1
10
3
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1399/19940817d_00636.pdf
9d6da876c1f2c17296b8071511b54c7e
PDF Text
Text
PARAULES DE L'ALCALDE A L'ACTE DE CLAUSURA DE LA FESTA DE L'ARBRE
FRUITER
Dimecres, 17.08.94. AJUNTAMENT DE MOIà
17:00h.
AMICS 1 AMIGUES DE MOIà, TOTS ELS PRESENTS,
PERMETEU-ME, EN PRIMER LLOC, QUE US AGRAEIXI LA VOSTRA ACOLLIDA I
PERMETEU-ME, TAMBÉ, QUE AGRAEIXI ESPECIALMENT A L'ALCALDE JOSEP
MONTRàS LA SEVA INVITACIó A P
TICIPAR EN AQUESTA FESTA TAN
ENTRANYABLE.
ESTIC CONTENT D'HAVER ESTAT CONVIDAT EN AQUESTA FESTA DE L'ARBRE
FRUITER JA QUE
ÉS
UNA DE LES CELEBRACIONS CULTURALS POPULARS MÉS
ARRELADES I HA COMPTAT, AL LLARG DE LA SEVA HISTÓRIA, AMB LA
PRESèNCIA DE SIGNIFICATIVES PERSONALITATS DEL MóN CULTURAL I
POLÍTIC. EM PLAU, DONCS, QUE M'HAGUEU CONVIDAT A CELEBRAR amb
VOSALTRES AQUESTA NORANTENA EDICIó.
MOIà RECUPERA AVUI L'ESTATUA QEL MONUMENT A RAFAEL CASANOVA,
MOIANèS DE TOTS PROU CONEGUT, 1QUE VA RESISTIR EL SETGE DE LES
TROPES DE FELIP V ESSENT EL D ER CONSELLER EN CAP DEL CONSELL
DE CENT DE BARCELONA.
SI BÉ AQUEST PERSONATGE CABDAL DE LA HISTòRIA DE CATALUNYA
ÉS
EL
SÍMBOL MÉS SIGNIFICATIU DE LA REtACIó ENTRE MOIà 1 BARCELONA, CAL
QUE NO OBLIDEM QUE ELS LLIGAMS ENTRE LA VILA DE MOIà I BARCELONA
ES REMUNTEN A L'EDAT MITJANA.
�ALESHORES, ELS MUNICIPIS PODIEN ESDEVENIR JURIDICAMENT CARRER DE
BARCELONA, COSA QUE SIGNIFICAVA QUE EL MUNICIPI i ELS SEUS
HABITANTS DEIXAVEN D'ESTAR SOTMESOS AL PODER FEUDAL.
LA INSTITUCIó QUE GOVERNAVA BARCELONA, EL CONSELL DE CENT, TENIA
L'AVANTATGE DE SER UN GOVERN . QUE4NO HAVIA DE FER GUERRES SINó QUE
NOMÉS HAVIA DE DEFENSAR EL QUE ERA EL SEU àMBIT DE JURISDICCIó
QUE COMPRENIA, NO NOMÉS LA CIUTAT DE BARCELONA, SINó TAMBÉ TOTS
AQUELLS MUNICIPIS QUE ESTAVEN SOTA LA SEVA PROTECCIÓ. PROP DE
SETANTA POBLES I VILES DE CATALUNYA PAGAVEN UNA CONTRIBUCIÓ AL
CONSELL DE CENT PER A SER DEFENSADES.
PER BARCELONA AQUESTA ERA UNA DE LES CLàUSULES DEL CARRERATGE:
QUAN UNA VILA ERA CARRER DE BARCELONA VOLIA DIR QUE ELS SEUS
CIUTADANS S'ACOLLIEN A LA JURISDICCIÓ DEL CONSELL DE CENT.
CONVERTIR—SE EN CARRER DE BARCELONA ERA, DONCS, UNA GARANTIA MÉS
PLENA DE LA LLIBERTAT DELS MUNICIPIS I DELS SEUS CIUTADANS.
LA VILA DE MOIà VA SER UNA D'AQUESTES VILES QUE FORMà PART DEL
CONSELL DE CENT. AIXI FOU QUE ELS MOIANESOS VAN ADQUIRIR EL DRET
DE SER DEFENSATS PELS CONSELLERS DE LA CIUTAT DE BARCELONA EN LES
SEVES VIDES I EN LES SEVES HISENDES.
ÉS SIGNIFICATIU QUE AVUI APROFITI EM LA CELEBRACIÓ DE LA FESTA DE
L'ARBRE FRUITER PER COMMEMORAR
IaA
FIGURA D'AQUEST FILL DE MOIà,
RAFAEL DE CASANOVA, QUE SIMBOLITZA LA DEFENSA DELS DRETS DE
BARCELONA I DE TOT CATALUNYA.
�I PODRIEM FER AQUI ESMENT A UN ALTRE CIUTADà EXEMPLAR DE MOIà,
ENRIC PRAT DE LA RIBA, QUE
VA
DEIXAR TAMBé L'EMPREMTA D'UNA
PROJECCIÓ A TOT CATALUNYA DES DE BARCELONA.
SOTA EL LEMA DEL CANT A LA NATURA, AQUESTA FESTA IMPULSA L'ACTIVITAT CULTURAL
I
ARTÍSTICA TAN PRÒPIA D'AQUESTA VILA AIXI
L'ESPERIT DE CIUTADANIA QUE, AMB UNA GRAN VOLUNTAT
ENTUSIASME,
ANY
I
COM
AMB UN GRAN
RERA ANY, L'AJUNTAMENT S'ENCARREGA DE PROMOURE.
DE FET, EL LEMA D'AQUESTA FESTA ENS REMET ALS NOUCENTISTES QUE
VAN CONCEBRE AQUESTA FESTA COM
UNS
JOCS FLORALS EN QUè, A TRAVÉS
DE LA LITERATURA, S'EXALTAVA LA NATURA. AIXò HA FET QUE MOIà
TINGUI UNA PROJECCIÓ CULTURAL REFLECTIDA TAMBÉ EN LES DIVERSES
FIGURES DEL
MÓN
CULTURAL NASCUDES D'AQUESTA VILA (EL TENOR FRAN-
CESC VIÑAS, INSTAURADOR D'AQUESTA FESTA,O, MÉS MODERNAMENT EL
GRUP DE LA
FURA
DELS BAUS).
ELS MOIANESOS HEU RECOLLIT AQUEST ESPERIT
LLARG DELS
ANYS
I
L'HEU MANTINGUT AL
COM UNA MOSTRA MÉS DE LA PERSONALITAT D'AQUESTA
VILA. LA PROVA D'AIXÒ ÉS QUE AVU
HEM CELEBRAT EL
90è
ANIVERSARI-
NORANTA ANYS!!- D'AQUESTA FESTA DE L'ARBRE FRUITER.
NO VULL DEIXAR DE FER ESMENT ALS VALORS QUE AQUÍ, EN AQUESTA
FESTA S'HAN IMPULSAT:
EL
CIVISME, 1 LA CULTURA POPULAR
I
L'INTERèS
PER L'ENTORN NATURAL, QUE SÓN CONCEPTES QUE PODEN ACABAR
SIGNIFICANT
LA
MATEIXA COSA. AQUESTS SÓN UNS VALORS ESSENCIALS
\(p
�PERQUè LA VIDA CIUTADANA ES DESENVOLUPI EN EL MARC DE LA
CONVIVèNCIA.
JO US VULL FELICITAR PER AQUESTA VOLUNTAT DE CONSERVAR AQUESTA
FESTA TAN VOSTRA QUE DONA FE A BASTAMENT DE LA VITALITAT DE LA
VOSTRA VILA.
MOLTES GRáCIES. BONA FESTA.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4305
Title
A name given to the resource
Clausura de la Festa de l'Arbre Fruiter i inauguració de la nova estàtua de Rafael Casanova
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ajuntament de Moià
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Cultura
Agricultura
Model social
Casanova, Rafael, 1660?-1743
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-08-17
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/270/20060507.pdf
a9e874ea3de5eab428db966edd3ae8db
PDF Text
Text
Clausura del Congrés del Món Rural
Palau de Congressos de Catalunya | 07/05/2006
Veig cares amigues. Bé, no totes, no tinc el plaer de conèixer-vos a tots i a totes, però veig cares
amigues. D'ençà que, fins i tot abans, bastant abans, d'arribar i de formar govern a Catalunya
vaig tenir ocasió de conèixer Catalunya endins, una realitat que per a mi, fins aquell moment, ho
haig de reconèixer, m'era desconeguda, més enllà dels llibres i del que havia après per lletra
impresa.
I vaig conèixer unes persones, una gent, arran d'un incendi que va haver-hi a Castelltallat, que hi
vaig anar. Vaig conèixer unes famílies i aquestes famílies me'n van presentar unes altres, aquests
altres que em van presentar uns amics i aquests amics, unes amigues a Tàrrega, per tot. I vaig
començar a entendre l'esperit del camp de Catalunya. Cert que el camp de Catalunya no és només
allò, que és potser el cor del camp de Catalunya, però no solament allò és el camp de Catalunya,
hi ha una gran diversitat. Però en aquelles persones, algunes de les quals són aquí i m'agrada
retrobar-les, jo crec que s'hi resumeix d'una manera molt clara, molt definitiva, molt positiva, molt
proactiva, molt de mirem cap endavant i no solament cap endarrere, el que és la realitat de la
gent del camp aquí.
Mireu, nosaltres els governs, jo crec que no havien entès el camp. I no seré jo qui digui que ara
l'hem entès i abans no, perquè entendre el camp vol dir entendre'l cada dia i entendre'l en les
seves circumstàncies canviants. Jo quasi diria conseller que de la teva conselleria n'hauríem de
dir, segurament, d'Agricultura, a més de Ramaderia i Pesca, també de l'Agroindústria i que, per
tant, un bocinet del que és la indústria ens l'hauríem de menjar en aquesta conselleria, perquè si
no no tindrem el concepte des del punt vista de pràctic de les coses que s'han de fer, des del punt
de vista de les polítiques que s'han de tirar endavant, no tindríem la denominació que cal perquè
l'Agricultura i el camp de Catalunya vagin bé i vagin endavant.
Però és clar, no és només de canvis de nom que vivim. Sinó que, aquests canvis de nom, aquests
canvis d'orientació general jo crec han d'anar acompanyant una nova pràctica.
Benvolguts amigues i amics, avui arribem al final del principi d'una aventura extraordinària per al
nostre país. Heu vingut a parlar del món rural a Barcelona, a la capital, i ho fem avui, a poques
setmanes d'una cita cabdal per al futur d'aquest país, per al futur de Catalunya, quan els
ciutadans seran cridats a decidir sobre el nou Estatut, pels volts de la meitat del mes de juny.
Una cita que, malgrat tots els avatars del procés, malgrat la incomprensible actitud dels seus
detractors, estic convençut que el nostre poble resoldrà amb una gran i una positiva afirmació
com a país.
Tindrem Estatut. No només tindrem Estatut. Tindrem un gran Estatut.
La setmana que ve convocaré el referèndum que ha d'obrir la segona etapa de la governació
d'aquest país. Diguem-ho clarament, aquest país ha viscut els millors trenta anys de la seva vida
moderna, segurament, perquè n'hi va haver d'altres de bons moments, però van durar poc o van
ser incomplets o van ser complets en el camp de la cultura i de l'economia, però no en el de la
política. Ara, hem tingut per primer cop en la història moderna, més d'un quart de segle de
democràcia i d'autonomia. Però, si ens quedéssim aquí, amb la satisfacció del que hem
aconseguit, i no tracéssim projectes de futur, estaríem traint l'esperança i les possibilitats reals del
nostre poble.
Estem, doncs, en un procés, jo crec, no només en el vostre sector, en tots els sectors, en tots els
racons de Catalunya, en un moment realment decisiu. No solament pel judici que fem del present
que tenim, sinó també del que ha de venir. Vagi per endavant, repeteixo la meva felicitació per la
feina feta, per tots i totes en aquest congrés. Tothom que hi ha volgut participar, hi ha pogut
participar i hi participa i de la pluralitat de la vostra participació se'n deriva la garantia de la
realitat de les vostres pretensions.
Ara començarà una etapa tant o més important que la que avui tanquem: la de l'aplicació efectiva
dels criteris i conclusions a les quals el congrés ha arribat.
1
�Confio, en aquest sentit, que el paper que la Fundació Congrés del Món Rural tindrà, d'ara
endavant, la possibilitat de desenvolupar les propostes que aquí heu aprovat.
El Rural'06 haurà estat la punta de llança del canvi de paradigma en aquesta Catalunya dels
territoris menys densos, diguem-ho així, perquè és la definició millor del que és el camp.
Un canvi de xip impulsat pel fins fa poc estimat conseller Antoni Siurana, a qui vull agrair molt
especialment el seu impuls, la seva bonhomia, el seu caràcter i la seva aposta per la
modernització del sector agroalimentari català. L'Antoni és aquí, li dono les gràcies des de lluny i
crec que ningú se sorprendrà si us demano per a ell un fort aplaudiment en aquest moment.
No ho tenia fàcil, l'Antoni. Va haver d'afrontar des de l'inici les vicissituds que han marcat
l'agricultura catalana en els darrers anys: massa exposada, excessivament propensa a patir el mal
comportament dels mercats. Però tenia clar l'objectiu: el món rural necessitava un salt endavant
en productivitat i en vertebració. Siurana en deia "retornar al món rural i a la seva gent el prestigi
que es mereixen". I aquest ha estat l'esperit del Congrés del Món Rural.
Ara, el conseller Jordi William Carnes, que ha viscut en primera línia l'impuls i gestació del
congrés, sabrà entendre'n les conclusions i orientar la política del DARP en aquest sentit, el conec
molt bé. Entre d'altres raons, perquè tots aquests passejos que he començat dient que havia fet
pel camp de Catalunya els vaig fer amb ell. I en bona mesura, gràcies a ell.
Durant aquest Congrés heu parlat del que passa al Món Rural. I s'han pogut posar en relleu virtuts
i s'han pogut posar en relleu problemes que defineixen la nostra situació de partida. I la nostra
posició és bona. Catalunya, diguem-ho clarament, és una potència agroalimentària. I quan dic que
és una potència agroalimentària heu d'entendre dues coses. Una, que ho és en comparació amb
altres, i que ho és internament com a definició d'ella mateixa en comparació amb altres sectors.
Cosa que de vegades s'oblida.
Catalunya és una potència agroalimentària i aquest ser-ho, la defineix. No és solament una cosa
que també té, és una de les coses importants que té. En un doble sentit. És una potència present
per les seves capacitats reals en els sectors més potents, agricultura i pesca, porcí, olivarer,
fruiter, en producció, en inversió, en comerç, en tot el que hi està relacionat. I també en el sentit
de futur, pel seu potencial de desenvolupament agroalimentari, del qual en tenim mostres
exemplars.
Cal començar, doncs, per posar en relleu el valor econòmic i el valor social del camp català.
El pes de la seva aportació al gruix de la nostra economia és prou evident, segur que n'heu parlat
a bastament aquest dies. Aporta el 15% de la facturació total de la indústria catalana; consumeix,
per a la seva transformació, entre el 60 i el 70% de les produccions primàries agràries i pesqueres
catalanes; representa un 20% de la població i és responsable de la gestió del 80% del territori
català, dels seus recursos bàsics més valuosos.
Sempre he dit, i els que em coneixen ho saben, que l'agroalimentari és un dels tres sectors punta
de Catalunya. I quan dic sectors no em refereixo al camp, dic de Catalunya, de l'economia
catalana. Ho ha de ser, tenim les capacitats des del punt de vista de la formació, del tarannà, i des
del punt de vista material, per ser-ho.
Això són més que xifres. Això és una realitat molt contundent que distingeix una bona colla de
tòpics sobre el que ha estat i és el món rural a Catalunya.
Li hem de donar valor Catalunya endins. No hem de témer el fet que durant anys s'ha produït un
retrocés en la participació del sector agrari en el conjunt de l'economia, perquè avui el flux ja no
és del camp a la ciutat. El món agrícola retrocedeix, però el món rural es manté, es transforma.
Món agrícola i món rural no són ben bé la mateixa cosa, però estan vinculats indissolublement.
Sense agricultura, sense agricultors, sense ramaders, no es podria sostenir la preservació del
territori.
Com deia Joan Caball aquesta mateixa setmana, si no m'erro, l'espai agrari ha de deixar de ser un
territori residual i la població activa agrària ha de tenir garantida la seva presència arreu del
territori.
2
�Un món rural pròsper requereix indubtablement una agricultura viva. Però també que se li doni
valor de cara enfora.
Les dades ens continuen mostrant un distanciament massa ampli entre món rural i món urbà. El
conseller ens ho explicava l'altre dia, encara hi ha massa gent que pensa que cal protegir el
territori a costa dels pagesos. Però em penso que ha de ser ben bé al contrari, perquè no hi ha
territori més desprotegit que aquell on no hi ha qui el treballi, se l'estimi, el senti i se'l faci seu.
Per això és tan important -com he dit- cloure a Barcelona, un congrés que ha impulsat una
conselleria que ha fixat la seva seu a Lleida. Aquest és el missatge: les decisions s'han de prendre
sobre i des del territori, i, tanmateix, el món rural també s'ha d'explicar sobre i des del món urbà.
És el diàleg rural-urbà, que ja he reclamat altres vegades, i té exemples fantàstics com, per
exemple, l'experiència d'agricultors i ramaders amb cuiners, buscant l'excel·lència dels productes
bàsics de la nostra gastronomia.
Tothom ha de prescindir de prejudicis en aquesta matèria, per això, el Govern de la Generalitat
treballa per fer realitat la Catalunya en xarxa on tothom tingui els mateixos drets i deures cívics,
visqui on visqui.
Aquest esforç s'ha de fer a través del pacte territorial. Un pacte que esdevingui la base de
legitimitat social per enfortir les iniciatives rurals i que doni suport als serveis que el món rural
produeix.
Hem de creure i hem de fer creure en el futur de la Catalunya rural, perquè en bona mesura és el
futur del país i perquè en bona mesura el seu futur depèn del fet que convencem d'aquestes
possibilitats.
Per això, d'aquest congrés tots n'esperem solucions i respostes estratègiques per al futur d'un
sector, de la població i de l'economia, molt importants en el nostre país, per avançar en la
professionalització del món rural. Què vol dir? Vol dir formació, vol dir productivitat i vol dir
innovació.
Avui ja no n'hi ha prou amb l'aprenentatge de l'ofici en el sentit tradicional, en el de la transmissió
de pares a fills d'allò que els nostres pares aprengueren dels seus. No n'hi ha prou. Avui cal
formació, cal prendre risc, calen estratègies compartides. I cal, en el nostre món rural, canviar de
model productiu. Aquest és el repte, canviar de fórmula per trobar-ne una de realment eficaç. I
només n'hi ha una de realment eficaç, que és l'excel·lència en la producció. El compromís per
l'excel·lència del camp català crec que ha de ser el vostre objectiu, el nostre objectiu.
Mireu, no es tracta de si al sector agroalimentari rural català li convé un canvi o no, el dilema és
un altre: o fem nosaltres els objectius i les estratègies a la transformació que estem
experimentant o ens les faran. I vindran de l'exterior. Ja sabem què és millor i què és pitjor, i no
parlo només de l'agricultura i la de la ramaderia, evidentment, ja ho sabeu.
Aquest congrés, però, ha servit per posar en evidència que la vida del món rural no és solament la
vida de la pagesia, que hi ha tot un altre món vinculat a l'agroturisme, la natura i la cultura
emergent a Catalunya i que ha de ser un dels grans aliats de l'agroindústria, de màxima qualitat
en la recerca de l'excel·lència de la qual parlàvem.
Un exemple d'això és el dels Rovira de Sagàs. Se'ls va cremar la fàbrica l'any 94. Podem dir que
ho van perdre gairebé tot. Només els van quedar les pedres. Però van creure en un projecte, van
lluitar i avui són un model d'excel·lència en la combinació de productes de qualitat i cuina de
màxim nivell.
Si creieu en vosaltres mateixos, aquesta és la norma, aquesta és la fórmula, si creieu en vosaltres
mateixos, la gent creurà en vosaltres, i si no, no, com deia aquell.
I el govern estarà al vostre costat, si vosaltres creieu en vosaltres mateixos, fent el màxim esforç
pressupostari possible, per part del govern, per complementar la vostra acció.
Però cal que siguem realistes, cal que acceptem que a base de nostàlgies no trobarem el
desllorigador, perquè és clar que hem de saber defensar el que és nostre, però no perquè sigui
3
�nostre solament, que també, sinó perquè és excel·lent que puguem dir que ens l'estimem perquè
és el millor.
Per tot això hauran de servir les conclusions del congrés i per això caldria seguir, per descomptat,
més enllà del congrés, el debat, per donar, per donar un veritable contingut al principi de
sostenibilitat, per enfortir el teixit social rural, per estimular una administració més eficaç i més
àgil en la seva actuació respecte a les necessitats del món rural.
Tota la feina feta durant aquest any, jo crec que ha estat una oportunitat magnífica per generar
complicitats i permetre la concertació entre tots els actors implicats. I com a president de la
Generalitat, us ben asseguro que em tindreu al vostre costat de la mateixa manera que jo compto
amb tots vosaltres, cadascú des del seu lloc, amb exigència i amb complicitat, per tornar a sentir
que aquest país, que aquesta terra, camina.
Aquests reptes no són exclusius del món rural, sinó que afecten el conjunt de Catalunya. I, com us
deia en començar, en les properes setmanes afrontem un primer pas decisiu.
No ho dubteu. El futur del món rural, el futur de Catalunya sencera, passa per un Estatut que
estigui al nivell dels reptes que ens hem marcat. L'Estatut no ho resol tot, no ho preveu tot,
afortunadament. Però sense l'Estatut, poc podríem fer, el que podem fer realment, que és molt
més del que hem fet fins ara. I el nou Estatut serà bo per al Món Rural.
L'horitzó que tindrem davant nostre serà més ample amb el nou Estatut que no pas amb el vell.
Això és evident, molt més ample.
Necessitem aquest Estatut per aplicar definitivament una política agrorural pròpia, amb mitjans, a
l'alçada de les ambicions i conclusions d'aquest congrés. I quan dic mitjans dic mitjans, tots
entenem el que vull dir.
És enormement important tenir les idees clares, però també tenir els recursos per posar-les en
pràctica. I Catalunya no els ha tingut. Penseu que amb l'Estatut passarem d'un finançament que
no se sabia mai si era prou o no. És a dir, se sabia que no era prou, però no se sabia a quina
fórmula responia, a un que diu que per Catalunya i per tot Espanya, perquè això serà llei per a tot
Espanya, s'han de rebre uns serveis de qualitat igual per un esforç fiscal relatiu igual. Aquest és el
principi de solidaritat que Catalunya ha acceptat i ha imposat, d'alguna manera. Que és molt lluny
de la realitat actual.
I penseu que amb tot això ens n'anem a unes inversions del 18'8% en els propers 7 anys, que és
la fase previsible de finançament europeu, més enllà l'Estat espanyol no es podia comprometre, el
qual representa un increment del 50% de les inversions de l'Estat a Catalunya respecte de la que
teníem fins ara, que era el 12%. Tenint un 18'8% de la renda nacional, teníem un 12% de les
inversions. I, per tant, 6 punts més, un 50% més. Un increment formidable del que és la inversió
de l'Estat.
Per això, quan es diu i l'Estatut en què queda? L'Estatut queda en què els recursos són més grans
i les competències per utilitzar aquests recursos també. Demanem més diners i més llibertat per
gastar-los. Diguem-ho així. Des del punt de vista dels interessos materials, ja no parlo dels
conceptes de la nació, la nacionalitat, etc. perquè ja sabem que amb això hi ha tanta gent que
s'esvera a favor com en contra.
I això és la definició neta i clara de Catalunya com a nació, corresponent al concepte de
nacionalitat de la Constitució espanyola.
El nou Estatut serà bo per a tots, però també per al món rural. I l'horitzó que tindrem davant serà
evidentment més ample. Necessitem l'Estatut per aplicar definitivament una política agrorural
pròpia, com he dit, a l'altura de les nostres ambicions i que complementi i reforci les accions de la
nova PAC davant dels reptes d'una agricultura progressivament més globalitzada.
Podem rebutjar obtenir més finançament? Més competències? Més capacitat de decisió? Ningú no
ho entendria. Ningú no entendrà que avui es demani el NO a un Estatut que ens dóna més
finançament i demà ens reclamin més diners per al món rural. Seria un contrasentit.
4
�No crec en la resignació ni la renúncia com a actituds vàlides per construir el nostre futur. Seria
una irresponsabilitat provocar de nou la frustració del nostre país en un moment on ens ho estem
jugant, si no tot, molt, quasi tot.
Som en el principi d'una nova era per al món rural a Catalunya i en el principi d'una nova era per
Catalunya.
Amb les conclusions del congrés, d'aquest congrés, i amb l'avenç del nou Estatut, disposem dels
instruments imprescindibles per fer el salt endavant.
Confio en vostès, confio en vosaltres, en la vostra responsabilitat i en la vostra energia.
No ens posem límits, no ens hem de posar límits a la nostra ambició. Endavant.
5
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1752
Title
A name given to the resource
Clausura del Congrés del Món Rural
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Congressos de Catalunya
Subject
The topic of the resource
Agricultura
Comerç
Congressos
Estatuts
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-05-07
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/215/20050914.pdf
90475954bcefec4f1507fa4f00a8f90b
PDF Text
Text
Signatura del protocol de creació de l'Anella de
l'Agroindústria
Palau de la Generalitat | 14/09/2005
Senyor conseller primer; senyors consellers, Rañé, Siurana, Geli i Solà;
senyors i senyores alcaldes, Pagans, Ros i Pérez; senyor Pàramo, President
de la Diputació de Girona; senyor Moreno, vicerector primer de la Universitat
de Girona, senyor Arola, rector de la Universitat Rovira i Virgili, senyor
Viñas, rector de la Universitat de Lleida; senyors Morató i Cunillera,
benvolguts amics.
Estem en un acte ple de contingut i de significat. De contingut, perquè
referma l'aposta de Catalunya amb la ciència i la tecnologia; i de significat,
perquè reflecteix la voluntat de Catalunya de promoure els canvis més que
no pas adaptar-s'hi, que també és important, però no suficient.
Ahir el Consell Executiu va donar un nou impuls a la Bioregió i avui signem
el protocol de creació de l'Anella de l'Agroindústria. Catalunya serà, doncs,
un dels pols biotecnològics d'Europa i de l'EuroBioCluster del Sud.
La Ciència i la tecnologia ens mostren avui el camí de la transformació
social i econòmica de la Catalunya del segle XXI. I és aquest impuls,
juntament amb la política de reforma social i ambiental, i juntament amb la
millora de les infraestructures, el que constitueixen la raó de ser d'aquest
Govern. Insisteixo, aquestes són les nostres grans prioritats.
Ens trobem en el procés de transició cap a una nova fase de
desenvolupament econòmic i emergeix amb força el repte de la innovació.
La innovació i la investigació, per descomptat, sempre s'havien tingut com
un valor. Avui els tenim com un valor de creixement, com a motor de
creixement.
Si volem situar-nos amb les economies més dinàmiques del món, hem
d'avançar, i avançar clarament cap a una economia basada en el
coneixement, que aporti més valor afegit als nostres productes, perquè en
altres terrenys, probablement, la nostra capacitat competitiva, com a
d'altres països europeus, està minvant.
Ha de ser un dinamisme que tingui una base científica i tecnològica sòlida,
que incentivi la transferència del coneixement i el creixement empresarial, i
que incrementi els estàndards educatius de Catalunya: aquest és un altre
punt fonamental. Aquesta, almenys, és la nostra visió del que ha de ser i
serà el futur de Catalunya.
Com els deia, aquest dimarts el Govern va aprovar donar un nou impuls a
aquest projecte de la Bioregió, que és una de les línies prioritàries del Pla de
Recerca i Innovació 2005-2008 i avui signem el protocol de la creació de
1
�l'Anella de l'Agroindústria. Tot això és fruit d'una estratègia compartida pel
Govern de la Generalitat, pels governs locals, per les universitats i centres
de recerca, pels parcs científics i tecnològics i pel sector empresarial.
Sempre he cregut, i ho he dit moltes vegades, que l'Agroindústria,
juntament amb el turisme i els sectors tecnològics, eren tres dels motors
més importants de l'economia catalana; a vegades ens ha costat de
reconèixer-ho, però és cert.
Crec també que Ia denominació d'Agroindústria i el triangle universitatpoder local-empresa és el triangle màgic de l'economia i de la societat
catalana.
Catalunya avui posa en valor un sector que aporta el 15% de la facturació
total de la indústria catalana i consumeix per a la seva transformació entre
el 60 i el 70% de les produccions primàries agràries i pesqueres catalanes.
Que representa, per altra banda, el 20 % del sector agroindustrial de tota
Espanya. I que és un pol d'atracció d'inversions i d'expansió comercial de
primer ordre i està definit com un sector estratègic en la política industrial
del Govern.
L'aplicació de la biotecnologia en el sector agroalimentari ve recolzada per
l'impuls de 3 centres tecnològics que formaran part de l'Anella de
l'Agroindústria de Catalunya i que donaran suport a la transferència de
coneixement i tecnologia entre el món científic i l'empresa:
1. El Centre Tecnològic de la Nutrició i la Salut de Reus.
2. El Centre Tecnològic en Noves Tecnologies i Processos de l'Alimentació a
Monells-Girona.
3. I el Centre Tecnològic Agroalimentari a Lleida.
Aquests centres s'especialitzaran en funció del seu entorn empresarial i dels
recursos d'R+D disponibles. Asseguraran innovacions adaptades a l'empresa
catalana. S'incorporaran a la xarxa de centres tecnològics de la Generalitat
de Catalunya. I permetran desenvolupar nous productes, processos i
tecnologies relacionats en la cadena de valor agroalimentària.
Però la clau és la interacció i la confiança dels actors. I l'anella de
l'agroindústria serà la seva estructura de suport d'aquesta interacció, i serà
la seva base de projecció, marketing i comercialització internacional.
Serà una aliança d'aquests 3 centres i la clau de volta per potenciar i
coordinar les activitats de la xarxa de centres tecnològics.
Avui Catalunya està donant un pas endavant per esdevenir un dels referents
biotecnològics del sud d'Europa, en el marc de l'Euroregió, i fer efectiu el seu
designi amb l'Europa de la Innovació dintre de l'espai europeu de la recerca.
2
�La ciència i la tecnologia ens mostren el camí de la transformació social i
econòmica del segle XXI. El seu impuls, juntament amb la política de
reformes socials i ambientals, com he dit, i la millora de les infraestructures,
constitueix la prioritat i la raó de ser d'aquest Govern.
Volem que el nostre país disposi d'un model econòmic sòlid, competitiu i
sostenible, que asseguri el progrés i el benestar als ciutadans.
Aquest és el repte de Catalunya: un repte que és, per a mi i per a vostès,
una aposta que només pot ser guanyadora. Avui tenim una bona mostra.
Moltes gràcies.
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1697
Title
A name given to the resource
Signatura del protocol de creació de l'Anella de l'Agroindústria
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Subject
The topic of the resource
Agricultura
Ciència
Recerca i Desenvolupament
Model social
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-09-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències