DE
SOSTRE, PER UN AIXOPLUC O PER UNA PLAÇA ESCOLAR. INTEGRACIO A
CATALUNYA VOL DIR TENIR MILLORS SERVEIS, MILLORS TRANSPORTS,
MILLORS CONDICIONS GENERALS DE VIDA, ACCÉS ALS BENS DE LA CULTURA, TENIR DAVANT PERSPECTIVES DE TRANQUILITAT, DE BENESTAR,
DE SEGURETAT ... SEGURAMENT ALGO DEU PENSAR QUE LES MEVES PARAU
LES NO SON LES PROPIES D'UN PREGO. I AQUESTES PERSONES POTSER
TENEN RAO. NO Són LES PARAULES PROPIES D'AQUELLS PREGONS D'ABANS, QUE S'UTILITZAVEN PER A NO DIR RES, PERO CREC QUE TAMBÉ
EL PORTIC D'UNA FESTA MAJOR ES UNA BONA OCASIO"PERQUE PLEGATS
PASSEM REVISTA A TE ME S QUE, BEN SEGUR, ENS PREOCUPEN I ENS FAN
RUMIAR. DEIXEU-ME DIR, DONCS, QUE VOSALTRES SABEU TOT L'ESFORÇ QUE HAN FET ELS AJUNTAMENTS -I EN CONCRET L'AJUNTAMENT DE
BADALONA- PERQUE LA PARAULA INTEGRACIO SIGUI UN MOT PLE DE SEN
TIT CREADOR, PLE D'ESPERANÇA, D'ALLIBERAMENT PERSONAL I COL.LEC
tiu. DESITJO BEN SINCERAMENT QUE TOTS AQUELLS QUE AVUI TENEN
RESPONSABILITATS DE GOVERN A CATALUNYA SAPIGUEN DESCENDRE A COP
SAR ELS AUTENTICS NEGUITS DE LA CATALUNYA REAL I NO ES PERDIN
EN OBSCURS LABERINTES DE NOSTALGIA O EN INEXISTENTS VISIONS DE
BUCOLICA APARENÇA.
BADALONINS I BADALONINES, US FELICITO. PERQUE ESTEU EN
FESTES i PERQUE LA VOSTRA CIUTAT ES EN UN PROCÉS DE DINAMISME,
�6.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
DE RETROBAMENT I D'AFIRMACIO QUE ES EXEMPLAR. UNA CIUTAT QUE
ENS HA DONAT PERSONATGES TAN SINGULARS COM ENRIC BORRAS O MARGARIDA XIRGU, QUE ES CAPAÇ D'EMOCIONAR-NOS AMB EL SEU BASQUET
O DE SEDUIR-NOS PER LA CONTRADICTORIA POESIA DEL ROCK, ES UNA
GRAN CIUTAT. AIXO ELS BADALONINS I BADALONINES JA HO SABIEU.
PERMETEU QUE POBLICAMENT HO DIGUI L'ALCALDE DE BARCELONA I PRESIDENT DE LA CORPORACIO METROPOLITANA DE BARCELONA, QUE FA APOS
TES PEL FUTUR. ENS QUEDEN LLARGS CAMINS PER RECORRER, GRANS
COMBATS PER VENCER, PERO NO HEM DE DEFALLIR MAI SI ESTEM SEGURS
QUE, AL CAPDAVALL, HA DE VENCER LA BONDAT, L'AMOR, LA PAU, LA
LLIBERTAT LA JUSTICIA I EL PROGRES. AMB L'AJUT DE SANT ANASTASI, PERO SOBRE TOT AMB EL VOSTRE ESFORÇ PODREU CELEBRAR UNA I
MIL FESTES MAJORS QUE HAURAN DE SER EXEMPLE DE CIUTADANIA. AMB
L'ESFORÇ DE TOTS, ELS VERSOS DEL VOSTRE CONCIUTADA JOAN DE DEU
SOLER I AMIGO HAURAN DE PRENDRE TOT EL SEU SENTIT:
BADALONA: POSA'T DE CARA A MAR
QUE EL CRIT ET SIGUI PROA ...
BADALONINS I BADALONINES, VISQUEN LES FESTES DE MAIG,
VISCA LA FESTA MAJOR, VISCA BADALONA !.-
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3866
Title
A name given to the resource
Festa Major de Badalona / Pregó
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Badalona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Badalona
Festes majors
Benestar Social
Barcelona
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1984-05-10
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/976/19850311d_00061.pdf
210d1c443e9da47a63d83d29919ba79f
PDF Text
Text
Governar una ciutat no és tan sols gestionar
uns serveis amb eficàcia, sinó establir aquelles
polítiques que estan d'acord amb les demandes
ciutadanes. Governar suposa relacionar de manera
estreta, política i administració, e ficàcia en
la prestació dels serveis diaris i aprofundiment
de les exigències ciutadanes. Significa adequació dels recursos a les necessitats en funció
d'uns programes i d'unes polítiques que enfrontin decididament, els diferents problemes que
sorgeixen de la concentració urbana.
Difícilment el Govern de la Ciutat podra romandre
alié a allò que representa un dels fenòmens internacionals més característics dels darrers temps:
la tendència a un increment de la delinqüencia,
l'aparició de noves modalitats delictives, algunes d'elles de signe violent, o el creixement
d'un sentiment d'inseguretat susceptible de trobar les més diverses manifestacions.
�F
La preocupació per aquesta problemàtica de la
seguretat ciutadana, evidenciada en les diverses àrees del govern municipal i a la previsió
de la seva transcendència i abast, varen requerir un conjunt d'iniciatives, desenvolupades
des de mitjan 1983 per a establir, en el marc
de les competències que tenim atribuïdes, unes
actuacions que permetessin d'abordar en profunditat i amb el rigor que exigeix el problema, i
que varen culminar el desembre d'aquell mateix
any amb la constitució de la Comissió Tècnica
de Seguretat Urbana.
En aquesta matèria, a més d'una voluntat previsora,
existia una plena consciència de la complexitat i
novetat en alguns casos dels problemes plantejats,
que no admetien respostes simplistes, ni molt menys
fonamentades en criteris purament especulatius.
Això exigia un seriós esforç de reflexió i d'un
marc capaz de desplegar-lo amb serenor, amb el
necessari distanciament respecte de la incidència
de la gestió administrativa quotidiana.
�4.
La (asa de la C-iutat, Barcelona, inicia un cop més
un paper pilot que es concreta en un nou tarannà
sobre el tractament dels problemes de la seguretat.
L'experiència oberta per la constitució del Consell
de Seguretat Urbana el juny de 1984, i que posteriorment ha començat a articularse a nivell dels districtes, suposa pels seus continguts la voluntat d'establir uns sistemes participatius del tot necessaris.
Cal destacar decididament l'anacrònic concepte d'ordre
públic pel de seguretat ciutadana. El primer es basa
tan sols en la trilogia policia-jutge-presó, mentre
que el segon estableix un marc preventiu i rehabilitador que, sense oblidar el sancionador, estableix
un sistema de prioritats que socialment i políticament
han de preocupar-lo per donar resposta no tansols al
que són demandes, sinó tambés exigències ciutadanes.
Es tracta d'un nou enfocament de l'acció dirigida a
reduir la delinqüència i el sentiment d'inseguretat
que produeix.
En primer lloc significa un replantejament de continguts d'aquella acció que com abans he esmentat, supera els límits de la noció tradicional de l'ordre públic.
�5.
Com ha exposat àmpliament el Comissionat, avui es fa
necessària una alternativa global de seguretat, integradora de les dimensions preventives i rehabilitadores junt amb la estrictament punitiva.
Així ho han apreciat les reunions del Consell de Seguretat Urbana celebrades en els darrers mesos,en abordar problemàtiques tan important en el que pertoca a la
prevenció social - i en algun cas a la rehabilitació con són les de joventut, ensenyament, drogaaddicció i
estrangers,...
Però la novetat de la experiència hi és tambélen les seves formes, en el mètode de l'actuació. Aquest métode
pretén, ésclar, un desenvolupament de la coordinació
policial i instuticional aprofundit en el avenços efectuats en aquest sentit al llarg dels darrers temps.
Però també persegueix la participació ciutadana en un
marc ampliament representatiu.
El Consell de seguretat Urbana és un marc d'integració
voluntària, és veritat. Però també es veritat que les
absències o la dimissió de responsabilitats en una
�3.
Les recomanacions que avui es presenten, fonamentades
en els seus corresponents informes, materialitzaran
la voluntat del govern a la que feia esment. Recullen
un ampli ventall que requerià les seves prioritzacions
i la seva adequació en el temps i als recursos de les
diverses administracions.
Cal assenyalar que les propostes d'actuació i les
alternatives que es formulen, refusen les solucions
esquemàtiques. Aquesta Alcaldía creu que s'ha fet un
esforç d'investigació social sense presendents a
Espanya, amb el suport de successives enquestes sobre
seguretat ciutadana-que auran de tenir continuïtati d'un ampli flux informatiu de les més diverses entitats i organismes: des d'entitats econòmiques fins
a sindicals, des d'aportacions veïnals fins institucionals.
Crec que aquest treball, reflexió i proposta és un
punt important de sortida que estableix els aspectes
bàsics d'una actuació en l'àmbit de la seguretat urbana. Es essencial que sigui apreciat com una fita
sense dubte important, dins d'une experiència ja en
curs.
�6.
qüestió tan crucial com la seguretat ciutadana resulten difícilmente excusables, tant més quan pretenen
amparar-se en certs projectes no gens definits o en
propostes no realitzables en el marc de l'actual legislació.
A aquells que tenim responsabilitas de govern ens han
de preocupar més les qüestions de fons que no pas les
de forma, m$es les que afecten als ciutadans que les
que puguin afectar a les nostres particularitats polítiques. Perquè el Govern de la Ciutat i la política en
general han d'anar orientades a donar resposta a les
demandes ciutadanes per damunt dels actes de personalisme polític, donat que aquesta acció s'encamina més
cap al clientelisme que no pas a l'acció pública dirigida a beneficiar a la majoria.
Vull per acabar felicitar a tots als qui han intervin-
gut
la elaboració de les propostes dels informes, als
qui han treballat en la formulació d'un nou marc sobre
la seguretat ciutadana i que ens obliga a les administracions a continuar aprofundint per aconseguir progressi
vament uns resultats satisfactoris.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3882
Title
A name given to the resource
Discurs en l'acte de lliurament del document de la Comissió Socias sobre Seguretat Ciutadana
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Benestar Social
Seguretat ciutadana
Model social
Acció política
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-03-11
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1085/19870411d_00203.pdf
05b483faed84c4ad951252aa1c01fd05
PDF Text
Text
Ajuntament
A
^
de Barcelona
Alcaldía
Gabinete de
Comunicación
Pza. S. Jaime s/n.
08002 Barcelona
Tel. 301 07 07
Télex 54519 Laye
Jornades de debat "Estat del Benestar". Conferència de l'Excm.
Sr. Alcalde, Pasqual Maragall.
Barcelona, 11 d'abril de 1987
�SENYORES, SENYORS:
EN AQUESTA úLTIMA CONFER é NCIA DE LES JORNADES
M'AGRADARIA EXPLICAR-VOS QUE ÉS EL QUE HA FET
L'AJUNTAMENT DE BARCELONA EN EL CONTEXT DE LA CRISI
ECONOMICA I SOCIAL QUE AQUESTS DIES S'HA DEBATUT AQUí.
MOLTS DELS ASPECTES DE L'ACTIVITAT MUNICIPAL HAN
ESTAT JA
EXPOSATS: M. ROSA BARENYS, JOSEP M.
PASCUAL, JORDI BORJA, EL DOCTOR JOAN CLOS, JOAQUIM DE
NADAL, JORGE GONZáLEZ AZNAR, XAVIER CASAS US HAURAN
PARLAT DE LES áREES QUE CONEIXEN MÉS DIRECTAMENT.
EVIDENTMENT, JO TAMBÉ TINDRIA COSES A DIR SOBRE
ALGUNS DELS MISSATGES QUE S'HAN EMÉS DES DE AQUESTA
TAULA PER PART D'ALTRES PARTICIPANTS, I MOLT EN
PARTICULAR D'AQUELLS QUE TENEN RESPONSABILITATS A NIVELL
DE L'ESTAT. I TANMATEIX NO HO FARÉ PERQUè CREC QUE PUC
FER UNA APORTACI6 MÉS ESPECIFICA REFERIDA A QUINA HA
ESTAT L'ACTITUD DEL NOSTRE AJUNTAMENT EN UNA FASE
�CONEGUDA DE LA CRISI DEL SISTEMA CLàSSIC DEL BENESTAR
SOCIAL. TEMPS HI HAURà MéS ENDAVANT PER A DISCUTIR AMB
ARGUMENTS I AMB DADES, A FONS, ALGUNES DE LES
AFIRMACIONS QUE DES D'AQUí S'HAN FET RESPECTE A LA
DESCENTRALITZACIÓ DE L'ESTAT.
TORNANT AL NOSTRE TEMA, ESTIC SEGUR QUE ELS
PARTICIPANTS D'ALTRES AJUNTAMENTS I DE LA DIPUTACI6
TAMBÉ HAURAN TOCAT PLANTEJAMENTS COMUNS AMB ELS NOSTRES.
JO VOLDRIA ARA EXPLICAR, MOLT PLANERAMENT, COM HE
VIST TOT EL PROCÉS DES DEL MEU LLOC D'ALCALDE. DESPRÉS,
SI HI HA TEMPS, PRESIDENT, POTSER AVANÇARÉ ALGUNES
CONSIDERACIONS TEòRIQUES SOBRE.L'EXPERIèNCIA.
�—4—
1985: REPLANTEJAMENT DAVANT LA CRISI
SITUEM—NOS AL 1985 I AL REPLANTEJAMENT DAVANT LA
CRISI QUE EN AQUELL MOMENT ES VA INICIAR EN EL NOSTRE
AJUNTAMENT I EN GENERAL, JO DIRIA, EN EL MóN MUNICIPAL I
LOCAL A CATALUNYA.
L'ESTIU DE 1985, COINCIDINT AMB EL PAS DE L'EQUADOR
DE L'ACTUAL MANDAT MUNICIPAL, ENS VAM REPREGUNTAR QUè
HAVEM DE FER, QUè ÉS EL QUE S°HAVIA DE FER. ENS HO VAM
PREGUNTAR EN TERMES ECONòMICS, PERQUè ERA EVIDENT QUE LA
DADA NOVA POTSER MÉS CLAMOROSA EN AQUELL MOMENT ERA LA
LENTA CONFIRMACIó DE LA REALITAT D'UN ATUR INAMOVIBLE.
QUEDAVA BEN CLAR EN AQUELL MOMENT, POTSER FINS I
TOT ABANS, QUE LES IL.LUSIONS QUE ENS HAVEM POGUT FER
SOBRE L'EVOLUCIó DE L'ECONOMIA, SOBRE LA DURADA DE LA
CRISI ECONóMICA, EREN JUSTAMENT AIXò: IL.LUSIONS. A
L'ANY 79 TOTHOM PENSAVA QUE LA CRISI DURARIA UNS ANYS
NIÉS A TOT ESTIRAR.
�2
-5-
L'ANY 85 JA ERA EVIDENT QUE ALL NO S'ACABAVA,
QUE ERA D'UNA GRAN RESISTèNCIA, I QUE EN TOT CAS, LA
REACTIVACIó QUE POGUèS VENIR, QUE ÉS JUSTAMENT LA QUE
ARA ESTEM COMENÇANT A EXPERIMENTAR, NO SERIA DE L'ESTIL
DEL CREIXEMENT QUE ES VA DONAR A BARCELONA EN ELS
SEIXANTES I PRIMERS SETANTES.
PER TANT NO ERA D'ESPERAR UNA REDUCCIó SUBSTANCIAL
DE LA SITUACIó D'ATUR I DE MISèRIA,_ MISèRIA RELATIVA,
PERò REAL, A LA CIUTAT.
AQUESTA SITUACIó PROVOCAVA SOBRE L'ACTUACIó
MUNICIPAL, I EVIDENTMENT SOBRE LA SITUACI6 DE LA CIUTAT
ELLA MATEIXA,UNA OMBRA MOLT NEGATIVA I UNES RESTRICCIONS
I UNA INFLUèNCIA MOLT NEGATIVES.
DESDE EL PUNT DE VISTA,
MOLT PRAGMITIC,
DE
L'ACTUACIó MUNICIPAL, IMPLICAVA MOLTES MÉS DESPESES DE
GUàRDIA URBANA,
PER FER FUNCIONS DE POLICIA NO
PRòPIAMMENT DE LA SEVA COMPETèNCIA, MOLTES MÉS DESPESES
�-6-
TAMBÉ EN SERVEIS SOCIALS, MOLTES DESPESES NO PREVISTES
EN PROGRAMES ANTIDROGA -PROGRAMES MOLT CARS I D'UNA
EFICàCIA RELATIVAMENT REDUïDA.RESPECTE DEL SEU COST, I
ANIR1EM SEGUINT.
POT SEMBLAR UNA MICA BRUTAL QUE JO PARLI D'AQUESTS
TEMES, COM ELS TEMES DE COST, PER6
ÉS
QUE AQUESTA
ÉS
LA
CRUA REALITAT. S'HAN DE TENIR RECURSOS PER DUR ENDAVANT
AQUESTS PROGRAMES, S'HAN
DE
TENIR MOLTS RECURSOS,
NOSALTRES ELS HI HEM POSAT PER S'HA DE SABER QUIN
ÉS
EL
MARC EN EL QUAL AQUESTS RECURSOS ES POSEN, QUINS
OBJECTIUS ES PERSEGUEIXEN I QUINA POT SER LA DURADA DELS
FENòMENS QUE ES TRACTA DE COMBATRE.
TOTA UNA PROBLEMàTICA, EN Fi, QUE FA 8 ANYS NO ENS
HAVíEM PLANTEJAT, O SI MÉS NO, NO HAVEM PREVIST QUE
TINGUÉS LA VIRULéNCIA QUE VA TENIR. I DONAREM EXEMPLES:
NOMÉS EN UN PROGRAMA ESPECFIC DE GUàRDIA URBANA A LA
BARCELONA VELLA, NOMÉS EN HORES EXTRES, NO ESTIC PARLANT
DE LA NòMINA, NOMÉS D'HORES EXTRES, ESTEM GASTANT.
�-7-
VUITANTA MILIONS DE PESSETES.
LA RESPOSTA A AQUELLA PREGUNTA, " QUÉ HEM DE FER?"
VA SER QUE HAVíEM DE CONTINUAR FENT EL QUE HAVíEM ESTAT
FENT DURANT ELS PRIMERS SIS ANYS D'AJUNTAMENT DEMOCRàTIC
EN MATéRIA DE SERVEIS SOCIALS, DE JOVENTUT, DE SERVEIS
PERSONALS EN GENERAL, DE LA TERCERA EDAT, DE CASALS DE
JOVES, DE LLARS DE VELLS, DE RESIDèNCIES DE VELLS, DE
CENTRES CVICS, DE CENTRES DE SERVEIS SOCIALS, DE
CENTRES PER LA LLUITA CONTRA LA DROGA, TEMA AQUEST QUE
ES VA RENOVAR PRECISAMENT EN AQUELL MOMENT, QUE S'HAVIA
DE CONTINUAR FENT UNA ACCI6 EN MATERIA DE SERVEIS
PERSONALS I SOCIALS, TAN INTENSA COM MMAI AQUESTA CIUTAT
NO HAVIA VIST, I QUE SEGUEIX SENT MÉS INTENSA DEL QUE
MAI NO S'HAVIA FET EN AQUESTA CIUTAT. JO DESAFIARIA A
MOLTES ALTRES CIUTATS A COMPARAR-S'HI.
PERò A LA VEGADA ENS VAM NEGAR A QUEDAR A
L'EXPECTATIVA, IMPASSIBLES DAVANT DE LA SITUACIó
ECONòMICA DE LA CIUTAT EN ELLA MATEIXA, GLOBALMENT
�-8-
CONSIDERADA.
ÉS A DIR, NO ENS VAM CONFORMAR A ESTAR EN UNA
SITUACI6 DE LLUITA CONTRA LES CON SEQÜéNC IES DE LA MANCA
DE BENESTAR SOCIAL. VAM DECIDIR ENTRAR, MARGINALMENT
PERò DE FORMA SIGNIFICATIVA, EN LA LLUITA CONTRA LES
CAUSES DE LA MANCA DE BENESTAR SOCIAL A LA NOSTRA
CIUTAT.
�-9-
LA RESPOSTA DE L'AJUNTAMENT
VEIEM AIXò UNA MICA MÉS DE PROP. ÉS EVIDENT QUE
L'AJUNTAMENT NO TÉ COMPETèNCIES PER LLUITAR CONTRA
L'ATUR. NOMÉS TÉ COMPETèNCIES PER LLUITAR CONTRA LES
CONSEQÜèNCIES DE L'ATUR, NO CONTRA LES SEVES CAUSES.
TOT I AIXí ENS VAM NEGAR A ROMANDRE INSENSIBLES
DAVANT D'AQUESTES CAUSES I VAM DECIDIR DE COMENÇAR A SER
MÉS BELIGERANTS, A TRACTAR D'ANIMAR L'ECONOMIA DE LA
CIUTAT, A TRACTAR DE RECUPERAR UNA IDEA QUE
HISTòRICAMENT HAVIA TINGUT UN PIS I QUE DESPRÉS HAVIA
ANAT DESAPAREIXENT DE LA NOSTRA LITERATURA, QUE ÉS LA
IDEA DE FOMENT. EN AQUELL MOMENT JUSTAMENT, EN EL MOMENT
DE DEFINIR LA SITUACI6 EN LA QUAL ESTàVeM DES DEL PUNT
DE VISTA GLOBAL I POLTIC, DEL PAS DE L'EQUADOR, ES VA
ENCUNYAR UNA FRASE, MOLT SIGNIFICATIVA DE L'ESTAT
D'ESPERIT DEL MEU AJUNTAMENT: VA SER EL MOT I L'OBJECTIU
D'"ANAR MÉS ENLLà". US DIRÉ DE PASSADA QUE ÉS D'AQUí,
D'UNES CERTES DERIVACIONS D'AQUEST EMBLEMA, D'AQUEST
�-10-
LEMA, QUE VA SORTIR LA FAMOSA FRASE PUBLICITàRIA DE "MÉS
QUE MAI". VA SORTIR UNA MICA DE LA IDEA QUE ESTàVEM EN
UNA SITUACIÓ EN LA QUAL, ANANT L'OPERATIVITAT DE LA
CIUTAT D'UNA FORMA CORRECTA, ESTANT ELS SERVEIS
MUNICIPALS ACTUANT D'UNA FORMA A PLENA SATISFACCIÓ DES
DEL PUNT DE VISTA DE LA SEVA VELOCITAT DE CREUER, PER
DIR-HO AIXí, ENS HAVíEM DE PLANTEJAR ANAR MÉS ENLLI I
TRACTAR DE FORÇAR ELS _LÍMITS DEL QUE ERA EL NOSTRE àMBIT
D'ACTUACIÓ. I D'AQUI VA SORTIR TOTA AQUESTA FILOSOFIA I
TAMBÉ AQUESTES EXPRESSIONS.
AIXò VOLIA DIR TENIR INICIATIVES NOSALTRES
MATEIXOS, COL.LABORAR AMB ALTRES QUE EN TENEN I SOBRE
TOT FIXAR-NNOS UN OBJECTIU. NO L`OBJECTIU DE CREAR UNA
ONADA DE PROSPERITAT, QUE NOSALTRES SOLS EVIDENTMENT NO
PODREM NI PODEM CREAR NI PODREM, MAI. PERO Sí, I
SUBRATLLO MOLT LES PARAULES QUE DIRÉ ARA, SITUAR LA
CIUTAT EN CONDICIONS TALS QUE SI AQUESTA ONADA VENIA,
COM EFECTIVAMENT EST VENINT, NOSALTRES POGUESSIM
GAUDIR-NE D'UNA FORMA DIFERENCIAL, POSITIVA, RESPECTE
�D'ALTRES CIUTATS.
REPETEIXO, NO TRACTàREM, NO HEM TRACTAT NI
TRACTAREM MAI DE CREAR UNA ONADA DE PROSPERITAT
ECON¿MICA I SOCIAL QUE NOSALTRES NO PODEM GENERAR, PER¿
QUE HEM DE TRACTAR, I HEM TRACTAT DE FER-HO, I CREC
QUE HO HEM ACONSEGUIT EN UNA CERTA MESURA, DE SITUAR-NOS
EN BONES CONDICIONS PER AGAFAR EL TREN D'AQUESTA ONADA
SI AQUESTA ONADA ES PRODUTA, COM EFECTIVAMENT S'ESTà
PRODUINT. FINS I TOT, D'ANAR-HI A SER POSSIBLE EN ELS
VAGONS DEL DAVANT D'AQUEST TREN. DECIDIDAMENT HO VAM
INTENTAR I MODESTAMENT CREC QUE EN BONA MESURA HO VAM
ACONSEGUIR, HO ESTEM ACONSEGUINT.
ALTRES CIUTATS HO HAVIEN FET. EN AQUEST PAIS NOSTRE
QUE S'ESTá OBRINT, TANMATEIX S'IGNOREN MOLTES REALITATS
QUE SóN ¿BVIES EN LA VIDA INTERNACIONAL. MOLTES CIUTATS
HO HAVIEN FET: BALTIMORE, CLEVELAND, A CIUTATS DE
L'ESTAT D'OHIO; A EUROPA LES CIUTATS SUEQUES, ALGUNA,
ROTTERDAM, LYON; AL CANADà, TORONTO. TANTES I TANTES
�-12-
CIUTATS QUE S'HAN PLANTEJAT PROGRAMES DE PROMOCIó
ECONòMICA DE LA CIUTAT EN EL SENTIT MÉS GLOBAL, A PARTIR
D'UNA SITUACI6 DE CRISI, DE PèRDUA DE POBLACI6 I
D'ALTRES
INDICADORS
IGUALMENT
IMPORTANTS.
COM HAVíEM DE FER-HO NOSALTRES? COM HAVíEM
D'ACONSEGUIR QUE BARCELONA ESTIGU É S EN BONES CONDICIONS
RESPECTE LES POQUES OPORTUNITATS QUE EL FUTUR ECONòMIC
POGUÉS DONAR?
�-13-
LES MESURES PRESES
EN PRIMER LLOC VAM DECIDIR APRETAR MOLT FORT EN EL
PROJECTE "VEDETTE", EL MÉS EMBLEMITIC: ELS JJ.00. DE
1992.
HO VAM FER PERQUé VEIEM QUE HI HAVIA MÉS
POSSIBILITATS D'èXIT QUE EN ELS SEIXANTA ANYS ANTERIORS
EN QUè LA CIUTAT HAVIA PERSEGUIT AQUEST MATEIX OBJECTIU.
I TAMBÉ PERQUè NOMÉS EL FET DE PARTICIPAR, D'ANAR PEL
Mal EXPLICANT LA CANDIDATURA ENS POSAVA EN CONTACTE AMB
ELS CENTRES D'INFORMACI6 I DE DECISI6 ECONòMICA I
FINANCERA. AMB AQUEST MOTIU HEM VISITAT POTSER ENTRE
VINT I TRENTA PAïSOS, ENS HEM AGERMANAT AMB CIUTATS DE
PER TOT EL M6N, I AIXò POT SEMBLAR MOLT FORMAL I HO ÉS I
TANMATEIX DE VEGADES, ARA JUSTAMENT, COMENÇA A TENIR
DERIVACIONS PRàCTIQUES QUE NO DEIXEN DE TENIR INTERÉS.
ENS INTERESSAVA QUE AQUESTS CENTRES ESTIGUESSIN
INFORMATS SOBRE BARCELONA; POSAR BARCELONA EN EL MAPA,
�COM ES VA DIR UN COP I, AL MATEIX TEMPS, QUE ENS
DONESSIN INFORMACIó SOBRE OPORTUNITATS EN EL MERCAT
MUNDIAL. AQUESTA ÉS UNA LNIA D'ACTUACIó.
SEGONA LTNIA: VAM DECIDIR AMPLIAR L'àMBIT DE LA
NOSTRA ACTUACIó. DECISI6 QUE ES VA MATERIALITZAR AMB LA
CREACIó DEL CONSELL ECONòMIC ASSESSOR, L`ESTIU DE 1985.
EL CONSELL ECONòMIC ASSESSOR ÉS UNA REUNIó NO
REGULAR, NO FORMALITZADA, EN LA QUAL ESTAN PRESENTS
REPRESENTANTS DE DIFERENTS INSTITUCIONS ECONóMIQUES DE
LA CIUTAT -FIRA, CAMBRA, PORT, CONSORCI DE LA ZONA
FRANCA, OFICINA OLíMPICA, ETC.- ON ES VAN REVISANT ELS
PROBLEMES ECONóMICS DE LA CIUTAT, NO DE L'AJUNTAMENT, DE
LA CIUTAT, I LES SEVES PERSPECTIVES.
TAMBÉ, AQUEST SERIA EL TERCER PUNT, I AIXò
SEGURAMENT HO HAURà EXPLICAT EN JOAQUIM DE NADAL, VAM
PRENDRE UNA SèRIE DE MESURES DES DE LA TINèNCIA
D'ALCALDIA D'HISENDA QUE PERMETIA LA GENERACIó D'UN
�PETIT ESTALVI PER FINANÇAR ,
L'ESTIMULACIó ECONóMICA
DIRECTA. MIL MILIONS DE PESSETES, UN SET PER CENT DE LA
NOSTRA INVERSIó ANUAL, QUE S'HAVÍEN DE DERIVAR CAP A UN
PROJECTE,
QUE DESPRÉS EXPLICARÉ,
D'UNA EMPRESA
D'INICIATIVES.
UNA ALTRA LíNIA D'ACTUACIó VA SER, EN CANVI,
TREBALLAR NO EN EL CAMP DE LES EMPRESES SINO EN EL CAMP
DE LA FRONTERA ENTRE LES EMPRESES I EL MóN DE LA
MARGINALITAT, LA CREACIó DE LA PONèNCIA DE
DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL. EN JORGE GONZaLEZ
AZNAR US DEURIA EXPLICAR AHIR AMB DETALL EL SEU
FUNCIONAMENT.
EL OUE BUSQUEM AMB LA PONèNCIA ÉS ANIMAR I
RACIONALITZAR UN SEGUIT D'ACTIVITATS QUE EXISTEIXEN EN
EL MARC DEL MERCAT ECONòMIC, EN LA FRONTERA DEL MóN DE
LES COOPERATIVES, DE L'AUTO-OCUPACIó, DE LES INICIATIVES
FINANÇADES PER L'INEM O PER FONS EUROPEUS.
�-16-
CAL DIR A LA GENT, CLARAMENT, QUE ÉS IMPOSSIBLE EN
EL M6N ACTUAL, ASPIRAR A UN SOU SENSE MÉS TTOL QUE EL
QUE ENS DONA EL SISTEMA TAL COMO ESTI FUNCIONANT. CAL
DIR CLARAMENT ALS NOSTRES JOVES, PERQUè A MÉS ELLS HO
SABEN, PER LA SEVA PRòPIA EXPERIèNCIA, QUE NO ES POT
ESPERAR UN SOU ESTABLE DE LA MERA POSSESSIó D'UNA
CAPACITACIó MNIMA COM LA QUE ENS DONA EL SISTEMA SENSE
CAP PARTICIPACIó ESPECIAL PER LA NOSTRA BANDA. CAL O
ARRISCAR O INNOVAR O CREAR O BÉ FORMAR-SE D'UNA FORMA
MOLT ESPECIFICA. ESTA CANVIANT EL POSICIONAMENT DEL
CIUTADà RESPECTE DE LA CIUTAT, RESPECTE DEL SISTEMA
CIUTADà. HAN DE CANVIAR TAMBÉ LES IDEES QUE ELS
RESPONSABLES DE LES CIUTATS TENIM RESPECTE DEL QUE
NOSALTRES HEM DE DIR A LA GENT. A LA GENT SE LI HA DE
DIR QUE SI NO CREEN ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU
TREBALL, NO TINDRAN TREBALL. I CREAR ELLS MATEIXOS LES
CONDICIONS DEL SEU TREBALL VOL DIR AUTO-OCUPACIó
EVIDENTMENT; VOL DIR COOPERATIVA, EN EL SEU CAS
EVIDENTMENT; VOL DIR UNA FORMACIó MOLT ESPECíFICA EN
ALTRES OCASIONS; VOL DIR CREATIVITAT QUE TINGUI UN
�-17-
MERCAT, NO CREATIVITAT QUE PUGUI SER PROMOCIONADA, QUE
PUGUI SER RECOLZADA NOMÉS, COM HA DE SER, PER¿ NO N'HI
HA PROU. HA DE SER, A MÉS, SITUABLE EN EL CONTEXTE EN
QUè ESTEM, QUE ÉS EL CONTEXTE DEL MERCAT. VOL DIR TAMBÉ
POSSIBILITAT DE CREACIó D'EMPRESES I NECESSITAT DE FERHO.
EN EL CAMP DE LA FORMACIó, A NINGú SE LI ACUT JA QUE
SIGUI POSSIBLE, SENZILLAMENT, FER UNA OPCIó ALS DISSET
ANYS, ALS SETZE ANYS, SUPOSEM, PER AQUELLA BRANCA, PER
AQUELL TíTOL I QUE D'AQUí ENS VINGUI, EL SISTEMA ENS
DONI LA POSSIBILITAT D'UNA OCUPACI6. NO ES AIXí. SI NO
HI HA UN MOMENT D'AQUESTA EVOLUCIó EN EL QUAL L'INDIVIDU
ESTA EN CONDICIONS D'OPTAR, D'ARRISCAR, DE DECIDIR QUE
ELL PRODUIRà D'UNA DETERMINADA FORMA DETERMINADES COSES,
NO ÉS
SEGUR, MÉS AVIAT, ÉS BEN SEGUR QUE AQUEST
INDIVIDU, AQUEST CIUTADà NO TINDRà UN LLOC EN EL SISTEMA
EN EL QUAL ESTEM, QUE TRACTEM DE REFORMAR, PER QUE ENS
ENMARCA. AQUESTA ÉS LA REALITAT I RES DEL QUE NOSALTRES
FEM ES POT FER FORA D'AQUESTES CONSIDERACIONS. HEM
�-18-
D'ANIMAR, EN DEFINITIVA, AL NOSTRE JOVENT I TAMBÉ A LA
GENT GRAN, AMB MÉS DIFICULTAT, QUE ES TROBA EN
SITUACIONS MARGINALS EN EL MERCAT DE TREBALL A PRENDRE,
DONCS, ACTITUDS PER ELLS MATEIXOS, ALIAR-SE AMB D'ALTRES
I TRACTAR D'INNOVAR, D'ARRISCAR, DE BUSCAR FORMACIONS
ESPECIFIQUES.
NO TENIM LA GARANTIA QUE D'AQUEST SECTOR FRONTALER,
EN EL QUAL S'ESTà TREBALLANT INTENSAMENT, DES DELS FONS
EUROPEUS, ESPANYOLS I AUTONóMICS, QUE EN AQUEST SECTOR
SE LI ESTIGUI TRAIENT EL RENDIMENT SOCIAL I ECONòMIC QUE
SE LI POT TREURE.
PASSO A UNA ALTRA LíNIA D'ACTUACIó.UNA ALTRA EINA DE
PROMOCI6 ECONòMICA VA SER LA RECONVERSI6 DEL CONSORCI DE
LA ZONA FRANCA, L'ANTIC CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, EN
AGENT DE PROMOCIò ÍNDUSTRIAL.
EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, EN INICIAR-SE EL
PRIMER AJUNTAMENT DEMOCRàTIC, TENIA UN DèFICIT DE MÉS DE
�-19-
11.000 MILIONS DE PESSETES I UNA PLANTILLA EXAGERADA DE
400 PERSONES. ÉS UN FET BEN CONEGUT I VA SER PRODUCTE
D'UNA ADMINISTRACI6 FUNESTA, FINS I TOT EN ELS DARRERS
ANYS FRAUDULENTA. EN EL PRIMER MANDAT DEMOCRàTIC, AMB
L'AJUT DE L'ESTAT, VAM POSAR EL DèFICIT A ZERO I VAM
REDUIR LA PLANTILLA PRàCTICAMENT A LA MEITAT.
UN COP COLMATAT EL SòL INDUSTRIAL QUE ADMINISTRAVA
EL CONSORCI, DE L'ORDRE DE 6 MILIONS DE METRES
QUADRATS, EL POL GON INDUSTRIAL PúBLIC MÉS IMPORTANT
D'ESPANYA I EL SEGON D'EUROPA, DESPRÉS DEL DE MARSELLA,
UN COP, DONCS, AQUEST POLÍGON PRàCTICAMENT PLÉ, QUEDAVA
TANMATEIX UN OPERADOR EXPERIMENTAT I àGIL, AMB UN
CONEIXEMENT DEL'àREA MOLT IMPORTANT I CAPAÇ D'OBTENIR
BENEFICIS PER L'àREA EN EL SEU CONJUNT.
EL CONSORCI S'HA CONVERTIT DONCS EN UN PROMOTOR
INDUSTRIAL DE L'àREA DE BARCELONA, DE LES SEVES
ACTIVITATS I DE LES SEVES POSSIBILITATS. CAL DESTACAR
PERQUè L'ESTà GESTIONANT ARA EL CONSORCI, LA CREACI6,
�EN CONJUNCI6 AMB LA CORPORACIó METROPOLITANA DE
BARCELONA, DEL PARC TECNOLóGIC DEL VALLÉS.
AQUEST PARC TECNOLòGIC EL VEIEM COM EL LLOC IDEAL
ON SITUAR UNA CONSTEL.LACIó D'ACTIVITATS D'ALTA
TECNOLOGIA QUE NO PODEN ESTAR ALIENES AL NOSTRE FUTUR.
�-21-
INICIATIVES S.A.
PARLARÉ ARA UN MINUT D'INICIATIVES, S.A.
ABANS US HE DIT QUE AMB L'ESTALVI GENERAT PER LA
REDUCCIó DE LA DESPESA ORDINáRIA I LA MILLORA DEL
RENDIMENT DELS INGRESSOS DE L'AJUNTAMENT PRETENïEM
ESTIMULAR DIRECTAMENT L'ACTIVITAT EN EL MERCAT.
A TRAVÉS D'INICIATIVES S.A. HEM CREAT UNA INVERSIó
DE 12.000 MILIONS DE PESSETES A PARTIR D'UNA DESPESA DE
CAPITAL DE TAN SOLS 1000 MILIONS.
PODRIA DEFINIR INICIATIVES S.A. COM UNA EMPRESA QUE
PROMOU LA CREACIó D'EMPRESES QUE PRODUEIXEN BENS I
SERVEIS PRIVATS D'INTERÉS GENERAL.
PER VEIEM PRIMER QUIN VA SER EL SEU ORIGEN. DE
FET, INICIATIVES VA NEIXER D'UNA NECESSITAT. L'ALCALDE
DE BARCELONA ES TROBAVA QUE A LA SEVA TAULA HI HAVIA UN
CALAIX ON S'HAVIEN ANAT ACUMULANT UN MUNT D'IDEES
�PORTADES PELS CIUTADANS. IDEES SOBRE EL QUE CALDRIA FER
I EL PER QUÉ NO S'HAVIA FET. ARRIBAVEN A LA TAULA DE
L'ALCALDE PERQUè AQUESTA TAULA ÉS UN
D'INFORMACI6
CENTRE
I, LA GENT PENSA, UN CENTRE DE DECISI6
IMPORTANT.
EL PROBLEMA, PERò, ÉS
QUE L'AJUNTAMENT,
L'ADMINISTRACI6 MUNICIPAL, NO ÉS EN SI MATEIXA UN BON
TRANSFORMADOR D'IDEES EN PROJECTES. PERQUè NO ESTA
PENSAT PER FER AIX6. NO EST PENSAT PER CREAR EMPRESES
NI PER CONVERTIR EN PROJECTES TANGIBLES LES IDEES,
SOVINT MAGNIFIQUES, APORTADES PER CIUTADANS AMB
INICIATIVA.
D'ALTRA BANDA HI HAVIA UN ALTRE INCONVENIENT. MOLTA
GENT HI PORTAVA IDEES PERQUè NO LES HAVIEN ACCEPTAT
ENLLOC MÉS.
I, PER TANT, ENCARA QUE NOMÉS SIGUI
PSICOLòGICAMENT, ES PODRIA PENSAR QUE AQUESTES IDEES EN
DEFINITIVA EREN AQUELLES QUE EL MERCAT HAVIA REBUTJAT.
^^
�-23-
PERó EN QUALSEVOL CAS, L'ADMINISTRACIó ERA I ÉS I
SER1 UN CENTRE D'INFORMACIó MOLT IMPORTANT, I SERIA
ABSURD DESAPROFITAR AQUESTA CARACTERÍSTICA. VOSTÉS SABEN
QUE ELS MANUALS D'ECONOMIA DEFINEIXEN JUSTAMENT
L'EMPRESA I L'EMPRESARI COM UNA COLLA DE COSES, PER
TAMBÉ COM UN PORTADOR D'INFORMACI6. I AQUESTA INFORMACI6
HI ÉS
ALS AJUNTAMENTS.DESPRECIAR-LA, TIRAR-LA, NO FER-NE
úS SERIA DES DEL PUNT DE VISTA ECONòMIC I SOCIAL UN MAL
SERVEI A LA COL.LECTIVITAT.
FINS I TOT L'ALCALDE, DE VEGADES, COM A PERSONA
INFORMADA EN AQUEST SENTIT, ES VEU EN L'OBLIGACI6 DE
RESITUAR EN EL MERCAT, EN LES MILLORS CONDICIONS
POSSIBLES, ALGUNES IDEES MOLT VàLIDES QUE EN TOTA LA
SEVA RIQUESA DE MATISSOS NOMÉS ESTAVEN, NOMÉS SóN
CONEGUDES JUSTAMENT DES DE L'ALCALDIA.
AQUEST ÉS DONCS L'ORIGEN D'INICIATIVES TRACTAR DE
CONVERTIR EN EMPRESES, EN PROJECTES REALS I TANGIBLES,
LES IDEES VIABLES QUE ELS CIUTADANS PORTAVEN A
�-24-
L'AJUNTAMENT. PENSEU QUE, EN BONA MESURA, L'ACTIVACIó
ECONòMICA, EN QUè CONSISTEIX, EN BONA MESURA TAMBÉ, LA
MILLORA DEL BENESTAR SOCIAL, CONSISTEIX PRECISAMENT EN
AIXò: EN PASSAR DE L'ESTADI DE LES IDEES, DE LES
VOLUNTATS I DELS PROJECTES INICIALS A L°ESTADI DELS
PROJECTES OPERATIUS.
I AIXò FER-HO, S'HA DE FER SOBRE LA BASE D'UNA
COL.LABORACIó PER PART DEL SECTOR PaBLIC LOCAL QUE
ESTIGUI LIMITADA EN EL TEMPS. AL CAP DE 3
ó
4 ANYS DE
CREACIó DE CADA EMPRESA, L'AJUNTAMENT SE'N VENDR1 LA
SEVA PARTICIPACIó; NO NOMÉS ÉS QUE Sí QUE SE LA VENDRà,
ÉS
QUE JA EN EL MOMENT DE COMENÇAR A PARTICIPAR FIRMA
AMB ELS ALTRES SOCIS UN PACTE DE RECOMPRA, COM ES DIU,
PER A GARANTIR LA SEVA SORTIDA. NO VOLEM DONAR CAP FLANC
A LA CRÍTICA QUE S'ESTà CREANT EN UN SECTOR PúBLIC
PARLANT D'UN CENTRE D'INFLUèNCIA. NO LA VOLEM AQUESTA
INFLUèNCIA. NO LI INTERESSA A LA CIUTAT. A LA CIUTAT LI
INTERESSA QUE NO ES PERDIN IDEES, QUE NO ES PERDIN
PROJECTES I QUE EL DEFECTE, LA INSUFICIèNCIA DE RISC, DE
�-25-
GENT QUE PORTI CAPACITAT D'ASSUMIR RISCOS SIGUI SUPLIDA
PER QUI LA POT SUPLIR, PER SENSE QUE AIXó GENERI EL
TIPUS DE PODER NI POLÍTIC NI ECONòMIC SOBRE EL MERCAT
QUE UNA EMPRESA PERMANENT SIGNIFICA. L'AJUNTAMENT NO LA
VOL, NO LA VOL AQUESTA SITUACI6 I, PER TANT, JA EN EL
MOMENT D'ENGEGAR ANUNCIA LA SEVA RETIRADA. NO PODEM
DONAR, REPETEIXO, EL FLANC, A CRÍTIQUES FàCILS EN AQUEST
SENTIT. D'AQUESTA MANERA, DONCS, A MÉS ES RETORNEN A
DISPOSICIó DEL CONTRIBUENT ELS DINERS QUE S'HAN DEIXAT,
QUE S'HAN RECAPTAT; PERQUè ELS CIUTADANS PUGUIN
GAUDIR DE MILLORS SERVEIS. PER UN TEMPS, S'HAN POSAT A
CONTRIBUCIó PER A LA CREACI6 DE NOVES EMPRESES; RETORNEN
DESPRÉS EN FORMA DE REVENDA DE LES ACCIONS I EN EL SEU
CAS TAMBÉ DE BENEFICIS PER LA PARTICIPACIó EN EMPRESES
QUE HAN TINGUT èXIT A DISPOSICIó DELS REPRESENTANTS DELS
CIUTADANS.
INICIATIVES S.A. HA TINGUT PROU D'èXIT, COM SABEU.
S'HAN CREAT UNA COLLA D'EMPRESES, UNA DOTZENA BEN BÉ,
TOTES MOLT INTERESSANTS I MOLT REFERIDES A AQUELL
�TIPUS DE SITUACIONS GREUS QUE EN PARLAVEN ABANS, I DE
SITUACIONS VOLGUDES PER LA CIUTAT. SóN SERVEIS PRIVATS,
SóN BENS PRIVATS, PER QUE A LA CIUTAT LI INTERESSA QUE
EXISTEIXIN. QUIN ALCALDE NO S'HA TROBAT AMB CIUTADANS
QUE LI HAN VINGUT A DIR, COM M'HAN VINGUT A DIR A MI,
QUè HEM DE FER AMB LA MANÇANA DEL CARRER PELAI-BERGARA
AL COSTAT DE PLAÇA CATALUNYA? QUINA SOLUCIó TÉ? QUè S'HA
DE FER AMB ELS ANTICS ESTUDIS DE TELEVISI6 DE MONTJUïC,
QUE ESTAN ABANDONATS? SEMBLA MENTIDA QUE NO ES TREGUI
PROFIT D'AQUESTA SITUACIó. COM POT SER QUE BARCELONA,
QUE ÉS UNA DE LES CIUTATS MÉS DENSES D'EUROPA I, PER
TANT, DE LES QUE TENEN COSTOS DE XARXA INFRAESTRUCTURAL
MÉS BAIXOS PER HABITANT O PER FAMILIA, NO APROFITI
AQUESTA REALITAT, QUE, PER ALTRA BANDA, ÉS UNA FONT DE
PROBLEMES, DE COSTOS, SOBRETOT DE COSTOS DE CONGESTI6,
COM POT SER QUE AQUESTA CIUTAT NO APROFITI AQUESTA
DENSITAT JUSTAMENT PER A ESTABLIR XARXES
INFRAESTRUCTURALS QUE ENS PODEN DONAR SERVEIS TAN
DEMANATS PER LA CIUTADANIA COM PUGUIN SER ELS SERVEIS DE
TELEVISIS PER CABLE? COM POT SER TAMBÉ QUE NO HI HAGI
�NINGú
QUE
D'ANTENES,
TIBIDABO,
RACIONAL,
ES
PREOCUPI QUE AQUESTA
DE
TORRES,
ENTORN
DEL
SITUACI6
MÉS
EN LA QUAL HI HAGI UN OPERADOR I NO CENT
MIL
DE
SIGUI
LA
SERRA
SELVA
DE
SUBSTITUIDA
COLLSEROLA,
PER
UNA
SINO UN, UNA TORRE QUE PUGUI LLOGAR ESPAI, PER DIR-HO
AIXí, A TOTS ELS OPERADORS DE TELECOMUNICACI6?
TOTES AQUESTES SóN IDEES QUE A UN ALCALDE SE LI
POSEN, AL DE BARCELONA, AL DE GIRONA, AL DE TARRAGONA, O
AL QUI SIGUI, I QUE NORMALMENT L'ALCALDE, L'AJUNTAMENT
NO POT AFRONTAR PER MANCA DE DEFINICI5 DEL SEU APARELL
ADMINISTRATIU PER COMPLIR AQUESTES FUNCIONS I, PER TANT,
S'HA D'INVENTAR, S'HAN DE TROBAR MANERES QUE AQUESTES
IDEES ARRIBIN A SER OPERATIVES. SI NO LA GENT NO ENTÉN
EXACTAMENT TAMPOC PERQUè ESTA EL SECTOR PúBLIC, PERQUè
EXISTEIX UN AJUNTAMENT, PERQUè EXISTEIX ALGUN
RESPONSABLE PúBLIC QUE HAURIA DE FER ALGUNA COSA. COM
POT SER QUE ES VAGIN PERDENT, I AQUEST ÉS UN TEMA SOBRE
EL QUAL ENCARA NO HEM TROBAT SOLUCI5, QUE ES VAGIN
PERDENT, T,íPICA PREGUNTA D'UN CIUTADà DE BARCELONA, ELS
MILLORS COMERÇOS, SUPOSEM, DE LA BARCELONA ANTIGA O FINS
�-28-
I TOT DE L'EIXAMPLE, QUE ES PERDIN DONCS AQUELLS BARS
QUE TOTHOM RECORDA AMB NOSTàLGIA I SIGUIN SUBSTITUITS
PER UN ALTRE TIPUS DE SITUACIONS.
EN AIXò NO PODEM FER RES, COM AJUNTAMENT. DES DE
FERRAN VII HI HA LLIBERTAT DE COMERÇ. EL SECTOR LOCAL NO
POT PROHIBIR UNA ACTIVITAT PERQUè ÉS AQUELLA ACTIVITAT,
NO POT PROHIBIR AL COMPRADOR D'UN LOCAL QUE EL COMPRI.
AIXó ÉS IMPOSSIBLE. EL QUE Sí QUE PODRIA, I ESTEM
PENSANT EN AIXó, EL QUE Sí QUE PODRIA ÉS INTERVENIR EL
MERCAT COM SI FOS UN OPERADOR NIÉS EN EL MERCAT I TRACTAR
D'INCIDIR MARGINALMENT EN LA SEVA ACTUACIó, DE FORMA QUE
ELS EFECTES PERVERSOS DEL MERCAT NO ES PRODUEIXIN I ELS
POSITIUS Sí. AQUEST ÉS EL TEMA QUE ENS ESTEM PLANTEJANT,
SOBRE EL QUAL ENCARA NO TENIM SOLUCI¿, PER¿ QUE TÉ MOLT
A VEURE, MOLT A VEURE AMB LA QUALITAT DE VIDA EN ZONES
DETERIORADES, COM PER EXEMPLE LA CIUTAT VELLA.
�SITUACIó ACTUAL
AQUESTES QUE US HE EXPOSAT SóN LES PRINCIPALS
LíNIES D'ACTUACIó SORGIDES D'AQUELLA REFLEXIó QUE
L'AJUNTAMENT VA FER EL 1985.
PERò ARA QUè? COM ESTEM I QUè HEM DE FER?
TOTS NOSALTRES SóM UNA GENERACIó DE CIUTADANS QUE
HEM ESTAT VIVINT UN MOMENT DE CANVI I QUE L'ESTEM
SEGUINT APASSIONADAMENT, AUSCULTANT, MESURANT I TRACTANT
DE SABER ON ÉS LA CAUSA DELS PROBLEMES QUE TENIM AL
DAVANT. MALAURADAMENT ENCARA NO HEM SORTIT DEL TOT DE LA
FASE D'AUSCULTACIó I MESURA.
PER
Sí QUE ESTEM EN CONDICIONS DE PENSAR
EFICAÇMENT EN ELS PROBLEMES NO RESOLTS. FINS ARA NO
ESTàVAM EN CONDICIONS DE FER-HO MASSA SISTEMàTICAMENT,
FORA DE LA REACCIó PURAMENT EMOCIONAL.
�HEM ARRIBAT A UNA COTA RELATIVA D'ANIMACI6 DE
L'ECONOMIA I DE LA SOCIETAT SUFICIENTS PERQUè PENSEM QUE
HI HA UNA SèRIE DE MECANISMES AUTÒNOMS QUE S6N
PRODUCTORS DE BENESTAR O DE QUALITAT DE VIDA; QUE
AQUESTS MECANISMES TENEN SUFICIENT POTèNCIA PER PERMETRE
ALS RESPONSABLES DE LA POLÍTICA MUNICIPAL DEDICAR-SE
MÉS INTENSAMENT A TRACTAR PROBLEMES ESPECÍFICS,
PROBLEMES DE SERVEIS SOCIALS I PERSONALS ESPECÍFICS, LA
QUAL COSA ABANS ERA IMPOSSIBLE. ARA ES POT FER SENSE
DESTRUIR AQUESTS ESFORÇOS QUE RACIONALMENT SóN MÉS
IMPORTANTS PERQUè ESTIMULEN MECANISMES INERCIALS
I AUTOSUFICIENTS DE CREACIót; DE BENESTAR.
HEM CREAT UN MARC ECONÒMIC I SOCIAL. ARA HEM D'ANAR
AL DETALL. LA FEINA ACTUAL ÉS LA MICROINCENTIVACIó, PER
REFERèNCIA A LA MACROINCENTIVACIó DELS PROJECTES DELS
QUALS HE PARLAT I DEL SANEJAMENT FINANCER I D'ALTRES DE
CARàCTER GLOBAL.
AQUEST HA DE SER EL PAPER, PER EXEMPLE, DEL VIVER
�D'EMPRESES, BARCELONA ACTIVA S.A., CONSTITUÏDA AQUESTA
MATEIXA SETMANA I QUE ESTALVIO, DONCS, D'EXPLICAR PERQUè
HA ESTAT EN ELS MITJANS DE COMUNICACI6 AMPLAMENT AQUESTS
DIES.
AQUEST HA DE SER EL PAPER DELS ANIMADORS
SOCIOECONòMICS DE DISTRICTE TAMBÉ. HEM DE CONVèNCER ALS
JOVES DE QUE EXISTEIXEN POSSIBILITATS DIFERENTS AL
SUBSIDI D'ATUR. QUE EXISTEIXEN ALTERNATIVES A TROBAR UNA
FEINA ESTABLE EN EL MERCAT DE TREBALL, PEL FUNCIONAMENT
AUTOMáTIC DEL MERCAT, LA QUAL COSA ES CADA DIA MÉS
DIFíCIL.
LES ALTERNATIVES PASSEN PER LA CAPACITAT DELS JOVES
D'ASSUMIR RISCS, ENCARA QUE SOVINT ESTIGUIN POC
PREPARATS I EN MOLTS MOMENTS LA SEVA MANCA DE PREPARACI6
NO ES PUGUI SUPLIR SI NO ÉS JUSTAMENT PER L'ACTUACI6
DELS REPRESENTANTS PúBLICS,
EN AQUEST CAS DE
L'AJUNTAMENT, I ENCARA MÉS DEL DISTRICTE.
�CONCLUSIONS
EN CONCLUSIó, HEM
VIST COM
DAVANT DE SITUACIONS
NOVES L'AJUNTAMENT S'HA ADAPTAT AMB UN CERT
VIST COM
ÉXIT.
HEM
NO S'HA DEIXAT ENCOTILLAR PER L'ESTRICTE MARC
DE COMPETèNCIES MUNICIPALS,
NOUS I COM
COM
HA CREAT INSTRUMENTS
HA RECONVERTIT ELS VELLS.
PENSO QUE LA NOSTRA EXPERIèNCIA
ÉS
UNA DEMOSTRACIó
D'ALGUNES DE LES IDEES QUE S'HAN DEBATUT EN AQUESTES
JORNADES.
L'IDEA DE QUE EL SECTOR PIIBLIC
CRISI.
I
POT
ACTUAR DAVANT LA
QUE DINS DEL SECTOR PIBLIC SóN LES
ADMINISTRACIONS LOCALS LES MILLORS PREPARADES PER
REACCIONAR. MIREU, ESTEM UNA MICA ATENALLATS PER LA
CONTRADICCIó QUE REPRESENTA HAVER DE FER FRONT A
PROBLEMES QUE EL MERCAT NO RESOL, D'UNA BANDA,
I
D'ALTRA
BANDA, LA CONSCIèNCIA, CULPABLE EN PART, QUE TENIM QUE
LA CREACIó D'ESTAT REPRESENTA UNA ALINEACIó A LA
SOCIETAT EN EL SEU PODER D'AUTODISPOSICIó DE LES SEVES
�PRòPIES DECISIONS. SóM SENSIBLES A LA INEFICACIA DEL
MERCAT, EN LA MESURA EN QUè HO ÉS, ATENCI6, NOMÉS EN LA
MESURA EN QUè HO ÉS, PER S6M SENSIBLES TAMBÉ A LA
CRíTICA LLIBERAL CLàSSICA, NO NEO- LLIBERAL CONSERVADORA,
LLIBERAL CLàSSICA I LLIBERTARIA DE L'ESTAT COM UNA
CRIATURA ALIENA A LA SOCIETAT CIVIL. Sal SENSIBLES A LES
DUES COSES.
DAVANT D'AQUESTA SITUACI6 I DELS PROBLEMES DE
BENESTAR SOCIAL MAL SOLUCIONATS QUE TENIM AL DAVANT, EL
SECTOR PúBLIC LOCAL ÉS LA MILLOR DE LES SOLUCIONS. I ÉS
LA MILLOR DE LES SOLUCIONS, I AMB AIXò Sí QUE ENTRO A
REBATRE ALGUNA DE LES COSES QUE SEGURAMENT A NIVELL
QUANTITATIU S'HAGIN POGUT DIR EN AQUESTES JORNADES, ÉS
LA MILLOR DE LES SOLUCIONS PERQUè ESTA EN CONDICIONS DE
CONèIXER QUINES SóN LES DISFUNCIONS DEL MERCAT, DE
CONèIXER-LES FíSICAMENT, I MOLT CONCRETAMENT A NIVELL
DELS BARRIS, A NIVELL DELS DISTRICTES, A NIVELL DELS
SECTORS, A NIVELL DE LES DEMANDES SOCIALS, I ESTA BEN
SITUAT TAMBÉ EL SECTOR PúBLIC LOCAL PERQUè EN EL MOMENT
�D'ACTUAR, EN EL . MOMENT DE DEMANAR-LI AL CIUTADà LA SEVA
CONTRIBUCIó PER ACTUAR DES DEL PúBLIC, DES DEL SECTOR
PúBLIC, NO DES DE LA SOCIETAT, HO FA DES DE LA PETITA
ALÇADA, DES DE LA MODèSTIA DEL NIVELL LOCAL, QUE ÉS EL
NIVELL MÉS CONTROLABLE, ON NO HI HA UN POSSIBLE
LEVIATAN, ON NO HI HA LA POSSIBILITAT DE L'EXISTéNCIA
D'UN MECANISME AUTOPROPULSAT, INDEPENDENT DE LA VOLUNTAT
DELS CIUTADANS, ON TOT ÉS TRANSPARENT, ON EL PRINCIPI I
EL FINAL DELS PROCESSOS DE RECAPTACIó D'IMPOSTOS I DE
PRODUCCIó DE SERVEI SóN PALESOS I EVIDENTS, SóN DE
VIURE, SóN DE CRISTALL, S6N TRANSPARENTS, SóN
CONTROLABLES. I ES PER AIXó QUE EN AQUESTA COJUNTURA
HISTòRICA NOSALTRES NOSALTRES HEM DE POSTULAR LA
DESCENTRALITZACIó DELS RECURSOS ECONòMICS I SOCIALS EN
MANS DEL SECTOR PúBLIC EN GENERAL, NO PER OPORTUNISME,
NO PER UN DESIG DE COMPETITIVITAT, NO PERQUè HI HAGI CAP
LLEI QUE DIGUI QUE LES COMPETèNCIES SóN EL QUE HAN DE
SER I AQUESTES LLEIS NO SIGUIN COMPLERTES, LLUNY DE Mí
D'AQUESTA INTENCIó, SINO PERQUè EN DEFINITIVA EL QUE ELS
CIUTADANS ESTAN DEMANANT ÉS EL QUE LES ADMINISTRACIONS
�LOCALS JUSTAMENT I NOMÉS LES ADMINISTRACIONS LOCALS ELS
HI PODEN DONAR.
SERVEIS, PERS SERVEIS QUE ES PUGUIN CONTROLAR.
EQUITAT I JUSTÍCIA QUE EL MERCAT NO DONA, PER NO AL
PREU DE CREAR MECANISMES DELS QUALS NO EN CONEIXEM LA
SEVA INTERNALITAT. ÉS IMPOSSIBLE QUE ELS CIUTADANS
JUTGIN PER VIA D'ENQUESTA O ALTRA O FINS I TOT PER VIA
DE VOTACI6, PEL SISTEMA DEMOCRáTIC, QUE ELS CIUTADANS
JUTGIN DE L'EFICINCIA DELS SER4'EIS PúBLICS QUE ES
PRESTEN A NIVELL ESTATAL O FINS I TOT AUTONÒMIC, QUE ÉS
EL MATEIX CONCEPTE. L'AUTONOMIA ÉS UN ESTAT, ÉS IGUAL A
ESTAT, NOMÉS QUE MILLOR PERQUè EST MÉS A PROP, PER ÉS
ESTAT. ÉS IMPOSSIBLE QUE ELS CIUTADANS DIGUIN
RACIONALMENT, I AIXó EST DEMOSTRAT, HI HA MANUALS QUE
HO EXPLIQUEN MOLT BÉ, UN. SERVEI RESPECTE DE L'OPTIM
D'AQUELL SERVEI. ÉS ENORMEMENT DELICAT I DIFÍCIL. SE SAP
QUE EL SISTEMA SANITARI NO FUNCIONA. SE SAP QUE EL
SISTEMA EDUCATIU NO ÉS EL MILLOR, PERS NO SE SAP
EXACTAMENT COM HAURÍEM DE CLASSIFICAR EL SISTEMA PúBLIC
�SANITARI QUE TENIM, EL. SISTEMA EDUCATIU QUE TENIM, PER
REFERèNCIA A UNA REFERèNCIA QUE NO EXISTEIX MAI. PER
DEFINICIó, L'ESTAT ÉS L'ESTAT, NO ELS ESTATS. EL SECTOR
LOCAL ÉS DIFERENT. AL SECTOR LOCAL HI HA COMPARACIONS
POSSIBLES, HI HA L'AJUNTAMENT D'UN COSTAT,. HI HA LES
EXPERIèNCIES ALTERNATIVES I AL MATEIX TEMPS HI HA LA
POSSIBILITAT DE VEURE D'óN NEIX EL SERVEI, COM
EVOLUCIONA I ON S'ACABA. TOTHOM SAP PERFECTAMENT SI UNA
PLAÇA S°INAUGURA UN DIA I AL DIA SEGÜENT ESTà BRUTA. NO
HI HA ESCAPATòRIA POSSIBLE PEL SECTOR LOCAL DE FER-SE
UNA DEFENSA RESPECTE DEL CIUTADà PER ELUDIR L'ESCRUTINI
I LA CRíTICA DE LA SEVA QUALITAT DE SERVEI. NO HI HA,
w:
PER TANT, CAP D'AQUELLS ATRIBUTS, O MOLT MENYS, QUE
S'ATRIBUEIXEN EN L'ESTAT COM CRIATURA ALIENA A LA
SOCIETAT CIVIL. ÉS AQU, DONCS, QUE EL SECTOR PúBLIC
LOCAL, SENSE SER L'UNIC EVIDENTMENT, POT JUGAR UN PAPER
CRUCIAL EN LA SOLUCIó DE LA CRISI I DEL BENESTAR SOCIAL
EN EL QUAL ENS TROBEM. PERQUè NOMÉS DONANT CONFIANÇA A
LA SOCIETAT QUE ELS RECURSOS PRIVATS QUE ES CAPTEN PER A
PRODUIR SERVEIS COL.LECTIUS, EN COMUNITAT, EN PúBLIC,
�—37—
NOMS DONANT CONFIANÇA QUE AQUESTA CAPTACI6 I PRODUCCI6
ES FA D'UNA FORMA QUE NO ATEMPTA A LA LLIBERTAT DELS
CIUTADANS COM A CIUTADANS NI A LA SEVA AUTONOMIA NI AL
SEU DESIG DE NO SER CONTROLATS PELS MECANISMES MASSA
ALIENATS, NOMS D'AQUESTA FORMA, REPETEIXO, ARRIBAREM A
GENERAR I A MOBILITZAR L'EXCEDENT ECONòMIC QUE ES
LATENT EN EL NOSTRE SISTEMA. QUE HI ÉS. L'EXCEDENT
POTENCIAL EVIDENTMENT HI ÉS. PER GENERAR LES EMPRESES
QUE HAN DE CREAR, EMPRESES EN EL SENTIT AMPLE DE LA
PARAULA, COOPERATIVES TAMBÉ, SISTEMES D'AUTOOCUPACI6
TAMBÉ, ARTESANIES TAMBÉ, EMPRESES CULTURALS TAMBÉ. NOMÉS
D'AQUESTA FORMA, DIC, ESTAREM EN CONDICIONS DE
MOBILITZAR L'EXCEDENT LATENT EN LA NOSTRA SOCIETAT PER A
CREAR LES EMPRESES QUE HAN DE DONAR TREBALL A TOTES LES
CAPACITATS DE TREBALL QUE TENIM, QUE SóN MOLTES MÉS DE
LES QUE EL MERCAT ESTI EN CONDICIONS D'OCUPAR.
AQUEST ARGUMENT L'HE ESTAT DEFENSANT PER TOT ARREU
EN ELS úLTIMS ANYS.
�EM PODRIA EXTENDRE ENORMEMENT SOBRE AQUESTA
QÜESTIó. PER¿ PENSO QUE AMB LES PINZELLADES QUE US HE
DONAT HE ASSOLIT EL MEU PROPòSIT: DONAR UN ESQUEMA DE LA
PARTICIPACIó DE L'AJUNTAMENT, DEL MEU AJUNTAMENT I PER
EXTENSI6 DELS AJUNTAMENTS EN GENERAL, EN EL DEVETLLAMENT
DE LA CRISI DES DEL PUNT DE VISTA DE L'ALCALDE DE
BARCELONA.
LA NOSTRA ACTUACI6 S'HAURà DE JUTJAR EN FUNCI6 DE
SI SOM CAPAÇOS DE CREAR NO NOMÉS UN OPTIMISME GENERAL,
GLOBAL, UNA MICA EPIDèRMIC. HEM DE DEMOSTRAR TAMBÉ QUE
SOM CAPAÇOS DE PASSAR D'AQUÍ A TOCAR EL MOLL DE L'OS QUE
ÉS LES SITUACIONS DRAMàTIQUES DE LA SOCIETAT,
D'ESTIMULAR MECANISMES PEP. GENERAR REACCIONS INDIVIDUALS
POSITIVES DAVANT DE LA CRISI.
MOLTES GRàCIES.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3991
Title
A name given to the resource
La descentralització del sector públic en la superació de la crisi del Estat del Benestar / Conferència dins les Jornades de debat "Estat del Benestar"
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Sumari: - 1985: Replantejament davant la crisi. - La resposta de l'Ajuntament. - Les mesures preses. - Iniciatives SA. - Situació actual. - Conclusions.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Administració local
Benestar Social
Economia
Finançament
Ocupació
Acció política
Descentralització administrativa
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-04-11
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1092/19870523d_00213.pdf
291b4982c4375be402681f15004ea5f3
PDF Text
Text
SANTS-ESPANYA INDUSTRIAL
Bones tardes, bones tardes (Bones tardes) que eón molt •
bones, aquí a l'Espanya Industrial, aquí en. el
nou. Aíxo
era una fábrica, aixtb era un fábrica pele trebailadore de
Barcelona. Ele treballadors deL,
161
textil.
Ele treballadors del
�textil. Les treballadores i els treballadors, que n'hi, aquí hi
havien molts i potser encara queda alguna per aquí, perque hi ha.
una senyora, aquí davant que té 93 anys, que ha estat ballant amb
mí en aquesta
Doncs aquí
una fábrica com la Sedeta que
.•
tambè hi havia un altra fábrica, allá a dalt a sobre la Sagrada
Familia i ara hi ha un Centre Civic. Jo m'en recordo el dia que
el van inagurar quehí havia unes velletes també en allá i en el
Centre cívic, al costat del Centre cívic hi ha un institut, hi ha
una escola. El que era fábrica, s'ha convertit en institut, en
escola de primaria i en Centre civic. I les velletes anaven
mirant el cha que s'inagurava y anven mirant rient, rient i anven
mirant a
les
:"alcalde,
finestres. I jo els deia:"De que rieu ?" I van, dir
veu aquelles finestres d'allá a dalt ? N'hi hem
treballat 40 anys nosaltres dues, 40 anys ". I aquella fabrica es
va convertir en lo que elles volien. Perque per elles allá que
havia sigut seu, perque era el seu lloc de treball, però tambè el
seu lloc de sufriment s'hauria convertiti en el lloc on els seus
nets estaven estudiant per ser una cosa diferent del que elles
havien sigut. I aquesta es l'ambició de la classe treballadora.
Conseguir pela fila, - aconseguir pels néts, aconseguir pels
ciutadans más joves una situació millor que aquella que van
heredar aquella quer ella van tenir. I a més acabar tambè, a
través del seu treball i a través de les guerres i de les lluites
i del sufriment de cadascú una situació molt millor que no pas
aquella que van viure. I ara, si hi ha gent gran de la barriada
de Santa, en aquí, s'en recordarán dre que aixà va ser una
162
�fábrica, després no
va ser res, després es va reivindicar,
després
que no eran sindicats obrero. - ni les associacions de teixidors
sinò lo que en diuen, lo que en diuen en aquell moment, en diuen
les
avui
associacions de veïns. Un fet nou. I aquestes
associacions de veïns van guardar la memoria hist'torica d4e les
classes treballadores no ja com a treballadors, con a veïns de
Sants i con a veïns d' Hospitalet í van reclamar per Sants i per
Hostafrancs que aquélla vella fábrica tornes a ser del poble o
que Los constituida una altra vegada però no con a fábrica, sinò
con a paro, no com a lloc de treball, sinò con a lloc de lleure.
I ara ha vejen. Mireu cap allá veieu l'aigua ola nens
jugant, i veieu l'estatua d'un esculptor angles que es diu
Antohny Caro, que está allá baix, que és un deis millors del món.
Mireu això que será escala també i mireu cap allá perque alli'hi
haurá un , poliesportiu el día que vulguin aquests que poden, que
ho pudeu decidir. A veure si es deixideixen alguna vegada, oi
Donas el dia que ha deicideixin allá. Un día vaig Lar un miting
que jo vaig din lo mateix aquí. El día de la ínaguració que
gloria,
per
cert.
ara
1
l'Espanya
Industrial
inaguració Plovía plovía, plovía í malta gent no va poder
venir. Doncs aquell dia ja ha vaig din :" a veure quan fan aquest
poliesportiu d'aquí".
Aixcb és lo que feia classe treballadora unida. Mireu,
Barcelona no l'entendrá mai. No la podrá governar mai, , de debò,
(governar a sang i foc quan vulguin
vulgui
governar
governar força política que
aquesta ciutat s'ha d'entendre
163
amb
els
�treballadors i s'ha d'entendre també amb aquestes classes mítjeá emprenadores. 1 no s'ha de dir a les classes mitjes emprenedores
segons que com per exemple:" vostés desconfífin de l'Estat,
vostés desconfifin dels de fóra, vostés vagin a la seva, vostés
siguin individualistes, no es preocupin dels demés, el mercat ho
arregla tot". Això no cal que els hi diguin, no cal que els hi
diguin. Però això ja ho sap prou, que les coses són aixi,
desgraciadament. Lo que cal conseguir es dír : fl escolti, vosté,
que és un profesional, que és un arquitecte, que és un pintor,
. que és un home que té una conversa o que 'es un treballador o un
quadre o que és un petit empresarí o que és un barber o una
persona. d'oficí, vosté miri's en el miran, del poble, miri's en
el mirall deis treballadors, pensi ara que pot fer -per aquesta
ciutat i ademes de guanyar-se la seva 'vida que té el dret de
guanyar-se-la creí ríquessa per tots els demés, per la ciutat".
Això es lo que ha de dír una força política que vulgui governar
Barcelona, a aquestes classes mitjes i si els dien això es
trobará que aquestes classes mitjes lí torneu una resposta
afirmativa.
Les dretes sempre pensen que a les classes mitjes sel's hi
ha de dir:"tingueu por, vigileu, no pagueu impostos, aneu al
tanto, ojo, seguretat, cuidado, que no us atraquin, vígileu,
cuidado,
carrer
que
plou
que
plou,
no
sortiu
al
....vigileu que hi ha una manifestació, al
tanto amb aquella treballadors, cuidado que hi ha una vaga, ojo
que no es pot caminar". Aquest és el discurs de la dreta. 1 el
discurs de l'esquerra, el discurs de l'esqüerra progresista.
oberta í tolerant i democrática, que ho som molt de tolerants,'
164
�molt, es el de dir tot el contrari :"escolteu, arrisqueu una
mica. Eh que voleu ademés
que la f;Iostra
cíutat visqui bé ? Eh que ademés d'aconseguir a casa vostra també
ho
podria
aconseguir
una
també
mica
la
ciutat?
Eh
que
com ele Vostres filia, una mica.
Eh, que els carrera són . una mica com ele passadissos grane de
casa vostra? No es aixi? Dones arrisqueu. Feu alguna cosa mes que
guanyar-vos la vida, si podeu.
Intenteu treballar amb els demés, arrisqueu per treballar
primer, els . joves que no tenen treball. No espereu que us el
donguín. No espereu que us el donarán pel sistema educatiu, amb
un
títol quansevol fer un
quansevol. No. Lluitem.
Intenteu. Agrupeu -voa amb una altres
Demaneu dinera, donarem
crédíts. Míreu una formació. Busqueu una formació. Veieu la mes
especialitzada que puguín trobar una sortida en la ciutat.
Arrisqueu tots í els demés també. Les classes mitjes també.
Arrisqueu. Invertiu. Aquella que teniu una mica de diners no els
'guardeu al calaix. Invertiu. Perque si desprès trobem que hi ha
joves que no tenen feina, per qué és ? Es peque hi ha gent que té
els quartos al calaix, son aquella quartos dormint al calaix els
que fan que hagi nanos que no tinguin feina. Perque si aquells
quartos que s'han guanyat no es guardesin al mitjó o al compte
corrent per no fer res sinò que s'invertíssin arriscant una mica.
Invertir, qué vol dir ?
Crear feina, crear noca de treball,
crear empleo, crear negoci, crear tiquessa í aquest negoci,
aquesta riquessa í els llocs de treball és lo que necessita el
nostre jovent per trobar la feina que esta buscant.
i65
�De manera que l'hem d'edxígir a la gent que te els quartos:
els recursos. (Inclús a la classe mitja tambè, no nomès al risc,
río, ric, ' ric tambè a la classe mitja), que arrisquin, que pensin
que els projectes en aquests moment, en aquesta ciutat c=van
endevant. Jo m'en recordo, fa, fa una colla d'anys que quansevol
projecte era perillós i un pensava :" el tipus d'interés de més.
alt, hi ha crisis, no sabem que passarà, val més que no ínvertim,
val mes que aquest 1 jo tinguem un compte a plag per veure 'si
dona una mica més amb aqueátes llibretes que anuncien, danos a la
T.V.". jo penso que es millor, sempre que es pugui, sempre que es
tingui l'edat o l'esma( perque hi ha persones de 93 anys que
ballen, que balen míllor que jo ). De manera que sempre que es
tíngui l'esma, índependienment de l'edat que es tingui s'ha de
mirar d'invertir, s'ha de mirar d'ajuntar-se un amb els demés per
invertir. Invertir vol dir, invertir en diners í invertir en
energies,k amb la generositat i les ganes de cadascú. Poseu-los
en comú. al presídent d'Hostafrancs. Per qué ? Per
apendre amb eis demés, per mirar inclús alguna vegada de montar
un petit negoci o una petita activitat col.lectiva o pública. Per
qué ? perque la ciutat en aquest moment ho necessita. Primera. I
segona. Perque la nostra ciutat en aquet moment hí ha moltes
possibílitats de trobar sortida amb aquests tipus de projectes
que no pas fa una colla d'anys. I això es el que nosaltres volem
dir quan diem que ara
vull crear, sóc Barcelona. Aquesta és la
situació que tenim ara. Que voldriem els baroelonins? Que hauriem
de volguer ? Que aixó no duri poo. Que aixó no passi com en
altres moments de la nostra história, que va durar un any o dos
166
�anys o tres anys. Inclús es va fer una gran exposició al 29
després es va acabar. I èls monuments que es van fer al 29 ara
encara belluguen perque el Palau Nacional es va fer cinc anys,
només i ara l'estem refent: I el primer que em van dir quan vam
entrar a l'Ajuntament vam dir
hem
qüe de fer per mantenir
aquest palau?". Em van di8r :tirar--lo a terra", vaig dir : No.
pot ser perque és un logotip de Barcelona. Es
un símbol de
Barcelona. El Palau Nacional i el jocs de llum del 29 i les fonts,
no es poden. perdre. S'han de mantenir". "Dones, buidí allá
de
quadros, possi sorra a dintre i s'aguantará, porque aquell
edifici no s'aguanta". I després afortunadament els representants
d'aquestes classes mitjes creatives que té Barcelona, el
catedràtic d'estructura de l'esoola d'Arquitectura va estudiar i
va decidir que es podía aguantar el Palau Nacional si se li
possava una sivella de ciment armat en la gran sala oval, en el
templet de la sala oval, porque aíxi, amb aquesta sivella, amb
aquest cinturó, el conjunt es mantenía. I es manté. I ho vam fer.
I ha costat molts mílions, centenars de milions. Pero el Palau
Nacional. es allá í es l'orgull de Barcelona. Això per qué us ho.
die?. lis ho dic, perque, qué voldriem ara ? Voldriem que el 92
no fós el 29. Que el 92 no Los ni tan sois el 88
del
segle pasat
que va estar molt bé però no va ser prou. Voldriem que aquesta
ciutat deixés de viure a estrebades, a cops d'il.lusió, a cops de •
ja veurem.No pot ser aixe>. Hem de tenir un bon equip sempre. Hem
de tenir una ciutat europea, sempre. Tant si aquell es l'any bó
167
�com si és l'any dolent. Hem de ser bons també en els anys
doIents. Hem de tenir força per soportar ala nostres vells í els
nostres parats i els nostres margínate, í això vol dir, no nomee
tenir un moment d'euforia, guanyar la lliga una any. Fer una gran
expossició, fer- una JJ.00 vol dir aprofitar aquest moment
d'alegría, de gosadia, d'euforia, si voleu d'entusiasme, tate
junte, per crear una Barcelona que s'aguenti en tots -da moments,
els bone í ele dolents. 1 per fe aíxó jo nomes us die una cosa
l'únic que necessitem, l'únic, dintre de la democrácía, no
estrictre ? per quells que no hi creuen en tot això, amb
tolerancia per tot el que diuen, amb tranquil.litat per tot el
que s'inventen, que és molt, l'únic que necessitem es dei ar de.
banda tot aixó, mirar el futur, mirar els demés, sis demés
companys, ala demés conciutadans
dir : colaborant tots a fer
aquesta Barcelona- del futur perque aquesta Barcelona del futur
11
ja ha nascut, encara que no vulguin ja ha nascut, ja existeix,ja
hi és. Hornee l'hem d'acompanyar entre tete perque hi creixi) 1
ara cm dirán. Bueno, qué vol dir l'alcalde amb tot aixó. Qué hem
de fer en concret ? A qué ens hem de dedicar ? Jo us dic: "Us ho
heu d'inventar voealtres el que heu de fe ". Jo us die, cada.
vegada que paseo per devant, l'altra día a la Plaga Borras al
capdamunt de Sarria, a un quartelet de bombera que hi ha, petit,
que ha aprofitat un raed, que deu estar,expropiat perque aqlgUn
día a lo millor per allí passará el segón cínturó. Dones, molt be
tan
En aquest quarteiet de bombera' d'abans hi ha une
famosos
com
pero
aqueste
ben
grans
1
í une.. ........ .........al
tenen
168
��< 4,.c.444h,,
Av,
"
4.14"4+
9-(-•
t oe . Cc
(c-r ief t, Cec,
"41 '144,N <<
4t,. t3
I.t~
1iv< <
1
k r ,,,,.
e
^-L► G !k.,
g -^
PA" UVI
^
-C
(eg fec. ► t7.iu.Cw► c .
.zL'
7 `i<>/-4'–v
c.vck.
r
02A. 67-f
,C
5 ^ ^
r
^ ^ ^e
^„^,,.y ,
^
V^ ^ l v(pyt d e.t L/{Mh 1111.7*^ .
4,„ c. (^.GG^ (•t-i w^;
¡W
1
otcrc:
", c<
n
r(kfln 4
C .,.e.,T
re- c"...+.. f1 091:•■
I1.1r L,Uaagl
p s+L r
.
..^ s
^^
14, cih i 5^^
N WYkw^
c,4-4 4-ek-c,w
k I. hfr.:
a" ti.
"
cy.,(1
fiz,14cAA.4
( L w.c
154r~-`
wi "f”)
l
`•
4 S.
G 14-
t»I w-`
t(w\
4
19(tt bv od` -4--4._ < 1.4". 10)
t
(` %w„ (1r^i 1R^rQ,
ti^ ^ "*".‘ 54
(1^ (J^
úc^.^u^^ ^
(Je
Vukl am4r {eiv 1,4
(AA
•
„t y s
l
frk ^
-r
�ls° I
/^^Gfi^S l.^-c'wu^ ^ t brw(.AA,( t/
eS
^,o,
^
(0, ^``
U-^ C-^
^ y 1 ^..3 .eiQ /y^t^
^
1 '
^ !^/} e.1^%
r
at..f
^^,u„
`<wr
CALIA~
??-45, 1~ ^ ...
con—L4^ v~"
w
Iftvt"
.9.41
^ ^e^ ^
CI.WA ^
r(
vrca(i./r i'l` re-)
',,lat.^
("rc,u.ctP(
e-i/ (r^:th 64,
a (1
k‹,
(0441k-fei
^ twEit" (9.<
lu.,,vNA~Aws.A.Si
(ZvU ^~^
^. ir,w. ^- v( L-zst)
^^
eAé• "r"(
c•v¢t
tt.t mA
RT'
fuvt-r
(p,+
t,w („e-c
4
^
wc04.4„
e
o 1rM
`c-QtA lt a.t I `,,
cr`-
6K-0-4Ad• su-t_
si
^rW
tdutOntuilt
^
al& Py` 1mAtlK
%
-t% 3 M%
rvr
u
e-A•••■
)Á
,w. .eit wv-(
(..t..,'
(c-e ` eFtg
Nw~0*'•A (`)
14 '
.e),( Kr►1^5 m i_c4 pe- ,-5 ,,^ ^ ..^.^.t ^
(.3 i
An..A
^^^►zr1.
dcr 5, ,u4( a eAluou-GIÁÁ Ñ ^ l ..w 4,1
Afr cif Iwt
1"60, i . ^^.rc Ifik r ^, ,.e.,( G, twr c»3 6.1 1M/t„ Y .1?/( ivuu...
^
^
tly6` w ce,<"•
^s
du
,
Sk
r tettvic-
C4 v wut , w:f ral '1n1 1)1' L" 410 i
CL át,Vt at"".h`uy'
f`,1 .
,1(^,
^tt eui
^ ktim"
vuw.Ce-S ^ me, ee^ ^^
�^^,rc
,P/(
t» %v
f_ '
L‘
%\1,4.1
B`^^
` w Cu I
4.0-../
(.e^-•r.
^
^•^ c
;-(t--
^C.ti t' le-1m ^Ir f olc< I
^
L1
^-r K-r •,
G,, 1vc (,vs 1A41.-.0 rl
p,,. „^
0 k
( ao
De(
rl ^ ^ ^ ^^7^1. /
rrt
1A-c
Lre
^c<<c C'
u
^,(
s
Í^ C^ v^ V ^
6lef
.(12,
k+m. b f3 wc
cl•••• ^
(,,,s
Z ^, fi
/AA f.a,.V r f 2^
Le-1
Cclàt^ ^` `^
ivx,,M,st<A ., c~,^u T -e.ef ^,,¿w<
^
e,frál j4.
,^.cr^ T
(I
^
• ^a fi r ^ `^ ^ ivv*cf 1
rve+r_
^o
4,(
t^ t^.
^^
^
s k ,y),
(.wn)„a(i►
c
ct- ce-i fi 4(111-5
ht. (
v^
'1
r
emat,"1-
r
w`
((`Jt^
(„),^ ^ ^
p luvs.t GUokv44,7
li
fi (
v^
^,,
^,, y
t
Át4 wi
4 ^ ^ ^^
t • ^.,1
/46-
(1,5„.,,fi
a km, •
6Ukcmy dt 6,1pi i
^^..^ 024. ^^•
t^ ^^
^ ( 4u0ax- a24. ` Nky5ç (y(
L`
(^^^ ^, , _
1u,
4.. 4
n
ui
1(4'4;/
(-rd i Coys,
tAt
(-s ^ww^^;
eq u,, r
40U ,‹-t. k,v^
1
^
OW^
/
I Cc Ct (172 ca, ^.
.,
I ^^..
tW 175
.4,94
A -4b
"4-4-11. 1r,rw4 *.
^
�C ^.
ji,(
gti,.fr,cR,,,.c— c
`-
kor
(
u
40 y E
‹
4 (I `r„ 0.4.1,,., G<-
Co`,,`c
C`
/3~ ... cu„ c r cs
^
l
(_'
c
G^it 1>e ^
o/-e_
rt.ff^
cv
WAi.tc.B-C
4t
n,C<,c,,,,
/ n
oz---4444,
a.
e 9 41
(
t -~ - J a4641 ( G t (4-, c. t
ni~c"..t
^h
v e-ex. c,t .4 .u
)
14ó4se4,--r-4
r
^\ l ^^"^' ^ ¡^ ^`y/(ie^-. ^^^ •G^ 1ye/t..3t.1 4 ^/^,
bet G, h,v
►^ ,^
c'
(c. <,,,, i h PLAA
13.4-‹ ¡^ ^ 111r-
J^
-t/( yut 4
`i -^
l- ^^t
e-t-zAk va ,44‘
1P( k 45,411 Ihtti «^
VA
^ C4 1,1
Y'1„
►"/ (
w^^,(1-►K, a r S,^
p tv<
—
i~n't Ir C.)2-4..
u ^L^
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3998
Title
A name given to the resource
Inauguració del Parc de la Espanya Industrial
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parc de l'Espanya Industrial
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Infraestructures
Ocupació
Història
Socialisme
Benestar Social
Model social
Campanyes
Barcelona
Eleccions
Parcs urbans
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-05-23
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1096/19870530d_00217.pdf
66826557814709d25fefa36e49110265
PDF Text
Text
ZONA FRANCA
Bona nít. Bueno, vamos a ir terminando porque se ha hecho
tarde. Aquí habeís tenido un muestrario de lo que es un barrio,
un. barrio socialista. Aquí ha venido el Presidente de la
Asociación y ha hablado. Luego ha venido el Presidente
1 50
del
�Districto, que está •más aqllá, el distrito "SANTS-MONTJUIC" que
tiene lsa ZONA FRANCA y todos los demás barrios. Luego ha venido •
el teniente alcalde, que es el que lleva las obras y ha explicado
Lo que hace y luego al final, va y viene el alcalde. O sea que
aquí ha venido todo el equipo y ya veis lo que es ' un barrio
socialista. Yo lo único que quiero, lo único que me falta aquí es
ver un poquito más de militante socialista entre tanta gente que
se nota. es socialista y no milita. ¿ Qué pasa aquí ? ¿ Cómo es
eso ? Vamos a ver : ¿ Cuántos militantes hay . ? que levante el'
brazo ( los niZos: yo, yo...) No, no, militantes militantes.
Alamillo ¿ cuántos son ? 150,¿no?, más o menos. ( más, más...).
Más, más, más. A ver, enseriad el carnet. A ver cuantos carnets
hay aquí. Mira uno, nada, nada pergatinas. Un carnet por allá de
la U.G.T., otro por allí que no tiene el carnet, dos, tres.
cuatro por allí. No, no muy poquitos. Si dos por allá pero no los
veo. No el DNI no vale.
A mi me gustaría que este barrio Socialista además de tener
un alcalde socialista, un presidente de distrito socialista y un
presidente de4 asociación de vecinos socialista, tuviera má
smilitantes socialistas, y . "militantes ", de los dos..Y eso que
os digo tiene que ver un poco con lo que se ha dicho hasta ahora
y con lo que tiene que ser nuestro futuro.
Porque yo creo que a partir de ahora el crecimiento, la
mejora y el progreso de este barrio se ha de medir por la
ocnciencia de sus ciudadanos, por la capacidad q ue tengan de
impulsar desde abajo, no ya aquellas viejas conquistas que muchas
se consiguieron
aquellas viviendas,
151
aquellos colectores,
�aquellas soluciones mínimas que hacían falta ), sino ya apuntar
un poquitín más arriba. Ir a por la biblioteca, ir a qpor ].as
cosas que faltan, ir completar los centros cívicos que hay aquí..t
y digo los centros cívicos porque siempre me dicen que hay uno y
hay más de uno , ir a completar que tengan equipamentos que
tengan que tener y .que las escuelas del barrio
estuve en
que el otro día
que estaban los de la SEAT y los de la FORD
y todos corriendo ahí), que ésas escuelas tengan la calidad que.
tienen que tener y calidad quiere decir que t4erígan ese programa
de deportes bascular. Es muy importante. Para los chicos es muy
importante. Yo cuando era chico, no teníamos la posibilidad de
hacer deporte como ahora se empieza a tener. Y eso es
enormemente importante porque ellos saben, saben lo que es
compartir, saben lo que es perder y tener que conformarse. Y eso
es muy importante. Saben lo que es ganar y no tener que dejar que
le suban a uno los humos a la cabeza. Y eso es muy importante,
porque eso educa verdad ? =. Eso es una cosa, pero luego falta
que las escuelas tengan música y a mi me gustaría que en Barqueno
volviera a haber conciertos de ópera y hubiera más música aqhí,
porque yo estoy seguro, que si, que si, estoy seguro de que los
chicos que realmente triunfan luego,"ha salido este chico que es
un gran pianista". o "ha ha salido éste que es un gran
violinista".¿ Y por qué salen ? No salen porque se les haya
pasado por la cabeza, salen por en ese mismo barrio y en esa
misma tarde, aquí, en Estrellas Altas, o en Can Sabaté, seguro
que de todos los cahvalkes que hay, hay uno o dos o tres que
pueden ser grandes músicos. Y lo único que pasa es que si nadie
les trae la música a casa, cerca de casa no lo van a ser y
152
�tenemos que conseguir estas mejoras también. La música es la
escuela. Y vamos a avanzar poquito a poco porque ya sabéis que
hay muchas madres o padres que se creen que si el niño no va al
conservatorio, aquéllo no va en serio y esto no es verdad. Porque
el conservatorio está ya lleno, no se cabe. Se llama
Consevatorio Superior de Música. Y están, los críos también, los
de primer grado, hay una mezcla de pequeños y mayores que no
puede ser y la- música hay que llevarla a las escuelas en el
barrio y hay que empezar ahí. Y todas las escuelas tienen que
tener iniciación musical. Y ver ahí, realmente, cu8áles son los
años que despuntan y no esperar, no esperar, a que los padres
digan : " este niño creo que quiere ser pianista ", que esto es
muchas veces, a mi me vienen las mades con el crío y me dicen 1"
el niño te quiere salufdar, alcalde" y el pobre niño esta
sustadísimo y no sabe ni lo que quiere. Y es la madre que quiere
que
el niño
salude, ¿verdad? y que lo dice con toda sinceridad y
dice :" el niño te quiere decir, hola ".- Y el niño está "cenao",
a lo mejor no sabe ni quién es el alcalde, porque tiene dos años
y no lo sabe. Y lo mismo con la música la madre dice :"este niño
quiere ser pianista y lo lleva al Conservatorio, y se esfuerza, y
se mata y coge el metro, y se pasa horas detrás para que el niño
pueda ser pianista y cuando ha hecho cuatro años, resulta que, a
lo mejor, no da la talla. ¿ Por qué ?, mirad: hay que poner la
música cerca de los niños para que ellos mismos se expresen y se
vea quién vale y quién no vale y que el padre no tenga que decir
tanto por el crío..
Claro, que lo bueno tiene que ser que en la escuela haya
153
�deporte y se vea si un chico será buen deportista. No si su padre
lo dice, que es muy importante pero no suficiente. Tiene que
verse que el niño corre bien. Y el otro día si yo (en rallas que
se hicieron,
las escuelas de ahi) unas niñas que hacían 60 o 50
m.vallas y' que saltaban y se las veía a aquellas niñas, había
algunas, que a lo mejor era el quinto o sexto dia que corrían, y
ya se veía que iban a ser algo en 110 vallas cuando sean .mayores
o en 100 vallas porque se les veía el gesto ¿verdad? No es que el•
padre tenga que decir : "esta. niña, será una gran vallista".No,
no tiene que hacérselas correr a todas y aquella que no vale para
las vallas hay que dejarla que se exprese en otros deportes, en
otras variantes porque finalmente todo el mundo-tiene, y esa es
una ley de vida, todo el mundo tiene dentro,todo el mundo, cada
persona tiene dentro una posibilidad de ser muy importante en
algo pero hay que encontrarla y hay que ayudarla a encontrarla.
O sea que en la escuela vamos a tener música también y
deporte también y ordenadores también, que hay que tenerlos.
Ordenadores también, también. Pero no ordenadores sólo para
jugar. Porque para jugar con ordenadores, se puede jugar con un
lápiz y un papel y es lo mismo. Se puede jugar a barcos con el
ordenador o a barcos con lápiz y papel y es lo mismo y más barato
con lápiz y papel. Ordenadores para que la escuela sea más
divertida y para que los maestros puedan enseñar con apoyo del
ordenador. Y puedan enseñar otras asignaturas con el ordenador. Y
todas esas cosas os las digo porque a partir de ahora vamos a
tener que proponer los objetivos que van por ahí. Objetivos de
calidad, objetivos de mejora, que van a ser posibles, sólo, si
desde abajo se exigen y se consiguen y no va a ser tan fácil como
154
�antes, no va a ser tan. sencillo, no va a ser tan sencillo, porque
antes era muy difícil pero era simple. Había que decidir qué se
quería, que hacia falta y luchar denodadamente por aquello con
una pancarta que lo dijera y aguantar y aquello al final se tenia
que conseguir. Y ahora hay que romperse un poco la cabeza y
buscar la calidad y mirar que escuelas tangan vcalidad y no dejar
que el barrio, ahora que ya tiene un poquitín de todo, no dejar
que en el barrio haya palmo que no esté bien. I persiguiendo la
miseria, la suciedad, la incuria. Ir la. arrinconando,
persiguiéndola entre todos. Aquí teneis un ejemplo de esto tan
bonito que vosoytros manteneis y que ha sido el primer interior
de manzana de Barcelona Antes que los del Ensanche, antes que la
Torre de les Aguas. Antes de la Torre de las Aaguas fué lo que se
llama Estrellas Altas y ahora lo llamaís Can Sabaté. En aquet paí
tot té dos noms. Cinco Rosas de Sant Bol se llama . Campe Blanc,
ahora Camps alanos. Y ahora Estrellas Altas se llama Can Sabaté.
I a mí em sembla molt bé, però tambe cm sembla que es digui la
Zona Franca. Bueno, això ja ho veurem perque están barellats el
president del districte que diu que no i el president de
• l'Assosiació que diu que si. Ja veurem com acabará: Nen! No
toquis! (rises). Els hi he dit que no toquessin i aquest, que va
del Barga, es pensa que perque va del Barga ja pot fer quansevol
cosa. Chaval, que los del Barga tendrían que pencar más y ganar
más paridos (aplausos). Sí nos dejarán el Barga a los socilistas,
ai>ò aniria diferent.
L'altre dia vaig veure sports de T.W.que surt un pintor que
es diu Mariscal que es pintor i dissenyador, és el que ha
155
�dissenyat aquellas bolsas de compra en tiendas de3 estas de moda
y tal y este tiene mucha grapa y mucha gracia para hacer dibujo.
Y este saca, el sport dice, diu : Escolta Maragail
quadros
a casa,
tino una
que estan esperant per aixó del museus
municipals, vale ? I després, diu :" si surt el Cullell ens
farem tots periquitos", vale ?. Bueno aixà del fútbol ho deixarem
correr perque no té res a veure amb la politica i a mi quan els
politics parlen tant dee fútbol penso :" Ai, .Ai, Ai, Ai, Ai". De
manera que deixem-ho córrer. Tu, nano, a veure s18 ficas molts
gols,eh? erl Barça va míllorant.
Jo els volia din, que aquest barrí, per millorar, s'ha de
plantejar objetius nous.
sempre també, minería, casa
baratas, el col.lector ( que encara no está acabat, eh?, encara
no está acabat ), 1 tot el que estem fent aquí: les vivendes, Can
Clos, tot. I el paro del Migdia. Però hi ha també objetius
qualitatius. Objextius de l'éscola. Deis serveís socials, de la
sanitat, de que realment aixO es converteixi, ademes d'una ciutat
maca i un barrí maco, en un barri que funcioni bé. Que no
s'haguin de fer tantes cues. Que no hi hagi racons de brutísia,
torno a dir : que no hi hagin parets brutes."Apreteu" a la gent
. pesque millori, ells també, les seves cases. Que millorin, ells
tambè, les seves tendes, , les voreres, les acerees, que les
netejin, que planin flors ella també. Hem d'anar per aquí. Hem de
156
�anar millorant. No esperar a que ens ho donguin tot. Hem de
començar a fer desde baix. I és. per aixà que jo us deja que en
aquest barrí jo voldría que hi haghessin mes zocialistes, no 300
i 400 i 500 que hí són Perque aquí ja sou.300 persones o 400 o
5oo i estic segur que serien contats (más, más, Maragall ) pero
serien contats els que no estarien d'accord amb la política deis
socialistes. Però si la voleu "apoia!' us hem de fer del Partit
Socialista. I li hem de preguntar al Emilio Herrera com es fa,•
això. Que jo os firmaré el carnet. Yo os firmaré la instancia.
Pero teneis que apuntaros ren un partido. Perque, mireu. Hay.
épocas en la historia de una ciudad y en la historia de los
barrios en que todo parece que va a mejorar y que todo va bien,
pero luego vendrán épocas difíciles. Vendrán momentos malos, yo
os lo digo. Y pueden no tardar mucho. Las cosas, a veces,
cambian, desgraciadament. Y políticamente, pues, pueden venir
otros momentos, ¿ verdad ? y habrá que resistir , y resistir se
hace ya sobre la base, no de tener a un presidente y a otro
presidente y a otro alcalde sino de tener una convicción
profunda, socialista, en el fondo del corazón y en la actitud de
cada dia y para ese dia, que llegará- algún día, hay que militar
en el Partido Socialista. Y es entonces cuando se pueden
compartir las aglegrías, como la que tendremos el 10 de Junio, a
fonso L-comprendeis ?. Es entonces cuando se pueden compartir.
Cuando se ha estado dispuesto a compartir los momentos malos, que
aquí hay muchos compaleros que han "pasao n muchos momentos malos
en la historia de este barrio y de esta ciudad y de este país. Y
son éstos los que más se van a alegrar el día 10, porque sabrán
157
�lo mucho que ha costado llear hasta ese momento. Y a mí me
gustaría que ésa alegría tan profunda, tan honesta, la pudieran
compartir todos y para que la pudierais compartir todos tendríais
que compartir también la convicción, que os hará reisitir cuando
las cosas no vayan tan bien y que os hará más felices cuando
vayan bien, como van a ir bien el día 10.
Yo quiero que sepáis que el estilo que nosotros empleamos en
esta campana
es
un estilo de tolerancia, de diálogo, de escuchar,
de ser respectuosos con las demás opciones políticas. Ya no
porque si, sino porque este es el estilo de esta ciudad y de este
país. Porque Barcelona es dialogante siempre lo ha sido. Y
tolerante siempre lo ha sido. Y por eso ha sido posible que miles
y miles de ciudadanos de toda Cataluna, de toda Espana, vinieran
aqui y consideraran esta ciudad suya, como Basilio. Y muchos más.
Porque es una ciudad abierta. Porque, a pesar de lo que dicen
algunos, es una ciudad que no se cierra, que se abre, que abre
los
brazos a los que vienen porque saben que su vida y su.
crecimiento dependen de esos brazos que vienen. Y nosotros cuando
oímos algunas cosas que se dicen, que dicen personas que se van a
quedar sin dientes, de tantas mentiras como dicen, nosotros no
nos alteramos y dejamos que vayan diciendo y dejamos para otro
dia la contestación. Porque hay un truco del mentiroso que es
decir quince mentiras seguidas y como las quince no se pueden
responder, sino sólo dos, ahí quedan trece sin contestar. El
truco del almendruco. Pues muy bien. Vamos aq ir contestando las
mentiras del mentiroso, una por una. No hoy que
es
tarde
y
estamos todos muy cansados. Será para malana. Hoy sólo os diré
una : dicen que no cerramos bares, dicen que • no cerramos bares. Y
158
�e4stos que lo dicen tienen una fichita que les dí yo ayer, (que
no sé si se vió bien en la tele ) porque cortó y la voz en aquel
momento no se oía. Aquellas cosas que pasan, a veces en la tele
). Pero la fichita se la dí y en la fichita decía :"Bares
cerrados por la Guardia Urbana, por el Ayuntamiento, quince cada
mes. Bares cerrados por el Gobierno Civil, por temas no ya de
Guardia Urbana, de Ordenanza municipal, que nosotros sólo
cerramos por ordenanza municipal, sanidad o limpieza urbanística,.
eso es lo único que podemos cerrar, no por. otra cosa, no por
crímenes, no por contenido, no por drogas, no por nada. Nosotros
no podemos, pofdemos denunciar, pero no podemos cerrar. Quien
cierra ahí es el Gobierno Civil, (dos a la semana).El promedio de
las últimas. De muchas semanas. Dos a la semana.Y el Ayuntamiento
cierra quince cada mes. Pero a mí, cuando me lo dice según quién
y según como no contesto. Porque sé que detrás de esta mentira
me van a decir otra y la voy a tener que contestar y detrás de la
otra, una tercera y una cuarta y una quinta y no quiero contestar
y yo necesito tirempo para dirigirme al pueblo a través del medio
más potente que es la T.V. y decirle :"dejaros de cuentos.
Ilusionaros con el futuro. Vosotros sabeis que Barcelona tiene
problemas, pero tiene proyectos y tiene ilusiones y tiene ya
realidades. Y como lo sabeis, sabeis que hay cosas que no están
resueltas porque la gente que está resolviendo otras va a.
resolver esas también. Y que esa gente que está entregada a
hacerlo no se va a parar nunca para conseguir que todos esos
problemas se resuelvan todos. De modo que vamos a aprovechar
nosotros campa rl a al tiempo para explicar la Barcelona que
159
�queremos, la Barcelona d4e la calidad. Las escuelas de Barcelona
tal y como las queremos por dentro. Con la ilusión que nos hace •
que los niños vwayan más allá y tengan algo más que simplemente
una, escuela. Que ahora se puede plantear, que hay unos ninos, que
la ciudad no crece, que en las escuelas ya no hay tanta col que
ya no hay tanta cola. Que se producen algunas vacantes. Que los
maestros van a tener un poco de respiro, a lo mejor. Pues ahí
vamos a meter calidad. Y no dejaremos de explicar esas cosas por
muchas mentiras que nos digan que quieran que contestemos. Ya
lads iremos contestando, que para eso siempre hay tiempo. Lo
importante es ilusionar a la gente,porque la gente en esta ciudad
está ilusionada. Y yo lo que quiero es que esta ilusión no se
acabe en un ano, o enh dos, o en tres. O en los cinco que hay de
aquí al 92. Que no vuelva a pasar en esta ciudad un poco como
pasó en el 29 ( y en Sevilla también ), que la euforia duró un
ano, o dos, o tres y luego se terminó. Y luego vino la tristeza.
Y luego vino el no tener más ideas. Hay que aprovechar para
lanzar esta ciudad más allá del 92. Y más allá de un ano y de
dos anos y de tres anos. Hay que conseguir una calidad para el
pueblo, no para aquellos que ya la tienen ( que también), que muy
bien que la tengan, pero para el pueblo también y para eso se
requiere una gestión socialista. Para eso se requiere...
Barcelona, 30 de maig de 1987
160
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4002
Title
A name given to the resource
Discurs electoral a la Zona Franca
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Zona Franca
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Socialisme
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Eleccions
Joventut
Educació
Acció política
Benestar Social
Model social
Zona Franca
Campanyes
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-05-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1097/19870531d_00220.pdf
66c624362c9b7f0de2714346d0464e6e
PDF Text
Text
DISCURS DE PASQUAL MARAGALL
PARC DE LA PEGASO
Diumenge, 31 de maig 1987,
38
�Jo cm pensava que en aquest paro s'hi cabía i ara veig que
no s'hi cap.
Ja se sent per allá dalt?
(Sí!)
La megafonia ha millorat. A les Ultimes eleccions no se
sentía més enllà de la desena ratlla. Aquells d'allá no sentien
res.
Bones tardes a tothom. Escolteu Sant Andreu, i no és per fer
una poesia. Escolteu Sant Andreu, que esteu en una fábrica i ara
és un paro.
Escolteu que aixà és el destí d'aquesta ciutat, de Barcelona,
ara els hi deia ala iaios de la Palmera de la Meridiana 315, dei
Navarro i els seus amics, Barcelona ens la vam trobar atapeSda,
densa, compacte, congestionada, contaminada, és la ciutat més
densa d'Europa amb dos milions d'habitants, quasí, un milió setcents mil per 90 Km quadrats, (i si li traíem . el Tibidabo, ja
només ens en queden 60). Som 18.000 habitants per kilometre
quadrat.
Hi ha barris de Barcelona com ara el Carmel, com ara Sant
Andreu, com ara el Casc Antic i Gracia i com ara sí seguissíu per
l'Area Metropolitana, l'Hospitalet, Singuerlin, el fondo de Santa
Coloma í a Badalona, Pomar i Llefià, que són, els barris més
lletjos d'Europa, els barría d'aquesta ciutat que tots estimem,
perà que tenen a sobre i al damunt molts anys d'història i molts
habitants sobre el seu territori estimat. Mireu, aquí s'havia de
fer una cosa, primera de totes, una cosa abans que res ,que era
tornar a respirar, comunicar els barría els uns amb els altres,
39
�fer-hi vies que permetessin que un no estigués tancat al seu
barrí sino que pogués arribar a . l'altra punta de la ciutat
estimada i, també, fins al mar, i obrint-se al mar i obrint-se
ala paros i a cada barri mirar a quina- llocs hí havia encara
antigues fabriques, antiguos estaciona de la Renfe com al Clot,
el que ara és el Parc del Clot, antigues fabriques com la CATEX
del Poblenou, que ara será un gran equipament esportiu i antiguos
fabriques com el Vapor Nou, l'Espanya Industrial d'Hostafrancs
que avuí és un dele Parca més bonics de Catalunya, antics
escorxadors com el Parc de Joan Miró, antigues fabriques com la
Pegaso, com l'ENASA, com la vella fábrica de l'Hispano Suïssa,
aquesta fábrica com la SEDETA, que está aqui al costat que tants
i tants de treballadors d'obrers van fer casa seva, perqué aqui
hi van fabricar aquesta cultura que da la de Barcelona, la dels
obrera, la dels treballadors com vosaltres que s'ha fet a les
fabriques, a les textils i a les metalurgiques, la gent parlant
ha anat creant un estil, un accent, una colla de llegendes, una
manera de fer, una colla d'opimnions, una manera d'opinar,• aix6
que ha sigut el caliu de Barcelona s'ha de mantenir, he hem de
conservar, í he hem de traalladar tot í que, tot, i que les vellos
fabriques ja no hí sÓn, tot i que les y enes fabriques han marxat
perqué han anat a d'altres indrets on la competéncia obliga a fer
unes altres fabriques i unes altres produccions i unes altres
maneres de viure. I jo us dic., sincerament, rotundament,
Barcelona és, sobretot, la seva classe treballadora, Barcelona
és, basicament els seus obrera i els seus treballadors, les aoves
antiguos fabriques i els nets d'aquella treballadors que avuí
40
�estan aquí utilitzant la vella fábrica, no per treballar sinó per
passejar. Això és Barcelona i és també una altre cosa: Barcelona
és la seva classe treballadora•i són les seves classes mitjes
, emprenedores, no ho oblideu mai això. Ningú podrá governar
Barcelona, ningú que no entenguí això. Veiem els elements de
Barcelona : Un, els treballadors, les classes mitjes creatives
emprenedores. Ho veieu això? i aquesta és la base social
d'aquesta ciutat, aquesta da la pedra picada, sobre la qual hem
de construir aquesta altra base del nostre futur i aquella que
venen de l'altra banda, que venen de dalt, que venen de l'altre
cantó, que venen de l'alta burgesia, que venen de l'altre cantó,
• de dalt, del ban deis diners, que són molt respectables i jo els
respecto i poden anar junta, una són nacionalistes d'aquí i els
altres són nacionalistes d'allá, una són espanyolistes els
altres nacionalistes d'aquí, peró diuen el mateix i tenen la
mateixa pinta ademes. Aquests, doncs, tenen dret a dir el que
sigui, í la democràcia és aíxó. La democracia és que el poble
deixi, no només ala partits deis treballadors, dels grupa
d'esquerra, deíxi parlar, sino també a les dretes, les classes
mes ben estants, que parlin tamé, que diguin les seves solucionsLa democràcia és això. Hi ha una cosa que aquesta gent no
l'entendrà mal i és que la base, la sa y a, alió fonamental de
Barcelona és la seva classe treballadora i són les classes mitjes
emprenedores. I mireu, a la história d'aquesta ciutat hi ha hagut
moments que aquestes dues classes, mitja 1 treballadora, no
s'han entes; estic pensant els anys vint, per exemple, amb la
dictadura del Primo i el terrorisme blanc que hi havia, i també
l'anarco-sindicalisme. Hi havia aquesta divisió: els treballadors
41
�que feien la seva facció, lluitant contra el capital, contra la
patronal, i també hi havien sectors de la classe mitja
que
estaven a la banda, justament de la dreta. Va venir la guerra
va passar el mateix, perque la guerra, (ja es pot dir ben clar,
s'ha de dir ben clarament) va ser, sobretot, una divisió entre
germans. Hi va haver molts sectors de la classe treballadorsa
sobretot de les classes mitjes, que es van dividir i hi havia un
a un cantó i l'altre a l'altra. Tots tenim algun parent, tots
• tenim algun familiar, tots tenim algun amic que ene ho pot
certificar.
I en canvi hi ha hagut moments en la história d'aquesta
ciutat, quan els treballadors juntament amb les classes mitjes
s'han aliat, s'han donat de la má, i han dit "anem a construir
Barcelona, anem a construir una Catalunya autónoma que vagi
endavant amb llibertat, amb democracia í amb progrés". No us
deixeu enfrontar les classes mitjes amb els treballadors! Que
teníu, en el fons, els mateixos objectius.
Qué volem des de l'esquerra avuí en día? Volem unes classes
mitjes que crein empreses. Si senyor! I que es guanyin
honestament la vida, perqué d'aquesta manera hi haurà "empleos" i
els llocs de treball que necessitem pels fills de la classe
treballadora d'avui. Aquesta és la solució i no cap altre. No feu
cas
deis polítics de la dreta que diuen :" Jo aixó ho
solucionaría així o aixá", ni l'atur ni cap altre cosa.
Mireu, avui dia (afortunadament) estem a l'albada d'una
etapa gloriosa de la história d'aquesta ciutat í el que volem
quan diem futur, qué és?. Volem que aquesta albada no duri 24
42
�hores, ni 24 dies, ni 24 mesos, com va pasear l'any 29 d'aquest
segle o al 88 del segle passat. El 88 va ser més potent, però el
29 és van construir edificis que van durar ben poc, van durar 5
anys només i avui els estem refent (han durat fine ara però
cauen). Els hem de tornar a fer. Estem a l'albada, al principi
d'un perióde que pot ser el més gran de la história d'aquesta
ciutat, en la que treballadors i les classes mitjes junte .
decidim, no només tenir un moment de glòria, no només de guanyar
un any, no només de fer una gran festa (que es aix6 el que ens
agrada tant o de guanyar una lliga un any). No. De passar a una
altre divisió, a la primera divisió europea per sempre, per
quedan-s'hi ja per sempre més us ho asseguro, això és possible,
és ben possíble. Això será possible perque els treballadors
d'aquesta ciutat podrem actuar i perquè, afortunadament, encara
que molta gent no s'ho pensí, hí ha un sector molt ampla de les
classes mitjes que també ho veuen molt ciar i que s'estan adonant
de que el socialisme és el que convé a aquesta ciutat í aix6 és
el fet més nou, és el que cm fa pensar que estem més a prop
d'aquell perióde d'história deis 60-70 del segle passat, quan es
van tirar les muralles.
Imagineu-vos el fi d'aquesta ciutat, que els meus avis, els
avis de molta gent que estan per aquí van neixer tots dina de
muralles. Penseu el que representa això. Unes muralles que no
eren ni 10 kilometres quadrats, eren 5 ó 6 km. quadrat.s. Les
muralles que feien unes rondes en definitiva, des de la
Ciutadella a munt fins a la Ronda Universitat i avall per la
Ronda de Sant Antoni i Sant Pau. Qué podía representar això? 10
quílòmetres quadrats o gairebé. Doncs, allí, hi van neixer els
43
�avis de la Barcelona que després ha sigut potent. Tots van neixer
allá. Tots estaven atapeïts, més que nosaltres encara. L'any 60
del segle passat, després de 150 anys o de 100 anys de demanarho, qué varem aconseguir?
Van aconseguir tirar les muralles a
terra (les que els militara no vollen tirar perque sabien que •
Barcelona dues vegades al segle es rebelava contra el poder
central i l'havíen de bombardejar fós des de MontjuIc o la
Ciutadella volien mantenir les muralles per tenir la , ciutat
díntre doblegada, sotmesa). Dones bé, aquesta ciutat deis anys
60 del segle passat va tenir una generació que va tenir l'orgull
i la forga de trencar aquelles muralles i dír "em menjo la plana
de Barcelona" i va fer l'Eíxample: aquesta obra extraordinaria
que avui els urbanistes de tot el món quan veuen obren els ulls a
això, perquè diuen " sembla mentida que una ciutat hagi pogut
crear aquest urbanisme racional, perfecte, pensat des de fa 150
anys í que encara funciona d' tina manera fantástica des del punt
de vista de les condiciona urbanes". 1 això va ser la generació
dels nostres avis, la que va creixer als anys 50, 60, 70, 90 del
segle passat, que va fer la gran expansió de Barcelona, i amb una
generació va saltar des de dintre muralla fina a Trafalgar a
Consell de Cent, i cap a Sant Cervasi i Collserola, i des d'allí
van , mirar enrrera i van dir: "Salta la carena cíutat". I aquest
salt de carena s'ha fet ara, els anys 60 amb el gran creixement
de l'emigració, perque jo he dit la meitat deis que som aquí, els
nostres avis, van creíxer a dintre de les muralles de la
• Barcelona Vella, que després en parlarem un moment, que us haig
de demanar una cosa. Però, l'altra meitat on va neixer? Van
44
�neixer a Andalusia, a Extremadura, a Galícia,,a Aragó, a València
i a les places de Castella i Lleó i Astúries, i van venir aquí a
fer aquesta ciutat.
Aquesta ciutat gran, la Barcelona gran, la Barcelona atapeïda
que nosaltres tenim ara, també és la fila d'aquells avis que van
creixer al camp, per tota Espanya í que va. venir amb les seves
mana a construir la. Barcelona que ara tenim, aquesta que ara es
desvetlla i es desperta i aquests avis també van neixer ala anya
60, 70, 80 del segle passat, ben lluny d'aquí, ben lluny, amb
altres horitzons i sota una altres cels, í amb una altres camps.
1 van venir aquí a construir la eiutat que tenim, i si només
haguessim estat nosaltres, els d'aquí, els que haguessim de fer
Sant Andreu í tot Nou Barría, inclòs l'Eixample i tot Sant
Gervasi
tota la Bonanova i més enllá cap a l'Hospitalet, amb
Cornellà, tota la zona del Llobregat, no l'haguessim pogut fer.
Necessítavem més força, més saya,
més ajut,
més treballadors,
més mans, que sén les que han fet aquesta ciutat gran, aquesta
Barcelona gran.
Dones mireu: aquella generació que us dic dels 60,70, 80 del
segle passat, aquesta es la que hauriem de mirar al mirall i
imitar- la, perque en la seva generació.la classe obrera va saber
fer-se aliat amb .les classes mitjanes í tirar endavant la,
construcció d'una ciutat com aquesta. Ara us dic una cosa:
després de cent anys, després de cent vint anys ja quasi, mírem endarrera, mirem endarrera tots plegats, mirem només al camp d'on
venen la majoria, potser, deis que som aquí, siná també a les
muralles que ja no hi són. Peró, mirem a la Barcelona vella. Qué
hi ha a la Barcelona vella?, qué h:i ha passat? Els avis
45
van
�marxar d' allá, tots es van escampar, van crear tot aíxó, el que
té de bo í el que té de dolent. El que té de dolent ho estem
comengant a arreglar tot just ara. Peró qué hi ha allá? allá hi
, ha la Barcelona vella, la ciutat vella més maca d'Europa, la més
rica en grec, en romà, en romànic, en gòtic i en modern i en
modernista. Hl ha en Picasso, hi ha museus í, tanmateix, hi ha
també una de les zones més problemàtiques d'Espanya i d'Europa
des del punt de vista de la seva congestió, des del punt de vista
de la quantitat de problemes que s'amunteguen allá. Qué hem de
fer els que venim d'allá?
hem de ser agraïts, hem de ser
reconeguts, o no? Hem de tornar-hi tots algun día i no només a
passejar per la Rambla, i això ho hem de fer sense por. No us
penseu que és tan perillós com aixt), alerta!. Que hi ha moltes
coses a fer encara per a minorar la seguretat
també,
m'agradaria explicar-ho, encara que és molt més llarg que no pas
el que pensen aquests de la dreta, que es pensen que mirant pel
"forro" ja n'hi ha prou i que diuen "un sereno 87" i tot
s'arregla, qué coi!. "Sereno 87", i
l'any
88 que faria el sereno •
del 87? No saben de qué parlen! Sí que saben que el seu truc
consisteix en dir 15 6 20 problemes de cop en un programa que
potser té 15 6 20 minut.s per contestar aquells 15 6 20 problemes,
a minut el problema no el resoldran! Amb un minut per problema
els més ingenus es pensen que la fórmula del "sereno 87" és la
solució, i els més intel.ligents, que sou tots vosaltres i molts
més, ja ho saben que no és la solució, dígueu-lis ni "sereno del
87" ni guàrdia vei, com diu aquell altre. L'altre diu "guárdia
vell" i jo vaig dir: í el guàrdia jove, qué? Be, el guàrdia vell,
46
�el guàrdia veí í el sereno 87, evidentment que no eón la solució.
Són la solució per La seva campanya electoral, que alguna cosa
han de dir, pobrete! Que no coneguín bé la ciutat, jo ho entena
perque nosaltres hem estat molt relacionats elle no. Jo tino
respecte sempre per l'oposíció i, per aixà, ele hí dono de mà 5
debats. No s'havia vist mai aíxó, en cap campanya electoral. 5
debata:, quan els manuals de campanya díuen el candidat que ha
arribat de l'oposioió se l'hi está fent un favor perque
l'oposició no es coneix maí tan t com a l'alcalde o al President
que hi ha. Per tant, el presídent que ele hi dóna un debat els hi
fa un favor, jo penso que lí estío fent un favor al públic,
perque el públic vol veure les caree de tothom, oí? Perà qué
pasea? qué pasea aleshores?. Que s'els hí veu del tot, i es veu
que no saben de res. S'els hí veu que encara no han estudíat prou
i el
candidat a l'oposició toca fusta, si Los
candidat de l'oposició, qué faría? M'emprenyerien molt els
problemas, els agafaria i els estudiaría a fons í recorrería la
ciutat abans de començar una caMpanya per sapiguer quin és,
realment , (de boquilla no), el problema de la seguretat • i el
probleme de la droga i el problema del tràfic
ele problemas
dele serveis cocíais .í de la joventut i de les escoles i de les
instal.lacions esportives i els parcs.
Primer treballaria,
estudiaría després, formaría, perà no abans. Danos, no, tots
aquests senyors han anat a agafar uns publicitaris de Madrid (que
hí ha un que es díu Fraile i que va llençar a Julio Iglesias i,
ara, ha llengat aixó que tenim al davant),
dit
a aquests els hi ha
mira el que heu de fer (pel que a mi cm sembla, perqué
aquests hí van per nassoS), el que heu de fer és-tocar el tema de
47
�la seguretat i el tema de la droga, que la gent veu de seguida
que hí ha "marro", i aleshores donar a entendre que l'alcalde
socilaíste d'això no es preocupa; i jo us haig de dir que
l'alcalde socialiste sí que s'en preocupa, i s'en preocupa
gràcies a que té un equip de 10 alcaldes, com el Germà Vidal, de
10 tinents d'alcalde un a cada districte, que és la solució, la
solució no és sois guardia veí, ni el sereno 87. La saludó són
els districtes i la descentralització, i un president que mani al
barrí, que el conegui í que tinguí un oficial de la guàrdia
urbana en un quartelet com el que ara s'está fent aqui, a la
Pegaso. Passeu per allá quan sortiu -bota, per la porta de la
dreta í veureu el que és un quartelet de la Guardia Urbana, com
déu mana. 1 a partir de que hi hagin 10 quartelets a Barcelona,
com aquests que estem fent, no quartelets, quartels, que els
estem fent porque aquí a Sant Andreu hi'han 200 guàrdies urbans,
torna de 74 i aixà comença a ser serio. Quan es facin 10
quartelets com aquest a cada districte, que els estem fent a
Sarria, a Can Ponsic, a Horta,. al Guinardó i al Polígon de la
Rovira, al Poni: de la Rovira, que s'ha obert i a la boca sota i,
sobre, hí haurà un edifici buit., allá hi va el quartel de la
guardia urbana í una comisaría de la policía que el s hi hem fet
de franc des de l'ajuntament, que consti, porque estiguin junta
allá , i anem seguint, i al Poblenou farem un de
nou, també, i a Barcelona vella una Rambla al costat de
que amb les obres va caure la paret, per cert. Doncs, allí hí fem
un altre quartelet i s'està avançant i - s'esta acabant i anirem
seguint, que cada districte hi és o hi será. Hí ha
48
el
presídent
�de districte que mana i un oficial de la guàrdia urbana que es
Coneix el terreny sap ori estan els nanas que fan coses que no
haurien de fer, i sap on ha d'anar quan a una lotera d'aquí del
Passeig de Valldaura la van robar una vegada. Una vegada li van
robar 6.000 pessetes de lotería, i jo que anava en el cotxe ho
vaig sentir per la radio vaig dir " escolteu, digueu-me com acaba
aixà" i van mirar --ho i van dir a l'oficial de districte que era
de Nou Barría, en aquell cas i aquell com que ua ho coneixia va
anar al lloc on havia d'anar, al carrer tal, al número tal, i ja
sabia qui hi havia, els nanas que hi havia. 1 els van trobar amb
la lotería i al cap d'un día els hí vaig preguntar
"com ha
acabat això?" i cm van dir: "bueno, ala nanas els van trobar
la
lotería ja l'hem tornat a la lotera, bueno tota, no" "i, qué vol
dir que tota no?", "bueno de les 6.000, - 4.000 les altres 2.000
les tornaran, sinó els denunciem". Mireu, mireu la picardía
aquesta situació que s'està creant en que hi ha inclús una certa
complicitat
entre víctima i delinqüent,
que no és
gens
desitjable. Només té una solució: que hi hagi un, i dos, i tres,
i quatre fina a deu presidents de districte i oficials de
districte com aquell que sap on ha d'anar í en 24 horca et resol
el problema. Perque tot aixà d'anar al jutge i han de passar dies
i días fins que no es resol i quan es resol níngú ja no s'en
ecorda ni la víctima ni el delinqüent. Per comengar el jutge no
els
vol enviar a la presó; parqué no? Parqué sap coffi está la
presó, sap com está la Model, que és una presó per 800 persones i
n'hi ha 2000, i sap que la Model és una escola de delinqüencia.
és una llaga en aquesta ciutat, una vergonya d'aquesta ciutat.
Més de 2000, cm penso que són, o 1500 presoners i presos en
49
�aquest moment, per una presó que hauria de tenir menys de 1000.
1, és ciar, hi ha jutges que pensen "no enviem als nanos joves a
una escala de delinqüencia com és aix6". I jo us clic que aquí
comenga el problema de debó, no mirant-ho pel forro, no en 24
hores,
en serio aquí comença el problema de debó í que la resta
d'Espanya que de vegades aquí, a Catalunya, tantes vegades pensem
que nosaltres estem al davant i ells estan al darreta al tanto.
Alerta, alerta, alerta, perquè hi ha moltes coses que van
endavantl, i entre elles el número de presons.
LES PRESONS
El número de presons a tota Espanya s'ha multiplicat per dos
i no hi ha els problemes que hi han aquí, que tenim les presons
que tenim: la Model i Wad-Ras (que no és una presó í que es fa
servir de presó), i la Trinitat Vella. La Trinitat Vella és una
presó que no s'hi cap, que, aviu, s'està menjant el barrí, se
l'està menjant perquè els nanos d'allá dalt estan fent classe al
carrer , insultant a la gent í estan fent espectacles i el barrí
s'está degradant per culpa de la presó.
No hauriem de tenir aquestes presons, hauriem de considerar
que les presons són també un servei públic í que la gent que está
dins han de ser reformats i no pas castigats i no pas induits al
crim. 1, qui ha de fer això? els poders de dalt. Han/hem de ferho-amb la vostra ajuda. Avui he escrít al conseller de Justicia
per dir-li: "no pot ser, la Trinitat
Vella
no pot ser, aquella
presó s'en ha d'anar d'allá. No pot continuar aquest barrí
suportant el cost d'haver de pagar els seus calerons, l'allau de
50
�familiars
í amics, o de la gent que está dins que hi vagin cada
• día i que creen un ambient que no és agradable pels hartos i pels
nois les noies del barrí". Doncs, aixó, en aquesta ciutat, en
aquest país, que s'emparen en els noms sagrats de la Llibertat,
dé la Nació í de Catalunya, es considera que aixó no és un
problema de Catalunya, per lo vist, i no es té capacitat de
govern per anar als Ajuntaments
dir-ho aixi: "-aquí hi va una
presó", i quan es té es fa malament, perqué s'ha comengat a fer
presons Sant Esteve de Sesrovires i a Granollers, després de
dos anys i tres anys de discutir amb els Ajuntaments, que
evidentment no els volen. Evidentment que no, però s'ha de tenir
l'habilitat (quan un és governant) i la determinació de convencer
als Ajuntaments de que aquell cost el país l'ha de pagar i de
fer-ho de cares i no d'esquenes, i no d'amagat. A Sant Esteve de
Sesrovíres tot va comengar perque el dia que hi van anar per
buscar lloc per la presó, í perque no els veiessím, (fixeu-vos
quina concepció de govern!) hí van anar amb helicópter! Amb
helicópter hi van anar!, el President de la Generalitat va dir:_
n és que si hi vaig amb cotxe em descubriran". Jo lí vaig
dir: "perà no t'adones que si vas en helicópter et veuen més
encara?, i la gent pregunta". 1 es va aixecar tot el poble de
Sant Esteve contra la presó. 1 que consti que jo en aixó estío a
favor del President de la . Generalitat, estic a favor. Crec que la
- presó de Sant Esteve s'ha . de fer i la presó de La Roca s'ha de
fer i els hi he dit als seus alcaldes i són alcaldes socialistes
i no estic d'acord amb ells. Peró en el que estic d'acord amb
ells és que les coses s'han de fer ben fetes i s'han de plantejar
51
�de cara i no en helicòpter, i no d'esquena. De cara!, parlant- de
persona a persona, d'autoritat a autoritat. Però, avui en día,
qué tenim?. Tenim a Catalunya un govern que considera que tots
els Ajuntaments són potencialment enemics, potencialment
contrapoders. Tenen una coneepció tan pobre de Catalunya, tan
unitaria, tan abstracta, tan senzilla i tan. simplista que es
pensen que només
pot haver-hi un poder a-Catalunya,
que el
-poder local, que és el .poder del poblei el representant primer,
si existeix, ja és una amenaga per ella això, atanyeix tota la
vida política del nostre pais. Us ho die en confianga: aíxò está
portant per mal cami les coceas. Jo espero que després del 10 de
Juny, després de les eleccions, que la gent, després que els hi
han dit que això és capital per Catalunya, que tant els hi han
dit que l'important és no barallar-se amb la Generalitat, veurem
que vota la gent. I el dia que voti qué haurem de pensar?. Que la
gent está en contra de la Generalitat?, que la gent está en
contra de Catalunya si voten socialistes?. No, la gent vota
socialista perque está a favor de Catalunya I a. favor de la
Generalitat. Hem de canviar de conducta, hem d'abandonar
l'autorització del Parlament per suprimir el que no els hi
agrada. Que ja han suprimít aquesta germandat que hí ha, aquesta
mancomunitat d'ajuntaments metropolitants, qúe s'han carregat.
Mireu, vaig llegir un artiole de La Vanguardia que cm va agradar
molt, deia L'autonomía Catalana vol tenir un Estat, í tot
nacionalisme vol tenir nació, tota nació vol tenir un Estat". I,
dones, diuen que no ho tenen però déu n'hí do l'Estat, que tenen
que
és capaç de descavalcar a l'oponent principal
d'una
administració pública local, com ara l'Area Metropolitana, per
52 .
�llei en el Parlament, déu n'hi do l'Estat que tenim ja aquí! Es
poden fer moltes atzagaiades en aquest petit estat, ja. Déu n'hi
do!
De manera que, mireu, el dia 11 de Juny ens trobarem que tots
aquests problemes es veuran sota una nova llum, .el tema de la'
política territorial i de 1/área metropolitrana, ja en parlarem
d'això. S'ha fet una enquesta i la gent opina que tot això d'aquí
no ha anat be. No s'ha fet bé tot aixó, la gent opina que els 27
ajuntaments contínuín junta. Perquè mireu: .que abans hi havía
aquell de Santa Coloma, el-Blas Murioz, hi havia el Felipe Antoja,
alcalde de Badalona, i l'Espala Muntadas, de l'Hospitalet i amb
el Porcioles d'aquí es passaven el dia barallant-se l'un amb
l'altre; i a Madrid dejen "Fantástic, que es •barallin, parqué aixi
Barcelona no creixerà mal". '1 avui dia, que al final hem
aconseguit, desPrés de molts anys, que Badalona, Santa Coloma,
L'Hospitalet, Barcelona i els demés anessim junts, avui en día
ens ho treuen, i no ens ho treuen de Madrid, sinó de la Plaga
Sant Jaume. Qué és aixó? On anem a parar? Això es veurà sota una
nova llum el dia 11 de Juny, es veurà d'una manera diferent! Això
i la inseguretat i la droga! Les instal.lacions esportives i els
problemes deis Jocs Olímpica, que tan en parlen!. Que ene deixin
treballar d'una vegada!. Que les obres van endavant, us ho
assegurol, Aneu a passejar per Montjuïc, us ho recomano, pugeu a
l'Anella Olímpica i veureu l'Estadi com creix
veureu el Palau
com creix qui paga l'Estadi? l'Estat. 1, qui paga el Palau? la
Diputació, en Jordi Vallverdú, que va ser qui va aconseguir-ho.
Aquests eón els que catan col.laborant de debó. 1, qui paga
53
�l'INEF? la Generalitat. I, ori está? Está per començar. Tot el
demés va endavant i jo espero que el día 11 de Juny l'INEF també
començarà i que el govern de Catalunya, ara no 'estío ficant amb
la seva ideologia, sinó per realisme, per respecte a Barcelona,
per respecte a Catalunya, caldrá anar endavant, col.laborant amb
la Generalitat i l'Ajuntament independentment . del color polític.
I, aixe.), fínalment s'haurà d'imposar.
Fem els Cinturons de Ronda, fem-los d'una vegada!, que sinó
no podrem fer la Rambla de Sant Andreu; que noms cal tenir dos
dits de front per saber de qué depén! No depén de que el
conseller diguí que sí, no depèn de que l'alcalde digui que sí,
no depèn d'un referéndum, ja está decidit aix6. De qué depèn?
depèn de que els cotxes puguin marxar pel Cinturó de Ronda i no
per l'Avinguda Meridiana, primera. I, segon que el II Cinturó,
el de la Vía Favéncia s'acabi d'una punyetera vegada!,amb lo qual
ele cotxes
marxaran pel II Cinturó. I no ene els deixen ni
comengar. AixO el día 11 es veurà sota una nova llum i la Rambla
vindrà després deis Cínturóns, poerqué sí ho fem abans això será
un dalt a baix de tràfic que, no vull ni somniar-ho. La farem amb
els Cinturons i amb Río de Janeiro.
Jo interpretaré el vot el dia 10 com que el • poble de
Barcxelona cm diu
"Pasqual, endavant amb l'Hospitalet, Badalona
i Santa Coloma, i tots els demés". Seguirem treballant junts
perque . la gent ha vol, perque s'adona que la Barcelona gran que
és necessària que ene toca a la generació actual és aquesta, de
la fraternitat -de l'Area Metropolitana. És el del Pont del
Molinet í la part de l'Esperit Sant que és per un altre costat i
la plaga de Trafalgar de Badalona. I, qui ho ha fet tot aixó?
54
�L'Àrea Metropolitana, amb l'ajut de l'Ajuntament de Barcelona.
Per qué? Perquè hem sapígut que haviem de cosir el teixit o el
metro que arriba a Santa Coloma havia d'anar més enllà, havia
d'anar a Ciutat Meridiana i més amunt, hauria de donar la volta
per Cerdanyola. El metro de l'Area Metropolitana , que es diu
així per alguna cosa (que el metro es diu metropolitá per alguna.
cosa), és un sistema de transport d'una gran aglomeració pel qual
s'ha de poder amar de qualsevol punt a qualsevol punt, desde'
Cerdanyola al Prat del Llobregat, de Sant Andreu al Papiol o a
Sant Just. Aixó éá un metro i aixó és una ciutat metropolitana, i
això és el que volem, que quedí clar. Jo ja llegiré el resultat
del día 10 en aquest sentit. Volem un metro metropolità que no es
pari en les fronteres deis municipis, que son fronteres falses,
que son línies grogues que no separen. a la gent, les han
pintades. Peró nosaltres ens hem de superar i interpretar els
resultats del dia. 10 com una advertencia pel futur, que vagin
alerta eis que utilitzen el nom de Catalunya en và! Que els noms;
sagrats s'han d'administrar amb mes comte, s'han d'anomenar menys
s'han de respectar més. Alerta amb aquells que utilitzen el nom
de Catalunya pel seu benefici particular, de partit! Alerta!,
perqué la gent comença a abrir els •ulls jo us ho dic., per
acabar (no sense abans din-vos un parell de coses sobre Sant
Andreu i sobre la Ciutat Vella, perque us heu de recordar que hem
d'ajudar la Ciutat Vella): no marxeu d'aquí sense tenir aixó ben
present í, segon, hem d'ajudar a Germà Vidal i les seves 70
obres, perquè ell les farà, però, qui les mantindrà? Vosaltres,
els ciutadans, el Germà Vidal fará les obres, el Germà Vida? és
55
�el Queipo de LLano de Sant Andreu, sabeu per qué?
En Queipo de
LLano va conquistar no sé si Sevilla o Málaga amb una tropa de
cent persones els anava. Fent donar voltee en una banda per la
ciutat i la gent es pensava que eren deu mil. 1 eren cent els que
anaven donant la
1el Germà Vidal que fa?. Té trenta obres
en marxa amb una brigada d'ocupació comunitaria de 16 obrers • i
tenia 30 obres en marxa perque? perque els anava fent rodar. 1 ho
feia certament. Sabeu perqué ho Leía el Germà? Perque sabia que
en aquesta franja de la nostra hístóría el que calia era
convencer a la gent que les coses es podien fer. Vam estar a un
moment de la nostra història local democrática en que tot es
podía decantar a fi de bé o a - fi de mal, í si determinades
places, Mn. Clapes, suposem, o aquell raconet que tantee vegades
hem parlat, ell
jo, entre Mn Clapes í la Meridiana que era un
niu de porqueria, de cotxes aparcats i de porquería, jo
deia:
"Germá, fem un jardinet allá", i ja l'ha fet! I hi havia qui
podia dir "però si això no és important"En definitiva si que era
important, igual que ho era aquest talús, aquest talús qui hi ha
al final de 'la Meridiana a mà dreta quan • s'arriba a Trinitat
Vella, també ho era d'important allá í el que hi ha aquí a
l'estació i la Plaga Orfíla i a la plaga del cantó i aquell
rellotge amb els aros °limpios que hí havia a l'altra banda de
l'estació, tots i cada un deis raconbs del Baró de Viver,. del Bon
Pastor, de cada racó que ell trepítja. Tots eren importante..
Perque? Perquè si hagués comengat la democracia local i haguessin
passat une anys la gent no hagués vist que hi havia una petjada
de qualitat, que hi havia una bona obra possible a cada racó de
-bruticia i de miseria, la gent no hagués cregut que la democracia
56
1
�anava endevant. Només calia aquest signe, aquest símptoma de que
seriem en tot arreu. Només calla aixó i el Germà va fer de Queipo
de LLano de Sant Andreu, per aixà va anar à cada racó, a cada
indret í encara n'hi queden però hi será perqué us aseguro que
. no hi habrá un pam de terra de Sant Andreu, del diStriete, deis
barría de Sant Andreu que el Germà no trepitjí amb la seva
petjada
de constructor- I potser començarà poc a poc, però
l'important será que
hi
ha estat. avuí día, que ja comença a
estar per tot arreu la marca de la calitat urbanística, es pot
plantejar, segurament, anar amb un ritme d'obres més important
perqué aix,5 no s'acabarà aquí.
Quan nosaltres diem el Futur, volem dir el Present. Dones,
que s'ho treguín del cap aíxól Per qué parleffi de futur? Ningú
hauria de ser tan agosarat de parlar del futur si no sapígués una
cosa; que la gent hi creu, perqué la gent ha vist que el futur ja
está eomengat, sinó no ho diriem, si no sapiguessim que la
nostra
i orgull de les obres que ja hi són no parlariem
del futur i ja sabem que el futur. ha començat. Es per aixó que
tením la gosadía de dir "som el futur!", serem nosaltres també el
futur.
acabo díent: "Míreu, qui no s'estima Barcelona, no s'estima
Catalunya!" Que quedi ben ciar aíxó. I no estío parlant
d'eleccions, que després els diaria diuen: "El Maragall ha parlat
de les eleccions autonòmiques." No!, que estiguin tranquila, que
no parlo de les eleccions autonòmiques, que ja vindrà aixó....
Ahir a TV3 em preguntaven :" I quan arribi el 92 on sereu? A la
gradería del públíc o en el seient del regidor de l'oposició, a
57
�la
cadira de l'Alcalde o
al
silló del
Generalitat?". I jo els hi vaig dir
President
de
la
" Escolteu, que no sabeu
qui será President de la Generalitat el 92, el dia que
s'inaugurin els 2ocs?. Será el Raimon Obiols". De manera, com que
d'això encara queda una. mica de temps, temps al temps!, m'hi jugo
els sopara que volgueu. Però avui no parlarem d'eleccions
autonòmiques, jo només us dic una cosa, jo parlo de sentiments,
de país, profunde i de conductes politíques, les més series, les
més dialogants, les més tolerants, les més trebaIladores; i, per
altra banda les més agressives, les mé s prepotents, aquelles que
s'hpo
volea menjar tot í que utilitzen els noms en và, inclús els
noms sagrats. I us dio: qui no s'estima Barcelona, no es pot.
estimar Catalunya!, perquè Catalunya qué és a última hora? És un
nom? No, és un concepte? No, és només una història?
història, pera és molt
meS
És una
que aixà. Catalunya comença al Parc de
la Pegaso. 1 • hir yaig dír: "Catalunya comença a l'Espanya
Industrial", allá on la classe treballadora va fabricarla ciutat,
el bo que tenim. La Pegaso, allá on es va comengar a fabricar lo
bo que som. Aqui comença Catalunya, això és Catalunya i si anessim
seguint, Catalunya és el Congost de Montcada i es .més amunt, el
Montseny i és més amunt els
Piríneus
l'altra banda que també és Catalunya.
i el Canigó, fina 1 tot a.
Que
quedi clar!, perquè la
nostra història és aquesta. Perqué, mireu: qui no s'estima el
Canígó, qui no s'estima el Montnegre i el Montseny i el Congost
de Montcada, inclús que está com está, i ja ho sabeu com está,
que l'hem d'arreglar entre tots (l'Area Metropolitana). Qui no
s'estima
i el Pou de les Olíveres de Santa Coloma i Pomar i
Llefià de Badalona í Cinco Rosas de sant Boi que ara da Campa
58
�Blancs qui no s'estima Cornellà Esplugues i Sant Joan i Sant
Just i Torre Blanca i Torre Roja de Viladecans, qui no coneix
aixó i no s'ho estima, quí no coneix el Parc de la Pegaso i no se
l'estima no s'estima Barcelona. I qui no s'estima Barcelona no
'estima Catalunya!. Que quedi ciar això!. Primer, que patejin el
país que se'l coneguin, i després que en parlini.
Visca Sant Andreu! Visca Barcelona!, i Visca Catalunya!
59
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4003
Title
A name given to the resource
Discurs electoral al Parc de la Pegaso
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parc de la Pegaso
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Socialisme
Eleccions
Campanyes
Associacionisme
Història
Benestar Social
Acció política
Model social
Sant Andreu
Barcelona
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-05-31
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1100/19870608d_0022.pdf
69b1ccc8bded19c708a842dbd473d92b
PDF Text
Text
ACTE FINAL :PARC DE LA CIUTADELLA
Barcelona, 8 de juny de 1987
65
�0
PRESENTACIÓ DE L'ACTE ANNA CASTELLS
Amics, amígdes grácies per haber víngut.
Avui és un dia molt important per a tots nosaltres.
Junta, ara 1 aquí, estem donant testimoni d'una idea, d'una
ji. lusió, d'una esperança. Estem donant testimoni de4 la força í
l'empenta del socialísme a Catalunya.
Avuí, que pot ser un gran día, ,que millor per començar que fer-ho
amb el company
amic, amb JOAN MANUEL SERRAT..
El dimecres no nomes elegírem els nostres , alcaldes 1 regidora.
També votarem per el.legír els homes í dones que des d'Europa
lluítarap pel futur, els postres representants al Parlament
Europeo. El company Fernando Moran encapçala les candidatures
socialistes, candidatures que4 a Catalunya tenen un nom propi
JOSEP VERDE I ALDEA.
L' entrada a la comunitat europea ha estat feta amb un govern
'socialista. L'home que va ser un deis autentics protagonistes
d'aquella fita histórica és el que els socialistes-presentem com
cap de llista de les eleccions al Parlament EuropOeo, FERNANDO
MORÁN.
66
�Durant aquestes setmanes hem demostrat
que
el socialisme a
Catalunya és cada cop més lésperanga de molt.s catalans, que el
partit deis socialistes de Catalunya és una força viva que aplega
l'entusiasme de molts i molts catalans. Amb vosaltres, el primer
sdecretarí del partit deis socialistes de Catalunya, RAIMÓN
OBIOLS.,
Durant aquests dies hem vist com candidats hi han. molts, però
alcalde de Barcelona només hí ha un : PASQUAL MARAGALL.
67
�Barceloníns, ciutadan• í ciutadanes de Barcelona (aplausos,
saludos) ha arrívat el moment, han pasat 4 anys desde aquell.diá
a la Plaga Catalunya en que s'acabava una campanya electoral com
aquesta en que els socialistes ens enfrontavem amb una diada com
69
�la que vé demà passat amb una cita amb el futur .
Us torno la ciutat,
condicions,
• s retorno la ciutat en
bones
- en minor a condicions, modestament, millor que mai,
modestament. Aquell cop, fa quatre anys, ja us en recordareu
alguns, vaig començar amb un vera de l'Espriu ï després en
castellà us vaig dir unes paraules de respecte als immigrants,
unes Paraules d'alerta!, de respecte i de cordial exigencia, us
vaig dir (i ara us , ho diré en català i m'entendreu la mar de be),
us vaig
vostres fills i els vostres néts i els meus
fills i els meus néts parlarán. el mateix llenguatge ".(aplausos)
I avui en català us ho dic i m'enteneu perfectament.Ja han
passat 4 anys ja ha començat a pasar el temps i els vostres fills
-són una mica más grans us ho dic amb el cabell una mica más
gris i amb l'esquena una mica mes carregada i amb unes guantes
cicatrius al cor també, peró amb el cor jove i amb el cor plé i
amb la maduressa i la tranquilitat que abans no tenia i que avui
ja tinc de saber de cert el que a leshores solament intuia" .Us
dic, com us deja, hem estat 4 anys al servei del poble de
Barcelona (aplausos).Us rétornem, i dic us retornem, perque ha
estat tot un equip de companys companyes a traballar, un
equip ingent, un equip molt gran, un equip divers, un. equip que
s'estima, us retornem Barcelona mes jove, mes guapa ,, si senyor
comdiuen els nens i cóm diuen a Mallorca, mes guapa, però també
més gran, més madura, mes serena, más confiada en ella mateixa,
que això és lo mes important, más Confiada en ella mateixa, mes
segura de les seves forces, más segura de la seva força, mes
convençuda de que tot allá que resta per fer,
70
n'hi ha molt per
�fer, es farà, más convençuda d'aixó má s segura que res no és
fácil, pero res no es impossible,•que el mar ja
és més a prop,que.
la serra já es una mica más riostra, que el gris ja es una mica
mes verd, un xic más verd, que la Barcelona Vella está tocant amb
els dits un futur diferent, está perseguint, apasionadament un
futur
tan esplendoros com el seu passat, com gloriós va ser el
passat, passat del qual tots en sou fills.
Barcelona va. neixer en aquesta Barcelona Vella, es va
escampar per la plana i avui es torna cap aquell lloc on sortia
per mirar la Barcelona Vella com el lloc on hem de reconqUerir
el nostre pasat i dibuixar el nostre futur.
\
Sábem, de cert, am más confiança i amb mes seguretat que
els barris són ciutat, que mereixen ï comencen a tenir . i que
tindrán del tot, (perque ja es veu, perque ja es toca, perque
está a la cantonada, perque ja hi son, perque ja comencem a
tenir), la qualitat de vida urbana que la dreta solament
s'ensuma? perque llegeig en els llibres perque m'ha aentit de
parlar però que no coneix de prop. Danos que vagin a veure la Vía
Júlia, que vagin a verure el Paro del Clot si es que' mai han
anat, que vagin a la Plaga d'Angel Pestanya que vagin a la
Plaga d'en Lairet que s'inagurará ben aviat, que no está inagurat,
que s'esperin que encara vénen més, molts mes; que vagin a Can
Robacols, al Clot; que vagin a la Plaga de Navas, al Poble Seo;
que vagin a les Estrelles Altes que ni s'ensumen on
'es;
ala
jardins de Can Sabaté de la Zona Franca; que vagin a la Plaga de
Mossén Clapes de San Andreu i parlo de les coses mes petites
más desconegudes, ja no parlo deis grans noms, ja no parlo de
l'Espanya Industrial, del paro de la Pegaso ó l'Escorxador,
71
�d'aixO ja no en parlo; que vagin, que vagin al Pont del Molinet,
que vagin al Paro de l'Esperit Sant, que vagin a Torreblanca, que
n'hi han dos de Torreblanques i no ho saben, n'hi ha una que está
a San Just, St.Feliu
St.Joan... Després
.n'hi ha una altra a
St.Cugat tots dos els ha fet. Qui els ha fet? (la Corporació).
La Corporació Metropolitana! 1 que vagin, que vagin a veure el
Parc de les Planes i ja veureu el día que s'inaguri el Parc de
les Planes aquest també, l'hem deixat per inagurar, un día
d'aquests, que vagin a veure el Parc de les Planes i que vaguin
el día que s'inagura perque •veurán la "festassa" que hi ha. Será
una festa del poble. Será una festa masiva de l'Hospitalet, de
Barcelona que ja ha
de tot el Baix Llobregat, del Baix,
Baix com diuen, el que está dintre de l'Area Metropolitana i de
tota i us clic que hi haurán els 27 alcaldes en allá. I el
día que s'inaguri el Parc de les Planes a finals d'aquest mes de
Juny, a primer, potser, del mes de Juliol, será una festassa
direm el que haurem de dir. Avui no ens embalem, avui no ens
embalem (aplausos). 1 ja veurán si van el que s'ha fet al Bligon
de Ferreries, a Montcada. I si van que no esta pas tan iluny, (jo
hi he pasat aquest mati) aquí a Cristofor de Moura, davant de la
Mina, que això la dreta si que sap lo que és, perque la dreta
la sensibilitat social de la Mina, sap lo que és, oi? Perque la
Mina és un puesto per ana a fer una mica de missió, una mica de
catacisme, com qui diu, amb tots els perdona. Doncs que vagin,
davant de la Mina, hi ha un carrer que es diu Cristófor de Moura
que amb en Parpal fa dos anys vam anar un dia amb una pala (hi ha
la foto en algún diari) i vam tirar la paret d'una fábrica que hi
72
�havia que guardava el pas de Cristòfor de Moura cap al rio Besòs
i era la Bultaco i en aquella máquina que vam possar-lli amb el
Jordi Parpal ens va tremolar una mica la ma abans de tirar
aquella paret (que, per cert, quan ja es bellugava la máquina i
queia la paret va sortir un fulano que estava dintre replegant
tot el ferro que hi havia (risas), que ara m'en recordo). Be,
dones aquella fábrica la vam tirar a terra i allá van dir: "però
' escolteu, qui hi vé aquí". Hi vé Cristofor de Moura que segueix
que pasa per sota de la vía del tren i el pont ja está fet. Iavui
en dia, qué hi falten per anar- fina a dintre de St.Adrià (porque
tot aixib ja es St.Adrià)? Qué hi falta? Falta el Pont sobre el
Besòs. I aquest pont está concursant amb arquitectes de valia
internacional. I está adjudicat i s'està commençant a fer i
dintre de poca mesas podreu anar de Cristofor de Moura al Poble
Nou fina al bell mig de St.Adrià, fina al bell mig de St.Adrià de
Besòs. I jo us dic que això es més important per la Mina i per la
calitat de vida de la Mina que totes les ?, que totes les
bones obres que pugui fer la dreta d'aquest país. Molt més
important perque vol dir que la Mina ja no será un "ghetto". Vol
dir que- s'hi podrá pasar. Vol dir que és ciutat, que s'hi pot
anar, que s'hi pot pasar i no es vol pasar es segueix enclavant
es travessa el tren i es travessa el riu. Aixó es fer ciutat,
això es fer ciutat, i no el que aquesta gent es pensa d'enviar
serenos i d'enviar bisbans? i d'enviar guardies veïns que no
saben ni per a que serveixen.
Que está insait en els programes nostre de fa, no 4 anys, de
fa 8 anys quan amb el Narcis Serra començavem. Aquell programa
l'han copiat i. encara no saben en que consisteix.Doncs que vagin
73
�a la Mína,que mirin Crístofor de Moura que pasin per sota la vía
del tren, que treguin el nas a Marina -Besòs si es que sabren ho
que és, que mil-in el río Besòs i que comencin a veure el lloc on
un pont atravessarà per anar des des fons fina al cor de
St.Adríà perque St.Adriá, que ha sigut un deis municipis més
castigats pel creixement de Barcelona, porque s'ho ramenjar tot
está pie de vies í pié de carreteres i plé de postes d'alta
tensió i plé de fábriques d'electricitat i de ximeneies
d'incineradores, d'escombreries, St.Adriá es mere:1x ser també
alguna cosa més que tot aíx6, ser una part de la ciutat
metropolitana i ho será us hu ben aseguro que ho será, porque els
hi ayudarem a ser-ho, perque estem oblígate a fer-ho, perque
ningú ho pot impedir. , Perque si el creixement de Barcelona va
crear la Mina Lora del seu terme, la Barcelona d'avui que
generosa
és -
i que ja té el manfdo del seu propi destí ha de torna
en allá a dír: "us tornem la calítat que us vam treure". Això es
el que hem de fer (aplaudíments). Pero no ens embalem, no ens
embalem que ja hi haurà temps deparlar-ne de tot aixó porque
encara tindriem de fer-los anar cap a la Salut i cap a la Cros de
Badalona, que ene voliem prohibir de comprar-la, imagineu, la
Cros de Badalona, al costat del mar, allá que tantos vegades hem
vist passant amb el cotxe els que hem anat a la platja, de
menuts,
fa
perque ara tothom agafa
anys .d'aixó...
per
l'autopista. Pero fa anys passaven pel mig de Badalona
arríbaven a Montgat havia una pila de fàbriques que impedien
que un veiés el mar, que es veía com a esdetxes entre fábrica i
fábrica i allá hi havia la Cros, i allá hi ha la Cros. I en Joan
74
�Blanch que es l'alcalde de Badalona a aconseguit que la Cros s'en
vagi, que la Cros s'en vagi i alto será platja! us ho ben
asseguro, desde Badalona fins al Turó de Montgat! tot allá sera
platja i platja accesible.(aplaudiMents) I les cases de Tiana,
no segueixo,
no segueixo, escolteu, no em vull perdre pels
viaranys deis temes que possem una mica nerviosos als nostres
adversaris, als benvolguts adversaris (rises). He dit que aquesta
ciutat, aquesta ciutat, tornem-hi, la ciutat petite, la Barcelona
municipal está convenguda per primer cop en molts anys que pot.
Que pot. Que dir que si, que dir rotundament que si no es
perillòs, ni és traidor, que jugar el partit de la història amb
serenitat y amb geni, amb ràbia continguda amb mètode és molt
millor. Que per guanyar de debó aquesta ciutat ha viscut molts
anys, inclús jo diría moltes décades inclús, potser, fina i tot,
molts segles amb allá del "Ay, qué patirem?" i aixecar --se
cada
día amb la idea que patirem aquell día, que cada día és dílluns i
plou com sí diguessim, cada dia. I jo us dic que aquesta ciutat
en aquest moment comenga a pensar que lo millar és un divendres,
potser plourà, pero potser no, i potser demà sortirà el sol,
tant s'han val si surt el sol com si plou perque aquesta ciutat
confía en ella mateixa que de lo més important. Aquesta ciutat ha
recuperat un temps í pot anar més enllá i pot superar l'eufòria
per anar a una etapa duradera de la seva história. Aquesta ciutat
cap que de molt millor que per guanyar de debò els jocs de la
història s'ha d'haver sabut superar una derrota i una altra,
cense desfer-se. Que soportar la seducció de l'èxit i de la
victòria només de a les mans dele elegits. Que demá, demà, ens
podrem despertar sabent que el nou dia ene porta un día de
75
�reflexió tranquil.la iq Ue l'endemá el dia cris durà cap al tard
el gust dolç de la victòria. Us ho dio! A l'.endemà (oració) que
será la de tothom, que será la de tothomt Com ha dit en. Raimon
Obiols, perque aquesta és la ciutat de tothom. 1 que l'altre
tindrem descans, tindrem descans. 1 el seguent el treball i el
treball i el treball per fer de Barcelona una ciutat més gran,
més justa, mes ella mateixa, més la Barcelona de tothom que tots
volem. Perque la ciutat, deiem nosaltres fa uns anys, fa. 4 anys,
la ciutat és la gent, però la ciutat diem ara, i no ens ho
amaguem, la ciutat eón també les pedres. Deixeu-me explica±' -us
això una mica. Sán les pedres que la gent va possar l'una sobre
l'altra i la patina del temps, sobre les pedres í el desgast de •
la pedra com aquell peu de St.Pere del Vaticà que está desgastat,
que no té dits, casi, que té una altra forma. La clutat també es
això i l'esgrafiat que el temps va esborrant. 1 encara més
important, l'esgrafiat que estem tornant a fer, que estem
recuperant. La ciutat és també això i el mil colore del
modernisme
refert, que haviem perdut i que feien que quan un.
tornava en aquesta ciutat pensava això es la grisor, això és la
negror avui trobem el modernisme lluit, casi violent, de
vegades, de les cases del Passeig de Gràcia, deis vitralls
restaurats, aquells vitralls que quan erem menuts eren els
vitralls tristos i bruts de les cases de les tietes i que avui
tothom mira com una obra d'art, perque he són, perque ene
permeteu veure 1 reflectiu la Barcelona deis nostres amors i és
la cíutat deis monuments repossats. El monument al Doctor Robert,
aquí al costat. Pero abans, deixeu-me dir --vos una cosa. Abans,
76
�deixeu-me dir-vos que, de primer, no ene atreviem am les pedres,
a parlar de les pedres, ni a tocar-les. No . gossavem. Creu la
história. Creu els simbols. Creu el passat. Creu la liturgia del
poder, d'un poder que mai no haviem tingut. Que el poble nomès
havia observat però no havia mai tocat. I ens refugiarem amb la
gent. Que si que era nostra. En la mirada del poble, que si que
era nostra. Que si que ene era amiga. Ens era amiga, fine 1 tot
quan era crítica. Això la dreta no ho entén. Maí. La mirada del
poble, la crítica li recorda l'origen de la seva riquessa. Li
recorda que l'altra cara de la ríquessa es la míséría í té
vergonya i té po de vegades. Té po del que veu en quella mirada.
En el fons hi veu, 1 s'egluíSvoca, en el fons hi veu un odi
justificat, pensa ella, contra la seva riquessa. I té vergonya. I
no sap que no és odi. No ho sap la dreta. El poble reserva l'odi
per ocassions mes importante. No per la nostra dreta, pobreta,
que mai no ha fet res de bá ni massa res de dolent, tampoc, en
els darrers anys. No per ella, no. Per ocasione més importante.
Nosaltres, avui, no tením po de les padres, mo de la hístóría, ni
del poder, que sabem que estem possant lentament, lentament,
confiadament, metodicament, al serveí del poble. Sí. Lentament,
poc a poc i amb bona lletra. I per qué lentament? Perque no hem
de permetre que aquest pas, que aquesta transició del poder es
malmetí, que es malogri, sí, nosaltres demanem de vegades
paciència
Però donem sempre les pistes de per on anem i a ori
anem, que constí. El que ene vulguí seguir des de l'esquerra des
del bell somni de la ciutat llunyana ens pot seguir. Perque
nosaltres deixem pistes. I deixarem mes pistes sí convé. Totes
les que calguin. Perque ene puguin seguir. Desde l'esquerra. Que
77
�ens vagin seguint. Deixarem més pistes per saber a on anem. Cap
la Barcelona somniada, cap a la nova Icária. Cap a ciutat justa,
la ciutat confiada. La ciutat deis prodígís. Pero no deis
prodigis d'un dia. No deis prodigis d'un any, sino a la ciutat
prodigiosa, que vol dir simplement LA CIUTAT, amb mayúscules! Cap
allá és a on anem. Al lloc deis ciutadans. Aquesta es la
definició . de ciutat. El lloc deis ciutadans. Allá en no hi han ni
senyors ni servents. Ni amos ni esclaus. Ni profetes ni
infidels. Allá on hí ha sencillament ciutadans i ciutadanes.
joves. I nens i nenes. Penseu bé ámb aíxó. I nens i nenes. Allá
és a en anem nosaltres. A la ciutat. A la ciutat on totohom és
diferent totohom és igual. A la Barcelona que els segies han
somniat i que mai haurieu trobat. A la Barcelona del futur, que
ja és present. Que ja comença. Que no és un invent. Que ja és
aquí. Que té un nom. Que té un sol nom BARCELONA. (oració)
I alguns dirán, í alguns dirán aix6 es poesía. I això es
lírica. I tant que si. I vosaltres direu: "I no hauriem de parlar
del Doctor Robert. Aquí al costat hi ha el monument al Doctor
Robert. Que hi ha qui díu que és el monument més maco de
Barcelona, ni ha qui diu de Catalunya, hi ha qui diu d'Espanya.és
un gran monument. s un gran monument. I al davant d'aquest
monument l'altre día, venint per la Gran Via, jo vaig veure un
cartell de color blau,d'un altre senyor benvolgut empresari. "Que
hi possin cartells perque aquí el que hí parla al cartell, és el
monument,aquí, el monument parla. El Doctor Robert está parlant
en veu alta i está dient: "Soc aqui". I aquesta es la Barcelona
que s'ha refet í l'han refeta aquests senyors que l'han refeta
78
�l'ha refeta l'equip socialista que la governat.Caplaudiments)
Aquest monument parla. Les padres parlen, tambo (oracíó) les
pedrea parlen, els carrera parlen (aplaudiments). Aquest també da
el llenguatge de Catalunya i el llenguatge de Barcelona.
Amics, parlem de fets i d'obres, no de paraules í de lleis.
Parlem de fets i d'obres quan parlem de Catalunya com ha fet en
Raimon Obiols que ha dit :"reservo
al
nom". 1 parlo de les coses
i parlo de societat. Parlem de respecte a Catalunya. El monument
al Doctor Robert. Qui l'ha fet? El monument al Pte.Companys.
Tomba del President Companys. Fossar de la Pedrera. Qui l'ha
fet? Homenatge a Catalunya, l'exposició que ara mateix está al
Japó L que va a estar a Londres durant molt temps amb el nom
d'Homenatge a Barcelona. Tan se val! Homenatge a Catalunya,
homenatge a Barcelona. Qui l'ha Let. Amb l'ajuda de la
Generalitat, pero amb la iniciativa de l'Ajuntament .
Cátedra de català a Nova York. Barcelonallova York. Oui l'ha
fet?. Fundació Caries Pi i Sunyer. Qui l'ha fet? I quí l'ha
prohibit? Porque no está inscrita. No he> sabeu? No está inscrita,
hi falta un et i ut. Li falta un segell, una políga. Encara no
está inscrita.
Diari de Barcelona en catalá. El Bussi-. Qui l'ha fet? Qui
l'ha fet? Mireu, no seguím.
Nosaltres no volem parlar en abstracta de Catalunya. D'un
concepte. Volem parlar de fets lentament. Amb bona lletra. 1 casi
us diría, la rotulacfió en català, deis carrera, lentament, eh?.
Amb bona lletra, sense provocar a ningú. Porque hi ha gent que ha
volgut trabar una falta en tot això i han hagut d'anar a buscar,
han hagut d'anar a buscar ola rétols de quan en l'època de
79
�l'alcalde anterior, Socias, va començar a rotular alguna carrera
en català 1 ho feien migmig. I ho feien migmig. I deixareu mig en
catalá i mig en castellá. I per tant encara quedaven alguna al
bell mig de Barcelona.
Aquest han. trobat. Nomes aquests.
Lentament amb bona lletra. Amb la confiança de la gent que se
sap forta. No amb l'atabalamentB de qui no creu del tot en la.
seva força.
Barcelona i Catalunya. Se
n'ha
parlat mássa. S'en ha parlat
molt. Tots hem parlat potser una mica massa. Nosaltres, abans de
que plogui, nosaltres volem fer un oferiment. Volemoferir un
enteniment (no parlem més de pactes, que de pactes ja han hagut
tants que no s'han acompleit. Del pacte cultural: Rigol va
marxar; el pacte territorial:en Macià Alavedra va marxar), No
parlem de pacte, parlem d'enteniment. Nosaltres oferirem un
enteniment a la Generalitat de Catalunya, í evídenment també a
l'Estat, pero a la Generalitat per comengar. Qui fa qué? Que hem
de fer? I com ho hem de fer? I quan dic:"qui fa qué?" cm
refereixo a les competencies i quan dio :"com es fa?", cm
refereixo a les funciona qui dirigeix, qui planifica, qui
tecnifica, qui inspecciona. Per una banda. I per una altra, qui
gestiona? Perque la gestió es a baix. Més empresarial a baix. En
els nivells de govern que són ala Ajuntaments quan son prou grana
com el nostre. Que saben que toquen cada dia (per d.ir -ho en un
llenguatge que a la dreta li agrada) el mercat, precíssament. El
públic. La gent, lo que la gent vol i lo que la gent no vol. Com
ho fa? I guinea coses hem d'intercanviar? Pel bé de Barcelona i
pel bé de Catalunya.
80
�Aixóloferirem el dia 11. No el 12 ni el 13 ni el 14. El día
11 ha oferirem. Perque Barcelona vol la concordia, Barcelona vol
la concordia. 1 jo us asseguro que la tindrà. 1 la tindrà per la
Força deis, Fets. 1 per la força deis vote. Per la força de
l'avidéncia. 1 nosaltres demanem ademes d'oferir. Demanem; al
poble, que perseveri en la seva confiança, que la deserrotili,
que la faci créixer, que la converteixi en una civilitzada
arrogància. Que Europa es l'arrogància civil i legitima deis
pobles confiats en la seva història
també en el seu futur. 1,
demanem oferim a les classes mitjes, als joves emprenedors que
confiin, que arrisquin, que demaneu ajut per engegar. Només per
engegar. 1 tíndrán l'ajuda.
T
penso en els joves cense feina,
cense socis. Només amb amics, que no substitueixin el risc per
l'amistat deis que están amb elle. Al revés. Que facín l'alianga
entre el risc í les-seves amistats. Que junts arrisquin. O que
sois arrisquin. Es igual. Pero que cerquin obstinadament la
sortída. Que no es repenjin els une en els altres sinó que
s'ajudin mutuament a sortir. A tota máquina. Endavant. Ele
ajudarem a sortir. Us ho asseguro. Els ajudarem (aplaudiments).
Hi ha que no entén, hi ha que no entén que un Ajuntament
socialista tingui iniciatives empresarials. 1 reuneixi empresaris
i els hi digui als joves que han de ser emprenedors. Escolteu. Es
tracta de fer front a l'anemia d'una economía que tot just
comença a desvellar-se.. Escolteu. 1 enteneu-me bé. Jo die poc a
poc. .Es tracta de que ene neguem a ser solament, subrayo?
solament, ele productors de serveis assistencials per guarir les
ferides,
••
les ferides que el sistema crea. He dít
solament, perque, sobretot, fem ser4veis socials. Sobretot, fem
81
�serveis personals :Ala joves, ala veliz, ala malats, ala infanta.
Peró sabem que cal també actuar sobre les causes de l'atur i la
marginació. No solament sobre les consequeneies. I això a la
dreta lí cou, no ha entén o no ha vol entendre, porque en el
repartiment de " y ola" histories figura que a. ella lí toca crear i
produir_ a nosaltres distribuir el que han creat. Doncsa, no.
Nosaltres volem crear i distribuir, animar i assistir. Fer menys
pobres i ajudar als pobres que hi ha. Estiumar produint i estimar
repartint. Les dues coses! Que quedi calr! (ovacio). Qui ha dit ?
que aixó no es pot fer? Qui ha dit que això no pugui ser? En quin
llibre está escrit que això está prohibit?.
Nosaltres parlem de futur. Parlem de la ciutat i parlem de
futur porque sabem que és la manera de bellugar el present.
això está dit per tot arreu. Ho han dit tots ola poetes. Ho ha
dit l'Evangeli. Ho ha dit sempre totohom. El futur ha, d'estar
present en el present. Inclós en el passat. Es belluga el present
quan la gent té un futur. Quan la gent hi creu. El futur es el
millor
ingredient d'un present deficitari. De il.lusions í em
camvi pie de possibilítats. La clutat viu un cicle, com el cor,
de contracció i de distenssió. D'integració i d'expansió. Hem
estat acumulant í ara ens comencem a expandir, justament amb els
municipis de l'entorn metropolitá.
Volem una Barcelona culta. Volem una Barcelona endins.
Revitalitzar la ciutat. Retornar al jovent al centre i a la
Barcelona Vella. Volem la Barcelonagran, si senyor. La Barcelona
gran.
L'hora de Barcelona. Volem la Barcelona de sempre.
I m'explico. La Barcelona deis treballadors que en són la seva
82
�base, que han sigut la seva sa y a, la. seva, histbría.• Els
treballadors que han resistit, que han lluitat, que han fet
aquesta ciutat contra tots els règims, contra tots els overns,
contra totes les amenaces (a.plaudiments). Aquests treballadors i
també a les classes mitjes emprenedores (aplaudiments), les
classes mítjes que saben estar al costat del poble i que no tenen
po del poble. 1 que també confían i que també participen
d'aquesta confiança.
ara ja acabo. Petque acabo que hem de tornar a començar de
seguida. , Si dimecres voleu, ciutadans, la ciutat llunyana, será
més a prop. Si dimecres parleu, ciutadans, la Barcelona de sempre
reempendrà el pas, positivament, amb confiança. La ciutat, la
riostra ciutat. tasca la ciutat! Visca Barcelona! Visca Catalunya!
( ovació).
83
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4006
Title
A name given to the resource
Discurs electoral final de la Campanya Eleccions Municipals 1987
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parc de la Ciutadella
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Eleccions
Socialisme
Benestar Social
Acció política
Barcelona
Model social
Campanyes
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-06-08
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1101/19870610d_00223.pdf
164bf85fa98f790bf2c7ee9ad2310c94
PDF Text
Text
DISCURS DE PASQUAL MARAGALL A L'HOTEL MANILA
ELECCIONS MUNICIPALS 87'
Hotel Manila, Barcelona, 10 de juny de 1987
(Aplaudiments)
29
�- HEM GUANYAT!!!
( Aplaudiments)
- HEM GUANYAT UN ALTRE COP
(Guapo!)
- Hem guanyat un altre cop. Hem guanyat ja dos cops la batalla de
Barcelona, perquè fa quatre anys ja es va dir la "batalla de
Barcelona", en aquella ocasió quan el Narcís va decidir, o el van
decidir, que havia de marxar a Madrid a fer de Ministre de
Defensa. La di-eta espanyola va dir: "Ha tenim molt malament a
• tota Espanya per guanyar
ara),
(1 efectivament ho teniem pitjor que.
però hi ha una ciutat on els socialistes han fet
l'atzagaiada, la imprudencia de canviar de genet en el cavall
sis mesos abans de les eleccions". I l'ABC ja va titular en aquell
moment "LA BATALLA DE BARCELONA".
r
la vam guanyar. I, aquesta
vegada també, i aquesta vegada també í tantee vegades com calgui
la tornarem a guanyar..
( Ovació)
- I és que no se n'adonen de que a Barcelona no se li pot parlar
des de l'aliança de la burgesia catalana i la de Madrid. No se
n'adonen que a Barcelona no es pot plantejar una Batalla de
Barcelona des d'una alianga que aplega la gent més poderosa
d'aquesta ciutat"amb la més poderosa de l'altra. Aquesta ciutat'
no va per aquí!
Míreu, contra totes les amenaces, contra, fine tot, certes
campanyes subliminals, que ja hi haurà temps de comentar, la
ciutat de Barcelona seguirá la seva cursa accelerada cap al
futur.
Dotze anys de confianga són molts anys. Són molts anys,
30
�realment, per donar una empenta a una ciutat que s'ho mereix
que fa molt temps que
és
el
no
esperava. Avui podem dir que
Partit del poble de Barcelona.
El
el
Partit
nostre
deis
treballadors!.
(Ovació)
- El Partit deis treballadors i de la classe mitja de Barcelona,
que ha sabut sintondtzar amb la història deis treballadors
d'aquesta ciutat. 1 jo cree que hem sabut interpretar els
desitjos d'aquesta majaría, d'aquesta gran majoria, per poder
dir, avui, que aquest Partit, que és un Partit de treballadors
de classes mitges treballadores
sap interpretar, en aquest
moment, el sentíment de tota la ciutat. De tota la ciutat de
Barcelona!
(Ovació)
(Visca l'Alcalde-Ovació)
- Mireu, deixeu-me parlar.
(Ovació)
- Deixeu-me parlar un moment seguidet, que és molt tard i tots
estem molt cansats. I vull dir un parell de coses.
Comparem Barcelona amb Madrid, i Barcelona és la cíutat
central. Només els barris centrals, la Barcelona municipal
(aquesta que avui hem llegit els resultats) respon, o correspon,
al que serien els barris centrals d'una gran ciutat, com ara
Madrid.
haguessin tret Vallecas
s com si a Madrid
Villaverde,
u
haguessin tret Canillejas í tots els barris
obrers, i la Elipa í Aluche, i hagués quedat només el Madrid de
la classe mitja, per dir-ho així, amb alguns empelts de classe
31
�-obrera. Doncs molt bé, això és el que és la ciutat municipal de
Barcelona avui.
De fet,
som la ciutat central, el centre d'una gran
aglomeració que es diu Area Metropolitana de Barcelona, que té
tres milions d'habitants.
(Ovació)
- I en aquesta área, que té tres milions d'habitamts i és igual
de gran que Madrid, una mica més n xica n des del punt de vista del
territori, igual de gran des del punt de' vista deis
habítants...en aquesta Area el socialisme segueix avangant. I
aquest és un fet únic en el panorama politic espanyol d'aquest
moment. is un fet únic!
(Ovació)
- Hem guanyat a Molina de Rei í hem mantingut les posicions ala
Ajuntaments de l'Area Metropolitana, repeteixo. Mireu amb
tranquil.litat i fredor, demà al matí, als diaria, totes les
dades.
Aquest és un fet únic en el panorama polític d'avuí. Per qué?
Seré molt breu, peró els dies i mesos que vindran ja hi haurà
temps de fer la interpretació del que ha pasaat,
bàsicament
perque hem guanyat la confiança d'uná part important deis sectors
de les classes mitges catalanistes, del catalanisme. Perque hem
guanyat aquesta confiança! I és per això que s'está produint
aqui, a la nostra ciutat, a la nostra área, a Catalunya, un fet
que, diferencialment respecte del conjunt del panorama espanyol,
enormement allígonador i enormement esperançador. 1 us diré
que no és alié a aquest fet el factor de que nosaltres som un
Partit tolerant i dialogant (com abans ha dít en Raimon Obiols,
32
�el nostre Primer Secretan, que ene demana perseverar en. aquesta
tolerància perquè és, a través d'ella, que molts sectors que no
s'havien afegit encara al missatge del socialisme, s'hi estan
afegínt). La nostra ha sigut una campanya íntegra í exclusivament
catalana, i no ho hem dit mai durant la campanya, no ho hem dít
mai. Les nostres llistes són a la nostra campanya. Nosaltres som
altres no. No ho hem dít aíxó. Però, ara sí que podem dir-ho
perqué s'ha acabat la campanya. La nostra ha estat una campanya
estrictament catalana, i quasi diría una campanya catalanista. 1
aquesta campanya ha anat acompanyada d'un contacte sovintejat amb
el poble, constant, que és la definició de la campanya que ene ha
permès (quan les enquestes dejen el que dejen) din que
l'enquesta del nas a nosaltres ens deja una altra cosa. 1 tenía
raó el nas i no les enquestes. Tenia raó aquest nas!
(Aplaudiments)
Hem encertat pràcticament al Itílimetret. Demà acabarem de veure
els detalle de tot això, perel hem encertat pràcticament al
milímetre el que ens haviem proposat. Hi haurà diaris que diran,
hi haurà mitjans de comunicaciÓ que ho hauran dít (per cert, creo
que hem de din, perquè és evident, que els professionals
d'aquests mítjans no estan en absolut en qüestió,.perqué tots eón
conscients, ele que som a aquesta sala i tota la Barcelona • que
nosaltres representem, que és la majoria•de la intensitat i de la
immensitat de les pressions polítiques que eón rebudes per
aquests professionals pele- quals jo demano un aplaudíment).
(Ovacio6)
- Bé, Barcelona será, i en aíxó teniem la íntuició i les paraules
33
�de Raimon Obiols, será la locomotora económica de Catalunya. fío
será económicament, ha será en materia tecnológica i no passaran
massa setmanes que tíndrem noticies sobre aquestes qüestions.
.Barcelona vol la concórdia. Vaig dir-ho abans d'áhír. Va ser
abans d'ahir, no?
(Si)
- Vaig dir-ho abans d'ahir i Barcelona oferirà un enteníment amb
detall, amb "plagos", és a dir, amb detall perà amb "plagas", amb
terminis, tampoc un enteniment per pasear-se la vida entenent --nos
i després no entendre's ningú. No, no. Amb terminis fixos, amb
terminis breus. Nosaltres no podem acceptar les nacionalitzacions
de la dreta, no podem acceptar la nacionalització deis museus, de
les cambres, de les caixes i de les comarques. 1 no les
acceptarem!
(Ovaoió)
- Els museus eón pràcticament sers vius que tenen la seva
trajectória. Les cambres í les oaixes eón entitats autónomes, les
comarques també. Ho hem de respectar, els hi hem de retornar si
és que s'els hi ha tret, í hem d'aconseguir sobre la base
d'aquest principi un enteníment pel bé de Catalunya.
(Visca Maragall!.•Viscal)
- Ara acabarem, ara acabarem.
Barcelona avançarà amb calitat de vida. Barcelona avançarà
amb benestar durador. Creo que hem de superar la paraula
engrescament. La ciutat está engrescada, peró ho ha estat moltes
vegades, d'engrescada. 1 ha ha deiXat d'estar. Hem de superar
l'engrescament i anar al benestar durador. Al nivell-europeu. A
la calitat de vida de cada día, de cada dílluns al matí. No dele
34
�dies de festa, no deis des de guanyar aquella Lliga i al dia
següent ja no, sinó de cada día de la setmana. A aquesta calitat
de vida hem d'anar. I hem d'anar a la participaciÓ. 1 per
garantir-ho farem el nostre estatut, que és la Carta Municipal
que, fins i tot, el franquisme va respectar o va saber crear des
punt de vista legislatiu amb els seus defectes, però que
nosaltres hem de tornar a crear: la Carta Municipal Democrática
de Barcelona.
Vull acabar. Us vull dir que tins la intenció (i avui n'he
comengat a parlar amb la me y a familia i n'acabarem de parlar)
d'anar a passar algunes setmanes, alguna setmana i alguna altra
setmana vivint a barris de Barcelona. Vivint a barris que tenen
la seva problemática i els seus projectes.
(Ovació)
- Vivint a Torre Baró quan hi comenci el PERI. Molts de vosaltres
no sabeu que és el PERI, perd Torre Baró está esperant el seu
PERI (el Pla Especial de Reforma Interior) com l'aigua que beu ±
el pa que menja. Torre Baró és. un barri, tot ell, en la
il.legalitat urbanística, que ha de substituir, pràcticament,
totes les seves vivendes per unes altres. 1 ha de . fer-ho en el
moment que s'hagi legalitzat la situació, de fet, deis ocupants
d'aquestes vivendes, la qual cosa encara no hem pogut comengar a
fer perque la Direcció General de Registres i Notaries encara no
ha inscrit aquelles vivendes. Dones, el día que la Direcció
General ho faci i poguem comengar a construir, l'Alcalde de
Barcelona anirá a viure a Torre Baró durant un temps. Anirà a
viure a Torre Baró!
35
�(Aplaudiments)
- I quan engeguem el, nou centre d'urgencies del Raval, l'Alcalde
de Barcelona anirà a viure al Raval o a la Plaga Real. Però no us
penseu que a Barcelona (perque ja ho sabeu) només hi ha
problemes. L'Alcalde de Barcelona anirà també a viure a alguna
mançana de l'Eixample quan es recuperí algun interior de mançana.
(Aplaudiments)
- Com ara el de Consell de Cent-Passeig de Gracia que vam estar
visitant ahir á la tarda: la casa de Lleá Morera i la mangana de
la Discórdia. I això no impedirá, a mes, que l'Alcalde de
Barcelona vagi a Brussel.les de tant en tant, -que consti!
(Aplaudiments)
- I l'Alcalde de Barcelona intentará avangar els horaria perque
tota poguem anar a dormir una mica abans, í a més, l'Alcalde de
Barcelona us proposa que tots feu més esport, que és cultura!
(Aplaudiments)
Deixeu-me acabar.
Vull dedicar aquesta victòria, que da una victòria que no
será prepotent, que será base d'enteniment i de respecte, a tots
aquella que ens han ajudat. N'hí ha molts en aquesta sala í molts
que no han pogut venir. Moltes gràcies a tots. Moltes!
(Ovació)
- Entre ella, entre ella (bis 7 vegades),
en representació
d'ella aquí hi ha els Trineos, els Trineos que catan aquí.
(Aplaudiments)
- Grácies a tots vosaltres. Grácies a tots els que heu participat.
Dedico aquesta victòria al President Tarradelles amb qui vaig
estar ahir a la tarda.
36
�(Aplaudiments)
- Dedico aquesta victóría al meu mestre polític, un deis primera,
Antoni Jutglar, avui malalt i que no pot estar aqui. Dedico la
me y a victória a l'Antoni Jutglar.
(Aplaudíments)
- 1 finalment, a la memória de Marta Vegara
Figueres. El nom
d'una esperança.
(Ovació)
- El nom d'una esperanga de joventut, d'una esperança de joventut
generosa, catalana i avançada.
VISCA BARCELONA!
(Ovació)
(Visca, visca, visca Catalunya socialista!)
- Escolteu (bis 7 vegades). Som socialistes
són; n'hi ha que són nacionalistes
n'hi ha que no ho
comunistas
lliberals i democrata-cristians...VISCA CATALUNYA!
(Visca!). (Els Segadors). (Ovació)
37
d'altres,
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4007
Title
A name given to the resource
Paraules de victòria en les Eleccions Municipals 1987
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Hotel Manila, Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Socialisme
Eleccions
Benestar Social
Acció política
Barcelona
Model social
Administració local
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-06-10
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1124/19871128d_00239.pdf
fa489635cc196cce37a58c8c85910212
PDF Text
Text
: 20r5
económicaa i benestar social a la Ciutat de Barcelona.
Llicó inaugural del curs 1987-88 d'ESADE, pronunciada per l'Excm.
Sr. Alcalde, Pasqual Maragall
Barcelona, 28 de setembre de 1987
�INDEX
1.
1985: REPLANTEJAMENT DAVANT LA CRISI
2.
LA RESPOSTA DE L'AJUNTAMENT
3.
JJ.00., PRESENCIA INTERNACIONAL, CONSELL ECONOMIC
4.
PONENCIA DE DESENVOLUPAMENT
5.
CONSORCI DE LA ZONA FRANCA
6.
INICIATIVES S.A.
7.
SITUACIO ACTUAL I PERSPECTIVES
8.
CONCLUSIONS
�SENYOR DIRECTOR, SENYORES I SENYORS:
GRSCIES PER HAVER-ME INVITAT A DONAR AQUESTA
PRIMERA LLIC6 DEL CURS QUE AVUI INAUGUREM.
NO ÉS LA PRIMERA VEGADA QUE TINC EL PLAER DE
PARTICIPAR EN ACTIVITATS D'AOUSTA ESCOLA.
Sí QUE ÉS, PER CONTRA, EL PRIMER COP QUE EM
CORRESPON PORTAR EL PES D'UN ACTE ACADe- MIC. Alk itAtim":1::(S"
AQUESTA CASA HA DEMOSTRAT LA SEVA CAPACITAT PER
COPSAR ELS PROBLEMES QUE SORGEIXEN EN LA NOSTRA SOCIETAT
EN TRANSFORMACIó.
ATENENT A AQUESTA SENSIBILITAT HE VOLGUT DEDICAR LA
MEVA LLI(76 AL PAPER DE LES CIUTATS, 1 MÉS CONCRETAMENT
DE LA CIUTAT DE BARCELONA, EN LA PROMOCI6 ECOW(SMICA I EL
BENESTAR SOCIAL.
�ELS VULL EXPLICAR QUE HA FET L'AJUNTAMENT QUE
PRESIDEIXO PER MODIFICAR L'AMBIENT DE CRISI I DESáNIM
ECONòMIC QUE DOMINAVA LA CIUTAT FINS FA MOLT POC.
EL OUE EXPOSARÉ ES LA MEVA VISI6 DE L'EVOLUCIS
D'AQUESTS ANYS DES DEL MEU LLOC D'ALCALDE. UN LLOC QUE,
COM A OBSERVATORI ECONòMIC, ÉS PRIVILEGIAT. MÉS TARD
JUSTIFICARÉ AQUEST QUALIFICATIU.
FINALMENT FARÉ UNES REFLEXION SOBRE EL QUE PODEN
FER PER EVITAR EL PERILL DE CREACI6 DE ZONES MARGINALS,
DE BOSSES DE POBRESSA QUE QUEDIN APARTADES DE L'ONADA DE
PROSPERITAT QU ESTEM CONTEMPLANT. QUÉ PODEM FER PER
EVITAR LA FORMACI6 D'ALL6 QUE EN DIEM UNA "ECONOMIA
1
`^`^
9'^ '
zf^
r/ 2
00. L..)
,f:tnti r ^,, 'L rí(.
C .•^7
�1985: REPLANTEJAMENT DAVANT LA CRISI
SITUEM-NOS AL 1985 I AL REPLANTEJAMENT DAVANT LA
CRISI QUE EN AQUELL MOMENT ES VA INICIAR EN EL NOSTRE
AJUNTAMENT I EN GENERAL, JO DIRIA, EN EL MÓN MUNICIPAL I
LOCAL A CATALUNYA.
L'ESTIU DE 1985, COïNCIDINT AMB EL PAS DE L'EQUADOR
DE L'ANTERIOR MANDAT MUNICIPAL, ENS VAM REPREGUNTAR QUè
HAVíEM DE FER, QUE-5 ÉS EL QUE S'HAVIA DE FER.
ENS HO VAM PREGUNTAR EN TERMES ECONÓMICS, PERQUè
ERA EVIDENT QUE LA DADA NOVA MÉS CLAMOROSA EN AQUELL
MOMENT ERA LA LENTA CONFIRMACIÓ DE LA REALITAT D'UN ATUR
INAMOVIBLE.
QUEDAVEN DARRERA LES ESPERANCES SOBRE L'EVOLUCIÓ i
DURADA DE LA CRISI. A L'ANY 79 TOTHOM HAVIA PENSAT QUE
LA CRISI DURARIA UNS ANYS MÉS A TOT ESTIRAR.
�L'ANY 85 JA ERA EVIDENT QUE ALTJ NO S'ACABAVA,
QUE ERA D'UNA GRAN PERSIST5NCIA, I QUE EN TOT CAS, LA
REACTIVACI5 QUE POGUS VENIR, QUE ÉS JUSTAMENT LA QUE
ARA ESTEM EXPERIMENTANT, NO SERIA DE L'ESTIL DEL
CREIXEMENT QUE ES VA DONAR A BARCELONA EN ELS SEIXANTES
I PRIMERS SETANTES.
PER TANT NO ERA D'ESPERAR UNA REDUCCI5 SUBSTANCIAL
DE LA SITUACI6 D'ATUR I DE MISERIA, MISERIA RELATIVA,
PER5 REAL, A LA CIUTAT.
AQUESTA SITUACI5 PROVOCAVA SOBRE L'ACTUACI5
MUNICIPAL, I SOBRE LA SITUACI6 DE LA CIUTAT ELLA
MATEIXA, UNA OMBRA, UNES RESTRICCIONS, UNA INFLUENCIA
MOLT NEGATIVES.
DES/DE EL PUNT DE VISTA,
MOLT PRAGMáTIC,
DE
L'ACTUACI6 MUNICIPAL, IMPLICAVA MOLTES MÉS DESPESES DE
GUáRDIA --URBANA,
PER FER FUNCIONS DE POLICIA NO
PR5PIAMENT DE LA SEVA COMPETNCIA. MOLTES MIS DESPESES
�TAMBÉ EN SERVEIS SOCIALS, MOLTES DESPESES NO PREVISTES
EN PROGRAMES ANTIDROGA, PER EXEMPLE.
POT SEMBLAR UNA MICA BRUTAL QUE JO PARLI D'AQUESTS
PROBLEMES EN TERMES DE COSTOS, PER¿ ns QUE AQUESTA ÉS LA
CRUA REALITAT.
S'HAN DE TENIR RECURSOS PER DUR ENDAVANT AQUESTS
y- ü+rn"PROGRAMES, S'HAN DE TENIR MOLTS RECURSOS.
L'AJUNTAMENT ELS Hl HA POSAT, PER¿ S'HA DE SABER
QUIN ÉS EL MARC EN EL QUAL AQUESTS RECURSOS ES POSEN,
QUINS OBJECTIUS ES PERSEGUEIXEN I QUINA POT SER LA
DURADA DELS FEN6MENS QUE ES TRACTA DE COMBATRE.
TOTA UNA PROBLEMITICA, EN El, QUE FA 8 ANYS NO ENS
HAVíEM PLANTEJAT, O SI MS NO, NO HAVS:EN PREVIST QUE
TINGUÉS LA VIRULENCIA QUE VA TENIR.
I DONAREN EXEMPLES: NOMÉS EN UN PROGRAMA ESPECÇFIC
�7
DE GU.RDIA URBANA A LA BARCELONA VELLA, NOMÉS EN HORES
EXTRES, NO ESTIC PARLANT DE LA NCSMINA, NOMÉS D'HORES
EXTRES, ESTEM GASTANTVUITANTA MILIONS DE PESSETES.
LA RESPOSTA A AQUELLA PREGUNTA, " QUÉ HEM DE FER?"
VA SER QUE HAVíEM DE CONTINUAR FENT EL QUE HAVíEM ESTAT
FENT DURANT ELS PRIMERS SIS ANYS D'AJUNTAMENT DEMOCR1TIC
EN MATERIA DE SERVEIS SOCIALS, DE JOVENTUT, DE SERVEIS
PERSONALS EN GENERAL, DE LA TERCERA EDAT, DE CASALS DE
JOVES, DE LLARS DE VELLS, DE PESIDèNCIES DE VELLS, DE
CENTRES CíVICS, DE CENTRES DE SERVEIS SOCIALS, DE
CENTRES PER LA LLUITA CONTRA LA DROGA.
S'HAVIA DE CONTINUAR FENT UNA ACCIó EN MATERIA DE
SERVEIS PERSONALS I SOCIALS, TAN INTENSA COM MAI
AQUESTA
CIUTAT NO HAVIA VIST, I QUE SEGUEIX SENT MÉS INTENSA DEL
QUE MAI NO S'HAVIA FET EN AQUESTA CIUTAT.
PERÒ A LA VEGADA ENS VAN NEGAR A QUEDAR
L'EXPECTATIVA, IMPASSIBLES
DAVANT
DE LA
SITUACI6
ECONóMICA DE LA CIUTAT EN ELLA MATEIXA, GLOBALMENT
A1 Ci
�CONSIDERADA.
ÉS A DIR, NO ENS VAM CONFORMAR A ESTAR EN UNA
SITUACI6 DE LLUITA CONTRA LES
DE LA MANCA
DE BENESTAR SOCIAL. VAM DECIDIR ENTRAR, MARGINALMENT
PERò DE FORMA SIGNIFICATIVA, EN LA LLUITA CONTRA LES
CAUSES DE LA MANCA DE BENESTAR SOCIAL A LA NOSTRA CIUTAT.
�LA RESPOSTA DE L'AJUNTAMENT
yEIEM A E)
1
d
NO
L'AJUNTAME
L'ATUR.
OMÉS TÉ
UNA MICA LES DE PROP ,
/I
TÉ
4OMPFNCIDS /PE1
/
MPLT.áNCIES
ÉS EVIDENT
QUE
LLUITAR/
ITRA
R LLUITAR CONTRA
CONSEQ eNCIES DEL'ATUR, NO CONTRA LES SEVES CAUSES.
11/0T7I AIXí ENS VAM NEGAR A ROMANDRE INSENSIBLES
DAVANT D'AQUESTES CAUSES I VAM DECIDIR DE COMENÇAR A SER
MÉS BELIGERANTS, A TRACTAR D'ANIMAR L'ECONOMIA DE LA
CIUTAT, A TRACTAR DE RECUPERAR UNA IDEA QUE
HISTCDRICAMENT HAVIA TINGUT UN P E. ;S I QUE DESPRÉS HAVIA
ANAT DESAPAREIXENT DE LA NOSTRA LITERATURA, QUE ÉS LA
IDEA DE FOMENT.
EN AQUELL MOMENT JUSTAMENT, EN EL MOMENT DE DEFINIR
LA SITUACI6 EN LA QUAL ESTIVeM DES DEL PUNT DE VISTA
GLOBAL I POLÍTIC, DEL PAS DE L'EQUADOR, ES VA ENCUNYAR
UNA FRASE, MOLT SIGNIFICATIVA DE L'ESTAT D'ESPERIT DEL
�MEU AJUNTAMENT: VA SER EL MOT I L'OBJECTIU D' H ANAR MS
ENLL1".
VA SORTIR UNA MICA DE LA IDEA QUE EST1VEM EN UNA
SITUACI6 EN LA QUAL, ANANT L'OPERATIVITAT DE LA CIUTAT
D'UNA FORMA CORRECTA, ESTANT ELS SERVEIS MUNICIPALS
ACTUANT D'UNA FORMA A PLENA SATISFACCI6 DES DEL PUNT DE
VISTA DE LA SEVA VELOCITAT DE CREUER, PER DIR-HO AIXí,
ENS HAVíEM DE PLANTEJAR ANAR MÉS ENLL1 I TRACTAR DE
FORÇAR ELS LíMITS DEL QUE ERA EL NOSTRE
AMBIT
D'ACTUACICS.
AIXCS VOLIA DIR TENIR INICIATIVES NOSALTRES
MATEIXOS, COL.LABORAR AMB ALTRES QUE EN TENEN I SOBRE
TOT FIXAR-NOS UN OBJECTIU. NO L'OBJECTIU DE CREAR UNA
ONADA DE PROSPERITAT, QUE NOSALTRES SOLS EVIDENTMENT NO
PODlEM NI PODEM CREAR NI PODREM, MAI. PERO
Sí, I
SUBRATLLO MOLT LES PARAULES QUE DIRÉ ARA, SITUAR LA
CIUTAT EN CONDICIONS TALS QUE SI AQUESTA ONADA VENIA,
POGUESSIM
NOSALTRES
COM EFECTIVAMENT ESTA VENINT,
"
GAUDIR-NE D'UNA FORMA DIFERENCIAL, POSITIVA, RESPECTE
�D'ALTRES CIUTATS.
MOLTES CIUTATS HO HAVIEN FET: BALTIMORE, CLEVELAND,
AkifrifH2.4W3,,
MSTAii,--430,0H T O ,
4D-B
ALS EE.UU.;
A EUROPA LES
CIUTATS SUEQUES,(ALGUNA, ROTTERDAM, LYON; AL CANAD1,
TORONTO.
TANTES I TANTES CIUTATS QUE S'HAN PLANTEJAT
PROGRAMES DE PROMOCI6
SENTIT MÉS GLOBAL,
PRDUA DE
ECON¿MICA
DE LA CIUTAT EN EL
A PARTIR D'UNA SITUACICS
POBLACI5 I
DE CRISI, DE
D'ALTRES INDICADORS IGUALMENT
IMPORTANTS.
COM HAVÍEM DE FER-HO NOSALTRES? COM HAVíEM
D'ACONSEGUIR QUE
BARCELONA ESTIGUÉS EN BONES CONDICIONS
RESPECTE LES POQUES OPORTUNITATS QUE EL FUTUR
POGUÉS DONAR?
ECONCSMIC
�JJ.00., PRESENCIA INTERNACIONAL, CONSELL ECONCSMIC
\EN PRIMER 1,1,00 VAM DECIDIR APRETAR MOLT FORT EN EL
PROJECTE "VEDETTE", EL MÉS EMBLEMkIC: ELS JJ.00. DE
1992.
HO VAM
FER PERQU VEIEM QUE HI HAVIA MÉS
POSSIBILITATS D'èXIT QUE
EN ELS SEIXANTA ANYS ANTERIORS
EN Qii " LA CIUTAT HAVIA PERSEGUIT AQUEST MATEIX OBJECTIU.
TAMBÉ PEROU(1., NOMÉS EL FET DE PARTICIPAR, D'ANAR PEL
M6N EXPLICANT LA CANDIDATURA ENS POSAVA EN CONTACTE AME
ELS CENTRES D'INFORMACI6 I DE DECISI6 ECON¿MICA I
FINANCERA.
AMB AQUEST MOTIU HEM VISITAT POTSER ENTRE VINT I
TRENTA PAISOS, ENS HEM AGERMANAT AMB CIUTATS DE PER TOT
EL M6N, I AIX¿ POT SEMBLAR MOLT FORMAL, I HO ÉS, I
TANMATEIX DE VEGADES, ARA JUSTAMENT, COMENÇA A TENIR
DERIVACIONS PR1CTIOUES QUE NO DEIXEN DE TENIR INTERÉS.
�ENS INTERESSAVA QUE AQUESTS CENTRES ESTIGUESSIN
INFORMATS SOBRE BARCELONA; POSAR BARCELONA EN EL MAPA,
COM ES VA DIR UN COP I, AL MATEIX TEMPS, QUE ENS
DONESSIN INFORMACI5 SOBRE OPORTUNITATS EN EL MERCAT
MUNDIAL. AQUESTA ÉS UNA LíNIA D'ACTUACI5.
SEGONA LíNIA: \VAM DECIDIR AMPLIAR L'IMBIT DE LA
NOSTRA ACTUACI5. DECISI6 QUE ES VA MATERIALITZAR AME LA
CREACI6 DEL CONSELL ECONCiMIC ASSESSOR, L'ESTIU DE 1985.
EL CONSELL ECON(.5MIC ASSESSOR ÉS UNA REUNI¿. NO
REGULAR, NO FORMALITZADA, EN LA QUAL ESTAN PRESENTS
REPRESENTANTS DE DIFERENTS INSTITUCIONS ECONCSMIQUES DE
LA CIUTAT -FIRA, CAMERA, PORT, CONSORCI DE LA ZONA
FRANCA, OFICINA OLÇMPICA, ETC.- ON ES VAN REVISANT ELS
PROBLEMES ECON¿MICS DE LA CIUTAT, NO DE L'AJUNTAMENT, DE
LA CIUTAT, I LES SEVES PERSPECTIVES.
TAMBI, AQUEST SERIA EL TERCER PUNT, VAN PRENDRE UNA
ISRIE DE MESURES DES DE LA TINèNCIA D'ALCALDIA D'HISENDA
�-14-
PERMETRE GENERAR UN PETIT ESTALVI PER FINANÇAR
L'ESTIMULCTá ECON(7)MICA DIRECTA. MIL MILIONS DE
PESSETES, UN SET PER CENT DE LA NOSTRA INVERSI6 ANUAL,
QUE S'HAVíEN DE DERIVAR CAP A UN
EMPRESA D'INICIATIVES.
PROJECTE D'UNA
�PONNCIA DE DESENVOLUPAMENT
UNA ALTRA LíNIA D'ACTUACI6 VA SER, EN CANVI,
TREBALLAR NO EN EL CAMP DE LES EMPRESES SINO EN EL CAMP
DE LA FRONTERA ENTRE LES EMPRESES I EL
MóN
DE LA
MARGINALITAT. AME AQUEST OBJECTIU ES VA CREAR LA
PON é
' NCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONjSMIC I SOCIAL.
EL QUE BUSQUEN AME LA PONENCIA ÉS ANIMAR
I
RACIONALITZAR UN SEGUIT D'ACTIVITATS QUE EXISTEIXEN EN
EL MARGE DEL MERCAT ECON6MIC, EN LA FRONTERA DEL MóN DE
LES COOPERATIVES, DE L'AUTO—OCUPACI, DE LES INICIATIVES
FINAN Ç ADES
PER L'INEM O PER FONS EUROPEUS.
CAL DIR A LA GENT, CLARAMENT, OUE ÉS IMPOSSIBLE EN
EL
McSN
ACTUAL, ASPIRAR A UN SOU SENSE MÉS TíTOL QUE EL
QUE ENS DONA EL SISTEMA TAL COMO EST7i FUNCIONANT. CÁL
DIR CLARAMENT ALS NOSTRES JOVES, PERQUè' A MÉS ELLS HO
SABEN, PER LA SEVA PRE)PIA EXPERINCIA, QUE NO ES POT
�ESPERAR UN SOU ESTABLE DE LA MERA POSSESSIJ) D'UNA
CAPACITACI8 MÍNIMA COM LA QUE ENS DONA EL SISTEMA SENSE
CAP PARTICIPACIC; ESPECIAL PER LA NOSTRA BANDA. CAL O
ARRISCAR O INNOVAR O CREAR O B1 FORMAR-SE D'UNA FORMA
MOLT ESPECIFICA.
SóN CONCEPTES AQUESTS QUE EN CAP ALTRE LLOC SERAN
MILLOR ENTESOS QUE EN UNA ESCOLA D'ADMINISTRACI6
D'EMPRESES COM ESADE. HAN DE CANVIAR TAMBÉ LES IDEES QUE
ELS RESPONSABLES DE LES CIUTATS TENIM RESPECTE DEL QUE
NOSALTRES HEM DE DIR A LA GENT. A LA GENT SE LI HA DE
DIR QUE SI NO CREEN ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU
TREBALL, NO TINDRAN TREBALL.
I CREAR ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU
TREBALL VOL DIR' UTO-OCUPACIó; VOL D IR COOPERAS ; VOL
DIR UNA FORMACI6 MOLT ESPECíFICA EN ALTRES OCASIONS; VOL
DIR CREATIVITAT QUE TINGUI UN MERCAT, NO CREATIVITAT QUE
PUGUI SER PROMOCIONADA, QUE PUGUI SER RECOLZADA NOMÉS,
COM HA DE SER, PER ò NO N'HI HA PROU.
�-17-
HA DE SER, A MES, SITUABLE EN EL CONTEXTE EN QU'é
ESTEM, QUE
ns
EL CONTEXTE DEL MERCAT. VOL DIR TAMBÉ
POSSIBILITAT DE CREACI¿; D'EMPRESES I NECESSITAT DE FEPHO.
EN EL CAMP DE LA FORMACI6, A NINGG. SE LI ACUT JA QUE
SIGUI POSSIBLE, SENZILLAMENT, FER UNA OPCIá ALS DISSET O
SETZE ANYS, PER AQUELLA BRANCA, PER AQUELL TíTOL 1 QUE
D'AQUÍ,
AUTOMITICAMENT
EL
SISTEMA ENS
DONI
LA
POSSIBILITAT D'UNA OCUPACI6.
NO ES AIXí. SI NO Hl HA UN MOMENT D'AQUESTA
EVOLUCI6 EN EL QUAL L'INDIVIDU EST. EN CONDICIONS
D'OPTAR, D'ARRISCAR, DE DECIDIR QUE ELL PRODUIRI D'UNA
DETERMINADA FORMA. DETERMINADES COSES, NO ÉS SEGUR, MS
AVIAT, ÉS BEN SEGUR QUE AQUEST INDIVIDU, AQUEST CIUTADa
NO TINDRI UN LLOC EN EL SISTEMA EN EL QUAL ESTEM, QUE
TRACTEM DE REFORMAR, PER5 QUE ENS ENMARCA.
AQUESTA ÉS LA REALITAT 1 RES DEL QUE NOSALTRES FEM
w\l/11—
�ES POT FER FORA D'AQUESTES CONSIDERACIONS. HEM D'ANIMAR,
EN DEFINITIVA, EL NOSTRE JOVENT I TAMBP, LA GENT GRAN
QUE ES TROBA EN SITUACIONS MARGINALS EN EL MERCAT DE
TREBALL. HEM D'AJUDAR-LOS A APRENDRE PER ELLS MATEIXOS,
A ALIAR-SE AMB D'ALTRES I TRACTAR D'INNOVAR, D'ARRISCAR,
DE BUSCAR FORMACIONS ESPECÍFIQUES.
NO TENIM LA GARANTIA QUE D'AQUEST SECTOR FRONTERER,
EN EL QUAL S' ESTA TREBALLANT INTENSAMENT, DES DELS FONS
EUROPEUS, ESPANYOLS I AUTONCSMICS, SE N'ESTIGUI TRAIENT
EL RENDIMENT SOCIAL 1 ECONWIIC QUE SE'N POT TREURE.
�—19--
CONSORCI DE LA ZONA FRANCA
UNA ALTRA EINA DE PROMOCI5 ECONCSMICA VA SER LA
RECONVERSI6 DEL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, L'ANTIC
CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, EN AGENT DE PROMOCICS
INDUSTRIAL.
EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, EN INICIAR—SE EL
PRIMER AJUNTAMENT DEMOCRàTIC, TENIA UN De- FICIT DE MÉS DE
1.000 MILIONS DE PESSETES I UNA PLANTILLA EXAGERADA DE
400 PERSONES. ES UN FET BEN CONEGUT I VA SER PRODUCTE
D'UNA ADMINISTRACI8 FUNESTA, FINS I TOT EN ELS DARRERS
ANYS FRAUDULENTA. EN EL PRIMER MANDAT DEMOCRATIC, AME
L'AJUT DE L'ESTAT, VAM POSAR EL DckICIT A ZERO I VAM
REDUYR LA PLANTILLA PRACTICAMENT A LA MEITAT.
EL CONSORCI ADMINISTRA EL POLÍGON INDUSTRIAL PÚBLIC
MÉS IMPORTANZ D'ESPANYA I EL SEGON D'EUROPA, DESPRÉS DEL
DE MARSELLA, DE L'ORDRE DE 6 MILIONS DE METRES QUADRATS.
�UN COP COLMATAT EL Sa INDUSTRIAL DEL POLIGON, QUEDAVA
TANMATEIX UN OPERADOR EXPERIMENTAT I_ AGIE, AME UN
CONEIXEMENT DE L' REA MOLT IMPORTANT I CAPAÇ D'OBTENIR
BENEFICIS PER L'IREA EN EL SEU CONJUNT.
EL CONSORCI S'HA CONVERTIT DONCS
EN UN PROMOTOR
DE LES SEVES
DE L'IREA DE BARCELONA,
- A CT IV I TAT S I DE LES SEVES POSSIBILITATS. CAL DESTACAR LA
INDUSTRIAL
CREACI¿") T LA GESTI6 EN CONJUNCI6 AME LA CORPORACI5
METROPOLITANA DE BARCELONA, DEL PARC TECNOT2DGIC DEL
VALLÉS.
AQUEST PARC TECNOLCiGIC EL VEIEM COM EL LLOC IDEAL
ON SITUAR UNA CONSTEL.LACICS D'ACTIVITATS D'ALTA
TECNOLOGIA QUE NO PODEN ESTAR ALIENES AL NOSTRE FUTUR.
�INICIATIVES S.A.
ABANS US HE DIT QUE AME L'ESTALVI GENERAT PER LA
REDUCCI5 DE LA DESPESA ORDINARIA I LA MILLORA DEL
RENDIMENT DELS INGRESSOS DE L'AJUNTAMENT
ESTIMULAR DIRECTAMENT L'ACTIVITAT EN
PRETENíEM
EL
MERCAT ,
A TRAVÉS D'INICIATIVES S.A. HEM CREAT UNA INVERSI6
DE 12.000 MILIONS DE PESSETES A PARTIR D'UNA DESPESA DE
CAPITAL DE TAN SOLS 1000 MILIONS.
PODRIA DEFINIR INICIATIVES S.A. COM UNA EMPRESA QUE
PROMOU LA CREACI5 D'EMPRESES QUE PRODUEIXEN BENS 1
SERVEIS PRIVATS D'INTERS GENERAL.
PER5 VEIEM PRIMER QUIN VA SER EL SEU ORIGEN. DE
FET, INICIATIVES VA_NEIXPR D'UNA_LIECESSITAT. L'ALCALDE
DE BARCELONA ES TROBAVA QUE A LA SEVA TAULA H1 HAVIA UN
CALAIX ON S'HAVIEN ANAT ACUMULANT UN MUNT D'IDEES
�PORTADES PELS CIUTADANS. IDEES SOBRE EL QUE CALDRIA FER
EL PER QUÉ NO S'HAVIA FET. ARRIBAVEN A LA TAULA DE
L'ALCALDE PERQU AQUESTA TAULA ÉS UN CENTRE D'INFORMACIj)
1, LA GENT PENSA, UN CENTRE DE DECISDS IMPORTANT.
EL PROBLEMA, PER, ÉS QUE L'AJUNTAMENT,
L'ADMINISTRACI6 MUNICIPAL, NO ÉS EN SI MATEIXA UN BON
TRANSFORMADOR D'IDEES EN PROJECTES. PERQU ji NO ESTA
PENSAT PER FER AIX6. NO EST. PENSAT PER CREAR EMPRESES
NI PER CONVERTIR EN PROJECTES TANGIBLES
SOVINT MAGNIFIQUES,
LES IDEES,
APORTADES PER CIUTADANS
AME
INICIATIVA.
D'ALTRA BANDA HI HAVIA UN ALTRE INCONVENIENT. MOLTA
GENT H1 PORTAVA IDEES PERQU ¿' ' NO LES HAViTEN ACCEPTAT
ENLLOC MÉS. 1, PER TANT, ENCARA QUE NOMÉS SIGUI
PSICOLCSGICAMENT, ES PODRIA PENSAR QUE AQUESTES IDEES EN
DEFINITIVA EREN AQUELLES QUE EL MERCAT HAVIA REBUTJAT.
PER¿ EN QUALSEVOL CAS, L'ADMINISTRACI6 ERA 1 ÉS
SER I UN CENTRE D'INFORMACI5 MOLT IMPORTANT, 1 SERIA
�ABSURD DESAPROFITAR AQUESTA CARACTERÍSTICA.
VOSTÉS SABEN QUE ELS MANUALS D'ECONOMIA DEFINEIXEN
JUSTAMENT L' EMPRESA I L'EMPRESARI COM UNA COLLA DE
COSES, PERCS TAMBÉ COM UN PORTADOR D'INFORMACIJ). I
AQUESTA INFORMACI6 III ÉS ALS AJUNTAMENTS.DESPRECIAR-LA,
TIRAR-LA, NO FER-NE 11S SERIA DES DEL PUNT DE VISTA
ECONCSMIC I SOCIAL UN MAL SERVEI A LA COL.LECTIVITAT.
FINS I TOT L'ALCALDE, DE VEGADES, COM A PERSONA
INFORMADA EN AQUEST SENTIT, ES VEU EN L'OBLIGACI6 DE
RESITUAR EN EL MERCAT, EN LES MILLORS CONDICIONS
POSSIBLES, ALGUNES IDEES MOLT V1LIDES QUE EN TOTA LA
SEVA. RIQUESA DE MATISSOS NOMÉS ESTAVEN, NOMÉS SCSN
CONEGUDES JUSTAMENT DES DE L'ALCALDIA.
AQUEST ÉS DONCS L'ORIGEN D'INICIATIVES: TRACTAR DE
CONVERTIR EN EMPRESES, EN PROJECTES REALS I TANGIBLES,
LES IDEES VIABLES QUE ELS CIUTADANS PORTAVEN A
L'AJUNTAMENT. PENSEU QUE, EN BONA MESURA, L'ACTIVACI6
�—24—
ECON6MICA, CONSISTEIX PRECISAMENT EN AIXCS: EN PASSAR DE
L'ESTADI DE LES IDEES, DE LES VOLUNTATS I DELS PROJECTES
INICIALS
I
A L'ESTADI DELS PROJECTES OPERATIUS.
AIX(7)
S'HA DE FER SOBRE
LA
BASE
D'UNA
COL.LABORACIó PER PART DEL SECTOR PúBLIC LOCAL QUE
ESTIGUI LIMITADA EN EL TEMPS. AL CAP DE 3 ó 4 ANYS DE
CREACIó DE CADA EMPRESA, L'AJUNTAMENT SE!__N_VENDRS___4„ar
_
SEVA PARTICIPACIó. JA
EN EL MOMENT DE COMENÇAR A
PARTICIPAR, L AJUNTAMENT FIRMA AME ELS ALTRES S OCI S UN
P 1)._ÇIEMPR A , CON ES DIU, PER A GARANTIR LA SEVA
SORT IDA .
A LA CIUTAT LI INTERESSA QUE NO ES PERDIN IDEES,
QUE NO ES PERDIN PROJECTES I QUE EL DEFECTE, LA
INSUFICINCIA DE RISC, DE GENT QUE PORTI CAPACITAT
D'ASSUMIR RISCOS SIGUI SUPLIDA PER QUI LA POT SUPLIR,
PERCS SENSE QUE AIX¿ GENERI EL TIRUS_DE_TOPER NI POLíTIC
NI ECONZMIC SOBRE EL MERCAT QUE UNA EMPRESA PERMANENT
SIGNIFICA. L'AJUNTAMENT NO LA VOL, NO LA VOL AQUESTA
SITUACIó I, PER TANT, JA EN EL MOMENT D'ENGEGAR ANUNCIA
r
�LA SEVA RETIRADA.
NO PODEM DONAR EL LANC, A CRíTIQUES FICILS EN
AQUEST SENTIT. D'AQUESTA MANERAVA MES ES RETORNEN A
DISPOSICI5 DEL CONTRIBUENT L DINERS QUE S'HAN DEIXAT,
QUE S'HAN RECAPTAT, PEP . J ELS CIUTADANS PUGUIN
GAUDIR DE MILLORS SERV S. PER N TEMPS, S' HAN POSAT A
CONTRIBUCI5 PER A L CREACI5 DE 4 VES EMPRESES; RETORNEN
DESPR1S EN FORY DE REVENDA DE LES ACCIONS I EN EL SEU
CAS TAMBÉ D' BENEFICIS PER LA. PARTICI ACI5 EN EMPRESES
QUE HAN NGUT XIT A DISPOSICI5 DELS
RE;RESENTANTS DELS
CIUTADANS.
DES D'INICIATIVES S.A.
S'HAN CREAT UNA COLLA
D'EMPRESES, UNA DOTZENA BEN BÉ, TOTES MOLT INTERESSANTS
I MOLT REFERIDES A AQUELL TIPUS DE SITUACIONS GREUS
QUE EN PARLAVEN ABANS, I DE SITUACIONS
VOLGUDES PER LA
CIUTAT. S5N SERVEIS PRIVATS, S5N BENS PRIVATS, PER ¿S QUE
A LA CIUTAT LI INTERESSA QUE EXISTEIXIN.
�QUIN ALCALDE NO S'HA TROBAT AME CIUTADANS QUE LI
HAN V1NGUT A DIR, COM M' HAN VINGUT A DIR A MI, QU ¿' - HEM
DE FER AME LA MANÇANA DEL CARRER PELAIERGARA AL COSTAT
DE PLACA CATALUNYA? QUINA SOLUCI6 TÉ? QU S'HA DE FER
AME ELS ANTICS ESIUDIS DE TELEVISI5 DE MONTJU.1:C, QUE
ESTAN ABANDONATS? COM POT SER QUE BARCELONA, QUE ÉS UNA
DE LES CIUTATS
MfS DENSES D'EUROPA 1, PER TANT, DE LES
QUE TENEN COSTOS DE XARXA INFRAESTRUCTURAL MS BAIXOS
PER
HABITANT O PER FAMíLIA,
NO APROFITI AQUESTA
REALITAT, QUE, PER ALTRA BANDA, ÉS UNA FONT DE
PROBLEMES, DE COSTOS, SOBRETOT DE COSTOS DE CONGESTI.
COM POT SER QUE AQUESTA CIUTAT NO APROFITI AQUESTA
DENS1TAT PER_A
ESTABLIR-XARXES-INFRAESTRUCTURALS QUE ENS
PODEN DONAR SERVEIS TAN
EMANATS PER LA CIUTADANIA COM
PUGUIN SER ELS SERVEIS DE ELEVISIó PER. CABLE?
COM POT
SER TAMBÉ QUE NO HI HAGI NINGi; QUE ES PREOCUPI QUE
AQUESTA SELVA DE TORRES, D'ANTENES, DE LA SERRA DE
COLLSEROLA, ENTORN DEL TIEIDABe-i----SIGUI SUBSTITUIDA PER
UNA SITUACI6 MÉS RACIONAL, EN LA QUAL H1 HAGI UN
OPERADOR 1 NO CENT MIL SINO UN, UNA TORRE QUE PUGUI
LLOGAR ESPAI, PER DIR-HO AIXí, A TOTS ELS OPERADORS DE
�-27-
TELECOMUNICACDS?
TOTES AQUESTES S6N IDEES QUE A UN ALCALDE SE LI
POSEN, AL DE BARCELONA, AL DE GIRONA, AL DE TARRAGONA, O
AL QUI SIGUI, I QUE NORMALMENT L'ALCALDE, L'AJUNTAMENT
,--------NO POT AFRONTAR PER MANCA DE DEFINICI6 DEL_SEU _APARELL
ADMINISTRATIU PER COMPLIR AQUESTES FUNCIONS.
PER TANT,
S'HA D'INVENTAR, S'HAN DE TROBAR MANERES QUE AQUESTES
IDEES ARRIBIN A SER OPERATIVES. SI NO LA GENT NO ENTÉN
EXACTAMENT TAMPOC PERQUè ESTA EL SECTOR PGELIC, PERQU'&
EXISTEIX
UN
AJUNTAMENT,
PERQU'¿.
EXISTEIX
RESPONSABLE PúBLIC QUE HAURIA DE FER ALGUNA COSA.
ALGUN
1
�SITUACI6 ACTUAL I PERSPECTIVES
AQUESTES QUE US HE EXPOSAT SCíN LES PRINCIPALS
LíNIES
D'ACTUACIó SORGIDES D'AQUELLA REFLEXI6 QUE /
L'AJUNTAMENT VA FER
EL 1985.
DES DE LLAVORS HEM ACUMULAT JA
CONSIDERABLE. POTSER HA MANCAT UNA
UNA
MILLOR
EXPERIENCIA
DEFINICI5 DELS
OBJECTIUS A ACONSEGUIR, DE LES PRIORITATS A ATENDRE
AMB
ELS RECURSOS QUE SEMPRE SERAN ESCASSOS.
PER5 VULL INSISTIR EN QUÉ EL PROJECTE DE REANIMACI6
ECON6MICA EMPRÉS PER L'AJUNTAMENT
SEU COMPROMíS SOCIAL. VULL
DESENVOLUPAMENT ECON¿MIC
DE BARCELONA NEIX DEL
REMARCAR
QUE NO PENSEM
QUE
EL
I EL SOCIAL FORMEN DUES ETAPES
DIFERENCIADES. EL VEIEM COM UN PROCÉS SIMULTSNI, CON UN
CONTINUUM.
LA
REACTIVACI6 ECON¿MICA NO ES
TRADUEIX
�-29-
MEC1NICAMENT EN BENESTAR, NI MOLT MENYS ES TRADUEIX EN
BENESTAR PER A TOTS ELS MEMBRES DE LA COMUNITAT.
SOVINT S'HA PRESENTAT UNA IMATGE DEFORMADA DE
L'ACTIVITAT MUNICIPAL RECENT, UNA IMATGE QUE PRESENTA
L'AJUNTAMENT PREOCUPAT PER GRANS INVERSIONS LLIGADES ALS
JOCS OLíMPICS I DESATENT A LA SITUACI6 SOCIAL.
PER SI NO HAGUÉS QUEDAT CLARA LA MANCA DE FONAMENT
D'AQUESTA IMATGE, NOMÉS RECORDARÉ QUE LES DESPESES DE
L'AJUNTAMENT PUGEN A 28.600 MILIONS DE PESSETES, ÉS A
DIR, MÉS DEL 25% DEL PRESSUPOST CONSOLIDAT. I QUE
D'AQUESTA QUANTITAT 6.345 MILIONS ES DEDIQUEN A LA
INFANCIA I JCA/ENTUT I 2.226 MILIONS ALS AVIS.
H1 HA DONS UNA PLENA COINCIDkICIA ENTRE
DESENVOLUPAMENT ECONC;MIC I DESPESA EN BENESTAR SOCIAL,
PERQUè S'APTICULEN EN UN MODEL DE CIUTAT.
A PARTIR D'AQUESTES REFLEXIONS I DE L'EXPERINCIA,
EN CONSTITUIR EL NOU AJUNTAMENT SORGIT DE LES ELECCIONS
�-30-
DEL JUNY PASSAT HEM REORGANITZAT ELS SMBITS MUNICIPALS
AME LA INTENCIC; DE REFORÇAR LA LíNIA SEGUIDA FINS ARA.
LA
AIXí,
TERCERA
TININCIA
D'ALCALDIA
ÉS
L'ENCARREGADA DE COORDINAR LES BREES AME MIS INCID.¿»NCIA
EN EL BENESTAR SOCIAL: SERV
PúBLICA,
JOVENTUT I ESPORTS.
---
EDUCACI.C), SALUT
AQUESTES IREES, MIS
CULTURA, LA PON4ICIA DE DESENVOLUPAMENT ECONCSMIC I
SOCIAL, HABITATGE I SEGURETAT CIUTADANA, FORMARAN LA
COMISSI6 DE BENESTAR SOCIAL, QUE PRESIDIRS IGUALMENT LA
3A. TINèNT D'ALCALDE.
LA TASCA FUTURA DE TOTS AQUESTS SMEITS ES
REALITZAR. AMB DUES PRIORITATS:
PRIMERA PRIORITAT. TROBAR EL DIFÍCIL EQUILIBRI
--------,------'
ENTRE EL TREBALL ASSISTENCIAL IMMEDIAT 1 DE XOC I EL
TREBALL MIS EN PROFUNDITAT ADRECAT A ELIMINAR O, COM A
MiNIM, DISMINUIR LES CAUSES QUE FAN NECESSARI EL TREBALL
ASSISTENCIAL.
�AQUEST EQUILIBRI AFECTA ELS RECURSOS HUMANS,
MATERIALS 1
PRESSUPOSTARIS PROPIS
DEL MUNICIPI PER,
TAMBÉ, I MOLT, LA COL.LABORACI¿S INSTITUCIONAL ENTRE LES
DIFERENTS ADMINISTRACIONS, GENERALITAT, DIPUTACI¿, ETC.
I LA COL.LABORACICS AME ALTRES ENTITATS PlIBLIQUES I
PRIVADES QUE INTERVENEN EN EL TREBALL SOCIAL.
(SEGONA
DISSENYATS
PRIORITAT.) ÉSSER CAPAÇOS,
ELS
UNA VEGADA
PROGRAMES DE BENESTAR SOCIAL QUE TENEN
COM TOTHOM SAP UNS GRANS SECTORS
D'ACTUACI6: INFSNCIA,
JOVES, TERCERA EDAT, ATURATS, DONES )I UNS INSTRUMENTS JA
ACREDITATS: CENTRES D I ATENCI'PRIMSRIA, CENTRES
CiVICS,
DE CARICTER GENERAL, O CASALS D'AVIS, DE JOVES,
D'INFANTS,
DE CARSCTER SECTORIAL,
ÉSSER CAPAÇOS,
DEIA,
DE REALITZAR-LOS A PARTIR DE LA DESCENTRALITZACI6
MUNICIPAL I DE LA COL.LABORACI5
NO NOMÉS
INSTITUCIONAL
SINO DE VOLUNTARIAT.
D'ALTRA BANDA, LA
ECON6MIC 1
PONENCIA
DE DESENVOLUPAMENT
SOCIAL, VOL IMPULSAR UN AMPLI DEBAT ENTRE ELS
�AGENTS ECONUICS 1 SOCIALS PER DEFINIR UN PROGRAMA A
PORTAR A TERME EN ELS PRUIMS QUATRE ANYS, 1 ESTABLIR
ELS RECURSOS PúBLICS I ELS INSTRUMENTS NECESSi I,.
y_c 17\1- 1/\
(75 A-c e/1-7JY_ -
PW--A-VANÇ-A44 QUE LES GRANS PRIORITATS DE LA
PONèNCIA SERAN: CONCERTACI6 AMB ELS DIFERENTS ACTORS
ECON¿MICS 1 AGENTS SOCIALS, ANIMACICS SOCIO-ECONCSMICA DE
BARRIS 1 COL.LECTIUS DEPRIMITS, IMPULS A LA CREACI5 DE
NOVES ACTIVITATS ECONCSMIQUES I FOMENT DE L'ECONOMIA
SOCIAL.
HEM ARRIBAT A UNA COTA RELATIVA D I ANIMACIC; DE
L'ECONOMIA I DE LA SOCIETAT SUFICIENTS PEROT¿' PENSEM QUE
H1 HA UNA SERIE DE MECANISMES AUTUOMS QUE SóN
PRODUCTORS DE BENESTAR O DE QUALITAT DE VIDA; QUE
AQUESTS MECANISMES TENEN SUFICIENT POTENCIA PER PERMETRE
ALS RESPONSABLES DE LA POLÍTICA MUNICIPAL
DEDICAR-SE
MÉS INTENSAMENT A TRACTAR PROBLEMES ESPECÍFICS,
PROBLEMES DE SERVEIS SOCIALS 1 PERSONALS ESPECÍFICS, LA
QUAL COSA ABANS ERA IMPOSSIBLE. ARA ES POT FER SENSE
�DESTRUIR AQUESTS ESFORÇOS QUE RACIONALMENT S6N Mf'S
IMPORTANTS PEROU ESTIMULEN MECANISMES INERCIALS I
AUTOSUFICIENTS
DE CREACI6 DE BENESTAR.
HEM CREAT UN MARC ECON¿MIC I SOCIAL. ARA HEM D'ANAR
AL DETALL. LA FEINA ACTUAL ÉS LA MICROINCENTIVACIJ), PER
REFERNCIA A LA
MACROINCENTIVACI6 DELS PROJECTES DELS
QUALS HE PARLAT 1 DEL SANEJAMENT FINANCER I D'ALTRES DE
CAR1CTER GLOBAL.
�CONCLUSIONS
EN CONCLUSI6, HEM VIST COM DAVANT DE SITUACIONS
NOVES L'AJUNTAMENT S'HA ADAPTAT AMB UN CERT fXIT.
HEM
VIST COM NO S'HA DEIXAT ENCOTILLAR PER L'ESTRICTE MARC
DE COMPETÉ^iNCIES MUNICIPALS, COM HA CREAT INSTRUMENTS
NOUS I COM HA
RECONVERTIT ELS VELES.
HE TRACTAT DE DEIXAR CLAR QUE EL SECTOR PlIBLIC POT
ACTUAR DAVANT LA CRISI. I QUE DINS DEL SECTOR PGBLIC SCSN
LES ADMINISTRACIONS LOCALS LES MILLORS PREPARADES PER
REACCIONAR.
MIREU, ESTEM UNA MICA ATENALLATS PER LA
CONTRADICCI6 QUE REPRESENTA HAVER DE FER FRONT A
PROBLEMES QUE EL MERCAT NO RESOL, D'UNA BANDA, I D'ALTRA
BANDA, LA CONSCINCIA, CULPABLE EN PART, QUE TENIM QUE
LA CREACIó D'ESTAT REPRESENTA UNA ALIENACI6 A LA
SOCIETAT EN EL SEU PODER D'AUTODISPOSICI6 DE LES SEVES
PRCSPIES DECISIONS.
�SON SENSIBLES
JA
MESURA EN QU HO ÉS
HO 1S. PER ('S
LA INEFICACIA DEL MERCAT, EN LA
ATENCI6, NOMÉS EN LA MESURA EN OU¿'?
SON SENSIBLES TAMBÉ A LA CRÍTICA LLIBERAL
CLASSICA, NO NEO-LLIBERAL CONSERVADORA, LLIBERAL
CLISSICA I LLIBERTARIA
DE L'ESTAT COM UNA CRIATURA
ALIENA A LA SOCIETAT CIVIL. SON SENSIBLES A LES DUES
COSES.
DAVANT D'AQUESTA SITUACIó I DELS PROBLEMES DE
BENESTAR
SOCIAL MAL SOLUCIONATS QUE
SECTOR PúBLIC LOCAL
ÉS
AL
DAVANT, EL
LA MILLOR DE LES SOLUCIONS.
MILLOR DE LES SOLUCIONS
CON¿.IIXER
TENIM
PEROU ¿
'-
ns LA
ESTA EN CONDICIONS DE
QUINES S6N LES DISFUNCIONS DEL MERCAT.
CONèIXER-LES FíSICAMENT, I MOLT CONCRETAMENT ALS BARRIS,
ALS DISTRICTES, ALS SECTORS, A LES DEMANDES SOCIALS.
ESTA BEN SITUAT EL
SECTOR
PaBLIC LOCAL TAMBÉ PERQUE
EN EL MOMENT D'ACTUAR, EN EL MOMENT DE DEMANAR-LI AL
CIUTADA LA SEVA CONTRIBUCIó PER ACTUAR DES DEL KiBLIC,
�DES DEL SECTOR PilBLIC, NO DES DE LA SOCIETAT, HO FA DES
DE LA PETITA ALÇADA, DES DE LA MODèSTIA DEL NIVELL
LOCAL.
fs
EL NIVELL MÉS CONTROLABLE, ON NO H1 HA UN
POSSIBLE LEVIATAN, ON NO UI HA LA POSSIBILITAT DE
L'EXISTNCIA D'UN MECANISME AUTOPROPULSAT, INDEPENDENT
DE LA VOLUNTAT DELS CIUTADANS, ON TOT ÉS TRANSPARENT, ON
EL PRINCIPI 1 EL FINAL DELS PROCESSOS DE RECAPTACI6
D'IMPOSTOS I DE PRODUCCIó DE SERVEIS SóN PALESOS I
EVIDENTS, ScSN DE VIDRE, SCSN DF
CRISTALL,
SCSN
TRANSPARENTS, SóN CONTROLABLES.
I ES PER AIXò QUE EN AQUESTA COJUNTURA HISTCDRICA
HEM DE POSTULAR LA DESCENTRALITZACI6 DELS RECURSOS
ECONCSMICS I SOCIALS EN MANS DEL SECTOR PúBLIC EN
GENERAL. NO PER OPORTUNISME, NO PER UN DESIG DE
' HI HAGI CAP LLEI QUE DIGUI QUE
COMPETITIVIIAT, NO PERQU é
LES COMPETZN NCIES Sal EL QUE HAN DE SER I AQUESTES LLEIS
NO SIGUIN COMPLERTES. LLUNY DE Mí D'AQUESTA INTENCI6,
SINO PERQUi?1, EN DEFINITIVA, EL QUE ELS CIUTADANS ESTAN
DEMANANT ÉS EL QUE LES ADMINISTRACIONS LOCALS JUSTAMENT
I NOMÉS LES ADMINISTRACIONS LOCALS ELS Hl PODEN DONAR.
�C;(1
SERVEIS,
PER,
SERVEIS
QUE ES
PUGUIN
CONTROLAR.
EQUITAT I JUSTíCIA QUE EL_MERCATNO DNA, PER¿ NO AL
PREU DE CREAR MECANISMES
DELS QUALS NO EN CONEIXEM LA
SEVA INTERNALITAT. ns IMPOSSIBLE QUE ELS CIUTADANS
JUTGIN PER VIA D'ENQUESTA O ALTRA O FINS I TOT PER VIA
DE
VOTACIC). , PEL SISTEMA DEMOCRkIC, QUE ELS CIUTADANS
JUTGIN DE L'EFICINCIA DELS SERVEIS PúBLICS QUE ES
PRESTEN A NIVELE, ESTATAL O FINS I TOT AUTONCSMIC, QUE ÉS
EL MATEIX CONCEPTE. L'AUTONOMIA ÉS UN ESTAT, ns. IGUAL A
ESTAT, NOMÉS QUE MILLOR PERQUè EST MÉS A PROP, PER CS ÉS
ESTAT.
SE SAP QUE EL SISTEMA SANITARI NO FUNCIONA. SE SAP
QUE EL SISTEMA EDUCATIU NO ÉS EL MILLOR, PER CS NO SE SAP
EXACTAMENT COM HAURíEM DE CLASSIFICAR EL SISTEMA PiíBLIC
SANITARI QUE TENIM, EL SISTEMA EDUCATIU QUE TENIM, PER
REFERkjCIA A UNA REFERNCIA QUE NO EXISTEIX MAI. PER
DEFINICI6,
L'ESTAT ÉS L'ESTAT, NO ELS ESTATS.
EL SECTOR LOCAL ÉS DIFERENT. AL SECTOR LOCAL HI HA
�COMPARACIONS POSSIBLES, III HA L'AJUNTAMENT DEL COSTAT,
H1 HA LES EXPERINCIES ALTERNATIVES I AL MATEIX TEMPS Hl
HA LA POSSIBILITAT DE VEURE D'ON NEIX EL SERVEI, COM
EVOLUCIONA I ON S'ACABA. TOTHOM SAP PERFECTAMENT SI UNA
PLACA S'INAUGURA UN DIA I AL DIA SEGÜEITT ESTA BRUTA.
NO Hl HA ESCAPATCSRIA POSSIBLE PEL SECTOR LOCAL DE
FER-SE UNA DEFENSA RESPECTE DEL CIUTADA PER ELUDIR
L'ESCRUTINI I LA CRÍTICA DE LA SEVA QUALITAT DE SERVEI.
NO Hl HA, PER TANT, CAP D'AQUELLS ATRIBUTS, O MOLT
AENYS, QUE S'ATRIBUEIXEN A L'ESTAT COM CRIATURA ALIENA
A LA SOCIETAT CIVIL.
1S AQUÍ, DONCS, QUE EL SECTOR PúBLIC LOCAL, SENSE
SER L'úNIC EVIDENTMENT, POT JUGAR UN PAPER CRUCIAL EN LA
SOLUCI6 DE LA CRISI 1 DEL BENESTAR SOCIAL EN EL QUAL ENS
TROBEN. PERWA NOMÉS DONANT CONFIANÇA A LA SOCIETAT QUE
'
/
1
1
ELS RECURSOS PRIVATS QUE ES CAPTEN PEE A PRODUIR SERVEIS
COL.LECTIUS, EN COMUNITAT, EN PC1BLIC, NOMfS DONANT
CONFIANÇA
QUE AQUESTA CAPTACI6 1 PRODUCCI¿; ES FA D'UNA
FORMA QUE NO ATEMPTA A LA LLIBERTAT DELS CIUTADANS COM A
�-39--
CIUTADANS NI A LA SEVA AUTONOMIA NI AL SEU DESIG DE NO
SER CONTROLATS PELS MECANISMES
4 L 0,)•,-/M-e,
MASSA ALIEnATS, NONÉS
D'AQUESTA FORMA, REPETEIXO, ARRIBAREN A GENERAR I A
MOBILITZAR L'EXCEDENT ECONCiMIC QUE ESTA LATENT
EN EL
NOSTRE SISTEMA. QUE NI ES.
L'EXCEDENT POTENCIAL
EVIDENTMENT Hl S. PER GENERAR
LES EMPRESES QUE HAN DE CREAR, EMPRESES EN EL SENTIT
AMPLE DE LA PARAULA,
D'AUTOOCUPACI5
TAMBÉ,
COOPERATIVES TAMBÉ, SISTEMES
ARTESANIES
CULTURALS TAMBÉ. NOMÉS D'AQUESTA
TAMBÉ,
EMPRESES
FORMA, DIC, ESTAREM EN
CONDICIONS DE MOBILITZAR L'EXCEDENT LATENT EN LA NOSTRA
SOCIETAT
PER A. CREAR LES EMPRESES QUE HAN DE DONAR
TREBALL A TOTES LES CAPACITATS DE TREBALL QUE TENIM, QUE
S6N MOLTES MÉS DE LES QUE EL MERCAT ESTA EN CONDICCONS
D'OCUPAR.
SENYORS,
SENYORES,
AQUESTA
ES
UNA
ESCOLA
D'ADMINISTRACI5 D'EMPRESES, UNA DE LES MÉS PRESTIGIOSES
j<l)
r
DEL PAÍS 1 DE T ra-
�-40-
,w11\1)
1
US
HE D'EXPLICAR
CO
UN
ENS
P1SBLIC
HA
SA-173-6-T
ADAPTAR-SE ALS MECANISMES DEL SECTOR PRIVAT PER PODER
REALITZAR MILLOR, PRECISAMENT, LA SEVA VOCACIC; AL SERVEI
DEL CIUTAD.
L'AJUNTAMENT IS TAMBÉ UN CONJUNT DE PROFESSIONALS
COMPETENTS AL SERVEI D'AQUESTA CIUTAT.
UNS PROFESSIONALS EN CONTINUA RENOVACI6 I MILLORA.
JO ,X11 INVITO A TOTS VOSTÉS, PROFESSORS I FUTURS
PROFESSIONALS DE LA GESTI6 EMPRESARIAL, QUE S'ACOSTIN AL
M6N DE L'ADMINISTRACI6 LOCAL.
L'ADMINISTRACI(5 1 SORTIRI MOLT BENEFICIADA.
PER
ESTIC SEGUR QUE VOSTÉS EN PODRAN APRENDRE MOLT TAMBÉ.
AMB AQUESTA RECOMANACI6 ACABO LA LLIC6..
NOMS EM QUEDA
SIGUI BEN PROFITOS.
DESITJAR-VOS QUE AQUEST CURS 1987-88
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4030
Title
A name given to the resource
Promoció econòmica i Benestar Social a la ciutat de Barcelona / Conferència en la Lliçó Inaugural del curs 1987-88 d'ESADE
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Economia dual o zones marginals. Casals de joves, Centres cívics, Casals per a la tercera edat, Dones, Infància.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Economia
Gestió pública
Competitivitat
Benestar Social
Model social
Acció política
Barcelona
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-09-28
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències