1
10
18
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/886/0000000942.pdf
63f9bc02f41594c148bc68a8deb89c65
PDF Text
Text
70 vida & artes
EL PAÍS, viernes 9 de mayo de 2008
deportes
¡Qué baño! ¡Qué chaparrón!
¡Qué noche!
ANÁLISIS
Pasqual Maragall
Y llovía, llovía, llovía.
Qué bien jugaban los de Schuster, ex
jugador del Barça.
¡Qué mal los del Barça, qué desastre!
Excepto Henry, todos fatal. Hasta Messi
se contagió del caos. Deambulaba por el
campo, perdido. Valdés tirando pelotas a
córner con el pie. Xavi expulsado: ¡Xavi!
¡Qué elegantes los políticos madrileños!
Gallardón en la media parte: qué señor, qué gran alcalde, y encima con parientes de Camprodón, junto al Pirineo
catalán, donde una vez coincidimos, constatando que su antepasado Albéniz había
nacido allí, pero por casualidad, porque
en realidad, según me dijo, era un aduanero de origen vasco (si bien de nombre
como tirando a árabe), destinado allí por
esas cosas de los cuerpos nacionales.
Y luego va Esperanza Aguirre (otra
con conexiones catalanas, pariente de los
Gil de Biedma) y me suelta un elogio encendido de mi hermano Ernest por su
valentía al enfrentarse con los sindicatos
de maestros y al introducir competitividad en su selección y evaluación. La caraba. Era para rendirse. Menos mal que les
pude recordar a ambos aquel desfile de
un día de las fuerzas armadas en Madrid,
en que me tocó sentarme junto a ellos al
principio de la fila de autoridades (él era
alcalde del pueblo y ella presidenta de la
Comunidad), y ella le dice a él, dándole
golpecitos cariñosos en la mano: “¡Con lo
bien que estabas calladito!”.
Gallardón nos obsequió el miércoles a
Jordi Camí y a mí con un estudiado razonamiento acerca de por qué, siendo tan
distintos, uno ganaba en Madrid y la otra
en la Comunidad Autónoma. Creo que ya
voy entendiendo quién es el tapado de
Rajoy, que como buen gallego no tiene
un pelo de tonto, ni habla claro del todo.
Dicen que una vez una alta autoridad le
preguntó a Rajoy que por qué no se rodeaba mejor, y que él contestó: porque el
dinero viene de donde viene. Pero como
ahora los legionarios de Cristo Rey, o como quiera que se llamasen los intermediarios del exilio cubano en Miami, ya no
son lo que eran y se van retirando de la
escena popular, puede que las cosas cambien. Estaría bien que el PP se convirtiese en un partido conservador moderado
y liberal, ahora que Londres y Roma caen
en manos de la locura y el casi fascismo,
respectivamente, y que Sarkozy, que empezó brillante, anda por los suelos en las
encuestas. Siempre nos quedará Obama,
convertido en la gran esperanza… negra.
Otra cosa que me chocó fue la ausencia en el palco de ministros catalanes,
Chacón y Corbacho. ¿Estarían en las gradas? Ni siquiera el barcelonista Zapatero
hizo acto de presencia, quizás intuyendo
lo peor, o preocupado por la próxima visita de Ibarretxe. Montilla tampoco vino.
En fin, una grada sorprendente. Y un
resultado justo. No sé si Guardiola será la
Henry, en el Madrid-Barça. / álvaro garcía
Excepto Henry, todos fatal.
Hasta Messi se contagió del
caos. Y Xavi expulsado: ¡Xavi!
solución del Barça. Laporta debería entender que los más listos de su entorno
fueron su cuñado Max Vives y Marc Ingla, el inversor en capital riesgo más hábil de España: no vinieron. O al menos no
les vi.
Para acabar de redondear la noche,
las ostras de la cena no estaban muy buenas, poniendo a caldo la teoría de que el
mejor marisco de España es el de las costas madrileñas.
Ya en el hotel de Antonio Catalán y en
la cama, aparece en el Canal + mi profesor de Derecho Político, Jiménez de Parga, y larga un discurso extremadamente
conservador, lejos de la frescura de su
clásico trabajo sobre la V República Francesa, y augurando los peores males para
la tan necesaria reforma de la Constitución e implícitamente para la aprobación
en el Tribunal Constitucional del Estatuto de Catalunya. Puedo equivocarme, porque no ando muy bien de memoria reciente, aunque sí de la remota. Y por cierto, me emocionó el profesor con sus recuerdos sobre Adolfo Suárez, sus visitas a
Barcelona y sus relaciones con el presidente Tarradellas y su mujer Antonieta.
Es famosa la visita de Tarradellas a Suárez, recién llegado el viejo Presidente del
exilio, y su encontronazo inicial, cuando
Tarradellas le espetó a Suárez: soy el descendiente de aquel a quien Franco mandó matar. Suárez se lo quitó de encima
rápidamente, pero al rato Martín Villa
vuelve al despacho y le cuenta al Presidente que Tarradellas acaba de declarar
que la reunión ha sido muy placentera y
que Suárez es un gran tipo. “Que entre
otra vez”, dice el Presidente. Y se entienden. Aquí empieza todo. Y las buenas relaciones de Antonieta Tarradellas con Suárez, que contaba el profesor Jiménez de
Parga, se explican perfectamente. Por razones que comprenderán los más advertidos, tengo un especial respeto por el Presidente Suárez. Nos unen varias cosas.
Por eso la mención que de él hizo el profesor en la tele del hotel me introdujo en
un sueño profundo y agradable.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4444
Title
A name given to the resource
¡Qué baño! ¡Qué chaparrón! ¡Qué noche!
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Esports
Futbol Club Barcelona
Espanya
Madrid
Acció política
Alzheimer
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-05-09
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1724/0000001320.pdf
26d3476db2dce31f1ce5f074fd9dab12
PDF Text
Text
DIUMENGE
15 D’ABRIL DEL 2012
38
els guardons d’el periódico
10 finalistes es disputen a partir
d’avui el premi Català de l’Any
Els lectors poden
votar pel seu favorit
a través del telèfon,
la web i Twitter
les personalitats que opten al reconeixement
El 18 de maig se
sabrà el nom dels
tres candidats que
passen a la gran final
EL PERIÓDICO
BARCELONA
E
ncara és una incògnita
a qui cedirà el casteller
David Miret el testimoni
de Català de l’Any el dia 22
de maig. En canvi, el que sí que ja és
clar és que serà a un dels 10 finalistes escollits pels lectors d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA i l’audiència del programa Els Matins, de TV-3.
Després de gairebé tres setmanes en
què ha estat oberta la fase de proposta de candidats, avui ja sabem els
noms de les personalitats que aspiren al premi. Són sis homes i quatre
dones, amb mèrits suficients en les
seves respectives disciplines per emportar-se el guardó, que s’entregarà
en el transcurs d’una gala al Teatre
Nacional de Catalunya i que serà retransmesa per TV-3.
Entre els 10 escollits hi ha metges, com els doctors Josep Brugada i Eduard Gratacós; els esportistes Albert Bosch, Anna Corbella i Laia Sanz; artistes com el Mag Lari i la
joveníssima Andrea Motis; l’escriptor Albert Espinosa, creador, entre
altres, de l’exitosa sèrie Polseres vermelles; la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals; i el periodista
Joaquim Maria Puyal, que el 2011,
any al qual correspon el premi, va celebrar els 35 anys del primer partit
de futbol retransmès en català.
La qualitat dels candidats és indiscutible i fa presagiar una disputada competició entre ells. A partir d’avui, que és quan
s’obre la segona fase
del procés d’elecció del
Català de l’Any, ja només es pot votar per un
d’aquests 10 finalistes.
Com fins ara, els lectors
podran donar suport
al seu favorit trucant
al número de telèfon
905.44.60.40, que està
operatiu les 24 hores del dia, o bé accedint a la web www.cataladelany.
cat. Tots els que votin a través de la
web rebran una subscripció gratuïta d’un mes a l’e-Periódico, l’edició
digital del diari.
/ Però a partir
d’aquesta segona etapa, amb la voluntat d’obrir més el procés a la participació ciutadana, també es podrà
votar a través de les xarxes socials.
LA NOVETAT EN EL VOT
ALBERT BOSCH
JOSEP BRUGADA
MURIEL CASALS
ANNA CORBELLA
ALBERT ESPINOSA
AVENTURER
CARDIÒLEG
PRESIDENTA D’ÒMNIUM
REGATISTA
ESCRIPTOR I GUIONISTA
Arrossegant un trineu de
95 quilos i amb temperatures
de -45º, és el primer català
que, sense ajuda externa, ha
arribat al pol Sud.
Un referent en arítmies,
mort sobtada i medicina de
l’esport. Ha estès la seva
especialitat a la pediatria a
Sant Joan de Déu.
Sota el mandat d’aquesta
professora de la UAB,
Òmnium, entitat que treballa
per la promoció del català, ha
complert el 50è aniversari.
El 2011 es va convertir en
la primera dona d’Espanya
a fer la volta al món sense
escales. Va recórrer 46.000
quilòmetres en 102 dies.
Va triomfar l’últim Sant Jordi
amb Si tu em dius vine, ho
deixo tot... però digue’m vine.
Autor de Polseres vermelles,
que adaptarà Spielberg.
EDUARD GRATACÓS
MAG LARI
ANDREA MOTIS
JOAQUIM MARIA PUYAL
LAIA SANZ
METGE
MAG I IL·LUSIONISTA
CANTANT DE JAZZ
PERIODISTA
PILOT DE TRIAL
L’equip que dirigeix a la
Maternitat de l’Hospital
Clínic va practicar l’any 2011
diverses operacions a fetus
utilitzant tècniques pioneres.
Atresora una brillant trajectòria
des que es va iniciar en la
màgia als 21 anys. L’any
passat va causar sensació
amb Splenda.
Amb una veu prodigiosa,
que molts comparen amb la
de Norah Jones, va gravar
als 15 anys el seu primer disc
amb Joan Chamorro.
Pregoner de l’última Mercè,
l’any passat es van complir
35 anys del primer partit de
futbol, del Barça, que va
retransmetre en català.
Amb només 26 anys, exhibeix
un palmarès espectacular,
amb 11 títols mundials. Va
guanyar el Dakar 2011 en
categoria femenina de motos.
En concret, de Twitter. Per votar,
s’ha d’enviar el hashtag #cataladelany, seguit del cognom del
candidat i d’una breu explicació
de per què se li dóna suport. Segons les normes fixades, només
es validarà un tuit per usuari i no
s’acceptaran retuits.
Els 10 candidats, que EL PERIÓDICO presentarà més en profunditat els pròxims dies, passaran
un procés de selecció. A partir del
dia 27 d’aquest mes
aniran abandonant
la carrera pel premi els que vagin obtenint menys vots,
fins que el 18 de
maig, només quatre dies abans de la
gran final i després
de la setena eliminació, sabrem els
noms dels tres aspirants definitius al premi. A partir del dia 18,
quan s’obre la tercera fase, ja només es podrà votar per un dels
tres aspirants.
Durant la gala del Català de
l’Any també s’entregaran els altres dos guardons que convoca EL
PERIÓDICO: Millor Iniciativa Empresarial, el més veterà de tots, i
Millor Iniciativa Solidària, premi
Mercè Conesa. H
Opinió
Pasqual Maragall
expresident i català de l’any 2007
Agraïment i força
E
l 2007 va ser un any molt
dur, personalment el més
dur. És quan se’m va diagnosticar l’Alzheimer i quan
ho vaig fer públic en roda de premsa a l’Hospital de Sant Pau. També
vaig anunciar la voluntat de lluitarhi amb totes les forces, especialment
a través d’una fundació que s’hi dediqués. Ja fa quatre anys i continuem lluitant; la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l’Alzheimer és una realitat sòlida, cada cop
amb més suport, que espero que algun dia pugui anunciar avenços científics.
Entenc que aquestes circumstàncies personals, i també les polítiques, són les que van fer que
se’m considerés candidat a Català de l’Any del 2007. Finalment el
vot popular em va escollir com a tal.
L’emoció va ser molt
intensa. Em va donar
molta empenta per
continuar lluitant
L’agraïment per aquest suport i reconeixement rebuts no es pot expressar clarament amb paraules.
L’emoció va ser molt intensa i em
va donar molta força i empenta per
continuar la lluita, llavors tot just
començada.
Alhora, no vaig deixar de trobarho injust pels meus companys finalistes, l’Isidre Esteve i la Carme
Ruscalleda. L’exemple de tots dos és
molt important i les seves consecucions són mirall per a molts catalans,
que poden trobar inspiració i valor
en les seves gestes.
L’Isidre, un exemple de com des
de l’excel·lència competitiva es troba amb la fatalitat de l’accident i
la seva reacció de superació el fa tirar endavant amb ambició i coratge, tot imposant-se a les circumstàncies, valors imprescindibles individualment i col·lectiva, i més avui en
temps de crisi. I la Carme, com a exponent de la nostra capacitat creativa, vehiculada en la gastronomia,
fent del mètode i la tècnica la base de
l’explosió artística, que tant singularitza la seva obra i alhora la fa tan internacional, arrelada i global, com
m’agrada pensar Catalunya.
Aquest guardó ens serveix per revisar-nos any rere any, i ens permet
pensar quins conciutadans destaquen especialment. Felicito EL PERIÓDICO per la iniciativa. Però no ens
ha de fer oblidar que no només són
lloables els que tenim la rellevància pública. Els valors reconeguts en
tots els guardonats es troben en milers de ciutadans anònims que, dia a
dia, lluiten i superen les dificultats.
Aprofito aquest escrit per animar
tothom, a pesar de les circumstàncies, a lluitar i lluitar, cada dia i entre
tots. Segur que vencerem.
¡Força!
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Agraïment i força
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Homenatges i distincions
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Mitjans de comunicació
Alzheimer
Model social
Abstract
A summary of the resource.
Article de Pasqual Maragall publicat a El Periódico, sobre el fet d'haver estat triat Català de l'Any 2007.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2012-04-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2718/Bicicleta_cullera_poma.jpg
36c8024fa1b3f11d9186650ec75c8479
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
107 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Cromosoma TV Produccions
Televisió de Catalunya
Televisión Española
Director
Name (or names) of the person who produced the video
Bosch, Carles
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Bicicleta, cullera, poma
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2010
Type
The nature or genre of the resource
Documental
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Anglès
Subject
The topic of the resource
Alzheimer
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Recerca i Desenvolupament
Salut
Description
An account of the resource
Pel·lícula documental sobre la lluita contra la malaltia de l'Alzheimer de Pasqual Maragall.
Abstract
A summary of the resource.
El 20 d'octubre de 2007 Pasqual Maragall, expresident de la Generalitat de Catalunya i exalcalde de Barcelona, va anunciar públicament que patia Alzheimer. <em>Bicicleta, cullera, poma</em> recull el procés vital i la lluita de Pasqual Maragall i la seva família contra l'Alzheimer, malaltia que afecta a 26 milions de persones a tot el món. Precisament, "bicicleta", "cullera" i "poma" són tres paraules que s'utilitzen en l'exploració clínica de la memòria a curt termini.<br /><br />La càmera del director Carles Bosch va seguir durant dos anys Maragall i la seva família a la vida quotidiana: visites al neuròleg, escenes familiars a la seva masia de Rupià, la celebració de la victòria d'Obama a la seu del Partit Demòcrata de Nova York, a la qual Maragall va assistir com a convidat o reunions del Patronat de la Fundació Pasqual Maragall per la Investigació sobre l'Alzheimer.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1710/0000000811.pdf
aee2d4b01a8bf90cd89e37bf4777a288
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 00295L Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 21/10/2007 - Hora: 23:21
DILLUNS
22 D’OCTUBRE DEL 2007
Opinió
La resposta a la malaltia d’un expresident
el Periódico 9
La roda
Bona salut política
PILAR
Rahola
Una vegada aprovat l’Estatut, vaig convocar eleccions al Parlament i me’n vaig anar tranquil i feliç
PASQUAL
Maragall
Ve de la primera pàgina
Amb una tensió constant, amb la
batalla contra les pràctiques habituals de finançament dels partits
polítics (el famós 3% que finalment
ha resultat ser bastant més alt), amb
la batalla de l’Estatut, amb els partits (i el país) poc acostumats a governs de coalició, amb un govern de
Madrid primerament popular, i després socialista, però que somniava
en un pacte amb els nacionalistes. I
que va veure des del primer moment que l’Estatut de Catalunya posava en joc la seva pròpia estabilitat
i que hauria preferit un president
més obedient (¡i ara que el tenen no
és tan obedient com es pensaven!).
En tot cas, que quedi clar: encara
que en el moment més àlgid de la
tempesta vaig dir que no me n’aniria perquè m’ho demanessin com a
contrapartida política, una vegada
aprovat l’Estatut al Parlament català, al Congrès i al Senat espanyols,
i una vegada refrendat l’Estatut pels
catalans al mes de juny, vaig anunciar que convocaria eleccions per a
l’1 de novembre (ara farà un any). I
vaig plegar, feliç i tranquil. Espero
que ara, tal com ha defensat Javier
Pérez Royo, no se li acudi a ningú
modificar l’Estatut que el poble ha
ratificat!
UN DELS MEUS col.laboradors d’aquests anys ha fet un llibre sensacional en què explica els
tres anys del meu govern que s’havia de titular, segons l’autor, 1000
dies amb P.M. o El Turmix. No sé quin
títol li posaran finalment. Us el recomano. Surt per cap d’any. I no és ditiràmbic. Més aviat finament satíric.
Animus
iocandi
Ferreres
Excel.lent. Em pomar poc». «Camidria estalviar de
nar prou». «Fer esfer una part de les
port», ni que sigui
Memòries... tot i
ping-pong o pàdel.
que aleshores el
¡Fins i tot els escacs
meu editor em
són saludables!
mataria.
Distreuen. «Anar a
Haig d’admetre
la feina a peu o en
finalment que el
bici». «No dormir
trancasso d’aquests
ni poc ni massa».
anys ha estat des¡Ah!, i non stringere
comunal, això sí.
l’anno, tal com
Encara que notídiuen els italians.
cies com les que
I, parlant dels
han aparegut als
italians, un altre
diaris aquests úlbon consell és no
tims dies realment
perdre mai l’insón per eixorivir
terès ni pel sexe
qualsevol.
oposat o preferit...,
Tot plegat em
ni tampoc per la
permet i em perpossibilitat de canmetrà viure feliç,
viar els partits
rodejat d’amics i
polítics per fer-los
amigues i de promés oberts, més
jectes de tota menets i finançats
na. Entre els quals
amb transparènevidentment hi ha
cia, amb eleccions
LEONARD BEARD
fer el possible per
primàries i diverposar aquest país
sos candidats a la
al nivell en què es
presidència, com
troba Amèrica en Això em permetrà viure feliç, envoltat d’amics
en aquests momatèria d’excelments està passant
i de projectes de tota mena, entre ells el d’elevar
lència mèdica i
als Estats Units.
.
el
nivell
del
país
en
excel
lència
mèdica
hospitalària. El
Rutelli i els seus
meu pare, que es
amics van coguanyava la vida
mençar la seva acvenent medicaments i ens duia als
És aquí on ens hem de guanyar el tivitat per lluitar contra els escànfills per Espanya visitant represen- reconeixement que realment inte- dols de la tangentòpoli dels anys
tants, estaria content si ho sabés. I la ressa. No solament en l’habitatge i el de Craxi i altres.
meva mare, que tenia tants fills que turisme, que també. Si Catalunya no
de vegades havia de dir fins a tres s’espavila en sectors punters, hautambé per això,
noms abans d’ensopegar amb el cor- rem perdut el tren que més ens m’agrada el Partit Demòcrata, al
recte, també.
convé. Estem condemnats, en el bon naixement del qual vam assistir
Crec que ja que una de les puntes sentit de la paraula, a viure de la re- juntament amb Josu Jon Imaz ara
més avançades de la nostra indús- cerca i els serveis avançats, de la fa un any, just en el moment en
tria és la farmacèutica, té tot el sen- creació cultural i de l’ interès que què vaig plegar, i que ara ha fet el
tit del món que ens aboquem a la re- desperten arreu les nostres edito- llançament definitiu, al qual vaig
cerca mèdica. Disposem dels mit- rials i el nostre art, com he pogut assistir, a Roma i a Torí, el cap de
jans, la indústria, i bons, molt bons comprovar recentment a Frankfurt.
setmana passat. Per aquest motiu
hospitals, però encara ens falta un
l’any 1998 vaig registrar el Partit
depèn de molts fac- Català d’Europa davant del notari
bon tros per arribar allà on podem
aspirar a ser en el camp de la indús- tors, però un de molt important és Tarragona. Veurem què dóna de si
tria farmacèutica i de l’excel.lència la felicitat i un altre són els bons aquella idea. H
hàbits. «Menjar poc i pair bé». «Fu- Expresident de la Generalitat.
hospitalària.
PER AIXÒ,
LA SALUT
Un home
anomenat
Pasqual
ls temps de l’eufòria i l’esperança, quan arribaves
amb les teves Olimpíades
sota el braç i aconseguies
que aquest país, de vegades tan espantadís, s’inflés d’il.lusió i valentia. Els temps del repte
ciutadà, amb la ciutat transmutant
la pell fins a aconseguir una certa
dignitat, després d’anys de foscor i
de por. L’estreta complicitat... Els
temps de l’Estatut, convulsos,
abruptes, potser injustos. I després,
aquells temps complexos de l’aterratge més enllà de la política,
temps d’una certa distància, potser
d’una molta incomprensió.
No saps com em pesen, avui, els
dies en què t’he volgut trucar. Sí.
T’hauria dit que l’article tal no em
va agradar, o que no sé què del teu
paper actual. Però el cert, amic, és
que t’hauria tingut a prop, disfrutant del teu verb intens, de la teva
mirada més enllà de les mirades,
de la teva calidesa humana. Però
no et vaig trucar, per allò de les
presses, els dies i les coses, i en
aquests moments tinc l’ànima penjant d’un penjador trist, sense saber si enviar-te un SMS de carinyo,
o escriure’t aquest article trencat.
De manera que pren-te’l com el
E
Rep aquest petó
escrit com el que és, la
meva forma espantada
de dir-te t’estimo
que és, una manera matussera de
fer-te un petó, d’escriure’t que t’admiro gairebé tant com t’estimo, i
que avui les notícies cavalquen
dalt del desconcert.
Rafael Nadal deia ahir, en un
delicat article, que tots ens sentim
herois davant el teu gest heroic,
potser perquè saps compartir els
sentiments com ningú. Un dels
grans polítics de la història
d’aquest mesquí país, aquest títol
ja no te’l roba ningú. Però, més
enllà de la política de les coses
reals, has estat capaç de donar ales
als somnis, de tintar amb emoció
la freda gestió pública, de transcendir la pobresa de les coses quotidianes. ¿Un somiador? Més aviat, un
ésser humà complet.
Ara tornes a la trinxera, amb el
coratge dels grans, amb la força
dels bons, amb el rigor dels seriosos. T’enfrontes a una dura malaltia i, fins i tot en els reptes de la vida, ¡punyetes!, ens ensenyes a tenir
dignitat. ¡Quin gran home que ets,
estimat Pasqual! I que òrfena de
tu, aquesta tarda de diumenge.
Rep aquest petó escrit com el que
és, la meva forma espantada de
dir-te t’estimo. H
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Bona salut política
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Salut
Política
Alzheimer
Partit demòcrata
Model social
Acció política
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1534
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-10-22
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/884/0000000810.pdf
bba4aea655ccc7dc61bde398230b3fbf
PDF Text
Text
41
EL PAÍS, domingo 21 de octubre de 2007
LA CUARTA PÁGINA
OPINIÓN
Contra ‘Eisenhower’
El ex presidente catalán abandona décadas de intensa actividad política para ocuparse de sus
síntomas incipientes de Alzheimer. Además, apoyará a las instituciones que combaten la enfermedad
Por PASQUAL MARAGALL
S
é de buena tinta, porque me
han propuesto formar parte
del Patronat del Hospital de
Sant Pau, que en los hospitales de
Barcelona se practica investigación puntera. Me gustaría citar un
ejemplo: el de la investigación sobre enfermedades de la memoria.
Me consta que en el Hospital del
Mar están ensayando nuevas terapias y nuevos sistemas de implicación de los enfermos más recuperados en ayuda de los más graves;
que en el Hospital Clínic, Esther
Koplowitz está financiando nuevos
proyectos dirigidos por el doctor
Rodés. Que Sant Pau dispone de
una unidad muy avanzada en la
investigación sobre el Alzheimer,
la principal enfermedad de la memoria. Y que la consellera Marina
Geli está totalmente empeñada en
todo ello.
Hablando de la enfermedad de
Alzheimer, que algunos denominan Eisenhower porque no recuerdan su nombre auténtico, un amigo me contaba aquello que le pregunta uno a otro: “¿Cómo se llama
aquella montaña de colinas redondeadas tan famosa?”, a lo que le
responde el otro: “Montserrat”.
“¡Exacto!”, exclama el primero y
prosigue, dirigiéndose a su esposa:
“Montserrat, ¿dónde he dejado el
diario?” (No dijo “aquella montaña
on hi ha la mare de Déu” porque las
palabras trabajan en la memoria
como las cerezas de un bote: la primera arrastra a las demás. De forma que aquello que está encadenado se recuerda. La mare de Déu y
Montserrat, por ejemplo, es una conexión fácil para un catalán de cierta edad. Como para un sevillano
Dolores y Virgen, o para un aragonés, Virgen y Pilar).
Probablemente estemos ante un
caso emergente de Alzheimer, una
enfermedad que goza de tan buena
salud que los números de su crecimiento alarman. Y de tan mala fama que prefiero llamarla Eisenhower, como hace un amigo mío
que se mofa de la enfermedad con
ironía un tanto perversa. “¿Qué
nombre tiene aquella enfermedad
que nunca recuerdo? ¿No se llama
Eisenhower?”. Lo único cierto en
este nuevo bautismo irónico es que
sí que hubo un presidente de
Estados Unidos que la padeció en
el ejercicio de su cargo: Ronald
Reagan.
Fue el descubridor de la enfermedad, el doctor Alzheimer, quien le dio
nombre, ahora hace cien años. (Bien
pensado, muchas cosas son de hace un
siglo. Aquí, a casa nostra, casi toda la
modernidad, y por descontado, el modernismo). Y cien años más tarde, todo
indica que la enfermedad no ha sido
vencida ni mucho menos. Aún estamos
lejos de conseguirlo. Nos iremos acercando a la victoria, sin duda. Los americanos están empeñados en esta batalla;
se niegan a considerarla una enfermedad tabú; están animando a los afectados a “speak out”, a hablar de ella.
En España, la Reina preside una fundación dedicada a esta enfermedad. En
el Hospital de Sant Pau trabaja la doctora Gómez Isla, en contacto con la investigación científica más avanzada de la
“¿Qué nombre tiene
aquella enfermedad que
nunca recuerdo? ¿No se
llama ‘Eisenhower’?”
La identidad se
debe perder más
difícilmente si todos
te reconocen
Universidad de Harvard, en Boston,
donde los médicos dedican dos días al
estudio, tres a la investigación y uno a
la atención de los pacientes. Aquí no,
todavía no, ni de lejos. Pero también se
hacen cosas. En Navarra parece que
están siguiendo líneas interesantes de
investigación; Sant Pau, como ya es el
caso del Clínic, puede convertirse en
un hospital puntero, y en Barcelona
existen, asimismo, centros específicos
de investigación médica de gran nivel,
especializados en otros campos, dirigidos por investigadores de talla internacional como Massagué (Nueva YorkBCN), Ispizúa (California-BCN), Guinovart, Bulbena, Baselga...
Retornando a los Estados Unidos y a
una de las webs dedicadas a estos temas: “Ya no es como antes”, afirma allí
Chuck Jackson, de 53 años, de Albany,
uno de los cinco millones de enfermos
de Alzheimer —perdón, Eisenhower—
que hay en EE UU. (Se calcula que en el
año 2050 habrá 16 millones de
enfermos en ese país; “Estamos
ante una epidemia”, dice John Morris, facultativo de la Washington
University de St. Louis). Quienes la
padecen, hablan abiertamente de
ella, como vienen haciendo los
pacientes de sida. Algunos ayuntamientos americanos incluso prestan a los enfermos sus salas de
plenos.
¿Se imaginan si aquí los enfermos pudieran reunirse en las sedes
de los distritos o en los centros cívicos de los barrios? Todavía sería
mejor, se estaría más cerca de casa. (Uno de los problemas de los
integrantes de la secta Eisenhower
es que se pierden, que no reconocen las calles). Yo recomendaría a
todo enfermo, de cualquier enfermedad que no fuera de aislamiento
obligatorio, y a todo aquel a quien
le convenga la conversación, que
se reuniera en un local del distrito,
con sus viejos amigos. No sería lo
mismo que en un hospital o en una
residencia, incluso en el CAP o centro de asistencia primaria.
El hecho es que, gracias a los
avances médicos, hoy sobrevivimos muchos más años de aquellos
para los que genéticamente estábamos programados. Y es probable
que muchos de los que ahora tenemos más de sesenta años de edad
experimentemos la dura realidad
de este “efecto colateral” del progreso médico. Hace unos meses, a
mí mismo, me han descubierto síntomas incipientes de Alzheimer.
Si cuando sea mayor me da por
perder la memoria, yo seré un enfermo de lujo. Haber sido alcalde
durante tantos años, y haber sido
además president de la Generalitat
de Catalunya durante unos cuantos años más, hace que todos me
reconozcan, que muchos ciudadanos se acerquen para saludarme.
Tengo una lista larguísima de ciudadanos que en la calle me paran,
me dan su nombre y me animan a
crear un partido político nuevo.
Me hablan a menudo y me recuerdan cosas que sucedieron, que nos
sucedieron. Especialmente en los
barrios de trabajadores, donde los
socialistas siempre ganamos. La
identidad se debe perder más difícilmente si todos te reconocen. Y
más aún, como es el caso, si las
paredes, las calles, los museos, incluso las playas y el puerto te dicen
algo de tu pasado, de lo que tú ayudaste
a hacer. Aunque a veces tengamos la
impresión que no pasábamos por allí,
por aquella calle concreta, desde hacía
muchos años, o que no habíamos vuelto a aquel restaurante desde hacía mucho tiempo.
Me dedicaré, pues, junto con el grupo del Hospital de Sant Pau, a combatir
a Eisenhower. Así Eisenhower, esta vez
el que fue presidente en carne y hueso
de Estados Unidos, pagará retrospectivamente por haber apoyado a Franco a
entrar en la ONU en el año 1955, salvando del aislamiento a un régimen fascista que no tenía horizontes después de
la Segunda Guerra Mundial.
Pasqual Maragall ha sido alcalde de Barcelona
y presidente de la Generalitat de Cataluña.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1535
Title
A name given to the resource
Contra ‘Eisenhower’
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Alzheimer
Salut
Model social
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-10-21
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1719/0000000930.pdf
225012f78bac16d213e3c5e6fe8545b4
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 01195M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 03/04/2008 - Hora: 22:25
DIVENDRES
4 D’ABRIL DEL 2008
Opinió
el Periódico 11
Reflexions del Català de l’Any
Deixeu-me donar les gràcies
Sóc feliç, tinc més amors dels que necessito, una família que no em mereixo i amics de debò
LEONARD BEARD
PASQUAL
Maragall
salvar-la. I vam decidir per gran majoria operar-la.
No vam poder veure com s’apagava lentament. Hauria estat probablement una mort tan dolça com el
seu somriure, que no puc oblidar.
Va morir al quiròfan i ens ho van
notificar. Punt.
¿Per què no deixem morir la
gent tranquil.lament?
JO NO TINC
gens de ganes
de morir-me. Penso donar encara
bastanta guerra. Però que no
m’allarguin la vida innecessàriament. M’ha agradat aquesta dona
desfigurada que ha decidit no conviure amb una malaltia que feia
d’ella una altra persona que no era
pas ella.
Entenc que la religió ha fet molt
per acompanyar els moribunds i les
seves famílies en el moment més
difícil de la vida, que és quan aquesta s’acaba. L’exemple del meu avi és
conegut. Però fins i tot ell deia: «Si
aquest món és tan bell, Senyor,
¿què més em podeu dar?». No volia
un altre cel que aquell cel clar de
Sant Gervasi. Si les coses d’aquest
món eren tan belles i Déu li havia
donat els ulls per a elles, ¿què més
podia voler?, protestava.
No convertim la mort en un pou
negre. No ho és. És el final de la vida. Que sigui digna, això és el que
compta. Que no la decideixi ningú
per nosaltres, com passa en les
guerres i els crims.
ull agrair molt sincerament, molt de debò, a
tants ciutadans i ciutadanes com m’heu acompanyat aquests dies plens de
premis i efusions, més deguts a
l’aflicció que produeix a molts la
meva malaltia, ho sé, que no pas a
grans mèrits passats, puix que
aquests ja m’han estat reconeguts
en altres moments. I ho vull fer afegint a les meves paraules de la nit
del Català de l’Any, tan bellament
organitzada, com sabeu, per aquest
diari i TV-3, que ens honoren últimament amb produccions de gran qualitat, les paraules que em vaig deixar
al pap i guardar a la butxaca per no
abusar de la paciència d’una nit que
s’estava fent molt llarga i massa
emotiva.
V
HE LLEGIT FA
poc a Londres, en ocasió d’un viatge que hem
fet amb la Diana convidats per l’arquitecte Richard Rogers per tal de
contribuir al llançament del projecte Londres 2012 (l’any olímpic a la
ciutat), que un famós –i, per tant,
ric– novel.lista anglès, de nom Pritchett, ha decidit donar una pila de
milions de lliures esterlines per a la
recerca de l’Alzheimer, tot constatant que la proporció entre els diners destinats a combatre aquesta
malaltia i els que es destinen a curar el càncer i les cardiopaties és de
l’ordre de 3 a 30, essent així que l’amenaça d’una epidèmia de la caiguda de la memòria és aterridora,
puix que la vida s’allarga i s’allargarà encara més.
ENS ACOSTEM
Diu Pritchett que altres malalties
donen lloc a morts més dignes. I
això em sembla important. No totes
les morts són iguals.
El meu avi va morir dient: «¡Quina mort tan dolça!» i potser «¡amunt, amunt!». Li ho preguntaré a
la meva cosina gran, Roser Maragall Garriga, que es recorda de tot,
el que em fa pensar que, si algun
factor hereditari m’ha estat adjudicat, deu ser més aviat per part de
mare. En efecte, la mamà tenia, ja
gran, certa dificultat a encertar el
No tinc gens de ganes
de morir-me, però que no
m’allarguin la vida
innecessàriament
L’amenaça d’una
epidèmia de la caiguda de
la memòria és aterridora,
perquè la vida s’allarga
nom dels fills: en va tenir vuit i de
vegades deia dos o tres noms d’una
tirada abans d’ensopegar amb el
que buscava. Això al meu pare no li
passava.
Doncs bé, la meva mare va morir
d’un atac al cor, una cardiopatia
evident i del tot previsible, lenta i
suau però definitiva. Només un dels
set germans que quedàvem vius,
una germana, va dir: «No l’opereu».
El metge havia dit que no hi havia
remei. El cor havia petat. Hi havia
una possibilitat sobre cent o mil de
a un
món més humà –us ho aviso–, en
què la mort no ha de ser una tragèdia ni la vida una imposició.
Però tornant a la prosa de la vida
de cada dia, sapigueu que sóc feliç,
que tinc més amors dels que necessito, una família que no em mereixo, perquè no sempre he estat ni estaré a l’alçada de la felicitat que
m’ha donat, i amics de debò, alguns de molt propers, i molts,
moltíssims, d’immerescuts.
Això és tot el que us volia dir:
mercès. H
Expresident de la Generalitat.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Deixeu-me donar les gràcies
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Alzheimer
Homenatges i distincions
Mitjans de comunicació
Catalunya
Model social
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Abstract
A summary of the resource.
Agraïment per la distinció Català de l'Any 2007.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-04-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1654/0000001198.pdf
cade57b3a6bea12de74112dc0da6fff7
PDF Text
Text
LA VANGUARDIA 27
T E N D E N C I A S
MARTES, 20 OCTUBRE 2009
Un nuevo proyecto de investigación biomédica
“La familia debe ayudar al paciente
aser tan autónomo como pueda”
Pasqual Maragall, impulsor de Barcelonaßeta
JOSEP CORBELLA
Barcelona
E
l proyecto Barcelonaßeta que impulsa
Pasqual Maragall
no se limitará a seguir las líneas de investigación actuales, sino que explorará ideas nuevas y arriesgadas. Una idea muy maragalliana.
¿Cree que a la investigación
del alzheimer le hace falta una
revolución conceptual, que
por el camino marcado no se
avanza lo suficiente?
Ya hace cien años que se conoce
el alzheimer, y como no hay mal
que cien años dure, ya toca que
llegue un gran avance. Si se fija,
las personas que tenemos alzheimer nos refugiamos mucho en
refranes, como no hay mal que
cien años dure. Podemos olvidar
dónde hemos dejado las llaves,
pero no olvidamos las poesías,
las canciones, los refranes… Esto
se nos queda en el hipocampo,
aquí en el cerebro subiendo a
mano izquierda.
¿Es cierto que Barcelonaßeta se propone favorecer los
descubrimientos accidentales
para generar ideas nuevas?
Es una idea en la que creemos
mucho, es lo que en inglés llaman serendipity. La mayoría de
grandes descubrimientos se han
hecho así, por chiripa. Se mira
una cosa y se descubre otra. Naturalmente, hace falta que el investigador que mire tenga talento para ver cuándo un resultado
inesperado es relevante.
¿Cómo lo harán para tener
resultados inesperados y relevantes al mismo tiempo?
Habrá mucha multidisciplinariedad. Cada especialidad tiende a
cerrarse. Pero si no hay contacto
no hay chispa. A veces de esta
chispa puede surgir la luz. Se tiene que propiciar un ambiente en
el que haya contactos.
Otro aspecto innovador de
Barcelonaßeta es que ha captado financiación de 18 empresas
y entidades privadas. ¿Le ha
costado mucho convencer al
sector privado de invertir en
investigación?
No hay mucha tradición en España de inversiones privadas en investigación. La situación es muy
distinta en Estados Unidos, donde hay una cultura calvinista y
gran parte de las inversiones en
investigación biomédica son privadas. La civilización católica
humor. Que se interese por los
demás. Y que se ejercite, tanto físicamente como mentalmente.
Yo, personalmente, juego a ping
pong, camino mucho, hago sudokus. Y psicológicamente me ha
ocurrido una cosa curiosa.
¿Qué le ha ocurrido?
Me he convertido en un enfermo de la captura de imágenes.
Capturo el momento con la cámara del móvil y puedo guardarlo. O enviarlo y compartirlo. Es
un entretenimiento fantástico.
ÀLEX GARCIA
Maragall, con las obras del edificio de Barcelonaßeta al fondo
no anima tanto la competencia y
la inversión privada en investigación. Por eso hay una fiscalidad
que apoya tanto la investigación
en Estados Unidos y no en España. Este trato fiscal tiene un origen cultural, religioso.
Por su experiencia personal,
¿qué consejos daría a una persona que se enfrenta a un diagnóstico de alzheimer?
Le diría que no deje de hacer cosas. Que disfrute. Que no lo convierta en una tragedia porque no
lo es, pero acaba siéndolo si uno
se empeña. Que se lo tome con
Pero no creo que tenga que ver
con el alzheimer. Esta afición
por los gadgets me viene de hace
mucho tiempo.
Y a los familiares de una persona con alzheimer, ¿qué consejos les daría?
Que no sean sobreprotectores,
que dejen un grado de libertad.
Sufren, le protegen en exceso y,
sin querer, le perjudican. La familia debe ayudar al paciente a
ser tan autónomo como pueda.c
LEA LA ENTREVISTA ÍNTEGRA
EN LA WEB
www.lavanguardia.es
Miquel Molina
El tamaño importa
L
a ascensión al Puigmal protagonizada el domingo
por Joan Puigcercós es genuino excursionismo
con mensaje: una gesta que entronca con los orígenes del nacionalismo más esencial, tan ligado al
descubrimiento del propio paisaje y a su elevación a la categoría de valor patriótico. Ascendiendo a lo más alto (en este
caso, del Ripollès), Puigcercós nos dice que no hay más límite que el que uno se imponga. Otra cosa es que alguien,
desde el independentismo rampante, pueda pensar que el
techo elegido por el líder de ERC es más bien modesto. Se
dice que las comparaciones son odiosas, pero aún pueden
serlo más si el objeto a comparar es la trayectoria políticoexcursionista de un rival del mismo espacio político, como
es Jordi Pujol. Si la cima elegida da la medida de las aspiraciones de cada dirigente, no hay duda de que el president
apuntaba más alto. Ascender los 3.404 metros del Aneto o
los 3.143 de la Pica d'Estats era una empresa más ambiciosa
que superar los 2.913 del amable Puigmal.
Cunde últimamente la sensación de que la política de los
80 y de los 90 la lideraron, aquí y en Europa, una generación de dirigentes con más peso específico que los actuales.
Pujol, que sin duda formaba parte de ese selecto grupo, tiene además la ventaja competitiva de haber sido un montañero vocacional y tenaz. Aún es, por todo ello, un rival difícil para el voluntarioso
Puigcercós, si es que, como parece, de lo que se
Puestos a ser épicos, trata
es de apelar a la épilos 2.913 metros del
ca para proclamar la ilusión de una Catalunya
Puigmal no parecen
más plena. Sobre todo
un objetivo ambicioso porque, cuando nos ponemos épicos, el tamaño
sí importa. Y las suaves
laderas herbosas del Puigmal no son reto equiparable al árido y extenuante pedregal que rodea el imponente Aneto.
Claro que, si de compararse se trata, Puigcercós siempre
podrá alegar que vuela más alto que José Montilla, quien
hace poco se estrenó en la materia dando un plácido paseo
por Aigüestortes. Frente al montañismo, senderismo. ¿Falta de ambición política? Más que aspirar a todo, de lo que se
trataría en este caso, diría el actual president, es de cumplir
con un precepto tan intrínsecamente ligado a la historia del
excursionismo catalán como es tocar de peus a terra.
De lo que no hay duda es de que, más arriba o más abajo,
nuestros líderes ayudan con su gesto a promocionar el saludable deporte del montañismo. Puestos a juzgar tradiciones, esta nos complace mucho más que aquella que consiste
en marchar de noche bajo el fuego de las antorchas, representada la semana pasada por ERC en el homenaje al president Companys. Un acto que, involuntariamente, evocó un
imaginario de supremacía racial y violencia que estaría mejor desterrado en la memoria. Para quien aun así guste de
marchar con antorchas, vaya ahí una sugerencia: apuntarse
a las falles de Sant Joan de Isil o de Durro, que combinan
festivamente la atracción por el fuego con ese montañismo
que practicamos cuando queremos sentirnos más libres.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Impulso de Barcelonaßeta. La familia debe ayudar al paciente a ser tan autónomo como pueda
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Corbella, Josep
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Alzheimer
BarcelonaBeta
Recerca i Desenvolupament
Família
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2009-10-20
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1647/0000000959.pdf
dc1d8d344d0d8eaca570e94bb7653187
PDF Text
Text
"L´alzheimer només es pot afrontar en companyia. Un sol no pot" - Catalu... Pàgina 1 de 5
www.dpromo.info
Comentar
Diumenge 07 de setembre de 2008
Contacti amb diaridegirona.cat | RSS
NOTÍCIES
HEMEROTECA »
Catalunya
PORTADA
ACTUALITAT
Girona
Comarques
Catalunya
ESPORTS
Espanya/Internacional
ECONOMIA
Ciència i Tecnologia
OPINIÓ
Successos
Fotos
diaridegirona.cat » Catalunya
"L´alzheimer només es pot afrontar en companyia.
Un sol no pot"
01:04
Maragall apareix juntament a la seva dona amb un
somriure, malgastant proximitat i cordialitat. Encén
un puret i declara que no li importa sortir fumant a
les fotos. L'assumpte de preocupar-se per el que és
políticament correcte no ha anat ni va amb ell.
Comenta que escriu articles en el Diari de Girona, i
en assenyalar-li que és del mateix grup editorial que
INFORMACIÓN, exclama encantat: "Doncs és el meu
diari preferit!". Després de demanar una ampolla
d'aigua, és la seva dona, atempta a cadascun dels seus gestos, qui l'insta a deixar la xerrada preliminar i
permetre'ns començar amb les preguntes.
Defineixi el seu moment actual.
Fantàstic. Estic en la millor terreta del món.
Com ocupa el seu temps, a dia d'avui?
De maneres molt diverses. Escrivint, llegint, encara que últimament llegeixo menys (porta a la mà una edició
de butxaca d'una comèdia de Shakespeare, Treballs de l'amor perdut, traduït al català per Josep Maria
Segarra, i em recomana la seva lectura) i gravant tres pel·lícules, documentals, en les que apareixo com a
actor o narrador. Una va sobre això de l'Eisenhower, vull dir l'alzheimer -i riu, irònic-; una altra sobre el Baix
Empordà, és una zona que conec bé, allà tenim una casa Diana i jo; i l'altra sobre Jaume I. M'han agafat a mi
com protagonista, com a interlocutor d'historiadors i de persones que tenen coneixement sobre Jaume I. Per
exemple, surt Rita Barberá, l'alcaldessa de València, perquè vam fer junts l'assumpte de l'Euroregió i fem un
recorregut sobre les sis ciutats més importants de la seva vida. No m'aturo!
Quina tasca desenvolupa la seva Fundació contra l'Alzheimer i quin paper desenvolupa vostè directament?
Soc el president però no faig res. La Diana és la vicepresidenta i ella ho fa tot, i l'altre que també s'ocupa de
tot és un metge, Jordi Camí. El que pretén la Fundació és recaptar diners per a investigació en la malaltia i
nous tractaments, per trobar nous enfocaments, noves aproximacions al tema. Els investigadors, en general,
són joves i els fons de la Fundació són per becar-los. A més, els fons no es perden.
La seva dona, Diana Garrigosa, que l'acompanya com la seva ombra, afegeix que "oferim a la gent que posa
diners la possibilitat de funcionar com accionistes de la Fundació, en una espècie d'empresa de capital de risc i
si hi ha retorn de l'invertit, poden recuperar-lo". No és l'Estat, ni la Generalitat qui subvenciona o dóna suport
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008090700_6_28... 08/09/2008
�"L´alzheimer només es pot afrontar en companyia. Un sol no pot" - Catalu... Pàgina 2 de 5
econòmic, figura que fan el que és seu però en realitat fan ben poc.
Què va ser el primer que va pensar quan li van comunicar que tenia alzheimer? Què va passar pel seu cap tan
lúcid i acostumat a la reflexió?
El primer que vaig pensar va ser ¡Quina putada!", posa-ho més fi, si vols. No m'en recordo molt, la veritat,
perquè en aquests moments estava molt ocupat amb la política.
Per quines fases ha passat des que li donen el diagnòstic fins que ho proclama i decideix crear una Fundació?
Ira, depressió, acceptació...?
Per totes. Això m'ha portat a tots costats. He estat a Nova York, a Boston i per descomptat a Barcelona fentme proves ¡M'han fet tota classe de barbaritats! Des d'extracció de líquid raquidi, en el nas, que no li ho
desitjo a ningú, fins a de líquid medul·lar. Ara estan evolucionant molt els tractaments de la malaltia i
detectar-la aviat millora les perspectives de la seva evolució. Han descobert noves maneres de diagnosticar
l'alzheimer i nous fàrmacs, cada vegada més eficaços.
Perquè va decidir declarar públicament la seva malaltia?
El revelar la informació va ser una mica a empentes i rodolons. Va haver un personatge que en un programa
de Manel Fuente1s va fer unes declaracions que no van agradar a segons qui. I un tipus va comentar, referintse a mi, que "aquest està malalt, física i mentalment". L'endemà jo havia d'anar a l'Hospital de Sant Pau, on
està la meva doctora i aprofitant l'ocasió vaig decidir fer una roda de premsa i comptar la situació. Perquè
amagar-ho? Al pobre noi que va fer el comentari el van fer fora. No hi havia per tant!
Com s'afronta una cosa tan dura?
Pasqual Maragall respon mirant a la seva dona amb una gran complicitat.
En companyia. Un tot sol no pot.
Vosté ha estat alcalde de la Barcelona Olímpica, president de la Generalitat i una figura clau en la transició i la
democràcia. Quan un polític de primera línia abandona el seu càrrec públic canvien les relacions amb el seu
entorn en l'esfera pública. En el seu cas, què ha canviat? com el tracten ara que ja no és president de la
Generalitat i a més té alzheimer?
"Divinament, la gent el vol molt",postil·la Diana.
Em tracten amb consideració, amb afecte, amb respecte...
El tracten bé per ser qui és o creu que a la majoria de malalts d'alzheimer se'ls dispensa la mateixa atenció i
respecte?
No, no els tracten igual a tots, més aviat els aparquen en residències o on sigui. Aquesta és una malaltia
inquietant, perquè, com ara s'està allargant la vida, el problema de la demència senil -per cert, que quin nom
més simpàtic- i d'aquest tipus de malalties es multiplica. Jo no tinc antecedents familiars, però la meva mare,
que va morir als 86 anys, al final tenia problemes de memòria. Com érem vuit germans, ens confonia el nom i
havia de recitar dos o tres abans per recordar-se del teu. És clar que a partir dels 80 es perden facultats
mentals, però si et toca abans...
Com manté les ganes de lluitar? com es combat l'oblit?
Viatjant, relacionant-te amb els amics, escrivint, donant xerrades, llegint...Mantenir la ment activa i el sentit de
l'humor és la millor medicina. Bé, jo crec que una part del meu bon ànim ve recolzat per la medicació. Em
donen antidepressius i em desinhibeixen, em deixen anar la llengua.
Davant la meva cara d'incredulitat, perquè Maragall sempre ha destacat pel seu humor i la seva sornegueria,
la seva dona apunta: "D'això res, Pasqual, tu sempre has estat igual!. Amb antidepressius i sense ells tu mai
t'has mossegat la llengua". Es dirigeix a mi i afegeix: "Mai ha perdut el seu sentit de l'humor. Ell és així".
Abans de patir alzheimer, estava sensibilitzat amb la malaltia?
No, no ho estava. No sabia res d'això. L'Alzheimer és un senyor que ho va inventar fa 100 anys; fins aleshores
i fins i tot força després, qui ho patia era un dement senil, un vellet al qual se li anava la cap, un boget. La
malaltia abans no tenia tractament i ara estan trobant-los nous i molt prometedors. S'ha avançat molt i se
segueix investigant.
En la seva situació actual, quin Maragall vol que quedi en la memòria col·lectiva?
M'agradaria que em recordessin a totes les meves facetes, però la gent recorda a l'alcalde dels Jocs Olímpics,
al president de l'Estatut i al de l'alzheimer. I això és el que va a quedar.
Què espera avui de la vida? què li interessa actualment?
Ho segueixo esperant tot. En contra del que es diu, la joventut no és la millor època, no és que sigui un
drama, però és una etapa difícil. La maduresa és el millor estat. Ja no t'equivoques tant, saps més de tot... Jo
no he perdut les il·lusions, ni les inquietuds ni l'optimisme. Per a què? Si el món va millorant i per primera
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008090700_6_28... 08/09/2008
�"L´alzheimer només es pot afrontar en companyia. Un sol no pot" - Catalu... Pàgina 3 de 5
vegada està començant a veure's la llum en les tenebres. La majoria dels elements per anar solucionant els
grans problemes estan sobre la taula. Potser, el que estigui pitjor sigui el de la immigració forçada, però ara
mateix els xinesos estan invertint molt a Àfrica i el dia que els països rics decideixin invertir en els pobres, i no
per explotar les seves riqueses naturals, les coses canviaran. Els russos ja s'han fet rics, tenen diners, petroli i
ambició, i entraran en el paquet del G-7, o el G-9, i quan aquest funcioni de veritat i seriosament tindrem un
govern mundial, perquè l'assumpte de Nacions Unides és un guirigall, jo he estat allà i sé de què parlo. Putin
ha encarregat a l'arquitecte Norman Foster i a Elena Ochoa, que per cert, també està en temes d'alzheimer,
que muntin a Sibèria una instal·lació en la qual treballarà una elit de joves d'alt coeficient intel·lectual per
investigar en temes punters. No és que estigui d'acord amb el plantejament, però és un pas per generar la
seva pròpia aristocràcia, en el bon sentit, cultural.
La figura de Maragall mai ha deixat indiferent. Té admiradors i detractors. És alguna cosa natural en vostè o
ho cultiva?
Sóc com sóc. I qui són els meus detractors? Els vaig tenir en el poble del meu avi, a Monòver, i ara l'alcalde
m'ha invitat per fer-me ciutadà d'adopció. Quan acabem l'entrevista anem allà, perquè tenim un acte en el
qual lliuraré documentació i escrits de la meva família materna, que tenia molta relació amb Azorín. Sí que he
tingut un parell de judicis. A un que va dir que jo era un borratxo i un jugador el van condemnar. Fa uns
mesos, va haver un altre que va dir alguna cosa semblant i, en contra de l'opinió del meu advocat, que ja
havia pactat una compensació de milers d'euros per a la Fundació, em vaig emperrar a anar al judici perquè
vaig voler parlar amb el tipus. Ho vaig buscar a l'acabar i li vaig preguntar en què basava les seves acusacions
i em va dir que a ell li havien dit... en fi, que al final va resultar que havia estat una intriga política per atacarme.
Què le hagués agradat poder fer que no ha fet?
"Tocar el piano", salta la seva dona, abans de donar-li temps a contestar.
No, el piano el toca molt bé Narcís Serra. Toca de cine. Quan era vicepresident del Govern el pobre es va
comprar un i el van posar a parir, acusant-lo d'haver-ho fet amb diners públics. Ja veus!
Pensa escriure i publicar les seves memòries?
Estic fent-ho. He estat diversos mesos gravant i hi ha persones que han posat mà per transcriure i ha sortit un
totxo, aquest que veus -i em mostra un manuscrit de bon tamay que ara estic corregint. Jo crec que sortirà
per a abril, per a Sant Jordi, coincidint amb el dia del llibre, però em diuen que potser és abans, a finals
d'aquesta tardor. Tant de bo!
No rendir-se, és el primer pas per triomfar?
Evident.
Per concloure, citi'm una màxima per viure.
Ser feliç. Passar-s'ho bé
COMPARTIR
ENVIAR PÀGINA »
IMPRIMIR PÀGINA »
AUGMENTAR TEXT »
REDUIR TEXT »
Què és això?
11 comentaris
Comentari enviat el dia 07-09-2008 a les 15:56:38
Avi rondinaire...no havies plegat ja? què vols apareixer un altre cop. I no fer res a part de embolicar-nos amb
«referèndums»? Quin invent el teu, aquest del Tricolor!! Tindrem les conseqüències per temps. Això es
l'empremta de l'esquerra demagoga.
Autor: Lavacaescega
Comentari enviat el dia 07-09-2008 a les 15:43:23
Força Pasqual.
Autor: Magda
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008090700_6_28... 08/09/2008
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L'alzheimer només es pot afrontar en companyia. Un sol no pot
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de Girona
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Alzheimer
Família
Biografies
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-09-07
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/566/llibre_Vinent.JPG
9a2ada48d3d6e20293da915bcbb65a55
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Maragall vs. Alzheimer: una crònica
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Alzheimer
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Vinent i Besalduch, Àngela
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Cromosoma
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2010
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Abstract
A summary of the resource.
El progrés és lent, lentíssim, en la millora dels instruments pel tractament de la malaltia que porta el nom de qui el va identificar fa uns anys: el Dr. Aloise Alzheimer. Hem anat i tornat de la lluna però encara hem de tancar en residències, a manca d'altres espais, als malalts que hauriem de tenir dormint a casa i passant, la resta del temps, en un centre de dia del barri. L'activitat, els esports, els espectacles, … són certament els millors aliats. La curosa crònica que ha escrit l'Àngela Vinent reflecteix aquesta manera de veure les coses, crec.
Pròleg de Pasqual Maragall que apareix manuscrit en el llibre.
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1648/0000000954.pdf
261f237507e2ca4168758291f0909c81
PDF Text
Text
Quotidiano fondato da Antonio Gramsci il 12 febbraio 1924
Anno 85 n. 252 - venerdì 12 settembre 2008 - Euro 1,00
«Ai miei tempi se uno voleva essere
iniziato al sesso e non trovava signorine
disponibili, doveva rivolgersi a chi per
mestiere faceva quella attività. Oggi i
www.unita.it
ragazzi non hanno più questa esigenza, noi ragazzini dovevamo arrangiarci
in quanto le ragazzine sono più
andando con le prostitute. I ragazzi
intraprendenti dei maschi. In passato
oggi non hanno più questa necessità»
Filippo Berselli, An, presidente Commissione
non era così, le ragazze non la davano e
Giustizia del Senato, ApCom 10 settembre
Caos e ricatti, l’agonia di Alitalia
Il colloquio
Pasqual Maragall
LA BATTAGLIA
MEMORIA
Stallo nella trattativa notturna tra ultimatum e proteste. Sacconi: firma ora o mai più DELLA
C
C
Cortei e scioperi, a Fiumicino cancellati decine di voli. Il Pd: un enorme pasticcio
LAUDIA
■ Ultime ore di drammatica
trattativa per Alitalia. La notte
che il ministro Sacconi definisce
decisiva - «o si firma ora o mai
più» - inizia con un muro contro muro tra governo, Compagnia aerea italiana e sindacati.
Le posizioni appaiono lontanissime e i «tavoli tecnici» vengono sospesi. Tutte le organizzazioni degli assistenti di volo definiscono irricevibile la proposta della Cai. Che però insiste: «L’unica base di partenza resta la nostra piattaforma contrattuale».
Al tavolo anche il sottosegretario alla presidenza del Consiglio
Gianni Letta, il commissario
straordinario Fantozzi e l’amministratore di Intesa SanPaolo,
Passera.
Ultimatum e ricatti hanno scan-
dito la lunga giornata di trattativa assieme ai cortei e alle proteste dei lavoratori. Già dalla mattina si erano formati presidi davanti al ministero del Lavoro,
con fischi e contestazioni all'arrivo del leader della Cisl, Raffaele
Bonanni. Da Napoli sono arrivati i «duri» dell’Atitech con bandiere e striscioni, creando problemi al traffico nel cuore di Roma. A Fiumicino il personale di
terra si è riunito in assemblea
per tutto il giorno, con conseguenti disagi per i passeggeri:
più di trenta i voli Alitalia cancellati. Poi l’ennesimo ultimatum
del governo: «O si chiude subito
o c’è il fallimento».
Rossi, Di Giovanni,
Salvatori, Ugolini
alle pagine 2 e 3
FEDERALISMO FISCALE
L’INTERVISTA
CONSIGLIO DEI MINISTRI
MARTA VINCENZI
SÌ DEL GOVERNO
IL SUD PAGHERÀ
PIÙ TASSE
«NOI SINDACI
NEL PD
COME MONADI»
Fantozzi e Di Giovanni a pag. 4
Carugati a pagina 9
UCCHIARATO
appuntamento è nel suo
L’
studio di ex presidente della Generalitat (Governo della
Manifestazione dei lavoratori dell’Alitalia davanti al ministero del Lavoro
Foto Ansa
Regione autonoma), un appartamento spazioso e luminoso al
quarto piano di un palazzo modernista. Il terrazzo offre una
spettacolare vista sull’incrocio
tra le due strade più importanti
di Barcellona, la Diagonal e il Paseo de Gracia. A destra la Pedrera, la Rambla e il mare; a sinistra
il Tibidabo, le ville dei quartieri
alti, gli uffici in cui nuovi e vecchi barcellonesi lavorano per
combattere l’incubo della crisi
economica che si avvicina. Maragall, classe 1941, il sindaco socialista delle Olimpiadi del
1992, il più longevo (15 anni alla guida della città di Gaudí), il
più fantasioso, il più amato e il
più temuto, chiama al telefono
la sua assistente, Norma, poco
prima dell’ora fissata: «Vi aspetto in strada, scusatemi, oggi ho
voglia di stare all’aria aperta».
segue a pagina 13
Staino
Sicilia, operai costretti a pagare il pizzo L S L
Commissione Ue
A INISTRA
I sindacati: in alcune aziende gli imprenditori fanno la «cresta sui salari» CERCA EADER
PAOLO SOLDINI
Pd
IL FEDERALISMO
DEI VALORI
GIUSEPPE A. VELTRI
a nascita di un partito è
sempre un evento traumatico, la nascita di un grande partito nazionale è caratterizzata da un delicato equilibrio tra un «core» di valori ed
una capacità di adesione ad
un territorio vasto e variegato nei suoi interessi e bisogni.
segue a pagina 26
L
■ Un fenomeno molto diffu-
IL CASO
so nelle piccole imprese della Sicilia: il dazio richiesto dalle cosche agli imprenditori viene
«socializzato» con i dipendenti.
Anzi, per la precisione, a volte
pagano soltanto loro.
Ma ribellarsi è difficile. Nell’Isola il lavoro scarseggia e gli operai sopportano e sono costretti
a inghiottire amaro pur di non
perdere un salario da fame. I sindacati di Caltanissetta la chiamano «la cresta sullo stipendio». Parla Giuseppe Nicosia,
sindaco di Vittoria: «Qui tagliamo le tasse a chi denuncia i
clan».
Andriolo a pagina 8
Postfascisti e secessionisti
Gli «allergici» alla Costituzione
■ di Marcella Ciarnelli
La Costituzione è rigida. Ma per
alcuni sembra sia anche indigesta proprio per questa sua caratteristica. Ecco, allora, che il giorno
dopo le parole del presidente della Repubblica «sulla questione
aperta» che è la piena identificazione che ci dovrebbe essere da
parte di tutti nei principi e nei valori della Carta, da Forza Italia ar-
riva l’attacco al sistema di elezione del presidente della Repubblica, dettato dalla Costituzione e seguendo il quale al Quirinale è stato eletto anche Giorgio Napolitano. Per il coordinatore azzurro,
Denis Verdini, è «anomalo» il sistema di elezione del Capo dello
Stato che andrebbe «corretto».
segue a pagina 5
ove mesi. Un autunno già
N
quasi iniziato, un inverno,
una primavera: alle elezioni europee di inizio giugno la sinistra rischia di veder congelata
per chissà quanto tempo dentro i rapporti istituzionali dell’Unione la deriva a destra che
va manifestandosi in quasi tutti
i Paesi del continente. Il pericolo incombe non solo sulla sinistra, ma anche su quelle parti
del centro democratico e liberale che non condividono i sussulti di nazionalismo, di strisciante xenofobia, di egoismo sociale e regionale, le terapie economiche lacrime e sangue.
segue a pagina 12
DONAZIONI, QUELLO STRANO BLACK-OUT DI 24 ORE
CARLO MONETA
accaduto un giorno all’inizio di settembre. Per la priÈ
ma volta, in Italia, un’intera
giornata è trascorsa senza che si
verificasse alcuna donazione di
organi. Considerate bene le date: i medici trapiantologi ritengono che il fatto, inedito e grave, sia correlato alle polemiche
accese dalla pubblicazione su
L’Osservatore Romano, il 2 settembre scorso, di un fondo in
cui si metteva in discussione il
principio della morte cerebrale.
L’articolo firmato da Lucetta
Scaraffia, esponente del Comitato nazionale di bioetica, è stato poi sconfessato dalle autorità
vaticane, ma intanto L’Osservatore lo aveva pubblicato.
segue a pagina 10
l’Unità + € 8,50 libro “Il mestiere di vivere”: tot. € 9,50;
FRONTE DEL VIDEO
MARIA NOVELLA OPPO
Il buco nero della tv
IN OCCASIONE della rievocazione dell’11 settembre abbiamo rivisto in tv il buco orrendo lasciato dalle Torri Gemelle. E abbiamo
scoperto che decine di inchieste sono in corso sugli affari più o meno sporchi di una ricostruzione mai fatta. Possiamo capirlo: tutto il
mondo è paese ed è paese anche New York. Invece, quello che
non riusciamo a capire è il buco nero dell’esperimento Cern. In tv
tante parole, ma nessuna abbastanza chiara. Il lessico scientifico
non è contenibile nei tempi e negli spazi televisivi e l’infinito non è
uno spot. Come quello del ministro Calderoli, che ha detto l’esatto
contrario di quel che vuole fare e cioè costruire un Paese per i ricchi e uno per i poveri. Che è un tipo doppio si capisce anche dagli
incredibili pantaloni arancione che portava nelle riprese esterne,
mentre al tavolo della conferenza stampa mostrava solo la giacca
scura d’ordinanza. Allo stesso tavolo si è vista poi la ministra Carfagna, bella in tenuta da educanda, adatta per perseguitare le prostitute, ma ovviamente solo quelle di strada che sono le più povere.
Arretrati € 2,00 Spediz. in abbon. post. 45% - Art. 2 comma 20/b legge 662/96 - Filiale di Roma
�13
venerdì 12 settembre 2008
«Ho sostenuto Zapatero
ha vinto la candidatura
grazie ai maragallisti
ma poi mi ha fatto fuori»
IL COLLOQUIO
SINDACO DI BARCELLONA tra il 1982 e il 1997 e
presidente della regione autonoma catalana tra il 2003
e il 2006, parla con «l’Unità» di valore della memoria.
Nel suo caso è un valore speciale: Pasqual Maragall è
malato di Alzheimer. È questa una delle pochissime
interviste che ha rilasciato nell’ultimo anno
■ di Claudia Cucchiarato / Segue dalla prima
S
eduto su una panchina, assorto
nella lettura di un manoscritto
pesante, prende appunti e corregge. “È la mia biografia. L’ho registrata su decine di nastri negli ultimi mesi e questo è il risultato:
più di 300 pagine”. Il libro uscirà
in Spagna a novembre: è la vita
di Pasqual Maragall, la storia della Barcellona moderna e della Regione autonoma che ha governato per tre anni prima che Zapatero lo deponesse nel 2006 a favore dell’attuale presidente, José
Montilla. “Ci sono molti errori,
purtroppo”, si scusa. Deve verificare ogni parola, ogni dato. “Ci
sono lacune che riempio piano
piano, rileggere e cercare di ricordare mi aiuta, i medici dicono
che scrivere è terapeutico”.
I medici gli hanno diagnosticato
l’Alzheimer poco più di un anno
fa. Non gli è mai stato nascosto
nulla: la perdita della memoria
per un uomo che incarna la memoria di una comunità è un lutto di tutti. Ha commosso amici e
avversari politici quando ad ottobre del 2007 ha dichiarato in
pubblico:
soffro
di
“Eisenhower”. L’ha detto così, citando il presidente americano
che aiutò Franco ad entrare nell’ONU, per ripicca, con quella
sua autoironia pungente e saggia. “Sono stato obbligato a rendere pubblica la mia malattia perché un collega, il delegato del governo catalano a Madrid, aveva
commentato alcune mie dichiarazioni dicendo che stavo male
psicologicamente e fisicamente”. Raimon Martínez Fraile fu
destituito dall’incarico in seguito a quella vicenda. Oggi Maragall non ricorda il suo nome.
Ha creato una fondazione che
raccoglie fondi per la ricerca sul-
Maragall, la malattia
la memoria e la politica
la sua malattia, ha inaugurato
un blog su internet. Parla un italiano perfetto, si ferma spesso a
cercare la data, il nome, la parola
che gli sfugge. La moglie, Diana
Garrigosa, la compagna di una
vita, lo scorta ovunque, “lei era
la mia memoria anche prima della malattia”, sorride Maragall.
Continua a scrivere, accetta pochissimi inviti,
Tra le sue battaglie più tenaci c’è
la formazione di un partito democratico catalano che unisca
centro e sinistra, indipendentisti
e federalisti sul modello americano e sulla scia dell’esempio italiano. “Io ero presente alla fondazione del Partito Democratico
italiano. Sono convinto che questo tipo di partiti dovrebbero essere presenti in tutti i sistemi politici”. Maragall si rifiuta di pensare che Silvio Berlusconi abbia vinto le elezioni per meriti propri:
“sono sbalordito perché credo
che la sinistra italiana abbia delle
persone brillanti, una classe poli-
«Il partito socialista
spagnolo come quello
catalano lavora
ancora su un modello
troppo rigido»
tica capace e di grande qualità. Il
Partito Democratico è l’unico futuro possibile per un centro-sinistra ragionevole. In Europa siamo abituati a partiti di matrice religiosa, i democristiani, socialisti,
repubblicani, comunisti... sono
il risultato della laicizzazione della religione, di una fede in sostanza. In America i partiti sono
“options”, non sono credenze
bensì posizioni in merito a determinate questioni, è questo il futuro, credo che in Europa dovremmo rendercene conto al
più presto perché altrimenti la
«Il partito democratico
è l’unico futuro possibile
per un centro-sinistra
ragionevole»
La scheda
L’11 settembre
della Catalogna
Pasqual Maragall
sindaco di
Barcellona durante
le Olimpiadi del
1992
politica non avrà più senso”.
Un’altro elemento che Maragall
non smette di elogiare sono le
primarie: “Non è la cupola del
partito che deve decidere i candidati. Il Pd italiano l’ha fatto, è stato un parto difficile, per ora non
ha dato i frutti che ci si aspettava,
ma non è detto che non sia servito”. “Il Partito Socialista spagnolo lavora ancora su un modello
troppo rigido, verticale. C’è bisogno di una struttura più flessibile
e ampia, meno religiosa, appunto”. È vero comunque che Zapatero è stato coraggioso: “sì, ha separato la politica dalla religione,
si è opposto alla Chiesa e l’ha fatto perché lui era un federalista come me, Io ho appoggiato la sua
candidatura nel 2002 contro
quella favorita di José Bono, proprio perché avevamo una visione politica simile. Lui era un perfetto sconosciuto nel partito, è
venuto a Barcellona e ci siamo capiti subito. I nove voti grazie ai
quali ha vinto la candidatura era-
no quelli dei “maragallisti”. È curioso, io l’ho appoggiato e sostenuto, poi è stato proprio lui a farmi fuori”.
E’ una personalità fortissima e indipendente. Da un anno non è
più iscritto al partito socialista,
ha restituito la tessera. Era tra i
fondatori del PSOE, E’ stato per
la vicenda dello Statuto autonomista. “Zapatero doveva ricambiare l’appoggio dei socialisti catalani alla sua candidatura”, spiega Maragall, “allo stesso tempo
era cosciente del fatto che si stava accollando una responsabilità difficile. A Madrid non puoi essere catalanista, ti fanno fuori,
perciò lui è stato abile, ha stretto
patti anche con altri, con il partito Convergencia i Uniò, il mio
avversario diretto. In cambio del
loro voto favorevole sullo statuto che avevo scritto io ha promesso la mia uscita di scena”. Un tradimento in piena regola ma lui
non serba rancore, dice.
“L’importante è continuare ad
immaginare il futuro”, insiste. Albert Einstein diceva che l’immaginazione è più importante del
sapere. “Bisogna essere coraggiosi, aprire cassetti che altri non
hanno saputo aprire, viaggiare
con la fantasia e sognare, sbagliare se necessario, perché solo così
possiamo costruire un mondo
migliore”. Lui, a Barcellona, è stato il sindaco del sogno. Ccosa sogna Maragall in questo momento? “Il mio sogno sono i miei nipoti. In politica: la vittoria di
Obama. Vorrei andare a festeggiare con lui e dirgli alcune cose
prima di dimenticarle”.
Si parla molto di memoria in Spagna. La settimana scorsa il giudice Garzón ha annunciato un processo per il recupero della dignità delle persone morte durante la
guerra civile e la dittatura. Migliaia di cittadini scavano in cerca
delle fosse comuni in cui giaciono altrettante migliaia di cadaveri. “È necessario recuperare i corpi per chiudere la ferita, seppelli-
re i propri morti per concludere
un’epoca di transizione lunga e
ricca di menzogne. Tuttavia,
non sono favorevole alle celebrazioni, credo che sia molto più importante recuperare la memoria
di chi ha vissuto quegli anni, fare
reportage che spieghino ciò che
è successo, insegnarlo nelle scuole. Non credo che sia necessaria
una “legge della memoria”: quello che dobbiamo fare è raccontare ai nostri nipoti quel che abbiamo vissuto perché non si ripeta e
ridare dignità a un passato di cui
non si è potuto parlare fino a pochi anni fa”.
Mentre parla viene interrotto costantemente dai passanti che lo
ringraziano. Lui dà la mano a tutti: “vede? Io sono un malato di
lusso, come posso dimenticare
chi sono e quel che ho fatto se
non smettono di ricordarmelo?”. In pochi minuti si forma
una fila di persone. Prima di ritornare alla correzione delle sue memorie accetta un’ultima doman-
Ieri in Catalogna era il
giorno della Memoria. La
«Diada de Catalunya» è una
Festa Nazionale unica al
mondo perché ricorda la più
grande sconfitta del popolo
catalano e il sacrificio di chi
l’11 settembre del 1714 morì
durante la caduta di Barcellona
sotto l’assedio delle truppe
borboniche, vicenda che ha
messo fine all’indipendenza
catalana. È stato proprio
Maragall il presidente che ha
recuperato la celebrazione: dal
2003 è stato reintrodotto l’atto
ufficiale della «Diada» nella
sede del Governo della
Generalitat, nel parco della
Cittadella, luogo in cui si
consumò la sconfitta.
«Bene le primarie
Non è la cupola
del partito
che deve decidere
i candidati»
da: quale sia il ricordo che in lui è
vivo in lui con più forza. “Tutti
mi dicono che a questa domanda devo rispondere: l’approvazione dello statuto. È vero, lo ricordo perché mi ha cambiato la vita
ma non lo ricordo con gioia. Il
momento più bello è stato il giorno in cui Barcellona è stata nominata sede delle Olimpiadi. Per
mesi ho vissuto nelle case dei cittadini per sapere quali erano i
problemi di ogni quartiere, per
costruire una città migliore.
Quello sarà l’ultimo ricordo a
sparire, ne sono sicuro”.
Linea dura su terroristi e pedofili, Zapatero riforma il codice penale
Creato un registro per chi compie abusi sessuali sui bambini. Prevista la castrazione chimica volontaria per reati sessuali
■ di Toni Fontana
La svolta era nell’aria da gennaio, da quando a Siviglia venne
trovato il corpo della piccola Mari Luz, 5 anni, assassinata da un
pedofilo e da quando, il 7 marzo, 24 ore prima delle elezioni,
venne ucciso dall’Eta un ex consigliere socialista, Isaias Carrasco. Da queste due date la Spagna si interroga, litiga e discute
sul da farsi. Mercoledì, a poche
ore dal patto tra Psoe e Pp per il
rinnovo della presenze nel Consiglio generale del potere giudiziario, il «Csm», due ministri del
governo Zapatero, il titolare della Giustizia Bermejo e quello dell’Interno Rubalcaba, hanno fatto conoscere i tratti salienti di
una riforma del codice penale tale da sconvolgere alcuni capisaldi del diritto in Spagna. Le pene
contro terroristi, pedofili e violentatori verranno inasprite. La
novità più rilevante delle modifiche che saranno discusse alle
Corte «entro l’autunno» appare
l’estensione fino a 20 anni della
libertà vigilata per terroristi e
«delincuentes sexuales» che, a
detta delle autorità carcerarie,
non appaiono «ravveduti» do-
po aver espiato la pena. Per
quanto riguarda la lotta alla pedofilia gli spagnoli intendono
creare «immediatamente» (lo
ha detto ieri Rubalcaba) un «registro de pederastas», sezione
dell’archivio penale, che permette di identificare «immediatamente» l’autore di un abuso
contro minori. Si parla (ma su
questo i due ministri sono rimasti sul vago) dell’introduzione
della castrazione chimica per i
pedofili. I ministri senza dilungarsi sul tema hanno specificato
che gli accusati di abusi dovranno accettare volontariamente
l’intervento. I ministri hanno
parlato di «collaborazione indispensabile» dell’imputato.
Altre innovazioni, non di poco
conto, si annunciano per l’autunno. Val la pena di elencarle
anche perchè in molti casi ricordano le discussioni in corso in
Italia. Coloro che trasportano
minori sui «cayucos» (le barche
che portano immigrati in territorio spagnolo) potranno essere
condannati a 12 anni di carcere.
Zapatero ha personalmente promesso inasprimenti di pene per
gli autori di aggressioni sessuali,
abusi e per coloro che favoriscono la prostituzione e le violenze
su minori. I due ministri di fronte al vespaio sollevato dal loro
annuncio, hanno precisato che
l’allungamento dei tempi per la
libertà vigilata non sarà «retroattivo». La vigilanza si allungherà
se i magistrati nutriranno «dubbi ragionevoli» sul fatto che il
carcere abbia «rieducato» i condannati. L’inasprimento riguarda in questo caso prevalentemente, ma non solo, i terroristi
dell’Eta detenuti, Rubalcaba,
considerato il nemico numero
uno dell’Eta per la sua fermezza
contro il terrorismo, ha detto
che chi uccide verrà condannato a 40 anni di prigione e, eventualmente, a 20 anni di libertà
vigilata. Alcuni delitti, in primis
quelli compiuti dai terroristi,
non cadranno mai in prescrizione. Attualmente vengono prescritti dopo 20 anni. Per i condannati in libertà vigilata, ma
tra «le possibilità», si pensa anche ai braccialetti elettronici. I
condannati per terrorismo, una
volta scarcerati, non potranno
trovare alloggio nelle vicinanze
delle abitazioni dei parenti di
persone uccise dalle bande criminali ed estremiste. Clamorosi
casi di cronaca hanno imposto
un intervento di questo tipo.
L’impalcatura complessiva della riforma farà certo discutere anche perché, per la prima volta
da 5 anni, Popolari e socialisti si
sono appunto messi d’accordo
per eleggere il nuovo «Csm» spagnolo. Prima di andarsene però
gli attuali giudici hanno fatto
uno «sgarbo» a Zapatero. Due alti magistrati in quota Pp (destra)
e un indipendente hanno giudicato «grave», in sede disciplinare, il comportamento del Pm di
Siviglia Rafael Tirado. Questo
giudice lasciò in libertà Santiago
del Valle, presunto assassino della piccola Mari Luz che avrebbe
invece dovuto soggiornare nelle
carceri spagnole per aver abusato della figlia. Gli alti magistrati
conservatori lo hanno multato
per 1500 euro mentre quelli progressisti volevano espellerlo. Zapatero si è schierato con i secondi e ha detto ieri di non condividere la decisione del «Csm» e di
aver deciso di incontrare il padre della piccola assassinata, diventato in Spagna, l’alfiere della
lotta contro la pedofilia.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Maragall, la malattia la memoria e la politica
Source
A related resource from which the described resource is derived
L'Unità
Language
A language of the resource
Italià
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Cucchiarato, Claudia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Alzheimer
Política
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-09-12
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes