1
50
633
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7104/LLPermanyer_PM_Campanya1983_ByJMMonteserin.jpg
0cd0be6f7faaa233806f7e4969b3ff68
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09. Alcalde de Barcelona
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
1982-1997
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
B/N, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall i Lluís Permanyer durant la campanya de les eleccions municipals de 1983, a l'interior d'un autobús
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Monteserin, José M.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1983
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Permanyer, Lluís, 1939-2025
Barcelona
Campanyes
Eleccions locals
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7085/38_RamonTriasFargas_PM_Sofa_BN.jpg
3f21a179163192147a3fba5e52417da1
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09. Alcalde de Barcelona
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
1982-1997
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
B/N, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall i Ramon Trías Fargas distesos asseguts en el sofà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Desconegut
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
Desconegut
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Trias Fargas, Ramon, 1923-1989
Alcalde
Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7082/32_VaclavHavel_PM_BCN.jpg
713b6e8a8d906cd13c245b08bf3cbd7f
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09. Alcalde de Barcelona
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
1982-1997
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Color, paper revelat
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Recepció institucional de Pasqual Maragall al president de Txecoslovàquia, Václav Havel, signant el Llibre d'Honor (desembre de 1990)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Desconegut
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Havel, Václav, 1936-2011
Relacions internacionals
Europa
Internacional
República Txeca
Barcelona
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ajuntament de Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1990-12-12
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7066/20260803_025.jpg
ab9cc2eded86beb8a414bf979584c060
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09. Alcalde de Barcelona
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
1982-1997
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
B/N, paper revelat
Location
The location of the interview
Saló de Cent
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1983-05-28
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Pérez de Rozas, Carlos
Title
A name given to the resource
Discurs de Jordi Solé Tura en la presa de possessió de Pasqual Maragall com a alcalde de Barcelona
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Solé-Tura, Jordi, 1930-2009
Trias Fargas, Ramon, 1923-1989
Alcalde
Saló de Cent
Investidura
Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Arxiu familiar Maragall-Garrigosa
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7065/20260803_024.jpg
01548bc775975f7896f8bb712ba3b2a4
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09. Alcalde de Barcelona
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
1982-1997
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
B/N, paper revelat
Location
The location of the interview
Saló de Cent
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1983-05-28
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Pérez de Rozas, Carlos
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall amb Jordi Solé Tura, Ramon Trias Fargas, en la presa de possessió de Maragall com a alcalde
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Solé-Tura, Jordi, 1930-2009
Trias Fargas, Ramon, 1923-1989
Saló de Cent
Investidura
Alcalde
Barcelona
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Arxiu familiar Maragall-Garrigosa
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/7037/moments-036_36_870x682_BravoA.jpeg
a47ef8a5cfc0226fa7446befc9424905
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
© Àngel Bravo
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
1:07:02 hores
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
The New Barcelona Post
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Entrevista sobre Pasqual Maragall a Barcelona Moments Estel·lars
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Tura Camafreita, Montserrat
Nel·lo, Oriol
Moreno, Custodia
Aira, Toni
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2026-07-06
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Alcalde
Barris
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Description
An account of the resource
Entrevista a Moments Estel·lars 'La Barcelona de l'alcalde Maragall', amb Toni Aira, Montserrat Tura, Oriol Nel·lo i Custodia Moreno, per analitzar com el llegat polític, urbà i social de l'exalcalde va marcar el rumb de la ciutat, i el continua marcant avui.
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/-IP9uprm_Cg?si=XYnhrWTz1F_752hg" title="YouTube video player" frameborder="0" allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://www.thenewbarcelonapost.cat/barcelona-despres-maragall/">Video de l'entrevista a Moments Estel·lars sobre Pasqual Maragall)</a> a <a href="https://www.youtube.com">YouTube</a></p>
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Casa Cupra (Barcelona)
Rights
Information about rights held in and over the resource
The New Barcelona Post
Relation
A related resource
<ul>
<li><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/activitats/543/el-llegat-urb%C3%A0-i-social-de-pasqual-maragall-a-la-barcelona-d-avui.html" target="_blank" rel="noopener">Notícia de la Fundació Catalunya Europa sobre l'acte</a></li>
<li><a href="https://www.thenewbarcelonapost.cat/barcelona-despres-maragall/" target="_blank" rel="noopener">Notícia a The New Post Barcelona sobre l'acte</a></li>
</ul>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Sobre Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7005/03_MarioSoares_PM_Bicicleta_BN.jpg
29d3343df2bdb30be9849b7742ae124c
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Paper revelat (B/N)
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Mario Soares, president de la República de Portugal, i Pasqual Maragall, alcalde, en bicicleta per Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barcelona (Catalunya). Ajuntament
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Soares, Mario
Bicicletes
Portugal
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Bicicleta
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
18-12-1987
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
58:20
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Salvador Sarquella Comerma
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Sarquella Comerma, Salvador
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019-06-25
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Ajuntament de Barcelona
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Description
An account of the resource
Entrevista a Salvador Sarquella, filòleg, ex responsable de l'Oficina President Pasqual Maragall i estret col·laborador de Maragall tant durant la seva etapa d'alcalde com de president de la Generalitat.
Cap de la Secretaria Tècnica d'ensenyament a l'Ajuntament de Barcelona (1979-1986)
Secretari particular de l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall (1987-1991).
Comissionat de l'alcalde per la vía pública a l'Ajuntament de Barcelona (1991-1996)
Director de Serveis Generals de l'Ajuntament de Barcelona (1997-2006).
Assessor del Conseller de Territori i Obres Públiques en matèria d'infrestructures de la Generalitat de Catalunya (2006-2011).
Responsable de l'oficina d'expresident de Pasqual Maragall (2011-2016)
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" title="vimeo-player" src="https://player.vimeo.com/video/1073176228?h=44b82d0994" frameborder="0" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" allow="autoplay; fullscreen; picture-in-picture; clipboard-write; encrypted-media; web-share" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<div id="dublin-core-source" class="element">
<div class="element-text">
<p><a href="https://vimeo.com/1073176228" target="_blank" rel="noopener">Testimoni Pasqual Maragall: Salvador Sarquella</a><span> </span>de<span> </span><a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a><span> </span>a<span> </span><a href="https://vimeo.com/">Vimeo</a>.</p>
</div>
</div>
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parc Tecnològic de Barcelona
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Salvador Sarquella del </span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2855/portada_pm-europa-proxima.jpg
2f0be9d5ca5a2b47cef609db0197d515
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2855/pasqual-maragall-y-la-europa-proxima_6188c023_500x766.jpg
19318240c838c264066651cfaa937d03
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall i l'Europa Pròxima
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Monterde, Óscar
Lo Cascio, Paola
Mayayo, Andreu
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2024
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Anglès
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Europa
Europa Pròxima
Catalunya
Barcelona
Comitè de les Regions
Acció política
Abstract
A summary of the resource.
Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 1941), alcalde de Barcelona i president de la Generalitat de Catalunya, ha estat una figura rellevant de la política catalana i espanyola dels darrers quaranta anys. Seguint amb la voluntat d’analitzar-lo i donar-lo a conèixer, la Fundació Catalunya Europa ha impulsat la realització d’una nova recerca que s’afegeix a les dues ja publicades en torn a la seva figura i la seva acció política: Pasqual Maragall. Pensament i acció i Maragall i el govern de la Generalitat: les polítiques del canvi. Aquest cop per aprofundir en el seu compromís amb el projecte d’integració política europea i la seva incansable activitat internacional, moguda pel convenciment de la importància d’Europa com a arena política fonamental, necessària i
de futur.
En aquest volum es tracta l’experiència de l’alcalde dels Jocs Olímpics i la projecció internacional de Barcelona, de l’home i dirigent polític colpit i compromès amb la pau durant el conflicte dels Balcans, de l’impulsor de la diplomàcia de ciutats i de la cooperació descentralitzada a la Mediterrània, del president del Comitè de les Regions, del professore de la Università Roma Tre que estudia, pensa, debat i reflexiona sobre Europa amb acadèmics i dirigents polítics.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
RBA Libros
Fundació Catalunya Europa
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
ISBN Català: 9788411325370
ISBN Castellà: 9788411325363
Description
An account of the resource
272 p. en català.
296 p. en castellà
xxx p. en anglès.
License
A legal document giving official permission to do something with the resource.
Adquirir el llibre en català, castellà, o anglès, tant en format digital com imprès en paper, a RBA: <a href="https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/pasqual-maragall-leuropa-proxima_7497" target="_blank" rel="noopener">https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/pasqual-maragall-leuropa-proxima_7497</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Hyperlink
A link, or reference, to another resource on the Internet.
Enllaç (URL)
<a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2024-05-07/suburbia-la-nova-atenes.html#?prm=copy_link" target="_blank" rel="noopener">https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2024-05-07/suburbia-la-nova-atenes.html#?prm=copy_link</a>
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
‘Suburbia’, la nova Atenes?
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Nel·lo, Oriol
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2024-05-07
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Urbanisme
Barris
Economia
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Àrea Metropolitana de Barcelona
Ciutats
Barcelona
Description
An account of the resource
Article publicat al suplement "Quadern" del diari El País.
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
<a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2024-05-07/suburbia-la-nova-atenes.html#?prm=copy_link" target="_blank" rel="noopener">https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2024-05-07/suburbia-la-nova-atenes.html#?prm=copy_link</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
Sobre Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2835/maragall_lluna.jpg
fde3a1cc9879ce2d812980e2d30f21b6
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
110 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Fundació Catalunya Europa
Director
Name (or names) of the person who produced the video
Mañé, Josep M.
Català, Francesca
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Maragall i la Lluna
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2020
Type
The nature or genre of the resource
Documental
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Acció política
Barcelona
Catalunya
Description
An account of the resource
Documental sobre la trajectòria política de Pasqual Maragall.
Abstract
A summary of the resource.
SINOPSI:
La Lluna tenia vuit anys l’any 1993, quan l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, es va instal·lar a casa seva per entrar en contacte amb el barri de Roquetes, al districte de Nou Barris.
Vint-i-cinc anys després inicia una recerca que comença amb el record d’aquells dies i que la porta a descobrir un polític singular, fonamental per entendre la transformació d’una ciutat i el present d’un país.
Parlant amb familiars, coneguts i polítics, la Lluna aconsegueix fer-se un retrat íntim i universal, humà, contradictori, vitalista i colpidor de Pasqual Maragall.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Other Descriptive Data
An element for information about the described materials that is not easily incorporated into one of the other named elements within archival description and components.
Tràiler del documental a Youtube: <a href="https://youtu.be/kp_Ux14q5Lg?si=p5QbuE3E9luVZLLv" target="_blank" rel="noopener">https://youtu.be/kp_Ux14q5Lg?si=p5QbuE3E9luVZLLv</a>
Sobre Pasqual Maragall
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
32:28
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Francesc Raventós i Torras
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Raventós, Francesc
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019-05-20
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Economia
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Barcelona
Pla estratègic
Empreses
Iniciatives S.A.
Planificació
Description
An account of the resource
Entrevista a Francesc Raventós i Torras, economista i polític.
Degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya (1977-1982) i President del Consejo general de Colegios de Economistas de España (1980-1982).
Director General de l'Insalud (1982-1985).
Conseller Delegat de Catalana d'Iniciatives (1986-2006)
Tinent d'Alcalde d'Organització i Economia de l'Ajuntament de Barcelona (1987-1991).
Promotor del Pla Estratègic de Barcelona 2000.
Membre del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de 1992.
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/485870644" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen; picture-in-picture" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/485870644">Testimoni Pasqual Maragall: Francesc Raventós</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Hotel Sofia (Barcelona)
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Francesc Raventós del </span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2830/19881229_CloendaCentenariExpoUniv_PM.pdf
2db0c24d69df8838a85beed2c190dbfb
PDF Text
Text
����������
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Acte de cloenda dels actes commemoratius del Centenari de l'Exposició Universal de 1888
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Duran Farell, Pere, 1921-1999
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-12-29
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Exposició Universal de Barcelona (1888)
Commemoracions
Barcelona
Pujol, Jordi, 1930-
Description
An account of the resource
Intervencions de Duran Farell, revisant els actes commemoratius i de Maragall introduint el discurs de clausura de Jordi Pujol.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2828/EnricJuliana.jpg
ade10d6987209cc4969d6c57b1070ff9
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
1:03:26h
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Enric Juliana i Ricart
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Juliana, Enric
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019-07-12
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Barcelona
Catalunya
Espanya
Política
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Description
An account of the resource
Entrevista a Enric Juliana i Ricart (Badalona, 1957), periodista i assagista.
Ha treballat en diversos mitjans de comunicació de premsa escrita, inicialment a Tele/Express, El Món o als informatius de TVE i a El País (1988-1991).
El 1991 entra a La Vanguardia, on ha estat redactor en cap d'informació local de Barcelona durant els Jocs Olímpics de 1992 i entre 1997 i 2000 corresponsal del Diari a Itàlia.
Actualment és director adjunt de La Vanguardia i cap de la delegació del diari a Madrid.
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/460111769" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/460111769">Testimoni Pasqual Maragall: Enric Juliana</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Fundació Pasqual Maragall
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Enric Juliana del </span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2808/19970313_ElPerdiodico_BCNCapitalMundoIberoamericano_PM.pdf
ce086caef9fe68a9cd0169bc01987c3a
PDF Text
Text
ELPERJÓDÍCO
Alcalde de Barcelona y presidente de CIDEU.
Barcelona, capital del
mundo iberoamericano
L
as ciudades han constituido desde siempre é espacio natural de
las relaciones humanas, el espacio donde han cristalzado intercambios
de todo tipo: culturales, económicos,
sociales... y donde se ha revelado un
mayor dinamismo para avanzar en el
progreso de la sociedad Las concentraciones urbanas deben enfrentarse a
nuevas realidades derivadas de la densificación demográfica, la globalization
de la economía, el crecimiento económico sostenible y la emergente sociedad de la Información, entre otras, que
requieren una gran capacidad de adaptación y respuesta
Según estudios presentados por la
ONU, la población mundial pasará de
los 6.160 millones de personas en el
año 2000 a 8.290 mitones el año 2025,
de los cuales un 6 1 % (5.070 millones)
vivirá en aglomeraciones urbanas (esta
última cifra representa hoy en ota casi el
40% del total). Esta nueva situación
está planteando ya grandes retos a las
ciudades si quieren conseguir un desarrollo armónico. B ex ministro J o M p
Borrad, en un artículo reciente, se preguntaba cuántos habitantes cabemos
en el mundo, y argumentaba que todo
depende de la capacidad que tengamos de ahorrar energia, lo cual hace
aún más importante el tema de la eficiencia de las ciudades.
Por otra parte, la mundialización de
la economía condiciona y configura el
nuevo entorno de las concentraciones
urbanas, hasta el punto de que éstas
son ya elementos centrales en los procesos de desarrollo económico.
B papei de las ciudades en el ámbito internacional ha ido ganando enteros
en las últimas décadas. Son entidades
productoras de bienes y servicios que
compiten entre ellas para incrementar
el nivel de bienestar de sus habitantes.
La elaboración de planes estratégicos se presenta corr» la mejor vía posble para lograr que las ciudades se
adapten a los desafíos que tienen planteados-. Estos planes deben servir,
pues, pera dar una respuesta a las exigencias que plantea la economía internacional, y deben basarse en el consenso entre todos los agentes económicos y sociales de la ciudad. La ciudad del futuro será capaz de crear soluciones a los problemas que tiene
planteados en la medida en que sea
capaz de basar sus relaciones en la
cooperación, tanto interna-entretosdiferentes agentes que la integran-corno
externa H»laboracion entre ciudades-.
En este sentido, Barcelona, a través
del Plan Estratégico Barcelona 2000,
ha destacado como un punto de referencia importante entre las ciudades de
Europa y Laünoamérica, y ha sentado
�(t\ ELPERiÓDJCO
A
las bases para un modelo de gestión
que ha sido elogiado en todo el mundo.
Este modelo de gestión, conocido como modelo Barcelona y que se aplicó
con éxito en los JJOO de 1992, se basa en la complicidad entre los sectores
público y privado; y entre ciudad y ciudadanos.
El objetivo general del Plan Estratégico Barcelona 2000, integrado
por la administración leca) y asociaciones empresariales, sindicales, universidades y otros agentes económicos, rac k » en impulsar la integración del área
económica de Barcelona en la economía Internacional con el fin de garantizar el desarrollo en términos de progreso económico, social y de caidad
de vida Para avanzar en esta Inea, se
han fijado una serie de objetivos que
van desde dimensionar el territorio u
ofrecer respuestas a tos retos de integración social o a las necesidades
. logísticas, hasta fomentar actividades
relacionadas con la información, la salud y la educación, o impulsar et peso
de la actividad productiva industrial.
Nuestra experiencia, asi como la de
otras ciudades, en la elaboración de
estos planes estratégicos hizo pensar
que la fórmula valía la pena que fuera
compartida. En la confirmación de esta
idea influyeron también los apoyos recibidos de la Unión Europea y la OCDE,
que nos concedió d premio al mejor
provecto de desarrollo estratégico.
Con esta finalidad ss fundó en Barcelona en 1993 d Centro Iberoamericano de Desarrollo Estratégico Urbano
(CIDEU) bajo la presidencia d d atcaJde
de Santiago de Chüe, Jaime Ravtnat,
d que posteriormente sustituí en d cargo. B CIDEU es una asociación de ciudades que contó con la aprobación
previa de la Conferencia Ibercamericana de Jefes de Estado en la cumbre de
Madrid (1902) y d apoyo d d Ministerio
de Asuntos Exteriores español. Hoy
cuanta con 48 ciudades asociadas de
18 países, y su sede permanente está
en Barcelona. Sus principales objetivos
son: impulsar la realización e rnpiameníaoün de planes estratégicos, faettar
una metodología para d desarrollo estratégico urbano, propulsar cinámicas
participativas entre todos los agentes
sociales y económicos de las ciudades,
y estimular d Intercambio da experiencias e ¡rtfonTiaaones en este campo.
Esta semana (dd 12 d 14 de marzo) d CIDEU organiza en Barcelona sus
actividades anuales: d seminario técni-
1 3 HÍAÇ 897
co, la conferencia y la asamblea, en la
que la presidencia será propuesta d alcalde de Rio, Lutz Paulo Conde. Estas
actividades servirán de foro de debate y
de intercambio de experiencias entre
ciudades españolas y laí¡r»arnericanas
para ayudar a mejorar y solucionarlos
problernas actuales de nuestras socieEste año, la celebración de las actividades d d CIDEU sa ha hecho coincidir con los actos que d Banco Irrterarnericano de Desarrolo (BID) organiza
en Barcelona con motivo de su Asamblea de Gobernadores. Con este motivo, d d 13 d 19 se celebra en Montjiic
la exposición Las dudadas toeroamerícanas en el nuevo s&o, motoras de un
continente en aba, organizada conjuntamente por las dos instituciones, y e n
la que se presentan tos provectos y
realidades de ciudades iberoarnericanas en d campo de la planificación estratégica. La relación entre d QDBJ y
d BID se vio incrementada en 1995
con un acuerdo de cooperación.
La celebración en Barcelona de los
actos anteriores citados convertirá a
nuestra ciudad, durante unos días, en
la capitel d d mundo beroamericano en
los ámbitos de la planificación estratégica y ecorrtmico-financierD. La caidad
será, en definitiva, d tema estrella que
reunirá un gran numero de autoridades
locales para debatir sobre las pautas
que han de marcar d desairólo urbano
dd futuro.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Barcelona, capital del mundo iberoamericano
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-03-13
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Amèrica Llatina
CIDEU
Barcelona
Ciutats
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 527
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2807/19961020_ElPeriodico_TomemosDecisionesFuturo_PM.pdf
8449699d075ad17bea389548a55818f7
PDF Text
Text
qr
«{Periódico
• 9
1 0 OCT.
Ootmn)0.20cíiocUX8d»1996
aArmcuDDELOiA
•3& Tomemos decisiones de futuro
El entusiasmo colectivo del 92 perdura en la memona ciudadana. Diez años después podemos aear
una nueva ilusión que nos dé ei impulso necesano pa^a que ias inversiones comprometioas no íalten
larie solo un cumproiirao mas caro oa moneno en
ía caoitaaaad cultural europea, v aao cara a o t oroyactoe un rano mas aooroe con os neceeoaaes
A petar oe esta maatafacrion. ía cwaao. v su alcalde- no ouwren emresar amooonat con autos
No es nuestro estila Guaramos exoreear nuestras
ambeonee con oroouasias movaaaoeras
Ei pasaoo ueves. a a Que se cumonan os die:
anos oa H nomneoon campea, me carece una ocasión excawme cara lanzar * tosa oue Barcelona e «
poce a estuoev on poaaoaaaoes oe órgano» \r
evento ntorraoonei con motivo de! 75 ; aniversario de
la Expaadon Unversai Oel 29. cue se cumpa ai ano
2004. Este noraoma ouede s r » excusa at eerx>
para acaoar oa consoHar ía ouoao naca uavame y
dotar al rio Canina da la agrioso maanrtea que nace
«ampo r^ajojnamos. ova nace*emco sonemos. Oasde k> arto del congo*» hasta el mar.
Puede ser la ocasión da dar ai marco os 8arcaona los oraros que le M a n y oue ei poeta va heon
eamaoo oenuaw
atiesa Si 1992 tue e> oraantto
para materializar a gran tranaiorrnaaon de Baroanne
en la decaoa œ loa 80 y 90. enera » «etoao nos demuestra Que oabamoa tener otros pretextos pare
conagur « cctaooraoon oa todas tas canas mpaca-
11* Baratara hay un proyecto de Muro que
no w n a naca da recome. Sa trate o» o»<>, yac» qua tenemos Otada haca años • malvarla da ouoadaroa dar «Ma oarcaieneea
en lalación a nuseaut nos -al Besos v at Uooragat- v
a su vanstannacion on zonas pam ai ooo. « ata*a >
latogejtca.
LOS oroyactoa mpuMadas oaaoa ios avuntam*tos o v a la lacuDamcÉon y aproveonarnanio oudaOAno oa loa margenes y la CMemboeaoura de loe nos
-al Pan del Baaba y al al Plan del Data del Uonraoalampoco aon recomes, aunqua aaan ooetenores a o
ceaorerion da toa Juegos, una penaamos y eopcramc* oaaouea dal 82 pradeamerae cara commuer nevando ía dudad haca adelante. Rara ova ai osaarroio
de Barcatana y au entomo no ae parara y tintara
atoa coreMoo da aanakmnadòn.
Loa planea Nevareta al Baaba han oa parmi* ia
lacuparación da acta a r a dal laorai como eaoaoo de
áseute para tot cüJadanot -de • mama torma qua
o a» el tama rrartrno-meiaariiJo t > vez la eange•Mpatf anua ambas ftiaraa dal no y parando oen
nectareas al mar. B Plan da) OaMa dal uooregat bane
como objetivos la erraaajoon del puerto y del aeropuerto y ^ a e m e r a e con la oora«onlerTov»ia dealH valoadíb- convertir a Barcelona an la gran pana•orna togjrtcs y da comurtoaoonee dat aur oa Euo3a qua todos deeatmoa.
Faha. ain embargo, una snpeseoon mas contunaanttdalrwoaaaadiiaaüjaUüriaa-eaujooyGane"aJttat-. qua terrajlen han asqueólo comutornsos con
oa proyecto» caaoJoa. Baaoapna no eatá aatetacna
xjn al nano que levan aaioa grendaa proyaotoa oe
neeastructuras. Lee evaaetonee prevotas avanzan
son u m larajiua aMaparama y tendría qua oraaraa un
aa^rimdawüitfnac*6iiyaByjné»nto.iaioornohicinoa duran» el panado preoarpioo. que tan buenos
aaulbtopt nos d o afeados.
Tampoco ae aajManorta la eaan^neeoon del toé
laBinaior«quaaadaapMndBoaaspnc>idaaaMiv
areorat en m e l l a d a puartos, aeropuerto», t r o c a -
E
amanta, en al puano aatamoe bien omwttedo» {Tra•Camar, nueva boo» o. dquoaur numero 1. muele
e teawdfcam y. etparamoa. • majora defeastona»
el tildando, qua dependan del Depenem» ao oa
otase Tanaone). En ovflbo. la escara pata dat
aropuarto no proapara y la termn* de carga no per« a aún grano*» aaotniaraoe.
Por to qua ea near» a loa faraarrtea. el rnrérto
aaneaa el tren Oaro»anaivatookaaJpemro» aspada a » * o n -
Y oue nade se teva a engaf». No se trate de
avanzar so» a trompearles, a peni oa granees aconteamaMos. como tverroe en el catado. Barcelona
ha adqjnuo vetoadad o» crucero oeapuni del 92.
paro preosamaraa para oue asta vencraad oa crucero no damruya. sino todo lo oonrano. nay qua perv
aar en un nuevo impulso.
Ahora haca o « anos, aquel t 7 oa octubre de
ige&aurgio una oudad an la que tocos toa amores
tera y «J corredor MerJtarraneo se pospone. En cuanto a caneen», el cuarto comí entra Sant Fatu da Llobregat y Mear» da Rat xe lamo: tas calzadas leraratas
da la B-30 aa paran: Aceta no encara el lama da loe
a rondas no aman oroarttajmo
En twatuoones cuftjeles vamos ano mejor. Fá-
aaa- se uusauíseron. ae rscaran comcacas para M r
adataría un proyecto ye no seno osporsvo. e r o d e
troratorrnaclon urbana que impico un cárabo de
mentalidad y da ovranarjn da asta cudad.
B antuaaamo orjacavo oaapertaoo con moavo
dal 92 perdura en la memoria da os audederos.
¿Como, » no. es poeoie reunir a oaoenaa de mass
de pareonaa en la avertdt Mar» Creane. al pajado
miércoles, para conrnerrorar juraos al arivtrsano de
ltnon*ajafln oknptca?
Onz anos rtsenuaa podemos y debemos crear
una nuava ejebn qua nos permnt el rnouao nanaano para que lea «tveraonaa oompnjmaaoas no aa
Alarmen. Y eaparo que al débete oudaoano qua aa
genere atedador da aete propuatta efema. fuaaimante, la ambición da aj ouoad.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Tomemos decisiones de futuro
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-10-20
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Planificació
Infraestructures
Model social
Economia
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 527
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2804/19930131_ElPeriodico_LaSubsidiariedad_PM.pdf
1ee27c73ad6997dc77770df0a96cefcc
PDF Text
Text
V
ELPERJÓDkO
Ammamem"de Barcelona
GiDinel de l Alcaldia
PASQUAL MARAGALL. Alcalde de Barcelona.
3 1 GE«. 1993
La subsidiariedad
La política es subsidiaria de la sociedad;
es decir, no debe intervenir cuando la
sociedad resuelve por ella misma sus
problemas. Y dentro de la política, la
comunidad autónoma, nacionalidad,
región, lando estado federado, no deben
intervenir cuando el municipio u otra
institución local puedan resolver los
problemas por sí mismos.
Siguiendo el principio, tampoco los
gobiernos federales, o estatales en su
caso, o la nación-Estado, deberían
intervenir en la solución de temas
supramunicipales que las autonomías o
regiones, etcétera, puedan solventar.
Y aun, en lo afto de la escala
europea, las instituciones comunitarias
deberían dejar a los estados todo aquello
que sea posible que éstos resuelvan
según sus leyes, tradiciones y cultura.
Desde el tamaño de la manzana danesa
hasta el lado por donde se conduce en
las carreteras inglesas o el horario de
cierre de los comercios en Francia (o tal
vez en Catalunya o quien sabe si,
incluso, en Barcelona).
Ésta es la sustancia del pnncipio de
subsidiariedad. Sus fuentes legales son:
la Carta Europea de Autonomía local,
ratificada por el Estado español y otros
20 estados, y la declaración de
Maastricht, que todavía ni es tratado ni
está vigente, pero lo estará
probablemente en el curso de 1993.
El primer ministro holandés Lubbers
-un democristiano liberal, gran defensor
de la subsidiariedad en su pais, donde
los municipios llegaron a canalizar el 50%
de gasto público-, nos contaba este
verano el origen de la subsidiariedad en
la doctrina social de la Iglesia Católica.
Isidre Molas, en uno de los últimos
números de Debat, publicó un trabajo
sobre el federalismo como garantía de la
libertad dentro de la democracia y como
filosofía que permite ir más allá de la
regla de la mitad más uno.
Uno puede preguntarse, a partir de
ahí, por el parentesco entre
subsidiariedad y federalismo. Ambos van
más allá de la Revolución Francesa y
buscan una mayor compenetración entre
sociedad y política, entre representados
y representantes, entre libertad
individual y voluntad nacional.
Tiempo de nuevas ideas
Creo que estamos en un momento
-que puede durar quizás más de lo que
querríamos- de decantación de nuevas
ideas, de nuevos principios. Todo obliga
a ello. Casi todo parece permitido.
El derrumbe comunista: el casi
paralelo y más discreto descrédito
interior de la versión del liberalismo que
asistió y contribuyó a dicho cataclismo
(eJ liberalismo ultraconservador, belicista
y nacionalista de Reagan, Bush y
Thatcher); el florecimiento - a veces
enaltecedor, a veces, al contrario,
destructor y cruel- de los nacionalismos
sepultados en la Europa que nace en el
Este y el Oeste: la crisis espectacular de
la soaaldemocracia, relacionada con su
propio éxito o con el cumplimiento
relativo de sus objetivos programáticos,
mientras otros retos sociales nacen (el
Cuarto Mundo, la solidaridad mundial y la
competencia mundial, las migraciones, el
empleo del tiempo en la tercera edad, el
transporte en las grandes ciudades, la
vivienda de los jóvenes, etcétera), todo
ello nos está poniendo, como
vulgarmente se dice, a parir. A crear
nuevas síntesis, nuevas ideas. No hay
muchas ideas viejas que sirvan
inequívocamente.
Pero casi todo está ya dicho, o lo
parece. Vuelven, pues, reformulados,
antiguos conceptos, como el federalismo
(la construcción de la política desde
fuera o bien la subordinación del sistema
político a la sociedad).
Bottom-upy no Top-to-oottom, de
abajo arriba y no de arriba abajo, como
se dijo en Edimburgo. Añadiríamos out-in
y no in-out de fuera a dentro del sistema
politico, y no al revés. Pero esta vez
ninguno de estos dos conceptos, en su
día revolucionarios, se van a imponer
mediante una revolución. (Nadie tan
apacible como Lubbers).
Edimburgo ha sido el escenario de
una de las transacciones que van a
componer la larga transición hacia un
sistema político nuevo. En principio, esas
transacciones van a tener que
producirse, cómo no, bilateralmente, en
tantos escenarios como combinaciones
de dos elementos pueden realizarse con
cuatro: Europa, Estado-nación, región o
nacionalidad, ciudad o municipio.
Progresivamente, sin embargo, las
mesas a tres bandas se van a imponer.
En Edimburgo, según se ha sabido
después, en la Conferencia de
Cooperación Interregional de Bruselas
(diciembre de 1992) se acordó que no
habría más contactos Europa-regiones o
Europa-ciudades si no es en presencia o
con el acuerdo de los estados.
Edimburgo fue, por tanto, una reunión
bilateral (Europa-estados) al máximo
nivel, donde se decidió uno o unos
escenarios trilatérales.
Desde Barcelona estamos luchando
hace tiempo para que se nos reconozca
&y
el derecho a ser convocados por el
Estado y la autonomia a una mesa a tres
bandas para discutir quién de ellas
subviene a la ciudad sus gastos de
capitalidad o de sustitución -aquéllos
que Barcelona realiza por cuenta del
Estado o de la Generalitat-, en la medida
en que la historia ha ido impulsando a la
ciudad a dotarse de servicios públicos
que el Estado no le daba en cantidad o
calidad suficiente y que la autonomía no
podía dar porque o no existia, o existia
pero no podía o no quería proporcionar.
Expscaclon a tres bandas
Sólo una profunda y sincera
explicación a tres bandas puede dar con
la solución. ¿Hasta dónde queremos
llegar entre todos? ¿Qué grado de
diferencialidad nos podemos permitir?
¿Qué grado de agravio comparativo?
Es evidente que la subsidiariedad.
que en este caso favorece de manera
clara al gobierno local de nuestra ciudad,
se deberá conquistar lenta y
progresivamente a través del conflicto y
el acuerdo Y que sin trilateralidad sólo
hay una solución a largo plazo: prescindir
de los servicios públicos en cuestión.
Curiosamente, en la reunión de
Bruselas que he mencionado se
evidenció que un concepto manejado
por los gobiernos estatales en
Edimburgo habría sido el de
Administración territorial, es decir, la
suma de la Administración regional o
autonómica y de la Administración local.
Jacques Delors considera que la
transacción de Edimburgo entre
Comunidad Europea y estados ha sido
un rodeo innecesario ("hamos salvado
la casa, pero hamos perdido el tren"), e
incluso piensa quizás que las regiones y
las ciudades son más europeistes que
los estados - y no le falta razón en ese
caso, para la media de los gobiernos
europeos, aunque resulta injusto con el
Gobierno español-.
Sea como sea, la subsidiariedad en
un sistema multinivet de gobierno
plantea interrogantes muy serios en la
teoría y en la práctica: la Comunidad
justifica su no aceptación formal de los
contactos directos con regiones y
ciudades en el propio principio de
subsidiariedad ("ésta es un tama
interno de toe estados"). En la práctica,
sin embargo, pugna (tanto desde la
Comisión como desde el Parlamento) por
dialogar y colaborar directamente con
unos y otros, y reclama una presencia
directa y sin intermediarios de (as figuras
políticas relevantes en el Comité de
�ELPERJÓDJCO
£S3
Ajuntament de Barcelona
3 1 GEH. 1993
Gabinet oe l'Aicaiflia
;
Regiones, las comisiones del Parlamento
y otros organismos de consulta
La Ley de Bases de Régimen Local
española deja en manos de las
comunidades autónomas la creación o
supresión de áreas metropolitanas, en
tanto que la legislación italiana, más
prudente, establece qué áreas
metropolitanas deben ser creadas a
juicio del Estado y en función del interés
general, y deja a las regiones
exclusivamente la fijación de sus límites
territoriales. En el primer caso, que es el
nuestro, prima el concepto visual o
bilateral de subsidiariedad ("no veo
nada de lo qua ocun» detrás de la
pared que usted, nivel inferior de
gobierno, representa pera mí: usted
manda en su casa"). La ordenación
administrativa y territorial es "un asunto
interno" de las comunidades
autónomas. Del mismo modo, en ese
modelo, las incursiones de la autonomía
en los barrios son inconcebibles.
Lo mismo, aparentemente, que en
Edimburgo: la Comunidad no tendrá en
teoría otros contactos con las regiones y
las ciudades que ios que los estados
permitan y controlen. Las regiones y
ciudades son "un asunto Interno" de los
estados. La Comunidad no debe
intervenir, siempre en teoría. El Comité
de Regiones no sólo lo designan los
estados, sino que cada Estado lo
designa a su manera. En el comité,
ciudades y regiones se confunden en un
solo concepto: administraciones
territoriales
Pero ya hemos visto que. en la
práctica, los escenarios trilatérales o
multilaterales se van a ir imponiendo. Y
ello significa varias cosas. Significa que
caminamos hacia un concepto
sustantivo y generalizado de
subsidiariedad: más allá del gobierno
inmediatamente inferior existe una
realidad que el gobierno superior no
puede ignorar, aunque sobre ella no
puede actuar si no es de acuerdo con el
gobierno inferior. Significa también que
crece con fuerza el principio de igual
dignidad de todos los niveles de
gobierno. Significa, por último, que los
ciudadanos pueden reclamar, en nombre
de esa misma dignidad, que sólo ellos
pueden prestar, a sus representantes,
que no se edifique ningún nivel
administrativo ni se preste servicio
público alguno que no se justifique ante
la sociedad como imprescindible.
No hay presunción de eficiencia en la
acción estatal. Si un día el ministro de
Transportes se despierta queriendo
arreglar el problema de la circulación en
la gran ciudad deberá refrenar su
creatividad; lo mismo, y más, el
comisario europeo correspondiente.
Deberán demostrar primero que una
mayor autorización o delegación de
poder en el nivel local, o en su caso
autonómico, no sería suficiente para
resolverlo.
Todo esto puede parecer
enormemente complicado y no lo es. .
Será lenta la cristaización del sistema
pero acabará exitieodo en términos
parecidos a los aquí expuestos. Los
ciudadanos no van a permitir otra cosa.
Desde esta perspectiva puede
reinterpretarse la crisis europea de las
relaciones entre sociedad y política, o
entre ciudadanos y políticos: las cosas
no siempre se están haciendo al nivel de
proximidad que los ciudadanos perciben
como posible y deseable.
A veces esa proximidad -como
reclaman más y más observadores cada
día- puede conseguirse mediante una
mayor o mejor pedagogía política. Hay
que explicarse más, de acuerdo. Pero
cuando uno oye indefinidamente que hay
que explicarse más, empieza a
sospechar que lo que ocurre es que no
se está explicando lo que la gente quiere
que le expliquen, o bien que no io está
explicando quien la gente quiere que se
lo explique.
>*ii
Principio de proximidad
Por eso propongo que al principio de
la subsidiariedad se le llame de
proximidad. Ésa es la auténtica cuestión
en juego.
Quedan aquí apuntados unos
criterios y abiertos una serie de
interrogantes. ¿Cómo se compaginan el
principio de igual dignidad de los niveles
de gobierno -implícito en el de
subsidiariedad- con el axioma de la
soberanía nacional, desbordado por
arriba (por la Comunidad) y por abajo
(por las nacionalidades), aunque
insustituido aún como concepto básico
de la política? ¿Qué podrá más. la
sugestión del futuro y de la ciudadanía
en una patria mayor o la del pasado
remoto de las repúblicas urbanas y los
condados? ¿O quizás la del pasado
reciente, con sus raices profundas, sus
patrias más pequeñas, más próximas
también? ¿La confianza o la prudencia?
Los tiempos no son propicios a fiarse
de nadie ni de nada. Pero a medida que
se vaya haciendo menos drástica la
necesidad de elegir entre confianza y
prudencia, entre futuro y pasado,
estaremos acercándonos al auténtico fin
del impasse político en Europa.
^
\
(
«
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La subsidiariedad
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-01-31
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Subsidiarietat
Divisions administratives i polítiques
Catalunya
Espanya
Barcelona
Europa
Àrea metropolitana
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 527
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2802/19910525_DiarideBarcelona_BarcelonaCiutatFetaBarcelonins_PM.pdf
adc733f2fdef0d61199419d42a5b6b88
PDF Text
Text
PUBLICACIÓ
Diputació
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
DATA
2>W/ à*£orcehna
25 M a i g 1991
OPINIÓ
Barcelona, una
ciutat f eta pels
barcelonins
Pasqual Maragall
l meu enyorat amic i fidel adversan polític,
E
Ramon Trías Fargas, va descobrir-me una bella definició de Barcelona, deguda a l'escriptor i
polític renaixentista italià Francesco Guicciardini.
En el seu discurs de comiat de l'Ajuntament, pronunciat en el plenari municipal l'estiu del 1987,
Ramon Trías va acabar la seva intervenció tot
evocant les paraules de Giucciardini: "La ciutat
de Barcelona és una ciutat que potser no gaudeix
dels monuments i edificis de Florència o deVenècia, però hi ha una bellesa natural, hi ha una uniformitat i una categoría mínima a tots els nivells
que la fan molt singular. I és que Barcelona està
feta per tots els barcelonins". Això va ser escrit
l'any 1512. D'aleshores ençà, Barcelona ha passat
moltes vicissituds, ha viscut períodes d'intensitat i
de signes històrics diversos. Però la cosa fonamental, la seva qualitat urbana mitjana i el fet que
és una ciutat feta per tots els barcelonins, es manté per damunt de tot. Encara més, s'ha reforçat
Barcelona ha experimentat en els darrers dotze
anys una transformació urbana d'una gran envergadura. L'equip de govern municipal, liderat pels
socialistes, ha dut a terme una política de reequilibri intern de la ciutat, de potenciació econòmica i
de reparació del teixit urbà. L'èxit d'aquesta estratègia -que ha comptat amb el gran impuls que
li ha donat l'organització dels Jocs Olímpis del
1992- no ofereix cap mena de dubte. En els darrers quatre anys, per exemple, l'atur a Barcelona
s'ha reduït a la meitat. Els espais públics creats
-places, parcs i jardins- no només han estat premiats a Harvard i han cridat l'atenció dels especialistes d'arreu, sinó que han estat immediatament ocupats i gaudits pels barcelonins: la gent
els ha fet seus des d'un primer moment. I això és
la cosa més important.
En aquests darrers anys, Barcelona s'ha convertit en un punt de referència important per a les
ciutats europees. Ha estat escoltada en els fòrums
europeus i ha estat assenyalada com un exemple a
seguir. El seu paper central dins de la macroregió
de la Mediterrània nord-occidental s'ha vist reforçat per la constitució de la xarxa anomenada
C-6. que agrupa, a més de Barcelona. Palma de
Mallorca. València. Saragossa, Montpeller i Toulouse.
L'organització dels Jocs no ha fet oblidar mai
a la ciutat que el nostre horitzó no era el 92. Per
això vam elaborar amb la participació de 190 institucions de tota mena. el Pla Estratègic per a la
Barcelona de l'any 2000. Hi vam dibuixar la ciutat que volíem tots els barcelonins. Les opcions
econòmiques, les apostes de futur, la vocació internacional de la ciutat s'hi troben reflectides,
però també la voluntat ferma de fer una ciutat
cada dia més equilibrada, més solidaría, més amable, amb menys trànsit, amb menys fums i amb
menys soroll.
En aquest any, hem fet molta feina de la bona.
No sempre hem trobat la col·laboració que hauríem volgut per part de la institució de govern de
tots els catalans. En canvi, hem comptat amb l'entusiasme de la immensa majoria dels barcelonins,
que han suportat la incomoditat que les obres ens
han causat a tots plegats amb la certesa que servien per millorar substancialment la ciutat i la
seva qualitat de vida. Ells saben que la ciutat no
s'acaba, tot al contrari, el 92.
La Barcelona dels anys 90, la que comença
amb la indispensable participació de tothom a
partir de diumenge que ve, girarà entorn de tres
grans projectes: la definitiva recuperació de la
Ciutat Vella, el naixement esperançador de la
Ciutat Nova de Llevant, i la consolidació de Barcelona com una capital cultural i universitaria.
Efectivament, un cop fetes les grans obres d'infrastructura (aquelles que no es veuen, però que hi
són), havent recuperat Montjuïc i el Poblenou, la
nova façana marítima i les noves platges, havent
consolidat el paper de la ciutat com a centre
econòmic i de comunicacions de la Mediterrània
occidental, aquestes són les tres grans apostes del
futur. La transformació de la Ciutat Vella en un
focus de cultura, ens permetrà guanyar la batalla
contra la marginalità! i la degradació. El sorgiment de la Ciutat Nova a Llevant, a partir de les
grans operacions renovadores de la Vila Olímpica
i de la prolongació de la Diagonal des de la plaça
de les Glòries fins al mar, juntament amb diverses
promocions o les acordades amb les cooperatives
sindicals, permetrà oferir percentatges significatius d'habitatge assequible en una zona de la ciutat fins ara inarticulada i inacabada. I serà aquí on
sorgirà el gran equipament cultural i artístic de
Llevant.
Barcelona, capital de Catalunya, és una ciutat
densa, dinàmica, amb un bon nivell d'ifrastructures i amb una riquesa cultural envejable. No és
una gran capital estatal o imperial, a diferència de
París o Viena. Però té aquella qualitat essencial
que la feia tan singular als ulls de Guicciardini: és
una ciutat feta pels seus habitants. Dur a terme la
Barcelona dels anys 90 requereix, ara més que
mai. el supon i la participació de tots els ciutadans. Us hi convido. •
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Barcelona, una ciutat feta pels barcelonins
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-05-25
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Ciutadania
Model social
Acció política
Ciutats
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 538
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2799/19960707_ElPais_CiudadHombreMetropoliCiudadana_PM.pdf
fb8e5c0ba01ff599cdf0022647c316e8
PDF Text
Text
Domingo 7 de julio de 19S
.CATALTTÑA.
rí. ;5-J'iik?l'^"'"f:;ï
ßMMi del hombre, metròpoli euMidanä \
•T'1' -'''-'•': ."-1, •-.-'v. • ' . ' • • . • '
.
Barcelona ha sido visitada estos di
, 9.000 arquitectos de todo el mum
Barcelona con ocasión del decimon
de su Unión Internacional (UIA)
ha tratado de una oportunidad mi
la ciudad: tantos arquitectos pas», .
'tías calles,,buscando aquel edificio ;,-¿i
zuela, deben causarnos alguna sen*
asi porque, más allá de la importai ,
. tro, que sin duda la tiene, el congres
ha convertido en un escaparate mu
cho más para una ciudad que
: - ha.sido llamada "la ciudad de
• los arquitectos".
, Durante el último decenio
.nos. na gustado afirmar que lo
• acontecido en Barcelona podia
tener un carácter modélico
para nosotros mismos e incluso para otras ciudades.
. •
. ,.'Ciertamente, en Barcelona
se ha entendido el urbanistno
como mucho más que una sim- ;
. ple zonificacióo-y se ha usado
. como garantía pára el disfrute
••ciudadano de un entorno de
calidad, como garantía de
equidad en la distribución de
los equipamientos, servicios e infraestructuras y
¡pomo instrumento de participación y control democrático de la construcción del espacio colectivo.
, Sólo porgue asi se entendió fue posible llevar a
cabo las grandes transformaciones que la ciudad
ha protagonizado en menos de 15 años. Ahora,
cuando los cerca de 9.000 profesionales que mencionaba al principio nos han podido conocer de
cerca, nadie dudará que pueden percibir todo lo
que se logró, pero también, me parece, todo lo que
estamos preparando para el cambio de siglo en ese
nuevo esfuerzo que hemos convenido en llamar "la
.segunda gran transformación de Barcelona".
Pero Barcelona no desea conformarse con ser
escaparate. Pretendemos aportar un espíritu que
puede definirse como una gran confianza en la ciudad, o sea, en lo humano. Al fin y al cabo, lo natural es lo que nos ha sido dado y la ciudad es lo que
hemos construido.
Se trata del viejo dilema estético y a la vez filo• sófico: ¿el bosque salvaje o el campo roturado por
el esfuerzo del hombre? Con sinceridad, a pesar de
sentir una ancestral pasión por lo que en esta metáfora significa el bosque, me quedo con lo humano,
estimo las señales que el arado imprime a la tierra.
Dejo ahora esta comparación y vuelvo a la ciudad:
es cierto que deberemos reelaborar nuestro marco
de relaciones con lo natural y enmendar aquellos
errores que podamos haber cometido, un cierto pecado de soberbia humana.
El manuscrito no estaba
traspapelado
.
.
-
-
. ' ;••, . - . - • - . '**ï . ,.-.i-.-.. .,-^iJ,,.,', "•••.' : •... ;»-.- .-. ::-iu .*Jt-•sAiïi-tf.
PASQUAL MARAGALL
VA.""" " Í J M f c / i * - »
^iTO^-^fOtótime-j&te diafcentre. eljrabajo experto y un cierto'escepticismo ciudadano para
,-^.Jograr acierto y a la vez
* £ complicidad. •
'** -JtínacasodeBarcetAxloña, hemos avanzado
«v bastante en esa direcI .v_ ejión -porque hemos
-.i -aprendido de nuestro
propio pasado reciente,
i '.^Nuestras convicciones
p«obrelo metropolitano,
"••-"ibretla necesidad de
iprendefla ciudad
, nos han llevado a
•buscar respuestas adecuadas. ("VariAy hahlamos.de la ciudad real,
hablamos de la ciudad
PACaUWUESA.
de los ciudadanos, que
, A menudo,.asustados ante las mareas que pro- • sí tienen conciencia de vivir en algo más que un municipio cuyos términos, generadores de las «tierititim identivienen del océano de las megalopolis, buscamos redades locales, no sirven ya como marco de lo que cotifugio en conceptos que nos parecen mas auténticos, más sinceros, simplemente por su apariencia, dianamente es percibido por la ciudadanía.
mas natural. Un poco como aquellos estudiosos dç
De nuestra capacidad para devolvernos lo que nos
hace 200 años, que vieron en los "niños salvajes" la pertenece, la dudad, y para convertir las metrópolis en
representación de lo esencialmente humano- sin. representación dejo humano, to ciudadano, dependerádarse cuenta de que, muy al contrario', la carencia ' que en uröfuturo no lejano podamos afírniar-que-hede un lenguaje impedía a esos seres clasificados
mos logrado dar forma a las soluciones que ahora perseguimos. Si mencionaba un espíritu determinado era
como "más puros" el acceso a los códigos y referentes que distinguen al hombre, el acceso al pensa- ' para poner de relieve la idea que enei subyace::no solamente nuestros problemas se resuelven enjas ciudades,
miento cultural.
como marco lógico de soluciónísino que la propia ciuLo que nos es propio tiene que ver con nosotros
mismos, con nuestras marcas, con las huellas que el
dad, como significación de lo humano, es solución.
Por ello decimos sin tapujos que las ciudades son el
hombre deja en el mundo a la par que trazamos
futuro, que las metrópolis son resultado de la acción
una cuerda llamada historia. _,_
~~
Por eso.digo que las ciudades, que sin duda alciudadana. Es asi que el deseo de Barcelona de aportar
guna son del hombre, no sólo tienen solución, sino
elementos de confianza ha tenido estos días una' gran
que devienen la única solución de la humanidad. Se- --•ventaja;'aquéllos en quienes debemos confiar, aquéllos
a quienes debemos pedir que sueñen despiertos, que
ttata, eso sí, de alcanzar un ideal de ciudad que tenga que ver con lo humano y no con lo monstruoso, .».agudicen s,us capacidades intelectuales, han estado
Quizá así alejaremos el miedo que nos produce lo • ^aqut'entre'nosotrps^'viviendo-loíquc hicimoiy hace• mos, quién sabe si ayudándonos para lo que haremos,
gigantesco, lo descomunal.
¿Qué podemos hacer? Poner alma en las perife- í Por unos días liemos sido cerca de 9,000 ciudadanos
rias, llevar el centro a,los suburbios, devolver 1» 'más y nos hubiera'gustado que mien(ras han sido barvida a las coronas metropolitanas, acercar los 'ex- celoneses, aunque haya sido por, algunos idíasj hayan
tremos al epicentro y dar. contenido a una palabra
podido y querido sentirse más cerca no ya de nuestra
•.
. ? ? : : , .-..; .
que a veces suena hueca, pero que a todas luces es • ciudad,sinQ.delarciudad.
nuestro reto principal: calidad. " i *• ¿ '\, ¡r '<*
ï
Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona.
Eso es lo que los arquitectos saben" hacer."Eso es
OPINIÓN
EEL LECTOR
Estoy tan convencido de que las Los textos destinados a esta sección
no deben exceder las 20 lineas
profesoras Isabel de Riquer y mecanografiadas.
En ellos debe
Maricarmen Gómez Muntane .
fìgurarlafìnna.eldomicilio,teléfonoy
dirán y escribirán cosas intere- numero de DNI o pasaporte de los
santes y nuevas sobre el manus- autores. EL PAÍS se reserva el derecho
crito 3871 de la Biblioteca de de publicarlos, asi como de o extractarlos. No se
Cataluña (que contiene cuatro . resumirlos
devolverán los originales, ni se
canciones proyenzales) que esta ; facilitará información postal o
Biblioteca ha previsto publicar ^telefonica sobre ellos*. "
su estudio en cuanto esté concluido. Pero la Crónica de Lluís
M. Todo, publicada en EL yprofesoras hayan dado con "el.
PAÍS del día 3 de este mes, atri- : ' auténtico manuscrito^ : puesto .
buye a las profesoras unas afir- que .estaba-plenaxnente^*identifì-:
maciones poco afprtunadas.que
cado y ubicado en él lugar co/conviene puntualizar:
' :--H> -~¿ rrespondiente de los depósitos de.
I i 1. A mi modo, de ver, además. los fondos de reserva, y no abanHdc que en-ningún caso tiene senti-; donado en ninguna caja.— Ma-,
• do decir que un documento anda miel Jorba. Director de la Biblio"medio" traspapelado, lo cierto es teca de Cataluña. Barcelona..
'que este documento consta desde
hace algunos años en el inventario
de manuscritos de la Biblioteca de
- Cataluña con el número indicado
por pintadas insultantes contra
una familia que vive a la vuelta
de la esquina de mi casa. Tras recabar información sobre el asunto, llegué a la conclusión de que
la familia insultada soló pretende ejercer sus derechos legítimos
para construir en un terreno de
su propiedad, sin contravenir
ninguna ley ni ordenànzá-founicipal.
'
En otra época, que muchos
recordarnos, el Ayuntamiento
era el primer cómplice para infringir la ley. Ahora ya no es asi.
En aquellos años, haciamps pintadas contra el,sis_tema bananero-dictatorial; ' eran la forma de,
expresar lo que no se podía deck
si uno no quería ir al calabozo.
Ahora son. sólo una .caricatura
de su autor. Resulta muy desagradable ver lo que fue una forma de lucha convertido en el vehículo de tristes odios vecinales,
en un instrumento de intimidación. Y no ha sido sólo eso: hay
un considerable catálogo de ac-
has sociedades anónimas han
construido lo que han querido.
¿Quieren algunos ejemplos? Nadie pintó nada. • . •
Quién sabe..'.- tal vez hubiéramos debido hacerlo.; Pero' basta
con que una familia con nombre
haga una construcción mucho
más modesta, para que los anónimos se pongan Vpintar a todo
trapo: ¿Qué hombres se esconden tras esas frases impresentables? 'Si las firmaran, to.00 elmumtóconoceríasiis verdaderas
motivaciones. Daría rñucho que
pintsfe, ; ',','. --A", v'-iy^-tí.
P_pir favor, señores:"despierten ,
de este mal sueño y no dejen su
prppi¿ nombre en mal lugar. Y si
algún'ingenuo se ha dejado
arrastrar a este genero de cosas,
que piense por sí mismo y en
conciencia.— Enric Berenguer.
Barcelona
,
•
Clara y Pilar Rahóla
pasan desapercibidas. Este K
caso de las declaraciones de
diputada por ERC, Pilar Ra
la, sobre el cierre del Museo C
ra: al reconocer que no apoyí
o se abstendría en la votación
pleno del Ayuntamiento del
17 de mayo (como había proi
tido a la Asociación de Ami
del Museo ClaráVuna vez leid
testamento y escuchado a su ]
sidente) sobre la propuesta i
sentada por el PP y CiU par:
reapertura del museo y la de
lución de las obras entregad:
Olot porque en ambos cas
tanto si se abstuviera comí
apoyara esta propuesta, el se
Maragall perdería y no qui
que pesara sobre su condena
hecho de-que nuestro alca
perdiera por primera vez u
voaiones. •
Curiosa forma de vigilar
intereses de la ciudad; para
es más importante evitar un
gusto al alcalde que el hechc
que Barcelona pierda su p¡
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Ciudad del hombre, metrópoli ciudadana
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-07-07
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Ciutats
Urbanisme
Model social
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 538
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2797/19930321_ElPeriodico_AreaMetropolitanaBarcelona_PM.pdf
7f7b9ac1fe724da98a849dce7925f76c
PDF Text
Text
poüncA
Dominga. 21 de marzo de 1993 «I Periódtec
TRIBUNA
PASQUAL MARAGAU. Acalde de Sanatone y (rostiente de te UtnoomunOta df Uunapas tM Án» UetropoUfnt
El Área Metropolitana de Barcelona
He manteslado * menudo que crea converaenle
c*ie tos nlermecfcarios de la opnon no abusaran del
eclecticismo y comprometerán me» claramente su
posoon ani« delermnados conftclos o ante la
confrontación de poMicas distintas para problemas
conmine Elo permute, prabablemenle. un
debele mas nitido, mas racional y mas uta Creo
que a menudo ese eclecticismo cómodamente
•nielado en la atribución de un parmanenie
empate de errores (o de despropósitos), no hace
mas que alargar la polémca y deformar el carácter
de la mama E sie es el caso del débale sobre el
Aree Melropottana de Barcelona
Se otada que en este lema no hay dos
protagonistas, smo muchos mas Otros actores
pubkcos y privados han maralesiado sus opnones
»oore el área melroposlane. Y se hace por to tanto
un flaco lavor al debele con une personakzaoon
injusta, con la preterencei por la nlerprelaoon
pscdógca de las confeontaoones ponças
Conlronlaoon que es legAma y constituye la base
moma det cMtogo poMco democrat«»
La Mía de documentación, la nenelenaa de
contraste en las loantes de la notoa. la bondadosa
pünüei ación anal reparto de las responsabéjdades
-ben tetos de le reetdad de las cosas- están
hacendó de este un debele «nposfcte e nú«
Barcelone y su aree se pueden quedar sx el
nslrumsnto admnstralrvo que reBeei una de las
recadad« urbanas mas potentes de la Péninsule y
del sur de Europa Hace san anos se suprmó la
orgarazación «u»MnM. buena o mala, y se
susMuyo por otra (o por venas) que el comentara«
mÉS prudente no dudaré en cafAcar de descantes,
cornrjacadse y poco vabtes -a pesar de la buen«
voajntad y el core» oonertarable de guanas nenen
•Uto-enMeottd
E sta supresión cañado con el exdo en Mednd
del canteear que se había atrévelo a avenar
jHftcvwnleí en IB vii utlconMniVO pw
esuttkKer una Mkjcion desneve y poa*ve, tal
como cage el arfcuto 57 del Estatuí de Catalunya.
Un profesor adjunto desconocido, nunca mes
titadu. fcje el encangado de redactar el dctamen
que mo de bees a la deaerili Eao no se recuerde
y sien cambo tes eHQjeee no (jH^jorciunadasft<»
errore» de ame«) que se aduanen para un acto tan
grave como la supreartn di une raMuoón uM
entonces y noossena alkwa* con luA*i toe
eüjporiamertaque seanoreœos Sehabtode
osrmerae. hmnoe y aitudoe Falso El
desencadéneme dt la »upie»on lúe 0*0 que
detenus enure pera no der mas escusas al
negefevwno Hot que «ipara en Is poHce catalane
«I ano de li supiwdn de la Corpoiaoon
Mefopottene, tssoovdedceteftanerafcicoentes
tkcoones autonomcae kimeyana abeokila
ewierwe Por poco pero H'il tcb Un ano mes
iarde -ne eoe« dt patee» «en despeço- peamos
en « "artemen* no i« k demgeoon o Is
"«»«eecion o* tes iryes a nuestro MOB «neue»
reales, me adherí, como debia hacer, a la censura
que m partido etérea sobre el musiente GoOwrno
de OU Op«*, como crei honesto naceno. sobre el
con Vio nlemo de COC y propuse el In de ano
como trrale a la paraláis en malera de Certa
Muraopal y ordenación metropolitana
El nombrarraenio. el pasado 22 de doembre. dt
una nueva consefera de Governació, hecho que
pareció a muchos un buen augurio por su lama de
persona chatoganle. creó un nuevo calendario Peto
ese calendare se está agotando Los 90 o 100 días
de gracia están a la vuelta de la etouma
Mu
dual.
•i P<
«»uretacjdn ameMnae Su amable denvexion
haoei un estado de cotas manos púnanla. LUe
AitBei^ vOVOJueti NaoBI y yo msrno planteemos con
e«jgem« y reapeto a »inueve meyorte une ine« de
saede Se nos contestó con efabAded y senado
poe*io S encargado de hacerlo lue otto consider
de CoiemaciV que por parto hoy vive dasenedu
enMadnd La« buenas pslefns no lueran mee att
Por otra perte, el mandée» pertsmentano de
diwfr Catalunya en vaguera» o regona* -ojue
hubejra poddo dar una ssÉde distinta, afflpfandoet
arroto meerapottano y amando sue anatas mas
agudes-no se he cumpkto.se ha pospuesto
•nportaness de h gobamaoon en Catalunya ta
dM«on proMaA la puesta al dta de las comare«
del 37. lelnenCBKaonmunKjpal. etoessrm
LTj*^^ e eski punto, toe Juegas COnpcos
rnyumm su dot*» electo O> »«gué cutetioredora
y poce atenea»« to« tema« conjjovos Qodemoy
oipOtVOún mf*t
t apraMcnaron Is oceeMn perm
r eoera» toa peones de Is
decnMamaree.
(wgooaaan de ei Certe lAnceel o Ley Eepeael O*
OeKeteneydesucoielstOCTfapeneeteide
un»»<apon ineOuuusisr« Justo «I dei después de
dsusuranc toe Juegos une pou** irteracaan
en*« to t*m»n» de le GanereMet y le atoeMa
pexeoB dar la neccsarai Ui verde e le negoaaaón
«am M be** de «o que » elee**« entendo corno
un oomprornejo mutuo la despotezaoún de tos
orgennmonKennedos de ssscc<m «id»ecta -o
bien ooTVMrSjdoe noy en beeaonesde
hosagamento cruzado o bien sospechosos de
eerto en cuatojuar caso U ojrm» tacan entre el
de oorteaei poMce Une de las uiupueetaa
laderatatae aprubede« en el 31' Corigieso
Sociafsta de I9B8 hablaba de la adaptación de le
Mmralracrin perWnce del Estado a la que. en el
i lli en ien»« «la i unie*»» •
pende attger. primero e urei mdbekon provai
manette y. segunda, e una enea de coneufta, o de
Mbrmaoiòn ptsMex en toe renrdanamantoa dal
Gobernó central pera su penara catalane
Rarotodasestos «cos »it atei sucunOeren
al vendMJ marno de COC y e le anegúeme
perstaaon del Gobernó di CU ElPSCto
denunoo y tenie tede to ratón le otmotr* debe
prvaMn>t«vw conio «>M«imeitw«v vite tt opnfr*
pubica gerareuáiOJt Is conenmled demoortfcca
cuando h nieyone de Gobernó amenaza ruptura r
éste es d caso dei otoño pasada irutedo ademes
pasmdedes notaries en «Govern r esta 00? ver
que éste no see todevíe el caso añora memo
Latos de pertcpar en nnyun compto«
•wanuno^ como untos otros cotas con un» oerta
hebtdsd pera conver» «n Utjuln algunot <*sta»
En esta tesitura aparece en los medot en
torma sonada, el borrado' de un documenlo y luegc
un segundo borrador (y aun (alia otro daimio pero
pénenle de tos anlereres) relativo al tema de lo que
el Estado debe naco dentro de sus competencias
en lavor del Área Metropotiana de Barcelona -y de
otras si se d*ra el caso- » queremos maniener y
aun doblar -que taris to (usto- la subvención anual
metropottana que ley en mano, prevn&emenle
desaparecerá el 31 de doembre de 1933
Desde le Corsesene de PoWea Territorial te
nos enge que toda la subvención que vamo< a
perder se dettne a sufragar e< defot del transporte
pútaaco. como condoon pera que la Generalitat
partope en la parte que le corresponda
Estamos ante el mayor juego de despropósitos
de la pofbca catalana recente Vamos a consegu»
perder una aportación mponanie a la economía
putee« cal ataña por el prurito de canden» la
««osava destnada a obtenerte a la categorie de
error en las Horma» & atojuen puede sugenr otra
•ormarne»» que lo hags Soto d Estado, r soto
madame una ley puede obsgar al Gotxamo a
mantener, y aun aumentar uria ayuda al área
central de Catalunya ayuda que togelmenie nene
pie i ella su deaapanoon Es mas U Ley de Bases
de Hégvnan tjocaf (en consónenos con el Estatut)
admte el hecno metropoMano Y » es œno que
teneteli au cumeuó» e las autonomías que
puedan creer y supnmr las áreas mebopoManas
no iH|M)e que el Gobevno seleccione algi^ias de
lea e»aieanlei (como las de Barcelona Mednd1
Vétenos) pera dañas el carácter de áreas de «Mere*
estatal y »•ansterwtas landos eeueueHí
Aai te actuó en flete y amp«¿a a reconocerte
e><mo necesario «ickMO en E ElAJ donde la
Adrno»iraaón Cantori noe to que e* laman •<
enlQQue '•perora» tos temes que alectan a lat
aglomeración«« me*opoManes Ouetotservoo*
lunrjcot mdropoManot haven laoMado a lot
ITVHSICI uit uLvicJvi'iOus tms bufado1 et de ley
oera avanur en estas Irmi no debe (urgarte
como une desaienoDn pnjcnnoetade tobre lodo v
tos bonadares se <ffr\ ben y se constata tu
tn^dad y su e*cihcMo "etrjeto if Perlemeni
Menos HnvoWad menot cMSabrat y mas acción
«er*r> nec«sana» » oue^r^ot no perder
de<n*vimer>K «t i-w- de la ordenación , la
•nenotoor * «wnva *"*• Me«rapoMana
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El Área Metropolitana de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-03-21
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Àrea Metropolitana de Barcelona
Barcelona
Territoris
Divisions administratives i polítiques
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 538
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2795/pasqual-maragall_7c7c21e7_500x760.jpg
e3caa86aa5d8602ead99bb10687d8f83
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall: pensamiento y acción
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Badia, Jaume
Bellmunt, Jaume
Brugué, Quim
Fuster, Joan
Nel·lo, Oriol
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Claret, Jaume (coord.)
Santos Mosquera, Albino (trad.)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2017
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Política
Catalunya
Barcelona
Description
An account of the resource
528 p.
Abstract
A summary of the resource.
Pasqual Maragall i Mira ha tenido una presencia activa en la vida política de Barcelona, de Cataluña y de España durante más de cuarenta años. Esa irradiación lo ha proyectado como una de las figuras catalanas contemporáneas de relevancia internacional. Son bien conocidas algunas de sus actuaciones y manifestaciones públicas. Y, sin embargo, no contábamos aún con una valoración suficientemente completa que nos permitiera comprender mejor su figura en todas sus dimensiones. Con la voluntad de dar a conocer la riqueza del pensamiento y del proyecto de Maragall, se abordan en este libro una serie de ejes decisivos en su trayectoria: la acción política como herramienta de cambio social; la ciudad y el territorio como espacio de intervención pública; la visión de una Cataluña proyectada hacia España y Europa; las políticas de gobierno como producto de una obra de conjunto; y los Juegos Olímpicos de 1992 como parábola de una experiencia pública exitosa. Esta visión de la obra y las reflexiones de Maragall nos revela la vigencia de sus ideas e intuiciones y, sobre todo, la continuidad de sus preocupaciones principales, tanto en el escenario político más cercano como a escala global.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
RBA Libros
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
ISBN: 9788490567791
License
A legal document giving official permission to do something with the resource.
<span>Adquirir el llibre en paper o ebook:<br /><a href="https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/pasqual-maragall_4117">https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/pasqual-maragall_4117</a><br /></span>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2793/1988_n10_11_OpinioSocialista_LEuropaCiutats_PM_OCR.pdf
426bf6948f3d56e9b8c06bcbd3f9058b
PDF Text
Text
s
o
C
I
A
L
I
s
T
A
DOSSIER: L'ESQUERRA PER LA UNITAT EUROPEA
Pierre Guidoni: L'organització política d'Europa.
Josep Verde i Aldea: Cap a una consciència europea
Jordi Solé-Tura: L'esquerra: el nou model polític europeu.
Raimon Obiols: Les posicions de l'esquerra davant la construcció política d'Europa.
Pier V irgilio Dastoli: L'esquerra i la integració europea.
Michelle Achilli: Socialisme democràtic i construcció ,:europea.
Rudi Arndt: La CEE i la resta d'Europa.
�
Miguel Angel Martínez: Europa i Europes.
�
l
·i''/
�
Antoni Gutiérrez Díaz: Europa unida: Estats i r�p ns.
Pasqual Maragall: L'Europa de les ciutats.
Isidre Molas: Federalisme i reforma social�a·
,.. ,
_/·
�uroP.,a, ��;
ENTREVISTA: Fernando Monin per Enric lJastardes.
.
.:
COL·LABORACIONS:
Joan Colom: Implicacions financeres del procés d'unitat a Europa.
Xavier Rubert de Ventós: La unitat cultural europea i l 'altra.
Francesca Forte: Per una esquerra moderna.
Peter Glotz: El malestar de l'esquerra.
James Callaghan i Caroline Anstey: La fi del consens anglès.
Biagio de Giovanni i Francesca Izzo: La identitat europea com a problema del pensament
polític. Una conversa.
'
l Núm.
10111
2/3
-
Vol. Ill
l
�DOSSIER: L'ESQUERRA PER LA UNITAT EUROPEA
------
crec que estem en un període apassionant de l'Europa Comunitària que (a
més a més, afortunadament, coincideix amb una tendència elitista en si in
ternacional), i per tant jo crec que les coses es poden mirar amb més sereni
L'Europa de les ciutats
Pasqual Maragall
tat, que el Parlament Europeu és per un diputat una talaia privilegiada; col·lec
tivament jo crec que un gran desafiament pel conjunt de l'esquerra, de
l'esquerra plural amb les seves velles tradicions; amb les noves tradicions
de l'esquerra podem adonar-nos que hi ha objectius clars pels quals lluitar
i posar-ne sobre la taula alguns amb la voluntat de no augmentar la confusió.
No sé si ho he aconseguit o no, perquè aquesta és una qüestió molt complexa.
Antoni Gutiérrez Díaz
Eurodiputat comunista
Des de Barcelona estant, es veu Europa com un sistema de ciutats, com
un sistema de barcelones, més grans i més petites. Es veu com un repte i
al mateix temps com un ajut. Si hom analitza el que és el mapa europeu físi
cament, és un conjunt de ciutats. Europa és el continent urbà per excel·lèn
cia, comparat amb Àsia, Àfrica i Amèrica del nord i del sud. Europa és allò
que vist de lluny és més dens, més atapeït, més ple de vies de relació i de
nuclis de població. Tots nosaltres ens veiem formant part d'un conjunt, d'una
constel·lació de ciutats que, de fet, és l'esquelet, si voleu l'eix vertebrador,
la contrapartida material d'aquest concepte general més abstracte que és
Europa.
Aquesta visió d'Europa des de baix, com formant part de la seva base ma
terial humana i ciutadana, crec que és un bon punt de partida per analitzar
com a socialistes el que volem que sigui. És el punt de vista millor, no el
dels somnis o de les definicions globals purament. Té una part d'això però
no ho és exactament. No és el punt de vista d'Europa com un conjunt de
nacionalitats, algunes amb estat, altres sense i que ara veurien reconegud.a
la seva personalitat gràcies a l'esquarterament dels estats addicionals, que és
una altra veritat de la qual participem, sinó que és l'Europa vista des de baix
com unconjunt de ciutadans dotats d'unes cultures i dotats al mateix temps
d'una obertura i d'una mobilitat que els fa força iguals.
Per altra banda les ciutats europees entre elles no només es relacionen per
un sistema de competència (efectivament hi ha d'haver competència entre els
ports de Barcelona i Marsella o entre els de Barcelona, Marsella i Rotter
dam), sinó que també i, a més a més, es plantegen relacions de col·labora
ció. Hi ha moltes coses a Europa que no es poden fer a les ciutats europees
si no és col·laborant entre elles. D'aquí que hi hagi el creixement explosiu
de les relacions entre unes ciutats i unes altres d'Europa, els fòrums no polí
tics, sinó els fòrums urbans, els fòrums ciutadans, els fòrums internacionals
de ciutats a Europa se succeeixen un darrere l'altre, van una mica a les pal
pentes buscant quin és realment el lloc i la manera de relacionar-se, però
104
105
�DOSSIER: L'ESQUERRA PER LA UNITAT EUROPEA
L'OPINIÓ SOCIALISTA
------
és evident que les ciutats europees s'han posat en moviment i en dos sentits:
se senten protagonistes o base, si voleu, d'Europa, de l'Europa possible, se
serveis, el professional, o sigui el que viu en ciutats, que són el 90 per cent
dels ciutadans europeus, difícilment es pot considerar identificat o concernit
senten realitat europea; i se senten competint entre elles mateixes i imitant
per unes institucions que, bàsicament, el que fan és mantenir un equilibri
se en allò que cada una té de millor i també per la necessitat de col·laboració
intern entorn de la producció, però que no tenen un efecte, fins ara, sobre
que, repeteixo, està donant lloc a multitud de contactes entre aquestes ciu
les seves condicions de vida materials. Comença a haver-hi programes euro
tats. Les ciutats saben que si volen tirar endavant han de poder atraure inver
peus, sobretot els de caràcter regional i els de caràcter social, que comencen
sions econòmiques, coneixements científics, capacitat d'investigació, talent,
d'arribar. Un comença a veure per les terres d'Extremadura les estrelles d'Euro
en definitiva tot allò que fa una realitat humana local, agradable de viure i
pa amb el fons blau en una carretera que s'està reformant. Per tant hi ha po
potent, i econòmicament sòlida. Per fer això hem de competir amb unes al
blacions més endarrerides que tenen aquests ajuts, que poden començar a
tres ciutats europees que segurament volen el mateix, però al mateix temps
pensar que Europa no és una cosa abstracta.
van aprenent com es fa això i van creant un trajecte que jo crec que serà el
trajecte real, de l'Europa del futur.
LA SOCIETAT DUAL. LA UNITAT
DIS1DRSIONS EN LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA
Però jo diria més. No n'hi ha prou que Europa sigui un sistema de com
pensació entre regions més adelantades i menys adelantades. Europa ha d'entrar
Europa o es planteja d'aquesta manera o no serà. Si Europa, que és un
al cor del problema, i el cor del problema és que en les seves ciutats i en
continent bàsicament i fonamental urbà, amb un percentatge de població agrària
el cor de les ciutats sobretot en el cor més antic de les seves ciutats, les peri
tan petit com vosaltres ja sabeu que és, no es planteja des del govern euro
fèries de les àrees metropolitanes és on s'està vivint, jo diria, les condicions
peu, des dels sistemes polítics de representació europea, com un indret en
més dramàtiques d'existència, que coexisteixen per altra banda amb una em
el qual aquesta característica s'ha de potenciar, jo crec que Europa fracassa
penta econòmica i creativa i cultural molt notable. Tenim una societat dual,
rà; ho dic amb una certa brutalitat, però estem entre companys, entre amics,
tenim un quart món a dintre de casa nostra, no cal cercar el tercer fora d'ella.
entre gent que es pot expressar d'una forma clara. En aquest moment el pres
La gent ho sap i assisteix una mica perplexe al fet que no hi hagi solucions
supost de les comunitats europees, en un 65 per cent, i si no és correcte_ em
a aquests problemes tan evidents, sobretot tan propers, que no són proble
corregireu, està destinat a finalitats com la compra d'excedents, finançament
mes ja purament de mala consciència a nivell internacional, sinó que són
d'excedents i de produccions agràries. No hem d'oblidar-ho, la primera fase
problemes que cada dia es viuen i que es viuen amb les seves conseqüències
de la història de la qual parlava l'Isidre abans, moguda per socialistes i
àdhuc materials. Per tant, una Europa que no parteixi d'aquesta constatació
demòcrata-cristians, en el seu inici, va estar fonamentada en la producció
difícilment arribarà a interessar els ciutadans, i crec que els socialistes estem
primària: el carbó, l'acer i el sistema agrari. I era lògic. Si no hi hagués ha
en condicions d'explicar això d'una manera més rotunda i més clara que nin
gut entre els estats que formaven i que formen part d'Europa un enteniment
gú. La unitat s'ha de fer des de baix, la unitat no pot ser una unitat unifor
entorn de les seves agricultures, ni s'hagués pogut començar a parlar d'Euro
mista, no ho és. Per qualsevol observador exterior Europa és un conjunt de
pa. Cada un dels estats europeus considera i ha considerat sempre l'agricul
cultures, d'idiomes, fins i tot de religions, pràcticament incomprensible. Aques
tura, d'una forma una mica atàvica, com la base de la seva identitat. L'agri
ta és la seva dificultat i aquesta és la seva riquesa.
cultura és l'aliment, és l'aliment, a més, dels exèrcits, és, per tant la base
de la defen a. Cal mantenir l'agricultura! És també una base prou important
que pot ser decisiva en moments de grans empats electorals. Per tant cada
APOSTAR PER LES CIUTATS
país va plantejar la construcció d'Europa com un equilibri entre produccions
primàries, entre agricultures gairebé diria, però més en general entre pro
Quan he dit que Europa és un sistema de ciutats haig de dir tot seguit que
duccions primàries. Això va donar un biaix molt clar al que són les comuni
és un sistema car. Les ciutats són cares de mantenir. Un sistema molt orga
tats europees com a conjunt polític i econòmic, i això ha donat els pressu
nitzat té més diners a desprendre en el manteniment del sistema que no pas
postos que estic dient. El resultat és que el ciutadà europeu difícilment es
un altre que costa menys. Un sistema que té catedrals i òperes, que té un
pot considerar protegit o identificat amb aquestes institucions que es dedi
bon flux de tràfic i que, a més, té uns ciutadans exigents, que volen gaudir
quen bàsicament a discutir qüestions agrícoles. El treballador manual, el dels
d'espectacles de categoria i d'equipaments importants, és més car que un al-
106
107
�DOSSIER: L'ESQUERRA PER LA UNITAT EUROPEA
------
tre sistema, que no s'ho planteja, no ho té o ho té més lluny. El sistema de
ciutats és car, però és al mateix temps la gran font de benefici de l'espai con
�
tinental, en el sentit que és el lloc on es produeix la innovació, la creativita
i, per tant, el lloc que permet d'esperar que en aquest continent concret h1
Federalisme i reforma social a Europa
Isidre Molas
haurà un procés que permetrà a Europa de competir, de relacionar-se, de
ser alguna cosa important, a la llarga, en el món. Per tant , Europa és un
sistema de ciutats, Europa és cara de mantenir, les ciutats són cares de man
tenir, però Europa ha de fer el gest de reconèixer aquesta realitat i apostar
per les ciutats. Altrament estarà malbaratant la seva gran potència. Crec que
ens anem apropant a aquesta realitat d'una forma diversa, des de punts molt
diferents. Crec que el ciutadà de vegades està una mica desorientat respecte
a quines són les institucions, quins són els moviments, quins són els fòrums,
Ir�
agi�o
que les eleccions europees han de ser un moment cabdal en la consc1�ncia
ció de totes aquestes realitats, i penso que al moment d'enfrontar-nos-h1 hem
quines són les maneres de contribuir a aquesta Europa que intueix.
de ser quasi nets en matèria conceptual.
IRREVERSIBILITAT I UNITAT EUROPEA
Al llarg de les sessions s'han manifestat des d'actituds i de llenguatges di
ferents, com són els europeus, i com és habitual també dins del camp del
socialisme, que la unitat europea era necessària. I que, a més a més de ser
necessària, era mancada, encara, que no era realitzada, però que és irrever
EUROPEISME I FEDERALISME
sible, almenys en el sentit i des del punt de vista de la inèrcia dels movi
L'europeisme, com a supressió del localisme, crec que està condemnat.
L'Isidre ho deia i des de fa molts anys a Catalunya s'ha dit
(fa
molts anys,
no molt mesos) que som europeus perquè som catalans, i podem dir-ho per
què és veritat. Al mateix temps crec que és necessari d'explicar que si només
som el que som a nivell local no serem res. Per tant nosaltres hem de plante
jar una clara visió federalista a Espanya però també a Europa. Crec que l'anunci
fet en aquestes jornades per Raimon Obiols de la necessitat d'una via també
federal per una unió de partits socialistes europeus és enormement impor
tant, és una gran esperança. U s asseguro que molts milers de ciutadans, no
dic milions, però sí aquests milers que formen la consciència de milions,
han llegit avui amb esperança aquesta petita notícia: que en Raimon Obiols
ha proposat l'existència d'una unió de partits socialistes europeus més forta
i amb una vocació federal.
Per tant, jo crec que aquestes són les dues bases del que ha de ser l'acció
de l'esquerra i dels socialistes en un futur immediat. Barcelona, la Barcelona
del progrés, la Barcelona de Cirici, la Barcelona de Campalans estarà sem
pre al servei d'aquest objectiu i d'aquesta trajectòria.
ments. I que això era una realitat com a conseqüència d'una necessitat més
que d'un tabú. Perquè les formes de fer ciutats per sobre de les que existei
xen ha estat la necessitat i la por. La por l'hem bandejat, la por no ha de
ser la base d'Europa; la unitat europea només és possible a través de l'accep
tació de la necessitat i de la conveniència d'aquesta necessitat, per arribar
a un espai polític més gran, no només econòmic, social i cultural; també po
lític, que sigui capaç de desenrotllar un gran projecte polític per la democrà
cia i portar-lo més enllà del límit estret dels estats nacionals actualment
existents.
La necessitat de construir un gran espai econòmic, social i cultural, d'aquesta
unitat política, per realitzar un projecte p_olític democràtic, implicava una base
de formació: és la voluntat que els ciutadans d'Europa gaudeixen a la pràcti
ca de l'autonomia suficient per poder decidir el seu propi destí i realitzar
les seves pròpies formes de vida col·lectiva en comú que han anat construint
al llarg del temps. Havia de ser i ha de ser, per tant, aquest espai polític una
gran força per la pau i la distensió i la cooperació entre tots els pobles de
la terra. En aquest sentit, aquesta unitat, basada en la necessitat i l'accepta
ció d'aquesta necessitat com a bona, ha de ser moguda per un ideal retòric
del que és una Europa lírica. Ha de ser així, exposat per diferents oradors,
Pasqual Maragall
Alcalde de Barcelona
com un ideal basat en l'existència d'una unitat de persones diferents, unides
amb la voluntat de construir una democràcia social, de construir un règim
amb més llibertat individual, amb més llibertat pels pobles, amb major igualtat
entre les persones i amb més possibilitats de realitzar el que és el gran ideal
que s'està progressivament consolidant a Europa: un ideal natural, obvi, que
108
109
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L'Europa de les ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Europa
Ciutats
Acció política
Territoris
Barcelona
Description
An account of the resource
4p. Núm. 10/11, 2/3 - Vol. III. Dossier: L'esquerra per la unitat europea.
Source
A related resource from which the described resource is derived
L'Opinió socialista
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
FCE
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2787/19970707_EuropaOcupacio_DebatGrupClaris_PM.pdf
00cd5b6bd8f68447cd47d6edd6601573
PDF Text
Text
1
7 de juliol de1997
EUROPA I L'OCUPACIÓ
Ponent:
PASQUAL MARAGALL I MIRA
Empresaris que intervingueren en el debat:
Xavier Muñoz, Comissionat de l'Alcaldia per a la Cooperació
Empresarial. Josep Almeda, Director General de Mas Lluch; Joan
Canals, Conseller Delegat de Pulligan Internacional. Pere Narbona,
President de l'Hospital General de Catalunya. Rafel Sunyol,
Vicepresident de FECSA. Josep Varias, Gràfiques Varias.
Pasqual Maragall: Com a president del Comitè de les Regions,
començaré parlant dels pactes de confiança per a la creació
d'ocupació de Jacques Santer. Penso que va ser el 14 de juny quan
ens van convocar a Roma.
A la reunió érem el president del Consell de Ministres, el
president de la Comissió, Jacques Santer, que era el qui feia l'oferta,
el president del Parlament, que en aquell moment era l'alemany
Hànsch, el president del Comitè Econòmic i Social, el president del
Comitè de les Regions, que era el Sr. Carles Ferrer Salat, i jo
mateix. Davant nostre hi havia empresaris i sindicats. Jacques
Santer va fer el llançament del seu programa. La part que em va
interessar més va ser la dels pactes territorials per a la creació
d'ocupació, perquè és la que nosaltres, com a ciutats i com a
regions, podem fer o discutir. La idea, tal com jo la vaig entendre i
defenso, és que perquè hi hagi inversió hi ha d'haver confiança, i
perquè hi hagi ocupació hi ha d'haver inversió.
Es crea confiança quan hi ha consens, una sèrie de valors
compartits; quan les persones es fien en el camp del crèdit, de la
contractació, de les vendes, de la inversió i del futur polític. La meva
interpretació és que els pactes territorials no són només un gest
polític de la Comissió i del seu president envers les regions i les
ciutats sinó la convicció que en aquest moment hi ha un nou factor
que està jugant en la creació o la no creació de confiança: la
distància. El que està marcant la política europea i mundial és el fet
que les distàncies han canviat. Som en un món global. Aquest fet fa
que totes les coses es vegin d'una manera diferent. Al senyor que
fabrica corbates, resulta que ara en vénen d'Indonèsia i li ensorren
l'empresa perquè allà les fan molt més barates. El mateix en el camp
de l'electrònica.
i
�2
,/.
J
'|-
Segurament el motor que hi hagut darrere de l'avenç de la Unió
Europea ha estat la por a la globalització o la necessitat de
reaccionar davant de la globalització. No només des del punt de
vista de la globalització econòmica, sinó tamúé des del punt de
vista cultural i polític. Quasi diria des del punt de vista militar.
• VivMr'5-
Lev
Aqwesta figura es diu "Mr. Pese". A Europa totes les paraules
són noves i difícils d'entendre. "Mr. Pest" vol dir Política Exterior i de
Seguretat Comuna, o el^efGerç pilar/Mi ha dos pilars més que són la
política monetària i el mercat únic- Els europeus ens adonem que si
no tenim una veu en el món, no ens faran cas. Mentre els russos, els
americans i els japonesos van amb una sola veu allà on sigui, els
europeus, que som quatre-cents milions, no podem anar amb
diverses veus. Els estats europeus, que tenen molta reticència a
deixar anar competències cap amunt o cap avall, observen que la
seva població els demana més unió europea. Concretament, en
política exterior. La vergonya que hem passat tots plegats amb
Bosnia és considerable. El Sr., Major em va explicar que per a
separar tots els fronts a Iugoslàvia necessitem un milió de soldats
"perquè es tracta d'una guerra civil que es fa a cada carrer de cada
ciutat". Efectivament, hi ha Banja Luka, Mostar, Srebrenica, etc.
Pertot arreu hi ha problemes. Probablement, no pots dividir tot això
amb un exèrcit convencional. Però després va resultar que era
mentida. Amb tres Tomahawk,"quatre passades dels avions de la
Navy allò es va acabar. La gent a Europa vol que això no torni a
succeir. Per tant, volen tenir més Europa en el camp polític i
econòmic. Però al mateix temps està passant que la gent està dient:
"Traspassem coses a Europa." Però Europa té un perill. Si deixem
anar la mà i ho enviem tot a Brussel·les, al final s'ho faran tot ells i
seran molt lluny. Madrid ja és prou lluny. Prou problemes tenim amb
aquests 600 km de Madrid: imagineu-vos Brussel·les!
Europa ens hauria de garantir que només se'ns endurà allò que
estrictament necessitem per a viure millor, però que tota la
resta no se l'emportarà. Europa ens hauria de garantir que els
estats ens tornen aquelles competències que es poden dur a
terme més a prop. Aquesta és l'Europa que tots voldríem,
pròxima i al mateix temps suficient i eficaç.
El 14 de juny de l'any passat en Romano Prodi em va preguntar: "No
hi ha pacte d'ocupació nacional a Espanya, oi?" Li vaig contestar:
"Fins ara els sindicats i la patronal no han estat capaços de posar-se
d'acord." Prodi va seguir: "Home, clar, com vols que els empresaris
catalans es deixin representar pels polítics de Madrid?"
2
�3
Vaig pensar que no només pels polítics de Madrid, sinó també
pels empresaris de Madrid. Els empresaris catalans difícilment es
deixaran representar en un pacte. Com deia Prodi, el problema rau
en el factor distància. Els pactes es fan quan hi ha confiança.
Barcelona ha fet el seu pacte d'ocupació, però no n'hem dit 'pacte
d'ocupació' perquè l'Estat ha fracassat i la Generalitat encara no l'ha
fet. Vam pensar que no ens l'acceptarien. El vam anomenar 'pacte
industrial'. El pacte que es va signar a nivell de regió metropolitana
és un pacte que involucra poders locals i sindicats, i tracta de les
condicions de treball, el cost del transport, el temps de transport, els
horaris, els beneficis de caràcter social i el salari indirecte. Les
Rondes, per exemple, han representat una millora del salari real dels
treballadors.
Des del punt de vista dels poders macroeconomies, com a
ciutat no hi tenim una incidència. Però des del punt de vista dels
poders polítics territorials i locals, hi ha moltes coses a fer. Els
governs nacionals tendeixen a pensar que una de les coses que
poden fer és ajudar els ajuntaments a generar ocupació. No pas a
generar ocupació pública, sinó a crear les condicions per a generar
ocupació.
Tota política que es faci des de Madrid, Londres o París ha de ser
una política monetària o macroeconòmica. No pot ser una política
puntillista d'intervenció perquè això fóra un desastre. Recordo el dia
que vaig arribar a Buenos Aires i ens va rebre l'Alfonsín. Era l'any
85, el dia que començaven els judicis dels militars. Vaig pensar que,
amb el drama que hi tenia, era una consideració rebre l'alcalde de
Barcelona i en Ramon Trias Fargas. Sempre miro de no fer les
coses de representació com a partit o com a majoria. Ens va rebre.
En aquell moment l'economia argentina era un desastre. Hi havia el
que en deien "la bicicleta". Cada dia pujaven els preus un 1 o un 2 o
un 5%. Hi havia uns multiplicadors automàtics que s'aplicaven amb
un absolut desfasament respecte dels salaris i les retribucions.
Aquests factors van crear una situació de penúria alimentària.
L'Alfonsín, enfonsat a la seva butaca, va tenir força per explicar
que havia fet un programa en virtut del qual un milió de caixes
de menjar sortien cada dia des del govern per a la gent que
passava fam. Vaig tenir la imprudència de preguntar-li quantes
caixes arribaven a la seva destinació. L'home es va ofendre,
com és lògic. Totes les polítiques macroéconomiques
que
vulguin arribar al ciutadà, com no sigui a través de les variables
macro -el diner, els preus, el tipus de canvi, etc.-, és molt fàcil
que es perdin pel camí.
Avui m'explicava en Ramon Folch que a Lima no tenen aigua. Es
van interessar per saber quants metres cúbics per segon o
3
�4
hectòmetre cúbic a l'any tenien. Mentre nosaltres tenim dotze metres
cúbics per segon, ells en tenen més. Lima és una ciutat de quatre
milions. Nosaltres som tres o quatre milions a la zona de la SGAB.
Els arriba menys aigua perquè se'n perd. És un sistema que
distribueix unes pèrdues impressionants. Explico aquest fet com a
metàfora del que és la fal·làcia de les polítiques globals i
macroéconomiques o macrosocials que es vulguin portar des d'un
centre, espanyol o europeu. Des del centre s'ha d'estudiar com es
crea ocupació en els territoris i ajudar-los que en creïn ells mateixos.
Moltes vegades crear ocupació depèn del centre, de variables macro
com ara els tipus de fiscalitat i el tipus de flexibilitat laboral. Es tracta
d'un nou contracte social. L'altre dia ho va dir en Pujol a
l'Ajuntament. Parlava d'un nou contracte social en el qual es
posessin en joc totes aquestes variables. Va citar en Toni Blair,
Delors, Felipe Gonzalez i Helmut Schmidt. Quatre socialdemòcrates.
Només va citar un polític liberal o cristianodemòcrata, en Herzog,
president de la República Federal Alemanya, que no el coneix ningú.
Probablement, el que s'ha de fer a Europa és un nou contracte
social, en el sentit de canviar la cultura de treball. Però no sé ben bé
per on.
Jo tinc les meves idees, que es deriven d'una experiència
d'alcalde que potser no és la més adequada per a poder pontificar
sobre aquests temes. També dubto que siguin bones les del
president de la Generalitat. Per descomptat, són els empresaris i els
treballadors els que en saben més. Jo crec que el ministre de
Treball, l'Arenas, ha fet bé de no ficar-s'hi. Després de molts anys de
fracassos, els sindicats i les patronals han arribat a la conclusió que
s'hi havia de fer alguna cosa.
Sr. Varias: La moneda única pot perjudicar els nostres interessos.
En aquest moment Espanya pot vendre molt més barat que altres
nacions europees. Amb la moneda única europea no serem tots a un
mateix nivell. Amb la mateixa moneda que els europeus, els nostres
empleats no voldran cobrar el mateix que els francesos o els
italians?
Pasqual Maragall: El fet que estigui convertit el preu en pessetes o
en euros què canviarà? El problema seria que en el moment
d'entrar-hi la paritat que es fixés fos més baixa per a altres monedes
i més alta per a la pesseta. És un problema d'habilitat en la
negociació. No podràs guanyar ni perdre mai més respecte de les
monedes europees. Del Solchaga es deia: "Aquest home té la culpa
que nosaltres no exportem". Penso que va ser en Torres, de
Vilafranca, qui em va dir l'altre dia el que havíem perdut amb la
pesseta i el tipus d'interès alt en la última època d'en Solchaga. Jo li
preguntava: "Però bé, això quant va durar?" Va dir que cinc anys.
4
�5
Jo sempre he tingut la impressió que, desgraciadament, si vols
ser competitiu has de passar-ho malament durant un temps i
d'una forma o d'una altra has de retallar de tots els sectors les
puntes menys productives. Una manera de saber quines són
aquestes és obrint-te a la competitivitat exterior.
Quan nosaltres teníem la inflació i l'estalvi que teníem, el tipus
d'interès era l'únic que podia ser. Entre tres i cinc punts més que la
inflació. Uns punts més reals que no pas a Alemanya. Tot el que fos
eludir això per habilitat tenia una durada que no podia ser gaire.
En el moment d'entrar, en Boyer va devaluar la pesseta, però
després la va anar aguantant al nivell que tocava pel tipus d'interès,
que era molt alt com a conseqüència d'una inflació molt alta. Ja
sabeu que domesticar una inflació d'un 20%, no hi ha país que ho
hagi fet en menys temps sense haver recorregut a una dictadura,
com Argentina o Xile. Probablement, quan en Milton Freeman de
Chicago va anar a Santiago de Xile durant la dictadura la inflació va
baixar ràpidament. Però en una democràcia en què la gent fa una
mica el que vol, és molt difícil passar d'un 20% a un 3% en el curs
de vuit o deu anys. No obstant, en Solchaga no va saber veure que a
partir d'un moment havia de començar a baixar. Però jo crec que si
després hem pogut exportar el que hem pogut exportar ha estat per
dos motius: perquè vam devaluar i perquè els que havien quedat
eren capaços d'exportar. En definitiva, el treball dut a terme per en
Solchaga i en Solbes ha estat positiu i el Sr. Rato és qui ha recollit
part dels seus fruits.
En política monetària serem algú si tenim una política de
canvis europea. Espanya no pot devaluar. França no pot devaluar.
Alemanya no pot devaluar. Fins ara, Alemanya era l'únic país que
s'ho podia permetre. L'avantatge de Kohl és que aquest s'ha
compromès en nom d'Alemanya a no quedar-se ell sol amb la seva
moneda garantint l'estabilitat interior, i no arriscar ajuntant-se amb
les altres monedes europees. Contra la majoria de l'opinió pública
alemanya, Kohl està complint aquest compromís. Actualment,
Alemanya envia cada any 1,5 bilions de pessetes a Europa i
Espanya en rep 1,25. Tota la resta és peccata minuta perquè
Anglaterra n'envia molt menys pel seu nivell de renda, i els altres
països que reben són molt més petits, Irlanda, Grècia i Portugal. El
més important del que està passant a Europa és que Espanya cobra
un bilió dos-cents cinquanta-mil milions cada any i que Alemanya en
paga un i mig. El que va aconseguir en Felipe Gonzalez, el
pedigüeño, que va dir l'Aznar, són un bilió dos-cents cinquanta mil
cada any de fons de cohesió i fons estructurals. Quan els alemanys
han fet la unificació i han hagut de pagar als de l'Est, l'Stoiber, el
president cristianosocial (CSU) de Bavària ha constatat: "A nosaltres
5
�6
aquesta Europa que esteu fent ens està costant molt cara i si no
veiem que això és flexible i que hi ha un horitzó diferent, no ho
podrem suportar." La quarta partida del pressupost de la República
Federal Alemanya és la partida Europea, després de defensa i
recerca.
Amb la globalització hem perdut la possibilitat de poder
reclamar al nostre govern que devaluï per tal de poder exportar.
L'única manera que tenim de poder recuperar
aquesta
possibilitat és ficar-nos en un govern més gran que tingui una
moneda que pugui ser moneda mundial i poder devaluar davant
de les altres monedes mundials que són el dòlar i el ien i, al seu
dia, la xinesa.
En Sunyol també n'hauria de dir alguna cosa, d'això.
Rafel Sunyol: Estic d'acord amb l'efecte d'acostar la resolució dels
problemes als ciutadans per crear condicions d'ocupació, però
s'hauria d'afegir el factor grandària. La grandària de les empreses té
una certa rellevància, però en el món globalitzat encara en té més.
Les multinacionals distribueixen l'ocupació en funció d'on tenen la
seu. L'efecte salaris cada cop és menys important dins d'Europa. No
parlo d'Europa versus el Tercer Món. És evident que les empreses, i
per tant els països, que creen més ocupació són aquelles que són
més eficients, més productives i més competitives. Són aquelles
empreses que tenen una dimensió que els permet competir a nivell
global.
El nostre país és un país petit, però encara és molt més petit
com a empreses. Em sembla que aquí tenim una dificultat
afegida que fa que difícilment puguem crear ocupació estable a
terme llarg i mitjà fora del turisme.
Em temo que les multinacionals, que són les que estan al capdavant
de la competitivitat, estan creant ocupació en unes determinades
ocupacions de valor afegit i no necessàriament en tots els camps.
També diré que el nivell de formació dels tècnics espanyols és
altíssim. Jo sóc conseller d'Ehkson i aquesta empresa té el centre
de R+D més important d'Europa. La majoria de les empreses
multinacionals no operen en sentit contrari. Al nostre país patim
greus problemes per no posseir empreses que puguin tenir la seu
social a Espanya i Catalunya. Aquesta situació ens pot fer perdre
lideratge en el món globalitzat.
Pasqual Maragall: L'Estat viu d'uns impostos que es posen a
treballadors i empresaris. Uns senyors regulen i els que treballen
6
�7
paguen un preu a aquests que regulen perquè facin les coses que
l'empresa privada no sap fer. Les grans empreses no són regulades.
En bona part regulen perquè no hi ha Estat multinacional. Les grans
empreses posen els diners allà on volen. A més, poden fer-ho. Cada
una de les empreses multinacionals té un Soro perquè especuli cada
dia amb el tipus de canvi de la forma més intel·ligent possible
perquè no hi ha altres regles de joc que les que estableix el mercat a
nivell mundial. A tu, com a ciutadà de Barcelona, de Catalunya,
d'Espanya, t'interessa més que hi hagi seus aquí que no pas a un
altre país perquè les decisions d'aquest "Estat" les prendran més a
favor teu. En aquest cas, l'efecte dimensió i l'efecte distància són el
mateix. Tu vols tenir les grans decisions a prop. Pel que fa a l'Estat,
parlem de descentralització, federalisme i autonomia local. Quan
parlis de mercat diràs 'seus de multinacionals' perquè són les que
decideixen.
Us explicaré un fracàs entorn de dues inversions que volia fer en
Luis Solana quan era president de Telefònica. Les tres candidates
eren Màlaga, Madrid i Barcelona. Li vaig preguntar quines inversions
tenia previstes. Em va dir que Fujitsu a Màlaga i que ATT havia de
decidir entre Barcelona i Madrid. L'executive vice-president em va
citar al World Trade Center, a l'últim pis, i vam anar a sopar amb
aquest senyor. Em va dir: "Estigui tranquil, que la decisió d'on
s'ubica la gran planta que havia de fabricar aquells xips de no sé
quantes micres a Espanya no és una decisió qualsevol. És una
decisió tan important, que tenim un model de cent variables
computant-se en un superordinador de Silicon Valley que decidirà
quina és la millor ubicació. Hi ha variables climatològiques,
sismogràfiques, de psicologia ambiental i de capacitat de treball." El
final de la història és el següent.
Un dia, a Brussel·les, rebo un telegrama de l'ambaixador
americà a Madrid que em diu: "ATT decides for Madrid. Main
reason: non existence of non stop fligths Barcelona-New York. "
Els directius volen evitar perdre dues hores a Barajas. Ells ja ho
tenien decidit. En Leguina els havia donat uns terrenys a preu
zero i tots els americans eren en aquells moments a Madrid.
Efectivament, jo no podia dir res més que maleir el president
corresponent d'Iberia, que en aquell cas era amic meu. La primera
cosa que em va dir el president quan li vaig parlar del tema de
l'aeroport va ser: "És que els catalans no volen; estadísticament els
avions que van a Nova York no s'omplen." Vaig preguntar-li si alguna
vegada havien calculat la gent que anava per cada lloc i em va dir
que no. Tots anaven per Madrid, clar. Madrid és el cap aeri d'Iberia i
tothom de tot arreu, no només de Barcelona, va a parar allà. Li vaig
dir que com volia omplir un avió cap a Nova York si no li donava a
7
�8
Barcelona les mateixes armes que a Madrid. Ni tan sols han comptat
quants dels que van a Nova York des de Madrid són catalans.
Aquesta és la mentalitat centralista. Aquesta va ser una batalla
perduda. Després la vam recuperar per una altra banda. Aquesta és
la batalla per una gran multinacional amb els efectes que això pugui
causar.
Us citaré un altre exemple en què probablement puguem
guanyar: Retevisión. Demà o demà passat es publicarà el resultat de
la resolució del Ministeri del Foment sobre el concurs de cable en
les tres demarcacions catalanes. Perdoneu-me que em pengi una
medalla, però quan nosaltres vam començar el cable l'any 86, vam
estar deu anys sense llei, però l'empresa ja la teníem feta. Els
francesos per tirar la xarxa i els belgues pels continguts i
teledistribucions.
Quan els americans es van decidir a invertir seriosament en el
mercat europeu del cable, van fer una ullada i van dir "quines
ciutats tenen projectes elaborats sobre aquest tema?" Van
mirar Anglaterra i Espanya. Dintre d'Espanya, Barcelona.
Barcelona ho tenia tot. El Pla Fotom de Telefònica, que
consistia a posar fibra òptica a totes les illes del centre de
Madrid i de Barcelona on hi hagués una sucursal bancària, van
trobar que Barcelona el programa estava pràcticament acabat i
que Madrid estava en un 30 o un 40%.
No obstant, cada vegada que el mercat americà esternuda totes
les inversions americanes a Europa se'n van en orris. Ja ens havia
passat alguna altra vegada amb una immobiliària. Però en aquest
cas ha estat espectacular. Pocs mesos abans que s'adjudiqués a
una empresa liderada per US West i les nostres empreses de capital
risc, l'empresa americana retira les inversions a tot Europa per
comprar la setena empresa americana i poder competir amb la
segona i la primera. Ara US West no té res a Europa. Ho ha venut
tot en un mes. El mercat americà és tan gran, que els obliga en
determinats moments a fer unes contraccions descomunals tan
importants com les expansions que prèviament havien fet.
D'altra banda, Europa obliga que hi hagi lliure competència en
telefonia. Espanya hi ha de fer alguna cosa i, al capdavall, s'imposa
el model Borrell de fer de Retevisión el segon operador. Però, de
totes maneres, s'ha de vendre a algú que pugui desenvolupar totes
aquestes tasques. Només hi ha dos o tres competidors: Endesa,
conjuntament amb la nostra empresa de capital risc Catalana
d'Iniciatives, que va començar aquesta història del cable i que ara
només abarca el 12%; i, d'altra banda, France Telecom i la BCH.
Com que nosaltres teníem el patrimoni moral d'aquest projecte, el
president d'Endesa, Rodolfo Martín Villa, em va dir que si Endesa
8
�9
guanyava Retevisión, ell es comprometia a portar la seu de
Retevisión a Barcelona. Em va dir: "Jo no ho faig per la reunió de la
Junta General sinó per incloure-hi els tres mil enginyers." Totes
aquestes gestions s'han dut a terme des d'un Ajuntament que no té
cap competència.
La Generalitat també hi ha jugat fort, i nosaltres també: a través
de la fusió de l'empresa de capital risc de l'Ajuntament -que era
Iniciatives- i l'empresa de capital risc de la Generalitat -que era
Catalana de Capital-. Aquesta darrera empresa estava en una
situació tan dolenta, que no vam haver de pagar impostos per la
fusió. Ara Catalana d'Iniciatives rutlla molt bé. Tenim una rotació en
la presidència. Aquest any sóc el president. L'any passat va ser en
Subirats, i el conseller delegat i vicepresident és en Miguel Puig i en
Joan Clos fins el present. A la petita empresa catalana li interessen
els efectes positius que es puguin derivar de la implantació de
Retevisión i que hi hagi una estratègia global de país.
Xavier Muñoz: Aquest planejament global de país significa que es
necessiten empreses d'una certa potència de cara a determinar una
estratègia. També hi ha una altra forma que no substitueix la
primera, però potser la complementa. És aquesta espècie de
multinacional pública que ha significat Barcelona en el sentit que ha
estat una ciutat que s'ha projectat. Una ciutat que ha canviat les
seves infraestructures i que ha atret molt turisme. D'altra banda, s'ha
pogut reconduir la mà d'obra que s'ha perdut en la
desindustrialització cap als serveis. Uns projectes al Prat i al Besòs
signifiquen un camí cap al desenvolupament empresarial privat
gràcies a una política pública. És aquest un element decisiu en
l'economia de Barcelona i de Catalunya?
Pasqual Maragall: Aquesta pregunta l'hauríeu de contestar
vosaltres. Jo torno als llibres d'economia que uns haureu estudiat i
uns altres sabreu. El mercat processa bé una sèrie de productes i
serveis i no processa tan bé d'altres en què hi ha externalitat tant
negativa com positiva. Què és la ciutat? Què és l'Ajuntament o la
Generalitat? És el lloc on s'organitza la cristal·lització o la captació
de les extemalitats positives netes, un cop restades les negatives.
L'Estat és una raó més o menys ben portada. Pot ser dolenta
o bona. També hi ha la mala raó d'Estat, però mentre l'Estat és una
racionalitat, el mercat és espontani. Hi ha gent que pensa que la raó
de l'Estat sempre és millor que la selva del mercat. Jo penso que no.
No hi ha res que garanteixi que necessàriament és bona la raó de
l'Estat. L'Estat o les administracions públiques han de justificar cada
una de les seves intervencions. És el que jo he estat tractant de fer.
9
�10
També podem admetre que, probablement,
els beneficis
conjunts de totes les empreses d'un país o d'una ciutat no
s'optimitzen si no hi ha algú que en nom de la ciutat posa en joc
una estratègia que persegueixi maximitzar la suma de tots els
beneficis locals a través d'una estratègia pública.
Pere Narbona: Jo també sóc molt liberal en tota l'actuació de les
empreses. Actualment hi ha una altra porta oberta per a l'any 2004.
M'agradaria que ens expliquessis què comportarà i quina sèrie de
sinèrgies podria representar per a les petites i mitjanes empreses.
Pasqual Maragall: Es tracta de fer una gran trobada a Barcelona
l'any 2004. Seria el primer fòrum universal de les cultures, si la
Unesco decideix que val la pena. Una mena d'olimpíada cultural,
patrocinada per una ciutat i beneïda per la Unesco, on es discuteixen
les condicions de la pau i en particular de la creativitat cultural, la
sostenibilitat de la ciutat, la globalitat, la diversitat i la identitat.
Aquests serien els temes que nosaltres creiem que Barcelona i
Catalunya poden oferir a Espanya i al món.
Dins d'Europa els països oberts al tema del federalisme o de
la descentralització saben que Catalunya és un model d'autonomia.
Nosaltres què hi diem? En la darreria del segle, el món està discutint
el tema de la sostenibilitat i de la pau obsessivament. Nosaltres ens
oferim perquè determinades magnituds que ara no sé si diré amb
molta precisió perquè encara són molt temptatives però que podrien
girar entorn dels vint milions de persones. Penseu que dels
cinquanta milions de turistes que vénen a Espanya, quinze o setze
vénen a Catalunya. Això vol dir una captació fixa durant tres mesos
l'any, entre tres i sis mesos. Es tracta de construir un gran
esdeveniment. Una mobilització d'energies i un horitzó adequat.
2004, per què? Perquè són els anys que ens convenen. La
nostra experiència ens diu que amb set anys tenim temps
d'elaborar determinades inversions importants. Podem obligar
a l'Aznar i en Chirac a portar l'any 2004 el tren d'alta velocitat a
Marsella. Ens convé per l'aeroport. L'aeroport està creixent
aquest any el 20%. No hi ha cap aeroport europeu que creixi al
20% (15% passatgers, 20% aeronaus). És el creixement de
Shangai.
El que passa es que a Shangai no només creix l'aeroport.
El problema, d'altra banda, rau que no hem aconseguit que
amb els temes del delta de Llobregat nomenin un comissionat. Els
ho hem proposat del dret i del revés. Els hem proposat noms del PP.
Vam començar dient noms dels Jocs Olímpics: l'Abat, per veure si
colava la idea. Al final, els hem proposat en Juan Echevarría, que és
10
�11
del PP, amic d'en Pujol i que està bé amb tothom. Cal un
comissionat del delta del Llobregat que garanteixi l'aeroport, la
desviació del riu, l'ampliació del port, l'autovia del marge dret,
l'ampliació de la zona d'activitats logístiques i l'arribada del tren
d'alta velocitat. L'objectiu del Pla Estratègic és constituir-nos com a
porta del sud d'Europa.
Per altra cantó, el que persegueix el 2004 és ser un gran
esdeveniment cultural, una aportació genuïna del que nosaltres
podem fer en el món. Es va arribar a la conclusió que el millor que
es podia fer era tocar el tema de les religions, les cultures i les
nacions. La idea que tenim és que el 2004 succeeixi justament al
Besòs; a Can Zam; a la Sagrera, com a estació d'arribada del tren
d'alta velocitat; a la Mina; a Diagonal Mar, fent el queja hi estem fent
i després guanyar setanta hectàrees al mar. Aquí no et pots bellugar
sense trobar activitat i densitat urbana. Els pams valen molt. Hem de
guanyar setanta hectàrees al mar que ens permetran portar-hi el Zoo
i donar una expansió a Barcelona que altrament no tindríem.
Josep Almeda: Canviant una mica la línia de la xerrada,
m'agradaria que ens parlessis del pensament polític de la Unió
Europea. Hi ha el perill que sigui una afirmació de l'Europa dels
estats actuals o es pot anar cap a l'Europa de les nacions?
Joan Canals: La meva qüestió és totalment diferent. L'any 92
Barcelona -i de rebot Catalunya- va fer un pas de gegant. Després fa
la sensació que les coses s'hagin aturat. Les paraules que ens has
dit ens il·lusionen. Aquest esdeveniment del 2004 ens sembla
fantàstic perquè, si no, veiem que podem anar perdent i convertintnos en una regió de segona divisió. No sé sap per què -potser hi ha
fantasmes-, es van posant pals a les rodes amb el que s'hauria de
fer. Un exemple és el tema del delta. El fet que sempre hi hagi uns
poders i uns contrapoders és bo per al país o hem de tenir un poder
fort i algú que lideri aquest poder?
Pasqual Maragall: Jo sóc partidari de l'Europa de les regions o de
les ciutats o dels pobles. Els americans diuen que en això els
europeus som bojos. L'altre dia vam anar al 200 aniversari del
Consolat Americà a Barcelona. L'any 1797 ja hi tenien consolat. Uns
diuen que el van posar per espiar els francesos, perquè hi havia la
Revolució. El cas és que el van posar. En aquell moment no és que
ells fossin molt importants. Als EUA hi havia cinc milions d'habitants
i a Espanya uns deu o dotze o quinze.
Durant la Revolució Francesa, als EUA hi ha quatre milions
d'habitants i el dia abans de la guerra mundial, el 1914, cent vint-icinc anys després, eren cent milions. Al segle xix, cent milions
d'europeus van anar d'aquí allà, restant el que va créixer la població
li
�12
interna, que no podia ser gaire. Ara els americans són
aproximadament 230 milions d'habitants: la primera nació del món.
Tenen una sola bandera, un sol himne i una sola moneda. Els
americans quan miren Europa no ho entenen. El president del BID
(Banco Interamericano de Desarrollo) em va dir en un congrés:
"Home, si vols que et digui la veritat, jo que visc a Washington, allà
ningú es creu Europa. Sou quinze nacions, quinze exèrcits, quinze
himnes, quinze banderes i a més, ara estan parlant de l'Europa de
les regions." Hi ha persones que parlen de tenir el seu petit estat i la
seva petita bandera. Jo els vaig haver de dir;
"Tinc una filla que és a Sarajevo fa deu mesos i treballa per una
ONG francesa amb fons de Brussel·les. L'altra ha estat a Porto
amb una Erasmus. Ara ha vingut aquí amb el seu company, que
és un arquitecte portuguès. Li vaig dir que nosaltres no érem
europeus, però que els nostres fills i nets naixerien europeus.
La Unió és una unió d'estats, igual que els EUA. El que passa és
que va ser per una via diferent. La població d'EUA venia de fora. No
tenien cap arrel, ni cap identitat. Van haver de crear uns
mecanismes d'integració social i nacional molt forts. El paio que no
saludava la bandera, clatellot. Va ser molt determinista i brutal, com
ho constata la violència que hi ha sempre present a les pel·lícules
americanes. Europa és un conjunt de gent que no es belluga del lloc.
Jo sempre dic que si féssim un mapa d'on neix la gent i on
s'enterren, Europa i EUA no tindrien res a veure. Nosaltres, al
Mediterrani, no fem ni 3 km de mitjana. Els americans fan 200 o 500
km. Tots nosaltres sabem que morirem a prop d'on vam néixer. Ens
hem criat així. Europa és una realitat totalment diferent. D'altra
banda, l'epopeia americana és enormement impressionant. A mi
m'emociona molt. He viscut dos anys i mig allà i penso tornar-hi
alguna vegada. En canvi, Europa és tot el contrari. Cada lloc on vius
és important. El lligam amb els teus pares, els teus avis, la teva
casa, el teu barri, la teva escola. Tot forma part de la teva vida fins al
final d'una manera estadísticament molt rellevant.
Europa dels estats? Si Europa no la fan els estats, no la farà
ningú. El que ha de quedar clar és que les ciutats i les regions volem
una Europa pròxima. Però el que sí hauríem de fer és respectar que
els estats siguin els grans d'Europa. Els hem de convèncer que això
és el més gran que poden fer i que tota la resta ja la farem nosaltres.
Els estats no haurien de sentir-se perseguits. Haurien de sentir-se
importants en la construcció d'Europa. La resta d'assumptes, que
ens la deixin a nosaltres perquè ho sabem fer millor. L'Estat no sap
produir, però sí que pot regular.
12
�13
Els estats són els que han creat els drets humans, la llibertat, la
igualtat, la fraternitat i la democràcia. El que han de fer és
regular bé. Posar uns principis de dret de ciutadania. Ara bé,
produir, ho fem millor els petits perquè estem més en contacte
amb el mercat social, amb la demanda i la informació. Qui sap
on es pot crear ocupació?
Qui sap on li estreny la sabata a l'altre? Qui sap on manca gent? Ho
saben els que hi són més a prop. El Ministeri de Treball farà molt bé
si descentralitza l'lnem a la Generalitat i als ajuntaments.
En resum, Europa dels estats sense por del que facin els
estats. Una vegada s'hagin reunit a Amsterdam o Maastricht,
demanem que diguin en nom d'Europa: "Ciutadans, us garantim que
no utilitzarem la distància per anar contra vosaltres, sinó que farem
exclusivament el que ens heu demanat, i que en cada assumpte que
intervinguem us haurem de demanar permís."
Els estats hauran de respectar la mateixa norma respecte de
les regions i les ciutats. Hauria estat ideal que s'hagués aprovat a
Amsterdam aquest principi de subsidiaritat complet. Amb tot, des de
Brussel·les o des d'Amsterdam s'ha de garantir que les regions i les
ciutats seran respectades pels estats. Hi ha un protocol de la
subsidiaritat però amb la temença que les regions i les ciutats
comencin a tocar el voraviu. No hem de deixar de treballar fins que
un dia Europa inscrigui en el seu tractat el principi de proximitat. És
l'única garantia que tenim com a ciutadans que Europa no aprofitarà
la idea d'Europa per fer el que no ha de fer. És una idea que
progressa a Anglaterra, Itàlia i Espanya. En aquest darrer país la
idea ja havia progressat. És la idea de l'autonomia i de l'autogovern
local. De fet, progressa una mica a tot arreu, tret de França. A
França costarà moltíssim.
Està bé que aquí no ens barallem quan els altres es barallen
massa. Però a vegades els de Madrid, amb la història aquesta que
"ustedes son formidables", ens prenen el número. L'Herrero de
Miñón, en González i l'Aznar diuen que nosaltres som fantàstics.
Després et toques la cartera i dius: "Aquí què passa?"
Aquí hi ha més "sosiego" com diu en Roca i en Pujol. La
premsa no és tan agressiva com és allà. Però em pregunto si no
hem anat massa lluny. La vida democràtica és debat i quan un
es porta malament, la paga. Quan l'altre s'equivoca, se'l critica.
Una ciutat, Barcelona, o un país, Catalunya, que no es barallés
internament a mi com a ciutadà no m'interessaria.
Nosaltres tenim una qualitat de vida superior a la de Madrid.
No es cansen de dir-nos-ho. A mi cada vegada que m'ho diuen
penso "ull!", perquè allà estan construint el doble de vivendes que
13
�14
nosaltres. Ells tenen totes les indústries del poder: les finances,
\'advertising i l'alta tecnologia. Potser sacrificaria una part de la
qualitat de vida o del sosiego si com a conseqüència tinguéssim més
inversions. Tenir Estat o tenir poder vol dir barallar-se. Si em diuen
que una part del sosiego l'hauria de perdre si volgués tenir més
poder -que també comporta més premsa canallesca i més premsa
"del corazón"- potser acceptaria el repte.
Un dia amb una colla d'empresaris del Círculo Ecuestre
parlàvem del sosiego. Els vaig fer una reflexió semblant a aquesta i
els vaig dir que a Madrid tenien el domini dels grans mitjans de
comunicació. Nosaltres tenim TV3, però són sis milions. Ells tenen
quaranta i ens hauria de preocupar. Els bascos tenen El Correo
Español, que és una potència periodística a tot Espanya. Aquí no hi
ha una gran empresa mediática. Els deia: "Per què no fem amb els
mitjans de comunicació el que hem fet amb el mercat de futurs?"
Quin producte falta? Per exemple una revista setmanal. A Itàlia hi ha
VEuropeo, a França hi ha l'Express i l'Observateur, a Anglaterra hi
ha The Economist, a Amèrica hi ha el News Week i el Time, i a
Alemanya, Der Spiegel. A Espanya, el Cambio 16, que va de baixa.
Per què no es fa això? Eren trenta empresaris i hi havia gent
molt important. Un d'ells es va ofendre molt. Em va dir que ja ho
havia fet feia deu anys amb una revista que es deia Opinión. Al seu
dia, els que eren en aquella taula li van trucar per dir-li que plegués.
Jo li vaig dir que no m'ho creia. Em va dir que repassant les trucades
havia comprovat que eren tots els d'aquella taula. Havien trucat per
dir-li: "Escolta, jo no vull sortir al diari."
Vetllar per la qualitat de vida i la privacitat a canvi de no tenir
poder és una equació que han fet els catalans. S'ha preferit no
tenir tant poder perquè no ens molestin. Hauríem de pensar si
és convenient o no. Només ho poso en consideració.
Xavier Muñoz: Són tres quarts de dotze de la nit. Encara que en
Pasqual Maragall s'hagi quedat aquest vespre entre nosaltres,
sembla que no es vol quedar molt de temps més a la ciutat. Per tant,
hauríem d'aprofitar l'ocasió per dir-li alguna cosa de comiat. Fa poc
em varen explicar que en Pèricles havia dit que una condició molt
important perquè els ciutadans fossin feliços és que fossin ciutadans
d'una ciutat famosa. Resulta que Barcelona ha estat sempre una
ciutat coneguda, però de cop i volta s'ha tornat una ciutat famosa. En
molt poc temps i per a tothom. Jo diria que el gran mèrit d'aquesta
fama de Barcelona és que ha estat una transformació que ha
beneficiat a tothom. No ha estat sols per als patricis ni per als
senyors de Barcelona, aquells grans senyors que sempre enyorem
els petits burgesos. Ha estat una ciutat per al murcià i per a
l'andalús, per a tots els que han deixat casa seva i han vingut aquí
14
�15
en ple franquisme. Aquells que s'han trobat en situacions de
marginació total i habitant espais urbans aixecats amb la sola idea
de l'especulació.
A partir d'aquesta refeta de Barcelona, l'immigrant dels anys
seixanta ha nascut en l'orgull de ser ciutadà d'aquesta ciutat. Ha
estat un esforç de molts i segurament gràcies també al tarannà de
molts. Però sempre hi ha algú que el capitaneja o el representa. Em
sembla que no es pot deixar passar l'ocasió que tenim avui aquí els
del Grup Claris d'agrair a Pasqual Maragall, tant els que l'hem votat
com els que no, el seu lideratge. Som en una ciutat famosa, gràcies
a aquesta equació d'igualtat, de cohesió, que ens fa ser orgullosos i
atents a no perdre-la. A la vegada que agrair-te que en un final
d'etapa tan plena hagis tingut una estona per a nosaltres.
15
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Europa i l'ocupació
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Muñoz, Xavier
Almeda, Josep
Canals, joan
Narbona, Pere
Sunyol, Rafel
Varias, Josep
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-07-07
Type
The nature or genre of the resource
Debat
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Europa
Catalunya
Barcelona
Ocupació
Comitè de les Regions
Economia
Empreses
Description
An account of the resource
15 p. Intervenció de Maragall al sopar-col·loqui organitzat pel Grup Claris
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 100
Debats
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2785/19990507_SantiagoRoldan_PM.pdf
aca31e9e1c486c4a2b2c76a996b5695d
PDF Text
Text
y ^
Barcelona, 7 de maig de 1999
Homenatge a Santiago Roldan
L'homenatge de Barcelona i d'Úrculo al nostre amic Santiago Roldan
arriba en el moment just, i el lloc no podia ser més adequat. Aquesta
cruïlla fascinant de Marina amb Icaria, dos noms tan expressius de
l'imaginari col·lectiu barceloní, ha esdevingut per a mi un dels llocs més
màgics de la ciutat, un dels punts on més clarament el passat i el futur es
creuen i donen sentit a l'espai públic.
En Santiago deia sempre que Barcelona era agraïda perquè no trigava ni
cinc minuts a omplir els espais públics que creava. Barcelona és una ciutat
on anem curts de'temps i d'espai. Ho aprofitem tot. Donem significat i
sentit a cada racó i a cada acte. I aquest racó i aquest acte són un dels més
justificats i gratificants.
Gràcies Santiago.
Pasqual Maragall
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Homenatge a Santiago Roldán
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999-05-07
Type
The nature or genre of the resource
Escrit
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Roldán, Santiago
Homenatges i distincions
Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 100
Escrits
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/2765/19971028_ModelBarcelona_Eina_PM.pdf
f9b52fedf3987af999f6576ffb1093bb
PDF Text
Text
MODEL BARCELONA"
Conferència a l'escola de disseny EINA.
28 d'octubre de 1997
Estimat Ràfols, Antònia Miserachs; estimats amics. Em trobo molt a casa meva, però
tractaré de fer l'esforç de fer un discurs mitjanament acadèmic que és del que es
tracta, puix que això és el començament d'un curs. Després hi haurà una mica de
diàleg -perquè així també m'ho han demanat- i per tant, no faré més referències, en
aquest moment precís en que som, en tot cas en el diàleg, i m'atindré al tema que se
m'ha demanat, el model de Barcelona, si és que realment existeix un model.
Doncs bé, probablement sí. Tot ens fa pensar que algunes de les coses que estan
passant en altres ciutats europees en aquest moment -i potser inclus a ciutats d'una
mica més enllà, té a veure amb algunes de les coses que en aquesta ciutat han
passat en els darrers anys. En la mesura en què així sigui podem parlar
efectivament d'una activitat modèlica, o d'una transformació modèlica, no en el sentit
moral sinó en el sentit tècnic. Una experiència d'una ciutat que s'ha convertit, en
certa manera, en un referent.
Londres en aquests moments s'està llençant com la ciutat del segon mil·leni i en vol
fer una gran celebració i em penso que té tots els números per aconseguir-ho.
També Roma, en la mesura en què ha estat candidata per l'organització dels Jocs
Olímpics i ho és amb èxit per la celebració que ningú no li pot discutir del Jubileu de
l'any 2000. Però també Bilbao, perquè ha fet de la inauguració del seu gran Museu
Guggenheim de Frank O. Ghery un element de reconstrucció de la identitat urbana.
Ningú no dubta que el Bilbao posterior a aquest museu serà un Bilbao diferent. En
primer lloc, perquè serà una ciutat coneguda, de la qual es parlarà, i no pas per
noticies dolentes, sinó per noticies de caràcter cívic, de caràcter cultural, de caràcter
positiu i projectiu. D'altra banda, perquè la forma impressionant d'aquest nou museu
és ben segur que es convertirà d'alguna manera en la presentació de Bilbao davant
del país i del món.
i
�Encara hi ha un seguit d'altres ciutats que d'alguna forma estan convertint el seu futur en un
projecte que en alguns aspectes té a veure amb el que a Barcelona ha estat la transformació
d'aquests darrers anys. Unes perquè converteixen l'esdeveniment en excusa o en argument
de la seva transformació; unes altres perquè fan de la cultura un element urbanístic; unes
altres, finalment, perquè fan de la complicitat entre el sector públic i el sector privat com
diríem ara -o entre la ciutat i el ciutadà com diria Aristòtil o com diria qualsevol-, una arma
important o un principi important de l'acció en aquesta ciutat.
Efectivament, si comencem a preguntar-nos en què consisteix el model Barcelona, aquests
elements que hem anat trobant d'una forma una mica desordenada, reflectits en altres ciutats,
els podríem ordenar, i els haurem d'ordenar; crec que serà una obligació fer-ho. Serà una
obligació per nosaltres convertir l'experiència d'aquests anys en alguna cosa (amb això no
vull dir que s'hagi de momificar, s'hagi de convertir en un model per no tocar) perquè la
seva transformació futura -que ha de seguir i que està seguint, i es veu i es nota-, necessitarà
d'una certa codificació del seu passat. I a més, perquè, no ens enganyem, una de les coses
que Barcelona pot exportar (hi ha moltes coses que Barcelona no té i només cal passejar-se
una mica pel món per veure-ho), tanmateix n'hi ha una que sí que tenim i que per tant
haurem d'aprofitar, serà la codificació d'aquesta experiència, que d'alguna manera és
exportable, que és repetible, que és vendible en el bon sentit de la paraula.
Parlem d'algunes de les característiques que probablement s'hauran de fer servir, i
m'imagino que serà un procés que durarà un parell d'anys com a mínim (em refereixo a
aquest procés de codificació del que és el model Barcelona.) De bell antuvi el que se'ns acut,
i vull compartir amb vosaltres, és la idea que en primer lloc la complicitat pública i
privada, la complicitat entre ciutat i ciutadà, ha estat un element fonamental.
La meva interpretació és que aquesta complicitat es deu a molts factors que no es poden
resumir breument, però si haguéssim d'esmentar un element més destacat, probablement
seria el fet històric: el fet històric que Barcelona ha estat una ciutat a la qual li han
prohibit d'existir totalment durant quaranta anys -durant la dictadura franquista-; una
ciutat d'alguna forma aleshores símbol de la resistència d'aquella dictadura, símbol per a
propis i per a estranys. Aleshores va anar pensant en el seu futur d'una manera quasi diria
2
eina.doc
21/05/98
�exhaustiva i metòdica, en el camp de l'urbanisme, els arquitectes, els urbanistes, en el camp
de l'economia, en el camp del paisatge, en el camp de la cultura. Alexandre Cirici i Pellicer
va començar a pensar com hauria de ser un museu d'art contemporani que no va poder fer.
Els planificadors van començar a pensar com havien de ser les rondes, que no les van poder
fer: no van tenir ni l'esma, ni els diners, ni el coratge polític, ni potser inclus la necessitat de
fer-les. L'Escola d'Arquitectura va anar produint els seus esquemes i les seves idees.
D'aquesta manera, quan va arribar la democràcia tot estava d'alguna manera preparat, era
com una fruita madura, només s'havia de sacsejar una mica l'arbre perquè la fruita caigués, i
el sacseig van ser les eleccions democràtiques, el sacseig va ser el fet que Barcelona tingués
una governació democràtica.
Jo aquí vull, no políticament, sinó acadèmicament, fer un homenatge a Narcís Serra, que va
ser el primer alcalde, i per tant, qui va donar el to i el La que després tots els altres vam
seguir. Tots, vull dir, no només els qui estàvem a l'Ajuntament, sinó també tots aquells
personatges de la ciutat i els ciutadans que van contribuir a través d'aquesta complicitat a
transformar la ciutat. Però primer, qui va haver d'inventar-se una nota, cantar-la i
arriscar-se a equivocar-se o no, a fer un gall o no fer-lo, aquest va ser Narcís Serra, i no va
fer un gall.
No va fer un gall, i aquesta seria la segona característica que voldria esmentar, perquè va
entendre que sense diners -perquè no n'hi havia- el que s'havia de fer eren coses de molta
qualitat però molt petites (l'urbanisme de sargidora com va dir en Narcís). En això va tenir el
coixí, diguem, la possibilitat de tirar mà d'una teoria ready-made com diuen els anglosaxons,
que ja estava feta, sobre les ciutats i l'urbanisme, i sobre Barcelona en particular, que deia
que el que s'havia de fer era monumentalitzar la perifèria i higienitzar el centre. Una
teoria, doncs, que van desenvolupar l'Oriol Bohigas i tota l'Escola d'Arquitectura durant
uns anys, hereva d'alguna forma del Noucentisme i, mes enllà del Modernisme, i que ens
venia a dir que Barcelona havia de ser gran però al mateix temps havia de ser ordenada. I
aquesta ordenació havia d'aconseguir-se, per una banda, per no donar per perdut mai un
pam quadrat de ciutat i menys en el centre, en el centre degradat; i en segon lloc, per donar
de nou o donar per primer cop als anomenats suburbis, a la ciutat que no era ciutat, la
dignitat de ciutat.
3
eina.doc
21/05/98
�I de fer-ho, no només sobre la base d'inversions econòmiques i d'inversions inclús diria
tècniques, sinó també a base d'inversions culturals, a la base de tenir la capacitat de
simbolitzar la ciutat en la perifèria, de fer dissenys de gran qualitat. I us asseguro que un
dels primers dissenys dels temps de Narcís Serra que va portar més treball i més feina, que
va ser tractat com una autèntica joia, no solament com un disseny arquitectònic urbanístic
funcional, sinó com si fos una obra d'art -i és una obra d'art-, és la via Júlia. Ara que estic a
Roma parlo d'aquestes coses amb una altra visió. La via Júlia era una de les vies romanes
que aquí van arribar, i havia estat sempre un carrer pràcticament sense personalitat, un
desnivell més que un carrer, un desnivell de banda a banda enormement important que feia
que aquell autobús que es deia "l'R" de Roquetes anés fent bots per sobre la via com el
tramvia de Mataró, com diu la cançó.
Doncs bé, allí els serveis urbanístics de l'Ajuntament van fer una autèntica obra d'art. Van
estudiar cada una de les entregues, com diuen en el llenguatge dels moderns poetes que són
els urbanistes per designar el punt en el que la línia construïda es troba amb el relleu
preexistent. I ho van fer d'una forma que casava efectivament la pendent lateral amb la
pendent del propi carrer en el sentit descendent, i van aconseguir una obra d'art que el poble
va interpretar immediatament com a seva. Va interpretar que efectivament la via Júlia era el
Passeig de Gràcia del pobre, de l'obrer, del treballador i que finalment els suburbis de
Barcelona tenien el seu passeig, tenien un lloc on avui encara si hi aneu és emocionant de
veure com està constituït com una autèntica fàbrica de ciutadania. Allà és on els codis urbans
de tota aquella zona de Barcelona s'identifiquen, allà és el centre: com diuen ells "ara ja no
hem de baixar a Barcelona per comprar" allà és on tenen les compres de prestigi, d'un cert
prestigi, les reunions socials i meetings polítics per descomptat, que són una festa en cada
una de les campanyes electorals que hi ha.
Bé doncs, complicitat i, per altra banda, qualitat a baix preu, que era un preu molt elevat
des del punt de vista del valor perquè darrera hi havia tota una tradició que com he dit
s'havia anat acumulant per fer possible aquestes petites obres, no enormement cares, però
que deien a la gent alguna cosa que va ser absolutament necessària per fer després la
gran transformació, que era: "us hem entès i no abusem, sinó que el que fem és un
4
eina.doc
21/05/98
�urbanisme perquè l'entengueu". Quan la gent va entendre l'urbanisme que s'estava fent a
baix preu, (i citaria com exemple una qualsevol de les places de Grràcia que aleshores es van
fer -la més menuda de totes, la plaça Trillas-), com una prova de qualitat i una pista
d'esperança, això va fer que la gent pensés que finalment aquests que havien entrat,
demòcrates i més o menys joves, barbuts alguns, era una gent de la que et podies fiar perquè
estaven fent coses que servien, que no eren la solució de tot però que ho podrien arribar a
ser.
Penseu que en aquell moment hi havia aquella expectativa immensa que tot havia de canviar,
que la democràcia era una vareta màgica que ho havia de transformar tot, i tot no s'estava
transformant. Era el moment del "desencanto". No sé si recordareu la premsa d'aquella
època, imagineu-vos el Tele-Exprés o qualsevol diari d'aquell moment. Doncs bé, parlem
del "desencanto" que venia d'uns primers anys de transició democràtica que no duien massa
a res, i vet aquí que de cop i volta hi va haver alguna cosa que sí duia a un lloc, a una certa
qualitat i a una certa reconciliació de la ciutadania amb la ciutat a través del disseny
urbanístic i dels serveis socials -dels quals no he parlat però que van ser tan importants-, dels
serveis personals que teníem aleshores com el propi urbanisme.
Va ser això el que va permetre després el tercer element, que és la gran transformació. La
gent no s'hauria apuntat a la gran transformació si no hi hagués hagut aquestes pistes de
complicitat inicials, crec jo. I la gent les va acceptar. A Berlín durant tots aquests anys en
què nosaltres vam fer el que vàrem fer, no van poder traçar un quilòmetre d'autopista. Ara
potser podrien, perquè els ha caigut al damunt el fet abassegador de ser la capital
d'Alemanya. Berlín s'ha convertit ara no en una ciutat que es transforma sinó en una nació
que transforma una ciutat. Això que no m'ho senti dir l'alcalde de Berlín, però Berlín ara és
un projecte nacional. Barcelona també ho va ser i després ho direm, és una quarta
característica: Barcelona és la capital d'una cultura, i per tant, no és només una ciutat que
es fa, sinó que es fa i representa alguna cosa més, i per tant admet uns inputs i uns factors,
unes aportacions, que van més enllà de la pròpia ciutat.
En el temps en què una ciutat normal com podia ser el Berlín dels anys setanta no era capaç
de fer mig quilòmetre de ronda perquè els verds hi estaven en contra, o els veïns, o perquè no
5
eina.doc
21/05/98
�hi havia diners, o per raons polítiques, o per les raons que fossin, en aquest mateix temps a
Barcelona es va forjar l'aliança que va permetre que es fessin trenta quilòmetres de ronda, no
perifèrica sinó interior (perquè aquest és el secret de la Ronda: que és interior).
Jo ara visc sobre una ronda, a Corso Itàlia, que és una de les rondes de Roma, i és un
desastre el soroll que fa. És veritat que hi ha trossos de la ronda de Barcelona que encara
tenen problemes d'aquest estil, però fixeu-vos que a les rondes de PAcebillo -que són una
gran inversió-, hi ha una fusió de la potència del disseny amb la qualitat, quelcom que
havíem heretat d'aquesta primera fase, amb la seva preocupació enormement sentida pel
disseny modest. Crec que està caracteritzat per aquesta mena de sobreposició, molt
explícitament en un tram, per aquesta mena de voladissos que hi ha a sobre, que a mi
m'enamoren perquè és realment l'aprofitament de l'espai fins a l'extrem. D'aquesta falta
d'espai els catalans en fan realment, i els barcelonins en aquest cas, un art; com sobreposar
en un espai molt petit una colla de funcions, fent-les totes elles possibles: l'habitació i el
transport al mateix temps. Aquella via Favència, una altra d'aquestes vies romanes que
teníem que eren un barranc, efectivament s'ha convertit en una via que fa una funció
important.
Tot això no hauria estat possible, reitero, probablement, si la gent no hagués entès que
aquelles obres no es feien per fer-les, sinó perquè les feia una gent que sabia que el que feien
calia, i que no tenien mai un sobredisseny. I d'altra banda, diguem-ho tot, perquè hi havia un
moviment de veïns impressionant que si et passaves de curt doncs t'ho imposava. I les
rondes van ser aquest compromís de mesos i mesos de discussió amb uns veïns que volien
molt més túnel, molta més cobertura, fins que es va arribar a un compromís quejo penso que
és un compromís, tornant al títol de la xerrada, modèlic.
Hi ha, d'altra banda, equilibri social. El fet d'haver aconseguit mantenir la diversitat en el
centre històric ha estat important. Dic perquè: els centres històrics de les ciutats europees de
la postguerra s'han especialitzat, o bé en població de la tercera edat (això totes una mica), o
bé en població immigrada (algunes), amb una certa degradació de la qualitat de vida, dels
estàndars de netedat, dels serveis, de la seguretat, etc.
6
eina.doc
21/05/98
�Aquest és un perill que a Barcelona existia i no només existia, sinó que es va desfermar. Hi
va arribar a haver una situació de degradació molt forta: recordem l'any 84, el moment en
què la gent va arribar a identificar (no només a Barcelona, però a Barcelona també), la
democràcia amb la inseguretat. Cosa que els que no tenen gran afició per la democràcia, o
inclus diria per la política, tendeixen a utilitzar molt sovint: la democràcia significa una
pèrdua de referents, equival a un "campi qui pugui", on tothom fa el què vol, i per tant,
"lògicament" ha de venir la brutícia, ha de venir la delinqüència, ha de venir la inseguretat. I
bé, aquesta inseguretat, i aquesta és una característica del model d'aquesta ciutat o de la
transformació d'aquesta ciutat en aquells anys, no era combatible només sobre la base de les
forces de seguretat. El que calia fer per combatre aquella inseguretat, aquella anomia, aquella
falta de sentit de la ciutat central, en què en moltes ciutats ha acabat consistint el centre, en
moltes ciutats americanes però també algunes d'europees, era utilitzar totes les eines al
mateix temps, totes les que teníem: les econòmiques, les culturals, les urbanístiques per
descomptat, i les policials. Normalment a un urbanista se li parla de seguretat i de forces
policials i s'esvera, a un assistent social se li parla d'urbanisme i diu que no serveix per a res.
Bé doncs, el secret de Barcelona va ser, penso, saber posar al servei d'una política
específica, d'un tros de territori, per tant d'una política territorial, totes les eines alhora.
Això un estat no ho pot fer, i quasi diria que una autonomia tampoc, perquè són massa grans.
Perquè sent tant grans s'han d'especialitzar, han de tenir ministeris que només tractin o de
sanitat, o de seguretat, o d'obres públiques. Però el que no poden és tenir una persona que
comandi al mateix temps totes aquestes eines. Una ciutat ho pot fer, i més que una ciutat
quasi diria un districte d'una ciutat que se sap capaç de fer-ho.
El que es va fer a Ciutat Vella va ser justament això: posar en mans d'un sol, no dic d'una
sola persona però sí d'un sol grup de persones (i d'alguna persona molt en particular, i aquí
he de citar l'alcalde Joan Clos, que va fer les seves primeres o segones armes municipals
justament en aquell territori); dèiem, posar en les seves mans tots els mitjans que teníem i
inclús aquells que potser no teníem. Així, vam fer una empresa que es va dir Promoció
Ciutat Vella, que molts encara des de la dreta i des de l'extrema esquerra m'imagino que
deuen discutir i encara consideren quelcom pecaminós, perquè no s'adiu exactament amb
què és una empresa ni amb que és un Ajuntament. És una empresa que fa habitatge
7
eina.doc
21/05/98
�efectivament, que fa rehabilitació, però que també és capaç d'entendre's com a empresa
pública o mixta, en la què tenim majoria, però en la qual una colla d'empreses de servei
públic i financeres hi estan com a socis perquè hi tenen un interès, perquè de la millora
d'aquell barri se'n deriva que els rebuts de l'aigua o de la llum es paguen, diguem-ho
clarament. I bé, aquesta empresa va ser capaç, al carrer Jovellanos -per exemple- de posar-se
d'acord amb els comerciants perquè ells paguessin una part de les obres, que en l'altra part
eren finançades per ella mateixa.
Aquesta possibilitat de posar-ho tot en la mateixa mà sobre un territori donat és el que
distingeix una ciutat d'un altre qualsevol nivell de govern. En què és diferent una ciutat
d'una nació, d'una nacionalitat autonòmica, d'un estat, d'Europa? És diferent en això, en què
hi pot haver un mando, una governació, un leadership que sigui territorial i multisectorial.
S'ha de posar la divisió funcional o sectorial de les actuacions sobre aquest territori en
una sola mà per tenir una política de rehabilitació total del territori, inclosa -com he dit- la
política cultural, la universitària, la de localització d'equipaments, la de reanimació
comercial, les rebaixes fiscals i les subvencions compensatòries d'impostos a aquells veïns,
propietaris o comerciants que col·laborin en aquesta feina.
Tornem, doncs, a la complicitat, perquè acaba sent un element del model. Podem parlar
d'algunes de les campanyes que s'han fet en aquesta ciutat, com "Barcelona, posa't guapa",
que va començar la Mari Sampere, (quan la campanya encara no es deia així), amb una
escombra a les Rambles, tractant d'induir els veïns a que fessin el mateix. Amb una gran
ingenuïtat per part nostra, segurament, però amb una certa tossuderia que va fer que
finalment i gràcies a personalitats importants de la ciutat, que van entendre que allò s'havia
de fer i que van admetre que la publicitat no era dolenta, que era bo que un gran pintor sortís
al costat d'un anunci, dient "Posa't guapa" (quan semblava una paraula com feta per a usos
de poca categoria). I tanmateix la ciutadania va entendre que això era important, que era un
gest d'humilitat de la ciutat, dels artistes i de les personalitats de la ciutat, perquè ells estaven
interessats també en què la ciutat canviés de qualitat.
És cert que tot això no tindria probablement uns efectes positius, uns resultats tan
espectaculars com es diu -i crec que és cert- que s'han donat en aquesta ciutat, si no fos
8
eina.doc
21/05/98
�perquè hi ha aquest altre element d'un cert imaginari col·lectiu compartit que va més enllà
de la ciutat; si no en féssim esment faríem trampa. Barcelona està jugant a representar
Catalunya. Catalunya és alguna cosa més que una ciutat, és una cultura nacional que ha
estat oblidada històricament, i en aquesta vitalitat de la ciutat hi ha, d'alguna forma, una
representació de la vitalitat de tot un país que se sent representat.
Fa quinze o vint anys les comarques no baixaven a Barcelona, es perdien. Al pagès de Rupià
0 al pastisser o a qui fos, probablement li semblava que agafar el cotxe i ficar-se a Barcelona
era perdedor, era horrible, i que més valia no acostar-s'hi. I ara, en canvi, els divendres a la
nit veieu que hi ha molta gent que entra, quasi tanta com gent que surt, perquè efectivament
Catalunya ha adoptat Barcelona com la seva capital. I ho ha fet no perquè els llibres ho
diguin, perquè els llibres d'escola obliguin, o perquè hi hagi una llei -com aquesta que es
volia fer de l'himne "nacional" tan divertida- que digui que t'has de quadrar davant de
Barcelona o que hi has d'anar una vegada cada tres setmanes. No obstant, vénen un cop cada
tres mesos potser, o cada tres setmanes. I vénen perquè consideren que Barcelona representa
el país, i això s'ha produït, per tant, no per decret, sinó justament per una mena de mútua
entesa entre la ciutat que representa i les ciutats o les comarques representades.
Després podríem parlar de les rondes i altres grans obres, i amb tota certesa hauríem de
parlar dels Jocs Olímpics, però no vull parlar dels Jocs Olímpics perquè em fa l'efecte que
si ens concentrem només en això, que és el nom de la cosa, no estaríem parlant de la cosa. Jo
us he parlat de la cosa i de les seves característiques, del fenomen, del que ha succeït, de les
seves lleis internes, i no pas del seu envoltori, del fenomen que li dóna nom, encara que és
enormement important. Perquè una altra cosa que hem descobert aquests anys en aquesta
ciutat, crec, és que les coses s'han de fer i a més a més s'han de dir. Que la gent no accepta
només la transformació si no va acompanyada de l'explicació i l'argument de la
transformació.
1 vet aquí que els Jocs Olímpics van ser l'excusa perfecta. He explicat mil vegades i alguns
de vosaltres suposo que estareu avorrits de sentir-ho, però quan un dia entrant a la
Monumental a un concert de Miguel Ríos amb el meu nano (que ara té disset anys i que
aleshores en devia tenir cinc o sis, perquè el portava a coll) se'm van tirar al damunt uns
9
eina.doc
21/05/98
�venedors de sandvitxos que protestaven perquè la Guàrdia Urbana no els deixava estar
venent a la porta de la Monumental; doncs bé, finalment aquesta discussió, amb crits, va
acabar quan el senyor que portava la manifestació, la persona que anava al davant, em va fer
l'ullet i em va dir, "Què? Ho tindrem o no ho tindrem?". I es referia, no cali ni dir de què es
tractava, es referia als Jocs Olímpics; i li vaig dir, amb la mateixa complicitat, que ho
tindríem. Els Jocs eren l'excusa perfecta per la complicitat.
Aquesta complicitat no es va produir només pels Jocs, estava produïda per aquest procés
anterior que he dit: de serveis personals, de serveis socials, de seguretat, de bon disseny, de
bona ciutat, d'espai públic, etc. Però sense els Jocs no s'hagués pogut manifestar de la
mateixa manera, perquè els Jocs van ser la festa d'aquesta transformació i l'excusa perfecta
per a celebrar-la. És com si tu has arreglat la casa i un dia necessites convidar els amics
perquè la vegin. Doncs bé, els Jocs van ser el dia que Barcelona va convidar el món: "Passin,
passin i vegin el piset". Com a la vida de les persones, la vida de la ciutat segurament
necessita d'aquestes festes per poder-se ensenyar. Hi ha aquest narcisisme mínim que tots
necessitem per viure, encara que a vegades n'abusem. En tot cas, Barcelona va fer servir
aquesta ocasió també d'una manera probablement exemplar. Almenys així ens ho han dit
després.
Jo us diria que finalment, i això ja és una qüestió més de present i quasi de futur que no pas
de passat, la preocupació per la logística i per l'estratègia ha estat fonamental en aquest
model. La preocupació perquè no s'assequin les deus del creixement, de la vitalitat, que no
falli per enlloc l'equilibri; perquè podria passar que tinguéssim una ciutat perfectament
dissenyada, per exemple, i inclús ben finançada, culturalment robusta, però que si no té una
bona connexió telemática o ferroviària amb el centre d'Europa, d'aquí uns anys ens podríem
trobar que lentament, i amb una qualitat de vida extraordinària i amb un narcisisme
absolutament satisfet, la ciutat lentament i sense adonar-se s'anés enfonsant.
Aquesta preocupació hi ha estat sempre, hi ha hagut sempre aquest doble pensament de
projectar i pre-projectar els fets posteriors. Abans dels Jocs Olímpics es va fer el "Pla
Estratègic 2.000" per tractar d'aguantar l'estrebada immensa de la desmotivació que podia
venir després de la festeta. És com el dia que has de recollir les cerveses i netejar el terra, i
10
eina.doc
21/05/98
�tot està brut, i no tens cap festa per davant fins molt més temps després. Barcelona va saber
en un moment determinat llançar-se a projectar l'any 2.000 quan encara estàvem al 90, i per
tant, abans del 92.
Altres ciutats han tingut una estrebada immensa que les ha enfonsat després. Bé, potser no
podem dir enfonsat perquè les ciutats no moren. Des de fa bastants segles no n'hi ha que
morin, ni Hiroshima que se la van carregar del tot no ha mort. Però hi ha ciutats que han patit
moltíssim després de grans avançades, i jo crec que aquesta ciutat va saber pre-pensar el
futur en un moment adequat, amb una estratègia, i aquí el que va ser realment emocionant va
ser veure com la complicitat funcionava a la pràctica, no només en el terreny de la il·lusió o
en un moment determinat, sinó amb una certa continuïtat que, quejo sàpiga, no s'ha perdut,
sinó que aquest tipus de plantejament com ara el Pla Estratègic segueix tenint un públic
fidel.
La ciutat de Barcelona ha après a guanyar-se la vida com a ciutat. No espera res de ningú, i
quasi diria que ni tan sols de Catalunya, en aquest sentit, perquè de Catalunya ha tingut la
significació, que és impagable ( sense això no haguéssim fet tot el que hem fet, ja ho he dit).
Però no des de la Catalunya oficial, que de fet s'ha mirat tot això amb una certa parsimònia i
amb un cert escepticisme, inclus de vegades amb una certa reticència. Però Barcelona crec
que ha sabut, i això ha de formar part del model, sinó no seríem justos, ha sabut que la vida,
o se la guanya ella mateixa, o ningú no li donarà.
Bé, això és el que fa, i acabo, que avui Barcelona pugui dir a les altres ciutats "juguem a
aquest joc". Totes les ciutats d'Europa haurien de poder tenir llur projecte, i el tenen; totes
les grans ciutat d'Europa haurien de poder tenir llur llei, i no la tenen. Londres la té en aquest
moment, Londres té ja un green paper -que a Anglaterra vol dir que hi haurà una llei al seu
moment-, que diu que es constituirà el G.L.A., no el G.L.C. que existia abans, el Greater
London Council, pero sí Greater London Assembly o Authority, amb un alcalde metropolità
que serà purament estratègic, logístic (purament, però purament és molt.)
Crec que Barcelona ara pot dir a aquestes altres ciutats amb les que ha compartit el pa i la sal
d'uns anys interessants (premonitoris del que seran els grans canvis del segle XXI) "juguem
11
eina.doc
21/05/98
�al joc", juguem al joc d'una Europa entesa com sistema de ciutats, en el que cada ciutat
tingui la pròpia llei. No que no hi hagi cap altra llei: sense les lleis de l'estat no aniríem
enlloc. Els estats han representat el progrés des del segle XVIII i des de la Revolució
Francesa. Sense això no hi haguessin hagut ni comunicacions, ni escola pública, ni nivells
mínims de salut pública, ni millora de la salut de les persones que formen la ciutat, de la
salut física i de la cultural. Però és ben evident que els estats, que han garantit això, ara estan
superats d'alguna forma per dalt, perquè si volen seguir sent estats i garantint totes aquestes
coses que han garantit fins ara, han de crear una moneda entre tots, una de sola (els europeus
em refereixo). I si volen que hi hagi salut, i que hi hagi seguretat, i que no hi hagi narcotrafic
0 terrorisme o especulació monetària (com ahir, com aquests dies) s'han d'ajuntar. Els estats
no poden seguir existint com a tais i pensant que ells són els que ho garanteixen tot. Ho
saben, però per altra banda està passant que per sota hi ha gent que els està dient "no cal que
ho feu tot, no només allò pel qual us heu d'ajuntar entre tots per poder-ho seguir fent,
política monetària, etc., no fareu,... sinó que altres coses tampoc les fareu perquè les farem
nosaltres", i les faran les ciutats, probablement.
En aquest camp, Barcelona avui està dient a les altres ciutats -em refereixo a Barcelona com
a experiència de tots aquests anys-, els està dient: "juguem al joc de les ciutats", aquesta
mena de joc no de monopoli precisament, sinó de tot el contrari. El joc de la competència i
la col·laboració. Aquest és el joc a què juguen les ciutats europees. Els altres continents,
tots molt respectables i admirables, segurament millors que no pas l'europeu en molts
sentits, hi ha una cosa que no tenen cap d'ells: un sistema de ciutats com Europa. Un sistema
de ciutats com l'europeu, que (des del satèl·lit ho deuen veure) és molt més atapeït que tots
els altres. És enormement car. És com si tinguessis una casa barroca en lloc d'una casa
funcional, on a cada racó hi ha una joia que l'has de netejar cada setmana, suposem, i s'han
de fer obres sovint perquè tot estigui tal com ha d'estar.
1 tanmateix, tot i amb aquests costos, els beneficis que dóna aquest sistema de ciutats són
més alts que els costos. És a dir, és un sistema car però molt més productiu. Es paga els seus
costos, la seva carestia, i encara dóna una mica més. Això s'aconsegueix i s'aconseguirà
mantenir, si hi haurà un triangle universitat-ciutat-empresa que funcioni. Aquest triangle que
Barcelona una mica en aquest moment està proposant és el triangle Universitat (el
12
eina.doc
21/05/98
�coneixement com diu l'alcalde, de la ciutat del coneixement parla ell), Universitatconeixement per una banda; ciutat, l'acció pública de tots junts, l'Ajuntament, la ciutat; i
d'altra banda l'empresa. L'empresa no entesa només com els empresaris, sinó com
empresaris i treballadors, l'empresa com aventura, com a risc, que és una de les coses que a
vegades en aquesta ciutat ens falta.
I acabo aquí deixant un punt picant, un punt interrogant: si tindrem prou capacitat de risc.
Perquè si no la tenim, anirem tirant de veta del nivell de capital acumulat que tenim i de la
qualitat de vida que hem aconseguit, lentament decandint-se perquè ens faltarà l'aposta que
cal. Si no la fem anirem decandint, i si la fem i la guanyem, només apostant fort
aconseguirem mantenir o inclus millorar el nivell. Aquesta ciutat té un sol perill,
probablement, o un gran perill, i és que s'hi viu molt bé. I ho dic tenint en compte que hi ha
gent que viu molt malament, però diguem que inclús aquesta gent que viu malament té més a
prop un exemple o una esperança de poder millorar. Ho diria urbanísticament, ho diria
culturalment, i ho diria socialment i econòmicament, més que en altres ciutat, no molt més
però més que en altres ciutats.
I el gran perill d'una ciutat que visqui bé és que s'hi acostumi, que es pensi que ho té per dret
diví -i no ho té per dret diví-, que s'oblidi d'aquella veritat inicial que hem dit, que ens ho
hem de guanyar. Hi haurà esperit de risc? Hi haurà capacitat de trencar motlles, de substituir
les coses que caldrà substituir, de canviar-les, de trencar determinats ídols, d'oblidar
determinats protagonismes? Sense aquest oblit, sense aquesta capacitat de transformació, la
vida que ha d'omplir els nostres carrers i les nostres universitats i les nostres empreses, no
sorgiria.
Per tant, acabo amb una demanda, una mica, no diré iconoclasta, però sí una demanda d'una
certa capacitat de trencar motlles, de no respectar tot el que està adquirit com a veritat i que
comença a deixar de ser-ho.
Acabo amb aquestes paraules, agraint-vos per altra banda la vostra nombrosa presència que
em fa enormement feliç.
13
eina.doc
21/05/98
�TRANSCRIPCIÓ. PREGUNTES INAUGURACIÓ CURS EINA
NOTA: En molts casos la pregunta no se sent bé o es perden moltes paraules. Quan és així he provat de fer-ne
un resum, que potser no coincideix exactament amb el que es va dir.
Pregunta
Si em deixeu començar, amb el vostre permís. No sé si referir-me al ciutadà Maragall, en
el cercle més pròxim a l'amic Pasqual, o a qui jo sempre tindré en el meu cor, que és
l'alcalde. El nostre alcalde, l'alcalde de Barcelona. Jo crec que avui més que venir a ferte preguntes, estàs aquí per estar amb nosaltres, i per escoltar-te, més que fer-te
preguntes, que ja n'has respost moltes en aquests anys de ser alcalde de Barcelona. Però
has parlat d'alguns aspectes com la complicitat, aquesta complicitat sense la que
Barcelona no seria el que és, i una mica estava pensant que Eina també és còmplice
d'aquesta història. L'època de la resistència de finals dels anys 60 - principis dels 70;
l'època de l'expansió en els 80, parlo d'Eina, ... l'expansió dels anys 80 - principis dels
90, i una mica la consolidació actual que correspon paral·lelament amb la història de
Barcelona, la història recent de Barcelona... Voldria doncs... més que preguntar-te, que
ens parlessis d'aquestes complicitats: la d'Eina que és la nostra, però també la d'altres
institucions que han jugat aquesta carta, han confiat en l'Ajuntament, han confiat en la
ciutat, i que han aconseguit grans èxits.
Resposta
-
Eina és un cas que si no fos per pudor, que m'ho impedia, hauria pogut posar com
exemple de tota aquesta complicitat. I us explico breument -per a la resta del públic, no
per tu ni per vosaltres- la història de com es va refer això. Aquesta és una finca dels
Sentmenat que el Director d'Urbanisme, en aquell moment en Busquets, va singularitzar
com una cosa que la ciutat havia de preocupar-se que no es perdés, i amb un esforç
important en un moment en que els "quartos" no sobraven (mai no han sobrat), amb un
esforç important va aconseguir, penso que va ser de la família, una opció de compra. Ens
vam quedar tranquils perquè vam pensar "això no ho tiraran". Vet aquí que un bon dia
ens vam trobar un gran promotor de la ciutat que ens va dir: "Què voleu que faci a can
Sentmenat?". "Que volem que facis? No faràs res perquè tenim una opció de compra",
"No, vosaltres heu firmat una opció de compra amb una societat anònima, no?". "Sí, bé,
14
eina.doc
21/05/98
�amb la família, que van constituir una societat...". "Doncs és que jo tinc les accions
d'aquesta societat". Veieu com aquesta complicitat, aquestes aventures i aquests
projectes que han sortit bé han tingut tots ells els seus moments de suspens. I aquest va
ser important perquè ens va semblar que havíem perdut la partida, o més ben dit, que la
podíem perdre. Però finalment no va ser així, perquè aquest promotor es va convèncer de
seguida que la voluntat de la ciutat era molt important en aquest punt i que, per tant, no
podia fer segons què. Finalment l'acord a què es va arribar va ser un acord honorable que
va permetre que això es mantingués.
Amb tot això estàvem només al 10% del que s'havia de fer, l'altre 90% el vau fer
vosaltres. Que era trobar o aconseguir que hi hagués el protagonista ciutadà, no ciutat,
sinó individual, societat civil, empresa, institució singular, que fos capaç d'assumir això
i viure-ho, dotar-ho de vida. Perquè de cases meravelloses que la falta de vida interna
destrueix n'hi ha per tot arreu. I allò important en aquest esforç de complicitat ha estat
això: un promotor que hagués estat capaç en altres circumstàncies de desfer-ho tot i que
no ho va fer; un Ajuntament que, evidentment, va pressionar perquè això fos així i que
va arribar a un acord urbanístic honorable respecte al desenvolupament de la finca; i
finalment -i això és el més important- una ànima que éreu vosaltres, que volíeu
ensenyar disseny i que volíeu fer-ho en un lloc digne, que salvàveu a l'hora, i que ha
donat lloc a aquesta petita joia, una més de les moltes que aquesta ciutat ha anat
fabricant durant aquests anys. Crec que la ciutat us ha d'estar agraïda perquè sense el
vostre protagonisme això no hauria estat possible.
Pregunta
Si la Fira es volia quedar a Barcelona no s'hauria pogut fer la formula que fan a Lisboa,
on per l'Exposició que preparen, aprofiten una part de l'Exposició i després ja tenen la
infrastructura de la Fira feta... O bé guanyar terrenys al mar, cosa que ara es farà al Pla
Besòs, al Delta del Besòs, o a la Vila Olímpica? De l'esplanada que hi ha al davant de
l'Hotel de les Arts, que va ser una iniciativa municipal per fer el Palau de Congressos, ja
no se n'ha parlat més i Barcelona no té un gran Palau de Congressos. Són preguntes que
em faig.
15
eina.doc
21/05/98
�Resposta
Sí. La Fira ha estat un tema recurrent. És una de les proves que no tot són flors i violes
en aquesta ciutat, ni tan sols entre els poders que tenen seu a la ciutat. De manera que no
hi va haver la possibilitat d'una decisió respecte al que s'havia de fer amb la Fira. Potser
sí que aquí ens vam començar a equivocar per un excés de respecte a un dels ídols de la
ciutat, que és Montjuïc. Potser sí que hauríem pogut dir "el millor serà una Fira de cap i
de nou" i fugir de Montjuïc. Ens va costar perquè tothom va pensar, tant la Cambra de
Comerç com l'Ajuntament, que Montjuïc era el logo de la Fira, que el millor que tenia la
Fira de Barcelona era el seu emplaçament i que per tant això no es podia perdre. I vam
anar cap a aquesta solució d'una mena de Montjuïc 2, que en el seu dia tindrà una
comunicació per metro lleuger -o alguna formula similar- que permetrà que amb la
mateixa entrada es puguin visitar els dos recintes, i això amb poca despesa de temps.
Això passarà a ser una cosa habitual en la vida de les ciutats del segle XXI, i aquí també
podria ser.
Per tant, el tema no està condemnat. En canvi, el que sí que és cert -i aquí has dit una cosa
que jo no he dit i que és enormement important pel model de la ciutat-, és el tema de la
bicapitalitat. Aquesta ciutat es belluga i fa bellugar l'altra ciutat, diguem-ho així, per
aquest joc d'acció-reacció de les dues ciutats rivals, Barcelona i Madrid, de la capital
oficial i de la capital cultural, econòmica, real en moltes ocasions, urbana en tot cas, que
ha estat Barcelona. Madrid ha fet l'esforç que ha fet en part perquè la Fira de Barcelona
era la que estava al davant. Allà no han tingut aquesta divisió, aquesta és la veritat, han
jugat molt fort l'Estat, però més que l'Estat la Comunitat Autònoma. La Comunitat
Autònoma i la ciutat s'han entès per fer el Parque de las Naciones, el Palacio de
Congresos, tot plegat.
Es més, probablement les inversions que ara estan fent en matèria de transport (em
refereixo a transport públic i en concret, al metro) que són tres vegades més grans que les
que es fan aquí per a la mateixa població (estic parlant de la regió o àrea metropolitana),
16
eina.doc
21/05/98
�lligaran la Fira de Madrid amb Barajas amb metro, i també amb el centre de Madrid; cosa
que en el cas de Montjuïc 2 no és encara veritat, però caldrà fer-ho.
Ara bé, una altra síndrome que tampoc seria positiva seria desesperar-se, tirar-se pedres al
damunt, pensar que això ho tenim perdut. Segurament no és així, no em toca a mí dir-ho
perquè per altra banda no he vingut aquí a sermonejar sobre el futur, ni molt menys, i
potser un dels ídols amb els quals hauríem d'acabar... (tot agraint molt les paraules de
l'Espinet), un dels ídols que hauríem de posar a l'armari és el de l'alcalde Maragall (en tot
cas "sindaco Maragall" com a molt, però alcalde no, d'alcalde en tenim un i molt bo que
es diu Clos). Si fóssim a França sí que seria alcalde de per vida, perquè aquests es moren
ministres... són per sempre més.
Crec que la Fira de Barcelona té moltes coses a fer, però també té virtuts que la de Madrid
no tindrà mai. Entre d'altres coses, a Madrid ho tenen quasi tot però no tot, el Palacio de
Congresos l'han fet un pèl massa separat... i l'hotel un pèl massa separat del Palacio de
Congresos. Tenen alguns problemes, perquè la gent quan s'hi posa -i sobre tot els
americans amb això són molt cabuts-, el que vol és tenir-ho tot sense sortir de l'hotel. De
manera que Madrid té els seus problemes i nosaltres tenim les nostres virtuts, i en aquesta
matèria estic segur que la gent que hi ha ara al davant de tot això, l'alcalde el primer, ho
podran fer.
Pregunta
Què més es pot fer a Barcelona perquè sigui encara més guapa?
Resposta
Bé, el que decidiu vosaltres. Una de les coses que es va fer a l'Ajuntament i que encara
es fa, va ser obrir un calaix en el qual les persones com tu que tenien idees les anaven
exposant. Durant quatre anys no vam fer res perquè no sabíem què fer: en teníem tantes
d'idees! Però un bon dia vam crear una empresa que es deia Iniciatives S.A., que el que
va fer fou dir a la gent que havien donat idees que les fessin, que les fessin ells i que
nosaltres ajudaríem d'una forma transitòria i minoritària. Així va començar el cable, la
Torre de Comunicacions, Publimod, el Poble Espanyol (algunes són idees magnífiques,
17
eina.doc
21/05/98
�d'altres potser no tant), el Diari de Barcelona es va reflotar, encara que després va tancar.
Si teniu alguna idea, ja ho sabeu: aneu a l'alcalde i li dieu!
Pregunta
Com valora vostè la davallada considerable de població de Barcelona? En paraules
planeres, és bo? dolent? indiferent?
Resposta
La davallada és relativa, perquè hi ha una cosa que és una pedra amb la qual topem
constantment, que és que no ens adonem que la ciutat no respecta històricament les
fronteres geogràfiques. La ciutat real de Barcelona no és el Municipi. Si un s'entesta en
voler que la ciutat sigui el municipi central d'una ciutat més gran i en comptar-li la
població, es trobarà que allà hi posen bancs, hi posen de tot, i per tant hi ha menys
residència, això per començar.
Quan Barcelona era dins les muralles i tenia el Consell de Cent (després el va perdre amb
Felip V el 1714) la gent de Barcelona volia trencar les muralles des de feia temps, volia
carregar-se-les i ho van fer, i com! No queda pràcticament res de muralla!. No és com
Perugia o altres ciutats que n'han conservat molta més. Aquí, l'empenta de dinou segles
d'espera va fer que el dia que es va obrir, van omplir en els cinquanta anys de la vida del
meu avi -que va néixer al carrer Jaume Giralt i va morir a Sant Gervasi- van multiplicar
la ciutat per 10 en cinquanta anys. També va ser un procés com el d'ara: molt de temps
esperant i quan et donen llibertat, saltes. En aquell moment, si tu haguessis mesurat la
població de Barcelona dins de muralles, abans i després de l'Eixample, veuries que va
baixar radicalment.
La construcció de les rondes ha estat la segona destrucció de les muralles. S'ha tret una
"muralla-temps", fent que Sant Joan Despí o Lliçà d'Amunt o Lliçà d'Avall estiguin a 30
minuts o que la fàbrica de GEC-Alshtom a Santa Perpètua de la Mogoda estigui a tret de
pedra de Gavà, i que per tant el senyor que treballa a Santa Perpètua pugui viure
perfectament a Gavà i arribar-hi en 35 minuts. Això què vol dir? Que la gent surt del
centre per anar a estar més tranquils, per tenir més espai pel mateix preu, etc. Això és
18
eina.doc
21/05/98
�perdre població? No, això no és perdre població. A més, com que veig Barcelona cada
cop més plena, a mí quan em diuen que Barcelona perd població, jo pregunto "A quina
hora?". Perquè a les 12 del migdia hi ha més gent que fa vint anys. A les 12 de la nit hi
ha menys gent perquè la gent vol dormir tranquil·la i sense soroll. No ens inquietem.
L'alcaldessa de Lausana diu que hi ha dues ciutats: "la ville du vécu", la ciutat del
viscut, d'allò que es viu, i la ciutat institucional. La institucional perd població a la nit
però "la ville du vécu" que és la Lausana real, no. Són ciutats més grans, simplement.
Pregunta
-
Voldria dir que en aquest model de Barcelona la cosa, o potser l'única cosa, original ets
tu. Això sona una mica com títol d'una novel·la rosa, però aquesta exposició que ens has
fet, que ha estat molt interessant... però tot el que has fet referència que existia ja,
existeix en moltes altres ciutats. La qüestió de la pressió política, la qüestió del disseny,
dels dissenyadors, dels arquitectes, jo crec que existeixen a molts llocs del món. La cosa
clarament original que ha passat a Barcelona és que, primer, va ser el Narcís, com tu
deies, que va adoptar aquesta posició d'escollir els dissenyadors d'una certa categoria; i
després -perquè el Narcís va estar molt poc temps- vas ser tu. I jo, quan explico, quan la
gent em demana, (cosa normal, avui tothom et demana), la primera cosa quan dius "sóc
arquitecte", "d'on?", "de Barcelona", "Ah, de Barcelona!", explico sempre que l'única
veritable diferència va ser l'alcalde. Perquè això no ha passat mai a cap lloc, i aquesta
diferència que gràcies a Déu és imitable, aquesta mena de gestió s'està imitant: hi ha el
cas de Lyon a França, hi ha el cas -que tu no esmentes- de Rio de Janeiro, que ha fet
alcalde un arquitecte, un arquitecte que té com a model Barcelona. Crec que és això el
que és important i, naturalment, la pregunta és, tu ets conscient d'això? Naturalment que
n'ets conscient, però amb la teva natural modèstia i elegància no ho pots dir, però
nosaltres sí que podem. Això és el que volia dir, no és una pregunta .
Resposta
-
No és veritat. En tot cas heu d'atribuir a l'alcalde que hi havia el fet d'haver
personalitzat, personificat més ben dit, personificat una ciutat que s'ha volgut moure,
19
eina.doc
21/05/98
�d'una forma que ha fet que Londres vulgui tenir alcalde. Això és important, això és una
prova de que efectivament alguna cosa hi ha que es pot personificar en moltes persones.
Aquesta mena d'antropomorfísme, de voler sempre que hagi estat una persona que hagi
canviat la vida de tots, em permets Federico, però és una mica "passé". Ja sabem que no
és així. Parlem de sistemes, de xarxes tot el dia com perquè ara resulti que hem de
confiar en una persona.
Torno a dir, si Barcelona vol anar bé, ha d'arrambar una sèrie d'ídols a dins de l'armari.
Sí que crec en el leadership, és a dir, en la interpretació que ha fet Richard Rogers, que
tu coneixes bé, de Londres, que ha estat el qui ha convençut Tony Blair de fer el que ha
fet, finalment. Perquè a Londres han decidit no només reconstituir el govern de Londres
que la Tatcher havia suprimit, sinó que a més l'elegeixen per un sistema no anglès. El
sistema anglès és: el Council és un parlament i el líder de la majoria del parlament és qui
governa, però no és el Mayor. El Mayor és un senyor cerimonial amb una casaca negra i
una medalla daurada que et ve a buscar a l'estació però que no hi pinta res. El que estan
fent ara allà és canviar la cultura anglesa de governació local, i a Londres tindran un
alcalde elegit directament pel poble, cosa que té molt esverat el partit laborista perquè
pot guanyar el Sr. Branson de la Companyia Virgin. No se sap qui pot guanyar.
Aquesta sí que és una cosa en la qual Barcelona es pot penjar la medalla de dir "home,
hi ha d'haver un leadership local". Ara que es parla tant de l'Estat, del pensament únic,
d'Estat-mercat vull dir, doncs hi ha un terreny on sí que és segur que hi ha d'haver una
acció pública necessària per viure, com l'aire que respirem, que és aquest, el camp de les
ciutats. Els estats estan en qüestió, però les ciutats no. Al contrari, les ciutats és on
justament ara s'està organitzant la competència i la col·laboració. Jo em guanyo la vida
aquest any explicant-ho: a la Universitat de Barcelona, a la Universitat de Roma i a la
Universitat de Nova York. Per què tots hi estan més o menys interessats? En gran part
pot ser per aquest emmirallament que hi ha amb el model Barcelona; però en segon lloc,
perquè algun interès deuen tenir com a ciutats, Roma en particular, Nova York en
general, perquè Nova York pensa per tothom. Barcelona presenta l'interès de poder
codificar una mica el seu passat, la seva experiència, que és el que estem fent.
20
eina.doc
21/05/98
�En aquest sentit sí, evidentment hem tingut una època bonica. Per això, quan em
pregunten "Vostè què farà quan serà gran?", "Escolti, una altra cosa, ara?" Perquè
després d'això és difícil, és molt complicat.
Pregunta
Per què si s'ha fet tant, en canvi, s'han mantingut aquests trastos enormes com són els
autobusos de Barcelona, que a més pol·lucionen?
Resposta
Bé, quan hi hagi autobusos elèctrics serà millor. En el moment en què es van treure els
tramvies es va fer perquè hi havia molts cotxes al carrer i el tramvia és molt rígid.
Diguem que si has d'optimitzar l'espai de circulació d'una ciutat, la rigidesa d'un
tramvia no és aconsellable, encara que d'altra banda és simpàtic, no pol·luciona tant, no
fa soroll, no deixa anar fums, etc. Té moltes virtuts però també algunes pegues.
M'imagino que hi haurà d'haver alguns tramvies, però aleshores has d'agafar una via
com la Diagonal: molt ampla, que no interfereixi, i inclús segurament amb algun pas a
diferent nivell (a mi no m'agraden gens però és possible que s'hagin de fer perquè tot
plegat surti bé).
A Roma ara hi ha un autobús, el 116, que és miserable, molt petit -només hi caben 10
persones- i fa recorreguts relativament curts, però és elèctric. A més, a Roma com que
ningú paga l'autobús, és perfecte perquè puges i et porten a canvi de no arribar mai
perquè el tràfic és dolentíssim. És clar que avui una persona ha trigat una hora i mitja en
arribar fins aquí perquè hi ha hagut un accident a la Ronda.... però és que allà és cada dia
que plou. Aquí també quan plou tot es para molt, però a Roma vaig trigar dues hores per
anar des de casa meva fins a la feina en cotxe particular. Doncs bé, a Roma comencen a
haver-hi autobusos elèctrics i crec que això s'anirà estenent, que l'autobús elèctric serà
una cosa que anirà apareixent i serà com un tramvia amb més mobilitat. Aquí podrà
haver-hi el tramvia de la Diagonal i del Baix Llobregat.
21
eina.doc
21/05/98
�El que és un escàndol és efectivament que continuem fent el soroll que estem fent, amb
els camions de la recollida de les escombraries, amb els autobusos, tirant aquests gasos,
etc., és una barbaritat, una brutalitat. Això és quelcom que està al nostre abast tècnic,
segur, i a l'abast econòmic segurament també. Ara bé, per a això crec que caldrà esperar
fins que no hi hagi 20 ciutats europees que es posin d'acord en crear el que jo anomeno
un mercat virtual, és a dir, uns indicadors acceptats per tothom, un "benchmarking"
diuen també els anglesos, un sistema de qualificar la teva gestió ciutadana, comparable
amb les altres perquè puguis dir que les ciutats no només s'assemblen a un mercat, sinó
que ho són.
Tu pagues un preu per viure en una ciutat però saps quan et dóna la ciutat a tu, en
qualitat, en zones verdes, o en sanitat, o en esperança de vida, o en rapidesa de tràfic, o
en silenci. I el dia que això es faci estic segur que es crearà d'una forma més o menys
natural i espontània aquesta emulació entre les ciutats, el diàleg de saber què passa a
Roma o a Barcelona ja s'està produint, però segurament això s'haurà de formalitzar una
mica en xarxa, no per decret. Crec que una xarxa de 20 ciutats europees que decideixin
comparar-se en aquests tipus de temes de qualitat de vida, accelerarà molt el canvi de
sistemes de transport, per exemple. Trigarem una mica però no massa: les ciutats estan
força disposades a fer aquesta mena de lligues que seran al mateix temps competitives i
cooperatives. Espero que es decideixin.
Pregunta
En el Museu d'Art Contemporani, què va ser el que us va fer decidir que en lloc de fer
un centre d'art contemporani -que és una proposta com més moderna i més al nivell del
que està passant a Europa- decidíssiu fer un museu d'art contemporani que té algunes
dificultats de funcionament i pressupostàries? Perquè la ciutat té la manca d'un museu
d'art modern i llavors es comença amb aquest museu d'art contemporani, i en canvi era
molt més ràpid fer un centre d'art contemporani en el qual es crea...
Resposta
-
Es que vam fer les dues coses, no?
22
eina.doc
21/05/98
�Pregunta
Actualment és un museu, no un centre...
Resposta
Sí, però al costat del museu hi ha el centre de cultura contemporània.
Pregunta
Sí, però és un centre que està lligat a les ciutats i no tant a l'art contemporani.
Resposta
Crec que en el tema del museu vam ser una mica esclaus d'aquest passat que ens va
donar tanta empenta, d'aquest somni escrit queja teníem dibuixat, que hem dit abans que
va ser el motor de tot. Doncs potser sí que en alguns aspectes aquest passat ens va
pesar... jo crec que positivament, encara que d'altres poden pensar el contrari. Hi havia la
idea del Cirici de museu d'art contemporani que estava penjant sobre nosaltres una idea
que pesava sobre Barcelona, que havia marxat a Vilanova perquè ningú el volia aquí, no
hi havia hagut esma per fer-lo, i vam pensar que això s'havia de fer. D'altra banda, això
es va creuar en el camí de la feina per rehabilitar la Ciutat Vella. Es van casar les dues
idees i en va sortir un museu que per a mí ha estat sempre com una mena de catedral
moderna, en el sentit de que és el lloc que per la seva potència domina l'entorn. No sé per
què a Perugia feien les coses que feien si Perugia, no sé quants habitants deu tenir ara,
però és com una ciutat mitja de Catalunya. Vaig ser-hi abans d'ahir: entres a la plaça de
Perugia i a mi em fa pensar en Manhattan, amb la potència dels arcs i de les voltes de la
Prioria, la casa dels priors, que és ara la casa de l'Ajuntament, el Comune.
Per què hi ha aquesta necessitat de monumentalitzar o de sacralitzar els espais?
Segurament perquè en un moment de gran dificultat o de gran rivalitat, en el cas d'Itàlia
deuen ser les rivalitats i competències entre senyors i ciutats, que jo crec que són vida.
En el cas de la Ciutat Vella i del museu contemporani, la necessitat d'un manifest de
llum, de claredat, de negació del negre, de negació de tot el passat d'aquella zona (no
del passat en el sentit de la seva història sinó del malament que ho passaven els qui hi
23
eina.doc
21/05/98
�vivien), i així des del primer dia es va convertir en un Hoc quasi diríem de peregrinació
encara que no hi havia res a dins. Cosa que està mal dir-la, però va ser així efectivament.
Ara queja està ple, que té una magnífica col·lecció que s'està ensenyant ara justament, i
està a punt d'acabar-se de signar el conveni amb La Caixa (que és una de les tres o
quatre grans col·leccions que hi ha de pintura espanyola contemporània), doncs més que
més.
Els de Bilbao ens han passat al davant, han fet una cosa molt més "brutal", diguéssim.
És que ho necessitaven, és que les seves necessitats possiblement anaven per aquí. Jo
estic emocionadíssim amb el museu de Bilbao, l'he vist amb en Frank Gery ara farà un
mes, i és el que Bilbao necessitava. Ara, de cop i volta, Bilbao comença a veure's amb
un altre mirall perquè surt en els diaris del món, i no per terrorisme, ni per desgràcies, ni
per atur, ni per misèries, sinó perquè han fet una gran obra.
En petit, perquè ara el nostre museu ha quedat com una cosa molt modesta i petita: si
comparem les despeses de construcció i manteniment d'un i altre, fa riure. A Barcelona
és tot a bon preu: l'estadi, el palau de Sant Jordi va costar la meitat que a París el de
Bercy, que va costar en aquell moment 17.000 milions, quan nosaltres en vam pagar
8.000. L'estadi, comparat amb el de Roma, la tercera part. I el museu comparat amb el
Guggenheim la tercera part, inclús encara menys, i crec que el manteniment també. Tot
molt arreglat, com això... Anem tirant.
Pregunta
Jo voldria més que preguntar, carregar una mica des del punt de vista de la gent de
comarques, perquè aquí estem parlant de la ciutat de Barcelona des del punt de vista de
la ciutadania, de la ciutat. La gent de comarques (jo sóc de comarques) venim a la ciutat
a disfrutar de la ciutat. Es el gran centre d'oci que tenim i jo crec que fins i tot s'hauria
de plantejar de posar una duana i fer-nos pagar un petit impost, perquè més que rebre les
inclemències de la ciutat, el que fem és gaudir de tota aquesta gran infrastructura i
d'aquests grans serveis i d'aquesta meravella que és Barcelona. Fins i tot s'han produït
anècdotes -que voldria explicar aquí- d'alguna persona coneguda meva que s'ha
plantejat anar de vacances, i han estat mirant possibilitats per venir de vacances a
24
eina. doc
21/05/98
�Barcelona, perquè és aquella ciutat que tenim a prop, però a la vegada és la gran
desconeguda, amb una capacitat de sorpresa i d'oci impressionants. Des de la posició de
comarques voldria felicitar Barcelona perquè realment per nosaltres és un gran centre de
desenvolupament, etc.
Resposta
Molt bé. Escolta, peatge no, per això, perquè jo vaig a Rupià i no pago peatge. Bé, pago
peatge si vaig per l'autopista a la caixa Vilarasau, però no paguem per entrar a Rupià, i
per tant, per entrar a Barcelona tampoc. D'alguna forma la virtut de les ciutats -això que
dèiem que no són ni mercat ni estat- és que pagues per les coses que hi fas, però no per
entrar.
Una de les coses maques i poc conegudes de la història de Barcelona d'aquests anys ha
estat el "love affair" que ha tingut amb el Pirineu, concretament amb una cosa que es diu
Comitè Interpirinenc de Poders Locals, que anima l'alcalde de la Seu d'Urgell, el Joan
Ganyet, i un altre alcalde, el de Aix-Les-Thermes, que es diu Agustí Bonrepós. Aquest,
com tots els alcaldes de França, és diputat.
Barcelona, amb aquest Comitè de ciutats (tots els comuns d'Andorra en formen part i no
fallen mai) va firmar una carta que es diu Carta de la Ciutat i els Pirineus, que és poc
coneguda però que en el transcurs del temps anirà agafant la seva volada perquè el gran
problema de VEuropa, sistema de ciutats, des del punt de vista dels qui han de planificar
o governar, és què en fas de les comarques. Tot això quedarà molt alleugerit si les
ciutats grans i el sistema de ciutats mitjanes fan uns contractes ben fets, i si la ciutat
s'adona que si vol tenir els prats de la Cerdanya tan bonics com són, els ha de pagar. No
que els hagi de pagar com a peatge, sinó d'alguna forma que caldrà veure. I que al camp,
més que pagar-li els seus productes perquè després els puguin tirar, com el gira-sol que
diuen que el planten i ni tan sols el recullen, doncs el que s'haurà de fer és garantir a la
gent que viu al camp i que vol passar les vacances a Barcelona, doncs això mateix,
vacances, i d'altra banda, salut pública (un helicòpter a prop), etc.
25
eina.doc
21/05/98
�Aquest tipus de coses són les que la ciutat ha de finançar al camp: comunicació,
comunicació, comunicació. Que vol dir salut, que vol dir informació, que vol dir
possibilitat d'anar d'un lloc a un altre per fer de mestre a La Seu des d'una casa de
Prullans en la que tens uns cavalls. Cosa quejo he vist que passa: uns senyors que tenen
uns cavalls a Prullans, ell se'n cuida, ella fa classes a La Seu, però necessitarien saber
més segur que l'institut no està tan lluny, que l'helicòpter si et poses malalt arriba, i una
sèrie de coses que cal pagar des de les economies d'aglomeració de les ciutats.
Algú va dir fa poc, quan es va dir aquí que Barcelona volia posar un peatge, que
aleshores per anar a collir bolets també. El gran problema del mercat és que no sap
gestionar -i aquesta és la veritat-. Quan Estocolm va fer tota la fibra òptica de la ciutat,
van fer un concurs i van obligar a l'empresa que hagués guanyat a cuidar-se d'Estocolm
(el mercat més rentable de la fibra òptica) però també del nord de Suècia on no hi ha
ningú i és caríssim perquè cal tirar quilòmetres de fibra òptica per una sola família. Van
pensar que havien trobat la solució. En canvi, el dia que vam discutir això d'Estocolm,
va sortit un expert anglès ben informat, com n'hi ha tants, que va dir que sí, que s'ho
havia adjudicat una empresa, però que el que havia fet a Estocolm va ser fer la primera
pesseta i que quan va acabar això va dir que plegava, va fer fallida per no haver de fer la
resta i es van vendre les accions a un tercer. Suposo que els diners que van guanyar a
Estocolm els han invertit ara a Copenhaguen.
El mercat no funciona per això, i l'estat per això és pel que ha servit fins ara, a França o
a altres països que tenen estats més o menys eficients, però no acaba d'estar clar que si
els estats s'estan tornant també liberals, no acaba d'estar clar què passarà o com passarà.
Crec que és important que tinguem consciència a Barcelona que haurem de pagar el
Pirineu, entre tots, amb Sabadell, no només Barcelona. I aleshores obrir-nos, com tu
dius, a les comarques queja vénen.
26
eina.doc
21/05/98
�Parlament de Toni Miserachs
Jo voldria portar-li la contrària al Miquel Espinet quan deia que per a ell el Pasqual
sempre serà l'alcalde. Crec que en aquesta escola hi ha molta gent, entre ells jo mateix,
queja érem amics del Pasqual abans que fos alcalde, i que durant aquests anys hem tingut
una vida complicada, perquè li havíem d'intentar dir Pasqual Maragall, sencer, per no
quedar com uns pretenciosos i fer veure que així per la cara el coneixíem quan potser no
era veritat. Ara ja estem més tranquils perquè ja podem tornar a dir-li Pasqual sense que
ningú pensi que som uns pedants.
L'escola Eina, una mica seguint en aquesta línia, ha esperat el retorn del moment del
tracte col·loquial amb en Pasqual, i ha fet una excepció que consisteix en fer aquest acte
petit que estem ara protagonitzant en un àmbit molt general -hi ha força gent- quan aquest
és un acte que normalment es fa en un àmbit molt restringit que és el del sopar de
professors d'uns dies abans de Nadal. Això que ara passarà, normalment passa en el sopar
de professors, un àmbit relativament restringit ja que som en aquest moment 124
professors, segons l'última llista de telèfons d'aquest any, però tot i així un àmbit més
familiar.
Avui hem fet aquesta excepció perquè pensem que realment el Pasqual és un amic
excepcional de l'escola, i per celebrar això li atorguem un trofeu que consisteix en aquest
objecte dissenyat per l'escultor Sergi Vilar, que és el títol oficial d'Amic d'Eina.
27
eina.doc
21/05/98
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02. Activitat professional
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista.
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Model Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-10-28
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Ciutat
Urbanisme
Planificació
Model Barcelona
Description
An account of the resource
27 p. Transcripció de la conferència i del debat posterior.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Escola EINA
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 23
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/2764/19980108_TransfUrbBCN_UPC_PM.pdf
ce700ea2cee136fbb21b3ae4b240b7c0
PDF Text
Text
"LES FASES DE TRANSFORMACIÓ URBANA A BARCELONA"
Conferència a la Fundació UPC
8 de gener de 1998
Moltes gràcies senyor rector, moltes gràcies estimats amics, i director de l'escola, senyor
Josep Roca Cladera. Farem servir unes diapositives per explicar una cosa que vostès ja
coneixen millor que ningú, perquè com a professionals han estat justament els
protagonistes d'aquesta transformació, protagonistes amb d'altres, però, en tot cas,
protagonistes de la transformació d'aquesta ciutat. Se m'ha demanat que parli de les fases
de transformació de Barcelona, ja ho farem. Si algú pot anar passant les fotocòpies
començarem amb una visió del que han estat aquestes fases, que no serà sorprenent per a
cap de vostès.
LES FASES DE TRANSFORMACIÓ DE BARCELONA
Fase prèvia:
El Plaja era fet 1964-1979
I a fase:
Petites obres -^ 1987
2a fase:
Les grans obres (obres olímpiques) + Ciutat Vella
3 a fase:
Inversions culturals + Inversions privades + Voreres
Encontres en la4 a fase:
2004 + Logística
En la fase prèvia de la transparència s'ha de dir que el plaja era fet -per referència a altres
ciutats que, en el moment en què s'instal·la l'autonomia local, la democràcia local no tenien
un pla fet o varen considerar que el que tenien no n'era suficient-. Aquest va ser el cas de
Madrid, on el primer que van fer com a ajuntament democràtic va ser un pla general nou.
La primera fase pròpiament dita de transformació és la fase de les petites obres. Dura fins
al 1987, si m'accepten aquesta hipòtesi, aquesta proposta. Quan nosaltres vàrem rebre el
premi Prince of Wales de Harvard, de l'escola d'arquitectura o de Design de Harvard, que
havia dirigit en Sert durant 16 anys, ells van posar l'èmfasi en el fet que donaven el premi a
la ciutat de Barcelona per la transformació i per les obres fetes abans de 1987, per tal que
quedés clar que es tractava de les obres que en diem "petites". Algunes no tan petites, però
en tot cas a les obres no olímpiques. Que el seu premi no se'ns donava pel que es va fer
1
upc3.pm
21/10/98
�després de la nominació olímpica i entorn a aquesta, sinó justament pel que s'havia fet
abans. Hi ha una transició entre aquesta fase de petites i de grans obres. En aquesta
transició jo veig el moment en què es projecten les 10 àrees de nova centralitat, molt
peculiars d'aquesta ciutat i que difícilment amb el mateix èxit es troben en altres ciutats. I
dic de transició perquè aquí tornem al plantejament: és l'època de Joan Busquets, no és
encara la Barcelona de les grans obres, però no és només la Barcelona de les petites obres.
És una visió global, però pormenoritzada, circumstanciada i específica de punts de la ciutat
que es proposen com a nous centres. A continuació ve la segona fase, la més coneguda, la
de les grans obres, la de les obres olímpiques i el seu correlat cordial i crec que indestriable
de les obres olímpiques, que és la transformació de Ciutat Vella. Indestriable per oposició,
justament perquè es va voler una mica com a torna o com a compensació d'una Barcelona
que altrament hagués pogut semblar poc preocupada per la seva ànima -com va dir algú i
després repetiré- i molt per la seva aparença. La tercera fase, posterior a la dels Jocs, és la
fase de la maduració de les inversions culturals, no la decisió però sí de la seva maduració.
És la fase del relleu de les inversions públiques a les privades, és la fase que hem dit de les
"voreres", com a símbol de tota una nova etapa en la qual va primar o ha primat la
preocupació per treure profit de la transformació que ja s'havia fet, i fer que la ciutat
funcionés d'una manera diferent. Finalment, en la quarta fase, en els encontres en la quarta
fase, podem mirar el que significa realment el 2004 i el que representa la logística com a
preocupació substantiva.
A Santiago de Xile, ara fa quinze dies, exposant el que nosaltres entenem com a
planificació estratègica en el propi ajuntament de la ciutat, en presència dels interpellants,
un dels quals era el secretari general de la presidència, un altre era el director del col·legi
d'arquitectes -que va estar molt bé- i un tercer va ser un arquitecte de nom Meza, que va
sortir a la pissarra a fer un dibuix. Va dir: "Yo no voy a hablar tanto como ustedes, voy a
hacer un dibujo". Va fer un dibuix que era aproximadament aquest. Va dir: "Lo que
Maragall y su equipo han hecho ha sido encontrar el alma", d'una manera molt maca i molt
gràfica; "buscar el alma de Barcelona y encontrarla". Ell va dir que Barcelona havia crescut
a partir del segle XLX i, arran de la industrialització, que va barrar el pas del port i del mar i
de la costa, va créixer cap amunt, com deien els poetes: la ciutat s'enfilava costes amunt,
pujava turons amunt cap al Putxet i Collserola, etc.
2
upc3.pm
21/10/98
�Efectivament el moviment de la història va ser aquest i ell va dir que l'equip de l'època de
Maragall el que ha fet és regirar la història i tornar a mirar al mar, i que aquesta ha sigut la
gran transformació de la ciutat. A continuació ell va esborrar això i va fer un mapa de
Santiago, -que ara no repetiré perquè no el sabria fer ni molt menys com ell va fer el de
Barcelona- va fer un dibuix del riu i va dir: "Santiago tiene un alma. Este alma se llama
Mapocho", que és el riu que ells tenen, "...hay que vertebrar Santiago entomo al
Mapocho". Això ho dic perquè en aquest moment Barcelona és referència en molts sentits.
És a dir, molts arquitectes del món coneixen la petita història de Barcelona i parlen de la
Torre de Collserola, de les platges o del Port Olímpic o d'alguna de les obres que s'han
realitzat en aquesta ciutat com a referents del que ells volen explicar -per exemple, quan
volen canviar la seva ciutat-.
Això és el més important del que ha passat, però anant més enllà en aquesta línia [la
següent transparència] vaig dir que un pla estratègic no era només fer això sinó que un pla
estratègic necessitava de dues imatges, de dos espais, l'un dels quals era el zoom de l'altre.
El primer espai [el tornaré a dibuixar perquè no ha quedat gaire bé] és el mapa d'Europa i
la Mediterrània i un punt, i aquest punt és Barcelona. En aquest mapa Barcelona és només
una part d'un sistema més gran, i Barcelona ha de descobrir quina és la seva connexió amb
el sistema gran, abans de passar al mapa petit. És a dir, quan Barcelona ha de definir avui el
que voldrà fer l'any 2004 o 2010, el primer que ha de fer és mirar en el mapa gran
3
upc3.pm
�d'Europa a veure on està i decidir, en referència al mapa gran, què és el que s'ha de fer dins
de Barcelona. [Em sap greu no poder-ho dibuixar perquè això és una pantalla i no ho
permet]. Barcelona ha de fer alguna cosa per poder ser algú en el mapa gran: en el mapa
gran vol ser l'entrada d'Europa, l'entrada al centre d'Europa alternativa a l'entrada
tradicional, que és Rotterdam o Amsterdam o Ambers o el port d'Hamburg. Agafem aquest
exemple perquè els ports són una mica també metàfora de totes les entrades: els ports, els
aeroports, les entrades télématiques, les entrades del coneixement. Hi ha portes cap al
centre d'Europa que es concentren en aquesta zona centre-nord del continent, en l'inici de
la història lotaríngia industrial i de les anomenades "bananes" o taques urbanes, que
constitueixen, potser, el 50 o el 60% de les activitats econòmiques europees. Barcelona què
és? Barcelona és una alternativa, per avall, en aquest mapa, però per ser-ho ha de canviarse ella mateixa i canviar d'estratègia. En lloc de preocupar-se exclusivament per aquesta
inversió de ritmes interna que hem vist que ha fet, s'ha de preocupar per un altre tipus
d'inversió: passar d'estudiar-se com a sistema longitudinal a estudiar-se com un sistema
que té dos braços molt potents, però abandonats, que són els dos rius: el Llobregat i el
Besòs.
El 2004 és bàsicament una idea: un eix preferentment per a lleure i l'altre per a logística.
Els dos rius han de ser les noves fronteres, la nova ànima -com deia aquest senyor- del
projecte de Barcelona. Logísticament, Barcelona necessita fer del Llobregat un eix
important on el Port, l'Aeroport, l'alta velocitat, l'amplada de via europea per a les
4
upc3.pm
�mercaderies, la telemática, la zona d'activitats logístiques per a totes les indústries de
l'Extrem Orient i d'altres que es vulguin ubicar ben aprop del centre d'Europa i ben
connectades constitueixin, efectivament, un lloc d'economies d'aglomeració i d'economies
externes. Ho necessitem. El projecte de Barcelona en aquest moment és fer això i fer-ho
amb respecte del medi ambient, cosa que probablement fa uns anys no s'hauria entès,
hauria estat absolutament impossible i, en canvi ara, sabem que és perfectament
compatible. En l'altre eix el que hem vist és la degradació de la qualitat de vida. Al voltant
del Besòs hi ha prop de 600.000 persones que viuen en condicions urbanístiques que han
estat deficients; estan millorant, però encara són deficients. L'eix portant d'aquesta falta de
qualitat és el propi riu, que és molt deficient, no és ni un riu per començar. És un riu molt
més atorrentat que el Llobregat, té una diferència de cota més important que la que pugui
tenir el Llobregat a la mateixa distància del mar. És un riu difícilment practicable, en
aquest sentit sembla una mica el Tiber -perdoneu la referència- que a mi em sorprèn per la
seva manca de gust comparat amb altres rius, d'aquestes dimensions i en ciutats d'aquesta
significació. Això és probablement perquè el Tévere, si coneixeu Roma ho heu vist, ho heu
intuït, té unes crescudes d'una importància molt considerable, cosa que fa que el
Lungotévere, els dos passejos que hi ha al costat del riu, siguin molt més alts que no pas la
ciutat, que la ciutat del centre històric i el Trastévere siguin molt més baixos que no pas el
Lungotévere, que és una muralla entre els dos costats de ciutat construïda i la vora del riu.
A aquest riu li passa una mica el mateix: no es pot utilitzar fàcilment perquè pot tenir
baixades molt importants i l'ús que se'n faci haurà de ser amb tècniques existents, que
poden permetre aquesta convivència entre gestió urbana i règim pluvial.
FASES DE LA TRANSFORMACIÓ DE BARCELONA
0
BARCELONA VA PENSAR I VA DIBUIXAR DURANT 40 ANYS
1
BARCELONA VA COMENÇAR A FER SENSE DINERS
2
SOBRE UN GRAN PROJECTE : GRANS OBRES
3
LA PROVA MÉS DIFÍCIL : EL "DAY AFTER"
4
2004 : QUÈ HEM DE FER?
Ara analitzem una mica el que ha representat aquest seguit de períodes. Barcelona, en la
5
upc3.pm
21/10/98
�fase inicial que va de 1960 fins a 1980, fins a la democràcia, va pensar i dibuixar el seu
futur. De vegades em pregunten: com és possible que Barcelona hagi fet tot el que ha fet?
Com s'explica el miracle que Barcelona hagi transformat tant de pressa tantes coses en tant
poc temps? Una de les coses que penso que es poden argüir com a explicació és el fet que
Barcelona va haver de pensar durant 40 anys, perquè no va poder fer, perquè estava
prohibit fer gran cosa -no hi havia diners, no hi havia armes polítiques, no hi havia
democràcia, hi havia dictadura- per tant la ciutat va haver de pensar què volia ser quan fos
gran, però no podia ser gran, no podia fer el que volia. Probablement això no és només bo
des del punt de la penitència que significa, sinó que és bo des del punt de vista de la
construcció de consens. És molt probable que sigui veritat que la fase més llarga i
complicada de la reconstrucció d'una ciutat, de la transformació d'una ciutat, sigui la fase
en què la química és més important que la física, la química de la creació d'un consens que
faci possible les transformacions físiques, i que aquestes es facin amb un cert ritme. Això a
Barcelona va succeir de grat o per força, per l'existència de la dictadura, però també per
l'existència de gent que durant aquesta dictadura no van perdre el temps i van dibuixar tot
el que després, quan va arribar la democràcia, vam trobar pensat, fet i planificat. Barcelona
va començar a fer sense pràcticament diners. Aquest era el moment de la veritat, el moment
difícil, perquè l'any 1980 arriba la democràcia local, arriba l'autonomia local i, per tant, la
gent pensa que tot el que no havia pogut fer, es pot fer ràpidament. Però no hi havia diners,
ens van deixar una caixa que era de menys 12 mil milions: vam trobar aprovat un
pressupost l'any 1979 de 20 mil milions, dels quals en vam cobrar 18, i se'n van gastar 30,
i nosaltres no vam fer res, perquè no en sabíem, per començar no sabíem gastar: és molt
difícil. El primer any vam seguir el ritme de les coses tal com estaven previstes i Barcelona
va perdre 12 mil milions, que era probablement una mica més del que havia perdut l'any
anterior, però no molt més. De manera que Barcelona no tenia diners, però sí moltes
expectatives i esperances. El que va fer va ser començar a fer sense diners. Va fer el que
Narcís Serra va anomenar urbanisme de cosidora o de sargidora, amb apunts de grandesa,
que és el que probablement va salvar, en part, les coses. És l'etapa de l'Oriol Bohigas, de la
seva entrada a l'urbanisme en què sense calers és necessari donar pistes a la gent que
tanmateix quan en tinguem, ja ho farem bé, farem tot el que tots pensaven que havíem de
fer immediatament. És l'etapa de les petites obres en les quals la qualitat sorprèn i, sobretot
sorprèn l'adequació entre la tria que es fa d'aquella obra i el sentiment de la gent. Crec que
6
upc3.pm
21/10/98
�aquest moment difícil es va salvar molt bé, i es va salvar molt bé per aquesta intuïció que
probablement era compartida per una experiència d'una colla d'anys del moviment socialurbà (que en Miquel Domingo i la Rosa Bonet han estudiat aquests últims anys en
profunditat) i els propis tècnics de la democràcia. Un cop guanyat el ciutadà en aquesta
primera fase en la causa de la ciutat; un cop els ciutadans estaven convençuts que els que
havien vingut a governar no ho havien fet només per mor d'un vot, cosa que és molt
important, sinó que a més actuaven en funció d'una sintonia, va ser fàcil anar a les obres
grans, cosa que en altres ciutats no va ocórrer. Si mireu Berlín i el seu intent de fer unes
rondes, han passat molts anys sense poder avançar més d'un quilòmetre perquè no hi havia
fe, no hi havia confiança per part de la població en que els que manaven, els que
dibuixaven, els que projectaven i els que invertien tinguessin la sensibilitat que la gent
creia que havien de tenir abans de llençar-se a fer grans obres. En canvi a Barcelona quan
vam començar havíem tingut també la sort -si voleu- d'haver passat per aquest purgatori
del període de pocs diners. Els projectistes (parlo de forma col·lectiva, que vosaltres com a
professionals us inclou i no només a vosaltres, també als enginyers i d'altres), vam haver
de passar aquest període de necessària modèstia que crec que no només ens va reconciliar
democràticament amb la gent, sinó que va ser bo des del punt de vista de la projecció i des
del punt de vista del tipus de transformació física que s'havia de fer, que es podia fer.
Finalment ve la prova més difícil, després de les grans obres, del gran esdeveniment, de la
gran festa, que és el dia després, el day after -allò que un regidor d'aquella època que va
anar a estudiar anglès a Londres va confondre amb after day,-. Era aguantar l'estrebada, era
pagar i seguir invertint. Era el que el pla estratègic va precisament definir. L'encert va estar
-després en parlarem- justament en veure que abans de l'esdeveniment, inclús abans de
l'acabament de les últimes obres, era precís pensar un després per al moment en què això
s'acabés. Això es va fer a temps. Arriba doncs el període en què el pla estratègic ens indica
que s'ha de donar prioritat a la inversió privada, per una banda; (les caixes públiques
tornen a estar relativament esgotades) i, d'altra banda a la inversió cultural, perquè aquesta
estava projectada i previst el seu finançament, sempre més mandrós, sempre amb més
apatia perquè el finançament de les obres culturals sempre costa més. Però també la
química del consensus building la creació de consens de les obres culturals és molt més
llarga i molt més complexa perquè en elles no només construïm la casa on vivim, sinó el
7
upc3.pm
21/10/98
�model de casa on vivim. Un museu voldríem que fos el model de tot i allà haurem
d'ensenyar el nostre art, la nostra perfecció o excel·lència etc. És una mena de lloc sagrat
on hem d'exposar el que som i el que voldríem ser. Això és molt més complicat perquè es
parla d'idees i de valors immaterials: les baralles són infinites, la imprecisió és molt més
gran i la necessitat de temps per coure el brou, el plat de l'obra que s'ha de fer, és molt més
important. D'aquí ens anem cap al futur, anem cap a la situació en la qual estem ara,
lentament les obres culturals van acabant el seu cicle de construcció. Ens recordarem molt
poc de com i quant han costat el dia que s'acabin, ho sabem per experiència perquè moltes
d'elles són obres que ja s'han acabat i que ja funcionen, i a les quals ha costat moltíssim
arribar. Hi ha hagut moments en què havíem pensat que no s'acabarien mai, però quan
s'acaben un se n'oblida ràpidament, tret que a vegades deixin una certa agror, és a dir que
allò ha durat tant que quan s'acaba t'adones no hi ha la il·lusió que hi hauria pogut haver si
hagués estat una cosa d'un ritme una mica més ràpid, una mica més conclusiu, més animat.
Però aquest és el ritme de les obres culturals i cada país i cada cultura té el seu ritme, -el
ritme italià és molt més lent, us ho asseguro-. A Milà, fa 15 o 20 anys van posar una bomba
en el futur museu d'art modern, i la polèmica que va començar aleshores encara no s'ha
acabat, perquè n'hi havia que deien que aquella runa era una autèntica obra d'art modern i
per tant allò s'havia de deixar així, tal com havia estat. No parlo de Roma perquè és un cas
absolutament a part en tots els sentits, però cada cultura té el seu ritme per a les obres
culturals. Estem acostumats, perquè som de la matriu francesa, a pensar que les obres
culturals han de tenir un pressupost i s'han d'acabar ràpidament i s'han de fer amb uns
ritmes relativament ràpids, que totes haurien de ser com aquesta "Très Grande
Bibliothèque" que ens ensenyava el seu autor, Dominique Perrault, fa relativament poc, i
oblidem que justament el model d'Estat que l'ha construït -ni és precisament que estigui de
moda, (no ho està)-, ni és el tipus d'Estat que s'està anant a fer a Europa en aquest moment.
En fi, passo al capítol de les excuses que ningú no m'ha demanat sobre la lentitud de les
obres culturals i passem a l'última etapa, l'etapa a la qual estem mirant, el 2004, el què
hem de fer. El que hem de fer probablement no és a mi a qui li toca dir-ho, jo ara parlo
només com a professor, com a observador, com a ciutadà, jo crec que hi hem de tornar, que
hem de repetir el cicle però diferent, perquè ara ja tenim una llei, aprovada per unanimitat,
pels propis representants de la ciutat de totes les tendències; ja n'hi ha prou de romanços
ara, hem de tenir una llei de la ciutat que ens ajudi a fer més àgilment les coses que volem
8
upc3.pm
21/10/98
�fer. Tenim una moral, tenim aquest lideratge que ens dóna el fet de ser referents en molts
aspectes; no els referents, n'hi ha molts d'altres, de referents, però som un referent. Al
Corriere delia Sera d'ahir, que vaig comprar a l'avió quan venia cap aquí, hi havia dues
planes senceres amb dues imatges de la Sagrada Família en les quals no es deia que allò era
la Sagrada Família, sinó que allò era Europa: viatjar a Europa, deia. Què més voleu? Què
més referent d'Europa que una fotografia d'un monument d'una ciutat, de la qual no s'ha
de dir ni el nom, ni de la ciutat, ni del monument. Tenim aquesta possibilitat que jo crec
que hauríem modestament d'aprofitar i per una altra banda triar un projecte digne de cara a
l'any 2004 que, d'alguna manera, pot ajudar a ordenar les coses. Un projecte que té a veure
amb un món diferent, un món de cultures, un món de ciutats, un món en el qual aquesta
fase tant buida de la vila global es converteixi en una cosa més concreta, en un món de
viles pròximes, un món de ciutats, en el qual nosaltres probablement podrem començar a
discutir seriosament i no pas amb aquesta mena d'abstracció inaprehensible que és la idea
de la vila global.
Tornem un moment enrera per veure l'evolució que hem fet fins aquí. La Barcelona
romana tenia cent hectàrees, la medieval en tenia mil. Bé, tot això és molt aproximat i de
fet s'haurien de mirar els llibres per veure els números exactes. La Barcelona moderna en
té 10.000 entre els dos rius, el Tibidabo i el mar. En un moment determinat, 1840-1860, les
muralles peten. Pràcticament en divuit segles vam fer dues estirades importants: de la
Barcelona romana a la medieval i de la medieval a aquesta.
9
upc3.pm
�Ara estem en un moment, en els últims vint anys, en què hem tornat a petar, el que passa és
que com ja no hi havia muralles, el trencament de les muralles ha estat la construcció de les
rondes, que a última hora és el trencament de les muralles del temps. Si es fan les rondes i
es fa que la gent pugui anar molt més enllà en poc temps és exactament el mateix que si es
tiren unes muralles que no deixaven sortir la gent. Les muralles que van haver de petar,
com sabeu, impedien construir més enfora i per tant van preservar tota la plana de
Barcelona que després va ser l'Eixample. Aquest no és el cas de les muralles
metropolitanes que les rondes van saltar però sí que fa el mateix efecte. Ens n'anem en la
primera explosió, a una ciutat de 10.000 hectàrees, amb un milió i mig d'habitants, (havíem
arribat a un milió vuit-cents). Barcelona comença als anys 1980, una mica abans, a perdre
habitants per primer cop en 20 segles. Però hi ha una mica l'engany de no veure que amb la
caiguda de les muralles, la població de Ciutat Vella baixa radicalment, i el que està passant
ara és exactament el mateix. Està passant que la segona caiguda de les muralles fa que la
gent que s'encabia en la ciutat densa, s'escampa perquè se li dóna la possibilitat de fer-ho.
De la primera època jo poso l'exemple del meu avi, que va néixer al carrer Jaume Giralt,
després va anar a viure al carrer Trafalgar, després al carrer Consell de Cent cantonada
Passeig de Gràcia i, finalment, quan es va casar i va començar a tenir fills, que van ser
tretze i no hi cabien, se'n va anar a la Plaça Molina. Vol dir que en cinquanta anys, perquè
va morir als cinquanta un, va córrer més camp que la ciutat en divuit segles. Tot el que
s'havia mogut la ciutat des d'aquell primer que van trobar al costat del quartel de la
Guardia Civil del Raval, de fa cinc mil anys, (ben aprop de terra perquè allà no hi ha cota
per anar més avall), tot el que s'havia mogut la ciutat des d'aquell moment fins a 1860, que
és quan va néixer el meu avi, per entendre'ns, va ser multiplicat per deu en vida d'aquest
senyor que va viure cinquanta anys. Veieu la potència de l'explosió que es va produir?
"L'altre" poeta va ser Mossèn Cinto que ja va haver de fer una obra en la qual sortien els
dos rius, el Besòs i el Llobregat. Barcelona era una criatura que havia nascut a les faldes
d'Hèrcules, que era el Montjuïc, i del qual "besar els seus peus voldrien els dos rius, Besòs
i Llobregat". I després deia que de les seves defenses eren troneres avançades Montseny i
Montserrat. O sigui que aquest home, de cop, va veure la ciutat, l'àrea metropolitana xica i
la regió metropolitana. En aquell moment aquest poeta i aquesta generació mentalment
s'avancen fins avui, ja dibuixen la Barcelona que nosaltres estem fent.
10
upc3.pm
21/10/98
�1953/1974
Barcelona Metropolitana
50.000 Has.
[3.000.000] 4-
Barcelona Regional
150.000 Has+
[4.000.000]
Ara veiem les imatges de la Barcelona metropolitana de 50.000 hectàrees i tres milions
d'habitants. Aquesta va néixer a l'any 1953, amb el dibuix del pla d'ordenació, i va
renéixer políticament a l'any 1974 amb el decret que en van dir de la flebitis, quan el
Príncep d'Espanya, Juan Carlos, va signar el decret de constitució de la corporació
metropolitana, perquè el Cap d'Estat que era el General Franco tenia flebitis i no podia
firmar. I aquí va néixer. A l'any 1974 i a l'any 1976 es va aprovar, primer inicialment i
després definitivament, el pla general metropolità i ara estem on vam començar. El pla
metropolità és el que va permetre que Barcelona no fes el que Madrid va haver de fer i
després comentaré. Si mirem el que ha passat després i el que és la Barcelona regional, la
de les 150.000 o 200.000 o 250.000 hectàrees, de quatre milions d'habitants, veurem que la
forma que té ja no és la mateixa, ja no es dibuixa aquesta ciutat amb un límit, sinó amb un
núvol, amb uns punts, amb una xarxa. Aquesta ciutat ja no és un terreny urbà, amb o sense
muralles, aquesta ciutat és un conjunt d'aglomeracions que formen una regió o una ciutatregió. A mi sempre m'ha agradat pensar, en parlàvem ara amb en Roca i algú més quan
veníem, que s'havia de mantenir aquesta trilogia per poder comparar les ciutats, perquè les
ciutats existeixen políticament, vull dir que tenen els límits que els dóna la història política.
Brussel·les és petitíssima. Londres, la "city" de Londres és una milla quadrada, o sigui,
11
upc3.pm
�quan ve el Lord Mayor de Londres, aquest senyor no és ben bé res, l'alcalde d'una milla
quadrada, és una cosa purament simbòlica. En canvi nosaltres en tenim 100 de quilòmetres
quadrats, Madrid 600, Saragossa en té 1000, i Lorca en té molts més, el municipi. Això és
una cosa que no té res a veure amb la ciutat com a tal. Per tant si nosaltres no tenim un
vector com a mínim de dos o tres elements no podrem comparar ciutats mai perquè les
estadístiques no correspondran mai a la ciutat real. Quan l'ONU ens va encarregar l'Urban
Survey a l'Institut d'Estudis Metropolitans, que van fer en Jordi Borja i la Mireia Belil,
vam triar, llavors, un vector de tres elements, la c, la m i la r: la ciutat municipal, la
política, la petita -digueu-li com vulgueu-, la ciutat metropolitana i la ciutat regional que
corresponen a les fases 2, 3 i 4 de les transformacions que hem vist.
Urban Survey
Ciutat municipal
Fase 1
Metròpoli
Fase 2,3
Regió
Fase 4
Si miréssim la població, que hem vist que era d'un milió i mig, després de 3 milions i
després de 4 milions, veuríem que les ciutats metropolitana i municipal baixen de població,
la del milió i mig baixa -havia arribat al milió vuit-cents- i la de tres milions baixa - deu
estar a dos milions vuit-cents. En canvi, la regional no, està a quatre milions, 4,2 segons
com es defineixi fins a on arribem. Per no existir no existeix una regió, que és una de les
grans falles de la política catalana dels últims deu o quinze anys. No hi és. No s'ha fet la
regionalització. Hi ha comarques però no hi ha regió. Per tant no hi ha res que correspongui
a aquesta mena de ciutat real a la qual m'estava referint. Si hem de valorar cadascuna de les
fases, jo crec que es pot dir que a la primera fase l'encert va residir, sobretot, en el prestigi
urbanístic que es va aconseguir més que no pas en les grans obres. Les grans obres van ser
després, i van ser un èxit popular, podríem dir. La gran escampada de la marca
"Barcelona", per entendre'ns. Però en la primera fase es va aconseguir, com he dit abans,
que la professió, a nivell internacional, reconegués Barcelona com un lloc on es feia
urbanisme de qualitat.
12
upc3.pm
21/10/98
�FASE O
Barcelona va pensar i va dibuixar durant 40 anys
Decisions encertades
Subías, Serratosa, Solans, Socías: Dibuixen de l'escenari dels 90 al 1965
Sostre Potencial -l
[Potencial Vallès Central]
Algunes decisions heroiques i molt controvertides: a la fase zero teníem les decisions
encertades d'aquests senyors els noms dels quals comencen tots per s: Subias, Serratosa,
Solans i Socías. Ells van tenir una vista immensa a l'any 1965, figurava que feien un
esquema director per a 15 anys, i no, el que van fer és el que efectivament ara (1997) és la
regió. El llibre que van produir aquests senyors es va ficar en un calaix l'any 1966 perquè
estava prohibit. Era un llibre, l'esquema director, que arribava fins al Montseny, era la
regió pròpiament. Això era políticament immenjable, inassumible, i per tant es va ficar en
un calaix.
El que és curiós és que tants anys després, el pla és del 1975 i ara estem a l'any 1998, en 23
anys, aquest pla encara no és menjable, la regió encara no existeix. La regió del Subies, del
Serratosa, del Solans d'aquella època no existeix. En tot cas ells ho van veure, ells van
decidir que el sostre potencial de Barcelona-municipi havia de baixar de 3 milions a 2
milions. Això fa riure ara, però resulta que dels 2 milions estem baixant a 1,5, i seguirem
baixant, probablement, encara que en unes declaracions, que m'han agradat molt, l'alcalde
diu que probablement la gent començarà a tornar a la ciutat antiga, a la ciutat central, a la
ciutat municipal, que és possible. És possible perquè hi ha una sèrie de raons que ara serien
molt difícils d'explicar, però que tenen a veure amb la pròpia estructura, quasi diria física i
econòmica, vull dir de valors, del centre, del centre vell i del mid-town o PEixample. Bé,
decisions importants d'aquesta gent van ser aquestes dues: una gran discussió sobre el
potencial del Vallès Occidental que no es va tancar, va quedar obert com una ferida i
encara ho està. N'hi havia uns que deien que sí, que hauria d'haver-hi 650.000 persones a
Sant Cugat del Vallès, i uns altres que deien que no, i encara aquesta discussió segueix ara
sobre si Sant Cugat ha de tenir l'estació del tren d'alta velocitat o no.
13
upc3.pm
21/10/98
�Errors possibles
Inèrcia diàleg amb política autoritària
Aigua i residus
Pla Delta, Pla Besòs, Aeroport, TAV
Metro, pàrkings
Puntillisme
I els errors possibles són que es van habituar a un tipus de diàleg malaltís amb la política,
perquè clar, la política era malalta en aquell moment, no n'hi havia, de política. I això va
produir un tipus de tècnics, i clar jo em poso a dintre, al menys en aquella època molt
clarament, acostumats a fer la viu-viu, a no acabar d'afrontar els problemes, acostumats a
mirar de colar coses, per dir-ho així, en la mesura del possible. No van afrontar del tot el
tema de l'aigua i dels residus, no van donar les bases del que ara veiem que és necessari.
Clar, això és molt fàcil de dir, ara. Però ni el Llobregat ni el Besòs i les seves grans
infrastructures, ni el metro ni els pàrkings, -els pàrkings no van aparèixer com a
equipaments i això jo crec que va ser un error considerable-. Després ens hem hagut
d'inventar pàrkings de les maneres més complicades que us pugueu imaginar, tenim una
quantitat de plets encara, com el del pàrking de la carretera de Sarrià amb Manuel Girona;
cada pàrking és un drama.
És més: el puntillisme, el puntillisme era inevitable en aquella fase perquè era l'única
manera de salvar la ciutat i el territori en una fase en què la política no era democràtica, i
per tant, si hi havia un tècnic que era més democràtic que els polítics que l'havien nomenat,
quasi que tenia l'obligació de ser puntillista a l'extrem i de posar en cada punt que allò no
podia ser tal cosa, que no podia ser altra cosa que un equipament. Això, que en aquell
moment estava justificat, hauríem d'haver vist en algun moment, potser abans del que vam
trigar a realitzar, que ja no era la bona manera de treballar en el territori, que havia de ser
molt més liberal, molt més oberta i molt més indicativa.
14
upc3.pm
21/10/98
�FASE 1
Barcelona va començar a fer sense diners
Decisions encertades
Prestigi urbanístic
Decisions héroïques: nou equip projectes
Tria d'intervencions
Plaça Trilla —» Via Júlia
Velles fàbriques - instal·lacions
—» Parcs
Camí crític 1992
Passem a la primera fase. En la primera fase, decisions encertades: el prestigi urbanístic, la
insistència en l'equip de projectes. Jo vaig tenir una gran baralla, ara ja puc dir-ho, amb
l'Oriol Bohigas perquè ell volia tenir, no me'n recordo quants, però molts arquitectes en un
equip de projectes nou, i els va tenir, en va tenir 13 que jo recordi, després de molta
discussió. Però jo estava fent la reforma administrativa, com sap la Mercè Sala, i com que
havia de fer la reforma administrativa i havíem de baixar de 15.000 funcionaris a 12.000 i
fer moltes més coses que no pas abans, allò no casava del tot. Però finalment hi va haver
una gran entesa, perquè es va tenir la flexibilitat pel seny de tothom de veure que la casa
havia de baixar i algunes coses havien de pujar, i aquesta en va ser una.
Es va formar un equip de projectistes amb llapis que no planificaven sinó que projectaven.
Crec que va ser un gran encert. La tria de les intervencions, com ja he dit abans, la
combinació des de la plaça Trilla fins a la Via Júlia o fins a l'estàtua del Viladomat a la
República, a la plaça de Llucmajor. La conversió de les velles fàbriques i dels escorxadors i
les estacions de trens en parcs i en instal·lacions, com la Sedeta.
Sempre recordaré, i això és impagable, que el dia que es va inaugurar la Sedeta, com a
escola i com a centre cívic, hi havia un parell de senyores que anaven al meu costat dientme que ho sabien tot, que coneixien allò, les finestres, i aquell passadís i em van dir: "Oh!
és que nosaltres havíem estat treballant 40 anys de filadores, o de teixidores, a la fàbrica".
"I ara què?". "Ara estem contentes perquè això és l'escola dels nostres néts". Aquesta
emoció era molt especial: la ciutat que va anar recuperant espais d'aquesta ciutat atapeïda,
15
upc3.pm
21/10/98
�la de l'avara povertà que deia el Dante, que havia aprofitat fins l'extrem els pams quadrats
per construir una fàbrica, una escola, unes cases, etc., i que de cop podia recuperar zones
que havien tingut un ús i no en tenien cap! Les podíem recuperar intel·ligentment per fer
parcs o per fer escoles, i la gent que hi havia treballat hi podia veure escoles pels seus néts.
Aquesta és una emoció que moltes altres ciutats no han tingut i que nosaltres, una
generació com la meva, i jo en particular, haurem d'agrair com una enorme fortuna quasi
impossible de reviure. Les altres il·lusions que es viuran, que seran tan importants com
aquestes, seran unes altres il·lusions, però no aquella.
Després, el fet d'haver descobert molt aviat que per al 1992 s'havia de fer, primer de tot,
un camí crític, que s'havia de trobar què és el que calia perquè el 92 fos 92, per a que el 92
fos possible. El primer estudi que es va fer en aquest sentit, d'en Josep Maria Vegara, va
donar que el camí crític del 1992, de tot el que es volia fer pel 1992, era aixecar la via del
tren, i per aixecar la via del tren se n'havia de fer una de nova. S'havia de completar la
sortida de l'estació de França en direcció cap a Aragó i cap al Besòs. I per fer això s'havia
de canviar un col·lector i per canviar aquest col·lector, a l'any 1984 em penso que va ser,
s'havia de començar a treballar, de seguida, cosa que ningú no entenia: Què fan aquests
aquí ara? -deien. Canviar el col·lector enmig del carrer Marina, quan al carrer Marina hi
havia la paret del tren i no es veia què hi havia al darrere ni se sabia per què el carrer es
deia Marina. Aquesta visió del camí crític penso que va ser absolutament fonamental.
Errors possibles
Alguns Peris
Ronda del Mig semi -enderroc?
Errors possibles d'aquesta època, pocs, en aquesta època pocs. Uns sí: alguns dels peris que
es van fer, crec i ara ja puc ser molt provocatiu, van ser molt equivocats. Ens vam
equivocar perquè els vam fer amb massa ambició. Crec per exemple que el peri del Case
Antic no estava ben dimensionat en aquell sentit i el peri de Torre Baró tampoc. És a dir, i
ara ho sabem, mal que ens pesa, sempre que un peri dibuixa il·lusions que van molt més
enllà, (si van una mica més enllà està bé), però si van molt més enllà del que realment es
pugui fer en una generació, en 15 anys, en 10 anys, són realment perniciosos perquè el que
16
upc3.pm
21/10/98
�fan és generar una decepció creixent.
Els peris que no es poden realitzar, de seguida que triguen a realitzar-se i finalment es fan,
són una mica com el cicle vital, però aquells que realment van tant més enllà del que es pot
fer, que són tan ideològics i tan carregats de bona fe, i esdevenen, una cosa que mai no es
farà o trigarà molt a fer-se, aquests provoquen cinisme i són una escola de desprestigi de
l'acció pública, de la polis. Crec que a Torre Baró va passar una cosa d'aquestes, quan ens
vam posar a dibuixar una vall aterrassada, amb unes terrasses magnífiques que mai no
tindríem diners per finançar, probablement. I una colla de coses que després van resultar
pràcticament impossibles. No havíem considerat prou que tots els habitatges que hi havia
eren il·legals i inclús que per enderrocar-los necessitàvem el visat d'un arquitecte, que
ningú no volia fer, que cap arquitecte col·legiat hagués volgut signar. I altres problemes
d'aquest ordre. Al Casc Antic ens vam passar una mica d'equipaments i quan hi ha molts
equipaments que no es poden fer també es produeix aquest efecte negatiu, en el sentit que
es buida de vida una zona que lentament es va decandint. Això és el que havia passat en
general a tota la Ciutat Vella. Un dia, a la Riereta, prop dels carrers Sant Jeroni i Cadena,
una senyora de 90 anys em va dir que la seva àvia ja li havia dit que allò estava afectat i
que no es creia res quan jo li vaig dir "doncs ara caurà". Són sensacions d'il·legitimitat que
es creen, de no realització de les coses que es dibuixen. Crec que en algunes ocasions en
aquella època vam fer aquest tipus d'error.
L'enderroc parcial de la Ronda del Mig va ser un error? Molts arquitectes van considerar
que s'havia de fer el gest simbòlic que Madrid havia fet quan es va carregar Pescalèxtric
d'Atocha. A Madrid, quan van començar van fer un pla nou, s'hi van estar 5 anys, van
perdre 5 anys. No van tenir més remei, no tenien el pla metropolità que nosaltres teníem i,
per altra banda, van fer un gran gest, molt agraït, de carregar-se una obra, una obra que
estava mal feta, probablement. Aquí, en canvi, els enginyers van defensar la Ronda del
Mig, a Alfons X el Savi, i els arquitectes la volien enderrocar. I al final vam haver de fer la
decisió salomònica o eclèctica de posar un economista que va estudiar el cost i el benefici i
va donar que, efectivament, hi havia una part que s'havia d'enderrocar i una altra que no.
Perquè la part de dalt estava al nivell de les cases, a la cota zero de les cases que anaven
muntades cap al carrer Cartagena i en canvi la banda de baix no. Per tant la part de baix
17
upc3.pm
21/10/98
�d'aquesta ronda quedava penjada sobre l'entresol o el primer pis de les cases i els costos
negatius, els beneficis negatius de l'existència de la part de baix d'aquest viaducte eren
molt elevats. Al final es va tirar la meitat, es va quedar la part de dalt, es va tirar la part de
baix i els arquitectes es van empipar, els enginyers també, i els economistes van aplaudir,
probablement. Jo crec que no va ser un error, però m'agradaria saber, ja que estem aquí,
quines són les reaccions que això finalment haurà provocat.
FASE 2
Sobre un gran projecte : grans obres
Decisions encertades
1985: Jornades de Sarrià: Les Rondes
El Pla d'Hotels
Encetar les inversions> culturals
El Holding
Procivesa
Façana marítima
Sobre la segona fase jo crec que les decisions encertades van ser: la de l'any 1985 a les
jornades de Sarrià de construir les rondes, -també aquí va passar això que us he dit abans-.
Uns senyors que vivien a Pedralbes, que feia molts anys que hi tenien la casa, amb el jardí
o el que fos afectat per la ronda, volien fer uns arranjaments i em van trucar per preguntar
si faríem la Ronda o no, i que suposaven que no. "Després de tants anys, d'abans de la
guerra, això no es farà, no és farà..." Els vaig dir: "Mireu, d'aquí quinze dies us ho diré" I
van riure. "Quinze dies? Per què quinze dies?" "Perquè estan reunits a Sarrià uns senyors
que estan decidint si es fa o no es fa". I aquests senyors que eren en Parpal, en Torres, en
Morales, en fi, tot el seu equip , van decidir que efectivament es feia, que es podia fer i que
es faria. I jo els vaig trucar i els vaig dir: "Es fa". Es van indignar primer, després ho van
admetre i finalment es van trobar solucions una mica per a tothom perquè el típic pactisme
català dóna també per a això. Però la situació inicial era d'incredulitat respecte d'una
decisió que va ser molt valenta i jo crec que molt encertada.
El pla d'hotels, igual. El pla d'hotels va ser veure que efectivament Barcelona no seria
competitiva si no tenia una qualitat d'hosteleria diferent, una capacitat de congressos
18
upc3.pm
21/10/98
�diferent i que això no es podia tenir perquè el tamany de la parcel·la convertible en hotel a
Barcelona no donava pels grans hotels que necessitàvem i per tant, si no hi havia una
intervenció pública, si no es posaven en joc les externalitats i el sector que les domina, que
és el sector públic, que per a això serveix, doncs no ens en sortiríem. Per això, contra
viento y marea vam tirar endavant el pla d'hotels, contra tothom, però haig de dir que, amb
una certa complicitat, complicitat en el sentit positiu, d'una part dels hotelers que van dir:
"No, no, nosaltres patirem per culpa del pla d'hotels, patirem, passarem bé l'any olímpic,
patirem dos o tres anys i després anirem millor". I efectivament això és el que els ha passat.
Ara, les taxes d'ocupació, amb un 40% més d'hotels, de cambres, són unes taxes
d'ocupació molt més altes que no pas les que tenien abans.
Encetar les inversions culturals en aquell moment: un altre encert. Crear el holding: crear
un holding haig de dir que no va ser un encert nostre, la idea va ser nostra però l'encert va
ser que el govern ens va dir que sí, i això és el més difícil. El que ara no trobem, per
entendre'ns. Ja voldríem fer un holding ara, ja l'haguéssim volgut fer a l'any 1993 per fer
el pla del Delta i el pla del Besòs o per fer el metro o per fer tot el que falta per fer i no es
fa, ara.
La sensació que jo tinc, és una mica que a Barcelona se'ns fa pagar l'èxit, això passa a la
vida, quan un èxit es produeix, moltes vegades es produeix una retranca, una onada
contrària. Aquesta onada contrària està durant ja una mica massa, perquè, és clar, això va
ser a l'any 1992 i estem parlant de l'any 1998 i anem cap a l'any 2000, i per tant potser sí
que ja hem pagat allò que havíem de pagar i, aquesta morositat, aquesta lentitud, aquesta
falta d'il·lusió de tots els poders que estan a sobre de la ciutat, per crear els mecanismes
tipus holding que haguessin pogut fer el pla del Delta, no s'entén, ja no s'explica i comença
a ser realment enfadós. Jo crec que la ciutat s'haurà de posar una mica seriosa amb això.
Bé, ho dic evidentment com a observador apassionat, però com a observador.
Procivesa, tan criticada i tan benvinguda, va ser qui va fer que al carrer de la Riereta es
pogués fer el que s'està fent, efectivament, la plaça Sant Jeroni-Cadena, cosa que va fer que
l'amo de can Leopoldo es pogués morir sabent que al costat hi tenia el sol. Es va fer un
forat i hi va haver gent que deia que s'estava estripant Ciutat Vella i el teixit antic de la
19
upc3.pm
21/10/98
�ciutat medieval sense criteri. No, amb molt de criteri, amb unes afectacions que ja hi eren:
amb poca possibilitat, a més, de fer-hi res més que deixar decandir tot, en tot cas-.
Més encerts: inclús la plaça Aliada/Vermell, tan rara, tan estrambòtica, que es veu
artificial, a alguns els agrada, i jo em trobo entre aquests. I la façana marítima, de la qual no
parlo perquè ja és massa conegut.
Errors possibles
Estadi
Liceu
Vall d'Hebró/La Clota?
El Pla de Biblioteques
Les Torres de Telecomunicacions?
I com a errors possibles d'aquesta època: el famós de l'Estadi, en haver-se fixat una data
molt abans dels Jocs, l'any 1989, per tenir-lo acabat, amb un compromís que feia obligatori
de començar tant si plovia com si nevava, i va ploure, va diluviar, més ben dit.
Sobre el Liceu s'havia d'haver aprovat un pla urbanístic abans, es va aprovar, estava en
fase inicial, van venir unes eleccions i uns senyors van canviar el vot i van decidir que allò
no es feia perquè n'hi havia quatre que tenien unes expropiacions i havien penjat uns
llençols a la finestra. Van canviar el vot i no hi va haver majoria, no hi va haver sensibilitat
ni per la dreta ni per l'esquerra, ens vam quedar sols, no hi va haver pla i es va cremar. No
estic parlant d'efectes de cap mena, ara, històricament, si s'hagués aprovat aquell pla,
hagués començat el procés de renovació del Liceu per allà on s'havia de començar, que era
pel pla urbanístic i no a corre-cuita després amb l'incendi al darrere.
Vall d'Hebrón la Clota, com aquest és un tema molt discutit per altres autoritats
urbanístiques i arquitectòniques, no m'hi posaré. Jo no sóc tan pessimista, encara que
comparteixo una mica tots els defectes, però hem de deixar una mica de temps al temps,
desgraciadament, perquè ja m'agradaria que es pogués donar més vida a totes aquestes
coses d'una manera automàtica.
20
upc3.pm
21/10/98
�El pla de biblioteques, que l'Oriol Bohigas sempre es queixava que no es feia, es va fer,
però és cert que amb una morositat que no està tan justificada com la de les grans
instal·lacions culturals. Hi ha un dubte, però és un dubte massa fràgil per haver justificat
l'endarreriment, que és el dubte de: què seran les biblioteques l'any 2005? Però el fet que
no sapiguem com seran, si serà millor llegir d'una manera o d'una altra, llibres o pantalles,
etc., no justifica que no les fem, perquè últimament tots sabem que l'art està en convertir
biblioteques de llibres en biblioteques d'internet, probablement, i Barcelona ha excel·lit en
això. Per tant, tot i que és veritat que el dubte ha pesat sobre el no fer, probablement no ho
justifica.
Sobre les torres de comunicacions tothom té les seves opinions; n'hi ha una que està mal
posada, es va posar 200 metres més ençà del que s'havia de posar, amb tota evidència.
Segurament hi va haver una acció-reacció, i he vingut aquí a dir-ho perquè penso que és
aquí on ho haig de dir, que té a veure amb els humors, amb l'orgull de l'autor, de la
professió, etc. L'autor del pla i l'autor del projecte, que en aquest cas eren diferents, com és
ben sabut. Segurament aquella torre, posada 200 o 300 metres més enrera, sortint per
darrere del Palau Sant Jordi, a tothom li hauria semblat bé, perquè la torre és discutible,
però té una forma inequívoca i, el temps ho dirà, és un senyal, un gest que assenyala
Montjuïc des de molts punts i s'acaba fent familiar. Però també és veritat que trenca
l'harmonia de les línies planes que dominen en el planejament, en el pla parcial, en el
projecte en el sentit ampli de la paraula del que és l'Anella Olímpica. Per tant, aquí
hauríem de reconèixer un error.
Algú em deia l'altre dia que la torre de Foster està fora d'escala i fora de mida perquè, si la
tapes, tornes a veure la muntanya, i en canvi veient la torre, no veus la muntanya perquè
queda com un pessebre, -podríem dir-, la muntanya queda minúscula. A mi m'agrada
recordar tanmateix que abans hi havia aquella torre horrible, que era blanca i vermella, a la
dreta del Tibidabo. Recordo que el dia que vam acabar la torre de comunicacions de Foster,
hi vam anar amb el Pep Borrell, vam demanar una clau anglesa i vam descargolar un cargol
d'aquella torre que després va trigar dos anys a caure, per allò de les antenes, de les
cobertures, i les freqüències... No va caure en el moment en què li vam treure el cargol.
21
upc3.pm
21/10/98
�Però no era solament aquella torre que havia de caure, eren totes les torres que havien de
caure i, en efecte, han caigut moltes antenes, moltes: del Carmel, del Tibidabo, etc. És
veritat que la torre de Foster està fora d'escala, que és una cosa que es discutirà durant
segles -imagino-, però també és veritat que permet una cosa que mai més altres generacions
no veuran, que és treure el bosc d'antenes que hi havia. Es més: la torre està a escala però
no del municipi sinó de l'Àrea Metropolitana.
FASE 4
2004 : Què hem de fer?
CARTA, SEGLE XXI, EUROPA
És possible que la Llei de Barcelona sigui la primera d'una sèrie europea de lleis especials
de grans ciutats
El 2004 es configura com la ocasió de llegir amb calma l'entrada en el nou segle després de
les celebracions del 2000 (Roma, Londres, New York)
Barcelona s'ha situat en una bona posició per a expressar l'Europa de les ciutats i les
Regions.
Passem a la quarta fase. És possible que la quarta i última fase la comencem amb la carta,
amb un projecte per al 2004 i amb una bona posició europea. Penso que és possible que la
llei de Barcelona sigui la primera d'una sèrie europea de lleis de ciutats. Tothom reconeix,
cada cop més, que Europa és, sobretot, un sistema de ciutats, tal com es veu des del
satèl·lit, que no cal inventar-se-la, que no és un concepte buit. Des dels satèl·lits es veu que
aquí a Europa hi ha més llumetes que en altres parts del món. És un sistema més dens, més
construït, més convencional, més culte, més car -més car de netejar, entre altres coses- però
que dóna uns beneficis superiors als costos addicionals, aquesta és la hipòtesi, als costos de
més que té. És la gran riquesa i el gran cost, també, d'Europa.
Barcelona haurà estat en aquest període l'avançadeta, una mica, de les ciutats que s'han
promogut més com a solució que com a problema. Ens havíem acostumat a sentir parlar de
les ciutats com a problema i ara a mi m'emociona quan veig al Jaime Lerner, que era
22
upc3.pm
21/10/98
�alcalde de Curitiba i que després ha estat president del govern de l'Estat, dient al respecte
de les ciutats educadores -que és un altre invent de Barcelona- que: "les ciutats no són el
problema sinó el problema i la solució". I que són més la solució que el problema, i perquè
són la solució, esdevenen problema. Però no hi ha solució fora de la ciutat i, per tant, més
ens val que tinguin solució.
Un dels elements que la meva experiència em porta a defensar amb cert apassionament és
que les ciutats necessiten una llei. No hi ha cap llei general que sigui vàlida... la ciutat és
una construcció massa complexa: els físics ho deuen saber millor que nosaltres, i deuen
riure quan veuen que els polítics, els advocats, els arquitectes, els economistes no ens en
sortim. Però és evident que la ciutat és una construcció que té una capil·laritat i una
complexitat de la qual no es pot donar raó amb una llei nacional, per bona que sigui. Una
nació que sigui sensible el que ha de fer, farà la llei de la ciutat, de les grans ciutats, i
després, o al mateix temps, veure com es lliga la gran ciutat amb la comarca, amb la
muntanya. Això Barcelona també ho ha fet, Barcelona ha lligat unes aliances amb els
poders locals dels Pirineus, i ha tingut, evidentment, un respecte pel que és l'estructura del
país com a país. Però és evident que el país com a país no anirà bé si els seus punts
concrets, la seva ànima, les seves ciutats i els seus motors no funcionen com haurien de
funcionar.
El 2004 es configura com l'ocasió d'actuar un cop passada la bromera i l'apassionament
del mil·lènium, que aixecarà onades de passió a Nova York, a Londres, a Roma i a tot
arreu. Com deia l'altre dia el prepòsit general dels Jesuïtes a Roma, el Pare Koltenbach, el
2004 serà un bon moment, serà un moment en què tot això haurà passat i llavors es podrà
llegir amb una mica de tranquil·litat el que realment està passant en el segle XXI.
Aleshores es podrà parlar amb una mica de calma i de rigor. Barcelona, en tota aquesta
línia, de cara a aquest futur està en una bona posició per expressar aquesta Europa de les
ciutats i de les regions sense la qual nosaltres no aniríem bé.
Moltes gràcies.
23
upc3.pm
21/10/98
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02. Activitat professional
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista.
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Les fases de transformació urbana de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-01-08
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Urbanisme
Planificació
Infraestructures
Cultura
Description
An account of the resource
23 p. amb esquemes manuscrits de PM. Conferència realitzada a la Fundació de la UPC.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Fundació Politècnica de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 23
Discursos i conferències
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
46:27 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Jordi Camí i Morell
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Camí, Jordi, 1952-
Muñoz, Josep M.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019-07-12
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Alzheimer
Ciència
Salut
Barcelona
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Description
An account of the resource
Entrevista a Jordi Camí (Terrassa, 1952), doctor en farmacologia clínica.
Catedràtic de Farmacologia de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
Director general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) (2005 - ).
Director de la Fundació Pasqual Maragall (2008 - ).
Director de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica de Barcelona (IMIM) (1985-2005).
Ha tingut una intensa activitat acadèmica entre la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universidad Pompeu Fabra, on a més de l'activitat docent i investigadora, hi ha ocupat diversos càrrecs (Delegat del Rector, Degà i Director de Departament).
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/387667488" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/387667488">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Jordi Camí i Morell</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Seu de la Fundació Pasqual Maragall
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Jordi Camí del </span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2752/19850611_BCNSimbolsDecisions_BD.pdf
cabf303d8ba74fc1fb54010ad25c16b7
PDF Text
Text
..
\j§f
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
BARCELONA, DELS SIMBOLS A LES DECISIONS
Conferencia pronunciada per l'Excm. Pasqual Maragall
i Mira, Alcalde de Barcelona, a l'Associació de la
Premsa. Barcelona, 11 de juny de 1985.
EJ<p 872/ 84 • IMPREMTA MVNICIPAL
�. :. r:. -:.:.·c.·_ . . ._.. ___ :-,
----------
ün
l/hospi-:.al.i~a~
alta sobre
co;1
rn~s
c'aques"C.a casa per ier alaunes rei:exions
que ens
qli~s~10ns
a
aiec~en
8~
·-/e':_l
~o~s.
1..;ue
;iresideixo.
me
a
l'o~artunita~
enceta't,
pe::.-
elector .=.l,
~ue
ens oferia l'any 1985,
els deia,
Avui JO vull fer
ens hauria de permetre
cons~ar
ha
pr-3ctica;nent
acon.se•3 u i t
pact.3.r
les
~arcelona
cap
admini s-crac ~or1.s
• de
~a
en~re
des~:o~ueJa=
:.
mesures
adminis~racions.
la meva preocu?ació pe: fe'C.
aC'C.U3ClOf!S
~ue
Jª
i:.:ue
o,
Generalitat de
Barcelona-una ciutat
les
,::e 1-:s grans
Aquestes actuacions són
de
=. O
?renére c e cisions.
encallades per manca d'acord
cie
.:i.. ..:_ ·:! V C•.r S
Ca~slunya.
b~siques,
son crucials per ?Oder ier
eiicient que pugui
~oaerna
segle XXI en bones condicions per a
decisió europeus.
l
en-:.rar
competir amb grans centres cie
�h.:..
una
'.Je.:.
Presiden t.
port,
de l'aero9ort
de
i
meva tesi e s
~a
port,
aeroport
I
camps.
optimista
qiJestions
He
tensió
crei x emen ~
o' instancies
s'ha
ciu~at:.
es
ressen~iran
ci'aques~
t:.ri~es t. re
de
govern.
o:fegat o,
sencit,
Es
cer~
que
~arcal o n a
mol~
la
si~uació
ha
fe~s
i
superar
S e !.-
a ny .
subst:.ancial:nent.
al
~ol~
es~ ·3.t
la
concr::9~¿
de
-c.emps
ao~re
des
aquesta
-:.r .3 nsz.-erida
al
és ?Oaitiva.
defini~iv~ m ent
esta posant greument en perill e l
8 1 ?a i s
re~arc.
que la ret&rica
com a míni:n,
c o~3r
uns
d 'aqu e s~
havia estat:. alimentat:. durant
aques~
de
n ecess~~a
ce
? G S S i ~ ili t: dtS
soD.re
so b re
ar r i ~ a r
assoli~
Tantmateix cal donar un pas endavant.
política
?ogu~
de ia capitalitat de Barcelona i
que
partit. En
s ue la
reconeixer que s'ha redu1t
entorn
contrapee
qüestió
iira.
pencients en e: ci arrer
de
al
que 3 a r celona,i al c arrer a ce
el seu conJunt,
massa
~a
?ira es ?Ociria h a v er
i
sos~inc
~a
~ue
que l'acorci a: que s' h a
grana l inies d e l
les
en
la Generalitat pe:
cie
S'ha de ?BS3a r
una a ton ia
manteniment
a
un.a
:;. n v e1: s c ~'d
3arce l ona
com a ciutat e:ficient.
Aparentment
amb
encara ens mou moit més la lluYta per
fer-nos
els simbols que no pas a:frontar els autentica problemes
país.
2
. '
ce
J..
�dels
si~~ols
un dels eixos
els
úl-c.ims
anys.
concreció física,
~es~ituci6
i
que ha
El monurnent al Dr. Robert
d'un i
~rinci?als
i
que ha
de :a seva
cur.:::. n~
tingu~
es"C.irnula"C. la creaci6 de sínbols nous.
la Pla9a S6ller són oos
e%emoles
~ons
altre cas.
¿5 evident que una de les primeres
amb
ac~uac i ó
~asquea
que calia abordar
l'arribada de la democracia era la recuperació i
d'uns codis, d'uns llenguatges i
d'uns símbols.
la
creacir5
no
I aixo
hem ±et
des de l'AJuntament.
Tantmateix aixo no vol dir que haguem
d~
convertir Barcelona
en una plataforma de producció de simbols de consurn massiu per al
conJunt del país.
Oue
la obssessió de mantenir els signes no ens iaci
perdre
la mateixa ciutat que els ha de sostenir.
Tornaré
remarcar
temp .s
el
Ara
que
m'interessa
rnalgrat el pessimisme que es despren
que
és
acabo de dir,
el
reprendre aquest ±11.
a
cree que encara podern fer un
perdut:.,
que
encara h.t ha
es~or~
signes
que
per
del
que
recuperar
perme'C~z1
ser
optimistes.
Tenim
ara
mateix un repte que no podem defugir.
repte que se'ns pot escapar.
I
un
Per aixo és tan urgent la tasca que
ens proposem.
3
�3arcelona que ha de ser la
se~
dels J J.CO.
la
Barcelona que volem que consolidi la seva capitalitat e n e:..
Nor·C
un.:;i
gran
del
Sud,
capital
la
que ha de ser reconeguda com
metro poli
europea en les
latinoamericana
i
porta d'entracia a
repren el seu lideratge cultural,
dels
noranta
de
ser
una
comunicacions convencionals i
-·
modern,
una :ira
,
.
una
3arce:..ona
~uropa,
que
ciuta~
tingui
unes excel.lents
'
.
i
,
conso~icaca
un gran mercat central i
resumir,
'
3 -3 .rcelona
que
!a 3arceiona reinciustrialitzada
uns enlla9os aeris intercontinentais
i
la
décadas,
pro~imes
~elecomunicacions,
un
esca~ilitza~s.
entre moltes
adminis~ració
unes
al~res
actiu
?Or~
c~ises
més~
Ha de ser. ?er
e%1ca~.
una ciutat eficient.
Es-t.ic
::ir o :-:::iose.m
que
convenc;ut
derivar amb tata naturalitat d'aquest
obJecti~
f.-0 t.
d ' ~Íiciencia.
Una
capital no la farem pas amb voluntarisme.
ciutai:.
La
Ca tal un ya
la
que volem que si g ui 3arce l ona és la
que
necessita com a capii:.al ?er a ?roJ e ci:.ar- s e .; l
capital que 2spanya no
banda
si vol i:.enir una
se:?:"ie
de
terrenys
definitiva,
la
podr~
p ermetre's e l
p la~dfor ma
ben
concre"t:.s
es
:..ux e de de ix er
incernacio na :
i
r:i .:Sn,
3c:ven~
identi:ficables.
ÉS,.
en
la
ciutat que millar podra liderar
del que hem anomenat Nord dei Sud.
Hem
intentat
que aquest proJeci:.e tingui el
polítiques coherents i
internacional.
Hem
con.sistents en l'¿mbit
insistit
supor-r..
cai:.al~.
en el missatge i
hem
d'une.s
es9anyol i
procurat
cie
�;:....:_,-::_se:...··
.:: re.=. ..::11·..:: .!.·.:!
en
~Jropi.c..ldl."'
i ;n;ned i
1
~Ue
3.:..
hem
Conseqüentment,
seu port co:n a ?Orta
del
ciut:.at.
i
abonat
tot:.es
L' .01.Juntament.
de
prornoc:i ó
la
C(:O
d'en~rada
les propostes ce comunicació
trans9irenenca.
impulsor
una polit.ica ce
ie"C
:.nt.er.:or
3arcelcna
~a
en
,. ,....
ea~a~
~··
de la iniciat:.iva
t:.irar endavant:. una millar comunicació
de
intercanvi
Seu
d'idees
entre
un
i
mi l .:..o~
cu es
c:.e
vessants del ?irineu.
El cap de setmana passat ha estat amb nosaltres el president:.
de
Mé:.:ic,
Sr.
De la
Madrid.~o
sé si la opinló ?ública s'ha
carrec de que Barcelona és !'única ciutat no
el President De la
2ntre parentesi,
de
dir
que
~a
~adrid
i
~a
e'
~st:.at
cue
visitat:. durant ia seva gira euro?ea.
si em permeten una mica
esta~
ca~i~al
i~'
~'immodes~ia,
molt important. el
e.is f:e
.::.. '.'\ J un t.amen:.
?erqué aixó fos possible.
Dones bé,
aquesta visita pot cenir teta :..a
que vestes l i vulguin donar.
?ero a
d'una de les politiquea que acabo
més,
c~rrega
suposa l-3
d'enunci~r:
una ciutat competitiva que canalitzi el flux de
de
mercaderies
América
"'...latina,
d'América Llatina cap a Europa i
~arcelona
rel -3 cions
i
d'Europa cap
a
que ara circula ?er altres ?Orts,
5
con:iirmació
convertir
en
simb~lice
a 2. tres
�ci~t..a1:...s.
propbsit va ser
A~uest
~am~é
un aels
principa:s ce
O~Jec~~us
la meva recent visita al Brasil.
del 3rasil,radicats
negoc.is
principalmen~
tradicionalment els
utilitzat
de
~orts
a
Sao ?aulo han
vingu~
de Rotterciam i
entrar a Euro?ª·
Jo
una
he intentat convencer de que a
el.s
ciutat
ben
comunicada am:::.
un
":.o ta
eiicients, amb idiomes proxims el d'e:ls
estructura JUridica semblant.
a Rotterdam,
I
Londres o
He
El carni Jª
d'2spanya
i
aix~
ser'1eis
~raaició
amD una
i
a millar preu que no
una
?ªª
?ar~s.
de reierir-me
d'Adhesió
a
tot
Ara només cal prcseguir
penso que m'han e.scoltat.
esior9 inicial.
dem~
I
~arcelona
és ooert.
~ambé
a
aquesi:.
a
l'acte de la signatura ael
~racta~
les Comunitats 2uropees que
2'!adrid.
Vull remarcar amb tota formalitat que el
perdut
política
aquí una excel.lent 09ortunitat
ce
catalana coherent com la que ha
altres gestos i,
s'ha de reconéixer,
~ambé
Gove~n
donar
sem~lat
ce
~adrid
contingu~
3
~nsinuar-ae
ha
una
en
en fets.
Vam demanar que l'acte de signatura de l'acord se celebrés a
6
�3arce.:.ona
:.
l.-'o:::iJeC1:.iu
-rio
ie.;.·
~"1em
ce
se:!:
la lógica del
.: .collida
:ninistre
Que
v am
de
:favorable
íor~a
':lo
inicial
que
la por a
va
la
se~blar
imprudent que
el
millar
seria o:Oiidar-se de la
que
més
~aci
ara el registra a'un
pro?os~a
fet signi:ficatiu que ens
propostes de
ier
~ue
].
els ciutadans de 3arcelona oblidin
cree que és més responsable reflexionar sacre
un
el
noveca~.
Po-e
re:fiar-nos
en
t:..er.i.J..r
Fi n alment,
d'Aíers Exteriors
la inercia i
cen~ralis~e
capi-calita~
es~imulara
a
aques~
ep~soc~.
1.es
rel ~ ar.~a r
~s
r.os-cres
per a Barcelona.
La signatura de l'acorá a'adhesió a
:a
Comunita~
a 3arcelona
hauria tingut la virtut de constituir un doble reconei x ement: que
Barcelona
Catalunya
i
han
esta t
reivindicaci6 de la integraci6 espanyola a Europa
no
En canvi,
Maig,
mé.s sovint,
la visita de Ses
re:forc;:a
d'aconseguir
com
i
la
se va
que 3arcelona
és una ciutat provincial més sinó una ciu-cat amb la que
compta per a aprofitar-ne tot el que
de
en
constan~s
la
amb
a hostes.
passeJar per la
to~a
de capital.
Mages~ats
nostra
que els Reis,
~é
vocació.
els Reis, el
Penso
passa~
que
els ministres del govern
naturali~at.
s'hi
mes
:1auriem
vinguessim
Els reis no han de se r
rebuta
Els reis han de sentir-se ve1ns c'aquesta ciu t at,
Ra~~la,
com deia fa poc Antoni de Senillosa.
7
�positiu,
ÉS
apel.lacions
espanyola
de Lotes maneres,
3.:ircelona
corn
ur.a
ca9ita.i
tingut f inalment un cert ressó en
els
sectors
a
tiagin
que .2.es
9~""0;>0S
i
C
i
de
Ó
política que més s'oposaven a aquesta alternat::.va.
Hem
assistit en ela darrers meaos a un viratge
el planteJament estrategic de la
i •
concretament,
més
impovisat
una
del
poli~ica
de Convergéncia i
:a
preaident ce
espanyola
;iolitica
Generali ta.t.
principi,
positiu
que
toes aquests canvis estrategics
si més no
S'ha
de
Xad~ic .
es-::.an
aupasen un exercici ae
perqu~
en
Unió
en.:.1a
va
~ue
l'especialització ci'un diputat en les qUestions ae
Pensem
im~or~an~
bé,
en
::.·ea.:. is:me.
que des de la presidencia de la Generalitat s'assumeixin
les dades de la realitat i
es descarti la
temp~ació
ae
l'aven~ura
solitaria.
Cal
esperar
paral.lela adaptaci6
ara
que
aquesta
ret.orica
I
re.sl ineació
ta~bé
promotors d aquesta política sobre la gran
1
la
dreta
formació
espanyola
que
tot
i
compor~i
Lll1·3
és prudent advertir als
ex?er~~ncia
els perills que aixo
suposa
Just ara acaba de descobrir els
pú~¡ica
per
encants
de
una
'd el
poder de Madrid.
He
parlat abans de la manca de
de.~'sions
que arroseguem
molts terrenys que són Íonamentals per a 3arcelona.
8
en
La llista és
�::.:arsa
ncmés
:a'hi
de
re::er:...::-é
púb:ic,
Csan·=Jament,
pass.::ida
eacoles.
. ,' .
::.•atenció sobre un parell de qUestions raalt concretes:
de Collcerola i
el gran problema
Les decisions que cal
es tan
greu.
Je
2con~mic
9rcnci~e
so~re
~a
e~s
trigant molt més del que caidria.
!
Sani~at.
~uDe:s
en
ela tónels
ce
aques~
Col:cerola
cas és
sino que
donat que no només s'aJorna la presa de decisions,
s'incompleixen
compromisos
Jª
pactats i
re±renda~s
:nés
davant
notari.
Collcerola és una riqueaa en ella mateixa,
c-=i l
Pero
respectar,
una marca inseparable de:
volem que Collcerola,
si
a
central de l'area metropolitana,
m~s
que
un
paisatg~
de tot
s~gui
aix~
que
ecosis~ema
d~
3arcelona.
sigui el
un nexe d'unió,
no
u~
obstacle, que sigui permeable, cal
compromisos que la Generalitat va ;i!:'"endre qu:J.n va signar
l'AJuntament els acorda sobre TA3ASA.
Seria
sera
molt
prudent tenir en :::ompi:e que si .:,l "C.Un•2l no es
dificil que algunes de les activitats dela
1992 puguin celebrar-se al
fo::caC:a
Jocs
del
Vall~s.
sanitat
------En
aquests dltima diea els mitJans de comunicació s'han
ressb de la greu situació
L'AJuntament
~inancera
observa aquesta
~et
del sector sanitari.
si~uació
des
;ierspectives
�~arveis
!.... 'a.:.. tr.::i
.se:""veis
~e.!."'.S?ec:~i
..
.:..
i
visió
sen se
L'AJuntament
fin s
crisi.
i
~a
23tat _¡_ a
i direcci6 de la política sanitDria .
qu~
rest.ricció
una
a
llarg t..ermin i
sanitari a l'as:fíxia eco n omica i
cal,
més
de la crisi financera del sector
solució sigu i,
l..s.
ios
una pr·e.sencia
ce plan i:ficació
brutal
so~t~~a
va
U- "
L'arrel
que
s.:. :a
presideixo
que p o ~
manca
-'- ens temem
indi.SC!."'i minada ~
dur
e.:
·sector
" al campi qui pugui".
est~
disposat a partici p a r
i ,
si
tot a c o rr e sponsab i li t zar- s e de l a s orti da d 'a qu e s ta
Sempre que es donin els minims institucionals i
poli tics
per a :fer la nostra oferta viable.
En
aquest
sentit
cal primer una aplicació
de
la
propia
legislaci6 elaborada pel Parlament de Catalunya. Em re:ferixo a
Llei
12/1983 que crea l'Institut Catala de la Salut i
la
constituí
les arees de g e sti6 s a nitari a dotades de consells de direcció amb
presencia municipal.
Aquesta Llei,
:fins ara no desenvolupada en
aquest apartat de la par t i c ipaci6 municipal, es pot aplicar ara a
Barcelona. L'Area de Barcelona c oninc i deix a mb u n sol aJ u ntam ent,
el
de
Barcelona.
L'aplicació
de
senzilla de :fer.
10
la llei
seria
dones
:forr;a
�Aquesta mesura que demano pociria ser
en e: cami que :a
~lei
General ce Sanit.at preveu, a
un assaig en profunditat
d'all~
significar en la direcció i
pacte
raons:
~ue
:i..nt.ermecii
:a vegaGa
~u~
la part.icipaci6 mu,ic i ?a:
oo~
planiiicació cie la
san~ta~.
segon punt tamoé clau per a fer viaole l'experiencia
Un
un
un pa s
t.amb~
especificament en aquest sect.or.
polític,
primer
en
economic
lloc
de la sanitat. i
perqué la
Generalit.at.
é.s
,::iues
?er
el
:a gest.ió
malament es pot acce?t.ar
i
la
participació sinó es donen condiciona d'estabilit.at. financera que
permetin afrontar la necessaria reforma.
~~oc
2n seson
la sdniLat
es la competencia autonómica més impart.ant. en termes economics
de
l'éxit o el fracas de l'aplicació d'aquesta
deduira
el futur bona part de
en
l'~xit.
o
L~anfer~ncia,
i
se'n
de
frac~s
d'Autonomia del 1979.
del punt de vista de l'AJuntament.,
Des
corresponsable, m'hauria de referir
Clinic i
a
Pla
l'IMAS,
l'nospital de la Creu RoJa.
.
específics sobre l'IMAS i
Pel
3
fa a
que
d'Empresa
a
San~
Pau,
2ospital
Faré només uns comentaris
Sant Pau.
l'IMAS Jª es conegut que hem
desenvolupa~
que ens ha baixat els costos de 20.000
a
un
15.000
ptes. per U.B.A. o estada, que es equivalent
L'Institut Catala de la Salut ens manté
e
ptes.
10.000
des l'any 1981.
Per tant,
Barcelona, que en un 90 per cent Ja cotitza a
a:fegeix
al
L'AJuntament,
pagament
~
més,
de
l'ICS 5.000
paga les estades,
ptes.
congela~
el
concert
contribuent
a.e
la seguretat social
Per
en la seva
d'aquelles persones que no tenen mitJans economics.
11
e~
cada
estada.
integrit.at .•
�pero l'altra
benefic~ncia,
La
lliberació
apor~ació
no ens corres?on.
d'aquests recursos
ens
permetr :'..<1
altres reptes, dels molts que la ciutat té ?lanteJats, en aquesta
moments. Politicament es un tracte inJust.
El cas de Sant Pau és també un cas
sentit
parlar
vegades cel valor simbólic que té
mol tes
Catalunya l'Hospital de la Santa Creu
etc,
que tot i
situa~ió
etc.
caoda¡.
politicamen~
i
ce
San~
Tot aixb estA molt bé,
?au,
t:•e.r
de .:..a
perb :a
~em
se va
rea~i~at
sent una institució punta en termes sanit:.aris,
es-;:a
es
en
de iallida economica
Pel
comprorni.s
que
hi té
l'AJuntamen~
en -ª
se va
vessant:.
patrimonial no volem ni podem desentendre'ns cel seu futur.
Cal
seus
que
treballem per a donar perspectives clares
as pectes
urban.ístics,
de
delicades arquitectanicament,
viaria:
Ronda. del Mig,
Ouant a
superar
brgan.s
parts
mé.s
de la seva connexió amo la xarxa
i
Primer Cintur6 i
Túnel
el pacte institucional de 1978 i
de
les
els
d~
la Revira.
la recuperació de la seva viabilitat económica.
govern públics que és
sense equilibris
que
remodelació de
en
insti~ucionals
establir
responsaoilitzin
claramen~
:¡::¡lenamenr:..
cal
uns
1.
artificiosos, que a la llarga fan
ningú no es senti políticament responsable del que passa
aquest hospital.
12
en
�es
Si
donen les condicions
poli~~ques,
aba ns
par lava,
de Sant ?au, amb els costos que aixb
Aquesi: és
re~resen~a.
potser, un dela exemples mes clars
,
de
les lluites ideologiques hauria de permetre la
de
les
ciutat
institucions
pugui
o:ferir
hospitalaris a
Hi
ha
d'indecisió
en perill i
a
abrir la
ci'-:iquesta
:finals
re ::on s·c.ruc:.c i6
possi~il~~a~
década
U~3
1.:;ue
la
ser veis
un nivell plenameni:. europeu.
elemeni:.
un
que
positiu
2nrnig
la
caracteritza
':J~nera:
e.e
gestió
del
!;:()'..,'ern
ce
.:.a
Generalitat. Es la iniciació -apareni:.meni:. seriosa- del ? rocés que
de dur a la construccid de les noves presons de Cai:.alunya.
haura
un pas important que saludo com un cels ?rimers
govern
de
Generalitat
la
freqilentment impopulars, que són
A
tates
pr~pies
capitali~at
de
la necessitat que l'Estat i
costos
que soporta la ciutat de
i
a
les
per
~oltes
del
decis.!.ons,
ce tata acci6 ce govern.
c.onunicar
.:.a
3arce:o~3.
banda,
de Catalunya,
:front
meves intervencions
les
importancia de la
:fer
de
int.2nts
la Generalitat assumeixin els
Barce~ona
coses,
capital
pe:
fe~
de ser capital
a'~spanya.
Costos que
avui dia paga principalment l'A3untament de Barcelona.
D'altra
banda també he parlat de la necessitat ae
per a Barcelona la capitalitat de la Mediterrania
13
reclamar
Noroccidental,
�d'aquesta regió que anomenem Nord del Sud.
de
moda.
Pero
transpirenenca
el
és
fet
el
que
internacional.
presencia
I
capita.:..
ser
de
ens
c'ac;:ues-::..a
la
em ref'ereixo a
reg ió
ce
to~a
~e11ir
Catalunya,
n.o
només a Barcelona.
De
f'et,
com
Barcelona,
l'instrument
del
relacionar-se.
qual
parlar
més d'afirmació.
Per~
_;ic..cer
consci&nc~a
in~ercanviable
i
diuen,
radicalrnen~
i
més
ce
que
~ropi,
sentir aiirmacions que venen a
dir que no hem de ser cosmopolites, sino
nos _.pero,
i
aixo no és contradictori.
Recentment hem pogut llegir
ser
oe
I aixo molt sovint vol dir fer émfasi en allo
és menys creatiu, menys divers, menys
és
e:.:?ressar-se
una aitra funció de les capitals es aonar
país .3l país.
Ca c.-s l un y ..:1.,
capi~als.
competir. Aquestes són funcions de les
I
els
amb
ce
per
s'ha dotat aquesta
poder
?er
ca9ital
a
in~ernacionals
en nosaltres mateixos.
aiirman~-
Estic d'acord. S'ha de
un mateix per poder expressar a¡guna
cos.s
que
valgui en el mercat mundial, alguna cosa que sigui internacional.
He dit abans,
une
plata:forma
simple
intern.
Aquests
identitat i
pero,
que no hem ée :fer de la cepita: que som
de producció de simóols
símbols,
calen,
són
sense ells tampoc seriem.
per
a:
consum
necessaris perque
?er~
normalment
creen
són -:..=imbé,
en ser per consum massiu, d'una certa mediocritat.
Hem
de
ser
capa9os
ci'a-Eavorir
14
la
creativitat.
la
�competivi~a~
la
c'aconsegu.:.r
i
ciu~adania
tots
confian~a
una
en
~~~e
ma~ei >~~
~e~
Cona~
so~~ida
e:s im?ulsos creatius.
donem,
a part de simbols,
s.:.
una qualitat cie vi¿a,
una
c~nfian9a
en
la societat i en les institucions.
I
per guanyar aquesta
de
cal
deteriorar
confian~a,
~er
donar
aques~a
que s'afrontin decisions sense :es
sensib l emen-:.
i
~alpa~lement
qu3:ita~
qu~:s
l'entorn
C.el
immedia"':.
ciutada •
É:S
.fonamental,
imatge de pluralitat,
l'época moderna i
de
comen~ar
.:..a
abans C.e t.o-c,
de diversitat i
de
que ha marcat :es seves
de~a~
que ha
ins~i~ucions.
per una correcció de la concepció
~oc
~ingu~
:
en
ai ~ b
plura: de l
ha
9aís
que s'ha .fomentat des del poder autor.omic.
He
dit
amb
alguna .freqUenc i a que l'actua:
l -3
so ··/'ern
Generalitat té una visió "monista" de Catalunya.
Es fAcil de rebatre aiirmacions
aquesta.
i
3~s t ~ac~es
Hi ha un exemple molt prec1s del que és la
de Catalunya que promou el Govern.
pensament
gen~riques
inter~retació
Es una materialització
monista que s'acaba de produir púolicament,
mena de matisació,
i
que té, per tant,
ca~
ce ~
seu
sense cap
tot el valor il.lustratiu.
Em refereixo a la proposta que el Conseller Rigol ha .fet per
a un pacte institucional en el terreny de la cultura.
15
�"ess21:ci al ist·~s
2stic
11
conven<;ut.
ci'un
s'integra
.::Osol u t:.a
d.el
pluralitat,
.
pensament:. c;ue
ccns~.:
Co:-isel ... er
t. ue :.;-:
que ha estat:. tradicional:nen-:. e.i
ciel
'
a;:;e - . ..... ac .: o
la
que
.
.
de
ec;uili::.:iri
L!l1d
C.' .:::c;u..as-:..
-:.aranna
ent:.re
con:front.ació.
:..a
propoo;.a,
la
La lógica del pact.e
i
cul~ural
fas les divergéncies i
indirect.ament,
una
d'adminiatració
trencant
definitiva,
ens
unif icaci6 de l es
Jerarquia
tensions i
entre
l'autonomia cels
portaria
la
conversi6
dels.
ca.~· ::er
:-e:::::.- r.1 e _
la
en
diierents
que
nivell.s
governs
constituci6
aJuntaments
-;:io2.íticues
.
s' h auria
el.s
sectorials de coordinació d'administracions i
paulatina
en
~orta
d'una nova administració pública
constitució
s'haurien
integració
canvi,
en
culturals.
a
pe.r
del
En
d '.31 tre.=.
J ur1tes
potanc~almen~,
en
a :a
l ".3 ci mini.stració
periférica de la Generalitat.
El
respecte a les competéncies de l'altre no és en
incompatible
amb
d'administració.
quals
públic,
la
cooperaci6
entre
els
diferents
nivells
Al contrari, hi ha problemes la naturalesa dels
exigeix un tractament multinivell.és el cas del
de la seguretat ciutadana o de la sanitat,
abans.
16
transport
com hem vist
�A
la
premsa de dissabte passat vam poder llegir com
el nombre de delictes a la ciutat al primer
disminuit
del 85 en comparació al mateix periode de l'any 84.
havia
trimestre
Cree que una
de les causes en aquesta reducció és el treball coordinat que han
fet a Barcelona la Policia de l'Estat i
les
la Guardia Urbana, segons
directrius que mes tard han quedat plasmades al document
de
la Comissi6 Socias.
Vull aprofitar dones per tornar a aferir a
experiéncia
de
la
Comissió
per
Socia~
la Generalitat l '
aplicar-la
t.ota
a
Catalunya.
Cal que tant la Generalitat com el Govern Central assu meixin
la
necessitat
de
administracions
gestionar,
i
transferir
locals.
serveis
i
competencies
a
les
Els aJunta,11en-i:s han dernostrat c;ue ?OC.en
que saben fer-ho.
moltes vegades,
millar que altres
administracions.
Abana
sanitaria
referits
donat
he
de
xifres
l'AJuntament.
sobre
En podria
a la informatització,
a
la gestió d'empreses competitives
No n'hi
capacitat
ha prou,
dels
raconei:xement
pero,
SJUntaments
financer.
el
Cal
donar
a~c
el sector
representa
altres
a
gestors~
rnodi:ficar
d'arribar com a m1nim a un 25 per cent..
i~clús
polític ce
Cal
a
la
un
subst.anci.!!lm•2nt
21 sector local,
un 15 per cent de la d e spesa pública
17
exe m ~les,
~rivat.
reconeixe~ent
l'estructura actual de la despesa pública.
ara
ce
:es obres públiques o
amb el
com
c o st
total,
c;ue
~a
�1
1
conclusions
:..es
Pero
pessi:nistes.
que
es
són
no voidria deixar asuestd
..J. ..../:..
a:.
in ter;·re-:.-~c i6
negativa de la situació.
Vull
més c;:ue,
encara
apro~itar
tot i
som
temps
a
moltes i
davant
ben
poli-c..ica
aquest
de
aubrat.:.ldr
que l'any 1985 sa'ns comen9a a esca?ar dels
desencallar
són
aquesta oportunitat per a
d'arribar a un acord
CGe
moltes coses.
coneguts.
resoldre'ls.
pais no anira
_? o.:. i ti.e
~é
!'!anca
ci~s.
-:.eni;n
només
a--.
u.n-.:i.
:>e voluntat
si Barcelona no va
né.
~ue
cal
em~en y er
Barcelona endavant.
Dexin-me proclamar només per acabar el meu
si
el President de la
President
del
Govern
Generalitat~
Espanyol
decidida de buscar solucions i
convencimen~
l'Alcalde de 3arcelona
es reuneixen
arn.:.J
la
C~..18
~
vo.:.un::.a;:
prendre éecisisns,
,
molt
alt dels problemes de Barcelona
pais~
poden trobar el seu desllorigador.
~
L'Alcalde de 3arcelona és a punt per
Moltes gracier-:..
18
ce
re::.ruc,
don~r
ce
to-:.
aquest ?as.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Barcelona, dels símbols a les decisions
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-06-11
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Planificació
Model social
Acció política
Ciutat
Description
An account of the resource
Conferència pronunciada per l'alcalde Maragall a l'Associació de la Premsa de Barcelona.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 799
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2751/19830506_ParaulesMitingFinalCampanyaBCN_PCatalunya.pdf
0ee648a9389fd6edbce8f524284fcf98
PDF Text
Text
P~. RAULES
DE P?.SQUAL l·l?.HAGALL
6 Maig 1983.
Seguirem per sempre fidels al servei d'aquest poble.
Seguiremos por siempre fieles al servicio de este pueblo.
Diré primero unas palabras en castellano.
Unas palabras
de respeto a los barceloneses de adopción, que abandonasteis
un dia ya lejano vuestros campos y pueblos de España para veniros a trabajar, a construir nuestra ciudad, a construir Cataluña.
Vuestros hijos seguramente hablan ya catal¿n. Vuestros nie
tos seguro. Barcelona sera de mis hijos y de los vuestros. Nues
tros nietos òel año 2000, dentro de 16 años, seran hermanos desangre y de lengua, y todos respetaran las tierras ancestrales
de aonde vino su f amilia.
Yo misrno soy nieto de un barcelonés del barrio de Ribera
que se casó con una andaluza de Jerez, y de un zapatero alicantino de Monóvar, que se casó con una campesina de su pueblo.
Ella se llarnaba Azorín y él se llamaba Mira, Pasqual Mira.
Y
junto al Azorín materno estan en mis nombres el Maragall paterna y los Gorina y Benassa de Sabadell.
Todos vinieron a Barcelona. Barcelona ha sido siempre
abierta y seguira siéndolo. Ha creado hijos orgullosos de serlo,
críticos, exigentes, pero orgullosos de Barcelona. Mezclados,
procedentes de todas las razas y horizontes, pero orgullosos de
Barcelona.
He empezado mis palabras con un verso de Salvador Espriu.
Los barceloneses tenemos la obligaci6n de "seguir siempre fieles
al servicio del pueblo de Cataluña. 5omos la capital de Catalu
ña.
blo.
La capital de una cultura que no morira porque es del pueTenemos que aprenderla y defenderla.
Todos.
Si nuestra cultura se perdiera el mundo entero saldría perdiendo.
Una lengua que han hablado campesinos y ciudadanos, comerciantes y poetas, durante siglos, es una riqueza de toda la
hurnanidad.
Tenemos que respetarla y aprenderla, respetarla y en
señarla.
Seguirem per sempre fidels al servei d'aquest poble.
_.
··--. ·-. - -.-.-
--·- -
- .... --·~··
.
- -- ·
---
-:-,__.
.:..-:
-.~ ... ·~-
-·
-- -~--- -~-
,:\"
~·
�I ara, us diré a tots que jo penso que ser fide]s al nostre poble vol dir no tancar-se a ningú, il.lusionar-nos tots
plegats amb objectius de construcció, que engresquin, que uneixin, gue arrosseguin; gue no enfrontin, que no divideixin, que
no insisteixin en el passat que ens fa diferents, sin6 en el fu
tur que ens farà iguals. Que no insisteixin en el passat sinó es
amb respecte de tothom.
Que insisteixin en el futur per respec
te a un present que es difícil per a tots i que cal superar. Ahir a la nit vaig tenir un sorrmi.
La Barcelona d'aquí a deu anys, d'aqui a quinze anys, hauria recuperat el que va perdre fins al 1979 i hauria fet molt més.
Des del Carmel, des del Parc GUell i el Putxet, des de Mont
juic i la serra de Collcerola, veuríem trencada la monotonia dels
terrats per les taques de verd i els colors policromats dels parcs
i places de l'Escorxador, les Glories, la plaça Soller, Mart! Codolar.
Una colla d'espais oberts ens arrenglaràn l'existència
de places i placetes, sí , placete s, allà on abans hi havia maó i
ciment i bruticía.
La Plaça Reial, la de la Mercè, els Jardins del Mestre Dalmau a Gràcia, els de l'Emili Vendrell a Joaquim Costa, la plaça
Trilla, la plaça Navas del Poble Sec, la de les Cotxeres a Sants •.•
i totes les que seguirem fent.
El Raval, aqui baixant a la dreta de la Rambla, convertit
en un seguit d'espais lliures davant dels antics Convents dels
Angels, de la Casa de la Caritat, i de la Misericordia, lligant
amb el redós de la Virreina i del Mercat de la Boqueria, la plaça Vicenç Martorell i els Jardins de l'Hospital de la Santa Creu.
En els antics Convents els Museus d'Art de Barcelona, relligats i potenciats per la proximitat, beneficiant la qualitat
de la vida des de la Rambla fins a les Rondes de Sant Antoni i
Sant Pau, que gaudiran de l'afluència de milers de visitants del
nostre art.
Al fons, blau, el mar, net d'aigua i net d'entrebancs, sen
se la grisor i l'amuntagament de materials del port comercial, convertit el port antic i les platges del Poble Nou en lloc pre
ferent d'esbarjo dels barcelonins.
El dogal de les vies del tren hauria desaparegut entre
l'Estació de França, que es conservarà neta i polida, i l'estació del Nord, seu d'equipaments importants; i entre l'estació
i el Besós, alliberant el llevant de la ciutat a la proximitat
del mar. L'Estació de "Cercanias" ja no hi és i l'espai lliure
.. - - - - -· - - - - - - - - - - -
-·~·--~.--
---- .. -
_..___. --·--
___ _. •• 1--;:: _~-3:;;; ;.~·-;-.
..
- -::-.- 71' .- - -"' ¿ ~==
·-=-:
�l
••
l
l
•
.l'
t
gue oeixa lljga amb el triangle gue ja hem alliberat òe camions
darrera l'Escola de Nàutica, al començament del Passeig Nacional.
Una nova bocana a l'escollera permetrà tencar el port vell
al tràfec pesat i obrir la sortida directa a les barques i velers.
El Montjuic, imponent i olímpic, connectat amb Colom per
un jardí que ja s'endevina i unes escales que hi son, encara
abandonades. Al cim, el vell estadi de 1929, remotllat, i el mo
dern polí-esportiu, i baixant cap a ciutat, del Palau Nacional
la Plaça d'Espanya, el merevell6s espectacle que imaginà en Buigas, realitzat. Les fons acompanyaòes de música, que s'inauguraran per la Fira d'enguany, i tota l'Avinguda de Maria Cristina ro
dejada per l'aigua de 206 brolladors.
a
Seguin amunt, Les Arenes, l'Escorxador, la futura Plaça Miró i més amunt a l'esquena el Parc equipat de l'Espanya Industrial
i l'Estació de Sants, ja avui nou centre de la Barcelona de Ponent.
A la dreta, l'eixample, viu corn sempre, amb façanes netes i
edificis rehabilitats, amb interiors d'illes recuperats per la vi
da social, corn els de la casa Elizalde.
A cada districte, a la plaça de la Vila de Sarrià, a la de
Rius i Taulet de Gràcia, al Centre Cívic del Guinardó, a la plaça
Orfila de Sant Andreu, al Clot, els Consells de Districte i els
Centres Cívics que donaràn vida als nostres barris antics i nous,
a les ciutats petites de la Ciutat.
Al tràfec, potenciat el transport públic, construïts els
aparcaments perifèrics, acabada la vialitat bàsica del segòn Cinturó, la Ronda del Guinardó i la Ronda de Sant Martí, estarà més
ben repartit.
Al fons el Tibidabo, redescobert com a parc metropolità, se
rà el nexe d'unió els diumenges d'una clase treballadora que ja és unitària a les fàbriques de la Zona Franca, Sant Andreu i el
Poble Nou.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs de Pasqual Maragall al míting final de campanya del PSC a les eleccions municipals de 1983
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1983-05-06
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Campanyes
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Barcelona
Identitat col·lectiva
Immigració
Espanya
Catalunya
Model social
Territoris
Cultura
Description
An account of the resource
Discurs celebrat a la Plaça de Catalunya davant unes 4000 persones, amb intervencions també de Joan Reventós o Narcís Serra.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Plaça de Catalunya (Barcelona)
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 799
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2750/19910315_50aniversariComtesBarcelona.pdf
b879986df10dc8591a2737e699f80f2b
PDF Text
Text
�������
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l’acte de celebració del 50è aniversari del títol Comtes de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-03-15
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Català
Subject
The topic of the resource
Comtes de Barcelona
Borbó i de Battenberg, Joan de, comte de Barcelona, 1913-1993
Barcelona
Espanya
Monarquia
Commemoracions
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 799
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2748/19900418_ForumCivic.pdf
4122212ecc7d8bc562307d45f8cb6756
PDF Text
Text
FoRUM CíVIC DE BARCELONA
18 D'ABRIL DE 1990
INTERVENCió DE L'EXCM. SR. ALCALDE.
ESTIMATS
AMICS,
AMB
LES PARAULES QUE ACABEN
DE
DIR-VOS, I AMB LES QUE US DIRa TOT SEGUIT L'ATUR ISERN,
ESTARa QUASI TOT DIT DEL QUe NOSALTRES us ESTEM OFERINT
I US ESTEM DEMANANT.
TANMTEIX
JO
REFEReNCIA I,
ESTIC AQUÍ UNA MICA COM
A
PUNT
EN AQUEST SENTIT, US EXPLICARÉ UN PRIMER
ESBóS DEL QUe SóN UNES REFLEXIONS QUE HEM FET DES
DARRERS MESOS DE L'ANY 1989, AMB LA IDEA
AVUI AQUí I,
EN TOT CAS,
DELS
D'EXPOSAR-LES
D'ANAR-LES DESENVOLUPANT AMB
EL QUe NOSALTRES HEM ANOMENAT UN RELAT,
UNA
DE
UNA EXPOSICió,
REFLEXIó QUE VOLEM PúBLICA I COMPARTIDA DEL MOMENT
ACTUAL DE LA CIUTAT DINS EL PAíS I,
CREC QUE ENS PODEM
ATREVIR A DIR ARA, DINS EL MóN.
DES
ESPANYA,
DE
BARCELONA,
MIREM
DONCS,
CATALUNYA,
MóN,
EN EL CANVI DE DeCADA
PODRIA SER L'INICI D'UN NOU SEGLE,
1
MIREM EL
PROBABLEMENT
MIREM
QUE
-AIXo
�RAIMON
OBIOLS HO HA EXPLICAT MÉS D'UN COP,
MESOS-,
COM
JA FA
UNS
EL 89 DEL SEGLE XVIII HO VA SER DEL SEGLE
XIX I QUASI DEL XX.
OBLIDEM PER UN MOMENT, DONCS, LES OBRES AL CARRER,
LA SEQUERA,
I,
EL PREU DE LA LLET, LES CUES CORRESPONENTS
LA CORRUPCió APARENT DE LA POLíTICA A
FINS I TOT,
VALeNCIA, SEVILLA O BARCELONA, PER NO PARLAR DE MADRID.
INICIEM
UNA
REFLEXIó COL.LECTIVA,
PReVIA DEL MOMENT,
LLEN9AR-NOS
BARCELONA
DE LA DeCADA,
UNA
DIGESTió
DEL SEGLE,
ABANS DE
A DEBATRE DEMOCRaTICAMENT QUI
CONDUIRa
AQUEST PRIMER ACTE DE LA TRANSICió AL
A
SEGLE
XXI.
I
M'AGRADARIA
COMEN9AR AMB UNA REFLEXIó
QUE
ÉS
MANLLEVADA COM VaRIES DE LES QUE VINDRAN:
POC
A
POC
NORMALITZANT-SE
MONOLíTIQUES
úNICS,
-DIU
I
DELS
LA
CITA- EL
ABANDONA
LES
AUTORITARISMES,
I DELS RACISMES.
ESTEM
DISTRETS
MIRADA
SERENA
A ESPANYA,
DELS
PARTITS
MENTRESTANT,
QUAN
UNA
ESPANYOL
ENS
DONARIA UNA VISió GENS CATASTRoFICA DEL MOMENT.
2
VA
POSICIONS
EN UN AMBIENT ENRARIT,
AL PANORAMA POLíTIC
MóN
�ELS PROBLEMES HI SóN, COM A TOT ARREU. INCLúS
EN
TENIM
NOSALTRES
PLURALITATS
DE
DEBILITATS
DE
DE
PARTICULARS,
CULTURES
I
DE
D'AFEGITS:
POBLES,
INADEQUACió
TARANNa,
CERTES
DE
LA
PROSPERITAT ECONoMICA A LA SOLIDARITAT SOCIAL ...
D'AQUí,
DONCS,
QUE
ENS HaGIM
D'ESFOR~AR
A
ENCAIXAR NOVES SITUACIONS I QUE HaGIM D'AMPLIAR EL
NOSTRE
HORITZó A FI QUE ELS NOSTRES PROBLEMES
PUGUIN EMMARCAR EN AQUEST ORDRE UNIVERSAL QUE
A
POC ES VA IMPLANTANT.
POC A POC HA
ES
POC
D'OBRIR-SE
PAS AQUESTA MADURESA POLíTICA -DIU LA CITA- QUE EN
DEFINITIVA SUPOSA TAMBÉ UNA MADURESA HUMANA.
I
DAVANT
D'AIXo ES DEMANA UN CERT
PRIMER,
CALIBRAR
LES
TREMP
MORAL:
CONSEQÜeNCIES DE
LES
PARAULES (TEMA SOBRE EL QUAL HEM DE TORNAR) .
I SEGON, NO REGATEJAR
HEM
DE
DE COMPRENSió:
ESFOR~OS
LLUITAR CONTRA CENTRALISMES
APROFUNDIR
EN
LA NOSTRA
PRbPIA
VISCERALS
IDENTITAT,
RESPECTE I FOMENT DE LES NOSTRES CULTURES,
NOSTRES LLENGÜES,
CONTRIBUIR
AMB
I
AMB
DE LES
DE LES NOSTRES POSSIBILITATS DE
ELS
3
MILLORS
TALENTS
A
L'ORDRE
�INTERNACIONAL,
HUMANITZACió
RESTA
A LA JUSTíCIA DISTRIBUTIVA,
DEL NOSTRE QUEFER QUOTIDia.
-S'ACABA
D'HORITZó
LA
ESTRET I,
CITA- SóN
A
LA
TOTA LA
PREOCUPACIONS
EN DEFINITIVA,
SóN
FACTORS
D' EMPOBRIMENT HUMa.
SóN
PARAULES
DE
JORDI
MARAGALL,
SENADOR,
CONSTITUEIXEN
UN DIAGNbSTIC I UN PROGRAMA,
CREC
DIAGNoSTIC
JO,
UN
I UN CODI
O
MORAL,
QUE
MILLOR,
DE
MORAL
PúBLICA.
LES
REPETEIXO,
DONCS,
PARAULES".
"NO REGATEJAR ESFOR<;os
DESDE
LA
NOSTRES
"CALIBRAR LES CONSEQÜeNCIES DE
DE
PRbPIA IDENTITAT" A FI QUE LA
PROBLEMES
COMPRENSió
SOLUCió
PUGUI . EMMARCAR-SE
EN
DELS
L'ORDRE
UNIVERSAL QUE POC A POC ES VA IMPLANTANT.
PARAULES OPTIMISTES,
DONCS,
QUE A MI EM RECORDEN
UNES ALTRES QUE TAMBÉ US VULL CITAR EN AQUEST TEXT
ENORMEMENT SUGGESTIU,
EXIGENT, FRESC I ESTIMULANT -QUE
TENIU REPRODUiT EN UNA FOTOCbPIA,
PRESIDENT DE TXECOSLOVaQUIA I,
MOMENT QUE HO VA ESCRIURE,
NOMÉS
UN
FRANKFURT
DIRECTOR
AMB
TAN
DE HAVEL,
EN AQUELL MOMENT, EN EL
ARA FA UN ANY, POSSIBLEMENT
DE TEATRE QUE
VA
SER
EL PREMI DE LA PAU I QUE VA
4
DE L'AVUI
PREMIAT
ENVIAR
A
UN
�TEXT PER SER LLEGIT EN AQUELL ACTE DE PREMIACió, PERQUe
NO
SE'L
VA DEIXAR SORTIR DE TXECOSLOVAQUIA I
MAXIMILIAN SCHELL,
EM PENSO,
VA
SER
UN ACTOR ALEMANY, QUI VA
LLEGIR EL TEXT QUE ELL HAVIA ESCRIT.
AQUEST TEXT ES DIU "PARAULES SOBRE LA PARAULA",
PARLA DE LA IMPORTaNCIA DE LA PARAULA,
DE LA MaGIA
I
DE
LA PARAULA, DE L'AMBIGÜITAT DE LA PARAULA, I ENCARA DEL
PERILL
PER
LA
QUE
HAN
DE LA PARAULA INDISCUTIBLE.
I ALESHORES
PEORA D'AQUESTA ANaLISI UNA COLLA DE
ESTAT
LLIBERTAT,
PERESTROIKA.
PAU,
IMPORTANTS A LA NOSTRA
SOCIALISME I,
VIDA
PASSA
PARAULES
COM
SóN
FINALMENT, FINS I TOT,
I AQUí DIRíEM "CATALUNYA", O AQUí
DIRíEM
"ELS EQUILIBRIS ECONbMICS", POTSER.
LECTURA
RABióS,
DEL
JO
AQUESTA QUE ES FA DES
DIRIA,
DELS SEUS PROPIS EFECTES.
DEL
DEL
I,
LA
INFINITA
CAPITALISME
LLOC ON ES COUEN ELS
SAVIESA
IGNORANT
SOBRETOT, DITA DES DE LA
PARAULES S'IMPOSEN, PER FI, A LA
DE
L'AGNOSTICISME
DES DE MÉS ENLLa DE LES IL.LUSIONS
SOCIALISME MÉS INGENU,
INTENSITAT
DE
FOR~A
CANSADA
CANVIS,
ON
LES
I ALS TANCS. DES
DELS
EXCESSOS
DEL
LLENGUATGE.
ENS PODEM PREGUNTAR SI,
5
DE NOU,
LA
VERITAT,
LA
�VERITAT
D'EUROPA
EN AQUEST CAS,
NO ENS VINDRa DE
LA
FRONTERA I NO PAS DEL COR DEL SISTEMA.
JO
US
DEMOSTRA
AJUDAR
RECOMANO LA LECTURA D'AQUEST
DISCURS
QUE
JUSTAMENT QUE ENCARA HI HA PARAULES QUE PODEN
EL MóN,
DELS SENTIMENTS,
D'AQUELL
QUE ENCARA ES POT PARLAR
D'IDEES
DES
(I NO NOMÉS DES DE L'ESPECULACió), DES
MíNIM DE SENTIMENT SENSE EL QUAL LA IDEA ESTa
MANCADA DE LA VIBRACió QUE ES NECESSITA PER ARRIBAR
AL
DESTINATARI.
EL PROCÉS CAP A LA MADURESA POLÍTICA D'UN PAíS COM
A PROCÉS, TAMBÉ, DE MADURESA HUMANA QUE, EN PARAULES DE
JORDI
MARAGALL
CONEIXEMENT,
AMB
"S'ADQUIREIX
CULTURA,
SERENA CAPACITAT DE DIR (COM
LES COSES PEL SEU NOM,
SENSE
AMB
AMB
HAVEL)
SENSE ENTERBOLIR EL LLENGUATGE,
ALTERAR ELS ESPERITS,
SENSE PERORE DE VISTA
LA
FONDaRIA DELS PROBLEMES QUE AFECTEN EL MóN SENCER EN UN
MOMENT DE GRANS TRANSFORMACIONS i DE GRANS CANVIS".
L'ESQUERRA
ESPERITS
AUTeNTICS
EL
DEMOCRaTICA
D'AQUEST
PAíS,
MÉS PROGRESSISTES DEL LIBERALISME I
DEL CATALANISME,
ELS
ELS
MÉS
NO ARRIBARAN A POSSEIR TOT
PES QUE HAN DE POSSEIR FINS QUE EN EL SEU
NO HI HAGI AQUEST BRI DE SENTIMENT PROFUND,
6
I
MISSATGE
ANCORAT EN
�UNA
MORAL POTENT,
ON CONFLUEIXIN MADURACió
HUMANA
I
POLÍTICA, CONVICCió PERSONAL I COHEReNCIA PúBLICA. FINS
QUE
LES
PARAULES NO ES BASIN CLARAMENT EN
SENTIMENTS
ARRELATS I FETS DEMOSTRABLES.
I VOSTeS ARA ES PODEN PREGUNTAR:
I
QUE TÉ AIXo A
VEURE AMB BARCELONA, I EL SEU PRESENT I EL SEU FUTUR, I
AMB LA CREACió D'UN FORUM CiVIC?
I JO ELS DIC QUE
JA
HI ANIREM ARRIBANT.
DIGUEM
MÉS
AL
DE PASSADA,
NOSTRE
L'ESPECTACLE
TEMA,
I ENS HAUREM ACOSTAT UNA MICA
QUE
AQUESTS
DIES
ASSISTIM
SEMPRE SORPRENENT D'UNS ACTES QUE
A
NEGUEN
UNS ALTRES D'ANTERIORS- I ELS ACTES SóN TAMBÉ PARAULES,
SóN MISSATGES.
ELS
ACTES
CRIDA
EN EL FONS NO ERA TAN IMPREVISIBLE
QUE
QUE VAN INICIAR CONJUNTAMENT FA 8 MESOS
I LA TEoRICA PERIFeRIA DEL NACIONALISME
LA
OFICIAL
ACABARIA EN UNA SOROLLOSA DISCREPaNCIA DE GESTOS: MANCA
REMARCABLE
DE
CALIBRACió
DELS
EFECTES
DELS
ACTES
INICIALS.
DESITGEM
QUE
PREVEIEM,
AMB TOT,
TOT
L'eXIT
LA
I NO NOMÉS DESITGEM
QUE ES MEREIX
RECTIFICACió
I
QUE
CERTAMENT
TINDRa
CONTACTES
ENTRE MONARQUIA I POBLE SEMPRE HAN TINGUT
7
ACTUAL.
SINó
BEN
AQUESTS
A
�CATALUNYA -QUAN ELS SECTORS MÉS EQUaNIMS DEL PAíS S'HAN
PRONUNCIAT A FAVOR- AQUEST RESULTAT POSITIU.
D'ANAR
A
PRINCIPIS DE SEGLE PER
PODER-HO
I HAURíEM
DEMOSTRAR,
PERo SEMPRE HA ESTAT AIXí.
ACABEM
EL NOSTRE PASSEIG PELS SENTIMENTS DEL MóN,
TAN ESPECTACULARMENT ALLIBERATS EN ELS DARRERS 10 O
12
MESOS.
JO
EN
ELS RECOMENARIA LA LECTURA,
AQUEST
CAS UNA CITA TAN
-I ELS ESTALVIARÉ
LLARGA- DEL
TREBALL
DEL
CAPíTOL
CATALa DEL CLUB DE ROMA,
QUE HA ESTAT RESUMIT
FA
EN EL DIARI DE BARCELONA
PER
POC
LLORET
DEVESA,
MAGNíFICAMENT RESUMIT, I DEL QUE JO M'ATREVEIXO A CITAR
CINC PUNTS MOLT BREUMENT.
AQUEST
CORRECCió,
PER TANT,
D'UNA
SER.
TREBALL
SEGURAMENT,
EN FASE
PER PART D'EDICIONS 62 PER A SER
ÉS ENCARA
VERSió
PERo
ÉS ARA,
UN ESBORRANY.
DE
PUBLICAT.
NO EM DONIN LA
DEFINITIVA PERQUe SEGURAMENT NO
HO
ÉS UN TREBALL ENORMEMENT INTERESSANT EN
Fe
DEU
EL
QUAL S'ESTABLEIXEN COMA PRINCIPIS DE TREBALL:
l.
QUE EL DOGMA DE LA SOBIRANIA NACIONAL,
8
COM LA
�VELLA
IDEA DE LA RAó D'ESTAT,
INTOCABLE,
LA
SER
CONSIDERAT
QUAN HI HA INTERESSOS SUPERIORS EN JOC. QUE
SOBIRANIA
IDENTITAT
NO POT
NACIONAL,
RELIGIOSA
PERPETUACió DE
L'ESPECIFITAT CULTURAL
NO
PODEN SERVIR PER
LA MISeRIA O LA
O LA
EMPARAR
VIOLACió
DELS
LA
DRETS
HUMANS.
QUE
2•
L'ORDRE MUNDIAL,
GOVERNANTS,
CLASSES
DE
GRUPS
EN
VALORS:
I SOBRETOT
EN
ÉS NECESSARI DESENVOLUPAR
EL
DE LA DIGNITAT
DE
LA
LES
QUATRE
PERSONA
HUMANA, EL DE LA SOLIDARITAT SOCIAL, EL DE L'AUSTERITAT
ECOLbGICA-DEMOGRaFICA I EL DE L'ABOLICió DE LA GUERRA.
3.
QUE
L'OBJECTIU
ALS
PER ALS PAiSOS EN VIA DE
DESENVOLUPAMENT
PRIMORDIAL ÉS VeNCER LA FAM DIA RERA DIA
PAiSOS INDUSTRIALITZATS ES FA NECESSARI
L'EFICieNCIA
BOSSES
DE
DESENVOLUPAMENT
UNES
CONDICIONS
DEMOGRaFICA
ASSEGURAR
DELS SERVEIS I EVITAR LA CONSOLIDACió
POBRESA.
DEL
I
QUE MENTRE
ECONbMIC
DE
VIDA
CAPA~
NO
ES
D'ASSEGURAR
ACCEPTABLES,
PLANETA PORTARa
I
GENERI
DE
UN
LOCALMENT
L'EXPLOSió
IMMIGRANTS
DEL
MóN
SUBDESENVOLUPAT A L'INDUSTRIALITZAT.
4.
RESIDUS
QUE ELS PAiSOS INDUSTRIALITZATS ES DESFAN DELS
ON MENYS RESISTeNCIA S'OFEREIX,
9
DINTRE I FORA
�DE
LES SEVES FRONTERES.
DELS
ESTATS
aCIDA,
POT
NO
LES FRONTERES I LA
ATUREN LA CONTAMINACió
NI L'EFECTE HIVERNACLE.
SOBIRANIA
NI
LA
PLUJA
I QUE PER TANT EL
MóN
TROBAR-SE SENSE SORTIDA SI LA SOBIRANIA DE L'ESTAT
CONTINUA CONSIDERANT-SE INTOCABLE.
QUE
5.
LA
CREDITORS
PAiSOS
IDEOLoGICAMENT
DEL
CONDONACió
S'HA
I
AQUEST SENTIT,
FORMA
UNA
CONTRARI
FER
DE
PART
MANERA
NO HA DE SER VISTA COM UNA
TERCERMUNDISME
L'IMPERIALISME.
DE
DEL DEUTE PER
NI
DES
DEL
COM
UNA
PUNT DE
NEUTRA
VICToRIA
CLAUDICACió
VISTA
DELS
DAVANT
EGOiSTA,
EN
ELS PAiSOS AVANyATS IMPEDIRAN D'AQUESTA
ALLAU
MIGRATbRIA QUE
AUGMENTARIA
EN
CAS
LES BOSSES DE POBRESA I EL RISC DE CONFLICTES
CULTURALS.
I,
EN
FI,
D'ALTRES
REFLEXIONS
D'UNA
ENORME
PROFUNDITAT I INTEReS.
VOSTeS
VEURE
AMB
COMPRENDRAN
DE SEGUIDA QUE TOT AIXb TÉ
LES PREOCUPACIONS DiaRIES DE
L'ALCALDE
A
DE
BARCELONA, COM DE LA MAJORIA DELS ALCALDES DE LES GRANS
CIUTATS
URBa,
DE
D'EUROPA,
CONCERNITS COM ESTEM
PELS BROTS D'INTOLERaNCIA,
DESEQUILIBRI
PEL
PER LES PERSPECTIVES
DEMOGRaFIC ENTRE LES DUES
10
DUALISME
RIBES
DEL
�PER
MEDITERRANI,
DELS
LA INSEGURETAT,
POBRES
PAiSOS
D'ESTUPEFAENTS,
DISTRIBUCió
PER
PER LA
CONTROLAR
INCAPACITAT
LA
PRODUCCió
I DELS PAiSOS RICS PER CONTROLAR-NE LA
I
LA
COL·LOCACió
I
BLANQUEIG
DELS
BENEFICIS, -ENCARA QUE ALGUNA BONA NOTíCIA ES POT DONAR
AVUI
MATEIX SOBRE AQUESTA QÜESTió-,
PER LA DIFICULTAT
PER ALTERAR HaBITS INDIVIDUALMENT úTILS A CURT
TERMINI
PERb SOCIALMENT RUiNOSOS A LLARG, ETC.
ÉS MÉS: L'ALCALDE DE BARCELONA ESTa, HA ESTAT I HA
D'ESTAR
SEMPRE
CONCERNIT PER COM ES
REPARTEIXEN
LES
SOLUCIONS A AQUESTS PROBLEMES.
AVANyO
POLíTIQUES
QUE,
IGUAL
COM
NO
CREC
ESPANYOLES QUE NO INTEGRIN
EN
SOLUCIONS
L'ADMINISTRACió
LOCAL, I CONCRETAMENT LES GRANS CIUTATS, TAMPOC NO CREC
EN
SOLUCIONS
EXCLUSIVAMENT
POLíTIQUES
PER
UN
MUNDIALS
PENSAMENT,
REGULADES
DIGUEM-NE,
UNIVERSITARI, AMB DIAGNbSTICS INCLúS COINCIDENTS.
JA
SABEN
INAUGURAR
ACTUALITAT
LA
VOSTeS
QUE EL PRíNCEP
DE
GAL · LES
MODA D'OPINAR SOBRE TEMES NO DE
AMB PROU MÉS DISCRECió QUE
REIALS EUROPEES HAN FET POSTERIORMENT.
11
ALTRES
VA
RABIOSA
FIGURES
�AMB
MOTIU D'UN SOPAR QUE EL PRíNCEP DE GAL· LES VA
FER FA APROXIMADAMENT UN ANY A KENSINGTON
VA
REUNIR
A
12
PRIMERíSSIMA FILA,
MANERA
PERSONALITATS
EUROPEES
-NO
QUE
DE
PERo Sí UNA DE CADA PAíS I D'ALGUNA
REPRESENTATIUS-,
FINAL,
PALACE,
ENS VAM POSAR TOTS D'ACORD AL
(PROFESSORS
UNIVERSITARIS,
ALCALDES,
SUBSECRETARIS D'INTERIOR), EN QUe CALDRIA
ARQUITECTES,
TAXAR L'úS DELS DERIVATS D'HIDROCARBURS.
I,
TANMATEIX, AL FINAL RESTAVA LA DISCREPaNCIA DE
QUe SE N'HAVIA DE FER DELS RESULTATS D'AQUESTA TAXACió,
QUE
ERA
BONA
EN Sí MATEIXA,
EN
LA
MESURA
EN
QUe
SEGURAMENT LA UTILITZACió EXCESSIVA D'AQUESTES RESERVES
ENEGeTIQUES
ECOLoGIC
HAURIA
DEL
DEFINITIVA,
MóN.
DE PORTAR PROBLEMES A
I
PER
TANT
UNA
L'EQUILIBRI
TAXACió,
EN
ERA UNA DESINCENTIVACió EN EL SEU úS I UNA
COSA A CONSIDERAR POSITIVAMENT EN Sí MATEIXA.
TANMATEIX,
DE
DELS
LA DISCUSSió QUEDAVA SOBRE QUe S'HAVIA
FER AMB AQUESTS RECURSOS,
PAiSOS
FINANCERAMENT
ENDARRERITS
SI PRESERVAR
-QUE
SERIEN
LA
NATURA
COMPENSATS
DEL FET DE NO RECóRRER A UNA UTILITZACió
MÉS FaCIL I MÉS RaPIDA DE LES SEVES RIQUESES
NATURALS,
SELVES O MINARALS, QUE JA EXISTEIXEN-, O BÉ CONSTRUCCió
12
�DE SISTEMES DE TRANSPORT I ALTRES SERVEIS ALTERNATIUS A
L'úS
MASSIU D'AQUESTES FONTS D'ENERGIA EN
AVAN~ATS
PAiSOS
I CONCRETAMENT EN LES SEVES GRANS CIUTATS.
L'ALCALDE
LA
ELS
DE BARCELONA VA DEFENSAR,
SEGONA ALTERNATIVA,
COM ÉS OBVI,
UNIDA NO ADVERSATIVAMENT A
LA
PRIMERA, NO CONTRADINT-LA. DEFENSANT QUE S'HA DE REDUIR
EL
CONSUM I COMPENSAR ELS PAiSOS DELS QUALS ES
QUE
NO
SACRIFIQUIN LES SEVES
NOSALTRES HEM FET.
RESERVES
DEMANA
NATURALS
COM
PERo AL MATEIX TEMPS S'HA D'INCIDIR
EN EL CONSUM DIRECTAMENT, SE LI HA DE DIR AL CONSUMIDOR
QUE
ÉS LA GRAN CIUTAT,
QUE ES PODEN CONSTRUIR,
QUE HI HA SISTEMES ALTERNATIUS
QUE ES PODEN UTILITZAR,
I QUE
EL MóN, EUROPA, ELS ESTATS, PODEN SUBVENCIONAR.
VEURAN
VOSTeS
BRUSSEL · LES,
DESPRÉS,
RECENTMENT,
SI TENIM
HI
TEMPS,
HAVIA
A
UNANIMITAT
INTERNACIONAL EN UNA REUNió DEL WORLD FORUM,
MUNDIAL DE L'INSTITUT INTERNACIONAL D'ENTITATS
SOBRE
COM
DEL FORUM
LOCALS,
LA NECESSITAT DE PRIMAR EL QUE EN AQUESTA REUNió
ES DEIA EL SOFTWARE,
SOBRE EL HARDWARE,
EN LA SOLUCió
DELS PROBLEMES DE TRANSPORT EN LES GRANS CIUTATS.
ÉS A DIR,
UNANIMITAT INTERNACIONAL EN EL FET
QUE
EN EL CENTRE DE LES CIUTATS, EN MATeRIA DE TRaNSIT I DE
13
�TRANSPORT,
ÉS
MÉS
IMPORTANT UTILITZAR SaVIAMENT
ELS
RECURSOS ESCASSOS, MOLT ESCASSOS, QUE TENIM, QUE NO PAS
SUBSTITUIR-LOS
PER UNS ALTRES,
QUE NO PAS CREAR
UNES
GRANS INFRESTRUCTURES NOVES. DESPRÉS MATISARÉ UN MOMENT
TOT AIXo RESPECTE DE LA NOSTRA CIUTAT.
TOTES AQUESTES QÜESTIONS A ESPANYA, I A CATALUNYA,
ES VIUEN UN XIC COMA QÜESTIONS ESPECULATIVES, QUAN SóN
EN
REALITAT LES AUTeNTIQUES QÜESTIONS SOBRE LES
QUALS
ES
DEBATRa
I
QUALITAT
EL FUTUR DE LA HUMANITAT
CONCRETA,
DE VIDA ALS CARRERS I LES CASES DE
LA
BARCELONA
EN ELS PROPERS ANYS.
NOSALTRES
ESTEM CENTRATS ENCARA EN LA
DEL MODEL DE GOVERN.
UN
TEMPS,
[SI
DEFINICió,
I PROBABLEMENT HO ESTAREM
LA GENT NO ES CANSA D'UN
ENCARA
PERíODE
TAN
LLARG I ENS ENGEGA A TOTS PLEGATS A DIDA].
NO
CORREREM
AQUEST
PERILL SI SABEM
DONAR
DUES
PENYORES:
*
LA DE LES PROVES QUE AVANCEM EN AQUEST PROCéS DE
DEFINICió, QUE NO ENS ATUREM.
*
LA DE LES TRANSFORMACIONS CONCRETES.
14
�PER EXEMPLE:
AQUEST
NOSALTRES DEMOSTRAREM QUE AVANCEM EN
PAíS EN MATeRIA DE MODEL DE GOVERN SI EL
COMEN~A
LA SEVA REFORMA EN LA LíNIA QUE FA DOS ANYS VA
EL
APROVAR
FEDERAL
CONGRÉS
LENTAMENT, MOLT LENTAMENT, PERb
PER EXEMPLE,
LA
AVUI,
PARAULES
LA
DELS
SOCIALISTES.
AVAN~ARíEM,
AVAN~AREM.
TAMBÉ, DE TRANSFORMACIONS CONCRETES:
MANCA DE CREDIBILITAT DEL NACIONALISME
PROVÉ,
SENAT
-JO CREC,
OFICIAL
NO
ENCARA- DEL FET QUE LES SEVES
SIGUIN ENTESES GENERALMENT COM A CONTRaRIES A
VERITAT
(NO
ÉS EL CAS),
ACOMPANYEN A LES PARAULES:
SINó
QUE
ELS
FETS
NO
ON SóN LES OBRES QUE HAN DE
FER GRAN LA CATALUNYA QUE TAN SOVINT INVOQUEM? ON ÉS LA
SAVIESA
DE GOVERN QUE HA DE RECONCILIAR
AMB
SEVA
LA
REBREGADA,
CONREUS,
REALITAT
MOLT
LES
RICA
PEDRERES,
DE
TERRA
TAMBÉ,
I
MOLT
PERb
ELS
CATALANS
DENSA,
MOLT
TURMENTADA
PELS
SORRALS,
PELS
TERRERES I
INCENDIS I L'ESPECULACió, PER L'OROGRAFIA REBREGADA QUE
EN
DIFICULTA LES COMUNICACIONS,
PER L'EXEGÜITAT
DELS
RECURSOS NATURALS?
EN JORDI SOLÉ TURA,
FIN DE UN MODELO POLíTICO",
ALTRE
TITULAT
"MASSA
EN UN ARTICLE TITULAT
"EL
I EN JAUME GUILLAMET EN UN
POLÍTICA
I
POC
GOVERN",
QUE
S'EXPLICA PER Sí SOL AMB EL TíTOL, HAN PARLAT CLARAMENT
15
�SOBRE AQUESTA SITUACió.
LES
JUGADES
DUES
POLíTIQUES
IMPORTANTS
DEL
NACIONALISME OFICIAL HAN ESTAT:
- EL
SISTEMA
NOU
MODEL TERRITORIAL DE L'ANY
87,
COM
A
DE "CaSTIG" A BARCELONA I DE CONTROL PAM A PAM
DE LES COMARQUES.
- L'APADRINAMENT D'UN RADICALISME NACIONALISTA QUE
PERMETÉS
AL
L'ESCENARI
NACIONALISME OFICIAL SITUAR-SE AL MIG
POLíTIC COM A
FOR~A
MODERADA
I
DE
MODERADORA
D'UNA "REALITAT EXALTADA".
AQUESTES DUES JUGADES HAN TINGUT LA SEVA TRADUCCió
EN REACCIONS DESCONTROLADES DELS ESQUEMES PROMOGUTS, EN
MOLTS
TEMES
CITAT
ABANS,
TOTHOM,
EN
QUE ARA NO CITARÉ.
I
ALTRES ESTAN
ALGUNS D'ELLS ELS
EVIDENTMENT
LA POLÍTICA DE CADA DIA.
DAVANT
HE
DE
I HEM DIT QUE NO
HAVíEM DE PARLAR TANT DE POLÍTICA DE CADA DIA, SINó QUE
ENS ANIRIA BÉ SITUAR-NOS EN EL MOMENT I EN L'ESPAI
VIVIM.
EN
QUE
AQUEST PUNT POTSER SERIA OPORTú UN RETORN A
HAVEL.
HAVEL
REPASSA
LA
16
PAU,
EL
SOCIALISME,
LA
�PERESTROIKA,
PERb
LENIN, MARX, FREUD, HITLER I HEIDEGGER ...
QUAN PARLA ALS ALEMANYS,
ADRE~AT
ALS ALEMANYS,
(PERQUe ÉS
QUE L'HAN PREMIAT),
DECLARAR
LA SEVA INCOMPRENSió PEL FET QUE
MEDIOCRE
-DIU- S'EMPORTÉS
MARES DE L'AUDITORI 11 ,
UN
DISCURS
DESPRÉS DE
UN
"BURGeS
L'ENTUSIASME DELS
PARES
I
AFIRMA RESPECTE DE LES RELACIONS
ENTRE ELS ALEMANYS I ELS TXECS:
"JO
TXECS
PELS ALEMANYS NO PUC PARLAR,
PUC
AFIRMAR
QUE EN CURS DE
DeCADES LES ANIMOSITATS,
ALIMENTATS
ReGIM
PASSIONS,
DURANT SEGLES S'HAN
PERb
LES
I
PELS
DARRERES
PREJUDICIS
EVAPORAT.
AQUEST
-ES REFEREIX AL SEU, A L'EXISTENT EN AQUELL
MOMENT,
TOTALITARI- HA CULTIVAT EN NOSALTRES
TAN
DESCONFIAN~A
GENERALITZACIONS,
PROFUNDA
FRASES
ENVERS
TOTES
FETES,
CONSIGNES
I
ESTEREOTIPS
ADULADORES
A
TOTS ELS NIVELLS
LES
IDEOLOGIES,
MENTALS
DE
UNA
I
CRIDES
LES
NOSTRES
EMOCIONS, DES DE LES MÉS ELEMENTALS FINS A LES MÉS
ELEVADES,
QUE
D'IMMUNITAT
ZANT,
TOT
AVUI
EXPERIMENTEM
DAVANT DE QUALSEVOL ESQUER
UNA
MENA
HIPNOTIT-
I L'ASPECTE SUGGERENT QUE TRADICIONAL-
MENT HA TINGUT LA CRIDA NACIONAL O NACIONALISTA."
I
MÉS
ENDAVANT
17
DIU,
�ÉS,
"EL
MóN HUMa S'HA DE RECONeIXER COM
EL
UNA
COMPLICADA COMUNITAT DE MILERS I MILIONS
D'ÉSSERS HUMANS úNICS I IRREPETIBLES QUE,
DE
CENTENARS
DE
BONES
QUALITATS,
QUE
A
TENEN
PART
TAMBÉ
CENTENARS DE DEFECTES I DE TENDeNCIES DOLENTES LES
QUALS, PERo, UN NO POT CONVERTIR AMB UNA PLANXA DE
FRASES BUIDES,
EN UNA MASSA UNIFORME, COM ARA UNA
CLASSE SOCIAL, UNA NACió, UNA FOR<;A POLíTICA".
PERQUe CATALUNYA SIGUI UNA PE<;A POSITIVADORA EN EL
TRACTAMENT I SOLUCió DELS PROBLEMES DE CIVILITZACió QUE
SE'NS PLANTEGEN -QUE JA HO ÉS,
SIGUI
DEL TOT,
JO CREC, PERo PERQUe HO
TANT COM POT ARRIBAR A SER-HO-,
HA DE
CONFIAR EN BARCELONA.
S'HA DE DESCONFIAR MENYS DE BARCELONA I DE LA SEVA
TRANSFORMACió NECESSaRIA, DE NOU, EN ALLo QUE MAI NO HA
DEIXAT DE SER DEL TOT,
HA
VOLGUT
DEIXAR
EN ALLo, EN TOT CAS, QUE MAI NO
DE
SER,
QUE
ÉS
UNA
CIUTAT
CAPDAVANTERA.
I CAPDAVANTERA EN DUES DIRECCIONS: EN LA QUANTITAT
I
QUALITAT
DELS
SEUS
18
SERVEIS
SINGULARS,
DEL
SEU
�URBANISME,
DEL SEU TEATRE,
DE LA SEVA MúSICA,
DE
LA
SEVA TECNOLOGIA I DE LA SEVA INDúSTRIA.
I,
TAMBÉ,
SERVEIS
RAMON
EN LA QUALITAT I REPARTIMENT DELS SEUS
MíNIMS.
TRIAS
REGIDOR
EN
SABEU AQUELLA FRASE QUE VA
FARGAS
EL
EN
PLENARI
EL SEU úLTIM
DE
PRONUCIAR
DISCURS
L'AJUNTAMENT,
COM
A
CITANT
A
GUICCIARDINI, UN VIATJANT ITALia DEL SEGLE XVI.
GUICCIARDINI
TINDRa
DEIA
QUE
BARCELONA
SEGURAMENT
ELS MONUMENTS QUE TÉ FLOReNCIA o VENeCIA,
TÉ UNA COSA MOLT IMPORTANT,
NO
PERO
QUE ÉS UNA QUALITAT MíNIMA
MOLT CONSIDERABLE.
I
D'UNA
AIXo ÉS EL MILLOR QUE ES POT DIR,
CIUTAT.
CAPITAL,
PERQUe
ADMIRAR,
NO
D'UNA CIUTAT-CIUTAT,
COM,
NO D'UNA
CIUTAT-
D'UNA CIUTAT QUE ÉS CAPITAL D'UN
IMPERI,
ALESHORES
COMEN~ANT
SEGURAMENT
HI HA D'ALTRES
COSES
A
PELS CASTELLS I SEGUINT PELS PALAUS.
PERo D'UNA CIUTAT-CIUTAT,
BURGESOS
SEGONS
FORMADA PER
I PER TREBALLADORS,
CIUTADANS,
PER
EL QUE ES POT ADMIRAR ÉS
QUE HAGI SABUT REPARTIR ELS SEUS RECURSOS.
I BARCELONA
HO HA SABUT FER.
PER TANT, QUAN JO DIC CIUTAT CAPDEVANTERA, QUAN JO
19
�DIC CATALUNYA ENS HA D'AJUDAR AMB AIXb,
QUE
CATALUNYA
VENeNCIA,
ENS
QUE
HA
D'AJUDAR
TAMBÉ;
PERb
A
TAMBÉ
NO ESTIC DIENT
SER
FLOReNCIA
CATALUNYA
O
ENS
D'AJUDAR A SER UNA CIUTAT-MIRALL DES DEL PUNT DE
HA
VISTA
DE LA IGUALTAT, DES DEL PUNT DE VISTA DE LA JUSTíCIA.
SI VOLEU, POSEM-HO A L'INREVÉS.
PERQUe
BARCELONA
ARRIBI
LIDERAR
A
AQUEST
POSICIONAMENT
DE CATALUNYA,
POSICIONAMENT POSITIVADOR
DE
COM
AL
CATALUNYA
POSSIBILITATS,
AL
POSSIBILITATS,
ACTUAL
QUE
FIDELITAT
A
HEM
PAíS,
LíMIT
LA
MaXIM
DE
PaTRIA
LES
DE
SEVES
LES
DE TROBAR LA SORTIDA
ENS OBLIGA,
A
LíMIT
A
SEVES
L'IMPASSE
INDEGUDAMENT,
A TRIAR
(QUASI
SUBMISSió,
DIRIA
ENTRE
DE
VEGADES) O EMPENTA TRANSFORMADORA.
HEM
DE CONVeNCER QUE SOM
CONSERVAR.
PRIMERES
HEM
DE
PEORES
DEMOSTRAR
CAPA~OS
QUE
DE TRANSFORMAR I
ESTEM
DEL SEGLE XXI I QUE ESTEM,
POSANT
COM
LES
DEIA
L'ORIOL BOHIGAS, "MONUMENTALITZANT LA PERIFeRIA".
PERb
TAMBÉ ESTEM DIGNIFICANT EL MUSEU
DE LA CIUTAT,
DE
FENT ELS FONAMENTS QUE EL PALAU NACIONAL
MONTJUiC MAI NO HA TINGUT,
MúSICA,
EL
D'HISTbRIA
RESTAURANT
20
DEL
REFENT EL PALAU
PARC (L'ACTUAL
DE
LA
MUSEU
DE
�ZOOLOGIA)
I
LA
CASCADA.
I,
LAST
BUT
NOT
LEAST,
TRIOMFANT, POC A POC, EN LA LLUITA DE RITMES QUE PORTEM
A CIUTAT VELLA: ENTRE EL RITME DE LA MILLORA I EL DE LA
DEGRADACió (EMPATANT,
DE MOMENT,
A CAMP CONTRARI, QUE
ÉS EL QUE ESTEM FENT EN AQUEST INSTANT) .
AQUEST
1
ÉS EL MISSATGE DE LA
BARCELONA
DELS
90 QUE CATALUNYA ESTa ACCEPTANT I QUE ESPANYA, -POTSER
PER PRIMER COP-, ENTÉN,
QUE
COMEN~A
A ENTENDRE. UN MISSATGE
BARCELONA S'HA PLANTEJAT DE VEGADES TOTA
SOLA,
I
AMB AJUTS INTERMITENTS DE L'ESTAT I MOLT ESCADUSSERS DE
LA GENERALITAT.
A
VOLTES JUSTIFICADAMENT.
NO LLEGIU EN
AQUESTES
PARAULES UNA CRíTICA POLÍTICA A CURT TERMINI, PERQUe NO
ÉS AQUEST EL CAS. A VOLTES JUSTIFICADAMENT.
MÉS
SOVINT SENSE JUSTIFICACió.
TEMPS TINDREM
DE
DISCUTIR SOBRE AQUESTA QÜESTió.
PERo NO ENS ENGANYEM:
DEL PROGRÉS,
LA
"ARA
LA BARCELONA
NO ACONSEGUEIX QUE AL NIVELL ESPANYOL, DE
POLíTICA
INFERNAL,
SI BARCELONA,
ESPANYOLA,
ES
TRENQUI
LA
AQUESTA ABSURDA DUTXA ESCOCESA,
T'ESTIMO,
ARA NO T'ESTIMO",
21
DIALeCTICA
EL PENDULAR
A QUe ENS
OBLIGUEN
�D'UNA
BANDA,
NOSTRE
EL CENTRALIME DISTANT,
I DE L'ALTRA
EL
SENTIMENT,
EN
(RE)SENTIMENT -PERQUe NO EN DIC
DIRIA,
EN
AQUEST
NACIONALISTA-,
ARRIBAR
A
CAS,
(RE)SENTIMENT- NACIONAL
BARCELONA
NO
SERa MAI
ALLo
SER I QUE ELS CIUTADANS VOLEN
PER
QUE
O
POT
AQUESTA
CIUTAT.
NO
PASSARíEM DE SER "UN CARACTERíSTIC",
DIU EN TEATRE O EN CINE- UN CARACTERíSTIC
MOMENTaNIAMENT
-COM
ES
INTERESSANT,
DE MODA INCLúS EN L'ESCENA
APASSIONANT
DE L'EUROPA DELS '90.
I
PER
SITUAR
LA
DINaMICA
ESPANYOLA EN UN MARC MÉS PRODUCTIU,
ACOSTAREM,
ENS HEM D'ACOSTAR
POLÍTICA
CATALANO-
MENYS ESTeRIL, ENS
SENSE DUBTE A UN SISTEMA
FEDERAL.
UN SISTEMA FEDERAL EN QUe,
SIGUI
PRIMER,
REAL I "COMPLET" (NO COIX) .
L'AUTONOMIA
LOCAL
I
EL
L'AUTOGOVERN
EN QUe ES RECONEGUI
CARaCTER
TRIPLE
DE
L'ADMINISTRACió PúBLICA: CENTRAL, AUTONoMIC I LOCAL. EN
QUe ELS PROBLEMES DE BARCELONA TINGUIN PER TANT UN MARC
ESTABLE
DE SOLUCió,
CONSAGRAT EN LA CARTA MUNICIPAL O
LLEI ESPECIAL DE BARCELONA.
22
�I DIC MÉS:
QUE
SI ELS TEMES DELS MILIONS DE CIUTADANS
VIUEN A BARCELONA,
MADRID,
SEVILLA,
BILBAO NO TENEN RESPOSTA POLÍTICA REAL I
SISTEMA
NO
VALeNCIA
O
CONCRETA,
EL
S'ESTABILITZARa I ELS PUNTS DE FUGA DE
LA
PLURINACIONAL
DIVERSITAT
PASS ARAN
DOMINAR
A
DEFINITIVAMENT L'ESCENA, EN UN ARGUMENT QUE JO CREC QUE
SERIA SINCOPAT I FATIGANT, I DESCONNECTAT DE L'ESCENARI
INTERNACIONAL.
NO VOL DIR,
AIXo
EL
D'AMAGAR
EN ABSOLUT,
SEU CARaCTER,
LA SEVA
QUE BARCELONA HAGI
PASSió.
LA
SEVA
SINGULARITAT.
LA
SINGULARITAT
D'UNA CULTURA.
DE BARCELONA ÉS SER
LA
CAPITAL
I MOLTES ALTRES. PERo AQUESTA ÉS LA MÉS
IMPORTANT.
AIXo ENS DóNA MÉS PERFIL INTERNACIONAL QUE NO
PAS
PROBLEMES DE COMPRENSió (QUE EN PROVOCA, PERo MENYS DEL
QUE ES DIU) .
EL QUE HEM DE MALDAR ÉS PER NO SER PRESONERS DE LA
NOSTRA
SINGULARITAT COM A PAíS,
I PARALITZATS
COP PER LA PARAULA QUE ENS DESIGNA.
23
AQUEST
�SI
HAN
AGAFEU LA PREMSA INTERNACIONAL,
POSAT
ARTICLES
UN
PARELL
D'EXEMPLES
THE DRAMA IS ON THE STAGE",
ESTa EN L'ESCENARI",
QUE
MACCAULEY
DIU,
BARCELONA
D'UN
"BRIO"
L'AUTORA:
EN
VEUREU
QUE ES TITULA "NOT
ÉSA DIR, "NO TOT EL DRAMA
(TAMBÉ EN ELS CARRERS, VE ADIR).
CITANT
A
UNA
ALTRA
AUTORA,
TEMPESTUóS
I
IRREPRIMIBLE".
I
TURBULENTA
HISTORIA
COM
A
I
SEGUEIX
"PERo BARCELONA ÉS TAMBÉ UNA CIUTAT AMB
SEVA
CATALUNYA
ROSE
DóNA LA IMPRESSió D'UN DOLL DE VIDA
ENGRANADA TRADICió TEATRAL QUE ES REFLECTEIX
LA
ALL
"MÉS POTSER QUE QUALSEVOL ALTRA CIUTAT EN EL
MóN,
BEN
RECENTS),
S'US
TANT FANTaSTICS I TANT APASSIONATS COM AQUEST
DE JENNIFER DUNNING AL N.Y.T.,
I
(I AQUí
UNA
TANT
CAPITAL
DE
COM EN EL SEU STATUS DE CENTRE DE LES ARTS A
ESPANYA".
QUe MÉS VOLDRíEM?
PREMSA
SOBRE
EN FI, DE VEGADES UN TROBA A LA
INTERNACIONAL TAN SERIOSA COM
ALGUNES
BENEVOLENTS
EXAGERATS,
QUE
AQUESTA
DE LES PECES DE LA NOSTRA
NO PAS EL NOSTRE
MATEIX.
I DEGUTS A L'APASSIONAMENT
JUDICIS
CULTURA
MÉS
SEGURAMENT
FAVORABLE.
COM N'HI HA DEGUTS A L'APASSIONAMENT
DESFAVORABLE
O AL DESCONEIXEMENT. PER EXEMPLE SI VOSALTRES AGAFEU EL
24
�STREET
"WALL
IMPORTANT,
POC
JOURNAL",
QUE
ÉS UN ALTRE
DIARI
QUASI, COM EL PRIMER CITAT, RELATIVAMENT FA
VA PUBLICAR UN ARTICLE QUE ES TITULAVA
FUELS
TAN
AMBITIONS": BARCELONA
AMBICIONS,
DIU,
PERo
NO
ALIMENTA
DóNA LA
"BARCELONA
UNES
TALLA,
GRANS
ACABA
DE
REALITZAR MAI) .
DONCS BÉ, LA IMPRESSió QUE DONEM A LA GENT QUE ENS
VENEN
A
CONeIXER -QUE SóN CADA COP MÉS- ÉS
UNA
MICA
AQUESTA.
I
CANTó
LA INTERPRETACió QUE SE'N DóNA DEPeN
EN
EL
COMENTARISTA.
SINGULARS,
I
QUAL
PARTIDaRIAMENT
AIXo
DEPeN
MOLT
DEL
FET
QUE
SOM
AQUELLS
QUE
SE SENTEN
DEL
CAPITAL
ES
MOLT
DEL
SITUA
EL
QUE
SOM
FET
D'UNA
CULTURA
SINGULAR.
I
AQUESTA DIFEReNCIA,
HISToRIA
DEL
DE
JUSTAMENT
COM
PER
I TENEN CURIOSITAT PER CONeIXER LA
BARCELONA COM UNA HISToRIA DE LA
CATALANISME,
SUPOSEM,
ATRETS
I QUE ESTUDIEN DOMeNECH I
UNA FIGURA DE L'ART,
CAPITAL
MUNTANER,
PERo TAMBÉ
DE
LA
POLÍTICA I, SI VOLEU, DEL PAíS, COM UNA FIGURA PúBLICA,
DONEN
LA
VERSió
QUE
DESMESURADAMENT, POTSER.
25
ENS
AFAVOREIX.
DE
VEGADES
�I
L'ALTRA,
LA QUE NO S'INTERESSA
PER LA
NOSTRA
SINGULARITAT, ÉS LA QUE JUSTAMENT ENS REBAIXA.
PER
SEVA
TANT,
REITERO,
SINGULARITAT
SINGULARITAT
I
BARCELONA NO HA D'AMAGAR
NO HA DE PENSAR QUE DE
I DE L'AFIRMACió DE LA SEVA
LA
LA
SEVA
SINGULARITAT
COM A CAPITAL DEL CATALANISME O DE LA CULTURA CATALANA,
SE'N
DERIVIN
CONSEQÜeNCIES NEGATIVES
NECESSaRIAMENT,
SINó BEN AL CONTRARI.
PERo
EVIDENTMENT QUE AMB TOT AIXb NO
MOLT MENYS ENCETAT,
SEGUR,
HAURíEM
NI
EN TOT CAS NO HAURíEM ESGOTAT, BEN
ELS PROBLEMES DELS QUALS UN FoRUM COM AQUEST HA
DE PARLAR.
BARCELONA ESTa COMPLETANT ARA EL CINTURó VIARI QUE
ROMA,
NOVA YORK, Lió O PARÍS TENEN DES DE FA BASTANTES
DeCADES.
TOTS HEM VIST EL "BOULEVARD
PERIFERIQUE",
A
PARíS, I A Lió FA MOLTS ANYS QUE EL DEVIEN ACABAR, O EL
"RACCORDO ANULARE" DE ROMA.
TOTS SABEM QUe ÉS UNA COSA
QUE NOSALTRES AQUí FINS ARA NO HAVíEM SABUT TENIR.
HO COMENCEM A TENIR.
26
ARA
�AQUESTA ÉS UNA CONDICió,
PARLAR
PER MI, SINE QUA NON PER
AMB AUDaCIA EN MATeRIA DE TRANSPORT.
BARCELONA
POT
PRESIDIR,
COM HA PRESIDIT,
LA
MUNDIAL
"UNió
ANAR A BRUSSEL·LES,
ÉS A DIR,
AL WORLD
FORUM
I
ALGUNES DE LES SESSIONS DE
DE CIUTATS".
I
POT
INCLúS
ESTAR
D'ACORD L'ALCALDE DE BARCELONA AMB TOTS ELS PAiSOS, AMB
TOTS ELS REPRESENTANTS,
QUE
QUE EN AQUELL MOMENT
DECLAREN
MÉS AVIAT EN EL CENTRE DE LA CIUTAT NO S'HI HA
DE
FER GRAN COSA.
PERo
HEM
DE
SABER
QUE PER
POGUER
PARLAR
AMB
AUDaCIA D'AQUESTES QÜESTIONS S'HA DE TENIR EL MíNIM. ÉS
A DIR, ES PARLA DES D'UN MíNIM DE PARTIDA QUE NOSALTRES
ENCARA NO TENíEM, I QUE TOT JUST ARA ESTEM REUNINT.
EN
MATeRIA
CONTAMINACió,
ELS
DE
TRANSPORT,
DE
TRaNSIT,
DE
CIUTADANS HAN DE TENIR ALTERNATIVES
EN AQUESTA FASE DE TRANSICió A MODES MÉS "ECOLoGICS" DE
BELLUGAR-SE MASSIVAMENT D'UN PUNT A L'ALTRE.
A
AQUESTES TRANSICIONS NO S'HI VA NOMÉS
ESTIRATS
PER LA PUNTA DEL NAS I FER OBLIGACió, SINó PARTINT D'UN
CERT
GRAU
DE RECONCILIACió INTERNA
POSSIBILITATS,
LES
NECESSITATS
27
RESPECTE
DE
I LES OBLIGACIONS
LES
DE
�CADASCú.
DIT
AIXo,
DEVELOPMENT
ACCEPTEM
FORUM"
HARDWARE,
I
INVERTIR
EN
Sí
QUE
LES
DIUEN.
CONCLUSIONS
EL
"NO INVERTIM
EN CANVI EN SOFTWARE",
QUE
EDUCACió PER TREURE EL MaXIM
"WORLD
MÉS
EN
VOL
DIR
PARTIT
DEL
MIGRAT ESPAI QUE TENIM.
I ENCARA ENS FALTA, SEGURAMENT, UNA ALTRA CONDICió
PReVIA,
QUE
ÉS LA XARXA METROPOLITANA DE
METRO,
PER
DIR-HO D'UNA FORMA REDUNDANT.
TOT
I QUE,
EN AQUESTES QÜESTIONS,
ÉS MOLT SA DE
TENIR PRESENT LA CONCLUSió DE BRUSSEL·LES,
XARXA
DE
UNA
METROPOLITANA DE METRO VOL DIR QUE LA GENT PUGUI
ANAR DE BADALONA A SANTA COLOMA EN METRO.
SER
PERQUe
NO TÉ PERQUe
QUE A BARCELONA ES PUGUI ANAR DE SANTS A LA
CATALUNYA
I
NO
ES PUGUI ANAR
EN
CANVI
PLA~A
DES
DE
BADALONA A SANTA COLOMA, QUE SóN DOS MUNICIPIS DE L'AMB
DE 200.000 HABITANTS CADASCUN,
NO
TENEN
AUTOBúS,
CONNEXIó
PER
METRO.
RELATIVAMENT COMPLEXE,
O PRaCTICAMENT,
TENEN
I QUE
CONNEXIó
PEL QUe SE'N DEIA
PER
LA
CARRETERA DE SANTA COLOMA A BADALONA.
L'ALTRE
DIA VAIG BAIXAR EN TREN PER
28
ESTALVIAR-ME
�LA CUA DE L'AUTOPISTA,
UNA BONA SOLUCió) .
GENT
VA
PENSAR,
METRO
(NO SÉ SI VEU PENSAR-HI PERo ÉS
QUAN VAM ARRIBAR A BADALONA,
BAIXAR PERQUe JA HAVíEM ARRIBAT.
BE,
I
I
MOLTA
JO
VAIG
ARRIBARÉ A LA PLA9A CATALUNYA, AGAFARÉ EL
ME
N'ANIRÉ A L'AVINGUDA DEL
TIBIDABO,
O
A
PENITENTS.
EL
SENYOR DE BADALONA NO HO POT FER AIXo.
NOSALTRES
ESTEM PAGANT UN ERROR
IMPORTANT,
UN
I AQUí
ERROR
D'ESCALA, EN L'APRECIACió POLÍTICA DEL QUe ÉS LA CIUTAT
FíSICA.
HEM CONFóS LA CIUTAT AMB EL MUNICIPI,
CIUTAT ÉS ALLÍ ON LA GENT DORM,
ESTIMA,
QUAN LA
TREBALLA I VA
AL CINEMA O AL TEATRE, INDEPENDENTMENT DEL MUNICIPI.
BARCELONA
CREA PROBLEMES,
ES NEGA A ACCEPTAR QUE LA
CREA MISeRIA,
I
GRAN
CIUTAT
CREA SOLITUD, COM ES
DIU SOVINT.
RECORDO HAVER-HO DISCUTIT UN DIA LLARGAMENT AMB EL
PARE GENERAL DELS CAPUTXINS, EL PARE FLAVIO, UN HOME DE
VENeCIA, QUE
PASSAT ALS
I
VA VENIR EL DIA DE SANTA EULaLIA DE L'ANY
CAPUTXINS DE SARRia.
ESTAVaVEM DISCUTINT DE ROMA,
HAVIA HAGUT UN SERMó,
PERQUe A ROMA
HI
UNA FILÍPICA, -MAI MÉS BEN DIT-,
29
�DEL
PAPA A L'ALCALDE.
L'ALCALDE
DIMITIR,
SURTEN
DE
VA
DELS
ROMA
UNA FILíPICA TAN IMPORTANT
AL
PLEGAR,
CAP DE DOS
O
TRES
JO LI DEIA
TENIM TAMBÉ BASTANTA EXPERieNCIA D'AIXo,
QUE
MESOS
PERQUe NO SE'N SORTIA.
PROBLEMES DE ROMA.
SI EL PAPA EN VOL SABER,
QUE
VA
NO
SE'N
QUE
AQUí
DE TAL MANERA
POTSER QUE ALGUN DIA
EM
CRIDI I EN PODREM PARLAR.
BARCELONA
QUAL
LA
ES NEGA A ACCEPTAR EL CLIXÉ
SEGONS
GRAN CIUTAT ES QUI CREA PROBLEMES,
QUI
EL
CREA
MISeRIA I QUI CREA SOLITUD.
BARCELONA ES NEGA -DIGUEM-HO TOT- DES DEL REALISME
D'UNA
CERTA CONSCieNCIA DE CIUTAT
ESTAT
FERIDA
ABASTABLE,
PEL DESENVOLUPAMENT SALVATGE
CINQUANTES-SETANTES,
PERo NO MORTALMENT,
QUE
DELS
HA
ANYS
I RECUPERADA
"PRODIGIOSAMENT" (PER ALLo DE "LA CIUTAT DELS PRODIGIS)
EN ELS DARRERS 10 ANYS.
(RECUPERADA VOL DIR EN AMBICió,
PERo TAMBÉ, JA HO
HE DIT, EN HUMANITAT}.
LA
CIUTAT ÉS EL LLOC ON LA SOCIETAT
ELS SEUS PROBLEMES.
30
POSA,
DESA,
�L'ESCRIPTOR
L'INSTITUT
AMERICa FORD,
D'ESTUDIS
QUE HA ESTAT FA POC
NORD-AMERICANS,
ENTREVISTA QUE LI VAN FER,
DEIA,
EN
A
UNA
QUE EL CAMP ÉS MENYS INHUMa
PERQUe A LA CIUTAT LA GENT S'IGNORA: A LA CIUTAT UN POT
MORIR D'ACCIDENT I ELS CONCIUTADANS PASSAR DE LLARG.
PERo
COMEN~AR
PER
CORRESPONENT
VINGUÉS
ÉS PROBABLE
DEL
CAMP
QUE
L'ACCIDENTAT
L'AMENA~A
PERQUe
DE
MISeRIA EL FES FORA D'ALLa ON ESTAVA. A BARCELONA HI HA
UN
40 % DE PROBABILITATS QUE QUALSEVOL CIUTADa
O
ELS
SEUS PARES, ALMENYS, VINGUESSIN D'ALTRES PROViNCIES.
BARCELONA
VIRTUT
DEL
ES
QUAL
NEGA
EL
A ACCEPTAR
SER
EL
CIUTAT
FATALISME
GRAN
VULGUI
EN
DIR
NECESSaRIAMENT AQUEST TIPUS DE PROBLEMES.
I EN CANVI,
LA
SEGÜENT
ES PLANTEJA ELS SEUS PROBLEMES DES DE
EXPLICACió:
LA SOCIETAT
GENERA
SOLITUD,
GENERA UNA COLLA DE PROBLEMES, I ELS UBICA ALLa ON POT,
EN
AQUELL
TRO~
DE TERRITORI QUE
HO
ADMET,
QUE
ÉS
PRECISAMENT LA CIUTAT, PERQUe EL CAMP NO HO ADMET.
ELS
INHUMANS,
CODIS
MÉS
MORALS
DURS.
DEL CAMP
SóN
ENORMEMENT
EN AQUEST SENTIT NO PERMETEN
SUPERVIVeNCIA.
31
MÉS
LA
�ÉS A DIR,
MERCADERIES,
DE
LA CIUTAT ÉS UN CONJUNT DE
ALTRES
DE
D'IDEES TAMBÉ, DE COMUNICACIONS, DE BÉNS,
PRODUCTES,
UNES
FLUXES,
QUE LA FAN MÉS HUMANA DEL QUE SERIA
CONDICIONS,
EN
LES CONDICIONS
DE
EN
VIDA
AiLLADA, PRECISAMENT.
L'AVANTATGE
DE
LA
CIUTAT
ÉS
QUE
ACCEPTA
ELS
MARGES, ÉS QUE ELS MARGES EXISTEIXEN. PERo LA CIUTAT, I
BARCELONA
N'ÉS
UN CAS,
ÉS UNA LLUITA
PERMANENT
PER
NEGAR ELS MARGES COM A MARGES I PER INTEGRAR-LOS DINTRE
DEL COL·LECTIU. AQUESTA ES LA NOSTRA IDEOLOGIA.
LA IDEOLOGIA DE LES CIUTATS ANTERIORS,
VAN DONAR EL NOM A LA CIUTAT,
ERA
AQUESTA.
TEMPS,
QUE
SóN
ERA
ENCARA,
DE LES QUE
-ATENES, PER EXEMPLE- NO
I HO HA SIGUT DURANT
MOLT
UNA IDEA SEGONS LA QUAL LA CIUTAT TÉ UNS MARGES
EXTERIORS,
QUE HI HA CIUTADANS
QUE
NO
SóN
CIUTADANS. I LA CIUTADANIA ES MANTÉ JUSTAMENT PERQUe TÉ
UNA
CLASSE FORA DE LA CIUTADANIA QUE FA LES FEINES QUE
ELS CIUTADANS SóN MASSA IMPORTANTS PER FER.
LA
NOSTRA CIUTAT,
NO BARCELONA,
SINó TOTES
LES
CIUTATS EUROPEES, PERo BARCELONA AL DAVANT, SóN CIUTATS
QUE AVUI ES PLANTEGEN PRESCINDIR D'AQUESTA COMODITAT. I
32
�AIXo
QUE
POT
SEMBLAR
UNA BELLA
FRASE
POT
SER
UN
PROBLEMA ENORMEMENT DIFíCIL EN LA PRaCTICA DiaRIA. I TÉ
A VEURE AMB LLEIS,
VEURE
I AMB LLEIS D'ESTRANGERIA,
I TÉ
AMB LLIBERTAT O NO AL MERCAT DE TREBALL,
A
I TÉ A
VEURE AMB CODIS MORALS I CODIS ECONoMICS.
NOSALTRES
BARCELONA
PRETENEM
QUE
EN
SIGUI UNA REFEReNCIA A
TEMES D'HABITATGE,
QUALITAT
NIVELL
DE
VIDA
EUROPEU.
EN TEMES DE SEGURETAT,
EN
EN TEMES DE
DROGA ...
I
US DIC LA BONA NOTíCIA QUE US VOLIA DIR
DE LA REPASSADA
CONSTRUIR
REUNIÓ
ABANS.
DE PAPERS QUE HEM FET AQUESTS DIES PER
AQUESTES NOTES HA SORTIT UNA REFEReNCIA A LA
QUE
HI
HA HAGUT A
LONDRES
SOBRE
LA
LLUITA
MUNDIAL CONTRA LA DROGA. HI HA HAGUT PER PRIMERA VEGADA
UN
ACORO
DE
PRODUCTORES
NACIONS,
DE
NACIONS
DROGA.
HI
HA
DE
HAGUT
CONSUMIDORES
EL
QUE
I
EL
CORRESPONSAL DEL DIARI "EL PAíS" EN DEIA "UNA LLAMADA A
INSTITUCIONES
TAN
ELEMENTALES COMO LAS FAMILIAS Y
EL
VECINDARIO A COLABORAR".
JO
QUAN VAIG LLEGIR AIXo VAIG PENSAR QUE
GENT HI TOCAVA,
NOSALTRES
AQUESTA
PERQUe REALMENT LA CONCLUSió A LA QUAL
HEM ARRIBAT EN AQUESTA LLUITA
33
DRAMaTICA
ÉS
�QUE
L'úNICA SOLUCió,
PROBLEMES
D'AQUEST PROBLEMA I DE TOTS
DE MARGES I DE MISeRIA HUMANA,
HUMANA-,
DE LES CIUTATS,
-NO
A LES CIUTATS,
ELS
URBANA,
ESTa EN
LA
PROXIMITAT.
NO ES POT ENTRAR A MATAR EN AQUESTS PROBLEMES
DE
L'ESTAT,
NI TAN SOLS DES DE L'AUTONOMIA.
GRANS
DINERS,
COM
DES
S'HI
HA
D'ENTRAR.
SENSE
ELS
DIUEN
ELS
FRNACESOS,
SENSE
AQUESTS GRANS RECURSOS TAMPOC NO ENS
EN SORTIRíEM, ÉS CERT.
I EN AQUESTA REUNIÓ DE LONDRES AQUESTA CONSCieNCIA
EVIDENTMENT HI ERA. IGUAL QUE ES VA FER AQUESTA CRIDA A
"INSTITUCIONES
VECINDARIO"
QUAL
TAN ELEMENTALES COMO LAS FAMILIAS Y
TAMBÉ SE'N VA FER UNA ALS
BANCS.
COSA TOTS QUEDEM REASSEGURATS DE QUE EL
HI ERA.
EL
AMB
LA
REALISME
NO NOMÉS TRACTAVEN DE LIMITAR EL CONSUM, TAMBÉ
TRACTAVEN
D'
ERRADICAR
BENEFICIS
DEL TRaFIC,
EL TRaFIC I
EL
COMER~
EL BLANQUEAMENT DEL DINER.
TANT VAN FER UNA CONCLUSió,
UNA DIRECTRIU,
DEMANAR ALS BANCS INTERNACIONALS LA SEVA
DELS
PER
ADRE~ADA
A
COL·LABORACió
EN AQUEST SENTIT.
JO QUAN VAIG VEURE QUE
BANDA
I QUE PER ALTRA
34
S'ADRE~AVEN
S'ADRE~AVEN
ALS BANCS D'UNA
A LES FAMíLIES I
AL
�VEiNAT,
VAIG
IMPORTANT,
PENSAR QUE LA REUNIÓ DE LONDRES ERA MOLT
PERQUe
NACIONALS,
O
LES
REUNIONS
LOCALS ACABEN
INTERNACIONALS,
ADRE~ANT-SE
O
O ALS VEiNS
O
ALS BANCS, PERo A TOTS DOS ALHORA, NORMALMENT NO.
EN AQUESTA REUNió A MÉS HI VA HAVER UNA COSA
MOLT
IMPORTANT, QUE ÉS MOLT IMPORTANT PER LA NOSTRA CIUTAT I
PEL
QUE
PASSI
EUROPEES,
I
A
COM
RESOLDRE
PROPOSAVEN
CULTIUS.
LA
I
I
A
D'ALTRES
ÉS QUE ES VAN POSAR D'ACORD ELS
AMB ELS AMERICANS,
DE
BARCELONA
PERQUe TENIM ENFOCAMENTS
AQUESTA
QÜESTió,
I
EUROPEUS
DIFERENTS
ELS
LLUITA AMB ARMES QUíMIQUES
CIUTATS
AMERICANS
CONTRA
EN CANVI ELS EUROPEUS VAN DEFENSAR AMB ELS
PAiSOS
LLATINOAMERICANS
LLUITA
CONTRA LA PRODUCCió D'ESTUPEFAENTS QUE FOS
CONSIDERADA
ELS
AMB
QUE ERA MILLOR
UN
LES CONDICIONS SOCIALS I
TIPUS
DE
MÉS
ECONoMIQUES
DELS PAiSOS PRODUCTORS.
COSES
DI
NNUU
JO
MEU
GENARO,
QUE
JO HE SENTIT A DIR
A
VIENA,
AL
SR.
QUE ES EL CAP MUNDIAL DE L'AGeNCIA DE
LES
SOBRE LA LLUITA CONTRA ESTUPEFAENTS,
I COSES QUE
HE SENTIT A DIR AL COMISSARI DE CIUTAT VELLA
PRESIDENT DEL DISTRICTE,
QUE ESTa AQUí,
CLOS, POSADES EN UN MATEIX PAPER.
35
EN
O
AL
JOAN
�PERo
AIXo ÉS MOLT IMPORTANT QUE EN AQUEST MóN QUE
OPTIMíSTICAMENT AL PRINCIPI DEFINíEM COM
A
UN
NOU
AQUESTA,
PER
ORDRE,
ESTIMULANTS
COM
QUE ENS FAN PENSAR QUE LA LLUITA DE CADA
DIA
SOLUCIONAR
HI HAGI COSES TAN
APROXIMANT-SE
AQUESTS
TEMES
NO ÉS
EN
VA,
NO
ÉS
TOTALMENT EN VA.
ESTEM EN EL BON CAMí PER LIMITAR I DESPRÉS VeNCER,
SEGURAMENT,
UNA
DE
-AIXo JA ELS NOSTRES FILLS, NO NOSALTRES-,
LES
HUMANITAT:
QUE
PODRíEM
ANOMENAR
PLAGUES
DE
LA
LA DROGA, QUE SE'NS IMPOSA COM UNA COSA QUE
NO SABEM EXPLICAR.
I DIRIA PER ACABAR,
MANERA,
TORNANT A HAVEL QUE,
DE TOTA
UN COP DIT AIXo, SERa BO QUE NO ENS CREIEM QUE
EN LES NOSTRES PARAULES HI HA LA SOLUCió DE TOT.
HAVEL DIU,
QUE
HAN
MOLT CLARAMENT,
ACABAT OPRIMINT,
QUE AQUESTES PARAULES
INICIALMENT VAN
SER
TOTES
PARAULES SALVADORES.
DIU EXACTAMENT,
LA
QUE
PRIMER,
US HE DIT AL PRINCIPI·:
SEGON MILENI DESPReS DE CRIST,
RES,
EUROPA,
UNA COSA MOLT SEMBLANT A
"A LES
ACABALLES
AQUEST MóN I, ABANS QUE
ES TROBEN EN UN ENCREUAMENT.
36
DEL
FA MOLT DE
�TEMPS QUE NO HI HAVIA TANTS MOTIUS D'ESPERANCA I
TANTS
MOTIUS PER TÉMER QUE SI TOT ANÉS MALAMENT LA CATaSTROFE
SERIA DEFINITIVA".
TESITURA
ES A DIR, SE SITUA TAMBÉ EN AQUESTA
AL MATEIX TEMPS TRISTA I ESPERANCADA,
QUE ÉS
EL TíTOL DE L'ARTICLE QUE US LLEGIA AL PRINCIPI.
PERb DIU,
L'HOME
SENTENCIANT,
"EN TOTS ELS CASOS EN
QU~
S'HA EQUIVOCAT FATALMENT -RELACió AMB LA NATURA
(CREIEM DOMINAR-LA), COMPRENSió DE LA PRbPIA HISTbRIA I
PLANEJAMENT
D'UNA
VIDA FELIC PER TOTHOM
NUCLEAR- LA
CAUSA
HA
ESTAT
COMUNA:
I
OPTIMISME
UNA
DISCRETA
TRANSFORMACió DE LA PARAULA HUMIL AMB PARAULA ARROGANT.
I
PROPOSA
LLUITAR
TOT
JUNTS
CONTRA
LES
PARAULES
ARROGANTS.
ES TRACTA,
ES A DIR,
LES
DIU,
D'UNA TASCA ESSENCIALMENT MORAL.
ES TRACTA DE CALIBRAR,
CONSEQÜeNCIES
DEL
QUe
I TORNO AL PRINCIPI,
DIEM
I
UNIFICAR
DIGNIFICACió POLÍTICA AMB LA DIGNIFICACió PERSONAL.
37
LA
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Conferència de Pasqual Maragall al Fòrum Cívic de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1990-04-18
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Balanç
Acció política
Model social
Territoris
Ciutats
Planificació
Description
An account of the resource
Conferència de l'alcalde al Forum Cívic de Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 799
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2747/19870119_MedallaOr_ComteBarcelona_BD.pdf
7fdf5170e2537243794ac44d3a65bd36
PDF Text
Text
DISCURSO PRONUNCIADO POR EL ALCALDE DE BARCELONA EN EL ACTO CELEBRADO EN EL SALON DE CIENTO CON MOTIVO DE LA IMPOSICION DE LA
MEDALLA DE ORO DE LA CIUDAD AL CONDE DE BARC.ELONA. PRESIDIDO POR
S.S.M.M. LOS REYES.
MAJESTADES
Es para esta ciudad un honor y un orgullo teneros hoy
este Salón de Ciento para la concesión de la medalla de oro de
ciudad, a quien tan honorablemente ha ostentado el tí tu lo
Conde de Barcelona. Ello ha permitido esta felíz reunión y
nombre de Barcelona quiero expresaros nuestra alegría.
en
la
de
en
SEÑOR
En este mismo Salón, durante mas de 600 años, hasta 1714 se
reunió el ºConsell de Cent 11 , formado por "ciudadanos honradosº,
corno se les llamaba, caballeros, mercaderes, artistas y menestrales , entre los cuales se elegía al "Conseller en Cap".
La historia de nuestra Corporación, Señor, es en parte la
historia del pacto entre la Realeza y los ciudadanos con el objeto del bién común. También hubo momentos de desacuerdo y no es
malo recordar la historia para aprender justamente de ella.
Desde este Salón partió la negativa orgullosa de los Consellers, a permitir la entonces habitual intervención real en el
proceso que se llevaba a cabo para el nombramiento anual del
primer Conseller, y ello fu~ la ~ausa de que, acep tadas las Cüos tituciones Catalanas por vuestro predecesor Felipe V, se declarase , no obstante, la guerra, gue finalizó al ser derrotado e l
11
Conseller en Cc:::.p" Rafael de Casanova y como .... 0nst:: .... ..u=:• ... ~.::l ;::;_¡_guióse la disolución del 11 Cons ell de Cent" que cubría el actual
territorio metropolitano.
La llegada del rey Carlos III, que tuvo a bien escoger nues tra ciudad como lugar de entrada en su nuevo reino,
transformó
la Ciudad en lugar de encuentro y reconciliación. Así lo atesti guan los grabados de la "Máscara Real" que adornan las paredes
del Salón de este Ayuntamiento llamado de Carlos III y recuerda n
los acontecimientos que en ella se desarrollaron a lo largo de
tres semanas.
�Una antigua aspirac ión de la ciudad, compartida por todo el
Principado, como era la autorización del comercio con América,
fué concedida por vuestro antepasado y permitió el inicio de una
era de recuperación económica importante .
También el Rey Alfonso XII quiso arr i bar a España a través
de Barcelona, y la Reina Regente doña María Cristina, cuyo nombre
ostenta el actual Salón de Plenos del Consistorio, inauguró la
exposic1on de 1888 cuyo Centenario celebraremos el próximo año.
Vuestro augusto padre Su Majestad Don Alfonso XIII inauguró la
Expos i ción de 19 29, otro hito importante en la historia y el
crecimiento de la Ciudad .
Pero es con Su Majestad el rey Juan Carlos cuando la familia
Real arriba a una Barcelona de nuevo ca pi tal orgullosa de una
Cataluña autónoma.
Valórese, pues,· como buen augurio de futuro, labrado con
mérito por SU MAJESTAD EL REY y por vos mismo, Señor, que hoy el
Consejo ciudadano, en el mismo Salón del "Consell de Cent", Os
conf i era el máximo honor que la 'ciudad de Barcelona otorga, el
q ue reserva a sus hij os más queri dos, a Salvador Espri u , a Josep
Lluis Sert, a Joan .Miró, que ahora mi ::;mo si e s tuviera;; viv·o s,
compartirían con nosotros, estoy seguro, la emoción de decirle a
la Familia Real, en la persona de su más antiguo progenitor vivo,
11
Estais en vuestra casa", sinceramente, de veras, y añadiríamos,
también con emoción y respeto: .,Habeis sabido ganar nuestro reconocimiento".
Os agradecemos, Señor, el esfuerzo de comprensión y generosidad que el Concejal Cambó requirió aquí mismo de vuestro antepasado Alfonso XIII, de generosidad y de justicia para con una
ciudad que ha da do mucho y puede dar mucho más t odavía en la
línea de trocar afecto por afec to y respeto por res peto , en vez
de desconfianza por recelo y victim1smo por ligereza en el t rato.
Os pedimos, porque habeis demostrado saber hacerlo, el esfuerzo de comprensión de nuestra lengua, tan fácil y tan próxima,
como símbolo y como arma pacífica de una diferenciación que es
enriquecimiento y no barrera . El esfuerzo desde la noble lengua
que , como dice el filósofo, surcó los mares pero no pudo vadea r
el Cinca.
�La nostra generació, Senyor, a la qual represento en dirigir- vos ara aquestes paraules, acull el sentiment d ' inquietud, i
a la vegada d'atracció, que s ' ha anat desenvolupant en els nostres ciutadans al llarg de les décades en relació amb el projecte
d 'Espanya, d 'una Es pan ya nova, democratica, plural , di versa i
segura de l'atractiu de la seva diver sitat, no necessitada d'un
especial emfasi en la seva unitat que ha de donar-se per suposada
si es vol arrelar en profunditat, sense generar recels que serien
legitims després de tants anys, tants, de for9ada unitat i diversitat negligida .
Barcelona, Senyor, vol ser la capdavantera d 'aquesta nova
Espanya en que Catalunya, de la que som capital, es trobaria a
gust, respectada i respectuosa, més enlla de rivalitats esportives o creatives que no s'han de reprimir, que són la sal de la
vida i que cal saber valorar en el seu just nivell.
Avui en honorar la persona del Comte de Barcelona em permeto
de recordar i agrair-li la dignitat amb la qual va portar el nom
de la nostra ciutat. La prudencia en la seva actuació, el seu
sacrifici personal, la moderació en els seus gests per tal de
mantenir viu entre el poble i la Institució el nexe que ajudés
alqu~ dia a la recuperació democrática d'Espanya.
La defensa de la llibertat i la fidelitat a la propia historia, van ser conceptes que van presidir 1 •actuació del Comte de
Barcelona .
Són també conceptes que Barcelona i Catalunya coneixen bé, són part de la seva essencia com a poble i com a ciutat.
Aquest mateix Sa ló de Cent i el Saló del Consolat del Mar
ens recorden abastament la vocació marinera i 1 'esplendor d 'una
historia valuosa per tot el món mediterrani.
Aquesta vvcació d~obertura enfora, marítima, forma part
també del vostre taranna , Senl)or, i ens complau recordar-ha en
aquest Saló que es troba guarnit pels colors dels primers Comtes
de Barcelona, que van ser els colors de tota la Corona d'Aragó i
finalment, a través de l 'Armada, durant el regnat de Garles I I I
van esdevenir, van arribar a ser els col.ors de tota Espanya.
�MAJESTAD
Barcelona, se alegra hoy de ejercer el agradecimiento desde
el orgullo legítimo, la apertura desde la identidad, la esperanza
en el futuro común desde el recuerdo de la desunión, la llamada a
la confianza desde tantas desconfianzas pasadas.
Todos estos sentimientos están resumidos en la petición que
os hago, MAJESTAD: Que querais Vos imponer a vuestro padre, la
Medalla de Oro de la Ciudad, cuyo nombre tan d ignamente ha llevado en tiempos de dificultad y en tiempos de esperanza.
Muchas
gracias.
19 de enero de 1987
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurso pronunciado por el Alcalde de Barcelona en el acto celebrado en el Salón de Ciento con motivo de la imposición de la medalla de oro de la ciudad al Conde de Barcelona. Presidido por SSMM los Reyes.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-01-19
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Medalla d'Or
Barcelona
Borbó i de Battenberg, Joan de, comte de Barcelona, 1913-1993
Monarquia
Espanya
Description
An account of the resource
Discurs de l'alcalde en l'acte d'imposició de la medalla d'or de la ciutat a Joan de Borbó.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 799
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/2741/1970_EstudioAparcamientoDiputacionBruch_PM_LD.pdf
d4fdaaa340bbac33a756d86d44aca9d4
PDF Text
Text
ES TUDI O ECONOMI CO DE LA
C O~ S T R UC C I O N
Y
EXPLDTAClON DE UN APARCAmtENTO PARCIAL•
ffi ENTE SUBTE RRANEO EN DI PUTAC I ON-L AUR I ACONSEJO DE CIE NTO- BR UCH =
I.
ES TUDIO DE LA DEMANDA
l.- Delimlteci6n zona da atraccl&n.
2. • Superticla activa en la zona.
3.- GeneraQ..16n de viajas y damande de
aparcamiento ..
4 . • Oferta de aparcamiento concurrente.
s •• Tasas da renovac16n satimadaa.
6 . - Evaluc16n temporal previsible •
..
�l .•
El aetudio d• la demanda da aparaamiento del •
Pa r king a con•truir, canalete e n t
la zona de atraccl&na
( 2 )
activa en la mencionada zanat
(1)
Oelimitaci&n· de --
An,11•1• de la aupartlci• --
( 3 )
Gane~aci'n
da viajas•
y demandes da aparcamiento a partir d• loa reaultadoa del•
an411aia anterior y mediante la lntroducc16n de coeticlantaa de atracc14ni
( 4 ) Eatimaai&n da la
ate~ta
de aparc.1
miabto concurrentaJ ( 5 ) Taeas de ranovac14n praviatae -( NI de ocupacionae de cada plaza ofrecida al dla ) y ( a)
avolucl&n temporal praui s ibla da la• t aaaa d• renovac!&n .
�- 2 -
l.-
DELiffi ITACIO N DE LA ZONA DE ATRACCION
Se ha estimado como zona máxima de atracción
el círculo teórico
de
400 m. de radio ( 4 manzanas del -
ensanche), modificado por la limitaci6n de les grandesarteriae ( pg de Gracia, Gran via, pg San Juan ) que --tienden a comprimir la zona teórica .
La zona resultante puede observarse en el Qsiguiente planos
J
De ah! se ha extraido una relación, por ca-lles y números, de todos los e6ificioe susceptibles de -
�- 3 -
generar una atracción de visitantes motorizados.
Evidentemente la intensidad da la demanda sobre
las plazas del aparca:aianto a construir en el emplazamiento
P
no será igual para todos los viajes generados por la zo-
na, sino que disminuirá en proporci6n a la distancia, hasta
anularse practicamante en el l!mita de la zona.
Sin emba.t
go, introducir en el cálculo unos coeficientes de intsnsi-dad ( oscilando entorno a la unidad ) no nos ha parecido -preciso, teniendo en cuenta la relativa uniformidad da la g
distribuci6n de la suparf !cie activa en el espacia conside-
rado.
En cuanto al poder de atracci6n de la oferta concu-
rrente situada dentro y en la periferia
de
la zona, sus ---
efectos tiendan a comperdarse al situarse el punto P
centro del círculo teórico.
Es decir:
en el
un aparcamiento Q
situado 200 m. arriba y 100 m. a la dsrecha del punto P
contará con un mayor podar de atracción sobre loe puntos de
generación de viajes situados dentro da la zona en esas --direcciones, pero captará con mayor dificultad la demanda generada por los puntos situados abajo y a la izquierda del
plano.
�- 4 2. - ANAL I SI S DE LA SUPERFICIE ACTIV A EN LA
~ E N CI O NADA
ZONA
Se ha contrastado la relación da edif icioe obtenida an el apartado anterior can el listado de locales activos elaborado por el Centro Ordenador municipal•
Esta llatado nos da para cada edi·-
para el ano l . 970.
ficio el n~mero de m2 da euperf icis activa en cada uno de loa locales del mismo, claeificando los locales por ramas da actividad
(
sag6n la Claaif icac16n Nacional -
de Actividades Económicas ) .
Nuestra explotaoidn del -
listado nos permita obtener la auperf icia activa
existe~
te en la zona de atracción, clasificada por callea y por
ramas de actividad, como muestra le Tabla l.
�- 5 -
i/-.
Epígrafe de
la CJN.A..E.
2-3
TABLA l.
U SUP.b:RFICIE ACTIVA EN LA ZONA DE AT.RACCIOM
6.1.1
6.1.2
9
4-S
62-63-M
1
81-82-83
390
338
1.730
2. 240
158
e.•
(•)
Calle
Aragóa
Auaiaa Marcb
-810
2.3oe
4.119
105
1.225
-
5.984
2.025
418
121
130
166
724
4.015
4.67•
534
2.s22
320
1.912
662
195
17. 706
•• 533
l.So.t
1.935
6.020
2.240
-472
1.552
579
21.S
--
-471
4.099
1.234
2. 412
2• .528
8.557
39
112
195
400
Ca1pe
3.813
Coj. de Cien.to 10.074
Diputaci6n
6.020
Gerona
J.998
4.838
3.480
8.941
557
994
J.M2
1.056
2.326
13
2.tslO
107
5.300
3.204
2.774
Pi de Gracia
l.OOJ
s.617
6.601
Gran Vía
Lauria
Vía Layetana
Mallorca
PSI San Juan
Pza. Tetuán
Valencia
Re1to (lDl)
TOTAL
9.750
3.959
1.529
8.586
347
699
3.043
277
157
4. 447
Bailén
Bruch
3.086
1.578
1.769
s.911
J.635
18.258
10.263
3.562
9. 275
16.733
3.122
6.410
59
1.454
850
2. 021
-
5.132
l0 • .581
2.214 1.539
2.9.24
536
105
819
807
48
94S
lo055
1.216
4.&26
702
4.684
6
76.051
214
86.?39
11
40.186
293
43.590
---
-
2.086
662
-
-
32.401
243
10.590
318
46. 017
-
-
718
2.200
546
782
--
1.786
1.832
7.078
2.n2
8.702
85
53
49
291
126
814
13
36.901
9.578
486
Mota.a: (8) Contenido de loa epígrafes de la C.N.A.E. : 2-3, Industria; 6.1.1 Comercio al. •yorJ 6.J.2
Comercio al detall; 9 Actividades no clasificadas; -4-5 Conatrucción y O.P., Electricidad,
Gas y Agua; 62-63-6", Banca., :Seguros y otros eatablecimientoa mercantiles; 7 Transporte,,
Almacenaje y ComwticacioneaJ 81-82-83 ~ervicioa Oficiales, profeaiona.les y esparcimiento;
8.4 Servicios personales (Bares, Hotelea, •• ).
(lDl) El reato de call ea comprende: Pje Permany.::r, Pje Kémies Vig•, Pje P. OliTeraa, Pje Eacue
las, Pje Pla y Pje. Mercado.
-
'
�3.- GlNERAClON DE VI AJES V OE 1ANOA DE APAR CA' IENTO ( I NTROOUCC I ON DE
CuCFI CIENTCS DE ATRACCI ON) i
A partir de la cuantif 1caci6n de la actividad realizada en
la zona estudiada, puede pasarse a aetimar el número de viajes generadoa, y por tanto, la demanda potencial de plazo de aparcamiento en lai
zona, mediante la introducción de unoe coef icientea da atracción o 9.!.
nereción de tr&f ico, que eolo pueden estimarse por encuesta. Para ello
hemos podido contar con la encuesta realizada por el Servicio da Trana
portas y C1rculac16n del Ayuntamignto de darcslona (• tatudio de Aparcamientos• Setiambra l . 965), que estima el número de plazas de apar-camlento demandadas al dfe por 100 • 2 de local, as! como la estancia media en la plaza, pa~a cuatro tipos da localt Banco, Gran Oficina --(Seguros). Gran Establacim!ento Comarcial, y Cine de Primera Categoría.
Kamos complamentado asta serie de coetic!entes con los obtenidos por •
otros aatudios privados de rentabilidad de aparcam1entoa, para Hoteles
y Bares .
-
T A B L A
CJEFICIEílTES DE ílTRACC I ON DE
Banco
2
APAR C ~n I E N T O .
Seguros
D- ;ANDA P 1TENCI AL.
Estable.
Comercial
Media
( 1)( 2)
madi a
Bares
Hotel
(3)(4)
tn
Cochea
pol'
at~a!dos
loo m
eup. activa
(1)
(2)
12.91
4.16
0,5h
O,Sh
6,45
2,oa
de euperf 1c .
activa
(A) X ( 8 )
5)
da •
Al d!a
E:atancia
media
CochaaXhoraa
al día
.A1
,a+m2
(
Demanda Potencial
an plazos X horas
al d.Ca
tpigrafea correap.
(3)
(4)
(5)
13,70
0,6Sh
*~
·~
4, 70
32 . 401
0.16
4,78
126 . 694 36 . 901
177.298
8j90
1522,85
ll.275 '76
6.2-6.3
6.4
6 . 1.1 .
6. 1 . 2
28(),44 BA741Ul
0.4
2-3-4-5
7.. a.1
a. 2-e.3
9
NOTAS•
* media ponderadas Bancos = 0,6
~~ madia ain ponderar
-
�- 7 -
( i )
~
(
4 }
RESUMEN Y COMENTARIO
La zona de atracción presenta en total. en 1.970,
una superficie activa de 373.000 m2 •
Domina el comercio almayor y la industria (en general oficinas c2ntrales); luego,
los locales da Transportes, Almacenaje y Comunicaciones, el comercio al detall, Bares y Hoteles, y Banca y Seguros .
Los coeficientes de atracci6n del "Estudio de
Aparcamientos" pueden aplicarse directamente a algunos da estos sectores y en forma de media a los dem,s.
(Las "estan---
cias medias" dadas por la encuesta parecen muy bajas, sobra todo teniendo en cuenta que se incluya la atracción de viajes
de empleados).
En conjunto el rasultadm es una demanda potencial
en plazas X horas de 21.500 al d!a.
Esta demanda correspon-
da a dos tipos de vehículos aparcados en la zona: los de
los~
visitantes ( compradores, visitas de trabajo y diversión, etc.)
y los de los que trabajan fijo en la zona.
No incluye por
tanto los vehículos de los residentes.
lCual as la oferta que se enfrenta a esta demandapotencial 7. Aquí pueden seguirse dos caminosi (1) suponer que
la oferta de aparcamiento libra en la calle es equivalente a la demanda de apardam!anto de los residentes en la zona y que,
por lo tan;p, ni una ni otra variable entran en juego; (2)conaideran la oferta en la calle como demanda negativa, sustraerla de la demanda potencial estimada y añadir luego a ésta la g
demanda generada por los vehículos de los residentes en la zona.
Hemos optado por la primera solución tras examinar cuidA
dosamente la segunda . Veamos porqué.
4.-
ESTIMACION DE LA OfERTA DE APARCAmIENTO
CO~CURRENTE
Una inspección ocular de la zona nos dice que eb -
�- a la misma se ofrecen an este momento el siguiente número de pla•
ZBSI
T AB L A 3
OFERTA EN LA CALLE . NQ DE PLAZA§
Aparcamiento en cord6n
" en
,.
"
paseos
"
702
(G. Via)
700
(pg Gracia)
150
Sub-Total
1.552
Aparcamiento en chaflán
en bater!a
500
en card6n
200
Sub-Total
TOTAL GENERAL ·
700
2.252
Esta cifra equivale sensiblemente a la de 2.110
que da un estudio privado de una sociedad constructora da
apa~
camientos para una zona que coincida " grosso modo " con nuestra
zona de estudio .
Estas 2.200 plazas, teniendo en cuenta la prohibición de aparcar en las chaflanes de las 7 a las 12 h., represen
tan una oferta de 50.000 horas al día.
Por su lado la demanda de los residentes
las siguientes rasgas.
presenta~
Habitan la zona 30 . 000 residentes con
una tasa de motorización, según el referido estudio privada, del 14 par
l.aoo,
es decir, 4 . 200 coches .
Hemos supuesto que 2.200 de estas vehículos ocupan
el aparcamiento libre en la calle durante 12 horas al día y -están el resto del día fuera de la zona.
En cuanto a los
~
�-
9 -
2 . 000 restantes; su demanda se dirigía a los aparcamientos de pago, también durante 12 horas al día, estando el resto del d!a
fuera de la zona ( o en movimiento dentro de la misma).
El resultado de esta hip6tesis es una oferta adici.2,
nal neta (aparcamientos en la calle no ocupados por residentes)
de 23.600 horas al d!a, contra una demanda adicional neta (plazas de aparcamiento pagado ocupadas por residentes) de 24.DOO -
horas,
El cálculo de la demanda residual nos llevar!a pues a-
cifras similares a las de demanda
poten~ial
ya vistas. La hipó-
tesis utilizada será tan débil como se quiera, pero solo es mejorable mediante encuesta ( lo cual es extraordinariamente caro).
Por otro lado, la influencia disturbante de estas variables. - tanto la oferta libre en la calla como la demanda de residentes.
tenderá a perder peso con el tiempo, al disminuir
progresivamen~
ta el número de habitantes, al tiempo que nuevas prohibiciones y limitaciones ( paradas de transporte público, vados de entrada
en aparcamientos y locales, zonas reservadas a carga y descargaetc •• ) irán constriñiendo la oferta de µlazas en la calle.
Optamos en consecuencia por la primera solución apuntadas comparar directamente la demanda de visitantes y activos con
la oferta de aparcamiento pagado .
La oferta de aparcamiento vigilado en la zona de estudio, seg6n el
tt
PlanogGuia de Aparcamientos en el Sector Can--
tral de negocios", editado por Policia municipal en Mayo de 1.970,
se eleva a 465 plazas.
Hemos a~adido a esta cifra el 50. de la-
capacidad en plazas de los aparcamientos exteriores pariféricos,con lo que la oferta concurrebte con el nuevo aparcamiento proyes
tado se eleva a 1.872,5 plazas.
Traducido a plazas X horas, se-
ofrecen al día 44.930 horas de aparcamiento~ antes de construir -
el nuevo aparcamiento comparando asta cantidad con las horas po-tencialmenta demandadas ( 21 . 554 como ya vimos }, se obtiene una-
�- lo tasa de ocupación de 0 1 479, muy alta por cierto ( la mitad de
las plazas llenas por término medio ).
Pero antes de acep--
tar esta conclusi6n examinamos el problema con
s.-
m~s profundidad~
TASAS DE REN OVACION PREVISTAS
En primar lugar, es preciso ver qua porci6n da --
esta demanda potencial se convertiría en demanda real.
Los-
coeficientes de atracción obte. iidos por encuesta incluirán
tanto los vi a jes efectivamente realizados al tipo de local -estudiado como los qua na se realizaron en cocha por falta de
aparcamiento.
No obstante, hay que tener en cuanta que la -
demanda es sensible al precio y desciende a medida qua esta aumenta, de modo que a determinados precios un sector de losdema11dantes potenciales,
a~n
con plazas de aparcami0nto dis--
poniblea, optarían por realizar el desplazamiento por otros medias, o preferirian perder más tiempo buscanco
to en la calla.
aparca~ien--
Hay que introducir puas una función de de--
manda.
(n segundo lugar, r e sulta más manejable la tasa de renovación ( na de veces o nQ de horas que una plaza estáocupada al día ) que la tasa de ocupación ante s mencionada. •
Se suele considerar que una tasa da renovaci6n igual a 7, --equivale a la saturación del aparcamiento, dada la concentra•
ción horaria de la demanda.
La f unc!Ón de demanda adoptada as
o R H
=o
p H ( l~o,001 Tm2
ORH : Demanda real horaria
DPH
= Demanda
potencial ·horaria
TM = Tarifa media
�-
11 -
Que expresa qua una tarifa media de 10.- Ptas. --" ahujenta " un 10% de la demanda potencial; una tarifa me-dia de 15.- Ptas . , un ?.2,5% de la demanda potencial, una tarifa media de 20.- Ptas . , un 40% de la demanda potencial etc.
La tarifa media se calcula da acuerdo con las si-guiantas fórmulaea
Tm
:a
Tl
X. Tn
X = Em - l
y
donde
Tm = Tarifa media
T¡ ~ Tarifa de la primera h~ra
Tn :a Tarifa de las horas siguientes
Em • Estancia media
Sobre astas bases, comparando la demanda potencial•
de la zona con la oferta potencial ( antes y deapu6s de cons•
truir el nuevo aparcamiento ) hemos llegado al siguiente abanico de tasas de ranovaci~n previsiblast según las tarifas -aplicadas y sobre tres hipótesis de duraci5n de la estancia-media:
T A B L A
4
Tasas de renovacion Pravisiblaa
(NQ de horas qua cada plaza está ocupada al d!a)
Em
~arlfa
Ptas.)
(horas
20-15
15-10
...1Q_
6.89
7.64
7.97
5.51
6.11
6.38
8.90
9 . 45
7 . 56
9.7G
1
Sin nuevo Parking
tt
con
"
1,15
Sin nuevo Parking
tt
n
con
7.12
2
Sin nuevo Parking
con
"
..
10 . 34
8.27
10 . 34
8.27
7.76
10.34
8 . 27
�- 12 Estas son las tasas de renovación teóricas, ee decir, las que se observar!an en caso de qua el aparcamiento
captase deade el primar d!a toda la demanda qua realmente d~
ber!a dirigirse a &l s! loe demandantes estuviesen perfanta-
mente informadoe y habituados a elegir correctamente la ubicac!dn da su lugar de aparcamiento.
Ello no es as!, como -
veremos, pero estas taaaa teóricas nos dicen ya algo impar--
tantas con la canstruccldn del nuevo " Parking "• la tasa de
renovaci&n de los aparcamientos de la zona desciende en un -
20%.
Ello resulta da aumentar la oferta de la zona tenien-
do en cuanta el nuevo aparcamiento.
nueva plaza creada la tasa da
Es decir, por ceda ---
renov•ci~n
baja en un 0,046% •
E5ta da una idea del impacto que la construcci6n
de otros nuevos aparcamientos pueda originar .
lo tratamos en al epigrafe siguiente con mayor
en al que pasamos da las taaaa
previsibla en el tiempo.
te~ricas
Este punto concreci~n,
-
a su avoluci6n real -
�- 13 -
6 - EUOLUCION TEMPORAL PREVISIBLE DE LAS TASAS DE RENOVACION
Ante todo conviene introducir en el cálculo de la
demanda - expresada por la tasa de renovación - un periodo de
a~os,
adaptación da varios
real captada
cr~ce
a lo largo del cual la demanda ---
m's aprisa, debido a que el punto de par--
tida es muy bajo• por falta de hábito de los demandantes a -responder correctamente a la nueva situación creada.
Luego-
la demanda atraida por el nuevo aparcam!ebto cracs de acuer-do con la marcha de la demanda potencial conjunta, que vienedeterminada fundamentalmente por la tasa de motorización en la ciudad { función a su vez del nivel de renta ).
El periodo de adaptación se ha cifrado en cuatroa~os.
Al quinto año de funcionamiento se dar!an realmente -
las tasas de renovación estimadas antas.
La curva de adap--
tación del primer al quinto aRo la deducimos de la observada~n
los grandes"Parklngs" cercanos .
T AB L A
5
DE RENOVACION
TASA
1.968
pg de Gracia I
)Jardinets)
PD de Gracia
1. 9 6 9
0, 95
1. 970
1, 5 5
II
(Diput.-Cons.daCent)
2,17
El aparcamiento de Plaza da
?
Catalu~a,
2,BO
de caracte--
rísticas muy distintas en cuanto a zona de atracci6nt oferta concurrente, etc...
7.
está entorno a una tasa da reoovación da-
Tomando como modelo el " Parking pQ de Gracia II - uno de
loe perif ,ricos a la zona estudiada - observamos un crscimiento del 29% en dos años ( del ¡g al 3Q ) que nosotros supondre9
�- 14 ...
mos se repita en nuestro caso en los dos aRos siguientes
--~
( del 3g al 5g ).
De este modo del abanico posible o tabla de ta-s as de renovación, ' del ler. al 5g afio, en el nuevo aparm:a----
mi ent6 prdye c tado, sería:
TAS LA
6
AÑO 1 ( 60,1 %)
AN~ o
ANO 3 ( 7 7., 5%)
s ( 100'%)
Tarifa
~
Estanci
media( horas)
20-15
15-10
l
3,31
3,67 3,83
1,5
4, 2 8
4,54 4,66
4,97
4,97 4,97
2
e
,
.!Q 20-15
'
-10
15-10
20- 15
-10
15-10
4,27
4. f 4
4
5,51
6,11
5,38
5,52
S,86
6 ,01 7,12
7,56
7,76
6,41
6,41
6,41 8,27
B,27
8,27
,9~
Pero todavía _,h-ay quQ t e ner en cuenta la inciden•cia, a lo largo de esos cinco prime ros años, de la posible
~~
construcción de otros nuevos aparca mientos, incidencia, que,c omo vimos• pueda ser significativa .
Hemos supuesto que al quinto aNos la oferta de -aparcamiento s e habría incrementado en la zona e n 1.000 pl a-zas ( 6 24.000 plazas X horas ) .
mi e nto de Plaza Urquinaona.
El previsto nuevo aparca--
perif é rico, significaría por s!
solo una parte importante de este incrementa, quizás el
40%.
Veamos como evolu c ionarían ent onces las tasas de re--
novación, suponiendo que la adaptaci6n sigue la misma curvar
�- 15 -
T A8 L A
Tarifa
AÑO 1 (60,1%
7
AÑO 3 (77,5%)
Ptas.
Estancia
media( horas)
20-15
1
1,5
-
. .
2
15-10
10
20-15
A~O
15- 10
-
10
%)
5(100
20-1 5
15-10
-10
2 , 32
2,57 2,69
2,99
3,32
3,46
3,86
4.20
4,47
2,99
3,18 3,26
3,86
4_ , ln_ 4,21
4,98
5 1 29
S,43
3,48
3,48 3,48
4,49
4,49
S,79
S,79
5,79
4,49
Es más que posible que esas nuevas 1.000 plazas•
ofrecidas en la zona no lo sean desde el primer aNo, es de-
4
cir, eimultaneamenta a la puesta en servicio del aparcamien•
to estudiado.
Lo más razonable ser!a escoger una evolución
que combinase las dos aquí presentadas, con unas tasas no -tan bajas, al principio, como en la tabla 7, para llegar en-
el quinta aíla a las tasas recogidas en la misma.
tanta, parece prudente
tambi~n
No aba---
optar por la svolueción ex---
presada en esta tabla 7, ya que la nueva oferta concurrents-
es más variable totalmente independiente, en
l
prinw: ~ :.o.
Qué ocurrirá después del quinto aílo 7 .
La
~g
superficie .activa y las empleos ir4n aumentando, y por tanto
la demanda potencial, al tiempo que disminuir'n
m~s
o manos-
paralelamente la demanda de residentes y la oferta libre en"
la calla.
Sin tomar en cuenta aquel aumenta, que se vería-
posiblemente compensada por un nuevo incremento de la afer--
ta da aparcamiento pagado, impreviaible a tantos años vista,
puede cifrarse el incrementa de la demanda real, es de c ir, -
�. - 16 •
de las tasas de renovaci6n, da acuerdo con al de la tasa de •
motorlzaci6n da la ciudad, expresado en los siguientes datoeaxtraldos del estudio privado antes mencionados
TABLA
TASA DE
8
f'flOTORIZACION ( Ng TURISmos/1.000 HABITANTES)
1.975
1.980
AÑOS
1.969
1.970
Centro
125
140
205
240
Noroeste
176
190
250
290
90
100
150
200
120
140
190
220
AREAS
Norte
media Ciudad
De acuerdo con la misma previsión, la tasa de
motorización de Barcelona, lle~a a un máximo en la Última g_
década del siQlo, entorno a los 240 cochas por 1.000 habi---
tantes.
De acuerdo con ello, construimos la secuencia -temporal siguientes
T A B L A
9
TASAS DE RENOVACIDN ( A PARTIR DEL 5g AÑO)
Tarifa
Ptas.
Estancia
media( horas)
AÑO 10 (As::lS,7%
20-15
15-10
10
AfJO 15(A=7%
20-15
15-10
AÑO 20 ( A=3%)
10
20-15
15-10
10
1
4,47
4,95
5,17 4,78
5,29
5,53
4,92 5.45 5,70
1,5
5,76
6,12
6,28 6,16
6.54
6,72
6,34 6,74 6,9"2
2
6,70
6,70
1,70 7,17
7,17
7,17
7 ,::59 7,39 7,39
�- 17 Téngase en cuenta que la función de demanda no •
es tanto función del precio nominal como del precio relativo,
o sea de la proporción entre la tarifa aplicada y el nivel -general de los precios.
Cuando se indica una tarifa de 10.-
Ptas. en el aMo 20, no quiere decirse que en 1.990 sea vero-simil que un aparcamiento ofrezca tarifas de 10.- Ptas., sino
tarifas equivalentes en aquel momento a lo que ahora es una tarifa da este orden, dado el nivel da los precios de los --restantes bienes y servicios adquiridos por al público. Ellono obstante, los reajustes periódicos de tarifas que esto supone, pueden producir oscilaciones temporales de la tasa de renovación entorno a la trayectoria incluida.
Esto ya depen
de más qua nada da la política tarifaria de los restantes --aparcamientos de la zona en relación a la seguida por el ---aparcamiento estudiado.
También es de esperar un incremento tendancial de
la estancia media, a medida que el público tienda a concen- -trar temporalmente sus visitas, compras y gestiones en la zona y sa racionalicen los horarios en este sentido.
Pero ello
puede resultar en definitiva no otra coaa que una compensación
de la dism!nuci6n del n6mero de viajes a la zona, manteniéndo-
se inalterado el total da horas da aparcamiento demandadas.
Por 6ltimot parece muy verosimil que no se creenmuchos nuevos aparcamientos por encima de lo que requiera elincremento de la superf !cie activa de la zona, pues nos movemos en el año horizonte, y en el mejor da los casos, an tasas
de renovación que no superan nunca significativamente el ni--
val de satmración (TR•7). No se llega a dar pues un excedente
notable da demandas, que as lo que más facilmente puede inducir a la creación de nueva oferta da aparcamiento.
�- 18 -
Tenemos pues todos los datos precisos para pasar
a un cálculo ds rentabilidad sobre bases razonablemente se-guras.
�- l 9 -
II.- RENTABILIDAD DEL PROYECTO
l••
I ngresos brutos por plaza
2.- Costes: inversión i n icial y mantenimiento
3.- margen bruto por plaza
4.- Actualizaci6n. Tasa de Rendimiento
s.-
íuturo. Plazo.
Las variables tarifa media y estancia media y la rentabL-
l i dad .
6.- Comentarios sobre la financiación y los impuestos.
l.-
I NGRES OS BRUTOS POR PLAZA
En la Tabla 10 hemos calculado los ingresos bru-·
toa por plaza para cada una de las 9 hipótesis.
A cada hi--
pótasis respecto a Tarifa media y Estancia media le corres--ponde una tasa da renovación que nos permite calcular los in-
grasos brutos por plaza.
2.- COST(S
2.1. INVERSION INICIAL.
El " Presupuesto estimativo
tt
da que disponemos,-
estimado a precios de 1.968, y para el conjunto da la obra
-N
as decir, aparcamientos y edificio, nos da las siguientes ci-
fras, para la obras
Aparcamientos
21.530.067,50
Despachos
13 . 085.321,20
�- 20 Daaconocemos las formas en que se proyecta finan•
ciar la obra.
Pero en defecto de aeta información, dejando-
pues a la libre elecc16n de la empresa asta forma de tinanci,1
ci&n, podemos suponer qua los " coatee 1nmater1alea " vienena representar, an obras da aste tipo el 10 o 12
n
costaa materiales • .
% de los --- ·
( Aunque se trata, en esta eetimaci&n
de empresas de nueva planta, por lo que el porcentaje es más-
bien alto) .
Calculado asto axcluaivamante para loa aparcamieb
....
toe, implica unos
n
costea 1nmater1alee " de 2 . 739,224,5, - - -
( que incluye loa emolumentos a los arqu!toctos, en la parte•
que corresponde a aparcamientos, y calculado teniendo en
ta la reualorizaci&n qua explicamos en al
p~rraro
CUB!l
que sigue) .
Si tenemos an cuenta la tasa de aumento de los -precios de l . 968 a 1 . 970 - suponiendo que el proyecto sa pon•
ga en
pr~ctica
en 1 . 971; dabamos aumentar laa eatimacionaa --
del " Preaupueato Estimativo • en un 6%, la que representa ••
22 . a2& . a11,s .
Aaí pues, avaluamos la tNVERSION INICIAL ena
Inuereidn da activo f ljo material
21 . 530.067,SO
Revalorizacidn 6% a/. presupuoeto
Inversi6n de activo fijo inmaterial
TOTAL INVERSI ON INICIAL
2.739 . 224,S
25 . 566 . 096·--
Por tanto el costa por plaza de la canatruccl&n
dal aparcamiento es de 54 . 280.- Ptas .
2 . 2 . COSTE S DE EXPLOTACI ON
En aparcamientoa de la dlmansi6n del que nos --concierna, suela conaiderarae que loa caates da explotacldnaon de unas 10 . 000 Ptas . plaza/ano, en una eatimaclón máe ••
�- 21 -
bien alta.
En defecto de estimaciones precisas de los
tes de personal,
~
del coste de la energía eléctrica, del --
coste de mantenimiento de las instalaciones y de los gastos
varios, aplicamos pues esta cifra, da 10.000 Ptas. plaza/aNo.
3 .- ffiARGEN BRUTO POR PLAZA
En la misma Tabla 10, f i gura el cálculo del --margen bruto, obtenido por diferencia entra los ingresos -brutos por plaza y loe costas de mantenimiento por plaza. Puede observarse que, da entre las 9 hipótesis elegidas, -solo en una ( hip6tesis A, 3 ) aparecen margenes brutos ne-gativoa durante los dos primeros años.
Este as, como ve--
ramos, la hipótesis mas desfavorable.
4.-PLAZO . ACTUALIZACION.TASA DE RENDI MIENTO tUTURA.
4.1. PLAZO
El plazo elegido para efectuar el c'lculo de --rentabilidad es el más desfavorable.
Si hemos de atendar -
a los cálculos que se hacen normalmente, en concesiones para
la construcción de aparcamientos públicos, el periodo de laconcesión oscila entre los 20 y los 40 años.
De ah! que, -
elegir la hipótesis de 20 años equivale a elegir la hipóte-sis mas desfavorable, pues si en las comisiones las empresas
pueden ofrecer plazos de 20
a~os,
tres los cuales los apar--
camientos revierten a la actividad concesionaria, en nuestro
caso, todos las benef lcios que se realicen después del año 20
no resultan contabilizados.
Ahora bien, alargar más el ---
�- 22 -
TABLA 10
INGRE.SOS BRUTOS POR PLALA
A 11
A 12
A 13
i:jg
Ta-15
Tm-10
A 21
A 22
A 23
A 31
A 32
A 33
A 11
MlRGEN BN.'UTO POR PLAZ.A
A 12
14.384 11.950 8.339 16.990
16.337 13~573 9.471 19.297
3 18.538 15.438 10.726 21. 934
4 21..055 17.534 12.183 24.913
5 23.932 19.902 13.857 28.298
2
lJ.141 10.106 18.819
14.926 11.478 21.443
16.~2 13.051 ~.358
19.243 14.823 27.666
21.860 16.833 Jl.410
13.485
15.316
17.f99
19. 762
22.436
10.788 4.384
12.253 6.337
13.919 8.538
15.80911.055
17.94911932
23.191
.23.887
.24.603
.25.290
18.945 35.352 25.520 20.201 16.93612.399
19.468 36.3'7 25.912 20.770 17.714]3.017
11 28.091 23.330 ·16.244 :33.175
12 28.473 23.G47 16.465 33. 626
13 28.860 22.968 16.689 34.083
14 29e2!2 24.294 16.916 34.547
15. 29.636 u.598 17.1-43 Js.ooJ
25.633
25.982
26.335
2S.694
21.025
19.732 36.841 26.JlS 21.052 18.09lll.330
20.001 37.342 26.672 21..338 18.473 ]l.647
20.273 37.850 27.035 21.628 l8.860]l.968
20.548 38.364 27 • .tOJ 21.923 19025214.294
20.s32 JS.897 21.1tW 22. 22119.63614598
24.74317.244 J5.209
24.689
25.03.5
2s.1sJ
25.342
A 22
1.950 - l.6ól 6.990 J.141
3.573 529 9.297 4.926
S.438
726 11.934 6.942
7. 534 2.183 14.913 9.243
9.902 3.857 18o298D..860
24~ 650 20.·4 99 14.272 29.146
25.389 21.114 14.700 30.021
26.151 21.7-47 15.141 30.921
26.930 22.399 15.596 31.849
27.714 23.017 16.027 32.730
16 ' 29.810
17 . 29.986
18 J0.163
19 10.341
20 . 30.504
A 21
A 23
A 31
106
1.478
3.0.51
4. 823
6.833
8.879
11.443
14.358
17.666
21.410
A 32 A 33
I:j&~ 'Jip~ T»-1~ .¡:-~ T»-12,S TlPl.0
DtR 1
6
1
8
9
10
A 13
22.sLS 17.337 32.352 23.109 18.487 14.650 10.499
17.858 33.322 23.802 19.042 15.38911.11•
18.393 34.32.2 24• .516 19.613 16.15ll.L747
27.184 20.954 39.126
17.345 35.417 27.344 21.078 39.357
17.• 44'8 35.626 21.506 21..202 39.589
i1.s51 35.836 21.668 n •.J21 J9.82J
17.670 36.026 27.852 21.452 .t0.091
27.947
28.112
28.278
2s.44s
28.636
22.35819.81014.743
22. 490 19.98614.899
22.til2 20.16315.035
22.156 20.34115.183
22.909 20.50415.342
4.272 19.14612.515 7.337 22.352
4.700 20.021 U.191 7.858 23.322
s.1.u 20.9211J.ss1 s.393 24.322
5.596 21..84914603 8.945 25.352
6.021 22.130 u.290 9.468 2r.• .M1
6.244
6.465
6.689
6.916
3.485
s.316
7.399
9.762
12.436
788
2.253
J.919
s . so9
7.949
lJ.109 8.487
?3. 802 9.042
14.Sli 9.613
15.52110.201
15. ~62 ».no
23.175 15.633 9.732 26.841 16.315 U.052
23.626 lS 982 ]). 001 27.342 16. 672 l.l.338
24.0SJ 16.335 10. 273 27.850 17.0JS ll628
24.547 16. 694 )Q. 5-48 28.364 17.403 11923
7.143 25.00317. 025
:n 832
28.897 17. 784 ]2.227
1.244 25.209n18' l0.954 29. 126 17.947 wss
7.345 25.417 1'1.3« 1.l.078 29.357 18.112 ll.490
7.-448 25.62617.506 m.202 29.589 18.278 12622
25.836 11.~s IL32'7 29.823 1&~445 12.?Sti
7. 670 26. 026 1'1852 D.452 JO. 091 18~ 636 12a09
1.ss1
�- 23 -
plazo para el cálculo de la rentabilidad hubiera implicado-tomar un horizonte temporal sobre el cual la incertidumbre reina, tanto en cuanto a la posible evolución da la demandada aparcamientos como en cuanto a las tarifas posibles.
Por
otra parte. en obras de este tipo la depreciación fisica noempieza hasta
al cabo da muchos años, más años de los qua -
es posible contemplar
nif icativo .
d~sde
un punto de vista econ5mico sig-
Por tanto, la elección de un plazo de 20 años-
para al cálculo de la rentabilidad, 'mplica cierta
subastim~
ción de la rentabilidad del proyecto.
4.2.
CALCULO DE LA RENTABILIDAD
m~todo
El
seguido para evaluar la rentabilidad -
del proyecto consiste en al cálculo de la tase de randimien-
to interno.
Esta jasa
e •
m1
M2
~
sa dsf ina por la fórmulas
m3
-+-+-+·
( 1 t r) ( 1 +r )~ ( 1 +r
-
1
donde ~ es el coata de la inversión ( o sea lo qua noeotroallamamos inversión inicial) y m1, m2 ••• m20
son los márge-
nes brutos correspondientes a cada una de los veinte años.
El cálculo de la rentabilidad consiste pues en igualar al valor actual del flujo de ingresos· ( margen bruto)
con el coste de la invars16n.
Aquella tasa a la que se
iguala aquel flujo con el valor de le inversi6n inicial, eala tasa de rendimiento interna del proyecto.
Se trata de -
una tasa de rendimiento bruta, as decir, que no incluye ni los costas financieros, ni las detracciones en concepto da •
impuestos. (Véase punto 6).
Este es el mejor método a aplicar cuando no ea- -
�- 24x-
tan determinadas las formas de financiación del proyecto. -El mejor inconveniente de este método es que si bien nos
di~
ce cual es la rentabilidad global del proyecto, no nos dicecual as la evolución año a
a~o
y, por tanto no garantiza la-
obtención de beneficios natos desde el primer año. Esta solo
puede averiguarse con un análisis "cash-flow"• que no comentaremos aquí.
los cálculos, los vamos a realizar, directamente,con los márgenes brutos por plaza.
punto 2, el coste por plaza
as
Como se ha visto en el -
de 54.280 Ptas •• Por tanto,-
por cada hipótesis hemos igualado el valor actual del flujo
de m~rganee brutos por plaza durante los 20 años al costa-
da la inversión por plaza, obtenie:·:do así la tasa da rendimiento interna.
Da acuerdo con lo qua se expone en el punto 6, ---
nuestra conclusión es que el proyecto as claramente renta-ble para tasas de rendimiento internos brutos por encima --
del 13%.
Tenemos, as! qua las hip6tesis a¡ 5 y
a~ 3
resultan
ser no rentables. (en efecto el valor actual de loe marge-nes brutos se iguala al coste de la inversión a tasas de -menos del lO%,ylO% respectivamente). Por tanto, con una tarifa de 10 Ptas.hora, y con estancias medias de 1 hora y --
1,5 horas, respectivamente, la construcci6n y axplotaci&n del aparcamiento resultaría ser irrentabla.(véase punto 5).
1.1
TABLA
Hipótesis
Tasa Rebdimie!l
to interna
•
a,,
ªI~
'?,~
super
a
16%
. 14%
ª~'
ª.:~
10%
16%
a
•
16%
ª-'ti
ªn
a.i3
sup. sup .
a
a
sup.
infe. aup.
al
a
•
ª-2'
10%
16%
16%
13%
�- 25 La hipótesis a33 (Tarifa media= 10 Ptas.; Estancia media= 2 horas), está justo en al límite entre la rent~
bilidad y la irrentabilidadt es decir, para asta hipótesis, -la tasa de rendimiento interna es del 13%.
La hip6tesis a 12 ( Tarifa medies 15 Ptas.; Estan
cia media
=1
hora ) resulta presentar una tasa de rendimien•
to interna del 14%.
Todas las demás hipótesis presentan tasas de rendimiento internas de más
del 16%, y pueden conceptuarse, por
tanto, como a lt amen t e re nt ab l es .
5. LAS VARIABLES TARIFA MEDIA, ESTANCIA mEOIA Y LA RENTA·
BILIDAD DEL PROYECTO.
Observamos, pues, que las Únicas hipótesis que ·--
hacía irrentable el proyecto, son las dos hipótesis que presen
tan una tarifa unica da 10 Ptas./ hora ( con estancias madiasde 1 hora y
1.s
horas).
Por otra parte, la tercera hipótesis
con tarifa de 10 Ptas/ hora, eetá en el justo l!mite entre larentabilidad y la irrsntabilidad.
A primera vista esto parece indicar qua no es conveniante
re~ajar
la tarifa hasta 10 Ptas.
Pero la naturaleza
da los supuestos sobra los que se ha realizado al análisis de"
las tasas de renovación factibles, no autoriza esta conclusión·
inmediatamente.
( Tabla
En efecto, aquellas tasas da renovación ----
) están calculadas para todos los aparcamientos --
da la zona, con base a la oferta total de plazos en la zona. Entonces, si el nivel común de las tarifas, en todos estos --aparcamientos fuera, por ejemplo de 15-10 Ptas., es evidente que si nuestro aparcamiento ( que presenta 1/4 del total de -plazas ofrecidas ) rebaja las tarifas a la Única de 10 Ptas.-·
�- 26 -
p)r hora, no llevará parta da la demanda que antes acudía a
los
dem~s
aparcamientos.
Nuestros cálculos indican
que,e~
efecto, el peso de una tarifa media de 12,S Ptas./hora ( osea de
15~10,
con estancia media de 2 horas ) a una tarifa-
Única de 10 Ptaa./hora represantar!a un aumento de la dema~
da de plazas en nuestro apercamiento del 24%, ganancia que-
ss realizaría a coeta de loa demás aparcamientos.
Pero, -
la reducción da los ingresos al pesar de una tarifa 12,S -Ptas./ hora a una de 10 Ptas./hora es también del 24%.
Por
tanto, la reducci6n de la tarifa a 10 Ptas., si bien atraería más coches, dejaría iguales los ingresas.
Partiendo -
de otras tarifas medias para pasar a la de 10 Ptas./ hora,resultan aumentos mejores del 24% en la demanda desplazadade los otras aparcamientos al nuestro, y, por otra parte, se r e aliza también una leve ganancia en cuanto a los ingresos brutos.
Pero la 16gica de una reducci6n competitiva detari fas es tal que los demás aparcamientos se verian obligA
dos a seguir, reduciendo sus tarifas. Y en el momento en que
la tarifa c om ún
a todos los aparcamientos fuera de 10 Ptas.,
sa volvería a la situación inicial y, en consecuencia, todos
los aparcamientos tendrían pérdidas.
En conclusión, la competencia pued8 establecerse
can pesos de tarifas de 10-15 a tarifas de 15-10, pero no con
pe sos de tarifas de 15-10 a tarifas de 10 Ptas./ hora.
Pode•
moa decir, pues, que la tarifa mínima - común a todos los --aparcamientos - permisible es la de 15-10 Ptas.
Con asta --
tarifa, y cualesquiera que sea la estancia media, la
constru~
ción y explotación del aparcamiento resulta ser rentable. ---
..
�- 27 -
( muy rentable para las hipótesis qua presentan tasas da rendimiento internas ds por encima del 16%, rentable, pero cerca
del límite da la irrentabilidad para la hipótesis a12, con -t asa de rendi miento interna del 14%).
6.- COMENTARIOS SOBRE LAS FORffiAS DE FINANCIACION.
Hemos indicado que el método seguido para la evaluación de la rentabilidad del proyecto nos venía forzado por
el desconocimiento de las formas de financiación a adoptar. Ahora bien, debemos guiarnos por alguna hip6teais respecto ala financiación, para poder afirmar que la rentabilidad del proyecto está asegurada para tasas de rendimiento interna --superiores al 13%.
La hipótesis adoptada en cuanto a las posibles
formas de financiación es la siguiente.
50% lo
cone~ituirán
Suponemos que el
recursos propios, y el otro 50% recursos-
ajenos. ( Si estos consisten, por e jemplo, en un crédito bancario al 8% ( muy elevado ) durante 10 años, los recursos --propios tendrian asegurado una rentabilidad anual alrededor del 12% bruto, cuando la tasa de re n dimiento interna fuera --
del 13%).
Es evidente que cambiand o l a forma de financia--ción en la forma adecuada puede
proyecto, o incluso empeorante (
dita lo fuera a cinco
a~os,
me~orar
la rentabilidad del -
a; por ejemplo, si el eré--
con la misma tasa de in;.erés del-
8% - qua en tal caso sería muy elevada - , para asegurar una•
rentabilidad bruta del 8% a los recursos propios, ae precisaría una tasa de rendimiento interna del 16% y no, como antes
�- 28 •
da salo al 13~ ).
Por último, laa tormae de tinanciacidn intlu•
yen seriamente sobre la evolución anual da los márgenes.De ah! que, pera realizar el anál!s!a caah-tlo• qua par-•
mita analizar a partir da que eMo· ea realizan benat!cioanetoa, ea necesario dieponar ya da las formas da tinenciA
ci&n que son poalblaa, para podar elegir la mejor da entre
lea miamae .
En lo que ae refiere a loa impuestos, na puaden
imputa~se
a aparcamientos parte de lo que grava al --
aolar edificado en eu conjunto . Y, analogamente pare la licencia 'iscal.
En darecto da aetaa imputaciones, dabemaa
considerar todos loa cálculos como bryto1 da impueatoe . ·
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02.02. Gabinet tècnic de programació
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1965-1978
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Estudio económico de construcción y explotación de un aparcamiento parcialmente subterráneo en Diputación-Lauria-Consejo de Ciento-Bruch
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1970 [?]
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Infraestructures
Transports
Economia
Urbanisme
Description
An account of the resource
Estudi el·laborat pressumptament per Pasqual Maragall com a tècnic del gabinet de programació de l'Ajuntament (no va signat, però conté un esquema fet a mà de la seva autoria) i de 1970 (no te data) suposadament, per les dades que s'indiquen a l'interior del treball.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 793
Informes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2739/20130619_matarelcobi_LV.pdf
fc586bf24211500bacfc0590ea2de5d3
PDF Text
Text
TEMA
Dimecres, 19 juny 2013
Cultura|s La Vanguardia
2
Matar
el Cobi
Fa vint anys la posició dominant en el debat
intel·lectual català girava entorn de les
propostes del catalanisme progressista que
basculava en òrbita socialista. La pugna
pujolisme/antipujolisme dominava l’escena.
El temps transcorregut des d’aleshores ha vist
com el nacionalisme modernitzava el seu
relat, derivant cap a un sobiranisme que
sembla assolir el seu moment d’auge. I des
d’aquesta posició de força, dóna mostres de
voler modificar el relat històric per recloure
el catalanisme d’esquerres, encarnat en el
‘maragallisme’ olímpic, en l’anècdota
historiogràfica. Realment avui el Cobi no
simbolitza més que “la Barcelona del passat”?
JORDI AMAT
Ara fa vint anys que algú en algun
despatx, retallant una citació
d’aquí i una d’allà, va elaborar el
document Henry Ucelay Da Cal i
Borja de Riquer, historiadors al servei del nacionalisme espanyol. Era
un libel anònim. Es va fotocopiar
el juliol de 1993 i va començar a
circular pels claustres universitaris quan arrencava el curs següent.
No es tractava només d’una batalla
de la guerra caïnita entre acadèmics ni de la visualització de llistes
negres. Tingués més o menys influència, la denúncia revelava un funcionament anòmal del sistema.
Com és prou sabut, el pes que els
historiadors han tingut en la configuració del pensament del catalanisme –des d’Antoni Rovira i Virgili fins a Jaume Vicens Vives passant per Ferran Soldevila– ha estat
profundíssim. En aquest sentit, el
libel, a banda d’un atac maccarthista contra investigadors i plataformes de primer nivell (la revista
L’Avenç, per exemple), es va construir a partir d’un principi deontològic servil: els historiadors no podien qüestionar el relat homogeni
damunt del qual el nacionalisme
havia bastit la medul·la de la seva
cultura política. Era, doncs, una
amenaça d’exclusió. Si dissenties
del relat oficial, esdevindries un
empestat.
No sóc historiador professional,
sinó més aviat un intrús dins
d’aquest gremi, però em fa l’efecte
que a la historiografia del país, des
del punt de vista de la dignitat,
aleshores li va tocar digerir una glopada ben amarga. Agra i reveladora. Perquè la gestació del libel,
per potinera que fos, delatava
també una temença: la por que el
catalanisme –el moviment patriòtic que ha donat forma a la Catalunya contemporània– en versió nacionalista pogués caducar en la mesura que les transformacions de la
societat s’expliquessin sense situar
com a eix central l’autodenominat
moviment de construcció nacional. No era, però, l’únic paradigma
en crisi. Quan encara era omnipresent als claustres, també el marxisme feia aigües i, en conseqüència, l’hegemonia de l’esquerra catalanista entrava en via morta. Per
això, passats els anys, llegit des de
l’òptica de la història intel·lectual,
l’aparició del libel pot entendre’s
com un dels primers símptomes
d’un període crític de debat ideològic –el tram central de la dècada
dels noranta– que, a la llarga, pel
que fa al catalanisme, tal vegada ha
esdevingut decisiu. No cal ser
Gramsci per constatar-ho. Les plaques tectòniques de la vella hegemonia s’havien començat a desplaçar.
Velles raons
Per situar el debat cal remuntar-se
en el temps i simplificar. A mitjan
anys seixanta, per motius que encara s’han d’analitzar, el progressisme va assolir l’hegemonia de la cultura d’oposició a Catalunya. El fenomen no era només català. Després de la Segona Guerra Mundial
el marxisme es va convertir en el
paradigma interpretatiu de referència als cercles il·lustrats de tot
Europa. Espanya, malgrat la dictadura, no en va ser una excepció. El
1969, Enrique Tierno Galván, definint-se en una entrevista com un
“socialista marxista”, ho expressa-
�progressista. La paradoxa és que
aquesta estigmatització s’aniria
projectant, de manera cada cop
més maniquea, al damunt d’un personatge –Jordi Pujol, el banquer i
el polític– que posava el seu capital
moral i financer a favor seu però
també de l’oposició al règim i la
vertebració d’una cultura política
democràtica.
Pinça perfecta
va amb rotunditat: “Si nos referimos, especialmente, a la clase intelectual y a la clase media, nadie habría podido prever que se divulgara Marx en la medida en que se
ha divulgado en los últimos diez
años”. Una cosa distinta és la qualitat de la divulgació. Fa anys que
Borja de Riquer, fent un balanç de
res totèmiques –Manuel Sacristán
i Josep Fontana (amb l’afegit del
gegant Pierre Vilar)–, el marxisme
a Catalunya, mancat d’una tradició
sòlida, no sembla que hagi produït
obres de gran valor.
Sí que va tenir prou incidència,
en canvi, per elaborar una xarxa
d’idees i persones: una nova esquer-
Fa l’efecte que calgui passar comptes amb
el moment de més projecció de Catalunya
al món a través de la seva capital
la historiografia catalana, ho va formular amb claredat. L’assimilació
del marxisme, deia Riquer, fou
“bastante pragmática, superficial y
quizá mucho más el resultado de
una conversión político-ideológica
que no científica”. Deixant de banda la influència d’un parell de figu-
ra disposada a relligar-se amb el catalanisme per impulsar un frontpopulisme antidictatorial (© Ucelay
Da Cal). Aquesta xarxa de poder,
tramada des del partit nacional que
es va arriscar a ser el PSUC, es va
saber dotar de plataformes –l’emblemàtica, Edicions 62–, va pene-
trar la universitat i la van beneir
sectors compromesos de l’Església
i el patriciat cultural –Espriu, Tàpies, Brossa o Joan Oliver–. Com
afirma el professor Jordi Casassas,
era una hegemonia prou forta per
imposar una interpretació de la
cultura nacional. Tenia un discurs
travat. Usos ideològics de la història. Els seus dos breviaris, polèmics i d’èxit, van ser la interpretació de la modernitat literària de
Joaquim Molas i Josep Maria
Castellet a l’antologia Poesia catalana del segle XX (1963) i la
caracterització per part de Jordi
Solé Tura de la doctrina de Prat de
la Riba com a exemple d’ideologia
burgesa a Catalanisme i revolució
burgesa (1967), un assaig que va
tenir una recepció conflictiva tant
en el camp nacionalista –Benet o
Pujol– com en el comunista –Fon-
El Cobi, la mascota
olímpica del 1992,
s’allunya volant en
un vaixell durant
la cerimònia
de cloenda dels
Jocs a l’Estadi de
Montjuïc
FOTO: ARXIU
El discurs antipujolista va germinar durant la segona meitat dels
anys seixanta. Van començar intel·lectuals d’esquerra, després s’hi
van afegir les reticències de Josep
Tarradellas i només va faltar que
Josep Pla hi posés un substantiu
de la seva part. Pinça perfecta.
L’antipujolisme creava complicitats i feia riure. Però aquell discurs, formulat cada vegada més
des de posicions d’elitisme tronat
(ho va diagnosticar FrancescMarc Álvaro a Els assassins de
Franco), es retroalimentaria al marge de si capil·laritzava o no en les
classes mitjanes. Aquests són els
fets: alhora de contrastar-se a les
urnes, el discurs resultava estèril.
Durant els vuitanta, en un període
de crisi econòmica severa, la dialèctica pujolisme/antipujolisme va
incorporar noves significacions.
Del banquer burgès es va passar al
botiguer populista i la corrua
d’oposicions que se’n derivaven:
ruralisme/cosmopolitisme, monolingüisme/bilingüisme, nacionalisme/progressisme, Catalunya/Barcelona i, en últim terme, catalanisme pur/catalanisme líquid.
Era una forma simple d’explicació del país que afavoria la lògica
d’exclusió/inclusió definidora >
TEMA
Dimecres, 19 juny 2013
Cultura|s La Vanguardia
L’estigmatització
de la burgesia
es va projectar sobre
Pujol fins a esdevenir
antipujolisme
3
tana inclòs, més Josep Termes–.
La xarxa no tramava una pèrfida conspiració per sabotejar la
catalanitat, com ara sembla que es
vulgui fer creure en un exercici de
contrareforma. Cal no perdre de
vista que, pel que fa a les ciències
socials, els caps més assenyats del
moment, coadjuvant en la consolidació d’aquell relat de matriu
marxista, alhora que sintonitzaven
la interpretació del passat amb corrents de pensament normalitzats a
la resta d’Europa (per bé que la sintonització fos superficial), pretenien minar també una de les famílies
que per activa o per passiva mantenien la dictadura: una burgesia
que, gràcies a l’èxit del desarrollismo, havia començat a enriquir-se
en una societat ja plenament capitalista.
L’estigmatització de la burgesia
en bloc, comprensible però injusta, va ser, probablement, l’argument aglutinant del nacionalisme
�TEMA
Dimecres, 19 juny 2013
Cultura|s La Vanguardia
4
> del nacionalisme. S’era dels uns
o dels altres. Sense estridències, la
modernització del nacionalisme
–ja fos a través de l’activisme de la
Crida, de TV3 o del hòlding intel·lectual de Max Cahner pagat
des de la Generalitat (la Revista de
Catalunya, les Jornades sobre
Nacionalisme, la Fundació Acta
dels joves Culla, Cardús, Rahola,
Villatoro)– ja s’havia posat en
marxa.
Cobi al geriàtric
A la llarga, d’aquella batalla qui en
va sortir més malparada va ser l’esquerra il·lustrada –aquella que se
suposava que emparava l’aura del
maragallisme–, encaparrada a
sembrar un camp que ella mateixa
acabaria per convertir en terra eixorca. Tornava a pensar en aquesta evolució mentre llegia alguns
dels contraatacs que van generar
les declaracions sobre la manifestació de l’Onze de Setembre de Javier Mariscal, qui ja en el seu dia
va participar del carnaval antipujolista. Deixant de banda el judici
que les paraules del dissenyador
mereixin (la comparació amb el
nazisme fa molta angúnia), vaig
trobar revelador que la carregada
anés acompanyada d’una estigmatització a l’engròs d’alguns ingredients que s’han associat a l’època
daurada del maragallisme. “Eren
els temps de la ximpleria modelna
del socialisme ídem” (Pilar Rahola) o “la Barcelona apàtrida, incolora, insípida i inofensiva en què
molts encara creien” (Jordi Cabré). En tots dos casos, per referir-se a aquell moment, els articulistes usaven el temps verbal del
passat i, de fet, la darrera línia de
l’editorial que el diari El Singular
Digital va dedicar a la qüestió ho
formulava amb rotunditat: la Barcelona que Cobi simbolitzava és
“la Barcelona del passat”.
Aquest afany d’internar el quisso enjogassat al geriàtric de l’oblit
no és una operació innòcua. Altra
vegada usos ideològics del relat
històric. Les plaques tectòniques
que es van començar a moure fa
vint anys han encaixat. Sembla
com si ara que l’hegemonia del sobiranisme dins del catalanisme mediàtic ha esdevingut prou unànime, sense pràcticament contestació des de dins del catalanisme tradicional, calgui passar comptes
amb un episodi recent i transcendental: el moment en el qual més
fastuosa va ser la projecció de Catalunya al món a través de la seva
capital. O gairebé no es recorda o
comença a connotar-se negativament. Diria que aquesta dinàmica
revela alguna cosa més que una
venjança retrospectiva dels fills i
els néts de Pujol que el 1989 es van
posar de llarg amb la campanya
“Freedom for Catalonia”. Alguna
cosa més que evidenciar, com cal,
les vergonyes de la Internacional
Progressista Papanates. És la convicció implícita que el record
d’aquella Barcelona –la capital
que va enterrar la “ciutat de les
bombes” transformant-se de grisa
urbs industrial a referent de festiva modernitat (amb nous carrers
que honoraven la tradició dels
Espriu, Vicens Vives o Trias Fargas, com acaba d’estudiar Jaume
Subirana)– podria distorsionar el
relat teleològic que fa de la independència condició sine qua non
del fracàs de la concòrdia predicada des de La pell de brau, la bíblia
en vers de la reconciliació catalana. Una cara d’aquesta reescriptura és allò que el periodista Francesc Canosa ha sabut concentrar
en la potent imatge de la “Catalunya iceberg”: una història dels habitants del “país dels vençuts, dels
exiliats esborrats, dels morts sem-
Maragall va intentar pensar el postpujolisme,
però l’elaboració d’una alternativa catalanista
es va complicar des de la mateixa esquerra
per garantir la pervivència de Catalunya.
El “procés de sobiranització”
(Agustí Colomines dixit) en el qual
estem immersos passa, entre multitud d’aspectes, per imposar un relat uniforme del passat sobre el
qual es pugui bastir un projecte de
futur nodrit en la idea de ruptura
inevitable amb Espanya. La tesi
pre morts i dels vius enterrats en
vida”. Una història pura, en teoria
negada pel nacionalisme progressista, que ha d’emergir per orientar el camí cap al futur. La creu de
la reescriptura és allò que queda
fora d’aquest relat. Nous silencis,
vells equívocs. En el relat sobiranista, el Maragall alcalde, a diferència del que representaran, po-
sem per cas, la commemoració de
les runes del 1714 (més propaganda que divulgació històrica), hi entra amb calçador.
La gran implosió
Deia en començar aquest text fet
d’hipòtesis apressades que la difusió del libel és un símptoma de
l’inici d’un període crític dins del
catalanisme. Els factors que expliquen l’adveniment d’aquesta mutació són múltiples, interns i externs. Hi influeixen des del fracàs
espanyol de l’Operació Reformista
(una via d’actuació del catalanisme polític s’obturava) fins a la reconfiguració que exigia la caiguda
del Mur i el replantejament conseqüent de la Unió Europea. Però
aquella crisi la va propulsionar
també l’estela de l’èxit dels Jocs
Olímpics i del model de catalanitat que la Barcelona dels Jocs va
projectar. No és estrany que al
llarg de 1992 Maragall comencés a
�fantasiejar amb la possibilitat de
presentar-se a les eleccions a la
presidència de la Generalitat que
s’havien de celebrar, en principi,
el 1996. Destacats catalanistes d’esquerres integrats en aquella vella
xarxa dels seixanta, tot i que no militaven al PSC però simpatitzaven
amb el personatge, van creure que
podrien conquerir el govern de la
Generalitat reagrupant-se entorn
de l’alcalde. Si els haguessin forçat
a definir-se és probable que, poc o
molt, s’haguessin presentat com a
federalistes. L’enemic no era Espanya. El rival era Pujol.
Durant aquells anys es va viure
amb la sensació que s’acabava una
etapa. “Des del món periodístic i
una part del món cultural, s’ha decretat la fi del pujolisme”, escrivia
amb desconcert l’aleshores director general de Promoció Cultural
Vicenç Villatoro al seu valuós dietari. La fi del pujolisme, en tot cas,
exigia la forja d’una alternativa. Pe-
rò no existia. Potser cap llibre
mostra amb tanta contundència
aquella angoixada desorientació
com l’impagable Contra Cataluña
(1997), d’Arcadi Espada. No puc
deixar de llegir-lo ara en paral·lel
als articles sobre nacionalisme de
Félix de Azúa polemitzant amb
J.B. Culla (inclosos a Salidas de tono) o amb els primers articles de
Gregorio Morán recopilats a La decadencia de Cataluña. Va ser també un moment efervescent de les
pàgines d’opinió catalanes d’El
País orientades per Lluís Bassets.
No deixa de ser alarmant que el
socialisme il·lustrat, a l’òrbita del
qual havien pivotat figures d’enorme prestigi –des de Maria Aurèlia
Capmany fins a Alexandre Cirici
passant per Marta Mata o Josep
Maria Castellet–, no s’hagués dotat d’un full de ruta convincent.
Potser era el preu que pagava per
l’encaparrament antipujolista.
També és veritat que la prolife-
A la imatge, un
moment de l’obra
teatral d’Els Joglars
‘Ubú, president
o els últims dies
de Pompeia’,
estrenada el 2001,
amb Xavier Boada
com a Pasqual
Maremàgnum
(Maragall) i
Ramon Fontseré
com a Excels
(Pujol)
FOTO ANA JIMÉNEZ /
ARXIU
el món. L’èxit del Pompidou barceloní va ser indiscutible, però el
contingut que s’aportava des del
CCCB no es va saber o no es va pretendre identificar amb la cultura
del catalanisme (per fer servir el
títol d’un assaig de Joan-Lluís
Marfany publicat en aquell moment i que va aixecar una notable
polseguera).
Maragall va detectar el problema. L’octubre de 1993 la premsa informava que impulsava una plataforma de pensament i captació
d’aliats de prestigi anomenada Catalunya Segle XXI, que presidirien
Josep M. Castellet, Salvador Giner
i Encarna Roca. El seu propòsit,
ras i curt, era pensar el postpujolisme “quan ja era molt clar que
gairebé dues dècades d’hegemonia del nacionalisme conservador
havien donat de si tot el que podien donar” (en paraules d’un dels
seus cervells rectors, Josep Maria
Vallès). Maragall tenia intuïcions
lluminoses i relligava el desafiament ideològic a la construcció
europea. A les seves memòries reprodueix fragments de cartes que
el 1995 va adreçar a figures del socialisme continental, com Jacques
Delors o François Mitterrand,
amb el propòsit de reactivar l’europeisme. “Un grup que s’anomena
Catalunya Segle XXI diu al seu manifest que la pàtria es concep com
a punt de partida, no com a punt
d’arribada”, deia a Jorge Semprún, i afegia que “un poeta de Girona de nom Puigverd, que va
col·laborar al manifest de Catalunya Segle XXI, ho deia bellament:
‘Catalunya com a àgora i no com a
temple’”.
L’àgora, a la fi, no es va saber
omplir de contingut. L’alternativa
del catalanisme d’esquerres, més
enllà de patrimonialitzar la noció
de canvi, no va ser gaire més que
un embrió. Es va pecar de diletantisme.
L’elaboració de l’alternativa es
complicaria des de dins de la mateixa esquerra. “Amb aquest partit
no farem res de bo”, va dir Pasqual
Maragall a Raimon Obiols després
del Congrés de Sitges de febrer de
1994. La conquesta de la direcció
del PSC per part dels capitans,
més que encetar un nou corrent,
cia titulada És possible avui a Catalunya el diàleg sobre llengua, cultura i democràcia? celebrada al
CCCB. El diàleg entre divergents
no es va produir. Tot i que la seva
proposta era prou àmplia, els mitjans oficials la van simplificar a la
qüestió idiomàtica, de manera que
un discurs potencial –una esquerda dins de l’esquerra catalana– va
quedar expulsat del catalanisme.
Els neocentralistes del diari El
Mundo, que van tenir l’exclusiva
del manifest gràcies al membre
del seu consell d’administració
Eugenio Trias, es fregaven les
mans.
En aquestes tensions em sembla descobrir l’origen de la implosió del maragallisme. Implosions
que van accelerar la lentitud amb
la qual es mouen les plaques tectòniques de l’hegemonia. Potser si
Maragall s’hagués presentat a les
eleccions autonòmiques de 1995,
tot hauria estat diferent. Potser si
no hagués marxat a Roma, com el
Cobi que es va enlairar tot sol a la
cerimònia de clausura dels Jocs
Olímpics, podria haver liderat uns
processos que va contemplar des
de la distància. Potser...
El 1996 el Pacte del Majestic donava superpoders a un Pujol que
feia més de tres lustres que governava. El 1999 la victòria en vots però no en escons del PSC va significar el principi del final del període de reformulació. Potser caldria
entendre la proposta d’un nou Estatut com una sortida en fals per
fugir d’aquell atzucac. Les converses entre Maragall i Carod, que es
van començar a freqüentar aleshores, ja treballarien un altre paradigma. Un dels costos de l’operació,
malgrat que els implicats no poguessin profetitzar-ho, seria que
Cobi i el maragallisme començaven a formar part d’un passat sense hereus. Damunt d’una memòria
que es desdibuixa creix el nou sobiranisme.
El 25 de juliol de 1992, en català,
quan començava el seu discurs, recordant la fallida Olimpíada Popular de 1936, Pasqual Maragall es va
girar només un segon, va assenyalar amb el dit l’antiga porta de la
marató de l’Estadi i el món va escoltar de la seva veu el nom de
Lluís Companys. |
TEMA
Dimecres, 19 juny 2013
Sembla que des del sobiranisme es temi que
el record de la Barcelona olímpica distorsioni
el relat que condueix a la independència
Cultura|s La Vanguardia
va accentuar una dinàmica fossilitzadora. Els capitans –un Miquel
Iceta, un Josep Maria Sala, un
Joan Ferran–, a l’hora d’articular
una resposta a la problemàtica
qüestió nacional, van dir els ideòlegs del Foro Babel que feien seus
els seus manifestos. Francesc de
Carreras encara ho recorda.
Aquell grup d’intel·lectuals, que interpel·lava els socialistes catalans
des d’una lògica no nacionalista,
es va constituir el 13 de desembre
de 1996 en el marc d’una conferèn-
5
ració dels think tanks no havia arrencat, de manera que els partits
no disposaven d’estructures per
anar-los fornint sistemàticament
de pensament. El PSC, a més, tot i
controlar l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, no va prioritzar
l’elaboració doctrinal. Fundat el
1994 i dirigit per Josep Ramoneda, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), en
paraules de Ferran Mascarell, havia de funcionar com un instrument de connexió de la ciutat amb
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Matar el Cobi
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Amat, Jordi
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Catalanisme
Pujol, Jordi, 1930-
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Independència
Catalunya
Barcelona
Cultura
Description
An account of the resource
4 p. Publicat al suplement Cultura|s de La Vanguardia.
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2013-06-19
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2738/19960109_EstatCiutat1995_BD.pdf
e935aced4007af7ed85af165aa90b99d
PDF Text
Text
Conferencia de l'Excm. Sr.
Alcalde Pasqual Maragall
"BALAN<; DEL' ANY 1995.
L'ESTAT DE LA CIUTAT.
Barcelona i el repte europeu"
�Benvolgudes amigues, benvolguts amics,
Em permetré aquest any d' anar una mica més enlla del
que és habitual en le prediccions sobre el futur. Tinc aquí
un volum molt gruixut de les realitzacions de l' any 1995,
de les dades positives de l'any 95. Pero me l'estalviaré,
perque penso que finalment en el període que e tem vivint hi ha dos perills: eJ de caure en la fodrome de la incerte a deis perilJ que en as etgen de la de confiarn~:a
de 1 e ceptici me· i el del cofoi me i el que en podríem dir
el narci i me en el entit tecnic de la paraula el de pensar que realment som allo que volíem ser, que hem arribat
alfa on volíem arribar, que ens agrada mirar-nos tal com
som, com a ciutat. I, francament, penso que aquest perill
és més gran que el primer.
L' any 95 ha estat un any drama.tic, convuls, un any desesperant i esperan\:ador alhora. Podem pensar que ha estat meny negatiu a Barcelona que a Catalunya i menys a
Catalunya que a E panya com hem dit molt o int, i fins
13
�i tot que a Europa. Aixo donaria lloc a un cert cofoisme
local, al reconeixement d'un cert tremendisme espanyol,
que existeix, i al reconeixement d'un cert escepticisme europeu. 1 m' agradaria aprofundir una mica en les raons
d'una i altra cosa.
cops, menys dificultat de moviment a aquella hora. Pero
quan vam arribar a la Gran Via em va dir que volia veure
la 'Rambla del poble'. Vam travessar la Plas;a de Catalunya i vam comern;ar !'autentica Rambla. Sabia perfectament el que volia.
Comencem per l' actualitat. Ha mort Mitterrand. Amb
Mitterrand ha mort una certa Europa. Retrobem el personatge, amb el reconeixement d'una grandeur que ell encarna (potser és l'últim) i que ell ha fet durar, diuen alguns,
més del compte. La sensació que tenim en aquest sentit ve
corroborada per les dificultats que tenen els seus successors, que demostren que realment aquest home potser va
anar més enlla del que podia anar en el manteniment d'una
certa concepció del que era el seu país, del que era la política i del que era Europa.
En tinc records també molt emotius a Estrasburg,
l'any 1993, en els Estats Generals del Consell de Municipis i Regions d'Europa, que jo presideixo. Retoricament, es va preguntar sobre la distancia que la j oventut
europea /demostra respecte d'Europa, respecte de lapolítica: "Es que haura d'haver-hi una altra guerra perque
entenguin el valor de la pau que els hem deixat?" . A Mitterrand li estem agrai"ts per l'Europa present i desgraciadament no li podem agrair encara un futur clar. Encara
no el tenim.
D'altra banda Europa ha estat l'element en el qual tothom s'ha posat d'acord: Mitterrand ha estat el constructor
d'Europa més important en els darrers vint anys. Entronca directament amb la saga dels Schuman, Adenauer i
Monnet. Ha estat el constructor del' Europa basada en l' eix
francoalemany, que hem vist com s' ampliava cap a la nostra península en els darrers anys. Grandeur per una banda
i sensació que aquesta grandeur ha anat potser més enlla
del compte, per una altra banda. Per tant, ambivalencia del
moment.
Ahir, al' Ajuntament de Barcelona, feiem un acte d'homenatge, després de cinc anys llargs de la seva mort, a Ramon Trias. En el discurs que va fer al Palau de Pedralbes
a un grup de dones empresaries, que el van nomenar "ciutada que ens honora", Trias va dir que els seus dos principis eren Catalunya i la llibertat. Vaig entendre que deia
que Catalunya i la llibertat eren dues coses que no es podien separar. Catalunya no s' entenia sense la llibertat: la
llibertat no era només una idea sinó que tenia un escenari,
que era el seu país.
Elrecordo, en la seva visita privada a Barcelona el 1991,
que va ser la més ben preparada de totes les que han fet els
caps d' Estat. No acceptava no veure el que volia veure. V a
demanar de veure la Rambla; el vaig portar, pietosament,
a la Rambla de Catalunya, pensant que hi hauria menys
Relaciono aixo amb unes paraules d' Albert Camus, dels
anys quaranta, durant la guerra. Són d' unes cartes que
adres;a a un amic seu, alemany. Camus ve adir que una
nació i una idea sempre seran més forts que una nació sense cap altra idea que la seva propia idea de nació.
14
15
�La Catalunya de Trias Fargas és la Catalunya que jo
m' estimo i la que la gent amb que comparteixo idees s' estima, no qualsevol Catalunya. Una Catalunya amb una
idea.
L 'Europa deis poders propers
Cree que el 1995 ha vist l'inici d'una esperarn;a, almenys d'una. Aquesta esperan9a, des del punt de vista de
la ciutat de Barcelona, i de totes les ciutats europees, és la
subsidiarietat. La subsidiarietat i la seva entronització en
un tractat que s'esta comen9ant a revisar, que és el Tractat de Maastricht. La importancia d' aquesta idea rau en el
fet que dreta i esquerra l'han acceptat com un principi
constitucional europeu.
De totes les idees europees, més que la de federalisme,
que alguns compartim i altre no tant, aque ta és la idea
que pot fundar Europa. És el principi d' organització, no la
idea abstracta, el que pot fundar la construcció europea.
L'Europa de les Regions i l'Europa de les Ciutats que hauria de superar i integrar l'Europa dels Estats, que són els
que garanteixen la construcció europea i per tant s'han de
sentir comodes ambla construcció de l'Europa de les Regions i de les Ciutats, perque altrament no n'hi haura.
L'Europa de la subsidiarietat és, evidentment, l'Europa
dels poders propers.
i pel "practicants" de la con trucció, que són els funcionaris de Brussel-les, els ministres quan es reuneixen en
consell o els parlamentaris quan es reuneixen en el parlament. I aquesta garantia que els poders més propers hem
de donar als qui garanteixen la construcció europea perque aquesta es pugui fer en el sentit que estic defensant,
és el principi de lleialtat europea, que el alemany anomenen 'Bunde treue (prineipi de lleialtat federal) i que
alguns, per exemple Jordi Pujol, han anomenat principi de
responsabilitat.
Es tracta de complementar la subsidiarietat, ésa dir, la
proximitat, per garantir que les parts components d' aque ta con trucció es fan solidaries dels intere sos general ,
com li agradava dir a Jacques Delors. Ésa dir, que cadascuna de les part que componen aque t conglomerat complex é con eient de le nece itat del eonjunt i acrua din
del conjunt no només defen ant el eu propi intere inó
també J intere general. Aque taba e aque ta uperació
aque ta nació amb una idea aque ta pertinen9a local
amb una idea general també cree que era la ba e de la
con truceió europea que aque t any 1 any 1996 tindra el
seu descabdellament amb la conferencia de revisió del
tractat i de revisió de les institucions.
Hem d' anar confiats a Ja construcció europea sobre la
base del reconeixement que Europa ha fet del principi de
proximitat. Som conscients que aquest principi s'ha de
complementar amb altres principis perque sigui admes
pels que han de garantir la construcció, que són els Estats,
Veiem, dones, que hi ha una aproximació de les idees
a la per ona, que hi ha un reeoneixement progre i u de la
importancia que té el fet que le idees enea.ruin en perones i en fet eoncret 1 proxim . Hannah Arendt deia que
l'important no era que l'home fos feli9; l'important, deia,
és que tu siguis feli9, l' important és que a.que tes idee generals de felicitat, de progrés, de de envolupament de benestar, de justícia i d'equitat, arribin a ser percebudes per
16
17
�l
la gent com alguna cosa que és seva, que els pertoca directament. Pero aquesta esperanc;a es confon a voltes amb
l' escepticisme; hi ha molta gent que utilitza la subsidiarietat coma eina d' escepticisme.
Hem vist recentment algunes manifestacions en
aquest sentit, com per exemple unes de Ralf Dahrendorf,
al qual respecto moltíssim, un socioleg liberal, d'origen
alemany, instal·lat a Londres. En unes declaracions titulades "Una Alemanya europea" diu tot el contrari: esta
dient que la unitat monetaria no cal, esta dient que cadascú pot fer el que vulgui, que si Franc;a vol fer el que
ha fet a Mururoa, que ho faci; que si Alemanya es vol
reunificar, no li preguntem per que; i que, si Anglaterra
vol atacar les Malvines, dones que les ataqui. Que tot el
que sigui constrenyer aquesta llibertat de les parts, dels
Estats, de les nacions, és dolent per Europa perque
d'aquí en naixeria una Europa constrenyida, una Europa obligatoria, i obligatoria vol dir 'no lliure', una Europa que finalment no aniria endavant.
S' oblida que l'únic espai valid a nivell mundial és ja
més gran que 1' espai nacional, i que l' escepticisme dels
ciutadans europeus no prové d'un excés d'Europa, sinó,
com ha dit Felipe González sovint, d'una manca d'Europa per fer front al que volem com a europeus.
tant perque el DeutschMark no ens domini d' una forma
que no consideraríem legítima.
Que el Bundesbank no pot govemar Franc;a, per dir-ho
d' alguna manera. I que per tant l' important és que les monede ' uneixin en un lloc en que el qui decideixin siguin
no només alemanys sinó de tota Europa. Que la unitat monetaria és necessaria i s'ha de convencer els alemanys que
l' acceptin perque Europa existeixi i no hi hagi mai més la
por d'una Europa alemanya en comptes d'una Alemanya
europea.
Quan Thomas Mann va tomar d' America l' any 45, després de la guerra mundial va dir que vo,lia una Alemanya
europea i no pa una Europa alemanya. E aixo el que hauríem de valer.
Jorge Semprún, quan li van donar el premi dels editors
de Frankfurt, va fer un discurs magnífic que després va ser
la base d'un llibre autobiografic. No havia tomat mai a Buchenwald. Hi toma cinquanta anys després. El discurs es
titula "Una tamba en els núvols".
I explica que quan Thomas Mann toma a Alemanya,
també diu "No, jo no he marxat mai d' Alemanya, jo hi he
estat sempre, perque la meva patria és la llengua, és l' alemany".
La resposta de Dahrendorf té un aspecte positiu que
jo vull remarcar i que és l'optimisme respecte d' Alemanya. Dahrendorf diu que no ens preocupem més d' Alemanya. Quan es parla de la unitat monetaria, molts
pensem que la unitat monetaria és important per impedir una Europa alemanya; ésa dir, que l'euro és impar-
Semprún e pregunta si aixo és veritat. Si é verita! per
a ell. Si é veritat que el castella és la eva patria. Es la
llengua del eus pare : en alguna me ura done , é la eva patria. El frances també ho é : é la llengua en la qual
ha e crit mé . L alemany també: é la llengua diu en la
18
19
�9~al ha l,legit 'el Quix?t'. I acaba dient: "Cap d' aquests
1d10mes es la me.v~ patna, la meva patria és el llenguatge."
E~ preguntava, 1h c.omentava l' altre día a Jorge Semprún,
a 1 e~tre~a del Prem1 Nadal, si seria veritat que Europa recon~1x.ena que el llenguatge, europeu, per dir-ho així, és
la patna deis europeus i que per tant s'ha de construir.
de l' any 2001 per poder tenir els equipaments que no teníem". No, ja els estem fent i els acabarem. Tant si hi ha
capitalitat com si no n'hi ha.
Per tant, Barcelona, ben pensat, s'ha d'oferir a Europa
com l'escenari, no de la seva transformació, sinó de l'afirmació d'una cultura, d'un llenguatge europeu.
Barcelona i la cultura europea
M'ho pregunto no només teoricament, sinó practicament. Ja sabeu que Barcelona vol ser 'la capital del llenguatge europeu ', l' any 200 l. La capital de la cultura
europea, en definitiva. I per tant hem d' encertar: primer
en~ ha ~omena: el govem espanyol, que espero que ho
fara aviat, I despres ens hauria d'acceptar Europa.
?e
Óbviament, nosaltres no ens podem equivocar i quan
ens preguntín "Vostes, que volen ?", com quan ens ~an preguntar l' any 1992 per que volíem els J ocs, sembla que nosaltres n? hauríen: de repetir el mateix tipus d'argument.
No haunem de dir que necessitem la capitalitat cultural
d'E~ropa per transformar Barcelona, perque de fet els
eqmpam~nts culturals que tíndrem el 2001 ja els estem
~ent. Temm, el MNAC, i tenim el romanic, que és el més
impor:ant~ Es la col· lecció de romanic més important del
mo~, 1 esta ben posada. Tenim el Museu d' Art Contemporam d.e Barcel.ona. Hem posat la primera pedra al Lliure,
hem tirat el pnmer enva. Hem tirat tot el que s'havia de tiraryer reconstruir el Liceu, l' estem comern;ant a reconstrmr. Van avarn;ant lentament, pero avancen, l' Auditori i
~l Teatre ~acional. Tenim Pedralbes mig reformat. Tants
1 tants proJectes culturals que, de fet, es fa innecessari que
ara Barcelona digui: "volem la capitalitat cultural europea
20
Ara aquest é un argument que haurem de debatre, que
haurem de rumiar molt bé, perque abem igual om Dahrendorf que hi ha pai' o sencer en el Consell de Mini tres de Cultura que no volen ni sentir parlar de cultura
europea. Alemanya Anglaterra Holanda per exemple no
volen entir parlar de cultura europea. Perque con ideren
que aixo és contrari a la subsidiarietat que aixo é ma a
Europa.
Estem en una situació, al final de l'any 1995, en que
molts problemes s'han comen9at a resoldre, problemes
que ens afecten, probleme internacionals pero que ens
afecten, i que s'e tan re olent bé: Pale tina Bo nia ... i
l'Ulster sembla que també va per aque t carní. Molt dels
fantasmes d'Europa, d'Europa i del Mediterrani, s' estaven
com enterrant, diríem, si no fos pels últims dies.
Pero en els últims dies, tot sembla que rebrota: a Euskadi hi ha més problemes, i a Palestina, i a Mostar i a Sarajevo, quan tot semblava que anava millor.
Tot sembla que pot tomar a comen9ar: és el calmisme,
el maniqueisme, aquesta capacitat immensa de la Humanitat per crear-se enemistats en la proximitat, perque uns
i altres són germans. A Mostar els divideix un riu, ón ciu21
�tadans de Mostar els que es disparen, ciutadans croats i
ciutadans bosniacs, comes diuen ells, perque ells nos' anomenen musulmans sinó bosniacs.
El mateix esta passant a Palestina: un incident pot crear
un altre incident, i aquest un altre, i una resposta, i estem
s~mpre a les portes que es desencadeni un procés irreversible. Ca1misme i maniqueisme perque el ca1misme va seguit immediatament d' una justificació: "l' altre és el
dolent". I sabem que no n' hi ha pro u amb predicar que l' altre no sempre és dolent i potser fins i tot que l' altre és bo.
Com aquell filosof francolitua que ara s'acaba de morir
Levinas, que només parlava del' altre. Li van preguntar: "Pe~
ro, voste, com resumiria la seva filosofia?". I va dir: "Voste, primer". L'altre primer, l'altre davant, que passi.
. Sab~m que malauradament aquesta bonhomia, aquesta
fllosofia benevolent, que esta basada a més en un racionalisme i en unes idees generals, no ha donat el resultat que
~olíem, que el maniqueisme té més for9a que la bonhomia,
1 que pot en cada moment desencadenar i fer continuar el
procés. Aquest és el punt en el qual estem.
de ser, i que finalment és contagiós, i és dolent, dones malament rai.
Hem d' anar molt amb compte. Ha arribat el moment de
l' anhli i continguda i emocionada, é a clir, no val l' anhl.isi totalment freda perque no existeix l' analista fred, no
existeix la persona que no sigui nacional d' algun lloc, o
ciutada d' alguna ciutat. Per tant ha de ser una analisi que
compti amb l'emoció i que compti amb el punt de partida.
Vostes es preguntaran: "Pero, tota aquesta disquisició,
per que interessa Barcelona?" Dones l' interessa molt, perque Barcelona és capitald'un nacionali me mal ente mé
ben entes a ui, pero historicament mal ente . Perque Barcelona és l' altra capital d'un E tat que no ha e tat ente i
que ha trigat molt a entendre's ell mateix, que totjust comen9a a entendre' s. Cosa que, com hem vist, per altra banda, no és irreversible. Pot tomar a haver-hi processos
ca1mites i maniqueus, n'hi poden tomar a haver. Pero Barcelona vol posar-se amb d'altres al front de les ciutats, de
les ciutats i les regio ns d' Europa, en la construcció del 'Europa próxima, subsidiaria i no arrogant.
I ens interessa perque, en tot aixo, ens hi juguem la vida: no som capital d'Estat, ni som ciutat de províncies, i
com que no som cap de les dues coses no ens podem permetre ni la rutina del domini, ni la rutina de la dominació
acceptada. Barcelona s'hi juga les faves, s'hi juga la vida
i s'hijuga el seu projecte, en aixo.
És cert que tot nacionalisme és fill d' un de contrari, deia
Femando Savater en una crónica sobre tres o quatre llibres
en relació a aquest tema. Pero, ¿és cert, com deia ell, que
'les puces del nacionalisme' s'encomanen? Si un nacionalisme en ~rea un altre, ¿és comuna mena de malaltia que
es contagrn? Potser és cert pero a mi no em deixa satisfet
perque si l'únic que sabem és que l'home hité tendencia'
q;ie hi té tirada, que aixo és una cosa que ens empeny, qu~
te a veure amb la nostra propia existencia, amb la manera
Barcelona ha de construir les seves bases logístiques,
ha d'explotar la seva capitalitat cultural, si l'hi accepten.
Barcelona ha de garantir que la seva indústria va endavant,
22
23
�i que es reconverteix amb el ritme adequat. Barcelona ha
de garantir la qualitat deis seus serveis, l' atracció de la seva cultura, la millora del seu sistema hoteler i d'acollida
la bellesa de les seves platges i turons, en fi, totes les se~
ves virtuts. Pero al mateix temps Barcelona ha de lluitar
perque a Europa dominin unes certes idees, i qui diu Europa diu evidentment i en primer lloc Espanya. Nosaltres
hem de lluitar perque aquestes idees finalment dominin
perque sinó serem dominats, i no vull ser maniqueu, esti~
parlant en el terreny de les idees, no dels sentiments. No
es tic predicant en contra de ningú, sinó d' algunes idees, o
d'alguns malentesos. Estic analitzant a partir d'un sentiment i d'un lloc, pero analitzant.
Hem de contribuir a la solució del dilema d'Europa, tal
c?m esta plantejat. Hem de contribuir a la solució d' aquest
dilema, tant coma la construcció física de la xarxa d'Europa. I sabeu que Barcelona ho esta fent. És alfo que avui
no he volgut explicar amb detall, pero que ho he explicat
molt, darrerament. Barcelona és un centre logístic, vol ser
la porta del sud d'Europa. Barcelona va a Estocolm i aconsegueix que la reunió del "repte Bangemann" sobre telecomunicacions, la segona reunió, es faci a Barcelona.
Probablement, tenim tots els números perque així sigui.
Barcelona esta construint Europa físicament, telematicament, des del punt de vista aeroportuari, portuari, de les
seves indústries, de les seves comunicacions, de la seva
capacitat de cooperació amb Sarajevo, amb l'Europa que
pateix. Esta construint la xarxa física i emocional, la seva
vinculació europea. A més, hi ha de participar amb tota la
seva pluralitat: no estic pas predicant que hi hagi un pensament barceloní sobre la llibertat, sobre Europa; segurament no hi sera. Pero en tot cas sí que estic dient que
24
Barcelona, el conjunt dels ciutadans de Barcelona, en aixo hi han de pesar, se'ls ha de sentir.
La importancia del nacionali me que jo e tic de tacant aque ta nit no é nomé un fet que en afecti a no altre perqae om a Catalunya, i perque Catalunya é a
E panya i per tot aixo que he explicat aban . No aixo
é un fet que en aque t moment importa a tothom. Llegiu le declaracion de Jorge Sampaio. l alcalde de Li boa fin ara i candidata la pre idencia de Portugal que
e pero que guanyara ben aviat. Que diu Jorge Sampaio?,
un bon amic, bon amic de Barcelona i de tot vo te per
tant. Diu: 'Portugal é important . I no és un nacionali ta. Aque ta é una fra e que hem entit mil vegade a
Jordi Pujol per exemple, que é un nacionali ta. Done
Jorge Sampaio, quan parla amb E panya, diu, amb
compte que Portugal é important. Cada nacionali me
torno a dir, e ta originar per una ignorancia per un
menyspreu anterior que en el cas de Portugal <liria que
ve de Castella, més que no d'Espanya.
Cree per al tra banda que anem tocant vore d una nova cultura política en la qual la pertinenc;a i l arrelament
no apareixeran ja nomé coma contrari inó com a condició de les idee univer al de la fraternitat. de la igualtat i
de la llibertat. Ho ha dit Havel, fara ja bastants anys: és des
del punt de vi ta de la particularitat, del lloc on e tem, que
podem explicar le idee general perque i no aquestes
idees no tenen gruix no tenen entit no tenen fon;a.
Vegeu per exemple el que deia Joan Pau II en un di cur
que va fer 1 octubre passat a les Nacion Unides: Els dret
de les nacionalitat han de re pectar perque ón dre hu-
25
�mans' acollits a un nivell específic de la vida de la comunitat. Pero hem de considerar la dificultat de definir el concepte de Nació, que no pot ser identificat a priori i necessanament
amb l'Estat. No obstant, hem de buscar solucions si volem
evitar els errors del passat i assegurar un ordre justen el món".
I e~ que. expre,ssava Raim?n Obiols fa un pareU d' anys en un
art1cle titulat La desgracia de Europa': "Hauriem de tenir la
s_ensata ambició d'afirmar pluralment una voluntat compartida de superar, al mateix temps, el nacionalisme d'Estat i el
nacionalisme que vol el seu Estat".
Est~m tocant vores perque quan ho diuen personalitats
molt d1ferents, en contextos molt diferents, quan les coses
es van repetint i s 'assemblen tant, vol dir que hi ha una
cultura que avanc;a, una nova cultura política, no sé com
s'haura d'anomenar, pero que és evidentment la cultura
política del segle XXI que esta naixent en aquest moment.
La Carta Municipal que voldríem
I ara si que parlaré de Barcelona una mica, pero també
en aques~ to retoric, si voleu, i una mica especulatiu, més
provocatm que cap altra cosa. Que significara la nova cultura política pera una ciutat com Barcelona? Dones bé, la
º.º~~ cultura política subsidiaria ha de repre. entar la po ib~1tat pera la ciutat de Barcelona -en el moment en que
e~ta fent la seva propia Constitució, que és la Carta Municipal.º l~ Llei ~e Barcelona- de desenvolupar conceptes
constituc10nals I estatutaris que semblen poc utilitzats.
La nova cultura política ha de permetre que aspectes
que l 'Estatut preveu amb timidesa es puguin desenvolupar
amb franquesa, i fer el mateix amb la Constitució.
26
Pero per fer-ho també caldra un nou e pelit. Haw·íem de
poder dir: 'a Barcelona les competencie concurrent o ~e
leo-ab1es entendran atribui:des al nivell més proper a1 ciutada punt . Aq uest ería un article faot:astic i aque: ta una llei
magnífica. No fóra re mé que 1 apJicació d' una al?·a Con titució (que és J europea) alcas de Barcelona. I ~1 ruv~ll mé
proper al ciutada voldria dir di tricte per relac1ó ~ crntat o
ciutat per relació a autonomia i així aniríem . egt1~t lle at
el ca que per raon d' eficacia equítat ~ cohe ió oc~al o nacional 'e tableixi legalment el contran és ciar. Pero aqueste raons, en tot cas haurien de ub tanciar pel nivell mé
llunyans del govem i no a l' inrevés.
Quina 11ei més magnífica no eria aque ta! Una ll~i q_ue
<ligué que a Barcelona entendra que le comp~te~c1e
concurrent que les competencies que han de dilucidar
inicialment 'entenen atribu'lde al nivell mé proper al
ciutada. Aixo é el que diu el tractat de Maa tricht que é
llei e pan yola ha e tat ratificada pel Congré i _Pel Senat
i que per tant é Hei . É una llei imp01tant la pr~me~a de pré de la Con titució i no vaig errat, al mate1x m ello
fin i tot uperior al de le Uei ba ique .
El que e ta veient cada vegada mé é que ivim en
un món amb un doble llenguatge en el qual é eritat que
la obirania nacional é la ba e del i tema polític i com
he dit abans é la garantía de la con trucció d un i tema
preci ament upranacional i, é veritat al rnateix temp que
la oO"ent vol una altra co a que no en
tenim prou
amb. aixo
.
,
.
que volem més identitat mé pertmern;a me proxmutat
mé participació mé ub idiarietat.
En realitat, Maa tricht, i ho pen em, i torno a provocar, el que fa é capgirar el model polític nascut de la Re27
�volució Francesa. No hi ha minories en aquest model. És
el federalisme, és la subsidiarietat, el societarisme, quasi
diríem, el liberalisme polític, el que va desenvolupant després conceptes de defensa de les minories. El model en el
qual París decideix per la patria, decideix malament. Als
diaris francesas sempre hi ha una secció que és "el malestar del suburbi", erroniament plantejat com un problema
nacional. No és un problema nacional, és un problema civil, és un problema de les ciutats, que s'ha de resoldre a la
ciutat.
Cree que a Barcelona hauríem de ser capac;;os de dir
aquestes coses en la nostra llei, hauríem de ser capac;;os de
dir veritats com les següents: "la ciutat i el municipi ja no
són el mateix". En el cas de Barcelona la ciutat ha esdevingut un fet multimunicipal, irreversible i positiu en si
mateix, que necessita tan sols unes regles de joc compartides per evitar l'exportació de problemes dels uns als altres, l' exportació no equitativa de problemes. Aquestes
regles són també per suscitar les estrategies comunes que
calen.
Ens agradaría poder dir en una llei de B~celona qu~ a
Barcelona es reconeixeran els drets dels res1dents, que la
residencia s' obtindra normalment després de tant temps
d' estada a la ciutat". Aquest és un assumpte enormement
complicat perque nosaltres no podem alterar les. n~is .de
residencia nacional; nosaltres no podem crear residencies
a l'Estat, a la Nació, pero si que, comja succeeix per.~xem
ple amb el dret de vot reconegut al tractat de la u.mo (només en les eleccions local poden votar els cmtadans
europeus residents a la nostra ciutat), nosaltres hauríem de
poder dir en la nostra llei ~ qui reconeixem el dret d~ empadronar-se a Barcelona. Es molt delicat el tema de fms a
quin punt aixo genera dret respecte l'Estat, etc.
Un altre article ideal de la llei de Barcelona seria la
possibilitat d' establir que "de la totalitat deis nivells de
govern actuants a Barcelona n'hi ha tres de substantius,
directes: l'Estat, la Nació i el Municipi, essent els altres,
comarca, província, area metropolitana, etc., secundaris
o derivats i, entenent-se que la Unió Europea no actua
mai per si mateixa sinó a través de l'Estat, del' Autonomía o del Municipi, o mitjanc;;ant més d'un d'aquests nivells en molts casos. Aquí hi ha precisament la seva
gracia, en aixo és perfectament subsidiaria la construcció europea.
Aixo hauria d' anar acompanyat, a Barcelona, d'una certa obligació per aquells que arriben de respe~tar les reg~es
basiques de ciutadania. Si nosaltres poguéssim donar ci~
tadania hauríem de poder exigir respecte a les norme~ basiques de convivencia que nosaltres ens hem donat, i em
penso que amb aixo, i ho poguéssim ~er,. estaríem trencant les ba e del que moltes vegades es fmalment el racisme í la xenofobia, perque la gent té por de l' altre quan
l'altre apareix coro a majoria en un punten que un es considera majoritari. Aixo és així, sí un no esta conv~nc;;ut q~e
els que vénen respecten les mateíxes lleis de ~mtadama
que nosaltres ens hem donat. Probableme~t ~au~1em de poder dir que "nosaltres no negarem la residencia o empa~
dronament per altres raon que les que l'Estat ens ~ugm
imposar demanant a aquells que vénen qu~ respectm les
nostres lleis de ciutadanía, que són pagar els impostas, respectar les feste i tradicions, no infringir la llei -la infracció de la llei, ¿dóna dret a la ciutat a no admetre com a
ciutada una persona?- i protegir els espais públics".
28
29
�Que es demana de la gent? Que respecti i que es faci
respectar. A Barcelona no n'hi ha prou amb que la gent
respecti els espais públics. A Barcelona, perque tot vagi
bé, els ciutadans han de fer respectar els espais.
Ens agradaría poder dir: "les activitats productives que
malmetin l' entom, discriminin els ciutadans per raons de sexe, rac;a o edat, o no compleixin les normes de ciutadania,
no podran establir-se o mantenir-se en el terme municipal".
Ens agradaria poder dir, canviant de tema-perque veieu
la diversitat de qüestions que ens preocupen coma ciutadans i que nosaltres hauríem de resoldre-, que "a Barcelona els ciutadans drogaaddictes seran tractats com a
malalts i no com a delinqüents, pero no podran fer ostentació de la seva addicció o malaltia". Quan exposo aixo,
no és perque ho pensi ara, sinó perque a l' Ajuntament hi
va haver un debat, amb motiu de la "llei Corcuera" i de les
iniciatives que va prendre l' Ajuntament de Madrid en
aquell moment respecte de la sanció del consum d'estupefaents. Nosaltres ens vam plantejar que potser aquell entusiasme respecte de les possibilitats que aquella llei
donava -després ha resultat que en alguns aspectes era positiva-, per nosaltres no era ciar, nosaltres no podem admetre una llei en la qual una malaltia es tracti com un
delicte. Pero, per altra banda, ha de quedar ben ciar que
sempre hi ha aquesta toma dels drets. Ha de quedar ben
ciar que ningú no pot fer de la seva malaltia una bandera,
com de vegades succe'ia, i molt menys una amenac;a, com
també succeeix.
racions a Europa: la por esta creixent a Europa per moltes
raons: por del futur, por a la inseguretat al carrer, a la delinqüencia. La por a una situació -diu Dahrendorf- en que
l'atur juvenil és important, la gent gran es fa més gran, vivim més anys, i els joves triguen molt més a entrar en el
mercat de treball durant l' etapa de la seva més gran vigoria física.
Ciutadans atemorits que no es veuran protegits. A vegades, pero, els ciutadans exigeixen una protecció que no
els podem i que segurament no els hem de donar, que és
la demanda de protecció que prové de la mandra, o de la
simplificació, del simplisme, o de la xenofobia. La facilitat que dóna poder atribuir tots els mals a un sol color.
Ens agradaria poder dir que "les lleis sectorials s' adaptaran a les circumstancies especials de la nostra ciutat".
Nosaltres sabem que hi ha tantes lleis que a Barcelona no
serveixen, que no es poden aplicar, com les lleis d'habitatge, per exemple l'habitatge deis joves ... Es diu: "solucionarem l'habitatge pels joves!", i surten lleis a Madrid,
i surten lleis a la plac;a Sant Jaume. I no se soluciona el
problema deis joves amb una llei.
Si no actuem així, tindrem ciutadans atemorits, que és
el que diu Dahrendorf sobre les relacions entre les gene-
N osaltres tenim l' experiencia, com a administradors,
coma gestors deis serveis públics en aquesta ciutat, de fins
a quin punt les lleis generals serveixen moltes vegades de
molt poc. Serveixen per a una cosa: denunciar l' existencia
d' un problema, com aquest que els joves tenen per trobar
habitatge. O l'atur juvenil, o els problemes del mercat laboral. Pero les lleis sectorials, que volen resoldre un tema
sense tenir en compte la seva especificitat en el territori,
que parlen de joves, que parlen d' aturats, que parlen de
30
31
�drogaaddictes, no tenen en compte que finalment la solució dels joves, dels aturats i dels drogaaddictes moltes vegades prové no de la ciutat, sinó fins i tot del barri. O hi
ha solució en el barrí on són, o no n'hi ha cap.
són molt més efectives que no pas les nacionals -perque
es perden menys diners pel camí. És evident que es perden menys llen9ols per cada bugada quan s' esta a prop del
problema.
Nosaltres sabem el que ens ha costat avan9ar a Ciutat V ella. 1 sabem que les lleis que hi ha hagut ens han ajudat en el
sentit que han estat condició perque nosaltres poguéssim actuar d' alguna manera, pero aquestes lleis pretenien molt més
que aixo. Pretenien donar-nos-ho fet, pretenien resoldre el
tema i no el resolien. Nosaltres sabíem que si treballavem en
habitatges, i en sortir de l'habitatge t'atracaven, dones no
anaves a viure a aquell carrer i per tant alfo es continuava degradant. O si actuavem en seguretat, pero no en habitatge ni
en serveis socials, no hi havia solució.
N osaltres, que proposem? En habitatge, per exemple, proposarem que els diners que pertoquin a la ciutat de Barcelona per protecció de l'habitatge, per algun harem de
proporcionalitat, segons el nombre d'habitants, necessitats,
etc., que en comptes d' abocar-se segons els barems de la llei,
que aquí no serveixen (perque aquí no hi ha sol urbanitzable, perque aquí els preus són més cars, perque aquí les rendes són més altes en general), dones que aquests diners que
ens pertocarien es capitalitzin i se' ns donin per dotar les empreses que efectivament estan fent no sols habitatge, sinó que
estan fent barrí. Perque a Barcelona, si no es canvien els barris no es fa habitatge. La interdependencia dels fenomens
és tan gran que, o s'agafa un segment sencer de realitat urbana, d'una ciutat, d'un barri, o d'una zona d'un barrí, is' actua en tots els terrenys, amb totes les armes disponibles en
aquest terreny, o no hi ha solució.
La majoria dels problemes que s' anuncien com a problemes generals no ho són. Són una suma de problemes
particulars que només tenen solució amb una suma de solucions particulars.
1 en aquestes solucions particulars tenim el dret, i així
ho demanem, perque ens ho hem guanyat com a ciutat i
perque hem resolt molts problemes, que hi hagi confian9a
en nosaltres: com que ja veiem que assumptes tan importants com l'habitatge juvenil, la inseguretat, l' atur, la creació d'activitat... des de la llei general, des del Parlament,
no es poden resoldre molt més que en el sentit de posar les
condicions perque algú ho faci, ens haurien de dir: "ho fan
vostes".
S' ha demostrat estadísticament, a Anglaterra per exemple, que les iniciatives locals de creació de llocs de treball
Amb aquesta defensa, que faré sempre, de l' especialitat i de la territorialitat de les solucions, i no de la seva generalitat, dones la solució dels problemes és particular,
invoco que durant l'any 1996 sigui possible, amb aquest
esperit, anar endavant en la millora de la qualitat de vida
d'aquesta ciutat. Que fugi el cofoisme: tenim molts problemes. Pero tenim les solucions. Cofoisme no, pero confian9a sí. Confian9a en tenim molta. Nosaltres sabem que
si se'ns dóna confian9a podem donar molt. Podem donar
molt al país, podem donar molt a Catalunya i molt a Espanya. 1 podem jugar un paper a Europa.
32
33
�Barcelona no vol pas res més que contribuir a la construcció d'una Europa basada en la confiarn;a en els poders
propers, amb lleialtat federal, de baix a dalt, amb responsabilitat, amb capacitat d' entendre que hi ha interessos generals que s'han de defensar i que passen per sobre, ja he
dit les raons: equitat, justícia, eficacia i fins i tot cohesió
social i nacional. Cree que hi ha coses que es poden fer millar a nivell local que de vegades s'hauran de sacrificar per
motius de cohesió nacional, perque és un valor important.
/
Index onomastic
V oldria que aquesta fos la filosofia de Barcelona, la que
els barcelonins aportessin a la construcció de !'Europa de
la qual ens agradaria ser la porta i la clau d'entrada.
Adenauer, Konrad, 14
Arendt, Hannah, 17
Bangemann, Martin, 24
Camus, Albert, 15
Corcuera, José Luis, 30
Dahrendorf, Ralf, 18, 21, 30, 31
Delors, J acques, 17
González, Felipe, 18
Havel, Vaclav, 25
J oan Pau 11, 25
Levinas, Emmanuel, 22
Mann, Thomas, 19
Mitterrand, Frarn;ois, 14, 15
Monnet, Jean, 14
Obiols, Raimon, 26
Pujol, Jordi, 17, 25
Sampaio, Jorge, 25
34
35
�Savater, Femando, 22
Schuman, Robert, 14
Semprún,Jorge, 19,20
Trias [Fargas], Ramon, 15, 16
Col·lecció Alcaldia
l. L'estat de la ciutat, 1983-1990
2. La ciutat i els Comtes de Barcelona
3. Balan<; de l'any 1991. L'estat de la ciutat
4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann,
Pasqual Maragall i J acques Delors
5. Balan<; de l'any 1992. L'estat de la ciutat
6. Declaració Rio-Barcelona, 1992
7. Balan<; de l'any 1993. L'estat de la ciutat
8. Balan<; de l'any 1994. L'estat de la ciutat
9. Balan<; de l'any 1995. L'estat de la ciutat. Barcelona i
el repte europeu
36
37
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1995
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-01-09
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Europa
Barcelona
Govern
Alcaldes
Acció política
Model social
Balanç
Description
An account of the resource
Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1995.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2737/19950110_EstatCiutat1994.pdf
913e37f7a06d4069d2fcb5cbcb388454
PDF Text
Text
Conferencia de l'Excm. Sr.
Alcalde Pasqual Maragall
"BALAN~ DEL' ANY 1994.
L'ESTAT DE LA CIUTAT"
�Benvolguts amics, benvolgudes amigues.
La meva compareixenc;a d'enguany, que és la que fa
dotze, té per a mi un valor especial. El té perque ja fa
dotze anys que sóc alcalde d'aquesta ciutat, i aixo personalment significa molt, pero té un valor també -i sobretot- perque en aquests dotze anys hem viscut una
transformació de la ciutat d'un abast difícilment exagerable i, finalment, perque aquesta és la compareixenc;a
previa a les eleccions municipals que viurem d'aquí a
pocs mesos i que tindran, no ens enganyem, una gran
transcendencia. ·
En les eleccions que s' acosten ens hi juguem molt,
més enlla de la il ·lusió amb que jo personalment i el
meu equip afrontem la nova etapa que s' obre per a
Barcelona. Una il·lusió que neix de !'experiencia, del
coneixement directe del territori, de tot allo que hem fet
i de tot allo que volem fer, que és molt, per Barcelona.
13
�En aquestes eleccions ens hi juguem d' entrada
!'existencia d'un model que ha permes de fer de
Barcelona una ciutat més oberta, més atractiva (a la gent i
a la inversió), més solidaria, més habitable, amb més qualitat de vida -amb més qualitat en general-, perque
aquesta paraula és aplicable a diferents camps. Hi ha
plans de qualitat de tot: d'empreses i, per que no?, de ciutats també. ¿Per que no hi pot haver un pla de qualitat de
ciutats que demostri que la ciutat esta servint bé els seus
ciutadans? Aixo és el que volem en aquesta nova etapa.
I ens hi juguem també, dins del panorama polític
catafa, la possibilitat que continuiY existint una confrontació civilitzada i dialogant -una confrontació que no ha
de ser vista com un factor negatiu, sinó com una expressió de la divergencia que neix de la pluralitat d'opcions i
d'interessos que conviuen a la nostra societat, i concretament a la nostra ciutat. El pluralisme és un bé massa
preuat, que no s' aconsegueix un dia i per a sempre, sinó
que cal refon~:ar a cada moment. 1 en la política catalana,
la tendencia al monopoli -ideolbgic, informatiu, empresarial- és una temptació massa forta que cal combatre.
En segon lloc, faré un repas breu, quasi telegrafie, a
les realitzacions d'aquest any -el que fóra propiament
un balan9 del 1994-, que ha estat l'any de la superació
de les difi<(llltats i de la confirmació que la nostra aposta,
l' aposta del "model Barcelona", era bona: hem resistit
millor la recessió i estem en una millor situació de partida per beneficiar-nos de la reactivació economica.
Després els donaré algunes dades que avalen aquesta
afirmació, que no és en absolut gratuita o improvisada.
En tercer lloc, em proposo de parlar-los deis projectes
de futur, deis projectes que han de confirmar Barcelona
com una gran metropoli europea i mediterrania -aquesta
dimensió, la mediterrania, tindra un relleu ben especial
aquest any 1995-, com la capital d'una euroregió de 15
milions d'habitants, i com la porta sud de la Unió
Europea, que acabem d' ampliar a quinze socis.
1 finalment no vull cloure la meva intervenció d' aquest
vespre sense fer una al-lusió al moment polític actual.
l. El "model Barcelona"
És per tot aixo que la meva conferencia-balarn;
d'enguany tindra un caire diferent a !'habitual.Emproposo, si vostes tenen la paciencia d'escoltar-me, dividir
la meva exposició d' aquest vespre en tres blocs d'una
extensió diversa: en primer lloc, i en una mena de balan9
a l'engros d'aquests dotze anys de mandat, faré referencia a allo que he anomenat el "model Barcelona", i que
és !'aposta per fer ciutat, per dirigir o, almenys, per liderar el procés de transformació d' aquesta ciutat en un
sentit determinat, urbanísticament reparador i socialment i territorialment reequilibrador.
Aquest salt endavant no ha estat fruit de la casualitat.
No som en el punt que som per atzar. L'aposta feta en
14
15
En els últims anys, efectivament, la ciutat ha fet un
salt qualitatiu. De la ciutat "olímpica i metropolitana"
que demanavem el 1982, hem passat a una Barcelona
que, un cop suprimides les fronteres intercomunitaries,
és centre d'una euroregió de 15 milions d'habitants, i que
té posada l'aspiració a configurar-se com la porta sud
d'Europa i comuna de les capitals culturals europees.
�els últims quinze anys -fruit de la idea de ciutat bastida
perla generació de professionals i treballadors antifranquistes que va desembarcar al' Ajuntament el 1979- és
el que ens permet ara trobar-nos en una bona situació
de partida.
Basicament, en el fons del "model Barcelona" hi ha
l' aposta per la ciutat europea, és a dir, per la ciutat que
no segrega, en que conviuen diversos usos
(Barcelona és encara una ciutat industrial, tot i el predomini del sector de serveis) i en que no es constitueixen
barreres infranquejables que separin els barris benestants de la miseria, com passa als Estats Units. "Hell is
an American city", titulava fa un temps, amb la seva
contundencia habitual, el setmanari The Economist, i
recordo que alguna vegada he comentat públicament que
el pitjor d'aquesta afirmació és que no diu que una ciutat
americana és l'infern sinó que l'infern és una ciutat
americana. Nosaltres hem fugit d'aquest model.
La nostra estrategia -que no ha estat una estrategia
intervencionista pero sí una estrategia de lideratge i de
complicitat- ha estat clara, i ha estat guanyadora. Hem
rehabilitat els barris periferics, fent-los part de la ciutat,
dignificant-los i convertint-los ells mateixos en centres
urbans. Hem tancat així part de les ferides que el franquisme va inferir en aquesta ciutat, amb el seu creixement descontrolat i especulatiu, alie -o, més ben dit,
contrari a les necessitats de la gent.
Hem fet créixer la ciutat de forma ordenada i cap a on
volíem, cap a on hem interpretat que la ciutat volia. Hem
compensat l'expansió "espontania" cap a ponent amb un
reequilibri cap a llevant. Hem tornat a convertir la pla9a
16
de les GIOries -on Cerda havia situat el centre de la nova
ciutat, de la ciutat metropolitana- en un deis focus d'una
ciutat que ja no té un únic centre. Els projectes impulsats per la iniciativa privada han trobat un sector públic
atent a corregir els desequilibris i a orientar el creixement economic de manera que la ciutat es transformés
de la manera més equilibrada i sostenible possible,
reduint les desigualtats socials, evitant especialitzacions
empobridores de l'espai urba i del teixit social. Hem fet
una gran transformació urbana, i aixo cal dir-ho ben alt,
sense perdua de cohesió, sense accentuar les desigualtats
socials i territorials, mentre la renda familiar disponible
no ha fet més que créixer per damunt de la mitjana catalana i espanyola.
Hem frenat una excessiva terciarització de l' Eixample,
amb l'operació que va dissenyar Joan Busquets, amb
la seva ordenan9a de l'any 1988, en que ja millorava,
jo cree que d'una manera molt precisa, la situació:
possibilitava la recuperació d' espais interiors de
man9ana de l'Eixample, mantenía l' estructura de les
fa9anes, obligava a una certa continencia en les transformacions, en els canvis que s'hi poguessin fer. Jo
cree que aquesta nova regulació va incidir-hi d'una
forma molt positiva.
Com a ordenan9a, cree que des de Rius i Taulet és
probablement la més innovadora, la més positiva, ja que
moltes d'elles, com la d' Aiguader, van haver de consagrar !'existencia d'una realitat que superava l'ordenan9a
anterior. L' ordenan9a d' Aiguader ha de consagrar
l' existencia d' atics, no perque la permeti de nou, sinó
perque ja hieren. El que va fer, per tant, va ser legalitzar
una situació. Després es van succeir una colla d'altres,
17
�que es poden veure en aque ta exposició que Albert
Serratosa ha muntat a la Universitat Pompeu Fabra, que
esta molt bé, pero en la qual pot er no s' insisteix prou
en el fet que les ordenances darreres han canviat molt i
molt les expectatives de futur de 1'Eixample -i és cert
que no se 1 podía demanar] última ordenam;a, ja que
gairebé és posterior al exposició o simultania.
Hem reactivat, amb la complicitat del sector privat, la
vida al cor de la ciutat impedint que s h.i enquistin le
ille de oledat i pobresa, i aixo es diu molt de pressa
pero al darrera hi ha una feina molt importa:nt, portant
nova vida.-i aixo vol dir en primer lloc deixant-hi entrar
la Hum del ol- al Raval, a la Ciutat Vella. Fomentant-hi
una ocupació, lenta i pacífica per part dels estudiants i
de le parelles joves. Esponjant-ne una den itat excessiva, sense despla\:ar-ne els ve!ns. Rehabilitant els habitatge i construint-ne de nous. CoJ.locant-hi algunes de les
in titucions culturals que e tan de tinades a., tenir un
gran protagonisroe en la vida d aque ta ciutat com ón
la Ca a de la Caritat i el Museu d Art Contemporani o
les noves facultats de Ja Universitat de Barcelona i de la
Urúver itat Ramon Llull - aque ta ja hi és provisionalment dintre de la Ca a de la Caritat, i a més ha adquirit
un altre espai per quedar- 'bi definitivament- i encara
hi podríem afegir el Convent de Sant Agusti i d altre
indrets que estan rehabilitant.
Tot i que s' escapa de les nostres estrictes competencies, i malgrat els impediments físics d' una ciutat molt
den a i acabada ense a pene e pai cap a on créixer,
hem dut a terme una política activa d adqui ició de sol i
de promoció d habitatge a sequible i públic (Ciutat Vella,
Catalana/Poblenou vore de le Ronde Diagonal Mar).
18
Hem estat una referencia a Europa, i més enlla. Ho deia
fa ben pocs dies un diari de Madrid: el model a seguir per
Lisboa, en la seva transformació propiciada per
l'Exposició de 1998, és Barcelona i de fet ho esta essent.
Alguns ciutadans que han anat a Lisboa per aquestes festes
m'han explicat fins a quin punt és acostat el que s'esta preparant alfa al que es va fer aquí; de fet estan guanyant una
fa\:ana marítima que tenien abandonada al costat del port.
I hem dut la nostra batalla en favor del reconeixement
del pes que les ciutats han de tenir en la construcció europea al bell mig de les institucions comunitaries:
Barcelona ocupa, no pas per atzar sinó per la seva vocació municipalista i per la seva comprensió ca~ ~l. fe~
regional, la presidencia del Consell de Mumc1p1s i
Regions d'Europa i la vicepresidencia del Comite de
les Regions, i un barceloní és el president de 1' Assemblea
de Regions Europees també. Barcelona és avui a Europa
la capital del regionalisme i la capital del municipalisme.
I ha de ser bo pera tots. No és senzill, pero és bo.
Hem estat pioners en la defensa de la idea que les ciutats europees, a més de competir entre elles (buscant
inversions i localitzacions), havien de cooperar, fent
valer les seves especificitats, els seus punts forts, pero
aportant entre totes, a partir de la seva propia experiencia, les solucions als problemes urbans -que són, no ho
oblidem, els problemes del 80% de la població europea:
que és la que viu a les ciutats. Hem estat prese~ts 1
actius a la fundació d'Eurociutats. De la C-6. De diversos programes comunitaris (Polis, etc.).
Aquest model, que inclou tot aixo (urbanisme, europeisme, transformació), l'hem bastit sobre el consens,
19
�sobre la implicació dels ciutadans i sobre la complicitat
entre sectors. La complicitat que ens va portar a organitzar els millors Jocs Olímpics de la histüria (se'n recorden?), en un 1992 que alguns voldrien ben llunya pero
que s'ha revelat com l'atot principal del nostre present i
del nostre futur com a ciutat. El consens que ha portat al
disseny i l' aprovació dels dos Plans Estrategics -una
fórmula que hem vist premiada a Europa i seguida amb
exit a Espanya i a tota l' America Llatina- on tothom
-patronal i sindicats, universitats i associacions, institucions i societat civil- ens hem posat d'acord sobre cap a
on volem que avanci la nostra ciutat. I tot plegat, vull
insistir-hi, sota un lideratge, sota una autoritat a vegades
sobretot moral, del' Ajuntament.
Ha calgut dones un nou contracte entre els ciutadans i
el cotxe, que ha passat i que passa per una activa política
d' aparcaments, per la millora de la connectivitat (Prim,
Bac de Roda, Guipúscoa, Aiguablava), per l' equilibri
del transit entre les grans vies metropolitanes i els
carrers del centre (Aragó, Mistral, Pi i Margall,
Meridiana), que poden recuperar així el seu caracter de
vies urbanes, de rambles, en detriment del d'autopistes
dins la ciutat que tenien fins ara. Hem posat i posarem
barreres a l' expansió del transit, tant físiques com
economiques (Projecte Gaudí). I naturalment, continuarem promocionant el transport públic, des de la convicció que és un element indispensable per a la qualitat de
vida i per al reequilibri social.
Un lideratge i una autoritat morals que ens han
permes d' anar més enlla del que prescriu estrictament la
normativa, i que ha fet que el sector privat adoptés com
a propies algunes de les pautes, fins i tot estetiques, de
1' actuació municipal en materia d'urbanisme i de disseny: és el cas de !'hotel Hilton, de la neteja de fac;anes,
de la renovació dels quioscos de flors i de premsa de la
Rambla, de la nova arquitectura de Núñez i Navarro als
xamfrans de l'Eixample, del mobiliari urba, de les parades d'autobús, deis opis, de l'accés als parquings.
En aquesta aposta per la qualitat de vida a la ciutat,
hem introdult també uns criteris de disseny urba que van
clarament en la direcció d'un urbanisme més educat,
més net, més amable -més friendly, que dirien els
anglo-saxons. És el cas de la rambla de Catalunya, paradigma d'una concepció de disseny urba amatent a suprimir les barreres arquitectoniques, els obstacles al mig
del carrer, l'aparcament de les motos sobre les voreres. I
és el cas de l'aposta perla transparencia, que ens ha portat a dissenyar uns accesos vidriats als aparcaments, a
augmentar la superficie acristallada dels autobusos, a
obrir a la vista, mitjanc;ant reixes, els jardins tancats de
l'Escola Industrial, en una operació que volem estendre
al Palau Robert, al Seminari, a la Universitat.
Dins d'aquest consens ciutada, ha estat i és molt important posar l'emfasi sobre l'ús racional de la ciutat. En el
context d'un discurs més ampli sobre l'escassetat i sobre
l' austeritat com a valor a potenciar, ens hem adonat que la
ciutat és un bé escas, a repartir entre molts. Entre vianants
i cotxes. Entre cotxes i transport públic. Entre habitatges i
equipaments. Entre equipaments i espais verds.
20
Hem introdult criteris de gestió i d'eficacia en l'administració, que tenen el punt de partida en la important
descentralització que va experimentar l' Ajuntament amb
21
�l'anibada de la democracia (el 21 % de la plantilla municipal s'ha descentralitzat als districtes, quan el 1986
només estava adscrita als districtes un 5% de la plantilla), i que continua ara amb una disminució important
del nombre de treballadors (la plantilla municipal,
comptant-hi l' Ajuntament més els instituts, s'ha redui:t
en 2.000 persones en els darrers cinc anys: de 15.917
treballadors el 1991 a 13.990 el 1994) i un creixement
paral·lel de la productivitat. Aixo fa que l' Ajuntament
sigui més efica\'..
Hem estat pioners en l'ús de les noves tecnologies,
amb una informatització dels serveis intems i, després,
dels serveis extems (les oficines integrades d'atenció al
ciutada en els districtes ), la qual cosa permet coses tan
eficaces com les consultes telefüniques per a resoldre
tramits administratius, el telefon O1O o els serveis de
teletext. Actualment el 60% de les llicencies d'obres
menors i activitats no classificades es concedeix en un
termini de dos dies.
pals, les zones de vianants com la carretera de Sants, el
carrer Gran de Gracia, Major de Sarria o fins i tot la Via
Júlia, on ja hi ha un clima de comer~). És aquesta oferta
de qualitat la que ens ha permes veure aquests dies de
N adal tot de cotxes amb matrícula de Girona o de
Tarragona, i de més enlla, que se sumen a la gent de Vic,
Sabadell o Manresa que baixen a comprar aquí.
Aquesta promoció de les potencialitats de Barcelona
ha tingut aquest darrer any un impuls particular amb la
constitució, conjuntament amb el sector privat, de les
diverses campanyes de promoció economica d'aquells
sectors on se' ns reconeix, més enlla de l' ambit estricte
de la nostra influencia economica, una especial fortalesa
i capacitat d'atracció: el disseny, el turisme, les universitats, la medicina i la farmacología, i la logística. La setmana entrant, precisament, seré a Londres per cloure la
primera edició d'unes setmanes de promoció a !'exterior
que hem anomenat Barcelona Business Week.
I hem apostat, al costat del sector privat, per millorar i
potenciar aquells sectors que fan de la nostra ciutat un
focus d'atracció. L'oferta comercial, en primer lloc, que
ha sabut mantenir l'equilibri entre l'oferta comercial tradicional -de gran qualitat- i les franquícies internacionals, i l'equilibri entre la potencialitat de l'eix comercial
central (des de l' Illa de la Diagonal fins al Portal de
l' Angel) i la promoció del petit comen; (mercats munici-
El nostre model de dihleg i de recerca del consens ha
tingut una aplicació especial, amb un exit envejable, en el
camp de la seguretat urbana. La constitució, ara fa deu
anys del Consell de Seguretat Urbana i l'aplicació d'un
model preventiu de control de la delinqüencia, amb
emfasi en la prevenció estesa a tot el tenitori, que és el
que permet la govemació municipal descentralitzada, ha
tingut uns efectes espectaculars que es reflecteixen perfectament en el descens experimentat (d'un 21aun13%)
per l'índex de victimització al llarg dels darrers anys: una
disminució d'un 37% entre 1988 i 1993. El colofó necessari per a as segurar l' exit permanent d' aquest model és la
justícia rapida, que es va comen~ar a aplicar durant els
loes Olímpics i que la Carta municipal recull.
22
23
Hem procurat de trencar els monopolis existents, que
anaven en detriment d'una millor oferta o d'un servei
més bo, com ha estat el cas del Pla d'Hotels o de l'adjudicació de les contractes de neteja, respectivament.
�Justícia rapida, per altra banda, que de moment a les
altres ciutats espanyoles no ha prosperat. A Madrid, per
exemple, els jutges han optat per, simplement, deixar
en llibertat practicament tothom que arriba per la vía de
la justícia rapida, per falta de mitjans, per raons que ara
jo no jutjo, pero el fet és que no esta funcionant. A
Sevilla una mica millor, a Valencia molt poc. De fet, a
les reunions que tenim de Grans Ciutats, Barcelona
apareix com el model que les altres ciutats han d'aplicar. Aquí funciona bé. Hi va haver un intent de frenar
aquest moviment de la justícia rapida, de reduir el nombre de jutjats de seguida que els va sobrar una mica de
temps, perque eren tan efica<;os efectivament que es
podien trobar mancats de la necessaria alimentació de
casos. Pero van buscar-se la feina, en el bon sentit de la
paraula. Van tractar de jutjar en el día els ca os d'accidents o d'alcoholemies. I s'ha fet, s'ha acon eguit. És a
dir, s'ha anat buscant la funció un cop creat l'organ, en
el qual creiem, i que un cop existeixi com a justícia
local, no sera només justícia rapida de l'Estat, immediata en el temps, sinó també immediata en l' espai.
Aquest organ arribara a cobrir un 80 o 90% dels petits
problemes que fan la nostra preocupació diaria de ciutadans i que la gent ja ha renunciat a imaginar que es
poden solucionar.
hem encomanat sovint a associacions intermedies- amb
uns índexs d'utilització ciutadana molt alts.
L'esport a la ciutat s'ha convertit en un dels grans
atractius de Barcelona. Cal no oblidar que l' esport és
una de les grans activitats de lleure en les nostres societats del final de segle, i conseqüentment una de les que
mouen més recursos economics i humans -on cal destacar el paper dels voluntaris. La participació dels nostres
conciutadans en les curses populars (com la de la Merce
o la marató) i en les jomades de bicicletes o de patinadors, és un fenomen nou i impressionant. L' increment i
la millora de les insta!· lacions esportives propiciats pels
Jocs han estats espectaculars: entre 1988 i 1993, s'han
més que duplicat, en passar de poc més de mil a poc
més de tres mil.
Pero Barcelona s'ha consolidat també comuna capital de l'esport d'élite. Sense que ningú entengui amb
aixo que vull atribuir-me l'exit d'altri, cree que és
important subratllar que els triomfs del Bar<;a (amb quatre lligues consecutives i dues finals de la Copa
d'Europa, una d'elles victoriosa) o dels tennistes nascuts
o formats a Barcelona (Sergi Bruguera, Arantxa
Sánchez, Conchita Martínez ... ), per no es mentar la vela
o el motociclisme, no són fruit de cap atzar, sinó d'una
serie de factors que tenen a veure obviament amb el
clima amable, amb la tradició esportiva i amb l'impuls
dels Jocs, pero també en el creixent nivell de qualitat de
vida a Barcelona.
La idea que ha guiat, i amb que ha culminat, tota
aquesta transformació i tota aquesta dinamització de la
ciutat esta continguda en una frase de Shakespeare que
resumeix perfectament la nostra voluntat: "La ciutat és la
gent". Hem fet una ciutat pera la gent, i l'hem feta amb
la gent. Els resultats cree que són importants. Hem bastit
una amplia xarxa d'equipaments -la gestió dels quals
És el resultat de la nostra feina, i el resultat d'una ciutat que ha trobat la manera d' accedir a una colla de
camps, un dels quals és el de l'esport popular pero
24
25
�també el de l'esport d'élite. Pero jo cree que esta relacionat i que aquesta multiplicació dels punts esportius
que hi ha hagut permetra que en el futur aquesta deu no
s'assequi, sinó que continu:in sortint campions. La base
de la qualitat és la quantitat; en l' esport aixo és claríssim. I per tant, el fet que cada vegada més escoles,
clubs, associacions tinguin accés, a tots els barris, a instal ·lacions esportives de qualitat permeten d'imaginar
que en futur aixo sera així.
al pluralisme i a l' interes de la cartellera barcelonina
com a motius de l' exit. Aquesta ciutat ha estat una ciutat exportadora de figures teatrals, pero no ha sigut un
gran mercat teatral precisament. A vegades es diu que
és més important ser exportadors que no pas consumidors. Pero en aquest cas és tan important el consum
com l' exportació, perque aleshores vol dir que s' esta
creant el clima, el tou cultural perque en el futur
segueixin sortint aquestes figures del camp teatral i del
camp cultural en general.
En els darrers anys hem assistit a canvis espectaculars
en el lleure dels nostres habitants: els nous espais urbans
han estat ocupats a partir del dia mateix de la seva inauguració -tot i que en els últims sis anys hem augmentat
l'índex d'hectarees de verd urba per habitant en un
40%-, els nous centres comercials (com l'Illa) han atret
nous clients, les noves platges han donat una imatge fins
ara insolita, més propia de Sitges o Castelldefels, al nostre litoral, la gent ha descobert racons de Barcelona
nous, i ha modificat els seus comportaments lúdics i culturals amb els nous espais, com el Port Olímpic o la
Casa de la Caritat.
Un creixement encara més gran (el 18'8%) l'ha tingut el nombre de visitants dels museus, en una nova
demostració que la nostra capacitat d'atracció turística
tenia un punt de partida (i no pas una estació d' arribada) en els Jocs de 1992. L'oferta hotelera ha augmentat un 60% en els darrers sis anys (s'ha passat de
15.737 places a 26.291) i aixo no obstant els nivells
d' ocupació són prou bons, gra.cies sobretot al fet que
hem aconseguit d ' introduir una competencia que ha
tingut efectes benefics sobre els preus i sobre la qualitat del servei.
El creixement del nombre d' espectadors de teatre,
molt important (un 12'5% d'augment entre 1988 i
1993), ha estat afavorit, sens dubte, per la més gran
facilitat en l' adquisició telefonica o informatica
d' entrades, pero també per la qualitat creixent dels productes que s' ofereixen -com reconeixia fa pocs dies
Mario Gas en unes declaracions, en que oposava el bon
teatre que es fa aquí amb una perdua d' identitat teatral
a Madrid. La xifra d'espectadors de teatre el 1994
havia superat, abans d' acabar l' any, el milió i avui
mateix, en un diari de la ciutat, un crític fa referencia
Barcelona és avui, efectivament, una referencia a
Europa i al món. Aixo ho veus quan visites els Estats
Units, i hi estan fent una pel·lícula (per cert, encara no
estrenada aquí) que es diu "Barcelona", i tothom et
.pregunta per la teva ciutat. O quan l ' alcalde
d' Asunción, al Paraguai, afirma davant del president
González que Barcelona és l' exemple a seguir. O quan
el nou alcalde de Roma, un "verd" que ha aconseguit
derrotar la candidatura neofeixista, diu que vol aconseguir la mateixa complicitat ciutadana que hem aconseguit a Barcelona.
26
27
�Pero és també una referencia a Catalunya i Espanya
endins. A Toledo, amb un important nucli historie,
estan pendents de la nostra experiencia amb el programa Gaudí de control del transit rodat. 1 a moltes ciutats
i viles de Catalunya, com ja havia passat a principis de
segle amb la difusió de l' arquitectura modernista,
l'estil, la manera de fer de Barcelona a l'hora de dissenyar i construir els espais públics s'ha estes en una
benefica tacad' olí.
2. L'any 1994
Es troba en un bon moment la seva capacitat d'atracció, de negoci i d' oci. El sostre d' oficines de Barcelona
ha passat en sis anys de 2.630.000 m 2 a 3.700.000 m2 •
No s'han ocupat tots. Hi ha un estoc de sostre terciari
sense ocupar, pero no és exagerat. Potser és la demanda
d'un any o d'un any i mig. Tenint en compte la relació
qualitat-preu, ens diuen els que en saben que Barcelona
no és només un bon lloc per anar-hi, sinó també per
invertir-hi.
L' atur a Barcelona és inferior al d' altres ciutats europees com: Copenhague (17,3%), Anvers (13,7%), Berlín
(13% a l'est i 12,8% a l'oest), Mila (14%), Londres
(13,9%), l'Haia (15,2%). 1 és similar a la taxa de París
(12,5%) i Manchester (12,41 %).
Entraré ara en el que és propiament el balanc; de
l' any que acabem de deixar. 1 ho faré reprenent la meva
afirmació inicial: un any més s 'ha demostrat que aquest
model funciona i que funciona bé. No és per casualitat
que la ciutat es troba en una molt bona situació de partida. Hem resistit la recessió millor que els altres (el
1993, el creixement del PIB va ser petit, pero en qualsevol cas positiu, mentre a Catalunya i Espanya eren
negatius) i ara afrontem millor la recuperació (la previsió pera 1994, d'un 2'40%, tot i que en consonancia
amb la mitjana espanyola, és alta si tenim en compte
que no sortim d'una situació de creixement negatiu).
Per tant, mentre que Espanya del 91 al 94 no creix, sinó
que disminueix al 93 i rebota en el 94, Barcelona no ha
deixat de créixer cap any, encara que el creixement no
és sempre uniforme.
No podem dir el mateix de la carrega. Al revés, hi
hem perdut, en el moment en que tots els aeroports
avarn;ats del món estan especialitzant-se cada cop més
en carrega. En canvi en aquest camp, la nostra tecnología de l' aeroport de Barcelona esta fallant, i per tant
ens hem d' afanyar.
Barcelona es troba, dones, en un bon moment. S'hi
troben, d' entrada, les finances municipals, que s'han
sanejat, amb un nivell raonable d' endeutament.
Tot plegat, indicadors, juntament amb molts d' al tres
que no els esmentaré per manca de temps, d'una situació
de revifalla evident.
28
29
El transit a l' aeroport ha superat, amb més de 1O
milions de passatgers (10.647 .281 passatgers, exactament), el record historie de 1992 (317 mil més que el
1992 i 648.775 més que el 1993). 1 el que és forc;a significatiu: el transit internacional s'ha doblat en menys de
10 anys: de 1.736.000 passatgers el 1984 s'ha passat, el
1993, a 3.949.000.
�La Ciutat Vella
Un exemple evident de recuperació i dels resultats
positius de la complicitat a que he fet referencia el
tenim en la rehabilitació de la Ciutat Vella, que aquest
any de 1994 ha confirmat les expectatives i ha pres
l'impuls definitiu.
En aquest any hem engegat el proces d' ampliació de
capital de PROCIVESA, que vam iniciar fa tot just dos
mesos i que esperem que trobi el ressó més adequat.
Finalment hem aconseguit un ajut de Fons Europeus
molt importants a través del Ministeri d'Obres
Públiques, de l' ordre de 3.800 milions a gastar en 4 o 5
anys, la qual cosa permetra la realització del Pla Central
del Raval. Només imagineu-vos que al mig del Raval,
entre el carrer Sant Pau i el carrer de !'Hospital, i el
carrer Sant J eroni i el carrer de la Cadena, hi haura un
espai més gran que la Piazza N avona. És evident que
tindrem el sol, l' aire, espetegant al centre del Raval, que
és en aquest moment una de les zones més complicades
de la ciutat. Aquesta i la del Nucli Antic, on aquest any
hem obert un espai entre el carrer Allada i el carrer
Vermell, un espai insolit que mai havia estat dibuixat
perque existís. Són dos carrers que no es tocaven i que
ara es poden veure perque s'ha tirat la manc;ana que hi
havia entremig. Una gent que no veien el sol gaire
sovint ara estan animats a continuar, a prosperar.
amb la Generalitat garanteix la construcció de prop de
3.000 pisos, la majoria destinats a substituir els edificis
afectats per l' aluminosi i al tres patologies estructurals, i
la reparació de 4.700 pisos del Patronat Municipal de
l'Habitatge igualment deficients.
Estem parlant d'un volum d'inversió de 8.000 milions
de pessetes, molt important, que ens ha de servir de
referencia de l' esforc; que s' esta fent en aquest terreny.
Per altra banda, només amb els plans que ara hi ha en
marxa a la zona de llevant de la ciutat, esta previst que
es facin de l'ordre de 15.000 habitatges, per tant 45.000
habitants, comptant els 2.400 del que en diuen la "nova
Vila Olímpica", l'espai on hi havia la fabrica de gas de
Sant Martí, comptant els 6.000 que s'han de fer entre la
Diagonal i el mar, en el tros que s' esta obrint des del
carrer Llacuna fins al capdavall, i comptant la gran operació de futur que és la Sagrera, que és la urbanització
de tot l' espai de vies ferries entre Sant Andreu i la plac;a
de les Glories, que inclou la construcció de la gran estació de l' AVE, el tren d'alta velocitat, i inclou també
l' aprofitament de tots aquests espais en zones verdes i
habitatges fins a 100.000. És una zona molt densa que
s'esta esponjant per una banda per mantenir el seu equilibri de creixement.
El 1994 -i ara aprofitem per seguir en el terreny de
l'habitatge, pero des d'una perspectiva global de ciutattambé ens ha portat acords, encara que no estem fent tot
el que voldríem fer. Sí que s'ha fet una tasca important a
la Ciutat Vella. Així, el conveni que el maig vam signar
Ja sabeu que a mi no m'ha impressionat mai l'afirmació que Barcelona esta perdent habitants, perque no
n'esta perdent. Som uns 2.200.000. No són gent que
hagi marxat de Barcelona sinó que han anata dormir a
fora, pero que treballen aquí. 1 en aquests 2.200.000 hi
estic descomptant els que marxen de Barcelona per
treballar a fora, i que tampoc per aixo deixen de ser
barcelonins.
30
31
�Estem en un concepte metropolita de la ciutat, on no
hem de miraron dorm cadascú sinó on paga impostos.
Aquesta consideració té uns efectes de solidaritat fiscal
que nosaltres hem predicat sempre. Jo recordo haver calculat, abans de l' any 87, que cada familia de Barcelonamunicipi estava exportant unes 2.000 pessetes l' any per
despeses a fer fora, a l' area metropolitana, als municipis
metropolitans que ho necessitaven. El Pare de les
Planes, per exemple, que s'inaugura un dia d'aquests,
sota Pubilla Cases, en un barri poblat de !'Hospitalet,
més dens que Barcelona i que ha nascut de Barcelona,
d' alguna manera. Per tant, és lOgic que la part millor de
Barcelona sigui solidaria amb !'Hospitalet, i ho ha estat.
1 aquesta solidaritat s'haura de consagrar en un futur
d'una forma més evident, per continuar aquestes polítiques d'habitatge i de millora urbanística que afectin tots
aquells que viuen i/o treballen a Barcelona.
La renovació urbanística
Barcelona, malgrat la recessió economica i la contenció pressupostaria, ha continuat al llarg del 1994 la seva
renovació urbanística -en la qual, en els últims anys,
hem aconseguit d' implicar-hi progressivament el sector
privat i d' altres institucions públiques (de fet, els projectes que es presenten aquests dies a la pla9a Nova signifiquen una inversió de 13.000 milions de pessetes
d' aportació municipal o d' empreses municipals i de
5.500 milions d'aportacions externes).
• Els passeigs i les places. La millora de l' espai
públic ha augmentat la superficie destinada als vianants, creant espais que consoliden una nova imatge de
la ciutat. L'inici de les obres al passeig Marítim de la
Barceloneta, l'acabament del passeig de Sant Antoni (al
costat de la pla9a dels Pa"isos Catalans) i de la Rambla
de Sant Andreu, i les obres a la Meridiana i a la perllongació de la Diagonal són sens dubte les actuacions més
destacades, que han anat acompanyades de l'inici d'un
nou passeig al carrer del Brasil, la continuació del
carrer Tarradellas, la nova avinguda Mistral, i l'acabament del carrer de Tarragona, a més de les actuacions a
la pla9a de Catalunya i l'inici de les obres a la pla9a de
la Universitat.
• Els jardins i els pares. S'ha fet tota la sanefa dejardins per sota de la serra i per sobre de la Ronda de Dalt:
des del Pare de l'Oreneta fins al Nus de la Trinitat, passant per Can Sentmenat, per la Tamarita, pel Pare de les
Heures, o les Llars Mundet, que des d'ahir passen a ser
un lloc habitat i ocupat, el Pare de Canyelles i algun
altre que segurament no he citat. Pero és una millora per
a tota la ciutat perque s'han anat continuant aquests
pares que van ser l'element distintiu del primer urbanisme. El conjunt de pares de barrí d'una extensió més
gran d'una hectarea ha anat augmentant al ritme mitja
d' un per any.
Les actuacions en aquesta materia fetes o en curs d'execució al 1994 poden classificar-se en sis grans capítols:
A més de les obres en curs pera l' acabament del Pare
de Sant Martí i del de Canyelles, cal destacar el Pare de
la Barceloneta (als antics terrenys de la Catalana de
Gas), el Pare de la Font Florida, el de l'Illa de la
Diagonal i el de l'antiga Caserna de Girona, que es complementen amb d'altres més petits com els d'Olga
32
33
�Sacharoff, Valentí Petit o Mitre-Ganduxer (tots tres derivats d' actuacions finarn;;ades per capital privat) i amb
l' actuació continuada al Park Güell i als Pare dels Tres
Turons, els resultats de la qual ja són apreciables.
• Actuacions de millora urbana, escampades per la
ciutat, derivades dels PERis o de programes integrals
d'urbanització a Roquetes, a Can Caralleu, a les Planes,
a la Guineueta, a la Ciutat Meridiana (escales mecaniques), a la Trinitat Nova i a la Zona Franca.
• L' obertura de nous carrers o les modificacions de
tras;at per a la millor connectivitat urbana, com són ara
el nou tras;at de l' avinguda Vallbona per enllas;ar la Via
Júlia amb la Ciutat Meridiana a través del carrer
Aiguablava, el redres;ament del carrer de Sant Antoni
Maria Claret al passeig de Maragall, l' acabament del
carrer Pallars entre el Palau de Justícia i la rambla de
Prim, l'avinguda J.V. Foix i la continuació de l'avinguda
dels Ferrocarrils Catalans.
avinguda Pi i Margan . i la reordenació dels carrers de
J oan XXIII i de la Maternitat, vinculada al conveni
amb el FC Barcelona.
Dins aquest mandat, i pel que fa als grans pares,
s' acabara el nou Pare de Diagonal Mar, es continuaran
les actuacions al Pare Güell i al dels Tres Turons, i es
permeabilitzara la Ciutadella mitjans;ant l' obertura de
passos pel zoolOgic. Cree que aixo és totalment necessari per fer justícia a tota la inversió que s'ha fetal darrera
amb la Vila Olímpica. Pel que fa als pares més petits, el
pare de la Torre Girona (al costat del Palau de
Pedralbes), el de les Tres Xemeneies, el del Clot de la
Mel i el de la Paperera del Poblenou, fruit del planejament urbanístic d' aquesta etapa, aniran completant la
xarxa de pares de barrí.
Tota aquesta feina té i tindra una continultat. Entre
els projectes en marxa hi ha l' arranjament de l' actual
Passeig Marítim (finans;at pel MOPTMA), un nou passeig al carrer de Guipúscoa (pendent d'un conveni amb
la Generalitat), el projecte d'arranjament del passeig de
Gracia (pendent d'un acord sobre la participació dels
comerciants ), el nou passeig de les Corts i Sants sobre
el primer cinturó (en un tram de 1.200 metres que va
de la Travessera de les Corts al carrer Pavía), la nova
La línia de treball empresa en la millora urbana mitjans;ant els PERis i el que anomenem microplans
incloura el pla integral de remodelació dels espais
públics de la Trinitat Nova, en la línia del que s'ha fet a
la Guineueta i a la Pau, la millora dels espais públics del
Poble-sec i la continultat dels altres ja endegats. En
aquest sentit, sera un element destacat la remodelació de
la plas;a de Cerda (ahir, en la reunió que vam tenir amb
el regidor Truñó a la Bordeta, la gent preguntava per la
plas;a Cerda, i jo els deia si recordaven aquelles inundacions a la plas;a Cerda, coses que la gent ja donen per
descomptades). Així dones, la plas;a Cerda passara a ser
una plas;a de qualitat, més aixecada, enjardinada, amb
forma rodona, per on es podra circular com en aquestes
rotondes que es fan ara, davant de la caserna, justament,
i connectant l' avinguda General Mitre amb el Passeig de
la Zona Franca.
34
35
• La millora de l' accessibilitat a l' espai públic i als
edificis municipals, amb actuacions importants com el
Pla d'accessibilitat del Carmel, l'avinguda del Paral·lel i
les obres a les Cases Consistorials.
�A Barcelona el que s'esta fent és eliminar tots aquells
pun que no tenien entit, que d alguna forma en feien
pen ar en l'ab urd de la ciutat. Tot aquell darreres que
ID bavia a la carretera de la Sagrera a les vie del tren,
hi havia trossos que no sabies on eres, si en un món
urbanitzat, civilitzat o si en un anti-món. Dones bé, tot
aque t racons lletjos han anat de apareixent i és el que
va omplint el vas de la qualitat i va fent 1a gent més exigent i més satisfeta.
Pel que fa a nous carrers, es pot preveure a mig termini l'acabament de l'enlla9 Via Júlia-Ciutat Meridiana,
per l'avinguda de Vallbona, l'acabament de l'avinguda
dels Ferrocarrils Catalan fins al carrer Mineria, i el de
l'eix Carretera del Prat-Mineria fins a la Gran Via.
Paral·lelament s'avan9ara en l'obertura del carrer
Bilbao i s'hauria de treballar en altres actuacions com el
carrer Lisboa, que va quedar penjat des del fons de la
Clota, a la sortida del túnel de la Rovira, on ara s'ha
inaugurat un CAP fanta tic de dos moduls, de l' arquitecte Riba- Piera, en aquella mena de loggia florentina
que ell mateix va construir i que el regidor del Districte
immediatament quan la va veure, va dir: "aquí s 'hi po aran els drogaaddictes". I a en Ribas Piera no li va fer
gracia la idea perque ell havia con tru'it allo com un
e pai obert no pa per tancar-lo pero a vegade la ociologia mana obre l arquitectura, i un regidor de di tricte
és un socioleg obligat perque sap perfectament on passen les coses.
mala qualitat, en aquest moment esta generant qualitat.
Dones aquest punt és l'inici de la prolongació del carrer
Lisboa fins al capdamunt, a la Vall d'Hebron, i aixo
estava en la famosa bossa dels acabats dels J ocs
Olímpics, on havíem de posar 1.000 milions cada institució i acabar quantitat de coses: des de pavimentar tot
Montju'ic, fins als accessos a la piscina vella de
Montju'ic, fins a quantitat de petits racons que envoltaven les Rondes i que no estaven del tot acabats, i un
d'ells era aquest, que no es va fer perque determinades
institucions no hi van voler col·laborar.
De la mateixa manera, l' enlla9 Coll del PortellPortell, l'acabament de la Mare de Déu del Coll, !'obertura de l'enlla9 Maignon-Mare de Déu de la Salut, i
l' obertura de -carrers al Poblenou. I en el proper mandat
s'haura de treballar, finalment, a avan9ar i acabar la
Ronda del Mig, fins ara posposada en favor de les rondes exteriors.
No vull cloure aquest apartat de millores urbanes
sense fer una referencia al mobiliari urba que encara cal
renovar: les fonts de beure, un fanal per a l'Eixample
amb tipología uniforme d'empla9ament i que optimitzi
el rendiment energetic i la millora de la senyalització
viaria podrien perfectament ser els propers objectius.
La situació economica
Ell mateix el va inaugurar l' altre dia, en presencia del
pre ident de la Generalitat i del ConseUer i aquell punt
que era un punt problematic i que generava di cordia o
La ciutat de Barcelona ha passat els Jocs Olímpics, i
després d' aquests dos anys de recessió té un superavit de
6.000 milions i acaba l'any 1994 sent l'única administració pública espanyola gran que no incrementa el
36
37
�no se'n surt: en materies de sanitat, d'educació ... i en
canvi els ajuntaments sí, i el de Barcelona el que més.
L' autonomía catalana es va endeutant, de l' ordre de
150.000 milions l'últim any, que és el valor de tot el que
ens hem endeutat nosaltres des de 1980, practicament
fins avui, perque és una institució en fase expansiva,
pero des del punt de vista financer nosaltres estem
donant una llic;ó.
deficit. Per dir-ho més clar, redueix el seu deute en
6.000 milíons, i concretament el seu endeutament a curt
termini, que és el més empipador, passa de 20.000 a
7.000 milions. Aixo és possible perque s'ha fet una política adequada al moment. Aquí tothom esta predicant la
convergencia economica europea, i aquí els únics que
convergim som l 'Ajuntament de Barcelona, que tenim
un superavit de caixa, que redu!m l' endeutament, i que
estem afegint 6.000 milions a l'estalvi del país, després
de financ;ar les nostres inversions. A més, invertim els
20.000 milíons de cada any, que són uns 13.000 nets i
uns 7 .000 de transferencies. Aquest és el miracle de
Barcelona: no que hagi fet els Jocs, sinó que els ha fet i
ara es pot dir el que jo us he explicat, cosa que no pot fer
ni l' Alcalde de Montréal ni el de Moscou, i no sé si els
de Los Angeles i Seül.
El benestar social
Ara, aixo no ha estat facil per a l' Ajuntament. Si
miren les cares deis regidors, són les de gent que ha
estat lluitant per aconseguir-ho. I ho ha fet. I d'aixo
n'hem d'estar tan orgullosos com de l'exit dels Jocs,
perque hagués pogut ser relativament esperable haver
tingut un exit mundial i que després no ens n'haguéssim
pogut sortir. Pero no ha estat aquest el cas. Aquest any
passat el deute de les administracions espanyoles ha
estat de l' ordre de 37 bilions de pessetes, mentre que la
renda nacional és de 66 bilions: un 60%, per tant, és de
deute públic, que ha arribat ja justament al límit.
D'aquests 37 bilions, i mirant fins al juliol, vam calcular
que hi havia hagut un increment de l' ordre de 6 bilions
aproximadament, dels quals 3 o 4 els aportava l' estat,
O' 85 les autonomies i O' 1 les administracions locals. Per
tant qui convergim som els ajuntaments. És l'Estat que
Jo només us vull dir que en cap moment aquesta ciutat ha deixat de tenir una planificació molt aprofundida
en materia de Benestar Social i us en donaré un exemple. Quan hi ha recessió hi ha més indigents i més miseria al carrer, és habitual que succeeixi. Nosaltres ara
estem segurament amb un nombre d'indigents al carrer
més gran del que teníem fa quatre anys. Es parlava d'un
nombre de 200, 300, 400 i ara n'hi ha 600, i en els pitjors moments 800. Dones els Serveis Socials de
l' Ajuntament de Barcelona els coneixen tots, tots i
cadascun. I la gent no s'ho creu, no s'ho creuen ni ells.
Al meu barri hi ha un triangle, entre el passeig de Sant
Gervasi i República Argentina, que és un triangle
comercial, i on hi ha un cinema abandonat. Dones comprant per aquesta zona, se'm va acostar un senyor que
38
39
Aixo vol dir que no invertim? Dones no. Vol dir que
tot aixo que estem fent costa diners. Hem calculat quin
és el val9r dels projectes en marxa avui a Barcelona, que
tenen una vida mitjana d'un any i mig: 58.000 milions,
aquest és el valor de l'increment del patrimoni públic.
�em va dir que em coneixia de feia temps i és molt possible, que anava bastant desastrat, pobre, i em va dir
que ell volia sortir d'aquella situació, encara que hi ha
d'altres casos en que no volen. Jo li vaig dir que el vindria a veure un noi i ell pensava que no el trobaria. Pero
jo li vaig dir que sí que el trobaria, que en aquesta ciutat
no es deixa que la gent passi fred, no es deixa que la
gent passi les nits de l'hivem sense cap mena de protecció, i que a les persones que han arribat a aquest límit de
marginació a la vida, se'ls tracta de convencer que vagin
per un camí diferent i en tot cas se' ls va fent un seguiment. En molt casos els mateixos vei"ns defensen la vida
d' aquestes persones en els barris, ja que no provoquen
malestar i a més a vegades diuen que prefereixen
aquests i no segons qui. Pero en tot cas nosaltres entenem que aquesta és una situació que hem d' anar simplement seguint i tractant de corregir, pero sense obviament
for9ar les coses més enlla del necessari.
Pero aquella zona ha deixat de ser un niu on hi pugui
haver gent que nosaltres no sabem que els passa. 1 les
miseries han de sortir al carrer, per reconeixer-les coma
tals i després arreglar-les, si podem. El que és evident és
que mantenint sistemes d'ignorancia que ens ajuden a
dormir amb la consciencia tranquil· la, aixo no ho arreglarem. Tal com estem treballant des de l' Ajuntament és
quan la ciutat podra dormir tranquil· la.
3. El futur
Barcelona afronta aquests anys decisius del final del
segle des d'una posició consolidada i, el que és més
important, amb nous projectes de futur. En aquest context, és important retenir dues idees: en primer lloc, hi
ha un disseny de ciutat. Un disseny consensuat en el
segon pla estrategic de la ciutat i en l' esfor9 conjunt,
públic-privat, de promoció exterior de la ciutat. El segon
pla estrategic aposta per la qualitat. La qualitat de vida i
la qualitat dels serveis han de ser els trets definidors de
la Barcelona de l'any 2000.
Aquest és un exemple del que estem fent en el camp
del Benestar Social, que és molt més ampli, seguint un
pla integral en el qual participen totes les entitats de la
ciutat que s'ocupen d'aixo, que són moltíssimes i creixents, i en les quals nosaltres només sumem el lideratge
i la coordinació. De vegades tenim discrepancies amb
algunes, com quan vam tancar pensions a la Ciutat
Vella, perque tenien una clientela que ja no hi anava
més. Pero és que aquella gent estaven morint a les fondes, no malvivint, malmorint. Perque hi havia fondes
insalubres, molt barates, "llits calents", com en deien, i
amb aixo hem tingut percepcions diferents a la gent que
hi esta treballant de manera voluntaria i que tenen
tendencia a un sentimentalisme molt immediat, logic.
1 per controlar la qualitat de la ciutat s'ha de fer el
mateix que fan les empreses quan fan un pla de quali-
40
41
1 ens agradaria que el Pla Estrategic, que no és
l' Ajuntament, sinó que són onze institucions: el Foment
del Treball, la Cambra, UGT, CCOO, la Universitat, el
Cercle d'Economia, la Pira, el Consorci de la Zona
Franca, el Port ... dones ens agradaria que aquests fossin
els controladors de la qualitat, de l' aglomeració urbana,
i no només l' Ajuntament.
�tat, que és definir els parametres de la ciutat, posar-se
un objectiu, uns indicadors, i mesurar. Velocitat comercial, per exemple. Amb les Rondes hem aconseguit
pujar 3 km/h la velocitat comercial de tothom, dels 3
milions de viatges diaris.
Nosaltres ens podem fixar un objectiu, un indicador,
comparant-nos amb altres ciutats, i mantenir que la ciutat ha millorat de qualitat si realment aquest objectiu
s'ha aconseguit o si s'ha mantingut !'indicador, o si no
s'ha empitjorat tant comes preveia. Aquesta sera la nostra manera d'actuar.
I en segon lloc, la segona idea a retenir, és que comptem amb uns elements basics, amb uns projectes de
futur. Pel que fa a les grans actuacions de futur, perque
n'hi ha que són grans malgrat el període d' austeritat, en
aquest període en el qual tothom s' acorda a dir que el
que s'ha de fer des del punt de vista del sector públic en
general, i els ajuntaments també, és més la qualitat que
la quantitat; és més la inversió intangible, que no pas la
gran inversió d' obra pública, pero hi ha algunes grans
obres públiques que s'han de fer. I les vull citar. Una és
la reordenació de la llera del Besos.
de la depuradora, i de les platges. I la possibilitat que hi
hagi uns equipaments esportius, de lleure, tant a Sant
Adria com a Badalona.
Hi ha pero una dificultat molt gran que és la propia
existencia de la incineradora i de la depuradora, que són
inevitables. Jo recordo que quan es va inaugurar la depuradora per Tarradellas i Serra, que va costar 4.000
milions en aquell moment i que va permetre depurar els
detritus de 600.000 habitants d'aquesta ciutat abans
d'arribar al mar. Va ser aleshores que els ciutadans van
poder comen\:ar-se a banyar a la Mar Bella, no abans.
Aixo no es pot variar, no es pot treure d'alla. I la incineradora tampoc. Estem amb Garraf ple, ja no hi cap practicament res, amb Gava que ens esta pressionant perque
no hi llencem res més, perque qualsevol dia d'aquests
s' acabara el conveni que teníem per explotar la propietat
de Garraf, i sense sistemes alternatius. Els sistemes
selectius són molt lents, no són rendibles immediatament i per tant siguem ecologics pero també raonables:
haurem de fer servir la incineració, fins i tot alguna altra
incineradora de les que ja tenim.
L'operació del Besos s'ha d'entendre com un projecte integral, regit des de l'inici per criteris que assegurin les condicions hidrauliques del riu; com un espai
metropolita que ha d' articular diferents municipis i
barris, en el qual hauran de desapareixer les línies
aeries d'alta tensió, que s'hauran de soterrar en galeries
de serveis, tot plegat dins d'un pla de racionalització
del transport electric. I finalment, millorar tot el que és
la desembocadura del Besos al mar, de !'incineradora,
Per tant, no es pot pensar que es puguin treure aquestes dues instal·lacions del Besos. ¿Com es pot fer aleshores per compatibilitzar aixo amb la prolongació de les
platges que nosaltres hem fet cap als municipis que ho
han vist i que també en volen, com és el cas de Sant
Adria i Badalona? Es pot fer guanyant terreny al mar.
Nosaltres pensem guanyar unes 5 ha al mar, davant justament de la depuradora i de la incineradora, de manera
que les platges continuaran i sense bellugar-se, la incineradora i la depuradora passaran a un segon pla, quedaran retirades, respecte de la posició dominant que tenen
42
43
�ara enfront del mar. Aquestes extraccions que s'hauran
de fer per fer aquestes 5 ha noves es faran alfa mateix,
perque en el projecte de Diagonal Mar s'ha d'excavar
una illa de 4 ha per 20 m de profunditat; són 800.000 m 3
que es posaran al mar, davant del Besos, a banda i
banda.
Una altra inversió important és la inversió en mobilitat: el quart Cinturó. El quart Cinturó ens afecta perque
en aquest moment hi ha una relació dolenta entre la
Ronda de Dalt, la B-20 i la B-30, perque a la B-30 es
paga i a la B-20 no. Aleshores el que passa és que els
camions de la B-30 passen perla B-20; camions que no
passaven per Barcelona, ara hi passen, perla B-20 i per
la B-10, la Ronda del Litoral, encara que ja hi posem
limitacions horaries. L'ideal seria que la B-30 no tingués
peatge perque aleshores s'hauria acabat aquesta broma.
Aixo hagués estat molt facil fa uns anys si haguéssim
anat al rescat de la concessió quan hi passaven pocs cotxes, pero es va desaprofitar aquesta ocasió que jo i
d'altres varem plantejar, i ara és més difícil perque hi
passen més cotxes i és més negoci. Per tant, si ara es vol
rescatar, costa més car.
Per altra banda, estan passant els anys i com que una
de les clausules fixa el límit de cotxes que hi hauran
passat, és possible que es pugui plantejar el tema amb
seriositat. Jo he parlat amb els accionistes més importants del sistema d'autopistes i de la B-30 també, i us
die que jo cree que el que s'ha de fer és internalitzar
costos, tant en el tema aquest com en el tema d' aparcaments. Hem d' arribar a situacions en les quals el pagament dels serveis de mobilitat serveixi per cobrir els
costos de mobilitat, cosa que ara no succeeix i aleshores
44
obliga a unes imposicions més elevades per poder pagar
via fiscal les inversions que s'hagin de fer. No esta bé
que uns senyors no paguin per uns serveis que tenen
igual que abans i que abans pagaven, i que mentrestant
no tinguem diners per pagar les Rondes, o que hagi
d'haver-hi una gran violencia entre institucions per
veure qui paga. El normal seria que la propia mobilitat
ho pagués aixo; no die de posar una peatge a les
Rondes, sinó més aviat rescatar el peatge de la B-30 i
induir més moviment per aquesta via.
Nosaltres recomanaríem que el quart Cinturó tingués
la mateixa tipología que les Rondes, no una tipología
d' autopista, perque a la regió metropolitana la densitat
és tan gran que les necessitats de respecte cap a l'entorn
són les mateixes, practicament, que vam tenir a Nou
Barris. Idealment hauria de ser no la M-40, aquesta gran
riuada de cotxes impressionant, barbaritat des del punt
de vista de la ciutat com a ciutat, perque divideix, sinó el
que suggerim és que la B-40, des de Mataró fins a
Vilanova, passant per Granollers i per Abrera, estigués
concebuda com la B-20, com la Ronda de Dalt: amb un
grau de submergiment, amb una circulació per una
banda segregada i per l' altra no. Si han de fer cinc o
quatre carrils, que en facin dos a sobre i dos a sota, que
els de sobre siguin semaforitzats, pero que serveixin de
col· lectors perque la gent no vegi aquestes vies com un
enemic sinó com un servidor, que és el que han de ser.
Tot plegat haura d'anar acompanyat, indubtablement,
per una potenciació dels aparcaments metropolitans de
disuassió, que faci possible el park & ride. Tot aixo ens
ha de possibilitar fer operacions més agosarades en materia de grans aparcaments de disuassió a les entrades de la
45
�ciutat central o abans, alfa on arriba el transport públic.
Si ara vostes em pregunten quina és la gran mancarn;a
d' aquesta ciutat és que no té un pla de metros nou, un pla
de transports. El pla intermodal de transports no existeix.
Aquesta és la gran deficiencia. I jo cree que aquest pla
vindra després d' un tema, del qual no en parlaré, perque
considero que esta arreglat des de fa un any, i concretament des que fa un mes es va aprovar la inserció en el
pressupost de la Generalitat d'una partida ampliable fins
a 7 .000 milions per pagar el transport públic de
Barcelona, que és el Contracte-programa. I un cop signat
el Contracte-programa s'ha d'entrar necessariament a
definir un conveni d'inversions per una colla d'anys.
L' aeroport del Prat no pot continuar com esta. Esta
molt bé per passatgers, pero per la carrega molt malament, i nosaltres hem de ficar-nos al cap que si volem
ser la capital del sud d'Europa hem de tenir un aeroport
millor, amb més capacitat, i que sigui transoceanic. I un
element importantíssim d' aquest caracter de l' aeroport
és que estigui servit pel tren d'alta velocitat, per l' AVE.
Si no hi ha intermodalitat, si no hi ha l' AVE a l' aeroport,
no estarem aprofitant la nostra condició de ciutat central
de la xarxa C-6, de 15 milions d'habitants. I sera l'aeroport d' aquests 15 milions per a determinats viatges,
havent-:-hi l' AVE que vindra l'any 2002. I aquests 15
milions sí que rendibilitzen l' AVE, l' aeroport de gran
dimensió, i els vols transoceanics. I aixo no només ho
fan a Londres; ho fan a tot arreu on són intel·ligents.
Estan jugant a la intermodalitat.
podra fer alfa. És una magnífica ampliació que no perd
contacte amb MontjuYc. Hi ha sempre el dilema, sobre el
qual no us entretindré, del metro de Montjulc, Zona
Franca i Pedrosa.
El Port de Barcelona s'ha especialitzat en dos: per
una banda és el port comercial i per altra el port de lleure, i arribara un día que se'ns plantejara la necessitat de
dividir-lo. Fins i tot des del punt de vista de la seva
explotació i del seu funcionament, probablement
s'haura de pensar definitivament en l' obertura d'una
nova bocana. La distancia que hi ha entre el Moll de
Sant Bertran i el contradic és mínima. S'hi han d'invertir diners. Pero aixo vol dir que els camions que ara
passen encara pel passeig de la Barceloneta per arribar
fins a les esculleres, per davant de Capitanía o del Club
Natació o dels restaurants de la Barceloneta, deixin de
passar-hi, ja que passarien com una circulació interna
del port comercial. Mentre, el port de lleure i de passatgers, incloent el de la Transmediterrania, els vaixells de
Mallorca, entrarien perla nova bocana i anirien directament al Port Vell o a l' estació marítima, el financ;ament
de la qual s' arreglara ben aviat. Aquesta és una altra
gran inversió que s 'ha de fer.
La cultura
De l' ampliació de la Pira no us en parlo perque és el
regal d'hivern que tenim. Ben aviat la veureu. S'esta
acabant i espero que el mes de man; Construmat ja es
En el camp cultural, tindrem el día 30 de marc; el
Museu d' Art Contemporani acabat -avui hem tingut
precisament la reunió del Consorci i el gerent ja ens ho
ha certificat. Es pot allargar, a tot estirar, fins al 15
d' abril. En tot cas, per Sant J ordi esteu convidats a
46
47
�entrar-hi. L' obrirem, amb una mínima presentació -ja
veurem l' abast que podra tenir-, perque la gent de
Barcelona prengui possessió d'una inversió que s'ha fet
amb els seus diners i amb l'ajut de sector privat, per
altra banda, que és qui esta encarregat de comprar
l' obra, de la Generalitat i de l' Ajuntament de Barcelona.
És una magnífica construcció que ens ajudara a vitalitzar la Ciutat Vella, i per altra banda convidara aquesta
ciutat a fugir d'un perill que ha tingut que és quedar-se
ambla consagració d'una determinada modernitat, defugint els canvis ulteriors, per quedar-se en una etapa.
En aquesta ciutat ara ens podríem quedar consagrant
una certa modernitat d'aquests anys que hem viscut i
oblidant que la vida és canviar sempre, i que a més de
consagrar el passat hem de tenir un temps per la gent
jove i per l' art nou.
En aquesta exposició del Noucentisme, es comparava
el que feien Dalí, Miró i altres, amb el que van seguir
fent altres, que va ser Noucentisme fins als anys 30.
Precisament nosaltres hem de tenir els museus per a tots
dos. Uns els posaríem al Museu d' Art Modern i l'art
d'avui al Museu d' Art Contemporani. Aixo ja ho van
veure l' Alexandre Cirici i Cesáreo Rodríguez Aguilera
l'any 57, quan van comen9ar el projecte de museu d'art
contemporani, i ho va veure en J oan Rigol, quan va
entrar de conseller de Cultura.
És curiós perque en tots aquests casos no ha estat mai
l' Ajuntament qui ha fet el ronsa: ni amb el Liceu, ni
amb el MNAC, ni amb l' Auditori ... Ens han fallat més
aviat d'altres administracions pel que fa al ritme. Pero
en fi, aquests dos museus els tindrem.
L' altre dia algú em deia que parlem molt de cultura
pero resulta que l' Auditori no s'ha acabat, el Teatre
Nacional tampoc, el MNAC tot just esta en la seva primera fase, el MACBA sembla que no s' acaba mai, i a més el
Liceu s'ha cremat. Pero es va deixar que el Lliure no s'ha
firmat, que el Thyssen esta inaugurat des de fa un any i
mig, que l' Arxiu de la Coronad' Aragó també, que el
Centre de Cultura Contemporania també, que estem fent
el Forum Nord al Passeig de Verdum que és un centre de
difusió cultural i tecnolügica en barri obrer, i si se suma
tot aixo es veura que no hi ha cap ciutat a Europa que tingui un programa cultural de la mateixa ambició. No em
comparo amb París i amb Londres, pero us asseguro que
no hi ha cap ciutat a Europa amb aquest programa.
Pero finalment, l' edifici, que és el més important, hi
és, i les idees també.
El Teatre Lliure espero que sigui ben aviat; que es
firmi el seu projecte de finan9ament. Tampoc no ha estat
l' Ajuntament qui ha fet el ronsa amb aixo. Ja sabeu que la
nostra opinió és que el Lliure hauria de comen9ar a treballar a l' espai del Mercat de les Flors, sense que el Mercat
deixi de ser un teatre d'experimentació en el sentit més
pur de la paraula. Pero és evident que el canvi del Lliure,
de passar d' aquella saleta de Gracia al Palau de
l' Agricultura, potenciaría aquella zona com a zona teatral.
Dintre de l' any tindrem el romanic, aquesta vegada sí,
perque hi ha el projecte d' inversió, i l'Estat ha dit que sí,
encara que havia fet una mica el ronsa l'última vegada.
Resolts els grans problemes infrastructurals, és l'hora
de posar l'emfasi en els aspectes de qualitat de vid~ i en
el protagonisme -que vol dir també, abans que res, la
48
49
�responsabilització- dels ciutadans. En acabar els Jocs, ja
vaig anunciar que els grans objectius (i els grans atots)
d' aquesta ciutat es resumien en la cultura i el civisme.
La culminació del "model Barcelona", com a part
inseparable de la seva renovació urbanísitica i de la seva
reactivació economica, és la consolidació de Barcelona
com una de les grans capitals culturals europees. Tots
vostes saben que aspirem a ser designats Ciutat Europea
de la Cultura l'any 2001. Aquesta és una qüestió que es
decidira en el segon semestre de l' any que ve. Pero en
tot cas, nosaltres tenim la mateixa actitud que davant
dels Jocs, quan, sense tenir la nominació a la butxaca,
vam comen9ar a reconstruir de bell nou el vell estadi de
Montju!c. En els anys immediats, a vegades en els
mesos immediats, una serie d'infrastructures culturals
-el MACB, el MNAC renovat, l' Auditori de Moneo, el
Liceu reconstru!t-, obriran les seves portes, augmentant
l' atracció que Barcelona exerceix sobre el seu entom, un
entom cada vegada més ampli.
Al mateix temps, caldra potenciar els nous sectors
culturals -amb un emfasi especial en el camp de l' audiovisual- i continuar impulsant aquells sectors on som
forts -com l' editorial, on Barcelona continua sent la
capital de l' edició en llengua castellana.
Pero no hi ha cultura sense civisme. Cal una nova cultura cívica, basada en el dihleg i la tolerancia. En el respecte a l' altre, que no és en absolut incompatible amb
l'afirrnació prudent de la propia identitat. Una actitud que
també ha de manifestar-se cap enfora: en aquest sentit
hem vist enguany manifestacions molt importants de solidaritat --com la mobilització de la gent jove pel 0'7%-,
50
que fan de Barcelona un centre actiu de la solídaritat i de
la cooperació internacional. Al llarg de 1995, com ja deia
al principi, durant la Conferencia de Ciutats Mediterrames
que farem al mar9 i, a la tardor, ambla convocatoria d'una
conferencia ministerial de la Unió Europea sobre la
Mediterrania, Barcelona exercira la seva capitalitat
-economica, cultural i ara també política- sobre la regió.
4. Epíleg
I ara voldria acabar amb una referencia al moment
polític. No puc deixar de fer-ho. Jo, coma balan9, <liria
que en la situació política espanyola que estem vivint hi
ha com a element positiu la col·laboració de CiU en la
governació d'Espanya, en una optica de progrés i de
cohesió social. Penso que és un fenomen que potser
s'havia prodult durant la República pero que en aquest
moment esta adquirint un nivell d'importancia molt gran
i que ha tingut per a mi la seva expressió més clara en la
sessió del Senat en que es va debatre l' estat de les autonomies. Penso que va ser una sessió secular, historica en
tot un segle, ja que mai en aquest país s'havia pogut discutir la pluralitat de l'Estat, en una cambra democraticament elegida, utilitzant els idiomes de cadascú, sense
que la majoria de la gent s'hagués de posar la traducció
simultania. Tot aixo em sembla enormement positiu.
Podria ser negatiu el fet que aquesta col·laboració dels
nacionalístes d' aquí pogués substituir la genu!na necessitat de governació aquí, seria un joc de mans difícil
d'acceptar, ja que seria una mena no d'anticatalanisme
sinó d' acatalanisme practic. Perque si resulta que el
51
�catalanisme oficial només es dedica a ajudar a governar
Espanya i que aleshores no cal que doni comptes del que
fa aquí, dones malament per Catalunya. Aixo podría ser
un resultat negatiu que espero que no es produeixi i que
probablement no es produira si les coses van com han
d'anar i hi ha els canvis necessaris.
També és cert que com a element negatiu cal asseny alar la manca de col·laboració sincera, excepte a
nivells molt baixos, molt elementals, i encara amb suspicacies, entre les institucions catalanes. Aixo encara
no s'ha arreglat i seria un desig meu, i ara faré una
oferta molt concreta, que aixo s' arregli, encara que
sigui l' any de les eleccions.
Em sembla molt positiva la constitució de la
Comissió mixta Ajuntament-Generalitat que va acabar
ja la seva feina tecnica pera la Carta Municipal. Ara ja
són la Conselleria i 1' Alcalde qui han de rematar la
feina. Tecnicament ja esta establert i ara queda ja com a
tema estrictament polític.
És també molt positiva la convocatoria del 2n
Congrés Municipalista pera la tardor de l'any 1995.
Aquí a Catalunya, concretament a Barcelona, es van
passar potser quinze anys preparant el Ir Congrés
Municipalista de l'any 1933, que va comern;ar amb unes
jornades municipalistes al juliol del 1915, la primera
setmana municipal, celebrada al Saló de Cent de
l' Ajuntament de Barcelona. A través de les set setmanes
celebrades entre 1916 i 1921 fins a les assemblees de
batlles de la tardor del 1931, celebrades al Palau de la
Generalitat i que donen lloc a la Federació de Municipis
Catalans, es va arribar finalment a reunir el Ir Congrés
Municipalista Catala al febrer del 1933, organitzat perla
Federació i convocat per la Generalitat de Catalunya i
que va tenir lloc també al Saló de Cent del' Ajuntament.
Lentament anirem avanc;ant; tindrem el 2n Congrés
aquesta tardor. És molt bona notícia. Les comis ions
podran comenc;ar a treballar i jo cree que ens situem en la
perspectiva d'un segon gran salt endavant del municipalisme, que pera mi és un component fonamental del catalanisme, fins i tot perque a Catalunya, moltes vegades, no
hi ha hagut altre govern que aquest. També ha tingut
ajuntaments forts. Quan ha tingut Generalitat també ha
tingut Consell de Cent i institucions dels ajuntaments.
Haig de dir que una preocupació que es podria plantejar és a quin acord es pot arribar a Catalunya, que tingui
la garantía que després al Parlament espanyol sera aprovat. Perque aquesta llei, com que modificara algunes
lleis basiques de l' Estat, malament si el Parlament de
Catalunya l' aprova i després no té un correlat positiu en
el Parlament espanyol.
Avancem tant com ens permeten les circumstancies. I
ara ve l' oferta.
En aquest sentit, ja puc anunciar que el ministre de la
Presidencia esta disposat a encetar converses i m'ha fet
saber l'opinió positiva que el govern de l'Estat té sobre les
possibilitats de passar endavant la legislació especial de
Barcelona quan modifiqui les lleis basiques espanyoles.
Al Govern catafa: ara i despres del maig. En l' esperit
de les paraules del President d'UDC, ara més que mai
calen acords amples, de gran consens, per demostrar als
ciutadans que sabem avantposar, en una situació de crisi,
l'interes de la ciutat i del país als de partit.
52
53
�En aquest sentit anuncio la disponibilitat de
l' Ajuntament i també del govem espanyol pera seure a
la taula a Barcelona o a Madrid a considerar conjuntament aquells aspectes de la Carta Municipal que modifiquin lleis del parlament espanyol.
ma en si mateix deixa d'engrescar i deixa de provocar
respecte, perque no va -parlo d'un fenomen europeu, no
només a Espanya-, la gent només demana o consumeix
moltes més notícies dolentes sobre el sistema, que són
els seus vicis ocults posats de relleu.
Finalment, cree que a Catalunya, igual com a Espanya
-aixo és un judici sobre la situació estrictament política-,
els efectes del domini de l' economía especulativa sobre
la moral social, privada i pública, han estat devastadors
En una sessió, fa uns sis mesos, del Consell
Economic Assessor de l' Alcaldia, format per economistes molt eminents, vaig formular la pregunta següent:
"És la corrupció con eqüencia de la crisi política o é la
crisi política conseqüencia de la corrupció?" La majoria
van anunciar opinions favorables a la segona versió de
les coses. Van dir que hi ha una crisi perque hi ha
corrupció que l' esta provocant.
El mateix succeeix amb el terrorisme d'Estat, real o
merament possible. És l'altra cara de l'ordre de l'Estat, si
es vol, la cara més autentica per a aquells que no hi
creuen. La forc;a o la coerció estatal crues i sense embuts.
Tanmateix, el primer intervinent en aquest sentit va
donar immediatament raó a la meva sospita en sentit
contrari, en comenc;ar ambles següents paraules: "la caiguda del mur de Berlín" i tots vam dir que estava abonant la idea que hi ha una crisi política causada per
factors intemacionals o exteriors impossibles de controlar. 1 aquest tipus de crisi dóna lloc que els graus de
corrupció pública i privada que sempre hi ha, es converteixin en l'única notícia interessant.
És el posicionament de l'esceptic davant d'un sistema
polític en crisi i sense respostes a les seves preguntes. 1
en aquest moment explicar, imaginar, consumir, i
comentar els evidents vicis ocults del sistema es converteix en la passió de la majoria del públic. Quan el siste-
54
Tot polític sap que hi ha un moment en que ha de tancar els ulls, i en aquell segon processa mil equacions
morals, historiques, sentimentals, etc. 1 sap que el seu
silenci d'aquell moment pot tomar-li amb el temps com
un clam, segons com vagin les coses.
Jo no sóc avui aquí per jutjar ningú. Ni molt menys.
Ni tan sols les responsabilitats polítiques. Que els delictes els jutgin els jutges, i les responsabilitats polítiques
els parlaments nacionals. Jo sóc alcalde de Barcelona i
se m'ha de jutjar i qualificar pel que faig aquí. L'únic
que sí que die és que l' apoteosi barroca del diner, que és
el que avui he comenc;at dient, i que va anunciar Raimon
Obiols l'any 1988, es va imposar -s'estava imposant ja
en aquell moment- amb tota la forc;a. "Sólo lo ético es
práctico", ha dit algú recentment. Dones bé, solament
l' etica dita "poc política" de Raimon Obiols va donar
políticament en el clau. Tot el que esta passant ara és
una conseqüencia d'aquella arrogancia, la del diner i la
d'alguns representants de l'Estat.
Si alguna cosa em reca, a mi personalment, és haver
conviscut una colla d'anys com a Alcalde, en la meva
ciutat, que ha passat de tot -penes i glories-, pero que
55
�majorment ha anat cap amunt, haver conviscut amb un
submón, financer-jurídic, podrit, poderós, important i que
ha imposat els seus metodes i la seva llei en molts casos.
El súmmum d'aquesta situació va ser l'exportació a
Madrid d'alguna de les figures rellevants d'aquest món.
Una obra d'art de l'habilitat política o de la capacitat de
negociació amb finalitats difícils d' escatir.
Afortunadament tot aixo s' acaba. És el millor merit
que es pot atribuir a aquest moment tempestuós.
1 cree que és l' obligació dels qui ens governen, a
nivell de país, i dels qui col-laboren en aquesta governació -socialistes espanyols i catalans, nacionalistes catalans i nacionalistes i socialistes bascos-, travessar
aquesta etapa sense que els tremoli el pols i sense suggerir en cap moment dubtes respecte del seu capteniment.
Han de seguir fins que el sistema judicial hagi substanciat de manera suficient tots els casos d'immoralitat
pública i privada que té entre mans, tant a Madrid com a
Barcelona. No hi ha cap alternativa. Cap. Totes les alternatives pensables són dolentes.
La crisi del progressisme nascut al segle XVIII, la insuficiencia de la democracia com a sistema d' organització
social i política, l' obsolescencia de les ideologies tradicionals conservadores -que tanmateix retornen de tant
en tant com a refugi- són a la base d'aquesta situació
des del punt de vista de les idees.
Aquí a Espanya estem vivint una doble ressaca.
Després de vint anys de reforma Suárez-González, són
molts els perjudicats i altres tants els seus descendents
que han sentit explicar a casa seva una historia de les
coses diferent de l' oficial. D' altra banda, a l' esquerra, els
més tradicionalistes es pregunten de nou entre gratificats
i sorpresos si no és veritat que sempre havien tingut raó, i
si els reformistes pragmatics no han quedat realment presoners del seu pragmatisme. Aquesta i no altra és la
famosa "pirn;a". No és pas un invent del Sr. Anguita.
Els fills de l' ancien régime i els de l' antifranquisme
es pregunten ensems si no han estat una mica enganyats
per uns pretesos "centristes" i si no fóra millor escombrar-los per tornar de nou als bons vells enfrontaments
entre dreta i esquerra.
Dit aixo, i torno al principi d' aquest raonament, és
evident que la causa de tot és, segurament, una disminució dels reflexos dels polítics davant de la immoralitat o
una moral en que el diner i el poder són valors en ells
mateixos, pero també, i sobretot, la mundialització de
l' economia i les comunicacions, la perdua de referents
segurs, la por a la propia acció humana sobre l' entorn,
perque és l' especie humana mateixa la que es formula
interrogants que abans eren privats: "qui som, a on
anem", etc., és !'especie que s'ho pregunta, no un pintor
frances o un poeta angles.
El nostre projecte és fer de Barcelona una ciutat equilibrada, una aglomeració que s'ha de vertebrar físicament i administrativament i que és la Barcelona gran.
Que no s'enganyi ningú. La Barcelona gran que és
referencia de les ciutats del nord del sud europeu.
56
57
Així és tal com es veuen les coses des d' aquest racó
del món que és la Pla~a de Sant Jaume.
Als dos cantons de la pla~a hi ha dos projectes en part
coincidents i en part enfrontats sobre !'estrategia més
adequada per a Barcelona. Aixo és veritat.
�A l' altra banda de la pla9a, aixo es comparteix pel
que fa a la primera i última part. Pero es considera
també que dos dels grans perills de Catalunya són la
fragmentació i les ciutats hanseatiques, les ciutats massa
fortes, d'alguna manera. És a dir, que els grans valors
són la unitat i la uniformitat -uniformitat vestida de
comarcalisme o de submissió a la llei general catalana-:
d'aquí la reticencia reiterada davant dels intents d'elaboració, dictaminació i aprovació de la Llei Especial de
Barcelona, la Carta Municipal.
Inevitablement aquella extensió fixava uns conceptes de civilitat i modernitat del moment, i potser antiquats ben aviat. Avui diríem fibra optica, Rondes i
universitats en comptes de telefon, carreteres i oficis.
I sobretot ens adonem, per exemple, que la democratització de l'ensenyament implica avui la seva massificació, almenys com a mesura transitoria, i que. per
tant els clixés de l' ordre familiar aplicat a l' ordre
social no són valids, com van semblar en aquell
moment.
Aquesta visió oblida i tapa la més antiga i famosa de
Barcelona com a force de frappe de Catalunya. Alguns
dels seus epígons arriben a proposar una capital "federal", centrada fora de la ciutat tradicional, darrera de
Collserola -estrategia interessant en alguns sentits perque estava fins i tot prevista en aquells esquemes del Pla
Director de l' any 60 pero totalment forassenyada com a
idea global, socialment desequilibrada, economicament
costosíssima, i políticament suspecta.
Ara de nou Barcelona esta estenent civilitat a tot
Catalunya o millor, i més modestament, esta actuant
com a model urba per a un sistema de ciutats del qual
ella mateixa n' extrau bona part de la for9a.
¿Quan s'entendra d'una vegada que, tal com va succeir en el millor període medieval i renaixentista, la salut
de Barcelona i de Catalunya estan tan íntimament lligades que no es poden destriar?
Esperem també que Espanya se sentira reflectida en
el seu Senat i confortable amb la seva pluralitat.
Quan trobarem el punt just tots plegats? El punt just
del dialeg entre dues animes tan identiques, tan semblants i tan properes.
Nosaltres hem fet el miracle de Barcelona, gracies a
la complicitat dels barcelonins. Nosaltres podem fer el
nou miracle d'un salt endavant, economic, tecnologic i
cultural, mantenint la complicitat i la cohesió social.
No ens hem equivocat de models.
La recentment inaugurada exposició del Noucentisme
descriu un dels moments crucials d'aquest dialeg: quan
Barcelona va escampar la civilitat per Catalunya i va traduir la modernitat a esquemes extensibles, predicables
per tot el país.
58
Esperem que ben aviat aquesta dualitat funcionara bé,
que s'admetra la seva positiva coexistencia, que s'abandonaran les pors i les suspicacies que posen traves a la
seva marxa.
Si aquestes dues equacions funcionen la for<;a que
n' extraurem pot ser immensa.
Qui s'atreveixi amb Barcelona ha de mesurar molt bé
el que diu i el que fa. Barcelona té un cor complex i vol
molt i fia poc. . . al qui no coneix. Vol molt i dóna tot a
59
�qui mereix la seva confiam~:a, qui comparteix realment i
cordialment els anhels i les preocupacions.
,,
Index onomastic
Ara calen canvis i canvis transcendents: de caracter
tecnolbgic, de comportament cívic, de més autoritat.
Hem de crear l'equip nou que piloti !'entrada al segle
XXI, a partir del credit immens que aquesta ciutat ha
obtingut de propis i estranys per la forma com s'ha
transformat i com s 'ha presentat davant del món.
Ara la ciutat ja ha palt l'esfor¡;; olímpic i ja és cam,
múscul i sang del seu cos.
Entrem en una nova etapa en la qual aspirem a una
nova onada de transformacions, més tecnologiques i
culturals, adrec;ades també al canvi de comportaments
urbans, que faran de Barcelona la capital del sud
d'Europa.
D' aquesta forma, la recuperació economica sera
també una nova etapa d'esplendor de la ciutat, de la
Barcelona gran i metropolitana i de Catalunya sencera, i
una contribució important per integrar autenticament
Espanya en l' estil de vida europeu.
1 de passada haurem posat el nostre gra de sorra per a
l'edificació d'aquest futur un xic desconegut, esperanc;ador i alhora tenebrós que s' anuncia des de 1989 i en el
qual no dubto que les ciutats i els ciutadans i el civisme
jugaran un paper més i més important.
60
Aiguader, J aume, 17
Anguita, Julio, 57
Bruguera, Sergi, 25
Busquets, Joan, 17
Cerda, Ildefons, 17
Cirici, Alexandre, 48
Dalí, Salvador, 48
Gas, Mario, 26
González, Felipe, 27, 57
Martínez, Conchita, 25
Miró, Joan, 48
Obiols, Raimon, 55
Ribas Piera, Manuel, 36
Rigol, Joan, 48
Rius i Taulet, Francesc de P., 17
Rodríguez, Cesáreo, 48
Sánchez, Arantxa, 25
61
�Serratosa, Albert, 18
Shakespeare, William, 24
Suárez, Adolfo, 57
Truñó, Enrie, 35
Col·lecció Alcaldia
1. L' estat de la ciutat, 1983-1990
2. La ciutat i els Comtes de Barcelona
3. Balan9 de l'any 1991. L'estat de la ciutat
4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann,
Pasqual Maragall i J acques Delors
5. Balan9 de l'any 1992. L'estat de la ciutat
6. Declaració Rio-Barcelona, 1992.
7. Balan9 de l'any 1993. L'estat de la ciutat
8. Balan9 de l'any 1994. L'estat de la ciutat
62
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1994
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-01-10
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Govern
Alcaldes
Acció política
Model social
Balanç
Economia
Abstract
A summary of the resource.
Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1994.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2736/19930113_EstatCiutat1992_BD.pdf
679c84451dbd796b37d5683dc5d98fe5
PDF Text
Text
Conferencia de l'Excm. Sr.
Alcalde Pasqual Maragall
"BALAN<; DE L'ANY 1992.
L'ESTAT DE LA CIUTAT"
�'\
Senyor <lega del Col.legi, estimats amics:
Realment la introducció que heu fet no podía ser més
compromesa pera mi. No sé si vostes sortiran d'aquí, o
si en sortireu, permeteu-me la familiaritat, sabent exactament que és el que heu de fer, o que és el que aquesta
ciutat ha de fer l'any 93. En tot cas sí que en sortireu,
n'estic segur, amb una clara idea del que pera nosaltres
ha estat 1992 i del que el 92 pot representar coma punt
de partida.
Jo cree que, en acabar aquest any que tant havíem
mitificat, predomina la idea que el 92 ha estat l' any de
la culminació feli<;; d'una epoca.
Una epoca de ressorgiment i de reconstrucció de Barcelona; l 'epoca de les urgencies historiques, l' epoca de
les obres i de les presses, l' epoca de la gran il.lusió dels
Jocs Olímpics.
13
�Pero voldria subratllar, un cop més, que a la fi del 92
no tan sois tanquem una epoca, sinó que en comencem
una altra que pot ser molt millor.
La il.lusió, ara, és saber que sobre les bases de la ciutat renovada, Barcelona, que és la capital de Catalunya,
pot aspirar a ser, finalment, la gran ciutat de Catalunya,
d'Espanya, d'Europa i del món que els catalans sempre
hem desitjat.
Comencem ara una nova epoca que també ha de ser
l' epoca de la urbanitat, l' epoca de la cultura, l' epoca de
l' austeritat, de l' equilibri, de la tranquillitat i de l' ecologia, l' epoca del gaudi i del manteniment de la ciutat i
l'epoca de la promoció incansable i específica de Barcelona, en tots i cada un deis terrenys de la nostra acció.
Primer capítol. De gener a juny: l'últim esfor~
per als Jocs
Vull parlar, en primer lloc fent balan9 del any, del
que va er el període gener-juny, l'últim esfor9 per als
Joc per endiosar-me de prés en el que van ser estrictament els Jocs -ni que igui omerament, perque tots
ho sabem prou bé- i finalment acabar amb les perspectives de l' any que ara tot just estem comen9ant.
Els primers me os de l any ja van er en si mateixo
una anticipació de l 'exit del Joc . El nostre primer
exit va ser el compliment del terminis de les obres,
trencant el mal on dels retards tan típic del nostre paí
i que tant de mal havien fet en el pa at a la nostra
imatge de gent treballadora i complidora de terminis.
14
Barcelona va ser, el primer trimestre del 1992, la ciutat de les grans estrenes: l'aeroport, les rondes, les lloses
dels cinturons, les viles olímpiques, el port, la Barceloneta i el nou passeig Marítim, les noves torres de comunicacions, el Palau Nacional, la plm;a de les Glories, la
Diagonal i la Meridiana ...
Com els anys anteriors -recordeu l' any 90 l' estrena
de Montjui:c, amb el Palau de Sant Jordi, i l'any 91 el
Port Olímpic-, milers i milers de barcelonins van invadir les noves obres, i en van prendre possessió immediatament.
Amb tot, en la darrera posada a punt de la ciutat -per
a la qual vaig demanar el que en vam dir "la bossa dels
acabats"-, encara no vam poder comptar ambla col.laboració de totes les institucions. No era pas, aquesta,
cap novetat.
Jo <liria, fins i tot, que en aquell moment -situeu-vos
en el record-, la retürica batalla de la "catalanitat" -on
el nacionalisme moderat va ser aquesta vegada més
arrauxat que el més radical- va ser percebuda pel públic
amb una mescla de complicitat i d' escepticisme.
Allo no era el més important. El més important era
fer-h5J bé. El més important era fer-ho bé i amb naturalitat. Es a dir, no amagar res, no prohibir res, dissuadir
amb la for9a de l'esdeveniment tots els oportunismes
possibles. L'oportunitat per damunt de l'oportunisme. Jo cree que aquesta va ser la psicologia dels barcelonins en aquell moment.
Deixeu-me que faci una breu dramatització, una breu
escenificació del que va ser aquell moment.
15
�A voltes penso que aquesta peripecia interna nostra,
que es pot dramatitzar i de vegades, si és el cas, dramatitzem, ens deu donar davant del públic del món un escreix d'interes i de tensió. Aquests personatges, deuen
pensar, a més són una nació, tenen un idioma, una cultura, una bandera i tenen sentiments propis. 1 ara ve el millor: a sobre, conviuen amb els altres pobles d 'Espanya.
Únic! en l'Europa que estem vivint.
Jo cree, repeteixo, que aixo ens dóna un escreix d'interes. Pero aixo ens dóna també, interiorment, un excés i
un escreix de tensió. Com oblidar el setembre del 89 a
MontjuYc? 1 la petita provocació en la meravellosa tarda,
en el meravellós capvespre d'Empúries? (Altrament, tota una prefiguració del que havien de ser els Jocs. Alfa
hi havia, in-nuce, tot, tot el missatge dels Jocs i la poesia dels Jocs.)
bé he estat a la presó i ara del que es tracta és de fer-ho
bé".
Fer-ho bé es va convertir en una obsessió. 1 l'equip
Abad, Fontana, Vifa, Fonseca, Pere Miró, Carme Sanmiguel, Ferran Duran, Miquel Botella, ho va aconseguir. Pero l' altre equip guanyador és el de les obres, que
va treballar des de 1985 per fer-ho bé. Santiago Roldán,
Acebillo, Lluís Serra i Morales, en el tema de les rondes
i la planificació del transit. 1 no cito mai els regidors,
aquí estic parlant dels nostres col.laboradors.
En Martorell-Bohigas-Mackay i Puigdomenech, l'Ernest Serra, la Rosa Fornas, en Ramon Boixadós, en Joan
Ramon Clasca, en Joaquim Fonollosa, en Jordi Parpal,
en Juan Bofill, l' Angel Simón, en Francesc Figueras,
Rafael Cáceres, la Beth Galí, l' Amat (director general
de Carreteres de la Generalitat), en Rafael Villaseca, en
Lluís Millet, l'Ochoa, en Bernardo de Sola, en Juli Laviña, en Monclús, etcetera.
Els insults de Montserrat, dels quals mai ningú no
s'ha excusat. L'ensurt de darrera hora del túnel de
Montjui"c, que no tothom coneix, pero on figurava que
deu membres de la coreografia de la cerimonia inaugural portaven uns anagrames pintats a la samarreta, que
havien de descobrir, en un moment deterrninat, amb una
reivindicació de caracter polític.
Amb tot aquest equip, amb el seu capital huma, que
és l'hora de valorar i de promocionar, voldríem, amb
!'herencia del seu know how, obrir mercats pera la nostra enginyeria, l'enginyeria catalana, dins i fora de Catalunya.
En fi, coses que no són del domini públic, pero que jo
us explico ara en la intimitat d'aquesta sessió. La Fura
dels Baus, els quals han creat una fundació --ells en
diuen "fundició"- us ho explicarien amb molt més detall. Un dels dos dirigents, que havia estat d'Esquerra
Republicana i que al seu moment, a més, havia estat
empresonat, va agafar uns quants dels figurants i, permeteu-me l'expressió, els va dir: "Poca conya!, jo tam-
Tot aixo esta preparat, tot aixo no s 'ha fet encara en
la mesura que cal, perque s'ha d'anar amb compte de
no ferir cap susceptibilitat, és a dir, de no deixar fora
ningú, cosa que a la vida de vegades és el més difícil.
1, per tant, per comenc;ar, per engegar, per arrencar,
s 'ha de comptar amb tothom, i tothom que no hi vulgui
ser ha d'haver dit que no d'una forma plaent i per ell
mateix. Altrament, no seríem fidels a una herencia que
16
17
�ha estat construida per tanta gent i per tanta gent diferent. Pero ara aixo esta ben a punt i es fara.
No em vull deixar ningú. El que passa és que tampoc
no us vull cansar, i una cosa és l'obligació que jo tinc
amb vosaltres, que és la primera, i una altra és la que
tinc amb tothom que hauria de citar i amb totes les vicissituts que podria evocar en aquest moment.
Els empresaris, que els tinc aquí, uns quants d'ells
almenys, anomenats. Els directors d' obra, tram per
tram de les rondes. Els he conegut un per un i quasi <liria que recordo les cares de tots ells, i els seus noms
constaran a la cronica. Cronica que espero faran en
Lluís Permanyer, en Pep Subirós, en Benach i en Guillamet, algun dia.
La cronica, no la memoria dels Jocs que consta a la
Carta Olímpica, sinó la cronica de la transformació de la
ciutat, és adir, del que ha significat el 92 pera la ciutat.
Aquesta cronica de deu o dotze anys s'ha de fer, i estic
proposant a aquests noms que us he dit que hi vagin
pensant. En aquesta cronica hi han de ser totes aquestes
persones i per tant ara m 'ho estalvio.
Pero jo recordo, com us <liria, els incidents i les complexitats de cada obra:
tics més complicats; l'enorme pressió de l'aigua, equivalent a milers de tones a la sortida del túnel del Moll de
la Fusta, que ara és la pla~a Pau Vila.
- El drama de l'aparcament del passeig Nacional,
que pretenia acabar-se el 24 de juliol, el dia abans dels
Jocs, perque van dir que ja n'hi havia prou -s'havien
equivocat, no havien entes el missatge- i van haver de
guanyar un mes en els dos mesos que els quedaven, i
ho van fer.
- El granit de darrera Pedralbes i la tecnica japonesa
de petites explosions per desfer-lo sense malmetre les
construccions ve'ines.
- L'inacabable nus de la pla~a Borras, a tres nivells,
amb l' accident mortal de la sortida IJ.
- L' impossible pont de contenció del final d' Anglí,
darrera l'antic Costa i Llobera.
- Les dificultats de desviació de serveis, darrera els
Jesu'ites.
- La visita als terrenys a l'inici de les obres del tram
8 de la Ronda Litoral, amb el pages que arreplegava rapidament els darrers enciams, etcetera.
- Els bussos treballant prop de deu mesos darrera la
seu del Port Autonom per solucionar un dels punts frea-
Tot aixo ho sabíem per partida, no doble, triple: pels
informes dels responsables de les empreses olímpiques;
perla segona auditoria de cada dos dimarts, que auditava per sobre de cada una de les administracions que havien adjudicat l'obra -i que normalment posava en marxa els contactes consegüents amb els presidents de les
companyies, i les tabarres i les bronques pertinents de
l'alcalde, que ja se sabia que els dimarts a la tarda, cada
18
19
- La congelació del subsol de les Drassanes per fer
passar el col.lector a nivell freatic.
- L' escullera romana que va apareixer al tram 2, entre les Drassanes i la Junta d'Obres del Port.
�dues setmanes, afortunadament, queien-; i, tercer, per
l' accés directe a les obres acompanyant visitants interessats (per exemple, al Palau Nacional de Montju!c, potser
vaig anar-hi deu, vint, vint-i-cinc vegades: pobre
l'Steegmann, l'arquitecte ajudant de la Gae Aulenti, i
pobres la Monique, la Valérie i el Giuseppe, tots aquests
que, a més a més de fer l'obra i de fer-la en uns terminis
realment curts, van haver de tenir temps per a la relació
pública).
O es pot recordar ara, perque ara té valor, la importancia que va tenir que l' Acebillo pensés que en Manel
Ribas fes un primer dibuix dels cinturons i que el fes
justament ell, que no és enginyer sino arquitecte. No un
arquitecte, per dir-ho d' alguna forma, de rompe y rasga,
que dirien els castellans, sinó una persona que va saber
ajustar el disseny a l'entom. Avui és aquest encaix del
disseny a l' entom el que ens enorgulleix. I la potencia
de l' obra. El casament d 'enginyers i arquitectes.
Pero també aprofitant els mil trajectes diaris d'un Alcalde de Barcelona i fins i tot les passejades en bicicleta
pel camí de les Aigües amb l'enyorat Josep Maria Serra
Martí (el més entranyable de tots els Serra d' aquesta
historia; n'hi ha tants, em penso que n'he comptat sis o
set, entre en Narcís, en Lluís, en Josep Maria, en Jordi,
l'Emest i l'Oriol). De tant en tant, aquestes passejades
amb en Josep Maria, acabaven a la crui.1la de l' obra amb
l'avinguda Pearson o al nus de Borras. Aixo passava a
primeríssima hora del matí -hivem i estiu- d'uns anys
irrepetibles.
I us vull dir que tot aixo ha estat possible exclusivament perque el meu equip ha estat el millor. I, en segon
lloc, perque hi ha hagut govem durant tots aquests anys,
tema molt important. A tots els nivells: hi ha hagut govem. Si el meu equip no hagués estat el millor, jo no
hauria pogut fer el que realment volia fer i creia que havia de fer, ésa dir, dur la presencia simbolica de Barcelona a cada lloc de control, seguint les rutines pautades
i, fins i tot, aleatoriament, a tots els llocs no previstos
possibles. Perque aquesta presencia feia avinent a tothom que el projecte era viu. Simplement.
Vosaltres direu: l' Alcalde ja s 'ho va passar prou bé
durant les obres i la preparació dels Jocs. Per tant no li
hem d'agrair res. I tindríeu raó. Tindríeu tota la raó, tot i
que els ciutadans, qualsevol dia de passeig, sobretot si
fa bon temps, em deturen per compartir l'emoció que us
deia al principi.
D 'aquí que les meves úniques enrabiades -prou desconegudes per a alguns i conegudes per a alguns altreshan estat quan s 'ha posat en dubte algun dels membres
de l'equip -que ara, com és evident, tothom troba formidables ... - suposant que siguin coneguts, perque molts
d'ells, la majoria, potser no ho són peral gran públic.
Jo em considero totalment pagat, no ja per l'exit final, sinó per l'emoció del trajecte, de la planificació, el
dibuix, la gestió urbanística, la construcció i, evidentment, les posades en marxa, de vegades un pel dramatiques. Es pot recordar la nit del pont de la Meridiana.
Els moments de pressió negativa: en alguns dels
trams del projecte la pressió va ser tan forta que notrobava cap persona que volgués acceptar llocs de responsabilitat en moments realment necessaris. Ara es pot dir.
Vaig haver de nomenar algun responsable, conscient jo i
20
21
�conscient l' anomenat, que en caldrien d' altres per omplir el buit que calia omplir. Aixo ens ha passat a tots els
qui tenim responsabilitats públiques, com a vosaltres
també us ha passat, segurament. En aquests casos, el
meu agra'iment a aquestes persones, que successivament
van anar acceptant responsabilitats en circumstancies
difícils, no es pot descriure.
Pero, fent balan9 de l'any, ja heu endevinat segurament per a qui és el meu agralment més profund. El
meu agra'iment més profund, avui, i vistes les coses
amb la distancia d'uns mesos, és per als companys de
l' Ajuntament, regidors, gerents i funcionaris que són
els qui han fet possible tot plegat, no ens enganyem.
Sense l' Ajuntament de Barcelona, pe9a central de
tot aquest procés - i aixo potser s'ha dit poc; s'ha parlat
de l' Alcalde, s'ha parlat del President del COOB i del
COOB mateix, s 'ha parlat de les institucions en general, s 'ha parlat de moltes coses, de l'Estat que hi ha
contribu'it, la Generalitat ha parlat d' ella mateixa i nosaltres li hem agra'it quan ha calgut. En tot cas, sense
l' Ajuntament de Barcelona, tot aixo hauria estat impossible: el COOB, el Holding, OCSA, l'IMPU,
AOMSA, VOSA, POBASA, Olímpic Moll i tota la
resta, el grup de treball de la segona auditoria, la bossa
dels acabats, les rondes i els hotels, els estadis i l' art al
carrer, !'obertura al mar i el tancament amable de la
ciutat pels quatre cantons.
Amb un component radical prou important, molt important, que jo vaig arribar a coneixer quan vaig entrar
com a funcionari a la casa, el 1965 -i quan die radical,
vull dir del Partit Radical, els antics radicals; amb un
component Lliga; amb un component Esquerra (tots
dos, sobretot el darrer, molt castigats després de la guerra, pero presents sempre en la fibra de l' Ajuntament);
amb un component del millor que podia donar de si el
nou regim i els joves políticament neutrals: pensem en
els Carceller, Subias, Palomar, Bueno, etcetera.
Pero sobretot amb un component de la casa, no polític, que s 'ha format per tradició quasi <liria oral, en determinades dependencies i departaments de la casa -a
Urbanisme, a Protocol, a Hisenda, a Alcaldia, etcetera.
Aquest esperit municipal -tan criticat durant tant de
temps- ens ha salvat els mots en molts sentits, des del
doctor Turró i en Pere Domingo, des del doctor Ferran i
el doctor Gras i el doctor Foz i el doctor Subirana al Laboratori Municipal, i a !'Hospital del Mari a l'Esperan9a.
Fins al magnífic equip d'Hisenda actual sota les ordres d'en Clos, en Nadal i en Vegara: els Marull, Molina, Solans, Seró, Aliana i companyia, que són l'equip
més potent de cap administració, el primer que ha fet
la comptabilitat patrimonial.
Quan die l' Ajuntament em refereixo a una determinada tradició i a un determinat estil, tena9, modest, orgullós de la ciutat, que malda per la qualitat i que s 'ha anat
formant al llarg de les decades d'aquest segle.
Aquesta és una de les coses que avui us volia dir, i
cree que de les més importants. No hi ha cap administració pública espanyola i poques del sud d 'Europa que
hagi fet la comptabilitat patrimonial. Hem d 'anar a Escandinavia per trobar comptabilitat patrimonial a les administracions, vull dir comptabilitat empresarial per par-
22
23
�tida doble, no aquesta del deficit que és igual al pendiente de cobro menys el pendiente de pago i després
no se sap mai quan es cobra i quan es paga. Aixo és el
que hi ha en aquest moment en aquest país a totes les altres administracions perque la llei no obliga a una altra
cosa.
La llei obliga, des de l' 1 de gener d' enguany, que
l'administració local -de la qual es desconfia més, perque és la més petita, la més allunyada del centre de
creació legislativa que és el Parlament- la llei, creada
pel Parlament, obliga que aquests sí, els ajuntaments i
les administracions locals, tinguin comptabilitat per partida doble, patrimonial, empresarial, amb compte d'explotació i balan9, i que ho tinguin el 31 de desembre.
1' any 1907 fins a en Jaume Aiguader -no ens n' oblidem,
!'alcalde que segurament ha fet més escales en menys
temps i al qual dedicarem un carrer dissabte, l'antic inici
de l'avinguda Icaria- i fins a l'Oriol Bohigas i en Lumbierres i el seu programa cultural, passant pel Mascaren
i en Subirós i en Benach i, per descomptat, la meravellosa Capmany -que tots hi han deixat apassionadament,
contradictoriament, la seva contribució.
Des d' en Manuel Ribé -que alguns haureu sentit anomenar i els cronistes de la ciutat més-, mestre de cerimonial, passant per Víctor Scholz fins a Francesc Galmés i el seu equip.
Des de l 'Adolf Florensa i els Rubió (pare i fill, el
Joan i el Nicolau Rubió i Tudun') fins l' Acebillo, en
Busquets, en Llop i !'actual equip de l' Armet i en Luchetti amb en Tuñí, en Cáceres i l' Alibés al front.
Dones bé, l' Ajuntament de Barcelona ho té. El que
passa és que no ho té quasi ningú més, practicament
ningú més, que jo sapiga. I, aleshores, la Llei de Pressupostos de l'Estat el que ha fet és prorrogar, em sembla
que són quatre mesos, fins l'abril, la possibilitat que les
administracions tinguin balan9 i compte d'explotació. I
nosaltres, que encara no tenim pressupost aprovat, aprofitarem justament el pressupost prorrogat -que ens en
sobra, perque el nostre pres supost d' aquest any no és
pas de creixement- per anar tirant durant aquests quatre
mesos i aprofundir amb aquest tipus de comptabilitat,
esperant que els altres hi arribin.
I us parlaria també de la tradició en el camp de 1' educació, des de Manuel Ainaud i Artur Martorell fins a la
gent d'Eufalia Vintró i la Marta Mata.
I us parlaria de la tradició d'en Bastardes (alcalde accidental) i el seu pressupost d'educació i cultura de
Des del creador del taxi groe i negre i del primer semafor, els anys 30, que va ser un regidor republica de
!'Esquerra, en Vachier, fins a l'equip d'en Joan Torres i
l' Alfred Morales.
24
25
Des deis primers informatics -Femández de Castro,
que amb el senyor De Janer van crear el COM- fins a
Emest Maragall i l'Olivella, passant per Manel de Fom,
en Pep Garriga i la Carmen Sanmiguel.
Des d'en Josep Maria Pi i Sunyer, secretari, fins a
Baulies i Pagonabarraga i Olmedo, en la millor escala
del que s 'anomenaven -i s 'anomenaran sempre, des del
punt de vista de la historia que s'haura de fer- cossos
nacionals.
És aquesta tradició la que, permeteu-m'ho, ha fet en
�bona mesura aquesta ciutat i aquest país, que ha fet el
92 pero també el 31 i la part bona dels 50 i els 60 i els
70, malgrat tot.
És la tradició que ha fet el Patronat Escolar i, indirectament, l 'Institut Escola, en part Rosa Sensat i el moviment de renovació pedagogica. La que ha fet hospitals
digníssims, com els cinc que ara formen el Consorci
d'Hospitals de Barcelona (Mar, Esperarn;a, Psiquiatric,
Geriatric i Sant Pau).
La que ha mantingut 25 museus. Barcelona és la ciutat d'Europa-potser amb alguna d' Alemanya- , la ciutat
no capital d' estat que més museus no estatals o regionals té, sens dubte.
La que ha mantingut un patrimoni immobiliari extensíssim: des del Palau Nacional al de Pedralbes, passant
pel petit Palau Albéniz, i el Parlament de Catalunya i el
Palau de Justicia! i que inclou tota la Fira i, en darrera
instancia, tota la Zona Franca.
Bé, és aquest equip el que ha dut les coses fins aquí.
El 8 de maig, vosaltres ho sabeu, en nom d'aquest
equip, d'aquesta historia, d'aquesta ciutat, davant del
president de la Comissió Europea, J acques Delors, i
d'una amplia representació dels nostres alcaldes i dels
altres pa'isos europeus, vaig, personalment, prendre possessió del carrec de president del Consell de Municipis i
Regions d'Europa. La meva elecció, just l'any anterior,
,pel desembre, ja va ser fruit de la fon;a internacional
que aquesta Barcelona havia adquirit.
ca i Barcelona- i l'ampli moviment d'Eurociutats, iniciatives sorgides totes dues de la nostra ciutat.
Barcelona, dones, es va anar convertint, a mesura que
s'acostava l'estiu, en centre de les mirades de tot el
món. Tots els diaris, les radios i les televisions venien i
s'instal.laven a Barcelona i el nom de la ciutat era repetit arreu. El moment tan desitjat i alhora tan temut havia
arribat, pero ens va agafar amb la tranquil.litat del qui
ha fet els deures, del qui se sap la llic;ó.
Segon capítol. Juliol-setembre: l'exit deis Jocs
Olímpics i deis Jocs Paralímpics
Al final dels Jocs, el barceloní Joan Antoni Samaranch
va poder dir, finalment, alfo que tothom, i ell mateix,
desitjava: "Els Jocs de Barcelona han estat els millors
de la historia".
Els barcelonins sabem que el sol fet d'haver aconseguit que es pugui dir, simplement, un altre cop, que
s'han organitzat els millors Jocs Olímpics de la historia
no és pas un fet qualsevol, no és una anecdota fücil
d'oblidar. Sobretot quan sabem que molts pensem, en el
fons, que aquest cop és més veritat que altres vegades. Almenys en un sentit, el de la compenetració entre
l'organització internacional dels Jocs i la ciutat. I no
perque nosaltres ho diguem, o ens ho inventem, sinó
perque justament ens ho diuen des de fora.
Mentrestant, havíem anat refon;ant la xarxa C-6 -Tolosa, Montpeller, Saragossa, Valencia, Palma de Mallor-
Nosaltres sabem que 1992 ha estat el millor any de la
historia de Barcelona, si més no d'aquest segle, que ja
és dir prou. L'estiu de 1992 sera pera molts, i per molts
26
27
�anys -fins i tot <liria que per a diverses generacions-, el
moment magic de Barcelona, un moment magic de Barcelona. El moment en que aquesta ciutat i la seva gent
s 'hauran sentit millor en tot aquest segle.
Les cerimonies dels Jocs Olímpics de Barcelona van
ser magnífiques, d'una simbologia múltiple i integradora, d'una for9a enlluemadora.
Els atletes van ser els protagonistes d'una gran festa
de fratemitat universal. Potser en la historia de l' olimpisme aquests són, fins avui, els Jocs més complets,
amb menys absencies for9ades.
Les medalles aconseguides pels nostres esportistes
han estat superiors a les de tots els Jocs anteriors i han
fet de Barcelona'92 alfo que també calia: un exit esportiu.
El públic va donar vida i color, i calor, a les graderies de tots els estadis i instal.lacions, als carrers i als
pares de la ciutat.
Els mitjans van difondre intensament els Jocs i la
ciutat arreu del món. La cobertura televisiva ha estat la
més gran de tota la historia. Mai uns Jocs no havien tingut tants espectadors, gracies a la televisió. Mai cap ciutat ni cap país no havien tingut un espot tan important.
tar l'exit organitzatiu i huma. Ha quedat la idea d'uns
"Jocs de la gent" en una ciutat humana.
Hem descobert que ser una ciutat arnb 2.000 anys
d'historia pot resultar molt interessant, com van dir amb
un punt d'ingenultat els amics americans d' Atlanta. Tot
Europa es pot sentir reconeguda en aquest elogi.
La ciutat va funcionar a ple rendiment i a plena satisfacció. Vam descobrir que la circulació pels nostres carrers és possible, amb qualitat. 1 que el nostre transport
·
públic és millor que no solem creme.
Que es podía instaurar un sistema de justícia rapida
-ara no us entretindré amb els resultats- que esta resultant innovador a tot Espanya; que ha fet més de mil judicis, amb una mitjana de celebració de vista oral entre
deu i quinze dies; amb una proporció de judicis suspesos per falta de testimonis o dels elements fonamentals
del judici molt inferior a la dels judicis normals.
En fi, tantes coses es van confirmar! Vam confirmar
les possibilitats de Montjui:c, la permanent "jove esperan9a" de Barcelona, el gran pare central redescobert
pels barcelonins; i que la Rambla toma a ser !'arteria vital de Barcelona, cada dia més rehabilitada.
El comite organitzador va resoldre, amb passió i serenitat alhora, l' esfor9 irrepetible que la ciutat li havia
encomanat, amb l' ajut insuperable de milers de voluntans. ,
La ciutat sencera va ser un gran escenari dels Jocs, i
em penso que aixo és el més decisiu, el que va comple-
Les subseus van fer bona la confian9a que el COOB
hi va posar des del primer dia. Tot Catalunya se sentía
Barcelona aquells dies dels Jocs, pero també Barcelona
se sentía Banyoles, Reus, Sant Sadumí, Vic (on es va
produir, que jo recordi, de tots els actes que dos anys
abans s 'havien fet de creació i presentació dels comites
organitzadors de subseus, el de més seguiment, amb
més públic, arnb més gent) i Barcelona es va sentir El
28
29
�Muntanya -on poca gent hi va anar, pocs de vosaltres
potser hi vau anar, pero que per televisió va ser un espectacle d'una qualitat anglosaxona insuperable, extraordinaria. I el mateix <liria de la Seu d'Urgell.
I també Barcelona se sentia Badalona, Sabadell, Terrassa, Granollers, Mollet, !'Hospitalet, Viladecans i
Castelldefels, i també Valencia i Saragossa, subseus futbolístiques de la Corona d 'Aragó.
També Empúries i Mataró, porta d'entrada de la torxa i porta de sortida de la Marató.
Totes les ciutats, comarques i comunitats autonomes
que van veure passar la Torxa Olímpica van compartir
una mateixa il.lusió olímpica i, gosaria dir, que un
mateix ideal de pau i de fraternitat universals.
Hem de recordar bé que el pas de la torxa per Catalunya i sobre tot per Espanya va superar totes les previsions. Fins les més optimistes. Més de 10 milions de
persones van sortir al seu pas. No hem d'oblidar que la
il.lusió de Barcelona i de Catalunya va ser, per un cop, i
esperem que no sigui el darrer, la il.lusió de tot Espanya.
La lli~ó política dels Jocs es resumeix en la convivencia constitucional i il.lusionada de banderes, himnes
i llengües i en l 'assumpció de la memoria republicana,
en la figura de Lluís Companys, assumpció per part de
tothom, comen9ant pel Rei i la Família Reial, que compartiren amb totes les autoritats convidades una presencia permanent en tots els actes i totes les competicions.
iugoslava, que encara avui omple de sang el mapa
d'Europa.
Pero l' esperit de la treva olímpica va reeixir: el Secretari General de les Nacions Unides i el Papa van recollir i van donar més resso a la demanda de pau de Barcelona, la ciutat olímpica convertida per unes setmanes
en capital del món.
Aquest diumenge passat al Centre Abraham, al centre
olímpic de pregaria de totes les religions monoteístes reconegudes perla Carta Olímpica, encara s'han tornat a
celebrar al mateix temps que a Assís, com sabeu molt
bé, actes ecumenics amb presencia de cristians, catolics
i protestants, en presencia de musulmans i de jueus. Actes en els quals jo diria que per primera vegada d'una
manera reiterada i d'una manera forta i potent s'esta
sentint un missatge interreligiós que jo cree que tots els
pa1sos i totes les ciutats de la riba del Mediterrani fa
temps que estavem esperant.
La lli9ó política interior, deixeu-m'hi insistir, és important i tindra conseqüencies, encara que pugui semblar silenciada per la represa de la normalitat, si normal
es pot considerar l 'estress democratic que estem passant
a Catalunya i a Espanya.
Només faltava, evidentment, que la treva olímpica
hagués reeixit, cosa que va impedir la intransigencia
L'esclat de convivencia democratica de la diversitat
hispanica, amb les seves banderes, himnes i llengües,
que es va produir durant els Jocs, ha estat un balsam
que pot tenir efectes profundament positius per refernos del cansament de l 'accelerat creixement de la democracia i de les diferencies que hem viscut aquests
darrers quinze anys.
30
31
�Ara, cree, fan falta gestos que dibuixin corporiament,
físicament, aquesta convivencia. No m'hi estendré, pero
ja sabeu a que em refereixo, perque altres vegades
n'hem parlat.
No és que jo digui, com s'ha dit molt sovint, que el
Senat, coma condició indispensable, ha de venir a Barcelona. El Senat segurament vindra, d' alguna forma, a
Barcelona. No la seu del Senat, no es traslladara el palau, no és aixo, pero sí que és possible que hi hagi gestos d' una certa itinerancia.
ment, al costat de les altres tres llengües oficials, ha estat la més gran i efica~ campanya de normalització lingüística possible i imaginable.
Els Jocs Paralímpics van ser la culminació solidaria,
maxima des del punt de vista de l' emoció personal, de
la gran il.lusió olímpica. Barcelona ha donat tracte
d'igualtat als Jocs Paralímpics, que en el futur ja no podran ser mai una toma.
Els barcelonins, els catalans, podem estar orgullosos
de tot aixo.
I aixo no ens cansarem de reclamar-ho des d'aquesta
ciutat, perque pensem que s 'ha demostrat que aquest és
el sistema, que aquest és el camí, que aquesta és la penyora física que la gent creu i toca, en la qual hi pot confiar, i que referma la seva esperan~a. Molt més que les
paraules, paraules, paraules ...
Podem estar doblement orgullosos d'uns Jocs que,
d'altra banda, han deixat superavit. No solament els
400 milions de benefici del pressupost del COOB, que
es destinaran a la Galeria Olímpica que s'instal.lara a
l 'Estadi de Montju'ic, sota la tribuna, on hi havia l 'exposició durant els Jocs.
Repeteixo amb precisió el que vaig dir a l'estiu: s'ha
vist la cara nova de l'Espanya moderna, en la qual els
catalans hi tenim un paper cada dia més decisiu. L'Espanya de la periferia i de la diversitat, l 'Espanya que
s'integra a Europa amb una renovada consciencia i un
renovat orgull de la seva pluralitat interna.
Queda el benefici d'una colla d'instal.lacions esportives constru'ides arreu de la ciutat i de les subseus, a
compte del pressupost del COOB, totalment o parcialment, i d' altres realitzades pel pressupost de l 'Estat, de
l' Ajuntament, de la Generalitat, de la Diputació de Barcelona -i ho <liria per aquest ordre-, per posar Barcelona
al dia i refer-nos d'un llarg endarreriment.
Els qui sempre fan servir, d'una forma al meu entendre instrumental i una mica interessada, l' arma de vegades manipulable de la "catalanitat", s 'han estat de reconeixer i de valorar en justícia el gran salt endavant que
ha significat de cara endins i de cara enfora l' alt grau de
normalitat catalana dels Jocs.
La permanent i reiterada igualtat de la nostra llengua,
seguint el pacte que vam fer amb l' Aina Moll al seu mo-
He fet fer a l 'Enric Truñó la llista de les instal.lacions
que en aquests mesos passaran de la organització olímpica, sigui el COOB, sigui el Holding olímpic i les seves
empreses -AOMSA, VOSA, l 'IMPU, etcetera-, a la
ciutat propiament i que, per tant, l' enriqueixen a partir
d'ara:
- l'Estadi Olímpic, el 18 de setembre del 92;
32
33
�- el Palau Municipal d 'Esports, en la mateixa data;
- el Palau Sant Jordi, el 22 de setembre
- el Velodrom d'Horta, el 24 del mateix mes;
- les Piscines Picomell, el camp de beisbol Carlos Pérez
de Rozas i el camp de hoquei Pau Negre, 1'1 d'octubre
del 92;
- el Palau d'Esports de la Vall d'Hebron, l'l de novembre;
- el Centre Municipal de Tennis de la Vall d'Hebron, el
16 de novembre;
- el Polisportiu de Can Dragó, l' 1 de setembre;
- el Polisportiu del carrer Perill, l' 1 d' octubre;
- el Pavelló de l'Illa d'Or, el 15 de novembre;
- la Piscina de Can Dragó, el 15 de desembre;
En tots aquests sentits, els Jocs han anat bé. No van
ser una "pirotecnia", com algú ha dit amb poca perspicacia. No ens conve, justament ara, tirar-nos pedres al
propi taulat i no valorar els nostres actius més indiscutits. Justament ara, en un moment en que la competencia
és més gran.
Els Jocs han estat una poderosa carta de presentació
davant el món, que ens pot obrir moltes portes.
El projecte 92, si se'm permet el joc de paraules, ens
ha fet més rics i més savis alhora. Més rics en infrastructures, en serveis i en possibilitats de futur. Més savis
en experiencia i en capacitat de saber fer les coses; i
hem de saber treure partit d' aquestes noves possibilitats.
Tercer capítol. Octubre-desembre: la nova normalitat i el context de recessió
- el Port Olímpic, el desembre del 92;
- el Pavelló de l'Espanya Industrial, el primer trimestre
del 93;
- el Frontó Colom, el primer trimestre del 93;
- el Pavelló de la Nova Icaria, el segon trimestre del 93;
- el Pavelló de la Mar Bella, el Centre Municipal de Pilota de la Vall d'Hebron i el camp de tir amb are de la
Vall d'Hebron, reconvertit en camp de futbol i de rugby,
entre el primer i el segon trimestre del 93;
- i la Piscina de Montju1c, l'estiu del 93.
Aquesta llista és un exemple de l 'excedent que els
Jocs han donat a la ciutat en un camp específic i en un
camp que té valor economic i valor material.
34
La ciutat renovada ha comen9at el nou curs en un
clima ambivalent: satisfacció per l'exit olímpic i perla
projecció de Barcelona, preocupació per la situació internacional de l' economia.
S'ha posat una atenció excessiva, potser, en el que
passara, després del 92.
El 1992 ha estat l' any més important d' aquest segle
per a la ciutat. Els seus efectes no poden deixar de ser
duradors. És una realitat que ja podem comen9ar a constatar. No podem pensar que el dia després tot canvia.
Hi ha hagut una situació recessiva molt important a
Europa, que ha afectat logicament Espanya, davant la
35
�qual Barcelona s'ha trobat més preparada, i no menys,
que altres ciutats.
No hi ha cap raó per pensar que aquest retard ens ha
d'agreujar la crisi. Al contrari.
Barcelona, coneguda i projectada com a ciutat dinamica i potent, la ciutat on s 'han fet les inversions i operacions públiques en infrastructures urbanes més grans
d 'Europa, la ciutat de la qual parlen amb interes els inversors.
Barcelona pot sortir abans de la crisi que altres
ciutats. Tenim els elements per aconseguir-ho, ja que és
una ciutat més acabada, més equilibrada, més ben equipada, més accessible i ben comunicada, que es disposa a
treballar amb la confiam;a de l'exit obtingut, amb
unes possibilitats de creixement i de superació que les
dificultats economiques internacionals que es van concretant també al nostre país no acaben de rebatre. I encara que en els darrers mesos del gran any s 'estén un
cert pessimisme, una certa psicologia de crisi, hem de
reiterar la nostra invitació a mantenir i renovar la
il.lusió i l'esfor~ pel futur, fent ús del clima de confian9a i d' autoestima generat per l' exit del 92.
La ciutat que exporta la seva "enginyeria urbana" a
Europa i America, que és el model per als Jocs d' Atlanta i eventualment de Pequín, Sidney, Manchester o Berlín, l' any 2000, i que els ven la seva enginyeria informatica, que lidera el moviment europeu de ciutats, que
prepara noves inversions de transformació urbana (Diagonal Mar) i d'infrastructura cultural.
La Barcelona que es presenta al món modestament
pero de manera efica9 amb el seu butlletí quinzenal, el
Barcelona Bulletin, que és enviat a una llista d'adreces
important arreu del món, a totes les ambaixades espanyoles, per descomptat, pero també a tots els corresponsals i amics de Barcelona, empreses i autoritats. No és
una despesa molt gran i, tammateix, és d'una eficacia
considerable.
Hem de vendre, vendre i vendre la marca "Barcelona".
Les notícies de Barcelona, fins i tot en el context de
la crisi economica, són bones, són positives, perque la
ciutat esta en una posició, dins aquesta situació, relativament millor.
De vegades, el clima de pessimisme es transmet exageradament, dels uns als altres, de la política a la societat, a través dels mitjans. Nosaltres convidem tothom a
col.laborar amb la ciutat en l 'explotació de l' exit, a promoure una informació positiva, sense menystenir la independencia de cadascú, i menys de la dels mitjans. Una
apel.lació a evitar la temptació del negativisme fücil.
Fer-ho, admetre aquest negativisme, també seria admetre que aquells que més van cridar quan les coses
anaven bé i més entusiasmats estavem, ara fossin els
que també s 'estusiasmessin en la negativitat. I aixo és
una cosa que no podem acceptar fücilment.
Que va passar? La crisi va comen9ar a sentir-se més
tard a Barcelona. Tot aixo ho tenim guanyat d' entrada.
Seria ridícul, a més de negatiu, que ens entestéssim
en una dinamica exclusivament pessimista, quan en els
palsos més importants es reconeix i hi ha interes per la
for9a i les possibilitats de Barcelona.
36
37
�Per tant, jo aquí faig una crida a evitar el masoquisme
i la cultura de la queixa i del patiment sistematic.
Hem sentit massa, des del 86, aquells que primer patien perque no seríem capa~os de fer els Jocs ni la transformació de la ciutat; que, l' any passat, veient que havíem pogut, patien perque duraria tan poc; aquests
mateixos que ara, després d'haver anat tan bé, només
pensen en la crisi. Una crisi que, de tant parlar-ne, potser sembla més forta del que és en realitat.
Tots els indicadors, i no us cansaré amb números, ens
diuen que les coses són millors del que la gent pensa, o
del que tendim a pensar en les converses superficials.
Estem en aquesta situació que ja l'any 84 vam haver de
denunciar, que descrivia tan bé el premi Nobel d'economia, Kenneth Arrow, quan deia que hi ha una crisi quan
justament la gent pensa que les coses són pitjors del que
objectivament són i, per tant, no fa els calculs sobre la
realitat sinó una mica per sota.
I en aquest moment, deia un economista catala i amic
meu, García Durán, la feina dels economistes, la feina
dels homes públics, és precisament trencar la uniformitat. Ser heterodoxos envers aquest pessimisme i, tot
dient la realitat, situar el llistó més amunt d' alfa on el
posa la gent.
I el mes de desembre, hi ha hagut fins i tot una certa
superació del final del 92 sobre el final del 91. La davallada es va sentir pero res no indica en aquest moment,
ni en tenim certesa, ni és científic ni és seriós de dir, que
ha de continuar la situació de recessió.
L 'ocupació hotelera, amb una capacitat que s 'ha incrementat en 1,6 o 1,7 cops, respecte a fa quatre anys, es
manté en un 60 per cent el mes de novembre. El 60 per
cent d'ocupació, que és normalet tirant abo, amb un 60
o un 70 per cent més de places hoteleres per oferir.
El moviment de l'aeroport ha arribat als 10 milions,
els somniats deu milions de passatgers, aquest any. Havíem pensat que en serien 8, quan es va planificar, i que
l 'aeroport podia durar més anys, evidentment, perque
esta planificat pera 12 anys. I compte, que amb el TGV
d'en Borrell ens trobarem que l'any 2000 -no l'any
2002, abans probablement- estarem a mitja hora de Girona. El TGV no es fa per anar a Girona, pero hi parara i
en mitja horeta tindrem un altre aeroport.
Els indicadors ho diuen. L' ocupació hotelera va tenir
una sotragada important tot just després dels Jocs. Com
en tantes altres coses, el mes de setembre es va passar
malament, fins el 15 d'octubre, potser, i a final d'octubre es va recuperar. El mes de novembre, les xifres canten, es va arribar a un nivell d'operacions semblant al de
l'any anterior, en molts casos.
L'activitat de congressos pera l'any 93 -ha sortit
en els mitjans de comunicació d'aquests últims diesés la maxima d' aquests darrers anys. Els congressos
celebrats a la Barcelona del 92 han estat aproximadament 315, amb un nombre de delegats de 81.920, xifra que curiosament és més baixa que la del 91, per
diversos motius -entre altres perque no es comptabilitza aquí tot el període olímpic. Pero és que la previsió de
congressos peral 93, que encara és provisional, se'ns en
va a 76.505; i sumant-hi la probabilitat de congressos
que estan emparaulats es pot preveure que la xifra se situara entre les 120.000 i les 140.000 persones.
38
39
�És adir, no estem en una situació, repeteixo, en que
les dades ens diguin que cal ser pessimistes. No cal ser
pessimista. Es pot ser pessimista, si es vol, pero cap raó
no indica que se n 'hagi de ser.
1 aleshores nosaltres pensem el que es deia de l' any
86 cap aquí, que tot havia d'anar malament. Quantes vegades no ens hem sentit a dir aixo que ara ens sentim a
dir, que les coses sortiran malament?
Qui no se'n recorda de la pluja, que havia de venir i
que va venir? De la calor, que és el pitjor de tot, ja ho
sabeu? De la pesta equina, que havia d'invalidar els
Jocs? De la invasió policial? Perque els Jocs podien
sortir bé pero aixo seria una presó. Del caos del transit? Perque, és clar, de l'organització potser se'n sortiran, pero i el transit de Barcelona, com anira? Les
obres inacabades, quan s'acabaran? Les banderes, que
totes havien d'anar a l'inrevés. El desastre de l'esport
espanyol, perque l 'organització podía ser bona, pero
l'esport seria un fracas. L'espanyolització de Catalunya gracies als Jocs. Les papallones a l'estómac del
senyor Gunnar Ericsson, que era el nostre controller, o
sigui, el representant del Comite Olímpic Internacional
aquí per veure com ho feiem. 1 la Pota Sud, el Metro
de Montju'ic, el Funicular, la Pota Nord i el Nus de la
Trinitat. ..
Qui no recorda el patir de les obres constants, les desviacions, la falta de retols -sempre dramatics, sempre
inexplicables-, la petita delinqüencia? "Oh, és que no hi
haura terrorisme pero ens robaran la cartera. Com quedarem davant els estrangers?"
1 qui no recorda, i posem-nos seriosos, ETA? Els terribles mesos de final del 91 i de principi del 92? Els
mesos d'Urrusolo, dels crims de Carles 111, de Vila-ViIa, de la Caserna del Bruc, un darrera l 'altre. 1 ho die en
el context de dir quantes coses no s 'han dit o no ens
hem sentit a dir, perque aquí nosaltres vam dir, recordeu-ho: aixo és el pressing d'ETA per aconseguir
d' acomplir la seva promesa als presos.
El 92 sera l 'any de la llibertat, va dir ETA als seus
presos: "Confieu, perque el govern espanyol estad1 en
una posició de debilitat, no es pot permetre un accident
durant els Jocs i per tant aconseguirem una negociació
i aconseguirem el vostre alliberament". Es va dir. I
l'estament militar, i l'estament policial i l'estament polític van aguantar una estrebada que ara ens sembla
llunyana pero que esta molt propera en el temps. Escolteu, que no ha passat un any, tot just! Dones allo
que deiem era cert.
1 el Palau Nacional, que no es podía acabar? Quants
títols no hem escrit o no hem llegit dient que no s 'acabaría? Quants hotels no s'havien d'acabar? Pot ser que,
de vegades, la funció que tenim els polítics i els mitjans,
tots plegats, sigui la terapeutica de reflectir l'angoixa de
la gent o d'alguna gent.
1 els dictamens sobre la impossibilitat de les obres,
les migracions excessives. Havia de venir, una altra vegada, com en els temps del marques de Foronda, tot
Múrcia a fer el tramvia, en aquest cas a fer els estadis. 1
Catalunya, per descomptat, pobreta, hauria de patir. I el
ciment, no n'hi hauria. La maquinaria, tampoc. Va haver-hi moments que no n'hi havia, efectivament, ara ho
podem confessar. Pero es van superar.
40
41
�Aquí va haver-hi puntes en que hi va haver dificultats, pero evidentment no pas allo que se'ns havia promes, en tons molt negres, amb dictamens molt científics. Els enginyers, com que no n'hi hauria prou, els
hauríem de pagar caríssims i portar-los de Fran9a. La
invasió d'arquitectes estrangers seria definitiva i els
d'aquí es quedarien tots sense feina.
I els hotels, no se n'acabaria cap. Ja n'hi ha quatre: el
Juan Carlos I, el Barcelona-Sants, el Feria i el Plaza.
S'estan acabant el de la Vall d'Hebron i l'Apolo. I els
altres dos no tenen permís d'Urbanisme: el de la Residencia Militar, no sé ben bé per que, i el de l'antiga estació de Rodalies, per qüestions més complicades.
I jo cree, resumint, que hi havia un problema: decidir,
en aquesta ciutat, per on fallavem, que passava. No teníem oferta o no teníem demanda? Era un problema
d 'oferta, ara ho sabem, perque com més oferim més ens
de manen.
Aixo passa amb tot. Passa amb el transit, passa amb
els hotels, passa amb les sales de congressos. Es demostra que una estirada forta, en la qual una ciutat s 'ofereix
al món amb potencia, com nosaltres hem pogut fer
d'una manera franca, d'una manera directa i amb qualitat, crea la seva propia demanda, que en el fons existeix
pero esta adormida, que no es coneix.
mesos. Amb titulars i amb editorials i, en fi, amb declaracions deis polítics. S 'ha aconseguit.
Hi ha més línies de tot, telefüniques, de connexió internacional; hi ha una potenciació immensa de la capacitat d'intercomunicació d'aquesta ciutat amb més línies
aeries, per descomptat. Hi ha mol tes més oficines, n 'hi
ha moltes més en oferta, i els preus d' oferta de les oficines, com és logic, cauen.
Que és dolent, aixo? És dolent que caiguin els preus
de les oficines? Que no havíem dit que aquesta ciutat
era la ciutat més cara d'Europa? Que no insistíem que
aquí no s 'hi podia viure, perque justament Hogar una
oficina era tan car que no venia ningú? Siguem coherents. Ara han baixat els preus de les oficines i ens
n'hem d'alegrar.
Que és el que ens podria fer patir? Ens podria preocupar que aquells que posseeixen aquests actius immobiliaris patissin per la manca de demanda i entressin en
una situació economicament de fallida o de suspensió o
d' enorme dificultat que es traslladés a la ciutat. De que
depén que aixo succeeixi? Mireu, <lepen basicament de
la solidesa dels nostres operadors, d'aquells que posseeixen oficines. I jo us die que els operadors immobiliaris en oficines de Barcelona són forts, són molt forts.
Potser patiran més alguns en el sector vivenda.
Escolteu: el preu dels hotels, diguem-ho clarament,
ha baixat de 30.000 pessetes a 16.000, cinc estrelles. Bé,
no és aixo el que volíem? Que heu vist algun titular que
digui "per fi han baixat els hotels de 5 estrelles a 16.000
pessetes"? No, no ho sentireu perque resulta que aixo no
és un exit; pero és allo que hem estat demanant durant
Aquest matí passava, des de la Diagonal avall per la
banda de Winterthur, aquest monstre fantastic que s'ha
creat a la Diagonal, en qualitat arquitectonica, el Rockefeller adormit, que li diuen els arquitectes. I després he
anata petar, Numancia avall, a la pla9a deis Pa!sos Ca-
42
43
�talans i avall per l'eix de Tarragona i tot esta acabant-se.
1 jo us die que aquesta gent aguantaran.
bar en aquest moment, i un d' ells, no em puc estar de
dir-lo, és la inexistencia d'escandols.
Aguantaran perque són forts, i són forts perque han
guanyat diners, diguem-ho tot. Perque aquesta ciutat ha
donat diners als qui els han sabut guanyar. 1 aquesta
gent, per tant, aguantaran el shock, baixaran preus,
aguantaran un temps i agafaran la represa i vendran. 1 la
ciutat no se 'n sentira. Sí que sentira una menor intensitat de la demanda, una vivencia menys forta durant
aquest temps, pero no té perque enfonsar-se ningú en
aquest sector.
Aquest matí l 'Emic Truñó em deia al meu despatx:
"Per aquesta taula, directament o indirectament, han
passat 900 mil milions en cinc anys". No hi han passat,
ja m 'enteneu. En Truñó volia dir que les inversions totals que s 'han fet en aquesta ciutat en aquests cinc anys,
que portaven el nom d'olímpiques, han tingut aquest valor: privades, públiques, de l'Estat, del Holding, etcetera. 1 encara hi podríem afegir el pressupost del COOB,
de 180.000 milions, en especies i tot. Per tant, un bilió
de pessetes administrades durant quatre o cinc anys, i no
hi ha hagut cap problema.
D' altra banda, nosaltres que volem des del punt de
vista urbanístic? Volem que el 93 sigui l' any de la frenada de la terciarització de l 'Eixample. Volem que aquí
s'hi pugui viure. Quan s'hi podra viure? S'hi podra viure quan els plans del nostre coordinador d'Urbanisme de
fa vuit anys, en Joan Busquets, es compleixin. 1 quins
eren aquests plans? Deu noves arees de centralitat: l'eix
Tarragona, el carrer Marina, Ildefons Cerda, DiagonalCarretera de Sarria, dalt de tot de la Diagonal, Nova Icaria, Renfe-Meridiana, Sagrera, etcetera.
Que passa en aquest moment? Passa que l 'Eixample
deixa de ser tan enormement prohibitiu per als que hi
volen residir, perque justament les oficines tenen altres
llocs per anar. 1 per tant el preu de l'habitatge comen9a
a ser una mica més accessible. Per tant, estem seguint
l'única via possible per a una seriosa no terciarització
total de l'Eixample. Per una vivificació de l'Eixample
com a barri i com a cor de la ciutat.
En fi, jo cree que hi ha altres factors que cal esbom-
44
Un cop, sopant a l'Escala, amb aquesta ironia dels
empordanesos, el propietari, al final del sopar, quan hi
ha una mica més de confian9a, em deia: "Escolti, voste
m' explicara a mi el que realment esta passant; a Madrid,
tots sabem el que passa a Madrid, hi ha el Guerra, el
germa del vice-president -fa dos anys d'aixo -; a la Generalitat, hi ha el Prenafeta, amb tots aquests problemes
que ha tingut. Voste em vol fer creure a mi que amb tot
aixo del COOB i dels Jocs Olímpics i els diners que s'hi
remenen, no tenen marro?"
Dones no hi ha marro. No hi ha marro, no hi ha hagut
marro. Hi ha hagut una bona administració d'un bilió de
pessetes, neta i polida. Es poden administrar els diners
sense marro.
De vegades sembla, dones, que el pessimisme l 'hem
creat una mica entre tots, per deixadesa o per voluntat i
que arriba a nivells molt alts. Jo cree que no es pot oblidar, i que és quasi obligatori recordar que el 92 ha estat
45
�un any, un conjunt d 'esdeveniments que, més que cap
altre, ha servit per projectar el futur de Catalunya i per
fer coneixer el nostre país, la nostra identitat i la nostra
llengua arreu del món. 1 que no es poden oblidar els
efectes positius de la més gran oportunitat de promoció
que mai no han tingut una ciutat com la nostra ni un
país com el nostre.
1 finalment, i acabo. Quart capítol. L'estat de la
ciutat i objectius per al 93
Amb la reafirmació de l' esperit del 92, com a fórmula
de cooperació institucional per als nous reptes de Barcelona i Catalunya, considero indispensable que l 'Estat, la
Generalitat i l' Ajuntament, amb el sector privat, renovin
la seva col.laboració, sobre la convicció compartida que
els Jocs no han estat un parentesi en la vida d'aquest
país, sino també el primer pas per a un nou model de relació entre les administracions públiques.
És evident que no tots els grans objectius per al 93 tenen la grandesa dels del 92:
- Austeritat (compte ambles tergiversacions! Austeritat com a estrategia, no com a emergencia); preocupació
per l'ajust, per l'equilibri, per evitar la desigualtat, per
protegir el medi.
-Urbanitat i civisme en la vida i en l'ús de la ciutat,
en la convivencia entre les persones i en l'ús dels vehicles.
-Promoure i defensar la tranquil.litat social, defensant el respecte de les minories, combatent els brots de
46
racisme i, al mateix temps, tractant de definir la capacitat d'acollida i integració de Barcelona.
-Circulació més fluida i més disciplinada, perque ara
tenim legitimitat moral per reclamar-ho, des d'unes infrastructures molt més potents; possibilitats d' aparcament segons la necessitat i el cost; i potenciació definitiva del transport públic com el propi de la ciutat, com el
més propi de la ciutat, continuant la millora de la qualitat -a nivell i a vegades per damunt de la mitjana europea- i l 'adequació de les tarifes -encara per sota
d'aquesta mitjana i sobretot del cost real.
-La Línia 2, en obres, que dura el Metro a Montju"ic,
finalment, i posteriorment, esperem, a Pedrosa, és el
preludi del que ha de ser un nou Pla de Metro i de transport públic per a tota la regió metropolitana.
-Urbanisme de cicle llarg: el reequilibri intern de
Barcelona i la rehabilitació i millora dels seus barris
més degradats és un procés comen~at abans del projecte
olímpic i que ha de continuar més anys. Cree que cal
destacar l 'exit creixent, en aquest sentit, a Ciutat Vella;
exit que ens costa sang cada dia, i suor i llagrimes, de
vegades, pero que hi és, d'una manera incontestable.
Tenim sectors d'aquest urbanisme que no milloren.
Tenim, dins d'aquesta estrategia, tactiques perdedores;
tenim trossos de ciutat que no van bé i per tant aquí haurem de situar les nos tres prioritats el 93.
Hem d'insistir en la política tradicional d'equilibri
urba, de millora dels barris, de dignificació de la periferia, de creació de centralitats.
Hem de donar una resposta als problemes dels tres
47
�o quatre barris que més senten encara el caracter periferic, per dir-ho així, que són el tres barris del darrera de
Collserola i l'últim deis d en\:ª· És a dir, Roquetes Altes, que és el d'aquesta banda i que té realment difícil
l'accés, Torre Baró, Ciutat Meridiana i Vallbona.
Aquests són barris que la nostra millora no ha millorat, quasi <liria que al contrari. El tram 10 del Cinturó,
l' enlla9 amb les autopistes de Girona i de Sabadell ha
afegit encara una altra barrera a la divisió que hi ha entre Vallbona i Ciutat Meridiana; en tot cas, a la sensació
d'aquests barris d'haver de passar per un tub per entrarhi, per tant, amb una certa sensació d'indignitat que hem
de combatre amb inversions i amb intel.ligencia.
Que cal combatre, d'altra banda, amb l'acord de la
RENFE, amb la qual estem treballant per a la construcció d 'una nova estació; l' antiga estació de Torre Baró,
que ara sera més aviat Torre Baró-Ciutat Meridiana,
perque sera molt més a prop del que se'n diu la pla9a
Roja, la pla9a gran de Ciutat Meridiana. Pla\:a en la qual
!'empresa que presideix en Joan Torres és a punt de comen9ar, el mes de mar9, un gran aparcament subterrani i
que per tant guanyara la dignitat que no ha tingut mai.
El mateix podríem dir, com he esmentat, d'algunes
parts de la Ciutat Vella, l 'estimadíssima Pla9a Reial,
que és com un termometre dels nostres problemes. Nosaltres hi mesurem els problemes de la marginalitat, de
la droga, de la petita delinqüencia, de la immigració, en
fi, de les onades de més i de menys immigració. Els urbans de la pla9a Reial us ho dirien de seguida, no cal
mirar estadístiques. A la caserna de la Guardia Urbana, i
de la Policia, per descomptat, ho saben perfectament.
48
Aquesta tensió, aquests filtres de la ciutat, que són les
parts més exposades a la marginalitat, a la novetat, a la
diversitat, a la miseria i als problemes, moltes vegades
ens donen la temperatura del que és la situació internacional. És a través d'aqueste vísceres de la ciutat, que
jo en die de vegades, d'aquest fetge, d'aquest ronyó que
filtra els problemes de la societat internacional, que provenen de molt lluny, com de vegades podríem saber que
esta succeint a Romania o al Marroc.
Per tant aquí hi hem d' aplicar estrategies particulars.
Estem pensat en estrategies que porten la tecnica del Pla
Estrategic -que tants de beneficis ens ha donat des del
punt de vista de ciutat en conjunt, i en Francesc Raventós d'aixo en sap molt-, en portar-les a punts concrets
de la ciutat que cal endre9ar, com si fos la casa d'un mateix, abastables. No un barri, menys d'un barri; aquell
conjunt d'illes de cases que tenen un mateix problema
d'aparcament, en tots els casos, de neteja, molt sovint,
de seguretat, algunes vegades.
Solars abandonats, perque la nostra legislació en
aquest terreny és absolutament inefica\:; encara no s 'ha
creat el sistema per combatre la incúria en el manteniment de solars o edificacions antigues, en barris de vegades no tan antics. Davant de casa deis meus pares, al
barri de Sant Gervasi, podeu trobar solars abandonats i
podeu trobar portes de fusta que daten del moment que
jo vaig néixer, fa 52 anys. Encara és la mateixa porta i al
darrera, no hi ha les mateixes rates, sinó unes altres, segurament.
No hi ha uns sistemes urbanístics, des del punt de
vista legislatiu, prou potents i per tant haurem de fer
49
�plans estrategics de territoris molt petits. Microplans,
que ens agradaria poder compartir amb ciutadans que
vulguin fer-ho. Ciutadans provinents del camp de l' empresa, de la professionalitat o simplement de l 'acció cívica o de les associacions que vulguin posar en comú
l' acord de diversos agents, actors, capas;os de millorar
un entorn molt definit, molt concret, un conjunt de carrers o un conjunt d'illes de cases, i fer-ho amb el suport
de l' Ajuntament i amb la presidencia del president del
territori, que és el Regidor President del Districte, en
qualsevol cas.
A tot aixo hi haurem d'afegir, evidentment, la cultura. Per a nosaltres, la cultura, el 93, passa al davan t.
Hem tingut el preludi d'un debat cultural profund, que
em penso que indica l' interes apassionat d' aquesta ciutat, afortunadament, per la cultura com a fenomen urba,
com un element ciutada. La gent d'aquesta ciutat no és
indiferent a la cultura i es baralla per un director o un
projecte del Museu d' Art Contemporani, suposem. Em
sembla magnífic. És la millor de les notícies que aquesta ciutat pugui tenir ja aquests debats.
Nosaltres hem encetat, amb !'excusa de l'any 92, tota
una colla d'infrastructures de caracter cultural molt importants i les tirarem endavant. Les tirarem endavant al
ritme que les administracions en aquest moment poden
raonablement actuar, pero les tirarem endavant, no hi
haura cap d' aquests projectes que quedi adormit.
Completant aquest important espai cultural, el Teatre
Nacional, al costat, finalitzara les obres l'últim trimestre
del 1995.
Quant a la nova Biblioteca Provincial s 'han iniciat els
tramits per construir-la, en conveni amb el Ministeri de
Cultura, en els terrenys situats a la intersecció del tram
sud de la Meridiana amb l 'anell de Glories.
Durant l'any 93 s'iniciaran també -aixo no és de caracter cultural, pero hi esta lligat- les obres als antics terrenys de l'Olivetti, impulsades pel Consorci de la Zona
Franca, que ha tingut un paper enormement meritori en
el rellans;ament de tota aquesta part de Barcelona.
Aquestes obres, i l'acabament de l'anell de Glories, deixeu-m 'ho dir en un parentesi, impulsaran definitivament
la prolongació de la Diagonal fins al mar.
Pero tornem a la cultura. L 'Arxiu de la Corona
d' Aragó, situat a la cruilla del carrer Marina amb Almogavers, finalitzara les obres al llarg d'aquest any, practicament estan acabades. Al costat, a l' antiga Estació del
Nord, ja funcionen la nova Estació d' Autobusos -no
l'hem inaugurada, pero ja funciona- i la gran nau central destinada a esdeveniments col.lectius i probablement esportius.
L' Auditori té !'estructura i la caixa de l'edifici practicament acabades. S 'esta treballant amb la idea de celebrar-hi el primer concert !'octubre del 94, que seria el
cinquantenari de la creació de l 'Orquestra per en Toldra.
En l' ambit del que era l' area olímpica de la Diagonal
s'han iniciat els projectes pera la construcció d'un centre de convencions, impulsat per la iniciativa privada,
que demostra, a més, que els operadors terciaris i hoteler que tenim aquí, si no tenen feina se la aben buscar.
És evident que estan di posats a crear l 'urbani me que
ha de portar més activitat.
50
51
�En l'ambit de l'area olímpica de la Vall d'Hebron, tenim els projectes d'utilització definitiva de la Torre
Llussana i del Pavelló de la República.
A la zona portuaria, en les properes setmanes hi ha la
inauguració de l'edifici del Portal del Mar, sobre els
magatzems ja restaurats. I al llarg de 1993 l'acabament
de les intervencions al Moll d 'Espanya si no hi ha cap
contratemps. La finalització del World Trade Center,
amb la reordenació del Moll de Barcelona, esta prevista
per al final de l' any 1994 -si el president del Port no em
correge1x.
Esta molt avarn;at el procés de reutilització de les
Llars Mundet coma dependencies de la Universitat de
Barcelona, que reafirma el procés de reequipament de
tota l'anella de les rondes. Funciona ja també la Torre
de les Heures.
La Universitat Pompeu Fabra ha adquirit l'Edifici de
les Aigües, al carrer Wellington, aquesta mena de catedral de totxo o de mesquita de totxo magnífica, i junt
amb els antics terrenys militars i els de l' antic Mercat
del Peix configuraran el carrer Wellington com un eix
d' equipaments.
En el procés de planificació dels terrenys sobrants de
les rondes, s 'esta estudiant la possibilitat de construcció
de residencies per a estudiants.
Les obres van tenir un problema de canvi d' empresa,
ara fa sis mesos, pero ara no són justament cap problema. Les obres van bé. Som nosaltres qui ens hem de posar d'acord sobre com s'ha de farcir aquest edifici, que
hi hem de posar i com. I em penso que la manera de ferho sera tomar al punt zero, a l 'statu quo ante amb certa
tranquil.litat. Allü que havíem <lit que faríem abans de
comen9ar a discutir tant i tant, segurament és el millor
punt de partida per a la represa del Museu d' Art Contemporani. Em refereixo tant a la qüestió de quan ha de
comen9ar coma qui ha de ser-ne el director, coma qui
ha de ser-ne l'assessor, coma qui ha de fer les compres
i quin tipus d'orientació ha de tenir.
Jo em penso que en aquest tema la polemica ha estat
una gran flamarada, que ha deixat els seus resultat positius, i estic quasi segur que ningú, cap dels actors en
presencia, no es negaria a tomar a engegar sobre aquesta
base del que havíem quedat al principi.
Les obres del Centre de Cultura Contemporania de la
Casa de la Caritat s' acabaran abans del final d' enguany,
jo cree que el mes d'octubre es podria inaugurar, pero
segurament no es fara fins al mes de desembre per una
questió d' estrategia i de calendari de la Diputació i de
l 'Ajuntament.
Les obres del Museu d'Art Contemporani s'acabaran
l'últim trimestre de 1994. Aixo és el que esta previst i
no té perque no complir-se. No hi ha cap relació entre la
discussió a la qual abans he donat la benvinguda i el ritme de les obres que continua, i continua molt bé.
Ja sabeu que a la planta baixa del Centre de Cultura
Contemporania hi anira, per un acord que estan portant
a terme l' Ajuntament i la Diputació, que ha impulsat
aquest magnífic projecte la part moderna del Museu
d'Historia de la Ciutat. Ésa dir, que el conjunt dels museus d 'historia antiga -i del Museu Diocesa juntament
amb el Frederic Mares, les excavacions romanes i tot
52
53
�aquest conjunt de la Barcelona classica, gotica i renaixentista- s' acabaria en el temps amb Ildefons Cerda; i el
museu d'historia de la ciutat moderna, des de Cerda fins
avui, estaria justament a la planta baixa i part dels soterranis de la Casa de la Caritat, amb una extensió d' aproximadament 2000 mil metres quadrats.
Les obres de la segona fase del Museu Nacional
d 'Art de Catalunya s 'es tan programant correctament, no
tenen tampoc perque retardar-se. La col.lecció Thyssen
es podra instal.lar, espero, aquesta primavera. Cree que
és dema, 14 de gener, quan es reuneix la Fundació
Thyssen a Madrid per aprovar, justament, un petit canvi
en els convenis inicials, en virtut dels quals Barcelona
passa a ser lloc d'exposició del conjunt de la col.lecció,
per tant amb la possibilitat d' aconseguir el maxim de
beneficis de contemplació d' aquesta magnífica col.lecció.
Em penso que no és cas que m'estengui més en
aquest punt, pero sí que quedi ben ciar que els projectes
culturals han de fer d'aquesta ciutat -i ens equivocaríem
molt si no ho féssim- la ciutat interessant que la gent
voldria trobar, les infrastructures i la publicitat que hem
creat.
punt de vista, sigui d'alt nivell. També en aixo, jopenso, hem d'aprendre la lli9ó que abans hem apresen altres terrenys; i és que la quantitat i la qualitat van juntes,
que la quantitat d'esdeveniments culturals dónala qualitat, que en una ciutat hi ha redundancia.
Que les ciutats no són exclusivament economía, que
hi ha d'haver una certa reiteració, que de vegades pot
semblar, a un programador ingenu, innecessaria, i que,
tanmateix, és el que dóna a la ciutat el caracter de metropolitana, precisament.
El fet de poder escollir és el que crea la llibertat urbana i la competencia. És un escreix que s 'ha de pagar i
que la societat paga. 1 que es poden demanar comptes
per tenir-lo. Jo sempre die que a Nova York en la mateixa conferencia que a Barcelona hi ha molta menys gent
que aquí. Quan va un premi Nobel a Nova York, com el
senyor Leontiev, hi haura set persones. Aixo no és cap
fracas , és Nova York. Aquell dia hi havia el senyor
Leontiev, pero segurament també hi havia el senyor
Arrow o qualsevol altre premi Nobel que parlava en un
altre lloc i hi havia vint mil coses més que eren difícils
de seguir. Aixo no és una malversació.
La nostra prioritat en la cultura és aconseguir que
realment Barcelona atregui amics, visitants i curiosos
d'arreu del món perque el que hi passi, des d'aquest
En tot cas, insisteixo: no oblidem que l' any 93 ha de
ser el que entronitzem com l' any de la cultura, en les
condicions economi ques que sigui. Donant una més
gran austeritat, donant una més gran modestia en els ritmes, pero l' any de la cultura, l' any de farcir el gall,
l' any de donar com a ciutat tot allo que la gent espera de
nosaltres que donem en el terreny, justament, de la respiració de la ciutat, que és la creació cultural, en definitiva, la creativitat.
54
55
En una ciutat la gent hi vol trobar a més d'escenaris,
esdeveniments; a més d'infrastructures basiques i de
serveis elementals, arguments. Aquesta ciutat ha sedu'it
perque l'escenari era immillorable, perque el que hipassava era interessant, i la cultura és aixo.
�I cree que sent l'any Miró i l'any del centenari d'en
Riba i d' en Foix i d 'en Mompou, estem perfectament
equipats des del punt de vista sentimental per enfocarho d' aquesta forma.
Cree que aixo no es pot separar del nostre missatge
educatiu i que, per tant, l' any 93 ha de ser l 'any del Patronat. Ha de ser l' any del Patronat Escolar, del retoro a
la fórmula -un Patronat o un Institut, no discutirem pas
pels noms-, a una fórmula que la ciutat vol, que la ciutat
necessita i que ningú, cree, no esta autoritzat a deslegitimar. Es podra dir que no és el moment --cosa que rebatrem, perque ja fa deu anys que ho esperem-, es podra
dir que les coses s'han de fer d'una forma o d'una altra
-i estarem disposats a fer-les de la forma que calgui. Hi
ha un nou conseller en aquesta materia i la nostra regidora esta ben disposada a discutir amb el nou conseller
totes les hores que calgui sobre aquest tema.
Partim d' aquí per fer que Barcelona sigui la ciutat no
capital -vull dir no capital d'Estat, sí capital d'una cultura, sí capital d'una nació, capital d'un país, capital
d'un sentiment, d'una llengua, d'una tradició molt forta,
pero no capital d'Estat- més gran d'Europa. Barcelona
és la ciutat no capital més gran d'Europa, ja ho és ara.
Pero també volem que sigui la millor. O almenys una
referencia per a totes les ciutats que són com nosaltres.
Nosaltres hi creiem en aquestes ciutats i creiem, a
més, que el futur d'Europa <lepen en molt bona mesura
de com funcionen. Aquest és el missatge de Barcelona
pera l'any 1993.
Moltes gracies.
Perque no es podra dir que les escoles de Barcelona que han estat la base de la nostra renovació pedagógica,
que ha estat la tradició que ens ha dut, quasi <liria, des
d 'un punt de vista de país, alfa on som, i de ciutat alla
on som, no pugui tenir una sortida d'un bon encaix institucional entre l' Ajuntament, la Generalitat i l'Estat,
que en aquest cas cree que hi té molta menys part perque es tracta d'una transferencia ja produYda.
Per tant, l'any de la cultura i l'any de l'educació. En
definiti va, jo cree, resumint, que enfoquem l' any 93 des
d'una posició d'una certa fon;a.
Els barcelonins hem jugat el partit més important
d'aquest segle i l'hem guanyat. I l'hem guanyat davant
tot el món, que és el millor notari.
56
57
�/
Index onomastic
Abad, Josep Miquel, 17
Acebillo, Josep Anton, 17, 21, 25
Aiguader, Jaume, 24
Ainaud, Manuel, 24
Aliana, Simó, 23
Alibés, Josep Maria, 25
Amat,Jaume, 17
Armet, Lluís, 25
Arrow, Kenneth, 38, 55
Aulenti, Gae, 20
Baulies, Jordi, 25
Benach, Joan Anton, 18, 25
Bofill, Juan, 17
Bohigas, Oriol, 17, 25
Boixadós, Ramon, 17
Borrell, Josep, 39
Botella, Miquel, 17
Bueno, Guillermo, 23
Busquets, Joan, 25, 44
Cáceres, Rafael, 17, 25
Capmany, Maria Aurelia, 25
59
�Carceller, Antoni, 23
Cerda, Ildefons, 53
Clasca, Joan Ramon, 17
Clos, Joan, 23
Companys, Lluís, 30
De Janer, Enrie, 25
Delors, Jacques, 26
Domingo, Pere, 23
Duran, Ferran, 17
Ericsson, Gunnar, 40
Família Reial, la, 30
Femández de Castro, Manuel, 25
Ferran, Jaume, dr., 23
Figueras,Francesc, 17
Florensa, Adolf, 25
Foix, J.V., 55
Fonollosa, Joaquim, 17
Fonseca,Manuel, 17
Fontana, Pedro, 17
Fom,Manuelde,25
Fornas, Rosa, 17
Foronda, Marques de, 41
Foz, Amadeu, dr.23
Fura dels Baus, La, 16
Galí, Beth, 17
Galmés, Francesc, 25
García Duran, José Mª, 38
Garriga, Pep, 25
Gras, Jordi, dr., 23
Guerra, Juan, 45
Guillamet, Jaume, 18
Laviña, Juli, 17
Leontiev, Wassily, 55
Llop, Josep M., 25
Luchetti, Antoni, 25
Lumbierres, Miquel, 25
Mackay, David, 17
Maragall, Emest, 25
60
Martorell, Artur, 24
Martorell, Josep M., 17
Marull, Josep, 23
Mascaren, Ferran, 25
Mata, Marta, 24
Millet, Lluís, 17
Miró, Joan, 55
Miró, Pere, 17
Molina, Joan, 23
Moll, Aina, 32
Mompou, Frederic, 55
Monclús, Adolf, 17
Morales, Alfred, 17, 25
N adal, Joaquim de, 23
Ochoa, Bemat, 17
Olivella, Josep M., 25
Olmedo, Ismael, 25
Pagonabarraga, Martín, 25
Palomar, Manuel, 23
Papa, el, 31
Parpa!, Jordi, 17
Permanyer, Lluís, 18
Pemau, Josep, 5
Pi i Sunyer, Josep Maria, 25
Prenafeta, Lluís, 45
Puigdomenech, Albert, 17
Raventós, Francesc, 49
Rei, el, 30
Riba, Carles, 55
Ribas, Manel, 21
Ribé, Manuel, 25
Roldán, Santiago, 17
Rubió, Joan, 25
Rubió i Tudurí, Nicolau M., 25
Samaranch, Joan Antoni, 27
Sanmiguel, Carme, 17, 25
Scholz, Victor, 25
Secretari General de les N.U., 31
61
�Col.lecció Alcaldia
Sensat, Rosa, 26
Seró, Ramon, 23
Serra, Ernest, 17, 20
Serra, J ordi, 20
Serra, Lluís, 17, 20
Serra, Narcís, 20
Serra Martí, Josep Maria, 20
Serra, Oriol, 20
Simón, Angel, 17
Sola, Bernardo de, 17
Solans, Pilar, 23
Steegmann, Enrie, 20
Subías, Javier, 23
Subirana, Antonio, dr., 23
Subirós, Pep, 18, 25
Toldra, Eduard, 50
Torres, Joan, 25, 48
Truñó, Enrie, 33, 44, 45
Tuñí, Manuel, 25
Turró, Ramon, dr. , 23
Urrusolo, José Luís, 41
Vaehier, Jaume, 25
Vegara, Josep Maria, 23
Vila, Josep M., 17
Vilaseea, Rafael, 17
Vintró, Eulalia, 24
l. L'estat de la ciutat, 1983-1990
2. La ciutat i els Comtes de Barcelona
3. Balan9 de l'any 1991. L 'estat de la ciutat
4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann,
Pasqual Maragall i J acques Delors
5. Balan9 de l' any 1992. L 'estat de la ciutat
62
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1992
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-01-13
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Govern
Alcaldes
Acció política
Model social
Balanç
Europa
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Description
An account of the resource
Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1992.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
33:26 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Lluís Armet i Coma
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Armet, Lluís
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019-05-03
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Alcaldes
Catalanisme
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Administració local
Description
An account of the resource
Entrevista a Lluís Armet (Barcelona, 1945), economista.
Membre del PSC des de la seva constitució, provinent de Convergència Socialista de Catalunya. Ha ocupat diverses responsabilitats en càrrecs públics:
Conseller del Tribunal de Comptes d'Espanya (2001-2018).
Senador al Senat espanyol (1996–2001) .
Primer tinent d'alcalde Barcelona (1987–1995).
Diputat al Parlament de Catalunya (1980–2001) .
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques (1979-1980).
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/375861081" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/375861081">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Lluís Armet</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Seu del Partit dels Socialistes de Catalunya
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Lluís Armet del </span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2728/19940225_CCCB.pdf
be701e4c1a74418da5a09c862abcb8bd
PDF Text
Text
Paraules de l'Alcalde n la inauguració del Centre de
Cultura Contemporánia de Barcelona (25 de febrer de
1994)
AUTORITATS, AMICS I AMIGUES,
L'OBERTURA DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE
BARCELONA
ÉS
UNA GRAN NOTICIA PER A LA CIUTAT.
QUAN VAM CLOURE ELS JOCS OLÍMPICS, ENTESOS COM A LA
GRAN OCASIÓ I EL GRAN PRETEXT PER A LA TRANSFORMACIÓ
URBANA DE LA CIUTAT, VAN DIR QUE ELS ANYS A VENIR EREN
ELS ANYS DE LA CULTURA.
SETZE GRANS PROJECTES D'INFRASTRUCTURA CULTURAL ES
TROBAVEN ALESHORES EN MARXA. DUR-LOS A TERME ERA I
UNA FEINA DIFÍCIL,
INÉS
ÉS
EN UNS MOMENTS, COM ELS
PRESENTS, D'AUSTERITAT PRESSUPOSTàRIA. PERo TOTS ÉREM I
SON CONSCIENTS DE LA IMPORTàNCIA ESTRATèGICA QUE TENIA
PER A LA CIUTAT AFIRMAR EL SEU CARáCTER CULTURAL.
ARA N'ESTEM VEIENT ELS PRIMERS FRUITS. LA INAUGURACIÓ
DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA
ÉS
EL
PRIMER PAS PER A LA TRANSFORMACIo RADICAL DEL COR DE LA
CIUTAT. LA CIUTAT VELLA I, BEN PARTICULARMENT, EL
RAVAL, SoN TAN ENDINS DE LA CIUTAT QUE NO PODIEM
�PERMETRE'NS QUE EN QUEDESSIN FORA. LA CIUTAT RENOVADA
HAVIA D'INSUFLAR NOVA VIDA AL SEU CENTRE, PERQUè SENSE
COR L'ORGANISME NO TÉ VIDA.
PER AIXò VAN DISSENYAR UNA OPERACIÓ AMBICIOSA, QUE VAM
BATEJAR AMB EL NOM DE "DEL SEMINARI AL LICEU", QUE VOL
CONVERTIR EL RAVAL EN UN GRAN CENTRE CULTURAL, TEATRAL,
LIRIC, MUSEÍSTIC I UNIVERSITARI. BEN AVIAT, ABANS D'UN
ANY, OBRIRa LES SEVES PORTES, AQUÍ MATEIX AL COSTAT, EL
MUSEU D'ART CONTEMPORANI DE BARCELONA. DAVANT SEU, LA
UNIVERSITAT DE BARCELONA Hl INSTAL LARa LA SEVA
FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISToRIA.
LA RENOVACIÓ DE LA CASA DE L'ARDIACA, SEU DE L'INSTITUT
MUNICIPAL D'HISTÒRIA,
í
QUE ESTARá LLESTA ABANS DE
L'ABRIL DE 1995, I LA1INSTAL-LACIó DE LA UNIVERSITAT
POMPEU FABRA EN DIVERSOS ESPAIS ENTRE LA RAMBLA I LA
CIUTADELLA, SóN ELS ELEMENTS QUE CONFIGURARAN, A TOTS
DOS COSTATS DE LA RAMBLÁ, UNA NOVA CIUTAT VELLA.
L'AFIRMACIó DE BARCELONA COM LA CAPITAL DE LA CULTURA
CATALANA, COM L'ALTRA i CAPITAL D'ESPANYA I COM UNA DE
LES CIUTATS EUROPEES DELA CULTURA NOMÉS SERà POSSIBLE,
PERO, AMB LA COL . LABORP4Ió ENTRE LES INSTITUCIONS I AMB
EL SUPORT DECISIU DE LA CIUTADANIA. N'ACABEM DE TENIR
UN EXEMPLE EN L'INCENDI1DEL LICEU, QUE MALGRAT EL SEU
CARáCTER DE TRAGèDIA HA DE SER VIST COM L'INICI D'UNA
NOVA EMPENTA, D'UNA NOVA CONQUESTA.
21
�VULL APROFITAR LA PRESéNCIA DEL VICE-PRESIDENT I DE LA
MINISTRA DE CULTURA,
AIXI COM DE LES AUTORITATS
CATALANES, PER REFERMAR LA VOLUNTAT DE BARCELONA
D'ESDEVENIR, L'ANY 2001, LA CIUTAT EUROPEA DE LA
CULTURA -ALLò QUE ANOMENEM, MÉS COL LOQUIALMENT, LA
CAPITAL CULTURAL EUROPEA.
BARCELONA HA FET DE LA SEVA CREENÇA EN LA CIUTAT COM A
LLOC DE DIàLEG, D'INTERCANVI I DE PROGRÉS, LA SEVA
APOSTA DE FUTUR. LES CIUTATS SóN EL LLOC ON LA
HUMANITAT D1POSITA ELS SEUS PROBLEMES, I SóN TAMBE -PER
PROXIMITAT, PER CONEIXEMENT DIRECTE DELS PROBLEMES- EL
LLOC D'ON SORGEIXEN LES SOLUCIONS.
L'EXPOSICIÓ AMB QUè S'INAUGURA EL CENTRE -LA VISIÓ DE
LES CIUTATS DES DEL GLOBUS AL SATéL . LIT- PERMET ALGUNES
CONSTATACIONS QUE, NO PER EVIDENTS, VOLDRIA ESTAR-ME DE
RECORDAR. LA VISIÓ DES DE L'AIRE ENS DEMOSTRA ALIJO QUE
SEMPRE HEM DEFENSAT: QUE LA CIUTAT NO
ÉS
DETERMINADA,
NI ENCAIXONADA, PER UNS LÍMITS ADMINISTRATIUS, SINó PER
LA REAL1TAT DEL SEU CONTINU URBà, DEL SEU MERCAT DE
TREBALL, DE LA SEVA FORÇA D'ATRACCIo ,
LES VISIONS MÉS LLUNYANES, I NOCTURNES, DES DEL
SATeL LIT ENS MOSTREN L'EXTRAORDINàRIA POTèNCIA DEL FET
URBà AL NOSTRE CONTINENT: LES CIUTATS SóN LA FORÇA
D'EUROPA.
�EL FET QUE LA CIUTAT HAGI ESTAT L'EIX QUE ARTICULA EL
PROJECTE CULTURAL DEL CENTRE QUE AVUI INAUGUREM ÉS
DONCS COHERENT AMB LAPREEMINENÇA QUE ATORGUEM AL FET
URBá I AMB LA TRADICTó BARCELONINA DE REFLEXIÓ SOBRE
L'ARQUITECTURA I L'URBANISME.
TAMBÉ ÉS COHERENT AMB AQUESTA TRADICIó L'EXTRAORDINàRIA
REHABILITACIÓ DE L'ANTIGA CASA DE CARITAT QUE HAN DUT
A TERME PIÑóN I VIAPIANA, DOS ARQUITECTES QUE ESTAN
DEIXANT LA SEVA EMPREMTA PERSONAL, QUE ÉS TAMBÉ LA DE
L'ESCOLA D'ARQUITECTURA DE BARCELONA, EN LLOCS PROU
SIGNIFICATIUS DE LA CI4JTAT.
LA CASA DE CARITAT SERà PER A MOLTS DELS NOSTRES
CONCIUTADANS, I PER ALA MAJORIA DELS QUI ENS VISITEN,
UNA
AUTéNTICA DESCOBERTA.
ELS
SEUS
EFECTES
CONTAMINANTS, DE ONTAMINACIó POSITIVA, SERAN
BENEFICIOSOS PER A TOT EL RAVAL. AQUESTA VA SER
L'APOSTA DEL CENTRE POMPIDOU AL MARAIS PARISENC -UN
CENTRE AMB QUI EL CCCBSANTINDRá, A PARTIR DEL JUNY QUE
VE, UN INTERCANVI PRIVILEGIAT- I AQUESTA SERà TAMBÉ LA
NOSTRA AMBICIó.
UNA AMBICIó QUE AVUI, DE FORMA ESCLATANT, COMENCEM A
FER REALITAT.
MOLTES GRàCIES.
ord. 1. #7 cccb.txt
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules de l'Alcalde en la inauguració del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (25 de febrer de 1994)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-02-25
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Barcelona
Cultura
Museus
Description
An account of the resource
Discurs de l'alcalde el dia de la inauguració de l'edifici del CCCB a l'antiga Casa de la Caritat.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2724/19970109_EstatCiutat_PM_bd.pdf
50e7b228fb1d8073b5a80d45c92c2329
PDF Text
Text
el que en certa manera constitueix la historia de la ciutat.
Els problemes que hi havia, els anhels centrats en els
Jocs Olímpics, la gran trajectoria des de la nominació
olímpica fins que es van complir tots els objectius, les
obres; tot aixo ha quedat reflectit en aquestes conferencies. Si algun dia s'ha de fer la historia de Barcelona -i
obviament es fara- s'haura de recórrer a aquestes conferencies, a les compareixences de Pasqual Maragall al
Col-legi.
La conferencia d' avui sera un resum, pero, alhora,
més que un resum. Jo cree que ha de ser un avans;: del
que l' alcalde creu que pot ser la ciutat i del paper que ha
de jugar encara en el futur de Barcelona i de Catalunya.
Perla meva part no tinc res més adir. Vull donar-lila
paraula amb l'esperans;:a que no ens defraudara. Estic
segur que no sera així i que l' alcalde avui ens dira coses
molt interessants.
Endavant.
10
Conferencia de l'Excm. Sr.
Pasqual Maragall,
alcalde de Barcelona.
"BALAN~ DEL' ANY 1996.
L'ESTAT DE LA CIUTAT"
�Benvolgudes amigues, benvolguts amics,
L' amic Pernau ho ha dit. És, efectivament, la darrera
vegada que en qualitat d'alcalde de Barcelona compareixo davant de vosaltres, aquí al Col·legi de Periodistes. Ja
són tretze anys, aquesta és la catorzena vegada i no hi
haura quinzena.
Com us podeu imaginar, d' una banda tinc una certa
sensació de nostalgia anticipada, pero per altra banda no
m'agradaria accentuar-la perque si ens hem d'estar nou
mesos amb nostalgia accentuada i previa, penseu el que
sera després.
Ahir vaig tenir un esmorzar amb un grup d' empresaries d' aquesta ciutat i em van recordar que, en un homenatge que em van fer abans de l'estiu, jo vaig dir que no
em jubilaría, i ara em diuen que les he trait una mica. 1
la veritat és que, com acostuma a passar en aquesta vida,
tot era veritat: tenien raó elles i tenia raó jo, perque les
coses volen el seu moment i el seu ritme.
13
�És ben evident que si jo havia dit abans de les eleccions que era !'última vegada que em presentava, i que
un cop hi hagués la Carta Municipal de Barcelona jo em
retiraria, i si ara puc afegir que espero que la tindrem
aquest any i que si no la tenim millor que plegui, aquesta és la manera més clara de dir que jo també tenia raó.
Es podia dir que em jubilava, pero no ho die, ni tan sols
avui, perque ens queda un any de molta feina.
Repassant les notes, no sé si pesa més el que s'ha fet
o el que ha de venir, que és realment important. De
vegades tinc la impressió de reiterar-me, dient que l'any
vinent sera molt important, pero cree que es així i tractaré de demostrar-ho.
Pero haurem de comen9ar pel principi, i no ens
podem estar de fer-ho -perque no és la primera vegada
que em passa- esmentant l'atemptat d'ahir. Una altra
vegada el terrorisme ens ha colpejat. Mentre així sigui,
haurem de comen9ar sempre dient que hi estem, no
només radicalment en contra, sinó radicalment conven9uts que és inútil, que és gratult. 1 aixo és el que ens
revolta més a tots.
L' etapa 1983-1995
He repassat les compareixences de tots aquest anys, i
us en parlaré telegraficament.
la necessitat que hi hagués una llei especial de
Barcelona.
L' any 1984 havíem empres de debo la monumentalització de la periferia. Havíem obert l' illa de la Torre de
les Aigües, estavem fent les obres de la Vía Júlia, havíem fet ja l'avinguda de Maria Cristina amb la Pira i
havíem constitult la que va ser la base de tota l'acció
que després s'ha portat en materia de promoció economica i ocupació, la Ponencia de Desenvolupament
Economic i Social.
També havíem creat la Comissió Tecnica de
Seguretat Urbana; ja ens preocupava la seguretat, ja
havíem comen9at a construir el que després ha estat el
"model Barcelona" de seguretat, que ha funcionat bé,
perque a partir d'aquell any la delinqüencia va anar baixant, amb algun saltiró pero sempre amb tendencia a la
baixa.
Aquell any la Corporació Metropolitana havia estat
reconeguda en els pressupostos de l'Estat, gracies a la
tossuderia de Joan Blanch i, en tot cas, gracies també a
la generositat d'Enrique Tierno, alcalde de Madrid, que
d'alguna forma hi perdía. La primera vegada que en
vam parlar s'hi va posar molt en contra perque era molt
tard, era molt a última hora, pero aquell any va ser ell
mateix qui ens va ajudar a aconseguir que l' Área
Metropolitana de Barcelona, i de retruc la de Madrid,
tinguessin una presencia en el pressupost de l'Estat.
L' any 1983 havíem inaugurat la pla9a Reial, que va
ser potser una de les primeres inauguracions importants
d' aquesta ciutat. Vaig dir que Barcelona necessitava més
pactar que no pas legislar. Pero ja aleshores parfavem de
El 1985 va ser l'any del Pacte Cultural i un any de
gran ofensiva en la promoció de la ciutat. Recordeu, per
14
15
�exemple, l'exposició "Homage to Barcelona" a Londres,
que va representar el punt culminant. Aquell any vam
aprovar l'Ordenanc;a de l'Eixample, el Pla de la Neteja i
les arees de nova centralitat, que ara són una realitat i
que encara s'estan descabdellant avui; una d'elles era a
l' extrem de la Diagonal, on ara hi ha un hotel i aleshores
hi havia un barranc ple de ferreters més o menys marginals, jo diría que il-legals; una altra era el que és ara la
Vila Olímpica i una altra el cantó esquerre del carrer
Marina. Les arees de nova centralitat havien estat una
proposta de Joan Busquets, Director d'Urbanisme, i
aquell any es va tirar endavant.
1986. La nominació olímpica era recent i jo vaig dir
que la balanc;a entre les expectatives pessimistes i les
expectatives optimistes es decantava decididament cap a
l' optimisme. No va ser fins aquest any que ens vam
veure ben bé les orelles del que havia de ser el futur. En
aquesta fase teníem un atur altíssim, feiem visites a
barris molt drama.tiques, teníem una capacitat de resposta molt feble en el terreny economic, en el terreny
social, en el terreny de la descentralització.
posava la sensació de ciutat creixent que es copsava
entre la ciutadania.
Deixeu-me dir també de l'any 1986 que el Pacte
Cultural se'n va anar en orris. Tot i que s'havia aprovat
l'any anterior, el 1986 es va oblidar.
1987. Va ser l'any de les Lleis d'Ordenació
Territorial. Va ser com un moment de desvetllar-se, desagradable, després d'un moment d'il-lusió; un moment de
veure que la ciutat en l' ambit internacional es podia projectar i, en canvi, en el nivell nacional de Catalunya tenia
dificultats per fer-se reconeixer coma ciutat real, coma
ciutat formada pels trenta municipis metropolitans. Eren
unes lleis que, encara avui, pensem que no van ser encertades i esperem que es podran modificar entre tots.
Va ser també l'any del Moll de la Fusta, del pont de
Calatrava entre Felip II i Bac de Roda, de l'acabament
de la Via Júlia, dels pares de la Pegaso, del Clot, de la
Casa Groga, de la Creueta del Coll. Va ser un any tot ell
farcit, no en el terreny legal pero sí en el real, de sorpre.
.
ses 1 emoc10ns.
Pero teníem una fidelitat impressionant per part de la
gent. Aixo ens va captivar des del primer moment: veure
com la gent entenia que tot i que el que demanaven
encara no s'estava fent, algun dia es faria. Es fiaven
d'aquella gent, de nosaltres, per les raons que fossin,
pero segurament perque la manera d' explicar-ho era la
que havia ser. El cas és que el 1986, encara que no
tenien proves que allo aniria endavant, la gent va apostar
en favor del que estavem fent. No die que no hi hagués
moments dramatics. N'hi va haver. Pero a tot se sobre-
Alguna vegada ja us he explicat l'emoció de l'escultor america que va instal·lar una obra a la plac;a del
general Moragas, Ellsworth Kelly, quan va pujar a una
tarima, el vaig presentar i el van aplaudir entusiasticament milers de ciutadans; va dir aleshores que era la primera vegada que un escultor era aplaudit. Els músics,
se'ls aplaudeix, pero els escultors mai. Aquesta era la
Barcelona del 1987, que comenc;ava a prendre forc;a i a
tenir confianc;a en ella mateixa.
16
17
�1988. Va ser el gran xoc. Tomem de Seül i ens trobem que som enmig de l'escenari, que Seül s'ha acabat,
que ja no hi ha res entre nosaltres i l' any 1992, que no
podem fallar, que els Jocs de Seül han estat extraordinariament ben fets i ens semblen impossibles de repetir
(aquell bany de masses, aquella capacitat organitzativa
-quasi militar- en un paí que venia d una dictadura).
Hi ha un sotrac important. És un moment en que es
posa a prova la nostra capacitat de confiar en nosaltres
mateixos.
I la resposta va ser el Pla Estrategic. Vam comern;;ar a
fer el Pla. I també vam constituir Procivesa. Per que?
Vam veure que havíem de tenir cura de dues coses. Una,
del futur després dels Jocs, i l'altra, del cor de la ciutat.
Vam veure que no podíem anar a un gran esdeveniment
que netegés la cara de la ciutat a determinats llocs i que
deixés el cor abandonat i castigat per la historia. Mai
agrairem prou aquella decisió de gastar tant a la Ciutat
Vella com en els Jocs. Des del primer moment era un
projecte d'inversió que va aconseguir, ho vam saber després, el tomb de la Ciutat Vella.
Any 1989. La ciutat esdevenia cada vegada més logica, gracies als guanys urbanístics. Barcelona necessitava
combinar, deiem, dos sentiments: el progressisme i el
catalanisme. Hi va haver un primer pas no exempt de
tensió, la inauguració de l'Estadi, i el diluvi corresponent, el 8 de setembre.
que aquells quatre quilometres es guanyarien per a la
ciutat. Va ser també l' any que van morir Ramon Trias
Fargas, en una campanya electoral, Gil de Biedma i
d' altres.
L' any 1990 va ser el de la nova Rambla de Catalunya,
la de Serra Martí. Quan va venir Mitterrand i em va
demanar d' anar a la Rambla el vaig dur "enganyat" a la
rambla dels senyors, perque vaig pensar que no podria
caminar molt i si hi havia massa gent podía ser perillós.
El vaig portar des d' Aragó fins a la Gran Via, i quan
vam arribar alfa em va preguntar "I la Rambla del poble,
on és?". Vam travessar i vam anar, efectivament, fins a
la Rambla, gracies al fet que la Rambla de Serra Martí
estava feta.
Va ser l' any del Fossar de les Moreres rehabilitat, de
Sant Pau del Camp, de l'Estació del Nord, pero també
l'any de les clavegueres, dels col-lectors i de les torres
de telecomunicacions.
Un cap de setmana de setembre, 200.000 persones
van anar a veure el Palau de Sant Jordi tot just acabat.
Allo va ser la toma de la inauguració de l'Estadi. Tinc
anotat que Merce Sala havia d'anar, aquella mateixa setmana de la conferencia, a signar el conveni de la Línia 2
i del Metro de Montju"ic. Malaguanyat.
També va ser l'any de l'aixecament de la via del tren
de la costa. El 30 de maig vam treure el primer cargol de
la via que anava cap al Poblenou i vam tenir la certesa
Va venir Havel. Havel, que va fer la seva visita protocol-laria, va ser condu"it després, d'una manera una mica
clandestina, saltant-nos el protocol, des de l'avinguda
Cambó fins a l' Ajuntament, en un moment en que hi
havia obres. Era el dia de Santa Llúcia -per tant, encara
18
19
�més complicació- i a més, quan vam arribar a la plac;a
de Sant Jaume, hi havia una manifestació de miners que
ell va interpretar erroniament, perque li va semblar que
l' aplaudien, i li vaig explicar que era una manifestació i
que protestaven per alguna cosa. 1 l'home, que ja sabem
que té molta capacitat de recuperació -ho ha demostrat
aquests dies- , va entrar a l' Ajuntament, i un cop dins
va dir que "Europa és un sistema de ciutats i de catedrals". Com aleshores, segueixo pensant que aquesta
intui"ció rapida i brillant és correcta, que Europa és, efecti vament, la xarxa d'aquestes ciutats i d'aquestes catedrals que d'alguna manera la indiquen, que són la seva
senyalització.
L' any 1991 va ser any electoral, pero sobretot va ser
un any d'un esfor<; ja confiat. Coneixíem les nostres
capacitats i les foiem valer. Ens trobavem que la gent
venia de fora dient, "Ho feu bé". L'Eulalia Vintró recordara el día que James P. Grant va venir al Saló de Cent
per fer, cree recordar, un discurs sobre l' Any de la
Infancia i, com a bon america, es va treure de la butxaca
un exemplar del Newsweek o del Time, no ho recordo
exactament, el va ensenyar i el va llegir. 1 alfa es deia
que Barcelona era la ciutat més dinamica d'Europa. Van
ser els primers moments en que vam tenir la sensació
que ens deien que ho foiem bé.
Jacques Delors. 1 ja aleshores plantejavem en el discurs
de balan<; les prioritats del futur immediat: Europa, cultura i urbanitat.
En aquell moment, quan érem a punt de tancar
l'epoca extraordinaria de transformacions, demanavem
que la col·laboració institucional esdevingués un fet
ordinari. Va ser un any titanic de treball. Titanic i tragic.
Va haver-hi gent que hi van deixar la vida: en Serra
Martí, la M. Aurelia Capmany, la Montserrat Roig, en
Fabia Puigserver...
Tot aquell esfor<; va culminar, felic;ment, el 1992. Ho
havíem fet bé i amb naturalitat. En el balan<; vam dir que
havíem posat "l' oportunitat per damunt de l' oportunisme". Del millor any de la historia de Barcelona, en
treiem una llic;ó etica: "No hi ha hagut marro", vam
constatar. 1 n'extreiem una lli<;ó política, que resumíem
en la convivencia constitucional iJ.lusionada de banderes, himnes i llengües i en l'assumpció de la memoria
republicana en la figura de Lluís Companys que es va
produir durant la inauguració deis Jocs.
Va ser el moment en que s'iniciava la nostra aventura
d'amistat profunda amb Sarajevo. Sarajevo va comenc;ar
a ser bombardejada el dia 2 de maig d'aquell any. En el
moment d'inaugurar-se els Jocs vam demanar la treva
olímpica, i vam comenc;ar a posar en practica la solidaritat amb aquesta ciutat.
Va ser l'any del Premí Príncep de Gal·les de Harvard.
1 l'any que la Comunitat Europea ens donava el Premia
la Planificació Estrategica. Va ser l' any en que vam
obtenir la presidencia del Consell deis Municipis i de les
Regions d'Europa. La presa de possessió formal havia
de ser després, el maig del 1992, amb presencia de
Any 1993. Vam evidenciar la necessitat d'establir un
dialeg a tres bandes -local, autonomic i central- per fer
front al futur. Vam parlar de l'anomenat "Pla Borrell",
20
21
�que era el Pla del Delta del Llobregat que aleshores ja
perfilavem. Vam obrir l' esperan9a de la Capitalitat
Cultural del 2001 i vam demanar que es dotés el municipi de més autoritat. Reivindicavem la fe en les ciutats.
Pertoca a les ciutats jugar el rol d'animadors d'una política basada en la subsidiarietat i el federalisme, que funcioni de baix a dalt, vam afirmar.
l'Europa proxima i no arrogant. Vaig dir que no érem
una capital d' Estat ni tampoc una ciutat de províncies. I
que, per tant, no ens podíem permetre ni la rutina del
domini ni la de la dominació acceptada. Per aquesta raó
havíem de construir les bases logístiques, havíem
d'explotar la capitalitat cultural, reconvertir la indústria i
garantir la qualitat.
Va ser l'any, entre d'altres coses, de la col·lecció
Thyssen al Monestir de Pedralbes i del Pare del Nus de
la Trinitat.
Apostavem per una Carta que tingués un article com
aquest: "A Barcelona, les competencies concurrents
delegables s'entendran atribu'ides al nivell més proper".
Volíem que tothom ho reconegués, no només com a possible, sinó també com a necessari.
Any 1994. És l'any de la signatura del Conveni
d'Infrastructures del Delta del Llobregat. I es posen en
marxa, ja en aquell moment, projectes com la regeneració del Besos, el tren d' alta velocitat i el Quart Cinturó.
Us ho die perque veieu com hem perdut gas des d'aquell
moment, perque hi ha projectes que apareixen en aquella
fase i deis quals després se n'ha parlat molt, pero s'hi ha
avan9at poc.
Vam inaugurar el Centre de Cultura Contemporania.
El centre de la ciutat continuava trepitjant l' accelerador,
especialment en el camp cultural.
Aquell any, el desembre, vam estar a Estocolm, al
Bangemann Challenge. I us he de dir que hem guanyat
alguns deis reptes que plantejava la Comissió
Bangemann, que és la comissió de la societat de la informació a Europa i que inclou l' educació a distancia, la
sanitat, la rnillora de l' administració publica, etc. Aixo
té molt merit i és molt important per a nosaltres, que ens
hem convertit una mica en l' Estocolm del Sud, en
!'estrella del Sud del sistema telematic.
1995. Any de crisi política. Vaig parlar de dos perills:
la síndrome de la incertesa i el perill del cofoisme.
Volíem posar-nos, amb altres ciutats, al front de
Aquell 1995 vam tomar a viure eleccions municipals,
que van derivar en un nou equip de govem. S'acabava
una etapa i se n' obria una altra, amb una reorganització
de l' Ajuntament clarament positiva, més agil, amb una
divisió més gran entre polítics i gestors. Era l'inici del
que ara ja tothom sap, la divisió de funcions al capdamunt de l' Ajuntament, amb comissions públiques del
Plenari, amb poders importants per als gerents, amb un
rol d' animació política per als regidors.
22
23
És l' any en que l' alcalde de Barcelona passa de ser
president d'un sindicat de ciutats, com és el Consell de
Municipis i Regions, a ser vicepresident del Cornite de
Regions de la Unió Europea, un organisme institucional.
�El govern de la ciutat és ara un govern més plural,
més poliedric, pero al mateix temps segurament més
equilibrat.
El1996
El resultat és que l'any 1996 -i entrem ara en el
balan<; de l'últim any-, amb un Ajuntament políticament
enfortit, amb uns fonaments consolidats els darrers quinze anys i amb un projecte de ciutat definit, Barcelona no
ha perdut gens de !'ambició, el dinamisme i la iniciativa
que la caracteritzen. Barcelona esta vivint un moment
molt considerable, per dir-ho a la manera de Josep Pla,
per no dir magnífic, que seria més convencional.
Barcelona és ara una ciutat amb una cohesió social
envejada, amb un grau extraordinari de confianc;a i de
col·laboració entre l'administració municipal i els ciutadans, les entitats i les associacions i la societat civil.
Augments, disminucions i consolidacions
El 1996 ha estat el que podríem dir-ne any deis dos
dígits, perque molts augments s'han prodult per sobre
del 10%. Així ha succelt a l'aeroport, al port, al turisme,
etc. Us estalvio les xifres, de les quals els mitjans de
comunicació ja han parlat durant les últimes setmanes.
Pero també hi ha disminucions; disminucions positives, és ciar. En l' atur ens hem situat en una taxa del
9,4%. Continuem estant al nivell de la mitjana europea;
estero millor que, per exemple, Colünia. Quan veig els
meus col· legues, sempre els pregunto coro estan, i en el
cas de Colonia estan en el 13%. Nosaltres estero una
mica millor.
Els preus deis habitatges han baixat un 2,7% en els
pisos nous en termes reals (des del 1989, en un 12%),
els de segona ma han baixat una mica menys i hi ha
hagut una disminució important, del 4%, en els lloguers
(encara que el mercat deis lloguers és un mercat molt
prim). En les oficines, el preu havia caigut molt en anys
anteriors i el 1996 ha baixat al voltant d'un 1%.
Potser massa i tot, diuen els promotors, i per aixo
hem de comenc;ar a acceptar la cultura de mirar les dues
cares de la moneda. El preu baix és el que perseguim, i
la política de l' Ajuntament és tenir sensibilitat per tal
que no ens puguin dir que la gent marxa o no pot anar a
viure al seu barri de Barcelona perque és massa car. Pero
al mateix temps hem de saber que, si no hi ha un preu
remuneratiu, la inversió se'n pot ressentir i el bon
moment que vivim s'esgotara. Hem de saber navegar
entre aquestes dues aigües.
Sí que us diré que ahir em van venir a visitar en Josep
Manuel Basáñez i en Josep Lluís Oller, del Mercat de
Futurs, i quan els vaig preguntar si tenien cap dada de creixement de dos dígits, de més d'un 10%, em van dir que sí,
que el seu volum de negoci havia crescut més del 50%.
Passa el mateix amb el preu deis aparcaments. Els
darrers quatre anys hem constrult més de 40 aparcaments nous i aixo ha estat un exit, encara que no hagim
aconseguit la xifra que havíem previst per al 1997, que
era ben bé el doble. Els preus de l' aparcament, en tot
cas, han caigut d'una manera important. El 1992 es
24
25
�pagaven 25.000 pessetes per una pla<;a de pupilatge i 4 o
5 milions per comprar-la; ara estem per sota de les
15.000 pessetes mensuals en equivalencia de localitzacions i de 2 milions i mig en preu de venda. Aixo vol dir
que el mercat s'ha revolucionat i que és més accessible.
Pero també que d' alguna manera és menys interessant
posar-s'hi i que alguns s'han enganxat els dits, de manera que algunes de les iniciatives que hem tingut en
aquest camp no han acabat o no s 'han acabat prou bé.
cacions. Per aixo els grans mots i els grans sentiments
no haurien de ·militar en contra dels petits. Efectivament,
hem de parlar de les transferencies, de guanyar poder i
de no cedir, de pactar i de no pactar, de mantenir la
calma, pero al mateix temps hem de ser capac;os de
demostrar que tot aixo va a fi d' alguna cosa i que la gent
del carrer ho nota . Si la gent del carrer no ho nota, acabara passant que els vots i el carrer aniran cadascú per la
seva banda, seran coses que s' ignoren.
Ens preocupa, al primer tinent d' alcalde i a mi i a la
regidora Carme San Miguel, ens preocupa que baixi la
inversió en aquest camp. Ens preocupa d'altra banda
que, com no tenim llei de Barcelona (no sera l'última
vegada que us ho diré, pero aquí us ho die en un context
d'exemple que pot ajudar a entendre el perque de la
meva insistencia, que no és psicologica ni caracterologica, sinó necessaria), es produeixen situacions com, per
exemple, que l' aparcament de l' avinguda Pau Casals té
un pis tancat, i si passa aixo vol dir que en aquesta ciutat
alguna cosa va malament. Una ciutat que no té l'autoritat per obligar a utilitzar un forat costosíssim que s'ha
fet en un lloc car i centric és una ciutat que no esta ben
govemada, que no es pot governar bé.
Aixo s' arregla amb una llei que ens permeti tenir
l'autoritat per exercir aquelles coses que la gent considera obvies i mínimes; altrament, no aconseguirem reconciliar la ciutadania amb la política, la ciutat amb la polis.
En aquest país tenim una sobredosi de temes nacionals, espanyols i catalans, de temes de país. Són temes
que a tots ens interessen moltíssim des del punt de vista
polític, historie, moral i fins i tot sentimental, que són
molt importants, pero després ens preguntaran com és
que la gent no s'interessa perla política. Perque tot i la
importancia d' aquests temes, si al final preguntem que
interessa més, acaben dient la música o les telecomuni-
D'altra banda hi ha coses que no pugen ni baixen sinó
que s'e tabilitzen. No les detallaré pero ón la confirmació de Barcelona com una ciutat que e ta funcionant
bé en molts terrenys. Tenim més congressos que mai. En
el terreny de la influencia internacional, Barcelona presideix el Comite de les Regions de la Unió Europea, el
1996 i tot aquest any. I els Jocs d' Atlanta han representat una confirmació a posteriori del nostre encert; no és
26
27
Continuem amb les coses que baixen. Disminueix el
deute. Havia pujat el 1991, 1992 i 1993 de 244.000
milions a 280.000, pero a finals del 1995 ja havíem baixat a 268.000. El balan<; del 1996 el tanquem havent
redui:t 10.500 milions més. És una xifra provi ional i que
esta subjecta a les últimes cornprovacions, pero egurament no 'allunyara de la rea1itat. I seguirem, perque esta
previst baixar en 5.900 milions l'any 1997, 6.400 el 1998
i 7.500 el 1999.
�fins al cap de quatre anys d'un esdeveniment tan espectacular com els Jocs que se sap segur que !'anterior es va
fer bé, que es podia fer bé i sense estirar més el bra9 que
la maniga, i que els altres no t' igualen i, per tant, no són
millors.
Atlanta ha estat una prova que la base que portavem
era la bona. Aixo és el que van sentir els 200.000 ciutadans que van anar el 17 d' octubre passat a l' avinguda
Maria Cristina; perque van anar a celebrar el dia en que
deu anys abans ens havien donat aquesta possibilitat de
demostrar-nos bons.
El dia següent vaig anunciar el que ara em sembla
evident i que és compartit per més institucions:
Barcelona necessita estímuls. Barcelona no és una capitalino té un Estatal damunt. Així, d'una banda pot dir
que no esta xafada pel pes de l'Estat, pero aixo li impedeix comparar-se amb les capitals europees, que s'han
independitzat del ritme dels seus objectius urbans i és la
demanda estatal el que els va donant vida.
Barcelona necessita objectius que facin que aquesta
demanda de rutina positiva, de despesa pública garantida, sigui substituida per una altra que és mig despesa
pública incentivada, arrancada amb il-lusió, i mig despesa privada o inversió que s'afegeix pels beneficis que
pugui obtenir.
Som la sisena ciutat europea per fer inversions i
negocis. No hem passat a ser cinquena com ens hagués
. agradat perque hauríem sobrepassat l'única ciutat que és
ciutat-ciutat, Amsterdam; totes les altres ja són les grans
capitals: París, Londres, Frankfurt -que és la capital
financera d'Europa-, i Brussel·les, la capital política.
Només ens queda per davant, dones, una ciutat
d'Europa, Amsterdam, que no és tot aixo pero esta situada al mig d'Europa i per la qual hi passa tot. Tenen
l'habilitat d'enganxar-ho, són els grans intermediaris.
Aquests els voldríem guanyar i encara no ho hem aconseguit; aquest és un objectiu a mantenir.
Altres classificacions ens posen també bé, com ara la
Universitat de Cambridge i l'IFO (lnstitut d'Estudis
Economics) de Munic.
Les prioritats: ocupació, habitatge i transport
Pero hi ha coses que no van tan bé. Són les coses més
complicades i les repasso en tres capítols: l'ocupació,
l'habitatge i el transport. No vull dir exactament que
aquestes tres coses no vagin bé, pero sota aquests epígrafs que ens vam marcar com a prioritat del mandat hi
ha alguna cosa que no va.
Els llocs de treball de Nou Barris ens els juguem a
l'aeroport, ens els juguem a la tercera pista.
Cap al final de les meves paraules us explicaré en que
estem d'acord una colla de persones i una colla d'institucions, quin objectiu ens hem de proposar per al futur.
Ara us die que mantenim una molt bona valoració.
Avui estava amb la Unió de Pagesos i ells estan proposant un pla per a una zona agraria important a la ma
dreta del Llobregat. M'han dit que han conven9ut en
Serratosa -que és una caixa de misteris que no sap ningú
28
29
�ben bé que fa- amb un programa rural magnífic, que em
sembla que no afecta la tercera pista de l' aeroport. Jo els
he dit que en aquesta zona ens juguem les faves, i que
no és qüestió que ens agradi rebre turistes sinó que ens
hi juguem la feina de Nou Barris, de Sant Martí, del
Carmel, de tot Barcelona, i la de Terrassa, i Granollers.
Si aixo funciona, tindrem més feina, si no funciona, no.
Si hi afegim la Fira i el Besos, tenim els tres indicadors deis llocs on ens juguem l'ocupació. L'aeroport,
perque és per on entrara la major part de la riquesa. La
Fira, perque és el motor comercial i industrial a nivell
peninsular. El Besos, perque és el lloc on es demostrara
si tenim capacitat de generar nous projectes.
Per garantir l' exit és especialment necessari prendre
una dimensió metropolitana, i és per aixo que estem
impulsant el Pacte Industrial Metropolita. Esta a punt de
ser signat, i el signarem ara que ens diuen que els pactes
socials a Europa no se signen. No s' ha signat a
Alemanya, ni a Italia, ni a Frarn;a: a Espanya tampoc i a
Catalunya gairebé tampoc. I no se signen perque no hi
ha confiarn;a. Per aixo, Jacques Santer té molta raó quan
proposa el pacte per la confian\:a de l' ocupació. Si no hi
ha confian\:a, no hi ha pacte i no hi ha inversió. La confian\:a només es demostra a nivell proxim, ambla proximitat de mercats reals com la regió metropolitana.
Regions qui més ha insistit perque s' aprovessin. Un
afront o una ironia del destí: Barcelona ha tirat endavant
aquesta iniciativa -jo vaig anar el dia 14 de juny a Roma
amb el Sr. Prodi i el Sr. Santer per presentar, amb el Sr.
Ferrer Salat, que aleshores era president del Consell
Economic i Social, el programa de pactes territorials
europeus-, i, tanmateix, el Pacte Industrial Metropolita
de l' area de Barcelona no ha estat tingut en compte pel
Govern espanyol. Esperem, pero, que es tracti d'un error
i que el tirarem endavant tant sí com no.
Pel que fa a l'habitatge, hi ha projectes i hi ha resultats. Les vores deis cinturons, la prolongació de la
Diagonal, el front marítim, Sant Andreu-Sagrera i la promoció de la immobiliaria Hines a Diagonal-Mar. La continultat de la rehabilitació de la Ciutat Vella, el camí
iniciat amb fon;a a l'Eixample i al Poble Sec i la modificació de la qualificació urbanística del Poblenou, on les
antigues naus industrials podran tenir tres usos, industrial,
residencial i mixt; sera la primera vegada que fem una
qualificació de barreja; aixo vol dir que anirem endavant.
I aquest any s'ha venut l'últim pis de la Vila Olímpica.
Si bé no vam aconseguir en aquell moment que una
Vila Olímpica de gran nivell, que no impliqués una subvenció estatal molt gran, anés acompanyada d'una oferta
d'habitatges assequibles, ara ho estem fent. L' objectiu
que ens vam marcar l' estem complint, tot i que molt
lentament.
Dones bé, cosa curiosa, el Pacte Industrial
Metropolita de Barcelona no ha entrat a la llista que el
Govern espanyol ha enviat a Brussel ·les per tal que sigui
considerat entre els pactes territorials que la propia Unió
Europea ha creat, pactes que ha estat el Comite de les
Torno a dir: la solució és que ens deixin fer, perque
nosaltres hem demostrat que a la Ciutat Vella sabem
transformar un barrí amb moltes dificultats, i perque a
30
31
�Barcelona no es pot construir habitatge protegit segons
la llei general. La llei general es basa en les cessions de
sol urbanitzable, i aixo permet que l'habitatge surti a
preu més baix, perque en els plans parcials els propietaris estan obligats a donar un 10% al sector públic.
Aixo a Barcelona no passa perque no hi ha un pam
quadrat de sol urbanitzable si no enderroquem un edifici, i per tant hem de comprar la casa i a més indemnitzar-ne els ocupants. Ho he dit mil ve$ades i ho
repeteixo, la llei no esta pensada per aixo. Es com si la
llei no contemplés una ciutat on no hi ha sol urbanitzable i només hi ha sol urba. I a més, sol urba constru'it
els segles XVIII i XIX i, per tant, molt degradat i que s'ha
de refer.
Es tracta que ens ho deixin fer, que calculin el que
correspondria a Barcelona, que ens diguin, "vostes tenen
tants habitants i tants problemes i per tant haurien de fer
tants habitatges assequibles o de protecció oficial", i que
ens diguin que la suma de tot aixo són tants diners; aleshores nosaltres ho gestionarem.
Hi ha altres qüestions, de qualitat de vida i de polemica ciutadana, que volia comentar, pero em temo que no
em quedara temps. Tot i així, en parlaré breument.
Hi ha problemes de soroll, de pol ·lució, en el terreny
de la desigualtat, en el terreny de l'habitatge, hi ha el
fenomen "okupa", hi ha problemes en el terreny de la
eficacia de la conducció del transit. 1 hi ha algunes coses
concretes que no vull obviar.
La bandera. S'ha aprovat per unanimitat i consens,
que és com s'han de fer les coses. Una ciutat madura és
la que sap que una guerra de banderes no s'ha de fer.
Ens ha costat una mica pero al final ho hem aconseguit.
Jo vaig enviar una carta a cadascun dels presidents i
secretaris generals dels partits que estan representats a
l'Ajuntament, de la majoria i de l'oposició, per agrairlos que hagin tingut la saviesa d'entendre que aquest no
és un país que es baralla perles banderes. És un assumpte que va comern;ar l' any 1991 i ara s' ha tancat. De
vegades, quan aquestes capses de Pandora s' obren, després costa tancar-les.
Passem al transport públic. No ha estat l'any de la
Línia 2. La Línia 2 s'hauria d'haver acabat l'any 1995,
segons el conveni que va signar Merce Sala. No ha estat
així, i ja sabem que un tros d' aquella línia va saltar pel
camí amb l' argument que hi havi a uns al tres projectes
més importants. Jo m'ho vaig creure, ens ho vam creure,
i vam renunciar-hi. Pero aixo no vol dir que Montju'ic es
quedi sense accés, quan cada vegada el necessita més.
Perque cada vegada hi ha més gent que hi va i que vol
anar-hi, i més si hi és l'Espanyol, i més amb els visitants
que té i tindra el MNAC.
Les Rondes. A les Rondes hem decidit restringir el
transit, en part perque ens havíem equivocat. Igual que
es va fer en el túnel de Vallvidrera, on des del primer
dia es van prohibir els camions de més de 20 tones,
hauríem d'haver actuat en la mateixa direcció. Pero no
hi vam pensar, no vam preveure que els camions que
passaven per la B-30 o per les seves cal<;ades laterals i
que pesen 30, 40; 50 tones, poguessin venir a
Barcelona i passar per les Rondes per no pagar els
peatges o haver-se d'aturar en els semafors. 1 efectiva-
32
33
�ment, ho han fet i hem hagut de prendre una decisió
costosa desviant els camions que no haurien d'haver
entrat mai.
Movilma. Irregularitats, n'hi ha hagut i s'han corregit. Ara a ningú se li acudira tomar-ho a fer. Jo sé que a
totes les administracions es fa i que es pot mirar amb
més o menys comprensió; ho fan a fi de bé, perque una
escola s'ha d'acabar a temps o perque un aparcament fa
falta. Pero bé, ens ha tocat corregir perque de vegades
aquestes qüestions es converteixen en temes de pública
curiositat i no hi ha més remei que reconeixer que, efecti vament, allü és irregular i no s'ha de fer. Jo us ben
asseguro que ara l' Ajuntament de Barcelona s'hi mirara
molt abans de cometre la més mínima irregularitat, pero
probablement moltes administracions encara tardaran
algun temps a corregir-ho.
hem de dir clarament que hem d' abaixar el rebut si
podem, pero no hem d'enganyar ningú.
Els impostos no són impostos; el que recullen és un
cost més real que no pas el que alguns anomenen preu
de l' aigua. Quin és el preu de l' aigua? El cost de la distribució? Suposem que sí; pero en el fons també hi ha
una part important de la captació d'una concessió pública de l'Estat. Aquest sí que és un aspecte una mica virtual. En canvi, el canon de sanejament, el de
clavegueram i fins i tot el de tractament de residus de
l' area metropolitana, equivalen a una ecotaxa. Aquesta
és exactament l' ecotaxa que anem buscant. Si volem
més verd i hem de ser més progressistes i més ecologistes, l'hem de posar.
Ara hem d'aconseguir que els preus no s'apugin com ha
passat desgraciadament aquest any, perque fóra una flaquesa davant la companyia. Se'ls ha apujat el preu més enlla
del que l'Entitat Metropolitana havia demanat; ho hem
recorregut perque estem en contra que s' apugin els preus.
Les responsabilitats polítiques, ja ho vaig dir aquí una
vegada, estan molt repartide estan enormement repartides. És un problema dint:re del nostre partit era un problema dintre del nostre partit; jo cree que l'hem assumit,
l'hem assumit internament. Probablement hauríem
d'haver vist que un tema d' aquest calibre i mesura es
podía convertir en font de sospita, encara que darrera
d'aquesta sospita només hi hagués una il·lusió d'existencia d'un malversament o d'alguna corrupció, que no ha
existit. Per tant, políticament ha estat un error, una
imprudencia de la qual jo em faig responsable primer,
perque cree que em toca fer-me'n.
La cosa és molt escandalosa, perque hi ha altres ciutats que efectivament paguen molt menys, pero que no
tenen aigua, com és el cas de Sevilla. Barcelona, per
exemple, paga 250 ptes/metre cúbic, tot inclos; dones
alla potser paguen 100 ptes, pero no tenen aigua. Aixo és
pitjor pera ells, que no tenen aigua i han de fer un esfon;
per tenir-ne. I per aconseguir-ho, han de buscar finarn;ament i, per tant, apujar els preus; alfa sí que s'apujaran.
Rebut de l'aigua. En el rebut de l'aigua ens vam equivocar les administracions. Ens hem equivocat perque
I una altra cosa que també m'escandalitza. Hi ha una
entitat financera -que no diré quina és- que ha creat un
34
35
�impres en que diu, "Dipositi aquí la quantia del preu pero
no els impostas; els impostas dipositi'ls al compte corrent
de tal associació", que és la que esta animant la campanya
contra el rebut de l' aigua. Aixo és un principi de falta
d' autoritat que no es pot admetre i un error molt gran.
Residus. Anem bé perque el programa metropolita
s'ha aprovat i no ens passara com amb el rebut de
l' aigua. Si no hagués estat així, hauríem pogut arribar a
una situació falsa com la que tenim amb l' aigua.
Seguretat. També anem bé. No anem bé, pero, en la
seguretat turística. Ho hem de dir amb la boca petita i
sense que se n'assabentin els mitjans de comunicació,
perque si aixo se'ns escapa, podem sortir-hi perdent. A
Los Angeles Times de la setmana passada sortia una
carta queixant-se de la inseguretat a Barcelona i jo l'he
enviat al Govemador Civil perque aquesta és una qüestió que ens preocupa.
Política a Espanya i a Catalunya
Fet el balan9 del 1996 a la ciutat, anirem una mica
pels temes més polítics i també us parlaré de quins són
els projectes d' aquesta ciutat. Parlarem, dones, de futur.
prudent que estaran governant i potser ara encara els
falta temps; esperem que acabin l' any, o un any i una
mica més, i veurem.
Per que die un any i una mica més? Dones perque el
finarn;ament autonomic ha caigut en aquest moment, la
LOFCA ha ven9ut el seu termini de cinc anys i hem tornat a la situació de discutir sobre el paper de l'Estat de
les autonomies, sobre si en aquest país s'ha de fer igual
per a tates les autonomies o només per a algunes.
Nosaltres, com som catalans, ho entenem; els altres ho
entenen menys o bé reaccionen, des del meu punt de
vista, malament. Perque no se n'adonen que en tot aixo
a Catalunya hi ha una base diferencial real.
Ara bé, el que cree que no és bo és que aquesta discussió es repeteixi de manera tan imponent que tot
cedeixi davant aquest debat.
A última hora, es tracta de saber qui fa que i quins
costos suposa. Nosaltres continuem dient, com diu el
Tractat de la Unió Europea, que les coses s'han de fer
com més a prop de la gent millar. Ens estalviaríem
molts problemes de sentiments si aquesta guerra la fem
sota la bandera de la subsidiarietat i la proximitat, perque és una bandera que val igual per a tothom.
Ha pujat la dreta a Espanya, coma Fran9a una mica
abans. Aquest és un fet polític que a mi, en certa manera, no em tocaría comentar, perque la dreta potser tornara a baixar i fins i tot sembla que a Espanya ja baixa
una mica, pero és una qüestió que ens afecta. I que
n' hem de dir des de la ciutat de Barcelona? Només hem
de dir que els donem un any, perque ja fara un temps
Si la fem amb la llengua, no ens en sortirem, i amb
els símbols, tampoc. Com deia fa molt poc Narcís
Comadira parlant de Joan Coromines, la llengua propia
de Catalunya, segons l'Estatut i segons la realitat, és el
catala, i el castella és la llengua propia de molts catalans
pero no de tot el territori de Catalunya.
36
37
�El dia que el castella sigui utilitzat a Catalunya d'una
manera específicament propia, aquell dia, el castella sera
una llengua territorial de Catalunya. Pero fins ara no ha
estat així, o no ha estat del tot així. Jo potser contestaria
a Comadira que si bé aixo no s'ha codificat, sí que s'ha
fet. Hi ha una literatura catalana en castella molt important, i ell diu que si utilitzessin més el "Coromines",
aquests escriptors probablement arribarien a produir un
castella com a llengua propia de Catalunya, amb modismes catalans, una influencia que ja tenim.
Nosaltres hem de fer aquesta guerra, per dir-ho
d'alguna manera, de la propietat i la singularitat, pero no
l'hem d'estendre a aquelles coses que no són propiament materia de singularitat. En la llengua, sí, en cultura, també, en el dret civil, també, i en moltes altres coses
de sentiment. Pero en la despesa, no. En el terreny de les
competencies, qui li pot negar al Sr. Bono de CastellaLa Manxa que reclami la transferencia de l' educació o la
sanitat? Per que no pot fer-ho? Hi ha una diferencia de
ritmes. Nosaltres ja vam tenir un Estatut durant la
República, nosaltres vam comern;ar abans i ja en sabem
una mica més. Pero a part d' aixo, no hi ha més fet diferencial en aquesta qüestió.
I que li toca fer a l' esquerra? Ara som nosaltres els
que hem de fer un pas rné . Ara ja no tenirn 1'excu a que
de de 1 e guerra no podem fer egons que perque la
dreta aixecara en armes -i perdoni el Capita General,
pero no em refereixo a les anne com a tal . Si aquesta
excusa ja no hi é !'esquerra catalana hauria de fer un
pas més. Jo no sóc independentista com la Pilar Rahola,
pero un pas més sí que el podem fer.
Aquesta és la situació en que estem. Aquí, a
Catalunya, com s'ha creat un pacte de dreta, s'ha aixecat
una expectativa impressionant, potser excessiva.
Exce siva perque per respondre calen fets i no paraules
ni fórmule . Si anem donant fórmule per sati fer aquesta curio itat, e gotara l 'expectativa.
D'altra banda, a Espanya s'acaba l'any amb bons
símptomes des del punt de vista d'alguns escandols. I
deixeu-m'ho dir perque aixo també ens afecta -al cap i
a la fi, tots obrim cada dia el diari. Filesa, Gal,
Banesto, tots aquests ca os van a judici aquest any. És
la millor notícia del final del 1996: que el 1997 sera
l'any que aquest casos es veuran i per tant es jutjaran i
se sentenciaran.
Per que ho die, tot aixo? Ho die perque, finalment,
amb l'ascens de la dreta s'ha produ!t un fet molt important, que jo cree que l' alcalde de Barcelona i els barcelonins han de constatar perque els afecta: la dreta
espanyola, que ha estat sempre la que menys simpatía ha
tingut pels sistemes de descentralització i la que més
recanc;a hi ha tingut, ara no té aquesta recanc;a, o si més
no, diu que no la té.
A Barcelona s'han mort dues persones durant el fred.
N osaltres tenim una campanya contra el fred i quan baixen les temperatures per sota dels O graus anem a buscar
les persones que viuen al carrer, pero se n 'han mort
dues. L'Eulalia Vintró i jo, juntament amb la Carme San
38
39
Si em permeteu faré una comparació, en e que hi
veieu frivolitat, que no hi és perque hi ha morts entre mig.
�Miguel, hem estat seguint aquest assumpte, i fins avui
no hem conegut quines han pogut ser les causes de la
mort. I les dades encara són insuficients des del punt de
vista medie per dir amb total certesa si han mort de fred;
sembla que un cas té un motiu cardiovascular i l' altre és
una pneumonia. Per que us ho die, aixo? Perque no
anem bé. No pot ser que tardem quinze dies a saber de
que s'ha mort una persona al carrer.
El que nosaltres estem demanant és un país
tranquil·litzat, on els grans temes s'hagin jutjat i no
s'hagi d'esperar tants anys mantenint el dubte respecte
de persones que amb tota probabilitat -després s'ha de
reconeixer tard- no tenien culpa. I d' altra banda, demanem la intel·ligencia per part dels polítics i les institucions per saber que hi ha coses que no haurien de fer. En
política el més difícil no és fer, sinó deixar de fer.
Ja ho he explicat moltes vegades, i ho he explicat a
Felipe González i n'he parlat amb Aznar: hi ha coses
que no és necessari que facin perque ja les fa la realitat
sola, les fa la societat, les fan els ajuntaments i les fan
les autonomies moltes vegades, i no s'han d'entossudir a
voler-ho resoldre perque es resoldra millor si no s'hi
fiquen. S'ha de decidir que hi hagi sistemes de solució
més autonoms.
Reflexionar sobre les regles del joc
I aquí és on jo vaig, perque penso que tinc la possibilitat, i gairebé <liria l' obligació, de contribuir-hi com a
persona que ha tingut el privilegi d' estar al front d'una
ciutat com Barcelona durant tots aquest anys.
Les regles de joc, no el joc, tomo a dir. He llegit en
alguns diaris que es prepara una gran convenció política
per a l'any 1998. No. El que jo estic proposant aquí,
amb Catalunya Segle XXI, que és una entitat a la qual jo
pertanyo i de la qual no sóc el president, i ho faig amb
coneixement del meu partit perque sempre he explicat
les coses que jo feia ... el que vol Catalunya Segle XXI,
die, és convocar, juntament amb altres fundacions i
grups de reflexió del mateix estil, un període llarg
-tenim dos anys, 1997 i 1998- de reflexió sobre les
regles del joc. No sobre les polítiques que s'han de fer,
no sobre quina política economica o financera s'ha de
seguir o sobre l'evolució d'impostos, perque són els partits els que han de parlar d' aixo. El que esta en qüestió
és saber si la cultura política que tenim és la que convé, i
sembla que no. Ja ho hem dit, hi ha hagut símptomes
que han sortit en el curs de la xerrada d' aquesta nit, i
altres que no han sortit pero que ja coneixeu.
Sembla que la cultura política s' esta renovant, i que
els poders formals no són tots els que hi ha, que n'hi ha
uns altres que no són formals pero són poders, com el
diner, com els mitjans de comunicació. I dir aixo no significa assenyalar ningú, perque ho sap tothom, ho sap
fins i tot l' estudiant de segon de Dret Polític.
En aquest context, ens trobem davant d'un escenari
interessant, amb un horitzó sense cap elecció fins d' aquí
a uns anys. En el marc d'aquesta tranquil·litat de país
s'ha d'analitzar, no eljoc, pero sí les regles deljoc.
Sembla que la societat de consum, la societat de
benestar i la societat de la informació porten molt de
40
41
�bé, pero també comporten alguns mals. Porten, per
exemple, que si consumim en excés tindrem un final
ecologic molt perjudicial. I també sembla ser que la
societat del benestar pot acabar no finan9ant les pensions i que no hi haura treball per a tothom perque els
sistemes d'incentivació i distribució no són bons; i no
perque no hi hagi aliments. El problema ara és que els
aliments hi són i l' energia també, pero no arriben. I per
tant es produeix un problema de comportament del sistema social.
1 en el camp de la societat de la informació estem
igual. Estem en una situació en que tot és possible. La
crisi que hi ha és una crisi d' ansietat i esperan9a. Ho
estava parlant avui amb el president del Congrés
Mundial de la Sida, que sembla que pot venir a
Barcelona l' any 2000: ja sabem que hi ha malalties, i
que de vegades produeixen terror i ansietat, i aixo passa
no tant per l' amena9a real que representen sinó per la
impressió que tenim que han de ser vencibles i seran
ven9udes tardo d'hora.
Les regles del joc economic i social han de canviar i
per aixo hi ha varies solucions.
Aquesta reflexió és la que tenim davant i no afecta el
que entenem per les polítiques públiques, ni els plans
estrategics, ni els pactes culturals, ni els congressos
municipalistes, que són les coses que hauríem de fer i
que estem fent els polítics.
L'altre dia vaig estar parlant amb dotze nois de vint-idos anys i em preguntaven que podien fer, perque consideraven que ells no eren idealistes i que la nostra generació sí, i perque a més de no tenir coses per les quals
lluitar, no tenien feina. Jo els vaig dir: "Vosaltres sí que
teniu ideals, perque nosaltres feiem la revolució en un
bar d'Horta o a casa dels amics i allo, tot i que era mitjanament hernie, moltes vegades no ho era. En canvi, una
persona ara se' n pot anar al Zaire, perque el món li ha
acostat fins a casa seva els problemes més llunyans, i
aquesta persona té un idealisme i un realisme impressionants. 1 si busqueu feina, aneu a buscar-la alfa on n'hi
ha, perque en aquests pai."sos n'hi ha; i si no, busqueu-la
en la vostra ciutat, alla on cal, perque cal; poseu-vos
d'empresaris de vosaltres mateixos, no espereu que vingui un empresari a donar-vos un salari, perque encara
que salaris no n'hi ha sempre, el que sí hi ha són necessitats que tenen una demanda efectiva al darrere i de
vegades s'han de saber suggerir".
Un programa, d' altra banda, finan9at per empreses,
perque les empreses no financen campanyes electorals
d'un senyor determinat; les empreses volen saber que hi
ha una cosa interessant i prestigiosa per a elles; aleshores s'hi impliquen. 1 estem trobant empreses que estan
disposades a col-laborar, pero ha de quedar dar que es
42
43
Hem de donar un temps als polítics i als no polítics
per reflexionar conjuntament sobre quines són les regles
del joc de la política, quina és la relació de la política
amb la societat, amb l' economia, amb els diners, amb
els mitjans, amb els seus límits ecologics, socials i
morals o informatics. Aquest és el nucli de la reflexió
que Catalunya Segle XXI esta proposant a d' altres entitats de les mateixes característiques per elaborar un programa de dos anys.
�tracta d'un esfor9, si no neutral, perque no hi ha res neutral en aquesta vida, sí obert a tothom.
tot aixo cap pretensió de caracter personal o electoral,
perque no hi és en absolut.
Des del progressisme, molt bé, pero no només des del
progressisme. Perque el progressisme, per comen9ar, és
el primer que probablement esta en crisi. La idea que tot
el progrés és bo, s'ha acabat. El progrés ens pot portar,
per exemple, a la destrucció nuclear. No es pot dir que el
progrés és una cosa garantida, i com no ho sabem, ens
podem fer els progressistes pero hem d'admetre que algú
de fora del progressisme ens digui, compte !, que segons
com vagi aquest progrés aneu directament al precipici.
L'Europa de les ciutats i les regions
Per tant, aquesta convenció, o congrés, o procés, o
com se n'hagi de dir, que Catalunya Segle XXI esta proposant de fer els propers dos anys, no es referira directament al terreny de la política i no té res a veure amb cap
campanya electoral de ningú.
L' altre objectiu important per a mi és la Cimera de les
Regions d'Europa que es fara els propers 15 i 16 de
maig a Amsterdam. De regions i ciutats. No és una sessió del Comite de les Regions, sinó una convocatoria als
190 presidents de la regions europees. Entre d' altres, al
Sr. Pujol, el Sr. Luc van den Brande de Flandes i el Sr.
Stoiber de Baviera, que sera un dels ponents.
Un ponent de regió rica amb "fatiga fiscal", que die
jo, i amb poca voluntat de mantenir la seva contribució
perque considera que ja ha pagat massa. Si mireu les
transferencies europees i qui paga i qui rep, veureu que
tots els fons estructurals i tots els fons de cohesió s'acaben en que Alemanya paga, que les regions riques
d' Alemanya paguen a les regions pobres d' Alemanya i
Espanya.
Quan s' acabi aquest curs, per la Merce, el dia abans o
el dia després -aixo s'ha d'acabar de decidir-, quan
s'acabi aquesta etapa de la governació de Barcelona,
encara em quedara una cosa per fer: anar a Brussel ·les el
mes de novembre a presidir l'última sessió del meu
mandat com a president del Comite de Regions, un mandat que no penso escur9ar perque s' acaba el 31 de
desembre. 1 quan hagi fet aixo, i us ho die perque cree
que tinc l' obligació de fer-ho, probablement marxaré un
temps. Marxaré perque vull reposar les meves idees i les
meves lectures i les meves escriptures; són quinze anys
d' anar rebent sensacions cada dia i molt poc temps per
processar-les. Cree que convé un període de reflexió en
algunes persones i jo en sóc una. Per tant, no veieu en
1 la Unió Monetaria? Vindra i fara un gran bé a
Europa, jo n' estic conven9ut. Pero els ciutadans europeus volem saber, ja que d'alguna manera perdem la
44
45
Aixo és així, aixo és Europa. Es pot amagar, potser no
s'hauria de dir, pero val més dir-ho perque ho saben els
que paguen i se n'estan cansant, i hi ha una certa fatiga
fiscal. La fatiga fiscal també hi és a Catalunya, no ens
enganyem; no podem dir que sigui al País Base perque
no paguen tant, pero hi és a Catalunya, i a Normandia i a
Flandes i a Baviera.
�moneda i perdem la proximitat del control de moltes
decisions que s' aniran més lluny, si almenys to tes aquelles coses que podem fer millor nosaltres que no pas
Brussel ·les ens les tomaran. Són els escocesas que volen
més Europa i més Escocia i els catalans que volen més
Europa i més Catalunya. ·
Aixo no és tan difícil d' entendre i aixo és el que pretenem que es discuteixi en la Cimera de les Regions.
Regions i grans ciutats, perque també hi seran els setanta alcaldes de les ciutats europees de més de mig milió
d'habitants. El Sr. Rutelli de Roma, el Sr. Soares de
Lisboa, el Sr. Fernando Gomes d'Oporto -que sera
l'altre ponent, perque ha d'haver-hi un ponent del Sud.
La pretensió, dones, és fer una reunió, a Amsterdam,
en la qual la gent pugui veure, per dir-ho així, aquella
fotografia, tan important en aquestes ocasions, d'una
Europa que no són només els quinze, sinó la seva
Europa, el seu alcalde, el seu president regional. Una
Europa més real. Una Europa que vol Europa i que la
vol en canvi d' alguna cosa, i aquesta cosa és la subsidiarietat, la proximitat. Europa ha de declarar coma principi propi que la proximitat és bona. Aixo ara esta declarat
en el preambul del Tractat, pero no en l' articulat.
Comite Olímpic Internacional, el president de la
Oeneralitat, l' exvicepresident del Govem, N arcís Serra,
en Pere Duran i en Joan Clos i jo, i els vam explicar el
nostre projecte per al 2004. Alguns d'ells ja el coneixien personalment: el president de la Generalitat, perque jo li ho havia explicat en el seu despatx en una
reunió que varem tenir unes setmanes abans, i el director general de la UNESCO, perque vaig anar a París a
explicar-l'hi. 1 us he de dir que la idea ha estat rebuda
positivament.
La idea és que l'any 2004, coincidint amb els 75 anys
de l'Expo ició Universal, a Barcelona es reunira el primer Forum Universal de les Cultures. És a dir que les
cultures del món s'aplegaran a Barcelona sota el patrocini de la UNESCO. La cultura de la pau és en aquest
moment un objectiu, un lema de la UNESCO, i aquest
organisme veura probablement amb bons ulls la iniciativa. No ho sabrem del cert, pero, fins a l' octubre. Perque
a !'octubre la conferencia general de la UNESCO
debatra la proposta.
El dia de Sant Esteve ens vam reunir informalment el
director general de la UNESCO, el president del
Haura de ser, en tot cas, un fürum en un sentit molt
ampli, que abasti des de la tecnología i la ciencia fins a
l'art i l'ecumenisme o l'interconfessionalisme. El subtítol d' aquest fürum, que l' Enrie Truñó i el Sr. Vidal
Beneyto per compte de la UNESCO estan preparant des
de fa unes setmanes amb un grup de persones per desenvolupar el projecte ... el subtítol, die, seria, en la versió
més emfatica, "les nacions, les regions, les ciutats, les
arts, les ciencies, les religions, declaren la Pau", o en
una opció menys retorica, "busquen les condicions per a
la Pau".
46
47
Barcelona 2004
1 anem per l' altra cosa important que us volia dir: el
2004.
�Barcelona 2004 vol dir també un esdeveniment físic,
en el qual hi haura una presencia de les nacions, de les
regions europees, de les ideologies, de les creences,
exposant-se, debatent pacíficament, per dir-ho així, les
seves diferencies.
És un gran projecte, és un projecte difícil. Pero és un
projecte a l' al9ada de les possibilitats de Barcelona avui.
No die de la Barcelona de fa deu anys ni de la Barcelona
del 2006. La Barcelona d'avui pot demanar-ho. I se'ns
pren seriosament. A l' octubre sabrem si definitivament
la UNESCO ho aprova o no. I no vull dir que si aixo no
es converteix en un esdeveniment aprovat per la UNESCO no es pugui fer, pero creiem que és important obtenir aquesta benedicció.
Si aquest és !'alcalde exterior, Barcelona té un alcalde
interior, que és Joan Clos, que en aquest moment porta
la maquinaria del' Ajuntament. La porta amb ma ferma
des de fa ja molt temps, i no estic descobrint cap cosa
nova. I té un equip amb tres grans tinents d'alcalde,
encara qu~ no m e tendré a fer elogis a per ones que són
pre ents. Es un equip que, tot i la seva complexitat i la
seva diversitat de dirigents, esta funcionant enormement
bé; "la nave va", com diríem ara.
La base és molt considerable. Per tant, ara és el
moment d'intentar el canvi. D'aquí a nou mesos portaré
quinze anys a l' Alcaldía i trenta a l' Ajuntament, perque
jo sóc funcionari -ara excedent- des de l'any 1965.
Espero que aquest any tindrem la Llei, la Carta. Espero
també que aconseguirem un objectiu raonable de futur
per organitzar les nostres energies, que ho necessitem.
El relleu a l 'Alcaldía
Aquestes són basicament les coses de les quals us volia
parlar. Deixeu-me afegir, pero, uns comentaris per acabar.
Nosaltres tenim un sistema en el qual !'alcalde és un
ambaixador, és un venedor de la ciutat, és un instigador,
tot i que mira de no perdre mai el contacte amb la base
del sistema. Per exemple, jo vaig a veure els "okupes",
encara que no us ho expliqui massa, pero ho faig; vaig a
viure als barris i ho continuaré fent fins al final.
I espero, i en aixo sóc una mica més prudent, que a
Europa sigui possible que la subsidiarietat avanci; el
mes de juny ho sabrem a Amsterdam (no cree que els
anglesos aconsegueixin retardar-ho fins al' octubre, i em
refereixo als laboristes, per poder ser presents en la definició del nou Tractat de la Unió). Ho sabrem quan
s' a pro vi Maastricht-2. Sabrem si es fa la Unió
Monetaria, i si s'han posat els pilars pera l'ampliació i
per a la reforma institucional. I aleshores haurem de
reconeixer, com de fet ja sabem ara, que cal explicar-se
millor des de Brussel ·les, que cal més pedagogía i més
publicitat i més deficit democratic ven9ut; que cal tenir
la generositat de saber que la base del sistema vol més
poder i més participació, que se li ha de donar.
48
49
Barcelona, i diría que només Barcelona, esta preparada per a un relleu sense traumes. La ciutat esta en el
millor moment. Hem desenvolupat una cosa molt efectiva, i ara ho podem dir perque tothom ho sap, com és
tenir una Alcaldía "exterior" i una Alcaldía "interior".
�Ofereixo al Govern catala un acord important; seriosament, en nom de Barcelona. Més autoritat i una mica
de reconeixement. No ens fa res donar un immoble o un
palau pero volem reconeixement, és a dir, que no es faci
d' amagat, que no sigui vergonyant. Barcelona ho ha
pagat, els ciutadans ho han pagat amb els seus impostos
i per tant s'ha de tenir reconeixement. Reconeixement
vol dir col·laboració, col·laboració que és fücil de trobar
quan hi ha generositat.
I demanem ambició. Volem entrar en una fase en la
qual, si fins ara hem anat molt bé, tinguem motius per
dir que d'aquí a deu anys continuarem anant molt bé.
Sabem que la ciutat s'hi juga molt. Oferim aquest
acord també al Govern espanyol. El Govern espanyol
hité molt a guanyar, perque si és capa9 d' entomar el
tema de les grans ciutats, i en particular els temes de
Barcelona, haura demostrat que no és un Govern
dominat pel finarn;ament autonomic i, des del punt
de vista més estrictament economic, per la liberalització o la privatització. Ha de demostrar que és alguna cosa més que aixo, que és una cosa més que el
pacte que l'aguanta i que el dogma que el sustenta
interiorment, la privatització. Que és capa9 de governar. Si entén Barcelona, ho sera. Pero ha de fer-ho
aviat perque en poc temps, el mes de mar9, haura
passat un any.
Nosaltres ens oferim amb tota franquesa. No hi ha
vel-le'itat de cap mena, i menys per part d'un alcalde que
diu que se'n va. I que no es pensa tornar a presentar i
que no busca cap mena de reconeixement.
50
Volem la Barcelona de riu a riu. Volem reivindicar el
passat amb la Mina i el futur amb el Congost i el Besos,
la nova frontera que tenim. Ho podem fer.
Fa dotze anys, quan vaig anunciar que un día aniríem
caminant en vint-i-cinc minuts des de la Sagrada Família
fins al mar, malta gent va riure. I aixo es va fer. Ara us
die que d'aquí a vuit anys anirem al Llobregat i al Besos
el cap de setmana a gaudir en un entorn de lleure i de
natura. I us die que el TGV arribara a la Sagrera - ja ho
van dir Chirac i Aznar i van dir-ho González i
Mitterrand, no és que ho digui jo-, que estara en marxa
la connexió fins a l'aeroport i que l' aeroport tindra tres
pistes i que Barcelona sera la Porta del Sud d'Europa.
La diferencia és que en aquell moment, quan jo deia
tot aixo, estava tot escrit, tot dibuixat, perque havíem
tingut quaranta anys per pensar-hi. No ho sabíem, pero
el més difícil estava fet. Ara no. Ara ho estem dibuixant.
Tenim molt dibuixat -el llapis de l' Acebillo és incansable-, pero ara hem de pensar i fer alhora. Aquest és el
repte que nosaltres tenim.
Tenim un calendari guanyador. L' any 1997 tenim uns
grans congressos, el 1998 també i el 1999 tindrem el
congrés de IULA i de Metropolis, les organitzacions que
agrupen totes les ciutats i arees metropolitanes del món.
Mirarem que sigui possible que el 1999 a Barcelona neixin les Ciutats Unides; les Ciutats Unides d' acord amb
les Nacions Unides.
Tenim un calendari guanyador i el seguirem. La ciutat
segur que el seguira. A mi em toca llan9ar-lo i aquest és
51
�l'any crucial. Jo hi dedicaré tot el meu esfor9 sense perdre, com he dit, contacte amb el dia a dia, amb el present
i amb la ciutat.
,,
Index onomastic
Moltes gracies.
..:
52
Acebillo, Josep Antoni, 51
Aznar, José M., 40, 51
Basáñez, Josep Manuel, 24
Blanch,Joan, 15
Bono, José, 38
Brande, Luc van der, 45
Busquets, Joan, 16
Capmany, M. Aurelia, 21
Chirac, Jacques, 51
Clos, Joan, 47, 49
Comadira, Narcís, 37, 38
Companys, Lluís, 21
Coromines, Joan, 37
Delors, Jacques, 21
Duran, Pere, 4 7
Ferrer Salat, Caries, 31
Gil de Biedma, Jaime, 19
53
�Col·lecció Alcaldia
Gomes, Femando, 46
González, Felipe, 40, 51
Grant, James P., 20
Havel, Vaclav, 19
Kelly, Ellsworth, 17
Mitterrand, Frarn;:ois, 19, 51
Oller, Josep Lluís, 24
Pla, Josep, 24
Prodi, Romano, 31
Puigserver, Fabia, 21
Pujol, Jordi, 45
Rahola, Pilar, 39
Roig, Montserrat, 21
Rutelli, Francesco, 46
Sala, Merce, 19, 32
San Miguel, Carme, 26, 39
Santer, Jacques, 30, 31
Serra N arcís, 47
Serra Martí, Josep M., 19, 21
Serratosa, Albert, 29
Soares, Joao, 46
Stoiber, Edmund, 45
Tierno Galván, Enrique, 15
Trias Fargas, Ramon, 19
Truñó, Enrie, 4 7
Vidal Beneyto, José, 4 7
Vintró, Eulalia, 20, 39
l. L'estat de la ciutat, 1983-1990
2. La ciutat i els Comtes de Barcelona
3. Balan9 de l'any 1991. L'estat de la ciutat
4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann,
Pasqual Maragall i J acques Delors
5. Balan9 de l' any 1992. L' estat de la ciutat
6. Declaració Rio-Barcelona, 1992.
7. Balan9 de l'any 1993. L'estat de la ciutat
8. Balan9 de l'any 1994. L'estat de la ciutat
9. Balan9 de l'any 1995. L'estat de la ciutat. Barcelona
i el repte europeu
10. Balan9 de l'any 1996. L'estat de la ciutat
54
55
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1996
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-01-09
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Govern
Alcaldes
Acció política
Model social
Balanç
Europa
Description
An account of the resource
Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1996 i és la última de Maragall com a alcalde.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2723/19940119_EstatCiutat_PM_bd.pdf
43ebde4bc04b9aa0b5272f032b7fb295
PDF Text
Text
bé i que tot s' acabaria a temps, i també en parlava l' any
passat en el balan~ que feia de 1992, l 'any olímpic.
Aquests anys hi ha hagut exits, pero també alguna
frustració. L'any 1984, !'alcalde mostrava les seves
esperances que la Corporació Metropolitana continuaria,
pero l' any 1987 reconeixia aquí mateix que aquest ens
havia desaparegut. Hi ha projectes i idees que estan aturats, com és el cas de la Carta Municipal de la qual parlava fent balan~ del 1988, pero també hi ha moltes obres
que s 'estan explotant i que són part de la ciutat, com per
exemple totes les de remodelació i millora de Ciutat
Vella.
Bé, pero no sóc jo qui ha de parlar de Barcelona... per
tant dono la paraula a !'alcalde, agraint-li novament la
seva presencia un any més.
10
Conferencia de l 'Excm. Sr.
Alcalde Pasqual Maragall
"BALAN<; DE L'ANY 1993.
L'ESTAT DE LA CIUTAT"
�Moltes gracies, president del CoHegi i amic Pernau,
per les teves paraules i per la teva presencia, avui, aquí.
Vull parlar d'una colla de capítols, breument de cada
un, pero de bastants capítols. 1 me n'excuso per avan~at.
Vull parlar de la ciutat industrial; de Barcelona com
a punt de referencia per a altres ciutats i a nivell internacional; de la continuació de la renovació urbana; de
l 'Ajuntament per dins, no només de la ciutat que és
l 'Ajuntament per fora.
Haig de parlar d'un objectiu que és important per a
nosaltres -per a tots els qui formem l 'equip que porta
aquesta ciutat- i que és la necessitat d 'un dihleg a tres
bandes en aquest país, entre els tres nivells d'administració, el local, l' autonomic i el central.
Vull parlar de les nostres prioritats que són en aquest
moment -i han de ser-ho necessanament- la promoció i
la cultura.
13
�Vull parlar de l' any 94, del que nosaltres esperem del
94 com a any per al dialeg, l' any del dialeg. Potser l'únic
any per al dfüleg d'aquí al 2000, si comptem que cada
any hi haura eleccions i cada vegada més importants. No
és que aquest any no n'hi hagi, n'hi ha unes de molt
importants que són les europees, pero l' any 98 encara
seran més importants. Sera segurament més difícil que el
dialeg no vingui tenyit d'una característica electoral.
Vull parlar finalment de poder local i d'escala global i
dir unes paraules per acabar.
Hi tornero a ser, com cada gener -i en fa onze, com ha dit
el president del CoHegi-, aquesta vegada en un clima de
recessió. Si l'any passat era per fer balan9 deis Jocs
Olímpics, ara és per respondre una pregunta diferent: com
esta evolucionant Barcelona després deis Jocs, enmig
d' aquesta situació que és una situació de recessió economica.
Ja avan90 que la resposta és positiva, des del meu
punt de vista, malgrat totes les dificultats. Pero també
vull dir que no estero passant balan9 tan sois a l' any de
la recessió, a l'any posterior al gran any de Barcelona,
sinó al primer any del futur de Barcelona.
El balan9 de 1993, de fet, es podria sintetitzar en
algunes frases que són molt ciares:
• Barcelona ha fet front a la recessió.
• Barcelona ha consolidat una nova manera de :funcionar.
• La gent ha apres una nova manera de gaudir de la ciutat i aixo és molt important. És un intangible important.
• Barcelona ha assegurat la continui:tat deis grans proj ectes urbans com Diagonal Mar, Barcelona GlOries,
l' eix del carrer Tarragona, la pla9a Cerda o la Sagrera,
que tot just arrenca.
• Barcelona ha viscut un any de remarcable activitat
cultural.
• I Barcelona ha refermat la seva presencia en el món.
El 92, ja ho hem dit moltes vegades, va justificar
l'impuls que aquesta ciutat necessitava, que tots necessitavem per encarar el canvi de segle. I aquest impuls
ens ha permes passar el 93 amb molta dignitat, com a
ciutat, amb for9a i amb capacitat de superar molt positivament la recessió que, entre cometes, gracies als Jocs,
també ens ha afectat menys. Gracies a la transforrnació
que la ciutat va fer amb el pretext i el motiu del gran
esdeveniment del 92.
Gracies a aixo, la recessió ens ha afectat menys que a
altres ciutats, com ara cree que podré demostrar.
I sense joc brut. L' any passat ho vaig dir en el balan9;
ha fet tot aixo, que val tant i tant -no cal que tomi a
repetir les xifres- i no hi ha hagut negocis bruts. És a
dir, no hi ha hagut corrupció, no hi ha hagut joc brut en
un esdeveniment en el qual s 'hi han jugat molts interessos materials, pero s 'ha fet amb dignitat i s 'ha fet amb
moralitat. I aixo era tan important com la finalitat mateixa de fer-ho bé des del punt de vista tecnic.
• Barcelona ha mantingut les inversions previstes en
el terreny públic i en el privat.
Vull comen9ar dient -cree que puc dir-ho, malgrat
tot, malgrat la recessió i el desanim massa generalitzatque Barcelona ha comen9at bé el seu camí del futur i
que els objectius que ens hem marcat per enguany ens
14
15
�permetran de confirmar aquesta bona marxa del 93.
Durant el 93, hem esdevingut un punt de referencia
arreu del món.
Proves de la bona evolució de la ciutat: l'any 93, el
producte interior brut de Barcelona ha crescut, molt poc,
pero ha crescut un 0'18 %, mentre que les mitjanes de
Catalunya i d'Espanya eren negatives. Les previsions
per a 1994, segons un estudi del Gabinet Tecnic de
Programació de l 'Ajuntament, són francament positives,
especialment en el segon semestre.
I una cosa encara més important: el creixement de
Barcelona ha estat practicament el mateix que la mitjana
del creixement europeu, de la Unió Europea. De la
mateixa manera que la no tra taxa d 'atur és igual a la
mitjana europea, un 11 %. Barcelona, menys que
~atalunya i bastant menys que Espanya, té un atur aproxrmat a la mitjana europea, i inferior a algunes ciutats
europees importants, amb les seves propies crisis industrials, com ColOnia o algunes altres ciutats, fins i tot del
centre d 'Europa.
És a dir, que en un període recessiu com aquest de
1992-94, l'economia ha mantingut les posicions consolidades en la segona meitat dels anys 80.
Ara ja és conegut que totes les hipotesis coincideixen
que el cicle recessiu, iniciat al final de 1991 sembla que
se superara probablement durant aquest any 1994, de
manera especial durant el segon semestre. Aixo confirma,
dones, el nostre optimisme pel que fa al futur de la ciutat
passat que anuncia un futur diferent, la licitació d 'obra
pública a Espanya durant 1993 ha estat el 70% més alta
que durant 1992. Aixo vol dir que hi ha una previsió
important d' inversió per al 94, és a dir que el resultat
d'aquestes licitacions seran obres en l'any que entrem.
La ciutat industrial i de serveis
Quines coses remarcables han passat al llarg d' aquest
1993 que acabem d' acomiadar? N'han passat moltes i,
perque no es digui que totes les encaro d 'una manera
optimista, comen~aré perles pessimistes, perles negatives, per les que no han anat bé. Per aquella que ha tingut
un impacte més negatiu i que ha causat més preocupació: la crisi de la SEAT.
És un problema greu, molt greu, que exigeix solucions
intel·ligents i coratjoses per part de tothom. De la ciutat,
de la Generalitat, de l 'Estat i, evidentment, de l 'empresa.
Hem de saber fer costat a les opcions més adequades. Jo
cree que ho estem fent i que ho continuarem fent.
No hem de perdre de vista el que significa la crisi de
SEAT. Es un símptoma important de les noves relacions
i equilibris en la indústria i en el mercat europeu de treball i una prova definitiva de la intemacionalització de
l 'economía a la qual pertanyem.
Hi ha més dades en aquest sentit. La licitació d 'obra
pública, i aixo és molt esperan~ador perque és un fet ja
A part dels efectes de caracter economic i social, la
decisió anunciada per a la factoría SEAT de la Zona
Franca representa un canvi de pagina en la relació de la
ciutat amb la més gran de les seves empreses industrials,
la més gran empresa de Barcelona. Té més treballadors
que l'Ajuntament, la SEAT.
16
17
�El canvi ha d 'implicar una adaptació a les noves
necessitats i una potenciació sobre noves bases. SEAT
continuara tenint a la Zona Franca parts substancials del
procés de fabricació de cotxes, o així ho esperem en
aquest moment; i ho desitgem. La creació del pare de
provei:dors ha de generar un augment del valor afegit i
un important nivell d'ocupació. Pot ser, pot ser die, una
autentica factoria industrial complexa i innovadora, al
costat de la de Martortell, que avui ja és la primera i la
més moderna de les fabriques d' automobils d 'Europa.
Jo confio que l'acció combinada del Govem, de la
Generalitat i de la ciutat en suport del nou enfocament
de SEAT i del futur de la Zona Franca tindra resultats
positius. Amb una doble condició, la primera -i aquí
fem una digressió tecnica que cree que cal fer- mantenir
la ratio un a un en la creació i en la destrucció d' ocupació, que van plantejar els sindicats alemanys l'any 1986,
en el moment de la compra de SEAT per Volkswagen.
Els sindicats alemanys -que eren en bona part propietaris de l' empresa- van dir que hi estaven d' acord al cent
per cent, ainb la condició que la perdua de llocs de treball potencials a Alemanya, produi:da per aquesta compra, fos compensada per l 'augment de l' ocupació a
Alemanya, per íes noves vendes tant de vehicles de la
marca Volkswagen, a través de la xarxa Seat, com de
components del procés de producció Volkswagen a través de la producció de SEAT.
i potser la nacionalització, aquí, de parts dels components de Volkswagen. Aquesta és una condició, i una
condició important.
Segona condició, i aquesta ja la die com a alcalde: hi
ha un dany que ja s'ha produi:t i que caldra restituir. Jo
he arribat a Praga, l' octubre d' aquest any, i, al revés del
que em passava i que m 'ha continuat passant, en comptes de dir-me que bé que van vostes, m'han dit ho sento
mol t. L' acompanyo en el sentiment, em deia l' alcalde de
Praga. Després vaig descobrir que no m 'ho deia perque
SEAT estigués malament sinó perque Skoda també ho
estava, perque els alemanys havien tallat els plans de
Skoda. Per tant, venia a ser una mostra de solidaritat, no
pas purament un t' acompanyo en el sentiment formal de
la teva pena, sinó d'una pena compartida.
En tot cas, hi ha un mal que ja esta fet a la marca
Barcelona i aixo és important que es restitueixi. Jo cree
que aixo s 'ha de restituir a través que la solució SEAT
sigui alguna cosa més que la solució d'un problema. Una
solució a la qual s'incorporin enginy i un punt de disseny.
Aixo implicaria avui, si donéssim la volta a aquest
argument -i els sindicats d' aquí ho haurien de dir als
sindicats d'alla, o SEAT a Volkswagen-, la renacionalització de part de la fabricació dels components de SEAT
És a dir, que es pugui dir aquesta gent no només han
fet uns Jocs Olímpics molt bé, han fet una transformació
urbanística molt bé, no només des del punt de vista de
benestar social són un punt de referencia, i des del punt
de vista cultural, sinó que han sortit magistralment i amb
enginy d'una crisi industrial. Jo cree que aixo ha d'anar
lligat a l' augment de l' input de disseny nostre en el conjunt SEAT-Volkswagen que s' anuncia, de moment és
una esperan~a, amb la possible implantació del disseny
d 'Audi a Sitges, dins del que seria l' area gran de
Barcelona. Esperem que sigui així.
18
19
�El futur de la ciutat, i ara passo pagina, té bones perspectives. Barcelona, no ho oblidem, continua sent la primera ciutat industrial d 'Espanya i el nombre de llocs de
treball en la indústria, dins del terme municipal de
Barcelona, és encara més alt que el de la seva area
metropolitana. Cosa que pot semblar xocant pero és així,
encara que sigui gracies a la petita trampa de la Zona
Franca: mig milió de metres quadrats industrials que van
treure els nos tres antecessors d' altres termes municipals,
perque una part era !'Hospitalet i una petita part era el
Prat. D'aquí la meva proposta, encara no satisfeta perque no s 'ha acabat de fer, que en el Consorci de la Zona
Franca hi tinguem els alcaldes de l' Hospitalet i del Prat,
no com una restitució historica del territori, pero sí com
a reconeixement de l' existencia d 'institucions metropolitanes; i aquesta n 'és una.
Afortunadament, podem tenir confian9a en el futur malgrat el 4 % que signifiquen els 8.000 llocs de treball que es
perden a Seat en relació als 200.000 llocs de treball industrials existents a la ciutat. Pero se n'han creat de 6.000 a
8.000, suposo, a Martorell, no en tinc la xifra exacta, uns
milers, a la frontera de la ciutat real, ésa dir, dins del mercat de treball quotidfa. No treballem, dones, en termes
estrictament municipals perque ens estaríem enganyant.
Són dades de 1990 que, sens dubte, hauran variat,
pero que indiquen molt clarament quina és la composició del teixit industrial d 'aquesta ciutat. Hi ha el doble
de treballadors ocupats en sectors de demanda forta i
mitjana que en sectors de demanda previsiblement feble.
I el nombre d' ocupats en aquests sectors de demanda
alta és superior a Barcelona que a la resta de Catalunya i
d'Espanya.
No és una casualitat, així, que els estudis intemacionals, que diuen que Barcelona és la ciutat amb més
expectatives en l'horitzó de l'any 97, en subratllin com
un dels punts forts la diversitat de l 'estructura industrial,
a més de la condició principal de ciutat de serveis
avan9ats a les empreses.
La ciutat manté les expectatives de creixement, com a
ciutat més ben promocionada, segons un altre informe
internacional (Healey & Baker) que la situava entre les
deu primeres d'Europa en qualitat de vida, incentius fiscals, costos i personal, preferencies dels executius i
accés a mercats i a clients.
L' estructura industrial de Barcelona es basa en el predomini ciar dels anomenats sectors de demanda forta i
mitjana en relació als de demanda feble: la relació de
llocs de treballa Barcelona és de 125.000 en els sectors
de demanda forta (química, materials electrics i electronic s, productes farmaceutics, maquinaria industrial
d'oficina i indústria de precisió) i mitjana, davant de
60.000 en els sectors de demanda feble (productes
metal-lúrgics, confecció, fusteria, textil i altres).
Jo he dut aquí algunes copies del que es diu pel món
respecte de les ciutats en general i de la nostra en particular. En aquest moment al món no és que hi hagi un
gran optimisme respecte de les ciutats, no hi és. Fins al
punt que un setmanari tan important i tan objectiu com
The Economist titulava fa poc, en una portada qUe
alguns ja coneixeran, "Hell is in American City". Una
portada on es veuen unes casetes de Harlem o del Bronx
o d'alguna ciutat nord-americana, amb un senyor vello
en tot cas deteriorat, amb crosses, en un entom desagradable, i el títol és "Hell is in American City". No diu
"An American City is Hell", una ciutat americana és
20
21
�l'infem, sinó una cosa molt pitjor: l'infem és la ciutat
americana. És la definició de l' infem.
Barcelona, punt de referencia
No som en el millor moment pera les ciutats. No hi
són a America, pero tampoc hi som a Europa. 1 vet
aquí que, mentrestant, quant a aquesta ciutat, el mateix
tipus de revistes estan dient que Barcelona és la ciutat
més dinamica, que Barcelona té una determinada qualitat de ciutat, que ofereix alguna esperan9a, que, en
definitiva, Barcelona esta ben situada en les classificacions.
Ens volem consolidar com una ciutat dinamica a
Europa. En el recent viatge als Estats Units, de principi
de desembre, vam veure que efectivament aquest lideratge té una manera d'expressar-se.
Les ciutats angleses declinen davant les seves rivals.
Hi ha el que els anglesos en diuen l 'European League
of Growing, la Biga europea de creixement. 1 bé, la primera ciutat de la llista és Barcelona, i n'hi ha moltes
-una trentena que acaba amb Birmingham, Manchester,
Colonia i Dus eldorf. La llista comen9a amb
Barcelona, Dublín i Li boa. És la classificació europea
de creixement.
En fi, no em vull estendre. En tot cas, és evident que
nosaltres tenim una certa classificació, una cota internacional i que ens diuen que dins de la cotització de les
ciutats, estem ben situats.
El nostre gran objectiu, dones, no és altre que mantenir la marca, el nom i la qualitat de vida de Barcelona en
el nivell on esta en la indústria, els serveis i les comunicacions. 1 aprofitar els sectors ja consolidats, com ara el
disseny, des del punt de vista de l 'empenta decisiva que
van obtenir gracies a la gran ocasió del 92 i tot tenint en
compte que avui Barcelona és una ciutat molt més
accessible, des del punt de vista de les comunicacions
convencionals i de les telecomunicacions.
22
El Washington Post ho comentava després d'una compareixen9a meva en una conferencia que l' administració
Clinton ha organitzat a través del que ells en diuen
National Endowment of the Arts, que ve a ser una mena
de ministeri de la cultura, sobre el disseny dels espais
públics urbans, cosa que a America no havia preocupat
tradicionalment; en una concepció "privatista" de la ciutat no havien tingut formalment una preocupació per la
qualitat de l'espai públic.
Dones bé, l'administració, indirectament, va organitzar aquest seminari, a la meravellosa National Gallery
d' aquest arquitecte sino-america, Pei, i la primera ciutat
que van cridar va ser Barcelona. El Washington Post,
l'endema, parlava del Jeffersonian approach, l'aproximació jeffersoniana, i deia que Thomas Jefferson havia
estat citat per molts dels participants -no precisament
per l' alcalde de Barcelona ni pel senyor Acebillo que em
va acompanyar- en el sentit que l'activitat de disseny i
el pensament polític són indivisibles, que no hi ha pensament polític que no vingui acompanyat d'una determinada actitud de disseny.
Cosa que America, precisament -1' America nascuda
de Jefferson, pero també de Hamilton i de les altres tradicions diferents-, després no ha respectat, almenys en
el seu món urba. També és conegut Jefferson per ser el
23
�pare del' America rural o ruralista, de la democracia formada per petits propietaris, equilibrada, sense grans
monopolis, una democracia molt estable, etcetera. El
món ha canviat, America ha canviat, hi ha grans ciutats i
manca de sistemes adequats per tractar-les.
En el mateix article, i en forma de carta al president,
"Dear Mr. President", el Washington Post explica el que
passa a Barcelona i ho posa com a exemple del que s 'ha
de fer. Després de donar dades de l' activitat urbanística
d' aquesta ciutat diu que tot aixo segurament justifica la
creen9a de l'alcalde de Barcelona, que sona gairebé
xocant, shocking a les orelles deis americans, que el
segle XXI sera el segle de les ciutats.
Nosaltres volem que aquesta fe continuI perque tenim
la convicció que el món urba creixera, sabem que portem
inscrit com un programa en el codi genetic el fet d 'aglomerar-nos, de viure en ciutats i no en solitari. No tenirn
solucions en solitari per als problemes. La solitud és la
solució per a algun tipus de problemes, pero en tot cas la
majoria no se solucionen en solitari, sinó en col·lectivitats.
La gent tendeix a viure en coHectius, la urbanització del
món esta creixent i per tant la salvació de les ciutats és la
salvació de la humanitat. No hi ha altra sortida. O salvem
les ciutats o no salvem la humanitat, com a especie. O
haurem d'imaginar una altra cosa enormement diferent.
amb un bon nivell d'ocupació. Em sap greu haver de
recordar, una vegada més, als detractors del Pla d 'hotels,
fins a quin punt aquest pla era necessari.
La demanda puja seguint l' oferta. Aquesta va ser
l'aposta que nosaltres vam fer. Ens hauríem pogut equivocar, pero no ens hem equivocat. No venien perque no
teníem una oferta suficient. No venien, no perque no hi
hagués demanda, sinó perque no hi havia oferta, perque
l' oferta, hotelera en aquest cas, era esquifida i els preus
eren massa alts. Punt. Aquesta era la realitat. No ens
hem equivocat. Hem crescut un 35 % durant la recessió.
Que vol dir aixo? Vol dir que l'aposta per la dimensió
més gran i de més qualitat ha ven9ut. Que més volem?
La demanda creixent de congressos és també una
conseqüencia d' aquesta nova situació hotelera.
Precisament, aquest any hem passat a constituir, amb la
Cambra de Comer9, un nou Consorci de Turisme que
substitueix el prestigiós Patronat de Turisme i que haura
de significar un salt qualitatiu en la promoció internacional de la ciutat.
Des d'aquest punt de vista, volem ser punt de referencia. És evident que aixo no solament s 'ha traduit en
retalls de diari que jo pugui ensenyar aquí, sinó que la
gent ha vingut a visitar-nos i més.
En aquest sentit jo aprecio com a positives les declaracions del vice-president executiu del Consorci, que és un
hoteler d 'aquesta ciutat i ben conegut, en el sentit que ho
estem passant malament, diu, a mig termini ho passarem
millor i a la llarga aixo sera fantastic. Ja em sembla bé
que una persona que esta compromesa dins del sector
amb la competencia, en comptes de dir som massa, se
n'han fet massa, digui que estem passant un moment dur,
passarem moments millors i en tindrem de molt brillants.
L' any 93 hi ha hagut un 35 % més de visitants que el
92, en aquesta ciutat. 1 es continuen inaugurant hotels,
D 'altra banda, hem tractat de convencer les persones
que representaven el capital olímpic, en know how, en
24
25
�tecnica i en capacitat organitzativa, perque reinvertissin
el capital olímpic en aquests sectors on ens convenía.
Així, Pere Fontana, director general d 'operacions del
COOB, ha esdevingut el conseller delegat d'aquest consorci. Hem reinvertit d 'una manera molt concreta, a través de persones, el nostre capital olímpic de cara al
futur. Barcelona Regional seria un altre exemple d'aixo.
Dilluns vaig ser a Perpinya. Com ja sabeu, l' alcalde
de Perpinya va fer un desembarcament flamboyant, com
diuen els francesos, a Barcelona amb la seva presentació
de 'Perpinya, la catalana" i la seva demandad admissió
de Perpinya dins l' Area Metropolitana de Barcelona,
deia textualment Jean Paul Alduy amb el seu entusiasme. El tractament que es va fer a l' alcalde de Barcelona
quan hi va anar, amb la primera visita en quatre-cents
anys com a visita oficial, va ser proporcionada a aquest
seu entusiasme i a l' acollida que havia tingut aquí, que
va ser enormement positiva.
Tot aixo es va comenc;ar a concretar en contractes que
representen també una rendibilització del nostre passat
immediat. La firma que reuneix el personal i el grup
d'arquitectes que van dirigir tecnicament l'Institut
Municipal de Promoció Urbanística -que és el que va
fer les rondes i el tot Barcelona, llevat de la Vila
Olímpica i del' Anella Olímpica, que van tenir les seves
empreses específiques- sed la firma que construira la
nova estació de tren de Perpinya -la vella estació és el
centre del món, segons Dalí-, la nova estació del tren
d' alta velocitat que posara per primera vegada Perpinya
a cinquanta-cinc minuts de Barcelona.
vist que hi havia sis milions, vuit milions, dotze milions
de persones molt actives amb una gran polaritat a cinquanta minuts. Mirem cap alla, formem part de l' Area
Metropolitana de Barcelona, som catalans, endavant.
Aquesta és la seva equació i aquesta equació nosaltres
l 'hem volguda i la continuarem sostenint. És en la filosofía del C-6, la xarxa de sis ciutats; no ens importa tant
des del punt de vista polític com des del punt de vista
economic. És una zona economica, no pretenem crear
una regió que hagi de ser reconeguda per cap llei europea, anem per la banda deis fets.
Continua la renovació urbana
Indicadors d'aquesta continultat, de la rendibilització
de l'esforc; i de l'increment del gaudi ciutada:
• el Pare de la Trinitat;
• el canvi de la circulació a la ciutat i a l' area metropolitana, d' enc;a de la posada en marxa de les Rondes;
• l 'exit del Museu Thyssen, a Pedralbes, i del mateix
monestir gotic coma lloc de visita. Hi ha tres entrades:
una per al monestir, una altra per al museu i una altra
per al conjunt, que és el 90% de les entrades que es
venen. La gent vol coneixer el Museu Thyssen i també,
evidentment, el monestir que és potser la joia més gran.
Aquests senyors diuen: hem estat anys mirant al nord,
mirant a París i de cop i volta ens hem girat al sud i hem
Abans d' ahir en vam veure un de fantastic, pero descobert, desfet, a Perpinya. Un claustre gotic, que al primer tinent d' alcalde i a mi ens va sobtar enormement,
pero, és ciar, el nostre ... Ells van dir que el seu és el
segon més gran, després de Parma, jo diría que
26
27
�Pedralbes en tot cas és molt més complet. Mé de
200.000 visitants s'hi calculen a l'any · 500 persones
cada día i 1.500 cada dia del cap de setmana. I aixo que
el diumenge tanquem a les dues i pen o que ho hauríem
d'allargar una mica. Ara ja és el tercer museu més visitat
de Barcelona, amb prop de 250.000 visitants i potser
mé i tot.
•Una altra bona notícia ha estat l'alt nivell d'utilització de totes les instaHacions olímpiques -Palau Sant
Jordi Estadi de Monrjtiic, fins i tot a l'hivem. La pista
d'esquí artificial que s ha fet a la piscina de salts és una
prova de la utilització invernal.
• L' exit de públic de les platges durant l 'es ti u, com
també l'exit del Port Olímpic, que planteja la necessitat
d'organitzar l'ús d'aquests espais a l'hivern. Hem de
saber-nos adaptar a l'estació.
• L'obertura de l'Illa, que confirma la nova area
comercial de la Diagonal, que no és una area que s hagi
inventat. És una de les deu arees que el coordinador
d'urbanisme, Joan Busquets, quan ho era, va dibuixar i
que l' Ajuntament va aprovar.
Aquesta mena de "gratacel ajagut'', com li diuen, el
"Rockefeller dorment", és una de les arees de nova centralitat que té més qualitat arquitectonica i és impres ionant
el nombre de compradors que vénen de fora de Barcelona,
compen ant una mica com a sístole, la diastole que deu
er la sortida de Barcelona els cap de etmana.
Abans, quan anava a l 'Emporda, can Fanga era un
lloc del qual se 'n par lava pero no s 'hi anava: massa
complicat, massa soroll, t'hi perds .. i ara la gent fa cua
per venir, a comarques. Augment de compradors i augment de badocs.
En els propers mesos n'hi haura més de bones notícies: l'Hotel de les Arts, que s'obre dema, activara plenament l'area comercial de la Vila Olímpica. I després,
hi ha tres arees en les quals jo cree que tindrem un creixement paulatí pero decisiu de la qualitat i de les noves
polaritats no centrals en aquesta ciutat:
a) La pla9a de les Arts, amb el Teatre Nacional i
l 'Auditori i l 'Arxiu de la Corona d 'Aragó, al pont de
Marina, que omplen definitivament un enorme buit urba
entre el pare de l'Estació del Nord i la pla9a de les
Glüries, amb els seus jardins interiors, els aparcaments i
l'area comercial de Barcelona-Glüries.
Nova centralitat cultural i urbana de gran potencia.
Com volia Cerda. Cerda va pensar que allo era el centre
de Barcelona, que la pla9a de les Glories Catalanes seria
el centre de la capital de Catalunya. I bé, ho sera. Allo
que era un descampat, ho esta comen9ant a ser. El centre
de la capital de Catalunya o un dels centres, si no el centre, del continu urba que va de Sitges a Mataró, de
Montgat a Castelldefels.
Cada vegada més ens trobem que en sortim tants com
n 'entren, per veure justament aquesta nova Barcelona,
per comprar o per badar de vegades. S'ha convertit en
alguna cosa que fa uns anys no hi era.
b) El conjunt cultural del Raval: Centre de Cultura
Contemporania, que s'obre d'aquí a tres setmanes a la
Casa de la Caritat, gracies a l'impuls de la Diputació i
l'entestament dels seus presidents successius i molt en particular del darrer, Manuel Royes, que és qui ha realitzat la
inversió economica que ha calgut per tirar aixo endavant.
28
29
�El Museu d' Art Contemporani, cada cop més avan9at.
La caixa ja és acabada i falten nou mesos perque estigui
absolutament acabat des del punt de vista arquitectonic.
1 en faltarien dotze perque estigués totalment acabat des
del punt de vista arquitectonic i museografic, si fossim
capa9os de nomenar un director. Ho die perque en la
fase final de l 'arquitectura, si hi ha olapament amb la
instaHació museografica es guanya temps. També es pot
esperar que la capsa arquitectonica estigui totalment
acabada per comen9ar-hi a instal·lar, pero l'ideal de
l'arquitecte Richard Meier i l'ideal del director, qui
sigui, que m'ho imagino pero ara no ho puc dir, és treballar conjuntament en l'ultima fase.
1, seguint en el punt b), el retom al centre -molt a prop
d'alla on havia estat perque la rambla dels Estudis era la
rambla de la Universitat- de la Facultat de Geografia i
Historia de la Universitat de Barcelona, davant mateix
del Museu i de la Casa de la Caritat. Ahir Joan Clos,
tinent d'alcalde, va arribar a un acord definitiu amb el
rector Bricall. Operació tancada. Al costat s'hi ha d'instal·lar l'Institut Alemany, prop de les noves dependencies
de la Fundació del CIDOB, entre altres. Juntament amb
la renovació de la Biblioteca de Catalunya i l' ampliació
de la pla9a Fleming, que amb l'enderrocament d'una illa
ha esdevingut una pla9a més ampla i més important.
1 sortint d'aquí, encara, deixeu-m'hi fer una referencia, l' eix del carrer Tarragona, tot just acabat, una altra
de les centralitats Busquets, i cap a !'esquerra, a ponent,
la nova centralitat de la pla9a Cerda, que semblava
també perduda, impossible, sense sentit, i que comen9a
a tenir una ordenació i un sentit. 1 encara em deixo el
Forum Nord de Tecnología, a Nou Barris, i, em deixo
naturalment la Vila Olímpica, que cada dia és més el
barri més viu de Barcelona, al qual, per cert, tinc pendent d'anar-hi a viure uns dies, cosa que espero fer amb
la meva família ben aviat.
Podria destacar, encara, altres projectes en marxa que
tenen una importancia molt lligada als barris i a activitats molt i molt concretes, com la caserna Sant Agustí,
de Ciutat Vella, que acollira una Escola d 'Hostaleria,
com el Far, centre de treballs del mar, a redós del Port
Vell. Com Barcelona Activa, que inicia aquest any una
nova fase amb la creació d'ofi.cines d'ocupació perdistrictes que tindran una certa especialització segons el
territori. 1 de petits vivers d' empreses.
Creació, dones, una a llevant i l'altra al cor de la ciutat, de dues arees i dues polaritats de gran potencia cultural que no existien. Pero n 'hi ha una tercera, que és la
ciutat cultural de ponent. La ciutat del teatre, que van
somniar la Maria Aurelia i en Puigserver, amb el nou
Lliure al costat del Mercat de les Flors, on Lluís Pasqual
m 'ha promes tomar com a director quan estigui enllestit.
Jo convido tots els qui no ho coneixen, que són la majoria, ti.ns i tot la majoria de l' Ajuntament, a visitar el Centre
Pallach, a Sant Andreu, o el de Can Mantega, o l' antic
Mental, al passeig de Verdum. Alfa hi ha petits vivers
d'empreses, amb fabricants de serveis o de productes. Hi
ha ex-voluntaris olímpics oferint serveis d'escorta o de
secretaria, hi ha importadors en el dia de marisc frese de
Galícia, gent que treballa amb realitat virtual, amb tecniques sofisticades ... Poca gent, són habitacions de quaranta
metres quadrats maxim, pero hi ha una empresa a cada
habitació. Us convido a visitar-ho, val la pena, perque és
aquí on s 'esta fabricant la nova Barcelona, gent jove.
30
31
�Els microplans que fa un any explicava en aquesta
mateixa conferencia, com una de les novetats per a la
renovació i l'impuls de petites arees de la ciutat (pla9a
Molina, Roquetes, Navas, pla9a Reial, per citar només
els que estan conceptualment més avan9ats), han de
comen9ar a donar fruits evidents durant l'any 94.
A Perpinya també, amb el tinent d alcalde Armet vam
estar veient una innovació del nou alcalde. És la creació
d'un atelier, un taller d'urbanistes d'una vintena d'arquitectes que treballen privadament amb uns costos generals
coberts per la ciutat, practicament despesa pública, en consulta permanent amb els diferents barris de la ciutat per
dibuixar-ne la renovació, tant de la ciutat com dels barris.
Els vam explicar que, aquí, nosaltres estem intentant
una altra cosa, en la frontera d aixo. És trobar agents
promotors individuals, persones que no són de
l' Ajuntament, que instiguen, impulsen, dialoguen i
intermedien entre l' administració i els sectors interessats, que estan tots representats en una mena de consell
presidit pel president del districte, Aquests agents agafen una zona de la ciutat, per exemple la pla9a Reial, per
animar-la. Quin negociat de l' Ajuntament pot preocupar-se, ni tan sols el Districte, que l'antic Glacier tomi a
ser una cosa interessant? Que el J amboree tingui les
cues que ara ja té? Perque torna a haver-hi cua al
Jamboree i als Tarantos.
Hem enviat combois a Sarajevo. Hem fet una cosa que
només tres ciutats han fet, enviar una persona dins de
Sarajevo, una persona de l' Ajuntament, que és coordinador d'un districte municipal. Ambivalencia que ens ha
estat criticada i que jo mantinc: és bo que hi hagi funcionaris o carrecs de l' Ajuntament que, a més, facin altres
coses per la ciutat, que els treguin del despatx de tant en
tant. Manuel Vila, el coordinador de Nou Barris, ha anat a
Sarajevo i ara és l 'home de confian~a de les Eurociutats,
juntament amb una persona del gabinet de l' alcaldessa
d'Estrasburg, la senyora Catherine Trautman, per poder
fer alguna cosa concreta alfa, ajudar en el terreny que
l'ajuda humanitaria de l'ONU no compren.
L'ajuda humanitaria de l'ONU és roba, medicaments
i aliments, el que l'ONU pot entrar. Darrerament
s 'estan fent mans i manigues perque el chauffage, el
carbó o els sistemes de calefacció, siguin compresos
dins el que és ajuda humanitaria, pero aixo és enormement complicat.
Pero hi ha altres coses que no són aquestes i que són
absolutament indispensables per viure i aixo és el que
l' alcalde Criezel J acobitz ens esta dient des de fa molt
temps. Aquests elements es diuen serveis públics essencials:
gas, aigua no contaminada... Fa falta enginyeria i instruments per recollir les escombraries. Fa falta uniformitat per
a la policía, perque ara no tenen la possibilitat de distingir la
persona que fa de policía i la que no ho és. Els problemes
que es plantegen són tan simples i tan cruels com aquests.
D'altra banda, i seria absurd no dir-ho, durant el 93
hem fet alguna cosa més que continuar la renovació
urbana. Hem fet moltes coses més i aquí hauré de ser
enormement sintetic i, potser, injust. En aquest terreny
s 'han fet moltes coses i molt ben fetes i s 'han de dir, si
més no anomenar-les.
Els enviats d 'Eurociutats es tan muntant aquesta
xarxa, amb dificultats. Haig de dir que vam demanar, en
ocasió d'una visita meva a Brusel·les, al president
32
33
�Jacques Delors, en una de les sessions dels seus carrefours, que el romanent de final d'any del pressupost es
pogués dedicar a la instaHació d'un telefax per satelit
amb l'alcaldia de Sarajevo, per a aquest tipus de qüestions. Abans d'ahir vam saber que no era possible, tot i
que hi ha hagut diputats catalans, com Joan Colom, que
s'hi han interessat. Nosaltres continuarem en aquesta
línia i jo cree que avui s 'havia de mencionar.
D' altra banda, ahir vam reunir al Saló de Cent persones representants de cent cinquanta entitats de caracter
social, de les dues-centes deu que havien estat convidades, per dur a terme un pla integral de desenvolupament
dels serveis socials de Barcelona, dins la filosofía del
Pla Estrategic. A Barcelona no ens confonem i pla
estrategic no vol dir pla economic, vol dir pla economic
i social. Estem utilitzant la mateixa tecnología per a la
promoció de la ciutat a l' exterior.
Tots els sectors i entitats, fins i tot les dones guineanes que s 'han reunit en una associació, estan representats en un consell plenari, que té unes estrategies, que
tindra unes comissions d' experts i que acabara fent unes
propostes que mirarem d' as sumir en la mesura que la
ciutat les pugui assumir.
L' Ajuntament per dios: s'acaba el deficit i baixa el
de u te
L' any 1993 ha estat el segon que no ha generat deficit
en l'economia de la ciutat. El deute municipal esta estabilitzat entom dels 284.000 milions de pessetes i l'any
1995 és previst que comenci a baixar en termes nominals, és a dir, en pessetes corrents.
És un detite perfectament assumible per una ciutat
com Barcelona, ja que té una relació d' 1'3 a 1 amb els
ingressos municipals, que són de 164.700 milions en el
pressupost de 1994. És com el cas d'una familia que tingui una renda anual de 4 milions i estigui suportant amb
tota normalitat una carrega de 50.000 pessetes mensuals
per una hipoteca de 5 milions. Punt. Aquesta és la situació del deute de Barcelona.
El problema no és aquest. El problema és que hi hagi
resultats positius dels exercicis pressupostaris, que es generin recursos. En els mercats financers intemacionals ja saben
que aixo esta succeint i hi tenim la maxima credibilitat.
El mercat japones qualifica la solvencia de
l' Ajuntament de Barcelona amb el coeficient maxim
AA+ (segons el Nippon Investor Service). El mercat
america, per la seva part, també: tenim el coeficient
maxim A2 (segons el Moody 's Investor Service). Fa
poc, amb un exit impressionant, s 'ha fet la presentació
d'una emissió de bons a Madrid, davant de tota la comunitat financera de l'Estat, i es va cobrir l'endema mateix.
Comencem parlant d ' allo que sempre fa titulars, que
sempre se'n parla. Parlem del deute.
L' endema, un diari que no té fama de ser procliu ni a
les posicions del Govem del país ni, per descomptat, del
govem d' aquesta ciutat, va fer un article que es titulava
"Maragall y Serra" i va dir "éstos nos llevan quince años
de ventaja". I no ho deien per fer-nos favor, ja ho sabem
perque ho deien.
34
35
Passo pagina del que ha estat aquest any l' acció de
l' Ajuntament per parlar, un moment, del' Ajuntament per dins.
�Igual que quan l'any 87, després de Lausana, el president Felipe González em va dir que anés a Sevilla, que no
hi hagués ressentiments, i jo hi vaig anar. En arribar, obro
l 'ABC de Sevilla, i en una columna un senyor que no en
recordo el nom, perque a més no val la pena, deia
"Barcelona 92 - Sevilla O". Jo vaig dir immediatament per
la televisió: aixo no és contra Sevilla, aixo és l'inici d'un
possible atac a Barcelona en el futur; aquests se'ns escapen, que és el que deia aquest diari de Madrid, aquests
se'ns en van. 1 quan diuen aixo ja sabem el que volen dir,
ens estan tirant floretes pero amb espines preparades.
doble i ara anem per l'analítica, que vol dir la possibilitat de controlar costos analíticament i poder imputar culpes i merits, cosa que en la comptabilitat administrativa
és molt difícil de fer.
Sempre em recordo en aquests casos d' aquella anecdota del president Tarradellas, que deia: "Als catalans
sempre ens passa el mateix, vas a un ministeri, negocies,
en surts content i et dius que avui has aconseguit una
gran cosa, arribes a Barajas i t'adones que t'han pres el
pel." En fi, és una mica la idiosincrasia d'aquest país.
No ens creiem de vegades determinades felicitacions. En
aquest cas tampoc, pero darrera hi havia una realitat.
Barcelona va escombrar, des del punt de vista financer
ho va fer molt bé: 5 a O, per entendre'ns.
I després, és ciar, la gent dira: explica'ns com és aixo
de l'estalvi, explica'ns com és aixo que es pot pagar el
deute i es poden pagar els serveis, etcetera. S'explica perque s'esta fent una política económica d'una duresa,
diguem-ho tot, extraordinaria. Pero l'equip aguanta i la
casa aguanta, amb una clara mentalitat d'objectius d'eficiencia, perque la gent ens ho demana, perque la ciutat
ho demana i el món sencer jo <liria que ho esta demanant.
Pera l'any 1994, el repte és la comptabilitat analítica,
després que hem consolidat la comptabilitat patrimonial
per partida doble. Aixo e ta dit rapid~ment i embla que
no igui res, pero és una revolució. E la primera administració pública espanyola, la primera, i de bona part
d'Europa -aixo només ho fan els escandinaus i alguns
pa1sos del nord- que té comptabilitat comercial, per partida doble, amb perdues i guanys, amb amortitzacions,
amb morositat... Aixo ho hem de fer per llei, pero que
ho digui la llei no vol dir que ho faci tothom.
L' Ajuntament de Barcelona fa comptabilitat per partida
36
En aquest sentit, l' Ajuntament funciona ara comuna
empresa, que sap per on li entren i por on li surten els
diners. I ara diré quina ha estat la novetat d'aquest any.
Aquest any, l' Ajuntament ha arribat a estar per sota dels
10.000 funcionaris de plantilla: amb jubilacions anticipades i tot, hem baixat 1.300 persones aquest any: un
10'22 %, de la plantilla, en relació a l'inici del 93.
Vull recordar que l'any 1979, jo vaig entrar de tinent
d' alcalde de reforma administrativa i em va costar uns
mesos arribar a saber quants érem. Érem 15.380 funcionaris i empleats. 1 ara he fet una petita trampa: quan he <lit
que no arribem a deu mil, que és veritat, hi ha la petita
trampa que hem creat l'IME, 1.200 funcionaris, que són
1.700 si comptem els empleats. En tot cas, hi ha hagut
1.300 jubilacions l' any 93 i ha baixat la plantilla en un 1O
%; hem baixat dels 15.000 que érem als 10.000 que som.
Ha estat també l 'any de la reagrupació dels serveis
d'Hisenda, que se'n van a la Torre Mapfre, com una
"agencia tributaria". Volem avan9ar cap al que en diem
37
�el compte per contribuent, és a dir que cada contribuent
tingui un sol compte amb l 'Ajuntament, com a forma
d 'individualització de la relació fiscal.
Un altre objectiu és que la concessió de les llicencies
d' obra, la llicencia provisional, en fase de projecte, es
pugui fer en tres dies. Pot semblar brutal, pot semblar
increible, perque és una reforma molt forta, pero és l 'objectiu que ens estem posant, avans;ar-hi progressivament.
La millora de l 'atenció al públic, per a nosaltres, té un
repte molt importaqJ, un altre repte aquest any: fer
l 'atenció a les hores que a la gent li van bé. La gent treballa al matí i si ha d 'anar a fer gestions a l' Ajuntament
o als districtes -que és on s'hauria d'anar, perque el 90
% de les gestions es poden fer als districtes i la gent
continua pensant en la plas;a de Sant Jaume i alla no hi
trobaran res, un bon dia, o molt poca cosa- aixo s 'ha de
fer a la tarda. 1 per tant ens estem plantejant -és molt
difícil, és complicat- obrir a la tarda l 'atenció al públic.
També en aixo els ajuntaments hem de donar exemple.
Per un dfaleg a tres bandes
L' acord de principi a que hem arribat la setmana passada a Madrid, de comens;ar a treballar per a la formació
del consorci del transport amb la Generalitat,
l 'Ajuntament i l'Ens Metropolita del Transport, presidit
per Joan Torres, és un bon exemple d'allo que hauria de
donar de si a Barcelona i a Catalunya el resultat de les
eleccions, és a dir el nou clima polític espanyol que s 'ha
creat des d' aquest punt de vista.
Hi ha hagut un acostament de posicions i un esfors;
important per cada una de les parts. La Generalitat accepta
participar en el finans;ament del deficit, com esta f ent a
Madrid la Comunitat Autonoma de Madrid i demana a
canvi que l 'Estat participi més en les inversions, com
també esta fent a Madrid, cosa que li ha estat acceptada en
principi. Per tant, deixem-nos de números i de discussions
aquí, que ara seria molt llarg; cree que esta ben enfocat.
Aquests acords a tres bandes haurien de ser normals,
haurien de ser la norma. D'aquest nou clima polític
n 'hauria de sortir una actitud de suport als grans projectes de Barcelona per part del Govern i per part de la
Generalitat, que es correspongui amb el gran esfors; que
ha fet Barcelona en la preparació de la seva propia transformació en benefici del país. Aixo és un actiu importantíssim per a Catalunya i per a Espanya, nosaltres ho
veiem pel món, arreu.
1 ara anem pels objectius. L'any que hem acabat hi ha
hagut unes eleccions importants, unes eleccions generals. M'estalvio el comentari del que tot aixo ha representat o podía haver representat. Haig de dir, amb tota
sinceritat, que fins ara els ajuntaments no han estat la
nineta del ulls del nou Govem. No ha tingut temps, no
n'ha tingut l'oca ió, no ha e tat el cas, diguem-ho clar,
pero els ajuntaments en general i el de Barcelona en particular e tem confiats que efectivament ho sera.
Un gran objectiu de Barcelona que els governs han
d 'entendre com un objectiu global és esdevenir la porta
d'Europa, una porta d'Europa, la porta del Mediterrani
nord-occidental. En competencia amb les portes del
nord d'Europa, en competició amb aquelles ciutats que
en aquest moment són les que fan la redistribució del
transport i el comers;.
38
39
�Rotterdam en aquest moment és el port de Mifa, fins i
tot per al trafic que ve del sud-est asiat:ic, no solament per
al que ve de l 'Atlantic. El nostre port respecte de
Rotterdam té quatre dies d'avam;. Un vaixell que pari a
Barcelona en comptes d anar a Rotterdam, guanya quatre
dies teoricament pero bo perdern amb la no tra menor
qualitat de serveis. Aquest és un exemple que fa temps
que faig ervir i potser ja és obsolet i ja no ón quatre dies
i hem millorat. Les duane i tots els tramits que s 'han de
fer estan millorant molt clarament. Ja esta tan consolidada
la situació que no és que nosaltres siguem menys productius, sinó que els vaixells que van a Rotterdam ja són "barcos exprés" i els nostres són "trens tramvia". Els vaixells,
de Singapur cap aquí, han d' omplir i descarregar carrega
pel camí i ja en si mateixos triguen més, de manera que els
quatre· dies d'avantatge que tenim, pel canal de Suez, els
perdem per la lentitud deis vaixells. Per tant aquí ens hi
estem jugant el coll, ens hi estem jugant la vida, molt.
Ens hi estem jugant que Barcelona, Catalunya i, com
a con eqüencia tot Espanya, tota la pell de brau que ens
interessa a nosaltres que continui: perque é el nostre
hinterland, no volem ser un cul-de-sac. Nosaltres no
volem ser Perpinya, i si algú ho vol és un il·lús. Ja ho va
dir l 'alcalde de Montpeller, aquell cop que va venir a
Barcelona, l' any 86, quan a la frontera francesa encara
tombaven camions nostres. Ell va venir amb la premsa
francesa al davant i va dir: "Nous ne voulons pa etre un
cul-de-sac, nous voulons étre un terrain de passage.
Dones nosaltres volem ser un lloc de pas, no un cul-desac. No volem ser el cul d'Europa, no.
Volem, necessitem, que fins a Sevilla, per Valencia i
per Múrcia, que tot aixo esta creixent molt, tinguem un
40
mercat al darrera i que Barcelona sigui la porta d' entrada per la qual tot aquest territori s' incorpori positivament a tota aquesta Europa que s 'esta enfocant cada
vegada més cap a l' est i cap al centre.
El Govern -el senyor delegat del Govern el tenim
aquí, el delegat de la Generalitat no sé si hi és, em penso
que no-, la Generalitat i el Govem han de saber _que ens
hi juguem molt moltíssim en el, que podríem ?!r el Pla
Porta d 'Europa o Pla Borrell. Es una invers10 global
important de més de 400 mil milions, és un impuls decisi u ' i nosaltres volem ser-hi. L'area de Barcelona,
. .
Barcelona coma ciutat, la Zona Franca i les seves mstltucions hi volen ser.
Un altre gran objectiu i vell projecte d'aquesta ciutat
per al qual fa anys que tenim hivemada ,una emP_resa,
pero que en aquest moment tothom esta recon~1xe?!
com un element cabdal, és el cable, la telecomumcac10
per fibra optica.
El senyor Al Gore, el vice-president deis Estats Units,
s 'ha estat reunint la setmana passada amb tots els operadors, que no estan acostumats a reunir-s'hi, els operadors del món de la comunicació, tant els que tenen
sistemes de xarxa com els que són distribui:dors d 'imatge. Time Wamer, per exemple, i al mateix temps .la Bell
Company, que és la telefünica. S 'estan _reumnt p~r
posar-se d'acord en com financ;ar les autop1stes electroniques o autopistes de fibra optica, és a dir la conve~sió
del territori en un territori enormement intercomumcat
que fara innecessaris molts desplac;aments i que enriquira la vida de cada un dels punts.
Barcelona, aixo, ho té preparat, ho té estudiat, des de
fa set anys, per Iniciatives, que esta esperant la llei del
41
�cable. Perque Barcelona és una ciutat molt densa i per
tant molt congestionada, pero d' aquesta densitat en treu
algunes virtuts justament el fet que el cost per capita
d 'aquesta xarxa és menor. Som més ciutadans amuntegats sobre cada pam quadrat i per tant d' aquesta dificultat n 'hem de treure una virtut, en aquest cas, que és la
possibilitat d'una xarxa més ben amortitzada per a més
gent i per tant unes taxes de connexió a la xarxa menors.
D'altra banda, és un secret conegut que els Jocs
Olímpics van permetre que Telefünica fes una inversió
anticipada de tres o quatre anys. Telefünica va invertir
200 o 250.000 milions en aquesta ciutat en telecomunicacions, concentrant en dos o tres anys el que hauria fet
normalment en sis. Les anelles de fibra optica a
Barcelona ja hi són, molt més del que la gent es pensa i
del que la gent sap. 1 el Govern i Telefünica estan
d'acord que aixo vagi endavant i que Barcelona sigui la
ciutat pilot del cable, projecte aquest importantíssim.
Prioritats, promoció i cultura
És costum que en aquest repas es faci també referencia a les principals prioritats i projectes del govern
municipal per a l 'any acabat d 'estrenar.
aspectes, ja m'hi he referit. A d'altres m'hi vull referir
ara perque no ho he fet i són enormement importants.
•El manteniment: una ciutat ja transformada s'ha de
mantenir.
• La neteja: estem millor que no estavem i millor que
altres ciutats, pero estem molt lluny encara de la implicació directa deis ciutadans en la mesura que ho haurien
d'estar.
• La senyalització, falla típica de les ciutats llatines.
Som perfectes en l'estetica i molt inefica9os en la informació, en els missatges al públic: per on s 'ha de sortir si
hi ha un incendi, per on s 'ha de sortir i per on s 'ha
d'entrar a les rondes ... Aixo s'ha millorat molt, pero
hem hagut de lluitar per introduir un color nou en la senyalització de carreteres i de carrers, el verd, a més del
blau i el blanc. El blau són les autopistes i el blanc les
carreteres. Vam voler indicadors verds pera un tipus de
vialitat diferent, una carretera urbana com són les rondes. Per cert que aquest color és una petita revolució que
afectara el Pla general de carreteres. Nosaltres hem
d' aconseguir una millora important en la senyalització.
• Amb la seguretat diria el mateix, i no m 'estenc. Les
osciHacions economiques tenen en el termometre de la
seguretat i la inseguretat unes repercussions evidents.
• 1 la promoció.
El programa d' actuació que vam aprovar al principi
del mandat i que cobreix els anys 92-95 té uns eixos
basics que hem de complir, o que hauríem de variar si
no hi creiéssim. Eren la millora de la qualitat de vida, la
cultura, la millora de l' atenció al ciutada i la promoció i
projecció internacional de la ciutat. A alguns d 'aquests
Tenim una campanya de campanyes, finan9ada a mitges
pel sector públic i els sectors privats implicats: sobre el
sector logístic, que és la campanya "Barcelona, porta
d'Europa'', precisament; sobre els nous projectes, que és la
campanya per rendibilitzar la inversió que s 'ha fet en
42
43
�aquesta ciutat. Tenim una presentació de la ciutat, amb tots
els projectes d'inversió basicament terciaria i tenim cada
un deis projectes amb la seva fitxa i les seves explicacions.
El Port de Barcelona, amb les seves indicacions
economiques del que aixo representa, el Port Vell, la
Ciutat Vella com a renovació, i en fi, aniríem seguint: el
Pare Biomedic, la Vila Olímpica, el barrí de la Catalana,
el Poblenou amb el Pare Aquatic, Diagonal Mar,
Diagonal-Poblenou, pla9a de les Glories, Sagrera-Sant
Andreu, Renfe-Meridiana, etcetera. Centralitats que hem
vist abans i altres. Consorci de la Zona Franca, Nexus
-aquest edifici cilíndric que es veura apareixer pujant la
Diagonal a ma dreta, enmig de la Ciutat Universitaria i
que sera el centre ordenador de les dues universitats,
Politecnica i de Barcelona, i al mateix temps un lloc on
podran situar-se usuaris privats per fer servir una determinada capacitat de computació molt important. Sera
segurament el computador més important de la ciutat, si
no el primer, un deis primers.
Són campanyes aquestes, com la de nous projectes,
com la logística, com la turística amb el Consorci, com
la de shopping, la de disseny, la de les universitats, la del
sector farmaceutic, químic i alimentari que tracten de
potenciar allo que Barcelona pot oferir, allo que
Barcelona té de més fort.
tota la planificació social. 1 insisteixo que estem aplicant
el mateix tipus de tecnologia a les dues planificacions.
La cultura, logicament, continua sent una de les nostres prioritats. Hem parlat deis museus i no m 'estendré
sobre aquest punt. Hem retrobat la Sala Oval, ens retrobarem en un any, practicament, amb el romanic, ja era
hora. Tenim un projecte consolidat per al Liceu, el
Lliure esta encarrilat, el complex de la Casa de la
Caritat, com he dit, ésa punt d'obrir-se amb una exposició magnífica de vistes aeries de les ciutats.
Després, el juny, tindrem una exposició que fem en
coproducció el Centre de Cultura de la Casa de la
Caritat amb el Centre Pompidou de París, sobre la ciutat
i els artistes, és a dir, la visió que els artistes han tingut
de la ciutat, que obrira, em sembla que el 8 de febrer, el
president Mitterrand, i en la qual Manuel Royes i jo
mateix serem presents. 1 que després vindra a Barcelona,
el juny, com a coproducció, repeteixo, dels dos centres.
Aquest centre, o ciutat de les ciutats, com hem <lit alguna vegada, és un lloc de reflexió i d' exhibició en el qual
sera possible materialitzar el nostre missatge sobre el
que la ciutat és i sobre quin rol té.
Són campanyes de ciutat, no pas exclusivament de
l' Ajuntament. La nostra idea és potenciar al maxim la
col-laboració pública-privada. L' Ajuntament ha de fer un
paper d'animació, pero no ha de fer el paper de protagonista.
Ens plantegem, dones, coma Ajuntament, una prioritat que també en aquest cas necessita un reconeixement
per part de les instancies superiors i una col·laboració a
tres bandes. Tot aixo no es pot fer si no és amb col·laboració compartida. En principi esta ben enfocat, tant des
del punt de vista del Ministeri, com del punt de vista de
la Generalitat, de la Diputació i del' Ajuntament.
En aquest sentit estem ara en la preparació del 11 Pla
estrategic, que seria el resum de tots aquests plans i de
Nosaltres sabem que l'any 2000 o el 2001 Barcelona
sera la capital europea de la cultura. Per dir-ho més cla-
44
45
�rament, nosaltres sabem segur, perque el comissari europeu de la Cultura ens ho ha dit, que si Barcelona es presenta com a candidata un d 'aquests anys, guanyara. I
sabem que aquesta és una data des del nostre punt de
vista convenient com a horitzó i com a tita, per aconseguir la maduració de tots els projectes que portem entre
mans. Probablement arribarem a una decisió aquest any
sobre aquest tema.
Va haver-hi un moment que semblava que la
Comissió Europea es decantava per ciutats més petites,
perque tenia la sensació que les ciutats més grans no
vivien la capitalitat europea com una cosa realment decisiva per a elles. Weimar o Tessalonica, suposem, o ciutats d'una grandaria menor a la nostra, dones, eren més
capaces d'abocar-s'hi, una mica com Barcelona versus
París en els Jocs Olímpics. En aquest cas jugaria en contra nostre, pero l' actual comissari ens ha dit el que jo us
transmeto. Si Barcelona s 'hi presenta, no té rival. Ens ho
pensarem, ho mirarem, i estem segurs que si volem ho
podrem tenir.
esta en el camp del model policial, es simplifica molt
sobre aquests temes. S 'hi simplifica massa.
La principal policía d'aquest país, en aquest moment,
és la guardia urbana, en nombre. La principal policía
d' aquest país a Catalunya i la principal policía d' aquest
país a Espanya són les policies municipals. Són els que
n'hi ha més. Hi ha tres mil guardies urbans a Barcelona i
quatre mil places de policies nacionals a la província de
Barcelona, de les quals mil no estan cobertes per alfo
que aquí és més car "y además se habla en catalán",
etcetera. Per les raons que sigui, no estan cobertes. Per
tant hi ha més guardies urbans que policies nacionals a
la ciutat de Barcelona.
L' any 1994 nosaltres hem d' aconseguir aquest dialeg
famós, a tres bandes, en el qual una colla de competencies es vagin acostant cap als ciutadans. En el camp deis
transports i en el camp de la sanitat aixo esta endegat,
pero en molts altres no ho esta. No ho esta en el camp de
l 'educació, no ho esta en el deis serveis socials, no ho
Agafo un sector, per no parlar de tots, d'educació o
de serveis socials; podríem estar parlant de tots ells,
pero en aquest sector si no se 'ns té en compte no es
podra fer res. Ja es poden fer guerres, que nosaltres hi
donarem suport en tot el que tinguin de raonables, sobre
transferencies i altres qüestions ... La gent el que vol no
són uns uniformes més que uns altres. La gent vol seguretat i seguretat vol dir coordinació dels cossos que hi
hagi. Coordinació vol dir una cosa que és a la llei -juntes locals de seguretat i Junta de Seguretat de
Catalunya- en la qual nosaltres voldríem que hi hagués
una representació -encara que sigui extraestatutaria,
perque l'Estatut no ho preveu- deis ajuntaments o de la
federació de municipis, i voldríem que a la junta local
prevista en la llei hi fossin no només la Policía
Nacional i la Guardia Urbana, sinó també els Mossos
d'Esquadra, o si es vol, en termes d'institucions, no
només l 'Estat i els ajuntaments sinó també la Generalitat. Hem comen9at a parlar d 'aquestes coses. Amb
46
47
Un any peral dialeg
Parlem un moment de l' any 94 i de la seva significació, per anar acabant.
�la Conselleria de Governació hem tractat d 'una
Comissió ad hoc.
Ja no parlo del tema dels palaus. A Barcelona n'hi ha
tants, que de tot en diem palaus. La l\faria Aurelia sempre deia que a Barcelona d'una casa en diem de seguida
un palau. I al carrer Monteada, que són cases, en diem
els palaus Berenguer, Aguilar, Meca, etcetera, i són cases
nobles, pero no palaus. I uns que sí que ho són, són els
palaus del rei, que a Barcelona de palaus del rei n 'hi ha
uns quants, com a mínim tres: el Palau Reial, que és el de
Pedralbes, hi ha el palau on viu el rei -el Palau Albéniz
que és el palau reial defacto- i després hi ha el palau de
la pla9a del Reí, que es el palau del rei Martí l 'Huma.
Més el Palau Nacional, més el Palau del Parlament... Tots
aquests palaus, tots, són de la ciutat. No n'hi ha cap que
sigui del rei, ni de l 'Estat, ni de la Generalitat, ni del
Parlament. Tots són de la ciutat de Barcelona.
Aquesta és una situació que ha estat molt bé historicament, perque no hi havia més remei i perque Barcelona
ha volgut, perque els barcelonins amb l'IAE i l'IBI
paguen coses que l 'IRPF dels barcelonins ja ha pagat.
president Coll i Alentom, en virtut del qual no pagaven,
pero sí que ens van compensar en diners per poder allotjar al Convent dels Angels, en el futnr, ! 'hemeroteca i
allo que treiem del Parlament com la biblioteca dels
museus d' art, que finalment anira al Palau Nacional de
Montjulc. En aquell moment va haver-hi aquest enteniment, pero després aixo s 'ha perdut i s 'ha de recuperar.
Quan el president del Parlament diu que el Palau del
Parlament és un patrimoni del poble de Barcelona i, per
tant, del poble de Catalunya, cree que estero en la bona
via, en la mesura que es mantenen la serenitat i el respecte institucionals, pero també en que es reconeix una
propietat dominical que és evident que la ciutat ha de
reivindicar coma propia i coma motiu de compensació.
Hem de ser capa9os d' establir un dfaleg franc sobre
quina ha de ser la relació entre la Generalitat i
l' Ajuntament i quin ha de ser el rol de Barcelona i les
seves tradicions institucionals genulnes en la vida catalana.
En el cas del Palau del Parlament haig de dir que va
haver-hi un tractament molt raonable del tema amb el
Quan nosaltres diem que no volem deixar la gestió de
l' ensenyament i que l 'IME voldríem que tingués una
solució com la sanitat, en la qual hi ha un consorci en
que la Generalitat mana i paga, qui paga mana, pero a
sota hi ha un institut on l' Ajuntament és majoria i gestiona, és perque és més efica9. Els hospitals de
l'Ajuntament, de l'IMAS, que ara són del Consorci
Hospitalari de Barcelona, a mitges amb la Generalitat,
són els més ben gestionats. Les UBA's, que en diuen de
les unitats basiques d'assistencia, són les més barates.
Tots sabem que en aquests moments la batalla pel cost
de la sanitat és una batalla vital, crucial, perque sabem
48
49
Són competencies de l'Estat i de l'autonomia que es
paguen amb els impostas forts. Els de Madrid els
paguem tots, no ens enganyem, i els que hi pugui haver
en altres llocs d'Espanya, que són pocs, també. En canvi
aquí ens paguem sis palaus. I el Palau de Justícia, que
també és nostre. I no cobrem res. D'alguns no en
cobrem res i ens costen, d' al tres no en cobrem res i no
ens costen.
�que el nostre sistema no esta generant recursos per
pagar una sanitat millor de la que tenim, més aviat el
contrari.
Per tant, és molt important que la gestió sigui acurada. Dones bé, la gestió municipal és més acurada que la
dels altres grans hospitals. Perque són massa grans o
perque tenen un estatut potser no tan clar. Aquí hi ha
hagut un amo que ha manat i que és més a prop, que és
l' Ajuntament i l' Ajuntament no esta a Madrid, ni esta
pensant en tot Catalunya, sinó en els hospitals del Mar,
de l'Esperarn;a, en el Psquiatric, en el Geriatric .. i han
millorat i són els millors hospitals, des del punt de vista
de l' economia.
I bé, nosaltres per a l 'educació demanem el mateix i
per a la policía, per a la petita policía. I demanem a
l'Estat que reconegui que la seguretat de les grans ciutats forma part del benestar del país. Aixo es demostra a
les eleccions, a les enquestes, en tota mena de preguntes
i articles d'opinió. La gent pensa que estem vivint amb
una qualitat de vida creixent des del punt de vista de la
quantitat de mercaderies i de serveis, i no creixent des
del punt de vista de les regles del joc social, en moltes
ocasions. Massa congestió, massa soroll, massa inseguretat... Tots hem tingut a la nostra família algun nen o
nena a qui li han estirat la cadena o a qui li han pres la
radio del cotxe, perque aixo és molt habitual.
director provincial, senyor Riu, que rapidament ho tramita cap al director general, que és qui dóna els permisos i per tant qui els pot treure. I asseguro que estem ben
coordinats. Tot i aixo, no deixa de ser una ironia i un
escami que un alcalde d'una gran ciutat no pugui dir a
un gamarús que deixi de fer el gamarús, així de clar, al
carrer.
Aixo passa en aquest país perque estem concentrats i
obsessionats amb els problemes nacionals, que són enormement importants, pero no ho són tant, moltes vegades, per oblidar que en tenim d' al tres més petits que
mereixen l'atenció dels ciutadans. Després es diu que la
gent es desinteressa de la política. És clar que es desinteressa de la política, perque no la toca, no la veu, perque
no veu l' autoritat política que ha elegit actuant a l 'entom
de casa seva. Perque estem concentrats en la idea que
els parlaments han de resoldre les coses i els parlaments han de resoldre les coses sobre la base de confiar
que hi ha poders inferiors que han de poder actuar amb
autoritat.
Estem en una ciutat en la qual no hi ha autoritat local
suficient. L' alcalde no pot retirar el carnet de conduir a
un nano que agafa la moto i es posa a 40 per hora en una
vorera trepitjant velletes que caminen, no pot. L' alcalde
pot dir al seu urba que faci una denúncia i l' envil al
Autoritat: no estem demanant diners, estem demanant
autoritat. De diners, ja en tenim, l'únic que estem reclamant és que no els haguem de dedicar a substituir els
altres en massa mesura, perque llavors no hi ha equilibri.
Sobretot estem demanant autoritat. Autoritat moral. De
legitimitat, en tenim, perque ens l'han donada els vots,
ens l'ha donada la gent, perque tenim un sistema descentralitzat de govem. No die nosaltres, sinó qualsevol
ajuntament de Catalunya. En canvi, no donem en aquest
esglaó la capacitat d'intervenció en la solució dels problemes que es plantegen al carrer.
50
51
�Jo cree que aquí esta resumit tot el que s'ha de dir, el
que avui l' alcalde de Barcelona ha de dir sobre aquesta
materia.
No és veritat el que ens diuen, de vegades, que aquest
és un país massa petit per a dues autoritats tan importants com la Generalitat i l 'Ajuntament de Barcelona.
No és cert, no ho ha estat mai. En els períodes millors de
la historia de Barcelona, hi ha hagut dos poders, hi ha
hagut dues cases importants. No és cert, quan de vegades es diu "és que en la fase del franquisme, com és normal, 1' Ajuntament va substituir perque no hi havia poder
autonom, el poder que no existía, i va fer de poder virtual de Catalunya".
Sí que va ser cert en alguna mesura, pero també és
cert que el segle XIV, que és el millor moment de la nostra historia, és el moment del carreratge. Ara estem celebrant els 600 anys del carreratge de 70 ciutats i viles de
Catalunya que es van fer carrers de Barcelona, protegits
pel Consell de Cent, pagant. Els de Moia en el seu escut
tenen l 'escut de Barcelona i els dinerets, al mig, la
moneda que pagaven al Consell de Cent en canvi de la
protecció i deis privilegis que tenien els ciutadans de
Barcelona.
Barcelona tenia més de 50 consolats a tota la
Mediterrania, fins a Jerusalem.
En aquell moment hi havia dos poders, la Diputació
del General i el Consell de Cent, no ens engayem. Un
país que només pot tenir un poder, aquest sí que és un
país petit. 1 nosaltres, en aquest sentit, no som un país
petit. Som un país que vol la qualitat, vol la pluralitat,
som un país que vol ser gran, entre cometes, que vol ser
alguna cosa més que una curiositat, una característica.
Vol ser alguna cosa més que aixo.
1 aixo només ens ho permetrem si aquest any, que és
l' any de la reflexió, i acabo amb aquest pensament, que
és l' any del dfaleg, som capac;os de reflexionar i de dialogar. 1 si no ho aconseguim sera en part culpa nostra i la
gent ho jutjara i la historia encara millar.Ésa dir, la gent
del futur, els més joves.
Per acabar
L' any 93 hem apres que les promeses del 89 ~ue es
va batejar com l'inici del segle XXI- anaven carregades
de problemes. Ha estat l'any de la dura realització que
aquell 89, aquell nou segle XXI en el qual ja hi som, les
coses no eren tan boniques com semblava que havien de
ser el dia que s 'acabés la divisió del món en dos bloc s.
No ho són.
, És que en aquell moment Catalunya estava en crisi?
Es que estem parlant deis segles XVI, xvrr, de la famosa
nit negra i llarga de Catalunya fins al xvm, que després
va ser curiosament un segle de renaixenc;a social i
economica i el XIX ja d 'espetec ideolbgic i cultural, amb
el naixement del catalanisme i de la consciencia de
patria? No, estem parlant de quan hi havia consciencia
del que hi havia i quan aixo era un país ric, de quan
És difícil créixer economicament i, més encara, generar ocupació en el sentit tradicional de treball estable en
una especialitat permanent i assegurat de malaltia i jubilació de per vida. Aixo és difícil. A sobre, volem que
52
53
�aquest treball no discrimini per raons de sexe, edat, rac;a
o minusvalidesa, que financi els seus costos ecofogics
-que es compti el que es gasta més el que no es veu que
es gasta pero es gasta, per exemple l'aigua que s'embruta, els rius que es fan malbé, etcetera- i que deixi un
marge (de moment el 0,7% del 50% del PNB que va als
pressupostos públics) a la cooperació internacional.
Tot aixo s 'hauria de fer en un marc de comerc; internacional progressivament lliure -que tots volem lliure
perque volem que progressin els paYsos pobres, que
puguin exportar les seves mercaderies als mercats rics,
que en definitiva és el que passara si les coses van per on
han d anar-, pero també en un comerc; internacional progressivament respectuós ambles diferencies i singularitats culturals, que tampoc no pot ser uniformitzador; per
tant, més internacionalista i més localista alhora. Més
global i més local. Si s 'han de respectar diferencies s 'ha
d 'estar atent a allo que és cadascú i a no trepitjar cap ull
de poli, per una banda, i per altra banda si s' és global
més aviat es pensa que tothom és igual. Som éssers
humans i les diferencies no existeixen.
No hi ha acord per a la pau entre les gran religions,
ben al contrari, som en un marc de creixement dels fonamentalismes. I hi ha dubtes morals, creixents, sobre l'ús
de la ciencia, per exemple en biogenetica. Ens plantegem cada dia si val la pena continuar investigant segons
que i segon com, perque ens espanten els efectes possibles de la ciencia. Aixo é el 93.
parts del món que estan creixent amb una rapidesa tal
que tots els forats d' ozó que hi pugui haver es van
eixamplant a una velocitat que no ens dóna temps per a
la reacció. Estic exagerant una mica, pero aquest és el
sentiment que viu la gent.,
Els ciutadans del món dubten de la ciencia des que
van descobrir que la ciencia ens ha fet capac;os de destruir el món. Gabriel J ackson ho deia magistralment
l' altre dia en un diari, deia que ell va comenc;ar a dubtar
en tot i de tot el dia de l' explosió de la primera bomba
atomica a Hiroshima, perque aquell dia la Il·lustració i la
il·lusió de la Il·lustració en un progrés lineal que passava
per la Revolució Francesa, la Revolució Industrial, el
progrés, la burgesia i després el proletariat, en fi, s'ha
acabat.
Resulta que pel camí hem trobat un estri que ens permet acabar amb nosaltres mateixos. Per tant, un gran
interrogant sobre el progrés. Per tant, som capac;os de
destruir el món i no solament d'humanitzar-lo, que és el
que havíem cregut no ja des de la IHustració sinó des
del Renaixement, segurament des del Consolat de Mar i
el Consell de Cent, que és quan va comenc;ar tota aquesta iHusió i aquesta humanització.
I, sobretot, estem en un marc de demografia creixent
que complica les co es i esgota més rapidament del que
voldríem els terminis de reacció i redrec;ament. Hi ha
I ara dubtem, ti.ns i tot, de la bondat intrínseca de la
humanitat. Rousseau comenc;a a estar una mica en qüestió. Bosnia, com a prova. I ens fallen no només els instruments de tacionalització, que són els estats, i els de
pacificació que és l'ONU. Bouthros Gali deia ahir que
compte amb la intervenció en els turons al costat de
Sarajevo, per les conseqüencies sobre els soldats de
l'ONU, que pertanyen a estats i paYsos.
54
55
�El president 'del Govem espanyol diu, compte, que
nosaltres no volem continuar indefinidament aquí. I tothom sap que una intervenció de l'ONU sobre els turons
al voltant de Sarajevo segurament representara l 'endema
una represalia immediata sobre les forces de l'ONU
estacionades a l'ex-Iugoslavia. Per tant, ti.ns i tot d'allo
en que sembla més facil creure, que és l'ONU, en sabem
la seva impotencia, la seva incapacitat de ser altra cosa
que unes nacions unides i uns estats units. Per tant, els
subjectes encara són els estats i no hi ha una ratio ultima
mundial que hi estigui per sobre i en sigui moralment
superior.
El mercat i la democracia apareixen com la única
solució, o la solució menys do lenta ( com deia
Churchill), pero són sistemes "freds" (com han dit
Dahrendorf i Geremek i els altres que hi han pensat) que
generen reaccions destructives, xenofübiques i d' egoisme de grup, que no s 'expliquen pel pur retoro dels vells
fantasmes del feixisme sinó per l' insuficient reconeixement de dos principis cabdals de la moral pública: el
respecte a les identitats diferencials i al mateix temps el
progrés de les normes comunes de civisme, de la consciencia d'una ciutadania internacional i dels límits del
creixement democratic i economic sostenibles.
Fins i tot, el refugi que podrien tenir les petites identitats nacionals o etniques oprimides (a Cuba o als
Balcans, al Perú o a Mexic) estan d'alguna forma en
qüestió en un món que esclata pertot arreu en perdre la
bipolaritat nuclear que ho congelava tot, llevat dels conflictes de frontera. Hi havia les guerres al Vietnam o la
tensió a Cuba i tota la resta, cada amo tenia cura del seu
jardí i no passava res. 1 ara resulta que no hi ha dos amos
i a tot arreu esclaten tots els conflictes que estaven
latents.
En aquest context hem de cercar activitats públiques
basades en la cautela davant les grans paraules i davant
els futurs perfectes (com han dit Havel i Obiols), hem
d'avan9ar en la formulació prudent pero energica d'una
etica global (com proposa Hans Küng, que tindrem al
Saló de Cent <lema passat) i tenim la necessitat de compaginar sense exclusivismes els diversos nivells de pertinern;a: família, barri, ciutat, nació, estat, món. Aqµest
és el missatge cívic, el missatge del civisme. Respectar
tot aixo alhora. Ahí es nada, ¿no?, com dirien els castellans.
La mateixa descongelació política mundial permet
acords intemacionals ti.ns ara impossibles (lsrael-OLP,
Israel-Vatica, Xina-Japó Japó-Corea, la NAFTA l'espai
economic europeu, la lluita contra el narcotrafic i el
terrorisme hi ha molts signes positius), pero desproveeix d 'immunitat els propis sistemes polítics nacionals
dins els quals la gent cerca transparencia davant una
política massa opaca i seguretat davant les noves incerteses que apareixen a la cantonada del carrer, a la pantalla
de la televisió, a la fabrica i a !'oficina.
56
Pertoca a les ciutats -frontera entre el públic i el privat, entre el mercat i l' estat, entre la societat civil i la
política- jugar el rol d'animadors d'una nova política
basada en la subsidiarietat i en el federalisme, construida
de baix a dalt, i no a l'inrevés, pero incorporant unes
normes comunes de racionalitat, cooperació i respecte
als altres "nivells de pertinen9a" (nacionalitat, ciutadania estatal, supranacionalitat i humanisme).
57
�Les reticencies deis qui, com ara Miguel Herrero de
Miñón, que ha comern;at la croada contra la subsidiarfotat, creuen que la subsidiarietat no té cabuda en el marc
constitucional, són exagerarles: n'hi ha prou amb la
voluntat política per fer viable el principi de subsidiarietat en la relació entre les administracions.
En el nostre país és indefugible, en aquest sentit,
endegar ara mateix el dialeg a tres bandes Estat-autonomies-ciutats, tot entenent per ciutats els nivells locals i
entenent que el medí rural ha de ser concebut i és en realitat cada cop més el medi dels ciutadans del camp, com
diu Joan Ganyet, que ens explica que si volem la
Cerdanya com esta l 'hem de finarn;ar, perque no s 'autofinan9a amb la producció ramadera o agrícola. Per tant,
és un altre luxe que hem de pagar, que hem de poder
pagar. Si no hi ha uns senyors vivint-hi, les vaques no hi
pasturaran, el paisatge no sera tan bonic i les can9ons
que cantero no les podrem cantar.
És indefugible l'equació Catalunya = els catalans.
Catalunya és igual als catalans, agrupats en entitats territorials definides i situats en un entom que combina el
progrés ambla degradació.
Cada vegada que arribo a Barcelona en avió, o quan
en surto, s 'aixeca l' avió davant del port, es veu tot
Barcelona, el Valles i el Montseny i arriba fins al Pirineu,
es veu tot el Pirineu i, si és un dia ciar, es veu el Canigó
nevat. Si aquí algun dia es fa una illa com les que fan els
japonesos, s 'hi hauria de posar una torre per veure el
Canigó i Barcelona alhora. Aixo és un somni daurat.
de Santa Coloma de Gramenet, cada dia més gran i
encara li queden potser uns anys de concessió. El rescat
de la concessió d'aquesta pedrera, quant costa? Vés a
saber. També hi ha la muntanya de Monteada, la de
l' Asland, que cada vegada és menys muntanya i més pla,
pero l'antiga Corporació Metropolitana va arribar-hi a
un acord i quan hi passo sempre penso que sé quin futur
tindra. En el forat que hi ha s 'hi fara un llac i el Patronat
de la Serra de Collserola hi té previstes unes plantacions. Allo tomara a ser una cosa humana, respectable,
natural. La Vallensana, no ho sé, no sé si s 'ha arribat tan
lluny. Temo que no. Aixo ens ho hem de pagar, no?
És indefugible, dones, que aquest territori el reconeguem com a tal, tal com és, amb les seves autoritats i
amb la seva diversitat.
Des del meu punt de vista, esdevé ineluctable una
acció política que posi d'acord aquestes entitats amb el
conjunt de Catalunya i les seves institucions: el mandat
de regionalitzar Catalunya de forma ordenada, de proposar a l'Estat la seva adaptació.
Com ha dit el delegat del Govem, fa molt poc, hem de
fer-ho nosaltres i després demanar a l'Estat que s 'hi adapti, com demanen els nostres principis de federalisme.
Primer punt, autogovem territorial. Catalunya és autonoma i pot fer el que vulgui amb el seu territori. Cinque
punt, l 'Estat s 'haura d' adaptar a la regulació territorial
que s 'hagi autodonat la propia comunitat autonoma.
En primer pla hi ha una clapa blanca, immensa i
horrible. És la Vallensana, una pedrera, sobre Badalona i
Pero si nosaltres no ensenyem el camí i no som
capa9os de definir les nostres propies, entre cometes,
províncies, que podem demanar? Aquest mandat s 'ha de
complir. Hem d' ordenar Catalunya i hem de proposar a
58
59
�l 'Estat la seva adaptació a la nova regionalització, com
he <lit, i el reconeixement del fet metropolita, el fet pirinenc i la singularitat de les terres de l'Ebre a través
d' aquesta divisió regional o a través de regions especials
de planejament, potser, més que no pas de govem.
El Congrés de Municipis, que reunirem de nou, espero, més de mig segle després del primer. Farem el segon.
El primer va ser el 1933 i va ser l'immediat precedent de
la Llei municipal de Catalunya, llei revolucionaria aleshores i de les més avan~ades de l 'epoca. Aquest congrés
ha de ser una gran ocasió per presentar finalment els
ajuntaments com un deis protagonistes d'aquest dialeg a
tres bandes entre unes administracions que han
d'avan~ar cap al repartiment 50/25/25 de la despesa
pública global, final. Avan~ar en aquesta direcció sera la
prova que s 'es tan donant passes cap al reconeixement
del pes real dels poders locals en la vida del país.
En definitiva, 1994 ha de ser l' any de la creació de
nous mares polítics i de noves regles de joc. En altres
anys hi jugarem, pero en aquest any hem de crear les
regles del joc que ens duguin a les portes del segle
vinent en les millors condicions i a Barcelona a tenir un
paper important en aquest segle.
Moltes gracies.
60
/
Index onomastic
Acebillo, Josep Antoni, 23
Alduy, Jean Paul, 26
Armet, Lluís, 32
Borrell, Josep, 42
Bricall, Josep Maria, 30
Busquets, Joan, 28
Capmany, Maria Aurelia, 31, 49
Cerda, Ildefons, 29
Churchill, Winston, 58
Clinton, Bill, 23
Clos, Joan, 30
Coll i Alentom, Miquel, 50
Colom, J oan, 34
Dahrendorf, Ralf, 58
Dalí, Salvador, 27
Delors, J acques, 34
Fontana, Pere, 26
Gali, Bouthros, 56
61
�Ganyet, Joan, 59
Geremek, Bronislaw, 58
González, Felipe, 36
Gore, Al, 42
Hamilton, Alexander, 24
Havel, Vaclav, 58
Healey & Baker, 21
Herrero de Miñón, Miguel, 59
Jackson, Gabriel, 56
Jacobitz, Criezel, 34
Jefferson, Thomas, 23, 24
Küng, Hans, 58
Martí l 'Huma, 49
Meier, Richard, 30
Mitterrand, Fran\:ois, 46
Obiols, Raimon, 58
Pasqual, Lluís, 31
Peí, Ideoh Ming, 23
Pemau, Josep, 13
Puigserver, Fabia, 31
Riu, Antoni, 52
Rousseau, Jean Jacques, 56
Royes, Manuel, 30, 46
Serra, Narcís, 36
Tarradellas, Josep, 37
Torres, Joan, 39
Trautman, Catherine, 33
Vila, Manuel, 33
62
Col· lecció Alcaldia
l. L'estat de la ciutat, 1983-1990
2. La ciutat i els Comtes de Barcelona
3. Balan9 de l'any 1991. L'estat de la ciutat
4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann,
Pasqual Maragall i J acques Delors
5. Balan9 de l'any 1992. L'estat de la ciutat
6. Declaració Río-Barcelona, 1992.
7. Balan9 de l'any 1993. L'estat de la ciutat
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1993
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-01-19
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Govern
Alcaldes
Acció política
Model social
Balanç
Description
An account of the resource
Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1993 i apunta els reptes de 1994.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/32/2716/Governs_municipals_amb_Pasqual_Maragall_com_a_alcalde.pdf
1c902ec599b1b009a884ff1037536eab
PDF Text
Text
Governs municipals amb Pasqual Maragall com a alcalde (1982-1997)
Font: Institut Municipal d’Estadística (http://www.bcn.es/estadistica/catala/dades/telec/loc/locgob/index.htm)
Any 1982
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JOSEP MIQUEL ABAD I SILVESTRE
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lm. Sr. JORDI VALLVERDÚ I GIMENO
Il.lm. Sr. FELIP SOLÉ I SABARÍS
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Il.lm. Sr. RAFAEL PRADAS I CAMPS
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. JOSEP MARIA SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JACINT HUMET I PALET
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lm. Sr. GUILLEM SANCHEZ I JULIACHS
Càrrec
Alcalde
Tinent Alc.
Tinent Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Àmbit / Àrea
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
2n. Tin. Alc.
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Àmbit / Àrea
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
2n. Tin. Alc.
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidora
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Àmbit / Àrea
Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat
Àmbit: Empreses i Serveis Personals
Àrea: Descentralització i Participació
Àrea: Sanitat
Àrea: Ensenyament
Àrea: Adjunta Ensenyament
Àrea: Cultura
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Serveis Municipals
Àrea: Joventut i Esports
Àrea: Circulació
Àrea: Relacions Ciutadanes
Àrea: Finances
Any 1983 - Eleccions 8 de maig
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Interior Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat
Àmbit: Finances i Serveis Generals
Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut.
Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int.
Àrea: Cultura i Ensenyament
Àrea: Serveis i Empreses Municipals
Àrea: Sanitat
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àrea: Transports i Circulació
Any 1984
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat
Àmbit: Finances i Serveis Generals
Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut.
Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int.
Àrea: Cultura i Ensenyament
Àrea: Adjunta Ensenyament
Àrea: Serveis i Empreses Municipals
Àrea: Sanitat
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àrea: Transports i Circulació
Any 1985
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
2n. Tin. Alc.
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidora
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Àmbit / Àrea
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
2n. Tin. Alc.
Àmbit / Àrea
Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat
Àmbit: Finances i Serveis Generals
Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut.
Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int.
Àrea: Cultura
Àrea: Ensenyament
Àrea: Serveis i Empreses Municipals
Àrea: Sanitat
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àrea: Transports i Circulació
Any 1986
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat
Àmbit: Finances i Serveis Generals
1
�Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidora
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut.
Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int.
Àrea: Cultura
Àrea: Ensenyament
Àrea: Serveis i Empreses Municipals
Àrea: Sanitat
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àrea: Transports i Circulació
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidora
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Relacions Institucionals
Àrea: Adjunt Relacions Institucionals
Àrea: Presidència
Àrea: Promoció Urbanística i JJOO'92
Àrea: Relacions Territorials
Àrea: Transports Públics
Àrea: Promoció Ciutadana
Àrea: Publicacions
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis
Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut.
Àmbit: Salut Pública
Àmbit: Educació
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidora
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Relacions Institucionals
Àrea: Adjunt Relacions Institucionals
Àrea: Presidència
Àrea: Promoció Urbanística i JJOO'92
Àrea: Relacions Territorials
Àrea: Transports Públics
Àrea: Promoció Ciutadana
Àrea: Publicacions
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis
Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut.
Àmbit: Salut Pública
Àmbit: Educació
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidora
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Relacions Institucionals
Àrea: Adjunt Relacions Institucionals
Àrea: Presidència
Àrea: Promoció Urbanística i JJOO'92
Àrea: Relacions Territorials
Àrea: Transports Públics
Àrea: Publicacions
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Afers Socials i Joventut
Àrea: Esports
Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis
Àrea: Adjunt Política Sòl i Habitatge
Any 1987 - Eleccions 10 de juny
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Any 1988
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Any 1989
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
2
�Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Regidor
Regidor
Regidora
Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut.
Àmbit: Salut Pública
Àmbit: Educació
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidora
Regidora
Regidor
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Relacions Institucionals
Àrea: Adjunt Relacions Institucionals
Àrea: Presidència
Àrea: Relacions Territorials
Àrea: Transports Públics
Àrea: Publicacions
Àrea: Promoció i Relacions Cíviques
Àrea: Adjunt Cultura
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Afers Socials i Joventut
Àrea: Esports
Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis
Àrea: Adjunt Política Sòl i Habitatge
Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut.
Àmbit: Salut Pública
Àmbit: Educació
Càrrec
Alcalde
Regidor
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Presidència, adjunt Alcaldia
Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient
Àrea: Planejam., Gestió Urb. i Edif.
Àrea: Política Sòl i Habitatge
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àrea: Programació i Pressupostos
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Salut Pública
Àrea: Promoció Social
Àrea: Afers Socials
Àrea: Esports i Jocs Olímpics
Àmbit: Via Pública
Àrea: Estat del carrer
Àmbit: Educació i Cultura
Àrea: Cultura
Àrea: Institut Municipal d'Història
Àrea: Difusió i Relacions Culturals
Àmbit: Descentral. i Rel. Ciutadanes
Àrea: Promoció i Relacions Cíviques
Càrrec
Alcalde
Regidor
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Presidència, adjunt Alcaldia
Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient
Àrea: Planejam., Gestió Urb. i Edif.
Àrea: Política Sòl i Habitatge
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àrea: Programació i Pressupostos
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Salut Pública
Àrea: Promoció Social
Àrea: Afers Socials
Àrea: Esports i Jocs Olímpics
Àmbit: Via Pública
Àrea: Estat del carrer
Àmbit: Educació i Cultura
Àrea: Cultura
Any 1990
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Any 1991 - Eleccions 26 de maig
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ
Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Il.lm. Sr. ORIOL BOHIGAS I GUARDIOLA
Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Any 1992
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ
Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Il.lm. Sr. ORIOL BOHIGAS I GUARDIOLA
3
�Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Àrea: Institut Municipal d'Història
Àrea: Difusió i Relacions Culturals
Àmbit: Descentral. i Rel. Ciutadanes
Àrea: Promoció i Relacions Cíviques
Càrrec
Alcalde
Regidor
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Presidència, adjunt Alcaldia
Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient
Àrea: Urbanisme
Àrea: Política Sòl i Habitatge
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Salut Pública
Àrea: Promoció Social
Àrea: Afers Socials
Àrea: Esports i Turisme
Àmbit: Via Pública
Àrea: Estat del carrer
Àmbit: Educació i Cultura
Àrea: Cultura
Àrea: Institut Municipal d'Història
Àrea: Difusió i Relacions Culturals
Àmbit: Descentral. i Rel. Ciutadanes
Àrea: Promoció i Relacions Cíviques
Àmbit: Manteniment Urbà i Serveis
Càrrec
Alcalde
Regidor
1r.Tin. Alc.
Regidor
Regidor
2n.Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3a.Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Presidència, adjunt a Alcaldia
Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient
Àrea: Urbanisme
Àrea: Política de Sòl i Habitatge
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Desenvolupament Eco. i Soc.
Àrea: Cooperació Empresarial
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Salut Pública
Àrea: Promoció Social
Àrea: Afers Socials
Àrea: Esports i Turisme
Àmbit: Via Pública
Àrea: Estat del carrer
Àmbit: Educació i Cultura
Àrea: Cultura
Àrea: I.M.Història, Ed. i Publicacions
Àrea: Difusió i Relacions Culturals
Àmbit: Descentral.i Rel. Ciutadanes
Àrea: Promoció i Relacions Cíviques
Àmbit: Manteniment Urbà i Serveis
Càrrec
Alcalde
1r.Tin. Alc.
2a.Tin. Alc.
3a.Tin. Alc.
4a.Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidora
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
President Comissió / Regidor Ponent
Any 1993
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ
Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Il.lm. Sr. ORIOL BOHIGAS I GUARDIOLA
Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ
Any 1994
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. LLUÍS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCCHETTI I FARRÉ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lm. Sr. ANTONI SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. XAVIER MUÑOZ I PUJOL
Il.lma. Sra. EULÀLIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ
Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Il.lm. Sr. JOSEP MARIA VEGARA I CARRIÓ
Any 1995 - Eleccions 28 de maig
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. EULÀLIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. MARAVILLAS ROJO I TORRECILLA
Il.lma. Sra. PILAR RAHOLA I MARTÍNEZ
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lma. Sra. M. CARMEN SAN MIGUEL I RUIBAL
Il.lma. Sra. TERESA SANDOVAL I ROIG
Il.lm. Sr. ANTONI SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ
Il.lm. Sr. PERE ALCOBER I SOLANAS
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lm. Sr. EUGENI FORRADELLAS I BOMBARDÓ
Comissió: Hisenda i Infraestructures
Comissió: Benestar Social i Educació
Comissió: Ocupació i Promoció Eco.
Comissió: Comerç i Consum
Comissió: Equilibri Territ. i Planej. Urbà
Comissió: Presidència i Política Cultural
Comissió: Mobilitat i Seguretat
Comissió: Ciutat Amiga i Joventut
Comissió: Política de Sòl i Habitatge
Comissió: Medi Ambient i Serv. Urbans
Ponència: Participació Cívica
Ponència: Relacions Ciut. i Esports
Ponència: Salut Pública
Ponència: Habitatge
4
�Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. ERNEST MARAGALL I MIRA
Il.lma. Sra. IMMACULADA MORALEDA I PÉREZ
Il.lm. Sr. FRANCESC NARVÁEZ I PAZOS
Il.lm. Sr. JOSEP PUIG I BOIX
Il.lm. Sr. AGUSTÍ SOLER I REGÀS
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Ponència: Cultura
Ponència: Funció Pública i Qualitat
Ponència: Joventut i Dona
Ponència: Mobilitat
Ponència: Ciutat Sostenible
Ponència: Drets Civils
Ponència: Educació i Turisme
Càrrec
Alcalde
1r.Tin. Alc.
2a.Tin. Alc.
3a.Tin. Alc.
4a.Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidora
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
President Comissió / Regidor Ponent
Any 1996 i 1997
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. EULÀLIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. MARAVILLAS ROJO I TORRECILLA
Il.lma. Sra. PILAR RAHOLA I MARTÍNEZ
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lma. Sra. M. CARMEN SAN MIGUEL I RUIBAL
Il.lma. Sra. TERESA SANDOVAL I ROIG
Il.lm. Sr. ANTONI SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ
Il.lm. Sr. PERE ALCOBER I SOLANAS
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lm. Sr. EUGENI FORRADELLAS I BOMBARDÓ
Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. ERNEST MARAGALL I MIRA
Il.lma. Sra. IMMACULADA MORALEDA I PÉREZ
Il.lm. Sr. FRANCESC NARVÁEZ I PAZOS
Il.lm. Sr. JOSEP PUIG I BOIX
Il.lm. Sr. AGUSTÍ SOLER I REGÀS
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Comissió: Hisenda i Infraestructures
Comissió: Benestar Social i Educació
Comissió: Ocupació i Promoció Econ.
Comissió: Comerç i Consum
Comissió: Equilibri Territ. i Planej. Urbà
Comissió: Presidència i Política Cultural
Comissió: Mobilitat i Seguretat
Comissió: Ciutat Amiga i Joventut
Comissió: Política de Sòl i Habitatge
Comissió: Medi Ambient i Serv. Urbans
Ponència: Participació Cívica
Ponència: Relacions Ciut. i Esports
Ponència: Salut Pública
Ponència: Habitatge
Ponència: Cultura
Ponència: Funció Pública i Qualitat
Ponència: Joventut i Dona
Ponència: Mobilitat
Ponència: Ciutat Sostenible
Ponència: Drets Civils
Ponència: Educació i Turisme
5
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.03. Acció i òrgans de govern (de l'Ajuntament de Barcelona)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Documents produïts en l'exercici de l'acció del govern de la ciutat de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Llistat dels membres dels governs municipals de Barcelona amb Pasqual Maragall d'alcalde
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Arxiu Digital Pasqual Maragall
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Ajuntament de Barcelona
Govern
Ciutat
Barcelona
Description
An account of the resource
Llistat de tots els regidors de cada govern municipal encapçalat per Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.
Source
A related resource from which the described resource is derived
Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Ajuntament de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/32/2715/Llistat_Agermanaments_i_convenis.pdf
1879df6b9aa972f71610a21d06da3c20
PDF Text
Text
Agermanaments i convenis de col·laboració
Nombre de convenis 164
Any 1972 - 2007
Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
30-03-1984
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre
Barcelona i Colònia
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Norbert Burger-Alcalde
Colònia
01-12-1984
Conveni de col·laboració
Assessorament i cooperació en materia
de circulació
Manuel Pons-Cónsol Major
del Comú Andorra
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
23-03-1997
Conveni de col·laboració
Procés verbal de Col.laboració entre La
Wilaya d'Alger i Barcelona
Cherif Rahmani-Ministre
en Missió Extraordinaire
Pasqual Maragall-Alcalde
· Buenos Aires
22-04-1985
Conveni de col·laboració
Accions de intercanvi en temes urbans
Pasqual Maragall-Alcalde
Julio Cesar SaguierIntendente Municipal
· Buenos Aires
24-09-1986
Conveni de col·laboració
Conveni entre Corporació
Metropolitana de Barcelona i Àrea
Metropolitana de Buenos Aires
Agustí MarinaVicepresident CMB
Juan Antonio Portesi-Mtro
Govern Provincia Buenos
Aires
· Buenos Aires
23-06-1987
Conveni de col·laboració
Instrument de Ratificació Conveni
Col.laboració entre CMB i AMBA
Alejandro ArmendárizGovernador Buenos Aires
Pasqual Maragall-Pte.CMB
· Buenos Aires
17-01-1990
Conveni de col·laboració
Addenda al conveini de cooperació de
22-4-1985
Carlos Grosso-Intendente
Municipal Buenos Aires
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Córdoba
22-04-2005
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre Córdoba i
Barcelona (PECba)
Guillermo MarianacciSecretari de Govern
Córdoba
Xavier Casas-Primer
Tinent d'Alcalde Barcelona
· Córdoba
26-07-2006
Conveni de col·laboració
Adenda al conveni de cooperació de
22-4-2005.
Reemplaçament de la clausula 1ª
incorporant els punts 6,7i 8
Xavier Casas-Primer
Tinent d'Alcalde Barcelna
Luis Alfredo JuezIntendent Municipal
Córdoba
· La Plata
11-03-1987
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions entre La Plata i
Barcelona
Enrique BarésRepresentant Municipalitat
La Plata
Jordi Borja-Tinent Alcalde
Barcelona
· La Plata
27-04-1992
Conveni de col·laboració
Conveni Cooperació Tècnica entre La
Plata i Barcelona.
Julio Cesar Alak-Intendent
Municipal La Plata
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
ALEMANYA
· Colònia
ANDORRA
· Andorra la Vella
ALGÈRIA
· Alger
ARGENTINA
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 1 de 14
�Ciutat
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· Partido de General Pue 11-06-1992
Conveni de col·laboració
Protocol Col.laboració, intercanvi
experiències urbano-deportives Jocs
Olimpics 1992, Jocs Panamericans
1995
Mario Roberto RussakIntendent P.G. Pueyrredon
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Rosario
31-07-1999
Conveni de col·laboració
Declaració conjunta
Hermes Juan BinnerIntendent Rosario
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Anvers
13-06-1997
Conveni de col·laboració
Declaració d'amistat entre Barcelolna i
Anvers
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Leona Detiège-Alcadessa
Anvers
· Ostende
16-06-2006
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions. Col.laboració en
matèria de planificació urbanística
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Jean VandecasteeleAlcalde Ostende
07-06-1990
Conveni de col·laboració
Potenciació relacions económiques i
culturals
Ronald Mac Lean AlbaroaAlcalde La Paz
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Data
BÈLGICA
BOLÍVIA
· La Paz
BÒSNIA I HERCEGOVINA
· Sarajevo
10-11-1994
Conveni de col·laboració
Acord Col.laboració i Amistat. Pal-liar
efectes de la guerra (antiga Iugoslavia)
Tarik Kupusovic-Alcalde
Sarajevo
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Sarajevo
10-11-1994
Conveni de col·laboració
Addenda al protocol de 10-11-1994.
Entrega del telèfon satèl.lit
Tarik Kupusovic-Alcalde
Sarajevo
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Sarajevo
21-09-1996
Conveni de col·laboració
Acord Col.laboracio.Rehabilitació barrio
Mojmilo-Villa Olímpica Sarajevo'84
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Sabira HadzovicPta.Cantón Sarajevo
· Sarajevo
31-01-1998
Conveni de col·laboració
Declaració. ( Ratifiquen els acords
anteriors)
Midhat Haracic-President
Cantó Sarajevo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Sarajevo
04-11-2000
Agermanament
Protocol d'Agermanament. Potencià
relacions económiques i culturals.
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Mirsad Kebo-President
Cantó Sarajevo
· Campinas
31-03-2000
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació Tècnica
entre Campinas i Barcelona
Francisco Amaral-Prefeito
Municipal Campinas
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Porto Alegre
23-03-1999
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Raul Pont-Prefeito Porto
Alegre
· Porto Alegre
29-01-2002
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Barcelona i Porto Alegre.
Tarso Genro-Alcalde Porto
Alegre
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Rio de Janeiro
29-09-1972
Agermanament
Carta-Declaració de proyecte de
agermanament
Jose Mª de PorciolesAlcalde Barcelona
R.B. Dents-Cónsol General
Brasil
BRASIL
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 2 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· Rio de Janeiro
15-05-1993
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre Rio de
Janeiro i Barcelona
Cesar Maia-Prefeito Rio de
Janeiro
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Salvador de Bahia
09-06-2006
Conveni de col·laboració
Protocol d'Intencions entre L'Institut
Mpal Paisatge Urbà i el PMS
Joao Herinque de
Barradas-Prefecte del
Salvador
Jordi Portabella-Pte IMPU
· Salvador de Bahía
15-07-2004
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions
Antonio José Imbassahy
da Silva-Prefeito Salvador
de Bahia
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Santos
05-10-1989
Conveni de col·laboració
Promoure activitats d'intercanvi en
sector d'interès mutus
Telma de Souza-Alcalde
Ciudad de Santos
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Sao Paulo
15-05-1985
Agermanament
Promoure activitats d'intercanvi
d'interès mutus
Pasqual Maragall-Alcalde
Mario Covas-Alcalde
· Bogotá
26-09-2003
Conveni de col·laboració
Anexe al Protocol d'amistat i
cooperació del 22-3-1999
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Antanas Mockus-Alcalde
Mayor Bogotá
· Bogotá
18-07-2005
Conveni de col·laboració
Protocol d'amistat i cooperació
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Luis Eduardo GarzónAlcalde Mayor Bogotá
· Cartagena de Indias
15-03-1997
Conveni de col·laboració
Protocol d'amistat i cooperació
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Guillermo Paniza-Alcalde
Cartagena de Indias
· Medellín
02-10-1992
Conveni de col·laboració
Declaració d'Intencions
Carolina Homar-Regidora
Serveis Socials Barcelona
Alvaro Jimenez-Secretario
Serveis Socials Medellín
· Santa Fé de Bogotá
22-03-1999
Conveni de col·laboració
Construcció Archivo Districtal
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Enrique Peñalosa-Alcalde
Mayor Santa Fé de Bogotá
· Kyonggi
23-11-2000
Conveni de col·laboració
Acord d'Amistat i Col.laboració entre
Barcelona i Kyinggi
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Lim-Chang YuelGovernador Pronvicial
Kyonggi
· Pusan
25-10-1983
Agermanament
Carta-Declaració d'Agermanament
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Alcalde de Pusan
26-04-1991
Conveni de col·laboració
Protocol. Restauració del carrer
Barcelona a l'Havana
Wifredo Espinosa-Comité
Executiu L'Havana
Jordi Borja-Regidor
Relacions Internacionals
Barcelona
COLÒMBIA
COREA DEL SUD
CUBA
· La Habana
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 3 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· La Habana
25-10-1993
Agermanament
Acord d'Agermanament. Intensificar
les relacions enrtre els dos Governs
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Pedro Chávez-Pte
Assamblea Poder Popular
L'Havana
· La Habana
05-12-1994
Agermanament
Acord d'Agermanament entre el Dtre
de Nou Barris i el ¨Dtro de El Cerro
Juan José Ferreiro-Regidor
Dtro Nou Barris
Noelio Portal-Representant
Aj. L'Havana
· La Habana
10-05-1997
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre el
Dtre.Sants-Monjuic i el Municipi de
Marianao de l'Havana
Pere Alcober-Regidor
Dtre. Sants-Monjuic
Arturo R. BasPte.Assamble Poder
Popular Municipi Marianao
· La Habana
02-10-1997
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre Dtre
de Sarrìa-Sant Gervasi i el Municipi
Plaza de la Revolución
Jaume Ciurana-Regidor
Dtre.Sarrià-Sant Gervasi
Jorge Pollo-Cònsol
República de Cuba
· La Habana
22-05-1998
Conveni de col·laboració
Conveni de Col.laboracio entre Cuba i
Barcelona. Cesió de peçes i vehicles
usats amb destinació Cuba
Carmen San Miguel.
Regidora Mobilitat i
Seguritat Barcelona
Gastón Gorrita-Assamblea
Poder Popular L'Havana
· La Habana
22-09-1998
Conveni de col·laboració
Protocol per recuperar l'herència
arquitectónica catalana a l'Havana
Teresa Sandoval-Pta.IMPU
Barceloana
Eusebio Leal-Historiador
de la ciutat de l'Havana
· La Habana
14-09-1999
Conveni de col·laboració
Protocol per donació de pintures per
la Restauració del Palau Convencions
de l'Havana
Jordi Portabella-Pte. IMPU
Barcelona
Joan Marull-Consell
Delegat grup AZKO NOBEL
· La Habana
20-09-1999
Agermanament
Protocol d'agermanament entre el
Dtre.Horta-Guinardó i el Municipi de
Boyeros
Manuel de Jesus Paniagua- Immaculada MoraledaPte Assamblea Boyeros
Regidora Dtre Horta
Guinardó
· La Habana
16-11-1999
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre Dtre.
Les Corts i Assamble Poder Popular
Municipi de Playa
Jordi Hereu-Regidor Dtre.
Les Corts
Manuel Hermida-Cónsol
República de Cuba
· La Habana
14-11-2000
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre Dte
Sant Martí i Municipi d'Havana de L'Est
Francesc Narvaez-Regidor
Dte. Sant Martí
Carlos A. Roche-Pte
Assmblea Habana del Este
· La Habana
19-01-2002
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre Dtre
Nou Barris i el Municipi de El Cerro
Manuel Pérez -Regidor
Dtre. Nou Barris
Gaspar MoraguesSecretari Assamblea El
Cerro
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Sto Domingo de Guzmán i Barcelona
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Rafael Suberví-Alcalde Sto
Domingo Guzmán
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions
Omar Abdel AkherGovernador del Caire
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
REPÚBLICA DOMINICANA
· Santo Domingo de Guz 05-07-1996
EGIPTE
· El Caire
dijous, 17 / maig / 2007
23-06-1992
Pàg. 4 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
14-09-2006
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre
Barcelona i Dubayy
Jordi Hereu-Alcalde
Barcelona
Hussein Lootah-Dtor
General Dubayy
· Guayaquil
23-06-2005
Conveni de col·laboració
Conveni d'Amistat i cooperació entre
Guayaquil i Barcelona
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Jaime Nebot-Alcalde
Guayaquil
· Quito
14-10-2002
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre Quito i
Barcelona.
Paco Moncayo-Alcalde
Quito
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Quito
18-10-2005
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperacio entre Quito i
Barcelona.Renovació conveni de 14-22002
Paco Moncayo-Alcalde
Quito
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· San Francisco de Quito 28-03-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica
Rodrigo Paz-Alcalde San
Francisco de Quito
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
EMIRATS ÀRABS UNITS
· Dubayy
EQUADOR
ESPANYA
·
24-05-1990
Conveni de col·laboració
Addenda al conveni entre Barcelona i
la Societat Estatal del Cinquè Centenari
Jordi Borja-Regidor
Barcelona
Angel Serrano-Conseller
Delegat Societat 5è
Centenari
·
24-05-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de col.laboració entre
l'Ajuntament de Barcelona i Societat
Estatal Quinto Centenario
Pasqual Maragall- Acalde
de Barcelona
Luis Yañez-Barnuevo- Pte
Sociedad Quinto
Centenario
· Agencia Española de C 30-10-1990
Conveni de col·laboració
Conveni-Marc de Col.laboració entre
AECI i Barcelona
Fernando M.ValenzuelaPte. AECI
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Agencia Española de C 03-11-1995
Conveni de col·laboració
Pla Operatiu entre l'Agència Espanyola
de Cooperació Intenacional i Barcelona
per a territoris ocupats durant 1995
Ana Mª Ruiz-Tagle
Pasqual Maragall-Alcalde
Morales-Agència Espanyola Barcelona
· Agencia Española de C 22-09-1997
Conveni de col·laboració
Pla Operatiu per a 1997 Conveni Marc
de Col.laboració entre l'AECI i
Barcelona
Fernando Villalonga-Pte
AECI
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Madrid
08-09-1988
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre el MOPU,
Ajuntament Barcelona i la
Mancomunitat de Municipis de l'Àrea
Metropolitana
Angel Menendez-Dtor Gral
Instituto Territorio i
Urbanisme
Jordi Borja-Tinent Alcalde
Barcelona i Lluís TejedorVicepresident
Mancomunitat Municipis
· Madrid
18-10-1997
Conveni de col·laboració
Acord entre Madrid i Barcelona per la
fusió de candidatures per la Xarxa
nº4. Programa URB-AL
Jose Mª Alvarez del
Manzano-Alcalde Madrid
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 5 de 14
�Ciutat
· Montevideo
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
18-09-2003
Conveni de col·laboració
Conveni de Col.laboració entre
Mercociutats i el CIDEU
Javier Sanchez-Secretari
Gral CIDEU
Enrique Riera-Secretari
Executiu Mercociudades
ESTATS UNITS D'AMÈRICA
· Boston
23-11-1983
Agermanament
Carta -Declaració d'Agermanament
entre Barcelona i Boston
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Kevin H.White-Alcalde
Boston
· Boston
15-10-1998
Conveni de col·laboració
Memorandum d'Intencions en temes
econòmics entre Barcelona i Boston
Maravillas Rojo-Regidora
Barcelona
Robert J. Wolfang- Per la
Ciiutat de Boston
· Chicago
20-11-2006
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions entre Barcelona i
Chicago.
Jordi Hereu-Alcalde
Barcelona
Richard M. Daley-Alcalde
Chicago
· Seattle
06-12-2003
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Seattle i Barcelona
Gregory J.Nickels-Alcalde
Seattle
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Albertville
05-12-1988
Conveni de col·laboració
Declaració de Cooperació entre
Barcelona i Albertville
Henry Dujol-Alcalde
Albertville
Pascual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Lió
06-12-2004
Conveni de col·laboració
Acord de Cooperació Econòmica
Barcelona-Lió-Torí.
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Gerad Collomb-Alcalde Lió
· Lió i Marsella
09-07-1998
Conveni de col·laboració
Acord de Concertació Internacional
entre Barcelona, Gènova, Lió i Marsella
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Marie-Hélene FinasConseillère Mpal Lió i Jean
Claude Gaudin-Alcale
Marsella
· Montpeller
24-02-1986
Agermanament
Acord Complementari de la carta
d'agermanament entre Barcelona i
Montpellier de 23-11-1963
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
George Freche-Alcalde
Montpellier
· Perpinyà
21-01-1994
Conveni de col·laboració
Addenda al Conveni-Marc del 21-11994
Pasqual Maragall-Alcalde
de Barcelona
Joan-Pau Alduy-Alcalde de
Perpinyà
· Perpinyà
21-01-1994
Conveni de col·laboració
Conveni-Marc de Cooperació
Intermunicipal
Pasqual Maragall-Alcalde
de Barcelona
Joan-Pau Alduy-Alcalde de
Perpinyà
16-02-1999
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Dimitris L. AvramopoulosAlcalde Atenes
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
15-03-1997
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Oscar José Rafael BergerAlcalde Guatemala
FRANÇA
GRÈCIA
· Atenes
GUATEMALA
· Guatemala
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 6 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· San Pedro de Sula
12-02-1993
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica
Hector G.Guillen-Alcalde
San Pedro de Sula
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· San Pedro de Sula
16-03-1994
Conveni de col·laboració
Acord de Ratificació del Conveni de
Cooperació Tècnica de 12-2-1993
Luis García y BustamanteAlcalde de San Pedro
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· San Pedro de Sula
31-01-1996
Conveni de col·laboració
Protocol de Col.laboració "Barcelona
Solidaria"
Tona MascareñasAjuntament Barcelona
Hector Mauricio ReinaZona Metropol.Valle del
Sula
· San Pedro de Sula
10-07-1998
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Roberto Larios SilvaAlcalde San Pedro de Sula
· Tegucigalpa
13-11-1998
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Vilma de CastellanosAlcaldessa Dtro Central
Tegucigalpa
01-02-2007
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Budapest i Barcelona
Gàbor Demszky-Alcade
Budapest
Jordi Hereu-Alcalde
Barcelona
14-01-2000
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació enre
Esfahan i Barcelona
Mohamad Ali JavadiAlcalde Esfahan
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
28-05-1998
Agermanament
Conveni d'Agermanament entre Dublín
i Barcelona
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Jhon Stafford-Alcalde
Dublín
24-09-1998
Conveni de col·laboració
Acord d'Amistat i Col.laboració entre
Barcelona, Gaza i Tel aviv-Yafo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Roni Milo-Alcalde Tel avivYafo
· Gènova
09-07-1998
Conveni de col·laboració
Acord de concertació Internacional
entre las ciutats de Barcelona,
Gènova, Lió i Marsella
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Carlo Repetti-Alcalde
Gènova
· Gènova
17-02-1999
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Atenes, Barcelona i Gènova
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Giuseppe Pericu-Alcalde
Gènova
· Nàpols i Regió Campan 22-05-2002
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Nàpols, Barcelona i la Regió Campania
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Rosa Iervolino-Alcaldessa
Nàpols i Antonio BassolinoPte. Regió Campania
HONDURES
HONGRIA
· Budapest
IRAN
· Isfahan
IRLANDA
· Dublín
ISRAEL
· Tel aviv-Yafo
ITÀLIA
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 7 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
06-12-2004
Conveni de col·laboració
Acord de Cooperació Econòmica entre
Barcelona-Lió-Torí
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Sergio ChamparinoAlcalde Torí
· Azuchi
21-11-1989
Conveni de col·laboració
Acord com Ciutats Promotores
d'Intercanvi cultural Internacional
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Alcalde de Azuchi
· Iokoama
25-04-1990
Conveni de col·laboració
Comunicat Conjunt Barcelona-Iokoama
sobre l'exposició Barcelona Creation
1990
Pasqual Maragall-Alcalde
Hidenobu TakahideAlcalde Iokohoma
· Kobe
15-07-1991
Agermanament
Carta d'Intencions de Agermanament
entre Kobe i Barcelona
Kazutoshi SasayamaAlcalde Kobe
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Kobe
06-04-1993
Agermanament
Acord d'Agermanament entre Kobe i
Barcelona
Kazutoshi SasayamaAlcalde Kobe
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Kobe
03-04-2003
Agermanament
Declaració amb motiu Xè aniversari
Agermanamet entre Kobe i Barcelona
Tatsuo Yada-Alcalde Kobe
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
25-11-1991
Conveni de col·laboració
Acord Intencions Cooperació Tècnica
entre Barcelona, El Mina i L'Entitat
Metropolitana de Serveis Hidràulics
Abul Kader AlamedineAlcalde El Mina
Jordi Borja-Delegat per
L'Ajuntament Barcelona i
Manuel Hernandez-Pte
Entitat Metropolitana de
Serveis Hidràulics
· Agadir
05-10-1993
Conveni de col·laboració
Conveni de Col.laboració entre La
Mancomunitat de Municipis Area
Metropolitana de Barcelona i la Ciutat
d'Agadir
Mohamed El QuatiqAlcalde Agadir
Pasqual Maragall-Pte.
Mancomunitat Municipis
· Agadir
29-07-1994
Conveni de col·laboració
Missió d'Assessorament BarcelonaAgadir
Joan Parpal-Àrea
Metropolitana de Municipis
· Casablanca
05-10-2004
Conveni de col·laboració
Protocol de Cooperació entre
Barcelona y Casablanca
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Mohamed Sajid-Alcalde
Casablanca
· Tànger
25-11-1991
Conveni de col·laboració
Acord d'Intencions de Cooperació
Tècnica entre Barcelona, Tànger i
l'Entitat Metropolitana de Serveis
Hidràulics
Dehman Derham-Alcalde
Tànger
Jordi Borja-Delegat
Ajuntament Barcelona i
Manuel Hernández-Pte
Entitat Metropolitana
Serveis Hidràulics
· Torí
JAPÓ
LÍBAN
· El Mina
MARROC
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 8 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
13-12-2006
Conveni de col·laboració
Conveni entre Ajuntament Barcelona,
Comuna Tetuan i Agencia Urbana
Tetuan per la rehabilitació placetas
medina de Tetuan
Jordi Hereu - Alcalde
Barcelona
Rachid Talbi El-Alami Pte
Comuna Tetuan i Salim
Znibar Dtor Agencia
Urbana Tetuan
· Ciutat de Mèxic
07-09-1995
Conveni de col·laboració
Conveni Marc de Col.laboració entre
Promoció Ciutat Vella S.A i El
Fideicomiso del Centre Históric de la
Ciutat de Mèxic
Francesc Compta-Gerent
Promoció CiutatVella S.A.
Javier CarvalloRepresentant Fideicomiso
· Ciutat de Mèxic
14-09-1995
Conveni de col·laboració
Protocol de Col.laboració entre Agència
Paisatge Urbà i Fideicomiso Centre
Históric Ciutat de Mèxic en materies de
Protecció paisatge urbà
Ferran Ferrer Viana-Dtor
Agència Paisatge Urbà
Javier CarvalloRepresentant Fideicomiso
· Chihuahua
19-09-1994
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica entre
Barcelona y Chihuahua
Patricio Martínez-Alcalde
Chihuahua
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Distrito Federal de Mèx 08-12-1989
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Districte
Federal Mèxic i Barcelona
Manuel Camacho-Cap
Departament Dtre Federal
Mèxic
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Distrito Federal de Mèx 08-12-1992
Conveni de col·laboració
Acord de ratificació Conveni de
Cooperació Tècnica entre Districte
Federal de Mèxic i Barcelona
Manuel Camacho-Cap
Departament Dtre.
Federal Mèxic
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Estados Unidos Mexica 28-06-1986
Conveni de col·laboració
Memorandum de Cooperació entre la
Secretaria de desenvolupament urbà i
ecològica dels Estats Units Mexicans i
Barcelona
Manuel Camacho-Secretari
Desenvolupament Urbà
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Guadalajara
13-05-1998
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació Entre
Barcelona i Guadalajara
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Francisco Javier RamírezAlcalde Guadalajara
· León
14-07-1990
Conveni de col·laboració
Acord Intercanvi Tècnic Econòmic i
Cultural entre Leon (Mèxic i Barcelona)
Carlos Medina-Pte Mpal
León
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· MÈXIC DF
23-03-1999
Conveni de col·laboració
Protocol d'amistat entre Barcelona i
Mèxic
Joan Clos - Alcalde de
Barcelona
Cuauhtemoc Cardenas Governador Ciutat de
Mèxic
· Monterrey
27-06-1977
Agermanament
Proclama de "Ciutat Germana"
Cesar Santos-Cabildo de
Monterrey
· Monterrey
14-02-1990
Agermanament
Acord Complementari al conveni
d'agermanament entre Monterrey i
Barcelona
Sócrates Rizzo-Pte.
Municipal Monterrey
· Tetuan
MÈXIC
dijous, 17 / maig / 2007
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Pàg. 9 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· Monterrey
16-02-1990
Agermanament
Acord per un programa de
Col.laboració entre TUBSA.i Monterrey
en el marc de l'agermanament del 142-1990
Sócrates Rizzo-Pte Mpal
Monterrey
Jordi Borja-Pte. TUBSA
· Monterrey
05-10-1992
Agermanament
Protocol de Ratificació al Conveni
d'agermanament de 26-4-1977 i 14-21990
Albert Batlle-Regidor
Ajunta. Barcelona
Benjamín ClariondPte.Mupal Monterrey
· Monterrey
05-10-1993
Agermanament
Protocol de Ratificació al conveni
d'Agermanament del 26-4-1977, 14-21990 i 5-10-1992
Lluís Armet-Primer Tinent
Alcalde Barcelona
Benjamín ClariondPte.Mpal Monterrey
· Monterrey
15-10-2001
Conveni de col·laboració
Conveni d'Amistat i Cooperació entre
Monterrey i Barcelona
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Felipe de Jesús Cantú-Pte
Mpal Monterrey
· Puebla de Zaragoza
21-09-2005
Conveni de col·laboració
Conveni d'Amistat i Cooperació entre
Puebla de Zaragoza i Barcelona
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Enrique Doger-Pte Mpal
Puebla de Zaragoza
· Puebla de Zaragoza
03-07-2006
Conveni de col·laboració
Conveni d'Assitencia Tècnica entre
Puebla de Zaragoza i Associació
Mundial de Grands Metropolis
Enrique Doger-Pte Mpal
Puebla de Zaragoza
Joan Clos-Pte Metropolis
· Tijuana
13-07-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica entre
Tijuana i Barcelona
Carlos Montejo-Pte Mpal
de Tijuana
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Veracruz
06-06-2002
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Barcelona i Veracruz
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
José Ramón Gutierrez-Pte
Mpal Veracruz
07-06-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre
Barcelona i León
Luis Felipe P. CalderaAlcalde León
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Deir El-Balah
09-03-1995
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Samir Mohamed Al-AzaizaAlcalde Deir El-Balah
· Gaza
24-09-1998
Conveni de col·laboració
Acord d'Amistat i Col.laboració
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Aown Shawa-Alcalde Gaza
· Gaza
05-12-2001
Conveni de col·laboració
Acord entre Barcelona i Gaza.
Construcció en Gaza de "Barcelona
Peace Park"
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Nassi Khayet-Alcalde Gaza
· Jericó
09-03-1995
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Hassan Saleh-Alcalde
Jericó
NICARAGUA
· León
PALESTINA
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 10 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
13-12-1991
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre Asunción
i Barcelona
Carlos Filizzola-Intendente
Asunción
Albert Batlle-Regidor
Barcelona
· Lima
22-05-1986
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Científica i
Tècnica entre Lima i Barcelona
Alfonso Barrantes-Alcalde
Lima
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Lima
22-03-1999
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions de Cooperació
Tècnica entre Lima i Barcelona
Alberto Andrade-Alcalde
Lima
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Trujillo
04-02-1991
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions de Cooperació
Tècnica entre Trujillo i Barcelona
Eduardo L. Cuba-Rpte
Trujillo
Jordi Borja-Tinent
d'Alcalde Barcelona
· Trujillo
22-02-1991
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica entre
Trujillo i Barcelona
José Murgia-Alcalde Trujillo Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
27-09-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica i
Cultural entre Gdansk i Barcelona
Jacek Starosciak-Alcalde
Gdansk
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Leningrad
24-10-1985
Conveni de col·laboració
Conveni d'Amistat i Col.laboració entre
Barcelona i Leningrado
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
V.Hodyrev-Comité
Executiu Soviet Leningrado
· San Petesburgo
25-04-1994
Conveni de col·laboració
Conveni de Col.laboració entre
Benestar Social i Salut Pùblica de
Barcelona; L'IMAS el GASI i
L'Hospital Municipal Maria Magdalena
de San Petesburgo
Eulàlia Vintró-Ajuntament
Barcelona, Xavier CasasRegidor Barcelona, Josep
Fité-IMAS, Francesc RilloGASI
Yuri Gorbachev-Dtor
Hospital Sta Magdalena
San Petesburgo
· San Petesburgo
29-03-2002
Conveni de col·laboració
Protocol entre San Petesburgo i
Barcelona
Vladimir Yakovlev Governador de San
Petesburgo
Joan Clos - Alcalde de
Barcelona
· San Salvador
19-05-1995
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistad i Cooperació
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Mario Valiente-Alcalde San
Salvador
· San Salvador
09-06-1998
Conveni de col·laboració
Ratificació Protocol d'Amistat i
Cooperacio signat el 19-5-1995
Joan Clos-AlcaldeBarcelona
Hector Ricardo SilvaAlcalde San Salvador
· San Salvador
09-02-2007
Conveni de col·laboració
Renovació llaços d'amistat i vincles de
cooperació suscrits el 19 -5-1995 i
ratificat el 9-6-1998 entre San
Salvador i Barcelona
Ramón Nicolau, Regidor
de Participació Ajuntament
BCN
Violeta Menjivar, Alcaldesa
Municipalidad El Salvador
PARAGUAI
· Asunción
PERÚ
POLÒNIA
· Gdansk
RÚSSIA
EL SALVADOR
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 11 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
05-01-1997
Agermanament
Conveni d'Amistat i Agermanament
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Recep Tayyip-Alcalde
Istanbul
· Montevideo
17-04-1985
Agermanament
Acta Conveni d'Agermanament
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Aquiles R. LanzaIntendent Montevideo
· Montevideo
14-05-1986
Conveni de col·laboració
Acord complementari de la carta
d'agermanament entre Montevideo i
Barcelona d'abril 1985
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Jorge Luis ElizaldeIntendent Montevideo
· Montevideo
15-07-1991
Agermanament
Acord Complementari al Conveni
d'agermanament entre Montevideo i
Barcelona
Tabaré Vazquez-Intendent
Montevideo
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Montevideo
28-03-1995
Agermanament
Protocol Ratificació acord
complementari al conveni
d'agermanament entre Montevideo i
Barcelona
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Mariano Arana-Intendent
Montevideo
· Montevideo
31-10-1995
Conveni de col·laboració
Creació Comissió Mixta MontevideoBarcelona
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Mariano Arana SanchezIntendent Montevideo
· Montevideo
22-05-1997
Agermanament
Acord Complementari al conveni
d'agermanament entre Montevideo i
Barcelona
Maiano Arana-Intendent
Montevideo
Eulalia Vintró-Segona
Tinent Alcalde Barcelona
· Montevideo
22-03-1999
Agermanament
Ratificar el Conveni d'Agermanament
entre Montevideo i Barcelona
Mariano Arana-Intendent
Montevideo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Montevideo
30-01-2002
Conveni de col·laboració
Acord de Cooperació en materia
d'arxius municipals entre Barcelona i
Montevideo
Mariano Arana-Intendent
Montevideo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Montevideo
21-11-2003
Conveni de col·laboració
Memoràndum d'enteniment entre
Montevideo i Barcelona amb motiu de
la celebració del Campament de la
Pau en el marc del Fórum Universal de
las Cultures Barcelona 2004
Mariano Arana-Intendent
Montevideo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
15-03-1997
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Bolivar i Barcelona
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Manuel Rocca-Pte Càmara
Mpal Bolivar-Barcelona
11-03-1997
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Ariel Ulloa-Alcalde
Concepción
TURQUIA
· Istanbul
URUGUAI
VENEÇUELA
· Bolivar
XILE
· Concepción
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 12 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· Santiago de Chile
10-10-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de cooperació tècnica entre
Santiago de Chile i Barcelona
Jaime Ravinet-Alcalde
Santiago de Chile
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Santiago de Chile
26-04-1991
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica entre
Barcelona i el Ministeri de Bens
Nacionals de Chile
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Luis Alvarado ConstelaMinistre de Bens Nacionals
· Santiago de Chile
25-01-1992
Conveni de col·laboració
Protocol de Col.laboració entre
Fundació Salvador Allende i Barcelona
(Creació Museu Salvador Allende)
Isabel Allende-Dtra Gral.Fundació Salvador Allende
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Santiago de Chile
12-11-1992
Conveni de col·laboració
Acord de Ratificació del Conveni de
Cooperació Tècnica entre Santiago de
Chile i Barcelona
Jaime Ravinat-Alcalde
Santiago de Chile
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Santiago de Chile
15-03-1997
Conveni de col·laboració
Protocol de Ratificació del Conveni de
Cooperació Tècnica entre Santiago de
Chile i Barcelona
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Jaime Ravinat-Alcalde
Santiago de Chile
· Valparaiso
28-03-1990
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions de Cooperació entre
Valparaiso i Barcelona
Tona.M. Mascareñas-Dtra
Cooperació Amërica Latina
Ajuntament Barcelona
Raúl García-Dtor
Extensión Cultural
Valparaiso
· Valparaiso
19-12-1995
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Hernan Pinto MirandaAlcalde Valparaiso
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Valparaiso
28-12-2001
Agermanament
Protocol d'Agermanamet entre
Valparaiso i Barcelona
Xavier Casas-Primer
Tinent Alcalde Barcelona
Hernán Pinto-Alcalde
Valparaiso
· Valparaiso
27-07-2005
Conveni de col·laboració
Protocol. (Campanyes de Millora del
Paisatge Urbà)
Jordi Portabella-Pte IMPU
Barcelona
Aldo Cornejo-Alcalde
Valparaiso
· Viña del Mar
19-06-1997
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Maravillas Rojo-Tercera
Tinent d'Alcalde Barcelona
Rodrigo González-Alcalde
Viña del Mar
· Guangzhou
29-10-2003
Conveni de col·laboració
Conveni d'Intercanvi i cooperació entre
Guangzhoi i Barcelona
Zhang Guangning-Alcalde
Guangzhou
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Ningbo
27-10-1995
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Ningbo i Barcelona
Zhang Welwen-Alcalde
Ningbo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Ningbo
15-06-1999
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions entre el Port de
Ningbo i el Port de Barcelona
Chen Qi Hong-Autoritat
Portuaria Ningbo
Joaquim Tosas-Pte Port
Autònom Barcelona
· Shanghai
14-04-1989
Conveni de col·laboració
Memorandum d'Acord entre Barcelona
i Shangahi
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Zhu Rongji-Alcalde
Shangahi
XINA
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 13 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· Shanghai
31-10-2001
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre
Barcelona i Shangahi
Zhou Muyao-Alcalde
Shangahi
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Shanghai
24-07-2006
Conveni de col·laboració
Memoràndum sobre intercanvis i
cooperació entre Xangai i Barcelona
Feng Guoqin-Tinent
d'Alcalde Xangai
Jordi Portabella-Tinent
d'Alcalde Barcelona
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 14 de 14
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.03. Acció i òrgans de govern (de l'Ajuntament de Barcelona)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Documents produïts en l'exercici de l'acció del govern de la ciutat de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Llistat d'agermanaments i convenis de col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona 1972-2007
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Ajuntament de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-05-17
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Ajuntament de Barcelona
Barcelona
Ciutats
Description
An account of the resource
Relacions establertes amb ciutats de tot el món.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2710/estructura_urbana_2019_coberta.jpg
82bc42ea4009b588b36937f5b8f7852b
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Estructura urbana i segregació: Un segle a Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Nicolini, Rosella
Garcia López, Miquel Àngel
Roig Sabate, José Luis
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Urbanisme
Barcelona
Economia
Model social
Habitatge
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Description
An account of the resource
Treball resultant de l'ajut de recerca 2017 del programa Llegat Pasqual Maragall.
El llibre és el número 3 de la Col·lecció Recerca - Llegat Pasqual Maragall.
116 p.
Abstract
A summary of the resource.
Text a la contracoberta:
Aquesta publicació es proposa oferir una anàlisi quantitativa d'un segle per a esbrinar si les diferents polítiques territorials aplicades a Barcelona - sobretot les de les últimes dècades - han estat efectives en el control dels problemes de segregació o discriminació urbana. L'estudi es compon de quatre assaigs que tenen l'objectiu principal d'identificar els determinants de la distribució dels col·lectius de ciutadans a Barcelona en funció de l'estructura urbana de la ciutat i de les polítiques aplicades per l'administració pública al llarg del temps. Aquesta última dimensió permet també revisar el pensament i l'acció de Pasqual Maragall en aquest àmbit, durant la seva etapa com a alcalde a l'Ajuntament de Barcelona.
L'estudi és el resultat de l'Ajut a la Recerca Llegat Pasqual Maragall 2017 que va ser atorgat als professors del departament d'economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Rosella Nicolini, Miquel Àngel Garcia López i José Luis Roig Sabaté.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Fundació Catalunya Europa
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Accés al llibre en format digital:<br /><a href="Accés%20al llibre en format digital: https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/publicacions/92/estructura-urbana-i-segregaci%C3%B3-un-segle-a-barcelona.html">https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/publicacions/92/estructura-urbana-i-segregaci%C3%B3-un-segle-a-barcelona.html</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Recerca
Sobre Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2702/19920714_LosRodeos_Torxa.pdf
64662921e6eb2ce6c9686f0f6a520161
PDF Text
Text
14.07.92 /Rebuda de la Torxa a Tenerife
Paraules de l'Alcalde a l'aeroport de Loj Rodeos
"La densidad y la magnitud del sentimiento se componen de
distancia, sacrificio e intensidad cordial. Sólo los
países que saben pagar los cosFes de la distancia y
mantener el afecto -y de esto lob canarios sabéis mucho y
los españoles en general lo sabeos por vosotros- pueden
acceder a estadios superiores de integración en la
humanidad y vivir con sentido pleno el humanismo que
llevamos todos inscrito dentro cono un programa, como una
gran promesa.
"He venido aquí a daros la antorcha olímpica, pudiendo
haber ido a otros lugares de más tensación, para deciros
esto que os digo: Lo que es bueno para Tenerife es bueno
para Canarias. Lo que es bueno para Canarias es bueno para
Cataluña. Y lo que es bueno par á Cataluña es bueno para
España. Y hoy nos podríamos atreer a decir: Y lo que es
bueno para España es bueno para Europa, que es el marco
posible y real y necesario del humanismo que transportamos
como esperanza.
"La llama que llegó al archipiéla g o no es otra cosa que la
pequeña luz que emite la esperanz . Sólo eso. Pero por ser
eso y sólo eso ha sido seguida ya i y respetada, por más de
tres millones de personas desee aquella tarde, para
siempre inolvidable, en que descendió de un pequeño "caró
d'art" (carro de pesca, barca del arte) en la serena playa
de Empúries, en el Golfo de Roses.
"La distancia, física y culturál, que nos separa del
centro de España a ustedes y nootros es en un sentido
menos larga que la que separa a Tenerife y Barcelona. Y
en otro sentido distinto, esta Ultima distancia es mas
breve, porque ambos estamos en la periferia, o física o
culturalmente lejanos del centra l () las dos cosas.
"Y eso nos une. Nos une el sentiMiento. Nunca deberíamos
�confundir España con el centro y,
el centro confundirse con España,
sobretodo, nunca debería
a riesgo de perderla.
"O España somos todos por un igual, o no es nadie. Es más,
o cada uno acepta que cualquier otro puede representarla
con toda dignidad, que la parte es lo único interesante,
real, vivo y concreto del todo, o el todo será una ficción
sin vida y sin alma.
"Que todos los españoles, como ncs enseñan nuestros Reyes
cada dia, aprendan a respetar 14 diversidad. Que nadie
utilice el nombre del colectivo como bandera y el nombre
de la parte como algo menor, o peer aún, como diminitivo o
como despreciativo.
"Sólo hay una cosa grande, y esa es el alma de un pueblo
pequeño y concreto, con su idioma, sus vientos y sus
horizontes. Y sólo hay una más grande todavía: la unión de
ese pueblo con otros, para forrtar un sentimiento más
poderoso.
"Y esa unión requiere, más allá de los textos
constitucionales, un espíritu constitucional de lealtad
por parte de todos.
"Nadie debe explotar la potenci inmensa de los nombres
que nos representan para el enfrentamiento; ni desde abajo
ni desde arriba.
"Todos debemos tragar nuestros 4apos y renunciar a la
emotividad fácil y próxima para conseguir la más serena y
mas potente que nos lleva hacia el ` humanismo.
"El Estado debe ejemplarizar ese sacrificio más que nadie
y nosotros •entonces le devolveremos confianza por
confianza.
"Y aquéllos que estan, que estamos situados en los
escalones intermedios de la 1 representación y la
gobernación de los pueblos, debemos medir nuestros gestos
y evitar que nuestros altavoces nd generen pasión excesiva
en nuestros representados, ni illolesten el quehacer de
nuestros vecinos.
1
Y
�"Todo esto nos dice hoy la llama desde Tenerife. Y nos lo
dice con moderación y pasión, ';que es lo que predomina en
las gentes que la vienen a ver. p
"Estamos acabando de construir un camino a la llama que la
llevará hasta la antorcha del Estadio, cuando un arquero
acierte a pasar la flecha por el punto elegido.
"Desde el fondo del alma os doy gracias, tinerfeños,
canarios, porque vuestra distancia es nuestra obligación,
y en vuestra tierra la llama resplandece más libre que
nunca.
s
_
"Que lo oigan todos los que tienin que oirlo".
r
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules de l'Alcalde a l'aeroport de Los Rodeos: rebuda de la Torxa olímpica a Tenerife
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-07-14
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Barcelona
Catalunya
Espanya
Territoris
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Aeropuerto Los Rodeos (Tenerife)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2701/19920706_Impuls_CercleEconomia.pdf
370e18188f5b0eb435114636265ba642
PDF Text
Text
1
Cercle d'Economia / Barcelona, 6 juliol 1992
"1993, L'Impuls renovat de Barcelona"
Conferència pronunciada per 1'Excm.Sr.Pasqual Maragall,
Alcalde de Barcelona
M'agradaria que tinguéssim determinats moments, com
pot ser aquesta nit, per parlar amb tota la tranquil.litat
del món, sense la pressió d la possible influència que
poden tenir els nostres judicis en la realització dels
Jocs. Un cop passats els Jocs, hauríem de ser capaços de
trobar el to per fer l'anàlisi ponderada de l'esforç que
cadascú ha fet, el sector pri vat -i cadascun dels susbsectors privats-, el sector púbic -i cadascun dels subsectors
públics- i, en definitiva, també l'organització empresarial
que ha consistit en posar d'acord a tots aquests agents.
Les xifres dels Jocs
Una de les preguntes
e ja ens podem començar a
formular és "Qui ha pagat qua nt ?".
En els informes que vosa]jtres teniu (s'ha repartit una
avaluació de l'impacte econòmic global dels Jocs) es fa un
càlcul de quina ha estat la participació del sector privat
i del sector públic.
�2
Hi ha dues vies d'anàlisi diferents que ja s'aniran
lligant: una és la de l'impacte, que és una anàlisi "macro", per dir-ho d'alguna manera. L'altra és la del microanàlisi, projecte per projecte. S'ha fet l'esforç de càlcul
per les dues vies, però tots són encara discutibles.
Jo me'n fio molt del meu Gabinet de Programació i del
meu Regidor de Programació
Pressupostos, senyor Josep
Maria Vegara, economista, enginyer, ha estat director de
l'Institut
d'Estudis
Fiscals
i
té una
que
s'ha
visió
enormement
equànim i equilibrada.
I,
per
tant,
l'estudi
fet
sota
la
seva
direcció, per a mi és el que compta. De vegades veig altres
anàlisis; ara fa poc he vi4t una estimació de 900.000
milions. Es poden anar afegiSt coses que potser no tenen
res a veure, directíssimament a veure, amb els Jocs i que,
no obstant, es poden considerrr inversions del 92.
L'autopista Terrassa-Manresa és una inversió vinculada
als Jocs?. Si?. No?. Depèn. A Manresa pròpiament no hi ha
Jocs, però l'autopista suposa una millora per a l'activitat
global de Catalunya, fins i itot de 1'Area Metropolitana,
d'alguna forma.
L'illa d'or, per exemple, és un típic projecte del 92,
que ha nascut amb l'impuls clímpic, no per acabar-se en
aquest any, però sota l'esperit del 92.
Si suméssim projectes sirilars als anteriors, segurament que superaríem els 750.000 milions i arribaríem als
900.000 milions.
�3
En tot cas, crec que serà important valorar qui ha fet
què. Es una qüestió de justícia que s'ha de plantejar.
I és perquè veig el què diuen les xifres que tenim i
el què després sents a dir. L'opinió de la gent respecte de
qui ha fet què és normalment injusta amb algun dels actors,
normalment aquell que està m*s lluny. Per exemple, si es
pregunta a la gent, què ha fet la Comunitat Europea pels
Jocs, probablement es digui que no ha fet res. I no és
veritat. Europa hi ha col.laborat. Ha destinat un pressupost de deu milions d'Ecus perqué s'inverteixin en els Jocs
del 92, dos terços per Barcelona i un terç per Albertville.
Però la injustícia més gran es fa amb l'Estat. Tant en
l'operació com en les obres.
El COOB té un pressupost -l'operació, no les obres-,
de 150.000 milions, si comptem diners en efectiu exclusivament, i 175.000 o 180.000 si c omptem també les aportacions
en espècie de patrocinadors que contribueixen amb equips,
serveis, personal, etc.
L'Estat va destinar, des del primer moment, una
partida de 9.000 milions, que ara deuen haver pujat a 12 o
14, a fons perdut. I aquesta s una de les discussions que
hem tingut des del primer dia
perqué des del principi hem
insistit que fossin a fons per ut. I alguns dels intèrprets
de la voluntat estatal van dir: "No, no, això és a compte
per si hi ha algun dia un dèf cit ". En fi, jo interpreto
que era a fons perdut i això honora molt l'Estat.
�4
Perà, a més, ha fet una altra cosa que és important,
respecte de les estimacions d'ingressos que depenien de
l'Estat -no que ell aportava, però que depenien d'ell, com
emissions de segells, monedeg, apostes i loteries,- una
quantitat relativament important. Es va dir, concretament
el Secretari d'Estat Antoni Zabalza, "això, que és una
k
1
previsió firmada conjuntamentsper les quatre institucions
que composen el COOB, nosaltres ho considerem un compromís
t
si el mercat no aporta la quantitat prevista". I així ha
estat. Com sabeu, algunes d'aquestes figures d'ingressos
públics han patit una certa ?risi en els mesos i en els
anys que acabem de passar. I, per tant, l'Estat ha compromès que això tindria un bon fi, aquella previsió l'ha
convertit en una obligació.
L'Operació COOB serà una operació equilibrada, ja us
ho avanço, que podrà tenir un desviació de l'ú o del dos
per cent, com a màxim. La previsió econòmica inicial, feta
l'any 1987, es feia en base s una cotització del dòlar a
165 pessetes. Ara el dòlar
està
a
95 i, per tant, ha calgut
fer una reducció de despesa real de 10.000 milions. A mi ni
I
m'agradaria que el COOB tingués un superhàbit. Em semblaria
en certa manera injust, perquè hi ha tantes coses a pagar
que em sembla injust que es pogués lluir.
Com veiem, doncs, les previsions es compliran. I aquí
l'únic que pràcticament ha ana4 a risc ha estat l'Estat. En
el conveni de creació del COOB -que alguns ja no recordaran- deia que l'Estat es comprometia pels 9.000 milions
inicials i que, per tant, a patir d'aquí eren l'Ajuntament
1
�5
i la Generalitat els qui havien de pagar, un 40 % cadascun
i l'Estat només un 20 %. De manera que sobre el paper sí
que hi havia el compromís de ]t a Generalitat i de l'Ajuntament. Però a la pràctica, l'únic que realment ha corregut
el compromís, és l'Estat.
Amb les obres no podem di_ exactament el mateix perquè
les coses són formalment diferents. Les obres dels 500 i
escaig mil milions, l'Estat n'ha pagat pràcticament la
meitat. I es pot dir, és que ].i tocava. Sí i no. Li tocava
des d'un punt de vista històric, que tots els qui som en
aquesta sala considerem inapel.lable. Ja era hora que
l'Estat fes unes inversions importants a Catalunya, concretament a aquesta ciutat. Des d'aquest punt de vista, li
tocava.
Ara bé, per què ningú ha denunciat això, ni l'Estat,
ni l'Ajuntament? Perquè, prime , tots érem conscients de la
primera raó que he dit. Hi havia un endarreriment històric,
hi havia un deute moral. I, en segon lloc, hi havia un
càlcul polític de la Generalitat -que jo accepto-, en
virtut del qual es considera amb el dret a consolidar la
seva situació econòmica abans de fer front a totes les
obligacions que competencialmet i legalment per la Constitució i l'Estatut- li pertoquen.
I això és així i s'ha piloduït d'aquesta forma, però
s'ha de dir. Perquè aquest tipus de generositat en la
interpretació no sempre es troba en aquest món i, per tant,
jo vull ara agrair a l'Estat,1a la Generalitat, al sector
privat les seves aportacions, que a mi em semblen mesurades
�6
i proporcionades a l'esforç que hem fet i a la responsabilitat de cadascú.
El finançament de la ciutat
De vegades es pregunta quina és la situació de les
finances públiques i concret4ment de les locals, després
d'aquest esforç.
Puc parlar de les finances locals, que són de les que
en tinc un més gran coneixement de causa i, a més, estic
obligat a fer-ho. De les altre finances públiques també en
tinc la meva opinió, peró crep que no és ara el moment de
parlar-ne.
Els 100.000 milions d'í nversió olímpica que ha fet
l'Ajuntament de Barcelona surten d'uns pressupostos anuals
d'uns 150.000 milions o 250.000 milions, si comptem el
pressupost consolidat amb les empreses municipals. És que
nosaltres podem pagar tranquil.lament aquestes inversions
i la càrrega financera que h va associada? Rotundament,
sí. Està programat pel mateix Regidor Vegara perquè així
sigui. Es possible, és factible, ho estem fent i, a més, té
una base ben comprensible.
La inversió olímpica no ha estat una inversió desproporcionada. No ha estat, en cap cas, Montréal. A Montréal
van acabar l'estadi l'any passat i els Jocs els varen
celebrar l'any 76. I aquí se'is ha criticat pel contrari,
per haver fet un estadi, deen alguns, massa petit en
principi. Nosaltres no hem fet
res que no sigui proporcio-
�7
nat i que no doni, per dir-ho d'alguna manera, el seu
resultat. L'Estadi i el Palau Sant Jordi estan donant
dividends a l'Ajuntament. Aquest any no, perquè l'Ajuntament cedirà aquestes instal.11cions al COOB. Però n'hi va
haver l'any passat i n'hi haurà l'any vinent.
Les inversions que s'hanIfet han augmentat la riquesa
d'aquesta ciutat. Aquesta ciutat val més. Val més pel
sector públic i val més pel sector privat.
I ara plantegem-nos si n, és just que diguem, a una
audiència com aquesta que s'hc4 pot plantejar amb serietat,
si l'augment de preus del qual es parla molt sovint no té
dues cares: una que és la c'restia pel comprador i una
altra que és el benefici del venedor. Qui som els venedors
de Barcelona? Som els resident i propietaris de la ciutat.
I a qui fem pagar? Fem paga , evidentment, a nosaltres
mateixos -amb la qual cosa cancel.lem, des del punt de
vista de la comptabilitat, part d'aquest benefici- i als
que ens visiten, als que ens compren o als que volen venir.
Aquests paguen un peatge més lt perquè venen a una ciutat
que val més, que té més demanda i que té més oferta, però
que té més valor unitari.
I vostès em preguntaran: Però tot això té un efecte
fiscal? Té un efecte sobre le
bases fiscals de l'Ajunta-
ment que li permeti ingressat més a través de l'Impost
sobre Activitats Econòmiques i de la contribució urbana,
actualment de l'IBI? Doncs sí que els té. I d'aquí es
queixen els nostres joves que, probablement, són la part de
�8
la societat que, en aquesta cancel.lació d'ingressos i
despeses, els toca pagar.
Aquesta ciutat val més # produeix més riquesa, i,
lògicament, el sector públic té una participació més gran
gràcies a aquest increment de riquesa. I no només la
€
ciutat, també l'Estat i, per t Int, també la Generalitat que
es nodreix dels mateixos ingressos. Perquè els impostos més
elàstics al tipus de nova riquesa que s'ha creat són,
segurament, els de l'Estat i, per tant, els de la Generalitat, i no els locals. Els tritluts locals estan molt determinats. Són ingressos poc flexibles respecte el creixement
i la inflació, i que necessiten en tot cas d'esforços
polítics i administratius, con! re-avaluar, re-taxar cadastres, per poder a última hora capitalitzar o rebre la part
corresponent d'aquesta nova r iquesa que s'ha creat. És a
dir, l'Ajuntament ho ha de demanar. Per entendre'ns, ha de
dir al ciutadà: Vostè ha de reconèixer que la seva casa, el
sòl sobre la qual està assentada, val més que abans ï, per
tant, em deixarà que li palsi al cobrament un impost
proporcionalment més elevat.
Això succeeix amb l'Impost
sobre la Renda, però d'una
forma molt més automàtica.
Perquè s'incrementin els rèdis, només s'ha de canviar un
percentatge o no s'ha de canviar res, perquè ja puja la
renda ella sola.
Però, en definitiva, i deixant de banda aquesta
queixa, que és una queixa, típica de subsector d'ingressos
rígids -en una altra ocasió m'agradarà parlar de quines
solucions té aquest problema-, la veritat és que el sector
�9
públic està obtenint, i obtindrà un rèdit important de la
inversió que s'ha fet i, per tant, està en condicions de
pagar l'esforç realitzat.
Això no vol dir que l'Ajuntament no tingui problemes
econòmics. Els tenim de molt -bans dels Jocs, i els seguirem tenint mentre no es trobi una solució.
Aquests problemes tenen uns noms: transports i capitalitat.
I, sobre el 93, cal que primer estableixi clarament
les bases sobre les quals hem de plantejar els objectius.
Transports metropolitans
Els transports de Barcelona no són propietat de
l'Ajuntament de Barcelona, sifó que van ser traspassats a
l'Area Metropolitana. Les L1 is d'ordenació territorial,
que ens poden agradar o no però estan aprovades i són
vigents, van crear una Entitat Metropolitana del Transport
a la que es donaven els instrur$tents fiscals -si s'atrevia-,
per finançar o una part o li totalitat del dèficit del
transport públic que és, com vostès saben, molt considerable; a Barcelona i a totes le ciutats grans d'Europa.
L'Ajuntament va ser coher e nt i, per tant, va cedir les
companyies de transport a 1 Entitat Metropolitana, que
estava dotada d'unes possib.4.litats fiscals en aquesta
matèria que l'Ajuntament de Bsírcelona no tenia.
Es van posar les companyies de transport sota la
titularitat de qui, lògicameint, l'havia de tenir; que
�10
s'extenia a l'àmbit territorial sobre el qual es manifesta
la realitat transport, que és ]'Area Metropolitana. Aquesta
Entitat Metropolitana es, com ja he dit, titular legalment
reconeguda pel Parlament d
Catalunya per aplicar el
recàrrec sobre l'IBI. Aquest recàrrec, d'àmbit metropolità,
fa pagar a tots els ciutadans Ona part dels costos derivats
del fet que el bitllet que satisfan els usuaris té un preu
inferior al cost que genera el{ seu viatge.
Seguidament hi havia un isegon pas que no era fàcil.
S'havia de convèncer vint alca " des metropolitans que fessin
el mateix vot de traspàs en ell mateix moment. Això, que en
una altra ocasió no hauria est * t gens senzill, va ser fàcil
perquè sobre aquest tema se n'jhavia parlat molt i hi havia
un consens. Fins i tot amb ajuntaments que no tenen metro.
I ja es poden imaginar el què significa convèncer ajuntaments que no tenen el servei de metro perquè paguin una
part del seu dèficit. Però laixó es va aconseguir amb
relativa facilitat; es va trigar un any.
I després es va fer un altre pas, que era més complicat: posar-nos tots els ajuntaments d'acord en recaptar
4.000 milions com a recàrrec obre l'IBI per finançar les
necessitats metropolitanes de transport. I es va aconseguir.
Llavors, quan en aquest punt, malgrat no ser el
president de l'Entitat Metropolitana del Transport, però sí
podent parlar en nom de l'Are4i Metropolitana, en qualitat
de president de la Mancomunitat de Municipis de l'Area
Metropolitana de Barcelona, p
dir, molt seriosament, que
�11
si algú ha fet l'esforç de "retratar-se" davant del públic
barceloní i demanar-li el gensi simpàtic esforç o sacrifici
de pagar més sobre el seu rebuít de l'IBI, ha estat aquesta
entitat i, per tant, és a lquesta entitat a qui s'ha
d'ajudar.
L'Entitat del Transport està recaptant ara 4.000
milions de pessetes/any, per contribuir a un dèficit que
potser és més del doble d' aquesta xifra. I, dit sigui de
passada, per tranquil.litat Zels creditors i dels seus
obligacionistes, l'E.M.T. età ben gestionada. En un
termini molt immediat s'obti(ndrà un crèdit d'onze mil
milions del Banc de Crèdit Local que té com a garantia
precisament aquests ingressos i, per tant, un grau de
seguretat molt gran.
Però, a més, i ara per tranquil.litat de tots els
ciutadans barcelonins, amb això anirem forts a la Generalitat i a l'Estat, i insistirem en el què ja estem dient ara:
A la Comunitat de Madrid, on hi ha un consorci per a la
gestió del transport públic, la Comunitat Autònoma paga el
50 % d'aquest dèficit. En canvi, en el nostre cas, el de
l'Area Metropolitana de Barcelpna, la Comunitat Autònoma no
paga res.
El que sí és cert, en canvi, és que l'autonomia
catalana paga dos terços de la inversió, en casos com el
conegut "Pla Felipe", que és un pla de ferrocarrils de
rodalies, metros i altres infrastructures d'accés a les
grans ciutats. En aquest cas 14 Comunitat Autònoma paga dos
terços de la inversió i l'Estlat un terç. En canvi, a la
�12
Comunitat de Madrid és a l'inrevés, és l'Estat qui paga els
dos terços i la Comunitat només un terç. Per què passa
això? Perquè la història hajl anat conformant d'aquesta
forma, però cal dir-ho molt clarament, no hi ha equivaléncia.
I de l'Estat què s'ha d'e4tigir? A l'Estat cal demanarli que sigui raonable amb l'anàlisi del contracte-programa
que es va signar en el seu moment i que ha quedat una mica
desfassat.
L'Estat ara està pagant kines 23 pessetes per viatge,
la qual cosa és positiva. S'hagi passat d'un sistema d'auditoria complicadíssim, en el qul l'Estat analitzava tots els
comptes de les companyies de transports per veure quina
part del dèficit pagava, a un altre sistema en el què es
defineix el què aporta l'Estat com una fracció del cost
del bitllet. Ara es paga 50 pessetes per bitllet -40 i
escaig, si es compra la targeta de deu viatges-. A més
d'aquestes 40 pessetes, 1'Es:at n'hi afegeix 20, i ens
mancarien encara unes 20 més, aproximadament, perquè no hi
hagués dèficit.
Jo he estat partidari d'incrementar les tarifes en el
moment en què ha calgut. Cada vegada que hi ha unes eleccions en aquest país -que és 4uasi cada any-, hi ha hagut
algú, que ha demanat que no s'atpugin les tarifes. I com que
aquestes veus han tingut influència en la Comissió de
1
Preus, que és la que ha de v tllar per la inflació i la
bona marxa de l'economia del país, aquesta comissió els ha
donat la raó i ens han reba ixat la tarifa que s'havia
�13
demanat. De manera que, d'aquestes vint i escaig pessetes
que manquen, sempre n'hi ha quatre o cinc que cal posar-les
en el compte d'aquestes bones( ànimes, que han volgut que
els ciutadans de Barcelona paguin menys pel transport
públic.
Ara s'està revisant la narxa del contracte-programa
perquè l'any vinent finalitzl, la seva vigència. La meva
opinió és que els canvis d'impostos i de tarifes, encara
que siguin marginals, tenen
(l os
costos: un, pagar més i
l'altre, canviar, que és un ccst psicològic, a vegades més
gran que pagar més.
Per tant, jo no sóc partidari que ara, de cop i volta,
s'apugin les tarifes del transport enormement, però sí que
sóc partidari de fixar una lí ia claríssima que digui que
en quatre anys arribarem a pa ar, no el 45 o el 50 % del
cost, sinó segurament un 60 o un 65 %. Ha de ser així o, si
no, no hi ha solució.
I jo estic segur -perquè conec la gent que hi ha al
Ministeri d'Economia i Hisenda- que, per molt que els hi
costi plantejar determinades
discussions o determinades
vies, i més en aquest moment, aquesta l'acceptaran.
Despeses de Capitalitat
Barcelona té unes despeses, que s'estimen en 17.000
milions anuals per compte de
Fa deu anys que demanem poder
'Estat i de la Generalitat.
discutir
d'aquesta qüestió
i
�14
no ho aconseguim. Crec, però, que ara el moment és a punt
d'arribar .
Aquestes són les despesep de museus, d'hospitals, de
conservatoris, de l'escola Massana, de palaus, d'orquestres, que té l'Ajuntament i que normalment els ajuntaments
no tenen. Són més aviat desPeses d'autonomies o d'Estat.
L'Ajuntament les té en funció de l'estat de les transferències que hi van haver i que no es van discutir amb la
ciutat de Barcelona.
Nosaltres hem estat gairebé deu anys en una situació
que jo en diria de piloteig, ¡però no hi estarem més. Hem
volgut fer les inversions que1han posat aquesta ciutat en
f
el nivell on havia d'estar ., al mateix temps, no hem
deixat de prestar cap d'aquests serveis. Que ningú no
pogués dir que Barcelona perdia l'Escola Massana o la seva
orquestra per culpa dels Jocs Olímpics. Però ara que tenim
els Jocs fets, ara exigirem a aquells que han de pagar, que
paguin la part que els hi pertoca. Per la ciutat, l'obligas
ció principal ha estat no lDerdre el nivell d'aquests
serveis, que són històrics i modèlics. La major part d'ells
tenen al darrera unes històries de caràcter ciutadà, de
caràcter polític i de caràcte_ pedagògic, importants. Sóc
partidari de mantenir aquests serveis, però no, ara ja no,
sense la part d'aportació au:onòmica-estatal que els hi
pertoca.
Els posaré un exemple que servirà bastant per entendre
què passarà al 93. L'educació. L'Ajuntament hi ha de
destinar 10.000 milions cada any, dels quals una part li
�15
pertoca pròpiament perquè tots els ajuntaments han de
mantenir els edificis de les escoles públiques. Però és
que, a més, l'Ajuntament té 40 escoles, cosa que els altres
ajuntaments no tenen.
En aquest país les escoles són totes nacionals, abans
eren de l'Estat i ara són de les Comunitats Autònomes. Però
l'Ajuntament té 40 escoles: 1'.1scola del Bosc, l'Escola del
Mar, l'Escola Massana, entre 4ltes. Quan s'ha discutit amb
els ministres d'educació, en han dit que aquesta competència ha estat transferida a l'Autonomia. I l'Autonomia
ens ha dit que a ells no els h: ho havien valorat. Quan els
van transferir les escoles públiques no els van transferir
les municipals i, per tant, n4 ens ho poden pagar.
I no és que hi hagi puranent malícia, és que el tema
és enormement complicat perquè s'acaba amb una discussió de
qualitat, que m'interessa moll posar de relleu avui aquí.
Per exemple, em deia el Ministre Maravall, quan era
Ministre d'Educació: "Jo ja eltaria disposat a pagar, però
no puc, perquè resulta que en els territoris MEC -aquells
en què l'Autonomia no ha rebut encara la transferència en
Educació- el Ministeri aplica
Llei d'Educació, sobre quants
ns estàndards que estan a la
alumnes hi ha d'haver per
aula, per exemple. Si es dóna el cas que una escola pública
en té menys, se li retalla el
oncert, és a dir, la subven-
ció va a la baixa. Hem analitzat Catalunya i hem vist que
això a Cataluya no passa. Per tant, quan l'Autonomia li diu
a vostè que no té diners per pagar-li les seves escoles, és
veritat i no és veritat. Perqul una part dels diners sí que
�16
els té, doncs si l'Autonomia apliqués els mateixos estàndards que el Ministeri d'Educ4ció està aplicant als territoris MEC, tindria un sobrant que l'hauria de dedicar per
pagar les escoles de l'Ajuntament". Qui tenia raó? Tots dos
segurament. En tot cas s'haurtn de posar d'acord.
1993, l'impuls renovat dt Barcelona
L'Ajuntament de Barcelon4 avui és una institució que
està muntada sobre un caval d'uns 250.000 milions de
ptes./any de despeses i ingrelsos, i està disposada a fer
el què calgui perquè aquest ca all, que és molt potent i en
creixement, porti beneficis a
a ciutat i no problemes. Que
no transfereixi situacions de dificultats financeres, sino
que les absorbeixi, i les pot absorbir. Això implica el què
jo en dic la tercera fase del4 Jocs Olímpics.
Els Jocs Olímpics han tingut una fase de concepció,
molt engrescadora -en Joan Mas Cantí en sap molt d'això-,
i una fase posterior d'inversif i de realització que s'acabarà, no el dia 9 d'agost sine el dia 12 de setembre, quan
s'acabin els Paralímpics.
I té una tercera fase, tan important com les altres
dues, que és el que els militars en diuen "la explotación
del éxito". Aquesta fase cons i steix en finançar bé el què
s'ha fet i en treure'n el màxim profit. I, en aquesta etapa
estem disposats a treure prof4 de totes les inversions que
s'han fet en tots els sentits: econòmic, financer, però
també ciutadà.
�17
L'Ajuntament té un patrimoni molt crescut de 680.000
milions de pessetes. Aproximadament la meitat d'aquest
patrimoni està posat al servei públic i, per tant, no és
disponible. El patrimoni actual és molt superior al que
havia estat històricament i fa front a un bon nombre
d'obligacions. Nosaltres l'administrarem amb un esperit
empresarial.
S'està creant dins de l'Ajuntament un equip financer
que té aquesta missió, i que té un crèdit molt important
per la qualitat de les persones que el formen. Un equip
dels més respectables, deixeu-m'ho dir, de la ciutat o del
país en aquest moment.
Nosaltres proposem que aquesta infrastructura que s'ha
creat sigui utilitzada i aprofitada amb una gran expansió
en el terreny cultural. Per què en el terreny cultural?
Perquè creiem que les inversions estan en marxa, que el 92
ha servit per endegar una colla d'inversions culturals
importants i perquè pensem que, en definitiva, el què una
ciutat d'Europa ha de fer, és ser capaç d'oferir una
qualitat de vida i un component cultural en el sentit més
ampli. Suficient com per atraure inversions i atraure
clients, i atraure la gent mél qualificada que és la que
volem atraure.
Pel que fa a l'urbanisme, la inversió privada ha de
prendre el relleu en els nous projectes que estem vehiculant, principalment els del front costaner, des del port
fins el Besòs. El mateix pensem respecte un altre segon
gran projecte que és l'acabament de la Diagonal. Volem que
�18
aquest projecte finalitzi en els quatre anys propers, amb
la qual cosa s'haurà triangulat la part que quedava de la
Barcelona municipal. I els estic parlant de la municipal,
perquè dintre de la Barcelona Municipal, amb aquest avantprojecte del Pla de la Sagrera s'hauran colmatat les
possibilitats. Això vol dir qúe nosaltres hem de treballar
colze a colze amb l'àrea metropolitana per continuar essent
motor d'una evolució en què hi ha moltes coses a fer, com
es deia en la "Gestión del caos" de l'any 1973. Moltes
coses a fer en aquest terreny i, particularment, en la zona
d'activitats logístiques que hi ha entre l'aeroport i el
port, amb o sense desviació de¡1 riu. Es en aquesta zona on
ha d'arribar l'ample de via europeu, sobretot l'ample de
via, també el tren d'alta vel citat, per descomptat. Però
molt més important per l'animació de l'aeroport i del port,
és l'ample de via europeu.
L'aeroport ha de tenir elldesdoblament que necessita.
El tren ha d'arribar a l'aeroport d'una forma diferent a
com arriba ara. Ha d'arribar -com molt bé ja va preveure en
el seu moment el Ministre Barrionuevo, quan era Ministre de
Transports- passant per davant, i no acabant a l'aeroport,
sinó seguint en direcció a S
ges i Tarragona.
Així l'aeroport serà com 1ausana respecte de Ginebra,
una parada del tren que va des de Sitges i Tarragona a
Barcelona i a
França. Aquest
da.a
veurem que la gent anirà
a l'aeroport. Està demostrat psicològicament que els trens
que acaben en un cul de sac no són rendibles, sí que ho són
aquelles parades que estan posades en una línia.
�19
Per nosaltres, doncs, cultura en el sentit més ampli,
inversió privada amb urbanisme municipal i àrea metropolitana són les grans línies d'avenç.
I àrea metropolitana no vol dir només unes activitats
d'inversió en un punt concreto vol dir també, per exemple,
la redefinició del servei de r odalies. L'àmbit que hauria
d'abarcar és el de la la regió metropolitana: la dels
quatre milions i escaig d'habitants, no la dels tres
milions. La regió I, ja definida per Pau Vila ha de funcionar millor com a àmbit de la xarxa de rodalies en la que,
segurament, arribarà un dia eln què s'haurà d'implicar-hi
també una part de capital privat. N'he parlat amb la Mercè
Sala d'aquesta qüestió.
Cal que els serveis de ¶odalies t el vuit català en
definitiva, puguin ser gestionats d'una forma que tinguin
més relació amb la demanda, tant des del punt de vista
tarifari com, sobretot, des dej punt de vista de la qualitat. Que les rodalies puguin esdevenir una mica les autovies, les rondes si voleu o els túnels. Si hem après a
dotar-nos amb les infrastructures per la mobilitat amb
l'automòbil particular, per qiè no ho hem de fer amb el
transport públic, i concretament amb el pla de rodalies?.
Hi ha previstos 120.000 milions d'inversió d'aquí a
l'any 2000 per projectes de sanljament i d'abastament d'aigües a l'àrea metropolitana. AijIcò comportarà uns ingressos.
També des d'un punt de vista financer són inversions que
tenen una seguretat. Hi ha els ¶ànons 1 que actualment estan
una mica en crisi perquè la gent es pregunta si realment
�20
estan justificats pel tipus de serveis que s'obtenen. La
gent veu l'estat en què es ttoben el Besòs i el Llobregat
i es pregunta sobre la justificació d'aplicar el cànon de
sanejament. La gent, també, pensa que l'aigua no té el bon
gust que hauria de tenir -que ja és millor des que s'està
{
ampliant la planta d'ozoonització-.
De manera que ja veieu que hí ha projectes per davant.
I, abans d'obrir-me a les vostres preguntes, valdria que
sabessiu que a l'Ajuntament de Barcelona tenim una convicció. Creiem que els Jocs han creat un concepte nou: el
concepte de ciutat
competitiv4. En el temps que hem estat
preparant els Jocs, hem anaticreant, sense saber-ho, un
concepte nou, que és que les àiutats es poden governar com
una empresa i, tanmateix, servir l'interès general.
I la idea que nosaltres vendrem a Europa, dintre del
que és el sistema de ciutats europeu, és, justament, la
importància que les ciutats actuïn d'aquesta forma, en
funció de l'interès general però amb una clara formalització empresarial de les seves a Ctivitats.
Cada vegada són més les ziutats que s'adonen que no
poden prestar els serveis amb la qualitat i quantitat que
demanen els seus habitants,
si
empreses, canviant d'escala.
{
f
no és, com passa en les
Però una ciutat no pot canviar d'escala a voluntat, si
és que l'escala de les ciutats té algun sentit. Perquè,
quants habitants té Barcelona?,1.650.000 habitants? Puja o
baixa el nombre d'habitants de Barcelona?. Els divendres a
�21
la nit, si marxem per les autopistes veiem que entra tanta
gent com surt.
S'està creant la Catalunya-ciutat de la que parlaven
els nou-centistes. S'està convertint en una realitat, que
es manifesta, per exemple, en què hi ha ha molta més gent
de Rupià -que treballen a Girona- però que baixen a Barcelona sovint. Abans els feia malta por i ara els interessa.
Per tant, si és que la talla d'una ciutat té algun
sentit fora de la seva àrea tgetropolitana i, fins i tot,
del seu país en el cas de països petits o regions en el
sentit geogràfic de la paraulal és perquè que la seva força
prové d'un hinterland important, d'unes connexions sòlides
com les que nosaltres estem intentant crear amb les cinc
ciutats del nostre entorn. Es ]la xarxa C-6: Tolosa, Montpeller, Saragossa, València i Pa lma de Mallorca. Però també
ho són les aliances amb altres ciutats.
Hi ha projectes de compartir una orquestra entre dues
o tres ciutats. Fins ara hem estat acostumats a què una
orquestra era d'una ciutat: la de Viena, la de Berlín. Ara
hi ha ciutats que es plantegen de fer l'orquestra VienaPraga o Viena-Budapest. Potser) nosaltres ho haurem de fer
algun dia. Potser amb València que és d'on venen els
millors instrumentistes de vent.
Aquest és, somerament, .'esperit que jo us volia
transmetre. Barcelona té la convicció de poder vendre una
mercaderia que es diu, no només Barcelona, sinó ciutat, com
a concepte.
Res més. Gràcies.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
1993, l'impuls renovat de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-07-06
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Economia
Planificació
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Futur
Model social
Description
An account of the resource
21 p. Conferència pronunciada per l'alcalde Pasqual Maragall, sobre els reptes i oportunitats després dels Jocs Olímpics.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cercle d'Economia
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2697/0000001590.pdf
1b93a4b81f38a86c9e9ed33249148e48
PDF Text
Text
SI
SALA BROX_
6 de maig del 1.985
Transcripció de la conferència de
PASQUAL MARAGALL i MIRA
�Moltes gràcies. Muchas gracias a Migo. Nunca me había pasado
esto de salir como en el teatro, realmente. Y menos de hablar en
una mesa de vidrio. Es una situación absolutamente inédita, la
que me encuentro.
Com veig que la majoría de la gent són del país m'imagino,
doncs potser que parlaré en català, si no hi ha ningú que tingui
inconvenient. Tractaré de parlar relativament lent cosa que en
mí és una mica difícil, perb ho intentaré.
Jo els confesso que aquesta conferbncia, per mi, és una cosa
que té un problema i té un atractiu. Un problema perqué realment
és un tema que no és el meu tema. No te perque ser-ho, ademes,
art i cultura. El tema, vull dir del cicle, el tema que eneapga
la la conferbncia d'avui. En canvi, a sota hi ha un subtítul,
que si que és el meu tema, que és el nostre tema, que és la Bar
celona del futur.
Que s'ha fet
Jo d'entrada vull dir que no faré, ja que és diu que és la
Barcelona del futur, el tema del qual s'ha de parlar, no faré
una histbria. Encara que sigui molt breument faré un recordatori
del que jo cree que ja s'ha fet, es a dir que Barcelona ja és o
ja ha fet l'Ajuntament, també, en aquests darrers nays, en maté
ria d'art i de cultura.
Recuperació membria cultural
Jo cree que cal dir molt clarament que s'ha fet una recupera
ció de la memoria cultural, recuperació deis noms de la nostra
història artística, des de Casas fins a Apel.les Fenosa fins
a Ramon Rogent i des de Gargallo i Julio González a Manolo, per
exemple, en pintura, en escultura. Ho sabeu prou. No ho haig de
repetir.
�Hi ha hagut durant aquests últims sis anys, que ja són sis
anys d'Ajuntaments democràtics, de Barcelona democràtica, una
recuperació de la membria colectiva. Inclus jo diria un accent
especial en temes que tinguessin que veure amb la recuperació
d'aquesta membria.
Crec que ha hagut també una multiplicació d'iniciatives locals, a nivell de barri, a nivell de ciutat, a nivell de distric
te. Jo crec que hi ha hagut iniciatives que estaven esmorteides,
que en la tradició democràtica es van, d'altra forma, començar
a manifestar i que en aquest periode s'han disparat; s'han poten
ciat i s'han disparat. Positivament i afortunadament, I que en
el últim periode veiem, potser, i amb aixó ja m'endinso una mica
en temes de futur, un problema d'ajust entre aquesta multiplicació i aquesta explosió d'iniciatives locals, i el que hauria de
ser, el que haurà de ser el paper del sector públic,i concretament de l'Ajuntament en tota aquesta histbria. Tema aquest, com
sabeu enormement conflictiu, inclús contradictori, com diré des
près.
Música
Crec que hi ha hagut un dignificació de la música a Barcelona.
Es a dir, que tenim un Liceu que no teniem, de categoria important.
I tenim una música, al Palau, í tenim una música també, créc modestament, al Conservatori, que són dignes i no ho eren.
Es a dir, que una mica, aquesta onada de recuperació ha arribat
a tot arreu. Jo diria que també la multiplicació ha arribat una
mica a tot arreu.
Teatre
En teatre, molt succintament, crec que hi ha hagut el naixement
de les coses entre les quals hem de triar. Es a dir, hi ha hagut
el retorn de les nostres figures. Hi ha hagut també l'exportació
�a
de les nostres figures, cosa menys esperada. Vull dir, potser
no tothom s'esperava que el període democràtic, a la Barcelona
democràtica, el que hi hagués fos precisament una exportació
teatral molt important, concretament a Madrid, però també fora
d'Espanya. I aix6 ha suceeit. Es a dir, artistes, creadors i
directors teatrals han triunfat afora. Cosa que ha espantat a
més de un en el sentit de dir " nosaltres no som capaços de
donar—los l'àmbit que ells haurien de tenir a casa, haurien de
triomfar aquí,estan triomfant a fora, és senyal que la ciutat
no és capaç de oferir els recursos que realment calen per que
aquesta gent triomfi aquí" pero que també es pot llegir a la
inversa, es positiu, en la mesura en que noms serem capaços
i això es una de les tesis de la meva conferéncia, crec que no
més serem capaços de crear un art i una cultura, si es que això
te algun sentit de dir—ho així, que s'aguantin potents i poderosos,
si som capaços d'exportar. Igual en teatre, igual en cultura com
en economia. Per una raó que ademés en economia no es dona, que
és que en aques cas els productes exportats tornen, i tornen
sabent—ne més. I ara, si em sent a lo millor s'enfada, en Lluís
Pasqual, quan torni del Centro Dramático Nacional, en sabrà més
del que sabia quan va marxar des del Lliure, en sabrà més. Però
tornarà, aixb us garanteixo perqué m'ho ha dit. De manera que
¿ que tindrem aquí ? tindrem un Lluís Pasqual un altre vegada,
desprès d'have-lo perdut, per dir—ho així, com ha dit algú de
vegades "Perdut per Catalunya". No senyor, no està perdut per
Catalunya, sino que està guanyant per Catalunya un coneixement
que portarà aquí i que rendirà, que tindrà un rendiment positiu.
Això molt succintamentper dir el que jo crec que ha anat
passant el que crec que és la situació actual i el que ha estat
aquest període de recuperació democràtica.
Urbanisme
I ara també, molt brutalment, molt succintament, dir.vos el
que jo penso de la Barcelona del futur en matèria artística i
cultural en la qual jo incloc també la matèria urb an ística per
descontat.
�Parets fora
Si hagués de definir amb una frase una mica provocativa, i
en aquesta sala se'm permetrá, en una altra audiència potser
no, diria que la política que cal fer i que Barcelona ha de fer
és una política de treure parets, de treure obstacles. Parets
fora, obstacles fora. Barcelona ha de ser transparent. Ha de ser
més transparent. 1 ara explicaré el que vull dir amb això.
No es pensin que és una fórmula que no te res al darrera, té
al contrari, tota una colla de mesos, d'anys ja d'exercici
d'Ajuntament democrátic de Barcelona al darrera que em convenç
de que donat el que és Barcelona, donat el que és aquesta ciutat,
donada la seva histbria, donada la seva realitat, el millor que
podem fer de cara al futur és projectar la seva transparéncia.
El seu esponjament„ com diuen els urbanistes amb aquest nou ba
rroquisme que ells han inventat i que imposen, perque es maco,
és bonic i és explicatiu. Jo cree que s'ha d'esponjar Barcelona.
Cree que Barcelona és una ciutat que té una riquesa precisament
la seva densitat humana i per problema, també, la seva densitat
humana.
De manera que si el que volen és aprofitar al máxim tots els
avantatges de la densitat, i eliminar-ne els inconvenients, el
que caldrà evidentment és que la mantinguem, que Barcelona no
minvi, però l'haurem de fer més transparent.
¿Que vull din amb "més transparent"? ¿Que vull dir amb "parets
afora"? Vull din que Barcelona cree que no es coneix massa,
Barcelona no coneix prou la seva prbia potbncia, ni la seva
pròpia bellesa. A Barcelona es ritual que hi hagi entesos que
coneguin les belleses que té o els mérits que té o els actius
que té i que tantmateix aquests romanguin més o menys amagats.
Es a dir que ha de haver-hi algá perque ens ho expliqui perquè
no se saben o no es coneixen.
I això es veritat, per exemple, amb les vidrieres noucentistes.
�Ha hagut d'have phi tota una recuperació de l'estudi de l'atenció
sobre el modernisme i sobre les vidrieres (quan jo era menut me'n
recordo que em semblaven - diguem-ho clar - lletges) perqué ens
adonessim d'aquesta riquesa que tenïam amb aques modernisme de
les vidrieres de l'àxample. I ha hagut d'haver-hi persones com
en García Martín, com la Pilar Muñoz que es posessin, ciutadans
ilustrisims i que tenen el mérit d'haver trencat aquesta barrera,
aquesta paret, h'haver tret aquesta paret per saber el que ja
sabiem que hi eran perb que no miravem, em tot cas. Eren les vi
drieres que hi havia dintre de les cases de l'Eixample. Que,
repeteixo, anys enrera no eren una cosa que es valorés. I ara
hem sabut que allb que teniem dintre de les parets de l'Eixample
era molt important. I que aquelles vidrieres, que nosaltres estavem acostumats a veure i que a alguns inclus potser no ens
agradava, resulta que mundialment tenen una importància, fora
de Barcelona tenen importància, tenen valor.
Això és el que vull dir quan dic " parets Lora", quan dic
transparència, Vull dir que hem de ser capaços d'explicar tot
el que som à tot el que tenim. I ademés vull dir-ho d'una forma
molt gràfica i molt física i molt real. No només es veritat en
el cas que he posat, sino que es veritat, per exemple en el cas
dels jardins de Barcelona.
Barcelona és una ciutat que tothom sap que no té verd, que no
té espais verte, que no té pares, que no té jardins. Si que en té.
Clar que en té. Però estan darrera de les parets. Aquest és el
problema. Es a dir, a Barcelona ens trobem amb la paradoxa de
que segurament, les xifres canten i la densitat és molt important .
Per tant, segur que hi ha menys vert que en altres capitals.
Perb aquell que hi ha, i que no es conta a lo millor es un verd
privat, per dir-ho d'alguna forma. I Barcelona ha adherit a
aquesta costum d'amagar la riquesa, d'amagar allb que és bonic -per les raons que siguin, hi ha 1000 interpretacions -- i es queda
sense poder veure allb que només quan cau descubrim. Per exemple,
al Passeig de la Bonanova, quan cauen les torres les veiem.
rzl
�Hem fet nosaltres una proba, a l'Ajuntament, amb la Quinta
Amèlia de Sarrià. Amb el parc de la Quinta Amèlia. Vostés saben
que el Parc de la Quinta Amèlia a Sarrià era part d'una finca
molt gran que té ara una edificació, que és el centre cívic de
Sarrià, un carrer que hi passa pel mig i a sota el jardi, el parc
de la Quinta Amèlia. Doncs molt bé, aquest parc, inclus el parc
públic, era privat, en el sentit de que estava privat de veure'ls
hi havia unes parets. Si vostés passan ara -- ara no perqué hi
ha obres -- però, si passan d'aqui uns dies pel carrer, em penso
que es deia Trinquet, que es aquest que puja davant els Caputxins
cap a Sarrià, cap a Duquesa d'Orleans, veuran a ma dreta que hem
tirat la paret. ¡ Ah miracle ! De cop i volta resulta que allb
que era una paret i que era una cosa que només es veia si un
tenia la virtud de viure, en un pis alt, tothom ho veu. I va
apareixent una Barcelona verda. Ademés molt bellament verda,
perq ue està conservada verge, es un jardí, perqué es una cosa
que s'ha treballat.
Seminari
I el mateix diria de tantes i tantes de les edificacions
d'aquesta ciutat, dels edificis públics importants d'aquesta
ciutat que tenen una riquesa de jardi, una riquesa de verd i
que no es veuen. Començaria pel Seminari -- si em sentís el bisbe
no sé que diria -- pero començaria pel Seminari: aquella paret
no hi fa res. I continuaria segurament en part per la Universitat
ï amb coses de l'Ajuntament, siguem clars.
Ara imaginem que seria baixar pel carrer Balmes -- i apart
que hi hauria de haver.hi arbres al carrer Balmes, ja he dit
que avui seria provocatiu, dones apart de que hi hauria d'haver-hi
arbres al carrer Balmes perque seria, i serà, i serà, com el carrer
Muntaner, que la gran diferencia que té, apart dels tranvies que
van haver, amb el carrer Balmes és que té arbres. Llavors el carrer Muntaner és un carrer esplendoros, magnífic, que te al tanto
una altra diferència: des de dalt es veu el mar.
f ^l
�Perb si el carrer Balmes tingués arbres seria evidentment un
carrer molt diferent del que és ara, en tindrà. Perb és que ademés,
al arribar a Consell de Cent imaginem, perque aixi será, ja el
podem començar a veure,que en contes de veure una parét, repeteixo,
i a m à esquerra un bloc de vivendes, imaginem que un de través,
en diagonal, en biaix veu la Universitat. 1 no només la Universitat, sino el Jardí de la Universitat, el carrer Aribau i la
Granvia.
aquesta operació que és tan barata, que és tan senzilla,
de treure les parets ens donará unes perspectives que no tenim.
Barcelona és una ciutat carent de perspectiva. Digem.ho ciar, no
en té, té les de Montjutc, té les avingudes, la Diagonal, l'entrada a Barcelona per la Diagonal es magnificent e és magnifica,
té la propia Granvia, etc. Perb tot el altre no és perspectiva,
només es veu des de l'aire.
L'Eixample que és tan meravellos, i els urbanistes ens ho
(balen cada dia, és aquest redescubriment que estem fent, en canvi,
no es viu, no es veu. Es pot sentir quan un va trasladant-se perb
no es veu tot seneer.. Llavors el que hem de fer, jo cree, és
reprendre, guanyar mes perspectives que no tenim per veure el
que ja tenim. No cal inventar massa res. El que cal és desinven
tar. El que cal es desfer, ordenadament i respetuosament, perqué
no cal que ningú s'enfadi, no cal tirar res que s'hagi de mante
nir.
Perb aixb hem de fer-ho. Hem de treure parets, hem de fez'
Barcelona transparent. Hem de fer Barcelona coneixedora de la
seva potència, perb també de la seva bellesa.
La ciutat metropolitana
Amb tot aixb ?ligaría un tema que vindrà una mica més endavant,
en aquesta conferbncia, que no vol ser molt llarga p erb si suggeridora de bastants temes diferents, que sería el tema de la ciutat
metropolitana.
�Jo cree que aquesta és una altra barrera que hem de vencer.
Físicament i espiritualment. Fisicament perqué hi ha barreres
que s'han de vencer p hi ha comunicacions que no van.
Connectivitat
Barcelona és una ciutat mal comunicada internament. No vull
dir que el tràfic, com deja
sigui molt dolent, perque
l'he sentit des d'allà darrera. No. El tráfic es dolent, però
ring°,
és relativament menys dolent que en altres ciutats. Es a dir,
la malla aquesta perpendicular ortogonal que hi ha a l'Eixample
absorbeix, i aixó está demostrat, indios matemáticament, absor-
beix extraordináríament més que no pas un sistema clàssic de
cinturons circulars que a Barcelona ja sabem que és molt complicat, en part perque hi ha el mar, i per altres raons.
Es a dir, no es un problema de connexió interna dins del cen
tre. Jo cree que és un problema de connexió interna de la Barce
lona més gran, de la Barcelona metropolitana, de la ciutat metropolitana, de l'àrea metropolitana. Aqui si que hi ha barreres.
Hi ha barreres perqué les comunicacions son insuficients.
Els carrers del Barri del Besos, si vostes el coneixen,
s'acaben amb el riu. 1 de vegades abans del riu. Fa un 'Jemps
vostes debien veure una foografía en cite el Sr. Jordi Parpal
jo mateix estavem davant d'una fàbrica,que era la Bultaco,
que queja perqué la máquina, la pala, la tirava. I allò no es
tirava perque sí. Era una fábrica abandonada en la qual s'hi ha
d'obrir un =ni, que és Cristòbal de Moura, un carrer molt ample
que el que ha de fer es obrir aquest cul de sac que avui és el
barri de la Mina.
Es a dir, hem d'obrir camina que existeixen sobre el plano,
i que són possibles i que s'han d'alliberar.E1 mateix diria a
nivell de les grana connexions, al nivell de la Granvia, de
l'autovia de Castelldefels. Aquestes vies s'han d'obrir i al
mateix temps s'han de respectar els cascos urbans, es ha dir,
�els hem de vorejar. I aixb no és impossible de fer, aixb ho
tenim pensat. I l'alcalde de Castelidefels, que está aquí amb
nosaltres, ho sap. El tenim dibuixat. El que passa és que hem
defer-ho.
Collcerola
¿Que tenim dibuixat també? Tenim dibuixat la perforació de
Collcerola, del Tibidabo. I aixb s'ha de fer. S'ha d'acabar amb
la idea de que hl ha microclimes, de que la muntanya es una pro
tecci6... La muntanya, Collcerola, es una riquesa en sí mateixa,
es un pare en sí mateix. En Nicolau Rubió, el gran arquitecte
paisatgista català, el que va fer la plaga de la Sagrada Familia,
etc, deja que en el futur el Collcerola, el Tibidabo seria el
parc central de la connurbaci6 barcelonina, seria el Bois de
Vincennes, deja ell, de la connurbació de Barcelona. Hem de
fer-ho que sigui. Ara, aixb no treu en absolut que nosaltres
el que hem de fer també és fer transparent aquesta ciutat metro
politana o gran dintre seu, perforant el tunel i fent del Tibidabo, no un obstacle, sinó un lloc central efectivament.
Es exactament el mateix, aixb es una transposició, pero passa
una mica el mateix que en el Pirineu. Hi ha tot aquell somni
català de que arribará el dia en que el Pirineu regnarà i que
el Pirineu será centre. Molt bé, ¿ quan será centre el Pirineu?
El Pirineu será centre quan estigui foradat per sota, aixb está
clarissim. Es a dir, quan hi hagi una comunicaci6 important entre
les dues bandes que no sigui a través de l'escalada que practicament significa passar els coll d'Ares o del Puig Morens. El dia
que el Pirineu sigui realment fluid per sota, cosa que no ataca
en absolut, no és cap manca de respecte pel Pirineu en si mateix,
el Pirineu será centre.
Dones jo us dic que el Tibidabo, el que nosaltres en diem el
Tibidabo i que més propiament és el Collcerola perque es una
serra de més 5.000 ha. será el pare central de l'Area Metropoli
tana, ho será sobre tot quan sigui permeable, quan sigui trans
parent, també, des d'aquest punt de vista fisic. Que és una cosa
�en la qual estem i en el que desgracid.dament, com que és un tema
d'aquets de cooperació institucional, triga, triga molt. Triga
més del que ho hauria d'haver estat.
Però no ens en anem per temes estrictament de l'urbanisme.
Perque aleshores parlariem poc del que potser és específic d'aquest
escenari, que és pafinr d'art i de la cultura.
Centres del futur
Deixtm dir només, en mathria urbanídica, que la Barcelona del
futur tindrà tres centres. La Barcelona estricte, estic parlant,
no la metropolitana. El centre tradicional, que s'anat desplaçant
i está demostrat, des de la Pça. Catalunya amunt pel Passeig de
Grácia fins al cinc d'oros i desprhs cap a la Pça. Frances Macià,
que avui es prácticament, des del punt de vista econbmic el centre de Barcelona. Aixb está mesurat econòmicament. Perb també dos
centres, N—S o E—W que són el correspon a l'eix Numància—Pça.
ihstact(de Sants— carrer Tarragona—Pça. d'Espanya—Montjutc, aquest
és un gran eix, que ja está construtnt—se, que ja es veu, que ja
és palpa, que ja es toca, que ja te les obres, que ja la gent
l'està identificant. I un altre que es el de l'altra banda, el
del Nord, el de Llevant, si valen, que és el de Marina, el de
Carles I. Es a dir, l'eix Sagrada Família—Poble Nou, per enten
dren's. Aquest esth més per fer. Está més per construir.
Eix Nord—Llevant
Aquest segon eix, vostes imaginin, que quan aconseguim una
de les operacions que ara ele explicaré, que és l'aixecament de
la via ferroviària de la platja del Poble Nou, de la linea que
lliga l'estaci6 de França amb el riu Besós per seguir per la
costa, quan aixequem aquesta via férrea, que l'aixecarem, perque
ja está acordat, ja está aconseguit, vostes podran anar passejant
des de la Sagrada Familia fins el mar en 35 minuts. Passejant.
Aixb es diu de seguida i sembla que no és per tant perque,
primer de tot, la gent ja no passeja, i en segon lloc potser
35 minuts és bastant. Perb no és molt, i imaginem el que signi
�fica que una cosa que nosaltres veiem tan urbà, tan central, tan
congestionat com pugui ser la Pça. de la Sagrada Familia estigui
a mitja hora de caminar de la platja, de la platja. Es a dir,
sense cap mena d'inconvenient, d'entrebanc important en el camí.
Dones no hi haurà cap entrebanc, perqué en aquesta política
de transparIncia i de tirar parets i obstacles el primer obstacle
que tirarem será la via del tren. Vostes saben que hi ha dos vies
que surten de l'estació de Franca, una que gira en forma circular
cap el carrer Arad, passant justament per allá, per Carlos I,
per Marina, i una altra que segueix la costa. Dones molt bé, la
primera l'ensorrarem i la segona la treurem.
De manera que això serà possible. Es a dir, aquest eix que
avui te un cul de sac ell mateix també, aquest eix que té una
paret ell mateix, no el tindrà. Aixb pensin que ja hi ha un acord
de les administracions que estan involucrades aquí sí, amb aixb,
que són, el Ministeri de Transporte, básicament, la Generalitat,
la C.M.B. i l'Ajuntament de Barcelona per tirar-ho endevant.
I aixb tirará endevant. I aqui tindrem un altre eix central,
per dir-ho adxí: No és que hi hagi una plaga central, és que és
un eix que creará vida al seu entorn.
Pensin que a l'entorn d'això hi ha coses tan importants, per
donar vida, com són, a la dreta el Parc de la Ciutadella, i per
tant el Parlament de Catalunya que deixará de tenir una esquena
per tenir una cara en aquell cantó, en el que és ara el carrer
Wellington, que algUns de vostés, molts, coneixen,
altres
potser no, dones ara és un carrer tancat. Es a dir, és l'esquena
del Parc. No te entrades al Parc per allá. Dones aquest carrer
Wellington, que está entre el Parc i Carles I, i aquest és el
que els estic dient, el que será será un carrer molt important
i molt rie. Per que allá hi haurà precisament, l'entrada, per
aquesta banda, en el pare de la Ciutadella, l'entrada per aquesta
banda en el Parlament de Catalunya, no en el Museu d'Art Modem
perque ja els dirè que aixb canviarà de lloc, però sí en aquest
centre tan important. I al mateix temps, al propi carrer Wellinz
ton, a l'esquena tindrà en aquell asil de vells que hi havia,
que quan vam entrar va ser una de les impresions fortes psicoló
�giques que jo vaig tenir, de coneixer, con un centre de misèria,
com un autèntic centre de misèria, que avui està pràcticament
vuit, utilitzat per protecció civil.
En allà hi tindrem, esperem-ho, un centre important d'ecologia,
i potser de botànica. En tot cas els explicaré que tal com hem
dividit la ciutat en el Pla de Museus, la zona de la Ciutadella
és la zona de la Ciència. Hi ha el parc Zoològic, que s'haurà
de traslladar en part, perb que seguirà tenint una presència,
com tenen a altres ciutats del món, el Zoo junior, el zoo "petit".
Hi ha el museu de Zoologia, propiament, hi ha el museu de Geologia, la colecció Martorell. Tot això, ja creat històricament,
una concentració de museus de ciència molt important, que tindrà
la seva sortida també per aquesta banda.
Pero ademés al gran edifici de l'asil de Wellington, que els
recomano que visitin, si és que es pot visitar, que ara mateix
no ho se dir-ho, penso que potser encara no, però els recomano
que es vagin apuntant a l'agenda per anar-hi. Perque aquest edi
fiti que és magnífic, que és de la época magnífica dels nostres
avis q ue van fer-ho tot, pràcticament, en aquesta Barcelona de
l'eixample, aquest edifici té en el seu sostre, un "réservoir",
un gran dipòsit d'aigua, que en el seu temps va ser el dipbsit
d'aigua que alimentava el llac i la font del Parc de la Ciutadella, que avui està alimentat per altres mitjans, però l'aigua
hi és en allà. I tan hi és que és un punt ecològic import an t.
Hi ha aus, hi ha ocells que hi fan parada, dins dels itineraris
dels ocells, aquell lloc és important.
Dones imaginem que aquest edifici, i estem sempre en el domi
ni de la ciència ficció possible, perque ja està planejat, i és
qüestió de temps i de diners. I els tindrem. Perqué són coses
cares però no impossibles. Imaginem, dones que en aquest edifici
hi haurà el museu ecològic, el que a mi m'agradari dir-li el mu
seu Margalef si el Margalef me'l permeteix. Es a dir, el Margalef
ha de fer el seu museu a Barcelona, aixb, és evident, el museu
del medi ambient. I al damunt d'aquesta gran reserva d'aigua,
possiblement, més facilitats terciàries, mes instal.lacions
terciaries, que podan ser -- ho tenim díbuíxat també-- un
�restaurant que seria el restaurant del pare, el que va ser antigament el restaurant del pare. Es a dir, el restaurant on hi
anessin els parlamentaris del Parlament de Catalunya, per descontat, però també la gent dels museus i els ciutadans que hi
volguin anar,
Ja veuen que aquesta zona va guanyant en qualitat i en densi
tat. Iii ha el laboratori municipal. 1 desprhs hi ha les casernes,
la intendbncia militar, que marxarà. Marxarà d'allà no perque
jo ho digui, sino perqué n'hem parlat i pot marxar. Forma part
deis plans de l'exhrcit que aixb sigui així. I en aquest lloc
fantàstic
i ara jo si que els aviso que els clic un desig
no una realitat, aixb no está planejat, és el meu desig i cree
que seria fantàstic
podria anar-hi, hauria d'anar-hi el Tri-
bunal Superior de Justicia de Catalunya. En aquest moment, el
Tribunal Superior s'està planejant que estigui al que hem podriem
dir les golfes, amb tot el respecte, del Palau de Justicia antic,
que ja han vist vostès que está en obres. I s'hi está invertint
molts diners i será molt digne. No die que no ho sigui. Ara,
possiblement en el futur, i aixb m'atreveixo a dir-ho perque
n'he parlat, amb el conseller de Justicia i amb el president
de l'Audihncia, amb tots dos. I tots dos comparteixen aquest
desig, que de moment és només un desig, no és un plan, que en
allá on ara hi ha dos mançanes senseres, que són 20.000 m2
d'IntendIncia militar hi poguhs anar un gran edifici, que possi
blement hauria de ser modem, no té perqué ser una retòrica
antiga, una còpia de l'antic, que seria el Tribunal Superior
de Justicia de Catalunya.
Imaginem que aixb está lligat, per proximitat, amb l'actual
Audihncia i que está lligat amb el Parlament. Alla hi tenim un
eix absolutament important des del punt de vista cívic. Eix,
a més, que des del punt de vista del transit s'ha convertit
en una manera d'anar, repeteixo, des de la Sagrada Familia al
mar.
�Eix Sud-Ponent
Ja veuen dones com és aquest segon centre, així com el primer
ja no l'explico, perqué és més conegut, l'Escorxador, l'Espanya
Industrial la veuran dintre de molt poc inaugurada -- és un pare
fantàstic, magnífic, dissenyat per un arquitecte base, Peña
Gauchegui, que des de dalt, si se'l miren, ara quan passin preguntaran que hi fan aquelles columnes. L'han de veure des de
baix, també. Es a dir, l'han de veure entrant per l'entrada natural, que seria l'entrada de l'Espanya Industrial des del barri
d'Hostafrancs. Entrant des d'allá, el que va ser la gran estesa
del Vapor Nou, que se'n deja, de l'Espanya Industrial, no el
vapor ven, el vapor nou, el vapor deis Riel'. Aquella gran
estesa manté encara avui els arbres que s'hi van plantar, que
són uns platans, robusts, importants, un edifici al mig que será
escola r i tot el demés, amb més dimensió que l'escorxador, i no
cree equivocar-me, un gran pare. Un gran pare que s'acava en un
llac que bordeja i que separa el que és pare del que és una
rampa que puja fins la plaga de L'estació de Sants, la Plaga
deis Palsos Catalans. I en aquí s'aixequen aquestes columnes
immenses que el que fan, jo cree positivament, és trencar la
monotonia de l'espai circundant.
Pça. Estació Sants
Abans d'haver-hi la Plaça de l'Estació de Sants que és molt
discutida des del punt de vista urbanistic, hi havia un entorn
absolutament miserable des del punt de vista gràfic, perdir-ho
així. La suma d'allb que en diuen la Torre de Catalunya amb
l'estació de Sants, propiament, donava un resultat pitjor que
zero, molt dolen.Molt antithtic.
Cree que la plaga, tal com està ara, que com deia un conductor de camió una veada, que es va estacionar davant meu amb
la llum vermella al c( Numáncia o a Infanta Carlota, no record°
ben on era, jo em mirava la plaga ell també, s'estava acabant,
ell em mirava a mi i jo u preguntava "que li semblava? i ell
em va dir "Es intrigant Sr. Maragall". Bé, dones aquesta plaga
�intrigant jo cree que ha aconseguit trencar una asimetria.
Dones el que esta fent en Peña Gauchegui al darrera, a l'Espanya Industrial, és una mica prosseguir aquesta forma de digni
ficació deis volums que per si mateixos eren irrecuperables.
L'urbanisme que hem tíngut, ha sigut tan absolutament miserable,
en ele darrers cínquanta anys que evidentment cal una certa potència per trencar aquella monotonía i aquella asimetria. I tota
potbncia urbanística és perillosa, això jo ho reconec, i es arris
cada, i la gent pot dir "al tanto que això que s'està fent és
molt arriscat, al tanto que és molt personal, porta molt el segell
d'aquells que ho fan". Bé, i qué. Es important que ens arrisquem,
és molt important que ene arrisquem a donar als artistes, jo cree,
als millors, la possibilitat de posar el seu segell a les obres
que s'estan fent, a la Barcelona d'avui. Si no,
que tindrem
será aquesta cosa que va ser la marca de fábrica del periode de
transició, que és molt important, que és el "Salvem" punts sus- .
pensius. Salvem-ho tot. 1 ja he dit fine a quin punt això en mereix respecte i ho estem practicant, i és el que hem fet: recupe
rar la memòria col.lectiva salvem-ho tot. Perb creen coses noves,
perque altrament el que estarem fent és una burda chía del passat.
Una mena prevenció o un nou ritual, una mena litúrgia de record.
I em penso que les ciutats no viuen d'aixb, no viuen purament
d'això.
Per tant en aquest eix hem donat també, com he dit abans,
possibilitats ale creadors de que crein per trencar allò que ha
sigut la medíocritat ambient dele darrers anys. Aquests són els
dos eixos centrals, els dos centres nous que compensen el que és
el centre tradicional. I apuntem cap a una cosa que jo en penco
que si no ho digués vostés no m'ho perdonarien perque quasi sempre
s'em pregunta sobre aquesta qüestió. Apuntan concÍetament cap a
la muntanya de Montjutc, es a dir, cap a la Platja delPoble Nou
en un cas i cap a la muntanya de Montjútc en un altre.
J.J.0.0.
I aquí és on apareixen ele J.J.0.0. con element de vertebració.
Els J.J.0.0. el que ens permeten és d'acabar una muntanya que el
�29 va deixar a mig acabar. Va construir magníficament fins a la
meitat 1 inclus es va aventurar una mica a dalt de tot amb l'es
tadi, perb que no va acabar perque la banda de Ponent i la banda
de Sud, si volen vostes, no está acabada. El que es diu el Parc
del Migdia no esta fet.
Montjutc
En aquest eix apuntem cap una muntanya de Montjutc sblida i
realment acabada que aprofita tota la seva capacitat de simbolis
me que és immensa, qué és infinita. La muntanya de Montjutc a mí
se m'ha dit per part d'observadors estrangers molt qualificats
que era el millor argument de Barcelona. I és veritat. Es el
millor argument, primer per les virtuts que té ella mateixa físi
cament. Segon per la concentració d'instal.lacions esportives
que allá Id ha, que ja té, artístiques per una banda i esportives
er una altra, adalt de tot. Paró tercer, parqué a l'explicació
de les instal.laciones que allá hi ha hi ha tamW l'explicació
de la histbria olímpica de Barcelona. Parqué Barcelona que ha
optat 4 vegades als Joca, aquesta és la 4§, cada vegada ha fet
una pega. I l'ha feta precisament a Montju5c.
La 1A que va fer, a l'any 24, que va ser la 1-4 vegada que van
optar als JJ00 va ser l'Estadi Català, que en dejan, l'estadi
de la Fuxarda, que ara es un camp de rugby i un lloc on la Guàrdia
Urbana hi evoluciona amb els seus cavalls. Però está allá, és un
namp important i molt bell. A l'any 36 es va fer l'Estadi Olímpic
de Montjutc, per l'any 36. Es va fer a l'any 29, amb la idea
d'organitzar els JJOO, i allá está. Está caient-se, destra, desmoronat, desfet. Per b esthallá i és el símbol del nostre desig
de fa molts anys. Per tant, ara, quan el reconstruim, i el refem
d'una forma una mica diferent perque sigui justament més capaç
des del punt de vista de páblic, el que estem fent també és reprendre la nostra histbria la histbria de la nostra ambició
olímpica. I aquest mateix any es va fer l'antiga piscina Olímpica
de 50 metres de Montjutc que avui pràcticament no es fa servir.
�¿ Perqué no es fa servir? No es fa servir perque a l'any 1972
que vam tornar a ser candidats, aquesta vegada d'una forma molt
desgraciada, juntament amb Madrid i amb poc énfasi i poca fe,
es va fer, tanmateix, les piscines Picornell, que estan allá,
al costat de l'Estadi. De manera que explicar Montjulc es explicar la història de l'ambició olímp ica de Barcelona.
Nosaltres amb aquest eix apuntem a un Montjuic realment acabat. L'altre dia sortint de l'homenatge a Rómulo Gallegos, que
va ser molt emotiu, amb els veneçolans que van venir, un d'ells,
l'ambaixador Manuel Rafael Rivero, de la Comisión Nacional Venezolana para el centenario Rómulo Gallegos, em deja "No me quiero
ir de Barcelona sin ver las fuentes de Montjuic". 1 el vaig dir.
Fira
Desgraciadament, com que hi havia la Fira de Mostres, el Saló
de l'automobil, estava tancat, cosa que em posa a mí, de vegades,
en dificultats amb el meu amic i col.laborador J.M1 Figueras.
¿ Per qué ? Perqué Montjutc no s'hauria de tancar. De moment ja
hem reduit molt les ocasions en les que es tanca, perqué són
grans salons, son salons que realment no hi queben en els pa yellons i per tant hem d'utilitzar la via per exposar. Avui en dia
hi ha cotxes a l'Avgda M g Cristina, cosa que si depengués de mí
no hi serien. Per?) hi són. Perqué també hem de mirar la competivitat. 1 és evident que Barcelona si perdés espai firal u passa
rien al davant unes altres ciutats d'exposició perdriem. Per
això hem d'anar al tanto. Però la nostra voluntat es que allá
en un plaç d'un any o de 2 anys no hi hagi més exposicions al
carrer, no s'hagi de tancar el recinte, i que precisament la
virtud de la Fira e Barcelona sigui el poder ensenyar un escenari com el que té.
Quan jo
deja a S.M.1a,Reina abans d'ahir que el Saló de
l'automóbil de Barcelona es el segon d'Europa, algú em va dir
¿ i el de Ginebra qué ? Bé, dones el de Ginebra sembla ser que
estadísticament es més petit. El que passa és que és enormement
més diáfan, que té la virtut de que es veu tot d'un cop. Molt bé.
Nosaltres tenim la virtud de que si respectem Montjuic tal com és
�i no el tapem amb "xiringuitos" per dir—ho d'una forma molt
vulgar, l'Avinguda M g Cristina, guanyem. Tenim més que diafani
tat, tenim una perspectiva, aquí sí, magnífica i a més una pers
pectiva en la qual hi hagut i hi ha un esforç d'inversió molt
important, perque tot el que va des de la Pça d'Espanya fins a
les fonts, tot això s'ha remodelat. I el que abans eren aquells
llapiços de llum que va fer en Butgas, i que avui no es veurien,
perque la llum ambient es menjaria allò, ara són unes fonts
il.luminades, que són una maravella, perb que estan tapades per
stands d'expositors.
Dones molt bé, nosaltres apuntem cap a un Montjutc també més
transparent en aquest sentit, més obert i potent fins a dalt del
tot.
Aixb
és una feina important que com de totes maneres està
poc inserta a la vida quotidiana no l'accelerarem més del que el
nostre projecte necessiti. Perb no molt més que aixà, perqué la
ciutat és la ciutat que es viu cada dia, també. I a nosaltres
ens interessa uns JJ00 com a motor, com a mòbil, com arrosegador
d'iniciatives. Perb el que no farem serà sacrificar a això la
prioritat de moltes coses que són de la vida quotidiana.
Per tant, això tindrà el ritme que necessitin els JJOO, que
és un tema de set anys. No més ritme que aquest. Lentament irem
pujant les escales de Montjuic. Ara hem arribat firmo a les fons.
Perb més amunt us asseguro que, i ara reprenc l'anecdota, com
que estava tencada la Fira, amb l'ambaixador veneçola.varem
haver d t atx
minat, era
firi$
una
_el Palau Nacional de Montjuïc, que estava il.lu
maravella, no tenia el feix de llums no sé exacta-
ment perqué, perb en tot cas molt maco, i mirant cap avall es
veia magnífica tota l'avinguda Má Cristina,tot iluminat, les fonts
trevallant i a més amb la música, que a mi, que no soc un melbman
molt coneixedor, m'agrada, i vam anar baixant. Vam anar baixant
cap a la plaça de les fonts.
Dones molt bé, alib està molt descuidat. Allb a mí se'm trencava l'ànima, perqué realment hi ha troços d'escales de Montjuïc
de l'any 29 que estaven per terra, estan destroçades.
(18)
�Referem el can/ des d'abaix. Anirem pujant, anirem reconstruint
Montjutc fins el cim, fins a dalt de tot. I a l'anella Olímpica,
al llarg de l'estadi, que té més de mig Km., és molt llarg, tindrà
tota la distáncia que hi ha avui entre el Palau Nacional de Mont
jule, el Museu d'Art de Catalunya, i la Pça. d'Espanya. Es a dir
el que anem a fer ara és una cosa tan'important com la que es va
fer al 29. Només allá.
Anella Olímpica
En aquesta anella olímpica hi haurà, perque ja hi estem treba
llant, obres d'arquitectes que son de primera fila mundial. Un
arquitecte de Milán, Gregotti, está fent, refent, l'estadi,junt
amb Correa i Milà. Un arquitecte japonés está fent el Palau
d'Esports, Isozaki, que estará adjacent a l'Estadi, i Ricardo
Bofill está fent la Universitat de l'Esport, l'INEF, que se'n
diu tbcnicament, que estará al final d'aquesta anella, ja mirant
cap al Prat, el que és el baleé cap al Prat i que té una forma
semicircular creant un conjunt, que evidentmentserà un conjunt
divers, no será d'una sola mà, però que hem cregut que, com deja
l'Oriol Bohigas un cop, respon una mica al que ha sigut la histb
ria de Barcelona que ha anat creant de diverses mans un espai
més o menys homogeni. També es veritat que el Puig i Cadafalch
no és el Domènech i Muntaner. I cada u va fer el seu, i el Jujol
és el Jujol i el Gaudí és el Gaudí. Tots ella van fer coses,
uns al costat de les altres, i van crear aquest espai que ara ens
estimem.
Dones a Montjute hem volgut donar una mica també aquesta
expressió, que existirá en la qual gent de molt relleu arquitec
tónicament a nivell mundialestará fent la seva contribució.
I evidentment, qui tanca el tot són els arquitectes de casa, els
barcelonins, Correa, Milá, Margarit i Buxadé. Ells són els que
són capaços d'explicar el conjunt i higa el conjunt amb l'entorn,
amb aquest pare del Migdia, perque saben el que volem, una mica.
Perque sabien, tenien aquest avantatge, els altres tenien un
handicap, i per tant van guanyar en el tot.
�Pavelló Mies van der Rohe
En aquesta muntanya volem fer també la reconstrucció, i aquí si
que és reconstrucci6 i respecte del passat, del Pavelló Alemany del
1929. Vostes saben que va haver-hi un arquitecte Alemany molt impor
tant, Mies van der Rohe, que després va ser el que va fer Chicago i
el que va fer Nova York, per dir.ho
arquitecte que els
explicar a
passar per Mies van der Rohe que va
fer les grans pautes del que va ser
pues
així. Avui en dia no hi ha cap
vostes Nova York i Chicago sense
fer el Seagram Building i que va
l'arquitectura de les ciutats
deis gratacels. Dones, molt bé, aquest senyor en el moment que estava
començant a fer tot aixó, va fer, per al Govern Alemany a Barcelona
el Pavelló Alemany de la Pira del 29. I aquell Pavelló que és molt
petit, ja el veuran, és una mostra, potser perqué és petit, tan con
centrada de la Bauhaus, d'aquesta arquitectura tan simétrica, tan
simple, tan transparent també, perque hi ha molt vidre, i tan maca
dels anys 20's i 30's que es va convertir en un model. I és un dibuix que està als manuals d'arquitectura dels nois que fan arquitectura avui dia a tot el món. I tanmateix no existeix, perque
l'unic que hi havia era els planos al MOMA de Nova York. Hem creat
un patronat, amb el MOMA de Nova York, amb l'Institut de Cultura de
Prusia, alemany, amb els successors del propi Mies van der Rohe, la
Fira i l'Ajuntament i tots plegats estem reconstruint el pavelló
alemany de 1929. I aixb estará visible al Març de l'any que bé.
Que és el centenari de Mies van der Rohe. Inclús podría estar abans.
El que passa és que en aixb soc partidari d'anar a poc a poc, perqub
el que no vull, i el hi die molt sincerament, es pagar-lo, aquest
Pavelló.
Penso que aquest Pavelló, posats ara que els Governs estan
amb problemes de déficits i no paguen, dones molt bé, que paguin
les fundacions, que paguin les empreses que puguin fer-ho, i en
aixb estem. Quan jo vaig amb la maleteta pel món, la gent diu
"¿Qué fa aquest senyor? " Dones jo vaig venent Barcelona per
tot arreu. 1 per tant vaig demanant ajuts perqué aixb sigui així.
Jo al mes de juny que haig d'anar a Berlín E. per explicar el
nostre projecte olímpic al COI, que es reuneix una vegada a l'any,
aquest any és allà, jo aprofitaré per anar a veure les grans
empreses alemanyes, i les fundacions alemanyes veure com ens
(20)
�•
poden ajudar a construir un pavelló que en part, que en gran
part era seu, és seu, és el Pavelló Alemany. I crec que ho acon
seguirem, que ens ajudin.
M'agradaria no haver de pagar molt perqué ademés penso que
realment és un luxe. Es a dir, és evidentment una reconstrucció,
és evidentment una peça de Museu, és un edifici que el visitaran
-- en aquest sentit no és un luxe-- el visitaran milers d'estudiants d'arquitectura cada any, això està garantit. Psrò d'alguna
forma és alguna cosa que no necessitem vitalment per viure. Per
això m'agradaria que fossim capaços de convencer a aquells que
poden contribuir perqué efectivament contribueixin.
Ja saven una mica quina és la filosofia de l'altre eix, de
l'eix de ponent, de l'eix sud, que apunta cap a un objectiu tan
vital com és els JJ00.
( S'acaba la cara 1 del cassette)
( Inici cara 2)
...les coses dignes que hi ha en el camí, que són moltes. Com
aquestes que els hi dit de les biblioteques.
El Raval
Aquest és un dels projectes que jo crec que trigaran més. Es
un projecte de cosidora, molt lent, que caldrà fer amb molt de
compte, que demanarà també un gran esforç, però que hi és, que
està dibuixat i que és possible de fer i es ferà. De manera que
El Raval que es ara un niu una mica de nostàlgies, si volen, i
de problemes, s'anirà convertint poc a poc en un centre de cultura i activitat cultural.
El que volem nosaltres amb el Pla de Museus és que aquesta
zona de les 5 que hem creat, així com els hi parlat de la Ciuta
della i no els he parlat de Montjutc, però és evidentment un
�centre molt potent artísticament, el que volem és que el Raval
sigui el centre més actiu, a nívell artístic. Es a dir, que els
museus de más activitat, de menys exposició i más acció. o més
pedagdgía, o més innovació, o més canvi d'exposicions estiguin
precisament allá. El museu del llibre, el museu d'art contempo
rani, aquest que provisionalment en Rigol vol posar a Sta. Mbnica.
Dones molt bé, aixb és provisional, perqué l'acord que tenim
dintre del Pla de Museus és que el museu vagi a la Casa de la
Caritat.
La Casa de la Caritat és un creuer magnífic, desfet, també,
perb que l'estem refent, que te, en part amb el Pati Manning, una
mica del poc Renaixement que hi ha a Barcelona, del poc Renacentisme que hi ha a Barcelona. I que es convertirá en el gran renaixement artístic, si això va bé, si aquesta ,9operaci6 va bé,
perque pot ser el nostre Pompidou, el nostre Beaubourg. En un
marc que no és sensiblement diferent d'aquell. Es a dir, que l'ope
ració és possible està demostrat, històricament, hi ha l'experihn
cia de Paris. La farem. ¿Amb quina lentitud, amb quina velocitat?
El Pla de Museus té 10 anys, si no m'equivoco,
sino la Regidora
que està aquí devant em corregirá. Dones en 10 anys.
En 10 anys es pot convertir el Raval en el centre deis museus
més actius, el del llibre, l'Escola Massana, d'Arts i oficis, el
museu d'art contemporani. Museu que a mí m'agradaria anomenar
Galeria, perque penso que Museu, un Museu d'Art Contamporani en
una ciutat que te el Museu Picasso, que té el Museu Dalí a la
cantonada, que té la Fundació Miró, i que en el seu dia l aquí
al costat tindrà segurament, esperem—ho, la Fundació Thies, és
una mica agosarat. Perb aquests fons edtaran al servei d'una sala
d'exhibicions, i aquesta sala d'exhibicions
d'experimentació
cultural serà el que diuen el Museu d'Art Contemporani de la Casa
de la Caritat.
Es a dir, que pels vells centres també hi ha coses que es
mouen, que es belluguen. Hl ha un tema que a mí em preocupa enor
mement perb que no te res a veure amb l'art i la cultura, que és
�•
1
el tràfic, en els vells centres. I ara no en parlaré. Sense resol
dra aquest tema, però no hi haurà una posibilitat de guanyar una
qualitat cultural i urbanística, en els vells centres. Ho anirem
fent.
Monumentalitzar la perifèria
Pensin, per altra banda que, a la perifèria, nosaltres hem po
usat énfasi en el sentit següent: algú va dir, en el centre de
Barcelona el que cal és atrevir—se, com ens hem atrevit a tornar
a crear ciutat, espais nous. No només respectar,sino crear. I en
la perifèria el que cal és monumentalitzar. I santament que va dir.
Es a dir, a la perifèria de Barcelona, monumentalitzar no vol dir
senzillament crear monuments. Vol dir dignificar. Es a dir, nosaltres ens neguem rotundament a admetre l'urbanisme destructiu
d'aquests últims cinquanta anys. I, ¿com hem d'arreclar—lo? Doncs
ha temes que demanen els hi dic molt sincerament no tenen un arrecio.
Aquests grans barris nous, a mi quan em diuen que s'ha de rehabilitar, és que s'ha de rehabilitar tan la Ciutat Satèlite de Cornellà
com el Raval pràcticament. Només que el Raval és de l'any 1700,
suposem, és del s.XVIII i Cornellá és de fa 30 anys, la S.Ildefons.
Però s'ha de rehabilitar igual. Això, ho confeso, no tenim la solu
ció, de moment no la tenim. Ara, el que sí que sabem és que l'única
solució, el millor camí de la solució és que hi hagi vitalitat democràtica en aquests centres. Que hi hagi l'acció permanent dels
ve gns que s'organitzin, o dels seus representants, a través dels
districtes, o dels municipis metropolitans, per refer aquest teixit.
Nosaltres hem volgut, al que és la Barcelona estricte, al municipi de Barcelona hem volgut monumentalitzar la perifèria en aquest
sentit. I els posaré un exemple perqué el vegin ben ciar. A la
Plaça de Llucmajor hi haurà, en el futur pròxim l'estatua de Vila—
domat que estava al cim del cinc d'oros, del "llapis" que en diuen.
Aquesta estatua, que vostes saben que va ser un gran debat a Barce
lona. Perque, diguem—ho clar, la burguesia del Passeig de Gràcia
no volia un monument al Pi i Margall ï a la 1á República en el cor
de l'Eixample. Es així. I en canvi l'Ajuntament el volia. I aquí
va haver-hi un gran estira i arronsa que es va saldar amb aquesta
(2A)
�X
•
s,
'
ro
$
mena de compromís de que entre el Passeig de Gràcia i els jardinets
hi anès el monument al Pi i Margall. I es va quedar allá sobre,
al damunt del llápis del cinc d'oros. Quan va venir l'acabament
de la guerra, evidentment allb es va treure i es va substituir
per una altre estatua que a mAs no estava al cim sino al peu.
I que va ser durant molts anys, si vostes recordan, i inclus jo
recordo que quan vam entrar a l'Ajuntament al principi encara era
un lloc de problemes, de pintades diverses,etc.
Dones aquesta estatua, que va reapareixer en un magatzem municipal i és magnifica, és enormement digna i és gran, es d'un tamany
molt més que natural, jo la vaig descubrir precisàment a l'exposici6
Catalunya dins de l'Espanya moderna, que es va presentar a Madrid,
l'havien tret l'Huguet i en Martorell i en Mo_Kay, que són els que
van montar l'exposici6, l'havien tret dels magatzems municipals,
estava allá vaig dir, "Escolteu, aquesta estatua ha d'anar al
carrer altre vegada".
I anirà, no una altra vegada, perque nosaltres no volem tampoc
permanentment continuar o refer els debats antics, no es tracta
d'aixb. Es tracta en aquest moment de la Pça. de Llucmajor, allá
on passa el Passeig de Valldaura i es creua amb el Passeig de
Verdun,
on comença la Via Júlia, el que podria ser el cor deis
Nou Barris, en allá, precisament en allá seria el gran monument,
aquell monumnnt, precisament. I allá el posarem.
A la Plaga de la Palmera del Poble Nou Besos, que els recomena
ria que veiessin, segurament si hi haguessin entesos qué a nivell
de escultura i urbanisme ens diria que és el més interessant, com
diuen ells, que té Barcelona, la Plaga de la Palmera. L'escultura
que va fer hi un escultor nordamericà molt famos, que és Richard
Serra, és senzillament com una fábrica semicircular, tallada pel
mig, amb la Palmera que hi és, evidentment, amb un espai que
está tractat d'una forma diferent davant darrera. L'haurien de
veure. Aquesta Plaga correspon al que havia sigut una mangana
edificable. I que es va recuperar gràcies a les indemnitzacions
que van pagar els propietaris dels hotels de la Diagonal que tenen
més edificaci6 del que la llei els permet. De manera que tot un
simbolisme inmens: treure edificabilitat de la perifIria i compen
�sar una mica el desgaTell urbanístic histbric amb mes coses d'una
gran dignitat. La Pça. de la Palmera, si vostés la veuen, té una
enorme dignitat.
Escultors americans
I així seguirem. Nosaltres tenim un plan d'anar colocant en
places importants de la perifbria obres eseultbriques també impor
tants. També modernes, que responguin a la idea de que cal no només
conservar, com aquesta de Viladomat, sino també tenir a l'avanguàrdia artistica del món aquí, ara. Brian Hunt, escultor americà, farà
al mes de maig una exposició, a la Galeria Hellman de Nova York
que es diu "Escultures per a Barcelona", no perqué si, sino perque
aquest senyor ha vingut 8 i 10 i 12 vegades aqui, perqué adora
ijarcelona, perque és una persona que sap que les seves obres aquí
tenen un context magnífic.
Quan Richard Meier, que és el millor arquitecte del món, es
podria dir, l'arquitecte que ha tingut el premi que es podría
equiparar al premi Nobel de l'arquitectura, que és el premi . . .
em va dir a Nova York que ell estaria disposat a fer una cosa
aqui, a Barcelona, es dir tot aix6 s'hauria de concretar. I el meu
argument definitiu per fer-lo venir, que va venir, va ser dir-li
"T'ensenyaré un lloc al costat d'una cosa d'en Gaudí". Aquest
senyor que havia d'anar a Frankfort a fer el seu museu, no s'ho
va pensar dos vegades i al dia segtlent era aqui. ¿ Per qué ?
Perqué per un gran arquitecte com Richard Meier tenir una cosa
feta al costat d'una pega de Gaudí és molt important.
Y
Es a dir, nosaltres tenim moltes ventatges, en aquest sentit.
I quan aquests senyors venen i ens diuen " es que venen els escultors americans, els arquitectes americans", no és perque si.
Es perque l'entorn,s'ho val. I és perque Barcelona te molt més
del que Barcelona sap, com he dit al munieipi, i la gent del món
ho sap molt més que nosaltres. O molt més del que ens pensem.
Molta gent del món,no -bota. Per aixb hem de viatjar de vegades
també, per explicar-ho. Per b ho saben, aquells que en saben ho
saben.
Ellsworth Kelly, un altre escultor americà, te molt avançada
�ja la peça escultòrica que anirà al Parc de la Pegaso, el que
va ser la fàbrica Pegaso i que serà un magnífic espai públic.
Beverly Peppers, que és una escultora americ ana que viu a
Itàlia,fa un conjunt escultòric per la gespa de l'Estació del
Nord, que està en aquest eix de Nord-Llevant que els he dit abans.
Hi ha el cas de Richard Serra que ja els he dit. Hi la possibilitat de que Anthony Caro, aquest escultor que ara està exposant a la Fundació Miró, tingui una peça per nosaltres, per al
Parc de la Creueta del Coll que és un altre parc, és un dels 50
parcs o places que estem fent i que vostes algun dia veuran.
Vegin dones que nosaltres no volem només crear uns altres
centres, ï no només volem crear en els cascos antics que hi hagi
una nova vida, sino que el que voldríem i el que conseguirem amb
tota seguretat és que la perifèria vagi recobrant una dignitat
i un orgull.
Projecció internacional
Per últim em voldria referir, molt breument, perqué és tard,
a la projecció internacional de Barcelona. Jo penso que és bó
que vostes sapiguen que hi haurà grans exposicions de Barcelona,
molta presència de Barcelona fora de Barcelona, i fora d'Espanya.
Concretament, al més de Novembre d'aquest any hi ha una gran exposició de Barcelona a un lloc on nosaltres no hem estat tradicio
nalment, perque nosaltres hem pogut estar a Paris, o hem pogut
ser més o menys coneguts a Italia i inclus a Nord-Amèrica, però
no hem entrat a Anglaterra. A Anglaterra no hem estat mai massa,
no hem explicat mai massa quin és el nostre missatge, la nostra
presència, la nostra existència.
I al mes de Novembre es fa una exposició a Londres organitza
da pel British Arts Council, amb la col.laboració nostra, evidentment, que es titula "Hommage to Barcelona", homenatge a
Barcelona, una mica parafrasejant la frase de "Hommage to Cata
lonia" d'Orwell, que com vostes saben va viure aqui durant la
guerra. Doncs hi ha un homenatge a Barcelona a Londres que
agafa des de 1888 fins ...
�1936, es a dir, que agafa tot el modernisme i tot Gaudí fins el
GATPAC, per entendren's. I aquesta exposició estará a la Hayworth
Gallery davant del Parlament, a l'altre banda del Támesis compartint galería amb una exposició que a mi em fa una il.lusió absolu
ta que és l'exposició antológica de Torres García.
I am fa il.lusió perque vine de l'Uruguay de coneixer la vidua
de Torres García, aquest uruguaià-català o català-uruguaià, que
va fer la paret de la sala Torres García de la Generalitat de
Catalunya, aquesta cosa neoclàssica, orejana, magnífica, discuti
ble, segur, i que uns diran que es maco, i uns altres que no,
perb és molt important, i que després va anar evolucionant cap a
una mena de cosa molt més simbblica o molt més atrevida. Perb hi
haurá una antolbgica de Torres García en allá que jo cree que és
el millar complement que podem esperar per una exposició nostra
a fora.
I nosaltres estarem també a Europalia, que és la gran exposi
ció que les nacions europees fan pele pasos membres del Consell
d'airopa a Brussel.les aquesta vegada és Espanya que hi será
i allá hi haurà un espai important de peces que possiblement vin
dran de l'exposició de Londres.
I nosaltres estarem a Leningrad. Perqué Leningrad és una ciutat
que té un tresor amagat per nosaltres que és l'Hermitage, i dintre
de l'Hermitage, molt particularment el Matisse. Ha sigut un intent
nostre de fa molts mesos de portar peces del Matisse aqui. Molt
dificil. Ademés, per raons molt comprensibles és molt difícil.
Perb que, una mica amb la palanca de l'agermanament entre Barcelo
na I Leningrad, aconseguirem que vinguin. I mirarem de que vingui
no qualsevol Matisse, sino Matisses importants, si pot ser aquella
mena de sardana fantástica, "La danse", aquella dansa magnífica
del Matisse, de color verd i blau . Es a dir que Barcelona estará
present afora i además fara sentir les seves demandese;fora.
(2 7)
�Nord del Sud
I els vull dir que apart d'aquestes presències llunyanes com
aquesta de Llatinoamérica, que hem passaria hores explicant a
vostés la riquesa que ha tingut, hi ha una presència més propera
i que jo m'estimo molt i que penso que artísticament i culturalment caldria valorar. Que es el següent: Més enllà del que se'n
diu tradicionalemnt Els Falsos Catalana o la Catalunya Nord hi
ha un àmbit que de vegades ha estat explicats per els geògrafs
o pels economistes territorials o pels economistes literaris,
com ara el Racionero, que ha fet aquest llibre recentment sobre
la mediterrània i els barbars del Nord, que és l'Occitania, en
definitiva, i la regió Nord Oest del Mediterrani. En aquesta
regió hi ha una patent atenció a tot el que es fa en aqui. Es
clar, Barcelona és clarament per ells l'alternativa de una capi
talitat que Paris històricament ha tingut per raons polítiques.
Però per raons de sensibilitat, culturals, quasi diria sensuals,
cap a on miren és cap aquí. Montpellier pot estar més lluny de
Salses, pot estrmés enllà de la Catalunya Nord estricte. Però
Montpellier mira cap a Barcelona com alternativa de Paris. Ola
rament, Clarísimament. I sobre tot en el terreny cultural. Les
"intelligentsies" q ue hi ha en tot aquest mon -- i quan dic
Montpellier podria dir Albi, amb el seu museu Toulouse—Lautrec
i la seva antiga ascendència occitana, que va ser històricament,
com vostes saben, assimilada pel poder francas. Però jo no estic
parlant en aquí de política jo estic parlant de cultura, jo els
dic que tenim un mercat, si volen, en el sentit mLs vulgar, que
tenim una regid d'influència que s'exten bastant enllà i que
amés;
tenim una regid de concomitància que va també més enllà
cap el Nord d'Itàlia,.•.
Es a dir, que hi ha a tota aquesta zona una sensibilitat co
muna, una capacitat artística comuna, una capacitat de viure si
milar o emparentada que fa que hi hagi una mutua atenció en la
qual Barcelona pot jugar —hi un paper important. Per tant, projecció
internacional llunyana, si. Però també afermaci6 d'una certa capitalitat, i és una paraula que potser no està de moda, però jo la
�vull dir, d'una certa capitalitat cultural de Barcelona en aquesta
regió que és la que li dona el punt de partida o la plataforma per
fer a nivel internacional. I quan dic Barcelona vull dir Catalunya.
Barcelona és poc més artísticament, culturalment, inclús diría poli
ticament, que la plataforma d'expresió de Catalunya. Es l'instrument
del qual s'ha dotat un pais històricament per expresar-se i relacio
nar-se. La gent s'ajunta precisament per això, majorment per això.
Per poder parlar ami els de fora, per poder fer front al repte dels
de fora, per poder competir. De manera que no hi ha complementarse
tat més gran que la que hi ha entre aquests dos conceptes.
I aquesta àrea d'influència, de la q ual nosaltres sense cap mena
de vergonya hem de reclamar la capitalitat cultural, existeix.
Cap ital, producció de símbols
No em vull extendre més. No més voldria acabar dient que si
aquesta capitalitat ha d'existir, si els nostres somnis han de
ser possibles, segurament serà b6 que no ens perdem. Tanmateix
hem fet de la capital que som, una simple plataforma de producció
de símbols culturals, per consum interior. Això seria un gr an
error. Tota capital te sempre; dos funciona. Una, relacionar-se,
que és la que he dit. I una altra, donar consciència de pais al
pais. I donar consciència de pais al pais molt sovint vol dir fer
énfasi en allò que és segurament menys creatiu, manys divers,
menys intercanviable i més propi, més d'afirmació í això tampoc
és contradictori.
Hi ha molta gent que diu "no hem de ser cosmopolites, hem de
ser internacionals però afirmant-nos en nosaltres mateixos".
Si senyor. Evidentment. S'ha de ser radicalment un mateix per
poder expressar alguna cosa que valgui en el mercat mundial, per
dir.ho així, per ser internacional. Si no ni s'és tan sols. Ara
bé, no ens enganyem. Des del punt de vista de la Cultura, i de
l'ajuda de les institucions a la cultura, que és un punt que abans
he anunciat que parlaria, però que he passat una mica aixi de
trascantó, porqué es molt contradictori, perque sen's diu per una
banda que la societat civil ha de viure per ella mateixa, ha de
crear cultura, se l'ha de deixar que visqui, i jo estic absoluta
�ment amb aquesta línia, i per altra banda sen's diu que cal fer
un teatre oficial, català o de Barcelona, soposem. O cal subven
cionar les iniciatives particulars. Bé, aquí hí ha tota una con
tradicció que avui només he tocal d'esquitllentes i que algun
dia segurament algu o altre del nostre equip explicará amb més
detall. Nosaltres tenim posicions preses, en aquesta línia.
Perb bé, jo cree que la ca p ital d'un pais, com és Barcelona,
una ciutat gran, m'és igual que sigui capital o no, en tot cas
no s'ha d'abocar exclusivament simbols de consum massiu per al
conjunt del pais. Perqué normalment aquests símbols, que calen,
que són necessaris, perque creen identitat i si no tampoc seriem,
aquests símbols són normalment, per ser de consum massiu, precisa
ment, d'una certa qualitat mitja. Qué no és la de punta, que no
és la que es pugui comparar amb d'altres a nivell internacional.
Tots els palsos tenen la doble vertient: una creació de codis,
de símbols, de banderes, de cançons, de poesies relativament sen
zilles, que neixen i que donen als ciutadans la conscilncia de
ser—ho, d'aquell país, de ser diferents dels demés, per una banda,
i d'una altra les puntes, diguessim, d'una art molt més divers.
Puntes que sén tant en la creació individual com en la col.lectiva
i popular. Es poden donar, i es donen, cree jo, puntes de creació
cultural popular també importants, perb no oficial en qualsevol
cas, no elements de simbolització de un poder polític, sinó pre
cisament elements d'expressió d'una espontaneitat ciutadana.
Jo cree que aquí no hem fallat, perb si, el que hem fet, com
un pais ben entenimentat que son hem posat primer les coses que
han d'anar primer, primer els bous i despres el carro. 1 primer
era la creació d'uns codis, d'uns llenguatges, d'uns símbols que
calia reafirmar, aixb és cert, i és el que hem fet. Ara bé, aixb
no ens ha de fer oblidar que hem de ser capaços de creativitat,
i de competitivitat i d'universalitat.
Crear ambient per la creació
I aquesta s'aconsegueix, tant amb la creació individual, del
taller d'aquell individu al qual s'ha de deixar crear, se l'ha
de donar l'entorn o la confiança en ell mateix que dona una
�ciutat pròspera i lliure per que pugui crear, com en els barris
aquells extrems en el que es crea en definitiva l'art popular,
a nivell musical, suposem, amb la música de Rock, o amb el teatre
popular. Perqué és en aqui on hi ha la font inesgotable de crativitat que desprès dona un Leonardo, o que desprhs dona un Mozart
o un Elvis Presley, m'és igual, en aquest cas.
Hem de poder crear aquesta confiança de la ciutadania en ella
mateixa no només a través de símbols sino a través d'una qualitat
de vida i d'una confiança en la seva societat i en el seu pais
que permet, que realment es doni una creació individual, diversa,
competitiva, difícil. Aquesta és la que li donará la qualitat.
Es a dir, arrels si, universalisme també, i tot això sobre la
base de la ereaci6 de lo que jo en diría la creació, del que jo
en diria una cultura, no oficial, sino urbana.
Moltes gràcies.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Art i cultura a la Barcelona del futur
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Description
An account of the resource
32 p. Transcripció de la conferència de l'aclade Pasqual Maragall i Mira.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Sala Brok
Subject
The topic of the resource
Cultura
Art
Barcelona
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-05-06
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2695/0000001422.pdf
a0ded53d050dfa76a889f4579d2fffd8
PDF Text
Text
Seminari Internacional "Ciutat, Nació i Terra"
(Institut d'Humanitats, 27.11.91. 19.00 hores)
CONFERENCIA DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL,
ALCALDE DE BARCELONA
"CIUTAT, NACIó, TERRA: REFLEXIÓ DE BARCELONA"
1
�CONFERèNCIA "CIUTAT, NACIó, TERRA".
La idea inicial d'aquestes conferències va ser la de
lligar el concepte de ciutat ï món com a llocs de la
diversitat, com a llocs on, justament, allò que defineix la
ciutat i el món, més que una característica comuna, és un
conjunt de caracterítiques de diversitat.
La ciutat és el lloc on la gent és gent, on els uns es
troben amb els altres i on als ciutadans no se'ls pregunta
d'on venen, sinó d'on són.
És el lloc del "ius soli", i no el lloc del "ius
sanguinis", per definició. És el lloc de l'intercanvi, del
comerç i del contacte. El mateix passa amb el món.
El món, ei problema i la gràcia que té és de ser
enormement divers, de ser com una ciutat. En canvi, la
nació, com dèiem, és la unitat, la unicitat, és justament la
pertinença, el fet de pertànyer a un col.lectiu definit per
una llengua, per una ètnia, per unes característiques
determinades, geogràfiques i físiques, i fins i tot
culturals. Per tant, si sóc d'una nació sóc diferent dels
altres nacionals, de les altres nacions. Si sóc d'una ciutat
sóc un component més dins dels molts diversos, d'un lloc en
el qual puc conviure, precisament, amb altres nacionals o
amb gent d'altres procedències i, tal com aquí s'ha dit per
part d'un dels ponents,
comença a treballar amb
1
la
�integració mai no acabada, segurament, de la nació que
toqui, la nació en la qual la ciutat està.
Algú va pensar que això podia ser un menyspreu respecte
a la nació i al nacionalisme, i jo voldria dir, d'entrada,
que no és així, que justament el fet que hi pugui haver una
unitat ideal entre ciutat i món, per ser tots ells el lloc
de l'encontre i de la diversitat, no vol dir que hi pugui
haver, precisament, un contacte directe entre la ciutat i el
món. I, d'alguna forma, l'humanisme - aquesta religió de la
tera sencera - se'ns apareix com una ingenuïtat,
històricament almenys, tot i que no vol dir que s'hagi de
renunciar. Se'ns apareix, però, com una ingenuïtat que obvia
una mediació necessària. No hi ha possibilitat de passar del
lloc de la diversitat-ciutat al lloc de la diversitat-món si
nó és a través de la mediació i de la cura d'humilitat que
representa reconèixer-se súbdit d'una nació, d'una
singularitat i d'una diferència. Només assumint aquesta
diferència, aquesta particularitat, serà possible després
reconstruir, em sembla, la universalitat del món.
Jo sempre cito els mateixos textos, perquè com que sóc
un alcalde d'una ciutat - i les ciutats el que fan és ocupar
bastant els seus governants - llegeixo poc, i aleshores unes
quantes lectures que tinc les cito d'una forma bastant
continuada i freqüentment. Una d'elles, i no la citaré en
extensió perquè algú ja me l'ha sentida, és una visió del
2
�segle passat, i es refereix, precisament, a la qüestió de la
particularitat i la universalitat. Es preguntava l'autor
d'aquest text si érem europeus o no - en aquell moment, cap
a l'any 1990, es parlava molt d'Europa, i l'article es
referia a si érem europeus ò no -.
L'autor, que era català, deia en definitiva que les
grans nacions, la gent que pertany a França o a Alemanya, no
es pregunta si són europeus sinó que diuen: sóc francès, sóc
alemany, i tothom ho entén. Quan diuen sóc francès o
alemany, diuen que són europeus. Per tant, els catalans,
deia, hauríem de dir el mateix. Nosaltres som catalans, i la
gent hauria d'entendre que som europeus directament.
Feia una certa apel.lació a no caure en una mena de
cosmopolitisme europeu, almenys aparentment europeista, i a
no perdre la gràcia, la sal i a no diluir la veritat, deia
ell, de la nostra nacionalitat. En aquest cas, de la nostra
nacionalitat catalana en un continent més ample que la podia
esvair d'alguna manera.
L'autor deia: per a mi, tot això d'Europa està molt bé,
tot això de les ciutats, també, però m'hi falta la sal, i la
sal és Catalunya. Aquesta sal és la particularitat. Aquesta
sal de la vida és justament el fet de pertànyer a un
col.lectiu que és limitat i que té, justament, unes
característiques pròpies que el fan diferent de les demés; i
sense aquesta particularitat, deia, no hi havia sal en
3
�aquesta comedia o en aquesta novel.la que és la vida.
Però la gracia d'aquest article no estava en aixó, que
segurament és una afirmació feta per altres i molt repetida
durant la història, sinó que d'aquest punt de partida, des
del cosmopolitanisme a un cert nacionalisme, l'autor
continuava aquest viatge i anava més enllà, perqué finalment
s'estava dirigint a uns ciutadans d'una ciutat o d'una
comarca, i els deja: "vosaltres, de moment, us heu de dir
catalans 1 arribará un dia en que, potser, ni us caldrà, i
us podreu dir comarcans, de la comarca que sigui, o
suposant, en el cas de Barcelona, barcelonins". Per qué ?
Perquè de la mateixa manera que Catalunya, deja ell, denota
Espanya, i es preguntava entremig qué se n'havia de fer de
la pertanyença espanyola i ho solucionava rápidament - la
millar manera de ser espahyols és ser catalans, o no és
així? Ningú pot contestar que no a aquesta pregunta, ni a
Catalunya ni a fora de Catalunya. La millar manera de ser
espanyols, bons espanyols, és ser catalans. Bé doncs, a
partir d'aqui, d'aquest nacionalisme, ell evolucionava cap a
una posició que linealment és molt lógica, i deia,
finalment, si era cert que és dins la particularitat que hi
ha la universalitat, i si era cert que és dins de l'afirmarse un mateix, que un es pot retrobar amb els demés, perqué
és
precisament la unitat del gest el que uneix, i no tant
l'idioma, suposem doncs, que també pot ser cert que un dia
4
�en que vostès que són de l'Empordà o de Barcelona es diran
empordanesos i no caldrà que es diguin catalans perquè
tothom entendrà que si es diuen empordanesos, són de
Catalunya.
L'autor anava més enllà i deia: si un dia a Catalunya
li falta l'Empordà, Catalunya no seria Catalunya, no seria
exactament Catalunya. I, en canvi, si un dia, de Catalunya
només li quedés l'Empordà, Catalunya se salvaria i tornaria
a ésser, perquè, acabava dient, és dintre del concret i
dintre de l'engruna, penso que deia, allà on hi ha la
veritat i no pas en el contenidor de l'engruna.
Bé, aquest tipus de pensaments crec que venen molt
sovint a molts ciutadans i, en tot cas, a alguns alcaldes
que veuen l'espectacle profús i divers i magnífic d'una
ciutat que a més se sap a ella mateixa i que a més s'explica
a ella mateixa i es defineix amb una gran brillantor. Jo no
ho faré aquí perquè en aquesta sala, precisament, hi ha
molts més millors cronistes de la ciutat, diria, que jo
mateix. Barcelona, s'ha dt molt, és una ciutat, és fins i
tot un prototipus de ciutat, potser el més genuí. Barcelona
no és una ciutat castell, com deia la Maria Aurèlia Capmany,
no és una ciutat que derivi d'un castell i d'un senyor que
vivia en el castell, sinó que és una ciutat ciutat, que surt
de baix, i que no prové de l'Estat ni de l'església. No és
filla de cap instància no ciutadana, aparentment. És una
�ciutat que s'ha fet ella mateixa. Si la ciutat és la gent,
com deia, sembla, Shakespeare, encara que amb un concepte
més cortesà de la ciutat, Barcelona és com molt poques
d'altres una ciutat de ciutadans.
Jo mateix, fa uns anys, crec que va ser l'any 83, quan
em van fer alcalde,
perquè em van fer alcalde - així, em
van tirar a la piscina i vaig haver de nadar
em vaig
dedicar a recórrer Barcelona, preguntant a la gent, a les
entitats dels barris, districte per districte, què pensaven
ells que s'havia de fer. I després de molt voltar per la
ciutat vaig arribar a la conclusió que el programa ja estava
fet, perquè el que em deien aquella gent era allò que
realment la ciutat volia i a més la cara de la ciutat era la
cara d'aquelles persones que jo veia, i , per tant, no se me
n'acudia una altra de millor, ja que la ciutat eren ells.
Després hi ha hagut d'altres regidors i d'altres
ciutadans il.lustres com, per exemple, Ramon Trias Fargas,
que han dit coses, jo crec, molt atinades sobre Barcelona
ciutat. En Trias Fargas citava un viatger florentí del s.
XVI anomenat Guichardini que deia: "Barcelona és una ciutat
- crec que deia una cosa molt semblant al que diem -, que
potser no gaudeix dels monuments i dels edificis de
Florència o Venecia, però hi ha una bellesa natural, una
uniformitat, deia, i una categoria mínima a tots els nivells
6
�que la fan molt singular". Podria tenir això alguna cosa a
veure amb la frase de Rubió i Todorí - tant influït pel mite
de la ciutat regió o de la Catalunya ciutat -, quan parlava
de l'àurea mediocritas, deia ell, amb el Regional Planning ?
No ho sabem. En tot cas, en l'època actual, els barcelonins
ens sentim hereus d'un gran esforç col.lectiu, d'una sèrie
llarga de generacions que han fet la ciutat. Queden molt
lluny els segles en què Barcelona va ser la capital d'una
Confederació d'Estats Medievals i, fins i tot, la capital
d'un imperi comercial a la Mediterrànea.
Però ja en aquell temps, la força de Barcelona va ser
les seves classes actives o el que, amb el llenguatge de
1'época,
ja en deien els ciutadans, els mercaders, els
ciutadans honrats, en deien, o els menestrals. Recordeu que
a les Corts Catalanes hi havia tres braços: hi havia el braç
eclesiàstic que presidia - tots els presidents de la
Generalitat pràcticament van ser capellans fins en Macià -;
hi havia el braç noble, que eren els militars, els nobles, i
que a més defensaven el país, - quan el defensaven, ja que
el 1714 la cosa no els va anar massa bé, i va haver de ser
l'alcalde de la ciutat, pobret, que no era ni noble ni
militar
sinó un advocat de Moià i conseller primer del
Consell de Cent, el que amb la Coronela, una mena de guàrdia
urbana, va defensar la ciutat heroicament tant com va poder
de l'escomesa castellano-francesa; i bé, el tercer braç a
�les Corts era justament aquell representat pel conseller
primer, - per exemple, en Rafel de Casanoves - que en deien
ciutadans honrats, ciutadans honrats en un moment en què tot
just el comerç devia estar entrant dins de les muralles, o
potser feia només dos segles, - que pel que estem parlant no
és tant-.
El comerç no entra dins de les muralles fins ben
avançada la baixa edat mitjana. Henri Lefévre explica en el
seu llibre sobre la ciutat com era precisament Lora de les
muralles, on hi havia tantes coses que són importants per a
la vida, com ho pot ser el comerç. Perquè aquest no es
considerava propi de la comunitat, sinó un contacte. En un
moment en què la ciutat era encara més comunitària, més
nació quasi que ciutat en el sentit mercantil i en el sentit
modern, el comerç es considerava una mica pecat i es feia
fora de les muralles en uns mercats prop de la creu - la
creu es trobava a la cruïlla dels camins, fora de la porta,
"fora de porta" en deien -, fora de muralla per espantar
els mals esperits que se suposava que eren sempre presents
en aquells indrets i on, a més, hi havia la prostitució.
Si aneu a Avila, o a alguna d'aquestes ciutats
castellanes tan maques i que encara tenen muralles, trobareu
la creu a fora, prop de la porta, i en aquesta creu hi havia
totes
aquestes coses importantíssimes per a la vida.
Aquestes coses no passaven dins la ciutat. Dintre la ciutat
8
�hi havia, efectivament, ciutadans honrats a la manera
d'Atenes, ciutadans patricis que no s'havien de barrejar amb
les coses lletges de la vida, i tampoc, per descomptat, amb
el mercat, i possiblement tampoc amb la producció que es
considerava mes aviat com a una qüestió deis esclaus. Els
esclaus eren naturalesa, no eren ciutat, no eren societat;
formaven part de l'entorn que utilitzava el ciutadà per
sobreviure.
Bé, qué queda de tot això a la Barcelona del s. XVIII?
Hi queda, segurament, una herencia nominal mes que no pas
real, per la qual he portat a col.lació ara i aquí tota
aquesta història, i una ciutat que es fa a ella mateixa sota
la base d'auto donar-se unes lleis, d'auto governar-se, de
tenir un Consell de Cent que sense ser democràtic, perquè no
ho era en el sentit modern de la paraula, incorporava una
bona part de representativitat, si Inés no de les famílies
importants de la ciutat i no nomes deis nobles, sinó,
justament, de les famílies burgeses, deis Tiers Etat, d'allò
que fins en aquell moment no s'havia . considerat com a
formant part realment del que era important de la vida i
imporant de la societat.
Si mireu un llibre molt maco, molt petit, que ha editat
l'Ajuntament, i que es diU el govern de la ciutat, en el
qual surten tots els consellers primers i alcaldes - un
invent de Felip V, com gairebé tot, ja que l'Ajuntament és
9
�un invent de Felip V, i abans era Consell de Cent,
consellers i conseller primer - veureu que els noms de tots
els consellers primers i alcaldes des de 1260 fins avui són
noms de families que repeteixen. Pràcticament, la durada de
la governació d'un alcalde, des de 1260 fins ara, el promig
és d'un any i mig de durada d'alcaldia, i encara aquest
promig está influït perquè hi va haver un alcalde que es
deja Porcioles que hi va estar setze anys, de manera que va
fer pujar la mitjana considerablement.
Aquests noms que vosaltres veieu en aquest llibre
veureu que es repeteixen segons unes seqüències diferents.
En la primera part del llibre, de 1260 fins ben entrada la
baixa edad mitjana, hi ha un nombre molt repetitiu i molt
curt de noms. Són sempre les mateixes families, deu, dotze,
vint families que repeteixen. A partir i després de las
lluites que hi ha entre aristocracia i burgesia aquest
nombre s'amplia 1 aleshores ja són més famílies les que
entren a poder governar, per dir-ho així, 1 per tant els
noms es repeteixen però en una serie de 40 o 50 en comptes
d'una serie de 10 o 12. Hi ha, doncs, una certa
democratització creixent que, finalment, i això és molt
caracteristic d'aquesta ciutat, arriba a una crisi, el 1714,
amb la dissolució del Consell de Cent per part d'un Monarca
que en el fons va ser un Monarca modernitzador, absolutista,
que va crear l'estat modern, en el sentit modern de la
10
�paraula, i que va acabar cruelment amb el que eren les
nostres llibertats. Però no perquè la guerra que havia
precedit aquesta victòria de Felip V fos una guerra
nacionalista, que no ho era.
Això la Núria Sales ho va explicar molt nítidament
l'últim 11 de setembre, al Consell de Cent, era una guerra
entre botiflers, diríem, i austríacs, però sense que això no
tingués encara cap connotació de caràcter nacional. Era
entre els que anaven a favor del borbó i els que anaven a
favor dels austríacs. Tan catalanistes eren els uns com els
altres, o millor dit, tan poc catalanistes eren els uns com
els altres. Perà, en definitiva, qui va guanyar va ser el
borbó i va suprimir les lleis que la ciutat s'havia donat, i
les va suprimir, diuen, i això és una hipòtesi que caldria
contrastar. En bona mesura no va acceptar, -com va acceptar,
sembla, pràcticament totes les constitucions Catalanes, que
se'n deien, i totes les Ordenacions que teníem - el costum
que s'havia anat imposant que el Rei no podia influir en la
selecció de noms de consellers que anaven dintre el saquet
del qual, per atzar, es treia una bola amb el nom del
conseller primer. Això no ho va acceptar. 1 diuen alguns que
aquí va esclatar realment la guerra i que això explica,
també, en bona part, que la defensa de la ciutat la fes qui
la va fer i no pas, per dir-ho així, el braç noble de les
Corts Generals.
11
�Bé, doncs, aquesta és una ciutat que ha tingut
constantment una consciéncia de tal i un govern com a tal.
Repeteixo, no hi ha estat en si mateix, en el sentit fort de
la paraula, no hi ha tampod una influència molt imporant de
l'Església, no tenim un episodi com a Colònia en el moment
en que la burgesia expulsa els bisbes d'una forma gairebé
violenta, un contrast brutal en el renaixement entre la
burgesia i l'Església, però, tanmateix, podem dir que és una
ciutat que no ha estat totalment dominada com d'altres
ciutats ha han estat, ciutats enormement respectables amb la
institució eclesiástica.
En fi, avui, després d'una llarguíssima història, podem
dir amb cert orgull, encara que no amb arrogancia, que
aquesta ciutat és una "self made city", és una ciutat que
s'ha fet ella mateixa. D'aquí li ve en part el que en
podríem dir una part del seu atractiu, segurament, tant pel
que fa als propis ciutadans de Barcelona que a vegades
poden, fins i tot, extremar aquest sentiment d'auto-estima
com pels ciutadans de fora que la visiten i l'estudien,
precisament com a tal, com a un espécimen de ciutat ciutat,
ciutat guió, ciutat, i no pas cap altra cosa.
Vol això dir que es pot explicar Barcelona sense
Catalunya? Ja he dit que no. Ja ha he dit al principi, i em
penso que seria tan erroni intentar explicar Barcelona sense
tirar ma de Catalunya com ha és valer explicar Catalunya com
12
�si Barcelona no existís.
S'ha citat molt sovint Vicenç Vives i d'altres autors
en el sentit que la nostra nació no es pot explicar sense la
nostra ciutat, capital. I él cert. La gran diferencia que hi
ha entre una nacionalitat com la nostra, -que és una
nacionalitat sense estat, per o
nacionalitat amb cultura, una
nació en el sentit estrigte amb qué va néixer aquesta
paraula, segurament en el sentit que aquesta va prendre cos
l'época moderna-, per mort que digui el meu amic Isidre
Molas, qui sovint repeteix que sense estat no acaba d'haver
nació del tot, podríem dir que Catalunya ho és, i ho és
precisament, a diferencia del que pugui passar a indrets que
ara no anomenaré per no Iferir susceptibilitats, en fi
cultures europees, regioná europees que no acaben de ser
nació, que tenen idioma, ' que tenen moltes coses que
nosaltres tenim i fins i tot un gran orgull i un passat
gloriós, i encara potser aria una certa bel.licositat i tot
per proclamar la seva independencia, però no tenen capital.
I en no tenir una capital no tenen el mitjá de
llenguatge davant el món, ro tenen la connexió amb el món,
no tenen el lloc des don fer-se valer com a tals nacions,
precisament, no tenen aquest punt de contacte que és la
ciutat important.
Peró al revés també és cert. La força de Barcelona li
ve, li ha vingut sempre de la barreja. I la barreja d'on li
13!
�ve? la barreja li ve del camp i de Catalunya sencera, com li
ha vingut després d'Espanya sencera, cosa que no podem
oblidar i que és un fet absolutament incontrovertible.
Hi ha qui vol refer la història i s'imagina que en el
fons aquesta vinguda darrera de gent que no és de comarques
sinó de comarques de fora de Catalunya no ha estat més que
el producte voluntari d'una política d'intimidació i de
colonització. Pot haver-hi hagut dintre dels rengles
d'aquells que governen l'Estat espanyol aquesta voluntat,
d'alguns, almenys. Però és evident que el fenomen depassa de
molt aquesta anècdota i s'assembla molt més a allò que ha
estat, en un sentit, la recreació, el creixement del Nord
d'Itàlia, i fins i tot dels Estats Units d'Amèrica, és a
dir, el producte d'una genuïna barreja d'elements vinguts de
fora. Però en bona mesura, durant molts segles, Barcelona
era el producte d'un país que existia, que tenia una
identitat, amb gran orgull, i que per altra banda produïa,
com encara existeix ara, una ciutat important. Si haguéssim
de complicar el discurs diríem, fins i tot, que Barcelona es
planteja ara un cert retrobament de les seves identitats
internes, una certa descentralització, una certa recreació
d'allò que va existir contra el que molta gent es pensa no
fa pas tant de temps, perquè els antics ajuntaments, que van
ser absorbits per Barcelona a finals del segle XIX o primers
del segle XX, fins al 1920, amb l'annexió de Sarrià, que
i4
�estan enormement mitificats per tots nosaltres, i ens
interessa que ho estiguin, ens va bé que ho estiguin perquè
és molt bo que hi hagi un cert esperit nacional, per dir-ho
així, cosa que no és dolenta, en cada un dels districtes de
Barcelona.
El cert és que, com gairebé tot el que va crear Felip
V, com ja he dit, en dissoldre, en acabar el Consell de
Cent, que anava des del Montecatos fins al Castrofelix, com
en deien de Castelldefels, fins al Montgat, i que cobria tot
aquest territori, que després se n'ha dit i ha estat una
àrea metropolitana, el que va fer va ser, per poder governar
tot aquest territori i donar-li una governació local, en
definitiva, crear en cada una de les parròquies que hi havia
a la plana del barcelonès, i fins i tot més enllà del
Llobregat i a l'altra banda del Besos, però sobretot a la
pròpia plana de Barcelona, entre Coilserola i el mar, crear,
dic, en cada una d'aquelles parròquies un ajuntament. El que
ells en deien "nuevo ayuntamiento", una paraula castellana
que es va aplicar aquí per crear els ajuntaments, els quals
si us hi fixeu, tots tenen noms de sants: Sant Gervasi, Sant
Vicenç de Sarrià, Sant Joan d'Horta, Sants, Sant Martí, Sant
Andreu, etc. El mateix succeeix a l'altra banda del riu,
excepte Cornellà, que és un nom romà, i l'Hospitalet, on hi
havia un hospital, així, doncs, tenim: Sant Vicenç, Sant
Boi, Sant Joan, Sant Feliu, Sant Climent, etc. Per què ?
15
�Perquè eren parròquies, i aquelles parròquies es van
convertir en ajuntaments. Moltes d'aquestes parròquies, a
més, eren sufragànies, com es deia, de les de dintre les
muralles, de les de dintre la Barcelona antiga i, per tant,
de fet, no només no eren ciutats, o no eren municipis, no
eren entitats relativament importants des del punt de vista
professional,
sinó que existien en virtut, també, de
l'existència de la pròpia ciutat dintre les muralles.
És doncs aquest un cas molt especial de ciutat, que
arribat un moment ha recuperat d'una banda, la seva
identitat externa, per dir-ho així, com a capital de
Catalunya i., d'altra banda, ha fet un intent de recuperació
del màxim d'elements d'identitat interns, que podien semblar
en un moment donat, fins i tot, com a perillosos per a la
pròpia identitat de la ciutat com a tal.
Repeteixo: identitat interna que no té la pàtina de
2000 anys d'història, sinó no més de 200 anys que ha servit
en bona part per a aglutinar, per donar dolor, per donar
bandera, si voleu, i caliu a l'existència de poders
intralocals. Nosaltres ens preguntem, aleshores, si aquesta
ciutat pot fer un paper dintre la nació, dintre la nacióestat mes gran i dintre Europa. I la veritat és que ens
trobem amb unes connexions de llenguatge molt importants
fora de Catalunya i fora d'Espanya. Ens trobem moltes
ciutats que, d'alguna manera, estan refent aquest mateix
16
�camí i que es plantegen, sens dubte d'una forma molt
agosarada i molt avançada sobre el temps de la realitat, si
el temps dels fets, es plantegen, dic, jugar un paper més
enllà dels seus propis límits.
Ara, a Europa, justament, es planteja com constituirla. El dia 10-11 de desembre a Maastricht, reconeixent
l'existència dels seus socis fundadors, que són els estats,
els fills de Felip V, els estats absoluts, però també en el
moment de la reconstitució, perquè la constitució és a Roma
l'any 1957-58, es planteja ara, l'any 1991, a Europa, aquest
esforç de recuperació d'elements d'identitat interns que van
més enllà dels propis Estats. Evidentment, això no és
general. Hi ha països que no s'ho plantegen, però nosaltres
sí. A Espanya hi ha un Estat i unes Autonomies; altres
països, com Alemanya, tenen el sistema dels Lànder, que els
porta en aquest sentit. Per tant, la supranació europea es
quedarà probablement en un reconeixement, no només dels
estats consagrats en els segles XVIII-XIX, sinó també en un
inici de reconeixement de coses que aquests propis estats no
havien reconegut ells mateixos fins fa relativament poc. Com
és el cas d'Espanya, perquè hi ha el reconeixement
republicà, pero aquest, precisament, devia estar a l'arrel,
una de les arrels de la curta vida de la República i del seu
final tràgic. En tot cas, doncs, un esforç meritori i
important el que s'està fent i que encara va més enllà. En
1!7
�contra del que alguns pensen, sense cap malícia, en aquest
intent de recuperació d'elements d'identitat interna dels
països en el moment de crear la supranació, que crec
meritori, hi són també les ciutats. És a dir, en el que se'n
diu preabreviatura al Comitè de Regions, no només hi ha
regions, i no només hi haurà regions, sinó que també hi
haurà les ciutats, d'alguna forma.
Quina és la diferència, doncs, des d'aquest punt de
vista, i aniré acabant de seguida, a Europa, entre ciutat i
nació, entenent per nació, en aquest cas precisament, la
regió, que és la nació petita, la nació en el sentit més
original i més primari. La diferència és que en el millor
dels casos i en un període de temps que no és immediat,
Europa es podrà dividir en regions. Podrem fer un mapa
d'Europa, tirant unes línies en les quals tot trosset de
terreny estigui dintre d'una regió, a més d'estar dintre
d'Europa.
En canvi, això no ho podrem fer mai amb les ciutats. No
podrem perquè la pròpia definició de ciutat és enormement
variable, per tamany, per importància i per tota mena de
característiques. És pràcticament impossible que algun dia
vegem un mapa d'Europa dividit en ciutats. Per tant, no ens
fem il.lusions ni temences que ningú no :s'imagini que les
ciutats poden voler algun dia substituir, en el sentit
poètic de finals del s. XIX com a element d'identitat del
18
�qual parlava al principi, les nacions-estat ni tan sols les
regions. No serà així.
Com em deia Jacques Delors quan va estar aquí a
Barcelona, i va estar molt amatent a respectar tots els
matisos, va dir: "les regions s'han d'institucionalitzar a
Europa, les ciutats són el motor d'Europa". És enormement
diferent, i, tanmateix, les dues coses són enormement
importants. Que s'hagi d'institucionalitzar les regions no
vol dir que les ciutats d'alguna forma no siguin reconegudes
i, d'una manera imperfecta, jo diria que el que succeirà a
Maastricht el dia 10 - gràcies, que quedi ben clar, a la
proposta Hispano-Alemanya, que han estat els dos països que
han defensat aquesta proposta, a capa i espasa, contra els
demés - el que es farà de manera imperfecta però germinal,
inicial, i després veurem què dóna de si aquesta llavor,
serà reconèixer l'existència d'aquestes fraccions o elements
d'identitat subeuropees i subestatals: les regions i les
ciutats.
Al meu entendre no passarà molt de temps sense que
aquest Comitè ell mateix es divideixi. Però, en fi, en un
moment en què tots hem de tenir la màxima prudència amb les
nostre paraules perquè la criatura encara no ha nascut, i
jugar amb el seu futur seria tant com jugar-se la pell de
l'ós abans d'haver-lo caçat, jo crec que no haig d'anar molt
més enllà, sinó indicar que probablement tot això succeirà i
19
�que no serà dolent que succeeixi si succeeix bé. No serà
necessàriament dolent i, per descomptat, la ciutat de
Barcelona i el seu Alcalde militaran a favor d'un
reconeixement específic per a cada una de les apel.lacions:
la regional i la ciutadana.
Nosaltres estem convençuts, i més ara, en els mesos que
han passat des del dia que amb en Josep Ramoneda vam parlar
de fer aquest seminari, que no hi haurà ni tampoc hi ha ni
ha hagut una Europa forta, - en el seu sentit ontològic
d'Europa forta per utilitzar, ja que parlem de filosofia,
una paraula que es pot criticar -, si no hi ha les ciutats.
Més ben dit, que Europa és sobretot - malgrat que trigarem
molt a poder desenvolupar del tot les conseqüències
d'aquesta afirmació -, un sistema de ciutats. I només cal
fer una cosa, que avui dia és bastant senzilla, i és agafar
un satèlit i marxar i, des del satèlit, mirar i aleshores
veureu tal com es veu en aquestes pel.lícules de l'Imax,
aquestes fotos en les quals es veu com arrenca la península
italiana i en una mateixa fotografia, que a més no és una
fotografia sinó una pel.lícula que es va movent, es veu
Venècia i Gènova, i ja veureu el que és Europa.
Europa és el continent urbà, és el continent poblat per
definició. No vol dir que no hi hagi la Selva Negra ni els
Monegros ni el Massís Central, que hi són, i que a més són
el contrapunt, i que com he dit abans són el que dóna,
20
�segurament, substància i sentit a les ciutats que els
representen després. Però, tanmateix, allò que se'ns apareix
com el dibuix d'Europa és el dibuix d'una taca, per dir-ho
així, que surt plena de vida. Surt, per altra banda, del
sudest anglès, entra pel Raandstat holandès, i se'n va pel
Rin i empalma d'alguna forma amb el Rhone i baixa fins a la
vall del Po i el Nord d'Itàlia amb el triangle amb Gènova,
Venècia i Milà, i que té un braç que s'endinsa dins la
Península Ibèrica en el qual nosaltres estem, braç que
nosaltres tractem de fer el més fort possible, justament per
a articular-nos físicament a l'Europa real que és aquesta,
no a l'esperit d'Europa sinó a la materialitat d'Europa,
sense la qual poc esperit hi haurà.
Totes les ciutats crec que han de lluitar per buscar el
seu rol, el seu paper, en aquesta supranació, i com en "La
Venganza de Don Mendo" no passar-se ni quedar-se curt.
Un pla estratègic que
sigui
excessiu, segurament farà
que la ciutat no faci sinó patir en la construcció europea.
Un missatge, en fi, que pequi per l'altra banda li passaria
exactament el mateix. Per tant, Barcelona com a ciutat que
plantejarà què pensa fer dintre d'aquesta supranació i com
es pensa relacionar amb la seva nació o amb les seves
nacions, en el sentit de nació i de nació-estat, pensa en la
seva vocació profunda que sap que no es realitzarà fins
després d'aquí a molts anys - nosaltres segurament ja no ho
21
�veurem -, però crec que té la profunda convicció, en les
seves minories més conscients i segurament, d'una forma
difusa, en la seva majoria, en la majoria de la població,
que ha de fer un paper no només de ciutat sinó de civisme,
de ciutadania, de ciutadanisme, i és aquesta la carta que
jugarà dintre d'Europa.
Sap que haurà d'esperar, com encara està esperant en
molts sentits dins l'Estat de les Autonomies i com a
Ajuntament, que moltes coses que encara han d'arribar
arribin. I sap que ha d'esperar perqué hi ha molts greuges
pendents que s'han de deixar, justament, substanciar i
resoldre pel pas de la història.
El greuge basc, segurament, encara trigarà anys, perquè
sang crida sang, i haurà de vessar-se, desgraciadament,
molta sang innocent abans que es creï una nova legitimitat
d'unió social, profunda, sentimental i volguda entre els
bascs i la resta dels pobles d'Espanya.
En el cas de Catalunya, això no és pas tan dramàtic,
però és cert que nosaltres hem d'esperar, no esperar
passivament, sinó que hem de lluitar, per altra banda,
perquè això sigui el màxim d'accelerat, però, al mateix
temps, hem d'anar dient sense descans allò que la nostra
consciència de ciutadans ens demana de dir, i és que
l'autogovern no s'esgota en la nació, i com deia el poeta a
finals de segle: la nostra particularitat d'éssers humans té
22
�altres mediacions inferiors a la de la nacionalitat que som,
justament, més humanes en fi tant que són més personals i més
properes.
Aquest serà el paper de la ciutat, de Barcelona.
Defensar juntament amb el gpvern espanyol, segurament, i en
el marc del moviment de ciutats i regions que existeix a
Europa, concretament el Consell de Municipis i Regions
d'Europa, defensar la importància de les regions, nacions i
de les ciutats. I dintre d'aquest conjunt, doncs, plantar la
llavor d'allò que algun dia, crec, serà l'autèntica Europa
de les ciutats. Aquesta és la nostra vocació. Els agraeixo
molt que vostès hagin vingut a fer aquesta reflexió sense la
qual nosaltres realment res no podríem.
La força de Barcelona està justament en el fet que en
els seus millors moments, i aquest probablement n'és un, ha
pogut atreure veus forasteres que des de fora ens han dit
molt millor que nosaltres allò que nosaltres érem. Moltes
gràcies per la seva presència.
23
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Ciutat, nació, terra: reflexió de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Ciutats
Nació
Globalització
Barcelona
Catalunya
Identitat (Concepte filosòfic)
Teoria de l'Empordà
Description
An account of the resource
23 p. Transcripció de la conferència de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, al Seminari Internacional Ciutat, Nació i Terra (Institut d'Humanitats, 27/11/91. 19.00 hores).
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Institut d'Humanitats
Date Available
Date (often a range) that the resource became or will become available.
1991/11/26
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-11-27
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2684/20050224_DiarideSessions_Parlament.pdf
8753b7471ace620e8a699f360cb60d25
PDF Text
Text
DIARI DE SESSIONS
DEL PARLAMENT
D E C ATA LU N YA
VII legislatura
Sèrie P - Número 36
Quart període
Dijous, 24 de febrer de 2005
Ple del Parlament
PRESIDÈNCIA DEL M. H. SR. ERNEST BENACH I PASCUAL
Sessió núm. 45, primera reunió
Í
N
D
E
X
Debat
general sobre l’acció política i de govern en relació amb l’evolució dels fets del barri del Carmel,
de Barcelona, i amb les conclusions de l’expedient informatiu obert arran d’aquests fets
(tram. 255-00002/07) (p. 3)
(Dos fascicles)
Fascicle primer
�NOTA
Aquesta publicació és impresa en paper ecològic (definició europea ECF), en compliment del que estableix la Resolució
124/III del Parlament, sobre la utilització del paper reciclat en el Parlament i en els departaments de la Generalitat, adoptada el 30 d’abril de 1990.
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
3
SESSIÓ NÚM. 45.1
La sessió s’obre a les onze del matí i sis minuts. Presideix el president del Parlament, acompanyat de tots
els membres de la Mesa, la qual és assistida per
l’oficiala major i el lletrat major.
Al banc del Govern seu el president de la Generalitat,
acompanyat de tot el Govern.
ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA
Punt únic: Debat general sobre l’acció política i de govern en relació amb l’evolució dels fets del barri del
Carmel, de Barcelona, i amb les conclusions de l’expedient informatiu obert arran d’aquests fets (tram. 25500002/07). President de la Generalitat de Catalunya.
Debat i votació.
El president
Comença la sessió.
Debat general sobre l’acció política i de
govern en relació amb l’evolució dels
fets del barri del Carmel, de Barcelona,
i amb les conclusions de l’expedient
informatiu obert arran d’aquests fets
(tram. 255-00002/07)
Aquesta sessió tindrà un únic punt de l’ordre del dia,
que és el debat general sobre l’acció política i de govern
en relació amb l’evolució dels fets del barri del Carmel,
de Barcelona, i amb les conclusions de l’expedient informatiu obert arran d’aquests fets.
Aquest debat es regirà per la normativa establerta en els
articles 123 i 124 del Reglament i els criteris adoptats
per la presidència i la Junta de Portaveus del dia 21 de
febrer de 2005.
Té la paraula l’honorable senyor Joaquim Nadal.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
(Sr. Joaquim Nadal i Farreras)
Molt honorable president del Parlament de Catalunya,
molt honorable president de la Generalitat, honorables
conselleres i consellers, il·lustres senyores i senyors
diputats, a fora plou, fa fred, en algun lloc de Catalunya
potser neva, i hi ha més de mil persones que demà passat farà un mes que viuen fora de casa seva. Mentre una
sola família, mentre una sola persona, continuï vivint
fora de casa seva, el Carmel, i per al Govern de Catalunya al Carmel o allà on sigui, el Govern de Catalunya,
en el cas del Carmel, d’acord amb i en coordinació
permanent amb l’Ajuntament de Barcelona, mantindrà
amb la màxima intensitat, tant com calgui en cada
moment, tots els operatius i tots els mecanismes que ha
posat en funcionament des del dia 25 de gener fins
avui; ni una sola persona sense ser atesa en tot moment
i fins a les últimes conseqüències.
Aquest va ser el nostre compromís el primer dia, i
aquest és el compromís que avui reiterem i que mantindrem fins deixar ben clar que el temps i les circumstàncies no poden acabar en l’oblit i en l’abandonament.
SESSIÓ NÚM. 45.1
Quan el Carmel perdi actualitat, quan perdi notorietat
mediàtica, aquest compromís haurà d’adquirir en la
continuïtat i el compliment el seu més alt valor, un valor ètic, moral, polític i també material.
No fa gaires dies, al Carmel mateix, en un programa de
televisió un veí deia: «Quan les càmeres marxin els
polítics desapareixeran.» En nom del Govern de Catalunya, en nom, en la mesura que puc, de l’Ajuntament
de Barcelona, vull que quedi clar, ho torno a dir, que
faci fred o calor, mentre una sola persona del Carmel
visqui fora de casa seva el compromís del Govern és
estar al costat dels veïns i veïnes afectats per aquesta
circumstància, que és conseqüència d’un accident dramàtic que podria haver tingut unes conseqüències imprevisibles.
Comparec avui, en nom i a petició del Govern, després
de quasi un mes de l’inici de la crisi del Carmel i quinze
dies més tard de la meva compareixença parlamentària
davant de la Comissió de Política Territorial.
En aquella primera compareixença, celebrada el dia 9
del mes de febrer, vaig presentar un primer informe
d’urgència sobre els fets relacionats amb l’accident
produït a la cua de maniobra de la prolongació de la
línia 5 del metro al barri del Carmel.
No és la meva intenció, en absolut, donar lliçons ni
emetre judicis de valor, però no em puc estar de dir, ara,
que en molts moments, més en els darrers dies que en
els primers, he tingut, hem tingut molts, la sensació que
l’ordre de les prioritats que havíem establert des del
primer moment havia deixat de ser un ordre de prioritats compartit per Govern i algun grup de l’oposició.
Per a tots aquells qui essent legítims representants dels
ciutadans de Catalunya..., també ho són, ho som tots,
dels veïns del Carmel. He tingut la impressió que en
algun moment, en el fragor de la batalla partidària, es
posaven per davant els objectius d’aquesta batalla partidària fins a posar en risc la mateixa credibilitat institucional. I he tingut la sensació que els atacs, les defenses, les autodefenses, els judicis previs, les presses i les
urgències polítiques, havien distorsionat els principals
objectius després de l’accident. Ho dic perquè ha sonat
sovint aquests dies aquella cantarella que diu: «Si això
ens hagués passat a nosaltres, què no dirien els que ara
estant al Govern?»
I he fet aquest repàs –he fet aquest repàs–, i en el repàs
de les hemeroteques consta que fos quina fos la virulència de l’oposició el capteniment institucional dels
grups polítics que donen suport al Govern..., es van
posar sempre, i no m’ho ha semblat sentir aquests dies,
a disposició del Govern mentre durés l’emergència.
«Primer apaguin el foc, primer resolguin les nevades,
després establim i arreglem les responsabilitats polítiques.» Vostès han tingut una pressa que entenc que ha
estat una mala consellera del plantejament que inicialment havien fet.
Vaig dir en aquella compareixença que ens trobàvem
davant d’un fet greu que hauria pogut tenir conseqüències imprevisibles; vaig dir també que, des del meu
punt de vista, s’hauria pogut evitar si els responsables
directes de les obres haguessin pres determinades cauteles, i no em vaig estar de dir que trobava en tot el problema no només un fet puntual, un accident, ni tan soPLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
4
lament un accident fortuït, sinó un corrent de fons que
obligava el Govern a prendre mesures de gran abast,
alhora que calia establir les responsabilitats, de tota
mena, que se’n derivessin.
El dia d’aquella compareixença van quedar apuntades
unes línies d’exploració, un esquema de conclusions i
un conjunt d’interrogants als quals calia donar resposta. També vaig dir, i m’hi reafirmo, que en el cas que
s’emprenguessin accions judicials, i era previsible que
així fos, posaríem tota, tota, tota l’Administració de la
Generalitat a disposició de la justícia per tal que tingués
tota la informació, com no podria ser d’una altra manera, tota la informació, i disposés de tots els mitjans per
poder instruir amb diligència i rapidesa el cas.
Vaig afirmar que no faltaria cap informació i que no
escatimaríem esforços per tal de donar plena satisfacció a les naturals i legítimes aspiracions i exigències
dels veïns del Carmel, a les seves preocupacions, als
seus dubtes, a les seves pors. Ni una pregunta sense
resposta fins allà on sigui possible.
Estic en condicions avui d’aprofundir l’anàlisi dels
antecedents i de les causes de l’accident, de determinarne les responsabilitats, les immediates i les remotes, i,
el que per mi és més important, de presentar davant de
la cambra un conjunt de mesures destinades a evitar al
màxim possible nous riscos, aquí o en qualsevol altra
obra pública que es dugui a terme a Catalunya.
25 de gener: els primers despreniments. Relato els fets
que tots vostès coneixen, però no és sobrer. A un quart
de nou del matí s’inicien els treballs de neteja del terra de la cua de maniobra del Carmel, en un punt determinat, per fer l’excavació necessària per formar una
solera. En aquest punt determinat, la màquina que estava operant a la zona toca i trenca la base d’una falla.
Es produeix el que s’anomena una xemeneia. I aquest
fet és la base de l’accident. No és la primera, ni en
aquest, en qualsevol moment de l’evolució de les obres,
ni en molts altres túnels que s’han construït a Catalunya, a Espanya, a Europa i al món.
Es produeix una xemeneia. Davant d’una xemeneia el
manual del mètode de construcció que s’està seguint
planteja com a solució i reacció la projecció de formigó i material de segellat, gunita, per estabilitzar la balma formada i retornar-li la consistència. Tots els tècnics
diuen: «No patiu, això aguantarà.» Tendeix a aguantar
quasi sempre, però aquesta vegada va caure.
A última hora de la tarda, a les vuit del vespre, veient
que segueix la caiguda de roques al lloc de l’accident
es desallotjà l’edifici d’habitatges veí del taller. A migdia, s’havia desallotjat el taller.
El 26 de gener es seguiren les tasques de consolidació
de la xemeneia, de la campana, projectant formigó i
apilonant terres per intentar evitar l’efecte en profunditat de la caiguda.
Res més lluny de mi que la pretensió de creure que ja
no correm cap risc, però els puc ben assegurar que, per
tot el que he pogut saber aquestes setmanes, se m’ha
demostrat que si no actuem amb contundència i en profunditat no atacarem d’arrel el problema que ens ha dut
fins aquí.
El dia 27 de gener a les nou del matí es produeix l’enfonsament total, el col·lapse fins a la superfície del solar del taller a nivell de carrer. El forat produït és de
divuit metres de diàmetre. I immediatament es prepara un dispositiu per tapar tot el forat produït, la base de
la xemeneia, amb formigó.
Permetin-me, però, que en la primera part de la meva
intervenció segueixi un esquema similar al de la compareixença del dia 9 i que doni resposta també a l’evolució de la situació des del dia 25 de gener fins avui,
tant pel que fa als fets com pel que fa a l’atenció a les
persones i a l’actuació en el conjunt de l’obra i de la
zona sinistrada. No perquè sí, sinó perquè aquesta ha
estat una pregunta formulada una i altra vegada de forma reiterativa i una de les acusacions principals que
se’ns ha fet: «Han gestionat malament la crisi», s’ha
sentit. Doncs parlarem també, i abans que de moltes
altres coses, de com s’ha gestionat la crisi, qui l’ha gestionada i per què s’ha gestionat com s’ha gestionat.
A les deu de la nit d’aquell dia s’inspeccionen els dos
túnels, que no presenten danys aparents. Es va posar en
marxa un dispositiu de mesura de convergències, tant
en el túnel de la cua de maniobres com en el túnel de
l’estació, a fi de comprovar si l’esfondrament havia
desestabilitzat un sistema complex de dues estacions
que estaven molt a prop l’una de l’altra, d’unes seccions molt àmplies, d’una superfície molt considerable,
i que la caiguda d’una hauria pogut produir danys en la
del costat.
Després, tinc també la intenció d’analitzar les causes
remotes i immediates del que ha succeït i tot el que
envolta el projecte de prolongació de la línia 5 del metro, i, per extensió, una determinada manera de procedir amb relació a l’obra pública a Catalunya, que s’ha
revelat com una herència feixuga i complexa de redreçar que calia haver qüestionat molt més críticament des
del desembre de 2003.
Els recordo ara, quasi fil per randa, l’explicació dels
fets i de la seva cronologia més immediata en la versió
que em confirmen els tècnics, tècnics del Departament,
i el geòleg que el Departament de Política Territorial ha
tingut assignat de forma constant a l’atenció de les
queixes de les persones i al seguiment de l’evolució de
l’obra.
PLE DEL PARLAMENT
Va haver-hi, efectivament, moviments; es van detectar
moviments. I com que es van detectar moviments, es va
decidir reforçar el túnel principal amb encavallades i
contravolta de formigó i reforç de gunita, segons les
zones i els moviments.
El 3 de febrer, vostès ho recorden, després m’hi tornaré a referir, es va produir un segon enfonsament de dimensions més reduïdes sota la casa que s’havia hagut
d’enderrocar. Aquest forat també s’omple de formigó.
Hi ha una valoració molt de matís en la versió que vaig
donar en la meva anterior compareixença i la d’avui.
Aquell dia vaig dir –el 9 de febrer– que el trencament
de la falla, de la base de la falla s’havia produït en iniciar-se els treballs coneguts com a destrossa. Però l’esfondrament es produeix no exactament en la fase anomenada de destrossa, sinó en un punt on, en el túnel de
la cua de maniobres, s’havia avançat a secció compleSESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
5
ta, i només faltava la formació d’una solera que la direcció d’obres considerava necessària per estabilitzar
les convergències.
El mètode austríac estableix dues maneres d’avançar:
mitja volta fins al final i retorn de la contravolta per
baix, en fase de destrossa, o avanç a secció completa.
Si hagués estat destrossa pura en el punt de l’esfondrament, hauríem parlat d’un rebaix d’uns quants metres.
No és destrossa pura, és simplement un rebaix de no
més de setanta centímetres per formar la solera que la
direcció d’obres havia demanat per estabilitzar les
mesures de convergència.
Tornarem després sobre les causes més immediates de
l’esfondrament i les possibles explicacions, més endavant. Ara voldria només fixar l’atenció i posar tot l’èmfasi en un fet. La nit del 25 de gener el conseller en cap,
l’alcalde de Barcelona i jo mateix vam entrar al punt de
la cua de maniobra on s’havia format una campana o
xemeneia, fins quasi sota la campana.
En aquell moment –en aquell moment– els tècnics, la
direcció d’obra, l’empresa de control geològic, l’UTE
que tenia l’adjudicació de les obres, tots –tots– van
coincidir a considerar que el que acabava de passar era
un fenomen controlable i que no revestia un perill especial: no haurien posat en perill ni les seves vides ni
les dels treballadors que hi treballaven ni tampoc la del
conseller en cap, la de l’alcalde de Barcelona o la meva
mateixa. No ens transmetien cap motiu d’alarma, ni per
als treballadors que hi havia al túnel, hi insisteixo, ni
per a nosaltres mateixos; ni, per descomptat, en aquell
primer moment, per als veïns de l’entorn, excepte una
sola casa.
No és un fet irrellevant. Perquè vull dir que en les reunions de treball i seguiment de l’obra, dels dies i de les
setmanes immediatament anteriors a l’esfondrament, si
bé apareixen –apareixen– qüestions sobre mesures,
materials i forma d’orientar els treballs, no es produeix
en cap moment cap advertiment formal a GISA, ni a
ningú, sobre la percepció de perill greu. En cap de les
setmanes immediatament anteriors a l’esfondrament es
produeix cap avís formal ni a GISA, ni al Departament,
naturalment, més enllà de l’assistència a les reunions de
seguiment de les obres d’un tècnic de GISA que n’era el
director d’obra per compte d’aquesta empresa pública.
GISA assistia a les reunions, a la majoria de les reunions, en la seva condició de supervisora, com ho feia
també en condició d’observador i de futur usuari algun
tècnic de l’Ajuntament de Barcelona. En condició
d’observador. La representació de la propietat, la propietat pública, l’empresa pública, el Govern, l’Administració, l’ostentava, naturalment –després veurem per
què–, la direcció d’obra, que des de l’inici mateix de les
obres estableix una dinàmica de seguiment i de decisions sobre la marxa però que no arriba a concretar mai
en aquests dies en un advertiment seriós de perill o inestabilitat. Mai prou, com a mínim per ordenar la paralització de les obres o per advertir formalment d’incompliment d’alguna de les parts.
L’obra comença a finals del 2002. L’esfondrament és
de primers del 2005. Les reunions són quinzenals, de
les reunions se n’aixeca acta. Del que passa entre reuSESSIÓ NÚM. 45.1
nió i reunió no en queda constància, però d’una reunió
a l’altra es prenen prou decisions com perquè, si el
tema apuntat en una no és reiterat en la següent, hagi
deixat de ser un problema.
En el seguiment quinzenal hi ha problemes de gestió de
l’obra des del principi mateix? Com en totes les obres
segurament, és clar que n’hi ha. Es van resolent? Es van
resolent. Però, hi insisteixo, no hi ha –no hi ha– ni el dia
de l’esfondrament ni cap dia en les setmanes anteriors
cap advertiment formal de perill immediat. Fossin quines fossin les mesures que es prenien, les discussions
que hi hagués, els retrets sobre gruixos o els problemes
de determinades mesures. El fet és que no hi ha en cap
moment res que apunti cap a la percepció de la previsibilitat del que finalment va passar. Deixo apuntada
aquí una línia que reprendrem més endavant amb més
detall. Tornarem sobre això.
Ara, però, deixin-me relatar i exposar detalladament la
reacció de les administracions i dels responsables de
GISA i de la direcció d’obres i de l’UTE constructora
davant del desencadenament dels fets. Els parlaré, primer, de l’operatiu d’atenció a les persones i, posteriorment, de l’operatiu en relació amb les obres.
Diran, potser, vostès, que el que ara els explicaré és
prou conegut. Ha estat difós. S’ha explicat a bastament.
Hi ha informacions diàries, hi ha notes, hi ha sessions
informatives, sens dubte. Però si alguna cosa ha estat
posada en qüestió amb un èmfasi, amb una reiteració,
amb una contumàcia poc fonamentada és el suposat
fracàs de l’operatiu o la manca de capacitat de reacció
davant dels fets.
Com ja vaig tenir ocasió d’exposar el dia 9 de febrer en
la meva compareixença i com he anat explicant aquestes darreres setmanes, a partir de l’inici de la crisi les
nostres prioritats, les del Govern de Catalunya i les de
l’Ajuntament de Barcelona, prioritats compartides sempre, en relació amb l’atenció a les persones van ser en
tot moment, minut a minut, les següents.
Primer. Garantir la màxima seguretat dels ciutadans del
Carmel. Evitar danys. Evitar víctimes. Deixin-m’ho dir
cruament. (Pausa.) Que no quedi per nosaltres i que no
resulti que haguem de lamentar ferits o víctimes mortals. Cal dir-ho. Per què un operatiu un tan ampli?, per
què un perímetre de seguretat tan ampli? Per què aquell
pas enrere, dos dies després? Per seguretat absoluta, per
una seguretat de màxims. En algun cas, potser fins i tot
no calia, però en això, el senyor Xavier Casas i jo, i
tothom que hi va intervenir –i ho explicaré– vam tenir
molt clar en l’operatiu diari que garantir la màxima
seguretat dels ciutadans del Carmel, dels treballadors
de les obres del túnel, dels membres dels cossos i forces de seguretat i de tot el personal que l’Ajuntament de
Barcelona, primer, i el Govern de la Generalitat, després, van posar a disposició de l’operatiu, havíem de
treballar amb plenes garanties.
Segon, atendre amb la més absoluta sensibilitat les necessitats immediates i quotidianes, de tot ordre, que tinguessin les 1.057 persones desallotjades. Era el seu
dret, és el seu dret. No és perquè sí, és un compromís
d’arrel i de valor, de radicalitat democràtica amb els
drets de les persones, la vida, les seves necessitats quoPLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
6
tidianes. Quan, quan he començat he dit: «Fa fred,
plou, és un dia inhòspit, en algun lloc de Catalunya
neva...», he volgut dir que la vida d’hotel un dia, que la
vida d’hotel dos dies, que la vida d’hotel unes vacances, pot ser molt divertida... Però que la vida d’hotel,
compaginada amb la vida quotidiana de pares, fills i
néts, tant li fa la qualitat de l’hotel, és incòmoda, és una
situació no desitjable i, per tant, ha de quedar clar que
el Govern i l’Ajuntament havien de posar a disposició
de les 1.057 persones desplaçades de casa seva tot i més
–tot i més– del que tinguessin a disposició, quasi una
persona per desallotjat, per atendre les seves necessitats.
Haurem fallat en alguna cosa? No haurem arribat a tot
arreu? Hauran quedat detalls penjats? Hi haurà gent
que tingui legítims motius de queixa? Sí, però no haurà quedat..., per tenir clar i per deixar clar que amb sensibilitat per a aquestes qüestions tan elementals de la
vida quotidiana, el Govern i l’Ajuntament hi posaven
tot de la seva part.
Tercer, 1.057 persones fora de casa era un munt de persones que havien deixat les seves cases desemparades.
Calia vetllar també –calia vetllar també– i cal encara
per la protecció dels béns i de les activitats i per garantir
l’estat i el valor dels béns privats i públics afectats pel
desallotjament. I no parlo només de la seguretat física
o material, sinó també de la plena –de la més absoluta,
de la més radical– seguretat jurídica.
I, finalment, tenint en compte els tres punts anteriors,
oferir la màxima informació possible als ciutadans, directament o a través de tots els mitjans i vehicles de
comunicació amb la ciutadania.
Així mateix, el Govern i l’Ajuntament de Barcelona,
amb els més de 915 professionals que hi estan implicats, segueixen treballant amb diligència i rigor per fer
efectiu, gradual, tant com sigui possible, lliure, el retorn
de les persones desallotjades a les seves llars al més
aviat possible, i garantir, hi insisteixo, per damunt de
tot, la seva seguretat.
Des del mateix dia 27 de gener –i hi insisteixo, gràcies a la col·laboració extraordinària de l’Ajuntament de
Barcelona–, 632 persones van quedar allotjades en
hotels, 3 en residències assistides i 2 al Centre Municipal de Can Planes, mentre que la resta van preferir
allotjar-se en habitatges de familiars o d’amics. Així
mateix, es va elaborar un primer registre dels ciutadans
afectats, es van activar els serveis d’atenció oportuns,
amb tècnics especialitzats per part de les administracions públiques i d’organitzacions de voluntaris, i es va
crear una comissió mixta de coordinació entre l’Ajuntament i la Generalitat, que des d’aleshores i fins al dia
d’avui, sense cap interrupció, s’ha reunit una o dues
vegades cada dia per avaluar en cada moment la situació, d’acord amb els objectius, aquells quatre objectius
que acabo de definir anteriorment.
Diumenge, 30 de gener, es varen establir punts d’informació a tots els hotels, que han comptat amb la presència d’un tècnic del Departament de Política Territorial,
d’un tècnic del Departament de Medi Ambient i Habitatge, un tècnic del Departament de Benestar i Família
i de la majoria de tinents d’alcalde i regidors i regidoPLE DEL PARLAMENT
res, així com nombrosos tècnics de l’Ajuntament de
Barcelona.
Des d’aleshores s’ha mantingut un punt d’informació
a cada hotel on resideixen, de forma provisional, els
afectats. Els dies 28, 29 i 30 de gener es van celebrar
reunions informatives diàries a Boca Nord. Del dia 31
de gener al 6 de febrer, diàriament a les vuit del vespre
i, a partir del dia 7, els dimarts i els dijous. També es
van establir punts d’atenció d’informació al Casal de
Gent Gran del carrer Tolrà, a partir del dilluns dia 31;
a l’oficina del Departament de Benestar i Família, situada a la plaça Pastrana; a més de l’existent a l’Espai
Jove Boca Nord, del carrer dels Agudells. En total
s’han realitzat 9.822 atencions personals als veïns afectats a tots aquests punts d’informació i atenció, i 5.733
atencions telefòniques, a dia d’ahir, en l’Espai de Boca
Nord.
La situació generada pel nou esvoranc del dia 3 ens va
mostrar la impossibilitat de resoldre la situació amb la
rapidesa que hauríem desitjat. Per aquest motiu, sense
alterar els objectius inicials, vam replantejar el dispositiu. Amb la prioritat absoluta d’atendre i informar les
persones afectades i de coordinar millor totes les actuacions, es va decidir crear tres subcomissions per fer un
seguiment diari, puntual i més efectiu de tot el procés.
Una comissió d’habitatge, coordinada pel conseller
Salvador Milà i el regidor Eugeni Forradelles, amb la
inestimable col·laboració del secretari del Departament
de Medi Ambient d’Habitatge –secretari d’Habitatge–,
el senyor Ricard Fernández. Una comissió d’atenció a
les persones, coordinada per la consellera Anna Simó
i el regidor Ferran Mascarell, i amb la col·laboració directa i permanent del secretari general del Departament.
I una comissió de seguiment de les obres, coordinada
pel tinent d’alcalde senyor Xavier Casas i per mi mateix.
Així mateix, s’ha continuat mantenint el dispositiu de
seguretat activat des del principi, coordinat per la consellera Montserrat Tura i el regidor Jordi Hereu, que ha
comptat amb la participació de Joan Delort, secretari de
Seguretat. I, per la seva part, l’Ajuntament de Barcelona ha constituït una unitat executiva especial per al barri
del Carmel, amb l’objectiu de prestar serveis vinculats
a l’atenció social de les persones, el suport logístic, la
seguretat i la informació als veïns i les veïnes.
Des del primer dia –des del primer dia–, el conseller en
cap ha exercit la coordinació d’aquestes tres subcomissions del dispositiu d’atenció a les persones, així com
la coordinació de la participació de les altres conselleries, i ha fet un seguiment absolutament exhaustiu de
l’evolució dels esdeveniments. És justament aquest seguiment el que ens ha permès anar millorant progressivament els dispositius establerts d’atenció i suport
mèdic, econòmic, tècnic, jurídic, a les persones afectades pels desallotjaments –que explicaré a continuació–
i vetllar per la protecció dels béns públics i privats de
la zona, sense que s’hagi produït cap incidència destacable al respecte...
A partir del dia 31 de gener –i més enllà de les quatre
subcomissions, he esmentat ja altres tres conselleries
directament implicades en l’operatiu: Justícia, Educació, Salut–, a partir del dia 31 de gener es va articular
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
7
un operatiu per assegurar les activitats lectives dels infants de les dues escoles afectades pel desallotjament,
i es van habilitar espais provisionals on els infants han
pogut continuar les classes amb normalitat, s’ha establert un servei de trasllat i recollida dels alumnes a cada
centre i s’assumeixen les despeses del servei de menjador escolar, quan han calgut. Aquest operatiu ha permès
que tot i el lògic trasbals inicial de l’activitat escolar,
l’assistència a les classes des de fa dies estigui completament normalitzada i la tasca docent es pugui dur a
terme en bones condicions.
Així mateix, el dia 7 de febrer vam situar l’Oficina
d’Orientació Jurídica a l’oficina del Casal de Gent Gran
del carrer Tolrà. En aquesta Oficina, el Col·legi d’Advocats ofereix un servei gratuït d’assistència i orientació jurídica a les persones afectades que ho sol·licitin,
el cost del qual és assumit pel Departament de Justícia,
i fins al dimarts 22 de febrer s’hi havien atès 241 consultes.
A partir del dilluns 14 de febrer es va establir un nou
servei d’autobús entre el Carmel i els hotels, que ha
funcionat amb regularitat horària, afegit al que ja existia
al matí i al servei que, com ja he explicat, el Departament d’Educació ofereix per al transport escolar dels
infants.
A més, el Govern de la Generalitat, de comú acord amb
l’Ajuntament de Barcelona, va acordar amb les empreses subministradores de serveis Aigües de Barcelona,
Gas Natural, Endesa, Telefónica i d’altres operadors, la
paralització de l’emissió dels rebuts dels veïns desallotjats. Així mateix, se’ls ajornà el cobrament de tributs i
preus públics municipals, vinculats als habitatges, pàrquings i locals de la zona afectada, i s’està estudiant
quines són les fórmules més adequades per trobar una
solució a l’ajornament del pagament d’hipoteques que
han demanat o que tenen actives alguns veïns.
Des del dia 9, des del dia de la compareixença, hem
avançat més en el treball, en l’atenció a les persones. A
aquest efecte, hem treballat amb el conjunt dels desallotjats en tres grups: els veïns que vivien en els blocs
que han caigut o que han de ser enderrocats, trenta-un
habitatges –dotze ja enderrocats, dinou pendents d’enderroc–; els veïns que podran tornar properament i esglaonadament a casa seva, i els treballadors i els titulars
dels comerços i de les activitats econòmiques de la
zona afectada.
Primer, les persones que s’han quedat sense casa. El
nostre compromís amb els veïns que han perdut casa
seva és que tindran un habitatge alternatiu amb les
mateixes prestacions d’ús i règim de tinença en el menor termini possible. Per tal d’atendre els veïns que
s’han quedat sense casa, trenta-tres famílies que agrupen noranta-dues persones, s’ha obert una oficina
d’atenció per al reallotjament a Adigsa, formada per
dos professionals de l’Ajuntament i dos de la Generalitat, on se’ls ha atès de forma personalitzada i se’ls ha
informat de les diferents possibilitats de reallotjament
que tenen.
Pel que respecta al reallotjament, se’ls ofereixen dues
alternatives. Primera, mentre duri el procés d’assignació o construcció d’un nou habitatge definitiu –assignaSESSIÓ NÚM. 45.1
ció, si ja estigués fet, que n’hi han, o construcció del
nou habitatge definitiu, que n’hi ha també en tracte,
com a sòl i sostre construïble per poder aportar aquests
habitatges alternatius a la gent que ha perdut casa seva–
es reallotjarà aquestes famílies en pisos pont, com els
de les promocions del carrer Llobregós, a Horta i Guinardó, i del carrer Garcilaso, completament equipats. I
en el cas que alguna família prefereixi adquirir directament l’equipament bàsic de la llar, se li oferirà un import econòmic global equivalent a 9.000 euros. Així
mateix, l’Administració aportarà una quantitat de 200
euros mensuals per fer front a les despeses ordinàries
de serveis bàsics i, en funció del cas de cada família,
s’estudiarà la possibilitat d’oferir places d’aparcament
en el mateix edifici del reallotjament.
Segon. En el cas que els afectats d’enderrocament no
optin per accedir als habitatges de reallotjament perquè
prefereixin resoldre directament el seu allotjament, bé
a casa de familiars o mitjançant altres alternatives al seu
càrrec, se’ls oferirà una compensació econòmica mensual de 700 euros i 200 euros més per cobrir els consums bàsics que la família pugui tenir. Si s’escau, també s’oferirà l’aval per al lloguer, sense límit. A aquests
veïns se’ls pagaran, com correspon, les dietes de 15
euros per parella, 10 euros per adult i 5 per menor de
setze anys.
Així mateix, mentre no es produeixi el reallotjament,
l’ajut per persones, dietes que l’Ajuntament havia avançat des del dia 31 de gener, a partir del 13 de febrer s’ha
fet i s’està fent efectiu per part del Govern de la Generalitat, d’acord amb el Decret aprovat el dia 8 del mateix mes, amb uns percentatges avui de pagament ja
molt elevats, si bé encara no totalment complets. L’objectiu d’aquests ajuts és compensar, amb caràcter d’urgència, les despeses corrents a compte de la indemnització final als residents dels habitatges perjudicats, amb
períodes quinzenals. Les quantitats de l’ajut en concepte de dietes, per dia i persona, varien en funció de l’estructura familiar, de l’edat de les persones i del tipus
d’allotjament en què es trobin. Així mateix, la Generalitat ofereix a aquestes persones bestretes a compte de
les indemnitzacions futures.
Per la seva banda, l’Estat farà efectiu un ajut d’11.500
euros a cada unitat familiar que hagi perdut totalment
el seu habitatge i els seus béns familiars, personals i
domèstics, i obre, a més, la possibilitat d’una línia de
crèdit subvencionada amb l’Institut de Crèdit Oficial.
Segon grup. Els veïns i veïnes que tinguin algun desperfecte en els seus habitatges tenen el nostre compromís que, a més de garantir al màxim la seva seguretat,
la Generalitat es fa responsable que es reparin satisfactòriament tots aquests desperfectes, pis per pis, abans
no retornin a les seves cases. La Generalitat i l’Ajuntament han posat a disposició de l’associació de veïns, i
de tots els col·lectius de veïns i del conjunt de persones
afectades, quatre certificats de seguretat sobre l’estat
del subsòl de l’àrea que va ser desallotjada el dia 27 de
gener. Un certificat amb la demanda de l’aixecament de
l’ordre preventiva de desallotjament, dictada el dia 27
de gener a instàncies de la direcció d’obres. Certificat
que signen els senyors Javier Gete Alonso, de TecCuatro; el senyor Benjamín Celada, de Geocontrol, i el
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
8
senyor José Antonio Rubín, d’UTE constructora de la
línia 5. Segon, un certificat sobre les mesures d’anivellament en superfície, preses pel Servei Geològic de
l’Institut Cartogràfic de Catalunya, signat pel senyor
Antoni Roca. Tercer, un informe sobre l’estat actual
dels moviments apreciats en el sòl i el subsòl de l’àrea
afectada, emès per l’empresa Eurogeotecnica, signat
pel seu director gerent, el senyor Carles López. I finalment, un informe sobre l’estat actual de la zona afectada pel despreniment a la cua de maniobres, emès pels
tècnics que han assessorat, a proposta dels diferents
agents intervinents, les tasques de consolidació del túnel, i que són els professors Eduardo Alonso i José Manuel Serrano i el senyor Xavier Borràs. A partir d’aquest
certificat s’ha identificat una àrea on no s’han produït
moviments significatius que es considera estabilitzada
i on, per tant, ja s’està en condicions d’iniciar les inspeccions corresponents per tal de verificar l’estat dels
habitatges que s’hi troben i fer efectiu el retorn dels
veïns.
Fins allà on sigui visible la zona verda (l’orador mostra uns gràfics, els quals es reprodueixen en l’annex)...,
la zona verda és la zona en què, un cop reunits els quatre certificats que he esmentat, més els certificats del
Col·legi d’Arquitectes i el Col·legi d’Aparelladors, i els
pèrits que han de certificar l’estat del pis, pis a pis, i del
conjunt de l’edifici, després d’una visita, acompanyats
d’un bomber i un mosso d’esquadra, que visaran aquesta
inspecció..., podran tornar a casa seva. Tota la zona verda ja està començant a ser inspeccionada; no al ritme que
voldríem, però tota la zona verda ja està començant a ser
inspeccionada. (Vegeu el gràfic 1 de l’annex.)
I la zona groga, la que està al voltant de la zona de l’esfondrament, la de la cruïlla Conca de Tremp, Sigüenza
i passatge Calafell, on s’estan efectuant treballs de consolidació, pilotatge i injecció, i on s’hauran de fer treballs
d’enderrocament, els mateixos tècnics que certifiquen
que es pot aixecar l’acta d’ordre de desallotjament diuen
que no tornaran a firmar la possibilitat del reallotjament
fins que, en l’àmbit de la zona groga, no s’hagin acabat
aquests treballs.
El procés, doncs, està ben definit, està acordat amb l’associació de veïns. Aquest procés s’ha iniciat i –és natural– en el seu inici s’ha produït un cert recel, encara.
Aquest serà, a partir d’ara, el repte dels responsables
tècnics i polítics: retornar aquesta confiança i efectuar
amb diligència les reparacions, i , si cal, esperar fins a
la demolició dels immobles identificats, i fins a la finalització de les operacions de micropilotatge d’alguns
dels edificis més pròxims a la zona de l’esvoranc, és a
dir, la zona que he denominat com a zona groga. L’únic
que els puc dir és que serà un esperó més per fer la feina ben feta i en el mínim temps possible. En qualsevol
cas, les famílies ocupants d’aquests edificis, i que es
trobin acollides en instal·lacions hoteleres o en allotjaments alternatius, tenen dret a les mateixes dietes que
he explicat en el cas de les persones ocupants d’edificis afectats que està previst enderrocar.
Tercer, els titulars de les explotacions econòmiques de
la zona desallotjada. Finalment, les persones titulars,
jurídiques o individuals, d’explotacions econòmiques
que es duien a terme en els immobles afectats rebran
PLE DEL PARLAMENT
una bestreta en concepte de danys emergents i lucre
cessant a compte de les futures indemnitzacions; activitats econòmiques tancades i activitats econòmiques
obertes, l’activitat econòmica de les quals el calaix
s’hagi vist afectat per una disminució del seu rendiment.
Els titulars d’una activitat econòmica amb seu en un
edifici afectat que figurin en el cens elaborat per l’Administració podran rebre 1.500 euros per treballador i
mes, incloent el propietari, i deu euros per cada metre
quadrat del local o establiment on es desenvolupi l’activitat, en concepte de lloguer més despeses generals
per cada metre quadrat de local. El pagament es farà
efectiu per local.
Així mateix, es farà efectiu un ajut estatal de deu mil
euros a cada titular de negoci situat en els edificis enderrocats, i aquestes persones tindran dret a una línia
estatal de crèdit subvencionada amb l’ICO.
El reconeixement d’uns drets, la resposta a unes necessitats, les mesures per a l’allotjament, la manutenció,
les dietes i la compensació pels danys. A hores d’ara, el
Departament d’Economia i Finances ha fet efectiu ja
més de 700.000 euros en concepte de dietes i bestretes
als veïns i comerciants afectats, a dia d’avui, a quaranta-quatre, dels quaranta-cinc comerços directament
afectats i a una part molt important del cens dels veïns
amb dret a bestreta, i que l’han acceptada, amb el benentès que ni el cens recull tots els desallotjats, ni tota la
gent que figura en el cens ha volgut cobrar aquestes
bestretes. Però l’oferiment es manté, i queda clar que
tot és a punt per mantenir aquest operatiu fins on calgui i, mentre calgui, fins a l’últim moment, l’últim dia
de l’última persona que no hagi tornat a casa seva o a
la seva activitat econòmica.
Per concloure aquest apartat voldria reiterar que, més
enllà d’aquestes actuacions, que són d’emergència, ens
proposem una nova fase de millora i remodelació del
barri del Carmel, que es va iniciar amb la demanda de
declaració com a àrea de rehabilitació integral del barri
del Carmel per part del Govern de la Generalitat a petició de l’Ajuntament de Barcelona.
Segon, l’actuació i l’operatiu en la zona d’obres. Entro
ara a detallar –a detallar-les– quines han estat les actuacions pel que fa a la consolidació de l’obra. Primer,
pel que fa a la part tapada de la cua de maniobra, que
va ser objecte de formigonat.
Com vostès saben, després del segon esfondrament que
es va produir el dia 3 de febrer, es va decidir, amb l’assistència d’experts independents, procedir al rebliment
de la part inaccessible del túnel de maniobra amb formigó. La decisió, molt sospesada, es va prendre davant
de les incògnites sobre l’estat del túnel i el temps que
hauria estat necessari per accedir-hi i comprovar-ne
l’estat. Es produeix la xemeneia, queda un tros de túnel
tapat, els tècnics no ens saben dir què pot haver passat
allà dins i ens diuen que trigaran tres setmanes llargues
a poder-hi entrar, de forma prou efectiva com per mesurar què hi està passant i com per actuar-hi si es detectava que hi estava passant alguna cosa greu.
Per tant, davant de l’eventualitat d’una zona fosca, desconeguda, de moviments no mesurables, la decisió va
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
9
ser immediata, radical, contundent: costi el que costi,
prescindim d’aquest túnel de maniobres, anul·lem-lo,
reconstruïm la natura, reomplim el túnel, assegurem el
terreny, fem que parin els moviments que es detecten
en superfície i creem les condicions objectives de seguretat perquè la gent pugui tornar a casa seva.
Les senyores i els senyors diputats tenen el detall i els
plànols, dia a dia, de com ha estat aquest operatiu, i
com s’han fet, i per quins punts, els treballs d’injecció.
Aquests treballs van començar el dia 8 de febrer i van
concloure’s el dia 16 de febrer. Als vuit punts d’injecció s’hi han injectat 14.573 metres cúbics de formigó
d’una capacitat teòrica calculada de 16.000 metres cúbics. La diferència de volum seria atribuïble als materials acumulats en l’enderrocament i a les terres aportades en un primer moment per reforçar el túnel. En
aquell moment, 16 de febrer, la seguretat ja era total pel
que feia a l’estabilitat del túnel.
Per tant, només restava anar buscant els possibles buits
que haurien quedat i acabar-los d’omplir a través de
perforacions més primes i més precises. Poden haver
quedat bombolles, petits forats no reomplerts? Els tècnics diuen que sí. Greus? No. Amb perill per a l’estabilitat? No. Que caldrà anar detectant i reomplint? Sí.
Però, de cinc punxades addicionals que s’han fet, quatre han tocat formigó i només una ha admès 5 metres
cúbics de lletada de formigó. Per tant, tot dóna a entendre que l’operació de reblert amb formigó de la part no
visible de la cua del túnel de maniobres està completament assegurada i ja no ens pot donar cap tipus de sorpresa.
Segon, a la part visitable de la cua de maniobres les
actuacions de reforç han consistit a fer 25 metres de
solera, un embigat de reforç i posar 50 centímetres de
gunita a tot el túnel.
Finalment, pel que fa al reforç de l’estació i del túnel
principal, s’ha procedit al seu total reforç i consolidació. Aquest reforç ha consistit a posar totes les encavallades, seguint dos trams: en el tram que va des de la
cruïlla de connexió amb la cua del Carmel, en direcció
a Teixonera, s’han posat 67 encavallades, cobrint 81
metres de túnel. I en el tram que va des de la cruïlla de
la connexió de la cua de maniobres en direcció a Horta, s’han posat 15 encavallades, que cobreixen uns 18
metres, i en queden per posar uns 8 per fora de l’estació.
S’ha reforçat l’estació amb 60 metres de solera d’uns
130 del total que mesura la part no formigonada. I en
el túnel de línia, el túnel principal, des de l’estació del
Carmel en direcció a Teixonera, s’han col·locat 16 encavallades, que cobreixen tot el tram excavat fins al
punt on es va produir una altra xemeneia.
No és gratuït tot això que estic explicant. No és per
prolixitat, no és per cansar-los, no és per avorrir-los,
és... –i és avorrit i és cansat, ho entenc–, però ha de
quedar clar que en un mes, en les dues estacions, a tres
torns, grups de treballadors, vint-i-quatre hores sobre
vint-i-quatre, han estat treballant més enllà del que els
tècnics recomanaven i consideraven raonable, simplement perquè el Govern de Catalunya i l’Ajuntament de
Barcelona volien tota, tota, tota i més seguretat. I en
SESSIÓ NÚM. 45.1
això han consistit, dia a dia –dia a dia–, matí i tarda, les
sessions maratonianes amb les empreses de direcció
d’obres i l’empresa que fa les obres de la línia 5 i amb
el conjunt dels responsables tècnics de GISA. S’han de
posar encavallades? El mètode diu que no. Hi ha hagut
convergències? Sí. Doncs, digui el que digui el mètode, posin encavallades.
Després parlarem del mètode, i de qui i quan defineix
el mètode; però, digués el que digués el mètode, en un
punt delicat, complex, sensible, perillós, objectivament
perillós perquè havia caigut, la seguretat era una norma
bàsica per damunt dels criteris de seguretat que la mateixa norma estableix. I si la norma diu «fins aquí ja
n’hi ha prou», i complint la norma es va enfonsar, canviem la norma o incomplim la norma. I aquest va ser el
criteri: forçar fins a les últimes conseqüències per assegurar la totalitat dels espais dels dos túnels de la zona
del Carmel, anticipant obra que potser s’hauria hagut
de fer d’aquí a sis mesos, vuit mesos o un any, forçant
el ritme, assegurant les coses, donant garanties, ensenyant-ho tant com sigui possible.
Pel que fa a les actuacions en superfície, explicar –és
també conegut– que s’han fet una trentena d’injeccions
perimetrals al passatge Calafell, Sigüenza i Conca de
Tremp en la cruïlla de l’enfonsament per assegurar el
terreny i fer disminuir progressivament els moviments
d’enfonsament que es produïen, i que s’estan produint,
també, injeccions en el tap de formigó per treure l’esponjositat, la porositat del reblert del fons. Mentre el
fons sigui més flonjo que la massa de formigó injectada es va produint un moviment d’assentament. Foradant la massa de formigó per quaranta punts diferents,
dels quals se’n porten deu o dotze en aquests moments,
s’injecta formigó a tota la base de l’enorme pilar que
forma l’esfondrament fins a la base mateixa del túnel.
Consolidada la part més porosa de baix de tot, deixarà
de moure’s el terreny, que ara es mou, de l’ordre, en
aquell punt, d’1 mil·límetre al dia.
Però aquesta és una qüestió que cal tenir en compte,
que convé explicar i que és important que se sàpiga perquè quedi clar que aquesta és una manera d’actuar que
vol abordar totes les eventualitats per tal de, abans que no
prossegueixin les obres de la línia 5, tenir totalment assegurat tot l’entorn de l’estació del Carmel i permetre el
progressiu retorn de les famílies a casa seva.
I per això també, i amb l’assessorament dels professors
Ramon Buxadé i Vicente Alegre, s’han identificat dotze
cases més una en construcció –dotze cases més una en
construcció– que caldrà recalçar. Diu el professor Buxadé: «Amb micropilotatge, travessant les argiles, injectant formigó fins a la roca, aquestes cases tindran ara
millors fonaments que no tenien.» Si al Carmel en algun moment el procés de construcció s’havia fet sobre
reblerts de rieres i runes acumulades, ara, en aquestes
dotze cases en les quals s’han detectat moviments estructurals, el micropilotatge haurà assegurat fonaments
per a tota la vida. En aquestes cases, en aquestes dotze
cases, primer es consolidaran els fonaments, després es
consolidarà l’estructura, després s’haurà de restaurar
allò que s’ha fet malbé de la planta baixa de la casa per
poder fer el pilotatge i, finalment, es procedirà a la rehabilitació del conjunt dels edificis afectats.
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
10
Al llarg de tot el procés s’han fet mesures des de diferents àmbits, l’Institut Cartogràfic, Eurogeotecnica,
l’UTE constructora, per tal d’anar definint amb extensòmetres, amb el mètode Cyclops i amb mesures de
superfície, què estava passant en tot l’entorn de la zona
sinistrada. I avui podem dir que, excepte el moviment
que es produeix en l’entorn immediat del forat produït per l’esfondrament del primer dia, tot es manté estable i no hi ha cap nou moviment. És a partir d’aquest
moment quan diem: ja hi ha les condicions perquè la
gent pugui començar a tornar a casa seva. Tots menys
aquells de la zona groga que, o bé perquè són els habitants de les dotze cases a recalçar o bé perquè estan en
la zona en què les màquines que hauran de recalçar els
produiran molèsties, no és recomanable que tornin.
Podem, doncs, fer a dia d’avui un balanç de situació: on
som? On som avui, després d’un mes d’informacions
contradictòries, de rumors, de temors imparables i de
dubtes raonables? De tot el que s’ha dit, ara on som?
Fins on hem arribat en el laboriós i complex procés de
neutralització de la crisi?
Avui encara només podem fer un balanç provisional, un
estat de la qüestió amb molts aspectes oberts; el que sí
que podem afirmar, però, és que allò que comportava
més risc, una part del túnel de maniobra a què no es
podia accedir, ha estat resolt d’una forma satisfactòria.
I el balanç ara és el següent: hi ha 33 famílies que han
perdut casa seva; 92 persones que s’han quedat sense el
seu habitatge. Ja he dit com el recuperaran i trigaran o
dos anys a tenir-ne un de nou, o en trobaran de seguida un de nou que els podrem oferir, o tindran un pis
pont fins que tinguin el pis nou que haguem acordat.
Segon, hi ha 13 edificis, un dels quals és obra nova, que
han quedat afectats en graus diversos i que són ara objecte de treballs de refonamentació i recalçament, com
els deia, amb actuacions de micropilotatge que fa l’empresa Rodio i que no fa l’UTE, que s’ocupa únicament
i exclusivament dels treballs en la línia 5 del metro. En
aquests edificis hi ha 92 persones que podran anar tornant a les seves cases un cop acabats els treballs de reforç i les obres dels interiors dels pisos per reparar els
danys que s’hagin originat i que, en part, ja es reparen.
mitgera, en la crugia, que uneix aquesta casa amb la del
costat per tal d’assegurar que no hi ha un enderrocament traumàtic, sinó que es fa amb la delicadesa suficient com perquè només caigui la que ha de caure i totes les altres es puguin assegurar plenament. La resta,
més de vuit-centes persones, poden tornar a casa seva
progressivament i gradualment després de les certificacions que els he explicat.
Si volen, i quan es pugui, després de les inspeccions, si
una família va a casa seva i en el punt en què la troba
diu: «Està com estava, només hi ha la pols d’un mes»,
i té tots els certificats, pot tornar avui mateix. Si, fruit
de la inspecció, hi troba una esquerda, acordarem com
vol el veí que s’arregli l’esquerda. Ho vol fer ell? La
hi pagarem. Vol que ens en fem càrrec nosaltres? La hi
repararem. I un cop reparat el dany, tornarà a casa seva,
de manera que de les vuit-centes persones que ja avui
podrien tornar a casa seva n’hi ha, sens dubte, que ho
podrien fer sense cap altra condició i n’hi ha moltes
d’altres que necessitaran una intervenció que resolgui
aquells danys que s’hagin pogut produir, alguns dels
quals potser no seran ni tan solament atribuïbles a l’accident del Carmel. Però és igual: el Govern ha decidit
que vol que el procés de retorn gradual de la gent a casa
seva sigui amb plenes garanties i d’una forma que es
vagi fent de mica en mica, tant com vulgui la gent, al
ritme que vulgui la gent, sense forçar per res aquest ritme. Tenim massa viu el record del 3 de febrer. Per tant,
no volem –no volem– tornar a repetir la mateixa operació, sinó que volem fer-ho de tal manera que a poc a
poc –a poc a poc– les coses es vagin resolent.
És brut, aquest treball, fa fang, fa pols, avui deu ser un
desastre l’entorn de les refonamentacions, sens dubte,
totes les obres provoquen molèsties, però quan s’acabin
els treballs de refonamentació puc assegurar-los que
tothom podrà tornar a casa seva, excepte aquestes trenta-tres famílies que hauran de triar una altra casa.
Anem ara a alguns dels aspectes que es desprenen un
cop fet el balanç de situació, ho repeteixo: quantes cases s’hauran hagut d’enderrocar, quantes cases s’han
hagut de desallotjar, quantes estan ja en condicions que
la gent hi torni de seguida que vulgui i pugui, quantes
trigaran unes setmanes o uns mesos. Establertes les xifres, anem ràpidament a algun dels resultats de l’expedient informatiu i de l’evolució dels fets. Els estalvio la
part més administrativa d’aquest expedient informatiu,
perquè vull suposar que totes les senyores i els senyors
diputats saben quines són les funcions, les facultats i les
responsabilitats de les parts actuants en la gestió d’una
obra pública com aquesta. Però no serà un detall menor
recordar aquestes funcions, les del Govern de la Generalitat, les del conseller de Política Territorial i Obres
Públiques, les de les direccions generals del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i les de
GISA. Sí vull dir, però, perquè és un matís important,
que mentre que a la resta dels departaments del Govern
de la Generalitat són aquests departaments, cadascun,
els que es relacionen amb GISA, consten en el seu Pla
economicofinancer i figuren com a departament actuant en els encàrrecs del Govern a GISA, en l’àmbit de
Política Territorial i Obres Públiques són les direccions
generals, Carreteres, Ports i Transports, i abans Arquitectura i Habitatge, i ara Arquitectura i Paisatge, les que
figuren com a titulars de les obres encarregades i com
a responsables del seu finançament, i així ho reflecteixen també en els seus respectius pressupostos.
Queda pendent una casa per enderrocar, que s’enderrocarà previsiblement a finals de la setmana que ve i que
no s’enderrocarà fins que no s’hagi fet un tall en la
En conclusió, tot i que la Direcció General de Ports i
Transports no té cap responsabilitat específica, cap,
sobre el control i la direcció de les obres de la seva
Algú ha dit –algú ha dit– que els treballs que proposa
el professor Ramon Buxadé són un nyap, i ho ha dit
visitant casa seva, i amb raó diu: «Jo tinc al costat de la
persiana un forat per on ara em passa la mà.» I diu: «Jo
en aquesta casa no hi vull tornar.» I, de moment, té raó.
Només no té raó en una cosa: com que no hi tornarà
fins que no estigui tot fet, quan hi torni tornarà a una
casa més sòlida i més nova, i trigarà un mes, o dos, o
tres, o, com a molt, quatre, però quan hi torni tornarà a
una casa més sòlida i més nova que quan en van sortir.
PLE DEL PARLAMENT
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
11
competència encarregades pel Govern a GISA, en principi, hauria d’estar informada de la seva evolució i té
facultats per donar instruccions a GISA si creu que s’ha
de rectificar alguna cosa.
Amb relació a GISA, els estalvio també el que són les
seves funcions, tot i que també hi haurem d’anar a l’hora d’establir qui exerceix el control i com i qui fa la
direcció d’obres i com, perquè hem d’establir les responsabilitats de l’Administració, per un costat, les del
projectista, per un altre, que es fa responsable dels prejudicis que es puguin ocasionar com a conseqüència de
defectes i insuficiències tècniques al projecte o d’errors
materials, omissions i infraccions que li siguin imputables, i les de la direcció d’obra, que ho és per compte
d’un contracte subscrit amb GISA i que té les màximes
facultats per assistir el contractista, requerir, acceptar o
reparar els plànols d’obra, fer comprovacions, paralitzar els treballs, informar o proposar a GISA propostes
de modificació, informar periòdicament GISA, coordinar els temes de seguretat i salut. En definitiva, la direcció d’obres dirigeix l’execució de l’obra, ha d’informar
GISA sobre la marxa d’aquesta i ho ha de fer immediatament si detecta factors problemàtics o pertorbadors,
pot aturar les obres si ho creu convenient i té, per tant,
plena responsabilitat en la direcció i control de les
obres. El constructor ha de construir l’obra segons el
projecte projectat, segons el projecte aprovat, sota el
control i la direcció de la direcció d’obra, amb plena
responsabilitat pels danys que es puguin ocasionar en
el desenvolupament d’aquesta tasca, i, si bé pot proposar modificacions, aquestes només es poden realitzar si
són aprovades per GISA.
El projecte i el mètode constructiu. Pel que fa a l’execució del perllongament de la línia 5 del metro amb
l’anomenat «mètode austríac», els informes i converses
mantingudes han mostrat les característiques intrínseques del mètode, en especial les alteracions dels mètodes de treball que es donen respecte de les previsions
del projecte inicial. Hi ha un professor que diu: «El
mètode austríac s’aplica amb una pauta, que és com
una quadrícula, amb unes mesures de seguretat, que si
donen el que donen no cal reforçar i que si no donen
prou cal reforçar.» És un mètode aleatori que neix de
l’observació geològica, física, material, de l’obra. Diu:
«I avança com puguis i decideix què faràs en funció del
que trobis.» Per tant, és, en la seva aleatorietat, un mètode, segurament, ho vaig dir en la primera compareixença i m’hi reitero avui, que, com que es fia massa de
l’observació directa, està massa a prop del risc que
comporta o que pot comportar l’error humà.
Aquests canvis que el mètode comporta per si mateix
no són canvis de traçat, sinó que els mètodes d’elaboració del túnel es van modificant i adaptant d’acord
amb les incidències. Els informes emesos per GISA
amb posterioritat a l’accident determinen que una vegada iniciades les obres i aprovades apareixen condicionants reals nous, geològics o físics, que provoquen
que s’hagi d’anar readaptant el projecte a la nova situació requerida, i es proposen adaptacions i/o modificacions del projecte original.
La direcció d’obres té la missió d’estudiar la viabilitat
dels canvis, tant a nivell tècnic com econòmic, i presentar les seves conclusions a les parts implicades.
SESSIÓ NÚM. 45.1
Igualment, a mesura que avancen les obres i es va readaptant el projecte a la situació real, es fan estudis geològics i geotècnics complementaris per a una definició més exhaustiva i acurada del terreny i es realitzen
nous sondejos i s’instal·len seccions d’auscultació.
De la informació apuntada per GISA cal destacar el
següent, i cito literalment: «Cal tenir present que una
característica rellevant dels túnels construïts amb el sistema del nou mètode austríac és que la definició de les
obres a executar s’inicia en la fase de projecte, però
s’acaba determinant durant tot el període d’execució de
l’obra.»
En efecte, en el projecte, a partir de les dades provinents dels informes geotècnics i dels càlculs pertinents,
es defineixen diversos tipus de sosteniment en funció
de la naturalesa i competència del terreny, mesurada
mitjançant paràmetres, i un cop a l’obra s’analitzen sistemàticament aquests paràmetres del terreny i, en funció del resultat, es decideix el tipus de sosteniment.
Així, i respecte a les obres de la línia 5, GISA esmenta que tot i que en general la naturalesa del terreny que
s’ha trobat coincideix força amb la previsió del projecte, no passa el mateix amb el seu grau d’alteració i, per
tant, amb els esmentats paràmetres de competència. De
manera que s’ha hagut d’utilitzar més longitud del sosteniment, més potent i menys del més feble respecte del
que hi havia previst en el projecte. Per prendre en cada
moment la decisió de com s’ha de seguir avançant en
l’obra es disposa d’un equip de tècnics de la direcció
d’obra i del contractista.
Per tant, d’acord amb el que s’ha exposat, entenc que
en el cas de les obres i infraestructures ferroviàries subterrànies efectuades d’acord amb el nou mètode austríac, les previsions del projecte original sofreixen alteracions en la fase d’execució de les obres, que són
modificacions del mètode constructiu, però que en cap
cas poden emparar modificacions de traçat o altres alteracions respecte al projecte aprovat.
D’acord amb el que he exposat, per detectar la causa de
l’esfondrament produït, caldrà estar amb més intensitat a l’estudi de la documentació emesa en la fase
d’obres que no en el mateix projecte.
La determinació de la causa del dany. GISA ha realitzat un informe en què es descriu l’actuació que s’estava duent a terme en el lloc concret en què es determina que la causa immediata que desencadena el procés
que s’inicia el dia 25 de gener i condueix a l’ensorrament del dia 27 és l’actuació d’excavació de la solera,
tal com he dit fa ja una estona, just en la zona del despreniment, combinada amb la presència d’una discontinuïtat del terreny molt propera a la mateixa zona que
impedeix la seva autoestabilització, que és el que els
tècnics esperaven i predeien i ens deien el dia vam anar
allà a sota.
La discontinuïtat del terreny és interpretada de forma
diferent segons de l’informe que es tracti; mentre que
la direcció d’obra esmenta una zona més diaclasada o
fracturada, l’informe del contractista i el del geòleg de
Política Territorial es refereix a l’existència d’una falla
vertical. En qualsevol cas, es tractaria d’una debilitat
del terreny.
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
12
Les afeccions produïdes per l’ensorrament del terreny,
al voltant i a les zones properes de la cua de maniobres
podrien explicar el segon esfondrament de menor envergadura. Res a veure amb el primer, simplement a
efecte d’arrossegament; els deu metres més no serien
res que no fos el mateix fenomen, ja conegut, de la falla que provoca el lliscament de tots els materials i no
pas un nou fenomen que hagués de generar alarma addicional, com no fos la desestabilització general del
sector que els mesuraments podien donar a entendre.
Si ens n’anem als informes esmentats, s’observa el següent. D’acord amb la informació facilitada per l’UTE
constructora a GISA, l’execució de les obres en el
moment previ i precís de l’accident era la següent. El
mes de juliol de 2004 s’havia excavat la cua de maniobres pel que fa al tram de l’accident en la seva major
part a secció completa.
A partir del dia 21 de gener es va iniciar el buidat de
terres al –cito en castellà la paraula tècnica que esmenta
l’informe– cajeo necessari per a l’execució d’una solera que havia de tenir trenta centímetres. Un rebaix de
70 per fer un reomplert de 30.
S’indica que es van col·locar extensòmetres incrementals al llarg de l’obra; un dels quals a quatre metres de
l’hastial esquerre en el punt quilomètric 0,935, i es va
comprovar una absència de moviments en els últims 14
metres pròxims a la superfície del terreny i que corresponen a l’espessor quaternari de la zona. No es detecten moviments en els extensòmetres en la zona dels
materials més antics.
En data 25 de gener de 2004, a les dotze del matí, un
cop efectuat aquest cajeo necessari per a la solera, es va
produir el despreniment, i tots els fets que ja els he
relatat amb anterioritat. L’UTE constructora amb relació a les causes indica: «El anómalo comportamiento
del terreno a excavar en ejecución del túnel, imposible
de prever a priori y con aparición de grandes discontinuidades en él, es posiblemente la principal causa de la
formación de la primera caverna descrita. En concreto,
se detectó a posteriori un liso –una falla vertical– en la
proximidad del hastial izquierdo que pudo provocar el
inicio del derrumbe.»
La Direcció General de Ports i Transports emet un informe geològic amb relació al terreny en què es determina que a la cua de maniobres van aparèixer uns gresos potser amb unes característiques mecàniques
inferiors a les de l’estació, potser la causa, la presència
d’aigua. Però en general, durant l’excavació del túnel,
no es va detectar un accident geològic diferent al trobat
a la caverna de l’estació.
Cito literalment: «Vist el que ha passat, i veient les roques despreses per la xemeneia i l’aspecte: plànols molt
brillants, sense estries i lleugerament humits, la majoria de les roques són gresos molt tectonitzats, amb plànols de ruptura i alguna pissarrositat.» I a la part alta
sembla que també ha caigut algun bloc de pissarra. Per
tant, creiem que en una direcció paral·lela al túnel existeix una zona de fractura per on circula aigua i sense
cohesió que, en excavar per executar l’hastial, s’ha
posat en moviment, i en no tenir cohesió, no s’ha aturat la caiguda de materials fins a arribar a la superfície.
PLE DEL PARLAMENT
Per part de la direcció d’obra s’esmenten com a causes
del despreniment: «Pudiera ser...», la direcció d’obra:
«Pudiera ser la existencia de una zona puntual más
diaclasada del macizo rocoso que al acometer el contratista el cajeo para la ejecución de la solera en esta parte del túnel movilizara empujes adicionales sobre el
hastial izquierdo dando lugar a una rotura frágil del
mismo.»
Per tant, vistos els fets que es descriuen, cal analitzar el
comportament de les empreses que estaven actuant i
determinar la responsabilitat de cadascú amb relació a
les obligacions que li són pròpies.
Assumpció de responsabilitats sobre les causes remotes i immediates de l’accident. Torno enrere en l’operatiu que es va posar en marxa el dia 25 de gener, i torno a dir –torno a dir–: assumeixo, com assumeix el
Govern, la plena responsabilitat d’aquest operatiu; l’assumeixo i la comparteixo amb tots els companys i companyes del Govern que, de forma immediata, es van
posar a disposició per tal de coordinar les tasques que
calguessin. I assumeixo que, conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, vam establir un mecanisme diari, eficient i continuat de seguiment de la crisi, amb
plena i permanent coordinació.
Vaig dir en la meva anterior compareixença que assumia la responsabilitat de la continuïtat institucional de
les obres en curs de la línia 5 i en totes les altres obres
que s’havien estat licitant durant l’any 2003 a un ritme
sense precedents. Ho reitero –ho reitero–: aquest és el
sentit de la responsabilitat que he après amb relació a
la funció pública, l’Administració i la continuïtat institucional. He vist, però –he vist, però–, que durant
aquests dies no era precisament aquesta l’actitud i el
capteniment del primer grup de l’oposició, que no ha
fet –no ha fet– en cap moment el gest de posar-se a disposició per tot el que calgués amb relació a la mateixa
emergència ni ha tingut la prudència de situar les responsabilitats polítiques en un àmbit on es poguessin
delimitar en un sentit estricte amb relació als fets ocorreguts i a les seves causes immediates o remotes.
Convé, doncs, ara, afirmar, precisar molt més les meves
afirmacions de l’anterior compareixença, i distingir
entre els orígens remots les decisions ja condicionades,
la tramitació administrativa i els fets més immediats.
Començaré per això darrer, que és el que ens convoca
per urgència, i que origina aquesta compareixença i
aquest conflicte. He explicat fa una estona què passa la
nit del 25 de gener i en els dies successius; he dit també que no hi havia cap advertiment formal –cap–, radical i explícit sobre detecció de perill, tant que no es va
veure cap perill en la visita que he esmentat ja tres vegades. Tot i així, per què passa?
Els puc assegurar que no he sabut trobar una causa
única que per ella sola, tota sola, amb simplicitat, amb
rigor planià, de frase de subjecte, verb i predicat, expliqui satisfactòriament, doni una resposta satisfactòria a
aquesta pregunta. No hi ha una resposta concloent. Diu:
«Per què va caure la cua de maniobra del Carmel?»
Resposta: «Perquè no hi havia no sé què...» No es pot
dir, o no es pot dir amb aquesta simplicitat. No hi ha
només una causa geològica com a causa única de l’acSESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
13
cident; si hi fos, que hi podria ser, no percebuda, però
la geologia per ella sola, diuen els geòlegs, i diuen els
tècnics, i diu la direcció d’obra, i diu l’empresa constructora, no hauria hagut de fer caure el túnel, si no hi
haguessin concorregut d’altres circumstàncies també.
Vull dir que una major abundància d’estudis i sondeigs,
que algú ha reclamat, no necessàriament hauria estalviat l’esfondrament. Es coneixia bé la textura de la
zona; el caràcter antiquíssim i triturat dels materials, la
condició de zona de reble, de rieres i la formació de
terrasses per a la construcció de molts habitatges del
barri del Carmel. Però l’obertura de l’estació principal
i el fet que el túnel de maniobra, obert a secció completa, portés sis mesos excavat donava pautes suficients als
geòlegs i als tècnics i a la direcció d’obres, així ho diuen, pautes suficients per a no fer patir. Tant és així que
allà on apareixen i s’evidencien en l’excavació a secció
completa les pissarres, al fons del túnel de la cua de
maniobres, la direcció d’obres sí que ordena, tot just
obert, la instal·lació de reforços en forma d’encavallades sobre tot el túnel a secció completa; arriben fins al
final, diuen: «Tot és roca bona, això aguanta. Perfecte,
no cal reforçar. El mètode austríac ens permet tirar
milles, anem fins al final.» I al final troben pissarres, i
la direcció d’obres diu: «Doncs, aquí s’ha de reforçar.»
I el fons, des del carrer Llobregós fins al final de tot de
la cua de maniobres, des de l’origen mateix està reforçat.
De les reunions d’obra i dels informes de què sobre
aquestes reunions he disposat s’apunten alguns temes
d’interès per a la qüestió. El primer de tots és que, a
diferència –a diferència, molt important– de la constància explícita de discrepàncies de la direcció d’obra pel
que fa a l’obertura a secció completa del túnel en altres
parts de l’obra, aquí i en aquest punt, i per aquesta
qüestió, no apareix cap constància explícita de queixa.
Hi ha, en actes d’obra anteriors d’altres punts de l’obra,
d’altres moments i de cronologies diferents, advertiments de la direcció d’obra, que diu: «No avanceu més
a secció completa, perquè no és segur»? Sí. N’hi ha en
aquest punt? No. No hi ha cap advertiment explícit que
digui: «No continueu avançant a secció completa.» Sí
que consta, en canvi –sí que consta, en canvi–, en les
actes de les reunions d’obra, que no sempre les mesures i els assajos del gruix de la gunita donen la resistència i l’espessor requerits. Com també consta que, en
funció de les mesures de convergència i de la seva evolució, la direcció d’obra estableix la necessitat d’acabar
la solera, de repetir els assajos i d’assolir els estàndards
requerits.
La direcció d’obra diu: «Fa sis mesos que està obert, a
secció oberta, però com que les mesures diuen que això
es mou una mica, faci una solera de trenta centímetres
que estintolarà aquests moviments.» Hi ha qui diu:
«Trenta centímetres, si va baixar el que va baixar, no
haurien aguantat tot el que va baixar.» Per tant, la solera, per ella sola, potser tampoc no hauria estat garantia que no hagués passat l’accident que es va produir.
Tampoc en les actes no apareix un motiu d’alarma evident, perquè, en actes anteriors i des de l’inici mateix
de les obres, aquestes són qüestions controvertides que
SESSIÓ NÚM. 45.1
es van resolent sobre la marxa o que es reiteren en reunions posteriors, si no s’han resolt.
Dedueixo de tot això que el perill era latent però que no
era evident, o que ningú de la direcció d’obres no el va
considerar imminent. No ho era o no ho era prou perquè els representants de GISA que assistien a les reunions, i que molts de vostès coneixen molt bé, trobessin cap motiu –cap motiu– per traslladar al senyor
Rossell, responsable de la direcció general d’obra civil,
o a la mateixa presidència de GISA, primer el senyor
Puigdollers i després, des del mes de març, el senyor
Serra, cap motiu d’alarma greu.
Tampoc no apareix –i aquest no és el criteri, ni les ordres, ni el sentit de l’eficàcia aplicat a GISA–, en cap
moment, no apareix en cap moment cap relació entre
possibles problemes de reforç, gruix o mesures i l’evolució econòmica del cost de l’obra. El cost de l’obra es
dirimeix en un altre àmbit i en les mateixes certificacions d’obra, i enlloc no es veu ni enlloc no es diu..., i és
evident que GISA no ho hauria permès, que algú jugui
amb la seguretat a costa de les certificacions. I aquest
és un fet molt important, perquè algú ha dit: «Bé, mira,
tira milles, que s’estalviïn uns quants centímetres de
formigó, i si no passa res, no passa res.» Vull que quedi clar que en cap cas, en cap moment, no hi ha una
relació directa entre les determinacions de la direcció
d’obra, de la mateixa UTE, dels tècniques de GISA que
assisteixen a la reunió i de tota la direcció de GISA, i
les eventuals desviacions del cost de l’obra.
Feblesa objectiva del terreny?, com dèiem abans. Sí; no
aparent en la part excavada i esfondrada. Discrepàncies de gruix i mesuraments? Sí. Necessitat de formar
solera si les convergències no estabilitzaven? Sí. Insistència de la direcció d’obres en la formació d’aquesta
solera? Sí. És la formació de la solera el detonant de
l’esfondrament? Sí.
La direcció d’obra, el mateix 13 de gener, insisteix que
caldrà acabar –acabar– la destrossa, llevat que l’UTE
formuli una justificació. Però «acabar» deu voler dir
«concloure» i no «interrompre». En canvi, sí que és
molt evident que s’estableix com a prioritari acabar la
solera.
La conclusió més evident i més circumscrita als fets
podria ser la següent. A finals de 2004, alguns assajos
de gunita no donaven resultats prou positius. La direcció d’obres detecta que en les mesures de les convergències costa tendir a l’estabilització. La direcció
d’obres avisa que, si no hi ha estabilització de les mesures, o bé s’inverteix la tendència o caldrà fer la solera. El 13 de gener, la direcció d’obres insisteix que es
faci la solera. La xemeneia apareix el dia 25 de gener,
just en iniciar-se la destrossa per fer la solera. Aquesta
solera, que havia de ser de trenta centímetres, amb un
calaix de setanta..., si la inestabilitat hagués estat molt
manifesta i alarmant, els tècnics asseguren que amb una
solera de trenta centímetres –ja ho he dit abans– tampoc no s’hauria estabilitzat.
Des de la meva primera compareixença s’ha produït un
fet decisiu: l’obertura d’un procediment penal. I, en
conseqüència, hi ha uns condicionants que em limiten:
la prejudicialitat penal, que implica que, quan s’inicia
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
14
una acció penal, aquesta és l’única que es pot pronunciar respecte de culpabilitats. Jo no emetré cap judici
sobre actituds doloses, culposes, perquè no els he sabut
veure, però ara tampoc no ho podria fer perquè hi ha un
procediment penal en marxa. Tant és així –tant és així–,
que el tècnic de Geocontrol, ahir a la tarda, m’envia una
carta dient: «Miri, ho sento. Vostè m’ha demanat un
informe. Sóc titular d’aquesta empresa, he estat sotmès
a una querella. Ja em perdonarà, però jo, aquest informe, a vostè, no l’hi faré.» Per tant, vull que quedi clar
que, en el conjunt del procediment, tenim ara uns condicionants que no teníem en els primers moments de la
meva anterior compareixença.
del projecte constructiu i d’autorització per a adjudicar,
per no gens menys que 393.000 euros, amb una clàusula final que no té pèrdua. «Clàusula cinquena: Atès
que la redacció dels esmentats treballs d’ampliació del
projecte constructiu s’han portat a terme integrant-los
en els projectes que s’estan redactant», autoritza GISA
perquè adjudiqui l’ampliació del projecte, pel procediment negociat i sense publicitat a favor de l’UTE: TecCuatro, Typsa, Intraesa, adjudicatària del projecte de
referència, atès que és l’única que pot fer-ho. Deu ser
que és l’única que pot fer-ho perquè ja està fent l’altre,
però no deu ser pas l’única enginyeria del món, de Catalunya o d’Espanya, que sigui l’única que pot fer-ho?
Anem ara a les causes remotes i al conjunt de fets de
caràcter tècnic i administratiu que poden tenir una relació directa o indirecta amb el punt de l’esfondrament.
Aquesta terminologia, aquest «que es redactarà en el
transcurs de l’obra», o aquest «integrant-los en els projectes que s’estan redactant» –tanco les cometes de la
cita literal– ens parla d’una manera de fer que consistia a fer obres amb un projecte bàsic o de traçat i en
projectes constructius, modificats o no, que s’anaven
fent i no s’aprovaven mai; mai a temps, vull dir –mai a
temps.
Hem vist que en el mètode austríac la determinació dels
graus d’assegurament es deriva cap a l’observació directa a mesura que avancen les obres i en els termes que
determini la direcció d’obres o el geòleg responsable de
l’avanç de l’excavació. Primera qüestió rellevant, crec
jo: on s’estableix el mètode austríac? En el projecte
aprovat el dia 16 de novembre de l’any 2000.
Segona qüestió: quan es decideix quina o quines empreses, o quina UTE d’empreses, farà la direcció
d’obres? En l’adjudicació del dia 25 de juliol de 2002.
Hi ha alguna altra adjudicació posterior a aquestes i fins
a la data d’avui? No, cap més –cap més. Cap més adjudicació ni de l’obra, ni del projecte de què es deriva
el mètode, ni de la direcció d’obres: Tec-Cuatro, Geocontrol, Intraesa; FCC, COMSA, COPISA, cap altra
adjudicació. Hi ha algun altre projecte o acord de caràcter administratiu des del novembre del 2002 fins al febrer del 2004? No, cap altre –cap altre.
Quan comença la idea de la realització de l’obra a base
de projectes modificats sobre la marxa i en el decurs de
l’obra? Quatre dies més tard de l’acord d’adjudicació
de les obres. Efectivament, el dia 2 de juliol de 2002
–2 de juliol de 2002–, el senyor Jordi Joan Rossell,
aleshores i ara director general d’obra civil de GISA,
comunica al director general de Ports i Transports, aleshores el senyor Enric Ticó, que el 27 de juny s’havia
adjudicat l’obra a l’UTE FCC, COMSA, COPISA, en
la seva variant 1, per un pressupost de 93.682.442 euros.
En el mateix escrit s’afirma: «Les modificacions citades, les de la variant de l’oferta, seran incorporades a
un projecte modificat M1, que es redactarà en el transcurs de l’execució de l’obra.» Existeix aquest projecte
modificat M1? No, no existeix. Tant no existeix l’M1
de quatre dies després de l’adjudicació de l’obra, que el
mateix senyor Rossell, la mateixa persona, en escrit del
6 de febrer de 2004, adreçat al nou director general de
Ports i Transports, senyor Jordi Julià, li sol·licita l’autorització per a la redacció d’un projecte modificat M1.
No hi ha dos M1, no hi ha dos modificats. El que hi ha
és un buit clamorós d’administració entre el juliol del
2002 i el febrer del 2004. Amb una excepció –amb una
excepció–, que confirma la regla: el 10 de juny de
2003, l’aleshores director general, senyor Enric Ticó, fa
una resolució per l’encàrrec d’ampliació de redacció
PLE DEL PARLAMENT
Ahir, el molt honorable president de la Generalitat va
recordar-nos que en el projecte de metro lleuger a Can
Cuyàs i a Ciutat Meridiana, el mes d’abril del 2004 fem
l’aprovació definitiva del modificat, encarregat dos
anys abans, d’unes obres inaugurades l’11 de desembre
del 2003; és un exemple. (Remor de veus.) És un exemple, però no és l’excepció que confirma la regla ni el
cas més clamorós. No és gens estrany, doncs, que es
tramitin amb molta freqüència obres que s’estan fent,
amb projectes sempre redactant-se, sense l’empara,
doncs, d’un projecte tancat i conclòs, i que es conclou
com un as built i una liquidació de final d’obra, és a dir,
«ja el tancarem quan es tanqui tot».
Anem a una altra qüestió determinant: qui i quan decideix que es modificava el traçat de la línia, el pou d’atac
de Pastrana, la posició de l’estació del Carmel i la localització de la cua de maniobres al Carmel. (Remor de
veus.) Ho repeteixo: qui i quan decideix que es modificava el traçat de la línia –el traçat de la línia–, la substitució del pou d’atac del carrer de Lisboa pel pou
d’atac de Pastrana, la posició de l’estació del Carmel i
la localització de la cua de maniobres al Carmel? Tots,
tots i ningú des del mateix dia del novembre de 2002
que comencen les obres. Si no hi ha, des de l’endemà
del començament de les obres fins al 6 de febrer, cap
acte administratiu, com no sigui aquell encàrrec que els
he citat, i es prenen decisions sobre el traçat i la localització de la cua de maniobres i es comencen obres,
qui ho decideix? Tots i ningú. No hi ha ningú que ho
empari. Tots i ningú.
Ara, consta així en les actes dels dies 25 de novembre
de 2002, 16 de gener de 2003, 30 de gener de 2003 i 13
de febrer de 2003, i per a aquesta qüestió és determinant assenyalar el contingut de les reunions del 25 de
novembre de 2002, quatre dies després d’haver començat les obres, i del 10 de març de 2003. En totes dues
assisteixen representants de la Direcció General de
Ports i Transports, de GISA i de TMB, i en totes dues
es planteja ja la localització de la cua de maniobres al
Carmel. Notin que la reunió del dia 25 de novembre és
–he dit quatre...– quinze dies posterior a la comunicaSESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
15
ció, per part de GISA al Govern, de l’inici de les obres.
I notin, també, que en la reunió del 10 de març de 2003,
que presideix l’aleshores director general de Ports i
Transports, senyor Enric Ticó, es valora molt positivament la localització de la cua de maniobres al costat de
l’estació del Carmel.
Aquest fet podria no tenir més importància si no fos
que des d’aquestes mateixes dates, des de l’inici de les
obres, totes les decisions d’obres que es prenen es prenen ja des d’aquest supòsit. Els sondejos nous de l’any
2003 són ja sobre el nou traçat. Tots els sondejos nous
de l’any 2003 són ja sobre el nou traçat. Els plànols
nous incorporen ja la nova disposició de tot el sistema
i les obres que es comencen a Pastrana –maig del
2003– ho fan d’acord amb decisions d’un projecte
modificat que no existeix.
No sé si es veurà prou bé, però crec que és prou rellevant. (Vegeu el gràfic 2.) El projecte originari situa la
cua de maniobres a Horta i el traçat de la línia amb
aquest color blau. L’estació es disposa en aquesta orientació una mica esbiaixada. El modificat –el modificat inexistent– treu la cua de maniobres d’aquí, desplaça la via cap a aquest punt, resitua l’estació del Carmel
desplaçant-la uns metres i posant-la més ortogonal, i
col·loca la cua de maniobres aquí. I el pou de Pastrana
substitueix el pou de Lisboa, per a iniciar, des d’aquí,
l’atac cap a l’estació, cap a l’obertura del túnel, en el
nou traçat, i cap a l’obertura de la cua de maniobres. De
tal manera que quan al febrer del 2004, quan encara no
s’havien complert ni dos mesos de la presa de possessió del nou govern, GISA demana autorització, ho fa
seguint el mètode tradicionalment establert per redactar el modificat i iniciar les obres amb l’eufemisme de
dir: «Autoritzin a donar suport administratiu a un conjunt de modificacions i d’obres que ja he estat fent o
que he de començar a fer i que no tenen, ara per ara,
cap empara administrativa.» Quan el 6 de febrer, el senyor Rossell s’adreça al senyor Julià i li diu: «Autoritzi’m aquest modificat, i autoritzi’m a començar les
obres que inclou aquest modificat.» Li està dient: «Encarrega un modificat a l’UTE: Tec-Cuatro, Geocontrol,
Typsa, Intraesa, que reculli tot allò que fem i hem estat fent des que va començar l’obra i que no hem recollit enlloc i que són modificacions del traçat. Fes un
modificat que inclogui obres que ja tenim fetes i posahi tot allò que encara no està o començat del tot o acabat i que hem de continuar fent si volem continuar al
ritme de l’obra.»
I això és el que passa. Què passa? Deu dies després,
repetint el mètode establert en el manual de GISA, el
director general encarrega el modificat i amb la mateixa
data autoritza l’inici de les obres, com tots els precedents anteriors; exactament seguint el mateix mètode:
«Faci un modificat però no pari res perquè hem de fer
l’obra i l’hem d’acabar en temps i en cost», i no hi ha
el que ara hi haurà d’haver, i el que és evident que hauria d’haver-hi sigut, que és que si hi ha un modificat
prou substancial, s’han d’aturar les obres i tramitar el
modificat, cosa que feia un any que no s’estava fent.
Ah, i si no cau res, no cau res, i tots tan feliços!, i GISA
és un instrument excepcional, però si cau, cau, li caigui
a qui li caigui. I ens ha caigut a nosaltres, és evident.
SESSIÓ NÚM. 45.1
Però queda clar que la perversió del sistema és que, a
base d’externalitzar-ho tot –fins el control!– i acordar
modificar els termes del control de qualitat fa quatre
anys, dient: «El control de qualitat a partir d’ara serà
autocontrol. Tu, UTE que tens encarregades les obres,
contracta tu el laboratori, paga-te’l tu, i que et controli
que jo ja et vigilaré.» I el Consell d’Administració de
GISA, del juliol del 2004, anul·la això i torna al control
directe, fet des de GISA.
De tal manera que... (pausa), deixin-me dir fins a quin
punt em trobo ara en una situació peculiar, que és la
següent: la d’haver d’assumir –la d’haver d’assumir– i
la de voler assumir, i de creure que és com ha de ser, la
responsabilitat de la continuïtat institucional, i, de l’altra, i al mateix temps, la de posar de manifest i denunciar alhora que, per la feblesa del projecte, per la seva
immediata i simultània modificació no concretada ni
encarregada, per un accés de confiança en el mètode
–cosa que no passa en la línia 3, no passa, i en l’estudi
comparatiu línia 5 - línia 3 la inspecció que s’ha fet de
la línia 3 dóna un resultat excepcional, perquè l’UTE,
que ho ha fet, ha dit: «Reforcem des del primer dia»–,
per la recurrència de problemes de gestió des de l’inici de les obres, per la forma d’adjudicar les obres i la
direcció d’obres, per la concentració d’adjudicacions i
per la confiança reiterada i contumaç en una única
empresa de control geològic, resulti que, d’una banda,
cal assegurar i mantenir la continuïtat institucional de
les obres..., però que consideri una autèntica immoralitat que ara s’intenti situar i atribuir un determinat nivell de responsabilitats polítiques amb un menyspreu
absolut i un oblit clamorós d’uns antecedents que són
absolutament imprescindibles per a la comprensió dels
fets i que ho seran també per fonamentar les reformes
que ja hem començat i que són imprescindibles.
I això vol dir –i això vol dir– que, atès que a GISA s’ha
produït un canvi d’escala espectacular –un canvi d’escala espectacular–, fruit de les adjudicacions dels anys
2002 i 2003, tant pel que fa al volum total d’obra com
pel que fa al volum total de direcció d’obra, cal continuar amb més fermesa, i amb més radicalitat, i amb més
rotunditat, tots els processos de reforma que s’havien
iniciat tant per depurar les perversions administratives
que en l’àmbit de la tramitació de les obres permetia el
sistema, i ho permetia, però eren una perversió, com per
donar dimensió adequada a aquesta empresa pública,
que fa un salt d’una cartera de –parlo en pessetes–
100.000 milions de pessetes a 1 bilió de pessetes.
Tampoc no em puc estar d’ensenyar-los-ho, perquè
aquest no és... (Remor de veus.) Aquesta és la gràfica de
les adjudicacions: 530 milions d’euros l’any 2003. (Vegeu el gràfic 3.)
I aquesta és la gràfica encara més espectacular i més
peculiar, i no té els índexs de concentració de les direccions d’obres: 70 milions d’euros l’any 2003. Volum i
concentració –volum i concentració– són, atès l’alt
grau d’externalització, una mala medecina per gestionar una cartera d’obres de l’envergadura del que compraven. (Vegeu el gràfic 4.)
Havíem, naturalment, començat un conjunt de reformes, el retorn al control en substitució de l’autocontrol,
i vam produir un sisme, no un sisme, sinó un moviment
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
16
del terreny, en el canvi, dos canvis successius, del plec
de condicions per a l’adjudicació d’obra pública a
GISA. Per què? Perquè el plec de condicions vigent
que ens trobem quan entrem a assumir responsabilitats
de govern establia que la manera d’adjudicar les obres
situava en el punt de ser triada –triada– aquella empresa
que no es separés més/menys un punt de la base mitjana, amb tendència a encertar-les quasi totes, i, per tant,
amb baixes de perfil absolutament pla i amb opció,
doncs, de decidir a qui s’adjudicava d’una forma aleatòria i discrecional –aleatòria i discrecional. Quan canviem el plec i diem: «No un punt, deu», es produeix tal
trasbals que comencen a haver-hi baixes del 15 i del 20
per cent. I en l’assemblea de la Cambra de Contractistes el senyor Rafel Romero m’ensenya el seu gràfic i
em diu: «–Mira, conseller, des que heu canviat el plec
de clàusules ha passat això. –Bé, i què ha passat?» Diu:
«Que és la guerra.» Dic: «La guerra entre qui, entre
vosaltres i el Govern?» Diu: «No, la guerra entre nosaltres!» Dic: «–Que no sou partidaris del lliure mercat,
que no sou partidaris del lliure mercat? –Home, sí, però
tant no! –Bé, doncs, ajustem-ho una mica, ajustem-ho
una mica, que el plec sigui al cinc.» Ja està fet –ja està
fet–, és al cinc i ara és sempre la més barata, ara és al
cinc i ara és sempre la més barata, i en l’ajustament del
mètode –en l’ajustament del mètode– els contractistes
han entès i han acceptat que hi ha unes noves regles del
joc en la forma d’adjudicar l’obra pública que és imprescindible per a la transparència i per a la bona gestió de l’Administració.
Això vol dir, sens dubte, que cal continuar la reforma
en profunditat de l’empresa pública GISA; això vol dir
que cal enfortir la relació entre GISA i els departaments
clients d’aquesta empresa pública; això vol dir que
GISA s’haurà de dividir en tres unitats de negoci diferents, carretes, ferrocarrils i obra civil, previsiblement
amb tres direccions d’obres i tres nivells de responsabilitat, i això vol dir que en la supervisió dels projectes
i de les obres hi haurà d’haver un sistema no només de
supervisió, sinó de control i auditoria, entre el Departament i l’empresa pública GISA, o els departaments clients i l’empresa pública GISA, que determini amb claredat que el grau de supervisió mai no permet que es
produeixin fets que puguin ser no del gust i d’acord
amb les necessitats del client..., i, naturalment, d’acord
amb el que són les necessitats més imperioses del procés. Farem aquesta reforma.
I els estalvio un munt de pàgines amb la reforma proposada, perquè em sembla que ja he sigut molt llarg,
però els porto directament a les meves conclusions sobre tot aquest afer.
Primer, i amb relació a l’obra de la línia 5 del metro i
a la cua de maniobres, suspendre les obres de tot el
projecte de prolongació de la línia 5 del metro. «Suspendre» vol dir aturar. Tot aturat, de punta a punta,
d’Horta a la Vall d’Hebron, tot aturat.
Segon, requerir a l’UTE contractista i a l’UTE que té la
direcció d’obres perquè realitzi les tasques d’urgència
que es considerin imprescindibles i que es vagin acordant en les taules de treball i de seguiment de l’emergència o de l’obra per tal d’assegurar el conjunt de
l’obra feta.
PLE DEL PARLAMENT
Tercer, requerir a GISA perquè convoqui un nou concurs per a la redacció d’un nou modificat projecte refós
de tots els treballs fets fins ara en què es replantegin el
mètode i les condicions de seguretat i reforç i s’avaluïn la necessitat i les possibilitats i la localització d’una
nova cua de maniobres.
Quart, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques ordenarà al president de GISA que proposi al
Consell d’Administració que suspengui l’executivitat
del contracte amb les empreses constructora i direcció
d’obra dels treballs de la línia 5 fins a l’esclariment de
la part de responsabilitats de cadascuna de les empreses causants del dany.
Cinquè, crear una comissió d’experts que elabori un
dictamen sobre el cas del Carmel i del conjunt del projecte a petició del Govern i amb lliurament de les seves
conclusions per ser analitzades.
Segon, amb relació a les responsabilitats derivades dels
fets ocorreguts, respondre davant de tercers dels danys
causats i emprendre accions legals per tal que les empreses responguin de la totalitat dels danys causats a
tercers, i, per tant, de la pèrdua dels habitatges, dels
desperfectes de la resta d’habitatges afectats i dels
danys en continguts dels habitatges i en la via pública.
Igualment, hauran de respondre de totes les despeses
que l’Administració ja ha sufragat, consistents en el
pagament de dietes, bestretes a compte d’indemnitzacions, despeses en hotels i tots els conceptes a què les
administracions implicades hagin fet front.
Així mateix, les empreses hauran d’indemnitzar la
Generalitat, si fos el cas, per la mala execució i/o direcció de les obres de perllongament de la línia 5 del metro, i, consegüentment, de tots els reforços que s’hagin
hagut de fer o s’hagin efectuat a posteriori com a conseqüència de l’esfondrament.
Segon, mantenir l’operatiu d’atenció a les persones
mentre hi hagi un sol veí del Carmel que encara no hagi
tornat a casa.
Tercer, amb relació a les obres públiques: elaborar i tramitar una llei reguladora de l’obra pública; crear un òrgan d’auditoria i control de qualitat de l’obra pública. Pel
que fa a la tramitació dels projectes d’infraestructura que
comportin la construcció de túnels, revisió per part del
Departament de Política Territorial i Obres Públiques de
tots els projectes dels túnels de la Generalitat que estiguin en fase de projecció o d’execució, sota la supervisió d’un òrgan tècnic especialitzat; i col·laboració i coordinació amb totes les altres administracions que estiguin
fent o hagin de fer túnels a Catalunya, de tal manera que
–notícia d’avui– si per al túnel del TGV ara a Barcelona
farem un assaig cada 62 metres –la línia 5 en tenia un
cada 64–, i això és conseqüència, en part, de la psicosi o de la psicologia col·lectiva de por que s’ha generat
aquí, a Madrid o a Lausana, respecte a l’esfondrament
d’obres de túnel construïdes amb mètode austríac, caldrà revisar tots els projectes, analitzar-ne la seva tramitació, assegurar-ne tots els conceptes i coordinar-se
amb altres administracions.
Establir amb l’Ajuntament de Barcelona i amb els
municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona que tinSESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
17
guin obres de construcció ferroviària o de túnels de
metro que els afectin mecanismes col·lectius o de bilateralitat per al seguiment d’aquestes obres i el seu assegurament.
Per millorar les responsabilitats en la gestió de les obres
públiques, definir clarament, redefinir les atribucions
del titular i del gestor de l’obra, especialment quan
ambdues funcions són exercides per òrgans diferents.
Ha de correspondre al titular decidir la realització de
l’obra, encarregar-la al gestor, decidir el model de finançament i, si s’escau, finançar-la, aprovar el projecte després d’haver-lo avaluat i/o auditat. Ha de correspondre al gestor encarregar i rebre el projecte, adjudicar
la construcció i la direcció de l’obra, controlar el procés constructiu, executar el pagament, i encarregar el
control de qualitat, supervisar i inspeccionar la construcció, i supervisar si s’escau, aprovar el control de
qualitat en col·laboració i coordinació amb el titular de
l’obra. Delimitar millor les responsabilitats del constructor respecte de les de la direcció d’obra, i unes i
altres respecte de les del gestor. Definir bé l’abast de les
potestats de control i supervisió que poden exercir tant
el gestor –GISA o el que sigui–, com el titular de
l’obra, el Govern, i establir els mecanismes o procediments que permetin assolir aquesta finalitat amb els
deures de col·laboració que s’imposa en el constructor
i a la direcció d’obra per facilitar-ne l’exercici.
Elaborar, pel que fa a les obres ferroviàries, una normativa pròpia que reguli, entre altres aspectes, el procediment d’elaboració i aprovació dels projectes de les
obres ferroviàries de Catalunya, i aquesta normativa ha
de contenir els elements següents: fases de projecció de
l’obra necessàries, projecte de traçat, projecte constructiu, determinació del contingut necessari de cadascun
d’aquests projectes, determinació de la tipologia de tècnics competents per a la seva elaboració, determinació
del procediment d’elaboració i aprovació del projecte,
informes a autoritats competents, procediment d’informació pública i institucional del projecte, regulació dels
supòsits de modificació del projecte aprovat, causes de
modificació, determinació del procediment a seguir,
regulació de la necessitat de suspensió de les obres fins
a l’aprovació de les modificacions, i aquesta legislació
hauria de contenir altres elements com la regulació dels
aspectes de qualitat, la participació social en la fase de
l’elaboració dels projectes, i en el seguiment de les
obres l’organització administrativa, els controls administratius i les responsabilitats.
Amb relació a GISA. Ja ho he esmentat, però torno a
insistir en la necessitat de fer un nou conveni, reorganitzar l’empresa, reforçar les direccions generals, establir tres direccions generals i situar les decisions en un
àmbit que permeti aquesta modificació de l’estructura
interna de GISA, a fi d’organitzar els serveis de gestió
d’obres en aquestes tres seccions: obres viàries, obres
ferroviàries i obra civil, tot establint els ponts adequats
i estables amb el Govern i amb Ifercat per a obres ferroviàries, i amb ICF Equipaments per a obres d’obra
civil. I encarregar al Consell d’Administració que adopti les mesures necessàries per assolir la màxima diversificació dels contractes de direcció d’obra i de control
de qualitat i l’aplicació de criteris clars en les revisions
i modificacions dels contractes.
SESSIÓ NÚM. 45.1
Pel que fa a les responsabilitats polítiques. La Direcció
General de Ports i Transports no té responsabilitats pel
que fa al control i direcció de les obres de perllongament de la línia 5, sí que existeixen responsabilitats
perquè es produeix una tramitació administrativa del
modificat no conclosa, en els termes de com es feia,
que com a tal mancança administrativa no té rellevància pel dany produït –no té rellevància pel dany produït–, però té tota la rellevància política que vostès hi
vulguin donar –tota la rellevància que vostès hi vulguin
donar.
Per tant, faig meves les paraules d’ahir del molt honorable president de la Generalitat. Pagaran justos per
pecadors –pagaran justos per pecadors–, i el senyor
Jordi Julià, que és un enginyer excel·lent, un tècnic de
primera línia, que ha estat un bon director general i que
simplement ha firmat dues autoritzacions el mateix dia
per encarregar el projecte i fer les obres, amb tot el
dolor, li accepto la seva dimissió, però no li tocaria –no
li tocaria. (Remor de veus.) Ja en parlarem aquesta tarda
de qui li tocaria, si els sembla. (Persisteix la remor de
veus.)
El president
Senyores diputades, senyors diputats...
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
L’empresa pública GISA tenia instruments necessaris i
possibles per estar al corrent de qualsevol incidència a
les obres, si bé és cert que no consta en aquests moments, no consta, que fos requerida per part de cap de
les empreses perquè prengués alguna determinació
amb relació als contractes vigents. Cal indicar, vull indicar que no s’ha detectat cap responsabilitat en GISA
amb relació al dany produït, però, i amb els mateixos
motius, amb el mateix dolor, no perquè li toqui, accepto
la dimissió del president de GISA, que es mantindrà en
les seves funcions fins que el Govern nomeni –com diu
la Llei: a proposta del conseller de Política Territorial
i Obres Públiques– un nou president d’aquesta empresa
pública, perquè GISA ha de continuar la seva feina, i ha
de continuar adjudicant obres, i ha de continuar les reformes a empreses, però accepto la dimissió del senyor
Ramon Serra com a president d’aquesta empresa pública. I encarregaré, en nom del Govern, al nou president
que estableixi, delimiti i depuri, si n’hi haguessin, aquelles responsabilitats de caràcter tècnic que en l’escala
subsegüent inferior de l’empresa pública GISA pogués
haver-hi, per acció o per omissió, en relació amb aquest
cas concret. No ara, ja ho farà el president que ho hagi
de fer.
Acabo. La Terra no és inerta, la Terra és viva, el subsòl
té vida, cal incidir en el subsòl amb cura, amb sensibilitat, sense temptar-lo més del compte. Aquest ha estat
el sentit, aquest ha estat el sentit de la insistència obsessiva fins a límits potser inexplicables pels mesuraments
sistemàtics des del dia 25 de gener, cent tretze punts
monumentalitzats en superfície per l’Institut Cartogràfic per veure què es mou, extensiòmetres, sismògrafs,
mesuraments en alçada en les terrasses i els terrats de
les cases, tot tipus de mesuraments i auscultacions per
arribar a saber que com que la Terra té vida i es mou,
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
18
només podem donar garanties i seguretats als veïns
quan no es mou, o es mou prou poc com perquè estigui
dintre dels marges d’error dels mateixos instruments de
mesura, per constatar que res no s’atura de cop, que
quan una cosa es mou triga a assentar-se, a posar-se,
que la compressió i descompressió genera elasticitats i
flexibilitats impredictibles, que si es controlen tendeixen a disminuir, a fer-se residuals, i, finalment, imperceptibles.
Voldria, per altra banda, insistir un altre cop en una
qüestió cabdal. Hem de gestionar aquesta crisi i volem
gestionar-la sense alterar el ritme, el calendari i les previsions del programa d’obra pública que Catalunya
necessita i que els catalans i les catalanes esperen. Només que ara caldrà aplicar-hi, també aquí, tots els sensors i més, tots els controls, totes les auditories que
calguin per tal de garantir la seva plena eficiència.
GISA seguirà operativa, però GISA continuarà la seva
reforma en profunditat fins a fer desaparèixer totes les
inèrcies i els factors de descuit i abandonament que, a
través de l’externalització, podien donar a entendre que
s’havia dimitit i abandonat els controls públics: massa
externalització, massa concentració, massa subcontractació, massa autocontrol i una supervisió massa feble.
En el procés de reforma de GISA havíem començat pel
plec de condicions i per les relacions amb el món de les
empreses constructores. Ho repeteixo, totes van ser
advertides que el canvi de plec significava un canvi de
les regles del joc a favor de la transparència i la competència i a favor de fer desaparèixer la discrecionalitat i l’arbitrarietat.
El món empresarial va rebre aquests senyals amb prevenció i confiança alhora, i va veure que havia arribat
el moment d’esvair tota mena de malentesos. Ara, però,
les empreses constructores i les enginyeries saben que
caldrà anar més lluny, que s’haurà acabat l’autocontrol,
la concentració, la percepció que la relació entre l’obra
pública i l’Administració està amortida per GISA.
GISA, intervinguda i relacionada amb el Govern, exercirà un control directe i establirà totes les cauteles per
impedir la desinformació i la interrupció dels circuits.
No es tracta de diluir i de burocratitzar els processos,
sinó de reafirmar el caràcter d’empresa pública de la
Generalitat al servei de l’execució, el seguiment i el
control de l’obra pública, en termes d’eficiència i qualitat. Els mecanismes de les revisions de preus, modificats, reformats i liquidacions seran intervinguts i evitaran l’equació diabòlica, denunciada per la Sindicatura
de Comptes a vegades, que voldria establir una relació
entre l’eficiència en el cost i la minva en la qualitat. Mai,
en tot cas, al preu de la seguretat i de les garanties.
I una darrera cosa. En algun moment he viscut de prop
l’arrogància de la tècnica, la constatació que la confiança en la tècnica és a vegades excessiva, perquè no és
–no pot ser– il·limitada. L’experiència que hem fet el
conseller Bargalló i jo, i el senyor Xavier Casas, presidint reunions amb tècnics i sospesant les opinions tècniques dels tècnics, ens han posat sovint davant d’una
evidència tremenda del dubte entre posicions discrepants, entre interpretacions no coincidents, fins a fernos dir –i el conseller d’Universitats sap que ho vaig
PLE DEL PARLAMENT
comentar un dia a Govern: «És que els que som de lletres, com que som de lletres, volem més seguretats, i els
tècnics, a vegades, no ens les esteu donant.»
I això vol dir –això vol dir– que el diàleg entre la tècnica i la natura ha d’extremar (remor de veus), ha d’extremar la humilitat, la sensibilitat i el respecte. No estic fent –no estic fent– un al·legat ambientalista, estic
dient que tots hem de ser capaços –tots, tots, tots!–,
hem de ser capaços d’ajustar les necessitats i els reptes
a les possibilitats i capacitats, també les econòmiques,
que tenim, mostrar un respecte extrem a les lleis de la
natura i a les nostres limitacions –les de tots– per controlar-la.
Aquest principi és imprescindible per tornar la confiança en l’obra pública i en la necessitat de continuar el
programa que s’ha traçat el Govern i que ens és imprescindible. Però caldrà aprendre dels errors i avançar per
camins segurs i ajustats, on ningú tingui la temptació de
creure que com que el paper –o sense paper– tot ho
aguanta, la natura, també, perquè no és veritat. Ni el
paper tot ho aguanta –quan no hi ha paper, molt
menys–, però la natura, a vegades, no avisa i tampoc no
ho aguanta tot.
Gràcies, senyores diputades, senyors diputats.
(Aplaudiments en un sector de l’hemicicle.)
El president
Se suspèn la sessió fins a les quatre de la tarda.
La sessió se suspèn a tres quarts de dues del migdia
i deu minuts i es reprèn a les quatre de la tarda i quatre minuts. Presideix el president del Parlament, acompanyat de tots els membres de la Mesa, la qual és assistida per l’oficiala major, el lletrat major i el lletrat Sr.
Muro i Bas.
Al banc del Govern seu el president de la Generalitat,
acompanyat de tot el Govern.
El president
Es reprèn la sessió.
Prossegueix el debat amb les intervencions dels representants dels grups parlamentaris... (Remor de veus.)
Deia que prossegueix el debat amb les intervencions
dels representants dels grups parlamentaris. L’ordre
d’intervenció serà de major a menor.
Té la paraula, pel Grup Parlamentari de Convergència
i Unió, l’honorable senyor Felip Puig.
El Sr. Puig i Godes
Gràcies, senyor president. Senyores i senyors consellers..., senyores i senyors diputats..., senyores i senyors, vull, alhora de començar aquesta primera intervenció, traslladar la solidaritat i el sentiment de
comprensió a totes les famílies i a totes les persones que
avui, com a conseqüència de l’accident del barri del
Carmel, estan patint una situació personal, familiar, i
fins i tot, també, empresarial, complicada.
La seva intervenció, senyor conseller, no ens ha sorprès, però li haig de dir que ha decebut molta gent. I
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
19
també li vull dir que des de Convergència i Unió no
caurem en la major part de les seves provocacions. I és
que no volem contribuir de cap manera, rotundament,
a fer del problema del Carmel un espectacle de batalla
partidista, que és l’escenari on sembla que vostè i el
Partit Socialista es mouen millor. (Remor de veus.)
I també li vull fer notar, senyor Nadal, que avui creiem
haver assistit a un exercici d’arrogància i, fins i tot, de
supèrbia personal i política com poques vegades s’havia assistit en aquest Parlament.
També li hem de dir, en iniciar aquesta intervenció, i
amb tota solemnitat, que, com altres afirmacions que
vostè ha fet, ha faltat a la veritat. En cap moment jo
mateix he defugit les responsabilitats que hauríem pogut tenir els governs de Convergència i Unió. I ho dic
amb l’autoritat moral que em dóna que en les meves
primeres intervencions apareix en els mitjans de comunicació aquesta afirmació en la meva boca. (Veus de
fons.) Gràcies.
També li vull dir, senyor Nadal, que tampoc és cert que
no hi hagi hagut un oferiment de col·laboració per part
de Convergència i Unió. Des del seu president..., Artur
Mas, el mateix dia 3 i en aquesta cambra, va efectuar un
oferiment formal d’ajuda i de col·laboració, absolutament formal.
Però, més enllà d’aquesta introducció, hem de recordar
necessàriament de què estem parlant, i és que, entre els
dies 25 i 27 de gener, es produeix un accident a les
obres d’execució de l’ampliació de la línia 5 del metro,
i que avui, després d’un mes d’aquest accident, l’anàlisi, les causes de l’accident, així com també la gestió
de l’emergència, la gestió de la crisi, continuen essent
dos fronts oberts en què s’han produït errors, negligències, i en els quals avui hem constatat, també, incompetència i, fins i tot, en determinades decisions, mala intenció.
Però la veritat..., les conseqüències són que estem, a
més de la situació humana i personal, davant d’una crisi
de govern que simbolitza i recau en la seva persona,
però que evidencia també una notable manca de lideratge i de capacitat de governabilitat.
Els objectius a dia d’avui continuen essent els mateixos: recuperar, en primer lloc, la normalitat al barri del
Carmel, garantir als veïns la recuperació del seu patrimoni, redreçar la seva estabilitat personal, familiar i, si
s’escau, empresarial; en segon lloc, restituir la confiança dels ciutadans en les institucions i en la seguretat de
l’obra pública, i, també, més a mig termini, prosseguir
amb les obres, amb l’extensió del metro, tan necessària en aquests barris i altres llocs de la ciutat de Barcelona.
I les accions? És evident la prioritat: la intervenció sobre el terreny, la proximitat humana, la necessària i
millorable coordinació, l’atenció tècnica, l’atenció personal.
De la seva exposició, n’hem tret una certa sensació, i és
que, fins i tot, algú podria pensar que algun veí havia
d’agrair que hagués succeït aquest accident. Les millores que es produïen en base a la seva exposició han
generat aquesta sensació.
SESSIÓ NÚM. 45.1
Però, és conscient, senyor conseller, que en els darrers
dies, a les darreres hores, s’ha retirat l’atenció psicològica que es prestava a les famílies? Ha contestat ja, el
Govern, si pensa compensar els possibles danys morals
que moltes famílies han vist trencats? És segur que
mantenen viu el record del 3 de febrer, del que va passar el 3 de febrer? Fa falta més sensibilitat per atendre
totes les necessitats humanes, sempre en farà falta; però
creiem..., i aquí també hauríem esperat una certa i necessària autocrítica.
Avui, en l’anàlisi de les causes de l’accident també
continuem demanant la petició d’una comissió d’investigació, més que mai. Una comissió parlamentària que
cerqui l’assessorament de tècnics, de consultors, si s’escau, una comissió parlamentària d’investigació per analitzar la informació que avui encara no es té. I vostè
s’escuda sota les diligències judicials, però utilitza la
informació, segons els seus interessos, esbiaixadament,
parcialment –informació que avui no disposa ningú–,
per a delimitar les causes de l’esfondrament, les reals;
per a proposar de veritat mesures que millorin els procediments, sempre millorables, de planificació, execució de control; per a millorar la participació social en
futurs projectes d’infraestructures; per a analitzar decisions tècniques adoptades durant la gestió de la crisi,
per a millorar la resposta durant situacions d’emergència. No volem una comissió d’investigació per a buscar
culpables, senyor Nadal! I és que creiem que, a través
d’aquesta comissió d’investigació, també els veïns tenen dret a saber la veritat.
Insistim en aquesta petició, i és que vostè avui ha donat la culpa al terreny, a la insolvència dels tècnics, a la
gestió del Govern de Convergència i Unió, a dos col·laboradors seus, a les empreses, a la direcció d’obra, a
tothom. Vostè no assumeix cap responsabilitat.
I recordem que a la Comissió, a la compareixença, vostè ens va afirmar que l’accident s’hauria pogut evitar, i
avui no hem conegut cap nova informació. Avui no ens
ha explicat –i creiem també que els veïns volen i tenen
el dret de saber-ho– com i per què s’hauria pogut evitar.
Com segurament també s’hauria pogut evitar l’accident
que va tenir lloc fa uns dies a Madrid –per cert amb el
mètode de la tuneladora–, o el que abans-d’ahir va tenir lloc a Lausana, a Suïssa –per cert, amb un altre
mètode, que tampoc és l’austríac.
Però ens preguntem si s’hauria pogut evitar, en el supòsit, per exemple, que no s’hagués trencat un cercle de
confiança i d’excel·lència, que ha funcionat durant anys
entre el Govern, GISA, les empreses i els tècnics del
país... (remor de veus), un cercle d’excel·lència i de
confiança, de solvència tècnica, de confiança política,
de capacitat de gestió dels equips polítics i tècnics implicats, amb una línia oberta permanent que ha permès
sempre prendre les decisions que calien en el seu moment i que el nou equip polític no ha mantingut i ha
trencat.
O si s’hauria pogut evitar, per exemple, si no s’haguessin forçat –si no s’haguessin forçat– ritmes d’obres per
accelerar calendaris. Potser, senyor Nadal. Al cap i a la
fi això és el que vostè va manifestar com a intenció seva
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
20
en el moment de prendre possessió com a conseller.
Ens plantejarem escurçar els terminis d’execució
d’aquelles altres obres que tinguin incidències importants?, ens ho preguntem.
També ens preguntem si s’hauria pogut evitar si no
s’hagués produït un buit en l’execució de l’obra,
d’aquesta obra entre el Departament, GISA, la direcció d’obres, les empreses decidint, com vostè va suggerir, més reforços, llegint millors els indicadors, analitzant els censors avariats, escoltant els moviments
que l’octubre i el novembre ja van generar unes esquerdes que sembla que no van ser objecte de massa
atenció... Això sí, no ens consta cap advertiment formal. Pot garantir si coneixia algun advertiment informal o no escrit?
S’hauria pogut evitar si el febrer del 2004 –sí, el febrer
del 2004–, quan s’encarrega la redacció del projecte
modificat del túnel de maniobra –sí, del túnel de maniobra–, s’haguessin fet més sondeigs. Potser s’hauria
pogut evitar.
S’hauria pogut evitar si el juny de 2004 –sí, el juny del
2004–, quan es comencen les obres, el juny de 2004,
del túnel de maniobra –del túnel de maniobra–, s’haguessin fet més sondeigs.
«Si s’hagués fet més atenció a les obres que al projecte...», literal. Vostè també va suggerir-ho el dia de la
seva compareixença. Potser si tot això s’hagués fet,
s’hauria pogut evitar.
S’hauria pogut evitar, senyor conseller, senyor Nadal,
si vostè també hagués prestat més temps i atenció a les
seves tasques de conseller d’Obres Públiques i potser
no tant de temps a les seves responsabilitats com a portaveu d’aquest Govern, amb permanent estat de desballestament, intentant evitar la descoordinació, installant-se massa sovint al seu despatx del Palau i no al
despatx de l’avinguda Tarradellas.
I vostè basa la seva argumentació en el procés administratiu d’un modificat inexistent. De modificats en l’obra
pública, que s’aproven al final de les obres, n’hi han
molts, i més en aquest tipus d’obres on les necessàries
adaptacions a les permanents necessitats d’actuar tècnicament amb solvència sobre el terreny generen el que
és..., sí, habitual. I també en altres administracions, de
modificats, n’està curulla la història: a l’Ajuntament de
Barcelona, i si volen repassem les obres notables i significades amb modificats..., o potser a l’Ajuntament de
Girona.
No és aquest el problema, senyor Nadal, i si el fos, i si
fos aquest el problema, per què des del maig del 2004
no aproven, vostès, el modificat que tenien sobre la taula? Contradicció culposa?
Això sí, hem vist avui, entre altres personatges, un gran
buròcrata que amb algunes de les decisions pot fer caure el risc al país de paralitzar tota l’obra pública només
per buscar la seva exoneració. (Remor de veus.)
Però, si m’ho permet, senyor Nadal, senyores i senyors
diputats, és en el front de la gestió de l’emergència, de
tot allò que s’esdevé a partir de l’aparició dels primers
incidents, la xemeneia del 25 i l’esfondrament del dia
PLE DEL PARLAMENT
27, que s’esdevé una successió de decisions i d’accions
errònies, negligents, impròpies d’un govern eficaç i
valent.
És sobretot a partir de l’esfondrament del dia 27 de
gener que aquest Govern evidencia una greu incompetència, que no pot amagar darrere l’al·lusió permanent
a l’herència del passat. En primer lloc: precipitació,
improvisació, falses esperances, imprudència... Sí, imprudència.
El retorn a casa en un termini màxim d’una setmana, en
poques hores, fins i tot, l’alcalde de Barcelona... El dia
27..., el projecte inclou i està garantit amb tots els estudis geològics; solvència total de l’estudi geològic del
projecte. Anuncis, el dia 30, de retorns esglaonats, amb
garanties escrites de plena seguretat, documents subscrits per tècnics independents, i es trasllada la pressió
sobre els tècnics que ja estan sota sospita màxima, perquè són els que se’ls ha ensorrat el túnel, perquè signin
ells els certificats.
Això sí, com vostè deia, no ho podem oblidar..., el 3 de
febrer. El dia 3 de febrer es produeix la greu crisi de
confiança en les institucions, en els tècnics, en la societat, quan una decisió seva va provocar que uns veïns
reallotjats amb precipitació siguin desallotjats en poques hores, davant del risc que un nou esfondrament
pugui afectar la seva integritat.
Aquí hi ha un dels punts clau de la gestió de la crisi. El
mateix conseller, compungit i impotent, reconeix que
s’ha dit tota la veritat en cada moment, però que la veritat d’un dia a l’altre ha estat desmentida per la veritat de
l’endemà.
Segon, informacions contradictòries, confusió, maquinació de falses sospites, insinuacions incertes, manca
de coratge. El mateix director general reconeix el dia 5
de febrer no es pot dir que hi hagi hagut error o negligència tècnica; hi havia una falla a un metre del túnel
que no es va poder detectar, però els estudis van ser
correctes.
Això coincideix el mateix dia amb unes imputacions i
insinuacions al Govern de Convergència i Unió fetes
pel president del Govern en seu parlamentària, que suggereix que faltaven estudis geològics: «Sabem que van
ser incomplets.» L’endemà mateix el desmentiment del
director tècnic de GISA i les seves declaracions en la
compareixença en seu parlamentària corregeixen la
falsa insinuació del president de la Generalitat.
Però és que aquí ja estàvem, en aquest segon punt, preparant la vergonyosa línia defensiva del Partit Socialista: els atacs al Govern de Convergència i Unió. Que si
el canvi d’ubicació del túnel de maniobra, que si la insuficiència dels sondejos, que si el projecte justet, que
si el mètode constructiu, que si el sistema de control i
d’inspecció, que si el model de relació entre PTOP i
GISA, que si les insinuacions sobre els processos de
contractació d’obra i selecció d’empreses. Fa trenta
dies que intenten construir la teoria de la culpabilització
de Convergència i Unió des d’allò tan miserable que és
intentar sortir el menys malparat possible carregant les
culpes als altres, minimitzant, això sí, els costos polítics
i electorals.
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
21
I ho dic des de l’autoritat que ens confereix que no vam
aparèixer, des del Grup Parlamentari, fins al dia 5 de
febrer, havent donat al Govern més de deu dies perquè
s’atenguessin les prioritats de la gent, perquè es veiés
com s’orientava la crisi, perquè es veiés com s’anaven
prenent decisions, i que no és fins després de l’accident,
on posem una gran comprensió..., comencen a prendre
decisions que s’orienten en aquesta línia. L’ombra de la
sospita pertot arreu: al Govern del passat, a les obres del
futur, als tècnics i a les empreses del present, menys
allà on recau la responsabilitat.
Aquesta tàctica, per nosaltres innoble i covarda, els
portarà directament fins i tot a la fi de la política. La
política no és només quedar bé o fer tot el que calgui
per quedar el menys malament possible; la política és
servir la gent, estar al seu costat, dir la veritat, assumir
els riscos i la responsabilitat. O no és política.
Tercer, frivolitat, demagògia, despotisme ignorant.
«Això és com el chapapote.» Es tracta el barri del Carmel com un barri marginal, tot just descobert com a
realitat urbana, potser, per alguns... –més que una reserva, potser, electoral?
Es promet el Pla de rehabilitació integral del barri,
aprovat des de l’any 1987. Divuit anys espera el barri
del Carmel la seva rehabilitació profunda i resulta que
és com a conseqüència de l’esfondrament, després que
el mateix Govern i l’Ajuntament de Barcelona no l’haguessin situat a les seves prioritats de la Llei de barris
–Roquetes i Santa Caterina, i no hi havia el Carmel. És
gràcies a l’accident que ara sí que s’emprendrà la rehabilitació del barri del Carmel?
Quatre, subhasta d’inversions: 200 milions de dòlars,
56 milions d’euros aprovats des del Govern, 235 milions en el Pla de rehabilitació de l’Ajuntament. La realitat és crua; arriba el president Zapatero: 16 milions
d’euros. Per cert, ni els milions de dòlars ni els euros
d’Europa hi són.
Ocultació d’informació i manca de transparència, cinc.
Només vint dies després dels forats apareix el projecte modificat. I quatre papers més que l’acompanyen
com a tramitació administrativa. Vint-i-vuit dies després, el 22 de febrer, se’ns envia, això sí, un projecte
molt complet de reompliment, amb tots els forats que
s’han fet per injectar el formigó en el túnel enfonsat.
Res més. Ni el llibre d’ordres, ni les actes de les comissions de seguiment quinzenals, ni els informes dels
gerents, mensuals, ni informació que es conté en l’expedient informatiu. Això sí: filtracions interessades i
controlades als mitjans de comunicació.
Sis, apagada informativa i intent de manipulació dels
mitjans de comunicació. «Apagueu les càmeres. Foragitem les televisions de les assemblees.» Protocol de
cobertura informativa impropi d’un sistema democràtic i d’un país modern. Apagada informativa, intent, i
censura dels mitjans de comunicació.
Set, visita gloriosa. Veni, vidi, vinci!: el president Zapatero arriba al barri –per cert, no visita el barri–; com
mister Marshall –no sé qui feia el paper de Pepe
Isbert–, regala generosament 16 milions d’euros,
menystenint, des d’un punt de vista de prestigi, les institucions catalanes, amb una pèrdua de valor de la GeSESSIÓ NÚM. 45.1
neralitat absoluta. Això sí: ve a salvar, ve a salvar el
Partit Socialista, el projecte socialista.
Vuit, insensatesa. Hem estès la sospita sobre la solvència de tots els túnels del país. Només vetllen per l’interès propi. Avui, qualsevol barri està ja generant i organitzant una plataforma per evitar que es passi el túnel
per sota de casa seva. Estenen la sospita sobre totes les
obres que s’han de fer a Barcelona i a altres ciutats catalanes: plataformes, traçats alternatius, reaccions... I
avui encara –avui encara– ha tingut un nou episodi...,
a l’absoluta indigència dels tècnics del país.
Nou, criminalització dels tècnics de l’empresa GISA.
Diu que es revisaran tots els processos d’externalització,
senyor conseller. Vostès han fet el procés d’externalització de culpes més increïble i mai vist políticament en
aquest país. Això sí, qualsevol altra externalització ara...,
evidentment, des de la visió de l’intervencionisme i del
control.
Tot això és culpa –tot això és culpa– de Convergència
i Unió, senyor conseller? La imprudència i els certificats que són erronis, la fractura total de la confiança, els
enganys i les mitges veritats i mentides al Parlament, les
contradiccions en les informacions, la maquinació i la
conspiració contra el Govern anterior, la frivolitat, la
indolència, la referència del chapapote, la desídia d’un
pla especial de rehabilitació interior que espera des de
l’any 87, la subhasta d’inversions, les promeses de recursos d’Europa que no hi són, l’ocultació d’informació, la manca de transparència, les filtracions interessades, l’apagada informativa, el protocol de censura als
mitjans de comunicació, la vergonyant visita del president del Govern de l’Estat, les sospites sobre tots els
túnels, la criminalització dels tècnics de GISA, tot això
és culpa del Govern de Convergència i Unió?, preguntem modestament i humilment.
Creiem que la gent comença a pensar –i ens ho diuen,
també al barri del Carmel– que l’ombra del lideratge
del president Pujol i de la major o menor, però de l’eficàcia dels seus governs... (remor de veus), sí, no els
deixa respirar, no els deixa actuar. I és que la comparació, dia que passa, comença a ser odiosa. Els comença
a pesar com una llosa, els deixa en evidència, i per això
es dediquen incessantment, però en va, a intentar destruir l’obra de govern i el seu record. Fins i tot ara que
estan al Govern continuen prioritzant la destrucció de
l’adversari per sobre de la recerca del bé comú. Són un
govern acomplexat, i això els està paralitzant, i això els
acabarà passant factura. Els exigim que abandonin la
crítica sistemàtica del passat. Fa tretze mesos que governen; assumeixin les seves responsabilitats.
Deixi’m que m’aturi, senyor Nadal, un moment en la
seva subtil referència a la continuïtat institucional. No.
No. I no. No hi ha continuïtat institucional. Hi ha un
abans i un després del 20 de desembre de l’any 2003.
Hi ha un canvi de govern que, per exemple, en els processos de planificació i de decisions sobre l’àmbit del
transport públic, allà on hi havia abans mecanismes
plurals, consensos administratius, diàleg, debat des de
les administracions de diferents colors polítics, doncs,
resulta que en aquest sistema complex i difícil la crisi
comença a aparèixer quan totes les administracions són
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
22
del mateix color, quan no hi ha contrast, quan no hi ha
debat, quan la prepotència els comença a fer prendre
decisions errònies.
O és que no canvia vostè tota la línia directiva, la que
l’interessa i creu, del seu Departament? I els que no
canvia, no passen a ser propis del seu equip? O és que
des del Departament de Política Territorial no es carrega, atura, corregeix, rectifica, modifica molts projectes
en marxa de l’anterior Govern?
«Tinc sobre la taula Bracons i l’orella de Casserres, per
mirar-los amb lupa...» Revisarà les obres públiques
pendents, establertes per l’anterior Executiu, analitzades una per una per decidir si s’han de fer correccions.
Desembre del 2003.
Les decisions i accions d’empreses a partir del gener
del 2004 no són imputables a Convergència i Unió, ni
a decisions ni a accions prèvies de Convergència i
Unió: són decisions i accions seves, senyor conseller.
O és que el traspàs de poder es fa a benefici d’inventari? O és que la medalla del tramvia, perquè és net i brillant, sí, i el metro del Carmel, perquè s’ensorra, no?
O és que em vol dir que vostè es mira tots els projectes,
com se’ls mira; canvia els directors generals que vol,
com els canvia; modifica les comissions d’urbanisme;
modifica, per cert, els plecs de condicions de GISA el
mateix mes que autoritza la redacció del projecte modificat del túnel que s’ensorra; que canvia el sistema de
control d’obres, els sistemes d’adjudicacions d’obres;
que acomiada el director de GISA –per cert, el tornem
a agafar a cuita-corrents com a assessor per a la comissió d’experts que han d’analitzar l’accident–, tot això,
i no és responsabilitat seva? I aquí hi ha una continuïtat de la responsabilitat institucional, amb el break, amb
el tall que es produeix d’una manera absoluta i plena?
Traslladar la culpa al Govern anterior després de tretze mesos, senyor Nadal, a les empreses, als tècnics, als
subordinats, creiem, com va dir vostè en la compareixença, que té un punt d’obscenitat.
Ja n’hi ha prou! Repetim: els exigim que abandonin la
crítica sistemàtica del passat i que assumeixin la seva
responsabilitat. I és que no reneguem del projecte de la
línia 5 del metro. De cap manera! I ara! Però si, per bé
o per mal, tothom sap que el que s’està fent avui encara al país tot és obra de Convergència i Unió. (Remor de
veus.) Res del que avui s’està executant, res, no té el seu
origen en decisions, planificacions, projectes, execucions... No ha començat ni una sola obra que no estigués
planificada o projectada per Convergència i Unió.
Ara, el que han de saber –el que han de saber–, i són
vostès que ens han portat a aquest debat, no nosaltres,
que no el vam provocar..., el que han de saber és que el
canvi del túnel enfonsat, ens el demana el metro i nosaltres l’assumim, sí. I la decisió del canvi del túnel de
maniobres és nostre, sí. Però el projecte del túnel enfonsat l’encarreguen vostès, el supervisen vostès, no
l’aproven vostès, l’executen vostès i l’ensorren vostès.
(Pausa.)
No s’amaguin darrere l’herència del passat. Ineficàcia,
confusió, alguns nivells d’incompetència..., tot plegat
desborda qualsevol defensa i protecció que intentin aiPLE DEL PARLAMENT
xecar. I creiem sincerament que és indigne i vergonyós
per a aquesta cambra i aquest país. S’han d’assumir
amb coratge i valentia els errors i les responsabilitats.
La desqualificació que avui ha fet aquí, senyor Nadal,
de tots els cossos tècnics és un nou exercici d’irresponsabilitat institucional i nacional. Com demanarà als
vint-i-nou veïns i famílies que ahir no van voler creure en vostès que es creguin els certificats que signen
aquests tècnics que avui aquí vostè ha desqualificat
d’una manera genèrica i absoluta?
Però en el fons, si m’ho permeten, i vaig acabant, per
què està passant tot això? Tot plegat, entre altres motius, i sobretot pel que fa a la gestió de l’emergència, és
una conseqüència del seu estil de fer política, senyors
del Partit Socialista.
La seva excessiva vocació partidista i sectària en l’exercici del poder, la seva permanent manca d’autocrítica
–ni un bri d’autocrítica, ni una espurna d’autocrítica
avui s’ha vist en aquest Parlament–, els porta a governar des d’una certa prepotència, supèrbia. S’acaben
desentenent, fins i tot, de les angoixes dels ciutadans.
Intenten el control dels mitjans de comunicació. Evidencien una voluntat d’intoxicació permanent.
Si hi afegim, a més, la descoordinació i la desorientació d’aquest Govern i el fet que estan convençuts que
«el poble som nosaltres», que el poble són vostès,
aquest convenciment, que només vostès tenen la raó,
acaben donant la prioritat a salvar el projecte socialista. Minimitzant el cost polític, deixant els patiments
dels ciutadans sempre en segon ordre. Han prioritzat la
gestió política davant de la gestió humana.
S’hauria pogut evitar, senyor Nadal, i no ho ha fet.
Vostè ha gestionat en primera persona, potser fins i tot
massa sol, la crisi, i avui la societat evidencia, el barri
evidencia que la crisi de confiança és molt més gran
que el dia 25, que el dia 27 i que el dia 3 de febrer.
Vostè, i ho dic amb tot sentiment, vostè ha quedat desautoritzat. No tant per l’accident, que avui ha demostrat
que també, sinó per les decisions i per la gestió a partir del dia 27 i sobretot del dia 3 de febrer.
Vostè no pot continuar dirigint l’obra pública del país,
vostè no pot seguir donant la cara en nom del Govern,
des d’un punt de vista de portaveu i de la imatge de
comunicació. Vostè ha de dimitir, ha de plegar, senyor
Nadal, i si no ho fa el president l’ha de cessar.
La crisi, entenem, se li ha escapat de les mans, ja no té
el control ni la credibilitat necessària. I no ho diem
només nosaltres, ho diuen els veïns que ahir..., que no
accepten les propostes que els fa el seu Govern. No
volen tornar a casa; de trenta inspeccions només una
accepta el plantejament tècnic de retorn administratiu.
Avui la crisi de Govern afecta l’autoestima del país, la
confiança de la gent en la Generalitat, la qualitat democràtica d’aquest país.
S’ha ensorrat un túnel, sí. L’han tapat molt de pressa,
molt, molt de pressa. Però el que no podran és tapar
l’immens forat obert en l’autoestima de la gent del barri. No podran tancar la fractura, que tardarà temps a
cicatritzar, de la confiança de la gent en les institucions,
en els polítics, en el seu Govern. No podran esborrar de
la memòria de la gent la seva imprudència i incompeSESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
23
tència, del dia 3 de febrer, en què se’ls arriba a posar en
perill. I no podrà fer oblidar tampoc, senyor Nadal, la
trista sessió que avui ha protagonitzat.
Moltes gràcies, senyor president.
El president
Gràcies, senyor Puig. Té la paraula l’honorable conseller, senyor Joaquim Nadal.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Moltes gràcies, senyor president. Senyores i senyors
diputats, he dit aquest matí i ho repeteixo ara, i val per
al que val, per a les persones que ens escolten i ens
veuen –i no val per al senyor Puig perquè ja ha demostrat que per ell no val–, que l’atenció del Govern de
Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona posa al davant de tot, per damunt de tot, l’atenció preferent, sistemàtica i constant a les persones del Carmel que no
poden tornar a casa seva; sistemàtica i constant.
No s’ha retirat res a ningú. No s’ha retirat res a ningú.
Es continua atenent a tothom i al CAP del Carmel s’ha
normalitzat l’assistència psicològica als veïns. Però no
s’ha retirat cap assistència psicològica als veïns, tot al
contrari. De la mateixa manera que obrir el Mercat del
Carmel és un intent de normalitzar la vida al Carmel,
normalitzar l’atenció psicològica als veïns al CAP del
Carmel és també normalitzar la vida en aquest sector.
Vostè, senyor Puig, no ens ha impressionat ni amb el to
ni amb els adjectius ni amb les acusacions ni amb la
rastellera encadenada de fets dubtosos, tal com demagògicament l’ha presentat, i menys amb acusacions de
faltar a la veritat, que ha formulat sobre aquest conseller i sobre tot el Govern. Perquè aquest Govern ha dit
i dirà i continuarà dient tota la veritat –tota la veritat.
Hi ha una veritat, senyor Puig, que vostè ha establert
d’una forma meridiana i a la qual jo em resistia. Efectivament, hi ha un abans i un després del 20 de desembre. Després del 20 de desembre es trenca, no el cercle
d’excel·lència: altres cercles, i es trenquen. I el problema és que potser no s’han trencat prou –i el problema
és que potser no s’han trencat prou. Li hauria de quedar clar que, pel que fa a la confiança en les institucions, nosaltres no juguem, i no volem jugar a barrejar el
crèdit i la confiança en les institucions amb la crisi del
Carmel.
Quan vostès es concentren en la gestió de la crisi, cometen un acte d’imprudència política descomunal. Primer,
perquè en la seva forma de respondre a crisis similars, i
de respondre-hi políticament i parlamentàriament, no
són precisament un exemple a seguir, ni en la diligència,
ni en la transparència. I no és per exposar-me en res,
simplement és per deixar constància que passat un mes
hem comparegut ja dues vegades i no hi ha precedents
en la història parlamentària d’aquest Parlament de respostes, que són sovint de sis, vuit i dotze mesos, i de
negatives sistemàtiques a la creació de qualsevol tipus
de comissió d’investigació per fets més evidents i més
greus que qualsevol dels que estem abordant avui.
Hauria de quedar clar que si s’ha establert algun dubte respecte al buit clamorós que hi ha entre el novemSESSIÓ NÚM. 45.1
bre del 2002 i el febrer del 2004 sobre què i qui permet
tot això, «tots i ningú» vol dir «Fuenteovejuna del 2002
fins a aquell moment», és a dir, «només vostès», en una
frase que és per esculpir en pedra que diu: «La decisió
de canviar l’emplaçament del túnel de la cua de maniobres del projecte de la línia 5 és una decisió tècnica, no
política, que assumim i ens hi reafirmem. La prenem
nosaltres, vostès l’executen i és a vostès a qui els cau.»
I si hagués calgut una informació pública per prendre
aquesta decisió? I si el tenor i la importància d’aquest
canvi, que prenen i comencen a executar, hagués hagut
de ser objecte d’una tramitació pública diferent, ni que
només sigui per la Llei de contractes de l’Estat o de
contractació de l’obra pública? Senyor Puig, jo no vull
tirar endarrere per tirar endarrere, vull deixar clar simplement que quan vostè descriu una crisi de Govern i
intenta situar damunt de la taula determinades qüestions, posa sobre la taula noms i cognoms de col·laboradors seus, d’abans i d’ara, als quals jo he renovat la
confiança a vegades i altres no, la majoria se n’han fet
mereixedors i d’altres no, però en qualsevol cas qui els
ha posat a la picota avui és vostè i no jo. Perquè m’és
igual que per esperit corporatiu vostè interpreti la meva
interpretació com un atac als tècnics d’aquest país, tot
al contrari. El respecte als tècnics em porta a reclamar
dels tècnics l’arbitri de solucions que siguin conciliables en el terreny administratiu, econòmic i de les decisions polítiques que s’han de prendre.
Repeteixo el que vaig dir sobre si s’hagués pogut evitar: és clar que s’hagués pogut evitar. Simplement aplicant un projecte diferent, un mètode constructiu diferent, un sistema de protecció diferent i un sistema de
seguiment de les obres absolutament diferent. Perquè si
vostè insisteix en els temes de caràcter més tècnic sobre l’esfondrament, convé recordar que si fallen alguns
controls, que si no és prou diligent el seguiment i les
auscultacions, tot això se situa en diferents moments en
els temps i amb les mateixes empreses, que no sempre
responen amb la diligència, que tampoc no he trobat en
fets ocorreguts anteriors al 20 de desembre, i que vostè, ni ningú, ni cap col·laborador seu, no corregeix ni fa
corregir.
Nosaltres no hem volgut forçar el calendari de les
obres. Nosaltres hem dit, amb tota claredat: «Si hi ha
obres que s’allarguen mandrosament d’una forma impresentable en la imatge popular vint-i-quatre mesos
quan es poden fer en dotze, si el contractista ho assumeix, que es facin en dotze.» Nosaltres hem dit: «Hem
d’acabar amb l’espectacle lamentable que en els accessos a les poblacions turístiques de tota la costa catalana s’estigui amb obres obertes que haurien pogut estar
tancades i acabades d’una forma sistemàtica i reiterativa com si estiguéssim en la manera de fer obres públiques dels anys cinquanta.» Però això no és posar a prova ni sotmetre a risc el sistema, és simplement deixar
molt clar que a vegades parlant d’una forma diferent,
dialogant d’una forma diferent, buscant el cercle de
l’excel·lència d’una forma diferent i menys perversa,
l’excel·lència emergeix i és possible.
I vostè, senyor Puig, es concentra en un «acte» –diu–
«d’imprudència» el 3 de febrer. Diu: «Forcen els tècnics a firmar uns certificats. Porten la gent a casa i els
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
24
fan tornar a marxar.» Per sort –vostè ha faltat a la veritat–, per sort. En l’explicació de com es gestiona
aquest episodi, respecte al qual vam ser autocrítics des
del primer dia, vostè ha faltat a la veritat, perquè va
haver-hi un segon esfondrament, que vostè mateix
aquest dematí amb el cap –si l’he interpretat bé– venia
a dir que era un efecte col·lateral de l’esfondrament
primer, que ens porta a decidir que s’aturin els retorns
de la gent quan tot just hi havia començat a haver un
primer retorn de molt poca gent a casa seva. Sobre el
retorn esglaonat de cinc-cents, n’havien tornat no més
de trenta o quaranta, i per tant, a tots els altres simplement se’ls diu: «No volem jugar amb les vostres vides.
No volem que es pugui dir que per l’alarma que ha
generat aquest segon esfondrament, si us continuem
demanant que torneu a casa vostra, algú pugui dir que
esteu cometent una irresponsabilitat i una imprudència,
que no vam cometre i que no vam voler cometre.»
Parla d’informació disponible i d’informació no disponible, diu: «Els llibres d’ordres.» Els llibres d’ordres,
sap què diu el manual de GISA del 20 de maig de 2002
sobre els llibres d’ordres? «La Direcció d’Obra tramitarà el Llibre d’ordres oficial del Col·legi d’Enginyers,
Camins, Canals i Ports, on s’anotaran els esdeveniments més remarcables a parer de la Direcció d’Obres.»
Re més que això –re més que això. Hi he buscat, senyor
Puig, els d’un episodi del mes de març de 2003 i d’un
altre episodi del 26 de novembre de 2003, senyor Puig,
i no hi són. No hi són perquè com que els llibres d’ordres només recullen l’opinió del director d’obres, però
no són l’element de contrast pel seguiment de les incidències de les obres en la relació entre l’UTE constructora i la direcció d’obres, finalment, fins allà on jo sé,
els llibres d’ordres són ben poca cosa, més enllà del que
vostè pugui arribar a pensar.
Vostè, senyor Puig, no només ha compromès els seus
antics col·laboradors, no només ha plantejat una certa
cacera inquisitorial en aquest sentit, no només ens ha
recordat un intent d’externalització de culpes, sinó que
a l’hora de fer pagar justos per pecadors és vostè, avui,
en la forma d’actuar d’avui, ahir, abans-d’ahir i des del
5 de febrer ja li admeto, si és que és veritat que va ser
el 5 de febrer, que vostè va començar a dir coses sobre
aquest tema, qui ha posat GISA en risc, després d’haver trencat el cercle, ha estat vostè. Perquè si GISA
estigués a punt de trencar-se no seria per voluntat
d’aquest Govern, sinó perquè vostè, senyor Puig, hauria posat en perill allò que per vostè mateix era, segons
sembla, un invent extraordinari que calia cuidar com
una peça preciosa de l’herència que ens transmetia.
Però amb relació a aquest tema tinc la impressió que és
precisament vostè –precisament vostè– qui, per raons
que se m’escapen, intenta fer saltar ara l’invent. I nosaltres per aquí no hi passarem. (Remor de veus.)
Perquè, per altra banda –per altra banda–, vostè fa referència a un projecte d’un govern acomplexat. Quin
complex d’un govern que afronta i aborda aquesta crisi
en coordinació, dins del Govern i amb col·laboració
amb l’Ajuntament de Barcelona, i, lluny de qualsevol
complex, assumeix totes les responsabilitats de la gestió d’aquesta crisi i la intenta conduir de la millor manera possible perquè els veïns del Carmel, molts dels
quals ens estan acompanyat avui, ara i aquí, puguin
PLE DEL PARLAMENT
tornar com més aviat millor a casa seva. Sense cap oferiment de col·laboració per part de vostès, com a mínim
que ens consti, potser en seu parlamentària en el torn de
preguntes, però li asseguro, senyor Puig, que a mi no
em consta. A mi no em consta que vostè hagi fet cap
tipus d’oferta en aquest sentit.
I, per altra banda, diu: «Home!, vostès viuen de la renda de la nostra herència. Tot el que s’està fent és perquè
ho vam deixar nosaltres a punt. Vostè no és digne» –em
diu a mi– «de continuar gestionant l’obra pública de
Catalunya. I, en aquests moments, hauria de quedar clar
que aquest traspàs de poder que vam fer no és a benefici d’inventari.»
Senyor Puig, tinc gravat, gravat molt a fons, aquí, molt
a fons, l’episodi del nostre traspàs de poders. (Remor de
veus.) I el tresor més preuat que tinc d’aquell traspàs de
poders és, senyor Puig, la clau que no he canviat per
entrar a la porta del seu despatx. Res més. En el traspàs
de poders, que van intentar que fos silenciat i vergonyant, en una major apagada informativa que no té res
a veure amb el que ara intentava denunciar... (remor de
veus), l’únic que passa –l’únic que passa, senyor Puig,
en aquell traspàs de poder a benefici d’inventaris– és
que, com que no ens podien traslladar ni traspassar el
cercle de l’excel·lència no identificable, era preferible
que no ens traspassessin res. I així va anar.
El nostre Govern, senyor Puig –el nostre Govern, senyor Puig–, ha aprovat en menys d’un any i ha aplicat
en menys d’un any la Llei de barris a la qual vostès van
votar en contra reiteradíssimes vegades, fins i tot, amb
el vot favorable en contra de la seva posició del Partit
Popular. Sistemàticament, el Partit Popular estava a
favor de la Llei de barris i vostès hi van votar sistemàticament en contra. (Remor de veus.) El Govern de
Catalunya en un any –en un any– ha aplicat els tretze
primers programes i abans de final d’aquest mes, o com
a molt tard el 15 de març, haurà convocat la segona
convocatòria dels propers tretze barris per atendre amb
la Llei de barris.
I si alguna cosa tenim clara és que si l’ARI del Carmel
ha de tenir un caràcter extraordinari, justament no és la
Llei de barris qui ha de resoldre els problemes del
Carmel, sinó el caràcter extraordinari de l’ARI que s’hi
ha de fer. I precisament per això parlem de més diners
dels que parlem en el programa de barris, parlem de
més fons de finançament dels que parlem en el programa de barris i abordem totes aquestes qüestions intentant
que la forma d’aplicar els recursos –la rehabilitació, els
projectes urbanístics, les previsions d’intervenció, el
caràcter integral en el barri del Carmel– tingui una dimensió que si fa divuit anys que s’espera, com a mínim, a vostès els en correspon la quota a part de disset.
Per tant, ja em dirà vostè mateix com és que si hi ha
divuit anys d’espera en un programa d’intervenció integral en el Carmel vostès no van estar en condicions
d’acordar i concertar amb l’Ajuntament de Barcelona
una intervenció d’aquestes característiques i d’aquesta
envergadura per al barri del Carmel. (Remor de veus.)
Senyor Puig, és curiós, no?, però, de la forma com vostè intenta posar en evidència aquest conseller o aquest
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
25
Govern, tinc tota la impressió –tota la impressió– que
no fa altra cosa que posar-se en evidència vostè mateix.
I ho fa –i ho fa– amb tota claredat perquè en la forma
de demanar responsabilitats polítiques no fan altra cosa
que assenyalar amb el dit noms de persones que potser
les haurien d’assumir i ja no les poden assumir perquè
no ocupen aquest càrrec.
Probablement, la major autocrítica que jo hauria de ferme és la d’haver donat per més bona del compte l’herència d’aquest traspàs de poders no fet que vostè em
va donar el dia 22 de desembre de l’any 2003. (Forta
remor de veus.)
Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats.
El president
Té la paraula, per al torn de rèplica, l’honorable senyor
Felip Puig.
El Sr. Puig i Godes
Gràcies, senyor president. Senyor Nadal, ho tenia equivocat, jo no venia aquí a impressionar... No era la nostra intenció. No era el nostre objectiu. No sé si això...,
en tot cas, ha sigut un lapsus, sí que aquesta era la seva
voluntat. Nosaltres veníem aquí a veure si era possible
avançar, a conèixer més a fons la veritat i amb el fet que
s’assumissin, de veritat, les responsabilitats polítiques
que avui no s’han assumit.
Vostè parla d’un buit clamorós en la informació pública. Bé, si és així..., per què no la fan? Si tan veritat i cert
i tan rotund és això, per què no la fan al febrer, al març,
a l’abril, al maig del 2004, al juny del 2004 abans de
començar les obres del túnel modificat? Per què?
Vull recordar que quan jo he parlat de les responsabilitats en cap moment jo m’he posat a la boca el nom de
ningú. No he posat a la picota a ningú. Vostè sí que ho
ha fet, reiteradament, tant dels seus com dels antics,
amb un estil, crec, que també ens diferencia..., també
ho crec. (Veus de fons.) Jo no he posat a la picota a ningú, més aviat he recordat el que vaig fer des del primer
moment i el que, òbviament, vaig fer en el seu moment
també: proclamar la meva confiança en la solvència
tècnica de tots els col·laboradors que jo vaig tenir i el
que continua treballant amb vostè.
I també li he de dir: és casual, però GISA ha construït
en els darrers dotze anys 45 quilòmetres de túnels en
carreteres; 24, 25 quilòmetres de túnels d’obres ferroviàries, de metro; 40 noves estacions... Alguna xemeneia apareix. No se’ns va ensorrar cap túnel de maniobres. GISA ha fet en els darrers deu o dotze anys més
de tres mil obres, amb una inversió que supera els 7.000
milions d’euros, amb un nivell de solvència, de qualitat que creiem que avala la feina que s’ha fet.
I quan nosaltres diem, senyor Nadal, que «fa falta més
atenció als veïns», escolti’m, l’oficial dels bombers de
Barcelona –no ho diu el senyor Puig, l’oficial dels
bombers de Barcelona– diu: «Crec que a molta gent no
l’hi han donat suficient informació ni seguretat.»
I quan diem que hi han altres objectius polítics en la
seva gestió, fins i tot una de les persones que molta gent
identifica com és de les que més a peu de carrer i al
SESSIÓ NÚM. 45.1
costat de la gent estan, deixa l’evidència en els mitjans
de comunicació. En funció de com són els titulars del
dia dels diaris del matí acabem tenint el dia d’una manera
o d’una altra. El fet és que un titular et canvia el dia. La
seva prioritat, la seva obsessió és aquesta en el fons –és
aquesta–, ho diu la regidora de districte, del Partit Socialista. Aquesta és en el fons... (remor de veus), del
Govern municipal –del Govern municipal–, disculpin
l’error, del Govern municipal. (Remor de veus.) Del
tripartit municipal. Ho he dit bé ara? (Veus de fons.) Del
tripartit municipal.
Senyor Nadal, vostè, també, deixi’m ja que, per acabar,
li recordi: no sé com pot comparar el meu traspàs de
poders i l’acord que vàrem tenir vostè i jo en donar-li
o no publicitat..., per cert, un traspàs que jo sí que el
tinc gravat, certament cordial, com certament cordial
han sigut, malgrat la dificultat política, algunes entrevistes i algunes trobades que hem tingut vostè i jo durant aquests dies. Però vull recordar que el traspàs que
vam fer en què, segons a criteri seu, vaig traslladar-li
tota la informació i em vaig posar a la seva disposició
per donar tota la informació que fos necessària, no sé
com ho pot comparar amb un protocol de censura dels
mitjans de comunicació que emana d’aquest Govern.
Sincerament, és un nou exercici de perversió.
Finalment..., home, dir que..., i és només una referència perquè, sí, jo sóc tècnic, tinc aquesta, en tot cas,
desviació. (Rialles en un sector de l’hemicicle.) Però,
clar, comparar el mètode de construir túnels amb aquella, diguem-ho així, teoria de deixar anar l’ase per la
muntanya i per on passa l’ase anar construint la carretera amb el mètode austríac, em sembla molt poc procedent.
Escolti, el mètode austríac consta de tot un manual, de
tot un seguiment importantíssim de protocol d’actuació
dels tècnics que estic convençut que és –i ho continuarà sent, doncs– un mètode, entre molts, utilitzat per
construir els túnels, com s’estan construint avui a Catalunya, com s’estan construint avui a Barcelona i no
passa res, o sí, segons, ho repeteixo, en funció de quin
seguiment i de quines responsabilitats s’assumeixin.
Moltes gràcies, senyor president.
El president
Senyor Mas, té la paraula.
El Sr. Mas i Gavarró
Sí... Senyor Nadal, en la seva intervenció ha planat, he
entès jo –i em sembla que ho ha entès gairebé tothom–,
ha planat l’ombra d’una certa sospita, se suposa que de
mètodes no precisament ajustats a la legalitat. Sí, tothom ho sap.
Jo només els demano una cosa: si tenen més que sospites, tenen proves, vagin als tribunals. Presentin querelles. De sospites, n’hi ha respecte a tothom. Respecte a vostès, n’hi ha un munt, però no les manifestem, ni
les insinuem. Sí que sabem una cosa, que si algú en
aquest país no pot parlar d’aquest tipus de sospites o
d’ombres són precisament vostès, perquè... (remor de
veus) –permetin-me un moment, els hem escoltat a tots
vostès amb molta atenció–, perquè si alguna herència
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
26
va deixar el projecte socialista fa uns quants anys a
l’Estat espanyol amb participació seva era precisament
una manca molt important de confiança respecte a tots
vostès.
I escolti, no som nosaltres els que ens dediquem a parlar d’aquestes coses, i menys jo, no m’ho han sentit a
dir pràcticament mai, entre altres coses perquè no tinc
cap interès a parlar del passat, però no estem disposats
a què vostès contínuament vagin estenent aquesta ombra de sospita.
Després de la intervenció del senyor Nadal d’aquest
matí hem escoltat un grapat d’aplaudiments. Què
aplaudien, senyores i senyors diputats del Partit Socialista? Què aplaudien? Vostès han vingut aquí a salvar
la cara i a salvar-se vostès. A això és al què han vingut.
Perquè quan els veïns a vostès –i a vostè, senyor Nadal–
els xiulen i vostès els aplaudeixen, no pot tenir també
en aquest cas la sospita que els equivocats són vostès i
els que l’encerten són els veïns?
Els veïns és veritat que han perdut la casa alguns d’ells
–altres no saben si la podran recuperar–, tot això és
cert. Afortunadament, comparteixo amb vostè plenament, al 100 per cent, que afortunadament no hi ha
hagut ni una sola víctima mortal. No han perdut les
seves vides, i això és el més important de tot, totalment
d’acord, però han perdut, senyor Nadal, senyores i senyors del Govern, una part de les seves vides, perquè
quan s’ensorra una casa, no només s’ensorren unes
pedres, no només s’ensorren unes parets, s’ensorra alguna cosa més important que tot això, i això sí que s’ha
perdut. I això, em sembla que encara que hagin perdut
la casa, aquestes persones afectades el que no han perdut és ni el criteri ni la sensibilitat.
No aplaudeixin més durant tota la sessió d’aquesta tarda, els ho demano. No és cap consell, simplement és
una petició.
El senyor Maragall ahir, i avui ho ha tornat a fer el senyor Nadal, m’ha recordat una anècdota del servei militar. Un cop es va produir un accident que va consistir
en què es va disparar un fusell –es va disparar–, i van
estar hores i hores buscant qui era el responsable i qui
era el culpable, i no el varen trobar. Sap que varen fer,
aleshores? Van arrestar el fusell, el van arrestar. (Remor
de veus.) Sí, sí, vostès ja saben que això passava.
Bé, el problema, senyor Nadal, i senyor Maragall –ja
que vostè també va insistir en aquest sentit–, el problema del que ha passat en el Carmel no és el «mètode
austríac». El problema no és l’externalització, no és
GISA –no és GISA–, no és Convergència i Unió, no és
el subsòl i el terra, que segons vostè ara resulta que s’ha
de mimar. No és aquest el problema. El problema, senyor Maragall –disculpi’m que m’adreci a vostè com a
màxim responsable del Govern–, el problema són vostès. El problema són vostès, i avui ho han tornat a demostrar. Vostès, per la seva incompetència, per la seva
arrogància, de la qual presumeixen, dia sí dia també, la
seva manca de sensibilitat i en alguns moments la seva
manca de coratge.
El Carmel, senyor Maragall, és el mirall i l’aparador
d’una cosa que nosaltres ja més o menys sabíem, que
és que en aquest país no hi ha govern, en aquest país no
PLE DEL PARLAMENT
hi ha bon govern. I tot això que ja sabíem però que
s’amagava darrere dels discursos, de les declaracions,
de les contradeclaracions, de la pirotècnia i dels focs
d’artifici, tot això ha sobresortit d’una forma evident i
absoluta en el tema del Carmel. No hi ha bon govern.
Vostè fa poc aquí va dir que estàvem, que el país estava en bones mans. No, senyor Maragall, estem en males mans, no nosaltres, el país en el seu conjunt està en
males mans.
Vostès diuen, i vostè ho va dir ahir i per això m’adreço a vostè...
El president
Senyor Mas, hauria d’anar acabant...
El Sr. Mas i Gavarró
Sí, acabo en un minut o dos. (Remor de veus.) Vostè va
dir... (Remor de veus.) Ja sé que tenen ganes que acabi
de pressa però tinguin un mínim de paciència.
El president
No, senyor Mas, és que se li ha acabat el temps.
El Sr. Mas i Gavarró
Vostè va dir, senyor Maragall, i avui s’ha reiterat, que
paguen justos per pecadors. No sé si els que avui han de
plegar, per decisió del conseller d’Obres Públiques, són
justos o no –això ja ho decidiran vostès–, però el que sí
que sabem és que els pecadors són vostès. I vostès no
assumeixen aquesta responsabilitat. Altra cosa és que
vulguin fer, o que no vulguin fer –millor dit–, penitència, i que vulguin convertir el seu pecat en virtut –allà
vostès–, però els pecadors són vostès. I pel que sigui,
per raons que es poden entendre i d’altres que potser
no, pel que sigui, vostès no assumeixen, en el nivell que
correspon, les seves responsabilitats.
I darrer tema. M’agradaria, senyor Maragall, que vostè pugés a la tribuna, en un dia solemne com aquest, i
reiterés que la culpa de tot plegat, com va dir ahir en
seu parlamentària, és de Convergència i Unió. Si ho fa
s’enfonsarà una mica més en el pou de la incredulitat,
i també en el pou del descrèdit. Però jo li demano que
ho faci, per poder tenir un debat, si cal, en aquest sentit. Perquè, si calla, aquesta serà la imatge viva de la
seva impotència política.
El president
Té la paraula l’honorable conseller, senyor Joaquim
Nadal.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Senyor Mas... Vull fer, abans de contestar al senyor
Puig i al senyor Mas, dos aclariments. Un primer, respecte al retorn frustrat del dia 3 de febrer. Els tècnics
continuaven mantenint, l’endemà, que es ratificaven en
aquell certificat, que no se’n volien desdir i que el volien mantenir fins a les últimes conseqüències fins ara
mateix.
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
27
Tant és així que, quan vam haver de plantejar si firmaven un nou certificat pel retorn, ara, els tres tècnics responsables de les dues UTE, deien: «No, amb el que ja
vam firmar el 3 de febrer ja n’hi ha prou.» I nosaltres
vam creure, sense forçar res, sinó situant les coses en
aquell terreny que ens és imprescindible per ser jutjats
com a bons gestors i no dilapidant els termes contractuals de la relació entre el Govern, el gestor, la direcció
d’obres i l’empresa contractista, que és per deixar clar,
que ara n’hi ha uns que firmen perquè volen i perquè de
bona fe s’hi mostren disposats, i n’hi ha uns altres que
havien de firmar i era la seva més absoluta obligació,
perquè eren en els termes del contracte que tenien firmat els responsables de l’obra i havien de respondre’n
civilment, com civilment de forma subsidiària respondrà aquest Govern si així toca. Per tant, aquell certificat val per al que val, i no val per als veïns, però per al
Govern era absolutament imprescindible per deixar clar
que en les reclamacions legals de caràcter patrimonial
que formularem, aquells tècnics ens deien que més
enllà de l’esfondrament puntual que s’havia produït res
–res– no havia de fer patir ningú.
Pensi que la preocupació per allò que les persones han
deixat en les seves cases, aquells que hi han deixat alguna cosa, que n’hi ha un grapat –trenta-tres, moltes
coses; d’altres, uns quants dies de les seves vides; d’altres, la moral col·lectiva com a barri–, tothom hi ha deixat alguna cosa. Però pensin que, filant primíssim, el
Govern va esperar la disponibilitat del cap dels bombers de Barcelona per fer entrar a la casa que s’havia
d’enderrocar, un cop s’havia enderrocat el primer forjat, per treure tantes coses com es poguessin treure, atenent justament aquesta sensibilitat i responent una interpel·lació que ens feien, a l’alcalde de Barcelona i a
mi mateix, en el barri, dient: «No prometis el que no
pots prometre. No diguis que podrem recuperar coses
que tenim a dintre casa si no les podrem recuperar.»
I el primer dia, el senyor Vicente Alegre, que estava
entrant, ens truquem i diu: «Entro perquè jo no hi veig
cap perill.» I degudament assessorat, jo li dic: «No entris. I no entris fins que els bombers no et deixin entrar.
I quan els bombers et deixin entrar, aleshores entra tu,
i que entri tothom qui calgui, i traguem tantes pertinències com sigui possible, com més millor.»
Però si alguna cosa no farà aquest Govern serà justament barrejar els sentiments dels veïns del Carmel, els
seus problemes, la gestió d’aquests problemes i l’intent
de solucionar-los amb la baralla i batalla política en la
forma i en els termes que vostès ara aquí, des de fa ja
una setmana l’han volgut conduir i l’han volgut portar
cap aquí.
De fet, senyor Mas, ara, intervenint, intentant que el
senyor president de la Generalitat respongui i atengui
el seu requeriment, vostè, senyor Mas, fa bo, sensu
contrario, aquell argument que deia. Perquè sortint
vostè ara ens honora amb l’honor que no ens va concedir el president Pujol no responent directament la Moció de censura que li formulava el senyor Maragall en
aquell moment.
Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats.
SESSIÓ NÚM. 45.1
El president
Té la paraula el senyor Mas.
El Sr. Mas i Gavarró
Senyor Nadal, avui hauria estat molt més senzill per a
tots plegats, també per a vostès, que en la seva intervenció hagués actuat amb molta més humilitat, amb molta menys arrogància i assumint la responsabilitat important que vostè té o que li han delegat –esculli el que
vulgui. Això no ho ha fet.
I, posats a parlar de l’episodi del 3 de febrer, jo no li
nego que a vostès els ha impulsat en tot moment...
–perquè, si no, serien males persones–, no els nego que
els ha impulsat un desig de garantir per sobre de tot la
seguretat. Només faltaria, senyor Nadal; no es posi cap
medalla per això. És la pura evidència, és el que cal fer
no per part d’un govern, per part de qualsevol persona
sana, saludable i que tingui dos dits de judici: garantir
primer la seguretat de tothom.
Per tant, vostès han fet allò que és més elemental, però
no pretenguin que nosaltres a més a més els aplaudim
per haver indicat a uns veïns una tarda que anessin a
casa seva, que dormissin allà i l’endemà que els haguessin de treure. Si això, senyor Nadal, no li mereix
cap mena d’autocrítica, ni un petit mil·límetre d’autocrítica, si vostè considera que això no és suficient perquè
algun alt responsable polític plegui immediatament,
aleshores és que no parlem el mateix llenguatge.
Reflexioni sobre això. Reflexioni a fons vostè mateix,
i independentment de voler salvar la cara a qualsevol
preu, i el càrrec, que s’entén molt bé, pensi si això és
una actuació correcta o no: enviar uns veïns a casa seva
una tarda i treure’ls l’endemà.
Vostè creu que a partir d’aquí hi pot haver el més mínim, la més mínima dosi de confiança respecte a vostès? No s’estranyi si ara no hi volen tornar encara que
els donin garanties. No s’estranyin, senyor Maragall, si
en aquest moment a tot Catalunya, a aquelles ciutats on
ha d’arribar el metro, a la ciutat de Barcelona, la gent
en lloc de reclamar el metro com han fet durant tants
anys, ara estan reclamant a crits que el metro no hi vagi.
Això no és culpa d’altres, és culpa seva per no haver
actuat amb la diligència i amb la competència que hauria calgut, i també amb la transparència.
I, finalment, senyor Nadal –i ara suposo que es posaran
a riure–, nosaltres no tenim res contra vostè –nosaltres
no tenim res contra vostè. Entre altres coses, perquè ens
coneixem des de fa molts anys, hem col·laborat en diverses ocasions, jo mateix amb vostè he fet un munt de
coses positives al servei de molta gent, i no li tenim ganes especials; no senyor, encara que vostè s’ho pensi.
L’única cosa que li estem demanant és que aquest Govern i el seu president actuïn amb el coratge necessari.
I coratge significa que en un moment clau, ara no protegit per una pregunta parlamentària de dos minuts i
mig, senyor Maragall, com ahir, on vostè sempre té
l’última paraula, que en un moment clau vostè pugi a
la tribuna i digui la seva, i torni a repetir, si realment ho
pensa, que tot això, com va dir ahir en seu parlamentària, és culpa de Convergència i Unió. Faci-ho un altre
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
28
cop, i aleshores tindrem un debat també sobre això i
sobre altres coses.
Per tant, escolti’m, no hi ha res personal respecte a ningú; hi ha el judici sobre un govern que està actuant
malament. Vostès són govern i nosaltres som oposició,
vostès són govern i nosaltres, oposició avui, i, per tant,
vostès han de fer de govern i nosaltres d’oposició.
I això és el que nosaltres hem fet, com ha dit molt bé el
senyor Puig, durant els primers dies, fent exactament el
contrari del que vostès feien sempre... (remor de veus)
–sí, senyors i senyores, sempre; que sempre intentaven,
a la més mínima, i jo n’he patit alguna conseqüència,
entre d’altres, saltar a la jugular–, i donar-los temps per
gestionar correctament una emergència important. Però
no ens facin culpables d’allò que simplement és atribuïble a vostè, a vostès en general.
Per tant, senyor Maragall, seguim esperant que vostè
pugi a la tribuna i que torni a ratificar –que torni a ratificar– si com va dir ahir... (remor de veus), si com va
dir ahir tot això és culpa de Convergència i Unió i si
resulta que nosaltres tenim el desvergonyiment que
vostès, pobrets angelets, hagin d’assumir les responsabilitats d’aquests dimonis escuats que eren la gent de
Convergència i Unió.
El president
Senyor Nadal, em demana la paraula? (Pausa.) Sigui
conscient que obre torn, eh? Té la paraula.
El president
Senyor Mas...
El Sr. Mas i Gavarró
Sí, molt breument, també des d’aquí mateix..., observant el silenci avui absolutament protegit del president
de la Generalitat (remor de veus), per dir-li, al senyor
Nadal, que altra gent i jo mateix hem assumit totes les
responsabilitats per bé i per malament; les bones guanyant les eleccions, les no tan bones no guanyant-les
prou bé. Les hem assumit absolutament totes.
I dit això, deixi’m dir-li que el que avui es posa en evidència, en total evidència, és que vostès no només han
actuat amb greu incompetència, sinó que actuen amb
greu manca de coratge polític. I això encara és pitjor
–això encara és pitjor.
I el que hauria d’haver fet vostè, també per dignitat, és
no tallar el coll d’uns col·laboradors només, sinó presentar formalment la seva dimissió. I el president de la
Generalitat, el que hauria d’haver fet immediatament és
acceptar-la. Potser vostè és un peça massa important
d’aquest Govern perquè el deixi, potser aquest Govern
sense vostè i algú altre faria aigües per tots costats. I per
això, probablement, vostè avui no plega, però en circumstàncies normals d’un govern normal, vostè hauria
d’haver plegat.
(El president de la Generalitat demana per parlar. Forta remor de veus.)
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Ho sé, però no em puc estar de dir, senyor president, de
l’escó estant, que en aquesta darrera intervenció, amb
un punt de cinisme, de demagògia, d’una certa indignitat, el senyor Mas està intentant portar les coses a un
terreny en què, com que falta a la veritat i no es recorda de les seves experiències passades, en realitat imputa
i fa culpables i estableix unes responsabilitats polítiques
que ell sap que en el terreny que les han plantejades no
hi són i que en el terreny que les hem reconegudes no
són justes, però serveixen per deixar clar que al Carmel
l’única prioritat són els veïns.
El president
Té la paraula el president de la Generalitat.
El president de la Generalitat (Sr. Pasqual Maragall
i Mira)
Però hauria de quedar clar que si hem de repassar les
trajectòries de cadascun i l’evolució, els problemes són
d’una altra índole i se situen en un altre terreny.
Amb la vènia... (Pausa.) Vostè ha volgut que jo sortís i
jo surto, efectivament. A dir-li que la seva intervenció
demostra que hi ha alguna cosa més –alguna cosa més–
que simplement un mal govern per part de vostès en els
darrers anys. Que el president Pujol es va equivocar. Es
va equivocar en el moment en què no va contestar allò
que per llei efectivament havia de fer, que era contestar una moció de censura, que no hi ha cap llei al món
que digui que es pot contestar per algú que no és el
mateix «mocionat», cap, ni, per descomptat, el Reglament del Parlament de Catalunya. Que es va equivocar
nomenant-lo, a vostè, i llançant-lo, a vostè, en aquella
ocasió com a candidat. (Remor de veus.) Per això va
guanyar..., ha guanyat tant que no el veig governant. I
facin el favor d’escoltar un moment.
I jo no vull –no vull– tornar a recordar els actes de dimissió de responsabilitat que en el passat alguns responsables dels governs anteriors havien fet. Nosaltres
assumim la nostra, l’assumim i l’assumirem, governem
i governarem, i per més que vagin dient, aquesta cantarella inacabable «és que vostès no governen, és que el
problema són vostès, és que el problema és que no tenen no sé què» esdevé la descripció d’un únic problema, que és que el Govern ara el tenen uns i abans el
tenien uns altres.
Miri, la malícia de les seves paraules a mi em demostra..., la malícia de les seves paraules, el to de les seves
paraules, després del to que ha utilitzat el conseller, em
demostra que vostès tenen la cua de palla, que vostès
realment tenen un problema i que s’han sentit atacats
per una acusació que d’alguna forma vostès mateixos
se’n deuen ressentir, com a verídica, perquè altrament
no s’explicaria que vostè hagi sortit aquí amb el to, amb
la falta de respecte, amb el to i la falta de respecte que
ha utilitzat.
Tant és així –tant és així– que, dels que van tornar el
primer dia, uns quants que van voler encara estant vivint a casa seva i naturalment no ha passat res. Perquè
si parlem de vides –si parlem de vides–, que quedi clar,
ell ho ha reconegut, aquí no hi ha cap vida humana en
joc en aquest moment.
PLE DEL PARLAMENT
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
29
Nosaltres hem aplaudit el conseller aquest dematí, sí,
però l’hem aplaudit segurament equivocadament, perquè no havíem d’haver-ho fet. Però ha sigut perquè hi
ha hagut una reacció, jo crec, instintiva per aplaudir
l’honradesa i el rigor de l’explicació que s’havia fet i al
mateix temps el conteniment amb la qual s’havia fet.
I vostès no han estat a l’alçada, senyor Puig i senyor
Mas. I vostès no han estat a alçada perquè vostès tenen
alguna cosa a amagar; si no, no s’explicaria el seu to.
La història ho demostrarà. Vostès han trencat avui una
regla que en aquest Parlament s’havia respectat sempre,
que era el respecte entre diputats i el respecte al president de la Generalitat. I, d’això, la història els en passarà factura. (Remor de veus.)
El president
El president de la Generalitat de Catalunya
Sí, no, molt breument, perquè penso que, efectivament,
hem tocat el moll de l’os. Vostès tenen un problema, i
aquest problema es diu 3 per cent. (Forta remor de veus.)
El president
Senyor Mas... (Remor de veus.) Sí, sí, senyor Mas, té la
paraula...
El Sr. Mas i Gavarró
Sí. Senyor Maragall... (Persisteix la remor de veus.)
El president
Senyores diputades, senyors diputats, si us plau... (Pausa.) Senyor Mas, té la paraula, breument.
Senyor Mas, s’ha obert un torn, per tant, té la paraula.
El Sr. Mas i Gavarró
El Sr. Mas i Gavarró
Senyor Maragall, m’hauria d’explicar exactament en
què li hem faltat al respecte, perquè, si no, és simplement una frase.
El que passa, que potser vostè té la pell tan prima i l’orgull tan ple i l’amor propi tan inflat que al final resulta que, a qualsevol crítica, encara que sigui expressada
en termes absolutament correctes des d’un punt de vista
parlamentari i des d’un punt de vista personal –no se li
ha fet cap al·lusió personal de cap mena, simplement
sobre el funcionament del seu Govern–, vostè hagi de
replicar que se li està mancant al respecte. Algun problema deu tenir vostè si considera que en aquest Parlament se li falta al respecte simplement per la sessió que
hem tingut avui.
Segona cosa. Jo estic absolutament al·lucinat que vostè s’aixequi en aquest Parlament en un sessió com la
d’avui i parli de tot menys del Carmel. És a dir, vostè
es posa dret, ens parla de la Moció de censura que vostè
va organitzar per criteris purament partidistes, o per
passar l’estona perquè es devia avorrir, i ara resulta que
el gran problema és si el senyor Pujol li va contestar o
no la Moció de censura? Aquest és el problema, senyor
Maragall? Aquest és el problema del Carmel? Aquest és
el problema del túnel del metro? Aquest és el problema
de l’obra pública de Catalunya?
No, senyor Maragall, jo no esperava això de vostè, jo
esperava una altra cosa. Jo esperava que vostè, que ahir
en aquesta mateixa seu, ben emparat pel Reglament del
Parlament i, per tant, sense capacitat de controvèrsia...,
que avui anés a aquella tribuna (l’orador assenyala la
tribuna d’oradors), no a aquesta, a aquella tribuna, i
davant de tothom ens parlés del tema que avui ens ha
convocat, que és el Carmel, els veïns, la gent afectada,
l’obra pública a Catalunya, la confiança que ha de merèixer un govern del país, el bon govern que tots plegats
necessitem, els que hi són –vostès– ara i els que esperem tornar-hi ben aviat.
El president
Senyor president..., el senyor president demana la paraula...?
SESSIÓ NÚM. 45.1
...vostè ha perdut completament els papers. Si el president de la Generalitat avui ha d’acabar aquest torn parlamentari d’aquesta manera, vostè ha perdut completament els papers. Vostè ha perdut completament els
papers, senyor Maragall. Si era per això, realment es
podia haver estalviat aquesta intervenció.
Jo li demanaria, senyor Maragall..., senyor Maragall, li
demanaria... (veus de fons), li demanaria una cosa, i li
ho dic també amb tota la modèstia i espero que amb
tota la correcció i amb tot el respecte: entre vostès i
nosaltres en aquests propers mesos hem de fer coses
molt importants al servei d’aquest país, no ho oblidi.
Per fer aquestes coses importants és molt necessari que
un cert cercle de confiança entre vostès i nosaltres segueixi existint, i que aquest cercle de confiança, que no
és d’amistat, però és de confiança política, d’intentar
fer coses junts al servei del nostre país i de la seva gent,
de la gent del Carmel i de molta altra gent, que això no
es trenqui. I amb la seva última intervenció això es trenca definitivament. Vostè engega la legislatura a fer punyetes. Suposo que n’és conscient.
I, per tant, li demano, formalment, amb modèstia i amb
ple respecte, que vostè retiri aquesta última expressió i
que puguem tornar a restablir aquest mínim de confiança que el nostre país necessita.
(Remor de veus.)
El president
El senyor president demana la paraula..., i la té.
El president de la Generalitat
Honorable senyor diputat, accedeixo a la seva demanda. Però accedeixo a la seva demanda per una sola raó,
perquè vostè acaba de dir una cosa molt important, que
interessa més el país que tot el que ens ha dit abans. I
això tan important és que Catalunya té al davant coses
molt importants a fer i espero de vostè i del seu Grup
que estiguin en condicions de complir efectivament la
seva part de l’obligació en els mesos que vindran en els
quals es jugarà l’Estatut de Catalunya, la Constitució
espanyola i, en bona mesura, el nostre futur.
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
30
El president
Senyor Mas...
El Sr. Mas i Gavarró
Jo li agraeixo, senyor Maragall, aquesta rectificació,
que em sembla que és bona, no l’humilia en absolut
–no l’humilia en absolut–, però els ho torno a dir, si en
algun moment vostès tenen alguna sospita, al marge del
que s’ha dit avui, sobre el que sigui, facin el favor de fer
allò que s’ha de fer: anar als tribunals, presentar les
demandes que calgui i, a partir d’aquí, ja se’n parlarà.
Però deixin d’estendre l’ombra de la sospita pertot arreu, perquè vostès no ho poden fer, per trajectòria, i no
ho han de fer sobretot mirant cap al futur.
El president
Moltes gràcies a tots dos.
És el torn del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans
pel Canvi i té la paraula el seu portaveu, el senyor Miquel Iceta.
El Sr. Iceta i Llorens
Moltes gràcies, senyor president, he de dir-li que he
estat a punt de demanar-li empara, perquè em semblava... (Remor de veus.)
El president
Senyor Iceta, fem-ho bé, esperi’s un segon...
El Sr. Iceta i Llorens
Jo parlo per als veïns, i em sembla que ells sí que escoltaran.
El president
Va, doncs. Endavant.
El Sr. Iceta i Llorens
He estat a punt de demanar-li empara perquè corríem el
risc de perdre el fil de debat, i jo crec que el tema no es
mereix que es perdi el fil de debat.
Volia començar així, senyor president, senyores i senyors diputats..., vull que les meves primeres paraules
vagin adreçades a mostrar la solidaritat del Grup Socialistes - Ciutadans pel Canvi amb els veïns i veïnes del
barri del Carmel afectats per una desgràcia causada per
les obres de la línia 5 del metro.
(El president s’absenta del Saló de Sessions i el vicepresident primer el substitueix en la direcció del debat.)
La intervenció del nostre Grup, així com la tasca dels
governs de Catalunya i de la ciutat de Barcelona, té
com a objectiu prioritari defensar els interessos dels
veïns i les veïnes afectats, la seva seguretat, la compensació pels perjudicis que han patit, la recuperació
dels seus immobles, o l’assignació de nous immobles
quan la recuperació sigui impossible, i també pal·liar
el perjudici sofert pel comerç i les activitats econòmiques.
PLE DEL PARLAMENT
Volem reconèixer i agrair la presència d’alguns veïns i
veïnes del Carmel i dels seus representants avui, aquí.
Compartim la seva angoixa, som conscients que hi ha
pèrdues que no es podran mai compensar, ens sotmetem, per tant, de bon grat a les seves crítiques i acollim
les seves propostes.
El nostre objectiu és fer possible que recuperin la tranquil·litat i l’alegria de viure en el seu barri, i volem que
sàpiguen que no descansarem fins a aconseguir-ho.
Tothom parla en nom dels veïns del Carmel. Ells ja han
dit el que volen: explicacions, disculpes, responsabilitats, compensacions, garanties i exemples. Nosaltres
creiem sincerament, conseller, que vostè les ha donat.
Més enllà d’errors i encerts puntuals, vostè i el Govern
de què forma part estan treballant amb la responsabilitat, la serietat i l’eficàcia que ha de dignificar la gestió
pública, potser sense l’espectacularitat d’efectes immediats, difícils en circumstàncies com aquesta, per no dir
impossibles, però fent el que cal fer per recuperar la
confiança de fons en la política i en la gestió pública.
I volem dir-los, modestament, però fermament, als veïns i les veïnes del Carmel, que la millor garantia per a
la recuperació de la tranquil·litat en el seu barri, per
impulsar la regeneració urbana que cal i assegurar la
continuïtat amb seguretat de les obres del metro..., cal
prosseguir en la línia que el conseller Nadal i el Govern
de la Catalunya està tirant endavant. N’hem estat convençuts des de sempre, però encara més després de sentir la seva intervenció d’aquest matí. Sabem conseller
que per vostè en aquests moments no hi ha més èxit
personal o polític que el retorn, la satisfacció i la compensació als afectats, i en el fons aquesta és la màxima
garantia que podem donar-los.
I feta aquesta menció, em deixaran que discrepi amablement del molt honorable president de la Generalitat.
Perquè avui, si no l’he entès malament, deia: «Potser no
hauríem hagut d’aplaudir.» Jo discrepo d’ell. Nosaltres,
als responsables polítics que donen la cara, siguin o no
del nostre partit, els aplaudim. No ho hauríem pogut
fer, si haguessin defugit responsabilitats, si s’haguessin
amagat o si s’haguessin dedicat en moments de crisi a
inaugurar una discoteca, llavors no. (Remor de veus.)
Segona qüestió que jo crec que cal parlar i parlar clarament. Es parla de transparència –tota, tota, absolutament– i que no es poden fer acusacions o insinuacions
infundades –tota la raó. I en la meva intervenció, creguin-me, i a més em subjecto, com no podia ser d’altra
manera, a la crítica pública dels altres grups, dels altres
companys diputats, dels mitjans de comunicació, intentaré no caure en el que considero un error de tot debat
parlamentari, que a més desprestigia no només la persona o el Grup que fa mal ús de les seves prerrogatives
parlamentàries, sinó el conjunt de la política.
I creguin-me que nosaltres també hem aplaudit el conseller Nadal per un altre motiu: perquè creiem que ha
entomat responsabilitats que li pertocaven, però també
algunes que no li pertocaven. I això en política pot no
tenir compensació. Ningú té l’obligació d’agrair el que
podem considerar una obligació dels responsables polítics. Però, creguin-me, el Grup a què pertany el conseller té l’obligació, moral, si m’ho permeten, de fer un
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
31
reconeixement especial, singular, perquè creiem que és
sobretot merescut.
Hem pogut aquests dies parlar amb molta gent, del
Carmel i de fora, i ens diuen: «Mira, sort que ha passat
això amb en Nadal, ja veurem si hi té responsabilitat o
no, però amb aquest estem segurs que el tema tirarà
endavant.»
I pensava que potser només era una opinió meva, però
he d’agrair al senyor Artur Mas la sinceritat de part de
la seva intervenció. Jo li vull agrair que hagi pujat a
aquesta tribuna, perquè l’he entès així, i em disculpo
per endavant si no és..., però deia: «Home, nosaltres
entenem per què no plega vostè, perquè al cap i a la fi
és un dels puntals del Govern.»
Si m’ho permet, senyor Mas, si es girés el revés, sembla que Convergència i Unió es veu obligada a demanar la dimissió del senyor Nadal precisament perquè és
un dels puntals del Govern. Si no és així, doncs, millor;
si vostès consideren que és proporcionada la responsabilitat, doncs, ja es veurà.
Nosaltres, la veritat és que ens sentim orgullosos de
tenir-lo en el nostre partit. Ens va costar. No sé si tothom ho recordarà: el senyor Nadal no... En fi, va costar. Va voler estar en una llista, va estar disposat a fer
d’alcalde, deia, «per una estona», perquè li agradava
molt la feina, però sempre que anés com a independent,
no fos cas, no? I nosaltres, la veritat, vam fer els possibles per convèncer-lo que tampoc érem tan mala gent,
i finalment ho vam aconseguir.
Però ens en sentim orgullosos no només perquè ens va
costar incorporar-lo en la nostra candidatura, ja m’entendran, sinó perquè hem après d’ell, hem gaudit del
seu exemple, de la seva feina. I permetin-me que ho
torni a recordar, perquè qualsevol responsable polític
pot tenir en un moment determinat la temptació de posar davant la defensa de la seva imatge: el que és important és aquell responsable polític que sap posar davant
l’interès públic, davant del que pot ser el seu interès
personal, la seva imatge personal o perdre el temps
defugint responsabilitats, intentant establir quines eren
i quines no eren. Ho sento, hem aplaudit, però jo, si
avui no hagués aplaudit, no hauria dormit tranquil.
Una cosa és aquest orgull que sentim com a socialistes..., i l’orgull que sentim perquè en Joaquim Nadal
hagi entomat crítiques, algunes que potser li corresponien i altres que no.
Però, escoltin-me, que ell hagi volgut mossegar-se la
llengua, en fi, pot ser un costum; ara, el seu Grup Parlamentari no pot –no pot. I nosaltres hem de dir a la
cambra, als ciutadans, en general a l’opinió pública,
que ens ha dolgut assistir aquests dies a una campanya
de desprestigi precisament perpetrada pels que van
aprovar el projecte, van adjudicar l’obra, van aprovar
un mètode constructiu que planteja problemes, que
s’han de poder resoldre, però que planteja problemes,
van acceptar modificacions a pilota passada, saltant-se
tràmits i verificacions, concentrant encàrrecs en poques
empreses, reduint fins a fer pràcticament inservibles els
controls de l’obra i, en canvi, avui volen, pretenen aparèixer com els garants de transparència i eficàcia.
SESSIÓ NÚM. 45.1
Mirin, estem indignats. Però ho repeteixo..., i crec que
compliré, perquè m’ho he preparat, no vull que les
emocions que a vegades es poden desbordar en un debat em traeixin, no voldria traspassar el que crec que en
un debat polític ha de ser l’enumeració de fets, i, per
tant, fer un estalvi solemne de qualificatius, particularment de desqualificatius; no crec que sigui bo.
Jo crec que el judici l’han de fer els ciutadans; nosaltres
podem i tenim l’obligació de proporcionar arguments.
Creguin-me que crec que els ciutadans faran un judici
que no serà negatiu respecte al conseller Nadal ni
d’aquest Govern, entre d’altres coses, perquè alguns
dels defectes que nosaltres apreciàvem en el Govern de
Convergència i Unió, Convergència i Unió segueix
practicant-los des de l’oposició. Per exemple: tenim un
problema? Doncs, què fem? Encarregar una enquesta i
publicar-la. Doncs, com avui. Amb un avantatge, que
volem reconèixer aquí: aquest cop sí, almenys, l’enquesta la paga el partit; és un avanç.
Jo recordo fa mesos que per intentar explicar el canvi
vaig dir: «El canvi és que vostè ja no és conseller.» Hi
ha gent que només recorda aquella part de la meva intervenció, que maleïda la gràcia, perquè..., i per això
em limito, intento limitar-me al màxim, però potser
vaig ser ingenu. I també ho vull dir. Perquè realment el
canvi no és només un problema que un govern entra i
un altre surt, o un surt i un altre entra, per aquest ordre,
sinó realment si canvien les polítiques i es revelen com
a més eficaces i capaces de reformar.
I, per tant, probablement, el canvi que jo en aquell
moment potser d’abrandament veia estrictament com
aquell moviment de files que ha permès que la primera fila d’aquest Parlament sigui ocupada per un personal polític diferent, doncs, calia que madurés i s’assentés.
Jo potser vaig ser ingenu pensant que la hipoteca, diríem, desapareixeria d’un dia per l’altre. Però no creguin,
no crec que es tracti..., i en aquest sentit també he de
valorar positivament la intervenció del senyor Mas, en
el sentit de no criticar l’obra d’una o altra persona: aquí
en el fons estem posant en discussió, amb arguments,
models diferents de fer, i al final són només els ciutadans els que poden jutjar.
Però nosaltres creiem que s’ha marcat fins i tot en la
gestió d’aquesta crisi, amb el capteniment d’un conseller, un model ben diferent de fer les coses.
Primer, perquè se’ns han donat explicacions, i en aquesta
cambra, i en un temps raonable. En fi, recordem quant
es trigava abans a comparèixer en comissió? Recordem
un ple extraordinari d’aquesta naturalesa? Recordem la
creació d’alguna comissió d’alguna cosa –no m’atreveixo a dir encara quina veurem avui? No. Per tant, hi
ha un canvi radical.
Assumpció de responsabilitats de tipus polític? Poquíssimes. I n’hi deuen haver. Algunes, potser, d’immediates, de gent que ha actuat directament i no ho ha fet
prou bé, i algunes, potser, més estructurals, d’aquestes
que em sembla que el conseller anomena «remotes».
Miri, sabem ja moltes coses, tot i que, a vegades, conseller, li he de dir que la seva intervenció ens ha costat
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
32
de seguir, eh? Però vostè ha donat moltes explicacions
sobre què ha passat i el perquè. Sabem quan es va pensar l’obra, qui i com la va adjudicar, qui va executar-ne
els canvis, qui els convalidava a pilota passada, qui tenia la responsabilitat del control tècnic i qui havia
d’avisar de problemes i no ho va fer. Més o menys.
Aquest és el panorama que ens ha situat. Home, algú va
tapar o com a mínim no va advertir de problemes.
Conseller, vostè s’hi ha compromès, però jo li ho he de
repetir en nom del meu Grup: actuï, contra persones,
empreses, siguin responsables tècnics o no, o siguin
tècnics de les empreses, o qui sigui; modifiqui el que
calgui perquè mai més a Catalunya una obra pública
pugui executar-se sense requeriments de seguretat del
màxim nivell.
O la consellera de Benestar i Família, demostrant la
proximitat als afectats, que, efectivament, aquesta ha
estat la primera prioritat, no podia ser d’altra manera.
La nostra obligació?, sí, però algú ha de reconèixer que
s’ha fet, i s’ha fet bé.
La consellera d’Interior que, en fi, la gent sap que el seu
concepte de seguretat és tan ampli com l’exigència ciutadana de tranquil·litat, i per això la seva expansivitat.
Si algú va estalviar recursos per augmentar guanys, sigui inflexible –sigui inflexible–, si és que es va donar,
i si no, no en parlem més, perquè si es va donar, jo crec,
no sóc expert, ho podem portar a la fiscalia que probablement hi apreciaria delicte, i si no ha passat...
L’Ajuntament de Barcelona. Queda malament que ho
diguem, potser, fora d’allà, però també el nostre Grup
es veu obligat a dir-ho: l’alcalde, els tinents d’alcalde
i la gent del districte, siguin del partit que siguin, que
alguns sí que sabem cadascú d’on és; la presidenta del
Consell, la Maravillas, la Mavi; la regidora, l’Elsa, i
tanta i tanta gent; tècnics del districte –veig la Núria
Carmona a la sala–, atenent les persones, que era la
nostra obligació, particularment des de l’Ajuntament
on, des del punt de vista de responsabilitats per l’obra,
ni n’hi havien ni se n’hi han de buscar, encara que alguns sembli que només es dediquin a això.
Anem on calgui i allà on calgui perquè jo crec que
aquest Govern, tots els governs tenen una obligació
envers la institució que ocupen temporalment, i és donar la màxima garantia als ciutadans que s’està utilitzant el poder, l’autoritat i els recursos de la forma més
eficient possible. «Podemos meter la pata pero no meter la mano», s’ha dit en castellà i lamento no tenir en
català en aquests moments una expressió comparable.
Doncs, jo crec que això tots els governs, ho repeteixo,
tenen aquesta obligació i han de maldar perquè així sigui.
En els moments més crítics, si no estic mal informat,
fins a –que no sé si vol dir «fins a» o «més de»– noucents treballadors de l’Administració dedicats sobre el
terreny sense horari i sense límit. I això em serveix també per parlar del mèrit d’aquestes persones, no ja dels
governs, no ja de les administracions, sinó la gent que
va entendre que si hi havia dies que un no podia anar a
dormir, no hi anava. Jo crec que han honorat, com convé fer de tant en tant, perquè, si no, tots ho oblidem, la
funció pública, el servei públic, que no és només una
feina, també és una vocació.
I, per tant, no s’aturi, ni es quedi curt, ens té al seu costat, vagi fins on calgui, nosaltres no volem exonerar
ningú de les seves responsabilitats, perquè si ho féssim,
ens estaríem fent responsables; no ho volem.
El Govern ha aprovat les mesures que estaven al seu
abast, des del punt de vista de pal·liar el dany en la
mesura que es pot, perquè, ho he dit abans, hi han coses que no es recuperen, algunes de materials i algunes
que entren en aquest camp, difícil però existent, de l’esperit. He llegit coses aquests dies terribles, i hem vist
fotos de gent buscant aquell record, no?, aquell record
que pren cos i no sempre el podrem recuperar, aquella
peça; però, en canvi, el record espero que sempre el tinguem, no?
És veritat que potser això de la continuïtat institucional,
que ja he vist que hi han interpretacions diferents, s’ha
d’acceptar a benefici d’inventari, potser. Jo no sé si de
vostè canviaria la clau del pany del despatx. Però és
veritat que potser algú ha apreciat que potser s’haurien
hagut d’aplicar reformes més valentes, més directes,
més ràpides, sobre procediments que potser no proporcionen les garanties més altes exigibles.
I això sí que li ho demano, conseller, perquè algú pot
pensar: «Escolti’m, si no hagués passat això de l’esvoranc» –també dit socavón o forat–, «no hauria passat
res.» Vostè..., m’ha semblat llegir en la seva intervenció, o escoltar, millor dit, que ja hi havien procediments
de reforma en curs, però jo crec que davant de la cambra, davant dels veïns, de l’opinió pública, dels ciutadans, convé deixar clar quins i com.
No voldria deixar de parlar d’altres membres del Govern, perquè això és un govern, de tres partits, sí, però
per mi tots i cadascun membres del meu Govern. El
conseller en cap; ara no sé per què s’ha dit: «No hi és.»
Jo crec que hi ha estat sempre que calia i sempre coordinant. A vegades no cal estar a l’escó per fer la feina.
I, de fet, em tranquil·litza saber que algú està en un altre lloc en aquests moments, ara. La coordinació es pot
produir des de molts llocs i em consta que s’ha fet, i
s’ha fet bé.
PLE DEL PARLAMENT
Per tant, no hi ha mai prou diners per compensar coses
perdudes d’aquesta naturalesa, perquè, i perdoneu el
castellà, es necio confudir valor y precio; hi han coses
que no tenen preu però que sí que tenen un immens
valor.
I també no oblidar que és veritat que hi han uns afectats directes, però hi ha una voluntat política d’actuar
decididament sobre un barri. I jo crec que amb això el
conseller Nadal, millor que molts –anava a dir millor
que ningú, però aquesta contenció que se’ns demana i
que de grat compleixo...–, millor que molts, coneix.
Entre altres coses gràcies a ell tenim una llei de barris,
que, per cert, no per al Carmel, perquè això ho hem
d’abordar específicament, però jo crec que ja hem de
començar a pensar a incrementar la seva dotació econòmica perquè hi han molts barris a Catalunya que ho
necessiten. I l’èxit de la convocatòria dels ajuts, fins i
tot alguna petita querella institucional que s’hi va
produir en el moment de l’adjudicació, ens indiquen
fins a quin punt és una línia política adequada.
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
33
Nosaltres creiem, sincerament, que la resposta a la crisi
ha estat ràpida i eficaç. I, perdonin, aquí s’ha dit:
«Home, ha estat ineficaç...» Que algú recorda encara el
retard a cobrar, per exemple, indemnitzacions en casos
d’incendi? Ho dic... (Veus de fons.) No sabia les xifres
–gràcies, diputat.
Per tant, jo crec que s’ha estat eficaç. Ara, és evident,
hi ha hagut una resposta no exempta d’ensurts; hi ha
hagut una gent que li vam dir que podia tornar i després
li vam dir: «Millor que surtis perquè, escolta’m, tot i
que els tècnics ens diuen que això és segur, no ens la
volem jugar perquè encara la terra belluga.»
El valor a preservar aquí no era la imatge d’un polític
o un tècnic, el valor d’una opinió, sinó el valor de la
seguretat, no només de les vides, que afortunadament...,
però també d’aquesta noció de seguretat que les persones hi tenen dret per ser ciutadanes del nostre país.
Conseller, ho he dit al principi, vostè sempre ha donat
la cara –per això potser li trencaran–, però nosaltres,
aquest valor, l’hi hem de reconèixer abans de res. Ens
ha donat una informació exhaustiva, he intentat resumir-la, m’he quedat avui sense dinar, però... Anem a
veure... Si no ho he entès malament, causa immediata
única de l’accident..., no hi és –no hi és–, és difícil d’escatir o de trobar. Potser –jo ho dic així, perdonin, eh?–
una falla geològica difícil de detectar? Podem dir-ho
així? Amb tot allò, jo em perdo. Potser caldria haver
incrementat mesures perquè un determinat mètode
constructiu exigeix més que l’estricte compliment
d’una norma de seguretat? És això? És això, ultrapassar el que diuen les normes.
Ara, és evident que hi han accidents que no es poden
evitar. També és evident. I també és evident que en
aquest cas hi han causes remotes o estructurals que han
tingut la seva importància, i que estaríem fent un flac
servei als veïns i a la ciutadania si no en parléssim.
Hi ha un projecte discutible. Vostè ensenyava des
d’aquí uns gràfics. He vist que allò bellugava molt, i si
no ho he entès malament, sense que ningú se’n fes càrrec, cap firma, cap informe, cap valoració. Escolti’m,
això, jo, que la meva experiència de gestió pública és
limitada, crec que no es pot fer així. Jo recordo que al
meu ajuntament fins i tot per aprovar un «retranqueig»
s’havia de fer una paperassa tremenda. Per tant, aquí
alguna cosa ha fallat o han canviat molt les coses des
que jo vaig ser regidor a l’Ajuntament de Cornellà del
Llobregat.
El mètode constructiu aquest, vàlid i que ha funcionat
a molts llocs, i que té problemes, que tenen una solució..., però és veritat que potser en funció del terreny
s’hi ha de parar més atenció des del punt de vista de la
seguretat i de l’actuació directa.
clar és que s’hagin de convalidar molt a pilota passada
i que es vulguin fer tan de pressa que després ningú es
pugui fer responsable d’un efecte negatiu d’una actuació d’aquesta naturalesa. Per cert, si no l’he entès
malament, a partir de quatre dies que s’havia adjudicat
l’obra. No és una mica estrany? O és que ja es va adjudicar sabent que seria modificada i en fi..., perquè també és possible, jo no hi entenc gaire.
I després ha dit unes coses que..., un control geotècnic
i geològic, jo diria, com una finca extremenya, manifestament millorable. Perquè, clar, és que vostè ha dit:
«Confiança reiterada i contumaç» –això, ho he anat a
mirar a la transcripció perquè...– «en determinades
empreses.» Jo no hi afegeixo res. No cal. Aquí ja s’ha
parlat d’un cercle d’excel·lència, de qualitat i de confiança política. Doncs, si hi havia un cercle... Després,
m’ha semblat veure en un gràfic que els anys electorals
aquí les adjudicacions es disparen... Una cosa és un
cercle d’excel·lència, però jo espero que no es tracti
d’un cercle de connivència.
Jo m’he hagut de rellegir la seva intervenció un i altre
cop perquè hi ha una cosa que no és comprensible, almenys, des del punt de vista d’una persona que no està
avesada a la gestió pública. Però hi ha un buit clamorós
d’administració entre el juliol del 2002 i el febrer del
2004, però tots sabem que l’obra seguia i es feia, perquè
han arribat on ha arribat i, per tant, es bellugava.
Després li hem sentit dir, conseller: «Obres que es fan
sense l’empara d’un projecte.» Ah, això sí, un director
general el 2004 va firmar por lo que había, por lo que
iba a haber..., i tot plegat, i dues firmes un mateix dia...
I, efectivament, segurament, això, no ho podia haver
fet, o hauria hagut d’advertir que allò no podia ser.
Per tant, arribats aquí, aquesta sensació que pagaran
justos per pagadors, que és veritat que la noció de
justícia i de pecat, doncs, és molt làbil. Però per nosaltres és bastant una certesa, perquè, si no ho hem
entès malament en la seva intervenció, conseller, pagaran aquells que intentaven esmenar errors que venien
d’abans. Potser ells havien comès també algun error,
però en tot cas jo crec que la valoració no serà suficientment ajustada i plegaran els que intentaven posar
remei a errors estructurals comesos quan manaven alguns dels que pugen a la tribuna a criticar-lo a vostè,
conseller. Potser li estan criticant que no els hagi esmenat abans la plana. L’altre dia hi havia, per cert, un acudit en un diari que assenyalava aquesta eventual circumstància.
És veritat que, als que no hi entenem, això que les empreses es controlin a si mateixes sobre la qualitat de
l’obra que fan, sona malament. Jo abans feia una frase
d’aquestes: «Si l’autocontrol esdevé descontrol, mal
assumpte.» Algú ho ha de vigilar, i algú que no tingui
interès directe amb l’assumpte.
Vostè ha plantejat una esmena a la totalitat, no?, parlamentàriament, des del punt de vista dels procediments.
Llàstima que en l’àmbit de l’obra pública no existeixi
l’esmena de devolució, perquè les coses són com són.
S’ha de revisar encara més l’herència, conseller, em
temo, no per assenyalar responsabilitats, no –jo crec
que quan un polític n’assenyala com a responsable un
altre, lamentablement la nostra credibilitat col·lectiva no
està a la màxima alçada–, però sobretot per evitar problemes, per evitar que alguns errors es puguin tornar a
produir en el futur.
Això de fer modificacions fetes sobre la marxa? A mi
també em sona que això es fa; el que ja no sé si és tan
Nosaltres, no podia ser altra cosa, fem nostres les seves
conclusions, les mesures que es proposa aplicar, i ens
SESSIÓ NÚM. 45.1
Fascicle segon
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
34
agradaria que quedés clar que aquestes propostes d’esmena s’estaven ja aplicant en certa mesura abans, perquè el gest que els veïns pensin que només s’arreglen
les coses quan hi han desgràcies no ens agrada.
Miri, arribem al capítol de les responsabilitats. Aquí
també hi ha canvis, conseller, respecte a l’abans i el
després, que es deia, del desembre del 2003.
Vostè podia haver dit que el que ha passat era un accident inevitable. Ho hem sentit dir en altres ocasions, en
altres llocs, en altres administracions –no em refereixo
només a Catalunya, estic referint-me en general.
Hem vist gent trigar molt, molt, molt a comparèixer al
Parlament; hem vist que es neguen explicacions; fins i
tot hem vist moments en què s’ha fet que aquest Parlament aprovés resolucions laudatòries que nosaltres crèiem injustificades. De tot hi ha hagut. Però nosaltres
celebrem que el seu estil, que és el nostre, no sigui
aquest.
Com que em diuen que en els discursos convé posar-hi
alguna cita d’autoritat, he buscat les de la responsabilitat, les de Weber. També m’han dit que es fan servir,
però que no sempre es compleixen i que cadascú les
interpreta com vol. Però n’hi ha una que ens podem
aplicar tots i que jo crec que tots hi estarem d’acord, i
és que, quan parlem de justos i pecadors, en política
sols hi ha dos tipus de pecats mortals, diu Weber, no
implicar-se en les tasques públiques i la falta de responsabilitat. Jo crec que en això tots hi podem estar
d’acord.
I, què és responsabilitat? Diu Weber: «L’ètica de la responsabilitat és la que ens obliga a respondre de les conseqüències de les nostres accions.» Diu: «Un polític
sense conviccions és senzillament un oportunista, un
professional de la manipulació, un venedor de fum,
però un polític sense consciència de la responsabilitat,
perdut en el seu món neuròtic d’utopies irrealitzables,
és un perill.» No estic pensant absolutament en ningú.
Feia la cita com d’autoritat.
Però el que sembla que ha de quedar clar és que un és
responsable d’allò que fa, d’allò que decideix o d’allò
que, havent-ho de saber, no ho sap, o de la seva tria.
Aquesta és la seva responsabilitat. I, per tant, jo ho dic
perquè..., a part que avui vostè ha establert unes responsabilitats, que pel nostre Grup són les ajustades, jo crec
que convé que fem tots un esforç d’assentament d’una
certa teoria democràtica de la responsabilitat. I jo els
diré, no com que sigui veritat revelada, la meva opinió
respecte a això. Els responsables polítics no són fitxes
de dòmino. No cauen del primer a l’últim amb independència de la seva actuació concreta o de la seva vinculació amb els errors comesos, si no hi ha una relació
directa..., miri, vostè no és responsable, potser ho hauria volgut ser per a poder-ho evitar, però no n’és.
Tampoc no em sembla ni just ni acceptable graduar les
responsabilitats en funció de l’alarma social: a més
alarma, més responsabilitat, perquè cal tranquil·litzar
l’opinió pública.
Miri, creguin-me, la gent no quedarà avui més tranquil·la en funció de quants caps o colls siguin tallats, em
sembla en l’expressió del senyor Mas, sinó quanta
PLE DEL PARLAMENT
llum, quanta transparència, quanta garantia siguem
capaços de posar sobre la taula.
Tampoc és acceptable, en termes de responsabilitat,
intercanviar cromos entre socis de govern. Ni entre
govern i oposició. Siguem, en això, rigorosos. Per tant,
es tracta de delimitar responsabilitats en funció
d’aquests principis, que diuen els experts en dret i gràcies als quals m’han ajudat, «proporcionalitat i equitat». Per tant, ni a pes ni a «bulto».
Nosaltres acceptem la delimitació que ens proposa,
conseller, perquè la proposa i la justifica, conscients
que potser estem determinant responsabilitats d’una
forma massa difusa, i, per tant, aquesta noció genèrica
que potser justos paguen per pagadors és dolenta.
Em sembla que acaba el meu temps i no vull depassarlo massa. Una mica..., president, amb un minut crec
que acabaré.
Conseller, el nostre Grup és escèptic, vostè ho sap, sobre la constitució d’una comissió parlamentària d’investigació, creiem que pot convertir-se fàcilment en un
terreny de nou escenari de lluita partidista, però som
conscients que això ha de ser un acord dels grups, i, per
tant, treballarem per fer l’acord que creiem, entre tots,
que millor serveix, precisament, a l’interès públic de
transparència i d’atribució de responsabilitats, però,
particularment, com evitar que torni a passar el que ha
passat.
Jo ja els ho adverteixo, en el nostre Grup no hi ha ni
geòlegs, ni enginyers de mines, ni tampoc directors
d’obra. He trobat un arquitecte, si convé ja els el portarem. A nosaltres no ens podran trobar –i perdoni que
en això el copio– discutint d’injeccions de formigó, de
gunitats, encavallades, xemeneies, triangulacions, micropilotatges, el sistema Cyclops, convergències o anivellacions de precisió. Tampoc ens hi trobaran per un
espectacle de foc creuat de responsabilitats. Per això
havíem pensat que potser una comissió de tipus independent podria funcionar millor. Ho parlarem amb els
grups. Els ho he de dir: la idea no és original. Creiem
que és una bona còpia, una bona interpretació. «CIU i
PP volen un estudi independent sobre les causes del
sinistre» –1 de febrer del 2005–, «els diputats sotasignats del Grup de Convergència i Unió sol·liciten la creació d’una comissió d’investigació per a analitzar i conèixer les circumstàncies de caràcter tècnic que han
provocat l’esfondrament.»
Per tant, en fi, creiem que la nostra, diríem, obsessió, o
que la nostra insistència sobre determinades qüestions
lliga amb algunes de les propostes o sensibilitats que en
alguns moments s’han expressat, i espero, pel bé
d’aquest bé públic que és la transparència i la confiança
en les institucions, que ens puguem posar d’acord.
Conseller..., m’adreço a tu, no paris. Recorda la frase de
Willy Brandt: «No són les dificultats sinó la resignació
allò que ens pot vèncer.» Els veïns del Carmel et necessiten, necessiten la teva feina. El president i el Govern
t’han reiterat la confiança, i avui ho fa, també, Quim, el
teu Grup Parlamentari.
Moltes gràcies, president, per la seva amabilitat, senyores i senyors diputats.
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
35
El vicepresident primer
Gràcies, senyor Iceta. Honorable conseller, té la paraula.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Gràcies, senyor president. Senyores diputades, senyors
diputats, il·lustre senyor diputat, podria, segurament,
prescindir d’aquest torn, i fins i tot n’havíem parlat,
considerant que el to i el sentit de la seva intervenció
recollirien en molt bona mesura aspectes centrals del
que havia estat el meu intent, aquest matí, de fixar i
establir quines eren les prioritats del Govern amb relació als fets del Carmel. Vull, sí, però, aprofitar aquesta
intervenció per afegir alguna dada més i algun compromís més a alguna de les coses que he comentat aquest
matí.
S’ha formulat, no l’ha formulada vostè, però s’ha formulat aquesta tarda una pregunta sobre el reconeixement dels drets morals dels veïns i dels danys morals
soferts pels veïns. Aquest, com tots els altres termes
referits als danys soferts pels veïns, serà un procés laboriós i, alhora, generós de converses i negociacions
que voldríem portar de la manera més clara, més transparent, més oberta, menys condicionada per intents
d’aprofitar l’avinentesa i per situar les coses en un punt
just: que tothom recuperi allò que ha perdut, que tothom recuperi allò que sent un intangible o pertinences
difícils de valorar també rebi una valoració i ho recuperi, i que els danys morals siguin reconeguts d’una
forma que estableixi justícia i equitat, i, per tant, respongui al que podríem dir-ne una jurisprudència que
serveixi per a aquest cas i per a d’altres.
bona mesura crec que vam encertar, que, fent les coses
ajustades i amb un tempo ben plantejat, es podien resoldre molt bé problemes de canvi d’orientació de determinades prioritats polítiques sense fer tabula rasa, tant
és així que, probablement, donada la dimensió del Departament, no hi ha cap altre departament –cap altre
departament– en el Govern que aculli en els rengles
dels seus tècnics qualificats excàrrecs polítics avui rellevats del seu càrrec polític. Però aquest és un fet administrativament inevitable. Així està plantejat: qui té
un lloc que ocupa plaça a..., i cedeix aquesta plaça per
a ocupar un lloc de confiança, té el dret del retorn a la
plaça que ocupava si aquella plaça és vacant.
Per tant, és veritat que segurament no vam fer prou de
pressa totes les reformes que calien, però vull que també li quedi clar que és veritat que es van començar totes les que calien. No serà ara pel Carmel que abordarem la reforma de GISA, no serà ara pel Carmel que
revisarem els projectes ferroviaris de Catalunya, sinó
que una cosa i altra estaven enfocades, plantejades i
fent-se. I el que serà la meva màxima feina en aquest
moment serà impedir, justament, que la incidència tan
monogràfica del cas del Carmel freni o alenteixi aquest
procés de reforma necessària que havíem entomat amb
anterioritat.
Gràcies, senyor diputat, senyor president.
El president
Passem al següent Grup Parlamentari, que és el d’Esquerra Republicana de Catalunya, i té la paraula, en el
seu nom, l’il·lustre senyor Joan Ridao.
(El president es reincorpora al seu lloc.)
El Sr. Ridao i Martín
Vull dir també que vostè ha fet esment d’aquesta qüestió i vull aprofitar també l’avinentesa per situar el tema
en el seu punt just. Tot allò que s’hagi de fer al Carmel,
que s’ha de fer, no serà i no volem que sigui, i no ens
podem permetre que sigui plantejat i entès en detriment
de coses que s’han de fer a d’altres llocs.
Moltes gràcies, senyor president. Molt honorable president de la Generalitat, honorables consellers, honorable senyor Nadal, em sap greu que ara el senyor Mas no
hi és, en aquests moments, a l’hemicicle, però em volia adreçar a ell, ni que fos un instant ras i curt per dirli que al nostre Grup Parlamentari no li han passat inadvertides algunes de les seves paraules. Vull dir que el
futur de l’Estatut no pot ser una amenaça per a amagar
el 3 per cent. D’això ja en parlarem, tindrem l’oportunitat de parlar-ne més endavant. El nostre Grup està
compromès amb el combat i la lluita per la transparència i per la netedat de les institucions, però una cosa no
es pot vincular a l’altra.
Hi ha qui ha esmentat..., i la simetria pot ser en qualsevol moment, potser, no prou ben interpretada, però és
igual. Si han passat coses o a Lleida, o a Tarragona, o
a Sallent, o a d’altres àmbits, on fenòmens diversos de
subsidència plantegen situacions de pèrdua també irreparable de les cases o de necessitat de rehabilitació i de
recuperació de barris sencers, vull que quedi clar que el
Carmel tindrà tot allò que li correspon, i que, a més a
més, ningú mai no podrà dir: «Ho han donat al Carmel,
però ho han tret d’aquests altres.»
Crec que és un compromís important que ha de servir
per situar les coses al seu punt just i per a ajudar a entendre i a fer entendre que la sensibilitat que el Govern
de Catalunya està aplicant per tot allò que està passant
al Carmel, naturalment l’aplicarà tant com calgui als
altres casos que es produeixin.
I vull concloure, senyor diputat, reiterant-me en una
idea que vostè també em plantejava i que vull que li
quedi clara: potser sí que havíem d’haver anat més de
pressa, potser sí que havíem d’haver sigut més radicals,
però vam creure, i ho vam creure de bona fe, i amb
SESSIÓ NÚM. 45.1
Com que hem vingut a parlar del Carmel, és d’això que
principalment vull parlar, i, per tant, tampoc vull contribuir a convertir aquest debat en un autèntic espectacle.
Com recordava, i, de fet, ho ha recordat insistentment,
el conseller Nadal durant les seves intervencions, demà
passat farà un mes que es va iniciar el malaurat drama,
l’episodi del Carmel, amb un fet que es va iniciar, si
vostès volen, amb un ensurt: l’enfonsament del túnel
que s’estava construint en l’ampliació de la línia 5 del
metro. Un accident que probablement no hauria passat
d’això: d’un accident d’allò més probable en aquest
tipus d’obres públiques importants, si no és que, com
tots sabem, dos dies més tard, es va descobrir un enorme esvoranc que va motivar el desallotjament d’un
miler llarg de persones dels seus habitatges.
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
36
Fins aquí, senyor Nadal, el seu Departament, el de Política Territorial i d’Obres Públiques, i el Govern en el
seu conjunt van superar aquesta primera fase d’incertesa, d’inquietud, gràcies al fet que la crisi, l’enderrocament d’alguns immobles, només va afectar un grapat
de famílies, i perquè el conjunt d’administracions concernides van assegurar a la resta de les persones damnificades que podien tornar a casa perquè havien conjurat el perill.
Però aquest clima, com tots sabem, es va estroncar.
L’esvoranc era molt més gran del que s’havia previst
inicialment. Es va haver de desallotjar tot el perímetre.
Es van enderrocar tres edificis més.
I cregui’m que aquest relat no el faig per delectar-me en
la desgràcia ni per retornar al període emocional i esquinçador de la memòria sentimental de molta gent que
ens escolta, de molts dels damnificats del Carmel, ni
per reviure, lògicament, el xoc traumàtic de veure la
gent del Carmel garbellant entre llàgrimes en els contenidors de deixalles per trobar alguns objectes de la
seva existència: una foto esgrogueïda –s’ha dit–, una
peça de roba, el disc dur de l’ordinador. Una crua, per
cert, estampa, en una de les ciutats que es vanta, jo crec
que amb raó, de ser de les millors del món, i en molts
aspectes ho és.
Faig aquest relat dels fets, que és una mica més càlid,
potser, del que vostè mateix ha fet aquest matí, senzillament perquè per a molts aquests fets són uns fets
inexplicables. Perquè deixant de banda els aspectes dels
estudis geològics pertinents –que en parlarem–, deixant
de banda també el procés previ dels treballs de perforació –i després en parlarem–, que són evidentment
elements centrals per entendre bona part del que ha
passat, aquí, abans que re, el que va fallar és tot un sistema –tot un sistema– de realització de l’obra pública.
L’actual Govern, probablement sense intencionalitat, el
que ha fet és perpetuar aquest sistema. Allò que vostè
eufemísticament ha dit, «donar continuïtat institucional». Bé, aquest Govern, en part, és responsable d’haver perpetuat aquest sistema, tan «denostat», que avui
tots plegats estem desestimant.
I si va fallar tot un sistema d’obra pública, que afecta
l’actual Govern i, evidentment, el Govern anterior, evidentment va fallar i falla la confiança. Hem insistit des
del primer dia que aquí hi ha una autèntica crisi de legitimitat i de confiança. I la confiança, en la nostra societat, s’ha convertit en una categoria política transcendental. Diguem-ne que és el fil molt prim, molt delicat,
que relliga de vegades el ciutadà amb els governants, en
una època, per cert, més aviat de lleialtats precàries.
Una confiança que té molt a veure amb la fermesa i
amb la seguretat, que són dos elements que són, probablement, el codi genètic de qualsevol estat. Una confiança, per cert, que tots els que som aquí sabem perfectament que ens costa molt de guanyar, als polítics, i que
si es perd costa molt de recuperar.
No ho ha dit, senyor Nadal, no ho ha admès –ja li ho
diré jo, sense cap mena d’empatx– que aquesta confiança probablement es va esmicolar aquella atziaga nit
en què un grup de veïns, amb tots els informes tècnics
que probablement ara es tornarien a reproduir amb la
PLE DEL PARLAMENT
mateixa intensitat que es van fer en el seu dia –vostè ho
ha dit–, en el moment que es va autoritzar aquells veïns a tornar a casa seva i l’endemà van ser desallotjats.
A partir d’aquell moment, per desgràcia –a partir
d’aquell moment–, tot l’episodi malaurat del Carmel es
va començar a escriure d’una altra manera, i vostè segurament és el primer que n’és conscient, d’això. A
pesar que –i ho vull dir molt clar– la gestió de la crisi,
es digui el que es digui, ha estat positiva en termes generals. En alguns aspectes, particularment, no. No passa re. Però en termes generals ho ha estat, perquè la
resposta per part de la Generalitat i de l’Ajuntament de
Barcelona, les dues administracions conjuntament, no
han escatimat ni els recursos ni els esforços necessaris.
Avui per avui encara hi ha un miler de treballadors
públics per atendre els damnificats.
Seria inacabable –vostè ho ha fet, jo no tinc el mateix
temps que vostè– de fer una llista exhaustiva, prolixa,
del conjunt d’actuacions fetes per tots els departaments
del Govern, encara que els esforços d’aquests departaments del conjunt del Govern puguin quedar literalment sepultats per la magnitud del desastre. Les coses
són com són. Encara que aquests esforços estan, o han
estat, literalment, sepultats, en molts moments –avui
mateix– per l’estultícia d’alguns que volen fer veure
que hi ha hagut descoordinació, que hi ha hagut
insolidaritat, que hi ha hagut inhibició per part d’alguns
membres d’aquest Govern. Els primers que ho saben
són les famílies que ocupaven o que s’han vist afectats
i han hagut de desallotjar els seus habitatges. Saben, per
exemple, que s’ha declarat el barri àrea de rehabilitació
integral; saben que rebran, si no les estan rebent ja, les
bestretes a compte de futures indemnitzacions; han disposat d’habitatges pont si ho han volgut, dietes per subvenir a les despeses de supervivència ordinària; ajuts
per poder compensar el lucre cessant de les seves activitats econòmiques; serveis d’autobusos, transport escolar; s’han suspès el pagament de rebuts d’aigua, llum,
electricitat, l’IBI, telèfon, etcètera.
I tot això, i més, vull dir que està en sintonia, en directa
sintonia amb allò que el nostre Grup Parlamentari va
reclamar des del primer moment de la gestió d’aquesta crisi. La nostra primera i principal preocupació ha
estat sempre –i en això el Govern ha estat, jo diria, encertat– que calia atendre i compensar les persones, al
marge d’aclarir els fets, al marge d’assumir també, si
s’esqueia, les eventuals responsabilitats. Però també és
veritat que a mesura que passaven els dies les causes
d’aquest fiasco del túnel sota la muntanya del Carmel
han esdevingut més espesses. Es va assegurar, òbviament, la seguretat del veïnat, els damnificats van començar, com he dit, a rebre les necessàries compensacions, però també es van multiplicar de forma
inquietant els interrogants. I voldria, en tot cas, fer una
referència a un aspecte molt particular, com és el pecat,
per nosaltres, d’imprevisió.
Malauradament, la desconfiança juga molt males passades de vegades, i de vegades té efectes, diguem-ne
que retroactius, canvia el judici sobre les coses del passat, a vegades llença una implacable, diguem-ne, mirada retrospectiva. I comença a fer, a tots plegats, el terreny de joc una mica més costerut del que caldria.
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
37
Hi ha qui aquests dies responsabilitza, jo diria que amb
molta raó, els gestors actuals –també els anteriors, lògicament– d’haver-los entabanat des del mateix inici de
la democràcia amb un urbanisme d’aparador, que ha
oblidat els dèficits estructurals de barris com el Carmel,
erigits sobre el «desarrollisme» més salvatge. Perquè,
no ens enganyem, assistim en bona part a un episodi
–a un dels successius episodis negatius– d’un barri ara
molt més digne que no era fa uns anys, però d’un barri –s’ha de reconèixer– generalment maltractat, mal
utilitzat i mal gestionat des de fa anys, des de l’època
del caos urbanístic, del barraquisme, de l’autoconstrucció incontrolada els anys cinquanta, seixanta, també
dels anys setanta, per tal d’acollir a corre-cuita la immigració desatesa i obligada a construir temeràriament en
terrenys inservibles.
No vull dir amb això –preciso– que el responsable directe de l’actual crisi sigui aquest fenomen, sinó que
una part del problema l’hem d’anar a buscar en els errors del que s’ha denominat el «porciolisme». El porciolisme en tants i tants barris intersticials com el Carmel, però com el Verdum, com la Verneda, com la
Mina, com Torre Baró, on els greus errors del porciolisme ens han portat l’expansionisme urbà sense planificació, sense el mínim sentit de la sociabilitat, sense
serveis. Els immobles cauen també, per tant, moltes
vegades perquè unes obres normals d’urbanització i de
transport no són sostenibles a causa de les pèssimes
condicions d’un espai que mai no s’hauria d’haver urbanitzat ni habitat de forma tan densa.
El responsable directe, ho repeteixo, d’aquesta crisi no
és que fa anys s’hagués destronat un dels pocs pulmons
de la ciutat de Barcelona per esdevenir un refugi de la
immigració –salvatgement explotada, lògicament–,
però sí que afirmem que el problema de la baixa qualitat territorial del barri del Carmel era prou conegut. I
era prou conegut com per haver extremat les precaucions a l’hora de decidir la construcció d’un túnel.
Per tant, no es poden dissimular –entenem– errors de
previsió. Vull dir que el fet que hi hagi hagut, com hi ha
hagut, altres tipus de dificultats i de desgràcies acumulades en tot aquest afer, que recauen sobre tècnics intervinents, que recauen sobre les empreses constructores,
no sana en absolut l’omissió, el pecat o l’error d’imprevisió, perquè, evidentment, tot acte humà incorre en
risc, no existeix la seguretat absoluta –ho hem vist a
Madrid, ho hem vist a Suïssa, també, amb un túnel de
les mateixes característiques que el del Carmel–, i per
això la qüestió és sempre si resulta assumible, de què
depèn i com es pot reduir. Aquest és l’abecé de tot gestor prudent.
Vull dir que estem davant de l’autèntica paràbola del
porciolisme, que és, probablement, el que ha passat al
Carmel, el símbol de l’enfonsament d’aquest porciolisme, de vegades una mica sociovergent i transversal que
s’ha viscut en aquest país. I, per tant, n’hi ha alguns que
han estat marmessors tradicionals d’aquesta manera de
fer.
Potser és per això que ara es comença a veure el problema urbanístic amb tota la seva extensió. Hi ha un pla
integral. No es tracta només de construir en les cases
ensulsiades durant aquest incident, ni de refer, lògicaSESSIÓ NÚM. 45.1
ment, una part del barri –que es tracta d’això–, sinó que
es tracta autènticament de repensar i de dignificar bona
part de l’estructura d’aquest sector. I, per tant, no només garantir un habitatge digne, sinó també un barri
digne, que vol dir amb densitats adequades, amb serveis públics i també amb identitat pròpia.
Per tant, la primera causa determinant, per nosaltres, de
responsabilitats en aquesta crisi, honorable conseller,
rau en la imprevisió i en el fet que se sabia la naturalesa geològica del terreny. Perquè la majoria d’experts
que coneixen les nostres profunditats coincideixen –i
aquests dies ho hem sentit a bastament– que el subsòl
de la zona és canviant, amb calcificacions, amb forats
càrstics com el de l’AVE famós de Saragossa. Per tant,
el Carmel és una zona, com a mínim, dubtosa –ho era
fa uns anys– per construir-hi pisos, i probablement també per fer-hi passar el metro, miri què li dic.
I això, com a mínim, ens porta a una altra consideració,
i és que si s’havien d’extremar les degudes cauteles,
entrem en el segon pecat de tota aquesta història, per
nosaltres. Ja no és un pecat d’imprevisió, no és un pecat d’omissió, és un pecat d’acció que té a veure amb
els errors tècnics que hi hagi pogut haver en tot plegat.
El mateix conseller Nadal –avui no ho ha dit, però l’altre dia ho va dir en la Comissió– va admetre que l’esllavissada era evitable. Ho era, entenc, amb més reforços, ho era amb més atenció a tots els indicadors que hi
havia. I això és el que determina que estem davant d’un
accident, la causa del qual està bàsicament en l’existència d’algun tipus de conducta negligent. I estem davant
del típic supòsit, per tant, de la responsabilitat política
que dimana, en aquest cas, d’errors o d’incompetència
tècnica, per tant, d’un projecte mal concebut, probablement d’una obra mal executada.
Ja sabem, doncs, que hi ha hagut falta d’imprevisió,
però també sabem que hi ha una segona causa que determina un nivell de responsabilitats, que hi ha hagut
una obra pública planejada i executada sense el degut
rigor tècnic, sense les precaucions constructives que
exigia la geologia del terreny. I, evidentment, estem
davant d’un fet que no era un fet natural, que el que ha
esquerdat el Carmel és la mala execució d’una obra
pública i no una nevada o una catàstrofe atmosfèrica.
Creiem, per tant, que el que hi ha hagut és una manca
de diligència per part sobretot de la direcció de l’obra
–vostè ho ha dit– i creiem també que hi ha hagut un mal
control, supervisió, per part de l’empresa pública
GISA, que és l’empresa pública encarregada de la seva
supervisió. Per què? Perquè de les explicacions que
vostè mateix ha donat avui aquí, fa uns dies en comissió, llegint detalladament el projecte i el projecte modificat es desprèn, primer, que no es van fer més informes geològics addicionals, per tant, tot i el canvi
d’ubicació de la cua de maniobres, no es van encarregar més estudis geològics. No consta en els llibres
d’obra que es prenguessin mostres del terreny durant
l’avançament del túnel. Que es va planificar mentre
s’anava fent, que no es van adoptar probablement les
mesures de reforç necessari.
I tots aquests errors, i d’altres, van ser provocats. I
aquest és un element, per nosaltres, molt important.
Una lliçó a extreure de cara al futur. Van ser provocats
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
38
per aquesta pràctica, que vostè ha admès generalitzada,
de pretendre buscar amb menys costos majors avenços.
La modificació del projecte hauria d’escurçar les obres
dos mesos i mig, abaratint costos. Es deia, i ho diu literalment el projecte, que el sistema d’obra elegit, el
famós nou «mètode austríac», havia de permetre uns
resultats econòmicament competitius. Ho diu literalment el projecte. El mateix conseller Nadal ha admès
que en ocasions hi ha hagut un predomini d’aspectes
financers sobre els aspectes tècnics. Un criteri, evidentment, molt discutible.
Per això, dins de la cadena d’errors hi ha una qüestió
que cal aclarir i que és un tema estructural, més enllà de
tot aquest fenomen conjuntural que s’ha produït al
Carmel, que és l’opacitat en la política de contractació.
Allò que vostè ha dit de contractació, de subcontractació, de subcontractació a l’hora de la subcontractació.
Ens demanem en quina mesura tot això té, per tant, a
veure amb aquests procediments que se segueixen en
subhastes, en adjudicacions d’obra pública, que en alguns casos fa que empreses poc solvents facin postura
a la baixa i ofereixin preus inferiors als costos reals de
l’obra, per després, un cop adjudicat el contracte, incrementar progressivament els preus. Fins i tot s’ha dit, de
vegades, que aquest estalvi conseqüent va a parar directament al plateret, allò del 3 per cent que abans algú ha
citat, ni que fos de forma molt críptica. I en tot cas, el
que és segur és que tot això acaba repercutint en procediments tècnics més insegurs, en l’expulsió del mercat,
literalment, de les empreses més serioses, i en un preu
final més elevat que el que s’hauria d’haver fixat inicialment.
I per si això no fos poc, a part de l’opacitat, hi ha un
altre element, per a nosaltres, preocupant, que és la
gestió i la política de l’empresa GISA, que vostè ha dit
que canviarà i que nosaltres aplaudim. Una GISA que
adjudica el projecte, que adjudica l’obra, que més tard
adjudica la direcció de l’obra i es reserva la inspecció,
però alguna cosa de vegades no funciona quan, per
exemple, el mateix director general de GISA ha arribat
a dir que no va veure el projecte de la línia 5, perquè
estava ocupat, estava immers a estudiar el projecte de
la línia 9.
Quant a les responsabilitats. I parlo de les responsabilitats públiques, perquè el forat és públic i les responsabilitats, també. Les de la direcció de l’obra, les de les
empreses constructores semblen evidents, i ja es determinaran, ja es depuraran internament, per tant, en això
li fem total confiança, honorable conseller. Les responsabilitats no són al mateix nivell, però són, en part,
compartides. El Govern actual, diguem, el de la continuïtat institucional, és un govern que, amb la millor de
les intencions del món, ha donat continuïtat al desgavell
de l’empresa GISA, que ve del passat, però que ha estat acceptat; probablement en aquest punt no s’ha estat
prou diligent com per canviar el funcionament i la dinàmica d’aquesta empresa. Aquesta empresa va fer,
creiem nosaltres, humilment, un control deficient de
l’obra, que, tot i que no va rebre, certament, cap comunicació, com vostè ha dit, d’incidències, probablement
no va atendre tots els avisos de perill que constaven –i
n’hi va haver. I probablement va ignorar, per exemple,
jo diria desencertadament, alguns moviments en la base
PLE DEL PARLAMENT
del túnel que haurien alertat qualsevol. Perquè també
tenint el túnel obert, des del mes de juliol del 2004, no
va aturar l’obra, tot i que, com vostè mateix ha admès
aquest matí, hi havia fins a tres interpretacions geològiques distintes.
I un altre element més, perquè el director general de
Ports i Transports, que segurament és un gran professional –no ho posem en dubte–, amb la seva firma estampada a l’expedient, el que està fent és validant el
projecte modificat, improvisat, el regularitza com si res,
quan la modificació suposava l’obertura, per exemple,
d’un forat enorme que no estava previst, per exemple,
a la plaça Pastrana. I també amb la seva firma autògrafa
en aquell expedient, el que fa és també validar el mètode constructiu, avui, per cert, tan infamat per tots plegats. Per això, honorable conseller, no són sobreres, per
doloroses que siguin, aquestes dimissions, tot i que
volem més concrecions, ja ho avenço, en nom del nostre Grup Parlamentari. Per tant, demà, nosaltres demanarem, amb la resta de grups que donen suport al Govern, la creació d’una comissió d’investigació.
I el Govern anterior. He dit que les responsabilitats hi
eren a tots nivells, probablement no al mateix nivell. El
Govern anterior, d’entrada, va pensar, per error, que el
subsòl del Carmel oferia, en teoria, més garanties
geomecàniques que el d’Horta. I això és un cras error.
Això és un error, es digui com es digui. L’opció política
la va prendre l’anterior Govern. I per cert, com revela
l’informe de la Sindicatura de Comptes, em sembla que
el senyor Nadal no s’hi ha referit avui, però fa alguns
dies sí que ho va dir. GISA va encarregar el projecte
constructiu sense que el projecte estigués degudament
realitzat, i més concretament, el va aprovar el mateix
dia en què es va encarregar l’estudi geològic. Sí que ho
ha dit, el que no ha dit era la font d’autoritat que era
l’informe, em fa l’efecte, de la Sindicatura. Per tant, es
van modificar les obres amb una ordre oral, sense cap
mena, en aquest cas, de formalitat, per fer una cosa tan
greu com canviar el traçat i canviar l’emplaçament o la
ubicació de la cua de maniobra. I a més a més es va
adjudicar el projecte per menys diners del pressupostat.
Però, oh!, meravella de les meravelles! Què tenim? Ho
diu la Sindicatura, que el mes d’agost ja es va detectar
un desviament a l’alça del 30 per cent. I què tenim?
Que el pressupost de l’empresa pública GISA, per a
l’any 2005, ja ha hagut de preveure un segon pagament,
amb un increment del 17,9 per cent.
Per tant, en definitiva, senyores, senyors diputats, honorable conseller, el Carmel ha estat una catàstrofe social, humana i urbanística. Ho ha estat i ho continua sent
per a l’actual Govern, no pas perquè tingui la culpa
principal, aquest Govern. Aquest Govern s’ha trobat
una herència de projectes defectuosos, s’ha trobat, probablement, amb un mal control de les obres, amb un
sistema dissenyat i previst per l’antiga Administració,
tot i que, en bona part, també és veritat que l’actual
Govern ha acceptat mètodes i projectes anteriors. Això,
per a nosaltres, determina una responsabilitat que
aquest Govern ha d’assumir, i que, de fet, ja ha assumit,
i per tant entenem que està molt ben assumida.
Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats.
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
39
El president
Gràcies, senyor diputat. Té la paraula l’honorable conseller, senyor Joaquim Nadal.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Moltes gràcies, senyor diputat. Molt honorable senyor
president, senyores diputades i senyors diputats... Vostè
ha començat, senyor diputat, fent esment d’un tema al
qual el Govern creu que ha de donar el suport que es
concreti en les resolucions que es puguin votar demà al
dematí. Efectivament, tots tenim el compromís, i tots
tenim la voluntat política d’establir tants mecanismes
com faci falta per vetllar per la transparència en la gestió i l’adjudicació de l’obra pública.
Vull, en aquest sentit, afirmar que qualsevol observatori
de la transparència, qualsevol sistema que s’estableixi,
serà benvingut per part del Govern, però vull també
advertir –i m’agradaria que quedés molt clar per a tothom– que el sol fet d’haver canviat el plec de clàusules de GISA per a l’adjudicació, licitació i adjudicació
de l’obra pública, determinava ja, amb absoluta claredat, una voluntat d’anar en aquesta direcció i d’establir
que, fos quina fos la situació, que ara no jutjo, el cert és
que la desfilada d’empreses intentant esbrinar quina
seria la voluntat del Govern a l’hora d’adjudicar i dir:
«Escolta, a mi mai no me n’ha tocat cap; me’n tocarà
alguna?» «Si guanyes la subhasta, sí.» Només això tan
simple: «Si, fruit de l’aplicació del plec, et toca, sí».
«Oh, és que a mi mai...» És igual. Va quedar clar, i ha
anat quedant clar, entrevista darrere entrevista, que al
marc, hi podem afegir les cauteles que vostès vulguin
i tots els mecanismes que facin falta, però és indiscutible que la sola modificació del plec desfeia un punt
d’una excessiva horitzontalitat en l’oferta, i per tant
assegurava una major competència en la licitació, i en
aquest sentit, una major transparència en l’adjudicació.
De manera que la qüestió de si mantenir la confiança de
determinats càrrecs públics representava o no perpetuar
el sistema, jo li voldria discutir, sobretot perquè entenc
que, en la mesura que tots ells, o una bona part d’ells,
han estat fidels servidors en l’àmbit de la funció pública, del que és el comès que tenien, en funció d’un nou
programa de Govern i dels objectius definits en l’Acord
del Tinell, a tots, sense cap mena de dubte, en aquest
àmbit, se’ls va fer la confiança, que jo crec que valia la
pena de fer-los-la.
Vostè, després, ha fet referència a un aspecte de caràcter més concret, que és el tema de la confiança entorn
del desallotjament o del retorn, fruit d’aquella nit del 3
de febrer. És veritat, és veritat que, tant l’Ajuntament de
Barcelona com el Govern de la Generalitat viurien en
aquests moments la crisi del Carmel d’una forma diferent si aquell vespre no hagués calgut decidir que era
millor que els microbusos que hi havia a punt per a
l’endemà, perquè la gent tornés dels hotels a casa
seva, aturessin tot el dispositiu. Però les causes són
clares, ja les hem dites, i, probablement, el preu polític
pagat i la responsabilitat assumida guarda la proporció justa, la necessària, la que calia, amb la voluntat
explícita i radical d’evitar, per tots els mitjans, que mai
no ens haguéssim de penedir de l’existència de víctimes
mortals al Carmel. I aquest fet, que és considerat com
SESSIÓ NÚM. 45.1
un acte d’irresponsabilitat que genera responsabilitat
política per a alguns, per a aquest conseller és, mal li
pesi, un acte de responsabilitat per garantir i esclarir
que, si hi havia una única ombra de dubte respecte al
nivell de seguretat assolible, era preferible la marxa
enrere a mantenir la pruïja del retorn i córrer un risc del
qual mai més, mai més no ens n’haguéssim refet si
hagués passat alguna cosa.
Li agraeixo, senyor diputat, d’una manera molt especial, les paraules que ha tingut per a l’acció conjunta i
coordinada de tot el Govern, perquè entenc que, molt
més enllà del que ha estat el meu relat, no hi ha operatiu possible que aguanti la forma, l’estructura, les característiques, la durada i la dedicació que ha hagut de
tenir, si no hagués estat amb aquesta condició, tant pel
que fa a l’Ajuntament de Barcelona com pel que fa als
diferents departaments del Govern de la Generalitat.
En el meu Departament vam assumir només una presència pública donant la cara, com deia el portaveu del
Grup Parlamentari Socialista, amb relació al fet més
directe relacionat amb la crisi, però preteníem i volíem,
i així va ser, i el conseller en cap ho va coordinar, que
fossin tots els departaments del Govern, tots, els qui
donessin resposta de Govern a una crisi que, per la seva
magnitud, es situa en un terreny de dimensions difícilment avaluables, ni que només sigui perquè deu ser,
segurament, més fàcil gestionar un municipi de 1.057
habitants, amb tota la seva complexitat com a municipi, que gestionar 1.057 habitants dispersos en hotels,
concentrats en una forma de viure que no és la seva
habitual, i sotmesos a unes tensions i a unes pressions
i a unes dinàmiques que són necessàriament incòmodes; incòmodes, per utilitzar una paraula suau.
Però, ja ho he dit aquest matí, aquell punt de calidesa
que hi posava vostè, senyor Ridao, és recollit, per part
meva, d’aquesta manera també. Els pares, els fills, els
néts..., el dinar del diumenge, els records, la normalitat
de la vida quotidiana queda interrompuda brutalment
per aquesta manera de viure. I, en aquest sentit, té tota
la raó. I, per tant, jo li agraeixo que vostè ens recordi
fins a quin punt l’operatiu transversal i coordinat que ha
establert el Govern ha estat d’un enorme potencial.
Després vostè ha entrat en una qüestió de la màxima
importància, tant pel que fa als orígens remots del problema com pel que fa a la projecció futura de la qüestió. I és allò que n’ha dit «la gestió en herència sociovergent del porciolisme».
A mi m’agradaria fer una reivindicació, ara, aquí, avui,
del Carmel tal com és. Del Carmel d’avui, que no és el
Carmel de fa vint-i-cinc, trenta o trenta-cinc anys, com
tants altres barris de Catalunya que han canviat i molt.
Per tant, és veritat que probablement en els seus orígens, reblerts de rieres, processos d’autoconstrucció,
arribades de gent, etcètera, assenyalin unes densitats en
una topografia compromesa que no fa les coses fàcils.
Però li puc assegurar, senyor diputat, que vint-i-cinc
anys de gestió democràtica, d’urbanisme i de polítiques
socials al Carmel i arreu han fet possible, a Barcelona,
però a qualsevol altra ciutat de Catalunya, la combinació d’aquesta cosa, si se’m permet l’expressió perquè
ha sortit als diaris, fashion, i al mateix temps el reconeiPLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
40
xement d’arrel dels valors ètics, morals, associatius,
comunitaris, de barris com el Carmel, que, fets a si
mateixos, viuen un procés de canvi i de transformació
radical en vint-i-cinc anys que els porta a tenir un conjunt d’equipaments, un urbanisme ben plantejat –rambla del Carmel o Biblioteca Joan Marsé–, que han de
ser atribuïts a unes polítiques que, en el seu procés acumulatiu –en el seu procés acumulatiu–, signifiquen
–signifiquen– una visió contrastada que en cap cas no
hauríem de situar com una foto fixa de l’origen en els
termes que vostè plantejava, sinó com el resultat d’una
evolució en la qual els mateixos veïns hi han tingut un
paper determinant, com tants altres barris hi ha hagut a
Catalunya. Tant que, a vegades, quan un relaciona barris i en posa un al costat de l’altre i hi posa noms pot
cometre l’error, té el risc d’equivocar els elements de
simetria i comparació que es poden establir, i per això
em sembla tan important fer una reivindicació del
Carmel tal com és.
Ara, n’hi ha prou? No n’hi ha prou. I en cal més? En cal
molt més. I calen aquests recursos que s’ha dit? Calen
aquests recursos que s’ha dit. Hi ha unes polítiques
plantejades des d’un àmbit d’intervenció amb voluntat
de rehabilitació integral que ha de permetre un pas més
en una projecció a vuit anys que signifiqui un canvi
encara més important? Sí.
I, a més a més, respecte a això, hi ha coses que costen
diners i altres que, com el somiar, són gratis. I l’Ajuntament de Barcelona, però el Govern de la Generalitat,
estan en disposició de, conjuntament amb els veïns i
veïnes del Carmel, somiar gratis, perquè si tenim les
facultats com a autoritat urbanística per intervenir, planejar, ordenar, preveure, crear noves condicions de present i de futur que ajudin a construir les bases d’un nou
urbanisme, s’ha de poder fer, entès el Carmel en un
sentit ampli, el Carmel tot sol potser no seria possible,
als Tres Turons, sí, estenent-ho cap a la Vall d’Hebron,
també. Definint una política urbanística que, per exemple, trenqui aquella gran discontinuïtat que se situa en
l’àmbit que separa el Carmel de l’Hospital de la Vall
d’Hebron, amb terrenys que, en paraules de l’alcalde de
Barcelona, són terra de ningú, on fa una mica de por de
passar-hi. Per què? Perquè són terrenys, si no erms, no
prou utilitzats; que, intel·ligentment utilitzats, pensant
en els termes del Carmel i de les necessitats del Carmel,
poden permetre, primer, definir les condicions urbanístiques i, després, anar definint el volum de les inversions necessàries perquè l’àrea del Carmel esdevingui un
model d’aplicació d’una política urbanística en l’estil,
en la línia i en l’orientació del programa de barris definit per la Llei de barris.
Crec que aquesta és una qüestió important. I crec, fins
i tot, que puc dir que s’han donat les primeres passes,
anticipant-se en molts aspectes –en molts aspectes– a
les previsions del programa global. Una cosa són els
pisos de Llobregós o de Garcilaso, però una altra és el
compromís previ, signat pel carrer Dant, per adquirir
els drets edificatoris sobre trenta-vuit habitatges que
han de permetre definir amb molta claredat les primeres passes de la segona fase d’oferta als veïns afectats
que s’han quedat sense casa en aquest procés de
reallotjament.
PLE DEL PARLAMENT
I no és una operació qualsevol. És una operació que, si
l’aportació del Govern espanyol s’ha situat de moment
en 16 milions d’euros, aquesta sola operació en són 14.
Per tant, estem parlant de definir polítiques, algunes
desenvolupades des de l’Institut Català del Sòl, que
ajudin a anar situant les coses de tal manera que totes
les peces es moguin en una direcció adequada per fer
que el Carmel, i en el conjunt ampli del Carmel, s’hi
facin aquelles polítiques que ajudin a resoldre totes
aquestes qüestions.
Finalment, senyor diputat, vostè ha parlat d’imprevisió,
omissió, acció i errades tècniques com a causes de responsabilitat. I les hem situades en el terreny que les
hem situades per deixar clar que, efectivament, n’hi
havia algunes. I ho hem reconegut. Però vull, sobretot,
que quedi clara una cosa, i aquesta era la perversió del
sistema: el director general al qual hem acceptat la dimissió signa l’autorització per l’encàrrec de la redacció
del projecte modificat i, alhora, autoritza l’inici d’unes
obres que ja s’estaven fent. Error, evidentment. Però...,
però, senyor Ridao, mai no les aprova, i no les aprova,
tot i que en la forma que s’aplicava aquest sistema tenia vuit mesos per fer-ho, perquè en el caràcter fragmentari de la documentació que, respecte a l’encàrrec
de modificat que se’ns fa, recull el projecte modificat
respecte a la cua de maniobres de la Teixonera, el porta a pensar que, naturalment, o el modificat és més
ampli, i ara ho haurà de ser per encàrrec extern i licitació pròpia, o que aquell era un document insuficient; no
per allò que calia fer, sinó amb relació a l’encàrrec que
se’ns havia formulat. Amb el benentès que també és
veritat que, pel que fa a la naturalesa geològica del terreny... –jo ara li parlaré un moment dels assajos fets, i
on es van fer i quan es van fer.
I tothom ve a dir: «Amb aquests assajos n’hi havia
prou.» I el fet que tothom sabés que més enllà dels aspectes de roques més antigues, paleozoiques, dels trencaments d’aquestes roques, era també un fet conegut el
reblert de rieres, l’acumulació de runes, la textura superficial d’una geologia inestable, no era una dada determinant per sondatges que travessaven tot aquest conjunt de materials inestables i anaven a buscar 15, 20,
30, 40 metres més avall la textura adequada i exacta de
la roca que es trobava.
Quan es planteja així –quan es planteja així– el que els
sondatges donen és que el terreny sondejat, en funció
del túnel, té les condicions geològiques adequades, en
aquell punt o en aquells punts.
I el que diuen els tècnics és que, donada la naturalesa
geològica del terreny, també en aquell punt, el tall estratigràfic que representa la mateixa obertura del túnel,
el principal, i la cua de maniobres, és el més gran sondatge que es podia haver fet i que es fa i que s’analitza. I, per tant, per aquesta tècnica de «definim les condicions geològiques del terreny o les del projecte sobre
la marxa», que quedi clar que hi havia en el moment de
la decisió elements suficients, com a mínim, per deixar
clar que no per molta més geologia disponible hauríem
tingut més, o tantes com hauria estat desitjable, garanties que haguessin pogut evitar allò que vaig dir que es
podia evitar. Però es podia evitar per la suma de tot plegat. Es podia evitar? Sí. Però només es podia evitar si,
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
41
fruit del conjunt dels elements coneguts en un moment
donat, algú hagués pres, amb un principi d’autoritat, un
lideratge que hagués dit: «Per aquí no anem bé, hem de
reforçar.» I l’explicació causal és aquesta, és o la fortuïtat de l’accident o la imprevisibilitat de l’accident que
s’hauria pogut evitar adoptant mesures de prevenció.
El president
I aquesta és la situació, lamentable, com pot imaginarse, en què ens trobem i amb tot el problema que tot això
ocasiona.
El Sr. Ridao i Martín
No he dit –no ho he dit, senyor Ridao, no ho he dit– que
en cap cas hi haguessin condicionants econòmics pel
que fa a la continuïtat de les obres i els estudis. I, en
aquest sentit, crec que és important d’assenyalar i de
garantir que en cap moment no hi va haver cap argument econòmic, plantejat per GISA, que volgués tenir
repercussions i responsabilitats sobre les causes de l’esfondrament.
I acabo. És clar que hi havia desviacions pressupostàries, i més que n’hi hagués hagut –i més que n’hi hagués hagut–, tot i que, analitzant el pressupost, el modificat com a tal havia de ser un modificat de cost zero,
perquè és estació per estació. Si la treus d’un lloc i la
poses a l’altre, en tot cas el marge no és escandalós, i,
per tant, les desviacions provenen, provindrien..., caldria analitzar d’on provenien per altres costats.
I si el control va ser deficient o no.., jo vull afirmar que
no. Amb un matís: ni el senyor Antoni Pérez, com a
enginyer, ni el senyor Guinot, com a tècnic de GISA,
que participaven directament en el seguiment de les
obres, no són persones donades a confiar cegament en
la direcció d’obres que es té al davant. Són gent exigent, són gent competent, són gent que avui es troben
desbordades pels fets, són gent molt tocada per allò que
ha passat, però són gent que et diuen amb tota sinceritat que, amb les dades que els donava la direcció
d’obres i el conjunt d’elements de què disposaven, no
hi havia motiu per generar una alarma que no era com
a molt aparent.
Després es va fer evident, i a partir d’aquest moment és
quan, en la lògica de la política que vostè planteja,
anem a l’establiment d’unes responsabilitats polítiques,
bé per negligència, per no haver, diligentment, de forma suficient, vigilat el conjunt de les obres... Amb el
benentès, però –i amb això acabo definitivament–, que
si el senyor Tersol s’estava dedicant monogràficament
a la línia 9 no és pas perquè fes una actitud d’abandonament respecte a la línia 5, sinó perquè el volum, la
dimensió, l’entitat, la densitat dels problemes d’avanç
que la tuneladora té, o les dues tuneladores, respecte a
aquesta obra requerien, tota i més, la seva atenció especial, que continua tenint-la.
Haurem de parlar de la línia 9, però la línia 9, que té un
mètode constructiu diferent, avança més lentament del
que hauria d’avançar, però és objecte d’un seguiment i
d’una vigilància superior a la línia 5, perquè en la línia
9, al ritme de l’avanç de les tuneladores, el conjunt de
les incidències detectades així ho feia recomanable,
com no era el cas en el cas de la línia 5.
Gràcies, senyores diputades, senyors diputats.
SESSIÓ NÚM. 45.1
Gràcies, honorable conseller. Té la paraula el senyor
Joan Ridao.
(Pausa.)
Senyor president, senyores i senyors diputats... Honorable conseller, quan jo parlo de perpetuar el sistema
d’obra pública o aquesta continuïtat institucional mal
entesa, no em refereixo a la continuïtat de determinats
alts càrrecs en el seu Departament, que, si presenten,
diguem-ne, el currículum adequat i, per tant, la perícia
i la professionalitat adequades, poden continuar en el
seus llocs de responsabilitat. Vull dir que té molt més a
veure amb els procediments i, per tant, amb la cadena
de contractacions, que vostè ha blasmat insistentment;
amb la reducció de costos a ultrança per actuar amb
més celeritat, però alhora amb més inseguretat; amb la
incúria, en ocasions també, d’alguna empresa, de
GISA, per què no?, en algun moment. Em refereixo
estrictament a això.
En segon lloc, a mi em molesta, igual que a vostè,
aquests dies, quan he llegit els mitjans de comunicació,
que es refereixin tot sovint al Carmel com un barri
marginal, perifèric, com un suburbi. A mi em molesta,
i m’emprenya, i recordo haver estat... I jo no sóc del
Carmel, no sóc de Barcelona; sóc de Rubí, que és una
ciutat que estructuralment té molts problemes també,
com el Carmel. Per tant, comparteixo la mateixa opinió
que vostè.
I, a més, el Carmel avui és un barri molt més digne que
no fa vint o trenta o quaranta anys enrere, això és obvi,
i gràcies a l’esforç, sobretot, de les administracions, de
l’Ajuntament de Barcelona molt particularment... Em
refereixo al Carmel, en origen, com l’epifenomen, una
mica, com el paradigma, si vostè vol, d’aquell expansionisme sense planificació, sense el mínim sentit de la
sostenibilitat, sense els deguts serveis. Una mica, allò
del Candel de Donde la ciudad pierde su nombre, no?,
probablement, amb el degut respecte, però és una mica
demodé, ja. I, per tant, aquesta referència probablement
és sobrera i anacrònica.
Jo el que li vull dir és que qui va beneir això, en definitiva, qui és el responsable d’això en el seu moment va
ser un senyor que es diu Porcioles, a qui, per cert, no
vam ser pas nosaltres que vam atorgar la Medalla d’Or
de la Ciutat de Barcelona –oi que m’entén? Per tant,
des d’aquest punt de vista, hi ha un altre element a tenir en compte, com és el passat; cadascú sap el seu,
però a mi m’interessa molt particularment, de cara al
futur, probablement..., la meva queixa és que no es va
tenir en compte en els antecedents, probablement, tot
plegat, per extremar les degudes precaucions.
Pel que fa a les responsabilitats, no li sàpiga greu acceptar les responsabilitats que convingui, perquè l’objectiu que ens porta ara i aquí –per això hem acceptat
aquest Ple monogràfic– és recuperar la credibilitat, i
això passa necessàriament també per assumir responsabilitats.
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
42
Vostè s’ha referit al paper del director general. El director general autoritza a fer un projecte modificat, no el
projecte, diu vostè. D’acord. Però igualment això és
tant com fer un vestit a mida, per exemple, per al forat
de la plaça Pastrana, i això es va fer a través d’aquest
projecte modificat, i, per tant, en això té una responsabilitat també el director general.
Vostè diu: «Es van fer sondejos cada seixanta-vuit
metres al túnel principal», vostè ho ha dit, i és veritat,
però zero sondejos a la cua de maniobres; dos, però la
veritat és que no se’n van fer tants com al túnel principal. Per tant, des d’aquest punt de vista..., i el sondeig
S-14 té dinou metres de profunditat; per tant, no es va
actuar amb la mateixa diligència i amb la mateixa prudència que en altres casos.
tar de dintre, les faci qui les faci i les digui qui les digui. El joc net per part de tothom no només ha de ser
compatible amb l’Estatut, sinó que sense joc net no cal
que ens posem a fer un nou Estatut. Un estatut limitat,
hipotecat o condicionat per les irregularitats, no se’l
mereix el poble de Catalunya i no podria tenir mai el
suport d’un parlament com aquest. Estatut i Catalunya,
sí; honradesa i comptes clars, també.
Gràcies, senyor president.
El president
Senyor Nadal, té la paraula.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Li dic que no tingui recança a admetre responsabilitats
perquè el quid de la qüestió, el que ens porta ara i aquí,
hi insisteixo, és aquesta autèntica crisi de confiança en
les institucions públiques, també en aquest Govern. I el
primer objectiu de tota administració pública ha de ser
vetllar per la seguretat, i també pels drets dels seus ciutadans. I, si això no és així, la confiança, la legitimitat,
la credibilitat del conjunt d’administracions entren en
crisi. I quan un àmbit del Govern, qualsevol, el Departament que vostè dirigeix, el de Política Territorial i
Obres Públiques, pot perjudicar la credibilitat de tot un
govern, vostè ha de ser el primer interessat que aquest
Departament, el seu Departament, assumeixi la seva
responsabilitat. Per què? Per evitar perjudicar tot el
Govern i el conjunt de les institucions públiques. I cregui’m, que li ho dic jo, en nom del meu Grup Parlamentari, d’Esquerra Republicana, que aquesta doctrina
la tenim, com vostè sap, molt ben assumida.
Pujo a la tribuna, senyor president, per deixar clar, molt
clar, que, efectivament, una cosa és una cosa, i l’altra és
l’altra. És a dir, el compromís de la transparència és un
compromís que hem assumit, és un compromís que
hem acceptat i que hem compartit, i és un compromís
que ens hem exigit mútuament i que mantindrem. Però
és també molt evident que l’Estatut que Catalunya
mereix i necessita no pot quedar sotmès a cap pressió
ni a cap preu vinculat a aquesta qüestió.
Moltes gràcies, senyor president, senyores i senyors
diputats.
I, per altra banda, Catalunya necessita, Catalunya vol,
Catalunya ha de tenir un estatut a la mida de la voluntat i de les necessitats del poble de Catalunya, sense cap
condicionant ni contrapartida de cap mena.
El president
Té la paraula el senyor Carod-Rovira.
El Sr. Carod-Rovira
Senyor president, senyores i senyors diputats, hem seguit el debat amb interès polític i amb atenció personal,
per motius obvis, i desitgem, com estem convençuts
que desitja tothom, que es resolgui el problema dels
afectats, que s’evitin situacions similars en el futur i que
s’assumeixin les responsabilitats que s’han d’assumir.
Però si surto jo ara a fer ús de la paraula és perquè
abans hem sentit en aquest hemicicle afirmacions d’una
gravetat extraordinària a propòsit de l’anomenat «3 per
cent», és a dir, sobre presumptes irregularitats financeres en obra pública. I aquest Parlament no pot tolerar,
per respecte a la seva sobirania i a la seva dignitat, la
més mínima expressió per part de ningú que pugui ser
interpretada com una amenaça, com un silenci, com
una acusació, com una dissuasió o com un pretext que
ningú, de cap banda, pugui utilitzar com a moneda de
canvi davant l’elaboració de l’Estatut. Cap interès econòmic de ningú, de cap part, pot passar al davant o pot
condicionar l’interès nacional de la majoria.
Si no estem disposats com a Parlament a acceptar limitacions de fora, tampoc aquest Parlament les pot accepPLE DEL PARLAMENT
De manera que recullo les seves paraules i expresso
que, en allò que s’hagi d’investigar pel sistema que
s’hagi d’investigar –comissió d’investigació, estudi o el
que decidíssim–, en allò que s’hagi d’establir com a
mètode per afavorir i garantir la transparència i tots
aquells altres compromisos de control democràtic que
vam signar i compartir plegats, farem tot el que s’hagi
de fer.
El president
Hi ha cap més paraula? (Pausa.) Per tant, passem al
Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya. Té
la paraula, en el seu nom, l’excel·lentíssim senyor Josep
Piqué.
El Sr. Piqué i Camps
Moltes gràcies, molt honorable president del Parlament. Il·lustres diputats i diputades, estem aquí en un
ple extraordinari demanat pel Grup Parlamentari del
Partit Popular en primer terme, sobre això que jo crec
que en termes mediàtics ja es comença a conèixer com
«el cas Carmel». Això s’ha utilitzat, aquesta expressió
s’ha utilitzat en altres circumstàncies, no?, i de seguida va tenir èxit; però jo crec que estem parlant del cas
Carmel.
Per què? Home, perquè estem davant d’un fenomen
molt greu i d’una situació molt complicada, molt greu,
hi insisteixo.
Abans el senyor conseller ha dit una cosa que en el
context d’avui no m’ha semblat, si m’ho permet, gaire
oportuna, no? Aquí hi ha veïns del Carmel i els deia que
somiar és gratis. De moment el que necessiten és poder
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
43
dormir a casa seva, de moment. El primer que necessiten és dormir a casa seva, i quan dormin al seu llit, potser podran somniar. Però mentrestant aquestes expressions, si m’ho permet, eh? –i li ho dic amb tots els
respectes–, jo me les estalviaria, i a més a més perquè
no només hi ha veïns del Carmel, sinó que també hi ha
veïns de Sallent, que també avui no han merescut ni una
sola paraula de ningú. (Veus de fons.) Potser sí, doncs
escolti’m me n’alegro, potser m’he despistat en algun
moment, però jo els vull expressar també la meva solidaritat, com és natural, no?
S’han comès greus errors en la gestió de la crisi, senyor
conseller, probablement no imputables a vostè. I vostè
sap que jo li tinc un gran respecte personal i un apreci
personal, però s’han comès greus errors, probablement
alguns d’ells inevitables, no dic que no, perquè és veritat que quan hi ha un problema, doncs, tots som propensos a generar falses esperances, a minimitzar el problema, a dir que això només durarà unes hores, que
només durarà tres dies, que al final d’això no n’hi ha
per tant. Després hem vist que les coses es compliquen,
com és natural, no?
Però, deixi’m... (remor de veus), no se’m posin nerviosos perquè avui ja els anticipo que vull parlar claret.
Només hi ha una dada positiva de tot el que ha succeït
en aquest darrer mes i, particularment, del que ha succeït avui només hi ha una dada positiva, i és que no hi
ha desgràcies personals, és l’única dada positiva, tota la
resta és un desastre. El debat d’avui és un desastre, el
que hem vist aquesta tarda... –no parlo d’aquest matí, senyor conseller, li ho dic amb tota sinceritat–, el que hem
vist aquesta tarda és un desastre, un desastre per als veïns
que ens estan escoltant, per als ciutadans que ens estan
escoltant per la ràdio i per als ciutadans que ens estan veient per la televisió. I ho justificaré, no és una afirmació que vulgui ser demagògica, ho justificaré. Però, a
més a més, és que aquí hi ha representants dels veïns
afectats i estem parlant, gràcies a Déu que no hi ha desgràcies personals, no hi ha hagut ni morts ni ferits, però
estem parlant de grans drames humans, de sentiments
molt profunds d’angoixa, d’irritació, de sentiments de
desconfiança respecte a les institucions, de desesperança. I em vull fer una pregunta, i la faig a aquesta cambra i la faig a ells també, que no me la poden contestar,
a diferència dels que estem a la part baixa de l’hemicicle, a l’hemicicle. Aquests sentiments d’irritació, de
desconfiança, de desesperança, d’angoixa després del
debat d’avui, s’han reduït? Han millorat, però, després
d’haver escoltat com els polítics parlàvem només de les
nostres coses, només dels nostres problemes i que ens
intercanviàvem amenaces i xantatges, de la qual cosa
vull parlar al final, jo em pregunto si els sentiments dels
afectats han disminuït o han augmentat. I tinc la personal convicció, i tinc la clara intuïció que avui els veïns
surten més angoixats, més irritats, no amb més confiança en les institucions i, probablement, més desesperançats.
Hem vist també, des del punt de vista de la gestió de la
crisi, com des del Govern, al qual vostè pertany –tot el
seu Govern, que presideix el senyor president de la
Generalitat, que li agraeixo la seva presència perquè sé
que tenia un altre compromís i que ha tingut la deferència, ara, d’estar en aquests moments, i li agraeixo–,
doncs, hem vist com s’ha intentat limitar la llibertat
d’informació per part dels mitjans de comunicació.
Avui gairebé no se n’ha parlat, d’això, no?, però crec
que és un dels escàndols democràtics més importants
que hem assistit en molt de temps, dir: «Escolti’m, jo
ja li diré a vostè, mitjà d’informació, quines són les
informacions noticiables, i ja li passaré les imatges que
jo crec que són les importants.» Escolti’m, ja sé que
després això s’ha corregit, en part –en part–, però no
del tot.
Ha passat un mes. Hi ha moltes famílies sense casa que
no saben si hi podran tornar o no, i els que se’ls diu que
hi poden tornar, amb claríssima desconfiança. Com
molts de vostès jo també he visitat el barri. Ho he fet
sense càmeres, per cert, i sense fotos, com molts d’altres, ja ho sé, però he vist l’angoixa dels ciutadans i he
vist les esquerdes, i he vist gent plorar –he vist gent
plorar–, i això mereix una resposta per part de la classe política d’una alçada intel·lectual i d’una alçada
moral –moral– molt superior a la que hem vist aquesta tarda, molt superior. Els ciutadans afectats i el conjunt dels ciutadans que poden estar afectats per altres
coses, que també en vull parlar, mereixien dels que estem en aquest hemicicle representant-los, a ells, representant el conjunt del poble de Catalunya, respostes
millors, i una mica més d’humilitat, efectivament, no?,
i més autocrítica.
SESSIÓ NÚM. 45.1
Hi ha hagut precipitació en determinades decisions. Se
n’ha parlat tant que jo no hi insistiré massa, però, quan
es decideix que poden tornar i després es decideix que
no poden tornar, a alguns dels afectats se’ls produeix un
mal irreparable i una desconfiança, probablement, irreversible respecte a les institucions i respecte a les certificacions dels tècnics. Però, al mateix temps, també hi
ha hagut un retard en decisions que fa molt de temps
que tots sabem que eren inevitables. Tots sabíem que
aquest tema tant i tant important s’havia de debatre en
aquest Ple, que havíem de fer un ple extraordinari monogràfic, tots ho sabíem. Per què hem tardat tant? Perquè hem vingut, arrossegant els peus, i tots sabem que
de la forma que sigui –i estic disposat a parlar-ne–, de
la forma que sigui cal una comissió d’investigació.
Estic disposat a parlar-ne, i els grups parlamentaris, i
demà segurament..., estem en disposició d’arribar a un
acord. Però que cal una comissió d’investigació, sobretot després d’haver escoltat les coses que hem escoltat
aquesta tarda, segur, més que mai. Era una decisió irreversible –irreversible–, inevitable, perquè portem un
mes discutint sobre aquesta qüestió. Fem-ho ja d’una
vegada.
I després, una mica d’autocrítica. Si totes aquestes coses són així –que crec que són així–, si a més a més els
veïns, per més que se’ls digui tot el que se’ls ha dit
avui, se senten amb una certa situació d’indefensió, fem
una mica d’autocrítica.
No parlaré de què hauria passat si els responsables
d’aquesta història fóssim uns altres, no en parlaré, d’això. Ja no en vull parlar, d’això, perquè em sembla que
queda prou clar.
Per què no en parlaré? Perquè avui tenim tots en aquesta cambra –i representem el conjunt del poble de Catalunya– una gran responsabilitat, i és –i fins ara no l’hem
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
44
complert–, és estar a l’alçada de les circumstàncies. I
estar a l’alçada de les circumstàncies vol dir evitar fer
partidisme, sovint barat, evitar actuar per càlculs electoralistes o oportunistes.
En una situació com aquesta, amb els afectats davant
–i encara que no hi estiguessin, evidentment, igual–, els
polítics, els que tenim responsabilitats polítiques des
del Govern o des de l’oposició –i de vegades hem estat al govern i ara estem a l’oposició– hem d’estar a l’alçada d’allò que ens exigeixen els ciutadans. I vol dir
que hem d’estar a l’alçada del rigor, de la seriositat i
també de la transparència, i també d’evitar determinats
espectacles.
I això també exigeix que exigim tots plegats saber el
que ha passat, per què i qui a pres les decisions, i exigir, probablement, com a mínim, tres coses: responsabilitats, evitar que això torni a passar en el futur i, potser, el que és més important ara, que els afectats puguin
veure satisfetes les seves necessitats com més aviat
millor, i que puguin tornar a confiar, com més aviat
millor, en les institucions. Hem de tornar la confiança
en les institucions per part dels ciutadans, que, hi insisteixo, avui està perduda. Per això em sembla que la
comissió d’investigació en la forma que acordem és
absolutament imprescindible, no per tirar-nos els trastos al cap, perquè tots tenim al cap perquè serveixen
determinades comissions d’investigació al final, i jo no
vull compartir aquesta responsabilitat des del meu
Grup Parlamentari, no la vull compartir. No vull que hi
hagi una comissió d’investigació al si del Parlament de
Catalunya i que al final els ciutadans pensin que només
serveix per retreure’ns, els diferents grups polítics, les
nostres misèries.
Vull una comissió d’investigació política –política– que
dirimeixi responsabilitats polítiques però que simultàniament treballi amb rigor i treballi amb seriositat i
doni respostes reals a les preocupacions de la gent. I, en
aquest terreny, jo ja els avanço que el meu Grup Parlamentari hi serà i treballarem en aquesta direcció.
no es poden complir; els certificats perquè la gent pugui tornar i que es veu que són, al final, paper mullat;
decisions polítiques prèvies a l’emissió d’aquests certificats, que ja estaven preses. Bé, no només el treball
del senyor conseller de Política Territorial i Obres Públiques, que em consta que ha dedicat moltes hores a
això, sinó de la resta de consellers afectats.
Ara, el senyor Bargalló, quan jo deia que alguns hem
visitat el barri de manera discreta, ell em deia que també, i estic disposat a creure’l, no?, però també és veritat que he tingut la temptació de pensar que, com que
el primer dia el van dur a un lloc que després va demostrar que es podia enfonsar, potser se li van acabar les
ganes de tornar-hi, perquè no hem sabut que hi tornés
–no hem sabut que hi tornés. Permeti’m la petita broma, però que no ho és –que no ho és–, perquè és veritat que el conseller d’Habitatge té les seves responsabilitats i no l’hem escoltat avui, ni avui, ni pràcticament
al llarg de la crisi. I la consellera de Benestar Social,
també, i el conseller de Comerç ja no és ni aquí, i es va
permetre el gran luxe de dir: «Escolti’m, no aniré al
Carmel ni hi penso anar. Però ja he parlat amb els comerciants del Carmel –he parlat amb els comerciants
del Carmel.» I el senyor conseller de Comerç no es pot
escaquejar com s’està escaquejant. I el senyor conseller
en cap, amb tots els respectes, doncs ha d’agafar també les regnes d’aquesta història, perquè no és només un
problema del conseller de Política Territorial, sinó que
és un problema del conjunt del Govern –del conjunt del
Govern .
Després, bé, hi pot haver un debat sobre si s’havia de
segellar o no el túnel de maniobres. Hi ha diferents
opinions. Jo les que he consultat, i que em mereixen
més confiança, és que s’havia de fer. Ja li anticipo que
s’havia de fer. Són els mateixos que em diuen que utilitzar el nou «mètode austríac» per fer túnels sota les
cases d’una ciutat és una catàstrofe i un desastre, els
mateixos –els mateixos–, per tant, ja aniré després a
això, no?
Però més enllà de la gestió de la crisi hem de parlar de
moltes coses, i, efectivament, hi ha una cosa que és la
gestió de la crisi, hi ha un altre tema que és els darrers
catorze mesos, i després hi ha un altre tema que és el
que el senyor conseller en deia aquest matí «els orígens
remots»; és clar, remots..., remots tampoc, no?, però
dels últims tres o quatre anys quan s’inicia tota aquesta història.
Però després també m’agradaria parlar d’aquests ajuts
de la Unió Europea que havien de venir, que ja no sé
quins són, perquè avui no s’ha esmentat això, que jo
sàpiga, que jo recordi, almenys en quantitat fixa, 235 o
238 –ara no ho recordo– milions d’euros. En algun
moment s’havia parlat de 200 milions de dòlars. Després la Unió Europea va dir: «Escolti’m, potser sí, però
vostè m’ha de dir a què renuncia, perquè això és un joc
de suma zero», d’això també n’hauríem de parlar, no?
I per tant, hauríem de parlar també..., és clar, també
s’ha dit, en aquest context, no?: «Ara l’Ajuntament ha
arribat una mica tard», el senyor conseller de Comerç...
(Remor de veus.) En aquest context ara es diu: «No, és
que pel Carmel farem un ARI», ara... Calia que s’enfonsés el Carmel perquè es fes una actuació de rehabilitació integral del Carmel, no?, calia que s’enfonsés.
Home, pensem-hi tots plegats, no?, perquè també, si em
queda temps, voldria parlar d’això que en diuen la
«Barcelona del disseny i la Barcelona real», que passa
també per aquí, no?
Jo, si m’ho permeten, faré un petit comentari sobre les
tres qüestions. Sobre la primera, la gestió de la crisi.
Home, un pèl d’autocrítica, no? Terminis que després
M’agradaria també que en algun moment, quan es demanen responsabilitats a les empreses, també es parlés
de les assegurances, i a qui estan atribuïdes. Però, bé,
Estem davant d’una crisi important. Aquí s’ha esmentat
molt sovint la paraula accident. Miri, no. Un accident és
un accident. Això és el resultat d’una actuació de l’Administració, que a la vista del que he escoltat aquest matí
jo crec que ja ens queden molts pocs dubtes que, com a
mínim, és negligent, i puc seguir expressant dubtes, però
com que sé que hi ha un procediment penal obert em
quedaré aquí, però no estic gens segur que les negligències no siguin, a més a més, culposes, per no dir doloses,
que no ho sé, però segurament aquesta sospita s’ha instal·lat ja i veurem quin resultat té.
PLE DEL PARLAMENT
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
45
errors de gestió de la crisi crec que són evidents. Però
he vist un intent del conseller, raonable d’altra banda,
de dir: «Miri, ho hem fet raonablement bé.» Vostè ha dit
que ho havien fet del tot bé, i jo li dic que ho han fet
bastant malament. Però al final la culpa és dels anteriors. I aquest matí ha dedicat vostè una bona estona a
derivar la responsabilitat cap als governs de Convergència i Unió. Molt bé, jo també en vull parlar, d’això, també, però vostès porten catorze mesos –catorze mesos–
i vostè va dir en la compareixença a la Comissió de
Política Territorial –no ho sabem ben bé, perquè en un
moment parlava d’accident, en d’altres no–, va dir:
«Això no es podia preveure, però sí que es podia prevenir.» Hem d’anar al diccionari, eh?, per esbrinar tot
això –hem d’anar al diccionari. Però, bé, en qualsevol
cas els canvis, que és veritat que s’havien anat fent amb
anterioritat i que es fan sense estudis ni al·legacions, al
final també es legalitzen sense publicitat ni concurrència, sí, perquè resulta que el que es presenta té seixanta-un cèntims de diferència –menys– del límit que obliga que efectivament els estudis s’hagin de fer amb
publicitat i concurrència.
Deixo a part el tema de dir: «Escolti, és clar, nosaltres
ens vam trobar en una situació que no podíem fer res
més, vull dir, ens trobàvem en una situació de fet, que
és que les coses ja s’estaven fent i per tant, la construcció havia de seguir i havíem d’autoritzar que es fes el
modificat el mateix dia.» Que no deixa de ser una cosa
bastant peculiar i bastant pintoresca, no?, però puc entendre que com que s’havia fet així i es legalitzava una
situació de fet, doncs, la seva Administració ho fes.
Però del febrer del 2004 al febrer del 2005 ha passat un
any –un any. I ara els faig una pregunta: calia que s’esfondrés el Carmel perquè vostès s’adonessin que els
procediments que es fan servir són una catàstrofe? Si
no s’hagués esfondrat el Carmel, seguirien fent exactament el mateix? Perquè jo entenc molt bé la crítica als
procediments dels anteriors, i la comparteixo, però
vostès porten més d’un any, i, des del moment que es
produeix aquesta circumstància, vostès haurien pogut
adonar-se que algunes coses, efectivament, s’havien de
canviar. Van publicitar fins a límits propagandístics que
havien fet una auditoria de gestió que va permetre al
senyor conseller d’Economia i Finances donar un suspens a l’actuació administrativa de l’anterior Govern.
Ens en vam adonar, d’aquestes coses? Ens en vam adonar, dels forats brutals del procediment administratiu
que se segueix en les obres públiques a Catalunya i que
vostè aquest matí ens ha explicat a bastament i que a
mi, personalment, m’han deixat esparverat? –hi torno
de seguida, perquè no vull acabar encara amb els darrers catorze mesos.
Quin cas hem fet de les discrepàncies que després s’han
conegut entre la direcció d’obres, les constructores i la
mateixa GISA? Quin cas hem fet dels avisos dels mateixos veïns? I dels grups municipals? El Grup Municipal del Partit Popular a l’Ajuntament de Barcelona,
doncs, ja fa molts i molts mesos, si no ho recordo malament des del passat mes de març o de maig de l’any
passat ja li preguntava a l’Ajuntament: «Escolti, vostè
n’és conscient, del que està passant al Carmel?» I el
nostre propi Grup Parlamentari aquí al Parlament de
Catalunya, el mes de gener, va presentar també aquesSESSIÓ NÚM. 45.1
ta qüestió en aquest Parlament. Respostes en els dos
cantons? Zero –zero. En termes pràctics, cap. I els veïns no ho saben, a més a més.
Però –però– jo he tingut ocasió de repassar les hemeroteques, i tots hem vist la notícia d’una floristeria al
Carmel, del mes de gener, que diu: «Escolti’m, és que
no puc entrar, perquè se m’ensorra la vorera de davant
de la floristeria» –del mes de gener. Què passa?, que
aquests avisos no són suficients? Hem de seguir fent el
mateix? Hem de tirar pel dret? És que tot això és molt
preocupant, no? No parlo ja que no hi hagi avaluació de
l’impacte ambiental del projecte, que probablement és
legal que no hi sigui, però no deixa de ser una cosa,
com a mínim, que permet una certa interrogació.
Me’n vaig als orígens remots, perquè voldria parlar de
tot el que tinc ganes de parlar. Home, ara, és clar,
dius..., allò que en diuen en castellà «a toro pasado»,
no? Però quan parles amb els veïns et diuen: «Escolti’m, és que per allà sota era impossible fer el que vostès plantegen.» A qui se li pot ocórrer fer una cua maniobres en una muntanya, en un lloc que tothom sap
que abans hi passava una riera? Sí. Això, ho diuen els
veïns; no ho dic jo –no ho dic jo. I vostè aquest mateix
matí ens ha explicat els problemes d’allà sota. A qui se
li pot ocórrer fer una cosa tan important i tan àmplia
com una cua de maniobres, un túnel de cua de maniobres, en un terreny que és un terreny com el del Carmel,
absolutament inestable, per molts motius? Diu: «No, i
a més a més, per si no n’hi ha prou, ho fem al costat de
l’estació. I a més a més perforem el túnel per un mètode com el mètode austríac, que ens dóna els resultats
que ara hem vist que ens dóna.» I va decidir que fos el
mètode austríac, quan en molts altres llocs això ja està
prohibit i quan et diuen: «Aquest és un mètode per
obrir mines, explotacions mineres, però no per fer túnels sota conurbacions, perquè té enormes riscos» –enormes riscos.
Diu: «No, hi ha una explicació, i és que costa menys.»
Ai las! Tremend, perquè, si aquesta és la raó, algú haurà
de donar moltes i moltes explicacions; els d’abans i els
d’ara, perquè vostès han avalat la continuïtat d’aquest
mètode, almenys fins ara.
Aquest matí hem sentit coses també tremebundes sobre
la tramitació administrativa i el paper de GISA. Escolti’m, això de GISA és molt important, molt; però al final, pel que hem descobert aquest matí, o tot ho contracta o tot ho subcontracta. Per què? Deixo la pregunta
amb interrogant, perquè, com que avui hi ha hagut
moltes coses que han quedat amb interrogant, la deixo
aquí; però estic segur que tots vostès estan intuint el que
estic intentant explicar. Per què?
Vostè mateix, senyor conseller, ha dit: «Hi ha una concentració inexplicable d’adjudicataris i de càrrega de
treball»; ho ha dit avui i ho va dir en la seva compareixença davant de la Comissió de Política Territorial i
Obres Públiques. En quin país vivim? –en quin país
vivim? Vostè ens ha explicat uns procediments d’adjudicació de l’obra pública i de modificació dels projectes que segurament els ciutadans que viuen al Poblenou, o que viuen a la Teixonera, o que viuen al carrer
Rosselló, o que viuen al Coll, o que viuen al Bon Pastor han entès perfectament, perquè resulta que tots ells,
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
46
no només els del Carmel, estan dient que les seves cases s’estan movent i que tenen esquerdes que abans no
tenien.
Hem de donar una resposta a això, senyor conseller. I
la resposta no pot ser: «Oh!, és que fins ara les coses es
feien sobre la marxa» –sobre la marxa. Fins ara se’ls ha
dit, a tots aquests veïns, que les seves esquerdes no tenien res a veure amb les obres del metro. Som capaços
de mantenir aquesta afirmació avui? No sé si el Govern
ho ha fet, però l’Ajuntament de Barcelona, sí. I hem de
donar una resposta a aquesta gent perquè, Déu no ho
vulgui, però que no passi res –que no passi res.
I de la manera que hem vist que s’adjudicaven les obres
públiques i que es modificaven els projectes, sense al·legacions, sense informació, sobre la marxa i a posteriori, i, al cap de no sé quants mesos, doncs, resulta que es
legalitzaven, quina confiança hem de tenir respecte al
que està succeint? I no em digui que la Terra es mou. És
clar; és clar, en rotació. Des de Galileu ho sabem. (Rialles.) Sí, sí. I a Galileu li va costar el que li va costar,
no?, però nosaltres ja estem en una altra etapa històrica. Oh, és clar que la Terra es mou!, només faltaria! I
és clar que hem de fer túnels sota les ciutats!, només
faltaria! Totes les ciutats del món estan plenes de túnels
per sota, i de conduccions de tot tipus. Només hi ha un
petit problema: que s’han de fer bé –que s’han de fer
bé. I no hem de mirar d’estalviar costos ni hem de mirar de dir: «Bé, doncs, escolti, vejam, qui dia passa any
empeny, i ja en parlarem, i tant de bo que no ens passi
mai re...», fins que passa. I ara, i ara ens ha passat, no?
I això de posar les prioritats financeres per sobre de la
seguretat, doncs, em sembla que, als afectats, no els deu
agradar gaire.
Per això mateix –i vaig acabant, senyor president–, crec
que la comissió d’investigació, en la forma que considerem oportuna, però que ha de ser una comissió política, en seu parlamentària, perquè, si no, segurament els
ciutadans no ens ho entendrien, ha d’entrar en totes
aquestes coses, no? –ha d’entrar en totes aquestes coses. Entre d’altres, perquè el que era un clamor en l’opinió pública catalana però que ningú en parlava perquè,
com que Catalunya és el regne d’allò políticament correcte, allà on tots ja ens entenem, no?, «tu ja m’entens»
i, en fi, «no cal que en parlem, perquè tots estem al cap
del carrer»..., el clamor que hi ha a la societat catalana,
jo avui l’he vist confirmat per afirmacions –no només
per insinuacions, no?, sinó per afirmacions– de destacats membres del Govern de la Generalitat, com vostè
mateix, o pel mateix president de la Generalitat.
Em refereixo a aquest clamor que existeix des de fa
molt i molt de temps, que l’adjudicació de les obres
públiques a Catalunya, doncs, passava pel pagament de
comissions. Jo no vull anar..., jo no hagués fet mai pàbul a aquest tipus de rumors, i menys en seu parlamentària, però és que avui he escoltat determinades afirmacions del conseller de Política Territorial i del mateix
president de la Generalitat que em porten a la conclusió de dir: «Escolti’m, ja no és només un rumor.» Per
tant, parlem-ne. O a què ve aquesta referència al 3 per
cent que ha fet el senyor president de la Generalitat?, a
què ve? I després en parlaré, d’això, en la línia d’una de
les coses que ha dit el senyor Carod-Rovira.
PLE DEL PARLAMENT
Vostè mateix ha dit que hi havia una concentració difícilment explicable de l’adjudicació d’obres, tant des del
punt de vista de la direcció d’obres com des del punt de
vista de la construcció: el paper de GISA. Sé que es pot
obrir la via penal sobre tot això, només faltaria; però jo
crec que els ciutadans també es mereixen que els que
tenim responsabilitats polítiques, un cop aquest tema
s’ha suscitat en seu parlamentària amb la claredat amb
què s’ha suscitat avui..., formi part també d’allò que
hagi de veure i discutir la comissió d’investigació.
I espero que en aquest tema no passi –i ara ho diré amb
tota solemnitat, i em dirigeixo als dos grups majoritaris de la cambra–, espero que en aquest tema no passi
el que va passar en el tema de les enquestes, que al final els dos grups majoritaris de la cambra es van posar
d’acord per tapar-se mútuament les vergonyes. Espero
que en aquest tema no torni a passar, i demano la col·laboració de la resta de grups parlamentaris.
I vaig acabant, senyor president, i vull tornar al principi.
Jo crec que l’espectacle que hem donat avui, doncs, ens
ha avergonyit, ens ha d’avergonyir com a representants
dels ciutadans i representants de la sobirania. Durant
molts minuts hem vist com el que interessava, el que es
discutia, no era només la problemàtica dels ciutadans
del Carmel, dels afectats o del conjunt dels ciutadans de
Catalunya, preocupats pel que passarà amb l’obra pública. Hem vist com es retreia, fins i tot, què havia passat en la legislatura passada sobre una determinada
moció de censura. Jo crec que els veïns del Carmel
deuen haver quedat estupefactes que avui es parlés, en
aquesta sessió parlamentària, d’aquesta història.
No parlem d’això, avui. Un altre dia potser sí, però avui
hem de parlar de les coses que ens han convocat en
aquest Ple extraordinari i monogràfic, que és un problema angoixant, profundament angoixant, dels afectats,
i un problema molt de fons per als ciutadans de Catalunya, que és com es fa l’obra pública a Catalunya i què
hi pot haver darrere les adjudicacions de l’obra pública
a Catalunya, després de les coses que jo avui he tingut
ocasió d’escoltar i que, d’altra banda, estan en el Diari
de Sessions, recollides també de manera explícita.
Jo no sé què poden pensar els ciutadans després
d’aquest debat, però tinc la impressió que, confiança en
les institucions, menys que abans de començar. Tinc la
impressió que, confiança en els nostres polítics, menys
que abans de començar. Tinc la impressió que el prestigi de les nostres institucions és cada vegada menor,
sobretot després d’haver vist el que hem vist avui.
I vull dir una altra cosa. Jo avui he assistit a un espectacle profundament lamentable, que té dos protagonistes: senyor president de la Generalitat, senyor president
del grup parlamentari més important de l’oposició. I he
vist com s’intercanviaven acusacions. I hi ha hagut un
moment en què s’ha dit: «Escoltin, retirin l’acusació
perquè, si no, en els grans temes de país, nosaltres no
hi serem.» I he vist la resposta del president de la Generalitat, dient: «Escolti’m, no, no, si ens hi juguem els
grans temes de país, nosaltres no continuarem per
aquesta via.» Això no pot ser –això no pot ser. I estem
parlant de coses prou serioses –prou serioses– perquè
no siguin objecte d’intercanvis estranys –d’intercanvis
estranys– i, com es diu en castellà, de cambalaches –de
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
47
cambalaches. Estem en un país en què potser hem de
començar a ser conscients de les nostres pròpies limitacions, de començar-nos a convèncer que això que
estem en l’oasi, que potser vol dir que en el fons estem
en una mena de desert ètic –en una mena de desert
ètic–, i que quan pensàvem, com deia la propaganda del
Fòrum, que des d’aquí volíem canviar el món..., hauria
estat molt més important, molt més important i molt
més significatiu, intentar canviar el Carmel.
Per tot això, jo ho lamento, senyor conseller –i li ho dic
des de l’estimació personal–, m’hauria agradat poder
retirar la petició del Grup Parlamentari Popular de la
seva dimissió; també m’hauria agradat retirar la petició
de dimissions d’altres consellers afectats. Després d’haver vist el que avui hem vist, crec que el millor que
poden fer vostès, és anar a casa.
Gràcies.
El president
Té la paraula l’honorable conseller senyor Joaquim
Nadal.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Molt honorable president, molt honorable president de
la Generalitat, excel·lentíssim senyor, senyores diputades i senyors diputats... Vostè pot dir –perquè l’expressió parlamentària és tan lliure i gratuïta com el somniar– que, vist el que ha vist, el millor que podem fer és
anar-nos-en a casa; d’acord, és el seu punt de vista. Hi
pot posar aquell punt d’afectació, de contundència
matisada, d’habilitat retòrica que li coneixem i li reconeixem. I podem donar-li alguna credibilitat, molta o
gens. Jo no li’n negaré, però tampoc no la hi reconeixeré tota, senyor Piqué, perquè, com que en el debat
polític el joc de les paraules ens transporta amb una
enorme facilitat..., de tocar els sentiments de les persones, d’anar al cor de la gent, de dir: «Jo sí que..., i ningú més no hi pensa.» I després... (l’orador fa petar els
dits) gran salt mortal i arribar al Fòrum o a l’Estatut.
Perquè ha passat, d’acord, però, en qualsevol cas, si ens
hem de lamentar d’un espectacle, en graus diversos, hi
haurem contribuït avui, aquesta tarda i aquest matí, tots
plegats, vostè en la seva petita part, amb la quota del
punt d’habilitat que jo li reconec, perquè sé que sap
construir els discursos de tal manera que –ja em perdonarà–, entre el joc de les ulleres i de la reflexió,
conduint les coses d’un costat cap a l’altre... (Remor de
veus.) Tothom té els seus recursos, no? Però ens porta
a aquell punt de: «Jo sí que voldria un debat net, un
debat no contaminat, un debat tot ell només pensant en
el Carmel i parlant del Carmel.» I per què no s’hi ha
agafat, senyor Piqué?
Jo he dedicat tres hores aquest matí, tres hores, a parlar del Carmel; de les tres hores, una l’he dedicada a
alguna d’aquestes qüestions que tenen una certa rellevància, però que no són, amb relació al Carmel, les
centrals. I no m’he dedicat –no m’he dedicat– d’una
forma autocomplaent a dir «que bé que ho hem fet!»,
perquè jo sé quanta gent insatisfeta hi ha al Carmel,
encara avui, de com estan les coses i sé quants dies ens
costarà encara redreçar la situació. I hi serem cada dia
i tots els membres del Govern hi seran cada dia, i de
SESSIÓ NÚM. 45.1
l’Ajuntament de Barcelona, també, per redreçar aquesta situació.
I, és veritat, no hi ha hagut cap víctima mortal i això ens
deixa un punt de tranquil·litat que jo els primers dies no
tenia, li ho puc ben assegurar, no la tenia, perquè no me
les tenia totes. I ara , en canvi, m’ho miro amb un punt
de tranquil·litat moral, pensant que s’està fent tot el que
s’ha de fer, tant com es pot, de la millor manera possible, amb entrebancs, amb errades, amb sotragades.
D’acord, però tot el que s’ha de fer per atendre les persones, totes. No cal la presència mediàtica o la presència subterrània dels consellers.
El conseller Huguet potser no ha anat al Carmel, però
potser s’ha reunit tantes vegades com ha calgut amb
sectors implicats per abordar qüestions específiques
que afecten el problema del comerç, en allò que és de
la seva competència i que no és estrictament allò que és
la compensació econòmica pel lucre cessant i pels problemes derivats del tancament dels establiments com a
conseqüència de l’ensorrament, que és competència
d’altres departaments, que han entomat i que hem entomat aquesta situació.
Exactament igual com els altres consellers i conselleres que s’hi han dedicat, han fet tot i més per aconseguir que un dispositiu dedicat a atendre i a respondre
les necessitats de les persones fos al més complet possible, al més continuat possible, al més eficaç possible
i que duri tant com calgui.
Vostè està d’acord que tothom qui ha perdut la casa l’ha
de recuperar? Suposo que sí, no? Vostè està d’acord
que mentre no la pugui recuperar tingui una solució de
transició? Vostè està d’acord que per a allò que ha perdut, que tenia dintre casa seva, recuperi un valor que
hem d’acordar amb ells i que estem acordant amb ells?
I vostè està d’acord que l’hem de compensar pels danys
morals que ha sofert per aquesta qüestió, aquests i tots
els altres fins allà on es determini? Oi, que sí? Doncs,
des del primer dia –des del primer– i amb un acord de
Govern –amb un acord de Govern– que estableix i determina la forma dels ajuts i que mostra que com que
som dues administracions diferents, per mètodes diferents, l’Ajuntament de Barcelona, des del primer dia,
pot fer lliuraments a compte com a diner de butxaca als
veïns i, en el cas del Govern de Catalunya hem d’arbitrar un ordre, un acord de Govern, crear un dispositiu,
concordar diferents departaments implicats, establir un
cens, rebre les competències que havia assumit l’Ajuntament de Barcelona i entomar totes aquestes qüestions
per donar les dietes que corresponguin, per avançar les
bestretes que corresponguin, i per començar a negociar les indemnitzacions que corresponguin, segons els
casos. I suposo que també hi està d’acord?
I també suposo que tots estem d’acord que, encara que
sigui un plantejament –algú pot dir– maximalista, vist
el desastre, no per maximalista hauria de quedar que
tots els veïns del Carmel que han estat desallotjats tinguin garanties plenes, suficients, assegurades que els
desperfectes que es detectin a les seves cases siguin
reparats abans no tornin a casa seva. I s’està fent, d’una
manera no fàcil, d’una manera no gens fàcil. El dia que
tinguem tothom a casa i reconstruïm la complexitat de
l’operatiu, ho entendrem tots plegats. Tenir dotze, quinPLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
48
ze, vint, trenta facultatius o perits dedicats a analitzar i
certificar i dedicar-hi el temps que cal, i assegurar que
els veïns no es pensin que (l’orador pica de mans) plasplas, visita de metge, (l’orador fa petar els dits) cinc
minuts i s’ha acabat, sinó... De metge no reformat (rialles) –no reformat–, metge no reformat, sinó visita pis
per pis, tot el temps que calgui, diagnòstic acurat i concertació amb els veïns –concertació amb els veïns.
Hem visitat, per exemple, les dues escoles i l’església
d’una de les dues escoles. Algú de la mateixa escola
diu: «Aquesta, aquesta i aquesta ja hi eren, d’escletxes,
ja hi eren.» Però, oi que també estarem d’acord que si
hem hagut de desallotjar un barri sencer d’una zona
concreta i deixar alumnes de dues escoles sense escola, ara quan els plantegem la solució, la solució abordi
la totalitat del problema i els plantegi les fórmules que
siguin. Abans-d’ahir en parlàvem: «Voleu una reparació d’una setmana del més evident, tornar a l’escola,
reparar per Setmana Santa en una segona fase i acabar
a l’estiu o voleu dos mesos d’obres i tornar d’aquí a dos
mesos?» I es farà el que acordem i triïn, perquè em
sembla elemental, perquè s’ha de fer així, perquè no
ens ho podem plantejar d’una altra manera, perquè és
veritat, vam dir-ho el primer dia: l’atenció a les persones és prioritària, és l’única qüestió que avui manté el
tema del Carmel viu com un problema ciutadà de
primeríssima magnitud, tota la resta ho resoldrem, amb
les discrepàncies que vulgui pel que fa a la valoració
tècnica de les solucions adoptades o dels problemes
polítics respecte a la gestió administrativa dels problemes plantejats. Però hem dedicat una hora i mitja llarga a parlar només d’això.
De manera que, senyor Piqué, i amb el mateix respecte que vostè m’expressa, jo també hi puc posar aquest
punt de sentiment personal, d’afectació, de dir (l’orador pica de mans): «No ens podem permetre donar
segons quin espectacle», però tampoc no estaria bé
que perquè estem tan marcats per determinades situacions ens trobéssim tot el dia mirant-nos a nosaltres
mateixos com a classe política i dient: la classe política, la desconsideració de la classe política feta per un
polític pot ser un recurs retòric o un moment d’oportunitat per dir, home, plantegem-nos-ho seriosament
–plantegem-nos-ho seriosament. Però tots, tots hem
quedat colpits en altres moments d’altres episodis per
aquella situació tan interpel·lant que deia: «Senyors
d’aquesta Comissió, de què volen parlar: de l’objecte de la Comissió o de les seves picabaralles?» No vull
anar més enllà, sabem de què parlem. Simplement
estic dient: no és el cas o no hem volgut que fos el cas.
Jo mateix aquesta tarda, en algun moment, amb el
senyor Puig he derivat cap aquí, i no m’ha agradat. Jo
mateix en algun moment aquesta tarda en el frec a
frec amb el senyor Puig he derivat cap aquí, potser ell
també, però vull dir-ho jo. El cert és que efectivament,
si poséssim les coses en el seu punt just, i efectivament investiguéssim allò que hem d’investigar i abordéssim l’anàlisi de les causes que hem d’analitzar, i ho
fem amb l’oferiment que vostè acaba de fer i o que
han fet altres grups de la cambra, potser aportarem a
aquesta cambra un plus de credibilitat entre tots, no
guanyat per ningú en el moment de la seva intervenció dient «ara, ara sí; ara sí». No. Entre tots, per qüesPLE DEL PARLAMENT
tió de capteniment de la cambra, per dir, home... Perquè és veritat que és fàcil jugar amb les paraules, no?
I vostè diu, només de començar: «Senyor conseller, no
m’ha agradat, vostè ha dit que somiar és gratis, però
mentre no puguin dormir a casa seva..., primer que
puguin dormir, després, deixi’ls somiar.» I jo estava
parlant d’una altra cosa. No em negui que pel fet d’haver dit que somiar és gratis, jo ja no he dedicat avui i el
nostre Govern no ha dedicat avui tota l’atenció que cal
a una i màxima prioritat que són les persones, que tenen dret, tenen tot el dret a tornar com abans millor a
casa seva i que han de poder somiar a casa seva i fora
de casa seva que les administracions respondran les
expectatives que sobre el Carmel entre tots hi hem de
posar.
De manera que vull insistir, d’una banda, que, d’acord,
les persones primer, però posem-nos d’acord que tots hi
hem donat la nostra part de feina, amb errors i encerts,
i que tothom hi ha posat de la seva part, posem-n’hi
més; si en cal més, posem-n’hi més. O és que no tenim
encara un problema obert mentre hi hagi discrepàncies entre els veïns pel que fa a la possibilitat de tornar?
Entre aquells que creuen de bon grat que l’Administració ha fet tot el que havia de fer, dedicant-hi totes les
hores que hi havia de dedicar, i aquells altres que creuen que «han de passar encara moltes coses per poder
tornar a casa meva».
I el Govern respecta exactament igual a uns i a altres.
Però aquesta situació també l’haurem de gestionar, i
forma part de l’escenari del problema, i ens hi haurem
de dedicar i haurem de treballar sobre aquesta qüestió.
De manera que, transparència, sí; investigació, sí; no
donar espectacle, sí; situar les coses en el seu punt just,
sí; parlar de les persones, sí, sincerament, obertament,
cadascú des de la seva posició. I quan fem després un
altre pas i diem: «I per tornar la confiança als ciutadans» –diu– «no me la vull jugar, hi ha un procés penal obert, però jo hi veig responsabilitats negligents o
culposes, però, bé, no ho diré.» (Remor de veus.) Ja ho
ha dit, però és igual, queda dit a benefici d’inventari i
a aplicar a qui sigui: direcció d’obres, UTE, GISA,
Govern... No ho sé. És igual.
Ara, si és un accident que es podia haver evitat, és evident que, si s’hagués fet tot el que es podia fer, potser
això no hauria passat. Però també és molt evident, molt
més del que vostè diu, i, per tant, molt menys radicalment en contra del que vostè diu, que a Lausana ahir, a
Madrid fa una setmana, a Heathrow fa deu anys, al Japó
no sé fa quant temps, amb el mateix mètode –amb el
mateix mètode– excepte un cas –excepte un cas–, ha
passat el que ha passat.
I podia haver passat molt pitjor, perquè si s’esfondra
tot un supermercat, no és el Carmel, però, si s’esfondra tot un supermercat pot passar el que sigui. I no ha
passat, i tant millor, no?, i Déu no ho vulgui! Però el
mètode austríac, amb les adaptacions que siguin, és un
mètode que el senyor Melis ha proscrit a Madrid, però
que ningú més no ha proscrit enlloc més, amb el matís
que sent exactament el mateix el que s’aplica en la línia 3, com que s’aplica amb criteris de màxima seguSESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
49
retat, tot apunta al fet que no hi ha els mateixos problemes –no hi ha els mateixos problemes.
Ara bé, concentració, adjudicacions, controls, negligència..., no m’ho tingui en compte, senyor Piqué, però...
(Veus de fons.) No, li ho diré, perquè igual que ell ha dit
que hi havia possibles responsabilitats culposes, que no
diré, eh?, doncs, no m’ho tingui en compte, però li ho
diré, perquè, a l’hora d’intentar fer simetries respecte a
l’escàndol, a l’espectacle, a la degradació de l’espectacle, no ens agrada, però no ens agrada ni a vostè ni a mi,
ni a ningú del Govern ni a ningú d’aquesta cambra. No
ens agrada. No ens agrada, i és així, que la mateixa
empresa que fa els controls geològics de la línia 5, sigui la que fa i feia els de l’AVE Madrid - Lleida.
prendre ara, però moltes de les que s’havien pres, s’havien pres i estaven en procés de reforma abans que passés el del Carmel, i, per tant, no ha calgut que passés el
del Carmel perquè això passi, però en aquest cas sí, és
evident –i això tindrà els seus costos, però és evident–
que, com fan la majoria de les altres administracions,
qualsevol encàrrec de modificat, fins que no hagi estat
tramitat i aprovat adequadament, ha de comportar la
interrupció de les obres de què és objecte aquell modificat, sens dubte –sens dubte.
Per tant, també va en el conjunt de les propostes de reforma de l’empresa pública GISA que he plantejat, no
per fer un procés enrere cap a les causes remotes, sinó
simplement per dir: «Escolteu..., fem-ho, fem-ho tot!»
No ens agrada. S’ha publicat. S’ha dit –s’ha dit. No té
més valor que el que té, simplement serveix perquè alhora que vostè diu «m’hauria agradat moltíssim poder
acabar aquest debat dient “ni aquest, ni aquesta, ni
aquest, i no sé quin altre conseller o consellera”, ni
vostè mateix no haguessin hagut de dimitir», però, és
clar, «com que jo tinc memòria» –ho ha dit en premsa,
no ho ha dit avui aquí, no?– «com que jo tinc memòria
i sé com ens van tractar...» Home!, la simetria és doble:
si estableix la simetria respecte a les peticions de dimissió, tampoc no és gratuït que jo recordi –tampoc no
m’ho tingui en compte– que hi ha una coincidència,
que no és fruit de concentració perquè són dos administracions, com tampoc que no té res a veure que un munt
de túnels, molts d’ells no urbans, encara avui, alguns
d’ells començats en època del Govern del Partit Popular i d’altres començats ja en època del nou govern socialista, amb xemeneies o no, se segueixin excavant
amb el mètode austríac.
I una última cosa..., una última cosa, senyor Piqué,
potser –potser–, hem comès algun error en matèria de
política informativa, potser sí. (Remor de veus.) Potser
ens hauríem pogut estalviar algun episodi, potser sí.
Però li ben asseguro, senyor Piqué, el següent: primer,
en aquesta matèria, i els prego que si hem de tenir respecte per les institucions i pel debat i per tot allò que
vostè ens deia en aquest intent de..., que avui ha fet amb
tant d’èmfasi, de donar-nos unes quantes lliçons, que jo
he recollit –que jo les he recollides–, pel que fa a les
situacions d’emergència i de tragèdia i de perill, algun
cas havíem de fer de les recomanacions del CAC en
aquesta matèria.
Probablement, potser em puc equivocar, però, si d’aquí
una setmana es produeix el calat de Viella, Viella mateix... (Veus de fons.) Evident, és un matís... (Rialles i
veus de fons.) No, no, no, no..., és un fet important.
Però a Viella no hi ha gent a sobre, però a Lausana sí
que hi havia gent a sobre. (Remor de veus.) Vull dir que,
pel que fa a la decisió del mètode, que jo no defenso,
perquè he dit que el canviaríem i he dit que no el tornaríem a aplicar en zona urbana i que l’aplicaríem corregit. Si això no és autocrítica respecte a un mètode que
hem heretat i hem dit «doncs, ara no –doncs, ara no»,
vull també que quedi constància, senyor Piqué, que en
la revisió dels procediments –en la revisió dels procediments– havíem començat i de molt –havíem començat i de molt. Quin és el nostre problema? Potser no
haver arribat prou enllà –no haver arribat prou enllà.
Vostè sap el que són les càmeres anant marxa enrere
filmant una persona que avança, no? I en una obra en
què hi ha màquines, obrers, fang i molt de merder, li
asseguro que les coses s’havien de fer, pel que fa a baixar al túnel –pel que fa a baixar al túnel–, amb una cura
molt especial.
Però, escolti... No facin cas de la procedència, no?, és
igual... (Remor de veus.) Diu: «El Govern de CiU va
encarregar obres a GISA sense un projecte previ.» Sindicatura de Comptes de l’any 2000, Diari de Girona...,
és igual, no? (Rialles.) Sindicatura de Comptes de l’any
2000. Aquest..., aquest és un problema compartit que
ve de lluny i que s’ha de reformar amb cura, sense cap
connivència, amb les propostes que he fet de reformar
l’empresa GISA i deixant clar..., deixant clar una sola
cosa –una sola cosa–: el manual estableix el mètode, i
en el mètode es defineix que el mateix dia s’encarrega
i autoritza. N’hi ha prou –n’hi ha prou– amb una decisió, que naturalment prendrem, i aquesta l’hem de
SESSIÓ NÚM. 45.1
I una segona qüestió, i aquesta ja me la pot imputar
directament a mi, no al secretari de Comunicació, i és
que en el perímetre de seguretat de les obres no hi podien entrar les càmeres, si no era d’una forma preparada, esglaonada i ordenada com es va fer en un dia determinat. (Remor de veus.)
I, pel que fa al perímetre de seguretat de l’enderroc,
potser ho hauríem de compartir amb la consellera Tura,
però, pel que fa al perímetre de seguretat..., mentre dura
l’enderroc havent obert un punt d’informació on es van
atendre els mitjans de comunicació, ho havíem de fer,
crec, com ho vam fer.
Perquè, per altra banda, hem fet 15 conferències de
premsa sobre el tema; 13 entrevistes; d’1 a 3 notes diàries informatives, i l’únic que es va fer va ser establir
–establir-lo– un perímetre de seguretat per a l’enderroc
i unes cauteles per entrar al túnel.
Hi ha una altra qüestió sobre la qual jo no puc opinar,
sobre la qual no m’atreveixo a opinar, que és si en les
assemblees dels veïns, on n’hi ha que ho volen i n’hi ha
que no ho volen, han de ser totalment obertes o no. No
m’atreveixo a opinar. Sobre això jo no hi he intervingut, però li asseguro que no em veig amb cor de tenir
una opinió clara respecte de si ha de ser tot obert o si
s’han d’establir unes regles del joc que hem d’acordar.
Hem comès algun error? Segurament que sí. Jo mateix,
com a portaveu, potser –potser– no hem acordat amb
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
50
els mitjans la manera d’acordar conjuntament com
abordàvem l’accés a la màxima informació. Però li asseguro que, notes a part, afortunades o no, si alguna
cosa ha mogut el Govern és la voluntat de donar tota,
tota, tota i més, la informació de què disposava.
Gràcies, senyor diputat.
El president
Gràcies, honorable conseller. Té la paraula el senyor
Piqué.
El Sr. Piqué i Camps
Sí, moltes gràcies, senyor president. Moltes gràcies,
honorable conseller, gràcies per les seves paraules i pel
seu to. Jo vull ser congruent amb les paraules que he dit
abans, no? I, per tant, li anticipo que sobre aquesta darrera qüestió jo avui no en parlaré. Sobre la qüestió de
la política informativa, avui –avui–, no en parlaré, en
parlarem en un altre moment, perquè avui crec que no
toca parlar d’això, més enllà d’haver-ne fet la referència. Però aquest és un debat que avui no crec que sigui
el que realment esperen escoltar els ciutadans que ens
escolten. Per tant, li anticipo que en parlarem un altre
dia; no sé si vostè tindrà la responsabilitat de contestar
com a conseller portaveu o serà el conseller en cap o a
qui li toqui..., m’és igual, en tornarem a parlar i ho plantejarem en seu parlamentària.
Tampoc voldria anar a algunes al·lusions que vostè ha
fet respecte a actuacions d’altres administracions i de...,
no, perquè a mi això també em resultaria fàcil i segurament divertit i trobaria molts exemples que podríem
intercanviar, no? –que podríem intercanviar.
Jo crec que avui el que toca, i, per tant, ja li anticipo que
seré breu amb aquesta intervenció..., avui el que ens
toca és, efectivament, parlar. Primer, de com atendre les
necessitats dels ciutadans afectats; de com tranquil·litzar
aquells ciutadans que creuen que es poden veure afectats per situacions similars –i no n’hem parlat gaire–, i
de com tranquil·litzar el conjunt dels ciutadans i que
recuperin la confiança en les seves institucions a l’hora de resoldre problemes com els que hem tingut.
I jo li he distingit en la meva intervenció dues coses,
que torno a reiterar, si convé, jo li he dit: «Vostè ha fet
una intervenció prolixa aquest matí, de gairebé tres
hores.» En alguns moments, li haig de dir, que..., en fi,
es feia difícil de seguir perquè estaven plenes de tecnicismes i jo no sóc un tècnic en geologia ni amb... Vostè n’ha hagut d’aprendre com jo, en altres circumstàncies, que al final has d’aprendre coses de les quals no
necessàriament ets un expert, no?
Però jo li he reconegut que aquest matí vostè ha fet un
esforç d’explicació, li he retret que en alguns casos no
hi havia prou autocrítica respecte a la gestió de la crisi, però quan he fet la qualificació del resultat d’aquest
debat no m’he referit a la seva intervenció d’aquest
matí, m’he referit al debat d’aquesta tarda entre els diferents grups polítics. I, per tant, em puc reiterar de
nou, perfectament, amb les afirmacions que li he fet.
Jo ja sé que vostè ha dedicat més d’una hora a parlar de
tot el que s’havia fet per als veïns. Vostè també convinPLE DEL PARLAMENT
drà amb mi que tot el que es faci sempre és poc i que
el sentiment de molts veïns, com han expressat avui
mateix, és que se senten indefensos, que creuen que no
estan prou informats... I això és natural, i segur que tenen raó, perquè els afectats per una desgràcia que ells
no han provocat sempre –sempre– tenen raó o, com a
mínim, se’ls ha de donar la raó i se’ls ha de donar satisfacció.
Per tant, sobre això no estem discutint. Estem discutint,
en tot cas, de què més es pot fer respecte a l’angoixa,
a la irritació, a la desesperança, a la desconfiança de
totes aquestes persones. Què és el que podem fer, que
n’hem parlat pràcticament gens avui, respecte a la desconfiança i a l’angoixa que tenen altres veïns d’altres
llocs de Barcelona i de Catalunya perquè també creuen
que els pot passar quelcom similar, i pràcticament no
n’hem parlat, i es mereixen que els prestem exactament
la mateixa atenció –exactament la mateixa atenció–, i
que també parlem, al final, no només de què és el que
hem de fer per intentar donar resposta a les necessitats
dels veïns afectats, sinó què hem de fer perquè el que
ha succeït no torni a passar.
I, per tant, la pregunta bàsica no és només què hem de fer
per als veïns, sinó què hem de fer perquè el que ha passat no torni a passar. I, per tant, saber per què ha passat.
I aquí, doncs, segurament, ens hem de preguntar què ha
passat en els darrers mesos, quan vostès porten responsabilitats de govern; què ha passat en anterioritat, quan
les responsabilitats dels governs eren d’uns altres, i
quines conseqüències en podem treure..., i quines conseqüències en podem treure, hi insisteixo, per evitar
que es tornin a produir situacions tan dramàtiques com
les que vivim.
Però és que, a més a més, d’aquest debat d’avui ha sortit una altra circumstància que nosaltres, com a representants dels ciutadans de Catalunya, no podem deixar
de banda, i crec que seria una responsabilitat de tots
plegats, de tots els grups polítics, i és que, arran del
debat d’avui, en seu parlamentària i per persones molt
autoritzades, s’ha fet un intercanvi no només d’insinuacions, sinó d’acusacions respecte al fet que hi poden
haver comportaments irregulars en els processos d’adjudicació de l’obra pública a Catalunya. No sé si ara,
abans, o ara i abans.
Jo crec que tenim l’obligació, per tots els ciutadans que
ens han escoltat, de donar-los una resposta adequada
que els tranquil·litzi –que els tranquil·litzi–, i que no puguin tenir la sospita, que avui queda enlaire –queda
enlaire–, queda en l’atmosfera, que puguin tenir la sospita que, com que s’han de pagar determinades comissions, potser no es gasta allò que s’ha de gastar perquè
l’obra pública sigui absolutament segura.
Gràcies, senyor conseller.
El president
Senyor Nadal..., té la paraula.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Gràcies, senyor president. Excel·lentíssim senyor, recullo aquesta qüestió, que jo he esmentat potser molt de
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
51
passada aquest matí, i a la qual vaig dedicar més estona perquè el Grup Parlamentari de Convergència i Unió
així m’ho va demanar en la compareixença parlamentària del dia 9, on em demanava «no ens parli només
dels problemes tècnics per l’esfondrament de l’AVE,
sinó del conjunt de l’obra pública que s’està fent a
Catalunya en termes semblants i quina és la seva situació». És veritat... (veus de fons), del metro, perdó, del
metro, del metro... (Remor de veus.)
Però anem cap a tot allò altre, no? És veritat. És a dir,
hi ha 70 quilòmetres de túnels a fer en l’entorn metropolità de Barcelona, part dels quals corresponen a
aquesta Administració i part dels quals corresponen a
l’Administració de l’Estat; que s’han de fer, que hem de
fer i que els farem, i que abordarem les qüestions de
seguretat que ara emergeixen amb més contundència
pel camí que faci falta.
De manera que és veritat, vostè ho diu «avui, d’això,
n’hem parlat poc», però és un tema del qual també
n’haurem de parlar, i, sobretot, no sé si n’haurem de
parlar gaire, sinó que el que haurem de fer és fer coses
que ho assegurin, fer totes les que calguin perquè ho
assegurin, tant en allò que fa als traçats subterranis
complexos de la línia del TGV com pel que fa als traçats subterranis complexos de les diferents línies de
metro que s’estan construint i que s’han de construir a
la ciutat de Barcelona i a la seva àrea metropolitana.
De manera que li recullo el repte, que és un compromís
que prenc en nom del Govern, que ho farem i que ho
hem de fer.
I, a més a més, jo li he tornat a repassar el conjunt de
les propostes que hem fet per a les persones. Vostè ja
m’ha reconegut que ho havíem fet així. Però, si hem de
tornar a parlar de les persones del Carmel o de qualsevol altra persona de Catalunya afectada per situacions
no similars però que tinguin una certa equivalència, les
que siguin, a part de parlar-ne molt, han fet, els grups
de l’oposició, en aquesta matèria per a aquesta funció
alguna proposta concreta? O la faran demà en les resolucions, senyor Piqué? (Veus de fons.) Perfecte. Si hi
són..., a Madrid han presentat iniciatives, és veritat. Si
demà hi són, les veurem, les analitzarem, i totes aquelles que siguin positives li asseguro que les recollirem.
I jo crec que, plantejades les coses en aquests termes,
aquest debat d’avui en el seu balanç global, un cop hagi
intervingut el portaveu d’Iniciativa per Catalunya, podrem fer un balanç contrastat en què, si en algun moment ens hem sortit del guió d’allò que seria esperable
per part de la gent, per exemple, en el meu debat amb
el senyor Felip Puig, en el balanç global puguem convenir tots plegats que hem estat fent un servei a la comunitat i a les necessitats concretes dels veïns i les veïnes del Carmel.
El president
Senyor Piqué...
El Sr. Piqué i Camps
Gràcies, senyor president. D’una manera molt breu.
Senyor conseller, com és natural, després d’aquest deSESSIÓ NÚM. 45.1
bat, jo em veig amb l’obligació, en nom del meu Grup
Parlamentari, de mantenir la petició de dimissió, també la petició de responsabilitat d’altres membres del
Govern, però sé molt bé que vostè és lliure de..., diguem-ne, d’acceptar-ho, o el president de la Generalitat és lliure, doncs, de provocar el seu cessament, no?
I no ens correspon a nosaltres aquesta responsabilitat.
Sí que li anticipo que la nostra posició demà en les resolucions tindrà un to, com acostuma a ser, com sempre és, per part del Grup Parlamentari Popular, constructiu, des del punt de vista de les aportacions que
puguem fer a l’hora de prestar l’atenció màxima als
afectats, als veïns, i de prevenir situacions de futur;
però, també, a l’hora de buscar una fórmula que permeti que aquesta imprescindible investigació es porti a
terme i que recuperem, entre tots, la confiança dels ciutadans amb les nostres institucions.
Gràcies.
El president
Gràcies. És el torn, doncs, ara, del Grup Parlamentari
d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Alternativa,
i té la paraula l’il·lustre senyor Joan Boada.
El Sr. Boada i Masoliver
Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats,
vull aprofitar també per saludar els veïns i veïnes del
Carmel que ens estan seguint en aquest debat, alguns
aquí a l’hemicicle, altres a la sala gran i altres, segur,
des de casa seva, i mostrar la solidaritat que tenen, del
nostre Grup Parlamentari, en tot el que està passant.
La meva intenció és dirigir-me als veïns del Carmel, per
un cantó, i al Govern per l’altre, i fer tot un seguit de
reflexions i propostes amb relació a aquestes qüestions.
Vull dir que jo no entraré en qüestions que aquí s’han
debatut i que en aquests moments –en aquests moments– a nosaltres no ens interessen.
Perquè l’objectiu d’aquest Ple, per a nosaltres, d’aquest
Ple extraordinari, era donar resposta als ciutadans de
Catalunya, i ho és, i, en concret, als dels Carmel; o sigui, posar la gent en primer pla. La gent que ha patit i
continua patint aquests dies no mereix ser doble víctima: una, de l’accident, i, l’altra, de perdre protagonisme perquè ho siguin les lluites partidistes, com ha passat avui.
Cal depurar responsabilitats? Sí. Cal saber el que ha
passat? Sí. I, a més a més, posar les bases perquè no es
torni a repetir. Però, sobretot, el que cal és no descansar fins que tot estigui solucionat, que tothom estigui a
casa fins que la llum torni a fer brillar les cares de la
gent del Carmel, una gent orgullosa i orgullosa del barri
tal com és perquè l’han fet ells amb les seves mans.
M’explicava el senyor Fernando González, el dia que
vàrem anar a visitar, el nostre Grup Parlamentari, i ho
explicava orgullós, quan i on va construir la seva primera casa, i de quina manera construïen les cases tots
junts, les persones, sobretot els caps de setmana després
de treballar hores i hores durant la setmana, i que, a més
a més, tots aplegats esmorzaven i continuaven la seva
obra. És un barri de la gent i fet per la gent! I això és el
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
52
que nosaltres volem que continuï essent, amb les reformes, amb els canvis que calgui; però, sobretot, cal tenir en compte, doncs, aquestes qüestions perquè aquestes són imprescindibles, per a la gent, per a ells i també
per a nosaltres.
Per això, per aquestes qüestions creiem que el primer
objectiu són les persones, i per això ho valorarem i
volem valorar com s’ha gestionat la crisi. Continuo
pensant –ho vaig dir en l’anterior intervenció– que s’ha
fet bé, malgrat, i en sóc conscient, que hi ha molts homes i dones del Carmel que no creuen el mateix que jo
acabo de dir, que segur que pensen que hi ha coses que
s’han fet malament, que creuen que no s’han atès, però
jo continuo pensant, escoltant el senyor Nadal, escoltant les actuacions de l’Ajuntament de Barcelona, que
s’han fet moltes i moltes coses, que hi ha hagut una
reacció ràpida de les administracions i, especialment,
de l’Ajuntament de Barcelona, i que, a partir d’aquí, hi
ha hagut una col·laboració i coordinació entre aquestes
dues administracions.
Que es podia millorar? Segur, ho ha dit també el conseller Nadal. Que s’haurien de tenir respostes més ràpides en casos d’emergència d’aquest tipus? Sí, però si
fem un repàs a les actuacions, veiem que són moltes i
molt eficients, des de l’atenció personalitzada, passant
pels reallotjaments, les indemnitzacions, habitatges i
comerços... No em vull estendre, s’ha explicat aquí
moltes vegades, i em sembla que tothom en som conscients, de tota aquesta feina. S’ha de fer tot el que calgui i amb la màxima sensibilitat, i en això hi vull insistir, senyor Nadal, i la resta de membres del Govern,
perquè al més aviat possible puguin estar ja altra vegada a les seves cases les 800 persones que ja poden tornar i, evidentment, la resta que queden fins a arribar a
les 1.057.
També sóc conscient que la confiança es va perdre el 3
de febrer. Ho vaig dir l’altre dia, i és veritat. Es va perdre amb el procés d’allotjament i altra vegada a tornar
a casa i altra vegada tornar a sortir pel perill que hi havia. Ho reconec. Comparteixo aquesta pèrdua de confiança, però també estic ben segur, i es demostra, que el
Govern i l’Ajuntament de Barcelona la recuperen a
marxes forçades, perquè aquesta és la seva obligació, a
través d’actuacions concretes, i que aquesta és l’obligació de tots plegats, fins i tot dels que estem aquí, també, i fins i tot dels que opinem sobre com funciona
aquest debat parlamentari.
El primer objectiu he dit que són les persones. El segon
és la transparència. Jo crec que avui es fa un nou exercici de transparència. Alguns poden pensar que un mes
és massa llarg pel que s’ha fet, però en aquest mes s’ha
fet una compareixença del conseller Nadal i avui un ple
extraordinari a iniciativa del Partit Popular i posteriorment, evidentment, del Govern. I això és una qüestió,
senyor Piqué i senyors de Convergència i Unió, que
m’hauran de reconèixer que això no s’havia fet en actuacions semblants en altres períodes legislatius. No hi
vull entrar; només ho vull citar. Aquesta és una realitat.
A algú li pot semblar que és poc, segur, però, en tot cas,
és molt més del que s’havia fet i s’acosta molt a allò
que entenem tots els ciutadans que vol dir «transparència».
PLE DEL PARLAMENT
Una explicació aquest matí exhaustiva per part del conseller Nadal que ha servit per saber més coses, que ha
demostrat que el Govern ha tingut una dedicació plena
a buscar els orígens de l’accident, però, des del nostre
punt de vista, no n’hi ha prou. El mateix conseller ho
reconeixia aquest matí quan afirmava que el col·lapse es
produeix per una conjunció de diferents causes. Encara no les sabem totes. Per això, cal una comissió parlamentària, amb presència, si cal, de tècnics, que investigui fins al final. Tota la informació que ens ha donat
el conseller s’ha de contrastar, i ho hem de fer amb els
representants polítics i en seu parlamentària, i en aquesta comissió, en presència, hi torno a insistir, de tècnics
o no, haurem d’establir els mecanismes de decisió, adjudicació i control de l’obra pública que s’han de canviar, em sembla que tots ho reconeixem, i, en definitiva, haurem de saber què ha passat en el Carmel, i,
sobretot, perquè no torni a passar més, és a dir perquè
portem a terme totes les mesures preventives possibles
perquè no torni a passar.
I també caldrà saber quines responsabilitats tenen les
empreses, deixem-ho clar, també, que portaven la direcció d’obres i la construcció, i, si cal, si hi ha responsabilitats, passar també tota la informació aconseguida
a la justícia. D’aquesta manera, també farem un pas
més per anar recuperant la confiança dels ciutadans.
I em penso que després de les intervencions del senyor
Mas, sobretot, i també del senyor Maragall, encara cal
més una comissió d’investigació, perquè sentim moltes
coses..., que poder s’hauria d’anar molt més al fons de
tota aquesta qüestió.
No ens fa por cap comissió d’investigació, en un partit
que dóna suport al Govern. Al contrari –al contrari:
estem obligats a tirar-la endavant i estem obligats a ferho d’una manera ràpida i eficient per, hi torno a insistir, recuperar la confiança dels ciutadans.
Hi havia una qüestió que el senyor Nadal en deia les
«causes remotes», l’ha batejat amb les «causes remotes» (l’orador riu), és igual, ha quedat bé, vull dir que
ja ens entenem què vol dir. Jo en dic les «responsabilitats de l’anterior Govern». Ho dic perquè a partir de,
em penso, l’anterior intervenció, la compareixença del
conseller Nadal..., va dir que reconeixia que es podia
haver evitat, no?, i, fins i tot, em penso que va ser titular d’algun mitjà de comunicació. Nosaltres ho compartim: es podia haver evitat.
A partir d’aquí, a partir d’aquesta afirmació, s’ha de
saber quines són les causes i les responsabilitats que
se’n deriven, les properes i les més llunyanes. I en tots
aquests dies, aquest mes, tots hem parlat amb tothom i
amb molt gent, i hem parlat amb tècnics, hem parlat
amb enginyers, hem parlat amb tot un seguit de gent
que en saben molt, molts tècnics que saben molt
d’aquestes qüestions, i tots, molts, ens arribaven a quin
era el moll de l’os de tota aquesta qüestió, i sempre
sortia la paraula «GISA» –«GISA»–, més que GISA, la
manera com funcionava GISA.
El conseller ja n’ha fet una explicació exhaustiva, però
jo li voldria donar dues o tres reflexions, o potser dues
o tres informacions complementàries. Bé, complementàries per a tots plegats, suposo que per al conseller no
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
53
ho són. L’empresa pública GISA, quan estava controlada i governada per Convergència i Unió, es converteix, des del nostre punt de vista, de forma volguda,
evidentment, en un monstre, en un monstre que actua
com una altra administració paral·lela, sense control
polític. He dit «de forma volguda». I quin era el procediment de GISA, amb el vistiplau del Govern de Convergència i Unió i, evidentment, amb un dels protagonistes que ha intervingut aquesta tarda al capdavant del
Departament? Doncs donar la major part de projectes
i direccions d’obres a les mateixes empreses. Però jo les
diré, perquè han sortit: Auding, Ibering, Typsa, TecCuatro... Les veuran vostès en un 70 o un 80 per cent
d’obres donades, o d’obres construïdes, o obres adjudicades. Això quant a direcció d’obres. I quant a constructores: Fomento, COMSA, COPISA, etcètera. I no
en dic algunes, perquè, evidentment, doncs, no hi participaven quasi mai.
Però això no només ho dic jo, això ho reflecteix l’informe que algú ha dit que no se’n parlava massa, jo sí que
en parlaré, l’informe de gestió elaborat pel Govern de
la Generalitat, presentat el desembre passat, que diu que
amb relació al volum de contractes de GISA hi ha, diu
textualment: «Poca diversificació dels adjudicataris,
per la qual cosa els contractes es concentren tant pel
nombre d’expedients com pel seu volum econòmic en
algunes empreses i en algunes persones físiques, arquitectes o enginyers.» Una comissió d’investigació
parlamentària posarà noms i cognoms a aquestes qüestions.
També diu, s’afirma –que no sé si s’ha dit massa avui,
això ho dit el senyor conseller, sí–, que es fraccionen
els contractes per poder utilitzar el procediment negociat, que és un procediment que, d’aquesta manera –un
topall de diners– s’evita el concurs públic, i després es
van fent adjudicacions sense concurs públic, és una
manera d’evitar el concurs públic. El concurs públic si
una cosa positiva té és que és transparent; l’altre, no
tant. El conseller Nadal n’ha fet un exemple, em sembla, amb la resolució feta pel senyor Ticó, exdirector
general i molt citat avui, en què ampliava la redacció
d’un projecte a Typsa, una de les empreses que jo he dit
abans.
Bé, però aquest monstre que jo he dit que era aquesta
estructura de GISA anterior, o del Govern anterior, es
converteix en l’únic client, gairebé l’únic client, d’enginyeries i constructores del país, cosa que provoca una
situació de domini i que s’esdevingui una mena de llei
del silenci que fa que aquestes pràctiques no siguin
denunciades pel sector. No sé si podria acostar-se al que
explicava el conseller Nadal quant a la reacció de la
Cambra de Constructors davant l’anunci del conseller.
Aquesta concentració feia que els projectes i la direcció d’obra fossin dolents, molts dolents, dit per persones que hi entenen, no només pel Grup Parlamentari
d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Alternativa,
sinó per persones, enginyers, que hi entenen i que alguns, evidentment, els han vist. Per què? Perquè se’ls
obligava que es fessin molt de pressa, les feien sempre
els mateixos, amb honoraris baixos, em deien, fins un
40 per cent més baix del que es paga a les obres que fa
l’Estat, les d’aquí, amb terminis d’execució molt curts.
SESSIÓ NÚM. 45.1
En definitiva, un menyspreu al projecte inicial amb la
idea que ja s’arreglarien en el procés de construcció i ja
ho assumiria l’empresa constructora. El senyor Nadal
em penso que ha explicat perfectament que és el que
havia passat en totes les obres de la línia 5. D’aquí l’enfrontament continuat entre l’UTE, la que toqués; la direcció facultativa, la de sempre, gairebé, i GISA.
En definitiva, un sistema de gestió i control de l’obra
pública pervers, sense control polític, que el Govern
actual, evidentment, no pot assumir. No sé si això és el
que volia dir el senyor Puig quan en deia «cercle d’excel·lència», no?, però, en tot cas, poder s’hi deu apropar
bastant.
Això que acabo d’explicar que ningú pensi que és mirar enrere. Això és, també, parlar del Carmel, és constatar una realitat que ha estat una –una–, no la, sinó una
de les causes d’un accident que es podia evitar, i per
això cal, per un cantó, aprofundir més la responsabilitat, i, sobretot, canviar el sistema i proposar-ne un de
nou, com ja ha explicat el conseller.
Però per nosaltres, em sembla que de tota aquesta situació que ja se n’ha parlat molt avui i que en continuarem parlant hi ha tot un seguit de lliçons de què aquest
Govern també ha de prendre nota..., i que ha de començar a actuar.
Estic d’acord amb vostè, senyor Nadal, que la gestió de
l’obra pública s’havia d’haver qüestionat més fermament des del desembre de 2003. Vostè ho ha dit aquest
matí. Caldria haver iniciat abans aquests canvis, ser
molt més ràpids amb canvis que són del tot necessaris.
No s’havia de mantenir, conseller Nadal, l’herència del
passat. Era massa feixuga. Vostè n’era conscient, i per
això ara ens sembla molt positiu que vostè continuï les
reformes –«continuï», dic, que ja les havia començat–
en la contractació, en la gestió i el control de l’obra
pública. Però vull deixar molt clar que, des del nostre
punt de vista, s’havia d’haver començat abans i amb
més contundència. No podem tolerar moltes de les herències que ens ha deixat l’antic Govern de Convergència i Unió.
I, a més a més, hi volem participar, en aquests canvis.
A més a més, ja n’hem fet, de canvis, en altres empreses que tenien una situació semblant, com, per exemple, Adigsa, no?, que ja hi tirem endavant, ja s’hi han
tirat endavant, reformes per què es publiquen, sense cap
tipus de problema, el preu d’adjudicació d’una obra i el
de liquidació. Així es veu claríssimament què és el que
es fa, com es fa i fins on es pot arribar. Transparència,
transparència i més transparència, perquè la gestió pública no admet que s’hagi d’amagar absolutament res,
i per nosaltres això també és prioritari. I això continua
essent parlar del Carmel.
I també, per nosaltres, hi ha una altra lliçó que hauria
d’aprendre el Govern i que, de ben segur, n’ha pres
nota, en tota aquesta situació: millorar la capacitat de
resposta a emergències d’aquest tipus, que potser no ha
estat tan ràpida i efectiva com hauria d’haver estat. I em
sembla que aquest és un element també a tenir en
compte i poder reparar. No només en aquesta, sinó en
emergències semblants que ens poden sortir, necessitem, el Govern necessita, un dispositiu molt ràpid,
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
54
doncs, que hi pugui fer front, tot i que, hi torno a insistir, al llarg dels dies aquest dispositiu s’ha fet ferm, fort
i, a més a més, molt eficient en col·laboració amb
l’Ajuntament de Barcelona.
Hi ha una qüestió que no compartim, senyor Nadal: no
compartim la seva decisió de deixar que els tècnics de
la direcció de l’obra o de l’UTE signin documents acreditatius. Ells han fet l’obra, no poden ser jutge i part.
Han de ser altres persones, altres tècnics, que signin
aquests documents que donen facilitat als veïns, perquè
és possible que nosaltres encara no comprenguem la
situació, és possible..., que vostè hi està molt més a dintre, però, a mi, em costa molt veure aquelles signatures
i darrere el director de l’obra de Geocontrol i TecCuatro, el de l’UTE, que, precisament, pot ser que en
algunes de les seves actuacions, potser, podran tenir
algunes certes responsabilitats; avui vostè ja n’ha insinuat unes quantes, en aquest sentit.
Jo crec que el Govern... Algú ha dit aquí que ja era
hora, o que tot just ara, em sembla que des de Convergència i Unió, es deia, han descobert els barris, o a través de l’actuació del Carmel han descobert els barris.
Home!, a mi, em sembla que no és del tot adequat dir
qüestions com aquestes, perquè el Govern de la Generalitat actual ja coneixia la realitat dels barris des de fa
molt de temps, sobretot perquè hi havia començat a
actuar. No és una retòrica per part meva, sinó que hi
havia començat a actuar a través de la Llei de barris,
una eina importantíssima, insuficient, potser, quant als
diners, és possible que n’hi hauria d’haver més, però,
en tot cas, sí que és eficient..., sinó que, a més a més,
s’ha actuat amb rapidesa. Mentre succeïa això del
Carmel, mentre es feien altres coses, el Govern continuava governant, com deia el president Maragall ahir,
perquè mentre passava això s’actuava amb rapidesa per
solucionar els problemes en el barri del Turó de la
Peira, a Barcelona, el de Mariola, a Lleida, o el barri de
l’Estació de Sallent, que és veritat que hi va haver persones aquí..., on, precisament, durant molts d’anys
–molts anys–, molts, massa, no hi ha aparegut ni el senyor Pujol ni la seva ombra, on durant anys, molts
d’anys, massa anys, allà s’han donat llicències per
construir en una zona totalment inestable i que el Govern de Convergència i Unió no hi havia fet res. Ni tampoc havíem notat la sensibilitat que ha demostrat el
senyor Mas amb el barri del Carmel, que hi estem
d’acord, evidentment..., no l’havia demostrat amb el
barri de l’Estació de Sallent, ni de bon tros. En canvi,
ara, se soluciona el barri de l’Estació de Sallent, el Turó
de la Peira, la Mariola, a Lleida, i, evidentment, també,
al Carmel es fa tot el que és possible i més.
I acabo amb dues reflexions: una, dirigida al Govern,
que estic segur que el senyor Nadal entendrà perfectament, i estic segur que aquesta, com que acabo, serà
una reflexió transversal, espero que a la resta de membres del Govern.
Miri, tots hem de ser capaços –tots– d’ajustar les necessitats i els reptes a les possibilitats i capacitats, també
les econòmiques, que tenim per mostrar un respecte
extrem a les lleis de la natura i a les nostres limitacions,
les de tots..., que tenim per controlar-la. La Terra es
mou..., la natura és molt important. Això ho deia vosPLE DEL PARLAMENT
tè, senyor Nadal, i això és un al·legat mediambientalista.
Això és un al·legat ambientalista, i aquestes són paraules que esperem que siguin també una lliçó per al Govern, no només per al barri del Carmel, no només per
a les obres subterrànies, sinó per a totes les actuacions
que es facin en el territori... De ben segur, si apliquem
aquest al·legat ambientalista que ha dit vostè, senyor
Nadal, segur que les generacions futures ens ho agrairan,
de ben segur.
I una altra –i acabo–, als veïns. Senyores i senyors veïns
i veïnes del Carmel, si us plau, des del nostre punt de
vista, o des d’aquesta tribuna deixin que els digui una
cosa. No dubtin ni un moment que estem al seu costat,
que no pararem fins a solucionar tots els seus problemes,
i, sobretot, si us plau, ens tinguin confiança.
Gràcies, senyor president.
El president
A vostè, senyor diputat. Té la paraula l’honorable conseller.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Molt honorable president, senyores diputades, senyors
diputats. Senyor diputat, és clar que era un al·legat ambientalista, de contingut ambientalista, però no estava
fet, en el moment que ho he fet i per què ho he fet, amb
aquesta finalitat. I a més a més, com l’he fet i quan l’he
fet, l’he fet naixent d’una reflexió que venia d’una geòloga prestigiosa, que en unes notes que havia preparat per a membres del Govern venia a dir: «Potser al
Carmel, entre l’opinió del professor Riba i la dels que
han mostrat una confiança il·limitada en el subsòl del
Carmel, hauria calgut un punt intermedi de sensibilitat
per saber que segons què s’havia d’haver pensat dues
vegades.»
De manera que, evidentment que tenia un punt..., no
era una evasió poètica, ni tan solament una disquisició
ambientalista contra els tècnics, com el senyor Puig en
algun moment ha volgut entendre. De cap manera. Jo
ara, quan vaig a l’Escola d’Enginyers, senyor Puig, dic:
«Aquesta és la meva escola.» Jo dic: «Jo sóc de lletres,
però ara aquesta és la meva escola.» De manera que ha
de quedar molt clar també que amb relació a totes
aquestes qüestions, tot plegat és molt delicat i molt subtil, i requereix justament d’escoltar tots els missatges,
de rebre totes les indicacions de tots els grups parlamentaris, d’assumir-les com a Govern i d’acceptar i
entendre que és veritat que calen a vegades canvis de
ritme, canvis d’escala, propostes radicals..., però li vull
assegurar una cosa, senyor Boada. GISA potser va esdevenir un monstre, però GISA són dues-centes persones, no més. És un gran aparell tècnic administratiu, en
la seva major part molt qualificat, que només espera
que s’acabi de completar un procés de reforma que
n’asseguri els processos administratius i de transparència. Però l’instrument és preciós i segurament no ens
podríem permetre de no tenir-lo, amb les reformes que
calguin, però li ben asseguro que pel que fa a la gestió,
al control de l’obra pública, al control dels comptes
públics i a l’eficàcia per a la realització de l’obra pública, GISA i el conjunt dels seus tècnics ha demostrat, en
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
55
aquests dotze mesos llargs de Govern nou de Catalunya
que ha sabut entomar no tot –no tot–, però sí un bon
grapat de coses que havien quedat malmeses..., o insuficientment abordades en situacions anteriors i que ara
anaven agafant vies de solució.
Per exemple –i el conseller de Justícia ho podria dir–,
la secretària general del meu Departament ho deia,
posant-se gairebé vermella després d’un consell tècnic
el dia que en el mateix moment que es comunicava la
notícia del Carmel, el secretari general de Justícia estava dient en el consell tècnic: «La gestió que ha fet
GISA amb relació als drets de superfície i a les adjudicacions dels edificis judicials, que havien quedat deserts en una gestió anterior, un cop n’hem parlat dues
vegades, ha estat exemplar i eficient.» I la secretària
general deia: «Home, fins i tot m’ha sabut greu, perquè
m’ha semblat que es produïa en un moment que no tocava.»
Però, qui diu això diu que anirem abordant el Pla d’autovies, el Pla d’edificis judicials, el Pla de comissaries,
el Pla de centres de salut i tots aquells centres d’educació que, pel sistema de dret de superfície, haurem de
compartir entre ICF Equipaments i l’empresa pública
GISA.
Naturalment, amb canvis en els gestors, amb més gerents d’obra, amb més directors generals, amb més òrgans de control i amb un lligam polític i d’auditoria
molt més garantit. Sens dubte.
I deixi’m dir també que al llarg del dia hem estat parlant dels veïns del Carmel, de l’atenció a les persones,
de tots els problemes del Carmel. I han anat sortint
noms diversos del govern i del govern de la ciutat, alguns presents aquí des de primera hora del matí. I si en
començar el debat jo no he saludat ni els veïns del
Carmel –que els he saludat només d’arribar, a l’escala–
i no he saludat tants i tants membres del Govern, secretaris generals o directors generals que han estat al peu
del canó sempre i als hotels, informant-los, ho vull fer
ara.
Perquè, per exemple, fóra una brutal injustícia que igual
com hem esmentat només una vegada –i ho hauríem de
fer deu– en Ricard Fernández, o Antoni Segarra, o la
Carmina Llumà, que no esmentéssim l’Oriol Nel·lo, el
Manel Nadal, en Joan Llort, el mateix Jordi Julià, en
Joan Delort, tots els comandaments dels Mossos d’Esquadra, en Xavier Casas, l’Imma, l’Elsa, i tots aquells
que a Boca Nord –a Boca Nord– s’han estat dedicant
hores i hores, dies i dies, matí, tarda i nit, i no han perdut el somriure a la cara –alguna vegada potser sí, alguna vegada potser sí–, que no els agraeixi en nom del
Govern tota, tota la feina que han fet. (Remor de veus.)
Els consellers ja els he citat aquest matí, no?, però pel
que fa a la resta de la gent, vull que quedi clar fins a
quin punt hi ha tanta, tanta, tanta gent que pensa en
vosaltres, treballa per vosaltres i no pararà (l’orador
pica amb el puny a la tribuna) de reunir-se amb vosaltres dematí, tarda i nit, dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte o diumenge, fins que acabem.
I ho farem plegats, i arreglarem aquest problema, i
abordarem futures reformes d’aquest país, que aquest
país necessita.
SESSIÓ NÚM. 45.1
Senyores diputades i senyors diputats, senyor diputat,
moltes gràcies.
El president
El senyor Puig demana la paraula...
El Sr. Puig i Godes
Sí, gràcies, senyor president, per al·lusions reiterades.
Una primera –i seré molt breu–, una primera reflexió
és: s’ha parlat molt de GISA, amb molts qualificatius i
amb moltes valoracions. No hi entraré a fons, perquè
donaria per, segurament, un ple monogràfic o una nova
compareixença. Només manifestar que ens reiterem en
la nostra convicció que l’equip tècnic i professional, i
que l’empresa en si, ha estat un magnífic instrument al
servei de la Generalitat i al servei del país, i que la seva
acció en inversió en infraestructures del país ha estat
sempre al nivell exigit per la societat, que hem estat
construint i que s’està construint en aquests moments.
I vull dir-ho perquè com que s’avancen..., i crec que
serà una de les víctimes, des d’un punt de vista de les
propostes de reforma i de revisió..., una de les víctimes
del que nosaltres entenem que no és el que hauria de ser
l’assumpció de les responsabilitats polítiques i no pas
els processos de reforma.
I la segona, per al·lusions, també, a algun diputat absent
en aquests moments... (Remor de veus.) Sí, per allusions a un diputat absent, em crec, senyor president...,
que puc al·ludir i al·legar al Reglament.
El president
Senyor Puig, acabi...
El Sr. Puig i Godes
Moltes gràcies.
El president
...i en tot cas, prego..., que estem al final d’aquest debat...
El Sr. Puig i Godes
Sí, volia fer referència a les insinuacions que, òbviament, des d’un punt de vista polític han estat retirades
pel president de la Generalitat, però que des d’un punt
de vista dialèctic s’han mantingut durant la resta del
debat. Les insinuacions i les concretes i específiques
mencions al tema de suposades comissions del 3 per
cent, que han estat reiteradament citades pels diferents
grups parlamentaris. Només vull dir –i no hi entraré,
perquè el president ja ha retirat el que ell havia dit–,
però sí que, el que vull dir és que qualsevol insinuació
en aquest sentit, o es porta allà on s’ha de portar, que és
a les instàncies judicials, o evidentment no poden quedar protegides per la inviolabilitat parlamentària.
Moltes gràcies, senyor president.
El president
Acabat el debat, doncs, aquesta presidència fa avinent
que per tal de donar compliment a l’article 124 del
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
56
Reglament, la tramitació de les propostes de resolució
subsegüents a aquest debat serà la següent. El termini
per a presentar les propostes de resolució acabarà demà
a les deu del matí. La comunicació als grups parlamentaris de les propostes admeses es farà a les deu i deu. El
termini per presentar les propostes transaccionals serà
des d’un quart d’onze fins a les onze. La comunicació
als grups parlamentaris de les propostes admeses es
farà a les onze i deu i la comunicació a la Mesa de les
PLE DEL PARLAMENT
propostes de resolució que els grups parlamentaris
vulguin votar separadament s’hauria de fer a dos quarts
de dotze. La sessió per al debat i votació de les propostes començarà –es reprendrà, en aquest cas– a les dotze del migdia.
Se suspèn la sessió.
La sessió se suspèn a les nou del vespre i dos minuts.
SESSIÓ NÚM. 45.1
�Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
57
ANNEX
...\Barcelonès\elcarmel3.dgn 22/02/2005 14:12:49
Gràfic 1
SESSIÓ NÚM. 45.1
PLE DEL PARLAMENT
�24 de febrer de 2005
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Sèrie P - Núm. 36
58
Gràfic 2
PLE DEL PARLAMENT
SESSIÓ NÚM. 45.1
�SESSIÓ NÚM. 45.1
4
4
6
0
11
11
31
31
0
31
1993
36
36
0
36
1994
48
1995
48
48
0
1998
118
118
0
118
1996
Anys
248
248
70
178
1997
259
259
84
175
1998
Nombre Obres Adjud. Edificació
1997
84
1999
95
2001
117
234
353
353
95
258
1999
373
373
97
276
2000
351
351
117
234
2001
TOTAL Nombre Obres Adjud.
2000
97
276
351
350
350
143
207
2002
2002
207
143
350
2003
254
272
530
526
254
272
2003
530
3
TOTAL Nombre Obres Adjud.
4
0
6
11
1992
0
1996
175
258
373
Nombre Drets de Superfície Adjud.
Total Nombre Obres Adjud.
1995
48
48
70
178
259
353
1
0
4
Nombre Obres Adjud. Edificació
1991
6
1994
36
36
Nombre Obres Adjud. Obra Civil
1993
31
31
118
118
248
Nombre d'Obres Adjudicades 1990-2004
Nombre Concessions Adjud.
4
1992
11
11
1990
1991
6
6
GISA
Import (Milers €)
Nombre Obres Adjud. Obra Civil
1990
0
100
200
300
400
500
600
286
-
-
286
128
158
2004
* Sense RAM
3.004
3
1
3.000
988
2.012
TOTAL
2004
128
158
286
Sèrie P - Núm. 36
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
24 de febrer de 2005
59
Gràfic 3
PLE DEL PARLAMENT
�PLE DEL PARLAMENT
0
723
8.418
8.429
5.952
10.987
6.674
10.806
12.736
15.987
Total Nombre Adj. Direccions
Nombre Adj. Direcc. Edificació
0
0
3
3
723
1994
5.952
16
16
8.418
8.418
1992
29
29
8.429
8.429
1993
Import Adj. Direcc.Obra Civil
1993
8.429
40
40
5.952
5.952
1994
1995
10.987
44
44
10.987
10.987
1995
1996
6.674
40
40
6.674
6.674
1996
349
211
138
15.987
8.105
7.881
1999
1999
8.105
7.881
345
150
195
16.642
7.117
9.525
2000
17.688
370
178
192
37.468
8.127
29.341
2001
2001
8.127
Total Import Adj. Direccions
2000
7.117
9.525
Adjudicació Direcció d'Obra Línia 9
157
95
87
153
62
66
12.736
3.314
4.648
10.806
9.422
1998
1998
3.314
6.158
1997
Import Adj. Direcc. Edificació
1997
4.648
9.422
-
473
293
180
25.485
11.274
14.211
2002
32.889
848
620
228
75.716
20.584
55.132
2003
2002
11.274
14.211
25.485
5.467
505
378
127
26.296
14.277
12.019
2004
2003
20.584
55.132
75.716
3.372
2.012
1.360
262.318
77.446
184.872
TOTAL
2004
14.277
12.019
26.296
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Nombre Adj. Direcc. Obra Civil
Total Import Adj. Direccions
0
723
0
Import Adj. Direcc. Edificació
1991
1990
1992
8.418
GISA
1991
723
Import Adj. Direcc.Obra Civil
1990
0
10.000
6.158
29.341
30.000
20.000
37.468
16.642
Imports d'Adjudicació de Direccions d'Obra 1990-2004
40.000
50.000
60.000
70.000
80.000
24 de febrer de 2005
Sèrie P - Núm. 36
60
Gràfic 4
SESSIÓ NÚM. 45.1
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Debat general sobre l'acció política i de govern en relació amb l'evolució dels fets del barri del Carmel, de Barcelona, i amb les conclusions de l'expedient informatiu obert arran d'aquests fets (tram. 255-00002/07).
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Nadal Farreras, Joaquim
Mas, Artur
Puig, Felip
Benach, Ernest
Type
The nature or genre of the resource
Intervenció al Parlament
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
El Carmel
Obres públiques
Catalunya
Barcelona
Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Diari de sessions del Parlament de Catalunya de la sessió dedicada a la crisi del Carmel.
VII legislatura. Quart període. Sèrie P - Número 36
Dijous, 24 de febrer de 2005
Sessió núm. 45, primera reunió
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de sessions del Parlament de Catalunya
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-02-24
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Debats
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/2673/BolAnUrb_1975_n2_CumplimientoInversion_PM_LD.pdf
c94f6acc5c883ec8d1b5a8160f0ae5fc
PDF Text
Text
BOLETIN DE ANALISIS URBANO
Gabinete Téenieo de ~maeión
del Ayuntamiento de&reelona ~~~~
No2 Otoño 75
~~,~
•
.~
SUMARIO
Artículos. F. Hernández Gutiérrez y Juan B. López Cayetano: Informes sobre la polución atmosférica en Barcelona durante el año 1974.
Alberto de Rovira Mola, en torno a la coordinación integradora horizontal de las Haciendas municipales.
F. Aramburo: Una metodología para la determinación indirecta de la renta a nivel Municipal, Comarcal o Metropolitano.
P. Maragall, la dualidad productor-ciudadano en el programa de actuación municipal.
Notas.
P. M.: Cumplimiento de la inversión municipal programada
1963-68, 1969-74.
Datos.
M. G. C.: Relació d'Associacions de Velns que publiquen revistes o
butlletins.
J. G. D.: Indice de desvalorización de la peseta en Barcelona.
�Cun1plimiento de la znverszon municipal programada
1963-68, 1969-74
P. M.
El primer período de seis años comprende los
programas provisionales 1963-64 y 1965-68: el
segundo período de seis años coincide con el programa 1969-74. La inversión total en el primer
período fue de 10.000 millones y en el segundo de
22.000 millones, en pesetas corrientes. En pesetas
contantes de 1969 los totales son, respectivamente, de 12.000 y 18.000 millones, es decir, un promedio de 2.000 millones/año en el primer período y de 3.000 millones/año en el segundo.
«Vialidad» es el sector con prioridad absoluta
en 1969-74, frente a «Transportes» en 1963-68.
La inversión en «Urbanismo y vivienda», baja de
año en año, excepto en 1974.
En términos globales el grado de cumplimiento
de! programa fue más satisfactorio en 1969-74
(79 % ), que en el período anterior. En pesetas
constantes, los resultados ya no son tan halagüeños (64% de cobertura de lo programado).
La dispersión del grado de cumplimiento es
menor en 1963-68. La programación 1969-74 fue
en este sentido, menos «eficaz»: la estructura prevista de la inversión fue menos respetada que en
el período anterior.
Las causas de incumplimiento no pueden atribuirse, en general, a los presupuestos extraordinarios, pues la serie de grados de cumplimiento sin
tales presupuestos (que publica anualmente la Memoria del G. T. P.) no es superior al indicado
79 %, excepto en un año (1972). Si excluimos el
sector transporte de esa serie, en cambio, sí que
es mejor el grado de cumplimiento de la programación sin presupuestos extraordinarios.
Conviene hacer una aclaración en cuanto a la
política de suelo (incluida en Urbanismo y vivienda). Las cifras anuales en descenso, relativas a la
inversión realizada, no concuerdan aparentemente
con los datos de adquisición de suelo a título oneroso que se publican en las Memorias del G. T. P.
y eme muestran un progreso sustancial (excepto en
1974, véase Tabla 0). Ello se debe a que tales
datos de adquisición de suelo incluYen tanto las
adquisiciones pagadas por el Ayuntamiento como
las financiadas por concesionarias o contratistas
(segundo cinturón, accesos a túneles del Tibidabo),
en tanto que los datos de inversión excluyen la
mayoría de estas últimas.
TABLA O
Adquisición de suelo a título oneroso
Viales
Ptas.
1969
1970
1971
1972
1973
1974
Total
Has.
-121,2
--
212,3
143,3
252,0
782,2
237,8
0,29
0,07
13,36
21,48
1,82
-1.748,8
-37,02
Esp. verdes
Ptas.
Has.
--24,3
44,0
67,5
61,8
122,2
123,2
Equipos
Has.
Ptas.
-22,0
--
29,5
95,4
49,1
25,8
30,8
0,51
3,17
1,65
18,77
3,95
---
--
--
252,6
24,10
9,64
37,2
18,2
26,2
93,4
63,7
-443,0
- -238,7
Vivienda
Ptas.
Has.
No se dispone de datos completos. Valores en millones de pesetas.
49
--
5,69
-
--
0,10
0,21
-0,31
-
Total
Ptas.
Has.
-161,5
258,8
311,9
363,0
930,3
395,7
-2.427,2
-
-38,9
21,6
41,2
114,9
102,7
- 319,3
�TABLA 1
Inversión realizada por sectores 1969-74 (millones de pesetas corrientes)
1969-74
Total
%
627,9
1.483,8
2,8
6,7
1969
1970
1971
1972
1973
1974
1970-74
Total
%
Servicios generales
Cultura
Sanidad y asistencia
social •
116,7
179,7
94,1
229,5
126,1
296,11
113,2
259,4
106,1
390,1
71,7
128,3
511,2
1.304,7
2,5
6,5
139,3
214,2
207,6
210,8
206,6
242,1
1.081,3
5,4
1.220,6
5,5
IV. Urbanismo y vivienda
V. Vialidad •
VI. Zonas verdes y deportivas
473,4
560,8
435,0
1.146,0
463,0
1.870,4
460,1
2.275,6
397,8
1.806,5
482,2
1.819,6
2.238,9
8.918,1
11,1
44,3
2.712,3
9.478,9
12,2
42,8
101,9
290,0
268,3
196,4
260,0
78,3
1.093,0
5,4
1.194,9
5,6
32,9
32,5
32,7
23,9
234,2
92,2
415,5
2,1
447,5
2,0
377,8
45,8
568,3
23,4
400,2
65,1
694,8
292,11
741,9
56,5
607,2
1.103,5
3.012,4
1.541,3
14,9
7,6
3.390,2
1.587,1
15,3
7,2
2.027,9
3.033,2
3.730,2
4.527,2
4.199,7
4.625,8
20.116,1
100,0
22.144,0
100,0
l.
n.
m.
vn.
vm.
Abastecimiento
Transportes y circu!ación.
IX. Otros
Total
TABLA 1 bis
Inversión realizada por sectores 1969-74 (millones de pesetas constantes 1969)
1 Servicios generales
11 Cultura
111 Sanidad y Asistencia Social
.
IV Urbanismo y Vivienda
V Vialidad
VI Zonas verdes y deportivas
.
vn
vm
Abastecimiento
Transportes y circulación
IX Otros •
Total •
Notas: lndice desvalorización
1969
1970
1971
1972
1973
1974
Total
%
116,7
179,7
139,3
88,7
216,4
202,0
110,6
260,3
182,1
92,3
211,4
171,8
77,4
284,11
150,8
45,3
81,1
153,0
531,0
1.233,7
999,5
2,911
6,91
5,60
473,4
560,8
101,9
410,2
1.080,7
273,5
406,0
1.640,3
235,3
375,1
1.854,6
160,1
290,4
1.318,7
189,11
305,2
1.150,0
49,5
2.260,3
7.605,1
1.010,1
12,70
42,6
5,66
32,0
377,8
45,8
30,6
535,9
22,1
28,7
351,0
57,1
19,5
566,3
238,6
171,0
541,6
41,3
58,3
383,7
697,4
340,1
2.756,3
1.102,3
1,91
15,4
6,2
2.027,4
2.860,1
3.271,4
3.689,7
3.065,11
2.923,5
17.837,9
100,00
1,00
0,943
0,877
0,81 5
0,730
0,632
NOTAS: Fuente: Memorias G .T. P . 1970-74; Coste Analíticos 1969.
- La inversión del año 1969 (igura en In fuente en un formato distinto en cuanto a la clasificación sectorial: parte de la
inversión en Vialidad (Obras Conjuntas) y Zonas verdes (Nuevos espacios verdes) figura incluida en el apartado de Urbanismo.
- ConteJtldo de los grandes sectores:
T. - Administración general; Policía Municipal; Extinción de incendios (y en 1969 Parque Móvil).
II. - Enseñanza: M useos (Zoo); Otros actividades.
liL - Salud Público y Asistencia Médica; Asistencia Soc.ial; Cementerios; Pompas Fúnebres.
IV . - Planteamiento urbanfstico; Gestión urbarusticn; Absorción suburbios y vivienda.
V. - Estructuras viales; Alcantarillado; Pavimentación; Alumbrado.
VI. - P arques y J ardines; Nuevo espacios verdes ;Instalaciones deportivas .
VII. - Abastecimiento de Agua; Mercados centrales y Matadero; Mercados zonales.
VU1. - Transportes de superficie; T ransportes subterráneos; C irculación.
IX. - Limpie7.a viarin; Recogida y tratamiento basuras: Depuración aguas residuales.
50
�TABLA 2
Inversión realizada y prevista por sectores 1969-74 (millones de pesetas corrientes)
Realizada
Total
1969-74
Prevista
Total
1969-74
(1)
1 Servicios generales
n
Cultura
111 Sanidad y Asistencia Social
IV
V
VI
VII
VIII
IX
%
(2)
%
Grado
de
cumplimiento
Desviación
(1)/(2)
% (1)- % (2)
627,9
2,8
720,6
2,6
0,87
1.483,8
6,7
1.609,5*
5,8
0,92
1.220,6
5,5
1.018,8
3,6
1,19
+ 0,2
+ 0,9
+ 1,9
.
2.712,3
12,2
5.385,7
19,3
0,50
-7,1
. ..•.
9.478,9
42,8
9.369,4
33,5
1,01
+ 9,3
Zonas verdes y deportivas
1.194,9
5,6
5,6
0,76
0,0
Urbanismo y Vivienda .
Vialidad .
1.563,8**
447,5
2,0
814,7
2,9
0,54
-0,9
Transortes y Circulación
3.390,2
15,3
5.810,4
20,8
0,58
-5,5
Otros (limpieza)
1.587,1
7,2
1.645,0
5,9
0,96
+ 1,3
Total . . . .
22.144,0
100,0
27.938,3
100,0
0,79
Abastecimiento
'''
''"'
/
/
Sin Zoo.
/
Con Zoo y Nuevos espacios verdes
TABLA 2 bis
Inversión realizada y prevista por sectores 1969-74 (millones de pesetas constantes 1969)
Realizada
1
11
m
IV
V
VI
VIl
VIII
IX
Servicios generales
531,0
Cultura
Sanidad y Asistencia Social
Prevista
720,6
Grado de Cumplimiento
(1)/(2)
0,74
1.233,7
1.609,5
0,77
999,0
1.018,8
0,98
Urbanismo y Vivienda
2.260,3
5.385,7
0,42
Vialidad
7.605,1
9.369,4
0,81
Zonas verdes y deportivas
1.010,1
1.563,8
0,65
Abastecimiento
340,1
814,'7
0,42
Transportes y Circulación
z.756,3
5.810,4
0,47
Otros (Limpieza)
1.102,3
1.645,0
0,67
17.837,9
27.938,3
0,64
Total
.
;)1
�TABLA 3
Inversión realizada por sectores 1963-68 (millones de pesetas corrientes)
1963
1
11
1964
1965
1966
1967
1968
Total
%
Senicios generales
42,9
43,7
20,7
38,3
65,2
88,5
299,3
3,0
Cultura
61,7
53,6
102,5
86,4
159,5
193,8
657,5
6,6
36,3
33,5
65,9
104,1
121,7
118,9
480,4
4,8
258,4
367,4
366,0
313,7
248,3
281,4
1.835,2
18,5
178,9
212,0
306,1
470,0
427,5
496,0
2.090,5
21,1
115,5
39,2
79,6
76,0
96,7
104,4
511,4
5,2
326,4
325,0
336,6
324,0
114,7
95,4
1.522,1
15,4
220,1
201,5
218,2
283,5
384,9
841,6
2.149,8
21,7
64,1
64,1
64,1
39,4
123,3
355,0
3,6
1.340,0
1.559,7
1.760,1
1.657,9
2.343,3
9.901,2
100,0
111 Sanidad v Asistencia Social
IV Urbanismo y Vivienda
V Vialidad
VI Zonas verdes y deportivas
VIl Abastecimiento
VIII Transportes y circulación
IX Otros senicios urbanos
Total •
1.240,2
TABLA 3 bis
Inversión realizada por sectores 1963-68 (millones de pesetas constantes 1969)
1963
1 Senlcios generales
11
.
Cultura
111 Sanidad y Asistencia Social
IV Urbanismo y Vivienda
V
Vialidad
VI Zonas verdes y deportivas
VII Abastecimiento
Vlll Transportes y circulación
IX
.
...
1965
1966
1967
1968
Total
%
63,6
59,2
25,1
44,5
70,7
91,1
354,2
3,0
91,4
72,6
124,5
100,5
173,1
199,6
761,7
6,4
53,8
45,6
80,1
121,1
132,0
122,4
555,0
4,7
382,9
497,5
444,7
364,8
269,4
289,8
2.249,1
19,0
265,1
287,0
371,9
546,6
463,8
510,9
2.445,3
20,7
171,1
53,1
96,7
88,4
104,9
107,5
621,7
5,3
483,7
440,0
409,0
376,8
124,4
98,3
1.932,2
16,4
326,2
272,8
265,1
329,7
417,6
866,8
2.478,2
21,0
86,8
77,9
74,5
42,7
127,0
408,9
3,5
1.814,4
1.895,0
2.047,0
1.798,8
2.413,6
11.806,8
100,0
Otros servicios urbanos
Total •
1964
1.838,0
;) 2
�TABLA 4
Inversión realizada y prevista por sectores 1963-68 (millones de pesetas corrientes)
1 Servicios generales
11
Cultura
111 Sanidad y Asistencia Social
IV
V
VI
Desviación
%(1)-%(2)
Realizada
(1)
%
Prevista
(2)
299,3
3,0
314,8
2,2
0,95
+ 0,8
657,5
6,6
903,7
6,3
0,73
+ 0,3
480,4
4,8
689,5
4,8
0,70
%
Urbanismo y Vivienda .
1.835,2
18,5
2.895,0
20,3
0,63
-1,8
Vialidad •
2.090,5
21,1
3.348,4
23,5
0,62
-2,4
511,4
5,2
463,1
3,2
1,10
+ 2,0
1.522,1
15,4
1.922,7
13,5
0,79
+ 1,9
2.149,8
21,7
3.294,8
23,1
0,65
-1,4
355,0
3,6
422,4
3,0
0,84
+0,6
9.901,2
100,0
14.254,4
100,0
0,69
Zonas verdes y deportivas
VII Abastecimiento
VIII Transortes y Circulación
IX
Grado
de
cumplimiento
(1)/ (2)
Otros servicios urbanos
Total .
TABLA 4 bis
Inversión realizada y prevista por sectores 1963-68 (millones de pesetas constantes 1969)
Realizada
(1)
VI
VII
Desviación
%(1)-%(2)
3,0
426,2
2,2
0,83
+ 0,8
6,4
1.223,6
6,3
0,62
+ 0,1
555,0
4,7
933,6
4,8
0,59
-0,1
Urbanismo y Vivienda .
2.249,1
19,0
3.919,8
20,3
0,57
- 1,3
Vialidad .
2.445,3
20,7
4.533,7
23,5
0,54
-2,8
621,7
5,3
627,0
3,2
0,99
+ 2,1
1.932,2
16,4
2.603,3
13,5
0,74
+ 2,9
2.478,2
21,0
4.461,2
23,1
0,55
-2,1
408,9
3,5
571,9
3,0
0,71
+ 0,5
11.806,8
100,0
19.300,5
100,0
0,61
Zonas verdes y deportivas
Abastecimiento
VIII Transortes y Circulación
IX
%
761,7
111 Sanidad y Asistencia Social
V
Prevista *
(2)
354,2
1 Servicios generales
11 Cultura
IV
%
Grado
de
cumplímiento
(1)/ (2)
Otros servicios urbanos
Total •
q
Se aplica el índice de desvalorización para 1964 (previsiones 1963-64 y 1965-68).
s:3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02.02. Gabinet tècnic de programació
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1965-1978
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Cumplimiento de la inversión municipal programada 1963-68, 1969-74
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Ajuntament de Barcelona
Gestió pública
Administració local
Gabinet tècnic de programació
Economia
Barcelona
Description
An account of the resource
n.2 Otoño 75, p. 49-53
Source
A related resource from which the described resource is derived
Boletín de análisis urbano
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1975-10
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 796
Articles