1
10
38
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2843/20011127_CATALUNYA_I_L_AUTOGOVERN_PERSPECTIVA_2008.pdf
be6e1a666261cd538694b52602320f45
PDF Text
Text
,
COMISSIO D'ESTUDI PER A
L'APROFUNDIMENT DE
L'AUTOGOVERN
I
PROPO.STA D~INFORME
lniciativa-Verds
per Catalunya
A
1•
Esquerra Republicana de Catalunya
Grup Parlamentari
•
Grupf'eriamenilari
s oclaUeto..Cluta dana pel Oanvl
�CATALUNYA I L'AUTOGOVERN: PERSPE CTIVA
2008
Sumari
I.
PRESEN TACIO
II.
LES RECOM ANACIO NS DE LA COMIS SIO
1. Actualitzar la definici6 de les competencies de la
Generalitat i del seu exercici
2. Revisar la regulaci6 de les instituci ons propies de la
Generalitat i del govern local a Catalunya
3. Refon;ar la posici6 de la General itat com a part de
l'Estat
4. Instituci onalitza r la presencia de la General itat en la
Uni6 Europea
en l'ambit de les relacions
internacionals
5. Garantir el reconeixement dels aspectes simbolics
culturals de l'Estat plurinacional
6. Establir els drets i els deures d~ls ciutadans de
Catalunya
III.
CONSID ERACIO NS FINALS
2
�I. PRESENTACIO
1. El treball de la Comissi6 ha tingut per objectiu l'avaluaci6 del rendiment
de l'autogovern i la proposta de Hnies de reforma per a millorar-lo, d'acord
amb la Resoluci6 343/VI, aprovada pel Pie del Parlament en data 14 de
novembre de 2000 (BOPC 117).
2. Es opini6 de la Comissi6 que l'equilibri assolit pel pacte que culminava
la transici6 democratica, amb renuncies per totes les parts, ha produ'it el
periode mes llarg i ha suposat significatius avenc;os en el nivell
d'autogovern de Catalunya. Tanmateix, la Comissi6 constata que no s'han
desenvolupat
estatutaris
comparegut
totes
(vegeu
davant
les
potencialitats
dels
els informes presentats
la
Comissi6).
A
textos
pels
mes,
constitucionals
experts
les
que
i
han
circumstancies
socioeconomiques, politiques, tecnologiques i culturals del darrer quart de
segle han modificat de manera substantiva el context en que Catalunya ha
d'exercir la seva capacitat politica. La intensificaci6 de les dinamiques
integradores a escala europea i mundial i en paral·lel el reforc;ament
d'identitats i solidaritats de caracter nacional i local han de ser recollides
en la proposta d'aprofundiment de l'autogovern que es fa en aquest
Informe.
3. La Comissi6 considera que la posta al dia de l'autogovern de Catalunya
es justifica tambe en la necessitat de facilitar l'elaboraci6 de les politiques
avanc;ades que el pais exigeix i que han de donar a la nostra societat mes
cohesi6, mes justicia i mes benestar. No es d'estranyar, per tant,
l'existencia de l'aspiraci6 d'una majoria social catalana a una major
capacitat d'autogovern, tal com revela el suport electoral obtingut per les
forces politiques que han proposat l'extensi6 d'aquest autogovern i tal
com es manifesta tambe en els estudis d'opini6 sobre la questi6.
4. La Comissi6 avanc;a una serie de propostes de reforma normativa,
d'actuaci6 jurisdiccional o d'iniciativa politica. Aquestes recomanacions
s'inspiren en principis com la plurinacionalitat de l'Estat, la subsidiarietat o
proximitat, l'autonomia territorial i local i la solidaritat. Aquests principis
3
�deriven dels Tractats de la Uni6 Europea, de la seva Carta de Drets
Fonamentals, de la Carta europea de l'Autonomia local, de la Constituci6
de 1978 i de l'Estatut de 1979. Amb aquestes propostes, la Comissi6
estima que poden ser corregides moltes de les carencies del sistema
actual i millorar-ne els resultats en benefici de la societat catalana.
Finalment, l'Informe de la Comissi6 conclou amb unes consideracions
sobre les mesures disponibles i el ritme d'aplicaci6 de les seves propostes.
5. L'Informe de la Comissi6 no fa referencia al sistema de financ;ament de
l'autogovern, tot i tenir una importancia decisiva quan
es tracta
d'aprofundir l'autonomia catalana. Altres iniciatives parlamentaries sobre
el tema han portat la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de
l'Autogovern a no tractar la q0esti6 del financ;ament en aquest Informe.
Per la mateixa ra6, la Comissi6 nomes ha considerat de forma somera les
questions referides a l'ordenaci6 territorial que actualment s6n objecte del
treball d'una ponencia parlamentaria especial.
6. La Comissi6 ha tingut molt en compte les aportacions que en els
darrers anys ha fet la doctrina juridico-publica sobre la materia, tant la
que s'ha elaborat entorn de l'Institut d'Estudis Autonomics, com la que
han produ"it els Departaments i Instituts de les Universitats catalanes. La
Comissi6 agraeix la contribuci6 de totes les persones que han col•laborat
amb la mateixa en el curs dels seus treballs. De manera especial, reconeix
la contribuci6 que han fet les persones que han comparegut durant les
seves reunions en qualitat d'experts i l'Informe preparat pel Lletrat de la
Comissi6. Les seves aportacions han estat de gran utilitat.
4
�II. LES RECOMANACIONS DE LA COMISSIO
Les recomanacions de la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de
l'Autogovern afecten a diversos ambits de la nostra organitzaci6 polftica.
Aquests ambits s6n exposats a continuaci6 en sis apartats, amb indicaci6
dels objectius espedfics i dels instruments jurfdics i polftics que poden
contribuir al seu assoliment.
1) Actualitzar la definici6 de les competencies de la Generalitat i del
seu exercici
2) Revisar la regulaci6 de les institucions de l,a Generalitat i del govern
local a Catalunya
3) Reforc;ar la posici6 de la Generalitat com a part de l'Estat
4) Institucionalitzar la presencia de la 'Generalitat en la Uni6 Europea i
en l'ambit,de les relacions internacionals
I
5) Garantir el reconeixement dels aspectes simbolics i culturals de
l'Estat plurinacional
6) Establir els drets i els deures dels ciutadan~ de Catqlunya
I
'.
I
1. Actualitzar la definici6 de les competencies ,de la Generalitat i
del
seu exercici
1. La Comissi6 considera que les inte'rpretacions extensives del bloc de la
constitucionalitat 1 la concepci6 expansiva de la legislaci6 basica i de les
lleis organiques han a·l terat el repartiment competencial previst en els
I
'
!
I
textos de la Constituci6 espanyola (CE) i l'Estatut d'Autonomia de
Catalunya (EAC) i han produ'it una reducci6 de les potencialitats
"
'
'
d'autogovern contingudes en els textos esmentats. Per altra part,
l'abandonament practicat pel legislador• autonomic en el desplegament
d'algunes de les seves competencies o determinades renuncies a utilitzar
la via jurisdiccional davant del Tribunal Constitucional (TC) han restringit
tambe l'exercici de l'autogovern. Es necessari, per tant, actualitzar la
definici6 de les competen<;:ies autonomiques en funci6 de l'experiencia
5
�acumulada,
sense
alterar el
caracter obert
dinamic del
model
constituciona I.
2. Mes en concret, la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de
l'Autogovern considera que ~al apuntar a q'uatre objectius, que s'han de
traduir en decisions autonomes de la Generalitat o en decisions conjuntes
de la Generalitat, i de l'Estat. Aquests objectius s6n els segOents:
a) Desplegar les competencies legislatives reconegudes en l'Estatut i que
no s6n objecte de contro'versia
b) Desplegar les competencies executives, procedint a
-
requerir de l'Estat la culminaci6 dels traspassos pendents
-
enfortir les instancies polftico-·a dminiitratives territorials mes properes
'
als ciutadans, transferint competencies i recursos de l'Estat a la
Generalitat i d'aquesta als governs locals
I
-
actiyar les competencies de la Generalitat pel que fa a l'Administraci6
'
'
de Justicia
-
adscriure
''
la
potestat
reglamentaria
plena
a
les
compet~ncies
executives
-
avam;ar en la transferencia de l'execuci6 de competencies· propies de
l'Estat a l'Administracio de la Generalitat
c) Recuperar plenament el repartiment cornpetencial Estat-Generalitat
establert a la CE i lfEAC, procedint a
-
fer efectives les previsions estatutaries n<;> realitzades (per exemple, en
materia d'administraci6 de justi,cia, demarcacions judicials, notarials i
registrals, medi ambient, gesti6 d(infrastructures d'interes general,
participaci6 de la Generalitat en entitats i empreses estatals, etc.)
-
activar· la participaci6 de la Generalitat en l'ambit de l'ordenaci6
general de i''activitat economica (CE art. 131), que emmarca les
competencies exclusives de la Generalitat en aquest camp (EAC art.
12)
6
�-
promoure la
revisi6
de l'abast de les lleis organiques en el
desenvolupament i l'exercici dels drets fonamentals i del regim
electoral general
-
promoure la revisi6 de l'abast formal i material de la legislaci6 basica
estatal, que no hauria de desbordar l'establiment de principis o regles
fonamentals
-
promoure la revisi6 de l'abast de la noci6 d'interes general com a
criteri
de
repartiment
competencial
(per exemple,
en
materia
d'infrastructures), per tal que en l'apreciaci6 de l'existencia d'aquell
interes intervingui tambe el govern autonomic
-
promoure la revisi6 de l'abast del principi de territorialitat com a lfmit
de l'exercici de competencies autonomiques, substituint la concepci6
inspirada en una desconcentraci6 administrativa per una concepci6
decidida
d'autonomia
territorial
que
simplifiqui
tambe
l'acci6
administrativa
-
promoure la revisi6 de l'abast de les competencies transversals (per
exemple, foment de l'activitat economica), per tal que ' no produeixin
una desvirtuaci6 del repartiment competencial i es converteixin en
obstacle per al disseny de polftiques efectives i eficients en determinats
sectors
d) En el mare constitucional i estatutari. procedir a l'ampliaci6 de les
competencies de la Generalitat, admetent la singularitat de la distribuci6
competencial i avanc;ant cap a convertir-la en actor principal de la
legislaci6 i execuci6 en fT1ateries ,com les segUents:
- regulaci6 de les institucions d'autogovern
I
- regim jurfdic i organitzaci6 del govern local
- organitzaci6 territorial
- manteniment de la seguretat publica i policia
- llengua
- ensenyament
- medi ambient
7
�- migracions
- cutLt ra, mitjans de comunlcaci6 i esport
- organitzaci6 de l'administraci6 de justfcia
- funci6 publica notarial i registral
- legislaci6 electoral autonomica i local i consultes populars
- foment de l'activitat economica general
3. Aquests quatre objectius impliquen actuacions diferents. En alguns
casos, l'actuaci6 se situa en l'ambit estrictament catala, per exemple,
quan es tracta d'activar una capacitat legislativa de la Generalitat encara
no exercida, tot i tenir una competencia indiscutida sobre la materia. En
altres casos, es tracta d'emprendre actuacions en l'ambit estatal, establint
acords amb el Govern ~e l'Estat, fent us de la iniciativa legislativa o
recorrent als instruments jurisdiccionals.
La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern enumera, per
tant, les actuacions relacionades amb cadascuna dels objectius anteriors i
seguint el mateix ordre.
a) Respecte del desplegament normatiu de l'Estatut, la Comissi6 d'Estudi
per a l'Aprofundimen t de l'Autogovern recomana:
-
Impulsar
la
iniciativa
legislativa
en
materies
de
competencia
reconeguda i no abordada fins ara pel Parlament catala: per exemple,
ordenaci6 de l'ensenyament, recerca, poHtica familiar, ordenaci6 del
sector industrial o regim electoral
-
Activar les previsions estatutaries no implementades en materia de
delegaci6 o gesti6 de competencies,
per exemple,
la clausula
subrogatoria en materia de just1cia o'' de gesti6 d'infrastructure s
d'interes general
8
�b) Respecte de l'assumpci6 de competencies executives, la Comissi6
d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern recomana:
-
Impulsar la intervenci6 de la Comissi6 Mixta per a completar els
traspassos pendents i, en cas de desacord en la Comissi6 Mixta, insistir
en el conflicte de competencia davant del TC o atribuint facultats en
aquest punt a un Senat reformat. Es recomana impulsar la modificaci6
de la LOTC, per tal que incorpori un procediment espedfic per a
resoldre les situacions de desacord en aquesta materia
-
Adequar progressivament l'administraci6 periferica de l'Estat al nivell
de competencies realment exercides per aquesta en l'ambit territorial
catala i promoure la unificaci6 de l'atenci6 administrativa al ciutada a
traves dels acords institucionals que corresponguin, per la via de l'art.
150.2 CE i reformant la LOFAGE (Llei 6/1997)
-
En el mare de la revisi6 de les lleis d'ordenaci6 territorial, instituir la
demarcaci6 de la vegueria com a ambit de descentralitzaci6 de la
Generalitat i de cooperaci6 municipal, promovent, quan s'escaigui, la
reforma de la legislaci6 estatal sabre regim local per al reconeixement
d'aquesta demarcaci6 per part de l'Estat
-
Exercir per part de la Generalitat la potestat reglamentaria que Ii
pertoca quan es tracti de les seves competencies executives i rec6rrer
als instruments jurisdiccionals adequats quan aquesta potestat sigui
enva"ida competencialment pel govern de l'Estat
c) Respecte de la recuperaci6 del repartiment competencial potencialment
incorporat a la CE i a l'EAC, la Comissi6 recomana:
-
Instar -mitjan~ant l'acord polftic o l'actuaci6 jurisdiccional davant del
TC-
la
recuperaci6
d'una
interpretaci6
no
expansiva
de
les
competencies estatals en la normativa basica i les lleis organiques, aixi
com de les competencies transversals (per exemple: legislaci6 sabre
RTVE, bases del reglm local, dret a l'educaci6, sistema educatiu,
comer~ minorista, sanitat, poder judicial, espais naturals)
9
�-
Impulsar, quan s'escaigui, la iniciativa legislativa del Parlarnent davant
les Corts per a reformar les lleis estatals quan puguin limitar les
potencialitats de l'autogovern
-
Instar la modificaci6 de la normativa estatal pertinent pel que fa a la
definici6 dels principis de territorialitat i interes general i establir
convenis amb altres Comunitats Autonomes (CCAA), quan els Hmits de
la territorialitat puguin significar un obstacle a l'adequada prestaci6 de
serveis i funcions de titularitat autonomica
-
Insistir en la conveniencia d'interposar recurses d'inconstitucionalitat
en cas de nova legislaci6 estatal restrictiva de la interpretaci6 de la
competencia autonomica
d) Respecte de l'ampliaci6 de competencies estatutaries, la Comissi6
recomana:
-
Incorporar a l'Estatut -mitjanc;ant la seva reforma- les competencies
sobrevingudes despres de la seva aprovaci6 (policia de transit, mitjans
de comunicaci6 publics)
-
Rec6rrer a la previ'si6 de l'art. 28 de l'EAC per tal d'impulsar l'aplicaci6
'
de l'art. 150.1 i 2 CE en materia d'ampliaci6 de competencies, per
exemple, en l'ambit de la immigraci6
-
Explorar la via de la Disposici6 Addicional Primera de la CE, que
empara i r:especta els drets histories
-
Un cop exhaurides les vies assenyalades en els apartats anteriors,
considerar l'eventualitat de la revisi6 de les disposicions estatutaries i
constitucionals en materia competencial
'
10
�2. Revisar la confiquraci6 de les institucions de la Generalitat i del
aoyern local a catalunya
1. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundim ent de l'Autogovern considera
que el rendiment de les institucions propies de la Generalitat permet ja
una avaluaci6 i justifica una proposta de revisi6 en funci6 de la seva
efectivitat i de la legitimitat adquirides durant aquests anys. Una avaluaci6
globalment positiva no pot lgnorar la necessitat de revisar alguns aspectes
de la configuraci6 d'aquestes institucions. ,De la mateixa manera, es pot
constatar la importancia del govern local, ,.que du rant aquests vint anys
d'autogover n ha fet una gran contribuci6 al desenvolup ament democratic,
economic i social, tot i les insuficiencies de la seva po~ici6 institucional i
dels recurses que se Ii han assignat. En conseqOencia, les propostes de
reforma afecten a l'Estatut i a les lleis de desplegament estatutari que
regulen institucions· com el propi Parlament, la Pre~idencia, el Consell
Executiu, l'organitzac i6 territorial, els , mitjans de co'municaci6 publics, el
Consell Consultiu o la Sindicatura de Comptes. Igualm~nt, es recomanen
actuacions pel que fa a la normativa que · afecta pis governs locals de
' 11,
Catalunya, la seva estructuria, competencies i 'recurses.
•
'
I
2. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundim ent de l'Autogovern proposa que
!
!;
aquesta revisi6 tingui en compte, entre d'altres, els criteris seguer:its:
'
I
- Incrementa r la participaci6 ciutadana en l'activitat poHtica, , tant en la
designaci6 d'organ~ representatius com en , procedjments d'intervenci 6
directa
- Reequilibrar les relacions Parlamentl!'Executiu i reforc;ar la capacitat de
I
control del Parlament sobre el Govern 1,les seves actuacions
- Fer mes efectius els mecanismes de responsabilitzaci6 publica dels
orqanismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat
11
�- Augm entar la transparencia en la gesti6 dels mitjan s de comun
icaci6
publics o dependents de concessions publiques i vetllar per la
seva
observancia del principi constitucional del pluralisme politic
-
Reforcar els governs locals i acostar a la ciutadania els centre
s
territo rials de decisi6 polftic o-adm inistra tiva, amb aplicaci6 del princip
i de
proxim itat a les relacions entre nivells territo rials, fent efectiu el princip
i
de l'auton omia local i facilita nt la simplificaci6 i la coordinaci6 de la
xarxa
admin istrativ a
3. La Comissi6 d'Estudi per a l~Aprofundiment de l'Autog overn consid
era
que la traduc ci6 d'aquests criteris s'ha d'expressar en la reform a de
lleis
auton omiqu es vigent s, especialment de la llei 3/198 2 i de les
lleis
reguladores dels organismes assessors de la Gener alitat, aixf com
en
l'elaboraci6 de noves normes legals. De manera particu lar, es recom
ana
-
Elabo rar immed iatame nt la llei electoral catalana, respec tant
els
princip is establ erts en l'EAC i institu int la Junta Electoral de Catalunya
- Incorp orar les disposicions relatives al Parlamerit contingudes a
la Llei
3/198 2 (del President, del Parlament i del Consell Executiu) a l'Esta
tut o al
Regla ment parlam entari , segons escaigui
- Reform ar el Reglament del Parlament, per a facilita r l'agilit at dels
seus
proced iments , l'efect ivitat de la seva capacitat d'impu ls i de contro
l, la
participaci6 c;iutadana i social en les seves tasques, l'expressi6
del
plurali sme politic i la p~nalitzaci6 del transf uguism e
- Elaborar una Llei del President i del Govern, en substi tuci6 de
la Llei
3/198 2, que revisi la dinamica presidencialista actual del sistem
a i
establ eixi la limitaci6 del nombr e de manda ts consecutius del Presid
ent, la
regulaci6 de la figura del Conseller Primer, la respon sabilit at
polftica
individ ual dels memb res del Govern, etc.
12
�- Establir a l'Estatut el rang de les llels institucionals basiques ( o de
desplegament estatutari) i establir el control parlamentari dels decrets
·Iegislatius
- Reformar la llei catalana 2/1995 d'iniciativa legislativa popular, facilitant
una major participaci6 de la ciuta~ania en el proces legislatiu
-
Reformar les lleis reguladores dels organismes assessors de la
Generalitat (Consell Consultiu, Sindicatura de Comptes,
Consell de
!'Audiovisual), per' tat de revisar les compe~encies, la responsabilitat
'
polftica, la designaci6 i la revocaci6 parlamentaria dels seus membres i
establir la limitaci6 dels seus .mandats
I
- Regular el regim de I'activitat dels· alts carrecs a!_ servei del Govern i de
l'Administraci6 de la Generalitat, aixf com del , personal eventual no
estructural, a traves de la fixaci6 d'inc;:ompatibilitats i de , mecanismes
I'
d'avaluaci6 de la seva idone"itat
- Assumir per part de la Generalitat i en ·e1 mare de l'ordenament actual
les
competencies
referents
a · les
consultes · populars,
els
nuclis
d'intervenci6 participativa o consells ciuta~c1ns ' i l'acces a les tecnologies
de la comunicaci6 per a 'la partic:ipaci6 pdlftica
I
- Elaborar la llei reguladora del servei public de radio i televisi6 de la
·Generalitat de Catalunya i la llei general de !'audiovisual de Catalunya
I
- Incorporar l'afirmaci6 del principi ·de proximitat (o subsidiarietat) a l'art.
'
'
5 de l'EAC, reformqr les lleis catalanes d'ordenaci6 territorial de 1987,
constituir el Consell L:ocal de Catalunya, i impulsar la reforma de la Llei de
Bases de Regim Lo.cal o el ~ecurs a I? delegaci6 prevista en l'art. 150.2 CE,
per tal d'aconseguir una ordenaci6 del govern lqcal que faclliti l'efectivitat
del principi de la seva al:ltonomia, el reeq,uilibri territorial, la cooperaci6
intermunicipal
i
la
transferencia
a
les
competencies, equipaments I recursos 'en
administracions
locals
de
polftiques (ensenyament,
, ocupaci6, habitatge, immigraci6, serveis socials) que requereixen una
maxima proximitat als ciytadans
13
�3. Reforcar la posici6 de la Generalitat com a part de l'Estat
1. Es opini6 de la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern
que cal desenvolupar alguns dels principis basics de la Constituci6 de
1978 pel que fa a l'organitzaci6 territorial de l'Estat:
-
El principi segons el qual les institucions d'autogovern de les
nacionalitats i regions s6n Estat, amb les seves conseqOencies sobre la
subrogaci6
dels
organs
estatals
per
part
de
les
institucions
autonomiques i sobre la lleialtat i solidaritat redproques entre aquestes
i les institucions estatals
-
El principi de la plurinacionalitat d'Espanya (art. 2 CE), que es pot
expressar en formes singulars en diversos camps competencials i
simbolics, en els quals la Generalitat pot tenir una posici6 diferenciada
-
El principi d'autonomia, que ha d'informar l'exercici de competencies
estatals i la configuraci6 de les seves institucions, de manera similar al
paper que te el principi constitucional del pluralisme democratic
Aquest principis s'han de traduir en la participaci6 de la Generalitat en
l'exercici de funcions estatals i, per tant, en les institucions generals que
en s6n titulars. Si aquests principis s'accepten plenament, les institucions
comunes de l'Estat faran possible que la voluntat general de l'Estat
expressi efectivament les voluntats de les comunitats que l'integren.
2. La Comissi6 creu necessari, per tant, que es facin efectius els principis
esmentats quan l'Estat configura les seves institucions i quan exerceix les
seves competencies. De manera mes espedfica, aquest objectiu implica:
-
Revisar les competencies,
la
composici6
i
l'elecci6
del
Senat,
convertint-lo en cambra de representaci6 efectiva de les CCAA i de la
seva participaci6 en la formaci6 de la voluntat estatal, i com a
expressi6 del caracter plurinacional,
d'Espanya
pluricultural
i plurilingOistic
14
�Facilitar l'exercici de la iniciativa legislativa davant les Carts Generals
per part de les Comunitats Autonomes, revisant la normativa actual
sabre aquesta tramitaci6
-
Establir la intervenci6 de la Generalitat -especialment a traves del
Senat- en la designaci6 dels membres d'institucions generals de l'Estat
(Tribunal Constitucional, Consell General del Peder Judicial, Tribunal de
Comptes, Consell Economic i Social)
-
Establir la participaci6 de la Generalitat en els tramits previs a la
designaci6 dels membres d'organismes i agencies les intervencions
dels quals afecten tot el territori espanyol (Banc d'Espanya, Agencia
Tributaria, Comissi6 Nacional del Mercat de Valors, Comissi6 del
Sistema Electric Nacional, Comissi6 del Mercat de Telecomunicacions,
Agencia de Protecci6 de Dades, Consell de RTVE, etc.)
-
Adaptar l'estructura del Peder Judicial a la naturalesa d'un Estat
compost com el que defineix la Constituci6 de 1978, atribuint a cada
Tribunal Superior de Justkia les funcions de Tribunal de Cassaci6 per
resold re en darrera instancia ,els recurses judicials iniciats en el territori
de la seva jurisdicci6, instituint la justkia municipal de pau als grans
nuclis urbans, descentralitzant les tasques d'organitzaci6 i de govern
del Peder Judicial, assegurant la intervenci6 de la Generalitat en la
fixaci6 de la planta i demarcaci6 judicial i integrant el seu personal no
judicial en la funci6 publica catalana
-
Ampliar i consolidar els mecanismes de col·laboraci6 entre les
institucions estatals i les CCAA i les CCAA entre elles, especialment pel
que fa a l'establiment de convenis i acords intercomunitaris i d'organs
permanents de col·laboraci6 interterritorial en allo que no sigui
competencia del Senat reformat
-
Reforc;ar els mecanismes de relaci6 ordinaria entre la Generalitat i
l'Estat de caracter bilateral
-
Reconeixer legalment totes les consequencies que han de derivar de la
consideraci6 del President de la Generalitat com a representant
ordinari de l'Estat a Catalunya
-
Transferir progressivament les funcions executives de l'Estat en el
territori de Catalunya a la Generalitat, per tal d'esdevenir unica
administraci6
responsable
de
les
competencies
autonomiques
i
15
�estatals, actuant en aquest darrer cas com a administradora de
tasques comuns
3. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern opina que
els objectius anteriors podran ser aconseguits mitjanc;ant el recurs a
reformes normatives d'ordre divers que s'enumeren tot seguit.
a) Pel que fa al Senat, reforma del Titol III de la CE, d'altres normes
vinculades a aquesta reforma i de l'EAC
b) Pel que fa al Peder Judicial, reforma de la LOPJ i de la Llei de Planta i
Demarcaci6 i, eventualment, activaci6 de la clausula subrogatoria
continguda a l'art. 28.2 EAC
c) Pel que fa a l'exercici de la iniciativa legislativa davant les Carts,
reforma del Titol III CE, per tal siguin preses en consideraci6 en el
Senat
d) Pel que fa a la intervenci6 en la designaci6 dels membres d'institucions
generals de l'Estat, reforma de les Lleis estatals que les regulen i del
Reglament del Senat
e) Pel que fa a les relacions entre CCAA, suprimir l'autoritzaci6 previa
sabre acords de cooperaci6 intercomunitaris que preveu l'art. 27 .1 i 2
EAC
f) Pel que fa a l'assumpci6 per part de la Generalitat de les competencies
d'execuci6 estatals a ,Catalunya, reforma de la LOFAGE
La reforma del Senat apareix com una actuaci6 indispensable per a
l'aprofundim ent de l'autogovern i per a la transformaci6 federal de l'Estat,
desplegant les virtualitats no activades de la Constituci6 de 1978. Per aixo
mateix, la Comissi6 atorga una importancia essencial a aquesta reforma.
El Senat ha de ' ser la Cambra de les Comunitats Autonomes, per tal de
poder debatre i decidir sabre les questions que se suscitin entre elles,
entre elles i el govern de l'Estat, i entre elles i el Congres dels Diputats.
D'aquesta manera, es converteix en la miller garantia per a la defensa de
la plurinacionalitat, la pluricultural itat i el plurilinguisme de l'Estat de les
Autonomies i pot abordar de forma decisiva la participaci6 de les
Comunitats Autonomes en questions com l'elaboraci6 de la legislaci6
16
�estatal, especialment quan afectl la distribuci6 territorial del poder politic,
la formaci6 de la voluntat estatal en la construcci6 europea, la designaci6
de membres d'organismes comuns de l'Estat o les decisions sobre
financ;ament autonomic i territorialitzaci6 de les inversions estatals.
La reforma del Senat i les demes reformes normatives previstes en aquest
apartat poden ser impulsades mitjanc;ant la iniciativa legislativa en el
Congres o en el Senat, basada en un acord entre formacions poHtiques
amb presencia a les Corts. Alternativament, es pot rec6rrer a la iniciativa
legislativa del Parlament de Catalunya davant les Corts Generals.
17
�4. Institucionalitzar la presencia de la Generalitat en la Uni6
Eurooea i en l'ambit de les relacions internacionals
1. Tai com s'afirma en l'apartat anterior, la Comissi6 estima que la
Generalitat es Estat i que l'Estat -en la seva configuraci6 i en les seves
actuacions- ha de ser informat pel principi d'autonomia territorial. Al
mateix temps, la Generalitat te tambe encomanada la defensa dels
interessos de Catalunya.
La Comissi6 dedueix d'aquestes dues
premisses una doble conclusi6. En primer lloc, la Generalitat ha de
participar en la formaci6 de la voluntat estatal en la UE, en organismes
internacionals i en l'ambit de les relacions internacionals, especialment
quan aquestes relacions afecten a ambits competencials reconeguts
com a propis de la Generalitat o participats per ella. En segon floe i de
la mateixa manera, la Generalitat -i les demes CCAA- han de participar
en l'aplicaci6 de les decisions adoptades per la UE i per organismes
internacionals. En aquesta doble perspectiva, s'ha d'admetre que els
mecanismes fins ara existents de col ·laboraci6 i de participaci6, tant a
nivell intern com extern, s'han mostrat del tot insuficients. De manera
particular, la integraci6 d'Espanya en la Uni6 Europea -sobrevinguda
despres de l'entrada en vigor de la CE i de l'EAC- obliga a regular
situacions no previstes en aquell moment.
2. Per tal de regular aquesta situaci6, la Comissi6 d'Estudi per a
l'Aprofundiment de l'Autogovern considera necessari aprofundir en
•
I
aquesta dimensi6 de l'autogovern, d'acord amb els criteris segOents.
a) Pel que fa a la presencia en la UE, ·
-
Institucionalitzar la partidpaci6 de la Generalitat i de les altres
CCAA en la formaci6 de la voluntat estatal en les institucions
comunitaries, especialment a traves del Senat reformat
-
Assegurar la participaci6 ordinaria de la Generalitat i de les altres
CCAA en la representaci6 espanyola davant del Consell Europeu, del
COREPER, dels Comites i dels Grups de Treball del Consell i d'altres
18
�organs
auxiliars
quan
tractin
de
materies
de
competencia
autonomica
-
Exercir per delegaci6 estatal la representaci6 espanyola en les
institucions de la UE, quan tractin de materies de competencia
autonomica, d'acord amb l'art. 203 del Tractat de la Uni6 Europea
-
Assumir de forma plena per part de la Generalitat l'execuci6 del
dret comunitari -es a dir, la seva transposici6 al dret intern- en
l'ambit de les seves competencies, tal com estableix l'art. 27.3 EAC
-
Ampliar i assegurar la intervenci6 de les CCAA en les actuacions de
l'Estat davant del TJCE quan es tracti de Ia defensa de Ies
competencies i interessos autonomics i tal com es produeix en
altres Estats compostos
-
Promoure el reconeixement de la representaci6 catalana en la
composici6 del Parlament europeu en vistes a l'horitz6 2004,
despres de l'ampliaci6 i de la Conferencia Intergovername ntal de
Berlfn
b) Pel que fa a les relacions amb orqanismes internacionals,
-
Facilitar la participaci6 de les CCAA en les relacions de l'Estat amb
el Consell d'Europa i els seus organs i, en especial, promoure Ia
cooperaci6 entre el Parlament de Catalunya
I'Assemblea
Parlamentaria def Consell d'Europa
-
Incorporar una representaci6 de la Generalitat en la delegaci6
estatal en organismes internacionals quan es tractin materies de
competencia autonomica
-
Promoure Ia presencia de la Generalitat en organismes que
accepten la participaci6 d'entitats subestatals i tenen objectius
relacionats
amb
competencies
autonomiques
(per
exemple,
UNESCO, Organitzaci6 Mundial del Turisme, etc.)
19
�c) Pel que fa a altres relacions internacionals,
-
Participar en la negociaci6 de tractats sobre materies d'interes
autonomic, d'acord amb les competencies del Senat reformat i fent
efectives les previsions de l'EAC (art. 24.4 i 5)
Establir acords internacionals amb altres entitats poHtiques
sobre materies de competencia de la Generalitat, especialment pel
que fa a la col•laboraci6 transfronterera
Impulsar la participaci6 de la Generalitat en els forums i
organitzacions internacionals, on
hi
hagi
presencia
d'entitats
politiques subestatals i facilitar la seva adhesi6 als acords i tractats
que contribueixin a la consecuci6 d'un m6n mes just i solidari
Establir la cooperaci6 amb les institucions representatives
dels territoris histories de la comunitat cultural catalana en materia
economica, cultural i de serveis en el mare de la UE
Promoure la coordinaci6 de poHtiques economiques, socials i
culturals
en
el
conjunt
dels
territoris
del
denominat
"arc
mediterrani" en el mare de la UE
3. Per assolir aquests objectius, la Comissi6 recomana, entre altres, les
mesures segOents:
-
Reformar les competencies del Senat per tal que -com a Cambra de
representaci6 territorial- incorpori de manera expressa les funcions
'
de relaci6 de les CCAA amb la UE i la participaci6 de les CCAA en la
negociaci6 de tractats internacionals que afectin materies de la seva
competencia
-
Revisar les lleis estatals que transposen directrius o executen
reglaments comunitaris a partir de competencies basiques per fer
efectiu allo que estableix l'art. 27.3 EAC, en materia de tractats i
convenis internacionals
-
Establir l'acord amb l'Estat per ampliar els suposits de participaci6
de la Generalitat en les diverses delegacions espanyoles a les
institucions de la UE i per millorar la defensa de les competencies i
interessos de la Generalitat davant del TJCE
20
�-
Revisar les disposicions de la LOREG pel que fa a les eleccions al
Parlament Europeu, per tal que -a partir de la propera reforma de
les institucions de la UE derivada de la seva ampliaci6 i en vistes a
la futura definici6 d'una legislaci6 electoral europe a- es promog ui la
representaci6 de Catalunya al Parlament Europeu
-
Fer us de !'article 27.4 EAC i, en el seu ca s, reform ar-lo per amplia r
1
les seves possibilitats en materia d'acords i tractat s de conting ut
'
academic, linguistic i cultural
-
Establir una oficina de relacions del Parlament de Catalunya amb el
Consell d'Europa
-
Establir una agencia publica de representaci6 instituc ional de la
Generalitat on ho aconsellin circumstancies de caracte r politic,
economic, cultural o d'altre tipus
21
�s. Garantir el reconeixement dels aspectes culturals i simbolics de
la plurinacionalitat de l'Estat
1. Es opini6 de la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofund iment de l'Autogovern
que el caracter plurinacional i pluricultural de l'Estat no es manifesta de
forma clara en el reconeixement i la regulaci6 dels aspectes simbolics,
culturals i comunicatius en que s'expressa l'activitat institucional de
l'Estat. La situaci6 actual es, en aquest aspecte, claramen t deficient.
Sovint, les iniciatives preses des de Catalunya no han trobat l'acollida
necessaria per a garantir aquest reconeixement.
2. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern considera,
per tant, que aquest reconeixement ha d'activar-se en alguns ambits
preferents
com
s6n
l'ambit educatiu,
cultural,
lingufstic
i
de
la
representaci6 simbolica de l'Estat. Mes en particular, el mare legal ha
d'orientar -se a
Garantir el desenvolupament de les diverses cultures d'Espanya,
tant a !'interior de l'Estat com a !'estranger
Promoure el coneixement i l'us de les seves llengues, pel que fa a
les activitats institucionals i de representaci6 simbolica
Fomentar el respecte i la valoraci6 positiva de la diversitat cultural
especialment entre els joves
3. Amb aquest objectiu, la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofund iment de
l'Autogovern proposa que l'Estat i la Generalitat adoptin les mesures
legals i polftiques necessaries per tal de
-
Incorpora r al sistema educatiu en tots els seus nivells les
materies obligatories i/o optatives que expressen la diversitat
cultural i lingufstica d'Espanya
-
Reconeixer la realitat plurilingufstica de l'Estat en la seva
denominaci6 oficial, en els registres publics, l'emissi6 de moneda
i segells, el DNI i el passaport i l'etiquetatge de productes
22
�-
Establir el requisit del coneixement d,e les llengOes cooficials per
exercir funcions administratives -incloses les judicials- en els
corresponents territoris de l'Estat
-
Establir l'us de les llengOes cooficials a Espanya en les
institucions comunes de l'Estat (Certs Generals i altres), d'acord
amb l'art. 3 CE
-
Crear un Consell de les Cultures, encarregat de dur a terme les
funcions previstes en l'art. ,149.2 CE i al qual s'aniran trar;isferint
aquestes funcions per part del govern de l'Estat
-
Condicionar les concessions administrativ!;:!S ·per a la comunicaci6
audiovisual a un compromfs d'utilitzaci6 de les diverses llengOes
estatals per part del concessiona~i
-
Fomentar per part de la Gene~alitat .l'activitat cultural
en les
,,
llengOes reconegudes a l'~AC de Catalunya
-
Aplicar la Llei de Politica LingOfstica · ' '
'
1
4. Aquests obje~tius requereixen la revisi6 de· les legislacions estatat' i
,,
autonomica i de les normatives derivades vigents que es relacionen amb
I
aquestes materies, mitjanc;ant la iniciativa legislativa del Congres o Senat
o mitjanc;ant la iniciativa legislqtiva del Parlament.
,
1
I
I~
11
I
23
�6. Establir els drets i els deures dels ciutadans de Catalunya
1. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundim ent de l'Autogovern enten que
la pertinenc;a a la nostra comunitat nacional es defineix avui pel fet de
compartir els mateixos drets i els mateixos deures, sense discriminaci6 de
cap mena. La seva identitat s'actualitza permanentm ent, d'acord amb la
voluntat dels seus ciutadans i de les seves ciutadanes. Aquests drets i
deures han de tenir el seu reconeixement en el text normatiu basic de
l'autogovern que es l'Estatut. A mes, la progressiva unificaci6 polftica i
economica de la Uni6 Europea avanc;a cap a una (mica ciutadania europea,
amb uns drets i deures comuns compartits per tots els habitants de la
Uni6, basats en els principis de llibertat i igualtat. Per aixo, la Comissi6
creu que la Generalitat haura de vetllar tant per l'efectiva aplicaci6 dels
drets de tots els ciutadans de la Uni6 residents en territori catala, com per
la preservaci6 de la identitat nacional catalana.
Per aquesta ra6, es convenient desplegar i ampliar la breu referencia que
l'Estatut (art. 8) fa als drets i deures dels ciutadans de Catalunya que es
limita a una remissi6 a la Constituci6 espanyola. Aquesta remissi6, pero,
no impedeix l'establimen t d'un cataleg propi de drets i deures. Aquest
cataleg no pot limitar en cap cas el que figura a la CE. Pero sf que pot
ampliar-lo mitjanc;ant
- La incorporaci6 dels drets declarats i protegits en la Carta de
Drets Fonamentals de la UE (Ni<;a, 2000)
- L'ampliaci6 del contingut de drets ja contemplats a la CE en les
materies sobre les que la Generalitat te competencies reconegudes
-La garantia reforc;ada de prestacions que facilitin l'exercici dels
drets
- La transformac i6 en drets subjectius d'alguns principis rectors de
la CE (Tftol I, cap. III) que han d'inspirar les polftiques socials,
sobre les que la Generalitat te competencies
- La transformac i6 en drets subjectius de principis que s'afirmen en
els Tractats de la UE
24
�-
El
reconelxement
de
drets ja
contemplats
en
legislaci6
autonomica catalana de caracter sectorial
2. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern considera
que aquest desplegament en un cataleg propi ha de fer referencia a drets i
deures, que poden agrupar-se de la manera segOent:
a) Drets i deures de participaci6 ciutadana que concreten el principi
democratic:
petici6,
participaci6
en
l'activitat
administrativa
(audiencia, acces a documentaci6 publica, arxius i registres), acces
a mitjans de comunicaci6, associaci6, iniciativa legislativa popular i
altres formes d'intervenci6 polftica directa.
b) Drets i deures denominats de "tercera generaci6" que concreten el
principi social: relacions laborals, ensenyament, medi ambient,
I
habitatge digne, salut, consum, igualtat i no discriminaci6. De
manera especial, haurien d'incloure's aquf una millor definici6 dels
drets
de
determinats col·le~tius:
,,
infants
i joventut,
dones,
homosexuals, discapacitats, tercera edat i estrangers, amb especial
atenci6 a l'acollida i integraci6 de nacionals no comunitaris.
Igualment, s'haurien d'incloure els deures de solidaritat social,
discriminaci6 positiva i compromfs voluntari en l'atenci6 a col-lectius
I
mes desfavorits.
c) Drets i deures ,de caracter cultural: no discriminaci6 per raons
lingOfstiques
i/o
recomanacions
culturals,
formulades
usos
per
linguistics
la
Comissi6
d'acord
en
els
amb
les
apartats
anteriors, respecte i foment de les expressions culturals, etc.
3. La Comissi6 constata que alguns d'aquests drets i deures es troben ja
formu~ats en lleis catalanes sectorials. Pero considera que es convenient la
seva incorporaci6 a l'Estatut, juntament amb la definici6 d'altres com els
esmentats en l'apartat anterior. Aquesta incorporaci6 implicaria l'addici6 a
I
l'Estatut d'un Titol relatlu als drets i als deures polftics, economics i
socials, seguint el procediment de reforma previst en el seu art. 57.
D'aquesta manera, tot partint dels drets i deures establerts en la
Constituci6, els Tractats de la UE, la Carta de Drets Fonamentals de la UE
25
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Catalunya i l'autogovern: perspectiva 2008
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Comissió d'estudi per a l'aprofundiment de l'autogovern
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-11-27
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Autogovern
Parlament de Catalunya
Acció política
Partits Polítics
Description
An account of the resource
Proposta d'informe elaborat per la comissió formada pels grups parlamentaris d'ICV, ERC i PSC-CpC.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/161/20031222.pdf
b2a86b03fc339be6c98f852e0d9eeaa5
PDF Text
Text
Paraules del president Maragall en l'acte de presa de
possessió del nou Govern català
22.12.2003
Senyor Conseller en Cap, senyors consellers, senyores conselleres,
senyor president del Parlament de Catalunya, en primer lloc, quin bon
Govern no tindrem! Un bon Govern amarat d'il·lusió, que no vol dir
inexperiència, perquè d'experiència n'hi ha en aquest rostres, en
aquestes persones, però hi ha sobretot el desig de fer d'aquest país
allò que els catalans i les catalanes durant segles hem somiat, no
desdient el que s'ha dit i el que s'ha fet sinó a partir d'allò que s'ha
fet i a partir d'allò que s'ha dit.
Avui no vull pas pronunciar un discurs perquè no és el cas, ens hem
de reunir, hem de treballar, hem de començar justament avui. Però
vull que sabeu que aquest Govern que està format per catalanistes
d'esquerres, no és el Govern de les esquerres catalanistes, és el
Govern de Catalunya, és el Govern dels catalans, de tots els catalans
i catalanes. No volem per nosaltres cap altre nom que no sigui
justament aquest. Ens farem mereixedors de la confiança que el
poble de Catalunya ens ha demostrat i ho farem no solament per la
frescor, per la il·lusió, pel desig, per les ganes que el poble de
Catalunya té justament d'iniciar una nova etapa, que no desdirà
l'antiga sinó que hi sumarà.
Cadascun de vosaltres esteu convençuts en aquest moment que la
vostra vida té un sentit diferent a partir d'avui. Sou consellers, sou
ministres de Catalunya. I això us ha de fer enormement
responsables, més enllà de la responsabilitat de les vostres idees,
dels vostres partits, les vostres famílies aquí reunides segur que us
confereixen, en teniu una de més important que és el servei a
Catalunya.
Moltes gràcies.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1643
Title
A name given to the resource
Paraules del president Maragall en l'acte de presa de possessió del nou Govern català
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Subject
The topic of the resource
Autogovern
Govern
Acció política
Generalitat de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-12-22
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/162/20031230.pdf
847be8cca11747f94d5dc974e03d05a4
PDF Text
Text
Missatge de cap d'any del president de la Generalitat
30.12.2003
Benvolgudes ciutadanes i benvolguts ciutadans de Catalunya,
Forma part dels bons costums instaurats des que els catalans vam
recuperar l'autogovern que el president de la Generalitat adreci un
missatge de Cap d'Any a la nació.
Tinc intenció de seguir, de bon grat, aquest costum, com també tinc
intenció de fer-ho amb altres usos establerts. El fil conductor de la
nació s'expressa en les actituds dels seus governants.
Però també tinc intenció de canviar estils i maneres de fer. És lògic.
El cert és que acabem de passar una pàgina de la nostra història.
Hem passat la pàgina dels primers vint-i-cinc anys d'autogovern
recuperat.
I hem iniciat un nou període. De 1978 ençà, i més en concret des de
1980, hem viscut anys en els quals Catalunya s'ha afirmat com a
poble i s'han consolidat les institucions.
No hi ha cap mena de dubte.
En aquest sentit és just reconèixer, avui, que el president Jordi
Pujol, durant tots aquests anys, ha encarnat amb dignitat evident la
més alta magistratura de Catalunya.
Vull que sapigueu que la meva voluntat és honorar, preservar i
engrandir el llegat dels meus antecessors.
Vull que sapigueu que em motiva, tant o més que el passat, el
futur. Avui es pot fer realitat la governació plena, pacífica, creativa i
moderna que en els anys 30 no va poder existir i que en els darrers
20 anys s'ha iniciat sense però culminar del tot.
Catalunya està vivint el període de llibertat i estabilitat més llarg que
mai hagi viscut. I d'això ens n'hem de sentir orgullosos tots. Perquè
ha estat responsabilitat de tots i mèrit de tots que les coses a
Catalunya s'hagin pogut fer d'aquesta manera.
Comença una nova etapa amb institucions idèntiques i amb persones
i idees noves, amb noves formacions polítiques al govern.
1
�El nostre compromís, el meu, el del conseller en cap i el de tot el
Govern, és el de passar tan aviat com sigui possible dels projectes a
les realitats, malgrat la lògica commoció que l'alternança democràtica
representa sempre, i més quan s'enceta per primer cop després de
tants anys de governs del mateix caràcter.
Som un país europeu normal. Ja no es pot dir que Catalunya no ha
gosat canviar de govern. Ja no es pot dir que no ens atrevim amb els
governs de coalició que són vigents a països com Alemanya, França,
Itàlia, Bèlgica, i Holanda.
Cal entendre i interpretar la situació present com un signe de la
normalitat del país, de la fortalesa de les institucions i de la voluntat
de canvi.
És lògic que alguns visquin un moment de desconcert o incertesa.
Però ningú no ha de tenir por: Catalunya seguirà anant endavant
amb més energia i força que abans. Hi ha una gran il·lusió i moltes
esperances i sé perfectament que no podem decebre, no solament el
nostre poble, sinó altres que observen el nostre projecte, el projecte
català actual, com a mínim amb curiositat i sovint amb complicitat.
En la nova etapa que ara obrim tenim plantejats tres grans
objectius: un nou horitzó nacional, un progrés compartit entre tots
els catalans, i un més gran equilibri territorial i ambiental.
Val a dir: un autogovern més efectiu, un sentiment de pàtria basat
en la llibertat i els drets de cadascú, i la consideració de cada punt del
territori com un actiu i no com una nosa, una distància o una
resistència a la mobilitat.
Amb un ús social del català més natural i més estès. I amb una més
clara percepció dels problemes i les solucions, que les tenim,
associades al fenomen de la immigració.
En definitiva, es tracta de fer una pàtria completa, una nació
completa, amb un patriotisme renovat: el que faci que els homes i
dones, ciutadans de Catalunya tots ells, tant se val de on hagin
vingut, se sentin orgullosos de viure en aquest país i disposats a
defensar-lo amb el treball i la paraula.
Que tots puguem sentir l'orgull de viure en el nostre país per la
nostra escola, per la nostra sanitat, per l'accés a l'habitatge dels
joves, per la política ambiental, per les comunicacions, per les
oportunitats de feina i de crear empresa, per la seguretat dels barris,
de la feina i dels transports, pel respecte als valors culturals i a la
creació.
2
�Hi ha a Catalunya grans escriptors i directors teatrals, músics d'alt
nivell, pintors i escultors i arquitectes admirats arreu, bons artistes i
artesans en tots els camps. I d'altres que vénen a instal·lar-se aquí.
Sempre ha estat així en els darrers 100 anys. Fem-ne ara una realitat
oberta als joves.
Ens acostarem a aquests objectius si fem les coses d'una manera
determinada, correcta, buscant en tot moment ...
... La unió de tots els catalans en els coses fonamentals...
... La pluralitat i la llibertat de pensament com a bandera
... Un diàleg franc i exigent amb Espanya i Europa...
... Una democràcia planera, més propera, més
participativa ...
... I un clima de serenitat i de confiança, però al mateix
temps de riscs assumits amb plena consciència ...
Per tal d'aconseguir-ho compto amb la vitalitat i el compromís de la
societat catalana,
dels treballadors i les treballadores,
de la gent emprenedora,
dels professionals,
de les empreses,
dels sindicats,
de les institucions de caràcter social, cívic, esportiu,
econòmic o universitari,
de les persones grans,
de les famílies,
de les entitats religioses
i de les que han fet del voluntariat la seva causa.
Dels educadors i dels qui tenen cura dels més necessitats.
De tots.
També dels qui no es deixen encabir en cap d'aquestes categories
perquè valoren per sobre de tot la seva individualitat.
Amb tots ells compto, amb tots vosaltres que m'esteu escoltant, que
m'esteu veient.
I em poso, també, a la disposició de tothom.
3
�Vull ser el president de tots els catalans i totes les catalanes. I espero
ser mereixedor de la confiança i l'honor que heu dipositat en la meva
persona i en el meu Govern.
Deixeu que m'acomiadi ara amb els mots d'una cançó de Nadal que
cantàvem a casa dels avis quan érem menuts i que els menuts avui
encara canten:
"El desembre congelat
confús es retira;
abril de flors coronat
tot joiós ens mira"
El futur ens mira. Us desitjo a tots un 2004 ple de ventura.
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1644
Title
A name given to the resource
Missatge de cap d'any del president de la Generalitat, 2004
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Subject
The topic of the resource
Autogovern
Benestar Social
Catalanisme
Gestió pública
Història
Missatges institucionals
Acció política
Model social
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Missatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-12-30
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/173/20040628.pdf
7b574ccf191a46ee30c4f48d24550ddd
PDF Text
Text
Sobre els criteris d'actuació i orientació del Govern
transcorreguts sis mesos des de la seva constitució.
Parlament de Catalunya | 28/6/2004
Compareixo avui en aquesta Comissió per fer balanç dels primers sis
mesos de l’acció del Govern que tinc l’honor de presidir.
Hi inclouré la informació relativa als canvis produïts al Departament
de la Presidència amb ocasió del nomenament del nou Conseller en
Cap.
D’aquesta manera, espero donar satisfacció a la petició formulada en
el primer punt de l’ordre del dia.
1. Una nova situació política
Culminat el llarg cicle electoral iniciat fa un any, s’obre un període de
plena normalitat institucional i política.
El nou Govern de Catalunya va estar sotmès des del primer moment
a les tensions pròpies d’un període electoral ...
... i sobretot va haver de suportar l’hostilitat del Govern espanyol que
va plegar fa tres mesos.
Això s’ha acabat.
Els incidents dels primers mesos, prou rellevants i ben coneguts per
tothom, van ser debatuts a bastament per aquest Parlament i van
ser resolts políticament en el seu moment.
El Govern de Catalunya va patir una crisi ocasionada per una actuació
benintencionada però equivocada del aleshores Conseller en Cap
Aquesta crisi va ser resolta amb serenitat i rapidesa per la
Presidència, i ben a contracor.
El nomenament del nou Conseller en Cap va ser l’expressió de la
continuïtat de l’acord i del projecte subscrit mesos abans.
Va comportar també canvis en l’organització del Departament de
Presidència, amb el propòsit d’assegurar l’estabilitat i l’eficàcia del
Govern.
1
�Havíem assistit a una operació de desestabilització sistemàtica com
mai s’havia vist en vint-i-tres anys d’autogovern. L’ experiència ens
havia enfortit i ens feia ser més determinats que mai a complir amb
el nostre el nostre compromís amb el poble de Catalunya.
Encara hauríem de superar la prova de les eleccions generals que,
indirectament, eren un test sobre el nou Govern de Catalunya.
Davant d’aquella situació el President i el Govern de la Generalitat
vam demanar:
Lleialtat institucional a l’oposició i respecte, aquí i fora d’aquí, per un
govern legítim.
I en aquell moment també vam voler reiterar que, malgrat totes les
circumstàncies adverses, aquest Govern no havia parat ni un
moment de treballar.
Precisament aquest era el sentit profund dels canvis originats amb el
nomenament del nou Conseller en Cap: assegurar l’eficàcia de l’acció
de govern.
El Conseller Bargalló ho va explicar extensament en la seva
compareixença del passat 25 de març en aquesta mateixa Comissió.
De la seva intervenció vull recalcar els següents aspectes:
- El reforçament de les funcions transversals i de coordinació
encomanades al Conseller en Cap.
- La concepció del Departament de Presidència com un organisme
d’interrelació de tots els departaments sectorials.
- I la coordinació dels Delegats del Govern de la Generalitat en els
territoris de Catalunya.
En definitiva, una nova estructura del Departament de Presidència
pensada per garantir la coherència del Govern de coalició.
Avui, quan acabem de tancar el cicle electoral, és important constatar
que s’ha produït un canvi que ha capgirat radicalment la situació
política de partida.
S’ha verificat l’alternança política per primer cop en tot el període des
de l’Estatut de 1979.
S’ha obert una nova possibilitat i s’ha donat opció a un altre projecte
catalanista: el projecte progressista de les esquerres catalanes.
2
�Amb una nova perspectiva que vol superar una estratègia defensiva i
conservadora que ja havia tocat sostre.
Hem de millorar substancialment el nostre autogovern amb un
estratègia més propositiva i menys escèptica, més intervencionista i
menys distant en la política espanyola.
El canvi polític a Espanya és important per a nosaltres.
Una gran part de l’opinió contemplava amb resignació la hipòtesi de
la consolidació a Espanya d’un Govern conservador, caracteritzat per
una clara hostilitat envers l’Espanya plural.
En el context d’una situació política d’excepcional gravetat, es va
produir el tomb polític que ens ha portat al nou Govern del Partit
Socialista.
És un canvi que suposa una oportunitat per Catalunya.
Una oportunitat per les aspiracions de Catalunya a millorar el seu
Autogovern, amb un nou Estatut, una reforma de la Constitució i un
nou finançament.
I és també una oportunitat per avançar cap a la reforma de l’Estat de
les Autonomies.
Cap a la transformació del Senat en Cambra Territorial.
Per a la millora de la presència de les autonomies a Europa,
I per al reconeixement efectiu del caràcter plurinacional, pluricultural
i plurilingüístic d’Espanya.
L’evolució del cicle electoral ha revalidat el canvi a Catalunya.
Des de la constitució del Govern d’Esquerres i Catalanista s’ha produït
un progressiu arrelament electoral dels partits que donen suport al
govern de la Generalitat.
A les eleccions al Parlament de Catalunya de la tardor vam aplegar el
54.9% dels vots,
a les passades eleccions generals el suport ciutadà es va ampliar fins
el 61.2%
i a les eleccions europees el recolzament rebut arriba al 61.8% dels
vots.
Els ciutadans ens han revalidat la seva confiança, i fins i tot l’han
reforçat.
3
�No podem dir el mateix dels partits de l’oposició, i molt especialment
de CiU, que ha vist com la ciutadania li anava retirant la seva
confiança elecció rera elecció, del 30.9% a la tardor al 20.8% del
passat març i al 17.4% de les eleccions europees.
No recordo aquestes dades perquè sí, ni per vanaglòria dels
vencedors ni, molt menys, per escarni dels perdedors. No.
Crec que la revàlida electoral suposa per a nosaltres un escreix de
responsabilitat i de compromís.
Es més, estic convençut que no és la més còmoda de les situacions
aquella en que la majoria dels governs tenen el mateix color o color
semblant.
Perquè la prima a les actituds de crítica generalitzada esdevé
fortíssima. Encara que sigui per instint de conservació del pluralisme
polític i del dret a la divergència.
En aquestes circumstàncies és indispensable que els governs, per
molt amics que siguin, sàpiguen expressar les seves divergències i
fer-se portaveus dels interessos contradictoris que representen, en
comptes de tancar-se en un unanimisme buit de contingut i d’interès.
Ara no hi ha excuses per governar i fer-ho amb la convicció que els
principals objectius que tenim plantejats poden assolir-se.
Pel fet de comptar a Espanya amb un Govern més proper, que farà
un esforç per escoltar i atendre les demandes de Catalunya, no tenim
cap resultat garantit d’entrada.
Caldrà una gran determinació en l’exposició de les nostres propostes.
Caldrà tota la tenacitat de la que hem estat capaços altres vegades
en la persecució dels nostres objectius.
Però també és veritat que no ens trobarem d’entrada amb el mur
impenetrable del silenci despectiu amb que la dreta espanyola havia
tractat a la dreta catalana.
Tenacitat és la consigna. Tenacitat i ambició. Ambició i aliances.
El triangle Catalunya - País Basc - Andalusia serà decisiu per a l’avenç
que Espanya necessita desprès de 25 anys de vida constitucional
democràtica.
Sense oblidar el Madrid democràtic que avui representen Ruiz
Gallardón i Aguirre, del que cal esperar un tomb favorable al diàleg
entre les Espanyes.
4
�És per això que els meus primers contactes fora de Catalunya han
estat els que han estat.
És per això que no vam dubtar ni un moment en aplaudir la decisió
del jurat del Premi Blanquerna quan va premiar el poble de Madrid
per la seva actitud davant la catàstrofe del 11 de Març i que vam
donar el màxim relleu a la cerimònia del seu atorgament.
Vull explicar-los en aquest punt quin ha estat el meu capteniment en
els contactes haguts amb el President de la Junta d’Andalusia i amb el
Lehendakari Ibarretxe.
En el primer cas que cito el tema central va ser el del finançament
autonòmic.
Renda i població són els criteris que han de presidir respectivament
les contribucions i les percepcions de cada autonomia en un sistema
saludable de finançament.
Si el percentatge de cada autonomia en renda i població
convergeixen, com està passant, minven les transferències netes
entre autonomies i les balances fiscals respectives; les negatives,
com la nostra, i les positives, com les de la majoria de les autonomies
llevat de Catalunya, Madrid, Balears i Navarra.
Les inversions de l’Estat són apart, i han de ser proporcionals a la
renda, no a la població.
Les comunitats forals no poden esquivar la obligació a mig termini de
contribuir a la solidaritat com les altres comunitats de renda superior
a la mitjana, cosa que avui no succeeix: Catalunya, Madrid, les
Balears i Navarra contribueixen amb transferències netes al
finançament global, però Euskadi no.
A la llarga Catalunya i Euskadi han de convergir cap a una balança
fiscal negativa però limitada al que marca la diferència entre renda i
població. Catalunya contribueix més del que indica aquesta
diferència, i Euskadi no contribueix sinó que rep. De fet els catalans
estem finançant no solament als extremenys i andalusos sinó també
als bascos. En la mesura, però, que el finançament autonòmic creixi
més a Catalunya que al País Basc, el forat de la diferència entre la
realitat i l’òptim es va eliminant.
Andalusia té reconegut en el seu Estatut un dret econòmic a
recuperar el seu retard històric estructural. Però de fet aquest dret
l’està satisfent per la pròpia dinàmica del sistema renda/població, que
l’afavoreix. L’Andalusia que hem vist en aquest viatge no té res a
veure amb la de fa 25 anys. Les diferències s’estan enxiquint.
5
�Andalusia té 2.000 Kms d’autopista/autovia i Catalunya no arriba a
1.000. Aquí paguem peatge en tres quartes parts del recorregut i a
Andalusia en una petita part (Sevilla–Cadis). Sevilla té alta velocitat i
Barcelona no. És cert que a Andalusia la Autonomia ha fet autovies
lliures de peatge i aquí no, aquí solament una carretera (CerveraGirona).
En tot cas els peatges pagats s’hauran d’incorporar en el còmput a
favor nostre a l’hora d’aplicar el principi de pagar per renda i rebre
per població.
Fora bo que aquestes consideracions fossin recollides en el nou
sistema de finançament autonòmic, i a ser possible, a nivell de
principis, en la Constitució.
Em refereixo ara a la relació Catalunya / Euskadi en el terreny polític,
el de l’autogovern.
El contingut comú entre les aspiracions basques i les catalanes és la
millora de l’autogovern per part de les dues nacionalitats històriques
amb més tradició autonòmica i amb trets diferencials més marcats.
Això és el que vaig dir a Ajuria Enea. Tot i discrepant de la forma en
que s’ha plantejat la qüestió per part del govern basc.
La sobirania compartida de les nacionalitats històriques amb l’Estat
està admesa per al País Basc amb el reconeixement per la Constitució
dels drets històrics d’Euskadi i la derogació de les lleis liberals de
1837 i 1876 que els limitaven, però queda a continuació limitada de
nou per la previsió afegida de l’adequació d’aquests drets a la
legislació vigent, clàusula que va generar l’abstenció del nacionalisme
basc en el referèndum constitucional.
No hi ha res previst en la Constitució específicament per a Catalunya,
solament la formulació genèrica de drets lingüístics, sense menció
específica del català, i la menció, també sense nom, de les
autonomies “que en el passat havien plebiscitat el seu Estatut”,
manera indirecta i confortable d’al·ludir a Catalunya, Euskadi i Galícia
sense haver-les d’anomenar, ni a elles ni a la República Espanyola en
el marc de la qual es van produir aquests plebiscits.
Si tantes cauteles tenien un sentit en el context de 1978 i en el marc
del pacte no explícit entre dictadura i democràcia que va donar lloc a
la transició, pacte per altra banda habilíssim i en molts sentits
admirable, el cert és que ara les precaucions són injustificades i quasi
diria que contraproduents.
6
�Si més no perquè caldrà corregir algunes de les confusions generades
o permeses per aquell llenguatge tan el·líptic.
Els temes dels quals els parlo són transcendentals per a Catalunya i
han ocupat una bona part de les meves hores de treball com a
President de la Generalitat -en tot cas les més intensament viscudes,
puix que del bon enfocament d’aquestes qüestions depèn en certa
mesura la bona salut política del país.
Insisteixo: el que succeeixi a Andalusia, Catalunya i Euskadi és crucial
per dues raons:
Perquè representen d’alguna forma els extrems econòmics i socials
de l’Espanya plural.
I perquè són el puntal electoral dels canvis que s’han produït
darrerament, tant en les eleccions generals com en les europees. És
aquí on el nou govern espanyol ha guanyat la diferència respecte de
l’alternativa popular.
Catalunya té doncs el màxim interès a acostar posicions en aquest
triangle autonòmic.
I Espanya també. Altrament, l’impuls del canvi perdrà força. I la
oportunitat històrica que s’obre per a consolidar una Espanya no
solament plural, sinó diversa -val a dir, una Espanya formada pels
pobles d’Espanya dels que parla la Constitució i integrada de forma
diferencial o diversa segons les característiques diverses d’aquests
pobles – aquesta gran oportunitat, dic, s’esberlarà i acabarà trencantse, com tantes vegades en la història.
I Catalunya en pagarà les conseqüències més que ningú. Els bascos
tenen el refugi del seu règim foral i els andalusos el dels efectes
favorables del sistema financer autonòmic. Catalunya, no.
Som els primers interessats en fer que Espanya faci un pas endavant
decidit. No ens val el wait and see que hem practicat en els darrers
anys.
El nou President del Consell d’Estat, Francisco Rubio Llorente, que
com a tal tindrà un rol rellevant en la reforma constitucional, ha
exposat fa poc la seva opinió que Catalunya, Euskadi, Galícia i
Navarra (pel seu règim foral) haurien de tenir un estatus específic
diferent en la Constitució.
Pel que jo sé, no sembla que el President de Galícia tingui una posició
favorable a aquesta proposta. També amb Galícia hem de parlar
d’aquestes coses. Ho farem.
7
�En resum: els darrers sis mesos marcaran profundament el present i
el futur d’Espanya, en un sentit interessant per a nosaltres.
Catalunya ha d’estar present amb ambició i tenacitat en aquesta
cruïlla dels temps. I no fallarem.
2. Les primeres passes de l’acció de govern
Un cop feta la necessària explicació del context polític global en què
ens trobem, i del nostre comportament en el mateix, passaré a
l’exposició de les diverses iniciatives empreses en aquests primers
mesos en el terreny de l’administració estricta.
Hem posat en marxa un nou govern, una nova administració.
No era una cosa fàcil, atès que era la primera experiència
d’alternança que es produïa a Catalunya en 25 anys. També era la
primera experiència real d’un govern de coalició.
El nou Govern va néixer amb la voluntat de transmetre a la societat
catalana un nou estil de governar.
Amb el propòsit, com he dit, de donar les primeres passes per
aconseguir un ampli acord sobre l’autogovern i el finançament,
comptant amb la participació del conjunt de les forces polítiques i de
la societat civil.
Amb la determinació, reitero, de reorientar el rol de Catalunya a
Espanya.
Però també amb la decisió de donar un nou impuls a l’economia
catalana, que ja feia temps que donava senyals d’esgotament del
model aplicat durant molts anys.
Amb la il·lusió de consolidar i ampliar una política social que asseguri
a tots els catalans els drets a l’educació i la cultura, a la salut, a la
protecció social, a la seguretat i la justícia.
En tots aquests temes som francament deficitaris no sols
econòmicament sinó per manca de polítiques clares i d’empenta.
Hem decidit endegar una estratègia territorial i mediambiental que
endreci i cohesioni els territoris diversos del país.
En tots aquests temes, el nou Govern ha començat a donar resposta,
des del primer moment, a la voluntat de canvi manifestada
majoritàriament per la ciutadania de Catalunya.
8
�Un mot ara sobre els condicionants interns que limiten la nostra
capacitat de maniobra.
2.1. Els condicionants interns
Que quedi clar: l’actual Govern de Catalunya assumeix i assumirà
davant de la ciutadania totes les seves responsabilitats, la primera de
les quals consisteix en parlar clar, en no amagar, en primer lloc, la
situació real de les finances públiques, en fer saber quin és el punt de
partida de la nostra acció de govern.
No hem volgut amagar la situació econòmico-financera que ens hem
trobat, ni l’estat de l’organització administrativa de la Generalitat.
No hem volgut amagar que s’havien ajornat decisions estratègiques:
des d’una posició clara en contra del transvasament de l’Ebre a una
decisió detallada i sensata sobre el Túnel de Bracons, des d’un
contracte problemàtic per la línia 9 del Metropolità fins a la connexió
discutible entre el TGV i l’aeroport, passant pels diversos casos de
deslocalització d’empreses.
S’han produït una sèrie d’episodis que han fet aflorar el problema de
la deslocalització industrial que ja fa temps que viu la indústria
catalana, i per cert, l’alemanya i l’europea en general, i que l’anterior
govern havia tractat d’amagar, com si no existissin.
Mirem ara a la situació econòmico-financera i la situació organitzativa
en la que estem.
A.
Situació econòmico-financera
Abans de presentar els nostres primers pressupostos hem volgut tenir
un informe exhaustiu sobre la situació de la Generalitat.
Així, complint amb el compromís de transparència, es va encarregar
un Informe econòmico-financer sobre la situació de les finances de la
Generalitat a 31 de Desembre del 2003.
Dirigit per l’interventor general i supervisat i orientat per un grup
d’experts d’un prestigi fora de tota discussió, l’informe va ser
presentat el passat 18 de Maig en aquesta mateixa cambra, el mateix
dia que en va tenir coneixement el Govern.
Els resultats són coneguts però no poden faltar sintèticament en una
anàlisi de la situació actual, tal com la veiem després de sis mesos de
govern:
9
�• La Generalitat va tancar l’any 2003 amb un resultat negatiu de prop
de 1.200 milions d’Euros.
• El nivell d’endeutament a 31 de desembre de 2003 era de més de
17.000 M €, amb un increment brutal del 17,5% en el darrer any, un
dels anys més negres de la nostra història financera.
• La despesa desplaçada de l’any 2003 a l’any 2004 sobrepassa els
2.900 M €, la part fonamental dels quals (2.200 M €) corresponen,
com és sabut, a despesa sanitària.
Un punt que m’agradaria deixar clar és que no es pot interpretar
l’absència de irregularitats com una aprovació a la gestió anterior.
L’informe, com va dir el Conseller Castells en la presentació del
Pressupost, “ni les ha trobat ni les ha deixat de trobar”, perquè
aquest no era el seu objecte.
La situació és, doncs, preocupant, però de cap manera no es pot
considerar una situació alarmant. Reitero aquí el criteri del Conseller
Castells, que és el criteri del govern. L’únic alarmant, com ell va dir,
fora no saber on estem. Ho sabem.
La solvència de la Generalitat, reitero, està fora de dubte, i la
confiança que els nous administradors econòmics han generat en la
comunitat financera és molt considerable, en part perquè segurament
les institucions financeres sabien millor que altres quina era la
situació, per raons òbvies, i han agraït lògicament que es reconegués
oficialment.
B. Situació organitzativa
Anem ara per la situació organitzativa.
Hem trobat una Administració excessivament burocratitzada.
S’han desaprofitat les oportunitats que ha hagut per innovar i
modernitzar el seu funcionament. Especialment en els darrers tres
anys, amb l’accés al pont de comandament d’un grup de nous
administradors, que van iniciar, però no van culminar, una reforma
administrativa seriosa.
Essent una Administració històricament jove, la Generalitat pateix els
problemes típics de les administracions públiques tradicionals:
sobrecàrrega de funcions, dèficit i mala distribució de recursos, i
envelliment dels instruments.
10
�No existeixen sistemes de control i avaluació de les polítiques
impulsades per la pròpia administració.
Ens hem trobat una administració encara poc orientada a atendre els
ciutadans. Una Administració de Catalunya massa fragmentada,
situació agreujada per la “inflació orgànica” i una injustificada
proliferació d’esglaons jeràrquics.
Per això, una de les primeres mesures d’aquest Govern ha estat la
d’introduir criteris d’eficiència i de transparència en la incorporació
d’alts càrrecs i de personal eventual.
Malgrat que en algun moment es va criticar des de l’oposició la
proliferació de carteres i càrrecs per causa de l’acord de coalició entre
les tres forces polítiques que recolzen aquest Govern, la realitat és
tossuda: hem reduït prop del 20 % els alts càrrecs i el personal
eventual, el que ha significat reduir més d’un 10 % la despesa pública
en aquesta matèria.
I aquestes dades són perfectament contrastables, perquè la llista del
personal eventual que treballa per al Govern de Catalunya és ara
pública i fàcilment accessible a tots els ciutadans.
Ens hem trobat una situació similar en l’excessiu nombre de
comissions i organismes externs, així com d’unitats sobrecarregades
de personal en proporció a les funcions que s’hi portaven a terme.
S’havia primat la reacció davant de determinats problemes, creant
unitats ad hoc, en perjudici de criteris basats en la previsió i
l’estratègia de cara al futur.
Totes aquestes disfuncions expliquen que haguem trobat una
administració cansada i desmotivada, molt marcada per les inèrcies i
per unes directrius que sovint valoraven més les fidelitats que la
professionalitat.
Tot i així, aquesta és una qüestió a hores d’ara poc preocupant
perquè hem trobat també que l’esperit de servei públic dels
funcionaris de la Generalitat és alt, i això hem de posar-ho en el seu
propi crèdit, però també en el del govern sortint, sens dubte.
En definitiva, hem heretat una administració de vint-i-cinc anys que
pateix problemes i disfuncions pròpies d’una administració
centenària. I que té algunes de les virtuts que les hi son associades.
A partir d’aquí, ¿quines són les nostres prioritats de l’acció de govern?
11
�2.2. L’acció de govern
El govern que presideixo no caurà mai en la trampa o la temptació
del victimisme. Malgrat que les circumstàncies ho haurien pogut
justificar, ha prevalgut en tot moment la voluntat de governar, i
posar en marxa el programa que es desprèn de l’Acord tripartit per a
un govern Catalanista i d’Esquerres, el nou Govern de Catalunya.
L’obra del nou Govern de comença a fer efectiva la síntesi entre els
dos grans pilars que el sostenen: l’autogovern, per un costat, i el Bon
Govern per impulsar el progrés econòmic, social i territorial de
Catalunya, per l’altre.
És un propòsit coherent amb l’ideal nacional d’enfortir Catalunya,
amb la voluntat de fer política d’una altra manera, amb el compromís
per un catalanisme reformista, en el sentit de la reforma social.
Vull explicar-los el que això significa en l’àmbit institucional,
l’econòmic, el social i el territorial.
A. En l’àmbit institucional
El primer gran objectiu de la Generalitat és ampliar l’autogovern de
Catalunya.
Esperem comptar amb la participació de totes les forces polítiques i
socials del país en un Acord Nacional sobre l’Autogovern i el
Finançament. Com saben, l’element bàsic d’aquest Acord és la
reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
El Govern vol que tots els catalans i catalanes participin en un
projecte articulat a l’entorn d’un nou Estatut , marc adequat per fer
valer els seus drets i deures i per al seu progrés en tant que
ciutadans d’un país lliure;
que enforteixi l’autogovern de Catalunya per fer front als reptes del
segle XXI, actualitzant el marc financer de la Generalitat i definint els
espais de decisió política;
i que converteixi el nostre país en el motor del projecte de l’Espanya
plural i el doti d’unes coordenades pròpies en el context europeu i
mundial.
Ja hem iniciat el procés d’elaboració de l’Estatut.
12
�Estem treballant per explicar el perquè del nou Estatut, per facilitar
canals d’expressió a la ciutadania i per recollir propostes i opinions i
fer-les arribar a la Ponència parlamentària.
Paral·lelament s’ha creat per iniciativa del conseller de Relacions
Institucionals i Participació la Comissió Assessora de la Reforma de
l’Autogovern de la Generalitat.
A partir dels treballs realitzats per aquesta Comissió, el Govern farà
arribar les seves aportacions a la ponència parlamentària que prepara
la reforma estatutària.
Resultats de la feina feta fins ara:
- En primer lloc, pràctica unanimitat de la societat catalana en el
suport al procés de reforma, en relació amb la necessitat de millorar
la capacitat d’autogovern.
- En segon lloc, en relació amb les expectatives i les preocupacions
ciutadanes, l’esperit que ha dut a moltes entitats a demanar la
incorporació a l’Estatut d’una carta de drets de ciutadania.
- Finalment, la gran coincidència constatada respecte als continguts
bàsics de la reforma.
La voluntat del Govern és contribuir als treballs de la Ponència,
expressar clarament la nostra posició política i tècnica sobre els
continguts, i impulsar un procés de participació que faci d’aquest
Estatut l’Estatut de la gent, l’Estatut del poble de Catalunya.
També som conscients de la necessitat que tot aquest procés vagi
acompanyat de complicitats a nivell de l’Estat.
Des de Catalunya no ens estem limitant a dialogar i cercar acords
amb les institucions de l’Estat.
Estem ampliant el camp de joc dialogant i cercant acords amb els
altres pobles d’Espanya, amb les autonomies que comparteixen amb
nosaltres sentiments i interessos, i que d’altra banda són lògicament
competitius amb nosaltres i defensen interessos propis.
Crec que aconseguirem acords, que aconseguirem convèncer.
En aquest sentit i sense anar més lluny, una manifestació evident de
la diversitat i de la riquesa cultural espanyola i europea és la llengua.
Es pot afirmar que la Constitució Europea ho reconeix, en la mesura
que serà traduïda oficialment al català, essent aquesta traducció
13
�jurídicament vinculant. És més: s’ha adjuntat a la CE una declaració
en favor de la diversitat de les llengües i concretament en favor de
les que obtinguin caràcter oficial en virtut de l’article 4.10.2, que és el
promogut per la delegació espanyola a la CIG, i que permetrà la
traducció oficial de la CE al català.
És la primera vegada en la història que el Govern de l’Estat defensa el
català en un escenari del rang de la Conferència Intergovernamental.
Aquest fet representa un punt de partida important i carregat de
simbolisme.
És cert que l’objectiu assolit no respon del tot encara a l’ambició que
tenim en aquest àmbit, però hi continuarem maldant, no ho dubtin. I
ho farem cada vegada amb més força. La creació de la Delegació del
Govern a Brussel·les és una mostra de la voluntat de continuar
representant i defensant els interessos de Catalunya davant les
institucions i òrgans de la UE.
També són les noves formes de governar les que han fet evident des
del primer moment el canvi a Catalunya. Aquesta altra manera de
governar s’està substanciant en cinc punts:
- governar en coalició,
- establir una relació cooperadora amb l’oposició,
- administrar amb transparència,
- impulsar la participació ciutadana,
- aproximar la prestació de serveis al poble.
Que res del que pugui fer un ajuntament no ho faci la Generalitat, i
que ho pugui pagar, de la mateixa manera que no volem que l’Estat
faci res del que nosaltres podem fer millor.
En aquest sentit Vostès saben perfectament que fa anys que proposo
que l’Estat, d’una banda, i les autonomies i els ajuntaments, d’una
altra, es reparteixen els recursos públics en la proporció 40/60, que
hauríem de comparar amb la proporció 80/20 que existia l’any 1980
–sempre excloent les despeses financeres i la seguretat social.
Doncs bé, en la seva visita a Barcelona el Ministre Solbes va avançar
provisionalment que la proporció actual ja és de 30/70; és a dir, que
el procés descentralitzador ja ha sobrepassat el 60% que
demanàvem.
Ho sabrem del cert quan el nou Senat eixit de la Constitució
reformada creï la oficina d’estadística fiscal de l’Estat de les
Autonomies i publiqui anyalment balances fiscals i esforços fiscals
comparatius. I espero que abans hi hagi avenços fefaents per part del
Ministeri.
14
�En molts casos un nou estil es veu en gestos, actituds, petites
decisions que van conformant una cultura cívica, política i
administrativa nova. Per tal que aquesta cultura política s’acabi
consolidant, concretarem un programa de reformes democràtiques
que millorin les institucions, les regles i els procediments. Però ja
hem començat a implantar les primeres mesures.
En primer lloc, hem dotat el Govern d’una estructura organitzativa
que facilita les síntesis de prioritats i l’encaix de les cultures polítiques
dels membres de la coalició, i que ens permet impulsar una estratègia
pròpia per assolir els objectius fixats.
Hores d’ara, el projecte de llei al Parlament que regula la figura del
Conseller en Cap amb el rang legal que mereix, o la reestructuració
en curs de la Secretaria de Comunicació, són proves concretes de la
cohesió del govern.
També tenim la convicció que hem d’assajar un nou tipus de relació
amb l’oposició. Els reptes reformadors plantejats en aquesta
legislatura obliguen a cercar el màxim acord possible en una colla de
temes.
Per aquest motiu, hem regulat per primera vegada la figura i les
funcions del Cap de l’Oposició, que ha de gaudir del suport i del
reconeixement necessari, d’acord amb les responsabilitats que li
pertoquen i amb el seu paper polític i institucional.
Això no vol dir que aquesta figura no es pugui regular legalment més
endavant en el marc de la llei 3/82, anomenada Estatut interior.
I aprofito per a dir que tanmateix l’Estatut formal, l’Estatut de
Catalunya, hauria de regular els principis, insisteixo, els principis, de
la llei electoral i la llei territorial, per una senzilla raó. L’Estatut ho va
fer i tanmateix no s’ha aplicat i aquest és una llacuna que cal cobrir.
No pot ser que 25 anys desprès d’un Estatut que establia un sistema
electoral proporcional i que obria la porta a les vegueries, no hi hagi
vegueries i els vots no es computin d’acord amb el principi de
proporcionalitat. Cal assegurar-ho.
Un altre principi a respectar és el de la transparència. No és només
un compromís programàtic. És un compromís ètic i de respecte
democràtic cap a tots els ciutadans de Catalunya. Ho creiem
fermament.
Per aquest motiu vàrem presentar l’informe de tots els assessors i
càrrecs eventuals contractats pel Govern a l’anterior legislatura.
Tenim una determinada manera d’entendre què vol dir governar, i ho
15
�hem començat a demostrar fent públiques les relacions contractuals i
retributives del personal –inclòs l’eventual– i reduint
significativament, com ja he dit, el nombre d’alts càrrecs i
d’eventuals.
La política de comunicació del govern es basa en la independència i el
rigor.
Són principis que estem començant a fer efectius amb el reforçament
de l’autonomia i l’autoritat del Consell de l’Audiovisual de Catalunya
en una nova llei.
La llei assegurarà la independència i el finançament adequat dels
mitjans públics, reduint la intervenció pública en el mercat de la
comunicació i impulsant la competitivitat dels grups de comunicació
catalans.
Abans, quan un directiu dels mitjans públics no seguia les directrius
del govern, que eren estrictament aplicades, fins i tot en l’escaleta
dels telenotícies, es cessava el directiu o se’l feia plegar, com va ser
el cas de Miquel Puig desprès que va substituir els responsables de
l’estreta relació govern/telenotícies.
Ara l’únic que pot fer el govern és expressar públicament que
dissenteix de la importància donada a una o una altra informació.
Estem en un altre món.
El Govern ja ha aprovat la creació de la Comissió d’Organització
Territorial, que és l’encarregada de dirigir els treballs i coordinar les
diferents unitats administratives i organismes implicats en la
preparació de la Llei d’organització territorial.
Sens dubte, un dels eixos principals d’aquest nou model
d’organització territorial serà la descentralització de la Generalitat. Es
tracta d’un procés que ja hem iniciat reforçant els delegats del
Govern –que participaran directament en les principals iniciatives i
inversions dels departaments a les seves demarcacions- , creant les
subdelegacions a la Catalunya Central i a l’Alt Pirineu, i creant un
Consell de Direcció dels Serveis Territorials a cada demarcació.
Per altra banda, la nova organització territorial consolidarà l’aposta
municipalista del govern. Una aposta que s’ha començat a concretar
en el clar augment de la dotació del Pla Únic d’Obres i Serveis.
B. En l’àmbit econòmic
16
�Un dels eixos fonamentals del bon govern és el progrés econòmic. El
creixement econòmic sostingut i la distribució eficient de la riquesa,
és el que ha de garantir, en darrera instància, la millora del benestar
de tots els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya.
Per aconseguir el progrés econòmic Catalunya s’enfronta al repte de
la internacionalització. Per superar-lo amb èxit hem de transformar el
nostre model de competitivitat -basat en els baixos costos laborals,
el poc valor afegit i el treball precari i poc especialitzat- a través de
l’increment de la productivitat.
I ho hem de fer incidint en uns factors estratègics fonamentals com
són
la inversió en infrastructures;
la formació de capital humà;
la incorporació de processos d’innovació tecnològica en els sistemes
productius;
la inversió en R+D+I;
el finançament de projectes de capital risc.
Aquesta nova política, perquè sigui eficaç, ha de ser definida i
aplicada a partir de la coordinació dels diversos nivells de
l'Administració, i la col·laboració de les empreses, universitats,
cambres de comerç, instituts de recerca, parcs tecnològics, i centres
de serveis a les empreses.
Aquesta es la filosofia manifesta de l'Acord Estratègic per a la
Internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de
l’economia catalana.
És l’acord més ampli i ambiciós en molt de temps en el camp de
l’economia, signat per la Generalitat juntament amb CCOO, UGT,
Foment del Treball, PIMEC-SEFES i FEPIME.
L’acord assenyala 15 línies estratègiques de treball, essent les més
importants: infrastructures, formació, innovació, recerca, projecció i
creació d’un entorn favorable.
En la mateixa línia, es crearà l’Agència Catalana d’Inversió que és
l’instrument clau per promoure les inversions empresarials
generadores d’ocupació estable i de qualitat, de millores
tecnològiques i de complements al teixit empresarial i econòmic de
Catalunya.
Tot i que aquests siguin els objectius clau, la nostra estratègia per
donar un nou impuls econòmic a Catalunya, preveu també efectes en
determinades polítiques sectorials.
17
�Les actuacions que hem dut a terme fins ara en matèria d’ocupació,
són les següents:
- L’impuls de nous jaciments d’ocupació. Per primera vegada s’ha
decidit destinar una despesa plurianual de 8 milions d’euros als filons
d’ocupació.
- Polítiques actives d’ocupació a favor dels joves i els aturats de llarga
durada per fomentar l’autoocupació i reciclar a persones ocupades.
- Hem posat en marxa el Pla de Desenvolupament del Servei
d’Ocupació de Catalunya. Cal recordar que la llei del SOC es va
aprovar fa 15 mesos, però el desenvolupament encara estava
pendent.
En segon lloc, el projecte específic pel món rural es concreta en una
nova administració agrària, orientada a propiciar produccions més
rendibles i més sostenibles. Ara és el moment perquè a Catalunya el
medi rural es repensi ell mateix, amb el suport i l’ajut del Govern, per
encarar adequadament les properes dècades.
En tercer lloc, en política de comerç, el nostre criteri és favorable a
mantenir el comerç com a columna vertebradora de la metròpolis i,
per extensió, de la societat.
En aquesta línia el govern ha aprovat l’avantprojecte de Llei d’Horaris
Comercials, que recupera l’exercici de les competències estatutàries
exclusives en la matèria i per tant frena la total liberalització d’horaris
aprovada per l’anterior govern central i prevista pel 2005.
Finalment, el Govern considera que una de les polítiques transversals
prioritaries és la que fa referència a la societat de la informació i la
comunicació.
El Govern es compromet a estendre l’ús d’Internet al conjunt de la
població, el que vol dir dotar Catalunya de les infrastructures que
calen, que van ser promeses per a l’any 2002 i que encara estan
pendents.
S’han iniciat els treballs per a l’elaboració del Pla Territorial Sectorial
de Turisme de Catalunya, per tal d’identificar amb més precisió
els recursos turístics disponibles;
les àrees saturades i deficitàries;
els impactes econòmics, territorials i ambientals;
i els criteris per al reequilibri territorial i la desestacionalització.
C. En l’àmbit social i cultural
18
�En la nostra Acció de Govern, la política educativa s’ubica en un espai
central, com a motor de desenvolupament econòmic i tecnològic i,
simultàniament, com a instrument d’integració cívica i de cohesió
social.
S’ha iniciat un esforç en la despesa educativa per tal d’acostar-la
progressivament als nivells de la UE.
Pel que fa a la millora de les infrastructures, hem destinat 57 milions
d’euros per a la rehabilitació i construcció de noves escoles.
Es destinaran 18 milions d’euros a la rehabilitació, adequació i millora
de diversos centres a tot Catalunya, i 39 milions d’euros a obres
d’ampliació i noves construccions de centres docents.
El Departament d’Ensenyament ha convocat oposicions per a 950
places de docents per Primària i per Secundària, i ha aprovat
l’increment de professorat en els centres amb un elevat nombre
d’alumnat nouvingut.
També augmenten els Tallers de Llengua en 76 escoles i en 27
Instituts, i s’incrementen en 1.050 hores setmanals les dotacions
auxiliars d’educació especial en centres públics, mesura que ha
beneficiat 84 centres docents, d’acord amb la distribució realitzada
pels Serveis Territorials d’Ensenyament.
L’esforç pressupostari va acompanyat d’una millora de la gestió dels
concerts educatius, de la planificació de l’oferta educativa i del mapa
escolar, i de l’establiment progressiu d’una xarxa integrada de tots
els centres sostinguts amb finançament públic.
Un primer pas ha estat l’elaboració d’un Decret per garantir, entre
d’altres, la transparència en l’admissió de l’alumnat, l’assignació
objectiva dels centres així com un repartiment equilibrat per afavorir
la integració d’alumnes nouvinguts.
S’ha començat a impulsar un canvi en la formació professional.
S’avança cap a una progressiva integració de la formació professional
inicial, l’ocupacional i la formació continuada, a través d’un projecte
que està redactant el Departament d’Ensenyament i que permetrà
realitzar estudis de Formació Professional a distància i oferirà noves
oportunitats d’aprenentatge.
L’ensenyament universitari és una variable estratègica per
fonamentar l’economia del coneixement. La política del Govern
persegueix que el sistema català s’integri correctament en el naixent
sistema d’ensenyament superior europeu.
19
�S’han pres les mesures adequades per aprofitar el paper de la
universitat en el camp de les tecnologies de la informació.
L’instrument principal per a superar la fractura digital que encara avui
divideix el territori serà la Llei sobre la Societat del Coneixement que
portarem al Parlament, amb l’objectiu d’ordenar i promoure les
accions que s’han de desplegar.
El Bon Govern es basa crucialment en el progrés social i cultural de
Catalunya, a través de polítiques que garanteixin una comunitat de
ciutadans forta i segura.
El Govern de Catalunya desenvolupa el seu projecte cívic i social en
quatre eixos principals d’acció:
la política sanitària,
la política de seguretat i justícia,
la política de protecció social
i la política de desenvolupament cultural.
Aquests quatre eixos han de vertebrar l’Estat del Benestar català per
al segle XXI, a través del qual hem d’estendre els drets i deures
individuals que la democràcia ha anat construint per a tots els
ciutadans, sigui quin sigui el seu origen, la seva edat, o la seva
orientació sexual.
Avui és un dia especialment important per recordar aquest principi
que progressivament ha d’impregnar la nostra acció de govern, atès
que celebrem la diada reivindicativa dels drets de gais, lesbianes i
transsexuals.
En aquest sentit, voldria reiterar el meu suport a la Diada i el
compromís del Govern per fer efectives les línies d’acció establertes a
l’Acord del Tinell.
Concretament, l’elaboració del Pla Interdepartamental per a la no
discriminació de les persones homosexuals i les iniciatives per
avançar en la igualtat, com la modificació de normatives per eliminar
les traves d’accés a l’adopció.
El resultat d’aquestes accions de govern i d’altres que els explicaré a
continuació ens porta cap a un nou patriotisme.
El patriotisme dels drets i la justícia social, el de la dignitat
efectivament reconeguda allà on compta, en el barri, a l'escola, en
l'accés a l'habitatge, en la natalitat tan arriscada i difícil, en la
conciliació de la vida laboral i la vida familiar, en l'envelliment prop
de casa, en la millora constant dels sistemes de salut, en la garantia
de la seguretat individual i col·lectiva...
20
�Aquest és l’autèntic patriotisme, el dels països que van fer la
revolució quan calia, com França i Estats Units, i és autèntic perquè
no es basa tant en l’origen ètnic com en el destí lliurement triat i els
drets adquirits pel fet de pertànyer a aquella comunitat.
El patriotisme, per la majoria del poble, comença al barri i l’escola i el
CAP o no comença mai.
La Catalunya que projectem es fa poble a poble, barri a barri,
persona a persona.
La primera llei emblemàtica del projecte social del Bon Govern és la
Llei de Millora de Barris, Àrees Urbanes i Viles, síntesi dels diferents
eixos d’acció social, que combina per primer cop habitatge, escola,
immigració i seguretat, i de l’aposta municipalista del Govern.
Es tracta d’un projecte que representa el primer pas per fer efectiu el
“dret a la ciutat” o dret dels ciutadans a viure en espais proclius a la
convivència. La diligència en la presentació d’aquest projecte de llei
no és anecdòtica. Volem fer evident als ciutadans que el govern no
permetrà que les condicions de vida i de convivència es degradin
enlloc.
La nostra política de salut, pretén desenvolupar el compromís que va
adquirir el Govern per una sanitat més humanitzada i de qualitat.
Això passa evidentment per afrontar el dèficit estructural que patim
en recursos humans i materials, en comparació amb la demanda de
serveis de salut.
Bons exemples del nostre compromís en matèria de salut en són,
hores d’ara, el Pla de Xoc de Centres de Salut a través del qual es
reforçaran el 38% dels equips d’atenció primària (en concret, 132)
amb 285 nous metges, pla que arrencarà al juliol, o el Pla de Xoc per
reduir les llistes d’espera.
Mesures previstes:
- dotar cada pacient amb un certificat de llista d’espera quirúrgica,
- eliminar els tres mesos d’espera tècnica que fins ara no estaven
comptabilitzats
- i lògicament incrementar el nombre de professionals i de sessions
quirúrgiques.
El segon eix del nostre projecte cívic i social es basa en la política de
seguretat i justícia, que ha de donar prioritat a actuacions més
preventives, que redueixin l’actuació reactiva, i que han de posar
l’èmfasi en la proximitat.
21
�L’eficàcia en el servei de justícia s’ha de garantir amb un impuls
important de la justícia de proximitat i una millor gestió dels recursos
que té l’Administració de Justícia a Catalunya.
En Administració de Justícia la fragmentació competencial impedeix
avançar en l’eficiència del servei públic. L’increment de recursos
personals i materials hauria d’anar acompanyat d’una revisió d’aquest
repartiment competencial.
Per això s’han pres mesures com l’elaboració d’un nou mapa dels
equipaments judicials per construir els jutjats que calen i millorar els
existents i, en aquesta línia, la modificació i optimització del projecte
de Ciutat Judicial.
La millora del sistema penitenciari implica la reforma de la xarxa de
presons que hi ha a Catalunya.
La política penitenciària s’ha de definir no com una simple política de
reinserció, sinó com una política social més del programa de govern.
En matèria de presons, el Govern desenvoluparà les accions incloses
en el document sobre Línies Bàsiques de Política Penitenciària i en el
Pla Director d’Equipaments Penitenciaris 2004-2010, que ja han estat
presentats.
En matèria de Dret Civil català, cal respondre a necessitats socials
noves amb els instruments jurídics que ens proporciona aquesta
competència. Aquesta resposta és la millor defensa contra els que
volen limitar l’abast de la competència en la matèria.
Les polítiques de seguretat constitueixen l’altra gran línia d’actuació
en aquest eix. La principal mesura per aquesta legislatura és la
finalització del desplegament territorial dels Mossos d’Esquadra, amb
especial atenció a l’assumpció de responsabilitats arreu del territori
metropolità.
Paral·lelament, hem d’afavorir una major coordinació i planificació en
aquestes polítiques, per tal de sumar els esforços dels diferents
cossos de seguretat que actuen a Catalunya.
Dues són les principals preocupacions socials en matèria de
seguretat: la seguretat viària i la violència domèstica. Per això des
del primer moment el nou Govern de Catalunya s’ha mostrat
activament bel•ligerant en ambdues qüestions.
En el nostre programa es proposa a la societat catalana fer l’esforç
necessari per reduir la sinistralitat viària en un 50% d’aquí a l’any
2010.
22
�En aquest mesos hem donat els primers passos per coordinar les
actuacions dels departaments d’Interior, de Política Territorial i Obres
Públiques i de Sanitat.
Es tracta, simultàniament, de:
- Millorar l’estat de les carreteres, reduint els punts de risc i actuant
en tots els “Trams de Concentració d’Accidents Detectats” en els
propers tres anys.
- Reduir la velocitat i evitar la conducció sota els efectes de l’alcohol,
fent pública la ubicació de radars i incidint en el control d’alcoholemia
entre els més joves.
- Prevenir les lesions causades pels accidents de trànsit, fomentant el
control dels comportaments de risc i incrementant la qualitat de
l’atenció als accidentats.
La lluita contra la violència de gènere i –en un sentit més amplicontra la violència domèstica és una de les prioritats del Govern.
Una prioritat que es correspon amb la percepció social reflectida en
l’Enquesta de Seguretat Pública que identifica la violència contra les
dones com a la primera preocupació ciutadana en matèria de
seguretat.
Coherent amb aquesta percepció social, en l’Acord de Govern que
fonamenta la nostra acció es recull el compromís de presentar al
Parlament de Catalunya el Projecte de Llei de prevenció, actuació i
eradicació de la violència exercida contra les dones.
Compromís reiterat per la consellera de Benestar i Família i concretat,
a més, en dotar de pressupost el Pla integral existent.
Compromís reforçat per altres propostes fetes per la consellera de
Benestar i Família i per la consellera d’Interior:
1. Posar en funcionament un fons de garantia per l’impagament de
pensions fixades per sentència judicial de separació, nul·litat o
divorci, com a mecanisme per lluitar contra la violència indirecta
contra dones i infants, i per eradicar la feminització de la pobresa.
2. Crear una oficina de lluita contra la violència domèstica, amb la
col•laboració de diversos departaments.
3. Implantar, amb caràcter voluntari, localitzadors a dones
maltractades per poder prevenir noves agressions.
23
�Haig d’incloure aquí els temes que demanen més discreció, com són
els relacionats amb el terrorisme i la informació reservada, que
sempre ha fluït de manera àgil, també en el període anterior entre el
Ministre Acebes i la consellera Tura.
Hi ha una excepció imperdonable i que no té res a veure amb els
nostres serveis de seguretat: el silenci del President Aznar en el cas
del viatge de Josep Lluís Carod a França, informació que va retenir
per a utilitzar-la electoralment a les portes de la campanya de les
generals, malgrat que els serveis d’informació van suggerir-li la
possibilitat d’informar el representant ordinari de l’estat a Catalunya,
que és el President de la Generalitat.
Pel que fa al tercer eix, la política d’acció social:
La família és un dels centres principals de l’atenció en les nostres
polítiques d’acció social, perquè la diversificació de les estructures
familiars ha posat al descobert noves realitats que mereixen
respostes específiques.
Per això, les ajudes que el Govern atorga a les famílies amb fills
menors de 3 anys, i de 6 anys si són nombroses, les hem fet
extensives també a les famílies monoparentals en les mateixes
condicions que les nombroses. Es calcula que se’n beneficiaran
288.000 nens i nenes i unes 250.000 famílies. També per això,
durant el 2004, el Govern destinarà 8,5 milions d’euros per a
subvencions a la creació i consolidació de places d’educació preescolar en centres de titularitat municipal. La Generalitat vol impulsar
la creació de noves places d’aquest tipus per assolir una oferta
suficient que atengui la demanda de la població.
El conjunt de la gent gran, constitueix un dels sector més febles
davant les nous factors de desigualtat. Totes les mesures dedicades a
la gent gran han d’anar encaminades, principalment, a garantir-los un
nivell d’ingressos i de benestar dignes.
Per això, ja hem apujat un 3,8% els complements a les pensions de
viduïtat més baixes. El nou pressupost per al 2004 incrementa un
24% la quantia de l’ajut, que passarà de 25 a 30 euros mensuals, i la
partida global creixerà un 37% respecte a l’any passat. Caldrà
continuar en aquesta línia.
Som sensibles a la problemàtica de les vídues en particular i de la
gent gran en general. Per aquest motiu elaborarem una llei en els
propers sis mesos per poder desenvolupar des de Catalunya les
prestacions econòmiques que permetin atendre els col•lectius més
desfavorits, tal com preveu l’acord del Tinell.
24
�Un altre eix dels que composen el projecte cívic, de seguretat i de
cohesió social del Bon Govern pretén assegurar el ple
desenvolupament de la cultura a Catalunya.
Hem de reafirmar i potenciar la nostra identitat cívica, amb capacitat
integradora i sense excloure la diversitat d’interessos, circumstàncies
i sentiments que actualment defineixen la societat catalana. Ho hem
de fer comptant amb totes les administracions i sectors interessats.
L’exemple del Museu Nacional d’Art de Catalunya, tot i els
entrebancs, és prou positiu. La reforma estarà acabada a final d’any,
culminant una proesa que va liderar inicialment l’inoblidable Pere
Duran Farell.
Catalunya tindrà el Museu Nacional que ens mereixem, no a l’alçada
dels primers d’Europa, però digníssim, inigualable en art romànic i
allotjat en un edifici que, com moltes coses a Catalunya, no va ser fet
amb la consistència necessària sinó per a una celebració puntual, la
del 1929, i que per tant ha exigit un esforç titànic.
La Fira de Guadalajara –el programa definitiu per la qual es
presentarà d’aquí a 2 dies- també és una fita llargament cobejada.
Per tal de promoure elements comuns d’identitat i comunicació, hem
de reforçar la dimensió cultural i lingüística de la ciutadania. Per això
impulsarem un programa de Planificació lingüística per potenciar l’ús
del català. Volem que viure plenament en català sigui possible i més
fàcil. I que ho sigui per tots, per la qual cosa destinarem 35,3 milions
d’euros a la integració d’immigrants a les aules a través del Pla per a
la Llengua i la Cohesió Social.
L’Institut Ramon Llull segueix endavant i organitza la presència a la
Fira de Guadalajara. La marxa del govern balear és inevitable. Dos no
es casen si un no vol. Quan l’esquerra balear era el soci minoritari i el
nacionalisme català el majoritari, no hi havia problema. La dreta
balear, en canvi, no accepta col·laborar amb el Govern català
d’esquerres. Tot un símptoma de la disponibilitat als pactes d’uns i
altres.
D. En l’àmbit territorial i ambiental
En l’àmbit territorial i ambiental esdevé imprescindible desenvolupar
una nova manera d’entendre la nostra realitat física i les seves
exigències.
Per articular el territori i vertebrar el país hem apostat per impulsar
un “model territorial en malla”, basat en ciutats compactes, sense
25
�urbanització extensiva, unides per una xarxa ferroviària potent i per
una xarxa viària servida prioritàriament per transport públic col·lectiu
per a permetre que es mantinguin els espais naturals intermedis.
El paisatge a Catalunya ha esdevingut un capital impagable. En els
darrers trenta anys el sol urbanitzat s’ha multiplicat per dos. Es a dir,
s’ha ocupat tan sòl en aquests anys com en tota la història anterior.
No seguirem per aquesta via.
L’ampliació de la xarxa ferroviària és una de les nostres grans
ambicions en matèria d’infrastructures. Tot i que prosseguirem amb
el desdoblament i millora de la xarxa bàsica de carreteres, hem
decidit comunicar a llarg termini les principals poblacions del país,
els ports i els aeroports a través del tren.
També hem de desenvolupar xarxes d’accessibilitat per assegurar
l’accés de les ciutats catalanes a les xarxes de comunicació globals.
L’enfortiment del sistema aeroportuari català i la transformació de
l’aeroport de Barcelona en aeroport transoceànic, en l’aeroport de la
Euroregió, així com la millora del front portuari i la connexió amb la
xarxa ferroviària d’alta velocitat són elements clau.
Ho són a llarg termini, però ja hi hem començat a treballar integrant
la planificació territorial, la portuària, la infrastructural i la logística :
l’impuls del Front Portuari Català perquè Catalunya esdevingui la gran
plataforma logística del Sud d’Europa,
el Pla de xoc per millorar la senyalització de les carreteres,
la inversió en la xarxa viària catalana per permetre una mobilitat més
segura i sostenible a tot el país,
les inversions en transport públic
i l’encàrrec per la redacció del projecte d’eix transversal ferroviari de
Catalunya, en són bons exemples.
En el terreny de les inversions en infrastructures, com explicaré més
endavant, adquirim el compromís de mantenir un nivell d’inversió
important, tot i que en aquest cas pagant, pagant les conseqüències
del mètode alemany utilitzat fins ara, i pagant el cost de les noves
inversions.
Per aquest motiu estem posant en pràctica un nou estil de governar
el territori fent efectiu el valor de la sostenibilitat, basat en la
planificació i la solidaritat territorial.
Aquests valors seran una referència ineludible de les polítiques
econòmiques, de la planificació de les infrastructures, de la gestió
agrària o de la gestió urbanística.
26
�I, evidentment, de la gestió ambiental de diverses polítiques
sensibles, com la gestió dels recursos energètics, dels hídrics o dels
residus.
Sabem que aquest govern ha generat moltes expectatives. I no les
defraudarem. Com no ho hem fet, en el cas dels recursos hídrics,
amb el transvasament de l’Ebre.
Sabem que els transvasaments no són estrictament necessaris i que
el més important és fer un ús eficient de l’aigua. El nostre principal
objectiu és implantar el conjunt de mesures que resulten de la plena
incorporació de la Directiva marc comunitària de l’aigua i que es
coneixen com a nova cultura de l’aigua.
Aquest govern ha manifestat i reiterat la seva intenció d’instaurar una
política hidràulica eficaç i sostenible.
I comptem amb la complicitat activa del nou govern d’Espanya per
revisar-la implantant projectes d’interès hidràulic i mediambiental
(dessaladores, bases de recàrrega i projectes de descontaminació
dels aquífers, i recuperació i reaprofitament dels recursos disponibles
fins ara desaprofitats per la seva menor qualitat).
A això cal afegir una gestió sensata dels recursos. Val a dir:
1) Una gestió de la demanda d’aigua que fomenti l’estalvi, com es va
fer a l’àrea metropolitana de Barcelona a mitjans anys 80, que ha
resultat en un pràctic estancament del consum d’aigua de boca.
2) Inversions en aquest estalvi, tant pel que fa a la que es perd en
les conduccions com la que es consumeix innecessàriament en els
consums domèstics i industrials.
Completat el procés de planificació territorial, tindrem el Pla
Territorial de Catalunya i els plans territorials de cada regió que
donaran cobertura i fixaran els criteris de caràcter supramunicipal i
les visions estratègiques perquè s’hi acullin i encaixin els
planejaments urbanístics de caràcter municipal.
Com saben, ens hem compromès a haver aprovat en un any i mig els
plans directors del Litoral i de l’Empordà, el Pla Territorial de les
Comarques de Girona i l’Avantprojecte d’una Llei del Paisatge.
En relació al Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner tenim el
compromís d’ampliar a més de 500 metres des de la línia de la costa
l’àrea d’influència del Pla i de procedir a la preservació definitiva de la
costa i del prelitoral sense construir. Són mesures que permetran que
27
�55 km lineals de front marítim continuïn intactes per sempre, com
llegat a les generacions futures.
La segregació creixent dels grups socials i les persones sobre l’espai
és una dinàmica cada vegada més insolidària des del punt de vista
social. L’hem d’evitar, i un dels pilars per fer-ho són les polítiques
d’habitatge i de qualitat urbana.
Per aquest motiu hem aprovat el Pla per al Dret a l’Habitatge que té
l’objectiu d’incrementar la promoció d’habitatge protegit a un total de
42.000 unitats noves en els propers 4 anys distribuint geogràficament
els objectius de manera concertada amb el món local i amb els
promotors públics, privats i cooperatius.
El pla té una especial incidència a les comarques amb major dificultat
per l’accés a l’habitatge i zones de creixement econòmic i demogràfic
potencial, així com a les comarques de l’interior del país, amb
especial atenció a les ciutats petites i mitjanes del rere país, a les que
demanarem que impulsin el reequilibri territorial en el marc dels
plans territorials parcials.
Dins els objectius generals dels 42.000 habitatges s’inclou la
promoció de 21.000 unitats d’habitatge en règim de lloguer,
prioritzant els destinats a l’emancipació de joves, a la gent gran i als
col·lectius específics amb especials dificultats d’accés a l’habitatge.
Deixin-m’ho dir: és un escàndol que els habitatges de compra
estiguin desgravats en l’import sobre la renda i els de lloguer no ho
estiguin.
Aprovarem aviat el Pla Català de la Rehabilitació, per permetre la
rehabilitació de no menys de 40.000 habitatges en quatre anys.
En la mateixa línia, la revisió de la Llei d’Urbanisme de Catalunya té
l’objectiu d’estimular la producció d’habitatge protegit i reconèixer la
pluralitat de tipologies d’habitatge en funció de les noves situacions
de convivència i familiars.
E. Deu punts per resumir i finalitzar
Del conjunt d’acords, decisions i iniciatives preses pel govern, vull
assenyalar, per la seva significació o transcendència, els deu
següents:
1 ) Inici del procés de reforma de l’Estatut de Catalunya.
28
�2) Impuls de l’Acord estratègic per a la internacionalització de
l’economia catalana i creació de l’Agència Catalana d’Inversió.
3) Aprovació de la Llei de millora de Barris, àrees urbanes i viles de
Catalunya.
4) Impuls del Pla pel Dret a l’Habitatge 2004-2007
5) Establiment dels objectius i propòsits del Pla Director Urbanístic del
Sistema Costaner, per a la protecció del sòl no urbanitzable de la
costa catalana, que afectarà un total de 56 Km del litoral.
6) Aprovació del Pla de xoc dels centres de salut, que té l’objectiu
d’incrementar un 38 % els efectius d’atenció primària.
7) Rehabilitació, millora i construcció de noves escoles i actuacions
per millorar l’atenció als alumnes i la qualitat de l’ensenyament.
8) Augment de la prestació econòmica per infants a càrrec, per a
famílies amb infants menors de tres anys i per a famílies nombroses
i monoparentals.
9) Impuls del Programa de Planificació Lingüística i del Pla per a la
Llengua i la Cohesió Social per a potenciar l’ús del català, per a que
viure plenament en català sigui possible i més fàcil per tots.
10) Derogació del transvasament de l'Ebre gràcies a l’actitud de les
Terres de l’Ebre, el capteniment del nostre govern, i la decidida
voluntat política del govern de l'estat, amb l’aprovació del Reial
Decret de Modificació de la Llei del Pla Hidrològic Nacional, que
respon a totes les peticions de la Generalitat.
Aquest decàleg és només una mostra de l’activitat desenvolupada pel
Govern, activitat que sovint ha restat velada per la intensitat –quan
no pel dramatisme- dels esdeveniments als que m’he referit al
principi i que han dominat no només la vida política sinó –en bona
mesura- el conjunt de la vida social del nostre país.
F. Per acabar, un mot sobre les prioritats de Govern
reflectides en els Pressupostos
Els Pressupostos per al 2004 són uns pressupostos de transició; però
també són els primers pressupostos del canvi: tot i l’estret marge de
maniobra reflecteixen ja els canvis en les prioritats de la política i
l’acció de govern.
29
�Amb unes previsions d’ingressos de 17.600 milions € i de despesa de
18.500 milions €, per tant amb un dèficit previst de 850 milions € que significa una reducció del 27.5% respecte a l’exercici anterior-,
són uns pressupostos de contenció de despesa i d’ajustament
pressupostari.
Tot i així, el que em sembla més rellevant és que justament aquest
esforç de contenció ha permès un augment de l’estalvi corrent del
37%, que es destinarà a l’esforç inversor que es vol mantenir al llarg
de la legislatura. Aquest Pressupost representa el major esforç
inversor realitzat per la Generalitat al llarg de la seva història.
El rigor en el control de la despesa deixa un marge suficient per a dur
a terme les grans línies del nostre programa de govern, definides en
l’Acord del Tinell:
1. Més política social lligada als barris, les escoles i la salut dels
ciutadans.
2. Un nou impuls a la competitivitat i als sectors productius
3. La vertebració del territori, amb més infrastructures més respecte
ambiental i paisatgístic.
3. Final
Finalment, estem en un nou escenari de col·laboració institucional i
de diàleg, en que caldrà treballar amb tenacitat i generositat alhora.
Val a dir que no hem perdut ni un minut a posar-nos-hi. Els contactes
formals i informals del president i dels consellers de la Generalitat
amb el president i els ministres del Govern d’Espanya han estat
continuats en aquestes setmanes.
D’aquests contactes n’han sorgit abundants gestos i uns primers
compromisos.
- La reiteració de la voluntat de respectar el projecte d’Estatut que
aprovi el Parlament de Catalunya per part del nou president del
Govern espanyol.
- El compromís actiu del Govern espanyol per obtenir el
reconeixement del català a la Unió Europea.
- La bona disposició al diàleg mostrada pel ministre d’Administracions
Públiques en relació a les transferències pendents.
- L’anunci de retirar una bona part dels conflictes de competència
presentats al Tribunal Constitucional.
30
�- L’aprovació d’una moció al Senat sobre l’ús del català a les
institucions estatals.
- El compromís del ministre de Defensa de revisar el consell de
guerra al President Companys.
- El compromís del ministre de Justícia en relació als Tribunals
Superiors autonòmics.
- El compromís de la ministra de Foment de fer arribar l’AVE a
Barcelona el 2007.
- El compromís, també de la ministra de Foment, de fer efectiu l’1%
cultural a l’Institut d’Estudis Catalans.
- El compromís del president del Govern de retornar del tot el Castell
de Montjuïc a la ciutat de Barcelona.
- El compromís, també del president del Govern, d’aprovar la Carta
Municipal de Barcelona.
- I la proposta del ministre d’Administracions Públiques per resoldre
la presència de Catalunya i de les altres autonomies a la Unió
Europea.
Però, no tot han estat gestos i anuncis de compromisos. També hi ha
hagut decisions de gran impacte a Catalunya. La més important ha
estat sens dubte la paralització del transvasament de l’Ebre.
Sobre la base d’aquesta actitud inicial del Govern espanyol, el Govern
de Catalunya abordarà amb un optimisme enraonat els principals
temes de l’agenda política.
Hem de recuperar el temps perdut.
Tenim un govern assentat, reforçat i treballant a velocitat de creuer
amb un objectiu compartit, que és el que resulta de l’acord que el va
fer possible.
És el Govern de Catalunya. Fruit de l’acord tripartit. No és l’olla de
grills que alguns haurien volgut. És el govern, té solidesa, i , com ja
hem dit, en anteriors ocasions, tant el Conseller en Cap, com el
Conseller de Relacions Institucionals com jo mateix, és un govern per
governar i no per resistir.
31
�De totes maneres, vull que entenguin el meu propòsit de presentar
una visió més acabada dels objectius de l’acció del Govern en el
debat de política general que farem a la tardor.
Un debat on els penso exposar el projecte de país que sustenta
l’actual Govern de Catalunya, acompanyat d’un detallat Pla de
Govern que estem enllestint, i també de les línies mestres del
Pressupost per al 2005, espero que alliberat de bona part de les
hipoteques dels d’enguany.
Moltes gràcies per la seva atenció.
Pasqual Maragall
32
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1655
Title
A name given to the resource
Sobre els criteris d'actuació i orientació del Govern transcorreguts sis mesos des de la seva constitució.
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Subject
The topic of the resource
Activitat parlamentària
Autogovern
Benestar Social
Govern
Acció política
Model social
Territoris
Generalitat de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Intervenció al Parlament
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-06-28
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/174/20040701.pdf
bc483b8944323d8d20c45bd7c489704c
PDF Text
Text
Del "Pal de paller" al "Catalanisme coral"
Universitat d'Estiu Ramon Llull | 1/7/2004
Ja sabeu que jo sempre he cregut que el triangle màgic d'un país és
el triangle universitat, govern i territori. Pot ser el Govern de la
Generalitat, pot ser el Govern d'una gran ciutat, i l'empresa. Si
aquest triangle funciona, funciona tot. Si aquest triangle no va i no hi
ha prou interrelacions, anem malament.
Catalunya ha sigut sempre un país molt singular: com que l'Estat no
donava de si el que aquí es demanava, el país es va haver d'inventar
moltes coses. Moltes vegades se les va inventar com a mini-estat,
com a Mancomunitat... després com a Generalitat, també com a
Ajuntament de Barcelona. I altres com a institucions privades que
tanmateix tenien una vocació pública, començant per les escoles, que
o eren privades o eren municipals, però en el fons el que volien ser
era catalanes, com les escoles de la Mancomunitat.
Vet aquí, doncs, la vostra, una Universitat privada que en definitiva
neix també d'aquest mateix impuls de la societat catalana de tenir
institucions, tant si la llei, o l'Estat, o la situació política les permetia,
com si no. I de tenir-les amb un alt nivell de qualitat. Dit això, jo
només us demanaré una cosa: treballeu a igualtat de costos socials.
És a dir, per què és tant important la Universitat Pública? Perquè és la
Universitat de tothom. Perquè és la Universitat que no només parteix
d'un designi, privat o no, però relacionat amb l'excel·lència del país,
sinó que a més pretén estendre aquesta excel·lència més enllà de les
fronteres de les classes socials o de la capacitat econòmica.
Si voleu ser fidels a aquest esperit del vostre naixement, i que és tant
comú a tantes iniciatives importants d'aquest país, haureu de tenir en
compte que la vostra excel·lència encara es veurà millorada i serà
més palesa en la mesura que sapigueu fer front en aquestes
condicions, que són una mica més restrictives per a l'excel·lència.
Vull aprofitar aquesta ocasió que m'oferiu per exposar algunes
reflexions sobre el moment que estem vivint, sobre present i
el futur de Catalunya, un cop tancat el llarg -llarguíssim- cicle
electoral que es va iniciar fa més d'un any amb les eleccions
municipals i que acabem de tancar amb les eleccions europees.
La successió d'esdeveniments electorals i polítics ha estat molt
intensa i ha donat lloc a interpretacions i balanços de tota mena. La
opinió pública ja s'ha fet una composició de lloc sobre els actors
1
�d'aquestes comtesses electorals i sobre l'argument de la situació
política resultant.
Catalunya té, des de fa mig any, un nou govern. Amb un
programa diferent, amb uns objectius diferents, amb noves
sensibilitats, noves prioritats i amb estils també diferents. Dilluns
d'aquesta setmana vaig comparèixer al Parlament llargament
per retre compte de l'acció de govern d'aquests sis primers mesos.
Ahir hi vaig tornar per una sessió ordinària de control. I també en
això, en la disposició a rendir comptes, el meu Govern - i crec que el
Govern espanyol també, per la assiduïtat amb la que el president del
Govern espanyol s'està sotmetent a l'escrutini del Parlament espanyol
- estem marcant una diferència.
Però crec que cal també un altre tipus de reflexió (més enllà dels
resultats electorals i dels primers balanços de gestió) i amb
voluntat de transcendir els esdeveniments immediats i els
càlculs a curt termini.
No crec errar gaire si interpreto que va prenent cos la idea de
que estem en un moment de transició a Catalunya i Espanya.
No és casual que, des de la distància, "The Economist" hagi titulat
el seu recent informe sobre Espanya: "The second transition".
Jo crec que els temes que no es posin sobre la taula ara, en
l'inici d'aquesta segona transició, no seran comptats. I és molt
important, en aquest moment precís, que tots els temes que
han de marcar el futur estiguin sobre la taula, perquè aquells
temes que no s'hi hagin posat seran escombrats per la marxa
endavant, que a partir d'ara serà frenètica, en els congressos que
s'obriran de tots els partits polítics; en els debats de la tardor; en
l'aprovació dels pressupostos... i immediatament després en
l'aprovació dels estatuts basc i català i l'obertura del meló de la
Constitució.
Obrim un període que jo crec que haurà de durar 25 anys o més.
Estem obrint un segon quart de segle diferent, i per tant estem en un
moment francament decisiu.
A Catalunya, amb unes o altres paraules i imatges, s'està
aixecant acta del final d'un paradigma polític, gairebé diria
d'un paradigma político-cultural, que ha configurat per a bé i
per a mal la política i la societat catalana durant 25 anys.
És el paradigma forjat durant la Transició i interpretat de forma
principal pel que -sense cap ànim pejoratiu- s'ha
anomenat pujolisme: és a dir aquest conjunt format per quelcom
més que un líder, més que uns partits, més que un moviment, i que
2
�ha tingut la virtut d'ocupar i vertebrar l'espai central de la política
catalana durant aquests anys. L'ha ocupat tan abastament que la part
i el tot (la part activa i la resta més passivament) s'han confós
completament durant una colla d'anys.
Ha estat un paradigma fundat en la necessitat i, quasi diria,
la obsessió per la recuperació, la reconstrucció i la preservació
de la identitat nacional. I probablement ha estat més un
paradigma negligent en la bona fonamentació i el bon ús de
l'autogovern i dels seus instruments. Ha estat més polític que
administratiu o més ideològic que polític, com volgueu.
S'ha pensat des d'un país a la defensiva, instal·lat permanentment
-o, almenys, massa sovint- en la identificació de perills d'enemics
exteriors i també interiors, més que no pas des de el punt de vista
d'un país optimista i segur de les seves capacitats i possibilitats, i no
dic que això no estigués justificat, estic descrivint una situació.
Però aquesta hiper consciència de la nostra fragilitat col·lectiva
ha acabat per passar-nos factura: la persistència en el discurs i
en les actituds defensives enlloc d'enfortir-nos ens ha evidenciat més
febles, els uns dels altres i potser de nosaltres mateixos, del que
realment som.
Així hem posat la nostra llengua i la nostra cultura a la defensiva, en
declarar-les en un estat de permanent normalització. La lògica de
la preservació essencial ha acabat per convertir-se,
paradoxalment, en el principal obstacle per a l'exercici de la
normalitat. La normalització s'ha menjat la normalitat, ha
ofegat la normalitat. Sempre dic que això és comprensible,
s'havia de passar per la normalització per arribar a la
normalitat, el que passa és que probablement ja fa un cert
temps que a la normalitat hi som i no ho sabem, o no ho hem
confessat.
Aquesta actitud defensiva ha convertit la cultura en una
dependència a vegades viciada. El proteccionisme condemna sempre
a la llarga a una eterna minoria d'edat, en el cas de la cultura
catalana o en qualsevol altre cas.
I una cultura permanentment sobreprotegida pot acabar
convertint-se en quelcom de massa fràgil, massa artificiós, i gairebé
diria fictici.
I sense sistema immunològic. Vull que se m'entengui. I que no
corrin a esquinçar-se les vestidures els qui ens acusen constantment
de voler desnaturalitzar, desnacionalitzar, desmuntar l'edifici de la
nostra identitat. Justament el que reclama, avui, el President de la
3
�Generalitat, és que comencem a mirar el present i el futur en clau
d'exercici de la normalitat que ja tenim. Que enfortim el sistema.
Que, com deia Miquel Martí Pol, ens llancem a caminar sense
crosses.
El proteccionisme sense límit, dic, és un vici que ha
contaminat les relacions entre el poder polític i el món de la
cultura i el món dels mitjans de comunicació.
La independència reclamada i proclamada d'actors i de vehicles
culturals ha acabat empantanegada en les xarxes d'un cert
clientelisme sorgit de la intervenció pública per mitjà d'ajudes massa
sovint poc transparents.
Estic convençut que en l'origen de l'enrevessada situació a
que hem arribat hi havia la voluntat indefugible de defensar,
protegir i impulsar la nostra cultura. Mai no negaré el mèrit i
la conveniència d'actuar així en els primers anys de la llibertat
recobrada.
D'una banda, la necessitat de recuperar anys i anys perduts per la
persecució política; i d'una altra, la consciència d'haver d'encarrilar la
cultura catalana en un mercat cultural dominat per altres cultures
més potents -molt més potents- com l'espanyola i, en un sentit més
ampli, l'anglosaxona.
El que ha succeït en la política cultural i de comunicació no és sinó un
exemple -probablement el més característic- d'una cultura política
que ha modelat la política i la societat catalana, la seva manera de
relacionar-se amb Espanya i Europa i, també, la seva manera de
posicionar-se al món.
Però el problema és que hem acabat enrocats en la defensa
identitària, intentant aprofitar les conjuntures favorables per
millorar la nostra situació, però renunciant a navegar en el
mar obert per la incapacitat o la poca voluntat de cercar els
aliats necessaris per solcar nous oceans amb seguretat.
Potser ens ha sobrat proteccionisme i ens ha faltat coratge.
Sincerament, entenc que aquest paradigma que ha presidit la realitat
i la interpretació de la realitat catalanes ha deixat de funcionar bé.
Avui, per llei de vida -i per les lleis de la política- el cicle protagonitzat
per aquell moviment - que per comoditat hem anomenat pujolismes'ha esgotat. Amb tot el respecte que em mereix la persona que el va
generar.
4
�Les interpretacions sobre les causes d'aquest fet poden ser diverses:
des de qui ho atribueix a causes personals (un recanvi de líder no
prou reeixit), a qui apunta a un error tàctic (mantenir una
determinada aliança política més temps del compte), passant pels qui
creuen que aquella estratègia política està exhaurida o, fins i tot, pels
qui - amb el final d'aquesta situació- entonen les absoltes pel
catalanisme, equivocadament.
Com poden comprendre ni em pertoca ni aquest és el lloc adequat
per a que els hi faci una exegesi d'aquestes interpretacions.
En canvi sí que m'interessa referir-me a la última qüestió, que de
molt llarg ultrapassa les peripècies dels partits polítics. És a dir,
m'interessa més dilucidar la qüestió de si hi ha catalanisme
després del pujolisme. N'hi ha. I tant si n'hi ha. Aquesta és la
qüestió. N'hi havia abans, n'hi ha hagut durant i n'hi ha ara. I n'hi
seguirà havent, no ho dubtin.
M'interessa referir-me, doncs, a aquesta qüestió perquè es vol fer
estendre la brama, com he dit fa un moment, que el canvi polític
esdevingut a Catalunya suposa l'inici d'un procés conscient de
descatalanització o, dit amb paraules més aparatoses per a alguns,
que estem davant d'un procés imparable d'espanyolització del país.
Podria tenir la temptació de despatxar aquest procés d'intencions
dient que es tracta d'una visió interessada i pròpia d'una concepció
patrimonialista de Catalunya, de la seva llengua i de la seva cultura,
de la seva història i de l'acció política catalanista.
Aquesta concepció és la que legitimaria la pretensió de repartir
patents de catalanitat i de catalanisme.
Però entenc que si fes això estaria entrant en un joc massa fàcil,
d'esgrima política probablement gratificant pels qui la practiquen, i
els qui de vegades la practiquem, però poc ben útil per aixecar un
debat amb ganes de mirar endavant.
Els qui creiem que el vell paradigma ha esgotat la seva utilitat,
el que hem de fer és pensar, assajar i articular un nou
paradigma, amb tota l'ambició de país que això exigeix, però a
la vegada amb tota la modèstia de comptar amb les lliçons i
amb els fets positius del passat, sense els quals tampoc
estaríem on som.
El meu punt de vista i el del meu Govern és diferent al punt de vista
dominant fins ara. Bastant diferent. Perquè avui ja no és suficient
defensar la identitat de Catalunya, de protegir la llengua i la cultura
5
�catalanes, mirar de sobreviure en un context que considerem
sistemàticament hostil. No, ja no es tracta d'això.
Es tracta de passar de la defensa a l'atac - en el bon sentit de
la paraula- , de superar els tics defensius, de pensar més en el
futur que podem construir que en el passat que volem
preservar, de confiar més en les nostres possibilitats que de
témer les nostres febleses i insuficiències.
Es tracta de rellegir el passat, sí, però amb menys beneiteria i també
amb més curiositat. Perquè sinó partiríem de bases viciades. És
curiós, perquè en tota aquesta preocupació que hem tingut per mirar
més el que ens deia el passat que no pas el futur, tanmateix el passat
no ha estat ben explicat. Per exemple, en aquest país hi ha la
tendència a confondre el Consell de Cent i la Generalitat: pregunteu
a la gent qui era Rafael de Casanova i us dirà, potser en un 70%,
que era el President de la Generalitat, i en canvi era el Conseller en
Cap del Consell de Cent de Barcelona. Un altre exemple: es parla de
la Corona d'Aragó i alguns pensen que estic inventant una cosa nova,
però només cal baixar des de la Diagonal cap a la Plaça Catalunya i
passar per Rosselló, Provença, Mallorca, València i Aragó. I si baixeu
més trobareu el Consell de Cent, la Diputació i les Corts Catalanes,
és a dir, les institucions.
Ho teníem ben enfocat a principis de segle. Jo sóc un obsés de mirar
el futur i tanmateix de buscar en alguns moments molt brillants del
passat el punt de partida. Crec que ens hauríem de dedicar a fer
aquest esforç, no de reconstrucció o reinvenció del passat, sinó de
franca investigació sobre el que va succeir, perquè va ser realment
extraordinari. El que va passar en aquest país els anys 6 i 7 del segle
passat és extraordinari: la Solidaritat Catalana, el Pressupost de
Cultura, que no era només de Cultura sinó que era d'escoles i
d'educació, que va ser la base del Patronat Escolar i de les escoles
municipals de Barcelona.
Torno al que he dit al principi de tot: com que l'Estat no donava de si
el que aquest país volia, el país es va inventar la solució. I la solució
va ser una trampa. L'Ajuntament de Barcelona va entabanar a l'Estat:
com que aquí hi havia mar i a Madrid no, aquí hi havia d'haver
l'Escola del Mar. I l'Escola del Bosc... i tantes altres, que figurava que
eren escoles per a nous projectes, però era mentida, en realitat
s'estava muntant un sistema escolar nou. I després va venir la
Mancomunitat, amb unes escoles d'una categoria molt noucentista,
extraordinària.
Segurament ens enganyaríem si penséssim que ara podem fer igual,
perquè aleshores, malgrat tot, es tractava de que una part de la
classe mitja-baixa entrés al sistema d'excel·lència educativa. I no
6
�tant com ara, amb la universalització no hi ha només classes mitgesbaixes relativament nombroses però no massives, sinó d'un país que
està sofrint un creixement demogràfic de portes enfora molt
important. Els problemes per tant són molt diferents. En tot cas,
fixeu-vos, l'any 1906-1907: Solidaritat Catalana; Pressupost de
Cultura; Congrés d'Escriptors Catalans; l' "Enllà" de Joan Maragall;
les cartes Maragall-Unamuno... que diuen molt sobre el que aquell
país era i hauria de ser cent anys després; "Les senyoretes d'Avinyó"
de Picasso; l'inici dels congressos municipalistes, que si aneu seguint
la història, són aquells que van marcar la pauta del progrés polític
cap a la Segona República, cap a l'intent d'una democràcia no
autocràtica.
Tot això haurà de ser, crec, objecte d'una gran celebració, que no dic
pas que hagi de ser un altre Fòrum. Dic que Catalunya haurà de fer
aquesta gran celebració, mirant el passat com a punt de partida
d'un altre salt endavant que ara hem de fer com es va saber fer en
aquell moment, per molt que després el futur immediat va ser tan
dramàtic, com tots sabem.
Hem de passar doncs de la normalització a la normalitat.
De la celebració de les derrotes a la de les passes endavant.
De la reivindicació a la proposta catalana: Catalunya no s'ha
de queixar més, no ha de bramar, no ha de plorar... Catalunya
ha de proposar. Ha d'exigir, però en el sentit més cordial de la
paraula.
Del proteccionisme a la llibertat amb regles equitatives.
De la ficció d'un món una mica fet a mida a la realitat del món
tal com és, del món obert. Les fronteres no existeixen, ni per
bé ni per mal, i per tant, enyorar-les és absurd.
En definitiva, estem parlant d'una nova cultura política i cívica,
d'un canvi en la nostra mentalitat col·lectiva que hauria
d'alimentar un nou escenari polític vàlid per a la Catalunya dels
propers vint-i-cinc anys.
Els canvis en la mentalitat col·lectiva no es fan d'un dia per l'altre, ni
òbviament es decreten.
No és cosa d'avui per demà unir cívicament Catalunya fins
aconseguir que s'expressin totes les Catalunyes: la que ha
parlat o s'ha sentit expressada fins ara, la que ha callat o no s'ha
sentit ben expressada i, també, la que encara no té consciència de
poder-hi dir la seva, però que n'anirà aprenent en els propers anys.
7
�Ras i curt, no s'improvisa en un dia una nova síntesi que representi
els valors compartits, les aspiracions socials, els imaginaris col·lectius
que donaran sentit i cohesió a la Catalunya del primer terç del segle
XXI.
No s'inventa el patriotisme. El patriotisme pensat pels fills més que
no pas des dels avis. És el que estic proposant. No s'inventa. Sense
oblidar allò, però pensat pels fills. El patriotisme que neix del barri
endreçat, de l'escola lluminosa, de la sanitat propera. Aquest és
l'autèntic patriotisme. El dels països que han fet la seva revolució en
el moment que l'havien de fer i que han sigut capaços de basar el
patriotisme justament en l'orgull que té cada ciutadà, no aquell de
més nissaga o el que més s'ha abraçat a la bandera, o el que més ha
sabut interpretar la pròpia identitat de país. Sinó el patriotisme
d'aquells que arribant allà moltes vegades des de fora, moltes
vegades des de les classes baixes d'aquell mateix país, han vist
gratificada la seva identitat personal per la existència d'un sector
públic, d'un estat, d'una societat vertebrada que els donava raó de
les seves pretensions i que els feia persones. Aquest és l'autèntic
patriotisme des del meu punt de vista. I això és el que hem de
pretendre.
Cap on crec que ha d'apuntar aquest nou paradigma?
S'ha acabat la Catalunya del "Pal de paller"? Probablement la
resposta sigui Sí.
En altres moments m'he servit de la bella imatge espriuenca dels
fragments del mirall que, reunits, permetien que Catalunya es veiés
sencera.
Avui els proposo que comencem a pensar i a parlar en termes d'una
mena de catalanisme que podríem anomenar Catalanisme coral.
Amb veus diverses, que ni sempre hagin de ser les mateixes
ni hagin de tenir sempre el mateix so, i que no ens preocupi
que no el tingui. Això no vol dir que siguin dissonants. Una
coral no és un sol so; és una coral, però tanmateix és
eufònica.
El "pal de paller" és la imatge d'una centralitat que, tant com
galvanitza i concentra al seu entorn, exclou del projecte tot allò que
no se situa en funció del propi subjecte polític central. Això és fins a
cert punt lògic o necessari en els períodes de construcció del país o
de re-construcció del país.
Però ja no podem aspirar més temps a ser una excepció
permanent, una nació sense estat debatent-se entre ser motor
d'Europa o locomotora d'Espanya. Hem de ser les dues coses alhora.
8
�Catalunya ha de tenir menys por i més ambició.
L'Euroregió i l'Espanya plural i diversa han de desactivar les
pors i permetre'ns caminar amb més naturalitat per abordar
els nostres objectius. A tots els nivells: el cultural, el
lingüístic, el polític, l'econòmic, el geoestratègic... El nacional,
en definitiva.
M'agradaria posar alguns exemples concrets de la nova actitud que
proposo.
No se'ls escaparà que la proposta de l'Euroregió PirineusMediterrània, consistent en articular un espai econòmic d'àmbit
superior al marc estricte de Catalunya, va en aquesta direcció i
moltes vegades per raons d'economies d'escala. Si no tenim l'escala
d'aquesta Euroregió no tindrem algunes de les coses que pensem que
tenim dret a tenir, però que ningú ens regalarà si no creem el mercat
interior que les faci rendibles. Per menys d'una població de 10, 12 o
16 milions d'habitants difícilment és pot tenir un aeroport
transoceànic. I això implica no només voler-ho, no només proclamarho.... també construir línies d'alta velocitat que connectin aquests
punts. Jo sóc un obsés de que Catalunya es definirà sobretot per la
equidistància, la capacitat d'accés a cada un dels seus punts. Perquè
la Catalunya estricta és un país suficientment petit tot i que molt
rebregat i, per tant, costós de comunicar, en termes econòmics i en
terme ecològics, però que tindrà la seva excel·lència el dia que
puguem dir que viure a Olot, o a Tortosa, o al Pallars, des del punt de
vista de l'accés, del tren, dels serveis, sigui raonablement similar a
punts de més centralitat.
Doncs bé, la proposta d'Euroregió va en aquesta direcció, no
solament per fonamentar el nostre futur econòmic sobre bases més
àmplies i potents que assegurin el progrés, la competitivitat i el
benestar en el nou marc europeu. Sinó també en el sentit de trobar
un referent que simbolitzi la vocació europea de Catalunya i la nostra
manera d'estar a Europa. Una manera, si volen, de visualitzar la
interdependència a escala europea i, a la vegada, la relativitat
creixent de les fronteres i els límits estatals.
En l'àmbit lingüístic, més enllà de la necessitat política de protecció
i estímul del català i més enllà de la decisiva batalla dels propers
anys per a que l'Estat espanyol assumeixi amb totes les
conseqüències el seu caràcter plurilingüístic -amb el
reconeixement europeu inclòs-, podem proposar-nos esdevenir
un idioma bandera de tots els idiomes que corren perill de perdre's.
Aquesta és una possibilitat que hem de considerar, sobretot perquè el
nostre no es perdrà, encara que hi ha qui diu que si. I jo estic
convençut de que no. En aquest sentit el català és, també,
9
�d'alguna forma una icona. I ha de fer servir aquesta icona com
a capital. Pot fer-ho.
Crec sincerament que el català s'ha de posar al servei d'una causa
que el transcendeix i fent-ho es beneficiarà també a ell mateix.
Fa pocs dies vaig participar al Fòrum en un Diàleg sobre la diversitat
lingüística. Un expert d'origen irlandès que ara viu a Gal·les va
proclamar la necessitat o la possibilitat de crear un museu mundial
dels idiomes, a manera de laboratori o centre d'investigació. Jo li vaig
contestar que aquesta és una idea molt interessant per Catalunya.
Perquè si s'ha de generar al món un laboratori o un lloc on estiguin
acumulats els registres i els escrits en tots els idiomes que encara
existeixen i que estan en perill de desaparèixer, el lloc ideal és
Catalunya. I aquí és on el català probablement s'ha de guanyar el
reconeixement. No només per la via de proclamar-se exactament
igual que les llengües estatals, perquè el català, tot i sent més
important, des del punt de vista numèric i literari, que moltes
llengües estatals, és molt fàcil d'entendre que els estats el dia que es
reuneixen no el comptin com a tal. És molt difícil d'aconseguir que el
català sigui considerat igual que una llengua estatal a Europa. I és un
mèrit del Govern espanyol aparèixer amb una fórmula, que no existia
inicialment en el projecte de Constitució Europea, i que és un punt de
partida.
Amb això vull dir que els catalanoparlants sentim com a pròpia la
causa general de la diversitat lingüística. És la nostra causa. Ens hi va
la identitat, la memòria i l'esdevenidor. El noble combat per la
llengua catalana no el lliurem en solitari, no és un combat
estrictament només per a nosaltres. La nostra causa és també la
causa de totes les llengües del món que no tenen prou reconeguts els
seus drets i estan més o menys amenaçades d'extinció.
Òbviament, l'important no és que el català sigui una icona,
l'important és que el català visqui. Contra el que es diu massa
sovint, el català no l'hem de només "defensar". L'hem de conrear,
l'hem d'expandir, l'hem d'esponjar internament per a que hi càpiguen
totes les variants i l'hem de portar més enllà de les seves fronteres
internes i externes, amablement, amigablement. Amb tenacitat. Jo
sempre poso l'exemple de tres expressions de la llengua catalana: del
que aquí diem capvespre, a les Illes diuen s'hora baixa i a la terra
dels meus avis, a Monóver, en diuen la poqueta nit. Són tres
maneres diferents de dir en català el mateix. És una llengua i al
mateix temps és una llengua internament molt plural.
Però això no és una tasca fàcil. Conciliar la necessària unitat de
l'idioma amb la seva diversitat real no és pas gens fàcil. Si volem
unir tots els qui l'haurien de defensar perquè el projecte tingui
10
�economies d'escala i, per tant, sigui viable, resultarà que la unitat
necessita de la diversitat. No és el mateix sobreviure amb una base
demogràfica de 6 milions que amb una de 12. Però els 12 no els
tindrem sense flexibilitat interior. Duresa i elasticitat alhora, dues
coses que no són gens fàcil de conjuminar.
El nou projecte col·lectiu que ha d'assegurar la nostra identitat,
reforçar la nostra capacitat de decisió, situar-nos en la nova Europa,
fer-nos competitius en un món global i, per tant, garantir el progrés
econòmic, social i espiritual dels catalans i les catalanes del nou segle
ha de sorgir d'una nova cultura política més oberta, més creativa,
més plural i amb més ambició real que verbal.
En els propers mesos penso anar desenvolupant aquesta reflexió que
avui he iniciat davant de tots vostès.
Perdonin-me la impertinència d'haver utilitzat un marc universitari
com aquest per fer-ho, però francament no en conec d'altre millor per
incitar i convidar a debatre.
Aquesta ha estat la meva intenció: provocar el debat col·lectiu, coral,
plural sobre el sentit de l'acció cívica i política que Catalunya
afrontarà en els propers anys.
Perquè seria una paradoxa que Catalunya entrés en un procés de
reformes institucionals i polítiques de gran abast i que, a la vegada,
l'enfonsament del vell paradigma cultural provoqués la percepció de
greus dubtes sobre la identitat col·lectiva i sobre la viabilitat com a
país. Ens cal entendre que el canvi de paradigma no només és
possible sinó que és necessari.
Aquesta és la qüestió que els hi vull deixar sobre la taula.
Moltes gràcies per la seva atenció i que tinguin una molt bona
Universitat d'Estiu.
Pasqual Maragall
11
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1656
Title
A name given to the resource
Del "Pal de paller" al "Catalanisme coral"
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Universitat d'Estiu Ramon Llull
Subject
The topic of the resource
Autogovern
Catalanisme
Espanya plural
Lideratge
Nacionalisme
Política
Model social
Territoris
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-07-01
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/181/20040928.pdf
02e4756ea6e46cdc906815fb4adddcf8
PDF Text
Text
Intervenció del president de la Generalitat en el
debat de política general
Parlament de Catalunya | 28/9/2004
I - La nova situació política
Com vaig anunciar en la meva compareixença parlamentària del mes
de juny, és la meva intenció en aquest debat exposar quin és el
projecte que impulsa el Govern que tinc l’honor i la responsabilitat de
presidir.
Els 9 mesos de govern transcorreguts no han estat fàcils, després de
quasi un quart de segle de govern conservador.
Ara som a l’inici d’un nou període. El nou govern de Catalunya i el
canvi de govern a Espanya permeten la represa de l’impuls
transformador.
El nou Estatut, la reforma de la Constitució, la configuració d’un
Senat federal, la Constitució europea, tot és un altre cop sobre la
taula. És un risc, és una oportunitat apassionant i, sobretot, és per a
nosaltres una gran responsabilitat
Avui es donen unes condicions polítiques normals. L’acció del Govern
es podrà desenvolupar sense ensurts, encara que no pas sense
dificultats.
S’ha estabilitzat el mapa polític del país, després del llarg cicle
electoral iniciat amb les eleccions municipals i catalanes de l’any
passat i culminat amb les eleccions generals i europees d’enguany.
En les diferents fites que han marcat aquest cicle, els partits que
donen suport al Govern han vist àmpliament ratificada la confiança de
la ciutadania.
Passades les vicissituds d’aquest període i estabilitzada la situació
política, no és gratuït recordar l’esperit amb que va néixer l’actual
Govern de Catalunya.
L’acord del Tinell, ha facilitat la necessària alternança política. És un
acord que els tres socis veiem com una aposta estratègica, pensada
en clau de país.
Representa una opció catalana i progressista. N’hi ha d’altres, però
aquesta és la més integradora.
1
�L’opció que vam fer crea l’escenari per garantir la unitat civil de
Catalunya i per evitar la divisió dels catalans en blocs antagònics.
Crec convenient recordar que aquest acord amplia al màxim la base
social del catalanisme, entès sobretot com una cultura cívica
compartida i no com una ideologia que divideix i separa.
La divisió de la manifestació de l’11 de setembre, que es va produir
arran de la Loapa no té, ara, raó de ser.
L’acord del Tinell expressa la voluntat majoritària d’un gir
progressista en la política catalana.
Pretén impulsar la innovació econòmica i tecnològica, apostar per un
desenvolupament sostenible, activar noves polítiques socials, donar
veu i protagonisme als territoris, endreçar el país i el seu paisatge
malmès.
I fer efectiu el compromís de la societat catalana amb la pau i la
cooperació. Tot això per millorar substancialment el nostre
Autogovern.
Diguem-ho clar: l’aliança estratègica que va fer possible l’acord del
Tinell i el Govern catalanista i d’esquerres és avui més viva que mai.
És una aliança basada en l’exigència de la majoria progressista de la
societat catalana.
És una aliança activa, interpretada per un Govern que ha après en
molt poc temps a treballar en un clima positiu.
El govern respecta la pluralitat de la seva composició i observa
rigorosament la regla de la cohesió governamental, corregint-ne les
desviacions.
Si és cert que la situació política catalana permet al Govern treballar
en bones condicions, també ho és que el canvi polític a Espanya ens
ha obert perspectives inèdites d’entesa.
Entenc que el canvi polític a Espanya és una oportunitat per a
Catalunya. I ho és en tres sentits:
Per impulsar les polítiques de progrés
Per millorar l’autogovern de Catalunya
Per fer un pas decisiu en la configuració de l’Espanya plural i
l’Europa emergent.
2
�Oportunitat no vol dir oportunisme.
Aquesta via ja l’hem tastat: els progressos assolits no s’han
consolidat prou, els petits èxits han estat presentats com a notables
i, en canvi, la pèrdua d’influència de Catalunya a Espanya s’ha anat
fent més i més evident.
El que proposo és tota una altra cosa: és fer efectiva la voluntat de
Catalunya d’influir en la política i l’economia espanyoles amb totes
les conseqüències.
Implicar-se per codecidir. Ve’t aquí. Catalunya Proposa una Espanya
Plural determinada, en la qual les nacionalitats històriques de la
disposició transitòria segona de la Constitució vegin reconeguda la
seva personalitat com a Comunitats Nacionals.
En la meva compareixença parlamentària del 28 de juny passat em
vaig referir amb cert detall a l’acció empresa pel Govern de la
Generalitat per reorientar les relacions amb Espanya i en particular
amb el nou Govern.
Els deia aleshores que creia que el canvi polític a Espanya obria una
nova etapa. Avui no disposem de cap indici que desmenteixi la meva
afirmació de fa tres mesos.
Ben al contrari, penso que s’han acumulat gestos i decisions que
confirmen el final d’un escenari polític de confrontació i la seva
substitució per un nou escenari de col·laboració institucional.
Són gestos que confirmen una intuïció que ja vaig expressar el gener
passat quan els deia que abans d’un any, Espanya estaria caminant
amb un rumb diferent.
Ho confirmen els contactes formals i informals del president i dels
consellers de la Generalitat amb el president i els ministres del
Govern d’Espanya, dels que vull destacar –per la seva exhaustivitatl’entrevista que vaig tenir amb el president Rodríguez Zapatero el 21
de juliol passat.
En el Govern espanyol hi hem trobat actituds positives: respecte i
voluntat de diàleg. També algunes patinades evidents i potser fins
ara inevitables, sens dubte.
Aquestes actituds s’han transformat en gestos simbòlics importants
com l’anunci de la revisió del consell de guerra al president
Companys. El 15 d’octubre ho deixarem ben clar a Montjuïc.
3
�Hi ha hagut compromisos de gran importància, començant per la
paraula del president Zapatero de respectar el projecte d’Estatut que
aprovi el Parlament de Catalunya.
També el compromís actiu i complex d’obtenir el reconeixement del
català a la Unió Europea. Més enllà de les vicissituds del moment, vull
recordar que és l’únic intent seriós realitzat fins ara. Més endavant
tindrem ocasió de referir-nos-hi.
El nou govern d’Espanya ha pres, en relació a Catalunya, algunes
decisions de gran entitat: la paralització del transvasament de l’Ebre
o el trasllat la seu de la Comisión del Mercado de Telecomunicaciones,
de Madrid a Barcelona.
Puc anunciar que el Govern està en disposició d’avaluar la possibilitat
d’instal·lar a Barcelona la seu del nou Consell Audiovisual d’Espanya.
Decisió que seria completament coherent amb l’anterior.
El govern espanyol ha adoptat també compromisos en
infrastructures (l’AVE el 2007 a Barcelona), en cultura (l’1% de
Foment a l’Institut d’Estudis Catalans). Amb Barcelona (desbloqueig
de la Carta Municipal). I amb l’Ebre (descontaminació del riu).
És significativa també la retirada de cinc recursos
d’inconstitucionalitat contra normes de la Generalitat. La retirada dels
recursos que afectaven al Dret Civil Català, és un pas clar en el sentit
del reconeixement del la nostra singularitat.
També s’ha iniciat el desbloqueig de traspassos de competències
pendents així com l’establiment d’un calendari precís d’una bona colla
de nous traspassos. És bo recordar aquí que la Comissió de
Traspassos no s’havia reunit des de maig de 2001.
Aquests gestos, aquests compromisos i aquestes decisions tenen un
valor afegit de gran importància. Generen el clima de confiança que
cal per negociar i acordar els temes de la complexa agenda de
reformes polítiques d’aquesta legislatura.
L’agenda compta amb qüestions institucionals de primer ordre, com
la reforma de l’Estatut i la reforma constitucional.
Però també inclou qüestions econòmico-financeres cabdals com la
revisió del finançament autonòmic. I estudiem la localització
d’agències europees a Catalunya.
No podem oblidar les infrastructures, que són cabdals tant pel que
fa a la seva concepció (del mapa radial a la xarxa) com a la seva
gestió compartida (aeroport, ferrocarril).
4
�Finalment, però no per això en darrer lloc, tenim a l’agenda les
qüestions culturals i simbòliques, amb l’objectiu d’aconseguir un ferm
compromís del Govern espanyol i de les institucions europees en el
reconeixement, protecció i impuls de la llengua i la cultura catalanes.
De les perspectives i els primers avenços en aquestes negociacions
els en parlaré al final de la meva intervenció d’avui.
Gaudim doncs d’una situació política, a Catalunya i a Espanya, molt
millor que quan aquest Govern va prendre possessió.
Quan dic millor vull dir que es donen millors condicions per treballar i
per decidir; en definitiva per governar. Per això mateix, la situació
present és més compromesa i exigent.
Però no hem d’oblidar altres circumstàncies associades a la nostra
qualitat d’europeus i a la nostra condició d’economia i societat oberta,
inserida de ple en el món global.
L’ampliació europea a l’Est, el naixement de l’Europa dels 25, la nova
Constitució, el Pacte d’Estabilitat, la política mediterrània d’Europa o
l’adhesió de Turquia a la Unió són qüestions que ens afecten de ple,
són els nostres problemes.
En els propers mesos, el debat previ al referèndum sobre la
Constitució europea creixerà en intensitat. Crec que és la meva
obligació deixar clar que el resultat del referèndum no és indiferent,
que ens afecta i ens condiciona.
La Generalitat tindrà un capteniment institucional en tot aquest
procés i exercirà la responsabilitat de fer conèixer a la població el
projecte de Constitució europea que serà sotmès a referèndum.
En tant que President de la Generalitat em sumo a les diverses crides
que s’estan fent a respectar totes les posicions que s’expressin
democràticament.
Dit això, no els amago que sóc un decidit partidari del sí a la
Constitució. Valoro més els efectes negatius de la marxa enrera en el
procés de construcció europea que els defectes i mancances de la
Constitució.
Els partits de la coalició governamental tenen i tindran una sola
posició en tots els temes de govern i en l’Estatut. Però podem diferir
en allò que es refereix a les dues constitucions: l’espanyola i
l’europea.
Dos dels partits de la coalició són federalistes i un és sobiranista.
5
�Continuarem treballant junts per a aconseguir que la llengua catalana
sigui afegida, juntament amb el gallec i el basc a la llista dels 20
idiomes oficials en els estats de la Unió i en la Unió mateixa.
Vull que tinguin la certesa que, malgrat les diferències, sóc conscient
que hi ha una voluntat majoritàriament compartida en aquesta
Cambra i a tot el país: tots volem més Catalunya i més Europa.
Seria una ficció ingènua pensar que podem fer política a Catalunya
sense tenir en compte un entorn global que ens condiciona cada cop
més.
Precisament aquesta percepció és la que ha determina l’activitat
exterior de la Generalitat:
els recents viatges al Marroc i a Algèria;
els propers a Japó, Xina i Mèxic, amb motiu de la Fira del Llibre de
Guadalajara, en la qual Catalunya és comunitat convidada;
la reforma del Patronat Català Pro Europa
i la creació de la Delegació de la Generalitat a Brussel·les;
el treball a la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), creada, com
la dels Alps, a l’empara de l’antic Consell d’Europa.
La CTP, amb més de 20 anys de treball ha donat resultats
profitosos en la darrera sessió, celebrada fa uns dies a La Seu, puix
que es va configurant un mapa cada cop més precís de l’Eix
Pirinenc i de les comunicacions que el travessen i les
infrastructures que li calen.
Treballem, alhora, per enfortir l’Euroregió, a imatge i semblança de
les regions transnacionals d’Europa, que han anat sorgint amb la
desaparició de les fronteres, com a resultat del creixement de la Unió
i de les seves competències.
En tenim exemples a Nord Pas de Calais i el South East britànic; en
l’antiga frontera entre la RFA i Holanda, en la regió formada per
Alsàcia i les regions frontereres de Suïssa i la RFA, en la connexió
entre Malmöe i Copenhaguen, facilitada pel pont sobre l’estret
marítim que els separa.
Aquest és un moviment imparable de la història i de la geografia
política. En el nostre cas ens permetrà reunir un conjunt de regions,
tant de l’Estat espanyol com del francès, que reuneixen 17 milions
d’habitants i que sumen tot el que cal tenir per a esdevenir una regió
europea de punta: tamany, capacitat econòmica i posició estratègica.
Hem d’acceptar que som interdependents i que la política, avui, és
l’art de gestionar aquesta interdependència, per a mantenir i enriquir
6
�la nostra identitat i, alhora, aprofitar les oportunitats de progrés i de
benestar pròpies de les societats obertes.
Així ho entén i ho assumeix el Govern de Catalunya. Som conscients
de les expectatives creades, de la responsabilitat contreta, dels
marges d’actuació de què disposem i de les inèrcies que cal vèncer.
No cal que els recordi en quina situació vam trobar les finances de la
Generalitat, ni les decisions estratègiques ajornades per anys de
passivitat, ni la deficient situació organitzativa de l’administració
catalana.
Ho vam recordar quan tocava. No hem fet sang, perquè no és el
nostre estil, ni és bo pel país. Però suposo que ningú no ens negarà el
dret d’inventari.
És evident que hi ha un temps per a cada ambició, i per a cada
exigència. I ho es també que, si ara fa exactament cent anys, es van
posar les primeres pedres d’un període d’expansió de la política i de
l’economia catalanes, els 25 anys anteriors (des de la Revolució de
1868) havien estat absolutament indispensables per fixar les bases
teòriques, ideològiques i culturals de l’empenta del catalanisme.
Ara passa el mateix. Hem tingut 25 anys de fonamentació,
d’afirmació de la identitat, de pau, de creixement econòmic, de
democràcia i de devolució de competències a la nostra autonomia.
Ara toca fer una gran passa endavant en les infrastructures, en
l’educació, en la salut, en la internacionalització de les nostres
empreses, en l’ambició política. Podem fer-ho. Ho farem.
Igual com fa cent anys, aquesta passa endavant haurà anat
precedida per un desenvolupament magnífic de la vida local, de les
ciutats, dels municipis, que moltes vegades, aleshores i ara, han
estat capdavanters en les transformacions socials, tecnològiques i
urbanes.
L’esclat de la Barcelona del 2004, de Girona, de Vic, Olot, de
Manresa, de Reus i Tarragona, de La Seu, de Lleida, de Tortosa i
Amposta, de Terrassa i Sabadell, i de tantes altres ciutats catalanes,
és la millor garantia de que estem a punt per a el gran avenç
nacional.
Som uns convençuts de la devolució o atorgament de competències
de recursos i de responsabilitats al nivell local. Sense ignorar que
aquesta devolució ensopega amb la desconfiança que en els municipis
han generat 25 anys de recel en sentit contrari.
7
�Aquest és un Govern que mira molt més enllà per decisió dels
ciutadans de Catalunya. Tenim el mandat de combinar reformes
institucionals i impulsar polítiques socials. Tot alhora. I ho farem
jugant net: no amagarem els problemes, no eludirem les
responsabilitats que ens pertoquen, i no silenciarem les
discrepàncies, perquè no en tenim cap que posi en perill la cohesió
del govern.
Per tant, Catalunya ha de saber que el Govern està plenament
disposat a aplicar el seu programa, que compta amb una perspectiva
d’estabilitat, i que pren les iniciatives i les decisions que li pertoquen.
II - La Catalunya dels 7 milions
Com és la Catalunya d’avui? Catalunya és, com mai, una societat en
ple procés de canvi. Una Catalunya està emergint davant nostre. Ja
no ens serveixen les fotos fixes.
La Catalunya dels 6 milions està superada. I amb ella bona part de
l’imaginari col·lectiu amb el que ens sentíem interpretats i
representats. Molt del que era vàlid fa 25 anys ja no ho és ara.
El procés de creixement demogràfic intens com el que estem vivint,
lligat al fort increment de la immigració, que coincideix amb un
repunt de la natalitat autòctona, fa que pràcticament puguem dir:
som 7 milions! Sí, som 7 milions.
Les dades del padró de l’INE a 1 de gener de 2004 eren de 6.948.708
habitants. De fet, la sanitat atén una població de 7 milions
(exactament 7.056.988 targetes sanitàries a l’agost de 2004).
La imatge d’una societat demogràficament estancada ha saltat pels
aires.
La Catalunya del 2030 ben bé podria rondar els 8 milions d’habitants
(les projeccions que es fan oscil·len entre 7.5 i 9.2).
El meu govern treballa sobre la base dels 7 milions que som. El
nostre projecte nacional, polític, social i cultural ha de partir
d’aquesta nova realitat.
El fet cert és que l’impacte del ràpid creixement de la immigració –un
10% del total de la població a dia d’avui- i de l’envelliment de la
població autòctona és dels que deixarà una petjada profunda en la
societat catalana. Com ha succeït en altres moments de la seva
història.
8
�El paisatge humà de Catalunya està canviant, començant per les
nostres escoles i pels nostres barris, amb nova gent, nous colors,
noves parles, nous costums.
I el paisatge físic i urbà de Catalunya, també ha canviat
sensiblement. No sempre per bé, admetem-ho: el preu de l’habitatge,
la precarietat laboral, els dèficits socials i un territori en molts indrets
severament castigat per un urbanisme descontrolat i una sèrie
d’abusos mediambientals, són indicadors alarmants d’errors o dèficits
a corregir.
Tanmateix, la millora real de les comunicacions viàries i telemàtiques,
tot i que tímida i insuficient, està configurant, sens dubte, un nou
paisatge i una nova manera de transitar-lo.
En una situació així la societat catalana ha de tractar de convertir els
temors i les dificultats en noves certeses i en noves esperances.
Igualment com va saber fer la Mancomunitat primer i la Generalitat
republicana després. I ara, sense les fragilitats estatals i
internacionals que van condemnar i anorrear aquell catalanisme
magnífic.
La bona pregunta en aquestes circumstàncies és: Què pot oferir la
societat catalana per renovar el pacte cívic que la relliga, i per fer
créixer un sentiment de pertinença compartit?
Què podem fer per lligar amb el millor del nostre passat i fer bons els
averanys del futur? Com podem posar en servei la nova dimensió
demogràfica, la diversitat cultural i la nova situació espanyola i
europea que ara tenim?
D’entrada hem de ser conscients que Catalunya no pot cometre
errors i un d’ells fóra ignorar que Espanya i Europa també han canviat
i molt.
Catalunya és un país atractiu, un país que durant el segle XX ha atret
centenars de milers de persones d’arreu d’Espanya i que ara atreu
milers i milers de persones vingudes de tot el món. Però no som una
illa avançada en un entorn històricament adormit.
Catalunya atreu persones i talents i capitals perquè és un país
d’oportunitats, pel seu progrés, pel seu benestar, per la seva pau
civil. Com també és cert que milers de catalans i moltes empreses
catalanes s’instal·len fora del triangle català, a Nord i a Sud, perquè
hi troben oportunitats.
9
�Aquesta capacitat d’atracció i de mobilitat ens ha d’enorgullir, és cert.
I alhora ens ha d’esperonar a conservar, millorar i innovar –segons
sigui el cas- els atots (els “trumfos”) que han fet de Catalunya el país
pròsper i convivencial que avui coneixem.
És cert, diguem-ho clar, que hem perdut peu, si més no pes relatiu,
en una colla de sectors importants, com les finances, la borsa,
l’aeronàutica i algunes de les tecnologies emergents.
Però no hi ha rés de catastròfic ni d’irreversible en tot això.
L’economia catalana compta amb una sòlida base industrial i de
serveis que assegura la prosperitat del país.
És una economia que creix per sobre de la mitjana de la Unió
Europea, encara que –en els darrers anys- per sota de la mitjana
espanyola.
És una economia que crea llocs de treball (73.000 en els darrers
dotze mesos), amb una taxa d’ocupació que s’acosta molt al 70%
marcat com a objectiu per l’any 2010 a l’agenda de Lisboa.
Altrament el nostre creixement demogràfic no s’explicaria.
La nostra és una economia dinàmica, amb un fort impuls a la creació
d’empreses i amb una notable capacitat d’adaptació tecnològica.
És una economia oberta i plenament bolcada a l’exterior. És una
economia ben integrada en el mercat europeu.
Que canvia la seva estructura interna. La construcció, que havia
arribat a representar el 4.7% de l’economia catalana, n’és ara un
4.1%. En canvi la sanitat s’espera que representi, l’any que ve, el 5%
del producte brut. Que la sanitat passi per davant de la construcció és
un bon indicador de la terciarització de l’economia catalana.
L’economia pública no la tenim ben resolta, ni de lluny. Ni en la
despesa corrent ni en la inversió. Haurem d’estalviar un bon tros en
despesa corrent per fer front als reptes de la formació de capital,
físic i humà, que ens cal.
El dèficit que ens va deixar el Pressupost del 2003 va ser de 1200
milions d’euros; i el desplaçament de despesa de l’any 2003 al 2004
prop de 3.000 milions d’euros.
Se’ns havia dit que el nou finançament obtingut en els converses
Montoro-Homs acabaria essent de 2.500 milions d’€uros més
(400.000 milions més de pessetes.). El primer any se’n van obtenir
10
�40 en comptes de 400 i l’evolució no sembla confirmar pas aquelles
expectatives optimistes.
Saben que és el que ha passat,? Que Montoro baixava impostos al
mateix temps que transferia competències, és a dir que baixava
impostos a costa de les CCAA que rebien les competències. Tot
donant-los un marge d’augment del tram propi dels impostos,
absolutament impopular i insuficient.
Aquesta ha estat la gran trampa financera dels darrers anys i el
govern anterior hi va caure de quatre potes, si em permeten
l’expressió.
Això posa les coses molt difícils, no solament a les autonomies sinó
al propi govern espanyol, que no voldria passar per més voraç,
fiscalment parlant, que l’anterior, però que és altrament més
dialogant amb les autonomies i entén que les coses no poden seguir
així.
Baixar impostos a costa dels qui tenen les competències no és
acceptable. Diguem-ho clar.
I retornar les competències, cosa que algunes autonomies podrien
preferir, no és compatible amb la nostra filosofia de govern.
No tornarem cap competència; al contrari: reclamem el dret a poder
decidir sobre el conjunt de la càrrega fiscal imposada als nostres
ciutadans per l’Estat i l’Autonomia, sumats.
En els primeries de la dècada dels 90 vaig proposar un repartiment
del pastís de la despesa pública equivalent al 50%, 25%, 25%
respectivament entre estat, autonomies i municipis.
Em va costar de convèncer al govern d’aleshores que això no era un
despropòsit i vam situar l’horitzó ben lluny, en l’any 2000. La segona
embranzida, l’any 99 em va permetre situar l’objectiu en el 40/30/30.
I ara el ministre Solbes diu que l’Estat ja no compta més que el 30% i
que les autonomies gasten el 50%.
Es difícil de creure. Però tot i admetent-ho hauríem de veure fins quin
punt, com he dit, no hi ha hagut una transferència del dèficit públic
de l’Estat cap a les autonomies i els municipis.
La primera cosa que cal aconseguir és que el nou Senat compti amb
una oficina estadística que posi llum en la penombra en que l’Estat ha
mantingut aquests temes en els darrers 25 anys. També en això la
transparència està a l’ordre del dia.
11
�Els catalans estem disposats a pagar per renda els serveis públics i
rebre per població, sempre que les inversions es calculin en proporció
a la renda. Altrament estaríem sempre en el dèficit d’infrastructures
que ens ha ofegat en els darrers anys.
Però ara com ara no tenim ni una cosa ni una altra. La diferència
entre els impostos que paguem i les depeses que ens podem
permetre és superior a la que va de la renda (18%) a la població
(entorn del 16 %) i les inversions amb prou feines arriben al 15%.
Si l’IRPF per càpita a Catalunya és de 125 i el de les regions menys
riques és de 75, ja es veu que és molt difícil --si no és per un
augment fort de la inversió de l’Estat a Catalunya--, que es mantingui
l’equitat que sempre hem proposat.
A Alemanya, el Tribunal Federal ha dictaminat que es tracta de reduir
les diferències de renda per càpita entre els Länder, però no és
pretén la igualació total, per una raó senzilla: a partir d’un nivell
determinat d’ajut, l’incentiu que tenen les regions endarrerides per
millorar la seva eficiència és mínim.
De fet poden aproximar la seva renda disponible (renda bruta menys
impostos) a la de les regions més riques sense esforçar-se en
augmentar el seu producte brut.
Tanmateix, les perspectives de l’economia i de les empreses
catalanes no són tan dolentes com podríem témer per la migrada
contribució de l’economia pública.
En aquest sentit hem de felicitar les nostres empreses i els nostres
sindicats i cambres de comerç, que participen activament en la
formulació i posta en pràctica de l’Acord sobre la Internacionalització
de l’Economia Catalana.
Les perspectives de nous projectes empresarials són
extraordinàriament positives:
Agafen un exemple: el de la indústria farmacèutica.
La decisió de NOVARTIS (la segona d’Europa i la quarta a nivell
mundial) de situar a Barcelona la direcció de l’expansió de la
companyia per Rússia, tot Àsia i l’Extrem Orient.
En Biomedicina tant la presència de les empreses esmentades com la
creació i instal·lació, a Barcelona, del centre de recerca biomèdica
liderat per professor Izpisúa i el treball de l’IMIM dirigit pel Dr. Jordi
Camí, ens situen en una bona posició.
12
�Hi ha molt a guanyar en aquest camp, comptant, més enllà de
Catalunya mateix amb la col·laboració amb la Universitat de
Montpellier i la seva Facultat de Medicina.
El professor Nueno insisteix - i no sense raó- en la importància que
pot tenir, a mig termini, la residència a Catalunya de gent d’edat
mitjana o avançada, de nivell de renda considerable, atreta per uns
bons serveis mèdics, un clima agradable, una oferta cultural de molt
nivell i un aeroport ben connectat.
No crec que aquests temes puguin ser considerats impropis d’un
debat nacional. Altres territoris, dotats d’una concentració més gran
de poder polític i financer, potser poden estalviar-s’ho, nosaltres no
hauríem de caure en aquest error.
Aquesta realitat incontestable no ha d’amagar, però, la necessitat de
millorar i d’innovar per consolidar un patró de creixement més sa i
sostenible, amb un objectiu ineludible: fer de l’economia catalana una
de les més competitives d’Europa.
La prosperitat econòmica dels catalans depèn en primer lloc de la
nostre capacitat emprenedora que en el món d’avui vol dir –a més del
coratge d’assumir els riscos que comporta tirar endavant un projecteuna disposició permanent a aprendre i a innovar.
El segon atot que fa de Catalunya una societat atractiva és la seva
capacitat d’integració social.
La Catalunya del segle XX fou capaç d’integrar als nouvinguts d’arreu
d’Espanya que, a finals dels anys vint i durant els cinquantes i
seixantes, van trobar, al nostre país, les oportunitats vitals que els
eren negades per la dictadura.
Aquells treballadors estan a la base de la nostra prosperitat actual.
Catalunya arribà a ser el que és avui, gràcies també al treball i
l’energia que hi aportaren centenars de milers d’homes i dones que
l’han feta seva de manera indiscutible. Recordem-ho ara.
Els darrers trenta anys, la lluita per aconseguir escoles, sanitat,
transport públic i barris dignes ha estat el primer i més important
factor d’integració social a Catalunya.
Potser ara hem esdevingut una societat massa indiferent a les velles i
les noves exclusions. Potser ens estem resignant massa fàcilment a
conviure amb un grau de pobresa.
13
�Aquest govern està decidit a resoldre aquesta qüestió: més mestres,
més metges, més infermeria, més inversió als barris, més cultura.
Això és el que cal.
Per això cal també ser emprenedors en el terreny social. Com ho
estan sent tantes escoles, tantes associacions de veïns, tantes
organitzacions no governamentals, tants ajuntaments
La Catalunya dels 7 milions reclama un nou civisme. Una comunitat
de set milions de ciutadans i ciutadanes, en el món obert en el que
vivim, ha de saber-se segura i porosa alhora.
No vull pas encetar un nou capítol de divergències sobre el concepte
del mestissatge. No hi ha una cultura viva que es pugui definir sense
diversitat i dinamisme.
Som un país d’atracció, però no podem pensar el futur només sobre
la base de la mitificació de les nostres qualitats.
Si ho féssim ens veuríem, gairebé sense adonar-nos, abocats a un
estancament com a país que –tard o d’hora- ens portaria a la
decadència.
Però encara menys ens podem permetre ignorar desprevingudament
les dificultats que ens plantegen les noves realitats socials.
El cost que pagaríem per aquesta frívola ignorància seria massa alt.
Seria el cost d’una reacció social desordenada i moguda per les pors a
allò que no es comprèn.
La Catalunya dels 7 milions ha de renovar els trumfos del passat.
Hem d’assegurar la prosperitat del futur amb més esperit
emprenedor, amb més formació i coneixements, amb més
competitivitat.
Hem de renovar el pacte de ciutadania per infantar un nou
patriotisme: el patriotisme dels drets i dels deures.
Hem d’ampliar la nostra capacitat d’inclusió social amb un esperit
més obert, amb la generació de noves seguretats.
I, a la vegada, necessitem una represa del gust per la innovació
social.
El patriotisme de debò és el que fa que em senti part del país perquè
el país em dóna unes seguretats que no tenia en néixer i una llibertat
creixent, i que alhora em fa proporcionalment responsable d’unes
obligacions que assumeixo.
14
�Aquest és l’autèntic sentiment de pàtria, que té tant a veure amb el
present i el futur com amb un passat ja intocable.
Hem d’apostar per fer de la nostra cultura i la nostra llengua el tret
distintiu emblemàtic de Catalunya en un món que tendeix a la
uniformització.
I hem de fer de Catalunya la seu pionera dels instituts que es crearan
per tal de preservar la diversitat idiomàtica del món.
Tot això no pot ser l’obra exclusiva del Govern. O surt de l’impuls
social o no serà.
Per això crec que ens equivocaríem si no abordéssim les reformes
institucionals –amb la de l’Estatut en primer lloc- des de la
consciència que han de servir essencialment per a fer possible el nou
impuls de la prosperitat, de la cohesió social, de la convivència cívica
i de l’esclat cultural de la societat catalana.
Per dir-ho més clar: la nostra opció per millorar l’autogovern ha
d’estar al servei d’aquell jove que busca la seva primera feina, i
d’aquell aturat de 45 anys que busca una nova oportunitat, i d’aquells
investigadors que volen fer la seva carrera professional a Catalunya, i
d’aquelles vídues que necessiten la millora de les seves pensions.
M’atreveixo a demanar que en l’Estatut que estem fent, a més de
pensar en les nostres inquietuds de polítics o en el desig de perfecció
dels juristes, pensem en els anhels i temors dels catalans, en el seu
dret a construir al seu projecte vital, en la necessitat que tenim de
preparar-nos per a una vida diferent, millor.
Com també goso demanar que fem un Estatut al servei de l’ambició
de totes les terres, pobles, viles i ciutats de Catalunya.
Que ens permeti assegurar un nivell homogeni de cobertura dels
serveis públics a tot el territori, Ebre i Pirineus inclosos, perquè volem
que tenir un projecte de vida al Pirineu i a l’Ebre no sigui un
impossible.
Que ofereixi les eines per fer efectiva la nostra voluntat de que les
terres de Lleida esdevinguin el motor de la Catalunya agrària i una
terra de progrés econòmic i social.
Que el Camp de Tarragona, la segona àrea metropolitana de
Catalunya, es pugui dotar de les eines de futur necessàries per
créixer de forma sostenible i ordenada.
15
�Que ens permeti que les comarques gironines puguin assolir noves
cotes d’innovació i tinguin un projecte de futur sòlid i estimulant, que
aprofitant tots els seus actius, vetlli per la qualitat natural d’aquest ric
territori.
Que tingui en compte el desig de la Catalunya Central de tenir la
mateixa ambició i les mateixes possibilitats de desenvolupament que
la resta de territoris de Catalunya.
I, finalment, que ens permeti aconseguir que la gran regió
metropolitana de Barcelona, continuï essent un mirall de la diversitat
de Catalunya, de les seves ganes d’innovar i d’assolir nous horitzons
de prosperitat.
L’obligació del governant i del legislador és copsar l’estat d’ànim del
país. O més ben dit els milions d’estats d’ànim que configuren l’estat
d’ànim del país.
No per adaptar-s’hi dòcilment (això seria fer populisme) sinó per
escoltar, dialogar i estimular. En definitiva per oferir perspectives,
seguretat i futur.
L’actitud dels governants ha de procurar de tenir els peus a terra i la
mirada lluny. L’ambició de futur i la sensibilitat per atendre i copsar la
respiració més pròxima.
Això és el que he procurat fer en aquests primers mesos des de la
Presidència de la Generalitat. Això és el que he fet. Això és el que han
fet els consellers del Govern.
Les iniciatives i decisions que s’han pres han obeït a aquesta doble
necessitat: donar resposta a l’avui i crear l’escenari sobre el que
dibuixar des d’ara, el demà de Catalunya.
III - L’acció de govern
Quina és l’orientació de l’acció del Govern de Catalunya per donar
resposta a les expectatives de la societat catalana?
D’entrada, vull desfer un fals dilema sobre les prioritats del Govern de
Catalunya.
Hi ha qui planteja com a incompatibles la prioritat de millorar
l’autogovern i la prioritat d’impulsar una vigorosa política social.
16
�Com poden entendre per les meves paraules anteriors, el Govern de
Catalunya no creu en aquesta incompatibilitat. Ben al contrari, entén
que tot va lligat.
El Govern no defugirà cap responsabilitat, ni s’excusarà en les
insuficiències competencials o financeres.
Amb aquest esperit formulem les orientacions generals de les
polítiques del Govern de Catalunya:
En primer lloc, assegurar les bases del progrés econòmic de
Catalunya per garantir la competitivitat del país.
En segon lloc, preparar Catalunya per esdevenir una societat
plenament oberta.
En tercer lloc, garantir l’equilibri social del país i la integració social,
cultural i ciutadana dels nous catalans.
En quart lloc, desvetllar totes les potencialitats dels territoris de
Catalunya i procurar l’equilibri del conjunt.
En cinquè lloc, fer efectiu el desenvolupament econòmic sostenible
com a motor de progrés i d’innovació.
I en sisè lloc, governar amb eficàcia, proximitat i transparència.
És a dir el Govern de Catalunya té l’ambició d’afavorir, amb la seva
acció, la competitivitat, l’equitat social i l’equilibri territorial del país.
El Govern s’ha dotat d’un instrument que ha de servir de guia de la
seva acció durant tota la legislatura. Es tracta del Pla de Govern que
concreta els quatre grans eixos de l’Acord del Tinell en 64 objectius
polítics i 1.500 actuacions.
Es tracta d’un esforç de racionalitzar l’acció del Govern, però també
d’oferir una eina de control a la societat i a l’oposició.
Fer públic aquest Pla és una decisió coherent amb la voluntat d’exigirnos més i amb la determinació de fer de la transparència un dels
valors distintius d’aquest Govern.
Transparència és per al meu govern un mot clau.
La meva exposició de l’acció de Govern serà una síntesi dels objectius
fixats, amb il·lustracions significatives basades en les actuacions
previstes.
17
�L’orientació de la política econòmica del Govern es recull en l’“Acord
Estratègic per a la Internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la
competitivitat de l’economia catalana”.
És l’acord més ampli i ambiciós en molt de temps en el camp de
l’economia, signat per la Generalitat juntament amb CCOO, UGT,
Foment del Treball, PIMEC-SEFES i FEPIME el passat mes de febrer.
Ara ens toca a tots, però al Govern en primer lloc, estar a l’alçada de
l’ambició de l’Acord signat.
Tres són els propòsits perseguits i que ja inspiren la política
pressupostària del Govern:
La millora de les condicions de competitivitat.
La qualitat de la ocupació i altres mesures de cohesió social
L’increment la internacionalització de l’economia catalana.
Sobre la millora de la competitivitat, l’acord conté un conjunt de
propostes que, de forma directa o indirecta, incideixen en la
productivitat del país.
Són mesures destinades a incrementar i millorar les dotacions en:
infrastructures de transport i energètiques,
capital humà,
capital financer
i capital tecnològic, amb un decidit impuls de la política de
R+D+I.
Amb aquestes eines hem de consolidar els nostres principals actius
econòmics i explorar els sectors de futur: biotecnologia, sector
aerospacial, alimentació, turisme de qualitat, automoció, indústries
culturals, i infrastructures de comunicació ...
Això implica un canvi significatiu en la política industrial que durà a
terme la Generalitat.
D’una política industrial basada en les relacions individuals
administració-empresa passarem a una estratègia col·lectiva per la
productivitat i la modernització del teixit productiu català.
En aquest context, cal combinar les accions a curt termini adreçades
a reduir l’erosió competitiva que pateixen determinats sectors
industrials, amb les accions que tenen uns efectes més dilatats en el
temps, relacionades amb la creació d’un sistema català d’innovació.
18
�Les característiques sectorials i la natura de la competència que es
duu a terme en els mercats, obliga a articular una política industrial
específica per cada sector, que sigui sensible a les necessitats
sectorials però que, alhora, potenciï el canvi de l’estructura
productiva dins d’un marc territorial determinat.
Així, es duran a terme accions sectorials sobre els sectors més
afectats per la pèrdua de competitivitat, especialment en les tres
taules sectorials obertes en l’Acord Estratègic per la Competitivitat:
Tèxtil i confecció.
Electrònica de consum.
Automoció i altres materials de transport.
i també accions sectorials sobre els sectors amb més potencial de
creixement i amb més capacitat per modernitzar el teixit productiu
de Catalunya, especialment els sectors determinats per la Secretaria
d’Indústria i Energia del Departament de Treball i Indústria, que
s’articula estretament amb les línies de treball de caràcter transversal
de l’Acord Estratègic per la Competitivitat:
Aeronàutica.
Biotecnologia.
Energies renovables.
Alguns exemples significatius del que acabo de citar són:
1. Volem impulsar la creació per part de Fira de Barcelona d’un
Saló especialitzat en el sector aeronàutic i de l’espai que
permeti posicionar Catalunya a nivell mundial.
2. Hem creat, el passat 9 de setembre, l’entitat gestora
encarregada de la posada en marxa del Centre Tecnològic de
l’Aeronàutica i de l’Espai (CTAE). Per la creació d’aquesta
entitat el Govern de la Generalitat ha signat un protocol
d’actuacions on hi són presents les universitats catalanes, La
Caixa i 26 empreses del sector aerospacial.
3. Estem gestionant davant del govern central i de l’empresa
EADS que part projectes aerospacials de l’empresa EADS es
puguin establir a Catalunya, en concret el projecte de fabricació
(total o parcial) i manteniment d’helicòpters i dels respectius
sistemes de navegació.
4. El projecte de Bioregió: el Govern està implicat plenament en la
creació d’un cluster de biotecnologia i, més en concret de
biomedicina, al voltant d’institucions, organismes i empreses de
reconegut prestigi, que, actuant en xarxa, ens han d’assegurar
un lloc destacat en el sempre complicat camí del
desenvolupament econòmic vinculat a la innovació.
19
�5. Les actuacions per incrementar la taxa d’escolarització
postobligatòria.
6. La decisió d’accelerar la implantació de les tecnologies de banda
ampla per tot Catalunya, gràcies a l’imminent acord amb
Localret.
En relació a la qualitat de l’ocupació cal mantenir un bon nivell de
prestació dels serveis públics bàsics. Del seu eficaç funcionament
depèn, en gran part, la possibilitat de fer realitat el principi d’igualtat
d’oportunitats i el manteniment de la cohesió social.
Així, s’adoptaran mesures destinades a la modernització de les
polítiques actives d’ocupació, a facilitar la conciliació entre vida
laboral i familiar, al desenvolupament d’un marc català de relacions
laborals i a la potenciació de criteris de sostenibilitat ambiental i de
responsabilitat social de les empreses.
Amb especial cura, aquest Govern promourà la concertació social per
rebaixar substancialment la difícilment suportable elevada taxa de
sinistralitat laboral.
En l’àmbit de la internacionalització de l’economia catalana, es tracta
d’adoptar les mesures que permetin gestionar tant el procés de canvi
tècnic i de deslocalització com la projecció internacional, abastant
tant l’exportació com la implantació productiva en altres espais
econòmics.
Els instruments de l’acció del Govern en aquest àmbit estan sent
l’Agència Catalana d’Inversions i el COPCA.
El projecte d’Euroregió, com he dit, és la nostra aportació a
l’enfortiment de l’Europa dels ciutadans i dels pobles, a l’Europa de la
subsidiarietat i de la cooperació, a l’Europa del projecte i de l’enginy.
Els territoris d’aquesta gran regió europea representem un pes molt
rellevant dintre de la Unió Europea en termes de població, d’espai
físic i de producció econòmica i cultural (17 milions d’habitants (el
17% de la població d’Espanya i França); el 14 % del PIB d’ambdós
països; 7 milions de llocs de treball (el 18 % d’Espanya i França)).
És, per tant, un territori amb una massa crítica i un pes suficient, que
respon a un interès estratègic compartit i a unes complementarietats
evidents.
20
�Farem realitat un pol econòmic europeu de primera magnitud que ja
compta amb bases molt sòlides i amb sectors punters i que
progressarà amb:
1. La millora de les infrastructures per potenciar la mobilitat i la
comunicació interna i externa dels territoris de l’Euroregió.
2. La cooperació universitària i científica, per tal d’afrontar de
forma adequada els reptes tecnològics que ens arriben.
3. La promoció del projectes culturals, amb una especial atenció a
la nostra riquesa lingüística i el nostre patrimoni.
Aquesta tardor es farà una reunió de presidents amb un programa de
treball per als propers anys.
Pel que fa al Món Rural el projecte específic es concreta en una nova
administració agrària, orientada a propiciar produccions més
rendibles i més sostenibles. Ara és el moment perquè a Catalunya el
medi rural es repensi ell mateix, amb el suport i l’ajut del Govern, per
encarar adequadament les properes dècades, en les que pretenem:
Culminar amb èxit l’adaptació a la nova política agrària
comunitària, potenciant les innovacions que facin possible la
millora de la competitivitat.
Consolidar la indústria agroalimentària catalana com un dels
puntals del progrés econòmic del país, amb l’objectiu de fer de la
qualitat el signe distintiu de les nostres produccions.
I desenvolupar les polítiques actives que assegurin la qualitat de
treball i de vida al món rural, amb les infraestructures i serveis
necessàries.
Pel que fa a la política de comerç, estem sostenint un criteri favorable
a mantenir el comerç com a activitat vertebradora dels nostres
pobles, viles i ciutats i, per extensió, de la societat.
En aquesta línia el govern ha aprovat l’avantprojecte de Llei d’Horaris
Comercials que recupera l’exercici de les competències estatutàries
exclusives en la matèria i per tant frena la total liberalització d’horaris
aprovada per l’anterior govern central i prevista pel 2005.
Pel que fa al Consum, s’està tramitant, com saben, la llei de creació
de l’Agència Catalana de Consum.
21
�Tenim una base molt sòlida que ens possibilita pensar amb marge i
suficient en el futur. Sabem el que no es pot fer: viure al dia sense
preveure escenaris probables. Ja ho hem vist prou.
La reordenació de la política turística passa per la creació de l’Ens de
Promoció Turística de Catalunya.
Aquest ens serà el responsable de la promoció directa en els mercats
emissors de la marca turística Catalunya, de les marques específiques
i dels segells de qualitat del país.
La seva tasca és prestigiar el turisme a Catalunya com un conjunt
d’elements històrics, culturals i paisatgístics que determinen una
oferta d’alta qualitat.
L’element bàsic de planificació serà el futur Pla de Turisme de
Catalunya que avaluarà la qualitat i l’impacte econòmic i ambiental
dels recursos turístics, determinarà criteris d’actuació vinculants,
establirà programes de formació per als treballadors i potenciarà
línies de finançament per modernitzar els equipaments turístics.
La política educativa constitueix una frontissa entre les polítiques
orientades a la competitivitat i les polítiques centrades en l’equitat.
Per això, l’educació, com bé saben els ciutadans, és una de les
prioritats essencials del Govern.
I és un fet que l’evolució de les coses la fan cada cop més prioritària
encara, ja que el nombre d’estudiants torna a créixer a casa nostra.
Un creixement remarcable en nombre (tenim 1.074.000 estudiants
d’educació infantil, primària i secundària, amb 38.000 alumnes nous
respecte al curs passat), però que és sobretot heterogeni, en el seu
origen territorial i social, i que en gran mesura (60%) és fruit de la
immigració. Els estudiants d’origen estranger són ja el 9,6% del total.
El Govern enfronta amb coratge, amb optimisme i amb recursos el
repte que suposa integrar els nous alumnes.
D’entrada amb 2.200 professors més, i amb nous auxiliars d’educació
infantil i en alguns centres amb la figura dels integradors socials.
Però també amb la definició, en el marc de cada centre, d’un pla
d’acollida i integració, que de ben segur haurà de passar per
l’aprenentatge de la nostra llengua com a vehicle fonamental
d’aquesta integració.
22
�Aquest procés el fem amb la seguretat que dóna comptar amb un
professorat conscient del repte professional que suposa adaptar-se
als nous canvis i vèncer les dificultats indubtables que suposen.
Els deia que el govern afrontava amb recursos aquest procés:
triplicarem les xifres que el govern anterior esmerçava en l’acollida
d’infants immigrants.
En aquest esforç s’hi veurà implicada de ple l’escola concertada, a la
qual reconeixem i reclamem el caràcter de servei públic, i per a la
que multipliquem per deu els diners que l’anterior govern destinava
per aquesta finalitat específica.
Però no renunciem ja des d’aquest curs a augmentar la qualitat de
l’ensenyament, tant la qualitat material com la intangible. El Pla de
construccions escolars 2004-2007, endegarà amb ambició la
construcció de nous centres i la rehabilitació dels actuals.
No oblidem tampoc el compromís de crear trenta mil places de llars
d’infants, del qual, amb la col·laboració del món local, ja se n’estan
assentant les bases amb el nou mapa de llars d’infants de Catalunya.
El proper Pla contra el fracàs i la millora del rendiment escolar
preveurà actuacions específiques allà on aquest fenomen és més
crític.
Però aquest mateix curs ja se n’aplicaran mesures, com ara la
incorporació de diferents tipologies de professionals de suport a
l’acció educativa.
El correcte aprenentatge de llengües estrangeres, l’estímul a la
lectura i la plena introducció de les noves tecnologies seran eixos del
Pla.
Precisament, és en la plena integració de les noves tecnologies en
l’activitat escolar on ens juguem bona part del nivell educatiu del
país.
Els acords de Lisboa en l’horitzó 2010 situen com a objectiu que tot el
professorat i bona part de l’alumnat sigui capaç de treballar amb les
eines bàsiques de la societat del coneixement, amb les noves
tecnologies de la informació.
L’escola ha d’evitar “l’escletxa digital”, la dualització de la societat
entre els que són capaços d’utilitzar les noves tecnologies i els que no
tenen aquesta competència bàsica.
23
�S’ha fet un gran esforç en equipaments per als nostres centres. Cal
continuar invertint en instrumental, però sobretot en formació del
professorat, perquè sigui capaç de treballar amb l’alumnat posant al
seu abast eines per accedir al coneixement avui disponible. Hem de
passar de “l’aula d’informàtica” a “la informàtica a l’aula”.
La formació professional també és objecte de l’atenció prioritària del
Govern, amb la doble preocupació d’augmentar les taxes
d’escolarització dels joves entre els 16 i els 18 anys i d’oferir
oportunitats formatives al llarg de tota la vida.
Avui encara una bona part de joves d’aquestes edats cursen estudis
de batxillerat, que orienten cap a la universitat.
Una altra part abandonen els estudis per accedir al mercat de treball
sense cap altra titulació que la d’ESO. I continuen essent pocs els que
cursen estudis de cicles formatius, estudis de FP.
S'estableix una correlació directa entre el nivell de formació i la
capacitat d’ocupació de les persones, així com amb la qualitat del lloc
de treball ocupat.
De la mateixa manera que hi ha una correlació positiva entre el nivell
de competitivitat de país i el seu nivell de formació.
La intervenció dels diferents sectors econòmics i una acurada
planificació han de permetre augmentar la taxa d’escolarització dels
nostres joves i, sobretot, el seu nivell de formació. Aquesta és la
intenció de la introducció de 75 nous cicles formatius.
És a dir, impulsem una formació professional que conformi amb
l’empresa i les administracions públiques el triangle virtuós que
permeti afrontar amb èxit les demandes de formació inicial, formació
ocupacional i formació continua i, a la vegada, esdevenir el canal
bàsic de difusió tecnològica que necessiti el nostre teixit empresarial.
Però els canvis en profunditat que requereix l’educació no són qüestió
únicament de recursos.
Proposem un debat amb tots els sectors professionals i socials
afectats, que haurà de concloure amb un Pacte Nacional per a
l’Educació i que serà la base per a la futura Llei d’Educació de
Catalunya.
Busquem donar respostes estratègiques a les qüestions de fons:
la necessitat d’un professorat qualificat i reconegut socialment en
la seva professió docent;
24
� la constitució d’una xarxa integrada de centres educatius finançats
amb fons públics;
la redefinició d’uns serveis educatius més propers a les necessitats
de les famílies;
la transició cap a uns centres educatius més autònoms
i l’inici d’una política de proximitat en la gestió dels recursos, amb
la progressiva corresponsabilitat dels Ajuntaments en la gestió ó
educativa.
Sàpiguen que com a President de la Generalitat m’implicaré
personalment en l’assoliment d’aquest Pacte Nacional per a
l’Educació.
En el panorama educatiu i formatiu, la Universitat té la responsabilitat
de la formació de les properes generacions sota el paradigma de
l’excel·lència i l’exigència.
Volem una Universitat que aposti per una recerca potent i
competitiva, en contacte permanent amb les necessitats del món
productiu i econòmic de Catalunya, i en sintonia amb els avenços més
punters de la investigació. Ho vaig dir ahir en l’inici del curs
universitari.
Per recolzar aquest esforç, el Govern treballa en dues línies
d’actuació: preparar l’entrada de les universitats en l’Espai Europeu
d’Educació Superior i desenvolupar els instruments necessaris per
potenciar la recerca i la investigació.
Estimularem la internacionalització de les nostres universitats i la
mobilitat d’estudiants, professors i investigadors.
Això comportarà també l’adequació de l’espai universitari a la nova
realitat territorial de l’Euroregió. Aquest ha de ser l’àmbit territorial
de principal referència per a la Universitat catalana.
Juntament amb l’obertura de la Universitat, treballem per impulsar
l’aposta definitiva per una recerca potent i competitiva.
Aquesta voluntat es concreta en una política de recerca per als
propers quatre anys que inclou l’increment del pressupost destinat a
recerca per tal d’arribar al 2% d’inversió en R+D respecte al PIB.
En els pressupostos del 2004 ja hem dedicat 10 milions d’euros per
tal de fomentar la recerca universitària.
Posem especial èmfasi en la innovació com a element clau de la
excel·lència investigadores. Per això, per primera vegada,
presentarem un pla de recerca i d’innovació que haurà estat
25
�dissenyat conjuntament, on els dos àmbits compartiran esforços i
complementaran els seus objectius.
Tots aquests objectius es troben en congruència amb els paràmetres
que estableix el procés de Bolonya, que fixa l’horitzó del sistema
universitari europeu per al futur immediat.
Si la política educativa i universitària fa la doble funció de preparar el
país per a la competitivitat i de ser el principal instrument d’integració
social, les grans polítiques del benestar són les que garanteixen la
cohesió social bàsica del a nostra societat: les polítiques de salut, de
benestar i família, de seguretat.
En el camp de la salut, com vostès saben, patim el dèficit estructural
de finançament, però aquesta dificultat no eximeix de fer la feina que
pertoca al Govern.
En primer lloc ens cal reduir la despesa ordinària i en aquest sentit
seguirem implantant les recomanacions del Grup de Treball per a la
racionalització i el finançament de la despesa sanitària. Ja hem
començat a contenir la despesa sanitària amb iniciatives com la
recepta electrònica i l’ús de genèrics.
L’organització territorial del sistema és una altra de les nostres grans
preocupacions: s’ha definit aquest any el nou Sistema català de la
Salut i s’ha reformat la delimitació territorial sanitària.
Però en el proper any aprofundirem en aquest aspecte, definint un
mapa de serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut pública de
Catalunya adaptat al territori.
Aquí tampoc ens oblidarem dels Ajuntaments: l’administració local
serà clau per a la planificació, la gestió diària i l’avaluació de la
qualitat dels centres sanitaris.
Hem canviat el nom del departament per reflectir el compromís del
Govern no només amb l’atenció als ciutadans que pateixin problemes,
sinó a tots.
La salut és un bé a defensar abans de l’aparició de les malalties, i per
això posarem l’accent en el foment de la salut pública, amb
estratègies de prevenció d’addiccions i estils de vida d’alt risc.
Sobretot amb la futura creació, a partir de l'Agència de Protecció de
la Salut, de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, que establirà una
infrastructura de Salut Pública (epidemiologia, recerca científica,
laboratoris) basada en el rigor científic i que estarà dotada amb els
recursos i programes necessaris.
26
�Però per altra banda la qualitat del sistema assistencial és una
exigència dels ciutadans que cap govern pot oblidar. S’han dut a
terme plans de xoc en l’atenció primària i per la reducció de les llistes
d’espera, però aquestes són mesures pal·liatives.
L’any 2005 preveiem completar el Pla estratègic per a l’Atenció
Primària, i concretar les respostes als problemes que els ciutadans
perceben.
I finalment es durà a terme un Pla d’inversions per a la millora de les
infrastructures, l’accessibilitat i la qualitat dels serveis, seguint les
recomanacions del nou mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública.
L’àmbit de les polítiques de benestar té una agenda prevista molt
intensa per als dotze mesos vinents.
L’elaboració de la nova Llei de Serveis Socials identificarà amb
claredat els mínims bàsics dels serveis d’assistència social al nostre
país.
La Llei reflectirà per primera vegada la importància que en la societat
actual tenen les polítiques de benestar mitjançant la Carta dels Drets
Socials, que volem esdevinguin drets fonamentals dels ciutadans.
La llei definirà el finançament del sistema (que tindrà per objectiu
arribar a la mitjana europea en termes de PIB) i la seva organització
territorial i competencial.
Aquí també entenem que la participació del món local serà condició
sine qua non de la qualitat del servei.
Finalment, l’anomenat tercer sector i la iniciativa privada hi trobaran
el marc de relació que concretarà la seva necessària participació en
aquest procés d’universalització dels serveis socials.
En aquesta via, els puc anunciar per a l’any 2005 la creació estimada
de 1.500 places d’atenció residencial, l’extensió prevista de l’atenció
domiciliària al 4% de la nostra gent gran, i un pla de xoc per a la
millora dels centres cívics i dels casals d’avis, amb una dotació
aproximada de sis milions d’euros.
Altres àmbits d’important actuació específica seran l’atenció a infants
i adolescents (fomentant l’acollida en entorns familiars, però també
millorant els centres propis d’acolliment de menors), o importants
mesures per atenuar la violència de gènere, amb l’obertura de 5
centres d’atenció integral per a les dones víctimes d’aquesta
violència.
27
�El 2005 iniciarem el Pla per l’abordatge integral de les violències
contra les dones, impulsat per l’Institut Català de la Dona i que
coordinarà les accions dels departaments de Benestar i Família,
Justícia, Salut i Educació.
El Govern de Catalunya és molt conscient de la complexitat d’una
política integral d’immigració.
En l’àmbit oportú plantejarem la necessitat de comptar amb
competències pròpies i, en tot cas, de participar en decisions d’altres
administracions que ens afectin en matèria de contingents
d’immigrants, de regularització d’il·legals, de transparència del
mercat de treball, de reconeixement de drets polítics als immigrants i
de cooperació internacional.
Hem demostrat que no ens cauen els anells per col·laborar amb
l’Administració de l’Estat: ho hem fet posant les nostres Oficines de
Treball a resoldre l’embús de la tramitació de la renovació dels
permisos de treball i de residència de milers d’immigrants.
Dit això, el govern orientarà les polítiques de benestar també cap a
la integració dels immigrants, com ho fa des de les polítiques
educativa i de salut.
Com ha estat dit, cal que Catalunya aprofiti els beneficis que aporta
la vinguda de persones, i en qualsevol cas cal mirar de cauteritzar
d’antuvi les possibles problemàtiques d’integració social i d’inserció
en el món laboral que aquestes puguin tenir.
Aquest any 2005 aplicarem el Pla Integral d’Acollida amb la creació
de 35 punts d’acollida en municipis i comarques considerades
d’interès preferent.
En l’apartat de la seguretat, l’any 2005 és l’any del desplegament
efectiu de la Policia de la Generalitat a la ciutat de Barcelona.
A mesura que el desplegament dels mossos d’esquadra es va
completant, s’incrementa també l’exigència d’eficàcia policial. Vull dirlos que el govern reforçarà la selecció, la formació, i quan sigui
necessari el nombre de mossos, com ara amb l’enviament de 100
nous policies a la demarcació de Tarragona.
L’Escola de Policia de Catalunya, que aviat serà Escola de Seguretat
de Catalunya, i que formarà també els cossos de bombers i de
seguretat civil, ha de ser referent.
Seguretat és sinònim de coordinació. Coordinació en la planificació i
també en el treball diari.
28
�El Govern ha començat aquest any a potenciar les Juntes Locals de
Seguretat, òrgans de coordinació executius en matèria de prevenció i
planificació, i on el paper reservat als alcaldes ha de ser molt
rellevant.
Prosseguirem igualment la coordinació entre la policia de la
Generalitat i les policies locals, fent ús intensiu també dels mitjans
que la tecnologia ja proporciona.
De la mateixa manera, millorarem la coordinació amb les forces de
seguretat de l’Estat, especialment en la persecució de la delinqüència
internacional de tota mena i en la lluita contra el terrorisme.
En l’àmbit de la seguretat viària aquest any ja s’han reduït els
accidents mortals, i seguirem amb la fermesa que ha caracteritzat
aquests mesos conscienciant els ciutadans, reforçant l’educació viària
a totes les edats, i penalitzant els comportaments incívics que
malauradament persisteixen.
L’objectiu segueix sent haver reduït un 50% l’any 2010 les morts per
accident de trànsit respecte l’any 2000.
També està en marxa la modernització de la infrastructura de les
emergències i dels Bombers de la Generalitat, amb la rehabilitació de
120 parcs de bombers i la renovació de vehicles i material.
Una societat complexa i avançada requereix d’una administració de
Justícia capaç d’oferir als ciutadans la tutela efectiva dels seus drets.
El retard històric que aquest servei públic pateix obliga el Govern a
fer un esforç per recuperar temps perdut. Si bé és cert que l’actual
divisió de competències és un obstacle per a una eficient gestió del
servei, la Generalitat té responsabilitats que ha d’assumir sense
reserves.
Per això, estem millorant i modernitzant l’administració de Justícia,
amb la creació de 50 nous òrgans, la informatització de
l’administració judicial, l’elaboració del Llibre verd sobre
l’Administració de Justícia a Catalunya o la renovació i millora dels
edificis judicials.
En aquesta línia, vam decidir reformar el projecte de la Ciutat de la
Justícia, inclòs en el Pla de construcció i renovació d’edificis judicials
2004-2007. Amb aquesta decisió hem aconseguit una racionalització
dels recursos disponibles i un major aprofitament dels edificis de la
Generalitat.
29
�També estem treballant per apropar la justícia a la societat on
s’imparteix, a través de l’impuls de la institucionalització de la justícia
de proximitat.
Hem prestat una especial atenció a la política penitenciària. Hem patit
alguns casos circumstancials que no han d’ocultar la feina que s’està
fent.
Partim de la convicció moral i constitucional de que la política
penitenciària té per finalitat la reeducació i la reinserció social dels
presos.
Per servir aquesta finalitat hem definit una estratègia i ens estem
dotant dels recursos humans i financers adients. Però el que no farem
és canviar l’orientació de fons de la nostra política.
La cohesió social de Catalunya també es juga en l’àmbit de la cultura,
en la capacitat per conservar l’herència cultural que ens ha estat
llegada i, a la vegada, en l’estratègia d’adaptació a les noves realitats
culturals que ens envolten i de diàleg amb les noves aportacions
culturals.
Pel que fa a les polítiques culturals, la demostració tangible de la
importància que hi atorga aquest Govern n’ha de ser el pes en els
pressupostos públics.
Tenim el compromís de doblar el pressupost de cultura que vam
rebre, i aquest és un objectiu important, com ho és que l’1% de les
inversions en infrastructures públiques es destini a la conservació i la
rehabilitació del patrimoni.
Però l’aportació de les caixes d’estalvi ha d’integrar-se també en el
disseny d’aquestes polítiques. Estimularem i facilitarem així mateix la
iniciativa cultural privada, que a Catalunya, per sort, té molta
tradició.
El 2005 també serà l’any de la refundació de l’Institut Ramon Llull per
convertir-lo en el gran instrument de projecció internacional de la
cultura catalana.
Avançarem en el procés d’integració de les xarxes d’infrastructures
culturals al territori, deixant enrere el temps en que s’han construït
xarxes paral·leles, desconnectades entre elles.
El Pla d’infrastructures culturals bàsiques determinarà les
infrastructures que el territori necessita, i s’hi articularan totes les
xarxes, ja siguin de museus, equipaments escènics, arxius o
biblioteques.
30
�En aquest camp concret esperem podem assolir un objectiu molt
rellevant, com és disposar d’un catàleg únic, i proposar als ciutadans
l’existència d’un carnet únic.
En l’àmbit del patrimoni museístic, l’acabament de les obres del
MNAC –que vam començar Generalitat, ajuntament de Barcelona i
Estat gràcies a l’empenta de Pere Duran Farell- suposarà la
consecució d’una important fita.
Ens hem proposat donar facilitats als creadors emergents, fomentant
estructures adequades i desenvolupant la xarxa de festivals específics
perquè puguin presentar les seves obres i també la seva relació amb
les estructures productives.
No tornarem tampoc a deixar de banda branques fonamentals de la
creació com la dansa i les arts plàstiques.
El darrer repte, finalment, és donar consistència a l’estructura
productiva cultural. L’Audiovisual, amb la potenciació del Consorci
Catalan Films i la posada en marxa del Centre de desenvolupament
de projectes i guions audiovisuals.
No descuidarem els sectors editorial, musical, de les arts visuals i
teatrals. Es vetllarà en tots els casos per la difusió de la producció
cultural catalana en els mitjans de comunicació públics, es
dissenyaran noves fórmules de finançament i s’ampliaran les línies
d’inversió de fons reintegrables.
Finalment, crearem el Consell de les Arts i les Cultures que suposarà
un gran salt endavant cap a un model de gestió cultural menys
intervencionista i basat en una relació de confiança i exigència mútua
entre el món de la cultura i l’administració pública.
En l’àmbit de la política lingüística, el Govern vol centrar-se en
garantir a tota la població l’accés al coneixement del català.
És clau que les persones que decideixen venir a Catalunya aprenguin
preferentment el català. També aquelles que, per venir de països de
parla castellana no pensen a priori que aquest sigui un esforç a
realitzar.
El govern destinarà a la vora de 13 milions d’euros el proper exercici
a l’augment de formació en llengua catalana i a aquest pla d’acollida
lingüístic de la immigració.
Hem d’introduir el català en els àmbits de la indústria de l’audiovisual
i de les noves tecnologies. Preveiem crear per aquesta finalitat
l’Agència Catalana de Multilingüisme.
31
�I, per últim, seguirem promovent l’ús del català per part del personal
al servei de l’Administració de l’Estat, i en especial a l’Administració
de Justícia.
El Govern de Catalunya és i serà cordialment bel·ligerant en
aconseguir que l’Estat espanyol assumeixi i compleixi les seves
obligacions constitucionals en relació amb la defensa, impuls i
promoció de la llengua catalana.
Amb la competitivitat i l’equitat social, l’equilibri territorial conforma
el tercer pilar bàsic que orienta l’acció del Govern de Catalunya.
Catalunya ha de tenir un model territorial propi que garanteixi el
progrés social i econòmic del nostre país, en el marc de l’Euroregió de
l’Arc Mediterrani.
La nova organització territorial ens permetrà oferir un projecte de
futur als territoris de Catalunya. Farem confiança a les terres del
nostre país. Retornant poder donarem llibertat.
I amb aquesta llibertat tindrem uns territoris vius i dinàmics, que
miraran el futur amb ambició i optimisme.
Els municipis saben que poden comptar amb el Govern, com hem
demostrat amb l’aprovació de les bases d’execució del PUOSC 20042007 o amb el desplegament de la Llei de barris.
Paral·lelament, l’estratègia territorial que estem impulsant ens ha de
permetre aprofitar els recursos i les potencialitats de les vegueries,
construint espais de creixement, d’identitat econòmica i de connexió
amb l’entorn, que formin un conjunt equilibrat i sostenible.
Un dels pilars d’aquesta estratègia és el nou mapa d’infrastructures,
amb el que convertirem els territoris de Catalunya en pols de
competitivitat, capaços de competir en l’economia global.
Els nostres objectius principals en aquest àmbit són l’enfortiment del
sistema aeroportuari català, la transformació de l’aeroport de
Barcelona en aeroport transoceànic, la millora del front portuari i la
connexió amb la xarxa ferroviària d’alta velocitat espanyola i
europea.
Ho són a llarg termini, a nivell estratègic, però ja hi hem començat a
treballar integrant la planificació territorial, la portuària, la
infrastructural i la logística.
Alguns exemples són:
32
� L’impuls del Front Portuari Català perquè Catalunya esdevingui la
gran plataforma logística del Sud d’Europa,
la inversió en la xarxa viària catalana per permetre una mobilitat
més segura i sostenible a tot el país,
les inversions en transport públic (com l’adjudicació del darrer tram
de la Línia 9 del metro)
i l’encàrrec per la redacció del projecte d’eix transversal ferroviari
de Catalunya,
Com també ho serà la propera presentació de la Llei Ferroviària i el
nou Pla d’Infrastructures Ferroviàries, que ens permetran promoure
el transport de mercaderies amb ferrocarril d’ample europeu i
millorar les xarxes de rodalies i ferrocarrils.
Aquesta acció de govern mostra la nostra aposta estratègica per
impulsar un model territorial en malla, integrat, que es basi en ciutats
compactes separades per espais oberts però unides per una xarxa
ferroviària potent i per una xarxa viària segura, en la que el transport
públic hi tindrà un paper central.
Fa patent la nostra voluntat de definir un model català de mobilitat
que respongui a les necessitats dels ciutadans i de les empreses.
I, evidentment, és fruit de la voluntat del Govern de la Generalitat i
del compromís del govern de l’Estat de accelerar el ritme d’inversió
pública en infrastructures superant el dèficit de Catalunya en relació a
les principals regions europees, que fins ara ha erosionat la
competitivitat de la nostra economia.
Un ritme d’inversió que anirà acompanyat d’una creixent participació
de la Generalitat en la gestió d’infrastructures bàsiques pel país com
els aeroports i el ferrocarril.
Estem desenvolupant un nou estil de governar el territori que farà
efectius els valors de la sostenibilitat, la protecció de l’entorn i del
paisatge i el protagonisme dels territoris.
En efecte, les nostres polítiques territorials garanteixen un
desenvolupament equilibrat i respectuós amb els valors naturals i
culturals.
A la costa amb els plans de protecció del litoral en tràmit. A la
muntanya amb la redacció dels plans directors de les comarques de
l’Alt Pirineu, amb el Pla Territorial del Pirineu i amb el Pla Director de
l’Esquí.
Normatives, planejament urbanístic i una arquitectura coherent amb
l’entorn, amb la posada en marxa d’un Observatori del Paisatge, amb
33
�l’aprovació de la Llei del Paisatge i amb el Pla General de Política
Forestal 2005/2014 que presentarem ben aviat.
Els valors de sostenibilitat i de desenvolupament territorial són una
referència ineludible de la nostra acció de govern. La propera
aprovació de la Llei d’Avaluació Estratègica ambiental de Plans i
Programes, l’impuls de l’Estratègia Catalana del Desenvolupament
Sostenible al llarg de 2005 i la creació del Consell Social del
Desenvolupament Sostenible ho demostraran.
Com ja ho ha fet el transvasament de l’Ebre, que és el millor exemple
del nostre compromís en aquest àmbit.
Un compromís que no només s’ha concretat en l’oposició frontal del
Govern de la Generalitat que presideixo al transvasament i en haver
aconseguir la seva paralització, sinó també en la instauració d’una
política hidràulica eficaç, sostenible i respectuosa amb el territori,
d’acord amb els principis i objectius que estableix la Directiva Marc
d’Aigües.
D’una política que hem començat a fer efectiva amb la definició de
145 actuacions urgents finançades amb una inversió de 1.110 milions
d’€uros, que ens permetran incrementar els recursos hídrics amb
equipaments com la dessaladora de l’àrea metropolitana de
Barcelona, i millorar-ne la gestió amb la realització d’actuacions de
reutilització en el Llobregat i Tarragona, el reforç de l’abastament de
la Costa Brava Centre i la prevenció d’inundacions i la restauració
ambiental a la Conca de l’Ebre, entre d’altres.
Volem una Catalunya sostenible, pròspera, connectada amb la resta
d’Espanya i d’Europa, i integrada a les noves dinàmiques
econòmiques.
Però també volem una Catalunya equilibrada socialment, que
converteixi els reptes d’aquestes dinàmiques en oportunitats per les
terres de Catalunya i els seus ciutadans.
Hem d’evitar la segregació creixent dels grups socials i les persones
sobre l’espai, i a nivell territorial els pilars per fer-ho són les
polítiques d’habitatge, d’urbanisme i de qualitat urbana.
L’enfortiment de les polítiques d’habitatge s’ha concretat en el Pla per
al Dret a l’Habitatge.
Té l’objectiu d’incrementar la promoció d’habitatge protegit a 42.000
noves unitats en els propers 4 anys, de rehabilitar-ne 40.000 i
d’ajudar al pagament de rendes de lloguer a joves i altres ciutadans
que no poden fer-hi front, distribuint geogràficament els objectius de
34
�manera concertada amb el món local i amb els promotors públics,
privats i cooperatius.
D’altra banda, el Pla per al Dret a l’Habitatge i la normativa que el
desenvoluparà de manera imminent té previst crear dos importants
instruments per avançar en facilitar el dret de l’habitatge.
El primer és la regulació de l’habitatge de Preu Concertat que
possibilitarà l’existència d’habitatges pels sectors que superen les
rendes màximes per accedir a un habitatge de protecció oficial, però
queden lluny del preu de mercat.
El segon és el Registre únic de sol·licitants d’habitatge de protecció
oficial que permetrà un major control i eficàcia en el control del destí
dels habitatges d’aquesta naturalesa.
En la mateixa línia, la revisió de la Llei d’Urbanisme de Catalunya
estimularà la producció d’habitatge protegit, reconeixent la pluralitat
de tipologies d’habitatge en funció de les noves situacions de
convivència i familiars.
Finalment, la llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que
requereixen una atenció especial representa el primer pas per fer
efectiu el “dret a la ciutat” o dret dels ciutadans a viure en espais
proclius a la convivència.
La diligència en la presentació d’aquest projecte de llei no és
anecdòtica. Com ja he dit altres vegades, el Govern de Catalunya no
permetrà que les condicions de vida i de convivència es degradin
enlloc.
Volem que tots els territoris, pobles i ciutats de Catalunya sàpiguen
que la Generalitat està al seu costat, que comparteix els seus
projectes estratègics i les prioritats dels seus ciutadans. Volem que se
sentin forts, amb veu pròpia.
Però, sobretot, volem que es beneficiïn del progrés social i econòmic
de Catalunya. Un progrés al que tots contribueixen d’acord amb les
seus recursos i potencialitats.
Les prioritats de l’acció de govern que els exposat es tradueixen en
mesures ben concretes que són les que perceben els ciutadans.
Per a què tinguin una imatge el més precisa possible de l’efecte que
perseguim els passo a recopilar 10 mesures que considero
emblemàtiques:
35
�1. Construcció de 9.000 habitatges nous, 4.000 dels quals en
lloguer, en aplicació de les previsions pel 2005 del Pla del Dret
a l’Habitatge (2004-2007).
2. Desplegament dels mossos d’esquadra a Barcelona durant tot
l’any 2005, amb l’establiment d’una comissaria a cada
districte. Les previsions són de poder arribar a inversió de 140
milions d’€uros i una despesa de 96 milions d’€uros.
3. Acceleració del Pla de Construccions Escolars (2004-2007),
estimat en 416 milions d’euros durant els anys 2004 i 2005, per
donar resposta al fort increment de l’escolarització previst en
els propers anys.
4. 1.500 places d’atenció residencial per a la gent gran, d’acord
amb les previsions del Pla d’Inversions Socials (amb una
inversió calculada en 80.1 milions d’euros).
5. Refundació de l’Institut Ramon Llull. I dos objectius per al
2005: que s’estableixin acords de col·laboració amb institucions
de tots els països de parla catalana, i que s’instaurin “Càtedres
Ramon Llull de llengua i cultura catalanes a 10 universitats
espanyoles”
6. Desplegament de les infrastructures de banda ampla a tot el
país, amb la constitució d’una empresa participada pel món
local i la Generalitat. La nova empresa integrarà els actius
públics existents i promourà una política de construcció de
xarxa per part de totes les administracions públiques catalanes.
7. Bioregió de Catalunya: creació d’un cluster de biomedicina, al
voltant d’institucions, organismes i empreses de reconegut
prestigi però que actuant unides i en xarxa en un futur
immediat ens han d’assegurar un lloc destacat en el sempre
complicat camí del desenvolupament econòmic vinculat a la
innovació. Per assolir-ho el Govern promourà la col·laboració
entre l’Aliança Biomèdica de Barcelona, el parc Científic de
Barcelona, les grans institucions sanitàries de referència
(Hospitals Clínic, Vall d’Hebron i Bellvitge) i la indústria
farmacèutica arrelada a Catalunya.
8. Línia d’ampla internacional (UIC) del port de Barcelona a la
frontera francesa el 2009. A partir de la proposta elaborada pel
Port i la Generalitat, el ministeri de Foment ja incorpora
actuacions concretes en els Pressupostos de l’Estat per al 2005,
amb l’inici d’un tercer rail entre Mollet i el Papiol. Aquest tram,
amb les noves vies d’accés al Port (en construcció) i la
utilització de la línia de mercaderies de l’AVE de Mollet a la
frontera francesa permetrà arribar a la frontera francesa el
2009. La Generalitat i el ministeri de Foment realitzaran el vial
port-aeroport.
9. 145 actuacions urgents a les conques catalanes des de la Costa
Brava a l’Ebre per incrementar els recursos hídrics i millorar-ne
la gestió, impulsant una nova cultura de l’aigua que no
hipotequi la riquesa natural futura del nostre país.
36
�10.
A finals del 2005 el 38% dels Equips d’Atenció Primària de
Catalunya hauran incrementat el número de metges i pediatres
en aplicació de la primera fase del Pla de Xoc Atenció
Primària.
IV - Millorar l’autogovern de Catalunya
Volem l’Estatut! Aquest clam va galvanitzar la Catalunya de fa un
quart de segle.
Volem l’Estatut per viure i conviure millor! Aquest pot ser el clam de
la Catalunya d’avui. Un clam més experimentat i més exigent.
Si hem d’actualitzar el nostre imaginari col·lectiu per entendre la
Catalunya dels 7 milions, també cal que posem a la seva disposició
les eines de govern més propícies.
Ens hem compromès per actualitzar les regles del sistema polític
català durant aquesta legislatura. Pretenem dibuixar el nou mapa
polític i institucional del país. De la mateixa manera que fins ara he
parlat del mapa físic, econòmic, educatiu i social.
L’objectiu en aquest procés de reforma és doble: d’una banda,
ampliar, millorar i aprofundir el nostre autogovern; de l’altra,
impulsar i preservar la transparència en les principals institucions del
nostre sistema polític.
Un Estatut que defineixi els espais de decisió que necessitem per
afrontar els problemes dels nostres conciutadans i conciutadanes.
Un Estatut que converteixi el nostre país en motor impulsor de
l’Espanya plural i ens doti d’unes coordenades pròpies en el context
europeu i mundial.
Un Estatut que contempli els poders públics com a mecanisme de
redistribució de recursos i d’oportunitats vitals en aplicació del principi
d’equitat.
Estem en unes circumstàncies immillorables per obtenir un excel·lent
Estatut.
Després de nou mesos de legislatura i de govern de progrés, el
procés de reforma avança de forma imparable.
Gairebé tots els partits vam iniciar la legislatura amb el compromís
electoral d’iniciar la reforma de l’Estatut.
37
�A la ponència parlamentària per a la reforma feliçment, hi participa
tothom. Ho celebro i agraeixo sincerament a tots els partits el seu
esforç.
Sé que tota la cambra sabrà estar a l’alçada d’aquesta fita històrica.
El govern hi aportarà els seus millors esforços i capacitats per
enriquir el debat necessari.
Hi ha qui fa càlculs de la majoria necessària per aprovar el projecte
de reforma, sobreentenent que no tothom hi serà.
El sentit de la responsabilitat que estic segur que compartim em fa
pensar que tothom lluitarà fins el darrer moment perquè hi siguem
tots. Ho espero.
Sé que, arribat el dia, el missatge serà rotund i es dirà: l’Estatut surt
del Parlament per consens i amb ovació.
La força del nou Estatut serà el seu caràcter de consens, d’obra
col·lectiva i compartida i de tenir un contingut amb el suport d’una
base social amplíssima.
No serà l’Estatut de cap partit ni de cap govern, me’n guardaré prou!
El país no ens perdonaria mai que desaprofitéssim aquesta
oportunitat per interessos particulars o per jugades de tàctica
partidista.
A l’Estat tenim un President i un Govern que s’han compromès a
acceptar el text que surti d’aquesta cambra.
Per tant, en aquest aspecte, crec que no podríem estar millor.
La millor garantia que l’Estatut sigui aprovat per les Corts Generals
no és un pacte amb els partits espanyols – que sí que és important -.
El més decisiu és que l’Estatut sigui fruit del més ampli acord dels
catalans, formalitzat pel major nombre de forces polítiques al
Parlament. Un acord que sigui l’expressió del màxim consens social.
Quan la unitat dels catalans s’ha manifestat de forma inequívoca (l’11
de setembre del 77; o amb el retorn del President Tarradellas o amb
els Jocs) Catalunya ha triomfat. Per què no ha de ser així aquesta
vegada?
38
�Vull creure, doncs, que en el proper Debat d’Orientació de Política
General ja podrem parlar de l’Estatut fet, de l’Estatut que aquesta
cambra haurà aprovat per a la Catalunya dels propers decennis.
La revisió del nostre disseny institucional, però, no s’atura aquí. Ja
hem començat a treballar en les reformes de les lleis polítiques
bàsiques del nostre autogovern.
La primera llei bàsica en la que hem fet avenços notables durant
aquests mesos i que hem de completar en el proper curs correspon a
la reforma de l’organització territorial.
Aquesta norma és indispensable en la Catalunya dels 7 milions que
estem dibuixant.
L’acció política en el territori necessita la suma coordinada d’esforços
entre totes les administracions públiques.
Ja vam dir en el seu moment que, amb el nou Govern, la
competència entre governs donaria pas a la col·laboració i la
complicitat.
El fet que el Govern estigui nodrit de l’experiència de vint-i-cinc anys
de municipalisme democràtic n’és una prova i una garantia.
La nova ordenació territorial que estem dissenyant es basa en
principis fonamentals:
descentralizació, que vol dir proximitat i subsidiarietat en la presa
de decisions;
eficiència, que vol dir racionalitat i simplicitat en els nivells de
govern;
heterogeneïtat, que vol dir flexibilitat i asimetria en la distribució de
responsabilitats i recursos.
La llei territorial contemplarà tres nivells de govern i gestió per sota
de la Generalitat: els municipis, les comarques i les vegueries. A més,
contemplarà una proposta específica per a la personalitat
metropolitana de Barcelona.
No es tracta de crear nous nivells d’administració, sinó de redefinirlos, d’acord amb les necessitats dels ciutadans i cercant sempre el
millor resultat, entre el coneixement particular de cada territori i la
perspectiva general de conjunt, de país.
M’imagino que alguns dels il·lustres diputats voldran treure, demà,
aquesta qüestió durant el debat. En parlarem.
39
�Permetin-me, però que els avanci que el Govern (no un dels seus
consellers sinó el govern) voldrà tenir el debat, aquí a la cambra.
Tant a fons com serà necessari. Crec que avui no cal crear
expectatives ni, menys encara, frivolitzar.
Hem encaminat el rumb per poder acabar, després de vint-i-cinc
anys, amb una anomalia insostenible i degradant: que Catalunya fos
la única comunitat sense llei electoral pròpia.
La nova llei respondrà al principi democràtic d’igualtat de vot entre
tots els electors, sense perjudici de l’expressió de la representació
territorial.
Resulta estèril perseverar en el fals dilema entre territori i població.
Les experiències en enginyeria electoral arreu del món ho demostren.
Per tant, aquest motiu ja no es pot esgrimir per seguir fent bullir
l’olla.
Tindrem la nova llei electoral i, d’aquesta forma, superarem una
renúncia persistent i feixuga en el panorama del nostre autogovern.
L’actualització de les normes polítiques bàsiques ha d’anar
acompanyada de l’avenç en la plena transparència dels poders públics
per evitar la desconfiança dels ciutadans envers les seves pròpies
institucions de govern.
Com a servidors públics, de què ens pot servir l’autogovern si el
ciutadà no té plenes garanties de la seva eficàcia i de la seva
pulcritud?
El govern de la Generalitat està compromès amb l’objectiu de crear
un sistema d’institucions públiques exemplars, obertes, accessibles i
transparents.
En primer lloc, transparència en els mitjans públics de comunicació.
Hem aportat materials al treball de la Cambra en relació amb la Llei
de l’audiovisual. Aquesta llei s’encarregarà de definir la missió del
servei públic ràdio i televisió, diferenciarà amb precisió l’espai
comunicacional públic del privat, i proporcionarà garanties respecte
dels drets bàsics que afecten els usuaris i els professionals dels
mitjans de comunicació.
I serà el marc adequat per iniciar la reforma necessària de la CCRTV,
que aplicarà els principis generals de la llei de l’audiovisual al cas
específic dels mitjans públics de la Generalitat.
40
�En segon lloc, transparència en les despeses de les administracions
catalanes.
Molt properament, presentarem a la cambra la Llei de Reforma de la
Sindicatura de Comptes. Aquest òrgan és una peça clau per garantir
la transparència de la gestió pública.
L’objectiu és adaptar els mecanismes que regulen la institució per
facilitar les seves funcions i evitar, així, el trist espectacle a què vam
haver d’assistir l’anterior legislatura.
La Sindicatura rebrà una dotació adequada de recursos, es reforçaran
les seves competències, es crearà l’Oficina de Control i
Transparència, es clarificaran els procediments de designació i
revocació parlamentària dels seus membres i la limitació dels seus
mandats.
Un altre instrument per assegurar la transparència de la gestió
pública serà l’Oficina Pressupostària, que caldrà emmarcar en la
futura reforma del Reglament del Parlament.
En tercer lloc, transparència en les contractacions, convenis, ajudes i
subvencions de tota mena de la Generalitat.
Hem de reforçar el sistema de garanties necessari per estimular la
transparència i l’accessibilitat en les relacions de les institucions
públiques que depenen de la Generalitat amb el sector privat.
Tot plegat implica la reforma i millora de l’Administració Pública de la
Generalitat. Hem començat a treballar en tres direccions:
La definició d’un model de funció pública.
La total accessibilitat de l’administració, amb la reforma immediata
dels serveis d’atenció al ciutadà.
L’avaluació dels resultats de les polítiques públiques, per a la qual
posarem en marxa en aquesta legislatura l’Agència catalana
corresponent.
Fins aquí alguns dels temes clau de la millora de l’autogovern que
depenen bàsicament de la voluntat dels ciutadans i de les institucions
de Catalunya.
Però hi ha altres qüestions clau que cal debatre, negociar i acordar en
el marc institucional espanyol.
Es tracta d’una agenda extensa i complexa que inclou qüestions
institucionals, financeres, econòmiques, socials, culturals i
simbòliques.
41
�No és la meva pretensió fer un exposició detallada de tots els temes
d’aquesta agenda. Però, d’entrada, una simple enumeració dóna la
mesura de la magnitud de l’empresa.
D’entre les qüestions institucionals, els hi assenyalo la reforma de
l’Estatut, de la que he parlat; la reforma constitucional, amb el
reconeixement de la diversitat nacional d’Espanya i la reforma del
Senat, com a temes principals; la participació catalana en les
institucions de la Unió Europea; la Conferència de Presidents; la
participació en institucions de l’Estat, com el Tribunal Constitucional;
la presència activa de Catalunya en l’escenari internacional a través
d’esdeveniments com la Segona Conferència Euromediterrània o bé
la ubicació d’institucions com la Casa Àsia o el Centre d’Estudis
Internacionals.
D’entre les qüestions econòmico-financeres, destaquen, en primer
lloc, el finançament autonòmic i el finançament de la sanitat.
Li concedim gran importància a les infrastructures: la seva concepció
(del radi a la xarxa); la seva gestió (de l’Aeroport de Barcelona, de la
xarxa ferroviària integrada); les inversions (amb un programa definit
i amb agències que les vehiculin).
També, la ubicació d’agències o organismes reguladors a Catalunya.
El trasllat a Barcelona de la Comissió del Mercat de
Telecomunicacions dóna sentit a plantejar la proposta d’ubicar a
Catalunya la seu del futur Consell de l’Audiovisual espanyol.
I la participació en la gestió d’organismes econòmics i empreses de
l’Estat: AENA, RENFE, Tribunal de Defensa de la Competència, Banco
de España, etc.
D’entre les qüestions socials, els destaco principalment la política
d’immigració, amb la voluntat de co-decidir-la amb l’Estat. També
considero prioritària la negociació sobre la reforma de la legislació
educativa.
D’entre les qüestions culturals, la primera i més important: el català a
Espanya, amb una política lingüística d’Estat que contempli l’estatus
de cooficialitat de les llengües gallega, basca i catalana en
determinats àmbits. I lògicament, el català a Europa, comprometent
el Govern espanyol a seguir avançant.
Amb altres qüestions com la gestió de les herències del Fòrum (dels
esdeveniments i seus d’organismes culturals internacionals a
Catalunya); o bé la participació en els patronats de les institucions
culturals de l’Estat: Prado, Thyssen, Reina Sofía, Fundación Carolina;
o la devolució dels papers de l’Arxiu de Salamanca.
42
�Tots aquests temes, tots, han estat plantejats al president del Govern
espanyol. La feina a fer és ingent, però no ens espanta gens perquè
el punt de partida és immillorable.
Voldria estendre’m en tots i cadascun d’aquests temes. Però tan sols
ho faré en la qüestió nodal del finançament, per reiterar les
característiques del model que proposem.
El nou model de finançament ha de perseguir dos grans objectius,
millorar la suficiència financera i millorar la capacitat de decisió sobre
els nostres recursos.
Això ho hem de fer compatible amb la relació de solidaritat que volem
i hem de tenir amb els altres territoris d’Espanya amb els quals
compartim una comunitat política, una comunitat en la que existeixi
una igualtat de drets i deures essencial.
L’aplicació d’aquest nou model de finançament ha de reflectir una
concepció més federal de l’organització administrativa de l’Estat i
també de la relació amb la Unió Europea.
Aquests objectius es concreten en diversos criteris:
Un primer criteri, com dic, de suficiència. És a dir, els ingressos
disponibles per a la prestació dels serveis respondran a un criteri
d’igualtat d’ingressos per càpita, rectificats per tres factors que hi
incideixen de forma determinant: 1) costos diferencials (pels
diferencials en els nivells de preus); 2) nivell efectiu de necessitats; i
3) factors demogràfics, inclòs el migratori.
Per altra banda es computarà com a contribució a l’Estat l’excés de
preus públics i peatges pagats per Catalunya per sobre del que li
correspon a la vista de la mitjana espanyola en aquests conceptes.
Això permetrà que els ingressos de la Generalitat per habitant
tendeixin a equiparar-se progressivament als que s’obtindrien en
aplicació dels sistemes de Concert i Conveni vigents en les
Comunitats Autònomes forals.
Un segon criteri relatiu a una capacitat de decisió més elevada.
Crearem l’Agència Tributària de Catalunya. Aquesta Agència serà
responsable de la recaptació dels impostos propis, cedits i compartits.
L’Agència establirà les formes de coordinació i consorciació que
calguin amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària, i, si és el
cas, amb els responsables de la gestió dels impostos a la resta de
l’Estat.
43
�Anualment, el govern de Catalunya publicarà un Informe sobre els
fluxos econòmics, distingint entre l’aportació a la prestació de serveis
per part de l’Estat i l’aportació als mecanismes de solidaritat amb la
resta de Comunitats Autònomes.
A més a més la Generalitat tindrà una participació en percentatges a
determinar sobre la totalitat dels impostos pagats pels ciutadans de
Catalunya (IRPF, IVA, Societats, Especials i altres). Sobre aquests
impostos la Generalitat disposarà de responsabilitat tributària i
capacitat normativa.
Un tercer criteri de Solidaritat. La Generalitat contribuirà a la
solidaritat amb les altres CC.AA. de l’Estat, de manera que els serveis
prestats per les diferents comunitats als seus ciutadans puguin assolir
nivells similars realitzant un esforç fiscal similar.
El resultat dels mecanismes de solidaritat serà revisat cada cinc anys
per tal de verificar els seus efectes.
L’aplicació d’aquests criteris ha de permetre avançar progressivament
en la reducció del dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat, de manera
que en el termini de deu anys s’equipari al de territoris de nivell de
renda similar en altres països europeus.
El Govern de la Generalitat s’ha adreçat formalment al vicepresident
del Govern espanyol i ministre d'Economia, Pedro Solbes, per
començar les negociacions formals per revisar el sistema de
finançament autonòmic. Ha arribat el moment d'establir un "calendari
i una agenda molt més precisos" tal i com va anunciar el Conseller
Castells.
La voluntat del Govern català és que aquest nou sistema entri en
vigor durant aquesta legislatura.
Tot i així, hi ha temes que no poden esperar. Per això hem decidit
abordar la qüestió del finançament en dues etapes diferents que
haurien de transcórrer en paral·lel.
Per una banda, la negociació a fons amb l'Estat i la resta de
Comunitats Autònomes per acordar les línies fonamentals del nou
sistema.
Per altra banda, resoldre aspectes més urgents, al marge de la
revisió estructural del sistema. És el cas del finançament de la sanitat
o de l’escreix de despesa que han suposat diverses lleis estatals amb
repercussió a Catalunya.
44
�El finançament de la Sanitat, com ara ja sap tothom, és un problema
greu. El Govern xifra la despesa acumulada desplaçada en sanitat en
2.193 milions d’euros, i el dèficit d’aquest any 2004 entre 600 i
1.000 milions d’€uros (més a prop de 1.000 que de 600).
El govern de la Generalitat ja ha demanat un esforç als ciutadans per
intentar pal·liar la situació amb l’aplicació, des del mes d’agost, del
recàrrec sobre els hidrocarburs. Es preveu que aquest impost
aportarà uns 64,9 milions d’euros aquest mateix any, o el que és el
mateix, l’1% dels ingressos del pressupost sanitari.
Hem creat un “Grup de Treball per a l’adopció de mesures urgents
per a la racionalització i el finançament de la despesa” i estem
implantant una sèrie de mesures per a la contenció de la despesa
farmacèutica.
Però els nostres recursos per resoldre el sistema són molt limitats i
per això insistim en negociar una ‘via ràpida’ amb l’Estat i no tan sols
per a Catalunya, sinó per a totes les CC.AA de règim comú que
pateixen el mateix problema.
Es tracta de “posar els comptadors a zero”.
Com tots vostès hauran vist el nostre plantejament ha començat a
tenir efectes pràctics. L’avantprojecte dels Pressupostos de l’Estat pel
2005 contempla ja mesures positives.
Hem posat les cartes damunt la taula. Hi ha hagut una primera
reacció exagerada, que s’ha acabat reconduint, a tots els nivells.
El govern de l’Estat ha vist ja dues coses, en poques setmanes: que
Catalunya no reclama privilegis, i que, en el finançament de la
sanitat, no demanem només per a nosaltres: volem que funcioni el
sistema.
Però han vist que els consellers de la Generalitat no s’asseuen amb
un cove sinó amb una pila d’arguments i de raons. Aquest ha de ser,
també, el canvi.
Vull acabar, senyores i senyors diputats, amb una reflexió sobre
l’estat d’esperit de la presidència de la Generalitat i del Govern de
Catalunya, de la mateixa manera que, en començar els he volgut
parlar de l’estat d’ànim dels homes i dones del nostre país.
Fa quinze dies vam celebrar l’Onze de Setembre, amb un acte
convocat conjuntament per les presidències del Parlament i de la
Generalitat. Les setmanes i dies previs havia esdevingut un lloc comú
que es preparava un acte per rebaixar el sentit patriòtic de la Diada.
45
�El cas és que milers de persones acudiren a la cita de la Ciutadella i
centenars de milers seguiren l’acte emotiu i solemne que vam
celebrar a pocs metres d’aquesta cambra.
Hem refet allò que l’11 de setembre de 1982 es va desfer: la unitat
del poble i les Institucions en la Diada.
Fa quatre dies, el dia de la Mercè, de la festa major de la Capital de
Catalunya, vaig ordenar que el Palau de la Generalitat obrís les portes
a la ciutadania que es congrega, festiva, a la Plaça de Sant Jaume.
Han estat molts anys de veure que el dia de la festa més gran de la
ciutat (al costat de la de Santa Eulàlia), al davant hi havia
l’eloqüència d’un Palau tancat.
També la vigília de la Diada vaig trobar-me amb els professionals dels
mitjans de comunicació i vaig adquirir, davant d’ells, el compromís de
comparèixer davant l’opinió, a començaments d’any, per fer balanç i
esbossar les perspectives per als propers mesos.
Tinc la intenció de convertir la recepció de la Diada de Sant Jordi del
2005 en la primera a la qual pugui assistir una molt més àmplia
representació de la societat catalana. D’arreu del país. De les
Autonomies veïnes.
Vull que entenguin que aquests i altres gestos responen a un esperit,
que no només ha de ser el del President sinó el de tot el Govern, i
que té com a trets essencials la proximitat de les institucions a la
ciutadania i un alt sentit de la responsabilitat que ens confereix el fet
de representar-la.
Els he parlat del patriotisme dels drets. I si a Catalunya, un de cada
deu ciutadans o ciutadanes, pateix penalitats per arribar a final de
més, el patriotisme va coix.
Si segueix havent-hi dones maltractades, el patriotisme va coix.
Si seguim rebent milers de nouvinguts que són explotats, es trafica
amb llurs vides o pateixen vexacions, el patriotisme també pateix i és
maltractat.
Catalunya és una nació. Voldria que de tant natural, aquesta
expressió deixés d’enutjar els uns i de sobreexcitar els altres. Per
damunt de tot Catalunya ha de ser un país modern, segur de les
seves possibilitats i de les seves ambicions.
I els homes i dones que hem rebut el mandat popular de governar-la,
hem d’assumir amb humilitat aquesta responsabilitat.
46
�El President de la Generalitat no vol “ser Catalunya”, només vol
“representar-la amb la màxima dignitat”, defensant amb tanta
vehemència com calgui i tanta força com sigui possible, aquí, a
Madrid o a Brussel·les, allò que el Govern de la Generalitat consideri
que és millor per als homes i dones que conformen aquest país,
coneixent i respectant les arrels i la història i interpretant i projectant
l’ambició col·lectiva de cara al futur.
Moltes gràcies.
Pasqual Maragall
47
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1663
Title
A name given to the resource
Intervenció del president de la Generalitat en el debat de política general
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Subject
The topic of the resource
Activitat parlamentària
Autogovern
Benestar Social
Debats
Economia
Govern
Acció política
Model social
Territoris
Política
Catalunya
Generalitat de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Intervenció al Parlament
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-09-28
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/183/20041027.pdf
87f74f33534398f0052e54bd87b9d16e
PDF Text
Text
En els 25 anys de l'Estatut de 1979
Palau de la Generalitat | 27/10/2004
Estem vivint amb tota evidència el període d'estabilitat més llarg de
la nostra història.
I crec que ara no és el moment només de commemorar el pas del
temps. És important que el temps hagi passat, però no és allò que
hem de commemorar exclusivament. És el moment d'aprofitar la
convenció commemorativa que avui ens reuneix per afirmar el sentit
de la reforma estatutària que està de nou en marxa.
El balanç del passat ens ha de servir per aprendre del procés de
redacció de l'Estatut de 1979. Es va fer, n'estic segur, n'estic
convençut, tot el que es podia fer, tan bé com es va saber fer.
Aprendre de l'experiència de l'aplicació pràctica de l'Estatut, no
solament de la seva redacció, de la seva aprovació, sinó de tot allò
que s'ha fet després. Aprendre doncs de la seva utilitat i també de les
seves limitacions, per superar-les.
Avui el context polític és ben diferent. És millor en molts sentits:
- disposem d'aquesta experiència perllongada que us dic
- tenim un coneixement tècnico-jurídic molt més sòlid;
- som més conscients de la realitat i de les dificultats;
- tenim més eines per afrontar-les;
- no estem sotmesos a les pressions dramàtiques del colpisme i del
terrorisme (hi ha veus amenaçadores, hi ha cants apocalíptics, és
cert; però res no és igual)
També és cert que hi ha altres aspectes que no són tan favorables. És
cert que som més savis, en sabem més, per la força del temps i de la
història. Però crec també que això ens ha de fer més agosarats.
El nou Estatut serà treballat i discutit, "negociat" per altres
protagonistes, però no es pot deixar perdre un cert mestratge dels
qui van treballar, discutir i negociar l'Estatut que ara tenim.
Per això en el seu procés de definició i redacció, Catalunya haurà de
demanar consell als membres de la Comissió dels Vint i també als
principals dirigents polítics d'aquell moment, als Pujol, Gutiérrez Díaz,
Obiols, Barrera, Sentís, López Raimundo ...
I trobarem a faltar el consell dels Reventós, Trias Fargas, Lluch,
Andreu Abelló, Solé Barberà, Moreta, Arana, López Rodó ...
1
�Fa 25 anys la reivindicació de l'Estatut era un clam silenciat durant
decennis. Avui el nou Estatut el fem sobre la base d'una realitat molt
més lliure, molt més madura, molt més participativa.
Ara sabem que l'Estatut és molt més que un símbol: és l'expressió de
l'acord entre tots els catalans, és l'eina bàsica del nostre autogovern i
és un pacte amb l'Estat. Ni més ni menys. I és molt.
La nostra obligació és fabricar una nova eina més útil que l'actual.
Més útil per servir la prosperitat, el benestar, el civisme i la solidaritat
dels catalans i les catalanes.
Un nou Estatut per fer efectiu el patriotisme dels drets i dels deures,
que faci que la gent pugui dir: com que sóc d'aquest país, sóc millor.
Un nou Estatut que fixi de manera inqüestionable les bases per a un
sistema de finançament que corregeixi un desequilibri contrari a
Catalunya que encara avui persisteix.
Amb una nova relació amb el govern local, feta de lleialtat, proximitat
i estratègies compartides i no pas confrontades.
Amb un nou compromís amb la transparència: l'Estatut serà una
aposta per una democràcia de més qualitat.
Amb el català com a llengua pròpia que cal conrear i defensar.
Respectada i protegida a Espanya i a Europa. I el castellà com a
patrimoni cultural compartit amb la resta de pobles d'Espanya.
Un Estatut fet pensant en una Catalunya gran, en clau de futur, amb
ambició i confiança.
Tant el Parlament com el Departament de Relacions Institucionals
han reclamat i escoltat les veus i les propostes de col·lectius i
persones de la societat catalana sobre què calia canviar i què calia
incorporar al nou text.
D'aquí a uns dies he convocat els presidents dels grups que treballen
en la ponència per tractar d'acordar amb ells un marc de relacions
específiques, unes regles del joc més que no pas uns continguts
detallats.
El que tenim entre mans és tan important com complex. Si posem
per davant el futur del país ens en sortirem.
No dic pas que serà fàcil. Només dic que la força moral i política que
el President de la Generalitat tindrà quan hagi de defensar la veu de
Catalunya si al darrera hi som tots, serà imparable.
2
�Deixeu-m'ho dir un cop més, per acabar: si avui Catalunya es pot
plantejar anar més lluny, és gràcies a la vàlua i la solidesa del treball
d'aquells que van fer possible, ara fa un quart de segle, que el nostre
poble veiés satisfet el desig de tenir l'Estatut.
Pasqual Maragall
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1665
Title
A name given to the resource
En els 25 anys de l'Estatut de 1979
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Subject
The topic of the resource
Autogovern
Autonomia
Acció política
Territoris
Estatuts
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-10-27
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/187/20041213.pdf
6242dc5dbf74b55f74b4ffe2376f5083
PDF Text
Text
Catalunya/Espanya: Una agenda de reformes
Tribuna Barcelona | 13/12/2004
Vull saludar, per començar, la iniciativa de "Tribuna Barcelona" de
dedicar un cicle a la reforma de l'Estat autonòmic.
És una iniciativa oportuna, encertada i sensible, una iniciativa
encertada en la mesura que contribueix a crear un clima d'opinió
sensible a unes reformes que -en paraules del president de "Tribuna
Barcelona"- s'emmarcarien en una "segona transició".
Conec i valoro la sensibilitat demostrada per "Tribuna Barcelona" per
contribuir a la creació d'aquest clima de diàleg, amb iniciatives que
han donat a conèixer els punts de vista de Catalunya a Espanya i
viceversa, però m'atreveixo a demanar-vos que persevereu en
aquest esforç de clarificació i de concòrdia, perquè encara no s'ha
acabat, especialment portant aquestes iniciatives a altres llocs
d'Espanya.
Aquest és el sentit de la presència de Marcelino Iglesias com a
introductor de la meva intervenció, a qui vull reconèixer públicament
com un dels exponents més lúcids del nou socialisme espanyol, amic
de Catalunya i compromès a fons des de l'Aragó amb l'Espanya
plural.
Els meus plantejaments, que comparteixo, sobre la reforma de
l'Estatut i la reforma constitucional crec que a aquestes alçades són
força coneguts, però no estic tant segur que siguin ben interpretats.
De fet, si que ho sé, i els haig de reconèixer que el camí cap a la
plenitud de l'Espanya plural no està sent ni serà un camí fàcil. És un
camí que en iniciar-lo era ben estret i costerut, però que avui s'ha
eixamplat i és més planer i, per això, més transitat: hem començat a
trobar-hi bona companyia.
Vostès saben que els plantejaments de reforma de l'Autogovern i de
l'Estat autonòmic que proposo estan arrelats en la tradició catalanista
i federalista.
Una tradició política que aspira a retrobar-se amb una altra tradició
política, una tradició castellana de caire liberal, laica i republicana.
És, ni més ni menys, la tradició de la que avui es reclama el
president del Govern d'Espanya. Per això els hi puc dir que
comencem a anar amb bona companyia.
1
�Però, a més de l'arrelament en la tradició, el que avui proposo té un
sòlid fonament en l'experiència política i administrativa dels darrers
25 anys.
Tenim l'experiència d'un Estat autonòmic que s'ha creat i ha crescut
en aquests anys a partir de les previsions constitucionals i
estatutàries. Però es dóna la paradoxa que l'Estat autonòmic no és
materialment descrit en la Constitució vigent, per la senzilla raó que
aquesta es va fer per a que poguessin existir les Autonomies, però no
va definir-les, ni va dir quines eren, quantes eren ni com s'havien de
governar.
Ara que són un fet polític, jurídic i material consolidat ha arribat
l'hora d'adaptar la Constitució a la realitat que ha contribuït a crear:
és l'hora del reconeixement constitucional de les Autonomies
existents tal com són.
També com a conseqüència de la materialització política i jurídica de
l'Estat de les Autonomies ha progressat la jurisprudència i la reflexió
acadèmica que ens ajuda a interpretar-lo. De tal manera que avui
disposem d'un instrumental conceptual i interpretatiu molt més ric i
més arrelat a l'experiència viscuda que fa 25 anys.
La conjugació de la visió política que ha detectat la necessitat de la
reforma, l'acumulació d'una experiència de govern i de gestió d'un
Estat compost i el coneixement tècnic que se'n deriva són tres bones
condicions prèvies sobre les que fonamentar la voluntat de
transformació.
No cal que els hi digui que aquestes tres condicions no es donaven
simultàniament en el moment de la Transició i que el coratge polític
va ser el motor del canvi que va suplir moltes de les mancances
d'aleshores.
Avui seria imperdonable que per manca del coratge polític necessari
malaguanyéssim una situació amb bones condicions per a la reforma
de l'Estat.
I els hi vull confessar que del meu tracte amb el president Rodríguez
Zapatero he tret la conclusió de que no és precisament coratge el que
li manca. Crec que Zapatero és un polític de la mateixa fusta que
Adolfo Suárez: un home conscient del moment històric que li ha tocat
viure i decidit a fer el que s'ha de fer.
Dit això, passo a exposar-los a grans trets els aspectes més
rellevants de la proposta catalana.
2
�Nosaltres el que volem és :
- Una Espanya no radial sinó en xarxa (que de València a Barcelona
es viatgi igual que de Madrid a València, com ja va dir el Banc
Mundial l'any 1962. La Jonquera-Múrcia.
- Que s'acabi amb l'escàndol que per anar de punt a punt d'Espanya
per autopista no es pagui i a Catalunya i al País Basc si, que hi hagi
equitat.
- Tenir competències i recursos generats per la nostra economia per a
erradicar dels barris i pobles de Catalunya tota traça de misèria
urbana i ho farem. Aquests recursos no els perdonarem.
- Crear una segona línia de comunicació ferroviària entre Lleida i
Girona (i França) per l'interior en x anys.
- Tenir a l'AMB una xarxa de metro decent i compacta, que no la
tenim. Tenim línies de metro, però no una xarxa compacta.
- Tenir un aeroport transoceànic gestionat des d'aquí i un port que
esdevingui el primer d'Europa que és el que li toca.
- Crear una Euroregió amb el Llenguadoc-Midi Pyrénées, AragóBalears i, si vol, també la Comunitat Valenciana.
- Obrir les portes d'Europa, com estem fent, als idiomes d'Europa
- Assegurar als nostre ciutadans tres coses : SEGURETAT, ESCOLA I
SALUT al màxim nivell europeu.
És una proposta per a Catalunya i a la vegada és una proposta per a
Espanya feta des de Catalunya.
És una proposta que intenta ser fidel a la percepció majoritària del
poble de Catalunya que per anar bé nosaltres ens convé que vagi bé
Espanya i que vagi bé Europa.
En síntesi es tracta d'una proposta que pretén, de forma simultània,
en primer lloc l'afirmació de la identitat i de l'autogovern de
Catalunya i el seu reconeixement per l'Estat espanyol, i en segon lloc
el reconeixement del caràcter plural d'Espanya i l'organització federal
de l'Estat espanyol.
Millorar l'Autogovern de Catalunya és un objectiu compartit -amb els
matisos que es vulgui- per totes les forces polítiques catalanes i
constitueix un dels pilars del projecte polític de l'actual Govern de
Catalunya.
Aquest objectiu es centra avui en la reforma de l'Estatut. No d'un
Estatut entès com un símbol de la identitat catalana, sinó de l'Estatut
entès a la vegada com l'expressió de l'acord de convivència entre els
catalans, com l'eina bàsica del nostre autogovern i com un nou pacte
amb l'Estat espanyol.
L'Estatut com a eina de concòrdia i com a instrument de progrés i de
justícia.
3
�La responsabilitat del conjunt de les forces polítiques catalanes és
fabricar una nova eina més útil que la vella.
Més útil per servir la prosperitat, el benestar i l'esperit cívic dels
catalans i les catalanes.
Ho he dit moltes vegades i no em cansaré de repetir-ho: volem un
nou Estatut i un millor govern per guanyar en eficàcia i per
augmentar el benestar i no especialment per apujar el volum de la
retòrica política. L'autèntic patriotisme va ser aquí .
A la majoria dels catalans i de les catalanes no els interessaria
l'Estatut -ni el vell ni el nou- si no suposés més benestar i més
igualtat, més justícia i més qualitat de vida, en definitiva ser millor
que els altres pobles no solament en la retòrica sinó en els resultats i
en la pràctica diària. Hi ha qui en l'extrem de la retòrica i el límit de
l'apassionament identitari prefereix una bona derrota a una colla
ininterrompuda de modestos resultats positius i tangibles.
I per això volem un nou Estatut que, senzillament i concretament,
clarifiqui i enforteixi les competències de la Generalitat i fixi de
manera inqüestionable les bases d'un sistema de finançament que
corregeixi un desequilibri contrari a Catalunya.
Però també volem un nou Estatut per millorar les nostres institucions
d'autogovern. Amb una organització territorial que suposi una
descentralització de moltes competències en els ajuntaments.
Amb una nova relació amb el govern local, feta de lleialtat,
subsidiarietat, i estratègies compartides i no pas confrontades.
Amb un nou compromís amb la transparència: l'Estatut serà una
aposta per una democràcia de més qualitat i amb més control social
de les institucions públiques.
Aquesta és per a mi una obsessió: Reduir l'autoindulgència dels
responsables públics, polítics o funcionaris, o medis de comunicació
oficials, acabar amb els monopolis de fet en tants camps de la nostra
vida social, amb les màfies consentides. Reduir l'abús de la publicitat
en l'ocupació dels espais públics, etc. Tenim l'obligació de fer complir
les regles.
No estic per una política de desconfiança sistemàtica i metòdica
respecte de tot el que és públic. Al contrari : estic contra la
privatització del que és públic i que s'inicia quasi sempre posant
obstacles a la transparència, molt crucial.
4
�Amb una administració de Justícia més pròxima i, per tant, més
eficaç.
Amb un nou compromís amb la ciutadania: un Estatut vertebrat
entorn dels valors cívics i de la participació de la societat civil.
En tercer lloc, volem un Estatut que reafirmi la nostra voluntat de ser
considerats com a Estat i que renovi el pacte de solidaritat i amistat
de Catalunya amb tots els pobles d'Espanya.
En aquest sentit el nou Estatut de Catalunya serà una contribució
decisiva per a fer efectius els principis inspiradors del pacte
constitucional de 1978.
És a dir per tenir un Estat que reconegui que és plurinacional i que té
diverses llengües i cultures.
L'Estatut haurà de contemplar qüestions com la nostra presència al
Senat, l'atribució de funcions de cassació al Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya, la participació de la Generalitat en la
designació dels membres de les altes institucions de l'Estat -com el
Tribunal Constitucional i el Consell General del Poder Judicial-, la
transferència de funcions executives de l'Administració de l'Estat a la
Generalitat, el reconeixement, protecció i impuls de la llengua i la
cultura catalanes per part de l'Estat espanyol, com s'està començant
a fer.
I, finalment, volem un Estatut que reguli les relacions de la
Generalitat amb la Unió Europea. Que asseguri la nostra participació
en la formació de les posicions de l'Estat i la nostra presència en les
institucions i organismes europeus quan es tractin qüestions de
l'interès de Catalunya.
Vull subratllar el caràcter de pacte amb l'Estat espanyol que té
l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
Aquest pacte afecta òbviament la pròpia naturalesa i organització de
l'Estat espanyol.
Aquest estat que va ser el primer estat modern, obligat per la
complicació dels seus dominis transoceànics, dels quals la península
era només una part.
I pel fet que la península mateixa , fins el 1714 contenia dos regnes
molt diferents. Tres si comptéssim Portugal.
Hem de ser conscients que la reforma de l'Estatut de Catalunya
influirà en la modificació de la resta d'Estatuts.
5
�La gran qüestió a resoldre és com es preserva la singularitat política
de Catalunya i a la vegada es garanteix la cohesió ciutadana, social i
territorial d'Espanya.
Es tracta d'articular un Estat compost en el que el reconeixement de
les identitats nacionals i de les singularitats lingüístiques i culturals no
equivalgui a privilegis, és a dir, no sigui o involuntàriament entès com
un privilegi o voluntàriament presentat com si ho fos.
Aquí hi ha un problema de proporcions, de mitjans, un problema de
lectures. Si jo llegeixo un article avui en un diari de circulació
"nacional" (entre cometes, és a dir estatal) i aquest senyor no llegeix
demà el que estic dient avui aquí, si aquest senyor diu que "le parece
muy grave que se diga que el concepto de nación catalana no
produce rechazo" (...) i afegeix que "el concepto de nacionalidad es
una licencia grave de la Constitución" (...) " un adjetivo convertido
en sustantivo" i demà aquest mateix senyor no llegeix el que diem
aquí, malament! Perquè vol dir que el sistema no funciona bé. Hem
de crear un sistema de circulació de les noticies i de les opinions.
Per això, la segona part de la meva proposta tracta de l'Espanya
plural i del seu correlat polític, l'Estat federal.
Tot i ser ben cert que l'Estat autonòmic ha donat un rendiment
extraordinari en termes de descentralització política, també és
evident que amb el pas del temps han aflorat els seus límits i les
seves insuficiències.
Deixeu-me parlar de Rubio Llorente: "la reforma es posible porque no
se hizo España para la Constitución, sino la Constitución para España"
Recordo que Rubio Llorente, que no és precisament un esquerrà i un
socialista, i que dóna la casualitat que és president del Consell
d'Estat, ha proposat la fórmula de "Comunitats nacionals" per a l'Art.
2 de la Constitució, en referència a Catalunya, Euskadi i Galícia (i "la
foral de Navarra", afegeix). És una fórmula discutible, com totes,
però interessant.
L'Espanya que proposo és una Espanya que reconeix i respecta la
diferència i que, per tant, articula de maneres diverses les realitats
que són diverses.
L'articulació institucional de la diversitat hauria d'atenir-se a dos
criteris bàsics: criteri d'igualtat i el criteri de diferència.
El criteri d'igualtat ha d'esdevenir en la pràctica una igualació en
serveis i estàndards de vida de tots els ciutadans, amb el que això
6
�suposa de solidaritat dels més desenvolupats amb els més
endarrerits.
Entenc que el 1978 l'essència del pacte constitucional va consistir en
què Catalunya i Euskadi renunciaren a exercir el dret
d'autodeterminació a canvi d'obtenir un nivell d'autonomia i
d'autogovern a l'alçada del que havien aconseguit amb els Estatuts
de la Segona República.
Ara, el nucli del pacte constitucional hauria de consistir en que les
nacionalitats històriques accepten la generalització autonòmica, la
igualtat competencial i l'equilibri del model, al mateix temps que les
altres comunitats reconeguin la diversitat plurinacional, pluricultural i
plurilingüística d'Espanya i, en conseqüència, les expressions
polítiques pràctiques i simbòliques dels fets diferencials.
Òbviament, transformar l'Estat espanyol en un veritable Estat
compost no s'acaba amb la reforma constitucional.
Exigeix una revisió a fons del sistema del finançament que fixi un
quadre estable de relacions fiscals i financeres de caràcter federal,
equitatiu i durador, amb corresponsabilitat i suficiència.
Exigeix l'adequació del sistema judicial a l'Estat autonòmic.
Exigeix una política cultural i lingüística de l'Estat al servei de totes
les seves llengües i cultures.
I exigeix que la composició de les altes institucions de l'Estat -com el
Tribunal Constitucional- reflecteixin la complexitat de la nostra
organització política.
Exigeix una profunda transmutació de l'organització i de les funcions
de la Administració de l'Estat.
Són reformes institucionals a les que caldria afegir les
transformacions econòmiques i territorials, inherents a una concepció
del territori espanyol que superi la visió centralista i radial per una
nova visió d'Espanya en xarxa.
En definitiva, es tracta de la plena i coherent adequació de l'Estat
autonòmic a la pluralitat i la diversitat dels seus territoris: institucions
(Senat, TC, Conferència Presidents, sistema judicial ...), polítiques
(cultura, llengua ...), finançament ... i també de la potenciació de
l'Espanya en xarxa en una Europa en xarxa.
7
�Tot això no és novetat. El que sí que és novetat és que aquests
plantejaments estant fent camí. Si no és pel govern espanyol, el tema
de la "nació catalana" no sortiria en els mitjans de Madrid.
En un any s'han fet progressos més que evidents. Uns avenços que
són innegables:
- Totes aquestes propostes està en la base de l'acord del Tinell que
orienta l'acció del Govern a Catalunya.
- No hi ha cap força política catalana que a aquestes alçades negui la
necessitat de reformar l'Estatut i revisar el sistema de finançament.
- El nou Govern d'Espanya, amb el seu President al davant, ha passat
dels gestos a les propostes:
- ha obert la porta a la reforma constitucional;
- s'ha compromès a fons amb el nou Estatut de Catalunya;
- ha portat el català a Europa;
- ha activat la Conferència de Presidents;
- ha propiciat una fórmula acordada de participació de les
Autonomies a la Unió Europa.
Es pot dir que les qüestions més rellevants estan plantejades, formen
part de l'agenda política i hi ha raonables expectatives de que podrem
avançar.
Això era impensable fa un any.
Ha arribat l'hora de transcendir el debat sobre la fiabilitat de totes
aquestes afirmacions
Es va parlar dels gestos o del tarannà (del "talante") als fets i sí
aquests són insuficients o poc adequats.
Però el cert és que gestos i fets estan provocant rectificacions de
posicions prèvies i creant incomoditats en els que encara no
s'atreveixen a rectificar.
Potser ja és hora de deixar de banda impaciències retòriques i seure
a parlar d'un programa enraonat de reforma de l'Estat.
És a dir, és l'hora de l'estratègia.
De l'estratègia de Catalunya, no de les estratègies de partit.
8
�Tinguin la certesa que el Govern de Catalunya es basa en una aposta
estratègica que lliga el progrés del nostre autogovern a la
transformació de l'Estat espanyol.
Es més tinc la convicció que aquesta aposta estratègica pot ser
compartida per totes les forces polítiques catalanes.
Com a president de la Generalitat faré el que calgui per a que ho
sigui.
No tinc raons pel pessimisme. Ans al contrari. Crec haver aportat
prou arguments per justificar l'esperança del moment.
Que no ens manqui ni la intel·ligència ni el coratge que -de ben
segur- necessitarem.
Moltes gràcies.
Pasqual Maragall
9
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1669
Title
A name given to the resource
Catalunya/Espanya: Una agenda de reformes
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Tribuna Barcelona
Subject
The topic of the resource
Autogovern
Autonomia
Territoris
Espanya plural
Estatuts
Federalisme
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-12-13
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/189/20041231.pdf
3aa6b7a5bc193cfa2840ffe3c97b5b8d
PDF Text
Text
Missatge de Cap d'Any del president de la Generalitat,
Pasqual Maragall
Palau de la Generalitat | 31/12/2004
Benvolguts ciutadans i ciutadanes de Catalunya,
Crec que el segle XXI ha començat en realitat, l'any 2004.
Quantes coses han canviat al món !
Els grans blocs polítics i humans que són la Xina, l'Índia, el Japó,
Rússia, Brasil i el Mercosur s'afirmen com a nous protagonistes.
La natura mateixa sembla revoltar-se al sud est d'Àsia com per
assenyalar el canvi d'època amb un recordatori de la nostra pròpia
fragilitat com a espècie humana. Com dient-nos: tot canvia però tot
segueix igual.
Els Estats Units han decidit entrar en el món obert i en el nou mil·leni
amb totes les precaucions.
I no és estrany, fins ara han manat, i han manat perquè en els
darrers cent anys Europa s'ha dividit dos cops en les dues guerres
més cruentes de la història. I els Estats Units van haver d'intervenir
per posar pau.
Però ara ha nascut una Europa de 450 milions d'habitants. Gairebé el
doble que la població dels Estats Units.
També hi ha mes novetats. I no totes bones. S'ha fet present entre
nosaltres un nou terrorisme global que ens ha colpit el passat 11 de
març a Madrid.
Portem les víctimes al cor.
Però hi ha novetats que sí son bones.
A Espanya hi ha un govern disposat a modificar la Constitució per
posar-hi tot el que encara no hi és.
Un govern que en menys d'un any ens ha tornat els papers de la
Guerra Civil, retorna els castells de Montjuïc i Figueres, ens envia la
Comissió de Telecomunicacions, i aniríem seguint.
I el que és més important: un govern que està decidit a canviar la
Constitució i l'Estatut.
1
�Fa 20 anys que som a Europa però Europa no apareix en la
Constitució espanyola.
Fa 20 anys que som 17 autonomies i no figuren a la Constitució, no
estan relacionades.
Tenim 17 autonomies però no tenim el Senat de les autonomies, un
senat federal com tenen, per exemple, els alemanys o els nordamericans.
Doncs bé: el nou govern espanyol ha decidit posar tot això en regla,
d'acord amb nosaltres.
I ha decidit donar a Catalunya i a Euskadi l'oportunitat que fins ara no
han tingut de posar el dia els seus estatuts. Però fer-ho d'acord amb
els mecanismes que preveu la Constitució amb els vots dels qui
condemnen el terror.
I a Catalunya tenim un govern que posa ordre, planifica a llarg
termini, i s'ocupa del que preocupa la gent:
dels mestres i l'escola,
dels metges i el dispensari i l'hospital,
dels mossos i la seguretat, al carrer i a la carretera...
Per cert, sigueu prudents aquests dies.
Un govern que s'ocupa:
de les persones,
dels vells que viuen en residències,
dels joves emprenedors,
de tothom.
Per això l'esforç inversor del govern, aquest any que ve, serà un 65
% més alt que l'any passat.
Per això ens hem posat al capdavant a l'hora de reclamar una solució
per al finançament de la Sanitat i en general pel finançament
autonòmic. En això també son capdavanters.
Aquest és un Govern que s'ocupa de teixir relacions amb els territoris
veïns. Per a tenir la talla que s'ha de tenir, en el món d'avui, per a ser
algú.
Un govern que s'ocupa de tenir les infraestructures que calen per a
establir aquestes connexions: carreteres, connexions ferroviàries i
telefòniques. I lligar-se amb el món obert.
2
�Un govern que ha vist que hi ha barris i centres urbans, a Catalunya,
que tenen tots els problemes alhora, que tenen immigració abundant
i problemes a l'escola, al Centre d'Atenció Primària i al carrer.
La culpa no és dels immigrants: els necessitem. Si som 7 milions és
perquè ha repuntat un xic la nostra natalitat, però sobretot perquè
torna a venir gent de fora.
La culpa és nostra, de la classe política, dels governants que no hem
fet prou per defensar els interessos de la gent dels barris on passen
realment aquestes coses.
Ara ens hi hem posat, en tots aquests temes. Els ajuntaments fa
temps que els coneixen, perquè viuen la vida de cada dia a peu de
carrer.
En canvi, a nivells més alts no ens hi havíem posat amb tanta atenció
com calia.
Sí: també a Catalunya ha començat un nou segle i un nou cicle. L'any
2005 serà un any que marcarà la història.
Tindrem nou Estatut, posat al dia.
Tindrem la llei territorial i la llei electoral que s'havien d'haver fet fa
25 anys.
Fa 25 anys ja sabíem que Catalunya tenia set territoris naturals i no
quatre.
Ja sabíem que els Pirineus i l'Ebre mereixien atenció especial.
Ja sabíem que la Catalunya central i la regió metropolitana no són el
mateix.
Fa 25 anys l'Estatut ens manava fer una llei electoral proporcional,
corregida a favor dels territoris menys densos, sense alterar les
proporcions del vot als diferents partits.
Bé, és ara que ho farem realitat, tot això, és ara.
Estimats ciutadans i ciutadanes de Catalunya,
Acabem l'any de les decisions indispensables,
L'any del canvi de govern; de la cita mundial del Fòrum a la capital de
Catalunya;
3
�L'any de fer inventari del passat i avaluar els 25 anys transcorreguts
en pau, democràcia i autonomia, que ja era molt. Però també l'any de
posar ordre a la Generalitat, que estava mancada de tremp i
d'ambició, desprès d'un quart de segle meritori, ple d'emocions, però
mancat encara de qualitat, de rigor en l'administració i d'ambició real
de país, més enllà de les paraules.
Catalunya té un govern que sap el que ha de fer i a quin ritme ho ha
de fer.
Entrem en un any apassionant.
Només em reca que tanta gent, tants amics, tants familiars estimats,
que es mereixien haver-ho viscut no ho viuran.
Se'ns han mort en Joan Reventós, en Ramon Margalef, en Joan Oró...
El Nadal i el cap d'any sempre tenen aquest toc agredolç.
La mirada de l'infant al que fem creure que el món es meravellós, i
l'adéu, sempre entristidor però a voltes alliçonador, fins i tot
majestuós, dels qui se'n van sense rancor i amb l'ànima en pau.
Us desitjo de debò, de debò, un any nou tan ple de bones noves com
s'albiren des del darrer dia de l'any que s'acaba.
Bon any 2005!
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1671
Title
A name given to the resource
Missatge de Cap d'Any del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, 2005
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Subject
The topic of the resource
Autogovern
Acció política
Territoris
Estatuts
Federalisme
Missatges institucionals
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Missatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-12-31
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/190/20050113.pdf
96fb1cdb1dfa7e92854ba11479cbed9c
PDF Text
Text
Catalunya 2005: un any de respostes
Auditori de La Pedrera. Barcelona | 13/01/2005
Introducció
Moltes gràcies senyor Degà. Bona tarda a tothom. Adverteixo, Senyor Alcalde, Senyors
Consellers, Senyors diputats, estimats amics, que aquest no serà un discurs d'estricta
actualitat. No és una oració per parlar dels titulars del dia. Es tracta de donar el to, la nota,
el La del que ha de ser un any; el sentit del que volem que sigui l'any que s'inicia. No
esperin -ho dic als periodistes ja estem en un acte del Col·legi de Periodistes-, no esperin
avui cap estirabot ni cap notícia que puguin titular fàcilment demà.
Si hagués de fer cas del que indica el baròmetre polític, avui els hauria de fer una
intervenció centrada en les reformes institucionals.
Les reformes legislatives seran objecte d'interès de l'opinió pública al llarg de tot l'any 2005
i més enllà. A Catalunya, a Espanya i a Europa.
Avui mateix s'ha produït l'entrevista entre el President del Govern espanyol i el del Govern
basc.
De manera que arguments i raons per parlar només de la reforma de l'Estatut i de les
possibilitats de l'Espanya plural no ens en faltarien, avui.
Em permetran, però, que faci una intervenció una mica contra corrent. Sense centrar-la en
el que marca una determinada actualitat, entesa com del dia.
El Pla Ibarretxe farà el seu curs en els àmbits institucionals i polítics que li corresponen.
La dèria de molts polítics espanyols per excloure els nacionalismes de l'escena política acaba
convertint paradoxalment la comèdia o la tragèdia en un peça d'un sol tipus d'actor i d'un
sol tema: els nacionalismes i la unitat d'Espanya.
Amb una pega: que és que hi falta l'actor principal, que és el nacionalisme espanyol.
Normalment no hi surt.
A aquests polítics espanyols els hauríem de dir: si quiere Vd. ver cara a cara lo que es un
nacionalista de verdad, mírese cada mañana en el espejo.
La nostra obligació, lògicament, és desdramatitzar el tema de la pluralitat dels pobles, de
les nacionalitats o les nacions d'Espanya. Desdramatitzar-lo.
Per posar un exemple en un dels terrenys que més soroll ha generat, que és el terreny de
l'esport: El torneig de rugbi d'origen britànic -i ara europeu-, dit "de les 6 nacions" on hi
participen Gales, Escòcia, Irlanda i Anglaterra, entre d'altres, hauria de ser un referent
tranquil·litzador. Però hem de deixar-ho aquí per avui... no és aquest el tema del qual hem
vingut a parlar.
Em penso que la nostra obligació és evitar que la reforma de l'Estatut de Catalunya es vegi
afectada pels avatars de la proposta de la reforma de l'Estatut basc.
I menys encara pel període pre-electoral basc que començarà d'aquí a poques setmanes.
Menys encara.
1
�Les forces polítiques de Catalunya han establert un full de ruta propi per reformar l'Estatut.
Amb un procediment que pretén aconseguir el màxim acord a Catalunya, utilitzar els
mecanismes estatutaris i constitucionals, tal com estan previstos i renovar el pacte de
Catalunya amb Espanya que suposa l'Estatut.
És evident que, en aquest sentit, l'any 2005 serà l'any de l'Estatut; ho ha dit el degà Joan
Brunet. Com, també, de la llei electoral i de l'organització territorial.
Ja ho he dit molts cops, però hi torno: l'Estatut i el finançament no són una finalitat en si
mateixos; són instruments -els més importants sens dubte- per millorar les polítiques
substantives i les estratègies que defineixen què i com serà Catalunya d'aquí a 25 anys.
Per això em sembla també rellevant que quan definim una via catalana de reforma
estatutària, no ens fixem tan sols en els temes de procediment i anem al fons de la qüestió.
Crec essencial que ens fixem en les intencions finals de la reforma: l'Estatut per a què?
Òbviament per a renovar el pacte d'interdependència entre Catalunya i Espanya (i ara amb
Europa). El sentiment, l'interès i la convicció ens hi porten...
Però això sol, tot i ser molt, fóra molt poc.
L'Estatut, a més d'assegurar-nos la pau i la convivència cívica, ha de ser un instrument
jurídic i institucional per autogovernar-nos millor, per dur a terme millors polítiques
econòmiques, socials, educatives, sanitàries, territorials i culturals. I si no, no faria servei.
No hauria acomplert el seu objectiu.
Ras i curt, el nostre model de reforma de l'Estatut vol singularitzar-se tant pel consens, en
la forma, com pel seu contingut social.
Aquesta voluntat l'he expressada en diverses ocasions en els darrers mesos. Vostès m'ho
han sentit dir.
Ho he fet quan he parlat de la necessitat de construir un catalanisme plural i integrador, en
comptes de dedicar esforços a mantenir un "pal de paller" defensiu i escèptic, -purament
defensiu i escèptic-, respecte d'Espanya i Europa.
No ens enganyem: el nacionalisme dominant a Catalunya en els darrers 25 anys ha estat
mancat d'un projecte coherent per a Espanya i d'un rol clar a Europa.
Ha estat una mica solipsista, podríem dir. Ha aconseguit que ens respectessin, d'acord,
però a canvi de no dir la nostra referent als espais en els quals ens integrem.
Necessitem a més un catalanisme internament integrador que asseguri que seguim essent
un sol poble, a partir de l'acceptació de les realitats diverses i territorials de la Catalunya
dels set milions.
Vull deixar clar, així mateix, que les prioritats, els projectes i les actuacions concretes per al
2005 estan definits en un document legal, que es diu Pressupost; el Pressupost aprovat pel
Parlament, i aquestes prioritats van ser explicades pel Conseller en Cap, el Conseller
Portaveu i el de Relacions Institucionals, després de la sessió del Consell Executiu de
dimarts passat.
2
�Aprofito per reiterar aquí, que el model de govern que hem establert amb la definició
explícita de la figura del Conseller en Cap i les seves responsabilitats d'impuls i de
coordinació, s'està demostrant, dia a dia, que és la millor solució per a l'acció de govern i
per dur a terme l'acord del Tinell amb totes les conseqüències.
A manera de recordatori vull fer algunes pinzellades sobre el propi Pressupost per a 2005
del que acabo de parlar.
El Govern dóna especial importància a uns pressupostos elaborats sense les hipoteques que
tenien els de l'any passat. Lògicament, amb una major capacitat per generar recursos.
I pressupostos que permetran d'ampliar el marge de maniobra per fer polítiques i, molt
especialment, per incrementar la inversió, que creix fins a gairebé doblar la inversió per
habitant de l'any 2003. Fins a gairebé doblar la inversió per habitant de fa dos anys.
Es tracta de fer compatible l'increment de la inversió que necessita la societat catalana amb
la reducció del dèficit públic. I fer-ho sobre la base de contenir la despesa corrent, de
gestionar eficientment l'endeutament i de millorar la gestió dels tributs propis.
Aquest rigor interior és el que ens ha de donar força en la negociació del nou finançament.
Si no el tinguéssim, aquest rigor, quina força tindríem a l'hora de demanar el que ens
pertoca?
El Pressupost del 2005 és doncs l'expressió de la nostra concepció de la gestió pública, i és
també la manifestació de les prioritats del Govern:
Passo a enumerar-les.
- Les polítiques socials... amb la dotació de gairebé 600 milions d'Euros per a l'atenció de
les persones en situació de dependència i l'increment del 46% de les polítiques socials
d'habitatge. Això es diu molt de pressa.
- Les polítiques de seguretat... amb la incorporació de 1552 nous efectius al Cos de Mossos
d'Esquadra i el seu ple desplegament a la ciutat de Barcelona. Hi haurà dificultats, però ho
farem. Hi haurà dificultats que es podran resoldre, perquè, per altra banda, l'Ajuntament de
Barcelona ens hi ajudarà.
- El compromís amb l'educació i la cultura... amb la convocatòria de 3.600 places de
personal docent, o l'increment del 23% del pressupost del Departament de Cultura,
avançant cap al compromís de doblar el pressupost d'aquest Departament.
- L'impuls de la internacionalització de l'economia catalana a partir d'un magnífic acord
tancat ahir mateix entre sindicats, patronal i govern, i que va anunciar el Conseller
d'Economia i Finances.
- Les inversions en infraestructures... amb una aposta decidida pel transport públic, una
inversió de 900 milions d'Euros per a la línia 9 del metro i una pila de millores a la xarxa
viària i ferroviària que ens permetran desenvolupar un model competitiu de mobilitat, que
no tenim encara.
Això és fer pàtria.
Aquestes són les respostes immediates en el camp dels serveis públics que el Govern
donarà durant el 2005.
3
�Però també prendrem decisions estratègiques que donaran fruits en el temps, en els anys
vinents.
Avui els parlaré d'algunes d'aquestes opcions de caràcter estratègic.
D'aquí a una anys, s'ha de poder dir que amb el nou Govern, el govern Catalanista i
d'Esquerres, Catalunya va donar un tomb decisiu en 4 qüestions clau:
1. qualitat democràtica: val a dir, ser allò que els anglesos en diuen ser més "accountable",
més fiable... Més comprès, més entès, més explicatiu del que es fa.
2. innovació i competitivitat: val a dir, estar a la punta, estar al davant en aquest tema.
3. cohesió social: val a dir, evitar fractures.
4. equilibri territorial: val a dir, Catalunya no és Barcelona només, és tot Catalunya.
El Nou Govern (catalanista i d'esquerres) és en si mateix una síntesi de diverses visions i de
diverses tradicions polítiques i socials del nostre país, que han donat lloc a un projecte
polític compartit.
Aquesta síntesi que integra:
- la visió socialdemòcrata, amb la preocupació pels drets individuals i socials bàsics
(educació, salut i benestar...),
- la nova visió ecosocialista amb la preocupació per la incorporació de nous drets socials i
ecològics o ambientals,
- i la visió republicana amb la preocupació pels drets nacionals i la laïcitat.
En aquesta pluralitat ens trobem còmodes. I els ho dic francament. Estem còmodes, molt
còmodes.
Quin és el nostre objectiu?
Fer efectius tots aquests drets amb uns serveis de qualitat, prestats de manera pròxima i de
manera eficient.
Posant davant de tot els drets de les persones i no pas sotmetent les persones a uns drets
col·lectius més o menys abstractes.
El que en diem el "patriotisme dels drets" i la justícia social ens ha de permetre ampliar la
nostra capacitat d'inclusió social. Aquesta és la finalitat.
Amb un esperit més obert i amb la generació de noves seguretats, basades en l'extensió
d'aquest benestar i dels drets socials a tots els ciutadans.
Això és fer pàtria. Insisteixo.
4
�Quatre polítiques de futur
La societat oberta i avançada que som i que volem millorar està configurada:
- pels serveis públics de l'Estat de Benestar,
- per la iniciativa emprenedora,
- per un territori vertebrat en una xarxa de ciutats,
- i per un fort sistema cultural i de comunicació de masses.
Avui he escollit unes polítiques, quatre, per exemplificar l'abast del projecte que impulsa el
Govern de Catalunya:
La primera: Transparència: que vol dir més democràcia.
La segona és la de Innovació: que vol dir també més competitivitat.
La tercera, una nova Política Social: és a dir, més cohesió.
I la quarta una nova Política Territorial: o sigui, més equilibri.
Una Catalunya més democràtica: el deure de la transparència
Què vol dir ser transparents? M'estendré una mica en aquesta qüestió, perquè li dono la
màxima importància.
En el darrera reunió de l'any 2004, el Consell Executiu va aprovar l'Informe d'avaluació de
la gestió de la Generalitat de Catalunya.
No vull pas parlar-ne, ara, ni continuar la polèmica amb les forces polítiques que donaven
suport a l'anterior govern. No es tracta d'endegar un debat sobre aquesta qüestió.
Em penso que la ponderació i el rigor amb què el Conseller Castells, en nom del Govern, va
presentar l'informe, són prou eloqüents de la nostra voluntat de corregir més que no pas de
furgar. Si no fóssim com som, diríem: " Podríem fer-ho però no ho farem".
Jo em limito a dir el que va dir el Conseller: "No ho farem".
De l'informe en vull retenir algunes notes - potser les més significatives - relatives a
l'actuació administrativa...
Com per exemple:
- La proliferació de contractes basats en sistemes negociats sense publicitat.
- el nombre molt elevat de personal interí reclutat al marge de les convocatòries públiques.
Excessiu.
- el descontrol en determinades polítiques de subvencions.
5
�- la proliferació desordenada d'organismes i d'entitats del sector públic.
Són tots ells exemples simptomàtics de la situació en què es trobava l'Administració Pública
catalana tal com l'hem trobada, mancada d'un model organitzatiu global i d'una política de
personal coherent, sense planificació pressupostària ni gestió integrada dels recursos
patrimonials.
Aquesta situació es va veure agreujada pel deficient funcionament de la principal institució
responsable del seu control.
Una administració pública opaca en el seu funcionament significa un problema de qualitat
democràtica i, a la vegada, d'eficiència econòmica.
Això vol dir que la transparència -un dels valors clau de la millor cultura democràtica- no ha
estat incorporada en la pràctica de la gestió pública -ni tampoc de la privada, com ara diré-,
ni forma part encara del nostre sistema de valors col·lectius.
Perquè, atenció: el que no és acceptable és la hipocresia d'una doble mesura en l'exigència
dels comportaments públics.
La transparència és exigible al sector públic, a les relacions entre el sector públic i el sector
privat -potser això és el més important, o el més difícil- i també, al mateix temps, al propi
sector privat, com ho demostra la creixent preocupació pel bon govern de les empreses
arreu del món.
La societat i la política catalanes faran un salt endavant si incorporen la transparència en els
comportaments públics com un tret distintiu del seu sistema de valors.
Ha arribat el moment de desmuntar tòpics com el de justificar, en base a una determinada
tradició política llatina i més o menys catòlica, una certa laxitud ètica en la vida pública.
Aquest és un argument que no val.
La transparència és un valor que està relligat a altres valors. Bàsicament al respecte de la
llei, en la mesura que la llei és l'arma -l'única arma- de defensa dels drets dels més febles,
en una societat oberta que vol combinar la màxima iniciativa individual amb el respecte a
un marc normatiu rigorós i flexible alhora.
És una qüestió de responsabilitat social i també d'eficiència econòmica que exigeix actuar
bàsicament en dos camps:
- El de l'eficiència i l'exemplaritat de la pròpia Administració pública.
- I el d'unes regles del joc de l'economia que assegurin la lliure competència i facin
transparents les relacions entre el regulador públic i els mercats, i entre el sector públic i el
privat en les seves transaccions.
No es tracta de fer populisme. La pretesa substitució de la política per la moral - la pretesa
substitució de la política per la moral - és una de les pitjors malalties populistes. És, quasi
diria, immoral.
El que sí que es tracta de moralitzar la política i l'empresa, amb el que això implica en el
terreny de les actituds col·lectives i en el terreny de l'autoexigència.
Per això és molt important que les normes siguin poques i clares, accessibles i entenedores.
No per un propòsit estètic; per necessitat, per eficàcia.
6
�El legislador hauria d'actuar sempre amb una mena de "sagrat temor" a legislar i regir-se
per l'austeritat normativa, el màxim rigor conceptual i la claredat expositiva... Lluny de mi
la pretensió de donar lliçons al Parlament i al legislador, però aquest és el desig del Govern
que jo presideixo.
Si volem una administració pública "garantista" dels drets dels ciutadans hem de començar
per fer-la accessible, amb informació a l'abast, pròxima i disposada permanentment a
atendre els ciutadans.
La informació o, més ben dit, el fàcil accés a una informació clara, substantiva i veraç és la
condició necessària de la transparència.
De manera que els mecanismes i procediments per accedir a serveis, ajudes, contractes,
subvencions, concursos i concessions... siguin coneguts sense cap mena d'entrebancs, que
no sempre és el cas.
En aquest sentit crec té tot l'interès poder analitzar i adaptar la iniciativa del Regne Unit
d'obrir al públic la informació que utilitzen les més de 100.000 autoritats públiques
britàniques (el que s'anomena "Freedom of Information Act").
Com també cal generalitzar les cartes de serveis que defineixen els drets dels ciutadans i les
obligacions de les administracions en la prestació de serveis.
El rendiment de comptes als ciutadans, a la ciutadania, el rendiment de comptes dels
resultats de les polítiques públiques és l'altra condició necessària de la transparència.
Això vol dir que a l'imprescindible control de legalitat li hem d'afegir el control de resultats
per mitjà d'una avaluació independent.
Passar d'una situació en que no s'avalua la gestió -o pràcticament no s'avalua- a una
avaluació sistemàtica seria, serà una veritable revolució de la gestió pública.
És absurd destinar un munt d'energia a fer millor que abans les mateixes coses, sense
plantejar-se primer si cal fer-les o no.
Hem de saber si unes línies d'actuació o de subvenció fan l'efecte buscat quan es van
endegar. I aquesta és una precaució que compet sobretot al President del Govern. Perquè
cadascuna de les línies pot ser molt interessant en si mateixa, però està per demostrar que
totes elles sumin més, o sumin tot el que semblen sumar. Moltes vegades hi ha
reiteracions, hi ha repeticions, hi ha entrebancs mutus i també, ben sovint, duplicació.
És en aquest sentit que cal llegir les recomanacions de l'Informe d'avaluació de la gestió de
la Generalitat que va presentar el Conseller d'Economia, orientades a reforçar les normes i
les institucions de control, tals com les següents:
- La reforma de la Sindicatura de Comptes (que s'està endegant)
- La reforma de la Llei de l'Empresa Pública
- El reforçament de la Intervenció General
- La posta en marxa d'una Oficina de la Transparència
- L'aprovació d'una específica Llei de Subvencions
- I el disseny d'un nou model de política de recursos humans a l'Administració de la
Generalitat a partir del Llibre Blanc que ja ha començat a elaborar-se
7
�Una Catalunya més integradora
La Catalunya d'aquest inici del segle XXI és el resultat d'un esforç sostingut de la societat
catalana durant la segona meitat del segle XX.
Molt especialment, el darrer quart de segle: democràcia, autogovern, obertura cap al món,
economia competitiva, sistema de benestar... Tot això ha configurat una societat com és
ara la nostra, amb un notable nivell de benestar.
Només el manteniment d'aquestes conquestes és, en sí mateix, podríem dir, un prodigi; és
una novetat en la nostra història si ho mirem amb perspectiva. I molt més complex del que
sembla a simple vista.
Deixin-me explicar-ho d'una manera més planera.
Per exemple: proveir al país d'un sistema nacional i públic de salut va representar un esforç
titànic. Amb un resultat que m'atreveixo a considerar realment positiu.
Avui, però, seguir proveint a tothom d'una bona atenció per a la seva salut continua exigint
d'un gran esforç, però amb uns resultats que segurament seran menys impactants.
No és passar de zero a A, que dirien els matemàtics. És passar de A a B; i de A a B hi ha
una diferència de quantitat, però no tant una diferència copernicana, com passar de zero a
alguna cosa.
Seguir proveint a tothom d'una bona atenció serà de menys impacte. No menys important,
però potser els efectes seran menys tangibles. Per què?
Els reptes estan en la qualitat. En la qualitat del servei i en l'eficiència del sistema, que
depenen dels recursos, però també, i en gran mesura, del bon govern. Els resultats, en
canvi, no són o no apareixen tan vistosos en l'imaginari col·lectiu com quant es crea un
servei.
Així, doncs, mantenir el nostre sistema de benestar ja és un repte de primer ordre. Un
sistema que no és estàtic, per definició. S'ha d'anar actualitzant amb millores substancials
en la seva gestió i la seva qualitat.
Què implica atendre aquestes noves demandes?
- Implica millorar substancialment l'atenció a les persones dependents. Probablement
aquest és el problema social més greu que tenim a Catalunya.
I atendre'l com cal suposa construir la quarta pota del nostre sistema de benestar, després
de la salut, l'educació i la seguretat social: l'atenció a les persones dependents.
Per això el Govern de la Generalitat està preparant una nova Llei de Serveis Socials de
Catalunya, que vol orientar els Serveis Socials cap a la universalització -és molt fàcil de dir i
molt difícil de fer-, i que vol assegurar els drets socials a tota la població.
- Millorar les condicions d'accés a un habitatge i un entorn digne per a tots els ciutadans.
Aquesta és la raó última de la Llei de Barris, un dels projectes més innovadors d'aquest
Govern, que només entre 2004 i 2005 abastarà una vintena de barris i municipis.
8
�Aconseguir la cohesió dels barris en un període de forta immigració, és absolutament
crucial. És la més important de les coses que podem fer en matèria d'immigració.
Apart de parlar d'immigració, de condemnar la immigració o d'enaltir la immigració... En fi,
no fem cas de les persones que el que fan, només, és criticar, o dir que no pot ser, o dir
que això és fantàstic. No és ni sí ni no, sinó tot el contrari.
És arreglar els barris, les escoles, i els centres de salut on això passa; perquè no passa a
tots els barris, passa en uns barris determinats. Aconseguir doncs la cohesió dels barris en
aquest període és per nosaltres un objectiu absolutament crucial.
El cinisme dels qui prediquen contra la immigració sense disposar de mitjans, ni d'interès en
el fons, perquè no tenen tampoc interès per aturar-la, és una de les immoralitats polítiques
més grans en la nostra societat.
Moltes vegades, sembla que no interessi tant la millora dels barris obrers sinó la desafecció
d'aquests barris respecte de la resta de la societat, amb les finalitats que sigui.
La cohesió dels barris s'obté a través de tres coses:
- la millora de les condicions bàsiques de vida familiar: habitatge
- de la vida col·lectiva (escoles, espais de cultura i de lleure i centres de salut)
- i a través de la seguretat als carrers
- Aquesta és també la raó última dels centenars d'aules d'acollida i del reforçament
extraordinari del contingent de mestres que han de fer front a la clau de volta de la societat
catalana avui i demà: l'educació.
- Aquesta és també, finalment, la raó principal de la nostra voluntat d'avançar tant com
sigui possible en el temps el desplegament complet dels Mossos d'Esquadra arreu del país.
No per batre un record, sinó perquè dia a dia, en els barris dels quals parlo, ens l'estem
jugant.
A cada visita que he fet durant el 2004 a les diverses comarques i regions del país, tant si
ha estat al Vallès com al Garraf, tant si ha estat a l'Anoia com al Gironès, he volgut
compartir unes hores als centres educatius, de salut o d'assistència social.
També, naturalment, amb les empreses. Aquestes són la clau del progrés. Però escoles,
centres socials i sanitaris són la clau de la cohesió.
Mai no em cansaré de dir-ho: és per aquí que s'arriba al patriotisme civil. És per aquí. És a
partir d'aquí que els ciutadans se senten orgullosos de pertànyer a una determinada
comunitat, és a través d'això.
Però perquè els ciutadans se sentin orgullosos, hi ha d'haver una ambició col·lectiva de
progrés, de justícia social i d'equitat.
I Catalunya té les condicions per mantenir i guanyar el repte de la cohesió. Però cal el
coratge de plantejar-se les coses tal com són.
I això vol dir, avui, que cal revisar alguns conceptes i redefinir alguns paràmetres admesos
durant molt de temps.
9
�Un altre exemple: el de les generacions que conviuen a la nostra societat. Avui ja no són
tres generacions: avui són quatre, perquè vivim més temps.
Això vol dir que hem de caminar cap a una nova concepció dels serveis i de la implicació de
cada grup en la societat.
El segle XX ens va servir per transformar la concepció d'una societat estructurada en
famílies, sobretot en el cas de la classe mitja, on el pare treballava i la mare estava a casa,
tenint cura dels nens i els avis.
En el segle XXI hem de trencar un altre esquema, que encara preval, segons el qual
l'aprenentatge és cosa d'infants i de joves, el treball cosa d'adults i la jubilació cosa de
vellesa.
Aquestes fronteres han perdut el seu sentit.
Tothom ha de poder aprendre i formar-se al llarg de la vida. Tothom ha de poder participar i
aportar riquesa a la societat; grans, adults i joves.
Ja sé que quan dic això diran: vostè està parlant com si fos un professor d'Universitat i no
com un governant. Però no: m'estic comprometent, i estic comprometent el meu Govern a
fer que aquestes preocupacions tant parlades esdevinguin el camp d'actuació de polítiques
públiques que permetin, no resoldre, però sí avançar en aquest camí.
Per tant, doncs, jo crec que s'han d'acabar els discursos que equiparen el concepte de "gent
gran" només amb la viabilitat del sistema de pensions i la de l'atenció socio-sanitària.
L'enfocament ha de ser integral.
Vivim en una època de competència a nivell global i això comporta una nova manera
d'entendre i de viure el lloc de treball.
Preguntem als joves: què diuen?
Quan arriben als 30, no tan sols ja han tingut més d'una feina -generalment insatisfactòriasinó que la seva expectativa és tenir-ne encara unes quantes més. No era comú en la meva
generació, tant si s'era professional com si s'era obrer, no era corrent. Ara és així. I potser,
aquestes professions que s'han tingut són ben diferents les unes de les altres. I potser en
ciutats diferents, o en altres països.
És una situació pitjor? Sí, si només la jutgem segons els paràmetres vàlids fa trenta anys.
Però avui el capital dels joves és la seva formació, i nosaltres, com a societat, com a
govern, hem d'entendre que el que hem de fer per ajudar-los és justament això, més
oportunitats de formació, més excel·lència i més suport a la capacitat emprenedora i al
risc.
La noció de seguretat ja no és, en aquest terreny del mercat laboral, la que era abans.
És tan o més probable que els sous dels joves (quan en tenen) o les seves retribucions per
venda de serveis (si és que no són empleats amb Seguretat Social) baixin, com que pugin. I
això és un fet nou. Els joves saben que el seu sou pot augmentar o que pot baixar. I han
experimentat, estant experimentant, que baixa. Molt sovint.
10
�Hem de continuar donant garanties per facilitar al màxim la presa de decisions de les
persones al llarg del seu cicle vital, tant diferent ara de com era fa 25 anys, sense que cap
decisió responsable impliqui una penalització excessiva.
Per exemple: un jove ha de poder tenir fills, una persona gran ha de trobar maneres de
romandre actiu, un adult ha de poder estudiar.
Però aquestes garanties ara prenen noves formes, noves dimensions i molta més
flexibilitat.
Hem de tenir capacitat d'adaptació, de reacció i de prospecció. Hem de fer polítiques més
individualitzades i més imaginatives.
I tot això en el ben entès que la garantia primera per a què el sistema de benestar sigui
factible i sostenible és una economia sòlida i competitiva en el marc europeu, amb les regles
del joc que això comporta. És a dir, sense trencar aquestes regles.
Se'ns planteja doncs, no només l'adequació de l'Estat de Benestar a les noves demandes i a
les noves necessitats socials, sinó també la necessitat d'una reformulació del pacte social,
per dir-ho així.
Un pacte social i generacional que parteixi de l'adaptació i la reforma per fer sostenible
l'Estat del Benestar i que ha d'estar basat en els valors de sempre: progrés, llibertat,
seguretat i cohesió, adaptats a la nova situació i amb els significats d'avui.
Aquesta és la vertadera ambició per Catalunya. I Catalunya serà la pàtria que volíem que
fos, el país que volíem que fos, si avança -no dic si s'aconsegueix tot això- en aquest sentit.
I no ho serà si no ho fa.
Una Catalunya més innovadora
Els catalans tenim, avui, l'oportunitat de transformar el nostre model de competitivitat,
esdevenint un dels motors del creixement econòmic de l'Europa ampliada. Podem ser-ho.
No ho som per definició, no ho tenim garantit, però podem ser-ho.
Aquest és l'objectiu de l'acord que aquesta mateixa setmana hem tancat amb els agents
econòmics i socials.
Tenim l'oportunitat de planificar un territori més atractiu en els negocis, amb un sistema
productiu dinàmic i innovador.
Tenim l'oportunitat d'impulsar sectors econòmics i projectes empresarials de serveis
avançats a partir de les potencialitats que ja existeixen ara i que són moltes.
Tenim l'oportunitat de redescobrir-ne de tradicionals i dotar-los d'un projecte de futur.
D'aprofitar la singularitat dels nostres valors culturals i lingüístics amb projectes creatius
que identifiquin Catalunya al món.
La futura Casa de les Llengües, de la que hauran sentit parlar en els darrers dies potser,
serà un exemple paradigmàtic en aquesta direcció. Ara m'hi referiré.
Tenim l'oportunitat de desvetllar cada punt de la nostra geografia, pel progrés del conjunt
del país.
11
�I finalment, tenim l'oportunitat de fer tot això en un moment força favorable per la nostra
economia i a partir d'una estratègia col·lectiva.
D'una estratègia definida amb una visió conjunta que inclou els investigadors, que volen
aprofitar la seva capacitat per desenvolupar projectes de recerca d'alt nivell.
Tots aquests dies ens hi hem abocat. Vàrem tenir l'ocasió ahir, al Parc de Recerca
Biomèdica de Barcelona, i avui també, de parlar de temes molt relacionats amb aquest; de
l'avenç en el terreny de la investigació i de la prestació de serveis en el camp de la medicina
i en el camp hospitalari, però sobretot en el camp de la recerca.
Els nostres hospitals, els parcs de les nostres universitats, en matèria de biomedicina i de
medicina en general, són els sectors més punters que tenim.
Tenim, doncs, una estratègia que implicarà investigadors, emprenedors, professionals,
treballadors i un Govern que posarà tots els mitjans per fer-la efectiva.
En primer lloc, amb una aposta decidida per formar, potenciar i per atraure el millor capital
humà. Començant pel capital humà que havia marxat, que s'ha estat formant en altres
països i que ara retorna perquè veu possibilitats, aquí, de desenvolupar, com hem
comprovat aquests dies, les seves capacitats.
Però hi ha d'haver més: la millora del nostre capital humà ha d'anar necessàriament
acompanyada d'una clara millora del capital científic i tecnològic.
I l'any 2005 ha de ser un any de respostes estratègiques en tots aquests àmbits: el Pla de
Recerca i d'Innovació de Catalunya 2005-2008 connecta, jo crec que per primer cop de
debò, la recerca amb la innovació. Sempre van juntes en la fórmula, però en la pràctica
sempre estan separades.
Per altra banda, aquest any aprovarem el Pla d'Alfabetització Digital i el Pla Director
d’Infraestructures de Telecomunicacions.
Què pretenen aquests dos plans? Assegurar la disponibilitat dels serveis de
telecomunicacions a qualsevol punt del territori de Catalunya, partint de la seva
consideració com a infraestructura bàsica.
La capacitat transformadora de les comunicacions sobre l'economia del nostre país és i serà
extraordinària. El més mal utilitzat dels recursos que tenim és el propi territori i la pròpia
població.
Si hom té una població comunicada, interconnectada, -la mateixa població, amb els
mateixos sabers, la mateixa forma de ser, la mateixa capacitat productiva- ben connectada,
té un país molt més ric, molt més capaç, molt més potent i molt més competitiu, que si
aquestes comunicacions no hi són.
I aquest, que és un país que relativament disposa d'un bon nivell de benestar, és un país
relativament mal comunicat. Per raons geogràfiques, i també per raons de desídia històrica
en la formulació dels plans de comunicacions.
Aquests plans, reitero, pretenen assegurar la disponibilitat de serveis de comunicacions i de
telecomunicacions a qualsevol punt del territori de Catalunya.
Per la seva importància, la capacitat transformadora de les comunicacions, com he dit, serà
extraordinària.
12
�Com ho serà per la comunitat científica i el sector industrial el supercomputador
"Marenostrum", un dels ordinadors més potents del món, que s’instal·la al Campus Nord de
la Diagonal, a la UPC.
Ahir a la nit, parlant amb el científic català Ramon Carbó-Dorca, ens fèiem creus de les
possibilitats de tenir el segon supercomputador més gran d'Europa en aquest campus.
Sobretot per a aquells sectors més intensius en coneixement i elevat contingut tecnològic.
Per a l'aplicació de models matemàtics complexes en diferents branques científiques.
Per exemple: en sectors prioritaris en la nostra estratègia econòmica per la seva elevada
capacitat d'innovació i potencial de creixement, com són el biotecnològic i el sector
aeronàutic, que ahir subratllàvem amb l'Alcalde Clos en el Parc de Recerca Biomèdica, al
costat de l'Hospital del Mar.
La formació i consolidació de la bioregió ens ha de convertir en un pol de referència de la
biomedicina, caracteritzat pel seu dinamisme econòmic i per la seva excel·lència científica i
té l'objectiu d'estimular la creació de 120 empreses biotecnològiques en 10 anys.
En els pilars d'aquesta bioregió, Catalunya vol aportar-hi el següent:
- La creació d'un Centre de Medicina Regenerativa liderat per professor Juan Carlos Izpisúa.
- El treball de l'IMIM dirigit pel Dr. Jordi Camí, en el marc de l'impuls del Parc de Recerca
Biomèdica, en connexió amb l'UPF.
- El projecte al qual volem que es vinculi el Dr. Joan Massagué, amb qui hem estat parlant
en els darrers dies (i que compta amb l'aportació del Dr. Baselga), que situarà Catalunya en
el mapa mundial de la Recerca sobre el càncer al Campus de la UB a Les Corts i a l'Hospital
de la Vall d'Hebron, com avui hem pogut comprovar amb l'Alcalde.
- Per últim, el supercomputador d'IBM, del qual ja he parlat, en el campus nord de la UPC.
La bioregió s'estructurarà en 3 eixos geogràfics i de recerca.
El primer, centrat a Barcelona i especialitzat en medicina clínica.
El segon, que inclou la corona metropolitana, centrat en la investigació amb transgènics i
l'aplicació de la recerca biomèdica a la diabetis.
I, finalment, el tercer, que comprèn tota Catalunya, focalitzat a la indústria agroalimentària.
D'altra banda, amb més de 50 empreses de primer nivell i una facturació total que arriba als
110 milions d'Euros, Catalunya va guanyant posicions en un altre sector clau: el sector
aeronàutic. I els nostres viatges a Toulouse, sovintejats, no són casuals. Responen a aquest
interès.
Això diu molt de l'alt nivell de competitivitat de les empreses catalanes, que estan
implicades ja, més del que la gent es pensa, en la fabricació, per exemple, de l'Airbus, que
serà, anava a dir al carrer però no és al carrer, sinó a l'aire, d'aquí a uns dies.
Perquè hi ha moltes empreses catalanes que, essent originàries del sector, per exemple,
dels components o del control de processos de l'automòbil, han demostrat una capacitat
d'adaptació admirable i una visió estratègica cap als nous reptes de futur; i que estan
treballant en un altre sector, com és el de l'aeronàutica.
Com ho han fet també algunes universitats. La UPC de Terrassa, per exemple, ha començat
a formar enginyers aeronàutics.
13
�I també ho farà el Centre Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i l'Espai, al Baix
Llobregat, que ha d'esdevenir el veritable motor del sector a tot Catalunya donant suport a
les activitats de R+D que s'hi desenvolupen i a la transferència de tecnologia entre el món
científic i la indústria aeronàutica catalana, que és fonamental.
Hem de trobar espais de complicitat basats en la recerca, el desenvolupament i la
innovació, que tinguin com a punta de diamant la universitat i la xarxa de parcs i centres
tecnològics, amb un projecte a la mida dels diferents punts de la geografia de Catalunya.
Aquest triangle bàsic que hem dit sempre, de la Universitat, l'empresa i el territori -o, si
voleu, els governs que representen el territori. Perquè sense aquest triangle no es fa res. Si
no hi ha un Alcalde, si no hi ha un Conseller i alhora un empresari, i al mateix temps una
Universitat o un departament universitari, o un professor excel·lent... no hi ha cap d'aquests
projectes que pugui tirar endavant.
Però també hem de desvetllar noves vocacions d’excel·lència aprofitant els nostres valors
creatius, artístics i culturals per tal que ens ajudin a consolidar "serveis del coneixement".
Un d'aquests projectes, com els deia fa un moment és, sens dubte, la Casa de les Llengües.
La Casa de les Llengües va néixer del Fòrum de les Cultures, en una sessió en què un
expert gal.lès que viu a Irlanda, si no m'equivoco, o a Irlanda del Nord, va proposar la
creació d'un lloc en el món on es conservin els registres de totes les llengües que existeixen
avui, i que estan desapareixent, a raó de desenes de llenguatges cada any...
La Casa de les Llengües és una d'aquestes iniciatives a les que va dur l'esdeveniment del
Fòrum, i que han estat poc valorades però que s'aniran coneixent al llarg del temps. Amb
aquests experts mundials -perquè ells ho van demanar i evidentment hi seran - i amb els
nostres propis experts.
La Casa de les Llengües ha de convertir Catalunya en un centre mundial de referència sobre
diversitat lingüística i sobre el multilingüisme.
Així, el català esdevindrà causa guanyadora aquí, i també bandera internacional de la
diversitat lingüística. Quina millor manera d'acreditar un idioma que convertir-lo en defensor
de tots els idiomes que han passat perills. El nostre, diguem-ho així entre cometes, ha
triomfat. Encara que passarà dificultats, probablement s'ha salvat.
Malgrat que hi ha tècnics que no ho garanteixen, gent que en sap, hem avançat moltíssim
en aquest camp, i què millor podem fer que convertir el nostre idioma en el refugi de tots
els idiomes, en la bandera de totes les llengües que tenen la possibilitat de desaparèixer.
Un altre exemple de noves apostes per l’excel·lència el trobem en el Campus Audiovisual del
Districte Tecnològic 22@ a Ca l'Aranyó, que l'Alcalde no només coneix, sinó que ha
apadrinat.
Mireu, la nostra independència real en el futur ha de ser la d'existir amb vida pròpia, la de
tenir iniciativa, la de crear més oportunitats de les que tenim. Tot el demés són romanços.
En pocs anys, Catalunya pot estar molt més capacitada per competir en l'economia global.
Per aconseguir-ho, hem d'unir:
- la millora del nostre capital humà i tecnològic,
- l'impuls dels sectors estratègics dels que els hi estic parlant,
14
�- i la creació d'un marc institucional que incentivi de forma sostinguda la generació de
sinèrgies entre centres de recerca bàsica, empreses innovadores i inversors financers.
Aquestes són les diferències bàsiques entre un país que innova i un país que no ho fa -o que
simplement s'adapta a les innovacions provinents d'altres indrets com hem fet massa sovint
fins ara.
Entre un país que va a remolc i sense iniciativa, i un país que esdevé motor; entre un país
que només exalta i s'emociona amb les seves derrotes (com tantes vegades ha succeït al
nostre país) o que es deleix més per les seves derrotes que no pas per les seves victòries,
petites o grans.
Aquests han de ser, per tant, els fonaments d'una Catalunya més innovadora: la Catalunya
que comencem a projectar cap al futur aquest any 2005.
Catalunya no podrà transitar el segle XXI sense tenir en compte un entorn global i una
Europa ampliada que ens condiciona cada cop més.
I en aquest sentit cal interpretar la nostra voluntat de cercar aliats per desenvolupar una
estratègia internacional pròpia.
En són bons exemples: el desenvolupament dels Quatre Motors per a Europa, amb els que
compartim la voluntat de fer efectiu el principi de subsidiarietat establert a la Constitució
Europea -tema no menor, gens menor- i, molt especialment, l'impuls i enfortiment de
l'Euroregió Pirineus-Mediterrània.
L'Euroregió ha d'esdevenir el pol econòmic més potent del sud d'Europa. De fet ho és, ja ho
és, però li hem de donar carta de identitat, probablement, per tal que ho sigui més.
La Catalunya dels 7 milions no pot seguir aspirant a ser només la massa crítica suficient per
pesar a Espanya. Aquesta estratègia ha estat bona per a una Espanya tancada en si
mateixa, com ho va estar al llarg de més d'un segle.
Ara, la massa crítica necessària per pesar de veritat, en una Europa integrada i
decididament oberta -que ja és el nostre país més gran, que ja és el nostre espai real-, és la
que ens donen els 17 milions d'habitants (si hi arribem) del conjunt dels territoris de
l'Euroregió.
Catalunya no és una illa, ni és un oasi.
Tenim molt a guanyar si conformem una Euroregió Universitària potent que aprofiti les
sinèrgies i els esforços comuns de la xarxa universitària que ens envolta.
O si consolidem un pol potent de serveis de transferència de tecnologia i de gestió de la
innovació al sector biomèdic o aeronàutic, tal com deia fa un moment.
O si fem del Port de Barcelona un gran catalitzador potencial de l'Euroregió, convertint-lo en
el punt neuràlgic de tota la càrrega de sortida d'aquesta regió econòmica.
És justament aquesta Europa multipolar i la geografia estratègica de la globalització la que,
en essència, dóna sentit a les estratègies de valorització de l'Euroregió o dels Quatre
Motors. Com dóna sentit, també, a l'aposta que fem de l'Espanya en xarxa.
15
�Una Catalunya equilibrada
Justament és aquesta geografia estratègica de la que els hi parlo, la que demostra que és
fonamental disposar d'unes infraestructures de primer nivell.
D'unes infraestructures que siguin la plataforma cap a la resta del món i cap a l'ample regió
europea, i el teixit de connectivitat interior que necessita Catalunya per esdevenir un país
dinàmic i equilibrat alhora.
2005 ha de ser també, doncs, l'any dels mapes de la Catalunya en xarxa. Els mapes d'una
Catalunya més equilibrada. Començant pels mapes d’infraestructures.
El Pla Director d’Infraestructures de Telecomunicacions té un objectiu fonamental:
assegurar que els serveis de telecomunicacions s'incloguin en la disponibilitat
d’infraestructures bàsiques a tot el territori.
Estem realitzant un esforç inversor notori per frenar el deteriorament de la xarxa viària i per
donar resposta a les necessitats de mobilitat de ciutadans i d'empreses a tot el territori.
El ritme de planificació, d'elaboració de projectes viaris i de dotació pressupostària és el més
potent dels darrers quinze anys.
El nou Pla d'Autovies de Catalunya que està redactant el Govern, juntament amb els 4
grans eixos viaris que ja hem aprovat (Vic-Ripoll, Maçanet-Platja d'Aro, Vilanova-Manresa i
Reus-Alcover), en són bons exemples.
Igualment d'estratègica és la nostra aposta pel Pla d'Inversions 2005-2008 de Ferrocarrils
de la Generalitat, que té com a objectiu promoure el transport de mercaderies amb
ferrocarril d'ample europeu i millorar les xarxes de rodalies.
Punt i a part per a l'Aeroport del Prat. Tractarem de convertir-lo, en capacitat, dimensió,
trànsit i eficiència de gestió, en un aeroport transoceànic. Sinó, la major part de les coses
que els hi he dit fins ara no serien possibles, probablement.
Altrament ens fallaria la clau de volta per a la dimensió i el nivell de la Catalunya i la
Barcelona que volem. Per això caldrà participar amb AENA en la seva gestió. Ja ha arribat
l'hora, fa 5 anys que ho estem dient.
Sens dubte aquest és un objectiu indefugible. Igual com la gestió del port i de les rodalies
ferroviàries han de ser compartides per la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments
implicats.
Amb la millora del front portuari i l'impuls dels Centres Integrals de Mercaderies i la seva
connectivitat, Catalunya ha d'esdevenir la gran plataforma logística del Sud d'Europa.
Un altre mapa fonamental és el de la xarxa energètica. El nou Pla de l'Energia de Catalunya
2005-2015 ha de permetre assegurar un subministrament de qualitat, eficient i respectuós
amb el medi ambient.
El pla, a més, fomentarà l'estalvi energètic, impulsarà les energies renovables i recolzarà la
R+D+I en aquest sector estratègic pel desenvolupament del nostre país.
Com veuen, l'any 2005 és un any de respostes estratègiques en matèria infraestructural.
16
�Però també ha de ser l'any en el que assentem les bases de futur d'una nova concepció de
la gestió del territori, que faci efectius els valors de la sostenibilitat, amb una nova política
de protecció de l'entorn i del paisatge i una nova política de l'aigua.
La protecció de l'entorn és fonamental, en especial en aquells espais sotmesos a una major
pressió urbanística i de més valor paisatgístic i natural com la costa o l'Alt Pirineu i l'Aran.
La planificació urbanística i la definició d'una xarxa equilibrada d'espais naturals ha de venir
acompanyada per una arquitectura coherent amb l'entorn. Per això hem creat la Direcció
General del Paisatge.
Aquest és el nostre objectiu amb la posada en marxa, també, de l'Observatori del Paisatge i
amb l'aprovació de la Llei del Paisatge.
L'any 2005 és un any decisiu en la implantació d'una política hidràulica eficaç i sostenible,
d'acord amb els principis i objectius que estableix la Directiva-Marc d'Aigües europea.
Es tracta d'una nova forma d'utilitzar un recurs estratègic, que hem començat a fer efectiva
amb una inversió de 1.110 milions d'euros que garantiran la qualitat de l'aigua i el seu
subministrament equitatiu a tot el territori de Catalunya, conciliant aquest objectiu amb la
necessitat de garantir la conservació del nostre entorn natural.
El conjunt dels territoris de Catalunya s'han de beneficiar del progrés social i econòmic,
perquè és un progrés al que tots contribueixen, d'acord amb les seus recursos i
potencialitats.
I volem que se sentin forts, amb veu pròpia, fent efectiva la nostra aposta per dotar els
governs locals de Catalunya, els governs de proximitat, amb dels instruments adequats per
fer front a les necessitats dels seus ciutadans.
El nostre és un model de país que està al servei de l'ambició de totes les terres, pobles i
viles de Catalunya i dels seus ciutadans, assegurant la coherència del conjunt
Aquest ha de ser, també, l'objectiu del nou Estatut com ho és de la nostra política
territorial, de la nova organització territorial i de la llei electoral que presentarem aquest
2005
Permetin-me que, per anar acabant, hi faci referència un moment.
La política i la planificació territorial impliquen el dret i la necessitat d'ordenar cadascuna de
les terres de Catalunya com un fet viu, amb criteris propis i singulars, i a partir d'una visió
de conjunt que vetlli per l'equilibri del país.
Això és justament el que estem fent amb l'elaboració dels plans territorials que ordenaran
cada regió catalana, les 7 regions, en el context d'un model territorial en malla basat en
nuclis urbans compactes, separats per espais verds, però units per una xarxa de
comunicacions i per una xarxa de serveis públics eficient.
I això és el que farem amb la nova organització territorial que té l'objectiu de relligar
l'interès general de Catalunya amb els interessos de cadascun dels seus territoris, i l'interès
de cadascuna de les regions catalanes i la seva representació política.
La imatge massa simple, massa pobre, de la Catalunya homogènia o de la Catalunya dual,
ha estat substituïda per una de molt més interessant i rica, carregada de reivindicacions,
però també d’il·lusions i d'esperances, que es mereix un model territorial propi.
17
�Amb els Pirineus i unes terres de l'Ebre més sostenibles, però plenament integrats a la
Catalunya en xarxa.
Amb una Catalunya central que no pot malbaratar amb discussions sobre protagonismes la
possibilitat d'emergir amb potència i ambició, com a contrapès de la regió metropolitana.
Amb un Camp de Tarragona, unes Comarques Gironines i unes Terres de Lleida que puguin
assolir noves cotes d'innovació a partir d'un projecte de futur propi que, aprofitant tots els
seus actius, vetlli per la seva qualitat natural.
I amb una Catalunya que, com proclamava l'Alcalde Clos aquesta mateixa setmana, té una
gran capital i un gran capital, que es diu
Barcelona.
Barcelona entesa com un atot de Catalunya. No com una rival xucladora dels altres
territoris, sinó com a impulsora.
L'Alcalde de Barcelona va demanar, dilluns, que l'Estatut reconegui i estableixi el
mecanisme per a la participació dels ajuntaments en quatre polítiques bàsiques: educació
primària, habitatge, formació ocupacional i benestar social.
No és avui, ni aquí, on correspon donar una resposta que és a les mans de la ponència que
elabora l'Estatut. Però suposo que tampoc no fa falta que insisteixi en el meu convenciment
respecte de la subsidiarietat i la "devolution", com es diu de vegades.
En sóc un convençut. Vull que Barcelona comenci, però que tot Catalunya continuï, en la via
de l'assumpció de les competències i els recursos que les ciutats i les viles sabran
administrar millor que la nació. No tingueu cap mena de dubte sobre el meu capteniment en
aquesta matèria.
Hem de fer confiança a les terres del nostre país, a les ciutats i pobles de Catalunya perquè
retornant capacitat d'acció i decisió pròpia, donarem llibertat. Ens equivocarem més,
possiblement. Hi guanyarem molt, segur.
I amb aquesta llibertat tindrem uns territoris més vius i dinàmics que miraran el futur amb
ambició i optimisme.
S'han acabat aquelles veus que els reivindicaven retòricament, aquests territoris i els seus
drets, mentre que al mateix temps, a la pràctica, els menystenien.
I s'ha acabat el rerepaís.
Les dues franges interiors, la de l'oest i la del nord, articularan Catalunya amb l'Euroregió
formant un conjunt més obert i més cohesions.
Ja no hi ha un cul de sac. Els Pirineus ja no són frontera, són porta, són cruïlla.
Amb una constel·lació de ciutats que exerciran de centres de serveis, irradiant dinamisme al
seu entorn.
Tindrem unes regions o vegueries amb personalitat pròpia que convertiran les seves
singularitats, les seves vocacions, els seus valors distintius, en noves oportunitats de
desenvolupament pel conjunt de Catalunya.
18
�Que formaran part d'un projecte compartit per a tot el país, per a tota Catalunya.
Ni vella, ni nova: la Catalunya en xarxa, una Catalunya més equilibrada.
Síntesi i consideració final: de l'orgull a l'ambició
Els hi he volgut explicar per què considero l'any 2005 un any decisiu i un any de respostes.
El 2004 va ser un any de traspàs, de transició, de verificació de l'alternança. Vam prendre
nota de l'estat del país i de les seves institucions. També de les seves aspiracions i de les
seves disponibilitats.
El 2005 serà l'any en què es posarà de manifest la voluntat política i social d'endreçar el
país per a dur-lo a una més alta cota de civilitat.
Tenim l'oportunitat -i amb ella, l'obligació- de proposar còm volem que sigui Catalunya
d'aquí a vint-i-cinc anys. I ho farem. Tenim la possibilitat d'avançar realment en la direcció
de la proposta.
Tenim els mitjans econòmics, tenim els medis polítics, tenim les estratègies tècniques,
tenim, crec també, les sinèrgies socials que calen per avançar en aquest objectiu.
Per això hem decidit reordenar les institucions per a fer-ne instruments més útils al servei
dels ciutadans de Catalunya.
Ho farem amb l'Estatut, ho farem amb l'organització territorial, i ho farem amb la llei
electoral.
Però aquestes tres no són les coses més importants. El més important és que Catalunya,
avui, està en condicions de mirar endavant. No te perquè mirar més enrere, no té perquè
obsessionar-se amb el passat, sinó amb el futur. I ha de ser conscient de que conquerir el
futur no depèn només de la reivindicació d'un passat.
Depèn de que siguem innovadors, de que siguem atrevits i al mateix temps prudents. No
córrer riscos innecessaris, però córrer riscos perquè altrament, els països, com les persones,
no avancen.
Tenim els mitjans per fer-ho, tenim el Govern disposat, tenim una Coalició de Govern sòlida
i tenim una majoria parlamentària com no hi havia hagut en els darrers mandats.
Res no impedeix que aquest sigui l'any, no només de l'Estatut -del qual avui no he volgut
parlar, o no massa-, sinó també l'any de l'avenç econòmic, polític i social de la Catalunya
del carrer, de la Catalunya de cada dia.
Dels Barris i de les persones que, a última hora, són els qui han de decidir si, sí o no, aquest
país és, arribarà a ser, tant bell, tant bonic, tant potent, tant digne i tant respectat com
sempre l'hem volgut, dintre de la tradició del catalanisme polític.
Moltes gràcies.
19
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1672
Title
A name given to the resource
Catalunya 2005: un any de respostes
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Auditori de La Pedrera. Barcelona
Subject
The topic of the resource
Autogovern
Benestar Social
Acció política
Territoris
Model social
Govern
Legislació
Política
Generalitat de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-01-13
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències