2
10
12
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1567/0000000796.pdf
5efa7ba92970dca99d1ed338f9ec8e08
PDF Text
Text
Pasqual Maragall. Pasqual Maragall. : «CiU s'ha dedicat sense escrúpols a assegurar-se el
futur més com a partit que com a govern» " El Punt, 11/05/2003
- Si hem de fer cas del resultat de les enquestes, mai com ara els socialistes havien tingut la presidència de la
Generalitat tan a l'abast. Per arribar aquí, però, han hagut de rebre sis derrotes electorals consecutives. Quines han
estat les causes d'aquesta pertinaç incapacitat del PSC per esdevenir una vertadera alternativa al govern de CiU?
- «Home, jo crec que el poble de Catalunya ha fet confiança al primer govern que va tenir. I per què li ha fet confiança?
Perquè no n'havia tingut cap de durador des del segle XVIII.
- Però a Espanya, per exemple, no ha pas passat això.
- «Això, a Espanya, no ha passat tant, efectivament. Tot i que déu n'hi do: després dels anys de la transició, van venir
els pràcticament 14 anys de govern socialista. Espanya s'ha atrevit abans a canviar de govern. A Catalunya s'unien
dues coses: el mateix factor que hi havia a Espanya per ser conservadors del govern que hi hagués, que era la novetat
de la democràcia, i a més a més la novetat de l'autonomia. Jo crec que això ha donat al govern català una gran
capacitat de resistència.»
- I no hi ha hagut, també, per part dels socialistes, una falta d'empenta a l'hora de construir una alternativa
engrescadora?
- «Era molt difícil en la mesura que la gent identificava pràcticament fins ara el govern amb el país. Per què? Perquè
era el primer. I possiblement perquè no va fer grans bestieses. I tot i que hi ha hagut, dins del catalanisme, sectors molt
crítics amb aquest govern, mai no han arribat a convèncer el país, amb profunditat, que el risc del canvi era inferior al
de la continuïtat.»
- I ara el convencerà, vostè, el país? O el canvi, si finalment es produeix, serà el fruit d'una situació d'esgotament a la
qual el govern hauria arribat tot sol?
- «Les dues coses, perquè a la vida tot ve alhora. Hi ha un esgotament d el govern. Aquest govern, en els darrers
quatre anys, ha viscut els pitjors anys de la seva existència. Hem tingut un govern conservador d'unes posicions de
poder, que ha intentat, en una primera fase, conviure en una situació parlamentària difícil. I en una segona etapa -des
de gener del 2001- s'ha dedicat sense escrúpols a assegurar-se el futur, quasi diria que més com a força política que
com a govern. Ha sigut un govern pel partit més que un partit pel govern. Això és evident. I també és cert que nosaltres
hem madurat, per dir-ho d'alguna manera, i que la nostra oferta s'ha pogut explicar millor.»
- En el document que recull l'aportació del Partit dels Socialistes i de Ciutadans pel Canvi al debat sobre la reforma de
l'Estatut, en el qual participen totes les forces polítiques, llevat del PP, s'al·ludeix a «la voluntat d'aprofundir en el
caràcter federal de l'Estat espanyol». Però Espanya no ho és pas, un estat federal.
- «Home, hi ha opinions sobre això. Hi ha molts professors de dret polític que diuen que és un país federal amb un altre
nom. I, de fet, hi ha diverses maneres de construir un estat format per pobles diversos, però tots s'assemblen.»
- Però aquí, quan es parla d'estat federal, la gent pensa en Alemanya o els Estat Units, per posar dos exemples
concrets.
- «El d'Alemanya és el cas que nosaltres considerem vàlid per a Espanya. Tenint en compte que allà una peça
fonamental del federalisme és el Senat. El Senat està format per representants dels governs. Està presidit pel president
d'un dels estats federats -els lands-, cada any un de diferent. Aquest és el model al qual nosaltres voldríem anar,
efectivament, perquè permet conjuminar la unitat i la diversitat. El model dels Estats Units té una lectura diferent. Allà
federal és sinònim de Washington, és a dir, centralisme.»
- A l'hora d'abordar el finançament autonòmic, el document dels socialistes proposa «equiparar Catalunya, quant a
ingressos per habitant, a les comunitats forals». I per què no el règim foral? I per què en vint ans i no ara mateix?
- «Perquè en aquests moments els ingressos forals són aproximadament un 60% més per habitant que els de
Catalunya. I, per tant, l'equiparació, si no es fes en un horitzó temporal molt llarg implicaria, necessàriament, una
disminució dels ingressos forals dels bascos i dels navarresos, i això no és una sortida raonable. No faria res més que
complicar les coses. El que demanem és que comenci el procés d'igualació, que tingui un horitzó temporal tan llarg
com calgui, i sense demèrit dels ingressos que ara tenen els ciutadans de les comunitats forals. Quant al mètode: no
ens sembla que estigui dintre de la tradició dels catalans el règim d'excepció o el règim foral. Això, en el cas de Navarra
i del País Basc, té una tradició històrica que no va trencar ni el msteix dictador, el general Franco, excepte per al que ell
va anomenar «províncies traïdores». Aquest no és el cas de Catalunya. Catalunya és massa gran, és massa important,
representa el 20% del producte nacional brut espanyol i pot arrossegar fàcilment fins al 30%, com perquè la seva
solució pugui arribar per la via de l'excepcionalitat. Crec que ha d'arribar per la via de la generalització i per la via en tot
cas del reconeixement de drets diferencials. I també per la via de la sensatesa quant al període temporal que això
requereix. Per nosaltres, el que és fonamental és que es reconegui l'existència d'una desigualtat que és
anticonstitucional. I que s'ha de començar a tancar ara.»
- Els socialistes aborden la renovació de l'Estatut, i cito paraules seves, «no únicament com una reivindicació, sinó com
una oferta de contribució lleial, constructiva, a la tasca de renovar l'articulació política d'Espanya». Tot i la seva
moderació, no sembla pas que la iniciativa hagi de provocar cap entusiasme al PP.
- «Nosaltres confiem que els pobles d'Espanya aniran per una via diferent de la que han anat fins ara. Creiem que
podem defensar, en el marc de la Constitució i amb els retocs que calgui, el tipus de règim fiscal que Catalunya té dret
a tenir. Però no confiem que el PP actual, si hagués de decidir, ho entengués, això.»
- I el PSOE, hem de donar per fet que ho entendrà, això?
- «El PSOE és un partit federal. Hi ha un fons ideològic comú que està a favor d'aquesta igualació i d'aquesta justícia
fiscal.»
- Diuen, de vostès, que són sucursalistes. I basen l'acusació subratllant, per exemple, que a Madrid no tenen grup
parlamentari propi.
- «El sucursalisme és una eina utilizada, amb eficàcia fins ara a Catalunya, per uns partits que no han demostrat que, a
la pràctica, la seva via sigui menys sucursalista; no dic ideològicament, dic a la pràctica. Nosaltres, aquí a Catalunya,
�no dependrem mai del vot del socialisme espanyol, que ha renunciat a ser present aquí amb grup parlamentari propi.
En canvi, el nacionalisme conservador català sí que depèn aquí del naciona
- Potser la propera legislatura?
- «El vam tenir i el vam perdre. En unes circumstàncies que no deixen bé a ningú. I és una cosa a la qual no hem
renunciat, però potser n'hi ha d'altres que ens interessen més, en aquests moments.»
- La inexistència d'una llei electoral catalana, en contra del que preveu l'Estatut, ha estat motiu de polèmica els darrers
mesos. Més enllà de la disputa sobre les formes de representació territorial, s'hauria d'optar, en la nova llei, per un
sistema de llistes obertes?
- «El primer que hem de resoldre és la combinació entre el principi de proporcionalitat i el de representació dels
territoris. Això té una solució, que és la fórmula alemanya o l'holandesa, en la qual es vota una llista de tot el país, de
Catalunya en aquest cas, i el nombre de diputats és proporcional al nombre de vots assolits per aquesta llista nacional.
I d'altra banda hi ha unes llistes comarcals, o de districte, a través de les quals són representats els territoris a través
del candidat més votat. De manera que e s garanteix la proporcionalitat estricta i, al mateix temps, la presència del
territori. A partir d'aquí, que hi hagi més o menys diputats de pobles petits dependrà de l'opció de cada partit en la
construcció de les seves llistes nacionals. I seran els electors qui jutjaran del comarcalisme o centralisme de cada partit
i de les seves llistes.»
- Però, insisteixo, els aparells dels partits continuaran tenint la paella pel mànec a l'hora de fer aquestes llistes?
- «Aquesta és la segona qüestió que haurem de resoldre: com ens adaptem al moviment creixent en favor de la
flexibilitat de les llistes i que no hi hagi tant domini per part d'unes quantes persones a l'hora de decidir quins seran els
representants de la pàtria al Parlament. El PSC, amb Ciutadans pel Canvi, sense anar a les llistes obertes, ha avançat
cap a una menor relació de subordinació de les llistes a l'aparell del partit. I crec que hem d'aprofundir-hi, en aquesta
línia, sense presses.»
- I no s'hauria d'aprofundir, també, a fer desaparèixer la disciplina de vot?
- «A la Gran Bretanya, per exemple, Blair va arrossegar el parlament a favor de la guerra amb el vot de l'oposició i
sense el vot d'una bona part dels propis diputats laboristes. Això existeix molt més en la tradició anglosaxona de la
política. Ara, aquí, nosaltres hem tingut fins ara, i crec que hem de seguir tenint -encara que potser ho hem d'anar
estovant- una preocupació molt forta per l'estabilitat de la jove democràcia i aquesta prudència no ens ha anat
malament.»
- La transparència és un concepte recurrent en el document que recull l'aportació socialista al debat sobre la reforma de
l'Estatut. Però no sembla pas un exercici d'excessiva transparència la decisió de concloure a porta tancada la comissió
parlamentària d'investigació sobre l'anomenat escàndol de les enquestes.
- «Jo crec que sí. En aquest cas, s'ha aconseguit el que volíem. Nosaltres vam dir des del principi que si hi havia un
responsable, se sabia qui era i com ho havia fet, i aquest responsable ho reconeixia i plegava, la comissió no hauria
d'anar més enllà. Està absolutament clar que el responsable ocupava un altíssi m càrrec dins de l'aparell
governamental i està absolutament clar com es va fer la manipulació. De manera que nosaltres no tenim res més per
demanar. I crec que la població tampoc.»
- Però tot això, excepte el nom del dimissionari, es devia explicar en aquella sessió a porta tancada, perquè, que jo
sàpiga, no consta enlloc, amb precisió i de manera oficial, què va passar exactament.
- «Als diaris van haver-hi unes explicacions detalladísimes de com es va fer la manipulació. I ningú no les ha negades. I
hi ha hagut sessions plenàries del Parlament amb explicacions també detallades.»
- Però un diari no és un document oficial.
- «Hi ha hagut les sessions del Parlament. Però el que vull dir-li és que nosaltres no veiem per què s'ha de burxar més
quan els fets estan clars i els responsables dels fets i el govern han pagat amb dimissions el preu que havien de
pagar.»
- Per acabar, parlem d'una altra qüestió, que també té molta relació amb la transparència. Fa uns mesos, el PSC es va
negar a fer públic el nom del banc que li havia concedit un crèdit -no sé si impagat- i també les condicions de l'operació
-el tipus d'interès, per exemple.
- «On es va negar?»
- A preguntes dels diaris. No seria més tranquil·litzador que tothom pogués arribar a saber la procedència i el destí de
tots els diners de què disposen els partits polítics?
- «Hi estic absolutament d'acord.»
- I per què no predica amb l'exemple?
- «L'exemple és un sistema més transparent de finançament en el qual no hi pugui haver situacions com la d'un
candidat que fa propaganda abans de la campanya electoral amb els quartos d'una fundació. Jo crec que són aquestes
les coses que hem de mirar. Segons el Tribunal de Comptes, nosaltres vam gastar més diners que CiU en la darrera
campanya autonòmica: vostè s'ho creu?»
- En qualsevol cas: el PSC treballa en alguna proposta per fer més transparent el finançament i la despesa dels partits
polítics?
- «La transparència és una bandera que seguirem mantenint fins al final.»
- Hi ha, doncs , alguna data per presentar aquesta proposta?
- «Una data no, si vol que sigui totalment sincer i transparent.»
JORDI BUSQUETS
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
CiU s'ha dedicat sense escrúpols a assegurar-se el futur més com a partit que com a govern
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Busquets, Jordi
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Convergència i Unió
Oposició
Canvi
Acció política
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-05-11
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1559/0000000731.pdf
af7db620e76b674501a8de53f01ddbb4
PDF Text
Text
Entrevista a El Punt (08.09.2002)
"Explicaré a Pujol el que passa a Catalunya; a ell, ara ja li rellisca"
Entrevista a Pasqual Maragall. El Punt 08.09.02
Què va fallar el 1999 perquè el PSC no guanyés la Generalitat?
- «Va fallar la llei. Amb els vots, havíem guanyat. Electoralment, estem vivint de la disposició transitòria
de l´Estatut, del 79, calculada sobre la base del cens del 76. La disposició, a més, diu que això només
valia per a les eleccions que s´havien de convocar en el termini de quinze dies des de l´aprovació de
l´Estatut. Per tant, no es compleix el que hi diu, perquè no els interessa.»
- Si ERC és clau, després de les eleccions al Parlament, cap on creu que es decantarà?
- «No sé què farà. Jo ja he governat quinze anys amb ERC i amb ICV, a l´Ajuntament de Barcelona, i
fins i tot, un parell d´anys amb CiU.»
- Jordi Pujol l´ha titllat de «pompós» i assegura que no té coneixement del territori.
- «Ja li faré classes de geografia. No de memòria, perquè és un campió del món en memorística, però ja
li explicaré el que passa a Catalunya, perquè ell no ho sap; ara ja li rellisca.»
- Creu que s´ha fet bé el procés per il·legalitzar Batasuna?
- «S´hauria pogut fer millor. Ara bé, jo he viscut molt directament la mort d´Ernest Lluch, que va seguir
a un enfrontament que va tenir amb gent de Batasuna al carrer. L´11 de setembre de fa dos anys, uns
nanos al carrer van dir als del PP: ´Els regidors del PP, pim, pam, pum´, i al cap d´un mes en van matar
un, a Sant Adrià, i al cap de dos, un a Viladecavalls. No tinc cap dubte que és tan culpable el silenci
protector del terrorisme com el terrorisme. Una altra cosa és si es pot prohibir la no-condemna. En això,
no hi entro, tot i que només es justifica haver-ho fet si simultàniament hi ha una iniciativa política.»
- El govern de Madrid continua bel·ligerant amb el basc.
- «Em semblaria desastrós que, després que l´Ertzaintza compleix la llei, el govern i l´oposició a Madrid
no aplaudissin l´acció de l´executiu basc, donant-li suport, davant la pressió que tindrà per l´altra
banda. Els que haurien de dir chapeau al senyor Ibarretxe, no ho han fet. Jo sí que ho he fet, però, a
Madrid, no he sentit ningú. Per això, començo a dubtar que el que s´ha fet tingui sentit. Si tenia algun
sentit era deixar clar que estem per la via legal i democràtica. I immediatament, demanar als que
compleixen aquest sistema què volen, què necessiten. No se li pot dir a l´Ibarretxe que està pensant en
el seu interès electoral. No et pots barallar amb aquell altre demòcrata que li ha tocat la part més difícil.
La fotografia que ha donat la volta al món de la policia basca tancant les seus de Batasuna -en virtut
d´una llei molt discutida i discutible-, per rigor democràtic, és el fet més important des del trencament
de la treva. Que l´endemà, no hagin corregut tots, la gent del PP i la del PSOE, a felicitar-lo, no ho
entenc. De vegades és, per mi, un misteri saber per què s´ha tirat això endavant.»
- El paper del PSOE en aquest cas és incòmode, doncs.
- «En un tema com aquest, l´únic que pot parlar és el govern. Ja ha fet molt, en Zapatero, posant-se al
costat del govern sempre i, fins i tot, prenent la iniciativa d´un pacte antiterrorista que ens ha costat
explicar i que encara no s´ha explicat del tot. No entenc com un govern que impulsa una llei, amb el
suport de l´oposició, encara que a contracor, perquè no ens agrada del tot com està feta, no veu que
aquesta és una oportunitat per dir al país que cal buscar una solució política.»
PURI ABARCA
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Explicaré a Pujol el que passa a Catalunya, a ell, ara ja li rellisca
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Abarca, Puri
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Oposició
Catalunya
Acció política
Eleccions
Model social
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-09-08
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes