1
10
756
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/777/20010429_LV.pdf
6a0bf8671783ac8601c34f2c5f2311d2
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
29/04/2001
La Vanguardia, p.029, Opinión
¡Coraje, Nicolás!
PASQUAL MARAGALL
De unos meses para acá, y sobre todo desde el pacto antiterrorista, no he expresado
públicamente mis opiniones sobre el drama vasco tanto como privadamente, en alguna
conversación más o menos larga con Mayor Oreja, con Ardanza y con Pujol (tras la muerte de
Lluch), con Rodríguez Zapatero y con Redondo Terreros. También he hablado algunas veces,
tras el atentado, con José Ramón Recalde y con su mujer, Teresa Castells, y creo que su criterio
es en este momento el más ecuánime: ocurre a veces que la proximidad al drama, raramente,
sorprendentemente, crea en ciertas personas una distancia lúcida que no puede menos que
maravillar y seducir. Tanto, que me vienen ganas de responder a cualquier pregunta sobre
Euskadi: “Lo que diga José Ramón, eso es lo que creo”.
Le escribí antes del atentado una carta abierta, después de un bello artículo de José Ramón
sobre la confianza federal que reclamaba orden en la secuencia de las lealtades: lealtad de la
parte de la nación para con el todo, o de la nación componente con la compuesta, o de los
constituyentes –que somos todos y cada uno– con lo constituido: ésa sería la primera, y luego la
inversa. Le contesté, después del atentado, que de acuerdo, por una razón: porque la sangre
vertida tiene que haber servido de algo, porque en la historia suelen ir asociadas ambas cosas, la
cara amable de los dioses y los sacrificios ofrecidos.
España tiene que ser mejor después de tanto sufrimiento y tanta pérdida. La condición es que
España estabilice la situación desde la que llorar a sus víctimas y construya la convivencia que
haga posibles distintos llantos. Y no lo digo por el llanto de los etarras muertos, que esos ya
tienen compensación en los crímenes que los vengan, sino por los distintos modos de llorar de
los que no tenemos otra manera de resarcirnos de nuestra pena más que expresarla.
Hay maneras y maneras de apenarse. Vascos y catalanes, castellanos y navarros, andaluces y
gallegos lloran distinto, por decirlo así. Nacionalistas y liberales, probablemente, tampoco se
apenan igual. Tienen acentos distintos que conviene respetar.
En una palabra: si ahora, en esta etapa histórica, pasados los veinte años de la Constitución,
estabilizamos una cultura democrática y autonómica (o federal), que se valga de la Constitución
y de todo lo que ha venido después, habremos logrado lo que la crisis de final de siglo del XIX
formuló como objetivos: democracia, Europa, educación, la España plural, el fin del atraso y de
las desigualdades.
Si Lluch y tantos como él no hubieran muerto, esa posibilidad sería una hipótesis interesante y
plausible pero no una obligación terminante, que es lo que es ahora. De ahí quizás nuestra
ansiedad.
Pero debemos saber que gracias a él y a ellos esa obligación es más llevadera y el éxito más
probable. Cuando los que matan matan a los que les odian en el fondo y en la forma, los que
matan se condenan, pero no pierden apoyos propios. Cuando matan a los que les aborrecen sin
decirlo y que pretenden dialogar, pierden no sólo apoyo moral sino también claridad
estratégica: comienza esa fase final del terror consistente en una sospecha generalizada respecto
de todo su entorno, que deviene suicidio progresivo.
149 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
Con Lluch no he podido hablar de todo esto desde aquel día, en la campaña de Odón Elorza, en
que gritó a los de EH, en plena tregua, lo que todos sabemos. Con su amigo Odón sí aunque
menos de lo que muchos creen. Odón ha tenido una intuición formidable que el tiempo
valorará: los vascos deben salir. Deben airearse, explicarse fuera de Euskadi. La ruptura del
marasmo y de la bipolaridad psicológica vasca sugiere tratamientos diversos. Uno es el
enfrentamiento con la realidad, un poco idealizado pero efectivo, que practica el nacionalismo
español cuando propone una Euskadi sin nacionalistas vascos en el cuarto de mandos. Otro es
el explicarse, hablar, pasear, salir, tener amigos, romper el tabú sobre la base de enfrentarse no
sólo con sus causas, sino también con sus consecuencias: aislamiento, silencios injustificados,
impotencia.
Los gobiernos español y vasco han fracasado en la solución del conflicto vasco. Los socialistas,
aunque han estado en los dos, ahora no están en ninguno de los dos. Somos muchos los que
estamos dispuestos a colaborar modestamente, desde fuera, en que se estabilice un nuevo
gobierno sin ataduras, ni con el presente Gobierno vasco ni con el presente Gobierno español,
responsables ambos de no haber avanzado hacia la paz. Un nuevo gobierno vasco dueño de su
destino y responsable ante su pueblo y ante la historia.
Post scriptum. Este artículo, pensado hace ya unos meses, sigue en vigor para mí. Pero ahora
estamos con elecciones en puertas. Sigo creyendo que Nicolás Redondo decidirá quién
gobierna y que sólo un gobierno de todos los demócratas contra los que no lo son puede acercar
a Euskadi a la paz. Pero también creo que nuestra opinión cuenta poco, que son los vascos
quienes tienen que decidir y que son los socialistas vascos los que deben decidir sus alianzas y,
por tanto, quién gobierna. ¡Coraje, Nicolás!
PASQUAL MARAGALL. presidente del PSC
150 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1375
Title
A name given to the resource
¡ Coraje, Nicolàs !
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Extent
The size or duration of the resource.
20010429_LV.pdf
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Recalde, José Ramón, 1930-2016
Redondo, Nicolás
País Basc
Terrorisme
Acció política
Territoris
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-04-29
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat política
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1698/0000000633.pdf
adab6ff773fea518936534b30883cd83
PDF Text
Text
¡Felicitats, Catalunya!
El Periódico | 9.8.2006
Catalunya viu avui una jornada difícilment oblidable. Avui entra en vigor el
nou Estatut de Catalunya. El dia 9 d'agost és també una data històrica. Per
primera vegada els catalans podem veure com un Estatut és derogat sense
sublevacions militars ni ruptura i és substituït per un de millor per efectes
de la voluntat popular. Sense temps de silenci, amb l'eficàcia immediata de
la continuïtat institucional. El vell Estatut de l'any 1979 passa amb tots els
honors a formar part del nostre patrimoni col.lectiu i el país disposa d'una
nova llei fonamental adequada a les exigències del seu temps.
El nou Estatut ja és una llei efectiva i cap de les profecies apocalíptiques que van
ser proclamades per l'espanyolisme més ranci s'hauran complert. L'Estat espanyol
segueix constituint una realitat política amb futur, i Catalunya, la nació catalana,
disposa d'un Estatut que li confereix la màxima sobirania possible a Europa.
Catalunya i tota l'Espanya plural estan avui d'enhorabona. Tots els intents de fer
descarrilar el projecte, tota la crispació fomentada per la dreta per impedir l'ambició
dels catalans quedarà registrada en la història com a literatura vulgar i
catastrofista. El darrer intent davant el Tribunal Constitucional no serà més que el
signe d'una estratègia errònia.
Avui Catalunya és més Catalunya que ahir. Hem entrat de ple en un moment de
present i futur que es correspon amb l'aspiració de la societat catalana de disposar
del màxim poder de decisió per gestionar els propis interessos, especialment en
aquelles matèries que determinen directament la seva qualitat de vida. Una
aspiració lligada inseparablement a la de controlar al màxim els recursos generats
per la mateixa societat catalana.
Totes aquestes aspiracions comporten la capacitat d'intervenir --directament o
indirectament-- en totes les decisions polítiques que afecten els drets, els
interessos i recursos dels ciutadans de Catalunya.
El nou Estatut és l'instrument polític i jurídic del qual ens hem dotat per satisfer-les.
Un instrument que proporciona a Catalunya el màxim reconeixement de la pròpia
identitat, en el marc que avui permeten la realitat del país i la internacionalització.
No en tinguin cap dubte, comptem amb l'Estatut més ambiciós i potent que
Catalunya ha tingut en dos segles.
AMB UNA carta de drets i deures digna dels països més avançats políticament i
socialment; amb unes competències ampliades i reforçades i uns recursos autònoms i suficients que permeten la plena governació de Catalunya des de les
institucions catalanes.
El nostre futur és a les nostres pròpies mans com mai ho havia estat. Hem de
poder enterrar, confiem que per sempre, el sentiment de victimisme, el recurs a "la
culpa la té Madrid" --entenent per "Madrid" el centralisme habitual al llarg dels
segles--. D'ara endavant, farem i tindrem el que siguem capaços d'aconseguir amb
la nostra capacitat i eficiència. Tenir un culpable exterior no solament ens ha fet
mal perquè efectivament ens feia la guitza, sinó perquè ens permetia fer passar per
alienes les pròpies deficiències, sense massa cost.
�D'ençà la trobada de totes les forces polítiques a Miravet, la tardor del 2004, el
camí ha estat llarg i a voltes desconcertant, però l'empresa de dotar el país d'un
instrument de govern adequat a les exigències del segle XXI pagava la pena.
No tots els partits polítics que van empènyer el projecte fins a l'últim moment van
acceptar el text final aprovat per les Corts espanyoles. La duresa d'una negociació
feta a partir de la proposta aprovada pel Parlament català amb el conjunt dels
grups parlamentaris del Congrés i del Senat va ser exemplar en la seva profunditat
i transparent en el mètode.
És clar que no tots els continguts concrets als quals aspiràvem van ser finalment
recollits en el text. ¡El pacte és això! La conjunció d'ambició i realisme, de fortalesa
i flexibilitat. És indiscutible que les vies són obertes per recuperar terreny en la
negociació de les lleis i les mesures de desplegament. L'aeroport del Prat n'és el cas
més conegut i urgent de solucionar.
Personalment, dono per bones totes les energies que hem dedicat i totes les
exigències que hem d'assumir per portar a bon port el vaixell d'aquestes
esperances col.lectives.
AVUI, L'ESTATUT ja és de tots. Dels que van votar sí i dels que van votar no; dels
que van participar en el referèndum i dels que van optar per abstenir-se'n; dels que
n'estan plenament satisfets, i d'aquells a qui els sembla poc, i també de qui els
sembla massa.
La meva aspiració és que aquesta obra política del conjunt de les forces polítiques
catalanes i espanyoles sigui vàlida per a més d'una generació.
Unes generacions que hauran d'evitar caure en la hipotètica paradoxa d'una
Catalunya ben armada políticament i jurídicament amb el nou Estatut, però
mancada d'un paradigma cultural que expressés la seva vocació col.lectiva a
l'Espanya, l'Europa i el món d'avui.
Necessitem un nou paradigma que ens permeti passar decididament de la
normalització a la normalitat, de la ficció d'una Europa i d'un món fets a mida a la
realitat d'un món cada vegada més obert i d'una Europa encara impotent per
aprovar la seva pròpia Constitució i mantenir la pau i el desenvolupament al
Mediterrani i a una Unió Europea digna i eficaç.
El potencial d'autogovern que hem obtingut reclama, ara, com a objectiu prioritari,
la creació d'unes noves condicions polítiques que superin la divisió amb la qual
vàrem arribar al referèndum estatutari.
Unes noves condicions que permetin reconstruir el màxim consens polític a
Catalunya per al
desenvolupament legislatiu del nou Estatut i per a la negociació amb el Govern i
l'Administració centrals.
Hem acordat amb el president del Govern espanyol endegar immediatament els
treballs per desenvolupar el text aprovat en referèndum el 18 de juny passat i
convocar les comissions mixtes previstes.
L'experiència de l'Estatut del 79 ens ensenya el caràcter decisiu de les primeres
passes. Per això és tan important que el conjunt de les administracions visualitzin
al més aviat possible la vigència, i en conseqüència l'obligatorietat, de la lletra de
�l'Estatut del 2006. Com a llei espanyola que és, afecta des d'avui mateix tots els
actes administratius i totes les iniciatives legislatives que considerin qüestions
recollides en la nostra primera llei nacional.
Tan bon punt comenci el nou curs polític, dissoldré el Parlament i convocaré les
primeres eleccions amb el nou Estatut per al dia 1 de novembre, diada de Tots
Sants. D'aquesta convocatòria --en la qual, com ja he anunciat, no participaré com
a candidat a la reelecció--, espero que en surti un govern amb la màxima
determinació política per garantir la màxima fermesa i diligència en aquesta
negociació del desplegament i el màxim rigor tècnic en la seva aplicació.
Avui, però, Catalunya estrena Estatut. ¡Per molts anys, Catalunya!
Pasqual Maragall
President de la Generalitat
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
¡Felicitats, Catalunya!
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1393
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
Espanya
Descentralització administrativa
Territoris
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-08-09
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/886/0000000942.pdf
63f9bc02f41594c148bc68a8deb89c65
PDF Text
Text
70 vida & artes
EL PAÍS, viernes 9 de mayo de 2008
deportes
¡Qué baño! ¡Qué chaparrón!
¡Qué noche!
ANÁLISIS
Pasqual Maragall
Y llovía, llovía, llovía.
Qué bien jugaban los de Schuster, ex
jugador del Barça.
¡Qué mal los del Barça, qué desastre!
Excepto Henry, todos fatal. Hasta Messi
se contagió del caos. Deambulaba por el
campo, perdido. Valdés tirando pelotas a
córner con el pie. Xavi expulsado: ¡Xavi!
¡Qué elegantes los políticos madrileños!
Gallardón en la media parte: qué señor, qué gran alcalde, y encima con parientes de Camprodón, junto al Pirineo
catalán, donde una vez coincidimos, constatando que su antepasado Albéniz había
nacido allí, pero por casualidad, porque
en realidad, según me dijo, era un aduanero de origen vasco (si bien de nombre
como tirando a árabe), destinado allí por
esas cosas de los cuerpos nacionales.
Y luego va Esperanza Aguirre (otra
con conexiones catalanas, pariente de los
Gil de Biedma) y me suelta un elogio encendido de mi hermano Ernest por su
valentía al enfrentarse con los sindicatos
de maestros y al introducir competitividad en su selección y evaluación. La caraba. Era para rendirse. Menos mal que les
pude recordar a ambos aquel desfile de
un día de las fuerzas armadas en Madrid,
en que me tocó sentarme junto a ellos al
principio de la fila de autoridades (él era
alcalde del pueblo y ella presidenta de la
Comunidad), y ella le dice a él, dándole
golpecitos cariñosos en la mano: “¡Con lo
bien que estabas calladito!”.
Gallardón nos obsequió el miércoles a
Jordi Camí y a mí con un estudiado razonamiento acerca de por qué, siendo tan
distintos, uno ganaba en Madrid y la otra
en la Comunidad Autónoma. Creo que ya
voy entendiendo quién es el tapado de
Rajoy, que como buen gallego no tiene
un pelo de tonto, ni habla claro del todo.
Dicen que una vez una alta autoridad le
preguntó a Rajoy que por qué no se rodeaba mejor, y que él contestó: porque el
dinero viene de donde viene. Pero como
ahora los legionarios de Cristo Rey, o como quiera que se llamasen los intermediarios del exilio cubano en Miami, ya no
son lo que eran y se van retirando de la
escena popular, puede que las cosas cambien. Estaría bien que el PP se convirtiese en un partido conservador moderado
y liberal, ahora que Londres y Roma caen
en manos de la locura y el casi fascismo,
respectivamente, y que Sarkozy, que empezó brillante, anda por los suelos en las
encuestas. Siempre nos quedará Obama,
convertido en la gran esperanza… negra.
Otra cosa que me chocó fue la ausencia en el palco de ministros catalanes,
Chacón y Corbacho. ¿Estarían en las gradas? Ni siquiera el barcelonista Zapatero
hizo acto de presencia, quizás intuyendo
lo peor, o preocupado por la próxima visita de Ibarretxe. Montilla tampoco vino.
En fin, una grada sorprendente. Y un
resultado justo. No sé si Guardiola será la
Henry, en el Madrid-Barça. / álvaro garcía
Excepto Henry, todos fatal.
Hasta Messi se contagió del
caos. Y Xavi expulsado: ¡Xavi!
solución del Barça. Laporta debería entender que los más listos de su entorno
fueron su cuñado Max Vives y Marc Ingla, el inversor en capital riesgo más hábil de España: no vinieron. O al menos no
les vi.
Para acabar de redondear la noche,
las ostras de la cena no estaban muy buenas, poniendo a caldo la teoría de que el
mejor marisco de España es el de las costas madrileñas.
Ya en el hotel de Antonio Catalán y en
la cama, aparece en el Canal + mi profesor de Derecho Político, Jiménez de Parga, y larga un discurso extremadamente
conservador, lejos de la frescura de su
clásico trabajo sobre la V República Francesa, y augurando los peores males para
la tan necesaria reforma de la Constitución e implícitamente para la aprobación
en el Tribunal Constitucional del Estatuto de Catalunya. Puedo equivocarme, porque no ando muy bien de memoria reciente, aunque sí de la remota. Y por cierto, me emocionó el profesor con sus recuerdos sobre Adolfo Suárez, sus visitas a
Barcelona y sus relaciones con el presidente Tarradellas y su mujer Antonieta.
Es famosa la visita de Tarradellas a Suárez, recién llegado el viejo Presidente del
exilio, y su encontronazo inicial, cuando
Tarradellas le espetó a Suárez: soy el descendiente de aquel a quien Franco mandó matar. Suárez se lo quitó de encima
rápidamente, pero al rato Martín Villa
vuelve al despacho y le cuenta al Presidente que Tarradellas acaba de declarar
que la reunión ha sido muy placentera y
que Suárez es un gran tipo. “Que entre
otra vez”, dice el Presidente. Y se entienden. Aquí empieza todo. Y las buenas relaciones de Antonieta Tarradellas con Suárez, que contaba el profesor Jiménez de
Parga, se explican perfectamente. Por razones que comprenderán los más advertidos, tengo un especial respeto por el Presidente Suárez. Nos unen varias cosas.
Por eso la mención que de él hizo el profesor en la tele del hotel me introdujo en
un sueño profundo y agradable.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4444
Title
A name given to the resource
¡Qué baño! ¡Qué chaparrón! ¡Qué noche!
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Esports
Futbol Club Barcelona
Espanya
Madrid
Acció política
Alzheimer
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-05-09
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2610/_Il_sindaco_Maragall_Catalunya_EL_PAIS_Catalunya.pdf
4c462ac6bce5ec07f0a7df8602d6a051
PDF Text
Text
LA CARTA DEL CORRESPONSAL ›
‘Il sindaco’ Maragall
A Roma recorden l'exalcalde de Barcelona curiós i dolç, però capaç de baixar d'un
taxi per posar ordre al trànsit
DANIEL VERDÚ
Roma - 27 ABR 2019 - 19:32 CEST
Pasqual Maragall i Diana Garrigosa, a Roma, el desembre de 1997. AGUSTÍ CARBONELL
�Els capritxos arqueològics del mercat immobiliari romà —cada període té els
seus des de fa més de 2.700 anys, no us penseu— van voler que un enamorat del
Mediterrani com Pasqual Maragall acabés vivint on començava la via Aurelia.
Just aquí, a la via Titta Scarpa, número 2, al costat de l'illa que forma el Tíber a
l'altura del Trastevere, va passar un any de la seva vida amb la seva dona Diana i
el seu fill Guim. El seu rastre, els records del període que va cimentar el seu salt
cap a la Generalitat, romanen entre els carrerons del centre, en el paper groc
tacat d'oli de les fritades de cervells i carxofes de l'hostaria Dar Buttero. També
en les lectures d'aquells dies, des de Semprún a Thomas Mann passant per Edgar
Morin, i en el dietari que va publicar a La Vanguardia anticipant idees que
vindrien. Però, sobretot, és fàcil fer revifar el seu record en l'admiració que
despertava en la socialdemocràcia italiana, fascinada llavors amb la seva obra a
Barcelona i que es va posar dempeus quan va arribar.
Maragall va aterrar a Roma el setembre del 1997, poc després de la Diada
d'aquell any. Va passar també un temps breu en un hotel a l’Aventino, just on la
via Marmorata obre les portes del Testaccio. Després va viure un temps en un
àtic prestat a la Villa Borghese, un espectacle amb vista als jardins del Principe
per sobre de les possibilitats estètiques de gairebé qualsevol. Ell havia arribat
amb un Ford Escort familiar platejat que va conservar anys després –“el romà”
l’anomenava– i amb el qual va recórrer tot el Lazio amb la seva família. Aquells
dies explotava el furor dels telefonini al carrer —cap país es va donar un cop al
cap tan fort amb la qüestió— i l’Inter de Milà acabava de pispar Ronaldo al Barça.
Va passar quan les graderies del calcio encara feien més soroll que les de la
política a Itàlia, on un discret Romano Prodi inhalava els últims vapors de finezza
que quedaven al Palazzo Chigi.
Roma, en ple prejubileu, somiava encara amb ser una estrella en una moderna
constel·lació europea des que havia ajudat a fundar-la. Francesco Rutelli, valor en
alça de la socialdemocràcia, la dirigia des de dalt del Campidoglio, just on s'havia
signat el Tractat 40 anys enrere. Una ciutat llavors en plena efervescència
cultural i urbana, convertida en un malson ingovernable anys més tard (encara
que els embussos fossin els mateixos, com el mateix Maragall va patir i va
intentar posar-hi ordre ell mateix baixant d'un taxi camí a Fiumicino). Però el
cotxe obliga a Roma. I els dimecres conduïa pacientment també a través de la via
�Ostiense per arribar a les seves classes a la Universitat Roma-Tre: un curs creat
especialment per a Maragall que van anomenar Europa Prossima.
ADVERTISING
Pisos y casas con hasta un
40% de dto.
Descúbrelos aquí
inRead invented by Teads
El 10 de desembre, el dia que es va estrenar com a professore, l’escoltaven a la
primera fila les principals branques de L’Ulivo, l'artefacte electoral que havia
començat a funcionar un any abans. No s’ho van perdre el filòsof i llavors alcalde
de Venècia, Massimo Cacciari, o el mateix Prodi, que segons explicava a la
crònica d'aquell dia Enric González, va haver de fer equilibrismes vaticans per
enaltir alhora el seu amic Jordi Pujol i Maragall. També va ser-hi, per
descomptat, Rutelli, tan incapaç llavors com avui d'ocultar la seva admiració per
“Pasqual”. “És l'alcalde contemporani més gran d’Europa. Així el vaig presentar
una vegada en un míting i es va quedar de pedra. Era una barreja entre
intel·lectual i administrador, alguna cosa raríssima en la política. A Barcelona va
ser capaç d'implicar l'energia de l'alliberament del franquisme en un projecte
col·lectiu. No era un líder arrogant, era el cap d'un equip”, assenyala Rutelli al
telèfon. Deu anys després, va rebre la trucada del seu amic que li parlava
d’Eisenhower, aquesta manera que tenia Maragall d'ironitzar amb la seva
malaltia, i sobre com pensava combatre-la.
�"La nostra mirada federalista ha estat malmesa per
pulsions secessionistes i centralismes burocràtics",
considera avui el seu amic i llavors alcalde de Venècia,
Massimo Cacciari
Jordi Pujol ja havia consumit la meitat de la seva penúltima legislatura i
Maragall, que aquell any li va enviar una felicitació nadalenca des de la seu de la
premsa estrangera amb un grup periodistes disbauxats i el mateix Romano
Prodi, repetia a tothom que no tenia intenció de provar sort a l'altre costat de la
plaça de Sant Jaume. Roma era només una pilota d'oxigen, una càmera
hiperbàrica després de 15 anys al capdavant de l'alcaldia de Barcelona. Fins que
el va visitar Felipe González per convèncer-lo del contrari, segons ell mateix va
explicar en un míting a l’Hospitalet el 2006 juntament amb l'expresident del
Govern. Enric Juliana, llavors corresponsal a Roma de La Vanguardia, va dinar i
va xerrar algunes vegades amb ell durant aquell curs. “És difícil saber què
pensava. Però buscava verificar realment si volia fer el pas. I allò passava per
veure si l'hi demanaven i amb quins arguments. Comprovar si es creava un cert
desig que fos candidat. Va entendre que la millor manera era desaparèixer un
temps”.
El camí, al cap i a la fi, semblava lògic. Els seus amics als ajuntaments d’Itàlia
també havien fet passos. Les ciutats eren llavors el millor esquema per regenerar
la política nacional, just el que intenta avui una altra vegada tímidament Itàlia.
Walter Veltroni, que succeiria tres anys després Rutelli, es convertiria en
secretari general del nou artefacte socialdemòcrata al país una dècada després.
“Ens vam veure moltes vegades, a Roma i a Espanya. Sempre m'han impressionat
dues coses que no són freqüents en nosaltres: la curiositat i la dolçor. Sempre em
va semblar que tenia aquesta doble característica que, en el fons, és filla de la
mateixa mirada cap a la vida. Ell era curiós per tot el que és nou: cultural, social,
polític. Per també molt acollidor, sense aquesta violència de les certeses que
lamentablement ens asfixien avui. Era un home més travessat pels dubtes que
per les certituds”.
�MÉS INFORMACIÓ
Llegeix totes les
cartes dels
corresponsals
Una manera de projectar el món a les antípodes de la que
recorre Europa, com recorda el seu amic Cacciari amb certa
amargor. “Va demostrar unes idees molt clares sobre
l'exigència d'un veritable federalisme, especialment a escala
europea. Un pensament que compartíem els alcaldes dels anys
90 que ha estat traït a tot arreu. Vam ser picats per les pulsions secessionistes i
els centralismes burocràtics a la madrilenya i a la romana. L'última vegada que el
vaig veure, fa uns deu anys, estava completament desconsolat pel naufragi de les
nostres idees, que ha portat el desastre als nostres països, també a la Unió
Europea. Van ser derrotades i es va imposar el que veiem avui, començant a
Roma”. Una anècdota, i això aquí sempre consola, si un pensa que després de 28
segles aquesta ciutat encara funciona.
S'adhereix als criteris de
Més informació >
ARXIVAT A:
Pasqual Maragall · Roma · Itàlia · Europa Occidental · Europa
CONTENIDO PATROCINADO
Ahorra hasta 12.000 €. Sin
comisiones y tiempo récord.
Disfruta del connecting box del
Citroën C4 Cactus. Pide tu oferta
Hermosas ubicaciones
abandonadas en las ruinas
HOUSELL
CITROËN
EDITOR CHOICE
I A MÉS…
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Hyperlink
A link, or reference, to another resource on the Internet.
URL local
The URL of the local directory containing all assets of the website
<a href="https://cat.elpais.com/cat/2019/04/27/catalunya/1556385182_568742.html" target="_blank" rel="noopener">https://cat.elpais.com/cat/2019/04/27/catalunya/1556385182_568742.html</a>
<a href="https://elpais.com/ccaa/2019/04/27/catalunya/1556384330_308992.html" target="_blank" rel="noopener">https://elpais.com/ccaa/2019/04/27/catalunya/1556384330_308992.html</a>
URL
<a href="https://cat.elpais.com/cat/2019/04/27/catalunya/1556385182_568742.html" target="_blank" rel="noopener">https://cat.elpais.com/cat/2019/04/27/catalunya/1556385182_568742.html</a>
<a href="https://elpais.com/ccaa/2019/04/27/catalunya/1556384330_308992.html" target="_blank" rel="noopener">https://elpais.com/ccaa/2019/04/27/catalunya/1556384330_308992.html</a>
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
‘Il sindaco’ Maragall
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Roma
Europa Pròxima
Acció política
Biografia
Description
An account of the resource
Article sobre l'estada romana de Pasqual Maragall, a finals dels 90, a El País (27/04/2019) del corresponsal del diari, Daniel Verdú. Repassa els mesos que Maragall va viure a Roma entre 1997 i 1998.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Verdú, Daniel
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Article
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019-04-27
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2770/20000126_100diesOposicio_Col_legiPeriodistes_PM.pdf
6cdd9e18836460d64b186c1410297b93
PDF Text
Text
SUMARI
1 . - Introducció: Cent dies que han començat a canviar la
política catalana
2.- Les noves regles del joc (Parlament i mitjans
públics de comunicació): Mai més res no tornarà a ser
igual
3.- La fiscalització i el control del Govern: De la
denúncia a la proposta
3 . 1 . - El pressupost de l'any 2 0 0 0 : Del retard
injustificable a l'alternativa constructiva
3.2.- L'educació: De les mesures d'urgència a la
Conferència Nacional
3.3.- La sanitat: De l'assistència primària a la
reforma del sistema
3.4.- El transport públic: De la congestió a
l'eficiència
4.-
La construcció de l'alternativa
de govern: La
regionalització com a exemple
5.- Les noves dinàmiques polítiques: Del balanç a les
perspectives
�1.- Introducció: Cent dies que han començat a
caniar la política catalana
Gràcies degà, gràcies a tots per ser aquí.
Han passat 100 dies des de les eleccions
autonòmiques. Ens ha semblat que és un bon
moment per fer un primer balanç de la feina
endegada des del Parlament pel grup SocialistesCiutadans pel Canvi, de com aquesta feina ha influit
en la dinàmica política catalana i també les
perspectives que se'ns obren en els propers mesos de
legislatura.
Cent dies... una mica més de tres mesos, però mirat
amb perspectiva, a mi em fa la impressió que fa més
temps. Suposo que tinc aquesta impressió perquè ha
estat un període molt intens i, deixeu-m'ho dir,
fructífer. Fructífer en iniciatives que han marcat
l'agenda política, i sobretot, en l'activitat del
i
�Parlament, que ha començat a comptar més, a tenir
una influència més àmplia i a ser el termòmetre de
l'actualitat.
La setmana passada vaig demanar als diputats del
nostre grup - el Grup dels 50, com a mi m'agrada
anomenar- que valoressin l'activitat d'aquests cent
dies. Hi va haver una coincidència unànim: "Podem
dir que, en certa mesura, hem començat a governar
des de l'oposició, des de la nostra alternativa".
Com s'explica això que hem començat a governar
des de l'alternativa?
Tot i que aquest era un dels nostres principals
objectius després d'obtenir els resultats que vam
obtenir, en ser la força política més votada, per a mi
- ho confesso - ha estat una descoberta que es pugui
influir tant o més des del Parlament com des del
Govern.
2
�Les rutines pròpies de la governació poden impedir
tirar endavant temes, però si el govern mostra una
manca real d'iniciativa - que en alguns aspectes pot
arribar fins i tot a la paràlisi, com en l'assumpte del
Pressupost del 2000 amb tot el que comporta de falta
de presa de decisió en diferents àmbits - aleshores
aquest govern no governa. I qui agafa la bandera de
les propostes, les iniciatives, i també les
responsabilitats, és l'oposició. Buscant acords i
promovent el consens, tal com vam dir que faríem.
2.- Les noves regles del joc (Parlament i mitjans
públics de comunicació): Mai més res no tornarà
a ser igual
La composició parlamentària sorgida arran de les
eleccions autonòmiques ha propiciat una situació
3
�diferent i ha obert una etapa en la qual ja mai més
tornarà a ser res igual.
S'ha acabat el funcionar per inèrcies. Perquè contra
les inèrcies del govern hi ha un grup potent de 50
diputats que empeny i porta la iniciativa cap a una
nova forma de governar i de fer política a Catalunya.
r
Es per això que el dia del debat d'investidura vaig
dir a l'hemicicle que allò que havia passat en el
Parlament els darrers anys no es tornaria a repetir.
En aquesta línia, hem començat a treballar per dotar
al Parlament de més condicions logístiques per
acomplir la seva funció, que vol dir dotar-lo de més
condicions polítiques per a fer-lo més àgil i més
actiu.
I deixeu-me dir que Déu ni do el que s'ha avançat.
El Parlament ha estat durant aquest temps el punt de
referència davant l'enrocament del govern per
4
�mantenir una situació de refredament polític que ara
ja s'ha mostrat totalment inadecuada perquè el país,
els ciutadans, caminen cap a una altra direcció. Haig
de constatar que al president de la Generalitat l'hem
vist molt poc pel Parlament, justet només quan havia
de votar i quan havia de contestar les preguntes de
control ( en una sessió de mal record pel menyspreu
i desqualificacions personals expressat en les seves
intervencions).
Tanmateix, val a dir que un dels aventatges de la
situació present és tenir ocasió d'escriure allò que
altrament hauria pogut ser el capítol perdut en la
novel·la del canvi. Si s'hagués produit una transició
sobtada en les eleccions d'octubre, potser ens hauria
faltat l'ocasió per escriure aquest capítol necessari
en la vida política. El capítol en el que els nous
protagonistes s'enfronten als antics, els diuen tot el
que els han de dir i maleeixen l'hora en què aquests
van començar a manar. Si se'ls fa fora sense aquest
5
�capítol, el lector (en aquest cas el ciutadà) té la
sensació d'assistir a una injustícia, a un final
prematur.
Deia que el Parlament ha estat punt de referència
com impulsor d'un canvi en les regles del joc polític
a Catalunya. I en aquest camp estem preparant
iniciatives en relació al sistema d'incompatibilitats
dels alts càrrecs de l'administració catalana i a la
representació plural en els consells d'administració
de les empreses públiques de la Generalitat.
Però la millor mostra fins ara d'aquesta voluntat de
canvi ha estat el debat sobre el model de mitjans
públics audiovisuals a l'inici de la legislatura. Arran
d'aquest debat es va crear una situació interessant en
el sentit que la discussió va traspassar les parets del
Parlament. No només en parlaven els polítics: el
debat estava també al carrer promogut pels propis
professionals. Aquesta és una dinàmica de
6
�funcionament que ha de reixir, el Parlament ha de
discutir en temps real per fer-lo més proper a la
societat i tornar-li la dignitat d'autèntica cambra de
representació, de legislació i d'impulsió i control de
l'acció de govern.
El tema dels mitjans públics encara està obert; hi
estem treballant i va per bon camí, però ara ja no hi
ha marxa enrere. Vam fer un esforç des dels grups
de l'oposició - i des del govern, val a dir-ho- per
consensuar mesures que semblaven impossibles i es
va marcar un punt d'inflexió que va permetre
començar a configurar unes noves regles del joc
entre govern, societat i mitjans públics.
Però si el dia 15 de febrer no tenim nou director
general de la CCRTV i entrem en temps electoral
amb el vaixell de les emissores públiques sense
direcció - amb previsiblement cinc mesos (de
novembre a abril) sense que l'empresa pública més
7
�important, o més influent, de Catalunya tingui
autèntics responsables nomenats pel president de la
Generalitat d'acord amb el Consell d'Administració
que reflectirà les opinions del Parlament - si això
passa, el pes de la vergonya caurà sobre un govern
que haurà demostrat ineptitut, frivolitat i prepotència
tot alhora. El conseller de la Presidència no podrà
haver inventat pitjor manera d'acomiadar-se del
govern i de Catalunya.
3.- La fiscalització i el control del govern: De la
denúncia a la proposta
Deia que la nova situació política ens ha permès
plantejar amb profunditat en aquests cent dies el
canvi de les regles del joc. Però al mateix temps ens
ha fet possible exercir la labor d'oposició, en el
sentit clàssic de control i fiscalització de l'acció del
govern, amb molta més efectivitat que mai.
8
�El nostre grup ha presentat en aquests tres mesos
697 iniciatives parlamentàries entre proposicions
de llei, proposicions no de llei, interpel·lacions,
preguntes i d'altres.
Explicar amb detall aquestes iniciatives seria molt
interessant però segurament massa llarg per a fer-ho
avui. Deixeu-me doncs que em centri en quatre
camps que tenen particular incidència en la vida
quotidiana dels ciutadans: el pressupost, l'educació,
la sanitat i el transport públic.
~— ^Vk^p^d^Z
; hesso^i L· u^L· ^M^k ¿¿Ce**
3.1.- El pressupost de l'any 2000:Del retard
injustificable a l'alternativa constructiva
Com afecta que encara no s'hagi presentat el
pressupost a discussió al Parlament i la nostra
alternativa pressupostària?
9
�Catalunya no té encara pressupost per aquest any i
no el tindrem aprovat, anant bé, fins el mes de maig.
El desembre vam fer una oferta d'acord per
consensuar alguns aspectes bàsics, però el govern
ha preferit supeditar la discussió al Parlament i la
seva aprovació als resultats de les eleccions
generals.
Això és greu perquè, a més de menysprear la
sobirania del Parlament de Catalunya, té uns efectes
molt negatius sobre l'hisenda de la Generalitat.
Les característiques de proposta d'acord que vam
adreçar al govern i a tots els grups de la Cambra eren
les següents:
- No
incrementar
la
pressió
fiscal.
El
creixement dels ingressos era el mateix del
PIB nominal ( 5, 5 % ).
10
�- Controlar el creixement de les despeses
corrents, que no superes el previst per la
inflació ( 2 % )
- Incrementar les inversions ( 40 % )
- Resoldre els greus problemes financers de la
Sanitat i la CCRTV
Les últimes dades de la execució del pressupost de la
Generalitat, corresponents al tercer trimestre de 1999
- que hem conegut fa pocs dies - ens confirmen
l'existència de greus desequilibris als que cal trobar
solució ràpidament. L'ajornament de les mesures tan
sols farà que les dificultats siguin cada cop mes
elevades:
li
�^(¿fo^Â&vÇoioUiJ ^ JX£/u¿&W wu¿*e*k)
- Les despeses corrents, excloses les financeres,
s'han incrementat mes del 8 % en relació al
mateix període de l'any passat.
- El " forat" del Servei Català de la Salut es
cada cop mes gran. A l'any 1999 s'han
comptabilitzat 155.000 milions de despeses
procedents de l'any anterior. La desviació és
un 27 % mes elevada que la de l'any passat.
- A finals de setembre el Servei Català de la
Salut ja havia gastat el 99,7 % de tot el capítol
2 de bens i serveis. Cap de les despeses del
darrer trimestre es podrà comptabilitzar.
En els darrers mesos s'ha constatat un agreujament
de l'evolució relativa del creixement dels preus a
Catalunya.
12
�JU^OAT^O^
^ ; -' <^/^W
EVOLUCIÓ DE LA INFLACIÓ INTERANUAL
Espanya
1996
1997
1999
3.21%
2.01%
1.41%
2.92%
1996-99
9.89%
1998
Catalunya
3.66%
2.11%
1.76%
3.46%
Diferencial
0.45%
0.09%
0.36%
0.54%
11.43%
1.55%
Com veiem, el diferencial de la inflació entre
Catalunya i Espanya de l'any 1999 es el més elevat
dels últims quatre anys. En total en aquest període
hem acumulat un diferencial de mes del 1,5 %.
Aquest diferencial és equivalent a la inflació anual
de la zona Euro. Així, es podria dir que la nostra
competitivitat s'ha retardat un any en relació a la
resta d'Espanya. I això és especialment greu perquè
Espanya, en el seu conjunt,
s'ha retardat uns dos
anys en relació al països de la Unió Europea que són
els nostres principals competidors.
13
�Els experts estan d'acord en què el diferencial
d'inflació és degut bàsicament a dos factors:
i) a Catalunya pesen més els sectors de serveis,
que
són
els
que tenen
més
inflació;
especifícament els de serveis mèdics i lleure i
cultura.
ii) la inflació en aquests sectors és més elevada a
Catalunya que a la resta d'Espanya,
Al mes d'agost, la major inflació d'aliments, begudes
i tabac a Catalunya explica per si sola dos terços del
diferencial amb el conjunt d'Espanya.
-^ T/^AjrpMfeAíti ñ S !
Davant cTaquesta situació, el govern
Generalitat hauria hagut
de
la
d'actuar en una doble
direcció:
a) Directament, en els camps en que té una
responsabilitat immediata:
- Preus de les escoles concertades
- Preus
dels
llibres
en
l'ensenyament
obligatori
14
�- Preus de la sanitat concertada
- Política compres en farmàcia
- Reducció o eliminació de peatges
b) Indirectament, tot exercint pressió prop del
govern central, en altres temes:
- Liberalització tarifes telefòniques
- Liberalització mercat farmacèutic
- Carburants
______^^
Això no s'ha fet prou, ni prou bé i els efectes
d'aquesta mancança es poden comprovar en la
pèrdua de competitivitat de l'economia catalana.
Així ens ho mostren les dades de l'evolució del
comerç exterior de Catalunya en els darrers mesos. I
així ho exemplifiquen les notícies que cada dia
podem llegir en la premsa econòmica. La qual, sigui
dit de passada, ens ha informat aquests dies d'allò
que n'hi podríem dir "la mala setmana catalana": la
desaparició
de la marca Banca Catalana,
la
15
�preeminència de Repsol sobre l'antiga Catalana de
Gas i la recança que suscita el prodigiós l'augment
de la cotització borsària de Terra, que la Generalitat
es va deixar perdre per un plat de llenties i per raons
que no responien de cap manera a criteris
econòmics.
3.2.- L'educació: De les mesures d'urgència a la
Conferència Nacional
Un altre camp en el que la nostra acció
parlamentària ha estat contundent és el de
l'educació: un tema que m'apassiona i em preocupa
extraordinàriament.
Durant la campanya vàrem explicar que aquesta
havia de ser no un prioritat, sino la primera prioritat
de Catalunya. I no ho afirmàvem per casualitat, sino
perquè el país ens ho diu, ens ho reclama.
16
�Mireu, en el camp de l'educació a Catalunya partim
d'una herència magnífica -la del període de la
República i del moviment de renovació pedagògica
dels anys de la transició- i hem fet avenços molt
importants. Mai, com ara, havíem tingut unes
generacions joves tan ben formades.
Però l'escola té problemes. La unificació de
l'educació secundària - ben intencionada i positiva,
però aplicada amb poca traça administrativa i pocs
recursos- ha abocat a l'ensenyament un conjunt de
problemes socials que l'escola té moltes dificultats
per resoldre.
A més, l'escola pública, que hauria hagut de ser el
motor i l'exemple de l'avenç educatiu, ha patit
d'una desatenció reiterada per part del govern de la
Generalitat. Un govern que, com en d'altres camps,
ha prioritzat els acords i els concerts amb el sector
privat. I així en l'escola pública tendeixen a
17
�concentrar-se aquells sectors de l'alumnat amb més
necessitats i problemes. Problemes que -malgrat els
esforços dels mestres, els pares i molts ajuntamentssón molt difícils de resoldre en les condicions
actuals.
Tot això és molt preocupant. En primer lloc, perquè
del funcionament del sistema educatiu en depèn la
nostra capacitat de donar resposta als requeriments
del mercat de treball. Requeriments de formació
tecnològica, de capacitat d'adaptació, de capacitat
d'innovació. Ahir mateix, em reunia a Reus i a
Tarragona amb ensenyants i empresaris, i en el que
em deien constatava com és d'important escoltar a
uns i altres per tal d'assegurar als nostres joves una
bona transició de l'ensenyament al treball.
Però la situació actual de l'escola no només planteja
problemes de manca d'adaptació als requeriments
del treballa, sinó que també posa en qüestió el paper
18
�de l'escola com a instrument d'integració i cohesió
social.
Es per tot això que no podem esperar quatre anys. Ni
un. Nosaltres hem començat a actuar i a prendre
iniciatives per tal que les coses comencin a canviar
des d'ara mateix. Així, per exemple, hem presentat
dues proposicions al Parlament de Catalunya per tal
que la matrícula per al curs 2000-20001 de tots els
centres educatius sostinguts amb fons públics - els
pròpiament públics i els concertats - es faci sobre
noves bases. Unes bases que assegurin l'equitat i la
transparència i evitin la concentració en determinats
centres de l'alumnat amb risc de marginació.
Però al costat d'aquestes mesures que podríem
anomenar d'urgència, hem plantejat també la
necessitat d'una reflexió en profunditat. Així estem
impulsant per als propers mesos la realització d'una
Conferència Nacional d'Educació, en la que esperem
19
�que hi participi els mestres, els pares, els empresaris,
els sindicats, els ajuntaments i, naturalment, el
govern de la Generalitat.
3.3.-La sanitat: De l'assistència primària a la
reforma del sistema
Al costat de l'ensenyament, la sanitat és un altre
qüestió que condiciona molt estretament la vida
quotidiana dels ciutadans. També aquí hem
començat a actuar. I hem volgut fer-ho en relació a
l'atenció primària, és a dir, l'atenció que hauria de
ser la porta d'entrada al sistema sanitari.
Es aquest un àmbit que ha estat particularment
desatès per part del govern de la Generalitat. I els
resultats estan a la vista: els ciutadans acudeixen
directament als hospitals per l'entrada d'urgències i,
en ocasions, com en aquests darrers dies, colapsen el
20
�servei, especialment a la ciutat de Barcelona i al seu
entorn.
La reacció del govern de la Generalitat ha estat
blasmar els ciutadans. ¿Com volen que els ciutadans
acudeixin l'assistència primària si a Barcelona, per
exemple, encara més de la meitat de la població està
atesa pel sistema antic d'ambulatoris massificats i
ineficients? ¿Com volen que el ciutadà tingui
confiança amb la primària si a Catalunya el temps
mitjà de visita és només de dos minuts, la més baixa
d'Espanya?
És per això que com a primer pas cap a la millora
del sistema sanitari a Catalunya, hem exigit al
conseller Rius un pla raonable per acabar la reforma
de l'assistència primària. I hem reclamat la dotació
urgent de més mitjans per a la reforma dels centres
d'assistència primària. Al costat d'això, he creat una
comissió integrada pels millors experts sanitaris
21
�perquè ens ajudi a analitzar la problemàtica de les
urgències i a plantejar alternatives viables.
3.4.- El transport públic: De la congestió a
l'eficiència
Un altre tema. A Catalunya en un de cada dos
municipis almenys la meitat dels ciutadans que
treballen s'han de desplaçar fora del seu municipi de
residència. Aquesta realitat és fruit d'un creixement
urbanístic que no ha tingut prou cura a mantenir
integrada la residència amb el treball i el comerç.
Com a resultat d'això s'ha produit un veritable esclat
de les necessitats de mobilitat dels ciutadans. Esclat
que, en no veure's acompanyat per les necessàries
inversions en transport públic, ha comportat l'ús
cada vegada més majoritari del vehicle privat. Les
conseqüències les podem escoltar cada matí quan
ens llevem i encenem la ràdio, a les set o a quarts de
22
�vuit, i sentim com en Bassas o en Cuní ja ens
expliquen que els cotxes estan "aturats en els dos
sentits de la marxa"
Per fer front a aquesta situació, hem proposat al
Parlament un pla de mesures urgents per la
reactivació del transport col·lectiu a Catalunya. Un
pla que entre altres resultats persegueix la
potenciació i la integració dels serveis de metro,
autobús i ferrocarril urbà i suburbà (amb els serveis
ferroviaris de rodalies de l'àrea metropolitana de
Barcelona, del Camp de Tarragona, Lleida i Girona),
així com la millora de les infrastructures (tant les
existents -tren Lleida-La Pobla de Segur,VicPuigcerdà i Mollet-Papiol - com les de nova
creació: el tren d'alta velocitat).
I al costat d'aquestes accions en matèria d'educació,
de sanitat i de transport públic, en podriem esmentar
moltes d'altres, en l'àmbit del benestar social, de la
23
�indústria i les noves tecnologies, de la cooperació,
etc. Però no voldria abusar de la seva paciència.
4.- La construcció de l'alternativa de govern: La
regionalització com a exemple.
El que si voldria fer és posar un exemple del perquè
l'experiència d'aquests cent dies ens permet
d'afirmar que, en certa manera, estem ja començant
a governar des de l'oposició. I per fer-ho
m'agradaria explicar com estan avançant les nostres
propostes per a la reforma de l'organització
territorial de l'Administració a Catalunya.
Es tracta, com saben, d'un àmbit en el qual l'acció
dels successius governs de Convergència i Unió ha
estat particularment desafortunada i ha creat un
garbuix administratiu ineficient, centralista i poc
transparent. Un garbuix que comporta
disfuncionalitats en la prestació i la qualitat de
24
�serveis tan bàsics com l'ensenyament o la sanitat,
que substreu capacitat d'actuació als municipis i que
facilita el desordre en matèria de planejament
urbanístic.
Es per això que en el nostre programa vàrem
incloure la resolució d'aquesta qüestió com una de
les prioritats principals. El que cal, diem, és
aconseguir un gran acord entre totes les forces
polítiques i tots els territoris de Catalunya per tal
d'avançar simultàniament en tres direccions: enfortir
el govern local, descentralitzar l'administració de la
Generalitat i adaptar les províncies a l'ordenació
territorial que resultarà de la reforma.
Per portar endavant aquest programa hem proposat
la creació de set regions. Set àmbits que es deriven
de les característiques geogràfiques del territori
català, del seu funcionament quotidià i de la voluntat
manifestada reiteradament pels seus ciutadans:
25
�l'àmbit metropolità de Barcelona, el Camp de
Tarragona, les Terres de l'Ebre, la Catalunya
Central, les comarques gironines, l'Alt Pirineu i les
Terres de Ponent.
Aquesta alternativa fou plantejada a tots els grups de
la Cambra immediatament després de la constitució
del Parlament, en ocasió del debat d'investidura. I de
llavors ençà ha estat una de les línies prioritàries de
la nostra acció parlamentària.
Paral·lelament, en correspondència amb la voluntat
d'obrir el debat polític i d'apropar el Parlament a la
societat, el nostre grup ha iniciat una sèrie de visites
a cada una de les regions de Catalunya, amb
l'objectiu de donar a conèixer la nostra proposta i
d'escoltar l'opinió dels electes, els empresaris i les
associacions i entitats locals.
26
�La primera d'aquestes visites es realitzà els dies 14 i
15 de desembre a l'Alt Pirineu català i fou una fita
fins a cert punt històrica. Mai, d'ençà de la
restauració de la democràcia, un grup tan nombrós
de parlamentaris catalans s'havia desplaçat a
aquelles terres per dialogar i per escoltar. La visita que inclogué sessions plenàries a la Seu d'Urgell i
reunions específiques a Puigcerdà, Sort i Vielha permeté no només constatar l'excel·lent rebuda del
projecte de regionalització, sino també avançar un
programa de 10 propostes per millorar la qualitat de
vida dels pirinencs. Cada una d'aquestes propostes
s'ha convertit ja en una inicitaiva parlamentària que
-esperem- donarà aviat els seus fruits. Per al proper
mes de febrer preparem una visita amb un format
similar a les terres de l'Ebre.
Arran de la nostra actuació el tema de la
regionalització ha entrat en el debat polític quotidià i
s'ha transformat en un veritable clamor en molts
27
�llocs del territori (i en aquest sentit podria mostrarvos articles molt reveladors apareguts en la premsa
de l'Ebre o de la Catalunya Central, per exemple).
Per tot això, no creiem pas anar desencaminats quan
afirmem que ha estat arran d'aquest conjunt
d'actuacions que el conseller de Governació i
Relacions Institucionals, Josep Antoni Duran i
Lleida, ha acabat acceptant la necessitat de revisar
l'organització territorial de Catalunya.
Es tracta d'un avenç important: per primera vegada
el govern de la Generalitat accepta que el model
establert i aplicat sense consens per Convergència i
Unió fa 13 anys no es pot mantenir. I és positiu
també que el govern accepti que per resoldre aquesta
qüestió cal arribar a un acord entre totes les forces
polítiques.
28
�Si, com esperem, aquests propòsits es concreten
aviat en fets haurem fet un pas important endavant. I
amb el tema de la regionalització -que, repeteixo, no
és altre que el de la millora en la prestació dels
serveis i l'enfortiment dels ajuntaments- haurem
donat un excel·lent exemple de la forma com, des de
l'oposició, anem construint l'alternativa política a
Catalunya.
5.- Les noves dinàmiques polítiques: del balanç a
les perspectives
Acabo perquè m'estic allargant massa.
He volgut explicar-los el que per a nosaltres està
sent una experiència apassionant. Ens han volgut
matar d'avorriment, han volgut que a Catalunya
s'escoltés una sola veu. I més que exercir el govern,
l'ocupen. Però nosaltres no ens resignem. No ens
deixarem adormir.
29
�Deien: uEn Maragall no aguantarà gaire" i ara diuen:
" Que pari, que va massa ràpid".
No pararem. Nosaltres no tenim cap pressa, però la
resolució dels problemes dels ciutadans i ciutadanes
de Catalunya no admet demora.
En aquest cent dies hem iniciat una nova etapa
política que, com els he explicat, té repercussions
parlamentàries clares i concretes. Però que va molt
més enllà, em sembla, dels murs de la Cambra.
La col·laboració entre el PSC i el moviment cívic
Ciutadans pel Canvi, que tan bon inici va tenir en la
campanya electoral, ha continuat de manera
modèlica en el grup parlamentari. Amb això hem
desmentit els qui ens pronosticaven tota mena de
desastres i baralles. I, el que encara és més
important, hem posat en peu un laboratori de noves
30
�formes de fer política. Un laboratori on la vella saba
del partit socialista s'enriqueix amb les aportacions
d'altres sectors socials i professionals.
r
Es una experiència que, ho estem veient aquests
dies, atreu l'atenció de forces polítiques de tot
Espanya. I que ha estat la llavor de molts dels
esdeveniments que avui estem vivint.
D'altra banda, som conscients que els cent primers
dies de la nostra acció parlamentària no es
corresponen amb els cent primers dies del nou
govern. Especialment no són encara suficients per
començar a jutjar l'acció dels nous consellers.
Creiem que aquests mereixen un període de respecte
que no s'ha exhaurit encara.
Tanmateix, hi ha exemples d'iniciatives ja preses per
alguns d'ells, tant dels nous com dels vells, que
semblen anar en una direcció correcte. Això és
31
�particularment visible en els temes de la
regionalització i de 1'audiovisual, camps en els que
hem trobat una actitud raonablement receptiva.
Però, com hem vist, hi ha altres temes en que les
coses no han anat bé i no poden esperar: el
pressupost, el colapse de les urgències, les
prematriculacions escolars, la millora de les
condicions de treball del parlament i l'estatut de
l'oposició.
Per això hem decidit no deixar passar el mes de
gener sense donar fe de vida davant els mitjans de
comunicació amb aquest primer balanç. Un balanç
que vol iniciar un costum ja habitual en altres
institucions.
Deixeu-me, abans d'acabar, fer una referència a la
manera com les eleccions generals incideixen en la
marxa de les coses aquí a Catalunya. La vida
32
�política, com l'economia, és cada cop més un mercat
d'expectatives tant o més que de realitats.
El govern català sembla atenallat no solament per
l'inici de la legislatura, sempre feixuc, sino també
per la proximitat de les eleccions generals.
Però això, que seria normal, ve agreujat per
l'estratègia política del nostre govern, que ha basat
tota esperança de millora en la coincidència d'una
determinada configuració de les majories en el
Congrés i en el Senat espanyols.
No és aquí el lloc, per fer judicis - d'altra banda,
prou coneguts pel que a nosaltres respecta- sobre la
política espanyola i els seus efectes a Catalunya.
El que volem, justament, és un canvi de la política
catalana en el seu conjunt. No podem dependre
exclusivament del que passi a Madrid. Això si que
33
�ha acabat sent una estratègica i tràgica cessió de
sobirania.
Estratègica perquè és consubstancial al plantejament
nacionalista de descompromis real en la política
estatal. I tràgica per dues raons: perquè ho fa
dependre tot d'un Estat en el que no es creu i perquè
no produeix resultats, excepte el de la
desresponsabilització de la política catalana.
Només si som capaços d'enaltir el nostre Parlament,
vitalitzar la connexió entre política catalana i
societat catalana, augmentar el prestigi interior de
l'acció de govern a Catalunya i de les nostres
institucions - que han de deixar de ser vistes com
irresponsables per manca de poder i diners -. Només
així, dic, esdevindrem un país políticament autònom
en el sentit fort de la paraula. Un model contrastable
i alguna cosa més que una curiosistat intrigant, un
34
�país simpàtic o antipàtic, segons els gustos, i un
escenari de frustracions interiors.
"II modelo catalano", com diuen a Itàlia, pot
esdevenir un autèntic model de referència a Europa
si ens ho proposem. Un model amb legislatiu,
executiu i justícia propis i singulars. Amb una
relació positiva amb els seus territoris i ciutats. I
amb una connexió saludable, no com ara, entre
política i mitjans de comunicació i entre política i
diners.( En el benentès que els mèdia i el diners són
els dos nou poders socials i polítics que han emergit
amb força en la segona meitat del segle XX).
Aleshores si que podrem optar a obtenir un paper
capdavanter en un país, Espanya, que ha ampliat
considerablement els seus mercats, per dir-ho així,
polítics i econòmics. Altrament, no.
35
�Les claus per a aquest nou rol de la política catalana
les tenim a la mà. No s'han d'inventar ni s'han
d'anar a buscar a fora. Es diuen Parlament fort i
govern responsable, territoris respectats, ciutats
robustes, institucions de qualitat, mitjans públics
neutrals i mitjans privats independents, empreses
innovadores, sindicats imaginatius. Els tenim? En
tenim, però hem de millorar-los. Serem capaços de
fer-ho, i per tant els tindrem. És per això que
treballem els diputats i diputades Socialistes de
Catalunya i Ciutadans pel Canvi.
Moltes gràcies.
36
�}/>
VAXVAA^
UA^&
SÍ^NJ^'
¡M ^ ^Ki^jY :
>[*+)
WUM
Oí^
t^^r
^
t
,*
-?
u ^
^
-OJ±
Vi]
v
* & * : * $ :
i
4.
'fés^>^
K
A u.
y^rr
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
100 dies d'oposició al Parlament. Conferència al Col·legi de Periodistes.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-01-26
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Parlament de Catalunya
Ciutadans pel Canvi
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Oposició
Govern alternatiu
Catalunya
Model social
Acció política
Description
An account of the resource
Conferència de Pasqual Maragall repassant l'activitat parlamentaria del Grup Socialista-Ciutadans pel Canvi.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 23
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/980/198503d_0081.pdf
8d36ff86258026c6f731469c97ce14e5
PDF Text
Text
^ ^^' ^^^^
^
^^^^=^a
'
^^
'
^
^^^^^^^N^
-_ ' ____-Barceloná
is the second largest city in Bpain.
Its
.
population of 1.750.000 is soread over an areá of 91 soua^e
kilometres. The 'gre^ter m^troolitan area has a population of
'
'
a'
about 3.100.00^ over
area of 476 souare 4iIometres.
^
Barcelona is the capital of t^e autonomous re i on o f
ep
CataIonia^ 15.8^ of the S^anish poouIation l^ve in this region
'
the size of whi^h reoresents ao^roximately 6.3^^ of the land a^ea
of Soain.
`
^^
.
Catalonia
'
'
is ` a high^ ly urbanized area. Half of its 6 milion
inhaÓita^ts live in the ^ar^eïonaMetropolitan areá, and 80^ of
the Catalans belong ^o communities witn 000ulation of oreater
|
\
than 10.000 oeooie.
T^e qreater metropolitar area c^ Barce^ona is t^ha main
financïa^, ^ultpral ánd ^raze ^en^e^^not only rf Catalor^a, out
of tne w^ho^e of'Spain, and ís one of tne le^^ing ur^an areas zn
tne Mediterrane^n Basin.
Barcelbna
`
was the first olace in Soain ^o exoerience the
Industrial Reyolution,
latec'^ecame a p re^omin^ntly
financial
an^ ter^iary metropolis and is row aiming to ta^e oart in t^e
^reat cha^Ienge'of high ^echnology_in^ustries. ^e ^ave s4illed
peo^ le ,
we have a high density of research centers and aaove a^l,
we nave tne ^eterminaticn ano ó^sïre às evidenced throu^hout our
two thousand years of ^istory, ^o be zn the front Iiné of
^ioht ^or renovation and ^rooress.
^
'
�Barcelona is, and has p een always, on aicrossroads ` It
the heartof Eür o "e_ to the rest o1 ^atalonia ano
. to
.
'
6oain by direct freeways_ railways, Planes ano p ar ferries. ^e
now linke
are an overnight train rie away from Paris an eight- Hour
drive fromSeneva, a =ix hour sail from Ma^or^a, .nd a twenty
five minute flioht from Ibiza,
Barcelona lies in the south of theÑorth and in the north of
the South. To a Germen. or Bwedish eve '
e
for • instance ' Barce l ona is
sou^thern `ed M terraheancity.
i
For most Spaniards, on the dther
rand,
B arcelona is a northern sity: nard-wórking, • industrial,
•
trustwortny.•
We wart to
sdvantage of this orivileoed p osition to •act
as a link 6etween t w o rultures ` two ways of life. This•meas
• reassuming the role that Barcelona has alwavs pIaved in Eur000s r
an^
Soanis^
^ne
•
'don
^+^storv
^
^
= ^ata`o^ia
Sar^elona an^
have al*a ys
-
dcor w:icn was o p en to new
. orth and
losen
to ne ídeas comind =rc^.
31:4atn'
are a ",v:eflting oot" • of sorts '^ust as
is the
States. Barcelona aro ratalonia ,eoresented a zromiseo land for
thousanos and thousanos of 000roeoole T0',*irC.
S oa i n, as tne States was for Eurooean deople.
ove south p f c rehce ,
doors t" great
Sc:tnern
famices
in the XVIth Ce^t:r y- ^a ta lori a o^e ns ^
^e
r
French oeooIe wno becae Catalans,Just
as the Pn ,-l alusians wers'to do renturies later.
Barcelona Hetro p olitan Prea includes 27'municipalities_
the wcst •o.f
which is the Cite p f Barcelona.
'-
he
reaI
°
�scope ofBarcelona`s urban reality, however, goes beyond the
strict boundaries of theMetropolitan Prea.
The sbecific authprity for the promotion, management and
of -urdan planning and service producticn
execution
is the
"Corporació Metropolitana de Barcelona"(CMB).Besides doina urdan
planning ano oroviding services, another imoortant function of
the CMB is assitance to the Munici p aIities in three basic fieIds:
^e
d r a w ing up ` of prolects , public works and service ooeration,
ano financiaI aid.
The 1985 consolidated budget of the 27 municipalities
of the area is ap p roximately 1 oillion dollars . The City of
Barcelona
l
:d
¡p f t^a^ budget.
arce ona ac^ounts for $8 00 mi lion
tnins the Conference has made a good cho i ce in selecting •
Barcelona as the host ofthis year`s meeting,
Spain,
Càtalonia
^o1itical
recent years,
and Barcelona have w i tnesseC
ityoortant
and social changes. We have unerdore orp c ess
of returing aUtonomous powers to Soanish recions, and Catalonia,
together with the6asque Country,are tne twc oreasof Soa i n which
most strong l y feel their regional ïoentit i es'
lt is time to give
:N4ow it is time to contin:e that orocess.
the
degree of self gove rn^e nt that
moóern
cities nee q . l± is also time to recognise M e^ro^ olitan Proasas
entities as real as municioa 1 ities . Ore of the aims of my po`iry
in the Barcelona City Council is to enhance tne role of the CMB.
^
During their stay in Barcelona for this Con^erence, t'ne
�Fellows will see what we have done and what we ave not; what we
wili do and what-we hope to do. In short, they will see if such
a thing as a Metr000litan policy exists in Barcelona.
The program of the Conference deals with a broad spectrum of
issues. The administrativeasoects pf the Barcelona Metropolitan
Prea Will be disg ussed, as will industrial policies, urban
renewal oroJects, coastline developments and port poiicy.
The orogram also includes some tours that,I hooe, will give
the Fellows a first hand'loo at Barcelona and what we are doing
hère.
is a rileasure ano an honor for me, as Mayor of•Barce1ona
ano
a Fellow,
to qive my warmest wel6ome •
to the
15th
Internaticnal Fellows Conference.I want to extend tr-Is welccme tc
arl
the read e rs of this soecial iss:e of ^etroIine.
^he
H,:eon ^ e of Barcelona are very
pehind aII
forge anead- and. further development i n all,t1.-:e f^e^^s eszèzia^Iy•
uroan design and reindustrialization, with a focus on nih
technoIogy,
city.
an the. improvement of the quality
in thíS
�TFie 1992 Glymcic Lames
p lace i n . Barceloria:
sei, ve
which i have no doubt wi ï:. ta:<e •
us a oint of reference in our ai,r,
reach those. c7oals.
ï do erzco!_t i, ade t haer, businessmen "rom t •le US and from al 1
^
corners of the world to come to Barcelona. CoMe see us,
cEt
to
know 'us arid put your trust in us.
" _cual Maraca:i l i Mira.
Mayor or Barcelona ano,'
5
President of the CLt
�°
.
.
PASQUAL MARAGALL I MIRA^ BIOGRAPHICAL SUMMARY
Pasqual Maragall was born in Barcelona inJanuary the 13th.
' 19^1. He is
màrried and has three chidren, two girls (17 and ï3)
'
^
and a ^boy(^).
de
He is a graduatein Law and in ^conomics of the Universidad
`
Barcelona (1965),^
were he was a ^rominent le^der of
underground student moveme^t against Franco`s óictat^orship. .^e
^ook a M.S^. degree at the^^ew Yorx School for SociaI Resear^h.
From 1965 to 1976 he belonged ^o_the Barcelona City oounciI
Staff a^^an exoert on Urban PublicEconomy. Assistant orofessor
of the Universitati gutònoma oe Barcelona and sessional ^^cturer
at the John^ Hoo^ins University (1978>, ne ^as published several ^
works on L/rban Eccnomics. ^e too^ the cioct^r de^ree at the
Universi^at Autónoma de Barcelona with a ^isserta^ion on ^and
values.
^During the Franco davs ^hewor^ed actzvely in rebuilding
Catalan and ^panish ^o^iálism, ano after 1975 wa^one of the
founders of the Catalan Socielist Partv (PSC).
In í979 was electeó Coun^ellor of ^^e ^árceIona City
Council. As De^uty ^ayor, he managed a dees administrative
`
reform.
When Mayor ^arcis Serra wasappointéd Minister of Defense,
^
in November 1982,
Paso^al Maragall succee^eó ^im and was
^
`
reelected Mayor in 1983 .
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3886
Title
A name given to the resource
15th Internatioinal Fellows Confrence (Metroline). Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Congressos i conferències
International Fellows Conference (15a : 1985 : Barcelona)
Relacions Internacionals
Barcelona
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-03-15
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/674/19840103_LV.pdf
81bc87082cb20b6c8993dfb63ff421b7
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
LA VANGUARDIA 15
1CataluñalBarcelona
MARTES,
3ENERO
1984
1983:unañotensoperogratificante
La Diputación
ha invertido
362 millonesen
la conservación
politano. En realidad, no perte para ello se instrumente el nom
nece ya a la Barcelona estricta y bre de Cataluña.
Se utiliza el todo contra la
municipal. Debe irse transfor
mando en una zona industrial- parte. Una Cataluña pura y
-terciaria blanda, amable, ajar- dura cuyos componentes, ciu
dinada, dotada de servicios de dades y ciudadanos, son vistos o
restauración y de otros comple bien como presuntos laminadoMercabarna,
La Diputación de Barce
mentarios. El Cinturón Litoral res de su unicidad, de su ser in
menospreciado
lona dedicó 362millones de
y los cinturones de ronda la mutable, o bien como ciegos sig
pesetas entre 1982 y 1983
Conviene recordar aquí que acercarán a Badalonay el Vallés natarios de un contrato de
para catalogación y conser—
—con
la
consiguiente
incidencia
adhesión.
A
escoger.
En
el
peor
Comoes imposible hacer ba gro. Pero anuncian que la ten- Mercamadrid, un mercado cen en la baja de los precios alimen de los casos, una vez muertos, se
vación de monumentos, se—
lance del tenso año que ha con- Sión continuada de tres años de tral que iba muy retrasado en su ticios— tanto como lo está ya de les declarará grandes naciona
gún ha declarado el presi
cluido en tan limitado espacio, productivismo y amortización constitución y lanzamiento, ha los municipios del Baix Llobre listas lo que no nos atrevimos a
dente de la corporación. Del
prefiero concentrarme en el de- de puestos de trabajo merece pasado este año a ser el primero gat.
total invertido, 176 millo—
decirles en vida—intentando así
sarrollo de un ejemplo concreto ahora una atención y un respe de España, una vez sus instala
nes corresponden al presu
En
la
Zona
Franca
se
han
msconsumar
la
confusión
entre
un
de loque nos ha deparado 1983. to. La consolidación del suelo y ciones han quedado completa talado periódicos importantes, país y un partido.
puesto ordinario y el resto al
Se tratade los mercados centra— la diversificación de instalacio das. Mercamadrid reexpide in servicios municipales diversos,
de inversiones.
La capital hoy metropolita
les de Barcelona.Es un ejemplo nes requerirán una ampliación cluso a Extremadura y Galicia. zonas deportivas y la oficina na—
En declaraciones a Euro—
de
Cataluña,
las
ciudades
Pero Mercabarna es ya un
que lo contiene todo si nos es—de capital, suma de voluntades y
pa Press, el presidente de la
de
Cataluña,
y
sus
ciudadanos,
olímpica.
Es
por
ahí
que
hay
forzamos en analizarlo a fondo. confluencia de contribuciones. mercado primario de ámbito que ir. Si perdemos este tren de se merecen también una cuota
Diputación señaló que en
La operación está planeada y superior al estrictamente me- competitividad mercantil e in— de respeto y prestigio. Por su esHace un par de años Merca
las últimas dos décadas la
barna, el mercado central de en marcha. El Ayuntamiento de tropolitano y tiene una poten dustrial-terciaria, Cataluña y, fuerzo. No se merecen que se les
tarea de la Diputación en
frutas yverduras y nuevo mata- Barcelona aportará su cuota. La cialidad de expansión enorme a en buena medida, España lo trate, cuando conviene, de
este campo —quetanto prodero, cerraba el ejercicio con Coporación Metropolitana de lo largo de la línea litoral de Le- tendrán un poco peor, bastante “contrapesos” de otras ciuda
tagonismO tuvo a partir de
pérdidas, a pesar de no pagar Barcelona entrará en el capital vante e, incluso, dentro de la peor.
1915 con la Mancomunitat
des.
prácticamente por el suelo ocu— de Mercabarna, lo que es lógico Comunidad Económica Eurode Cataluña— habían desSin
embargo,
este
objetivo
no
pea.
Todo
es
proponérselo.
pado en la Zona Franca. En si se tiene en cuenta que el mer—
cendido notablemente.
compartido por todas las iris- Claridad y coherenciaen
1 982Mercabarnaobtuvo un be- cado es básicamente metropoli— Pues bien, el Gobierno Pujol es
Antoni Dalmau afirmó
tituciones
de
gobierno.
La
ciu
neficiode tres millones. El pasa- tano, aunque no sólo metropoli —,falto de dinero?—ha gastado dad y el Area Metropolitana lo 1984
que “no somos partidarios
do año,que ha visto la incorpo— tano. Mercasa, la sociedad esta- 200 millones en un mercado de persiguen en solitario. La Ad Los ciudadanos de a pie acep— de pequeñas subvenciones
ración al complejo del Mercado tal que participa en un 49 por la flor alternativo, en Vilassarde ministración central simple- tan, por lo común, que se está
indiscriminadas y de actua
Central de Pescado —conla Ii- ciento, contribuirá también, un Dalt, que actualmente es muy mente no lo combate. El Go— trabajando con fe. Conviene
ciones dispersas, sino que
poco
rentable
para
los
vendedo
beración consiguiente de un poco a regañadientes. El Gorealizamos
actuaciones a
Pujol lo ignora, en el me- ahora empezar a distinguir.
gran localcentral muy bien ubi bierno actual de Cataluña no res. Es una operación que po- bierno
fondo,
desde
la investiga
Quién
trabaja
en
qué
y
cómo.
dría haberse planteado como un jor de los casos.
cado, junto al Parc de la Ciuta quiere entrar.
ción arqueológica hasta la
Los
ciudanos
con
firma
adop
Aparentemente, son dos los complemento del Mercado
della—,el ejercicio se cerró con
restauración monumental.
tan, en general, una actitud de
un beneficio cercano a los 30 motivos que explican la decisión Central de la Flor, como un Críticas engañosas
En el servicio de catalo
mayor
reserva.
Unos
pocos
endel Gobierno Pujol de no entrar mercado de origen en el mismo
millonesde pesetas.
gación y conservación de
tran
en
el
ditirambo
oficialista.
Esta
es
en
cierto
modo
la
im
Está actualmente en marcha en Mercabarna. Uno de ellos se- corazón de la zona productora
monumentos de la Dipu
de forma mós retorcida,
la instalacióndel Mercado de la ría la falta de dinero. El segun del clavel. Pero no se quiso ha- presión, a un tiempo gratifican- Otros,
tación se encuentran 80.000
logran
unos
efectos
parecidos
te —seha trabajado bien—,y enFlor —queliberará a su vez otro do, que las comunidades autó cer así.
fichas. Entre los años 1981y
apelando
a
la
decepción
frente
a
tristecedora
o,
si
se
quiere,
desEs más. Se han autorizado
magnífico espacio en Mont nornas no quieren comprar las
1 982 se iniciaron diecisiete
los
gobiernos
desde
una
teórica
julc— y del Centro Polivalente participaciones de Mercasa en mataderos en Pallejá —con la gastadora, que predomina en el izquierda a la que, en realidad,
proyectos de restauración y
de productosno perecederos. El sus mercados territoriales res— consecuencia de una disminu ánimo cuando miramos atrás al están fustigando sin contempla
en la actualidad hay treinta
1983
que
acába
de
concluir.
año próximo el suelo ocupado pectivos. Reclaman la herencia ción de ventas del 20 por ciento
en marcha.
ciones.
Permítaseme en este momen
será propiedadde Mercabarna. pura y simple de las acciones de en el matadero de Mercabarna—
Y
están
en
su
derecho.
Pero
to
una
reflexión
en
voz
alta.
y
en
Casteilbisbal.
Son
iniciati
Ramon Mas, el gerente, y su la propia sociedad matriz por
Me resisto a admitir que a no puedo dejar de imaginarme a
equipo están haciendo el mila transferencia gratuita. O, como vas más o menos privadas, poco
revolviéndose en su tum
pensadas, que pronto entrarán unos les corresponda lidiar el Hegel
en dificultades. Convendría te crimen, la suciedad, la conges ba ante tanto funcionario dede la sociedad civil.
ner en cuenta al respecto que tión del tráfico, los impuestos, fensor
Este año 1984 debe traernos
Rungis, el mercado central de las reducciones de plantillas, los clarificaciones
y coherencia. Lo
París, cuenta con un perímetro traslados difíciles... con el obje— deseo de todo corazón.
1 Milesdearticuloa
de protección, en el que están tivo de ofrecer un gramo más de
I
Ejemplo:
prohibidas las operaciones al seguridad, limpieza, fluidez cir
PASQUAL MARAGALL
Pendientes
mayor, de un radio de 40 kiló culatoria, transparencia fiscal y
Alcalde de Barcelona11ORO—PedrerÇo
productividad. A unos solametros.
IlDesde
No ha predominado aquí la mente...
Ptas. 2OO
responsabilidad de gobierno.
¡Qué gran engaño estamos
16 deeneroe marzode 1984. 100 horas 10 semanas.CAMA&
La Zona Franca de Barcelo fraguando!
RA OFICIAL
DECOMERCIO.INDUSTRIAY NAVEGACIO, CEN
&
Me resisto a admitir que la COMPRA
na, uno de los polígonos indus
TRO DEESTUDIOSDE ECONOMIAINTERNACIONAL
CEDEIN
triales más importantes de ciudadanía no se revuelva con JOYAS
MLJNTANER
1283232024
Informacióne ¡nscrlpción:CEDEIN.Oficina de la Cámara. Amtra el maniqueísmo que se le
Europa,
debe
irse
convirticndo
Entre
Provenza
y Mallorca;0]
pie, 11 de 9 a 2 Barcelona-2.Tel.318-08-74
MIJNTANER
128 3232024;0]
en un auténtico distrito metro- propone. Subleva el ánimo que
mal menor, la herencia de las
participaciones de Mercasa en
los respectivos mercados, es decir, Mercabarna en el caso concreto de Cataluña.
A lo largo de un balance sobre la actuación del
Ayuntamiento en 1983, el alcalde de Barcelona, Pas
qual Maragali, llama la atención sobre la incom
prensión que parece existir en diversos estamentos
de la Administración pública catalana en torno a los
esfuerzos municipales realizados para mejorar la
gestión pública del AyuntamientodeBarcelona.
de monumentos
—
—
REGALOS
ECONOMICOS
CURSOPROFESIONAL
deExportación
e Importación
DIPLOMA
DELAGENERALITAT
DECATALUNYA
—
1DECALIDAD
JOYERIA’
41
1
I
GES
—
cow
GEms
GOLD
1
,
—
Exposicio
deNADAL
CHIFÉ & ESCODAS. L
,
O*O’AL
4&
1LP
311 4
Q
FINS EL 8 de GENER
EXPOSICIO D’AQUAREL-LES
PLJGET
AB4RVs
M ELI LLA LEON AROSA PASAJES
STA. MARIA PARAMO
RASTRILLO de los
POLVAZARES;1]
-
-
-
PETRITXOL,5 y 8
-
Grácia,
P.o 43
SYRA
«BONES
FESTES»
CALSINA CAPELLA
J. MERCADE MIRO
PAU ROG PICASSO
AVILA
-
-
-
-
1
J
,
SALPÇ1’1
de Cent. 323
318-87-36
T.
31B-70--20
Teli.
GALERIA JOAN PRATS
-
:;0]
-
JI
GALERIAS
PASEO
MAÑANA
oe GRACIA,
NAUGURACION
e AUGUSTA
TCL.
2163211
GaleríadeArte
El CorteInglés
enDiagonal:
ANTONIO RAMOS
, 1
c.
«ENTORN D’UNA PINTURA))
:Jó.C$tl:a,ll,1
-
-
1840--
TI
PEREJAUME
r
OLIS,OBJECTES
1 POSTALS
ç;1]
-
GRAU SALA JANSANA
MANOLO O. SACHAROFF
SOLER JOVE SUNYER y
ARRUFAT;1]
-
-
A
DI
EJCPOSICIONIS;1]
gpone
OJeos
Del
—
Desembre 1983 Gener 1984
-
Rambla de Catalunya, 54
‘
Barcelona -7;0]
BANCO EXTERIOR
DE ESPAÑA
Paseo de Gracia,19. TeL 301-70-00
Diagonal-Pknta Sótano
PASEO DE GRACIA. 1 14 (DagonaI). TeIéf. 218 33 07;1]
At1IIUCI
PINTADO EN MEXICO
lIiiiie
GALEPIA DE ‘RTF
—
H ANGLADA CAMARASA * U BAIXERAS
R CASAS * R I)URANCAMPS
F GIMENO * J JIMENFZ ARANDA* F ME-IFREN
P PRUNA*E
RECIO*A REYNA*M RICO
y [)F ZUBIAURRF * 1 LLILOAGA
R CANALS *
2 al 25 de Enero
:den4QA:,;0];1]
3ALERV
«IUp
PASSE
de
GRAA»
QIBUJOS,
ACUARB.AS,
GOUACIIES
Gi ronella,Gerzso,Soriano,Felguerez,
Rojo, von Gunten,Cuevas,Toledo
Laborables:de10 a 14y de 17a 21
Festivos:de 10 a 14
Horario de IunLsa sabadoir1Ltuçie de lO -i 2
‘
de
a9
Ganduxer 33 TUs 201 27 11 201 34 47 B4rtelona 21;0]
10 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1136
Title
A name given to the resource
1983: un año tenso pero gratificante
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Acció política
Ajuntament de Barcelona
Balanç
Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1984-01-03
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Alcalde de Barcelona
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1303/19930218d_00529.pdf
84907608462981f1c31c7e6cb0245edb
PDF Text
Text
1
Coofecéooia de l'Exom, Sr. Alcalde a la Societat Catalana
d'Economia Dijous 18.02.93. Institut d'Estudis Catalans.
19:80 hores.
"1993: LES PERSPECTIVES DE FUTUR PER A BARCELONA"
Les perspectives de futur per a Barcelona són positives. Jo no en
tinc cap dubte, tino les dades i les raons per coovéooer que és
així. Si hi ha goi té dubtes, espero que en acabar la nieva
000feréocia en tingui menys.
Barcelona está en miIIora condicions que altres ciutats per
afrontar la recessió económica internacional, gráoiea a les
inversions, al dinamisme i a la projecció internacional que els
esdeveniments de 1992 li han donat. Es a dir, gráoieo a aquells
feto que, segons com s'analitzi la situació, podien haver estat
causa de problemes i que en el ooatre cas són causa de solució, més
que de problemes.
Les perspectives de futur del propiA'uotameut, que tant preocupen
sempre els barcelonins, també són bones. L'Ajuntament de Barcelona
gaudeix d'una bona salut económica ' i financera, amb una situació
patrimonial que li permet assumix sense greus dificultats la
solució progressiva del deute acumulat en els darrers anys. Deute
que és fruit, sobretot, d'un extraordinari eetorg inversor -aixó és
el que tothom sap i el que tothom diu- compartit en gran part amb
l'Estat i el sector privat i, en menor mesura, amb la Generalitat;
però deute que també és producte de l'assumpció histórica, que
encara no ens ha estat compensada, de oompetéociea estataIe i
automómiguea en matéria de sanitat, ensenyament, cultura i
transports, entre altres.
Vostés saben que Barcelona és l'única ciutat d / EoDaoya que té
escoles, que té hospitals, una de les poques que té orquestra, que
té conservatori, que té palaus, que té escoles d'oficis, ..., penso
que tenim 40 escoles, 4 hospitals, 24 museus... 8i ha una altra
ciutat d'Espanya que té museus, que és Madrid, I» er6 Madrid té 23
museus de l'Estat i un municipal i Barcelona té un museu de l'Estat
i 24 muoioipals, i aquesta és la diferénoia,
�2
Si es produís, com desitgem, la solució deis problemes financers
característics de l'administració local eapauyola/ en general, i la
compensació de les ja citades "despeses de capitalitat" que
singularitzen la relació de l'Ajuntament de Barcelona amb les
administracions superiors i aquestes -Estat i Generalitatdecidissin l'establiment de polítiques de major suport a les grans
ciutats i l'administració local, l'evolució económica i financera
de l'Ajuntament de Barcelona, que ha aplicat mesures importants de
racionalització i estalvi, no solament no hauria de tenir gaire
ombres de preocupació, sinó que fins i tot podria ser molt i molt
brillant.
Les perspectives e000ómigueo de la ciutat, en aquest 1993, són
oIarameot eaperaugadores, ja que Barcelona ha reeixit amb els Jocs
a superar els tradicionals factors limitatius del seu
desenvolupament: tráoait, aparcament, botelo, aeroport, port,
telefonia, Fira, congressos, mercat immobiIiari.,. Tots aquests
sectors han fet un salt endavant.
El oiveIl de la inversió privada continua sent molt alt, amb grans
operacions urbanístiques en curs de realització, així com el oivell
d'inversió pública, raatroctura cultural i de
comunicacions.
Si la ciutat manté la 000fiaoga en les seves possibilitats i sabem
treure rendiment al capital a rit amb els Jocs Olímpics,
Barcelona podrá realitzar les oeve aspiracions com a gran ciutat
europea.
VoIdria dedicar la primera part d'aquesta
coutazéooia a parlar de
la situació económica de l'Ajuntament, perqué sé que és un tema que
interessa aempre. I sé que interessa, sobretot, en l'actual moment
post-olímpic.
- Evolució preoaopomtária de l'Ajuntament: Vbldria destacar els
punts següents:
-. L'evolució deis ingressos i despeses de l'Ajuntament entre I987
i 1993 (previsió) demostra que a partirde 1990 l'increment deis
ingressos és molt superior al de les despeses i que a partir de
1991 s'inicia una inflexió, en la que es manté l'increment deis
ingressos i decreixen les despeses.
-. El resultat de l'evolució anterior és el fort increment deis
recursos generats abans d'interessos.
=
|
�3
-, L'iuoremeut deis recursos generats ha superat els interessos a
partir de l'any 1991.
-. L'evolució deis recursos aplicats al procés inversor té un
increment máxlm a I'auy 1990. No va ser pas l'any 92 l'aoy de la
máxima inversió, ni tan sola el 91, L'any 90 és l'any que, donada
la programació de les ioveraiooa, estaven ja en marxa i acabant-se
tots els projectes i tot just havien oomeogat aguells altres de
darrera hora que tenien una vida d'un
parell o tres d'anys. Després
disminuim i ens anem a trabar un oivelI d'inversió al 92 similar a
l'any 88.
I,'&'uotameut va ter inversions directes d'una banda, però va
dotar a organismes que feieo inversions d'una altra banda, en bona
part Holsa, que va aplegar les tres empreses que l'Ajuntameot va
crear tot sol al principi, en tirar endavant el carro de les
inversions olímpiques, i que un cop creades va oferir-ne un terÇ a
la Generalitat i un tezg a l'Estat. La Generalitat no va poder fer
front t d i I'B t t i j la seva
participació demanada del 33 per cent fins un 50 per cent, perü amb
aïx(5 ens vam quedar una mica curts, en el sentit que nosaltres
havíem calculat que baviem de pagar un terg i vam haver de pagar la
mitat. Aquesta és la situació real de les tcaoafezéociea de capital
que es produeixen degut a l'eaforg inversor olímpic.
-, Relació entre els ingressos viu de I'Ajuotameot.
L'iocremeot d'ingressos és molt superior a l'increment de
l'endeutament. Aquesta és la diapositiva més interessant. L'any 88,
el pressuspost autogenerat de l'Ajuntament va arribar a ser d'un
1,99. L'any 88, els deutes vius de l'Ajuntament doblaben el nostre
pressupost d`ïogressoo. En canvi, aio/\ va anar descendint en els
anys 89, 90, 91, 92 per arribar a és la data actual. Es
a dir, el deute viu de l'Ajuntament,en aquest moment és 1,6 vegades
el seu pressuspost d'ïugreaeoa liquidats, és a dir, no el
pressupost de Iacomptabilitatpreosuspoatárïa, sinó el pressuspost
de la comptabilitat patrimonial.
\/oatéo saben que els Auntameota tenen l'obligació de ter comptabilitat per partida doble, patrimonial i empresarial, cosa que
no succeeix amb cap més de les administracions públiques d'aquest
país, segurament en tot el sud d , Euroga. No hi ha cap administració
pública espanyola i poques del sud d'Europa que hagi fet la
comptabilitat patrimonial, és a dir, que porten a final d'any un
baIaug en actiu i passiu i un compte d'explotació amb pérduea o
guanys.
�4
Es a dir, que estem parlant d'uns números en el quals hi ha comptat
tots els interessos generats per la inversió, tots els ïotereasoa
generats pel déficit provocats per les despeses de supléooia i de
capitalitat i a sobre encara, la necessitat de provisionar el
paper dolent, el paper de dificil cobrament pelo Ajuntaments.
En aquesta situació, nosaltres estem millor que una familia que es
compra una casa i s'ha d'endeutar amb una quantitat que és similar
a quatre vegades els seus ingressos anyals. L'&juotameot está
endeutat per una vegada i mitja els seus ingressos anyals i a més
amb una tendéncia clara a la disminució. Es a dir, está demostrant
una capacitat d'estalvi que no se li coneix, i per això jo volia
insistir avui justament en aquest
que és potser el més
desconegut de l'economia pública
.
Creo que l'efecte de La nova comptabilitat és positiu. Es tan
dificil que l'Estat espanyol ha hagut de donar una prórroga ala
ajuntaments per poder presentar els seus baIaogos de I'aoy passat,
que estava previst pel 31 de desembre del 92 i ara anem a fioaIo
d'abril.
En tot cas, jo creo que l'efecte d'això será positiu a Barcelona i
a tots els demés municipis pergoé ens situará en una posició real,
molt més real de la que sempre havíem estat i, per altra banda,
generará unes demandes que ara explicaré, que penso que hauran de
ser escoltades pezgué tenen una raó de ser bastant lógica.
Nosaltres, d'altra banda, hem creat una nova estructura gerencial,
ens hem organitzat en ámbito, que són conjunts organitzatius molt
més amplis que les antigues áreeo de l'&jootameut amb molta més
capacitat I)r' ia de decidir les se ves opecaoiooa.
Hem realitzat operacions de millora de l'estructura financera
durant l'any 92, hem fet una edició de bons "samurais", és a dir,
en el mercat públic japonés, el qué ens ha permés allargar els
nostres deutes, és a dir, posar el deute curt amb maduracions més
llargoes. Hem prorrogat el IJreaanopost, peró això no representa per
a nosaltres una gran dificultat, no atora la maquinaria municipal;
el pressuspost del 93 no és pas molt diferent al pressuspost del 92
i, per altra banda, ens permet una reflexió méa profunda sobre els
nous escenaris que efeotivameot representa l'any 93, i estem a punt
de tancar l'acord sobre el fioaogameot suplementan de les
inversions olimpïquea de Holsa.
�5
En definitiva, i molt resumidament, l'esforç positiu del 92 es
pagarà en 15 anys. Pagar-ho en 15 anys signifiva pagar-ho en molt
menys temps del que portem pagant les autopistes, que portem 25
anys pagant-les i encara seguim pagant, tot i que les coses que
nosaltres hem fet no tenen vida inferior a la de les autopistes,
sinó segurament en molts casos molt similar, com seria el cas de
les Rondes.
- Propostes de cara al finançament dels governs locals.
Passem ara al terreny de les propostes, que és aquest que acabo
d'anunciar. Propostes, de cara al finançament local, penso que
estem en condicions de plantejar, i que ja han estat plantejades.
Vostès saben que va haver-hi una reunió del G- 7, grans ciutats
espanyoles, que són les ciutats`` perifèriques més importants,
Bilbao, Barcelona, València i Sevilla, més la gran ciutat central,
que és Madrid, més les dues ciutats que, sense estar tan amunt en
població, tanmateix sobrepassesn els 500.000 habitants, que són
Saragossa i Màlaga. Aquestes set ciutats s'han reunit i han
demanat, primer, que els ajuntaments poguin revisar els cadastres
per trams, és a dir, anar a un Sistema anglosaxó o americà de
valoració més continuada de les propietats i no haver d'afrontar
cada 4 a 5 anys una petita revolució fiscal per la sobtada
revalorització de tots els actius.
L'autolïquidació de l'impost sobre les activitats econòmiques, que
vol dir que s'actui amb aquest impost igual com actuem en la renda,
és a dir, que la gent pugui declarar-se d'alta o de baixa, i
proposar la quantitat que ha de pagar conforme a les normes que li
venen donades en uns impresos que siguin explicatius i evidentment
amb el risc de no cobrar si la inspecció de l'Ajuntament o la
capacitat de requeriment dels serveis d'hisenda de l'Ajuntament no
arriben fins aquella persona que no ha declarat, és a dir,
carregant-se la càrrega de la prova anant en contra de l'Ajuntament
i no en contra de les persones. Hi ha, evidentment, una certa
dificultat, sobre tot per aquells ajuntaments que potser no tenen
mitjans de fer-ho. Nosaltres pensem que tenim mitjans de fer-ho i
de fet ja vam dedicar tres mesos a millorar la qualitat del padró
inicial; es van resoldre més de 30.000 consultes i per tant, si vam
poder fer aixà, per què no podríem fer un sistema d'inspecció i
autoliquidació?
�6
Reforma del trámit de nobrameot de multes: aquesta és una de les
graos vergonyes d'aquest país, a enganys i una de les
graos falsetats. Les multes no es cobren, no ens enganyem, i a
Barcelona, que es cobren molt, es Cobra un 30 %, i pecgoé ens bem
posat molt seriosos amb aquesta matério ' I aix(5 és degut a un
sistema de ootificaoiooa i garanties.
Participació en els impootos forts, i concretament en l'impost
sobre la renda de les persones físiques, no diré amb quina
quantitat. No volem competir amb les autonomies.
Les
grans ciutats espanyoles
proclamen autonomistes i
regionalistes, no ooutrárieaa les toomoiea, sinó que prefereixen
que primer s'obtingui el famós 15 % de retenció directe de l'IRPF
a dins de cada autonomia per seguidament, plantejar la própia
participació de les ciutats en ague i t impost, que en definitiva és
l'únic que pot donar al finangament municipal un carácter més
automátic, més flexible, més eot uedor i menys traomátic que
aquesta mena de grans males uotíoiéa que apareixen cada quatre o
cinc anys en els mitjans de comuoiCaoió.
Per tant, participació en els impostos forts i, finalment,
subvenció de cinc punts en els interessos del deute generat amb
motiu dels desequilibris de ciro a a dir, del deute generat
o aflorat, més ben dit, pel nou sistema de comptabilitat.
Les corporacions localo s'han trobat davant d'un sistema bancari
que els hi coneix molt millor les debilitats i fragilitats gráoiea
al nou sistema de comptabilitat, i aquest eaforg de sinceritat
hauria de ser primat. Igual com es prima a través del pla de la
vivenda amb 5 punts el tipus d'ioteréo a partir del pressuspostos
geoeraIo de l'Estat, de la mateixa forma s'hauria de fer amb els
ajuntaments pel fet de declarar millor quina és la qualitat del
seu paper, dels seus interessos potencials.
Hi ha unes estimacions molt r ides. Potser el deute total dels
municipis espanyols sigui d'un bilió de pessetes. Aix/\ faria que si
ens haguéssin de aubveooiooaz amb 5 punts en
els crédito
corresponents,
fi
el
pressupost de l'Estat espanyol hauria d'afegir 40.000 milions en
les seves partides anuals. Però les 9.000 corporacions lmcala
espanyoles de carácter municipal ja no compto les diputacions,
mancomunitats i altres - estarien ' ant un paper molt més animador
de la vida económica del que eotan | 'ugaot en aquest moment que se
senten totes aclaparades pel pes de la seva situació financera.
�7
Caldria afegir la demanda a la Generalitat, que comparteixen la
majoria
deIs ajuntaments
'
^catalans, de dotar el fons autooómic de
cooperació local. No és aquest el tema d'avui. Hi ha hagut una
manifestació del president de la Diputació basat en uns estudis de
la Federació de Municipis de Catalunya demanant que I'l,25 % del
pressupost de la Generalitat, net de traosferéocieo alo propio
ajuntaments i corporacions locala, fos destinat a la fundació del
famosíssim i non nat fons aotouómic de cooperació local, que
tindria un abast de 14 ó 15 mil milions de pessetes, amb el que
aixó pugui representar per a oadasoúo del municipis. Vuotés ja
s'imaginen el que aixó representa per Barcelona, que ella mateixa,
si agafem l'Area Metropolitana, és la meitat de la població
catalana i si agafem la ciutat estricta, és una mica méa d'una
quarta part.
Una bona part de les solucions als nostres problemea vindria de la
realització d'aquesta promesa, que té el seu origen a l'any 1985,
a l'AoaembIea de la Federació de Municipis de Catalunya a Reus,
quan el C000eIIer d'Economia de la Generalitat va anunciar la
creació d'aquest fons que després no ha existit mai.
Una reflexió que sí m'atraveixo a fer: si aizó no es fa, no ja aquí
sine) en altres autonomies, el que paoaará és que o'obIigará
moralment als ajuntaments a ser anti-autonomistes, d'alguna forma.
Es a dir, a ser aut000mioteo malgrat ells, perqué si fos pel seu
interés, haurien de mirar que l'Estat transferís el mínim possible
a les autonomies, de forma que la base sobre la qual s'aplica el
percentatge que l'Estat destina als 'uotameuta, al no ser minvada,
permetés un finançament més gran de les corporacions locals. Ara,
cada vegada que l'Estat fa una traosferéooia nova, cada vegada que
es parla de revisió del sistema finanancer aotouómio, a nosaltres
se'ns divideix el cor en dos. Jo, com a oatalá, dio "ja era hora",
i com a responsable municipal dio "ai, ai, ai". Pergué és evident
que la base neta sobre la qual el rebrá el
dia que l'anem a buscar per oodrir : el nostre fons de cooperació
local será més petita. Per tant, fem aquest fons, pergué si no el
fem estem obligant a generar una dialéctica que és, internament,
desagradable i fins i tot perillosa.
Problemes específics de l'A'untament, ja ho bem dit: despeses de
capitalitat i de supIéuoïa, tema |oo resolt, el principal deis
prubIemeo '¡
�8
Hi ha després, el desbloqueig de laCarta Municipal, que a vegades
ja em fa basarda de parlar-ne perqoé fa deu anys que la várem
oomeugar a revisar i encara hi som, i és evident que la Carta
Municipal s'ha de poder fer, pezgué a niveIl téooic i a oineII
polític no hi ha cap problema que impedeixi la seva aprovació. El
que passa és que no pot sortir una Carta Municipal nova després de
la que hi havia, de l'aoy 1961, que no tingui com a míoim la
mateixa ambició que va teuir aquella;i aquellatenir l'ambició
i
primer
creant la famosa comissió d'urbanismei serveis comuns i més
endavant, l'aoy 74, creant la Corporació
raoió Metropolitana. Es Iógio
que la Generalitat en un moment de la seva evolució, consideri que
ha de fer taula rasa de les coses pre-existents i per tant partir
de zero i comeogar amb un nou sistema comarcal igual al de l'any
33.
Però també és evident que aixó no fa justicia a la realitat, i que
la realitat és que els municipis de l'entorn de Barcelona tenen
unes interrelacions amb el nostre municipi de tal magnitud que fan
absolutament necessari que els problemes d'uns i d'altres es puguin
enfocar, al menys parcialment, d'una forma conjunta.
L'Alcalde de Bilbao em deia abans d'ahir que cada dio entren a
Bilbao més de 300 mil cotxes. Jo li/vaig preguntar quans cotxes hi
ha a Bilbao municipi, i em va dir que 300.000. La reacció inmediata
me y a va ser dir-li que el problema no está en els cotxes, el
problema está en Bilbao, pergoé tenen mal definida la seva ciutat,
pergué resulta que la meitat de la gent viu en un municipi on no
treballa. Es el municipi el que está mal definit, és la ciutat real
la que está mal definida i la que haurien de solucionar.
En fi, només dir que no seria bo que la Carta Municipal de la
Óemoczácia tos menys comprensiva i menys ambiciosa, en aquest
sentit, que la Carta Municipal que es va ^^r l'any l96I ^
!
Pel que fa al transport metropolità, cal la negociació d'un nou
contracte programa i la participació de la Generalitat en el
fioaogameot del déficit del transport, tal com succeeix en altres
comuoitato autóoomea, i concretament aquella altra que té Metro,
que és la Comunitat Autónoma de Madrid.
�9
- Perspectives e000Omigoes de la ciutat
Barcelona ha guanyat una aposta: demostrar
que més oferta reporta
més demanda. Jo m'he trobat, en a que han precedit al 92,
amb un ail.logiame que afirmava sempre que el qué havia de fer
l'Ajuntament era rebaixar impostos per evitar pérduee de les
companyies taxades.
|
Suposem el cas deis aparcaments: lés empreses cooaesiooáries deis
aparcaments del passeig de Gracia,em deien que ela treguéssim
l'impost de radicació, pergué la '{ rotació de les seves places
d'aparcament és molt baixa i per tant no fan benefici. No se-l's
acudia dir: "posin més guazdiea urbans, facin que els cotxes no
aparquin sobre les voreres del passeigde Gracia i així farem
negoci nosaltres i podrem pagar més impostos". No se-l's acudia; la
psicologia dominant era la %»oicolog ~ amaItbuoiaoa de pensar que tot
aniria sempre estret i malameot i que, per tant, el millor que es
podia f
l'Ajuntament
demanar una exempció fiscal.
AmÓ els hotels els podría di
mateix. Sentir plorar al
gremi hoteler, normalment, perqué d'ocupació era tant i
tant baixa, que no hi havi prou ptomoció de la ciutat, i que en
definitiva el que s'havia de fer era
donar algun tipus de subvenció
o perdonar algun impost. I bé, la ciutat ha multiplicat per dos la
seva capacitat hotelera i les tases d'ocupació, llevat de dos
mesos, que han estat gener i setembre, molt dolents (com sempre),
no han baixat.
En tot cas jo crec que hem guanyat aquesta aposta. No sempre la
`
creació de més oferta comporta ^ demanda, per en el cas de
Barcelona hi havia clarament una situació d'infradimensionament de
l'oferta en molts sectors.
Bi havia un problema que calia afrontar, que era decidir per on
faIIávem, si és que no teníem ofert4 no teníem demanda. Ara sabem
que en bona mesura, i no dic en tots els sectors, peró en bona
mesura era un problema d'oferta, perqué quan més oferim, més ens
demaoeo .
Aixó passa amb tot. Passa amb el tráoait, passa amb els hotels...
Deia Santiago Roldan, d'una manera
maneramolt expressiva, el día que es
va treure I'úItim con de les obres del nus de la Trinitat (que
I)ráotïcameot nárem treure el con i els cotxes ens van atropellar
inmediatament): "A Barcelona dóna gust, pergué totes les obres, en
quan s'inauguren, s'omplen".
=
�10
Aquesta és la sensació que dóna aquelsta ciutat, de ser una caldera
que está sempre plena de vida i gia, no aquesta situació
d'autopistes en mig del desert, de trena que passen per llocs on no
hi ha estacions.
Jo recordo de petit, quan anava amb el meu pare de viatge ala 15
anys, doncs eII havia d'anar a vendre medicines per tot Espanya
per guanyar-se la vida i als fills se'ns enduia un cada any, que
quan arribávem a Navarra i a Vitória, que tenien "fuero", ens
trc/bávem amb una cosa que jo no havia vist mai, que era carrers
encintats amb lIoms sense cases. Joestava acostumat a anar a Can
Guineueta a fer catecisme i a la Guineueta hi havia cases sense
carrer i sense lImms, i en canvi, hi havia llocs estranyíssims per
mí on els carrero hi eren, les lIums hi eren i les cases encara no
havien aparegut. Es a dir, que estaven pre-urbanitzats, per dir-ho
així.
Jo crec que, de debó, Barcelona és una ciutat que ha anat sempre al
darrera de les necessitats i que si no ha tingut més demanda ha
estat perqu6 no ha sabut trobar l'oferta adequada. Crec que aix/i és
el que l'any 92 demostra. Es la me y ahipótesis, que sotmeto al seu
milIor criteri i, per descomptat, a a discussió que hi pugui haver
en aquesta xerrada.
Els indicadors ho diuen. L'oferta hotelera ha passa t de 18.000 a
llits (Madrid en té 40.000). I l'ocupació hotelera, amb una
capacitat que és 1'7 vegades més gran que fa quatre anys, es manté
en un 60 per cent el mes de novembre.
El moviment de l'aeroport ha arribat als 10 miliooa, els somiats
deu milions de passatgers, aquest any. Havíem pensat que en serien
8, quan es va planificar, i que l'aeroport podia durar per més
anys, doncs está planificat fins un mázim de 12 mïli000 de
passatgers.
L'activitat de congressos prevista per a l'any 93 és la máxima
d'aquests últims anys. Els congressos celebrats a la Barcelona del
92 han estat de l'ordre de 315 i un número de delegats de 81.920,
xifra que curiosament és més baixa que la del 91, per diversos
motius -entre altres perqué no es comptabilitza aquí tot el període
olímpic-. La previsió de congressos
per al 93, que encara és
provisional, puja a 76,505; i sumant-hi la probabilitat de
congressos que estan emparaulats es pot preveure que la xifra es
situará entre les 120.000 i les 140.000 persones.
�11
'a a dir, no estem en una situació, repeteixo, en qué les dades ens
diguin que cal ser pessimistes. No cal ser pessimiata, Es pot ser
pessimista, si es vol, però cap raó indica que se n'hagi de ser, i
estic parlant des del punt de vista estrictament municipal.
Hi ha més linies telefóoiguea, de connexió internacional; hi ha una
potenciació inoneoaa de la capacitat d'intercomunicació d'aquesta
ciutat. Ha milIorat la qualitat de la telefonia, ja no hi ha
aquella queixa d'empresaris -Bendibérica, per exemple- que em deien
que no es podia parlar entre Grauollers i Barcelona, per no dir el
temps que trigaven cada vespre els seus executius en tornar a casa.
Les trucades telafóoigues de desembre 1992 són un 15% més que el
febrer del mateix any.
En els sis mesos després deis JJ s'han iootal ' Iat més circuits
directes que en tot l'aoy l988 i . En aquests sis mesos, la
digilitalització ha passat del 33 % al 35 %.
Al desembre del 92 hi ha hagut un increment del 28 % més de línies
per a la xarxa de caixers automátics que el mes de juny.
Hi ha una nova dimensió de la ciutat: Els JJ0O han perméa superar
els factors limitatius tradicionals per al desenvolupament de
Barcelona. Afegiré algunes dades més a les que ja he ofer t sobre
t
hotels i aeroports.
- TráoSït:
-. Da de la Ronda de Dalt: Les hores puntes d'aquesta Ronda se
situen entre les 9 i les 10 del matí. La capacitat máxima és en
toro dels I.500.
-. Do de la Ronda Litoral: Les intensitatshoráriesmáximes canvien
segons la direcció, és a dir, a la tarda, entre les 18 i les 20
hores, és la direcció Beaóo la que / va carregada, ï al matí, entre
8 i 10, és la direcció Llobregat la que va carregada. Els camions
dormen al Poble 0ou, J.A. Acebillo, el director técoio de l'IMPU,
explicava l'altre dia en un article molt clac a La Vanguardia qué
és el qué estava passant amb les Rondes. A les Rondes está passant
que hem primat més viatges de oami000 a Barcelona deis que hi havia
abaoo. Tots recordem els camions del carrer Mallorca o el carrer
Valéomia que no ens deixaven dormir, i els del Paral.lel, i la
circulació de la Meridiana...
�12
Doncs bé, tot aixó s'ha suprimit amb les Rondes, i ha passat alguna
cosa méa, que deis camions que passaven per la B-30, un 30 % s'han
ficat dintre de Barcelona, pergoé travessen Barcelona sense pagar
i sense aemáfozs. Si van per la B-30 Pelo carrils centrals, paguen.
Si van per la oaIgada lateral, tenen aemáfors i una congestió
de000muuaI. Si van per la B-l0, que és el MoIl de la Fusta, ni
paguen ni tenen semáfors.
Ara bé, la B-lO, que és la Ronda Litoral, no está teta pecgué els
camions que van de VaIéooia a FzaoÇa hi passin, però hi estan
passant. Per tant hem aplicat una mesura de limitació deis camions
demés
de
6
tones
de
í
que
sv ^^ les hores justament on les punites sobrepassen les máximes de
capacitat.
- Aparcaments. Notable ioc
t
municipals 82-92 i de les places
Aparcaments
privats de concessió pública passen de 16 el 1982 a 52 el 1992.
-. Obres noves de clavagueram. Aquí hi ha les obres que s'han
realitzat gráoies a I'eoforÇ olímpic. Diguem-ne olímpic, però en
realitat tenen molt poc d'olímpic, però hem acabat dient olímpic.
Aquí o'bao invertit 27.000 milions de pessetes, es a dir, en coses
que la gent no veu. Si pensem una mica, fa poca anys hi va haver
inundacions molt importants, molt destacadament al Poble Nou, però
també a la Zona Franca, a la plaga IdeIf000 Cerdá, etcétera.
-. La capacitat deis mol.lectoza. Es impresionant la capacitat del
col.lector del BooatelI, que fa passar, en plena oárrega, más de
100 metres cúbics per segon, que és tota l'aigua de l'Ebre sortint
al mar un dia d'estiu.
I això és només un ool.leotor, pergé hi ha el del carrer Ginebra,
el del Pobla Nou, el de Prim... Tots sabem el que eren aquestes
zones abano d'aquestes iotraatructureo.
Aquest eaforg ha fet disminuir molt notablement les zones
previsiblement inundables respecte l'aoy 1988. Hi ha zones que es
mantenen com a perilloses. Els t oios, per altra banda i molt
aáviameot des del seu punt de viot / i fan el que han de fer, em
volen oouv^ocec que no tot está fet 1 i que s'ha de seguir invertint
en clavegueram. Z jo m'ho crec. El que passa és que, de moment, el
que nosaltres hem fet és allunyar en 20 o 25 anys les inundacions
que en diuen de retorn. Nosaltres ara tenim una alta probabilitat
d'iuuodar-nos amb pluges de retorn de 50 anys, és a dir, si es
produeix una pluja de les que es produeixen cada 50 anys.
�13
Algunes d'aquestes zones inundables es poden solucionar amb
facilitat, com les de la Riera Blanca. Unes altres necessitarien
una inverssió forta amb interceptors de rieres que envien l'aigua
cap el Llobregat o cap el Besòs. En definitiva, la millora és molt
i molt considerable.
En una sèrie de sectors, estem invertint d'una forma important.
Tenim en marxa en aquest moment l'ampliació de la Fira, Montjuïc 2,
amb una societat patrimonial tot just creada, a mitges per la Fira
i la Cambra de Comerç, i l'expectativa immediata de convertir les
Arenes en un palau firal.
I tenim per altra banda la perspectiva d'un gran palau de
congressos per més endavant, a la Vila Olímpica, que no hi hem
renunciat, però que avui no estem encetant perquè no es pot encetar
tot a l'hora. Hi ha al mateix temps un projecte de palau de
convencions més xic que el gran palau de congressos, a la zona alta
de la Diagonal, tocant a l'hotel Juan Carlos I.
Tenim fins i tot situacions interessants en el mercat financer però
no vull allunyar-me tant del que és estrictament municipal. Per a
mí aquest és un tema sentimental, perquè recordo el paper
importantíssim que va tenir en Ramon Trias Fragas, quan tornant
d'un viatge als Estats Units conjunt que vam fer per promocionar
Barcelona l'any 86, després del nomenament de Barcelona com a
ciutat olímpica. A Chicago vam quedar meravellats de la potència
del mercat d'opcions i de futurs d'aquella ciutat, que havia estat
la gran capital de la Borsa i que va perdre aquest lloc en favor de
New York, però que després va reaccionar amb mercats d'especialitat. Aquí és on va néixer la idea del Mercat de Futurs i Opcions
de Barcelona.
També vull parlar un moment de merçat inmobiliari, de l'evolució
dels preus i també de l'evolució d0 la taxa d'atur.
L'evolució preu de venda de l'habitatge 1975-91, comparat amb
Madrid. L'important no és la ja sabuda escalada monumental del preu
real en els anys de la hiper-inflació, quasi diria, de l'habitatge,
sinó el fet que s'hagi frenat aquesta pujada en els dos últims
anys. I el fet també menys conegut que el preu real va anar
baixant. El preu real va baixar, de fet, des de l'any 1974 fins el
1984, i 10 anys de baixada de preu real, és a dir, de petits
increments de preu inferiors al creixement de l'índex general de
preus són molts i provoquen una davallada molt considerable del
preu real de la vivenda.
�14
Això es va recuperar en pocs anys, penso que l'any 88 vam arribar
al nivell de preus reals de l'any 74 i la continuació posterior de
la inflació dels preus de la vivenda va portar les coses molt més
amunt que els preus reals de l'any 74. Això s'ha acabat i els preus
comencen a baixar de nou.
-. Evolució 1'IPC l'any 1992. Baróelona està sempre per sobre.
Barcelona és una ciutat cara, però Barcelona no és més cara que les
ciutats igual de grans que ella.: A mí no se m'ha demostrat.
Segurament jo els hauria d'haver portat més dades en aquest sentit.
No disposo d'elles, però en principi no tinc demostració de què
Barcelona sigui més cara del que toca.
El que sí que sé és que la carestia relativa de Barcelona no sembla
incrementar-se, sinó que en l'últim; any sembla disminuir i ens va
acostant a l'evolució dels índexs de preus del conjunt de Catalunya
i d'Espanya.
-. L'atur. A l'any 91 hem arribat a tenir una taxa d'atur igual que
la mitjana europea. El fet que Barcelona estigui igual que Europa
en la taxa d'atur no té per què ser dolent. Aquest fet és relatiu,
depèn de les ciutats de les qualsIparlem. Jo estic segur que a
Colònia o a Manchester o a Birmingham, etcètera, hi ha taxes d'atur
més altes que a Barcelona.
No m'atreveixo a pronunciar-me sobre quina serà l'evolució de
l'atur, perquè estem parlant d'unal ciutat, i una ciutat és una
economia oberta per definició. En ün país potser el 10 o 20 per
cent dels seus intercanvis són exteriors i la resta interiors, i en
una ciutat el 50 ó 60 ó 70 per cènt dels seus intercanvis són
exteriors i per tant és molt difícil fer prediccions.
En tot cas, ja hem vist quina ha sigut l'evolució fins ara.
- Barcelona ven a l'estranger:
Els voldria dir que el que estem fent a Barcelona és tractar de
millorar les nostres expectatives per tal que la base d'exportació
de la ciutat sigui ben aprofitada, al màxim. Una ciutat que té
actius i els sap explotar pot mantenir millor que una altra el seu
nivell d'activitat.
�15
Nosaltres considerem que el 92 ha portat a Barcelona dos actius
importantíssims, prestigi i "know how". Tothom sap què és
Barcelona, on està. Em deien els expositors del Saló Gaudí, quan
vam anar a la inauguració amb el president Pujol, que abans, quan
arribaves i deies que venies de Barcelona, et preguntaven una altra
vegada d'on eres, et feien esperar mitja hora i al final et feien
passar però una mica a disgust. Ara et fan passar de seguida i a
més a més, amb un somriure. Això val molts diners,la inversió que
hem fet en capacitat de venda dels productes privats de Barcelona
és molt important, però també dels productes públics, de la
tecnologia de producció dels serveis públics i també de la de
serveis d'organització i de construcció.
Per tant, nosaltres, ara, ens estem concentrant, d'una forma
important, en vendre, en buscar mercats per això que Barcelona té.
- TUBSA: Empresa d'assessorament en plans estratègics i assistència
en tecnologia. Aquí tenim el llistat dels Plans estratègics que
s'han fet des de Barcelona a través de l'empresa TUBSA. D'Espanya
hi ha una dotzena, de l'estranger també... La nostra gent està
assessorant els plans estratègics de moltes ciutats.
TUBSA és una empresa que posa en el mercat tecnologies urbanes, és
a dir, de producció de serveis públics urbans, des de Costa d'Ivori
o la República Dominicana fins l'ajuntament de Praga...
- Barcelona Tecnologia:
Exemple d'alta tecnologia exportable, de projectes tecnològics
liderats.
L'empresa Barcelona Tecnologia és una empresa fundada dins del grup
d'empreses d'Iniciatives S.A. L'Ajuntament va crear una empresa de
capital risc en el sentit genèric, que és Iniciatives, i
Iniciatives va crear 34 empreses, gmés ben dit, va crear-ne 18, i
una de les 18 va ser una empresa de capital risc pura, que es deia
Barcelona Impuls, i aquesta va crear-ne més. I quan se'ns va
plantejar la possibilitat de privatitzar o semi- privatitzar
Inciatives, el que vam fer va ser ajuntar la mare amb la filla, per
dir-ho així, casar Iniciatives amb Barcelona Impuls.
�16
B.T.S.A. és una empresa que es va crear sobre la base del model de
la Doivezoïtat de Góteborg, que preten posar en el mercat la
tecnologia provinent de la investigació fetapels prot
ra
universitaris i
o,
principalment
i é
(5 té una enorme dificultat a
Espanya per problemes de dic i buzoccátio, peró en tot
cas, amb un éxit relatiu, encara moIt modets, B.T. deu haver creat
una bona dotzena de productes nousi sofisticats, i está ara en un
moment molt interessant.
-. Projectes en els qualsBarcelona hi participa,
fioaoÇats
báaioameot per la Comunitat Europea.
El més cooegut^ és el Gaudí,
que está dins del macro-projectePolis. Aquest és un projecte
d'investigació que el que pretén és 1 arribar a un sistema universal
de control del ±z^fic de les ciutats, amb una tarjeta intel.ligent
que permetés al mateix temps pagar les autopistes, pagar els ponts
o túoeIs de la ciutat, fins i tot arribar a pagar els aparcaments
del oeotre.
Shigueo que en aquest moment estem posant en marxa, i espero que
es realitxará dintre de poc, una empresa nova amb l'objectiu de
posar en venda en el món no ja la tecnologia urbana de serveis
urbans, sinó la que la gent reconeix que Barcelona té, després
d'bavec vist 3.500 milions de persones els Jocs Olímpics durant 15
dies. Que són tres coses: una, capacitat d'organització de grans
esdeveniments molt complexes; dos, capacitat de construcció
d'escenaris i infrastructures difícils; tercer, capacitat
escenográfica, de fez oerimóoieo im^ortauta
i atractives des del
punt de vista eacenogr^fic.
Si
de
fer per construi
i
Moscou vingui cap aqui
hi ha
o
aquí. I si aconseguimcon sud d'Amérioa es
porta
faci el famós pont de Coló diuen ells, que és el que ha
d'esoucgac en 500 km la distánciAque hi ha entre Montevideo i
Buenos Aires i fer de Montevideo e port real de Buenos Aires, que
ja hauria de ser-bo, doncs fer-ho nosaltres des d'aquí.
Nosaltres
hem tingut un paper destacat en l'organització de les
ciutats
l'assemblea
constituent del qual va ser Barcelona i ens han elegit com a
ciutat que presideix el CooeeII deMunicipis i Regions d'Europa i
aix6 no pensem que sigui una caooaIitat ni li donem una importánoia
purament I»rotocol^ria. Creiem que forma part d'aquesta eotratégia
de Barcelona de vemdre , o, en el miIlor sentit de la paraula.
�17
M'agradaria dir que no em sembla necessari posar massa éofasi en
afirmar que les perspectives de Barcelona en aquest 93 no són
negatives. Creiem que Barcelona ja és una de les grans ciutats
d'Europa, que sha confirmat com a tal, que s'ha de consolidar, que
s'ha de projectar. Creiem que, a més, Barcelona ha comeogat a
guanyar en un aspecte inonaterial, intangible peró enormement
important, potser definitiu, que és el de la conducta ciutadana, la
urbanitat, la disciplina vïária, la vida social, la lluita contra
el aozulI,,. Hem posat en marxa amb éxit fins i tot euperiéooiea de
justicia rápida en aquest país, cosa que és realment xocant i nova.
Efectivament, en aquesta ciutat s'ofereix qualitat de vida.
En aquest sentit, jo faig una crida contra el derrotiame, contra
l'esperit patidor. Ja sabem que a tots els socio del BarÇa els
agrada patir, quan entren al camp de futbol i veuen córrer a
l'extrem esquerre de I'egoip contrari, saben que patiran. Però jo
faria una crida contra l'excessiva afició a patir, pez/Jué no ens
ajuda.
Jo els convido a vostés a la confiança en qué podrem mantenir i
desenvolupar la posició obtinguda.
Moltes gráciea,
�NOTES DE L'ALCALDE DE CARA A LA (CONFERENCIA
A L'IEC
Es absolutament necessari un discurs seriós sobre l'aposta
guanyada per Barcelona (més ofe ta reporta més demanda, en
comptes de dir que poca demanda acaba fent aconsellable poca
oferta), explicitant costos i beneficis de cada solució, i
una perspectiva (o escenaris) raonable de futur.
Previ Consell Econòmic Assessor
Josep Pernau a El Periódico (1 o 7 de febrer de 1993)
ironitza sobre el riu de Folter a La Sagrera, i la
possibilitat o perill que l'Alcalde es torni a il . lusionar i
ens torni a embarcar en coses a pagar més enllà del 2007.
Imprescindible explicar que les Autopistes les estem pagant
encara ara (25 anys!) i el 92 el pagarem en 15 !.
[Articles Vilarasau, Pere Duran, Antoni Serra Ramoneda,
Andreu Mas?].
Referències: J. Semprún ("visionlrio")
- 10 àrees de nova centralitat (Joan Busquets)
- escrits Acebillo, Subirós
- ordenança sobre 1'Eixample
Necessitat Memo Microplans
O$ . 4 2
e^ W 1nrjt .114 vil
ord. xr "iec.not" (10/2/93) (JBad)
ca
<10.e/ ,
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4209
Title
A name given to the resource
1993 : les perspectives de futur per a Barcelona / Conferència
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Propostes per al finançament dels governs locals. Problemes específics: despeses de capitalitat i de suplència. Autoliquidació IAE, reforma del tràmit de cobrament de multes, participació en l'IRPF. Rondes, aparcament, co|lectors, habitatge, atur, imatge Bcn, Barcelona Tecnologia, projectes UE, CE. Perspectives econòmiques de Bcn.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Societat Catalana d'Economia, Institut d'Estudis Catalans
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Economia
Finançament
Lideratge
Acció política
Model social
Planificació
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-02-18
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1035/19860707d_00142.pdf
6c01a6091db2fb5cc4577d1a3329499c
PDF Text
Text
Palabras inaugurales del Excm Sr. Alcalde en el ler. Coloquio
Barcelona-Mediterránea
7 de Julio 1986
�SEÑORAS, SEÑORES, BIENVENIDOS A BARCELONA. AL
CONVOCAR ESTE COLOQUIO, BARCELONA QUIERE REAFIRMAR SU
VOLUNTAD DE SER UN CENTRO DE DEBATES Y SU VOCACIóN
MEDITERRáNEA.
LAS CIUDADES MEDITERRáNEAS TIENEN TODAS UNA VOCACIÓN
SECULAR DE INTERCAMBIO, DE APERTURA A TODA CLASE DE
IDEAS. EL MAR HA SIDO SIEMPRE UN ELEMENTO DE UNIÓN, MáS
QUE DE SEPARACIóN. Y MáS QUE NINGÚN OTRO LO HA SIDO, LO
ES, ESTE MEDITERRáNEO NUESTRO, CUNA Y CRISOL DE
CIVILIZACIONES.
LAS CIUDADES TIENEN UN PAPEL CRUCIAL A DESARROLLAR
EN LOS INTERCAMBIOS INTERNACIONALES. LAS CIUDADES ESTáN
�DESPROVISTAS DE MUCHOS DE LOS PREJUICIOS NACIONALISTAS DE
LOS QUE LOS ESTADOS NO SE PUEDEN DESPRENDER. LAS CIUDADES
NO TIENEN FRONTERASS, NO TIENEN EJÉRCITOS. POR ESO EL
DIáLOGO ENTRE CIUDADES PUEDE SER MáS FRANCO, MáS ABIERTO
QUE ENTRE ESTADOS.
Y CUáNTO MáS ENTRE CIUDADES TAN FAMILIARES COMO LAS
DE LA CUENCA MEDITERRáNEA. TENEMOS UNA MANERA COMÚN DE
ENTENDER LA VIDA, UN LENGUAJE QUE NOS ES FAMILIAR, UNOS
HáBITOS VITALES QUE NOS UNEN.
BARCELONA SE SIENTE MUY ORGULLOSA DE PODER OFRECER
SUS EXPERIENCIAS, SUS REALIZACIONES, SUS PROYECTOS A LAS
CIUDADES AQUÍ REPRESENTADAS Y A TODAS LAS DEL MUNDO.
�ALGUNAS DE NUESTRAS INICIATIVAS TIENEN SUS PARALELOS
EN OTROS LUGARES. OTRAS, LO PUEDO DECIR SIN FALSE
MODESTIA, SON ABSOLUTAMENTE PIONERAS.
EN ESTE COLOQUIO, LOS DIFERENTES GRUPOS DE TRABAJO
HARAN UN REPASO DEL AMPLIO CAMPO DE ACTUACIÓN DE LA
ADMINISTRACIÓN MUNICIPAL. ASí VEREMOS NUESTRA ACTUACIÓN
PARA IMPULSAR EL DESARROLLO ECONÓMICO; SE DEBATIRá LA
GESTIÓN DE LOS DATOS DE LA POBLACIÓN Y LOS PROBLEMAS QUE
PLANTEA EL EQUILIBRIO ENTRE LA NECESIDAD DE INFORMACIÓN Y
EL RESPETO A LA INTIMIDAD. SE REPASARá LA LUCHA CONTRA EL
DETERIORO AMBIENTAL. EXAMINAREMOS UNA DE LAS FUNCIONES
MáS CARACTERÍSTICAS DE LA ACTIVIDAD MUNICIPAL, LA
PLANIFICACIÓN URBANÍSTICA. FINALMENTE, SE ESTUDIARá LA
�ACCIÓN DE LOS AYUNTAMIENTOS EN EL CAMPO DE LOS SERVICIOS
SOCIALES Y DE LA ANIMACIÓN SOCIOCULTURAL.
ESTOY SEGURO DE QUER LA GRAN COMPETENCIA TÉCNICA DE
LOS PONENTES DE ESTOS GRUPOS DE TRABAJO HARáN ALCANZAR UN
ALTO NIVEL EN LAS DISCUSIONES Y SE EXTRAERá DE ELLAS
CONCLUSIONES MUY VALIOSAS.
EL PROGRAMA COMPLEMENTARIO DE VISITAS, AUNQUE
CONDICIONADO POR EL ESCASO TIEMPO DISPONIBLE, LES DARá,
CREO YO, UNA IMAGEN CABAL DE LA BARCELONA QUE ESTAMOS
RECONSTRUYENDO.
NO MEQUEDA MáS QUE REITERALES MI BIENVENIDA Y
DESEARLES UNA FELIZ ESTANCIA ENTRE NOSOTROS.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3941
Title
A name given to the resource
1er Col·loqui Barcelona - Mediterrània / Inauguració
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Relacions Internacionals
Mediterrània
Territoris
Acció política
Ciutats
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-07-07
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1226/19900823d_00400.pdf
689dec34d67b0e7a2b373aa9edb2dec9
PDF Text
Text
MISTER PRESIDENT, DEAR FRIENDS,
IT'S A GREAT PLEASURE FOR ME TO GIVE YOU ALL MY WARMEST
WELCOME TO BARCELONA, ON THE OCCASION OF THE WORLD CONGRESS
OF THE ECONOMETRIC SOCIETY.'
TONIGHT, I RAVE A DOUBLEREASON TO FEEL HAPPY WITH YOUR
COMPANY. FIRST OF ALL, AS MAYOR, BECAUSE THE CITY HOSTS FOR
THE FIRST TIME A WORLD MEETING OF THE ECONOMETRIC SOCIETY.
BARCELONA HAS INDEED A LONG TRADITION AS A VENUE FOR
CONFERENCES. NOW, WE ARE MAKING HARD EFFORTS TO CONSOLIDATE
THIS PRE-EMINENT ROLE AS A SERVICES CITY, WITH A GREAT
CULTURAL AND ACADEMIC ATTRACTIVENESS. YOUR DECISION TO
CELEBRATE YOUR CONGRESS IN OUR CITY MAKES US FEEL SURE THAT
WE ARE ON THE RIGHT PATH.
BESIDES, WE ARE VERY PROUD OF THE GROWWING GROUP OF
BARCELONA ECONOMISTS WHO ARE ACQUIRING A WIDE
ACKNOWLEGEDMENT IN THE FIELD OF ECONOMETRICS ...
AND, LAST BUT NOT LEAST, I'M VERY GLAD TO BE HERE AS AN
ECONOMIST, TURNED INTO MAYOR BUT WHO HAS NEVER FORGOTTEN HIS
ACADEMIC ORIGINS AND HIS TRUE PROFESSION.
�- COMPARE THE USELFULNESS OF BOTH ECONOMETRICS AND
POLITICAL ECONOMY AS PARADIGM WHEN GOVERNING A CITY.
if
ELABORATE ON:
- FROM CITIES AS MARKETPLACE TO CITIES AS ECONOMIC
ENGINES.
- BALANCED CITIES ARE CREATIVE CITIES.
- EUROPE AS A FUNDAMENTALLY URBAN CONTINENT.
- EUROPE AS A SYSTEM OF CITIES.
LET ME ADDRESS A FINAL WORD TO PROFESSOR FRANCO MODIGLIANI.
HIS WORKS ON THE ROLE OF SAVING IN ECONOMIC LIFE, AND ITS
INFLUENCE ON INVESTMENT AND CAPITAL FORMATION TO PROMOTE
BOTH GROWTH AND WELFARE, HAVE HAD A SOUND ECHO IN OUR
ACADEMIC WORLD. THAK YOU VTRY MUCH, PROFESSOR MODIGLIANI,
FOR YOUR WORK AND YOUR PRESENCE HERE.
THANK YOU VERY MUCH TO ATJL OF YOU, AND HAVE A NICE AND
USEFUL CONGRESS.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4132
Title
A name given to the resource
6è Congrés Mundial del Econometric Society / Salutació a la inauguració
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Pedralbes
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Economia
Euroregió
Congressos i conferències
Relacions Internacionals
Barcelona
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1990-08-23
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències